<doc id="121872" title="Linda Kasabian" nonfiltered="1" processed="1" dbindex="50000">
Linda Louise Kasabian (nascuda com Linda Drouin, el 1949) fou el testimoni estelar del judici contra Charles Manson i els membres de la seva famlia.

Biografia.

Kasabian va deixar l'escola i marx de casa als 16 anys, per desavinences amb el seu padrastre. La seva ruta fou la costa oest dels EUA, segons sembla ser en busca de deu. Durant aquest temps adopt un estil de vida hippy passant de comuna en comuna on es professava l'amor lliure, el consum de drogues i el rock and roll.

Casada i divorciada, i tornada a casar va donar a llum a una nena el 1968 i durant el seu segon embars, abandon el seu marit i va acabar al ranxo de la famlia Manson a Califrnia on conegu i s'enamor de Charles Manson.


 El Cas Tate .

La nit del 9 d'agost de 1969, Manson va enviar a 4 membres de la famlia Charles "Tex" Watson, Patricia Krenwinkel, Susan Atkins i a la mateixa Kasabian. Tots ells anaren a l'antiga residncia  del productor musical Terry Melcher i assassinaren a tothom qui era a la casa. 

Als voltants de mitjanit, els 4 membres arribaren al jard de la casa del director de cinema Roman Polanski i de la seva dona Sharon Tate. Polanski es trobava treballant a Londres en una pellcula i va demanar a diferents amics de la parella que estiguessin amb Tate que estava embarassada de vuit mesos i mig. Abans d'entrar a la casa, els membres de la famlia assassinaren a Steven Parent un jove de 18 anys amic del jardiner de Tate, que estava deixant la finca quan fou atacat i mort pels assassins.

De tots els membres, Linda Kasabian va expressar el seu horror per la mort del jove i se li va ordenar vigilar les afores de la casa, mentre els altres tres entraven a la casa, i assassinaven a l'actriu i als seus amics. Segons la seva declaraci, Kasabian intent aturar amb els seus crits la carnisseria.

Linda Kasabian,  va rebre immunitat durant el judici si testificava contra la famlia. Durant la vista, Kasabian va dir a Mason "No m'agrades, per no puc matar-te".

 El cas LaBianca.

La nit del 10 d'agost de 1969, tan sols una nit desprs de la mort de Tate i els seus amics, els membres de la famlia tornarien a actuar al barri de Los Angeles conegut com Los Feliz. En aquest cas, Kasabian no entr a la casa, ja que Manson li orden que es queds al cotxe vigilant.

 Assassinat frustrat i fugida.

Manson intent implicar a Kasabian en les diferents accions dutes a terme. Tot just la nit segent a la mort de LaBianca, Manson va demanar a Kasabian l'adrea d'un actor que coneixia per qu pogus ser executat. Kasabian voluntriament li don l'adrea incorrecta. 

En aquell moment, Kasabian decid fugir del rantxo tot i tenir que deixar la seva filla la qual rebia una educaci allunyada dels pares biolgics segons la ideologia que el mateix Manson professava. No fou fins desprs la primera batuda al ranxo en busca de cotxes robats, que Kasabian recuperaria la seva filla que es trobava als serveis socials.

 Judici i vida posterior.

El 2 de desembre de 1969 va ser imputada en el cas Tate/LaBianca i obtingu immunitat a canvi de la seva declaraci la qual fou crucial per condemnar a Manson, Atkins, Krenwinkel and Van Houten.

Posteriorment, torn a New Hampshire, on es canvi de nom i es va amagar de la llum pblica. Ferida en un accident de trnsit, obtingu una invalidesa permanent. Al 1996 fou detinguda per possessi de metamfetamina. La seva filla, portava en aquell moment una pistola i cocana i fou condemnada a un any de pres. 

La banda de rock Kasabian pren el nom del seu personatge.

Referncia.
Helter Skelter: The True Story of the Manson Murders, de Vincent Bugliosi.  New York, 1974, W.W. Norton and Co.  ISBN 0-553-57435-3.

Enllaos Externs.
The Manson Girl Info Center ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121874" title="Charles "Tex" Watson" nonfiltered="2" processed="2" dbindex="50001">
Charles Denton "Tex" Watson nascut a Dallas (Texas, EUA) s un assass convicte i antic membre de la famlia Manson. Va ser condemnat per les morts en en el Cas Tate i en el cas LaBianca.

Infncia.

En els seus primers anys de vida, Tex Watson era l'oposat de qualsevol seguidor de Manson. Fou una estrella de futbol americ a l'institut i un estudiant molt popular. La seva rebellia el va portar a Califrnia i al rantxo de la familia Manson.


 El Cas Tate .

La nit del 9 d'agost de 1969, Manson va enviar a 4 membres de la familia Patricia Krenwinkel, Susan Atkins, Linda Kasabian i al mateix Watson. Tots ells anaren a l'antiga residncia  del productor musical Terry Melcher i assassinaren a tothom qui era a la casa.  Als voltants de mitjanit, els 4 membres arribaren al jard de la casa del director de cinema Roman Polanski i de la seva dona Sharon Tate.  Abans d'entrar a la casa, els membres de la familia assassinaren a Steven Parent un jove de 18 anys amic del jardiner de Tate, que estava deixant la finca quan fou atacat i mort pels assassins.

Un cop dins la casa i sense Linda Kasabian, preguntaren qui tenia diners, i desprs de respondre afirmativament, Abigail Folger, amiga de Tate fou portada a l'habitaci per a que buids el seu moneder. Posteriorment, tornaren tots al menjador, on augment l'agressivitat per part dels membres de la familia. En un moment donat, Jay Sebring que era amic de Sharon Tate intent defensar-la, el qual va suposar que Watson li dispars i colpejs a la cara diferents vegades. Wojciech Frykowski i Abigail Folger aconseguiren fugir fins el jard de la casa, on foren atrapats pels seus atacants. Wojciech Frykowski va rebre 51 punyalades i dos trets, mentre que Abigail Folger va rebre 28 punyalades per part de Watson i Patricia Krenwinkel.

 El cas LaBianca.

La nit del 10 d'agost de 1969, tan sols una nit desprs de la mort de Tate i els seus amics, els membres de la familia tornarien a actuar al barri de Los Angeles conegut com Los Feliz. En aquest cas, el propietari d'un supermercat Leno LaBianca i la seva dona Rosemary foren assassinats a casa seva per membres de la familia Patricia Krenwinkel, Susan Atkins, Leslie Van Houten i el mateix Watson. Sembla ser, que en aquest cas Manson va romandre a la casa tot just abans dels assassinats i calmaria a les vctimes assegurant que si cooperaven no els passaria res. Al deixar la casa ordenaria als altres que s'ensenyessin amb les vctimes. 

Sentncia.

El 21 d'octubre de 1971, desprs d'endarrerir el judici amb problemes per l'extradici, Watson fou condemnat a mort pels crims de Tate i LaBianca. La decisi del tribunal superior de Califrnia d'anullar la pena capital i commutar les penes per cadena perptua van evitar que Watson mors a la cmera de gas. En l'actualitat es troba en pres desprs que se li hagi denegat la llibertat condicional en 13 ocasions.

Com li ha passat a Susan Atkins, Watson ha patit una transformaci religiosa a la pres, s'ha penedit dels crims i ha demanat perd a als familiars de les vctimes, aix com ha comenat a predicar el cristianisme. A la pres es va casar i t 4 fills fecundats en les visites conjugals. Posteriorment, aquestes visites foren cancelades grcies a la pressi que va fer el grup en favor dels drets dels presos que presidia la mare de Sharon Tate. 

Una mostra dels seus dies a la familia Manson publicada en diferents llibres, es troba plasmada a la can The beatiful people del grup Marilyn Manson.

Enllaos Externs.
Abounding Love Ministries ;
Photo Gallery ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121875" title="Museu del Cntir d'Argentona" nonfiltered="3" processed="3" dbindex="50002">

El Museu del Cntir d Argentona, fundat l any 1975 en aquesta vila del Maresme, actualment est installat en un edifici de quatre plantes, inaugurat el 20 de juliol del 2000. El museu s un organisme autnom de l Ajuntament d Argentona, regit per un Patronat, amb un President i una Junta de Govern, que en determina les directrius mestres. La instituci est dirigida per un Director Gerent, crrec que ocupa Oriol Calvo, llicenciat en Geografia i Histria i antropleg, des del febrer de 1986.

Els orgens del museu es relacionen amb la Festa i la Fira del Cntir, que se celebra el 4 d'agost des del 1951 i que recuper un aplec que se celebrava des del segle XVII, a causa d un "vot de poble" a Sant Domnec, patr de les aiges, per protegir Argentona d una greu pesta. La Festa i el Museu del Cntir van ser promoguts per Jaume Clavell i Nogueras i un grup de ciutadans coneguts amb el nom d'Amics d Argentona.

 L'exposici .
La collecci inclou ms de 3.000 atuells d aigua, els ms significatius dels quals poden ser contemplats a les noves sales del museu. L exposici permanent ens introdueix al mn d aquests atuells d'aigua i a la histria, la tipologia i el procs d'elaboraci del cntir. Al segon pis del museu s hi fan exposicions monogrfiques. El 2000 es va presentar la mostra 50 edicions de la Festa del Cntir, el 2001 Imatges del Cntir i el 2005 Els Cntirs Modernistes. 

L'exposici permanent es presenta en quatre mbits:

mbit 1: La Humanitat i l'aigua: una relaci cultural;
En un ambient de recolliment, s'estudia com la relaci entre la Humanitat i l'aigua s, sobretot, cultural, i es reflecteix en atuells que compleixen les mateixes funcions que el cntir.

mbit 2: Formes i funcions dels atuells d'aigua: les morfologies.
S hi mostra de quina manera les cultures de la Pennsula Ibrica han desenvolupat atuells de terrissa destinats a complir diferents funcions relacionades amb l'aigua a la llar: cnters, cnters amb galet o cantarelles, poals, cnters amb broc, gerres d'aiguamans i cntirs.

mbit 3: Histria del cntir. De l Edat del Bronze als nostres dies.
Es presenten els perodes de mxim esplendor dels cntirs: l'edat del Bronze mediterrnia, la Grcia hellenstica, el ressorgiment a finals de l'Edat Mitjana, l'esclat dels segles XVII i XVIII, la gran producci del primer ter del segle XX i la decadncia de la segona meitat d'aquest segle.

mbit 4: Un cntir per a cada funci: les tipologies.
L'mplia varietat de formes de cntirs es veu reflectida en aquest mbit del museu: cntirs grans o de colla, comuns, d'hivern, de tortell, d'engany, de barca, de camp, antropomorfes i zoomrfics, decoratius i artstics. Tamb hi ha cntirs de fusta, de metall, suro i vidre, amb exemplars del segle XVIII i posteriors.

La procedncia geogrfica de les peces s molt mplia i hi sn representats els centres productors de terrissa ms importants dels Pasos Catalans, d Espanya i de la resta del mn.

El juliol del 2006 es va inaugurar l Espai Picasso, on s exposen quatre exemplars de cntirs del genial artista malagueny i s explica la relaci entre Pablo Picasso i la cermica.

 Enllaos externs .
Pgina web del Museu del Cntir d'Argentona;
Pgina web de l'Ajuntament d'Argentona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121876" title="Miquel VIII Paleleg" nonfiltered="4" processed="4" dbindex="50003">
Miquel VIII Paleleg ()  (1234-1282) fou emperador de Nicea de Bitnia i desprs de Constantinoble del 1260 al 1282. Era fill d'Andrnic Ducas Comn Paleleg i la seva esposa Teodora Paleologina (nta de l'ltim emperador bizant Aleix III ngel). Ambds descendien directament d'emperadors bizantins i formaven una famlia d'origen noble molt influent.

Va nixer el 1234 i aviat va destacar pel seu talent. Perseguit pels seus enemics es va haver de refugiar a la cort del sold d'Iconium. Desprs fou nomenat governador de Durazzo, d'eon fou tret en cadenes i portat a Nicea per una denuncia, per es va poder justificar davant l'emperador Teodor II Lscaris. Aquest li va concedir el seu favor i quan va morir l'agost del 1259, va deixar noms un fill, Joan IV Ducas Lscaris, de 9 anys, sota custdia del patriarca Arseni de Constantinoble i del domstic Muzal, que no eren molt impopulars per ser amics dels llatins. 

Al cap de nou dies, durant el funeral de Teodor a la catedral de Magnsia, la gurdia imperial va entrar a l'esglsia i va matar a Muzal, als seus germans i als principals partidaris. Miquel Paleleg, al que Teodor havia nomenat magnus dux, fou escollit per la gurdia com a regent, i poc desprs va agafar el ttol de dspota. Amb el tresor imperial va guanyar a la gurdia varega, va subornar al clergat i fou finalment proclamat emperador juntament amb Joan IV; els dos foren coronats a Nicea el 1 de gener de 1260. 

La guerra contra l'Imperi de Nicea.
Baldu II, l'emperador llat va exigir la cessi de les zones de Trcia i Macednia que pertanyien a l'Imperi de Nicea a canvi de reconixer com emperador a Miquel VIII. Desprs els llatins ja es conformaven amb Tessalnica i desprs amb Serres per Miquel va dir que no a tot. Miquel va fer a l'altre Miquel, dspota de l'Epir, propostes per mantenir la pau entre els dos estats, per l'epirota va preferir l'aliana amb Acaia o Morea, i amb el rei normand de Siclia. Quan els francs van atacar als llatins foren derrotats a la batalla de Pelagnia, on Guillem II d'Acaia, el prncep sobir d'Acaia, fou fet presoner i portat a Constantinoble. Els epirotes pel seu costat foren derrotats a Tricorifa. Desprs d'aix Miquel VIII Paleleg va dubtar d'atacar Constantinoble, per finalment ho va fer i el mateix 1260 Baldu II de Constantinoble va quedar assetjat, per com que no podia conquerir la ciutat va retornar a Nicea.

La recuperaci de l'Imperi.

Es va aliar amb els genovesos i el 1261 va tornar a enviar un exrcit al Bsfor, i seguia els seus progressos des de la seva residencia al Nimfeum, proper a Esmirna. Alexios Strategopoulos dirigia les forces gregues i com que la ciutat tenia defenses molt fortes es va establir el bloqueig. Aix estaven les coses quan un comandant grec de nom Cutrizacos, va tenir coneixement de l'existncia d'un pas subterrani entre l'exterior i una casa de l'interior de la ciutat. Va enviar a 50 homes per aquest passatge que van aconseguir obrir una porta propera i els grecs van entrar per all; era de nit i els grecs de la ciutat donaven de fet suport als assetjadors; els llatins es van dispersar. Baldu va sortir de palau i va fugir en una galera veneciana cap a Itlia. El mat del 25 de juliol del 1261 la ciutat estava en mans dels grecs, desprs de 57 anys, 3 mesos i 13 dies de domini llat.

La noticia fou portada al Nimfeum i fou inesperada. Miquel quasi no la creia. El 14 d'agost de 1261 Miquel feia l'entrada a la capital que si be que havia entrat en franca decadncia durant el domini llat, conservava encara fora importncia. Miquel va confirmar privilegis a pisans, venecians i genovesos i ens hi va donar de nous. Miquel va ser recoronat a la catedral de Santa Sofia i en aquesta coronaci no hi era el jove Joan IV, sin el seu fill Andrnic. Amb aquest acte, l'imperi de Nicea i l'imper Llat es van unir per formar de nou l'Imperi Bizant. 

El Nadal d'aquell any Miquel va fer cegar al seu jove collega  i el va enviar a una llunyana fortalesa  vora el Mar de Mrmara, i les seves germanes foren obligades a casar-se amb prnceps estrangers, per tal d'evitar futures reclamacions del tro. Aix li va fer perdre suport popular ja que tothom ho va considerar un crim inacceptable. El patriarca Arseni. guardi del jove, el va excomunicar immediatament i van passar anys fins que fou readms a la comuni pel seu successor Josep I Galesiotes.

Una mica desprs els epirotes van atacar altre cop i van derrotar a Alexios Strategopoulos al que van fer presoner. Mentre Guillem II d'Acaia havia estat alliberat a canvi de la cessi de part dels seus territoris, i de restar quiet en endavant, per rpidament va reunir un exrcit i va avanar cap a Constantinoble instigat pel papa Urb IV que esperava que una croada llatina portaria a la uni de les dues esglsies, i que li va aixecar el seu jurament. Guillem II d'Acaia va obtenir algunes victries per terra i mar per Miquel va evitar ms problemes amb la promesa al papa de discutir la futura uni de les dues esglsies, i Urb va fer la mediaci entre les dues parts i es va acordar la pau (1263).

El 1264 es va fer la pau amb el Despotat d'Epir i poc desprs el dspota Miquel va morir i va repartir els seus dominis: al fill gran Nicfor, casat amb Eulgia, la germana de l'emperador, li va deixar l'Epir, a al segon fill Joan li va deixar Tesslia (que era la part ms gran i ms rica, ja que era el fill favorit).

El 1265 el patriarca Arseni fou deposat al no voler revocar l'excomunicaci de Miquel i els seus seguidors, els arsenites, van constituir una esglsia cismtica que va existir fins el 1312.

Guerra contra el Regne de Siclia.
El 1269 Miquel va entrar en guerra contra Carles I d'Anjou, rei de Siclia, que allegava que volia restaurar al tron a Baldu II, i que va obtenir l'aliana de Joan de Tesslia. Joan, germ de l'emperador, va marxar contra Joan de Tesslia i fou derrotat (1271) i el tessali va avanar cap a Constantinoble. Per mentre els bizantins van ocupar Negroponte (Eubea) i van destruir la seva flota de manera que es haver de retirar. Aquesta guerra fou noms el preludi d'una croada generals de prnceps contra Bizanci. Miquel va tractar d'evitar-la amb les promeses d'uni de les esglsies i va enviar a Vec (Veccus) i altres eclesistics a un concili que es va fer a Li el 1274 on es va proclamar la uni i la submissi de l'esglsia grega al papa. Per com que els grecs no volien aquesta uni, fou de fet totalment boicotejada pel clergat i el poble. Miquel va deposar al patriarca Josep que s'oposava a la uni i va nomenar a Vec; els opositors a la uni foren castigats severament i tot Grcia va estar un temps en commoci religiosa, per la uni efectiva mai es va produir i a la mort de Miquel fou totalment oblidada.

Baldu havia mort i el seu fill Felip (nominalment Felip I emperador llat) va assolir el ttol imperial i va aconseguir una aliana entre el papa Mart IV, Carles I d'Anjou, i la Repblica de Vencia, amb l'objectiu de reconquerir Constantinoble i repartir-la entre els aliats. El comandament de les forces aliades fou donat a Soliman Rossi, un cavaller francs que va entrar a l'Imperi pel nord i es va trobar amb els grecs a Belgrad; els grecs estaven manats pel domstic Tarcaniotes; va seguir una sagnant batalla en qu els invasors foren derrotats (1281); Tarcaniotes va fer una entrada triomfal a Constantinoble. L'emperador va prendre la seva revenja ajudant al rei Pere el Gran a equipar una flota per atacar als angevins en la Guerra de Siclia.

La tardor del 1282 Miquel va atacar a Joan de Tesslia per abans de cap combat es va posar malalt i va morir el 11 de desembre del 1282 als 58 anys. El va succeir el seu fill Andrnic II Paleleg.

 Npcies i descendents .
Es va casar el 1253 amb Teodora Ducas Vatatzaina (neboda-nta de Joan III Ducas Vatatzs). Van tenir els segents fills:
Manel (1254   1259). Mort infant.
Andrnic II Paleleg, emperador bizant.
Constant. ;
Irene Paleologina, casada amb el tsar Ivan III Asen Bulgria.
Anna Paleologina, casada amb Demetri ngel. ;
Eudxia Paleologina, casada amb l'emperador Joan II Comn de Trebisonda. ;
Teodora Paleologina, casada amb el rei David VI Narin de Gergia. ;

Va tenir dues filles illegtimes, fruit de la relaci amb la seva amant Diplobatatzaina:
Eufrosina Paleologina, casada amb Nogai Khan. ;
Maria Paleologina, casada amb Abaga Khan.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121877" title="Montblanc d'Occitnia" nonfiltered="5" processed="5" dbindex="50004">

Montblanc (en occit Montblanc) s un poble del departament d'Erau, a la regi de Llenguadoc-Rossell de Frana. La poblaci es deia abans Sainte-Eulalie de la Thongue (en francs).

Llocs destacats.
El Castell Vell.
El lloc anomenat Castell Vell s el punt ms elevat del poble, que s'escampa als seus peus per mitj de carrers empedrats estrets. En aquest indret es pot apreciar el magnfic conjunt fortificat del Castell i l'Esglsia de Santa Eullia, que el 1987 fou declarat Monument Histric pel govern de Frana:

Esglsia de Santa Eullia;
L'esglsia s mencionada ja al segle XII i tamb al segle XIII en diverses butlles papals:
Una del 1153 en la que el papa Eugeni III declara sota la seva jurisdicci el feu de Beziers, que inclou tamb l'esglsia de Montblanc.
Una altra del 1156 sobre l'enfrontament de l'abad de Vilamagna i el bisbe de Beziers.
Del 1179 s una butlla del papa Alexandre III.
Honori III l'esmenta en una butlla del 1216.

La nau central, quadrangular i romnica, s de principis de segle XI. Durant el segle XII, el cor s edificat en forma de cul de forn i el conjunt s connectat a la resta de la fortificaci. El campanar data del segle XIII i es construeix alt (35 m) i emmerletat per a que servs d'atalaia per vigilar l'arribada de saquejadors. Les capelles que es poden apreciar avui dia sn dels segles XIV i XV, i la magnfica ctedra oratria fou fabricada el 1730.

El Castell Vell;
 La torre del castell s l'nic vestigi que resta del castell feudal (anomenat popularment Castell Vell) que es constru a tocar de l'esglsia. Domina el poble, flanquejada de dos arcs encorbats en cintra segons l'art llombard de l'alta edat mitjana. Un altre castell d'estil Renaixement va ser construt al segle XV a l'altra banda de l'esglsia. El 1533, els reis de Frana Francesc I i Elionor d'Habsburg van hostatjar-s'hi durant uns dies.

EL Forn Pblic.
 L'antic forn pblic s situat en el centre del poble, en el fons d'un tancat. Edificat durant l'edat mitjana per coure el pa, va ser remodelat els anys 1610 i 1662, i fou utilitzat constantment fins la revoluci francesa de 1789. Desprs del perode de Napole va tornar a l'activitat (1814) fins a principis de segle XX. El 1999 l'Ajuntament va decidir rehabilitar-lo i donar-li el mateix aspecte que tenia originalment.

La Casa Consular.
 L'esplndida Casa Consular fou construda el 1664 pels cnsols Gasc i Dijous just davant l'emplaament de les premses vincoles de davant del "Castell Vell". La casa Consular fou el centre de la vida municipal fins a la revoluci francesa. Els Cnsols, presents en molts dels actes de la vida quotidiana rural, compartien el poder amb el senyor del lloc i eren escollits cada any pels caps de les famlies nobles de la poblaci. La magnfica sala de reunions es pot visitar al primer pis de l'edifici mentre que la planta baixa servia de mercat. El seu pilar d'angle va servir molt de temps de picota on s'exposaven els caps dels bandolers ajusticiats. 

La Font Vella.
 La Font Vella s una sortida d'aigua canalitzada a l'est del poble on actualment raja un doll d'aigua fresca. Antiga font natural, les obres de canalitzaci foren efectuades el 1667 per Etienne. El timp del seu arc ogival porta gravada una inscripci difcilment llegible : "O M".

El Museu.
El Museu fou creat el 1929 al s de l'Ajuntament. Consta de quadres d'inspiracions diverses. Reorganitzat el 2001, una utilitzaci millor de l'espai permet el descobriment ms fcil de les nombroses obres d'art locals exposades. 

 Ciutats agermanades .
Montblanc est agermanada amb la poblaci:

  Montblanc, vila catalana de la Conca de Barber.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121878" title="Mag Catal i Guasch" nonfiltered="6" processed="6" dbindex="50005">
Fra Mag Catal i Guasch (Montblanc, 1761 - Santa Clara, Califrnia, 1830) fou un missioner catal a la costa del Pacfic dels Estats Units i Canad.

 Antecedents familiars .
Va nixer el 30 de Gener de 1761, junt amb un altre germ bess. Era fill dels esposos Maci Catal i Roig i Francesca Guasch i Burgueras.

 Biografia .
Amb setze anys, els dos germans bessons van ingressar a l'orde franciscana a Barcelona. Va estudiar filosofia, teologia i moral a Girona i fou investit sacerdot el 1785.

Poc desprs an a Cadis on embarc cap a Amrica amb el pare Josep de la Creu Espi. Arribats a Mxic, Fra Mag ingressa al Collegi Missioner de San Fernando. Va passar-hi uns anys fins que va ser destinat a les missions de la costa oest dels actuals pasos d'Estats Units i Canad, per acompanyar els viatgers de la ruta de la badia de Nootka, actuant com a capell de la fragata Aranzazu.

El 1794 s enviat a Monterrey, i, poc temps desprs, l'enviarien a la Missi de Santa Clara, a la costa del Pacfic. Gaireb mai ms va sortir de Santa Clara i la seva obra evangelitzadora i humanitria va ser extraordinria entre els indis americans. Va morir el dia 22 de novembre de 1830 i va ser enterrat a la catedral de San Francisco.

 Memria .
L'any 1884 l'arquebisbe de Sant Francisco, el dominic catal Josep Sadoc i Alemany, va instruir el procs cannic de beatificaci de Fra Mag, en el qual varen declarar 62 testimonis. 

L'any 1908, la Cria Vaticana orden la instrucci del procs de  non cultu , aix com la collecci d'escrits del missioner catal.

La seva memria es mant a Montblanc, on hi ha un carrer dedicat al seu nom, i a la casa d'aquest carrer on va nixer el missioner hi ha una placa de marbre commemorativa. 

A les costes de Vancouver, hi ha una petita illa que s'anomena Catala Island en honor seu (49 50" Nord, 127 3" Oest). 

Tamb hi ha un estret entre illes conegut com Catala Passage (52 16" Nord, 128 43" Oest) a la Colmbia Britnica, Canad. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121881" title="Alta Carniola" nonfiltered="7" processed="7" dbindex="50006">


Alta Carniola (eslov: Gorenjska;  Oberkrain) s una regi tradicional d'Eslovnia.  Forma part de l'antic territori de la corona d'Habsburg de Carniola (eslov: Kranjska;  Krain).  La capital tradicional de la regi s Kranj i altres centres urbans imporants sn Jesenice, Tri , kofja Loka, Kamnik, i Domale.

Vegeu tamb.
Carniola;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121886" title="Prekmurje" nonfiltered="8" processed="8" dbindex="50007">
Prekmurje (hongars: Muravidk) s la regi ms oriental d'Eslovnia. Limita amb Hongria al nord-est, ustria al nord-oest, Crocia al sud i amb la regi eslovena de Baixa Estria al sud-oest. Rep aquest nom pel riu Mura, que la separa de la resta d'Eslovnia (la traducci literal de l'eslov vol dir Sobre-Mura).



La regi s plana al sud vora el riu Mura, petit tributari del riu Ledava, i hi ha alguns turons al nord (Gori ko).

La capital de la regi s Murska Sobota. Altres ciutats importats sn Lendava, Dobrovnik, Turni e, Beltinci, renovci.

Hi ha una considerable poblaci hongaresa a la regi, aix com un cert nombre de gitanos. La regi fou part del Comtat de Vas del Regne d'Hongria entre el segle XI  - 1526, 1687 - 1849 i  1867 - 1918. Tamb fou ocupada per Hongria de 1941 a 1944 durant la Segona Guerra Mundial.   

Vegeu tamb.
Comtat de Me imurje (regi Entre-Mura);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121887" title="Calimmi" nonfiltered="9" processed="9" dbindex="50008">

El Calimmi (del grec calymma, "cobertura") s el primer perode geolgic de l'era Mesoproterozoica, i va durar entre fa 1.600 i 1.400 milions d'anys. Aquestes dates estan basades cronolgicament i no en base a l'estratigrafia.

Aquest perode es caracteritza per l'expansi dels sediments volcnics que es troben sobre els cratons ("cobertures") i de les noves plataformes continentals sobre bases recentment cratonitzades.

El supercontinent Columbia es va fragmentar durant el Calimmi, fa uns 1.500 milions d'anys.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121891" title="Ectasi" nonfiltered="10" processed="10" dbindex="50009">

L'Ectasi (del grec ectasis, "extensi") s el segon perode geolgic de l'era Mesozoica, i va durar entre fa 1.400 i 1.200 milions d'anys. Aquestes dates no estan basades en l'estratigrafia sin cronolgicament.

El nom ve donat per l'expansi dels sediments volcnics que cobreixen els cratons ("cobertures") durant aquest perode.

A la formaci Hunting del Canad s'hi han trobat restes del rodfit Bangiomorpha pubescens, de fa aproximadament 1.200 milions d'anys. Aquest s l'organisme de reproducci sexual ms antic conegut, i per tant l'organisme multicellular complex ms antic conegut.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121892" title="Carniola Interior" nonfiltered="11" processed="11" dbindex="50010">


Carniola Interior eslov: Notranjska; ) s una regi tradicional d'Eslovnia.  Form part del territori de la corona d'Habsburg de Carniola.  El centre tradicional de la regi s Postojna i altres centres urbans sn Idrija, Logatec, Cerknica, Ilirska Bistrica, i Pivka.

Vegeu tamb.
Carniola;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121893" title="Esteni" nonfiltered="12" processed="12" dbindex="50011">

El Steni (del grec stenos, "estret") s l'ltim perode geolgic de l'era Mesoproterozoica, i va durar entre fa 1.200 i 1.000 milions d'anys. Aquestes dates no tenen una base estratigrfica sin cronolgica.

El nom ve donat pels cinturons de roca metamrfica que es formaren durant aquest perode.

El supercontinent Rodnia es va formar durant el Steni.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121895" title="Joc de pilota a m fris" nonfiltered="13" processed="13" dbindex="50012">
El joc de pilota a m fris (en neerlands kaatsen, i en fris keatsen) s el joc de pilota tradicional de Frsia, als Pasos Baixos. Amb el nom de Balle pelote s practicat a Blgica. A Valnia, per, s conegut com a Djeu d' bale en val. I com a Longue paume a la regi francesa de la Picardia.



 Histria .
s opini compartida que aquesta modalitat de joc de pilota s hereva del Jeu de paume francs.

 La canxa de joc .
El recinte per a jugar a la pilota a m frisona s un rectangle de gespa de 60 m de llarg per 32 d'ample. Un dels extrems del camp t dibuixada un rectangle de 4,5 x 4 m des d'on ha de traure, i a l'extrem oposat hi ha una zona de recepci de 5 x 19 m.

 Pilota .
S'hi juga amb una pilota blanc de cuiro artificial feta manualment. La pilota s farcida de pell animal (de vedell, normalment), pesa uns 24 gr i t un dimetre de 3,5 cm.

Per tal de protegir-se tots els jugadors, excepte qui trau, poden cobrir les mans amb un guant de cuiro.

 Regles .
Dos equips (partuur) amb 3 jugadors per hom competeixen per arribar a aconseguir 6 jocs.
Cada joc est compost per 4 quinzes: 2, 4, 6, i eerst (val).

Cada quinze comena quan un jugador des del rectangle del traure colpeja la pilota amb la m nua per enviar-la a la zona de recepci.
 Si no l'hi llena, perd un quinze.
 Si des de la zona de recepci, retornen la pilota al final de la pista, guanyen un quinze.

Aquests sn quinzes directes, per s molt ms com que el punt quede en disputa.

Si un dels equips atura la pilota amb qualsevol part del cos per tal que aquesta no avance ms es marca el lloc on ha quedat parada la pilota, d'aix se'n diu kaats i s exactament el mateix que les ratlles de les llargues valencianes. Quan ja hi ha dos kaats, o en el marcador hi ha un kaats i eerst (ratlla i val), els equips cambien de camp: el traure passa al rest i a l'inrevs. Llavors es decideixen els kaats, el traure ha de passar la pilota per sobre el kaats i que el rest no l'ature ms avanada. Cada kaats guanyat s un quinze.

 Competicions .
El torneig ms important, P.C (Permanent Comity), s la competici esportiva regulada ms antiga del mn. Es disputa cada any a la vila de Franeker des de 1854.

Als Joc Olmpics d'Amsterdam 1928 en fou esport de demostraci.

 Joc internacional .
Queda pals, doncs, que la pilota a m frisona pertany a la mateixa famlia de jocs de pilota que les llargues valencianes. I, de fet, els millors jugadors d'ambds esports tenen ocasi de competir anualment en els Campionats Internacionals de Pilota  amb unes regles comunes anomenades joc internacional inventades per la Confederaci Internacional de Joc de Pilota.

 Vegeu tamb .


 Jeu de paume;
 Longue paume;
 Pallone;
 Pilota valenciana;

 Enllaos externs .
 Permanent Comity de Franeker, en neerlands;
 KNKB, Reial Federaci Holandesa de Pilota, en neerlands;
 Federaci belga de Djeu d' bale, en francs i neerlands;
 Federaci valona amateur;
 Museu Nacional del Joc de Palma, a Ath;
 Videos: 1956, Final de Balle Pelote, Braine-Gosseli;
 Videos: Chris Wassenaar en acci;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121896" title="Toni" nonfiltered="14" processed="14" dbindex="50013">

El Toni (del grec tonas, "estirada") s el primer perode geolgic de l'era Neoproterozoica, i va durar entre fa 1.000 i 850 milions d'anys. Aquestes dates no estan basades estratigrficament sin en la cronologia radiomtrica.

Els esdeveniments que acabaren amb la fragmentaci del supercontinent Rodnia comenaren durant aquest perode.

La primera radiaci d'acritarcs tingu lloc durant el Toni.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121898" title="Litoral eslov" nonfiltered="15" processed="15" dbindex="50014">


El Litoral eslov (eslov Primorska; itali Litorale; alemany Kstenland) s una regi tradicional d'Eslovnia que consisteix en les regions de Gorika i la porci d'Istria eslovena (Slovenska Istra). El nom prov del territori de la corona d'Habsburg del Litoral austrac del qual l'eslov n'era una part.  Els principals centres urbans sn Nova Gorica a Gorika i Koper a Istria.

Vegeu tamb.
Badia de Piran;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121902" title="Criogeni" nonfiltered="16" processed="16" dbindex="50015">
El Criogeni (del grec cryos, "gla", i genesis, "naixement") s el segon perode geolgic de l'era Neoproterozoica. El Criogeni inclou les glaciacions Sturtiana i Marinoana (glaciacions Varanger), i va durar entre fa 850 milions anys fins fa 635 milions d'anys. Aquestes dates estan basades en la dataci radiomtrica.

El nom ve donat pels dipsits de gla tpics d'aquest perode, que indiquen que durant aquest perode, la Terra va sofrir les edats glacials ms severes de la seva histria, amb glaceres que s'estenien fins l'equador. Aquestes glaciacions estan representades per dipsits de tillita al Congo, el Shara, Oman, Austrlia, la Xina, Nord-amrica, Irlanda, Esccia, Noruega i molts altres llocs arreu del mn. Aquestes glaciacions se solen dividir en glaciaci Sturtiana (-750 fins a -700 milions d'anys) i Marinoana (fins a -635 milions d'anys). Els dipsits de tillita tamb es troben en llocs que durant el Cryogeni estaven a baixes latituds, un fenomen que va acabar amb la formulaci de la hiptesi de la "Terra bola de neu", que inclou la possibilitat d'una glaciaci total dels oceans durant aquest perode.

Les poblacions d'acritarcs s'esfondraren durant aquestes glaciacions, i es diu que el nivell d'oxigen a l'atmosfera terrestre va augmentar desprs de la glaciaci. Hi ha uns quants detalls enigmtics sobre aquesta glaciaci, com ara l'existncia de glaceres en zones equatorials o la presncia de llims - que normalment sn sediments d'aigua clida - a sobre, a sota i dins dels dipsits glacials. La reaparici de banded iron formations relacionades amb els perodes glacials suggereix que tamb hi havia un nivell baix i fluctuant d'oxigen.

Estudis paleomagntics mostren una gran activitat de la deriva continental, fent que alguns gelegs es preguntin si alguns d'aquests estranys fenmens podrien haver estat causats per un moviment dels pols magntics de la Terra, en lloc de per un moviment de plaques o una glaciaci a baixes latituds. Bsicament, una distribuci molt desequilibrada de l'escora continental fa que la rotaci de la Terra tingui com a efecte una fora centrfuga que fa que la Terra roti (mentre que el seu eix de rotaci diria roman en la mateixa direcci) fins que la massa de continents es troba a l'equador; aix causa una deriva continental aparent molt ms rpida que els processos normals.

Altres glaciacions globals ben conegudes inclouen la glaciaci Huroniana (-2400 / -2100 milions d'anys), la glaciaci ordoviciana (-450 / -420 milions d'anys), la glaciaci del Carbonfer-Permi (-360 / -260 milions d'anys) i la glaciaci del Quaternari, que va comenar fa 30 milions d'anys a l'Antrtida i encara dura.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121909" title="Trinxant" nonfiltered="17" processed="17" dbindex="50016">

Gastronomia: ;
Forquilla grossa amb qu se subjecta el menjar quan es trinxa, vegeu Trinxant (eina);
Moble de menjador en qu es posen les viandes que s'han de trinxar o preparar abans de servir-les a taula, vegeu Trixant (moble);
Entreteniment: En la srie d'animaci Les Tortugues Ninja, nom en clau que rebia el personatge antagonista Oroku Saki. En angls anomenat Shredder.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121910" title="Camarga" nonfiltered="18" processed="18" dbindex="50017">

La Camarga (en francs: Camargue, en occit provenal: Camarga segons la norma clssica o Camargo segons la norma mistralenca) s un espai terrestre de 145.300 ha al sud de Frana, situat geogrficament entre els dos braos principals del delta del Roine i del mar Mediterrani. S'estn a l'est fins a la plana de la Crau, a l'oest fins a Aiges Mortes i al nord fins a Bellcaire. Se situa doncs sobre els departaments de Boques del Roine i de Gard. s el delta de riu ms gran de l'Europa occidental.

Es distingeixen 3 parts:

 la Petita Camarga a l'oest del Petit Roine,
 la Gran Camarga, entre els dos braos del Roine,
 el Pla de la Vila, a l'est del Gran Roine.

En el seu centre es troba l'estany de Vaccars, la part situada al llarg del mar est plena d'estanys salats.

Flora i fauna.

El Camarga s la casa de ms de 400 espcies d'ocells, i les basses d'aiga salada proporcionen un dels pocs hbitats europeus pel flamenc. Els pantans sn tamb un hbitat important per a moltes espcies d'insectes. Tamb s famosa pels seus braus i cavalls.

La flora s'adapta de manera especial per afrontar les condicions de salinitat. L'espgol de mar i el Salicorn floreixen junt amb tamaris i canyes.

Influncia humana.

Els humans han viscut al Camarga des de fa millennis, en gran manera afectant-la amb drenatges, dics, arrossars i extraccions de sal. Una gran part de l'interior s'ha drenat amb propsits agrcoles. El Camarga t la seva prpia raa de cavall, el fams Camagus blanc cavalcat pels gardians que crien els braus de la regi per a exportar-los a Espanya, aix com ovelles.

Hi ha poques ciutats de qualsevol mida a la Camarga. La seva "capital" s Arle, situat a l'extrem nord del delta on el Roine es bifurca en les seves dues branques principals, el seu territori est gaireb completament dins la Camarga  i s per aquest motiu el municipi ms gran de Frana. Les altres niques ciutats importants sn Santes Maries del Mar, al voltant de 45 km al sud-oest, que s el lloc del pelegrinatge anual per a la veneraci de santa Sara, i la ciutat fortalesa medieval d'Aiges Mortes en el punt ms occidental, a la petita Camarga.

La Camarga fou explotada a l'edat mitjana per monjos cistercencs i benedictins. Als segles XVI i XVII, les propietats grans, conegudes localment amb el nom de mas, eren regentades per rics amos d'Arle. Al final del segle XVIII, es constru un dic ms amunt del Roine. El 1858, la construcci d'un altre dic al mar, aconseguia la protecci del delta contra l'erosi.
 
El nord del Camarga es una zona agrcola. Els cultius principals sn cereals, vinya i arrs. Prop del mar, l'extracci de sal comenava a l'antiguitat i era una font de riquesa per a les "abadies de sal" cistercenques d'Ulmet, Franquevaux i Salmdia a l'edat mitjana. La indstria de la sal comenava al segle XIX i les grans companyies qumiques com Pchiney i Solvay fundaven la ciutat minera de Salin-de-Giraud.

Els lmits del Camarga sn constantment revisats pel Roine al transportar enormes quantitats de fang riu avall - uns 20 milions de m anualment. Alguns dels estanys sn de fet el que resta dels braos velles del riu. La tendncia general s que el lnia de costa es mou cap enfora. Aix Aiges Mortes per exemple est ara un 5 km cap a l'interior respecte el temps en qu es fund. El ritme de canvi ha estat modificat una mica en aquests darrers anys per barreres fetes per l'home, com preses en el Roine i dics al mar, per el seu desbordant roman un problema a la regi.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121912" title="Liberal Democrcia d'Eslovnia" nonfiltered="19" processed="19" dbindex="50018">
Liberal Democrcia d Eslovnia o LDS (eslov: Liberalna demokracija Slovenije) s un partit poltic liberal d'Eslovnia. s dirigit per Jelko Kacin i s membre de la Internacional Liberal.

El 1990, el conegut socileg, filsof i crtic cultural Slavoj iek fou candidat del LDS per a la presidncia d'Eslovnia.

A les eleccions europees LDS obtingu 21.9% dels vots, que li proporcionaren dos escons al Parlament Europeu dels 7 que li corresponen a Eslovnia.

La LDS form part de les coalicions governants a Eslovnia de 1992 a 2004, amb una interrupci de pocs mesos el 2000.  El primer cap de govern del LDS fou Janez Drnovek, qui esdevingu President d'Eslovnia el 2002 i fou succet per Anton Rop, aleshores Ministre de Finances.

A les eleccions del 2004, el partit pat una considerable prdua de vots. El 2005, tenia 23 escons (22.8%) al Dravni zbor i era la segona fora parlamentria en oposici al govern de Janez Jana.

Representaci parlamentria:

ImageSize  = width:350 height:120
PlotArea   = width:250 height:80 left:50 bottom:20
AlignBars  = justify

DateFormat = yyyy
Period     = from:0 till:40
TimeAxis   = orientation:vertical
ScaleMajor = unit:year increment:4 start:0

PlotData=
  bar:Escons color:powderblue width:30   mark:(line,white) align:left fontsize:S
  bar:1990 color: oceanblue from:start till:12 text:12
  bar:1992 from:start till:22 text:22 
  bar:1992 from:22 till:28 text:6 DP
  bar:1992 from:28 till:33 text:5 Verds
  bar:1996 from:start till:25 text:25
  bar:2000 from:start till:34 text:34
  bar:2004 from:start till:23 text:23
  

Enllaos externs.
Pgina de la LDS ;

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121914" title="Eslovnia Activa" nonfiltered="20" processed="20" dbindex="50019">
Eslovnia Activa (Aktivna Slovenija) s un partit poltic d'Eslovnia. 
El partit fou fundat el 2004 i a les eleccions legislatives de 3 d'octubre de 2004, va obtenir el 3.0% dels vots i cap esc.

Foundation.

El partit es va formar d'una escisi del Partit dels Joves d'Eslovnia durant les eleccions europees de 2004. Els membres d'Eslovnia Activa afirmaren que la decisi del partit no fou democrtica.

En el congrs de 8 de maig de 2004 a Novo Mesto es form el partit i escolliren Franci Kek com a primer lcer.  El partit t un sol membre a l'Assemblea Nacional Eslovena en fundar-se, Igor Stemberger, per va perdre l'esc en les Eleccions parlamentries eslovenes, 2005.

Enllaos externs.
Pgina oficial;
Article sobre la fundaci del partit;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121917" title="Partit dels Joves d'Eslovnia" nonfiltered="21" processed="21" dbindex="50020">
El Partit dels Joves d'Eslovnia (Stranka mladih Slovenije) s un partit poltic d'Eslovnia. El seu cap s Darko Krajnc.
A les ltimes eleccions legislatives de 3 d'octubre de 2004, el partit va obtenir el 2.1% dels vots i cap esc. A les eleccions del 2000, va obtenir 4.34% dels vots i 4 escons.

Fou fundat el 4 de juliol del 2000, per joves descontents amb la situaci poltica del moment, oi pretenia regenerar la poltica interna del pas. Tradicionalment, els joves eslovens s'han inhibit de les responsabilitats poltiques i el partit pretenia encoratjar al jvoent a implicar-se per tal de renovar l'esperit poltic eslov.  

Representaci parlamentria:

ImageSize  = width:350 height:120
PlotArea   = width:250 height:80 left:50 bottom:20
AlignBars  = justify

DateFormat = yyyy
Period     = from:0 till:8
TimeAxis   = orientation:vertical
ScaleMajor = unit:year increment:1 start:0

PlotData=
  bar:Escons color:yellow width:30   mark:(line,white) align:left fontsize:S
  bar:1990 from:start till:0 text:0
  bar:1992 from:start till:0 text:0
  bar:1996 from:start till:0 text:0
  bar:2000 from:start till:4 text:4
  bar:2004 from:start till:0 text:0
  

External link.
Pgina oficial;
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121918" title="Alter ego" nonfiltered="22" processed="22" dbindex="50021">
Alter ego (del llat alter = altre ego = jo) pot ser ents literalment com "altre jo", una altra personalitat d'una mateixa persona. El terme s'utilitza habitualment en anlisi literria per a indicar una identitat secreta d'algun personatge o per a qualificar un personatge que s'identifica amb el propi autor, generalment de manera no explcita. En el camp de la psicologia, l'"alter ego" s un altre "jo" inconscient.

Alter egos de ficci.
Batman s l'alter ego de Bruce Wayne.
Hulk s l'alter ego de Bruce Banner.
Mr. Hyde s l'alter ego del Dr. Jekyll.
Clark Kent s l'alter ego de Superman.
Agahnim s l'alter ego de Ganon en The Legend of Zelda.

Vegeu tamb.
 Ego;
 Superego;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121919" title="Verds d'Eslovnia" nonfiltered="23" processed="23" dbindex="50022">
Els Verds d'Eslovnia (Zeleni Slovenije) sn un partit poltic d'Eslovnia, fundat el 1989, de caire ecologista i nacionalista en el seu moment. El seu cap era Vane Gonik. 
A les eleccions legislatives de 3 d'octubre de 2004, el partit no va obtenir escons.

Enllaos externs.
Pgina oficial;
 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121920" title="Lliga dels Comunistes d'Eslovnia" nonfiltered="24" processed="24" dbindex="50023">
La Lliga dels Comunistes d'Eslovnia  fou la branca a Eslovnia de la Lliga dels Comunistes de Iugoslvia, el partit nic que govern Iugoslvia des de 1945 fins a 1990. Sota la nova constituci ratificada el 1974, es va cedir la major part del poder a les seccions de les repbliques.

El 1989 Eslovnia propos esmenes a la constituci en qu afirmava la seva sobirania dins la Federaci i el dret a la secessi. Aquestes esmenes foren durament rebutjades pel lideratge de Srbia sota Slobodan Miloevi . El 23 de gener de 1990, la delegaci eslovena, liderada per Milan Ku an, abandon el Congrs de Partit de la Lliga dels Comunistes de Iugoslvia, liderant el collapse del partit paniugoslau. Poc desprs, la Lliga dels Comunistes d'Eslovnia canvi el seu nom pel de Partit de les Reformes Democrtiques.

Lders.
Secretaris del Comit Central de la Lliga dels Comunistes
Miha Marinko    (1948 -  1966)  ;
Albert Jakopic    (1966 - 1968)  ;
Franc Popit       (Mar 1969 - Apr 1982);
Andrej Marinc     (Apr 1982 - May 1986)  ;
Milan Ku an       (May 1986 - 1990);

Veure tamb.
Histria d'Eslovnia;
Lliga dels Comunistes de Crocia;
Lliga dels Comunistes de Macednia;
Lliga dels Comunistes de Srbia;
Repblica Federal Socialista de Iugoslvia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121921" title="Nomentum" nonfiltered="25" processed="25" dbindex="50024">
Nomentum fou una ciutat llatina situada a l'est de Crustumerium. Fou colnia d'Alba Longa, i va esdevenir municipi rom el 337 aC. El districte era conegut pels seus vins. Correspon a la moderna Lamentana Vecehia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121923" title="Colltia" nonfiltered="26" processed="26" dbindex="50025">
Colltia (llat Collatia) fou una ciutat llatina situada al nord de Gabii i a uns 6 km a l'est de Roma. Fou una colnia de la ciutat d'Alba Longa. Es recordada per la histria de Lucrcia. Estava situada al actual Monte Casttellaccio.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121924" title="Eleccions a Eslovnia" nonfiltered="27" processed="27" dbindex="50026">
Eleccions a Eslovnia dna informaci de les eleccions i resultats electorals a Eslovnia. 

Eslovnia escull a nivell nacional un cap d'estat - el president -  i una legislatura. El president s elegit per cinc anys per vot popular. L Assemblea Nacional d'Eslovnia (Dravni zbor) t 90 membres, elegits per a quatre anys, 88 d ells elegits pel sistema mixte de representaci proporcional i 2 membres elegits per les minories tniques pel Mtode Borda. 
Eslovnia t un sistema multipartidista, amb nombrosos partits dels quals generalment cap d ells pot governar en solitari, ra per la qual gaireb sempre es governa en coalici.

Resultats electorals.






Vegeu tamb.
 Calendari electoral;
 Sistema electoral;

Enllaos externs.
Arxiu d eleccions d Adam Carr;
Partits i eleccions;

 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121926" title="Castrum Inui" nonfiltered="28" processed="28" dbindex="50027">
Castrum Inui (o Castrum Novum) fou una ciutat d'origen estrusc, a la via Aurlia, entre Pirgi (a uns 10 km) i Centumcellae (a uns 7 km). Suposada colnia d'Alba Longa i desprs colnia romana. Era consagrada a Innus (el deu Pan). Correspon a la moderna Torre Chiaraccia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121928" title="Cora (ciutat llatina)" nonfiltered="29" processed="29" dbindex="50028">
Cora s una ciutat d'Itlia. Fou antigament una de les ciutats dels volscs, situada al sud-oest de Sgnia, propera a Ulubrae. Fou colnia d'Alba Longa i sota domini rom fou municipi i colnia. Plini el Vell diu que fou fundada per Dardanios. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121930" title="Assemblea Nacional d'Eslovnia" nonfiltered="30" processed="30" dbindex="50029">
L'Assemblea Nacional d'Eslovnia (Dravni zbor) s la cambra baixa del parlament de la repblica d'Eslovnia. T 90 membres, escollits per a quatre anys, 88 d'ells pel sistema de representaci propoarional directa i 2 membres escollits per les minories tniques (italians i hongaresos) pel Mtode Borda, que tenen dret de veto absolut en matria referent a grups tnics.

L'actual President de l'Assemblea Nacional s France Cukjati. 

ltimes eleccions.


 

Enllaos externs.
 Assemblea Nacional de la Repblica d'Eslovnia - pgina oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121932" title="Eslovnia s Nostra" nonfiltered="31" processed="31" dbindex="50030">
Eslovnia s Nostra (Slovenija je Naa) s un partit poltic d'Eslovnia. 
A les ltimes eleccions legislatives de 3 d'octubre de 2004, el partit va obtenir 2.6 % del vot popular i cap esc.

Enllaos externs.
Pgina oficial;
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121935" title="Axel Munthe" nonfiltered="32" processed="32" dbindex="50031">
 
Axel Martin Fredrik Munthe (Oskarshamn, 31 d'octubre de 1857 - Estocolm, 11 de febrer de 1949) va ser un metge, psiquiatre i escriptor suec. Conegut bsicament per una nica obra, Boken om San Michele (La histria de San Michele) (1929), un relat autobiogrfic de la seua vida i el seu treball.


Breu biografia.
Va nixer a Oskarshamn, Sucia. A l'edat de divuit anys va visitar Capri, i va quedal colpit, fins al punt que va decidir que un dia hi residiria.

Va estudiar medicina a Uppsala i a Pars, on es va llicenciar l'any 1880. Va exercir la seua professi a Roma i a Pars, i l'any 1903 va esdevenir metge de la Casa Reial sueca. 

Desprs de retirar-se de la vida pblica, va viure a la villa San Michele, a l'illa de Capri. Va escriure La histria de San Michele en els darrers anys de la seua vida, quan arran d'una malaltia als ulls es va veure obligat a tornar a Sucia.

Va fer donaci de la villa San Michele a l'Estat Suec, i avui dia s gestionada per una fundaci.

Obres.
1885 Frn Napoli;
1888 Sm skizzer;
1897 Memories and vagaries;
1899 Letters from a mourning city;
1909 Bref och skisser;
1917 Red cross and iron cross;
1918 For those who love music;
1929 Boken om San Michele;
1931 En gammal bok om mnniskor och djur;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121936" title="Partit Democrtic dels Pensionistes d'Eslovnia" nonfiltered="33" processed="33" dbindex="50032">
El Partit Democrtic Party dels Pensionistes d'Eslovnia (eslov: Demokrati na stranka upokojencev Slovenije o DeSUS) s un partit poltic d'Eslovnia fundat per Drago Lipi  i Joze Globacnik. 
A les ltimes eleccions legislatives de 3 d'octubre de 2004, el partit va obtenir el 4.1% dels vots i 4 dels 90 escons. El partit s membre de la coalici de govern i lideart per Karl Erjavec.

Representaci parlamentria:

ImageSize  = width:350 height:120
PlotArea   = width:250 height:80 left:50 bottom:20
AlignBars  = justify

DateFormat = yyyy
Period     = from:0 till:8
TimeAxis   = orientation:vertical
ScaleMajor = unit:year increment:1 start:0

PlotData=
  bar:Escons color:green width:30   mark:(line,white) align:left fontsize:S
  bar:1990 from:start till:0 text:0
  bar:1992 from:start till:1 text:1
  bar:1996 from:start till:5 text:5
  bar:2000 from:start till:4 text:4
  bar:2004 from:start till:4 text:4
  

Enllaos externs.
Pgina oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121937" title="Alt Arag" nonfiltered="34" processed="34" dbindex="50033">

L'Alt Arag s la zona septentrional d'Arag, sovint s equivalent al de provncia d'Osca, encara que per alguns n's noms la part pirinenca o prepirinenca.

Amb tot, lo terme t generalment unes connotacions ms humanes que no administratives. Aix, pot associar-se a unes caracterstiques etnolgiques i culturals prpies que senyalarien algunes diferncies respecte de les altres terres aragoneses, apropant-se ms en ocasions a les cultures pirinenques venes, i que se poden percebre en son estil de vida (ja no tan acusadament, en part per l'emigraci de poble a ciutat), en la seua arquitectura i gastronomia (tpica de montanya), la manera de vestir (celebrada, per exemple, en lo Da d'o Traje Ansotano), l'idioma (en ser la zona constitutiva de la llengua aragonesa i aquella on millor se conserva), les tradicions folclriques, la mitologia, etc.

L'Alt Arag s tamb, histricament, lo territori dels comtats primigenis del que acabaria sent lo Regne d'Arag.

Enllaos externs.
En castell:
 Portal de l'Alt Arag;
 Fototeca de l'Alt Arag;
 Origen dels noms dels pobles de l'Alt Arag;
 Web del Diario del Alto Aragn;
 Web sobre los pobles de la Vall de l'Arag;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121938" title="Partit Popular Eslov" nonfiltered="35" processed="35" dbindex="50034">
El Partit Popular Eslov (eslov: Slovenska ljudska stranka) s un partit poltic d'Eslovnia.  El seu cap s Bojan rot. A les ltimes eleccions legislatives de 3 d'octubre de 2004, el partit va obtenir el 6.8% dels vots popualrs i 7 dels 90 escons.

Representaci parlamentria:

ImageSize  = width:350 height:120
PlotArea   = width:250 height:80 left:50 bottom:20
AlignBars  = justify

DateFormat = yyyy
Period     = from:0 till:21
TimeAxis   = orientation:vertical
ScaleMajor = unit:year increment:3 start:0

PlotData=
  bar:Escons color:kelleygreen width:30   mark:(line,white) align:left fontsize:S
  bar:1990 from:start till:11 text:11
  bar:1992 from:start till:10 text:10 
  bar:1996 from:start till:19 text:19
  bar:2000 from:start till:9 text:9 
  bar:2000 color:teal from:9 till:17 text:8 NSi
  bar:2004 from:start till:7 text:7
  

Enllaos externs.
Pgina oficial;
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121942" title="Llac Albanus" nonfiltered="36" processed="36" dbindex="50035">
El llac Albanus fou el nom d'un antic llac proper a Alba Longa, que ocupava el crter d'un volc extingit. Les seves aiges que podien submergir el territori proper foren condudes lluny per un canal que tenia mes de 2 km a travs de la roca; les restes del canal encara es veuen a Castel Gandolfi. 

A la riba oest s'hi troba la ciutat d'Albano antigament Albanum

El seu nom modern es llac d'Albano.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121945" title="Consulia" nonfiltered="37" processed="37" dbindex="50036">
La Consulia (en llat Consuales Ludi o Consualia) fou un festival rom en honor (segons Fest i Ovidi) del deu Consus, el deu de les deliberacions secretes, i segons Tit Livi al Neptuni Eqestre. Plutarc, Dions d'Halicarns i el pseudo Asconi diuen que Neptuni Eqestre era noms un nom alternatiu de Census. El festival es feia el 21 d'agost. En aquest dia els animals agrcoles (mules, cavalls i ases) no podien treballar i desfilaven adornats amb garlandes de flors; es feien carreres de cavalls i quadrigues (ludi consuales, o jocs consuals). La festa es feia cada any i s'iniciava descobrint l'altar dedicat a la detat

En aquest dia es commemorava tamb el rapte de les sabines en temps de Rmul quan, per incrementar la poblaci, el rei va autoritzar als romans a apoderar-se de dones sabines per fer-les les seves mullers per sempre dins el mateix estatus social; la guerra amb els sabins fou evitada quan les dones segrestades van acceptar als seus marits romans que les havien tractat correctament. Altres sacrificis a Consus es feien el 7 de juliol i el 15 de desembre.

Quan es va construir el gran circ rom, foren substituts pels jocs circenses

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121946" title="Pierre Lous" nonfiltered="38" processed="38" dbindex="50037">

Pierre Louis ms conegut com Pierre Lous, ( Gant, Blgica 10 de desembre de 1870 - Pars, 6 de juny de 1925, escriptor i poeta 
francs

Biografia.
Pierre Lous va nixer com Pierre Louis el 10 de desembre de 1870 a Gant, Blgica, per aviat es va traslladar a Frana on va viure la resta de la seua vida. 

Va cursar estudis en una escola alsaciana, on va desenvolupar una gran amistat amb el futur Premi Nobel i defensor dels drets homosexuals, Andr Gide. Lous va comenar a escriure els seus primers textos ertics als 18 anys, alhora que desenvolupava inters en el Parnassianisme i el Simbolisme.

L'any 1891, Lous va ajudar a fundar una revista literria, La Conque, on es publicaven obres d'autors Parnassians i simbolistes:  Gide, Mallarm, Moras, Valry i Verlaine. Lous va publicar Astarte, que s una collecci primerenca de versos ertics ja marcats pel seu estil elegant i refinat. En 1894 publica una collecci ertica de 143 canons titulada Les canons de Bilitis (Les Chansons de Bilitis), aquesta vegada amb temes lsbics (un dels distintius de la seua literatura ertica). L'obra es divideix en tres seccions, cada una representativa d'una fase de la vida de Bilitis: Bucliques a Pamphylia, Elegies a Mytilene, i Epigrames en l'illa de Xipre; dedicats a ella, a ms d'una Biografia breu de Bilitis i tres epitafis en la Tomba de Bilitis. L'obra va guanyar una gran anomenada perqu Lous la va publicar com si fra la traducci de l'obra d'un cortes de la Grcia antiga, contemporani de Safo i Bilitis. L'engany no va durar molt i el traductor Lous ben aviat va ser desemmascarat com l'autor. Aix no va desmerixer l'obra, que va ser elogiada com a font d'elegant sensualitat i estil refinat, incls ms extraordinari per la representaci compassiva de la sexualitat lesbiana (i femenina en general). Alguns dels poemes van ser adaptats com a canons per a veu i el piano, i, l'any 1897, el seu amic ntim Claude Debussy va compondre una adaptaci musical. L'any 1955, una de les primeres organitzacions lesbianes a Amrica va prendre el nom de Les Filles de Bilitis, i des d'aquest dia les Canons continuen sent una obra important per a les lesbianes.

L'any 1896, Lous va publicar la seua primera novella, Afrodita (Aphrodite (murs antiques)), un retrat de la vida cortesana d'Alexandria. Es considera una mescla d'excessos literaris i refinament. Amb 350.000 exemplars venuts, va esdevenir el ms reeixit autor viu del seu temps.

L'any 1901 va publicar Les aventures del rei Pausole (Les Aventures du roi Pausole), el 1916 L'anvantsala de la mort (Pervigilium Mortis), ambdues composicions llibertines, i el 1917 Manual d'Urbanitat per a Jovenetes (Manuel de civilit pour els petites filles  l'usage des maisons d'ducation), una pardia d'una obscenitat quasi sense comparana, fins i tot en la llarga histria de publicacions clandestines franceses.

Fins i tot en el seu llit de mort, Pierre Lous va continuar escrivint versos obscens.

 Illustradors .
Molts artistes ertics han illustrat les obres de Lous. Alguns dels ms anomenats han estat Louis Icart, Pascal Pia, Marcel Verts, Rojan, Pierre Leroy, Almry Lobel Riche, Louis-Andr Berthomm, Suzanne Ballivet, douard Zier, Joseph Kuhn-Rgnier, Pierre Lissac, Paul-Emile Bcat, Rene Ringel, Monique Rouver, Gnia Minache, Mariette Lydis, Lucio Milandre, J.A. Bresval, Antoine Calbet, Milo Manara,Beresford Egan i Georges Pichard etc. Les illustracions ms famoses de Les canons de Bilitis es deuen a Willy Pogany en estil art dco per a una publicaci privada que va ser circulada privadament per Macy-Masius, Nova York, l'any 1926.

 Obres .
 1891: Astarte;
 1894: Les chansons de Bilitis ;
 1929: edici incloent-hi els poemes suprimits;
 1930: Vritables chansons de Bilitis ("Vertaderes canons de Bilitis", probablement no de Pierre Lous);
 1896: Aphrodite: murs antiques ;
 1928: edici incloent-hi fragments suprimits;
 1898: La femme et le pantin ;
 1901: Les aventures du roi Pausole ;
 1903: Sanguines;
 1906: Archipel ;
 1916: Pervigilium mortis ;
 1925: Le crpuscule des nymphes ;
 1925: Quatorze images ;
 1926: Manuel de civilit pour les petites filles,  l'usage des maisons d'ducation ;
 1926: Trois Filles de Leur Mre ;
 1927: Psych;
 1927: Pages (textos selectes);
 1927: Douze douzains de dialogues ;
 1927: Histoire du roi Gonzalve et des douze princesses ;
 1927: Posies rotiques ;
 1927: Pybrac;
 1927: Trente-deux quatrains ;
 1933: Au temps des Juges: chants bibliques ;
 1933: Contes choisis (Contes selectes);
 1938: La femme ;
 1945: Stances et derniers vers ;
 1948: Le trophe de vulves lgendaires ;
 1949: Cydalise;
 1988: L'le aux dames ;

 Enllaos externs .

Author Pierre Lous, the Oldpoetry Poetry Arxive ;
a Catleg de les obres ertiques de Pierre Lous ;
Complet portal sobre Pierre Lous ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121951" title="Geri" nonfiltered="39" processed="39" dbindex="50039">

]]Geri s un gegant alat de la mitologia grega format per tres cossos humans sencers units per la cintura, fill de Crisaor i Calrroe. Vivia ms enll de les columnes d'Hrcules a l'illa Eritia. Era l'amo d'un gos de dos caps, germ del crber que es deia Ortro.

Va ser mort per l'Heracles quan desprs d'una de les seves missions aquest li va robar el ramat de bous i vaques vermelles. Geri el va perseguir a la recerca de la seva venjana per quan el sobrevolava el va matar disparant-li una fletxa enverinada amb la sang de l'hidra.

La mitologia catalana va adaptar el mite. Deia que Geri, un gegant de tres caps, gaireb s'havia tornat rei d'Ibria i que perseguia Pirene que n'era la reina per matar-la i abassegar-li el poder. Veient que no reeixiria pas a capturar-la, va cremar una gran estesa de terreny per matar-la. Hrcules de lluny estant veuria la gran columna de fum i acorreria a veure qu passava. Llavors hauria vist la Pirene agonitzant entremig del foc. La va voler salvar per ja era massa tard. Aleshores, ple d'ira com estava, va reptar en duel a Geri i el venc. En acabat va arreplegar totes les pedres que va trobar i va construir un gran mausoleu en memria de Pirene que en honor d'ella recordarien com els Pirineus. Aquesta tradici la recull l'Atlntida de Jacint Verdaguer. Tamb Geri passa pel fundador llegendari de la ciutat de Girona.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 100.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121953" title="Decimal" nonfiltered="40" processed="40" dbindex="50040">
Un decimal s una fracci d'un nombre enter.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121955" title="Fs" nonfiltered="41" processed="41" dbindex="50041">


Fs o Fs de Mar (nom occit; en francs Fos-sur-Mer) s un municipi francs, situat al departament de Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. Est situat al Golf de Fs, vora la desembocadura del Roine. L'any 1999 tenia 14.732 habitants.

Les drsenes del conjunt portuari creat el 1965 a vores del golf de Fs acullen les 2 terceres parts del trfic del complex Marsella-Fs, primer port de Frana i tercer port europeu. A destacar el moll de Graveleau, la terminal de transport de minerals i el port petrolier.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121956" title="Grda" nonfiltered="42" processed="42" dbindex="50042">


Grda (nom occit; Gordes en francs) s un municipi d'Occitnia, a la Provena, situat al departament de Valclusa i la regi Provena   Alps   Costa Blava (estat francs). Els seus habitants sn anomenats els gordencs (en occit gordencs, en francs Gordiens). L'any 1999 tenia 2.092 habitants. Grda s dins la llista de l'associaci Les Plus Beaux Villages de France.

Geografia.

Grda s el poble ms visitat del Parc Natural Regional del Leberon. El poble est situat als turons de Valclusa, enganxada a la muntanya escarpada, a 370 m d'altitud, les cases de pedres clares i els carrerons amb llambordes han estat una font d'inspiraci per a nombrosos pintors (Chagall i Vasarely sobretot).

Histria.

L'origen de Grda est vinculat a la tribu celta dels Vordenses que van erigir un oppidum defensiu per a Cavalhon al cim de la roca on es troba actualment el poble (el nom de la ciutat vindria de Vordense que es va transformar en Gordenses desprs Grda). Des de fa mil anys, la massa impressionant del seu castell domina el poble. Guilhm d'Agot, un dels primers avantpassats d'aquesta poderosa famlia feudal que va cobrir de fortificacions tots els pobles propers, el menciona el 1031. Els seus successors el reforcen fins a fer-ne el 1123 un "mobile castrum", l'nic denominat aix entre els molt nombrosos castells vens. Assetjat, en v, durant les guerres de religi, va ser el feu dels marquesos de Simiana, desprs dels ducs de Soubise, i al segle XVIII dels prnceps de Cond.

Important lloc de resistncia durant la Segona Guerra Mundial. Hi va ser molt activa i, fins a l'ltim dia, el poble i els seus habitants van haver de sofrir l'ocupaci alemanya. El 21 d'agost de 1944, una setmana desprs del desembarcament sobre les costes de Provena, el poble va comenar a patir les violentes represlies.

El 22 d'agost, els alemanys fan entrar a les cases els habitants que no s'han pogut posar a recer, disparant als que s'endarrereixen, desprs,  bombardegen el poble, destruint una dotzena de cases, mentre que algunes altres sn dinamitades i desprs incendiades, principalment a les entrades de la ciutat per obstruir les crulles. Tretze persones sn mortes o executades i s grcies a la intervenci d'un monjo de l'abadia de Senhanca que s'eviten conseqncies ms greus.

El resultat de l'atac foren vint morts i vint cases destrudes.

Prop de Grda hi ha el poble de les bries, amb cabanes de pedra seca.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121958" title="Regillus" nonfiltered="43" processed="43" dbindex="50043">
El llac Regillus fou un llac situat entre Labicum i Gabii, modernament Laghelto della Colonna. El dictador rom Aulus Postmius P. P. Albus Regillensis va vncer als llatins en la batalla del Llac Regillus el 498 aC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121961" title="Algidus" nonfiltered="44" processed="44" dbindex="50044">
Mont Algidus fou una serralada muntanyosa al Latium, a l'est del Mont Albanus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121962" title="Privernats" nonfiltered="45" processed="45" dbindex="50045">
Els privernats (privernates) foren els habitants de Privernum. El 392 aC els romans van establir una colnia a Stia que uns anys desprs fou reforada per un nou cos de colons. En aquest moment era la colnia mes avanada dels romans i tocava al territori dels privernats, amb els que els colons es van haver d'enfrontar; Stia fou saquejada pels privenats, aix com Norba, per els atacant foren derrotats poc desprs pels romans i des llavors Stia va gaudir de tranquillitat. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121963" title="Norba" nonfiltered="46" processed="46" dbindex="50046">
Norba fou una ciutat dels volscs, situada al sud de Cora. Fou colnia romana. Al segle I aC fou destruda per Sulla durant la guerra social. Correspon a la moderna Norma.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121966" title="Francesc Ali i Brea" nonfiltered="47" processed="47" dbindex="50047">
Francesc Ali, compositor catal nascut a Barcelona el 27 de mar de 1862 i mort a la mateixa ciutat el 31 de mar de 1908. El 1892 va escriure la msica d'Els Segadors adaptant una versi popular. 

Va estudiar composici amb Antoni Nicolau i piano amb Vidiella. Va collaborar com a crtic en varies publicacions musicals, La Renaixena, L Aven i El Poble Catal.

Va ser folklorista i esta considerat com un dels primers impulsors del renaixement musical catal.

La seva obra.
Cant.
Collecci de 6 melodies per a cant i piano (1887);
5 Canons per a cant i piano (1887);
23 Canons populars catalanes.

Piano.
Ballet.
Marxa fantstica.
Nota de color.
Barcaroles.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121967" title="Heterodontosauriforme" nonfiltered="48" processed="48" dbindex="50048">

Els heterodontosauriformes sn un grup de dinosaures herbvors inclosos en l'ordre dels ornitisquis. El rang fou creat per Xu Xing i cols. l'any 2006 per tal d'agrupar el subordre Marginocephalia amb la famlia Heterodontosauridae (abans classificada com ornitpodes), desprs de qu la descoberta de Yinlong revels que ambdos estaven estretament emparentats.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121968" title="Llista de cantants de G-Funk" nonfiltered="49" processed="49" dbindex="50049">
Aquesta s una llista d'artistes de G-Funk. Hi inclou artistes que han sigut molt importants per al gnere o han tingut un cert reconeixement o publicitat (com s el cas de qu haja estat en una discogrfica gran o coneguda). Aquesta llista no inclou bandes locals poc conegudes. Les bandes estan ordenades segons la primera lletra del seu nom (no s'inclouen les paraules "a", "an", or "the"), i els noms de cantants estan ordenats pel seu cognom.
 0 9 .
213 (grup);
2pac (Early '95-late '96);

 A .
Above the Law;
Ant Banks;

 B .
B.G. Knocc Out;
B-Legit;
Bass 305;
Brotha Lynch Hung;

 C .
C-Bo;
Compton's Most Wanted;
Coolio;
CPO;
Cypress Hill (Strongly in early work);

 D .
Da 5 Footaz;
Damu Ridas;
Daz Dillinger (Death Row days);
Deez Kidz;
DJ Quik;
Domino;
Dr. Dre (Late '80's-mid 90's);
Dresta;

 E .
E-40;
E-A-Ski;
Eastwood;
Eazy-E;

 F .
First Degree;
Fredwreck;
Funkdoobiest;

 G .
G-Funk Entertainment;
G-Money;

 H .
Hittman;

 I .
Ice Cube (Notably on Lethal Injection album);
Ice T (Later years);

 K .
K-Dee;
King T;
Knocturnal;
Kokane;
Kurupt;

 L .
Lady of Rage;
LBC Crew;
Lil 1/2 Dead;

 M .
Mac Dre;
Mack 10;
Malik;
MC Eiht;
MC Ren;
Mes (TenTypMes);
Mista Grimm;
Mr. Mike;
Mr. Shadow;
Miki;

 N .
N2Deep;
Nate Dogg;

 O .
Outlawz;
Outkast;

 P .
Paperboy;
Phonk Beta;

 R .
Rappin' 4-Tay;
RBX;
Royal T;

 S .
Sicx;
Skee-Lo;
Snoop Dogg (Snoop doggy dogg);
Soopafly;
South Central Cartel;
Spice 1;
Steffon;

 T .
Tha Dogg Pound (Death Row days);
Tha Eastsidaz;
The Click;
The D.O.C. (Late '80's-mid '90's);
The Dove Shack;
The Luniz;
Too $hort;
Tray Deee;
Twinz;

 W .
WC;
Warren G;
Westside Connection;

 X .
Xzibit;
X-Raided;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121970" title="Kasai del Sud" nonfiltered="50" processed="50" dbindex="50050">


Kasai del Sud (en francs Sud-Kasa) fou un territori secessionista de la zona centre meridional de la Repblica Democrtica del Congo a comenaments dels anys seixanta.

La regi assol la independncia de manera semblant a la de la vena Katanga durant l'agitat procs de descolonitzaci del Congo Belga. La regi fou assolada per conflictes tnics i tensions poltiques entre els lders del govern central i del govern local, atiades pels explotadors de diamants.

El 14 de juny de 1960, uns dies abans que la colnia es declars independent, alguns militars declararen la independncia de Kasai (no del Congo) i proclamaren l'Estat Federal de Kasai del Sud. El 8 d'agost de 1960, fou proclamat l'autnom Estat Minaire de Kasai del Sud amb capita la Bakwanga (avui Mbuji-Mayi). Albert Kalonji fou nomenat president de Kasai del Sud i Joseph Ngalula fou nomenat cap de govern.

Una Assemblea de Notables va investir el pare de Kalonji amb el ttol imperial de Mulopwe el 12 d'abril de 1961. El nou emperador va abdicar immediatament a favor del seu fill, qui aleshores govern Kasai del Sud com a Mulopwe (Emperador/rei) Albert I Kalonji.

Desprs d'una sagnant campanya militar de quatre mesos durant la qual milers de civils foren massacrats, les tropes del govern central del Congo reconqueriren la regi i arrestaren Kalonji el 30 de desembre de 1961, posant fi a la secessi de Kasai del Sud.

Kalonji intent formar un nou govern desprs d'escapar de la pres el 7 de setembre de 1962, per fou dissolt menys d'un mes desprs.

Sota el subseqent rgim de Joseph Mobutu (Mobutu Sese Seko), l'antic Kasai del Sud fou dividit per tal de desencoratjar qualsevol activitat separatista.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121971" title="Abadia de Senhanca" nonfiltered="51" processed="51" dbindex="50051">

L'abadia de Senhanca (nom occit; Snanque en francs) s un edifici religis cistercenc prop de la localitat de Grda al departament de la Valclusa, a la Provena, Occitnia (estat francs).

Histria.

Neix com a comunitat de monjos cirstercencs l'any 1148, provinents de l'Abadia de Masan al Vivars, Ardecha, sota el patronatge d'Alfant, bisbe de Cavalhon, i Ramon Berenguer II, Comte de Provena. Consagrada l'any 1178, coneix el seu mxim esplendor del segle VIII al segle XIV, arribant a posser quatre molins, set granges i nombroses terres a la Provena. L any 1544, amb les guerres de religi, el monestir s desvastat.

No s fins a l'any 1854 que el lloc fou recomprat per una comunitat nova de monjos cistercencs de la Concepci Immaculada, sota una regla menys estricta que la de l'orde de la Trapa. La comunitat fou expulsada entre 1903 i 1926 i marxava a la seu de l'Orde, l'Abadia de Lerins a l'illa de Sant Onorat, prop de Canes. El 1988, amb el renaixement de les vocacions a la casa mare de l'Abadia de Lerins, s'hi reinsereix una petita comunitat de monjos.

Arquitectura.

L esglsia construda en forma de creu de tau amb un absis que projecta ms enll de les parets exteriors de l'abadia, s extremadament austera, com s tpic als edificis cistercencs. El claustre s el lloc de pas que comunica les diferents parts del monestir. La sala capitular, grcies a les sis voltes de creu ogivals, es caracteritza per la finesa de la seva acstica (era la nica estana on era perms parlar), amb l abat al centre i la Tarasca, figura del dimoni, esculpida al claustre del davant.

Una mica inusualment, el seu extrem oriental litrgic mira a cap al nord, perqu la vall estreta i allada no oferia cap espai per a l'acolliment convencional.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121972" title="Dargins" nonfiltered="52" processed="52" dbindex="50052">
Els darguins (tamb anomenats dargwa) sn una tnia del Caucas que parla el dargu i sn de religi musulmana sunnita xafta, llevat a Kerush i Minskindji, on sn xiites duodecimans. Segons el cens sovitic del 1989 hi havia 353.300 individus, dels qua 280.431 vivien al Daguestan (el 16 % del a poblaci), 32.740 al Territori de Stvropol i 12.878 a Calmquia.

Viuen agrupats a la zona de piemont i de mitja muntanya del Daguestan, als districtes d'Akusha, Dakhadajev i Sergo Kal'a, on sn la majoria. Es troben barrejats amb vars i lakhs als districtes de Lavashi i Tavdakhar, i amb kumiks i kaytaks al districte de Kaytak. Tamb formen illots als districtes de Karabudakhkent (auls de Gubden i Gurbukhi), de Buinarsk (auls de Kadar, Karamakhi i Djankurbi), d'Agul (auls d'Amukh i Chirakh) i de Gunib (aul de Miamugi). El 1944 alguns darguins s'establiren al districte de Shuragat, al Nord del Daguestan. 

 Societat .
Eren installats originriament a les planures precaspianes, d'on foren desplaats en el segle XII pels kumyks vinguts del Nord. Han passat de ser 126.272 el 1926 a 158.000 el 1959 i 365.797 el 1989. Les primers informacions sobre ells les donaren els rabs en el Darbant name el s. XI. 

La seva islazmitzaci, iniciada en el segle XI, fou acabada en el segle XVI per l'eliminaci dels darrers nuclis jueus i cristians. En el segle XV el Zafar nama encara consideraba com a tribus infidels als ashkudja (Akusha). Abans de la revoluci, la seva organitzaci social es basava en la divisi clnica (tukhum) i la gran famlia patriarcal (djins). Si en el segle XIX el tukhum va perdre el seu rol econmic, els costums que en derivaren se n'afebliren ms lentament. La poligmia entre ells era rara, i l'endogmia ha degenerat des del segle XIX; el ritual de matrimoni ha restat tradicional, per si el matrimoni amb els infidels havia estat impossible, el casament amb russos ha estat freqent des del 1917. El rapte, sovint practicat abans, sobretot per aquells que no podien paga el kalym obligatori (encara persisteix), era rar.

La seva estructura social era semblant a la dels vars, una jerarquia feudal complexa amb els begs, chanka i uzden (pagesos lliures), i les classes no lliures, com els chagar (pagesos sotmesos a servitud), rayat (serfs) i kul, que funcionava al costat d'un sistema de  societats lliurs  fonamentades en la tukhum (famlia extensa).  La seva adat, recollid per escrit per l'usmi Rustam Khan en el segle XVIII en rab, fou tradida al dargu el 1868.
 Economia .
Practiquen l'agricultura en la plana, l'horticultura al peu de les muntanyes i la ramaderia trashumant de xais a les muntanyes. L'artesanat de Kubacha s conegut per llur joieria i orfebreria, i el de Sulevkent, per la terrisseria. La indstria s poc desenvolupada: envasat de conserves a Akusha, Lavaswhi i Tzukhadar.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121973" title="Dargu" nonfiltered="53" processed="53" dbindex="50053">


El dargu s una llengua caucsica del nord de la famlia daguestnica, parlada pels dargins del Daguestan. El seu nombre de parlants el 1989 era de 315.000 i es divideix en tres dialectes:

 Urakhi o Khrkili o gwa, parlat pels pastors de les planures altes;
 Tzudakhar, parlat pels artesans i comerciants de les planures;
 Akusha, ms diferenciat i base de la llengua literria, usada pels kubatxis i kaytags.

Per la forta influncia russa, zeri i kumyk els ha fet molt bilinges. L'ensenyament primari es fa en dargu i el secundari en rus. La literatura s recent, ja que les primeres obres es remunten a finals del segle XIX, amb Omarla Batyrai (1831-1910), autor dels cicles potics Dailuti, que no foren publicats fins el 1928, i la literatura sovitica t alguns autors destacats com Ahmedrakhman Abu Baker (1931) amb les novelles Temir Bulat (1957), Nvies darguines (1962) i Nureddin de les mans d'or (1928) i el poeta nacional Rashid Rashidov (1928) amb Adamti (1965). D'antuvi s'escrivia en alfabet rab, modificat el 1920 (nou adjem), per el 1928 fou substitut per l'alfabet llat, i el 1938 pel cirllic.

Segons el cens rus del 2002, hi havia 429.347 parlants de dargu al Daguestan, 7.188 a Calmquia, 1.620 a Khntia-Mnsia, 680 a Txetxnia, i centenars a d'altres parts de Rssia. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121976" title="Laks" nonfiltered="54" processed="54" dbindex="50054">
Els laks o  qaziqumuks (de l'rab ghazi "combatent de la fe" i Kumukh, centre econmic, poltic i social del seu territori), sn una tnia que parla el lak, i que practiquen l'islam sunnita xafta.

Viuen al Daguestan, entre els rius Sulak i Qara Quss. Eren anomenats per ells lakuchu i pels avars tumaw (en plural tumal), pels lesguians yakholshu, pels dargins vuluguni o vulechuni i pels russos laktsi. El 1989 eren 118.386 a tota l'URSS.

 Territori .
Habiten la regi muntanyosa del centre del Daguestan. Residien essencialment a les conques de l'Alt Kazikumukh, del Tleuserakh, del Khatar Koysu (districtes de Lak i Kuli) i dins algunes localitats dels districtse de Tsudakhar, Akusha, Rutul, Kurakh, Charoda i Dakhadajev. El 1944 molts laks foren reinstallats a les estepes i peus de les muntanyes del nord, a la cadena d'Andi, on des d'aleshores es constitu el districte de Novo Lakskij. El 1970, segons el cens sovitic eren 85.822 individus (40.380 el 1926 i 63.529 el 1929). B que es diu que sn els ms russificats dels daguestanesos, segons el cens del 1970 el 95,8% tenien el lak com a llengua materna, i noms el 3,7% el rus.

 Religi .
Sn musulmans sunnites xafites, i segons la llegenda conquerits i convertits per Abu Muslim el 777, qui va fer d'ells el primer poble daguestans islamitzat. Tanmateix, s ms versemblant que llur conversi final no es produs fins al final del segle XIII. Les tradicions jueves i cristianes hi foren perpetuades fins el segle XV.

 Economia .
L'economia tradicional dels laks es fonamentava en la ramaderia de cabres i xais i en trashumncia i l'artesanat a domicili (cuir, terrissa, teixit, orfebreria, ferro forjat, etc). Aquestes activitats encara juguen un gran rol a l'economia de les viles. Pel fet que mancaven terres frtils a les regions muntanyenques, l'agricultura no ocupa ms que una petita part, l'emigraci s corrent i compten amb la taxa ms alta de tots els pobles del Daguestan. A les estepes i piemonts dels nous territoris laks del Nord del Daguestan, l'horticultura, la vinya, l'agricultura i la producci de soja sn les activitats ms importants. A les viles s'hi constata una elevaci del nivell d'industrialitzaci (molins, impremtes, etc).

Laksy al Dagestn (en rus);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121977" title="Lak" nonfiltered="55" processed="55" dbindex="50055">

El lak (         , lakku maz) s una llengua caucsica del nord-est parlada pels laks, una tnia del Daguestan. Amb el dargu, lubatxi i kaytak, pertany al grup lak-dargu de les llenges caucsiques. Aproximadament compta amb uns 120.000 parlants.

Consta de cinc dialectes: ashti kuli, balkhar, vitskh, vikhli i kumukh, que forma la base de la llengua literria lak. Des de finals del segle XIX s'escriu en carcters rabs; l'alfabet llat fou emprat del 1928 al 1938, i des d'aleshores en cirllic. Abans que el lak esdevingus llengua escrita, usaven l'rab. Avui s una de les 9 llenges oficials del Daguestan, tot i que fins ara no s'havia emprat en l'ensenyament (noms ho fou durant el perode 1920-1960 fins a cinqu, per des d'aleshores noms es fa en rus). Tamb t un diari Ilchy (Llum) i Tslubarz (Lluna nova, 1952) que ja no s'edita, i una estaci de rdio.

El lak ha estat emprat com a llengua literria per autors com Garun Saidov (1891-1919), cap de l'Oficina d'Agitaci o Educaci Bolxevic al Daguestan i primer autor dramtic en lak, Jussup Khappalajev (1916) amb Estrelles de felicitat (1950), Mugutin Sharinov (1893-1937) amb Shagalai i Gabibat i Gadzhijev (1919), Said Gabiev, Abutalif Gafurov i Abdurahman Omarov. 

Enllaos externs.
 
Sistemes d'escriptura lak;
Casa Lak   Lak cultura i societat;
   Frum nacional lak;
 ;


 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121979" title="Concentrador USB" nonfiltered="56" processed="56" dbindex="50056">

Un hub USB s un aparell electrnic que permet connectar diferents dispositius USB a un sol port USB, ja sigui d'un ordinador o d'un altre hub USB.

 Utilitat . 
El principal s que es fa d'un concentrador USB s el d'augmentar el nombre de dispositius que es poden connectar a l'ordinador. Per tant si l'ordinador noms admetia dues connexions, amb un concentrador es poden augmentar fins a set, per exemple.

Tamb serveix per poder ampliar la distncia entre l'ordinador i el perifric que es vol connectar: un cable USB noms pot tenir cinc metres entre dispositiu i dispositiu, per tant amb un concentrador, aquesta distncia es duplica fins a deu, amb dos fins a quinze, amb tres fins a 20 i aix consecutivament.

 Categories .

Es poden diferenciar dos grans tipus de hub USB
 Sense corrent: Son aquells que no requereixen d'una font d'electricitat externa per funcionar. Normalment s'utilitzen per connectar perifrics que tenen la seva prpia font d'alimentaci o b que requereixen molt poca energia. ;
 Amb corrent: S'utilitzen quan el nmero de dispositius a connectar s elevat i/o quan els dispositius no disposen de font de corrent prpia i no en tenen suficient amb la que proporciona el cable USB.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121981" title="Eugenio Hidalgo Garcs" nonfiltered="57" processed="57" dbindex="50057">
Eugenio Hidalgo Garcs (Badajoz, 1950) fou el batlle d'Andratx, a Mallorca, entre 2002 i 2006.

Exgurdia civil, es present per primera vegada a les eleccions municipals d'Andratx el 1991 baix les sigles del Partido Radical Balear. Fou elegit regidor i, arran d'un pacte amb PP-UM i el Grup Independent de s'Arrac, s'encarreg de l'rea d'urbanisme.

A les segents eleccions, el 1995, munt el seu propi partit: Agrupacin Liberal de Andratx i aconsegui dos regidors, per qued fora del govern local.

A les eleccions del 1999, ALA aconsegu uns bons resultats i Hidalgo, altre cop la regidoria d'urbanisme.

El 2003, ALA obtingu 3 regidors i fou la tercera fora ms votada. La legislatura fou rocambolesca, i Hidalgo, desprs de pactar amb el PP primer i amb PSOE i UM desprs, torn a pactar amb el PP, desfu el seu partit ALA i s'afili al PP. Hidalgo fou batlle durant tota la legislatura fins ala seva detenci i posterior dimissi el novembre de 2006.

Ha estat imputat per pressumptes delictes urbanstics en el que s'ha anomenat Cas Andratx.

Referncies.
 http://disurbia.blogalia.com/historias/44949;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121992" title="Golf de Npols" nonfiltered="58" processed="58" dbindex="50058">


El golf de Npols (itali: Golfo di Napoli) en una gran badia a la costa sud-oest d'Itlia a la mar Tirrena. La costa pertany a la regi de Campnia i provncia de Npols. A la costa es troba la ciutat de Npols. Altres ciutats importants son Sorrento, Castellammare di Stabia i Pozzuoli. A les rodalies el volc Vesuvi i les restes de Pompeia, Hercul i Stabia. El golf queda limitat al nord per les illes Procida i Ischia, i al sud per la pennsula de Sorrento (que el separa del golf de Salern amb la ciutat de Salern) i l'illa de Capri.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121994" title="Sarno" nonfiltered="59" processed="59" dbindex="50059">


Ciutat de Sarno a Campnia (Itlia);
Riu Sarno (Campnia, Itlia);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121995" title="Riu Sarno" nonfiltered="60" processed="60" dbindex="50060">
El riu Sarno es un petit rierol de la Campnia  (Itlia) que neix prop de la ciutat de Sarno i que est connectat per un canal amb Pompeia i la mar Tirrena. Antigament fou anomenat Sarnus.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121996" title="Sarno (Campnia)" nonfiltered="61" processed="61" dbindex="50061">


Sarno s una ciutat de la Campnia a Itlia, a la provncia de Salern a uns 45 km a l'est de Npols. L'any 2004 tenia 31.580 habitants i s al peu dels Apenins, prop del neixament del riu Sarno. Industries del paper, cot, seda i lli.

T les runes d'un castell medieval que fou del comte Francesco Coppola, que va prendre part en la conspiraci dels barons contra Ferran II d'Arag el 1485. A una antiga esglsia de la ciutat anomenada de santa Maria della Foce es enterrat Gualter II de Brienne; aquesta esglsia fou restaurada el 1701. 

Fou capalera d'un comtat feudal que van posseir successivament els Orsini, els Coppola, els Suttavilla i els Colonna. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121997" title="El Pla de la Masia" nonfiltered="62" processed="62" dbindex="50062">
El Pla de la Masia, tamb conegut com a Barri Sant Pere, s una petita entitat de poblaci de 1.099 habitants situat al sud d'dena (Barcelona).

El seu equip de futbol s l'UD Rebrot. Al barri, tamb hi ha un club de petanca.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121999" title="Vada Sabata" nonfiltered="63" processed="63" dbindex="50063">
Vada Sabata fou una ciutat de la costa de Ligria, al pas dels ingauns, a la via Aurlia, entre Albium Ingaunum (a uns 40 km) i Vicus Virginia (a uns 15 km). Es la moderna Vadi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122006" title="Tim O'Reilly" nonfiltered="64" processed="64" dbindex="50064">


Tim O'Reilly, autor del concepte Web 2.0, s el fundador i president de O'Reilly Media. Va nixer el 1954 a Cork, Irlanda. Es va graduar el 1975 amb honors en Literatura Clssica. s un defensor del programari lliure i el moviment que el defensa.

 Biografia . 

Desprs de la seva graduaci va desenvolupar la seva carrera en el mn editorial i el 1992 va editar The Whole Internet User's Guide & Catalog que va ser el primer llibre popular sobre Internet. Va fundar el 1993 el Global Network Navigator que va ser el primer portal d'Internet, venut el 1995 a AOL. L'any 2000 torna a avanar-se i funda Safari Books Online, el primer lloc d'Internet en oferir llibres. 
A l'any 2004 O'Reilly organitza la primera conferncia on apareix el terme Web 2.0 per al pblic en general. Ha estat Conseller a la Internet Society i la Electronic Frontier Foundation. Tamb va ser-ho de Macromedia, i ara ho s de CollabNet.

 Articles .

Al llarg de la seva historia O'Reilly ha escrit un gran nmero d'articles que han tingut un gran ress en la comunitat d'Internet, tant entre els que es podrien considerar ms seguidors del programari lliure com de membres de grups empresarials i poltic. Un d'ells s *Qu es Web 2.0 (En castell) que representa l'intent de clarificar el fams concepte. A la pgina de recull d'articles del seu lloc web (En angls) s'en poden trobar multitud d'articles sobre Programari Lliure, Perl, Web 2.0 i altres temes sobre els que ha creat opini. 
En la bitcola que ell mateix coordina es poden trobar articles sobre temes diversos.

 Enllaos externs .

O'Reilly.com;
O'Reilly Radar;
Articles de Tim O'Reilly;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122007" title="Agespolis" nonfiltered="65" processed="65" dbindex="50065">

Tres reis d'Esparta de la dinastia dels agades:
 Agespolis I (rei els anys 395-380 aC).
 Agespolis II (rei els anys 371-370 aC).
 Agespolis III (rei els anys 219-215 aC).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122009" title="Egntia" nonfiltered="66" processed="66" dbindex="50066">



Egntia (ciutat), ciutat romana de la Pulla;
Egntia o Igncia o Egncia, famlia romana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122015" title="Esquilkion" nonfiltered="67" processed="67" dbindex="50068">
Esquilkion (Scylacium o Scylletium) moderna  Squillace, fou una ciutat de la costa est del Bruttium a la badia anomenada Scylleticus Sinus (modern Golf de Squillace).

Segons la tradici fou fundada per colons atenencs retornats de la guerra de Troia sota Menesteos. En realitat no hi ha cap constncia de qu fora una colnia grega ni antigament ni en temps histrics. Scilax no l'esmenta en la seva llista de colnies gregues del sud d'Itlia, ni tampoc Tucdides durant l'expedici a Siclia. Probablement fou una dependncia de Crotona, i per tant fora hellenitzada. A comenaments del segle IV aC fou ocupada per Dions el vell de Siracusa que la va entregar a Locres.
No es esmentada a la Segona Guerra Pnica tot i que Annbal va tenir el seu quarter a la vena Castra Hannibalis.

El 124 aC els romans hi van establir una colnia que es va dir Colonia Minerva. Mes tard va agafar o recuperar el nom de   Scolatium;   o "Scolacium  (que consta en una inscripci imperial). Nerva hi va establir una nova colnia i fou ciutat de certa importncia durant l'Imperi. A l'poca cristiana fou seu episcopal.

Hi va nixer Cassiodor.

Vegeu tamb: Squillace






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122016" title="Benedetto Accolti" nonfiltered="68" processed="68" dbindex="50069">

Benedetto Accolti el vell (1415-1466), jurista i historiador;
Benedetto Accolti el jove (1497-1549), cardenal;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122021" title="Cristfol Huguet Sintes" nonfiltered="69" processed="69" dbindex="50070">
Cristfol Huguet Sintes (Es Mercadal, 3 d'abril de 1945) s un poltic menorqu.

s funcionari en excedncia de l'Administraci de Ports de l'Estat i cap de secci a l'Administraci de la CAIB.

Entre 1991 i 1995 fou el President de la Comissi Insular d'Urbanisme de Menorca.

Entre els anys 2004 i 2007 fou conseller de Treball i Formaci del Govern de les Illes Balears.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122023" title="Charles-mile-Callande de Champmartin" nonfiltered="70" processed="70" dbindex="50071">

Charles-mile-Callande de Champmartin (Bourges, 1797 - Pars, 1883) pintor francs conegut pels seus quantiosos retrats i quadres de temtica religiosa.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122026" title="Albert Moragues Gomila" nonfiltered="71" processed="71" dbindex="50072">

Albert Moragues Gomila s un poltic menorqu del Partit Socialista de les Illes Balears

Fou vicepresident del Consell Insular de Menorca entre 1987 i 1991 sota la presidncia de Tirs Pons i president de la instituci entre el juliol de i el setembre de 1991, desprs de les eleccions de 1991.

Perd la presidncia arran d'una moci de censura el dia 18 de setembre de 1991 que fu el PP amb el recolzament del trnsfuga Jaume Peralta. Fou aix com acced a la presidncia Joan Huguet.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122027" title="Cristfol Triay Humbert" nonfiltered="72" processed="72" dbindex="50073">
Cristfol Triay i Humbert (Alaior, Menorca, 1948) s un poltic i empresari menorqu.

Fou president, pel Partit Popular, del Consell Insular de Menorca entre els anys 1995 i 1999.

Entre 1979 i 1983 fou conseller del Consell per la UCD, entre el 1983 i el 1987 ho fou per la CIM i finalment, entre 1995 i 1999, pel PP, amb el qual ocup la presidncia de la instituci.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122031" title="Zhao Jingshen" nonfiltered="73" processed="73" dbindex="50075">
Zhao Jingshen (xins:    , pinyin: Zho J ngsh n) (Lishui (  ), Zhejiang, 1902-1985), novellista i traductor xins.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122032" title="Gran Premi d'Europa del 1995" nonfiltered="74" processed="74" dbindex="50076">
El Gran Premi d'Europa del 1995 va ser  disputat el 1 d'octubre de 1995, al circuit  de Nrburgring.

 Resultats de la cursa .




 Altres .

 Volta  rpida: Michael Schumacher 1m 21.180s;








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122033" title="Simo Puupponen" nonfiltered="75" processed="75" dbindex="50077">
Aapeli, Simo Puupponen; (23 d'octubre de 1915 Kuopio   11 d'octubre de 1967 Hlsinki), va ser un escriptor finlands.

 Obra .
Onnen pipanoita: eli viisikymment juttua elmn aurinkoiselta puolelta (1947) ;
Siunattu hulluus (1948) ;
Pajupilli: pakinoita (1950) ;
Mutahnt ja muita (1953) ;
Koko kaupungin Vinski (1954) ;
Meidn herramme muurahaisia: kavalkadi pienest kaupungista (1954) ;
Sipuleita: lapsellisia juttuja (1956) ;
Vinski ja Vinsentti: koko kaupungin Vinskin uusia seikkailuja (1956) ;
Onnipussi eli 110 pikkujuttua sielt tlt ynn kertomus Siunattu hulluus (1957) ;
Pikku Pietarin piha (1958) ;
Onko koira kotona? Pakinoita (1960) ;
Alvari, kananvahti (1961) ;
Puuhevonen pakkasessa: familirej kertomuksia triviaaleista aiheista (1962) ;
Timonen ja muita tuttavia (1963) ;
Pekko, runoilijan poika (1965) ;
Kissa, kissa, kissa.: pakinoita (1967) ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122035" title="La valquria" nonfiltered="76" processed="76" dbindex="50078">

Die Walkre, La valquria, s la segona de les quatre peres del cicle titulat L'anell del nibelung (Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner. Va va ser estrenada en el Teatre de La Cort de Munic el 26 de juliol de 1870, amb August Kindermann com Wotan, Heinrich Vogl com Siegmund, Therese Vogl en el paper de Sieglinde i Sophie Stehle com Brnnhilde. La famosa pea titulada La cavalcada de les valquries forma part de La valquria.

Wagner es va inspirar en la mitologia nrdica a l'escriure esta obra, especficament en la Saga de Volsunga.

Histria.



Sinopsi argumental.

Acte I.

s important entendre que durant aquest acte, Wagner juga amb els noms i identitats dels personatges. La identitat de Wotan, Siegmund (nom que significa protector de la victria o escut) i Sieglinde (el nom dels quals significa victria plcida) no es revela fins ben avanada l'pera.
Durant una tempesta molt violenta, Siegmund busca refugi en la casa del guerrer Hunding. Hunding no es troba en la casa per la qual cosa Sieglinde, la malhaurada esposa de Hunding, rep Siegmund. Siegmund conta a Sieglinde que est fugint dels seus enemics. Desprs beuen hidromel i Siegmund es prepara per a anar-se'n, revelant a Sieglinde la mala fortuna el percaa. Sieglinde li prega que es quede, dient-li que no pot portar mala fortuna a la casa on la mala sort ja habita.
Quan Hunding torna a casa s'ho pensa dues vegades abans d'oferir-li posada a Siegmund encara que per tradici es veu obligat a donar-li-la. Sieglinde se sent cada vegada ms fascinada per l'hoste i li demana que li conte la histria de la seua vida. Siegmund comena a narrar que en un viatge a casa junt amb son pare va trobar sa mare morta i que la seua germana havia sigut segrestada. Desprs va viatjar amb son pare fins que ambds van prendre diferents camins. Un dia Siegmund es va trobar amb una xiqueta que estava sent obligada a casar-se i va lluitar contra els parents de la xiqueta. Les armes de Siegmund van ser danyades i la xiqueta va morir, per la qual cosa va haver de fugir i buscar refugi en la casa de Hunding. Al principi, Siegmund no revela el seu nom i es fa anomenar Woeful (que pot ser tradut com ple d'afliccions).
Una vegada Siegmund acaba el seu relat, Hunding revela que ell s una de les persones que estava perseguint el guerrer. Hunding permet que Siegmund es quede una nit ms, per a l'alba caldr que lluiten l'un contra l'altre. Hunding es retira, ignorant les preocupacions de Sieglinde. Siegmund lamenta la seua mala fortuna i recorda la promesa que son pare li havia fet: que trobaria una espasa quan ms la necessitara. Sieglinde torna i revela que va posar un tipus de droga en la beguda de Hunding perqu s'adormira profundament i desprs revela que ella s'havia vist obligada a casar-se amb Hunding. Durant el banquet de bodes un home d'edat avanada havia aparegut i havia enfilat una espasa en el tronc d'un fleix; ni Hunding ni els seus companys havien pogut traure l'espasa de l'arbre. Sieglinde revela la seua atracci per aquell heroi que poguera traure l'espasa i alliberar-la. Siegmund expressa el seu amor per Sieglinde i ella hi correspon i mentre ambds comencen a revelar els seus sentiments, Sieglinde descobreix per qu la veu i el fsic de Siegmund li resulten tan pareguts. Siegmund revela que el nom de son pare era Wlse, Sieglinde li diu que el seu nom s Siegmund, no Woeful, i que l'anci havia deixat una espasa per a ell. Siegmund fcilment allibera l'espasa i Sieglinde revela el seu propi nom a ms del fet que ella s la seua germana. Siegmund anomena l'espasa Nothung i desprs ell i Sieglinde fugen de la casa de Hunding.

Acte II.

Wotan es troba en una muntanya amb Brnnhilde (Brunilda), la seua filla valquria. Wotan ordena que Brnnhilde protegisca Siegmund quan haja de lluitar contra Hundring. Fricka, esposa de Wotan i deessa del matrimoni, apareix i demana que Siegmund i Sieglinde siguen castigats per cometre adulteri i incest. Fricka sap que Wotan, disfressat com un mortal anomenat Wlse, s el pare de Siegmund i Sieglinde. Wotan argumenta que necessita a un heroi que no tinga cap relaci amb ell per a dur a terme els seus plans, per Fricka el contradiu dient que Siegmund no s ms que un pe per a Wotan. Wotan es veu acorralat i promet que Siegmund morir.
Fricka es retira i Brnnhilde es queda amb son pare, ara notablement desesperat. Wotan narra els seus problemes: Erda, la deesa de la terra, li havia fet una advertncia al final de Des Rheingold (L'or del Rin) i aquest l'havia sedut per a poder esbrinar ms sobre l'esmentada profecia. Brnhnhilde va nixer d'aquesta uni. Wotan va criar Brnnhilde i altres vuit filles com les valquries, guerreres encarregades de recollir les nimes dels herois caiguts per a poder formar un exrcit per a lluitar contra Alberich. L'exrcit del Valhalla no reeixiria si Alberich arribara a apoderar-se novament de l'anell, el qual es troba en mans de Fafner. El gegant Fafnet s'ha convertit en un drac utilitzant el Tarnhelm i s'ha amagat al bosc amb el tresor dels nibelungs. Wotan no pot robar-li l'anell a Fafner perqu li'l va donar sota promesa. Per tant necessita a un heroi que derrote Fafner en nom seu. No obstant aix, just com va dir Fricka, Wotan est creant esclaus que puguen assolir els seus propis desitjos. A mala gana, Wotan ordena a Brnnhilde que assassine el seu amat fill, Siegmund.

Siegmund i Sieglinde es troben en un cam que passa entre una muntanya quan Sieglinde es desmaia per cansament i remordiment. Brnnhilde s'apareix i revela el dest de Siegmund. Siegmund refusa a seguir a la valquria al Valhalla quan descobreix que Sieglinde no podr anar amb ell. Brnnhilde queda impressionada pel valor de Siegmund i decideix protegir al guerrer en compte de matar-lo.

Hunding apareix i ataca Siegmund. La benedicci de Brnnhilde li dna un poder extraordinari a Siegmund la qual cosa li permet dominar Hunding, per Wotan es presenta i destrueix l'espasa Nothung amb la seua llana. Siegmund es troba desarmat i Hunding acaba amb la vida del guerrer. Brnnhilde fuig, per no sense abans emportar-se a Sieglinde i les restes de Nothung. Wotan veu amb gran tristesa el cos del seu fill i desprs mata a Hunding per a, finalment, perseguir a Brnnhilde.

Acte III.

Les altres valquries es reuneixen en la base de la muntanya, cada una amb un heroi en la seua bossa de m. Les valquries se sorprenen quan Brnnhilde apareix amb una dona que encara s viva. Brnnhilde demana ajuda, per les seues germanes no gosen desafiar les ordes de Wotan. Brnnhilde decideix distreure Wotan mentre Sieglinde fuig, tamb revela que Sieglinde va quedar embarassada de Siegmund i anomena el seu fill Siegfried (que significa alegria en la victria o pau en la victria).

Wotan apareix furis i castiga a Brnnhilde: la seua filla deixa de ser una valquria i es veu desposseda de la seua immortalitat a ms que la condemna a qu dorma prop de la muntanya i siga presa fcil per a qualsevol home que passe per ac. Les altres valquries temen pels seus propis destins i fugen. Brnnhilde demana misericrdia i li recorda del valor de Siegmund i la seua decisi de protegir-lo i que aix era el que Wotan realment desitjava. Wotan li concedeix una flama mgica que la protegir de tots menys del guerrer ms valent (que, segons se li revela al pblic, ambds saben ser Siegfried). Wotan colloca Brnnhilde sobre una roca i la sotmet a un estat profund de son. Wotan invoca a Loge, du del foc, perqu encenga la flama que protegir Brnnhilde. Desposset de dos dels seus fills, Wotan es retira amb una gran tristesa.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Enllaos externs.
 Kareol: notes, discografia i llibret en alemany i castell;
 Richard Wagner - Die Walkre. Una galeria de postals inspirades per les peres de Wagner. ;
  peres de Wagner. Un portal que inclou gravacions, fotografies i llibrets de les peres de Wagner. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122036" title="Feng Menglong" nonfiltered="77" processed="77" dbindex="50079">
    Feng Menglong (1574 - 1645) va ser un escriptor xins de la dinastia Ming. Va publicar obres de teatre, canons populars i sobretot tres recopilacions de narracions orals el ttol de les quals sTres recopilacions de contes (  ).


 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122038" title="Gran Premi d'Europa del 1994" nonfiltered="78" processed="78" dbindex="50081">
El Gran Premi d'Europa del 1994 va ser  disputat el 16 d'octubre de 1994, al circuit  de Xers.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida: Michael Schumacher 1m  25. 040s;







 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122040" title="Gran Premi d'Europa del 1993" nonfiltered="79" processed="79" dbindex="50083">
El Gran Premi d'Europa de Frmula 1 del 1993 va ser  disputat el 11 d'abril de 1993, al  circuit de Donington Park.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida: Ayrton Senna    1m  18. 029s;









 
 Enllaos externs .

Comentaris d' Ayrton Senna @ GP de Europa 1993 (Participaci del pilot);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122041" title="Gran Premi d'Europa del 1985" nonfiltered="80" processed="80" dbindex="50084">
El Gran Premi d'Europa del 1985 va ser  disputat el 6 d'octubre de 1985, al  circuit de Brands Hatch.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida: Jacques Laffite   1m 11s 526;








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122042" title="Gran Premi d'Europa del 1984" nonfiltered="81" processed="81" dbindex="50085">
El Gran Premi d'Europa del 1984 va ser  disputat el 7 d'octubre de 1984, al  circuit de Nrburgring.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida: Michele Alboreto   1m 23s 146;








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122043" title="Gran Premi d'Europa del 1983" nonfiltered="82" processed="82" dbindex="50086">
El Gran Premi d'Europa del 1983 va ser  disputat el 23 de setembre de 1983, al  circuit de Brands Hatch.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida: Nigel Mansell 1m 14s 342;








 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122046" title="Riu Sellent" nonfiltered="83" processed="83" dbindex="50087">

El Sellent, afluent del riu Xquer pel seu marge dret, s un riu que discorre enterament per la provncia de Valncia, amb forts pendents i un cabal molt irregular.

T el seu origen en la part Sud de la comarca de la Canal de Navarrs, amb la conjunci de nombrosos barrancs que baixen de la serra d'Enguera, aix com la rambla Marisca de Bolbaite i les aiges dels barrancs el Matet i Abrullador, a Chella.
Estos dos ltims es precipiten en una gran cascada, de 25 metres d'alria, denominada popularment "el Salto". 

Prosseguix el riu i li aflueixen les aiges de la rambla d'Anna, aix com les fonts del "Marzo, Alagea i Negra", i les aiges del llac o albufera d'Anna i tamb de diferents fonts i "gorgos". Igualment ve a afegir-se-li la rambla d'Enguera. Podrem dir que s ac quan definitivament es forma el riu i rep el nom senyorial de riu Sellent.

Continua el riu el seu curs entrant en terrenys del Keuper, on les seues aiges se salinitzen i es converteixen en salobres. En poques passades, les aiges del riu van moure diversos molins, batans i fbriques. Prosseguix per un profund i fondo barranc formant un penya-segat de ms de 50 metres d'alria, dirigint-se cap al SE fins a arribar a les proximitats del poble d'Estubeny, on arreplega les aiges dels barrancs de "la Maravella, Abrasit i Salat", formant un angle de 30 graus i girant cap al Nord-oest.

Entre baladres i canyars arriba, desprs d'una pronunciada revolta, al poble del mateix nom, Sellent, edificat al marge esquerre i creuant el terme municipal de Sud a Nord.
Travessa el terme de Crcer i en ell creua per un aqeducte la squia Escalona, que es dirigeix a Castell de la Ribera. Desemboca en el riu Xquer, en un lloc anomenat "la goleta", en el terme de Cotes, davant de la localitat d'Antella, (Valncia).

Des de temps immemorials s'aprofita l'aigua d'este riu per al reg. Abastix a la Comunitat de Regants de la Vall de Crcer i Sellent, regant unes 1.800 hectrees repartides entre els termes de Sellent, Cotes, Crcer, Alcntera i Beneixida.

T una longitud de 14 km. i la superfcie de la seua conca ocupa 274 m2. Travessa les localitats valencianes de Bolbaite, Chella, Anna, Estubeny, Sellent, Crcer i Cotes. 

Este riu t el seu origen en el Perode Quaternari, i en aquella poca va ser un planter de mariscs, trobant-se abundants fssils. D'ac ve el nom de rambla marisca, al passar pel  poble de Bolbaite.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122047" title="Euroregi Pirineus Mediterrnia" nonfiltered="84" processed="84" dbindex="50088">

L'Euroregi Pirineus Mediterrnia s una euroregi, que va succeir i substituir l'anterior Euroregi mediterrnia, creada al voltant dels Pirineus i la mar Mediterrnia nascuda d'una iniciativa dels governs de l'Arag, Catalunya i les Illes Balears i dels consells regionals de Llenguadoc-Rossell i Migdia-Pirineus, que subscriviren la Declaraci constitutiva de l'Euroregi el 29 d'octubre de 2004.

La proposta inicial va ser feta pel president de la Generalitat de Catalunya, en Pasqual Maragall i Mira, el 25 d'agost de 2003, mentre era candidat. Ell volia que tamb el principat d'Andorra i el Pas Valenci en formessin part, per el president d'aquesta darrera, Francisco Camps, ho refus perqu creia que suposaria una prdua d'autonomia per part de la seua comunitat.

El 21 de maig de 2006, els grups parlamentaris presents a les Corts d'Arag acordaren deixar en suspens la participaci d'aquesta comunitat autnoma en la iniciativa.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122049" title="Raquetbol" nonfiltered="85" processed="85" dbindex="50089">
El raquetbol s un esport semblant a l'esquaix que es juga amb una raqueta i una pilota de goma buida en una pista coberta o a l'aire lliure.
 
El va inventar Joe Sobek l'any 1949 barrejant regles de l'esquaix i la pilota americana.

A diferncia de la majoria dels esports de raqueta (com el tennis o el bdminton), les parets, el terra, i el sostre de la pista es consideren com a zona vlida de joc.

Normalment s'enfronten dos jugadors, tot i que hi ha variants que impliquen tres o quatre jugadors.

Els partits on hi ha dos jugadors s'anomenen individuals; quan hi ha tres jugadors en pista ho poden fer 2 contra 1 o jugant el que fa el servei contra els altres dos; i quan hi participen quatre jugadors s'anomenen dobles.

El raquetbol s un esport reconegut pel Comit Olmpic Internacional, tot i que no forma part del programa dels Jocs Olmpics.

Histria.
Joe Sobek s reconegut com a l'inventor del raquetbol, tot i que no va ser l'inventor del nom. Sobek, tennista professional i jugador de pilota americana, cercava un esport amb ms ritme i ms fcil d'aprendre i jugar.

Va dissenyar la primera raqueta i va idear un conjunt de regles basades en les de l'esquaix i la pilota americana, anomenant l'esport com a "raquetes de paddle".

El febrer de 1952, Sobek va fundar la International Paddler's Racquets Association, i va establir les regles definitives.

Aquest nou esport va experimentar un creixement rpid grcies a la continua promoci que en feia Sobek, i a l'ajuda de les ms de 40.000 pistes de pilota americana existents als EUA.

El 1969 amb l'ajuda de Robert W. Kendler -president fundador de l'associaci americana de pilota (U.S. Handball Association)- va fundar l'Associaci Internacional de Raquetbol (IRA) agafant el nom ideat per Bob McInerny.

 Campionat del mn .



El Campionat del mn de raquetbol es disputa cada dos anys des de 1981, amb un clar domini dels Estats Units.
 
 Campionat d'Europa .



El Campionat d'Europa de raquetbol es disputa cada dos anys des de 1981.

 El raquetbol a Catalunya .

El 10 de novembre de 2006 la selecci catalana de raquetbol, depenent de la Federaci Catalana d'Esquaix i Raquetbol, fou reconeguda oficialment a nivell internacional, podent competir en els campionats europeus i mundials amb el nom de Catalunya. A aquest acord hi van arribar el president de la Federaci catalana -Josep Maria Ripoll-, el president de l'European Racquetball Federation -Erik Meyer- i el president de l'International Racquetball Federation -Keith D. Calkins-.

La primera participaci de la selecci catalana en un Campionat del Mn va ser a Santo Domingo l'agost del 2006 com a membre provisional.

El desembre de 2006 es va disputar el 1er campionat de Catalunya.

 Vegeu tamb .
 Federaci Catalana d'Esquaix i Raquetbol;
 Selecci catalana de raquetbol;
 Campionat del mn de raquetbol;
 Campionat d'europa de raquetbol;

 Enllaos externs .
 Federaci catalana d'esquaix i raquetbol;
 Federaci europea de raquetbol ;
 Federaci internacional de raquetbol ;
 Reglament oficial (usra.org) ;
 Histria ;
 Orgens del raquetbol ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122050" title="Osella" nonfiltered="86" processed="86" dbindex="50090">
Osella s el nom d'una escuderia de cotxes italiana que deu el seu nom  al seu fundador Vicenzo Enzo Osella i que tenia la seva seu prop de Tor (Itlia).

 Histria .

Aquesta escuderia va comenar la seva vida esportiva a mitjans dels anys 60 competint a carreres locals i nacionals, passant desprs d'un xit relatiu a crrer a la Frmula 2 l'any 1974. 

La temporada 1980, tot i no destacar en frmules ms baixes, va fer la seva entrada a la Frmula 1, debutant al Gran Premi d'Argentina.

Degut al seu baix pressupost l'equip no aconseguia a molts grans premis ni tan sols clasificar-se per poder formar part de la graella de sortida, aconseguint tanmateix  puntuar en molt poques ocasions. Per un altra banda la escasa finanament els feia canviar continuament de pilots, circumstncia que provocava que aquests no aconseguien familiaritzar-se amb la mecnica dels cotxes, i que els reduia molt les oportunitats de realitzar bones carreres.

L'any 1982, l'equip va patir un fort cop al morir en un trgic accident al Gran Premi del Canad el seu pilot Riccardo Paletti.

A mitjans dels 80, Osella  va poder comptar amb la ajuda dels motors Alfa Romeo. Encara que aix va ajudar al equip, els motors Alfa Romeo no eren gaire competitius en aquesta poca ja que noms van poder aconseguir fer un quart lloc en dues ocasions.


 Fondmetal .

Ja a la temporada 1990 i desprs de deu anys en el mn de la Frmula 1 i al no trobar patrocinadors per poder continuar, Enzo Osella va vendre accions del seu equip com a part del patrocini a la companyia Fondmetal de la que era propietari el milionari Gabriel  Rumi. Aquest, es va fer  crrec del equip i l'escuderia va passar a anomenar-se Fondmetal (Fomet).

Amb aix es va acabar el pas d'Osella pel mn de la Frmula 1.


 Palmars .

 Curses disputades: 132;

 Punts aconseguits al Campionat: 5;

 Millor classificaci a un G.P.: 4t (San Marino'82);
 
 Millor classificaci al Campionat de constructors: 11 (1984);


 Enllaos externs . 

 Web oficial de l'equip Osella (en itali). ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122059" title="Rustrel" nonfiltered="87" processed="87" dbindex="50091">

Rustrel s un municipi francs, situat al departament de Valclusa i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 614 habitants.

Poble ests al peu de 2 pujols, prop d'Ate. Les seves pedreres d'ocre a cel obert li han donat el sobrenom del Colorado provenal.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122060" title="Najwa Nimri" nonfiltered="88" processed="88" dbindex="50092">

Najwa Nimri, (Pamplona, 14 de febrer de 1972), s una cantant i actriu navarresa. 

Filla de pare jord i mare basca, el seu nom significa xtasi en rab, la llengua del seu pare. 

De petita es va traslladar a Bilbao i viu actualment a Madrid. Es va donar a conixer com actriu grcies al seu paper dins Salto al vaco, la primera pellcula del cineasta basc Daniel Calparsoro, amb el qual va estar casada.

Quant a la seva carrera musical, abans de la seva primera incursi dins la gran pantalla, Najwa Nimri cantava dins  Respect (soul) i Clan Club (jazz) i ms tard va formar amb el Carlos Jean el grup Najwajean, aquest grup es va desfer i ja ha editat tres discos en solitari. Va estar casada amb el director de cinema Daniel Calparsoro.

Discografia .
]|250px|Carlos Jean i Najwa]] 
Amb Najwajean.
No Blood (1998);
Asfalto (2001) (BSO);
Najwajean Selection (2002);
Till it breaks (2008);

En solitari.
Carefully (2001);
Mayday (2003);
Walkabout (2006);

Singles.
That Cyclone   (2001)   from Carefully;
Following Dolphins   (2001)   from Carefully;
Go Cain   (2003)   from Mayday;
Hey Boys, Girls   (2003)   from Mayday;
Capable   (2006)   from Walkabout;
Push It   (2006)   from Walkabout;
Le Tien, Le Mien (2006) from Walkabout;

Filmografia.
Salto al vaco (1995);
Pasajes (1996) ;
A ciegas (1997) ;
Abre los Ojos (1997) ;
9'8m/s (1998) ;
Los Amantes del Crculo Polar (1998) ;
The Citizen (1999) ;
Asfalto (2000) ;
Before Night Falls (2000) ;
Luca y el sexo (2001) ;
Fausto 5.0 (2001) ;
Piedras (2002) ;
La reina del bar canalla (2003) ;
Utopa (2003) ;
Agents secrets (2004) ;
A + (Amas) (2004) ;
20 centmetros (2005) ;
El mtodo, (2005) ;
Las vidas de Celia (2005);
Trastorno (2006);
Mataharis d'Icar Bollan (2007);
Oviedo Express  de Gonzalo Surez (2007);

Enllaos externs.
Web oficial ;
Web no oficial;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122061" title="Subcomarca d'Aixa-Pop" nonfiltered="89" processed="89" dbindex="50093">

Aquesta subcomarca de la Marina Alta comprn els sis municipis que estan situats en el curs mitj del riu Xal: Benigembla, Murla i Parcent (sector occidental o de Pop) i Alcanal, Xal i Llber (sector oriental o d'Aixa).

Descripci geogrfica.

Geogrficament, aquestes localitats constitueixen una nica vall envoltada de muntanyes que s'estenen en direcci oest-est (la Costera de la Solana, el Carrascar, la Serra de la Devesa, etc.), tret del municipi de Xal que dins del seu terme t una subvall formada per la conca del barranc de la Murta i el de Masserof. Aquestes dues rieres s'ajunten per donar naixement al denominat Riuet de Cuta, que s tributari per la riba dreta del riu Xal-Gorgos.

Aixa-Pop s, per tant, una subcomarca natural que est vertebrada pel riu Xal, on no hi cap mena d'obstacle orogrfic que dificulte la intercomunicaci dels sis pobles que la integren. D'altra banda, aquest territori s un exemple paradigmtic del que s'ha denominat "el prelitoral", s a dir, aquella franja intermdia entre la lnia costanera i l'interior muntanyenc, que t com a singularitat compartir caracterstiques d'una i altra zona sense arribar a identificar-se plenament amb cap d'elles.

Caracterstiques demogrfiques.
En tots els municipis d'aquesta subcomarca l'evoluci demogrfica resulta positiva: des de la dcada dels noranta del segle XX han anat guanyant poblaci, perqu d'una banda els seus naturals ja no es veuen forats a emigrar grcies a l'increment de la demanda laboral en el sector terciari i, d'altra, l'arribada de pensionistes europeus que han escollit Aixa-Pop com a residncia permanent i l'entrada d'immigrants des de l'Europa de l'Est, Sud-Amrica i el Marroc han fet possible l'augment del nombre d'habitants. De tota manera, cal destacar que el sector oriental d'aquesta comarca o d'Aixa (5.445 hab.) ha experimentat un creixement poblacional superior a l'occidental o de Pop (1.950 hab.).

Situaci estratgica.

Aixa-Pop t una posici estratgica immillorable entre la Marina Alta i Baixa, ja que el seu territori fita amb tres termes municipals d'aquesta ltima (Altea, Callosa d'en Sarri i Trbena); la carretera intercomarcal de Benidorm a Pego que travessa la subcomarca s una de les principals vies de comunicaci entre les dues Marines.

Bibliografia sobre Aixa-Pop.

Els primers estudis sobre aquesta subcomarca de la Marina Alta es remunten a l'any 1970, quan Joaqun Mestre Palacio va publicar la seua obra magna "Alcalal", on s'afirmava el carcter d'unitat geogrfica, histrica i econmica d'aquest territori.

Posteriorment, l'autora Mara ngeles Mas Llorens al seu llibre "Cambios econmicos y espaciales de la montaa prelitoral del norte de Alicante" (1995), va analitzar la realitat socio-econmica dels sis pobles conjuntament  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122062" title="Sigurjn Birgir Sigursson" nonfiltered="90" processed="90" dbindex="50094">

Sjn o Sigurjn Birgir Sigursson (Reykjavk, 27 d'agost de 1962) artista i intellectual islands. 

Va comenar aviat la seva carrera, publicant Snir (Visions), el 1978 . S'ha dedicat sobretot a la poesia, per tamb va ser compositor de la Bjrk i participar dins Dancing in the Dark del Lars von Trier. Va guanyar el Nordiska rdets litteraturpris el 2005 i els seus llibres han estat traduts a diversos idiomes. Ha viscut i treballat a Londres, i ara viu amb la seva esposa i els seus dos fills a Reykjavk.

Obra. 
Teatre.
 stir Bjartmars sidrs ;
 Keiluspil ;
 Tm st;

Poesia.
 Leikfangakastalar sagi hn a er ekkert til sem heitir leikfangakastalar;
 g man ekki eitthva um skin ;
 Hvernig elskar maur hendur? ;
 Myrkar fgrur ;
 Oh!
 Reihjl blinda mannsins ;
 Sjnhverfingabkin ;
 Snir: yrkingar;

Novella.
 Argarflsin;
 Your Eyes Saw Me;
 Engill, ppuhattur og jararber ;
 Me titrandi tr ;
 Skugga-Baldur ;
 Stlntt;

Cmics.
 vintri Tinnu og Hreins Borgfjr;

Enllaos externs.
 Biografia de Sjn al web de Reykjavk City Library;
 Biografia de Sjn al web de Nordic Council's ;
 Bjartur, l'editor islands de Sjn;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122065" title="Poble de les bries" nonfiltered="91" processed="91" dbindex="50096">

El poble de les bries est situat a poca distncia de Gordes, al departament de Valclusa i la regi Provena-Alps-Costa Blava.

Les bries sn antigues vivendes fetes de  lloses de calcria amb uns murs de de fins a 1,5 m i amb sostre en forma de volta. Daten de l'any 3200 aC i foren reconstrudes periodicament fins el segle XIX, quan van ser abandonades definitivament.

Ofereix un testimoni de l'estil de vida a la Provena, des dels temps antics fins als nostres dies, amb trenta cabanes de pedra seca coronades per una volta i restaurades durant deu anys de treball. Reflecteixen l'harmonia anb els elements naturals, dels quals emanen amb un carcter auster.

 El poble de les bries, nic en el seu gnere, es compon de set grups de cabanes tenint cadascun una funci ben precisa. Es reconeixen els habitatges, els estables, els pallers, els graners, els forns, els galliners. L'existncia d'aquest poble prova, que fora d'una utilitzaci intermitent de la bria, com a habitatge provisional per exemple o amb finalitats pastorals o agrcoles, es podia igualment trobar una organitzaci social i econmica construda al voltant d'aquests hbitats en els temps antics.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122066" title="Euterpe" nonfiltered="92" processed="92" dbindex="50097">


En la mitologia grega, Euterpe (en grec        , la molt agradable, la d'agradable geni o La de bon nim) s la musa de la msica, especialment protectora de l'art de tocar la flauta. Com les altres muses era filla de Mnemsine i de Zeus. En general se la representa coronada de flors i portant entre les seves mans el doble-aulos. En altres ocasions se la trobem amb altres instruments de msica: violins, guitarres, tambor, etctera. A finals de l'poca clssica se la denominava musa de la poesia lrica, i era representada amb una flauta a la m.

Alguns historiadors li atribueixen la invenci de l'aulos o flauta doble, encara que la majoria dels estudiosos de la mitologia concedeixen aquest honor al stir Marsias. 

El du fluvial Estrim va deixar Euterpe embarassada. El seu fill, Rhesus de Trcia dirig una partida de Tracians i va morir a les mans de Diomedes a Troia, segons Homer en l'Ilada.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122067" title="Font de Valclusa" nonfiltered="93" processed="93" dbindex="50098">


La font de Valclusa (en occit Vauclusa, la fnt de Vauclusa), situada prop d'Aviny, al peu d'un penya-segat abrupte de 230 m, amb els seus 630 milions de metres cbics anuals s el broll d'aigua ms gran de Frana i el cinqu de tot el mn.

Valclusa, que era abans el nom del poble, ha donat el seu nom al departament. El seu nom medieval era Vallis Clausa (vall tancada en llat), en base a la seva posici topogrfica.

Geografia.

Sobre la font es troba un bloc calcari de 500 a 800 m d'espessor, recorregut d'innombrables trencaments i falles. Aquest juga el paper d'un aqfer crstic on l'aigua hi circula seguint les discontinutats fins a trobar una barrera de calcria i argila.

La font s l'nic punt de sortida d'una conca subterrnia de 1.100 km recuperant les aiges del Ventor, dels monts de Valclusa i de la muntanya de Lure. Alimenta el riu Sorgue.

Exploraci.

La primera immersi en escafandre pesat t lloc el 1879, Nello Ottonelli s'aventura a 23 m. Cal llavors esperar l'arribada de l'escafandre autnom el 1946 i Jacques-Yves Cousteau per atnyer 46 metres, desprs 74 m nou anys ms tard. s el lmit de les immersions amb aire. En 1981 Claude Touloumdjian ateny 153 m amb una barreja oxigen-heli. Finalment en 1983 Jochen Hasenmayer ateny 205 m. Per baixar encara ms i tocar el fons caldr utilitzar robots.

El 1985, la missi Modexa 350 aixeca el misteri del seu origen: el robot baixa fins a 305 m, i el 1989 un altre robot el Splnaute ateny el punt ms baix del sif a 308 m de profunditat. No s'est segur que sigui el verdader fons.

Histria.

L'indret va ser durant l'antiguitat romana, un lloc d'ofrenes rituals. S'han trobat peces d'or i de plata al sif. Se suposa que els desbordaments imprevisibles de la font foren percebuts com una manifestaci divina.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122068" title="Faune" nonfiltered="94" processed="94" dbindex="50099">

En la mitologia romana, Faune s l'equivalent al stir grec Pan. s el pare de Bona Dea (La bona deessa, o Fauna) i Llat. Faune era anomenat tamb Lupercus (el que protegeix del llop) per protegir el bestiar, nom realment procedent d'una altra divinitat itlica, amb el qual al final els dos noms van acabar fonent-se en Faune Luperco.

Faune era un rei llat, fill de Picus i Canens i pare de Llat, i fou el tercer en la srie de reis dels laurentes. En el seu regnat Faune, igual que els seus dos antecessors, Picus i Saturn va promoure l'agricultura i la ramaderia entre els seus sbdits i ell mateix es va distingir com a caador. Desprs de la seva mort va ser reverenciat com el du Fatuo, adorat en un bosc sagrat als afores de l'actual Tvoli. Se l'associa amb les pells de llop, les corones i els calzes.

Hi havia dues festes principals en el seu honor, la Faunalia del 5 de desembre (un festival) i la Lupercalia, el 15 de febrer. En aquesta data els seus sacerdots, vestits amb pell de cabra, dansaven  per celebrar l'aniversari de la fundaci del seu temple. Els sacerdots sovint colpejaven les dones amb cinturons de pell de cabra per invocar la fecunditat. Aquesta festa era molt popular i va sobreviure a l'arribada del cristianisme, fins que el Papa Gelasi I la va prohibir l'any 496. En el seu lloc instaur la festivitat de Sant Valent, el 14 de febrer, dia de l'amor. Faune llavors va adquirir un tint demonac, accentuat pel simbolisme del boc, i s'apareixia als boscos com un monstre.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122069" title="Charles Guillaume Alexandre Bourgeois" nonfiltered="95" processed="95" dbindex="50100">
Charles Guillaume Alexandre Bourgeois (1759-1832) pintor i fsic francs. 

Com pintor, se li coneix per les seves miniatures de clarobscurs grisos, alguns dels seus retrats sn al Museu del Louvre. 

Com fsic, destaca la seva obra com ptic, els seus dos principals obres sn: 
Leons exprimentales d'optique sur la lumire et les couleurs destines  rtablir dans leur intgrit les faits dnaturs par Newton (1816-1817) ;
Manuel d'optique exprimentale  l'usage des artistes et des physiciens (1821).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122070" title="Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy" nonfiltered="96" processed="96" dbindex="50101">

Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy (Pars, 1842 - dem, 1923); pintor i escultor francs d'estil orientalista. Va ser alumne del Charles Gleyre i el Jean-Lon Grme.


 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122074" title="Abadia de Silvacana" nonfiltered="97" processed="97" dbindex="50102">

L'abadia de Silvacana (Silvacane en francs) s un edifici religis cistercenc situat sobre el municipi de La Roque-d'Anthron, Boques del Roine. Deu el seu nom als canyissars del Durance, a la vora del qual es va edificar. s la ms recent de les tres abadies cistercenques de la Provena i la nica que no t activitat conventual. s propietat de l'Estat des de 1846.

Histria.
El lloc que ara ocupa l'abadia era una de les moltes propietats de Sant Vctor de Marsella, on s'hi van aplegar una colla d'ermitans al voltant d'un clergue anomenat Andreu. La primera notcia que hom disposa d'aquest grup data del 1030. Els ermitans van ocupar i arranjar el lloc durant ms d'un segle, fins que en 1144 Ramon I dels Baus (1110?-1150) els va cedir uns terrenys que tenia amb la finalitat de fundar un monestir i enllestir l'obra dels ermitans.

La iniciativa del senyor dels Baus fou seguida pel comte de Barcelona Ramon Berenguer II que va concedir a la comunitat altres bns. A aix li van seguir altres donacions patrocinades per senyors de la contrada.

Des de l'abadia de Morimond (Alt Marne) hom va enviar una dotzena de monjos. Hom t l'abadia de Silvacana com filial de Morimond. Bertran I dels Baus (1167-1181), successor del seu pare Ramon I i d'un germ seu, va impulsar la construcci de l'esglsia actual. 

El 1188 des d'aquesta abadia es va fundar un nou establiment: l'abadia de Valsanta (Valclusa). El segle XIII port una poca d'inestabilitat, amb motiu d'un enfrontament amb l'abadia de Montmajor, segurament a causa de conflictes de poder. Els benedictins d'aquest darrer lloc es van presentar a Silvacana i van expulsar els seus membres. El conflicte es va resoldre el 1280 a Ais de Provena amb la restituci de Silvacana als seus propietaris, que hi van poder retornar.

La decadncia s'acceler al segle segent, el lloc fou assaltat en 1358 i una onada de fred, en 1364 l'acab de castigar. La vida religiosa es va relaxar, fins i tot el seu abat va abandonar el lloc per a retirar-se a Valmagna (Erau). La decadncia es va anar agreujant poc a poc, fins que tenia pocs ocupants, ms aviat administradors que monjos. El 1440 hom el considera extingit. 

Ms endavant el lloc va passar a ser administrat des del captol d'Ais de Provena, seguidament va ser reclamat per Cteaux. Desprs l'esglsia va passar a parrquia de La Roque-d'Anthron, va ser ocupada per soldats, i recuperada ms endavant per l'Esglsia, fins que la revoluci va posar a la venda els edificis. El perill d'enderroc era imminent per, finalment, es va poder salvar, recuperar i restaurar.

Els edificis.
Arquitectnicament l'abadia de Silvacane presenta una srie d'edificacions i dependncies centrades pel claustre.

L'esglsia.
L'esglsia de l'abadia, orientada d'orient a occident, es va comenar el 1175 i es va donar per acabada el 1230. Es tracta d'una construcci de tres naus, amb transsepte. La capalera t capelles rectangulars, l'absis central est flanquejat per dues capelles a cada costat, obertes al creuer. La decoraci interior s simple, tal com correspon a un edifici cistercenc. Una porta comunica amb el claustre.

El claustre.
Situat al nord de l'esglsia, de planta rectangular. Les galeries s'obren al pati a travs d'arcs de mig punt, separats per pilars gruixuts. La seva construcci va comenar el 1250.

Altres dependncies.
A llevant del claustre es troba la sala capitular, amb voltes gtiques. Al nord el refetor. A l'angle del NE, la Sala dels Monjos. Sobre aquesta darrera cambra i la sala capitular es troba el dormitori. 

Bibliografia.
 Paul Pontus. L'Abbaye de Silvacane. Caisse Nationale des Monuments Historiques. 1978;

Enllaos externs.
  Fotografies de Silvacane;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122076" title="Pallone" nonfiltered="98" processed="98" dbindex="50103">
Pallone s el nom que engloba diversos jocs de pilota tradicionals del nord d'Itlia (la Ligria, el Piemont, i la Toscana) practicats en canxes anomenades sferisteri o al carrer, depenent de la modalitat.

 Histria .
Els origens del Pallone, i dels jocs de pilota europeus, resta encara inconcret, per sembla clar que totes les modalitats que utilitzen les ratlles (com les Llargues valencianes) tenen un origen com en el Jeu de paume francs de l'Edat Mitjana.

Apuntar a un origen grec o rom s ms arriscat per la manca de referncies exactes. L'escriptor llat Marc Valeri Marcial diferencia quatre tipus de jocs de pilota als seus Epigrames:
 Follis: Una pilota grossa i d'aire que es colpejava amb el puny tancat (com el Pallapugno o Pallone elastico, o amb el bra protegit amb un braalet (com el Pallone col bracciello). Es jugava, per, en recintes tancats i de dimensions redudes, les termes.
 Harpestum: En un terreny de joc delimitat per dues ratlles i una ratlla central, els jugadors tractaven d'enviar-la ms enll del lmit del camp contrari. Ats que la pilota sovint anava a ran de terra, semblaria aquest un precedent del Raspall.
 Paganica: Noms se'n sap que s'hi jugava amb una pilota petita i molt dura.
 Trigonalis: Formant un triangle tres jugadors es llenaven una pilota petita.

 Sferisteri .
Els sferisteri sn canxes de joc planes i rectangulars de 16 x 86 m per a les partides de pallone col bracciello, o de 18 x 90 m per al pallone elastico.

 Pilota .
Depenent de la modalitat de Pallone s'haur de jugar amb una pilota diferent.
Aix, hi ha des d'una pilota de plstic d'un gran dimetre i de ms de 150 gr de pes per al Pallone Elastico, fins a una pilota de tenis pelada del folre de pl per a la Palla Elastica.


 Modalitats .
 Pallone col bracciale;
 Pallapugno (o Pallone Elastico): s la ms divergent, jugant-se amb el puny embenat i amb una pilota extraordinriament pesada.
 Pallapugno alla pantalera;
 Palla Eh! (o Palla 21) ;
 Palla Elastica;
 Pallonetto ;
 Pallina ;
 Tamburello (joc);


 Regles .
Canvia la pilota, i canvia la canxa de joc, per les regles bsiques sn les mateixes que el joc de Llargues valenci, aix s, amb 4 ratlles en lloc de 2.
 Guanya l'equip que atansa una xifra determinada de jocs.
 Un joc consta de 4 quinzes.
 Els quinzes es fan directes, per falta del rival, o per aconseguir les ratlles.
 Les ratlles sn marques al terra a on l'equip al rest atura la pilota, quan aquest equip trau la pilota ha d'avanar la pilota ms enll de la ratlla.
 Els equips canvien de camp amb 2 ratlles, o amb 1 ratlla i val (3 quinzes).

 Joc internacional .
Ateses les semblances amb altres modalitats de jocs de pilota, els italians tamb participen en els Campionats Internacionals de Pilota amb unes regles comunes anomenades joc internacional inventades per la Confederaci Internacional de Joc de Pilota.

 Vegeu tamb .


 Jeu de paume;
 Joc de pilota a m fris;
 Joc de pilota mesoameric;
 Pilota basca;
 Pilota valenciana;

 Enllaos externs .
  Federaci italiana de pallapugno;
  Associazione Italiana Giocatori Pallone;
  Lo Sferisterio, actualitat de la pilota italiana;
Videos .
Partida de pallapugno;
Partida de pallone col bracciale;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122077" title="Ouyang Xiu" nonfiltered="99" processed="99" dbindex="50104">
    Ouyang Xiu (1007 - 1072) va ser un home d'estat conservador, per hum i tolerant; a ms de poeta, va escriure diversos assaigs que el converteixen en un dels grans prosistes de la dinastia Song. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122078" title="Tarasc" nonfiltered="100" processed="100" dbindex="50105">


Tarasc (en occit Tarascon ; en francs Tarascon ) s un municipi francs, situat al departament de Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 2003 tenia 14.000 habitants. Situada a la riba esquerra del Roine, enfront de Bellcaire, ja al Llenguadoc-Rossell.

Histria.

Situat a la riba del Roine, a la crulla dels camins entre Aviny, la Camarga i el Luberon, Tarasc est encara avui dia associat als contes i llegendes de les quals en va ser, sembla, el teatre en els anys 48. La tradici conta que Marta venint de Palestina va desembarcar a Tarasc on castigava llavors la Tarasca, un terrible monstre amfibi.

Des de llavors, nombrosos pelegrins visiten la Collegial Reial Santa Marta, construda en el seu honor prop del castell del rei Renat. Aquest santuari, principal monument de la ciutat, cont les relquies i la tomba de Santa Marta, a la cripta, que va ser construda sobre l'emplaament exacte de la seva casa.

El castell s excepcionalment ben conservat. Aquest palau, comenat el 1400 per Llus II d'Anjou i acabtat pel seu fill el rei Renat, t majestuosos aspectes feudals. Dotat d'un impressionant sistema defensiu, protegeix igualment l'interior elegant d'una residncia principesca.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122079" title="Zhou Wei Hui" nonfiltered="101" processed="101" dbindex="50106">
Zhou Wei Hui     , pinyin: Zh u Wi Hi  (Ningbo, 1973), s una escriptora xinesa. 

De nena, va viatjar molt perqu el seu pare era militar d'alta graduaci. Va acabar els seus estudis de filologia xinesa el 1995 a la Universitat de Fudan i va realitzar diverses publicacions abans de consagrar-se amb la seva primera novella, Shanghai Baby que va vendre ms de 80.000 exemplars fins que les autoritats xineses la prohibissin. Tanmateix els exemplars pirates de la novella la van fer l'autora ms llegida en Xina. La seva continuaci, Marrying Buddha, (   )(2005) ha estat censurada, modificada i publicada amb un altre ttol. 

Wei Hui i Mian Mian sn part de la Nova Generaci. 

Obra. 
2000 (    ) (Shanghai Baby) ISBN 3550083432 ;
2005 (   ) (Marrying Buddha) ISBN 3550086202;
2007  (   ) (Dog Dad) ISBN 9787506339841;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122088" title="President d'Esquerra Republicana de Catalunya" nonfiltered="102" processed="102" dbindex="50108">
El President d'Esquerra Republicana de Catalunya s el lider o mxim representant d'Esquerra Republicana de Catalunya. 
L'actual president d'aquest partit s Joan Puigcercs des del 7 de juny de 2008.

Llista de Presidents durant la Segona Repblica (1931-1939).




Presidents durant l'poca franquista (1939-1975).

Des de la mort de Llus Companys i Jover, el 15 d'octubre de 1940, en mans dels franquistes, les competncies de President van passar a ser responsabilitat del Secretari General, en aquell moment Josep Tarradellas, que des de l'exili a Frana dirig el partit. No va ser fins l'any 1993 que es va recuperar el crrec, quan Heribert Barrera va ser nomenat president d'ERC.

Presidents des de la recuperaci de la democrcia a Catalunya (1980).




Vegeu tamb.
 Secretari General d'Esquerra Republicana de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122089" title="Delf Abella Gibert" nonfiltered="103" processed="103" dbindex="50109">
Delf Abella Gibert (2 de febrer de 1925 - 1 de febrer de 2007) fou un psiquiatra i msic catal de la Nova Can.

Era fill de Delf Abella i Merc Gibert, una famlia benestant de la comarca del Pallars Juss installada a Barcelona. Es cas amb Merc Roca Junyent, filla de Joan Baptista Roca Caball, fundador d'Uni Democrtica de Catalunya, l'any 1955. El desembre del 1955 nasqu el seu primer fill Xavier que es cas el 1993 amb Dolors lvaro i tingueren en Daniel el 1995 , i l'any segent Elisabet que es cas el 1983 amb Pere Pons i tingueren l'Anna, el 1985, i l'lex, el 1991. Era un gran amant de la lectura i de la msica. Un home molt cult i un gran nacionalista catal, defensor de l'humanisme cristi a escala familiar com Anton Caellas Balcells, padr de l'lex, ex-Sndic de Greuges, mort el 27 d'agost del 2006

Carrera professional.

Va estudiar la carrera de Medicina i desprs s'especialitz en Psiquiatria, arribant a ser cap del servei de psiquiatria de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i catedrtic de psiquiatria de la Universitat Autnoma de Barcelona. 

Nova can.

Va a passar a formar part des de la seva creaci (1962) fins a la seva dissoluci (1968) del collectiu de cantautors catalans Els Setze Jutges, sent el membre de major edat.

En els seus primers anys com a cantant public tres discs de curta durada i desprs d'abandonar els escenaris va exercir com a crtic de Destino.

L'estil d'Abella es basava sobretot en el terreny lric, amb aguts i satrics versos. Aix ho reflectia el que potser seria la seva can ms coneguda Cap al futbol, on amb grcia crtica feia un retrat del mn del futbol.

Delf Abella tamb va adaptar peces d'artistes francesos com Georges Brassens, Barbara, Guy Bart o Anne Sylvestre, per a Maria del Mar Bonet, Guillermina Motta o Maria Amlia Pedrerol. El 1996, Joan Manuel Serrat va enregistrar el tema d'Abella Quan rem infants en el seu doble disc d'homenatge a la Nova Can "Banda sonora d'un temps, d'un pas".

El 1998, va publicar un llibre amb un recopilatori dels versos de les seves canons, titulat 30 canons.

El 13 d'abril de 2007, el grup de cantants en el seu conjunt va rebre la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, en reconeixement a la seva tasca en favor de la cultura i la llengua catalanes durant la dictadura; tanmateix, Maria del Mar Bonet va aprofitar l'avinentesa per criticar l'escasa promoci de la can catalana alhora que Guillermina Motta es queixava del tard atorgament del guard quan dos dels setze integrants ja havien faltat: Miquel Porter i Moix en 2004 i Delf Abella l'1 de febrer de 2007.

 Obres publicades .

 Mossn Cinto vist del psiquiatre Anlisi psico-patolgica dels articles "en defensa prpia", 1958 ;
 Ttems actuals i altres assaigs, 1960;
 El nostre carcter, 1961;
 L'orientaci antropolgica existencial de la psiquiatria, 1962 ;
 Estudio clnico y fenomenolgico de la hipocondria, 1962;
 Qu cal saber d'higiene mental, 1963;
 Geni i catalanitat de Ramon Llull , 1964;
 Psiquiatria fonamental, 1981;
 Trenta canons (poesia), 1998;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122091" title="Luca Etxebarra Asteinza" nonfiltered="104" processed="104" dbindex="50110">
Luca Etxebarria de Asteinza (Valncia, 7 de desembre de 1966) escriptora basca que escriu en castell. 

La seva famlia prov de Bermeo (Biscaia) i s una de les escriptores espanyoles ms importants en l'actualitat. 

Desprs de treballar en diversos llocs (traductora, cambrera) i llicenciar-se en filologia anglesa, va publicar el seu primer llibre en 1996, la biografia de la Courtney Love ("Aguanto Esto" 1996). 

Grcies a Ana Mara Matute, va aconseguir publicar la seva primera novella Beatriz y los cuerpos celestes.

Premis.
1998 Premi Nadal, amb Beatriz y los cuerpos celestes. ;
2001 Premi Primavera, amb De todo lo visible y lo invisible ;
2004 Premi Planeta, amb Un milagro en equilibrio;

Obra.
Novella.
Amor, curiosidad, prozac y dudas (1997).
Beatriz y los cuerpos celestes (1998).
Nosotras que no somos como las dems (1999).
De todo lo visible y lo invisible (2001).
Una historia de amor como otra cualquiera (2003).
Un milagro en equilibrio (2004).
Cosmofobia (2007);

Poesia.
Estacin de infierno (2001).
Actos de amor y placer (2004).

Assaig.
La historia de Kurt y Courtney: aguanta esto (1996).
La Eva futura. La letra futura (2000).
En brazos de la mujer fetiche (2002), mit Sonia Nez Puente.
Courtney y yo (2004).
Ya no sufro por amor (2005).

Guions.
Sobrevivir (1999). ;
Amor, curiosidad, prozac y dudas (2001). ;
La mujer de mi vida (2001). ;
I love you baby (2001). ;

Altres.
La vida por delante: voces desde y hacia Palestina (2005).

Enllaos externs.
 Pgina personal de Luca Etxebarra;
 Blog de la escritora;
 Xat (27/04/2004) a www.elmundo.es;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122092" title="Yasmin Levy" nonfiltered="105" processed="105" dbindex="50111">

Yasmin Levy (Jerusalem, 1977), s una cantant israeliana d'origen i estil musical sefardita, filla de Cojava, cantant en judeocastell, i de Yitzjak Levi, un dels investigadors ms importants de la cultura judeoespanyola.

 Discografia .
2000 Roman & Yasmin, en judeocastell;
2005 La Juderia , fusi de diverses msiques en judeocastell, castell (flamenco, etc.);
2006: Live at the Tower of David, Jerusalem;
2007: Mano Suave, que inclou un tema en catal, "Mal de l'amor".

 Enllaos externs .
 Pgina web oficial ;
 Crtica al Corriere della Sera, abril de 2004 ;
 Entrevista a Ha'aretz, 31 d'octubre de 2004 ;
 Extens reportatge, 16 de juny de 2006 ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122094" title="Aiges Mortes" nonfiltered="106" processed="106" dbindex="50112">

Aiges Mortes (en occit Aigas Mrtas, en francs Aigues-Mortes) s un municipi francs, situat al departament de Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 2005 tenia 6.798 habitants. Els seus habitants s'anomenen aiguemortais.

La ciutat est fortificada i envoltada d'estanys, canals i de l'enlluernadora claredat de les salines. Les muralles amb torres i portes, edificades a partir de 1272 per l'empresari genovs Guillaume Boccanegra, ens han arribat gaireb intactes.

A la torre de Constana s'hi empresonaren templers i mercenaris. Per a partir de la revocaci de l'Edicte de Nantes (1683) els principals allotjats a la torre van ser presos protestants de Cevennes o Vivarais. Entre ells figuren el "camisard" Abraham Mazel (que es va evadir el 1703) i moltes dones, entre qui destaca com a smbol Marie Durand, tancada 38 anys en aquest lloc. A ella s a qui s'atribueix la paraula "REGISTER" (resisitir) gravada en el brocal del pou central.

L'esglsia de Nostra Senyora de les arenes, edificada durant el regnat de Sant Llus, s un edifici fortificat (utilitzada un temps com a dipsit de sal), molt austera, t una bonica estructura i un interior ben illuminat per vidrieres de Claude Viallat. Notable esttua de Sant Llus deguda a Josep Maria Subirachs, l'autor d'una de les faanes de la Sagrada Famlia de Barcelona.

La capella dels penitents grisa, envoltada de xiprers, t un imposant retaule barroc esculpit per Jean Sabatier. Dissimulat sota el farratge durant la Revoluci, sens dubte ha arribat fins a nosaltres grcies a la inesperada reconversi de la capella en magatzem des d'aquella poca.

La capella dels penitents blanca, tamb barroca, fou edificada per a una confraria instituda el 1622 i acull custdies, dossers i atxes que eren utilitzades durant les processons. En ella s'hi celebra l'ofici litrgic tots els anys el diumenge de Rams.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122098" title="Literatura georgiana" nonfiltered="107" processed="107" dbindex="50113">
Literatura georgiana s la literatura feta en georgi a l'actual Gergia.
 Primeres mostres .
Les principals mostres de literatura popular georgiana sn el teatre de mscares Berikova (carnaval) i Qaenoba (quaresma), aix com les urmuli (Canons de carreters). Els svanets tenen molts cntics relacionats amb el ferrater Dadijani que viu al Jalbus (Elbrus).

Les primeres inscripcions georgianes ms antigues daten del 433, i foren trobades a Bakura i Gri-Ormizda (Palestina), i a les celles del monestir de Betlem (Israel); ms tard se n trobaren a territori georgi, a Bolnisi de Sioni (493-494). I del segle V s el primer text literari georgi, Tsamebay tsmidisa Shushanikisi dedoplisay (El martiri de Santa Shushanik , 480), de Iakob Tsurtateli, i en el segle VI un autor annim compos  Tsamebay tsmidisa Evstatk Mtskheteli (El martiri d'Evstati de Mkskheta). Es va crear una escola de retrica i filosofia a Phasis (Poti), on hi ensenyaren mestres grecs. 

Per altra banda, entre els segles VII i VIII, fou traduda la Bblia al georgi, i tamb s hi escriviren vides de sants i sermons del bisbe Ioann de Bolnissi i de capellans grecs (Gregori de Nyssa, Gregori de Nazianzus, Joan Crisstom o Basili el Gran), aix com el traductor Seith Thargamni (s. VIII-IX) a Palestina i el bisbe de Mayuma (Palestina, Sant Pere Murvanos o Petrus Iberus (mort el 488 o el 513). S ha trobat antics manuscrits en georgi als monestirs d Iviron, al Mont Athos (Macednia), fundat el 979, i al monestir georgi de Santa Caterina del Sina (Palestina). 
 L'Edat Mitjana .
En el segle IX el poder i la  cultura de Kartli seran un dels factors de consolidaci nacional. Ioane-Zosim (mort el 978) compos el Kebay da didebay kartulisa enisay (Elogi de la llengua georgiana), una de les primeres gramtiques de la llengua. Georghi Merchuli composar Vida de Sant Gregori Khandztekli. I durant aquest segle es crearan els importants centres de traducci i cpia de manuscrits als monestirs de Xatberdi i Opitza, on traduren del llat i del grec, i traduiren a aquests idiomes la primera obra profana georgiana, La saviesa de Balavar. Tamb destacaren Ekhthime Mthatzmindeli (950-1028), traductor de texts grecs i d una versi de la Bblia; Efren Mtsire (El jove, 1027-1100), Arseni Vachesde-Iqalthoeli (1075-1130), l autor d himnes Mikhael Modrekili (s. X), Giorgi Mtatsmindeli ( de la muntanya santa , 1014-1066), Giorgi Khutsesmonazoni, i Georgi Afonski (1009-1065), traductor de clssics grecs al georgi.

El neoplatnic Ioane Patridsi Chirchimeli (m. 1125) fund l escola filosfica georgiana i fou deixeble dels bizantins Miquel Psellus i Joan Italus. El drama georgi Vis Ramiani (Vis i Ramian) fou adaptat en el segle XII per Sargis T'mogveli d un cicle irani similar a la de Romeu i Julieta; l Amiran-Darejaniani (Roman d Armiran i Darijan) s un cicle de contes d aventures fantstiques (el Prometeu georgi), atributs a Moses Khoneli. Tamb foren importants Grigori Xahrukhadze, autor de l epopeia Tamariani, dedicada a la reina Thamar. Endems, Ioane Xavteli (fl. 1184-1213) va compondre odes a Thamar i Davit a l Abdul-Messiani.  

Per el ms destacat del perode migeval fou, per una banda, Shota Rustaveli (1167-1237), poeta i tresorer de la cort de Thamar de Gergia, autor de l epopeia de 1.500 versos Vepqis Tqaosani (L embolcallat amb pell de pantera), que representa un himne a la vida, a l amistat i una professi de fe en l home i en Du, que fon l idealme occidental, sagacitat oriental i el tarann georgi, i que s considerada com a la gran obra de la literatura georgiana. Per l altra, la crnica Kartlis Chkoureba (La vida d Ibria), histria de Georgia composta per Leonti Mroveli on recull les llegendes de Sant Ninus i Vakhtang Gorgassali, i llibre de costums on descriu els rgans de govern. Consta de tres llibres: Tskhoureba karvelta mepeta (Vida dels reis georgians), Tsemeba tsmidisa da dibebulisa mtsamisa Archilisi (Martiri del sagrat i noble mrtir Archil) i Juanscher s tskhoureba da mokalekoba Vakhtang Gorgalisa (Vida i regnat de Vakhtang Gorgassali). Ms tard, en els segles XI i XII, aparegueren dues obres ms, la Tskhoureba da utseqeba Bagrationanta (Vida dels reis Bagrations) de Sumbat Davitisdze, i Tskhoureba mepet-mepisa Davitisi (Vida del rei de reis David).

 Edat moderna .
El primer llibre georgi imprs fou un diccionari georgi-itali, imprs en una impremta georgiana a Roma el 1629. En els segles XVII i XVIII destacarien els annims Algusiani (Cant del rei Algus), Rostomiani, Sirinosiani i els dotze contes Russoudiani; el rei Teimuraz I de Kartli (1589-1633), traductor del Leyla da Mekhnum al georgi i autor del poema Tsemeba Ketevan dedoplisa (Patiments de la reina Ketevan); el rei Vakhtang V (1659-1676) tamb va compondre els Kartlis Moamb (Annals Georgians), de caire cientfic i que volien edificar la memria collectiva a trav de les tradicions orals georgianes; el tamb rei Artxil d'Imertia (1647-1713), autor de els obres illustrades Sakartvelos Zneobani (Costums georgians), Dabaaseba Katsisa da soplisa (Argument entre l home i el mn), Dabaaseba Teimurazisa da Rustavelisa (Argument entre Teimuraz i Rustaveli) i els Artshiliani (poemes); Vakushti Bagration (1695-1772), fill de Vakhtang VI, historiador i gegraf compos La descripci de Georgia; el cronista Sekhnia Chkheidze; el monjo Sulkhan-Saba Orbeliani (1658-1728), amb Sitquiskona (Diccionari georgi), primera gramtica i lxic georgians moderns, aix com el llibre de caire filosfic Dsigni Sibrzne-Sikruisa (Llibre de la Saviesa i la Mentida), i Mogzavroba Evropashi (Viatge a Europa). Josif Tbilebi compos l pic Did Muraviani (s. XVIII), biografia de l heroi Saakadze, que desenvolupa el tema central de la literatura georgiana: Prometeu encadenat, smbol del pas esclavitzat i que es vol alliberar. Finalment, cal destacar eIs illustrats Bessarion Gabashvili Besiki (1750-1791) Davit Guramishvili (1705-1792), autor d una Enciclopdia Georgiana i el poema Davitiani (1774) de 8.000 versos, que no ser publicat fins el 1870, i que s er considerat com al precursor del renaixement georgi del segle XIX.

 El segle XIX .
L inici del resorgiment el va dur a terme el capell Ioan Bagrationi (1768-1830), qui va fer el compendi enciclopdic Kalmasoba (Collita, 1813-1828). Aix i l educaci a Sant Petersburg ajudaren a sorgir una generaci d autors nous influst pels corrents occidentals, com Aleksander Xavxavadze (1786-1846), poeta romntic fill d un prncep de Kakhtia, considerat l Anacreont georgi; Giorgi Eristhavi (1811-1864), fundador del teatre modern georgi amb comdies satriques publicades a Tsiskari (L alba, 1852); Lavrenti Ardaziani (1815-1870) amb novella realista Evgeni Tzagareli, Ioane Matxaveli (1854-1898), traductor de William Shakespeare; Ioseb Gigrashvili (1889-1965) poeta; el novellista Grigol Rchivlashvili, Nikoloz Lomauri, David Kldiashvili. Alguns d ells s agruparen al voltant del diari Droeba (Temps), i formaren el primer grup literari important, anomenat Pirvali Dasi (Primer Cercle); el ms destacat fou Nikoloz Baratashvili (1817-1845), poeta romntic autor de Merani (Pegs, 1842), Suli ovoli (nima solitria, 1839) i Bedi Kartlisa (Dest de Georgia, 1839); Daniel Txonkadze (1830-1860) amb Suramis tsikhe (El castell de Suram); Grigol Orbeliani (1800-1883), poeta romntic; i els capitosts del grup, Vakhtanj Orbeliani (1812-1890), nebot d Irakli II de Kartli i Kakhtia, amb Imidi (Esperana) i el ms comproms de tots, Ilia Xavxavadze (1837-1907) autor de Kaia adamiani (Aix s un home ?, 1863), Glkikhis naamxobi (El conte del comptador), Gandeghili (l ermit) i la novella El llac de Basaleti.

El 1881 es va editar la revista literria Imidi (Esperana) del naturalista Mikhail Gurxenidze, i on hi publicaren Grigol Volski, Dominika Mdivani, Dubu Megreli, Grigol Abashidze, Eudoshvili i Iosif Grishashvili. Al voltant, i influts pel populisme rus d'Herzen i altres, es formaria el grup Meore Dasi (Segon cercle), on hi destacarien els prnceps imeretis Giorgi Tsereteli (1842-1900) amb les novelles Teymuraz Bagrationi, Bagrat el gran (1894) i El primer pas (1890), i fund la revista Kvali; el seu germ Akaki Tsereteli (1840-1915) autor de Medea (1894), Tornik eristhavi (El duc Thornic, 1884), Suliko (1895) i El punyal; Alexander Qazbeghi (1848-1893) autor d Elguzha (1881), i el crtic literari Rapo Eristhavi (1824-1901).
 El segle XX .
Entre els autors del comenament del segle destacaren en primer lloc els membres del grup simbolista Tsisperi kantsebi (Banyes blaves), autors de l antologia poltica del mateix ttol, publicada el 1916-1919, amb els poetes Pavlo Iashvili (1894-1937), sucidat a la pres, Titsian Tabidze (1895-1937), executat per Stalin, autor dels poemes Rionporti (El port de Rion, 1928) i Samshoblo (Ptria, 1936); el poeta Galaktion Tabidze (1892-1952), amb el recull Galaktion Tabidzis zhurnali (1922-1923); Valerian Gaprindashvili (1889-1941), Grigol Robakidze, amb la novella Guelis peranga (La camias de serp, 1928), i Giorgi Leonidze (1899-1966), amb els poemes Samgori, ambavi Tbilisisa da Samgoris (Samgori, la histria de Tbilissi i Samgori, 1950) i Portokhala (Portugal, 1937).

Altres autors foren el dramaturg Shalva Dadiani (1874-1959), Chio Dedabrishvili Arasvispireli (1887-1926), creador del gnere  miniatura ; Mikhail Dzhavakhishvili (1880-1937), qui collabor a la revista Iveria i el 1909 edit el diari Eri (Poble), autor de els novelles Arsene Marabdeli (1930), Jaqow khiznebi (Les favorites de Jaqos, 1925) i Tetri saqelo (Collar blanc, 1924); el gran mestre Luka Rozekashvili Vazha-Pshavela (1861-1915) amb els poemes Gvelismchameli (El menja-culebres) i Stumarmas pindzeli (L amfitri i l hoste); el poeta Alexander Abasheli (1884-1954), amb Mzis sitsili (Riure del sol, 1913), Antebuli Khervani (Avinguda ardent, 1923) i Mzi da Samshoblo (Sol i pas, 1939); Joseb Grishashvili (1889-1965) amb el poema Sabavshvoleksebi (1948); Sergo Kldiashvili (1893-?) amb Provintsiis mtvare (Lluna provinciana, 1924), Perpli (Cendres, 1932), Svanuri motkhrobebi (Cants svanets, 1934) i Irmis Khevi (La vall del crvol, 1944); Niko Lortkipanidze (1880-1944), autor de Bilikebidar liandagze (Del cam a peu a la via frria, 1928); Raindebi (Cavallers, 1923), Mriskhane batoni (L home enfadat, 1911), Panashvili (can de funeral, 1914), Keto (1914) i Tqed qopilis dabruneba (Retorn des de la captivitat, 1944); Demna Xengelaia (1896-1980) amb la novella Bata kekija (1933); el poeta Noi Chkhikvadze (1883-1920), Kolau Nadiradze (1895-?) i Karlo Kaladze (1907) amb els poemes Prolemaf, Rogor i Khatidja. 

L arribada dels soviets al poder, curiosament, provocaria un important esclat cultural. Com a msics destacarien Z. Paliev, amb Abesalam da Eteria (1915), Viktor Dolidze amb Leyla i Taissana; M. Balantxivadze amb L astuta Tamara; Nikoloz Suljanishvili destac pels seus Guthuri (Cors); Zakaria Peliashvili (1872-1933) fundaria l pera georgiana, i Migvinet-Ujutzessi amb Amirani.  Per a comenament dels anys 30 van dissoldre l associaci de poetes Arifioni.  Posteriorment destacaria el poeta Grigol Abashidze (1913), amb Astpursela (1940), Samkhetis sazghvarze (A la frontera sud, 1949), Kornali (1967), i Didi ghame (Gran nit, 1962); el mestre Konstantin Gamsakhurdia, (1891-1975) amb les novelles Dionisos ghimili (El somriure de Dionisos, 1925), Didostatis marjvena (La m del gran mestre, 1938), Mtavaris mstatseva (Fugint amb la lluna, 1938), Vazis qvaviloba (Flor de vinya ,1959) i l obra mestra Davit Aghmashenebeli (David el Constructor, 1946-1958), per posteriorment les seves memries Mnatobi (Fer, 1963) foren prohibides; Akaki Gatserelia (1909-) amb Muravi (1945) i Chir jurt (1942); Mikhail Mrevlishvili (1904) amb Inon (1926) i Nikoloz Baratashvili (1949); Nodar Dumbadze (1928), director de la revista satrica Niangi (Cocodril); Irakli Abashidze (1909) amb Palestina, Palestina (1964) i Seguint les passes de Shota Rustaveli; el poeta Svimon Txikovani (1902) autor de Simghera Davit Guramishvilze (La can de David Guramishvilze, 1944); el narrador Tamaz Txiladze (1931), amb Shuadge (Migdia, 1962) i Gaseirnoba ponis elit (Conduint un carro amb poni, 1961); Aleksander Mirtskhvlava (1903-?) amb els poemes Enguni (1937) i Gangashi (Problemes, 1931); el poeta Otar Txiladze (1933) amb Tamzxiladze (1971); i C. Apkhadze (1894-1968).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122099" title="Divisi territorial de Catalunya" nonfiltered="108" processed="108" dbindex="50114">

La divisi territorial de Catalunya est estructurada, segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, en municipis, comarques i vegueries.

La comarca s un ens local per a la gesti de competncies i serveis locals. La vegueria, que assumeix les funcions de les provncies, s la divisi territorial per a l'organitzaci dels serveis de la Generalitat de Catalunya i per al govern intermunicipal de cooperaci local.

El municipi de Barcelona i la comarca de la Vall d'Aran disposen de rgims especials.

Histricament el Principat de Catalunya estava organitzat en vegueries. El 1720, sota el rgim borbnic es van canviar per corregiments seguint el model castell. El 1812, sota el rgim napolenic es van crear departaments segons el model francs. Des del 1833 existeixen les provncies amb dos perodes singulars:
Entre 1914 i 1925 la Mancomunitat de Catalunya va concentrar les funcions de les diputacions provincials.
Entre el 1936 i 1939 la Generalitat va estar organitzada en comarques i regions.
A hores d'ara queda pendent el desenvolupament de l'Estatut de 2006 amb la configuraci territorial de les vegueries i dels consells de vegueria.

Divisions histriques.
El primer precedent histric de divisi territorial sn els conventi iurudici o convents jurdics de l'imperi rom. El conventus iuridicus Tarraconensis era un dels set convents jurdics de la Tarraconense. Amb capital a Trraco comprenia l'actual Principat, sense la Catalunya del Nord inclosa a la provncia de la Gllia Narbonesa, ni la franja a l'oest del Segre inclosa al conventus de Cesaraugusta. Al sud arribava fins prop de Sagunt.

El conventus estava dividit en civitates, districtes entorn d'una localitat. Plini el Vell cita 42 civitates dins del conventus de Trraco. Alguns dels noms es conserven en les actuals comarques: ausetans d'Osona, ceretans de la Cerdanya, etc.

Els visigots van crear divisions eclesistiques amb ms autoritat que l'administraci civil i que a grans trets coincidia amb l'organitzaci territorial romana. Amb la invasi rab el territori catal es va dividir en deu valiats. Els de Tortosa i Lleida van perdurar durant quatre segles. A partir de la Marca Hispnica el territori es va anar configurant en diversos comtats.

Acabada la reconquesta a Catalunya, es va consolidar la supremacia del comtat de Barcelona i el seu comte va passar a ser sobir. Els veguers exercien la delegaci del poder reial dins les seves vegueries. En la primera divisi coneguda, del 1304, se n'esmenten divuit, i en l'ltima del 1720 sn quinze amb vuit sotsvegueries.

A partir dels decrets de Nova Planta, el Principat va passar a ser una provncia dividida en dotze corregiments i un districte: Barcelona, Cervera, Girona, Lleida, Manresa, Matar, Puigcerd, Talarn, Tarragona, Tortosa, Vic i Vilafranca del Peneds, ms el districte de la Vall d'Aran. La nova divisi es va adaptar a les vegueries suprimint-ne les d'Agramunt, Balaguer, Trrega, Camprodon i Montblanc. Les vegueries i sotsvegueries suprimides es van convertir en alcaldies majors. Els corregiments cercaven un equilibri demogrfic ms adaptat a la geografia i a la governaci militar. La vegueria de Barcelona va quedar fraccionada pel corregiment de Matar, amb alcaldia major a Granollers, i part del Peneds va passar al corregiment de Tarragona.

Divisions modernes.
Al principi del segle XIX es van produir diversos intents de noves divisions territorials.

Prefectures i departaments.
La divisi territorial napolenica s l'antecedent de la divisi provincial, encara que va ser poc efectiva degut a la guerra del Francs. El 6 de mar del 1810, arran dels decrets de Napole Bonaparte que preparaven l'annexi a Frana de territoris espanyols, el governador general de Catalunya, el mariscal Augereau, modificava els corregiments deixant-ne quatre:
Corregiment de Barcelona, amb sotscorregidors a Manresa i Vic.
Corregiment de Girona, amb sotscorregidors a Figueres i Olot.
Corregiment de Reus, que no va arribar a estructurar-se.
Corregiment de la Seu d'Urgell, que no va arribar a estructurar-se.

El 17 d'abril del 1810 Josep I Bonaparte, com a resposta a les pretensions annexionistes, establia quatre prefectures: Llogregat (Barcelona), Ter (Girona), Cinca i Segre (Lleida) i Ebre (Tarragona). En aquesta divisi s'incorporava la Franja de Ponent i, pel sud, bona part dels Ports i del Baix Maestrat, per no va arribar a ser efectiva.

El 1812 Catalunya s'integra en el Primer Imperi Francs de Napole Bonaparte i els corregiments passen a ser departaments francesos:
Departament de les Boques de l'Ebre, amb seu a Lleida.
Departament de Montserrat, amb seu a Barcelona;
Departament del Segre, amb seu a Puigcerd. Incorpora Andorra i perd la Vall d'Aran.
Departament del Ter, amb seu a Girona;
A ms del departament dels Pirineus Orientals creat el 1790.

Provncies.


Parallelament les corts de Cadis aprovaven en un primera proposta la provncia de Catalunya. El 1813, en una nova proposta, es dividia en tres provncies: dues litorals amb capitals a Barcelona i Tarragona, separades pel rei Llobregat, i una d'interior amb capital a la Seu d'Urgell.

Amb el retorn de Ferran VII el 1814 es va tornar a l'organitzaci administrativa de l'antic rgim. Durant el trienni liberal provocat pel mot de Rafael del Riego va ser aprovada, el 1822, una nova divisi provincial anullada de nou el 1823. Consistia en les provncies de Catalunya (capital a Barcelona), Girona, Lleida i Tarragona.

Finalment per decret del 30 de novembre de 1833 s'aprovaven les quatre provncies actuals a proposta del ministre Javier de Burgos i per encrrec de la regent Maria Cristina:
Provncia de Barcelona;
Provncia de Girona;
Provncia de Lleida;
Provncia de Tarragona;
La falta d'un cens fiable i la pretensi d'adaptar l'organitzaci episcopal a la civil va provocar algunes distorsions com la partici de la Cerdanya i del Peneds, o la inclusi de l'Alt Maresme a Barcelona.

Regions i vegueries.


Vegeu l'article principal Vegueria.
Les divisions territorials uniformistes implantades per l'estat liberal espanyol no han estat assumides pel catalanisme poltic. El 1820, durant les discussions sobre la divisi provincial, la Diputaci de Catalunya propugnava la creaci de sis districtes: Catalunya meridional (Tarragona), Planes de Lleida, Alt Pirineu (la Seu d'Urgell), Catalunya Central (Manresa), Catalunya Oriental (Girona) i Regi de Barcelona.

El 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya que incloa les quatre provncies i va anar assumint les competncies de les diputacions.

El 1931, la Generalitat va crear la Ponncia de la Divisi Territorial que va dur a terme una recerca documental exhaustiva i una mplia enquesta als ajuntaments sobre les relacions econmiques i el grau de conscincia comarcal. Com a resultat Catalunya es va dividir en trenta-vuit comarques i nou regions numerades de I a IX, divisi que va ser efectiva entre 1936 i 1939. Encara que la ponncia recomanava la recuperaci del nom histric de vegueria, i de fet va ser adoptat el 1937, ha perdurat per aquest perode el nom de regi.

El 1995, el Pla territorial general de Catalunya defineix set mbits funcionals territorials per a l'organitzaci dels serveis de la Generalitat.

Per encrrec del Parlament de Catalunya, una comissi presidida per Miquel Roca va elaborar, el 2001, lInforme sobre la revisi del model d'organitzaci territorial de Catalunya, conegut com l'Informe Roca. La seva proposta s la constituci de sis vegueries i una sotsvegueria que assumeixin les funcions provincials. La proposta queda consolidada al nou Estatut de 2006, encara que el mapa de vegueries no est tancat.

Comarques.

Vegeu l'article principal Comarques de Catalunya.
La divisi comarcal s una organitzaci territorial especfica de Catalunya amb una tradici histrica remarcable encara que administrativament va ser efectiva per primer cop el 1936.

Inicialment una comarca era una terra de frontera. Amb el temps va passar a ser un territori natural amb una identificaci popular. Cap el 1600 el jesuta Pere Gil i Estalella deia que al territori catal s'identifiquen vit-i-set "parts", "climes" o "comarques", i la major part dels noms coincideixen amb els actuals. Durant la Renaixena l'exaltaci del territori propi va comportar la reivindicaci de la comarca com a frmula d'estructuraci de Catalunya. En termes poltics es va traduir en una de les bases de Manresa on s'establia l'objectiu d'organitzar Catalunya en comarques naturals.


Com a resultat de la Ponncia de la Divisi Territorial es va aprovar la divisi comarcal de 1936 amb trenta-vuit comarques. Desprs del franquisme el 1987 es va reinstaurar el mapa comarcal del 1936 deixant oberta la possibilitat de modificacions a petici dels municipis. El 1988 es van reconixer tres noves comarques: el Pla d'Urgell segregat del Segri, el Pla de l'Estany segregat del Girons i l'Alta Ribagora segregada del Pallars Juss. El 1990 es va canviar d'adscripci comarcal una vintena de municipis. 

El 2001 l'informe Roca proposava la creaci de sis noves comarques: 
l'Alta Segarra, al voltant de Calaf, segregada de l'Anoia, la Segarra i el Solsons,
el Baix Llobregat Nord, al voltant de Martorell, segregat del Baix Llobregat, de l'Anoia i de l'Alt Peneds,
el Moians, al voltant de Moi, segregat del Bages i del Valls Oriental,
el Segre Mitj, al voltant de Ponts, segregat de la Noguera i de part l'Alt Urgell,
la Selva Martima, al voltant de Blanes, segregada de la Selva i el Maresme,
la Vall de Camprodon, al voltant de Camprodon, segregada del Ripolls.
Aquesta proposta recull diferents reivindicacions, per no s'ha posat en prctica.

Municipis.
El mapa municipal de Catalunya s complex tant en la prpia delimitaci territorial, amb moltes disfuncions i enclavaments, com per les grans diferncies en extensi i poblaci. Ms de la meitat dels municipis no arriben als 1.000 habitants i noms uns 130 superen els 10.000 habitants. En quant a superfcie 52 municipis tenen ms de 100 km  (d'aquests n'hi ha set amb ms de 200km  : Tremp, Tortosa, Tivissa, Lleida, Vielha, la Vall de Bo i Naut Aran) i 41 tenen menys de 5 km  

Un de cada setanta catalans viu en un poble de menys de 500 habitants, aquests pobles representen el 50% del territori (11.104 km2) i dels 946 ajuntaments de Catalunya en sn 334 (33,4%).

L'evoluci del nombre de municipis s descendent. L'any 1810 n'hi havia 2074 i l'any 1900 eren 1074. A partir del 1960, com a conseqncia de l'xode rural, es va impulsar un procs de reduccions que va comportar la reducci forada de bon nombre de municipis d'alta muntanya. L'any 1979 eren 934 municipis. Les lleis del Parlament fomenten la fusi i reducci del nombre de municipis, per entre 1979 i 1999 se n'han creat 12 nous, la majoria amb sentncies judicials, i hi ha ms demandes de segregaci que d'agregaci. El 2007 el nombre de municipis es mant en 946 . L'Informe Roca (2000) proposava la reducci a 758 suprimint els municipis amb menys de 250 habitants, per no s'ha dut a terme.

Els ajuntaments poden organitzar el terme municipal en districtes, i dins del terme es poden crear entitats municipals descentralitzades amb certes funcions autnomes.

Els municipis es poden associar a nivell subcomarcal segons dues figures de gesti:
La mancomunitat de municipis, regulada per llei local per oferir de manera conjunta determinats serveis.
El consorci, format conjuntament per ajuntaments i entitats locals sense finalitat de lucre.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122101" title="Joan Ramon Bonet Verdaguer" nonfiltered="109" processed="109" dbindex="50115">
Joan Ramon Bonet Verdaguer (Palma, 1944) s un fotgraf i cantautor mallorqu.

Com a cantant, form part de Setze Jutges juntament amb la seva germana Maria del Mar. Cant entre 1963 i 1967 i enregistr tres discs en solitari i un amb els Setze Jutges.

Posteriorment, abandon la msica i es dedic professionalment a la fotografia.

El 1997, i de manera excepcional, particip en el concert "El Cor del temps", del 30 aniversari en el mn de la msica de la seva germana al Palau Sant Jordi on interpret "Nova can de s'amor perdut".

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 2.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122103" title="Lo Martegue" nonfiltered="110" processed="110" dbindex="50116">


Lo Martegue (nom occit , en francs Martigues i antigament Les Martigues) s una ciutat de Provena, Occitnia, al departament de les Boques del Roine, Frana, coneguda sota el nom de Vencia provenal.

El nom del Martegue ve d'una antiga forma llatina, Marticum, composta de l'arrel preindoeuropeua mart- "roca" i de la terminaci llatina -icum; aquest nom alludia a l'estany de Brra en tant que "estany de les roques". Els habitants s'anomenen martegals (en occit martegals/-aus -alas, en francs Martgaux -ales).

A la vora d'un llac d'aiges tranquilles envoltat de cases amb faanes coloristes i barques de colors vius amarrades al llarg del canal. Flix Ziem (al qual se li ha dedicat un museu), Corot i molts altres pintors van reflectir aquest lloc a les seves obres.

L'esglsia de Santa Magdalena de l'illa presenta una faana d'estil corinti, rica decoraci interior i imposant orgue.

La capella de l'anunciaci cont teginats daurats, frescs que representen la vida de la Verge, sostre pintat, amb un inusual contrast entre la riquesa interior i la sobrietat que impera a l'exterior.

 Des del pont de sant Sebasti, s'observa una bella vista de les barques amarrades al llarg del canal.

Notes.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122105" title="Les Santes Maries de la Mar" nonfiltered="111" processed="111" dbindex="50117">

Les Santes Maries de la Mar (en occit provenal: Lei Santas / Lei Santei Marias de la Mar segons la norma clssica o Li Santo / Li Snti Maro de la Mar segons la norma mistralenca, en occit medieval La Vila de la Mar / Nstra Dna de la Mar, en francs Les Saintes-Maries-de-la-Mer) s una ciutat francesa i un lloc de pelegrinatge al departament de Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 2.478 habitants.

L'esglsia que dna nom al poble fou construda prop de la desembocadura del Petit Roine, i tenia una posici estratgica important ja que en el moment de la seva edificaci, als segles IX i XII, els pirates castigaven la costa i calia defensar-se contra les invasions.

L'esglsia domina el poble i s visible a 10 km des de l'interior. Es tracta d'una veritable fortalesa, formada d'una nau nica, sense ornamentacions i de 15 m d'alria. La teulada, a la qual s'hi accedeix, est envoltada d'un cam de ronda, amb merlets, i va servir de talaia. El cor i l'absis sn superats per una torrassa en hemicicle que tanca l'antiga sala del cos de gurdia dita capella alta. Els murs de l'esglsia sn perforats de troneres. Servia de refugi per a la poblaci i s'hi troba fins i tot un pou d'aigua dola. Actualment, l'esttua de Sara, element essencial del patrimoni dels gitanos, es troba a la cripta, a la dreta de l'altar.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122113" title="David Pujol" nonfiltered="112" processed="112" dbindex="50119">


 David Pujol i Fabrellas (La Bisbal d'Empord, 1965   ), s mestre i autor de publicacions de tema giron, especialment sobre Siurana d'Empord, i d'estudi de la pedagogia catalana (La ciutadella de Roses, La catedral de Castell, El mestre Antoni Balmanya i Ros, Els orgens de l'escola catalana);
 David Pujol i Roca (El Pont d'Armentera, 1894   Medelln (Colmbia), 1979), fou musicleg i monjo de Montserrat;
 David Pujol i Rusiol (Andorra, 1970   ), s director de cinema (Depizza, depizza 1995, Smart & strawberry, Kokosha, Estocolmo 1996, i el llarg-metratge La Biblia negra 2001)  ;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122114" title="David Pujol i Roca" nonfiltered="113" processed="113" dbindex="50120">
David Maria Pujol i Roca (El Pont d'Armentera, 1894   Medelln (Colmbia), 1979) fou monjo benedict a Montserrat i musicleg.

 Biografia .
Iniciat en la msica pel seu oncle sacerdot, David Pujol i Ferrer (1864-1934), el 1903 ingress a l'escolania de Montserrat, on fou deixeble dels monjos Manuel Guzmn i Ramir Escofet (1901-1919). Vest l'hbit benedict a Montserrat (1913), on profess de monjo, curs els estudis eclesistics i fou ordenat de sacerdot el 1921. Reb classes d'harmonia del mestre Josep Barber a Barcelona, de contrapunt i fuga amb Vicen Maria Gibert i ampli els de cant gregori amb Gregori M. Sunyol. Dins la comunitat tingu durant un temps el crrec de formador dels estudiants i conseller de l'abat; durant un breu perode va ser superior del monestir del Miracle (1932-1933). Succe el pare Sunyol en la direcci del cor de Montserrat (1927-1932 i 1939-1949) i reempla el P. Anselm Ferrer en la direcci de l'Escolania (1933-1936 i 1939-1953), instituci que renov i enriqu; quan David Pujol en pleg, se'n feu crrec el pare Ireneu Segarra.

A Montserrat tamb es dedic a la musicologia. Estudi l'obra dels msics montserratins i inici l'edici de la collecci Mestres de l'Escolania de Montserrat, de la que en public cinc volums (els tres primers de l'obra completa de Joan Cererols i Fornells i dos volums de msica instrumental de diversos autors), i en tenia un altre en premsa el 1936. Anys a venir, en prepar dos mes sobre el pare Cererols, publicats el 1975 i el 1981. Dirig l'Escolania en gran nombre de gravacions de discos de "pedra" que assoliren fora anomenada. A ms, promogu els estudis musicals entre els monjos de la comunitat.

Fund la revista Msica Sacra Espaola (1939), i public diversos treballs de caire musicolgic, a ms d'uns uns Estudios de canto gregoriano. Com a compositor, ens ha llegat diverses obres vocals religioses. Fou professor de cant gregori al Pontificio Istituto di Musica Sacra de Roma (1950). El 1953, juntament amb Andreu Ripoll, Bernardo Simen i Dmaso Camps, fund l'abadia benedictina de Santa Mara a Envigado-Medelln (Colmbia), d'on en fou superior, i cre el Colegio Monasterio de los Benedictinos (1958) .

D'entre els alumnes de David Pujol, en destaquen el futur abat Cassi Maria Just, el compositor ngel Martn Pompey , el director d'orquestra ngel Recasens i Galbas  i l'organista Jos Hernando Montoya .

 Obres de David Pujol .
 Ave Maria;

 Bibliografia .
 Obres de David Pujol .
 Joan Cererols. David Pujol, transcripci i estudi Obres completes del P. Joan Cererols (1618-1681) Montserrat: Abadia de Montserrat;
 Volum I: Salms i Himnes, 1930 (Segona edici 1981);
 Volum II: Misses, 1931 (Segona edici 1982);
 Volum III: Villancets, 1932 (Segona edici 1983);
 Volum IV: Cinc misses, 1975;
 Volum V: Antfones, salms, himnes, misses, motets, lletanies i villancets, 1981;
 David Pujol Les archives de musique de l'Abbaye de Montserrat publicat a Socit internationale de musicologie. Premier congrs : Lige, 1er au 6 septembre 1930. Compte rendu, Liege, 1931;
 David Pujol, transcripci, revisi i anotaci Msica instrumental I: Miquel Lpez, Narcs Casanoves Montserrat: Abadia de Montserrat, 1934 (reedici 1984);
 David Pujol, transcripci, revisi i anotaci Msica instrumental II: Anselm Viola, Felip Rodrguez, Joseph Vinyals Montserrat: Abadia de Montserrat, 1936 (reedici 1990);
 David Pujol Estudios de canto gregoriano Montserrat: Abadia de Montserrat, 1943 (reedici 1955);
 Toms Luis de Victoria. David Pujol, edici Due seraphim: motete a 4 voces iguales Montserrat: Monasterio de Montserrat, 1947;
 David Pujol Polifona espaola desconocida conservada en el archivo capitular de la catedral de Guatemala y de la iglesia parroquial de Santa Eulalia de Jacaltenango, publicat a Anuario Musical. Instituto Espaol de Musicologa volumen XX (1965);

 Obres sobre David Pujol .
 Ireneu Sagarra Breu diccionari biogrfic dels mestres de l'Escolania i els seus collaboradors publicat a Guia Musical suplement 2 (1969);
 Gregori Estrada i Gamissans David Pujol i Roca (1894-1979) publicat a Butllet de la Societat Catalana de Musicologia I (1979);
 Gregori Estrada David Pujol i Roca. Monjo, musicleg i fundador publicat a Serra d'Or (desembre 1994);

 Enllaos .
Breu histria de l'Escolania de Montserrat

 Notes .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122126" title="Ceratosaure" nonfiltered="114" processed="114" dbindex="50121">

Els ceratosaures (Ceratosaurus, del Grec keras/keratos, 'banya' i sauros, 'llangardaix') constitueixen un gnere de dinosaures predadors del perode Jurssic superior, trobats a la formaci Morrision d'Amrica del Nord, a Tanznia i possiblement a Portugal.

Es caracteritzaven per presentar grans mandbules amb enormes dents, una banya sobre el nas i un parell de petites protuberncies sobre els ulls. Les extremitats anteriors eren poderoses per molt curtes. Els ossos del sacre estaven soldats (sinsacre) i els ossos de la pelvis estaven tots soldats. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122130" title="Hmer" nonfiltered="115" processed="115" dbindex="50122">
L'hmer (del llat, humerus) s un os llarg que forma part de l'esquelet apendicular superior i que est ubicat exactament a la regi del bra.

S'articula a la part superior amb l'escpula, per mitj de l'articulaci de l'espatlla (o articulaci glenohumeral) i a la part inferior amb el cbit i amb el radi, per mitja de l'articulaci del colze (o articulaci humeroradioulnar).











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122131" title="Joan Pons lvarez" nonfiltered="116" processed="116" dbindex="50123">

Joan Pons lvarez (Ciutadella de Menorca, 8 d'agost de 1946) s un barton dramtic menorqu reconegut mundialment com un dels principals bartons dramtics del nostre temps. 

De manera gaireb ocasional ingress al cor del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, i des d'aquell moment es lliur completament al cant. Va guanyar l'atenci mundial el desembre de 1980 quan va obrir la temporada de la Scala de Mil en el paper protagonista de Falstaff en la producci de Giorgio Strehler, sota la direcci de Lorin Maazel. Va tornar a La Scala un mes ms tard per a fer-hi el seu debut -igualment aclamat- com Tonio en la producci de I Pagliacci de Franco Zefirelli. Des de llavors canta regularment a La Scala, on ha interpretat obres com Tosca, La Traviata, La fanciulla del West, Gianni Schicchi, Il tabarro, Cavalleria Rusticana, etc.

Al llarg de la seva carrera, Joan Pons ha cantat regularment en els ms prestigiosos escenaris d'pera del mn, incloent-hi l'pera Estatal de Viena, Covent Garden de Londres, Opra Bastille de Pars, l'pera Estatal de Bavieria, les  d'Hamburg, Munic i Zuric, el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el Teatre de la Zarzuela de Madrid, el Teatre Real de Madrid, les peres de Roma i Florncia, el Teatro La Fenice de Vencia, el Teatre Communale de Bolonya, el Teatre Regi de Parma, l'Arena de Verona, les Termes de Caracalla, etc. Va fer el seu debut en el Metropolitan Opera House de Nova York el 1983 amb Il trovatore i des de llavors apareix regularment en la seva programaci, i hi ha interpretat Rigoletto, Un ballo in maschera -dirigit per James Levine-, La Traviata, I Pagliacci, Madama Butterfly i Lucia di Lammermoor, entre altres. Va cantar amb Plcido Domingo i Luciano Pavarotti a l'obertura de la Temporada 1994/1995 del Metropolitan Opera House de Nova York. A ms de les seves premires a Il tabarro i I Pagliacci en la temporada 1994-1995, hi va cantar tamb Rigoletto, Tosca i La Traviata i s un dels pocs cantants que no han faltat a la programaci del MET des del seu debut l'any 1983. Als Estats Units ha cantat tamb a Chicago, Dallas, Washington, San Diego i San Francisco.

L'any 1992 va aparixer igualment com convidat especial en la cerimnia d'obertura dels Jocs Olmpics de Barcelona, un esdeveniment que va ser transms en directe per la televisi a una audincia internacional estimada en mil milions de persones. Aquest mateix any va participar en l'Expo de Sevilla. El 18 de novembre de l'any 2000 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears. L'1 de desembre de 2006 fou nomenat fill illustre de Ciutadella.

El seu extens catleg d'enregistraments discogrfics inclou Tosca, La Fanciulla del West, Il Tabarro i Aroldo per a CBS/SONY. La Forza del Destino, Madame Butterfly i Cavalleria Rusticana sota la direcci de Giuseppe Sinopoli; La Traviata amb James Levine, Lucia di Lammermour i El gato monts per Deutsche Grammophone i I Pagliacci per Phillips amb Ricardo Mutti. Il Tabarro per London/Decca i Falstaff amb Ricardo Mutti per CBS/SONY. Entre els seus ms recents enregistraments podem comptar amb Heoridade i les sarsueles Luisa Fernanda, La Tabernera del Puerto i Marina. Els seus enregistraments en vdeo-disc sn: la producci del Metropolitan de Elisir d'Amore amb James Levine, la producci de La Scala de La fanciulla del West, Ada i Gianni Schicchi sota la direcci de Lorin Maazel, I Pagliacci per Phillips i la Galla Lrica de Sevilla per a BMG.

Bibliografia.
Antoni Piz, Bartomeu Amengual, Luciano Pavarotti: Bravo Joan Pons (Palma de Mallorca: Documenta Balear, 2001)  ISBN 84-95694-23-9;

 Enllaos externs .
Pgina Oficial de Joan Pons;
Vdeos de Joan Pons a 'Pagliacci';

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122133" title="Benejam" nonfiltered="117" processed="117" dbindex="50124">
Benejam es el pseudnim de l'autor de cmic Mar Benejam i Ferrer (Ciutadella, Menorca, 1890 - Barcelona, 1975). Els seus primers pseudnims foren Nino i Ferrer.

El nom de Benejam est associat amb els personatges ms populars de la revista TBO: La familia Ulises. Per la mateixa revista, cre a Eustaquio Morcilln i el seu ajudant Babal o Melitn Prez. A ms, continu la secci Los grandes inventos del TBO desprs de les etapes de Nit, Tnez i Tur. Juntament amb Urda fou un dels dibuixants ms prolfics de la revista.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122134" title="Efecte Tyndall" nonfiltered="118" processed="118" dbindex="50125">
L'efecte Tyndall s el fenomen qu mitjanant la dispersi de la llum ajuda a determinar si una barreja homognia s realment una soluci o un sistema coloidal, com les suspensions o les emulsions. Rep el nom de l'irlands John Tyndall, que l'estudi durant el segle XIX.

Exemples.

Un exemple d'aquest efect||e s quan amb boira, es fan servir els fars d'un cotxe. La llum amb menor longitud d'ona es dispersa millor, i com a resultat d'a, el color de la llum t un to blau. Les partcules de llum disperses sn desviades de llur trajectria, fent-se visibles. 

Un altre cas de l'efecte Tyndall s el color blau del cel, produt per la dispersi atmosfrica de la llum del sol, principalment a la regi de l'espectre electromagntic del color blau.



Bibliografia.

 E. Hecht, <<ptica>>, Addison Wesley Longman 2003, pgina 198 ;

Enllaos externs.

 Efecte Tyndall ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122136" title="Rossy de Palma" nonfiltered="119" processed="119" dbindex="50126">
Rossy de Palma (de nom real Rosa Elena Garca Palma de Mallorca), s una actriu mallorquina nascuda el 16 de setembre de 1964 a Palma de Mallorca.

Comen a ser coneguda amb les pellcules de Pedro Almodvar La ley del deseo, Mujeres al borde de un ataque de nervios i La flor de mi secreto. 

A Frana, tamb s una actriu popular grcies als seus papers a les pellcules d'Almodvar i a d'altres pellcules com Sam suffit, Hors-jeu, Le Boulet (2002) i Laisse tes mains sur mes hanches (2003) de Chantal Lauby.

 Enllaos externs .
Internet Database;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122139" title="Alejo Sauras" nonfiltered="120" processed="120" dbindex="50127">

Alejo Sauras (Palma, 29 de juny de 1979) s un actor mallorqu, tot i que la seva infncia, adolescncia i joventut transcorregueren a Madrid.

 Biografia .
Encara que va neixer a Palma de Mallorca, Alejo Sauras va passar la seva adolescncia i joventut a Madrid a Chueca.

Va ser mal estudiant, encara que va realitzar estudis de Formaci Professional d'electrnica i avinica i va aconseguir aprovar les oposicions per a Iberia, finalment va decidir dedicar-se al mn de la interpretaci i avui, malgrat la seva joventut, compta amb una extensa trajectria professional com a actor tant en cinema com en teatre i televisi.

Va comenar a formar-se en escoles d'art dramtic com la de Cristina Rota mentre estudiava japons a l'Escola Oficial d'Idiomes de Madrid. Aix li serviria per arribar a representar dues obres teatrals amb aquesta llengua.

A partir d'all va comenar a aparixer en algunes sries de televisi (Menudo es mi padre, Compaeros, A las once en casa...)  amb papers episdics i al 1998 va debutar en el cinema amb una petita intervenci a la pellcula Mensaka.

Ms tard es va incorporar a l'elenc d'actors de la srie de televisi Al salir de clase (1997-2001), en la que va encarnar un adolescent homosexual, Santi, intervenint en ms 500 captols entre els anys 1999 i 2000. Aquest personatge li va donar una gran popularitat, i arran d'ell va comenar a convertir-se en un rostre familiar.

Posteriorment va participar en pellcules com Y decirte una estupidez, por ejemplo, te quiero (2000), o Diario de una becaria (2003) i va continuar fent algunes aparicions episdiques a sries de televisi (Siete Vidas, El Comisario). En aquesta poca tamb va intervenir en multitud de curtmetratges.

En 2003 va participar en la segona temporada de Javier ya no vive solo, al costat d'Emilio Aragn. Poc desprs va comenar a interpretar el paper de Ral, el fill de Candela (Nuria Gonzlez) i Fiti (Antonio Molero), en la srie Los Serrano, on contnua treballant actualment i que ha sabut compaginar amb el cinema. Aquest ha estat un altre dels personatges que ms popularitat i reconeixement li han donat.

Al 2005 va abandonar la seva imatge d'actor juvenil en acceptar un paper protagonista al film Bienvenido a casa, realitzat per David Trueba. Es va ficar a la pell d'un fotgraf que s'incorporava a una redacci d'un diari. Pilar Lpez de Ayala, Concha Velasco, Jorge Sanz, Juan Echanove i Carlos Larraaga van ser els seus companys de repartiment.

Al 2006 va rodar el llargmetratge Caf solo o con ellas del director novell lvaro Daz Lorenzo, amb Asier Etxeanda, Luca Jimnez i Elena Ballesteros. El novembre del mateix any roda un altre llargmetratge al costat d'Imanol Arias, Lo que tiene el otro, dirigida pel valenci Miquel Perell.

Els seus ltims rodatges han estat L'habitaci de Fermat de Luis Piedrahita i Rodrigo Sopea i Sexykiller, morirs por ella com un adolescent homosexual de Miguel Mart.

 Formaci .
 Graduat escolar al C.P. Alcalde de Mstoles (Madrid).
 F.P. 1 i 1r F.P. 2. Electrnica a l'escola professional Instituci La salle (Madrid);
 Angls: Nivell 3 certificat pel Consell Britnic.
 Japons: Dos anys cursats en la E.O.I. Madrid.
 Interpretaci: Texts clssics, classes amb Joan Llaneras. Madrid, 1997.
 Teatre: Classes basades en texts de Shakespeare amb la Fundaci Shakespeare dirigits per Manuel ngel Conejero, a l'Ateneu de Madrid, 1998.
  Art dramtic: 1r i 2n any a l'Escola de Cristina Rota.
 1 any a Bulul 2120 amb Antonio Malonda.
 Coneixements de ball (jazz), donats per Sue Samuels, Broadway Dance Center, Nova York, 2001.

Filmografia. 
Cinema. 
Llargmetratges.



Curtmetratges.



Televisi.


Papers fixos.



Papers episdics.



 Teatre .
 Volveremos a hablar de esta noche (tardor, 2002).
 La Gallina Ciega (2002). Escrita i Dirigida per Jaime Palacios.
 Tonari No Ojiisan (abril, 1997). Representada en japons.
 Manuke Mura (desembre, 1996). Representada en japons.
 La nsula Barataria (maig 1996). Extracte del Quixot.

 Premis .
 Premi San Pancracio 2007 al Festival de Cceres al millor actor per Bienvenido a casa.

 Dades d'inters .
 Alejo Sauras ha quedat molt identificat amb una generaci d'actors grcies a la seva participaci, interpretant un jove homosexual anomenat Santi a Al salir de clase una srie que va promocionar tots els seus intrprets: Mariano Alameda, Elsa Pataky, Pilar Lpez de Ayala, Luca Jimnez, Javier Pereira, Rubn Ochandiano, Ivn Hermes, Sergio Peris Mencheta, Carmen Morales, Miguel ngel Muoz;
 Ha estat ve de Daniel Guzmn.
 Algunes de les seves aficions sn la fotografia, la lectura, esports de risc com el paracaigudisme i les motos i viatjar.
 Ha participat com a convidat en programes televisius com Silenci? de TV3, Pasapalabra i Buenafuente de Antena 3,  Dos rombos de TVE o Lo + Plus i Magacine de Canal +.

 Enllaos externs .
  ;
 Curriculum Alejo Sauras ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122144" title="Jeu de paume" nonfiltered="121" processed="121" dbindex="50128">
El jeu de paume era un joc de pilota francs. s un ancestre directe del tennis i, potser, de la pilota valenciana, jugat per dos equips que s'acaren per a passar-se la pilota per sobre una xarxa. La puntuaci consisteix en jocs dividits en quatre quinzes (15-30-40 i joc).



 Descripci i canxa de joc .
En un comenament es colpejava amb el palmell de la m (paume en francs) una pilota feta amb pell assaonada d'ovella (una pilota de badana), tot i que desprs pass a jugar-se amb pales de fusta, i finalment amb raquetes (de cnem i budells), tot buscant pilotes ms complexes (i cares) d'un bot ms noble.

Tamb en els seus inicis el joc es practicava l'aire lliure, per a partir del segle XIV comena a jugar-se en recintes tancats anomenats tripots (molt semblants als trinquets francesos).

La popularitat d'aquest esport queda palesa davant la dada de que, el 1292, a la ciutat de Pars havia 13 artesans dedicats a la fabricaci de pilotes, el 1596 hi haurien 250 sales de jeu de paume. Per el mateix carcter nobiliari que la va escampar i fer triomfar, la va fer ser abandonada des del 1789 amb la Revoluci Francesa, quedant refugiada als nobles anglesos, els quals la derivarien cap a l'actual tennis.


 El jeu de paume i la pilota valenciana .
Ja al segle XVI l'erudit valenci Joan Llus Vives en els seus Dilegs 
compara les maneres de jugar a Pars i a Valncia per acabar concloent que, llevat d'unes petites diferncies, les regles eren les mateixes. Tres personatges, Borja, Cavanilles i Centelles (que ha tornat de Pars) conversen aix:


 Borja: Que n'hi ha a Frana de jochs pblics, com los nostres?

Centelles: De tota Frana no'n puch parlar. A Pars, en fet de jochs pblics no hi ha; de privats, n'hi ha molts...

Borja: Jugan igual que per aqu?

Centelles: No hi ha gayre diferncia...

Cavanilles: A Frana y a Blgica jugan sobre paviments enrajolats plans y llisos.

Borja: Ab quina mena de pilotes jugan?

Centelles: Casi may ab pilotes de vent, com aqu, sin ab unes pilotes una mica ms petites, y molt ms dures, de cuyro blanch. La borra no s com en les vostres de pellussa de drap, s de pl de go y per tal motiu, jugan rarament ab la palma de la m.

Borja: Donchs com percuteixen la pilota? ab lo puny? com en les de vent?

Centelles: No, ab una pala.

Borja: Feta de fil?

Centelles: Teixida ab cordes de budells, com sn ordinriament les sextes de la guitarra. Limitan lo camp del joch per medi d'una corda tesa, y per tot lo dems jugan com aqu. Tirar la pilota ms en de la corda, s falta. Los bndols sn dos; los nombres, quatre, quince, trenta, y quaranta cinch, y son ventges los d'igualarse a dos o a tres punts. La victoria pot ser doble guanyant la ratlla y'l joch. La pilota's torna de voleda o del primer bot y com de rebot ja no porta fora, se fa una ratlla hont s's tornada.

 Influncies del jeu de paume .
Tenint en compte les regions d'Europa en qu ha roms constncia o en qu encara es practica algun joc de pilota, hom raona que el jeu de paume en fou el precursor, adaptant-se tant als espais oberts i amb gespa neerlandesos (Joc de pilota a m fris) com als estrets carrers valencians (Llargues).

Aquest s un llistat, ordenat per pasos, de les modalitats que se suposen hereves del jeu de paume:
 Alemanya: Faustball;
 Blgica: Ballpelote;
 Estat espanyol:
 Canries;
 Pas Basc: Bote luzea (Pilota basca);
 Pas Valenci: Llargues (Pilota valenciana);
 Frana: Longue paume;
 Pasos Baixos: Joc de pilota a m fris;
 Itlia: Pallone;
 Portugal: Punhobol;
 Romania;

 Vegeu tamb .
 Joc de pilota mesoameric;

 Enllaos externs .

 Quadre histric: Una partida de Jeu de paume davant un palau;
 Societe Sportif du Jeu de Paume et de Racquets;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122145" title="Longue paume" nonfiltered="122" processed="122" dbindex="50129">
Longue paume s un joc de pilota francs derivat del Jeu de paume medieval. Actualment noms es practica a la Picardia, i en els Jocs Olmpics de Pars 1900 en fou esport de demostraci. La Fdration Franaise de Longue Paume t la seu a Amiens.

Les regles sn molt semblants a les Llargues valencianes, no debades els seus jugadors participen en els  Campionats Internacionals de Pilota amb unes regles comunes anomenades joc internacional inventades per la Confederaci Internacional de Joc de Pilota.

 Vegeu tamb .
 Joc de pilota a m fris;
 Pallone;
 Pilota basca;
 Pilota valenciana;

 Enllaos externs .
Connaissez-vous la Longue Paume? 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122146" title="Codi (desambiguaci)" nonfiltered="123" processed="123" dbindex="50130">


Cincies de la informaci; Un codi, s la forma transformar una informaci abans d'intercanviar-la o emmagatzemar-la.
Comunicacions; El Codi postal s una srie de lletres i/o dgits que identifiquen una rea d'un territori.
Criptografia; Un codi criptogrfic s un dispositiu per a ocultar un missatge.
tica; Un codi deontolgic s el conjunt de normes tiques que regula una activitat.
Gentica; El codi gentic cont la informaci gentica d'un individu.
Informtica; ;
 Un codi de correcci d'errors o un codi de detecci d'errors s un sistema per a reparar o detectar errors durant l'emmagatzemament o transmissi de senyals digitals.
 El codi binari s el llenguatge dels sistemes digitals.
 El codi font s el conjunt d'instruccions que formen un programa.
 El programari de codi obert s aquell el codi font del qual est pblicament disponible.
Legislaci;
 S'anomena codi a un conjunt sistematitzat de normes; Codi civil, Codi penal o Codis de conducta.
El Codi Teodosi era una compilaci de lleis a la que estaven sotmesos els ciutadans romans.
Lingstica; Codi SIL s un codi de tres lletres que identifica les llenges.
Literatura; El Codi Da Vinci s un llibre de Dan Brown, que desprs es va portar al cinema.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122148" title="Emili Revert i Martnez" nonfiltered="124" processed="124" dbindex="50131">
Emili Revert i Martnez, el Xiquet de Llanera (Llanera de Ranes, 1910), fou un pilotari valenci favorit en les apostes de comenaments del segle XX. D'ells es recorden diverses ancdotes:

 La seua primera partida de Llargues amb diners pel mig fou als 13 anys. La va perdre perqu va haver de jugar amb la m esquerra per una ferida en la dreta, per a la setmana segent se'n va ressarcir en poder jugar ja amb la m dreta contra els mateixos jugadors, i va guanyar.
 Amb 16 anys, a Moixent, s'erig en protagonista d'una partida de Llargues que l'acarava a ell amb altres 3 jugadors aficionats contra 4 pilotaris professionals (Viela i Peris d'Ondara, Xato de Pedreguer i Verruga del Palomar). La partida s'allarg durant dos hores, ja que es comptava a pujar i baixar, amb victria dels aficionats capitanejats pel Xiquet de Llanera.
 Poc temps desprs se n'an a Atzeneta d'Albaida i coincid a veure una partida de Galotxa, un comentari seu provoc que el retaren a jugar ell a soles contra els tres millors del poble. I guany.
 El 1930, a Benissa, es va jugar un desafiu entre pilotaris alacantins i valencians, amb victria d'aquests darrers. Com a alicient per a la revenja, els valencians concediren que els alacantins canviaren un dels seus jugadors, i l'escollit fou el Xiquet de Llanera. La nova partida va produir una expectaci enorme i les apostes eren espectaculars, no debades la partida va durar dos dies comptant a pujar i baixar. Quedant-se el rest per a ell totsol, l'equip alacant va guanyar la partida, i ell 100 duros.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122151" title="Terenci Miana i Andrs" nonfiltered="125" processed="125" dbindex="50132">
Terenci Miana i Andrs, el Xiquet de Simat (Simat de la Valldigna, 1884-1954) fou un pilotari valenci molt fams en les primeres dos dcades del segle XX.

Va ser deixeble del Nel de Murla, qui el va descobrir el 1902 en una partida de festes i el va afillar desprs quan el Xiquet de Simat es present al Trinquet de Pelayo  de Valncia. Junts, el Nel descalater i el Xiquet de mitger, formaren una parella dominadora tant al trinquet com al carrer, ja que jugaven a qualsevol modalitat de la pilota valenciana. Per foren ells dos els qui encetaren un nou cam amb la invenci de l'Escala i corda.

Es va retirar el 1918, en plena forma. Torn pocs anys desprs, per havent de jugar com apunter o com a feridor. El 1928 s'encarreg del Trinquet de Pelayo.

 Vida privada .
A finals de 1926 i 1927 Terenci Miana es vei involucrat en un afer de trfic de cocana, i fou relacionat amb Leopoldo Risueo, amo del joc a Valncia. 

En acabant la Guerra Civil, Terenci Miana va pagar les despeses de construcci d'un pante en memria d'un amic repressaliat pels Comits per a la defensa de la Repblica .

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122153" title="Joan Huguet Rotger" nonfiltered="126" processed="126" dbindex="50133">
Joan Huguet Rotger (Ferreries, 13 de mar de 1954) s un poltic menorqu del Partit Popular.

Crrecs que ha ocupat.
 Conseller del Consell Insular de Mallorca (1983-1991);
 President del Consell Insular de Menorca (1991-1995);
 Vicepresident del Govern Balear.
 President del Parlament Balear (1995 - 1999);

s germ de l'exrector de la Universitat de les Illes Balears Lloren Huguet.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122165" title="Maximili Morales Gmez" nonfiltered="127" processed="127" dbindex="50134">
Maximili Morales Gmez (Barcelona, 8 d'octubre de 1948) s un poltic mallorqu.

Llicenciat en mrqueting, l'any 1979 va ser elegit conseller del Consell de Mallorca en representaci d'UCD. En fou elegit vicepresident i com a conseqncia de la dimissi de Jeroni Albert, l any 1982 fou nomenat president del Consell Insular de Mallorca fins a les noves eleccions de 1983.

Fou un dels integrants de la comissi redactora de l'Estatut d Autonomia de 1983, on les seves principals aportacions anaren adreades a la creaci d'uns Consells Insulars amb competncies suficients per ser considerats vertaders governs de cada una de les illes.

El seu mandat coincid amb la formaci de la Mancomunitat del Pla i la Mancomunitat del Raiguer, una figura supramunicipal per la qual els municipis que la conformen comparteixen serveis, costos dels quals serien inassumibles per cada un d ells per separat.

Entre 1999 i 2003 fou president del Parlament de les Illes Balears per UM durant el mandat del Pacte de Progrs encapalat per Francesc Antich.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122174" title="Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon" nonfiltered="128" processed="128" dbindex="50135">


Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon (Montbard, 7 de setembre de 1707 - Pars, 16 d'abril de 1788), va ser un naturalista, matemtic, bileg, cosmleg i escriptor francs. Les seues teories han influt dues generacons de naturalistes, entre els que cal destacar Jean-Baptiste Lamarck i Charles Darwin. La localitat de Buffon, en el departament de Cte-d'Or, va ser el senyoriu de la famlia Leclerc.

Biografia. 
Son pare era Benjamin Leclerc i sa mare Anne-Christine Marlin. Es van casar un any desprs del naixement de Georges-Louis. El nom de Georges li va ser posat en honor al seu padr i oncle-avi Georges-Louis Blaisot (?-1714), recaptador d'impostos del duc de Savoia, i el de Louis en honor del seu avi, Louis Leclerc, procurador del rei i jutge prevost. La famlia residia prop de la porta de "la Boucherie", una de les portes de Montbard, cap a la carretera de Chtillon i de Dijon. La famlia va crixer amb el naixement de Jean-Marc l'any 1708, Jeanne l'any 1710, Anne-Madeleine l'any 1711 i Claude-Benjamin l'any 1712. Son pare va heretar, l'any 1717, part de la fortuna acumulada per Georges-Louis Blaisot i va comprar les propietats del senyoriu de Buffon, situada a sis quilmeteres de Montbard, a Jean Bouhier, president del parlament de Borgonya i notori lletrat. Benjamin Leclerc tamb va adquirir un crrec de comissari general dels gendarmes, que va revendre tres anys ms tard per un crrec de conseller al parlament de Dijon. Aleshores, la famlia es va traslladar a Dijon.

Despres dels estudis al collegi dels jesutes de Dijon, Buffon va estudiar dret. Mostrant preferncia per les cincies, va traslladar-se a Angers per a estudiar matemtiques i botnica. En implicar-se en un duel, es va veure obligat a deixar la universitat. Aleshores va viatjar a Itlia i Anglaterra, en companyia d'un amic angls, fins al nou casament de son pare. 

Els seus primers treballs van ser en el camp de les matemtiques, la seua cincia predilecta. Primer va traduir de l'angls diverses obres de geometria d'Isaac Newton i de botnica de Stephen Hales. 

Va conixer Voltaire i d'altres intellectuals a Pars i va entrar a l'Acadmia de les Cincies, a l'edat de 26 anys. 

En la seua memria Sur le jeu du franc-carreau, va introduir per primera vegada el clcul diferencial i el clcul integral en probabilitat (vegeu ms avant: l'agulla de Buffon). En aquesta poca va mantenir correspondncia amb el matemtic sus Gabriel Cramer. 

L'any 1747, va provar, al Chateau de la Muette, en el marc d'una veritable exhibici, el funcionament dels espills incendiaris d'Arquimedes davant un pblic selecte, compost per persones de rang.

Empresari forestal, va obtenir el suport de l'entorn del rei per fer valdre uns experiments personals discutibles els resultats dels quals s'havien d'aplicar a la millora de la qualitat dels boscs destinats a la Marina. Va saber, principalment, obtenir els favors del duc de Cond, el suport del qual podia ser-li til, proporcionant-li mostres de minerals i rebent-lo fastuosament a Montbard. El comte de Maurepas li va proposar la sobreintendncia de tots els boscos de la seua propietat, per Buffon va refusar-hi. 


Desprs d'una admirable campanya de relacions pbliques dirigida vers Charles Franois de Cisternay du Fay, intendent del Jardin du roi (avui dia i desprs de la Revoluci anomenat Jardin des Plantes), obt aquest crrec desprs de la mort del seu predecessor, l'any 1739. D'un jard d'apotecari, ell el transforma en centre de recerca i en museu, fent plantar arbres que li feien arribar d'arreu del mn. A partir d'ac, es va consagrar completament a la histria natural. Aprofitant els recursos que li oferia aquesta gran installaci que dirigia i que no cessava d'enriquir, va emprendre la tasca de traar el quadre de la natura sencera. Excellent administrador, terratinent i jurista de formaci, va engrandir considerablement el parc en gaireb un ter, vers l'oest i vers el Sena, fent expropiar violentament els antics propietaris.

La seua Histoire naturelle, els primers volums de la qual van aparixer l'any 1749, el va ocupar la resta de la seua vida. Situat per aquesta obra en el primer rang dels escriptors i dels savis, Buffon va recollir recompenses i honors de tota mena: va ser escollit com a membre de l'Acadmia francesa l'any 1753.
 
Les seues relacions amb els savis de la seua poca van ser sovint difcils. Per exemple va declarar-se en contra del mtode de classificaci de Raumur i Linnaeus. Va acollir amb escepticisme els treballs de Lazzaro Spallanzani o de Charles Bonnet. Per a Buffon, les variacions entre espcies es deuen a degeneracions.

Es va casar l'any 1752, per la seua esposa va morir l'any 1769 arran d'una fatal caiguda de cavall. Van tenir un fill: Georges Louis Marie Leclerc de Buffon (1764-1794), anomenat le Buffonet, que va acabar sobre el cadafal revolucionari.

Buffon va mantenir molt bones relacions amb el rei Llus XV, el que principalment li va permetre integrar al Gabinet del rei les riqussimes colleccions de Raumur, considerades com les ms importants de Frana, tot i que Raumur les havia llegat a l'Acadmia de les Cincies abans de morir. 

Esdevingu comte de Buffon l'any 1773. Abans de la seua mort l'any 1788, va ser erigida la seua esttua a l'entrada del Museu d'Histria Natural amb aquesta inscripci: Majestati Natur par ingenium.

La seua obra.
s per acurats experiments, raonats i insistents, que hom fora la natura a descobrir el seu secret; tots els altres mtodes mai no han reeixit... Els reculls d'experiments i d'observacions sn doncs els nics llibres que poden augmentar els nostres coneixements

A ms, Buffon va traduir la Thorie des fluxions d'Isaac Newton i va escriure unes memries. En el seu Discours sur le style, que va pronunciar per a la seua recepci a l'Acadmia francesa, va escriure: L'estil s l'home mateix. 

L'Histoire naturelle.
L'interior, en els ssers vius, s el fons del dibuix de la natura
Buffon s sobretot clebre per la seua obra capital, L'Histoire naturelle, gnrale et particulire, en 36 volums apareguts de 1749 a 1789, vuit d'ells desprs de la seua mort, grcies a Bernard Lacpde. Inclouen tot el coneixement de l'poca en el camp de les cincies naturals. s en aquesta obra en la que fa paleses les similituds entre l'home i el simi, i la possibilitat d'una genealogia comuna. L'atenci que dedica a l'anatomia interna el situa entre els precursors de l'anatomia comparativa.

L'Histoire naturelle, que havia d'abastar tots els regnes de la natura, noms comprn els minerals i una part dels animals (quadrpedes i ocells). S'acompanya d'una Teoria de la Terra, de Discursos en forma d'introducci, i de suplements entre els que s'hi troben les poques de la natura, una de les ms belles obres de l'autor.

Entre els seus collaboradors cal esmentar, per als quadrpedes, Louis Jean-Marie Daubenton, qui es va encarregar de la part de les descripcions anatmiques, reemplaat ms tard, per als ocells, per Philippe Guneau de Montbeillard, a qui s'afegeixen, a partir de l'any 1767, Barthlemy Faujas de Saint-Fond, l'abat Bexon i Charles-Nicolas-Sigisbert Sonnini de Manoncourt.   

L'Histoire naturelle va obtenir un xit immens, gaireb a l'alada de l'Enciclopdia de Diderot, que va aparixer simultniament. Els dos primers volums, la Teoria de la terra i la Histria natural de l'home, van conixer tres reedicions successives en sis setmanes. Quasi alhora es van emprendre les traduccions a l'angls, l'alemany i el neerlands.

Aquesta enciclopdia es divideix en 36 volums :
 15 volums sobre els quadrpedes (de 1749 a 1767).
 9 volums sobre els ocells (de 1770 a 1783).
 5 volums sobre els minerals (de 1783 a 1788), el darrer cont el Tractat de l'imant, ltima obra de Buffon.
 7 volums de suplements, entre els qual cal esmentar les poques de la natura (1778).

L'Histoire naturelle va ser impresa en un principi a la Impremta Reial en 36 volums 1749-1788. Buffon va recomprar tot seguit els drets sobre la seua obra. Va ser continuada per Lacpde, que va descriure els ovpars, les serps i els cetacis 1786-1804. L'obra s'ha reimprs molt sovint.

Paper i influncia de la seua obra.
Sobretot, a banda de les seues aportacions acadmiques, hi ha un acord general a veure els escrits de Buffon com un model d'estil; hom reconeix que va descriure fidelment el capteniment i els caracterstics dels animals, que va fer progressar significativament la histria natural, tant pel seu innovador punt de vista com per la multitud de les seues recerques, i que va fer un gran servei ajuntant una caterva de materials dispersos i propagant a Frana el gust per l'estudi de la natura.

Buffon va ser un dels primers divulgadors cientfics i un vertader empresari editorial d'xit. Va escriure per a les dames, sense voler desagradar mai, estimant-se ms emprar l'estil i l'ancdota a la contribuci cientfica slida. El seu model? Potser les llargues discussions amb el seu cos Jean Nadault; set anys major que ell, alcalde de Montbard i fi coneixedor de la natura i les seus "histries", mentre passejaven pels boscos de Montbard.

Per malgrat el seu impacte i el paper que va jugar en la difusi dels coneixements cientfics, la seua obra t diverses llacunes. Per comenar, Buffon no era un sistemtic, i aix el va conduir a presentar els diversos grups de manera rudimentria. Principalment se centra en les espcies ms conegudes i menciona per damunt per la resta d'espcies. Tamb se li reprotxa haver desdenyat o fins i tot proscrit les classificacions cientfiques sense les quals no hi ha ni ordre ni claredat. No s pas un observador massa fiable, el que el condueix a incrrer en nombroses errades, com per exemple confondre l'enganyapastors amb una oreneta o dir que els falciots son tamb vertaderes orenetes, i des de qualsevol punt de vista, ms orenetes que les mateixes orenetes. Buffon i els seus collaborados van beure de les fonts que van deixar els seus predecessors, d'Aristtil a Plini, de Belon a Gessner. Certament, nova informaci, procedent sovint de corresponsals llunyans, els va proporcionar observacions indites. Finalment, els autors van prioritzar les frmules destinades a captar un pblic de nefits. Sempr amb l'objectiu d'agradar, les espcies poc carismtiques van ser ignorades i els temes ms susceptibles d'agradar van ser els preferits, com per exemple l'amor entre els ocells sobre el que el pblic sempre mostrava curiositat.

Se li reprotxa tamb haver avanat hiptesis personals arriscades i poc clares, principalment a les poques de la nature : per exemple hi suposa que la Terra ha estat esqueixada del Sol pel xoc d'un cometa; explica la generaci d'ssers vius per superposici de molcules orgniques i de motles interiors; i atribuex als animals un sentit interior material, hiptesi tot i aix ms intelligible que el mecanisme al que Descartes havia recorregut. 

En definitiva, la seua principal aportaci va ser el seu paper de popularitzador de l'inters i l'estudi cientfic, ms o menys com ho havia fet, en el seu moment, el Spectacle de la nature de l'abat Pluche. Per exemple, i sense esmentar-ne ms que un, Georges Cuvier es va apassionar per la histria natural arran de les seues lectures de Buffon.

La seua Histoire naturelle va ser alhora una font d'inspiraci per als pintors de la manufactura de Svres, fent nixer unes vaixelles anomenades  Buffon . El nom de les diferents espcies, fidelment reprodudes, es fan constar al revers de cada pea. Sota el regnat de Llus XVI es van produir diverses vaixelles  Buffon , la primera de les quals va ser lliurada l'any 1782 al comte d Artois.

Les seues dificultats amb l'Esglsia.
A Les poques de la nature, suplement publicat l'any 1778, Buffon va tractar l'origen del sistema solar, especulant que els planetes s'havien creat per la collisi de cometes contra el Sol.

Tamb va suggerir que l'edat de la Terra havia se ser bastant ms elevada que els 6 000 anys proclamats per l'Esglsia, calculats a partir de la Bblia remuntant-se fins al Gnesi. Basant-se en la taxa de refredament del ferro, va calcular que l'edat de la Terra era de 75 000 anys. Va fer construir esferes de metall en les seues prpies forges, per a experimentar la seua teoria. 

Tot aix li va valdre ser condemnat per l'Esglsia catlica a Frana, per fingint ingenutat i manifestant la seua fe intacta, la Sorbona va acabar per declarar-se satisfeta i abandonar la persecuci l'abril de 1751, a canvi d'una vaga promesa de contrici. Prudent, i tenint bastant a perdre, va estimar-se ms retractar-se que sollicitar ajut als seus protectors en un conflicte que s'hauria pogut girar en contra seua, i davant el qual podien haver-lo deixat tot sol.  Fins i tot Voltaire, que el respectava moltssim, no compartia totes les seues opinions cientfiques sobre aquest assumpte i havia acabat per barallar-se amb ell.

A partir d'ac, no es va refiar mai ms de l'Esglsia, sense voler per altra banda enfrontar-se'n directament, el que hauria estat un greu error tctic. Es va acontentar esquivant-la hbilment. Aix, per exemple, va elegir un confessor ridcul i gens curs, a qui tractava com un criat a canvi que fera els ulls grossos.

L'agulla de Buffon.

En matemtiques, el resultat ms clebre de Buffon s el que permet determinar experimentalment el valor de nombre Pi amb l'ajuda d'una agulla i un parquet. El principi s el segent: cal disposar d'un conjunt de lnies paralleles, separades d'una unitat de llarg, i d'una agulla de llarg l<1. Pot fer-se servir un parquet de fusta de llistes paralleles. Si es deixa caure l'agulla sobre el parquet, la probabilitat que creue una de les lnies s . Repetint l'experincia un gran nombre de vegades, la relaci entre el nombre de vegades en qu l'agulla creua una lnia i el nombre total de llanaments s'acostar a aquest quocient, i hom pot doncs obtenir un valor aproximat de . El mtode de Monte-Carlo s una generalitzaci del mtode de Buffon a qualsevol procediment aleatori.

Buffon industrial.

Parallelament a la seua obra cientfica, Buffon va posar en marxa al bord del canal de Borgonya, a uns quilmetres de Montbard, unes forges que encara avui existeixen i poden visitar-se. Desprs d'haver efectuat nombroses experincies a la forja d'Aisy-sur-Armanon, va edificar a les seues terres, entre 1768 i 1772, les seues prpies forges. Aquestes van permetre-li treure'n profit dels recursos dels boscos i dels minerals (de bastant dolenta qualitat) de les seues terres.

Aquesta installaci industrial s considerada com una de les primeres fbriques integrades. Tot estava pensat per a optimitzar les etapes de la fabricaci. Alguns obrers residien al complex, i hi tenien accs a unes hortes, un forn de pa i una capella. L'accs a l'alt forn es feia per una escala monumental, que permetia als invitats distingits admirar la colada de metall fos.

Nodrides pel riu Armanon, unes rodes de pales aportaven la fora hidrulica necessria per alimentar les mquines, com ara les manxes, els martells, el bocart i el rentador. Buffon va desitjar fabricar a les seues forges les noves reixes del Jardin des plantes, del que era intendent. La seua experincia com a silvicultor i metallrgic va contribuir a la redacci dels Suplements de la Histria natural. Sempre amb necessitat de diners per a finanar els seus projectes industrials i cientfics, va patir diverses baralles amb els seus provedors de crdit. En particular amb la famlia Baboin, seders de Li, que li van posar un plet per a obtenir el pagament dels seus deutes. Buffon va venjar-se'n en la redacci de la Histria natural, jugant amb el paregut del mot francs "babine" (morro) amb el nom del seu adversari, per a batejar els simis del gnere Papio amb el nom babu, com se'l coneix avui dia. A ms, fa en el seu llibre una descripci abominable d'aquest animal.

Vegeu tamb.
Histria del nombre Pi.

Bibliografia.
 Biografies .
  Pierre Gascar (1916-1997) (1983). Buffon. Gallimard (Paris) : 267 p. ISBN 2-07-070007-0.
  Obra collectiva (1988). Buffon : 1788-1988, introducci de Jean Dorst amb textos de Paul-Marie Grinevald, Yves Laissus, Bernard Rignault, Serge Benot, et al.. Imprimerie nationale (Paris) : 293 p. ISBN 2-11-080933-7.
  Jacques Roger (1920-1990) (1989). Buffon : un philosophe au Jardin du Roi. Fayard (Paris) : 645 p. ISBN 2-213-02265-8.
 Altres .
  Correspondance (1860) publicada pel seu darrer nebot-net Henri Nadault de Buffon. ;
  Flix Vicq d'Azyr, Nicolas de Condorcet, Georges Cuvier, van escriure un Elogi; Flourens va redactar l'Histoire de sa Vie et de ses Ouvrages;
  Henri Nadault de Buffon, Buffon, sa famille et ses collaborateurs, 1863.

Enllaos externs.

  Vida i obra de Buffon;
  Fitxa a l'Acadmia francesa;
  Buffon a l'enciclopdia de l'Agora;
  Introducci al pensament matemtic de Buffon;
 Simulaci Java per al clcul de  mitjanant el mtode de "l'agulla de Buffon";
 Obres de Buffon digitalitzades pel SCD de la Universitat Louis Pasteur d'Estrasburg;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122181" title="Francesc de Castellv i Obando" nonfiltered="129" processed="129" dbindex="50139">
Francesc de Castellv i Obando (Montblanc, Conca de Barber, 1682 - Viena, ustria, 1757) Militar catal austriacista i historiador.

 Biografia .
Va nixer en el s d'una important famlia nobiliria de Montblanc, a la Conca de Barber. Fou educat en literatura i cincies fins que s'allist de ben jove a l'exrcit.

Membre del Bra Militar, va participar en la Junta de Braos de Barcelona del juny de 1713 on es decid la resistncia fins al final de la ciutat contra les tropes de Felip V.

Va lluitar amb el grau de capit en la defensa de Barcelona el 1714 al front de la 8a companyia del 2n batall "Immaculada Concepci de la Verge Maria" de la Coronela de Barcelona. El 12 d'Agost de 1714 fou ferit al Baluard de Sant Pere i durant la batalla de l'11 de setembre de 1714 es trobava contraatacant quan l'ordre de capitulaci fou decretada.

Amb la presa de poder per part dels borbons, se li confiscaren tots els seus bns i els de la seva famlia. Va donar suport als carrasclets i es va refugiar al Monestir de Vallbona de les Monges, d'on eren religioses les seves germanes, i on fou detingut el 1718. 

El 1726 es va firmar la pau entre el rei borb i l'emperador austrac. Aleshores es va declarar l'amnistia per als presoners poltics. Castellv ho aprofit i va emigrar a Viena, a la Cort de l'Arxiduc Carles, on va escriure "Narraciones Histricas desde el ao 1700 hasta el ao 1725", la seva obra ms important i una de les fonts ms importants ja que explica la guerra de Successi i la situaci interna catalana desprs del conflicte armat. El manuscrit original es conserva al Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena. ;

Entre el 1735 i el 1738, va participar en l'expedici d'exiliats catalans a ustria que va seguir el curs del riu Danubi fins a l'actual regi de Vojvodina (Srbia) amb l'objectiu de fundar una nova ciutat: Nova Barcelona. L'imminent perill que provocava la proximitat dels otomans i una epidmia de pesta van fer descartar el projecte. La poblaci (800 hab.) es va reduir a menys de la meitat en tan sols tres anys.

Va retornar a Viena, on l'emperador Carles li va atorgar una renta anual com a ex-militar de la Guerra de Successi fins a la seva mort.

L'Ajuntament de Montblanc el nomen Fill Predilecte de la Vila i, des de llavors, cada any, per la Diada Nacional de Catalunya, se li fa una ofrena floral al monument en honor seu erigit a la plaa de Sant Francesc i que cont la segent inscripci: 
Montblanc al seu fill predilecte ;
FRANCESC DE CASTELLV I OBANDO ;
(Montblanc 1682 - Viena 1757);
Heroi de les llibertats catalanes ;
en el setge de Barcelona de 1714.

 La seva obra .
 

Alguns passatges de Francesc de Castellv en aquesta obra:

 Sobre la situaci a la pennsula ibrica abans de la guerra:

"Qu s Espanya? He observat, tractant amb diverses nacions, que molts es consideren instruts en histria i tenen notables equivocacions respecte Espanya, i, no pocs, creuen que els regnes i provncies que cont Espanya tenen un mateix idioma, les mateixes lleis, excempcions, tradicions i vestits. Per corregir aquestes equivocacions, em valdr d'algunes similituds o comparacions... Eren aquestes nacions del continent d'Espanya, diferents en lleis, tradicions, vestimenta i idiomes. En lleis com es pot apreciar en els seus estatuts particulars; en tradicions i vestits ho veur qui hi viatgi; en idiomes, n'hi ha quatre de diferents, que sn el portugus, el visca, el catal i el castell o aragons. De resultes d'aix, es pot apreciar clarament que, tot i que al continent d'Espanya s'anomenen als seus naturals espanyols, eren i sn diferents.";

Sobre el trencament del Pacte de Gnova pels anglesos: ;
"El ministeri angls, va declarar com a impertinent i impracticable, la demanda de l'Emperador d'erigir Catalunya en Repblica. I aix s'ha vist desprs, que el designi del ministeri angls era el de sacrificar la Naci Catalana als seus capricis.";

Sobre l'11 de setembre de 1714: ;
"Va admirar a ambds exrcits l'ardor dels dos prnceps competidors al tron d'Espanya. El Rei Carles es va posar a la dreta del seu exrcit, junt al Regiment dels Reials Gurdies Catalans; el Rei Felip, a la dreta, entre els Reials Gurdies Castellans.";

Referncies.
 Biografia de Francesc de Castellv i Obando;
 La Batalla de l'11 de Setembre de 1714;
 Grau i Pujol, J. M.; Badia i Batalla, F. Diccionari Biogrfic Histric de Montblanc, Montblanc, 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122182" title="Josep Conangla i Fontanilles" nonfiltered="130" processed="130" dbindex="50140">
Josep Conangla i Fontanilles (Montblanc, Conca de Barber 1875 - l'Havana, Cuba 1965) Poltic, assagista i poeta. Patriarca del nacionalisme catal a Cuba.

 Conangla poltic .
Treballava de periodista, tot i que era llicenciat en Dret i Lletres, quan va emigrar a Cuba el 1905. A la illa es disting per seu catalanisme actiu, arribant a ser director del Centre Catal i un dels fundadors de "La Nova Catalunya" (1908).

Independentista declarat, Conangla donava sovint conferncies sobre poltica catalana. Va collaborar estretament amb Maci i Estat Catal durant el seu exili fors a Frana i Blgica. Durant aquest perode van fundar (1922) el Club Separatista Catal nm. 1, embri del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya, que aspirava a reunir sota un mateix lder (Maci) a totes les forces independentistes catalanes existents a Amrica. El procs va culminar amb l'Assamblea Constituent del Separatisme Catal que redact una Constituci provisional de la Repblica Catalana () el 1928.

Amb l'arribada de la Repblica s nomenat delegat de la Generalitat per a Cuba i Amrica Central fins a la derrota republicana a la Guerra civil espanyola. Durant els anys de la post-guerra ajud a molts exiliats catalans i espanyols desplaats a Cuba.

 Conangla poeta i assagista.
Josep Conangla va escriure diverses obres de poesia i assajos. Destaquen:
En poesia:
Elegia de la guerra (1904), amb prleg de Joan Maragall;
Eternal (1921);
Montblanquines (1921);
El meu pare (1921);

En assaig:
Engaos y errores del comunismo (1939);
Cuba (1947);
Pi y Margall (1947);
Toms Gener (1950);
Mart y Catalua (1954);
Els altres sentits (1957);

Tamb va collaborar amb altres artistes catalans de principis de segle XX i va posar lletra a la sardana per cor La visi de la ginesta d'Antoni Catal.

L'agost de 1998 es van publicar les seves Memorias de mi juventud en Cuba, on es relaten les seves vivncies com a soldat a la Guerra de Cuba.

 Enllaos Externs .

 Biografa de Josep Conangla a la plana web d'Estat Catal;
 Joaquim Roy, Josep Conangla i Fontanilles (Montblanc 1875   l Havana 1965) Patriarca del nacionalisme catal a cuba, (Tarragona: Edicions El Mdol, 1999). 176 p.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122183" title="Rafael Folch i Andreu" nonfiltered="131" processed="131" dbindex="50141">
Rafael Folch i Andreu (Montblanc, Conca de Barber 1881 - Madrid 1960). Primer catedrtic d'Histria de la Farmcia d'Espanya i fundador del Museu de la Farmcia Hispana de Madrid.

 Biografia .
Nascut en una casa humil del carrer major de Montblanc, va destacar pels seus estudis que el van portar fins a Madrid. El 1915 va aconseguir la primera ctedra d'Histria de la Farmcia d'Espanya i, mercs a una gran collecci personal d'objectes antics de farmcies, va intentar crear un museu de la farmcia, per va topar amb moltes traves.

El 1923 va ser nomenat Secretari de la Facultat de Farmcia i, durant les obres de construcci de la nova ciutat universitria de Madrid, va pressionar per a la implantaci del museu de Farmacognosa, Cincies Naturals i Histria. Tots els projectes van aturar-se amb l'esclat de la Guerra civil espanyola.

Desprs de la guerra, va posar totes les seves energies en la reconstrucci de la ciutat universitria de Madrid i en les obres de construcci de la nova escola pblica del seu poble natal, Montblanc.

El 1942 ingress en l'equip de la Facultat el seu fill Guillem Folch i Jou (tamb catedrtic d'Histria de la Farmcia), que don l'impuls necessari a l'obra del seu pare; el Museu de la Farmcia Hispana era inaugurat el 1951 coincidint amb la jubilaci del Dr. Rafael Folch i encarregant-se la direcci del museu a Guillem Folch.

D'entre les colleccions del museu, destaquen ms de 1200 peces de cermica castellana del segle XIII i cermica francesa, italiana, holandes i persa, i una selecci de pots i copes del segle XIX.

L'Ajuntament de Montblanc va atorgar el seu nom a l'avinguda on est situat el collegi pblic que ell va ajudar a convertir en realitat. D'aquesta manera, un dels carrers ms llargs de la vila s'anomena Avinguda Doctor Folch. Tamb es va installar una placa a la faana de la casa on va nixer el Dr. Folch, al carrer major.

 Estudis farmacolgics.
Els seus estudis foren pioners a l'Estat i han servit de guia per a molts dels investigadors espanyols del segle XX. A destacar:
Estudios sobre la ciencia espaola del siglo XVII (1927);
La Qumica (1935), assaig del Dr. Folch;
La Qumica en Espaa durante el Siglo XVII (1935);

Algunes publicacions basades en els seus estudis sn:
Medicamento, historia y sociedad : estudios en memoria del profesor D. Rafael Folch Andreu (1982);
Los hijos de Hermes de la collecci Biblioteca Rafael y Guillermo Folch (2001);
Rafael Folch Andreu, el Profesor i Don Rafael Folch, Secretario de la Facultad de Farmacia de Madrid de la collecci Medicamento, Historia y Sociedad (1982);
Bibliografa y Documentos Relacionados con el Profesor Rafael Folch Andreu de la collecci Catlogo de la Exposicin Homenaje al Prof. Rafael Folch (1982);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122192" title="Repblica de la Muntanya del Nord del Caucas" nonfiltered="132" processed="132" dbindex="50142">



La Repblica de la Muntanya del Nord del Caucas (RMNC; tamb dita incorrectament Repblica dels Muntanyencs del Nord del Caucas) (1917-1920) fou un estat de curta durada situat al Caucas del Nord, que ara forma part de les repbliques de Txetxnia, Ingixia i Daguestan de la Federaci  Russa. L'rea total de la repblica era de 70,000 km, amb una poblaci al voltant d'1 mili. 

La "Uni dels Pobles del Caucas del Nord" fou creada el mar de 1917, i en fou escollit un Comit Executiu de la Uni. El cap del Comit Executiu era un dels lders del moviment nacional d'alliberament dels Pobles del Caucas del Nord, Abdul-Mejid Chermoy. El "Nizam" de l' Imam Xamil (la constituci de Shamil de 1847) fou adoptada el 5 d'agost de 1917 pel "Comit Central del Caucas del Nord". La repblica es va establir oficialment l'11 de maig de 1918, desprs del collapse de l'Imperi Rus durant la revoluci russa de 1917, quan es constitu el govern del Nord del Caucas (vegeu la foto). Els fundadors en foren Said Xamil (nt de l'Imam Shamil, qui el (1924) fou un dels fundadors i lders del "Comit d'Independncia del Caucas" a Alemanya), Abdul-Mejid Chermoy, Sheikh Ali-Khaji Akusha, Haidar Bamat i altres. La capital de la repblica era Temir Khan Shure (ara Buinaksk). 

La repblica de la Muntanya fou reconeguda de iure per Turquia, Alemanya i la Repblica Democrtica de Gergia.

Durant la Guerra Civil Russa, els muntanyencs van mantenir durs enfrontaments amb les forces invasores dels voluntaris blancs del general Anton Denikin. La lluita acab el gener del 1920, quan els tropes de Denikin foren totalment derrotades per l XI Exrcit Roig. L'aven de l'Exrcit Roig primer fou ben rebut a les viles del Caucas del Nord per les promeses d'autonomia fetes pels bolxevics no es van complir.

El juny de 1920 la repblica  fou ocupada i annexada per l'Exrcit Roig de la Uni Sovitica. El govern legal de la repblica fou obligat a marxar del Caucas. El gener de 1921 fou creada la Repblica Sovitica de la Muntanya dins la Repblica Socialista Federada Sovitica de Rssia.

Referncies.
 J. "Obedinennyi Kavkaz" ("Vereinigtes Kaukasien"), No: 1-3 (30-32), Munchen, 1954 (in Russian);
 Levan Z. Urushadze, About the history of the question of unity of the Caucasian Peoples.- J. "Amirani", XIII, Montreal-Tbilisi, 2005, pp. 72-87 (in Georgian, English summary);
 ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122193" title="Repblica Sovitica de la Muntanya" nonfiltered="133" processed="133" dbindex="50143">
La Repblica Sovitica de la Muntanya (rus:              , part de la RFSS de Rssia) exist des de 20 de gener de 1921 a 7 de juliol de 1924. Fou formada amb el territori de la Repblica de la Muntanya del Nord del Cucas desprs que l'Exrcit Roig de la Uni Sovitica envas el territori. Ocupava un territori de 73,000 km, i la poblaci era d'uns 800,000. Era dividida en sis districtes nacionals. 

A comenaments dels anys vint, fou dividida en repbliques autnomes que han originat les actuals Kabardino-Balkria, Karatxai-Txerkssia, Txetxnia, Osstia del Nord i Ingixia.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122196" title="Literatura estoniana" nonfiltered="134" processed="134" dbindex="50144">
La literatura estoniana s la literatura escrita en estoni .

 Orgens .
El primer llibre en estoni, un catecisme, el va compondre Johannes Kievel el 1517. Fins aleshores, noms hi havia literatura oral, com els vanos na (proverbis) i moistatus (endevinalles), molts d'ells recollits en el segle XIX. 

L'extensi de les idees protestants permeteren el desenvolupament de la literatura estoniana. El 1524 es compos el Wanradtkoell Catechism, imprs a Wittemberg el 1535 i tradut per Simon Wanradt i Johannes Koell, mentre Joachim Rossihnius tradu l'Evangeli i les Epstoles al dialecte de Tartu, aix com 39 sermons del pastor Georg Mller (1575-1608). La Bblia sencera en estoni fou publicada per Anton Thor Helle (1683-1748), pastor de Kadrina, el 1739.

Durant l'ocupaci sueca destacaren els obres dels jesuites Abrosius Weltherus (1591) i Guilielmus Buccius (1622), aix com les gramtiques ms antigues en llengua estoniana, lAufuhrung zu der Ehstnischen sprache (1637) de Heinrich Stahl, basada en el dialecte de Tallinn i sobre la que posteriorment es basar l'abecedari de Bengt Gottfried Forselius (1660-1688), i la Grammatica estonica (1693) de Johann Hornung, basada en els dialectes meridionals. Per altra banda, el 1686 es va publicar a Tartu/Dorpat la primera versi de la Bblia en estoni per J. Fischer, intendent general de Livnia, cosa que facilitar la conversi general dels estonians al luteranisme. El poema ms antic en estoni fou un alexandr composat per Reiner Brocmann (1609-1647); un altre autor de poesia religiosa de l'poca fou Johann Boecler.

 El segle XIX .
Per el veritable naixement de la literatura estoniana es produ en el segle XIX. El primer autor conegut, Jaak Peterson (1801-1822), estudiant de la universitat de Tartu/Dorpat, public el llibre de poemes Laulud, paevaraamat ja kirjad (1825). Per amb la creaci per Fahlman de l petatud Eesti Selts (Societat de Lectura Estoniana), es form la primera generaci d'intellectuals i escriptors en estoni. Els primers en destacar foren Vidri Roin Ristmets, nom estoni de Friedrich Reinhold Kreutzwald (1803-1882), filleg i compilador de l'epopeia Kalevipoeg, eesti rahra ennemvistsed jutud (Kalevipoeg, antics cants del poble estoni, 1856-1861), amb 20 cants i 19.000 versos, considerada l'obra mestra de la literatura estoniana, de caire pic; tamb compos el poema histric i filosfic Lembit. Suve Jaan (Juhann Sommer, 1777-1851) compos la primera novella en estoni, Luige laus (1843).  

Posteriorment, destacarien alguns autors com Jacob Hurt (1839-1906) amb Beitrage zur kenntnis estnischer sagmund ueberlieferungen (1863), els Eesti rahvalaulud (Cants populars estonians, publicats el 1926-1932) i Peldid Isamaa sundinud asjust (1879); Lydia Koidula (1843-1886), esposa de Kreutzwald i filla de J.W. Jannsenn, traductora i autora de dues colleccions de cants el 1865-1866, aix com dOja molder ja tima minia (El miny d'Oja i la seva nvia, 1863); Jakob Parn (1843-1916), autor de la novella Oma tuba, oma luba (Casa prpia, amo propi); Eduard Bornhohe (1862-1923), amb la novella Tasuja (El venjador, 1880) sobre la revolta de l'any 1346. D'altres autors foren Anna Haawa (1864-1957), autora de versos patritics i elegiacs, els poetes Aldo Reinwald (1847-1894) i Karl Eduard Soot (1862-?), el capell Aadu Grenzstein (1849-1916), els religiosos Peter Jakobson (1854-1899) i Martin Lipp (1854-1923), Juhan Kunder (Johann Kuhlbars, 1852-1888) i el filleg Mihkel Veske (1843-1890), aix com Jaan Bergmann (1856-1916) traductor de l'Odissea a l'estoni i els lrics Andrs Saal i Jakob Liiv (1859-?). Un dels darrers autors del segle fou Johannes Madarik-Lauristin, empresonat durant 14 anys i autor de la novella Vabarik (Repblica), aix com Aleksander Tassa i J. Mndmets (1871-?).

 Estnia independent 1920-1940 .
El segle XX suposar la consagraci definitiva de l'estoni com a llengua literria. Hi contribuir el prestigi de tres grans autors del segle: Juhan Liiv (1864-1913), narrador realista, amb K mme lugu (Deu histries, 1893), Nia tutar (La filla del mag, 1895) i Luuletused (Cants, 1909); Eduard Vilde (1865-1933), amb novelles histriques i naturalistes plenes d'idees socialistes, com Mahtra soda (La guerra de Mahtra, 1902), Kui Anija mehed Tallinnas kaised (Quan els homes d'Anijas marxaren cap a Tallinn, 1903), Ravdses Kaid (Maneres de fer, 1898) on critica la servitud baltoalemanya, i Prohvet Maltsvet (El profeta Maltsvet, 1906); i el dramaturg August Kitzberg (1855-1927), amb els drames Tuulte prises (En l'hurac, 1906) sobre els fets del 1905, i Libahunt (L'ogre, 1912) sobre els prejudicis racials.  

El primer grup literari en llengua estoniana del segle XX fou Noor Eesti (Jove Estnia), del 1905 al 1915, que destac per la seva reforma lingstica, sofisticaci estilstica i perfecci formal. Els principals autors foren el gran narrador Anton Tammsaare (1878-1940) autor de realisme psicolgic en Korboja peremees (Camperols de Korboja, 1922) i Tode ja oigus (Veritat i justcia, 1926-1933);  Gustav Suits (1883-1956), professor d'estoni i literatura a la universitat de Tartu; Priedebert Tuglas (Friedebert Mihkelson, 1886-1971), especialista en narracions curtes i introductor de l'assaig i l'aforisme en l'estoni, autor de Hunt (Llop, 1901), Felix Ormuson (1915) i Raskuse vaim (L'esperit de la pesadesa, 1920); Johannes Aavik (1880-1973), renovador de la llengua influt pel finlands amb Keelevuenduse aarmised voimalused (1920);  Vilem Ridala (Vilem Grnthal, 1885-1942), bard elegiac de les illes estonianes, amb el modernista Kauged rannad (Marges llunyans); el poeta mstic Ernst Enno (1875-1934), el primer en usar el vers lliure amb Valge (Nit blanca, 1920); i Jaan Oks (1884-1918), influt per l'expressionisme. Altres autors menors foren Ernst Peterson Sargava (1868-1958) i Oskar Luts (1887-1953) amb Kevade (Primavera, 1912), versi estoniana del clssic Huckleberry Finn.

Un altre grup literari posterior, aparegut el 1917, fou Siuru (nom de l'ocell mgic de Kalevipoeg), al voltant de la revista d'aquest nom dirigida per Artur Adson (1889-1977) i Johannes Semper, de caire neoromntic, avantguardista i antiformalista, i oposat al Noor Eesti, que es desenvolup en tots els gneres llevat el drama. Fou clausurada el 1919 i els ms destacats foren els poetes Marie Under (1883-1980) fugida a Sucia el 1944, autora dels poemes Hl varjust (Veus de l'ombra, 1927) i Rm jhests ilusasst pevast (Goig en un bell dia, 1928); Henrik Visnapuu (1890-1951); el poeta i crtic Johannes Semper (1892-1970) i el novellista August Gailit (1891-1960), autor de Toomas Nippernaadi (1928). Tots ells eren influts tant per l'expressionisme com pel futurisme. Altres autors foren August Mlk (1900-?), exilat a Sucia el 1944, qui va descriure la vida dels habitants de les illes a Surnudmajad (La casa morta, 1934) i Lnemere isandad (El patr del Bltic, 1936), Peet Vallak (Peet Pedajas, 1893-1959) influt per Anton Txekhov; Hugo Raudsepp (1883-1952), autor de comdies, August Alle (1890-?) i Henrik Adamson (1891-?).

El 1922 va aparixer la revista Tarapita ( A l'atac , crit de guerra estoni), de caire literari, antiburgesa radical i que impulsar temes socials. D'ella en formaran part Juhan Stiste (1899-1945), Johannes Barbarus (1890-?), Oskar Luts, Rudolf Sirge (1904-1970), amb Maa ja rahvas (Terra i poble, 1956), i Johannes Semper. Tamb es desenvoluparen artes arts en estoni. Aix el 1928 Evald Aava compos la primera pera estoniana, Virkelased (Els vkings), i Eduard Tubin el primer ballet, Kratt (1943).

L'avantguardisme va tenir la seva representaci des del 1923 amb la revista Looming (Creativitat), dirigida per Mait Metsarnuk (Edvard Hubel, 1879-1957), autor de les novelles Jl j ta hand (Tombes sense empremtes, 1926) i Punane tuul (Vent vermell, 1929), i ms tard Eesti Keel (Llengua estoniana, 1922) de caire filolgic, Uus Eesti (Nova Estnia, 1935-1940) d'informaci general, i Vaba Maa (Terra Lliure, 1918-1938) ms nacionalista. 

Un altre grup important de poetes fou el dels autors del recull Arbujad (Mgics de la paraula, 1938), amb un estil potic neoclssic, ms sobri i concentrat, publicat pel crtic i traductor Ants Oras (1900) i on destacarien la neosimbolista Betti Alver (Elisabet Lepik, 1906), amb Tolm ja tuli (Pols i foc, 1936) i Thetund (L'hora de les estrelles, 1966), i el seu marit Heiti Talvik (1904-1947), autor de Kohtupaev (Dia del judici final, 1937), aix com el teric lingista Uku Masing (1909), inspirat en el surrealisme; Mihkel Jrna (1899-?), el poeta Karl August Hindrey (1875-1949) amb els poemes Valkvalgus (El resplandor de la llum, 1932) i August Jakobson (1904-1963) amb Vaestepatuste alev (La ciutat dels pobres pecadors, 1927). 

 Literatura sovitica i d'exili .
En acabar la segona guerra mundial, entre el 1944 i el 1974 es va produir una bifurcaci en la literatura estoniana. Per una banda, estava la literatura sovietitzada, que no va reviure fins a partir de la mort de Stalin el 1956. Per altra banda, estava la literatura d'exili, suportada pels 70.000 emigrats a Estocolm, Nova York i Toronto.

Pel que fa a la literatura a l'interior, destacaren les revistes Rahva Hl (La veu del poble) i Sirp ja Vasar (La fal i el martell), aix com els poetes procedents d'Arbujad, August Sand (1914-1969) amb Vileib suudlusega (Pa amb mantega i pet, 1965), i Jaan Kross (1920), el primer en trencar amb el realisme socialista i experimentar amb Serikastaja (Carboner, 1958). D'altres autors seguiren el seu cam, com Artur Alliksaar (1923-1966), surrelista i amb peces de teatre de l'absurd com el drama potic Nimetu saar (Ilal sense nom, 1966) i Paul-Eerik Rummo (1942), traductor de Dylan Thomas i autor dels poemes Tuleikka mu rmude juurde (Vine sempre amb els meus amics, 1964) i la pea de teatre absurd Tuhkatriinumng (El joc de la Ventafocs, 1969). D'altres foren el mstic profeta de l'ecologia, Jaan Kaplinski (1941), amb Tolmust ja vrvidest (De pols i colors, 1967), i l'irnic poeta Jri Udi (Juhan Viiding, 1948). L'impacte de Franz Kafka a la literatura estoniana influiria en les obres d'Arvo Valton (1935), amb la novella Rataste vahel (En rodatge, 1966); Eenn Vetema (1936) i Mati Unt (1943), autor de Vlg (La culpa, 1964), publicat al Canad el 1966, Hvasti kollane kass (Adu, gat groc, 1963) i el drama Phaeton, pikese poeg (Faet, fill del sol, 1968). Menys importatns foren Uno Laht (1924), Mats Traat (1936), i Ellen Niit (1928)

Pel que fa a la literatura d'exili, d'antuvi comptava amb major qualitat mercs al mestratge del gran nombre d'autors exilats (Under, Adson, Aavik, Suits, Visnapuu, Gailit, Mlk), amb revistes com Looming, que continu publicant-se a Sucia, i dels joves autors que tamb marxaren, com el prosista Juhann Smuul (1922-1971), autor de Kirjad sogedate klast (Carta des de la vila dels bojos, 1956); Karl Rumor (Karl Ast, 1886-1971), Albert Kivikas (1898-1978), Karl Ristikivi (1912-1977), amb la novella kafkiana Hindege  (La nit de totes les nimes, 1953), on explora els problemes psquics dels refugiats en clau kafkiana, la trilogia de Tallinn Tuli ja raud (Foc i ferro, 1938), Oige mehe koda (La casa de l'home just, 1940) i Rohtaed (L'orto, 1942), i Bernard Kangro (1910-1994), l'nic poeta Arbujad que va poder escapar a Europa, autor de Varjumaa (Terra d'ombres, 1962), Must raamat (Llibre negre, 1965) i Igatsetud maa (La terra rampant, 1949). Valev Uibopuu (1913) establit a Sucia, tamb va fer novelles de gran penetraci psicolgica com Igaulne kla (La vila eterna ,1954). I els poetes Ilmar Laaban (1921) amb el surrealista Ankruketi lpp om laulu algus (El final de la cadena s el comenament de la can, 1946), Aleksis Rannit (1914) amb el poema Kuivhiilgus (Brillantor seca, 1963), Aadu Hint (1910) amb la novella Tuuline rand (Platja ventosa, 1951-1956), Raimond Kolk (1924) amb els poemes Mdud sormus (L'anell venut, 1959) i la novella Etmitte kunagi vita (Per no vncer mai, 1969), i Ain Kaalep (1926) amb el drama Iidamast ja Aadamast (D'Eva i Adam, 1967).   

El 1950 els exilats fundaren a Lund una editorial per a literatura estoniana, aix com les revistes Tulimuld (1950) i Mana (1958). Entre els joves valors de l'exili estigueren Ilmar Jaks (1923), Arno Vihaleem (1911), Kalju Lepik (1920), Debora Vaarandi (1916), Ivar Grunthal (1924), Helga Nu (1934), Pedro Krusten (1897-?), Juhan Jaik (1899-1948), Evald Mand (Ain Kalmus, 1906), Ilmar Sikemae, Gert Halbermae (1913), Arvo Magi (1913), Ilmar Talve (1919), Elin Toona (1937), Asta Willmann (1917), Paul Viiding, Osvald Mr, A.A. Beekman, V. Beekman i H. Leberecht. I desprs de la independncia, ha destacat Emil Tode, autor de Piirinik (Estat fronterer, 1993).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122197" title="Alfred Hernando Hueso" nonfiltered="135" processed="135" dbindex="50145">
Alfred Hernando Hueso (Valncia, 20 d'abril de 1957), Fredi, s un pilotari valenci retirat i actualment s empresari. Va ser membre de la Selecci Valenciana de Pilota.

Fredi va tenir una carrera reeixida en els trinquets valencians com a escalater d'Escala i corda, va tenir la sort (esportiva) o la desgrcia (competitiva) de coincidir amb una figura mtica, Paco Cabanes, el Genovs I. s a partir de 1980 quan Fredi comena a ser reconegut com una de les primeres figures i assoleix la maduressa esportiva. Possedor de fora i tcnica a la seua capacitat de jugador va afegir una gran preparaci fsica.

Quan es retir com a jugador va decidir revitalitzar el mn de la pilota amb la creaci d'una competici d'Escala i corda per a professionals, aix va nixer el Circuit Bancaixa, de la m de la caixa d'estalvis Bancaixa i de l'empresa prpia Frediesport. 

L'any 2005, amb el tamb ex-pilotari Daniel Ribera, Ribera II, i el trinqueter del Zurdo de Gandia, Emili Peris, va donar una altra passa avant amb la creaci de l'empresa ValNet, que contracta tots els pilotaris professionals valencians.

 Palmars .
 Campi del Campionat Nacional d'Escala i Corda 1980, 1986, 1988 i 1991;
 Sub-campi del Campionat Nacional d'Escala i Corda 1982, 1983, 1984 i 1987;
 Campi del Trofeu Individual Bancaixa 1987;
 Sub-campi del Trofeu Individual Bancaixa 1988;

Campionats Internacionals de Pilota
 Campi del Mn de Llargues a Maubeuge (Frana 1998.

 Enllaos externs .
 Frediesport;
 Invertir en pilota s rentable;
 Empresa ValNet;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122202" title="Casal Jaume I" nonfiltered="136" processed="136" dbindex="50148">
Els Casals Jaume I sn locals oberts al pblic mantinguts pels socis amb l'ajut econmic i logstic d'Acci Cultural del Pas Valenci (ACPV). Aquests casals, que funcionen com a seus d'ACPV a la poblaci on s'estableixen, van nixer el 1997 amb l'obertura del casal d'Alacant. Deu anys desprs, en sn ja ms de trenta les seus obertes. La seua intenci s promoure i dinamitzar la vida social, cultural i poltica en catal arreu del Pas Valenci, tot i que tamb n'hi ha a la Franja de Ponent i a la Catalunya Nord. Aquests tres espais sn on ms est patint la cultura prpia i on ms desvertebrats estaven els mecanismes de cohesi cultural i social, una funci que es presenta com a cabdal dins dels objectius dels casals.

Hi ha Casals Jaume I a:
 Alacant;
 Alcoi;
 Beniarbeig;
 Benidorm;
 Benissa;
 Carcaixent;
 Carlet;
 Castell de la Plana;
 Castellonroi;
 Catarroja;
 Crevillent;
 Cullera;
 Elx;
 Fraga;
 Gandia;
 Gata;
 Llria;
 Monver;
 Mutxamel;
 Oliva;
 Ontinyent;
 Pedreguer;
 Pego;
 Perpiny;
 Ri;
 Sueca;
 Valncia:
 Malva-rosa - Cabanyal;
 Russafa;
 La Vall d'Uix;
 Vila-real;

 Vegeu tamb .
 Casal Jaume I de Sueca;

 Enllaos externs .
 Delegacions d'ACPV;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122203" title="Juverri" nonfiltered="137" processed="137" dbindex="50149">

Juberri s un poble d'Andorra que es troba a la parrquia de Sant Juli de Lria.

T censats 109 habitants.

L'altitud del nucli del municipi s de 1.281 metres sobre el nivell del mar. Est situat a la riba esquerra del riu Valira i t a sobre el bosc de Juverri.

L'esglsia de Sant Esteve de Juverri, que depenia de l'esglsia d'Arcavell, s d'estil romnic i va ser construda els segles XI i XII amb planta rectangular i absis semicircular.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122204" title="Literatura letona" nonfiltered="138" processed="138" dbindex="50150">
Literatura letona s la literatura desenvolupada en let a l'actual repblica de Letnia i per alguns exiliats a Sucia, Canad, EUA i Europa.
 Origens .
Pel que fa a la literatura letona antiga, els principals gners eren la pasaka (faula), la teika (llegenda i tradici), els parunas (proverbis) i les miklas (endevinalles). Pel que fa als temes, eren el Pukis (drac), Burvis (el mgic) o Milzis (el bosc).

La primera literatura culta al territori es va fer en alemany i llat, en el segle XIII, i la mostra ms representativa n eren les crniques. Les principals crniques livniques foren la Crnica Rimada de finals del segle XIII, la Nova Crnica Rimada de B. Hoenecke (mitjans del s. XIV), la Crnica de Livnia de Hermann von Wartberge (segona meitat del segle XIV), la Crnica de la Provncia de Livnia de B. Russow (segona meitat del segle XVI), nica amb una visi crtica sobre l actuaci dels cavallers teutnics i contra la servitud dels nadius, i la Histria de Livland de J. Renner (segona meitat del segle XVI). 

El 1550 aparegu la primera transcripci escrita al let, el pater noster a la Cosmographia de S. Mnster.  Durant la primera meitat del segle XVI es desenvolup la primea literatura letona, afavorida per la llibertat de culte als protestants aprovada en la dieta de Wolmar/Valmiera el 1554, i la supressi del bisbat catlic de Riga el 1539. D aquesta manera, el 1547 es traduiren el parenostre i l evangeli luter al let. 

Tamb es donaren a conixer els primers autors en let, gaireb tots ells d origen alemany. Georgius Mencelius (1593-1654), catlic i rector de la Universitat de Dorpat/Tartu, va compondre unes Lang-wewnschtte lettische postille (1654), primera mostra literria de qualitat, i Lettus, das ist wortbuch sampt anghengtem Taglichen Gebrauch der lettischen sprache (1638). Christopher Furecker o Furecceus (1615-1685) va traduir himnes alemanys al let. El 1585 es va imprimir a Vilnius el Cathechismus Catholicorum, primer llibre imprs en let, promogut pels bisbes catlics, mentre que el 1586 es tradu l Enchiridion luter. El capell Johannes Reiters (1632-1695) i Jekabs Kaytenbachs desenvoluparen la poesia. D altres foren el poeta Wishcmann i els gramtics Adolphy, Elger, Lange i Erdmann Tolgsdorf (1550-1660). 

Pel 1644 Johann Rehenhausen compos la primera gramtica letona, i el 1685-1689 Ernest Gliks (Gluck) va imprimir la bblia en let a Riga. L obra ms  coneguda de l poca, per, fou la Chronica Livonica (1690-1707) de Christian Kelch (1657-1710).

Durant el segle XVIII es van veure exteses les idees de l Aufklrung alemany, exteses a travs del primer diari en let, el Latvieu Arste (El metge let), fundat el 1768 a Poltsamaa per Peter Wilde, i grcies a G. F. Stenders, anomenat Vecai Stenders (El vell Stenders) i el seu fill A. J. Stenders, anomenat Jaunais Stenders (El jove Stenders). El pare es dedic a la poeisa didctica i el fill compos Augusta gudr bas gr mata no pausales un dabas (Un llibre de gran saviesa sobre el Mn i la Natura), primer llibre de cincies en let.

El 1797 es fund el primer diari let modern, el Latvika Grada Gramata (L Almanac Let), mentre que, influt pel Sturm und Drang alemany, hi destacarie el periodista Garl bs Merkelis/Garlieb Merkel (1765-1850), qui malgrat escriure en alemany se l considera let pel seu contingut i nacionalisme, recollit a les sebre obres Die letten/Latviei (Els letons, 1796), de caire etnogrfic, i Lieflands vorzeit, ein Denkmal des Ritter und pfaffenthums (1797-1799). D altres filsofs germnics foren Johann Georg Eisen (1717-1779), Heinrich Johann Jannau (1753-1821) i Karl Philip Snell (1753-1806). 
 El segle XIX .
Durant els primers anys del segle XIX destacaren el poeta Neredzigais Indrikis (mort el 1828), Juris Alunants (1832-1864) amb el poema Dziesminas (1856), l erudit i paneslavista Kaspar Biezbardis (1806-1886) i el narrador i periodista Ansis Leitans (1815-1874). El 1822 es fund a Mitau/Jelgava el primer diari durador en let, el Latvieu Avies (Diari let), dirigit pel periodista K. Watson amb la collaboraci de Leitans, Liventals i Dunsbergis, intellectuals d origen alemany que volien promocionar la liteartura letona. Tots ells i Herman Tre promogueren la fundaci el 1827 de la Latvieu Draugu Biedriba (Societat Letona de Literatura), amb el diari Majas Viesis (Hoste a la casa). Es traduiren al let Schiller, Goethe i alguns clssics rssos. El pastor alemany August Bielenstein (1826-1907) encoratj els feligresos a aprendre let.

Durant la dcada del 1850 els poetes i periodistes romntics Krisjanis Valdemars (1825-1891), agitador, organitzador, escriptor i fudnador del periodisme let i d escoles navals al Bltic, Karlis Hugensbergers (1782-1858),Fricis Brivzemnieks (1846-1907) i Atis Kronvalds (1837-1875) promogueren la formaci a la universitat de Dorpat/Tartu d'un grup de joves estudiants letons que formaren la generaci literria anomenada Jaun Latvi i (Joves Letons). Amb ells neix el tema principal de la literatura letona, la recerca de Lab stiba (bondat anmica) i dels valors tics en la manfiestaci personal. Del 1861 al 1865 dirigiren el diari Petersburgas Avies (Diari de Petersburg), on hi publicaren Andrejs Pumpurs (1841-1942) amb el poema sobre un heroi nacional La pl sis (Caador d ossos, 1888); Matiss Kaydzutes (1848-1926) i el seu germ Reinis (1839-1920), traductor al let de Puixkin i Lermontov, influt per Gogol i el Quixot i autors de la primera novella en let Mernieku laiki (En el temps dels agrimensors, 1879); Juris Neikens (1826-1868) autor de la novella realista Vai pomater nau gruti (No et fa pena la madrastra, 1863); Kristians Barons (1835-1923) amb el recull Latviju dainas (1894-1915) en vuit volums; Juris Maters (1845-1885) creador del diari de l oposici Baltijas Zemkopis (L agricultor bltic, 1875); A. Bielensteins (1826-1907), amb els estudis Handbuch der lettischen sprache (Manual de llengua letona, 1863) i Die lettische sprache (La llengua letona, 1863-1864), que ms tard facilitarien la tasca dels normalitzadors de la llengua standart; i K. Mhlenbach (1853-1916), autor del Latvi u valodas vardnica/Lettische-deutsche wrtenbuch (Diccionari let-alemany), no publicat fins el 1923-1932.
 Nacionalisme literari .
A aquest va succeir el perode anomenat Tautisks (Nacional) del 1860 al 1890, entre l abolici de la servitud i la campanya de russificaci del 1881. Entre els autors ms destacats trobem Mikus Krogzemiu Auseklis (1850-1879) autor dels poemes Celi uzlami (Esperit i veritat, 1883) i Trimpula, ka Daugava vaida (Trimpas, com gemega el Daugava); Jekabs Lautenbachs Jusmins (1847-1928), autor de les epopeies Zalka ligava (Serp femella), Dievs un velns (Du i el diable, 1885); Adolfs Alunants (1848-1912) va compondre drames histrics i socials; Apisu Jekaps (Janis Jaunzemis, 1858-1929) autor de realisme narratiu sobre la zemnieciba (classe camperola) i autor de Bagati radi (Parents rics, 1886) i Sveos laudis (Entre gent estranya, 1888); Augusts Deglavs (1862-1922) amb les novelles Starp divam ugunim (Entre dos focs) i Jauna pasdaule (El mn jove); i Reinis Kaydzutes (1839-1920).

El primer grup literari del segle aparegu entre el 1890 i el 1905 i fou el Jauna Strava (Nou corrent), on destacaren autors com Janis Rainis (Janis Pleikans, 1865-1929), traductor de Schiller, Goethe i Shakespeare i autor d Uguns un kaits (Fe i nit, 1903-1904) i V tras s ja (La llavor de la tormenta, 1905),  Elsa Rozemberga Aspazija (1868-1943) esposa de Rainis i autora de novelles feministes com Vaidelote (La sacerdotessa pagana, 1894), el dramaturg simbolista Rudolfs Blaumanis (1863-1908), autor del drama Indrani (1904); la narradora Anna Brigadere (1861-1933), amb Princese Gundega un karalis Brusubarda (La princesa Gundega i el rei Brusubarda, 1912), Janis Poruks (1871-1911), narrador pietista i neoromntic influt per Friederich Nietzsche, Janis Jaunsudrabi  (1877-1962) amb la trilogia Aija (1920), Atbalss (Eco, 1922) i Ziema (Hivern, 1925), i el poeta i mestre d escola Vilis Pl donis (Vilis Lejenieks 1874-1940) amb Uz saulaino tali (Horitz solejat, 1911), No nakts lidz ritam (De la tenebra a la llum, 1906-1919) i Atraitnes dels (Fill de vdua, 1900). 

Desprs de la revoluci del 1905, i fins el perode d independncia destacaren Andrievs Niedra (1871-1942) poltic molt nacionalista autor de Liduma dumos (Fum de terra verge, 1939); Karlis Skalbe (1879-1945) folklorista i nacionalista, autor de Cietumnieka sapni (El somni d un presoner, 1903), Ka es braucu Ziemelneitas lukoties (Com vaig escollir la dama del Nord, 1904), Janis Akuraters (1876-1937), influt per Oscar Wilde, Baudelaire i Maurice Maeterlinck; el partidari de la literatura pura, com Viktors Egl tis (1877-1945) i el marxista Andrejs Up ts (1877-1970), ajud als sovitics i fins i tot fou governador de Moscou, autor de Jana Robezniekas (Els Robeznieks, 1903-1933) i Zala zeme (Terra verda, 1945). 

El 1906 tamb apareixeria la revista simbolista Zalktis (La serp), influda per Akuraters i Virza, i on destacarien Antons Austrin (1884-1937) amb Aizsaule (El ms enll), Elza Sterste (1885-?), esposa de Virza, Pavils Rozitis (1886-1937), Adolfs Erss (1884-?), Karlis Jekabsons (1878-?) i Valdemars Dambergs (1886-?) amb Gadniecibas celi (Els camins del dest).

En altre camps destacarien Peteris midts (1869-1938) folklorista autor de Latvieu pasakas un teikas (Faules i llegendes letones, 1925-1937) en 13 volums, i Teodors Zeiferts (1867-1940) crtic d art i autor d una Latveju rakstniecibas vesture (Histria de la literatura letona, 1922-1927). 
 Letnia independent .
Durant la independncia es formaren nous grups. Per una banda, els comunistes exilats a l URSS que ms tard foren purgats per Stalin, com Roberts Eidemanis (1895-1937), Linards Laic ns (1883-1938), exilat el 1932, el ja consagrat Andrejs Up ts, Janis Sudrabkalns (1894-1975), el novelista Vilis L cis (1904-1966) i el poeta Mirdza Kempe (1907-1974), tots ells reconeguts pel rgim sovitic.

Entre els conreadors de l expressionisme trobarem P teris  rmanis (1893-1969), J nis Ezerin (1891-1924) influt per Guy de Maupassant, gramtic i professor a Riga, Tartu i Kharkiv, un dels responsables de la codificaci lingstica del let amb Latvijas vietu v rdi (1922-1925) i Lettische grammatik (1923); Edvards Virza (Edvards Lieknis, 1883-1940) poeta i terratinent profeixista, amb Straumeni (La granja Straumeni, 1933) que glorifica la vida camperola; riks  damsons (1907-1946) poeta i narrador, el neoclssic J nis Medenis (1903-1961), Fricis Barda (1880-1919) amb Zeme dels (Fill de la terra, 1911) i Deismas un luganas dimbas kokam (Canons i precs a l alba de la vida, 1912-1914). Altres foren l expressionista Andrejs Kurcijs (1884-?), Janos Plavdis (1903), Karlis Kruza (1884-?), i Karlis Strals (1880-?) amb les novelles Kar (Guerra, 1922-1927), Zemes elpas (El crit de la terra, 1927), Kauja pieglemas liepas (La batalla al tiler de Glema, 1922) i Ugunainie Krasti (El marge en flames) sobre la terra. 

Durant la dictadura de Karlis Ulmanis aparegu la revista Daugava, dirigida per Janis Gr ns, on publicarien autors ja consagrats com Janis Jaunsudrabin i Janis Medenis, i d altres com Janis Veselis (1893-1962) resurrector de la mitologia letona amb Latviju teiksmas (Llegendes letones, 1943), Fricis Dziesma, Iliona Lemaine, Janis Klidzejs, Alberts Spruds, Mirdza Bendrupe i el poeta Vili Cedrins (1914-1946). Les novelles d Aleksandrs Gr ns (1895-) i J kabs Janevskis (1865-1933), autor de Dzimiene (La ptria, 1921-1925, cinc volums) i Mevidus laudis (Els llenyataires, 1929), romantitzaven el passat distant i recent dels letons; i Aleksandrs  aks (Aleksandrs  adarainis, 1902-1950), influt pel vers lliure de Jesenin, qui amb Augusta krasta (1950), Cina un darbam (Lluita i treball, 1951), Mana paradize (1951) i Muzibas skartie (Tocats per l eternitat, 1937) influ en generacions posteriors merc el seu vers ple de ritme i imaginaci.
 Del 1945 en .
La guerra i les diverses ocupacions alemanya i rssa, amb la seva poltica de deportacions, trencaren la vida literria. Molts s exilaren, no sols autors ja consagrats (com Veselis, Jaunsudrabin o Skalbe), sin tamb joves promeses com la liricista Zina da Lazda (Z. reibere, 1902-1957), Andrejs Egl tis (1921) amb Dievs, tava zeme deg (Du, la teva terra crema, 1943) i Homo novus (1960), mereixedora del Premi Lenin; Veronika Rudete Str lerte (1912), fina lirista dels poemes  last bas gadi (Anys de Grcia, 1961) i Velta Toma (1912). Entre els novellistes que s exilaren cal destacar Anl vs Egl tis (1906), establit a Sucia i el ms fams pel seu humor grotesc amb Uguns pulseta (1946); el narrador Knuts Lesin (1909), A da Niedra (1899-1968), Alfr ds DZI UMS (1907), J nis Kl dz js (1914) i J nis Kalni  (J. Sarma, 1884-). Quan a dramaturg, el ms conegut fou M rti  Z verts (1903-1990), Peteris Aijans (1904), Andrejs Irbe (1924) establit a Sucia i autor de la prosa existencial Mums nav sv t vakaru (No tenim el dia lliure, 1962) i Marisandra kaza (La clera de Marisandra, 1966); Julijs Vanags (1903-?) i Andreis Balodis (1908).

Entre els autors exilats que encara continuaven escrivint en let podem destacar Zenta Mauri a (1897-1978) dramaturga autora de Dzives vilcenia (En el curs de la vida, 1941), Tris brali (Tres germans ,1946) i Septini viesi (Set esperits, 1957). I des dels anys cinquanta una nova generaci d autors exilats els va substituir, com Velta Sni ere (1920), resident a Londres i autora de Nemitas minamais (1961), Dzintgars Sodums (1922), Gunars Sali  (1924); el grup novaiorqus anomenat Elles K kis (Cuina de l infern, en alusi al barri de Manhattan Hell s Kitchen) Linards Tauns (Arnolds B rzs, 1922-1963) amb M  gais m konis (Nvols eterns, 1958) i Gunars Sali  (1924) autor de Miglos krogs (Cerveseria nebulosa, 1957) i Meln  saule (Sol negre, 1967); i Olafs Stumbrs (1931), aplegaren les tradicions letones amb les dels pasos d acollida.  A partis dels seixanta aparegueren nous poetes com Baiba Bi ole (1931), Aina Kraujiete (1923) i Astr de Ivaska (1926) amb Ezera Krist bas (Bateig mar, 1966) i Ziemes tiesa (Veredicte de l hivern, 1968); Gunars Janovskis (1916) es va fer popular per les novelles realistes, i J nis Turbads (Valdis Zeps, 1932) per la seva iconoclstia; Guntis Zari  (1922-1965) pel seu existencialisme reflexat a les novelles Posta pu e (Flors de la devastaci, 1962) i Gauru gai i (Els galls de corral de Gauri, 1965);Ilze  ipsna (1928) explor l espai interior de l home en contes i novelles com V ju stabaules (Bufada de vent, 1961), Aiz sept t  tilda (Darrera del set pont, 1965) i Neapsol t s zemes (Pasos no lloats); Margarita Kvaleska; Benita Veisberga (1928) escriv la novella Es, tavs mzigais j rs (Jo, el teu anyell manse, 1968), i Aivars Ru gis (1925) analitz el patriotisme individual barrejat amb les ideologies destructives, exili, existncia i societat massificada.

Pel que fa als que restaren a l URSS, durant diverses dcades s hagueren d adherir oficialment al corrent del realisme socialista, que narrava les batalles sovitiques contra els nazis, propagava la ideologia sovitica i volia erradicar la ideologia burgesa. Destacarien els ja consagrats, com Vilis L cis (1904-1966), Anna Sakse (1905-?), Janis Grots (1901), Valdis Lukss (1905), Pavilis Vilips (1901) i desprs Andris Veian (1927) i H. Heislers amb el poema Nepabeigta kzeisma (1952) sobre Sibria. Entre els poetes ms destacats des prs dels anys seixanta podem destacar Oj rs V cietis (1933), influt per Jevtuixenko i Maiakovskij, autor dels poemes Dzegulaiks (El temps del puput, 1968) i Aiz simt s sl pes (Per centsima vegada, 1969); M ris  aklais (1940), amb Lapas balss (Les veus de la fulla, 1969); Vizma Belevica (1931), Imants Auzi  (1937); Ilza Indr ne (Undina J tniece, 1927), amb Bas m k j m (Descal, 1970); Andris Jakub ns (1940), J nis Peters (1939) i Imants Ziedonis (1933), considerat el poeta ms verstil i autor de Motocikls (1965), Es ieeju sev  (Vaig cap el meu interior, 1968), Kurzem te (1970) i Epifanijas (1971). Per altra banda, Albert Bels (1938) destac en prosa de ficci amb Izmekl t js (1967), i l nic dramaturg destacat ha estat Gun rs Priede (1928) i Anna Brodele (1910).    







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122205" title="Mondver" nonfiltered="139" processed="139" dbindex="50151">
 
El Mondver (que no Montdver) s un masss muntanys situat a la comarca de la Safor, a 841 metres d'altura. El cim pertany al terme de Gandia, tot i que els termes municipals de Barx i Xeresa ocupen gran part de la muntanya. Es pot pujar a la cima per un cam recentment asfaltat que parteix de la Drova. Des de dalt, es pot gaudir de magnfiques vistes, arribant a veure's el cap de Sant Antoni, la ciutat de Valncia i, fins i tot, si el dia presenta una bona visibilitat, l'illa d'Eivissa. En el seu cim es troba un centre emissor de rdio i televisi que dna cobertura a les comarques de la Safor, la Marina Alta, la Costera, la Ribera Alta i la Ribera Baixa. 

Actua com a nuc muntanys on conflueixen els sistemes ibric i btic. Interferncia d'ambdues direccions (NO-SE i SO-NE) que es fa ms evident a la part occidental on es visible la gran falla sub-valenciana. 

Es tracta d'un masss cretaci on destaques les potents formes crstiques com els poljes de la Drova, de Barx i les Foies; les coves del Parpall i de les Mallaetes. Tamb gran quantitat de dolines i profundes simes per on es filtren les aiges que desprs brollaran en forma de surgncies als peus del Mondver, com la Font de Simat on naix el riu Vaca que rega tota la Valldigna

Va sofrir un greu incendi en la primavera del 2006, i actualment est en procs de reforestaci.
Mant un repetidor propietat d'ACPV que emet la senyal de TVC.

Al Tirant lo Blanc ja apareixen personatges com el Marqus del Mondver.

 Vegeu tamb .
 Llista de muntanyes del Pas Valenci;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122206" title="Mrsies" nonfiltered="140" processed="140" dbindex="50152">


Mrsies (Marsyas, )  va ser un stir que va nixer a Celea (Frgia), a la font principal del riu Meandre. Marsias era un expert tocant l'aulos, una espcie de obo doble fabricat amb canya. Havia trobat l'instrument al terra, on el va deixar la seva inventora Atena, desprs de qu els altres dus es burlessin de com inflava les galtes en tocar-lo.


Apollo que tocava la lira i Mrsies es van enfrontar en un concurs musical en el qual el guanyador podria tractar el perdedor com volgus. Amb les Muses i Mides de jurat; ambds van tocar de forma tan perfecta que les Muses no van poder decretar un vencedor, llavors Apollo va reptar al pastor a tocar el seu instrument de cap per avall. Apollo va donar la volta a la seva lira i va tocar. Evidentment Mrsies no podia fer el mateix amb la flauta i les Muses van declarar guanyador a Apollo. Desprs de derrotar a Mrsies, Apollo es va venjar d'ell, pel seu hibris (orgull) en desafiar un du, suspenent-lo d'un pi i espellant-lo viu. Apollo va clavar llavors la pell de Mrsies en un arbre, a prop del llac Aulocrene, i la seva sang va formar el riu Mrsies (afluent del Meandre, que desemboca en aquest a prop de Celea). Altres versions afirmen que el riu va nixer de les llgrimes dels seus amics.

Babis, fill de Meandre i germ de Marsias, tocava tamb la flauta, per, per la seva falta d'habilitat, no va ser castigat per Apollo com ho fou el seu germ.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122210" title="Parc natural de ses Salines" nonfiltered="141" processed="141" dbindex="50154">

El Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera s un espai natural protegit proclamat per llei del Parlament Balear des de l'any 2001.

El territori que abasta aquest parc natural s el d'unes 2.838 hectrees de les antigues salines d'Eivissa, al poble de Sant Josep de sa Talaia, i de les salines de Formentera, ms 13.000 hectrees marines dels Freus que separen les dues illes.

Inclou prcticament una representaci de tots els ecosistemes que es troben a l'illa d'Eivissa amb especial menci dels aiguamolls.

Dins la fauna destaca l'ornitolgica, en concret els flamencs hi viuen tot l'any. 

Anteriorment a la declaraci com a Parc Natural comptava amb les segents figures jurdiques de protecci medioambiental:
Zona d'Especial Protecci d'Aus (ZEPA). ;
rea Natural d'Especial Inters (ANEI) de la Llei d'Espais Naturals del Govern Balear. ;
Zona humida dins el Conveni de Ramsar. ;
Reserva natural des de 1995. ;
Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO (a partir de 1999) de les praderies oceniques de posidnia entre Eivissa i Formentera. ;
Xarxa Natura 2000 de la Uni Europea. ;

Durant ms de trenta anys s'ha mantingut una polmica (a nivell cvic i poltic) entre els interessos turstics urbanitzadors de la zona i els de protecci medioambiental.

Enllaos externs.
Visita al Parc Natural ;
Explicaci del parc i histria reivindicativa;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122212" title="Literatura valona" nonfiltered="142" processed="142" dbindex="50155">
Literatura valona s la literatura feta en val (una de les llenges d'ol) a Valnia, que forma part de Blgica.
 Origen .
Les primeres mostres literries a territori val sn en llat, de caire hagiogrfic o de monjos erudits. La Vita Sanctae Gertrudis, fundadora del monestir d Andenne, data del 670 i fou composta a Lieja. La Vitae Landiberti, primer bisbe de Lieja, fou composta entre el 727 i 743. El monjo irlands Sedulius (s. IX), poeta oficial dels bisbes Hartgar (840-855) i Franc (855-901), compos un Liber de rectoribus christianis. Ms tard aparegueren Sequence de Sainte Eulalie i un text frncic del Rithmus Teutonicus de piae memoriae Hludovico rege filio Hludvici aeque regis. En el segle XI destacaria el mestre d escola Egbert, autor d una Fecunda Ratis, compilaci de 596 mximes, 206 dstics i 61 contes, entre ells, el conegut Petit chaperon rouge. I en el segle XII, un Pome moral.

Durant els segles XII i XII destacaren els cronistes valons en francs Jean de Froissart, Geoffroi de Fontaines, Jean Lemaire de Belges i el joglar Adenet li Rois. Quan al teatre, destacaren el text Jean du Garon et de l Aveugle (1277) aparegut a Tournai; el Mystre de la Passion amb refundicions del mateix texte del 1450 al 1456, apareguda a Namur; la Vie et Ystoire de Madame sainte Waudru (1433) a Mons; el Mystre de la Nativit copiat per la monja Catherine Bourlet el 1478-1484. Del segle XVI destacaren la companyia de teatre namuresa Enffans du prince d Amour i Le livre de conduite du Rggiseur et le Compte des dpenses pour le Mystre de la Passion jou  Mons.
 Edat Moderna .
Abans del 1600 hi ha alguns texts en francs amb trets dialectals valons. El recurs al dialecte s un fenmen anterior al Renaixement, perode on decauen els scriptae regionals francesos en profit d una llengua central unificadora, alhora que els fa decaure socialment, cosa que tamb provoc el seu distanciament estilstic. Les primeres mostres de literatura dialectal en val foren en el segle XIV Li ver del Juse i Li dialoge Gregoire lo Pape i en el segle XV la Chronique de Floreffe. Tamb es conserven de la mateixa poca nadales bilinges, pasquins, dilegs d'afers del temps, queixes de mal casats, canons de dansa i sermons divertits, de caire oral i satric. 

Del segle XVI es conserven algunes queixes sobre el matrimoni, dos cramignons picarescs; el primer drama en val, per, data del 1623, Moralit, oda emftica en honor d un nou doctor en teologia. D aquesta poca dataren altres mostres com el primer text literari en val modern, el virulent i anticalvinista Sonnet lidjws (1622), aix com els nombrosos poemes populars del 1631-1636 de caire satric i dilegs de pagesos liegesos on es critiquen les misries de la guerra. Endems, el 1635 aparegu l Almanach de Lige, publicaci literria en val dirigida per Mathieu Laensberg. En total, uns 400 texts, gaireb tots annims. 

Del segle XVIII n hi ha uns 50 de l poca revolucionria, tots en metre octosillbic, tant en canons com en els pasquyes, llargues peces en vers mig somrients, mig burlescs, fetes en fulls volants no impresos, cantats o recitats. Tamb hi ha tmids assaigs de fer teatre en val: cap al 1757 es composaren quatre obres de teatre de sal en val illustrat, entre elles Li voyadge de Tchaud-Fontaine, obra del canonge aristocrtic Simon de Harlez (1716-1781), de caire pero-cmica i que pinta tipus pintorescs sense cap lirisme. Endems aparegueren grups sota l apellaci genrica de Tyate ldws, les adaptacions per Jean-Joseph Hanson (1739-179?) de La Henriade travestie de Fougeret de Monbron i dels Lusiades de Camons (de 3750 versos octosllabs cadascun). 

La literatura del segle XVII-XVIII es remetia a la poesia d acci i curcumstncia, per que s reeixida en l esperit satric: el 1684 un pamflet poltic sobre els problemes de la democrcia liegesa; un jois elogi a l inrevs de la Font de Pline a Tongres, sorgida de la inspiraci del jurista Lambert de Ryckman, conseller del bisbe, del 1700; o l invectiva venjativa posada en la boca d un brivall, del carmelita p. Marian de Saint Antoine. En general, es tracta d obres militants que es posen en boca del poble, i que t robaran una societat que renova la tradici dialectal per la culta, conscient i organitzada de la parla dels avantpassats. Aix, el 1787 el liegs Cambrezier va compondre el primer Dictionnaire wallon-franais.

 Segle XIX .
Desprs d un silenci del 1800 al 1830, un cop s independitz Blgica, aparegueren autors en val a totes les ciutats. Nicolas Bosret (1799-1870) de Namur, autor de li Bea Bouket (1851) i Cbaret des Mintes (1834), que popularitz les canons Li pikete do djo  viyaedje, Li sondje d' on bless e Crimye, Ene fiesse namurwesse. A Lieja, fins i tot, sorg el grup ms important, format per Charles du Vivier, Henri Forir (1784-1862), autor d un Dictionnaire ligeois-franais (1820) i de poemes com Li ctap manaedje (1836) i So les basss scoles do v tins, Franois Bailleux (1817-1866), Charles Werotte (1795-1870) amb la can C'est l'caf (1854), i Charles Nicolas Simonon (1774-1847) precursor qui obriria noves vies com la can patritica, bquica, sentimental, faula o relat, autor dels 36 sizains agrupats a Li cparye (1822). Mentrestant, a Mons, Henri Delmotte hi publicaria el 1834 Scnes populaires montoises que encoratjarien l abat Charles Letellier (1807-1870) a publicar el 1842 un Essai de littrature montoise, on destacava la pea Marije d l fye chse (1845), alhora que el 1846 fundava l Armonaque de Mons, un dels primers almanacs dialectals, que aparegu del 1846 al 1894.

Cap als anys 1840-1850 es produ un triomf definitiu de l elegia valona, amb les obres de Nicolas Defrecheux (1825-1875) Leyz-m plorer (Deixa m plorar, 1854) i L avez u vyou passer (1856), seguides per les del liegs Edouard Remouchamps (1836-1900), autor de la pea teatral Tat l periqu (Gautier el perruquer, 1885) i pel braban Michel Renard (1829-1900) amb les novelles folklriques Les aventures de Djan d Nivles, el fil de s pre (1857) i Argayon, l djeyant d Nivles (1893). Aquestes obres van fer popular Defrecheux, i el van encoratjar, amb un grup d amics, a crear el 1856 la Socite Ligeoise de Littratura Wallonne, que el 1903 canviaria el nom pel de Socite de Littrature Wallonne, formada pel mateix Defrecheux i Pinsard, Barill, Dieudonn Salme (autor del conte Li Houlot), Donnay, Delarge, Loiseau i Lagauche, i que publicaria un Bulletin amb estudis sobre obres de teatre i sobre el dialecte. Aquesta societat facilitaria la publicaci de les obres no sols de Defrecheux i Remouchamps, sin tamb d autors de teatre no tant coneguts com Leopold Godenne (1851-1909), director de la revista dialectal Li Marmite amb un tiratge de 15.000 exemplars, Jean Bury (1867-1918) amb La Wallonne (1892) i la revista dialectal L'Airdi (1892-1894), els germans August i Clment Dom (1868-1956), autor de 30 peces de teatre; Henri Hurard (1876-1943) autor de les peces de teatre Ruv nou! (1902) i Lu tetche qui ruspite (1907), Thomas Berwette (1927),  Nicolas Trockart (1880-1949), Maurice Carme (1899-1978) i altres.

D aquesta manera, del 1850 al 1914 el regionalisme literari conegu una edat d or, proliferaren societats d autors valons a escala local, com Le Caveau Ligeois, fundada el 1872, i Ls Rls Narmurws, fundada el 1909, amb revistes i anuaris i que intentaren unir-se en federacions. Endems de la comdia, la poesia ofer tamb una riquesa i una varietat de texts insospitada, amb les obres de l abat Michel Renard i les seves poesies pseudoclssiques, els sonets de George Willome i les obres de Henri Simon, que n elev la qualitat de la llengua. El lirisme, inaugurat amb Defrecheux, reb suport de la can, i la stira, dels cabarets valons, sosbretot a Lige i Tournai. Una mostra en fou la revista dialectal Li Spirou, fundada el 1888 i on collaborarien altres autors com Georges Willome (1862-1917) autor dels poemes Sonnets (1917) i del teatre potic de gran qualitat El rouse d Sint Ernle (1890), i Andr Delchef (1835-1902) autor de la comdia Li galant dl sirvante (1858).

 Segle XX .
Durant el perode d entreguerres la poesia i el teatre valons es consolidaren amb obres romntiques de diversos autors. Josep Vrindts (1855-1940), qui des del  1894 havia encoratjar revistes com Li Mstr o Armaneck des Qwate Mathy, a Lieja, de caire naf i on public les seves obres Tot tsant (1924), Les Boukets tot fwaits (1893), Pjhles rimeas (1897), Lingaedje et acsegnance des fleurs et des plantes walons (1898), V Lidje (1901), Viys airs et noveas respleus (tchansons, 1907), Racontroles et rtchds (1920), el conte Li pope d Anviesse (1896) i les peces de teatre On djudi d' fiesse (1887), Madame Nonrd (1900), L'eritaedje (1900), Li siermint da Gretri (1908-1928); el picard Henri Raveline (Valentin van Hasselt, 1852-1938) amb les narracions Volz co des istoires? In vl (1913), El cu d`el Mante (1935), El famiye Djean Lariquette (1912) i Po dire  l eschrienne (1909); Jean Le Jeune (1875-1945) autor de les comdies impressionistes Bertine (1890), Li Grimbi molin (1912), Po marier, Leyontine (1927), Cadet (1921), i els estudis lingstics  Vocabulaire wallon du chaudronnier en fer et acier (1901) i Toponymie de la commune d'Ayaneux (1902); el considerat millor autor val, Henri Simon (1856-1939) autor dels poemes Li mwert di l be (La mort de l arbre, 1909) i Li pan d bon Diu (1914), i de les comdies Jante (1913) i Li nere poye (1893); Henri Brogart i el parnassianista Marcel Launay (1890-1944), el prolfic Joseph Mignolet (1893-1973), autor dels pomes Flers de brouwires (1919), Lis Trevis Adjes de l vye (1939) i Pays d Ldge (1943), les novelles Li pays dr sotis (1921) i Li blanke dame (1933), el teatre  Li Msse (1931) i Li vye qui monte (1933) i les epopeies Li tchant de l Greu (1932) i Li tchant de m tre (1935); Georges Ista (1874-1939) amb les peces de teatre Monnonke Djouprele (1904), K k' est l' mwaisse ? (1905), Li rze d'rdjint (1906), Pire ou Pl (1907), Mitch Peket (1908), Madame Lagaesse (1909), Li velt (1910), i Li bb (1912); Ren Barmarin (1884-1944) amb Li mariaedje da Djhan-Flupe (1906-1908) i Li cok d Awousse. Paul Moreau (1887-1939), autor dels contes Contes d'aprandjire (1932), Fleurs d' al viesprye (1935), Padzo l' tiyo (1933) i Djan Burdou (1939). Jules Claskin (1888-1926) amb els poemes intimistes Cps d saye (1922) i Cps d oy (1923); Franois Loriaux (1886-1942) amb les canons Il a cass s' pupe ; Les djouweus d' cwtes, Prlaedje congols, Dji so slye, Nosse pve gade est crevye i Li tchanson des verits.  Tanmateix, en la prosa narratives, a final del segle XIX els resultats en val eren molt modestos, malgrat els esforos de Franois Renkin (1872-1906), Arthur Xhignesse (1873-1941), autor de Les pves diles (1907) i Bole-di-Gome (1912), i sobretot Henri Raveline, gran descriptor del Borinage natal. 

Durant els anys trenta i la segona  guerra mundial, es renovaren les fonts d inspiraci del moviment, amb Gabriel Bernard, que canta la misria del pays noir i Franz Dewandelaer (1909-1952), el ms dotat de la generaci, autor dels poemes liristes i contestataris Bouket tot fwait (1933), El moncea ki crexhe (1948) i Boets del nute (1935), aix com Willy Bal (1916), que segueix una lnia pagesa i cristiana, autor dels estudis lingstics Lexique du parler de Jamioulx (1949), Des ramexhnyes di powinmes, c' est,  Houpeas d' avri, ki rexhe li prum (1949),  solea des leus (1947), Pokes et djrnons (1947); i Emile Gilliard (1928), qui denuncia l hipocresia burgesa a Chmagrawes (1955), Veas d' mss (1961), Rukes di tere (1966), Li dierinne sjhon (1976); On v fizik eruni (1997), Del Ruwane  Bws Djilet (2000), i Les djos racourtixhnut (2002). Entre ells caldr destacar tamb al luxemburgus Joseph Calozet (1883-1963), considerat com al gran renovador del conte rural i auto dels poemes So l'rire di l'rdene i Les pvs djins (1912); Jean de Lathuy (1906-1980) amb Les djrdns sins voyes (1930) i Les set petchs capits (1937). Gabriel Bernard (1893-1963) amb la tragdia pastoral Flora d l holote (1949) i Auguste Laloux (1908-1976) amb el relat fantstic Li p tit Vert (1969), amb un efica s del dialecte dins l autenticitat del seu medi natural, i Les soons (1971), Mi ptit viyaedje des ans  long (1974), i Les cis do Tr (1998). D altres autors foren L. Maret (1893-?), B. Charles (1901-?), Jean Guillaume (1918-2001) amb els poemes Disk'  solea (1947), Gregnes d' awousse (1949), rzeye (1951) i Padr les houryes (2001), Lucien Mahy (mort el 1965), Henri Ptrez (1886-1967), autor de Fves do Baron d' Fleuru (1928) i les poesies L an cwarante (1940), Fleuru dins m' vikereye (1960), i Mi testamint di scrijheu (1962), F. Roland i F. Masset.  





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122214" title="Seymour Papert" nonfiltered="143" processed="143" dbindex="50156">

Seymour Papert (nascut el 1928) s un pioner de la intelligncia artificial, inventor del llenguatge de programaci LOGO el 1968. s considerat un destacat cientfic cognitiu, matemtic i educador.

Biografia.
Nascut el 1 de mar de 1928 a Pretoria, Sudfrica.

Llicenciat en Matemtiques pel Institut Tecnolgic de Massachusetts (MIT).

Seymour Papert va treballar amb el psicleg educatiu Jean Piaget a la Universitat de Ginebra entre els anys 1959 i 1963.

Fets destacats.

Aplica les teories de Piaget per a desenvolupar un llenguatge de programaci d'ordinadors anomenat Logo. Logo funciona como un instrument de treball intellectual que permet als alumnes, sobre tot als ms petits, construir els seus coneixements, resolent problemes amb els micromons de la tortuga. Logo s una tecnologia que promou el pensament lgic i matemtic. Avui es considera el Logo la primera tecnologia interactiva d'aprenentatge i de construcci del coneixement. ;
Pel seu treball amb Piaget es considerat com un dels seus ms destacats deixebles.
Creador del "Epistemology & Learning Research Group" (Grup de Recerca sobre l'Aprenentatge i l'Epistemologia) al Institut Tecnolgic de Massachusetts (MIT);
Collabora amb l'empresa LEGO en el desenvolupament d'una joguina programable en LOGO: "Lego Mindstorms".

Llibres.

La mquina de los nios. Replantearse la educacin en la era de los ordenadores (1995);
Desafo a la mente. Computadoras y Educacin (1981);
La familia conectada. Padres, hijos y computadoras (1997);

Referncies.


Enllaos externs.
Web personal de Seymour Papert en angls;
Artcles en castell i traduccions parcials dels llibres de Seymour Papert;
Fundaci LOGO (en angls);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122215" title="Hbitat" nonfiltered="144" processed="144" dbindex="50157">
Un hbitat s el lloc lloc fsic on viu un organisme, sovint caracteritzat per una forma vegetal o per una peculiaritat fsica dominant (un hbitat de llacunes o un hbitat de bosc). Pot referir-se a un rea tan gran com un oce o un desert, o a una tan petita com una roca o un tronc caigut d'un arbre. De manera general, els hbitats poden dividir-se en terrestres i aqutics i en cadascun d'ells es poden establir, al seu torn, multitud de subdivisions: aix, en l'hbitat aqutic es pot distingir entre hbitats dulceacucolas i hbitats marins, i dins d'aquests ltims entre litorals, bentnics i pelgic. Independentment de la seva extensi, l'hbitat s un rea o regi b delimitada fsicament.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122217" title="Amfiteatre de Nimes" nonfiltered="145" processed="145" dbindex="50158">
L'amfiteatre de Nimes s una construcci romana del segle I, situat a la ciutat francesa de Nimes al departament de Gard.

Va ser construt entre l'any 50 i 100, sobre el model del coliseu de Roma. L'amfiteatre t una capacitat per 25.000 espectadors repartida en quatre zones i trenta-quatre tribunes. L'amfiteatre mesura 133 m de longitud per 101 m d'ample i 21 m d'alria, i les arenes mesuren 69 per 38 m.

Possea dos pisos de 60 arcades dominats d'un tic. L'amfiteatre comptava 34 rengleres de grades.

A l'edat mitjana, l'edifici va ser utilitzat com a poble fortificat contenint dues esglsies, 220 cases, aix com una petita fortificaci.

Avui, l'amfiteatre s utilitzat per a nombrosos espectacles, en particular per les curses de braus, a les quals cal afegir el teatre i espectacles musicals. s un dels ms ben conservats del mn.

Enllaos externs.
Lloc web oficial de Nmes Arnes  ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122218" title="Asturina" nonfiltered="146" processed="146" dbindex="50159">

L'Asturina s una bandera que representa la lluita per la independncia d'Astries. Est formada per la Creu de la Victria, la mateixa que apareix en la bandera oficial d'Astries per sense l'alfa i l'omega, i una estrella vermella, de cinc puntes, dalt a l'esquerra. 

Aquesta bandera s empleada per les organitzacions nacionalistes asturianes en manifestacions i altres actes. 

Enllaos relacionats.
Nacionalisme asturi;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122220" title="Parc Nacional Tathra" nonfiltered="147" processed="147" dbindex="50160">
El Parc Nacional Tathra s un parc nacional d'Austrlia Occidental, situat a 240 km al nord de Perth. 

 Dades .
rea: 43 km;
Coordenades: 29 46  37  S 115 31  44  E;
Data de Creaci: 1970 ;
Administraci: Departament de Conservaci i terres d'Austrlia Occidental;
Categora IUCN: II;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122224" title="Esmalt (herldica)" nonfiltered="148" processed="148" dbindex="50161">
En herldica, l'esmalt s la coloraci del camper de l'escut o d'una partici determinada, o el fons d'una pea, un moble o una figura. Hi ha tres classes d'esmalts: els metalls, els colors i els folres. Es regeixen per unes regles estrictes i tradicionalment, quan no es podien representar mitjanant el color, tenien una representaci convencional mitjanant un traat de ratlles i punts.

Classes d'esmalts.
Els metalls.
N'hi ha dos: l'or i l'argent. Es representen respectivament pel color daurat i platejat, o b pel groc i el blanc quan no s possible utilitzar aquests colors metllics. 

Els colors (o les colors).
En la tradici herldica catalana n'hi ha sis, quatre de principals: atzur (blau), gules (vermell), sable (negre) i sinople (verd), i dos de menys utilitzats: ataronjat i porpra. En altres tradicions herldiques se n'usen tamb d'altres, els ms comuns dels quals sn la carnaci (o color carn), el blau celeste o el cendrs (color cendra), entre d'altres. Quan un objecte determinat es representa amb el seu color real especfic i no amb un esmalt herldic, es diu que s al natural.

Els folres.                    
Sn combinacions d'esmalts, associats d'una manera convencional i estilitzada, que recorden les antigues pells amb les quals, durant els segles XI i XII, els combatents de vegades recobrien els seus escuts per tal de reforar-los, protegir-los o decorar-los. Els ms emprats sn els vairs                        i els erminis.

Regla del contrast dels esmalts.
La regla fonamental dels esmalts herldics s que no es pot sobreposar o juxtaposar metall amb metall i color amb color. Hi ha colors, per, que sn considerats neutrals,                        com el sable, el porpra i l'ataronjat, que s que es poden combinar entre ells i amb altres colors. Sn tamb neutrals o indiferents els folres, que tamb es poden                        combinar plegats.

Aquesta regla t algunes excepcions, algunes de les quals degudes a errors dels artistes o dels heraldistes, per altres de tipificades: 
els escuts amb particions, especialment les quarterades, per tamb d'altres, en qu els quarters o particions tenien, prviament a l'organitzaci de la partici, una existncia independent (per exemple, els diferents quarters de l'escut de Barcelona);                        ;
les brisures o marques de diferenciaci; ;
els detalls petits (per exemple, llenges, ungles, corones, collars, tiges, fruits, etc.) o els embelliments o franjats (per exemple, de campanes, mitres, etc.) de les figures; ;
les peces i figures ressaltants.

Representaci dels esmalts.
Els esmalts herldics es poden representar de dues maneres: mitjanant la representaci cromtica o b segons la representaci convencional per mitj de punts i ratlles.





Representaci cromtica.
Els esmalts herldics no tenen matisos de tonalitat: tan sinople s un verd clar com un de fosc, per exemple. Pel que fa als metalls, ja s'ha esmentat abans que, per raons prctiques, l'or i l'argent s'han representat ms sovint pel groc i el blanc que pel daurat i l'argentat o platejat. El sable sempre s negre, per l'atzur i el sinople es representen, generalment, clars. Pel que fa al gules s un vermell abstracte, conceptual, tot i que actualment es tendeix a representar com un roig vermells, franc i brillant o lluent, s a dir, un vermell ben vermell. 
                       
Les tonalitats que recomana la Societat Catalana d'Herldica sn, segons el sistema internacional Pantone, les segents:
 Or: 871 U (o, en el seu defecte, el groc Process Yellow U);
 Argent: 877 U;
 Gules (vermell): Super Warm Red U;
 Atzur (blau): 298 U;
 Sinople (verd): 375 U;
 Sable (negre): Extra Black U;
 Porpra (entre morat i violeta): 245 U;
 Ataronjat: 123 U;

Representaci convencional.
Com que un gran nombre de les armories o escuts d'armes eren representades en llocs on no era factible l's de coloracions, calia trobar algun sistema convencional per representar els esmalts. 
                       
Al segle XVII, el jesuta itali Silvestre da Pietrasanta, en un llibre seu publicat el 1638, va idear un sistema de representaci dels colors. Segons aquest sistema, els metalls i colors s'han representat tradicionalment de la manera segent: 
 Or: un sembrat de petits punts.
 Argent: un camper amb absncia de qualsevol tra o marca.
 Gules: un ratllat de fines lnies verticals molt atapedes. ;
 Atzur: un ratllat de lnies, tamb fines i atapedes, per horitzontals. ;
 Sinople: un ratllat molt fi de lnies diagonals que baixen d'esquerra a dreta. ;
 Sable: un ratllat molt fi de lnies horitzontals i verticals que es creuen perpendicularment; de vegades, tamb, el camper, la pea o la figura de color sable es representen totalment negres. ;
 Porpra: un ratllat molt fi de lnies diagonals que baixen de dreta a esquerra. ;
 Ataronjat: un ratllat molt fi de lnies verticals (representaci del gules) combinat amb un sembrat de punts (representaci de l'or). Aquesta convenci deriva ja del segle XIX, en qu es van inventar nous traats per als altres esmalts ms moderns.

Els folres es representen de manera convencional pels traats o punts corresponents als esmalts que els componen. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122226" title="Marc Bernaus Cano" nonfiltered="149" processed="149" dbindex="50162">
Marc Bernaus Cano (Andorra la Vella, 2 de febrer de 1977) s un futbolist andorr actualment al Girona FC.

Trajectria.
s internacional per la selecci andorrana i marc el gol que don la primera victria oficial de tota la histria de l'equip andorr, el 13 d'octubre de 2004, jugant contra Macednia.

Actualment juga a segona divisi amb el Girona. Anteriorment havia jugat al Elx CF, Gimnstic de Tarragona i a les categories inferiors del FC Barcelona, entre d'altres equips.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122227" title="King Kong" nonfiltered="150" processed="150" dbindex="50163">

King Kong s el nom d'un gegantesc gorilla fictici, de la cultura polular contempornia, l'origen de la qual s com a personatge en una pellcula; havent aparegut en diversos films, i altres treballs, molts dels quals duen per ttol el seu propi nom, com el gran clssic del cinema de 1933, els "remakes" que es van rodar els anys 1976 i 2005 i nombroses seqeles.

 Resum .
Un equip de cinema va cap a una illa (l'illa de la calavera, "Skull Island") a la recerca d'un misteris sser anomenat Kong. A la illa descobrixen una civilitzaci perduda que segresta a l'Ann Darrow, l'actriu protagonista, per a oferir-la en sacrifici ritual a Kong, que resulta ser un enorme gorilla. 

Kong desenvolupa una extranya atracci per Ann i la defensa de l'atac de dinosaures i d'altres animals prehistrics abans de ser redut per l'expedici. Immediatament es decidir transportar al simi a Nova York, per a ser exhibit pblicament. El contacte de King Kong amb un mn que no s el seu i l'amor que sent per Ann sn el motor de gran part de la pellcula. 

 Equip de la Pelicula .

Dirigida per Merian C. Cooper i Ernest B. Schoedsack, va contar amb la collaboraci de l'expert en efectes especials Willis O'Brien (mestre i precursor de Ray Harryhausen, el "mag" de les animacions en les produccions de la Hammer britnica). 

L'actriu protagonista va ser la canadenca Fay Wray, qui va arribar a l'xit al 1928 amb "The wedding march", dirigida per l'austrac Erich Von Stroheim. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122228" title="Rubn Castro Martn" nonfiltered="151" processed="151" dbindex="50164">
Rubn Castro Martn (Las Palmas de Gran Canaria, Illes Canries; 27 de juny de 1981) s un futbolista espanyol.

Trajectria.
Comena la seva carrera professional a la UD Las Palmas. La temporada 2003/04 fou el mxim golejador de segona divisi, anotant 22 gols.

La temporada segent firm pel Deportivo de La Corua on no tingu xit.

La temporada 2006/07 la comen cedit al Racing de Santander on no dispos de minuts de joc, per al mes de desembre fou cedit al Gimnstic de Tarragona, on tingu un bon inici, marcant tres gols en els tres primers partits, per sense tenir a partir de llavors massa continutat en l'equip.

A final de temporada retorn al Deportivo de La Corunya on hi pass una temporada amb una participaci gaireb nulla.
La prxima temporada, la 2008-2009, jugar cedit a la SD Huesca.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122232" title="Ca n'Anglada" nonfiltered="152" processed="152" dbindex="50165">
Ca n'Anglada (tradicionalment ortografiat Can Anglada) s un barri de Terrassa que ocupa la meitat occidental del districte 2 o de Llevant, situat al marge dret de la riera de les Arenes. T una superfcie de 0,54 km2 i una poblaci de 13.635 habitants el 2005.

Est limitat al nord pel passeig Vint-i-dos de Juliol (l'antiga via del ferrocarril Barcelona-Manresa de la RENFE), al sud per la carretera de Montcada, a l'est per l'avinguda del Valls i a l'oest per l'avinguda de Barcelona. 

T parrquia prpia, a l'esglsia de Sant Cristfol, que sobrepassa els lmits del barri i inclou la part oriental del de la plaa de Catalunya i l'Escola Industrial. La festa major s la segona setmana de juliol.

Acull la biblioteca del Districte 2 (BD2), al carrer de Sant Cosme, inaugurada l'any 2001.

 Histria .
La masia de Ca n'Anglada, que dna nom al barri, encara es mant intacta entre els carrers de la Mare de Du del Carme i de la Mare de Du del Mar. Es tracta d'un mas del segle XV que s'aixeca en una zona rica en troballes arqueolgiques, principalment d'poca romana, entre les quals destaca la descoberta d'un sarcfag de plom del segle IV. Al costat mateix de la masia s'ala l'ermita romnica de Sant Cristfol, que dna nom tamb a la moderna parrquia del barri (1955), situada ms amunt, a la plaa de Ca n'Anglada.

La barriada, formada originriament per cases que els mateixos immigrants es van autoconstruir, es va comenar a edificar per la part central, ms enll del torrent de Can Palet (avui avinguda de Barcelona), principalment al carrer de Mossn ngel Rodamilans. A la dcada del 1950, per, ser quan el barri experimentar la seva expansi ms gran i la configuraci definitiva.

 Llocs d'inters .
Sant Cristfol de Ca n'Anglada, ermita romnica ja documentada al segle XI; edifici de nau rectangular amb una capalera tamb rectangular i una senzilla faana de porta de mig punt coronada per un campanar de cadireta. Al carrer de la Mare de Du del Mar, 49.
L'escultura Camins, d'Elisa Arimany (1992), a la plaa dels Pasos Catalans, a l'extrem sud-occidental del barri. Fou pensada especficament per a aquesta localitzaci, ja que es troba en una crulla on convergeixen diferents camins de sortida de la ciutat.

 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122246" title="Futbol al Brasil" nonfiltered="153" processed="153" dbindex="50166">
Histria.

El futbol fou introdut al Brasil pels membres de la comunitat britnica que residien al pas. A l'estat de So Paulo les primeres notcies de futbol les trobem cap el 1880 al collegi So Luiz d'Itu pels germans Robert i Willame Godding. A Jundia, Mr. Hugh va organitzar partits el 1882. Cap el 1870 un britnic anomenat John Miller que treballava a la construcci del ferrocarril a So Paulo envi el seu fill Charles William Miller a Anglaterra per a la seva educaci. All aprengu a jugar a futbol, fins i tot arrib a jugar al Corinthians F.C., un equip format per jugadors convidats de les escoles i universitats pbliques angleses. En el seu retorn al Brasil, Charles va portar amb ell la idea de desenvolupar-hi el futbol. L'any 1888 es fund el So Paulo Athletic Club, un dels primers clubs poliesportius del pas. El 1894 Charles Miller hi introdu la secci del futbol. Altres clubs pioners foren: AA Mackenzie College (1898), SC Internacional (1899), SC Germania (1899), AA Ponte Preta (1900), CA Paulistano (1900-1929), AA das Palmeiras, Paulista, SC Americano, CA Ypiranga, Campos Elyseos, SC Corinthians (1910), Guaran FC (1911), CA Internacional Santos, Santos FC (1912) i AA So Bento.

A Rio de Janeiro es jugava de manera informal al futbol des del 1875, per el veritable impulsor fou Oscar Cox el 1901. El primer partit, organitzat per iniciativa seva, fou jugat entre brasilers i membres de la colnia anglesa i acab amb empat a 1. L'encontre es jug l'1 d'agost de 1901 al camp del Rio Cricket and Athletic Association a Niteroi. El primer campionat es disput el 1906, organitzat per la Liga Metropolitana de Football, i que compt noms amb 6 participants (Bang, Botafogo, Fluminense, Football and Athletic Club (Rio), Paysand i Rio Cricket (Niteroi)). Els primers clubs foren el Fluminense (1902), Botafogo (1904), Bang (1904), Amrica de Rio (1904), Paysand, Rio Cricket, Riachuelo, Haddock Lobo, Mangueira, Andarai Niteroi, Carioca, Vila Isabel, Helenico, Brasil, River i Srio.

A Rio Grande do Sul, els primers clubs foren el SC Rio Grande (1900), EC XIV de Julho (1902, a Santana do Livramento), Grmio Porto Alegre (1903), Militar Foot-Ball Club, Football Club Riograndense (1909), Sport Club Renner (1931-1958); mentre que a l'estat de Bahia foren el 27 de Outubro (1901), EC Vitria (1899) i Internacional de Cricket, tots de Salvador.

A Minas Gerais, el 1893 es practicava el futbol a l'Instituto Granbery de Juiz de Fora, i els principals clubs a inicis de segle eren el Lusitano AC (dels portuguesos), Amrica FC (d'universitaris de classe alta), Yale AC (dels italians), Atltico Mineiro (1908), Guaran i Ipanema, tots ells a Belo Horizonte. A Paran destacarem clubs com l'Amrica, Britnia, Internacional, Coritiba, Palestra Itlia tots ells a inicis de segle, o C.A. Monte Alegre de Telemaco Borba i el Mina de Morrovelho a mitjans. A Par destaquem el Clube do Remo, el Guarany FC i la Unio Esportiva, i a Gois, els primers equips foren el Goinia EC (representant del l'elit goianesa) i l'Atltico C. Goianiense (representant del barri de Campinas).

La Confederaci Brasilera de Futbol va ser fundada el 1914. Degut a les elevades distncies dins del pas durant molts anys les principals competicions futbolstiques foren els campionats estatals, i alguns campionats inter-estatals. A diferncia del que ha succet a la majoria de pasos els campionats estatals continuen disputant-se actualment i gaudeixen de fora prestigi. L'actual Campionat brasiler de futbol va ser creat l'any 1971. Avui en dia est format per tres divisions la srie A , srie B i la srie C.

 Competicions .
 Competicions nacionals .
Campionat brasiler de futbol;
Copa brasilera de futbol;

 Competicions estatals .
Campionat carioca (Rio de Janeiro);
Campionat paulista (So Paulo);
Campionat mineiro (Minas Gerais);
Campionat gacho (Rio Grande do Sul);
Campionat brasiliense (Districte Federal del Brasil);
Campionat sul-matogrossense (Mato Grosso do Sul);
Campionat matogrossense (Mato Grosso);
Campionat goiano (Gois);
Campionat catarinense (Santa Catarina);
Campionat paranaense (Paran);
Campionat capixaba (Esprito Santo);
Campionat baiano (Bahia);
Campionat sergipano (Sergipe);
Campionat alagoano (Alagoas);
Campionat pernambucano (Pernambuco);
Campionat paraibano (Paraba);
Campionat potiguar (Rio Grande do Norte);
Campionat cearense (Cear);
Campionat piauiense (Piaui);
Campionat maranhense (Maranho);
Campionat amapaense (Amap);
Campionat paraense (Par);
Campionat amazonense (Amazonas);
Campionat acreano (Acre);
Campionat rondoniense (Rondonia);
Campionat tocantinense (Tocantins);
Campionat roraimense (Roraima);

 Competicions desaparegudes .
Torneig Roberto Gomes Pedrosa (Taa de Prata o Roberto);
Taa Brasil;
Copa dos Campees;
Supercopa de Brasil;
Torneig Rio-So Paulo;
Torneig Norte-Nordeste;
Copa Nordeste;
Copa Norte;
Copa Sul-Minas;
Copa Centro-Oeste;

Principals clubs.


Jugadors destacats.


Des de 1900
Petronilho de Brito;
Des de 1910
Henry Welfare    (ang);
Manoel Nunes-Neco;
Des de 1920
Eurico Lara;
Jaguar Becerra Vasconcelos;
Luis Gervasoni-Italia;
Fausto Dos Santos;
Arthur Friedenreich;
Lus Matoso-Feitio;
Nilo Braga;
Des de 1930
Domingos Antonio da Guia;
Romeu Pellicciari;
Lenidas da Silva;
Uriel Fernandes-Teleco;
Carlos Carvalho Leite;
Elba Padua Lima-Tim;
Waldemar da Brito;
Des de 1940
Osmar Torres-Tesourinha;
Waldemar Fime;
Danilo Alvim;
Rodolfo Bartesko-Patesko;
Heleno de Freitas;
Francisco Aramburu-Chico;
Tomaz Soares Silva Zizinho;
Jair Rosas Pinto;
Ademir Marques Menezes;

Des de 1950
Moacyr Barbosa;
Gilmar Neves dos Santos;
Djalma Santos;
Nlton Reis dos Santos;
Osvaldo Silva-Baltazar;
Jos Carlos Bauer;
Valdir Pereira-Didi;
Julio Botelho-Julinho;
Jos Macia-Pepe;
Des de 1960
Hideraldo Luiz Bellini;
Wilson da Silva-Piazza;
Jos Ely Miranda-Zito;
Grson de Oliveira Nunes;
Edson Arantes do Nascimento-Pel;
Mario Lobo Zagalo;
Edvaldo Izdio Neto-Vav;
Jos J. Altafini-Mazzola;
Amarildo Tavares Silveira;
Manoel F. Santos-Garrincha;
Evaristo de Macedo;
Des de 1970
merson Leo;
Hrcules Ruas de Brito;
Carlos Alberto Torres;
Francisco Marinho;
Luiz Edmundo Pereira;
Manoel Rezende-Nelinho;
Jos Guimaraes Dirceu;
Joao Leiva-Leivinha;
Ademir da Guia;
Roberto Rivellino;
Clodoaldo Tavares de Santana;
Roberto Oliveira-Dinamita;
Paulo Cesar Lima;
Jair Ventura Filho-Jairzinho;
Eduardo Gonalves Andrade-Tostao;

Des de 1980
Leovegildo Lins da Gama Jnior;
Carlos Vaz Leal-Branco;
Scrates Brasileiro Souza;
Arthur Antunes Coimbra-Zico;
Paulo Roberto Falco;
Antonio Carlos 'Toninho' Cerezo;
Ricardo Rogerio Alemao;
der Aleixo de Assis;
Antonio de Oliveira-Careca;
Des de 1990
Claudio Andre Taffarel;
Aldair Santos do Nascimento;
Marcos Evangelista-Caf;
Jorge de Amorim-Jorginho;
Carlos Bledorn-Dunga;
Ra Souza Vieria;
Jos Gama Oliveira-Bebeto;
Romrio de Souza Faria;
Rivaldo Vitor Borba Ferreira;
Des de 2000
Nelson de J. Silva Dida;
Roberto Carlos da Silva;
Ronaldinho de Assis Moreira;
Ricardo Izecson-Kak;
Ronaldo Luis Nazrio de Lima;
Adriano Ribeiro Leite;


Principals estadis.


 Articles relacionats .
 Confederao Brasileira de Futebol;

 Enllaos externs.
Confederaci Brasilera de Futbol;
RSSSF Brasil;



 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122247" title="Antoni Diguez Segu" nonfiltered="154" processed="154" dbindex="50167">
Antoni Josep Diguez Segu (Gandia 22 de mar de 1954)  s un poltic mallorqu del PSIB-PSOE. Ha estat diputat al Parlament Balear des de 1999.

Fou president del Parlament provisionalment des del 12 de juliol de 1999 fins el 31 de juliol del mateix any, per donar ms temps als comits dels partits PSIB, PSM, EU-Verds i UM que negociaven el pacte de govern que faria presidenta del Consell Insular de Mallorca Maria Antnia Munar (UM) i president del Govern Balear Francesc Antich (PSIB-PSOE).

En tancar-se les negociacions, Diguez fou substituit per Maximili Morales d'Uni Mallorquina, que fou el president de la cambra fins al final de legislatura, el 2003.

Des d'en ha exercit com a portaveu del Grup Parlamentari Socialista de la cambra autnoma illenca.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122263" title="Patricia Krenwinkel" nonfiltered="155" processed="155" dbindex="50168">
Patricia Krenwinkel  nascuda el 3 de desembre de 1947 va ser la tercera noia que va formar part del grup de seguidors de Charles Manson i es va veure involucrada en l'assassinat de Sharon Tate. El seu nom a la famlia era Katie.

 Biografia.

Krenwinkel va nixer a Los Angeles (Califrnia). Va estudiar a la University High School, a la Westchester High School i en un collegi catlic d'Alabama. Va coneixer a Charles Manson l'any 1967, i va dormir amb ell la primera nit que es conegueren. 

 El Cas Tate .

La nit del 9 d'agost de 1969, Manson va enviar a 4 membres de la familia Charles "Tex" Watson, Susan Atkins, Linda Kasabian i Patricia Krenwinkel. Tots ells anaren a l'antiga residncia  del productor musical Terry Melcher i assassinaren tothom qui era a la casa.

Als voltants de mitjanit, els 4 membres arribaren al jard de la casa del director de cinema Roman Polanski i de la seva dona Sharon Tate. Polanski es trobava treballant a Londres en una pellcula i va demanar a diferents amics de la parella que estiguessin amb Tate que estava embarassada de vuit mesos i mig. 

De tots els membres, Linda Kasabian va expressar el seu horror per la mort del jove i se li va ordenar vigilar els afores de la casa, mentre els altres tres hi entraven, i reunien a tots els que dormien a la casa al menjador de la residncia. En aquell moment, preguntaren qui tenia diners, i desprs de respondre afirmativament, Abigail Folger  fou portada a l'habitaci per a que buids el seu moneder. Posteriorment, tornaren tots al menjador, on augment l'agressivitat per part dels atacants. En un moment donat, Jay Sebring que era amic de Sharon Tate intent defensar-la, el qual va suposar que Charles "Tex" Watson li dispars i colpejs a la cara diferents vegades. Wojciech Frykowski i Abigail Folger aconseguiren fugir fins el jard de la casa, on foren atrapats pels seus atacants, el mateix Charles "Tex" Watson i Patricia Krenwinkel. Wojciech Frykowski va rebre 51 punyalades i dos trets, mentre que Abigail Folger va rebre 28 punyalades. Sharon Tate va romandre al menjador i va suplicar per la vida del seu fill nonat fins que va ser assassinada per Susan Atkins.

 El cas LaBianca.

La nit del 10 d'agost de 1969, tan sols una nit desprs de la mort de Tate i els seus amics, els membres de la famlia tornarien a actuar al barri de Los Angeles conegut com Los Feliz. Aquest cop Charles "Tex" Watson, Patricia Krenwinkel, Susan Atkins i Leslie Van Houten. 

Juntament amb Atkins i Van Houten, Krenwinkel apunyal 41 vegades a Rosemary LaBianca, 20 d'elles un cop la dona ja era morta. Krenwinkel fou la responsable d'escriure amb una forquilla  a la panxa de la morta la paraula "GUERRA" i desprs en sang per diferents llocs de la casa, les paraules "ALAMENT" i "MORT ALS PORCS" a les parets i "HEALTER SKELTER" a la nevera.

 Sentncia.

Susan Atkins i Patricia Krenwinkel foren condemnades per les mateixes causes, a l'igual que Charles "Tex" Watson tot i que en dates diferents degut a problemes amb l'extradici. Igualment, tots ells foren condemnats a morir. La pena capital per, fou automticament commutada el 1972 per cadena perptua, quan el tribunal superior de Califrnia va anular la pena de mort a l'estat i va commutar totes les condemnes a mort per cadena perptua. Quan es va preguntar als culpables si es penedien dels seus actes digueren que no.

Actualment, es troba reclosa a la California Institution for Women, a Califrnia, i la llibertat condicional li va ser denegada en audincia el 2004, l'any 2007 t la segent audincia.

 Enllaos Externs .
 Charlie's Family on Tripod ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122264" title="Ramon Carnicer" nonfiltered="156" processed="156" dbindex="50169">



 Ramon Carnicer i Batlle (Trrega, 1789   Madrid, 1855), msic i compositor d'pera;
 Ramon Carnicer Blanco (Villafranca del Bierzo, 1912   ), escriptor i professor de la Universitat de Barcelona, autor de Donde las Hurdes se llaman Cabrera  ;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122266" title="Ramon Carnicer i Batlle" nonfiltered="157" processed="157" dbindex="50170">

Ramon Carnicer i Batlle (Trrega, 24 d'octubre del 1789 - Madrid, 17 de mar del 1855), va ser compositor d'pera, mestre de msica i l'autor de l'himne nacional de Xile, tot i que mai va estar a Amrica.

 Biografia .
Reb els primers ensenyaments musicals de Bonaventura Feliu, mestre de capella de l'esglsia de Trrega. A l'edat de set anys ingress per oposici al cor de la catedral de la Seu d'Urgell on hi estudi orgue i composici. El 1806 es trasllad a Barcelona, on tingu per mestres l'organista i el mestre de capella de la catedral, Carles Baguer i Francesc Queralt, respectivament. s a Barcelona on entra en contacte amb les peres de Cimarosa, Paisiello, Guglielmi, Par, Mayr i Generali, experincia que li atorgar un ampli coneixement del repertori, com posteriorment revelar la seva obra operstica.

La Guerra del Francs (1808-1814) l'oblig a fugir a Ma, on treball d'organista, feu classes de cant i de piano i hi conegu l'austro-alemany Karl-Ernest Cook, deixeble de Mozart. En tornar a Barcelona, fou comissionat per la junta d'accionistes del Teatre de la Santa Creu (1815) perqu viatgs a Itlia i hi contracts la millor companyia d'pera que pogus. Carnicer apleg una formaci  amb cantants com Angelo Cantelli, Bassi, Giulio Marco Bordogni, dirigida pel mestre i compositor Prieto Generali . 

El 1818, i fins a 1820, Carnicer rellev Generali en la direcci del teatre, i es dedic a la composici. Seva s l'obertura escrita per a l'estrena a Barcelona (1818) dIl barbiere di Siviglia, de Gioacchino Rossini, elogiada pel propi autor. 

Encoratjat per l'xit creixent de les seves obres, Carnicer decideix cremar la seva producci anterior -integrada per obres religioses, himnes patritics, canons, msica de banda militar i de ball- i escriure la primera de les seves obres de maduresa, l'pera Adele di Lusignano, que va ser estrenada al Teatre de la Santa Creu de Barcelona el 15 de maig de 1819. El 1820, el compositor du a terme el seu tercer viatge a Itlia com a empresari del Teatre de la Santa Creu amb la seva missi una altra vegada no noms de buscar cantants i msics, sin tamb partitures de Rossini, Bellini i Donizetti. 

La segona pera de Carnicer, Elena e Constantino, es va estrenar el 16 de juny de 1821, i va ser rebuda tamb amb gran xit pel pblic. En la seva tercera pera, Don Giovanni Tenorio, estrenada el 20 de juny de 1822, Carnicer, partint d'un llenguatge ja clarament rossini que s connatural al seu propi estil, s'apropa al msic de Salzburg. 

A la fi del Trienni Constitucional, i segurament per les seves idees lliberals, pbliques i conegudes, Ramon Carnicer i la seva famlia s'exiliaren a Pars (1823), primer, i desprs a Londres (1826). Anys a venir, en restablir-se l'absolutisme, aquests ideals li passaren factura . 
En aquests viatges es va donar a conixer com a director i compositor. A la capital britnica, a ms de publicar-hi algunes obres importants del seu catleg com els seus Six Spanish Airs, Three Nocturnos, i Il sogno, terzettino notturno, coneix els artistes espanyols que nodrien els cercles liberals londinencs, com el professor de cant Mariano Rodrguez de Ledesma (1779-1848), el pianista Santiago de Masarnau (1805-1882), el compositor Jos Melchor Gomis (1791-1836) o els guitarristes Fernan Sors (1780-1839) i Trinidad Huerta (1803-1856).

Just quan s'estava a Londres, per la seva anomenada, el 1827 va rebre l'encrrec de compondre l'himne Nacional de Xile, amb lletra de Bernardo de Vera y Pintado (reemplaada el 1847 per una d'Eusebio Lillo, menys anti-espanyola).

Raptat pel rei absolutista.

Quan tornava a Catalunya per a reincorporar-se al Teatre de la Santa Creu, per reial ordre de Ferran VII fou forat a establir-se a Madrid per a succeir Saverio Mercadante en la direcci dels teatres de la Cort, el Teatro de la Cruz i el Teatro del Prncipe (1827). Carnicer, que tenia la famlia i la feina a Barcelona, es va resistir a l'ordre reial. Per aquest motiu fou raptat per les forces pbliques i obligat a viatjar a Madrid en qualitat de pres. La famlia s'incorpor ms tard.

 La seva arribada a Madrid permet dignificar l'estat dels teatres de msica, lluitant contra
tots els vicis instaurats en les orquestres, com tocar els instruments amb la capa posada. Pel que fa al cor del teatre, va exigir coneixements musicals i va ampliar el nombre dels seus membres.

Dirig aquests teatres set temporades completes entre els anys 1828 i 1845. En crear-se el  Conservatorio de Madrid, es feu crrec de la ctedra de composici d'aquest (1831-1854) i ms endavant en va ser nomenat director.

El febrer de 1829, Carnicer estrena Elena e Malvina, pera escrita sobre un llibret de Felice Romani que va ser ben rebuda per la crtica madrilenya. Dos anys desprs, estrena el seu Colombo al Teatre del Prncep de Madrid, i el 14 de desembre de 1832 posa per primera vegada en escena Eufemio di Messina ossia I sarraceni in Sicilia. El Divendres Sant de 1833, Carnicer dirigeix l'estrena del Stabat Mater de Rossini a l'esglsia de San Felipe
el Real de Madrid. 

A ms de diverses peres, i canons per incloure en les representacions d'peres d'altres compositors, escriv msica religiosa, peces instrumentals i diversos himnes de caire liberal, deixnt un llegat de ms de dues-centes obres. Hom el considera un dels precursors de la sarsuela i tingu per deixebles futurs compositors d'aquest gnere, com Francisco Asenjo Barbieri, Rafael Hernando Palomar i Joaqun Gaztambide y Garbayo.

Els dies 26 i 27 de novembre del 2005 es feren a Trrega unes jornades d'estudi amb el ttol Ramon Carnicer i el seu temps, en ocasi del cent cinquant aniversari de la mort del compositor . Tamb a Trrega es va constituir el 1994 la Coral Ramon Carnicer, i hom dedic un monument al compositor a la cntrica plaa del Carme (o del Pati). T dedicats carrers a Trrega, a Santiago de Xile i a altres poblacions xilenes.

 Obres .
 peres .
(S'han perdut algunes de les obres esmentades a continuaci, i noms s'en conserven referncies en documentaci de l'poca. L'atribuci de tres o quatre d'aquestes ha estat discutida per estudiosos del gnere)

 Adele di Lusignano: Melodramma semiserio (1819), pera en itali, en dos actes;
 Elena e Constantino: Dramma eroico-comico in due atti (1821, reestrenada el 2005), pera en itali, amb llibret d'Andrea Leone Tottola ;
 Il dissoluto punito, ossia Don Giovanni Tenorio (1822, reestrenada el 2006), pera en itali, en dos actes, amb llibret de Giovanni Bertati.
 Elena e Malvina (1827), pera en dos actes;
 Cristforo Colombo (1829), pera;
 Eufemia de Messina (1832), pera;
 Giglielmo Tell (1834), pera;
 Eran due or sono tre, o sea, Gli esposti (1836), pera bufa en dos actes amb llibret de Jacopo Ferretti;
 Ismalia o Morte ed amore (1838), pera en dos actes;
 Laura y Don Gonzalo (1841), pera en 4 actes. Msica atribuda a Carnicer i llibret a Manuel Bretn de los Herreros;
 Ipermestra (1843), drama en tres actes amb lletra de Pietro Metastasio. Autoria discutida;
 Lucrezia Borgia.  pera atribuda, altres autors diuen que nicament hi hauria collaborat;
 El sacristn de Toledo, pera. Es diu que noms hi hauria collaborat amb msica incidental;

 Instrumentals .
 Fantasa en mi bemol mayor, per a clarinet;
 Fantasa original para clarinete con acompaamiento de piano (1849) ;
 Gran sinfona en Re (1839);
 Meloda fantstica con acompaamiento de piano;
 Sinfona oriental;
 Solo de flauta;
 6 Sonates per a instrument de tecla ;

 Obertura (sinfona) per a l'estrena barcelonina (1818) de l'pera Il barbiere di Siviglia de Rossini ;
 Una segona obertura per a aquesta mateixa pera;

 Vocals .
 El caramba: cancin andaluza (ca. 1832), per a veu i piano o guitarra ;
 Completas Fratres a 4 v., per a 4 veus, 6 instruments, acompanyament i baix continu;
 La criada: cancin espaola (ca. 1832), per a veu, guitarra i piano;
 El currillo: cancin andaluza (ca. 1835), per a veu, guitarra i piano;
 La gitanilla (ca. 1831), can per a veu, guitarra i piano;
 Himno a los defensores de Gandesa (1838), de carcter liberal;
 Himno patrio de la Repblica de Chile  (1828);
 Himno patritico, con motivo de la publicacin del Estatuto Real (1834);
 Himno patritico el cumpleaos de la Reina Doa Isabel II (1835);
 El julepe: polo (1823), can per a veu  i guitarra;
 Misa de Rquiem (1929), per a quatre veus i orquestra, en llat. En la mort de Maria Josepa de Saxnia, tercera esposa de Ferran VII;
 Misa de Rquiem (1842), per a quatre veus i orquestra, en llat ;
 Misa solemne (entre 1806 i 1808), per a vuit veus i orquestra;
 El msico y el poeta (Los maestros de la Raboso), tonadilla a do;
 El no s, can per a veu, guitarra i piano;
 La noticia feliz: polo y seguidillas (1823), canons per a veu i piano;
 El nuevo sereni (1825), can per a veu i piano o guitarra ;
 Odas de Anacreonte (1832), text original grec d'Anacreont i traducci castellana de Jos del Castillo y Ayensa, comprn les canons per a veu i piano De si mismo, A una muchacha i Del amor y la abeja ;
 El poder de las mugeres: cancin espaola con acompaamiento de piano y guitarra (1836);
 Psalmodia que contiene todos los tonos (1818);
 Tantum Ergo;
 Tonadilla de la cantinera (1813);
 Vigilias con orquesta para las exequias de Fernando VII (1833), en llat;

 El chairo: cancin espaola cantada en la pera "El barbero de Sevilla" (1833), lletra d'Agustn Azcona;

 El seu germ, Miquel Carnicer i Batlle .
Miquel Carnicer i Batlle (Trrega, 1793 - Sevilla, 1866), guitarrista. De l'escola d'Aguado, s'establ a Sevilla i fu composicions i arranjaments per a guitarra. D'ell es conserven dues peces, Mazurka i Introduccin y Variaciones sobre un tema del "Pirata" de Bellini

 Bibliografia .
 Antoni Miralles i Mars Petita histria de Ramon Carnicer Barcelona: Editorial Mediterrnia, 2005;
 Vctor Pagn, Alfonso de Vicente Catlogo de obras de Ramn Carnicer Madrid: Fundacin Caja de Madrid, 1997;
 Dossier Ramn Carnicer publicat a la revista Scherzo nmero 64 (1992);
 Andrs Ruiz Tarazona En el II centenario de Ramn Carnicer (1789-1855) publicat a la Revista de Musicologa vol. XIII (1989);
 Juana Rodrguez Documentos del expediente de Ramn Carnicer (1830) publicat a la revista Recerca Musicolgica VIII (1988). Accessible en lnia;
 Ramon Carnicer msic: bicentenari Trrega 1789-1989 Trrega: Museu Comarcal - Arxiu Histric Comarcal, 1989;
 Federico Sopena Ibez Historia crtica del Conservatorio de Madrid Madrid: Ministerio de Educacin y Ciencia, 1976;
 Jos Subir En el centenario de un gran msico: Ramn Carnicer publicat a la Revista de Biblioteca, Archivo y Museo nm. 69 (1958) ;

 Enllaos .
 Resum biogrfic de Carnicer i anlisi i arxius de so de Laura y Don Gonzalo ;
 Biografia i fotografia ;
 Resum biogrfic ;
 Breu resum biogrfic i llista d'peres de Ramon Carnicer ;
 Plana oficial del govern de Xile relativa a l'Himne Nacional ;

 Notes .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122269" title="Josep Meli" nonfiltered="158" processed="158" dbindex="50171">


 Josep Meli Perics (1939-2000) advocat i escriptor mallorqu.
 Josep Meli Ques, advocat i periodista mallorqu fill de l'anterior.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122270" title="Sharon Tate" nonfiltered="159" processed="159" dbindex="50172">

Sharon Marie Tate (24 de gener de 1943   9 d'agost de 1969) fou una actriu estatunidenca esposa del director Roman Polanski que mor assassinada per membres de la familia Manson a la seva residncia de Beverly Hills (Califrnia, EUA).

 Biografia.

Nascuda a Dallas (Texas, EUA), Tate era filla d'un militar. A comenaments dels anys 60 comen a treballar en diferents papers en sries de televisi. Posteriorment, es feu famosa per la seva bellesa i per ser una de les promeses de Hollywood a ms a ms per els seus treballs com a model.

El 20 de gener de 1968 va contraure matrimoni amb el director de cinema Roman Polanski amb qui havia treballat a El ball dels vampirs

La nit del 9 d'agost de 1969, quan es trobava embarassada de 8 mesos i mig va ser assassinada per Susan Atkins, membre de la famlia Manson tot i les seves spliques per salvar la vida del seu fill nonat.

Filmografia.


 Enllaos externs.

  ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122272" title="Tirs Pons Pons" nonfiltered="160" processed="160" dbindex="50173">
Tirs Pons Pons (Es Mercadal, 1939) s un poltic menorqu del PSIB que fou el president del Consell Insular de Menorca entre 1983 i 1991. Estudi magisteri i fou mestre del Collegi Nacional Mixt d'es Castell. Promotor de l'Assemblea Democrtica de Menorca i fundador del Moviment Socialista Balear, d'on va sorgir el Partit Socialista de les Illes i el Moviment Socialista de Menorca, del que va ser membre del Secretariat del Consell d'Illa. Va pertnyer al Secretariat Poltic del Partit Socialista de Menorca, pel qual fou escollit senador per Menorca a les eleccions generals espanyoles de 1979. Ha participat en la creaci del Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament de les Illes, del que s membre del seu Consell Insular 

La legislatura 1987-1991 tingu Albert Moragues de vicepresident, que el succe al principi de la legislatura segent.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122275" title="Francesc Tutz Bennssar" nonfiltered="161" processed="161" dbindex="50174">
Francesc Tutz Bennssar (Ma, 1940) s un poltic menorqu de la UCD que fou el primer president del Consell Insular de Menorca: del 1979 al 1983.

Durant aquesta legislatura, tengu de vicepresident Antoni Casasnovas Franco.

Fou president del Consell General Interinsular del setembre del 1982 al maig de 1983.

El 2006 reb la Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears.






Enllaos externs.
 Breu Biografia ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122278" title="Roman Polanski" nonfiltered="162" processed="162" dbindex="50175">
 
Roman Raymond Pola ski (Pars, 8 d'agost de 1933) s un director de pellcules.

 Biografia .
Va nixer a Pars fill de pare jueu polons i de mare d'origen rus d'ascendncia familiar jueva i catlica.

La famlia Polanski abandon Frana el 1937 i durant la Segona Guerra Mundial van ser internats pels nazis en el camp de concentraci de Auschwitz on la mare de Polanski mor, per ell i el seu pare sobrevisqueren tot i que no es van tornar a trobar fins 1945.

Polanki estudi cinematografia a Polnia, concretament a la ciutat de Lodz i all conegu el prestigis director Andrew Wadja qui l'anim a seguir en la carrera cinematogrfica. Els primers films van ser curtmetratges i la seva obra ms important d'aquest perode polons s el llargmetratge un ganivet sota l'aigua de 1962 que ja va tenir una nominaci per als premis de l'acadmia nord-americana (Oscars).

A partir d'aquell moment les seves pellicules es farien al Regne Unit:  Repulsion (1965) i Cul-de-Sac (1966) i la pardia del cinema de terror Dance of the Vampires (1967) on va conixer a l'actriu emergent Sharon Tate amb qui es va casar el 1968 i que seria brutalment assassinada amb altres persones la nit del 9 d'agost de 1969 per membres de la famlia Manson. D'ella Polanski ha dit que tothom coneixia la seva gran bellesa per no tothom sabia com era de bona persona. 

El 1968 va rodar a la ciutat de Nova York als Estats Units a l'edifici on anys desprs vivia John Lennon quan va ser assassinat el film Rosemary's Baby conegut a Espanya sota el ttol de la llavor del diable que s una faula d'inspiraci satnica que ha tingut una llegenda de malastrugana. 

Chinatown el 1974 va significar un gran xit comercial. En aquesta pellcula el protagonista era l'actor Jack Nicholson. En una festa a casa d'aquest actor Polanski va ser acusat de mantenir relacions sexuals amb una noia de de 13 anys, el director va escapar d'Estats units i no hi ha pogut tornar ni tan sols per recollir l'oscar per la pellicula El pianista (2002) que va ser recollit pel seu amic Harrison Ford.

A ms de dirigir tamb ha intervingut com actor en nombroses pellcules sovint en aparicions especials conegudes en el lxic cinematogrfic com cameos. Sharon Tate tamb t una aparici espordica en La llavor del diable protagonitzada per per Mia Farrow

Estil.
Polanki s'ha especialitzat en pellcules on s'ajunten els trets psicolgiques amb els continguts violents (thrillers psicolgics), per exemple la seva versi de Macbeth destaca per la seva exposici de la violncia. Un tema recurrent s la relaci entre la vctima i l'atacant. El seu humor sovint es recrea en paisatges d'un humor negre i recorre a la tcnica de la suspensi dramtica de l'acci (suspens)com la del seu admirat Alfred Hitchcock.

Filmografia com a director.

 Zaczarowany rower (Bicicleta mgica) 1955;
 U miech z biczny (El somriure, literalment El somriure dentut) 1957;
 Rozbijemy zabaw ... (La dansa, literalment S'ha acabat el ball...) 1957 ;
 Morderstwo (L'assass, literalment Assassinat) 1957 ;
 Dwaj ludzie z szaf  (Dos homes i un guarda-roba) 1958 ;
 Gdy spadaj  anioly (Quan els ngels cauen) 1959 ;
 Gros et le maigre, Le (El gras i l'esprimatxat) 1961 ;
 Ssaki (Mamfers) 1962  ;
 N  w wodzie (Ganivet sota l'aigua o Ganivet a l'aigua) 1962 ;
 Plus belles escroqueries du monde, Les, (segment "La Rivire de Diamants") 1964 ;
 Repulsion 1965;
 Cul-de-Sac 1966;
 The Fearless Vampire Killers (o Dance of the Vampires) 1967 ;
 Rosemary's Baby 1968 ;
 Macbeth 1971 ;
 What? (o Diary of Forbidden Dreams) 1973;
 Chinatown 1974;
 Le Locataire (o The Tenant) 1976 ;
 Tess 1979 ;
 Pirates 1986 ;
 Frantic 1988 ;
 Bitter Moon 1992 ;
 Death and the Maiden (La mort i la donzella) 1994  ;
 The Ninth Gate 1999 ;
 The Pianist (El pianista) 2002 ;
 Oliver Twist 2005;
 Chacun son cinma, ou Ce petit coup au coeur quand la lumire s'teint et que le film commence 2007 (segment "Cinma Erotique");
 
Enllaos externs.



 Roman Polanski site by French writer Alexandre Tylski;
 Interview with Roman Pola ski;
 Media coverage of the Pola ski rape trial;
 interview with Samantha Geimer;
Why Polanski Lives Over There (March, 1977 Grand Jury Testimony of Pola ski's victim) from The Smoking Gun;
The Guardian profile: Roman Pola ski ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122281" title="Antoni Cirerol Thoms" nonfiltered="163" processed="163" dbindex="50177">
Antoni Cirerol Thoms (Palma, 27 d'agost de 1926) fou el primer president del Parlament de les Illes Balears amb el partit Aliana Popular i exerc aquest crrec del 1983 fins el 1987 durant la I legislatura.

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 3.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122283" title="Haemimont Games" nonfiltered="164" processed="164" dbindex="50178">
Haemimont Games s una empresa blgara que desenvolupa videojocs. Els seus videojocs principals sn d'estratgia i histria medieval com, per exemple, les sagues Imperivm, Tzar o els actuals Glory of the Roman Empire, Celtic Kings entre d'altres.

 Histria .

L'empresa es va fundar el setembre de 1997 a Sofia i l'any 2000 va firmar un acord important amb FX Interactive per crear jocs com  a l'octubre de 2002, Imperivm 2: la Conquista de Hispania el 2003, Imperivm 3: las Grandes Batallas de Roma el 2004 i Tzar el 2003.

 Enllaos externs .

 Web oficial de Haemimont Games;
 MobyGames de Haemimont;
 Entrevista amb Haemimont Games del 2005 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122284" title="Consell General Interinsular" nonfiltered="165" processed="165" dbindex="50179">
El Consell General Interinsular (CGI) fou un rgan preautonmic de les Illes Balears, precedent de l'actual Govern de les Illes Balears. Es va constituir en el Castell de Bellver de Palma el 28 de juliol de 1978 amb els membres de l'Assemblea de Parlamentaris de les Illes Balears, i va desaparixer l'1 de mar de 1983 amb l'entrada en vigor de l'Estatut d'autonomia de 1983.

Regulaci.

El Consell General Interinsular va ser creat pel Reial decret-llei 18/1978, de 13 de juny, que va instaurar el rgim preautonmic a les Illes Balears, al mateix temps que establia els consells insulars com a rgans d'autogovern de cada illa. Poc desprs, la Llei 39/1978, de 17 de juliol, d'eleccions locals, va definir l'elecci dels seus membres. Aquesta darrera norma seria desenvolupada pel Reial decret 119/1979, de 26 de gener, que regulava les eleccions dels consells insulars.

Membres.

D'acord amb el Reial decret 18/1978, transitriament -i fins la celebraci de les eleccions  de 3 d'abril de 1979- els membres del CGI foren quinze, elegits pels parlamentaris insulars, i amb un mnim de tres per illa. A partir de la Llei 39/1978, els membres passaren a ser vint-i-quatre: dotze per Mallorca, sis per Menorca, i sis per Eivissa i Formentera, tots ells elegits pels corresponents consells insulars.

Organitzaci.

La Llei d'eleccions locals va estructurar el Consell General Interinsular amb un president, triat entre els seus membres, i amb un rgan collegiat, anomenat Comissi de Govern, format per un nombre no superior a la cinquena part del total dels seus components, i integrat de forma proporcional a la representaci de cada partit poltic dins el CGI.

En foren els presidents el mallorqu Jeroni Albert (1979-1982) i el menorqu Francesc Tutz (setembre 1982- maig 1983), ambds de la UCD.

Competncies.

Per ser les Illes Balears un territori uniprovincial, en virtut del Reial decret 119/1979 el CGI va assumir les funcions fins aleshores desenvolupades per la Diputaci provincial, que desaparegu desprs de celebrar-se les eleccions de 3 d'abril de 1979. Al marge d'aix, a partir de 1979 l'Estat traspass al CGI diverses  competncies mitjanant decrets de transferncies. A la vegada, el CGI deleg en els consells insulars algunes d'aquestes, i per aix la disposici transitria novena (cinquena desprs de la reforma de 1999) de l'Estatut d'autonomia de 1983 manava que, un cop en vigor, la comunitat autnoma havia de respectar les competncies que els consells insulars haguessin rebut del CGI.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122285" title="Declaraci dels Drets de l'Home i del Ciutad" nonfiltered="166" processed="166" dbindex="50180">

La Declaraci dels Drets de l'Home i del Ciutad (en francs: La Dclaration des droits de l'homme et du citoyen) s un dels documents fonamentals de la Revoluci Francesa.

Aquesta declaraci defineix un conjunt de drets individuals i collectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constituci.

Les fonts o influncies d'aquest text es troben sobretot en els pensadors de la Illustraci francesa especialment Rousseau i Montesquieu i la Declaraci d'Independncia d'Estats Units de 1776.

Malgrat el seu carcter d'universalitat no inclou les dones (malgrat els intents posteriors d'aplicaci) reconeixent la condici de ciutadania noms als homes. Aquest fet provoc diverses reaccions entre les dones revolucionries de l'poca que havien posat en la Revoluci Francesa les seves esperances per arribar a l'igualtat de drets amb els homes. Un exemple d'aquesta situaci el trobem a la Declaraci dels Drets de la Dona i de la Ciutadana d'Olympe de Gouges. 

La Declaraci dels Drets de l'Home i del Ciutad tampoc propugna abolir l'esclavatge. Malgrat aquestes importants mancances, s considerada com un instrument precursor dels drets humans. Actualment els seus principis sn de valor constitucional en la repblica francesa.


Enllaos externs.
The Declaration of the Rights of Man and of the Citizen ;
Dclaration des droits de l'homme et du citoyen ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122290" title="Cosme Vidal Juan" nonfiltered="167" processed="167" dbindex="50181">
Cosme Vidal Juan (Eivissa, 1930 - Eivissa, 14 de juny de 2001) fou un poltic eivissenc que fou el primer president del Consell Insular d'Eivissa i Formentera.

Fou elegit president el 19 d'abril de 1979 i ostent el crrec fins el 1987.

Com a conseqncia de la seva no elecci com a candidat el 1987 a presidir el Consell Insular, es present a les eleccions del 1991 sota les sigles de Federaci d'Independents d'Eivissa i Formentera, obtingu un esc i rest a l'oposici. A la segent lesgislatura, per, no pogu revalidar aquest esc i es retir de la vida poltica.






Referncies.
 Notcia de la seva mort;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122293" title="Les Arenes" nonfiltered="168" processed="168" dbindex="50182">

 Les Arenes, nucli de poblaci del municipi de Castellar del Valls, vora el santuari de Santa Maria de les Arenes.
 Les Arenes   la Grpia   Can Montllor, barri de la ciutat de Terrassa.
 La platja de les Arenes, al terme municipal de Valncia.
 La riera de les Arenes, al Valls Occidental, tributria del Llobregat a travs de la riera de Rub.
 Sant Lloren de les Arenes, poble del municipi de Foix, al Baix Empord.
 L'esglsia de Sant Lloren de les Arenes, mostra d'art romnic.
 Sant Rom de les Arenes, esglsia romnica del municipi de Foix.
 Sant Sebasti de les Arenes, esglsia romnica del municipi de Foix.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122295" title="Plataforma per la Llengua" nonfiltered="169" processed="169" dbindex="50183">

La Plataforma per la Llengua s una entitat nascuda l'any 1993 que alhora engloba diverses associacions i persones amb un objectiu com: garantir la presncia de ple dret de la llengua catalana en tots els mbits i a tot el territori de llengua catalana. Defensa que el catal ha de ser la llengua com dels catalans, el vehicle transmissor de comunicaci sigui quina sigui la seva primera llengua. La seva publicaci s'anomena "La Corbella" i s de periodicitat semestral. 

Actualment est avalada per un consell consultiu format per Salvador Cards, Jordi Font, Josep Maria Lpez Llav, Albert Manent, Isidor Mar, Flix Mart, Jordi Porta, Jordi Snchez, Josep Maria Terricabras, Miquel Sellars, Vicen Villatoro, Joan Triad, Isabel-Clara Sim, i Miquel Strubell, i del qual tamb en va formar part el desaparegut Francesc Ferrer i Girons.

Objectius.
Les seves lnies generals de treball segueixen tres vies principals: 

 Denunciar i respondre a les agressions a la qual s sotms el catal.
 Normalitzar camps concrets, a base de campanyes que incideixen directament en mbits molt delimitats.
 Pressionar i exigir una nova legislaci en matria lingstica.

L'entitat t voluntat de representar la societat civil i de reactivar-la en el mn de l'activisme lingstic. Segons la Plataforma, el benestar de la llengua catalana s una responsabilitat que no es pot delegar als governants ni a les administracions pbliques. La societat civil ha de tenir un paper principal en la reclamaci i el restabliment dels drets lingstics, les demandes de la societat civil sn la mesura ms efectiva per pressionar el govern i els grans empresaris perqu adoptin poltiques lingstiques coherents amb la realitat lingstica catalana. 

Enllaos externs.
 Plataforma per la Llengua;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122304" title="Pla (desambiguaci)" nonfiltered="170" processed="170" dbindex="50184">


 Cinema:
 Un pla s l'espai escnic que capta l'objectiu de la cmera des que s'inicia la filmaci fins que es det.

 Geografia:
 Mas d'en Pla, entitat de poblaci del municipi de Manresa, al Bages.
 El Pla, entitat de poblaci del municipi de Cabanes, a l'Alt Empord.
 El Pla, entitat de poblaci del municipi de Lli de Vall, al Valls Oriental.
 El Pla, entitat de poblaci del municipi de Prats i Sansor, a la Baixa Cerdanya.
 El Pla, entitat de poblaci del municipi de Sant Antoni de Vilamajor, al Valls Oriental.
 El Pla, venat del municipi de Sant Pere de Vilamajor, al Valls Oriental.
 El Pla, entitat de poblaci del municipi de Santa Susanna, al Maresme.
 Pla d'Amunt, entitat de poblaci del municipi d'Angls, a la Selva.
 Pla d'Avall, entitat de poblaci del municipi d'Angls, a la Selva.
 El pla de Bages, plana de la Catalunya central que compta amb una denominaci d'origen per als vins que s'hi produeixen.
 El Pla de Baix, entitat de poblaci del municipi de Mai de Montcal, a la Garrotxa.
 El Pla de Baix, entitat de poblaci del municipi de Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa.
 El Pla de Baix, entitat de poblaci del municipi de Sant Juli de Ramis, al Girons.
 Pla de Bess, nom que va rebre el municipi de Sant Adri de Bess, al Barcelons, durant la guerra civil espanyola.
 El Pla del Bon Reps, barri de la ciutat d'Alacant.
 El Pla de les Botxes, entitat de poblaci del municipi de Castellbell i el Vilar, al Bages.
 El Pla de la Bruguera, entitat de poblaci del municipi de Castellar del Valls, al Valls Occidental.
 El Pla del Bugant, venat del municipi de Llambilles, al Girons.
 El Pla de Can Migrat, entitat de poblaci del municipi de Collbat, al Baix Llobregat.
 El Pla del Castell, entitat de poblaci del municipi de Collbat, al Baix Llobregat.
 El Pla de Dalt, entitat de poblaci del municipi de Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa.
 El Pla de les Eres, barri de Xal, a la Marina Alta.
 El Pla de l'Ermita, entitat de poblaci del municipi de la Vall de Bo, a l'Alta Ribagora.
 El Pla d'Escarp, entitat de poblaci del municipi de Massalcoreig, al Segri.
 El Pla de l'Estany, comarca de Catalunya.
 El Pla de la Font, entitat de poblaci del municipi de Gimenells i el Pla de la Font, al Segri.
 El Pla de la Font, entitat de poblaci del municipi de Vidreres, a la Selva.
 El pla de Girona, plana de Catalunya que pivota al voltant de la ciutat de Girona.
 El Pla de Grassetes, entitat de poblaci del municipi de Santa Maria d'Ol, al Bages.
 El Pla de l'Horta, partida del municipi de Xal, a la Marina Alta.
 El Pla de Mallorca, comarca de l'illa de Mallorca, els municipis de la qual formen la Mancomunitat Pla de Mallorca.
 El Pla de Manlleu, entitat de poblaci del municipi d'Aiguamrcia, a l'Alt Camp.
 El Pla de la Masia, entitat de poblaci del municipi d'dena, a l'Anoia.
 El Pla Moret, entitat de poblaci del municipi de Llinars del Valls, al Valls Oriental.
 El Pla de Palau, plaa de Barcelona.
 El Pla del Plag, entitat de poblaci pertanyent als municipis d'Olesa de Bonesvalls (Alt Peneds) i Vallirana (Baix Llobregat).
 El Pla del Peneds, municipi de l'Alt Peneds.
 El Pla de Petracos, antic poblat morisc del municipi de Castell de Castells, a la Marina Alta.
 El Pla de la Pona, entitat de poblaci del municipi de Torrefarrera, al Segri.
 El Pla de Quart, comarca histrica del Pas Valenci.
 El Pla del Remei, barri de la ciutat de Valncia.
 El Pla del Remei, entitat de poblaci del municipi de Santa Maria de Palautordera, al Valls Oriental.
 El Pla del Remei, barri de la ciutat de Vic, a Osona.
 El Pla de Requena, nom amb qu tamb es coneix la comarca valenciana de la Plana d'Utiel.
 El Pla de Roldors, entitat de poblaci del municipi de Marganell, al Bages.
 El Pla de les Roques, entitat de poblaci del municipi de Castellbell i el Vilar, al Bages.
 El Pla dels Roures, entitat de poblaci del municipi de Lladurs, al Solsons.
 El Pla de Rubi, entitat de poblaci del municipi de Rubi, a l'Alt Anoia.
 El Pla de Sant Josep, partida del municipi d'Elx, al Baix Vinalop.
 El Pla de Santa Maria, municipi de l'Alt Camp.
 El Pla de Sant Tirs, entitat de poblaci del municipi de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell.
 El Pla d'en Satlle, entitat de poblaci del municipi de Vilajuga, a l'Alt Empord.
 El Pla de la Squia, avinguda de Xal, a la Marina Alta.
 El Pla del Temple, entitat de poblaci del municipi de Santa Maria de Palautordera, al Valls Oriental.
 El Pla d'Urgell, comarca de Catalunya.
 Torre del Pla, entitat de poblaci del municipi d'Elx, al Baix Vinalop, tamb coneguda amb el nom de Torrellano.

 Geometria:
 El pla s un dels elements bsics de la geometria plana.

 Literatura:
 Un personatge pla s aquell que t sempre les mateixes caracterstiques i no evoluciona al llarg de la narraci.
 El premi Josep Pla de narrativa, un dels premis ms prestigiosos de la literatura catalana.

 Matemtiques:
 El pla complex s el pla format per un eix de nombres reals i un de nombres imaginaris.

 Personatges:
 Albert Pla (1966) cantautor sabadellenc.
 Josep Pla: (1897-1981) escriptor empordans. T un premi literari de narrativa dedicat a la seva memria.
 Joan Pla, escriptor valenci d'Artana.
 Joan Ignasi Pla i Dur: (1959) poltic atzenet, militant del PSPV.

 Viticultura:
 La Denominaci d'Origen Pla de Bages, una de les denominacions d'origen de vins de Catalunya.
 La Denominaci d'Origen Pla i Llevant, una de les denominacions d'origen de vins de Mallorca.

 Altres:
 Un pla s un projecte de planificaci per a la millora poltica, econmica, social, ambiental, d'infraestructures, etc. Exemples: el pla Marshall, el pla Ibarretxe, el pla Delta, el pla territorial general de Catalunya, el Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN), el pla Bolvar 2000...
 El pla de l'eclptica s el pla geomtric que cont l'rbita de la Terra.
 Un pla inclinat s una porci de sl que forma un cert angle amb l'horitzontal sense arribar a ser vertical.
Pla (llenguatge audiovisual);

Vegeu tamb.
Plana (desambiguaci);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122308" title="El Pla de Baix" nonfiltered="171" processed="171" dbindex="50185">

 Geografia:
 El Pla de Baix, entitat de poblaci del municipi de Mai de Montcal, a la Garrotxa.
 El Pla de Baix, entitat de poblaci del municipi de Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa.
 El Pla de Baix, entitat de poblaci del municipi de Sant Juli de Ramis, al Girons.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122312" title="Democrcia directa" nonfiltered="172" processed="172" dbindex="50186">
La democrcia directa s una forma de democrcia en la qual els ciutadans poden participar directament en el procs de presa de decisions poltiques. Alguns sistemes proposats donen a la gent poders legislatius i executius, encara que la majoria de sistemes existents permeten la participaci noms en el procs legislatiu.

La democrcia directa en la seva forma tradicional s el govern del poble mitjanant referndums. La ciutadania t dret a aprovar o vetar lleis, aix com a retirar el suport a un representant (si s que el sistema t representants) en qualsevol moment.

La democrcia directa, en un sentit modern, consta de tres pilars concrets:
 la iniciativa popular;
 el referndum;
 la revocaci de crrecs electes;

Sussa s el millor exemple de sistema poltic modern basat en la democrcia directa, ja que posseeix els dos primers pilars tant a nivell local com federal. En els ltims 120 anys ms de 240 iniciatives han estat votades en referndum, encara que la ciutadania s'ha comportat de forma conservadora, aprovant-se noms un 10% de totes les iniciatives. A ms, algunes vegades s'ha optat per iniciatives que sn reescrites pel govern.

Un altre exemple important sn els Estats Units, on malgrat no existir democrcia directa a nivell federal, ms de la meitat dels estats (i molts municipis) permeten que els ciutadans promoguin la votaci d'iniciatives, i la gran majoria dels estats compten amb iniciatives o referndums.

En relaci amb aquest concepte tenim el de democrcia electrnica, que relaciona els mecanismes de la democrcia directa amb l's d'Internet i d'altres tecnologies de la comunicaci.

 Histria .

La democrcia directa fou experimentada per primer cop a l'antiga democracia atenesa (comenant el 508 aC). Aquesta experincia dur aproximadament dos segles, durant els quals el poder recai en una assemblea en qu hi havia tots els ciutadans barons, els crrecs pblics eren elegits per sorteig, i un representant elegit per l'assemblea s'encarregava de liderar l'exrcit de la ciutat (i era anomenat estratega).

Les restrictives condicions per ser considerat ciutad (noms els barons ho eren), i per tant poder participar en la vida poltica de la ciutat, aix com la mida reduda de la ciutat-estat d'Atenes en aquell temps (entorn de les 300.000 persones) minimitzaven les dificultats logstiques inherents a aquesta forma de govern.

Tamb cal tenir en compte la histria romana, en la qual els ciutadans realitzaven i aprovaven les lleis, que va comenar entorn a 449 aC i va durar aproximadament quatre segles, fins i tot la mort de Juli Csar el 44 aC, encara que molts historiadors posen el final de la Repblica romana l'any 43 aC, amb l'aprovaci d'una llei anomenada Lex Titia. Segons alguns historiadors, el fet que els ciutadans tinguessin el protagonisme de fer les lleis va ser un factor important que va contribuir a l'apogeu de Roma i de la civilitzaci grecoromana.

Desprs d'aquests antecedents llunyans en el temps, aquesta forma de govern ha estat molt poc utilitzada (alguns governs l'han implementat en part des de llavors, per no fins al nivell de l'antiga Atenes). Les democrcies modernes generalment funcionen mitjanant representants elegits pels ciutadans, el que es coneix com democrcia representativa.

L'era moderna de la democrcia directa va comenar a les ciutats de Sussa al segle XIII. El 1847, els sussos van afegir el referndum estatutari a la seva constituci. Aviat van pensar que tenir noms el poder de vetar les lleis que produa el Parlament no era suficient, i aix el 1891 van afegir la iniciativa d'esmena constitucional. Les batalles poltiques susses des de llavors han ofert al mn una experincia important en la posada en prctica d'aquest tipus d'iniciatives.

Molts moviments poltics al mn busquen l'evoluci des de l'actual sistema de democrcia representativa, vigent en la majoria de democrcies modernes, cap a algun tipus de democrcia directa o de democrcia deliberativa (basada en la presa de decisions consensuades ms que en la simple regla de la majoria).

 Avantatges i desavantatges .

L'objecci ms important que se sol atribuir a la democrcia directa es refereix a la seva practicitat i eficincia. Decidir sobre tots o gaireb tots els temes d'importncia pblica mitjanant referndums pot ser lent i costs, i pot provocar en els ciutadans apatia i fatiga. Els defensors actuals de la democrcia directa solen suggerir que la democrcia electrnica (amb eines com els wikis, els frums o la televisi) pot palliar aquests problemes. Un altre desavantatge que s'esgrimeix s la possibilitat de desembocar en la demaggia.

Tamb ho s el fet que les preguntes han de ser curtes, amb una resposta de si o no, els votants podrien elegir poltiques incoherents. Per exemple, una majoria podria votar a favor de reduir els impostos mentre una majoria podria votar tamb per un increment de la despesa pblica en educaci. La resposta comuna a aquesta crtica s que el problema de les decisions inconsistents no s exclusiu d'aquesta forma de democrcia.

Tractant de limitar la popularitat i el calat social que els principis de la democrcia directa podrien provocar de forma natural, els governants i partidaris de principis democrtics ms estrictes solen invocar termes com el "govern de les masses" per exacerbar la tendncia natural que tenen els ciutadans a tenir por del que pot ocrrer si els seus conciutadans prenguessin decisions directes sobre una part important de les poltiques pbliques, especialment referent a les seves llibertats civils fonamentals.

Alguns estudiosos utilitzen el terme democrcia semidirecta per descriure sistemes de democrcia directa que compten amb mecanismes per protegir les llibertats civils aix com per protegir els interessos de les minories de la majoria. Tanmateix, ja que la democrcia directa sol funcionar sempre d'aquesta forma, la necessitat de l'esmentat terme no s del tot clara.

 La posada en prctica de la democrcia directa sol traduir-se en un procs de confrontaci, en el que la ciutadania discuteix i elegeix dues opcions definides per experts. Aquest procs es caracteritza per una falta de deliberaci orientada cap al consens. Per aquesta ra, la democrcia directa s'associa ms que res amb poltiques d'esquerra o de dreta, o almenys aix es dedueix de l'anlisi de qui defensa moltes iniciatives legislatives en els estats d'Estats Units que les permeten. De tota manera s important subratllar que qualsevol decisi resultant d'una d'aquestes iniciatives ha de respectar la constituci del pas corresponent, el que normalment impedeix que es deroguin llibertats civils.

El model canadenc d'assemblea de ciutadans esquiva molts dels desavantatges de la democrcia directa a travs d'un procs basat en la deliberaci i el consens, bastant diferent del caracteritzat per les iniciatives i els referndums.

En diverses parts del mn hi ha propostes d'aplicaci de democrcia directa; a Espanya, Democrcia Directa Activa i a l'Uruguai, Democrcia Directa Informatitzada.

 La democrcia directa des de l'esquerra .

En els ltims anys han anat apareixent moviments d'esquerra que defensen un model de democrcia directa que vagi substituint a la democrcia representativa. Aquest model de democrcia directa estaria basat no noms en la celebraci de referndums per a la presa de decisions importants concretes, sin que preveu a ms la instauraci de mecanismes com assemblees de barris o pressupostos participatius on la ciutadania tingui un paper ms actiu a la presa de decisions. La democrcia directa seria una forma ms aprofundida de democrcia participativa.

Vegeu tamb.
Anarquisme

 Enllaos externs .
L exprience dmocratique s un projecte de democrcia directa a gran escala.
Le projet de Brainstorming National web canadenca.
  IRI Initiative and Referendum Institute club de reflexi sobre la democrcia directa a Europa.
  Centre d'tudes et de documentation sur la dmocratie directe de l'Universit de Genve.
  ADELS Association pour la Dmocratie et l'Education Locale et Sociale treballs sobre la democrcia participativa dins les collectivitats territorials.
  "Dmocratie directe", el llibre de Jos Verhulst, a descarregar gratutament;
Parlement un projecte de democrcia directa per internet, pel model de frum o llista de difussi moderat pel vot.
Pgina del partit Democracia Directa Activa;
Democracia Directa Informatizada, DDI Pgina del moviment a Uruguay;
Tecnologas del Consenso Asaig de  J. M. Garca Rey;
Emancipacin Ciudadana Proposta de democrcia directa per a Espanya;
Democracia Directa Digital (D3) Moviment anti-partits des d'Espanya;
MAS Democracia Collectiu pro-defensa de la democrcia directa (Espanya);
blog Democracia Directa Blog Democracia Directa (Argentina);







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122313" title="Joan Brudieu" nonfiltered="173" processed="173" dbindex="50187">


Joan Brudieu, nascut cap el 1520 a la dicesi de Llemotges i mort a la Seu d'Urgell el 1591, s considerat un dels millors msics de tot el Renaixement catal. 

Biografia.

Malgrat el seu origen llemos es pot considerar com a catal, ja que les poques dades biogrfiques que s'han trobat d'ell el situen a Catalunya, on hi arriba de molt petit.

Des del 1539 fou cantor de la catedral de la Seu d'Urgell on el van ordenar sacerdot el 1546. El 1548 el nomenen mestre de capella de per vida. Al 1550 viatj al seu pas natal per adquirir instruments per la capella.

El 1577 es retira a Balaguer, per al cap d'un any el trobem com a mestre de capella a Santa Maria del Mar de Barcelona, crrec que abandonar al cap de poc temps, sembla que per problemes de salut. El 1579 torna a la Seu d'Urgell, on restar fins a la seva mort, substitut per, durant un curt perode de temps, per Rafael Coma.

Obra.

Brudieu s'incorpora molt rpid a la vida i cultura catalana, fins al punt de qu potser no hi ha cap altre autor d'aquella poca que, com ell, incorpori tan ntimament a la seva msica l'essncia de les tonades populars o que s'identifiqui tan intensament amb algun dels poetes catalans.

La seva producci s fora original respecte als msics catalans de la seva poca. Va compondre diverses sries de madrigals, molts d'ells amb text d'Ausis March, publicats a Barcelona el 1585. Aquests madrigals sn una mostra inequvoca del seu geni temperamental, de la seva extremada sensibilitat i cultura, i del seu mestrvol domini del llenguatge polifnic.

Tamb va compondre una missa de difunts, que s la nica del seu temps en l'mbit dels Pasos Catalans. L'obra de Brudieu que t un carcter ms popular sn els Goigs de Nostra Dona, publicats conjuntament amb els madrigals. Sn variacions polifniques i contrapuntstiques de la melodia tradicional, diferents a cada estrofa.

El madrigal V de Brudieu L'Amor y la Magestad utilitza el mateix text que van fer servir Mateu Fletxa el Vell i el seu nebot, Mateu Fletxa el Jove per a l'ensalada que porta el nom de Las Caas. Per aix, malgrat estar classificat com a madrigal, aquesta composici participa de moltes de les caracterstiques d'aquest subgnere tan popular a la msica del renaixement hispnic.

Aquestes sn les niques obres que coneixem perqu foren publicades a Barcelona el 1585, per e ben segur que en va escriure moltes ms. 

 Edicions modernes .
Casas, Jordi (edici crtica) Madrigal I. Goigs de Nostra Dona. Dinsic Edicions Musicals, Barcelona 1998;
Pedrell, F. i Angls H. (Edici crtica i transcripci) Madrigals i la Missa de Difunts d'en Brudieu. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1921.
Quetgles Pons, T. (Edici musicolgica) Madrigals - Joan Brudieu (3 vol.) Ed. Trit, Barcelona 2001-2;

 Bibliografia .
Querol, M. Contribuci d'Higini Angles al coneixement e la polifonia profana espanyola Recerca Musicolgica IX-X. Barcelona 1989-90 ;

 Discografia .
Cant d'amor: Madrigals de Joan Brudieu. Carles Magraner i la Capella de Ministres. Tabalet Estudis, Valncia, 1997;

Referncies.


 Enllaos externs.
Goigs de Nostra Dona;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122314" title="Temporada 1961 de Frmula 1" nonfiltered="174" processed="174" dbindex="50188">




Resultats de la Frmula 1 a la temporada 1961. 

 Sistema de puntuaci .

S  adjudicaven punts als sis primers llocs (9, 6, 4, 3, 2 i 1). Ja no es donen punts per la volta ms rpida. Pel recompte  final del campionat nomes es tenien en comte els cinc millors resultats dels vuit possibles. 

Tamb es puntuable pel Campionat del mn de constructors.

 Curses .




 Posici final del Campionat de constructors de 1961 .




 Posici final  del Campionat de pilots de 1961 .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122316" title="Forces Armades Revolucionries de Colmbia" nonfiltered="175" processed="175" dbindex="50189">

Las Forces Armades Revolucionares de Colmbia sn una organitzaci terrorista de Colmbia.

El juny de 1964, el combatents comunistes fugits vers les muntanyes de Marquetlia, Riochiquitos i El Pato, crearen l 'anomenat Bloc Sud, constitut oficialment el 20 de juliol de 1964 i que fou el primer grup terrorist organitzat del Partit Comunista de Colmbia i embri de les Forces Armades terroristes de Colmbia. El 5 de maig de 1966, la segona conferncia del Bloc Sud oficialitz la formaci de les Forces Armades Revolucionries de Colmbia.

A la setena conferncia del 4 al 14 de maig de 1982 les FARC es convertiren en Exrcit del Poble (FARC). El 28 de maig de 1984, desprs d'una reuni dels lders dels 27 fronts i de l'Estat Major, s'establ un alto el foc, com a part dels acords signats amb el govern de Belisario Betancourt (acords de cessament del foc, treva i pau, coneguts com els Acords de La Uribe). Alhora, les FARC llanaren com proposta la creaci d'un nou moviment poltic: Union Patriotica (UP). La treva es va trencar el 1985 desprs de les matances fetes per paramilitars contra membres de la UP. El 1987 les FARC, l'ELN i l'M-19 van formar la Coordinadora Guerrillera Simn Bolivar.  El 9 de desembre de 1990, dia de les eleccions per a la constituent, l'exrcit, sense prvia declaratria de guerra, va llanar un gegant operatiu contra Casa Verde, seu del Secretariat Nacional de les FARC, per va fracassar. 

Fruit dels acords poltics fou la desmobilitzaci de diversos grups armats colombians prcticament sense contrapartides,  el 1991, procs en el qual no van participar les FARC. El 1991, desprs de les desmobilitzacions dels grups guerrillers menors, la Coordinadora Guerrillera Simn Bolivar va comenar una srie de negociacions amb l'estat. El 3 de juny de 1991 es va reiniciar el dileg entre la Coordinadora i el govern, en territori veneol i desprs mexic. La guerra no es va aturar. El procs de negociaci amb les FARC i l'ELN es va trencar el 1993 i la Coordinadora va desaparixer. El 1998 els acords amb el govern crearen les zones de distensi (zones lliures de presncia militar) on els guerrillers assumiren de facto l'administraci. En els anys noranta les FARC disposaven de uns deu mil combatents, organitzats en 70 fronts distributs en tot el pas. El 2002 es va posar fi a les zones de distensi quant les FARC tenien uns vint mil homes en armes. Des llavors les hostilitats de baixa intensitat han continuat.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122318" title="Alyscamps" nonfiltered="176" processed="176" dbindex="50190">

Els Alyscamps s una necrpolis pagana i cristiana de la ciutat d'Arle.

De manera inicial, de l'poca romana a l'edat mitjana, els Alyscamps han estat una necrpoli pagana i desprs cristiana situada a l'entrada sud-est de la ciutat d'Arle sobre la via Aurlia, s a dir fora de la ciutat com la majoria de les necrpolis romanes.

Des de la fi del segle IV, els Alyscamps i el cementiri de Trinquetaille deuen la seva celebritat al mrtir de Genest, sant arlesi, decapitat el 303. Al fil dels segles aquest lloc es fa tan fams que nombroses persones desitgen ser-hi enterrades, a semblana dels bisbes d'Arle. Els cadvers baixaven pel curs del Roine sobre petits vaixells per ser-hi inhumats, s'hi adjuntava una suma de diners per remunerar els arlesians que s'encarregaven d'aquests treballs.

Dels segles XI a XIII, aquest cementiri conegut de tota la cristiandat, s'enriqueix de nombroses esglsies com la de sant Honorat, erigida com a resultat de la cessi d'una part de l'indret a la poderosa Abadia de sant Victor de Marsella. Els Alyscamps esdevenen llavors el punt de sortida del pelegrinatge de Compostela per als pelegrins provenals. Tanmateix, el 1152, la transferncia de les relquies de sant Trfim a la catedral de sant Esteve (a partir de llavors de sant Trfim), en el centre de la ciutat, li pren una part del seu prestigi.

A partir del Renaixement, els prelats, senyors i reis roben els sarcfags ms ben esculpits per enriquir les seves colleccions. Un vaixell aix encarregat s'hauria enfonsat al Roine cap a la fi del segle XVI a alada de pont de sant Esperit.

En el transcurs del segle XVI aquest barri s objecte d'una primera transformaci amb la construcci del canal de Craponne que alimenta d'aigua la Crau, entre Durance i Roine.

 Ms recentment, al segle XIX, els Alyscamps han estat profundament modificats en el moment de la construcci de la via frria Pars-Li-Marsella (1848).

Aquest lloc, pintat per Van Gogh i Gauguin, ha esdevingut amb el temps un nou barri d'Arle.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122320" title="Vctor Manuel II d'Itlia" nonfiltered="177" processed="177" dbindex="50191">

Vctor Manuel II de Sardenya o Vctor Manuel II d'Itlia ( Tor, Regne de Sardenya-Piemont 1820 - Roma, Itlia 1878 ) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1849 i 1860. A partir del 1981 fou el nou rei d'Itlia grcies a la unificaci de la pennsula Itlica impulsada per ell.

Orgens familiars.
Va nixer el 14 de mar de 1820 a la ciutat de Tor, caital del Regne de Sardenya-Piemont, sent el fill primognit del rei Carles Albert I de Sardenya i l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria-Toscana. Fou nt per via paterna del prncep Carles Manuel de Savoia-Carignano i de la princesa Maria Cristina de Saxnia mentre que per via materna era nt del gran duc Ferran III de Toscana i de la princesa Llusa de Borb-Dues Siclies.

Npcies i descendents.
El dia 12 d'abril de 1842 contragu matrimoni a la localitat piemontesa de Stupinigi amb l'arxiduquessa Adelaida d'ustria, filla de l'arxiduc Rainier d'ustria i de la princesa Elisabet de Savoia-Carignano. D'aquesta uni nasqueren:

 SAR la princesa Clotilde d'Itlia, nascuda el 1843 a Tor i morta el 1911 a  Moncalieri. Es cas el 1859 a Tor amb el prncep Napole Josep Bonapart.

 SM el rei Humbert I d'Itlia, nat a Tor el 1844 i assassinat el 1900 a Monza. Es cas amb la princesa Margarida de Savoia-Gnova.

 SAR el prncep Amadeu d'Itlia, nat el 1845 a Tor i mort el 1890 a la mateixa localitat. Es cas el 1867 a Tor amb l'aristcrata italiana, Maria Victria del Pozzo, princesa de la Cisterna. L'any 1888 es torn a casar, aquest cop amb la princesa Maria Leticia Bonapart.

 SAR el prncep Oddone d'Itlia, duc de Montferrato, nat el 1847 a Tor i mort el 1866 a Gnova.

 SAR la princesa Maria Pia d'Itlia, nada el 1847 a Tor i morta el 1911 a Stupinigi. Es cas el 1862 a Lisboa amb el rei Llus I de Portugal.

 SAR el prncep Carles Albert de Savoia, duc de Chablais, nat el 1851 a Moncalieri i mort el 1854 a Stupinigi.

 SAR el prncep Vctor Manuel de Savoia, comte de Gnova, nat el 1855 a Tor i mort pocs mesos desprs a la capital piemontesa.

El dia 7 de novembre de 1869, desprs de catorze anys de la mort de la seva primera muller, Vctor Manuel contragu matrimoni a Roma amb la comtessa Rosa Teresa Vercellana. D'aquesta uni nasqueren:
Vittoria Guerrieri (1848-1905);
Manuel Albert Guerrieri (1851-1894), comte de Mirafiori i Fontanafredda;

Ascens al tron.
El 23 de mar de 1849 es feu amb el poder grcies a l'abdicaci voluntria del rei Carles Albert I de Sardenya, que es retir del poder a conseqncia d'una delicada salut.

Guerra de Crimea.

De mar a mar de 1854 a 1856 es desenvolup la Guerra de Crimea, que es considerada la primera guerra moderna pels nombrosos canvis tcnics que s'introduren. El conflicte enfornt a l'Imperi Rus contra Frana, el Regne Unit i l'Imperi Otom essent la principal causa de disputa l'annexi territorial de Rssia de diversos territoris pertanyents a l'Imperi Otom. En aquesta guerra, el Piemont don suport poltic i militar a l'aliana contrria a Rssia. D'aquesta manera, el rei de Sardenya s'assegur el suport diplomtic de les potncies contrries a Rssia en un futur prxim.

Durant el Congrs de Pars pel qual es conclogueren les hostilitats, el comte de Cavour realitz una trobada diplomtica secreta amb l'emperador Napole III de Frana per la qual s'acord una trobada futura. La nova trobada tingu lloc a Plombieres l'any 1858; en aquesta s'hi acord que l'ajuda diplomtica i militar de Frana en una possible guerra en contra d'ustria pel domini de Mil i Vencia seria compensat pel Piemont amb els enclavaments de Nia i Savoia.

La unificaci italiana.



Amb el suport de Frana, l'any 1859 el Regne de Sardenya declar la guerra a l'Imperi austrac. S'iniciava aix, un breu perode d'hostilitats militars amb les quals s'unificaria polticament la pennsula Itlica. Una lliga francopiemontesa s'enfront a ustria a la Batalla de Solferino i sort guanyadora. Parallelament una negociaci diplomtica entre Frana i ustria a l'esquena del Regne de Sardenya acordaren en el Tractat de Villafranca que ustria nicament cediria al Piemont la provncia de la Llombardia i que Frana no donaria suport a cap nova iniciativa militar provinent dels piemontesos.

Ara b, el desacord piemonts amb el Tractat de Villafranca fu que iniciessin una nova campanya militar orientada no cap a ustria sin cap als estats satllits d'aquesta pas al centre de la pennsula. Al llarg de 1859 s'unirien al Regne de Sardenya els territoris del Ducat de Parma, del Ducat de Mdena i del Gran Ducat de Toscana aix com diverses provncies dels Estats Pontificis. Una nova campanya iniciada per Garibaldi el 1860 conclogu el 1861 amb l'annexi del Regne de les Dues Siclies. 

L'any 1866 un acord secret amb Prssia fu que en el marc de la Guerra austroprussiana, els piemontesos declaressin la guerra a ustria a Itlia pel control de Vencia. Malgrat que els piemontesos foren clarament derrotats a la Batalla de Custoza, el resultat global de la guerra conced el territori de Vencia als piemontesos. Anys desprs, el 1870, en el marc de la Guerra francoprussiana, Vctor Manuel ocup els Estats Pontificis establint aix la capital a Roma. El 1871 es don per acabada la unificaci italiana.

Mort.
Vctor Manuel II mor a la ciutat de Roma, capital del nou regne, el 9 de gener de 1878 a l'edat de 58 anys. Tot i el seu desig de ser enterrat a la Baslica de Superga el seu fill Humbert I d'Itlia, i sota els desigs de la ciutat de Roma, enterr les seves restes al Pante de Roma.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122323" title="Las Palmas de Gran Canaria" nonfiltered="178" processed="178" dbindex="50192">

Las Palmas de Gran Canaria s un municipi espanyol de la provncia de Las Palmas, a les Illes Canries.

Est situat al nord-est de l'illa de Gran Canria i s la capital de l'illa i de la provncia, i juntament amb Santa Cruz de Tenerife, s la capital de la comunitat autnoma de Canries. Amb 381.123 habitants el 2008, s la ciutat ms poblada de l'arxiplag.

 Personatges illustres .
 Benito Prez Galds, novellista.
 Juan Negrn, metge i president del govern republic espanyol.
 Juan Len y Castillo, enginyer. ;
 Agustn Millares Sall, poeta.
 Alfredo Kraus, tenor.
 Nstor Martn Fernndez de la Torre, pintor.
 Manolo Vieira, humorista.
 Cristina Mara del Pino Segura, "Pinito del Oro", trapezista.
 Martn Chirino, escultor.
 Jos Castellano Santana, "Pepe Monagas", humorista.
 Jess Arencibia, pintor.
 Javier Bardem, actor.
 Antonia San Juan, actriz.
 Manuel Millares Sall (Manolo Millares), pintor.
 Sergio Rivero, cantant.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122325" title="Temporada 1962 de Frmula 1" nonfiltered="179" processed="179" dbindex="50193">




Resultats de la Frmula 1 a la temporada 1962. 


 Sistema de puntuaci .

S  adjudicaven punts als sis primers llocs (9, 6, 4, 3, 2 i 1). Ja no es donen punts per la volta ms rpida. Pel recompte  final del campionat nomes es tenien en comte els cinc millors resultats dels nou possibles. 

Tamb es puntuable pel Campionat del mn de constructors.


 Curses .



 Posici final del Campionat de constructors de 1962 .




 Posici final  del Campionat de pilots de 1962 .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122326" title="Batalla de Custoza" nonfiltered="180" processed="180" dbindex="50194">
La Batalla de Custoza tingu lloc el dia 24 de juny de 1866 a la provncia austraca de Vencia, a les proximitats de la ciutat de Verona. La guerra es desenvolup en el marc de la Guerra austroprussiana. 

L'exrcit austrac comandat per l'arxiduc Albert d'ustria s'enfront a l'exrcit piemonts dirigit per Alfonso Ferrero la Marmora i Enrico Cialdini. Malgrat la superioritat fsica de l'exrcit piemonts, l'exrcit austrac fou clarament el vencedor de la batalla de Custoza. 

Ara b, el resultat de les batalles entre els exrcit prussians i austracs favorables als primers, feren que els italians obtinguessin la provncia de Vencia com a compensaci de guerra.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122332" title="Flores de vila" nonfiltered="181" processed="181" dbindex="50195">

Flores de vila s una poblaci espanyola situada a la Comunitat Autnoma de Castella i Lle (provncia d'vila), a la comarca de la Moraa, partit judicial d'Arvalo. Est situat a 898 m d'alada, latitud 40,9346, longitud -5,0782.

Poblaci, segons dades oficials de l'Instituto Nacional de Estadstica del 2004, es composa de 211 homes i 190 dones.


 Toponmia .
Flores de vila tamb ha rebut altres noms al llarg de la histria. Noms, no obstant, no tant afortunats com l'actual, ja que va rebre tamb el nom de Vellacos i Porquerizas en diferents poques.



 Monuments del poble .



L'esglsia de Santa Mara del Castillo, construda sobre una ermita anterior d'origen mudjar. 
T tres naus, la central de doble amplada que les laterals i amb ms alada.



Cal destacar el retaule major, d'igual alada i amplada que la nau central, ja que s una obra renaixentista del s. XVI amb pintures de Diego de Rosales.



Hi ha un cenotafi (monument sepulcral que s'erigeix en memria d'un personatge important, per que no en cont les despulles), amb mosaics de Sevilla i Talavera (s. XVI), a un dels laterals de l'esglsia. Aquest cenotafi es coneix com el "Hombre de Piedra".

 Economia .
Els pilars principals de l'economia sn la ramaderia i l'agricultura.

 Geografia .

Prop del poble, es troba La Atalaya, un tur (935 m) des del que es pot veure la comarca de La Moraa, i en l'horitz les provncies de Valladolid i Salamanca i fins i tot les serres del Sistema Central. 

A prop del poble de Flores de vila passa el riu Trabancos, que s un riu estacional.

 Demografia .











Font: Institut Nacional d'Estadstica ()



 Festes locals .
Les festes locals de Flores de vila se celebren el dia 27 de juny, dia del seu patr San Zoilo. 
El 16 d'agost tamb se celebra San Roque.

 Enllaos externs .
Fotos del poble;
Web de Flores de vila;
Pgina de l'Ajuntament;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122333" title="Canal Sur 2" nonfiltered="182" processed="182" dbindex="50196">


Canal Sur 2 s la segona cadena de televisi pblica d'Andalusia, el qual el seu primer dia d'emissi el 5 de juny de 1998.
Amb el Canal 2 Andaluca, la oferta televisiva de la RTVA es va dividir, on es va quedar Canal Sur com una televisi de carcter general i entreteniment, mentrestant Canal 2 Andaluca es centraria ms en una programaci cultural i divulgativa, amb una especial atenci a las franges infantils i esportives.

 Histria .
La cadena va nixer el 5 de juny de 1998 amb l'objectiu de divesificar la oferta autonmica andalusa dins el panorama televisiu.
Aix, aquesta cadena, que als seus inicis comptava amb unes unes 18 hores diries d'emissi, des de les 9 del mat fins a les 2 de la nit, es va dirigir a un pblic ms juvenil i de mitjana edat, amb programes documentals, informatius, infantils, etc.

 Canal 2 a l'actualitat .
A l'actualitat el programa insgnia de la cadena s "La banda", dirigit a un pblic infantil i amb una durada de 5 hores i d'emissi diria. Aix s, cal dir que els caps de setmana la duraci del programa s'escura.
Altres programes d'inters que emet la cadena sn "Espacio Protegido", "Tododeporte", "La noche al da", "Telenoticias", "Telesigno", "Retratos" (documental de carcter autobiogrfic), "A caballo", entre d'altres.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de Canal Sur;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122335" title="Primer Ministre de Portugal" nonfiltered="183" processed="183" dbindex="50198">
El Primer Ministre de Portugal s el Cap de govern de la Repblica de Portugal.

Regne de Portugal (1834-1910).




Primera Repblica de Portugal (1910-1926).




Segona Repblica Portuguesa "Ditadura Nacional" (1926-1932).




Segona Repblica Portuguesa "Estado Novo" (1932-1974).




Tercera Repblica Portuguesa (1974-actualitat).




Vegeu tamb.
Rei de Portugal;
President de Portugal;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122337" title="Nonsense Club" nonfiltered="184" processed="184" dbindex="50200">
El Nonsense Club o Club de l'absurd era un club satric i escandals fundat al voltant de 1750, entorn a l'escola de Westminster, a la Gran Bretanya. 

Els seus membres van incloure els poetes com Charles Churchill i Robert Lloyd, el parodista Bonnell Thornton, el poeta de la naturalesa William Cowper, i el dramaturg George Colman. A algunes de les reunions de grup sembla que hi va assistir tamb William Hogarth. El club va fomentar algunes de les discussions poltiques ms importants del seu temps. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122338" title="Harold Clayton Urey" nonfiltered="185" processed="185" dbindex="50201">


Harold Clayton Urey ( Walkerton, EUA 1893 - La Jolla 1981 ) fou un qumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1934.

Biografia.
Va nixer el 29 d'abril de 1893 a la poblaci de Walkerton, situada a l'estat nord-americ d'Indiana. Desprs d'un curt perode d'aprenentatge va obtenir el 1917 el ttol de zoologia a la Universitat de Montana, i posteriorment entr a treballar a la companyia qumica Barrett de Filadlfia. Durant la Primera Guerra Mundial es va dedicar a la investigaci, continuant desprs els seus estudis a la Universitat de Califrnia, on es va doctorar en qumica l'any 1923. Entre 1923 i 1924 va estudiar fsica atmica amb Niels Bohr a la Universitat de Copenhaguen, on es concentr en l'estructura de l'tom a l'Institut per a la Fsica Terica de Copenhagen. 

Entre 1919 i 1924 fou professor de qumica a la Universitat de Montana, entre 1924 i 1929 a la Universitat John Hopkins, entre 1934 i 1945 a la Universitat de Columbia, i entre 1945 i 1957 a la Universitat d'Oxford. El 1958 fou nomenat professor de la Universitat de Califrnia, a San Diego

Va morir el 5 de gener de 1981 a la ciutat de La Jolla, situada a l'estat de Califrnia.

Recerca cientfica.
Els seus treballs es van centrar inicialment en l'allament dels istops pesats de l'hidrogen, oxigen, nitrogen, carboni i sofre. El 1934 fou guardonat en 1934 amb el Premi Nobel de Qumica per l'obtenci del deuteri, anomenat tamb hidrogen pesat, i l'allament de l'aigua pesada (xid de deuteri, D-2O). 

En el transcurs de la Segona Guerra Mundial va dirigir, a la Universitat de Columbia, el grup d'investigaci sobre mtodes de separaci de l'istop de l'urani, O-235, O-238, i la producci d'aigua pesada. Va contribuir, aix mateix, al desenvolupament de la bomba d'hidrogen durant el Projecte Manhattan. Finalitzades aquestes investigacions, va desenvolupar una gran activitat dintre del grup de cientfics atmics que sollicitaven el control internacional de l'energia atmica. 

Es va dedicar tamb a realitzar investigacions sobre geofsica, el problema de l'origen del Sistema Solar i sobre paleontologia. L'any 1966 va rebre la Medalla d'Or de la Reial Societat Astronmica. 

Reconeixements.
En honor seu s'anomenaren el crter Urey sobre la superfcie de la Lluna aix com l'asteroide (4716) Urey descobert el 30 d'octubre de 1989 per Schelte J. Bus.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1934;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122340" title="Gynerium" nonfiltered="186" processed="186" dbindex="50202">


Gynerium s un gnere de plantes de la famlia de les pocies.

Espcies.
(vegeu-ne  a )

Enllaos externs.
Pgina de la GRIN sobre el gnere .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122341" title="Flaix TV" nonfiltered="187" processed="187" dbindex="50203">

Flaix TV era un canal de televisi local de Barcelona impulsada el 2001 pels periodistes Miquel Calada i Carles Cun amb la participaci d'mnium Cultural. En un principi, Flaix TV era propietat del Grup Flaix i Mediapro a parts iguals. 

En el seu moment de mxima difusi, Flaix TV disposava de llicncies de televisi local a Barcelona, Girona, Lleida, Mallorca, Manresa, Perpiny i Tarragona.

El 2004, en un acord amb el Grup God, propietari de City TV, Flaix TV es va desfer de les llicncies de Tarragona, Lleida i Girona a canvi de gestionar un canal del mltiplex privat nacional pertanyent a Emissions Digitals de Catalunya.

L'agost de 2005, i desprs de l'aval del Consell Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya va autoritzar la compra per part del grup Vocento del 75% de Flaix TV, cadena que es va integrar a la seva xarxa de televisions locals amb el nom d'Urbe TV. En aquesta transacci es va adquirir la llicncia d'emissi, i es va transferir el personal del canal, per no la programaci ni la marca Flaix TV, que continua sent propietat del Grup Flaix.

Aquest canal va deixar d'emetre en analgic el mes de setembre de 2005, per es preveu que a partir del juny de 2008 emeti un canal musical dins el mltiplex d'EDC.

 Continguts .
La programaci del canal, orientada a un pblic jove, estava centrada en videoclips, reportatges de msica, moda i esports d'aventura. La programaci, principalment de producci prpia, s'emetia ntegrament en catal.
 Referncies .

 Enllaos externs .
 Entrevista a Miquel Calada;
 Flaix TV ser Urbe TV;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122342" title="Molnia" nonfiltered="188" processed="188" dbindex="50204">


Molinia sn un gnere de plantes de la tribu Arundnia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122351" title="Gzip" nonfiltered="189" processed="189" dbindex="50205">


gzip (abreviaci de GNU Zip) s un programari lliure GNU de compressi de dades, que substitueix al programa compress d'UNIX. gzip es va crear per Jean-loup Gailly i Mark Adler, i el 31 d'octubre de 1992 n'aparegu la versi 0.1, i el febrer de 1993 la versi 1.0 .

gzip es basa en l'algoritme DEFLATE, que s una combinaci del LZ77 i el Huffman. DEFLATE es va desenvolupar com a resposta a les patents que van cobrir LZW i d'altres algoritmes de compressi i limitaven l's del compress.

No s'ha de confondre el gzip amb el Zip ja que no sn compatibles. gzip no arxiva fitxers, noms els comprimeix. A causa d'aix tot sovint s'utilitza conjuntament amb alguna eina per arxivar (popularment tar).

Per a facilitar el desenvolupament del programari que requeria algorismes de compressi, els mateixos autors de gzip, crearen la llibreria zlib, aquesta llibreria, suporta el format de fitxers gzip i la compressi DEFLATE. s molt utilitzada perqu s petita, eficient i molt verstil. Des de finals dels noranta s'ha produt algun moviment de gzip a bzip2 que sovint produeix arxius ms petits tot i que s ms lent.

El format de compressi zlib, l'algoritme DEFLATE i el format gzip van ser estandaritzats com a RFC 1950, RFC 1951 i RFC 1952 respectivament.

Normalment, l'extensi dels arxius gzipats s .gz. El programari d'Unix sovint es distribueix en fitxers amb extensi .tar.gz o .tgz, anomenats tarballs. Sn fitxers empaquetats amb tar i comprimits amb gzip. Es poden descomprimir amb l'ordre gzip -d fitxer.tar.gz o desempaquetar amb tar -xzf arxiu.tar.gz. Avui en dia, cada vegada es distribueix ms i ms programari en arxius fitxer.tar.bz2 a causa de les avantatges de la compressi bzip2.

 Enllaos externs .
 Win-gz 1.2 Entorn de compressi gzip per a Windows.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122352" title="Teatre Nacional de Catalunya" nonfiltered="190" processed="190" dbindex="50206">

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) s un teatre pblic creat pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La seva construcci es va iniciar al 1991 seguint el disseny de l'arquitecte Ricardo Bofill, autor d'aquest edifici. El 12 de novembre de 1996 es va estrenar en ell la primera obra, que va ser "ngels a Amrica" de Tony Kushner, sota la direcci de Josep Maria Flotats. Des de llavors es porten a terme a les seves tres sales (Sala Gran, Sala Petita i Sala Tallers) una programaci regular, amb espectacles de tot tipus, fonamentalment en catal.

Enllaos externs.
Web del Teatre Nacional de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122353" title="Frdric Joliot-Curie" nonfiltered="191" processed="191" dbindex="50207">


Jean Frdric Joliot-Curie ( Pars, Frana 1900 - d. 1958 ) fou un fsic, qumic i professor universitari francs guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1935.

Biografia.
Va nixer el 19 de mar de 1900 a la ciutat de Pars. Va estudiar a l'Escola Superior de Fsica i Qumica de la Vila de Pars, on es llicenci en fsica. El 1925 fou nomenat assistent personal de Marie Curie a l'Institut Curie de Pars. L'any segent es cas amb Irne Joliot-Curie, filla de Marie i Pierre Curie, de la qual adopt el seu cognom. A instncies de Marie realitz es doctor en cincies.

Membre de l'Acadmia Francesa de Cincies, el 1937 fou nomenat professor al Collge de France, crrec que ostent fins el 1956 quan, a la mort de la seva esposa, ocup la ctedra de fsica que aquesta tenia a La Sorbona de Pars. 

Va morir el 14 d'agost de 1958 a la ciutat de Pars.

Recerca cientfica.

Al costat de la seva esposa va iniciar la seva recerca en el camp de la fsica nuclear i cercant l'estructura de l'tom, en particular en l'estructura i projecci del nucli i que fou fonamental pel posterior descobriment del neutr i la radioactivitat artificial. El 1935 ambds cientfics foren guardonats amb el Premi Nobel de Qumica pels seus treballs en la sntesi de nous elements radiactius.

Durant la seva estada al Collge de France treball en les reaccions en cadena i els requisits per a la construcci encertada d'un reactor nuclear que utilitzs la fissi nuclear controlada per a generar energia mitjanant l's d'urani i aigua pesant. 

Durant la invasi nazi a Frana Joliot, membre actiu del Partit Comunista Francs, va prendre part activa en favor de la Resistncia francesa. En acabar la Segona Guerra Mundial fou nomenat director del Centre National de la Recherche Scientifique (Centre Nacional de Recerca Cientfica, CNRS), esdevenint el primer comissari del Govern francs per l'Energia Atmica. El 1948 va supervisar la construcci del primer reactor atmic francs. 

L'any 1955 fou un dels 11 intellectuals que signaren el manifest Russell-Einstein que instava a buscar solucions pacfiques als conflictes internacionals existents en aquells moments enmig de la Guerra Freda.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Joliot sobre la superfcie de la Lluna.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1935;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122359" title="Abadia de Montmajor" nonfiltered="192" processed="192" dbindex="50208">
L'abadia de Montmajor s un conjunt monstic situat sobre el mont Ararat a alguns quilmetres d'Arle al departament de les Boques del Roine (Frana).

Histria.

Construda a mitans del segle X sobre una roca envoltada d'aiguamolls per monjos benedictins, la petita abadia de sant Pere estn rpidament la seva influncia sobre Arle i la Provena grcies a una vasta xarxa de priorats (fins a cinquanta-sis al segle XIII) i al pelegrinatge de la Santa Creu, fundat el 1019, que obtenia nombrosos fidels a la regi.

Al segle XI esdev la necrpoli dels comtes de Provena.

El conjunt de Montmajour est compost d'una ermita (segle XI), d'un monestir de tipus medieval (segle XII), d'una talaia (segle XIV) i d'un monestir clssic (comenament segle XVIII).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122362" title="Repressi franquista" nonfiltered="193" processed="193" dbindex="50209">
La repressi franquista va tenir desenes de milers de vctimes mortals durant la guerra civil i el perode de postguerra fins a la mort del general Franco (1936-1975).

 Vctimes .
Manuel Carrasco i Formiguera;
Llus Companys i Jover;
Joan Peir i Belis;
Llus Sol Padr;
 ...

 Enllaos externs .

Associaci per a la Recuperaci  de la Memria Histrica de Catalunya;

Els crims franquistes contra la humanitat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122365" title="Arancn" nonfiltered="194" processed="194" dbindex="50210">

Arancn s un municipi de la provncia de Sria a Castella i Lle. Es troba a 18 km al est de la ciutat de Sria, capital de la provncia.El municipi inclou a banda del propi Arancn les localitats de:  Tozalmoro, Calderuela, Nieva de Calderuela, Omeaca i Cortos.

 Situaci .
Limita al nord amb Suellacabras i Narros, a l'oest amb Aldehuela de Periez, al sud amb Candilichera, Cabrejas del Campo i Almenar de Soria i a l'est amb Tajahuerce i Aldealpozo. L'agricultura cerealista s fora important a l'economia del municipi. 

 Demografia .







 Administraci .
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122369" title="Repressi a la reraguarda republicana" nonfiltered="195" processed="195" dbindex="50211">
La repressi republicana, entesa per l'exercida tant pel govern de la Repblica Espanyola com per diversos grups poltics (principalment CNT-FAI i PSUC), va tenir desenes de milers de vctimes mortals a la reraguarda durant la guerra civil del 1936-1939, gran part de les quals a Catalunya. 

Aquesta repressi va ser parallela a la repressi franquista, de manera que es troben casos de vctimes perseguides pels dos bndols, el ms conegut dels quals s el de Manuel Carrasco i Formiguera.

 Enllaos externs .
 La Guerra Civil: la repressi a la reraguarda de Catalunya;
Notas sobre la represin del POUM en la zona republicana Fundaci Andreu Nin;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122373" title="Literatura per pas o llengua" nonfiltered="196" processed="196" dbindex="50212">
Aquesta s una llista de literatura, classificada per pas, idioma, o grup cultural.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122376" title="Cmera trmica" nonfiltered="197" processed="197" dbindex="50213">

Una cmera trmica s un dispositiu CCD capa de detectar l'espectre electromagntic infraroig proper. 

En comptes del rang de 450 750 nanmetres aquestes cmeres poden operar amb longituds d'ona tan llargues com 14,000 nm (14m).

Tipus.

Refrigerades.

Empren semiconductors extics, que es troben al buit i refrigerats, cosa que n'incrementa la sensibilitat i resoluci, i en dificulta la portabilitat.

S'empren refredant a temperatures del rang des de 4 K fins a 110 K, sent 80 K el ms com, sense aquesta refrigeraci el sensor es destruiria

No refigerades.

S'estabilitzen utilitzant l'electrnica, funcionant a temperatura ambient. No obstant aix la vida til d'aquests equips es veu reduda comparada amb els dispositius destinats a llum visible, a causa de la llarga longitud d'ona a la qual operen. S'estima que aquests sensors operen fins a un mxim tpic de 8000 hores. 

 Aplicacions de les cmeres trmiques . 

Originalment van ser desenvolupades per a s militar a la guerra de Corea. Les cmeres van anar arrivant a altres camps tals com la medicina o l'arqueologia. Ms recentment, la reducci de preus ha emps a les cmeres de visi infraroja a camps tan variats com ptica avanada, programari per a millorar les caracterstiques de les cmeres. 

Les aplicacions inclouen: 

 Militars i policials per a detecci d'objectius i adquisici de dades. ;
 Seguretat i antiterrorisme ;
 Manteniment predictiu (detecci primerenca de fallades tant mecnics com elctrics) ;
 Control de processos ;
 Detecci o anlisi d'incendis ;
 Inspecci de terres;
 Auditoria d'allants acstics. ;
 Inspecci de murs ;
 Medicina i diagnsis ;
 Anlisis no destructivus. ;
 Test de qualitat en entorns de producci ;
 Detecci de polluci;

Especificacions. 
Les especificacions dels sensors d'infrarojos inclouen: 
 Numero de pxels ;
 Sensibilitat espectroal ;
 Vida til del sensor. ;
 MRTD ;
 Camp de visi ;
 Rang dinmic ;
 Potncia d'entrada ;
 Massa i volum;

 Thermograf Entrenament i certificaci . 

Infraspection Institute ;


 Recursos de termografia . 
IRINFO.ORG - Guia de termografa ;
BuildScanIR Network - Providing expert advice, training, support, and services to infrared thermographers;

 Fabricants de cmeres termogrfiques . 

Poland.
 VIGO System  ;

France. 
 CEDIP Infrared Systems  ;
 SOFRADIR  ;
 Thales Group ;

Germany. 
 IRCAM GmbH ;
 JENOPTIK Laser, Optik, Systeme GmbH  ;
 Thermosensorik GmbH  ;

UK. 
 Thermoteknix Systems Ltd  ;
 SELEX Sensors and Airborne Systems ;
 Thales Group ;

USA. 
 BAE Systems Inc.  ;
 DRS Technologies ;
 FLIR Systems  ;
 Fluke Corporation  ;
 IRCON, Inc.  ;
 OptoTherm, Inc. ;
 Palmer Wahl Instruments  ;
 Raytheon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122378" title="Ensalada" nonfiltered="198" processed="198" dbindex="50215">

L'ensalada s una composici musical polifnica, d'estil madrigalesc formada d'elements heterogenis. s de carcter festiu i humorstic, lligat en general amb la temtica nadalenca, en el text literari de la qual -i d'aqu el seu nom- s'hi barrejaven diversos idiomes, i que en el transcurs del seu discurs musical tot d'un plegat canviava d'estil, donant aix un marcat carcter de joc al desenvolupament de l'obra.

s una mena de qudlibet, un tipus d'obra de miscellnia de la fi de l'edat mitjana conreada a Alemanya. Va ser molt popular a la pennsula Ibrica durant el Renaixement, especialment el segle XVI. L'ensalada va ser concebuda per a diversi dels cortesans i va assolir gran fama a les festes reials.

 Definici .

La denominaci es deu als elements heterogenis que la integren. Existeix una definici del segle XVI donada per Sebastian de Covarrubias que defineix l'ensalada com un gnere de canons que tenen diferents metres i sn com a centons recollits de diversos autors. 

Juan Daz Rengifo, autor tamb de finals del segle XVI, dna la mateixa idea de varietat a la seva Arte Potica: Composici de cobles entre les quals es barregen totes les diferncies de metres, no noms espanyols, per d'altres llenges, sense ordre d'uns als altres, a la voluntat del poeta; i segons la varietat de la lletra va canviant la msica. 

s per aix que, ja al segle XX, Higini Angls defineix l'ensalada com un gnere qudlibet en el que diverses canons estan inserides dins un teixit contrapuntstic que s original del compositor, malgrat que moltes de les melodies tractades estan extretes del repertori popular. 

 Caracterstiques musicals .

Com suggereix el seu nom, l'ensalada s un gnere polifnic on es barregen diversos tipus de formes i textures musicals: 
 Religioses, com per exemple fragments de msica litrgica.
 Profanes, com ara villancets, romanos o canons populars.
 Homofonia.
 Contrapunt.
 Polifonia, amb un nombre de veus  variable, ;
 Elements cmics, pics, seriosos o irnics. ;
Els seus texts es caracteritzen per barrejar diverses lnies argumentals i amb freqncia tamb es barregen diverses llenges, com a castell, catal, itali, francs, portugus o llat. Tamb solen incloure generalment onomatopeies.

 Compositors .

Mateu Fletxa el Vell representa el punt culminant en el desenvolupament, fins el punt que sovint se'l considera el creador de l'ensalada perqu s ell qui li dna una forma caracterstica i la converteix en un subgnere molt clarament diferenciat de la resta de composicions de l'poca.

Altres compositors rellevants d'ensalades  varen ser Pere Alberc i Vila, Bartomeu Crceres, Mateu Fletxa el Jove i Joan Brudieu.

 Obres .

Les ensalades ms antigues que es conserven es troben al Cancionero de Palacio, sent probablement Una montaa pasando, atribuda a Garcimuz, la ms antiga que es coneix. Al mateix canoner tenim dues ensalades ms compostes per Francisco de Pealosa.

De Mateu Fletxa el Vell, el compositor d'ensalades ms important, sabem que va escriure almenys onze ensalades, tot i que se n'han conservat deu, sis d'elles completes. Vuit d'elles van ser publicades el 1581 a Praga pel seu nebot Mateu Fletxa el jove, en un llibre anomenat Les ensalades de Flecha. A la mateixa publicaci, inclou dues ensalades compostes per ell mateix, una per Bartomeu Crceres, una altra per F. Chacn i dues ms compostes per Pere Alberch Vila. Tamb ha arribat fins a nosaltres una altra ensalada annima al Canoner de Medinaceli titulada Salgan damas galanes. A ms de les ensalades ja citades, se sap que n'existiren ms de 20 que no han sobreviscut.

Es poden destacar les segents ensalades de Mateu Fletxa el Vell:
 , . Mostra l'alegria pel naixement de Jess.
. Anomenada aix perqu acaba amb un dileg imitant el parlar dels negres que habitaven a la pennsula Ibrica el segle XVI.
. Representa una justa medieval entre Llucifer i Adam. Hi apareixen gran quantitat d'onomatopeies prpies d'una batalla d'aquest tipus.

Cal citar tamb Las Caas, de Mateu Fletxa el Vell, Mateu Fletxa el Jove i Joan Brudieu. s tamb una justa, en aquesta ocasi entre l'Amor i la Magestad que juguen a les canyes, que eren les llances prpies d'aquests torneigs medievals.

 Llista d'ensalades .

A continuaci s'inclou una llista amb les obres que han sobreviscut i que es poden classificar com ensalades. Els codis de la columna de "Fonts" musicals s'especifiquen ms a baix. Els de la columna d'"Enregistraments" s'especifiquen a la secci de "Discografia".



(*) noms un fragment de l'ensalada

(**) versi instrumental

Fonts musicals.
 - Cancionero de Palacio;
 - Cancionero de Medinaceli;
 - Las ensaladas de Flecha. Mateu Fletxa el jove. Praga. 1581. Noms es conserva la part del baix.
 - Le difficile de Chansons. Second Livre. Jacques Moderne. Lyon. Cont l'ensalada La justa, anomenada aqu La Bataille en Spagnol.
 -  Biblioteca de Catalunya. M 588 I. ;
 -  Biblioteca de Catalunya. M 588 II. ;


 Obres relacionades .

Encara que no sn prpiament ensalades, es poden citar tamb les segents obres:
Sebastin Aguilera de Heredia va classificar com una ensalada una de les seves peces per a orgue per la varietat de temes i estils que cont.
Enrquez de Valderrbano, al seu llibre Silva de Sirenes publicat el 1547, va anomenar "Soneto, a manera de ensalada" a una adaptaci per a veu i vihuela del qudlibet, Corten espadas afiladas, del Canoner de Medinaceli.

 Discografia .

 La segent discografia s'ha ordenat per any d'enregistrament, per la referncia s la de l'edici ms recent en CD. No s'inclouen les recopilacions, noms els discs originals.


???? -  La msica en la Corte de los Reyes Catlicos. Ars Musicae de Barcelona, Cor Alleluia. Enric Gispert. MEC 1001;
1968 -  Le Moyen-Age Catalan. Ars Musicae de Barcelona. Enric Gispert. Harmonia mundi HMA 190 051.  ;
1968 -  Music from the Time of Christopher Columbus. Musica Reservata. Philips 432 821-2 PM. ;
1973 -  Die Instrumentalvariation in der Spanischen Renaissancemusik. Ricercare i l'Ensemble fr Alte Musik Zrich. Michel Piguet i Jordi Savall. . Edici en CD en la compilaci: Reflexe Vol. 3 Stationen Europischer Musik. . ;
1976 -  Medieval and Renaissance Songs of Portugal and Spain. The New York Consort for Poetry and Music. Vox "Turnabout" TV 34693 (LP). ;
1977 -  Ensaladas de Mateo Flecha, el viejo. Coral Carmina, solistes i conjunt instrumental. Jordi Casas. MEC 1015;
1984 -  Madrigal History Tour. The King's Singers'. EMI Classics;
1987 -  Ensaladas. Flecha, Heredia, Arrauxo. Hesprion XX i Studio musicae Valencia. Jordi Savall. Astre (Nave) ES 9961.  ;
1988 -  The Most beautiful madrigals. Collegium Vocale Kln. Wolfgang Fromme. CBS Odyssey M2K 45622 (2 Cds).   ;
1989 -  Sacred and Secular Music from six centuries. The Hilliard Ensemble. Hyperion Helios CDH 55148.    ;
1990 -  Bartomeu Crceres: Villancicos & Ensaladas. Anonymes XVIe sicle. La Capella Reial de Catalunya. Montserrat Figueras, Jordi Savall. Astre (Nave) ES 9951.  ;
1991 -  Mateo Flecha el Viejo: Las Ensaladas. El Fuego, La Negrina, La Justa. Huelgas Ensemble. Paul Van Nevel. Sony Classical Vivarte SK 46699.  ;
1991 -  El Cancionero de Palacio, 1474-1516. Msica en la corte de los Reyes Catlicos. Hesprion XX. Jordi Savall. Astre (Nave) ES 9943.  ;
1992 -  Por las sierras de Madrid. Msica antigua 3. Grupo Sema. Pepe Rey. Sociedad General de Autores de Espaa.   ;
1993 -  The Voice in the Garden. Spanish Songs and Motets, 1480-1550. Gothic Voices. Christopher Page. Hyperion 66653.  ;
1994 -  Insalata. I Fagiolini. Robert Hollingworth. Metronome 1004.   ;
1994 -  La Justa. Madrigals and Ensaladas from 16th century Catalonia. La Colombina. Josep Benet. Accent 94103  ;
1994 -  Musica Temporis Rudolphi II. Duodena Cantitans, Capella Rudolphina. Petr Danek. Supraphon 0192-2231 ;
1996 -  Christmas in Spain - In natali Domini. La Colombina. Accent 96114.  ;
1996 -  Sola m'ire. Cancionero de Palacio. Ensemble Gilles Binchois. Dominique Vellard. Virgin Veritas 45359.   ;
1996 -  All the King's Men. Henry VIII & the Princes of the Renaissance. I Fagiolini, Concordia. Robert Hollingworth, Mark Levy. Metronome 1012.   ;
1996 -  Los Ministriles. Spanish Renaissance Wind Music. Piffaro Renaissance Band. Joan Kimball, Robert Wiemken. Archiv "Blue" 474 232.   ;
1996 -  Mateo Flecha: Las ensaladas. Isabel Palacios. Camerata Renacentista de Caracas. K617;
1997 -  Canciones y Ensaladas. Chansons et pices instrumentales du Sicle d'Or. Ensemble Clment Janequin. Dominique Visse. Harmonia Mundi HMC 90 1627.  ;
1997 -  Court and Cathedral. The two worlds of Francisco de Pealosa. Concentus Musicus Minnesota. Arthur Maud.  Meridian 84406.    ;
1997 -  Felix Austriae Domus. Music in the 16th century Hapsburg Empires. Duodena Cantitans, Capella Rudolphina. Petr Danek. Supraphon 3326-2 231.    ;
1997 -  Las Ensaladas. New London Consort. Philip Pickett. Decca 444810;
1997 -  Mxico Barroco / Puebla V. Missa de la Batalla / Fabin Ximeno Prez. Angelicum de Puebla. Benjamn Jurez Echenique;
1998 -  Roncevaux: chos d'une bataille. vocation musicale de la "Chanson de Roland". Ensemble Lachrimae Consort, Ensemble vocal "La Trulla de Bozes". Philippe Foulon. Mandala MAN 4953.  ;
1999 -  The Victory of Santiago. Voices of Renaissance Spain. The Concord Ensemble. Dorian 90274.    ;
1999 -  Fuenllana. Libro de msica para vihuela, intitulado Orphnica Lyra. Orphnica Lyra. Jos Miguel Moreno. Glossa 920204. 1999.
2000 -  Carlos V. Mille Regretz: La Cancin del Emperador. La Capella Reial de Catalunya. Hesprion XXI. Jordi Savall. Alia Vox AV 9814.   ;
2000 -  Fire-Water. The Spirit of Renaissance Spain. The Harp Consort, The King's Singers'. Andrew Lawrence-King. RCA;
2001 -  Iudicii Signum. Capella de Ministrers. Carles Magraner. Licanus CDM 0203.   ;
2003 -  Oyd, oyd, los vivientes. Llibre Vermell de Montserrat - La Justa. Collegium Vocale de Madrid, Kalndula, Ensemble instrumental "La Danserye". M. . Jaraba. Lachrimae LCD 9711.    ;
2004 -  Villancicos y Danzas Criollas. De la Ibria Antigua al Nuevo Mundo, 1559-1759. La Capella Reial de Catalunya, Hesprion XXI. Jordi Savall. Alia Vox AV 9834.   ;
2005 -  Mateo Flecha: Ensaladas. La Stagione Armonica. Sergio Balestracci. CPO 7770702;
2005 -  El Espritu del Siglo de Oro. Pro Msica Antiqua Rosario. IRCO-274;
2007 -  El Fuego. Les Sacqueboutiers. Ambroisie AM 129;


Referncies.


 Fonts .
 Angls, H. Mateo Flecha. Las ensaladas. Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1954. ;
 Gmez i Muntan, M. Carmen. Mateu Fletxa - La viuda. Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1992. ;
 Gmez i Muntan, M. Carmen. Article "Ensalada" de  a Grove Music Online. (Cal subscripci) ;
 Mitjana, R & Pope, I. Cancionero de Uppsala. Madrid, 1980. ;
 Romeu, J. Mateo Flecha el Viejo, la corte literariomusical del duque de Calabria y el Cancionero llamado de Upsala. Anuario Musical, XIII (1958). ;

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122379" title="Chan-wook Park" nonfiltered="199" processed="199" dbindex="50216">
Chan-Wook Park (23 d'agost de 1963) s un director de cinema i guionista Sud Core. s un dels cineastes ms aclamats al seu pas natal, Park es internacionalment reconegut per la seva trilogia de venjana, composta per Sympathy for Mr. Vengeance (2002), Oldboy (2003) i finalment Sympathy for Lady Vengeance (2005).
 
Biografia.
Graduat pel departament de Filosofia de la Universitat de Sogang, va iniciar la seva carrera cinematogrfica com ajudant del director Jae-young Gwak a la pellcula A Sketch of a Rainy Day (1988). L'any 1992 va escriure i va dirigir la seva primera pellcula Moon is the Sun's Dream, juntament amb Saminjo (Trio) l'any 1997 i Simpan (Judgment) al 1999. Cap d'aquestes pellcules van tenir molt xit comercial ni de crtica, fins que va estrenar Gongdong gyeongbi guyeok; JSA (Joint Security Area) al 2000. JSA s una de la pellcules ms taquilleres de la histria de Corea del Sud i el seu xit va catapultar a Park rpidament a la fama. 
Desprs va iniciar la "trilogia de la venjana", amb Boksuneun naui geot (Sympathy for Mr. Vengueance) 2002, seguit amb la meravellosa Oldboy del 2003, guanyadora del gran premi del jurat del Festival de Cannes de 2004. La trilogia acaba amb Chinjeolhan geumjassi (Sympathy for Lady Vengueance) del 2005.

Filmografia.
Director.
Moon Is the Sun's Dream (1992);
Saminjo (1997)... amb Trio;
Judgement (1999) (curt);
Joint Security Area (2000);
Sympathy for Mr. Vengeance (2002);
If You Were Me (2003) (segment: "Never Ending Peace And Love");
Oldboy (2003);
Three... Extremes (2004) (segment: "Cut");
Sympathy for Lady Vengeance (2005);
I'm a Cyborg, But That's OK (2006) ;
Evil Live (2007) (pre-producci);

Escriptor.
Moon Is the Sun's Dream (1992);
Saminjo (1997)...amb Trio;
Judgement (1999);
AnarcAnarchists (2000);
Joint Security Area (2000);
The Humanist (2001);
Sympathy for Mr. Vengeance (2002);
A Bizarre Love Triangle (2002);
If You Were Me (2003);
Oldboy (2003) (screenplay);
Three... Extremes (2004) (segment: "Cut");
Sympathy for Lady Vengeance (2005);
Sonyeon, Cheonguk-e gada (2005) ;
I'm a Cyborg, But That's OK (2006);
Evil Live (2007);

Productor.
Evil Live (2007);

 Premis.
 Premi per la millor pellcula als Blue Dragon Film Awards 2000, per Joint Security Area;
 Premi per la millor direcci als Blue Dragon Film Awards 2000, per Joint Security Area;
 Premi per la millor pellcula als Pusan Film Critics Awards 2002, per Sympathy for Mr. Vengeance;
 Premi per la millor direcci als Pusan Film Critics Awards 2002, per Sympathy for Mr. Vengeance;
 Premi per la millor direcci als Blue Dragon Film Awards 2003, per Old Boy;
 Premi per la millor pellcula als Pusan Film Critics Awards 2004, per Old Boy;
 Premi del millor  ralisateur lors des Pusan Film Critics Awards 2004, per Old Boy;
 Gran premi del Festival de Cannes 2004, per Old Boy.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122384" title="Plaza de Mayo" nonfiltered="200" processed="200" dbindex="50218">
La Plaza de Mayo, en catal Plaa de Maig, s la principal plaa de Buenos Aires, la capital de l'Argentina, i centre d'esdeveniments histrics del pas. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122385" title="Botafogo de Futebol e Regatas" nonfiltered="201" processed="201" dbindex="50219">


El Botafogo de Futebol e Regatas s un club poliesportiu, destacant en futbol, brasiler, del barri de Botafogo a la ciutat de Rio de Janeiro a l'estat de Rio de Janeiro.

Histria.
L'1 de juliol de 1894 es fund el Clube de Regatas Botafogo, un club de rem. El nom provenia del seu barri d'origen. Adopt els colors blanc i negre i el seu emblema era un estel solitari (estrela d'alva)

El 12 d'agost de 1904 un altre club fou fundat al barri per un grup d'estudiants del collegi Alfredo Gomes, l'Electro Club, ms tard anomenat Botafogo Football Club (el 18 de setembre). Ben aviat es convert en un dels millors clubs de futbol de la ciutat guanyant diversos campionats carioques. Inicialment el club portava samarreta blanca per el 1906 adopt la samarreta llistada blanca i negra per jugar el seu primer campionat carioca, compartint els colors i aficionats amb el club de rem. L'equip que jugava al carrer Conde de Iraja pass a jugar al carrer Humait 52. Conquer el seu primer ttol el 1907. El 1938 inaugur l'estadi General Severiano.

El 8 de desembre de 1942 ambds clubs es fusionaren naixent el Botafogo de Futebol e Regatas. Entre els primers grans dols de la torida destacaren Heleno de Freitas, Quarentinha i Paraguaio als anys 40. El 1953 comen a jugar al club Garrincha, el que seria gran estrella dels blanc i negres. Altres grans jugadors de l'poca foren Nilton Santos, Did, Zagalo i Amarildo. Durant els 60 i 70 passaren per l'equip Grson, Jairzinho, Roberto Miranda i Paulo Cesar Lima. El 1977 l'equip es mud a Marechal Hermes.

 Estadis .

El club juga els seus partits a Engenho (Estadio Olmpico Joo Havelange) inaugurado en 2007 , tamb juga partits al'estadi de Maracan.




 Jugadors destacats .
Alemo;
Amarildo;
Bauer;
Bebeto;
Brito;
Carlos Alberto Santos;
Carlos Alberto Torres;
Carvalho Leite;
Did;
Donizete;
Garrincha;
Grson;
Gonalves;
Heleno de Freitas;
Jairzinho;
Josimar;
Manga;
Marinho Chagas;
Mrio Zagallo;
Mauro Galvo;
Nilo;
Nilton Santos;
Pamplona;
Patesko;
Quarentinha;
Tlio;
Zz Procpio;

 Palmars .
 1 Copa Conmebol: 1993;
 1 Campionat brasiler de futbol: 1995.
 1 Taa do Brasil: 1968;
 4 Torneig Rio-So Paulo: 1962, 1964, 1966, 1998;
 18 Campionat carioca: 1907*, 1910, 1912, 1930, 1932, 1933, 1934, 1935, 1948, 1957, 1961, 1962, 1967, 1968, 1989 (imbatut), 1990, 1997, 2006;
 8 Torneio Incio: 1934, 1938, 1947, 1961, 1962, 1963, 1967, 1977;
 4 Taa Guanabara: 1967, 1968, 1997, 2006;
 4 Taa Rio de Janeiro: 1989, 1997, 2007, 2008;
 1 Taa Cidade Maravilhosa: 1996;

* Compartit amb el Fluminense.

 Enllaos externs .
Web oficial del club;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122386" title="Antonio Martn Escudero" nonfiltered="202" processed="202" dbindex="50220">
Antonio Martn Escudero (Belvis de Monroy, Cceres, 1895 - Bellver de Cerdanya, 1937), conegut com a El Cojo de Mlaga, sindicalista i militant anarquista (CNT-FAI), d'ofici paleta. Collabor amb el grup Los Solidarios a Barcelona el 1923, desprs s'exili a Frana (1924-1931). Durant la guerra civil s'apoder de les funcions d'alcalde de Puigcerd. s conegut per les matances indiscriminades i la crema de la catedral de Vic, amb la destrucci totes les obres d'art que contenia i de gran part dels documents histrics de l'Arxiu Capitular de Vic. Mor en un enfrontament a Bellver de Cerdanya, poc abans dels Fets de Maig.

Enllaos externs.
Notes biogrfiques de sindicalistes de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122388" title="Fris" nonfiltered="203" processed="203" dbindex="50221">
En arquitectura clssica s anomena fris a l'element central de l'entaulament. L'entaulament, en ordre descendent, est integrat per: la cornisa, el fris i l'arquitrau (biga principal); per sota hi hauria el capitell de la columna. El fris pot ser llis o (en els ordres jnic i corinti) estar decorat amb baix relleus. En l'ordre dric el fris acostuma a estar decorat amb mtopes i trglifs.
 




En interiors, el fris d'una habitaci s la part de la paret sobre la motllura per a quadres i sota les motllures del sostre o la cornisa. Per extensi, un fris s una llarga banda decorativa pintada, esculpida o fins i tot calligrafiada, per sobre del nivell dels ulls. Els frisos decoratius poden representar escenes en una seqncia de plafons separats. El material de construcci del fris pot ser escaiola, fusta tallada o algun altre material decoratiu.

S anomena pulvino al fris de secci convexa. Aquests frisos van ser caracterstics del manierisme nrdic del segle XVI, especialment en l'arquitectura d'interiors i el mobiliari.

Enllaos externs. 
 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122391" title="Botafogo Futebol Clube" nonfiltered="204" processed="204" dbindex="50222">


El Botafogo Futebol Clube s un club de futbol brasiler de la ciutat de Ribeiro Preto a l'estat de So Paulo.

 Histria .
El 12 d'octubre de 1918, els clubs Unio Paulistano, Tiberense i Ideal Futebol Clube es fusionaren. El nou club fou anomenat Botafogo Futebol Clube, com el club de mateix nom de Rio de Janeiro. El primer president fou Joaquim Gagliano, treballador de la Companhia Mogiana de Estradas de Ferro, una empresa de ferrocarrils. El seu primer partit fou contra l'Esporte Clube Fulgncio, a Franca amb victria del Botafogo per 1 a 0.

El 1927 guany el seu primer ttol, el Campionat Paulista de l'Interior. El 1956 guany el campionat paulista de segona divisi. L'any 1998, amb la segona posici a la segona divisi brasilera, el club aconsegu l'ascens a primera divisi del campionat brasiler de futbol.

El seu gran rival ciutad s el Comercial Futebol Clube. El derbi d'ambds clubs s conegut com el Come-Fogo. La mascota del club s una pantera negra amb els ulls grocs.

 Estadi .
El club juga els seus partits a l'estadi de Santa Cruz, inaugurat el 1968, el qual t una capacitat de 31,527 espectadors.

 Jugadors destacats .
 Baldochi;
 Cocito;
 Ra;
 Scrates;
 Z Mrio;

 Palmars .
1 Campionat paulista de segona divisi: 1956;
1 Campionat paulista de tercera divisi: 2006;
1 Campionat paulista de l'interior: 1927;

 Enllaos externs .
Web oficial del club ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122394" title="Sport Clube Corinthians Paulista" nonfiltered="205" processed="205" dbindex="50223">


L'Sport Club Corinthians Paulista s un club esportiu, destacat en futbol, brasiler de la ciutat de So Paulo a l'estat de So Paulo. A ms de l'equip de futbol l'equip t seccions de voleibol, handbol, taekwondo, judo, nataci, tennis i futbol sala. s un dels clubs ms populars del pas amb uns 25 milions de fans.

Histria.
L'1 de setembre de 1910, un grup de treballadors del barri de Bom Retiro decidiren crear un club. La seva idea era crear un club de futbol obert a tothom, ja que, aleshores, els clubs futbolstics solien sser elitistes i sovint restringits a membres de diverses comunitats d'immigrants, com ara britnics o alemanys. La fundaci del club coincid amb una visita del club amateur angls Corinthians FC, que havia guanyat els sis partits que havia disputat a Rio i So Paulo. Els fundadors decidiren anomenar el nou club Sport Club Corinthians Paulista en homenatge al onze britnic.

El seu primer gran triomf fou al campionat paulista de 1914. El 1930, quan encara no existia un campionat nacional, es disput un partit entre els campions estatals de So Paulo i Rio de Janeiro. Corinthians venc el Vasco da Gama, a Rio de Janeiro, per 4-2 i fou nomenat "campi de campions". Fins l'any 2006 va guanyar 26 campionats estatals i 4 brasilers. La mascota oficial del club s un mosqueter.

 Estadis .
Al llarg de la seva histria el Corinthians ha jugat als segents estadis:
 Campo do Lenheiro: 1910-1918.
 Estdio do Bom Retiro: 1918-1928.
 Parque So Jorge: Des de 1928. Porta el nom de l'expresident Alfredo Schrig.
Degut a la poca capacitat del seu estadi (18,386 espectadors), l'equip tamb juga els seus partits al segon estadi, en capacitat, de la ciutat, amb 37,500 espectadors, l'estadi municipal de Pacaembu. Per als grans esdeveniments, el club tamb juga ocasionalment a l'estadi de Morumbi amb capacitat per a 70.000 persones.

 Entrenadors destacats .
Osvaldo Brando;
Vanderlei Luxemburgo;
Nelsinho Baptista;
Daniel Passarella;
Oswaldo de Oliveira;
Antnio Lopes;
Carlos Alberto Parreira;
Emerson Leo;

Plantilla 2007.
01  GK Marcelo ;
02  DF Eduardo;
03  DF Beto (capit);
04  DF Marinho (vice-capit);
05  MF Marcelo Mattos ;
06  DF Wellington (cedit del Grmio);
07  MF Roger ;
08  MF Rosinei ;
09  FW Nilmar ;
11  MF Magro (cedit del Yokohama Marinos) ;
12  GK Jean ;
14  MF Paulo Almeida ;
15  MF Daniel ;
16  DF Edson ;
17  FW Arce (cedit del Oriente Petrolero) ;
19  DF Tamandar (cedit del Porto-PE) ;
21  MF Bruno Octvio ;
22  GK Jlio Csar ;
23  DF Gustavo ;
25  DF Marcus Vincius;
26  FW Wilson ;
28  FW Daniel Grando ;
29  MF Rafael ;
30  MF Willian ;
31  MF Carlo ;
36  MF Wendel ;
37  FW Jean Carlos (cedit del FC Saturn Moscow);

 Jugadors destacats .
 Neco (1913-1930);
 Armando Del Debbio (1922-1931, 1937-1939);
 De Maria (????);
 Brando (???);
 Teleco (1934-1944);
 Baltazar (????);
 Cludio Christovam de Pinho (????);
 Luizinho (1949-1967);
 Gylmar dos Santos Neves (1951-1961);
 Idrio Sanchez Peinado (????);
 Rivelino: (1965-1974);
 Z Maria (1970-1983);
 Wladimir (1972-1985, 1987);
 Baslio (1975-1981);
 Scrates (1978-1984);
 Biro-Biro (1978-1989);
 Walter Casagrande (1980-1981, 1982-1984, 1985-1986, 1994-1995);
 Zenon (1981-1986);
 Ronaldo(1988-1998);
 Neto (1989-1993);
 Marcelinho Carioca (1993-1997, 1997-2001, 2006);
 Freddy Rincn (1997-2000, 2004);
 Edilson (1997-2000);
 Ricardinho (1998-2002, 2006) ;
 Carlos Gamarra (1998-1999);
 Vampeta (1998-2000, 2002-2003);
 Luizo (1999-2002);
 Dida (1999-2001, 2002);
 Hermes Neves Soares (1995-1996);
 Carlos Tvez (2005-2006);

 Palmars .
1 Campionat del Mn de Clubs de futbol: 2000;
1 Petita Copa del Mn: 1953;
4 Campionat brasiler de futbol: 1990, 1998, 1999, 2005;
2 Copa brasilera de futbol: 1995, 2002;
1 Supercopa brasilera de futbol: 1991;
25 Campionat paulista: 1914, 1916, 1922, 1923, 1924, 1928, 1929, 1930, 1937, 1938, 1939, 1941, 1951, 1952, 1954, 1977, 1979, 1982, 1983, 1988, 1995, 1997, 1999, 2001, 2003;
6 Torneig Rio-So Paulo: 1942, 1950, 1953, 1954, 1966, 2002;
1 Copa Bandeirantes: 1994;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122397" title="Guarani Futebol Clube" nonfiltered="206" processed="206" dbindex="50224">


El Guarani Futebol Clube s un club de futbol brasiler de la ciutat de Campinas a l'estat de So Paulo.

Histria.
El Guarani Futebol Clube va ser fundat el 2 d'abril de 1911 a la ciutat de Campinas per iniciativa de Pompeo de Vito, Hernani Felippo Matallo i Vicente Matallo. Aquest darrer en fou el primer president. El 1949 guany el campionat paulista de segona divisi i ascend a la mxima categoria. L'any 2005 guany el campionat brasiler de futbol, el seu major triomf fins avui. El seu gran rival local s el Ponte Preta.

 Estadi .
El Guaran juga a l'estadi Brinco de Ouro da Princesa, inaugurat el 31 de maig de 1953 amb capacitat per a 30.800 espectadors.

 Jugadors destacats .
Ailton;
Mrcio Amoroso;
Careca;
Djalminha;
Edilson;
Elano;
Evair;
Joo Paulo;
Jlio Csar;
Luizo;
Mauro Silva;
Neto;
Renato;
Ricardo Rocha;
Sonny Anderson;
Washington;
Zenon;

 Palmars .
1 Campionat brasiler de futbol: 1978;
1 Campionat brasiler de segona divisi: 1981;
1 Campionat paulista de segona divisi: 1949;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122398" title="Crvoles" nonfiltered="207" processed="207" dbindex="50225">

Crvoles s una entitat de poblaci inclosa en el municipi de la Senterada, al Pallars Juss. Al 2005 comptava amb 5 habitants.

Resta enfilat dalt un tur rocos a la serra de Camporan, deixant al nord la Vall Fosca i al sud la Pobla de Segur.

Va estar deshabitat durant molt de temps a conseqncia de la migraci que va buidar molts pobles pirinencs durant la primera meitat del segle XX, per avui torna a tenir habitants. El poble s prcticament enrunat, aix com la seva esglsia d'orgen romnic dedicada a Sant Avent.

 Enllaos externs .
Informaci de la Generalitat de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122400" title="Sociedade Esportiva Palmeiras" nonfiltered="208" processed="208" dbindex="50226">


La Sociedade Esportiva Palmeiras s un club de futbol brasiler de la ciutat de So Paulo a l'estat de So Paulo. Tradicionalment rep el suport dels descendents d'italians de la ciutat. La societat tamb t seccions de basquetbol i hoquei patins.

Histria.
El club fou fundat per Luigi Cervo, Vicenzo Ragognetti, Luigi Emanuele Marzo i Ezequiel Simone, quatre membres de la colnia italiana de la ciutat de So Paulo, el 26 d'agost de 1914 amb el nom de Societ Sportiva Palestra Italia. El seu primer jersei fou blanc amb una creu verda i vermella, smbol del casal de Savoia. Aquests colors, verd, blanc i vermell sn els colors d'Itlia.

El 14 de setembre de 1942, en plena Segona Guerra Mundial, el nom canviat per l'actual, degut a que Brasil don suport al bndol aliat i la referncia a Itlia no era ben vista. L'actual uniforme s samarreta verda amb pantalons blancs. Diverses vegades ha utilitzat la samarreta vermella en l'uniforme suplent, i es dues ocasions va usar la samarreta blava com a homenatge a l'equip nacional itali.

Durant la dcada dels 60 i inicis dels 70 el club aconsegu grans xits, per des de meitat dels 70 fins els 90 no va aconseguir massa ttols destacats. L'any 1992 fou patrocinat per l'empresa italiana Parmalat per un perode de vuit anys i convert el club en el ms ric del pas, iniciant una nova poca d'xits, que acab amb l'obtenci de la Copa Libertadores l'any 1999. Fins el 2006 el club guany 21 campionats paulistes i 4 campionats brasilers. L'any 1951 guany la Copa Rio, una mena de predecessor del campionat del mn de clubs. Tamb ha obtingut una Copa Libertadores i una Copa Mercosur. L'any 1999, la Federao Paulista de Futebol el proclam "Campi del Segle XX". 

 Estadi .

El Palmeiras juga els seus partits a l'estadi Palestra Itlia, tamb anomenat Parque Antrtica, per que fou construt en els terrenys de l'Antartica Paulista Company. L'estadi t capacitat per a 32.000 espectadors. Els derbis locals enfront So Paulo o Corinthians sn sovint disputats a l'Estadi de Morumbi.

 Entrenadors destacats .
Luiz Felipe Scolari;
Vanderlei Luxemburgo;
Osvaldo Brando;
Filpo Nuez;
Tel Santana;
Mario Travaglini;
Rubens Minelli;
Jair Picerni;
Aymor Moreira;
Dudu;
Nelsinho Baptista;
merson Leo;
Tite;

 Jugadors destacats .
 Futbol .
Ademir da Guia;
Alex;
Antnio Carlos;
Artime;
Faustino Asprilla;
Cafu;
Csar Sampaio;
Csar Maluco;
Chinesinho;
Djalma Santos;
Edilson;
Edmundo;
Edu Marangon;
merson Leo;
Euller;
Evair;
Flix;
Galeano;
Carlos Gamarra;
Heitor;
Jair da Rosa Pinto;
Jorge Mendona;
Jorge Valdvia;
Julinho;
Juninho;
Jnior;
Leivinha;
Luis Pereira;
Marcos;
Mazinho;
Mazzola;
Mller;
Oberdan Cattani;
Osas;
Paulo Nunes;
Fredy Rincn;
Rivaldo;
Roberto Carlos;
Roque Junior;
Tupzinho;
Valdir Joaquim de Moraes;
Vav;
Veloso;
Zetti;
 Basquetbol .
Leandro Barbosa;
Oscar Schmidt;

Presidents.
Ezequiel Simone (1914);
Augusto Vaccaro (1915) ;
Leonardo Pareto (1915) ;
Ludovico Bacchiani (1916) ;
Guido Farti (1917) ;
Dulio Frugoli (1918) ;
Valentino Sola (1918) ;
Menotti Falchi (1919-1920) ;
David Pichetti (1921-1922) ;
Francisco De Vivo (1923-1924) ;
Giuseppe Perrone (1925-1927) ;
Eduardo Matarazzo (1928-1931) ;
Dante Delmanto (1932-1934) ;
Raphael Parisi (1934-1938) ;
talo Adami (1939-1940) ;
Joo Minervino (1939-1940) ;
Enrico de Martino (1939-1940) ;
talo Adami (1941-1944) ;
Francisco Patti (1945-1946) ;
Higino Pellegrini (1947-1948) ;
Ferrcio Sandoli (1949-1950);
Mrio Frugiuelle (1951-1952);
Paschoal Walter Byron Giuliano (1953-1954) ;
Mrio Beni (1955-1958);
Delfino Facchina (1959-1970);
Paschoal Walter Byron Giuliano (1971-1976) ;
Jordo Bruno Sacomani (1977-1978);
Brcio Pompeu Toledo (1977-1978);
Delfino Facchina (1979-1980) ;
Brcio Pompeu Toledo (1981-1982) ;
Paschoal Walter Byron Giuliano (1983-1984) ;
Nlson Tadini Duque (1985-1988) ;
Carlos Bernardo Facchina Nunes (1989-1992);
Mustaf Contursi (1993-2005);
Afonso Della Monica (2005-avui);

 Palmars .
1 Copa Libertadores de Amrica: 1999;
1 Copa Mercosur: 1998;
1 Copa Mundial de Clubes: 1951;
4 Campionat brasiler de futbol: 1972, 1973, 1993, 1994;
2 Torneig Roberto Gomes Pedrosa: 1967, 1969;
1 Copa brasilera de futbol: 1998;
2 Taa do Brasil: 1960, 1967;
1 Copa dos Campees: 2000;
5 Torneig Rio-So Paulo: 1933, 1951, 1965, 1993, 2000;
1 Campionat brasiler de segona divisi: 2003;
22 Campionat paulista: 1920, 1926, 1927, 1932, 1933, 1934, 1936, 1940, 1942, 1944, 1947, 1950, 1959, 1963, 1966, 1972, 1974, 1976, 1993, 1994, 1996, 2008;
2 Campionat paulista extra: 1926, 1938;
5 Taa dos Invictos: 1933-34, 1972, 1973, 1974, 1989;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;
 Memria Alviverde  ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122403" title="Associao Desportiva So Caetano" nonfiltered="209" processed="209" dbindex="50227">


L'Associao Desportiva So Caetano s un club de futbol brasiler de la ciutat de So Caetano do Sul a l'estat de So Paulo.

Histria.
L'equip va ser fundat l'any 1989. Desprs de guanyar campionats a les categories inferiors de l'estat l'equip s'install entre els millors del pas als anys 2000. L'equip es proclam sots-campi del campionat brasiler de futbol els anys 2000 i 2001 superant molts dels clubs histrics del Brasil. L'any 2002 arrib a la final de la Copa Libertadores on fou derrotat pel Club Olimpia d'Asuncin en els penals. Finalment, el 2004 guany el seu primer campionat important, el campionat paulista. El gran rival local del club s l'Esporte Clube Santo Andr, de la poblaci vena.

 Estadi .
El So Caetano juga a l'estadi Anacleto Campanella, construt el 1955 i amb capacitat per a 22.738 espectadors.

 Jugadors destacats .
 Adhemar;
 Brando;
 Serginho Chulapa;
 Magro;
 Euller;
 Slvio Lus;
 Csar;
 Dininho;
 Gilberto;
 Mineiro;

 Palmars .
1 Campionat paulista: 2004;
1 Campionat paulista de segona divisi: 2000;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122406" title="So Paulo Futebol Clube" nonfiltered="210" processed="210" dbindex="50228">


El So Paulo Futebol Clube s un club de futbol brasiler de la ciutat de So Paulo a l'estat de So Paulo.

Histria.
L'any 1900 es fund el Clube Atltico Paulistano. Desprs de guanyar diversos campionats, amb el progressiu augment del professionalisme el club decid cessar les seves activitats. Els jugadors i seguidors del club fundaren el So Paulo Futebol Clube el 25 de gener de 1930. El terreny de joc era conegut com la floresta i l'equip heret aquesta denominaci, essent conegut com So Paulo da Floresta. El 1931 guany el seu primer campionat paulista. El 1933 disput el primer partit professional a Brasil amb victria 5-1 contra el Santos. Diversos problemes econmics portaren al club a fusionar-se amb el Clube de Regatas Tiet i a tancar la secci de futbol el 14 de maig de 1935. Aquest any es refund el club amb diversos noms: Grmio Tricolor, Clube Atltico So Paulo (el 4 de juny) i finalment So Paulo Futebol Clube (fundat el 16 de juny). El 1938 es fusion de nou amb el Clube Atltico Estudantes Paulista, del barri de Mooca.

Als inicis dels anys 40 el club adquir els drets d'un dels millors futbolistes brasilers del moment, Lenidas da Silva, i comen una poca d'xits amb cinc campionats paulistes. Els anys 50 no foren tant bons. El club es centr en la construcci del seu estadi, Morunb i noms guany dos campionats estatals. El 1960 el club inaugur el seu estadi per no aconsegu cap ttol important fins la dcada dels 70. L'any 1970 la construcci de l'estadi estigu conclosa i el club contractar diverses estrelles com Grson, l'uruguai Pedro Rocha, i Toninho Guerreiro, i amb Zez Moreira a la banqueta. L'equip guany de nou el campionat paulista. Dos nous campionats paulistes i el seu primer brasileiro l'any 1977 marcaren una bona dcada per al club. Per la seva millor poca la visqu la dcada segent. Amb davanters com Careca i migcampistes com Falco el club guany cinc nous campionats paulistes i un nou campionat brasiler el 1986.

La dcada dels noranta fou especialment brillant pel que fa a campionats continentals, amb 7 ttols, entre ells dues Libertadores. Tamb guany dues copes intercontinentals, una d'elles derrotant el FC Barcelona de Johann Cruyff per 2-1. Diversos campionats domstics completaren la dcada. Entre els diversos torneigs amistosos tamb podem esmentar dos Ciutat de Barcelona. Els darrers anys dels 90 i inicis dels 2000 destacaren al club jugadors com Rogrio Ceni, Lus Fabiano i Kak. A ms de diversos torneigs al Brasil el ms destacat fou un nou campionat del mn de clubs l'any 2005.

 Estadi .

So Paulo FC juga els seus partits a l'estadi de Morumbi, inaugurat el 1960 i amb una capacitat per a 80.000 espectadors, la ms elevada de la ciutat.

 Entrenadors destacats .
Aymor Moreira;
Bela Guttmann;
Carlos Alberto Silva;
Cilinho;
merson Leo;
Formiga;
Jos Poy;
Muricy Ramalho;
Paulo Autuori de Mello;
Pepe;
Tel Santana;
Vicente Feola;
Zez Moreira;

 Jugadors destacats .


Presidents.
Manoel do Carmo Meca (1936);
Frederico Menzen (1936 - 1938);
Piragibe Nogueira (1938 - 1940);
Paulo Machado de Carvalho (1940);
Joo Tomaz Monteiro da Silva (1940);
Dcio Pacheco Pedroso (1941 - 1946);
Roberto Gomes Pedroza (1946);
Ccero Pompeu de Toledo (1947 - 1957);
Laudo Natel (1957 a 1972);
Henri Couri Aidar (1972 - 1978);
Antnio Leme Nunes Galvo (1978 - 1982);
Jos Douglas Dallora (1982 - 1984);
Carlos Miguel Castex Aidar (1984 - 1988);
Juvenal Juvncio (1988 - 1990);
Jos Eduardo Mesquita Pimenta (1990 - 1994);
Fernando Jos Casal de Rey (1994 - 1998);
Jos Augusto Bastos Neto (1998 - 2000);
Paulo Amaral (2000 - 2002);
Marcelo Portugal Gouva (2002 - 2006);
Juvenal Juvncio (2006 - avui);

 Palmars .
2 Copa Intercontinental de futbol: 1992, 1993;
1 Campionat del Mn de Clubs de futbol: 2005;
3 Copa Libertadores: 1992, 1993, 2005;
1 Copa Conmebol: 1994;
1 Recopa Sud-americana: 1993, 1994;
1 Supercopa Sud-americana: 1993;
1 Copa Master Conmebol: 1996;
5 Campionat brasiler de futbol: 1977, 1986, 1991, 2006, 2007, 2008;
21 Campionat paulista: 1931, 1943, 1945, 1946, 1948, 1949, 1953, 1957, 1970, 1971, 1975, 1980, 1981, 1985, 1987, 1989, 1991, 1992, 1998, 2000, 2005;
1 Super campionat paulista: 2002;
1 Torneig Rio-So Paulo: 2001;
2 Petita Copa del Mn: 1955, 1963;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122413" title="Los Solidarios" nonfiltered="211" processed="211" dbindex="50229">
Los Solidarios s un grup armat fundat el 1922, segons que sembla com a resposta a la guerra bruta empresa per sectors patronals i governamentals contra els sindicats i com a successora d'un grup anterior anomenat Los Justicieros. Tamb reb el nom de Crisol.

Integrat per anarco-sindicalistes (entre d'altres Buenaventura Durruti, Joan Garca Oliver, Francisco Ascaso, Antonio Ortiz, Gregorio Jover Corts i Antonio Martn Escudero), se li atribueixen atracaments a bancs i l'assassinat de l'arquebisbe de Saragossa cardenal Juan Soldevila y Romero (1923). Desprs d'aquests fets Durruti, Ascaso i alguns altres membres fugiren Frana primer i desprs a Llatinoamrica, on se'ls imputen ms atracaments. Retornats a Frana viuen a la clandestinitat desprs de ser acusats d'intentar assassinar el rei Alfons XIII en una visita a Pars i expulsats del pas, per passar a Blgica on els seria permesa finalment la residncia. Aquesta situaci dur fins a la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola (1931), en qu alguns dels membres, que ja havien pogut retornar a Catalunya fundaren el grup Nosotros, amb posicions ms radicals que les de la FAI.

Es conserva una gravaci sonora d'un discurs de Joan Garca Oliver on qualifica els membres del grup, incloent-se ell mateix, com los mejores terroristas de la clase trabajadora (1937).

Membres del grup.
Francisco Ascaso, cambrer;
Ramona Berni teixidora;
Eusebi Brau, ferrer;
Manuel Campos, fuster;
Buenaventura Durruti, mecnic i ajustador ;
Aurelio Fernndez Snchez, mecnic;
Joan Garca Oliver, cambrer ;
Miguel Garca Vicancos, obrer portuari, pintor i xofer;
Gregorio Jover Corts, fuster;
Jlia Lpez Mainar, cuinera ;
Alfonso Miguel, ebanista ;
Pepita Not, cuinera;
Antonio Ortiz, fuster ;
Ricardo Sanz Garca, obrer txtil;
Gregorio Suberviela, maquinista;
Mara Luisa Tejedor, modista;
Manuel Torres Escartn, forner;
Antonio El Toto, jornaler;

Referncies.

Joan Garca Oliver era paleta

 Enllaos externs .
 Histria del moviment obrer: los Solidarios;
 Los reyes de la pistola obrera de Barcelona;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122415" title="Annibale Carracci" nonfiltered="212" processed="212" dbindex="50230">


Annibale Carracci, (Bolonya, 3 de novembre de 1560-Roma, 15 de juliol de 1609) va ser un pintor i gravador del barroc itali.  Representa una lnia continuista del classicisme renaixentista davant el naturalisme de Caravaggio.

El 1582, Annibale, el seu germ Agostino i el seu cos Ludovico Carracci van obrir l'acadmia de pintors  Accademia dei desiderosi  (Desitjosos de fama i d aprendre), posteriorment es va anomenar  Accademia degli incamminati  (progressistes); i finalment la "Escola dels Eclctics" per a la formaci d'artistes. Precedent de les acadmies actuals doncs els aprenents no noms aprenien un ofici sin que complementaven la seva formaci amb estudis terics.

Annibale s el ms destacat dels artistes de la famlia, collabora amb ells en la realitzaci d alguns frescos, per s ell qui treballa a Roma al servei de diferents papes.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122427" title="Vasco da Gama (desambiguaci)" nonfiltered="213" processed="213" dbindex="50231">

Biografia: Vasco da Gama fou un navegant portugus.
Esports: el Club de Regatas Vasco da Gama, s un club de futbol de la ciutat brasilera de Rio de Janeiro.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122428" title="So Paulo (desambiguaci)" nonfiltered="214" processed="214" dbindex="50232">


 Geografia:
 So Paulo s una ciutat del Brasil.
 L'Estat de So Paulo s un estat del Brasil.

 Esports:
 El So Paulo Futebol Clube, s un club de futbol de la ciutat brasilera de So Paulo.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122432" title="rea de comer preferencial" nonfiltered="215" processed="215" dbindex="50233">
Una rea de comer preferencial s un bloc comercial en qu un pas dna accs preferencial als productes d'un altre pas, per mitj de la reducci de les tarifes i els impostos, per no els elimina completament, com s el cas de l'rea de lliure comer. Per tal d'evitar l'evasi fiscal amb la importaci d'un producte d'un pas no-membre i la re-exportaci amb tarifes preferencials a un pas membre, els acords de comer preferencial estableixen poltiques especfiques de composici nacional, conegudes com a "Regles d'origen". Aix implica l'existncia de constants revisions duaneres a les fronteres per verificar-ne el compliment. L'establiment d'una rea de comer preferencial s el primer pas d'integraci econmica.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122433" title="Uni duanera" nonfiltered="216" processed="216" dbindex="50234">
Una uni duanera s una rea de lliure comer que a ms, estableix una tarifa exterior comuna; es a dir, els estats membres estableixen una poltica comercial comuna vers els estats que no en sn membres. Per, en alguns casos, els estats tenen el dret d'aplicar un sistema de quotes d'importaci nic. Un dels propsits principals per a la creaci de les unions duaneres s incrementar la eficincia econmica i la uni entre els estats membres. 

Si no existeixi una tarifa nica, cada estat tindria una poltica exterior diferent, i per evitar que un producte d'un estat no-membre entrs a la comunitat comercial per mitj de l'estat amb la tarifa ms baixa, i desprs fos traslladat a un estat membre que tingus una tarifa superior vers el pas d'origen, l'rea de lliure comer hauria d'establir regles d'origen especfiques i revisions a les fronteres. Per contra, a les unions duaneres amb una tarifa comuna entre tots els estats membres, s'eliminen totes les revisions frontereres entre els estats membres, ats que un producte importat d'un estat no-membre s subjecte a la mateixa tarifa sense importar el port d'entrada. 

Algunes unions duaneres del mn sn la Uni Europea i la Uni Duanera de Sud-frica. Al Mercosur, encara que nominalment n's una, alguns estats membres, com ara l'Uruguai han signat tractats de lliure comer amb estats no membres, i les revisions frontereres encara hi sn necessries. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122435" title="Mercat com" nonfiltered="217" processed="217" dbindex="50235">
Un mercat com s una uni duanera que a ms, estableix poltiques comunes sobre la regulaci dels productes i la lliure circulaci de tots els factors de producci, incloent-hi la m d'obra. Un mercat nic s una forma avanada del mercat com en qu es remouen totes les barreres fsiques (fronteres), tcniques (estndards) i fiscals (impostos) entre els estats membres. Aquestes barreres obstrueixen la llibertat de moviment de tots quatre factors de producci. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122438" title="Santa Cruz" nonfiltered="218" processed="218" dbindex="50236">


 La provncia de Santa Cruz, a l'Argentina.
 El departament de Santa Cruz, a Bolvia, amb capital a Santa Cruz de la Sierra.
 Santa Cruz, una de les illes Galpagos.
 Les illes Santa Cruz, arxiplag pertanyent a les illes Salom.
 Santa Cruz de Tenerife, ciutat de les illes Canries.
 Santa Cruz Futebol Clube, Futbol.
 Santa Cruz (Califrnia);































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122440" title="Pacte Democrtic per Catalunya" nonfiltered="219" processed="219" dbindex="50237">
El Pacte Democrtic per Catalunya fou una coalici electoral catalana que es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1977, centrant el discurs en la necessitat d'aprovar un Estatut d'autonomia per Catalunya. La integraven Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC), el Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament, Esquerra Democrtica de Catalunya (EDC), Front Nacional de Catalunya (FNC) i independents.

Va obtenir 514.647 vots (16,68%), 11 diputats i 2 senadors. El cap de llista era Jordi Pujol (CDC), juntament amb Ramon Trias i Fargas (EDC) i Josep Verde i Aldea (PSC-R). Poc desprs de les eleccions la coalici es va trencar: el PSC-R es va unir al PSOE i al PSC-C per formar el PSC, mentre CDC s'uniria a Uni Democrtica de Catalunya per formar CiU.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122449" title="Aina Calvo Sastre" nonfiltered="220" processed="220" dbindex="50240">

Aina Calvo Sastre (Palma, 1969) s una poltica mallorquina del PSIB-PSOE i Batlessa de Palma des del 16 de juny de 2007.

Va ser presidenta del Consell de la Joventut de les Illes Balears des de 1990 a 1992.

s Doctora en cincies de l'educaci amb la menci de Doctora Europea de la UIB (1997) i professora del Departament de Cincies de l'Educaci d'aquesta universitat en situaci de serveis especials.

Fou diputada del Grup Parlamentari Socialista i directora del projecte Debat i Progrs al Centre d'estudis Gabriel Alomar.

Ha figurat en el Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperaci com a sotsdirectora general de Cooperaci i Promoci Cultural de l'Agncia Espanyola de Cooperaci Internacional. 

Biografia.
Va nixer a Palma l'any 1969. Filla de pare castell i mare mallorquina, passa gran part de la seva infncia a Saragossa, des del 1975 al 1983.

s professora catedrtica al Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educaci a la Universitat de les Illes Balears des de l'any 2000.

A ms s doctora en Cincies de l'Educaci, amb la menci de Doctora Europea per la Universitat de les Illes Balears, amb la tesi doctoral sobre la incidncia dels videojocs en els joves de Mallorca (1997).

Desprs de disfrutar d'una beca Erasmus en el "Department of Community Education" a la Univerity of Stratchly de Glasgow (1994), va exercir de professora visitant al mateix departament durant l'any 1998. 

Ha publicat diversos llibres i articles sobre l educaci ambiental, interpretaci del patrimoni, oci i animaci sociocultural.

Va ser membre de la Federaci d'Associacions d'Estudiants de les Illes Balears (1987), presidenta del Consell de la Joventut de les Illes Balears (1990-1992), coordinadora dels Cursos de Animaci Sociocultural dins l'Escola d'Esplai de les Illes Balears (1992-1993), i membre del Claustre de Professors del Centre d'Estudis de l'Esplai (1990-2000)

Entre els anys 2001 i 2003 dirig el Projecte Debat i Progrs dins la Fundaci Centre d'Estudis Socials Gabriel Alomar.

Milita en el PSIB-PSOE des del maig de 2003.

Va ser diputada pel Grup Parlamentari Socialista al Parlament de les Illes Balears, (2003-2004).

Entre el juny de 2004 i octubre de 2003 ocup el crrec de Subdirectora General de Cooperaci i Promoci Cultural Exterior al Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperaci - Agencia Espanyola de Cooperaci Internacional.

A les eleccions municipals de 2007, el PP perd la majoria absoluta a l'Ajuntament de Palma. Desprs dels comicis, el PSOE va tancar un acord de governabilitat amb el Bloc per Palma i amb Uni Mallorquina. Dia 16 de juny de 2007, Aina Calvo fou elegida, amb al suport dels dos regidors del Bloc per Palma i dels dos regidors de Uni Mallorquina, nova batllessa de Palma. D'aquesta forma, Aina Calvo succea en el crrec a la representant del Partit Popular Catalina Cirer.






Enllaos externs.
 Lloc web oficial;
 "Aina Calvo, candidata a batlessa de Palma" a www.psoe.es;
 Perfil a Embat.com;
 Article d'Aina Calvo a El Mundo, 15. 03. 2007;
Entrevista a Aina Calvo;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122451" title="Gran Premi de Portugal del 1958" nonfiltered="221" processed="221" dbindex="50241">
Resultats del Gran Premi de Portugal de Frmula 1 de 1958, disputat a Porto el 24 d'agost de  1958.

 Resultats .



 Altres .
 Volta  rpida: Mike Hawthorn  2' 32. 370;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122452" title="Diario de Mallorca" nonfiltered="222" processed="222" dbindex="50242">


Diario de Mallorca es un diari de l'illa de Mallorca escrit en castell.

Pertany a l'empresa Editora Balear S.A. que, al seu torn, forma part del grup editorial Prensa Ibrica.

Actualment t de tres delegacions a l'illa de Mallorca, a Palma, a Inca i a Manacor

Disposa d'una versi digital a internet.

 Histria .
Antigament era conegut com La Almudaina i Correo de Mallorca.

 Enllaos externs .
 Diario de Mallorca;
 Editorial Prensa Ibrica;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122454" title="Gran Premi de Portugal del 1959" nonfiltered="223" processed="223" dbindex="50243">
Resultats del Gran Premi de Portugal de Frmula 1 de 1959, disputat a Monsanto el 23 d'agost de  1959.

 Resultats .




 Altres .
Volta  rpida: Stirling Moss  2' 05. 070;








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122455" title="Gran Premi de Portugal del 1960" nonfiltered="224" processed="224" dbindex="50244">
Resultats del Gran Premi de Portugal de Frmula 1 de 1960, disputat a Porto el 14 d'agost de  1960.

 Resultats .





 Altres .

Volta  rpida: John Surtees  2' 27. 530;








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122456" title="Imant" nonfiltered="225" processed="225" dbindex="50245">
Un imant s un cos o dispositiu que genera un camp magntic, o dit d'una altra manera, amb un moment magntic significatiu, i per aix tendeix a alinear-se amb altres imants (per ex., amb el camp magntic terrestre). El mot deriva del grec                (magntis lthos) o pedra de Magnsia, una localitat coneguda des de l'antiguitat pels seus dipsits de magnetita. Els imants poden ser permanents o temporals, un imant permanent no necessita de cap influncia externa per a generar el seu camp magntic mentre que en els imants temporals, com ara els electroimants noms generen el seu camp magntic grcies al corrent elctric. Els imants permanents es poder formar de manera natural, com en el cas de la magnetita, per tamb poden ser fabricats de manera artificial.

Els imants atreuen o repelleixen diversos materials, aquells que sn fortament atrets per un imant tenen una gran permeabilitat magntica, com en el cas del ferro i alguns tipus d'acer, i reben la denominaci de materials ferromagntics. Els materials amb una baixa permeabilitat magntica noms sn atrets feblement pels imants i reben el nom de paramagntics, un exemple seria l'oxigen lquid. Finalment hi ha alguna materials, com l'aigua, que tenen una permeabilitat magntica tant baixa que el magnetisme noms es manifesta en presncia d'un camp magntic extern (diamagnetisme). Tot t una permeabilitat magntica mesurable.

La unitat de mesura del SI per al camp magntic s el tesla, mentre que la unitat per al flux magntic s el weber; 1 tesla s 1 weber per metre quadrat.



Caracterstiques dels imants.
Camp magntic.
El camp magntic (habitualment representat com a B) s el que en fsica s'anomena un camp perqu t un valor a cada punt de l'espai. El camp magntic (a qualsevol punt donat) vindr determinat per dues propietats:

 la seva direcci (que segueix l'orientaci de l'agulla d'una brixola);
 la seva magnitud (o fora) que s proporcional a la fora amb que l'agulla de la brixola s'orienta en la direcci del camp.

La direcci i la magnitud sn les caracterstiques dn vector i per tant B s un camp vectorial. B tamb pot dependre del temps.

Moment magntic.
El moment magntic d'un imant, tamb anomenat moment dipolar magntic i que s simbolitzat com a   s un vector que caracteritza les propietats magntiques de qualsevol cos, per exemple, a una barra magntica la direcci del moment magntic apunta del pol nord al pol sud i la seva magnitud depen de la fora dels pols i de la seva distncia. En unitats del SI s'expressa en Am.

Un imant produeix el seu camp magntic i al mateix temps respon a altres camps magntics, el seu camp magntic a qualsevol punt s proporcional al valor del seu moment magntic. Quan l'imant s dins d'un camp magntic produt per una altra font s sotms a un parell de forces que tendir a orientar el moment magntic de manera parallela al camp. El valor d'aquest parell de forces ser proporcional al moment magntic i al camp extern.

Una espira amb una secci d'rea A que s travessada per un corrent I es comportar com un imant amb un moment magntic que tindr un valor igual a IA.

 Magnetitzaci .
La magnetitzaci dels materials magntics s el valor local del seu moment magntic per unitat de volum, habitualment es representa com M i les seves unitats sn A/m. Ms que un vector (que seria el cas del moment magntic) es tracta d'un camp vectorial perqu zones diferents d'un imant poden ser magnetitzades amb diferents direccions i fora. Un imant de barra de bona qualitat pot tenir un moment magntic de 0,1 A m i si suposem un volum d'un cm ( 0,000001 m) una magnetitzaci de 100.000 A/m. El ferro pot tenir una magnetitzaci al voltant d'un mili d' A/m, aquest valor tan gran explica perqu els imants sn tant efectius produint camps magntics.

Pols magntics.

A tots els imants, siguin del tipus que siguin, la mxima fora d'atracci es troba en els seus extrems, anomenats pols. Un imant consta com mnim de dos pols, denominats pol nord i pol sud. El pol no s quelcom material sin un concepte utilitzat per a descriure els imants. Els pols iguals es repelleixen i els pols oposats s'atreuen. No existeixen pols allats, i per tant, si un imant es trenca en dues parts, es formen dos nous imants, cadascun amb el seu pol nord i el seu pol sud. Si continuem dividint arribar un moment en qu les parts seran massa petites per mantenir un camp magntic, hauran perdut la capacitat de generar magnetisme. En el cas d'alguns materials es pot arribar a nivell molecular i observar encara un pol nord i un pol sud. Algunes teories cientfiques preveuen l'existncia d'un monopol magntic nord i sud, per fins ara mai han estat observats.

Entre tots dos pols es creen lnies de fora, sent aquestes lnies tancades, per aix a l'interior de l'imant tamb van d'un pol a l'altre. A un solenoide recorregut per un corrent elctric tamb es podr identificar un pol nord i un pol sud.

Tipus d'imants permanents.

Imants metllics.
Molts materials tenen electrons amb espn imparell, i la majoria sn paramagntics. Quan els espns dels electrons interaccionen de manera que queden alineats de manera espontnia es parla de materials ferromagntics, o simplement magntics. A causa de la manera en qu interaccionen els espns dels electrons a alguns materials amb una estructura cristallina regular alguns metalls sn ferromagntics en estat natural, en serein exemples les menes de ferro (magnetita), cobalt], nquel i tamb alguns metalls del grup de les terres rares com el gadolini i el disprosi. Els imants naturals van ser els primers a ser utilitzats per les seves propietats magntiques, desprs s'han pogut fabricar imants artificials per basats en materials magntics naturals.
Aliatges.
Cermics.
Els imants cermics o de ferrita sn una sinteritzaci formada per xid de ferro en pols i cermica de carbonat de bari o d'estronci. A causa del baix cost dels materials utilitzats i de les tcniques de fabricaci, s possible una gran producci a preus reduts d'aquest tipus d'imants (tamb es produeixen nuclis ferromagntics no magnetitzats per a utilitzacions en electrnica). Aquests imants sn immunes a la corrosi per sn molt frgils.
Alnico.
Els imants alnico ( el nom prov d'ajuntar els smbols qumics dels seus components: AlNiCo) sn un aliatge de foneria o una sinteritzaci d'alumini, nquel i cobalt amb ferro i petites quantitats d'altres elements que s'afegeixen per millorar les propietats de l'imant. La sinteritzaci proporciona millors caracterstiques mecniques als imants, mentre que la fosa millora les propietats magntiques i permet formes complicades. Aquest tipus d'imants sn resistents a la corrosi i sn ms verstils que els de material cermic per les seves propietats fsiques sn pitjors que les dels imants metllics.
Amb terres rares.
Les terres rares tenen el nivell electrnic f (que pot encabir fins a 14 electrons) parcialment ple. L'espn dels electrons d'aquest nivell es pot alinear fcilment donant com a resultat l'aparici de forts camps magntics, per aix aquest tipus d'elements sn utilitzats quan sn necessaris imants compactes de gran fora i el preu no s important. El tipus ms habitual dimant de terres rares sn els de samari-cobalt i els de neodimi (Neodimi-Ferro-Bor).

Electroimants.
Un electroimant a la seva forma ms simple, s un fil conductor que ha estat enrotllat fent una volta o ms i que es coneix com a solenoide. Quan el corrent elctric passa a travs del fil es genera un camp magntic, que es presenta concentrat a prop de l'enrotllament (especialment al seu interior), les seves lnies de camp sn molt similars a les d'un imant i la seva orientaci segueix la regla de la m dreta. El moment i el camp magntics de l'electroimant sn proporcionals al nombre de voltes del fil  (tamb anomenades espires), a la secci de cada espira i al corrent que passa fel fil.

Si les espires de fil conductor sn al voltant d'un material sense propietats magntiques especials el camp magntic que es generar ser fora feble. Per si el fil s'enrotlla al voltant d'un material ferromagntic, com podria ser un clau de ferro, el camp magntic produt molt ms gran, la seva fora ser uns centenars de vegades superior.

Els electroimants s'utilitzen als acceleradors de partcules, als motors elctrics, a les grues dels desballestadors de vehicles o a les mquines que produeixen imatges per ressonncia magntica. Algunes aplicacions van ms enll de la simple utilitzaci d'un dipol magntic i impliquen quatre (quadripols) o ms pols magntics.

Descobriment.

Va ser Oersted qui va evidenciar al 1820 per primera vegada que un corrent elctric genera un camp magntic al seu voltant. En l'interior de la matria existeixen petits corrents tancats degut al moviment dels electrons que contenen els toms, cadascun d'ells origina un imant microscpic. Quan aquests petits imants estan orientats en totes les direccions els seus efectes s'anullen mtuament i el material no presenta propietats magntiques; en canvi si tots els imants s'alineen actuen com un nic imant en aquest cas la substncia s'ha magnetitzat.

 Vegeu tamb .

Camp magntic;
Declinaci magntica;
Electroimant;

 Enllaos externs .

Electoimant;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122457" title="Gran Premi de Portugal del 1984" nonfiltered="226" processed="226" dbindex="50246">
Resultats del Gran Premi de Portugal de Frmula 1 de 1984, disputat a Estoril el 21 d'octubre de  1984.

 Resultats .






 Altres .

Volta  rpida: Niki Lauda  1' 22. 996;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122458" title="Gran Premi de Portugal del 1985" nonfiltered="227" processed="227" dbindex="50247">
Resultats del Gran Premi de Portugal de Frmula 1 de 1985, disputat a Estoril el 21 d'abril de  1985.

 Resultats .







 Altres .

Volta  rpida: Ayrton Senna    1' 44. 121;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122459" title="Laia Sanz Pla-Giribert" nonfiltered="228" processed="228" dbindex="50248">
Laia Sanz Pla-Giribert (Corbera de Llobregat, 11 de desembre de 1985) s una esportista catalana, campiona del mn de Trial a l'aire lliure en categoria femenina durant set vegades consecutives.

Havent participat en moltes curses com a nica noia entre molts nois, s partir del 1997 en el que guanya el Campionat de Catalunya de categoria juvenil (80cc) quan comena una carrera plena d'xits, entre els que destaquen els set mundials femenins consecutius celebrat fins ara, amb els equips Beta i Montesa.

 Palmars .
 8 Campionat del Mn de trial femen: 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2008;
 7 Campionat d'Europa de trial femen: 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008;

 Aparicions en els mitjans de comunicaci .
 Aparegu com una de les identitats desconegudes al programa Identity de tve el dia 7 de Desembre de 2007.

 Enllaos externs .
Perfil a sport.es;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122461" title="Beta (desambiguaci)" nonfiltered="229" processed="229" dbindex="50249">

 En Lingstica s la segona lletra de l'alfabet grec. Beta.
 En motociclisme s un constructor de motocicletes de trial: Beta (motocicleta).
 En Programari, la beta s una fase de prova;
 En Tecnologia, El Betamax, conegut popularment com a Beta era sistema de gravaci i reproducci de vdeo;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122462" title="Gran Premi de Portugal del 1986" nonfiltered="230" processed="230" dbindex="50250">
Resultats del Gran Premi de Portugal de Frmula 1 de 1986, disputat a Estoril el 21 de setembre de  1986.

 Resultats .





 Altres .

Volta  rpida: Nigel Mansell 1' 20. 943;









 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122463" title="Gran Premi de Portugal del 1987" nonfiltered="231" processed="231" dbindex="50251">
Resultats del Gran Premi de Portugal de Frmula 1 de 1987, disputat a Estoril el 20 de setembre de  1987.

 Resultats .





 Altres .

Volta  rpida: Gerhard Berger 1' 19. 282;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122465" title="Arceus" nonfiltered="232" processed="232" dbindex="50252">

Arseus, un Pokmon de la quarta generaci, s una espcie de "Du Pokmon", ja que fou el creador de l'univers Pokmon.

Estadstiques.
Informaci bsica.
Nm. a la Pokdex:
Nacional: #493;
Johto: #;
Hoenn: #;
Sinnoh: #;
Altura: 3,2 m / 10'6";
Pes: 320 kg / 705.5 lb;
Distribuci: No (legendari);
Habilitat (DP): Multi-tipus;
Tipus: Normal;
Espcie: Creaci;
Grup ou: No (legendari);
Experincia Base: 255;
Mx. Experincia: 1.250.000;

Efecte segons el tipus (sense blindar).
MOLT d'efecte de dany sobre Arseus: Lluita;
GENS d'efecte de dany sobre Arseus: Fantasma;
Els altres tipus tenen un efecte de dany NORMAL;

Efectes a escala.

Sense blindar.
Terra: 100;
Fantasma: 0;
Insecte: 100;
Lluita: 200;
Normal: 100;
Roca: 100;
Ver: 100;
Aigua: 100;
Drac: 100;
Foc: 100;
Gel: 100;
Planta: 100;
Psquic: 100;
Volador: 100;
Elctric: 100;


Amb blindatge de bolla de foc.
Terra: 200;
Fantasma: 100;
Insecte: 50;
Lluita: 100;
Normal: 100;
Roca: 200;
Ver: 100;
Aigua: 200;
Drac: 100;
Foc: 50;
Gel: 50;
Planta: 50;
Psquic: 100;
Sinistre: 100;
Acer: 50;
Volador: 100;
Elctric: 100;


Amb blindatge de gota d'aigua.
Terra: 100;
Fantasma: 100;
Insecte: 100;
Lluita: 100;
Normal: 100;
Roca: 100;
Ver: 100;
Aigua: 50;
Drac: 100;
Foc: 50;
Gel: 50;
Planta: 200;
Psquic: 200;
Sinistre: 100;
Acer: 50;
Volador: 100;
Elctric: 200;


Amb blindatge de llamp.
Terra: 200;
Fantasma: 100;
Insecte: 100;
Lluita: 100;
Normal: 100;
Roca: 100;
Ver: 100;
Aigua: 100;
Drac: 100;
Foc: 100;
Gel: 100;
Planta: 100;
Psquic: 100;
Sinistre: 100;
Acer: 50;
Volador: 50;
Elctric: 50;


Moviments.
Moviments que aprn per nivell.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122466" title="Gran Premi de Portugal del 1988" nonfiltered="233" processed="233" dbindex="50253">
Resultats del Gran Premi de Portugal de Frmula 1 de 1988, disputat a Estoril el 25 de setembre de  1988.

 Resultats .





 Altres .

Volta  rpida: Gerhard Berger   1' 21. 961;









 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122468" title="Gran Premi de Portugal del 1989" nonfiltered="234" processed="234" dbindex="50254">
Resultats del Gran Premi de Portugal de Frmula 1 de 1989, disputat a Estoril el 24 de setembre de  1989.

 Resultats .






 Altres .

Volta  rpida: Gerhard Berger   1' 18. 986;










 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122469" title="Gran Premi de Portugal del 1990" nonfiltered="235" processed="235" dbindex="50255">
Resultats del Gran Premi de Portugal de Frmula 1 de 1990, disputat a Estoril el 23 de setembre de  1990.

 Resultats .




 Altres .

Volta  rpida: Riccardo Patrese 1' 18. 306;







 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122470" title="Steven Parent" nonfiltered="236" processed="236" dbindex="50256">
Steven Earl Parent (Califrnia, 12 de febrer de 1951 - Los Angeles, 9 d'agost de 1969) era un jove estudiant que fou la primera vctima del cas Tate.

Steven Parent s'acabava de graduar a la Arroyo High School a El Monte (Califrnia, EUA) quan la nit del 9 d'agost de 1969 va anar a visitar el seu amic William Garretson que era el jardiner i cuidador de la casa de Roman Polanski a Beverly Hills. 

Quan abandonava la casa de Polanski amb el seu cotxe es va trobar amb els 4 membres de la famlia Manson que asaltaren la casa. Un cop Parent els pregunt qui eren Charles "Tex" Watson li dispar 4 vegades provocant-li la mort instntanea. 

La seva mort, provoc l'horror de Linda Kasabian que fou apartada de l'assalt, fet que li va permetre desprs sser el testimoni estrella de la fiscalia en el judici contra Charles Manson ja que no tenia cap delicte de sang.

Inicialment, el cos de Parent no fou identificat i durant diverses hores fou conegut com John Doe 85, fins que el capell de la famlia el va identificar un cop la famlia va notificar la desaparici.

El pare de Steven Parent, va ser molt crtic en la manera en qu la mort del seu fill va ser tratada, i es va queixar del tracte rebut per la policia de Los Angeles. Tamb, va criticar la manera en la que la premsa i la televisi van tractar la mort del seu fill.

En les audincies per la llibertat del assassins de Parent, Charles "Tex" Watson, Susan Atkins i Patricia Krenwinkel, la familia s'han enfrontat als assassins.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122471" title="Gran Premi de Portugal del 1991" nonfiltered="237" processed="237" dbindex="50257">
Resultats del Gran Premi de Portugal de Frmula 1 de 1991, disputat a Estoril el 22 de setembre de  1991.

 Resultats .




 Altres .

Volta  rpida: Nigel Mansell 1' 18. 179;








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122472" title="Gran Premi de Portugal del 1992" nonfiltered="238" processed="238" dbindex="50258">
Resultats del Gran Premi de Portugal de Frmula 1 de 1992, disputat a Estoril el 27 de setembre de  1992.

 Resultats .




 Altres .

Volta  rpida: Ayrton Senna  1' 13. 041;







 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122473" title="Gran Premi de Portugal del 1993" nonfiltered="239" processed="239" dbindex="50259">
Resultats del Gran Premi de Portugal de Frmula 1 de 1993, disputat a Estoril el 26 de setembre de  1993.

 Resultats .




 Altres .

Volta  rpida: Damon Hill 1m 14. 859s;







 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122475" title="Gran Premi de Portugal del 1994" nonfiltered="240" processed="240" dbindex="50260">
Resultats del Gran Premi de Portugal de Frmula 1 de 1994, disputat a Estoril el 25 de setembre de  1994.

 Resultats .




 Altres .

Volta  rpida: David Coulthard 1m  24. 466s ;







 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122476" title="Gran Premi de Portugal del 1995" nonfiltered="241" processed="241" dbindex="50261">
Resultats del Gran Premi de Portugal de Frmula 1 de 1995, disputat a Estoril el 24 de setembre de  1995.

 Resultats .




 Altres .

Volta  rpida: David Coulthard  1m  23. 220s;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122478" title="Gran Premi de Portugal del 1996" nonfiltered="242" processed="242" dbindex="50263">
Resultats del Gran Premi de Portugal de Frmula 1 de 1996, disputat a Estoril el 22 de setembre de  1996.

 Resultats .




 Altres .

Volta  rpida: Jacques Villeneuve 1m  22. 873s;








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122483" title="Gran Premi de Bahrain del 2007" nonfiltered="243" processed="243" dbindex="50265">
Resultats del Gran Premi de Bahrain de Frmula 1 de la temporada 2007 disputat  a Sakhir el 15 d'abril del 2007.


 Qualificacions del dissabte .

   

       
 Resultats de la cursa .

 


 Altres .

 Pole: Felipe Massa   1' 32. 652;

 Volta rpida: Felipe Massa   1: 34. 067;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122484" title="Jos Scrates" nonfiltered="244" processed="244" dbindex="50266">


Jos Scrates Carvalho Pinto de Sousa (Vilar de Maada, Portugal 1957) s un poltic portugus, Secretari general del Partit Socialista de Portugal i actual Primer Ministre, des del 12 de mar de 2005. 

Inicis poltics.
Jos Scrates s membre del Partit Socialista de Portugal des de 1981, i membre de l'Assemblea de la Repblica des de 1987. Entre 1995 i 1997 va ser Secretari d'estat d'ambient, i de 1997 a 1999, Ministre de Joventut i Esports, tot aix durant el primer govern de Antnio Guterres.  
De 1999 a 2001 va ser Ministre d'ambient, durant el segon govern de Antnio Guterres. Desprs de la Renncia de Ferro Rodrigues com a lder del partit, Scrates va guanyar les eleccions interines del partit el 2004 amb un 80% de vots favorables.

Primer Ministre de Portugal.
Desprs de les eleccions de 2005 va aconseguir un mandat i un govern amb majoria absoluta a l'Assemblea de la Repblica.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122487" title="Irne Joliot-Curie" nonfiltered="246" processed="245" dbindex="50269">

Irne Joliot-Curie ( Pars, Frana 1897 - d. 1956 ) fou una fsica i qumica francesa guardonada amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1935.

Biografia.
Va nixer el 12 de setembre de 1897 a Pars, filla dels Premis Nobel Pierre Curie i Marie Curie. Desprs d'estudiar fsica i qumica a la Universitat de Pars durant la Primera Guerra Mundial, fou assistent del departament de radiografia de diversos hospitals francesos. Un cop acabada la guerra, fou nomenada ajudant de la seva mare a l'Institut del Radi de Pars, posteriorment conegut amb el nom d'Institut Curie.

Al costat de la seva mare conegu l'assistent personal d'aquesta, Frdric Joliot, del qual s'enamor i es cas l'any 1926, i del qual adopt el seu cognom. L'any 1935 fou nomenada directora d'investigaci de la Fundaci Nacional de Cincies, sent apartada de la Comissi Francesa d'Energia Atmica l'any 1951 per les seves simpaties amb el Partit Comunista Francs.

Irne Joliot-Curie mor el 17 de mar de 1956, a la seva residncia de Pars, a conseqncia d'una leucmia.

Recerca cientfica.

Al costat del seu marit va iniciar la seva recerca en el camp de la fsica nuclear i cercant l'estructura de l'tom, en particular en l'estructura i projecci del nucli i que fou fonamental pel posterior descobriment del neutr l'any 1934, any en el qual aconsguiren produir artificialment elements radioactius. 

L'any 1935, ambds cientfics, foren guardonats amb el Premi Nobel de Qumica pels seus treballs en la sntesi de nous elements radiactius.

Ambds treballaren en les reaccions en cadena i els requisits per a la construcci encertada d'un reactor nuclear que utilitzs la fissi nuclear controlada per a generar energia mitjanant l's d'urani i aigua pesant.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1935;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122491" title="Sant Oleguer" nonfiltered="247" processed="246" dbindex="50270">

Oleguer Bonestruga (Barcelona, 1060 ? - 6 de mar de 1137) fou bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona. Se celebra la seva festivitat el dia de la seva mort i les seves despulles reposen a la capella del Crist de Lepant, a la catedral de Barcelona.

Vida i obra.
Fill de noble famlia va nixer a Barcelona. El seu pare era gran valgut del comte de Barcelona, Ramon Berenguer I. La seva mare, Guilia, descendia de la noblesa goda. Als 10 anys va entrar en el gremi de canonges de la catedral de Barcelona.

Abans de ser bisbe de Barcelona, fou prepsit de les canniques de Barcelona i de Sant Adri de Bess, i sant Ruf d'Aviny, fundador de la collegiata de Santa Maria de Terrassa.

SotaRamon Berenguer III, s nomenat bisbe de Barcelona el 1116, sent consagrat pel cardenal llegat Bosn, a la catedral de Magalona (Provena), sota el papa Pasqual II. El 1117 va anar a Roma i va prestar obedincia al papa Gelasi II.

Amb la conquesta de Tarragona, va ser investit arquebisbe de Tarragona, sense perdre per aix la mitra barcelonina, i a partir d'aleshores va actuar com a metropolit amb plens drets, rebent a ms, com administrador eclesistic, els territoris de l'encara no restaurada dicesi de Tortosa.

Fou un home amb influncies fortes en la poltica del seu temps, bon conseller i collaborador de Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV, que va participar activament en la renovaci que l'Esglsia de Roma realitza en aquests segles, adquirint ms independncia del poder civil. Va tenir conflictes amb el comte de Tarragona Robert d'Aguil.

Li ha estat atribut un paper preponderant el desembre de 1134 quan, junt amb d'altres personatges civils i eclesistics, acut a Saragossa per posar pau entre el rei Ramir II d'Arag i Alfons VII de Castella.

Va assistir als concilis de Tolosa, Reims, i al Later I, nov dels ecumnics. Enviat pel papa Innocenci II al concili de Clermont, va coincidir all amb sant Bernard. L'eloqncia dels seus arguments va aconseguir l'excomuni de l'antipapa Anaclet. Se'l considera un dels bisbes ms eminents de l edat mitjana, amb una gran influncia sobre tota L Esglsia llatina. 

Va ser declarat sant oficialment el 1675, i pels anys que havien passat d'en de la seva mort, ens dna la idea de qu era una persona que va mantenir la seva fama d'home piads, fortament arrelat al poble i als estaments eclesistics.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122492" title="Min-sik Choi" nonfiltered="248" processed="247" dbindex="50271">
Choi Min-sik va nixer el 22 de gener de 1962 a Sel, Corea del Sud. Juntament amb  Song Kang-Ho, s un dels actors de coreans ms importants del seu pas com a l'escena internacional. Choi va comenar la seva carrera com un actor teatral abans de l'aparici en papers de pellcules, primer sota la direcci de Park Jong-won's a Kuro Arirang i Our Twisted Hero i ms tard en els anys noranta per apareixent com un investigador de policia a No 3 i com un agent nordcore a la pellcula ms destacada de Corea fins aquell punt, Shiri. 

A l any 2000, ajudat per l'xit de Shiri, Choi va seguir aconseguint papers verstils i d importncia, primer com un gngster a Failan i desprs com un pintor del segle dinou a Chihwaseon. Al 2003, va prendre el paper que va recollir l'atenci internacional cap a ell amb el paper de Oh Dae-su a Oldboy. 

Filmografia.
 Kuro Arirang (1989);
 Our Twisted Hero (1992);
 Sara Is Guilty (1993);
 No. 3 (1997);
 The Quiet Family (1998);
 Shiri (1999);
 Happy End (1999);
 Failan (2001);
 Chihwaseon (2002);
 Oldboy (2003);
 Taegukgi (2004);
 Springtime (2004);
 Crying Fist (2005);
 Sympathy for Lady Vengeance (2005);

Premis.
 Premi del millor actor als Baeksang Best Film Awards 1999 per Shiri.
 Premi del millor actor al Festival de Daejong 1999 per Shiri.
 Premi del millor actor al Festival du film Asie-Pacifique 2000 per Happy End.
 Premi del millor actor als Blue Dragon Film Awards 2001 per Failan.
 Premi del millor actor al Festival du film asiatique de Deauville 2002 per Failan.
 Premi del millor actor als Blue Dragon Film Awards 2003 per Old Boy;
 Premi del millor actor als Baeksang Best Film Awards 2004 per Old Boy.
 Premi del millor actor al Festival de Daejong  2004 per Old Boy.
 Premi del millor actor als Grand Bell Awards 2004 per Old Boy.
 Premi del millor actor als MBC Film Awards 2004 pper Old Boy.
 Condecorat amb L'Ordre del Mrit Cultural.

Enllaos externs i Referencies.
 Pgina web oficial ;
Choi Min-sik a Koreanfilm.org;
Choi Min-sik Galleria fotografica;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122495" title="Le Monde" nonfiltered="249" processed="248" dbindex="50273">


Le Monde s un diari d'entrega matutina francs fundat per Hubert Beuve-Mry el 1944 amb la mateixa tipografia que Le Temps desaparegut el 1942.

Histria.

La primera entrega de Le Monde va aparixer el 18 de desembre del 1944, i entregat el 19 de desembre amb una sola pgina. Le Monde succeeix al diari Le Temps d'on agafa el seu format i la presentaci. El general Charles de Gaulle s un element motor de la seva creaci, realitzada per Hubert Beuve-Mry el qual crea una societat de responsabilitat limitada amb un capital de 200.000 francs repartits en 200 accions.

El 1951 es va crear la Societat de redactors, que des del 1968 s una de les dues societats d'empleats i d'executius. Els assalariats del diari mantenen una ocupaci central dins la gesti del rotatiu. El diari va patir certes dificultats financeres als anys 80 i 90. El 1994 canvia el seu estatut de SARL pel de societat annima amb un directori i consell de vigilncia.

Seixanta anys desprs de la seva creaci, el rotatiu t ms de 2 millions de lectors.
Le Monde est actualment presidit per Jean-Marie Colombani i la seva redacci est dirigida per Grard Courtois des del 13 de desembre 2004 (Edwy Plenel, anterior director de redacci, va presentar la seva dimissi el 29 de novembre del 2004). Les seves successives redaccions li han donat el ttol de  diari de referncia  de la premsa quotidiana francesa. s la principal publicaci diria de Groupe La Vie Le Monde.

Des del 1985, la primera plana del diari mostra una caricatura d'actualitat dibuixada sovint per Plantu. L'arribada de Plantu, on va publicar ntegrament un reportatge d'acusaci al president dels Estats Units Bill Clinton en el cas de cas Lewinsky va sorprendre alguns lectors. D'uns altres, per contra, van trobar aquesta publicaci molt interessant, ja que posava en evidncia el carcter conservador i moralista de la justcia americana.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122497" title="Peter Debye" nonfiltered="250" processed="249" dbindex="50274">


Petrus Josephus Wilhelmus Debije o Peter Joseph William Debye ( Maastricht, Pasos Baixos 1884 - Ithaca, EUA 1966 ) fou un fsic, qumic i professor universitari nord-americ, d'origen neerlands, guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1936.

Biografia.
Va nixer el 24 de mar de 1884 a la ciutat neerlandesa de Maastricht, situada a la provncia de Limburg. Va estudiar matemtiques, fsica i qumica a la Universitat d'Aquisgr, universitat situada a Alemanya per tant sols a 30 quilmetres de Maastricht, i on es llicenci l'any 1905 sota la supervisi d'Arnold Sommerfeld. El 1906 es doctor a la Universitat de Munic, tamb sota la supervisi de Sommerfeld, el qual l'havia nomenat assistent personal. Entre 1911 i 1935 va impartir classes de fsica en diverses universitats de Sussa, Pasos Baixos i Alemanya. L'any 1934 va ser nomenat director de l'Institut Kaiser Guillem de Fsica de la ciutat de Berln. 

El 1938 es va traslladar als Estats Units, on va impartir classes de qumica a la Universitat de Cornell entre 1940 i 1952, obtenint l'any 1946 la ciutadania nord-americana i moment en el qual es canvi el seu nom neerlands per la seva transcripci anglesa. 

Debye mor el 2 de novembre de 1966 a la poblaci d'Ithaca, situada a l'estat nord-americ de Nova York, a conseqncia d'un infart de miocardi.

Recerca cientfica.

El 1912 va introduir una modificaci en la teoria de la calor especfica desenvolupada per Albert Einstein, calculant la probabilitat de qualsevol freqncia de vibracions moleculars fins a una freqncia mxima; aquest desenvolupament va ser un dels primers xits terics de la teoria quntica. El 1913 va ampliar la teoria de l'estructura atmica de Niels Bohr, introduint, juntament amb Arnold Sommerfeld, rbites ellptiques en el model. 

L'any 1923, juntament amb el seu assistent Erich Hckel, va desenvolupar una millora de la teoria de Svante Arrhenius sobre la conductivitat elctrica en solucions electroltiques, coneguda com equaci Debye-Hckel i que avui en dia encara es considera com un important pas en la comprensi de les solucions electroltiques. Aquell mateix any, juntament amb Arthur Holly Compton, va desenvolupar una teoria per explicar l'efecte Compton, la difracci dels raigs X quan interactuen amb electrons. 

El 1926 va suggerir l'existncia de l'efecte magneto-calric, mitjanant el qual es poden obtenir temperatures inferiors a 0,3 kelvin. 

L'any 1936 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica per les seves investigacions sobre les estructures moleculars, el moment dipolar i la difracci dels raigs X i els electrons en compostos gasossos.
Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (30852) Debye descobert el 2 d'octubre de 1991 per Freimut Brngen i Lutz D. Schmadel.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1936;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122500" title="Cecili Buele i Ramis" nonfiltered="251" processed="250" dbindex="50275">

Cecili Buele i Ramis (Palma, 4 de desembre de 1944) s un poltic  mallorqu del PSM i d'ERC fill de pare guine i mare arianyera.

Fou regidor a l'Ajuntament de Palma entre el 1995 i 1999 pel PSM-Entesa Nacionalista, i tamb diputat al Parlament de les Illes Balears. Fou Conseller de Cultura i Joventut del Consell Insular de Mallorca.

Ms tard, pass a ERC-Illes.

El 2004 fou candidat al senat per la coalici Progressistes per les Illes Balears.


Enllaos externs.
 Pgina personal de Cecili Buele;
 Pgines de Cecili Buele;
 Especial Cecili Buele;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122505" title="Partit Popular de Balears" nonfiltered="252" processed="251" dbindex="50276">
El Partit Popular Balear s la secci local del Partit Popular a les Illes Balears.

Ha estat el partit hegemnic a les Illes Balears des de les primeres eleccions democrtiques del 1983, fins a 1989 com AP, i ha ostentat la Presidncia de la Comunitat Autnoma des d'en, amb l'excepci de la V legislatura 1999-2003 i l'actual (setena).

Tamb ha governat molts d'anys als tres Consells Insulars i a molts de municipis de les Illes Balears.

Des de 2008, la president del partit s Rosa Estars i el seu secretari general, Guillem Estarellas.

Han estat presidents del partit amb anterioritat Gabriel Caellas, Joan Huguet, Joan Verger i Jaume Matas.

Existeix dins el partit una difusa lnia de pensament que alguns anomenen regionalista representada per dirigents com Pere Rotger, Jaume Font o Joan Verger. Per altra banda el corrent ms espanyolista tindria com a mxim exponent Carlos Delgado.

Candidats a la presidncia del Govern Balear.
 1983: Gabriel Caellas;
 1987: Gabriel Caellas;
 1991: Gabriel Caellas;
 1995: Gabriel Caellas;
 1999: Jaume Matas;
 2003: Jaume Matas;
 2007: Jaume Matas;

Altres dirigents destacats.
 Cristfol Soler;
 Abel Matutes;

Referncies.


Enllaos externs.
 http://www.ppbalears.com;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122510" title="Paul Karrer" nonfiltered="253" processed="252" dbindex="50277">

Paul Karrer ( Moscou, Rssia 1889 - Zuric, Sussa 1971 ) fou un qumic i professor universitari sus guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1937.

Biografia.
Va nixer el 21 d'abril de 1889 a la ciutat de Moscou, fill dels ciutadans sussos Paul Karrer i Julie Lerch. La seva famlia va retornar a Sussa el 1892, i Karrer va assisitir a les ecoles de Wildegg, Lenzburg i Aarau. Va estudiar qumica a la Universitat de Zuric, sota la supervisi d'Alfred Werner, i desprs d'obtenir el doctorat l'any 1911, va passar uns anys com a assistent a l'Institut Qumic. Posteriorment va obtenir un lloc en l'Institut Quimicoterputic George Speyer de Frankfurt del Main, on va ser ajudant del Premi Nobel Paul Ehrlich. L'any 1918 va tornar a Zric com a professor auxiliar de qumica orgnica i el 1919 fou nomenat professor de qumica d'aquesta universitat i, posteriorment, director del seu Institut de Qumica. 

Karrer va morir a la seva residncia de Zuric el 18 de juny de 1971.

Recerca cientfica.
Les seves investigacions ms notables van estar relacionades amb els carotenoides i les flavines, descobrint que alguns d'ells, com el carot i la riboflavina, actuen com a provitamines A i B2, respectivament. L'any 1938 va aconseguir sintetitzar el compost denominat alfatocoferol, que corregeix l'esterilitat carencial de manera anloga a la vitamina E. 

L'any 1937 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Qumica per les seves investigacions sobre els carotenoides, flavines i la vitamina A i vitamina B2. L'altre meitat del premi recaigu en el qumic britnic Walter Norman Haworth per les seves investigacions sobre els carbohidrats i la vitamina C. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1937;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122511" title="Dalc'homp Sonj" nonfiltered="254" processed="253" dbindex="50278">
Dalc'homp Soj , creada en 1981, s una associaci amb l'objectiu principal de participar en la vulgaritzaci de la histria de Bretanya i dels pasos cltics.

La seva principal activitat en els darrers anys ha est l'edici d'obres histriques en cinc colleccions: biografies, histria local, Tramor, consagrada als altres pasos cltics, Buhez bro an Oriant, consagrada al Pas de Lorient, Estudis i recerques, consagrat a treballs universitaris. Depn de l'Institut Cultural de Bretanya. s la revista de la Maison de l'Histoire de Bretagne.

 Bibliografia .

 Roparz Hemon 1900-1978. Collectiu. Dalc homp Sonj.
 Bretagne en tte  tte per Michel Deligne. Dalc homp Sonj.   ;
 Yann-Ber Kalloc'h per Gwenal Le Bras, prefaci de Jorj Belz. Dalc homp Sonj. ;
 Histoire de Chteaugiron, contribution  l'histoire de la Bretagne per Michel de Mauny. Dalc homp Sonj.
 1789-1795 : Les Quvenois et la rvolution franaise Collectiu. Dalc homp Sonj.
 Seigneurs et Seigneuries du Kemenet Heboe per Job Jaffr. Dalc homp Sonj.
 Secrets et Mystres de nos Kr, 2 toms per Job Jaffr. Dalc homp Sonj.
 Comprendre les noms de lieux du Pays de Lorient. Institut Cultural de Bretanya. Dalc homp Sonj.
 L'origine gographique des Bretons armoricains per Alan J. Raude. Dalc homp Sonj.
 Iliens per Peadar O'Donnell. Dalc homp Sonj.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122519" title="Ar Brezhoneg er Skol" nonfiltered="255" processed="254" dbindex="50279">
Ar Brezhoneg er Skol s una associaci militant per l'ensenyament del bret a l'escola.

 Origen .
Yann Four el fou el fundador i la dirig del 1934 al 1945. El 1934, 346 municipis bretons adoptaren el manifest dAr Brezhoneg er Skol proposat per Yann Four, en favor de l'ensenyament del bret.

 Associaci .
Aquesta associaci mant una aparena de neutralitat total, ni de dretes, ni d'esquerra, ni clerical ni anticlerical, per s partidria de l'obertura d'escoles laiques en bret per la senzilla ra que les escoles i collegis catlics sobreviuen automatocament; t les assemblees genrals al mateix temps que les del Gorsedd de Bretanya.

 Sao Breiz .
Molts membres d'aquesta organitzaci participaren el 1940, en la fundaci de Sao Breiz, els bretons de la Frana Lliure. Alhora M. de Cadenet elabor amb alguns companys, un projecte d'estatut proposant un cert nombre de llibertats poltiques a la Bretanya al moment de signar la pau, que fou presentat al general Charles de Gaulle. Segons Yann Four, el pla era molt proper, en esperit, al que el Comit consultiu de Bretanya havia presentat el 1943 a Philippe Ptain. Els dos plans foren rebutjats.

 Publicacions .
 Ar Brezoneg er skol. Enseigner le breton, Exigence bretonne, Rennes, 1938;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122520" title="Preder" nonfiltered="256" processed="255" dbindex="50280">
Preder s una editorial fundada el 1958 que publica nombrosos diccionnaris bretons en matries altament especialitzades (filosofia, cincies...). Les seves obres sn fora coengudes per proposar neologismes forjats a partir d arrels purament cltiques.

Tamb s el nom d una revista trimestral de lingistica en bret.

Preder s una editorial associativa installada a Plomelin, on l'animador principal s  Guy Etienne lexicgraf i poeta. 

Enllaos externs.
 Pgina de la revista  ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122521" title="Joana Aina Vidal Burguera" nonfiltered="257" processed="256" dbindex="50281">
Joana Aina Vidal Burguera (Santany, 1945) s una poltica mallorquina de Partit Popular.

El 1983 ingress al PP i fou regidora a l'ajuntament de Ses Salines del 1983 al 1987. Des del 1987 fins el 1999, fou diputada al Parlament Balear.

Del 1987 al 1984 fou presidenta de la comissi d'Acci Social del Consell Insular de Mallorca i del 1994 al 1995 fou vicepresidenta d'aquesta instituci.

Es fu coneguda per la rebelli que protagonitz el 1996 contra el seu partit amb Joan Mar Tur, quan un pacte entre Gabriel Caellas i Joan Verger expuls de la Presidncia del Govern de les Illes Balears el llavors president Cristfol Soler. Mar Tur i Vidal havien de ser futurs consellers, de cultura i d'afers socials, respectivament, en la remodelaci del Govern Soler que provoc el cop contra el president.

Arran d'aquests fets, fou suspesa de militncia i pass al Grup mixt del Parlament i del Consell de Mallorca fins al final de la legislatura. Desprs d'aix, es retir de la poltica.

Referncies.
 http://www.elmundo.es/papel/hemeroteca/1996/11/26/nacional/181454.html;
 http://www.elmundo.es/papel/hemeroteca/1996/11/20/nacional/180266.html;
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 18.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122524" title="Canal Taronja" nonfiltered="258" processed="257" dbindex="50282">
Canal Taronja s una televisi local privada amb llicncia per emetre en digital a les demarcacions de Manresa (Bages, Bergued i Solsons), Igualada (Anoia) i Vic (Osona).

El canal, impulsat per l'empresari i president del grup de comunicaci Taelus, Ferrant Debant, va iniciar les seves emissions en analgic el 5 de febrer de 2007 pel canal 35 UHF (Bages) i el canal 48 UHF (Osona).

 Programes .
 Diriament: Info 20, informatiu.
 Dilluns: 4 de 10, programa esportiu presentat per Joan Antoni Lozano.
 Dimarts: Bon Consum;
 Dimecres:
 Arrels;
 Mostres, programa presentat per David Suol.
 Fes el pas, mini espai per a fomentar el reciclatge.
 Dijous: De qu parlem?, debat moderat per Pilar Goi.
 Divendres:
Llegendarium;
 Punt de mira, programa d'entrevistes.

 Enllaos externs.
 Canal Taronja;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122530" title="Dichaetaria" nonfiltered="259" processed="258" dbindex="50283">

Dichaetaria s un gnere de plantes de la tribu Arundnia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122531" title="Hakonechloa" nonfiltered="260" processed="259" dbindex="50284">

Hakonechloa s un gnere de plantes de la tribu Arundnia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122532" title="Thysanolaena" nonfiltered="261" processed="260" dbindex="50285">


Thysanolaena s un gnere de plantes de la tribu Arundnia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Enllaos externs.
USDA: GRIN Taxonomy for Plants ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122533" title="Antonio Escohotado Espinosa" nonfiltered="262" processed="261" dbindex="50286">
Antonio Escohotado Espinosa (Madrid, 1941) s un destacat assagista i professor espanyol els treballs del qual s'han dirigit principalment als camps del dret, la filosofia i la sociologia, i que ha obtingut certa notorietat pblica a l'Estat Espanyol degut a les seves posicions sobre el tema de les drogues.

Enllaos externs.
Pgina oficial d'Antonio Escohotado;
Semblana com a escriptor;
Escohotado exposa els seus pensaments sobre el tema de las drogues: vdeo, part 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, i 8;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122534" title="Walter Norman Haworth" nonfiltered="263" processed="262" dbindex="50287">

Walter Norman Haworth ( Chorley, Anglaterra 1883 - Barnt Green 1950 ) fou un qumic i professor universitari angls guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1937.

Biografia.
Va nixer el 19 de mar de 1883 al comtat de Lancashire i va decidir assistir a la universitat i estudiar qumica desprs de treballar durant algun temps en la factoria de linleum del seu pare i en contra de la voluntat d'aquest. El 1903 va ingressar a la Universitat de Manchester, on es va graduar el 1906. Desprs de tres anys de treball d'investigaci, va obtenir una beca i va acudir a la Universitat de Gttingen, on es va doctorar l'any 1910. 

Entre 1920 i 1925 va ser lector de qumica a la Universitat de Saint Andrews i entre 1920 i 1925 professor de qumica orgnica a la Universitat de Durham. Va dirigir, a partir de 1925, el departament de qumica de la Universitat de Birmingham. Entre 1944 i 1946 va ser president de la Societat Britnica de Qumica, i vicepresident de la Royal Society de Londres entre 1947 i 1948. El 1947 fou nomenat Cavaller per part del rei Jordi VI del Regne Unit per les seves investigacions sobre l'obtenci d'energia atmica. 

Haworth va morir el 19 de mar de 1950 a la seva residncia de Barnt Green, al comtat de Worcestershire, el dia que celebrava el seu 67 aniversari.

Recerca cientfica.
Les seves primeres investigacions van tractar sobre l'estructura dels terpens, aconseguint sintetitzar el compost anomenat silvestr l'any 1912. A partir de 1915 va comenar a investigar l'estructura dels hidrats de carboni dels polisacrids. El 1933 va aconseguir determinar l'estructura qumica de la vitamina C, denominant cid ascrbic el producte sinttic que va identificar amb aquesta vitamina. 

El 1937 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Qumica, compartit amb Paul Karrer, per les seves investigacions sobre els carbohidrats i la vitamina C.

La seva obra principal va ser The Constitution of Sugars (1929).

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1937;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122536" title="Abel Matutes Juan" nonfiltered="264" processed="263" dbindex="50288">

Abel Matutes Juan ( Eivissa, Illes Balears 1941 ) s un empresari i poltic retirat eivissenc del Partit Popular Balear, que fou Ministre d'Afers Exteriors en el primer govern de Jos Mara Aznar.

Biografia.
Va nixer el 31 d'octubre de 1941 a la ciutat d'Eivissa. Va estudiar dret i cincies econmiques a la Universitat de Barcelona, esdevenint posteriorment professor d'economia poltica i d'hisenda pblica d'aquesta mateixa universitat. Professor honorari de la Universitat de Buenos Aires i Doctor honoris causa per les universitats de Santiago de Xile i l'Autnoma de Madrid, tamb s membre honorari de l'Academia Filipina de la Lengua Espaola.

L'any 1997 fou guardonat amb la Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears.

Activitat empresarial.
Al llarg de la seva vida ha estat president de la Companyia Hotelera "Hoteles Matutes" i de l'Agrupaci Hotelera Doliga. Aix mateix fou el director i president de la "Banca Abel Matutes".

Activitat poltica.
Poltica espanyola.
Inici la seva activitat poltica sent alcalde franquista d'Eivissa el 1970 com a membre de Reforma Democrtica, partit aliat amb Aliana Popular (AP), crrec que ocup fins el 1971. 

Fou elegit senador al senat en les primeres eleccions democrtiques celebrades a l'Estat Espanyol el 15 de juny de 1977, repetint en el crrec en les eleccions generals de 1979. El 18 de desembre d'aquell mateix any fou escollit vicepresident d'AP.

En les eleccions generals de 1982 fou escollit diputat al Congrs per la circunscripci de les Illes Balears, abandonant el seu esc el gener de 1986. 

Poltica europea.
El 1986 abandon la poltica espanyola al ser nomenat membre de la Comissi Delors a l'entrada d'Espanya a la Uni Europea. Aix entre 1986 i 1988 fou nomenat Comissari Europeu de Crdit i Inversions; entre 1989 i 1992 fou nomenat Comissari Europeu de relacions amb el Mediterrani i Llatinoamrica; i entre 1993 i l'abril de 1994 Comissari Europeu de Transport i Energia. Durant la seva gesti en la Comissi Europea va iniciar amb un procs de capacitaci del gabinet d'aquest organisme per a crear mecanismes de dileg, evitant frecs poltics entre els diferents representants.

Abandon la seva responsabilitat en l'ltima comissi Delors per esdevenir eurodiputat al Parlament Europeu en les eleccions europees de 1994, esdevenint el President de la Comissi d'Assumptes Exteriors, Seguretat i Poltica de Defensa entre aquell any i 1996. 

Retorn a la poltica espanyola.
Amb la victria de Jos Mara Aznar en les eleccions generals de 1996 fou nomenat en la formaci del seu primer govern Ministre d'Afers Exteriors. Durant la seva gesti com a Ministre d'Afers Exteriors va realitzar una visita oficial a Cuba, la qual cosa va constituir un fet histric ja que seria el primer gest d'acostament entre el govern espanyol i el rgim cub. Posteriorment l'illa seria visitada per Miguel ngel Moratinos, successor de Matutes, apostant per una restituci paulatina de les relacions entre ambds pasos. Referent a aix Matutes va lloar la gesti del PSOE al donar continutat al projecte iniciat amb la illa malgrat ser d'un partit histricament contrari..

Referncies.


Referncies.
  Informaci d'Abel Matutes al Senat espanyol;
  Informaci d'Abel Matutes al Portal del Parlament Europeu;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122539" title="Richard Kuhn" nonfiltered="265" processed="264" dbindex="50289">

Richard Kuhn ( Viena, Imperi austrohongars 1900 - Heidelberg, Alemanya 1967 ) fou un qumic i professor universitari germano-austrac guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1938.

 Biografia .
Va nixer el 3 de desembre de 1900 a la ciutat de Viena, en aquells moments capital de l'Imperi austrohongars i que avui en dia ho s d'ustria. Va estudiar qumica a la Universitat de Viena, on es llicenci el 1921, i a la Universitat de Munic, on es doctor el 1922 sota la direcci de Richard Willsttter, i on des de 1925 va impartir classes. El 1930 va ser nomenat cap del departament de qumica de l'Institut d'Investigaci Mdica Kaiser Guillem, dependent de la Universitat de Heidelberg, sent director del mateix des de 1937. Durant anys va collaborar amb l'Institut Max Planck i la Universitat de Pennsilvnia. 

Kuhn va morir l'1 d'agost de 1967 a la ciutat de Heidelberg situada a l'estat alemany de Baden-Wurtemberg. 

 Recerca cientfica .
Va iniciar la seva recerca sobre la constituci del carot, el que li va permetre arribar a sintetitzar la vitamina A. Va formar part d'un grup de cientfics alemanys que van aconseguir allar, i posteriorment sintetitzar, la riboflavina o vitamina B2. Aix mateix treball al voltant de l'estereoqumica i els enzims.

El 1938 li va ser atorgat el Premi Nobel de Qumica per aquestes investigacions, premi que va rebre l'any 1949 ja que el rgim nacional socialista alemany li imped rebre'l en el seu moment.

 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1938;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122543" title="lois" nonfiltered="266" processed="265" dbindex="50290">

lois sn els antics habitants, actualment exiliats de les illes Chagos.

Durant la guerra freda els habitants de les Chagos van ser expulsat de les illes per decisi del comissionat Britnic del Territori. Aquesta decisi va ser declarada illegal pel Tribunal Suprem Britnic, per els lois no poden tornar encara perqu est pendent de recurs i, a ms, el govern britnic vol cedir les illes a Maurici.

L'any 2000 es va dissenyar la bandera nacional dels lois, i d'un hipottic estat independent, que fou aprovada per Fernand Mandarin (el lder de la principal associaci chagosiana, el Comit Social dels Chagosians CSC). L'altra lder chagosi, Olivier Bancoult, que dirigeix el Grup de Refugiats Chagosians (GRC) tamb va demanar utilitzar la bandera per un viatge reivindicatiu que es va fer el 2000 a les illes (juny del 2000). El taronja representa el sol i la felicitat dels chagosians abans de ser forats a l'exili, el somriure i l'esperana del retorn; el negre representa l'exili; i el blau la mar.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122544" title="Uni Monetria Llatina" nonfiltered="267" processed="266" dbindex="50291">
La Uni Monetria Llatina (UML) fou un intent del segle XIX d'unificar diverses monedes europees en una de sola que pogus ser utilitzada a tots els estats membres, en una poca en qu la major part de les monedes nacionals encara eren fetes d'or i de plata, que es va dur a terme entre 1865 i  1927. Fou, doncs, el precedent ms clar de l'actual Eurozona.

Histria.
El 1865, Frana, Blgica, Itlia i Sussa van integrar la uni i van acordar canviar les seves respectives monedes nacionals a un estndard de 4,5 grams de plata o 0,290322 grams d'or (un quocient de 15,5 a 1) i fer-les lliurement intercanviables. L'acord es va implantar el 1866. Ms endavant s'hi van afegir Espanya i  Grcia el 1868, i Romania, ustria, Bulgria, Veneuela, Srbia, Montenegro, San Marino i els Estats Pontificis el 1889. El 1904 les ndies Occidentals Daneses tamb van adoptar aquest estndard de canvi, per no es van acabar d'afegir prpiament a la Uni. Tamb es va discutir llargament la possibilitat que s'hi incorporessin la Gran Bretanya i els Estats Units, cosa que finalment no van fer.

El cardenal Giacomo Antonelli, l'administrador del Tresor Pontifici, amb l'acord tcit de  Napole III de Frana, es va embrancar en un ambicis projecte d'emissi de monedes d'argent que no tenien la quantitat prescrita de metall. Les monedes papals de seguida van travessar les fronteres estatals i van comenar a circular excessivament pels altres estats de la Uni, en profit de les arques de la Santa Seu, per va arribar un moment que els bancs de Sussa i Frana van rebutjar les monedes pontifcies i els Estats de l'Esglsia foren expulsats de la Uni.

A causa de les fluctuacions de l'or i la plata i de les turbulncies poltiques del primer ter del segle XX, la uni monetria va comenar a decandir cap a la dcada del 1920 i el  1927 se'n va declarar formalment l'acta de defunci.

Monedes.



Vegeu tamb.
 Pesseta;
 Bolvar (moneda);
 Primera Guerra Mundial ;
 Uni Llatina;
 Uni monetria ;
 Euro;
 Bimetallisme;

Enllaos externs.
 L'via de l'euro: La Uni Monetria Llatina (1865-1927) ;
 La Uni Monetria Llatina per als colleccionistes de monedes: 1865-1926   ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122546" title="Telecinco Estrellas" nonfiltered="268" processed="267" dbindex="50292">

Telecinco Estrellas era un canal de ficci que pertanyia a Telecinco, que emetia les 24 hores al dia i s'emetia a travs de la TDT. Es va substituir el 18 de febrer per FDF.

Programaci.
Els continguts de Telecinco Estrellas eren sries de Telecinco de producci prpia, tant sries actuals com antigues sries que ja no s'emeteixen en aquest canal.

Entre les sries que s'emetien estan "Mdico de familia", "7 vidas", "Periodistas", "Javier ya no vive solo", "Al salir de clase", "Hermanas","Seor Alcalde","El Pasado es Maana", etc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122548" title="Llista de cadenes i canals de televisi" nonfiltered="269" processed="268" dbindex="50293">

Vet aqu una llista d'algunes cadenes i canals de televisi on se senyalen les seves caracterstiques i legislacions nacionals.

Europa.

Canals europeus.
Euronews;
Eurosport;
Arte (Frana - Alemanya);

Espanya.
Les transmissions de televisi d'mbit estatal van ser monopoli pblic fins al 1990, que fou quan Antena 3, Tele 5 i Canal+, les primeres cadenes privades de televisi, van comenar a emetre. Anteriorment, en algunes Comunitats Autnomes, van iniciar les seves emissions a partir del 1983 els anomenats canals autonmics, emissores pbliques dependents del govern de cada comunitat, com s el cas de l'emissora catalana TV3.

Des del 30 de novembre de 2005, totes les cadenes de televisi estatals estan obligades a emetre en digital (TDT); extensi que s'estendr ms tard a les autonmiques i fins i tot a petites emissores locals. L'arribada de la Televisi Digital Terrestre ha produt un important augment en l'oferta de canals de televisi gratuts en obert. 


 Cadenes estatals;
 Cadenes pbliques (de Televisi Espanyola);
La Primera (TVE 1);
La 2 (TVE 2);
 Cadenes privades;
Antena 3;
Cuatro;
Telecinco;
La Sexta;
 Cadenes temtiques exclusives de TDT;
Veo TV;
Intereconoma TV (Abans, Net TV);
Teledeporte (TVE);
Canal 24 Horas (TVE);
Clan TVE / TVE 50 aos (TVE);
Antena.Neox (Antena 3);
Antena.Nova (Antena 3);
Telecinco Sport (Telecinco);
Telecinco Estrellas (Telecinco);
FDF Telecinco (Telecinco);
Cincoshop (Telecinco);
Telecinco 2 (Telecinco);
CNN+ (Sogecable);
40 Latino (Sogecable);
SET en Veo  (Veo TV);
Tienda en Veo (Veo TV);
Fly Music (Vocento);
Hogar 10 (La Sexta);
PROMO;
Disney Channel;
105tv;
Cadenes autonmiques pbliques;
Telemadrid (Comunitat de Madrid);
La Otra (Comunitat de Madrid);
ETB 1 (Pas Basc);
ETB 2 (Pas Basc);
Canal 9 (Pas Valenci);
Punt 2 (Pas Valenci);
TVG (Galcia);
TV3 (Catalunya);
K3/El 33 (Catalunya);
3/24 (Catalunya);
Canal 300 (Catalunya);
Canal Extremadura TV (Extremadura);
Canal Sur (Andalusia);
Canal 2 Andaluca (Andalusia);
C! (Canries);
2! (Canries);
Castilla-La Mancha TV (Castella - la Manxa);
IB3 (Illes Balears);
Aragn TV (Arag);
Televisin Pblica Asturiana (Astries);
7 Regin de Murcia (Mrcia);
Telecabarga (Cantbria);
Canal 4 Castilla y Len (Castella i Lle);

 Cadenes privades exclusives en algunes zones dels Pasos Catalans;
 8tv (Catalunya);

 Xarxa de Cadenes Locals;
Popular Televisin (Xarxa nacional d'emissores, que pertany a la Cadena COPE);
Localia Televisin (Xarxa nacional d'emissores, que pertany a PRISA);
Une TV (Xarxa nacional d'emissores, que pertany a Telecinco);
Local Media TV (Xarxa nacional d'emissores, i nica amb autoritzaci ministerial per a emetre en obert a travs d'Hispasat);
Punto TV (Xarxa nacional d'emissores, que pertany a Vocento);
XTVL (Xarxa de Televisions Locals);
Canal Catal;
 Altres televisions independents, pbliques o privades, en localitats o comarques de poblaci considerables.

 Plataformes de teledifusi.
Digital+ Satlite Digital;
Imagenio ADSL;
Orange TV ADSL;
ONO Cable;
R Cable (Galcia);
Euskaltel Cable (Pas Basc);
TeleCable Cable (Astries);

 Cadenes nacionals i autonmiques en emissi per satllit;
Nacionals;
TVE Internacional (Tres senyals: Europa, sia-frica i Amrica);
Antena 3 Internacional (En tancat, i tan sols per a Amrica);
Autonmiques;
Andaluca TV (Senyal de la TV pblica d'Andalusia. Emet per a Europa);
Telemadrid Sat (Senyal de la TV pblica de la Comunitat de Madrid, noms per a Europa);
TVCi (Senyal de la TV pblica de Catalunya. Emet per a Europa i Amrica);
TVVi (Senyal de la TV pblica del Pas Valenci. Emet per a Europa);
GTV Europa, GTV Amrica (Senyal de la TV pblica de Galcia. Emet dos senyals, per Europa i Amrica);
ETB Sat (Senyal de la TV pblica del Pas Basc. Noms per a Europa i en la TDT del Pas Basc);
Canal Vasco (Senyal de la TV pblica de Pas Basc. Noms per a Amrica i en la TDT del Pas Basc);
TV Canaria Internacional (Senyal de la TV pblica de les Illes Canries per a Europa i Amrica);
RTPA Internacional (Senyal de la TV pblica d'Astries per a Europa, que emet en exlusiva per Hispasat);
Aragn SAT;

Frana.
La televisi francesa presenta una important participaci del estat, amb diversos canals pblics finanats en bona mesura grcies a un impost especial per a aix (la redevance), no obstant aix la participaci privada tamb s significativa, produint emissions de distribuci internacional i participant en la producci de mitjans audiovisuals a nivell mundial. 

 Cadenes pbliques;
 France 2;
 France 3;
 France 4;
 France 5;
 France  (RFO);
 Cadenes privades;
 TF1;
 Canal Plus;
 M6;
 TV5;

Regne Unit.

El servei de televisi de la BBC serveix al 99% de la poblaci mitjanant els programes BBC-1 i BBC-2. Hi ha tamb televisions privades supervisades per la Independent Broadcasting Authority (ANAVA) i canals via satllit (British Sky Broadcasting). El sistema de televisi a color va comenar a operar el 1969. 

Actualment es potencia la televisi digital terrestre mitjanant la plataforma Freeview, que oferix un bon nombre de canals gratutament. 

 Cadenes pbliques;
BBC ONE;
BBC TWO;

 Cadenes privades;
ITV 1;
Channel 4;
Five;
S4C (noms al Pas de Galles);

Rssia.

 Cadenes nacionals ;
Pervy;
Rossiya;
NTV;
RenTV;
STS;
MuzTV;
DTV;
Stolitsa;
TV3;
Domashnyj;
TNT;
Zvezda;
TVCentr;
Kultura;
Sport;

Turquia.

 Cadenes nacionals ;
ATV Turkey;
Cine 5;
Flash TV;
Kanal 6;
Kanal 7;
Kanal D;
Kanal E/CNBC-e;
Kral TV;
Meltem TV;
NTV;
Samanyolu TV;
Show TV;
Star TV;
TGRT;
TRT1;
TRT2;
TRT3;
TRT4;
TRTGAP;
TRT NT;
TRTTRK;
TV8;
BRT - Chipre;

 Cadenes digitals;
CNN Turk - cadena de notcies, vegeu tamb CNN;
Digiturk;
SKY Turk - cadena de notcies, vegeu tamb Sky News;

Alemanya.

 Cadenes nacionals:
Das Erste (ARD);
ZDF - Zweites Deutsches Fernsehen;
3sat (ARD/ZDF/ORF/SF);
Tele 5;
Das Vierte;
SAT.1;
RTL;
RTL 2;
Super RTL;
Pro Sieben;
Kabel 1;
DW;
Phoenix (ARD/ZDF);
arte;
VOX;
Terra Nova;
XXP;
Ki. Ka (infantil);
DSF (esports);

 Cadenes regionals del servei pblic ARD:
Sdwest Fernsehen (Baden-Wurtemberg, Renania-Palatinado, Sarre);
hr Fernsehen (Hesse);
Bayerisches Fernsehen (Baviera);
BR-alpha (Baviera);
WDR Fernsehen (Renania del Nord-Westfalia);
NDR Fernsehen (Alemanya del Nord - 5 estats diferents);
rbb Fernsehen (Berln i Brandeburgo);
MDR Fernsehen (Sajonia, Sajonia-Anhalt, Turingia);

 Cadenes informatives:
n-tv;
N24;

 Sussa .
Canals nacionals;
Tlvision Suisse Romande;
TSR1;
TSR2;
Televizione Svizzera Italiana;
TSI1;
TSI2;
Schweizer Fernseher;
SF1;
SF2;
Televiziun Rumantscha;

Cadenes regionals;
TeleBrn;
TeleZri;
TeleBasel;
Lman Bleu;


Amrica Llatina.

Argentina.

La primera transmissi a k'Argentina es va realitzar el 1951, donant origen al canal 7, llavors LR4-TV, propietat del pioner en rdio i televisi, Jaime Yankelevich. El 1974 els tres canals privats de Buenos Aires (el 9, el 11 i el 13) van ser nacionalitzats. Durant la ltima dictadura militar (1976-1983), aquests tres canals van ser lliurats a les tres branques de les forces armades. El 1984, desprs d'un llarg procs judicial, Alejandro Romay, propietari del canal 9, va ser restitut en l'adrea del senyal. Els canals 2, 11 i 13 van estar sota administraci de l'Estat fins a 1989, any que van ser privatitzats. Els canals d'aire de l'interior del pas retransmeten en gran parteix la programaci dels canals porteos.

La televisi argentina sempre s'ha diferenciat de la resta de les produccions d'Hispanoamrica pel sistema de televisi empleat en aquest pas (PAL-N). A causa de aix, tot programa produt a l'Argentina que es dugus a altre pas hispanoameric (excepte Paraguai i Uruguai) ha de convertir-se al sistema NTSC (M o N). 

 Cadenes de la Ciutat de Buenos Aires:
 Amrica TV (canal 2);
 Canal 7;
 Canal 9;
 Telefe (canal 11);
 Canal 13;

 Cadenes de TV Cable:
 TyC Sports (esports);
 America Sports (esports);
 El Garage (esports, automovilstico);
 Space (cine);
 Superland (cine);
 Volver (cinema argent i programes fita de la televisi argentina);
 I-SAT (cine, sries);
 X-Time (cine, sries);
 Retro (sries);
 Infinito (cincia);
 Utilsima (femen);
 ElGourmet.com (cuina);
 P&E (poltica i economia);
 Telemsica (msica);
 Much Music (msica, filial del canal canadenc Much Music);
 Rock and Pop TV (msica);
 CM (msica);
 Tropicalsima Satelital (msica);
 Slo Tango (msica, tango);
 Argentinsima (msica folklrica i varietats);
 Metro (varietats);
 MTV Argentina (msica - juvenil);
 Magazine 24 (varietats);
 Cine Planeta (cine);
 Jpiter Cmic (comdia);
 Uniseries (sries);
 Edu Cable (educatiu);
 The Big Channel (infantil);
 Plus Satelital (variat);
 Fashion TV (dona);
 Msica Total (musical);
 Sembrando Satelital (notcies del agro);
 Canal Rural (notcies del agro);
 America 24 (notcies);
 Crnica TV (notcies);
 Canal 26 (notcies);
 Todo Noticias (notcies i programes periodstics; forma parte del Grupo Clarn);
 Formar (educatiu);
 Magic Kids (infantil - ja no s'emet);
 Cabln (infantil / juvenil - ja no s'emet);
 Locomotion (infantil - ja no s'emet);
 Venus (adult);
 Canal () (cultura);
 TeleSUR (propietat de Veneuela , Cuba, Argentina i Uruguai);

Canals de TV del interior d'Argentina;
 Canal 10 de Tucuman ;
 Canal 13 Rio Grande ;
 Canal 2  Tecnovision ;
 Canal 3  Las Flores Color Vision ;
 Canal 3  Television Litoral S.A;
 Canal 4  S.T.C.
 Canal 4  TVC ;
 Canal 4  Utopia ;
 Canal 4  Radiodifusora Chajari ;
 Canal 5  T.V.C.
 Canal 6  Libertador ;
 Canal 6  Multicanal ;
 Canal 8  Mar del Plata;
 Canal 9  Comodoro Rivadavia Television ;
 Canal 9  Televida ;
 Castellanos   ;
 Cavicu TV   ;
 CCTV Salto    ;
 Rio Colorado Television ;
 Portea Televisora Color ;
 Pampa TV ;
 Corral de Bustos TV    ;
 Paralelo 46 TV ;
 Cosmovisin  Televisin  ;
 Oran Televisora Color ;
 Rosario/12    ;
 Salinas TV ;
 Supercanal ;
 Television Arequito    ;
 Television General Alvear   ;
 Televisora Comunal Hernando   ;
 Televisora del Interior  ;
 Televisora Hernandarias Color   ;
 Televox;
 Canal 7 Santiago del Estero;
 Trasvision;
 Canal 10  La Plata;
 Canal 10 - Airevalle  ;
 Canal 2 Salta ;
 Canal 13 Santa Fe de la Vera Cruz;
 Canal 7 Entre Rios;
 Canal 10  Cordoba;
 Malabrigo   ;
 TVC Canal 6  Chubut;
 Villa Gesell Television;

Canals de TV Internacionals;
 Telefe Internacional Versi per a tot el mn del canal obert Telefe;

Bolvia.
 Cadenes Nacionals;
Televisin Boliviana (estatal);
Red Uno;
Unitel;
ATB;
Bolivisin;
Cadena A;
PAT;
SITEL;
Televisin Catlica;

 Cadenes Regionals;
Televisin Universitaria (Santa Cruz de la Sierra);
Televisin Colosal (Sucre);
RTP (La Paz);

Brasil.

La televisi a Brasil s netament comercial, que s al seu torn el ms exportador de producci dramtica en portugus. Operen altres cadenes com la SBT, Record, Bandeirantes i Rede TV. TVE Brasil (Televisi Educativa) s la xarxa d'emissores no comercials, i possex una programaci purament cultural i educativa. 

Canals pel seu share:

Rede Globo coneguda per: El Clon, El Color del Pecado, Terra Nostra, El Clavel y la Rosa

Rede Record coneguda per: La Esclava Isaura

SBT

Band

RedeTV!

TV Cultura Estatal

TVE Brasil Estatal (TVE = Televisi Educativa)

CNT

Colmbia.

Des de la seva introducci el 1954, fins a 1998, la televisi a Colmbia estava monopolitzada per l'estat, encara que les empreses privades participaven nicament com programadores. No obstant aix, en aquest ltim any, es van donar noves llicncies a propietaris independents per a manejar cadenes de televisi. 

 Cadenes Nacionals;
 Caracol Televisin (privat);
 RCN Televisin (privat);
 Canal Uno (mixte);
 Seal Institucional;
 Seal Colombia;
 Canal Congreso;

 Cadenes Internacionals;
 Caracol TV Internacional;
 TV Colombia;

 Cadenes Regionals;
 Antioquia;
 Teleantioquia;
 Telemedellin;
 Canal U;
 Tele Envigado;
 Bogot;
 Canal 13;
 Canal Capital;
 Citytv (Bogot, privat);
 Cauca;
 Caucavisin (Popayn);
 Costa norte;
 Telecaribe;
 Eje cafetero;
 Telecaf;
 Santander;
 Televisin Regional del Oriente;
 Valle del Cauca;
 Telepacfico;

 Canals Religiosos;
 Teleamiga;
 ABN;
 Televida;

 Altres;
 TVO;
 CNC Colombia;
 Humor Channel;

Xile.
Abans de 1990, la televisi era explotada per una cadena estatal de televisi (Televisi Nacional de Xile) i tres canals universitaris: Canal 9 de l'O. de Xile - posteriorment Teleonce, RTU i actual Chilevisin - , UCV TV de l'O. Catlica de Valparaiso i UC-TV Canal 13 de l'O. Catlica de Xile. Amb la liberalitzaci del sistema, han aparegut nous canals de dret privat. 

 Cadenes Nacionals;
Televisin Nacional de Chile (Estatal);
Corporaci de Televisi de la Universitat Catlica de Xile - Canal 13;
Mega;
Chilevisin;
Corporaci de Televisi de la Universitat Catlica de Valparaso - UCV TV;
Red Televisin;
TVO;
Telecanal;

 Cadenes Internacionals;
TV Chile;
 Cadenas por TV Cable;
Canal 13 Cable;
Va X;
MTV;
Zona Latina;
Teletrak TV;
ETC...TV;
Showbiz;
CDF;
TV Senado;
Espiritual Televisin (Cristiana de VTR);

 Cadenes Regionals Obertes;
Telecanal (Antofagasta, La Serena i Santiago) ;
Canal 2  (Los Andes);
TVO (Santiago);
VLP (Antofagasta);
DigitalChannel.tv (Antofagasta);
Antofagasta TV (Antofagasta);
Canal 2 Temuco;
RTC (Iquique);
TV Loa (Calama);
Canal 5 de Linares;
Enlace TBN de Chile  (Esglsia Evanglica);
Canal Regional - Canal 9 - (Concepci);
TVO (Osorno);
Canal 3 TV Rural (La Tirana);
Canal 2 de Mejillones;
Canal 21 de Rancagua (abans transmesa en la senyal 13 de CMET);
Canal Playa Blanca (Caldera);
Canal 3 de Diego de Almagro;
STM (Chaaral);
Canal 6 de Talca;
Canal Comunal (Andacollo);
Canal 2 (Illapel);
Canal 4 (Salamanca);
Cosmos (La Calera);
Contivisin Televisin (Constituci);
Canal 2 (San Antonio);
TVR (Curic);
TVU - Televisin Universidad de Concepcin  (Concepci);
VTV VideoArte Televisin. Canal 2 (Yungay);
TV8 (Quemchi);
Allakintuy (Quelln);
Canal 4 (Punta Arenas);
ITV Patagonia (Punta Arenas);
canal 39 (la pintana);
 Cadenes Regionals Tancades;
RengoVisin (Rengo) - Senyal 56 de CMET -;
Canal 77 Polar TV (Punta Arenas);
Canal 4 Rocoo TV ;
TV8 (Concepcin) - Senyal 8 de VTR;
Canal Ve (Arica, Calama, La Serena i Coquimbo, que pertenay a VTR);

Equador.

 Cadenes Nacionals de la Ciutat de Guayaquil;
Ecuavisa;
RTS Red TeleSistema;
TC Televisin;
Ecuavisa Internacional;
Sistema Satelital RTU;
Costavisin;
Tevemas;
Sucre TV;
Caravana Televisin;
Expovisin;
Televisin Satelital;
Canal 1;

 Cadenes Nacionals de la Ciutat de Quito;
Teleamazonas TeVe;
Gamavisin;

 Cadenes Nacionals de la Ciutat de Cuenca;
ETV Telerama;

 Cadenes de TV Cable:
Cable noticias;
Cn3;
Htv;

En altres provncies.
Manab: Manavisin;
Tungurahua: Unimax TV;

Mxic .
La primera emissi de televisi va ser al setembre de 1950. La televisi a Mxic s una mica similar al model televisiu nord-americ. Des de la dcada del 1960 fins als nostres dies, Mxic ha estat una potncia televisiva a Amrica Llatina, no solament per l'alt nivell d'audincia de les telenovelles sin d'altres programes. 


 Cadenes Nacionals;
 Canal de las Estrellas (XEW-TV) de Televisa (Tamb en HDTV, canal 48, Ciutat de Mxic);
 4TV (XHTV) de Televisa (Tamb en HDTV, canal 49, Ciutat de Mxic);
 Canal 5 (XHGC) de Televisa (Tamb en HDTV, canal 50, Ciutat de Mxic);
 Azteca 7 (XHIMT) de TV Azteca (Tamb en HDTV, canal 24, Ciutat de Mxic);
 Galavisin (XEQ-TV) de Televisa;
 Azteca 13(XHDF) de TV Azteca (Tamb en HDTV, canal 25, Ciutat de Mxic);
 Once TV (XEIPN), del Institut Politcnic Nacional;
 Canal 22 (XEIMT) del Consell Nacional per a la Cultura i les Arts;
 Canal 28 (XHRAE) de Companyia Internacional de Rdio i Televisi;
 Proyecto 40 (XHTVM) de Televisora del Valle de Mxico;


 Cadenes Regionals;
 Multimedios Televisin de Multimedios Estrellas de Oro (Monterrey, Saltillo, Leon, Tampico, Torreon, Gomez Palacio, Nuevo Laredo,  Ciudad Victoria) (tamb en HDTV);


 Cadenes nacionals i Regionals en emisins per satllit;
 Multimedios Estrellas de Oro ;
 Tv Azteca ;
 Televisa ;


 Televisi restringida a via microones;
 MasTV de MVS Multivision ;


 Canals de TV Restringits.
 MTV Mexico ;
 Discovery Mexico (suite digital);
 Suite FOX de FOX ;
 Suite de MVS Televisin (Multicimema, Multipremier  Cinelatino,) ;
 52MX de MVS Televisin ;
 Exa TV de MVS Televisin ;
 Suite Visat de Televisa Networks (Telehit, Golden choice, Ritmoson i Bandamax);
 Suite PCTV (TVC, Cine mexic per cable ,vdeo rola);


 Plataformes de teledifusi Digitals;
 Cablevision Ciudad de Mexico de Televisa;
 Cablevision Monterrey de Multimedios Estrellas de Oro;
 Megacable (Guadalajara, Hermosillo, Ciudad Obregon);


Les transmissions en HDTV estan en fase de prova i solament poden captar-se en algunes regions com la Ciutat de Mxic, Guadalajara, Monterrey i Reynosa.

La companyia de televisi mexicana Televisa va comenar a fer emissions experimentals en HDTV a principi dels anys 90 en collaboraci amb la companyia japonesa NHK. 

A dia d'avui ja hi ha alguns programes en HDTV, per el seu s s realment limitat. Les empreses de tv per cable com Cablevision del DF, Cablevision de Monterrey i Megacable a Guadalajara actualment realitzen proves de transmissi digital. 

El pas a ms compta amb estacions repetidores de les cadenes nacionals.

Per.
La televisi en el Per va comenar a partir de finals de la dcada dels 50, amb la primera transmissi feta per tcnics peruans (encara que la primera emissi de tv. va anar el 1936 amb tcnics alemanys enviats per Hitler). La televisi a color va arribar entre els ltims anys dels 70 i els primers passos dels 80. Bsicament, la televisi peruana va ser coneguda durant molts anys com focus de produccions de novelles, competint a l'una amb pasos com Mxic o Brasil(novelles com "Simplemente Mara", "Nino" o "Natacha" sn alguns exemples), per desprs de la dictadura militar dels 70, aquesta caracterstica es va perdre fins a mitjans dels 90 que es va rellanar el gnere amb mitjana trascedncia internacional (destacant "Luz Mara" i diverses produccions fetes per la finida Amrica Produccions). Actualment, la televisi peruana s'ha enfocat en les miniproduccions dirigit als pblics marginals de les grans ciutats del pas ("Dina Pacar, lucha por un sueo", "Chacaln, el ngel del pueblo" o "Misteri" sn exemples d'aix). 

 Cadenes Nacionals;
 Amrica Televisin;
 Andina de Radiodifusin;
 Frecuencia Latina;
 Panamericana Televisin;
 Televisin Nacional del Per;
 Ok Tv;
 Red Global;


 Cadenes Regionals;
 Austral Televisin ;
 Televisions municipals de ciudades (Cajamarca, Yanacancha, Bagua, Chachapoyas, Satipo, Paita, etc.);
Nord:
 Canal UCV Satelital - Trujillo;
 Atenas Tv - Chepn;
 Antena Regional - Chota;
 Universal Tv - Trujillo;
 Enlace Tv - Trujillo;
 Planeta Tv - Trujillo;
 Huaraz de Radiodifusin - Anchash;
 CTV Casa Grande - La Libertad;
 Antena Regional - Cutervo;
Sud:
 Compaa de Televisin Cusquea - Cusco;
 Televisin Continental - Arequipa/Mollendo/Moquegua;
 Telemar - Ilo;
 Cordillerana TV - Ayacucho;
 Megavisin - Juliaca;
 Tv UNSA - Arequipa;
Centre:
 Oxatel - Oxapampa;
 Tarma Televisin - Tarma;
 Global Televisin - Hunuco;
 Cable Visin - La Oroya;
 Villa Televisin - Lima;
 TeleJuan - Lima ;
 DVTV - Lima;
 Chanka Visin - Apurimac ;
 Teledifusora Aguiluz - Abancay;
Oest:
 Amazonica de Televisin - Iquitos;
 TeleSeis - Yurimaguas;
 Anas Televisin - Puerto Maldonado;
 Videoriente 6 Televisin - Pucallpa;
 Televida - Moyobamba;
 Sonora Comercial - Tarapoto;
 Canal E Frecuencia Educativa - Moyobamba;
 TV SAM - Tarapoto;

 Cadenes Internacionals:
 Per TV;
 Per Mgico;
 TeVeSur Canal 9;

Canals exclusius de Cable:
 CMD (canal esportiu);
 Plus Tv (canal socio-cultural);
 Canal N (canal de notcies);
 Uranio Tv (canal musical);
 Bethel Televisin (canal religis);

El Salvador.
La Televisi a El Salvador va comenar des que va arribar la primera televisi a color *a Mxic i El Salvador*. Els canals salvadorenys no poden comparar-se amb canals de qualitat internacional, encara que en els ltims anys, s'observa un respectable intent de millora. En els programes nacionals d'El Salvador pots trobar temes des de cuina fins a acci, drama i comdia. Tamb la televisi salvadorenya compte amb programes dels canals famosos internacionals. Existeixen canals en cable i satllit, entre ells DirecTV i Dish nord-americans. 
 Cadenes Nacionals;
 Telecorporacin Salvadorea (Canals 2, 4 y 6);
 Agape TV(Canal 8) ;
 Televisin Cultural Educativa(Canal 10);
 Canal 12 ;
 El Salvador Televisin(Canal 15);
 Canal 17;
 Canal 19 ;
 Canal 21 ;
 Canal 23;
 Canal 25;
 Canal 27;
 Tecnovisin (Canal 33);
 VTV (Canal 35);
 Canal 57(Canal Catlic);
 Canal 99 de Cable(Universitat Francisco Gavidia);

Puerto Rico.

La televisi a Puerto Rico comena en 1954 amb el llanament dels dos primers canals de TV Telemundo (canal 2) i Televicentro (canal 4). Anys desprs sorgeix el canal del govern de Puerto Rico, Canales 6 i 3 (avui coneguts com TUTV). Desprs sorgeix WORA TV (avui teleCinco), el primer canal que es va originar des de la ciutat de Mayaguez. 

Per a la dcada dels 60 entren 4 canals al mercat que li van donar un canvi al que seria la televisi en la illa al permetre la difusi de televisi comercial en tot el pas, Rikavision canal 7 (avui conegut com SuperSiete), WOLE TV canal 12 de Aguadilla i la anomenada Telecadena Prez Perry Canales 11 a San Juan i 9 en Ponce (Avui Univisin Puerto Rico). Encara que en la dcada dels 70 ja existien els canals en la banda UHF per a repetidors, no s fins a finals dels 70 i principis de la dcada dels 80 que sorgeixen aquests com una alternativa amb l'arribada de Tele San Juan Canal 18 (avui TCV) i Cinema 30 (avui Canal 30 TV). A mitjans de la dcada dels 80 sorgeixen els primers canals de programaci purament cristiana amb l'arribada del canal 64 (avui EncuentroVision) i el canal 54 de la Cadena del Miracle. Per a aquest llavors sorgeix el primer canal 24 hores de notcies (Canal 24) per anys desprs tanca (avui s MTV Puerto Rico). Per a la dcada dels 90 sorgeixen els anomenats canals regionals amb l'arribada de TeleCentro (canal 22 de Guayama--Caguas).  

Cadenes nacionals i regionals;
Telemundo Canal 2-12  ;
Televicentro Canal 4-14-22 ;
TUTV Canal 6-3 (Gobierno) ;
Univisin Puerto Rico Canal 11-9-5 ;
Teleoro Canal 13 (Esglsia Catlica);
SBN Canal 15-66 (Esglsia La Senda Antigua);
TCV Canal 18-44-48;
Telecentro Canal 22 (Regional);
MTV Puerto Rico Canal 24-20-38-42;
Canal 30 TV ;
Tv Visin Canal 40-26 (Fundaci educativa Ana G Mendez ;
Teletriunfo Canal 46 (Esglsia de Dios Pentecostal);
Videomax Canal 52 ;
La Cadena del Milagro Canal 54-63-68-8 ;
Encuentrovisin Canal 64-34 (Iglesia defensores de la fe) ;

Repblica Dominicana.
Les transmissions de TV van comenar en l'any 1952 quan sorgeix La Veu Dominicana, un canal del govern. Desprs a la fi dels 50's s'inaugura la primera estaci de TV privada amb el nom de Radio Hin Televisi (RAHINTEL). Anys ms tard s'inaugura la primera estaci de TV a Color en el pas amb el nom de Color Visin, aquest canal va ser el primer a operar fora de la capital en la ciutat de Santiago dels Cavallers en 1969. Aquest canal va ser mudat a la capital Santo Domingo durant el principi dels 70's. En el decenni dels 70's van sorgir diversos canals encara que solament de cobertura local (en la capital). Entre ells estan Tele Inde canal 13 i Telesistema Dominic Canal 11. En 1979 neix Tele Antilles, el primer canal stereofnic del pas i amb cobertura a nivell nacional. Durant els 80's els canals de TV que ja existien en aquest llavors van millorar la seva qualitat d'imatge i van implantar l'ltim en technologia. RAHINTEL va anar la primera estaci de TV a transmetre via satllit. 

s un fet que en la Repblica Dominicana tots els canals transmeten a tot color i d'udio stereofnic. El 1986 entra el Canal 6 (Hoy Tele Micro) un dels canals ms moderns en el pas amb una cobertura major que els altres canals existents. Per als 90's van sorgir nous canals de TV en la freqncia d'UHF, el que ha perms el desenvolupament de canals locals i regionals fora de la capital. Originalment, les transmissions dels canals de TV nacionals del canal 2 al 13 se sintonitzava per un nombre de freqncia en la ciutat de Santo Domingo i en altre nombre de canal com repetidor en l'interior del pas, especficament en la zona nord. Aquest format va ser canviat a mitjan els 90's quan es va crear la llei de telecomunicaci en la qual tots els canals del VHF (2 - 13) tinguessin el seu senyal pel mateix nombre de canal en tot el pas, la qual es mant fins al present. 

Per al nou millenni, continuen les millores en la majoria de les estacions. Van sorgir nous canals com Super Canal 33, que va anar la primera estaci a transmetre el seu senyal a nivell internacional sota el nom de Super Canal Carib, sent alguna ciutats de la part aquest dels Estats Units (Nova York, Boston, Miami) les primera a gaudir de la programaci d'aquest canal. A aquest s'agrega Carivisin Internacional, amb cobertura per a Puerto Rico i Amrica del Sud, i Color Visi a nivell mundial a travs del seu canal NDTV que s'emet en la senyals del sistema de satllit de Direct TV. En l'any 2003, el canal 4 (Rdio Televisin Dominicana o RTVD), canal del govern, es va convertir en la Corporaci Estatal de Radio i Televisi o CERTV sota un decret presidencial. En el 2005, Telemicro(Canal 5) i Digital 15 (Canal 15) van comenar a transmetre via satllit amb la idea de produir una televisi ms globalitzada.

El competidor de Direct TV, Dish Network va llanar un canal anomenat TELEVISION DOMINICANA dintre del seu paquet en castell que ofereix diversos programes produt pels canals dominicans. Per al 2006, Tele Universo (Canal 29 - Santiago) comenar a transmetre via satllit amb una edici internacional del mateix amb el nom de Tele Universo Canal 29 USA.

 Cadenes nacionals;
 Tele Antillas - Canal 2;
 CERTV - Canal 4 ;
 Tele Micro - Canal 5;
 Antena Latina - Canal 7;
 Color Visin - Canal 9;
 Telesistema - Canal 11;
 TeleCentro - Canal 13;
 Cadenes regionals i UHF per provncia;
 Santo Domingo;
 Digital 15 - Canal 15;
 Quisqueya TV - Canal 17;
 Tele Globo - Canal 19;
 Antena 21 - Canal 21;
 Telefuturo - Canal 23;
 Santo Domingo TV - Canal 25;
 Red Nacional de Noticias (RNN) - Canal 27;
 Super Canal - Canal 33;
 Sport Vision -Canal 35;
 CDN (Cadena de Noticias) - Canal 37;
 Coral 39 - Canal 39;
 Tele Vida - Canal 41;
 Tele Radio America - Canal 45;
 AME - Canal 47;
 SistemSur - Canal 49;
 TNI - TV Nueva Isabela -Canal 51;
 Isla Visin - Canal 53;
 Canal 57;
 Mango TV - Canal 59;
 DigitalVisin - Canal 63;
 Canal del Sol - Canal 65;
 CineVisin - Canal 69;

 Santiago;
 Canal 7 Cibao - Canal 7;
 Tele Medios Dominicanos - Canal 25;
 Tele Universo - Canal 29;
 Tele Canal - Canal 38;
 Mega Visin - Canal 43;
 Tele Unin - Canal 45;
 Cibao TV Club - Canal 53;
 Super TV 55 - Canal 55;

 Salcedo;
Teleinca;

 Moca;
Televiaducto;

La Romana;
 Caa Teve;
 Tele Orinte;

San Pedro de Macoris;
 TV43;
 Tele Macoris;

San Francisco de Macoris;
 Circuito Arcoiris TV;

Higuey;
 Turivisin;

La Vega;
 Tele 3 TV;
 Radio Santa Mara TV;
 MicroVision;
 Vega Teve;

Bonao;
 Tele Casa;
 Yuna Visin;

 Cadenes de TV per cable i satllit;
 ASTER TV        (CABLE TV);
 TCN             (CABLE TV);
 TELE SHOPPING - (CABLE TV);
 SUPER CANAL CARIBE - (SATELITAL / CABLE TV);
 NDTV            (SATELITAL / DIRECT TV);
 CARIVISION      (SATELITAL / DIRECT TV);
 TELEVISION DOMINICANA (SATELITAL / DISH NETWORK);
 TELE UNIVERSO USA (SATELITAL);

 Uruguai .
La televisi en Uruguai ha estat dominada bsicament per tres grups econmics des de la introducci d'aquesta tecnologia en aquest pas. Aquests grups sn: Grup Romay Salvo, Grup Fontaina   De Feo i Grup Scheck i Associats, propietaris dels canals 4, 10 i 12 de Montevideo respectivament. La primera transmissi va tenir lloc el 7 de desembre de 1956, i va ser la de Canal 10: Saeta . 

 Cadenes de la ciutat de Montevideo;
Canals de Oberts;
 Canal 4: Monte Carlo Televisi;
 Canal 5: Television Nacional  (Canal estatal amb retransmissores en tot el pas);
 Canal 10: Saeta ;
 Canal 12: Teledoce Televisora Color Canal 12;
Canales de Cable:
 Tev Ciudad (que pertany a la Intendencia Municipal de Montevideo);
 VTV(Uruguai) (que pertany a Tenfield).
 TV Libre (que pertany al Multimedio Plural).
 Red Uruguaya de televisn color (transmet des de Montevideo noms en direcci a l'interior amb diversos repetidors amb un resum de les programacions dels canals en obert 4,10 i 12, un informatiu propi i a vegades alguna producci prpia);
 TeleSUR (Cadena internacional de notcies patrocinat per Veneuela, Cuba, Argentina i Uruguai);

Veneuela.

 Cadenes nacionals;
 Venevisin;
 Televen;
 TVes ;
 Venezolana de Televisin (VTV);
 Globovisin;
 ValeTV;
 Canal Metropolitano Televisin (CMT);
 Meridiano Televisin ;
 TV Familia;
 La Tele;
 ViVe TV ;
 Asamblea Nacional Televisin (ANTV);
 Puma TV ;
 LaSimonTV;
 TeleSUR (Cadena internacional de notcies patrocinat per Veneuela, Cuba, Argentina i Uruguai);

 Cadenes regionals;
Anzotegui;
Prisma;
Televisin de Oriente (TVO);
Bolvar;
TV Guayana;
Distrito Capital;
Catia TVe;
Lara;
Promar;
Miranda;
Sol Televisin;
Nueva Esparta;
Telecaribe;
Tchira;
TRT;
Sucre;
Telesol;
Zulia;
Zuliana TV;

 Cadenes internacionals;
Venevisin Continental;

Panam.

Les transmissions televisives a Panam van comenar el 1941, amb l'entrada del SCN de la fora militar nord-americana. Aquest canal de televisi va ser el primer a panam i va servir per a l'entreteniment i informaci dels nord-americans a Panam, aix com els ciutadans que la sintonitzaven en les ciutats de Panam i Colon. 19 anys desprs, RPC inicia els seus senyals en la ciutat de Panama com la primera televisi netament Panamenya. A diferncia de la majoria dels pasos llatins, a Panam la televisi no va ser monopolitizada pel govern, sin que es va seguir amb els esquemes tradicionals nord-americans. 

Actualment, Panam compta amb una dels senyals ms moderns de la regi. Sn dues les empreses que majoritriament tenen el sector al seu favor: MEDCOM amb el 50% i Grup TVN amb el 45%. MEDCOM va sorgir com la fusi de les dues ms grans companyies televisives, Telmetro capdavantera actual en el pas, i RPC capdavanter en el seu perode. Grup TVN per la seva banda t com estrella al canal que li dna nom al grup, i com secundari al recent TV MAX. Panam es caracteritza per una programaci fresca, on la majoria dels programes estrangers sintonitzats en prime-time no tenen ms de 1 mes d'haver-se sintonitzat en els seus pasos d'origen. 

TVN - Canal 2;
RPC - Canal 4;
FETV - Canal 5;
Tele7 - Canal 7;
TVMax - Canal 9;
SerTV - Canal 11;
Telemetro - Canal 13;
RCM Fem - Canal 21;
+23 - Canal 23;
RCM News - Canal 33;
Plus - Canal 35;
Hossana Vision - Canal 37;

Amrica Anglosaxona.

Estats Units.

Les estacions locals de televisi sn independents o estan afiliades a les grans cadenes nacionals:
 ABC;
 CBS;
 NBC ;
 FOX ;
 UPN (*);
 The WB (*);

(*) A partir del setembre de 2006, aquestes dues cadenes es fusionaran, creant una nova anomenada CW.


Tamb tenen cadenes de televisi en Castell:
 Telemundo (propietat de NBC);
 Univisin ;
 Telefutura ;
 Galavisin;

Public Broadcasting Service produex programaci cultural-educativa per a estacions no comercials. Entre les principals cadenes de televisi per cable, es troben:
 BET (f. 1980);
 Cartoon Network (f. 1992);
 CNN (f. 1980);
 Discovery Channel (f. 1985);
 Disney Channel (f. 1983);
 ESPN (f. 1979);
 FOX News Channel (f. 1996);
 FOX Sports Net;
 HBO (f. 1972);
 MSNBC (f. 1996);
 MTV (f. 1981);
 Nickelodeon (f. 1979);
 SciFi Channel;
 TBS Superstation (f. 1976);
 TNT (f. 1988);
 USA Network (f. 1980);
 The Weather Channel (f. 1982);

Altres.

DTV (En construcci)

Vegeu tamb.

 Llista de canals de televisi en catal;

Enllaos externs.
 Llistat de televisions que emeten per internet en la nostra llengua;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122551" title="Adolf Butenandt" nonfiltered="270" processed="269" dbindex="50294">

Adolf Friedrich Johann Butenandt ( Wesermnde, Alemanya 1903 - Munic 1995 ) fou un bioqumic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1939.

Biografia.
Va nixer el 24 de mar de 1903 a la ciutat de Wesermnde, situada a l'estat alemany de Baixa Saxnia. Va estudiar qumica a la Universitat de Marburg i a la Universitat de Gttingen, on es va graduar l'any 1927, sota la direcci d'Adolf Windaus. 

Des de 1931 va impartir classes a la Universitat de Gttingen i des de 1933 a l'Escola Tcnica Superior de Danzig. El 1936 fou nomenat director de l'Institut de Bioqumica de Max Planck a Berln. Des de 1945 va impartir classes i va investigar a la Universitat de Tubinga, i posteriorment entre 1956 i 1971, va ser professor de qumica fisiolgica a la Universitat de Munic i president de la Societat Max Planck per al Progrs de la Cincia entre 1960 i 1972. 

Butenandt mor el 18 de gener de 1995 a la ciutat de Munic, situada a l'estat de Baviera.

Recerca cientfica.
Va orientar la seva recerca en les hormones sexuals humanes, allant l'any 1929 l'estrogen, el 1931 l'androsterona i el 1934 la progesterona i la testosterona, determinant, aix mateix, les relacions entre aquestes i els esteroides. 

El 1939 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica, que va compartir amb el qumic sus Leopold Ruzicka, pels seus treballs sobre les hormones sexuals. El rgim nacionalsocialista en el poder a Alemanya el va obligar a rebutjar el guard, que finalment va acceptar l'any 1949. 

Les seves investigacions, a ms, van tractar sobre les hormones i els virus dels insectes. El 1959, juntament amb Peter Karlson, va introduir el concepte de feromona.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1939;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122555" title="Franc belga" nonfiltered="271" processed="270" dbindex="50295">

El franc belga (en neerlands Belgische frank, en francs franc belge, en alemany Belgischer Franken) s l'antiga moneda de Blgica, que va ser introduda el 1832, substituda per l'euro l'1 de gener del 1999 i desapareguda definitivament de la circulaci el 28 de febrer del 2002, a una taxa de canvi d'1 euro per 40,3399 francs belgues. 

El franc es dividia en 100 cntims (en neerlands centiemen, singular centieme; en francs centimes, singular centime; en alemany Centime, singular i plural). El codi ISO 4217 era BEF, i s'usaven les abreviatures F o fr. Era ems i controlat pel Banc Nacional de Blgica (Nationale Bank van Belgi / Banque Nationale de Belgique / Belgischen Nationalbank).

Entre 1944 i el 2002 (i tamb abans, de 1921 a 1935), el franc belga i el luxemburgus foren equivalents i lliurement intercanviables en tots dos estats, on tenien el mateix valor legal. 

A l'poca del canvi a l'euro, el 2002, en circulaven monedes de 50 cntims i 1, 5, 20 i 50  francs, i bitllets de 100, 200, 500, 1.000, 2.000 i 10.000 francs, a ms de les monedes i els bitllets luxemburguesos.   

Vegeu tamb.
 Pel que fa a la histria del franc belga, vegeu Franc.

Enllaos externs.

Banc Nacional de Blgica    ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122556" title="Torneig Rio-So Paulo" nonfiltered="272" processed="271" dbindex="50296">
El Torneig Rio-So Paulo va ser una competici futbolstica brasilera disputada entre clubs dels estats de So Paulo i Rio de Janeiro.

 Histria .
Degut a les elevades distncies entre les diverses ciutats del Brasil no s'inici un campionat brasiler de futbol fins l'any 1971. Les grans competicions entre clubs eren els campionats estatals, per, per tal de mesurar el poder entre clubs de diversos estats s'organitzaren algunes competicions inter-estatals. La ms prestigiosa fou el torneig Rio-So Paulo, ja que hi competien els clubs dels dos estats ms poderosos. L'any 1967 la competici se suspengu amb la creaci del Torneig Roberto Gomes Pedrosa, essent represa als anys 90. Entre el 2000 i el 2002, aquest torneig proporcion una plaa per a la Copa dos Campees. Una competici predecessora fou la Taa Ioduran disputada entre 1917 i 1919.

 Campions .
1933:  Palestra Itlia;
1934-39: no es disput;
1940: no es decid el ttol entre Flamengo i Fluminense;
1941: no es disput;
1942:  SC Corinthians;
1943-49: no es disput;
1950:  SC Corinthians;
1951:  SE Palmeiras;
1952:  A Portuguesa D;
1953:  SC Corinthians;
1954:  SC Corinthians;
1955:  A Portuguesa D;
1956: no es disput;
1957:  Fluminense FC;
1958:  CR Vasco da Gama;
1959:  Santos FC;
1960:  Fluminense FC;
1961:  CR Flamengo;
1962:  Botafogo FR;
1963:  Santos FC;
1964: no es decid el ttol entre Santos i Botafogo;
1965:  SE Palmeiras;
1966: no es decid el ttol entre Vasco, Santos, Botafogo i Corinthians per falta de dates;
1967-92: no es disput;
1993:  SE Palmeiras;
1994-96: no es disput;
1997:  Santos FC;
1998:  Botafogo FR;
1999:  CR Vasco da Gama;
2000:  SE Palmeiras;
2001:  So Paulo FC;
2002:  SC Corinthians;

 Enllaos externs .
Histria del torneig a Gazeta Esportiva (en portugus);

Categoria :Competicions futbolstiques brasileres







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122557" title="Torneig Roberto Gomes Pedrosa" nonfiltered="273" processed="272" dbindex="50297">
El Torneig Roberto Gomes Pedrosa, tamb conegut com Taa de Prata o Roberto va ser una competici futbolstica brasilera disputada entre 1967 i 1970, predecessora de l'actual campionat brasiler de futbol.

 Histria .
En un inici, es don el nom de Roberto Gomes Pedrosa al torneig Rio-So Paulo, per a partir de 1967 tamb hi participaren equips d'altres estats com Minas Gerais, Rio Grande do Sul, Paran i Bahia, creant-se aquesta nova competici i desapareixent la primera. La competici proporcion un representant per a la Copa Libertadores els dos primers anys (el segon participant provenia de la Taa Brasil) i dos els dos darrers anys de competici.

 Campions .
1967:  SE Palmeiras;
1968:  Santos FC;
1969:  SE Palmeiras;
1970:  Fluminense;

 Enllaos externs .
Campions a RSSSF;

Categoria :Competicions futbolstiques brasileres







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122558" title="Taa Brasil" nonfiltered="274" processed="273" dbindex="50298">
La Taa Brasil va ser una competici futbolstica brasilera disputada entre 1959 i 1968, predecessora de l'actual copa brasilera de futbol.

 Histria .
La Taa Brasil fou la principal competici brasilera en el temps en qu es compet degut a que encara no existia una lliga nacional. Era una competici disputada per eliminatries. Era disputada pels diferents campions estatals. Fou creada per la necessitat d'atorgar representants del pas a la Copa Libertadores de Amrica, que acabava de ser creada. Entre 1959 i 1964 noms el campi anava a la Libertadores. Entre 1965 i 1966, els dos finalistes hi participaven a causa de l'expansi de clubs a la competici que tingu lloc el 1966. El 1967 i 1968, torn a classificar-se noms el campi ja que l'altre provenia del nou torneig Roberto Gomes Pedrosa.

 Campions .
1959:  EC Bahia;
1960:  SE Palmeiras;
1961:  Santos FC;
1962:  Santos FC;
1963:  Santos FC;
1964:  Santos FC;
1965:  Santos FC;
1966:  Cruzeiro EC;
1967:  SE Palmeiras;
1968:  Botafogo FR;

 Enllaos externs .
RSSSF Brasil;

Categoria :Competicions futbolstiques brasileres








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122559" title="Lavoslav Rui?ka" nonfiltered="275" processed="274" dbindex="50299">

Lavoslav Rui ka o Leopold Rui ka ( Vukovar, Imperi austrohongars 1887 - Zuric, Sussa 1976 ) fou un qumic i professor universitari, guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1939.

Biografia.
Va nixer el 13 de setembre de 1887 a la ciutat de Vokovar, situada en aquells moments a l'Imperi austrohongars i que avui en dia forma part de Crocia. Va cursar els seus primers estudis a la ciutat d'Osijek, canviant la seva idea inicial de convertir-se en sacerdot per l'estudi de matries tcniques. Va escollir la qumica, probablement perqu esperava trobar treball en la refineria de sucre recentment oberta a Osijek. Va assistir a l'Escola Tcnica Superior de Karlsruhe, on va estudiar qumica orgnica i Qumica Fsica sota la tutoria de Fritz Haber. Posteriorment va assistir a la Universitat de Basilea i va impartir classes de qumica orgnica a l'Institut Federal de Tecnologia de Zuric. 

Rui ca va morir el 26 de setembre de 1976 a la seva residncia de Zuric

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca al voltant de la indstria del perfum, entrant en contacte amb el terp. Entre 1934 i 1935 va descobrir que l'androsterona i testosterona, ambudes hormones masculines, poden ser produdes a partir d'un esterol neutre, com el colesterol, descobriment que va solucionar el problema de la producci sinttica d'hormones. 

L'any 1939 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica, premi que compart amb Adolf Butenandt, pels seus treballs amb polimetil i terp.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1939;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122562" title="Supercopa brasilera de futbol" nonfiltered="276" processed="275" dbindex="50300">
La Supercopa de Brasil fou una competici futbolstica del Brasil disputada entre els campions del campionat brasiler de futbol i la Copa do Brasil. Noms es disput dos cops.

 Campions .



 Enllaos externs .
RSSSF;

Categoria :Competicions futbolstiques brasileres






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122565" title="Franc luxemburgus" nonfiltered="277" processed="276" dbindex="50301">

El franc luxemburgus (en luxemburgus Ltzebuerger Frang, en francs franc luxembourgeois, en alemany Luxemburger Franken) s l'antiga moneda de Luxemburg, que va ser introduda el 1854, substituda per l'euro l'1 de gener del 1999 i desapareguda definitivament de la circulaci el 28 de febrer del 2002, a una taxa de canvi d'1 euro per 40,3399 francs luxemburguesos. 

El franc es dividia en 100 cntims (en francs centimes, singular centime; en alemany Cent, singular i plural). El codi ISO 4217 era LUF, i s'usaven les abreviatures F o fr. Era controlat pel Banc Central de Luxemburg (Banque Centrale du Luxembourg) i ems pel Banc Nacional de Blgica.

Entre 1944 i el 2002 (i tamb abans, de 1921 a 1935), el franc luxemburgus i el belga foren equivalents i lliurement intercanviables en tots dos estats, on tenien el mateix valor legal. 

A l'poca del canvi a l'euro, el 2002, en circulaven monedes de 25 cntims i 1, 20 i 50  francs, i bitllets de 100, 1.000 i 5.000 francs, a ms de les monedes i els bitllets belgues.   

Vegeu tamb.
 Pel que fa a la histria del franc luxemburgus, vegeu Franc.

Enllaos externs.

Banc Central de Luxemburg  ;
Banc Nacional de Blgica    ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122566" title="Campionat brasiler de futbol" nonfiltered="278" processed="277" dbindex="50302">

El campionat brasiler de futbol, inicialment conegut com Taa de ouro, s la mxima competici futbolstica del Brasil. La primera divisi s'anomena Srie A. Tamb existeixen una segona divisi (Srie B) i una tercera (Srie C).

 Format .
Histricament, les regles del campionat brasiler han destacat per la seva extremada desorganitzaci. Les regles han canviat d'edici a edici, i alguns cop, incls, en plena competici, principalment per evitar que els "grans clubs" perdessin la categoria. Des del 2003 es disputa com les lligues tradicionals, amb partits a doble volta tots contra tots, i l'equip amb ms punts al final s declarat vencedor. Amb anterioritat a aquesta data, el campi sovint era decidit amb alguna mena de play-off final. 

Els dos primers classificats obtenen plaa per disputar la Copa Libertadores. El tercer i quart classificats disputen una ronda prvia per accedir a la Libertadores. El campi i els que van des de la posici 5a a 11a representen Brasil a la Copa Sud-americana. Els quatre darrers classificats perden la categoria a la Srie B.

 Equips participants .

Aquests sn els 20 equips que participaran a la Srie A el 2007:


 Campions de la Srie A.


 Ttols per club.
 6 ttols: So Paulo;
 4 ttols: Corinthians, Flamengo (1), Palmeiras, Vasco da Gama(2) ;
 3 ttols: Internacional;
 2 ttols: Grmio, Santos;
 1 ttol: Atltico Mineiro, Atltico Paranaense, Bahia, Botafogo, Coritiba, Cruzeiro, Fluminense, Guarani, Sport(1);

 Ttols per estat .
 17  So Paulo ;
 10  Rio de Janeiro (1) (2);
 5  Rio Grande do Sul ;
 2  Minas Gerais ;
 2  Paran ;
 1  Bahia ;
 1  Pernambuco (1);

1 L'any 1987 es produ una escissi entre la CBF i el "Club dels 13", disputant-se dos campionats, el segon anomenat Copa Unio, no reconegut per la CBF, fou guanyat pel Clube de Regatas do Flamengo. 

2 El campionat del 2000 no fou organitzat per la CBF desprs d'una disputa que perd davant la justcia amb el Gama, que no estava d'acord amb el seu descens. La CBF deman al "Club dels 13" que organitzs el campionat. Es disput un campionat molt feixuc amb 116 equips, incls el Gama, i un munt de rondes eliminatries. 

 Enllaos externs .
Confederao Brasileira de Futebol ;
RSSSF Brasil ;



Categoria :Competicions futbolstiques brasileres













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122567" title="Catamita" nonfiltered="279" processed="278" dbindex="50303">
Un Catamita era el company jove, preadolescent o adolescent, en una relaci de pederstia entre dos homes al mn antic, especialment a l'antiga Roma. Generalment fa referncia a l'amant jove homosexual i passiu. La paraula deriva del llat catamitus, que al torn prov de l'etrusc catmite, una evoluci del grec Ganmedes, nom del jove sedut per Zeus i que es va convertir en el seu amant i coper a la mitologia grega.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122568" title="Copa dos Campees" nonfiltered="280" processed="279" dbindex="50304">
La Copa dos Campees (en catal: Copa dels Campions) fou una competici futbolstica del Brasil disputada entre els millors equips de diversos campionats regionals.

La competici atorgava una plaa per a participar a la Copa Libertadores. Els participants en aquesta competici hi accedien a travs de diversos campionats regionals. Aquests eren: 
Copa Nordeste;
Copa Centro-Oeste;
Copa Norte;
Copa Sul-Minas;
Torneig Rio-So Paulo;

 Campions .
2000:  Sociedade Esportiva Palmeiras;
2001:  Clube de Regatas do Flamengo;
2002:  Paysandu Sport Club;

 Enllaos externs .
RSSSF;

Categoria :Competicions futbolstiques brasileres







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122585" title="Kiko Argello" nonfiltered="281" processed="280" dbindex="50306">

Francisco Jos Gomez Argello Wirtz, ms conegut com Kiko Argello (Lle, Espanya, 9 de gener de 1939) s un seglar catlic espanyol, un dels fundadors del Cam Neocatecumenal, i responsable actual de l'equip directiu del mateix. Nascut en una famlia adinerada i burgesa, no va trobar la soluci als seus problemes all i va ser a buscar-la entre els ms pobres. Originriament, va pertnyer als Cursets de Cristiandat. Va estudiar belles arts el la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Ferran, a Madrid. En 1959 va rebre el Premi Nacional de pintura. Va ser deixeble de les ensenyances del mestre Picasso. Argello va iniciar El Cam en 1964 en un barri als afores de Madrid, en Palomeras Altas, barri de barraques i marginats de la societat, seguint els consells dels escrits de Charles de Foucauld.

 La seua labor catequtica. 
El Cam Neocatecumenal s un itinerari de formaci catlica i d'evangelitzaci, avalat provisionalment per la Santa Seu el 2002 en rgim de prova (ad experimentum) durant cinc anys. Actualment est present al voltant de 900 dicesis del mn, amb prop de 17.000 comunitats en 6.000 parrquies.

 La seua obra pictrica.
Kiko Argello mai ha abandonat per complet la seua faceta de pintor, per si que ha canviat profundament el seu estil i arguments. Desprs d'un temps en qu la va relegar a un segon pla per a centrar-se ms en l'evangelitzaci. Ara se centra en l'estil religis prenent com a models les icones bizantines i de l'Esglsia primitiva. Actualment, es poden contemplar diverses de les seues obres en la catedral de l'Almudena de Madrid, en la Domus Galiaeae (Israel), en la parrquia de Sant Bartomeu en Tuto (Florncia), en la parrquia de la Trinidad de Piacenza, en l'esglsia de la Santssima Trinidad de Sant Pere del Pinatar (Mrcia)... i en moltes altres al voltant de tot el mn.

 Veja tamb .
 Cam Neocatecumenal;
 Carmen Hernndez;
 Mario Pezzi;
 Seminari Redemptoris Mater;

 Enllaos externos.
Entrevista a Kiko Argello en la COPE;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122586" title="Carmen Hernndez" nonfiltered="282" processed="281" dbindex="50307">
Carmen Hernndez va nixer en lvega (Espanya), llicenciada en qumica, s fundadora junt amb Kiko Argello del Cam Neocatecumenal, itinerari de formaci catlica i d'evangelitzaci.

Carmen Hernndez, desprs del recorregut universitari, escolta la crida a la missi de l'Esglsia Catlica i es retira a l'Institut de Missioneres de Crist Jess, on aprn l'esperit missioner. Es doctora en teologia.

Labor catequtica.

En els anys 60, davall la influncia del Concili Vatic II, mamprn un cam personal entre els pobres i als marginats. Junt amb Kiko Argello, desprs d'un perode d'assistncia als pobres de les xaboles als marges de Madrid, dna vida a una experincia d'evangelitzaci que prendr, noms en els anys 70, el nom de Cam neocatecumenal. Els primers nuclis d'este cam es van formar entorn de Madrid. Successivament es van estendre en quasi tot el mn. Actualment est present en ms de 900 dicesi del mn, amb uns 17.000 comunitats en 6.000 parrquies.

En l'mbit del Cam neocatecumenal, el paper d'Hernndez representa l'nima ms mstica i influenciada per la impostaci teolgica

Vegeu tamb.
 Cam Neocatecumenal;
 Kiko Argello;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122587" title="Mario Pezzi (prevere)" nonfiltered="283" processed="282" dbindex="50308">

Mario Pezzi (1941 - ), prevere, figura important del Cam Neocatecumenal.

 Vida .

Va entrar en el seminari dels pares Combonians amb deu anys, en el  1951.

Es va adherir al nounat  Cam Neocatecumenal en 1970. Prompte es convertiria en el prevere de l'Equip responsable internacional del Cam, unint-se als seus iniciadors: Kiko Argello i Carmen Hernndez. En 1979, junt amb Kiko i Carmen, tindr el seu primera trobada amb el papa Joan Pau II en Castelgandolfo.

En 1992 abandonar l'orde comboniana per a continuar amb ms dedicaci la seua labor en el Cam Neocatecumenal.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122588" title="Redemptoris Mater" nonfiltered="284" processed="283" dbindex="50309">

Redemptoris Mater s el nom donat a tots els seminaris missioners creats del Cam Neocatecumenal dins de l' Esglsia catlica per a donar espai a les vocacions del Cam, escrit en llat, que es tradux com: "Mare del Redemptor". Este nom tamb va eixir d'una encclica de Joan Pau II que ho portava. El primer seminari Redemptoris Mater es va construir a Roma el 1988, mitjanant un decret del Cardenal Vicari Poletti. Tal esdeveniment va ser registrat per El Observador Rom com "el renaixement d'un institut, com un seminari dioces per a la formaci de preveres missioners". Hui hi ha ms de 70 seminaris Redemptoris Mater escampats per tot el mn, amb uns 2000 seminaristes formant-se en ells. 

 Objectius - descripci .
El Cam presenta estos seminaris menja internacionals, diocesans i missioners:
internacionals, perqu el seminarista ha d'abandonar la seua comunitat natal i acudir a aquella on ms siguen necessaris els seus servicis, en qualsevol part del mn;
diocesans, perqu els sacerdots que es formen tenen com a destinaci la dicesis en la que es troba emmarcat el seminari;
missioners, perqu el sacerdot pot ser enviat a  qualsevol part del mn, atenent a les necessitats de cada comunitat, de cada dicesi, en la funci de realitzar la missi d'evangelitzar i anunciar el cristianisme per tots els confins de la terra, sempre d'acord amb l'Equip Internacional del Cam, que s qui coordina.

Els seminaris Redemptoris Mater representen un dels models moderns de les institucions dels seminari (basat en les bases preses en el Concili de Trent), inspirat directament del Cam Neocatecumenal. A ha suscitat algunes veus crtiques: alguns sacerdots lamenten que les vocacions nascudes en una dicesi vagen a altres ms necessitades que les seues, tamb el fet de la barreres culturals i idiomtiques, etc.

 Llistat de seminaris (2006) .

 Europa;
 Itlia;
 Roma;
 Macerata;
 Pdua;
 Cosenza;
 Pinerolo;
 Florncia;
 Blgica;
 Namur;
 Espanya;
 Madrid;
 Castell;
 Crdova;
 Granada;
 Mrcia;
 Polnia;
 Varsvia;
 Alemanya;
 Berln;
 Colnia;
 Crocia;
 Polisca;
 Sussa;
 Lluer;
 Frana;
 Estrasburg;
 Marsella;
 Aviny;
 Pars;
 Dinamarca;
 Copenhaguen;
 Pasos Baixos;
 Amsterdam;
 Haarlem;
 Roermond;
 ustria;
 Viena;
 Portugal;
 Lisboa;
 Regne Unit;
 Londres;
 Finlndia;
 Hlsinki;
 Ucrana;
 Kev;
 Amrica del Nord;
 USA;
Boston;
 Washington;
 Dallas;
 Newark;
 Denver;
 Canad;
 Toronto;
 Mxic;
 Mxic D.F.;
 Guadalajara;
 Amrica Llatina;
 Repblica Dominicana;
 Santo Domingo;
 Colmbia;
 Medelln;
 Brasil;
 Braslia;
 Per;
 Cudol;
 Nicaragua;
 Managua;
 El Salvador;
 San Salvador;
 Veneuela;
 Caracas;
 Paraguai;
 Asuncin;
 Uruguai;
 Montevideo;
 Costa Rica;
 Sant Josep;
 sia;
 ndia;
 Bangalore;
 Jap;
 Takamatsu;
 Taiwan;
 Kaoshun;
 Filipines;
 Manila;
 Lban;
 Beirut;
 Xina;
 Hong Kong;
 frica;
 Camerun;
 Douala;
 Zmbia;
 Kitwe;
 Repblica Democrtica del Congo;
 Goma;
 Madagascar;
 Morondava;
 Egipte;
 El Caire;
 Oceania;
Austrlia;
Perth;
Sydney;
 Guam;
 Yona;

 Vegeu tamb .

Kiko Argello;
Carmen Hernndez;
Mario Pezzi (prevere);
Cam Neocatecumenal;

 Enllaos externs .

Redemptoris Mater de Roma;
Redemptoris Mater de Namur (Blgica);
Redemptoris Mater de Varsvia (Polnia);
Redemptoris Mater d'Estrasburg (Frana);
Redemptoris Mater d'Hlsinki (Finlndia);
 Redemptoris Mater de Colnia (Alemanya);
 Redemptoris Mater de Newark (USA);
Redemptoris Mater de Managua (Nicaragua);
Redemptoris Mater de Beirut (Lban) ;
 Redemptoris Mater de Basilia (Brasil) ;

Un nou tipus de seminari? Els seminaris diocesans missioners "Redemptoris Mater";










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122589" title="Luiz Gonzaga" nonfiltered="285" processed="284" dbindex="50310">



Luiz Gonzaga do Nascimento (Ex, 13 de desembre de 1912   Recife, 2 d'agost de 1989) va ser un compositor popular brasiler, conegut com el "rei del baio".

Va nixer a una hisenda anomenada Caiara, a la falda de la Serra d'Araripe, a la zona rural d'Ex, al  serto  (la selva interior) de Pernambuco. El lloc seria reviscut anys desprs a "P de Serra", una de les seves primeres composicions. El seu pare, Janurio, treballava a la  roa  (plantaci) d'un latifundi, i a les hores perdudes tocava l'acordi; tamb reparava l'instrument. Va ser amb ell amb qui Luiz Gonzaga va aprendre a tocar-lo. No era encara adolescent quan va pasar a presentar-se a balls,  forrs  i fires, al comenament acompanyant el pare. Autntic representant de la cultura del Nord-est brasiler, va romandre fidel als orgens, fins i tot en continuar la carrera musical al sud del Brasil. El gnere musical que el va consagrar va ser el baio. La can emblemtica s Asa Branca, que va compondre el 1947 amb l'advocat Humberto Teixeira, de Cear.

Amb divuit anys, es va enamorar d'una noia de la regi i, rebutjat pel pare d'ella, un coronel, el va amenaar de mort. Per aix, Janurio li va donar una pallissa; sublevat, Luiz Gonzaga va fugir de casa seva i es va allistar a l'exrcit a Crato (Cear). A partir d'aqu, va viatjar durant nou anys com a soldat per alguns Estats brasilers. A Juiz de Fora (Minas Gerais) va conixer Domingos Ambrsio, tamb soldat i conegut a la regi per la seva habilitat com a acordeonista. D'ell va aprendre importants llions de msica.

El 1939 es va donar de baixa de l'exrcit, a Rio de Janeiro, decidit a dedicar-se a la msica. A l'aleshores capital del Brasil, va comenar tocant a la zona de prostituci. Al comenament de la carrera,  nicament tocava sols de  sanfona  (acordi): choros, sambes, fox i altres gneres de l'poca. El repertori consistia bsicament a msiques estrangeres que presentava, sense xit, a programes de principiants. Fins que, al programa d'Ary Barroso, va ser aclamat per executar "Vira e Mexe" (la primera msica que va gravar a 78 revolucions per minut), un tema de sabor regional, d'autoria seva. Aqu va arribar el seu primer contracte, amb la Rdio Nacional del Brasil. 

L'11 d'abril de 1945, Luiz Gonzaga va gravar la seva primera msica com a cantant, a l'estudi de la RCA Victor: la mazurca Dana Mariquinha, amb Saulo Augusto Silveira Oliveira.

Tamb el 1945, una cantant coral, Odalia Guedes, va donar a llum un nen a Rio. Luiz Gonzaga tenia un afer amb la noia - iniciat probablement quan ella ja estava grvida   i en va assumir la paternitat, el va adoptar i li va donar el seu nom: Luiz Gonzaga do Nascimento Jnior. Gonzaguinha va ser criat pels seus padrins, amb el suport econmic de l'artista. 

El 1948, Luiz es va casar amb Helena Cavalcanti, de Pernambuco, professora que havia esdevingut la seva secretria particular. La parella va viure unida quasi fins la mort de "Lua". No va tenir fills, perqu ell era estril.

Va morir d'una parada cardiorespiratria a l'Hospital Santa Joana de Recife (Pernambuco) i va ser sepultat al seu municipi natal.

Enllaos externs.
Rei do Baio .Com .Br;
Sobre Luiz Gonzaga i la lletra dAsa Branca;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122590" title="Flor neerlands" nonfiltered="286" processed="285" dbindex="50311">

El flor neerlands (en neerlands Nederlandse gulden o, simplement, gulden) fou la moneda oficial dels Pasos Baixos abans de la introducci de l'euro el primer de gener del 1999 i fou retirat de la circulaci el 28 de febrer del 2002. El flor encara s'utilitza a les Antilles Neerlandeses i a Aruba, dependncies dels Pasos Baixos, tot i que sn monedes diferents del flor neerlands (vegeu flor de les Antilles Neerlandeses i flor d'Aruba). El 2004, el flor de Surinam fou substitut pel dlar de Surinam.

La paraula gulden deriva de gouden o verguld ("daurat").

Es t constncia de l'existncia de florins neerlandesos des del 1279. La moneda fraccionria era el cntim (cent). El codi ISO 4217 del flor neerlands era NLG. El seu smbol era   o fl. Era controlat pel Banc dels Pasos Baixos (De Nederlandsche Bank); l'institut d'emissi era la Reial Casa de la Moneda dels Pasos Baixos (Koninklijke Nederlandse Munt).

Amb l'entrada dels Pasos Baixos a l'Eurozona, la taxa de conversi fou de 2,20371 florins per euro.

A l'poca del canvi a l'euro, el 2002, en circulaven monedes de 5, 10 i 25 cntims i d'1, 2  i 5 florins, i bitllets de 10, 25, 50, 100, 250 i 1.000 florins.

Vegeu tamb.
 Flor;

Enllaos externs.

Banc dels Pasos Baixos  ;
Reial Casa de la Moneda dels Pasos Baixos  ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122594" title="Megalosaure" nonfiltered="287" processed="286" dbindex="50312">

Megalosaurus (significant "Gran Llangardaix", del Grec,       -/megalo- significant "gran", "alt" o "gegant" i       /sauros significant "llangardaix") s un gnere de dinosaure terpode del Jurssic mitj (Bathoni) d'Europa (del sud d'Anglaterra, Frana i Portugal).

Descoberta.
Megalosaurus fou el primer dinosaure en ser descrit. Part d'un os fou recuperat d'una pedrera de cal a Cornwell prop d'Oxford, Anglaterra, l'any 1676. El fragment fou enviat a Robert Plot, professor de qumica a l'Universitat d'Oxford i el primer conservador del Museu Ashmolean, qui public una descripci al seu Natural History of Oxdfordshire l'any 1677. Va identificar correctament l'os com l'extremitat inferior d'un fmur d'un gran animal i va reconixer que era molt ms gran que el de qualsevol espcie coneguda; consider que es tracatava de l'os del fmur d'un gegant. L'os es perd per la illustraci s encara prou detallada per a identificar-ho clarament com el femur d'un Megalosaurus.

L'os de Cornwell fou descrit de nou per Richard Brookes l'any 1763. El va anomenar Scrotum humanum, per la similitud a un parell de testicles humans. Tcnicament, el nom fou publicat desprs de l'establiment de la nomenclatura binomial, i encara que aquest nom tericament tenia prioritat sobre Megalosaurus, les normes de lestat de ICZN deien que si un nom queia en dess durant 50 anys desprs de la publicaci, no es t en compte la prioritat. Aleshores, el nom Scrotum humanum era un nomen oblitum, o "nom oblidat".



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122596" title="George de Hevesy" nonfiltered="288" processed="287" dbindex="50313">


Hevesy Gyrgy, Georg Karl von Hevesy o George de Hevesy ( Budapest, Imperi austrohongars 1885 - Friburg de Brisgvia, Alemanya 1966 ) fou un fsic i qumic hongars guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1943.

Biografia.
Va nixer l'1 d'agost de 1885 a la ciutat de Budapest, en aquells moments part de l'Imperi austrohongars i que avui en dia s la capital d'Hongria. Va estudiar fsica i qumica a la Universitat Tcnica de Berln, on es llicenci el 1908. El 1910 ampli els seus estudis a la Universitat de Manchester al costat d'Ernest Rutherford. Va impartir classes a la Universitat de Friburg i la Universitat de Copenhaguen, entre altres centres. Va pertnyer a l'Institut Bohr de Fsica Terica de Copenhaguen des de 1934 al 1943 i novament des de 1945. 

Havesy va morir el 5 de juliol de 1966 a la ciutat alemanya de Friburg de Brisgvia. 

Recerca cientfica.
Les seves primeres investigacions es refereixen a la radioactivitat, a la separaci d'istops i a l'ocupaci dels toms radioactius en l'estudi de la difusi en els cristalls. Ajudat pel fsic holands Dirk Coster va iniciar l'any 1922 les investigacions mitjanant raigs X que el van conduir al descobriment de l'element qumic anomenat hafni en un mineral de zirconi. Tamb va fer un estudi complet de les propietats dels compostos del hafni i es va interessar pels elements de les terres rares. 

Durant la invasi de Dinamarca per l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial Hevesy va dissoldre amb aigua rgia la medalla d'or dels Premis Nobel Max von Laue i James Franck per evitar que els nazis les robessin. Va guardar la soluci obtinguda en un prestatge del seu laboratori de l'Institut Niels Bohr i el va recuperar desprs de la guerra, retornant les medalles a l'Institut Nobel, el qual les transmet als seus guanyadors.

Va ser guardonat amb el Premi Nobel de Qumica en l'edici de 1943 pels seus trebaslls sobre l's d'istops com a indicadors en la investigaci dels processos qumics. El premi fou anunciat el 9 de novembre de 1944 i entregat el 10 de desembre del mateix any.

Obra escrita.
 1927: Das Element Hafnium;
 1932: Chemical Analysis with X-Rays;
 1948: Radioactives Indicators;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1943;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122599" title="La Menera" nonfiltered="289" processed="288" dbindex="50314">


La Menera (en francs Lamanre) s un poble del Vallespir, al departament dels Pirineus Orientals. El nom de menera es deu a la presncia de mines.

Enllaos externs.
Ajuntament de la Menera ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122600" title="Reiners" nonfiltered="290" processed="289" dbindex="50315">


Reiners (Reynes, oficialment en francs) s un poble del Vallespir (Catalunya del Nord), al departament dels Pirineus Orientals.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122601" title="Sant Joan de Pladecorts" nonfiltered="291" processed="290" dbindex="50316">


Sant Joan de Pladecorts (tradicionalment Sant Joan de Pags, en francs Saint-Jean-Pla-de-Corts) s un poble del Vallespir (Catalunya del Nord), al departament dels Pirineus Orientals.

Vegeu tamb.
 Angelets del Vallespir;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122602" title="Sant Lloren de Cerdans" nonfiltered="292" processed="291" dbindex="50317">


Sant Lloren de Cerdans ( o , en francs Saint-Laurent-de-Cerdans) s una vila i municipi del Vallespir, al departament dels Pirineus Orientals.

 Llorencins destacats .

 Llus Torrent: cantant d'humor populista de fora acceptaci popular.
 Antoni Costa, militar, capit de la legi de la reina Maria Llusa.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122604" title="El Tec" nonfiltered="293" processed="292" dbindex="50318">



El Tec s un poble del Vallespir, al departament dels Pirineus Orientals.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122605" title="Ansiny" nonfiltered="294" processed="293" dbindex="50319">

Ansiny (l'endnim occit s Ansinhan i el topnim oficial en francs s Ansignan) s un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122606" title="Bellestar" nonfiltered="295" processed="294" dbindex="50320">


Bellestar, o Bellestar de la Frontera (l'endnim occit s Belhestar pronunciat 'balhestar' el topnim oficial en francs, Blesta) s un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Es troba a la zona de llengua catalana de transici amb l'occit, a ponent del coll de la Batalla, frontera tradicional amb el Rossell.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122607" title="Camposs" nonfiltered="296" processed="295" dbindex="50321">

Camposs, o Campors (l'endnim occit s Campossin i el topnim oficial en francs, Campoussy), s un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122608" title="Caramany" nonfiltered="297" processed="296" dbindex="50322">

Caramany (l'endnim occit s Carmanh) s un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122609" title="Caudiers de Fenollet" nonfiltered="298" processed="297" dbindex="50323">

Caudiers de Fenollet (l'endnim occit s Caudirs de Fenolhet i el topnim oficial en francs, Caudis-de-Fenouilldes) s un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122610" title="Centernac" nonfiltered="299" processed="298" dbindex="50324">

Centernac amb ortografia tradicional Sant Arnac (en occit Centernac o antarnac (font:www.geocities.com/toponimiaoccitana) i en francs Saint-Arnac), s un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. El nom prov del llat Centernaco, per ja al segle XII apareix com "Sent Ernach", desprs "Sant Arnach".













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122611" title="Cassanyes" nonfiltered="300" processed="299" dbindex="50325">

Cassanyes (l'endnim occit s Cassanhas i el topnim oficial en francs, Cassagnes) s un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Est situat en la zona de parla catalana de transici a l'occit.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122612" title="Felluns" nonfiltered="301" processed="300" dbindex="50326">

Felluns (l'endnim occit s Felhunhs ja que la N final es pronuncia) s un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122613" title="Fossa" nonfiltered="302" processed="301" dbindex="50327">

Fossa (l'endnim occit s Fssa i el topnim oficial en francs, Fosse) s un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122614" title="Lanac" nonfiltered="303" processed="302" dbindex="50328">

Lanac (en francs oficialment, Lansac) s un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122615" title="L'Esquerda" nonfiltered="304" processed="303" dbindex="50329">

L'Esquerda (l'endnim occit s L'Esqurda i el topnim oficial en francs, Lesquerda) s un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122616" title="Maur" nonfiltered="305" processed="304" dbindex="50330">

Maur (en francs i oficialment Maury, en occit s Maurin) s un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Segons Joan Coromines s un poble de transici entre el catal i l'occit, i per aix alguns historiadors l'agreguen a la comarca del Rossell. Els habitant : maurinats














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122617" title="La Tor de Frana" nonfiltered="306" processed="305" dbindex="50331">

La Tor de Frana, abans Triniac (noms idntics en catal i occit; en francs i oficialment Latour-de-France), s una vila i municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Es troba a la zona de parla catalana de transici a l'occit. s la capital del cant de la Tor de Frana.

Notes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122618" title="Pesill de Conflent" nonfiltered="307" processed="306" dbindex="50332">

Pesill de Conflent, antigament Pesillanell (l'endnim occit s Pesilhan de Conflent i el topnim oficial en francs, Pzilla-de-Conflent), s un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. La denominaci de "Conflent" s per diferenciar-la de Pesill de la Ribera i pel fer de trobar-se en l'antic cam de Carcassona al Conflent, lStrata Confluentana.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122619" title="Planeses" nonfiltered="308" processed="307" dbindex="50333">

Planeses (en occit Planesas i en francs oficialment Planzes) s un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Es troba en la zona de parla occitana de transici al catal.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122620" title="Prats de Sorni" nonfiltered="309" processed="308" dbindex="50334">

Prats de Sorni (l'endnim occit s Prats de Sornhan i el topnim oficial en francs, Prats-de-Sournia) s un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122621" title="Prunyanes" nonfiltered="310" processed="309" dbindex="50335">

Prunyanes (l'endnim occit s Prunhanes i el topnim oficial en francs, Prugnanes) s un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122622" title="Rebollet" nonfiltered="311" processed="310" dbindex="50336">

Rebollet (l'endnim occit s Rebolhet i el topnim oficial en francs, Rabouillet) s un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122623" title="Rasigueres" nonfiltered="312" processed="311" dbindex="50337">

Rasigueres (en occit Rasigueras i en francs Rasigures) s un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122624" title="Sant Mart de Fenollet" nonfiltered="313" processed="312" dbindex="50338">

Sant Mart de Fenollet (l'endnim occit s Sant Martin de Fenolhet, abans Sant Martin d'Endalens; i el topnim oficial en francs, Saint-Martin) s un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122625" title="Sorni" nonfiltered="314" processed="313" dbindex="50339">

Sorni (forma catalana calcada sobre la forma francesa que transcriu la forma fontica) (l'endnim occit s Sornhan i el topnim oficial en francs, Sournia) s una vila i municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. s la capital del cant de Sorni.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122626" title="Trevillac" nonfiltered="315" processed="314" dbindex="50340">

Trevillac (en occit s Trevilhac i el topnim oficial en francs, Trvillach) s un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122627" title="Trill" nonfiltered="316" processed="315" dbindex="50341">

Trill (l'endnim occit s Trilhan i el topnim oficial en francs, Trilla) s un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122628" title="Vir" nonfiltered="317" processed="316" dbindex="50342">

Vir (l'endnim occit s Viran i el topnim oficial en francs, Vira) s un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122629" title="El Viver" nonfiltered="318" processed="317" dbindex="50343">

El Viver (l'endnim occit s Lo Vivir i el topnim oficial en francs, Le Vivier) s un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122630" title="Montalb del Castell" nonfiltered="319" processed="318" dbindex="50344">

Montalb del Castell (en francs oficialment Montalba-le-Chteau, en occit Montalban del Castlh) s un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Es troba a la zona de parla catalana de transici a l'occit, al lmit amb el Rossell i geogrficament en la conca de la Tet.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122631" title="Clar i Villerac" nonfiltered="320" processed="319" dbindex="50345">


Clar i Villerac (en francs i oficialment Clara) s un municipi de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord. El formen els nuclis de Clar (tamb escrit Cler o Clair) i el de Villerac.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122632" title="Bandera de Bolvar" nonfiltered="321" processed="320" dbindex="50346">

La bandera de l'Estat Bolivar a Veneuela no fou inicialment aprovada pel parlament de l'estat, i recull de fet el logotipus del partit al govern com passava a al menys un altre estat .

Fou desprs adoptada per llei 8220 de 10 d'octubre del 2000. El groc simbolitza la riquesa en or; el verd la selva; i el blau els rius; els estels recorden la incorporaci de la provncia de Guayana a causa de la independncia veneolana. L'autor del disseny fou l'artista Jess Soto.

 Nota .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122633" title="Escut de Bolvar" nonfiltered="322" processed="321" dbindex="50347">

L'escut de l'estat de Bolvar, de Veneuela fou aprovat per llei el 10 de mar de 1922 i representa el riu Orinoco (daurat), la pedra que t aquest riu quan passa per la capital de l'estat (Ciudad Bolivar), el comer i el treball. Les dates de la cinta aludeixen a la independncia nacional el 1811, el congrs d'Angostura el 1819 i a la incorporaci de la provncia de Guaiana el 1863. Els set estels representen els set estats fundadors de Veneuela el 1811. En cap un smbol masnic que simbolitza la divina providncia protegint l'estat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122634" title="Catll" nonfiltered="323" processed="322" dbindex="50348">


Catll s un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122635" title="Codalet" nonfiltered="324" processed="323" dbindex="50349">


Codalet s un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122636" title="Conat" nonfiltered="325" processed="324" dbindex="50350">


Conat s un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122637" title="Fillols" nonfiltered="326" processed="325" dbindex="50351">

Fillols s un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals. Es troba a 762 m d'altitud, al sector nord del terme, a banda i banda del riu de Fillols. 

El terme municipal de Fillols, antigament anomenat Fullols, es troba als vessants septentrionals del masss de Canig i comprn gaireb tota la vall de Fillols, afluent del Tet a travs del Riu Major. Limita al nord amb els termes de Ri i Sirac, a l'est i sud-est amb Tauriny, al sud-oest i oest amb Vernet i al nord-oest amb Cornell de Conflent. 

El Pic Joffre (2.362 m) est situat l'extrem meridional del territori (que forma una estreta llenca seguint la vall). El territori perd altitud rpidament vers el nord, i es destaquen a ponent i llevant alguns cims i colls que separen la vall de les venes de Sant Vicen i de Lliter (Roc Blanc, el Cogull i coll de Joell a ponent; coll de les Voltes i coll de Milleres a llevant).

El nucli s poc compacte i s'hi destaca l'esglsia parroquial de Sant Feliu de Fillols. El lloc de Fuliols apareix documentat des del segle IX com un indret on el monestir de Cuix tenia molts alous. Sembla que Cuix hi va fundar una pabordia des d'on s'administraven les nombroses propietats que tenia l'abadia al voltant de Fillols.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122638" title="Finestret" nonfiltered="327" processed="326" dbindex="50352">


Finestret s un municipi del Conflent, a la Catalunya del Nord.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122639" title="Caudiers de Conflent" nonfiltered="328" processed="327" dbindex="50353">


Caudiers de Conflent ( o , antigament Calders o Cauders, en francs Caudis-de-Conflent) s un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals. A hores d'ara, amb una poblaci  de tan sols 6 persones, s el municipi catalanoparlant ms petit.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122640" title="Full" nonfiltered="329" processed="328" dbindex="50354">


Full s un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122641" title="Glorianes" nonfiltered="330" processed="329" dbindex="50355">


Glorianes s un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122642" title="Jc" nonfiltered="331" processed="330" dbindex="50356">


Jc (, estndard , en francs Joch) s un municipi del Conflent, a la Catalunya del Nord.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122643" title="Jjols" nonfiltered="332" processed="331" dbindex="50357">


Jjols s un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals. El nom prov de la villa romana de Juliolus.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122644" title="Mentet" nonfiltered="333" processed="332" dbindex="50358">


Mentet s un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord). Es troba envoltat per la Reserva Natural de Mentet, una de les reserves naturals de la Catalunya Nord.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122645" title="Molig" nonfiltered="334" processed="333" dbindex="50359">


Molig s un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122646" title="Marqueixanes" nonfiltered="335" processed="334" dbindex="50360">


Marqueixanes (, localment Marquixanes , en francs Marquixanes)  s un municipi del Conflent (Catalunya del Nord), al departament dels Pirineus Orientals.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122647" title="Mosset" nonfiltered="336" processed="335" dbindex="50361">


Mosset s un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122648" title="Noedes" nonfiltered="337" processed="336" dbindex="50362">


Noedes s un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122649" title="Nyer" nonfiltered="338" processed="337" dbindex="50363">


Nyer ( o ) s un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals.

El nom s d'origen prerom. A principis del segle XVII Toms de Banyuls i de Llupi era el senyor de Nyer on hi tenia unes fargues. Va tenir un paper destacat en les lluites entre els dos bndols de la noblesa catalana, fins al punt que s'ha suggerit que va donar nom al bndol dels nyerros per la senyoria de Nyer. Toms de Banyuls va donar refugi al fams bandoler nyerro Serrallonga.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122650" title="Rigard" nonfiltered="339" processed="338" dbindex="50364">


Rigard s un municipi del Conflent, a la Catalunya del Nord.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122651" title="Saorra" nonfiltered="340" processed="339" dbindex="50365">

Saorra (, de manera ms conservadora ) estndard , en francs Sahorre) s un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122652" title="Saut" nonfiltered="341" processed="340" dbindex="50366">


Saut (,  o , estndard , en francs i oficialment Sauto) s un municipi del Conflent, al departament francs dels Pirineus Orientals.

Inclou la poblaci de Fetges.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122653" title="Soanyes" nonfiltered="342" processed="341" dbindex="50367">


Soanyes (en francs Souanyas) s un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122654" title="Tarerac" nonfiltered="343" processed="342" dbindex="50368">

Tarerac s un municipi del Conflent, a la Catalunya del Nord.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122655" title="Serdiny" nonfiltered="344" processed="343" dbindex="50369">


Serdiny s un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122656" title="Tauriny" nonfiltered="345" processed="344" dbindex="50370">


Tauriny (, estndard , en francs Taurinya) s un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals.

Llocs d'inters.

Esglsia de Sant Fruits de Tauriny.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122657" title="Tos i Entrevalls" nonfiltered="346" processed="345" dbindex="50371">


Tos i Entrevalls (en francs Thus-Entre-Valls) s un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord).

Comprn tradicionalment tres nuclis de poblaci: Tos (, estndard ), Entrevalls i Tos de Llar.

El poble de Tos rau a l'entrada de les gorges de Caran, una atracci turstica important a la comarca. Un altre atractiu s el balneari de Tos, situat a prop del poble i que compta, a l'igual que el poble, amb un baixador del Tren Groc. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122658" title="Vallestvia" nonfiltered="347" processed="346" dbindex="50372">

Vallestvia (, estndard ) s un municipi de Catalunya del Nord situat a la comarca del Conflent; el seu nom oficial en francs s Baillestavy. Per aquest poble hi passa el riu dit la Lentill, afluent de la Tet

 Histria.

Vallestvia procedeix de Vallis Stavia que vol dir la vall on es troben les pastures d'estiu per al bestiar. L'any 950, el poble de Vallestvia fou donat a l'abadia de Sant Miquel de Cuix.

 Monuments .
Es conserva a Vallestvia una torre de l'antic castell, datada del segle XIII, que ha esdevingut el campanar de l'esglsia. Hi ha tamb un pont medieval.

La parrquia s l'esglsia de Sant Andreu construda a finals del segle XVII, s'hi conserva una Mare de Du del segle XIII, escultures del segle XVIII, una imatge de la Mare de Du en la cadireta del segle XVII; tamb formen part del patrimoni de la parrquia un retaule pintat de finals del segle XVII atribut a Geners, un retaule de Crist tamb d'aquest mateix segle, aix com un retaule de Sant Roc i la Mare de Du, del segle XIX

 Activitats econmiques .

Antigament, el poble havia viscut de l'explotaci d'unes mines de ferro; les activitats actuals sn la piscicultura, la cria de bestiar ov, bov i capr, aix com l'activitat del senderisme.

 Enllaos externs .
 Vallestvia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122659" title="Vallmanya" nonfiltered="348" processed="347" dbindex="50373">




Vallmanya (, de manera ms conservadora ) estndard ) s un municipi del Conflent, a la Catalunya del Nord.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122660" title="Escar" nonfiltered="349" processed="348" dbindex="50374">


Escar (, estndard , en francs Escaro) s un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122661" title="Espir de Conflent" nonfiltered="350" processed="349" dbindex="50375">


Espir de Conflent s un municipi del Conflent, a la Catalunya del Nord.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122662" title="Estoer" nonfiltered="351" processed="350" dbindex="50376">


Estoer s un municipi del Conflent, a la Catalunya del Nord.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122663" title="Orbany" nonfiltered="352" processed="351" dbindex="50377">

Orbany s un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122670" title="Otto Hahn" nonfiltered="353" processed="352" dbindex="50378">


Otto Hahn ( Frankfurt del Main, Alemanya 1879 - Gttingen 1968 ) fou un qumic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1944.

Biografia.
Va nixer el 8 de mar de 1879 a la ciutat de Frankfurt del Main, situada a l'estat alemany de Hessen. Va estudiar qumica a la Universitat de Marburg i de Munic, on es doctor l'any 1901. A partir d'aquell moment va treballar a la universitat de Marburg; el 1904 va passar a Londres i l'any segent a Mont-real, per finalment establir-se a Berln l'any 1906. 

Va morir el 28 de juliol de 1968 a la ciutat de Gttingen, situada a l'estat de Baixa Saxnia.

Recerca cientfica.

Al costat de Lise Meitner i Otto von Baeyer, va desenvolupar una tcnica per a amidar els espectres de la desintegraci beta d'istops radioactius, l'xit del qual li va permetre aconseguir un lloc de professor a l'Institut de Qumica Kaiser Wilhelm de Berln l'any 1912. L'any 1918, juntament amb Meitner, va descobrir el protactini. 

Quan Meitner va fugir de l'Alemanya nazi l'any 1938 Hahn va continuar el treball amb Fritz Strassmann en la dilucidaci del resultat de bombardeig de l'urani amb els neutrons trmics. Va comunicar els seus resultats a Meitner que, en collaboraci amb el seu nebot Otto Robert Frisch, els va interpretar correctament com una evidncia de la fissi nuclear, un terme encunyada pel propi Frisch. Una vegada que la idea de la fissi va ser acceptada, Hahn va continuar els seus experiments i va demostrar les quantitats enormes d'energia que la fissi induda amb neutrons podria generar tant per un s pacfic com blic. 

Durant la Segona Guerra Mundial Otto Hahn va estar entre els cientfics alemanys posats sota vigilncia pel programa aliat ALSOS, que el va incloure en el projecte alemany d'energia nuclear per al desenvolupament de la bomba atmica, tot i que la seva nica connexi fou el descobriment de la fissi ja que ell no particip en el programa alemany. 

L'any 1944 li fou concedit el Premi Nobel de Qumica pel descobriment de la fissi nuclear dels toms, tot i que el premi fou anunciat el 15 de novembre de 1945 i el propi Hahn no va poder assistir a la cerimnia a l'estar sota arrest britnic per la seva participaci en la creaci d'una bomba atmica. Finlament Hahn reb el Premi Nobel el 13 de desembre de 1946. Aquest premi, per, no noms va estar marcada per l'absncia de Hahn, sin tamb per l'absncia de Lise Meitner en la nominaci i posterior victria de la candidatura de Hahn, les contribucions de la qual van ser cabdals pel descobriment de la fissi nuclear. 

Durant la postguerra Hahn va destacar com un ferm opositor a l's d'armes nuclears i fou el fundador de la Societat Max Planck. 

Reconeixements.
Es va proposar en diverses ocasions que els elements 105 i 108 de la taula peridica s'anomenessin Hahni en honor del cientfic alemany, per cap d'aquestes propostes va ser aprovada. No obstant aix, un dels pocs bucs mercants de propulsi nuclear del mn fou batejat amb el seu nom. 

En honor seu s'anomen l'asteroide (3676) Hahn descobert el 3 d'abril de 1984 per Edward Bowell, aix com el crter Hahn sobre la superfcie de la Lluna.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1944;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122671" title="Rinconada del Biobo" nonfiltered="354" processed="353" dbindex="50379">





Rinconada del Biobo s el nom original de l'estaci de La Llosa. Va ser construda amb el Ferrocarril Talcahuano - Criden i Angol. Desprs va passar a formar part de la Xarxa Sud de Ferrocarrils de l'Estat, i s part del Troncal de la Xarxa Sud. Primer va posseir un Triangle d'inversi fins a 

En el sector ponent del pati es troba la casa estaci i el sector de passatgers.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122672" title="SouthBridge" nonfiltered="355" processed="354" dbindex="50380">
Es la part del chipset que controla el sistema de entrada/eixida de dades, el bus IDE i en conseqncia, als dispositius d'emmagatzemament, l'udio i altres busos, como el USB, el ISA, el port srie, el port parallel etc. El seu nom es deu a que la seua localitzaci habitual es a la zona sur del conjunt chipset en la placa mare.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122673" title="Club Almirante Brown" nonfiltered="356" processed="355" dbindex="50381">


El Club Almirante Brown s un club de futbol argent de San Justo, Buenos Aires. Va ser fundat el 17 de gener de 1922 i juga en la Primera "B" (torneig de tercera divisi del futbol argent).

Histria.
El club es va fundar per vens de San Justo, Buenos Aires, amb el nom de Centro Atltico y Recreativo Almirante Brown, fent un homenatge a l'Almirante Brown Atletic Club, que havia paralitzat la seua vida institucional, i prenent els colors de Pearol de Montevideo. El motiu principal de la nova entitat era utilitzar-la per a practicar esports. El 1930 va ingressar a la Associaci Amateur de Futbol, per el 1935 comen a participar de les Lligues Independents.

El 1956 es va afiliar a la Associaci del Futbol Argent i va participar de la Tercera Divisi d'Ascens.

El 29 de juliol de 1967, desprs d'una Reforma d'Estatuts, prengu la seua nova denominaci de Club Almirante Brown.

Estadi.
L'estadi del club s el Fragata Presidente Sarmiento, inaugurat el 14 de juny de 1969.

Palmars.
Tornejos nacionals.
 Primera C (1): 1965 ;
 Primera Divisi Amateur (actual Primera C) (1): 1956 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122674" title="Protena G" nonfiltered="357" processed="356" dbindex="50382">


Les protenes G formen una famlia de protenes caracteritzades per la fixaci de GTP i la seva posterior hidrlisi a GDP durant el seu cicle funcional, fet al qual deuen el seu nom. La seua utilitat en la fisiologia cellular s la d'actuar com interruptors biolgics, que mitjancen durant la transducci del senyal citolgica entre la molcula estmul unida al seu receptor, cridat comunament GPCR (sigles en angls de receptor cellular associat a protena G), i la subsegent cascada d'activitats enzimtiques en la seua resposta.

A causa de la seva estructura molecular, les protenes G es classifiquen en:

 Grans o heterotrimriques, constitudes per tres subunitats distintes, denominades a. Es tracta de protenes ancorades a membrana.
 Xicotetes o monomriques, amb una nica subunitat, lliures en el citosol i nucleoplasma.

 Funcionament .


Ja que es tracta de protenes interruptores que estan activades quan possexen GTP en la seva estructura i inactives quan es tracta de GDP, l'activitat GTPasa s crucial per a la seva regulaci. Per aix, hi ha dos tipus de factors que intervenen en l'intercanvi:

  GEF, de les sigles en angls de factor bescanviador de nucletids de guanina. Es tracta de factor proteic que facilita l'intercanvi de GDP de l'estructura de la protena G per GTP, per la qual cosa l'activa.

 GAP, de les sigles en angls de protena acceleradora de l'activitat GTPasa, que afavorix la ruptura del enlla fosfodister del GTP a GDP, per la qual cosa inactiva a la protena G.

s de ressaltar que GAP noms augmenta la velocitat de l'activitat GTPasa; el punt clau de la regulaci mitjanada per protenes G consistix en la seua tinena d'una activitat GTPasa que proporcione un lapse d'activitat curt i definit. L'activaci permanent de la protena G s molt perniciosa i, de fet, s causa de malalties (per exemple, alguns cncers, o b la deshidrataci per la toxina del vibri del clera).

 Protenes G heterotrimriques .

Les protenes G grans, o heterotrimriques, se situen en la membrana plsmica, a la qual estan lligades pels seus subunitats a i ? per mitj d'estructures hidrofbiques, de tipus acil gras o isoprenoide. Queda una tercera subunitat, la ss, que s'associa a la subunitat ?. En conjunt, i en reps, s a dir, amb GDP unit a la subunitat a, les tres subunitats se situen en algun lloc de la membrana biolgica, posseint moviment donada la seua fludesa. Quan un GPCR rep un estmul i s'activa a la protena G, amb la consegent adquisici de GTP, hidrolitzat desprs d'un lapse desprs, esta es disgrega en dos parts: una, ss?, que pot exercir funcions biolgiques com l'obertura de canals; i una altra, a, que activa cascades de senyalitzaci cellular, com per exemple per mitj de adenilat ciclasa i la generaci de AMP cclic.

 Model de funcionament .


Podem dividir el procs d'activaci de protenes efectores indudes per lligant en sis fases:

 El receptor (blau clar) es troba en estat de reps, aix com l'efector (roig pllid). La protena G es troba amb totes els seus subunitats associades i amb GDP; per tant, inactiva.
 La uni de la hormona indux un canvi conformacional en el receptor, que s'activa (blau fosc).
 El receptor acivado s'unix a la subunitat .
 A conseqncia de la dita interacci,  canvia la seua conformaci, es dissocia el GDP i s'adopta GTP, per la qual cosa la protena es troba activa.  es desplaa separant-se de la resta de subunitats aprofitant la seua independncia derivada de la possessi d'ncores en la bicapa lipdica.
 L'hormona es dissocia del receptor, per la qual cosa s'inactiva (blau clar).  s'unix a l'efector i ho activa (roig). L'efector realitza una activitat cataltica.
  La hidrlisi de GTP a GDP causa la dissociaci de  de l'efector i es reassocia amb . Tot el sistema queda en reps, inactiu.

 Estructura dels GPCR .


Els receptors associats a protena G possexen unes caracterstiques moleculars consistents en una estructura en serpent, que conjuga:

 Orientaci amb l'extrem amino terminal cap a l'exterior i el carboxil terminal cap a l'interior.

 Estructura de set alfa-hlixs transmembrana (H1 a H7), quatre segments extracellulars (E1 a E4) i quatre segments citoslics (C1 a C4). El segment carboxiterminal, el tercer bucle citoslic (C3) i, a vegades, tamb el segon (C4) estan implicats en la interacci amb la protena G.

 Efectors de les protenes G heterotrimriques .
Classes principals d'efectors en mamfers:



 Protenes G monomriques .
Les protenes G monomriques pertanyen a la superfamlia Arran. Estes actuen com reguladores de processos claus, com la proliferaci cellular (p. ex. Arran), trfic de vescules (p. ex. Rab) o l'estructura del citosquelet (p. ex. Rho). Unixen en el mateix polipptid l'activitat GTPasa i la capacitat reconeixement de motius estructurals en altres molcules, sent a ms molt mbils en l'interior cellular, sense posseir  la restricci del seu lligament a les membranes cellulars. Per a regular la seua activitat GTPasa, existixen tamb protenes GEF i GAP, abans mencionades.

 Estat en reps .
En molts casos, es troben solubles en el citosol, ja que, encara que alberguen en la seua estructura una cadena hidrofbica que els permet ancorar-se a les membranes, la mantenen amagada fins que un estmul els suggerix un canvi conformacional per a exposar-la. Aix, hi ha una dicotomia entre possessi de GDP o GTP per tamb d'exposici o salvaguarda de la cadena hidrofbica.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122675" title="Artturi Ilmari Virtanen" nonfiltered="358" processed="357" dbindex="50383">

Artturi Ilmari Virtanen ( Hlsinki, Imperi Rus 1895 - Hlsinki, Finlndia 1973 ) fou un qumic i professor universitari finlands guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1945.

Biografia.
Va nixer el 15 de gener de 1895 a la ciutat d'Hlsinki, que en aquells moments formava part de l'Imperi Rus i que avui en dia s la capital de Finlndia. Va estudiar en el liceu clssic de Viipuri, i posteriorment es va dedicar a l'estudi de qumica, biologia i fsica. L'any 1939 va obtenir el crrec de professor de bioqumica a l'Institut Tecnolgic de Finlndia a Hlsinki, dependent de la Universitat d'Hlsinki. 

Virtanen mor l'11 de novembre de 1973 a la seva residncia d'Hlsinki.

Recerca cientfica.
Les seves investigacions tracten sobre els aliments parcialment sinttics per al bestiar, les bactries fixadores del nitrogen en els nduls de l'arrel i tamb en la millora dels mtodes de preservaci de la mantega. 

El 1943 va publicar un mtode nutricional que va millorar el emmagatzematge del farratge verd, important durant els hiverns llargs. El procs inclou l'addici de l'cid hidroclric o sulfric dilut al gra per a emmagatzemar-lo novament. L'increment d'acidesa det la fermentaci i no t cap efecte nociu en el valor nutritiu del farratge o en els animals que el mengen. El 1945 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pels seus estudis aplicats a la qumica agrcola i en la nutrici, especialment en la preservaci del farratge.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (1449) Virtanen, descobert el 20 de febrer de 1938 per l'astrnom Yrj Visl.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1945;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122677" title="Apcrit" nonfiltered="359" processed="358" dbindex="50384">


Els apcrits (Apocrita) sn un subordre d'insectes himenpters, que inclou nombroses famlies, comprenent a vespes, abelles i formigues. Sn les formes ms avanades dels himenpters. Els apcrits es dividixen tradicionalment en dos grups sense rang: els Parasitica i els Aculeata.

 Caracterstiques .
El fet ms destacat i que els diferencia clarament de l'altre subordre d'himenpters, els smfits, s la presncia d'una estreta cintura que separa els dos segments de l'abdomen. L'ovipositor o oviscapte de la femella s retrctil, i en algunes espcies s'ha convertit en un fibl emprat com a mecanisme de defensa. Les larvas no tenen potes, i es crien en un niu o com parsits d'un hoste.

 Parasitica .
Els parastics (Parasitica) son un grup parafiltic que inclou la majoria dels himenpters, i s un grup compost per espcies parsites d'altres insectes. Els parastics posen els seus ous dins d'un altre insecte (siga un ou, una larva o una crislide) i les larves parsites creixen i es convertix dins d'eixe amfitri. La majoria sn xicotets, amb l'oviscapte adaptat per a la perforaci i inclusi de l'ou dins l'hoste; en alguns d'estos les larves parsites induxen una metamorfosis prematura, mentre que en altres la prolonguen. L'hoste mor quan els parsits s'acosten a la maduresa.

Hi ha espcies que sn parsites d'altres parsits. Molts himenpters parsits s'utilitzen com a agents de control biolgics per a controlar insectes com mosques i corcs. L'himenpter adult continua amb la seua forma de vida lliure.

 Aculeata .
Els aculeats (Aculeata) son un clade que inclou les espcies en les quals l'oviscapte de la femella es transforma en un fibl; s'hi inclouen les formigues, les abelles i les vespes. En els apcrits solitaris (no socials), les larves s'alimenten amb la presa (paralitzada) capturada o poden ser alimentades amb pollen i nctar. 

 Famlies i superfamlies .
El subordre dels apcrits compren 14 superfamlies i 72 famlies. La ms diversificada s la superfamlia Chalcidoidea, amb 20 famlies.

 Stephanoidea .
 Stephanidae;

 Sphecoidea .
 Sphecidae;

 Trigonalyoidea .
 Trigonalyidae;

 Megalyroidea .
 Megalyridae;

 Evanioidea .
 Aulacidae ;
 Evaniidae;
 Gasteruptiidae;

 Ceraphronoidea .
 Ceraphronidae ;
 Megaspilidae;

 Proctotrupoidea .
 Austroniidae ;
 Diapriidae ;
 Heloridae ;
 Monomachidae ;
 Pelecinidae ;
 Peradeniidae ;
 Platygastridae ;
 Proctotrupidae ;
 Renyxidae ;
 Roproniidae ;
 Scelionidae ;
 Vanhorniidae;

 Cynipoidea .
 Cynipidae;
 Figitidae ;
 Ibaliidae;

 Chalcidoidea .
 Agaonidae;
 Aphelinidae ;
 Chalcidae;
 Elasmidae ;
 Eucharitidae ;
 Eulophidae ;
 Eupelmidae ;
 Eurytomidae;
 Leucospidae ;
 Mymaridae;
 Mymarommatidae ;
 Omyridae ;
 Perilampidae ;
 Pteromalidae ;
 Rotoitidae ;
 Signiphoridae ;
 Tanaostigmatidae ;
 Tetracampidae ;
 Torymidae ;
 Trichogrammatidae;

 Ichneumonoidea .
 Braconidae ;
 Ichneumonidae ;

 Chrysidoidea .
 Bethylidae ;
 Chrysididae;
 Dryinidae;
 Embolemidae ;
 Plumariidae ;
 Sclerogibbidae ;
 Scolebythidae;

 Apoidea .

 Ampulicidae;
 Apidae;
 Colletidae;
 Andrenidae;
 Halictidae;
 Anthophoridae;
 Megachilidae;
 Crabronidae;
 Heterogynaidae;
 Sphecidae;

 Vespoidea .
 Bradynobaenidae ;
 Formicidae;
 Mutillidae;
 Pompilidae;
 Rhopalosomatidae ;
 Sapygidae ;
 Scoliidae ;
 Sierolomorphidae ;
 Tiphiidae ;
 Vespidae;

 Platygasteroidea .
 Platygastridae;
 Scelionidae;


 Referncies .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122678" title="Fukushima (ciutat)" nonfiltered="360" processed="359" dbindex="50385">
Fukushima s la capital de la Prefectura de Fukushima, Jap.

Es troba a uns 250 km de Tquio. Malgrat que la ciutat se situa terra en dins, la prefectura t gran nombre de ports a l' Oce Pacfic.

En 2003, esta ciutat tenia una poblaci estimada de 290,866 habitants, i una densitat de 389,68 persones por km.

La ciutat va ser fundada l'1 d'abril de 1907.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122680" title="Doctrina" nonfiltered="361" processed="360" dbindex="50386">
Doctrina, del llat doctrina, significa un conjunt coherent d'ensenyances o instruccions que poden ser:
 un cos d'ensenyances basades en un sistema de creences.
 principis o posicions respecte a una matria o qesti determinades.
 una srie d'ensenyances sobre una branca de coneixement o de cincia concreta.

Podria definir-se doctrina com un sistema d'opinions o postulats ms o menys cientfics, sovint amb la pretensi de possessi de validesa general.

A nivell jurdic, doctrina significa el conjunt d'opinions efectuades en la interpretaci de les normes pels coneixedors del dret i forma part de les fonts del dret encara que en un lloc molt secundari.

Sovint, el terme "doctrina" connota un cos de dogma religis tal com s promulgat per una esglsia, per no necessriament. Tamb s'utilitza la paraula doctrina per a referir-se a un principi legislatiu.

La paraula adoctrinaci ha adquirit connotacions un tant incmodes durant el segle XX, per s necessari retindre-ho per a distingir-ho de educaci. En l'educaci es perseguix que la persona a educar romanga el ms externament possible als coneixements acumulats i els analitze. No obstant aix, en l'adoctrinaci, (en angls: indoctrination) l'educand Roman dins del cos de coneixements o creences i absorbix les seues ensenyances. Per exemple, estudiar teologia pot considerar-se com un procs d'adoctrinaci, l'equivalent educatiu del qual seria el estudi comparatiu de les religions.

Exemples de doctrines.

Doctrines religioses.
L'Esglsia Catlica.
Per a l'Esglsia Catlica, doctrina s tota veritat ensenyada per l'Esglsia com necessria de creure. Satisf un dels punts segents:

Va ser formalment revelada per Du (Ex.: la Presncia Real Eucarstica) ;
s una conclusi teolgica (Ex.: la canonitzaci d'un sant) ;
s part de la llei natural (Ex.: la pecaminositat dels anticonceptius).

En cada cas, la qual cosa ho constitux doctrina s l'autoritat de l'Esglsia que ho ensenya i ha de ser cregut. Esta ensenyana pot donar-se:

solemnement: pronunciaments ex cathedra per part del papa ;
pel magisteri ordinari: en l'exercici de l'Esglsia de la seua autoritat peremnia per a ensenyar.

Els dogmes sn aquelles doctrines que l'Esglsia proposa per a ser cregudes com formalment revelades per Du.

 Especificitat oriental .
A Orient es produeix un fenomen no gaire fcil a resoldre amb la terminologia occidental habitual.
L hinduisme, el jainisme, el xintoisme, per sobretot el daoisme, el budisme o el ioga: sn  religions ? o b  filosofies ? o ms aviat  tcniques  o  prctiques ? Es tracta de moviments que presenten caracterstiques o formes que permeten incloure ls en totes aquestes definicions, sense poder tancar-los completament en cap d elles. A l ndia, per exemple, hom utilitza la paraula  dharma  per a definir els diferents ensenyaments que, suposadament, revelen una veritat i ensenyen un sistema d actes a practicar per a copsar i apropar-se d aquesta veritat. A la Xina i al Jap, Dao o Do signifiquen simultniament  el Tot  i el  cam  per a arribar-hi. Per aix, aquests conjunts de pensament es defineixen sovint simplement com a  ensenyaments  o  doctrines , sense que aquestes darreres impliquin, en principi, cap obligaci de creena o de comportament (s corrent, als pasos orientals, que un mateix individu practiqui alhora ritus pertanyents a diverses confessions o  doctrines ).

Doctrines cientfiques.
Doctrina de la Neurona, de Santiago Ramn i Cajal, va romandre com a tal durant molts anys, i encara ocupa moltes pgines en llibres d'anatomia com el Testut francs.

Doctrines militars.
La guerra rellamp, (blitzkrieg) en la 2a guerra mundial;
Doctrina de la destrucci mtua assegurada, dels temps de la guerra freda.

Doctrines poltiques.
La Doctrina Monroe promulgada en 1.823 en resposta a l'amenaa que suposava la restauraci monrquica a Europa i la Santa Aliana.
La Doctrina Truman de la necessitat la lluita en tot l'escenari mundial contra el comunisme.
La Doctrina Breznev de la "sobirania limitada" dels estats socialistes.
La Doctrina Conservadora Social Progressista del moviment Federal Republic (Veneuela).

Notes.




Veure tamb.

ideologia ;
pensament;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122681" title="Els amics de Peter" nonfiltered="362" processed="361" dbindex="50387">
Els amics de Peter (Peter's Friends) s una comdia anglesa dirigida per Kenneth Branagh l'any 1992 i protagonitzada pel mateix Branagh, Emma Thompson, Stephen Fry, Imelda Stantuon, Phyllida Law, Hugh Laurie, Rita Rudner, Alphonsia Emmanue i Alex Lowe. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .
Peter (Stephen Fry) reunix en la seua mansi als seus amics: Maggie, Andrew, Sarah i un matrimoni que ha perdut a un dels seus fills recentment. Al llarg del cap de setmana destapen els seus secrets, miren cap al seu futur i s'evidncia cert cansament moral. En any nou, Peter fa pblic la seua condici de seropositiu. Vera, la majordoma, brinda per ell en senyal de suport.

 Comentari .
Lleugerament comparada amb Retrobament, Els amics de Peter va suposar un parntesi en la carrera de Kenneth Branagh desprs del fracs comercial i crtic de Morir encara. En ella mirava d'enfront els personatges: la seua soledat, la seua necessitat afecte, la seua promiscutat, les seues frustracions, el seu tedi conjugal. Tot aix filmat, com indica Toms Fernndez Valent en el seu estudi sobre el realitzador, amb enquadraments que pretenen traure partit de la gestualitat dels intrprets i que deixen un regust teatral que no tenen, irnicament, les seues adaptacions de Shakespeare. Considerada per alguns (com Carlos Losilla) com una "fotonovella" feta a trossos, emper Els amics de Peter va ser ben rebuda en general per la crtica i pel pblic.

 Canons .
You're mi Best Friend (Queen);
Everybody Wants To Rule The World (Tears For Fears);
Hungry Heart (Brosse Springsteen).
What's Love Got To Do With It (Tina Turner);
Riu (Michael Neswith);
Wherever I Lai Mi Hat (That's Mi Home),Paul Young;
I Guess That's Why They Call It The Blue, Elton John;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122684" title="Pla Quinquennal (URSS)" nonfiltered="364" processed="362" dbindex="50389">

Els plans quinquennals per a l'economia nacional de la URSS o Piatiletkas (         ) van ser una srie de projectes nacionals centralitzats en el rpid desenvolupament econmic de la Uni Sovitica. Els projectes van ser desenvolupats pel Gosplan basant-se en  la Teoria de les forces productives  que era part de les directrius generals del Partit Comunista per al desenvolupament econmic. La realitzaci del pla arrib a ser la insgnia de la burocrcia sovitica. (Veure Economia de la URSS).Aquests plans consistien en la planificaci de l'economia cada cinc anys. Diversos plans quinquennals no es van dur a terme en la seva totalitat en el perode de temps assignats per a ells (uns satisfactriament van ser completats abans d'all que s'ha esperat, mentre que altres van fracassar i van ser abandonats). Els plans quinquennals inicials van ser creats per a ajudar en la rpida industrialitzaci de la Uni Sovitica, per tant es van concentrar els esforos en la indstria pesada. En total, hi havia 13 projectes de cinc anys. El primer va ser acceptat en 1928, per al quinquenni de 1929 a 1933, i completat un any abans del que preveu. L'ltim pla quinquennal, el tretz, va ser durant el perode des de 1991 fins a 1995 i no va ser completat, a causa de  la dissoluci de la Uni Sovitica en 1991.Des de 1922 fins a 1945 es van decretar tres plans:1922-1932, 1933-1937 i 1938-1941 . Aquest ltim es va veure interromput per la invasi alemanya, per desprs de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) es van tornar a elaborar.

 El primer pla quinquennal .
 
L'objectiu del primer pla quinquennal (1928-1932) era aixecar la indstria pesada de la URSS sense recrrer a l'ajuda dels pasos estrangers. Per la URSS continuava sent un pas agrari, pel que s'havia de realitzar abans una important reforma agrria. La collectivitzaci de la terra, preveia la formaci de granges collectives que es considerarien propietat dels camperols. La collectivitzaci va provocar conflictes entre l'estat i els camperols propietaris especialment, propietaris mitjos (kulaks), per al final l'estat es va imposar mitjanant la violncia. Milers de kulaks varen ser assassinats o van ser deportats a camps de treball. Malgrat tot l'agricultura va ser durant molt temps el sector ms dbil de la economia sovitica. Parallelament a la collectivitzaci de la terra, va haver un rpid procs d'industrialitzaci, previst tamb en el pla.

 El segon pla quinquennal .

El segon plan va fer mfasi en la autosuficincia, especialment de la indstria pesada, fonamental per a la producci bllica. El creixement industrial durant els primers deu anys de la planificaci, va ser espectacular: la producci de ferro i acer es va multiplicar per quatre i la del carb per tres i mig. Aquest desenvolupament en la indstria base, va permetre la conversi de la URSS en una potncia militar, que es va fer amb el sacrifici de la industria de bns d's i consum, cosa que va afectar el nivell i la qualitat de vida  de la poblaci. 

 Els plans quinquennals i la planificaci en altres pasos .

El mateix mtode de planificaci tamb va ser adoptat per la major part dels altres estats comunistes, incloent el govern prosovitic de l'ndia i el de la Repblica Popular de la Xina en el perode comprs entre 1950-60. A ms, diversos estats capitalistes han emulat el concepte d'una planificaci central, encara que en un context d'una economia de mercat, proposant objectius econmics integrats durant un perode de temps finit. Aix podem trobar "Projectes a set anys" i "Projectes a dotze anys".
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122687" title="HTTPS" nonfiltered="365" processed="363" dbindex="50390">
https (Hypertext Transfer Protocol sobre Secure Socket Layer) s la capalera d'URI utilitzada per a indicar una connexi segura HTTP. s sintcticament idntica a la capalera http:// normalment utilitzada en l'accs de recursos fent servir HTTP. Utilitzar una URI https: indica que s'utilitzar HTTP, pero amb un port TCP per defecte diferent (el 443) i una capa d'encriptaci/autenticaci entre HTTP i TCP. Aquest sistema va ser dissenyat per Netscape Communications Corporation per a oferir autenticaci i comunicaci encriptada i s mpliament utilitzat a la World Wide Web per a comunicacions en qu la seguretat s important com ara transaccions de pagaments i accs a sistemes informtics corporatius. 

Sobre el seu s.
Cal fer advertir que l'accs a una pgina HTTPS (segura) no impedeix que aquesta pgina contingui elements HTTP (no segurs). En aquests casos, el nostre navegador web ens ho notificar mitjanant un missatge d'avs. s utilitzat principalment per entitats bancries, botigues en lnia, i qualsevol tipus de servei que requereixi l'enviament de dades personals o contrasenyes.

Per a saber si la pgina web que estem visitant fa servir el protocol HTTPS i s, per tant, segura quant a la transmisi de les dades que estem transcrivint, hem d'observar si al comenament de la barra d'adrea del nostre navegador web es mostren les lletres https en comptes de http.

Com funciona.
Parlant estrictament, https no s un protocol separat, sino que fa referncia a la combinaci d'una interacci HTTP normal sobre una connexi Secure Sockets Layer o Transport Layer Security. Aix asegura protecci raonable davant d'escoltes indesitjadesi atacs de man-in-the-middle.

Una URL https: pot especificar un port TCP; si no ho fa, la connexi fa servir el port 443 (HTTP insegur fa servir el port 80 habitualment).

Per a prearar un servidor web per a que accepti connexions https, l'administrador ha de crear un certificat de clau pblica per al servidor web. Aquests certificats poden ser creats per servidors basats en Unix amb eines com ara ssl-ca d'OpenSSL  o gensslcert de SuSE. Aquest certificar ha d'estar signat per una autoritat certificadora d'una forma o una altra, per tal de certificar que el possedor del certificat s realment l'entitat que diu ser. Els navegadors web estan normalment venen amb els certificats de signatura de les autoritats certificadores principals, per a poder verificar els certificats signats per aquestes.

Les organitzacions tamb poden ser la seva propia autoritat certificadora, particularment si sn responsables de configurar navegadors per a accedir als seus llocs (per exemple, llocs en una intranet d'empresa), ja que d'una forma molt senzilla poden afegir el seu propi certificat de signatura a aquells que ja venen amb el navegador.

Alguns cops, especialment en aquells operats per aficionats, es fan servir certificats auto-signats en llocs pblics. Fer servir aquests ofereix protecci contra escoltes indesitjades simples, per a diferncia del que ocrre amb un certificat ben-conegut, la prevenci de l'atac de man-in-the-middle amb un certificat auto-signat requereix que el lloc faci disponible algun altre mtode segur per a la verificaci del certificat.

El sistema tamb pot ser utilitzat per autenticaci de client, per tal de restringir l'accs a un servidor web a noms usuaris autoritzats. Per a aix, habitualment  l'administrador del lloc crea certificats per a cada usuari i aquests certificats sn carregats al navegador de l'usuari corresponent. Aquests normalment contenen el nom i l'adrea d'e-mail de l'usuari autoritzat, i sn automticament comprovats pel servidor a cada reconnexi per a verificar la identitat de l'usuari, potencialment sense haver d'introduir mai la contrasenya.

Limitacions.
El nivell de protecci depn de la correctesa de la implementaci per part del navegador web, el software de servidor i l'algorisme de xifratge fet servir realment.

HTTPS noms protegeix les dades en trnsit d'escoltes no desitjades i d'atacs de man-in-the-middle. Un cop les dades arriben a la seva destinaci, noms sn tan segures com els ordinadors en les que estan.

Donat que SSL opera sota http i no t coneixement de protocols superiors, els servidors SSL  noms poden presentar una certificaci per a una combinaci particular d'IP/port. Aix vol dir que en molts casos no s factible fer servir virtual hosts basats en noms amb https.

Referncies.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122688" title="Derivaci lingstica" nonfiltered="366" processed="364" dbindex="50391">

La derivaci s el procediment regular de formaci de paraules que permet a les llenges designar conceptes relacionats semnticament amb altres en cert sentit considerats com  primitius , afegint afixs (p.ex.  ganivetada  de  ganivet ). L'existncia de la derivaci permet tindre un lxic que permet designar nombrosos sentits a partir d'un nmero molt ms redut d'arrels o lexemes. Igualment la derivaci s la principal font de noves paraules en moltes llenges.

La derivaci s semblant a certes formes de flexi, ja que ambds usarien morfemes afegits a l'arrel per a expressar diferncies. No obstant aix, la flexi no comporta canvi de referents, sin que les marques afegides tenen un fi estrictament gramatical. D'un altre costat la derivaci s'assembla respecte als canvis de significat a la composici.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122694" title="Lliura irlandesa" nonfiltered="367" processed="365" dbindex="50392">

La lliura irlandesa (en galic punt na hireann; en angls Irish pound) va ser la unitat monetria oficial d'Irlanda fins a la introducci de l'euro el primer de gener del 1999, i fou retirada definitivament de la circulaci el 28 de febrer del 2002. La taxa de canvi era de 0,787564 lliures per cada euro.

La lliura irlandesa, emesa per primer cop com a moneda independent el 1928 en substituci de la lliura esterlina, va mantenir la paritat amb la moneda britnica fins al 1979. De lliures irlandeses ms o menys diferenciades de les britniques, per, ja n'hi havia hagut des de 1460 fins a 1826. Era emesa i controlada pel Banc Central d'Irlanda (Banc Ceannais na hireann / Central Bank of Ireland).

Es dividia en 100 penics (en galic pingin, singular pingin; en angls pence, singular penny); abans de la decimalitzaci, esdevinguda el 1971, la lliura se subdividia en xlings i penics. El codi ISO 4217 de la lliura irlandesa era IEP. El seu smbol era , o b IR per distingir-la de la lliura esterlina i d'altres tipus de lliures.

A l'poca del canvi a l'euro, el 2002, en circulaven monedes d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 penics i d'1 lliura, i bitllets de 5, 10, 20, 50 i 100 lliures. 

Vegeu tamb.
 Lliura (moneda);

Enllaos externs.

Banc Central d'Irlanda ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122696" title="Marc finlands" nonfiltered="368" processed="366" dbindex="50393">

El marc finlands (en fins Suomen markka; en suec finsk mark) va ser la unitat monetria oficial de Finlndia fins a la introducci de l'euro el primer de gener del 1999, i fou retirada definitivament de la circulaci el 28 de febrer del 2002. La taxa de canvi era de 5,94573 marcs per cada euro.

Fou introdut el 1860 en substituci del ruble rus a ra de 4 marcs per ruble. Desprs de diversos anys d'inflaci des dels anys de la Segona Guerra Mundial, el 1963 fou reemplaat pel nou marc, equivalent a 100 dels antics.

Es dividia en 100 penics (en fins penni, singular penni; en suec penni, singular i plural). El codi ISO 4217 del marc finlands era FIM. S'abreujava mk. Era ems i controlat pel Banc de Finlndia (Suomen Pankki / Finlands Bank).

A l'poca del canvi a l'euro, el 2002, en circulaven monedes d'1, 5, 10, 20 i 50 penics i d'1, 5 i 10 marcs, i bitllets de 10, 20, 50, 100, 500 i 1.000 marcs.       

Vegeu tamb.
 Marc (moneda);

Enllaos externs.

Banc de Finlndia   ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122700" title="Xling austrac" nonfiltered="369" processed="367" dbindex="50394">

El xling austrac (en alemany sterreichischer Schilling o, simplement, Schilling) va ser la unitat monetria oficial d'ustria fins a la introducci de l'euro el primer de gener del 1999, i fou retirada definitivament de la circulaci el 28 de febrer del 2002. La taxa de canvi era de 13,7603 xlings per cada euro.

Es dividia en 100 groschen. El codi ISO 4217 del xling austrac era ATS. El smbol era S o S.

A l'poca del canvi a l'euro, el 2002, en circulaven monedes d'1, 2, 5, 10 i 50 groschen i d'1, 5 i 10 xlings, i bitllets de 20, 50, 100, 500, 1.000 i 5.000 xlings. Els bitllets eren emesos pel Banc Nacional Austrac (Oesterreichische Nationalbank), mentre que les monedes les encunyava la Casa de la Moneda d'ustria (Mnze sterreich).  

 Histria .
El xling va ser introduit a ustria l'1 de mar del 1925 en substituci de la unitat monetria de l'antic Imperi austrohongars, la corona. El canvi va ser fixat per llei en 10.000 corones per xling. Des de la seva introducci es va mantenir com una moneda relativament estable, la qual cosa va fer que fos coneguda com el dlar dels Alps.

L'any 1938 el xling va ser reemplaat pel Reichsmark durant l'Anschluss, o annexi d'ustria pel Tercer Reich alemany, a la ra d'1,50 xlings per marc. Desprs de la retirada dels nazis i la proclamaci de la Segona Repblica austraca l'any 1945, es va recuperar el xling com a moneda nacional, fins a la seva substituci definitiva per l'euro.

Vegeu tamb.
 Xling;

Enllaos externs.

Banc Nacional Austrac  ;
Casa de la Moneda d'ustria  ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122703" title="Gran Premi de Malisia del 1999" nonfiltered="370" processed="368" dbindex="50395">
Resultats del Gran Premi de Malisia de Frmula 1 de 1999, disputat a Sepang el 17 d'octubre de  1999.

 Resultats .



 Altres .

 Volta  rpida: Michael Schumacher 1m 40. 267s;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122704" title="Marc (moneda)" nonfiltered="371" processed="369" dbindex="50396">

El marc s una unitat monetria actual i histrica de diversos pasos europeus, derivada d'una antiga unitat de pes utilitzada per a l'or i la plata equivalent a 8 unces, tot i que va sofrir considerables variacions al llarg de la histria. 

De monedes anomenades marcs se'n troben histricament a diversos pasos com Esccia, el nord d'Alemanya (especialment Hamburg) i Escandinvia, en qu equivalia a 16 xlings o skilling.

Els marcs d'Alemanya.
Alemanya va adoptar el marc com a unitat monetria arran de la unificaci el 1871. Aquest primer marc de l'Imperi Alemany, amb el canvi lligat a l'or, fou conegut com a Goldmark (1873-1914), ms endavant anomenat Papiermark (1914-1923), el qual va sofrir una terrible hiperinflaci el 1923. Per substituir la moneda, que s'havia devaluat totalment, es va crear el Rentenmark, que equivalia a un bili dels antics marcs, com a moneda de transici fins a l'adopci definitiva del Reichsmark el 1924.


El Reichsmark va durar fins al 1948, en qu els aliats van introduir a les seves zones d'ocupaci el marc alemany o Deutsche Mark, mentre que els sovitics emetien el seu propi marc alemany conegut sovint com a marc de l'Alemanya Oriental o Ostmark, ms endavant anomenat oficialment Mark der DDR (s a dir, "marc de la RDA"). El 1990, amb la reunificaci alemanya, el marc alemany va esdevenir la moneda oficial de la nova Alemanya fins a la introducci de l'euro el 1999 i la desaparici definitiva del marc el 2002, al canvi d'1,95583 marcs per euro.

Altres marcs.
 El marc convertible o konvertibilna marka, la unitat monetria actual de Bsnia i  Hercegovina, establerta el 1995 en virtut dels acords de Dayton.
 El marc estoni o mark, la moneda d'Estnia fins al 1928, en qu fou substituda per la corona estoniana.
 El marc finlands o markka, la moneda de Finlndia des del 1860 fins a l'adopci de l'euro per les mateixes dates que el marc alemany.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122705" title="Gran Premi de Malisia del 2000" nonfiltered="372" processed="370" dbindex="50397">
Resultats del Gran Premi de Malisia de Frmula 1 de 2000, disputat a Sepang el 22 d'octubre de  2000.

 Resultats .



 Altres .

 Volta  rpida: Mika Hkkinen   1m 38. 543s;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122707" title="Gran Premi de Malisia del 2001" nonfiltered="373" processed="371" dbindex="50399">
Resultats del Gran Premi de Malisia de Frmula 1 de 2001, disputat a Sepang el 18 de mar de  2001.

 Resultats .



 Altres .

 Volta  rpida: Mika Hkkinen 1m 40. 962s;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122708" title="Mandor" nonfiltered="374" processed="372" dbindex="50400">
Mandor s una zona situada al Camp de Tria, prop de l'Horta, entre els termes de l'Eliana, Riba-roja, Paterna i Sant Antoni de Benaixeve.

El nom es registra, si ms no, des del s. XVI en un mapa de l'Arxiu del Regne de Valncia (secci mapes). Escolano l'esmenta com el lloc on es desenvolup una batalla al s. I aC en les guerres sertorianes.

s, avui, un macrotopnim, s a dir, un nom que designa diversos elements situats en la mateixa zona. Almenys es coneix:
cam de Mandor;
casa de Mandor;
mol de Mandor;
barranc de Mandor i altres ms.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122709" title="Gran Premi de Malisia del 2002" nonfiltered="375" processed="373" dbindex="50401">
Resultats del Gran Premi de Malisia de Frmula 1 de 2002, disputat a Sepang el 17 de mar de  2002.

 Resultats .



 Altres .

 Volta  rpida: Juan Pablo Montoya 1: 38. 049;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122711" title="Gran Premi de Malisia del 2003" nonfiltered="376" processed="374" dbindex="50402">
Resultats del Gran Premi de Malisia de Frmula 1 de 2003, disputat a Sepang el 23 de mar de  2003.

 Resultats .




 Altres .

 Volta  rpida: Michael Schumacher    1' 36. 412;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122712" title="Leka II" nonfiltered="377" processed="375" dbindex="50403">

Leka II (Sandton, Sud-frica, 26 de mar del 1982) s el pretendent al tron d'Albnia. s fill de Leka (I), i net de Zogu I. El seu nom complet s Leka Anwar Zog Reza Baudouin Msiziwe Zogu. Va estudiar a Johannesburg, a l'acadmia militar de Sandhurst a Anglaterra, i a la universitat de Perusa, a Itlia. Actualment viu a Tirana.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122713" title="Euskal Herriko Nekazarien Elkartea" nonfiltered="378" processed="376" dbindex="50404">


Euskal Herriko Nekazarien Elkartea (EHNE) s el sindicat nacionalista dels pagesos bascos d'Euskadi, nascuda i legalitzada en els anys 1976-1977. Actualment s la suma de 4 sindicats provincials federals: EHNE de Biscaia, Guipscoa i Navarra, i UAGA d'laba. 

Fins a 1981 no es van legalitzar els primers estatuts comuns de EHNE que van incorporar noms a Biscaia, Guipscoa i laba. Posteriorment en 1986 va nixer EHNE Navarra i es va sumar a la resta. En 1990 es va donar el primer salt qualitatiu amb el I Congrs que recollia una estructura sindical agrria. Posteriorment es van celebrar el II Congrs (any 1992), el III Congrs (any 1997) i el IV Congrs (2002). 

A dia d'avui EHNE compta amb una afiliaci de 6.150 socis. En l'any 1992 EHNE s'incorpora formalment a la CPE nivell europeu i a COAG a nivell estatal. Aix mateix, al maig de 1993 participa en el Congrs fundacional de Via Camperola. EHNE pertany a COAG a nivell estatal, a CPE a nivell europeu i a Via Camperola a nivell internacional. 

Enllaos externs.
Web de l'organitzaci;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122717" title="Euzko Nekarazi Bazkuna-Euzko Nekarazi Alkartasuna" nonfiltered="379" processed="377" dbindex="50405">


Euzko Nekarazi Bazkuna-Euzko Nekarazi Alkartasuna (ENB-ENA) s un sindicat de pagesos basc, proper al sindicat nacionalista ELA-STV. L'ENB s d'mbit guipusco i l'ENA d'mbit bisca.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122718" title="Societat Oceanogrfica de Guipscoa" nonfiltered="380" processed="378" dbindex="50406">


La Societat Oceanogrfica de Guipscoa s una societat cultural de la provncia de Guipscoa al Pas Basc (Euskadi).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122723" title="Lliga de Savoia" nonfiltered="381" processed="379" dbindex="50407">


La Lliga de Savoia s un moviment poltic de Frana fundat al comenament del 1995 per Jean de Pignon que t com objectiu l'annullaci del tractat d'annexi de Savoia de 1860 i el restabliment de la sobirania. 

Va formar un govern provisional a Ginebra el febrer de 1996 sota la presidncia de Patrice Abeille. Una constituci fou presentada l'11 de novembre de 1996 i aprovada pel Congrs de la Lliga el 4 d'octubre de 1998. El futur estat seria de tipus federal amb sis provncies: Chablais, Faucigny, Genevois, Mauriena, Savoia ducal i Tarentsia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122724" title="Chablais" nonfiltered="382" processed="380" dbindex="50408">


Chablais s una comarca de Frana a la regi de Savoia












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122725" title="Faucigny" nonfiltered="383" processed="381" dbindex="50409">


Faucigny es una comarca de Frana a la regi de Savoia











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122726" title="Genevois" nonfiltered="384" processed="382" dbindex="50410">


Genevois s una comarca de Frana al sud de Ginebra, a la regi de Savoia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122727" title="Mauriena" nonfiltered="385" processed="383" dbindex="50411">


Mauriena s una comarca de Frana a la regi de Savoia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122728" title="Savoia ducal" nonfiltered="386" processed="384" dbindex="50412">


Savoia ducal s una comarca de Frana a la regi de Savoia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122729" title="Tarentsa" nonfiltered="387" processed="385" dbindex="50413">

La Tarentsa (en francopronvenal, Tarentaise en francs) s una comarca de Frana a la regi de Savoia que comprn la part superior de la conca del riu Isra fins a les portes d'Albertville, aix com totes les valls secundries que hi conflueixen.

Situada a la part occidental dels Alps, t una economia basada en els esports d'hivern, amb algunes de les estacions ms importants del mn.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122730" title="Messina" nonfiltered="388" processed="386" dbindex="50414">

Messina (en sicili Missina) s una ciutat d'Itlia coneguda com la "porta de Siclia", ja que s la ms acostada a la pennsula, de la qual la separa l'estret de Messina, de noms 3 km d'amplria. Situada al peu dels Monti Peloritani, s la capital de la provncia homnima, a l'extrem nord-oriental de l'illa. 

El seu nom original fou Zancle (), nom d'origen scul que volia dir "fal". Posteriorment reb el nom de Messana (en grec  o ) fou una ciutat de Siclia situada a l'estret entre l'illa i Itlia, enfront de Rhegio. Correspon a l'actual Messina.

Amb 245.159 habitants (2006), s la tercera ciutat de Siclia desprs de la capital, Palerm, i de Catnia, i la 14a de tot Itlia. L'rea metropolitana de Messina comprn 51 municipis en una conurbaci costanera ininterrompuda en forma de nansa de 125 km que va de la plana de Milazzo, davant les illes Elies, fins a la badia de Taormina i  Giardini-Naxos. Aquesta rea, l'11a d'Itlia, compta amb 479.404 habitants, dels quals 66.539 a la banda del Jnic i 166.542 a la del Tirr

Histria de la ciutat.
Segon Tucdides fou fundat (potser sobre un establiment dels sculs) per pirates de Cumes, que eren colnia calcdica, i aviat convertit en colnia regular amb colons de Calcis i altres ciutats d'Eubea dirigits per Perieres de Calcis i Cratmenes de Cumes; Scymnus Chius i Estrab diuen que fou fundada com a colnia de Naxos de Siclia, que era una colnia calcdia i per tant fundada desprs del 735 aC.

Un segle desprs va fundar dues colnies: Miles (Mylae) i Himera, al nord-oest de l'illa. Mentre Miles va continuar com a dependncia de Zancle, Himera va crixer i va esdevenir ciutat important.

Desprs del 494 aC alguns milesis i gent de Samos van donar nou impuls a les colonitzacions de Zancle, fundant un establiment entre Himera i Miles, que fou conegut com "La vora justa", per el tir de Rhegio, Anxiles, els va convncer d'apoderar-se de la mateixa Zancle, aprofitant que estava desguarnida (les tropes eren absents, no se sap on). Zancle era governada llavors pel tir Scythes, al que Herdot dona el ttol de rei; atacada Zancle, va demanar l'ajut d'Hipcrates, tir de Gela, per aquest els va trair, els va aliar als atacants, i junts van ocupar la ciutat. Scythes fou empresonat junt amb part de la poblaci i la gent de Samos i alguns milesis es van quedar amb la possessi de Zancle. 

Per pocs anys desprs Anxiles de Rhegio es va apoderar de la ciutat i va enviar un grup de colons vinguts en bona part de Messnia, rebatejant-la Messene, per la semblana amb la terra de Grcia del mateix nom, que aviat es va transformar en Messana. Aquest fets van passar entre el 493 aC i el 476 aC en qu va morir Anxiles. Aquest va donar el govern de Messana al seu fill Clefron o Lefron.

Per un temps va restar unida a Rhegio i a la mort d'Anxiles va passar a ser governada per Micitos i desprs per dos fills d'Anxiles; per a la mort d'Hier de Siracusa i l'expulsi del seu germ Trasibul, la ciutat va expulsar al seu tir i es va fer independent el 461 aC. Nous colons es van establir a la ciutat. El segent perode (460 aC-426 aC) fou de gran prosperitat.

El 426 aC va arribar a Messana la flota atenenca dirigida per Laques que es va establir a Rhegio i va atacar Miles (Mylae) que es va haver de rendir. Llavors Laques va atacar Messana que tamb es va haver de sotmetre a l'aliana atenenca. 

El 425 aC els habitants de Messana van sortir de l'aliana i es van aliar a Siracusa i la ciutat va esdevenir port de l'aliana entre Siracusa i Locres. Messana va atacar Naxos i els van derrotar per foren derrotats al seu torn pels sculs i leontins, que van assetjar Messana sense xit. El 424 aC es va signar la pau general per les dissensions internes van portar a la dominaci de la ciutat per Locres Epizefiris, dominaci que no va durar doncs el 415 aC quant va tornar la flota atenenca, ja era altar cop independent. En aquesta ocasi Messana va romandre neutral i va rebutjar les demandes d'Atenes i de Siracusa. 

Anys desprs es van refugiar a la ciutat els fugitius d'Himera que havia estat conquerida pels cartaginesos (409 aC) i van enviar ajut a Agrigent contra els mateixos cartaginesos. En aquesta poca era una ciutat important i poderosa que disposava d'una flota de 80 trirrems. Si be la ciutat no tenia moltes simpaties per Dions el vell de Siracusa no volia tampoc estar al costat de Rhegio en la seva aliana amb Naxos i Catana, ciutats calcdides, i va seguir una poltica vacillant. 

Llavors el general Himilc, desembarcat a Siclia el 396 aC es va dirigir des de Panormos contra Messana i la va conquerir; la poblaci es va escapar en part i els que no ho van fer foren assassinats; les muralles foren destrudes fins als fonaments.

Derrotats els cartaginesos, Dions el vell va voler restaurar Messana amb els supervivents i altres colons de Locres i Medma. Per poc desprs els exiliats de Messana van fundar la nova ciutat de Tindaris. Rhegio, que veia amb preocupaci l'establiment siracus a Messana, va fortificar Miles (Mylae) on va establir exiliats de Naxos, Catana i altres ciutats que havien estats expulsats per Dions, per Messana aviat va recuperar Miles i va donar suport a Dions contra Rhegio. 

Desprs de la mort de Dions la ciutat de Messana va tornar a fer poltica prpia i va tornar a agafar prosperitat. El 375 aC Messana va ajudar a Dion contra Dions el jove, i desprs de la mort de Dion van rebutjar un atac de Calipos a la ciutat.

Una mica mes tard es va apoderar del govern el tir Hippon, al que els cartaginesos van imposar l'aliana, per en foren deslliurats, del tir i l'aliana, per Timoleon el 339 aC.

Agtocles, desprs de fer-se amo de Siracusa, va atacar Messana. El seu primer intent el 315 aC va fracassar; va poder ocupar Miles per finalment la va haver de retornar desprs de restaurar-la. Per el 312 aC Agtocles va conquerir Messana, per les represlies contra els que si oposaven van crear l'hostilitat general dels habitants i al ser derrotat Agtocles el 311 aC a Ecnomos, es van independitzar i es van aliar a Cartago. 

A la mort d'Agtocles (289 aC) les seves bandes de mercenaris, majoritriament procedents de Campnia, foren expulsats pels siracusans aliats ara amb els cartaginesos, i es van refugiar a Messana, i una vegada dins es van girar contra els seus protectors i es van apoderar de la ciutat (vers el 282 aC). Els mercenaris es van fer dir mamertins, que vol dir "fills de Mart" (el nom osc de Mart era Mamer) per la ciutat no va canviar el seu nom. El nom de mamertins es va aplicar amb el temps als habitants de la ciutat en general. 

Els mamertins van estendre el seu poder a l'angle nord-est de Siclia i es van fer amos de diverses fortaleses i ciutats. La seva ocupaci de Rhegio va reforar la seva posici que noms es va veure alterada per l'arribada de Pirros d'Epir el 278 aC. Els mamertins es van aliar al cartaginesos per en debades. Pirros va derrotar els mamertins i els va ocupar diverses fortaleses per no va atacar Messana mateix. 

Quant Pirros va tornar a Itlia els mamertins van enviar un exrcit que el va atacar per sorpresa en la seva marxa i el va derrotar.

Llavors els mamertins es van enfrontar amb Hier de Siracusa que poc desprs de la sortida de Pirros s'havia fet amb el poder a la ciutat de Siracusa i dependncies. El 271 aC Rhegio va caure en mans dels romans i llavors Hier va envair Messana, va conquerir Miles, i va derrotar els mamertins a la riba del Longanos (Longanus) i va fer una matana tant gran que la mateixa Messana va estar a punt de rendir-se sense lluitar, i no ho va fer per l'oportuna arribada d'una fora cartaginesa sota Annbal.

Els mamertins van considerar que no podien fer front a la fora d'Hier i una part es decantava per una aliana amb Cartago i altre per l'aliana amb Roma. Els darrers es van imposar i una ambaixada va demanar ajut als romans. La intervenci romana fou l'origen de la Primera Guerra Pnica el 264 aC.

Abans de l'arribada de l'ajut rom, el partit cartagins es va imposar a la ciutat i la ciutadella fou ocupada per una guarnici cartaginesa, per a l'arribada de C. Claudius els mamertins els van expulsar i poc desprs el cnsol Appius Claudius va desembarcar a Messana i va derrotar a cartaginesos i siracusans, que s'havien aliat contra els mamertins i estaven assetjant la ciutat amb forces conjuntes. Una guarnici romana es va establir a la ciutat i durant tota la guerra fou la seva principal base.

Al final de la guerra els mamertins van obtenir la renovaci del tractat d'aliana i van romandre com a nominal ciutat aliada (foederata civitas), per a la practica ja van passar a Roma. Encara en temps de Cicer romanien com a ciutat aliada. Aquesta aliana no els va protegir de les exaccions de Verres, per van contemporitzar hbilment amb aquest pretor, i amb alguns suborns, no fou una ciutat gaire afectada. 

Durant la darrera part de la Repblica i sota l'Imperi, Messana fou una de les principals ciutat de Siclia ( civitas maxima et locupletissima ); com a ciutat aliada tenia el seu senat i els seus magistrats i noms havia de contribuir amb gra, i amb vaixells i subministraments en cas de guerra, no estant subjecte a altres taxes. 

Durant la guerra social no fou saquejada com altres ciutats per Atnion; el 48 aC fou estaci naval de part de la flota de Csar que fou atacada pel pompei Cassi, que va cremar els vaixells (un total de 35) per no va fer res contra la ciutat protegida per una legi romana. Desprs fou seu de Sext Pompeu durant la seva guerra contra Octavi August (36 aC) i la seva flota controlava l'illa des Tauromernion a Tindaris. Sext, desprs de ser derrotat per Agripa, es va escapar de Messana amb una esquadr de noms 17 vaixells. Probablement fou llavors quan va perdre la seva condici de ciutat aliada per els habitants van rebre la ciutadania romana i va esdevenir municipi roma ordinari.

Prcticament no es esmentada durant l'Imperi per va romandre ciutat d'importncia dins Siclia.
El vi de Messana, el conegut vi mamert (vinum mamertinum), era molt apreciat a Roma en temps de Plini el Vell.

A la moderna ciutat queden molt poques restes: uns banys, alguns paviments i una esglsia catlica primitiva; l'esglsia de San Giovanni de' Fiorentini se suposa que fou construda sobre una capella d'Heius.

El seu port, excellent, podia albergar 600 vaixells i tenia abundants dipsits d'aigua.

Reconstruda per complet desprs del terrible terratrmol i la consegent onada gegantina del 1908, i en part altra vegada desprs dels bombardejos anglo-americans del 1943, la ciutat, amb el seu gran port, s una escala fonamental dels transbordadors que van al continent i un important centre turstic, comercial, de construcci naval, agrcola, artesanal i industrial. s seu d'una destacada universitat d'importncia histrica.





Enllaos externs.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122731" title="Bandera de Tolima" nonfiltered="389" processed="387" dbindex="50415">

La bandera de Tolima est formada per dues franges horitzontals: una de color del vi negre que simbolitza la sang dels herois del departament de Tolima en les lluites per la independncia; i una altra de color groc que representa la riquesa minera del departament. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122732" title="Escut de Tolima" nonfiltered="390" processed="388" dbindex="50416">

L'escut del departament de Tolima fou adoptat per la llei de 7 de desembre de 1815 per les cmares unides de la Provncia de Mariquita, sancionada pel prcer Jos Len Armero, governador i comandant general. El 1861 l'escut fou adoptat per l'estat sobir de Tolima, per decret de 12 d'abril, signat pel general Tomas Cipriano Mosquera, segons consta en el registre oficial nmero 12 del7 de setembre de 1861. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122734" title="Regi Nord-oriental del Maran" nonfiltered="391" processed="389" dbindex="50417">



La Regi Nord-oriental del Maran fou una de les regions del Per formades el 1987 i dissolta el 1992. Fou coneguda pel seu acrnim de RENOM.

La formaven els departaments de Lambayeque, Cajamarca i Amazonas.

 Bandera i escut .

Els seus smbols no es coneixen gaire b. Es creu que en un principi es va fer servir una bandera verda llisa amb l'escut al centre, i desprs va passar a una de tres franges horitzontals (verd, vermell i groc). Per altres informacions assenyalen que l'origen fou de tres franges i desprs verda llisa amb escut.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122735" title="Regi Inka" nonfiltered="392" processed="390" dbindex="50418">


La regi Inka fou una de les regions del Per formada el 1987, centrada a Cusco. Es va disoldre l'abril de 1992. Els seus smbols (la bandera de l'arc de Sant Mart) foren adoptats per la regi de Cusco antic departament de Cusco.

Estava formada pels departaments de Cusco, Apurmac i Madre de Dios.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122736" title="Partit Nacional de l'Uruguai" nonfiltered="393" processed="391" dbindex="50419">

El Partit Nacional de l'Uruguai s un dels principals partits poltics del pas, conegut com el "partido blanco", de tendncia centre-dreta. Fou fundat pel general Manuel Oribe.

La seva bandera s blanca i celeste. Fou utilitzada inicialment per Aparicio Saravia i Diego Lamas, a la revoluci de 1897, i el darrer la va adoptar com a smbol de l'estat major revolucionari el mes de maig de 1897. La bandera fou utilitzada de fet com a bandera del partit i formalment adoptada per resoluci del 1997.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122737" title="Partit Colorado de l'Uruguai" nonfiltered="394" processed="392" dbindex="50420">

El Partit Colorado s el tercer partit poltic de l'Uruguai desprs del Front Ampli i del Partit Nacional de l'Uruguai, i com aquest darrer s de centre-dreta. Va donar suport a la dictadura militar el 1973. Reconeix com a fundador al general Fructuoso Rivera. s el partit que ms temps ha governat a l'Uruguai.

La seva bandera s vermella amb un sol o estel groc. De la seva bandera deriva el seu nom.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122738" title="Front Ampli" nonfiltered="395" processed="393" dbindex="50421">

El Front Ampli (en castell, Frente Amplio) s un partit poltic d'esquerres de l'Uruguai, actualment (2006) al poder. Va patir la repressi de la dictadura militar. El seu lder ms conegut fou el general Liber Seregni. La seva primera aparici publica fou el 26 de mar de 1971. La seva bandera s la que va utilitzar Artigas a Montevideo el 26 de mar de 1815. S'utilitza com a tricolor senzilla, i tamb amb l'acrnim en groc.

L'1 de mar de 2005, el seu llavors president, Tabar Vzquez, assumeix la primera presidncia socialista del pas, desprs de 175 anys de govern de dreta.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122740" title="Gran Premi de Malisia del 2004" nonfiltered="396" processed="394" dbindex="50422">
Resultats del Gran Premi de Malisia de Frmula 1 de 2004, disputat a Sepang el 21 de mar de  2004.

 Resultats .




 Altres .


 Pole: Michael Schumacher 1: 33. 074;
 Volta rpida: Juan Pablo Montoya 1: 34. 223;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122741" title="Gran Premi de Malisia del 2005" nonfiltered="397" processed="395" dbindex="50423">
Resultats del Gran Premi de Malisia de Frmula 1 de 2005, disputat a Sepang el 20 de mar de  2005.

 Resultats .




 Altres .

 Pole: Fernando Alonso 1: 32. 582;
 Volta rpida: Kimi Rikknen con 1 m 35. 483s;









                         




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122742" title="Gran Premi de Malisia del 2006" nonfiltered="398" processed="396" dbindex="50424">

Resultats del Gran Premi de Malisia de Frmula 1 de 2006, disputat a Sepang el 19 de mar de  2006.

 Resultats .




 Altres .

 Pole: Giancarlo Fisichella 1:33.840, 1:33.623 i 1:35.488;
 Volta rpida: Fernando Alonso 1: 34. 803;









  


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122744" title="Enric Monjo i Garriga" nonfiltered="399" processed="397" dbindex="50425">

Enric Monjo i Garriga (Vilassar de Mar, 1895 - Barcelona, 1976) fou un escultor catal.

Va fer estudis artstics a l Escola d Arts i Oficis de Barcelona i a l Escola de Belles Arts. Va treballar amb Eusebi Arnau i Josep Llimona qui en va introduir en el Noucentisme. Tamb va fer estudis d'anatomia a la Facultat de Medicina per tal de tenir un bon coneixement del el cos hum i aplicar-ho a la seva obra.

La temtica de la seva obra s diversa per amb una gran importncia de la religiosa i presenta ms influncies del noucentisme que dels corrents artstics de la seva poca. El 1926 reb el primer premi al Concurs Nacional d Escultura del Ministeri d Institucions Pbliques i Belles Arts, i molts d'altres al llarg de la seva carrera.

A partir de la dcada dels anys cinquanta va comenar la seva activitat internacional, especialment als Estats Units (Nova York, Washington, Detroit, Miami, ...), per tamb a Mxic, Puerto Rico o Taiwan.

Enric Monjo tamb va tenir una important activitat docent, el 1940 va obtenir la ctedra d Anatomia Artstica de l Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i entre 1943 i 1961 va ocupar la ctedra d'Anatomia Artstica de la Llotja.

El 1971 es va crear el Museu Enric Monjo a Vilassar de Mar on es troba la major collecci de l'obra de l'artista. El 2004 Caixa Terrassa va adquirir els drets de reproducci de l'obra escultrica de l'artista.

Obra.
Retaule del Sant Esperit a la Catedral de Terrassa (1948-1952);
Portal del transepte sud de la Catedral de Washington (1964-1971) inclou 44 ngels a les arquivoltes, i 8 esttues, 4 a l'esquerra (Blind Bartimaeus, Boy with the loaves and fishes, Judas Iscariot i Lazarus) i 4 a la dreta (Nicodemus, Sick spirit, Widow who gave her mite i Woman by the well);
Esttua jacent de l'Abat Oliba al Monestir de Montserrat;
Porta anglica a l'esglsia del Monestir de Montserrat (1954);
Capella del Bon Consell a l'Ajuntament de Barcelona;
Imatge de Sant Cugat (1942) a l'esglsia del Monestir de Sant Cugat del Valls;
Escultura de Sant Sebasti a l'esglsia de Sant Feliu de Sabadell;
Monument a Juli Garreta (1932) a Sant Feliu de Guxols inagurat pel president Maci;
Retrat de Pau Casals (mscara) al Museu Pau Casals de ;
San Juan]] de Puerto Rico
Esttua La Pau a l'Edifici del Consell d'Europa a Estrasburg;
Davallament de la Creu a Tortosa (1929);
Monument a Remigio Crespo Toral (1960) a Cuenca (Ecuador);

Enllaos externs.
Web en angls on es poden veure imatges de l'obra d'Enric Monjo a la Catedral de Washington 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122750" title="Nico Rosberg" nonfiltered="400" processed="398" dbindex="50426">


Nico Rosberg s un pilot alemany (de pares finlandesos) de Frmula 1 nascut a Wiesbaden, Alemanya el 27 de juny de 1985.

 Biografia .
s el fill del campi de la Temporada 1982 de Frmula 1, Keke Rosberg.
 
Nico Rosberg s reconegut pel fet  que ja a l'any 2002, fou  el pilot ms jove en conduir un Frmula 1, amb tan sols 17 anys va provar el monoplaa de Williams.

Nico va guanyar l'any 2005 el campionat de GP2 Series amb l'equip ART, i a ms a ms, va  participar a la Frmula 3 Euroseries a l'equip del seu pare. 

A mitjan 2005, Williams va confirmar a Rosberg com a pilot de proves. A finals de la temporada, l'equip, satisfet dels seus resultats el va confirmar com a  pilot oficial juntament amb Mark Webber.

Actualment s pilot de Williams.

 Frmula 1 .
Va debutar l'any 2006 al volant d'un Williams al GP de Bahrain, el 12 de mar de 2006.

Rosberg va aconseguir realitzar la volta rpida a la carrera del Gran Premi de Bahrain de 2006, i va aconseguir aix ser  el pilot de Frmula 1 ms jove que obtenia una volta rpida, superant l'anterior rcord que fins el moment era de Fernando Alonso.

En aquest Gran Premi, tamb va aconseguir puntuar en el seu debut a la Frmula 1, obtenint 2 punts per haver acabat 7, just per darrera del seu  company d'equip Mark Webber.

 Palmars a la Frmula 1 .
Actualitzat a mitjans de la temporada 2008

 Curses disputades: 44 ;
 Punts aconseguits al Mundial 2008: 8;
 Punts aconseguits a la seva carrera profesional: 32;
 Millor classificaci en un G.P.: 3 (Australia 08');
 Millor classificaci al Mundial: 9;
 Voltes rpides: 1;
 Podis: 2;
 Victries: 0;
 Poles: 0;
 Palmars a la GP2 .


 Enllaos externs .
 Web oficial;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122751" title="Atles Catal" nonfiltered="401" processed="399" dbindex="50427">

L'Atles Catal (1375) s el mapa cartogrfic catal ms important de l'edat mitjana, atribut al jueu mallorqu Cresques Abraham. No est signat ni datat, i se sap que la data aproximada de producci s el 1375 pel registre que figura al calendari que l acompanya.

s el primer atles conegut que incorpora una rosa dels vents, i s  una de les joies de la collecci de la Biblioteca Nacional de Frana (Pars).

Autoria.
No es pot assegurar del cert que Cresques sigui l autor de l Atles Catal, per est documentat que en aquella mateixa poca va elaborar diversos mapes del mateix tipus i que els reis de la Corona d'Arag els oferien com a presents. Concretament, i en referncia al propi Atles, est documentat que el novembre de 1381, l infant Joan, duc de Girona i primognit de Pere el cerimonis, va voler fer un present al nou rei de Frana, el jove Carles VI i decid enviar-li un mapamundi de la seva propietat que estava dipositat als arxius de Barcelona. Amb aquesta finalitat va fer buscar l autor del document, Cresques el Jueu ( Cresques lo juheu qui lo dit mapamundi a fet ), i al seu fill, Jafud, perqu li facilits totes les informacions tils que serien trameses al rei de Frana, per la qual cosa van rebre 150 florins d'or d'Arag i 60 lliures mallorquines.

L'Atles.
Es tracta en essncia d'un mapamundi del llavors mn conegut - sempre des d'una ptica centrada en la mediterrnia - que permet una visi sinptica i amb una gran fora comunicativa de tot el mn conegut a finals del segle XIV. Les caracterstiques aproximades de l'atles sn: 6 fulls doblegats per la meitat, cadascun enganxat sobre taules de fusta. Cada full t unes dimensions de 65 x 50 cm, la qual cosa dna una envergadura total de 65 x 300 cm.

Primer full - Cosmografia.

L'obra s'inicia amb un resum dels 30 dies d'un mes lunar i dos diagrames circulars. El primer incorpora una rosa dels vents per calcular la marea alta durant la lluna plena. L'altre es creu que disposava d'un indicador mbil, que permetia el clcul de les festes mbils de l'any: Carnaval, Pasqua, i Pentecosta (Segona Pasqua o Pasqua Granada).

A continuaci s'hi troba una anatomia mdica astrolgica, amb una taula per trobar la lluna al zodac. En aquesta segona taula existeix un text extens sobre la Terra, el seu origen, dimensions, i la interpretaci d'alguns fenmens naturals.

A la Terra, esfrica, se li atribueix una circumferncia mxima de 180.000 estadis. Calculant a ra de 200 m per estadi, s'obt un resultat d'uns 4.000 quilmetres per sota de la xifra real (uns 40.000 Km), fet que, tanmateix, es pot considerar que va resultar d'utilitat per als descobriments del segles segents.

Segon full - Calendari.

A aquest full s'hi poden trobar dos grans calendaris, un de solar i un altre lunar, envoltats per les quatre estacions de l'any.

Al costat dels calendaris s'hi troben dades astronmiques basades en el model geocntric de
Claudi Ptolemeu, que no deixen de ser un recull de la cosmografia cientfica de l 'poca.  La humanitat sobre la terra, resta envoltada per els tres altres elements bsics, l'aire, l'aigua, i el foc. A les successives anelles blaves s'hi poden trobar la Lluna, Mercuri, Venus, el Sol, Mart, Jpiter i Saturn, i el firmament amb 18 estrelles. El segent cercle cont allegories clssiques d'aquests astres: el sol s el Rei, Venus s una dama, etctera, concloent amb un Mart guerrer.

A continuaci s'hi poden trobar els noms i els smbols de les 12 divisions del Zodac. Tot seguit les fases de la lluna, amb la lluna nova al nord, la lluna plena al sud, lluna minvant vers l'est i lluna creixent vers l'oest. Aquesta composici s un recordatori de la importncia de la primera lluna nova de primavera, i de la seva relaci amb el primer mes sagrat dels jueus.

La precisi i cura emprades per tal de marcar les estacions queden paleses en aquest exemple; la primavera, a l'angle NE, resta confinada entre ries i Cranc, i els corresponents signes lunars d'Alnatha i Alvatra, i inclou tres divisions XXX, que corresponen a ries, Taure i Bessons, en un quadrant de 90.

Tercer i Quart fulls - Finisterre i la Mediterrnia.
Aquest fulls comprenen tot el mn conegut al segle XIV, des dels 10 als 60 de latitud nord.

A la Mar Ocana s'hi troben totes les illes conegudes i punts de referncia, per un desig explcit del prncep Joan. Aix, a l'illa de Tenerife es pot apreciar un punt blanc, que representa el Teide. 

La representaci de la lnia de costa de la Mediterrnia es fora acurada, fet que reflecteix l'hegemonia de la Corona d'Arag en aquell perode. Les colnies martimes i relacions de vassallatge a les tres pennsules, aix com el domini de les illes, des de Balears a Xipre, fan en certa manera menys exagerada la frase que assegurava que "fins i tot els peixos duien les quatre barres".

Una de les caracterstiques de l'escola cartogrfica mallorquina s la presncia de moltes banderes i llegendes amb dades fsiques, econmiques i demogrfiques de gran inters. De vegades tamb queden anotades tradicions literries, com s el cas de les paradisaques Illes Afortunades (Canries) i les faules sobre el seu or.


La rosa dels vents d'aquest mapa es la primera mai vista en una representaci cartogrfica. Cont les 32 direccions i el nom dels 8 principals vents, fet que denota el domini per part dels Cresques dels instruments nutics. Aquest model de 32 direccions i 8 vents ha restat el prototip conservat fins als nostres dies: el nord s el nord magntic, amb 10 de desviament cap a l'est.

La continutat en el traat de rumbs N-S i E-O ens permet observar una xarxa de rumbs barrejada amb les coordinades rectangulars. Per cert, la distncia entre els parallels es redueix quan ms cap el Pol Nord i l'Equador, recordant-nos a una projecci de Lambert. Posteriorment la genialitat de la Projecci de Mercator va ser precisament la d'incrementar les distncies entre els parallels cap als pols.

El primer rumb N-S creua l'illa de El Hierro, avanant la recuperaci de la tradici de  Claudi Ptolemeu. Cal recordar que l'any 1634, els matemtics ms eminents d'Europa, reunits a Pars, van adoptar com a meridi original precisament el de l'illa d'El Hierro.

Finalment,  a la rosa dels vents, el nord i l'est sn indicats amb smbols. Trobem p.e. una representaci de l'estrella polar al nord, i en una singularitat -feta servir enlloc de la clssica creu llatina de l'est d'altres mapes-, trobem una estilitzaci d'una creu que recorda el canelobre sagrat dels jueus, la menorah. Cercant aquest smbol a d'altres mapes d'aquell perode, s'han pogut identificar altres treballs annims dels Cresques.

Els noms geogrfics hi sn escrits perpendicularment en relaci a la costa. Els noms de l'hemisferi sud estan escrits en una direcci i els del nord en un altre. Les ciutats cristianes estan diferenciades de les musulmanes per una creu. L'nica excepci s Granada, que cont la creu per presenta una senyera amb inscripcions arbigues, en possible allusi del vassallatge de la dinastia Nasrid a la Corona de Castella. 

El color dels accidents orogrfics s l'ocre, i en cas de trobar-s'hi vegetaci, passa a ser verd. Aix els fiords noruecs i les muntanyes de l'Atles sn ocres, mentre que els Pirineus sn verds.

Les conques hidrogrfiques i rius estan representats en color verd. El riu Nil, d'acord amb la tradici, neix a un llac de l'oest, fet basat sens dubte en la confusi amb el riu Nger .

Cinqu full - Mapa de Delli.

Seguint cap l'oest el tercer mapa s'inicia amb el curs baix del riu Volga i les seves caracterstiques boques al mar Caspi. El Caucas, el riu Eufrates i la Pennsula Arbiga completen, de nord a sud, la geografia d'identificaci immediata d'aquest mapa. El riu Amu Dria flueix envers la Mar d'Aral, naixent a les muntanyes del Pamir. Cap el sud, Delhi crida l'atenci, amb el Sold que va governar l'ndia del 1206 al 1320. La majoria dels noms d'aquesta regi provenen del viatge de Marco Polo.

La serralada del nord, on es pot apreciar la caravana (Ruta de la Seda) de cam a Catai, correspon a les muntanyes asitiques del Tian Shan. Totes les lnies costaneres estan fetes amb tra continu i amb menys detall, fet que denota un coneixement ms aviat continental que no pas martim del sector.

Entre les ciutats ms destacades per explicacions i importncia destaquen la Meca. Altres ciutats significatives sn Bagdad, Samarkanda i strakhan, que sn les respectives rutes sud, central, i nord cap a Pequn. En el lmit d'aquest mapa, al lmit SO de l'ndia es troba representada Colombo, a l'illa de Ceilan. Donat que al 1173 Benjam de Tudela va viatjar cap a aquestes terres per conixer les comunitats jueves, s altament probable que els Cresques tinguessin accs a dades d'aquest viatge, aix com als escrits del missioner Jordanus del 1340.

Les illes identificables del Golf Prsic i del Golf d'Aden sn les illes de Hormoz i Socotora.

Sis full - Mapa de Catai.
La manca d'informaci geogrfica queda compensada per una rica ornamentaci, omplint aix la sensaci de buit, i alimentant alhora la curiositat dels humans de l'edat mitjana envers les fabuloses i enormes terres de Catai.

L'orografia i la hidrografia no sn les tpiques d'altres mapes. Ara contribueixen a estructurar els espais. Les ciutats sn la informaci cartogrfica ms rellevant, essent la ms important Chanbalech, la ciutat del Gran Khan, actual Pequn. Tamb hi ha els ports ms importants a la costa.

El riu Indus marca el lmit de Catai, i tal i com recollia la tradici, neix en una vall de muntanyes de gran magnitud, en una possible allusi a l'Himlaia.

A l'oce ndic trobem dues grans illes, Iana, en una possible allusi a Java, i Trapobana (que fa allusi probablement a Ceilan).  

Es fa esment de la riquesa de la resta d'illes , aix com al seu nmero, 7.548. Marco Polo havia anotat 7.459. El 14 de Novembre de 1492 Colom digu "aquestes illes sn aquelles sense numerar que en el mapamundi sn ubicades als confins de l'est" i quan va trobar l'illa de Cuba digu: "La vaig trobar tan gran, que vaig pensar que podria ser la terra seca de la provncia de Catai".

Enllaos externs.

Atles Catal a Ixent Cultural, revista de Mallorca.
  L'Atles Catal a la Biblioteca Nacional de Frana.
 El Mapamundi dels Cresques;
 Atles Catal: Treball Final de Carrera d'ngel Arana Palomo;
 Pgina de J. Corderas Descrrega ;
Strange Artifacts, Atles Catal ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122756" title="Partits poltics de Gergia" nonfiltered="402" processed="400" dbindex="50428">
Llista d'alguns partits poltics de Gergia:

 Partits de Gergia .

Societat de Sant lia el Recte;
Partit Nacional Radical;
Uni de Georgians Tradicionalistes (1942-1945 i desprs de 1992) (Sakartvelos Traditsionalisttha Kavshiri);
Associaci de Propietaris d'apartaments;
Partit Georgi Conservador (monrquic);
Partit Republic Federal;
Partit Cristi Conservador;
Uni Cristianodemcrata de Sakartvelo;
Partit Cristianodemcrata de Gergia;
Partit Nacionalista Georgi;
Uni del Blanc Jordi;
Organitzaci Poltica dels Treballadors Georgians;
Organitzaci Mkhedrioni de Gergia;
Lliga Poltica dels Muntanyesos Georgians;
Organitzaci Patritica Escut;
Partit Liberal Conservador;
Partit Nacional Democrtic (Erovnul Demokratiuli Partia) ;
Partit Democrtic;
Organitzaci Imedi;
Societat Rustaveli;
Societat M. Kostava;
Partit Laborista;
Kmara;
Demcrates Units;
Uni de Ciutadans de Gergia;
Uni de Fills de Deu;
Partit Agrari de Gergia;
Uni Agrria de Gergia;
Societat lia Shavshavadze;
Partit Popular de l'Amistat i la Justcia;
Partit Republic Unit de Gergia;
Partit de l'Estat Legal;
Societat Eleccions;
Partit Samshoblo;
Moviment Poltic de Gergia Ptria, Llengua i Fe;
Partit Comunista Stalin ;
Moviment de Ciutadans Georgians Sitsotskhlisatvis;
Moviment Poltic Sakartvelos Momavali;
Partit de la Integritat Nacional i la Igualtat Social;
Organitzaci Poltica Mamuli;
Uni de Ciutadans de Gergia ;
Nova Gergia;
Partit Comunista de Gergia  ;
Partit Progressista de Gergia ;
Organitzaci Poltica de Ciutadans "Dones de Gergia per Eleccions";
Lliga de Progrs Econmic i Social de Gergia - Partit Burgs Democrtic;
Societat Merab Kostava ;
Partit Socialista de Gergia ;
Uni de Clans Georgians ;
Partit Nacional de la Independncia de Gergia  ;
Nacional Das ;
Uni pel Renaixement de la Famlia de Gergia ;
Partit de la Llibertat de Gergia;
Fons pels Drets Humans, Protecci, Presoners i Seguretat Social de Gergia;
Partit dels Ciutadans per la Protecci Social;
Partit Liberal Democrtic ;
Organitzaci Poltica "Sindicats per Eleccions";
Samshoblos Pari (Partit d'Estat - Integritat Nacional de Gergia);
Uni Poltica Tanadgoma;
Uni per la Protecci de les Dones;
Partit de la Pau i la Llibertat de Gergia ;
Lliga Georgiana d'Intellectuals ;
Democratiuli Sakartvelo (Gergia Democrtica) ;
Uni de Justcia Social de Gergia ;
Organitzaci Poltica Georgiana Lemi;
Moviment de la Llibertat (Tavisupleba) ;
Aliana Nacional Democrtica (Erovnul Demokratiuli Aliansi) ;
Jumber Patiashvili - Unitat ;
Unitat (Ertoba);
Partit Verd de Gergia ;
Partit Nacional Democrtic - Tradicionalistes ;
Front Popular de Gergia ;
Partit Socialdemcrata de Gergia  ;
Partit Comunista Unit de Gergia;

Partits d'Ostia del Sud.

Adamon Nikhas (Front Nacional d'Ostia del Sud);

Partits d'Abkhzia.

Confederaci de Pobles del Caucas;
Abkhazeti Chemi Sakhlia (Abkhzia la meva llar) ;

Partits d'Adjria.

Uni pel Renaixement de Gergia ;

Blocs electorals.

Bloc Progrs;
Uni Democrtica de Gergia;
Uni de Joves Demcrates "La Nostra Tria";
Sakartvelos Mesakutreebi (Propietaris Georgians);

Bloc Tbilisi;

Uni del Partit Comunista de Gergia i els Socialdemcrates;
Partit Comunista Unit de Gergia;
Partit Socialdemcrata de Gergia;

Renaixement Econmic Kvitlebi (grocs);
Partit Constitucional Democrtic;
Partit Progressista Democrtic;

Uni de Georgians Reformistes - Acord Nacional;
Uni Poltica de Ciutadans - Uni de Georgians Reformistes;
Uni d'Esportistes Georgians ;
Uni Poltica de Ciutadans Kolkheti;

Segle XXI - Societat Constant Gamsakhurdia - Gergia Unida;
Moviment Poltic Nacional Sakartvelos Guli (Cor de Gergia);
Societat Constant Gamsakhurdia ;

Zviadis Gza - Khma Erisa (Cam de Zviadi - Veu de la Naci);
Uni per la Restauraci de la Justcia Khma Erisa;
Partit de Renovaci de Gergia;

Demcrata Cristians - Tria Europea;
Partit Popular de Gergia;
Uni Demcrata Cristiana de Gergia;

Moviment Nacional  - Demcrates (Natsionaluri Modzraoba   Demokratebi) ;

Oposici de Dreta (Memarjvene Opozicia) ;
Nova Dreta (Akhali Memarjveneebi) ;
La indstria salvar Gergia (Mretsveloba Gadaarchens Sakartvelos) ;
Via Georgiana;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122757" title="Uni pel Renaixement de Gergia" nonfiltered="403" processed="401" dbindex="50429">


Uni pel Renaixement de Gergia fou un partit poltic d'Adjria, de tendncia prorussa i centre-dreta, que va tenir el poder poltic a Adjria de 1990 al 2004 sota la direcci d'Aslan Abashidze.

La seva bandera era blava amb dotze estels de set puntes al cant, de plata, i va fer funcions de bandera nacional d'Adjria fins l'aprovaci de la llei de smbols d'Adjria el 2000. Va inspirar tamb la bandera oficial d'Adjria del 2000 al 21 de juliol del 2004.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122758" title="Uni de Pobles del Camerun" nonfiltered="404" processed="402" dbindex="50430">


Uni de Pobles del Camerun s un partit poltic del Camerun de posicions d'esquerra, que desprs de la independncia va dirigir una revoluci nacional armada, que fou aplanada pels francesos.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122759" title="Uni Nacional del Camerun" nonfiltered="405" processed="403" dbindex="50431">


Uni Nacional del Camerun s un partit poltic del Camerun, fundat pel president Ahidjo.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122760" title="Front Socialdemcrata del Camerun" nonfiltered="406" processed="404" dbindex="50432">


Front Socialdemcrata del Camerun s un partit poltic del Camerun, d'orientaci socialdemcrata.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122762" title="Gurdia Nacional Padana" nonfiltered="407" processed="405" dbindex="50433">


Gurdia Nacional Padana s una organitzaci depenent de la Lliga Nord a Itlia que principalment exerceix el control de les manifestacions.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122763" title="Voluntaris Verds" nonfiltered="408" processed="406" dbindex="50434">


Voluntaris Verds es una organitzaci de la Lliga Nord, formada per vountaris simpatitzants de la Lliga que es caracteritzen per portar camisa verda.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122764" title="Terra Natura" nonfiltered="409" processed="407" dbindex="50435">


Terra Natura sn dos parcs temtics zoolgics que hi ha a Benidorm (Alacant) i a Mrcia. 

 Terra Natura (Benidorm);
 Terra Natura (Mrcia);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122765" title="Lliga Nord" nonfiltered="410" processed="408" dbindex="50436">
La Lliga Nord s una organitzaci poltica del nord d'Itlia, formada per una federaci de lligues regionals. El seu embri fou la Lliga Llombarda. s l'nima de la Padnia.

Les principals lligues sn:

Lliga Llombarda;
Lliga Vneta;
Lliga Nord Piemont;
Lliga Nord Ligria;
Lliga Nord Friuli-Venezia Giulia;
Lliga Nord Trentino;
Lliga Nord Sud Tirolo;
Lliga Nord la Vall d'Aosta;
Lliga Nord Emlia;
Lliga Nord Romanya;
Lliga Nord Toscana;
Lliga Nord Marche;
Lliga Nord mbria;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122767" title="Lliga Nord Piemont" nonfiltered="411" processed="409" dbindex="50437">


Lliga Nord Piemont s la secci de la Lliga Nord a la regi italiana del Piemont.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122768" title="Lliga Nord mbria" nonfiltered="412" processed="410" dbindex="50438">


Lliga Nord mbria s la secci de la Lliga Nord a la regi italiana d'mbria.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122770" title="Lliga Nord Vall d'Aosta" nonfiltered="413" processed="411" dbindex="50439">

Lliga Nord Vall d'Aosta s la secci de la Lliga Nord a la regi autnoma italiana de la Vall d'Aosta.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122771" title="Lliga Nord Emlia" nonfiltered="414" processed="412" dbindex="50440">




La Lliga Nord Emlia s la secci de la Lliga Nord a la subregi d'Emlia a Itlia






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122772" title="Geografia del Per" nonfiltered="415" processed="413" dbindex="50441">




La Repblica del Per es troba situada a la part central i occidental d'Amrica del Sud. 

Superfcie i poblaci.
El territori peru t una superfcie de 1.285.215,60 km, la qual cosa representa el 0,87% del planeta. Aquesta es troba repartida en 3 regions naturals: la regi costanera ocupa 136.232,85 km (10,6%); la regi andina 404.842,91 km (31,5%) i regi amaznica 754.139,84 km (57,9%).

L'extrem septentrional del territori peruel trobem al riu Putumayo a 002 00" latitud sud, mentre que l'extrem meridional es troba a la vora del mar a Tacna a 1821 00" latitud sud. L'extrem oriental es troba al riu Heath a Madre de Dis a 6839 00" longitud oest i l'extrem occidental es troba a la Punta Balcones, a Piura, a 8119'35". 

El pic ms alt del Per s l'Huascarn a la Cordillera Blanca, amb una altura de 6.768 msnm. El riu ms llarg de Per s l'Ucayali (afluent del Riu Amazones amb 1.771 km de longitud. El llac ms alt del mn navegable s el Titicaca, situat entre la Regi de Puno i Bolvia, amb 8.380 km. L'illa ms gran del litoral peruano s l'Illa Sant Lloren a la Regi de Callao amb 16.48 km. s el tercer pas ms gran de Sud-amrica.

Geolgicament, el Per s un pas jove en gran part del seu territori. El 42% de la seua superfcie, el sistema and i la costa, va sorgir a l'Era Mesozoica, fa 130 a 65 milions d'anys, producte dels alaments tectnics produts per la subducci de la placa de Nasca a la placa Sud-americana. La intensitat del xoc entre ambdues masses va produir, a partir de l'Era Terciria la Serralada dels Andes.

 Lmits .

Els actuals lmits fronterers del Per sn producte d'un procs de consolidaci de molts anys, que s'inicia el 1821, prenent com a base l' Uti possidetis iure de 1810 i s'acaben establint durant el segle XX. No van ser aliens a aquest procs els esforos diplomtics de la cancelleria peruana i en alguns casos van derivar en conflictes armats, prenent protagonisme les Forces Armades. Fins el segle XIX van exercir un paper excepcional l' Exrcit, la Marina de Guerra i la Policia Nacional; en els conflictes que va haver-hi durant el segle XX ho va fer tamb la Fora Aria del Per. Les fronteres aix configurades, mitjanant enfrontament bllic o no, van culminar en una srie de tractats amb els pasos vens, ja siguin de Pau, Amistat i Lmits o de Navegaci i Comer.


El Per s un dels onze pasos independents d'Amrica del Sud. Es localitza a la part central i occidental d'aquesta part d'Amrica. T una superfcie continental de 1.285.215,6 km i un permetre de 6.130,228 km, que  compartixen l'Equador, Colmbia, Brasil, Bolvia i Xile. La frontera amb ms distncia s l'existent amb el Brasil, amb 2.822,496 km i es troba entre la boca del riu Yavar i la boca del riu Yaverija a Acre. Es desenvolupa ntegrament per la  selva amaznica. La frontera ms curta s amb Xile, amb tan sols 169 km, entre  l'altipl d'Ancomarca i el punt anomenat Concrdia, a la riba de l'oce Pacfic. Els lmits totals segons la seua major o menor longitud, sn:

 Lmit Per-Brasil: 2.822,496 km. des de la boca del riu Yavar fins a la boca del riu Yaverija a Acre.
 Lmit Per-Equador: 1.528,546 km. des de la boca del riu Capones fins a la boca del riu Gep en el riu Putumayo.
 Lmit Per-Colmbia: 1.506,06 km. des de la boca del riu Gep fins a la confluncia del riu Yavar amb el riu Amazones.
 Lmit Per-Bolvia: 1.047,160 km. des de la boca del riu Yaverija a Acre fins a l'altipl d'Ancomarca.
 Lmit Per-Xile: 169 km., des de l'altipl d'Ancomarca fins al punt anomenat Concrdia a la riba de l'oce Pacfic.

Estos lmits van ser aprovats en el Congrs de la Repblica, per mitj de la Llei NM. 24650 de 19 de mar de 1987.

El Per, geogrficament, limita, en virtut de la Llei NM. 24650:

 Pel nord: amb Equador i Colmbia.
 Pel sud: amb Xile.
 Per l'est: amb Brasil i Bolvia.
 Per l'oest: amb l'oce Pacfic o Mar de Grau.

Clima.
La situaci del Per prop de la lnia equatorial fa pensar que el seu clima hauria de ser eminentment tropical, per dos fets l'alteren i fan que aix no sigui del tot cert. En primer lloc l'existncia dels Andes parallels a la costa de l'oce Pacfic i, en segon lloc, la Corrent de Humboldt que es manifesta de sud a nord fins a la latitud 5 i que xoca amb El Nio a les costes de Regi de Piura Piura i Tumbes  fins a la latitud 3.2, al sud de la lnia equatorial. Aquests accidents, ms l'anticicl d'esta part del continent, originen una gran varietat de climes simultanis en tot el pas, cosa que situa el Per com el pas amb major varietat de climes del mn: 28 de 32 possibles.



La costa.

A la costa hi viu el 52,1% de la poblaci peruana, s a dir, ms de la meitat; la regi andina o muntanyosa acull el 36,9%, i a la plana amaznica o selva sols hi viu l'11% de la poblaci total.

La costa central i sud possexen caracterstiques climtiques d'orde sub-tropical desrtic: amb escassetat de pluja durant tot l'any. El clima s clid-temperat, sense massa fred o calor. Els hiverns, de maig a setembre, sn temperats i humits i la temperatura oscilla entre els 13C i els 22C. La costa sud s menys humida i amb major radiaci solar durant els dies d'hivern que la costa central. La temperatura es mant en 22C durant el dia encara que durant les nits s'assoleixen temperatures ms fredes que a la costa central. Els estius, de desembre a abril, mantenen temperatures clides de 30C de dia i 22C per les nits. La regi del desert de Nasca assoleix temperatures superiors durant l'estiu. Durant la primavera i la tardor mant temperatures que oscillen entre els 17 i 24C. 

A la costa nord el clima s ms clid i la mitjana arriba als 25C. Les regions de l'est de Lambayeque, tota Piura i Tumbes presenten precipitacions que oscillen entre els 50 i els 200 mm noms durant els estius i el clima s de tropical-sec o ms conegut com de tipus sabana tropical. Els hiverns sn clids, per molt secs, i rares vegades la temperatura baixa dels 25C durant el dia, tot i que de nit s'arriba als 16C. A l'hivern hi ha vents a la costa fruit de la Corrent de Humboldt que va de sud a nord afectant el clima tropical que haguera de manifestar en eixes latituts. Els estius contrriament sn molt clids i hi ha nits plujoses. Les temperatures arriben als 40C durant la vesprada i la humitat s'incrementa grcies a la intervenci de El Nio que va de nord a sud, entre desembre i abril. La primavera i la tardor mantenen temperatures clides, amb 28C durant el dia i 19C durant les nits. 

Quan es presenta el fenomen conegut com El Nio el clima de tota la costa varia substancialment, presentant-se inundacions que poden arribar a provocar danys i el clima es tropicalitza manifestant-se no sols en la radiaci solar que caracteritza els estius i primevares sin en la vegetaci, com passa a Piura i Tumbes.

La serralada dels Andes.

Los Andes travessen a Per de nord a sud, condicionant amb la seua imponent presncia, el clima i l'orografia del pas. Encara que el briga de Porculla marque, a 2.145 msnm, el seu punt ms davall, la Serralada Blanca i la Serralada de Huayhuash alberguen en el sector nord les cimes ms altes del Per. A partir del nuc de Pasco, els Andes centrals s'eixamplen i presenta altiplans entre les serralades i cimes com les del Coropuna, elAmpato o el Salcantay. La altipl del Collao, a 3.600 msnm i la serralada Volcnica, amb els nevats Misti, Pichu Pichu, i Ubinas, componen el sector meridional dels Andes peruanos a partir del Nuc de Vilcanota.

La serralada Blanca s la cadena tropical ms alta del mn. Entre les seues nevades cimes, que superen els 6.000 msnm, destaca el Huascarn, la muntanya ms alta del Per. A ms cal destacar la presncia del Alpamayo, considerat el nevat ms bell del mn i el Pastoruri, molt freqentat per turistes. La serralada Blanca t una longitud de 250 km i travessa el departament de Ancash. El nevat de Pelacanyes, al nord, i el nuc de Manc, al sud, establixen els seus lmits. Junt amb la serralada Negra, de menor altitud i sense cimes nevades, forma l'atractiu Carrer de Huaylas, pel que discorre el riu Santa.

La serra t un clima variat i al mateix temps a contraestaci d'aquell de la costa. s a dir, que mentres en la costa s estiu, en la serra s "hivern" (per fer la compraracin, ja que en realitat en tot l'hemisferi sud ser estiu). Influxen addicionalment, les diverses altures, els seus relleus que generen microclimes i les variacions de les quantitats de precipitacions segons les zones. L'oscillaci de temperatura entre el dia i la nit s ms pronunciada. Hi ha zones, com la Serralada Blanca que deu la seua denominaci a les neus i glaceres perpetus.

La plana amaznica.

La selva amaznica, la ms vasta de les tres regions, amb 739.676 icm, representa el 57,6% del territori peru, apareix a l'est de la serralada andina. Est formada per la selva alta o de boirina, de pronunciat desnivell, i pel pla amaznic, per davall dels 400 msnm. En ella noms residix  l'11% dels peruans.

Cella de Selva i Selva. En la cella de selva, el clima s ms ana temperat moderat.  La selva mateixa, per la seua mateixa naturalesa i ubicaci allunyada de les influncies de la costa i proximitat amb la lnia equatorial, t un clima tropical amb pluges uns 200 dies a l'any.  La permanent calor contribux a la rpida evaporaci de les pluges i per tant, a una humitat de diferents olors, depenent de les plantes o arbres.

Fitogeografia.

Donada la diversitat geogrfica simultnia d'este pas, el seu flora s variada.

Costa. L'rida costa t 52 excepcions pel fet que en el oce Pacfic desemboquen 52 rius que naixen en els Andes  i en els seus voltants  hi ha valls desenvolupades amb agricultura de diferents  productes al que s'afix la flora natural i tpica de cada vall.

Sierra. A causa de l'existncia de microclimes i de valls entre muntanyes verdes o de neu (inclusivament permanent),  hi ha una  alternana entre la verdor i els  cactus, males herbes i altres plantes resistents a les variacions climtiques entre el dia i la nit. El ichu s una planta representativa de la resistncia a estes variacions climtiques.

Selva. La vegetaci d'esta part del pas s tpica dels boscos tropicals,  on hi ha innumerables espcies d'arbres i  plantes tpiques com les orqudias. Per exemple, en el parc Nacional del Manu en una sola hectrea s'han arribat a trobar ms de 250 espcies d'arbres.

Zoogeografia.


La fauna peruana s molt variada com la seua geografia. 

Fauna marina.

Prov de tres centres d'origen: el trpic, la Antrtida i el mar fred del corrent peru. Entre la fauna marina i la fluvial es troben prop de dos mil espcies de peixos.
Tropical. Predominen en la ecorregi del mar tropical, enfront de les regions Tumbes i Piura. Provenen de les zones tropicals del oce Pacfic (des de Baixa Califrnia fins al nord peru). Entre els seus component ms representatius es troben la serp marina (plarmis platurus); diverses aus tpiques, com la fragata i el piquer; cinc espcies de tortugas marines i moltes  espcies de peixos, com el taur, el merl i el peix espasa.
Corrent de Humboldt Concentra moltes espcies endmiques, destacant per la seua producci de corbinas, llenguados, anxova, bonic i la paota o calamar gegant, de les quals es produx la farina de peix i la farina de calamar per a consum hum; a ms de nombrosos crustacis i mariscos; entre altres sis-centes espcies. A ms, aus que tenen una importncia econmica pel guano que dipositen en el litoral, havent donat lloc a depsits de guano que sn utilitzats com a abonament en l'agricultura.
Antrtiques. En xicoteta proporci es t pings, llops marins, catxalots, balenas'i delfines.

Fauna terrestre.
Es distingixen tres grups molt diferents pel seu origen:
And-patag. predominen el el desert de la costa i la serra. Com a tret general, estan adaptats a l'escassetat de recursos, a causa de l'impacte climtic de la particular morfologia andina. En la costa es troben espcies com el gos sense pl, existix en esta zona des de fa milers d'anys, com el cuy, la iguana, la tortuga gegant i altres. Els 52 rius que banyen la costa tenen diferents varietats de peixos i en alguns s'explota el gambeta;
En la serra, d'altra banda, sn representatius els auqunids (alpaca, guanac,  flama i vicunya), tan importants a l'economia de les comunitats andines; i aus com el cndor. Tamb existixen  xinxillas, viscatxas'i des de l'ltima dcada del segle XX,  avestruces que es van importar per a la seua reproducci a escala cada vegada major a causa de la seua bona aclimataci prop de Arequipa. Els llacs i rius d'esta zona tenen la seua prpia fauna que s diversa. 
Amaznic. Originades en la plana central de Sud-amrica, es caracteritzen per tindre una gran adaptabilitat a les zones humides. Habiten la selva i les zones contiges al mar tropical. Sn representatius el jaguar, grans serps, caimans, porc senglars, etc. Milions d'insectes coneguts i desconeguts i  aus com guacamais, lloros, i mils ms entre conegudes i per classificar. El riu Amazones, t espcies de tota naturalesa encara per classificar. A ms de peixos, en els rius hi ha caimans i tortugas, per la seua pesca est prohibida.
Chaqueo. El centre d'evoluci del Xac s responsable de l'origen d'una xicoteta proporci de la fauna peruana, la que habita la sabana de palmeres, que cobrix una xicoteta extensi de la regi Mare de Du. Ac es troben animals com el llop de crin, el cervo dels pantans i 17 espcies d'aus.

 Hidrografia .

El Per cont el 4% de l'aigua dola del planeta. Este volum es troba desigualment distribut en tres vessants, la del Pacfic, la de l'Atlntic i la del Llac Titicaca, delimitades per la serralada dels Andes. En la segona d'estes conques naix tamb el gegant Amazones que, amb els seus 6,872 km, s el riu ms llarg i cabals del mn. El seu vessant ocupa el 75% del territori.

El llac Titicaca s la ms gran de Sud-amrica, amb 8.380 km. Este llac tectnic s compartit per Per i Bolvia. En ell aboquen les seues aiges 20 ros; entre ells, el Ramis, l'Ilave i l'Huancan, pel costat peru. Registra onades i marees; t 36 islas i influx en el clima de la altipl del Collao, per la seua temperatura mitjana de 12C. El llac Titicaca formava, junt amb la llacuna Arapa i el llac Poop (Bolvia), el gran llac Ballivin de l'altipl peru - bolivi.

 Referncies .
 Amb Equador: Protocol de Pau, Amistat i Lmits, firmat en Rio de Janeiro el 29 de gener de 1942. Ratificat pels Congressos d'ambds pasos. El Canvi de Ratificacions es va realitzar en Petrpolis (Brasil) el 31 de mar de 1942.
 Amb Colmbia: Tractat de Lmits, firmat en Llima el 24 de mar de 1922 (Tractat Salom-Saludable).
 Amb Brasil: Convenci Fluvial sobre Comer i Navegaci, firmada en Llima el 23 d'octubre de 1851 i el Tractat de Lmits, Comer i Navegaci en la Conca de l'Amazones, firmat en Rio de Janeiro el 8 de setembre de 1909.
 Amb Bolvia: Tractat sobre Demarcaci de Fronteres firmat a La Paz el 23 de setembre de 1902 i el Tractat de Rectificaci de Fronteres firmat a La Paz el 17 de setembre de  1909; el Protocol firmat a La Paz el 2 de juny de 1925 i el Protocol Ratificatori firmat a La Paz el 15 de gener de 1932.
 Tractat per a resoldre la qesti de Tacna i Rasca (Tractat de Llima), firmat en Llima el 3 de juny de 1929 (Tractat Rada i Gamio-Figueroa).


 La Ley NM. 24650 del 19 de mar de 1987, va sancionar els lmits del Per; per tant, no hi ha pendent cap reclamaci territorial.

 Bibliografia .
 "Apunts histrics d'una gran ciutat", Aristides Herrera Cuntti; AHC Ediciones Per (RUC N 10078391575), Llima, Llima, 1983, 1984, Chincha, 2000, 2006; ISBN 978-0072-2908-0-0.
 "Per: histria de guerres de conquista", Aristides Herrera Cuntti, Empipa, 2004, Edicions Betancourt, EIRL.
 "Vents de guerra...!", Aristides Herrera Cuntti, 2005, Edicions Betancourt EIRL.
 "El Per en els temps antics", Juliol R. Vilanova Sotomayor, Empresa Periodstica Nacional SAC, Llima,  i Quebecor World Per S.A., 2001.
 "El Per en els temps moderns", Juliol R. Vilanova Sotomayor, Empresa Periodstica Nacional SAC, Llima,  i Quebecor World Per S.A., 2002.
 "Atles del Per", Juan August Benavides Estrada, Editorial Escola Nova, Llima, 1995.
 "Histria de la Repblica del Per ", Jorge Basadre Grohmann, Orbis Ventures SAC, 1939, 2005, Llima ISBN 9972-205-62-2;

 Veja tamb .
Per;

 Enllaos externs .
Nova Visi Geopoltica del Per;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122773" title="Lliga Nord Toscana" nonfiltered="416" processed="414" dbindex="50442">


Lliga Nord Toscana s la secci de la Lliga Nord a la regi italiana de Toscana.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122774" title="Lliga Nord Ligria" nonfiltered="417" processed="415" dbindex="50443">


Lliga Nord Ligria s la secci de la Lliga Nord a la regi italiana de Ligria.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122775" title="Richard Axel" nonfiltered="418" processed="416" dbindex="50444">

Richard Axel ( Nova York, EUA 1946 ) s un metge i professor universitari nord-americ guardonat l'any 2004 amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia.

Biografia.
Va nixer el 2 de juliol de 1946 a la ciutat de Nova York, fill d'immigrants polonesos. Va estudiar medicina a la Universitat de Columbia, on es gradu el 1967, i posteriorment ampli els seus estudis a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore. Des de 1978 s professor de patologia a la Universitat de Columbia.

Recerca cientfica.
A finals de la dcada del 1970, juntament amb el microbileg Saul J. Silverstein i el genetista Michael H. Wigler, va descobrir una tcnica de transformaci gentica, un procs que permet que l'cid desoxiribonucleic (ADN) forani sigui inserit en una cllula hoste per produir certes protenes. 

Especialista del sistema olfactiu, al costat de Linda B. Buck, aconsegu clonar receptors olfactius, demostrant que provenen de la famlia dels receptors adaptats de la protena G. Analitzant l'ADN de rates van estimar que hi ha d'haver almenys mil diferents gens per als receptors olfactoris en el genoma dels mamfers. Aix mateix estudiant la recepci olfactiva dels mamfers i la Drosophila melanogaster ha observat una semblana increble entre aquestes espcies que el porta a creure que els principis de la discriminaci de l'olor poden estar conservats durant uns 500 milions d'anys. 

L'any 2004 fou guardonat, juntament amb Linda B. Buck, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per les seves investigacions dels receptors i l'organitzaci del sistema olfactiu.

Bibliografia.
Linda Buck and Richard Axel. 1991. A Novell Multigene Family May Encode Odorant Receptors: A Molecular Basis for Odor Recognition. Cell 65:175-83.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 2004;
  Pgina de del grups d'investigaci d'Axel a la Universitat de Columbia;
  Pgina de l'Institut Mdic Howard Hughes;
  Notcia a Google;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122776" title="Lliga Llombarda (partit poltic)" nonfiltered="419" processed="417" dbindex="50445">



Lliga Llombarda s la secci llombarda de la Lliga Nord. Aquesta darrera va nixer a la Llombardia i es va estendre pel nord d'Itlia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122777" title="Optimisme" nonfiltered="420" processed="418" dbindex="50446">
El terme optimisme sorgix del llat optimum: "el millor". El terme va ser usat per primera vegada per a referir-se a la doctrina sostinguda pel filsof alemany Gottfried Wilhelm Leibniz en la seua obra Assajos de Teodicea sobre la bondat de Du, la llibertat de l'home i l'origen del mal (Amsterdam, 1710), segons la qual el mn en qu vivim s el millor dels mons possibles.

Comunament es creu que Voltaire va ser el primer a usar la paraula en 1759, com a subttol al seu conte filosfic Cndid (en el que es burla en quasi cada pgina de la idea de Leibniz). Certament Voltaire va ser el primer personatge fams que va usar aquella paraula en el segle XVIII i potser tamb el que la va popularitzar; no va ser, no obstant, el seu inventor. El terme optimisme apareix per primera vegada, en francs (optimisme), en una ressenya de la Teodicea publicada en el magazn dels jesutes francesos Journal de Trvoux (no. 37), en 1737. En eixe mateix any, el filsof i matemtic sus Jean-pierre de Crousaz va repetir la paraula en un examen crtic del Assaig sobre l'home d'Alexander Popa. Aquells primers usos, com el posterior de Voltaire, van ser burlaners. En 1752, el Dictionnaire universel de Trvoux aprova el terme; deu anys desprs, l'Acadmia francesa ho inclou per primera vegada en el seu Dictionnaire. El terme s usat per primera vegada en angls (optimism) en 1743 pel britnic William Warburton, en una resposta a l'examen de Crousaz dalt mencionat. Per la seua banda, els primers a usar el terme en alemany (Optimismus) van ser G. Ephraim Lessing i Moses Mendelssohn, en el seu escrit Popa: un metafsic! de 1755.

D'altra banda, la noci d'optimisme s'oposa al concepte filosfic de pessimisme.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122779" title="Lliga Nord Romanya" nonfiltered="421" processed="419" dbindex="50447">


La Lliga Nord Romanya s la secci de la Lliga Nord a la subregi de Romanya a Itlia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122781" title="Lliga Vneta" nonfiltered="422" processed="420" dbindex="50448">



La Lliga Vneta s una lliga poltica del Vnet, aliada a altres lligues del nord d'Itlia. La seva bandera principal s la bandera histrica de Vencia. Abans es presentava sola, per un cop aliada i part de la Lliga Nord una part s'ha dividit del partit formant un'altra formaci politica, la Lliga Vneta Republica, que a les darreres eleccions va obtenir noms que un 2%.

 Membres .
El partit est representat en el Parlament itali per 15 diputats i 7 senadors, en el Consell Regional de Veneto per 11 diputats regionals (incls el President Marino Finozzi). Lliga Vneta controla tamb dos Provncies de Veneto (Treviso i Vicenza), molts ajuntaments, els ms grans i coneguts son Verona, Treviso i San Don di Piave.

El partit compte amb dos ministres en el governe regional (inclosa la Vice-Presidenta Franco Manzato i dos membres del IV Gabinet Berlusconi: Luca Zaia, Ministre d'Agricultura , I Francesca Martini, Secretari de Salut.

Els membres de la Lliga Veneta, successivament, triats el crrec de president federal de Lliga Nord de 1991 a 2005:
Franco Rocchetta (1991-1994);
Stefano Stefani (1995-2002);
Luciano Gasperini (2002-2005);

Els membres de la Lliga Veneta tamb lideren la Lliga Nord en el Senat itali:
 Luciano Gasperini (1999-2000);
 Federico Bricolo (2008 -...);

Gasperini va anar tamb el candidat del partit a President de la Repblica en 1999. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122782" title="Sindicat Pad" nonfiltered="423" processed="421" dbindex="50449">
El Sindicat Pad (en itali, Sindacato Padano) s un sindicat proper a la Lliga Nord que actua a Padnia, nord d'Itlia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122783" title="Imprenditori Padani" nonfiltered="424" processed="422" dbindex="50450">


Imprenditori Padani s una organitzaci empresarial propera a la Lliga Nord, que actua a Padnia al nord d'Itlia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122784" title="Pensionati Padani" nonfiltered="425" processed="423" dbindex="50451">


Pensionati Padani s una associaci de jubilats i pensionistes propera a la Lliga Nord i que actua a Padnia. En els darrers anys el seu nom s'ha modificat a Pensionati Nord.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122785" title="Catlics Padans" nonfiltered="426" processed="424" dbindex="50452">


Els Catlics Padans (itali: Cattolici Padani) s una organitzaci de fidels catlics propers a la Lliga Nord, organitzats a la Padnia, al nord d'Itlia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122787" title="Per Georg Scheutz" nonfiltered="427" processed="425" dbindex="50453">

Per Georg Scheutz (23 de setembre de 1785   22 de maig de 1873) va ser un advocat, traductor i inventor suec del segle XIX. Es conegut principalment per les seues tasques pioneres en informtica.

Estudi dret a la universitat de Lund, on es va graduar el 1805. Els primers anys va treballar d'expert legal i de traductor (de fet, s'encarreg de part de l'obra de William Shakespeare). Posteriorment es centr principalment en la poltica i l'enginyeria industrial.

Scheutz s reconegut per les seues invencions, de les quals la ms destacada s la mquina de clcul de Scheutz. Aquesta mquina, basada en la mquina diferencial de Charles Babbage, va ser ideada el 1837 i acabada el 1843 amb l'ajuda del seu fill Edvard Raphael Scheutz. Un model millorat, aproximadament de la grandria d'un piano, va ser creat el 1853 i mostrat posteriorment a la fira mundial de Pars de 1855, on va guanyar la medalla d'or. La mquina va ser desprs venuda al govern britnic el 1859. Ja el 1860 va crear una altra mquina que va vendre als Estats Units. Els dispositius van ser utilitzats per a crear les taules logartmiques.

Ja que la mquina no era perfecta i no podia produir taules completes, Martin Wiberg la redisseny per complet i el 1875 va crear un dispositiu compacte que ja imprimia les taules completes.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122788" title="Aegean Airlines" nonfiltered="428" processed="426" dbindex="50454">
Aegean Airlines es una companyia aria grega. Va ser creada el 1987. La seua base s a l'Aeroport Eleftherios Venizelos d'Atenes. T 22 avions i 23 destinacions.

Enllaos externs.
Web oficial   


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122789" title="Escut de la Uni Sovitica" nonfiltered="429" processed="427" dbindex="50455">

L'escut de la Uni Sovitica mostra els tradicionals smbols sovitics de la fal i el martell sobre un globus terraqi, que s abraat per dos feixos de blat envoltats per una cinta vermella amb el lema de l'URSS escrit en els diferents idiomes de les Repbliques Socialistes Sovitiques, en ordre invers al que sn citades en la Constituci de l'URSS. Dintre dels feixos i sota el globus apareix un sol radiant, representant de l'avenir, i damunt del conjunt una estrella vermella de cinc puntes. 

L'escut va ser adoptat al 1924 i es va utilitzar fins a la desintegraci de la URSS l'any 1991. Tcnicament parlant, es tracta d'un emblema i no d'un escut d'armes, ja que no respecta les normes herldiques. No obstant aix, en rus sempre ha estat anomenat      (guerb), la paraula utilitzada per als escuts d'armes tradicionals. 

La versi utilitzada al 1991 tenia el lema de l'URSS en 15 idiomes, desprs que l 1956, la RSS Carelo-Finlandesa fos integrada a la RSFS de Rssia com a Repblica Socialista Sovitica Autnoma de Carlia. 

Cada Repblica Socialista Sovitica i cada Repblica Socialista Sovitica Autnoma tenien els seus propis escuts d'armes, clarament inspirats en el de la Uni Sovitica. L'escut de l'URSS tamb va servir de base per a molts altres escuts d'estats socialistes, com la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia i la Repblica Democrtica Alemanya.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122792" title="Campionat Professional de Galotxa" nonfiltered="430" processed="428" dbindex="50456">
El Campionat Professional de Galotxa va ser un torneig de galotxa entre pilotaris professionals patrocinats pels ajuntaments. Es va jugar entre els anys 1990 i 1993 esperonat per l'xit de la participaci de jugadors professionals en el Trofeu el Corte Ingls de 1989, per la minsa resposta dels aficionats (que volien veure els vens del seu poble jugant) i la duplicaci de despeses per als ajuntaments amb els equips aficionats i professionals, van fer que se suspenguera als pocs anys d'encetar-se. Entre d'altres, hi varen jugar Edi, Grau, Oltra, Pigat I, Sarasol I i Sarasol II.

 Historial .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122793" title="Santomera" nonfiltered="431" processed="429" dbindex="50457">


Santomera es un municipi de la Regi de Mrcia (Espanya). T una poblaci de 13.417 habitants (INE 2005)



Enllaos externs.
 Ajuntament de Santomera;
 Lo mejor de Murcia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122794" title="Gaspar Jan i Urban" nonfiltered="432" processed="430" dbindex="50458">
Gaspar Jan i Urban (Elx 1952) s un arquitecte i urbanista valenci ms conegut per la seua obra literria, per la qual ha rebut nombrosos premis. s membre de lAssociaci d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), i la seua obra ha sigut traduda al castell, el francs, l'itali i el neerlands. El 1988 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.

 Obres .
 Poesia .
 1976 Cadells de la fosca trencada;
 1982 Cambra de mapes;
 1852 La Festa;
 1991 Fragments (Premi Vicent Andrs Estells de poesia);
 1998 Del temps present ;
 1998 L'antic jard d'taca ;
 2000 Pntiques ;
 2001 Cants a la memoria de Vicent Andrs Estells ;
 2003 Territoris ;

 Narrativa .
 1984 Llibre de la Festa d'Elx (amb fotografies d'Andreu Castillejos) ;
 1988 Versi catalana dUn palau d'hivern d'en Joan Calduch;

 Enllaos externs .
 Pgina personal;
 Pgina de l'AELC;
 L'univers potique de Gaspar Jan i Urban, en francs;
 Biblioteca virtual Miguel de Cervantes, en castell;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122795" title="Nom Anor" nonfiltered="433" processed="431" dbindex="50459">
Nom Anor s un personatge de ficci pertanyent a l'univers de La Guerra de les Galxies.

s un Yuuzhan Vong pertanyent a la casta intendent. Dins de la srie de llibres de La Nova Orde Jedi s un dels personatges ms rellevants i misteriosos de la seua raa. Un dels seus ulls ha sigut reemplaat per una xicoteta criatura escup ver coneguda com Plaeryin Bol, assegurant-se aix estar sempre armat davant de qualsevol situaci. 
Mestre de l'engany i el subterfugi entre en la galxia molts anys abans de la invasi Yuuzhan Vong, per a estudiar la situaci en la galxia, els seus punts estratgics.
A ms, es va dedicar a sembrar el rancor i la desuni entre el nombre ms gran possible de planetes de la Nova Repblica per a debilitar-los i a adquirir la major quantitat possible de coneixements estris de cara a la invasi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122796" title="Frare (esport)" nonfiltered="434" processed="432" dbindex="50460">
El Frare (o Frares) s una modalitat de pilota valenciana practicada noms a l'Alt i Baix Maestrat, la Plana Alta i Baixa, els Ports, tot i que sembla que tamb s'hi jug al sud del Principat (Alcanar i Ulldecona, a ms, l'any 1936 n'existia una canxa de joc a Tortosa).

Els Frares mereixen una menci a banda dintre de la pilota ja que sn la nica modalitat autctona d'estil indirecte, s a dir, que els jugadors comparteixen una mateixa canxa (el trinquet en frares) i han de colpejar la pilota desprs que aquesta haja rebotat en una paret comuna (el frontis).

 Installaci de joc .
La canxa s un edifici rectangular de 30 m de llargria per 8 d'amplria, tancat per les quatre parets anomenat trinquet en frares, i on podem distingir:
 El front, la paret on ha de colpejar la pilota per ser bona. La pilota que bote per sobre dels 9m. ser rona, aix com tamb la que bote per sota la xapa a 0,9m. del terra.
 Les dos muralles (parets) laterals.
 El rebot, una paret de 2.5 m d'altura per damunt la qual hi ha la galeria perqu sega el pblic.
 La ratlla del traure marca el punt ms endavantat on pot botar la pilota abans del traure.
 Els frares sn la peculiaritat d'aquest joc. Els frares sn dos bisells verticals que uneixen les muralles amb el front i que acaben en punta en la seua part superior (el caputx). La seua finalitat s provocar rebots rpids i inesperats per dificultar que el rival puga tornar la pilota.

 La pilota .
Shi juga amb una pilota de badana, amb un pes de 32 gr. i un dimetre que oscilla entre 40 i 42 mm.

 Regles .
Sn les mateixes que en el front, del qual sembla un derivat.

 Els frares avui en dia .
Actualment l'nica vila on es practiquen els frares s a Traiguera, per encara resten trinquets adients a Vilafranca i Anroig (Xert).

Arran dels Campionats Internacionals de Pilota del 2002 a Argentina es descobr una modalitat similar, el manito.

 Vegeu tamb .
 Front;
 Pilota basca;
 Pilota irlandesa;

 Enllaos externs .
 Club de Pilota de Traiguera;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122797" title="Orion Riders" nonfiltered="435" processed="433" dbindex="50461">

Orion Riders s una banda italiana que es formar grcies a la iniciativa del baixista Carmelo Siracusa i el guitarrista Antonello Condorelli, Ori Riders va ser format en maig de 1997. Temps desprs, el bateria Tony Zappa, el guitarrista Davide Arcifa i el vocalista Vincenzo Don Stefano, van ser membres de la banda.

La banda est inspirada en importants grups heavy metal, com Iron Maiden, Judas Priest, Queensryche i Helloween. 

Al gener de 1999, la banda va gravar el seu primer Demo-Cd, anomenat Brothers Of Another Estafe. 

Al setembre de 1999 el guitarrista Davide Arcifa va ser reemplaat per Riccardo Failla, qui va donar a la banda el verdader duo de guitarres sense canvi l'estil d'Ori Riders. Desprs de l'xit de "Brothers", Vincenzo Don Stefano va ser reemplaat per Alessandro Don Grazia. Ells van comenar gravant Al mar del 2000 la seua segon Demo "Leave". El so va ser diferent, ms enrgic i progressiu.

Desprs d'alguns concerts el cantant se'n va anar de la banda i va ser reemplaat immediatament per Joe Llombard. Esta s l'ltima formaci del grup. Ori Riders van comenar a gravar durant octubre del 2002 en l'estudi TRP de Riccardo Samperi (Catnia - Itlia), el seu primer disc complet titulat "A New Dawn" ("Un Nou Alba"). Acaben la gravaci al mar del 2003 i firmen un acord amb Lion Music, important discogrfica finlandesa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122798" title="Ayran" nonfiltered="436" processed="434" dbindex="50462">

L'ayran s una beguda composta de iogurt (o llet agra) i d'aigua. Ayran s el seu nom en turc. El iogurt utilitzat prov de llet d'ovella i t un sabor esps, sabors i lleugerament cid. S'acostuma a prendre amb sal i fins i tot amb pebre. s molt popular a Turquia, Bulgria, els Balcans, Anatlia i a l'Orient Prxim. Hi ha variants d'esta beguda que es prenen per tota l'sia occidental i meridional amb diferents noms. Esta beguda se servix freda i es pren com acompanyant durant els pats.

Enllaos externs.
Ayran ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122799" title="Escut de les Filipines" nonfiltered="437" processed="435" dbindex="50463">


A l'escut d'armes de la Repblica de les Filipines apareixen representats els smbols del pas, que tamb formen part de la bandera nacional: el sol amb huit rajos grossos i setze de ms estrets i les estreles de cinc puntes, smbols dels grups d'illes ms importants del pas: Luzon, les Visayas i Mindanao. 

A les dues particions verticals de l'escut estan collocats els smbols allusius als pasos que van controlar les Filipines: l'guila de cap blanc dels Estats Units i el lle rampant de l'antic Regne de Lle que figura a l'escut d'Espanya. El lle, a l'escut filip, t els colors alterats (s d'or sobre un camper de gules o roig i a l'escut espanyol apareix representat de porpra sobre un camper d'argent o blanc). 

El disseny de la versi actual de l'escut de la Repblica de les Filipines s molt semblant a l'adoptat el 1940.

 Blasonament .
L'escut de les Filipines t el camper partit d'atzur i de gules, amb el cap d'argent i  un escuss del mateix metall sobre el tot. A la partici d'atzur, una guila d'or amb cap d'argent, armada d'or, que es mostra amb les ales esteses subjectant amb les urpes una branca de llorer i un feix de fletxes. A la partici de gules, un lle rampant d'or linguat, ungulat i armat del mateix metall. El cap, d'argent, carregat amb tres estreles de cinc puntes d'or malordenades. A l'escuss, tamb d'argent, un sol d'or amb vint-i-quatre rajos, huit de ms gruixuts. 
Per davall de l'escut figura, en una cinta d'argent, la denominaci oficial del pas: "REPUBLIKA NG PILIPINAS", escrita en lletres de sable. 

 Versions de l'escut .
La llegenda que figura a l'escut ha patit diverses modificacions des de la independncia el 1946. Fins al 1972, sota la dictadura de Ferdinand Marcos, figurava la denominaci oficial del pas en angls ("REPUBLIC OF THE PHILIPPINES"). Des del 1979 fins al 1986, va portar escrit el lema "ISANG BANSA ISANG DIWA" ("Una naci, un esperit"). En produir-se el derrocament de Marcos, es va canviar de nou la divisa i es va adoptar la versi actual.

El 1998 es va aprovar una llei que comporta l'eliminaci de les particions en qu figuren l'guila nord-americana i el lle espanyol. La nova modificaci no ha entrat en vigor, ja que est pendent d'una ratificaci per part del poble filip a travs d'un referndum nacional, tal com establix la Constituci.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122800" title="Castedat" nonfiltered="438" processed="436" dbindex="50464">

Castedat s el comportament voluntari a l'abstinncia de plaers i/o actes sexuals,  ja siga per motius religiosos o socials. 

Castedat religiosa.
La castedat vista des del cristianisme.
Des del punt de vista de la moral del cristianisme i del judeocristi, en les seues distintes denominacions i sectas, la castedat s la virtut que governa i modera el desig del plaer sexual segons els principis de la fe i la ra. Per la castedat la persona adquirix domini del seu sexualitat, tot aix per a ser capa d'integrar-la en una personalitat compatible amb els punts de vista religiosos. Per al cristianisme no s una negaci de la sexualitat sin un fruit del Esperit Sant i consistix en el domini de si mateix, en la capacitat d'orientar l'instint sexual cap a causes ms morals lligades al creixement espiritual i corporal de les persones. 

Per al cristianisme la castedat s una virtut necessria en els distints estats situacionals de la vida, i per a alguns contradictria:
Els casats: Castedat significa ser fidel.
Per als no casats que aspiren al matrimoni, la castedat requerix abstenci. Castedat significa abstinncia.

La castedat oferix en el cristianisme una preparaci espiritual per al sacerdoci, el matrimoni, la vida religiosa o el celibat. El vot de castedat total s considerat com obligatori per als ministres consagrats (sacerdots, bisbes, El papa), aix com per a les distintes ordes religiosos tant masculines com femenines. No obstant aquest vot absolut no s requerit en altres esglsies cristianes, com ara la esglsia protestant.

Segons la moral cristiana la castedat purifica el amor i ho eleva ja  s la millor forma de comprendre i, sobretot, de valorar l'amor. 

Los diversos rgims de la castedat.
Tot cristi s cridat a la castedat. El cristi s'ha "revestit de Crist" (Ga 3, 27), model de tota castedat. Tots els fidels de Crist sn cridats a una vida casta segons el seu estat de vida particular. En el moment del seu Baptisme, el cristi es compromet a dirigir la seua afectivitat en la castedat.

Hi ha tres formes de la virtut de la castedat: una dels esposos, una altra de les viudes, la tercera de la virginitat. 

En el cristianisme les parelles de nuvis han de practicar la castedat, en aquest cas, l'abstinncia sexual. En estos termes, les relacions sexuals sn castes noms dins del matrimoni.

Las ofenses a la castedat.
Dins d'esta moral cristiana que exalta la castedat hi ha els elements els quals juguen un paper d'anttesi. Entre altres es poden anomenar: 
La luxria, ja que per a l'esglsia s vista com un desig o un gaudi "desordenat" del plaer veneri. Davant de la moral cristiana, el plaer sexual s moralment desordenat quan s buscat per si mateix.

La masturbaci. Es considera una acte anti-natura. ;

La fornicaci vista com a relacions sexuals fora del matrimoni. Per al cristianisme les relacions sexuals han de ser realitzades nicament quan els involucrats siguen casats. ;

La pornografia, perqu segons l'esglsia i la moral cristiana "desnaturalitza la finalitat de l'acte sexual". ;

 La prostituci;

 La violaci;

 El incest;

I altres implicacions no explicitades ac.

Castedat cristiana i homosexualitat.
Un nmero apreciable d'homes i dones presenten tendncies homosexuals instintives. No trien la seua condici homosexual; esta constitux per a la majoria d'ells una autntica prova. La soluci que oferix el cristianisme als homosexuals s la de realitzar la voluntat de Du en la seua vida, s a dir que estos estan cridats a la castedat. Per mitj de virtuts de domini de si mateix que eduquen la llibertat interior, i a vegades per mitj del suport d'una amistat desinteressada, de l'oraci i la grcia sacramental, poden i han d'acostar-se gradualment i resoludament a la perfecci cristiana. En concret es pot dir que l'esglsia no rebutja els homosexuals per s necessari per a estar en harmonia amb els designis cristians, principalment dins de la esglsia catlica, el no practicar la seua sexualitat.

El debat ha continuat obert des que les esglsies protestants han obert els ministeris a homosexuals. Incls en pasos com Noruega, d'una tradici protestant, hi ha ministres d'ambds sexes els que poden tant de practicar el seu ministeri eclesistic tant com la seua orientaci sexual sempre que estiguen casats, tot i que encara hi ha certs prejudicis davant de ministres que expressen obertament la seua sexualitat. Aix que el debat i la controvrsia continuen.

Castedat vista des d'altres religions.
Islam.

Els valors del islam sn semblants al cristianisme en molts punts, per tamb hi ha diferncies. Per als musulmans la virginitat femenina abans del matrimoni s important. Una dona que no s casta (ja siga per prostituci, sexe prematrimonial o infidelitat) degrada generalment el seu estatus social. La homosexualitat s en cert grau tolerada en el cristianisme, per per a l'islam s un acte contra natura. Per aix en molts pasos encara hi ha la pena capital per als que no duguen a terme les regla prpies de la castedat musulmana.

Budisme.

El budisme t una visi distinta davant de la castedat i en general davant de la sexualitat en general. En pasos budistes com Tailndia, la prostituci, la homosexualitat sn ms tolerades que en el cristianisme. El que podria ser considerada anttesi de la castedat, s a dir la promiscutat t una visi distinta. En el budisme no hi ha un du que castigue, la qual cosa existix en el judeocristianisme del Antic Testament. No vol a dir que els budistes siguen ms promiscus, per que actes i accions menys tolerades sn vistes amb ms naturalitat. La prostituci es veu com una transacci, on una part oferix un servici o companyia, mentre que l'altra part oferix un regal, que no necessriament s diners, per que no s necessriament una ofensa social.

Castedat des del punt de vista psicolgic.

Des del punt de vista psicolgic, el ser hum necessita la sexualitat. s una necessitat primria, si b no tan apressant com l'aliment, el son o l'aigua. Qualsevol persona que nega la seua sexualitat est negant una part de si mateix. Es podria pensar en possibles patologies, com a diverses neurosis o obsessions d'ndole sexual. No obstant aix, no s quelcom senzill.

Estes sn unes de les apreciacions. Per psicolgicament tamb s'ha comprovat per estudis com els de Freud, que diuen que l'home es mou per la busca d'estats plaents. Ms d'altra banda hi ha la visi d'Edmund Williamson que presenta un home que s capa de patir el dolor, o abstindre's de certs estats plaents momentanis com a mitj d'aconseguir un fi de satisfacci major. s un canvi de visi. No sols s un immediatisme rotund, l'home s capa de projectar-se i de sublimar els seus impulsos naturals per altres. Exemple d'aix s que una persona pot vetlar-se fent un treball, o deixar de menjar per una xarrada interessant o per una activitat que s requerida. Esta s una visi de la continncia des de la psicologia.

Castedat des del punt de vista social.

El terme castedat i els lmits d'esta sn molt variables entre societats. Hi ha molts factors que influxen en la visi de la castedat i la sexualitat: religi, valors, tradicions, educaci sexual. Tamb estes opinions van canviant a travs del temps. La companyia de condons Durex va dur a terme una enquesta ,  en la que donaven dades sobre el comportament i la vida sexual de gent de distints pasos. Entre els seus moltes dades es poden mencionar:

Els turcs tenen el nombre ms gran de parelles sexuals (14.5) i els que tenen menys sn els habitants de ndia (3.0);

Els noruecs sn els que practiquen menys sexe segur, mentre que en ndia s on es practica ms.

Els grecs tenen sexe la major quantitat de vegades anualment (138 vegades), mentre segons esta enquesta els japonesos tenen menys que altres pasos (45 vegades a l'any).

El 70% dels noruecs han tingut sexe casual (cridat one-night estand en angls) en comparaci dels habitants de ndia, on noms el 13% ha practicat sexe casual.

Fonts.
 Sagrada Congregaci per a l'educaci catlica: Pautes d'educaci sexual, nm. 18. Revista ECCLESIA, 2155 (24-XII-83)23;
 Conferncia Episcopal Espanyola: Esta s la nostra fe, 2a, III, 7, ;
2, 1, b. EDICE. Madrid, 1986.
 Global Sex Survey 2005, Durex.  ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122801" title="Fornicaci" nonfiltered="439" processed="437" dbindex="50465">
La fornicaci (del llat fornix, volta, alludint als locals on exercien les prostitutes) s tot tipus de relaci sexual extramatrimonial. s un concepte rellevant essencialment en el context de la condemna religiosa de tota relaci sexual que no vaja dirigida a la procreaci dins del matrimoni convenientment sacramentat. No est limitada nicament a la penetraci, sin que tamb inclou el sexe oral, el sexe anal, i altres formes que l'home o la dona mamprn per a la satisfacci dels seus desitjos sexuals, el comer o un altre fi diferent del considerat legtim.

L'acte de tota relaci sexual illcita, en forma general, s'anomena fornicaci.

Per a explicar-ho, alguns prenen en compte les consideracions segents:

Un casat que t relacions fora del matrimoni, fornica i adultera.

Un fadr que t relacions sense ser casat, fornica, per no adultera.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122802" title="Luxria" nonfiltered="440" processed="438" dbindex="50466">
Hom anomena luxria un desig sexual desordenat i incontrolable. Per a l'Esglsia Catlica s un dels set Pecats capitals, per a l'hinduisme s al seu torn un dels cinc mals i en general les religions solen considerar-ho un pecat greu. 

La luxria, segons el cristianisme, pot desembocar en altres pecats i crims com la fornicaci, l'adulteri, l'incest, la violaci, l'onanisme i l'abs sexual. A ms s posar la carn per davant de l'esperit, s a dir, usar el sexe per al plaer donant pas a l'instint i no a la voluntat. Per al cristianisme l'nica sexualitat acceptada s la que es dna dins el matrimoni.

Els dus.
A la majoria de cultures hi ha molts tipus de mitologies on apareixen un o ms dus de l'amor i la fertilitat (o personatjes amb molta luxria, no necesariament dus de l'amor) que s'identifiquen amb la luxria en ocasions (pels ritus d'adoraci):

Anukis a Egipte;
Venus a Roma;
Afrodita a Grcia;
Lilith a Babilnia;
Tlazoltotl per als mexiques;
Freya per als nrdics;
Kama per a l'hinduisme. En este cas s un du. Del seu nom procedix el Kama Sutra;
Kurup en la mitologia guaran.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122803" title="Incest" nonfiltered="441" processed="439" dbindex="50467">
Incest s la prctica de relacions sexuals entre parents en primer i segon grau. Al llarg de la histria ha primat la prohibici de relacions sexuals entre parents, encara que el grau de relaci en qu queden prohibides, varia segons les cultures i els perodes histrics. En tota la histria es troben noms tres excepcions a la interdicci universal de l'incest: les de les monarquies de l'Antic Egipte; la dels monarques del Tawantinsuyo i les dels antics monarques hawaians. En tots els casos primava una ra d'Estat que es podia resumir en l'intent de mantenir concentrat el poder en una famlia (dinastia); per a tals incestos solien ser a vegades nominals i era freqent la polignia per part dels barons d'eixes parelles d'incest legalitzat; curiosament, tals incestos concloen sovint en guerres dinstiques fratricides.

La legislaci jueva, al captol 18 del Levtic, prohibeix l'incest. Aquesta prohibici inclou la fornicaci d'un home amb una dona casada, l'homosexualitat entre mascles (o sodomia) i la zooflia. La prohibici fou ampliada pels Savis jueus en ms d'una generaci en casos determinats. El cristianisme accept en part les normes jueves, i en part les canvi. 

La gran majoria de les legislacions del mn consideren (per alguna ra o tab) l'incest com delicte, encara si s practicat amb "mutu consentiment" entre majors d'edat.

Un dels principals motius pels quals l'incest ha sigut prohibit s que moltes persones sostenen que els sers humans que naixen com a fruit d'una relaci incestuosa corren un major risc de desenvolupar retards mentals com a conseqncia dels cridats "gens recessius". Es planteja que l'incest redux la necessria variabilitat gentica, que permet la supervivncia d'una espcie, per hi ha raons encara ms estructurals: la prctica de l'autntic incest (en primer grau, relacions coitals del tipus: pare/filla; mare/fill; pare/fill; mare/filla, o de segon grau: relacions coitals entre germans consanguinis) a curt o mitj termini afecten el desenvolupament de la cultura, a l'impedir o dificultar la exogmia. 

Alguns dels que donen suport a l'incest plantegen en canvi, que des de fa molt de temps, almenys en la cultura occidental, les persones no tenen la procreaci com el fi de l'acte sexual sin el plaer. Segons ells una relaci sexual incestuosa, que grcies als mtodes anticonceptius no culmina en procreaci, no pot ser acusada d'estar portant una criatura defectuosa al mn. Tal acusaci, per raons bvies, tampoc pot fer-se-li a una relaci incestuosa homosexual. Ells plantegen que ja que a s aix, la prohibici absoluta de l'incest no prov en realitat de les raons que comunament es donen, sin d'un irracional tab social que hi ha respecte d'aix.

 Mitologia i incest .
Mitologia grega;
 dip i Yocasta;
 Tiestes viola a la seua filla Pelopia i aix va nixer Egist.
El mtic Adonis va nixer de la uni del rei Tas i la seua filla Mirra.
El du Zeus va prendre la seua germana Demter amb la qual va tindre a Persfone, amb qui al seu torn va cometre un doble incest al tindre un fill amb esta, el dit fill s cridat Dionisos-Zagreos o Yaco.
Mitologia egpcia;
Osiris i Isis;

Prcticament en totes les mitologies hi ha relats que referixen a un incest primordial el qual s resolt per una interdicci (prohibici) del mateix, ja que -per exemple entre els grecs- l'incest era associat a la hybris.

 Personatges i incest .
Antic Egipte;
La dinastia ptolemaica i molts dels faraons predecessors;
Antiga Roma;
Ner i sa mare Agripina la Menor, van mantindre una relaci incestuosa.
Calgula, va cometre incest amb les seues 3 germanes: Agripinila, Drusilla, Julia Livia.

 Veja tamb .
Complex d'dip;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122807" title="Sacerdot" nonfiltered="442" processed="440" dbindex="50468">



El sacerdot s una persona dedicada i consagrada a fer, celebrar i oferir sacrificis al seu divinitat en quasi totes les manifestacions religioses del mn. En el catolicisme tamb s'anomena capell. El terme pot variar, per en general i des d'un punt de vista cultural, el sacerdot s aquell que exercix com a intermediari entre el ser hum i la divinitat. Per extensi, s'anomena summe sacerdot a qui exercix la mxima autoritat religiosa en una confessi. En moltes cultures del mn la casta sacerdotal constitux una veritable classe social. El cos de sacerdots rep altres noms com 'clereg en les esglsies cristianes, i els sacerdots es designen tamb com clergues.

 El sacerdot en les religions naturals .
Les religions naturals que adoren esperits i divinitats de la naturalesa, practicades fins al dia de hui per nombrosos pobles, consagren al sacerdot com la persona que s'encarrega de mantindre un equilibri entre eixes forces misterioses i les persones. En vista a aix, naix el concepte del sacrifici ritual i altres formes litrgiques en les quals s'establix un dileg entre el poble i els esperits. En molts pobles antics el sacrifici podia ser incls hum, i era realitzat al mig d'una festivitat popular dirigida a complaure i mantindre en harmonia les forces de la naturalesa. D'estes manifestacions primignies de la humanitat, es troben restes en les mateixes Escritures judeocristianes i es pot evidenciar en ella una lluita constant entre el politeisme, aspecte elaborat de les religions naturals i el monoteisme que conquistava.

 El sacerdot en les religions politeistes .
Durant la prevalena de les religions politeistes, de les quals es poden posar com a exemples destacats la dels antics grecs, els romans, els asteques, els antics egipcis i altres, el sacerdoci es diversifica i cada divinitat t la seua prpia casta. D'aix trobem rastre en les Escritures quan per exemple en el Llibre dels Reis es parla dels "sacerdots de Baal". Aix mateix en la cultura greco-romana es podien trobar sacerdots dedicats al culte de Zeus i en les civilitzacions indoamericanes els sacerdots del culte solar, com els Txibtxes. La casta sacerdotal que es dedicava al culte d'un du en particular, s'encarregava del temple, dels sacrificis i l'administraci de les ofrenes dedicades al mateix. S'ha de destacar el culte rom a la deessa Vesta, que s'encomanava a sacerdotesses molt apreciades pel poble rom, les vestals, que gaudien de nombrosos privilegis.

 La dona en el sacerdoci .
La consideraci de la dona ha sigut un tema discutit des d'antic. Vista en general en el rol d'ama de la casa, els pobles d'estil patriarcal, han cregut que els assumptes religiosos corresponen tamb al bar. En la histria de la humanitat, no obstant, es poden trobar exemples de "sacerdotesses" com en alguns cultes greco-romans i egipcis, entre ells el de les vestals, ja citat. Les religions monoteistes van excloure definitivament el paper de la dona com a intercessora entre el poble i la divinitat i el tema noms ha sigut rebatut a partir del segle XX amb l'ordenaci de dones en esglsies com la anglicana.

 El sacerdot en el judaisme .


El sacerdoci en el judaisme naix de l'experincia del poble de Israel i el seu alliberament de Egipte per instituci divina tal com ve relatat en el Pentateuc. Du triaria a una de les dotze tribus, la de Lev, representada per Aaron, germ de Moiss, per a dedicar-se a cuidar del Arca de l'Aliana i del culte a la divinitat, encara que sorgix tamb el concepte de tota l'Assemblea d'Israel com a poble sacerdotal, l'nica naci mediadora entre tota la humanitat i Du, la naci santa i triada. El propi Aaron seria el primer sacerdot hebreu. La dita responsabilitat seria hereditria i passaria de generaci en generaci. D'entre els sacerdots, el cap de la casa d'Aaron (el seu primognit, a qui seguiria el seu primognit) seria el Summe Sacerdot, s a dir, el mxim representant de la tribu de Lev per a conduir el culte. Esta nova organitzaci sacerdotal que ve de la primera religi monoteista del mn, aconseguiria la seua esplendor durant els regnats de David i Salom els quals construirien el temple de Jerusalem. Esta organitzaci influiria posteriorment el naixement del cristianisme. La ruptura de la successi levtica, especialment de l'elecci del Summe Sacerdot, el qual tindria una figura poltica tan fort com la del rei d'Israel, portaria seriosos conflictes. Cap al segle II aC (any 152 aC), per exemple, l'elecci de Jonatan del llinatge Macabeu, per no levtic, com a Summe Sacerdot, crearia la secessi de la comunitat esenia de Qumrn i la completa enemistat del partit dels Fariseus. La desaparici del temple de Jerusalem destrut pels romans durant la caiguda de Jerusalem de l'any 70, va donar com a conseqncia el final del culte monoteista judaic i la dispora fesol. La religi es desenvoluparia al que hui coneixem com el rabinisme que, entre altres coses, no s prpiament el sacerdoci tal com s'entn modernament. El rab s l'home dedicat a la cincia de les Escriptures (la Torah), per no complix funcions cultuals. El judaisme contemporani encara respecta la disposici divina de l'elecci levtica com l'nica autoritzada per a la celebraci del culte i l'esperana s que amb la reconstrucci del temple de Jerusalem, noms els levites, de la tribu de Lev, continuaran la labor interrompuda fa dos mil anys.  

 El sacerdot en el cristianisme .

La religi cristiana, que es considera hereva del judaisme, concep el sacerdoci des d'una perspectiva tamb bblica que, de totes les maneres, arriba a ser una altra interpretaci de la doctrina levtica. Abans que res,, des de la perspectiva fesol, Jesucrist no era un sacerdot perqu no pertanyia a la tribu de Lev, sin que era fill de David de la tribu de Jud. El judaisme en conciliaci amb el cristianisme reconeix en canvi en Jess a un rab, s a dir, un mestre, ms que qualsevol altra cosa. Els cristians creuen en canvi que Jess es va oferir en sacrifici pels pecats de la humanitat per la seua mort en la creu i, per tant s l'nic mediador entre Du i les persones. Per la visi de la participaci del poble en este sacrifici varia entre les distintes branques del cristianisme. Si b Jess s dins de la lgica i la teologia cristiana l'nic sacerdot, ell mateix institux als apstols com els anunciadors de la fe a les nacions i en el dit magisteri es construx la nova lgica levtica. El cristianisme hereta llavors de l'antiga tradici fesol el concepte de "Poble de Du", "naci Santa" i "Poble Sacerdotal" i este s'estendria a tots aquells que entren dins de la dinmica del "Nou Poble de Du".

Per a les ensenyances cristianes, s important la doctrina continguda en la Epstola als Hebreus, que justifica la major perfecci del sacerdoci de Jesucrist sobre l'antic sacerdoci de Aaron. En esta Epstola s'anomena al nou sacerdoci el sacerdoci de Melquisedec, per a indicar que s un sacerdoci no vinculat a l'herncia levtica.

 El sacerdot en el catolicisme .


Tant els cristians catlics com els ortodoxs creuen que tots els batejats participen del sacrifici de Crist (corredempci) a l'oferir els seus dolors i patiments per a la remissi dels pecats seus i dels altres ja que sn part de la esglsia, Cos de Crist . Esta participaci s coneguda com sacerdoci com dels fidels. A ms, creuen que Jess va instituir un sacerdoci ministerial com a successi dels apstols per a la celebraci dels sagraments, especialment la Eucaristia, i realitzar altres tasques pastorals. Als que participen d'este ministeri se'ls denomina clergues. Este sacerdoci es rep sacramentalment (orde sacerdotal) en tres graus: el diaconat, el presbiterat i l'episcopat (els Bisbes), que es considera el sacerdoci ple. 
Sn ordenats sacerdots noms els barons batejats que, a ms, en el ritu llat, adquirixen el comproms del celibat.

Histricament en el ritu llat s'han distingit entre Ordes menors (ostiariat, acolitat, lectorat i exorcistat), i Ordes majors (subdiaca, diaconat i presbiterat), a ms de la tonsura (ritu pel qual s'ingressava en el clero; es conferia abans de les ordes menors) i episcopat, si b ni les ordes menors ni el subdiaconat es conferixen per mitj del sagrament de l'Orde, sin simplement per un acte de potestat eclesistica. El papa Pau VI va abolir les ordes menors, reemplaant-les per diversos ministeris, i deixant entre les ordes noms els tres graus del sagrament (diaconat, presbiterat i episcopat) com s'ha descrit dalt. Actualment s'ingressa en el clero per mitj de l'ordenaci diaconal.

Com ja s'ha indicat, els sacerdots de l'Esglsia Catlica es trien entre barons fadrins; en les Esglsies Catliques orientals, igual que en les ortodoxes, s'admet al sacerdoci a barons casats. Els sacerdots catlics en general dediquen el seu ministeri a la celebraci de la Eucaristia, l'administraci de sagraments (especialment la Penitncia), predicaci, vida d'oraci, visites de malalts i organitzaci d'obres de caritat en el seu mbit, etc.

A ms, s'ha restaurat en l'Esglsia Catlica el diaconat permanent. A ell accedixen generalment barons casats, i exercixen una funci de collaboraci amb els preveres, especialment a travs de l'organitzaci de les obres de caritat, visites a malalts i la predicaci. Tamb administren el sagrament del baptisme i del matrimoni.

L'Esglsia Catlica considera el sacerdoci com una vocaci o crida de Du. El candidat al sacerdoci ingressa en un seminari, instituci educativa reservada a esta finalitat. Per a ingressar en el seminari se solen exigir els mateixos requisits que per a accedir a estudis superiors en cada pas. La formaci en el seminari t una funci de discerniment vocacional (el candidat ha de comprovar durant els anys de seminari si t veritable vocaci) i de formaci acadmica i pastoral. El pla d'estudis s distint en cada pas, per solen ser dos cursos de Filosofia i quatre de Teologia.



 En el protestantisme .
El protestantisme denega un sacerdoci diferent del del com dels fidels (el que criden Sacerdoci Universal, doctrina que va defendre Mart Luter) i ms ana desvirtua la successi apostlica.

 En L'Esglsia de Jesucrist dels Sants dels ltims Dies (Mormons).
Per a la Esglsia de Jesucrist dels Sants dels ltims Dies, tamb coneguda com a Esglsia mormona, el sacerdoci es considera com una autoritat especial per a administrar certs ritus (com el baptisme morm) que va ser restaurat durant una visi que el fundador d'eixa religi, Joseph Smith, va dir haver tingut, per mitj de la imposici de mans de Joan el Baptista i de Pere, Santiago, i Joan l'any 1829. En eixa comunitat, el sacerdoci es transmet generalment a tots els barons a partir dels 12 anys per mitj d'un ritu d'imposici de mans.

 El sacerdoci en l'islam .

El sorgiment del islam durant el segle VI dC i la seua rpida expansi imposaria una nova teologia de cara al judaisme i al cristianisme. L'islam reconeix com a nic mediador al Profeta, Mahoma, el qual va rebre el Sant Alcor de les mans de Du i ho va delegar com a responsable d'anunciar l'autntic culte div a tots els pobles. Tot home s responsable de la seua prpia disciplina interior pel que fa a les seues relacions amb Du i les funcions del Imant no sn altres que les de custodiar la disciplina religiosa i l'estudi dels textos sagrats. 

 El sacerdoci en l'hinduisme .

El Hinduisme, religi d'una expansi mundial contempornia, s davant de tot una religi politeista. Este fet ens torna a l'existncia d'una casta sacerdotal dedicada a un determinat du, com succex ara com ara en un pas com ndia.

 El sacerdoci en el budisme .

El budisme, nascut del context hinduista del nord de ndia s'entn a travs de la figura carismtica de Siddharta Gautama o Buda, el qual, per mitj de la contemplaci i la meditaci, aconseguix la Illuminaci i l'estat superior que est per damunt dels mateixos dus. En este cas el budisme tampoc reconeix un sacerdoci de manera doctrinal, sin un magisteri exercit pels monjos com guies cap a la veritat. Per no hi ha un intermediari per al budisme entre l'home i el seu propi dest.

 El sacerdoci i la Nova Era .

L'adveniment del secularisme, el fenomen de globalitzaci i sincretismes religiosos, va donar origen a un moviment espiritualista conegut com la Nova Era que, a pesar de ser observable, no s una religi prpiament. Per la seua importncia radica en el fet d'una concepci de mediaci entre el ser hum i la divinitat molt prxima al de les religions naturals i alimentat per concepcions teolgiques ms superiors com les de les cinc grans religions de la terra.

 Veure tamb .
Sacerdot rom;
Summe Sacerdot d'Israel;
Ministre;
Eclesistic;
Pontfex;
Serf;
Pastor;
Capa pluvial;
Calat litrgic;
Bcul pastoral;
Prevere;

Links.

Vida Sacerdotal - Informaci per a sacerdots catlics;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122809" title="Diaca" nonfiltered="443" processed="441" dbindex="50469">
Un diaca (del grec , diakonos, servidor via llat diaconus) s un home que ha rebut el primer grau del sagrament del Orde Sacerdotal per la imposici de les mans del bisbe. Prpiament els diaques no sn sacerdots, a pesar de pertnyer a l'orde sagrat, segons el Catecisme de l'Esglsia Catlica. 

La funci del diaca s assistir i ajudar els bisbes, estos poden servir sacerdots per ordenes del bisbe, en la predicaci, poden administrar els sagraments del baptisme i el matrimoni, a ms poden dirigir l'administraci de les parrquies i altres servicis.

Els sacerdots sn primer ordenats diaques. Sn, per un temps, diaques transitoris (en trnsit cap al sacerdoci), per a distingir-los dels diaques permanents. El diaconat s per sempre.  

Desprs del Concili Vatic II, es va restaurar la prctica de permetre al diaconat permanent hmens casats. Qui s ordenat diaca sent fadr es compromet al celibat permanent. Un diaca casat que ha perdut a la seua esposa, no pot tornar a contraure matrimoni, per si pot optar a ser prevere.

Els primers diaques van ser ordenats pels apstols: Fets 6, 1-6.

Un dels primers diaques de l'Esglsia va ser el protomrtir Sant Esteve.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122810" title="Jess Guridi Bidaola" nonfiltered="444" processed="442" dbindex="50470">

Jess Guridi Bidaola (Vitria, 25 de setembre de 1886 - Madrid, 7 d'abril de 1961), compositor basc-espanyol. Entre les seues obres destaquen la sarsuela "El Caserio", l'obra simfnica "Diez melodas vascas" i l'pera "Amaya".

  Biografia .
Va nixer a Vitria en el si d'una famlia de msics. Sa mare Mara de Trinidad Bidaola, era violinista i son pare, Lorenzo Guridi, era pianista. Desprs de cursar els seus primers estudis en els Escolapis i en els Pares Jesutes de Saragossa, es va traslladar a Madrid, on va rebre classes de Valentn Arin.

Ms tard, a Bilbao va participar en les activitats de la societat anomenada: "El Cuartito". Va rebre classes de viol de Lope Alaa i d'harmonia de Jos Sinz Besabe. El dia 28 de gener de 1901 va oferir el seu primer concert pblic en la Societat Filharmnica de Bilbao. Als 18 anys va ingressar en la Schola Cantorum de Pars, estudiant orgue amb Abel Decaux, composici amb Auguste Srieyx i contrapunt i fuga amb Vincent d'Indy. Ac va conixer Jos Mara Usandizaga al que va estar unit amb una profunda amistat.

Va traslladar-se a Brusselles on estudi amb Joseph Jongen i a Colnia amb Otto Neitzel seguint les recomanacions de Resurreccin Mara de Azcue. Al juny de 1912 va ser nomenat director de la Societat Coral de Bilbao. En aquest mateix any va morir el seu amic Usandizaga.

L'any 1922 es va casar amb Julia Ispizua. El matrimoni va tenir sis fills: Mara Jess, Luis Fernando, Maria Isabel, Ignacio, Julia i Javier. L'any 1944 va comenar a treballar al Conservatori de Madrid, sent, anys ms tard, el seu director.

Va morir sobtadament el dia 7 d'abril de 1961, a l'edat de 74 anys, en el seu domicili del carrer de Sagasta de Madrid. 

 Estil musical .
Molt influt per Richard Wagner i els msics del romanticisme tard, troba en les arrels del folklore basc la seua inspiraci i les primeres notes que ms tard donaran cos i nima a les seues composicions. Guridi va conrear amb solidesa un enorme ventall de gneres. Des de msica de cambra (quartets de corda), composicions vocals i corals, orquestrals, peces religioses per a orgue, peres (Mirentxu i Amaya) i sarsueles (El caserio, La meiga, etc). Entre les seues obres destaquen: El caserio (1926), Diez melodias vascas (1940), As cantan los chicos (1909), Amaya (1920), Mirentxu (1910), Una aventura de Don Quijote (1916), La meiga (1929), Seis canciones castellanas (1939), Simfonia pirenaica (1945) i Homenaje a Walt Disney, para piano y orquesta (1956).

 Obres .
 Orquestra .
 1915 Leyenda vasca;
 1915 Una aventura de Don Quijote, poema simfnic, basat en l'episodi del bisca de Don Quixot;
 1927 En un barco fenicio, poema simfnic;
 1941 Diez melodias vascas;
 1946 Sinfonia Pirenaica;
 Andante Sostenuto - Allegro Molto Moderato - Poco Meno Mosso - Allegro Modera;
 Presto Non Troppo - Andante Sostenuto;
 Allegro Brioso;
 1956 Homenaje a Walt Disney, per a piano i orquestra;
 Plenilunio - Espatadantza;

 Opera i sarsuela .
 1910 Mirentxu, pera en dos actes sobre llibret en castell d'Alfredo Echave tradut a l'euskera per Jos Mara Arroita-Juregui. Hi ha versions posteriors amb modificaci del llibret a crrec de Guillermo Fernndez-Shaw i Federico Romero (1934) i Jess Mara de Arozamena en castell i euskera (1947 i 1967) ;
 1910-1920 Amaya pera en tres actes sobre llibret de Jos M. Arroita Jauregui en castell, tradut a l'euskera per Jos de Arre;
 1926 El caserio, sarsuela en tres actes sobre llibret de Guillermo Fernndez-Shaw i Federico Romero;
 1928 La meiga, sarsuela en tres actes sobre llibret de Guillermo Fernndez-Shaw i Federico Romero;
 1931 La cautiva, sarsuela sobre llibret d'Anselmo Cuadrado i Luis Fernndez de Sevilla;
 1934 Mandolinata, sarsuela sobre llibret d'Arturo Cuys de la Vega;
 1936 Mari-Eli, sarsuela sobre llibret de Carlos Anriches i Eloy Garay;
 1938 Nacimiento, s'ha perdut la partitura i el llibret;
 1939 La bengala, sainet madrileny sobre llibret de Jos Huecas i Luis Tejedor;
 1943 Djame soar, sainet lric sobre llibret de Jos Huecas i Luis Tejedor;
 1944 Peamariana, sarsuela sobre llibret de Guillermo Fernndez-Shaw i Federico Romero;
 1950 La condesa de la aguja y el dedal, sarsuela sobre llibret de Jos Mara Arozamena i Adolfo Torrado;
 1953 Un sombrero de paja de Italia, comdia lrica sobre llibret de Luis Fernando Igoa, traducci d'un llibret francs;

 Cor i veu .
 1915 Asi cantan los chicos, per a cor infantil i orquestra ;
 1932 Euskal folkloreko XXII abesti ;
 1943 Seis canciones castellanas;
 No quiero tus avellanas;
 Como quieres que adivine;
 All arriba, en aquella montaa;
 Sereno!
 Llmale con el panuelo;
 Maanita de San Juan ;
 Goiko mendiyan ;
 Aldapeko ;
 Ni ez naiz zomorrua ;
 Boga boga;
 Canta el gallo tempranero;
 Eusko irudiak koro eta orkestarako.
 Canciones vascas;
 Ala baita;
 Arantzazura;
 Zorabiatua naiz;
 Alabatua;
 Boga boga;
 Hator mutil;
 Anton Aizkorri;

 Msica de cambra .
 1934 Quartet de corda en sol major;
 1949 Quarteto de corda en la menor;

 Orgue .

 1906-1907 Fantasia para gran rgano;
 1951 Escuela espaola de rgano;
 Introduccin;
 Capriccio;
 Cantinela;
 Himno;
 Improvisacin;
 Cancin vasca ;
 Salida;
 Interludio;
 Plegaria;
 Preludio;
 Pastorela;
 Villancico;
 Glosa (Puer natus est);
 xtasis;
 Fuga;
 Adagio;
 Ave Maria;
 Ofertorio I;
 Ofertorio II;
 Toccata;
 Variacines sobre un tema vasco;
 Preludio;
 Fantasa;
 Interludio;
 Triptico del buen pastor ;
 El rebao;
 La oveja perdida;
 El buen pastor;
 Misa a San Gabriel;

 Piano .
 1905 Quatorze morceaux pour piano;
 8 Apuntes Para Piano;
 Amanecer;
 Cancion Vasca;
 Danza Rustica;
 Canto De Arriero;
 Romanza;
 Cortejo Funebre;
 Rumor De Agua;
 Marcha Humoristica;
 Cantos Populares Vascos;
 Danzas Viejas;
 Tamboreillo De Navidad;
 Murdago - Zortzico Del Dolor;
 La Carrasquilla;
 Lamento e imprecacion e Agar;
 Tres piezas breves;
 Vasconia ;
 Viejo Carillon;
 Leyenda;
 En el Chacoli - Tocata Festiva;

 Arxiu documental .
L'arxiu documental de partitures, documents i enregistraments sonors es troba molt repartit entre: la famlia Guridi, l'Eresbil (Arxiu de compositors bascos), SGAE. La Biblioteca Nacional, La Biblioteca del Real Conservatori Superior de Msica de Madrid, la Biblioteca Musical de l'Ajuntament de Madrid, la Fundaci Juan March, l'arxiu sonor de Rdio Nacional d'Espanya, la Fonoteca Nacional, Arxiu de la Uni Musical Espanyola, Arxiu de Msica del Seminari de Derio, la Filmoteca Espanyola.

 Bibliografia .
 Roger Alier. La Zarzuela. Ed. Robinbook, S.L. 2002. Barcelona. ISBN 84-95601-54-0 ;

 Enllaos externs .
 Tesi doctoral sobre l'pera Amaya per Alberto ngel Rquejo Ans, Universitat de Texas ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122811" title="Frare" nonfiltered="445" processed="443" dbindex="50471">

Un frare (paraula povinent del llat frater i significa germ) s, en l'Esglsia Catlica un membre de les Ordes Mendicants, nascudes al Segle XIII pregonant la renncia a les riqueses materials i l'acci apostlica i evangelitzadora.

El significat de "Germ" implica l'existencia de relacions de fraternitat entre els integrants de la comunitat. En aquestes ordes (Dominics, Franciscans de diverses braqnues, Agustins, Servites i Carmelites) s com utilitzar el terme "fra" com a ttol per referir-se a un membre de la comunitat.

Alguns frares.
 Fray Lus de Len;
 Fra Junper Serra;
 Fra Pere Marginet;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122814" title="Campionats Internacionals de Pilota" nonfiltered="446" processed="444" dbindex="50472">
Els Campionats Internacionals de Pilota sn competicions anuals en qu participen diversos pasos i regions amb esports de pilota derivats del Jeu de paume, organitzades per la Confederaci Internacional de Joc de Pilota. Les modalitats oficials sn Front internacional, Joc internacional i Llargues, per tamb es juga a les variants locals.

 Historial .

 2008 .


 2007 .


 2006 .


 2005 .


 2004 .


 2003 .


 2002 .


 2001 .


 2000 .


 1999 .


 1998 .


 1997 .


 1996 .


 1995 .


 1994 .


 1993 .


 Fets rellevants dels Campionats Internacionals de Pilota .
 Els pilotaris valencians representen Espanya, tot i que es presenten amb la senyera valenciana i vesteixen un xandall amb el nom de Selecci Valenciana .
 1994: La Federaci Belga de Pilota abandona la Confederaci Internacional i els seus pilotaris estan representats per un equip de la segona divisi d'aquell pas.
 1995: La Selecci Valenciana no hi participa per discrepncies amb la CIJB sobre la pilota proposada per Itlia.
 1996: La Federaci Belga amenaa amb sancions econmiques els pilotaris de la primera divisi que hi volien participar.
 2004: La Federaci Belga de Pilota torna a permetre la participaci de jugadors de la primera divisi.
 2005: L'Europeu a Blgica no es juga per a qu en gener del 2006 es jugaren els Mundials a Colmbia.
 2006: Els Mundials a Colmbia no es juguen, primer per motius de seguretat i desprs pel perill que suposa l'erupci del volc Galeras.

 Millors jugadors .
Diversos pilotaris han sigut guardonats com a Millor jugador pel seu paper rellevant en els Campionats Internacionals:

 1993: Sarasol I del Genovs;
 1998: Grau de Valncia;
 1998: Martines (Millor saque del mn);
 1999: Grau de Valncia;
 2002: Sarasol II del Genovs;
 2004: Silverio Deiby Mena, Colmbia;
 2007: Johan van der Meulen, Pasos Baixos;

 Vegeu tamb .
 Joc de pilota;
 Ballpelote;
 Joc de pilota a m fris;
 Longue paume;
 Pallone;
 Pilota valenciana;
 Selecci Valenciana de Pilota;

 Enllaos externs .
 Confederaci Internacional de joc de pilota;
 Federaci argentina;
 Federaci belga;
 Federaci holandesa;
 Federaci italiana;
 Federaci valenciana;

Edicions:
 Mundials de Pallapugno 2004;
 Campionat Europeu del 2007 a Blgica;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122821" title="L'or del Rin" nonfiltered="447" processed="445" dbindex="50473">

Das Rheingold (L'or del Rin) s la primera de les quatre peres que componen L'anell del nibelung de Richard Wagner. Es va estrenar al Hoftheater de Munic el 22 de setembre de 1869, amb August Kindermann en el paper de Wotan, Heinrich Vogl com Loge, i Wilhelm Fischer com Alberich.

 Histria .



 Sinopsi argumental .

Quadre I.
Das Rheingold s'inicia amb un preludi de 136 compassos sense modulaci basat en l'acord de Mi bemoll que representa els moviments constants i eterns del riu Rin. Richard Wagner va generar aquesta melodia mentre es trobava mig adormit. El poder de la msica s'eleva mentre el tel ascendeix. Les tres donzelles del Rin (Rhinemaidens): Woglinde, Wellgunde i Flosshilde, juguen entre si al fons del riu Rin. Alberich, un nan nibelung, apareix de les profunditats i intenta seduir les donzelles. Les tres dames es burlen de l'aspecte poc atractiu d'Alberich i dels seus intents de seduir-les, la qual cosa causa la ira del nan. Alberich nota la brillantor daurada que emana d'una roca prxima i pregunta a les donzelles quina s la causa. Les tres responen que s l'or del Rin (Rheingold), el qual va ser posat sota la seua cura per son pare. Desprs les dames expliquen que noms aquell que renuncie a l'amor podr crear un anell a partir de l'or del Rin. L'anell permetria al seu amo dominar el mn. Les tres donzelles creuen que el luxuris nan no s una amenaa per a l'or del Rin, per Alberich s'amona per les burles de les tres dames, declara que renuncia a l'amor i fuig amb l'or.

Quadre II.

Wotan, rei dels dus, dorm en el cim d'una muntanya junt amb Fricka, la seua esposa. Fricka desperta i aconsegueix a veure un magnfic castell a les seues esquenes. Desperta a Wotan, i aquest li fa saber que el seu nou llar ha estat construt. Els gegants van completar l'obra i a canvi Wotan els va oferir Freia, la deessa de l'amor. Fricka es troba consternada per la seua germana, per Wotan confia que no haur de complir la seua paraula.

Freia apareix horroritzada; la segueixen els gegants Fasolt i Fafner. Fasolt demanda que se li pague pel treball que va realitzar i declara que el poder de Wotan es deriva dels tractats que hi ha inscrit sobre la seua llana i entre aquests es troba el pacte que va fer amb els gegants. Donner, du del tro, i Froh, du de la primavera, apareixen per a poder defensar la seua germana per Wotan els det ja que no pot rompre la paraula donada als gegants.

Loge, du del foc, apareix just a temps i Wotan confia que la saviesa del semi-du l'ajudar a trobar una manera de no complir l'acord amb els gegants. Loge narra com Alberich ha robat l'or del Rin (Rheingold) i ha forjat un poders anell utilitzant el metall. Wotan, Fricka i els gegants immediatament comencen a pensar la manera d'apoderar-se de l'anell; Loge suggereix una manera de robar-li l'artefacte al nano. Fafner demana que l'anell sigui la forma de pagament pel castell de Wotan, en compte de Freia. Els gegants se'n van per es porten a Freia com a ostatge.

Les pomes daurades de Freia havien perms que els dus es mantingueren joves permanentment, per amb la seua absncia comencen a envellir i a deteriorar-se. L'nica manera de revertir aix s aconseguir l'anell per a poder rescatar Freia. Wotan i Loge descendeixen al mn terrestre a la recerca de l'anell.

Hi ha un intermedi orquestral que "narra" el descens de Loge i Wotan cap al Nibelheim. Un dels detalls caracterstics de l'intermedi s la disminuci del volum de l'orquestra per a que puguen escoltar-se divuit encluses que descriuen la tasca dels nibelungs que Alberich t esclavitzats.



Quadre III.
Al Nibelheim, Alberich ha esclavitzat la resta dels nans nibelungs. El nan ha obligat que el seu germ, Mime, li forge un casc mgic, el Tarnhelm. El Tarnhelm permet que Alberich es torne invisible i aix puga turmentar encara ms als seus sbdits.

Wotan i Loge arriben al seu dest final i es troben a Mime, qui els conta la histria de l'anell i es queixa de la misria en qu viuen els nibelungs sota el domini d'Alberich. Mentrestant, Alberich obliga que els seus esclaus emmagatzemen vastes quantitats d'or i quan acaben la seua tasca els despatxa per a poder atendre als dos visitants. Alberich anuncia els seus plans de dominar el mn i desprs Loge l'enganya perqu li mostre el poder del Tarnhelm, la qual cosa porta a Alberich a convertir-se en un drac i desprs en un gripau, moment que aprofiten els dos visitants per a capturar-lo.

Quadre IV.
En el cim de la muntanya, Wotan i Loge obliguen a Alberich a lliurar la seua fortuna a canvi de la seua llibertat. Els dus li deslliguen la m dreta, amb la qual utilitza l'anell per a convocar als seus esclaus perqu presenten l'or als dus. Una vegada lliurat l'or, Alberich demana que se li torne el Tarnhelm, per Loge diu que s part del rescat per la seua llibertat. Finalment, Wotan li demana l'anell, i tot i que Alberich es nega a entregar-lo, Wotan li l'arrabassa i el posa sobre el seu dit. Aquest acte enfurisma Alberich, qui llana una maledicci sobre l'anell: fins que no li siga tornat, aquell que no el possesca el desitjar i aquell que el possesca noms rebr penes i mort.


Fricka, Donner i Froh apareixen i sn rebuts per Wotan i Loge, que mostren l'or que s'utilitzar per a rescatar a Freia. Fasolt i Fafner tornen amb Freia. Des d'un inici, els dos insisteixen en demanar l'or suficient com per tapar completament Freia. Una vegada s'amuntona tot l'or, Wotan deu lliurar el Tarnhelm per a poder complir la demanda de Fasolt i Fafner. Finalment Fasolt mostra que hi ha un petit buit en el munt d'or, que noms es podr cobrir amb l'anell. Wotan es nega a lliurar l'anell, per tant els gegants anuncien que es portaran a Freia novament.

Sobtadament Erda, deessa de la terra i la dona ms svia del mn, s'apareix. Erda advertix a Wotan sobre la maledicci de l'anell i per tant li demana que l'abandone. Wotan, consternat, lliura l'anell i Freia s alliberada. Mentres els gegants es divideixen el tresor, s'inicia una disputa sobre qual dels dos rebr l'anell. Fafner assassina a Fasolt a colps i es retira amb tota la fortuna. Un Wotan horroritzat s'adona del terrible poder que t la maledicci d'Alberich.

Finalment els dus es preparen per a entrar al seu nou llar. Donner crea una tempesta elctrica i una vegada acabada Froh invoca un arc de Sant Mart que els dus utilitzen com a pont per a penetrar al seu castell. Wotan els guia cap al castell, al qual anomena Valhalla. Fricka pregunta a Wotan sobre el significat del nom i la resposta s que hi ser revelat en un futur.

Loge, qui sap que el fi dels dus s'acosta, no segueix als altres al Valhalla. En el riu Rin les donzelles del Rin (Rhinemaidens) lamenten la prdua del seu or. El tel cau.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Enllaos externs.
 Richard Wagner - Das Rheingold. Una galeria de postals i imatges inspirades per les obres de Wagner.
  peres de Wagner. Un portal molt complet, amb fotografies, gravacions i llibrets sobre les peres de Wagner.
  Llibret de l'pera;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122823" title="Status quaestionis" nonfiltered="448" processed="446" dbindex="50475">
"Status Quaestionis" s una locuci llatina que es refereix a les aportacions que altres autors han fet prviament, i que s'han de conixer per comprendre la qesti a ser tractada. Acostuma a ser el primer pas de qualsevol recerca, especialment les tesis del doctorat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122824" title="Fons" nonfiltered="449" processed="447" dbindex="50476">
Esborrany Arxivstica 



 Nom .	
Fons

 Noms paral lels	 .									
Fons d arxiu, fons documental

 Formes equivalents en altres idiomes .						
Castell: fondo, fondo de archivo
Francs: fonds, fonds d archives
Angls: fonds, record group, archive group

 Definici .											

Fons (del llat fundus) s un terme d arxivstica que designa el conjunt de documents generat o reunit per una persona, famlia o organisme en l exercici de les seves activitats i funcions. Es diu que el fons, a diferncia de la col lecci, s produt orgnicament  perqu s el resultat natural  de l acci i dels processos que duu a terme el seu productor, i no pas d una agrupaci artificial motivada per la voluntat d un col leccionista o d un documentalista d aplegar-la.

Procedncia i integritat 

La documentaci que integra un fons t (i noms pot tenir) el mateix origen, ats que hi ha un vincle directe entre el subjecte productor i la documentaci que ha generat aquest subjecte . Aquest enunciat, que implica que els arxius d una mateixa procedncia no s han de barrejar amb els d una altra procedncia, s anomena principi de provinena o de procedncia, i s un dels pilars terics de l arxivstica. Complementriament, se n deriva el principi de respecte al fons, que exigeix el respecte a la integritat, a l estructura interna i a l ordre originari del fons. Com a resultat natural de l existncia d un productor, els documents que integren un fons estan relacionats entre si, i aquestes relacions reflecteixen l organitzaci interna del productor . 

Subdivisions

Un fons pot reunir documentaci de qualsevol tipologia, suport, format i ubicaci, amb independncia de l edat i la fase del cicle de vida en qu es troben els documents (activa, semiactiva, histrica) i del valor que se ls atribueixi. Des del punt de vista de l organitzaci i representaci d un centre d arxiu, el fons s el nivell ms alt d agrupaci dels documents. Aix, es pot dividir en subfons, grup de sries, srie, unitat documental composta i unitat documental simple . Les unitats bsiques que el componen sn les sries. s en aquest sentit que tamb es concep el fons com un conjunt de sries de la mateixa procedncia . Tanmateix, la noci de subfons resulta operativa, especialment en el context de les grans institucions, per designar una part del fons que es correspon amb una unitat administrativa de l organisme productor i que gaudeix d un cert grau d autonomia. Aix mateix, s til per englobar conjunts de documents d un productor que s han incorporat a un altre fons per motius successoris .

El nivell superior de la descripci

A l hora de descriure la documentaci, i per tal de preservar els lligams orgnics i jerrquics entre els documents, el principi de provinena imposa la necessitat de descriure des del nivell ms general (de fons) al ms especfic (d unitat documental simple), la qual cosa implica que sempre caldr comenar pel nivell del fons, que constituir la referncia per a tots els altres. L instrument de descripci que informa de la documentaci de tot un fons s la guia.

Fons obert/fons tancat

Amb independncia de si s complet o incomplet, i tant si els documents que reuneix encara sn a disposici del productor com si ja s han transferit a un centre d arxiu, un fons sempre constitueix una unitat. D aquesta manera, es distingeix entre un fons tancat, ents com aquell al qual ja no s incorporaran ms documents, habitualment a conseqncia de la desaparici del productor, i un fons obert, que en continuar rebent documentaci .

Quadre de fons

Els diferents fons d un centre d arxiu es poden agrupar per tipus (de l administraci autonmica, de l administraci reial i senyorial, notarials, d institucions, patrimonials, etc.) a partir de diversos criteris, que poden tenir un cert grau d arbitrarietat. Aquesta classificaci, que respon al nom de quadre de fons, no t res a veure amb l estructura interna de cada fons i no ha de respectar els principis bsics de l arxivstica, perqu entre els fons d un mateix grup no hi ha els vincles naturals que existeixen a l interior de cada fons . 

Identificaci dels fons

Alguns autors  han fet notar les limitacions del principi de provinena i la seva manca d adequaci a la realitat. Tanmateix, la principal problemtica relacionada amb el concepte de fons deriva de la dificultat prctica d identificar-ne el productor i establir-ne els lmits. Aquesta dificultat s especialment evident en el cas de grans administracions (on un criteri maximalista no resultaria operatiu i un de minimalista esborraria les relacions entre els diferents rgans) o de fons afectats per relacions de successi. I qualsevol criteri que s apliqui sempre comportar un grau d arbitrarietat . Una tendncia identifica el fons amb l organisme productor. Michel Duchein  va fixar els requisits que ha de complir un organisme per ser productor de fons, i que bsicament exigeixen que tingui un nom i una existncia jurdica prpies, resultat d una norma legal precisa i datada; competncies precises i estables, tamb fixades en un text legal; ocupar una posici a la jerarquia administrativa ben definida; tenir un cap responsable amb capacitat de decisi; tenir una organitzaci interna coneguda i fixada en un organigrama i tenir un sistema propi de gesti documental. Una altra tendncia parteix de les funcions de l organisme productor, i estableix com a requisits que hi hagi estabilitat i continutat en el compliment de la funci, aix com no formar part d una xarxa de relacions funcionals ms gran. Finalment, una tercera tendncia combina ambds aspectes.   

L experincia catalana

Per poder determinar a partir de quin nivell un rgan s generador de fons, ngels Bernal i Anna Duran han fixat un conjunt de criteris, que han estat aplicats a l Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) , i que bsicament pretenen avaluar el grau d autonomia del productor. Aix, consideren que constituir un ens generador de fons qualsevol d aquells que tingui estructura orgnica completa i independent, o personalitat jurdica o NIF, o que sigui un rgan local d un organisme central, o un organisme autnom, o una empresa pblica o un consorci. Tamb pot ser productor de fons un ens que reuneixi totes les condicions segents: establiment per una disposici jurdica especfica, competncies estables i ben definides en un text legal, posici a la jerarquia administrativa definida, un cap o responsable amb capacitat de decisi i un organigrama conegut. Complementriament, poden ajudar a decidir sobre el grau d autonomia factors com la disponibilitat de patrimoni immobiliari, de pressupost, de registre central, d arxiu central, de reglament de procediment o d un sistema de gesti dels documents.

D altres denominacions

Sovint, els conceptes d arxiu i de fons s utilitzen com a sinnims, i en alguns reculls terminolgics  apareixen com a formes equivalents per designar un conjunt de documents d una nica provinena. La prctica arxivstica nord-americana, que reserva el concepte record per als documents administratius, acostuma a fer servir tamb el terme record group , ents com un conjunt orgnic de documents establert d acord amb el principi de provinena, i que tamb t en compte aspectes organitzatius com la histria, el volum i la complexitat de la documentaci que generen les institucions contempornies . D aquesta manera, integra la necessitat d assolir una unitat que tingui unes dimensions adients per al seu tractament arxivstic.

 Bibliografia	 .										

BERNAL, ngels; Duran, Anna. (2001).  La identificaci de fons de l Administraci a l Arxiu Nacional de Catalunya . A: Lligall (Barcelona), nm. 18, pgs. 165-216.

COOK, Terry. (1992).  The concept of the Archival Fonds: Theory, Description, and Provenance in de Post-Custorial Era . A: The archival fonds: from Theory to Practice=Le fonds d archives: de la thorie  la practique. Bureau of
Canadian Archivists, pgs. 31-85.

DUCHEIN, Michel. (1977).  Le respect des fonds en archivistique: Principes thoriques et problemes practiques . A: Gazette des archives (Pars), nm. 97, pgs. 71-96.

DUPL DEL MORAL, Ana. (1992).  Metodologa para la identificacin y valoracin de fondos documentales de las administraciones pblicas. Concepcin y experiencias del Centro Regional de Archivos de la Comunidad de Madrid . A: Primeras Jornadas sobre metodologa para la identificacin y valoracin de fondos documentales de las administraciones pblicas. (Madrid), Direccin de los Archivos Estatales, pgs. 415-433.

 El quadre de fons dels arxius  (maig i setembre 1994). A: Arxius. Butllet del Servei d Arxius (Barcelona), nm. 2 i 3, pgs. 1-4 i 1-3.

Gua de los archivos estatales espaoles: gua del investigador. (1984, 2a ed.) Madrid: Ministerio de Cultura, Inspeccin Tcnica de Archivos.

HEREDIA HERRERA, Antonia. (1987). Archivstica general: Teora y prctica. Sevilla: Diputacin Provincial.

ISAD(G). Norma internacional general de descripci arxivstica. (2001, 2a ed.).  Barcelona: Associaci d Arxivers de Catalunya i Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya.

LAMBERT, James; THERRIEN, Jean Pierre. (1992).  Le principe du respect des fonds: une synthse des opinions et des pratiques qubecoises . A: The archival fonds: from Theory to Practice=Le fonds d archives: de la thorie  la practique. Bureau of Canadian Archivists, pgs. 87-193.

LODOLINI, Elio. (1985). Archivistica. Principi e problemi. Mil: Franco Angeli.

LPEZ GMEZ, Pedro (coord.). (1994). Organizacin de fondos de los archivos histricos provinciales. Madrid: ANABAD.

MATAS, Josep. (1999)  La identificaci d un fons. Tot escoltant Marco Polo i Khublai Khan darrere una cortina estant . A: Lligall (Barcelona), nm. 15, pgs. 11-45.

ROBERGE, Michel. (1985). La classification universelle des documents administratifs. Quebec: Documentor.

SNECAL, Sylvain. (1991).  Une rflexion sur le concept de fonds d archives . A: Archives (Qubec), nm. 22-3, pgs. 41-52.

WALNE, Peter (Ed.) (1988). Dictionary of Archival Terminology. Paris: K. G. Saur (ICA Handbooks Series, 7).

 Veure tamb	 .									
Arxivstica i gesti documental 
Arxius 
Document d arxiu 
Srie 
Principi de provinena 
 

 
 
 
 
 
 
 

 Enllaos externs .										

Arxius de la ciutat de Victria 

Arxius Nacionals dels Estats Units (NARA)

Catleg de l Arxiu Episcopal de Vic 

Catleg general dels instruments de descripci de l'Arxiu Municipal de Barcelona 

Cens-guia d'arxius d'Espanya i Iberoamrica 

Consell Internacional d Arxius (ICA) 

Consulta dels fons de l Arxiu Nacional de Catalunya. 

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Arxius i Gesti Documental.

Descripci dels fons de l Arxiu Nacional de Catalunya. 

Fons documentals de l'Arxiu de la Corona d'Arag (ACA) 

Glossari de terminologia arxivstica de la Societat d Arxivers Americans 

NODAC. 

Portal d Arxius de la UNESCO 

Portal d Arxius Espanyols. 

Universitat de Queen s 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122826" title="Juan Soldevila y Romero" nonfiltered="450" processed="448" dbindex="50477">

Juan Soldevila y Romero, eclesistic i poltic, nascut a Fuentelapea (Zamora) el 1843 i mort el 1923 a Saragossa. 

Sacerdot, promogut a canonge de Valladolid, bisbe de Tarazona, administrador apostlic de Tudela i arquebisbe de Saragossa, on reb la porpra cardenalcia. 

Designat senador defens els regadius, per la qual cosa fou molt popular entre els aragonesos. Se signific en les seves posicions poltiques pel seu conservadorisme.

Fou assassinat en un atemptat atribut al grup anarquista Los Solidarios, del qual formava part Buenaventura Durruti, en el marc de les lluites socials de l'poca.

 L'atemptat .
Desprs de l'assassinat del sindicalista Salvador Segu pels pistolers del Sindicat Lliure a Barcelona, el grup Los Solidarios decideix assassinar tamb diverses personalitats entre les quals es trobava Soldevila. El dia 4 de juny de 1923, quan el cotxe del cardenal entrava a l'escola asil situada a El Terminillo, dos individus, identificats desprs com a Francisco Ascaso i Rafael Torres Escartn, dispararen contra l'eclesistic, que mor a l'acte. Detinguts poc desprs, l'audincia de Saragossa condemn Rafael Torres Escartn a cadena perptua i Francisco Ascaso en rebellia, perqu havia fugit de la pres dies abans.

La seva mort provoc un gran impacte a l'opini pblica i preced en tres mesos el pronunciament i la Dictadura de Miguel Primo de Rivera.

 Enllaos externs .
Gran Enciclopedia Aragonesa;
Episcopologi de la dicesi de Tarazona;
About Durruti Peter E. Newell;
Arzobispo Soldevila;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122828" title="Baltasar Saldoni i Remendo" nonfiltered="451" processed="449" dbindex="50478">
Baltasar Saldoni (Barcelona, 4 de gener de 1807 -  Madrid, 3 de desembre de 1889) va ser un compositor i musicleg catal.

 Esbs biogrfic .
Va ser escol a Montserrat. A partir de l'any 1822 va estudiar a Barcelona de la m de Mateu Ferrer i Oller i Francesc Queralt. Tamb a Barcelona va ocupar el crrec d'organista de l'esglsia de Santa Maria del Mar, mentre intentava obrir-se pas en el panorama operstic, sense massa xit.

L'any 1829 va traslladar-se a Madrid i es va relacionar amb Ramon Carnicer. L'any segent va obtenir la plaa de professor de solfeig en el conservatori de Maria Cristina, recentment creat. 

A Madrid va intentar l'xit amb l'pera italiana, component algunes de les darreres peres creades a Europa sobre llibrets de Metastasio. Va contribuir tamb al renaixement de la sarsuela amb la composici d'alguns ttols.

A poc a poc va anar abandonant la composici per a dedicar-se a la direcci d'orquestra i als estudis histrico-musicals. s autor del Diccionario biogrfico-bibliogrfico de efemrides de msicos espaoles (1868-1881), que s'ha considerat com l'obra precursora de la moderna musicologia espanyola.

 Obres .
 1826 El triunfo del amor, pera, Barcelona - llibret: Jos Alegret;
 1832 Los enredos de un curioso, pera, Conservatori Maria Cristina de Madrid, en collaboraci amb Ramon Carnicer i Pedro Albniz - llibret: Flix Enciso Castrilln;
 1833 Saladino e Clotilde, pera, Madrid;
 1838 Ipermestra, pera, Madrid, 20 de gener de 1838 - llibret: Pietro Metastasio;
 1840 Cleonice, regina di Siria, pera, Madrid, 24 de gener de 1840 - llibret: Pietro Metastasio;
 1844 Boabdil, ultimo rey de Granada, pera - llibret: Miguel Gonzlez Aurioles;
 1853 El rey y la costurera, sarsuela;
 1855 Guzmn el Bueno;
 1857 La corte de Monaco, sarsuela, Madrid, 16 de febrer de 1857 - llibret: Ramn de Navarrete;
 1864 Los maridos en las mscaras, Barcelona, 26 d'agost de 1864;

Bibliografia.
 Emilio Cotarelo y Mori. Historia de la Zarzuela. Instituto Complutense de Ciencias Musicales. Madrid, 2003. Madrid, 2000. ;
 Roger Alier. La Zarzuela. Ed. Robinbook, S.L. 2002. Barcelona. ISBN 84-95601-54-0 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122829" title="James Batcheller Sumner" nonfiltered="452" processed="450" dbindex="50479">

James Batcheller Sumner ( Canton, EUA 1887 - Buffalo 1955 ) fou un qumic, bioqumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1946.

Biografia.
Va nixer el 9 de novembre de 1887 a la ciutat de Canton, situada a l'estat nord-americ de Massachusetts. Va estudiar qumica a la Universitat de Harvard, on es llicenci el 1910. El 1912 inici els seus estudis de bioqumica a Harvard, on es llicenci el 1914. Entre 1914 i 1929 fou professor de bioqumica a Harvard, i entre 1929 i 1955 fou catedrtic a la Universitat de Cornell.

Sumner mor de cncer el 12 d'agost de 1955 a la seva residncia de Buffalo, situada a l'estat de Nova York.

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca en l'allament dels enzims en la seva forma pura, un fet que mai havia estat aconseguit, i que realitz durant les seves estades a Brusselles (1921 i 1922), Estocolm (1929) i Uppsala (1937-1938), en aquesta ltima ciutat sueca al costat del Premi Nobel Theodor Svedberg. Desprs de trobar-se amb molts fracassos, l'any 1926 aconsegu allar i cristallitzar els enzims grcies a la ureasa.

El 1946 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Qumica pel descobriment de la cristallitzaci d'enzims. L'altre meitat del premi fou compartida pels qumics nord-americans John Howard Northrop i Wendell Meredith Stanley.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1946;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122833" title="Lliga Sud" nonfiltered="453" processed="451" dbindex="50480">


La Lliga Sud s una organitzaci poltica del sud d'Itlia, formada el 14 de setembre de 1997 a Melfi, Basilicata, amb seccions als Abruos, Molise, Campnia, Pulla, Basilicata, Calbria, Siclia i Sardenya, amb l'objectiu de formar una repblica separada al sud d'Itlia que portar el nom de Repblica Federal d'Ausnia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122834" title="Repblica Federal d'Ausnia" nonfiltered="454" processed="452" dbindex="50481">


Repblica Federal d'Ausnia s el nom proposat per la Lliga Sud per la futura repblica a constituir a la part sud d'Itlia. s l'equivalent al sud, de la Padnia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122835" title="John Howard Northrop" nonfiltered="455" processed="453" dbindex="50482">

John Howard Northrop ( Yonkers, EUA 1891 - Wickenberg 1987 ) fou un qumic, bioqumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1946.

Biografia.
Va nixer el 5 de juliol de 1891 a la ciutat de Yonkers, situada a l'estat nord-americ de Nova York. Va estudiar qumica a la Universitat de Columbia, on es doctor l'any 1915. El 1916 es va incorporar a l'Institut Rockefeller d'Investigaci Mdica i el 1949 fou nomenat professor de la Universitat de Califrnia, crrec que ocup fins el 1961. 

Va morir el 27 de maig de 1987 a la ciutat de Wickenberg, situada a l'estat d'Arizona.

Recerca cientfica.
Durant la Primera Guerra Mundial fou l'encarregat de conduir la investigaci per al servei de la guerra qumica de l'exrcit americ sobre la producci d'acetona i etanol amb la fermentaci. Posteriorment va emprendre investigacions sobre les propietats qumiques i activitats dels enzims i el 1929 va aconseguir obtenir pepsina en forma pura i cristallitzada, determinant aix mateix les seves propietats proteiques. En collaboraci amb Moses Kunitz va cristallitzar la tripsina i la quimotripsina, i en la seva recerca de les substncies generadores, s a dir, dels precursors inactius dels enzims, va allar el pepsinogen i el tripsinogen. 

L'any 1938 va allar i cristallitzar el primer bacterifag, un virus parsit petit que ataca bacteris, i va determinar que era una nucleoprotena. El 1946 va assenyalar al proteinogen com la substncia mare de totes les protenes presents a les carns, enzims, virus i anticossos. Per les seves investigacions sobre els enzims va compartir amb Wendell Meredith Stanley la meitat del Premi Nobel de Qumica el mateix any, recaient l'altre meitat del premi al qumic James Batcheller Sumner.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1946;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122839" title="Copa Centro-Oeste" nonfiltered="456" processed="454" dbindex="50483">
La Copa Centro-Oeste va ser una competici futbolstica brasilera disputada per equips de les region centre i oest del Brasil. La competici s'inici el 1999, tot i que tingu predecessores amb noms semblants als anys 60 i 80. Els equips de Minas Gerais, tot i pertnyer a la regi central, noms hi participaren la primera edici el 1999, ja que els segents anys participaren a la Copa Sul-Minas, ms competitiva. el campi es classificava per la Copa Conmebol. Entre el 2000 i el 2002, el campionat proporcion participants per la Copa dos Campees.

 Campions .
Copa Brasil Central 
1967:  Goinia Esporte Clube;

Torneio Centro-Oeste 
1981:  Sociedade Esportiva do Gama;
1984:  Clube de Regatas Guar;

Copa Centro-Oeste 
1999:  Cruzeiro Esporte Clube;
2000:  Gois Esporte Clube;
2001:  Gois Esporte Clube;
2002:  Gois Esporte Clube;

 Ttols per estat .
des de 1999
 Gois 3 cops;
 Minas Gerais 1 cop;

 Enllaos externs .
RSSSF;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122841" title="Copa Sul-Minas" nonfiltered="457" processed="455" dbindex="50484">
La Copa Sul-Minas va ser una competici futbolstica brasilera disputada per equips de la regi sud del Brasil i de l'estat de Minas Gerais.

Durant els anys 60 es disputaren dues competicions similars anomenades Campeonato Sul-Brasileiro (1962) i Torneio Centro-Sul (1968). El 1999 s'inici aquesta nova competici amb el nom de Copa Sul, ja que encara no hi participaren els equips mineiros. Entre el 2000 i el 2002, el campionat proporcion participants per la Copa dos Campees.

 Campions .
Campeonato Sul-Brasileiro
1962:  Grmio Foot-Ball Porto Alegrense;
Torneio Centro-Sul
1968:  Grmio de Esportes Maring ;
Copa Sul
1999:  Grmio Foot-Ball Porto Alegrense;
Copa Sul-Minas
2000:  Amrica Futebol Clube;
2001:  Cruzeiro Esporte Clube;
2002:  Cruzeiro Esporte Clube;

 Ttols per estat .
des de 1999
 Minas Gerais 3 cops;
 Rio Grande do Sul 1 cop;

 Enllaos externs .
Copa Sul a RSSSF;
Copa Sul-Minas a RSSSF;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122842" title="Copa Norte" nonfiltered="458" processed="456" dbindex="50485">
La Copa Norte va ser una competici futbolstica brasilera disputada per equips de la regi nord del Brasil. Entre 1997 i 1999, el campi es classificava per la Copa Conmebol. Entre el 2000 i el 2002, el campionat proporcion participants per la Copa dos Campees.

 Campions .
1997:  Rio Branco Football Club;
1998:  Sampaio Corra Futebol Clube;
1999:  So Raimundo Esporte Clube;
2000:  So Raimundo Esporte Clube;
2001:  So Raimundo Esporte Clube;
2002:  Paysandu Sport Club;

 Ttols per estat .
 Amazonas 3 cops;
 Acre 1 cop;
 Maranho 1 cop;
 Par 1 cop;

 Enllaos externs .
RSSSF;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122843" title="Wendell Meredith Stanley" nonfiltered="459" processed="457" dbindex="50486">


Wendell Meredith Stanley ( Ridgeville, EUA 1904 - Salamanca, Espanya 1971 ) fou un qumic, bioqumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1946.

Biografia.
Va nixer el 16 d'agost de 1904 a la ciutat de Ridgeville, situada a l'estat nord-americ d'Indiana. Va estudiar qumica a la Universitat d'Earlham, per posteriorment ampliar els seus coneixements a la Universitat d'Illinois, on es doctor el 1929. El 1931 va ingressar a l'Institut Rockefeller d'Investigacions Mdiques, on conegu John Howard Northrop, i on fou nomenat membre del departament de patologia animal i vegetal, crrec que ocup fins el 1948 per esdevenir professor de bioqumica a la Universitat de Berkeley.

Stanley mor el 15 de juny de 1971 a la ciutat espanyola de Salamanca.

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca al voltant dels virus causants de certes malalties de les plantes. Va assolir cristallitzar el virus del mosaic del tabac i va obrir noves perspectives a l'estudi de les malalties humanes originades pels virus. 

Durant la Segona Guerra Mundial va realitzar investigacions sobre una nova vacuna contra la grip, que va demostrar ser molt efectiva. El 1946 compart la meitat del Premi Nobel de Qumica amb John Howard Northrop per les seves investigacions sobre els enzims, recaient l'altre meitat del premi al qumic James Batcheller Sumner.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1946;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122844" title="Copa Nordeste" nonfiltered="460" processed="458" dbindex="50487">
La Copa Nordeste (en portugus: Campeonato do Nordeste) va ser una competici futbolstica brasilera disputada per equips de la regi nord-est del Brasil. Entre 1997 i 1999, el campi es classificava per la Copa Conmebol. Entre el 2000 i el 2002, el campionat proporcion participants per la Copa dos Campees.

 Campions .
1994:  Sport Club do Recife;
1995: no es disput;
1996: no es disput;
1997:  Esporte Clube Vitria;
1998:  Amrica Futebol Clube de Natal;
1999:  Esporte Clube Vitria;
2000:  Sport Club do Recife;
2001:  Esporte Clube Bahia;
2002:  Esporte Clube Bahia;
2003:  Esporte Clube Vitria;

 Ttols per estat .
 Bahia 5 cops;
 Pernambuco 2 cops;
 Rio Grande do Norte 1 cop;

 Enllaos externs .
RSSSF;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122846" title="Torneig Norte-Nordeste" nonfiltered="461" processed="459" dbindex="50488">
El Torneig Norte-Nordeste va ser una competici futbolstica brasilera disputada per clubs del nord i nord-est del pas. La competici es disput diversos anys de forma no continuada.

 Campions .
1946:  Fortaleza Esporte Clube;
1948:  Esporte Clube Bahia;
1952:  Clube Nutico Capibaribe;
1968:  Sport Club do Recife;
1969:  Cear Sporting Club;
1970:  Fortaleza Esporte Clube;
1973:  Amrica Futebol Clube de Natal;
1976:  Esporte Clube Vitria;

 Articles relacionats .
 Copa Nordeste;
 Copa Norte;

 Enllaos externs .
RSSSF;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122847" title="Copa brasilera de futbol" nonfiltered="462" processed="460" dbindex="50489">
La Copa de Brasil s una competici futbolstica brasilera disputada en format d'eliminatries per un total de 64 equips. Entre 2001 i 2006, degut al gran nombre de partits del calendari futbolstic brasiler, els clubs que participen a la Copa Libertadores no prenen part en aquesta competici. El campi d'aquesta competici obt una plaa per a la Copa Libertadores.

 Historial .



 Ttols per estat .
  Rio Grande do Sul 6 ttols;
  Estat de So Paulo 5 ttols;
  Minas Gerais 4 ttols;
  Estat de Rio de Janeiro 3 ttols;
  Santa Catarina 1 ttol;
  Pernambuco 1 ttol;

 Enllaos externs .
Confederao Brasileira de Futebol;
RSSSF Brasil;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122849" title="Robert Robinson" nonfiltered="463" processed="461" dbindex="50490">

Sir Robert Robinson OM PRS ( Chesterfield, Anglaterra 1886 - Great Missenden 1975 ) fou un qumic i professor universitari angls guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1947.

Biografia.
Va nixer el 13 de setembre de 1886 a la ciutat anglesa de Chesterfield, situada al comtat de Derbyshire. Va estudiar qumica a la Universitat de Manchester, i posteriorment fou professor de qumica en diverses universitats, entre elles a la Universitat d'Oxford entre 1930 i 1954. 

El 1931 fou nomenat Cavaller pel rei Jordi V i entre 1945 i 1950 fou president de la Royal Society de Londres. Robinson mor el 8 de febrer de 1975 a la seva residncia de Great Missenden, situada al comtat de Buckinghamshire. 

Recerca cientfica.
Va iniciar la seva recerca al voltant dels compostos orgnics, especialment en el camp de la biogentica, i va sintetitzar els pigments vermell, blau i violeta de les flors, que va utilitzar per a la investigaci gentica de la coloraci d'aquestes. Codescubridor de la sntesi de les hormones sexuals hexestrol i estilbestrol, va contribuir a sintetitzar la penicillina durant la Segona Guerra Mundial i va fer un important descobriment sobre els derivats de la pirimidina i les seves relacions amb la vitamina B. 

El 1947 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica per les seves investigacions sobre productes vegetals, especialment els alcaloides.

Posteriorment va ajudar a aclarir l'estructura molecular de compostos com l'estricnina, la nicotina i la morfina i va contribuir al desenvolupament de drogues que ajudessin a combatre la malria. Aix mateix aconsegu la sntesi de l'alcaloide anomenat tropinona. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1947;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122852" title="Anquilosaure" nonfiltered="464" processed="462" dbindex="50491">

L'anquilosaure (Ankylosaurus, "llangardaix fos" en grec) s un gnere de dinosaure anquilosurid que cont una nica espcie, A. magniventris. Els fssils d'anquilosaure s'han trobat a formacions geolgiques  de l'est d'Amrica del Nord que daten de finals del perode Cretaci.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122857" title="Arne Tiselius" nonfiltered="465" processed="463" dbindex="50492">

Arne Wilhelm Kaurin Tiselius ( Estocolm, Sucia 1902 - Uppsala 1971 ) fou un bioqumic suec guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1948.

Biografia.
Va nixer el 10 d'agost de 1902 a la ciutat d'Estocolm. Desprs de la mort del seu pare es va traslladar al costat de la seva famlia a Gteborg on va ingressar a l'escola, i desprs de la seva graduaci al "Realgymnasium" l'any 1921 va estudiar qumica a la Universitat d'Uppsala. Posteriorment va esdevenir assistent d'investigaci al laboratori de Theodor Svedberg l'any 1925 i va doctorar-se el 1930 sobre el mtode de la fase mbil en el seu estudi de electrofresi aplicada a protenes per al que va utilitzar un aparell conegut com a tub de Tiselius. A partir d'aquell any inici la seva tasca docent a la Universitat d'Uppsala, d'on fou nomenat catedrtic de qumica el 1938 i director de l'Institut de Bioqumica l'any 1946

Tiselius mor el 29 d'octubre de 1971 a la ciutat d'Uppsala.

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca al voltant dels procesos de difusi i adsorci, que continu durant la visita d'un any al laboratori de Hugh Stott Taylor a la Universiat de Princeton amb l'ajuda d'una beca de la fundaci Rockefeller, on aconseguir desenvolupar el plasma sanguini sinttic. Al seu retorn a Uppsala va reprendre el seu inters en les protenes, i s'interes en l's de mtodes fsics als problemes bioqumics, la qual cosa el va conduir a desenvolupar un mtode millorat d'anlisi electrofortic que va anar millorant els anys posteriors. 

L'any 1948 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pels seus treballs sobre la naturalesa del plasma sanguini.

Tiselius va prendre part activa en la reorganitzaci de la investigaci cientfica a Sucia en els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, i va ser president de la Uni Internacional de Qumica Pura i Aplicada entre 1951 i 1955 i vicepresident de la Fundaci Nobel l'any 1947 i posteriorment president d'aquesta l'any 1960. 

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Tiselius sobre la superfcie de la Lluna.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1948;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122859" title="Mrius Carol i Paella" nonfiltered="466" processed="464" dbindex="50493">
Mrius Carol Paella (Barcelona, 1953) s un periodista i escriptor catal. s titulat en Filosofia i Lletres i Periodisme.

Ha format part de les redaccions de El Noticiero Universal, El Correo Cataln, El Peridico, El Pas i La Vanguardia. Actualment s el director de comunicaci del Grup God i columnista habitual de La Vanguardia. Collabora en alguns programes de rdio a Catalunya Rdio, RAC 1 i Onda Cero, i en programes de televisi com El Club de TV3 o Ruedo Ibrico d'Antena 3. Tamb ha presentat alguns programes de divulgaci histrica a TV3, com "Classificaci ACR" o "Nexes". s un especialista en temes relacionats amb la Casa reial espanyola.

Ha publicat nombrosos llibres com Contra Periodistas, Tipos de inters o Catalans o "polacos". Ha escrit algunes monografies sobre Salvador Dal com Dal, el final oculto de un exhibicionista o L'enigma Dal. Com a novellista, destaca Les seduccions de Jlia, que va guanyar el premi Ramon Llull el 2002.

Obres.
Novella.
La conjura contra el gurmet;
2002 Les seduccions de Jlia;
2003 El segrest del rei;
2006 Una vetllada a l'Excelsior;

Prosa no de ficci.
Contra periodistas;
Tipos de inters;
1999 A la sombra del Rey;
2000 Las ancdotas de don Juan Carlos;
2004 Condicin de prncipe;
El Bara, una passi sense fronteres;
Barcelona, de bat a bat;
Catalans o "polacos";
Barcelona, ciutat de sensacions;
Dal, el final oculto de un exhibicionista;
L'enigma Dal;

Premis.
2002 Ramon Llull de novella per Les seduccions de Jlia;
2004 As Fue per L'enigma Dal;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122860" title="Utahraptor" nonfiltered="467" processed="465" dbindex="50494">

Utahraptor (significa "urpa de Utah") s el gnere ms gran conegut de la famlia de dinosaures terpodes Dromaeosauridae, i data del Cretaci inferior (fa uns 126 milions d'anys).

Cladograma.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122865" title="Pres Model" nonfiltered="468" processed="466" dbindex="50495">


El Centre Penitenciari d'Homes de Barcelona (conegut popularment com pres Model) s una pres situada a la ciutat de Barcelona, entre els carrers del Rossell, Provena, Nicaragua i Entena i ocupant l'extensi de dues illes de cases de l'Eixample. Va ser inaugurada durant la segona Repblica, rebent el nom de Model perqu havia de servir de model per a la reforma del sistema penitenciari. 

Durant el franquisme va patir una fuga massiva en qu un grup de presos va excavar un tnel fins al clavegueram.
Actualment es troba massificada i amb intenci, segons les autoritats competents, de ser desmantellada a l'espera de disposar d'una xarxa de centres penitenciaris que permetin acomodar la poblaci reclusa.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122866" title="La fal d'or" nonfiltered="469" processed="467" dbindex="50496">

La fal d'or (La serpe d or, originalment en francs) s el segon album de la srie d'Astrix. En aquest s'inicien les andances pel mn d'aquest personatge. s el primer episodi que transcorre fora de l'entorn del poble de l'Aquitnia. 

s el primer episodi on l'Oblix actua com a clar co-protagonista de la srie, car en l'lbum anterior noms era un personatge ms aviat de caire secundari (i el co-protagonista d'aleshores era en Panormix). Des d'aquest lbum, i encara en l'actualitat, Oblix s el co-protagonista permanent, mentre que Panormix esdevindr un co-protagonista ocasional de bastants lbums. (Altres co-protagonistes ocasionals memorables sn, per exemple, el cap del poble Abraracrcix i el bard Asseguranatrix.).

El seu viatge a Lutcia s una alegoria del provinci que triomfa a la capital, tot i que histricament Lutcia no devia tenir la importancia que t ara Pars com a tal.

En aquest episodi es presenten personatges com Amrix (cos d'Oblix, i fabricant casol de fal), Avornfix (amo d'un establiment de begudes, i un dels dirigents de la banda de traficants de fal de la histria, sempre vestit amb joies i vestits cars), el taverner avern (de nom desconegut, propietari d'una taberna, que esdev testimoni inoport de les maquinacions dels traficants de fal), el Lentix (sicari com i corrent, membre dels traficants) i el Gran Cap dels traficants de fal (que es descobriria al final de la histria). El governador rom, Gracus Astutus, pren les faccions de l'actor britnic Charles Laughton.

Tots aquests personatges no aparegueren gens en histries posteriors, a excepci de l'Amrix, que en una ocasi feu una visita al poblat de l'Astrix i sn amics.

Com a curiositat, a la pgina 36 del llibre, el format de les vinyetes canvia, passant al format "strip". Segons explica Uderzo al llibre "Le livre d'Astrix le gaulois", em vaig equivocar amb la mida dels fulls i vaig continuar en un altre format fins al final de la histria." Donada la sobrecrrega de feina que tenien llavors, no es va modificar.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122867" title="Astrix i els gots" nonfiltered="470" processed="468" dbindex="50497">
Astrix i els gots s el tercer lbum, en ordre d'edici, de la srie d'Astrix. 


En aquesta obra Astrix, Oblix i Panormix abandonen per primera vegada el territori 'francs', viatjant fora de les fronteres de l'Imperi Rom i internant-se en el pas dels gots, el que s ara Alemanya. 
En aquest cmic l'esfor es dirigeix cap a la creaci d'un perfil germnic a partir dels postulats creats en els darrers cmics. Tant els vestits, els noms prpis, com la prpia fesomia dels personatges resulten diferents. Aqu es comena a perfilar l'estil que aniran prenent les posteriors historietes. Partint dels estereotips actuals sobre les diferents nacions visitades per Astrix s'aniran creant els personatges i els pobles visitats.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122871" title="Puntuaci" nonfiltered="471" processed="469" dbindex="50498">

La puntuaci s un grup de grafies sense cap unitat fontica associada. Afecten a la sintaxi i/o la morfologia de la tira fnica a la que s'associen, donant matisos de pronunciaci.

Sn signes de puntuaci propis de la llengua catalana:
 El punt;
 La coma;
 El punt-i-coma;
 L'apstrof;
 L'accent;
 La diresi;
 El parntesi;
 El claudtor;
 El gui;
 El signe d'interrogaci;
 El signe d'exclamaci.
 El punt doble;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122874" title="Gran Premi d'Austrlia del 1986" nonfiltered="472" processed="470" dbindex="50500">
Resultats del Gran Premi d'Austrlia de Frmula 1 de 1986 disputat a Adelaida el 26 d'octubre de 1986.

 Resultats .



 Notes .

 Volta rpida: Nelson Piquet   1' 20. 78;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122875" title="Sant Esteve mrtir" nonfiltered="473" processed="471" dbindex="50501">

Stephanos kelil (? - afores de Jerusalem, 34/35?) protomrtir (el primer mrtir), s un sant del cristianisme.

No se sap segur quin era el seu nom per s que significava corona, d'aquesta manera, com que es considerava un jueu hellenitzat, se li atribu el nom grec Stephanos (en arameu, kelil i en catal, Esteve)

Esteve als textos antics.
L'nica font per conixer la seva vida i mort sn el llibre del Nou Testament conegut com els Fets dels Apstols. 

Esteve va ser un dels set homes escollits pels apstols poc temps desprs de la mort de Jess amb la funci de diaca per gestionar els bns comuns i repartir almoines entre les vdues dins l'economia de l'esglsia primitiva. Tamb va predicar l'evangeli a la comunitat dels hebreus procedents de colnies hellenitzades a la sinagoga de Jerusalem.
El missatge d'Esteve va ser prs com una agressi a la Llei i se'l acusava de dir paraules blasfemes contra Moiss i contra Du. Una poblaci agitada com la del Jerusalem d'aquell temps, provoc que els ms excitats el portessin davant el Sanedr i all va fer un discurs  carregat de fogositat i imprudent, considerat inadmissible per una assemblea encarregada de vetllar per la tradici i la Llei, per la qual cosa l'acabarien matant. Al sentir-lo, els membres del Sanedr estrenyien les dents i es corsecaven de rbia contra Esteve (Fets 7, 54) i es van tapar les orelles i s'abraonaren tots alhora contra ell (Fets 7, 57). Un grup d'exaltats el portaren a les afores de Jerusalem i l'apedregaren. Dins el context poltic del moment, el Sanedr no podia condemnar a ning ja que noms era l'autoritat moral, perqu el poder poltic i la fora pblica residia en els romans. Pau de Tars tamb hi era, segons sembla vigilant la roba dels que el lapidaren.


Trobada del cos de Sant Esteve.
La trobada o invenci (del llat inventio) del cos de Sant Esteve va tenir lloc en temps de l'emperador rom Honori quan un capell anomenat Lluci a travs d'un somni (o potser una allucinaci) se li aparegu Gamaliel i li va dir que el cos es trobava a Cafargamala al nord de Jerusalem.

A partir de l'any 415 es va erigir una tomba oficial a Jerusalem.

Les relquies de sant Esteve portades a Menorca en temps antics originaren un fanatisme religis que s'express en la persecuci dels jueus de l'illa.

s objecte de veneraci (dulia) tant en l'esglsia catlica com en l'ortodoxa. La seva festa se celebrava tradicionalment el 3 d'agost i el seu dies natalis se celebra el 26 de desembre. 

La seva representaci iconogrfica s amb tres pedres i la palma del martiri.

Enllaos externs.
Catholic Encyclopedia: Saint Stephen;

Referncies.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122876" title="Gran Premi d'Austrlia del 1987" nonfiltered="474" processed="472" dbindex="50502">
Resultats del Gran Premi d'Austrlia de Frmula 1 de 1987 disputat a Adelaida el 15 de novembre de 1987.

 Resultats .



 Notes .

 Volta rpida: Gerhard Berger  1' 20. 416 ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122878" title="Gran Premi d'Austrlia del 1988" nonfiltered="475" processed="473" dbindex="50503">
Resultats del Gran Premi d'Austrlia de Frmula 1 de 1988 disputat a Adelaida el 13 de novembre de 1988.

 Resultats .



 Notes .

 Volta rpida: Alain Prost   1: 21. 216 ;
 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122879" title="Gran Premi d'Austrlia del 1989" nonfiltered="476" processed="474" dbindex="50504">
Resultats del Gran Premi d'Austrlia de Frmula 1 de 1989 disputat a Adelaida el 5 de novembre de 1989.

 Resultats .




 Notes .

 Volta rpida: Satoru Nakajima  1' 38. 480 ;
 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122882" title="Gran Premi d'Austrlia del 1990" nonfiltered="477" processed="475" dbindex="50505">
Resultats del Gran Premi d'Austrlia de Frmula 1 de 1990 disputat a Adelaida el 4 de novembre de 1990.

 Resultats .



 Altres .
 Pole:  Ayrton Senna - 1: 15. 671;
 Volta rpida:  Nigel Mansell - 1: 18. 203;
 Liders de cursa:  Ayrton Senna 61 voltes (1-61); Nelson Piquet 20 voltes (62-81);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122885" title="Gran Premi d'Austrlia del 1991" nonfiltered="478" processed="476" dbindex="50506">
Resultats del Gran Premi d'Austrlia de Frmula 1 de 1991 disputat a Adelaida el 3 de novembre de 1991.

 Resum .
La cursa es va haver d'aturar definitivament desprs que a la volta 15 hi va haver un accident multiple, que va ser provocat per culpa d'una pluja torrencial que impedia la normal celebraci del Gran Premi.

A consequencia d'aix, es va computar els resultats de la volta 14 i per tant els punts pel campionat del mn de pilots i de constructors sn noms la meitat dels que haurien estat en situaci normal.

 Resultats .




 Altres .
 Pole:  Ayrton Senna ;
 Volta rpida:  Gerhard Berger 1' 41. 141 ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122886" title="Gran Premi d'Austrlia del 1992" nonfiltered="479" processed="477" dbindex="50507">
Resultats del Gran Premi d'Austrlia de Frmula 1 de 1992 disputat a Adelaida el 8 de novembre de 1992.


 Resultats .




 Altres .
 Pole:  Ayrton Senna - ;
 Volta rpida:  Michael Schumacher 1'16.078;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122887" title="Gran Premi d'Austrlia del 1993" nonfiltered="480" processed="478" dbindex="50508">
Resultats del Gran Premi d'Austrlia de Frmula 1 de 1993 disputat a Adelaida el 7 de novembre de 1993.

 Curiositats .

Aquesta va ser l'ltima victria d'Ayrton Senna abans del seu trgic accident a  Monza.

Va ser tamb l'tima cursa del 4 vegades campi del mn Alain Prost. Tamb va ser l'ltima cursa per Ricardo Patrese que establia amb aquesta carrera un rcord que encara perdura: 256 curses disputades.

 Resultats .





 Altres .
 Pole:  Ayrton Senna - ;
 Volta rpida:  Damon Hill 1' 15. 381;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122890" title="Gran Premi d'Austrlia del 1994" nonfiltered="481" processed="479" dbindex="50509">
Resultats del Gran Premi d'Austrlia de Frmula 1 de 1994 disputat a Adelaida el 13 de novembre de 1994.

 Histria .

A la volta 35 va tenir lloc un dels accidents ms polmics i famosos de l'histria de la Frmula 1. L'accident va tenir lloc quan Damon Hill intentava sobrepassar Michael Schumacher i aquest li va barrar el pas, provocant l'accident i l'abandonament de tots dos pilots, amb el que Schumacher aconseguia el titol de campi  del mn per primera vegada.

 Resultats .





 Altres .

 Volta rpida:  Michael Schumacher 1' 17. 140s;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122893" title="Baqa-Jat" nonfiltered="482" processed="480" dbindex="50510">

Baqa-Jat s una ciutat del districte de Haifa d'Israel. El municipi fou creat el 2003 a partir de la fusi de la ciutat de Baqa al-Gharbiyye i del consell local de Jat.

Es tracta de dos localitats de poblaci majoritriament rab que es troben a la frontera amb Palestina.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122896" title="Fluid" nonfiltered="483" processed="481" dbindex="50512">

Un fluid s una substncia que es pot deformar amb facilitat; a diferncia d'un slid, quan s'aplica un esfor tangencial, i per petit que aquest sigui, sempre apareixer una deformaci en forma de gradient de velocitats. El coeficient de proporcionalitat entre la causa i l'efecte es all que coneixem per coeficient de viscositat. Les substncies que es poden considerar fluids sn els lquids i els gasos.

A ms, en el si d'un fluid es compleix la condici d'adherncia, s a dir, dues partcules de fluid en contacte tenen la mateixa velocitat. Pel mateix motiu, la velocitat d'una partcula de fluid en contacte amb qualsevol slid ser la mateixa que la prpia del contorn.

Per tal de caracteritzar un fluid s'utilitzen les segents variables:

 Densitat;
 Volum especfic;
 Pes especfic;

A ms, el concepte de viscositat permet realitzar una classificaci dels fluids segons es comporten aquestos en el seu moviment.

 Viscositat .
La viscositat d'un fluid representa la resistncia que presenta aquest a fluir. La viscositat s una propietat de tots els fluids, tant lquids com gasos, si b en els ltims el seu efecte s gaireb menyspreable. Per exemple l'aigua te molt baixa viscositat, ja que si per exemple la tirem sobre una taula, al instant s'escampa. En canvi la llet condensada te molta viscositat  ja que quan la tirem sobre la taula se sol concentrar i no tendeix a fluir massa.

Articles relacionats.
Mecnica de fluids;
Dinmica de fluids;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122897" title="Volum especfic" nonfiltered="484" processed="482" dbindex="50513">
Es pot definir com la inversa de la densitat d'un fluid.



Per tant, les unitats de mesura al Sistema Internacional i altres sistemes sern les segents:

 Sistema Internacional: m3/Kg;
 Sistema CGS: cm3 /g;
 Sistema Tcnic: m3/UTM;
 Sistema Anglosax: ft3/slug; ft3/lbm;

Al contrari que ocorre amb la densitat, els lquids tenen menys volum especfic que els gasos, degut a la seua estructura interna.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122898" title="William Francis Giauque" nonfiltered="485" processed="483" dbindex="50514">

William Francis Giauque ( Niagara Falls, Canad 1895 - Berkeley, EUA 1982 ) fou un qumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1949.

Biografia.
Va nixer el 12 de maig de 1895 a la poblaci de Niagara Falls, situada a la provncia canadenca d'Ontario. Retorn als Estats Units, d'on provenia la seva famlia, per a la mort del seu pare el 1908 retorn a Niagara Falls. Va estudiar secundria al seu poble de naixements, entrant a treballar posteriorment en diverses centrals hidroelctriques. Posteriorment va estudiar qumica a la Universitat de Berkeley, on es llicenci el 1920 i es doctor el 1922.

Sota la supervisi de Gilbert Lewis inici la seva tasca docent a la Universitat de Berkeley l'any 1922, arribant a ser nomenat professor titular de qumica l'any 1934, crrec que ostent fins el 1962. Giauque va morir el 28 de mar de 1982 a la poblaci de Berkeley, situada a l'estat nord-americ de Califrnia.

Recerca cientfica.
Giauque es va interessar en la recerca del Tercer Principi de la termodinmica, durant aquesta investigaci experimental va estar sota la tutela del professor G.E. Gibson que comparava les entropies relatives de cristalls amb les del cristall de la glicerina. El seu objectiu principal era demostrar a travs d'una gamma de proves apropiades que el Tercer Principi de la termodinmica s una llei natural bsica. 

El 1926 va proposar un mtode per observar temperatures considerablement inferiors a un grau Kelvin (-272.15 C). Va desenvolupar aix mateix un dispositiu magntic de refrigeraci segons el seu propi disseny per a assolir aquest resultat, aconseguint arribar ms prop del zero absolut que el que molts cientfics pensaven possible. Aquest treball "trailblazing", a part de provar una de les lleis fonamentals de la naturalesa, va conduir a fortificar l'acer, millorar la gasolina i a desenvolupar processos ms eficients en una diversitat d'indstries. Les seves investigacions i la dels seus estudiants van incloure una gran quantitat de determinacions de l'entropia amidades a baixa temperatura, particularment en gasos condensats. Les entropies i altres caracterstiques termodinmiques de molts gasos tamb van ser determinades a travs de la estadstica quntica i dels nivells d'energia moleculars disponibles a la banda espectral aix com d'altres fonts. Les seves investigacions interrelacionades amb l'entropia de l'oxigen de Herrick. Johnston van conduir al descobriment dels istops 17 i 18 de l'oxigen a l'atmosfera terrestre i va demostrar que els fsics i els qumics havien estat utilitzant diverses escales de pes atmic per anys sense saber-ho. 

El 1949 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pels seus estudis en termodinmica, especialment per les seves investigacions sobre les propietats de les substncies a baixes temperatures.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1949;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122901" title="Llibre d'Henoc" nonfiltered="486" processed="484" dbindex="50515">
El Llibre d'Henoc (o Llibre d'Enoc, abreujat 1Enoc), s un llibre apcrif seudoepigrfic intertestamentari, que forma part del cnon de l'Esglsia ortodoxa etop per no s acceptat com cannic per les altres esglsies cristianes. Les niques versions ntegres d'aquest llibre que es conserven estan en ge'ez, llengua litrgica de l'Esglsia etop, per sn conegudes diverses parts en grec, sirac, armeni, rab i llat, i han estat trobats diversos fragments en arameu i una en hebreu (4Q317), a Qumrn. La tradici atribua la seva autoria a Henoc, besavi de No. En l'actualitat es creu que el text va ser redactat per diversos autors jueus entre els segles III aC i I.

Existeixen altres dos Llibres d'Henoc: el Segn Llibre d'Henoc (2on Henoc), conservat en eslau eclesistic, i el Tercer Llibre d'Henoc (3erHenoc), en hebreu. Aquest article noms fa referncia a 1erHenoc.

Parts.
El llibre que avui coneixem, editat tal vegada en el primer segle de la nostra era, consta de diverses parts escrites entre els segles III aC i I dC. Aquestes parts sn:

Llibre del Judici: captols 1 al 5, tracta les paraules de benedicci d'Henoc als justos, que viuran quan els impius siguin condemnats. S'estima que la seva composici data d'abans del 200 aC.

Llibre dels Vigilants o Caiguda dels ngels: captols 6 a 36, es centra en el tema dels Vigilants (ngels) que concordant amb (Gnesis 6:1-5), diu que aquests ngels van tenir relacions sexuals amb dones i van engendrar gegants (nephilim); ssers famosos que van deslligar la violncia sobre la terra i van pervertir a la humanitat. A ms, el Llibre dels Vigilants es caracteritza per unir i complementar les histries dels Vigilants amb la histria d'el Diluvi universal present en el Gnesi; i fa una descripci detallada d'el infern, el purgatori i el parads. Escrit abans del 160 aC

Llibre de les parboles o El messies i el regne captols 37 a 71, de carcter messinic, profetitza la vinguda del Fill de l'Home, la caiguda dels reis i poderosos i el dia del Triat. s l'nica part que no s'ha trobat en els manuscrits de Qumrn. Escrit desprs del 63 a. C. a la fi del segle I aC. o en el segle I.

Llibre del canvi de les lluminries celestials o Llibre astronmic: captols 72 a 82, exposa en detall el calendari solar hebreu, en concordana amb el Llibre dels Jubileus, que en 4.17 ho cita. Va Ser escrit entre el 250 i el 190 aC.

Llibre dels somnis: captols 83 a 90, refereix dues visions apocalptiques obtingudes per Henoc en somnis; la primera simplement anuncia que la Terra ser destruda i la segona s una histria de la humanitat i d'Israel fins a la fi dels temps, en la qual els actors sn representats com animals simblics. Escrit entre els anys 161 i 125 aC 
Carta d'Henoc o Apocalipsi de les setmanes: captols 91 a 105, divideix la histria en deu setmanes, interpretant el passat i projectant-se al futur escatolgic. Escrit desprs de l'any 135 aC. probablement entre el 110 i el 60 aC. Fragments: captols 106 i 107, semblen ser una part del Llibre de No, que s'ha perdut per present en els Manuscrits de la mar Morta. Prediu els crims de la humanitat i l'adveniment de temps messinics amb el triomf dels justos. El captol 108 explcitament diu que s l'altre Llibre d'Henoc i falta en diversos manuscrits.

Contingut.
Es tracta d'un llibre apocalptic.

En el captol 7 (7, 3-6) narra la caiguda dels Vigilants, que van engendrar amb dones humanes als nefilim o  gegants . (A aquests tamb es refereix el passatge de Gnesi 6:1-7):

Ells van devorar tot el treball dels homes fins que aquests ja no van arribar alimentar-los ms. Llavors els gegants es van tornar contra els homes i van comenar a devorar-los i van comenar a pecar contra els ocells, i contra les bsties i els peixos i a devorar uns la carn dels altres i es van beure la sang. Llavors la terra va acusar als violents per tot el que s'havia fet en ella.

S'acusa als ngels guardians per haver desviat la seva missi i encarnat l'explotaci, l'opressi, la destrucci dels ecosistemes, la guerra, l'or, la vanitat, la bruixeria, la fornicaci i l'engany (8:1-3). I com part de la humanitat era aniquilada, el seu clam va pujar al cel (8: 4). Els arcngels Miquel, Sariel (Uriel), Rafael i Gabriel, en veure la sang vessada i la injustcia es van dir que la terra desolada crida fins a les portes del cel per la destrucci dels seus fills. Du els envia llavors a encadenar als Vigilants i a destruir als gegants doncs han oprimit als humans. Els ngels caiguts van pregar a Henoc que interceds per ells davant Du.

Desprs el llibre descriu la visita d'Henoc al cel en forma d'una visi, i les seves revelacions. Una part significativa del text es dedica a descriure els moviments dels cossos celestes, en relaci amb el viatge de Henoc al cel, amb l'objectiu de detallar el calendari base de les festes de la Llei.

Bona part del llibre es dedica a denunciar als opressors i reis de la terra i anuncia la seva derrota final: Aquest cstig amb que sn castigats els ngels s un testimoniatge per als reis i els poderosos que possexen la superfcie de la Terra (67:12; 2 P 2:4). Desgrcia per als quals edifiquen la iniquitat i l'opressi i *cimenten sobre el frau, perqu seran esfondrats de cop i volta i no haur pau en ells... Haur un canvi... els justos seran victoriosos (50:1-2). Desgrcia per a vosaltres rics, perqu us confieu en les vostres riqueses, sereu privats d'elles (94:6-8).

El Llibre d'Henoc assumeix la continutat del discurs dels profetes i bestreta del missatge cristi, emfatitzant en la vinguda del Fill de l'Home. s una expressi de la literatura apocalptica com esperana dels humils.

Els cristians i el Llibre d'Henoc.
Aquest llibre molt benvolgut pels primers cristians, com ho testifiquen l'Epstola de Sant Judes (Judes 14,16), que cita un passatge del Llibre d'Henoc (1Enoc, 1, 9); la referncia en (2Pere 2,4) i la epstola no cannica de Bernab. Molts Pares de l'Esglsia i cristians destacats es refereixen al llibre, i ho citen en les seves obres.

Autors com Just Mrtir (100-165), Atengores (170), Taci (110-172), Ireneu (130-208), Orgenes, Climent d'Alexandria (150-220), Tertuli (160-230), Lactanci (260-325), Metodio de Filipo, Minuci Flix i Comodi, entre altres, van considerar el llibre d'inspiraci divina. Un defensor d'aquest llibre va ser el bisbe Priscili, qui curiosament va ser el primer cristi condemnat a mort i executat per cristians, per una suposada heretgia a l'any 385.

Referncies a Henoc es troben en mltiples versicles del Nou Testament:
Evangeli segons Mateu 3:12, 5:4-12, 11:28, 13:31-32, 24:14, 24:27, 26:64; ;
Evangeli segons Marc 13:24-27, 14:21, 14:62; ;
Evangeli segons Lluc 1:52, 2:13-14, 6:24, 9:35,16:13, 16:23-31, 24:36; ;
Evangeli segons Joan 3:20; 1Corintis|6:2-3; ;
Efesis 3:18,5:13; ;
Filipencs 1:18; ;
2Tessalonicencs 2:2; ;
Hebreus 11:5; ;
1Pere 3:19-20;
Judes 1:6; ;
Apocalipsi 3:17,6:10, 8:2, 12:16, 16:14, 19:19, 20:1-3, 21:23-24).

No obstant aix, va anar definitivament apartat del cnon desprs del Concili de Laodicea, el 364. En algun moment posterior, la versi grega del llibre es va perdre (l'ltim a citar passatges del llibre va ser el monjo bizant Jordi Syncellus, en el segle VIII). s molt possible que la traducci al ge'ez s'hagus realitzat en el segle VI, una poca de gran activitat en l'esglsia etop, durant la qual es van traduir nombrosos textos religiosos.

Donat per perdut a Occident durant gaireb un millenni, a la fi del segle XVIII, no obstant aix, el fams viatger James Bruce va portar de Abisinia tres cpies de l'obra. Un dels manuscrits va ser tradut al angls el 1821 per Richard Laurence; entre 1891 i 1912 es van realitzar noves edicions, base del major coneixement del text, sent molt coneguda l'ltima, publicada per Robert Henry Charles, el 1913. Una edici completa dels escrits relacionats amb el Llibre d'Henoc, incloent les ltimes troballes, va ser realitzada per l'erudit catlic John T. Milik, el 1976.

Enllaos externs.
Llibre d'Henoc. .

 Referncies .
Garca Martnez, Florentino (editor i traductor): Textos de Qumrn (en les pag. 295-310 presenta una traducci al castell de fragments d'Henoc). Madrid: Trotta, 1992.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122904" title="Campionat pernambucano" nonfiltered="487" processed="485" dbindex="50516">
El Campionat Pernambucano s el campionat estatal de futbol de Pernambuco, organtizat per la Federao Pernambucana de Futebol.

Campions.


 1915 Flamengo;
 1916 Sport;
 1917 Sport;
 1918 Amrica;
 1919 Amrica;
 1920 Sport;
 1921 Amrica;
 1922 Amrica;
 1923 Sport;
 1924 Sport;
 1925 Sport;
 1926 Torre;
 1927 Amrica;
 1928 Sport;
 1929 Torre;
 1930 Torre;
 1931 Santa Cruz;
 1932 Santa Cruz;
 1933 Santa Cruz;
 1934 Nutico;
 1935 Santa Cruz;
 1936 Tramways;
 1937 Tramways;
 1938 Sport;

 1939 Nutico;
 1940 Santa Cruz;
 1941 Sport;
 1942 Sport;
 1943 Sport;
 1944 Amrica;
 1945 Nutico;
 1946 Santa Cruz;
 1947 Santa Cruz;
 1948 Sport;
 1949 Sport;
 1950 Nutico;
 1951 Nutico;
 1952 Nutico;
 1953 Sport;
 1954 Nutico;
 1955 Sport;
 1956 Sport;
 1957 Santa Cruz;
 1958 Sport;
 1959 Santa Cruz;
 1960 Nutico;
 1961 Sport;
 1962 Sport;

 1963 Nutico;
 1964 Nutico;
 1965 Nutico;
 1966 Nutico;
 1967 Nutico;
 1968 Nutico;
 1969 Santa Cruz;
 1970 Santa Cruz;
 1971 Santa Cruz;
 1972 Santa Cruz;
 1973 Santa Cruz;
 1974 Nutico;
 1975 Sport;
 1976 Santa Cruz;
 1977 Sport;
 1978 Santa Cruz;
 1979 Santa Cruz;
 1980 Sport;
 1981 Sport;
 1982 Sport;
 1983 Santa Cruz;
 1984 Nutico;
 1985 Nutico;
 1986 Santa Cruz;

 1987 Santa Cruz;
 1988 Sport;
 1989 Nutico;
 1990 Santa Cruz;
 1991 Sport;
 1992 Sport;
 1993 Santa Cruz;
 1994 Sport;
 1995 Santa Cruz;
 1996 Sport;
 1997 Sport;
 1998 Sport;
 1999 Sport;
 2000 Sport;
 2001 Nutico;
 2002 Nutico;
 2003 Sport;
 2004 Nutico;
 2005 Santa Cruz;
 2006 Sport;
 2007 Sport;


Ttols per equip.
 Sport Club do Recife (Recife) 36 ttols;
 Santa Cruz Futebol Clube (Recife) 24 ttols;
 Clube Nutico Capibaribe (Recife) 21 ttols;
 Amrica Futebol Clube (Recife) 6 ttols;
 Torre Sport Club (Recife) 3 ttols;
 Tramways Sport Club (Recife) 2 ttols;
 Sport Club Flamengo (Recife) 1 ttol;

 Enllaos externs .
FPF Web oficial;
RSSSF;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122906" title="Gran Premi d'Austrlia del 1995" nonfiltered="488" processed="486" dbindex="50517">
Resultats del Gran Premi d'Austrlia de Frmula 1 de 1995 disputat a Adelaida el 12 de novembre de 1995.

 Apunts .

 Aquest va ser l'ltim Gran Premi disputat a Adelaida.
 Aquest Gran Premi s junt amb el Gran Premi d'Espanya de 1969 els nics de l'histria de la F1 n el primer classificat li treu dues voltes d'avantatge al segon classificat.
 David Coulthard amb l'altre Williams liderava la cursa fins la volta 20 per en una greu errada va xocar amb la paret d'entrada al pit lane, quedant fora de cursa.

 Resultats .





 Altres .

 Volta rpida:  Damon Hill 1' 17. 943s;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122907" title="Teide" nonfiltered="489" processed="487" dbindex="50518">


El Teide (o Pic del Teide) s un volc i muntanya de Tenerife, Illes Canries (28.27 N, 16.6 O). Amb una alada de 3.717 m sobre el nivell del mar i amb aproximadament uns  7.000 m sobre el llit mar adjacent, s la muntanya ms alta d'Espanya, la muntanya ms alta de totes les illes atlntiques i el tercer volc ms gran de la Terra. El Teide s un estrato-volc del tipus estromboli.

Donat el seu historial eruptiu i localitzaci propera a centres poblats, el volc ha estat designat com a un dels 16 Volcans de la Dcada pel seu gran valor en l'estudi de la reducci de futurs desastres naturals. Es troba en reps, amb una darrera erupci documentada l'any 1909 pel bufador subsidiari de Chinyero, al pendent oest del Teide. Altres erupcions destacades van ocrrer els anys 1704 1706 i 1798. El cim t un nombre de petites i actives fumaroles que emeten dixid de sofre calent , aix com d'altres gasos. Existeix una probabilitat mitjana-alta de futures erupcions, incloent el risc d'alguna altament perillosa del tipus piroclstic com les dels Mont Pele i Vesuvi. El nom Teide s una evoluci castellana del nom originari Guanxe "Echeyde", anterior a la colonitzaci castellana. Echeyde, a les llegendes Guanxes, era el nom donat al seu infern, on vivia una poderosa figura (Guayota) a mode de guardi de la porta d'aquest inframn.

A la prehistria, fa uns 150.000 anys, un volc encara ms gran que el Teide va patir una 
una explosi gegantina d'ndex 7, que va fraccionar el pic deixant-lo lliscar fins al mar pel nord de l'illa, creant aix les anomenades Caadas del Teide, una gran caldera just per sobre dels 2.000 m d'alada, amb 15 km d'amplada d'est a oest i 10 km d'amplada de nord a sud . Al costat sud, els murs interns del crter formen un penya-segat que va dels 2.715 m als 2.100  m a Guajara. El propi cim del Teide i el bufador subsidiari anomenat Pico Viejo (3.134 m), tots dos al costat nord de la caldera, deriven d'erupcions que van seguir a la gran explosi prehistrica.

El volc i els seus voltants formen el Parc Nacional del Teide, que ha estat considerat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. S'accedeix per una carretera pblica que travessa la caldera de nord-est a sud-oest. Un telefric surt des d'aquesta carretera a uns 2.356 m arribant gaireb al cim (3.555 m). L'accs al cim s restringit, necessitant-se un perms per ascendir els darrers  200 m.

El Teide destaca tamb per gran nombre d'endemismes botnics. Plantes, com el Cytisus supranubius (Retama del Teide), l' Echium wildpretii (Tajinaste rojo); una espectacular espcie de boragincia que pot arribar als 3 m d'alada, i lErysium -Scoparium, una espcie de planta roquera. Als pendents d'alada entre 1.000 i 2.000 m s'hi troben boscos de Pinus canariensis (Pi Canari).

Els romans denominaven a l'illa Nivaria, per la neu del volc. El nom actual de l'illa tamb guarda relaci amb el volc, atorgat pels Benehaorites (aborgens de l'lla de La Palma). "Tene-" (muntanya) "-ife" (blanca), i la posterior castellanitzaci del nom, va provocar que s'afegs una -r enmig.

En el quadern de bitcola de Cristfol Colom apareix una referncia al Teide en erupci.




Enllaos externs.

Imatge en temps real del Teide ;
Telefric del Teide ;
El Teide a Google Maps;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122908" title="Otto Paul Hermann Diels" nonfiltered="490" processed="488" dbindex="50519">

Otto Paul Hermann Diels (Hamburg, Alemanya 1876 - Kiel, 1954) fou un qumic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1950.

Biografia.
Va nixer el 23 de gener de 1876 a la ciutat d'Hamburg. Fill d'un professor de filologia de la Universitat de Berln, on hi va estudiar qumica entre el 1895 i 1899, i es doctor aquest ltim any. L'any 1915 va esdevenir professor titular d'aquesta universitat, esdevenint l'any segent professor a la Universitat de Kiel, crrec que va desenvolupar fins la seva jubilaci l'any 1945.

Diels va morir el 7 de mar de 1954 a la seva residncia de Kiel, ciutat situada a l'estat alemany de Schleswig-Holstein.

Recerca cientfica.
L'any 1906 va descobrir un nou xid de carboni extremadament reactiu, l'anhdrid malnic. Va desenvolupar un mtode de deshidrogenitzaci  selectiva en el qual va utilitzar seleni com a catalitzador, el que va permetre deduir l'estructura dels esteroides. 

Posteriorment aconsegu descobrir, en collaboraci amb el seu ajudant Kurt Alder, la sntesi dinica o reacci Diels-Alder. Aquesta consisteix en una reacci en la qual un di, compost amb dos dobles enllaos, s'afegix a un compost amb un doble enlla flanquejat per grups de carbonil o carboxil, el que conforma una estructura anellada. 

L'any 1950 fou guardonat, juntament amb Kurt Alder, amb el Premi Nobel de Qumica pel descobriment i desenvolupament de la reacci Diels-Alder.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1950;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122912" title="Slug" nonfiltered="491" processed="489" dbindex="50520">
L'slug s una unitat de massa del sistema anglosax que equival a 14,594 quilograms.

s la massa que s'accelera per 1 ft/s quan una fora d'un lliura (lbf) s exercida sobre ella. Per tant, un slug t una massa d'unes 32,17405 lliures o 14,5939 kg.



L'slug fou utilitzat per primera vegada el 1902 per Arthur Mason Worthington (1852-1916) a Dynamics of Rotation (Dinmica de la Rotaci, al Oxford English Dictionary), per no sembla que hagi estat fet servir de forma significativa fins a dcades ms tard. Un llibre de 1928 diu: "Encara no s'ha donat nom a la unitat de massa i, de fet, com que hem desenvolupat la teoria de la dinmica no s necessari cap nom. Quan la massa, "m", apareix a les nostres frmules, subsitum el ratio del convenient parell fora-acceleraci (w/g), i mesurem la massa en lliures per ft./sec. o en grams per cm./sec.".

Un altre nom per aquesta unitat en la literatura cientfica primerenca fou geepound.

La unitat slinch (derivada de les paraules slug-inch ) s una versi en polzades de l'slug: 1 slinch = 1 lbfs/in = 12 slugs .

La unitat blob tamb s una versi en polzades de l'slug: 1 lbfs/in .

Font: 

References.


Enllaos externs.
Newtons, Slugs i Quilograms per a una explicaci matemtica detallada.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122915" title="Pes especfic" nonfiltered="492" processed="490" dbindex="50522">
s el pes del fluid per unitat de volum; i es representa amb la lletra grega  .



essent
 el pes especfic del amterial en N/m3;
 la densitat del material en kg/m3;
 g l'acceleraci de la gravetat en m/s2;


Les unitats de mesura del pes especfic en altres sistemes de mesura diferents del Sistema Internacional sn les segents:

 Sistema CGS: dina/cm3;
 Sistema Tcnic: Kp/m3;
 Sistema Anglosax: lbf/ft3;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122916" title="Gran Premi d'Austrlia del 1996" nonfiltered="493" processed="491" dbindex="50523">
Resultats del Gran Premi d'Austrlia de Frmula 1 de 1996 disputat a Melbourne el 10 de mar de 1996.

 Apunts .

 Aquest va ser el primer Gran Premi disputat a Melbourne.

 Resultats .





 Altres .

 Volta rpida:  Jacques Villeneuve 1:33.421;
 Pole:  Jacques Villeneuve 1:32.371;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122917" title="Teresa Riera Madurell" nonfiltered="494" processed="492" dbindex="50524">

Teresa Riera Madurell (Barcelona, 13 d'octubre de 1950) s una poltica mallorquina del PSIB-PSOE.

s Catedrtica de la Universitat de les Illes Balears. Llicenciada en Cincies Exactes per la Universitat de Barcelona, obtingu el grau de Doctora el 1981.

Trajectria poltica.
Fou diputada al Parlament Balear i consellera del Consell Insular de Mallorca del 1989 al 1996, any en qu encapal la candidatura socialista balear al Congrs dels Diputats. Fou diputada a les Corts del 1996 al 2004.

Actualment i des del juliol del 2004 s diputada al Parlament Europeu.

Enllaos externs.
 Currculum a la web del Parlament Europeu ;
 Un altre currculum ;
 Universitat d'Estudis del gnere ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122935" title="Kurt Alder" nonfiltered="495" processed="493" dbindex="50525">

Kurt Alder ( Chorzw, Polnia 1902 - Colnia 1958 ) fou un qumic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1950.

Biografia.
Va nixer el 10 de juliol de 1902 a la ciutat de Chorzw, ciutat situada a Polnia per que fou annexada a Alemanya durant la invasi polonesa i adopt el nom de Knigshtte. Fou forat a abandonar la seva ciutat natal per motius poltics durant la Primera Guerra Mundial, i va estudiar qumica a la Universitat de Berln a partir de 1922. Posteriorment finalitz els seus estudis de qumica a la Universitat de Kiel, on es doctor el 1926 sota la supervisi d'Otto Paul Hermann Diels.

El 1936 entr a treballar a l'empresa IG Farben a la ciutat de Leverkusen, on va treballar en la producci de cautx sinttic. El 1940 fou dessignat professor de tecnologia experimental de qumica i productes qumics a la Universitat de Colnia i director de l'Institut de Qumica. 

Alder va morir el 20 de juny de 1958 a la ciutat de Colnia, situada a l'estat alemany de Rin del Nord-Westflia.

Recerca cientfica.
Al costat d'Otto Paul Hermann Diels aconsegu descobrir la sntesi dinica o reacci Diels-Alder. Aquesta consisteix en una reacci en la qual un di, compost amb dos dobles enllaos, s'afegix a un compost amb un doble enlla flanquejat per grups de carbonil o carboxil, el que conforma una estructura anellada.

L'any 1950 fou guardonat, juntament amb Otto Paul Hermann Diels, amb el Premi Nobel de Qumica pel descobriment i desenvolupament de la reacci Diels-Alder.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Alder sobre la superfcie de la Lluna.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1950;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122936" title="Gran Premi d'Austrlia del 1997" nonfiltered="496" processed="494" dbindex="50526">
Resultats del Gran Premi d'Austrlia de Frmula 1 de 1997 disputat a Melbourne el 9 de mar de 1997.

 Resultats .





 Altres .

 Volta rpida:  Heinz-Harald Frentzen 1' 30. 585s;









 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122937" title="Microscopi electrnic" nonfiltered="497" processed="495" dbindex="50527">

El microscopi electrnic s un aparell destinat per a poder fer observacions de la matria a nivells molt ms petits que la microscpia ptica. Es diferencia dels microscopis ptics perqu utilitzen electrons en comptes de fotons. 

En tractar-se de partcules amb comportament dual, que actuen alhora com a partcula i com a ona, actuen com una ona electromagntica amb una longitud d'ona molt ms petita que la dels fotons, permetent una major resoluci de les imatges.

El flux primari d'electrons pot controlar-se amb l's de lents electromagntiques, que se situen sobre el can.

El primer microscopi electrnic comercial va ser posat al mercat per Siemens a la dcada dels 1930

Fonaments.
La microscpia electrnica es basa en la creaci d'un flux d'electrons, els quals sn accelerats i canalitzats en un flux. En impactar en la mostra a observar aquests es reflecteixen i es difracten en funci de la composici de la matria sobre la que impacten, creant electrons secundaris que sn els que crearan la imatge observada. Aquest microscopi va ser inventat pel cientfic Borx of Buell & Mary Jane of Simon.

Tipus de microscopis electrnics.
En funci del tipus de comportament dels electrons secundaris es poden classificar en microscopis electrnics de transmissi (TEM, acrnim angls de transmision electron microscope) i microscopis electrnics de rastreig (SEM, acrnim angls dscanning electron microscope).

En els microscopis electrnics de transmissi els electrons secundaris s'originen per desviaci o per desplaament d'electrons de la mostra travessada, que prviament ha estat fixada i tenyida amb materials electrodensos. La placa on els electrons secundaris impacten i generen la imatge ptica est sota de la mostra.

En els microscopis electrnics de rastreig els electrons secundaris s'originen per desplaament d'electrons de la superfcie de la mostra. Els receptors es troben situats a la base del can per sobre de la platina. La imatge generada s tridimensional, talment com una fotografia, podent-se observar diferents aspectes de la mostra segons la orientaci que es doni a la platina, en contraposici al TEM en qu les mostres sn sempre lmines fines de material.

En aquest cas es poden treballar a augments similars a la microscpia ptica, per eliminant-se els efectes de difracci que tenen els fotons.

Referncies.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122938" title="Campionat acreano" nonfiltered="498" processed="496" dbindex="50528">
El Campionat Acreano s el campionat estatal de futbol d'Acre.

Campions.
 Liga Acreana de Esportes Terrestres (LAET) .
1921 Rio Branco;
1922 Rio Branco;
1923-34 desconegut;
1935 Rio Branco;
1936 Rio Branco;
1937 Rio Branco;
1938 Rio Branco;
1939 Rio Branco;
1940 Rio Branco;
1941 Rio Branco;
1942 Rio Branco;
1943 Rio Branco;
1944 Rio Branco;
1945 Rio Branco;
1946 Rio Branco;

 Federao de Futebol do Estado do Acre (FFEAC) .
1947 Rio Branco;
1948 Amrica;
1949 Amrica;
1950 Rio Branco;
1951 Rio Branco;
1952 Atltico Acreano;
1953 Atltico Acreano;
1954 Independncia;
1955 Rio Branco;
1956 Rio Branco;
1957 Rio Branco;
1958 Independncia;
1959 Independncia;
1960 Independncia;
1961 Rio Branco;
1962 Rio Branco i Atltico Acreano;
1963 Independncia;
1964 Rio Branco;
1965 Vasco da Gama;
1966 Juventus;
1967 Gremio Atltico Sampaio;
1968 Atltico Acreano;
1969 Juventus;
1970 Independncia;
1971 Rio Branco;
1972 Independncia;
1973 Rio Branco;
1974 Independncia;
1975 Juventus;
1976 Juventus;
1977 Rio Branco;
1978 Juventus;
1979 Rio Branco;
1980 Juventus;
1981 Juventus;
1982 Juventus;
1983 Rio Branco;
1984 Juventus;
1985 Independncia;
1986 Rio Branco;
1987 Atltico Acreano;
1988 Independncia;
1989 Juventus;
1990 Juventus;
1991 Atltico Acreano;
1992 Rio Branco;
1993 Independncia;
1994 Rio Branco;
1995 Juventus;
1996 Juventus;
1997 Rio Branco;
1998 Independncia;
1999 Vasco da Gama;
2000 Rio Branco;
2001 Vasco da Gama;
2002 Rio Branco;
2003 Rio Branco;
2004 Rio Branco;
2005 Rio Branco;
2006 ADESG;
2007 Rio Branco;

Ttols per equip.
Campionats de la Federaci
Rio Branco (Rio Branco) 24 ttols;
Atltico Clube Juventus (Rio Branco) 13 ttols;
Independncia Futebol Clube (Rio Branco) 12 ttols;
Atltico Acreano (Rio Branco) 6 ttols;
Associao Desportiva Vasco da Gama (Rio Branco) 3 ttols;
Amrica Futebol Clube (Rio Branco) 2 ttols;
Gremio Atltico Sampaio (Rio Branco) 1 ttol;
ADESG-Associao Desportiva Senador Guiomard (Senador Guiomard) 1 ttol;

Enllaos externs.
RSSSF;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122940" title="Gran Premi d'Austrlia del 1998" nonfiltered="499" processed="497" dbindex="50529">
Resultats del Gran Premi d'Austrlia de Frmula 1 de 1998 disputat a Melbourne el 8 de mar de 1998.

 Resultats .




 Altres .

 Volta rpida:  Mika Hkkinen 1' 31. 649s;
 Pole:  Mika Hkkinen 1' 30. 010s;
 Primera victria per Bridgestone a la Frmula 1;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122942" title="Campionat amapaense" nonfiltered="500" processed="498" dbindex="50530">
El Campionat Amapaense s el campionat estatal de futbol d'Amap.

Campions.


 1944 Panair;
 1945 Amap;
 1946 Macap (antic Panair);
 1947 Macap;
 1948 Macap;
 1949 no es disput;
 1950 Amap;
 1951 Amap;
 1952 Trem;
 1953 Amap;
 1954 Macap;
 1955 Macap;
 1956 Macap;
 1957 Macap;
 1958 Macap;
 1959 Macap;

 1960 Santana;
 1961 Santana;
 1962 Santana;
 1963 CEA;
 1964 Juventus (AP);
 1965 Santana;
 1966 Juventus (AP);
 1967 Juventus (AP);
 1968 Santana;
 1969 Macap;
 1970 So Jos;
 1971 So Jos;
 1972 Santana;
 1973 Amap;
 1974 Macap;
 1975 Amap;

 1976 Ypiranga;
 1977 Guarany;
 1978 Macap;
 1979 Amap;
 1980 Macap;
 1981 Macap;
 1982 Independente;
 1983 Independente;
 1984 Trem;
 1985 Santana;
 1986 Macap;
 1987 Amap;
 1988 Amap;
 1989 Independente;
 1990 Amap;
 1991 Macap;

 1992 Ypiranga;
 1993 So Jos;
 1994 Ypiranga;
 1995 Independente;
 1996 no es disput;
 1997 Ypiranga;
 1998 Aliana;
 1999 Ypiranga;
 2000 Santos FC (AP);
 2001 Independente ;
 2002 Ypiranga;
 2003 Ypiranga;
 2004 Ypiranga;
 2005 So Jos;
 2006 So Jos ;
 2007 Trem;


Ttols per equip.
 Esporte Clube Macap (Macap) 17 ttols;
 Amap Clube (Macap) 10 ttols;
 Ypiranga Clube (Macap) 9 ttols;
 Santana Esporte Clube (Santana) 7 ttols;
 Independente Esporte Clube (Santana) 5 ttols;
 Sociedade Esportiva Recreativa So Jos (Macap) 5 ttols;
 Juventus Esporte Clube (Macap) 3 ttols;
 Trem Desportivo Clube (Macap) 3 ttols;
 Clube Atltico Aliana (Santana) 1 ttol;
 CEA Clube (Macap) 1 ttol;
 Guarany Atltico Clube (Macap) 1 ttol;
 Santos Futebol Clube (AP) (Macap) 1 ttol;

Enllaos externs.
RSSSF;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122944" title="Gran Premi d'Austrlia del 1999" nonfiltered="501" processed="499" dbindex="50532">
Resultats del Gran Premi d'Austrlia de Frmula 1 de 1999 disputat a Melbourne el 7 de mar de 1999.

 Resultats .




 Altres .

 Volta rpida:  Michael Schumacher    1' 32. 112s;
 Pole:  Mika Hkkinen    1' 30. 462s;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122945" title="Campionat alagoano" nonfiltered="502" processed="500" dbindex="50533">
El Campionat Alagoano s el campionat estatal de futbol d'Alagoas.

Campions.
1927 CRB;
1928 CSA;
1929 CSA;
1930 CRB;
1931 no es disput;
1932 no es disput;
1933 CSA;
1934 no es disput;
1935 CSA;
1936 CSA;
1937 CRB;
1938 CRB;
1939 CRB;
1940 CRB;
1941 CSA;
1942 CSA;
1943 no es disput;
1944 CSA;
1945 Santa Cruz;
1946 Barroso;
1947 Alexandria;
1948 Santa Cruz;
1949 CSA;
1950 CRB;
1951 CRB;
1952 CSA;
1953 ASA;
1954 Ferrovirio;
1955 CSA;
1956 CSA;
1957 CSA;
1958 CSA;
1959 Capelense;
1960 CSA;
1961 CRB;
1962 Capelense;
1963 CSA;
1964 CRB;
1965 CSA;
1966 CSA;
1967 CSA;
1968 CSA;
1969 CRB;
1970 CRB;
1971 CSA;
1972 CRB;
1973 CRB;
1974 CSA;
1975 CSA;
1976 CRB;
1977 CRB;
1978 CRB;
1979 CRB;
1980 CSA;
1981 CSA;
1982 CSA;
1983 CRB;
1984 CSA;
1985 CSA;
1986 CRB;
1987 CRB;
1988 CSA;
1989 Capelense;
1990 CSA;
1991 CSA;
1992 CRB;
1993 CRB;
1994 CSA;
1995 CRB;
1996 CSA;
1997 CSA;
1998 CSA;
1999 CSA;
2000 ASA;
2001 ASA;
2002 CRB;
2003 ASA;
2004 Corinthians;
2005 ASA;
2006 Coruripe;
2007 Coruripe;

Ttols per equip.
Centro Sportivo Alagoano-CSA (Macei) 36 ttols;
Clube de Regatas Brasil-CRB (Macei) 25 ttols;
Agremiao Sportiva Arapiraquense-ASA (Arapiraca) 5 ttols;
Clube Sportivo Capelense (Capela) 3 ttols;
Santa Cruz Futebol Clube (Macei) 2 ttols;
Associao Atltica Coruripe (Macei) 2 ttols;
Esporte Clube Alexandria (Macei) 1 ttol;
Esporte Clube Barroso (Macei) 1 ttol;
Ferrovirio Atltico Clube (Macei) 1 ttol;
Sport Club Corinthians Alagoano (Macei) 1 ttol;

Enllaos externs.
FAF Web oficial;
RSSSF;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122946" title="Edwin McMillan" nonfiltered="503" processed="501" dbindex="50534">

Edwin Mattison McMillan ( Redondo Beach, EUA 1907 - El Cerrito 1991 ) fou un qumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1951.

Biografia.
Va nixer el 18 de setembre, 1907 a la ciutat de Redondo Beach, situada a l'estat nord-americ de Califrnia. Va estudiar qumica a l'Institut Tecnolgic de Califrnia, on es llicenci el 1928. Posteriorment ampli estudis a la Universitat de Princeton, on es doctor l'any 1932. El mateix any fou nomenat professor de qumica a la Universitat de Berkeley, sent nomenat director del Laboratori de Radiaci de la mateixa universitat l'any 1934, crrec que ocup fins el 1973. 

McMillan mor el 7 de setembre, 1991 a la ciutat de El Cerrito, situada a l'estat de Califrnia.

Recerca cientfica.
L'any 1940, al costat de Philip Abelson, aconsegu crear l'element sinttic anomenat neptuni (Np), un producte obtingut a partir de l'urani-239, usant el ciclotr installat a Berkeley. Durant la Segona Guerra Mundial va estar implicat en la investigaci sobre el radar, sonar i les armes nuclears en el Projecte Manhattan. El 1945 va desenvolupar, aix mateix, les idees per a la millora del ciclotr, conduint al desenvolupament del sincrotr. 

Al costat de Glenn T. Seaborg va compartir el Premi Nobel de Qumica de 1951 per a la creaci dels primers elements transurnics. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1951;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122949" title="Campionat baiano" nonfiltered="504" processed="502" dbindex="50535">
El Campionat Baiano s el campionat estatal de futbol de Bahia.

Campions.


Ttols per equip.


Enllaos externs.
FBF web oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122952" title="Gentica mendeliana" nonfiltered="505" processed="503" dbindex="50536">
La gentica mendeliana s la disciplina cientfica que estudia la transmissi dels carcters hereditaris a travs de les generacions.

Aquesta rep el nom del seu creador Gregor Mendel, que desenvolup els seus treballs sobre la transmissi de l'herncia a l'actual Repblica Txeca durant la segona meitat del segle XIX.

Els seus estudis es basaren en l'estudi de carcters en psols Phaseolus vulgaris.

Els carcters mendelians presenten diverses caracterstiques:

 Cada carcter mendeli est determinat per un o diversos loci.
 Cada locus t dues o ms variants possibles, anomenats allels.
 Hi ha alels que sn dominants sobre altres, anomenats recessius.
 Durant la reproducci noms un sol allel de cada locus es transmet a la descendncia.

Exemple.

El color de les llavors del psol s un carcter determinat per un locus que presenta dos alels (A i a), on l'allel A s dominant sobre l'allel a.

Quan s'encreuen dues races pures (P) (dues estirps que noms presenten coloraci verda i groga respectivament) s'obt una primera generaci (F1) en qu tots els psols sn verds.
No obstant quan s'encreuen els individus de la F1 s'obt una relaci entre psols verds i grocs de 3:1.

A la generaci P, doncs, Hi havia dos tipus de progenitors. Descriurem els loci d'aquests dos individus com a AA (psol verd) i aa (psol groc), sn homozigots. Cadascun d'aquests aporta un dels seus allels durant la reproducci. Per tant tots els individus de la generaci F1 tindran el locus Aa. Sn heterozigots per aquest carcter. Durant la reproducci de la F1 es generen les segents combinacions equiprobables AA : Aa : aA : aa obtenint-se en la F2 la proporci de 3 a 1. 

Quan un allel recessiu s'expressa s per que es troba en homozigosi.

Pgines relacionades.
Codominncia;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122954" title="Campionat amazonense" nonfiltered="506" processed="504" dbindex="50537">
El Campionat Amazonense s el campionat estatal de futbol de l'estat d'Amazonas.

Campions.
1914 Manaus Athletic Club;
1915 Manaus Athletic Club;
1916 Nacional Futebol Clube;
1917 Nacional Futebol Clube;
1918 Nacional Futebol Clube;
1919 Nacional Futebol Clube;
1920 Nacional Futebol Clube;
1921 Atltico Rio Negro Clube;
1922 Nacional Futebol Clube;
1923 Nacional Futebol Clube;
1924 no es disput;
1925 no es disput;
1926 no es disput;
1927 Atltico Rio Negro Clube;
1928 Cruzeiro do Sul Futebol Clube;
1929 Manaus Sporting Club;
1930 Cruzeiro do Sul Futebol Clube;
1931 Atltico Rio Negro Clube;
1932 Atltico Rio Negro Clube;
1933 Nacional Futebol Clube;
1934 Unio Esportiva Portuguesa;
1935 Unio Esportiva Portuguesa;
1936 Nacional Futebol Clube;
1937 Nacional Futebol Clube;
1938 Atltico Rio Negro Clube;
1939 Nacional Futebol Clube;
1940 Atltico Rio Negro Clube;
1941 Nacional Futebol Clube;
1942 Nacional Futebol Clube;
1943 Atltico Rio Negro Clube;
1944 Olmpico Clube;
1945 Nacional Futebol Clube;
1946 Nacional Futebol Clube;
1947 Olmpico Clube;
1948 Nacional Fast Clube;
1949 Nacional Fast Clube;
1950 Nacional Futebol Clube;
1951 Amrica Futebol Clube;
1952 Amrica Futebol Clube;
1953 Amrica Futebol Clube;
1954 Amrica Futebol Clube;
1955 Nacional Fast Clube;
1956 Auto Esporte Clube;
1957 Nacional Futebol Clube;
1958 Santos Futebol Clube;
1959 Auto Esporte Clube;
1960 Nacional Fast Clube;
1961 So Raimundo Esporte Clube;
1962 Atltico Rio Negro Clube;
1963 Nacional Futebol Clube;
1964 Nacional Futebol Clube;
1965 Atltico Rio Negro Clube;
1966 So Raimundo Esporte Clube;
1967 Olmpico Clube;
1968 Nacional Futebol Clube;
1969 Nacional Futebol Clube;
1970 Nacional Fast Clube;
1971 Nacional Fast Clube;
1972 Nacional Futebol Clube;
1973 Associao Atltica Rodoviria;
1974 Nacional Futebol Clube;
1975 Atltico Rio Negro Clube;
1976 Nacional Futebol Clube;
1977 Nacional Futebol Clube;
1978 Nacional Futebol Clube;
1979 Nacional Futebol Clube;
1980 Nacional Futebol Clube;
1981 Nacional Futebol Clube;
1982 Atltico Rio Negro Clube;
1983 Nacional Futebol Clube;
1984 Nacional Futebol Clube;
1985 Nacional Futebol Clube;
1986 Nacional Futebol Clube;
1987 Atltico Rio Negro Clube;
1988 Atltico Rio Negro Clube;
1989 Atltico Rio Negro Clube;
1990 Atltico Rio Negro Clube;
1991 Nacional Futebol Clube;
1992 Sul Amrica Esporte Clube;
1993 Sul Amrica Esporte Clube;
1994 Amrica Futebol Clube;
1995 Nacional Futebol Clube;
1996 Nacional Futebol Clube;
1997 So Raimundo Esporte Clube;
1998 So Raimundo Esporte Clube;
1999 So Raimundo Esporte Clube;
2000 Nacional Futebol Clube;
2001 Atltico Rio Negro Clube;
2002 Nacional Futebol Clube;
2003 Nacional Futebol Clube;
2004 So Raimundo Esporte Clube;
2005 Grmio Atltico Coariense;
2006 So Raimundo Esporte Clube;
2007 Nacional Futebol Clube;

Ttols per equip.
Nacional Futebol Clube (Manaus) 40 ttols;
Atltico Rio Negro Clube (Manaus) 16 ttols;
So Raimundo Esporte Clube (Manaus) 7 ttols;
Nacional Fast Clube (Manaus) 6 ttols;
Amrica Futebol Clube (Manaus) 5 ttols;
Olmpico Clube (Manaus) 3 ttols;
Auto Esporte Clube (Manaus) 2 ttols;
Cruzeiro do Sul Futebol Clube (Manaus) 2 ttols;
Manaus Athletic Club (Manaus) 2 ttols;
Unio Esportiva Portuguesa (Manaus) 2 ttols;
Sul Amrica Esporte Clube (Manaus) 2 ttols;
Grmio Atltico Coariense (Coari) 1 ttol;
Manaus Sporting Club (Manaus) 1 ttol;
Associao Atltica Rodoviria (Manaus) 1 ttol;
Santos Futebol Clube (Manaus) 1 ttol;

Enllaos externs.
RSSSF;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122955" title="Campionat capixaba" nonfiltered="507" processed="505" dbindex="50538">
El Campionat Capixaba s el campionat estatal de futbol d'Esprito Santo.

Histria.
De 1917 a 1929 es disput el Campeonato da Cidade de Vitria, una competici disputada per clubs de la ciutat de Vitria. El 1930, aquesta competici fou reemplaada pel Campeonato Capixaba, disputada per tots els clubs de l'estat.

Campions.
Campeonato da Cidade de Vitria.
1917 Amrica;
1918 Rio Branco Atltico Clube;
1919 Rio Branco Atltico Clube;
1920 Vitria Futebol Clube;
1921 Rio Branco Atltico Clube;
1922 Amrica;
1923 Amrica;
1924 Rio Branco Atltico Clube;
1925 Amrica ;
1926 Floriano;
1927 Amrica;
1928 Amrica;
1929 Rio Branco Atltico Clube;

Campeonato Capixaba.
1930 Rio Branco Atltico Clube;
1931 Santo Antnio;
1932 Vitria Futebol Clube;
1933 Vitria Futebol Clube;
1934 Rio Branco Atltico Clube;
1935 Rio Branco Atltico Clube;
1936 Rio Branco Atltico Clube;
1937 Rio Branco Atltico Clube;
1938 Rio Branco Atltico Clube;
1939 Rio Branco Atltico Clube;
1940 Americano ;
1941 Rio Branco Atltico Clube;
1942 Rio Branco Atltico Clube;
1943 Vitria Futebol Clube;
1944 Caxias;
1945 Rio Branco Atltico Clube;
1946 Rio Branco Atltico Clube;
1947 Rio Branco Atltico Clube;
1948 Vale do Rio Doce;
1949 Rio Branco Atltico Clube;
1950 Vitria Futebol Clube;
1951 Rio Branco Atltico Clube;
1952 Vitria Futebol Clube;
1953 Santo Antnio ;
1954 Santo Antnio ;
1955 Santo Antnio ;
1956 Vitria Futebol Clube;
1957 Rio Branco Atltico Clube;
1958 Rio Branco Atltico Clube;
1959 Rio Branco Atltico Clube;
1960 Santo Antnio;
1961 Santo Antnio;
1962 Rio Branco Atltico Clube;
1963 Rio Branco Atltico Clube;
1964 Desportiva Ferroviria;
1965 Desportiva Ferroviria;
1966 Rio Branco Atltico Clube;
1967 Desportiva Ferroviria;
1968 Rio Branco Atltico Clube;
1969 Rio Branco Atltico Clube;
1970 Rio Branco Atltico Clube;
1971 no es decid ;
1972 Desportiva Ferroviria;
1973 Rio Branco Atltico Clube;
1974 Desportiva Ferroviria;
1975 Rio Branco Atltico Clube;
1976 Vitria Futebol Clube;
1977 Desportiva Ferroviria;
1978 Rio Branco Atltico Clube;
1979 Desportiva Ferroviria;
1980 Desportiva Ferroviria;
1981 Desportiva Ferroviria;
1982 Rio Branco Atltico Clube;
1983 Rio Branco Atltico Clube;
1984 Desportiva Ferroviria;
1985 Rio Branco Atltico Clube;
1986 Desportiva Ferroviria;
1987 Guarapari;
1988 Ibirau;
1989 Desportiva Ferroviria;
1990 Colatina;
1991 Muniz Freire;
1992 Desportiva Ferroviria;
1993 Linhares EC;
1994 Desportiva Ferroviria;
1995 Linhares EC;
1996 Desportiva Ferroviria;
1997 Linhares EC;
1998 Linhares EC;
1999 Serra;
2000 Desportiva Ferroviria;
2001 Alegrense;
2002 Alegrense;
2003 Serra;
2004 Serra;
2005 Serra;
2006 Vitria Futebol Clube;
2007 CF Linhares;

Ttols per equip.
 Rio Branco Atltico Clube (Cariacica) 35 ttols;
 Associao Desportiva Ferroviria (Cariacica) 16 ttols;
 Vitria Futebol Clube (Vitria) 9 ttols;
 Amrica Futebol Clube (Vitria) 6 ttols;
 Santo Antnio Futebol Clube (Vitria) 6 ttols;
 Linhares Esporte Clube (Linhares) 4 ttols;
 Sociedade Desportiva Serra Futebol Clube (Serra) 4 ttols;
 Alegrense Futebol Clube (Alegre) 2 ttols;
 Americano Futebol Clube (Vitria) 1 ttol;
 Cachoeiro Futebol Clube (Cachoeiro do Itapemirim) 1 ttol;
 Caxias Futebol Clube (Vitria) 1 ttol;
 Associao Atltica Colatina (Colatina) 1 ttol;
 Floriano Futebol Clube (Vitria) 1 ttol;
 Guarapari Esporte Clube (Guarapari) 1 ttol;
 Ibirau Esporte Clube (Ibirau) 1 ttol;
 Muniz Freire Futebol Clube (Muniz Freire) 1 ttol;
 Centro de Futebol Linhares (Linhares) 1 ttol;

Enllaos externs.
FES web oficial;
RSSSF;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122956" title="Pau Alabajos i Ferrer" nonfiltered="508" processed="506" dbindex="50539">


Pau Alabajos (Torrent, 1982) s un cantautor valenci de la nova fornada de msica en valenci apareguda a principis del segle XXI: activista musical  i comproms en el tema de la llengua, ostenta el crrec de secretari del Collectiu Ovidi Montllor.

 Els Msics Furtius .

Alabajos rarament (si no mai) canta en solitari, i des dels inicis sempre ho ha fet acompanyat per un conjunt d'instrumentistes apropiadament anomenats els Msics Furtius, amb els quals ha tocat sovint a l'ombra del carrer Micalet de Valncia per reivindicar la marginaci de la msica cantada en valenci i denunciar la prohibici municipal d'activitats en la via pblica.

 Discografia .

 Futur en venda (Cambra Rcords, 2004): amb Can explcita i la composici homnima;

 Teoria del caos (Cambra Rcords, 2008);

 Palmars .

 2004: seleccionat pel Circuit de Msica Jove de l'Horta;
 2004: 1er premi del II Concurs de Msica Jove Nosaltres tamb cantem de Montcada;
 2004: 2on premi del 5 Circuit de Msica en Valenci;
 2005: seleccionat pel Circuito de Msica Injuve en la categoria de can d'autor;
 2006: premi Ovidi a la millor lletra per Can explcita;
 2008: premi Ovidi al millor disc de can d autor "Teoria del Caos";

 Curiositats .

 El seu repertori en directe inclou una versi d'Al vent precedida pel Cant dels ocells;

 Enllaos externs .

 PauAlabajos.cat web oficial amb descrregues i botiga on-line;
 Bloc bloc oficial amb dates i crniques de concerts;
 MySpace.com pgina oficial d'Alabajos;
 Cantautors.com perfil del cantautor torrent;
 YouTube.com vdeos d'actuacions en directe;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122958" title="Gran Premi d'Austrlia del 2000" nonfiltered="509" processed="507" dbindex="50540">
Resultats del Gran Premi d'Austrlia de Frmula 1 de 2000 disputat a Melbourne el 12 de mar de 2000.

 Resultats .




 Altres .

 Volta rpida:  Rubens Barrichello   1' 31: 481;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122960" title="Campionat brasiliense" nonfiltered="510" processed="508" dbindex="50541">
El Campionat Brasiliense, tamb conegut com Campionat Metropolitano de Braslia o Campionat Candango, s el campionat estatal de futbol del Districte Federal del Brasil.

Hi poden prendre part equips d'altres estats afiliats a la federaci de futbol de Braslia i que estiguin situats a menys de 200 quilmentres de la capital. s el cas d'alguns equips dels estats de Gois i Minas Gerais.

Campions.
1959 Brasiliense (N.Bandeirante);
1960 Defel;
1961 Defel;
1962 Defel;
1963 Cruzeiro do Sul;
1964 Guanabara (amateur) i Rabello (professional);
1965 Pederneiras (amateur) i Rabello (professional);
1966 Guanabara (amateur) i Rabello (professional);
1967 Rabello;
1968 Defel;
1969 Coenge;
1970 Brasiliense (N. Bandeirante);
1971 Colombo;
1972 Servio Grfico;
1973 CEUB;
1974 Pioneira;
1975 no es disput;
1976 Braslia;
1977 Braslia;
1978 Braslia;
1979 Sociedade Esportiva do Gama;
1980 Braslia;
1981 Taguatinga;
1982 Braslia;
1983 Braslia;
1984 Braslia;
1985 Sobradinho;
1986 Sobradinho;
1987 Braslia;
1988 Tiradentes;
1989 Taguatinga;
1990 Sociedade Esportiva do Gama;
1991 Taguatinga;
1992 Taguatinga;
1993 Taguatinga;
1994 Sociedade Esportiva do Gama;
1995 Sociedade Esportiva do Gama;
1996 Guar;
1997 Sociedade Esportiva do Gama;
1998 Sociedade Esportiva do Gama;
1999 Sociedade Esportiva do Gama;
2000 Sociedade Esportiva do Gama;
2001 Sociedade Esportiva do Gama;
2002 CFZ de Braslia;
2003 Sociedade Esportiva do Gama;
2004 Brasiliense Futebol Clube;
2005 Brasiliense Futebol Clube;
2006 Brasiliense Futebol Clube;
2007 Brasiliense Futebol Clube;

Ttols per equip.
10 Sociedade Esportiva do Gama (Gama);
 8 Braslia Futebol Clube (Braslia);
 5 Taguatinga Esporte Clube (Taguatinga);
 4 Defel Futebol Clube (Braslia);
 4 Rabello Futebol Clube (Braslia);
 4 Brasiliense Futebol Clube (Taguatinga);
 2 Associao Atltica Guanabara (Braslia);
 2 Grmio Esportivo Brasiliense (Ncleo Bandeirante);
 2 Sobradinho Esporte Clube (Sobradinho);
 1 CEUB Esporte Clube (Braslia);
 1 Coenge Futebol Clube (Braslia);
 1 Clube Atltico Colombo (Ncleo Bandeirante);
 1 Associao Esportiva Cruzeiro do Sul (Braslia);
 1 Clube de Regatas Guar (Guar);
 1 Pederneiras Futebol Clube (Braslia);
 1 Pioneira Futebol Clube (Braslia);
 1 Associao Atltica Servio Grfico (Brasilia);
 1 Grmio Esportivo Tiradentes (Braslia);
 1 CFZ/Centro de Futebol do Zico/BSB (Braslia);

Enllaos externs.
FBF web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122961" title="Johann Wolfgang Dbereiner" nonfiltered="511" processed="509" dbindex="50542">

Johann Wolfgang Dbereiner (o Doebereiner) (1780 - 1848). Qumic alemany, 
professor de la Universitat de Jena. s el responsable d'un primer pas en la classificaci dels elements. En 1817 va demostrar que el pes atmic de l'estronci, Sr, era aproximadament igual al valor mitj dels pesos atmics del calci, Ca, i del bari, Ba. En 1892 mostr l'existncia d'altres grups de tres elements que s'anomenaren trades (clor, brom i iode; liti, sodi i potassi; sofre, seleni i tellur).

A ms va ser el conseller de Goethe en assumptes de qumica.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122962" title="Gran Premi d'Austrlia del 2001" nonfiltered="512" processed="510" dbindex="50543">
Resultats del Gran Premi d'Austrlia de Frmula 1 de 2001 disputat a Melbourne el 4 de mar de 2001.


 Resultats .




 Altres .

 Volta rpida: Michael Schumacher 1m 28.214s;
 Olivier Panis i Jos Verstappen van penalitzar 25 segons per no fer cas de les banderes grogues.
 El comissari de pista de 52 anys Graham Beveridge va morir a causa de les ferides rebudes com a resultat de l'accident entre Ralf Schumacher i Jacques Villeneuve.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122965" title="Gran Premi d'Austrlia del 2002" nonfiltered="513" processed="511" dbindex="50544">
Resultats del Gran Premi d'Austrlia de Frmula 1 de 2002 disputat a Melbourne el 3 de mar de 2002.


 Resultats .




 Altres .

 Volta rpida:  Kimi Rikknen 1m 28.541s;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122968" title="Power-pop" nonfiltered="514" processed="512" dbindex="50545">
El power-pop s un subestil de la msica rock, el rock meldic actual (modern rock), i el rock meldic tradicional. Cal dir que aquest estil, malgrat pertnyer als gneres pop i rock, est bastant influenciat per la msica alternativa o el punk. Grups com Teenage Fanclub, Sloan, The Click Five, Fountains of Wayne, Nada Surf i The All-American Rejects representen aquest estil. Als Pasos Catalans podem trobar el grup valenci Sant Gatxo.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122972" title="Antoni Ferrandis Monrabal" nonfiltered="515" processed="513" dbindex="50546">
Antonio Ferrandis Monrabal (Paterna, 28 de febrer de 1921 - Valncia, 16 d'octubre del 2000) fou un actor valenci.

Biografia.
Passada la Guerra Civil fou mestre ja que inici els seus estudis de Magisteri, encara que la seva vertadera passi fou el teatre.

El seu primer paper en el teatre fou a dip amb Francisco Rabal el 1950.

Es fu conegut per interpretar a Chanquete a la srie de televisi Verano Azul de TVE el 1981.

Mor el 16 d'octubre de 2000 a l'hospital Quirn de Valncia als 79 anys d'edat per problemes crdio-respiratoris.

Filmografia.
El virgo de Visanteta, de Vicente Escriv (1979);
Puta miseria, de Ventura Pons (1987);
Jarrapellejos de Antonio Gimnez-Rico (1987), candidat al Goya;
Volver a empezar de Jos Luis Garci (1982);
La escopeta nacional, de Luis Garca Berlanga (1977);

Televisi.
Verano Azul;
El teniente Lorena;
El buscavidas;

Premis.
 Generalitat Valenciana: Distinci al Mrit Cultural.
 Consell de Ministres: Medalla d'Or al Mrit en Belles Arts. ;
 Premio Nacional de Teatro.
 Oscar a la millor pellcula estrangera per Volver a empezar (1982);

Enllaos externs.
 IMDB ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122973" title="Selecci Valenciana de Pilota" nonfiltered="516" processed="514" dbindex="50547">
La Selecci Valenciana de Pilota est formada pels pilotaris valencians escollits pel seleccionador de la Federaci de Pilota Valenciana per a participar en els Campionats Internacionals de Pilota sota el nom d'Espanya, malgrat desfilar darrere la senyera valenciana .

Heus-ne ac una llista dels jugadors de pilota professionals i aficionats que han format part de la Selecci Valenciana de Pilota:

 Selecci Valenciana del 2008 .
Campionat mundial d'Imbabura, Equador
 Seleccionador: Pigat II del Genovs;


 Trofeus .
 Subcampi mundial de Llargues.

 Selecci Valenciana del 2007 .
Campionat europeu de Nivelles, Blgica
 Fotografia;
 Seleccionador: Pigat II del Genovs;


 Trofeus .
 Campi europeu de Joc internacional;
 Finalista europeu de Llargues;
 Campi absolut;

 Blog .
 Weblog de Tagarinet amb la Selecci a Blgica;

 Selecci Valenciana del 2006 .
VI Mundial de Pilota a M Chaza, Colmbia (no celebrat)
 Seleccionador: Pigat II del Genovs;


 Selecci Valenciana del 2005 .
VII Campionat d'Europa, Blgica (no celebrat)
 Seleccionador: Pigat II del Genovs;

 Selecci Valenciana del 2004 .
V Mundials de Pallapugno, Imperia (Itlia)
 Seleccionador: Pigat II del Genovs;


 Trofeus .
 Campi mundial de Llargues;

 Selecci Valenciana del 2003 .
VI Campionat d'Europa de Jeu de Paume, Frana
 Seleccionador: Pigat II del Genovs;


 Trofeus .
 Campi europeu de Front internacional;
 Campi europeu de Joc internacional;
 Finalista europeu de Llargues;

 Selecci Valenciana del 2002 .
IV Mundial de Pilota a M, Paran (Argentina)
 Seleccionador: Vies;


 Trofeus .
 Campi mundial de Front internacional;
 Campi mundial de Joc internacional;
 Campi mundial de Llargues;

 Selecci Valenciana del 2001 .
V Campionat d'Europa, Pasos Baixos
 Seleccionador: Vies;


 Trofeus .
 Campi europeu de Front internacional;
 Campi europeu de Joc internacional;
 Finalista europeu de Llargues;

 Selecci Valenciana del 2000 .
III Mundial de Llargues, Valncia
 Seleccionador: Vies;


 Trofeus .
 Campi mundial de Llargues;

 Selecci Valenciana del 1999 .
IV Campionat d'Europa, Imperia (Itlia)
 Seleccionador: Vies;


 Trofeus .
 Campi europeu de Llargues;

 Selecci Valenciana del 1998 .
II Mundial de Llargues, Maubeuge (Frana)
 Seleccionador: Vicent Alzina;


 Trofeus .
 Campi mundial de Llargues;

 Selecci Valenciana del 1997 .
III Campionat d'Europa, Franeker (Pasos Baixos)
 Seleccionador: Vicent Alzina;


 Selecci Valenciana del 1996 .
I Campionat Mundial de Llargues, Valncia
 Seleccionador: Vicent Alzina;


 Trofeus .
 Campi mundial de Llargues;

 Selecci Valenciana del 1995 .
II Campionat d'Europa, Itlia
 Seleccionador: Vicent Alzina;

 Selecci Valenciana del 1994 .
I Campionat d'Europa, Valenciennes (Frana)
 Seleccionador: Vicent Alzina;


 Trofeus .
 Finalista europeu de Joc internacional;
 Finalista europeu de Llargues;

 Selecci Valenciana del 1993 .
Torneig Cinc Nacions, Valncia
 Seleccionador: Vicent Alzina;


 Trofeus .
 Campi de Llargues;

 Enllaos externs .
 Selecci valenciana del 2007;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122974" title="Eoraptor" nonfiltered="517" processed="515" dbindex="50548">

Eoraptor ("lladre de l'albada") s un gnere de dinosaure, probablement terpode, que visqu a Amrica del Sud (i potser a Sud-frica) entre mitjans i finals del perode Trisic, fa uns 230-225 milions d'anys.

LEoraptor fou un minscul depredador que mesurava 1 metre de longitud i 30 centmetres d'alada, pesant noms 9 quilograms.

LEoraptor fou descobert l'any 1991, quan un estudiant argenti, Ricardo Martnez, estava treballant amb un grup de cientfics al Valle de la Luna, situat a la conca de Ischigualasto. Not una roca que li crid especialment l'atenci i, desprs d'observar-la detingudament, descobr que hi estaven adherits dues petites dents fossilitzades. Anys ms tard, una comissi paleontolgica de la Universitat de Chicago i del Museu de Cincies Naturals de San Juan desenterr un esquelet gaireb complet al que se'l consider el dinosaure ms primitiu mai trobat. L'animal fou anomenat Eoraptor per Paul C. Sereno, Kristina Curry-Rogers, Katherine Forster i Monetta l'any 1993. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122975" title="Gabriel Barcel Milta" nonfiltered="518" processed="516" dbindex="50549">

Gabriel Barcel Milta (Palma, 1 de desembre de 1967) s un poltic mallorqu del PSM.

s (1991) llicenciat en Dret per la Universitat de les Illes Balears.

Ha estat secretari del grup municipal del Partit Socialista de Mallorca a l Ajuntament de Palma. Des de 1992 a 2002, exerc alternativament de secretari d organitzaci i de secretari general de l Agrupaci de Palma del PSM.

De juny de 1995 a juny de 2003 va ser regidor de l Ajuntament de Palma. Des de 2002 a 2003, exerc de Portaveu del grup municipal del PSM-EN. De juliol de 2003 a gener de 2004 fou conseller del Consell de Mallorca.

Des del 2006, s secretari general del partit i ha impulsat la creaci del Bloc per Mallorca, una coalici preelectoral formada pel Partit Socialista de Mallorca, Esquerra Unida de les Illes Balears, Els Verds de Mallorca, ERC a les Illes Balears i la presncia d'un collectiu d'independents.

Biel Barcel fou el candidat a president del Govern de les Illes Balears pel Bloc per Mallorca a les eleccions de 27 de maig del 2007. Als citats comicis va sortir elegit diputat del Parlament de les Illes Balears, obtenint la seva candidatura 37.455 vots (9% del total) i quatre escons a la cambra autonmica.

Particip en les negociacions que culminaren amb la reedici del Pacte de Progrs per una disposici dels estatuts del PSM l'impedien, com a secretari general, entrar dins l'executiu. Barcel decid romandre fora del govern i no ocupar cap cartera de conseller.  

Enllaos externs.
 Bloc personal;
 L'altre bloc personal;
 Currculum;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122976" title="Gabriel Barcel" nonfiltered="519" processed="517" dbindex="50550">


 Gabriel Barcel i Bover (Manacor, Mallorca, 1936) escriptor i professor de catal mallorqu, conegut amb els pseudnims Es Ros d'es Carritxar i S'ase d'en Mra.
 Gabriel Barcel Milta (Palma, 1 de desembre de 1967) poltic mallorqu del PSM.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122977" title="Gran Premi d'Austrlia del 2003" nonfiltered="520" processed="518" dbindex="50551">
Resultats del Gran Premi d'Austrlia de Frmula 1 de 2003 disputat a Melbourne el 9 de mar de 2003.


 Resultats .




 Altres .

 Volta rpida:  Kimi Rikknen 1'27.724;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122978" title="Bloc per Mallorca" nonfiltered="521" processed="519" dbindex="50552">


El Bloc per Mallorca s una coalici preelectoral creada el 17 de novembre de 2006 per PSM, Esquerra Unida de Mallorca, Els Verds de Mallorca i un collectiu de ciutadans independents agrupats en la plataforma Progressistes pel Bloc de cara a les eleccions autonmiques i, en alguns casos, municipals, del maig del 2007. El 21 de mar de 2007 es va integrar a la coalici la federaci d'Esquerra Republicana de Catalunya a les Illes Balears.

El candidat del Bloc per Mallorca a la presidncia del Govern de les Illes Balears fou, a les eleccions de 27 de maig de 2007, Gabriel Barcel (PSM) i el cap de llista a l'ajuntament de Palma, Eberhard Grosske (Esquerra Unida de Mallorca). Al Consell de Mallorca, la candidata a la presidncia de la instituci fou Joana Llusa Mascar (PSM). La llista autonmica del Bloc per Mallorca va obtenir 37.455 vots (9% del total) i 4 diputats al Parlament de les Illes Balears. La llista del Bloc al Consell de Mallorca va obtenir 35.229 vots (10,54% del total) i 3 consellers. El Bloc per Palma va obtenir 12.887 vots (9.08 % del total) i 2 regidors.

Dia 25 de juny de 2007, el Bloc per Mallorca va arribar a un acord amb el PSOE i Uni Mallorquina per governar conjuntament el Govern de les Illes Balears i el Consell Insular de Mallorca. Frut de l'acord, el Bloc per Mallorca va obtenir, al Govern de les Illes Balears, les conselleries d'ordenaci del territori i mobilitat, la conselleria de benestar social i la conselleria de comer, industria i energia. Al Consell de Mallorca, el Bloc per Mallorca va assumir les conselleries de cooperaci local, interior, i la de cultura i patrimoni.

Vegeu tamb.
 Bloc per Palma;

Enllaos externs.
 Bloc per Mallorca;
 Acord constitutiu del Bloc per Mallorca ;
 Bloc per Palma;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122979" title="Pri" nonfiltered="522" processed="520" dbindex="50553">
En biologia un pri s una estructura autoreplicativa no associada a cap tipus d'cid nucleic. Sn simples estructures proteiques molt ms simples que un virus. La seva replicaci es basa en la transmissi a partir de partcules presents d'un hoste infectat a un altre no infectat. La interacci de particules priniques amb particules presents en l'hoste s produeix un canvi en l'estructura terciria o tridimensional de la protena passant d'una forma sana i amb funci especfica dins de les cllules a una forma infectiva.

En tots els casos descrits fins a la data s'han descobert en mamfers. La transmissi es produeix per ingesti de visceres o sistema nervis sense coure d'individus de la mateixa espcie (canibalisme ritual en el cas del kuru a Papua-Nova Guinea), o per consum entre individus de diferents espcies, tot i que encara no est del tot ben demostrat que aquesta transmissi sigui efectiva, en el cas de l'encefalopatia espongiforme de Creutzfeld-Jacobs.

La infecci cursa de diferents etapes produint una neurodegeneraci del irreversible 

Malalties associades a prions.
 Scrapie (en bestiar cabrum);
 Encefalopatia espongiforme bovina o Mal de les vaques boges;
 Encefalopatia espongiforme de Creutzfeld-Jacobs;
 Kuru (en l'espcie humana);

Enllaos externs.
 Informaci sobre lscrapie del Ministeri d'Agricultura, Ramaderia i Pesca espanyol. (consultat el 26/10/2008) ;
 Informaci sobre l'encefalopatia espongiforme bovina. Ministeri d'Agricultura, Ramaderia i Pesca espanyol (consultat el 26/10/2008) ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122980" title="Gran Premi d'Austrlia del 2004" nonfiltered="523" processed="521" dbindex="50554">
Resultats del Gran Premi d'Austrlia de Frmula 1 de 2004 disputat a Melbourne el 7 de mar de 2004.


 Resultats .




 Altres .

 Pole : Michael Schumacher 1: 24. 408;
 Volta rpida:  Michael Schumacher 1: 24. 125;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122981" title="Celest Alomar Mateu" nonfiltered="524" processed="522" dbindex="50555">
Celest Alomar Mateu (Llub, 1960) s un poltic mallorqu del PSIB-PSOE.

Fou un dels fundadors, el 18 de febrer de 1976 de Partit Socialista de les Illes, que posteriorment es transformaria en el Partit Socialista de Mallorca.

Fou conseller de turisme del 1999 al 2003 en el govern del Pacte de Progrs que encapal Francesc Antich. El seu projecte ms important fou la creaci de l'Ecotaxa.






Enllaos externs.
 Currculum poltic;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122983" title="Gran Premi d'Austrlia del 2005" nonfiltered="525" processed="523" dbindex="50556">
Resultats del Gran Premi d'Austrlia de Frmula 1 de 2005 disputat a Melbourne el 6 de mar de 2005.


 Resultats .



 Altres .

 Pole : Giancarlo Fisichella    3' 01. 460 (2 Voltes);
 Volta rpida:  Fernando Alonso 1' 25. 683;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122984" title="Gran Premi d'Austrlia del 2006" nonfiltered="526" processed="524" dbindex="50557">

Resultats del Gran Premi d'Austrlia de Frmula 1 de 2006 disputat a Melbourne el 2 d'abril de 2006.


 Resultats .



 Altres .

 Pole : Jenson Button 1: 25. 229, 1: 26. 337 i  1: 28. 081;
 Volta rpida:  Kimi Rikknen: 1: 26. 045;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122987" title="Allel" nonfiltered="527" processed="525" dbindex="50559">
Un allel s en gentica cadascuna de les variants d'un locus. Cada allel aporta diferents variacions al carcter que afecta.

En organismes diploides els allels d'un mateix locus s'ubiquen fisicament en els parells de cromosomes.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122988" title="Editorial Moll" nonfiltered="528" processed="526" dbindex="50560">
L'Editorial Moll s una editorial mallorquina fundada el 1934 pel filleg Francesc de Borja Moll com a continuaci de l'obra cultural que va iniciar el 1896 Antoni Maria Alcover i Sureda amb la publicaci del primer volum de lAplec de Rondaies Mallorquines, format actualment per un conjunt de 24 volums.  Entre d'altres, iniciatives, el 1962 va acabar el Diccionari catal-valenci-balear (10 Volums), inventari exhaustiu de la Llengua Catalana, i el 1953 va promoure la Biblioteca Raixa.

Guardons.
 1987: Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
 1995: Premi Francesc de Borja Moll dels Premis 31 de Desembre de l'Obra Cultural Balear.
 2003: Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears.

Enllaos externs.
 Editorial Moll;
 Breu histria;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122989" title="Honda" nonfiltered="529" processed="527" dbindex="50561">

Honda Motor Co., Ltd. (Honda Giken K gy  Kabushiki-gaisha, Honda Technology Research Institute, Co., Ltd.) (TYO: 7267 , NYSE: HMC), o simplement Honda, s una reeixida companyia d'enginyeria i de producci japonesa. La companyia s coneguda pels seus autombils i motocicletes, per tamb produeix una llarga llista d'altres productes: camions, scooters, robots, avions, generadors elctrics, motors de vaixells, equipaments de jard i tecnologies mbils i aeronutiques. A ms a ms, la filial d'Honda per autombils a Nord-Amrica s'anomena Acura. 


Amb ms de 14 milions de motors de combusti interna produts cada any, Honda s el fabricant ms gran de motors de tot el mn. Al 2004, la companyia va comenar a produir motors disel.

La seu central d'Honda es troba a Tquio. Est al mercat de valors de Tquio i al mercat de valors de Nova York, aix com a Osaka, Nagoya, Sapporo, Kyoto, Fukuoka, Londres, Pars i Sussa. 

La seu central americana (American Honda Motor Co.) es troba a Torrance, Califrnia. La seu canadenca (Honda Canada Inc.) est a Scarborough, Ontario.

Histria.
Inicis.
En Soichiro Honda era un mecnic que mentre treballava a Art Shokai, va desenvolupar un nou disseny d'anells de pist el 1938. Va intentar vendre els anells a Toyota, que no els va rebutjar com es creu popularment. Honda va construir una nova planta per fabricar productes per a Toyota, per poc desprs, a la Segona Guerra Mundial, la fbrica va ser completament destruda.

En Soichiro Honda va crear una nova companyia amb el que li quedava del mercat japons, que havia estat redut considerablement per la guerra, el seu pas no tenia ni diners ni energia, per necessitava un mitj de transport bsic. Honda va comenar a acoblar motors a bicicletes, creant un mitj de transport barat i efica. El nom va ser Honda Giken K gy  Kabushiki Kaisha que es podria traduir com Institut de Recerca Honda. Tot i l'aparena del nom, la primera planta de la nova companyia era una barraca de fusta on Honda i els seus associats acoblaven els motors a les bicicletes. El nom oficial d'Honda al Jap segueix sent el mateix en honor als esforos de Soichiro Honda. El 24 de setembre de 1948, Honda Motor Co. va ser fundada oficialment al jap.

Motocicletes.
Honda va comenar a fabricar una gama de scooters i motocicletes i en Soichiro Honda es va recuperar de les prdues de la guerra. La primera motocicleta posada a la venda va ser la Honda A-Type de 1947, un any abans de la fundaci oficial de la companyia. Equipava un motor de 98 cc, amb una potncia al voltant de 3 cavalls. Aquest model va ser seguit per ms scooters durant la dcada dels 50 amb molt d'xit.



Al 1958, la American Honda Company va ser fundada, i noms un any desprs, Honda va introduir el ser primer model als Estats Units, la Honda C100 Super Cub de 1959. La Honda Cub t el ttol de ventes ms grans per un vehicle de tot el mn, amb ventes al voltant de 50 milions d'unitats.
 Als anys 70, Honda es va convertir en el fabricant de motocicletes ms gran del mn, lloc que no ha abandonat mai des de llavors.

Als Estats Units durant els anys 60, les motocicletes grans tenien la imatge de ser condudes per gent de carcter dur, instigat pels propietaris de Harley Davidson, per Honda va canviar aquesta percepci pblica amb l'eslgan "You meet the nicest people on a Honda" (Trobes la gent ms maca sobre una Honda). Honda va introduir el seu nou motor, el SOHC de 4 cilindres i 750 cc el 1969, que va aconseguir xit immediatament i encara avui dia s una configuraci molt utilitzada.

Autombils.
Honda va comenar a desenvolupar prototipus de cotxes de carrer a l'inici dels anys 60, amb intenci de vendre'ls al mercat japons. La primera producci d'Honda va ser el T360 de 1963, una petita camioneta amb quatre diferents tipus de carrosseria (incloent una caixa de cami tradicional i una furgoneta), i un motor de 360 cc i 30 cavalls de potncia. Dos mesos ms tard, va aparixer el primer turisme, el S500. El S500 era un roadster de dues portes amb un motor de 492 cc i amb 44 cavalls de potncia, amb un lmit de revolucions molt alt, de 9500 RPM. Tenia una transmissi de quatre velocitats amb les rodes posteriors acoblades amb una cadena. El fet de tenir un motor capa d'arribar a altes revolucions i portar cadena evidencien el fet que la producci principal d'Honda eren les motocicletes.

En aquella poca, quasi tots els fabricants japonesos d'autombils estaven associades entre s, i tenien estrets lligams amb el govern. El govern instava les companyies a absorbir les empreses ms petites perqu es pugessin crear grans companyies amb capacitat exportadora. Ja que el govern tenia un control extens sobre la indstria, no era corrent que una empresa petita i independent comencs a produir autombils en massa. Aix va ser un fet histric a l'economia japonesa.

Tot i que participava a competicions esportives, Honda tenia dificultats venent els seus autombils als Estats Units. Els cotxes estaven dissenyats pel mercat japons, i als Estats Units no es venien per ser massa petits com per atraure l'inters del mercat. El primer vehicle exportat als Estats Units va ser el N600, venut a Hawai a partir de 1969. Al 1970, el cotxe es va importar a Califrnia, per el minscul motor de 600 cc i dimensions tamb minscules el van fer molt impopular al mercat nord-americ.



Finalment, el 1972 Honda va establir una quota de mercat amb la introducci del Civic, ms gran que els seus predecessors, per encara petit comparat amb els vehicles tpics americans, tot just quan la crisi del petroli de 1973 comenava a impactar les economies mundials. Als Estats Units es van introduir noves lleis que obligaven als fabricants americans a afegir components per reduir la contaminaci que encaria el producte, com els catalitzadors. Honda, en canvi, va introduir un nou concepte, el CVCC (Compound Vortex-Controlled Combustion) en el Civic de 1975. Aix va permetre que el Civic compls les lleis americanes sense la necessitat d'encarir el preu excessivament, ja que s'estalviava certs components. Degut a la combusti ms complexa i eficient, tamb va aconseguir ser el vehicle amb un consum ms baix del mercat americ per quatre anys.
. Les companyies americanes van reaccionar amb lentitud i van trigar bastant en produir vehicles ms petits i eficients, fet que va permetre que el Civic es vengus molt b, aix com demostrar la reputaci d'Honda de fiabilitat.

El 1976, va ser introdut l'Accord, ms gran que el Civic, i va ser popular immediatament degut a la seva relaci qualitat/preu, economia, i una conducci divertida. L'Accord ha estat des de llavors un dels millors vehicles en concepte de vendes als Estats Units, i ha evolucionat a un vehicle de mida mitjana amb motors V6 i hbrids.

El 1982, Honda va ser la primera companyia japonesa en instalar fbriques als Estats Units, comenant per la fbrica de l'Accord a Marysville, Ohio. Avui dia Honda en t diverses ms.

Honda va ser el primer fabricant japons en introdur una nova marca per vehicles de luxe. Es va crear el 1986 i s'anomena Acura. La gama es composa de vehicles Honda modificats, normalment amb ms potncia i ms esportivitat que els seus equivalents en Honda. El primer model va ser el Acura Legend, amb un motor de 2500 cc i 151 cavalls. Els fabricants europeus van criticar el fet que hi hagus un fabricant japons que fabriqus vehicles de luxe.

El 1987 va ser un any important per la seguretat i la tecnologia a Honda. El Honda Prelude va ser el primer vehicle de passatgers del mn equipat amb direcci a les quatre rodes (4WS). Aquest any tamb va ser el primer en qu un fabricant japons insts l'airbag en un vehicle, l'Honda (Acura) Legend.

El 1989, Honda va incorporar a la seva gama la tecnologia VTEC, un sistema que varia el moment d'obertura de les vlvules, als seus motors per a autombils de carrer, que permetia ms eficincia i rendiment en un ventall ms ampli de revolucions del motor. Un dels primers en utilitzar aquesta tecnologia, funcionava calibrant un motor per funcionar en dos modes diferents depenent de les necessitats. La conducci normal utilitzaria una lleva de vlvula ms curta que resultava en una operaci ms eficient. Si es necessitava ms potncia, una altra lleva s la que opera les vlvules, permetent ms potncia a altes revolucions.

El 1999 Honda va comenar a vendre el Insight, que s un petit vehicle hbrid. La potncia deriva d'un motor de 1000 cc i tres cilindres de benzina i una bateria que proporciona ms potncia durant l'acceleraci. Aquesta combinaci, controlada per ordinador, proporciona un rendiment acceptable i un consum i unes emissions excepcionalment baixos. Ara, aquest sistema s disponible pel Civic i l'Accord.

Presidents.
1948-1973   Soichiro Honda;
1973-1983   Kiyoshi Kawashima;
1983-1990   Tadashi Kume;
1990-1998   Nobuhiko Kawamoto;
1998-2004   Hiroyuki Yoshino;
2004-present   Takeo Fukui;

Plantes (llista parcial).
Jap.
 Suzuka, Mie   autombils;
 Hamamatsu, Shizuoka   motocicletes;
 Sayama, Saitama   autombils, camions lleugers;
 Kikuchi, Kumamoto   motocicletes, quads;
 Utsunomiya, Tochigi   recerca;

Estats Units.
 Lincoln, Alabama   Odyssey, Pilot, motors V6;
 East Liberty, Ohio   Civic Sedan/Coupe/GX, Element, CR-V;
 Marysville, Ohio   Accord Sedan/Coupe, Acura TL, Acura RDX, motocicletes;
 Anna, Ohio   motors;
 Raymond, Ohio   recerca;
 Torrance, California   recerca i disseny;
 Greensburg, Indiana   Civic Sedan (Posta en marxa a la tardor de 2008);
 Timmonsville, South Carolina   quads i embarcacions;

Canad.
 Alliston, Ontario;

Mxic.
 Guadalajara, Jalisco   Motors, Accord Sedan.

Uni Europea.
 Swindon, England, UK;

Brasil.
 Manaus, Amazonas   motocicletes;
 Sumare, So Paulo   autombils (Civic i Fit);

Colmbia.
 Cali, Valle del Cauca   motocicletes;

Tailndia.
 Ayutthaya;

Turquia.
 Gebze;

Malisia.
 Malacca;
 Penang motocicletes com a Boon Siew Honda;

ndia.
 Gurgaon, Haryana   motocicletes;
 Noida, Uttar Pradesh   autombils;

 Referncies .


Vegeu tamb.
Honda Africa Twin;

 Enllaos externs .

 Web internacional d'Honda ;
 Equip de Frmula 1 d'Honda ;
 Plantes nord-americanes;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122990" title="Technicolor" nonfiltered="530" processed="528" dbindex="50562">
El Technicolor va ser el primer intent efectiu de la indstria cinematogrfica per a deixar enrere el blanc i negre i reproduir en pantalla els colors filmats en la realitat. El seu primer gran exponent s la superproducci All que el vent s'endugu (1939).

S'aconseguia per la filmaci simultnia de tres pellcules dins de la mateixa cambra, cada una de la quals comptava amb filtres perqu fora impressionada noms per un color. Desprs d'un procs de tintura, que ms tenia a veure amb l'impremta que amb la fotografia, es treia una sola cpia que al ser projectada recreava els colors de la realitat. 

Aquesta prctica permetia una puresa de colors que encara no ha sigut igualada, emprant-se encara per al tiratge de cpies en alguns mercats.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122991" title="Aina Moll Marqus" nonfiltered="531" processed="529" dbindex="50563">
Aina Moll Marqus (Ciutadella, 1930) s una filloga menorquina, s la filla major de Francesc de Borja Moll, amb qui collabor en els dos darrers volums del Diccionari catal-valenci-balear. El 1953 es llicenci en filologia romnica. Desprs ampli estudis a Pars, Estrasburg i Zuric, i del 1954 al 1961 fou Directora de la Biblioteca Raixa. 

Membre del Grup Catal de Sociolingstica, fou tamb membre de la primera Comissi de Transferncies Estat-Consell General Interinsular de les Balears. Fou Secretria de Poltica Lingstica de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 1988. El 1995-1996 ha estat assessora lingstica del govern balear i des del 1993 membre numerria de l'IEC

Guardons.
 1988: Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
 1997: Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears.

 Obres .
 La nostra llengua (1990);
 Francesc de B. Moll: la fidelitat tossuda (2004).

Enllaos externs.
 Fitxa de membre de l'IEC.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122993" title="Torrent de Muro" nonfiltered="532" processed="530" dbindex="50564">
El Torrent de Muro s  un curs d'aigua que sorgeix de la uni dels torrents d'Almadr i de Pina, i que desemboca a l'Albufera.

Les seves aportacions mitjanes anuals sn d'aproximadament 6 Hm i la seva conca abastaria uns 510 km. Aquest torrent s el ms llarg de Mallorca i replega part de les aiges de tres comarques: Tramuntana, Raiguer i Pla.
 
La trobada dels dos cursos tributaris del torrent de Muro es produeix al terme de Costitx i segueix per terme de Llub fregant el poble, finalment entra per l'oest del terme de Muro i discorre fins la zona humida on aboca el cabal.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122995" title="Deriva gentica" nonfiltered="533" processed="531" dbindex="50565">
En gentica de poblacions s'enten com a deriva gentica els canvis en les freqncies gniques de les poblacions degudes a l'atzar.

O sigui, en qualsevol poblaci d'una espcie, hi trobem individus amb diferents versions d'un mateix gen (allels). Per exemple, en una poblaci de psols, unes plantes tenir un gen que els facin produir llavors amb la pell llisa i unes altres una altra versi del mateix gen que produeixi llavors amb la pell rugosa. Si l'efecte d'aquests gens no t valor adaptatiu (o sigui, no fa que els individus amb una versi del gen sobrevisquin o es reprodueixin millor que els que en tenen una altra), l'atzar ser l'nic mecanisme que far variar entre les generacions successives el nombre d'individus que posseeixen una versi o l'altra del gen.

La deriva gentica tendeix a fixar un dels allels presents a la poblaci. Resulta molt ms probable que es fixi l'allel ms abundant en absncia d'acci d'altres forces evolutives. La velocitat de fixaci d'un allel guarda una relaci inversa amb el nombre d'individus de la poblaci.

En general, la deriva gentica s un mecanisme lent, sobretot en poblacions grans, per esdev important quan un nombre petit d'individus funda una nova poblaci, ja que en ser molt pocs els individus fundadors l'atzar influeix molt en la seva composici. Aquest fenomen es coneix com a efecte fundador.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122996" title="Secretari General d'Esquerra Republicana de Catalunya" nonfiltered="534" processed="532" dbindex="50566">
El Secretari General d'Esquerra Republicana de Catalunya s la segona persona amb ms poder a l'organigrama d'ERC. A vegades ha estat el candidat del partit a la Presidncia de la Generalitat. Actualment el crrec l'ocupa Joan Ridao i Martn, escollit amb un 37,52% dels vots dels militants en el 25 Congrs Nacional del 7 de juny de 2008, on es presentaven 4 aspirants a ocupar el lloc.

Llistat de Secretaris Generals des de la seva fundaci:

 Joan Llus Pujol i Font (1931-1931);
 Josep Tarradellas i Joan (1931-1932);
 Joan Tauler i Palomeras (1932-1938);
 Josep Tarradellas i Joan (1938-1957);
 Joan Sauret (1957-1976);
 Heribert Barrera (1976-1987);
 Joan Hortal (1987-1989);
 ngel Colom (1989-1996);
 Josep-Llus Carod-Rovira (1996-2004);
 Joan Puigcercs i Boixassa (2004-2008);
 Joan Ridao i Martn (2008-actualitat);
Vegeu tamb.
 President d'Esquerra Republicana de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="122998" title="Nadau" nonfiltered="535" processed="533" dbindex="50567">
Nadau s un grup de msica que canta en occit. Nascut el 1973 a Tarba, d'en s'ha convertit en un smbol de la lluita pel reconeixement de la llengua i la realitat occitana. De la seua m han aparegut i crescut altres grups de msica que conformaren el que es va conixer com la nova can occitana. A ms, han tingut un paper important en la creaci i desenvolupament de La Calandreta (escola occitana) i en l'aparici de rdios arreu del pas. 

Pel que fa a la creaci artstica, els temes sn de temtica diversa. Van des de la can protesta a temes tradicionals, passant per canons d'amor i per a xiquets. Tamb han sigut capaos de recuperar el so d'alguns instruments que s'havien perdut amb el temps, i mesclar-los amb la guitarra elctrica.

 Discografia .
1975 : Monsur lo regent ;
1976 : La venta a las enchras ;
1978 : L'immortla ;
1982 : T'on vas ;
1986 : Qu'm o qui m ;
1991 : De cuu au vent ;
1994 : Pengabelt ;
1995 : S'ai sabut (recopilatori) ;
1996 : Nadau en companhia (concert en viu al Znit de Pau) ;
1999 : Plumalhon ;
2003 : Saumon ;
2005 : Nadau a l'Olympia (concert en viu) ;

 Videografia .
1993 : Nadau en companhia ;
1996 : Nadau en companhia ;
2000 : Nadau a l'Olympia ;
2002 : Nadau en companhia ;
2005 : Nadau a l'Olympia;

Referncies.


 Enllaos externs .
Pgina Oficial








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123000" title="Resistivitat" nonfiltered="536" processed="534" dbindex="50568">
La resistivitat d'un material representa la seva capacitat a oposar-se a la circulaci del corrent elctric. Es correspon amb la resistncia elctrica d'un tro de material d'un metre de longitud i d'un metre quadrat de secci, s'expressa en ohms per metre ( m, ohmmetre). La resistivitat permet classificar els materials en conductors, semiconductors i allants (a ms resistivitat ms bon allant, o ms mal conductor). No hi ha cap allador perfecte ( =infinit) ni cap conductor perfecte ( =0).

La resistivitat dels materials depen de la temperatura:

 Per als metalls, a temperatura ambient, creix linealment amb la temperatura. Aquest efecte s'utilitza per mesurar la temperatura (sonda Pt 100).
 Per als semiconductors, decreix fortament amb la temperatura, la resistivitat tamb pot dependre de la quantitat de radiaci (llum visible, infraroig, etc.), absorbida pel component.

A pocs graus kelvin de temperatura la resistivitat d'alguns materials es fa nulla, s el fenomen conegut amb el nom de superconductivitat.

Definicions.
La resistivitat es representa habitualment amb la lletra grega rho ( ), i habitualment es defineix aix:

R ;

on

  s la resistivitat esttica (mesurada en ohmmetres -  m);
R s la resistncia elctrica d'una mostra uniforme del material (mesurada en ohms -  );
l s la longitud de la mostra (mesurada en metres - m);
A s l'rea de la secci de la mostra (mesurada en metres quadrats - m);

La resistivitat elctrica tamb pot ser definida com:

;

on

E s la magnitut del camp elctric (mesurada en volts per metre - V/m);
J s la magnitut de la densitat del corrent (mesurada en ampers per metre quadrat A/m);

Finalment, la resistivitat elctrica es correspon amb el valor invers de la conductivitat elctrica de material (que es representa per la lletra grega sigma,  ), s a dir:

.



 Resistivitats comunes .

 Metalls .


La plata s clarament el millor conductor de l'electricitat.

Allants.



Vegeu tamb.
 Conductor hmic;
 Superconductivitat;
 Electricitat;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123001" title="Campionat carioca" nonfiltered="537" processed="535" dbindex="50569">
El Campionat Carioca, tamb conegut com Campeonato Estadual do Rio de Janeiro, s la competici futbolstica de l'estat de Rio de Janeiro.

 Histria .
L'augment de clubs i inters pel futbol a Rio a inicis de segle feu necessria la creaci de les primeres competicions. El 8 de juny de 1905 es fund la Liga Metropolitana de Football (LMF). El 1906 es disput el primer campionat amb la participaci de sis clubs: Fluminense, Botafogo, Bangu, Football and Athletic, Payssandu i Rio Cricket. Amrica, tot ser un dels fundadors de la lliga no hi particip. Fluminense esdevingu primer campi de Rio de Janeiro.

El 1908, Fluminense, Botafogo, Amrica, Paysandu, Rio Cricket i Riachuelo fundaren la Liga Metropolitana de Sports Athleticos (LMSA), que organitz el campionat carioca aquell any. Tamb fou guanyat pel Fluminense. El 1911, Botafogo abandon la LMSA i fund lAssociao de Football do Rio de Janeiro (AFRJ). La lliga es denomin Liga Barbante (que significa lliga forta), i el Botafogo era l'nic club important que hi prengu part. Finalment, la AFRJ fou incorporada a la LMSA el 1913.

El 1917, desprs d'algunes irregularitats, la LMSA fou reemplaada per la Liga Metropolitana de Desportos Terrestres (LMDT). Fluminense guany el campionat aquell any. El 1924, es produ la primera divisi significativa amb la creaci de lAssociao Metropolitana de Esportes Athleticos (AMEA) impulsada pels clubs aristocrtics, com el Fluminense i el Flamengo. Aquesta nova competici es reg sota criteris de discriminaci racial i social, no deixant competir futbolistes negres i de classe baixa. El vencedor de l'AMEA fou el Fluminense, i el de la LMDT fou el Vasco da Gama. L'any segent l'AMEA renunci els seus criteris i els principals clubs de la LMDT s'uniren a l'AMEA.

Fins el 1932 tots els clubs eren amateurs, encara que practicaven un amateurisme marr. El 1933, diferents clubs, entre ells els clubs grans excepte el Botafogo trenquen amb la "Confederaao Brasileira do Desportos" i adoptaren el professionalisme, creant la "Liga Carioca de Futebol" (LCF), el 23 de gener de 1933. La CBD continu reconeixent oficialment els campionats de l'AMEA. L'11 de desembre de 1934, Botafogo, Vasco da Gama, Bangu, So Cristvo, Andara, Olaria, Carioca i Madureira funden la Federao Metropolitana de Desportos (FMD). Aquesta federaci incorpor l'antiga AMEA. El 1937, amb l'adopci del professionalisme a tot el territori, es produ la fusi de la LCF i la FMD, sorgint la "Liga de Futebol de Rio de Janeiro" (LFRJ). El 1941 canvi el seu nom pel de Federao Metropolitana de Futebol (FMF).

El 12 d'abril de 1960, la ciutat de Braslia es convert en capital del pas. La Federao Metropolitana de Futebol canvi el seu nom per Federao Carioca de Futebol (FCF). Amrica guany el campionat aquell any. L'any 1974, els estats de Rio de Janeiro i Guanabara es fusionaren. Uns anys ms tard, el 29 de setembre de 1978, es fund la Federao de Futebol do Estado do Rio de Janeiro (FERJ) en fusionar-se les federacions dels antics estats de Guanabara i Rio.

El 1979, es disput un campionat carioca extra que va incloure els campions de l'antic estat de Guanabara que fins aleshores disputaven el campionat Fluminense. Aquest campionat extra fou conegut com Primeiro Campeonato Estadual de Profissionais i fou guanyat pel Flamengo.

El 1996 es disput la Taa Cidade Maravilhosa disputada noms per clubs de la capital, Rio de Janeiro. La competici fou disputada per vuit clubs, Amrica, Bangu, Botafogo, Flamengo, Fluminense, Madureira, Olaria i Vasco da Gama. Botafogo en fou el campi.

Campions.


Ttols per equip.
Fluminense Football Club 30 ttols ;
Clube de Regatas do Flamengo 29 ttols;
Club de Regatas Vasco da Gama 22 ttols;
Botafogo de Futebol e Regatas 18 ttols;
Amrica Football Club 7 ttols;
Bangu Atltico Clube 2 ttols;
So Cristvo de Futebol e Regatas 1 ttol;
Paysandu Cricket Club 1 ttol;

 Campions de la LMDT (1925-1932) .
Entre el 1925 i el 1932, la LMDT (Liga Metropolitana de Desportos Terrestres) subsist tot i la participaci d'equips menors. Els campions foren:
1925: Engenho de Dentro;
1926: Modesto;
1927: Modesto;
1928: SC Amrica;
1929: SC Amrica;
1930: Santa Cruz;
1931: Oriente;
1932: Boa Vista;

Enllaos externs.
FFERJ web oficial;
RSSSF;
Best Attendances;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123002" title="Filippo Inzaghi" nonfiltered="538" processed="536" dbindex="50570">
Filippo Inzaghi s un futbolista itali que juga actualment a l'AC Milan.

Biografia.
Va nixer a Piacenza el 9 d'agost de 1973 i va debutar a la Serie A amb l'Atalanta BC al 1996. Al marcar 27 gols en 36 partits va ser fitxat per la Juventus FC, en una operaci que cost 14,7 milions d'euros. Al 2001 va ser adquirit per l'AC Milan per la desorbitada xifra de 40 milions d'euros juntament amb el jugador itali  Christian Zennoni. Amb l'AC Milan ha guanyat 2 lligues italianes i una Champions League.

Estadstiques.

 Actualitzat fins juliol del 2007.


1: No inclou la Coppa Italia ni la Supercopa italiana de futbol;
2: No inclou la Supercopa d'Europa;

Participacions a les Copes del Mn.


Enllaos externs.
Dades i perfil d'Inzaghi ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123006" title="Clube de Regatas do Flamengo" nonfiltered="539" processed="537" dbindex="50571">


El Clube de Regatas do Flamengo s un club poliesportiu, destacant en futbol, brasiler de la ciutat de Rio de Janeiro a l'estat de Rio de Janeiro.

 Histria .
El club va ser fundat el 15 de novembre de 1895 com un equip de rem per Jos Agostinho Pereira da Cunha, Mrio Spindola, Nestor de Barros, Augusto Lopes, Jos Flix da Cunha Meneses i Felisberto Laport. El seu primer nom fou Flamengo Rowing Club. La secci de futbol comen quan un grup de jugadors dissident del Fluminense Football Club abandon el seu club d'origen per ingressar al flamengo el 24 de desembre de 1911. El primer partit oficial fou el 3 de maig de l'any segent derrotant el Mangueira per un espectacular 15 a 2. El primer derbi amb el seu gran rival, el Fluminense, fou el 7 de juliol del 1912 amb derrota pe 3 a 2.

 Estadi .
L'estadi propietat del Flamengo s el Jos Bastos Padilha, tamb conegut com Estdio da Gvea, que fou inaugurat el 1938 i t capacitat per a 8.000 persones. Tots els partits, per, els disputa a l'estadi de Maracan, amb capacitat per a ms de cent mil persones.

 Entrenadors destacats .
  Modesto Bria;
  Carlinhos;
  Cludio Coutinho;
  Flvio Costa;
  Paulo Csar Carpegiani;
  Manuel Fleitas Solich;
  Joel Santana;
  Tel Santana;
  Vanderlei Luxemburgo;
  Zagallo;

 Jugadors destacats .


 Palmars .
1 Copa Intercontinental de futbol: 1981;
1 Copa Libertadores: 1981;
1 Copa Mercosur: 1999;
1 Copa Oro: 1996;
4 Campionat brasiler de futbol: 1980, 1982, 1983, 1992;
1 Copa Unio: 1987;
2 Copa brasilera de futbol: 1990, 2006;
1 Copa dos Campees: 2001;
1 Torneig Rio-So Paulo: 1961;
1 Torneio do Povo: 1972;
30 Campionat carioca: 1914, 1915, 1920, 1921, 1925, 1927, 1939, 1942, 1943, 1944, 1953, 1954, 1955, 1963, 1965, 1972, 1974, 1978, 1979, 1979 (especial), 1981, 1986, 1991, 1996, 1999, 2000, 2001, 2004, 2007, 2008;
18 Taa Guanabara: 1970, 1972, 1973, 1978, 1979, 1980, 1981, 1982, 1984, 1988, 1989, 1995, 1996, 1999, 2001, 2004, 2007, 2008;
1 Taa Rio: 1983, 1985, 1986, 1991, 1996, 2000;
6 Torneio Incio: 1920, 1922, 1946, 1951, 1952, 1959;
1 Copa Rio: 1991;

 Seccions .
A ms del rem, l'esport fundacional, i el futbol, el CR Flamengo t seccions en molts altres esports, la majoria amb fora xits. Entre ells podem destacar:
 Atletisme;
 Basquetbol;
 Gimnstica artstica;
 Judo;
 Nataci;
 Voleibol;
 Waterpolo;
 Rem;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123008" title="DAF" nonfiltered="540" processed="538" dbindex="50572">
DAF s una marca de camions neerlandesa. s una divisi de PACCAR, amb les seves oficines i plantes de fabricaci a Eindhoven, Pasos Baixos. Tamb t una planta de producci de components a Westerlo, Blgica. Alguns dels models dels camions venuts amb la marca DAF sn dissenyats i venuts per Leyland Trucks a la seva planta d'Anglaterra.

Les inicials de DAF signifiquen Van Doornes Automobilfabrieken, que en neerlands significaria Fbrica d'Autombils Van Doornes.


 Models de Camions .



 DAF XF105;
 DAF LF;
 DAF CF;
 DAF 95XF;
 DAF XF95;
 DAF 2300;
 DAF 2800;
 DAF 3300;

 Models d'autombils .




 DAF 600;
 DAF 750;
 DAF 30;
 DAF 31;
 DAF 32;
 DAF 33;
 DAF 44;
 DAF 46;
 DAF 55;
 DAF 66;


 Enllaos externs .


 DAF Camions (en angls);
 Museu DAF (en neerlands);
 Club DAF (en neerlands);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123014" title="Vesc" nonfiltered="541" processed="539" dbindex="50574">


El vesc (Viscum album) s una planta parsita que viu sobre els arbres i arbustos xuclant-los la saba. s originaria d'Europa i de l'oest i sud d'sia, i ha estat introduda a Amrica del Nord (a Califrnia el 1900 i a la Colmbia Britnica cap al 1988).

 Sistemtica.

Als Pasos Catalans en trobem tres subespcies:
Viscum album album: Parasita diferents arbres planifolis de l'estatge mont plujs (pollancres, fruiters, espinalbs...). Es troba al Pirineu.
Viscum album abietis: Parasita l'avet i s la menys rara de les tres subespcies. Es troba al Pirineu.
Viscum album austriacum: Parasita els pins. Es troba dels Pirineus a l'interior del Pas Valenci.

 Etimologia .

El nom en llat  viscum  t un origen incert, per es creu que ve del indoeuropeu i vol dir  fora . Pel que fa a  album  es refereix a blanc, que fa referncia del color del fruit que sn baies.

 Ecologia .

s una espcie que es troba a tot a Europa, excepte, a l'extrem nord. s una espcie espontnia de la pennsula ibrica.
s una planta semiparsita que viu al damunt de branques, principalment en arbres de fulla caduca, com pomers o pollancres, per tamb sobre algunes varietats de pins. 

 Descripci .

s una planta llenyosa, amb una alada de 0,2 a 0,5 metres. Sempre s de color verd, degut als pigments de la clorofilla.
Aquesta planta no t arrels, per si que t uns haustoris que els hi permet xuclar els nutrients necessaris per viure. Respecte la morfologia de la tija, s herbcia, excepte una part que s llenyosa. La tija s curta per les branques sn abundants i repetidament enforquillades, de manera que formen com una gran botja que penja de l'arbre parasitat. 
La morfologia de les fulles sn oposades, persistents, oblongues, carnoses, sempre per parelles en l extrem de les branques dictomes. Tenen el pecol curt. s un arbust dioic amb flors unisexuals amb inflorescncia reunides en la formaci de branquetes de color groc, per no es pot parlar de cap tipus d inflorescncia com a tal. Les flors sn poc vistoses de color grogs-verds que s agrupen en posici terminal. Les flors masculines presenten 4 ptals diminuts i 4 estams sense filaments. En canvi, les flors femenines, sn molt rudimentries, tenen 4 peces rodejant 2 carpels soldats. L'androceu t 4 estams i el gineceus est format per dos carpels soldats. El fruit s una baia de polpa viscosa, blanquinosa i translcida de 6 a 10 mm, i amb una sola llavor. s ha de tenir en compte que les baies sn molt txiques i han d estar receptades noms per especialistes.

Antigament, d aquesta planta s utilitzaven les fulles i les parts aries; per actualment aquesta planta no s utilitza per cap acci farmacolgica, ja que es considera una planta molt txica. Actualment s usen les baies.

Usos medicinals. 
Els extractes de vesc administrats per via intravenosa tenen dos activitats importants: actuen sobre el cor i sobre la pressi sangunia. Pot usar-se en hipertensi, arterioesclerosis, marejos, mals de caps, vertgens, angusties, palpitacions...

Es pot usar en homeopatia per prevenir i alleugerir les molsties arterioesclertiques.

 Composici qumica . 
 Vicotoxines;
 Derivats triterpnics;
 Flavonoides;
 Resines i Muclags;
 ltimament s ha vist que hi ha lectines ( sn les que tenen activitat antitumoral).

Accions farmacolgiques.
T un efecte hipotensor, dirtic i sedant. Sol donar bons resultats com a cardiotnic, vasodilatador (aix millora la circulaci sanguinea) i s antiarterioesclertic. Tamb s important, perqu regula la menstruaci.

Toxicitat.
Aquesta planta s ha d usar a dosis baixes ja que a dosis elevades s txic pel sistema cardac, pot provocar bradicardia i fins i tot una parada cardaca (viscotoxina). Les baies tamb sn molt txiques pel seu contingut en viscotoxines.

Tradicions.
s una de les plantes tpiques del Nadal, al costat del grvol, el galzeran (Ruscus aculeatus) i la flor de Nadal o Poinsettia. Se li atribueix (com a moltes plantes) la bona sort. En el druidisme antic se la considerava una planta sagrada que havia de ser dallada amb una fal d'or pel druida (tradici molt coneguda actualment per les referncies habituals als cmics d'Astrix).

Embarbussament popular: Vaig al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc.

 Bibliografia .
 FONT i QUER, P. : Diccionario de Botnica, ediciones Pennsula, 2000 ( 1a edici: ed. Labor, 1953);
 de BOLS, O., VIGO, J., MASALLES, R.M., NINOT, J.M.: Flora Manual dels Pasos Catalans, 1a reimpressi. Ed. Prtic-Natura, 2000;
 WEBERLING, F.: Morphology of Plants and Inflorescences. Cambridge University Press, 1989 (traducci de l'alemany del 1981);
 Diversos autors: Flora Ibrica: plantas vasculares de la Pennsula Ibrica e Islas Baleares. Real Jardn Botnico, C.S.I.C., 1993;
 CRT, P.: Prcis de Botanique, Tome II: Systmatique des Angiospermes. 10 edici. Masson et Cie. diteurs, 1965.

Referncies.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123016" title="Autosoma" nonfiltered="542" processed="540" dbindex="50575">
Un autosoma s un cromosoma no sexual. En els humans hi ha 22 parells d'autosomes. Els gens lligats a aquests cromosomes s'anomenen gens autosmics.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123017" title="Acadians" nonfiltered="543" processed="541" dbindex="50576">


Els acadians (en angls: acadians; en francs: acadiens) sn descendents dels habitants que vivien en els assentaments francesos originals fundats a l'extrem nord-est del continent americ. Aquestes zones corresponen, avui dia, a les provncies canadenques de Nova Esccia, Nova Brunsvic i l'Illa del Prncep Eduard. Si b tant acadians com quebequesos sn d'origen francs, Acdia va ser fundada quatre anys abans que el Quebec en una rea geogrfica separada. A ms, els acadians sn descendents d'emigrants de moltes ms zones de Frana que els quebequesos. Conseqentment, els dos grups van desenvolupart la seva prpia cultura.

El 1755, els acadians van ser obligats a l'exili pels britnics; molts es van assentar en el que desprs seria l'estat de la Louisiana, on van ser anomenats cajuns.

Histria.
El 1603, Enric IV, rei de Frana, va concedir a Pierre Dugua de Mons el dret a colonitzar les terres americanes ubicades entre els graus 40 i 60 de latitud nord. Dugua va arribar al Nou Continent l'any 1604 i va fer construir un fort a l'illa de Saint Croix, a la desembocadura del riu homnim (el qual avui dia separa l'estat nord-americ del Maine i el canadenc de la Nova Brunsvic). La primavera segent, els colons van navegar per la badia i van fundar la vila de Port Royal, a l'actual Nova Esccia.

Al segle XVII s'havien assentat a Acdia unes cent famlies franceses. Els acadians van desenvolupar relacions amicals amb els indgenes, aprenent i aplicant les seues tcniques de caa i pesca. Habitaven principalment les regions costaneres, en terres frtils arrabassades al mar a travs de la construcci de murs de contenci. Com que vivien a la frontera entre els dominis francesos i britnics, els acadians es van trobar involucrats en cada conflicte entre ambds poders; Acdia va passar a formar part d'un domini o l'altre en repetides ocasions, i els seus habitants van acabar adoptant una actitud neutral i rebutjant lluitar per a qualsevol dels bndols; per a se'ls va anomenar els "francesos neutrals".

Desprs del Tractat d'Utrecht (1713), Frana va cedir per ltima vegada als britnics la porci d'Acdia que hui s Nova Esccia (excepte l'illa Cap Bret). El 1754, el govern britnic, no acceptant ms la neutralitat dels acadians, van exigir que juressin lleialtat a la monarquia, per evitar que s'aliessin amb els francesos en cas de guerra. No volent lluitar contra familiars que habitaven territoris francesos, i tement que el jurament compromets la seva fe catlica, els acadians s'hi van negar. Aix provoc que el coronel Charles Lawrence ordens la deportaci dels acadians sense l'autoritzaci de Londres i en despit de les anteriors precaucions de les autoritats britniques en contra d'accions drstiques. L'historiador John Mack Faragher ha usat el terme contemporani ethnic cleansing (que podria traduir-se per "neteja tnica") per a descriure aquella acci britnica.

En el que coneix com la Gran Expulsi (en angls: Great Upheaval; en francs: Grand Drangement), ms de 12.000 acadians (els tres quarts de la poblaci de Nova Esccia) van ser obligats a l'exili; les seues cases van ser cremades i les seues terres confiscades. Les famlies es van separar i es van dispersar al voltant de les terres britniques d'Amrica del Nord; alguns van tornar a Frana.

En 2003, per petici de representants acadians, una proclamaci va ser publicada en nom de la reina Isabel II, en tant que monarca canadenc, en la qual es reconeixia oficialment la deportaci i s'establia el 28 de juliol com a dia de commemoraci.

Geografia.
En l'actualitat, els acadians viuen principalment en regions del nord i l'est de Nova Brunsvic, a l'illa Miscou i a l'illa de Llepaqu. Hi ha altres grups a les illes de la Magdalena i en altres parts del Quebec, de l'Illa del Prncep Eduard i de Nova Esccia, com per exemple a Chticamp i a Clare. 

Una minoria habita encara el sud i l'oest de Nova Brunsvic i tamb a Nova Anglaterra. Algunes d'aquestes comunitats han estat ms o menys assimilades: per a moltes famlies que habiten en zones de predominana anglfona el francs ha caigut en dess, principalment entre les generacions ms joves. Els acadians que es van establir en el que es convertiria en la Luisiana, particularment a l'rea del sud-oest coneguda com Acadiana, dits cajuns, han patit influncies de la cultura dominant.

Poblaci.
Segons el cens canadenc del 2001, al Canad hi viuen 71.590 acadians que s'identifiquen ells mateixos com a tals, dels quals 26.220 viuen a la Nova Brunsvic, 17.420 al Quebec, 11.180 a la Nova Esccia, 8.745 a Ontrio i 3.020 a l'Illa del Prncep Eduard. Tal com es desconeix la quantitat d'acadians a Nova Anglaterra, tampoc no se sap quants n'hi a als Estats Units en general; no obstant, s sabut que a la Luisiana hi ha uns 432.549 cajuns. Cal tenir en compte que en els formularis del cens, el govern canadenc es nega a fer constar l'origen acadi com a elecci possible. Aix, el nombre real d'acadians pot ser ms elevat: tan sols a la Nova Brunsvic serien al voltant de 230.000.

Cultura.
Avui dia, els acadians constituxen una minoria vivent, especialment a la Nova Brunsvic i a la Luisiana. Des del 1994, el Congrs Mundial Acadi ha unit d'una certa manera els acadians de les provncies Martimes, de Nova Anglaterra i de Luisiana. 

Els acadians destacats de les provncies Martimes inclouen a: 
Angle Arsenault, cantant;
Aubin-Edmond Arsenault, ex-Primer Ministre de l'Illa del Prncep Eduard, primer acadi amb aquest crrec de qualsevol provncia canadenca i en ser membre de la Cort Suprema;
Joseph-Octave Arsenault, primer acadi en ser membre del Senat Canadenc, pare d'Aubin-Edmond Arsenault;
Edith Butler, cantant;
Rheal Cormier, jugador de beisbol; ;
Yvon Durelle, boxejador;
Romeu LeBlanc, ex-governador general de Canad;
Antonine Maillet, escriptora;
Louis Robichaud, ex-Primer Ministre de la Nova Brunsvic;
Michel Bastarache, jutge al Tribunal Suprem del Canad.

El 15 d'agost s la diada nacional dels acadians, que sn predominantment catlics. El lema nacional acadi s Au, maris Stella.

Banderes.

La bandera d'Acdia s tricolor, semblant a la bandera de Frana per amb una estrella daurada en la banda blava, que simbolitza la Mare de Du de l'Assumpci, patrona dels acadians. Aquesta bandera va ser adoptada el 1884 al Congrs Acadi Nacional, a Miscouche (Illa del Prncep Eduard).

Els acadians que no viuen a Acdia tenen altres smbols. La bandera de la regi Acadiana de Luisiana va ser designada per Thomas J. Arceneaux de la Universitat de Luisiana a Lafayette, i adoptada per la legislatura de l'estat com l'emblema oficial de la regi Acadiana el 1974. Un grup d'acadians de Nova Anglaterra que va assistir al Congrs Mundial Acadi de Nova Esccia 2004, va aprovar un disseny per a la bandera acadiana de Nova Anglaterra realitzat per William Cork.

Llengua.
Els acadians parlen un dialecte del francs anomenat francs acadi; l'angls tamb est molt difs. A la Luisiana, els cajuns parlen en majoria l'angls, per molts encara utilitzen el francs cajun. En algunes rees s'empra el chiac, i aquells que es van establir a Quebec parlen generalment francs quebequs.

Tributs a la deportaci.


Plagie-la-charette, de l'escriptora canadenca Antonine Maillet, tracta sobre el viatge de tornada a Acdia de diverses famlies deportades, el qual va comenar 15 anys desprs de la Gran Expulsi.

Robbie Robertson va escriure una can popular basant-se en l'expulsi acadiana titulada Acadian Driftwood, la qual va aparixer en l'lbum de The Band de 1975, Northern Lights - Southern Cross.

El 1847, l'escriptor nord-americ Henry Wadsworth Longfellow va escriure el poema pic Evangeline, basat en els esdeveniments de la deportaci del 1755. El poema es va convertir en un clssic americ, i tamb va contribuir al renaixement de la identitat acadiana tant a Luisiana com a les provncies Martimes.

Llegenda.
Es creu que la creaci de l'heroi folklric nord-americ Paul Bunyan va estar influenciada per les histries acadianes sobre llenyataires.

Vegeu tamb.
 Acdia;
 Cajuns;
 Nova Frana;
 Francocanadenc;

Informaci a la red.

 Quebec History;
 Lucie LeBlanc Consentino's Acadian Home - Histria i genealogia acadiana, mfasi en la poblaci acadiana en Nova Anglaterra.
 l'Acadie Toujours! - Acadians en Nova Anglaterra.
 Acadian-English Dictionary de Webster'S Online Dictionary - La Rosetta Edition.
 Banished Forgotten and Reborn by Alkan Chaglar;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123020" title="Joan Moll Marqus" nonfiltered="544" processed="542" dbindex="50577">

Joan Moll Marqus (Palma, 1936) s un pianista mallorqu fill de Francesc de Borja Moll.

Enregistraments.
 Chopin en Mallorca I i II (1974,1976 i 1980);
 Miquel Capllonch, obras para piano (1979);
 Compositores mallorquines (1980);
 Chopin. Polonesas, valses y mazurcas (1981);
 Andrs Gaos. Obras para piano (1982);
 Antoni Torrandell (1983);
 Msica pianstica balear (1984);
 Msica de compositors mallorquins (1985);

Referncies.
 http://www.lukor.com/literatura/noticias/0507/07145010.htm;
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 11.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123024" title="Jordi Carbonell" nonfiltered="545" processed="543" dbindex="50578">

Jordi Carbonell i Tries (Perpiny, el Rossell, 1920), escriptor nord-catal.
Jordi Carbonell i de Ballester (Barcelona, 1924), poltic catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123028" title="Francocanadenc" nonfiltered="546" processed="544" dbindex="50579">
Un francocanadenc (en francs: Canadien franais; en angls: French Canadian) s, histricament, un habitant del Canad els avantpassats del qual vivien en els assentaments francesos originals del que hui s Quebec. En un context contemporani, tamb fa referncia a qualsevol canadenc francfon. Amb l'excepci dels acadians, que tenen una histria diferent, la majoria dels francocanadencs sn descendents d'agricultors francesos que van colonitzar l'rea actualment compresa per Quebec durant el perode colonial del Canad que va comenar al segle XVII.

En angls, el terme French Canadian diferix de Franco-Canadian que este ltim no implica necessriament un llarg llinatge ancestral que haja habitat en sl canadenc, sin que tamb s'usa per a designar immigrants recents de Frana o un altre pas francfon. No obstant aix, les dites diferncies no sn marcades en catal per mitj de l's de dos termes distints, ja que s'usa la paraula "francocanadenc" per a designar qualsevol d'eixos dos grups.

Els canadencs francfons viuen per tot Canad. Sis milions d'ells estan concentrats al Quebec, on constituxen el grup lingstic predominant, mentre que un altre mili est dispers al voltant de la resta del pas. Aproximadament un 31% dels ciutadans canadencs parlen francs i el 25% s de descendncia francocanadenc. No tots els francfons sn descendents de francesos, especialment en el Quebec actual, i no totes les persones amb avantpassats francesos utilitzen eixa llengua exclusiva o primriament.
La cultura francfona forma part de la literatura i cultura canadenc.

Grups francocanadencs.

Els francocanadencs poden ser agrupats geogrficament segons la seua provncia d'origen:

Qubcois(e), provncia del Quebec ;
Franco-Terreneuvians, provncia de Terranova i Labrador;
Franco-Ontarians, provncia d'Ontario;
Franco-Manitobains (Franco-Manitobans), provncia de Manitoba;
Fransaskois, provncia de Saskatchewan;
Franco-Albertains (Franco-Albertans), provncia d'Alberta;
Franco-Colombiens (Franco-Columbians), provncia de la Colmbia Britnica;
Franco-Yukonnais, territori de Yukon;
Franco-Tenois, territoris del Nord-oest;
Franco-Nunavois, territori de Nunavut;

(Els noms d'estos grups van ser escrits en els seus noms originals, s a dir, en francs, per a evitar traduccions errnies. Entre parntesis estan els noms en angls d'aquells grups els noms dels quals sn diferents dels del francs)

Els metis no sn classificats com a francocanadencs, per s que conformen un grup francfon separat, encara que tamb parlen angls, michif i, antigament, bungi, que est extint.

Existix tamb una comunitat francoamericana en els Estats Units, particularment en Nova Anglaterra, que sn majoritriament descendents de francocanadencs, aix com altres tenen els seus orgens en Acdia, especialment en el lmit entre Maine i Nova Brunsvic. Els cajuns en Luisiana descendixen de les poblacions acadianes procedents de Nova Esccia, encara que alguns assentaments francfons tenen les seues arrels a Quebec, St. Dominigue (actualment Hait), Mobile (Alabama), o directament de Frana.

Quebec.

A Quebec, el terme  francocanadenc  ha sigut cada vegada ms rebutjat des del naixement del nacionalisme quebequs durant la Revoluci Tranquilla de la dcada de 1960. Les institucions pbliques de la provncia de Quebec criden  Qubcois  als ciutadans quebequesos.

A reflexa els forts llaos socials, culturals i poltics entre els quebequesos d'origen francocanadenc, la majoria dels quals sn francfons.  Qubcois  tamb es referix a qualsevol resident de Quebec; esta paraula va comenar a utilitzar-se per a aquella designaci cvica desprs de la Revoluci Tranquilla, introduint una ambigitat en el significat del vocable que moltes vegades s utilitzat fora del context poltic.

Hui en dia, la utilitzaci dels termes  Qubcois  (mascul) i  Qubcoise  (femen) s sovint preferida per a expressar la seua identitat cultural i nacional. Per a les generacions ms jvens, la paraula  francocanadenc  s fins desconeguda, o b, descoberta per aquells que aprenen angls i/o funcionen amb anglfobs. Els francfons que s'identifiquen a si mateixos com Qubcois i que no tenen avantpassats francesos no sn inclosos dins del grup de francocanadencs.

Altres ubicacions pel Canad.

Hi ha molts assentaments urbans a Canad que tenen una significativa poblaci francocanadenc fora de Quebec, entre els quals es troben:

Port au Port Pennsula, Terranova i Labrador;
Edmundston, Nova Brunsvic ;
Moncton, Nova Brunsvic ;
Ottawa, Ontario;
Cornwall, Ontario ;
Sudbury, Ontario ;
Windsor, Ontario;
Winnipeg, Manitoba;
Rgio Rivire-la-Paix, Alberta;

All, el francs est protegit davall els drets de llengua minoritria segons la Constituci de Canad des de 1982, defenent-ho de les accions dels governs provincials que han sigut histricament indiferents i hostils respecte a la seua utilitzaci. Conseqentment, els francocanadencs de fora de Quebec s'identifiquen com a tals ms positivament que els quebequesos; esta identificaci tendix ms a complementar que a reemplaar els grups provincials.

Histria.

Els francesos van ser els primers europeus a establir colnies permanents en el que hui s Quebec. Les colnies de Nova Frana es van estendre desprs al llarg del territori actualment comprs per les provncies Martimes, sud de Quebec i Ontario, aix com tamb la vall del riu Mississippi. El primer assentament europeu a Canad va ser Port Royal fundat en 1605. Els territoris de Nova Frana eren Canad, Acdia i Luisiana, i els seus habitants es cridaven a si mateixos Canadiens, Acadiens i Louisianais respectivament.

Encara desprs de la conquista britnica de Nova Frana en 1760 durant la Guerra Francesa i ndia, els francocanadencs van continuar sent part important de la vida en les colnies.

Els britnics van obtindre Acdia desprs del Tractat d'Utrecht (1713), i a causa d'all el 75% de la poblaci acadiana va emigrar a altres colnies britniques al comenament de la Guerra Francesa i ndia. Els francocanadencs van escapar en part per la feta que l'acta de capitulaci els convertia en subjectes de nacionalitat britnica. No va ser fins a 1744, amb el Acta de Quebec, que es va tornar a adoptar el sistema legal francs. En 1791 els francocanadencs del Davall Canad van ser introduts al sistema parlamentari britnic al crear-se una Assemblea Legislativa electa.

Com conseqncia que l'Assemblea Legislativa no tenia poder real, la situaci poltica es va degenerar en la Rebelli del Davall Canad de 1837 1838, a partir de la qual aquella colnia es va unificar amb el Alt Canad. Un dels motius per a la dita uni va ser la de limitar el poder poltic francocanadenc. Desprs de diverses dcades d'immigraci britnica, els Canadiens es van tornar una minoritat en la provncia de Canad en la dcada de 1850.

Les contribucions francocanadencs van jugar papers essencials en l'assegurament d'un govern responsable per a l'Alt i el Davall Canad i en la formaci de la Confederaci Canadenca. No obstant aix, durant els segles XIX i XX el seu descontent va crixer i, com a conseqncia, al voltant d'1 mili de francocanadencs van emigrar des de la provncia del Quebec a Nova Anglaterra. La ra d'este xode va ser principalment econmica, encara que tamb poltica.

Des de 1968, el francs ha sigut una de les dos llenges oficials de Canad. s a ms l'nica llengua oficial del Quebec i una d'elles en Nova Brunsvic, els Territoris del Nord-oest i Nunavut. Els dialectes parlats a Canad sn quelcom diferent d'aquells parlats a Frana.

s actual.

En angls, els termes utilitzats per a designar els grups provincials tot sovint es definixen nicament per la provncia de residncia i sn totalment intercanviables per  francocanadenc . Malgrat que este darrer terme s'empra fora en la dita llengua (la traducci de la qual seria  French Canadian ), molts canadencs el consideren antiquat, especialment al Quebec. La majoria dels habitants del Canad de llengua francesa utilitzen les designacions particulars segons la seua provncia dorigen encara que visquen fora; per exemple, un Qubcois que es muda a una altra provncia o territori resta considerat com a tal i no canvia de grup per aix.

El terme  francocanadenc  s usat encara en els contextos histric i cultural, o quan es desitja designar els membres de la collectivitat del dit origen, com en el nom i mandats d'organitzacions nacionals que servixen a les comunitats minoritries francfones al voltant del pas. Els canadencs francfons sense un origen francocanadenc, com a immigrants d'altres pasos en qu es parla francs, no solen ser designats pel terme en qesti; la paraula  francfon , d's ms general, alludix als canadencs de parla francesa de qualsevol origen tnic.

Organitzacions.

 Fdration culturelle canadienne-franaise (Federaci cultural francocanadenca);
 Association canadienne-franaise pour l'avancement dnes sciences (Associaci francocanadenca per al desenvolupament de les cincies);
 Fdration de la jeunesse canadienne-franaise (Federaci juvenil francocanadenca) ;

Banderes francocanadenques.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123030" title="Joan Bibiloni" nonfiltered="547" processed="545" dbindex="50580">

 Joan Bibiloni Febrer, msic mallorqu.
 Joan Bibiloni Fiol, poltic mallorqu del Partit Popular Balear, exbatlle de Consell.
 Joan Bibiloni Vivancos, actor mallorqu.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123032" title="The Ring" nonfiltered="548" processed="546" dbindex="50581">

The Ring (El senyal) s una pellcula de terror nord-americana de l'any 2002 i constitux un remake de la pellcula de terror japonesa Ringu (1998). Va ser dirigida per Gore Verbinski, escrita per Ehren Kruger i els principals papers estan interpretats per Naomi Watts i Martin Henderson. La pellcula est basada en la novella de l'escriptor japons Kji Suzuki. Va constituir un important xit comercial recaptant tan sols en els cines nord-americans una xifra prxima als 130 milions de dlars. Tamb va suposar l'arribada al gran pblic europeu i nord-americ de nombroses altres pellcules de terror japoneses.

Hi ha una continuaci: The Ring Two, estrenada als Estats Units el 18 de mar de 2005 i dirigida per Hideo Nakata, el director original del film japons Ringu.

Muntatge: Craig Wood.
Disseny de producci: Tom Duffield.
Direcci artstica: Patrick M. Sullivan Jr..
Vestuari: Julie Weiss.
Estrena als EUA: 18 d'octubre 2002.
Estrena a Espanya: 10 de gener 2003.


Argument: La pellcula gira entorn d'una cinta de vdeo de possible origen sobrenatural que fa que les persones que la vegen moren de forma grotesca set dies desprs de veure. La cinta est relacionada amb una xiqueta, filla d'Anna Morgan, que al nixer va comenar a ocasionar desgrcies sense precedents en la seua illa natal. Sa mare, en un intent desesperat d'acabar amb eixa situaci, va tirar la seua filla a un pou per a sucidar-se poc desprs. Sobre el pou, el marit d'Anna va construir un far.

Nota*: El ttol en angls (The Ring) connota diversos significats, el ms usual s "anell", "crcol", "argolla", tamb significa "rodejar", "campaneig", i "crida" (per onomatopeia, per exemple la crida d'un telfon), tal significat s el mateix que el de la paraula japonesa ringu ja que l'idioma japons ha pres la paraula "ring" com un prstec lingstic.

Enllaos externs.
 Web oficial de la pellcula ;
 The RingWorld Pgina Web amb informaci sobre les diferents pellcules i novelles. ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123038" title="Eta Aurigae" nonfiltered="549" processed="547" dbindex="50582">

Eta Aurigae (  Aur/  Aurigae) s una estrella de la constellaci Auriga. Amb psilon Aurigae i Aurigae, forma un asterisme conegut com els Cabrits. El nom d'aquesta estrella en llat s Hoedus II (literalment: el Cabrit II).

Eta Aurigae s una blanca-blava de tipus B de les nanes de la seqncia principal amb una magnitud aparent de +3,18. Est aproximadament a 219 anys llum de la Terra.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123039" title="Responsabilitat penal" nonfiltered="550" processed="548" dbindex="50583">
La responsabilitat penal s, en Dret, la subjecci d'una persona que vulnera un deure de conducta imposat pel Dret penal al deure afrontar les conseqncies que imposa la llei. Les dites conseqncies s'imposen a la persona quan se li troba culpable d'haver coms un delicte o haver sigut cmplice d'este.

La responsabilitat penal la imposa l'Estat, i consistix en una pena que busca castigar el delinqent i intentar la seua reinserci per a evitar que torne a delinquir.

Diferencia amb la responsabilitat civil.
La responsabilitat penal no busca rescabalar o compensar a la vctima del delicte, sin que eixa ser una responsabilitat civil independent i derivada de l'acte delictiu. 

De vegades els dits conceptes es confonen, i sobretot en el dret anglosax, ats que ambds responsabilitats poden portar a obligacions pecuniries. No obstant aix, hi ha diverses diferncies:
 La seua finalitat s distinta: La responsabilitat penal sanciona, i la civil repara un dany.
 La quantitat de la quantia a pagar es calcula amb diferents mesures: Una multa (responsabilitat penal) estar basada principalment en la gravetat del fet delictiu, mentre que la responsabilitat civil busca rescabalar un dany a la vctima.
 Normalment el destinatari tamb s distint. La responsabilitat penal se sol pagar a l'estat, i la civil a la vctima.

La responsabilitat penal en les persones jurdiques.
Histricament s'ha ents que una persona jurdica no pot ser responsable penalment, en tant que no pot cometre delictes per si mateixa (i hi ha moltes penes que no pot complir). 

No obstant aix, hi ha alguns delictes que poden ser comeses des d'una persona jurdica i que incls poden realitzar-se nicament en benefici de la mateixa (estafa, apropiaci indeguda, delictes fiscals, etc.). En eixos casos, s'entenia que el responsable penal seria la persona fsica que presa les decisions.

Esta doctrina es continua mantenint en la gran majoria d'ordenaments jurdics, si b en alguns comena a aparixer la possibilitat que una persona jurdica cometa un delicte. En eixos casos, la pena s'ajusta al tipus de sanci que la persona jurdica pot complir (normalment pecuniria, encara que tamb es podria fer alguna privaci de drets).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123041" title="Puigcardener" nonfiltered="551" processed="549" dbindex="50584">

El Puigcardener s un petit tur a la vora del riu Cardener on comen la histria de Manresa en ser el primer lloc que es va poblar de la ciutat, entre altres coses, per la seva alada relativa a la resta del terme.

Cap al segle VI aC s'hi assent un poblat ibric del qual, recentment, s'han recuperat diversos materials, especialment cermics, que permeten identificar la seva existncia. Sembla que s'hi va mantenir fins al segle I aC, sent la capital dels lacetans que habitaven les comarques actuals del Bages, Solsons, Anoia i Segarra.

Actualment hi ha la Seu de Manresa i s'hi construeixen uns nous accessos des de la plaa de la Reforma. Aquests nous accessos constaran de diferents miradors entre el nivell de la plaa i el nivell de la Seu. Cal recordar que l execuci d uns accessos adequats a la Seu des de la Reforma era un projecte que la ciutat tenia pendent des de 1915 quan es redact el projecte d escalinates d'Alexandre Soler i March.

Documentat des de 1034, on ara hi ha la Seu sembla que hi havia hagut un castell. Poques referncies es troben al respecte per es poden veure les muralles que van ser construdes entre els segles XII i XIII ja que Manresa va ser ciutat fortificada, vegueria i lloc de mercat. Es conserva una torre quadrada de l'antiga muralla. Tamb se sospita que fora del recinte, a Puigterr o tur del castell s'aixecava un altre castell del que se'n conserven petites restes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123042" title="Campionat potiguar" nonfiltered="552" processed="550" dbindex="50585">
El Campionat Potiguar s la competici futbolstica de l'estat de Rio Grande do Norte.

Campions.


1918 no finalitzat;
1919 Amrica;
1920 Amrica o ABC (n.o.) *;
1921 ABC o Natalense *;
1922 Amrica;
1923 ABC (n.o.);
1924 ABC o Amrica o Alecrim (n.o.) *;
1925 Alecrim i ABC **;
1926 Amrica;
1927 Amrica;
1928 ABC;
1929 ABC;
1930 Amrica;
1931 Amrica;
1932 ABC;
1933 ABC;
1934 ABC;
1935 ABC;
1936 ABC;
1937 ABC;
1938 ABC;
1939 ABC;
1940 ABC;
1941 ABC;
1942 Amrica o no disputat (n.o.) *;
1943 Santa Cruz;
1944 ABC;
1945 ABC;
1946 Amrica;
1947 ABC;
1948 Amrica;

1949 Amrica;
1950 ABC;
1951 Amrica;
1952 Amrica;
1953 ABC;
1954 ABC;
1955 ABC;
1956 Amrica;
1957 Amrica;
1958 ABC;
1959 ABC;
1960 ABC;
1961 ABC;
1962 ABC;
1963 Alecrim;
1964 Alecrim;
1965 ABC;
1966 ABC;
1967 Amrica;
1968 Alecrim;
1969 Amrica;
1970 ABC;
1971 ABC;
1972 ABC;
1973 ABC;
1974 Amrica;
1975 Amrica;
1976 ABC;
1977 Amrica;
1978 ABC;
1979 Amrica;

1980 Amrica;
1981 Amrica;
1982 Amrica;
1983 ABC;
1984 ABC;
1985 Alecrim;
1986 Alecrim;
1987 Amrica;
1988 Amrica;
1989 Amrica;
1990 ABC;
1991 Amrica;
1992 Amrica;
1993 ABC;
1994 ABC;
1995 ABC;
1996 Amrica;
1997 ABC;
1998 ABC;
1999 ABC;
2000 ABC;
2001 Corntians;
2002 Amrica;
2003 Amrica;
2004 Potiguar de Mossor;
2005 ABC;
2006 Baranas;
2007 ABC;


(n.o.) Campionat no oficial.
* Segons les diverses fonts varia el campi del torneig.
** Ambds equips es proclamaren campions, tot i que la federaci mai decid en considerar el campionat no oficial.

Ttols per equip.
s'inclouen els ttols dubtosos
 ABC Futebol Clube  (Natal) 49 ttols;
 Amrica Futebol Clube  (Natal) 32 ttols;
 Alecrim Futebol Clube  (Natal) 7 ttols;
Santa Cruz Futebol Clube (Natal) 1 ttol;
Centro Esportivo Natalense (Natal) 1 ttol;
Associao Cultural Esporte Clube Baranas (Mossor) 1 ttol;
Associao Cultural e Desportiva Potiguar (Mossor) 1 ttol;
Atltico Clube Corntians (Caic) 1 ttol;

 Enllaos externs.
FNF web oficial;
RSSSF;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123044" title="Andreu Cresp Plaza" nonfiltered="553" processed="551" dbindex="50586">
Andreu Cresp Plaza (Palma, 9 d'octubre de 1943) s un politic mallorqu del PSIB-PSOE.

El seu pare, Andreu Cresp Salom tamb fou un dels principals dirigents del PSOE een els temps d'abans de la guerra Civil.

Crrecs poltics.
 Director provincial d'Educaci de les Illes Balears.
 Secretari general del PSIB-PSOE.
 Diputat autonmic. Vicepresident segon del Parlament Balear. Portaveu del Grup Parlamentari Socialista.
 Conseller insular del Consell Insular de Mallorca. Actualment s portaveu del Grup Socialista del Consell.

Va perdre les eleccions primries en front de Francesc Antich per ser candidat a la presidncia del Govern Balear l'any 1999.

Actualment forma part de la Comissi executiva del partit a Mallorca.

Referncies.
 http://www.socialistesdemallorca.org/comissio_3.php?idioma=ca;
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 4.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123045" title="Andreu Cresp" nonfiltered="554" processed="552" dbindex="50587">

 Andreu Cresp Plaza (Palma, 1943) poltic mallorqu del PSIB-PSOE.
 Andreu Cresp Salom (Palma, 1896-1982), poltic mallorqu del PSOE i pare de l'anterior.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123047" title="Pumicita" nonfiltered="555" processed="553" dbindex="50588">




La pumicita, anomenada popularment pedra tosca s una roca d'origen volcnic, provinent de magmes silcics o intermitjos, d'aspecte vitri vesicular, de baixa densistat i molt porosa, que es troba en abundncia a les zones on s'han produt explosions volcniques, especialment de les anomenades piroclstiques.

Les pluges de pedra tosca sn freqents a les erupcions de tipus vesuvi, on arriben sepultar grans extensions de terreny, arribant fins i tot a trencar teulades per acmul.

 Formaci .
En el procs de formaci la lava, que es troba a emperatures de l'ordre de 500 a 600c, s projectada enlaire en forma de nbol espums, patint una gran descompressi, com a conseqncia de la qual es produeix una desgasificaci i solidificaci sobtada, restant espais buits o vescules separades per primes parets de vidre volcnic. Existeixen dues formes principals de vescules: unes de forma tubular i subparalella, que li confereix una textura sedosa, i l'altra de formes subesfriques o esfriques.

Mineralogia.
Pot estar formada per rhyolita, dacita o andesita. Generalment presenta uns colors suaus, entre els que sovintegen el blancs, groguencs, grisos, marrons grisosos, i vermells pllids. T una porositat mitjana del 90%, i una densitat mitjana de 910 kk/m3, que en sser inferior a la de l'aigua li permet surar per sobre d'aquesta. La versi basltica s coneguda amb el nom d'escria. Se la considera un vidre, donat que no presenta estructura cristallina.

Utilitzaci.
La indstria qumica la fa servir com a regulador de l'ebullici de certes reaccions. La seva microporositat aconsegueix esmorteir la formaci de bombolles de gas en el s del lquid escalfat

La pumicita tamb es fa servir per a la fabricaci de formig lleuger. Quan es fa servir com a additiu del ciment, una versi de gra molt fi anomenada pozzolana es barreja amb cal per formar un formig lleuger de pasta fina semblant l'escaiola. Aquesta forma de formig ja es feia serviren els temps dels antics romans.

Tamb es fa servir com a abrasiu, especialment en exfoliants cosmtics. Les pedres de pumicita s'usen sovint en salons de bellesa durant la pedicura, per tal de llevar l'excs de pell del tal i planta dels peus, aix com per les durcies i calls. s llavors quan reben el nom popular de pedra tosca. 

La seva important capacitat d'absorci li permet magatzemar l'aigua i nutrients necessaris per a mantenir la bona salut dels bonsai, s en el que troba una altra aplicaci de les seves peculiars caracterstiques

La pedra tosca es pot comprar a qualsevol super mercat o  una farmcia.

Curiositats.

Els anys 1979, 1984 i 2006, erupcions volcniques submarines a prop de les illes Tonga van crear grans bosses de pumicita, algunes de fins a 30 kmts. de grandria, que van anar surant a centenars de kmts. fins a les illes Fidji.

Desprs de l'explosi del Krakatoa, grans bosses de pumicita de fins 25 metres de llargria van flotar sobre l'Oce Pacfic durant un parell d'anys, algunes amb palmeres i vegetaci creixent al seu damunt.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123049" title="Puigmercadal" nonfiltered="556" processed="554" dbindex="50589">

El Puigmercadal s un tur manres contigu al Puigcardener i on a mitjan segle XIV s'hi edific l'esglsia del Carme, enderrocada durant la guerra civil.

Cap els segles X i XI, existia una torre medieval, anomenada Torre de l'liga, que era la ms alta de la ciutat, i que probablement estaria situada entre les actuals places d'Europa i del Milcentenari.

En aquells segles la ciutat depenia directament dels comtes de Barcelona i desprs de qu algunes famlies nobles vinguessin i hi construssin casals, la fesomia de la ciutat emmarcada al Puigcardener s'an ampliant pel Puigmercadal tot ampliant les muralles que ara l'incloen. S'hi edific un complex romnic format per l'esglsia de la Santa Creu i un castell que allotjava una guarnici de soldats, Manresa tenia una gran importncia militar com a seu d un "comtat sense comte".  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123050" title="Dermatologia" nonfiltered="557" processed="555" dbindex="50590">

La dermatologia s la branca de la medicina que estudia les patologies i tractaments del sistema drmic. Els metges que s'especialitzen en dermatologia s'anomenen dermatlegs.

A Espanya, per ser dermatleg, cal llicenciar-se en medicina i desprs especialitzar-se en dermatologia.

Especialitzacions.
Existeixen determinades subespecialitzacions dins la dermatologia:

 Cirurgia dermatolgica. S'encarreguen del cncer de la pell, cirurgies amb lser, terpies fotodinmiques i determinats procediments cosmtics, com els que impliquen la toxina botulina (Botox).
 Dermopatologia. Interpreten el teixit drmic en el microscopi (histopatologia).
 Dermatologia peditrica. S'especialitzen en el diagnstic i el tractament de les malalties de la pell en els nens.
 Immunodermatlegs. S'encarreguen del diagnstic i gerncia de les malalties de la pell produdes pel sistema immunitari.

Diagnstic.
Per arribar a un diagnstic el dermatleg empra diferents eines:

Anamnesi o histria clnica. s el primer pas, a l'igual que a la majoria d'especialitats mdiques.
Examen fsic. Per facilitar l'examen se sol utilitzar llum molt brillant.
Tcniques de microbiologia.
Bipsia. Es pren una petita mostra de la zona que se sospita que pot tenir alguna malaltia i s'analitza amb el microscopi.

Tractament.
Els tractaments ms freqents utilitzats en dermatologia sn:

Tractaments tpics. Donat que la pell s molt accessible.
Fototerpia. Inclou l's de llum ultraviolada.
Terpies quirrgiques. Per exemple, en el tractament del cncer de pell i en les varius.

Malalties associades.
Algunes de les malalties ms freqents sn:

Acne.
Angioma.
Berrugues.
Calvcie.
Cncer de pell.
Carcinoma.
Cellulitis.
Caspa.
Dermatitis.
czema.
Hiperhidrosi.
Peu d'atleta.
Sarcoma.
Varius.

Enllaos externs.
Acadmia Espanyola de Dermatologia i Venerologia ;
Grup Espanyol de Dermatologia Peditrica ;
Grup Espanyol d'Investigaci de la Dermatitis ;
Actualitat en dermatologia ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123053" title="La Calandreta" nonfiltered="558" processed="556" dbindex="50592">
La Calandreta s el nom que reben les escoles associatives (la primera es va crear a Pau, Bearn el 1979) dedicades a recuperar la llengua occitana. Aquest nom calandreta o calandra designa un ocell (calndria) i tamb un aprenent, i s'ha pres com a smbol per a representar el nou adveniment de la cultura occitana. La xarxa d'escoles ocupa gran part del pas i se'n poden trobar a ciutats importants com ara Marsella, Tolosa o Llemotges. Actualment en sn 39, dues de les quals sn de secundria, i compten amb vora 2.000 alumnes, anomenats calandrons.

Aquestes escoles proposen un sistema educatiu pblic i laic, amb el valor afegit que suposa l'ensenyament bilinge. No formen part de l'Educaci Nacional, el servei pblic d'educaci francs, per volen participar de la missi pblica de l'educaci i han obtingut un contracte d'associaci amb el ministeri francs d'educaci. A ms les calandretes demanen tamb la implicaci dels pares en el procs educatiu i permeten als infants encarar un futur on es troben amb les arrels del seu poble. La funci de les escoles tamb s la d'una associaci cultural que s'encarrega d'organitzar activitats i aplecs culturals. Actualment tamb s'ha posat en marxa una televisi a travs d'internet.

La Calandreta forma, junt amb les escoles Diwan, la Bressola, les Seaska i les escoles ABCM, una confederaci d'escoles bilinges a l'estat francs que sn testimoni de la riquesa cultural d'un estat que es nega a reconixer-la.

La xarxa Calandreta posseeix a ms dos collegis: Leon Crdas (a Grabls, Pas de Montpeller, creat el 1997) i el Collgi de Gasconha (a Pau, creat el 2005).

 Localitzaci .

Les escoles Calandreta (amb els noms de ciutat en occit seguits del francs en cursiva i nombre d'escoles) es poden trobar a:

 Llenguadoc: Grabls (Grabels), Ginhac (Gignac), Besirs (2; Bziers), Mesa (Mze), Montpelhir (Montpeller, 3; Montpellier), Pesens (Pzenas), Seta (Ste), Nimes (Nmes), Als, Narbona (Narbonne), Carcassona (Carcassonne).
 Occitnia Central: Castras (Castres), Rods (Rodez), Tolosa (Tolosa de Llenguadoc (2); Toulouse), Mureth (Muret), Castanet, Pmias (Pamiers), Banheras de Bigrra (Bagnres de Bigorre), Tarba (Tarbes). ;
 Aquitnia: La Tsta (La Teste), Peireguers (Prigueux), Laboheira (Labouheire), Lescar, Auloron (Oloron), Santa Maria (Ste Marie), Pau, Orts (Orthez), Best (Bost).
 Llemos: Lemtges (Llemotges; Limoges), Orlhac (Aurillac).
 Provena-Alps-Costa Blava: Aurenja (Orange), Gap, Curs, Marselha (Marsella; Marseille).

 La Calandreta i la transmissi de la llengua . 

Les escoles Calandreta es mouen en un terreny molt mudads i incert. Les definicions de les escoles sovint es fonamenten en certa ambigitat. En teoria, sn escoles d'immersi en occit, a la prctica tanmateix moltes escoles es descriuen com a escoles bilinges. En molts mbits s ms important el mtode Freinet que no la transmissi de la llengua. El professorat o l'equip d'animaci sovint no domina prou b la llengua (quan arriben a conixer-la).
En algunes localitats, a ms, la tria de l'escola per part dels pares molt poques vegades respon a un inters per la llengua occitana; fins i tot es pot arribar a la situaci que hi hagi pares i mares d'alumnes molt refractaris a l's de l'occit. 
Aix l'xit de transmissi i de canvi d'imatge de la llengua per ara s molt modest i gaireb negligible excepte potser a Gascunya.

 Enllaos externs .
 Pgina Principal de La Calandreta (en occit);
 Pgina de Calandreta-TV (en occit);
 El Collgi de Gasconha;
 El Collgi Leon Crdas de Grabls;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123054" title="Gran Enciclopdia de Mallorca" nonfiltered="559" processed="557" dbindex="50593">
La Gran Enciclopdia de Mallorca s una obra editada per Promomallorca S.A., patrocinada pel Consell Insular de Mallorca i dirigida per Miquel Dol que constitueix la primera obra d'aquest tipus escrita a Mallorca.

Fou comenada a editar el 1988. Es public el darrer volum amb la segona part de l'apndix i l'ndex el 1991. En principi, id, l'obra constava de 19 volums i 28082 veus.

Un segon apndix sort a la llum amb unes 3000 entrades ms i encara un tercer, l'any 2004 (volum 24). Actualment, amb els tres apndixs, consta d'unes 34000 veus.

ISBN: 84-86.617.17-2

Vegeu tamb.
 Enciclopdia de Menorca;
 Enciclopdia d'Eivissa i Formentera;

Referncies.
 El nou apndix du la Gran Enciclopdia de Mallorca a les 34.000 veus registrades;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123055" title="Puigterr" nonfiltered="560" processed="558" dbindex="50594">

El Puigterr, indret conegut tamb amb el nom del castell que sembla hi havia estat construt, s un tur ubicat al centre de Manresa a 281 m.

En el segle XVII i anteriors hi havia una esglsia dedicada a la Verge del Bon Succs que era visitada freqentment pels manresans, en especial el segon diumenge desprs de la Pasqua de Resurrecci i Pentecostes en qu tenia lloc una festa o aplec.

L'any 1761 l'Ajuntament acord comprar un part de terreny, per construir un magatzem o diposit de plvora sobrant de la venta al detall. El 1822 es construir un fort amb alguns canons per la defensa de la ciutat. I en el 1834 es millorar la fortificaci amb bones parets, parapets, fossat i troneres anomenant-se Fort de Santa Isabel.

Finalment el 31 de desembre de 1862, el Governador Civil de la provncia, cedir a l'Ajuntament el castell i torre de Puigterr amb la condici de conservar-lo. 

En la revoluci de l'any 1868 es trasllad la Verge a la capella dels infants, quedant tot el terreny en propietat de l'Ajuntament. Durant la Guerra dels Carlins es fer servir per la defensa de la ciutat. El 7 d'octubre de 1880 el Capit General del Districte va disposar en tornar el castell al Ajuntament de la ciutat. Avan de la guerra civil del 36 encara es podia veure el castell en runes. Avui noms queden les restes del que era una paret del castell.         

Per la guerra civil fou considerat el lloc ms indicat per a la construcci d'un refugi. En el seu interior s'hi van obrir una xarxa de galeries comunicades entre elles. Les obres van comenar, tant per la banda del carrer de Circumvallaci com per la del carrer del Sol, per cinc boques diferents i el tipus de terreny oblig a fer-hi servir explosius.

L any 1936 es comen a muntar el centre emissor del castell de Puigterr, que entr en servei l abril del 1937. Els estudis van romandre a l Ateneu fins al 1952, quan es traslladaren a La Plana de l Om.

 Referencies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123060" title="Estadi Martnez Valero" nonfiltered="561" processed="559" dbindex="50595">


L'Estadi Martnez Valero s el camp local de l'Elx Club de Futbol. Va ser inaugurat el 8 de setembre de 1976, substituint l'antic Altabix (1926). T capacitat per a 38.750 espectadors, tots asseguts, i les dimensions del terreny de joc sn de 105x68 m.


El partit inaugural fou Elx CF-Selecci de Mxic. 
Va ser un dels estadis que acolliren partits de la Copa del Mn de Futbol 1982. Tamb s'hi jug la final de la Copa del Rei de la temporada 2002/03, i la Selecci valenciana de futbol hi disput un partit amists contra la Selecci de futbol del Per el 28 de desembre de 2006. Cada mes d'agost s seu del Torneig Festa d'Elx.

A ms, l'Elx CF dispos d'altres estadis, com el Camp del Clot, el Camp del Cementeri i lStadium d'Elx (Camp de Don Jeremies).


 Installacions esportives .
 1 camp annex amb mesures reglamentries;
 1 camp annex d'entrenament;
 4 vestuaris;
 1 gimns;
 1 banyera d'hidromassatge;
 Dutxes de presi-hidromassatge;
 Sala de video;
 Infermeria;
 Sala de massatges;

Altres installacions.
 Aparcament amb 1.800 places;
 8 Cantines;
 Unitat de Control operatiu;
 Sala de Premsa;
 Sala de Juntes;
 8 cabines de televisi;
 26 cabines de premsa i rdio;






 Enllaos externs .
 Web oficial de l'Elx CF ;
 Imatge de satllit a Placeopedia;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123061" title="Raimon Obiols i Germ" nonfiltered="562" processed="560" dbindex="50596">
Josep Maria Obiols i Germ ( Barcelona 1940 ) s un poltic catal, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

Llicenciat en geologia i Tcnic en documentaci va ser un dels dirigents de Convergncia Socialista de Catalunya (CSC) i del Partit Socialista de Catalunya-Congrs, va participar en la fundaci del Partit dels Socialistes de Catalunya, el 1978, i un dels seus principals lders, va ser elegit diputat a les Corts Espanyoles per Barcelona el 1977, 1979 i 1982. 

Entre 1983 i 1996 va ser Primer Secretari del PSC i aquell any fou elegit el seu President pel VIII Congrs, crrec que desenvolup fins el 2003.

Tamb va ser Diputat pel Parlament de Catalunya pel PSC (1984-1999). Va ser reelegit eurodiputat del PSE el 1999 i el 2004.

En el PSOE fou membre de la seva Comissi Executiva Federal i secretari de Relacions Internacionals.

Referncies.


Enllaos externs.
  Fitxa de Raimon Obiols al Congrs dels Diputats;


 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123062" title="Cassini-Huygens" nonfiltered="563" processed="561" dbindex="50597">

Cassini-Huygens s una sonda espacial projecte conjunt de la NASA, la ESA i la ASI. Es tracta d'una missi espacial no tripulada l'obejctiu de la qual s estudiar el planeta Saturn aix com tamb els seus satllits naturals. La nau consta de dos elements principals: la nau Cassini i la sonda Huygens. El llanament va tenir lloc el 15 d'octubre de 1997 i entr en l'rbita l'1 de juliol de 2004. El 25 de desembre de 2004 la sonda se separ de la nau aproximadament a les 02:00 UTC. La sonda huygens va caure a la major lluna de Saturn, Tit, el 14 de gener de 2005, moment en el que descend a la superfcie del planeta per tal de recollir informaci cientfica. Es tracta de la primera nau que orbita Saturn i del quart artefacte hum que el visita.

Els principals objectius de la nau Cassini sn: 

 Determinar l'estructura tridimensional i el comportament dinmic dels anells de Saturn ;
 Determinar la composici de la superfcie dels satllits i la histria geolgica de cada objecte ;
 Determinar la naturalesa i l'origen del material fosc de la superfcie de Jpet ;
 Mesurar l'estructura tridimensional i el comportament dinmic de la magnetosfera ;
 Estudiar el comportament dinmic de l'atmosfera de Saturn ;
 Estudiar la variabilitat atmosfrica de Tit ;
 Realitzar la cartografia detallada de la superfcie de Tit ;

La nau Cassini-Huygens enlairar el 15 d'octubre de 1997 de l'estaci de Cap Canyaveral per mitj d'un coet Titan IV / B de dues etapes. 

La missi Cassini-Huygens s fruit de la collaboraci entre tres agncies espacials. Disset pasos han contribut al seu desenvolupament. L'orbitador Cassini va ser construt per la NASA/JPL. La sonda Huygens la va realitzar l'ESA, mentre que l'Agncia Espacial Italiana es va encarregar de proporcionar l'antena de comunicaci d'alt guany de la Cassini. 

El cost total de la missi s d'aproximadament 3.200 milions de dlars, dels quals EUA va aportar 2.600 milions, l'Agncia Espacial Europea 500 milions i l'Agncia Espacial Italiana 160 milions.

El final nominal de la missi era el 2008, pero ha estat ampliada fins 2010 i es molt posible posteriors extensions d'aquesta.

Descobriments ms rellevants de la sonda.
atmosfera en circulaci a Jpiter;
nous satellits a Saturn;
possibilitat de trobar aigua a Encelade (satllit);














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123063" title="Brachypodium" nonfiltered="564" processed="562" dbindex="50598">

Brachypodium s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre de les poals, subclasse dels commelnids, classe dels lilipsids i divisi dels magnoliofitins.

Espcies.
Espcies autctones dels Pasos Catalans.
 Brachypodium distachyon .
Brachypodium distachyon (L.) Beauv. s l'nic terfit (planta anual) autcton d'aquest gnere, ja que les altres quatre espcies sn perennes. Rarament fa ms de 20 cm. d'alada. En sn caracterstiques les espiguetes aplanades i divergents (o sigui, formant un angle molt obert amb la tija). T fulles estretes (normalment al voltant de 4 mm) i el ram curt.  Relativament comuna als prats d'herbes anuals en llocs secs, a totes les contrades de clima mediterrni dels Pasos Catalans. Es troba des del sud d'Europa i el nord d'frica fins a l'sia oriental i l'ndia, i tamb a Austrlia, algunes illes de l'Atlntic i algunes zones d'Amrica del nord i del sud.



Brachypodium phoenicoides.
Brachypodium phoenicoides (L.) Roemer et Schultes. Fens de marge. Les fulles surten de la base de la planta, i sn molt agudes i amb els nervis prominents, i es cargolen per un marge quan el temps s sec, formant un tub, per tal d'oferir menys superfcie a l'evaporaci. s un hemicriptfit. s una herba molt comuna en marges i boscs clars, tant a Catalunya com al Pas Valenci i les Illes Balears. Noms esdev rara a l'extrem sud del Pas Valenci. En general, distribuida a tota la Mediterrnia occidental i tamb al sud de Grcia. s l'espcie dominant dels fenassars, que sn prats relativament secs que es formen on hi ha prou gruix de sl.



Brachypodium pinnatum.
Brachypodium pinnatum (L.) Beauv. T les fulles basals, com el fens de marge, per sn poc o gens convolutes, i sn flcides i amb els nervis gens prominents. Hemicriptfit. Es troba al prats de pastura al Pirineu. Fora rara als Pasos Catalans, per distribuida des del nord de la Pennsula Ibrica fins al centre-sud de Sibria, i del sud d'Escandinvia al nord de Grcia.



Brachypodium retusum.
Brachypodium retusum (Pers.) Beauv. Llist. T les tiges folioses ramificades, amb fulles disposades a banda i banda (dstiques), de vegades gaireb perpendiculars a la fulla. s un camfit, o sigui, no perd les parts aries a l'estaci desfavorable. Herba molt comuna a les contrades mediterrnies en comunitats ms o menys obertes, des del carrascars i les garrigues a diferents tipus de prats. En sls prims i eixuts se s'hi fa una comunitat, el llistonar, en qu s l'espcie dominant.  Als Pasos Catalans el llist s com arreu, excepte cap al Pirineu, on esdev ms rar. Es troba a tot el sud d'Europa, el nord d'frica i el proper orient fins a Arbia.



Brachypodium sylvaticum.
Brachypodium sylvaticum (L.) (Hudson) Beauv. Fens de bosc. T les fulles amples i d'un verd franc, i no surten de la base sin de la tija ni es troben cargolades. Molt comuna en boscos i llocs ombrvols. Hemicriptfit. Es troba a Mallorca i Menorca, al nord i l'interior del Pas Valenci, i a tot Catalunya, excepte a la zona ms seca de la Depressi Central. Distibut pel centre i sud d'Europa i tamb pel sud-est d'sia. ;




Llista completa d'espcies.
Llista d'espcies del gnere:
 Brachypodium arbusculum;
 Brachypodium bolusii;
 Brachypodium distachyon - Vegeu espcies autctones ;
 Brachypodium firmifolium;
 Brachypodium flexum;
 Brachypodium kawakamii;
 Brachypodium kotschyi;
 Brachypodium madagascariense;
 Brachypodium mexicanum Link ;
 Brachypodium perrieri;
 Brachypodium phoenicoides - Vegeu espcies autctones;
 Brachypodium pinnatum - Vegeu espcies autctones;
 Brachypodium pringlei Scribn. - Distribuda a Mxic;
 Brachypodium retusum - Vegeu espcies autctones;
 Brachypodium sylvaticum - Vegeu espcies autctones;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Brevipodium . Lve & D. Lve, 
Trachynia Link, 
Tragus Panz..

Referncies.
Universitat de les Illes Balears. Herbari virtual de les Illes Balears - Imatges detallades i informaci de les espcies d'aquest gnere;


Enllaos externs.
Brachypodium.org - Informaci abundosa sobre la gentica de Brachypodium dystachion i d'altres espcies;
Full d'herbari amb l'isotipus de l'espcie Brachypodium pringlei;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123064" title="Boissiera" nonfiltered="565" processed="563" dbindex="50599">

Boissiera s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies:
Boissiera bromoides var. glabriflora Boiss.
Boissiera danthoniae (Trin.) A. Braun;
Boissiera pumilio (Trin.) Hack.
Boissiera squarrosa (Banks & Sol.) Nevski;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123065" title="Bromus" nonfiltered="566" processed="564" dbindex="50600">

Bromus s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre dels poals, subclasse dels commelnids, classe dels lilipsids i divisi dels magnoliofitins.

Espcies.
Bromus arcticus Shear ;
Bromus arvensis L.
Bromus auleticus Trin. ;
Bromus barobalianus G. Singh ;
Bromus benekenii (Lange) Trimen;
Bromus brachyphyllus Merr.
Bromus brevis Nees;
Bromus carinatus Hook. et Arn. ;
Bromus catharticus Vahl ;
Bromus ciliatus L. ;
Bromus coloratus  Steud.   ;
Bromus commutatus Schrader;
Bromus diandrus Roth;
Bromus dudleyi Fernald ;
Bromus erectus Hudson;
Bromus eximus Piper ;
Bromus floodmanii Rydb. ;
Bromus holciformis Steud. et Hochst. ;
Bromus hordeaceus L.
Bromus interruptus;
Bromus kalmii A. Gray  ;
Bromus lanceolatus Roth;
Bromus lanatipes (Shear) Rydb.
Bromus madritensis L.
Bromus madritensis ssp. rubens Red Brome, Foxtail Brome;
Bromus magnificus Elmer ;
Bromus marginatus Steud. ;
Bromus masafueranus Skottsb. & Pilg. ;
Bromus multiflorus Scribn. ;
Bromus nottowayanus Fernald ;
Bromus pacificus Shear ;
Bromus polyanthus Scribn. ;
Bromus pumpellianus Scribn. ;
Bromus purgans L. ;
Bromus racemosus L.
Bromus ramosus Hudson;
Bromus rigidus Roth;
Bromus rubens L.
Bromus scabratus Scribn. ;
Bromus scoparius L.
Bromus secalinus L.
Bromus squarrosus L.
Bromus sterilis L.
Bromus striatus Hitchc. ;
Bromus suksdorfii Vasey ;
Bromus tectorum L.
Bromus vulgaris Shear;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123068" title="Aegilops" nonfiltered="567" processed="565" dbindex="50601">

Aegilops s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies:
Aegilops agropyroides Godr.
Aegilops algeriensis Gand.
Aegilops ambigua Hausskn.
Aegilops aromatica Walter;
Aegilops aucheri Boiss.
Aegilops aucheri var. hirtohispida Zhuk.
Aegilops aucheri var. polyathera Boiss.
Aegilops aucheri var. schulzii Nbe;
Aegilops aucheri var. striata Zhuk.
Aegilops aucheri var. unicolor Zhuk.
Aegilops aucheri var. vellea Zhuk.
Aegilops aucheri subsp. virgata Zhuk.
Aegilops biaristata Lojac.
Aegilops bicornis (Forssk.) Jaub.
Aegilops bicornis var. anathera Eig;
Aegilops bicornis var. exaristata Eig;
Aegilops bicornis var. major Eig;
Aegilops bicornis var. minor Eig;
Aegilops bicornis var. mutica Post;
Aegilops bicornis var. typica Eig;
Aegilops biuncialis Vis.
Aegilops biuncialis var. archipelagica Eig;
Aegilops biuncialis var. lorentii K.I. Mey.
Aegilops biuncialis var. macrochaeta (Shuttlew. & Huet ex Duval) Eig;
Aegilops biuncialis var. typica Vis.
Aegilops biuncialis var. velutina Zhuk.
Aegilops biuncialis var. vulgaris Zhuk.
Aegilops brachyathera Pomel;
Aegilops buschirica Roshev.
Aegilops calida Gand.
Aegilops campicola Gand.
Aegilops caudata L.
Aegilops caudata subsp. cylindrica (Host) Hegi;
Aegilops caudata subsp. dichasians Zhuk.
Aegilops caudata var. heldreichii Boiss.
Aegilops caudata var. langeana Amo;
Aegilops caudata var. paucispiculigera Schwarz;
Aegilops caudata var. polyathera Boiss.
Aegilops ciliaris Koenig ex Roemer & Schultes;
Aegilops columnaris Zhuk.
Aegilops columnaris var. glabriuscula Eig;
Aegilops comosa Sibth. & Sm.
Aegilops comosa var. achaica Eig;
Aegilops comosa var. ambigua (Hausskn.) Eig;
Aegilops comosa var. biaristata Eig;
Aegilops comosa var. brachyathera Post;
Aegilops comosa subsp. comosa;
Aegilops comosa var. comosa;
Aegilops comosa subsp. heldreichii (Boiss.) Eig;
Aegilops comosa var. pluriaristata Halcsy;
Aegilops comosa var. polyathera Hausskn.
Aegilops comosa var. subventricosa Boiss.
Aegilops comosa var. thessalica  Eig;
Aegilops connata  Steud.
Aegilops crassa Boiss.
Aegilops crassa var. brunnea  Popova;
Aegilops crassa var. flavescens  Popova;
Aegilops crassa var. fuliginosa  Popova;
Aegilops crassa var. glumiaristata  Eig;
Aegilops crassa var. lutescens  Popova;
Aegilops crassa fo. macranthera  Boiss.
Aegilops crassa subsp. macranthera  (Boiss.) Zhuk.
Aegilops crassa var. macrathera  Boiss.
Aegilops crassa var. obscura  Popova;
Aegilops crassa var. palaestina  Eig;
Aegilops crassa var. rubiginosa  Popova;
Aegilops crassa var. rufescens  Popova;
Aegilops crassa subsp. trivialis  Zhuk.
Aegilops crassa subsp. vavilovi  Zhuk.
Aegilops crithodium  (Link) Steud.
Aegilops croatica  Gand.
Aegilops cylindrica Host;
Aegilops cylindrica var. albescens  Popova;
Aegilops cylindrica subsp. aristulata  Zhuk.
Aegilops cylindrica fo. brunnea  (Popova) K. Hammer;
Aegilops cylindrica var. ferruginea  Popova;
Aegilops cylindrica var. flavescens  Popova;
Aegilops cylindrica var. fuliginosa  Popova;
Aegilops cylindrica var. kastorianum  S. S. Karataglis;
Aegilops cylindrica var. longearistata  Lange;
Aegilops cylindrica var. multiaristata  Jansen & Wacht.
Aegilops cylindrica subsp. pauciaristata  (Eig) Chennav.
Aegilops cylindrica var. prokhanovii  Tzvelev;
Aegilops cylindrica var. pubescens  Kloos;
Aegilops cylindrica var. rubiginosa  Popova;
Aegilops cylindrica var. rumelica  Velen.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
(Els gneres marcats amb dos asteriscs (**) sn sinnims possibles)

Aegicon Adans., 
Aegilemma . Lve, 
Aegilonearum . Lve, 
Aegilopodes . Lve, 
**Amblyopyrum Eig, 
Chennapyrum . Lve, 
Comopyrum (Jaub. & Spach) . Lve, 
Cylindropyrum (Jaub. & Spach) . Lve, 
Gastropyrum (Jaub. & Spach) . Lve, 
Kiharapyrum . Lve, 
Orrhopygium . Lve, 
Patropyrum . Lve, 
Perlaria Heist. ex Fabr., 
Sitopsis (Jaub. & Spach) . Lve.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123069" title="GenBank" nonfiltered="568" processed="566" dbindex="50602">
GenBank s la base de dades de seqncies gentiques del NIH (National Institutes of Health d'Estats Units), una collecci de disponibilitat pblica de seqncies d'ADN. Realitza la posada al dia cada dos mesos. GenBank s part dInternational Nucleotide Sequence Database Collaboration, que est integrada per la base de dades d'ADN de Jap (DNA DataBank of Japan (DDBJ)), el Laboratori Europeu de Biologia Molecular (European Molecular Biology Laboratory (EMBL)), i el GenBank en el National Center for Biotechnology Information. Aquestes organitzacions intercanvien dades diriament.

Enllaos externs.
GenBank;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123070" title="Pamir" nonfiltered="569" processed="567" dbindex="50603">


Les Muntanyes del Pamir, situades a l'sia Central, formen una altipl de prop de 100.000 km i d'uns 3.000 a 4.000 m de mitjana sobre el nivell del mar. Estan formades per la junci o "nus" de les serralades del Tian Shan, Karakoram, Kunlun, i Hind Kush. Sn unes de les muntanyes ms altes del mn, conegudes tamb pel nom xins de Congling (  ). 

La regi del Pamir est principalment situada en el Tadjikistan, a la regi de  Gorno-Badakhshan. Parts del Pamir tamb sn compartides pels pasos Kirguizistan, Afganistan, i Pakistan. 

Geografia.

Les tres muntanyes ms altes sn el Pic Ismail Samani (conegut des del 1932 al 1962 com a pic Stalin, i del 1962 al 1998 com a Pic Comunisme), de 7.495 m sobre el nivell del mar, el 
Pic Independncia, de 7.165 m i el Pic Korzhenevskoi de 7.105 m.
Existeixen forces glaceres a les muntanyes del Pamir, incloent-hi la glacera Fedchenko, de 72 km de longitud, la ms llarga de l'antiga URSS i la ms llarga de fora de la regi polar.

A l'oest dels Pamirs -al mateix Tadjiskistan- es troba la cadena muntanyosa anomenada Akademiya Nauk, que es troba alineada en la direcci dels meridians terrestres, i s considerada el cor del sistema muntanys del Pamir. El pic ms alt s el Ismail Samani. La longitud d'aquesta cadena muntanyosa s d'uns 110 km. Els cims de la cadena tenen un relleu semblant a l'alp, amb 24 cims de ms de 6.000 m d'alada. El punt de pas ms baix, el Kamaloyak, es troba a una alada de 4.340 m, propera a l'alada la del Mont Blanc ( 4.810 m). El llac ms alt dels Pamir, i el segon ms alt del mn, s el Karakul que es troba situat a 3900 m. sobre el nivell del mar (a Tadjikistan), rodejat de muntanyes de neu permanent, i que t 25 Km. de dimetre.  S'ha pogut deduir a partir d'imatges fetes des de l'espai que aquest llac es troba assentat dins un forat creat per l'impacte d'un meteorit fa 5 milions d'anys. Una pennsula projectada des de la costa sud i una illa a la riba nord del llac el divideixen en dues zones: una oriental, ms petita, i una zona occidental, ms gran, amb profunditat entre 221 i 230 m. Existeixen dos assentaments de poblaci kirgus.

Clima.
Coberts de neu tot l'any, els Pamirs tenen uns hiverns llargs i durs, i frescos i curts  estius. Les precipitacions anuals ronden els 130 mm., cosa que a dures penes permet el creixement de l'herba i dels escassssims arbres.

Economia.

A l'oest s'extrau carb , tot i que la ramaderia ovina als prats elevats sn la primera font d'ingressos de l'rea.

A comenaments de la dcada de 1980, un dipsit de clinohumita fou descobert a les muntanyes del Pamir. Va ser l'nic conegut al mn fins al descobriment d'un altre a la pennsula del Taimir, a la regi de Sibria, l'any 2000.

Transport.
Al lmit sud-est de la regi del Pamir, en territori xins, es troba la carretera ms alta del mn: la carretera del Karakoram, que connecta el Pakistan i la Xina. 

La carretera del Pamir, la segona ms alta del mn, va de Duixanbe, capital del Tadjikistan a Osh al Kirguizistan, a travs de la Regi Autnoma de Gorno-Badakhshan, essent la principal via d'aprovisionament d'aquesta allada regi.



Enllaos externs.
Informaci i fotografies ;
Mapa poltic i principals pics del Pamir;
Fotografies del Pic Lenin ;
 Pamirs;
 The Pamirs. 1:500.000 - Mapa turstic de Gorno-Badkshan-Tadjikistan i informaci sobre la regi. Verlag  Gecko-Maps , Sussa 2004 (ISBN 3-906593-35-5);



 












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123071" title="Agropyron" nonfiltered="570" processed="568" dbindex="50604">


Agropyron s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, 
classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies:
Agropyron abchazicum Waron.
Agropyron abolini Drobow;
Agropyron acadiense F.T. Hubb.
Agropyron acutiforme Rouy;
Agropyron acutum (DC.) Roem. & Schult.
Agropyron aegilopoides Drobow;
Agropyron aemulans (Nevski) N.M. Kusn.
Agropyron afghanicum Melderis;
Agropyron agroelymoides (Hicken) J.H. Hunz.
Agropyron aitchisonii (Boiss.) P. Candargy;
Agropyron alaicum Drobow;
Agropyron alaskanum Scribn. & Merr.
Agropyron alatavicum Drobow;
Agropyron albicans Scribn. & J.G. Sm.
Agropyron albicans var. griffithii Scribn. & J.G. Sm. ex Piper;
Agropyron algeriense Run.
Agropyron alpinum (Schur) Schur ex P. Candargy;
Agropyron altissimum (Schur) Schur ex P. Candargy;
Agropyron ambigens (Hausskn. ex Halcsy) Roshev.
Agropyron amgunense Nevski;
Agropyron amurense Drobow;
Agropyron andinum (Scribn. & J.G. Sm.) Rydb.
Agropyron androssovii Roshev.
Agropyron angarense Peshkova;
Agropyron angulare Nevski;
Agropyron angustifolium (Link) Schult.
Agropyron angustiglume Nevski;
Agropyron antarcticum Parodi;
Agropyron antiquum Nevski;
Agropyron apiculatum Tscherning;
Agropyron apricum Opiz;
Agropyron araucanum (Parodi) Nicora;
Agropyron arcuatum Golosk.
Agropyron arenarium Opiz ex Bercht.
Agropyron arenarium var. aristatum Opiz;
Agropyron arenarium var. submuticum Opiz;
Agropyron arenicola Burtt-Davy ;
Agropyron argenteum (Nevski) pavl.
Agropyron arinarium W. Wang & Skv.
Agropyron aristatum Besser ex W.D. Jacks.
Agropyron arizonicum Scribn. & J.G. Sm. ;
Agropyron armenum Nevski;
Agropyron arundinaceum (Steud.) P. Candargy;
Agropyron arvense Bercht.
Agropyron asperum Sennen;
Agropyron atbassaricum Golosk.
Agropyron athericum (Link) Samp.
Agropyron athericum (Link) Samp.
Agropyron attenuatiglume Nevski;
Agropyron attenuatum (Kunth) Roem. & Schult.
Agropyron attenuatum var. araucanum Parodi;
Agropyron attenuatum var. attenuatum;
Agropyron attenuatum var. platense Parodi;
Agropyron attenuatum var. ruizianum Parodi;
Agropyron aucheri Boiss.
Agropyron badamense Dorbov;
Agropyron bakeri E. Nels. ;
Agropyron banaticum (Heuff.) Lajos;
Agropyron barbicallum Ohwi;
Agropyron barbulatumSchur;
Agropyron batalinii (Krasn.) Roshev.
Agropyron berezovcanum Prodn;
Agropyron berezovcanum var. villosum Prodn;
Agropyron bicorne (Forssk.) Roem. & Schult.
Agropyron biflorum (Brign.) Roem. & Schult.
Agropyron biflorum var. biflorum;
Agropyron biflorum var. laxum (Dmitr.) Fedtsch.
Agropyron biforme Fig. & De Not.
Agropyron bonaepartis (Spreng.) T. Durand & Schinz;
Agropyron bonaepartis var. ciliatum (Kuntze) Roshev.
Agropyron bonaepartis var. pilosum Grossh.
Agropyron boreale (Turcz.) Dorbov;
Agropyron boreale ssp. alaskanum (Scribn. & Merr.) Melderis ;
Agropyron boreale ssp. hyperarcticum (Polunin) Melderis;
Agropyron boreale var. alaskanum (Scribn. & Merr.) Welsh ;
Agropyron boreale var. hyperarcticum (Polunin) S.L. Welsh;
Agropyron borianum Melderis;
Agropyron bourgeaei Boiss.
Agropyron brachyphyllum Boiss. & Haussk. ex Boiss.
Agropyron brachyphyllum var. submuticum Bornm. & Gauba;
Agropyron brachypodioides (Nevski) Czerepnin;
Agropyron brandzae Pant|7u & Solacolu;
Agropyron breviaristatum Hitchc.
Agropyron brevifolium Scribn. ;
Agropyron brevissimum P. Beauv.
Agropyron bromiforme Schur;
Agropyron brownei (Kunth) Tzvelev;
Agropyron bulbosum Boiss.
Agropyron burchan-buddae Nevski;
Agropyron buschianum Roshev.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123072" title="Halo: Combat Evolved" nonfiltered="571" processed="569" dbindex="50605">
Halo s una popular srie de videojocs desenvolupada per Bungie Studios i distribuida per Microsoft.

El realitzador d'aquest joc, Bungie Software, anterioment havia realitzat jocs per a Macintosh, com el joc GNOP, basat en el clssic videojoc de Pong. Ara treballa per realitzar el joc de Halo 3, que no ha rebut cap nom definit.

Existeixen dos videojocs per a l'Xbox de Microsoft i una ampliaci pel segon d'aquests. El llanament de Halo 3 ja ha sigut confirmat pel 2007.

 Histria .

Els fets es realitzen en el any 2.552. La humanitat encara existeix i degut al sobrepoblament s'ha vist obligada a abandonar la terra en busca de noves llars o colnies. La creuada comena quan un collectiu aliengena conegut com El Pacto (The Covenant) es topa amb una patrulla humana que estava explorant una colnia que va perdre  contacte amb la terra i sense dubte El Pacto la destrueix. Aquell es el primer enfrontament dels humans contra El Pacto que va definir el dest de la humanitat; l'extermini de la raa humana. La histria es desenvolupa al voltant quatre actors principals que sn els forerunners o avantpassats, el Covenant, els humans, i els Flood. Els Forerunners sn una raa que va viure fa milions d'anys, pero que va desaparixer completament per la infecci dels Flood. Van construir obres magnfiques de enginyeria en tota la galxia, automantingudes eternament per sistemes de IA. Una d'aquestes construccions, de la mida d'un petit mn s Halo, un anell gigantesc, amb oceans, deserts, i atmosfera similar a la Terra. L'anell es administrat per l'entitat IA, 343 Guilty Spark, millor conegut com "El Monitor".

s en aquest anell precisament en on es desenvolupar el joc. 
El Pacto, es una aliana de diferents races intelligents unides per un culte fantic els Forerunners. Ells creuen que les meravelloses creacions dels Forerunners i tota la seva tecnologia sn senyals que van ser deixades per a ser interpretades com un trencaclosques csmic per a produir el "Gran Viatge", que suposadament els dur al mateix lloc en on ells creuen que est els Forerunners. El Pacto  creuen que els humans sn una raa diablica que deu ser exterminada. Ells pensen que els humans simplement es dediquen a conquerir planetes per a esgotar els seus recursos, El Pacto mai ha ofert a la raa humana la "Absoluci de El Pacto ", per mitj de la qual, se esperaria que els humans acceptaren el culte , i s uneixin a El Pacto. El Flood s un virus-parsit que t la capacitat d infectar a qualsevol espcie que posseeix un determinat nivell d intelligncia. Una vegada infectat,l individuo s converteix en una espcie de "Zombie" que l'objectiu s matar per aconseguir cadvers i aix engronsar las files del Flood. Amb propsits d investigaci, els Forerunners no van destruir completament el virus, i van guardar mostres del mateix en diferents installacions. La majoria de la tecnologia de El Pacto prov del que han pogut desxifrar de artefactes Forerunners i si b s molt superior a la tecnologia humana, els humans aprofiten els seus recursos molt millor, sn millors estreteges i economistes. Per aix, El Pacto no han pogut exterminar-los amb facilitat.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123073" title="Monosomia" nonfiltered="572" processed="570" dbindex="50606">
En gentica, monosomia s l'eliminaci d'un cromosoma d'una parella d'homlegs (2n-1 cromosoma). En l'espcie humana, la monosomia produeix malaltia (p.ex., el sndrome de Turner es deu a una monosomia en els cromosomes sexuals, XO).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123077" title="Halo" nonfiltered="573" processed="571" dbindex="50607">

Art:
halo (smbol), corona de sant;
 Astronomia:
Halo galctic, massa de gas, pols i estrelles velles que envolten una galxia espiral.
Meteorologia:
 Halo (meteorologia);
 Videojocs:
 .
 Halo 3.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123078" title="Viscositat cinemtica" nonfiltered="574" processed="572" dbindex="50608">
La viscositat cinemtica es representa amb la lletra grega  . No poseeix cap significat fsic per en ocasions resulta til per a simplificar expressions. Ve representat pel quocient de la viscositat i la densitat:



i les seues unitats sn:

 Sistema Internacional: 1 m2/seg = 106 stoke;
 Sistema CGS: 1 stoke = 1 cm2/seg;
 Sistema Anglosax: ft2/seg;

Per exemple al nombre de Reynolds es pot utilitzar, de manera que facilitar la feina en haver de cercar noms una propietat en lloc de dues (viscositat i densitat).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123079" title="Quiasma" nonfiltered="575" processed="573" dbindex="50609">
El quiasma s la zona del cromosoma on es creuen els filaments de cromtides no germanes que s'observen en el diplot de la primera divis meitica. Es considera l'evidncia citolgica de l'intercanvi de material cromosmic o entrecreuament. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123080" title="Dseta Aurigae" nonfiltered="576" processed="574" dbindex="50610">

Dseta Aurigae (  Aur/  Aurrigae) s una estrella de la constellaci Auriga. s coneguda tamb amb els noms tradicionals de Azaleh, Haedus (o Hoedus), Saclateri, o Sadatoni.

Dseta Aurigae s una binria eclipsant, que varia de la magnitud +3,61 a +3,99 amb un perode de 972 dies.

L'estrella principal s una gegant vermella, la companya pertany a la classe espectral B8. Dseta Aurigae est aproximadament a 790 anys-llum de la Terra.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123081" title="Sigfrid (pera)" nonfiltered="577" processed="575" dbindex="50611">

Siegfried (Sigfrid) s la tercera de quatre peres que formen part de la tetralogia L'anell del nibelung. Va ser estrenada al teatre de Bayreuth el 16 d'agost de 1876, amb ocasi de la primera representaci completa del cicle de l'Anell. En l'estrena van participar, entre d'altres, Georg Unger com Sigfrid, Max Schlosser com Mime, Franx Betz com  l'Errant  (Wotan), Karl Hill com Alberich i Amalie Materna en el paper de Brnnhilde.

 Histria .



 Sinopsi argumental .

La histria s continuaci de l'exposada a L'or del Rin i La valquria
Acte I.
Mime, nan nibelung germ d'Alberich, es troba forjant una espasa dins de la seua cova, en el bosc. Planeja recuperar l'anell per a si mateix, havent criat Sigfrid perqu puga acabar amb Fafner, actual possedor de l'anell, i aix complir el seu desig. Mime necessita fer una espasa per a Sigfrid per el jove, amb una fora brutal, ha trencat totes les armes que se li han atorgat. Sigfrid torna de la seua caminada pel bosc i demana que se li revele el seu origen. Mime es veu obligat a explicar que va haver de tenir cura de Sieglinde, sa mare, mentre donava a llum, per que al final ella va morir, fent-se crrec de l'infant Sigfrid. Mime mostra les restes de l'espasa Nothung i Siegfried li ordena que la repare.


Siegfried ix de la Cova i Mime entra en un estat de desesperaci ja que les habilitats del nan no sn prou bones com per a reparar la llegendria espasa. Un anci (que realment s Wotan disfressat de pelegr errant) apareix sobtadament. L'errant ofereix un concurs d'endevinalles en el qual cada un presentar tres i aquell que hi perda, perdr tamb la seua vida. Mime accepta el repte, amb el propsit de desfer-se'n de l'invitat no desitjat. El nan pregunta el nom de les races que viuen davall la terra, sobre ella i en el firmament. Wotan respon que sn els nibelungs, els gegants i els dus. Desprs l'anci fa les seues tres preguntes: Quina s la raa ms amada per Wotan per la pitjor tractada? Com s'anomena l'espasa que pot derrotar a Fafner? Qui pot forjar aquesta espasa? Mime contesta que la raa s la dels Wlsung (l'estirp de Sigfrid) i l'espasa s Nothung. Tot i que Mime no sap contestar l'ltima pregunta, Wotan li perdona la vida i li revela que "noms aquell que no coneix la por" podr reparar l'espasa i afegeix que, a ms, aquesta persona li llevar la vida de Mime.

Sigfrid torna i s'amona perqu Mime no ha progressat gens amb l'espasa. Mime dedueix que l'nica cosa que mai no va ensenyar a Siegfried va ser la por. Sigfrid es mostra ansis per conixer aquesta emoci i per tant el nan li promet portar-lo davant de Fafner, el drac. Com Mime no pot forjar Nothung novament, Siegfried decideix intentar-ho pel seu compte, i rex. Mentrestant, Mime prepara un ver que usar per a matar Sigfrid desprs que el jove haja derrotat el drac.

Acte II.
L'errant apareix davant de l'entrada a la cova de Fafner on Alberich tamb s'ha assegut a esperar el drac. Ambds es reconeixen mtuament i Alberich declara els seus plans de dominar el mn una vegada l'anell estiga en el seu poder. Wotan declara que la seua intenci no s recuperar l'anell. Sorprenentment Wotan desperta a Fafner i li comunica que un heroi s'aproxima per a lluitar amb ell. Fafner no li dna molta importncia, refusa lliurar l'anell a Alberich i acaba adormint-se novament. Wotan i Alberich es retiren.

Sigfrid i Mime arriben a la cova a l'alba. Mime decideix mantenir les distncies mentre que Sigfrid s'acosta a l'entrada de la cova. Mentre el guerrer espera que el drac aparega, veu un ocell reposant sobre un arbre. Siegfried jogueteja amb l'animal i intenta reproduir el seu cant utilitzant una flauta, per li resulta impossible. Desprs l'heroi toca una balada utilitzant la seua trompa la qual cosa acaba de despertar a Fafner. Desprs d'una breu xarrada, Siegfried i Fafner lluiten entre si i Siegfried apunyala a Fafner, just en el cor, amb la llegendria Nothung.

En el seu ltim al, Fafner descobreix el nom de Sigfrid i l'adverteix d'una traci. Quan Sigfrid es prepara a retirar la seua espasa del cos del drac, es crema amb la sang i per instint posa la seua m sobre la seua boca. Al tastar la sang del seu contrincant descobreix que  pot entendre el que l'ocell est cantant. Siegfried segueix les instruccions de l'ocell i aix recull l'anell i el Tarnhelm del el tresor de Fafner. Mime reapareix i Siegfried es queixa que encara no sap que s la por. Mime no deixa d'aprofitar l'oportunitat i li ofereix una beguda enverinada. No obstant aix, la sang del drac permet que Siegfried puga llegir els pensaments del nibelung, i per tant el guerrer acaba amb la vida de Mime.

L'ocell explica a Sigfrid l'existncia d'una dona que jau sobre una roca, envoltada per una flama mgica. Sigfrid decideix buscar-la per a veure si ella li pot ensenyar qu s la por.

Acte III.

L'errant es troba en el cam que va cap a la roca sobre la qual es troba Brnnhilde. Wotan crida a Erda, deessa de la terra. Erda apareix, un tant confosa, i no sap qu dir. Wotan li informa que ja no tem la fi dels dus. El llegat de Wotan quedar en Sigfrid, els Wlsung i en Brnnhilde. Aquesta raa i els dos herois treballaran junts per a millorar el mn. Erda es retira.

Sigfrid arriba a on es troba Wotan (qui encara est disfressat) i el du l'interroga. Sigfrid no reconeix al seu avi, i les seues respostes sn un tant insolents. L'heroi decidix continuar la seua marxa cap a Brnnhilde i l'errant bloqueja el seu pas. Siegfried destrueix la llana de Wotan amb un colp de la llegendria Nothung. Wotan recull les peces de la seua llana i desapareix.

Sigfrid travessa el cercle de foc i es prostra enfront de Brnnhilde. Inicialment creu que la figura correspon a un home per una vegada li lleva l'armadura, descobreix que s una dona. Sigfrid no sap que ms fer, i finalment, aquest sentiment de dubte li causa por i sense saber per qu, acaba besant a Brnnhilde, la qual es desperta. L'amor per Siegfried acaba d'apoderar-se de la valquria, qui renuncia a tot all relacionat al mn dels dus. Junts, Siegfried i Brnnhilde proclamen que viuran l'amor i es riuran de la mort.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

 Enllaos externs .
  Richard Wagner - Die Walkre. Una galeria de postals inspirades per les peres de Wagner.
  peres de Wagner. Un lloc que inclou gravacions, fotografies i llibrets de les peres de Wagner.
  El llibret de Sigfrid;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123083" title="TNT" nonfiltered="578" processed="576" dbindex="50613">

TNT s un explosiu. Vegeu Trinitrotolu;
TNT (Turner Network Television) s una cadena de televisi.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123088" title="Museu de Terrassa" nonfiltered="579" processed="577" dbindex="50614">

El Museu de Terrassa s una entitat musestica que aplega tots els museus de titularitat municipal de la ciutat de Terrassa. En queden fora, doncs, el Museu de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya, dependent de la Generalitat de Catalunya; el Centre de Documentaci i Museu Txtil, gestionat per un consorci entre l'Ajuntament de Terrassa i la Diputaci de Barcelona, i el Museu Parroquial del Sant Esperit, que depn del bisbat. 

El Museu de Terrassa compta amb diferents espais, elements i colleccions del patrimoni cultural terrassenc. Est format per les seccions segents:

 Castell cartoixa de Vallparads .

El castell cartoixa de Vallparads, al parc de Vallparads, s la secci principal del Museu de Terrassa. Es tracta d'un edifici defensiu original del segle XII que es converteix en cartoixa en els segles XIV-XV. L'any 1947 fou adquirit per l'Ajuntament de Terrassa, tres anys desprs de ser declarat monument historicoartstic, per tal de reconstruir-lo i rehabilitar-lo com a museu. El 1959 fou inaugurat com a seu del Museu Municipal d'Art, que aplegava les colleccions artstiques i bibliogrfiques del llegat de Josep Soler i Palet i les restes arqueolgiques i arquitectniques de la ciutat. 

Alberga una exposici permanent que mostra l'evoluci del territori i l'ocupaci humana de Terrassa des dels primers pobladors neoltics fins a l'poca contempornia. Exhibeix diferents mbits: prehistria i mn antic, mn medieval, etapa moderna, etapa contempornia i cultura i societat, amb una collecci de pintura del segle XX.

 Conjunt monumental de les esglsies de Sant Pere .


El conjunt monumental de les esglsies de Sant Pere, a l'antic poble de Sant Pere, aplega dins el mateix recinte les esglsies de Sant Pere, Santa Maria i Sant Miquel, que formaven part de l'antic bisbat d'gara. A ms de l'inters arquitectnic i de les restes arqueolgiques de l'indret, conserven una magnfica collecci de pintura gtica, amb obres mestres de Jaume Huguet, Llus Borrass i Jaume Cirera, entre d'altres.

El conjunt ha estat objecte d'excavacions, estudis i restauracions des de final del segle XIX; especialment importants foren els duts a terme per Josep Puig i Cadafalch al primer ter del segle XX. Les esglsies foren declarades monument nacional el 1931 i b d'inters historicoartstic el 1985, i constitueixen un dels monuments visigoticoromnics ms importants de Catalunya.

 Casa Alegre de Sagrera .

La casa Alegre de Sagrera, edifici del carrer de la Font Vella, fou la casa pairal de Joaquim de Sagrera, fabricant txtil de final del segle XVIII i comenament del XIX, i tot i que data del principi d'aquest darrer segle, la seva fesomia actual s el resultat de la reforma modernista duta a terme per Melcior Vials, arquitecte municipal, a l'inici del segle XX. s un model d'habitatge de la burgesia industrial de l'poca.

Fou adquirida per l'Ajuntament el 1973 i des d'aleshores est oberta al pblic, tant la casa com els jardins, i allotja unes quantes colleccions d'art del fons musestic municipal, amb obres d'Alexandre de Riquer o Joaquim Vancells entre molts d'altres, i una curiosa collecci de cermica i porcellana oriental. Hi destaquen, a ms, les sales dedicades als escriptors Agust Bartra i Ferran Canyameres i al dibuixant terrassenc Mateu Avellaneda.

 Torre del Palau .

La torre del Palau, darrere la plaa Vella, s l'nic vestigi del castell palau de Terrassa, que en el moment de mxima puixana va estendre els seus dominis des del Llobregat fins al Ripoll i des de Sant Cugat fins al pla de Bages. La torre de l'homenatge, que fou pres fins a ben entrat el segle XIX, fou l'nica estructura que rest dreta quan el 1891 l'ltim propietari del castell decid enderrocar el que quedava de l'edifici.

Fou cedida al municipi el 1994 i s'hi fan visites guiades concertades. Al castell de Vallparads se'n conserven els finestrals i els portals gtics originaris.

 Centre d'interpretaci de la vila medieval .
El centre d'interpretaci de la vila medieval es troba a la planta baixa de la casa d'Antoni Josep Torrella i Maur, on s'accedeix per la plaa de la Torre del Castell Palau. A travs d'un audiovisual, permet conixer l'origen medieval de Terrassa, i al soterrani es pot visitar un petit tram del fossat de la vila, una galeria subterrnia i una fresquera; es pot accedir tamb a un forn de coure pa del 1839, situat al soterrani de la casa vena, avui desapareguda.

 Convent de Sant Francesc .

El convent de Sant Francesc d'Asss, de frares menors recollectes, s un edifici barroc de comenament del segle XVII. Situat vora el parc de Vallparads, actualment noms se'n conserva l'esglsia, el claustre i alguns espais adjacents. El claustre n's l'espai ms emblemtic, amb les parets cobertes de plafons cermics policroms (1671-1673), atributs al mestre escudeller barcelon Lloren Passoles. Aquesta decoraci fou promoguda per Pere de Fizes, castl del castell de Terrassa, segons es dedueix de l'aparici del seu escut d'armes.

El convent va passar a mans de l'Ajuntament l'any 1835, arran de l'exclaustraci. Desprs d'algunes reformes i ampliacions, el 1869 s'hi va installar l'hospital i casa de la caritat de Sant Lltzer i, ben entrat el segle XX, la clnica del Remei. Les dependncies conservades del convent foren rehabilitades recentment i avui se'n pot visitar el claustre. 

 Enllaos externs .
 Museu de Terrassa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123089" title="A Foc" nonfiltered="580" processed="578" dbindex="50615">
A foc s el ttol del primer disc del grup valenci Sva-ters. 

Els membres que participaren en la seva gravaci van ser:

 Bateria i percussi: Pau i Reillo.
 Veus i dolaines: lex i Guillem.
 Baix: Gusm.
 Guitarres: Enric i Dani.
 Tromb: Vicent.
 Trompetes: Toni i Ximo.
 Saxfons: Xavi i Emilio.
 
Va ser produt per Xavier Morant i el tcnic d'enregistrament va ser Vicent Sengerms.

 Canons .

 El lio SVA: 4:45;
 Qu gos que sc: 3:31;
 Del terreno: 4:49;
 Ni Karrefur ni Prika, a ca Pepica: 5:17 (amb la collaboraci de Miquel Gil -cors- i Tomo -trompa-);
 No vull aprendre a matar: 3:16 ;
 Autodestrucci: 3:49 (amb la collaboraci de Carmina Navarro, Miquel Gil -cors- i Joan Sengerms -guitarra-);
 Fraguel Sva: 2:37;
 El Rock Sva: 4:56;
 www.cabs.com: 2:49;
 Rossell: 4:40 (amb la collaboraci de Joan Sengerms -guitarra- i Tomo -trompa-);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123090" title="Moulin Rouge" nonfiltered="581" processed="579" dbindex="50616">


 Moulin Rouge (Pars)  , cabaret.
 Moulin Rouge! (pellcula)  , film basat en el fams cabaret.
 Moulin Rouge (1952), pellicula nominada al oscar al millor muntatge el 1952;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123092" title="Moulin Rouge! (pellcula)" nonfiltered="582" processed="580" dbindex="50617">


Moulin Rouge! s un film musical de gran xit, dirigida per Baz Luhrmann el 2001 que va suposar una nova visi del gnere musical en el cinema i un gran encert en la carrera de Nicole Kidman i Ewan McGregor. 

 Argument .

La pellcula est ambientada en el Pars del 1900, on la Modernitat buscava enderrocar el pensament convencional en totes les rees (particularment en les arts). El film t com tema principal l'amor. Tracta d'un jove escriptor bohemi que s'enamora d'una bella cortesana del Moulin Rouge. Una nit, grcies a l'atzar i a una srie de mal entesos, el dest els creua. Ell l'enamora amb la seva poesia, ella el fetilla amb la llum que irradien els seus ulls. Volen. Per tot s'acaba abruptament, quan la dola Satine (Nicole Kidman) adverteix la confusi: no era ell el milionari duc al que estava predisposada a convncer per a finanar una obra de teatre sin que s un bohemi escriptor. El jove escriptor li oferix a ella amor veritable, mentre que el ric noble li oferix complir els seus somnis de convertir-se en una actriu legtima.

 Premis .
Va ser nominada a vuit candidatures dels Premis Oscar, de les quals en va obtenir tant sols els dos primers:
Millor direcci artstica ;
Millor diseny de vestuari;
Millor pellcula;
Millor actriu;
Millor cinematografia;
Millor so;
Millor maquillatge;

A ms, va obtenir els segents Globus d'Or el 2002:
Millor actriu de comdia o musical;
Millor banda sonora;
Millor pellcula de comdia o musical;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123094" title="Berlangastyle" nonfiltered="583" processed="581" dbindex="50618">
Berlangastyle s el nom del segon disc del grup valenci Sva-ters.

Els membres que participaren en la gravaci van ser: 
 Guillem: veus i dolaina.
 lex: veus, dolaina i percussi de m.
 Pau: bateria, pailes, percussi de m, zurdos i veus.
 Reillo: bateria, pailes, congues, timbal, percussi de m...
 Gusm: baix elctric i acstic, guitarra acstica.
 Dani: Guitarra elctrica i veus.
 Enric: Guitarra elctrica i electroacstica.
 Toni: Trompeta i trompet.
 Ximo: Trompeta.
 Emilio: Saxo tenor.
 Vicent: Tromb.

El disc va ser enregistrat als estudis Samaruc d'Algemes entre octubre de 2005 i febrer de 2006. El tcnic d'enregistrament va ser Pep Maravilla. Va ser mesclat als estudis Milenia de Valncia durant mar de 2006. El tcnic de mescla va ser Vicent Sabater.

 Canons .
 Askura el caldero: 3:39;
 Rumba d'Amore: 6:31;
 ROAC (o la Repblica Obrera de les Abelles Copuladores): 5:39;
 Esperana: 5:43;
 L'asmolaor: 5:45;
 Balada: 0:16;
 Diagnstic: capdesuropatia: 4:11;
 Primavera, estiu, tardor, hivern i primavera: 4:59;
 Ai, els superherois!: 5:47;
 Vinytix, el druida: 5:56;
 Repblica Alcassera: 4:52;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123098" title="Planeta doble" nonfiltered="584" processed="582" dbindex="50619">

Un planeta doble s el terme informal utilitzat per a descriure dos planetes que s'orbiten al voltant d'un centre de masses com que no es troba a l'interior de cap dels dos planetes: el terme formal s "sistema binari". De la mateixa manera, hi ha tamb sistemes d'asteroides dobles com 90 Antiope.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123101" title="Glenn Theodore Seaborg" nonfiltered="585" processed="583" dbindex="50620">


Glenn Theodore Seaborg ( Ishperming, EUA 1912 - Lafayette 1999 ) fou un fsic, qumic i professor universitari guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1951.

Biografia.
Va nixer el 19 d'abril de 1912 a la ciutat d'Ishperming, situada a l'estat nord-americ de Michigan. Va estudiar fsica i qumica a la Universitat de Califrnia a Los Angeles i postriorment va ampliar els seus estudis a la Universitat de Berkeley, on es va doctorar el 1937.

El 1939 fou nomenat professor assistent de qumica a la Universitat de Berkeley, esdevenint professor titular el 1945 i entre 1958 i 1961 fou president de la mateixa universitat.

Seaborg mor el 25 de febrer de 1999 a la seva residncia de Lafayette, ciutat situada a l'estat de Califrnia, a causa d'un accident vascular cerebral.

Recerca cientfica.

Inici la seva recerca al costat de Frederick Soddy, del qual supervis els seus treballs sobre istop, i d'Otto Hahn, de qui va supervisar els seus llibres sobre radioqumica aplicada.

El qumic Edwin McMillan en el desenvolupament dels seus estudis sobre la fissi del nucli atmic va descobrir el neptuni, un dels productes de la desintegraci de l'istop 239 de l'urani. L'any 1940 Seaborg, en collaboraci amb Philip Abelson, va assolir allar aquest nou element, el primer pertanyent a la srie dels transurnids, la qual constituex una font d'energia nuclear. 

Al seu laboratori de Berkeley Seaborg, juntament amb un bon nombre de collaboradors, aconsegu descobrir uns altres nou elements nous de la taula peridica: plutoni (Pu), americi (Am), curi (Cm]), berkeli (Bk), el californi (Cf), einsteini (Es), fermi (Fm), mendelevi (Md) i nobeli (No). La predicci de les propietats qumiques i la localitzaci d'aquests elements a la Taula peridica ve determinada pel principi exposat per Seaborg l'any 1944, conegut com concepte actnid, segons el qual els elements ms pesats que l'urani constituxen un grup separat dins de la Taula Peridica. 

Durant la Segona Guerra Mundial va collaborar en el desenvolupament de la primera bomba atmica, participant en l'anomenat Projecte Manhattan. L'any 1945 va aconseguir superar els lmits terics de les velocitats de les partcules accelerades en un ciclotr i, independentment a la recerca del cientfic sovitic Vladimir Veksler, va trobar la manera de mantenir la sincronitzaci per a velocitats indefinides. 

L'any 1951 Seaborg compart el Premi Nobel de Qumica amb Edwin McMillan per les seves investigacions sobre els transurnics.

Entre 1961 i 1971 fou cap de la Comissi nord-americana d'Energia Atmica, possici en la qual afavor la signatura per part del president dels Estats Units Lyndon B. Johnson del Tractat de No proliferaci nuclear de 1968.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'element qumic seaborgi (Sg), descobert l'any 1974, aix com l'asteroide (4856) Seaborg descobert l'11 de juny de 1983 per Carolyn S. Shoemaker.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1951;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123102" title="Puigberenguer" nonfiltered="586" processed="584" dbindex="50621">

El Puigberenguer s un tur de 288 m. el qual ofereix una de les millors panormiques que es poden gaudir des de Manresa.

Es domina tot el municipi, les ciutats venes del nord de la comarca, a ms a ms del masss del Montseny, Sant Lloren del Munt, Montserrat, les elevacions prepirinenques del Port del Comte i el Cad, i fins i tot el Puigmal.

Fou una antiga gravera que ha estat abandonada en deixar de ser productiva. Des de l'any 1982 allotja el CEIP Puigberenguer.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123107" title="Archer John Porter Martin" nonfiltered="587" processed="585" dbindex="50622">

Archer John Porter Martin ( Londres, Anglaterra 1910 - d. 2002 ) fou un qumic angls guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1952.

Biografia.
Va nixer l'1 de mar de 1910 a la ciutat de Londres. Va estudiar qumica a la Universitat de Cambridge, es dedic des de 1946 a la recerca en empreses privades i el 1948 fou nomenat director de la secci de qumica Fsica de l'Institut Nacional d'Investigacions Mdiques de Londres. 

Mor el 28 de juliol de 2002 a la ciutat de Londres.

Recerca cientfica.
Especialitzat en bioqumica, i especialment en la vitamina E i vitamina B2. Posteriorment es decant per la cromatografia, creant les tcniques que van permetre l'evoluci d'aquesta tcnica de laboratori. Martin va desenvolupar la cromatografia de la partici, mentre treballava en la separaci d'aminocids, aix com la cromatografia gasosa lquida. 

El 1952 va rebre el Premi Nobel de Qumica, compartit amb Richard Laurence Millington Synge, per la invenci de la cromatografia de la partici.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1952;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123109" title="Campionat tocantinense" nonfiltered="588" processed="586" dbindex="50623">
El Campionat Tocantinense  s la competici futbolstica de l'estat de Tocantins.

 Campions .
1993 Tocantinpolis;
1994 Unio Araguainense;
1995 Intercap;
1996 Gurupi;
1997 Gurupi;
1998 Alvorada;
1999 Interporto;
2000 Palmas;
2001 Palmas;
2002 Tocantinpolis;
2003 Palmas;
2004 Palmas;
2005 Colinas;
2006 Araguana;
2007 Palmas;

Ttols per equip.
Palmas Futebol e Regatas 5 ttols;
Gurupi Esporte Clube 2 ttols;
Tocantinpolis Esporte Clube 2 ttols;
Unio Atltica Araguainense 1 ttol;
Intercap Futebol Clube 1 ttol;
Associao Atltica Alvorada 1 ttol;
Interporto Futebol Clube 1 ttol;
Colinas Esporte Clube 1 ttol;
Araguana Futebol e Regatas 1 ttol;

Enllaos externs.
FTF web oficial;
RSSSF;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123111" title="Karakoram" nonfiltered="589" processed="587" dbindex="50624">


El Karakoram (tamb conegut com a Karakorum) s un masss muntanys situat al nord del Caixmir (Pakistan i l'ndia). S'estn des del lmit de l'Afganistan fins a la vall del Shayg. Pertany al sistema alpino-himalai, format durant l'orognia terciria. s en essncia una serralada d'alta muntanya que s'estn per les fronteres del Pakistan, la Xina i l'ndia, formada per altres serralades principals de les regions de Gilgit, Ladakh i Baltistan: el Gran Karakoram o Mustagh, l'Aqhil Karakoram, el Kailash i el Ladakh. s una de les grans serralades de l'sia, sovint considerada conjuntament amb l'Himlaia, per tcnicament parlant independent d'aquesta cadena muntanyosa. Karakoram significa "grava negra" en turc, ja que moltes de les seves glaceres estan cobertes per runa.

Al Karakoram s'hi troben ms de 30 pics amb alries superiors al 7.300 m, incloent-hi el K2, el segon pic ms alt del mn, de 8.611 m. La majoria d'aquests pics es troben a la zona nord del Pakistan. La cadena, infranquejable, t una llargria d'uns 500 km, amb altituds que oscillen entre els 4.500 i els 7.000 m, essent la regi del mn amb ms nombre de glaceres excloent-ne les regions polars. La glacera Siachen, amb 70 km de longitud, i la Biafo, amb 63 km, sn la segona i la tercera glaceres del mn en llargria fora de les regions polars: la glacera Fedtxenko al Pamir (Tadjikistan) t 77 km de longitud. Les glaceres Baltoro i Batura tene 57 km de llargria, exactament els mateixos que la de Bruggen (o Pius XI) al sud de Xile. 

El Karakoram est delimitat al nord-est pels marges de l'altipl del Tibet, i al nord pel congost de Wakhan i el Pamir. A l'oest de l'extrem nord-occidental del Karakoram s'hi troba l'Hindu Raj, ms enll del qual segueix l'Hindu Kush. Els lmits meridionals estan formats pels rius Gilgit, Indus i Shyok, que separen la cadena muntanyosa del lmit nord-oest de l'Himlaia prpiament dit.

A causa de la seva alria, que fa que sembli gaireb una gran cinglera, el Karakoram s molt menys habitat que parts de l'Himlaia. Els primers exploradors europeus el visitaren per primer cop a primers del segle XIX, seguits de topgrafs britnics al 1856.

El pas de Muztagh va ser creuat al 1887 per l'expedici del coronel Francis Younghusband i les valls de ms amunt del riu Hunza foren explorades per George Cockerill al 1892. Les expedicions a les dcades de 1910 i 1920 van dibuixar a ulls occidentals la geografia de la regi.

Marcel Ichac va rodar la pellcula "Karakorum", que relatava una expedici francesa de l'any 1936. La pellcula va guanyar el Lle d'Argent al Festival de Cinema de Vencia del 1937.

La serralada s travessada per la carretera del Karakoram, la carretera internacional ms alta del mn, a travs del port de muntanya del Khunjerab, i connecta el Pakistan amb la Xina.

Rellevncia geolgica.
El Karakoram i l'Himlaia tenen una importncia cabdal per als cientfics per diverses raons. Totes dues serralades sn dues de les zones amb major activitat geolgica, aix com la zona de contacte entre dos continents que estan xocant. Per tant, sn importants en l'estudi de les plaques tectniques. Les glaceres poden servir com a indicador del canvi climtic, avanant i reculant amb els canvis a llarg termini en la temperatura i les precipitacions. De fet, es creu que dues cadenes muntanyenques amb aquestes dimensions fins i tot podrien haver causat un canvi quan es van formar ara fa 40 milions d'anys (orognia terciria). Les grans quantitats de roca exposades a l'atmosfera sn fraccionades per l'acci del dixid de carboni. Aquest procs elimina el gas amb efecte hivernacle de l'atmosfera, i podria haver causat un refredament global del clima i desencadenar un seguit de glaciacions.

Pics ms alts.

La majoria del pics ms alts es troben a les rees septentrionals del Pakistan, als anomenats Territoris del Nord. Els pics ms notoris sn:

 K2 (Qogir Feng) (8.611 m);
 Gasherbrum I (8.068 m);
 Broad Peak (Phalchen Kangri) (8.047 m);
 Gasherbrum II (8.035 m);
 Gasherbrum IV (7.925 m);
 Distaghil Sar (7.885 m);
 Masherbrum (7.821 m);
 Rakaposhi (7.788 m);
 Kanjut Sar (7.761 m);
 Saser Kangri (7.672 m);
 Chogolisa (7.665m);
 Haramosh Peak (7.397 m);
 L'Ogre (7.285 m);
 Muztagh Tower (7.273 m);

La majoria dels grans pics es troben a les regions del Baltistan i del Ladakh. El Baltistan te ms de 100 pics amb ms 6.500 metres per sobre del nivell del mar. 

Subcadenes.
El nomencltor i les divisions de les diverses subcadenes del Karakoram no estan universalment acceptats. Tanmateix, la segent s una llista d'importants subcadenes que segueix en Jerzy Wala. Les cadenes estan llistades aproximadament d'oest a est.

 Batura Muztagh;
 Rakaposhi-Haramosh;
 Spantik-Sosbun;
 Hispar Muztagh;
 Ghujerab Sud;
 Panmah Muztagh;
 Wesm;
 Masherbrum;
 Baltoro Muztagh;
 Saltoro;
 Siachen Muztagh;
 Rimo Muztagh;
 Saser Muztagh;

Referncies.

 Curzon, George Nathaniel. 1896. The Pamirs and the Source of the Oxus. Royal Geographical Society, Londres. Reeditat a: Elibron Classics Series, Adamant Media Corporation. 2005. ISBN 1-4021-5983-8 (rstica); ISBN 1-4021-3090-2 (tapa dura).

Vegeu tamb.
 Carretera del Karakoram;

Enllaos externs.
 Blankonthemap, pgina del nord del Kaixmir ;
 Mapa del nord del Pakistan;
 Principals pics del Karakoram;
 Informaci sobre les muntanyes de l'Himlaia i el Karakoram amb enllaos a imatges ;
 Fotografies d'alguns pics del Karakoram;
 Web de viatges: La carretera del Karakoram ;
 Els Territoris del Nord del Pakistan ;
 Karakorams ;
 Alpinisme i escalada ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123112" title="Jaume Peralta Aparicio" nonfiltered="590" processed="588" dbindex="50625">
Jaume Peralta Aparicio s un poltic menorqu, trnsfuga del PSIB-PSOE.

Fou batlle d'es Castell des del 1983 fins al 1991. Aquest any sort elegit pel PSIB com conseller insular i diputat al Parlament Balear. En primera instncia, vot a favor de l'elecci d'Albert Moragues com a president del Consell insular de Menorca, per el 18 de setembre del 1991 va presentar i recolzar una moci de censura contra Moragues que dugu a la presidncia de l'entitat al popular Joan Huguet durant a legislatura 1991-1995. Va rebre crtiques del seu propi partit per irregularitats comeses durant el seu mandat com a batlle d'es Castell, per en sentncia del 1993 va ser absolt de presumpta prevaricaci.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123117" title="Campionat sergipano" nonfiltered="591" processed="589" dbindex="50626">
El Campionat Sergipano s la competici futbolstica de l'estat de Sergipe.

Campions.


1918 Continguiba;
1919 no es disput;
1920 Continguiba;
1921 Industrial ;
1922 Sergipe;
1923 Continguiba;
1924 Sergipe;
1925 no es disput;
1926 no es disput;
1927 Sergipe;
1928 Sergipe;
1929 Sergipe;
1930 no es disput;
1931 no es disput ;
1932 Sergipe;
1933 Sergipe;
1934 Palestra ;
1935 Palestra;
1936 Continguiba;
1937 Sergipe;
1938 no es disput;
1939 Ipiranga;
1940 Sergipe;

1941 Riachuelo;
1942 Continguiba;
1943 Sergipe;
1944 Vasco;
1945 Ipiranga;
1946 Olmpico F.
1947 Olmpico F.
1948 Vasco;
1949 Palestra;
1950 Passagem;
1951 Confiana ;
1952 Continguiba;
1953 Vasco;
1954 Confiana;
1955 Sergipe;
1956 Santa Cruz;
1957 Santa Cruz;
1958 Santa Cruz;
1959 Santa Cruz;
1960 Santa Cruz;
1961 Sergipe;
1962 Confiana;
1963 Confiana;

1964 Sergipe;
1965 Confiana;
1966 Amrica;
1967 Sergipe;
1968 Confiana;
1969 Itabaiana;
1970 Sergipe;
1971 Sergipe;
1972 Sergipe;
1973 Itabaiana;
1974 Sergipe;
1975 Sergipe;
1976 Confiana;
1977 Confiana;
1978 Itabaiana;
1979 Itabaiana;
1980 Itabaiana;
1981 Itabaiana;
1982 Sergipe i Itabaiana;
1983 Confiana;
1984 Sergipe;
1985 Sergipe;
1986 Confiana;

1987 Vasco;
1988 Confiana;
1989 Sergipe;
1990 Confiana;
1991 Sergipe;
1992 Sergipe;
1993 Sergipe;
1994 Sergipe;
1995 Sergipe;
1996 Sergipe;
1997 Itabaiana ;
1998 Lagartense;
1999 Sergipe;
2000 Sergipe (Sub judice);
2001 Confiana;
2002 Confiana;
2003 Sergipe;
2004 Confiana;
2005 Itabaiana;
2006 Pirambu;
2007 Amrica;


Ttols per equip.
Club Sportivo Sergipe (Aracaju) 32 ttols;
Associao Desportiva Confiana (Aracaju) 15 ttols;
Associao Olmpica Itabaiana (Itabaiana) 9 ttols;
Cotinguiba Sport Club (Aracaju) 6 ttols;
Esporte Clube Santa Cruz  (Estncia) 5 ttols;
Vasco Esporte Clube (Aracaju) 4 ttols;
Palestra Futebol Clube (Aracaju) 3 ttols;
Ipiranga Futebol Clube (Maruim) 2 ttols;
Olmpico Futebol Clube (Aracaju) 2 ttols;
Amrica Futebol Clube (Propri) 2 ttols;
Industrial Futebol Clube (Aracaju) 1 ttol;
Olimpico Lagartense (Lagarto) 1 ttol;
Passagem Futebol Clube (Aracaju) 1 ttol;
Riachuelo Futebol Clube (Aracaju) 1 ttol;
Olmpico Pirambu Futebol Clube (Pirambu) 1 ttol;

Enllaos externs.
FSF web oficial;
RSSSF;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123121" title="Campionat roraimense" nonfiltered="592" processed="590" dbindex="50627">
El Campionat Roraimense s la competici futbolstica de l'estat de Roraima. El campionat esdevingu professional l'any 1995.

Campions.


1974 So Francisco;
1975 Roraima;
1976 Roraima;
1977 So Raimundo;
1978 Roraima;
1979 River;
1980 Roraima;
1981 Roraima;
1982 Bar;

1983 Roraima;
1984 Bar;
1985 Roraima;
1986 Bar;
1987 Roraima;
1988 Bar;
1989 River;
1990 Roraima;
1991 Rio Negro;

1992 So Raimundo;
1993 Roraima;
1994 River;
1995 Roraima;
1996 Bar;
1997 Bar;
1998 Roraima;
1999 Bar;
2000 Rio Negro;

2001 Roraima;
2002 Roraima;
2003 Roraima;
2004 So Raimundo;
2005 So Raimundo;
2006 Bar;
2007 Roraima;


Ttols per equip.
16 Atltico Roraima Clube (Boa Vista)     ;
 8 Bar Esporte Clube (Boa Vista)          ;
 4 So Raimundo Esporte Clube (Boa Vista)  ;
 3 Rver Esporte Clube (Boa Vista)         ;
 2 Atltico Rio Negro Clube (Boa Vista)    ;
 1 So Francisco Futebol Clube (Boa Vista) ;
ttols amateurs;ttols professionals

Enllaos externs.
RSSSF;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123123" title="Richard Laurence Millington Synge" nonfiltered="593" processed="591" dbindex="50628">

Richard Laurence Millington Synge ( Liverpool, Anglaterra 1914 - Norwich 1994 ) fou un qumic angls guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1952.

Biografia.
Va nxier el 28 d'octubre de 1914 a la ciutat de Liverpool, situada al comtat de Merseyside. Va estudiar fsica, qumica  i fisiologia a la Universitat de Cambridge, on es llicenci el 1936. Va desenvolupar la seva recerca cientfica en empreses privades, entre 1941 i 1943 a la Wool Industries Research Association de Leeds, entre 1943 i 1948 a l'Institut de Medicina Preventiva de Londres, entre 1948 i 1967 a l'Institut de Recerca Rowett d'Aberdeen, i entre 1968 i 1976 al Food Research Institute de Norwich.

Synge mor el 18 d'agost de 1994 a la ciutat de Norwich, situada al comtat de Norfolk.

Recerca cientfica.
Durant la seva estada a la ciutat de Leeds conegu Archer John Porter Martin, amb el qual va desenvolupar mtodes d'anlisi cromatogrfic anomenats "de la partici", els quals possibiliten la separaci dels aminocids de les protenes de la matria viva.

Entre 1942 i 1948 va estudiar els pptids del grup protenic de la gramicidina, treball utilitzat posteriorment per Frederick Sanger en la determinaci de l'estructura de la insulina.

El 1952 va rebre el Premi Nobel de Qumica, compartit amb Archer Martin, per la invenci de la cromatografia de la partici.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1952;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123127" title="Premi Miquel ngel Riera de poesia" nonfiltered="594" processed="592" dbindex="50629">
El premi Miquel Miquel ngel Riera de poesia s un premi literari en llengua catalana atorgat per la Fundaci Sa Nostra que s'atorga des de les Illes Balears, en memria del poeta Miquel ngel Riera, un dels seus poetes ms importants. A ms a ms, t una limitaci quant a l'edat dels poetes, fet que permet oferir oportunitats de publicaci als joves creadors. L'edici es produeix a la collecci El Tur, que edita l'esmentada Fundaci

Histria.
Creat el 1996 es concedeix durant el mes d'abril a la ciutat de Palma. A aquest premi s'hi poden presentar obres orginals i indites en catal, t una dotaci de 3.000 euros i l'obra guanyadora s editada a la collecci El Tur.

Guanyadors.
1996: Carles el saure per L'Herald;
1997: Antoni Xumet per Una varietat del mim;
1998: Manel Mar per Poemes en gris;
1999: Iban Leon Llop per Blue Hotel;
2000: Daniel Martnez i Ten per Absncia;
2001: Alfons Navarret i Xapa per En blanc;
2002: Pere Suau Palou per He estotjat un ram de versos per al teu dolor;
2003: Xavier Grimau Baqus per Metall;
2004: Roc Casagran Casaas per Desprs de Sarajevo;
2005: Amadeu Vidal i Bonafont per 120 Dracmes;
2006: Sebasti Sans per Cartografies devastades;

Vegeu tamb.
 Premi Miquel ngel Riera de narrativa;

Enllaos externs.
 Bases dels premis;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123129" title="Campionat paranaense" nonfiltered="595" processed="593" dbindex="50630">
El Campionat Paranaense s la competici futbolstica de l'estat de Paran.

Campions.

L'any 2002 els clubs grans disputaren la copa Sul-Minas en lloc del campionat estatal. Posteriorment es disput un supercampionat entre els millors del Estatal i del Sul-Minas.

Ttols per equip.
Coritiba Foot Ball Club (Curitiba) 32 ttols ;
Clube Atltico Paranaense (Curitiba) 21 ttols;
Clube Atltico Ferrovirio  (Curitiba) 8 ttols ;
Britnia Sport Club (Curitiba) 7 ttols ;
Paran Clube (Curitiba) 7 ttols ;
Londrina Esporte Clube (Londrina) 3 ttols ;
Grmio de Esportes Maring (Maring) 3 ttols ;
Palestra Itlia Futebol Clube (Curitiba) 3 ttols ;
Esporte Clube Pinheiros (Curitiba) 3 ttols (inclou Esporte Clube gua Verde);
Amrica Futebol Clube (Curitiba) 1 ttol;
Clube Atltico Monte Alegre (Telmaco Borba) 1 ttol;
Esporte Clube Comercial (Cornlio Procpio) 1 ttol;
Internacional Futebol Clube (Curitiba) 1 ttol;
Cascavel Esporte Clube (Cascavel) 1 ttol;
Colorado Esporte Clube (Curitiba) 1 ttol;
Iraty Sport Club (Irati) 1 ttol;
Atltico Clube Paranava (Paranava) 1 ttol;

Enllaos externs.
FPF web oficial;
RSSSF Brasil;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123130" title="Objecte" nonfiltered="596" processed="594" dbindex="50631">
Un objecte (del llat objetum), s un ens limitat amb una funci precisa i que pot definir-se mitjanant les relacions externes amb el seu medi. De dimensions precises, construt per matria potencialment perceptible a la vegada pels sentits del tacte i de la vista. Pel qu fa a l origen, generalment s associa a la fabricaci humana. No s anomena objecte a entitats o organismes amb vida.  

Per extensi, un objecte pot ser qualsevol representaci realitzada per mitj d un medi artificial. Sn objectes; una pedra, una cadira, un calendari o un cartell. No es consideren objectes una muntanya, que no t una funci especfica, l aigua del mar, que no t un lmit definit, ni l olor d una flor, no perceptible pel tacte o la vista.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123131" title="Ramon Llull (desambiguaci)" nonfiltered="597" processed="595" dbindex="50632">

 Biografies:
Ramon Llull, filsof i escriptor.
 Premis:
 Premi Ramon Llull de novella;
 Premis Ramon Llull del Govern Balear;
 Institucions:
 IES Ramon Llull, l'institut d'educaci secundria ms antic de Mallorca.
 Institut Ramon Llull, instituci per a la difusi exterior de la cultura catalana.
 Universitat Ramon Llull.
 Collegi Major Universitari Ramon Llull, adscrit a la Universitat de Barcelona.
 Federaci Llull, federaci d'entitats culturals dels Pasos Catalans.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123132" title="Se canta" nonfiltered="598" processed="596" dbindex="50633">
Se canta (versions regionals: Se chanta, Aqueras montanhas), atribuda a Gaston Fbus, s considerada l'himne d'Occitnia. Originalment fou una can d'amor que amb el temps s'ha convertit en una metfora del sentiment del poble occit.

Tant ha estat aix, que el 2003, un diputat la cant davant l'Assemblea Nacional Francesa per tal de denunciar l'abandonament que el seu territori rebia per part de l'administraci central. Tamb va sonar el 2006 a la cerimnia d'obertura dels Jocs Olmpics d'hivern que es van celebrar a Tor, ja que una part de les proves es celebraren a les anomenades Valadas Occitanas.

Alguns dels grups que l'han versionada sn els Nadau o els Lou Dalfin, exponents principals de la msica occitana.

 Lletra .

SE CANTA

Davant de ma fenestra

I a un aucelon

Tota la nuch canta

canta sa canon.


Recant :


Se canta que cante

Canta pas per ieu

Canta per ma mia

Qu'es al luenh de ieu.


Aquelas montanhas

Que tant autas son

M'empachan de veire

Mas amors ont son.


Aquelas montanhas

Lu s'abaissaran

E mas amoretas

Se raprocharan.


Baissatz vos montanhas

Planas, levatz vos

Per que psque veire

Mas amors ont son.


Al fond de la prada

I a un pibol traucat

Lo cogul i canta

Benlu i a nisat.

 Enllaos externs .
 Vdeo traduit;
    Canon en format MIDI, lletres i traduci el frances, i partiture;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123133" title="Campionat mineiro" nonfiltered="599" processed="597" dbindex="50634">
El Campionat Mineiro s la competici futbolstica de l'estat de Minas Gerais. La competici s organitzada per la Federao Mineira de Futebol.

Campions.


(S) L'any 2002 els clubs grans disputaren la copa Sul-Minas en lloc del campionat estatal. Posteriorment es disput un Supercampionat entre els millors de l'Estatal i del Sul-Minas.

Ttols per equip.
 Clube Atltico Mineiro  39 ttols;
 Cruzeiro Esporte Clube  34 ttols;
 Amrica Futebol Clube  15 ttols;
 Villa Nova Atltico Clube  5 ttols;
 Esporte Clube Siderrgica  2 ttols;
 Associao Atltica Caldense  1 ttol;
 Ipatinga Futebol Clube  1 ttol;

Enllaos externs.
FMF web oficial;
Campees do Futebol;
RSSSF;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123134" title="Hermann Staudinger" nonfiltered="600" processed="598" dbindex="50635">

Hermann Staudinger ( Worms, Alemanya 1881 - Friburg de Brisgvia 1965 ) fou un qumic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1953.

Biografia.

Va nixer el 23 de mar de 1881 a la ciutat de Worms, situada a l'estat alemany de Rennia-Palatinat. Fill d'un professor de filosofia de Darmstadt va estudiar qumica a la Universitat de Halle, on es va doctorar el 1903. El 1907 fou nomenat professor de qumica a la Universitat d'Estrasburg, per passar posteriorment per l'Escola Superior Tcnica de Karlsruhe el 1908, de Zuric el 1912, i de Friburg de Brisgvia el 1926. 

El 1934 el filsof Martin Heidegger, rector de la Universitat de Friburg, es va assabentar que Staudinger havia sollicitat la ciutadania sussa durant la Primera Guerra Mundial per la qual cosa el va denunciar davant el Ministeri d'Educaci local com un pacifista ocult. El ministeri li va sollicitar la renncia, cosa que Staudinger va acceptar i per la qual cosa el tema va ser oblidat davant l'escndol internacional que pogus haver suscitat. 

Staudinger va morir el 8 de setembre de 1965 a la seva residncia de Friburg de Brisgvia, situada a l'estat de Baden-Wurtemberg. 

Recerca cientfica.
Staudinger inici la seva recerca cientfica estudiant els polmers. Al maig de 1922 publica un article a la revista Helvetica Chimica Acta on encuny el terme macromolcula i assent les bases de la polimeritzaci. Finalment l'any 1926 va exposar la seva hiptesi sobre els polmers, enunciant que aquests sn una llarga cadena d'unitats petites unides per enllaos covalents. 

Des de 1935 va ampliar el seu estudi de les solucions de polmers als polisters i les fibres artificials, cosa que el va permetre descobrir la relaci que vincula la viscositat i el pes molecular. 

El 1953 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pels seus descobriments en el camp de la qumica macromolecular

Obres publicades.
 1912: Die Ketene;
 1932: Die hochmolekularen organischen Verbindungen;
 1939: Organischqualitative Analyse;
 1947: Makromolekulare Chemie und Biologie;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1953;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123135" title="Campionat sul-matogrossense" nonfiltered="601" processed="599" dbindex="50636">
El Campionat Sul-Matogrossense s la competici futbolstica de l'estat de Mato Grosso do Sul. Abans de 1979, els clubs de Mato Grosso de Sul disputaven el campionat matogrossense, ja que ambds estats estaven units en un de sol.

Campions.
1979 Operrio;
1980 Operrio;
1981 Operrio;
1982 Comercial;
1983 Operrio;
1984 Corumbaense;
1985 Comercial;
1986 Operrio;
1987 Comercial;
1988 Operrio;
1989 Operrio;
1990 Ubiratan;
1991 Operrio;
1992 Nova Andradina;
1993 Comercial;
1994 Comercial;
1995 SERC;
1996 Operrio;
1997 Operrio;
1998 Ubiratan;
1999 Ubiratan;
2000 Comercial;
2001 Comercial;
2002 CENE;
2003 SERC;
2004 CENE;
2005 CENE;
2006 Coxim;
2007 guia Negra;

Ttols per equip.
Operrio Futebol Clube (Campo Grande) 10 ttols;
Esporte Clube Comercial (Campo Grande) 7 ttols;
Ubiratan Esporte Clube (Dourados) 3 ttols;
CENE-Centro Esportivo Nova Esperana (Campo Grande) 3 ttols;
SERC-Sociedade Esportiva e Recreativa Chapado (Chapado do Sul) 2 ttols;
Corumbaense Futebol Clube (Corumb) 1 ttol;
Sociedade Esportiva Nova Andradina (Nova Andradina) 1 ttol;
Coxim Atltico Clube (Coxim) 1 ttol;
Esporte Clube guia Negra (Rio Brilhante) 1 ttol;

Enllaos externs.
FFMS Official Website;
RSSSF;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123137" title="Campionat matogrossense" nonfiltered="602" processed="600" dbindex="50637">
El Campionat Matogrossense s la competici futbolstica de l'estat de Mato Grosso.

Fins l'any 1979 el campionat incloa els equips de Mato Grosso do Sul.

Campions.
1943 Mixto;
1944 Americano;
1945 Mixto;
1946 Atltico Matogrossense;
1947 Mixto;
1948 Mixto;
1949 Mixto;
1950 Atltico Matogrossense;
1951 Mixto;
1952 Mixto;
1953 Mixto;
1954 Mixto;
1955 Atltico Matogrossense;
1956 Atltico Matogrossense;
1957 Atltico Matogrossense;
1958 Dom Bosco;
1959 Mixto;
1960 Dom Bosco;
1961 Mixto;
1962 Mixto;
1963 Dom Bosco;
1964 Operrio (VG);
1965 Mixto;
1966 Dom Bosco;
1967 Operrio (VG);
1968 Operrio (VG);
1969 Mixto;
1970 Mixto;
1971 Dom Bosco;
1972 Operrio (VG);
1973 Operrio (VG);
1974 Operrio (CG);
1975 Comercial (CG);
1976 Operrio (CG);
1977 Operrio (CG);
1978 Operrio (CG);
1979 Mixto;
1980 Mixto;
1981 Mixto;
1982 Mixto;
1983 Operrio (VG);
1984 Mixto;
1985 Operrio (VG);
1986 Operrio (VG);
1987 Operrio (VG) ;
1988 Mixto;
1989 Mixto;
1990 Sinop;
1991 Dom Bosco;
1992 Sorriso;
1993 Sorriso;
1994 Operrio (VG);
1995 Operrio (VG);
1996 Mixto;
1997 Operrio (VG);
1998 Sinop;
1999 Sinop;
2000 Juventude;
2001 Juventude;
2002 Operrio (VG);
2003 Cuiab;
2004 Cuiab;
2005 Vila Aurora;
2006 Operrio (VG);
2007 Cacerense;

Ttols per equip.
Mixto Esporte Clube (Cuiab) 23 ttols;
Esporte Clube Operrio (Vrzea Grande) 14 ttols;
Clube Esportivo Dom Bosco (Cuiab) 6 ttols;
Clube Atltico Matogrossense (Cuiab) 5 ttols;
Operrio Futebol Clube (Campo Grande) 4 ttols;
Sinop Futebol Clube (Sinop) 3 ttols;
Cuiab Esporte Clube (Cuiab) 2 ttols;
Sociedade Esportiva e Recreativa Juventude (Primavera do Leste) 2 ttols;
Sorriso Esporte Clube (Sorriso) 2 ttols;
Esporte Clube Comercial (Campo Grande) 1 ttol;
Americano Futebol Clube (Cuiab) 1 ttol;
Sociedade Esportiva Vila Aurora (Rondonpolis) 1 ttol;
Cacerense Esporte Clube (Crceres) 1 ttol;

Enllaos externs.
FMF web oficial;
RSSSF;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123139" title="Campionat catarinense" nonfiltered="603" processed="601" dbindex="50638">
El Campionat Catarinense s la competici futbolstica de l'estat de Santa Catarina.

Campions.
1924 Ava;
1925 Externato;
1926 Ava ;
1927 Ava ;
1928 Ava ;
1929 Caxias;
1930 Ava ;
1931 Lauro Mller;
1932 Figueirense ;
1933 no decidit;
1934 Clube Atltico Catarinense;
1935 Figueirense ;
1936 Figueirense ;
1937 Figueirense ;
1938 CIP ;
1939 Figueirense ;
1940 Ypiranga;
1941 Figueirense;
1942 Ava ;
1943 Ava ;
1944 Ava ;
1945 Ava ;
1946 no decidit;
1947 Amrica ;
1948 Amrica ;
1949 Olmpico;
1950 Carlos Renaux;
1951 Amrica ;
1952 Amrica ;
1953 Carlos Renaux ;
1954 Caxias ;
1955 Caxias ;
1956 Operrio;
1957 Herclio Luz ;
1958 Herclio Luz ;
1959 Paula Ramos;
1960 Metropol ;
1961 Metropol ;
1962 Metropol ;
1963 Marclio Dias ;
1964 Olmpico ;
1965 Internacional;
1966 Perdigo ;
1967 Metropol ;
1968 Comercirio;
1969 Metropol;
1970 Ferrovirio ;
1971 Amrica ;
1972 Figueirense ;
1973 Ava ;
1974 Figueirense ;
1975 Ava ;
1976 Joinville ;
1977 Chapecoense;
1978 Joinville ;
1979 Joinville ;
1980 Joinville ;
1981 Joinville ;
1982 Joinville ;
1983 Joinville ;
1984 Joinville ;
1985 Joinville ;
1986 Cricima ;
1987 Joinville;
1988 Ava ;
1989 Cricima ;
1990 Cricima ;
1991 Cricima ;
1992 Brusque ;
1993 Cricima ;
1994 Figueirense ;
1995 Cricima ;
1996 Chapecoense;
1997 Ava;
1998 Cricima ;
1999 Figueirense ;
2000 Joinville ;
2001 Joinville ;
2002 Figueirense ;
2003 Figueirense ;
2004 Figueirense ;
2005 Cricima;
2006 Figueirense;
2007 Chapecoense;
2008 Figueirense;

Ttols per equip.
Figueirense Futebol Clube (Florianpolis) 15 ttols;
Ava Futebol Clube (Florianpolis) 13 ttols ;
Joinville Esporte Clube (Joinville) 12 ttols;
Cricima Esporte Clube (Cricima) 8 ttols ;
Amrica Futebol Clube (Joinville) 5 ttols ;
Esporte Clube Metropol (Cricima) 5 ttols ;
Caxias Futebol Clube (Joinville)  3 ttols ;
Clube Atltico Carlos Renaux (Brusque) 2 ttols ;
Associao Chapecoense de Futebol (Chapec) 3 ttols ;
Herclio Luz Futebol Clube (Tubaro) 2 ttols ;
Grmio Esportivo Olmpico (Blumenau) 2 ttols ;
Clube Atltico Catarinense (Florianpolis) 1 ttol;
Brusque Futebol Clube (Brusque) 1 ttol;
CIP Futebol Clube (Itaja) 1 ttol;
Comercirio Esporte Clube (Cricima) 1 ttol;
Externato Futebol Clube  (Florianpolis) 1 ttol;
Esporte Clube Ferrovirio (Tubaro) 1 ttol;
Esporte Clube Internacional (Lages) 1 ttol;
Lauro Mller Futebol Clube (Itaja) 1 ttol;
Clube Nutico Marclio Dias (Itaja) 1 ttol;
Clube Atltico Operrio (Joinville) 1 ttol;
Paula Ramos Esporte Clube (Florianpolis) 1 ttol;
Sociedade Esportiva Recreativa Perdigo (Concrdia) 1 ttol;
Ypiranga Futebol Clube (So Francisco do Sul) 1 ttol;

Enllaos externs.
FCF web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123142" title="DAF 55" nonfiltered="604" processed="602" dbindex="50639">

El DAF 55 va ser un model d'autombil fabricat per l'empresa neerlandesa DAF. Es va comenar a produir el 1967. El motor d'aquest model procedia de Renault. Aquest model va ser succet pel DAF 66. En total foren fabricats unes 164.000 unitats d'aquest model.

 Dades tcniques .
 Potncia: 45 CV;
 Cilindrada:  1108 cm;
 Velocitat mxima: 135 km/h;

 Vegeu tamb .
 DAF;
 DAF 66;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123143" title="DAF 66" nonfiltered="605" processed="603" dbindex="50640">

El DAF 66 era un petit vehicle a motor produt per la companyia neerlandesa DAF en els anys 70. Va substituir el DAF 55 i, com el seu predecessor, portava un motor Renault de 4 cilindres.

La divisi d'autombils de DAF va ser comprada per Volvo Cars i el model va ser anomenat Volvo 66.

 Vegeu tamb .


 DAF;
 DAF 55;

 Enllaos externs .
 DAF 66;
 DAF;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123145" title="Escuss" nonfiltered="606" processed="604" dbindex="50641">
L'escuss s la pea herldica consistent en un escudet posat al centre o abisme d'un escut, de mides iguals a un ter de les d'aquest. s una de les peces ordinries, secundries o de segon ordre.

En alguns casos l'escuss t l'origen en el fet d'haver redut el camper d'un escut en fer molt ms ampla la bordura. 

Si est carregat sobre alguna partici, es redueix de dimensions i s'anomena escuss sobre el tot (o, simplement, sobre el tot). Si l'escuss carrega sobre un altre que ja sigui sobre el tot, s'anomena sobre el tot del tot.

De l'herldica anglesa s tpic l'escuss de pretensi (en angls escutcheon of pretence), que s la denominaci que rep l'escut d'una pubilla collocat sobre l'abisme del del marit en comptes d'estar-hi empalat.

Exemples d'escuts amb escuss.



 Vegeu tamb .
 Escudet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123146" title="Escudet" nonfiltered="607" processed="605" dbindex="50642">
L'escudet, en herldica, s un moble en forma d'escut petit collocat dins un camper, generalment en nombre superior a un. 

Quan l'escudet est situat al centre o abisme de l'escut i t una mida considerable (d'un ter de la de l'escut, per exemple), es considera una pea ordinria o de segon ordre i s'anomena escuss. De fet, moltes vegades els mots escudet i escuss sn utilitzats indistintament, i en algunes tradicions herldiques com la italiana no hi ha un nom diferent per a cadascuna d'aquestes realitats.

S'anomena escudet de les armes l'escut petit usat com a cimera i que repeteix les armes de l'escut. 

Exemples d'escuts amb escudets.



 Vegeu tamb .
 Escuss;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123147" title="Secretariat de Corals Infantils de Catalunya" nonfiltered="608" processed="606" dbindex="50643">
El Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, conegut habitualment per les sigles SCIC, s una federaci de corals infantils dins del Moviment Coral Catal

 Histria .

L'any 1967, un petit grup de corals que funcionaven independentment, per que tenien moltes coses en com van organitzar una primera trobada a Manresa que va aplegar 11 grups amb un total de 600 cantaires. L'any 1968 van organitzar una segona trobada a Lleida amb 25 corals. Desprs d'aquestes dues experincies van decidir fundar una entitat que coordins les corals existents i en foments la creaci d'altres. 

Els primers anys el creixement va ser molt rpid, tant en nombre de corals com de cantaires. A nivell tcnic tamb es va poder apreciar una evoluci en l'aspecte musical, que es veia reflectit en el repertori cada vegada ms ambicis que es programava en les trobades.

Com a moments significatius de la histria del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya podem destacar els segents:

1975 la Federaci Europea de Joves Corals es va interessar pel SCIC i les seves corals.

1991 El Ministeri de Cultura atorg al SCIC la Medalla de Plata al Mrito Artstico.

1993 La Generalitat de Catalunya li concedeix un dels Premis Nacionals de Cultura Popular.

1994 Participaci en el I Congrs de la Msica a Catalunya;
1994 La Generalitat de Catalunya atorga al SCIC la Creu de Sant Jordi.

1995 Participa en la fundaci del Moviment Coral Catal.

2003 Participaci al quinz festival Europa Cantat, a Barcelona.

2005 Organitzaci del quart festival Europa Cantat Junior, a Vic.

 Principi fundacional .

Els fundadors del SCIC i tamb les corals que ara l'integren, creuen que el cant coral s un mitj que contribueix, en gran manera, a la formaci dels infants i dels joves per les immenses possibilitats que t d'introduir-los en el gust per a les coses belles, especialment la msica, en el goig de dominar un mitj d'expressi com s la veu, en l'amor a la llengua, en la joia per l'amistat i en la disciplina lliurement acceptada, en el treball d'equip i de conjunt i finalment, en el gust de collaborar amb altres infants.

 Objectius del SCIC .

El SCIC, com a coordinador de les activitats de les diverses corals que en sn membres es proposa diverses tasques: 

 La difusi del repertori tradicional catal entre els infants i l'adaptaci de canons estrangeres.

 L'impuls per a la creaci de repertori nou, especialment de cantates. Aquestes cantates, encarregades a escriptors i compositors catalans, s'estrenen en les trobades que el Secretrariat organitza.

 La celebraci dues vegades l'any d'unes Jornades de Treball per a directors i responsables, durant les quals es tracten temes musicals i d'organitzaci. ;

 La preocupaci per la millora del nivell musical de les corals. ;

 Facilitar la relaci de les corals amb les entitats pbliques o privades que vulguin gaudir de les seves actuacions, fent d'intermediaris perqu es puguin posar en contacte. ;

 La coordinaci de les trobades anuals: Juguem Cantant, per als petits de 5 a 7 anys, i les Trobades, per als ms grans. Cada 5 anys s'organitza una Trobada General. L'ltima trobada d'aquest tipus va coincidir amb el XXXV aniversari del SCIC, celebrat el mes de maig de 2002; va aplegar 4.000 cantaires i 13.000 persones de pblic.

 Corals del SCIC .

En l'actualitat (2006) hi ha federades unes 120 corals, repartides per tot el territori catal. N'hi ha una a les Illes Balears i dues al Pas Valenci. 

Les corals que integren el SCIC sn mixtes i voluntries, obertes a infants d'entre 5 a 16 anys que canten a veus blanques i, primordialment, en catal. 

Totes les corals que estan federades fan concerts sobretot en el seu entorn ms prxim, i moltes d'elles tamb en diferents indrets de Catalunya, a la resta d'Espanya i a l'estranger. 


 Enllaos externs .

Pagina del SCIC ;
Informaci a la pgina de la FOCIR;
Fotos de l'Europa Cantat Junior 4 a Vic







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123151" title="Coral" nonfiltered="609" processed="607" dbindex="50644">


Msica:
Una coral (tamb anomenada societat coral o, simplement, cor) s un grup de persones que canten simultniament.
Un coral s una composici musical religiosa, destinada a sser cantada per un cor (msica).

Zoologia:
El coral (o corall) s el nom donat a qualsevol animal metazou mar (cnidari) provet d'un esquelet calcari.

ptica:
Corall (color);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123156" title="El Rei Lear" nonfiltered="610" processed="608" dbindex="50645">


El Rei Lear s considerat generalment com una de les ms grans tragdies de William Shakespeare, basada en la llegenda del Rei Leir, un Rei brit prerom.

La part del Rei Lear ha estat representada per molts d'actors importants, per malgrat el fet de qu Lear s un home vell, sovint no es representa per actors d'una edat avanada, degut a que es tracta d'un paper molt vigors tant en la part fsica com si es considera l'emoci.

L'obra de Shakespeare est basada en contes llegendaris sobre la figura de Leir, un Rei dels britons, del que va escriure la histria Geoffrey of Monmouth en el segle XII.

Un dels fonts ms importants de Shakespeare fou una primera obra, King Leir. En aquesta obra Cordlia i el Rei de Frana estan al servei de Leir disfressats de pagesos. L'antiga llegenda popular de Lear existia en moltes versions abans d'aix, pot ser Shakespeare estava familiaritzat amb aquestes histries.

El font ms important de Shakespeares es creu que va ser la segona edici de The Chronicles of England, Scotlande, and Irelande de Raphael Holinshed, publicada el 1587. El mateix Holinshed trob la histria a la primerenca Historia Regum Britanniae de Geoffry of Monmouth, escrita en el segle XII.

El nom de Cordlia correspon probablement a l'obra The Faerie Queene d'Edmund Spenser, publicada en el 1590. La Cordlia de Spenser tamb mor penjada com a King Lear.

Altres possibles fonts sn A Mirror for Magistrates de John Higgins; The Malcontent (1604) de John Marston; The London Prodigal (1605); Arcadia (1580-1590), de Sir Philip Sidney, dels quals Shakespeare prengu les lnies principals; Els Assaigs de Montaigne, que van ser traduts a l'angls per John Florio el 1603; An Historical Description of Iland of Britaine, de William Harrison; Remaines Concerning Britaine, de William Camden (1606); Albion's England de William Warner, (1589); i A Declaration of egregious Popish Impostures, de Samuel Harsnett (1603), que proporcion una part de les paraules usades per Edgard quan fingia bogeria. 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123159" title="Yuji Ide" nonfiltered="611" processed="609" dbindex="50647">

Yuji Ide, nascut  el 21 de gener de 1975, a  Saitama, Jap. s un pilot de Frmula 1.

 Salt a la Frmula 1 .

Yuji Ide va participar a les curses de la  Frmula Nippon acabant segon a la classificaci general a l any  2005.

Ide va  ser escollit com a segon pilot titular de l equip Super Aguri a la Frmula 1,  debutant al Gran Premi de Bahrain  per desprs de quatre Grans Premis disputats, el novell pilot va ser  rellevat pel francs ms experimentat  Franck Montagny. Dies ms tard desprs del Gran Premi d Europa, que va ser la primera carrera a on va ser  substituit, la FIA li va retirar la llicencia que li permetia conduir en la categoria. D aquesta manera,  Ide no pot participar a cap ms carrera de la Temporada 2006 de Frmula 1.

La ra de la seva substituci va ser deguda a que va ocasionar greus problemes durant las quatre niques carreres que disput. A les dos primeres carreres el pilot no va ocasionar grans problemes, per quedava lluny del seu  company, el tamb  japons Takuma Sato. Ja a la tercera carrera, en el Gran Premi d'Austrlia, en la que va fer una virolla  en la que va deixar el seu monoplaa al mig  de la pista en la sessi de classificaci. Aix va  ocasionar que el cotxe de seguretat sorts a pista.

Al segent Gran Premi, el G.P. de San Marino, Ide va provocar un accident a la primera volta, en collidir amb Christijan Albers, pilot de Midland F1, tot deixant a aquest fora de la carrera en un espectacular accident amb tres voltes de campana. Es per aix que la FIA va  avisar al equip Super Aguri de qu no haurien de deixar pilotar al pilot japons. El equip el va  substituir per Franck Montagny pel G.P. d'Europa. Montagny, ex pilot provador de Renault F1, el va  substituir en las segents curses del calendari.

A la temporada 2007, la plaa a Super Aguri la ocupa Anthony Davidson.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;

 Palmars .

  Curses disputades: 4
   Millor classificaci: 13 a Austrlia '06


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123160" title="Lliura (unitat de massa)" nonfiltered="612" processed="610" dbindex="50648">
La lliura es una unitat de massa usada des de l'Antiga Roma a Roma i a Itlia.

Desprs de la caiguda de l'Imperi Rom d'Occident, els diferents pasos van adoptar diferents maneres d'estimar el valor d'una lliura. Arran dels problemes que sorgien entre els diferents mercaders, al segle XVII, Antoine Lavoisier propos la utilitzaci dels grams. Amb el temps el quilogram va guanyar terreny a la lliura, amb l'excepci dels pasos anglosaxons.

Tot i que molts exemples de lliures o asos s'han conservat, curiosament el seu pes varia (fins un mxim de dues onzes) entre exemplars i no s'ha trobat una explicaci satisfactria. El seu nom alternatiu fou as (Vegeu tamb as rom)

Lliures en s.
Els anglosaxons utilitzen dos tipus diferents de lliures:

LLiura avoirdupois (pound avoirdupois en angls): Es la lliura com, s'abereuja lb o lbm i equival a 453,59237 grams. Normalment es denomina pound.



Lliura troy (pound troy, en angls): s'utilitzen nicament en joieria i orfebreria.

Lliures obsoletes.
La lliura catalana equivalia a 400 grams i es dividia en 12 unces. Vint-i-sis lliures catalanes eren una arrova.

La lliura farmacutica anglosaxona (poun apothecary, en angls), era usada en farmacologia. Equivalia a 12 unces farmacutiques. (373,2417216 grams).

La lliura castellana es va utilitzar al Regne de Castella i les seues colnies. Equivalia a 460 grams.

Vegeu tamb Lliura romana.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123161" title="Karakorum" nonfiltered="613" processed="611" dbindex="50649">
Karakorum fou la capital de l'imperi mongol.

Inicialment va portar el nom de Urdubaligh (la vila de la cort). En xins s'anomen Ho Lin . El 1235 es va construir un recinte emmurallat. Karakorum, propera a Balasagun, ja havia servit com a capital terica desprs del 1220, per fins a Ogodei no fou realment la capital.

 Referncies .


 Vegeu tambe: .

Muntanyes de Karakoram;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123162" title="Australopyrum" nonfiltered="614" processed="612" dbindex="50650">

Australopyrum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies:
Australopyrum calcis Connor & Molloy;
Australopyrum calcis subsp. calcis;
Australopyrum calcis subsp. optatum Connor & Molloy;
Australopyrum pectinatum (Labill.) . Lve;
Australopyrum pectinatum subsp. pectinatum;
Australopyrum pectinatum subsp. retrofractum (Vickery) . Lve;
Australopyrum pectinatum subsp. velutinum (Nees) . Lve;
Australopyrum retrofractum (Vickery) . Lve;
Australopyrum retrofractum subsp. retrofractum;
Australopyrum retrofractum subsp. velutinum (Nees) . Lve;
Australopyrum uncinatum Veldkamp;
Australopyrum velutinum (Nees) B.K. Simon;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123165" title="Crithopsis" nonfiltered="615" processed="613" dbindex="50651">

Crithopsis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies:
C. delileana (Schult.) Roshev.
C. rhachitricha Jaub.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123166" title="Dasypyrum" nonfiltered="616" processed="614" dbindex="50652">

Dasypyrum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Dasypyrum breviaristatum (H. Lindb.) Fred.
Dasypyrum hordeaceum (Coss. & Durieu) P. Candargy;
Dasypyrum sinaicum (Steud.) P. Candargy;
Dasypyrum villosum (L.) P. Candargy;

Sinnims.
Haynaldia Schur, 
Pseudosecale (Godr.) Degen, 
Secalidium Schur, nom. inval..

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123167" title="Elymus" nonfiltered="617" processed="615" dbindex="50653">


Elymus s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Aquest gnere comprn diverses espcies d'herbes perennes natives del desert del Gobi i la provncia de Qinghai, en el nord de la Xina.

 Descripci .
De carcter xerfit, sn de les poques plantes que es fan a l'extremada aridesa de la regi, amb sls petris i pluges infreqents. Creixen en mates de troncs erectes i glabres de fins a 70 cm. d'alada, sense ramificacions visibles, que broten de dos o tres nodes basals. No tenen roseta a la base; les fulles sn lineals i estretes, d'uns sis millmetres d'ample i fins a dinou centmetres de llarg, i amb formes variants depenent de les espcies.

Sn hermafrodites, amb flors d'ambds gneres en espiga nica. Aquesta pot fer 12 cm de llarg i 8 mm d'amplada i s erecta o corbada, amb diverses espiguetes i nodes interns densament pilosos. Les flors tenen tres estams i anteres de dos a tres mm de llargada; l'ovari s pils.

Sn hexaploides, amb 42 jocs de cromosomes.

Espcies.
Elymus acicularis Suksd. ;
Elymus ambiguus Vasey et Scribn. ;
Elymus antarcticus Hook.
Elymus aristatus Merr. ;
Elymus australis Scribn. et C. R. Ball ;
Elymus brachystachys Scribn. et C. R. Ball ;
Elymus caninus (L.) L.
Elymus condensatus J. Presl ;
Elymus desertorum Kar. et Kir. ;
Elymus edentatus Suksd. ;
Elymus elongatus (Host) Runemark;
Elymus fartus (Viv.) Runemark ex Melderis;
Elymus hanseni Scribn. ;
Elymus hirtiflorus Hitchc. ;
Elymus lechleri Steud. ;
Elymus marginalis Rydb. ;
Elymus mollis R. Br. ;
Elymus parishii Burtt Davy et Merr. ;
Elymus pendulosus H. J. Hodgs. ;
Elymus petersonii Rydb. ;
Elymus pungens (Pers.) Melderis;
Elymus repens (L.) Gould. = Elytrigia repens Nevski;
Elymus salinus M. E. Jones ;
Elymus saundersii Vasey ;
Elymus saxicola Scribn. et J. G. Sm. ;
Elymus simplex Scribn. et T. A. Williams ;
Elymus stigosus Rydb. ;
Elymus velutinus Scribn. et Merr. ;
Elymus villiflorus Rydb. ;
Elymus villosus Muhl. ex Willd.
Elymus virginicus L.
Elymus vulpinus Rydb.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
(Els gneres marcats amb un asterisc (*) sn sinnims probables)
(Els gneres marcats amb dos asteriscs (**) sn sinnims possibles)

Anthosachne Steud., 
*Asperella Humb., 
Braconotia Godr., 
Campeiostachys Drobow, 
Chretomeris Nutt. ex J. G. Sm., nom. inval., 
Clinelymus (Griseb.) Nevski, 
*Cockaynea Zotov, 
Crithopyrum Steud., nom. inval., 
Cryptopyrum Heynh., nom. inval., 
Elysitanion Bowden, 
*Elytrigia Desv., 
**Festucopsis (C. E. Hubb.) Melderis, 
Goulardia Husn., 
Gymnostichum Schreb., 
Hystrix Moench, 
**Kengyilia C. Yen & J. L. Yang, 
**Pascopyrum . Lve, 
**Peridictyon Seberg i cols., 
Polyantherix Nees, 
**Pseudoroegneria (Nevski) . Lve, 
*Roegneria K. Koch, 
Semeiostachys Drobow, 
*Sitanion Raf., 
Sitospelos Adans., 
**Stenostachys Turcz., 
Terrellia Lunell, 
**Thinopyrum . Lve.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123170" title="Eremopyrum" nonfiltered="618" processed="616" dbindex="50654">

Eremopyrum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Eremopyrum bonaepartis (Spreng.) Nevski;
Eremopyrum bonaepartis subsp. bonaepartis;
Eremopyrum bonaepartis var. bonaepartis;
Eremopyrum bonaepartis subsp. hirsutum (Bertol.) Melderis;
Eremopyrum bonaepartis var. hirsutum (Bertol.) Grossh.
Eremopyrum bonaepartis var. pakistanicum Melderis;
Eremopyrum bonaepartis subsp. sublanuginosum (Drobow) . Lve;
Eremopyrum bonaepartis var. sublanuginosum (Drobow) Melderis;
Eremopyrum bonaepartis var. turkestanicum (Gand.) Tzvelev;
Eremopyrum brownei (Kunth) P. Candargy;
Eremopyrum bulbosum (Boiss.) P. Candargy;
Eremopyrum confusum Melderis;
Eremopyrum confusum var. confusum;
Eremopyrum confusum var. glabrum Melderis;
Eremopyrum confusum var. pakistanicum (Melderis) Melderis;
Eremopyrum cretense (Coustur. & Gand.) Nevski;
Eremopyrum cristatum (L.) Willk. & Lange;
Eremopyrum cristatum var. cristatum;
Eremopyrum cristatum var. glabriglume P. Candargy;
Eremopyrum cristatum var. imbricatum (M. Bieb.) P. Candargy;
Eremopyrum cristatum var. pectinatum (M. Bieb.) P. Candargy;
Eremopyrum cristatum var. puberulum (Boiss.) P. Candargy;
Eremopyrum cristatum var. villosum Willk. & Lange;
Eremopyrum dasyanthum (Ledeb. ex Spreng.) P. Candargy;
Eremopyrum dasyphyllum (Schrenk) P. Candargy;
Eremopyrum distans (C. Koch) Nevski;
Eremopyrum fibrosum (Schrenk) P. Candargy;
Eremopyrum hirsutum (Bertol.) Nevski;
Eremopyrum kotschyanum (Boiss.) P. Candargy;
Eremopyrum olgae (Regel) P. Candargy;
Eremopyrum orientale (L.) Jaub. & Spach;
Eremopyrum orientale subsp. distans (C. Koch) Maire;
Eremopyrum orientale var. lanuginosum (Griseb.) P. Candargy;
Eremopyrum orientale var. lasianthum (Boiss.) P. Candargy;
Eremopyrum orientale subsp. orientale;
Eremopyrum orientale var. orientale;
Eremopyrum patulum (Willd.) P. Candargy;
Eremopyrum prostratum (Pall.) P. Candargy;
Eremopyrum puberulum (Boiss. ex Steud.) Grossh. ex Prokudin;
Eremopyrum sibiricum (Willd.) P. Candargy;
Eremopyrum sibiricum Podp.
Eremopyrum sibiricum var. densiflorum (Willd.) P. Candargy;
Eremopyrum sibiricum var. desertorum (Fisch. ex Link) P. Candargy;
Eremopyrum sibiricum var. glabrum P. Candargy;
Eremopyrum sibiricum var. hirsutum P. Candargy;
Eremopyrum sibiricum var. sibiricum;
Eremopyrum squarrosum (Roth) Jaub.
Eremopyrum squarrosum var. hirsutum P. Candargy;
Eremopyrum triticeum (Gaertn.) Nevski;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnim.
Cremopyrum  Schur, orth. var..

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123173" title="Panjab" nonfiltered="619" processed="617" dbindex="50655">

El Panjab (tamb conegut com Punjab, en panjabi: Gurmukh  script o Shahmukhi script) s un pas de l'sia Central compartit pels estats del Panjab i de Haryana (a l'ndia) i la provncia del Panjab (al Pakistan). La llengua nacional s el panjabi.

El nom "Panjab" prov del persa     (panj: "cinc") i    ( b: "aigua"), que significa "regi dels cinc rius". Aquests rius a qu fa referncia el nom del pas, tributaris de l'Indus, sn el Beas, el Chenab, el Jhelum, el Ravi i el Sutlej. Els cinc rius, ara dividits entre l'ndia i el Pakistan, s'uneixen per formar el Panjnad, que s'uneix a l'Indus.

D'aquesta regi asitica procedeix el poble gitano. 

 Histria. El moviment sikh .

La comunitat sikh existeix des del 1467 i fou regida successivament per deu gurus fins a la mort del darrer en qu la direcci va passar a les escriptures. El 1708 amb la decadncia de l'Imperi Mongol, els sikhs van establir el seu control en diversos punts del Panjab. Una guerra civil el 1839 va permetre als britnics de fer-se amb el pas (1840-49) i conservar-lo fins el 1947.


El 9 de mar de 1946 els sikhs van declarar ser una naci i l'endem van exigir la creaci d'un estat sikh (Sikhstan o Khalsastan o Khalistan). 

El 3 d'abril de 1946 Master Tara Singh va proposar la uni dels sikh a Pakistan, per els britnics es decantaven per la partici. El 9 de desembre de 1946 el primer ministre indi Nehru va donar seguretats als sikhs en una futura India.

El 3 de mar de 1947 el govern provisional del Panjab va quedar format per una coalici de sikhs i musulmans, per les massacres de sikhs a mans de musulmans van portar a una declaraci britnica afavorint un Sikhstan independent (3 d'abril de 1947).
 
Els sikhs van fugir massivament a l'ndia i els britnics van imposar finalment la partici que es va consumar el 15 d'agost de 1947. El 7 d'abril de 1948 el partit sikh Akali Dal va proposar un estat independent.


El 5 de maig de 1948 es va formar la regi coneguda com PEPSU sota el control del Partit del Congrs i de sikhs favorables a l'ndia que havien passat a controlar el SPGC (Sikh Peoples Government Council). L'hindi fou establert com a llengua oficial.

El novembre de 1949, davant de l' agitaci sikh, el PEPSU fou posat sota control directe del govern de la Uni. Ms tard fou restablert i va pujar al poder l'Akali Dal, per fou susps altra cop el 4 de mar de 1953. 

El 16 de mar de 1956 es va acordar una frmula regional para el Panjab entre el lder sikh, Hukman Dignh, i el primer ministre indi, Nehru. El 1964 el govern sikh favorable al Congrs, dirigit per Partap Singh Kairon, va dimitir per l'agitaci va seguir.
 
El 4 de juliol de 1965 la conferencia sikh de Ludhiana va establir el dret sikh a l'autodeterminaci.

En 1966 Panjab fou dividit en tres estats (Panjab, Himachal Pradesh i Haryana). El 7 de mar de 1966 es va formar la Panjabi Suba que va tenir existncia formal des el dia 1 de novembre del mateix any i el 8 de mar de 1967 es va formar el primer govern de l'Akali Dal al Panjab. La llengua panjabi fou declarada llengua oficial.

El 1972 l'Akali Dal va perdre el poder a l'obtenir noms 24 dels 104 escons. Fateh Singh, sikh de l'organitzaci favorable al Partit del Congrs, va assumir el govern. 


Els partits oposats van iniciar campanyes d'agitaci contra el govern d' Indira Gandhi. El 13 d'abril de 1978 es va produir la matana d'Amritsar. La violncia es va mantenir sobre tot per la petici de ms autonomia pel Panjab aprovada en una resoluci nacionalista del 1973 coneguda com ASR (Anandpur Sahib Resolution) i el 1 d'agost de 1980 la bandera de Khalistan era hissada per primer cop a la tomba de 13 sikhs morts quan defensaven al guru Khalda dels Nirankaris el 13 d' abril de 1978 a Amritsar. El 15 d'agost la bandera de Khalistan fou hissada per tot el pas. La consigna era "els sikhs som una naci" i es va fer molt popular. Els incidents es van multiplicar.

El 1982 els radicals de Sant Jarnail Singh Bhindranwale es van establir al Temple d' Or d'Amritsar des on van dirigir les seves activitats. El 1983 es va establir el govern presidencial directe sobre el Panjab. 


El 29 de novembre de 1983 es va publicar la Constituci de Khalistan, escrita pel Dr. Harjinder Singh Dilger a Londres. Agitaci, assassinats, detencions, i mesures poltiques de tota mena es van prendre contra les organitzacions sikhs. Els manifestants sikhs es van concentrar al Temple d'Or. El 1 de juny de 1984 el temple fou atacat per les forces de seguretat a les que en els segents dies es van unir artilleria i tancs. Els soldats sikhs en algunes guarnicions es van revoltar. El detinguts sikhs es van contar per milers. El 11 de juny de 1984 el Dal Khalsa va crear un govern a l'exili presidit per Jagjit Singh (des el 13 de juny).


Les activitat guerrilleres a tot l'estat foren iniciades pel grup Babbar Khalsa, al que aviat es van unir altres. Indira Gandhi fou assassinada el mateix any 1984 pels seus gurdies sikhs, Bhai Santwant Singh i Bhai Kehar Singh, que foren executats el 6 de gener de 1989.

El 1985 es van celebrar eleccions que foren guanyades massivament per l'Akali Dal, per no es va posar fi a la violncia i el 1987 es va imposar altra cop el govern directe. El 7 d'octubre de 1987 els sikh militants, agrupats en el Consell de Khalistan, van declarar la independncia. Nombrosos incidents militares continuaven formant part de la viada diria.

El 14 de juny de 1991 l'estat fou declarat zona de disturbis i es va enviar a l'exrcit a la zona. El 19 de febrer de 1992 hi va haver eleccions generals. Els sikhs nacionalistes, van boicotejar l'elecci i el govern de l'estat va passar al partit del Congrs.

Alguns lders de la Khalistan Liberation Force van morir en combat el 1992 i el lder de l'organitzaci anomenada Babar Khalsa Internacional es va entregar. El febrer de 1994 India va considerar pacificada la regi. 

El 1995 el lder de la Khalistan Liberation Force fou detingut a Nova Delhi, i el seu lder de l'exterior i el cap del Khalistan Commando Force, foren arrestats una mica desprs als Estats Units. 


El ministre principal de Panjab, Beant Singh, del partit del Congrs, fou assassinat el 31 d'agost de 1995. El 9 de febrer de 1997 les noves eleccions a l'assemblea de l'estat van donar majoria a l'Akali Dal (74 escons de 117) i Parkash singh Badal fou nomenat ministre principal. El 1998 seguien actius el Babbar Khalsa, el Khalistan Commando Force (KCF), el Khalistan Commando Force-Zaffarwal faction, el Khalistan Liberation Force-Lahoria faction i el Khalistan Liberation Force-Sekhon faction.

La bandera tradicional sikh s anomenada Nishaan Sahib. s de color safr, triangular, i amb l'emblema dels sikhs, el khanda, pintat en negre. L'emblema o khanda consisteix en una espasa de dos talls en el centre, un anell de ferro anomenat chakkar, i dos espases en cada costat del chakkar, anomenades kippans. El 1987 els sikhs van ingresar a la UNPO amb la bandera tradicional per l'emblema desplaat a l'esquerra.

Vegeu tamb.
Provncia del Panjab (Pakistan);
Estat del Panjab (ndia);



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123174" title="Heteranthelium" nonfiltered="620" processed="618" dbindex="50656">

Heteranthelium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies:
Heteranthelium aleppicum Gand.
Heteranthelium assyriacum Gand.
Heteranthelium hermoneum Gand.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123176" title="Mem" nonfiltered="621" processed="619" dbindex="50657">
Un mem (de l'angls meme i aquest de memory) s, segons les modernes teories sobre la transmissi de la cultura a les noves generacions, la unitat mnima de transmissi de l'herncia cultural. El neologisme va ser encunyat per Richard Dawkins, a causa de la seva semblana fontica amb el terme gen.

La tesi de Dawkins.

Segons Dawkins, hi ha dos tipus diferents de processadors d'informaci:
El genoma o sistema de gens situats en els cromosomes de les cllules de cada individu, que determina el genotip. Aquest A.D.N. constitueix la naturalesa biolgica de tot ser viu, en particular de l'sser hum. Els gens es transmeten sexualment d'una generaci a l'altra mitjanant la seva replicaci.
El cervell i el sistema nervis, que permet el processament de la informaci cultural. L'esmentada informaci es transmet per ensenyament, imitaci (mimesis) o assimilaci, i pot dividir-se en unitats simples (tals com una idea, un concepte, una tcnica, una habilitat, un costum, una manera de fabricar un estri, etc.), que, no sense certa ambigitat, Dawkins anomena mems.

La tesi ms important de Dawkins s que els trets culturals, o mems, tamb es repliquen. Per analogia amb l'agrupaci dels gens en cromosomes, es considera tamb que els mems s'agrupen en dimensions culturals, que poden augmentar amb noves adquisicions de cultura. La gran diferncia s que, mentre els cromosomes sn unitats naturals i ubicades fisicament a lADN independents de les accions, les dimensions culturals sn construccions humanes. Aix, la cultura no s tant un conjunt de formes de conducta, sin ms aviat informaci que especifica dites formes de conducta.

Transmissi dels mems.

Per al conjunt dels mems es donen les caracterstiques prpies de tot procs evolutiu: 
 Fecunditat. Algunes idees sn especialment efectives, com, (p.ex.: el concepte de Du), ;
 Longevitat. Moltes d'elles persisteixen durant molt temps: la monogmia, o la fe, per exemple;
 Conservaci o fidelitat en la replicaci; carcter conservador de les tradicions i de moltes creences i supsits, al llarg a de les generaciespecialment les transmeses verticalment. de pares a fills o de mestres a alumnes).

Al seu torn, els mems es donen en un ampli camp de variaci, ells mateixos es repliquen per mecanismes d'imitaci i transmissi de cervell a cervell i engendren un ampli ventall de cpies que subsisteixen en diversos mitjans. Amb aix tenim el marc general d'un procs evolutiu que Dawkins compara amb la evoluci biolgica, i fins i tot arriba a acceptar que els mems han de ser considerats com a estructures vives no solament metafricament, sin tcnicament. Els mems alternatius, que poden servir per efectuar la mateixa funci, sn anomenats allelomems o mems homlegs. Al seu torn, els mems poden agrupar-se formant macromems, que constitueix un sistema de molts mems estructurats i interrelacionats que formen un objecte cultural complex, tal com una llengua, una teoria, una mitologia, etc. En general, la major part de les construccions teriques que sostenen la teoria de l'evoluci de les espcies, sn aplicades pels defensors de les tesis de Dawkins a la teoria dels mems.

De la mateixa manera que els gens es repliquen a si mateixos sense prosseguir cap finalitat ms que la d'autorreplicar-se, segurament, no sn conscients de l'esmentat procs, els mems tendeixen a replicar-se sense perseguir tampoc cap finalitat: les idees bones no sn prpiament bones si no sn capaces de ser, alhora, bones replicadores de si mateixes. D'aquesta manera, els mems sn indiferents a la veritat, com els gens sn aliens a qualsevol classificaci. Aquest mecanisme d'autorreplicaci no s exclusiu de sistemes vius, com l'ADN i l'ARN: certs polmers i cristalls, i els virus informtics mostren aquest comportament, i per tant no hauria de resultar illgic en quelcom inert com un mem.

Desenvolupament de la teoria.

La teoria dels mems est sent desenvolupada per diversos investigadors, que la uneixen a les tesis de Lumsden i Wilson o que les vinculen amb els estudis de Luca Cavalli-Sforza. A ms del mateix Dawkins, F. T. Cloak, J. M. Cullen, E. Moritz, A. Lynch i alguns altres autors, sn els representants d'aquesta concepci de la transmissi i evoluci cultural.

Com a explicaci de l'evoluci de la cultura, encara apareix com una preteoria en fase d'acumulaci de dades i d'elaboraci d'un aparell matemtic suficient. Els estudis de Cavalli-Sforza i Marc Feldman proporcionen una bona base de partida per a l'estudi quantitatiu de la transmissi i evoluci cultural, encara que aquests autors no defensen exactament la teoria principal dels mems de Dawkins. En qualsevol cas aquests estudis iniciats des de la perspectiva de la gentica, la sociobiologia i l'etologia sn la primera aproximaci no merament qualitativa al procs de la transmissi i evoluci cultural, i pretenen emparar-se en la tradici cientfica de l'evolucionisme.

Per mentre els processos evolutius biolgics es regeixen pel model darwini, l'evoluci de la cultura, amb intervenci humana directa, sembla seguir ms aviat un model de tipus lamarcki de transmissi de carcters adquirits, el qual permet una evoluci rapidssima  potenciada per la velocitat gaireb instantnia dels mitjans de comunicaci   comparada amb els processos darwinians. En qualsevol cas, la constituci gentica humana est determinada per uns 3.000 milions de nucletids procedents del ADN matern i altres punts procedents de l'ADN patern. Per les neurones del sistema nervis sn 10.000 vegades ms nombroses i les connexions entre elles encara molt ms. s per aix que intentar la creaci d'un model matemtic que permeti entendre l'evoluci cultural encara s una empresa molt difcil tot i que hi estan dedicant notables esforos els autors esmentats i els terics de la intelligncia artificial. En aquest ltim sentit van els estudis de Daniel Dennett, Donald Davidson i altres filsofs que defensen la memtica.

 Altres teories similars .
Altres autors han senyalat una idea semblant i han proposat altres termes per designar aquestes unitats mnimes d'informaci cultural. Aix, per exemple, Edward O. Wilson i C.J. Lumsden han proposat el terme culturgen, i encara que en les obres d'aquests autors hi ha un tractament quantitatiu de la transmissi dels culturgens, s'ha acabat imposant la terminologia de Dawkins, encara que no tots els defensors de la teoria memtica comparteixin totes les tesis d'aquest autor.

 Enllaos externs .
Pensament.cat / mems
http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/prim1g9x.htm

Text de Jess Mostern sobre els mems
http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/mosterinmems.htm





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123178" title="Hordeum" nonfiltered="622" processed="620" dbindex="50658">

Hordeum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Hordeum bulbosum L.
Hordeum californicum Covas et Stebb. ;
Hordeum euclaston Steud. ;
Hordeum geniculatum All.
Hordeum glaucum Steud. ;
Hordeum jubatum L. ;
Hordeum marinum Hudson;
Hordeum murinum L.  (margall bord, herba annual habitual als marges dels camins);
Hordeum riehlii Steud. ;
Hordeum secalinum Schreber ;
Hordeum stebbinsii Covas;
Hordeum vulgare L. (ordi, conreat com a cereal);
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Critesion Raf., 
Critho E. Mey., 
Zeocriton Wolf.

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123179" title="Hysterix" nonfiltered="623" processed="621" dbindex="50659">

Hysterix s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123181" title="Henrardia" nonfiltered="624" processed="622" dbindex="50660">

Henrardia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies:
Henrardia hirtella Nikiforova;
Henrardia persica subsp. persica;
Henrardia persica var. persica;
Henrardia pubescens var. glabra C.E. Hubb.
Henrardia pubescens subsp. pubescens;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123182" title="Leymus" nonfiltered="625" processed="623" dbindex="50661">

Leymus s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
L. arenarius (L.) Hochst.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Aneurolepidium Nevski, 
Anisopyrum (Griseb.) Gren. & Duval, nom. inval., 
Eremium Seberg & Linde-Laursen, 
Malacurus Nevski.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123187" title="Psathyrostachys" nonfiltered="626" processed="624" dbindex="50662">

Psathyrostachys s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123189" title="Secale" nonfiltered="627" processed="625" dbindex="50663">

Secale s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Secale cereale L. sgol, es cultiva per extreure'n el gra, com a planta farratgera i per aprofitar un fong que el parasita.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123191" title="Taeniatherum" nonfiltered="628" processed="626" dbindex="50664">

Taeniatherum s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
T. caput-medusae (L.) Nevski;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123192" title="Agrostis" nonfiltered="629" processed="627" dbindex="50665">

Agrostis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Agrostis aberrans Steud.
Agrostis abietorum Swallen;
Agrostis abyssinica Ehrenb. & Hempr. ex Trin.
Agrostis actinoclada F. Muell.
Agrostis aculeata (L.) Scop.
Agrostis acutiflora P. Beauv.
Agrostis acutiglumis Tutin & E.F. Warb.
Agrostis adamsonii Vickery;
Agrostis adscendens Lange;
Agrostis aemula R. Br.
Agrostis aemula var. aemula;
Agrostis aemula var. setifolia (Hook. f.) Vickery;
Agrostis aemula subsp. spathacea Berggr.
Agrostis aenea Trin. ;
Agrostis aequata Nees;
Agrostis aequivalvis (Trin.) Trin.
Agrostis aequivalvis var. aequivalvis;
Agrostis aequivalvis var. obliqua Griseb.
Agrostis affinis Schult.
Agrostis africana Poir.
Agrostis agrostidiformis (Roshev.) Bor;
Agrostis agrostiflora (Beck) Rauschert;
Agrostis airiformis Steud.
Agrostis airoides Torr. ;
Agrostis airoides var. airoides;
Agrostis airoides var. flaccidifolia Speg.
Agrostis alaskana Hultn ;
Agrostis alaskana var. breviflora Hultn;
Agrostis alba L.
Agrostis alba var. alba;
Agrostis alba var. albida (Trin.) Griseb.
Agrostis alba var. alpina Asch. & Graebn.
Agrostis alba var. ampliata Prez Lara;
Agrostis alba var. angustata Hack.
Agrostis alba var. aristata Spenn.
Agrostis alba var. armata ;
Agrostis alba var. aurea Domin;
Agrostis alba var. brachyantha Batt. & Trab.
Agrostis alba var. brevipalea Litv.
Agrostis alba var. cedretorum Maire & Trab.
Agrostis alba var. clementei Prez Lara;
Agrostis alba subvar. coarctata (Ehrh. ex Hoffm.) Blytt;
Agrostis alba var. coarctata Cosson & Durand;
Agrostis alba var. compacta Breb.
Agrostis alba var. compressa (Willd.) Breb.
Agrostis alba var. condensata Hack. ex Druce;
Agrostis alba var. conferta Pauquy;
Agrostis alba var. convoluta Freyn;
Agrostis alba subsp. decumbens (Gaudin) Arcang.
Agrostis alba var. decumbens Gaudin;
Agrostis alba var. densiflora Guss.
Agrostis alba var. diffusa (Host) Asch. & Graebn.
Agrostis alba var. dilatata Meyer;
Agrostis alba var. dispar (Michx.) Alph. Wood;
Agrostis alba var. dorsimucronata Maire & Trab.
Agrostis alba var. dubia (Leers) Richter;
Agrostis alba var. dzharylgaczensis Lavrenko;
Agrostis alba subsp. eu-alba Litard.
Agrostis alba var. fasciculata Zobel;
Agrostis alba subsp. filifolia (Link) Henriq.
Agrostis alba var. flagellaris Neibr. ex Schrot.
Agrostis alba var. flavida (Schur) Degen;
Agrostis alba var. fontanesii Cosson & Durand;
Agrostis alba var. foucaudi Husn.
Agrostis alba var. frondosa Woods;
Agrostis alba var. gaditana (Boiss. & Reut.) Henriq.
Agrostis alba subsp. gigantea (Roth) Jirasek;
Agrostis alba var. gigantea Spenn.
Agrostis alba var. glaucescens Woods;
Agrostis alba var. hirtella Roshevitz ex Fedtsch.
Agrostis alba var. jahandieziana Litard. & Maire;
Agrostis alba var. karsensis Schischkin;
Agrostis alba var. koreensis Nakai;
Agrostis alba var. langei Hack. ex Henriq.
Agrostis alba var. limosa Asch. & Graebn.
Agrostis alba var. littoralis Grossh.
Agrostis alba var. longipaleata Maire & Trab.
Agrostis alba var. maior Gaudin;
Agrostis alba subvar. malcuitiana Litard.
Agrostis alba subsp. maritima(Lam.) Arcang.
Agrostis alba var. minor Vasey;
Agrostis alba var. mixta Batt. & Trab.
Agrostis alba var. murensis Terracc.
Agrostis alba var. mutica Hackel ex Douin;
Agrostis alba var. narbonensis Malinv.
Agrostis alba var. olivetorum (Gren. & Godr.) Fiori;
Agrostis alba var. pallida Spenn.
Agrostis alba var. palustris (Huds.) Pers. ;
Agrostis alba var. parvula (Schult.) Richter;
Agrostis alba subsp. patula (Gaudin) Arcang.
Agrostis alba var. patula (Gaudin) Gaudin;
Agrostis alba var. pauciflora (Schrad.) Richter;
Agrostis alba var. podperae Rohlena;
Agrostis alba var. pontica Grecescu;
Agrostis alba subsp. procumbens Brand;
Agrostis alba var. prorepens G. Meyer ex Asch.
Agrostis alba var. pseudopungens (Lange) Asch. & Graebn.
Agrostis alba subvar. pumila (L.) Cosson & Germ.
Agrostis alba var. pumila Spenn.
Agrostis alba var. purpurascens Spenn.
Agrostis alba var. rivularis (Brot.) Mutel;
Agrostis alba var. sabulosa Grossh.
Agrostis alba var. salina (Dumort.) Richter;
Agrostis alba subsp. scabrida (Maire & Trab.) Maire ex Jah. & Maire;
Agrostis alba subsp. scabriglumis (Boiss. & Reut.) Asch. & Graebn. ex Maire;
Agrostis alba var. scabriglumis (Boiss. & Reut.) Boiss.
Agrostis alba var. schimperiana (Hochst. ex A. Rich.) Engl.
Agrostis alba var. silvatica (Huds.) K. Richt.
Agrostis alba var. simensis (Hochst. ex A. Rich.) Engl.
Agrostis alba var. stenantha Maire & Trab.
Agrostis alba var. stolonifera (L.) Sm. ;
Agrostis alba var. straminea Woods;
Agrostis alba var. stricta Alph. Wood;
Agrostis alba var. sylvatica (Huds.) Sm.
Agrostis alba var. tenuis (Sibth.) Fiori;
Agrostis alba var. trinervata Maire & Trab.
Agrostis alba var. umbrosa (Pers.) Richter;
Agrostis alba var. varia (Host) Halcsy;
Agrostis alba var. verticillata (Vill.) Pers.
Agrostis alba var. vinealis (Schreb.) Richter;
Agrostis alba var. vivipara Sweet;
Agrostis alba subsp. vulgaris (With.) Douin;
Agrostis alba var. vulgaris G. Mey.
Agrostis albicans Buckley;
Agrostis albida Trin.
Agrostis albimontana Mez;
Agrostis algida C.J. Phipps ;
Agrostis alopecuroides Lam.
Agrostis alpestris Laest. ex Nyman;
Agrostis alpicola Hochst.
Agrostis alpina Leyss.
Agrostis alpina var. aurata (All.) Ducommun;
Agrostis alpina var. filiformis (Gaudin) St.-Lag.
Agrostis alpina var. flavescens (Host) Parl.
Agrostis alpina var. glaucescens Steiger;
Agrostis alpina subsp. minor (Boiss.) Malagarriga;
Agrostis alpina var. pyrenaea (Timb.-Lagr.) Douin;
Agrostis alpina var. schleicheri Asch. & Graebn.
Agrostis alpina var. violacea Ducommun;
Agrostis altissima (Walt.) Tuckerman ;
Agrostis altissima var. altissima;
Agrostis altissima var. laxa Tuck.
Agrostis altissima var. terrestris Lojac.
Agrostis ambatoenis Asteg.
Agrostis ambigua Roem. & Schult.
Agrostis ambrosii Sennen;
Agrostis ampla Hitchc.
Agrostis anadyrensis Soczava;
Agrostis anatolica C. Koch;
Agrostis andina Phil.
Agrostis anemagrostis Syme ex Sowerby;
Agrostis anemagrostis subsp. interrupta (L.) Syme;
Agrostis anemagrostis subsp. spica-venti (L.) Syme;
Agrostis anemagrostoides Trin.
Agrostis angrenica (Butk.) Tzvelev;
Agrostis angustata Stapf;
Agrostis antarctica Hook. f.
Agrostis antecedens Bickn. ;
Agrostis antoniana Griseb.
Agrostis aphanes Trin.
Agrostis aquatica Pourret;
Agrostis arachnoides Poir.
Agrostis araucana Phil.
Agrostis arcta Swallen;
Agrostis arenaria Gouan;
Agrostis argentea Lam.
Agrostis arisan-montana Ohwi;
Agrostis arisan-montana var. arisan-montana;
Agrostis arisan-montana var. meglandra Y.C. Yang;
Agrostis aristata Phil.
Agrostis aristiglumis Swallen ;
Agrostis aristulata Mll. Hal.
Agrostis aristulifera Rendle;
Agrostis articulata Brot.
Agrostis arundinacea L.
Agrostis arvensis Phil.
Agrostis aspera Weber;
Agrostis asperifolia Trin. ;
Agrostis asperigluma Steud.
Agrostis asperula Phil.
Agrostis atlantica Maire & Trab.
Agrostis atlantica var. subalpina Maire;
Agrostis atlantica var. submutica Litard. & Maire;
Agrostis atrata Rydb.
Agrostis atropurpurea hort. ex Steud.
Agrostis atroviolacea Sennen;
Agrostis atrovirens (Kunth) Roem. & Schult.
Agrostis attenuata Vasey;
Agrostis aucklandica Hook. f.
Agrostis australiensis Mez;
Agrostis australis L.
Agrostis avenacea J.F. Gmel.
Agrostis avenacea var. avenacea;
Agrostis avenacea var. perennis Vickery;
Agrostis avenoides Hook. f.
Agrostis azorica (Hochst. ex Seub.) Tutin & E.F. Warb.
Agrostis azorica var. rigidifolia Tutin & E.F. Warb.
(vegeu-ne )

Sinnims.
(Els gneres marcats amb un asterisc (*) sn sinnims probables)

Agraulus P. Beauv., 
Agrestis Bubani, 
Anomalotis Steud., 
Bromidium Nees & Meyen, 
Candollea Steud., 
Decandolia Bastard, 
Didymochaeta Steud., 
Heptaseta Koidz., nom. inval., 
*Lachnagrostis Trin., 
*Linkagrostis Romero Garca i cols., 
Neoschischkinia Tzvelev, 
Notonema Raf., 
Pentatherum Nbelek, 
Podagrostis (Griseb.) Scribn. & Merr., 
Senisetum Honda, 
Trichodium Michx., 
Vilfa Adans..

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123193" title="Aira" nonfiltered="630" processed="628" dbindex="50666">

Aira s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Aira caryophyllea L.;
Aira cupaniana Guss. ;
Aira elegans Wilid. ex Gaudin;
Aira flavescens;
Aira praecox L.;
Aira provincialis;
Aira tenorei;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Aera Asch., orth. var., 
Airella (Dumort.) Dumort., 
Aspris Adans., 
Caryophyllea Opiz, 
Fiorinia Parl., 
Fussia Schur, 
Salmasia Bubani.

Referncies.


Enllaos externs.
Universitat de les Illes Balears. Herbari virtual de les Illes Balears - Imatges detallades i informaci de les espcies autctones d'aquest gnere;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123194" title="Airopsis" nonfiltered="631" processed="629" dbindex="50667">

Airopsis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Airopsis tenella (Cav.) Ascherson et Graebner;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123195" title="Alopecurus" nonfiltered="632" processed="630" dbindex="50668">

Alopecurus s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Alopecurus aequalis Sobol.
Alopecurus aequalis aequalis ;
Alopecurus aequalis sonomensis ;
Alopecurus alpinus ;
Alopecurus alpinus alpinus ;
Alopecurus anthoxantoides;
Alopecurus arundinaceus Poiret;
Alopecurus bonariensis;
Alopecurus brachystachus ;
Alopecurus bulbosus ;
Alopecurus carolinianus ;
Alopecurus creticus;
Alopecurus geniculatus L.;
Alopecurus geniculatus geniculatus ;
Alopecurus geniculatus microstachys ;
Alopecurus geniculatus patagonicus;
Alopecurus gerardi (All.) Vill.;
Alopecurus heliochloides;
Alopecurus japonicus ;
Alopecurus magellanicus;
Alopecurus magellanicus bracteatus;
Alopecurus magellanicus magellanicus;
Alopecurus myosuroides Hudson;
Alopecurus pratensis L.
Alopecurus rendlei ;
Alopecurus saccatus ;
Alopecurus utriculatus;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123196" title="Ammochloa" nonfiltered="633" processed="631" dbindex="50669">

Ammochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Ammochloa involucrata Murb.
Ammochloa palaestina Boiss.
Ammochloa palaestina var. intermedia Maire & Weiller;
Ammochloa palaestina var. subacaulis (Balansa ex Coss. & Durieu) Pamp.
Ammochloa pungens (Schreb.) Boiss.
Ammochloa subacaulis Balansa ex Coss. & Durieu;
Ammochloa unispiculata Eig;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123201" title="Anthoxanthum" nonfiltered="634" processed="632" dbindex="50670">

Anthoxanthum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Anthoxanthum amarum Brot.
Anthoxanthum aristatum Boiss.
Anthoxanthum odoratum L.
Anthoxanthum ovatum Lag.

(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
(Els gneres marcats amb un asterisc (*) sn sinnims probables)

Ataxia R. Br., 
Dimesia Raf., 
Disarrenum Labill., 
Flavia Heist. ex Fabr., 
Foenodorum E. H. L. Krause, 
*Hierochloe R. Br., 
Savastana Schrank, 
Torresia Ruiz & Pav., 
Xanthanthos St.-Lag., orth. var., 
Xanthonanthos St.-Lag., orth. var..

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123203" title="Antinoria" nonfiltered="635" processed="633" dbindex="50671">

Antinoria s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Antinoria agrostoidea (DC.) Parl;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123204" title="Literatura lituana" nonfiltered="636" processed="634" dbindex="50672">
Literatura lituana s la literatura feta a Litunia en litu, una llengua indoeuropea parlada a la costa del Mar Bltic.
 Origens .
Com els altres pobles bltics, abans de l'Edat Mitjana posseien un fort desenvolupament de la literatura oral. Les principals mostres artstiques eren els raudas, cants funeraris, les kaleda o cants d'any nou, els dainos o cants pics, les giesmes o balades i les pasakos o llegendes. D'altres cants antics eren les lopinis (bressoles).
 Edat Mitjana .
Durant els regnats de Gediminas i Algirdas es composaren nombroses vaidilos i kanklinintai, rapsdies sacres i profanes de l'poca pagana. Hi destacaren les crniques, com el Lietuvos Metrika (Annals lituans), els Litovskomu rodu Po inok (Principis de la dinastia Lituana) i els Lietuvos ir emai i  Didiosios Kuningaikstijos Metratis (Annals del Gran Principat de Litunia i Samogtia, 1377-1447), tots ells compostos entre els segles XIV i XV.

 Edat Moderna .
La creaci del Gran Ducat de Litunia no va tenir gaire ress en la creaci d una literatura nacional en litu, ja que l alta cultura era en mans de capellans catlics i escribes rutens, de manera que es va fer en llat o rut. Durant els segles XV i XVI tamb es composaren obres de caire humanstic i didctic en llat, com l Origo regis Jagyelo et Witholdi ducum Lithuaniae, els Carmen de statura feritate ac venatione bisontis (1526) de Nicolaus Husovianus, les Constitutiones ecclesiae mednicensis de l espanyol Pedro Ruiz de Moros (mort el 1571), De libertate politica d Andreas Volanus (mort el 1610), De moribus Tartarorum, Lithuanorum et Moschorum d un Michalo Lithuanus, i les obres del jesuita Sarbiauskis.

Fou en aquesta poca quan destacaren els primers escrits en litu. A Prssia Oriental destacaren Stanislovas Rapailionis (fl. 1545), qui va escriure una Passi de Crist, i Abromas Kulvietis (kort el 1545) de Vilnius, traductor dels Psalms de David. La seva finalitat, per, no era una altra que fer propaganda del protestantisme. D aquesta manera, Martynas Mayvidas Vaitkunas (mort el 1563), qui va traduir al litu, escrit en alfabet llat, el Katekizmas de Mart Luter i l'imprim a Karaliau ius (Knigsberg) el 1547 amb el suggestiu ttol de Bralei imkiet mani ir skaitikiet (Germans, germanes, agafeu-me i llegiu-me).

El 1579 el protestant Baltramiejus Vilentas tradu de l'alemany l Enchiridion de Luter, el mateix any en qu Mikalojus Dauksa (1530-1603) va compondre el primer poema prof en litu, Radivilias, dedicat als Radziwill.  Merkelis Giedraitis (fl. 1577-1609), bisbe de Samogtia des del 1577, va fer predicar en litu per tal d'oposar-se tant a l'expansi del luteranisme com al culte pag del venta ugnis (Foc sagrat), i va impulsar la literatura lituana, tot encarregant Dauksa la composici d unes Postil  (Sermons, 1599). Entre el 1579 i el 1590 Jonas Bretkunas (1535-1602) va traduir la Biblija al litu, encara que noms se'n publicarien els Psalms i unes Colectas. Postil  (1591) a Karaliau ius (Knigsberg).
 El segle XVIII .
Durant el segle XVII destacaria el jesuta Kastantinas yrvydas (1579-1631) de Vilnius, autor d'un Dictionarium trium linguarum/ Lietuviu Kalbos Zodynas (1629), gramtica i estudi del litu, i uns Punktai sakimu (Sermons). Altres autors foren Saliamonas Slavocinskis (s. XVII) i Jonas Jaknavicius (1598-1668), que facilitaren amb la seva tasca el futur desenvolupament de la llengua estndard. Merc a tots ells, el canonge de Tile (Tilsit), Danielius Kleinas (1610-1666) va compondre la primera Grammatika Lithuanica i una collecci de Giesmes (Cants).

Durant el segle XVIII destacaren Juozepas Arnulpas Giedraitis (1754-1838), bisbe de Samogtia qui va fer traduir el Nou Testament al litu i faria editar la Bblia en litu el 1735; Pilypas Rugys (1675-1749) i el seu fill, admirats per Lessing, Goethe i Herder, van redactar un diccionari litu-alemany i una gramtica lituana, i entre el 1745 i el 1747 van recollir una compilaci de Dainos;  tamb destaca la traducci de les Ezopo Pasakecios (Faules d Esop, 1706), els autors Antanas Klementas (1756-1823) i S. Stanevicius, autor de emai iu slove (La glria dels samogitis). Per el ms destacat, tot i que ja es pot inscriure en el segent segle, s el pastor luter Kristionas Donelaitis (1713-1780), teleg i mestre autor d'unes Aispas arba pasakos (Faules d'Esop, publicades el 1824) i del recull Metai (Les quatre estacions), no publicat fins el 1818 i que comprn Pavasario linksmybes (Goigs de primavera), Vasaros darbai (Feines d estiu), Rudenio gerbes (Bns de tardor) i iemos rupes iai (Tristors d hivern).  
 Segle XIX .
A comenamentrs del segle XIX es desenvolup la moderna literatura lituana. Els primers autors destacats foren Antanas Stradzas (1763-1833), autor dels poemes Pulkim ant keliu (Postrat de genolls), Strazdas (El tord), Pavasaris (Primavera), Ceguleje (Puput), Siratos giesme (El cant de l orfre) i Ir atskrido juodas varnas (V volant un corb negre); i Teodor Narbut (1754-1864) historiador, per que escriv en polons Dziege narodu Litewskiego (Histria del poble litu, 1835-1841) dels orgens lituans fins la Uni de Lublin. 

A aquests els seguiren F. X. Bauzas (1746-1820), canonge de Vilnius i mestre d'histria que arribaria a bisbe de Samogtia, qui clamaria contra l'aband de la llengua i compos Histria dels origens del poble i la llengua lituana (1808); Dionyzas Poka (1757-1833), autor dels poemes Mano darzelyge (Al meu jard) i emai i  Lietuvos muikas (El pags de Samogtia i Litunia); Simanas Stanevicius (1799-1848) amb els poemes Arklys ir meka (El cavall i l s, 1829) i emai i  slove (La glria de Samogtia, 1829); Simonas Daukantas (1793-1864), autor d una Darbai sen j  lietuvi  ir emai i  (Els fets dels antics lituans i samogitis, 1822), Istorija emaitika (Histria de Samogtia, 1838) i B das senov s lietuvi , kaln n  ir emai i  (El carcter dels antics lituans i samogitis); Silvestras Valiunas (1790-1833), autor del poema histric Birut; Liudvikas Gediminas Reza (1777-1840), teleg i professor de la universitat de Knigsberg, autor d una Philologisch-kritische Ammerkrgen zur littaunischen Bibel (1816) i recompilador de Dainos, oder littauische volkslieder (Dainos, o cants populars lituans, 1840); i Paskevicius, jutge de Samogtia i poeta. 

L'aparici del diari Keilevis (El viatjant) facilitar l'aparici d'una nova generaci d'autors lituans, com el bisbe Motiejus Valan ius (1801-1875), autor de les narracions Vaiku knygele (Llibret per a nois i noies, 1868), Paagusiu moniu knygele (Llibre per a adults, 1868), Palangus Junz  (Josep de Palanga, 1863), Antano Tretingo pasakojimas (El conte d Antoni Tretingo, 1872), emaic iu guskupyste (Histria del bisbat de Samogtia) i Zivatai sventuju (Vides de Sants, 1858-1868); el bisbe i poeta Antanas Baranauskas (1835-1902), amb Anskyciu silesis (El bosc d Anysciai, 1858), on compara l s del litu amb un arbre destrut, Artoju giesms (Cants de pags, 1860) i Kelion Petersburgan (Viatge a Sant Petersburg, 1859); Laurynas Uvinskis (1811-1881), activista educatiu autor d'un Matras iai (Almanac); Antanas Tatar (1805-1889), predicador i narrador. 

D en del 1860 s'accentuaren els intents normalitzadors de la llengua. El gramtic Pri kus Kuraitis (1806-1884) composar la Grammatik der Littauschen sprache (Gramtica de la Llengua Lituana, 1876), primer intent de fixar la llengua escrita, que ser secundat per G. H. F. Nesselman (1811-1881) i August Schleicher (1821-1868), autors de Handbuch der Littauischen sprache (Manual de la Llengua Lituana, 1856-1857), per es pot considerat com el pare de l'actual litu estndard el seu deixeble, Jonas Jablonskis (1861-1935), alumne a Moscou de F. Fornatov (1848-1914) i autor de la Lietuvi  Kalbos Gramatika (Gramtica de la Llengua Lituana,), publicada el 1922 i considerada des d'aleshores com a oficial.

D'aleshores al final de segle, destacarien per una banda els aurininkai, formats al voltant de la revista Aura (Aurora), fundada per Jonas Basanavicius (1851-1927), un dels principals propagadors del nacionalisme litu i autor d Okabaliu Dainos (Cants d Ozkabaliai, 1902) i Lietuvimos pasakos (Llegenda lituana, 1905); Vincas Pietaris (1850-1902), autor de l autobiografia I mano atsiminimu i de la primera novella histrica lituana, Algimantas, publicada als EUA el 1903; i Marija Pe kauskait  (1878-1930) ms coneguda pel pseudnim atrijos Ragana, narradora pedagoga deixeble de Forster, autora del diari personal Viktut  (1900-1930), Vincas Stonis (1906) i Senaime dvare (A la vella hisenda, 1922).

	Pel que fa a la revista Varpas (Campana), hi publicaren autors com Vincas Kudirca (1858-1899), autor de l himne nacional litu, traductor de Schiller, Byron i Mickiewicz al litu i autor dels poemes satrics antirussos Tiltas i Virininkai; el poeta mort prematuramenet Pranas Vai aitis (1876-1901), els dramaturgs Fromas Guutis (1822-1900) i Keturakis, autor d Ameriko pirtyje (Amrica al bany, 1895); Gabriele Petkevi aite Bit ( L abella , 1861-1943), qui collabor amb Julija emaite i escriv la novella Ad Astra (1933), i Lazdynu Peleda (El mussol dels avellaners), pseudnim de els germanes Ivanauskaits, Sofija Pibilauskien (1867-1926) i Marija Lastauskien (1872-?), autores de les novelles de caire rural Sugriautas gyveninas (Una vida trencada), Klaj nas (El rodamon) i Klaida (L error) sobre la revolta del 1905.

 Segle XX .
Entre els primers autors del segle destacaren Vilius Storasta Vydunas (1868-1953), simbolista de Pilkaln (ara Pillkallen) i amic de Gorkij i Baltruaitis, qui veia veritat i amor en els antics smbols aris de la veritat i la llum, que reflex en obres de teatre com Probo i  eeliai (Les ombres dels avantpassats, 1901), Juru varpai (Les campanes del mar, 1914), Amina ugnis (Foc etern, 1913), i lessobres de caire filosfic Samon  (La conscincia, 1935), Mirtis ir kau toliau (La mort i el ms enll, 1920) i Slepinga mogaus didybe (La misteriosa grandesa de l home, 1913); Jonas Maciulis Maironis (1862-1932) capell catlic i poeta, proclamat pels seus contemporanis Atgimimo dainus (poeta del renaixement), i autor de Jaunogi Lietuva (Jove Litunia, 1907) i Terp skausmu igarbe (A travs del dolor vers la glria, 1895); Julija ymantien  Julija emaite (1845-1921), autora de histries naturalistes sobre la vida als pobles, com Rudens vakara (L ltima tardor, 1894), Petras Kurmelis (1898), i Su iupas velnias (El diable atrapat, 1898); Jonas Bili nas (1879-1907) somniador romntic introductor del marxisme, autor de la narraci curta Li dna pasaka (Un conte trist, 1906) sobre la revolta lituana del 1863; Juozas Tumas Vaizgantas (1879-1933) capell patriota i figura pblica, fundador del diari Tevynes Sargana (Guardi de la Ptria, 1896), la revista iny ia (Saber) i el diari Rygos Garsas (La veu de Riga, 1914), autor dels relats Dds ir dedienes (Oncles i tietes) i la novella Pragiedugliai (Clarors, 1920); i Julijonas Dobilas-Lind (1872-1934), deixeble de Benedetto Croce i autor de la novella Bl das (El deliri, 1912) sobre els fets del 1905.

El 1904 aparegu la nova revista Draugija (La companyia), que apareixeria intermitentment fins el 1922, i on escriviren el p. Aleksandras Dambrauskas Adomas Jaktas (1860-1938), autor del drama Auros s n s (Fills de l aurora, 1926), i Sofija Ciurlioniene-Kymantait (1875-1911), esposa de Ciurlionis.  L any 1905, endems, se celebr un Congrs d Escriptors Lituans a Vilnius patrocinat per Juozas Albinas Herba iuskas (1876-1944) on proclamaren l autonomia de l art i la necessitat de crear formes prpies. Aix es funden els revistes literries Vaivoryskte (Arc de Sant Mart, 1913) i Pirmasis Baras (1915).

L escriptor litu ms conegut ha estat Vincas Kr v -Mickevicius (1882-1954), qui ha vist Litunia lliure i ocupada dos cops i finalment marx a l exili; els seus contes sobre herois sn estilitzats i amb un idioma quasi popular, com a les seves narracions realistes Skerdius (El pastor, 1923), a les seves obres histriques, com ar nas, dainavos kunigaiktis (Sarunas, prncep del Daugava, 1912) tracta de la fora secreta interior de l'home. D'altres obres seves, totes narratives, foren Karaliaus Mindaugo mirtis (La mort del rei Mindaugas, 1935), Po iaudine pastoge (Sota un sostre de palla, 1922-1923) i Dangaus ir  mes sunus (Els fills del cel i de la  terra, 1949). 

Altres destacats contemporanis seus foren Antanas ukauskas Viennulis (1882-1957), qui es va quedar quan l ocupaci sovitica; escriv Kaukazo legendos (Llegendes del Cucas, 1907) on s fascinat per l exotisme, i desprs drames on fou influt per Txekhov com Puodi nkiemis (La granja Puodiunas, 1952), on tracta la collectivitzaci agrria. Un altre contemporani seu, Ignas einius Jurk nas (1889-1959) estigu ms influt per les llegendes nrdiques, com mostra a Kuprelis (El geperut, 1913), els contes A dar karta gritu (Jo torno un altre cop, 1937), i a la novella Siegfried Immerselbe atsijaunina (Siegfred Immerselbe es rejoveneix ell mateix, 1934) on satiritza un nazi que es rejoveneix amb transfusi de sang jueva alhora que perd els seus ideals. Jurgis Savickis (1890-1952) s un altre fi observador de la realitat, mentre que Kazys Boruta (1905-1965) t poesia i prosa amb amor apassionat per la vida i un cor rebel, com a Baltaragio Mal nas (El mol de vent de Baltaragis, 1945) i Duona kasdienine (Pa quotidi, 1933). Quan a poesia, Jurgis Baltruaitis (1873-1944), membre del cercle simbolista rus, va introduir aquest estil al pas, Vincas Mykolaitis-Putinas (1893-1967), professor d'universitat; el simbolista Balys Sruoga (1896-1947), autor de Milino paunskem  (L'ombra del gegant, 1932), l'impresionista Benediktas Rutkunas (1907-) i Faustas Kira (1891-).
  
Durant els anys vint, el moviment de la revista Keturi Vejai (Quatre vents)  de caire futurista, va promoure nous poetes com el futurista Kazys Binkis (1893-1932), Jonas Aistis (1904-1973), influt per la mtrica francesa, i autor d Ugese chimeros akys (Els ulls morts de la quimera, 1937) i Bernardos Brazdionis (1907-2002) d'inspiraci cristiana i exilat el 1945 a Boston, Salis emerys (1898-?), i Juozas enge-Zlabis (1899-). Juozas Tysliava va emigrar a Nova York el 1929 i hi dirig el diari Vienybe (Unitat).

Altres autors no tan coneguts foren Jonas Mar inkevi ius (1901-?), Juozas Pauktelis (1909-), F. Neveravi ius, Rapolas Mackevi ius, litu de Polnia; K. Jurgelionis Kaledu Kauke (Mscara de Nadal), poeta establit als EUA; Viktoras Katilius, Jonas ukys, Kazys Jankauskas i Juozas Keliuotis. Tamb cal nomenar el postsimbolista Stasys Santvaras (1902); Mykolas Vaitkus (1883-?); Motiejus Gustaitis (1870-1927), Edmundas Steponaitis (1892-1908), Zigmas Gle-Gaidamavi ius (1892-1912); el poeta romntic Liudas Gira (1886-?), el neosimbolista Jonas Kossu-Alexandravi ius (1904-); Antanas Mikinis (1905-1983), Stasys Anglickis, Jonas Grai iunas (1903-?), Kazys In iura (1906-?), Graynas Tulauskait , Petras Vai iunas (1890-?), el dramaturg Juozas Petrulis, autor de Prie rove (Contra corrent, 1936) i els narradors Juozas vaistas-Bal iunas; Petras Tarulis Petrenas; Vytautas Alantas-Jakevi ius; Kazys Puida, i O. Pleiryte-Pudien  Vaidulut  (La vestal).

Per la seva banda, els esquerrans i comunistes formaren el Trecias Fronte (Tercer Front), amb la poetessa Salomeja Ba inskait  Neris (1904-1945), Piatras Cvirka (1909-1947) amb em  maintintoja (Terra la provisora, 1935) on denuncia l opressi d un pags, Ieva Simonaityt  (1897-1978) amb estil de realisme socialista; Teofilis Telvytis (1903), Antanas Venclova, Antanas Vai iulaitis (1906), qui des del 1941 s'establ als EUA, Antanas Gustaitis (1907), el poeta decadent Juozas Albinas Herbaciauskas (1876-1944), Jonas Grinius (1901-) i Liudas Dovydenas (1906-).

Molts escriptors lituans marxaren a l'exili el 1941, on continuaren publicant; entre els ms destacats trobem Vincas Ramonas (1905-1985), el novellista sardnic Aloyzas Baronas (1917); Marius Katilikis (1915-1980) i Henrickas Radauskas (1910-1970), escriptor multifactic establit a Chicago. El 1952 un grup d'artistes lituans exilats fundaren el grup eme (Terra), del qual en formaren part els poetes Kazys Brad na (1917), director de la revista Literaty Folios, Henrickas Nagys (1920-1996), autor de M lybas sniegas (La neu blava, 1961); Vytautas Ma ernis (1920-1945); el poeta filosfic Alfonsas  ipkus Nyka-Nili nas (1919) els narradors Algirdas Landsbergis (1925); l existencialista Antanas k ma (1911-1961), els dramaturgs, Kostas Ostrauskas (1926), influt per Ionesco i Beckett, sardnic i obsessionat per la mort; Algimantas Mackus (1932-1964), Zina Katilikien  Li n  Sutema (1927), Jonas Mekas (1922); Venancijus Alias (1908-), Leonardas Andriekus (1914), els narradors Pulgis Andriuis (1907), Neli Mazalait  (1907), Al  Nakait  (1915), Petron l  Orintait  (1905-) i Stasius Budavas (1908-1966).

Pel que fa als autors de l'interior de la URSS, durant els primers anys noms destacarien Augustinas Gri ius, Julius Buteras, Albinas Zukauskas, Justas Palemonas, Vladas Mozuriunas, Borisas Daugaviestis, Stepas Zobarskas, autor de Savame krate (Al pas nadiu, 1946), Juozas Baltusis, autor de Parduotas vasaras (Estius canviats, 1957) i Vytautas Sijiros-Gira (1911). El desgla del 1956 permet l'aparici de nous autors. El principal fou Eduardas Mieelaitis (1919), vell comunista deixeble dels Tercias Frontas, director del diari Komjaunimo Tiesa  i des del 1959 cap de la Uni d'Escriptors Lituans, autor de mogus (Home, 1962), influt per Walt Whitman on exuda optimisme csmic; Justinas Marcinkevi ius (1930) poeta i dramaturg de temtica trgica, com a Kraujas ir pelenai (Sang i cendres, 1960) sobre la destrucci provocada pels nazis. El vell narrador realista Juozas Gruas (1901-1986), el seu deixeble Kasys Saja (1932), conreador del teatre de l absurd, el prosista Mykolas Sluckis (1928), Icchoras Meras (1934), jueu que fugiria a Israel, descriu el grotesc patiment dels jueus; Jonas Avyius (1922) i altres.  

Entre les noves generacions cal destacar Antanas Pakevicius (1922), la poetessa romntica Janina Degutyt  (1928), el poeta rfic Sigitas Geda (1943), Judita Vai i nait  (1937), qui mitific la vella Vilnius, Tomas Venclova (1937) i Antanas Ramonas (1947-1993) amb els assaigs Ramybes kalva (El tur de la calma). 


Enllaos externs.
Escriptors lituans;
Font;
Llibres i autors lituans;
Antologia de literatura clssica lituana;
Lituanus, revista Lituna d'arts i cincies (angls);
Literatura lituana online;
Department de Llengua i Literatura Eslava i Bltiqa a la Universitat d'Illinois a Chicago;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123205" title="Apera" nonfiltered="637" processed="635" dbindex="50673">

Apera s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Apera interrupta (L.) Beauv.
Apera spica-venti (L.) Beauv.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123207" title="Bill White" nonfiltered="638" processed="636" dbindex="50674">

William "Bill" Howard White (San Antonio, Texas, 16 de juny de 1954) s el 60 i actual alcalde de la ciutat de Houston, des del 2 de gener de 2004. s membre del Partit Demcrata. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123209" title="Esllom (piragisme)" nonfiltered="639" processed="637" dbindex="50675">

L'esllom s una disciplina del piragisme que consisteix en completar un recorregut en aiges braves normalment en rius naturals o en canals artificials. El recorregut s ha de fer travessant unes portes o pals sostinguts els quals van enumerats correlativament i poden ser de color verd (en direcci a la corrent)  o vermells (en contra la corrent). Aquest recorregut s ha de realitzar amb el menor temps possible i hi ha unes penalitzacions a tenir en compte: si es toca un pal de la porta, s ha de sumar al temps total 2 segons; si l esportista se salta una porta, al temps total se li suma 50 segons.

En aquesta disciplina els homes competeixen en caiac (K-1 H) o en canoa monoplaa o biplaa (C-1 H, C-2 H), les dones tan sols ho fan en caiac (K-1 D). Aix s una qesti de constituci corporal de les dones, les quals no es recomana la realitzaci de la canoa. Tamb s realitzen competicions per equips, anomenades Patrulles. Sn equips de tres esportistes (poden ser mixtes) els quals han de realitzar el recorregut amb les mateixes normes que en l individual amb algunes excepcions.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123210" title="Estil lliure (piragisme)" nonfiltered="640" processed="638" dbindex="50676">
Estil lliure o tamb anomenat rodeo s una disciplina del piragisme d'estil acrobtic. Consisteix en realitzar maniobres tcniques i acrobtiques espectaculars, en un tram d'aiges braves delimitat, que sn puntuades per un jurat. La piragua que s'utilitza sol ser molt maniobrable per poc o gens rpida.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123211" title="Descens d'aiges braves" nonfiltered="641" processed="639" dbindex="50677">
El descens d'aiges braves s una disciplina del piragisme competitiva que consisteix en realitzar un tram d uns quants quilmetres de riu natural amb el menor temps possible. 

En aquesta disciplina els homes competeixen en caiac o en canoa monoplaa o biplaa (C-1, C-2 ) , les dones tan sols ho fan en caiac.

Hi ha dos tipus de proves, de llarg recorregut i "Rpid Racing", a les primeres es competeix en distncies superiors als 3 quilmetres, mentre que al "Rpid Racing" La prova es du a terme en un recorregut que oscilla entre els 600 i els 800 metres. Tamb s realitzen competicions per equips de tres embarcacions que s'anomenen patrulles.

La piragua que s'utilitza sol ser molt rpida per poc maniobrable.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123213" title="Usabilitat" nonfiltered="642" processed="640" dbindex="50678">


La usabilitat indica la facilitat amb que la gent pot usar una eina o un giny, per aconseguir un objectiu concret. El terme tamb pot fer referncia als mtodes per a mesurar la usabilitat i a l'estudi dels principis que doten a un objecte d'usabilitat.

La usabilitat, tradicionalment lligada al disseny de pannells de control o interfcies per part dels enginyers, s'ha popularitzat amb l'arribada de gran quantitat de dispositius electrnics (mbils, caixers automtics, ordinadors, autombils, ...) i l's de la informtica (sistemes operatius, programari, pgines web, ... ). Per a fer-los intutius i fcils d'utilitzar, poden requerir disciplines tant diverses com enginyeria, psicologia, disseny i comunicaci visual, informtica, etnografia, estudis de mercat, etc... 

La usabilitat permet;
Mes eficincia; amb menys temps es pot acabar una tasca concreta.
Facilitat d'aprenentatge; el funcionament d'un objecte es pot deduir observant-lo.
Ms satisfacci de l'usuari.

Jakob Nielsen i Steve Krug, sn dos dels experts destacats en usabilitat.

Bibliografia.
 No me hagas pensar. Autor: Steve Krug. Editorial: Pearson Educacin - Prentice Hall. ISBN: 84-205-3252-5.
 Usabilidad. Diseo de sitios web. Autor: Jakob Nielsen. Editorial: Pearson Educacin - Prentice Hall. ISBN: 84-205-3008-5.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123218" title="Subaru" nonfiltered="643" processed="641" dbindex="50679">


Subaru s un fabricant japons d'autombils. s la divisi de vehicles de l'empresa Fuji Heavy Industries Co., Ltd. (FHI).

La paraula japonesa "Subaru" significa: conglomerat estelar  de les Pliades, el qual es mostra en el logotip de l'empresa. 

Subaru va fabricar 601.505 vehcles durant el 2004, mentre el 2003 en va produir 544.868. Amb aquesta producci d'autombils, Subaru es troba situat a la posici nmero 19 del ranking mundial de productors de vehicles d'automoci. Subaru es va fundar l'any 1953 i l'any 1966 va llanar el model 1000, el primer autombil de tracci davantera fabricat massivament al Jap. Una altre fita va ser la furgoneta SW 4WD de l'any 1972, el primer vehicle d'aquestes caracterstiques amb tracci a les quatre rodes.

Subaru destaca al Campionat Mundial de Rallis, amb una versi homologada del Subaru Impreza i tamb en diverses competicions de drift. El Subaru Impreza s'ha convertit en un dels cotxes preferits dels aficionats del tuning.  

 Models Actuals .

 Subaru Baja;
 Subaru B9 Tribeca;
 Subaru Forester;
 Subaru Impreza;
 Subaru Impreza WRX;
 Subaru Impreza WRX STI;
 Subaru LegacySubaru Liberty;
 Subaru Outback;
 Subaru Pleo;
 Subaru R1;
 Subaru R2;
 Subaru Sambar;
 Subaru Stella;

 Models antics .
 Subaru 360;
 Subaru FF-1 Star;
 Subaru FF-1 G;
 Subaru 1400 DL/GL;
 Subaru 1600 Leone;
 Subaru Subaru GL 1800;
 Subaru Alcyone (tamb anomenat Subaru XT, Subaru XT6 i Subaru Vortex);
 Subaru Alcyone SVX (tamb anomenat Subaru SVX);
 Subaru BRAT (tamb anomenat Subaru Brumby);
 Subaru Justy;
 Subaru Leone;
 Subaru GL Subaru DL Subaru Loyale;
 Subaru Rex;
 Subaru Traviq ;
 Subaru Vivio;

 Enllaos externs .
 Web global de Subaru ;
 Equip mundial de rallys Subaru ;
 Web Subaru dels Estats Units ;
 Web Subaru del Canad ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123219" title="lex Gorina" nonfiltered="644" processed="642" dbindex="50680">
lex Gorina i Maci s un  crtic de cinema i presentador a Televisi de Catalunya i, sobretot, Catalunya Rdio. Tamb va ser director del Festival Internacional de Cinema de Catalunya de Sitges.

Programes de rdio.
Germans de lluna els estius de 1997, 1998 i 1999 a Catalunya Rdio.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123220" title="Avellinia" nonfiltered="645" processed="643" dbindex="50681">

Avellinia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

De vegades s'inclou al gnere Trisetaria.

Espcies.
Avellinia michelii (Savi) Parl.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123223" title="Jean Baudrillard" nonfiltered="646" processed="644" dbindex="50682">

Jean Baudrillard (Reims, Frana, 29 de juliol de 1929 - Pars, 6 de mar de 2007) fou un socileg i crtic de la cultura. El seu treball es relaciona amb el postmodernisme i el postestructuralisme. 

 Bibliografia parcial .
El sistema de los objetos* (1969) Ed. Siglo XXI, Mxico;
Critica de la economa poltica del signo* (1974) Ed. Siglo XXI, Mxico;
A la sombra de las mayoras silenciosas* (1978) Ed. Kairos; Barcelona, Espaa ;
Cultura y Simulacro  (1978) Editorial Kairos; Barcelona, Espaa; 1993;
La transparencia del mal  (1989) Anagrama, Barcelona, 1990;
De la seduccin* Ed. Rei, (1990) Mxico;
La Ilusin del Fin  (1993) Ed. Anagrama. Barcelona;
El Crimen Perfecto* (1996) Ed. Anagrama. Barcelona;
El otro por si mismo* (1998) Ed. Anagrama, Espaa;
La ilusin vital* (2002) Ed. Siglo XXI;
Las estrategias fatales (2002) Ed. Anagrama. Barcelona;
Contraseas* (2002) Ed. Anagrama. Barcelona;

 Enllaos externs .
Simulacre i simulacions ;
Baudrillard ;
Reality Of Simulation ;
Jean Baudrillard; Cultura, narcisismo y rgimen de mortandad en el sistema de los objetos ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123225" title="Avena" nonfiltered="647" processed="645" dbindex="50683">

Avena s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Avena abyssinica;
Avena barbata;
Avena brevis;
Avena fatua;
Avena maroccana;
Avena nuda;
Avena occidentalis;
Avena pubescens;
Avena pratensis;
Avena sativa (Civada);
Avena sterilis (Cugula);
Avena strigosa;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123228" title="Beckmannia" nonfiltered="648" processed="646" dbindex="50685">

Beckmannia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Beckmannia baicalensis (I.V. Kusn.) Hultn;
Beckmannia borealis (Tzvelev) Prob.
Beckmannia cruciformis (Sibth. & Sm.) Sennen;
Beckmannia eruciformis (L.) Host;
Beckmannia eruciformis subsp. baicalensis (I.V. Kusn.) Hultn;
Beckmannia eruciformis var. baicalensis I.V. Kusn.
Beckmannia eruciformis subsp. borealis Tzvelev;
Beckmannia eruciformis var. eruciformis;
Beckmannia eruciformis var. minor (Paczeski) Kuznezow;
Beckmannia eruciformis var. ramosa (Paczoski) Kuznezow;
Beckmannia eruciformis subsp. syzigachne (Steud.) Breitung;
Beckmannia eruciformis var. uniflora Scribn. ex A. Gray;
Beckmannia erucoides P. Beauv.
Beckmannia hirsutiflora (Roshev.) Prob.
Beckmannia syzigachne (Steud.) Fernald;
Beckmannia syzigachne subsp. baicalensis (I.V. Kusn.) Hultn;
Beckmannia syzigachne subsp. hirsutiflora (Roshev.) Tzvelev;
Beckmannia syzigachne var. hirsutiflora Roshev.
Beckmannia syzigachne subsp. syzigachne;
Beckmannia syzigachne var. syzigachne;
Beckmannia syzigachne var. uniflora (Scribn. ex A. Gray) B. Boivin;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123229" title="Ar Vro" nonfiltered="649" processed="647" dbindex="50686">
Ar Vro (El Pas) s una revista bretona bimestral del moviment autonomista bret, de caire bilnge bret-francs. Editada inicialment als anys trenta, fou rellanada dos cops, el 1954 i el 1996. La publica Ti ar Vro a Quimper.

Histria.
Fou creada per Pierre Lemoine el 1954, i la direcci fou formada en Pasqua de 1959 per Pr Denez, Guy Etienne i Ronan Pennek. La data de creaci fou escollida en homenatge a l aixecament de Pasqua del 1916. Va prendre el nom d'una revista anterior editada abans de la Segona Guerra Mundial.

Entre els collaboradors hom hi ha trobat alguns membres organitzadors del PNB i de la Bezen Perrot, antics membres de Breiz Atao i de Stur. Tamb s'ha retrobat temes presos a Breiz Atao desenvolupats en nom de l'anticolonialisme i de les minories oprimides: autonomisme, panceltisme, separatisme, lligams amb minories tniques d'Europa, polmiques amb Ar Falz. Les collaboracions de Xavier Grall, Glenmor, i Gwenc hlan Le Scouzec han aportat un viratge vers el misticisme.


 Alguns redactors .
 Morvan Lebesque, Pierre Denis, Pierre Lemoine, Guy tienne, Meavenn, Jean Chanteau, Olier Mordrel, Alain Guel, Yann Kerlann;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123230" title="Calamagrostis" nonfiltered="650" processed="648" dbindex="50687">

Calamagrostis o Achaeta s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Calamagrostis  acutiflora - (hbrid Calamagrostis arundinacea  Calamagrostis epigeios);
Calamagrostis arundinacea ;
Calamagrostis bolanderi ;
Calamagrostis brachytriga ;
Calamagrostis breweri ;
Calamagrostis cainii ;
Calamagrostis canadensis ;
Calamagrostis canescens;
Calamagrostis chalybaea;
Calamagrostis coarctata ;
Calamagrostis deschampsioides;
Calamagrostis epigeios ;
Calamagrostis epigeios esp. macrolepis ;
Calamagrostis epigeios esp. meinshausenii ;
Calamagrostis expansa -  Maui Reedgrass ;

Calamagrostis foliosa ;
Calamagrostis hillebrandii ;
Calamagrostis holmii ;
Calamagrostis howellii ;
Calamagrostis hyperborea ;
Calamagrostis inexpansa;
Calamagrostis koelerioides ;
Calamagrostis  kolymensis  ;
Calamagrostis lapponica ;
Calamagrostis leonardii;
Calamagrostis montanensis ;
Calamagrostis nutkaensis ;
Calamagrostis ophitidis ;
Calamagrostis perplexa ;
Calamagrostis pickeringii ;
Calamagrostis porteri ;
Calamagrostis pseudophragmites;
Calamagrostis purpurascens ;
Calamagrostis purpurascens var. laricina ;
Calamagrostis purpurascens var. purpurascens ;
Calamagrostis rubescens ;
Calamagrostis scopulorum ;
Calamagrostis scotica ;
Calamagrostis scribneri;
Calamagrostis sesquiflora ;
Calamagrostis stricta ;
Calamagrostis stricta var. borealis ;
Calamagrostis stricta var. stricta ;
Calamagrostis tweedyi ;
Calamagrostis varia;
Calamagrostis villosa;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
(Els gneres marcats amb un asterisc (*) sn sinnims probables)
(Els gneres marcats amb dos asteriscs (**) sn sinnims possibles)

Achaeta E. Fourn., 
Amagris Raf., 
*Ancistragrostis S. T. Blake, 
Ancistrochloa Honda, 
Anisachne Keng, 
**Aniselytron Merr., 
Athernotus Dulac, 
Aulacolepis Hack., 
Chamaecalamus Meyen, 
Cinnagrostis Griseb., 
*Deyeuxia Clarion ex P. Beauv., 
Neoaulacolepis Rauschert, 
Pteropodium Steud., nom. inval., 
Sclerodeyeuxia Pilg., 
Stilpnophleum Nevski, 
Stylagrostis Mez.

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123231" title="Avel an Tre'ch" nonfiltered="651" processed="649" dbindex="50688">
Avel an Trec h s una revista desapareguda, publicada a Bretanya en bret i propera al moviment autonomista bret.

El 1947, Youenn Olier havia profetitzat la desaparici de la llengua bretona i la seva desagregaci des del 1947 amb el partit poltic que va crear el 1945  An Avel i la seva revista Avel an Trec'h. Un dels membres del partit fou Pierre Loquet, futur membre del Moviment d'Organitzaci de Bretanya (MOB). De 1945 a 1948, el principal collaborador d'aquesta revista nacionalista de Youenn Olier fou Yann Ar Gall.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123232" title="Tiago Monteiro" nonfiltered="652" processed="650" dbindex="50689">
 

Tiago Monteiro, nascut a Porto, Portugal, el 24 de juliol de 1976, s un pilot de Frmula 1.
s conegut per  ser el pilot que ms carreres ha acabat consecutivament a la seva primera temporada i  el pilot que ms carreres ha acabat a la mateixa temporada.

 Inicis .

Monteiro va ser impulsat pel  seu pare a  participar a l esport del motor i ja a l any 1997 va competir a la Porsche Carrera Cup de Frana.  Cinc victries i cinc poles a la graella de sortida li van permetre guanyar el campionat de classe "B", i amb el ttol de novato de l any.

A l any  1998, va pasar al  campionat  de Frmula 3 francesa, finalitzant la temporada en el 12 lloc i  enduent-se de nou  el reconeixement al millor debutant de l any.  En aquesta mateixa  categoria, l any desprs  va obtenir una victria i  tres podis per acabar l any en  el sis lloc del campionat.  Per un altre banda, va competir a les 24 hores de Le Mans, acabant en el 16 lloc de la general i en el 6 de la classe GT2.  

A les Finals Internacionals Renault que es van dur a terme al  Circuit d Estoril, Monteiro  es va fer amb la victria,  la pole position i la millor volta en carrera.

El portugus va tornar a competir en la F3 francesa en l any  2003, finalitzant segon en la temporada desprs de guanyar 4 curses.

A l any 2004 el pilot va firmar com pilot de proves de la Frmula 1 per Minardi, a ms de competir en la Nissan World Series amb Carlin Motorsport. on fou de nou el millor pilot principiant de l any al  acabar 2 en el campionat.

Carrera en la Frmula 1.


Tiago va participar per primera vegada en la Frmula 1 com piloto oficial en la escuderia Jordan a la temporada 2005 junt al pilot Narain Karthikeyan. acabant  16. 

Monteiro va obtenir el seu primer podi en el Gran Premi dels Estats Units de 2005 on noms van  participar 6 pilots.

Competint amb Jordan Tiago va batre  el rcord que fins llavors tenien  Michael Schumacher i Rubens Barrichello de acabar 18 carreres en una temporada. Aix tamb el converteix en  el pilot principiant que menys vegades ha hagut d abandonar, ja que noms va haver de  retirar-se en el Gran Premi de Brasil de 2005 per problemes de motor; de nou, va ser el debutant de l any en el 2005. A ms a ms,, ostenta el record de classificar en 16 carreres seguides y ser el primer portugus en  pujar a un podi de F1.

Desprs de qu Jordan fs comprada por la companyia Midland en el 2006, Tiago continua amb el nou equip, Midland-Toyota, junt amb l  holands Christijan Albers. 

Amb l arribada de Spyker com a propietari de l equip pel  2007 i amb la compra de motors Ferrari, Tiago ha hagut de deixar el seu lloc a  Adrian Sutil amb el que actualment es troba sense equip.

 Palmars .
Actualitzat a finals de la temporada 2006

 Curses disputades: 36;
 Millor classificaci en un G.P.: 3 (USA  05);
 Millor classificaci en el Mundial: 16 (2005) ;
	
 Enllaos externs .

Pgina oficial






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123233" title="Peuples et frontires" nonfiltered="653" processed="651" dbindex="50690">
Peuples et frontires fou una revista mensual regionalista francesa desapareguda, publicada entre 1937 i 1939 (25 nmeros). 

Peuples et frontires fou l'rgan on s'aplegaren els partits autononomistes anteriors a la Segona Guerra Mundial, alguns d'ells profeixistes i pronazis. Yann Four fou el director de Peuples et frontires, i ms tard Yves Delaporte. 

Peuples et frontires va editar un Bulletin des minorits nationales creat per Olier Mordrel el 1936. Aquest, qui era collaborador eventual, havia organitzat a Pars, amb Yann Four La Patrie interdite, una mena de petit comit de redacci. El triangle Bretanya-Flandes-Alscia era la pedra angular de la publicaci. Ell n'assumia la tasca principal de la redacci, l'abat Jean-Marie Gantois assumia la responsabilitat de la part flamenca, Hermann Bickler, el de la crnica alsaciana i Petru Rocca s'ocupava de la rbrica corsa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123235" title="Chaetopogon" nonfiltered="654" processed="652" dbindex="50692">

Chaetopogon s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Chaetopogon fasciculatus (Link) Hayek;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123237" title="Cinna" nonfiltered="655" processed="653" dbindex="50693">


Cinna s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123238" title="La Bretagne libertaire" nonfiltered="656" processed="654" dbindex="50694">
La Bretagne libertaire, fou una revista bretona editada pel 1921 per Camille Le Mercier d'Erm amb l'article  La Nation bretonne et l Internationale . S'hi publicaren articles en francs i en bret de personatges tan dispars com Flicit Robert de Lamennais, Ernest Renan, Olivier Souvestre, Aristide Briand, Gustave Herv, Yves Le Febvre, G. Garantec, mile Masson, Jos. Le Bras, Louis-Napolon Le Roux, Le Mercier d Erm, Franois Taldir-Jaffrenou, i Charles Rolland; els gravats eren de Jeanne Malivel.

El ttol aparegut com a 4-5 (6a srie) de la revista dels primers Les Humbles (abril-maig 1921, 64 p.) de Maurice Wullens.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123240" title="Cornucopiae" nonfiltered="657" processed="655" dbindex="50695">

Cornucopiae s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Cornucopiae alopecuroides L.
Cornucopiae altissima Walter;
Cornucopiae cucullatum L.
Cornucopiae hyemalis Walter;
Cornucopiae involucratum (Post) Mez;
Cornucopiae perennans Walter;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123243" title="Sindicat Democrtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona" nonfiltered="658" processed="656" dbindex="50696">
El Sindicat Democrtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona va ser un sindicat d'estudiants de carcter unitari constitut formalment a Barcelona el 9 de mar de 1966.

Antecedents directes.
Sota la dictadura franquista era obligatria l'afiliaci de tots els estudiants al Sindicat Espanyol Universitari (SEU). Davant de la creixent contestaci estudiantil 1966 el rgim substitueix el SEU per una altra organitzaci oficial d afiliaci obligatria: les Associacions Professionals d Estudiants (APE) i el rector de la Universitat de Barcelona, Francisco Garca-Valdecasas, convoca eleccions per a la tardor de 1966.

Les eleccions de la tardor de 1966.
El moviment estudiantil, desprs de rebutjar les APE, inicia un debat sobre com encarar la convocatria electoral. El resultat s la creaci del Sindicat Democrtic d Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) i la realitzaci d unes eleccions alternatives a les oficials, aix com la crida a no participar en aquestes. 

Les eleccions alternatives tenen lloc entre el 25 d'octubre i el 30 d'octubre a les facultats d'Econmiques, Filosofia, Cincies, Dret, Arquitectura, Enginyers i Enginyers Txtils de Terrassa. Tres setmanes ms tard, seguint les consignes de l SDEUB, les eleccions oficials van anar acompanyades de forts ndexs d abstenci o de vot en blanc.

La Caputxinada.
Fruit d'aquest xit, l'assemblea constituent del Sindicat Democrtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona es reuneix el 9 de mar de 1966 al convent dels caputxins de Sarri (Barcelona), amb el suport dels religiosos, i cercant la protecci jurdica de qu gaudia el convent grcies als acords subscrits entre el rgim franquista i l'esglsia catlica. A l'acte hi assisteixen 500 delegats estudiantils, diversos professors i 33 personalitats destacades del mn de la cultura, com Jordi Rubi i Balaguer, Joan Oliver, Salvador Espriu, Antoni Tpies i Maria Aurlia Capmany, entre d'altres.

La policia del rgim per detecta el moviment i sotmet el convent a un setge de tres dies, a l'espera de detenir els participants a l'acte. Els religiosos donen suport als estudiants i es neguen a entregar-los a la policia i comparteixen amb ells aliments i estances.Aquests fets sn coneguts com La Caputxinada.

El setge policac provoca grans manifestacions de solidaritat i la vaga general universitria de Barcelona. L'acci policial finalment acaba desarticulant formalment el sindicat, per desencadena un seguit de mobilitzacions en l'mbit universitari que ja no s'aturar fins a la transici.

Inicidncia histrica.
Ms enll de la incidncia en el mn estrctament universitari,desprs de ms de vint anys de dictadura militar, s el primer cop en qu l'oposici antifranquista aconsegueix desmuntar un dels organismes del rgim. Aquesta lluita es va caracteritzar, per primer cop sota el franquisme, per la slida unitat de totes les forces democrtiques: Les forces ms moderades no noms no van excloure els comunistes del PSUC, sin que en van acceptar el paper hegemnic. L experincia unitria del SDEUB va ser el primer assaig d'una nova estratgia de l'oposici que desembocaria en la creaci de l'Assemblea de Catalunya el 1971.
  
Vegeu tamb.
 Caputxinada;
 Assemblea de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123245" title="Corynephorus" nonfiltered="659" processed="657" dbindex="50697">

Corynephorus s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Corynephorus canescens (L.) Beauv.
Corynephorus divaricatus (Pourret) Breistr.
Corynephorus fasciculatus Boiss. et Reuter;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123247" title="Cyathopus" nonfiltered="660" processed="658" dbindex="50698">

Cyathopus s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Cyathopus sikkimensis Stapf;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123251" title="Deschampsia" nonfiltered="661" processed="659" dbindex="50699">

Deschampsia o Airidium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Deschampsia alpicola Rydb. ;
Deschampsia antarctica ;
Deschampsia caespitosa (L.) Beauv.
Deschampsia flexuosa (L.) Trin.
Deschampsia mackenzieana Raup;
Deschampsia media (Gouan) Roemer et Schultes;
Deschampsia pringlei Scribn. ;
Deschampsia pungens Rydb.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
(Els gneres marcats amb un asterisc (*) sn sinnims probables)
(Els gneres marcats amb dos asteriscs (**) sn sinnims possibles)

Airidium Steud., 
*Aristavena F. Albers & Butzin, 
*Avenella Parl., 
Campelia Kunth, orth. var., 
Campella Link, 
Czerniaevia Ledeb., nom. inval., 
Erioblastus Honda, 
Homoiachne Pilg., 
Lerchenfeldia Schur, 
Monandraira Desv., 
Podionapus Dulac, 
**Vahlodea Fr..



Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123254" title="Dichelachne" nonfiltered="662" processed="660" dbindex="50700">

Dichelachne s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Dichelachne brachyanthera Stapf;
Dichelachne comata Trin. & Rupr.
Dichelachne crinita (L. f.) Hook. f.
Dichelachne crinita var. crinita;
Dichelachne crinita var. intermedia Hack. ex Cheeseman;
Dichelachne drummondiana Steud.
Dichelachne hirtella N.G. Walsh;
Dichelachne hookeriana Trin. & Rupr.
Dichelachne inaequiglumis (Hack. ex Cheeseman) Edgar & Connor;
Dichelachne lautumia Edgar & Connor;
Dichelachne longiseta Trin. & Rupr.
Dichelachne micrantha (Cav.) Domin;
Dichelachne micrantha var. inaequiglumis (Hack. ex Cheeseman) Domin;
Dichelachne micrantha var. micrantha;
Dichelachne micrantha var. rara (R. Br.) Domin;
Dichelachne minor Domin ex Gardner;
Dichelachne montana Endl.
Dichelachne novoguineensis (Pilg.) Pilg.
Dichelachne parva B.K. Simon;
Dichelachne procera Steud.
Dichelachne rara (R. Br.) Vickery;
Dichelachne rara subsp. asperula Veldkamp;
Dichelachne rara subsp. rara;
Dichelachne rigida Steud.
Dichelachne sciurea (R. Br.) Hook. f.
Dichelachne sciurea var. inaequiglumis Hack. ex Cheeseman;
Dichelachne sciurea var. setifolia Benth.
Dichelachne setacea (R. Br.) Nees;
Dichelachne sieberiana Trin. & Rupr.
Dichelachne stipoides Hook. f.
Dichelachne vulgaris Trin. & Rupr.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123255" title="Dielsiochloa" nonfiltered="663" processed="661" dbindex="50701">

Dielsiochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Dielsiochloa floribunda (Pilg.) Pilg.
Dielsiochloa floribunda var. floribunda;
Dielsiochloa floribunda var. majus Pilg.
Dielsiochloa floribunda var. weberbaueri (Pilg.) Pilg.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123256" title="Duthiea" nonfiltered="664" processed="662" dbindex="50702">


Duthiea s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Creix a les zones temperades i tropicals d'sia.

Espcies.
Duthiea brachypodium (P. Candargy) Keng & Keng f.;
Duthiea bromoides Hack.
Duthiea dura (Keng) Keng;
Duthiea macrocarpa (Stedje) F.Speta;
Duthiea nepalensis Bor;
Duthiea noctiflora (Batt. & Trab.) F.Speta;
Duthiea oligostachya (Munro) Stapf;
Duthiea senegalensis (Kunth) F.Speta;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Thrixgyne Keng, 
Triavenopsis P. Candargy.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123257" title="Echinopogon" nonfiltered="665" processed="663" dbindex="50703">

Echinopogon s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Echinopogon caespitosus C.E. Hubb.
Echinopogon caespitosus var. caespitosus;
Echinopogon caespitosus var. cunninghamii C.E. Hubb.
Echinopogon cheelii C.E. Hubb.
Echinopogon gunnianus Nees;
Echinopogon intermedius C.E. Hubb.
Echinopogon mckiei C.E. Hubb.
Echinopogon novae-zelandiae Gand.
Echinopogon nutans C.E. Hubb.
Echinopogon nutans var. major C.E. Hubb.
Echinopogon nutans var. nutans;
Echinopogon ovatus (G. Forst.) P. Beauv.
Echinopogon ovatus var. ovatus;
Echinopogon ovatus var. pubiglumis C.E. Hubb.
Echinopogon phleoides C.E. Hubb.
Echinopogon purpurascens Gand.
Echinopogon sieberi Steud.
Echinopogon virens Gand.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnim.
Hystericina Steud..

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123258" title="Euthryptochloa" nonfiltered="666" processed="664" dbindex="50704">

Euthryptochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.

E. longiligulata Cope;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123259" title="Gastridium" nonfiltered="667" processed="665" dbindex="50705">

Gastridium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Gastridium ventricosum (Gouan) Schinz et Thell.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123260" title="Gaudinia" nonfiltered="668" processed="666" dbindex="50706">

Gaudinia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
G. fragilis (L.) Beauv.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Arthrostachya Link, 
Cylichnium Dulac, 
Falimiria (Rchb.) Rchb., 
Meringurus Murb..

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123262" title="Graphephorum" nonfiltered="669" processed="667" dbindex="50707">

Graphephorum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
G. flexuosum Thurb. ;
G. pringlei Scribn.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123263" title="Helictotrichon" nonfiltered="670" processed="668" dbindex="50708">

Helictotrichon s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Helictotrichon cantabricum (Lag.) Gervais;
Helictotrichon filifolium (Lag.) Henrard;
Helictotrichon sarracenorum (Gand.) J. Holub;
Helictotrichon sedenense (DC.) J. Holub;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
(Els gneres marcats amb dos asteriscs (**) sn sinnims possibles)
**Amphibromus Nees, 
Avenastrum Opiz, 
Avenochloa Holub, 
Avenula (Dumort.) Dumort., 
Danthorhiza Ten., nom. inval., 
Heuffelia Schur, 
Stipavena Vierh..

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123266" title="Holcus" nonfiltered="671" processed="669" dbindex="50709">

Holcus s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Holcus gayanus Boiss.
Holcus lanatus L.
Holcus mollis L.
Holcus setiglumis Boiss. et Reuter;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Arthrochloa R. Br., 
Ginannia Bubani, 
Homalachna Kuntze, 
Homalachne Kuntze, 
Nothoholcus Nash, 
Notholcus Nash ex Hitchc., 
Sorgum Adans..

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123267" title="Kunlun" nonfiltered="672" processed="670" dbindex="50710">

La serralada del Kunlun (en xins simplificat    , en xins tradicional    , en pinyin K nln Sh n) s un sistema muntanys de l'sia Central, situat entre l'Himlaia i el Tian Shan. s una de les cadenes muntanyenques ms llargues de l'sia i s'estn al llarg de ms de 2.000 km.

El vessant sud forma el marge septentrional de l'altipl del Tibet, mentre que el marge nord s'estn fins al sud de la depressi del riu Tarim, la falla de l'Altin Tagh i els inhspits deserts del Taklamakan i de Gobi. Un nombre important de rius neixen al Kunlun, incloent-hi el Karakash (o riu del Jade Negre) i el Yurungkash (o riu del Jade Blanc), que solquen la conca endorreica del Taklamakan i formen en aquest curs oasis com el de Khotan.

La muntanya ms alta del Kunlun es troba al masss del Kongur Tagh, situat al marge ms occidental de la serralada (no gaire lluny de la carretera del Karakoram), amb dos cims principals: el Kongur de 7.719 m i el Kongur-Tiube de 7.595 m. El segueix en alada el fams Muztagh Ata (literalment el Pare de les Muntanyes de Gel), de 7.546 m, tercera muntanya en alada del Kunlun occidental, molt a prop del llac Karakul i de la carretera del Karakoram.

L'Arka Tagh, una altra cadena de muntanyes que s'estn a 40 km al sud de la falla de l'Altin Tagh, es troba al centre del Kunlun. El seu punt ms elevat, l'Ulugh Muztagh, de 6.973 m, va ser considerat durant fora anys el pic ms alt del Kunlun, ja que se li atribua una alada de 7.723 m. Un altre pic destacat s la Deessa del Kunlun, de 7.167 m.

Les muntanyes de Bayankala, una altra branca muntanyosa al sud del Kunlun, formen la parti entre les dues conques fluvials ms grans de la Xina: la del Iang-Ts i la del Huang-He o riu Groc.

Mitologia.
Les muntanyes del Kunlun, segons la mitologia xinesa, es creu que sn el parads daoista. Segons la llegenda, el primer que va vistar aquest parads va ser el rei Mu (976-922 aC) de la dinastia Zhou. Suposadament va descobrir el Palau de Jade de Huang Di, el mtic Emperador Groc, creador de la cultura xinesa, i alhora va trobar-se amb Hsi Wang Mu, o l'esperit mare de l'oest, tradicionalment anomenat la 'Reina Mare de l'Oest', que era objecte d'un antic culte religis a l'poca de la dinastia Han.
s tamb un dels llocs on se suposa que estava situada la mtica ciutat de Shangri-La.

Enllaos externs.
Mapa poltic i de situaci del Kunlun;
Detall del masss del Kongur Tagh ;
Detall i fotografies del Kongur, el cim ms alt del Kunlun ;
Detall i fotografies del Kongur-Tiube ;
El Kongur vist des de la cara sud;
Mapa del Muztagh Ata;
Fotografies del Muztagh Ata ;
Ms fotografies del Muztagh Ata ;
Mapa de l'Ulugh-Muztagh, amb alria errnia;
Fotografies de l'Ulugh-Muztagh ;
El Kunlun a answers.com ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123269" title="Hypseochloa" nonfiltered="673" processed="671" dbindex="50711">

Hypseochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Hypseochloa cameroonensis C.E. Hubb.
Hypseochloa matengoensis C.E. Hubb.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123270" title="Peu (unitat de longitud)" nonfiltered="674" processed="672" dbindex="50712">
El peu s una unitat de longitud basada en el peu hum, que s'usava tant en l'Antiga Grcia com a l'Antiga Roma. El peu rom equivalia a 29,57 cm.

Actualment el peu s'utilitza com unitat de mesura al sistema anglosax, i equival a 30,48 cm. En angls es denomina foot, o feet si es plural, i la seua abreviatura es ft o simplement un apstrof al costat del nombre (p.ex.:12'). 

Dins el propi sistema anglosax, el peu equival a 12 polzades.

Vegeu tamb.
Pous: Unitat emprada a l'antiga Grcia.
 Unitat de mesura;
 Sistema internacional d'unitats;

Enllaos externs.
 http://www.knowledgedoor.com/1/Library_of_Units_and_Constants/Group_Index/foot_group.htm;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123271" title="Pic de Medacorba" nonfiltered="675" processed="673" dbindex="50713">

El Pic de Medacorba s un cim de 2.905,3 metres dels Pirineus, que es troba en la confluncia de les fronteres entre Catalunya, Andorra i Frana.

Referncies.


Enllaos externs.
Fotografia del trpode damunt dels tres pasos;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123274" title="Lagurus" nonfiltered="676" processed="674" dbindex="50714">

Lagurus s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123275" title="Koeleria" nonfiltered="677" processed="675" dbindex="50715">

Koeleria o Lophochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Koeleria caudata (Link) Steudel;
Koeleria gracilis Pers.
Koeleria macrantha (Ledeb.) Schultes;
Koeleria nitida Nutt.
Koeleria phleboides] Pers. ;
Koeleria pseudocristata] Domin ;
Koeleria splendens C. Presl;
Koeleria truncata Torr.
Koeleria vallesiana (Honckeny) Gaudin;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Achrochloa B. D. Jacks., orth. var., 
Airochloa Link, 
Brachystylus Dulac, 
Leptophyllochloa C. E. Caldern ex Nicora, 
Parodiochloa A. M. Molina, 
Raimundochloa A. M. Molina.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123277" title="Leptagrostis" nonfiltered="678" processed="676" dbindex="50716">

Leptagrostis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Leptagrostis schimperiana (Hochst.) C.E.Hubb.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123278" title="Libyella" nonfiltered="679" processed="677" dbindex="50717">

Libyella s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123279" title="Limnas" nonfiltered="680" processed="678" dbindex="50718">

Limnas s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123280" title="Limnodea" nonfiltered="681" processed="679" dbindex="50719">

Limnodea s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Limnodea arkansana  (Nutt.) L. H. Dewey

Sinnims.
Greenia Nutt., 
Sclerachne Torr. ex Trin., 
Thurberia Benth..

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123283" title="Metcalfia" nonfiltered="682" processed="680" dbindex="50720">

Metcalfia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnim.
Danthoniastrum (Holub) Holub.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123284" title="Mibora" nonfiltered="683" processed="681" dbindex="50721">

Mibora s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
M. minima (L.) Desv.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Chamagrostis Borkh., 
Knappia Sm., 
Micagrostis Juss., nom. inval., 
Rothia Borkh., 
Sturmia Hoppe.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123286" title="Plana" nonfiltered="684" processed="682" dbindex="50722">


En geografia, una plana s una rea amb un relleu relativament pla. Les planes solen ser ms aptes per l'agricultura que els altiplans o les muntanyes. Les planes poden ser les restes de trets geogrfics molt ms grans que han estat erosionats, com ara muntanyes o volcans.

Tipus de planes.
Plana abissal, una zona plana o amb una pendent molt suau del fons ocenic.
Plana alluvial, formada pel dipsit de sl alluvial durant un llarg perode de temps per un riu provinent de les muntanyes.
Plana costanera, una zona de terra plana i baixa adjacent al mar i separada de l'interior per altres trets geogrfics.
Plana inundable, una zona plana o gaireb plana adjacent a un riu o torrent que s'inunda peridicament.
Plana fluvial;
Plana lacustre, una plana formada en un medi lacustre, s a dir, on hi havia un llac.
Plana de lava, una zona en qu flueix lava.
Plana de meandres, una zona que comprn els meandres d'un riu i que t molt poca pendent;
Plana de tillita, una plana de tillita que es forma quan una capa de gla se separa del cos principal d'una glacera i desprs es desf, dipositant els sediments que contenia.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123287" title="Vincent du Vigneaud" nonfiltered="685" processed="683" dbindex="50723">



Vincent du Vigneaud ( Chicago, EUA 1901 - Scarsdale 1978 ) fou un bioqumic i professor universitari nord-americ, d'ascendncia francesa, guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1955.

Biografia.
Va nixer el 18 de maig de 1901 a la ciutat de Chicago, situada a l'estat nord-americ de Michigan. Va estudiar bioqumica a les universitats d'Illinois i de Rochester, on es va doctorar. El 1927 fou nomenat professor de bioqumica a la Universitat de d'Illinois i posteriorment va ser nomenat cap del Departament de Bioqumica de l'Escola de Medicina George Washington. Finalment l'any 1938 fou nomenat catedrtic de la Universitat de Cornell.

Va morir l'11 de desembre de 1978 a la seva residncia de Scarsdale, poblaci situada a l'estat de Nova York.

Recerca cientfica.
La seva recerca es va centrar en l'estudi de la naturalesa i comportament del sofre polipptid en relaci amb l'estructura de certes hormones, com la insulina i les hormones del lbul posterior de la hipfisi o glndula pitutria, dues de les quals va assolir allar i obtenir en estat pur. Ambdues hormones, l'oxitocina que estimula les contraccions de l'ter i el funcionament de les glndules mamries, i la vasopressina que augmenta la tensi arterial i excita la musculatura llisa de l'aparell digestiu, estan constitudes per cicles polipptids de vuit aminocids amb un pont de dos toms de sofre. 

L'any 1955 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pel seu treball sobre la uni de sofre, cabdal en la sntesi de la primera hormona polipptida.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1955;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123290" title="Charlie Parker" nonfiltered="686" processed="684" dbindex="50725">


 Charles Christopher Parker Jr. (Kansas City, 29 d'agost de 1920 - Nova York, 12 de mar de 1955), conegut per Charlie Parker, fou un saxofonista i compositor nord-americ de jazz. 

Sobrenomenat Bird, est considerat com el millor saxofonista de la histria, sent una de les figures claus en l'evoluci del jazz i un dels seus artistes ms llegendaris i admirats.

Junt a Bud Powell i Dizzy Gillespie, s l'iniciador del bebop.

El seu estil trenca amb el del swing i es basa en la improvisaci sobre una melodia modificant els acords, creant aix noves melodies sobre l'estructura dels temes. En aquest sentit, a banda de la seua obra interpretativa, Parker s autor de diversos temes que s'han convertit en estndards del jazz: "Anthropology", "Ornithology", "Scrapple From the Apple", "Ko Ko", "Now's the Time" i "Parker's Mood".

Ressenya biogrfica.

Charlie Parker va crixer en Kansas City. Toc en un principi la tuba barton abans de canviar-se al saxfon. Sa mare s'opos a  la tuba, pensant que no era un instrument adequat per a ell, aix que, estalviant de tots els llocs, li compr un saxo alt. Aprengu de manera autodidacta fixant-se en els grans saxofonistes de l'poca, sobre tot en Lester Young i Buster Smith, les seues primeres influncies. Als catorze anys abandon l'escola per submergir-se totalment en l'ambient musical de la seua ciutat. Desprs d'algunes experincies frustrants en diverses jam sessions, Parker aconsegu, desprs de treballar molt la seua tcnica, ser considerat ja en 1937 (quan es va unir a l'orquestra de Jay McShann) una primera figura del jazz.

Parker arrib per primera vegada a Nova York en 1939, on va treballar com a rentaplats en un club on podia escoltar totes les nits a Art Tatum. Realitz la seua gravaci de debut amb Jay McShann l'any 1940, improvisant solos destacats amb un xicotet grup de la orquestra de McShann en temes com "Oh, Lady Be Good" i "Honeysuckle Rose". Amb la big band de McShann aconseguiria en 1941 impressionar a les audincies amb les seues noves idees musicals. Desprs de tocar amb Dizzy Gillespies per primera vegada en 1940, va tenir una breu collaboraci amb l'orquestra de Noble Sissle l'any 1942, toc el saxo tenor amb l'orquestra de bop d'Earl Hines el 1943 i va estar diversos mesos de 1944 en l'orquestra del cantant Billy Eckstine, encara que l'abandonaria abans que el grup fera les seues primeres gravacions. Gillespie formava part tamb de les orquestres de Hines i Eckstine; a finals de 1944 ambds msics comenaren a treballar junts.

Encara que Charlie Parker va gravar amb el grup de Tiny Grimes en 1944, va ser la seua collaboraci amb el trompetista en 1945 la qual el donaria a conixer de forma definitiva en el mn del jazz amb temes tan nous com "Groovin' High", "Dizzy Atmosphere", "Shaw 'Nuff", "Salt Peanuts" i "Hot House"; els seus solos representaven una novetat absoluta per als oients acostumats als convencionalismes de Glenn Miller i Benny Goodman. Les seues gravacions de 1943 i 1944 donaren entitat al bop, una msica que era ms be una evoluci del swing, que no una revoluci, encara que el seu impacte fora extraordinari.

La carrera de Parker es va veure perjudicada per les drogues. Addicte a l'herona quasi des de l'adolescncia, molts msics el van imitar en a amb la convicci que aix podrien elevar la seua qualitat musical.

Quan Gillespie i Parker (coneguts com a "Diz and Bird") viatjaren a Los ngeles, foren rebuts amb una mescla d'hostilitat i indiferncia, sobretot pels msics ms veterans. Tornaren a Nova York, per de forma impulsiva, Parker decid quedar-se a Los ngeles i desprs d'algunes gravacions i interpretacions (incloent la clssica versi de "Oh, Lady Be Good" amb Jazz at the Philharmonic), la combinaci de drogues i alcohol desemboc en un atac cerebral i sis mesos de confinament al Camarillo State Hospital. Rehabilitat al gener de 1947, torn a Nova York i realitz algunes de les millors interpretacions de la seua carrera, liderant un quintet que incloa a Miles Davis, Duke Jordan, Tommy Potter i Max Roach. Parker, que va gravar simultniament per a les companyies Savoy i Dial, va estar en plena forma durant els anys 1947-1951, visitant Europa en 1949 i 1950, i realitzant el vell somni de gravar amb cordes en 1949 al firmar amb el segell Verve de Norman Granz.

En 1951, la seua llicncia de cabaret li fou revocada a Nova York, la qual cosa li dificultava tocar en clubs. Els seues problemes amb les drogues s'agreujaren i, encara que podia seguir tocant de forma inspirada (com demostra la seua gravaci de 1953 en el concert de Massey Hall amb Gillespie), la seua carrera entr en declivi. En 1954, amb la mort de la seua filla al mancar-li els diners per a tractar-la adequadament d'una pneumnia, protagonitz dos intents de sucidi, i, finalment, mor en mar de 1955 a l'edat de 34 anys.

A l'endem, pels carrers es pogueren llegir mltiples graffitis que deien: "Bird lives" (Bird viu).

Selecci discogrfica.
Parker grav discos amb tres companyies; Savoy i Dial documenten millor el seu treball inicial, mentre que Verve s representatiu dels seus ltims anys de carrera:
 Savoy (1944-1949) ;
 Dial (1945-1947);
 Verve (1946-1954);

Sn tamb disponibles moltes gravacions en directe, de qualitat diversa.  Es detalla davall una xicoteta selecci:
 Live at Townhall w. Dizzy (1945, publicat per primera vegada en 2005);
 Bird and Diz at Carnegie Hall (1947);
 Bird on 52nd Street (1948);
 Jazz at the Philharmonic (1949);
 Charlie Parker All Stars Live at the Royal Roost (1949);
 One Night in Birdland (1950);
 Bird at the High Hat (1953);
 Charlie Parker at Storyville (1953);
 Jazz At Massey Hall (1953);
S'ha de fer especial menci de les gravacions llegendries de Dean Benedetti, una enorme pila de material gravada per un fan obss. Considerat com a perdut o merament mtic, aquest material ressorg finalment i fou publicat per Mosaic Records.

Mostres.
 de "Bird of Paradise";

Enllaos externs.
Discografia de Charlie Parker ;
Sessionografia de Charlie Parker ;
Pgina oficial de Charlie "Yardbird" Parker ;
Charlie Parker en Apple iTunes ;
Vdeos i notes sobre Parker ;
Bird Lives - Pgina sobre Charlie Parker ;
Charlie Parker per a guitarra ;
Blue Neon Alley - directori de Charlie Parker ;
Charlie Parker en Find A Grave ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123291" title="Cyril Norman Hinshelwood" nonfiltered="687" processed="685" dbindex="50726">

Sir Cyril Norman Hinshelwood OM PRS ( Londres, Anglaterra 1897 - d. 1967 ) fou un qumic angls guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1956.

Biografia.
Va nixer el 19 de juny de 1897 a la ciutat de Londres. De ben petit es trasllad amb la seva famlia al Canad, per l'any 1905 retorn a Anglaterra establint-se amb la seva famlia a Chelsea. Va estudiar qumica a la Universitat d'Oxford, d'on fou posteriorment professor des de l'any 1937. 

Membre de la Royal Society, en fou el seu president entre els anys 1955 i 1960. L'any 1948 fou nomenat Cavaller pel rei Jordi VI del Regne Unit. Hinshelwood mor el 9 d'octubre de 1967 a la seva residncia de Londres.

Recerca cientfica.
Va iniciar les seves recerques sobre les diferents combinacions de l'hidrogen i l'oxigen, tractant d'explicar el mecanisme de les reaccions qumiques per mtodes cintics. 

L'any 1956 fou guardonat, juntament amb el qumic sovitic Nikolai Semenov tot i que per treballs independents, amb el Premi Nobel de Qumica per les seves investigacions sobre el mecanisme de les reaccions qumiques.

Obra publicada.
1926: Kinetic of Chemical Changes in Gaseous Systems  ;
1934: The Reaction between Hydrogen and Oxygen;
1946: The Chemical Kinetics of the Bacterian Cell;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1956;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123295" title="Disseny industrial" nonfiltered="688" processed="686" dbindex="50728">
El disseny industrial s la branca del disseny orientada a la conceptualitzaci d idees encaminades resoluci de les relacions formals i funcionals dels objectes amb els seus possibles usuaris. Activitat vinculada a la indstria i a la fabricaci en cada de productes. Entre les principals especialitzacions destaquen el disseny de mobiliari, el disseny d'automoci, el disseny naval, o el disseny d'envasos o packaging, totes elles activitats relacionades amb sectors concrets de la indstria.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123296" title="Joseph i l'increble abric en technicolor" nonfiltered="689" processed="687" dbindex="50729">
Joseph i l'increble abric en technicolor (ttol original angls: Joseph and the Amazing Technicolor Dreamcoat) s un musical escrit el 1972 amb lletra de Tim Rice i msica d'Andrew Lloyd Webber, autors d'altres musicals com Jesus Christ Superstar. Webber, pel seu compte, ha estat compositar del musical Cats i El fantasma de l'pera, al mateix temps que s ben coneguda la msica de l'himne dels Jocs Olmpics de Barcelona.

L'obra es basa en la histria bblica de Josep, fill preferit de Jacob, i els seus onze germans. En aquest episodi del Gnesi, Jacob compra un abric de tots colors per mostrar la seva preferncia per Joseph, cosa que desagrada moltssim els seus germans, els quals venen Joseph com a esclau. Desprs d'algunes aventures, Joseph esdev la m dreta del fara d'Egipte. Exercint aquest crrec, els onze germans s'hi dirigeixen -sense reconixer la identitat del seu germ- per demanar-li menjar. El musical consta de 23 canons amb ritmes ben diferents, com el rock, raggtime, les balades franceses, etc.

L'obra original de Joseph and the amazing technicolor dreamcoat  ha estat traduda i adaptada al catal per Daniel Angls i Juan Vzquez (El musical ms petit), l'obra ha estat estrenada per primer cop a Catalunya, al Teatre del Sol de Sabadell (www.teatredelsol.org), el desembre de 2006, amb la collaboraci de 60 alumnes de l'Escola de Msica Creu Alta















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123298" title="Monestir de Sant Quirze de Colera" nonfiltered="690" processed="688" dbindex="50730">


El monestir de Sant Quirze de Colera fou una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empries, dins els lmits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal de Rabs (Alt Empord). 

Histria. 
El comte Gausbert d'Empries va cedir els terrenys l'any 927; es va reconstruir i es va consagrar l'any 935 pel bisbe Guiu de Girona. Va ampliar-se i renovar-se successivament a travs dels anys. El seu bns van ser prspers i es van estendre per tot l'Empord i el Rossell. L'any 1123 fou posada sota la veneraci dels sants Quirze, Andreu i Benet, procedint-se a una segona consagraci pel bisbe Berenguer Dalmau de Girona en presncia del de Carcassona. El 1288 fou fugament ocupat i saquejat per un exrcit francs al servei de Jaume II de Mallorca, que enva l'Empord. Es va unir al monestir de Sant Pere de Besal l'any 1592.

L'any 1836, per la desamortitzaci de Mendizbal, la comunitat de Sant Pere de Besal es va extingir i tots els seus bns van ser posats a subhasta. El monestir de Sant Quirze de Colera, amb tots les seves pertinences i terres, va ser adquirit pel general liberal Ramon de Nouvilas i de Rfols, els descendents del qual n'han estat propietaris fins que el 1994 el van vendre a l'Ajuntament de Rabs per la quantitat simblica de 1.000 pessetes.

Arquitectura. 
La seva esglsia est restaurada i consta d'una planta de tres naus que formen l'edifici, amb volta de can la nau central i de quart de can les laterals, totes reforades amb arcs que arrenquen de pilars cruciformes. La capalera conserva tres absis semicirculars, el central amb ornamentaci d'un fris de arquets.

T tres portes, dues a les faanes nord i oest i la del mur del sud que duu al claustre, del qual es conserva la galeria de ponent amb quatre finestres geminades. La faana occidental fou reconstruda al segle XII.

De la fortificaci es conserva una torre de defensa i restes de muralla.

Protecci i situaci actual.
El conjunt fou declarat Monument Historicoartstic Nacional el 1931 i est emparat per la llei del Patrimoni Cultural catal de 1993 com a B Cultural d'Inters Nacional. Es troba incls en el Paratge Natural d'Inters Nacional de l'Albera.

Desprs de l'adquisici dels edificis a la famlia Nouvilas (1994), l'Ajuntament de Rabs cre el Patronat Municipal de Sant Quirze de Colera, amb representaci de diferents institucions, que t per objectiu promoure'n la recuperaci, l'estudi i la difusi. Des d aleshores s'hi han efectuat campanyes d'excavacions arqueolgiques i intervencions de consolidaci i restauraci.

En el marc d'aquestes campanyes i intervencions, s'han recuperat pintures romniques del segle XII en un dels arcs i s'han localitzat tombes antropomrfiques al refetor que confirmen la primera ocupaci medieval de la zona en el segle VIII. 

Desprs d'estar tancat al pblic durant molts anys, el monument s visitable des de 2007 i s'hi celebren concerts d'estiu.

Galeria d'imatges.


Bibliografia.
Joan Badia i Homs, L'arquitectura medieval a l'Empord, 2a ed., 2 vols., Girona, Diputaci Provincial de Girona, 1985, vol. II-B, pp. 156-178,  182-190 i 600-605.
Catalunya Romnica, 27 vols., Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1984-1998, vol. 9.
Joan Badia i Homs, Benjam Bofarull i Gallofr, Enric Carreras i Vigors, Miquel-Ddac Piero i Costa, "El dolmen de Dofines, fita del territori del monestir de Sant Quirze de Colera", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 16 (1983), 369-390.
Bibiana Agust i Farjas, Dolors Codina i Reina, Didier Delhoume, Imma Lors i Otzet i Mireia Teixidor i Murl, "Sant Quirze de Colera entre els segles XII i XIV: d'edifici religis a fortificaci militar", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 31 (1998), 111-132.
Dolors Codina Reina, Mireia Teixidor i Murl i Bibiana Agust i Farjas, "Primers resultats de l'excavaci del monestir de Sant Quirze de Colera", Tribuna d'Aqueologia (1997-1998), 145-163.
Albert Pibernat i Lpez, "Sant Quirze de Colera: lmits territorials", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 37 (2004), 85-95.
El meu pas: tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, vol. 3 (2005). ISBN 84-297-5570-5;

Referncies.


 Enllaos .

 Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya: Monestir de Sant Quirze de Colera;
 Els monestirs de Catalunya: Monestir de Sant Quirze de Colera;
 Art Medieval a Catalunya: Monestir de Sant Quirze de Colera;
 Cap Creus OnLine: El monestir de Sant Quirze de Colera;
 Les rutes de l'Albera: Sant Quirze de Colera;
 Senderisme i teca: Sant Quirze de Colera - Coll de Banyuls;
 Biblioteca de Catalunya: Fons fotogrfic Salvany (fotografies de 1918);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123299" title="Lebensraum" nonfiltered="691" processed="689" dbindex="50731">
El Lebensraum (Espai vital) en alemany, fou una teoria ideada per Friederich Ratzel, segons la que la poblaci alemanya necessitaria espai adicional pel seu creixement.

El Lebensraum fou una de les idees claus en la poltica d'Adolf Hitler i component essencial de la ideologia nazi. Al llibre de Hitler Mein Kampf, va detallar la necessitat de l'espai vital per obtenir terra i materials, i que aquest estava a l'est. La poltica dels nazis va consistir en matar, deportar o esclavitzar russos i altres pobles eslaus, considerats inferiors, i repoblar el terreny amb gent germnica. Les poblacions urbanes serien matades de gana, i els excedents agrcoles es destinarien als alemanys.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123304" title="Disseny de moda" nonfiltered="692" processed="690" dbindex="50733">


El disseny de moda s la branca del disseny orientada a la conceptualitzaci de peces de vestir aix com d'altres productes relacionats amb la indstria txtil.

Entre les principals especialitzacions destaquen el disseny de patronatge, el disseny de calat o el disseny de joies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123305" title="Nikolai Semenov" nonfiltered="693" processed="691" dbindex="50734">


Nikolai Nikolaievich Semenov (en rus:                             ) ( Sartov, Rssia 1896 - Moscou, URSS 1986 ) fou un fsic, qumic i professor universitari sovitic guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1956.

Biografia.
Va nixer el 15 d'abril de 1896 a la ciutat de Sartov, situada a la Provncia de Sartov. Va estudiar fsica, qumica i matemtiques a la Universitat de Sant Petersburg i fou nomenat professor de fsica de l'Institut Politcnic de Leningrad desprs d'haver participat en la Guerra Civil Russa, sent Semenov l'introductor de la qumica fsica al seu pas.

Va morir el 25 de setembre de 1986 a la ciutat de Moscou. 

Recerca cientfica.
Interessat inicialment en l'estudi de la fsica molecular i dels fenmens electrnics, al costat de Pyotr Leonidovich Kapitsa descobr el 1922 el modus de mesurar el camp magntic d'un nucli atmic, que posteriorment seria modificada i millorada per Otto Stern i Walther Gerlach i coneguda amb el nom d'experiment de Stern-Gerlach. El 1925 al costat de Iakov Frenkel estudi la cintica de la condensaci i adsorci dels vapors. El 1927 va estudiar la ionitzaci dels gasos aix com la qumica de l'electr, i el 1928 al costat de Vladimir Fock va crear la teoria de la descarga trencada de dielctrics.

Posteriorment es va dedicar completament a la cintica qumica, al desenvolupament de la qual va contribuir notablement. La seva tasca va ser especialment intensa durant la Segona Guerra Mundial, quan els problemes de combusti i explosi van adquirir extraordinria importncia. El govern sovitic el va guardonar l'any 1941 amb el Premi Stalin i el 1945 amb l'Orde de Lenin. 

Posteriorment va treballar en el camp de les reaccions qumiques en cadena, el coneixement de la qual va contribuir de manera molt considerable a l'igual que el qumic angls Cyril Norman Hinshelwood amb el qual va mantenir estretes relacions cientfiques i va compartir el Premi Nobel de Qumica l'any 1956.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1956;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123308" title="Tian Shan" nonfiltered="694" processed="692" dbindex="50735">


El Tian Shan (en xins:   ; en pinyin: Ti n Sh n; "muntanyes celestials"), tamb conegut com a Tien Shan i Tangri Tagh ("muntanyes dels esperits") en llengua uigur, s una serralada muntanyosa situada a l'sia Central. El nom Tian Shan, usat mpliament a la majoria de llenges del mn, s una traducci al xins del nom original uigur. La serra s'estn al nord i oest del desert del Takla Makan, a la regi fronterera amb el Kazakhstan, Kirguizistan i la provncia autnoma xinesa de Xinjiang. Al sud s'uneix a les muntanyes del Pamir. Tamb s'estn a les rees ms al nord del Pakistan i a l'estat Indi de Jammu i Kaixmir, on es troba amb l'Hindu Kush. s una de les cadenes muntanyoses ms llargues de l'sia Central, amb uns 2.800 km de llargria des de Taixkent, a l'Uzbekistan, fins a l'extrem est.

A la cartografia d'occident el lmit est del Tian Shan s habitualment considerat just a l'oest de la ciutat d'rmqi, mentre que la serralada que continua cap a l'est d'aquesta ciutat s coneguda amb el nom de Bogda Shan. En canvi, a la cartografia xinesa, i ja des dels temps de la dinastia Han fins als nostres dies, el Tian Shan tamb inclou el Bogda Shan i la serralada de Barkol. 

El Tian Shan forma part del cintur orognic de l'Himlaia, que es va formar per la collisi e les plaques tectniques ndia i Eurasitica a l'era cenozoica.  

El pic ms alt del Tian Shan s el Jengish Chokusu, que amb  7.439 m. s tamb el punt ms alt del Kirguizistan, fronterer amb la Xina. Jengish Chokosu significa independncia en idioma kirgus. Tanmateix va ser conegut com a Pic Pobedy (de la Victria) mentre el territori va pertnyer a l'URSS, essent Tmr el nom oficial a la Xina (uigur). El segon pic en alria s el Khan Tengri (Senyor dels esperits), amb 7.010 m., que fronterer amb el Kazakhstan i el Kirguizistan. Es tracta dels dos pics amb alada superior als 7.000 metres situats en les latituds ms septentrionals del globus terrestre.  

Un dels primers europeus que van visitar la serralada en detall fou l'explorador rus Peter Semenov 
al 1850.

Entorn fsic i natural.
Els rius ms importants que neixen al Tian Shan sn el Syr Darya, l'Ili i el Tarim, que passen per entre alguns dels boscos ms frondosos del mn de Picea schrenkiana, a alades superiors als 2.000 m. Els vessants ms baixos presenten boscos salvatges de nogueres i pomeres. El congost del riu Aksu s un punt destacat del nord-oest del Tian Shan.
El pas Torugart a 3.752 m es troba localitzat a la frontera entre el Kirguizistan i la provncia xinesa de Xinjiang. La boscosa serra d'Alatau, de menor alada i situada a la part nord del  Tian Shan, s habitada per tribus de pastors que parlen llenges turqueses. 



Enllaos externs.
 The Contemporary Atlas of China. 1988. London: Marshall Editions Ltd. Reprint 1989. Sydney: Collins Publishers Australia.
 The Times Comprehensive Atlas of the World. Eleventh Edition. 2003. Times Books Group Ltd. London.
Muntanyisme rus al Tian Shan;
Mapa poltic i de localitzaci dels pics ms alts del Tian Shan;
Fotografies el Khan Tengri;
Fotografies del Jengish Chokusu (Podeby);



 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123309" title="Kag" nonfiltered="695" processed="693" dbindex="50736">

El kag (Rhynochetos jubatus) s un ocell endmic de Nova Calednia. Amida uns 55 cm i s de color grisosa, amb unes plomes llargues occipitals. Quasi no pot volar i fa una vida exclusivament terrestre. s l'nic representant de la seva famlia, els rinoqutids. Hom el pot trobar als boscos humits de Nova Calednia. S'alimenta d'insectes, larves i cargols. Construeix el niu al sl, amb fulles i brancam sec. La femella pon un nic ou (d'uns 6-7 cm de llargada). s incubat tant per la femella, com pel mascle i ser nodrit per ambds.

El kag s normalment representat en una postura agressiva: cresta aixecada (com la del puput) i plomes estarrufades. Aquest comportament s el ms usual en captivitat; en llibertat no acostuma a sser tan agressiu.

Actualment es troba amenaat pels gossos domstics, els gats, les rates i els porcs. A principi del segle XX la seva principal amenaa fou la cacera que se'n feia per obtenir les seves peruades plomes.

Enllaos externs.

Referncia ITIS ;
Referncia IUCN ;
Arxiu d'imatges del kag ;
Referncia AviBase ;
Societat Caledoniana d'Ornitologia ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123321" title="Aiges tranquilles" nonfiltered="696" processed="694" dbindex="50737">
Les aiges tranquilles s una disciplina del piragisme que consisteix en recrrer en aiges planes les competicions les quals es disputen en dos tipus d'embarcacions, caiacs i canoes. Els homes poden competir en caiac ( K-1, K-2, K-4) i en canoa (C-1, C-2, C-4). Les dones noms competeixen en caiac ( K-1, K-2, K-4). Les competicions poden ser de Velocitat i de Fons. En Velocitat es competeix sobre les distncies de 200, 500, i 1000 metres, aquestes competicions es duen a terme en camps de regates, cada embarcaci recorre la distncia determinada en un carrer perfectament delimitat per boies. Es realitzen sries classificatries, semifinals i finals. En Fons no es realitzen sries classificatries, tots els competidors ho fan al hora en un circuit de forma ovalada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123330" title="Monestir de Sant Joan de la Penya" nonfiltered="697" processed="695" dbindex="50738">


El monestir de Sant Joan de la Penya (en aragons San Chuan d'a Pea) est situat al sud-oest de Jaca, provncia d Osca (Arag). s el monestir ms important d Arag a l alta edat mitjana.

Explica la llegenda que un jove noble de nom Voto va venir de cacera per aquests paratges i, en albirar un crvol va crrer darrere la presa, per aquesta era fugissera i quan va arribar al Mont Pano es va estimbar pel precipici. Miraculosament el seu cavall es va posar a terra de manera suau. Sa i estalvi, al fons del barranc, va veure una petita cova dins la qual va descobrir una ermita dedicada a Sant Joan Baptista i, a l interior, hi va trobar el cadver d un ermit anomenat Juan de Atars. Impressionat pel descobriment va anar a Saragossa, es va vendre tots els seus bns i juntament amb el seu germ Flix es va retirar a la cova, on van iniciar una vida eremtica.

Aquest seria el comenament del monestir, del qual escrivia Miguel de Unamuno:

... la boca de un mundo de peascos espirituales revestidos de un bosque de leyenda, en el que los monjes benedictinos, medio ermitaos, medio guerreros, veran pasar el invierno, mientras pisoteaban la nieve jabales de carne y hueso, salidos de los bosques, osos, lobos y otros animales salvajes

Aquestes muntanyes s habiten poc desprs de la invasi musulmana, quan es construeix el castell de Pano, destrut l any 734.

Regnant Garcia I de Pamplona, rei de Pamplona i Asnar I Gal, comte d Arag, comencen a afavorir el monestir. El rei Garcia II Sanxes I de Navarra concedeix als monjos el dret de jurisdicci, i els seus successors fins a San el Gran continuen aquesta poltica de protecci. All va passar els seus primers anys Sant igo. En el regnat de San III d'Arag assoleix el cim del seu protagonisme i arriba a ser pante dels reis d Arag.

Els incendis del 1494 i el 1675 van ser devastadors. Arran de l ltim incendi es va construir el monestir nou.

El monestir vell s Monument Nacional des del 13 de juliol del 1889, mentre que el monestir nou ho s des del 1923.

El Sant Grial.
Segons la llegenda espanyola sobre el Sant Grial, aquest va romandre al monestir desprs de passar per diverses ubicacions entre el 1071 i el 1399 com ara la cova de Yesa, San Pedro de Siresa, San Adrin de Sasabe, San Pedro de la Sede Real de Bailo i la catedral de Jaca. La necessitat d atreure al monestir els pelegrins que anaven a Santiago i que passaven pel cam de Jaca, molt proper, va aconsellar que s hi ubiqus la relquia. El 1399 el rei Mart I se n va emportar el vas sagrat al Palau de l'Aljaferia de Saragossa, on va estar ms de vint anys, desprs d una breu estada a Barcelona, acompanyant el rei, i posteriorment es va traslladar a la catedral de Valncia.

Enllaos externs.
 Aula Hispnica;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123331" title="Alexander Robertus Todd" nonfiltered="698" processed="696" dbindex="50739">

Sir Alexander Robertus Todd, Bar de Todd OM, FRS ( Glasgow, Esccia 1907 - Cambridge, Anglaterra 1997 ) fou un qumic escocs guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1957.

Biografia.
Va nixer el 2 d'octubre de 1907 a la ciutat de Glasgow. Va iniciar els seus estudis a la Allen Glenns School i es va llicenciar en qumica a la Universitat de Glasgow l'any 1928. Posteriorment va ampliar els seus estudis a la Universitat de Frankfurt, on es doctor el 1931.

El 1933 realitz un nou doctorat a la Universitat d'Oxford, i el 1938 fou nomenat professor de qumica a la Universitat de Manchester, crrec que desenvolup fins el 1944 quan accept el seu nomenament com a professor de qumica orgnica a la Universitat de Cambridge, on tingu sota la seva tutela el bioqumic canari Antonio Gonzlez Gonzlez.

Entre 1952 i 1964 fou membre consultiu del Govern Britnic, l'any 1954 fou nomenat Cavaller per la reina Elisabet II del Regne Unit i el 1962 li fou concedit el ttol honorfic de bar. Membre de la Royal Society de Londres en fou el seu president entre els anys 1975 i 1980. Todd va morir el 10 de gener de 1997 a la seva residncia de Cambridge.

Recerca cientfica.
Entre 1935 i 1936 fou membre de l'equip investigador de la Universitat d'Edimburg on va realitzar investigacions sobre la vitamina B1 o aneurina, de la qual va elaborar diversos procediments d'obtenci per sntesi, un dels quals s'utitlitza per a preparar-la industrialment. Durant la seva estada a l'Institut Lister de Londres entre 1936 i 1938 va prosseguir els seus treballs de sntesi de la tiamina i d'altres substncies relacionades. 

A partir de 1955 va iniciar les seves investigacions sobre els nucletids (els compostos que formen les unitats estructurals dels cids nucleics ADN i ARN), coenzims i composts de fsfor, aix mateix va efectuar altres estudis que han perms esclarir la complicada estructura de la vitamina B12 i vitamina E, l'antocianina (pigment vegetal causants de les coloracions vermelles, morades i blaves de les flors). Va estudiar tamb els alcaloides trobats a l'haixix i al cnnabis.

El 1957 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pel seu treball sobre nucletids i coenzims

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1957;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123335" title="Henriette Walter" nonfiltered="699" processed="697" dbindex="50740">
Henriette Walter s professora emrita de lingustica a la Universitat d Alta Bretanya a Rennes, i directora del laboratori de fonologia a l'cole pratique des hautes tudes a la Sorbona.

Ha editat nombroses obres de lingstica especialitzada i obres de divulgaci.

Publicacions.
en collaboraci amb Andr Martinet, Le dictionnaire de la prononciation franaise dans son usage rel, Droz, 1973.
La phonologie du franais, PUF, 1977.
Le franais dans tous les sens, prefaci d'Andr Martinet, Robert Laffont, 1988, ISBN 2253140015, (gran premi de l'Acadmie Franaise).  ;
Des mots sans-culottes, Robert Laffont, 1989 ;
Le dictionnaire des mots d'origine trangre (amb Grard Walter), Larousse, 1991;
L'aventure des langues en Occident, Robert Laffont, 1994 : una presentaci accessible a les diferents llenges parlades a Europa, amb llur origen i evoluci.  ;
L'aventure des mots franais venus d'ailleurs, Robert Laffont, 1998 (Prix Louis Pauwels);
Honni soit qui mal y pense, Robert Laffont,  2001 : interaccions entre francs i angls.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123338" title="Federaci de Pilota Valenciana" nonfiltered="700" processed="698" dbindex="50741">
La Federaci de Pilota Valenciana s l'entitat pblica encarregada de la pilota valenciana en general. Entre d'altres, reglamenta les diverses modalitats, n'organitza competicions i promou la difusi de l'esport autcton del Pas Valenci. El president, reelegit el 18 de novembre de 2006, s Ramn Sedeo Clemente.



La Federaci ha institut el 14 de juny com a Dia de pilota, en record de la data de la prohibici (el 1391) de jugar a pilota dins dels murs de la Ciutat de Valncia.

Les llicncies atorgades als jugadors aficionats sn 2.003, a les escoles de pilota hi ha 756 alumnes per a 28 monitors, els pilotaris professionals sn 77, i els trinquets tenen 15 marxadors reconeguts.

 Histria .
El 1925 nasqu a Sant Sebasti la Confederacin Espaola de Pelota Vasca, que funcion fins la Guerra Civil del 1936. En acabar la contesa, el Consejo Nacional de Deportes va crear la Federacin Espaola de Pelota, dins de la qual integraren la naixent Federaci Valenciana de Pilota, ja que sabien que s'hi jugava amb la m. Una mostra d'aquesta ignorncia i despreocupaci fou que escolliren com a president Jos Marn, ex-futbolista del Valncia CF, la major virtut del qual era l'afici a aparixer en les fotografies. Grcies a ell ens han restat nombroses imatges de la prvia de partides de l'epca.

Els segents presidents de la delegaci valenciana tampoc hi semblaven gens interessats:
 Jacinto Quincoces, ex-futbolista i jugador de pala. Malgrat reconixer a la premsa que havia acceptat el crrec a contracor tingu encerts com el d'iniciar els campionats jovenils d'on sorgiren figures com Genovs I i el Xatet de Carlet.
 Roberto Bonora, practicant de frontennis, don validesa a algunes competicions que el mn aficionat ja havia iniciat pel seu compte, com les de galotxa.
 Enrique Menndez, ex-pilotari professional de Massamagrell, intent elevar l'estatus de la pilota valenciana, per top amb els impediments de la Federaci Espanyola. Aprofit la dimissi per comenar la tasca de crear la Federaci de Pilota Valenciana.

El 15 de febrer de 1984 el Ple del Consell de la Generalitat Valenciana desplega la normativa del Decret del 5 de desembre de 1983 que regula la constituci de federacions valencianes d'esports autctons com a instruments per a agrupar associacions i esportistes tot impulsant-ne la prctica i la promoci.

 El president inter Rafael Genovs fou, doncs, l'ltim amb superior jerrquic a Madrid.
 Vctor Irria consolid els campionats existents i en comen de noves, sign convenis amb altres entitats pbliques i privades, impuls les escoles de pilota i inici els contactes internacionals arran dels quals s'organitz a Valncia el 1993 el Torneig 5 Nacions. El seu mandat acab amb el I Congrs Mundial de Pilota a M celebrat els 2, 3 i 4 de juny de 1994 al Cap i Casal.

 El 1994, Joan Pascual Llobell acced a la presidncia de la Federaci desprs d'un procs electoral molt tens i polmic que, quatre anys desprs, el Tribunal Superior de Justcia del Pas Valenci qualific de "nuls" per "irregularitats en el vot per correu".

 Ramn Sedeo Clemente s votat per segona ocasi president el 18 de novembre de 2006.

 Competicions oficials .
Professionals
 Escala i Corda;
 Trofeu Individual Bancaixa, Trofeu President de la Generalitat;
 Circuit Bancaixa;

 Raspall;
 Campionat Individual de Raspall, trofeu President de la Generalitat ;
 Campionat per Equips de Raspall;

Aficionats
 Escala i Corda;
 Campionat Autonmic d'Escala i Corda;
 Lliga Caixa Popular;

 Front;
 Campionat Autonmic de Front Individual;
 Campionat Autonmic de Front per Parelles;

 Galotxa;
 Campionat Autonmic Interpobles;
 Supercopa de Galotxa;
 Trofeu el Corte Ingls;
 Copa Generalitat de Galotxa;

 Llargues;
 Lliga a Llargues d'Alacant;

 Palma;
 Lliga a Palma;

 Perxa;
 Lliga a Perxa;

 Raspall;
 Campionat Autonmic de Raspall al carrer;
 Campionat Autonmic de Raspall en trinquet;

 Relacions internacionals .

Des del 1992, la Federaci de Pilota Valenciana forma part de la Confederaci Internacional de Joc de Pilota, la qual organitza cada any els Campionats Internacionals de Pilota, en els qu participa la Selecci Valenciana de Pilota.

 Enllaos externs .
 Pgina de la Federaci de Pilota Valenciana;
 II Congrs Mundial de Pilota a M del 25 al 28 d'abril de 2007;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123339" title="Maria ngels Viladot i Presas" nonfiltered="701" processed="699" dbindex="50742">
Maria ngels Viladot i Presas (Barcelona  19 de febrer de 1951) s una sociolingista catalana. Llicenciada en Filosofia i Lletres (Secci Psicologia) per la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) i doctora en Psicologia per la Universitat de Barcelona (UB), des de 1977 fins a 1983 exerc de professora del Departament de Psicologia Experimental i Psicofisiologia (Laboratori de Conducta) de la UAB. A finals de 1983 treball a l Ajuntament de Barcelona i el 1984 a la Direcci General de Poltica Lingstica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 

s vocal del Consell Social de la Llengua Catalana de la Generalitat de Catalunya i membre de la seva Comissi Permanent. Tamb s membre de la International Communication Association; del Grup Catal de Sociolingstica; del Collegi de Psiclegs de Catalunya, i de l'Associaci collegial d'Escriptors de Catalunya.

 Obres .
 El bilingisme a Catalunya (1981), Premi Doctor Mart i Juli del Institut d'Estudis Catalans. ;
 Identitat i vitalitat lingstica dels catalans (1993);
 Estereotips socials de la dona (1993) ;
 Preparacin mental del jugador de golf (1994) ;
 Vitalitat (etno)lingstica i identitat al grup de pertinena: algunes dades i consideracions sobre el catal i el fris a Revista de Catalunya nm. 109, juliol 1996;
 Les dones en la poltica (2000). ;
 Ocell de tempesta (2001) Novella;
 Univers parallel  (poemes);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123341" title="Prison Break" nonfiltered="702" processed="700" dbindex="50743">

Prison Break s una srie de televisi nord-americana creada per Paul Scheuring i transmesa per la cadena de televisi FOX. Tracta de la histria de Michael Scofield, un jove arquitecte que es fa detenir expressament per ingressar a la pres i des d'all intentar salvar el seu germ, condemnat a mort injustament.

Producci.
Origen.

Els inicis de la srie van ser fruit de la casualitat, Francette Kelley, una amiga de Paul Scheuring va formular-li, a aquest, una idea sobre un home que entra deliberadament a la pres per desprs escapar. Scheuring ho va trobar una molt bona idea, per tot i aix dubtava sobre la possible viabilitat d'aquest proposta en una srie televisiva. Per a mida que va anar passant el temps li va venir el cap la idea d'un germ acusat amb una trama de conspiraci al darrera. Va ser llavors quan va comenar a escriure la histria, i els personatges.

L'any 2003 va proposar la idea a la cadena de televisi nord-americana FOX que no la va degut als llargs terminis de producci de la srie. Paul Scheuring va seguir provant amb altres cadenes amb un xit nefast, fins que la seva srie va passar a ser una una mini srie de 10 parts que va despertar l'inters de Bruce Willis i Steven Spielberg. Tot i aix mai es va arribar a fer la mini srie.

Grcies a l'xits de sries d'acci i drama com Lost o 24, el 2004 FOX decideix acceptar la proposta.

El 24 d'octubre de 2006 Associated Press va presentar un plet contra la cadena FOX i el productor i el creador de la srie per infracci de copyright.

Gravaci.

La primera temporada de Prison Break es va gravar, en la seva major part a Joliet Prison a Illinois, aquesta pres havia estat tancada el 2002. Va ser immortalitzada com a Penitenciaria Estatal Fox River, el 2005 any en qu es va rodar la primera temporada. La cella de Lincoln Burrows s on va estar empresonat John Wayne Gacy. Els exteriors es van filmar prop de Chicago com l'aeroport O'Hare International Airport, Woodstock i Joliet (Illinois).

La segona temporada es va comenar a gravar el 15 de juny de 2006 a Dallas, Texas, i els seus voltants. Va ser aix perqu aquesta ciutat presentava una molt bona proximitat entre el medi urb i el rural. Tamb es van fer algunes gravacions a Little Elm, Decatur i Mineral Wells. Cada episodi va necessitar 8 dies de gravaci i van tenir un cost d'aproximadament 1,4 millions per captol.

Les escenes de la Pres de Sona de la tercera temporada s'estan gravant altra volta a Dallas, Estats Units, tamb s'han gravat tres captols al Casc Vell de la Ciutat de Panam, com Dominic Purcell, Danay Garca i Jodi Lyn O'Keeffe 8 .

Emissi.
La primera emissi de la srie va ser el 29 d'agost de 2005 a les 9 pm ET als Estats Units. Des d'aleshores la srie s'ha ems a 42 pasos diferents, entre ells Itlia (per Italia 1); Frana, (M6); i Espanya, (FOX i La Sexta).

Demanda legal.
A l'octubre del 2006 els germans Donald i Robert Hughes van presentar una demanda a la cadena Fox Broadcasting Company i al creador i productor executiu Paul Scheuring per una presumpte infracci de drets d'autor, reclamant danys i perjudicis a la productora.

Els germans Hughes van viure a la dcada dels 60 una histria similar a la de Prison Break. Quan el Robert va ser empresonat injustament, el seu germ Donald va planejar la fuga i dos mesos desprs es van escapar de la pres.

Aquests dos germans asseguren que el 2001 van enviar un gui als estudis de la FOX, explicant les seves experincies, la fuga que van executar amb xit i com van ser les seves vides desprs de ser fugitius durant mesos, per la idea va ser refutada. .

Curiositats.
 Les escenes de la primera temporada que transcorren a la cella de Lincoln van ser rodades a l'antiga cella del conegut assass en srie John Wayne Gacy, acusat de violaci i assassinat de 33 nens entre el 1972 i el 1978.
 Curiosament, l'actor Stacy Keach que interpreta a l'alcaid de Fox River, va estar durant sis mesos en una pres britnica per consum de drogues als anys 80. L'alcaid d'aquesta pres li va servir d'inspiraci per donar vida al seu personatge.
Originalment quan es va firmar el contracte amb la productora FOX, la srie tenia nicament prevista la producci de dues temporades de tretze captols cada una. No obstant aix, grcies a l'xit de la srie, la FOX va renovar el contracte, va estendre cada una de les dues primeres temporades a 22 episodis i va permetre la producci d'una tercera temporada.
 La primera temporada va tenir una parada de 4 mesos entre els captols 13 i 14: en aquesta parada no es va seguir rodant la srie, ja que l'execuci de Lincoln estava programada pel maig i durant aquests mesos va estar nevant a Illinois; per regla general al maig fa un temps primaveral als Estats Units, no hivernal.
El nom de la pres de la primera temporada s "Fox River": la paraula "river" en angls significa riu, casualment prop del lloc de gravaci hi ha un riu anomenat Fox.
 A Wentworth Miller el van escollir sis dies abans del rodatge de la srie i Dominic Purcell va ser seleccionat tres dies ms tard.
Silas Weir Mitchell (Haywire) es va presentar pel paper de T-Bag i no el va aconseguir, per fou escollit pel de Haywire.
Sarah Wayne Callies fou la primera actriu que els productors van veure pel paper de Sara Tancredi i va ser tamb la primera en entrar a l'equip d'actors.
Els pavellons de Fox River tenen en realitat 2 pisos; quan es veuen 3 pisos sn sets de filmaci construts especificament per aix.
 A la tercera temporada d'aquesta srie, el persontge de Gretchen Morgan t una conversa amb el personatge d'en Fernando Sucre en la qual, ella fa referncia a que el cognom d'ell vol dir "sugar" o "azcar", pels espectadors angloparlants o castellanoparlants podria ser una novetat, no ho s pels catalanoparlants, ja que sucre s una paraula catalana.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Llista de captols de Prison Break;
 Llista de personatges de Prison Break;

Enllaos externs.
 Pgina Oficial a FOX (Estats Units) ;
 Sinopsi i crtiques ;
 Prison Break - Global del Canad ;
 Prison Break - Five del Regne Unit ;
 Prison Break - UKTV Gold del Regne Unit ;
 Tintaxina.net Descrrega mitjanant ;
Prison Break Turkey Fan
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123342" title="Nephelochloa" nonfiltered="703" processed="701" dbindex="50744">

Nephelochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
M. minima (L.) Desv.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123343" title="Pentapogon" nonfiltered="704" processed="702" dbindex="50745">

Pentapogon s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
M. minima (L.) Desv.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123344" title="Periballia" nonfiltered="705" processed="703" dbindex="50746">

Periballia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
P. involucrata (Cav.) Janka;
(vegeu-ne  a )

Sinnims.
Molinerella Rouy, 
Molineria Parl., 
Molineriella Rouy.

Enllaos externs.
Pgina de la GRIN sobre el gnere .

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123346" title="Peyritschia" nonfiltered="706" processed="704" dbindex="50747">

Peyritschia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

De vegades s'inclou al gnere Trisetum.

Espcies.
M. minima (L.) Desv.
(vegeu-ne  a )

Enllaos externs.
Pgina de la GRIN sobre el gnere .

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123348" title="Phleum" nonfiltered="707" processed="705" dbindex="50748">

Phleum, Achnodonton  o Achnodon s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Phleum alpinum L.
Phleum arenarium L.
Phleum phleoides (L.) Karsten;
Phleum pratense L.
M. minima (L.) Desv.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
(Els gneres marcats amb un asterisc (*) sn sinnims probables)

Achnodon Link, 
Achnodonton P. Beauv., 
Chilochloa P. Beauv., 
Heleochloa P. Beauv., 
Maillea Parl., 
Phalarella Boiss., nom. inval., 
Plantinia Bubani, 
*Pseudophleum Dogan, 
Stelephuros Adans..

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123349" title="Alta Bretanya" nonfiltered="708" processed="706" dbindex="50749">
L  Alta Bretanya (Breizh Uhel en bret) s la part oriental de la Bretanya .

Tradicionalment, correspon a la part de parla gallo de la Bretanya, mentre que la Baixa Bretanya est formada per la part de parlabret. La parla regional s el gallo, llengua d'ol especfica de la regi . 
Compren els actuals departaments d'Illa i Vilaine i Loira Atlntic Aixa com els parts orientals dels departaments de Morbihan i Costes del Nord (seguint la lnia Saint-Brieuc-Vannes) i alguns municipis de Maine-et-Loire i de la Vende (Marques de Bretanya).  Comprn les divisions tradicionals de Bro Zol, Bro Sant Malou, Bro Roazhon, Bro Naoned  i Penteur.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123356" title="Narcisa Freixas i Cruells" nonfiltered="710" processed="707" dbindex="50751">

Narcisa Freixas i Cruells (Sabadell, 1859 - Barcelona, 20 de desembre del 1926) va ser pintora, pedagoga musical i compositora de canons infantils.

 Biografia .
Filla de Pere Freixas Sabater, escriptor . Estudi pintura amb Modest Urgell i Inglada i Torcuat Tasso i Nadal i particip en diverses exposicions collectives . Posteriorment es dedic a la msica, i el 1908 fund l'escola de msica Cultura Musical Popular, on s'ensenyava solfeig, vocalitzaci i danses populars ; aquesta escola origin una coral formada per nens i noies joves, que actu en asils, hospitals i presons . El 1917 dict un curset de pedagogia musical a Barcelona, que, a causa de l'xit que tingu, hagu de repetir a la Biblioteca Nacional de Madrid (amb el ttol Perfeccionamiento de los cantos de las escuelas). Durant un temps resid a la Garriga, on anim la vida intellectual local i, desprs d'estar prenent les aiges termals un estiu, va decidir a construir-se una casa que va encarregar a l'arquitecte Joaquim Raspall en 1912. Amb la seva assdua presncia a la Garriga, fu venir molta gent important, sobretot poetes i msics: Joan Maragall, Josep Carner, Josep Maria Lpez Pic, Rubn Daro, Felip Pedrell, Amadeu Vives, un fill de Wagner, Enric Granados... Precisament aquest ltim venia amb tota la seva famlia i passava llargues temporades molt a prop de la casa de Narcisa Freixas.

Public dos reculls de canons infantils i un de canons catalanes. Pos msica a poesies de diverses autors, com Jaume Sabarts i altres -esmentats ms avall-, compongu peces de teatre infantil i fou autora de diverses sardanes. La seva aportaci en el camp de la pedagogia musical adreada als infants fou precursora del moviment de renovaci pedaggica musical que tindria lloc anys a venir. 

A ms d'un volum d'homenatge publicat el 1928, i que recollia les seves canons (vegeu bibliografia), el 1930 fou fundat lHogar Infantil Narcisa Freixas  i del 1959 al 1998, un collegi de Sabadell port el nom de Narcisa Freixas . Isabel Izard Granados li dedic la tesi doctoral Narcisa Freixas i la seva aportaci a l'educaci musical (Universitat de Barcelona).

 Obres .
 Corpus: marcha solemne (1885), obra per a piano signada Asicrn Saxierf;
 Festa completa, msica per a l'obra de teatre;
 Non, non (1879), per a piano;
 Rodamn (1907), obra lrica en dos actes i cinc quadres, text de Rafael Nogueras i Oller i msica de Narcisa Freixas (comprn la pea Ballet, dansa popular catalana);

 Canons .
 A la vora del cam;
 Aix fan, fan...;
 L'agulla, lletra de Francesc Sitj i Pineda;
 L'ametller, lletra de Joan Maragall;
 Ay, l'esperansa;
 La barca, lletra d'Apelles Mestres;
 Els bons companys;
 Buquica, el gran lladre;
 Les campanes del convent (entre 1925 i 1930), per a veu i piano;
 Canons catalanes (1900), recull de canons;
 Canons infantils (1905), premi Festa de la Msica Catalana;
 Canons infantils (1908), premi Jocs Florals de Girona;
 Corranda (1919), per a veu i piano, amb lletra de Francesc Sitj;
 Decandiment (ca. 1900), lletra de Rafael Nogueras;
 La falsa nineta (ca. 1900), lletra d'Artur Masriera i Colomer;
 La festa maj, lletra de Josep Mart i Folguera;
 Lo filador d'or, lletra de Verdaguer, del recull Canons catalanes;
 Mareta meva, tinc por;
 El meu branquill;
 Muntanyenca (<1926), per a veu i piano, lletra de Claudi Omar i Barrera;
 L'ombra de Nazareth;
 Lo pelegrinet;
 El pomer, per a veu i piano amb lletra de Francesc Sitj;
 Les roses (<1926), per a veu i piano amb lletra de Francesc Sitj;
 Somriu amor (ca. 1900), lletra de Rafael Nogueras;
 Tra la la, can;
 Vot d'infants (1912), can escolar amb lletra de Dolors Monserd de Maci;

 Sardanes .
 A Sant Medir. T versi cantada.
 Dola Catalunya;
 Festa de Roses (1897), primera sardana;
 Flors de la terra;

 Bibliografia .
 Obres de Narcisa Freixas .
 Narcisa Freixas Canons d'infants. Obres de Narcisa Freixas. Edici d'homenatge Barcelona: A.G. Successors d'Henrich i Companyia, 1928. Comprn un estudi introductori sobre l'autora per Josep Maria Petit i Freixas;

 Narcisa Freixas Canciones infantiles Barcelona: Gustavo Gili, 1916 (Hi ha una 12a. edici);
 Narcisa Freixas Canons s.l: s.n., s.a.
 Narcisa Freixas Canons amoroses Barcelona: A.Boileau & Bernasconi, 1916, 2a. edici;
 Narcisa Freixas Canons catalanes Barcelona: 1900?, 2a. edici;
 Narcisa Freixas Canons d'infants: segona srie  Barcelona: Casa Dotesio, 1906? (N'hi ha un mnim d'11 edicions. La darrera, Barcelona: Diputaci de Barcelona, 1988);
 Narcisa Freixas Canons populars catalanes Barcelona: Henrich i companyia, 1900?
 Narcisa Freixas. Lletres de Francesc Sitj Piano infantil, breves recreacions para nios Barcelona: Muntaola, 1918? (2a. edici Barcelona: Henrich & Cia., 1920?);
 Narcisa Freixas. Lletres de Francesc Sitj Piano infantil, petites recreacions per infants Barcelona: Muntaola, 1918? (Barcelona: Henrich i Companyia, 1920?. 6a. edici);

 Jos Maria Petit Freixas La victoria del corazn. Realidades y ensueos de un mdico Barcelona: Jos Maria Petit Freixas, 1950?. Cont canons de Narcisa Freixas i fotografies de lHogar Infantil Narcisa Freixas, Sanatorio Escuela de Nios Invlidos;

 Obres sobre Narcisa Freixas .
 Carme Rbio i Larramona Narcisa Freixas, compositora i pedagoga article publicat a Serra d'Or nmero 494 (2001);
 Manuel Ribot i Serra, Narcisa Freixas i Cruells, commemoraci centenria de dos sabadellencs illustres Sabadell: Fundaci Bosch i Cardellach, 1962;

 Enllaos .
 ndex de les sardanes de Narcisa Freixes;

 Notes .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123357" title="Polypogon" nonfiltered="711" processed="708" dbindex="50752">

Polypogon s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Polypogon maritimus Willd.
Polypogon monspeliensis (L.) Desf.
Polypogon viridis (Govan) Breistr.
(vegeu-ne  a )

Sinnims.
(Els gneres marcats amb un asterisc (*) sn sinnims probables)

*Chaetotropis Kunth, 
Nowodworskya C. Presl, 
Raspailia C. Presl, nom. inval., 
Santia Savi.

Enllaos externs.
Pgina de la GRIN sobre el gnere .

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123362" title="Pseudodanthonia" nonfiltered="712" processed="709" dbindex="50753">

Pseudodanthonia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
(vegeu-ne  a )

Sinnim.
Sinochasea Keng.

Enllaos externs.
Pgina de la GRIN sobre el gnere .

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123364" title="Relchela" nonfiltered="713" processed="710" dbindex="50754">

Relchela s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123365" title="Frederick Sanger" nonfiltered="714" processed="711" dbindex="50755">


Frederick Sanger OM CH CBE FRS (Gloucester, Anglaterra 1918 ) s un bioqumic angls guardonat dues vegades amb el Premi Nobel de Qumica els anys 1958 i 1980. 

s una de les quatre persones que han estat guardonades dues vegades amb el Premi Nobel juntament amb Marie Curie, Linus Carl Pauling i John Bardeen.

Biografia.
Va nixer el 13 d'agost de 1918 a la ciutat anglesa de Gloucester, ciutat situada al comtat de Gloucestershire. Va estudiar ensenyament secundari a la ciutat de Bryanston i posteriorment va estudiar Cincies Naturals a la Universitat de Cambridge, on es llicenci el 1941. Inicialment interessat en medicina, es decant finalment per la bioqumica per realitzar el seu doctorat l'any 1943 a Cambridge, d'on posteriorment en fou investigador del Laboratori de Bioqumica.

Actualment s membre de l'Acadmia Francesa de Cincies.

Recerca cientfica.
Desprs de la Segona Guerra Mundial va prosseguir les seves investigacions sobre el metabolisme d'alguns aminocids. Al Medical Research Council, i grcies als treballs previs de Richard Laurence Millington Synge, es va dedicar a esclarir l'estructura de les protenes i va idear notables mtodes de treball, que desprs han adoptat altres laboratoris. L'atac de la molcula d'una protena per hidrlisi cida o per digesti enzimtica permet trencar la seva cadena d'aminocids; per aquest procediment Sanger va assolir establir la constituci de les cadenes A i B de la insulina, hormona del pncrees, i ms tard descriure la disposici dels ponts de sofre que les uneixen. Per aquests treballs l'any 1958 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica.

A partir de la dcada del 1970 es convert en un dels cientficsc pioners en biologia molecular. El 1975 va desenvolupar el mtode de terminaci de la cadena d'ADN, tamb conegut mtode de Sanger. Dos anys ms tard va utilitzar la seva tcnica per a ordenar amb xit el genoma Fag  -X174, el primer genoma d'ADN completament ordenat. Realitzat sense cap mena d'ajuda autmtica ha estat de vital importncia pel posterior desenvolupament del Projecte Genoma Hum. L'any 1980 fou guardonat novament amb la meitat del Premi Nobel de Qumica, que compart amb Walter Gilbert, pels seus treballs en la determinaci de seqncies bsiques en els cids nucleics. L'altre meitat del premi recaigu en el qumic nord-americ Paul Berg pels seus treballs sobre la bioqumica dels cids nucleics.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1958;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1980;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123366" title="Llei Deixonne" nonfiltered="715" processed="712" dbindex="50756">
La llei 51-46 d  11 de gener de 1951 relativa a l'ensenyament de les llengues i dialectes locals dita llei Deixonne fou la primera llei francesa autoritzant l'ensenyament de les llenges regionals de Frana.

Autoritza l'ensenyament facultatiu de certes llengues regionals : el basc, el bret, el catal i l'occit.

Ms tard se li afegiren dos decrets per autoritzar l ensenyament del cors (decret 74-33 de 16 de gener de 1974), el tahiti (decret 81-553 de 12 de maig de 1981) i les llenges melansiques (decret 92-1162 de 20 d octubre de 1992) (l'aji, el drehu, el nengone i el paic).

Endems, el decret n 70-650 de 10 de juliol de 1970 permet de tenir en compte les llenges regionals per a l'obtenci del baccalaurat.

Fou nomenada llei Deixonne per Maurice Deixonne qui va redactar l'informe de la comissi parlamentria de l'Educaci nacional i qui va presentar el projecte de llei.

La llei Deixonne avui s abolida : fou substituda per la llei Bas-Lauriol de 1975 i per la llei Toubon de 1994.

 Notes i referncies .


 Vegeu tamb .
 Uniformisme lingstic a Frana;

 Enllaos externs .
 La llei Deixonne i els decrets successius;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123367" title="Rhizocephalus" nonfiltered="716" processed="713" dbindex="50757">

Rhizocephalus s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123369" title="Scribneria" nonfiltered="717" processed="714" dbindex="50758">

Scribneria s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
S. bolanderi (Thurb.) Hack.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123372" title="Sphenopholis" nonfiltered="718" processed="715" dbindex="50759">

Sphenopholis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123374" title="Stephanachne" nonfiltered="719" processed="716" dbindex="50760">

Stephanachne s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123376" title="Tovarochloa" nonfiltered="720" processed="717" dbindex="50761">

Tovarochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123377" title="Santa Mara (nau)" nonfiltered="721" processed="718" dbindex="50762">

La Santa Mara va ser el ms gros dels tres vaixells emprats per Cristfor Colom en el seu primer viatge al Nou Mn en 1492.

La Santa Mara era una nau, usada com a "nau capitana" durant l'expedici. El seu propietari era Juan de la Cosa. El 25 de desembre de 1492, va encallar a prop d'Hait, i en van usar fustes per construir un fort que va ser anomenat "Navidad".

Els altres vaixells de l'expedici eren dues caravelles: La Nia i La Pinta (la diferncia entre caravella i nau rau en l'eslora, que s major en la nau, la qual cosa li dna major capacitat de crrega). Tots els vaixells eren de segona o tercera m, almenys, quan es van emprar en l'expedici de Colom.

La Santa Mara va ser anomenada originalment La Gallega, probablement perqu es va construir a Galcia. Sembla que els mariners l'anomenaven Marigalante. Bartolom de Las Casas mai no va usar els noms ni de La Gallega, ni de Marigalante o Santa Mara sin que l'anomenava la Capitana o la Nao. Existeix una altra teoria que diu que va ser construda a les drassanes reials de Falgote, a la localitat de Colindres, a Cantbria, mentre que altres veus afirmen que va ser construda pels fusters de ribera del Puerto de Santa Mara.

La Santa Mara tenia 36 metres de llarg i tres pals. Era el vaixell ms lent dels tres de l'expedici.

 Enllaos externs .
Muelle de las Carabelas, Palos de la Frontera. ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123378" title="Triplachne" nonfiltered="722" processed="719" dbindex="50763">

Triplachne s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
T. nitens (Guss.) Link;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123379" title="Hor Yezh" nonfiltered="723" processed="720" dbindex="50764">
Hor Yezh s una revista de lingustica consagrada al bret, fondada per Arzel Even el 1954. El seu director fou posteriorment Per Denez i actualment Herve ar Bihan. s membre de l associaci Kuzul ar Brezhoneg.

La revista edita igualment llibres, per s independent de Mouladuriou Hor Yezh.


 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123380" title="Trisetum" nonfiltered="724" processed="721" dbindex="50765">

Trisetum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
 Espcies .
Trisetum alaskanxum Nash ;
Trisetum berteronianum Kunth ;
Trisetum brittonii Nash ;
Trisetum californicum Vasey ;
Trisetum cernuum Trin. ;
Trisetum curvisetum Morden & Valds-Reyna ;
Trisetum deyeuxioides (Humb., Bonpl. & Kunth) Kunth ;
Trisetum filifolium Scribn. ;
Trisetum flavescens (L.) Beauv.
Trisetum glaciale Boiss. ;
Trisetum ludovicianum Vasey ;
Trisetum majus Rydb. ;
Trisetum montanum Vasey ;
Trisetum ovatum (Cav.) Pers.
Trisetum paniceum (Lam.) Pers.
Trisetum projectum Louis-Marie ;
Trisetum rosei Scribn. & Merr. ;
Trisetum sandbergii Beal ;
Trisetum scabriusculum (Lag.) Cosson ex Willk.
Trisetum spicatum (L.) K. Richter ;
Trisetum subspicatum (L.) Beauvis. ;
Trisetum williamsii Louis-Marie ;
Trisetum wolfii Vasey;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123382" title="Ventenata" nonfiltered="725" processed="722" dbindex="50766">

Ventenata s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
V. dubia ;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Gaudiniopsis (Boiss.) Eig, 
Gaudinopsis (Boiss.) Eig, 
Heteranthus Borkh., 
Heterochaeta Besser ex Schult. & Schult. f., 
Malya Opiz, 
Pilgerochloa Eig.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123383" title="Zingeria" nonfiltered="726" processed="723" dbindex="50767">

Zingeria s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Zingeria biebersteiniana (Claus) Smirnov;
Zingeria biebersteiniana subsp. trichopoda (Boiss.) R.R. Mill;
Zingeria densior (Hack.) Chrtek;
Zingeria kochii (Mez) Tzvelev;
Zingeria pisidica (Boiss.) Tutin;
Zingeria pisidica subsp. poiforme (Boiss.) M.Do an;
Zingeria trichopoda (Boiss.) P.A. Smirn.
Zingeria trichopoda subsp. biebersteiniana (Claus) Dogan;
Zingeria verticillata (Boiss. & Balansa) Chrtek;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123384" title="Brylkinia" nonfiltered="727" processed="724" dbindex="50768">

Brylkinia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Brylkinia caudata (Thunb.) F. Schmidt;
Brylkinia schmidtii (A. Gray) Ohwi;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123385" title="Catabrosa" nonfiltered="728" processed="725" dbindex="50769">

Catabrosa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Catabrosa aquatica (L.) Beauv.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123386" title="Glyceria" nonfiltered="729" processed="726" dbindex="50770">

Glyceria s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Glyceria arctica Hook. ;
Glyceria declinala Brb.
Glyceria flavescens M. E. Jones ;
Glyceria fluilans (L.) R. Br.
Glyceria latifolia Colton ;
Glyceria lemmoni Vasey ;
Glyceria ovatiflora Keng;
Glyceria plicata (Fries) Fries;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Devauxia Kunth, nom. inval., 
Exydra Endl., 
Heleochloa Fr., nom. inval., 
Hemibromus Steud., 
Hydrochloa Hartm., 
Hydropoa (Dumort.) Dumort., 
Nevroloma Raf., 
Plotia Steud., nom. inval., 
Porroteranthe Steud..

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123387" title="Lycochloa" nonfiltered="730" processed="727" dbindex="50771">

Lycochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123388" title="Melica" nonfiltered="731" processed="728" dbindex="50772">

Melica s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Melica acuminata Bol. ;
Melica adhaerens Hack. ;
Melica alba Hitchc. ;
Melica aristata Thunb. ;
Melica aurantiaca Lam. ;
Melica bulbosa Geyer ;
Melica californica Scribn. ;
Melica ciliata L.
Melica commutata Steud. ;
Melica diffusa Walter ;
Melica elongata Nutt. ;
Melica frutescens Scribn. ;
Melica fugax Bol. ;
Melica geyeri Munro ;
Melica harfordii Bol.
Melica imperfecta Trin. ;
Melica inflata Vasey ;
Melica micrantha Nutt. ;
Melica monantha Roseng. ;
Melica multinervia Vasey ;
Melica minuta L.
Melica mutica Walter ;
Melica nutans L.
Melica papilionacea L. ;
Melica porteri Scribn. ;
Melica retrofracta Suksd. ;
Melica scabra Nutt. ;
Melica spectabilis Scribn. ;
Melica torreyana Scribn.
Melica uniflora Retz.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123389" title="Lou Dalfin" nonfiltered="732" processed="729" dbindex="50773">
Lou Dalfin s un grup itali de msica que nasqu l'any 1982 a les Valadas Occitanas, fundat per Sergio Berardo, amb l'objectiu de ressuscitar la msica occitana tradicional. 

 Histria .

El grup comen amb una gran aposta per l'acstica (acordions, violins, clarinets, flautes...) i amb un repertori histric i popular. Aix, al principi editaren dos LP: En franso i ero de grando guero (1982) i L'aze d'alegre (1984).

El 1985 el grup se separa per dedicar-li temps a altres projectes musicals: L'arp, La Ciapa Rusa e Lou Nouv de l'Argentiera entre d'altres. Lou Dalfin es recomposa la tardor de 1990: Sergio s capa de reunir msics provinents de diferents estils musicals, com ara folk, jazz i rock. En aquesta segona experincia el grup experiment una transici des de la idea acstica inicial fins l'actual. A ms dels instruments tradicionals, sn introduts el baix, la bateria, la guitarra i altres instruments contemporanis. L'objectiu no s altre que oferir la msica occitana a tothom. Per tant el canvi fou important, ja que es passava del folk al rock i al pop.

Els primers concerts es realitzen a les Vallades Occitanes, i a poc a poc es van estenent pel territori de l'Occitnia francesa. A ms participen a diferents aplecs musicals com ara al Mercat de Msica Viva de Vic, entre d'altres.

Amb ms de 850 concerts a l'esquena, el grup viu actualment la seua etapa de maduresa: la uni dels instruments dels temps antics i els sons moderns es transmet mitjanant un llenguatge rebel, personal i respectus amb el propi passat.

 Discografia .


 En franso i ero de grando guero (1982);
 L'aze d'alegre (1984);
 Jan l'Eiretto (1990);
 Gibus, Bagase e Bandi (1995);
 Radio Occitana Libra (1997);
 Lo Viatge (1998);
 La flor de Lou Dalfin (2001);
 Sem encar ici (2003);
 L'Oste del Diau (2004) vegeu Los Conscrits del Lengadc;
 Al temps de Fsta en Occitnia (2005);

 Components .

 Sergio Berardo: veu, ghironda, acordi diatnic, boha, flauta...
 Ricky Serra: bateria i percussi;
 Dino Tron: acordi;
 Gianluca Dho: baix;
 Enrico Gosmar: guitarra;
 Lucca Biggio: saxfon tenor;
 Mario Poletti: mandolina;

 Enllaos externs .
Pgina dels Lou Dalfin;
Concert a Torino;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123392" title="Jaroslav Heyrovsk" nonfiltered="733" processed="730" dbindex="50774">


Jaroslav Heyrovsk  ( Praga, Imperi austrohongars 1890 - Praga, Txecoslovquia 1967 ) fou un qumic, inventor i professor universitari txecoslovac guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1959.

Biografia.
Va nixer el 20 de desembre de 1890 a la ciutat de Praga, ciutat que en aquells moments formava part de l'Imperi austrohongars per que avui dia s la capital de la Repblica Txeca. Va iniciar els seus estudis de fsica, qumica i matemtiques a la Universitat de Praga, trasllandant-se el 1910 a la Universitat de Londres, on es llicenci el 1913 sota la supervisi de William Ramsay.

Durant la Primera Guerra Mundial va realitzar el servei militar en un hospital militar com a radileg i a la seva finalitzaci realitz el doctorat a Praga el 1918  i un mster posterior a Londres el 1921, ambds sobre electroqumica. El 1926 fou nomenat professor titular de fisicoqumica a la Universitat de Praga.


Heyrovsk mor el 27 de mar de 1967 a la seva residncia de Praga, en aquells moments capital de Txecoslovquia.

Recerca cientfica.
L'any 1920 fou convidat pel professor B. Kucera a estudiar les anomalies de les corbes electrocapilars determinades pel mtode del pes de la gota de mercuri. Les investigacions realitzades sobre les corbes d'intensitat de corrent-tensi li van permetre entreveure molt aviat un nou i prometedor mtode d'anlisi analtic. El 1925 va donar a conixer un aparell automtic per al registre d'aquestes corbes, ideat en collaboraci amb el japons Masuzo Shikata, al que va denominar polargraf i amb el qual es redua la durada de moltes anlisis electroqumiques.

L'any 1959 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pel descobriment i desenvolupament del mtode analtic de polarografia.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Heyrovsk  sobre la superfcie de la Lluna.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1959;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123394" title="Campionat piauiense" nonfiltered="734" processed="731" dbindex="50775">
El Campionat Piauiense s la competici futbolstica de l'estat de Piau. La competici s organitzada per la Federao de Futebol do Piau.

Anteriorment a 1941 es disputaven dos campionats, un a Teresina i l'altre a Parnaba

 Campions .
 Campionat de Parnaba .


1916 Parnahyba Sport Club ;
1917 desconegut;
1918 Artstico;
1919 desconegut;
1920 desconegut;
1921 International Athletic Club ;
1922 desconegut;
1923 desconegut;
1924 Parnahyba Sport Club ;

1925 Parnahyba Sport Club ;
1926 Parnahyba Sport Club ;
1927 Parnahyba Sport Club ;
1928 International Athletic Club ;
1929 Parnahyba Sport Club ;
1930 Parnahyba Sport Club ;
1931 Fluminense ;
1932 desconegut;
1933 desconegut;

1934 desconegut;
1935 Fluminense ;
1936 desconegut;
1937 Flamengo Sport Club ;
1938 Flamengo Sport Club ;
1939 Flamengo Sport Club ;
1940 Parnahyba Sport Club ;


 Campionat de Teresina .


1918 Palmeiras Futebol Clube;
1919 Theresinense Foot-Ball Club;
1920 Artstico Futebol Clube;
1921 Militar Sport Club;
1922 Theresinense Atletico Clube;
1923 Artstico Futebol Clube;
1924 Tiradentes Atltico Clube;
1925 Tiradentes Atltico Clube;

1926 Tiradentes Atltico Clube;
1927 Tiradentes Atltico Clube;
1928 Tiradentes Atltico Clube;
1929 Artstico Futebol Clube;
1930 Artstico Futebol Clube;
1931 Militar Sport Club;
1932 Militar Sport Club;
1933 Artstico Futebol Clube;

1934 Botafogo Esporte Clube;
1935 Botafogo Esporte Clube;
1936 Botafogo Esporte Clube;
1937 Botafogo Esporte Clube;
1938 Botafogo Esporte Clube;
1939 Esporte Clube Flamengo;
1940 Botafogo Esporte Clube;


 Campionat de Piaui .


1941 Botafogo;
1942 Flamengo;
1943 Flamengo;
1944 Flamengo;
1945 Botafogo;
1946 Botafogo;
1947 Flamengo;
1948 River;
1949 Botafogo;
1950 River;
1951 River;
1952 River;
1953 River;
1954 River;
1955 River;
1956 River;
1957 Botafogo;

1958 River;
1959 River;
1960 River;
1961 River;
1962 River;
1963 River;
1964 Flamengo;
1965 Flamengo;
1966 Piau;
1967 Piau;
1968 Piau;
1969 Piau;
1970 Flamengo;
1971 Flamengo;
1972 Tiradentes;
1973 River;
1974 Tiradentes;

1975 River i Tiradentes;
1976 Flamengo;
1977 River;
1978 River;
1979 Flamengo;
1980 River;
1981 River;
1982 Tiradentes;
1983 Auto Esporte;
1984 Flamengo;
1985 Piau;
1986 Flamengo;
1987 Flamengo;
1988 Flamengo;
1989 River;
1990 Tiradentes;
1991 Picos;

1992 4 de Julho;
1993 4 de Julho;
1994 Picos;
1995 Cori-Sabb;
1996 River;
1997 Picos;
1998 Picos;
1999 River;
2000 River;
2001 River;
2002 River;
2003 Flamengo;
2004 Parnahyba;
2005 Parnahyba;
2006 Parnahyba;
2007 River;


 Ttols per equip .
27 River Atltico Clube (Teresina);
16 Esporte Clube Flamengo (Teresina);
12 Botafogo Esporte Clube (Teresina);
12 Parnahyba Sport Club (Parnaba);
 5 Artstico Futebol Clube (Teresina);
 5 Piau Esporte Clube (Teresina);
 5 Tiradentes Atltico Clube (Teresina);
 5 Sociedade Esportiva Tiradentes (Teresina);
 4 Sociedade Esportiva Picos (Picos);
 4 Flamengo Sport Club (Parnaba);
 3 Militar Futebol Clube (Teresina);
 2 4 de Julho Esporte Clube (Piripiri);
 2 Fluminense (Parnaba);
 2 International Athletic Club (Parnaba);
 2 Theresinense Futebol Clube (Teresina);
 1 Artstico (Parnaba);
 1 Auto Esporte Clube (Teresina);
 1 Associao Atltica Cori-Sabb (Floriano);
 1 Palmeiras Futebol Clube (Teresina);

 Enllaos externs .
FFP web oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123396" title="Campionat maranhense" nonfiltered="735" processed="732" dbindex="50776">
El Campionat Maranhense is s la competici futbolstica de l'estat de Maranho.

Campions.


 1918 Fnix;
 1919 Luso Brasileiro;
 1920 Luso Brasileiro;
 1921 Football AC;
 1922 Fnix;
 1923 Football AC;
 1924 Luso Brasileiro;
 1925 Luso Brasileiro;
 1926 Luso Brasileiro;
 1927 Luso Brasileiro;
 1928 Vasco da Gama (MA);
 1929 no es disput;
 1930 Sampaio Corra;
 1931 Srio;
 1932 Tupan;
 1933 Sampaio Corra;
 1934 Sampaio Corra;
 1935 Tupan;
 1936 no es disput;
 1937 Maranho;
 1938 Tupan;
 1939 Maranho;
 1940 Sampaio Corra;
 1941 Maranho;

 1942 Sampaio Corra;
 1943 Maranho;
 1944 Moto Clube;
 1945 Moto Clube;
 1946 Moto Clube;
 1947 Moto Clube;
 1948 Moto Clube;
 1949 Moto Clube;
 1950 Moto Clube;
 1951 Maranho;
 1952 Vitria do Mar;
 1953 Sampaio Corra;
 1954 Sampaio Corra;
 1955 Moto Clube;
 1956 Sampaio Corra;
 1957 Ferrovirio (MA);
 1958 Ferrovirio (MA);
 1959 Moto Clube;
 1960 Moto Clube;
 1961 Sampaio Corra;
 1962 Sampaio Corra;
 1963 Maranho;
 1964 Sampaio Corra;
 1965 Sampaio Corra;

 1966 Moto Clube;
 1967 Moto Clube;
 1968 Moto Clube;
 1969 Maranho;
 1970 Maranho;
 1971 Ferrovirio (MA);
 1972 Sampaio Corra;
 1973 Ferrovirio (MA);
 1974 Moto Clube;
 1975 Sampaio Corra;
 1976 Sampaio Corra;
 1977 Moto Clube;
 1978 Sampaio Corra;
 1979 Maranho;
 1980 Sampaio Corra;
 1981 Moto Clube;
 1982 Moto Clube;
 1983 Moto Clube;
 1984 Sampaio Corra;
 1985 Sampaio Corra;
 1986 Sampaio Corra;
 1987 Sampaio Corra;
 1988 Sampaio Corra;
 1989 Moto Clube;

 1990 Sampaio Corra;
 1991 Sampaio Corra;
 1992 Sampaio Corra;
 1993 Maranho;
 1994 Maranho;
 1995 Maranho;
 1996 Bacabal;
 1997 Sampaio Corra;
 1998 Sampaio Corra;
 1999 Maranho;
 2000 Moto Clube;
 2001 Moto Clube;
 2002 Sampaio Corra;
 2003 Sampaio Corra;
 2004 Moto Clube;
 2005 Imperatriz;
 2006 Moto Clube;
 2007 Maranho;


Ttols per equip.
 Sampaio Corra Futebol Clube (So Lus) 29 ttols;
 Moto Clube de So Lus (So Lus) 23 ttols;
 Maranho Atltico Clube (So Lus) 14 ttols;
 Sport Club Luso Brasileiro (So Lus) 6 ttols;
 Ferrovirio Esporte Clube (So Lus) 4 ttols;
 Tupan Esporte Clube (So Lus) 3 ttols;
 Fnix Futebol Clube (So Lus) 2 ttols;
 Football Athletic Club (So Lus) 2 ttols;
 Bacabal Esporte Clube (Bacabal) 1 ttol;
 Sociedade Imperatriz de Desportos (Imperatriz) 1 ttol;
 Sport Club Srio (So Lus) 1 ttol;
 Vasco da Gama Futebol Clube (So Lus) 1 ttol;
 Vitria do Mar Futebol Clube (So Lus) 1 ttol;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123398" title="Campionat paraense" nonfiltered="736" processed="733" dbindex="50778">
Campionat Paraense s la competici futbolstica de l'estat de Par.

Campions.
1906 no finalitz;
1907 no es disput;
1908 Unio Esportiva;
1909 no es disput;
1910 Unio Esportiva;
1911 no es disput;
1912 no es disput;
1913 Remo;
1914 Remo;
1915 Remo;
1916 Remo;
1917 Remo;
1918 Remo;
1919 Remo;
1920 Paysandu;
1921 Paysandu;
1922 Paysandu;
1923 Paysandu;
1924 Remo;
1925 Remo;
1926 Remo;
1927 Paysandu;
1928 Paysandu;
1929 Paysandu;
1930 Remo;
1931 Paysandu;
1932 Paysandu;
1933 Remo;
1934 Paysandu;
1935 no es disput;
1936 Remo;
1937 Tuna Luso;
1938 Tuna Luso;
1939 Paysandu;
1940 Remo;
1941 Tuna Luso;
1942 Paysandu;
1943 Paysandu;
1944 Paysandu;
1945 Paysandu;
1946 no es disput;
1947 Paysandu;
1948 Tuna Luso;
1949 Remo;
1950 Remo;
1951 Tuna Luso;
1952 Remo;
1953 Remo;
1954 Remo;
1955 Tuna Luso;
1956 Paysandu;
1957 Paysandu;
1958 Tuna Luso;
1959 Paysandu;
1960 Remo;
1961 Paysandu;
1962 Paysandu;
1963 Paysandu;
1964 Remo;
1965 Paysandu;
1966 Paysandu;
1967 Paysandu;
1968 Remo;
1969 Paysandu;
1970 Tuna Luso;
1971 Paysandu;
1972 Paysandu;
1973 Remo;
1974 Remo;
1975 Remo;
1976 Paysandu;
1977 Remo;
1978 Remo;
1979 Remo;
1980 Paysandu;
1981 Paysandu;
1982 Paysandu;
1983 Tuna Luso;
1984 Paysandu;
1985 Paysandu;
1986 Remo;
1987 Paysandu;
1988 Tuna Luso;
1989 Remo;
1990 Remo;
1991 Remo;
1992 Paysandu;
1993 Remo;
1994 Remo;
1995 Remo;
1996 Remo;
1997 Remo;
1998 Paysandu;
1999 Remo;
2000 Paysandu;
2001 Paysandu;
2002 Paysandu;
2003 Remo;
2004 Remo;
2005 Paysandu;
2006 Paysandu;
2007 Remo;

Ttols per equip.
Paysandu Sport Club  (Belm) 42 ttols;
Clube do Remo  (Belm) 41 ttols;
Tuna Luso Brasileira  (Belm) 10 ttols;
Unio Esportiva  (Belm) 2 ttols;

Enllaos externs.
FPF web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123400" title="Apatheia (desambiguaci)" nonfiltered="737" processed="734" dbindex="50779">

Antiga grcia:
Apatheia: s un concepte filosfic emprat pels estoics i els cnics.
Astronomia:
8273 Apatheia: s un asteroide.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123401" title="Willard Frank Libby" nonfiltered="738" processed="735" dbindex="50780">

Willard Frank Libby ( Grand Valley, EUA 1908 - Los Angeles 1980 ) fou un qumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1960.

Biografia.
Va nixer el 17 de desembre de 1908 a la poblaci de Grand Valley, situada a l'estat nord-americ de Colorado. Va estudiar qumica a la Universitat de Berkeley, on es llicenci el 1931, doctor el 1933 i inici la seva tasca docent. L'any 1943 fou nomenat professor de qumica a la Universitat de Chicago. El 1954 va entrar a formar part de la Comissi d'Energia Atmica dels Estats Units, de la qual en deix de ser membre quan accept el seu nomenament com a professor a la Universitat de Los Angeles el 1959.

Va morir el 8 de setembre de 1980 a la seva residncia de la ciutat de Los Angeles, situada a l'estat de Califrnia.

Recerca cientfica.
Durant la Segona Guerra Mundial va participar activament en el desenvolupament d'un procediment de separaci dels istops d'urani que es va realitzar a la Universitat de Columbia, com a fase inicial del conegut Projecte Manhattan de fabricaci de la bomba atmica. Durant la seva estada al Projecte Manhattan treball al costat de Harold Urey i fou el responsable de la separaci i enriquiment dels istops de l'urani-235, els quals foren usats en la bomba atmica llanada sobre la ciutat japonesa de Hiroshima.

Especialitzat en l'estudi de la radioactivitat en els teixits vius, el 1949 va introduir el cmput cronolgic basat en la radioactivitat del carboni-14 contingut en les restes orgniques l'edat de les quals es tracta de determinar i conegut com Dataci basada en el carboni 14. 

El 1960 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pel desenvolupament del mtode carboni 14 per l'anlisi temporal.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (5672) Libby descobert el 6 de mar de 1986 per Edward L. G. Bowell.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1960;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123403" title="Manuel Fernndez Caballero" nonfiltered="739" processed="736" dbindex="50781">

Manuel Fernndez Caballero (Mrcia, 14 de mar de 1835 - Madrid, 26 de febrer de 1906) va ser un  compositor espanyol de sarsuela. s l'autor d'algunes de les obres ms representatives del gnere, havent destacat sobretot en les obres de  gnero chico , com ara El do de "La Africana", Gigantes y cabezudos o Los sobrinos del capitn Grant.

 Biografia .
Va nixer a Mrcia, sent l'ltim de divuit germans, de mare madrilenya i pare d'origen asturi, que va morir abans del naixement del seu fill. Els seus primers estudis musicals els va realitzar a la seua ciutat natal, de la m del seu cunyat Julin Gil, que era msic militar i director d'orquestra de teatre. Tamb a Mrcia va estudiar viol, piano i harmonia amb 
Jos Calvo, i de manera autodidacta va aprendre flaut, clarinet, cornet, tromb i figle. Amb el flaut, ms adequat per a les seues mans petites, va poder formar part d'una orquestra amb noms 7 anys. L'any 1845 es va traslladar a Madrid amb sa mare, continuant estudis musicals amb altre dels seus cunyats: Rafael Palazn. L'any segent va tornar a Mrcia, i va donar a conixer les seues primeres obres lriques. El 1850 va ingressar al Conservatori de Madrid, estudiant piano amb Pedro Albniz, viol amb Jos Vega i harmonia, contrapunt, fuga i composici amb Hilarin Eslava.

L'any 1853 era primer viol del Teatro Real. Va guanyar unes oposicions a mestre de capella de Santiago de Cuba per no va poder prendre possessi de la plaa en no tenir complits els vint anys d'edat requerits. Aquest mateix any inicia la seua activitat com a director d'orquestra de teatre, passant pel Teatre de Variedades i el Teatre Lope de Vega. En aquest ltim va estrenar la seua primera sarsuela: Tres madres para una hija (1854)

Fins l'any 1864 va compondre ms de 30 sarsueles, algunes d'elles en collaboraci amb Cristbal Oudrid. En aquest any, a causa de dificultats professionals decideix formar una companyia prpia de sarsuela i embarcar-se cap a Cuba. Al pas caribeny va residir durant set anys, entre L'Havana i Matanzas, dividint el seu temps entre la producci i presentaci d'espectacles de sarsuela i la impartici de classes particulars de cant, viol, piano, harmonia i composici.

L'any 1971, arran dels moviments revolucionaris sorgits a Cuba, va prendre la decisi de tornar a Espanya, on en pocs anys va esdevenir un dels compositors ms reconeguts del panorama musical madrileny. Va compondre sarsueles de tots els estils;  gnero chico , sarsuela gran (en tres actes) i espectacles bufos, donant en aquest ltim terreny l'nica obra que s'ha mantingut en el repertori: Los sobrinos del capitn Grant (1877), basada en la novella Els fills del capit Grant de Jules Verne. Un any abans, havia estrenat la sarsuela gran La Marsellesa, sobre un excellent llibret de Miguel Ramos Carrin. L'xit havia estat apotesic, fins el punt que les mostres d'entusiasme del pblic van causar un desmai de Fernndez Caballero. Aquesta darrera obra, basada en un episodi de la Revoluci Francesa, va tenir una breu carrera internacional en ser interpretada en diverses ciutats italianes.

Va presentar personalment les seues sarsueles a Lisboa, Montevideo i Buenos Aires, recollint en tots tres casos un gran xit i diversos reconeixements.

En la dcada del 1890 va estrenar un dels seus grans xits: El do de "La Africana" (1893), sarsuela que presenta una trama de gelosia conjugal entre cantants d'una companyia d'pera en els assaigs de L'Africaine de Meyerbeer. L'xit va ser tan gran que es va veure forat a escriure una obra dedicada als seus estusiastes: Los Africanistas (1894). A causa d'unes cataractes va anar perdent la vista, necessitant de l'ajut d'un secretari (tant el seu fill Joaqun com el compositor Josep Serrano van collaborar-hi) per a escriure seua la msica. Malgrat les seues dificultats de salut, produeix altres dos gran xits: La viejecita (1897) i Gigantes y cabezudos (1898), aquesta ltima d'ambient aragons, que s'ha anomenat pels aficionats l'apoteosi de la jota, per la gran quantitat de nmeros musicals basats en aquesta dansa. Gigantes y Cabezudos tamb inclou un cor de soldats repatriats que va ser acollit amb entusiasme delirant en la seua estrena, en l'any del desastre colonial.

Entre altres distincions va ser nomenat acadmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid (1891), ocupant la vacant que havia deixat Jos Inzenga.

Al 1904, la ciutat de Madrid li va retre un homenatge per celebrar els seus 50 anys de dedicaci a la msica teatral.

Fernndez Caballero va compondre tamb msica religiosa, avui dia completament eclipsada per la grcia i l'encs de la seua msica lrica.

 Obres .
Llista no exhaustiva
 1854 Tres madres para una hija, (estrenada sota el pseudnim de Florentino Durillo) sarsuela en dos actes - llibret de Antonio Alver ;
 1855 La vergonzosa en palacio, sarsuela en un acte - llibret de Luis Eguilaz;
 1857 Juan Lanas, sarsuela en un acte - llibret de Francisco Camprodn ;
 1857 La jardinera, sarsuela en tres actes - llibret de Francisco Camprodn;
 1858 El vizconde de Letorieres, sarsuela en tres actes - llibret de Jos Mara Garca;
 1858 Un cocinero, sarsuela en un acte - llibret de Francisco Camprodn ;
 1859 Frasquito, sarsuela en un acte - llibret de Ricardo de la Vega;
 1861 El caballo blanco, sarsuela en un acte en collaboraci amb Cristbal Oudrid - llibret de Carlos Frontaura ;
 1861 La reina Topacio, sarsuela en tres actes - llibret de Emilio lvarez;
 1861 El loco de la guardilla, "paso" en un acte - llibret de Narciso Serra;
 1861 El embargo, sarsuela en un acte - llibret d'Almendoch;
 1862 Juegos de azar, sarsuela en collaboraci amb Cristbal Oudrid;
 1964 - 1971 Tres para dos (estrenada a Cuba, data desconeguda);
 1964 - 1971 Luz i sombra (estrenada a Cuba, data desconeguda);
 1872 El primer da feliz, sarsuela en tres actes - llibret de Daro Cspedes;
 1873 La gallina ciega, sarsuela en dos actes - llibret de Miguel Ramos Carrin;
 1875 Las nueve de la noche, sarsuela en tres actes en collaboraci amb Jos Casares - llibret de Gaspar Gmez Trigo i Francisco Bermejo Caballero;
 1876 La Marsellesa, sarsuela en tres actes - llibret de Miguel Ramos Carrin;
 1876 El siglo que viene, sarsuela cmico-fanttica en tres actes  - llibret de Miguel Ramos Carrin i Carlos Coello;
 1876 Una jaula de locos,  revista poltico-periodstica en un acte - llibret de Ricardo de la Vega;
 1877 Los sobrinos del capitn Grant, novella cmico-lrico-dramtica en quatre actes - llibret de Miguel Ramos Carrin;
 1878 El salto del pasiego, sarsuela en tres actes - llibret de Luis Eguilaz;
 1878 Cuba libre, sainet en dos actes - llibret de Federico Jaques;
 1881 La farsanta ;
 1881 La nia bonita;
 1882 Dar la castaa;
 1882 Las mil y una noches;
 1884 Los Bandos de Villa-Frita, crnica manxega cmico-lrica en un acte -  llibret d'Eduardo Navarro Gonzalvo;
 1884 El hermano Baltasar;
 1886 Somatn;
 1887 Chteaux Margaux joquet cmic-lric - llibret de Jos Jackson Veyn;
 1888 La noche del 31;
 1892 Los aparecidos, sarsuela cmica en un acte - llibret de Carlos Arniches i Celso Lucio;
 1892 La revista, sarsuela en un acte - llibret de Miguel Echegaray;
 1893 El do de "La Africana", sarsuela en un acte - llibret de Miguel Echegaray;
 1894 Los Africanistas;
 1894 Campanero y sacristn,(En collaboraci amb Mariano Hermoso)  sarsuela cmica en un acte - llibret de Enrique Ayuso i Manuel de Labra;
 1895 El cabo primero, sarsuela cmica en un acte - llibret de Carlos Arniches i Celso Lucio;
 1896 El padrino de El Nene o Todo por el arte!,(En collaboraci amb Mariano Hermoso) sainet lric en un acte - llibret de Julin Romea;
 1897 La viejecita, sarsuela en un acte - llibret de Miguel Echegaray;
 1898 Gigantes y cabezudos, sarsuela cmica en un acte - llibret de Miguel Echegaray;
 1898 El seor Joaqun, comdia lrica en un acte - llibret de Julin Romea;
 1900 Los estudiantes, sarsuela cmica en un acte - llibret de Miguel Echegaray;
 1901 La diligencia, sarsuela cmica en un acte - llibret de Miguel Echegaray;
 1902 La trapera,(En collaboraci amb Mariano Hermoso) sarsuela en un acte - llibret de Luis de Larra;
 1906 Maria Luisa, sarsuela en un acte - llibret de Miguel Echegaray;
 1906 La cacharrera,(En collaboraci amb Mariano Hermoso) sainet lric - llibret de Manuel Fernndez de la Puente (fill del compositor) i Antonio Osete;
 1906 El lego se San Pablo,(estrenada pstumament, completada per Amadeu Vives, Barrera, Pacheco i Pablo Luna) sarsuela melodramtica en tres actes - llibret de Manuel Fernndez de la Puente;

 Bibliografia .
  Carlos Gmez Amat, Historia de la Msica Espaola. Siglo XIX. Coleccin Alianza Msica, Alianza Editorial. Madrid, 1984. ISBN 84-206-8505-4;
  Diversos autors, Programa de la representaci de "El do de "La Africana"" al Teatre de la Zarzuela de Madrid. 2000. D.L.:M-45613/00;
  Roger Alier. La Zarzuela. Ed. Robinbook, S.L. 2002. Barcelona. ISBN 84-95601-54-0 ;

 Enllaos externs .
  Biografia i sinopsi d'algunes de les seues sarsueles a Zarzuela!;
  El do de  La Africana  al Teatre Lliure Informaci de la sarsuela El do de  La Africana  i els seus autors;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123405" title="Melvin Calvin" nonfiltered="740" processed="737" dbindex="50782">


Melvin Calvin ( Saint Paul, EUA 1911 - Berkeley 1997 ) fou un qumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1961.

 Biografia .
Va nixer el 8 d'abril de 1911 a la ciutat de Saint Paul, situada a l'estat nord-americ de Minnesota en una famlia d'immigrants russos. Desprs de crixer a la ciutat de Detroit va estudiar qumica a l'Escola de Mineria i Tecnologia de Michigan, on es llicenci el 1931. Posteriorment ampli els seus estudis a la Universitat de Minnesota, on es doctor el 1935 i l'any segent aconseguir realitzar una beca postdoctoral a la Universitat de Manchester a Anglaterra.

El 1947 aconsegu ser nomenat professor de qumica a la Universitat de Berkeley on fou director del Laboratori Lawrence de Radiacions del Departament de Qumica Biolgica. Calvin mor el 8 de gener de 1997 a la seva residncia de Berkeley, Califrnia.

 Recerca cientfica .
Durant la seva estada a la ciutat de Manchester es va interessar pels pigments d'estructura anloga a la de les porfirines i que ms tard va utilitzar com a models en les seves investigacions sobre els processos energtics implicats en la fotosntesi de la clorofilla. 

En la seva estada a Berkeley va continuar els seus estudis sobre la fotosntesi vegetal sobre cultius de l'alga verda unicellular Chlorella pyrenoidosa, separant els compostos obtinguts per cromatografia bidimensional i identificant-los grcies al carboni-14 i esclarint el procs d'assimilaci fotoqumica del dixid de carboni per les parts verdes de les plantes. L'any 1961 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pels seus treballs sobre l'assimilaci del dixid de carboni per les plantes.

 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1961;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123406" title="Gaspar de Guzmn y Pimentel" nonfiltered="741" processed="738" dbindex="50783">

Gaspar de Guzmn i Pimentel ms conegut com a Comte-duc d'Olivares per ser comte d'Olivares i duc de Sanlcar la Mayor. Valido del rey Felip IV (Roma, 6 de gener del 1587 - Toro, provncia de Zamora, 22 de juliol del 1645).

 Privat del rei Felip IV de Castella .
Privat del rei Felip IV de Castella. Descendent d una branca menor de la casa de Medina Sidnia, va iniciar una carrera eclesistica estudiant a la Universitat de Salamanca. Tanmateix, la mort dels seus dos germans grans el va convertir en hereu i el va fer abandonar els estudis per acompanyar el seu pare, el comte d Olivares, a la cort de Felip III.

 Memorial del comte-duc d'Olivares .
La Monarquia Hispnica no estava centralitzada. Des de la seva unificaci, amb els Reis Catlics, la unitat tenia com a clau de volta la persona del monarca, per els diferents regnes gaudien d una ampla autonomia (fiscal, militar, monetria, etc.). El programa poltic d Olivares, contingut en el Memorial i que va presentar al rei l any 1625, considerava que l autoritat i la reputaci de la Monarquia Hispnica s havia deteriorat i, per tant, proposava un pla de reformes encaminades a reforar el poder reial i la unitat dels territoris que regnava, amb vistes a un millor aprofitament dels recursos al servei de la poltica exterior, especialment la Uni d'Armes.    

La vostra majestat ha de considerar que l afer ms important de la seva monarquia s que esdevingui en realitat i veritablement rei d Espanya. Vull dir amb aix, senyor, que no us acontenteu de ser rei de Portugal, d Arag, de Valncia i comte de Barcelona, sin que treballeu guardant aquest designi secretament al vostre esperit per tal de reduir aquests regnes que componen Espanya a l estil i a les lleis de Castella, de manera que ja no hi hagi cap diferncia, perqu si obteniu aquest resultat sereu el prncep ms poders del mn.
Aquest afer no es pot posar a punt en un temps limitat, ni s tampoc un projecte que es pugui descobrir a qualsevol, encara que sigui ntim, perqu cal actuar sense avisar. La vostra majestat pot emprendre ella mateixa  el projecte, per cal que primerament tingui la bondat de llegir les breus advertncies que li faig.
En primer lloc, he de justificar la meva apreciaci. Que la vostra majestat no dubti que jo desitjo que aconduexi els seus diferents regnes a l estat ms segur i al b i a l expansi de la religi cristiana, ja que s que la present divisi i multiplicitat de lleis i furs afebleix el poder de la vostra majestat i l entrebanca en la realitzaci d aquest objectiu tan just i gloris. (...)
Hi ha tres camins que l ocasi us prepara per tal d assolir els vostres fins: encara que siguin camins molt diferents, la vostra majestat podr arribar a unir-los, i, sense que se spiga, aquests tres mitjans s ajudaran l un a l altre.
El primer, senyor, que s el ms difcil de seguir, per tamb el ms segur, consistiria en el fet que la vostra majestat afavors els sbdits dels vostres altres regnes per tal que vinguessin a viure a Castella i s hi casessin: cal facilitar-los aquesta via a fi que, veient-se ja naturalitzats castellans i admesos als oficis i dignitats de Castella, oblidin els seus orgens...
El segon mitj seria que la vostra majestat, havent ajuntat un gran exrcit, aix com mariners i soldats entre les gents sense treball, condueixi els regnes a tractar de llur reunificaci per via de negociaci, unint la fora i l astcia: la fora hi far molt, per, sense que es vegi gaire, cal mostra-la com per casualitat.
La tercera via, que seria una via sense prvia justificaci, per la ms efica, consistiria en una visita personal de la vostra majestat, acompanyat de la fora militar de la qual he parlat, a un dels regnes que s hagus escollit com a terreny d experincia: caldria actuar de forma que s aixequs un gran tumult popular, i amb aquest pretext comenar la repressi, i a fi de portar la calma i evitar que recomencin els aldarulls disposar les lleis d aquest regne de conformitat amb les de Castella per dret de conquesta. Desprs procedirem de la mateixa manera a tots els altres regnes...
Els altres afers dels vostres regnes, senyor, es redueixen a tenir cura de la justcia, bona administraci i capteniment dels vassalls sota la permanent dependncia de la vostra majestat. Cal fer executar sense rpliques les ordres de vostra majestat en els seus regnes i vetllar per tal que no hi hagi cap dispensa de cstig per als desobedients, de manera que la lli pugui servir als mateixos que l apliquen.

El 1640 aquest memorial de mentalitat absolutista, va acabar provocant la revolta de Catalunya, amb la Guerra dels Segadors, i la de Portugal.

 Obra de govern .
Les reformes, no obstant aix, es van enfrontar amb l oposici de les corts i les ciutats, en conseqncia va haver de recrrer a l endeutament per a sufragar la guerra de Flandes, fins el punt de qu al 1627 es va haver de decretar la bancarrota i la crisi va tocar fons. Noms la seva habilitat per sortir-se n en l ambient cortes el va mantenir al poder. 

Prviament a la seva caiguda, la victria de Hondarribia li va proporcionar un ltim moment de glria, altrament es va realitzar mitjanant recursos extraordinaris que van aprofundir ms a la crisi de la Hisenda reial. Precisament aquests recursos provocaren l aixecament catal de la Guerra dels Segadors que al mateix temps va possibilitar la separaci de Portugal, fets que resultaren letals per la carrera poltica del valido. L any 1643 s destitut per Felip IV, retirant-se a Loeches i posteriorment a Toro i morint el 1645.

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123408" title="Islamabad" nonfiltered="742" processed="739" dbindex="50784">


Islamabad (en urd             que significa: Habitat per l'Islam) s la capital del Pakistan. Se situa al nord-est de l'estat, dintre del Territori de la Capital Islamabad, encara que histricament ha format part de la regi del Panjab, i t una poblaci aproximada de 900.000 habitants (estimaci del 2004). 

 Histria . 
El 1959 el lloc on se situa actualment la ciutat s seleccionat per a reemplaar Karachi com a capital de l'estat. Un grup d'urbanistes es van encarregar del disseny de la nova ciutat, i l'any 1961 se'n comena finalment la construcci. L'any 1967 la ciutat es converteix oficialment en la capital del Pakistan i el 1970 ja se n'havien acabat els treballs de construcci. A l'octubre del 2005 la ciutat s afectada pel terratrmol del subcontinent indi. 

El 20 de setembre de 2008, 60 persones varen morir desprs de l'explosi d'un cami bomba contra la porta principal de l'hotel Marriott.

 Demografia . 
Cens del 1981 - 204.364 habitants ;
Cens del 1998 - 529.180 habitants (ltim cens oficial) ;
Clculs per al 2006 - 794.531 habitants ;

Referncies.

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123410" title="Districte" nonfiltered="743" processed="740" dbindex="50786">
Un districte s una divisi administrativa d'un pas. Segons l'Estat, t una extensi o una altra i unes atribucions diferents. El terme s d'origen medieval, va sorgir per posar ordre a l'administraci germnica. 

A Catalunya, el Pas Valenci i a Palma els districtes sn divisions de les grans ciutats. Un exemple clar n's Barcelona, que compta amb deu districtes, dividits al seu torn en barris. Cada districte t un rgan de govern, el Consell del Districte.

Vegeu tamb.
Districte de Frana;
Districtes de Pars;
Districtes de Portugal;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123412" title="Peu (desambiguaci)" nonfiltered="744" processed="741" dbindex="50788">


 Anatomia: peu;
 Unitats de longitud: Peu (unitat de longitud);
 Poesia: Peu (unitat mtrica);
 Herldica: Peu (pea);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123414" title="Solidaritat" nonfiltered="745" processed="742" dbindex="50790">
La solidaritat s un sentiment de pertinena a un mateix conjunt que fa paleses les obligacions entre els seus membres, sobretot pel que fa a l'ajuda mtua. 

s un concepte relativament nou, que abans quedava englobat dins altres termes, com el de caritat o benevolena. Es distingeix de la caritat perqu el que ajuda se sent responsable de l'altre i de la seva situaci.

S'acostuma a associar la solidaritat amb un valor que mou les persones a intentar compensar les injustcies socials afavorint els ms pobres. Es canalitza sobretot a travs de les accions de voluntariat, les ONG i similars. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123416" title="Pleuropogon" nonfiltered="746" processed="743" dbindex="50791">

Pleuropogon s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Pleuropogon hooverianus (L.D.Benson) J.T.Howell;
 Pleuropogon oregonus Chase;
Pleuropogon sabinii R. Br.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123417" title="Schizachne" nonfiltered="747" processed="744" dbindex="50792">

Schizachne s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Schizachne callosa (Turcz. ex Griseb.) Ohwi;
Schizachne fauriei Hack.
Schizachne purpurascens (Torr.) Swallen ;
Schizachne smitii (Porter ex A.Gray) Wiegand ex Muenscher;
Schizachne striata (C.L.Hitchc.) Hultn;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123418" title="Triniochloa" nonfiltered="748" processed="745" dbindex="50793">

Triniochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
T. laxa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123420" title="Streblochaete" nonfiltered="749" processed="746" dbindex="50794">

Streblochaete s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123421" title="Agropyropsis" nonfiltered="750" processed="747" dbindex="50795">

Agropyropsis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Agropyropsis gracilis (Balansa ex Coss. & Durieu) A. Camus;
Agropyropsis lolium (Balansa ex Coss. & Durieu) A. Camus;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123426" title="Alleluia" nonfiltered="751" processed="748" dbindex="50796">
La paraula alleluia, (de l'hebreu            , hallelu yah, lloeu Du),, s una de les paraules ms antigues de la fe monoteista i es utilitzada en la tradici judeocristiana en demostraci de goig o per a donar grcies a Du per alguna cosa. La seua traducci literal s Lloeu el senyor, ! 
Per a la majoria dels cristians, esta s la paraula ms alegre per a lloar el Senyor.

Altres transliteracions sn Halleluyah (compost de hallelu i yah), Hallelujah (escrit incorrectament amb j), o Alleluia.

En el catolicisme cantar Alleluia s celebrar la resurrecci de Crist i lloar Du.

 Usos litrgics .
Durant els primers segles d'existncia de la Esglsia catlica noms es cantava Alleluia el "diumenge de resurrecci", desprs es va comenar a fer s d'ella durant tot el "temps Pascual", per a acabar posteriorment tots els diumenges.

Hui en dia, tamb a l'Esglsia oriental s'escolta en totes les poques de l'any, i finalment tots els dies de l'any. El ritu occidental, seguix el l'ordenament de Sant Gregori I (590-604) sobre la celebraci de la missa, per la qual cosa es canta des de la Pasqua fins al Pentecostes, per no durant temps penitencials com la Quaresma (on tampoc es canta el Gloria in excelsis), les misses de difunts o les misses firals del temps d' Advent.

Dins dels textos bblics, els Salms sn fonamentalment una alabana, per la qual cosa molts comencen amb eixa paraula (106, 111, 112, 113, 135, 146, 147, 148, 149, 150) o acaben aixina (105, 115, 116, 117).

Sant Agust, relaciona la litrgia amb el temps celestial dient que els que en la Terra diguen "Amn" per a acceptar Du plenament, en el cel diran "Alleluia" per a cantar la seua glria i el seu poder.

 Forma musical .
A totes les litrgies cristianes l'Alleluia t forma antifonal, cantant-se esta expressi, molt adornada amb melismes, entre versicle i versicle del salm o oraci.
De forma ms senzilla, moltes peces acaben simplificant-se a l'aclamaci, un vers i, de nou, l'aclamaci, seguint l'estructura segent:

Alleluia + Vers + Alleluia


 Enllaos externs .
L'alleluia de Handel ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123427" title="Anthochloa" nonfiltered="752" processed="749" dbindex="50797">

Anthochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Anthochloa colusana (Burtt Davy) Scribn.
Anthochloa lepida Nees & Meyen;
Anthochloa lepidula Nees & Meyen;
Anthochloa rupestris J. Remy;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123429" title="Aphanelytrum" nonfiltered="753" processed="750" dbindex="50798">

Aphanelytrum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Aphanelytrum procumbens Hack.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123431" title="Arctagrostis" nonfiltered="754" processed="751" dbindex="50799">

Arctagrostis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Arctagrostis angustifolia Nash ;
Arctagrostis macrophylla Nash ;
Arctagrostis poaeoides Nash;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123432" title="Max Ferdinand Perutz" nonfiltered="755" processed="752" dbindex="50800">

Max Ferdinand Perutz ( Viena, Imperi austrohongars 1914 - Cambridge, Anglaterra 2002 ) fou un qumic britnic, d'origen austrac, guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1962.

Biografia.
Va nixer el 19 de maig de 1914 a la ciutat de Viena, en aquells moments situada a l'Imperi austrohongars i que avui dia s la capital d'ustria. Va estudiar qumica a la Universitat de Viena, on es llicenci el 1935. L'any segent ingress al Laboratori Cavendish de la Universitat de Cambridge a Anglaterra com a estudiant de recerca sota la direcci de John Desmond Bernal.

El 1962 va esdevenir president del Laboratori de Biologia Molecular de Cambridge, crrec que va ocupar fins el 1979. Perutz mor el 6 de febrer de 2002 a la seva residncia de Cambridge.

Recerca cientfica.
Als Laboratoris Cavendish inici la seva recerca al voltant de l'hemoglobina. Al laboratori de biologia molecular del Britain's Medical Research Council, i en collaboraci amb John Kendrew, va continuar estudiant l'estructura de les protenes de l'hemoglobina, en particular l'hemoglobina de la sang de cavall mitjanant la utilitzaci de la difracci de raigs X. 

A comenaments de la dcada del 1950 Perutz es convert en mentor de James D. Watson, moment en el qual Watson va determinar al costat de Francis Crick l'estructura de l'cid desoxiribonucleic (ADN).

El 1953 va descobrir que, incorporant un tom pesat (or o mercuri) a cadascuna de les molcules de la xarxa cristallina de l'hemoglobina, es produen petites modificacions en la seva possici corresponent, la interpretaci del qual li va permetre donar a conixer l'any 1960 el primer model tridimensional de la molcula de l'hemoglobina. El 1959 va aconseguir determinar l'estructura molecular de la mioglobina, per la qual cosa Perutz i Kendrew foren guardonats amb el Premi Nobel de Qumica de l'any 1962.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1962;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123437" title="Mont Kenya" nonfiltered="756" processed="753" dbindex="50801">


El Mont Kenya s la muntanya ms alta de Kenya, i la segona ms alta de l'frica rere el Kilimanjaro i per sobre el Mont Stanley. Els pics ms alts de la muntanya sn el Batian (5.199m), el Nelion (5.188m) i el Lenana (4.985m).  Est situat al centre de Kenya, just al sud de l'equador, al voltant de 150km al nord-est de Nairobi.

La muntanya s un volc isolat i extingit, que va entrar en erupci per darrer cop fa de 2'6 a 3'1 milions d'anys.  Als seus vessants s'hi troben diferents i variats biomes; les zones ms baixes sn de bosc sec, que canvien a bosc de muntanya de ginebrons i podocarpus al voltant dels 2.000m, amb un cintur de canya americana als 2.500m, que canvia a un bosc superior d'arbres petis recoberts de molsa i liquens. Al voltant dels 3.500m existeix una zona afroalpina, amb unes roses caracterstiques i gegantines. Repartides al llarg dels set cims que formen la muntanya es troben dotze petites glaceres que estan reculant en extensi des de l'any 1850.

L'rea dels voltants de la muntanya es troba protegida donat que t concedit l'estatus de Parc Nacional. El parc nacional i el bosc natural del mont Kenya han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

El poble kikuyu ha cregut tradicionalment que Ngai, l'sser suprem, viu al Mont Kenya, anomenat per ells Kirinyaga.

El missioner Johann Ludwig Krapf va ser el primer europeu que report l'avistament del Mont Kenya, l'any 1849. La primera ascensi documentada va ser la feta per Halford John Mackinder,  C. Ollier and J. Brocherel, el 13 de setembre de 1899. El cim ms alt (Batian) s d'una dificultat tcnica elevada en l'escalada. Per contra la clssica ruta del Diamond Couloir s de dificultat moderada. El cim Nelion va ser escalat per primer cop per Eric Shipton l'any 1929, i Shipton i Bill Tilman van completar la travessa de la carena entre els dos pics ms alts. El Point Lenana, de 4.985 metres es pot fer caminant. El Mont Kenya s'escala millor al gener o febrer per la cara sud, i a l'agost o setembre per la cara nord.



Enllaos externs.


 Web ofical del Mont Kenya ;
 Web de la UNESCO sobre el Mont Kenya;
 Imatge per satellit a Google Maps;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123440" title="John Kendrew" nonfiltered="757" processed="754" dbindex="50802">

John Cowdery Kendrew ( Oxford, Anglaterra 1917 - Cambridge 1997 ) fou un qumic angls guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1962.

Biografia.
Va nixer el 24 de mar de 1917 a la ciutat d'Oxford, situada al comtat d'Oxfordshire. Va estudiar qumica al Trinity College de la Universitat de Cambridge, on es llicenci el 1939. 

Kendrew mor el 23 d'agost de 1997 a la seva residncia de Cambridge.

Recerca cientfica.

Durant la Segona Guerra Mundial va prestar serveis al Ministeri de Producci Aeronutica, inicialment en la seva recerca al voltant de la cintica i posteriorment en el desenvolupament del radar.

Adjunt de Max Ferdinand Perutz al Laboratori de Biologia Molecular del Britain's Medical Research Council, va collaborar amb ell en l'estudi de l'estructura de les protenes dels globus vermells, realitzant investigacions paralleles a les de Peretz sobre la protena muscular denominada mioglobina. Els diagrames de difracci de raigs X en les cadenes peptdiques que constituexen la molcula de la mioglobina i en la qual s'hi havien fixat prviament toms pesats d'or o mercuri, li van permetre dilucidar l'estructura espacial d'aquesta molcula l'any 1959. L'any 1962 compart amb Perutz el Premi Nobel de Qumica per aquests treballs.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1962;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123445" title="Giulio Natta" nonfiltered="758" processed="755" dbindex="50803">

Giulio Natta ( Imperia, Itlia 1903 - Brgam 1979 ) fou un qumic i professor universitari itali guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1963.

Biografia.
Va nixer el 26 de febrer de 1903 a la ciutat d'Imperia, situada a la regi italiana de la Ligria. Va estudiar i es va doctorar l'any 1924 en enginyeria qumica a l'Institut Politcnic de Mil. El 1933 fou nomenat professor de qumica a la Universitat de Pavia, el 1935 ho fou de la Universitat de Roma, entre 1936 i 1938 de l'Institut Politcnic de Qumica Industrial de Tor i finalment el 1938 cap del departament d'enginyeria qumica de l'Institut de Mil.

Natta mor el 2 de maig de 1979 a la seva residncia de Brgam, ciutat situada a la Llombardia italiana.

Recerca cientfica.
Les seves primeres investigacions van culminar en nous mtodes de sntesi del metanol, per a partir de 1950 es va dedicar gaireb exclusivament a la qumica dels alts polmers. L'any 1954 va aconseguir manufacturar polipropil amb una alta cristallitzaci fraccionant barreges amorfes, sent denominat "isotctic" per la simetria espacial de la seva estructura molecular. Continuant els seus estudis sobre els polmers macromoleculars, va contribuir de manera extraordinria a l'actual coneixement del mecanisme d'acci dels catalitzadors estereoespecfics i dels polmers d'estructura espacial de gran regularitat. 

El 1963 fou guardonat, al costat del qumic alemany Karl Ziegler, amb el Premi Nobel de Qumica pel seus treballs en la tecnologia dels polmers d'alta massa molecular.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1963;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123446" title="Sant Geli" nonfiltered="759" processed="756" dbindex="50804">

 Sant Geli, (en occit Sant Geli, en francs Saint Gilles o Saint-Gilles-du-Gard) s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi Llenguadoc-Rossell. L'any 2004 tenia 12.201 habitants.

Histria.

 El monestir benedict de Sant Geli fou fundat durant el segle VII per l'ermit Sant Geli (en llat gidius), les relquies del qual possea l'abadia. Al voltant del nucli de l'abadia s'hi form una comuna per ser el primer punt d'aturada per als pelegrins que anaven cap a Santiago de Compostela, que estava seguint el via Tolosana que portava d'Arle a Tolosa i creuava els Pirineus per unir-se a altres rutes. 

El portal occidental de l'esglsia de l'abadia s entre el ms bonics dels grans portals romnics i un exemple definitiu del romnic provenal. L'esglsia consta de tres naus i una escala de cargol de pedra famosa. Durant les Guerres de la Religi els protestants s'enfortien dins de l'abadia, que es feia severament malb.

El 27 d'octubre de 1156 hi va nixer Ramon VI de Tolosa. El 23 de novembre de la fi del segle XII hi naixia el papa Climent IV. Pere de Castellnou, legat del papa, fou assassinat a Sant Geli el 1208.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123448" title="Karl Ziegler" nonfiltered="760" processed="757" dbindex="50805">

Karl Ziegler ( Helsa, Alemanya 1898 - Mlheim 1973 ) fou un qumic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1963.

Biografia.
Va nixer el 26 de novembre de 1898 a la ciutat de Helsa, ciutat sitauda a l'estat alemany de Hessen i prop de la ciutat de Kassel. Va estudiar qumica i es va doctorar l'any 1923 a la Universitat de Marburg i va exercir l'ensenyament a Frankfurt i Heidelberg, fins que l'any 1943 va ser nomenat director de l'Institut Max Planck d'Investigacions sobre el Carb, situat a la ciutat de Mlheim.

Va morir l'11 d'agost de 1973 a la seva residncia de Mlheim, situada a l'estat de Rin del Nord-Westflia.

Recerca cientfica.
Va iniciar la seva recerca estudiant les reaccions entre els compostos organometllics, especialment de liti, i el butandi, i ms tard va descobrir que els compostos d'alumini es comportaven de manera anloga amb l'etil. El resultat d'aquesta recerca prvia fou la fabricaci l'any 1953 de polietil mitjantant un procediment a baixa pressi, segons el qual l'etil forma llargues cadenes d'addici amb el catalitzador d'alumini. 

L'any 1963 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica, al costat del qumic itali Giulio Natta, pel seus treballs en la tecnologia dels polmers d'alta massa molecular.

Tamb va treballar en la qumica dels radicals qumics amb carboni trivalent i en la sntesi de compostos policclics com la cantaridina. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1963;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123449" title="Muntanyes Bowers" nonfiltered="761" processed="758" dbindex="50806">
Les Muntanyes de Bowers sn una junci de muntanyes de direcci Nord-Sud situades a l'Antrtida d'aproximadament 145 km de llargria i 56 km d'amplada. Es troben limitades al nord pel mar i les glaceres Rennick, Canham, Black i Lillie pels altres quadrants. Els pics ms alts ronden els 2.600 metres. 

Van ser avistades per primer cop des del mar el febrer de 1911 des del vaixell Terra Nova, comandat per l'alferes Harry L.L. Pennell, de la Royal Navy, i van ser posteriorment anomenades "Bowers Hills" en memria de l'alfres Henry R. Bowers, que va morir juntament amb el capit  Robert F. Scott de retorn del Pol Sud l'any 1912.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123450" title="Confederaci Brasilera de Futbol" nonfiltered="762" processed="759" dbindex="50807">


El futbol brasiler s dirigit per la Confederaci Brasilera de Futbol (en portugus: Confederao Brasileira de Futebol).

 Histria .

La Confederaci Brasilera de Futbol va ser fundada el 20 d'agost de 1914 amb el nom de Confederao Brasileira de Desportos (CBD). El seu primer president fou lvaro Zamith. s l'encarregada It organitzar les competicions brasileres de futbol de caire nacional, com el campionat brasiler de futbol o la Copa do Brasil. Per sota t un munt de federacions estatals encarregades d'organitzar els campionats estatals. Tamb controla la selecci brasilera de futbol, tant masculina com femenina. T la seu al barri de Barra da Tijuca a la ciutat de Rio de Janeiro.

El primer partit de la selecci brasilera fou el 1914 enfront l'Exeter City F.C. angls, a Laranjeiras Estadi (Fluminense), vencent per 2 a 0. La primera gran actuaci internacional de la selecci fou a la Copa del Mn de Futbol 1938 de Frana on, de la m del golejador Lenidas da Silva acab en tercera posici. L'any 1950 la confederaci brasilera organitz la Copa del Mn. Brasil era la gran favorita i el seu triomf a casa semblava clar, per perd la final contra l'Uruguai per 2 a 1 en un encontre que fou conegut com el Maracanao. Una de les conseqncies de la final fou el canvi d'uniforme, fins aleshores blanc, a l'actual groc i blau. 


La selecci brasilera, malgrat aquesta derrota, es recuper i de la m de Pel, juntament amb altres figures com Djalma Santos, Nlton Santos, Didi, Zito o Garrincha. Guany els campionats del mn de 1958 i 1962. Al mundial de 1966 no aconsegu una gran actuaci, en part per la lesi que sofr Pel, per quatre anys ms tard, el 1970, torn a ser campi de la m d'una nova fornada de grans jugadors que acompanyaren Pel al ttol, com Carlos Alberto, Jairzinho, Tosto, Grson o Rivelino. Brasil s'adjudic la copa Jules Rimet en propietat. Desprs de la retirada de Pel, la selecci brasilera estigu uns anys a un segon nivell malgrat tenir bons conjunts, com el del mundial de 1982, on tot i ser un dels grans favorits amb jugadors com Zico, Falco o Scrates, fou eliminat per Itlia.

El segent ttol mundial arrib el 1994 als Estats Units, amb Romrio de principal estrella. Quatre anys ms tard perd la final contra Frana, per el 2002 torn a la primera posici mundial de la m de la darrera fornada de grans jugadors, l'anomenada tres erres, Ronaldo, Rivaldo i Ronaldinho.

L'any 2002, desprs de guanyar el seu cinqu Copa del Mn de Futbol, fou guardonada amb el Premi Prncep d'Astries dels Esports.

 Evoluci de l'uniforme .



 Participacions a la Copa del Mn .
1930 - Primera ronda;
1934 - Primera ronda;
1938 - Tercera posici;
1950 - Finalista;
1954 - Quarts de final;
1958 - Campions;
1962 - Campions;
1966 - Primera ronda;
1970 - Campions;
1974 - Quarta posici;
1978 - Tercera posici;
1982 - Segona ronda;
1986 - Quarts de final;
1990 - Segona ronda;
1994 - Campions;
1998 - Finalista;
2002 - Campions;
2006 - Quarts de final;

 Participacions a la Copa Amrica .
1916 - Tercera posici;
1917 - Tercera posici;
1919 - Campions;
1920 - Tercera posici;
1921 - Finalista;
1922 - Campions;
1923 - Quarta posici;
1924 - No particip;
1925 - Finalista;
1926 a 1935 - No particip;
1937 - Finalista;
1939 - No particip;
1941 - No particip;
1942 - Tercera posici;
1945 - Finalista;
1946 - Finalista;
1947 - No particip;
1949 - Campions;
1953 - Finalista;
1955 - No particip;
1956 - Quarta posici;
1957 - Finalista;
1959 - Finalista;
1959 - Tercera posici;
1963 - Quarta posici;
1967 - No particip;
1975 - Semifinals;
1979 - Semifinals;
1983 - Finalista;
1987 - Primera ronda;
1989 - Campions;
1991 - Finalista;
1993 - Quarts de final;
1995 - Finalista;
1997 - Campions;
1999 - Campions;
2001 - Quarts de final;
2004 - Campions;
2007 - Campions;

 Participacions als Jocs Pan-americans .
1951 - No particip;
1955 - No particip;
1959 - Finalista;
1963 - Campions;
1967 - No particip;
1971 - No particip;
1975 - Campions;
1979 - Campions;
1983 - Tercera posici;
1987 - Campions;
1991 - No particip;
1995 - Quarts de final;
1999 - No particip;
2003 - Finalista;

 Palmars .
5 Copa del Mn de Futbol: 1958, 1962, 1970, 1994, 2002;
8 Copa Amrica de futbol: 1919, 1922, 1949, 1989, 1997, 1999, 2004, 2007;
2 Copa Confederacions de la FIFA: 1997, 2005;

 Presidents .
lvaro Zamith (1915 - 1916);
Arnaldo Guinle (1916 - 1920);
Ariovisto de Almeida Rego (1920 - 1921);
Oswaldo Gomes (1921 - 1924);
Ariovisto de Almeida Rego (1924 - 1924);
Wladimir Bernades (1924 - 1924);
Oscar Rodrigues da Costa (1924 - 1927);
Renato Pacheco (1927 - 1933);
lvaro Cato (1933 - 1936);
Luiz Aranha (1936 - 1943);
Rivadvia Correa Meyer (1943 - 1955);
Sylvio Correa Pacheco (1955 - 1958);
Joo Havelange (1958 - 1975);
Heleno de Barros Nunes (1975 - 1980);
Giulite Coutinho (1980 - 1986);
Otvio Pinto Guimares (1986 - 1989);
Ricardo Terra Teixeira (1989 - 2008);

 Entrenadors .
En negreta els entrenadors guanyadors de la Copa del Mn.
Adhemar Pimenta (1936-1938; 1942);
Flvio Costa (1944-1950; 1955; 1956);
Zez Moreira (1952; 1954-1955);
Aymor Moreira (1953; 1961-1963);
Vicente Feola (1955; 1958-1960; 1964-1966);
Osvaldo Brando (1955-1956; 1957; 1975-1977);
Tet (1956);
Silvio Pirilo (1957);
Pedrinho (1957);
Dorival Yustrich (1968);
Joo Saldanha (1969-1970);
Mrio Zagallo (1970-1974; 1995-1998; 2002);
Cludio Coutinho (1977-1980);
Tel Santana (1980-1982; 1985-1986);
Carlos Alberto Parreira (1983; 1991-1994; 2003-2006);
Edu Antunes Coimbra (1983-1984);
Evaristo de Macedo (1984-1985);
Carlos Alberto Silva (1987-1988);
Sebastio Lazaroni (1989-1990);
Paulo Roberto Falco (1991);
Vanderlei Luxemburgo (1998-2000);
merson Leo (2000-2001);
Luiz Felipe Scolari (2001-2002);
Dunga (2006-present);

 Enllaos relacionats .
El futbol al Brasil;

 Enllaos externs .
Web de la Confederaci Brasilera de Futbol;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123452" title="Serralada de Bastien" nonfiltered="763" processed="760" dbindex="50808">
La Serralada de Bastien s una serralada muntanyosa de l'Antrtida d'alada moderada que s'estn en direcci NO-SE al llarg de 64 km., vorejant el costat SO de la glacera de Nimitz i la Serralada del Sentinella , a les Muntanyes Ellsworth.

Nomenades aix pel Comit Assessor de Noms de l'Antrtida en honor de Thomas W. Bastien, geleg, lder l'helicpter subvencionat per l'Expedici Geolgica de l'Universitat de Minnesota els anys 1963 i 1964.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123454" title="Serralada del Sentinella" nonfiltered="764" processed="761" dbindex="50809">
La Serralada del Sentinella s una gran serralada muntanyosa situada al nord de la glacera de Minnesota, i que forma la meitat nord de les Muntanyes Ellsworth, a l'Antrtida. T una orientaci NNO-SSE durant uns 185 km, i t una amplada de 24 a 48 km. 
s vorejada pel costat SO per la Serralada de Bastien. 

Molst pics ultrapassen els 4.000 m, i el Masss Vinson de 4.897 m a la part sud de la serralada s la muntanya ms alta del continent.

Va ser visat per primer cop i fotografiada des de l'aire el 23 de novembre de 1935 per Lincoln Ellsworth. Va ser visitada per primer cop i parcialment inspeccionada al gener de 1958 pel grup de travesa Marie Byrd Land, liderat per Charles R. Bentley. La serralada al complet va ser topografiada a partir de fotografies aries preses per la U.S. Navy entre els anys 1958 i 1961.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123455" title="Proceratosaure" nonfiltered="765" processed="762" dbindex="50810">

Proceratosaurus ("Anterior a Ceratosaurus") s un gnere de dinosaure terpode carnvor de mida mitjana que visqu al Jurssic mitj d'Anglaterra. Originalment es pensava que era un ancestre del ceratosaure per la similitud de la cresta que presentaven sobre el nas, actualment se'l considera un celurosaure, un dels ms antics coneguts. Proceratosaurus podria ser l'ancestre de formes posteriors com Ornitholestes i dels tiranosurids.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123457" title="Muntanyes Ellsworth" nonfiltered="766" processed="763" dbindex="50811">
Les Muntanyes Ellsworth sn la serralada de major alada de l'Antrtida, que forma una llarga (360 km) i ampla (48 km) cadena de muntanyes al marge oest de l'escut de gel de Ronne, en direcci nord-sud. Estan biseccionades per la glacera Minnesota i formen la septentrional serralada del Sentinella i la meridional serralada de l'Herncia. La primera s, de lluny, la ms alta i ms espectacular, amb el masss Vinson (4.897 m), que constitueix el punt ms alt del continent. Les muntanyes foren descobertes el 23 de novembre de 1935, per Lincoln Ellsworth en el curs d'un vol transantrtic des de l'illa Dundee a l'escut de gel de Ross. Els va donar el descriptiu nom de serralada del Sentinella.

Les temperatures a la serralada tenen una mitjana de  30 C. Els millors mesos per a les expedicions sn de desembre a febrer, estiu a l'hemisferi sud. Tanmateix, a causa de les condicions extremes d'allament, es requereix tant l'ajut cientfic com considerables recursos econmics.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123459" title="ADN complementari" nonfiltered="767" processed="764" dbindex="50812">
En gentica, l'ADN complementari (cDNA) s ADN sintentitzat a partir de ARNm madur. El cDNA s'utilitza per clonar gens eucariotes en procariotes o per obtenir minigns.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123461" title="Espiroqueta" nonfiltered="768" processed="765" dbindex="50813">

Les espiroquetes sn un flum de bacteris gram negatius, quimiohetertrofs, prims, llargs, flexibles i de forma helicodal (Espirobacteris), inclosos dins del grup no taxonmic dels espirobacteris. Tenen una longitud entre 5-500 nm, i un dimetre al voltant de 0,1-0,6 nm i morfolgicament es caracteritzen per estar constitudes, en la seva major part, pel cilindre protoplasmtic, que comprn la regi delimitada per la membrana plasmtica i la paret cellular, i per estar rodejades per una beina externa observable en preparacions tenyides de forma negativa. Les espiroquetes sn mbils grcies a la presncia d endoflagels o filaments axials units als pols de la cllula que amb llur moviment coordinat al voltant del cilindre protoplasmtic permeten l encorbament i el desplaament d aquests bacteris. Solen estar relacionades amb medis aquosos, ja sigui en les seves formes lliures o en les seves formes patgenes, i poden causar importants malalties en homes i animals, entre les quals cal destacar la sfilis provocada per Treponema pallidum.

Les espiroquetes es divideixen en tres gneres principals que inclouen espcies aerbiques, anaerbiques i facultatives. Aquests gneres sn: Treponema (anaerbics estrictes), Borrelia (aerbics i anaerbics) i Leptospira (aerbic).

Gnere Treponema.
El gnere Treponema engloba les espiroquetes anaerbiques associades a un organisme hospedador ja siguin patgenes com T. pallidum o comensals com T. oralis i T. denticola que formen part de la flora acompanyant de la boca i que en algunes ocasions poden esdevenir patgens oportunistes.

Treponema pallidum s l espcie ms coneguda d aquest gnere ja que s l'agent causant de la sfilis, una malaltia infecciosa de transmissi sexual. La morfologia de T. pallidum difereix de les altres espiroquetes pel fet de no tenir una forma helicodal, sin ms aviat una forma d ona plana, englobat amb una cpsula de glucosaminoglucans. A la natura, T. pallidum noms es troba en humans, encara que s ha aconseguit produir infeccions artificials en monos i conills. La infeccio per T. pallididum provoca l aparici d uns xancres caracterstics a la zona genital i bucal que emeten exudats al ser pressionat i que poden curar-se espontniament o derivar cap a diagnstics ms greus de la sfilis. T. pallidum s una espcie molt sensible a la calor i es caracteritza per la dificultat de ser cultivada al laboratori.

Dins de l espcie T. pallidum es poden distingir diverses subespcies entre les quals cal destacar:
 T. pallidum pallidum;
 T. pallidum endemicum;
 T. pallidum pertenue;
 T. pallidum caratecum;

Gnere Borrelia.
Les espcies del gnere Borrelia sn en la seva major part patgens d animals, incls l home i es transmeten mitjanant artrpodes com les puces i les paparres. Tenen fins a 60 endoflagels i es caracteritzen per ser un dels pocs procariotes dotat d un cromosoma linial. Les dues malalties principals causades per espiroquetes del gnere Borrelia sn les febres recorrents i la malaltia de Lyme. Les febres recorrents s una malaltia epidmica causada per B. recurrentis i B. hispanica que provoca febre elevada i dolor muscular generalitzat. Per altra banda, la malaltia de Lyme s una malaltia infecciosa causada per B. burgdorferi que provoca una mialgies, arritis, meningitis, etc.

Gnere Leptospira.
El gnere Leptospira comprn espiroquetes aerbiques estrictes de morfologia fina i amb els extrems curvats, sense solapamanet central dels endoflagels i que utilitzen els cids grassos i els alcohols de cadena llarga com a font de carboni i energia. Les dues espcies principals d aquest gnere sn Leptospira biflexa i Lepstospira interrogans.

Leptospira biflexa s una espiroqueta de vida lliure present en aiges fluvials mentre que Lepstospira interrogans s un parsit obligat de l home i altres animals. Els rossegadors solen ser l hospedador natural de la majoria de leptospires, encara que en certes ocasions els gossos i els porcs poden actuar com a reservoris. A l home el sndrome leptospiral ms conegut s la malaltia de Weil o febre del fang que afecta al rony i es transmet per contacte directe amb l orina d un portador o un malalt.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123466" title="Monofosfat d'adenosina" nonfiltered="769" processed="766" dbindex="50814">

El monofosfat d'adenosina, tamb coneguda com a cid 5'-adenlic i abreujat com a AMP, s un nucletid que es troba a l'ARN. s un ster d'cid fosfric amb el nuclesid adenosina. L'AMP est constituit pel grup fosfat, el sucre pentosa ribosa, i la nucleobase adenina.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123470" title="Nodularia" nonfiltered="770" processed="767" dbindex="50815">

Nodularia s un gnere de cianobacteris filamentosos o algues verdes-blaves que es troben en aiges poc salines com el mar Bltic. Algunes espcies produeixen una toxina anomenada Nodularin R, que s perjudicial per als humans.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123471" title="Subaru Impreza" nonfiltered="771" processed="768" dbindex="50816">


El Subaru Impreza s un autombil que va ser introdut per primera vegada pel fabricant japons Subaru el 1993. La paraula "Impreza" deriva de la paraula italiana Impresa, que significa una proesa.

 La versi de rallis .



Abans de la introducci del Subaru Impreza en el Campionat Mundial de Rallis al 1993, Subaru havia ocupat un lloc mig dins el campionat de rallis. Per desprs de guanyar la primera prova del Campionat Mundial de Rallis en el Ralli de Nova Zelanda, Ari Vatanen va acabar segon en el seu debut amb el nou WRC Impreza. Carlos Sainz va guanyar el 1994 el Ralli d'Acrpolis. 

El model Impreza va portar a Subaru tres ttols consecutius del Campionat Mundial de Rallis entre el 1995 i el 1997 i tres pilots campions del mn conduint-lo: Colin McRae el 1995, Richard Burns el 2001 i Petter Solberg el 2003.

 Vegeu tamb .
 Subaru;

 Enllaos externs .

 Web Internacional Oficial del Subaru Impreza WRX (en angls);
 Equip Subaru del Campionat Mundial de Rallis (en angls);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123474" title="Piragua" nonfiltered="772" processed="769" dbindex="50817">
Una piragua s un tipus d embarcaci (pot ser un caiac o una canoa) llarga i estreta amb la particularitat de ser rpida i maniobrable. Es propulsada amb la fora humana mitjanant una pala d una o dues fulles. Els materials de la seva construcci sn diversos, per els ms comuns sn el plstic, la fibra de vidre, la fibra de carboni i el kevlar.

Tamb s el pseudnim per a refereir-se a en Palau.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123475" title="Tiktaalik roseae" nonfiltered="773" processed="770" dbindex="50818">

Tiktaalik roseae s una espcie de sarcopterigi extingit del Devoni superior. s un exemple de com diverses lnies de peixos sarcopterigis antics van desenvolupar adaptacions a l'escassetat d'oxigen de les aiges poc profundes d'aquells temps, fet que va conduir a  l'evoluci dels amfibis. Es van trobar fssils en excellents condicions l'any 2004 a l'illa d'Ellesmere a Nunavut, Canad.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123476" title="Lactobacil" nonfiltered="774" processed="771" dbindex="50819">

Els lactobacils (Lactobacillus) sn un gnere de bacteris anaerbics facultatius i gram-positius. S'anomenen aix degut a que la majoria dels seus membres converteixen la lactosa i altres monosacrids en cid lctic. Sn bacteris benignes. En humans es troben al tracte gastrointestinal i a la vagina. Moltes espcies sn importants en la descomposici de la matria vegetal. La producci d'cid lctic fa que l'ambient es torni cid, cosa que inhibeix el creixement de bacteris nocius.

Algunes espcies de lactobacil sn utilitzades industrialment per a la poducci de iogurts i altres aliments fermentats. Algunes begudes contenen lactobacils com a suplement diettic. Molts lactobacils sn els nics ssers vius que no necessiten ferro per viure i tenen una tolerncia molt elevada al perxid d'hidrogen.

Molts membres d'aquest gnere ja tenen el genoma desxifrat.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123479" title="Canoa" nonfiltered="775" processed="772" dbindex="50820">
La canoa s una petita piragua propulsada per humans. Aquest utilitzen unes pales d una sola fulla i en lloc de seure, es posen de genolls.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123482" title="Campionat Mundial de Rallis" nonfiltered="776" processed="773" dbindex="50821">



El Campionat Mundial de Rallis (World Rally Championship) s una competici de rallis organitzada per la Federaci Internacional d'Automobilisme, que acaba amb el nomenament d'un conductor campi i un constructor campi. Els campionats de conductors i constructors sn campionats separats, per tenen el mateix sistema de puntuaci. Aix significa, que per exemple un conductor pot guanyar el campionat de conductors mentre que el constructor del seu autombil pot no guanyar-lo. Aix va passar el 2003, per exemple, quan Petter Solberg condua un Subaru i va guanyar el campionat de conductors mentre que Citron va guanyar el campionat de constructors. La competici va rebre el nom de Campionat Mundial de Rallis (o WRC de les inicials en angls) el 1973.

 La competici .
El Campionat celebra rallis a diferents pasos durant l'any. Cada ralli t les seves prpies caracterstiques de recorregut, el que fa que cada carrera sigui diferent a la resta. La FIA ha experimentat diferents sistemes d'elaboraci del calendari, ja que cada any ms pasos estan interessats en oferir un ralli pel campionat. Per a la temporada 2009 s'introduir un nou sistema, en el qual s'elaborar un calendari de 24 competicions, dividides en 12 per any; aix doncs, els rallis que es corrin el 2009 no seran els mateixos que els del 2010. L'intenci d'aquestes medidas es aumentar la participaci de pilots i constructors i tamb disminuir els costos de competici.

Al final d'un ralli se sumen els temps de totes les especials, i el guanyador s el que acumula menys temps en total.  Al Ralli de Nova Zelanda de 2007 es va acabar amb la diferncia ms petita de la histria del campionat, amb noms 3 centssimes de segon de ventatge per al guanyador, el finlands Marcus Grnholm.

Un ralli t diferents events que permeten que els afeccionats i la premsa es punguin acostar-se als competidors. El primer s el reconeixement de les especials del ralli per part dels pilots, durant el Shakedown. Posteriorment, per la nit del mateix dia, els cotxes participants circulen per la rampa de sortida, on es fa la presentaci oficial del ralli. Tamb hi ha, en alguns rallis, les etapes superespecials, que poden ser al principi de la carrera, al final o en ambds moments.

 La seguretat .
La FIA t diverses mesures de seguretat per a cuidar l'integritat dels pilots, dels seus equips i dels afeccionats. Aquestes inclouen la preparaci del vehicle, l'assignaci de llocs pel montatge dels tallers i la delimitaci d'accs als camins de competici. Aquestes ltimes mesures inclouen el tancament de camins al pas dels vehicles i de persones.

Una vegada que els camins s'han tancat, comencen a circular els vehicles de seguretat, incloint-hi els "cotxes zero" (anomenats aix perqu porten els dorsals 000, 00 i 0 respectivament), per anunciar l'inici del ralli. Aquest control i tots els relacionats a la seguretat, son duts a terme per persones denominades "comissaris".

 Sortida dels cotxes .

Una vegada que els comissaris han determinat que la seguretat est garantitzada, comena la competici. Un semfor i un rellotge indiquen la sortida de cada competidor. L'ordre de sortida s el segent: si es tratca del primer tram del ralli, el primer en sortir s el que lidera la classificaci de pilots i se segueix aquest ordre; pel contrari, si es tracta d'un tram amb la carrera en marxa, l'ordre de sortida ser segons les posicions del ralli en aquell moment. Els World Rally Car de prioritat un i dos surten amnb intervals de dos minuts entre ells, mentre que els de prioritat tres, els del JWRC i els del PWRC surten amb un minut de diferncia.

Els tipus de camins sn molt diferents i es corre sobre qualsevol superfcie. Existeixen rallis sobre neu, gel, terra, grava, fang, asfalt i les combinacions d'aquestes superfcies. Durant el ralli, els pilots es troben amb senyals grogues i vermelles. Aquestes indiquen els punts on es cronometren els temps parcials i totals, respectivament. Una vegada finalitzada l'especial, els cotxes han de passar per una rea d'inspecci tcnica on sn revisats a fons per saber si compleixen o no el reglament establert.

 Shakedown .
Es un tram cronometrat no ms llarg de 7 km, especialment preparat perqu els cotxes puguin provar de forma intensiva les modificacions i ajustos que els mecnics hagin realitzat per al ralli. El cam de prova es connecta de forma semblant a un circuit, ja que, al finalitzar el recorregut, els autombils tenen un tram d'enlla que els connecta amb la sortida de nou. El shakedown reuneix les caracterstiques de tots o de la majoria dels trams del ralli, perqu les condicions siguin reconegudes pels equips durant la competici.

El Shakedown dura aproximadament dues hores per els World Rally Car de prioritat 1 i dues horas ms, sense intervals, que comparteixen amb els cotxes de prioritat 2 i 3. Finalitzat aquest temps, la resta dels participants poden fer el recorregut.

 Tram Superespecial .

Aquest tram consisteix en un circuit parallel on els cotxes corren, noms un cop i en parelles, afrontant diferents reptes com curves molt tancades, acceleracions a fos, derrapades, passades per sobre i per sota d'un pont, passades per sobre de basses, etc. Aquests reptes sn els mateixos per a cada cotxe, ja que tots fan el mateix recorregut en el seu propi carril.

Las parelles dels cotxes es fan d'acord a la seva posici en el campionat de pilots fins aquell moment per a la Superespecial inicial o de la seva posici en el ralli per a la Superespecial final del dia, aix, el primer classificat competeix contra el segon, el tercer contra el quart i aix successivament. Sol realitzar-se en circuits de muntanya, al carrer o dins d'estadis de futbol. La superfcie de recorregut pot ser o no ser diferent de la superfcie del ralli. 

 El servei .
 Parc de servei .
s un espai condicionat perqu els mecnics de cada equip puguin realitzar els ajustos previs a la competici i els arranjaments que l'autombil requereixi desprs de transitar per les etapes especials. Tamb s el lloc on els equips controlen els resultats dels pilots, realitzen reunions per a decidir estatgies i per a discutir sobre el desenvolupament de la carrera.

s l'equivalent als boxes en l'automobilisme de circuit.

El lloc on s'estableix, representa l'epicentre del ralli. El terreny ocupat es divideix segons la categoria i, en general, s'assigna l'espai ms gran al Grup A8 (WRC). En alguns casos, el Grup A6 (JWRC) comparteix l'rea designada amb el Grup N4 (PWRC) i els equips privats i els convidats comparteixen un terreny a part, de dimensions menors.

El parc de servei s l'nic lloc on poden intervenir els mecnics als autombils, ja que durant la carrera noms els pilots poden fer les reparacions i, al Parc tancat, n'est restringit l'accs.

 Activitats mecniques .

El temps de permanncia dins del parc de servei varia segons l'instncia de la competici en qu es trobi. Pot variar entre mitja hora i tres quarts d'hora.

El temps d'entrada i sortida els marca un rellotge que mostra l'hora local, l'hora d'entrada del vehicle i l'hora de sortida. Els serveis de 30 minuts posseeixen aquesta durada durant el dia i les mquines noms hi entren per a realitzar reparacions d'urgncia i poder continuar fins al final del dia o etapa. Les assistncies de 45 minuts sn perqu els mecnics puguin deixar l'autombil en les millors condicions possibles per a continuar al dia segent el ralli. Cada Parc d'assistncia est organitzat per a atendre a cada autombil de l'equip i en on es guarden els components requerits per a realitzar les reparacions pertinents. Al final de cada dia de competici, al sortir del Parc de servei, els autombils han de ser duts al Parc tancat.

 Les eines dels mecnics .

Els mecnics del Campionat Mundial de Rallis sn considerats els millors del mn en l'especialitat, per sense les seves eines no podrien realitzar el rpid i eficient servei a les actuacions.

Cada mecnic al servei, t el seu propi kit d'eines, alguns d'ells per un valor superior als $3.500. Tots ells treballen amb un conjunt d'eines a part de la caixa de canvis i enginyers electricistes i de motors, que necessiten un equip especfic.
Algunes de les eines ms utilitzades sn la clau de fora de 19 mm que s utilitzada per a canviar els pneumtics, alicates elctriques que serveixen per a tallar la part externa dels pneumtics i una combinaci d'anells clau que sn utilitzats per a subjectar o desmuntar elements de les suspensions.

Una altra eina vital, sn els tubs de 17 mm que sn utilitzats juntament amb una pistola de rosques, que s requerit per a canviar components mestres com la suspensi, la caixa de canvis, el bra de direcci i el crter.

Possiblement la ms llarga i cara de totes les eines de la caixa s la clau de dinamomtrica, que s'usa per a garantir que totes les rosques i tornavisos de l'acte estiguin en perfecte ordre per a efectuar la configuraci. L'objecte ms inusual en la caixa s el mirall telescpic que s'usa per a saber si hi ha algun dany a la cabina que pugui incomodar a la tripulaci.

 Braalets taronges .
Abans del campionat mundial de 2005, els equips eren lliures de disposar de tants mecnics com volguessin durant el servei. No obstant aix, en un esfor per reduir costos, la FIA va introduir noves regles que limiten el nombre de mecnics per World Rally Car. Avui dia, el nombre s limitat a vuit mecnics per cadascun dels equips de dues reparacions designades.

Els braalets taronges estan numerats i sn obligatoris per al personal que estigui en contacte amb les reparacions. Dos dels vuit braalets sn transferibles, permetent als mecnics treballar en ambds cotxes.

Un observador triat per l'organitzaci est present a cada servei per a vetllar pel compliment d'aquesta norma.

 Parc tancat .
s un espai on els autombils que estan en condicions de competir, s'agrupen i queden sota la vigilncia dels comissaris esportius. En aquesta rea no est perms la crrega de combustible, ni la reparaci de cap tipus. Qualsevol violaci a aquesta norma se sanciona amb l'exclusi de l'autombil del ralli. Les excepcions noms poden ser autoritzades pels comissaris de la competici. Darrere del Parc tancat es troben els menjadors dels equips i la sala de descans dels pilots.

 Normes .
Les normes del campionat solen ser canviades amb regularitat per a adaptar l'esport a diversos factors, com la seguretat o els costos de participaci. Cada canvi de normes s'aplica a un mnim d'una temporada, encara que solen haver-hi regles de tipus general, que permeten el desenvolupament del campionat amb els estndards mnims que estableixi la FIA, en concordncia amb totes les competicions que governa.

 Sistema de puntuaci .
Aquest sistema s similar a l'utilitzat a la Frmula 1 i en altres competicions, atorgant punts als primers vuit llocs. Aix, en ordre descendent des del primer lloc, s'atorguen, respectivament, 10, 8, 6, 4, 5, 4, 3, 2 i 1 punts. Aquest sistema s utilitzat per al WRC, el JWRC i el PWRC.

 Penalitzacions .
Les penalitzacions solen ser ms estables, dins de l'establiment de normes, algunes de les ms importants en el Campionat Mundial sn les segents:
Si un vehicle arriba amb retard a la verificaci tcnica se li aplicaran 10 segons de penalitzaci per cada minut o fracci que tingui de demora.
Si un vehicle arriba abans a la verificaci tcnica se li aplicaran 10 segons de penalitzaci per cada minut o fracci que tingui d'entrada.
En l'inici d'un especial, si un autombil t una sortida en fals, es penalitza amb 10 segons la primera partida fallida, si ocorre una segona vegada se li aplica 1 minut de penalitzaci i si ocorregus una tercera vegada, se li aplicarien 3 minuts ms de penalitzaci.
Es prohibeix l'ajuda directa al ralli per part dels mecnics o personal de l'equip en cas que un autombil es quedi parat, per qualsevol motiu, enmig d'un especial o tram d'enlla. L'nica forma de rebre instruccions s per rdio a una distncia d'almenys 1.000 metres. En cas de no respectar-se aquesta distncia, s'excluiria el pilot de la competici.

 Els autombils .

Article principal: World Rally Car

Els World Rally Car sorgeixen del reglament sobre el qual s'estableixen els cotxes que integren el Grup A, no obstant aix, existeix una significativa diferncia entre un cotxe del Grup A i un World Rally Car, i s la qual descriu l'homologaci, ja que per a homologar els primers es requereix construir 2.500 unitats del vehicle basic que inclogui motor amb turbo i tracci integral, mentre que els segons poden partir de qualsevol autombil de srie de quatre places, amb motor davanter, longitud mnima de 4 m i del que se'n fabriquin 25.000 unitats anuals. No s necessari que el cotxe posseeixi tracci a les quatre rodes ni que el motor tingui turbocompressor. Dintre de les restriccions als WRC, estan que han de respectar un pes mnim de 1.230 kg, que els motors no poden excedir els 2.000 cc i que noms pot modificar-se la suspensi del darrere (per tant l'eix del darrere) en cas que el cotxe bsic sigui de tracci simple, ja que ha de reemplaar-se l'eix original per un de mbil per a assolir la tracci integral.


 L'aerodinmica .
Usualment l'aerodinmica dels cotxes s ms important en un circuit que en un ralli, per per a la competici al WRC, els cotxes estan ms a prop que mai i els equips han posat les seves actuacions sota el microscopi per a per a identificar qualsevol cosa que pugui fer enraderir.

Les noves caracterstiques aerodinmiques dels World Rally Car com el para-xocs davanter, els alerons del darrere i els sistemes de refrigeraci estan dissenyats per a assegurar-se que l'aire flueixi per tot el cotxe, s'agafi i augmenti l'estabilitat.

Quan un cotxe de rallis derrapa, els dispositius aerodinmics es tornen menys efectius i el cotxe perd tracci. Els alerons del darrere dels cotxes usualment estan dissenyats per a assegurar la tracci fins i tot quan el cotxe gira en angles tancats.

La ventilaci del motor s una altra part clau referent a l'aerodinmica. En els rallis llargs i molt calorosos com el Ralli d'Acrpolis grec, mantenir la temperatura del motor sota control requereix el mxim possible de fluix d'aire a travs del radiador i la refrigeraci. No obstant aix, quan un cotxe de rallis corre per trams molt rpids, massa aire de refrigerancin pot produir problemes i reduir la velocitat mxima.


 Cobertura per TV del Campionat Mundial de Rallis .

El canal europeu via satllit Eurosport mostra cada dia les modificacions de les diferents proves, aix com resums en profunditat de 30 minuts de durada, aix com entrevistes als corredors.

 Temporada actual (2008) .

Article principal: Resultats del Campionat Mundial de Rallis 2008

Vegeu tamb: Llista dels resultats del Campionat Mundial de Rallis

 Escuderies i pilots del Campionat Mundial de Rallis del 2008 .
 Citron World Rally Team;
  Sbastien Loeb;
  Daniel Sordo;
 Ford World Rally Team;
  Marcus Grnholm;
  Mikko Hirvonen;
 Munchi's Ford World Rally Team;
  Luis Prez-Companc;
  Federico Villagra;
 Stobart M-Sport Ford Rally Team;
  Matthew Wilson;
  Jari-Matti Latvala;
  Gigi Galli;
 Subaru World Rally Team;
  Petter Solberg;
  Chris Atkinson;
 Suzuki World Rally Team;
  Toni Gardemeister;
  Per-Gunnar Anderson;

 Calendari del 2008 .


 Campions del Campionat Mundial de Rallis .



 Referncies .


 Enllaos externs .
Pgina oficial del campionat    ;
Pgina oficial de la Federaci Internacional de l'Automobilisme (FIA)  ;
Pgina oficial de la Federaci Catalana d'Automobilisme ;
Pgina oficial de la Real Federacin Espaola de Automobilismo ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123483" title="Clostridicia" nonfiltered="777" processed="774" dbindex="50822">

Clostridicia (Clostridiaceae) s la famlia de clostridia, i cont el gnere Clostridium







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123489" title="Aiges planes" nonfiltered="778" processed="775" dbindex="50823">
Les aiges planes sn llocs d aigua que no hi ha cap tipus de corrent. Les podem trobar en pantans, llacs o canals artificials construts expressament. s la manera ms fcil per iniciar-se al piragisme.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123490" title="Aiges braves" nonfiltered="779" processed="776" dbindex="50824">
Les aiges braves sn llocs d'aigua on existeixen diversos corrents. Es poden trobar als rius naturals o canals artificials. Calen, doncs, coneixements prvis i experincia en la seva navegaci.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123491" title="Caiac de mar" nonfiltered="780" processed="777" dbindex="50825">
El caiac de mar s una disciplina del piragisme que es practica al mar. Les embarcacions sn dissenyades especialment per aguantar els cops de les onades i van equipades amb departaments estancs per portar accessoris o vitualles tils per les travessies. Aquesta modalitat s de recent creaci a nivell competitiu, no obstant s una prctica molt arrelada al nostre litoral a nivell recreatiu. En competicions, normalment es realitza una o varies etapes sensen obstacles i amb presa de temps.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123492" title="Caiac polo" nonfiltered="781" processed="778" dbindex="50826">


El Kayakpolo s un esport collectiu i de contacte on l'objectiu del qual s aconseguir introduir la pilota a la porteria de l'equip contrari i evitar que l'altre equip la introdueixi en la teva .

Jugadors: Participen dos equips de 9 jugadors (5 dins el terreny de joc i 4 que no juguen en aquell moment), cadascun en un kayak d'aproximadament de 3 metres de llarg. 

Temps de joc: Cada partit t una durada de 20 minuts, el qual es divideix en dues parts de 10 minuts. Els equips intercanvien el camp entre cada temps. Cada temps comena amb un "sprint" en el qual cada equip s'alinea en la seva lnia de porteria i la pilota es llana en la meitat dels camps per l'rbitre. Un jugador de cada equip corre per a aconseguir la possessi de la pilota. El partit es controlat per dos rbitres (un a cada extrem del camp) que solen estar drets a la vorera, fora de l'aigua.

Terreny de joc:El terreny de joc s un camp d'aigua, el qual fa 35x23m i t una fondria de 0.90m. Es juga tant en piscines cobertes com en camps  exteriors i les vores d'aquests es marquen mitjanant lnies de petites boies  o amb les cintes per a diferenciar els carrils a les piscines.

Porteries: Les porteries amiden 1 x 1.5 m, sn un marc amb una xarxa, i estan suspeses a dos metres sobre l'aigua. El jugador que actua com porter, defensa la porteria amb la seva pala aixecant-la verticalment. Hi ha regles especials en relaci amb el porter, com que l'equip atacant no pot moure'l.

Pilota: s una pilota de waterpolo. Es passa de m a m entre els jugadors, a ms de permetre's el maneig de la pilota amb la pala. Es permet empnyer a un jugador si t la pilota i tan sols es pot tenir la possessi d'aquesta durant cinc segons. Els jugadors poden dur la pilota llanant-lo a l'aigua per davant d'ells.

 
Com s'introdueix el Kayakpolo a Espanya?
El Kayakpolo t origen a Gran Bretanya als anys 60, desprs s va fer fams per Anglaterra, Alemanya, Itlia, Holanda, Sucia, Blgica, Finlndia, Hongria, Austrlia, Hong-kong, Malcia i Espanya, que s'introdu per m de Javier Rodrguez.
Aquest corrent comena a avanar perqu s un esport de cos a cos i vistos; el promocionaren duent als escolars a les bases nutiques per ensenyar-los-ho, i a aquets els hi agrad.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123495" title="Castell (herldica)" nonfiltered="782" processed="779" dbindex="50827">
 
El castell s una figura herldica molt utilitzada en les armories dels Pasos Catalans i de Castella consistent en una representaci idealitzada d'un castell, generalment amb tres torres merletades, la del mig ms alta, i maonat (amb els maons vistos). 

Cal no confondre'l amb la torre, la domus o casa aloera (que noms t dues torres) o el palau (sense cap torre).

En origen simbolitzava la fortalesa de la virtut, la noblesa antiga i el poder feudal. En herldica municipal sol fer referncia al castell de la localitat.

Atributs herldics.
 Embanderolat, quan de la torre central penja una banderola;
 Finestrat, quan les finestres sn d'un esmalt diferent del del castell i del camper.
 Maonat, quan els intersticis de les pedres o carreus del castell sn destacats amb un esmalt distint del de l'edifici. Per norma el maonat s de sable; si no fos el cas, cal indicar-ho.
 Merletat, quan presenta merlets.
 Obert, quan a travs de les obertures (porta i finestres) es veu el camper o l'esmalt de la pea sobre la qual carrega el castell ;
 Tancat, quan les obertures (porta i finestres) sn d'un esmalt diferent del castell, del camper o de la pea sobre la qual estigus carregat. Una regla herldica diu que un castell de metall sempre s tancat de color; aix, el d'or acostuma a ser tancat de gules, i el d'argent, de sable, tot i que hi ha nombroses excepcions. I un de color, sempre s tancat de metall.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123497" title="Moovce" nonfiltered="783" processed="780" dbindex="50828">
Moovce (1380 habitants) s un poble d'Eslovquia central amb molts monuments histrics, i lloc de naixement del poeta eslovac Jn Kollr.

 Imatges .


 Enllaos externs .

www.mosovce.sk;
Fullet;
Informaci ;
Drienok ;
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123499" title="Josep Romaguera" nonfiltered="784" processed="781" dbindex="50830">
Josep Romaguera (1642-1723) s l'autor de l'nic llibre d'emblemes en catal, l'Atheneo de grandesa.  Les seves altres obres consten de diversos sermons en castell i alguns plecs solts potics; les altres obres (com la segona i tercera parts de lAtheneo) s'han perdut.  L'estil de la seva obra s tpic del barroc.  

Romaguera naix a Barcelona durant la Guerra dels Segadors l'any 1642 i viu fins 1723, segons el seu epitafi publicat pel mercedari i historiador Pere Serra i Postius.  No tenim cap notcia d'ell fins 1661 quan comena la seva carrera eclesistica i rep el seu primer benefici.  Va formar part del Sant Ofici i va ser professor de llei cannica a l'Universitat de Barcelona.  Segons l'epitafi de Postius, Romaguera va ser un predicador fams i va representar l'Esglsia a les Corts Catalanes convocades per Felip V a 1701-2.  Per a Postius, Romaguera va ser un individu singular, "uno de los Varones ms insignes, que en Letras, Prudencia y Govierno a la fin del passado Siglo y principio del presente, a tenido Cathalunya." (f.104r).  

Romaguera va ser defensor del catal i al "Prlech al lector" de lAtheneo reivindica l'us del catal com llengua literria, afirmant que el seu llibre s un intent de "dar un aliento a las plomas cathalanas."  (s.n.)  A ms a ms, es queixa de l'estat del catal del temps: 

"Totas las nacions anellan en embellir sa llengua, y en propagarla, perque es credit de sos ingenis, gosar Alumnos de sa facundia los alienigenos curiosos; pero la paci, que en las demes se estrema en la alabaa, en la nostra inadvertidament se precipita al despreci, ab impaciencia de quants  adverteixan." (i-ii )   


Enllaos externs.

Imatges i discussi de lAtheneo en una exhibici del Museu Frederic Mars, Barcelona ;

Referncies.

Romaguera, Josep.  Atheneo de grandesa sobre eminencias cultas, cathalana facundia, ab emblemmas illustrada....  Barcelona: Joan Jolis, 1681.  Barcelona, Lletra Menuda, 1980.  

Serra y Postius, Pedro, O. Merc.: Historia Eclesistica del principado de Catalua.   S. XVIII. Biblioteca Universitria de Barcelona, MS 186-97, Tomo XII.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123500" title="Atheneo de grandesa" nonfiltered="785" processed="782" dbindex="50831">
L'Atheneo de grandesa s un llibre d'emblemes per Josep Romaguera publicat a Barcelona l'any 1681.

Estructura.

El llibre es va imprimir sota la censura del Sant Ofici, aix que els preliminars inclouen l'aprovaci eclesistica (o imprimatur).  El text s dedicat al arquebisbe i sant de Barcelona, San Oleguer.


El prleg del text es potser el fragment ms conegut de l'Atheneo, perqu defensa el catal com a llengua literria en una poca en qu el castell s'utilitzava ms com a vehicle de literatura a Espanya.  Aix el text recolza la seva situaci com escrit en una llengua minoritria.  La vindicaci que fa Romaguera del catal literari es va citar molt durant el segle XVIII abans de la Renaixena1, tot i que la prosa o la poesia de lAtheneo no van crrer sort igual.

La major part de l' Atheneo t la forma d'un tractat en prosa, semblant a l'estil de Baltasar Gracin en castell.  Fins i tot hi ha teories que afirmen que l' Atheneo s un plagi de la primera obra de Gracin, El hroe (1627).  El text es divideix, com en les obres de Gracin, en captols anomenats "eminncies."  Cada eminncia cont vries pgines de prosa sobre un tema tpic (ocultar els defectes, aconseguir la grcia universal, etc.) seguides per un gravat (de fet una xilografia) i una glosa potica.  En general, els captols tracten de com hom pot millorar-se com a individu.  La poesia de Romaguera ha aparegut en distintes antologies de poesia catalana i s un dels pocs poetes barrocs que van escriure en catal, com Vicen Garcia i Francesc Fontanella.



Referncies.

1. Feliu, Francesc.   Una lli d histria de la llengua literaria.  El prleg a l Atheneo de Grandesa de Joseph Romaguera.   Estudi General 20 (2001), p.445.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123508" title="Arctophila" nonfiltered="786" processed="783" dbindex="50832">

Arctophila s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Arctophila brizoides Holm;
Arctophila chrysantha Holm;
Arctophila effusa Lange;
Arctophila fulva (Trin.) Andersson;
Arctophila fulva subsp. fulva;
Arctophila fulva var. fulva;
Arctophila fulva subsp. pendulina (Laest.) . Lve & D. Lve;
Arctophila fulva var. pendulina (Laest.) Holmb.
Arctophila fulva subsp. similis (Rupr.) Tzvelev;
Arctophila fulva var. similis (Rupr.) Tzvelev;
Arctophila gracilis Holm;
Arctophila laestadii Rupr.
Arctophila pendulina (Laest.) Andersson;
Arctophila trichopoda Holm;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123509" title="Austrofestuca" nonfiltered="787" processed="784" dbindex="50833">

Austrofestuca s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

De vegades s'inclou al gnere Poa.

Espcies.
Austrofestuca eriopoda (Vickery) S.W.L. Jacobs;
Austrofestuca hookeriana (F. Muell. ex Hook. f.) S.W.L. Jacobs;
Austrofestuca littoralis (Labill.) E.B. Alexeev;
Austrofestuca pubinervis (Vickery) B.K. Simon;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123512" title="Briza" nonfiltered="788" processed="785" dbindex="50834">

Briza s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.

Briza bipinnata L. ;
Briza brizoides (Lam.) Kuntze ;
Briza erecta Lam. ;
Briza glomerata Kuntze ;
Briza humilis M. Bieb. ;
Briza lamarckiana Nees ;
Briza lindmanii Ekman ;
Briza mandoniana (Griseb.) Henrard;
Briza marcowiczii Woronow ex B. Fedtsch.
Briza maxima L. ;
Briza media L.
Briza minor L. ;
Briza rufa (J. Presl) Steud. ;
Briza subaristata Lam. ;
Briza uniolae ;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
(Els gneres marcats amb un asterisc (*) sn sinnims probables)

*Brizochloa V. Jirsek & Chrtek, 
Calosteca Desv., 
Calotheca P. Beauv., orth. var., 
Chascolytrum Desv., 
Chondrachyrum Nees, 
*Lombardochloa Roseng. & B. R. Arill., 
Macrobriza (Tzvelev) Tzvelev, 
Tremularia Heist. ex Fabr..

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123515" title="Castellia" nonfiltered="789" processed="786" dbindex="50835">

Castellia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Castellia tuberculosa (Moris) Bor;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123517" title="Catapodium" nonfiltered="790" processed="787" dbindex="50836">

Catapodium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.

Catapodium bifarium (Vahl) Link;
Catapodium coromandelianum (J. Knig ex Rottler) Link;
Catapodium demnatense (Murb.) Maire & Weiller;
Catapodium filiforme Nees ex Duthie;
Catapodium hemipoa (Delile ex Spreng.) Lainz;
Catapodium loliaceum (Huds.) Link;
Catapodium loliaceum subsp. syrticum Barratte & Murb.
Catapodium lolium (Balansa ex Coss. & Durieu) Hack.
Catapodium mamoraeum (Maire) Maire & Weiller;
Catapodium marinum (L.) C.E. Hubb.
Catapodium marinum subsp. syrticum (Barratte & Murb.) H. Scholz;
Catapodium montanum (Boiss. & Reut.) Lainz;
Catapodium nepalense Link;
Catapodium occidentale Paunero;
Catapodium patens (Brot.) Rothmaler & P. Silva;
Catapodium pungens Boiss.
Catapodium rigescens (Grossh.) Bor;
Catapodium rigidum (L.) C.E. Hubb. ex Dony;
Catapodium rigidum subsp. hemipoa (Delile ex Spreng.) Kergulen;
Catapodium rigidum var. majus (C. Presl) M. Lanz;
Catapodium rigidum subsp. rigidum;
Catapodium rigidum var. rigidum;
Catapodium salzmannii (Boiss.) Boiss.
Catapodium syrticum Barratte & Murb.
Catapodium tenellum (L.) Batt. & Trab.
Catapodium tenellum var. barbatum (Desv.) Breistr. & Kergulen;
Catapodium tenellum . muticum (Tausch) Maire ex Jahand. & Maire;
Catapodium tenellum var. tenellum;
Catapodium tenellum var. tenuiculum (Loisel) Kergulen;
Catapodium tuberculosum Moris;
Catapodium tuberculosum var. pauciflorum Post;
Catapodium zwierleinii (Lojac.) Brullo;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123518" title="Coleanthus" nonfiltered="791" processed="788" dbindex="50837">

Coleanthus s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
C. subtilis (Tratt.) Seidel;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123519" title="Colpodium" nonfiltered="792" processed="789" dbindex="50838">

Colpodium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
C. latifolium R. Br.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123520" title="Ctenopsis" nonfiltered="793" processed="790" dbindex="50839">

Ctenopsis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Cienopsis delicatula (Lag.) Paunero;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123521" title="Cutandia" nonfiltered="794" processed="791" dbindex="50840">

Cutandia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Cutandia maritima (L.) W. Barbey;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123522" title="Cynosurus" nonfiltered="795" processed="792" dbindex="50841">

Cynosurus s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Cynosurus cristatus L.
Cynosurus echinatus L.
Cynosurus elegans Desf.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123523" title="Dactylis" nonfiltered="796" processed="793" dbindex="50842">

Dactylis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Aquest gnere t una nica espcie, si b alguns autors han proposat de dividir-la en espcies de menys abast.
Dactylis glomerata L. - s un hemicriptfit, amb tiges dretes i espiguetes comprimides lateralment. Cada espiga t entre 6 i 8 flors. Es troba principalment en prats. Originria d'Europa, sia i el nord d'frica. Als Pasos Catalans s comuna a tot arreu excepte a l'alta muntanya. T les segents subespcies:
Dactylis glomerata glomerata - De fulles ms amples, de fins a 10 mm, i de fins un metre i mig d'altura en condicions favorables. Comuna als Pasos Catalans, s menys amant de la sequera que la subespcie hispanica, pel que no la trobem a Eivissa ni a les contrades ms seques del Pas Valenci.
Dactylis glomerata hispanica (sinnim D. hispanica) - T les fulles ms estretes, de fins a 5 mm d'amplada i ms o menys enrotllades longitudinalment en forma de tub (convolutes). No passa dels 40 cm d'altura. Als Pasos Catalans s ms comuna que l'anterior, prpia de prats secs, llocs rocosos i marges de camins.
Dactylis glomerata ibizensis - Endemisme de les Pitises. Es troba a les costes rocalloses d'Eivissa i Formentera.;
Dactylis glomerata himalayensis ;
Dactylis glomerata judaica ;
Dactylis glomerata juncinella - Ibrica ;
Dactylis glomerata lobata (sinnim  D. aschersoniana);
Dactylis glomerata lusitanica - Distribuda a Portugal ;
Dactylis glomerata marina (sinnim  D. marina);
Dactylis glomerata reichenbachii - Pennsula Itlica;
Dactylis glomerata santai ;
Dactylis glomerata slovenica - Distribuda a Txquia i Polnia;
Dactylis glomerata smithii ;
Dactylis glomerata woronowii (sinnim  D. woronowii);

Sinnims.
Amaxitis Adans., 
Trachypoa Bubani.





Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123525" title="Desmazeria" nonfiltered="797" processed="794" dbindex="50843">

Desmazeria s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
D. marina (L.) Druce;
D. rigida (L.) Tutin;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Brizopyrum Link, 
Demazeria Dumort., orth. var..

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123526" title="Josep Moll Marqus" nonfiltered="798" processed="795" dbindex="50844">
Josep Moll Marqus (Ciutadella, 1934 - Palma, 26 d'agost de 2007) fou un periodista i poltic mallorqu del PSIB-PSOE, representant de l'ala ms autonomista del partit.

Fill de Francesc de Borja Moll i germ de la filloga Aina Moll i del msic Joan Moll, va residir del 1960 al 1977 a Alemanya, on va dirigir i presentar el programa de rdio destinat als treballadors espanyols en aquell pas. El contacte amb aquesta problemtica el va decidir a assumir un comproms poltic, ingressant al PSOE el 1968.

S'establ a Mallorca el 1977, va esser Secretari General del seu partit (1985-1991), impulsant el corrent intern Socialisme i Autonomia i la collaboraci amb els partits socialistes de Catalunya i el Pas valenci.

Del 1979 al 1995, fou conseller del Consell Insular de Mallorca, del 1983 al 1995, fou diputat al Parlament de les Illes Balears del 1995 al 1999 fou cap de l'oposici a l'Ajuntament de Palma.

Els darrers anys de la seva vida collabor regularment al Diari de Balears.

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 11.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123528" title="Dissanthelium" nonfiltered="799" processed="796" dbindex="50845">

Dissanthelium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Dissanthelium aequale Swallen & Tovar;
Dissanthelium amplivaginatum Tovar;
Dissanthelium atropidiforme (Hack.) Soreng;
Dissanthelium atropidiforme var. atropidiforme;
Dissanthelium atropidiforme var. patagonicum (Parodi) Soreng;
Dissanthelium breve Swallen & Tovar;
Dissanthelium brevifolium Swallen & Tovar;
Dissanthelium californicum (Nutt.) Benth.
Dissanthelium calycinum (J. Presl) Hitchc.
Dissanthelium calycinum subsp. calycinum;
Dissanthelium calycinum subsp. mathewsii (Ball) Soreng;
Dissanthelium densum Swallen & Tovar;
Dissanthelium expansum Swallen & Tovar;
Dissanthelium laxifolium Swallen & Tovar;
Dissanthelium longifolium Tovar;
Dissanthelium longiligulatum Swallen & Tovar;
Dissanthelium macusaniense (E.H.L. Krause) R.C. Foster & L.B. Sm.
Dissanthelium mathewsii (Ball) R.C. Foster & L.B. Sm.
Dissanthelium minimum Pilg.
Dissanthelium patagonicum Parodi;
Dissanthelium peruvianum (Nees & Meyen) Pilg.
Dissanthelium pygmaeum Swallen & Tovar;
Dissanthelium rauhii Swallen & Tovar;
Dissanthelium sclerochloides Steud. ex E. Fourn.
Dissanthelium semitectum Swallen & Tovar;
Dissanthelium supinum Trin.
Dissanthelium trollii Pilg.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Graminastrum E. H. L. Krause, 
Phalaridium Nees & Meyen, 
Stenochloa Nutt..

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123529" title="Dryopoa" nonfiltered="800" processed="797" dbindex="50846">

Dryopoa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
D. dives (F. Muell.) Vickery;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123530" title="Dupontia" nonfiltered="801" processed="798" dbindex="50847">

Dupontia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Dupontia cooleyi A. Gray;
Dupontia fisheri R. Br.
Dupontia fisheri var. aristata Malte ex Polunin;
Dupontia fisheri subsp. fisheri;
Dupontia fisheri var. fisheri;
Dupontia fisheri var. flavescens Hook. & Arn.
Dupontia fisheri subsp. pelligera (Rupr.) Tzvelev;
Dupontia fisheri var. pelligera (Rupr.) Trautv.
Dupontia fisheri subsp. psilosantha (Rupr.) Hultn;
Dupontia fisheri var. psilosantha (Rupr.) Trautv.
Dupontia micrantha Holm;
Dupontia pelligera (Rupr.) Nyman;
Dupontia psilosantha Rupr.
Dupontia psilosantha var. flavescens (Hook. & Arn.) Vasey;
Dupontia psilosantha var. psilosantha;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123531" title="Eremopoa" nonfiltered="802" processed="799" dbindex="50848">

Eremopoa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Eremopoa altaica (Trin.) Roshev.
Eremopoa altaica subsp. altaica;
Eremopoa altaica subsp. oxyglumis (Boiss.) Tzvelev;
Eremopoa altaica subsp. songarica (Schrenk) Tzvelev;
Eremopoa attalica H. Scholz;
Eremopoa bellula (Regel) Roshev.
Eremopoa capillaris R.R. Mill;
Eremopoa glareosa Gamajun. ex Pavlov;
Eremopoa mardinensis R.R. Mill;
Eremopoa medica H. Scholz;
Eremopoa multiradiata (Trautv.) Roshev.
Eremopoa nephelochloides Roshev.
Eremopoa oxyglumis (Boiss.) Roshev.
Eremopoa persica (Trin.) Roshev.
Eremopoa persica subsp. multiradiata (Trautv.) Tzvelev;
Eremopoa persica var. nephelochloides Roshev.
Eremopoa persica var. oxyglumis (Boiss.) Grossh.
Eremopoa persica var. persica;
Eremopoa persica var. songarica (Schrenk) Bor;
Eremopoa persica var. typica Grossh.
Eremopoa songarica (Schrenk) Roshev.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123532" title="Erianthecium" nonfiltered="803" processed="800" dbindex="50849">

Erianthecium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
E. bulbosum Parodi;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123533" title="Festuca" nonfiltered="804" processed="801" dbindex="50850">


Festuca s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Festuca amethystina L.;
Festuca ampla Hackel;
Festuca amplissima Rupr.
Festuca apheles Keng ;
Festuca arundinacea Schreber;
Festuca baffinensis Polunin ;
Festuca brevifolia R. Br.
Festuca bromoides Michx. ;
Festuca burgundiana Auquier et Kergulen ;
Festuca burnatii St-Yves;
Festuca capillifolia Dufour;
Festuca californica Vasey ;
Festuca clementei Boiss. ;
Festuca confinis Vasey;
Festuca confusa Piper ;
Festuca dasyclada Hack. ;
Festuca diandra Michx. ;
Festuca dissitiflora Steud.
Festuca durandii Clauson;
Festuca earlei Rydb. ;
Festuca elata Keng ;
Festuca elegans Boiss.
Festuca eskia Ramond ex DC.
Festuca fuegiana Hook.
Festuca gracilenta Buckley ;
Festuca gigantea (L.) Vill.;
Festuca gypsophila Hack. ;
Festuca hephaestophila Nees ;
Festuca heterophylla Lam.
Festuca howellii Hack. ;
Festuca hystrix Boiss.
Festuca idahoensis Elmer ;
Festuca indigesta Boiss.
Festuca ingrata Rydb.
Festuca markgrafiae Veldkamp ;
Festuca microstachys Nutt. ;
Festuca microstachys Nutt.
Festuca mirabilis Piper ;
Festuca nervosa Hook. ;
Festuca nevadensis (Hackel) Mark gr.-Dannenb.
Festuca occidentalis Hook. ;
Festuca ovina L.
Festuca pacifica Piper ;
Festuca paniculata (L.) Schinz et Thell.
Festuca pectinata Labill.
Festuca plicata Hackel;
Festuca poaeoides Michx. ;
Festuca potosiana Renvoize ;
Festuca pratensis Hudson;
Festuca pseudotrichophylla Patzke;
Festuca purpurascens Hook. f. ;
Festuca richardsonii Hook. ;
Festuca rigida (L.) Link;
Festuca rubra L.
Festuca rusbyi Hitchc. ;
Festuca saximontana Rydb. ;
Festuca scabrella Torr.
Festuca scariosa (Lag.) Hackel;
Festuca sciurea Nutt. ;
Festuca soraria Piper ;
Festuca subbiflora Suksd. ;
Festuca subulifolia Benth. ;
Festuca suksdorfii Piper ;
Festuca talamancensis Davidse ;
Festuca tenella Willd.
Festuca tenuifolia Sibth.
Festuca texana Vasey ;
Festuca trichophylla (Ducros ex Gaudin) K. Richter;
Festuca triflora Desf.
Festuca valentina (St-Yves) Markgr.-Dannenb.
Festuca vallicola Rydb.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
(Els gneres marcats amb un asterisc (*) sn sinnims probables)
(Els gneres marcats amb dos asteriscs (**) sn sinnims possibles)

Amphigenes Janka, 
Anatherum Nbelek, 
Argillochloa W. A. Weber, 
Bucetum Parn., 
Drymochloa Holub, 
Drymonaetes Fourr., nom. inval., 
Festucaria Heist. ex Fabr., 
Gnomonia Lunell, 
Gramen Krause, 
Helleria E. Fourn., 
Hellerochloa Rauschert, 
Hesperochloa (Piper) Rydb., 
Laston Pau, 
Leiopoa Ohwi, 
Leucopoa Griseb., 
Lojaconoa Gand., 
Nabelekia Roshev., 
*Pseudobromus K. Schum., 
*Schedonorus P. Beauv., 
Schoenodorus Roem. & Schult., orth. var., 
**Tzvelevia E. B. Alexeev, 
Wasatchia M. E. Jones.

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123534" title="Festucella" nonfiltered="805" processed="802" dbindex="50851">

Festucella s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

De vegades s'inclou al gnere Austrofestuca.

Espcies.
F. eriopoda (Vickery) E.B. Alexeev;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123536" title="Hainardia" nonfiltered="806" processed="803" dbindex="50852">

Hainardia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
H. cylindrica (Willd.) Greuter;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123538" title="Hookerochloa" nonfiltered="807" processed="804" dbindex="50853">

Hookerochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

De vegades s'inclou al gnere Austrofestuca.

Espcies.
Hookerochloa hookeriana (F. Muell. ex Hook. f.) E.B. Alexeev = Festuca hookeriana F. Muell. ex Hook. f.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123539" title="Lamarckia" nonfiltered="808" processed="805" dbindex="50854">

Lamarckia o Achyrodes s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Lamarckia aurea (L.) Moench;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Achyrodes Boehm., 
Chrysurus Pers., 
Lamarkia Moench, orth. var., 
Pterium Desv., 
Tinaea Garzia.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123540" title="Lindbergella" nonfiltered="809" processed="806" dbindex="50855">

Lindbergella s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123541" title="Littledalea" nonfiltered="810" processed="807" dbindex="50856">

Littledalea s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123542" title="Loliolum" nonfiltered="811" processed="808" dbindex="50857">

Loliolum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123544" title="Lolium" nonfiltered="812" processed="809" dbindex="50858">

Lolium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Lolium multiflorum Lam.
Lolium perenne L.
Lolium rigidum Gaudin;
Lolium temulentum L.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Arthrochortus Lowe, 
Craepalia Schrank, 
Crypturus Trin..

Vegeu tamb .
Margall;

Referncies.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123546" title="Megalachne" nonfiltered="813" processed="810" dbindex="50859">

Megalachne s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123547" title="Microbriza" nonfiltered="814" processed="811" dbindex="50860">

Microbriza s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123548" title="Micropyropsis" nonfiltered="815" processed="812" dbindex="50861">

Micropyropsis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123549" title="Micropyrum" nonfiltered="816" processed="813" dbindex="50862">

Micropyrum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123550" title="Narduroides" nonfiltered="817" processed="814" dbindex="50863">

Narduroides s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Narduroides salzmannii (Boiss.) Rouy;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123551" title="Parafestuca" nonfiltered="818" processed="815" dbindex="50864">

Parafestuca s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123552" title="Parapholis" nonfiltered="819" processed="816" dbindex="50865">

Parapholis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
P. filiformis (Roth) C. E. Hubbard;
P. incurva (L.) C. E. Hubbard;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123553" title="Phippsia" nonfiltered="820" processed="817" dbindex="50866">

Phippsia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
P. werdermannii Pilg.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123554" title="Pholiurus" nonfiltered="821" processed="818" dbindex="50867">

Pholiurus s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123555" title="Poa" nonfiltered="822" processed="819" dbindex="50868">


Poa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Poa abbreviata R. Br. ;
Poa acuminata Scribn. ;
Poa agassizensis B. Boivin et D. Lve ;
Poa airoides Nutt. ;
Poa alcea Piper ;
Poa alpina L.
Poa ambigua Elliott ;
Poa angustifolia L.
Poa andina Nutt. ;
Poa annua L.
Poa aperta Scribn. et Merr. ;
Poa arachnifera Torr. ;
Poa archboldii Hitchc. ;
Poa argentea Howell ;
Poa arida Vasey ;
Poa atropurpurea Scribn. ;
Poa attenuata Trin.
Poa berningeri Pilg. ;
Poa bigelovii Vasey et Scribn. ;
Poa bolanderi Vasey ;
Poa brachyglossa Piper ;
Poa brandegei Scribn. ;
Poa brassii Hitchc. ;
Poa brevipaniculata Scribn. et T. A. Williams;
Poa bulbosa L.
Poa callichroa Rydb. ;
Poa callida Rydb. ;
Poa capitata Nutt. ;
Poa cenisia All.
Poa compressa L.
Poa confinis Vasey ;
Poa confusa Rydb. ;
Poa cottoni Piper ;
Poa curta Rydb. ;
Poa cusickii Vasey ;
Poa debilis Torr. ;
Poa dinantha A. W. Wood ;
Poa douglasii Nees ;
Poa eatoni S. Watson ;
Poa epilis Scribn. ;
Poa erectifolia Hitchc. ;
Poa eyerdamii Hultn ;
Poa faberi Rendle ;
Poa fendleriana (Steud.) Vasey ;
Poa fernaldiana Nannf. ;
Poa filiculmis Swallen ;
Poa filifolia Vasey ;
Poa fimbriata Swallen ;
Poa flexuosa Muhl.
Poa glomerifera Hack. ;
Poa gracillima Vasey ;
Poa helleri Rydb. ;
Poa hispidula Vasey ;
Poa howellii Vasey et Scribn. ;
Poa hypnoides Lam. ;
Poa infirma Kunth;
Poa interior Rydb. ;
Poa interrupta Nutt. ;
Poa involuta Hitchc. ;
Poa juncifolia Scribn. ;
Poa kelloggii Vasey ;
Poa kingii S. Watson ;
Poa koelzii Bor ;
Poa labradorica Fernald;
Poa laccidula Boiss. et Reuter;
Poa laeviculmis T. A. Williams ;
Poa laevis Vasey ;
Poa languidior Hitchc. ;
Poa lanigera Nees ;
Poa laxa Haenke;
Poa laxiflora Buckley ;
Poa leibergii Scribn.
Poa ligulata Boiss.
Poa lilloi Hack. ;
Poa longepedunculata Scribn. ;
Poa longiligula Scribn. et T. A. Williams ;
Poa longipila Nash ;
Poa longiramea Hitchc. ;
Poa macrantha Vasey ;
Poa macroclada Rydb. ;
Poa mairei Hack. ;
Poa montana Vasey ;
Poa multnomae Piper ;
Poa napensis Beetle ;
Poa nematophylla Rydb. ;
Poa nevadensis Vasey ;
Poa norbergii Hultn ;
Poa novarae Reichardt ;
Poa overi Rydb. ;
Poa pachypholis Piper ;
Poa pattersoni Vasey ;
Poa phoenicea Rydb. ;
Poa planifolia Kuntze ;
Poa plattensis Rydb. ;
Poa pratensis L.
Poa pringlei Scribn. ;
Poa pseudopratensis Scribn. et Rydb. ;
Poa pudica Rydb. ;
Poa purpurascens Vasey ;
Poa rupestris Vasey ;
Poa sandbergii Vasey ;
Poa scaberrima Rydb. ;
Poa schizantha Parodi ;
Poa setifolia Benth. ;
Poa sheldoni Vasey ;
Poa sierrae J. T. Howell ;
Poa strictiramea Hitchc. ;
Poa subreflexa Rydb. ;
Poa subtrivialis Rydb. ;
Poa superata Hack. ;
Poa taltalensis Pilg. ;
Poa tenuifolia Nutt. ;
Poa tenuifolia S. Watson ;
Poa tenuis Elliott ;
Poa tracyi Vasey ;
Poa trichodes Nutt. ;
Poa tricholepis Rydb.
Poa trivialis L.
Poa truncata Rydb. ;
Poa wheeleri Vasey ;
Poa williamsii Nash;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
(Els gneres marcats amb dos asteriscs (**) sn sinnims possibles)

Arctopoa (Griseb.) Prob., 
**Austrofestuca (Tzvelev) E. B. Alexeev, 
**Bellardiochloa Chiov., 
Dasypoa Pilg., 
Oreopoa Gand., nom. inval., 
Paneion Lunell, 
Panicularia Heist. ex Fabr., 
Parodiochloa C. E. Hubb., 
Poagris Raf..

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123556" title="Podophorus" nonfiltered="823" processed="820" dbindex="50869">

Podophorus s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123557" title="Poidium" nonfiltered="824" processed="821" dbindex="50870">

Poidium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123559" title="Psilurus" nonfiltered="825" processed="822" dbindex="50871">

Psilurus s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
P. incurvus (Gouan) Schinz et Thell.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123560" title="Puccinellia" nonfiltered="826" processed="823" dbindex="50872">

Puccinellia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Puccinellia distans (jacq.) Parl.
Puccinellia fasciculata (Torrey) Bicknell;
Puccinellia howellii J. I. Davis ;
Puccinellia maritima (Hudson) Parl.
Puccinellia palustris (Seenus) Podp.

(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnim.
Atropis (Trin.) Griseb..

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123561" title="Rhomboelytrum" nonfiltered="827" processed="824" dbindex="50873">

Rhomboelytrum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123562" title="Sclerochloa" nonfiltered="828" processed="825" dbindex="50874">

Sclerochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.

Sclerochloa arenaria A. Gray;
Sclerochloa borreri (Bab.) Bab.
Sclerochloa californica Munro;
Sclerochloa distans (L.) Bab.
Sclerochloa dura (L.) Beauv.
Sclerochloa maritimus Lindl.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123563" title="Scolochloa" nonfiltered="829" processed="826" dbindex="50875">

Scolochloa s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Scolochloa arundinacea (P. Beauv.) M. et K.
Scolochloa arundinacea (Roem. et Schult.) MacMill.
Scolochloa donax (L.) Gaudin;
Scolochloa festucacea (Willd.) Link;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123565" title="Simplicia" nonfiltered="830" processed="827" dbindex="50876">

Simplicia s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123566" title="Tsvelevia" nonfiltered="831" processed="828" dbindex="50877">

Tsvelevia s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123567" title="Sphenopus" nonfiltered="832" processed="829" dbindex="50878">

Sphenopus s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
S. divaricatus (Gouan) Reichenb.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123568" title="Torreyochloa" nonfiltered="833" processed="830" dbindex="50879">

Torreyochloa s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123569" title="Vulpia" nonfiltered="834" processed="831" dbindex="50880">

Vulpia s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Vulpia alopecuros (Schousboe) Dumort.
Vulpia bromoides (L.) S. F. Gray;
Vulpia ciliata Dumort.
Vulpia lasciculata (Forss.) Samp.
Vulpia geniculata (L.) Link;
Vulpia membranacea (L.) Dumort.
Vulpia muralis (Kunth) Nees;
Vulpia myuros (L.) C. C. Gmelin;
Vulpia unilateralis (L.) Stace;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123570" title="Vulpiella" nonfiltered="835" processed="832" dbindex="50881">

Vulpiella s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123572" title="Wangenheimia" nonfiltered="836" processed="833" dbindex="50882">

Wangenheimia s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Arctagrostis angustifolia Nash ;
Arctagrostis macrophylla Nash ;
Arctagrostis poaeoides Nash;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123575" title="Echinaria" nonfiltered="837" processed="834" dbindex="50883">


Echinaria s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123576" title="Oreochloa" nonfiltered="838" processed="835" dbindex="50884">

Oreochloa s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
E. capitata (L.) Desf.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123578" title="Seslria" nonfiltered="839" processed="836" dbindex="50885">

Sesleria s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Sn originries de l'hemisferi nord, a l'alta muntanya d'Eursia.

El gnere consta de ms de 100 espcies; sn herbes perennes, de fulles lanceolades. Floreixen en inflorescncies en forma d'espiga cilndriques o ovoides dotades d'espcules, usualment amb dues flors i lemma truncats i amb dents o arestes curtes.

Als Pasos Catalans noms es troben les espcies Sesleria caerulea (molt abundant i de vegades dominant a les pastures del Pirineu) i S. insularis noms a la Serra de Tramuntana de Mallorca.

Algunes espcies.
Sesleria albicans Kit.
Sesleria caerulea (L.) Ard.
Sesleria insularis;
(vegeu-ne  a )

Sinnims.
Diptychum  Dulac
Psilathera Link
Sesleriella Deyl.

Enllaos externs.
Pgina de la GRIN sobre el gnere Sesleria.

Referncies.

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123581" title="Thinopyrum" nonfiltered="840" processed="837" dbindex="50886">

Thinopyrum s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

De vegades s'inclou al gnere Elymus.

Espcies.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Lophopyrum . Lve, 
Psammopyrum . Lve, 
Trichopyrum . Lve.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123582" title="Phalaris" nonfiltered="841" processed="838" dbindex="50887">

Phalaris s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Phalaris angusta ;
Phalaris aquatica = Phalaris tuberosa;
Phalaris arundinacea	 ;
Phalaris brachystachys	 ;
Phalaris californica ;
Phalaris canariensis ;
Phalaris caroliniana ;
Phalaris coerulescens ;
Phalaris commutata;
Phalaris lemmonii	 ;
Phalaris minor ;
Phalaris paradoxa;
(vegeu-ne  a )

Sinnims.
Baldingera P. Gaertn. i cols., 
Digraphis Trin., 
Endallex Raf., 
Phalaridantha St.-Lag., 
Phalaroides Wolf, 
Typhoides Moench.

Enllaos externs.
Pgina de la GRIN sobre el gnere .

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123585" title="Ramon I de Castellvell" nonfiltered="842" processed="839" dbindex="50888">
Ramon I Bonfill de Castellvell. Senyor de Castellv de Rosanes, Voltrera, Mata i Llavaneres. (1045-1075).

Fill de Guillem I de Castellvell i d'Adelaida.

Es va casar amb Guisla, amb qui va tenir:
Dorca de Castellvell, associat amb el seu germ.
Pere.
Ermessenda.
Gombau.
Guisla, casada amb Pere Amat de Banyeres.
Guillem Ramon, hereu universal.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123586" title="Braquipodia" nonfiltered="843" processed="840" dbindex="50889">

Brachypodieae s un tribu de la famlia de les pocies

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123587" title="Brmia" nonfiltered="844" processed="841" dbindex="50890">

Brmia s un tribu de la famlia de les pocies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123588" title="Harris" nonfiltered="845" processed="842" dbindex="50891">


Harris (galic escocs: Na Hearadh) s una illa de les Hbrides Interiors. Segons el cens del 2001 tenia una poblaci de 3.601. El seu nom prov de l antic nrdic Hera, una mena de divisi administrativa. La part septentrional forma l illa de Lewis. De fet, encara que es considerin formalment com a illes diferents, Lewis i Harris formen part de la mateixa illa.  Harris est separada de nord a sud per un istme enmig del qual hi ha la capital, Tarbert. 

Est unida per ferry a les illes d Uig i Skye, i tradicionalment ha format part del comtat escocs d Inverness-shire. La principal alria s An Clisham (799 m).

Enllaos externs.
 Panorames de l illa (cal QuickTime);
 Fotografies i informaci sobre Harris;
 El trust North Harris;
 Platja de Scarista;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123589" title="Tritcia" nonfiltered="846" processed="843" dbindex="50892">

Tritcia s un tribu de la famlia de les pocies
Gneres.
Aegilops
Agropyron
Amblyopyrum
Australopyrum
Cockaynea
Crithopsis
Dasypyrum
Elymus
Elytrigia
Eremopyrum
Festucopsis
Henrardia
Heteranthelium
Hordelymus
Hordeum
Hysterix
Kengyilia
Leymus
Lophopyrum
Malacurus
Pascopyrum
Peridictyon
Psathyrostachys
Pseudoroegneria
Secale
Sitanion
Taeniatherum
Thinopyrum
Triticum







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123590" title="Melcia" nonfiltered="847" processed="844" dbindex="50893">

Melcia s un tribu de la famlia de les pocies.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123592" title="Poia" nonfiltered="848" processed="845" dbindex="50894">

Poia s un tribu de la famlia de les pocies




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123600" title="Francina Armengol Socas" nonfiltered="849" processed="846" dbindex="50895">

Francesca Lluch Armengol Socas, coneguda com a Francina (Inca, 11 d'agost de 1971) s una poltica mallorquina del PSIB-PSOE i actual Presidenta del Consell Insular de Mallorca.

Filla del batlle d'Inca entre 1991 i 1995 i destacat militant socialista Jaume Armengol Coll, el 1995, es llicenci en Farmcia per la Universitat de Barcelona. Tamb fu un postgrau en Dermofarmacia i t estudis de Dret.

s Secretria General de la Federaci Socialista de Mallorca, des de l'any 2000 i membre del Comit Federal del PSOE des d'aquest mateix any.

Ha estat regidora a l'Ajuntament d'Inca entre 1998 i 2000. Al Consell Insular de Mallorca, ha estat Consellera i portaveu socialista des de 1999.

Al Parlament Balear, fou diputada i portaveu adjunta entre 1999 i 2003, ocupant el crrec de portaveu des de mar de 2004.

Com a diputada autonmica, ha estat ponent de la Llei de Paritat, aprovada pel Parlament de les Illes Balears el 2002.

Ha estat consellera insular i portaveu del Grup de Consellers Socialistes al Consell de Mallorca des de 1999 a 2004.

Va ser Secretria de la Dona del PSIB-PSOE (1997-2000) i vice-secretria general de la Federaci Socialista de Mallorca (1997-2000), abans de ser elegida secretria general de la Federaci Socialista de Mallorca l'any 2000, reelegida als Congressos Insulars de 2004 i 2008. 

Tamb s Vocal de la Comissi Executiva Federal del PSOE des de juliol 2004. Durant la seva gesti al capdavant de la Federaci insular va aconseguir presentar el major nombre de candidatures municipals (50) a la histria del PSOE a Mallorca durant l'any 2003.

s la Presidenta del Consell de Mallorca des del 7 de juliol de 2007.


Membre d'Apotecaris Solidaris i de l'OCB.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123606" title="Retrica" nonfiltered="850" processed="847" dbindex="50896">

La retrica (del grec antic  / rhtorik  ,  tcnica/art oratori ) designa prpiament l'art de parlar b   s l'art o la tcnica de la  persuasi, normalment mitjanant l's de la paraula. La retrica, la dialctica i la gramtica constitueixen el trivi, que forma amb el quadrivi les set arts liberals de la cultura occidental. A l'Edat Antiga i l'edat mitjana, la retrica estava enfocada en la persuasi en els contextos pblics i poltics, aix com a les assemblees i els tribunals.
D'aquesta manera, es va desenvolupar en societats obertes i democrtiques, els drets d'expressi, de lliure reuni i els drets poltics d'una part de la poblaci.

El concepte de retrica ha variat durant els 2500 anys d'existncia de la paraula. Fins als nostres dies, la retrica es descriu en un sentit ampli, com l'art o la prctica de la persuasi sigui quin sigui el mitj de comunicaci, pero utilitzant el llenguatge. Els termes retrica o sofisme s'empleen sovint en sentit perioriatiu, quan es vol oposar a les paraules sense fets o separar la informaci de la desinformaci, de la propaganda, fins i tot per qualificar de dubts un discurs pseudo-argumentatiu. Sigui quin sigui, aix com l'art de la persuasi, la retrica continua jugant un rol important dins la vida pblica contempornia.

 Definici .
La retrica s la cincia que estudia la capacitat de persuadir per mitj de les paraules.
La retrica s a la vegada la cincia (en un sentit d'estudi estructurat) i l'art (en un sentit prctic recoltzat sobre un coneixement provat) que es refereix a l'acci del discurs de l'nima (l'nima s qui parla). En un principi, la retrica s nicament oral, per evidentment tamb s preocupa pel discurs escrit, en una mesura en qu aquest s, de manera ms o menys estreta, una transcripci o una mmesi de l'oral. La definici de retrica canviar amb el pas dels segles (aportacions dels grecs, dels oradors romans, fins als europeus).

Finalment, avui en dia la retrica es construeix de manera entenedora i que arribi fcilment al pblic.

L objectiu del text retric es comunicar adequadament un contingut amb finalitat didctica o persuasiva, la funci que hi predomina s la potica.

La situaci de comunicaci influeix molt directament sobre el text retric. I trobem l emissor, s una persona que ha de tenir una bona competncia comunicativa, el receptor, de carcter collectiu i ha de tenir una comptencia lingstica per tal de comprendre el missatge. El canal que pot ser oral o escrit i el context que sn les circumstncies que han motivat el text retric. La preparaci del context retric comprn tres fases:

La producci (productio) en qu se seleccionen les idees i els arguments ms rellevants. 
La disposici (dispositio) o organitzaci dels arguments de manera que el missatge arribi al pblic. 
La comunicaci (elocutio) oral o escrita. Aquesta fase es decideixen els mecanismes lingstics, com la claretat, la correcci lingstica, elegncia de l estil i l elaboraci artstica del llenguatge. 

L estructura del text retric es divideix en:
Exhortaci, es presenta el tema de manera que resulti interessant per al pblic ;
Narraci; exposici dels fets que han motivat que l autor construeixi el text. ;
Argumentaci: s la part central del text. Exposa els arguments a favor de la posici de l autor i refuta els arguments adversos ;
Conclusi: on es resumeixen els trets ms rellevants exposats en el text. ;

La retrica clssica distingia tres gneres en l expressi oral:
Demostratiu; destacta les qualitats positives o negatives d un objecte, fet... L orador s individual i no hi ha rplica. L oient no ha de prendre una decisi a partir del missatge que sent. ;
Deliberatiu; s hi exposen els problemes d un grup determinat i es donen solucions ;
Judicial: s hi exposen uns fets ocorreguts sobre els quals un orador argumenta a favor i un altre en contra. ;
Tamb es consideren gneres retrics vehiculats pel canal escrit:

 Histria de la retrica .
La retrica, qualificada per Roland Barthes de metallenguatge (discurs del discurs), ha comportat a algunes pratiques presents successivament o simultniament segons l'poca.

 Naixement de la retrica .
Al llarg de la histria hem observat uns canvis, per exemple en l edat mitjana s elaboraven text retrics per als estudis universitaris, en canvi, al Renaixement la retrica va degenerar cap a un discurs ms elaborat per buit de contingut.

 Retrica sofista i retrica platnica.
s aquella disciplina encadenada a ser un bon orador, s a dir,  que t facilitat per expressar la seua opini o enunciat. 
s una condici necessaria per accedir a la poltica de la primera vegada que es va implantar l'organitzaci poltica de la democracia.
En el segle V a.C, els sofistes eren aquells que ensenyaven la retrica.

Mestres de la retrica antiga.

 L'evoluci de la retrica .

 Ubicaci de la retrica en el mn greco-rom .

 La retrica contempornia .
L assaig: on s exposen les reflexions que l autor es fa sobre algun concepte 
El periodisme d opini; que poden ser articles d opini, columnes... 

Vegeu tamb.
Michel Meyer;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123614" title="Ecotaxa" nonfiltered="851" processed="848" dbindex="50898">
L'Ecotaxa  fou un impost vigent a les Illes Balears entre 2001 i 2003.

Fou el projecte ms important del govern del Pacte de Progrs de Francesc Antich a les Illes Balears, i va sser promogut pel conseller de turisme d'aquell govern, Celest Alomar.

S'aprov pel Parlament de les Illes Balears el 10 d'abril de 2001.

Consist en un impost que pagaven les persones que pernoctaven als establiments hotelers de les Illes Balears que s'havia d'usar per millorar el medi ambient que el turisme anava degradant. Top amb l'oposici frontal dels hotelers i del Partit Popular balear.

Es derog al mateix Parlament de les Illes Balears el 22 d'octubre de 2003, poc desprs del retorn al govern de Jaume Matas desprs de les eleccions autonmiques de 2003.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123618" title="Ca n'Aurell" nonfiltered="852" processed="849" dbindex="50899">
Ca n'Aurell (tradicionalment ortografiat Can Aurell) s un barri de Terrassa que ocupa la meitat oriental del districte 4 o de Ponent, situat al marge dret de l'antic llit de la riera del Palau, actualment la Rambla d'gara. T una superfcie de 0,96 km2 i una poblaci de 17.306 habitants el 2005, any en qu era el barri ms poblat de la ciutat. s tamb un dels ms extensos de Terrassa, i est travessat de nord a sud pel torrent del Batlle (actuals carrers de Josep Trueta i Faraday), que abans del 1904 dividia els termes municipals de Terrassa i Sant Pere.

Est limitat al nord pel passeig Vint-i-dos de Juliol (l'antiga via del ferrocarril Barcelona-Manresa de la RENFE), al sud per la carretera de Martorell, a l'est per la Rambla d'gara i a l'oest per l'avinguda d'ngel Sallent i el carrer de Santa Maria de Mazzarello, que el separen de la Maurina. 

T parrquia prpia, a l'esglsia de la Sagrada Famlia, que sobrepassa els lmits del barri i inclou la Cogullada, una part de Can Boada i les urbanitzacions de Can Palet de Vista Alegre, les Martines, les Carbonelles i Can Gonteres. La part entre el carrer de Galileu i la Rambla depn de la parrquia del Sant Esperit, que s la titular del centre antic de la ciutat. La festa major s el primer diumenge de juny.

Disposa d'un institut d'ensenyament secundari, l'IES Terrassa, a la part nord de la Rambla d'gara, i diversos centres escolars de primria. Al barri hi ha les oficines centrals de Rdio Club 25 (FM), la televisi local privada TV20 i la seu de la Cambra de Comer i Indstria de Terrassa.

A ms a ms, el barri disposa d'una de les entitats esportives ms importants de la ciutat, l'SFERIC, fundat el 1932. El pabell actual fou inaugurat el 1966 amb el XXX Campionat d'Espanya de Bsquet que guany el Reial Madrid. Actualment t dues seccions, la de bsquetbol i la d'Hoquei Patins.

 Histria .

Ca n'Aurell fou el primer eixample, prpiament dit, de la ciutat. A mitjan segle XIX Jaume Torrella va aixecar la primera casa a l'altra banda de la riera del Palau, sector que ms endavant es va anar poblant d'immigrats de la Catalunya interior, aragonesos i valencians. Pel fet que les primeres cases eren les que tocaven a la riera (avui la Rambla, l'artria principal de la ciutat), el barri fou conegut com el barri de la Riera del Palau. Les construccions de la primera meitat del segle XX es caractaritzaven per ser contrudes a l'estil angls, s a dir, cases d autoconstrucci, d un sol pis, d un pou mitger i hort al darrera amb faanes estretes i gran llargria. Aquesta fesonomia, per canvi a partir dels anys cinquanta amb la construcci d'edificis de pisos, que no han parat de crixer fins a ben entrat el segle XXI. Un dels fets destacables dels primers trenta anys del barri s la creaci, el 1932, de la parrquia de la Sagrada Famlia, un dels elements que va donar consistncia i cohesi al barri, que no tindria l'actual edifici per al culte fins l'any 1951. 

Igual com passa amb el barri de Can Palet, la masia que li dna nom, Ca n'Aurell, ja fa temps desapareguda, es trobava fora dels lmits estrictes de la barriada, concretament ms al sud, a la Cogullada, per se'n va dir aix perqu la major part de les terres del barri pertanyien a aquest mas.

 Llocs d'inters .
La Masia Freixa, una de les joies del modernisme terrassenc, amb la seva estructura d'arcs i voltes d'inspiraci gaudiniana, murs d'un blanc brillant i una alta torre, segons la reforma de Llus Muncunill i Parellada del 1907-1914. Va albergar durant molts anys el Conservatori Municipal de Msica. Est situada al parc de Sant Jordi, el pulm verd del barri, format entorn dels antics jardins i el terreny adjacent a la masia.

La font de la Plaa del Progrs que fou inaugurada el 1921, nic element que ha restat desprs de les diverses modificacions que ha patit la plaa fins avui dia. ;

En el passat el barri tingu un altre edifici modernista, el Grup Escolar Torrella, de Josep Maria Coll i Bacard, per que desprs de la riuada de 1962, el 1968 l'ajuntament decid enderrocar-lo, tot i  que el seu estat era recuperable.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123619" title="Claudi Mart" nonfiltered="853" processed="850" dbindex="50900">


Claudi Mart (Carcassona, 1941) s un mestre, cantautor i escriptor llenguadoci: la seua obra tracta temes com la histria d'Occitnia i la defensa de l'occit, els interessos dels agricultors i la lloana de la vida en el camp. Belleu, la seua pertanyena al moviment de la can occitana sia la seua aportaci ms notable, pel que d'ell han dit cantants d'altres pasos:

Mart, occit, que guarda soterrat quelcom de "mao" en els seus avantpassats (son avi Luis apareix a voltes en sos gests i en les seues canons), trau de sa sofrida terra, que ell en diu l'Andalusia de Frana, la temtica dels seus cants, no sols la del paisatge, sin dels problemes diaris dels viticultors, de la nacionalitat postergada, el monocultiu, el centralisme, la despoblaci del camp que es produeix lentament, l'antimilitarisme, les centrals nuclears...

Dins els pasos que la Histria posa en causa sens mai no parar, hom troba totjorn ssers sense els quals la causa perd la seua significiaci i sense els quals el pas mateix perdria la seua realitat. All a Occitnia, aquell s Mart. La voluntat de viure collectiva de l'espai de l'home se li ressembla. Tot lloc del planeta on l'home mira de limitar la llibertat t menester dels Mart d'aquest mn.

 Biografia .

Naixit a Carcassona l'any 1941, fill d'immigrants aragonesos (els seus avis, dels quals va aprendre el catal, el castell i algunes expressions en fabla, eren de la Franja), Claude Marti-Salazar s mestre d'escola rural a Confolen quan, en un aplec occitanista el setembre de 1968 a Muret, cerca una nova forma d'expressi altra que els cartells del maig francs; influt per la Nova Can catalana i el Diguem no de Raimon, Mart comena d'escriure canons en francs, per no pot amagar el seu accent: a la resposta d'un expert que li va diure A que fa vost no s gens malament, per el vostre accent s horrible; amb tres mesos de llions de dicci tindr un accent perfecte per cantar en francs, un vinyater va replicar Canta en llengua d'oc: no tindrs pas ms accent! Aix van nixer les primeres canons: ,  i Las messorgas (les mentides); totes tres incloses en el seu primer lbum, Occitnia!, editat per la cooperativa discogrfica Ventadorn, que pren el nom d'un trobador.

Els quatre primers discos els enregistr noms amb la guitarra i el sol acompanyament d'altres veus convidades: les millors canons d'aqueixos dos LP i dos EP van ser compilades l'any 1973 en un disc novell, Lo pas vl viure, editat en Le Chant du Monde a tot Europa; d'en, Mart comen d'acompanyar-se de msics de cambra en L'agonia del Lengadc (enregistrat a l'Studio der Frhen Musik per Alemanya), jazz en L'me esper (1974) o folk en L'an 01 (1975) i Lo camin del solelh (1976), on canta una can en castell dedicada a son avi Luis i una altra, , on conta les revoltes vinyateres de 1907 i del llur temps:Sabem pla que, per altres rutes,marxen els del Menerbs,Carcassons i Corbiras tota:sem els comandos de la nit.

Lo camin del solelh (editat a Espanya per Guimbarda) marca un punt d'inflexi en el qual Mart bandeja la can en occit i se centra en l'escriptura en francs: la seua collaboraci amb Jean-Pierre Chabrol va produr dues novelles (Caminarm i Les petites Espagnes); desprs de la darrera publicaci i durant gaireb una dcada, Mart no produeix pas cap altra referncia fins el 1992, any que edita un nou disc amb ttol en francs (Et pourtant elle tourne...) a partir del qual deixa de tocar guitarra i canta solament, amb nous arranjaments de Grard Pansanel. No importa com, Marti continua a fer concerts i l'lbum segent, El jinete, apareix deu anys desprs; durant l'espai de temps entre ambds Mart escriu els textos per a llibres d'imatges del seu pas de Carcassona. Amb la publicaci d'un volum de poesia illustrada l'any 2003, Mart torna a espaiar la seua producci i no retorna fins l'any 2006 amb l'edici del disc compacte  milhor, que cont el seus millors xits en occit regravats amb els arranjaments novells.

 Obra .

La producci de Mart durant la dcada dels 70 alterna la msica i l'escriptura; en la dcada dels 80, tant l'una com l'altra sn poques i d'en del 1998, la producci literria esdev la seua ms gran preocupaci, per sense deixar l'escena musical.

Bibliografia.


Discografia.


De ms a ms, Mart compon les msiques de les sries de televisi Ces grappes de ma vigne (A2) i Un t albigeois (FR3) i la banda sonora del Conte d'automne d'ric Rohmer (1998).

 Enllaos externs .

  ClaudeMarti.com lloc web oficial amb biografia, bibliografia i discografia amb tot d'imatges i fragments en mp3;
  Paraulas en c Claudi Mart;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123620" title="Sharp Zaurus" nonfiltered="854" processed="851" dbindex="50901">

Sharp Zaurus s una PDA (Personal Digital Assistant) elaborada per Sharp Corporation. El nom deriva del sufix aplicat als noms dels dinosaures, i simbolitza fora.

 Enllaos externs .
InnerZaurus - Web de reuni d'usuaris de Zaurus a Espanya ;
Openzaurus - Variant de GNU/Linux per els models Zaurus ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123622" title="Oryzoda" nonfiltered="855" processed="852" dbindex="50902">

Les Oryzodes (Oryzodae) sn una supertribu de les ehrhartidies.
Tribus i genres.
Tribu Anomocloia;
Aquesta tribu forma la subfamlia Anomochlooideae. Hi ha un gnere: Anomochloa.
Tribu Diarrhenia;
Hi ha un gnere: Diarrhena.
Tribu Ehrhartia;
Hi ha 4 gneres: Ehrharta, Microlaena, Petriella, Tetrarrhena.
Tribu Olyria;
Hi ha 20 gneres: Agnesia, Arberella, Buergersiochloa, Cryptochloa, Diandrolyra, Ekmanochloa, Froesiochloa, Lithachne, Maclurolyra, Mniochloa, Olyra, Pariana, Parodiolyra, Piresia, Piresiella, Raddia, Raddiella, Rehia, Reitzia, Sucrea.
Tribu Orzia;
Aquesta tribu forma la subfamlia Oryzoideae. T 13 gneres: Chikusichloa, Hydrochloa, Hygroryza, Leersia, Luziola, Maltebrunia, Oryza, Porteresia, Potamophila, Prosphytochloa, Rhynchoryza, Zizania, Zizaniopsis.
Tribu Phaenospermatia;
Hi ha 1 gnere en aquesta tribu: Phaenosperma.
Tribu Fria;
Hi ha 4 gneres: Leptaspis, Pharus, Scrotochloa, Suddia.
Tribu Phyllorhachidia;
Aquesta tribu t 2 gneres: Humbertochloa, Phyllorhachis.
Tribu Streptochaetia;
Hi ha un gnere: Streptochaeta.
Tribu Streptogynia;
Aquesta tribu t un sol gnere: Streptogyna.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123623" title="Gisela d'ustria" nonfiltered="856" processed="853" dbindex="50903">


Gisela d'ustria, princesa de Baviera (Palau de Laxenburg 1856 - Munic 1932). Arxiduquessa d'ustria, princesa d'Hongria i de Bohmia amb el doble tractament d'altesa imperial i reial que esdevingu princesa de Baviera al contraure matrimoni en el si de la casa reial bavaresa.

Nascuda al Palau de Laxenburg, a les proximitats de Viena, el dia 12 de juliol de 1856 essent filla de l'emperador Francesc Josep I d'ustria i de la duquessa Elisabet de Baviera. Gisela era nta per via paterna de l'arxiduc Francesc Carles d'ustria i de la princesa Sofia de Baviera; i per via materna ho era del duc Maximili de Baviera i de la princesa Llusa de Baviera. 

El dia 20 d'abril de 1873 contragu matrimoni a Viena amb el prncep Leopold de Baviera, fill del prncep regent Leopold de Baviera i de l'arxiduquessa Augusta d'ustria-Toscana. La parella establerta a Munic tingu quatre fills:

 SAR la princesa Elisabet de Baviera, nada a Munic el 1874 i morta al Castell de Gresten el 1957. Es cas el 1893 a Mil amb el duc Ot von Seefried auf Buttenheim.

 SAR la princesa Augusta de Baviera, nada a Munic el 1875 i morta a Ratisbona el 1964. Es cas el 1893 a Munic amb l'arxiduc Josep d'ustria.

 SAR el prncep Jordi de Baviera, nat a Munic el 1880 i mort el 1943 a Roma. Es cas el 1912 amb l'arxiduquessa Isabel d'ustria. ;

 SAR el prncep Conrad de Baviera, nat el 1883 a Munic i mort a Hinterstein el 1969. Es cas el 1921 al Castell d'Agli al Piemont amb la princesa Bona Margarida de Savoia-Gnova.

Arran del matrimoni de la filla primognita de l'emperador d'ustria amb un prncep de segon ordre de la casa reial bavaresa moltes foren les veus que s'aixecaren en contra d'aquesta uni. D'una banda, la mateixa via de la nvia, la princesa Sofia de Baviera, no entenia com una filla de l'emperador tan sols podia aspirar a un prncep menor de Baviera. De l'altra, la societat vienesa observ amb mals ulls una nova uni, i ja n'eren ms de vint, entre la casa dels Habsburg i la casa dels Wittelshbach de Baviera.

Gisela mor a la capital bavaresa, Munic, el dia 7 de juliol de l'any 1932, essent enterrada a l'esglsia muniquesa de Michaelskirche.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123626" title="Club de Regatas Vasco da Gama" nonfiltered="857" processed="854" dbindex="50904">


El Club de Regatas Vasco da Gama s un club esportiu, destacat en futbol, brasiler de la ciutat de Rio de Janeiro a l'estat de Rio de Janeiro.

Histria.

El club es fund el 21 d'agost de 1898 com un club de rem, tal com va passar amb la majoria de clubs de futbol brasilers. Coincidint amb el quart centenari de la primera travessa d'Europa a ndia, van decidir posar-li el nom del navegant portugus Vasco da Gama. La secci de futbol es fund el 5 de novembre de 1915). l club va ser fundat per immigrants portuguesos, motiu pel qual tradicionalment s l'equip al que dna suport la comunitat portuguesa de Rio de Janeiro. En els seus inicis, el Vasco es disting com un club contrari a la segregaci racial, que alguns clubs elitistes intentaren imposar en el futbol brasiler d'inicis de segle XX.

 Uniforme .

El primer uniforme del club fou creat el 1898 per a l'equip de rem i era totalment negre amb una franja diagonal blanca. El primer uniforme de fulbol es cre el 1916 i era completament negre, amb un lla i i un cintur blancs. El 1929, l'uniforme canvi de nou. S'elimin el lla i el cintur i es mantingu l'uniforme totalment negre. Durant els anys trenta s'introdu la faixa diagonal blanca sobre el fons negre de la samarreta. L'any 1945 s'invertiren els colors i s'adopt la samarreta blanca amb la faixa diagonal negra. El motiu d'aquest canvi es va deure a al fet que a l'entrenador de l'equip del moment, l'uruguai Ondino Viera, li agradava la faixa del seu antic club, el River Plate. El 1988, la faixa diagonat localitzada a la part del darrere de la samarreta fou eliminada. El 1998 es van afegir unes fines lnies vermelles al voltant de la faixa diagonal.


 Seccions .
Tot i que el futbol s la secci del club ms coneguda internacionalment, el Vasco s un club poliesportiu amb moltes seccions. Entre elles destaca el basquetbol, el rem (esport fundacional), la nataci o l'atletisme.

 Estadi .
L'estadi del Vasco da Gama s So Janurio, construt el 1927 i amb una capacitat per a 31.000 persones. El club, per, tamb juga molts partits a l'Estadi de Maracan, amb capacitat per a 103.000.

 Entrenadors destacats .
Abel Braga;
Antnio Lopes;
Gentil Cardoso;
Otto Glria;
Joel Santana;
Sebastio Lazaroni;
Mrio Zagallo;
Zez Moreira;

 Jugadors destacats .
 Atletisme .
Ademar Ferreira da Silva;

 Basquetbol .
Charles Byrd;
Demtrio;
Helinho;
Jos Vargas;
Nen;

 Futbol .
Ademir;
Amaral;
Sonny Anderson;
Moacir Barbosa;
Bebeto;
Hideraldo Luiz Bellini;
Hrcules Brito Ruas;
Carlos Germano;
Francisco Aramburu 'Chico';
Cocada;
Dirceu;
Edmundo;
Fausto dos Santos;
Felipe Loureiro;
Gilberto;
Ipojucan Lins de Arajo;
Juninho Paulista;
Juninho Pernambucano;
Marco Antnio;
Mauro Galvo;
Mazinho;
Orlando Peanha de Carvalho;
Oscarino Costa Silva;
Paschoal Silva Cinelli;
Pedro Lus Vicenote 'Pedrinho';
Roberto Dinamita;
Romrio;
Onofre Anacleto de Souza 'Sabar';
Vagner;
Vav;
Jos Marcelo Ferreira 'Z Maria';

 Palmars .
 Futbol mascul .
1 Campionat sud-americ de clubs: 1948;
1 Copa Libertadores de Amrica: 1998;
1 Copa Mercosur: 2000;
4 Campionat brasiler de futbol: 1974, 1989, 1997, 2000;
3 Torneig Rio-So Paulo: 1958, 1966, 1999;
22 Campionat carioca: 1923, 1924, 1929, 1934, 1936, 1945, 1947, 1949, 1950, 1952, 1956, 1958, 1970, 1977, 1982, 1987, 1988, 1992, 1993, 1994, 1998, 2003;
11 Taa Guanabara: 1965, 1976, 1977, 1986, 1987, 1990, 1992, 1994, 1998, 2000, 2003;
9 Taa Rio: 1984, 1988, 1992, 1993, 1998, 1999, 2001, 2003, 2004;
2 Copa Rio: 1992, 1993;
1 Copa d'or de la CONCACAF: 1987;
1 Torneig Ciutat de Barcelona: 1993;

 Futbol femen .
3 Campionat brasiler de futbol: 1994, 1995, 1998;
6 Campionat carioca: 1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2000;
2 Torneig d'Inicio: 2000, 2001;

 Basquetbol mascul .
2 Lliga sud-americana de bsquet: 1999, 2000;
2 Campionat sud-americ de clubs de bsquet: 1998, 1999;
1 Campionat brasiler de bsquet: 2000;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123628" title="Francesc Salvador d'ustria-Toscana" nonfiltered="858" processed="855" dbindex="50905">


Francesc Salvador d'ustria-Toscana (Altmnster (Alta ustria) 1866 - Viena 1939). Arxiduc d'ustria, prncep de Bohmia, d'Hongria i de Toscana amb el doble tractament d'altesa imperial i reial que es marid en el si de la casa d'ustria. 

Nascut el 21 d'agost de 1866 a la localitat d'Alt-Mnster essent fill de l'arxiduc Carles Salvador d'ustria-Toscana i de la princesa Immaculada de Borb-Dues Siclies. Francesc Salvador era nt per via paterna del gran duc Leopold II de Toscana i de la princesa Antonieta de Borb-Dues Siclies; i per via materna ho era del rei Ferran II de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria

El dia 31 de juliol de 1890 contragu matrimoni a la localitat de Bad Ischl al Tirol amb l'arxiduquessa Maria Valria d'ustria, filla de l'emperador Francesc Josep I d'ustria i de la duquessa Elisabet de Baviera. La parella tingu deu fills:

 SAI l'arxiduquessa Elisabet d'ustria-Toscana, nascuda a Viena el 1892 i morta a Syrgenstein el 1930. Es cas amb el comte Georg von Waldburg-Zeil. ;

 SAI l'arxiduc Francesc d'ustria-Toscana, nascut el 1893 a Lichtenegg i mort el 1918 al castell de Wallsee. ;

 SAI l'arxiduc Humbert Salvador d'ustria-Toscana, nascut el 1894 a Lichtenegg i mort el 1971 a Persenburg. Es cas amb la princesa Rosa Maria de Salm-Salm. ;

 SAI l'arxiduquessa Hedwig d'ustria-Toscana, nascuda el 1896 a Bad Ischl i morta el 1970 a Hall. Es cas amb el comte Bernard of Stolberg-Stolberg. ;

 SAI l'arxiduc Teodor Salvador d'ustria-Toscana, nascut el 1899 al castell de Wallsee i mort el 1978 a Amstetten. Es cas amb la comtessa Maria Theresia von Waldburg zu Zeil und Trauchburg. ;

 SAI l'arxiduquessa Gertrudis d'ustria-Toscana, nascuda el 1900 al castell de Wallsee i morta el 1962 a Wangen. Es cas amb el comte Georg von Waldburg-Zeil. ;

 SAI l'arxiduquessa Maria Elisabet d'ustria-Toscana, nascuda el 1901 al castell de Wallsee i morta el 1936 a Innsbruck. ;

 SAI l'arxiduc Clement Salvador d'ustria-Toscana, nascut el 1904 al castell de Wallsee i mort el 1974 a Salzburg. Es cas amb la comtessa Elizabeth de Miremont Resseguier. ;

 SAI l'arxiduquessa Matilde d'ustria-Toscana, nascuda el 1906 a Bad Ischl i morta el 1991 a Hall. Es cas amb Ernest Hefel. ;

 SAI l'arxiduquessa Agns d'ustria-Toscana, nascuda el 1911 a Bad Ischl i morta el mateix dia. ;

Desprs de la caiguda de l'Imperi Austrohongars arran de la derrota militar de la Primera Guerra Mundial, Francesc Salvador i la seva muller perderen la major part de la seva fortuna personal i esdevingueren simples ciutadans de la repblica d'ustria. Des del mateix 1918, Maria Valria i Francesc Salvador iniciaren una batalla legal per tal de recuperar part de les possessions particulars de l'emperador.

Maria Valria mor el 1924. El dia 28 d'abril de 1934 contragu de nou npcies, aquesta vegada a Viena amb la baronessa Melanie von Riesenfels amb qui no tingu descendncia.

Francesc Salvador mor el dia 20 d'abril de 1939 a l'edat de 73 anys.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123629" title="Anomocloia" nonfiltered="859" processed="856" dbindex="50906">

Les Anomochloies (Anomochloiae) sn una tribu de famlia de les pocies, que comprn un sol gnere.
Gneres.
Anomochloa.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123630" title="Diarrhenia" nonfiltered="860" processed="857" dbindex="50907">

Les Diarrhenies (Diarrheniae) sn una tribu de la famlia de les pocies, que comprn un sol gnere.

Gneres.
Diarrhena.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123631" title="Antoni Mir Fullana" nonfiltered="861" processed="858" dbindex="50908">
Antoni Mir Fullana s un activista cultural i poltic mallorqu.

Va ser president de l'Obra Cultural Balear entre els anys 1991 i 2003.

Fou Director General de Poltica Lingstica de la Generalitat de Catalunya fins l'11 de gener de 2005, data en qu va esser substituit per Miquel Pueyo. Desprs d'aix, fou nomenat director de la Casa de les llenges fins el 30 de juny de 2005. 

Va esser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 2003.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123632" title="Clster" nonfiltered="862" processed="859" dbindex="50909">
El concepte clster es un concepte molt difcil de definir ja que s utilitzat per identificar diversos tipus d'associacions de computadors fora diferenciats entre ells. Dos definicions fora apropiades serien, per una banda la del TermCat:  un conjunt d'unitats funcionals interconnectades per mitj d'una xarxa que actuen com una sola unitat , i per l'altra la del Doctor Thomas Sterling:  una classe d'arquitectura de computador parallel que es basa en unir mquines independents integrades per mitja de xarxes d'interconexi, per obtenir un sistema coordinat, capa de processar una crrega .

 Histria .
Avui en dia, amb els ordinadors dels que disposem, ens resulta en ocasions impossible calcular certes necessitats cientfiques degut a la relativament poca capacitat de clcul de la que disposen. La prevenci de canvis climtics, el tractament massiu en la informaci de finances, la fusi nuclear, l'enginyeria gentica... tot depn en gran mesura de la potncia de clcul dels ordinadors.

La computaci d'alt nivell a estat des de sempre, i de manera exclusiva a les mans d'uns pocs privilegiats. Aix va portar als cientfics amb no massa poder econmic a cercar una alternativa per obtenir un ordinador potent i econmicament assequible, aix que, seguint aquesta lnia, arribaren a la conclusi de qu la millor soluci possible era el reciclatge. Consisteix en connectar una srie d ordinadors de baix cost econmic, com ho sn els PC ( Personal Computer ), formant una xarxa i elaborant programes per fer-los treballar en parallel, compartint processos. El resultat fou una soluci que acapara la potncia dels grans superordinadors a un preu molt ms assequible.

Aquesta idea no s del tot recent. A la dcada dels 50, l'exrcit Nord-Americ va crear una xarxa d'ordinadors de vlvules de buit nomenada  SAGE . Ms endavant, als 80 es van arribar a comercialitzar agrupacions de mini-computadors VAX. Per no va ser fins als anys 90 que l'idea fou estesa a nivell mundial, degut al factors econmics i tcnics, com el baix preu dels PC i l'elaboraci de xarxes, i l'aparici del sistema lliure GNU/Linux.

Aix doncs el 1994 va nixer la primera  granja d ordinadors  o clster, al Centre de Vols Espacials Goddard de la NASA, amb l'objectiu de resoldre problemes computacionals que apareixen en les cincies de la Terra i l'Espai. Els pioners d'aquest projecte foren els doctors Thomas Sterling i Donald Becker, que connectaren entre s 16 PC amb microprocessador Intel 486 a travs d'una xarxa ethernet mitjanant GNU/Linux. El clster desenvolupat va tenir una eficincia de 70 Mflops, una velocitat avui en dia ridcula per molt prxima a la acaparada per alguns dels superordinadors de l'poca i gastant noms 45.000 Euros. Els investigadors li donaren el nom de Beowulf en honor a l'heroi de les llegendes medievals.

Des de llavors es crearen multitud de projectes basats en el processament parallel.

 Caracterstiques .
Cadascun dels ordinadors que formen part d un clster s anomena  node .

Actualment existeixen dos tipus de clsters: els d alta disponibilitat i els d alt rendiment.

Els d alta disponibilitat sn aquells destinats a la necessitat de suportar un error de maquinari o programari. Si un dels nodes cau, la resta es reparteixen les seves tasques i intenten reactivar-lo. Aquest seria el cas de servidors web, ordinadors que han de prestar servei les 24h del dia els 365 dies de l any.

Els d alt rendiment es basen en un conjunt de mquines configurades per aconseguir una capacitat de clcul mxima al repartir-se la crrega dels processos entre els nodes existents. Sn utilitzats en la resoluci d algoritmes cientfics, reproducci d imatges 3D, compilaci de grans codis de programaci, xifrat de contrasenyes 

Els clsters d'alt rendiment funcionen amb una caracterstica fonamental: el processament parallel. Aquest consisteix en la capacitat d'utilitzar una srie de processadors per executar diferents parts d'un mateix programa de manera simultnia. L'objectiu principal del parallelisme es reduir el nmero de cicles de l'execuci d'un programa en relaci al nmero de processadors (nodes) vigents en el sistema,  divideix i vencers .

Ams d'aquestes dues classificacions, trobem un altre aspecte ms que caracteritza els diferents clsters, la transparncia. Parlem de transparncia quan el programador no necessita elaborar un tipus d'aplicaci especial pel processament parallel ni canviar res depenent de la tipologia de la xarxa. O sigui, podrem executar-hi la majoria d'aplicacions que podem utilitzar en els ordinadors normals sense ni tan sols adonar-nos de qu estem processant en parallel. Un exemple de clster no transparent seria el projecte Beawoulf, en el que es va necessitar l'elaboraci de programes especials per aquest, i l anterior coneixement del tipus de xarxa per poder-los programar correctament. 

 Exemples .
- Google 

Un bon exemple d un clster d'alta disponibilitat important seria el fams cercador web  Google .

Google at ms de 5000 milions de cerques cada mes (unes 2000 per segon), i cerca entre ms de 3000 milions de documents. Per atendre totes aquestes peticions Google va optar per la construcci d'un clster amb vora de 20000 servidors repartits en 7 centres ( data centers ), Washington DC (EUA), Herndon (Virgnia, USA), Zurich (Sussa)... Els servidors sn senzills PC que funcionen sota  Red-Hat Linux .

Google va optar per aquest tipus de tecnologia degut a seva relaci cost/rendiment, utilitzant ordinadors personals estndards i reduint considerablement el cost s aconsegueix un enorme rendiment.


- Earth Simulator Center

s un projecte japons de l'any 2002 amb l'objectiu de simular una  Terra virtual  i estudiar com seria el mn en el futur utilitzant tecnologia avanada de simulaci numrica.

El clster simulador de la terra (ES) s un sistema de computaci parallela que consisteix en 640 nodes interconnectats per un commutador. Cada node es un sistema amb memria compartida, que consisteix en 8 processadors aritmtics, un sistema de memria principal de 16 Gb una unitat d'accs remot i un processador d'entrada/sortida. El rendiment mxim de cada un dels processadors que formen els node s de 8 Gflops, i el del clster en conjunt s de 40 Tflops.

Els Objectius principals del Earth Simulator sn: l'estudi i predicci del canvi climtic global, la predicci de desastres meteorolgics, la prevenci d efectes d escalfament global, l'estudi de les plaques tectniques... Aquest projecte s un clar exemple d'un clster d'alt rendiment


- MareNostrum

Es avui en dia l'ordinador ms potent d'Europa, aproximadament el quart de tot el mn, i el ms potent entre els pblics. S'ubica a Barcelona, a la Universitat Politcnica de Catalunya (Campus Nord). s un clster construt per IBM, actualment consta de 10.240 processadors. El sistema funciona sota Suse Linux, i compta amb una capacitat de clcul de 90,21 Tflops. EL MareNostrum s utilitzat en l'investigaci del genoma hum, l'estructura de les protenes i en el disseny de nous medicaments.


- SETI

El SETI s un projecte pel descobriment d'intelligncia extraterrestre a partir de l analitzaci de senyals radiofniques procedents de l'espai.

Les senyals sn captades pel radiotelescopi d Arecibo (Puerto Rico) amb els seus 305 metres de dimetre, el ms gran del mn, qual cosa li permet rebre senyals molt ms dbils que qualsevol altre telescopi. Aquestes senyals sn enviades a la universitat de Berkeley (Califrnia), on les divideixen en fragments molt petits que seran repartits entre els ms de 4 milions d'usuaris inscrits en el projecte SETI@home.

Per analitzar tota aquesta informaci, faria falta un ordinador immensament potent i immensament car, per aix els seus fundadors optaren per la creaci d'un gran clster format per milers d'usuaris voluntaris procedents de qualsevol part del mn. Aix doncs van distribuir un salvapantalles que, entra en funcionament quan l ordinador est en dess, llavors via internet, passava a formar part del clster, i iniciava el procs d analitzaci dels petits fragments captats pel telescopi.

Aquest no seria un perfecte exemple del concepte de clster que s'acostuma a utilitzar, ja que no existeix una relaci directa entre els diferents processadors dels nodes, no podrem parlar d'un processament parallel directe. Tanmateix, aix si, podem parlar de clster ja que s adapta a la definici d'aquest.

 Fonts .
Informaci extreta de: http://www.clarr.741.com Projecte distribut sota Llicncia GPL.

 Enllaos externs .
HispaCluster, web espaola dedicada als clsters;
Projecte CLARR, clster d'alt rendiment amb OpenMosix;
Barcelona Supercomputing Center;
Projecte OpenMosix, programari per clsters;
Projecte BeoWulf, programari per clsters;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123636" title="Ehrhartia" nonfiltered="863" processed="860" dbindex="50910">

Les Ehrharties (Ehrhartiae) sn una tribu de la famlia de les pocies, que comprn 4 gneres.
Gneres.
Ehrharta;
Microlaena;
Petriella;
Tetrarrhena;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123637" title="Olria" nonfiltered="864" processed="861" dbindex="50911">

Les Olries (Olyriae) sn una tribu de la famlia de les pocies, que comprn 20 gneres.
Gneres.
Agnesia;
Arberella;
Buergersiochloa;
Cryptochloa;
Diandrolyra;
Ekmanochloa;
Froesiochloa;
Lithachne;
Maclurolyra;
Mniochloa;
Olyra;
Pariana;
Parodiolyra;
Piresia;
Piresiella;
Raddia;
Raddiella;
Rehia;
Reitzia;
Sucrea;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123639" title="Orzia" nonfiltered="865" processed="862" dbindex="50912">

Les orzies (Oryziae) sn una tribu de la famlia de les pocies, que comprn 13 gneres.
Gneres.
Chikusichloa;
Hydrochloa;
Hygroryza;
Leersia;
Luziola;
Maltebrunia;
Oryza;
Porteresia;
Potamophila;
Prosphytochloa;
Rhynchoryza;
Zizania;
Zizaniopsis;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123641" title="Secretari de Poltica Lingstica de la Generalitat de Catalunya" nonfiltered="866" processed="863" dbindex="50913">
El Secretari de Poltica Lingstica de la Generalitat de Catalunya s un crrec de la Generalitat de Catalunya amb rang de secretaria general que t per objectiu la creaci de poltiques en matria lingstica d'aquesta administraci.

Llista de secretaris. 
 Aina Moll (1980-1988);
 Miquel Reniu;
 Llus Jou i Mirabent (1 de setembre del 1996-2003);
 Jordi Roig (2003);
 Antoni Mir (2003-2005);
 Miquel Pueyo;
 Sixte Moral;
 Miquel Pueyo (2006 - 18 de setembre de 2007);
 Bernat Joan i Mar (18 de setembre de 2007- actualitat);

Vegeu tamb.
 Director General de Poltica Lingstica de les Illes Balears;

Enllaos externs.
 Web de la Secretaria;
 Funcions de la Secretaria;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123644" title="Dorothy Crowfoot Hodgkin" nonfiltered="867" processed="864" dbindex="50914">

Dorothy Mary Crowfoot Hodgkin ( El Caire, Imperi Britnic 1910 - Shiptons-on-Stour, Anglaterra 1994 ) fou una qumica i professora universitria anglesa guardonada amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1964.

Biografia.

Va nixer el 12 de maig de 1910 a la ciutat d'El Caire, que en aquells moments formava part de l'Imperi Britnic i avui dia s la capital d'Egipte. Als quatre anys va retornar amb la seva famlia al Regne Unit on va estudiar qumica al Somerville College de la Universitat d'Oxford i es va doctorar a la Universitat de Cambridge el 1934, on es va especialitzar en cristallografia, disciplina de la qual fou professora a Oxford fins el seu retir l'any 1977. 

L'any 1965 li fou otorgat el ttol de l'Orde del Mrit concedida per la reina Elisabet II del Regne Unit. Va morir el 29 de juliol de 1994 a la seva residncia de Shiptons-on-Stour, Anglaterra.

Recerca cientfica.
Hodgkin va ser pionera en la tcnica de determinaci d'estructures de substncies d'inters bioqumic mitjanant raigs X. Va convertir la insulina en el seu projecte d'investigaci primria, iniciant la seva recerca l'any 1934 quan Robert Robinson li va oferir una mostra petita d'insulina cristallina. La difracci de raigs X a la dcada del 1930 encara no estava prou desenvolupada, per la qual cosa es va decidir a millorar la tcnica cristallogrfica, aconseguint determinar l'estructura tridimensional de les biomolcules del colesterol l'any 1937, la penicillina el 1945, la vitamina B12 el 1954, la insulina el 1969, aix com la de la lactoglobulina, ferritina i el virus del mosaic del tabac. Posteriorment Hodgkin i els seus collaboradors es van encaminar al calciferol o vitamina D2, aix com l'antibitic gramicidina.

El 1964 fou guardonada amb el Premi Nobel de Qumica per la determinaci de l'estructura de moltes substncies biolgiques mitjanant els raigs X, convertint-se en la tercera dona en aconseguir aquest guard desprs de Marie Curie i Irne Joliot-Curie.

Activisme social.
Interessada en l'intercanvi intellectual entre cientfics i preocupada pels problemes que la cincia ocasionava a la poblaci, entre 1976 i 1988 fou presidenta de les Conferncies Pugwash de Cincia i Afers Mundials. Aix mateix fou guardonada amb el Premi Lenin per la Pau concedit pel Govern Sovitic l'any 1985-1986.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1964;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123651" title="Miquel Dol Dol" nonfiltered="868" processed="865" dbindex="50915">
Miquel Dol i Dol (Santa Maria del Cam, Mallorca, 4 de desembre de 1912 - Madrid, 27 de desembre de 1994), filleg, crtic literari, poeta i traductor al catal.

Va estudiar batxillerat a l'Institut de Palma. Entre 1939 i 1942 va fer estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Es va especialitzar en Filologia Clssica. Va rebre el premi extraordinari de Llicenciatura. Tamb es va doctorar amb premi extraordinari en Lletres el 1950. El 1943 va obtenir per oposici la ctedra de Llengua i literatura llatina en l'Institut d'Ensenyament Mitj d'Osca.

Va viatjar per Itlia, sud de Frana, el Marroc i la major part de la Pennsula. Va ser conseller fundador de l'Institut d'Estudis Oscenses i director de la revista Argensola.

Va publicar centenars d'articles en diversos peridics i revistes, com per exemple, de Madrid, Arbor, Revista de Ideas Estticas, Revista de Estudios Polticos, Escorial, Estudios Clsicos, El Espaol, Archivo Espaol de Arqueologia, Ateneo. A Mallorca, L'Almudaina i Diario de Mallorca. A Barcelona, Destinaci, Revista i Estudis Romnics. A Saragossa, Universidad, Pirineos i Caesaraugusta; a Osca, Argensola. Catedrtic de la Universitat de Madrid.

Va fer traduccions al castell i al catal dels Epigrames de Marc Valeri Marcial, Dilegs de Sneca, Soliloquis de Marc Aureli, Poesies de Catul, els Anals de Tcit, els Himnes de Prudenci, les Stires de Persi i l'obra completa de Virgili i Horaci, entre d'altres. Va escriure poesia en catal (El somni encetat, Palma de Mallorca, 1943; Ofrena de sonets, Barcelona: Estel; Elegies de guerra, Barcelona: Estel) i va escriure diversos llibres de text per a l'ensenyament del llat: una gramtica i tres llibres de traducci i exercicis (Barcelona, 1945-1947). Tamb va publicar diversos textos escolars comentats d'Ovidi, Marcial i Quintili per a l'editorial barcelonina Bosch.

Ha estat membre del consell directiu de la Fundaci Bernat Metge. El 1987 va rebre el Premi Nacional de traducci per De la natura, de Lucreci; el 1990, el premi Crtica Serra d'Or per Les confessions, d'Agust d'Hipona.

Guardons.
 1939: Creu italiana al Mrit de Guerra;
 1940: Medalla de sofriments per la Ptria;
 1951: Encomienda d'Alfonso X el Savi;
 1983: Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya;
 1999: Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears (a ttol pstum);

Obra.

Didctica.
Gramtica de la lengua latina: Morfologia y nociones de Sintaxis. Curso elemental  Barcelona: Edit. Barna , (Mariano Galve);
Ejercicios y textos latinos: (Morfologa y Sintaxis) III Curso. Barcelona : Edit. Barna, S.A. , (Grf. Marina);

Estudis.
Estudis de crtica literria: de Ramon Llull a Bartomeu Rossell-Prcel; introducci i edici a cura de M. del Carme Bosch. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1994.
Miguel Dol, Ramon Torn, Assaigs sobre la literatura i la tradici clssica Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2000. ISBN 84-475-2451-5 ;
El meu segon ofici: estudis de llengua i literatura llatines Palma de Mallorca: Conselleria de Cultura, Educaci i Esports, D.L. 1996. ISBN 84-86815-72-X ;
Hispania y Marcial. Contribucin al conocimiento de la Espaa Antigua, Madrid: C. S.I.C 1953  ;
Retorno a la Roma clsica sobre cultura y sociedad en los albores de Europa Madrid: Prensa Espaola, 1972;
El tema del rbol en la casa romana : s.n., 1960 (Sucesor de Vives Mora, imp.]);

Poesia.
Somni encetat, 1943.
Ofrena de sonets, 1946.
Elegies de guerra prtic de J. Estelrich ; litografies de T. Miciano. Barcelona: M Montserrat Borrat, 1948;
Libre de Sant Jordi, 1952.
Imago Mundi: Poemes Mallorca: , 1973 ;
L'ombra que s' allarga: poemes; prleg de Josep M. Llompart. Santa Maria del Cam: Ajuntament, 1984.
Stires i epigrames; prleg de Margalida Pons  Palma de Mallorca: "Sa Nostra", Caixa de Balears, 1994.

Varis.
Intent d'avaluaci Manacor: Casa Cultura, 1983;
Posibilidades en el cultivo de la Filologa latina Madrid: Universidad Autnoma,  ;

Traduccions.
Marcial, Epigramas selectos, Edicin de Miguel Dol. Barcelona: Bosch, 1981. ISBN 84-7162-495-8;
Catulo, Poesas; texto revisado y traducido por Miguel Dolc, Barcelona: Alma Mater, 1963.
Marco Aurelio, Meditaciones; castellana y notas de Miquel Dol . - Palma de Mallorca : Olaeta , ;
Persio, Stires; text revisat i traducci de Miquel Dol.Barcelona: Fundaci Bernat Metge, 1954;
Cayo Cornelio Tcito, Annals; text revisat i traducci de Miquel Dol, Barcelona: Fundaci Bernat Metge, 1965 ;
Ovidio, Amors text revisat i traducci de Jordi Prez i Dur... i Miquel Dol. Barcelona : Fundaci Bernat Metge , 1971;

Bibliografia.
Enciclopedia Biogrfica Espaola, Barcelona: J. M. Mass, 1955.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123652" title="Digenes d'Enoanda" nonfiltered="869" processed="866" dbindex="50916">

Digenes d'Enoanda (segles I - II) va ser un filsof de l'escola d'Epicur (veure epicureisme).

Home d'una considerable posici econmica, va fer erigir un llarg mur de columnes a l'gora de la ciutat d'Enoanda i hi va fer inscriure les mximes d'Epicur en lletres de gran mida.

Tot el poc que sabem de la persona de Digenes s el que indica ell en el seu escrit-monument: que (com seria impossible de discutir) disposava d'una bona suma econmica (la qual li permetia fer el gast d'aquest monument inslit); que estava malalt del cor en el moment d'edificar aquesta obra; i que sentia un grandssim entusiasme per Epicur i per la forma que (segons el mateix Digenes interpreta) tenia l'epicureisme d'entendre la filantropia i l'amistat. Digenes va expressar la seva idea de, al morir, ser enterrat al peu del seu monument epicuri, cosa que, hom pot suposar, se li va concedir.

La figura de Digenes no est gens documentada en la histria; de fet, abans del relativament recent descobriment del seu gegantesc monument, el simptic home ric epicuri havia caigut enfonsat en les boires del temps. En l'actualitat, per, els temps sn diferents per a ell, i el seu immoral document s estudiat tant per historiadors com per erudits de la filosofia, i representa un dels no molts escrits conservats per l'epicureisme, "protegit" de la persecuci del cristianisme ms ortodox i de l'escolstica durant l'edat mitjana i altres poques histries.

La inscripci de Digenes d'Enoanda..

Descoberts en el 1884 per una expedici arqueolgica francesa, i excavats i publicats per V.Cousin en els anys segents, els fragments conservats de Digens sn, en certa manera, una sorprenent publicitat del missatge ideolgic i moral d'Epicur.

Possiblement el fragment ms conegut de l'epicureisme de Digenes s aquell en qu fa referncia a la intenci visiblement filantrpica que, almenys segons ell, t la doctrina epicria. Aquest fragment, tradut aproximadament, s el segent:

"(...) I no noms hem fet aix escrits en favor dels extrangers, que en veritat no sn tals. Perqu, segons la divisi parcial de la terra cadasc t una ptria diferent, per segons l'extensi completa del mn nostre, la ptria de tots s la terra sencera, i un nic mn s la seva morada (de tots) (...)".

Aquest optimisme radical i esperanat ha estat criticat per alguns com si fos un tant ingenuu i poc realista. En tot cas, s, com hem dit, un dels fragments que ms ressalta del pensador d'Enoanda: el seu humanitarisme i internacionalisme, que, criticable o no, s en tot cas en ell ben evident.

Parlant en general, el relat s dividit pel mateix Digenes en cinc parts: dues d'elles tracten sobre la Fsica epicuria, una tracta sobre tica, una altra sobre la vellesa com un estat de la vida, i la cinquanta cont diversos textos epicuris (en concret, diverses mximes, una carta juvenil d'Epicur a la seva mare, i el testament del mateix Digenes, junt amb algunes afirmacions que fa d'ell mateix, i dels motius que el portaren a la publicaci d'aquest gegantesc escrit).

Aquest monument de Digenes d'Enoanda resulta sorprenent, en part per estar escrit d'aquesta poc ortodoxa forma (una paret enorme per a difondre una determinada doctrina), i en part per, tamb cal dir-ho, les informacions bastant interessants que ens dna de l'epicureisme, tant interessants per als estudiosos de la filosofia, informacions que ens narra sempre d'una forma un tant autobiogrfica i curiosa.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123653" title="Robert Burns Woodward" nonfiltered="870" processed="867" dbindex="50917">

Robert Burns Woodward ( Boston, EUA 1917 - Cambridge, EUA 1979 ) fou un qumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1965.

Biografia.
Va nixer el 10 d'abril de 1917 a la ciutat de Boston, situada a l'estat nord-americ de Massachusetts, fill d'immigrants britnics. Va estudiar qumica a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts, on es va llicenciar el 1936 i doctorar el 1937. Posteriorment realitz una tesi postdoctoral a la Universitat d'Illinois, i a partir de 1950 fou professor de qumica i catedrtic a la Universitat de Harvard.

Woodward mor el 8 de juliol de 1979 a la seva residncia de Cambridge, poblaci de l'estat de Massachusetts, vctima d'un infart de miocardi.

Recerca cientfica.
Interessat en la sntesi qumica de substncies orgniques, aconsegu sintetitzar la quinina l'any 1944, el colesterol i la cortisona el 1951, l'estricnina el 1954, la reserpina el 1956 i la vitamina B12 el 1971. Aix mateix tamb va aconseguir reproduir en un laboratori la molcula de la clorofilla, el pigment responsable del color verd de les plantes.

El 1965 li fou concedit el Premi Nobel de Qumica pels seus treballs en la sntesi de materials naturals.

Els seus treballs terics inclouen la seva collaboraci amb Roald Hoffmann, amb el qual realitz estudis dels mecanismes de reacci dels productes qumics, instaurant la regla Woodward-Hoffmann.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1965;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123659" title="Peix d'abril" nonfiltered="871" processed="868" dbindex="50918">
El Peix d'abril (en francs poisson d'avril) s el nom que rep a Frana una festa celebrada cada 1r d'abril des de 1564 o, almenys, aix s el que diu la llegenda. 

En realitat, s'han ofert moltes diferents explicacions sobre aquesta celebraci, no obstant aix la idea que les bromes que acompanyen aquesta data van comenar durant el regnat de Carles IX de Frana sembla ser la ms convincent. 

A mitjans segle XVI a tot Frana les celebracions d'Any Nou comenaven el 25 de mar i acabaven una setmana desprs, el 1r d'abril. El 1564, per mitj del decret de Roussillon, el rei va decretar l'adopci del calendari gregori i l'Any Nou es va traslladar al 1r de gener. La llegenda suggereix que molts francesos oposats al canvi o que simplement ho van oblidar i van seguir intercanviant regals i festejant en la setmana que concloa el 1r d'abril. Els bromistes van decidir ridiculitzar-los lliurant regals absurds i convidant a festes inexistents, i aix va nixer la tradici de fer bromes el primer dia d'abril.

El nom peix d'abril, que rep la vctima de les bromes, est relacionat amb el zodac: tot esdeveniment que esdevenia en aquesta data era relacionat amb el fet que el Sol abandonava la constellaci de Peixos. Napole I va ser anomenat "peix d'abril" quan es va casar amb Maria Llusa d'ustria un 1r d'abril. 

La tradici es va propagar desprs a Itlia amb el mateix nom (en itali pesce d'aprile). Posteriorment es va expandir encara ms, fins a arribar als Estats Units uns dos-cents anys desprs, a travs dels anglesos que l'anomenaren el dia dels ximples d'abril (en angls April fools' day). Els alemanys tenen el seu "Aprilscherz", els brasilers el seu "dia da mentira" en aquesta mateixa data, i els escocesos anomenen la vctima de les bromes "gowk" (cucut). 

A Catalunya, a Espanya i alguns pasos d'Amrica llatina existeix una tradici similar, celebrada el 28 de desembre, el dia dels Sants innocents, una celebraci que barreja ritus pagans amb el mite bblic de la massacre portada a terme per Herodes. 












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123665" title="Robert S. Mulliken" nonfiltered="872" processed="869" dbindex="50919">

Robert Sanderson Mulliken ( Newburyport, EUA 1896 - Arlington 1986 ) fou un fsic, qumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1966.

Biografia.
Va nixer el 7 de juny de 1896 a la ciutat de Newburyport, situada a l'estat nord-americ de Massachusetts. Fill de Samuel Parsons Mulliken, professor de qumica orgnica a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts (MIT), va estudiar fsica, qumica i matemtiques al MIT, on es llicenci el 1917. Ampli els seus estudis a la Universitat de Chicago, on es doctor en fisicoqumica l'any 1921, i posteriorment va esdevenir professor a la Universitat de Harvard, Universitat de Nova York i finalment a la de Chicago.

Va morir el 31 d'octubre de 1986 a la residncia de la seva filla a la ciutat d'Arlington, situada a l'estat de Virgnia, a conseqncia d'una aturada cardaca, sent enterrat a Chicago.

Recerca cientfica.
Durant la Primera Guerra Mundial Mulliken fou membre de l'equip de recerca dirigit per James Bryant Conant a la Universitat Americana de Washington DC realitzant investigacions sobre gassos verinosos. Nou mesos desprs fou incorporat a la Secci Qumica de l'Exrcit dels Estats Units realitzant la mateixa feina. A la finalitzaci de la Gran Guerra continu la seva recerca cientfica, orientant-la per al voltant dels efectes del carb negre i l'xid de zenc sobre el cautx.

A partir de 1921, durant la seva primera estada a la Universitat de Chicago, desenvolup la seva recerca en la separaci dels istops del mercuri per evaporaci sota la supervisi del futur Premi Nobel Robert Andrews Millikan el qual li enseny el model atmic de Bohr. Durant la seva estada a Harvard conegu el mtodo cromatogrfic al costat de Robert Oppenheimer, John Hasbrouck van Vleck i Harold Urey. Durant la seva estada a Europa (1925-1927) treball al costat de Erwin Schrdinger, Paul Dirac, Werner Heisenberg, Louis de Broglie, Max Born i Walther Bothe, especialistes tots ells sobre la mecnica quntica.

Al seu retorn als Estats Units va aportar una decisiva contribuci al coneixement de l'estructura electrnica de les molcules amb la seva teoria dels orbitals moleculars, segons la qual els electrons atmics amplien les seves rbites per estendre la seva influncia al conjunt de la molcula que formen part. Aix mateix va desenvolupar la teoria de la hiperconjugaci, realitz estudis sobre l'escala d'electronegativitat dels elements i l'ocupaci de les integrals de superposici com mesura de la fora de l'enlla qumic. 

El 1966 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica per ampliar el coneixement dels enllaos qumics i l'estructura electrnica de les molcules mitjanant el mtode orbital.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1966;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123670" title="Carlos Sainz" nonfiltered="873" processed="870" dbindex="50920">


Carlos Sainz s un corredor de rallis espanyol que va nixer a Madrid, Espanya el 12 d'abril del 1962. Va ser campi del Campionat Mundial de Rallis els anys 1990 i 1992, ambds anys pilotant un Toyota Celica WRC. La major part de la seva carrera la va realitzar amb Lus Moya de copilot, exceptuant la seva ltima etapa que ho feu amb Marc Mart.

 Campi del Mundial de Rallis .

El juny del 1990 Carlos Sainz va guanyar el seu primer ralli del campionat mundial, concretament al Ralli d'Acrpolis, i tamb aquell any es va proclamar campi del mn. El 1992 va tornar a guanyar el campionat. En aquella poca corria amb l'equip Toyota i condua un Toyota Celica. Desprs va deixar aquest equip per un problema entre el patrocinador personals (Repsol) i el de Toyota (Castrol) i llavors va disputar el mundial amb un Lancia Delta que no va ser desenvolupat en tota la temporada, amb la qual cosa va obtenir els pitjors resultats de tota la seva histria professional.

El 1994 i 1995 va crrer per Subaru, i va arribar a la ltima prova del campionat, el Ralli de la Gran Bretanya, amb opcions de quedar campi, per en les dues ocasions no ho va aconseguir. En un cas per una sortida de pista i en l'altre perqu Colin McRae va guanyar aquest ralli.

El 1996 i 1997 va crrer per Ford amb un Ford Escort Cosworth i el 1998 va tornar a Toyota, on es va quedar fins el 1999. El 1998 Carlos Sainz va perdre el campionat a 500 metres del final de l'ltim tram de l'ltim ralli en trencar-se-li una viela. Aquest moment va ser captat per totes les cmeres de televisi, ja que el primer que passs la lnia de meta en aquest ltim tram es proclamaria campi, en un mundial en qu diversos corredors tenien oportunitats fins a la ltima etapa.

El 2000, 2001 i 2002 va tornar a Ford i va conduir un Ford Focus, mentre que el 2003 i el 2004 va crrer per Citron, amb el catal Marc Mart de copilot, on es va retirar del Campionat Mundial de Rallis.

Rcords.
Carlos Sainz s el pilot que ms rallis del mundial ha disputat, el segon que ms victries ha obtingut (26), el que ms podis ha aconseguit, i el de major nombre de rallis diferents guanyats. Fou tamb el primer pilot no escandinau en guanyar el Ralli de Finlndia, cosa que no havia ocorregut en els 40 anys d'existncia d'aquesta proba.

Tot i la seva retirada oficial a finals del 2004, el 2005 va realitzar dues participacions a petici de Citron: el Ralli d'Acrpolis a Grcia i el Ralli de Turquia. L'objectiu d'aquestes participacions va ser ajudar a sumar punts a Citron, ja que el seu conductor Duval no era capa d'acabar els rallis. Aix va aconseguir acabar quart al Ralli de Turquia i tercer al Ralli d'Acrpolis, on havia guanyat el seu primer ralli del campionat mundial l'any 1990.

Durant el 2005 va anunciar que s'incorporaria a l'equip Volkswagen per a participar al Ralli Dakar del 2006. Va quedar onz i va guanyar quatre etapes. Actualment es assessor de la Reial Federaci Espanyola d'Automobilisme.

Carlos Sainz es va presentar amb Villar Mir a la candidatura per la presidncia del Reial Madrid; desprs de la dimissi de Fernando Martn, el 26 d'abril del 2006.

 Enllaos externs .

 Pgina Web Oficial ;
 Museu de l'autombil de Sils Museu on s'exposa el Ford Sierra Cosworth amb el qual Carlos Sainz va guanyar el campionat d'Espanya de Rallis el 1987.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123671" title="Pic de l'Estany" nonfiltered="874" processed="871" dbindex="50921">
El Pic de l'Estany, situat a la parrquia d'Ordino, s la segona muntanya ms alta d'Andorra, amb 2.915 metres d'alria. El pic separa les dues branques del riu Valira: la Valira d'Encamp (dita tamb d'Orient, de Canillo o de Soldeu) i la  Valira d'Ordino (dita tamb de la Massana, del Nord o ribera d'Ordino), que s'uneixen a l'alada de les Escaldes-Engordany per formar la  Gran Valira. Grcies a la seva estratgica situaci - entre les valls d'Ordino i Encamp- s considerat per molts muntayistes el millor mirador d'Andorra.

El recorregut que t ms inters dura entre 6 i 7 hores, depenent del ritme.

L'interessant itinerari pel sector central del principat andorr. Per la seva orientaci, la neu que s'acumula a la baixada des del Pic dels Estanys de la Vall del Riu fins a la Vall de Serrera, pot aguantar molts mesos i ens la podem trobar tot i que en els pics ja no n'hi hagi. Piolet til. 
El refugi de Sorteny no s guardat i t una capacitat de 30 places. 

Amb el nom del Pic dels Estanys de la Vall del Riu sembla haver confusi (al mapa de l'Alpina apareix com Pic de la Cabaneta). 

Enllaos externs. 
Ruta d'ascensi recomanada i fotografies ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123672" title="Manfred Eigen" nonfiltered="875" processed="872" dbindex="50922">

Manfred Eigen ( Bochum, Alemanya 1927 ) s un fsic i qumic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1967.

Biografia.
Va nixer el 9 de maig de 1927 a la ciutat de Bochum, situada a l'estat alemany de Rin del Nord-Westflia. L'any 1945 inici els seus estudis de fsica i qumica a la Universitat de Gttingen, on es doctor el 1951. Actualment s membre de l'Acadmia Francesa de Cincies.

Recerca cientfica.
El 1953 va ingressar a l'Institut Max Planck i va iniciar els seus treballs de cintica qumica, desenvolupant el seu mtode del salt de temperatura per alterar els equilibris qumics, i que consisteix en un rpid escalfament de la mostra mitjanant la descrrega d'un condensador.

El 1967 fou guardonat, juntament amb els anglesos Ronald Wreyford Norrish i George Porter, amb el Premi Nobel de Qumica per les seves investigacions sobre les reaccions qumiques rpides, causades per destrucci de l'equilibri qumic probocat per un rpid impuls energtic.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1967;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123674" title="Pic de la Serrera" nonfiltered="876" processed="873" dbindex="50923">
Situat a la parrquia d'Ordino, el Pic de la Serrera, de 2.913 metres d'alria, s una de les cinc muntanyes d'Andorra que superen el 2.900 metres. Degut a la seva situaci estratgica es converteix en un bon observatori sobre tots els cims andorrans, destacant la visi del Coma Pedrosa, i ja fora de les fronteres andorranes, de la Pica d'Estats i del masss de la Maladeta. El Serrera s conegut per la seva magnfica pala sud, i s'hi pot accedir des de les valls de Ransol i de Sorteny.

Enllaos externs.
Ascensi recomanada i fotografies;
Fotografia de la pala sud;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123675" title="Ronald George Wreyford Norrish" nonfiltered="877" processed="874" dbindex="50924">

Ronald George Wreyford Norrish ( Cambridge, Anglaterra 1897 - d. 1978 ) fou un qumic i professor universitari angls guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1967.

Biografia.
Va nixer el 9 de novembre de 1897 a la ciutat de Cambridge, situada al comtat de Cambridgeshire. Va estudiar qumica a la Universitat de Cambridge, on es va doctor el 1925. El 1930 fou nomenat professor de qumica a la mateixa universitat, de la qual en va esdevenir catedrtic l'any 1935, crrec que va ocupar fins la seva jubilaci el 1963.

Membre de la Royal Society de Londres des de 1936, va morir el 7 de juny de 1978 a la seva residncia de Cambridge.

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca cientfica al voltant de la fotoqumica i la cintica qumica, realitzant estudis conjunts amb George Porter, i concretament en les comunicacions ultrasniques i les reaccions qumiques rpides, la fabricaci d'acumuladors d'energia elctrica per a autombils i l'estructura molecular de certs plstics.

L'any 1967 fou guardonat, juntament amb el seu collaborador Porter i l'alemany Manfred Eigen, amb el Premi Nobel de Qumica per les seves investigacions sobre les reaccions qumiques rpides, causades per destrucci de l'equilibri qumic probocat per un rpid impuls energtic.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1967;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123679" title="Pic de la Font Blanca" nonfiltered="878" processed="875" dbindex="50925">
Situat a la parrquia d'Ordino, el Pic de la Font Blanca (o de Rialb) s amb els seus 2.906 metres, una de les sis niques muntanyes d'Andorra que superen el 2.900 metres d'alria. La seva carena s la frontera amb el departament francs de l'Arija. s considerada pels muntanyistes una de les millors pales dels Pirineus.

Enllaos externs.
Panormica des del cim del pic;
Fotografia del cim;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123680" title="Scott Speed" nonfiltered="879" processed="876" dbindex="50926">



Scott Andrew Speed s un pilot de Frmula 1 nascut a Manteca California (Estats Units) el 24 de gener de 1983.

 Biografia .
La carrera de Scott va comenar als 12 anys al karting, on hi va estar desde l'any 1995 fins a l'any 2000. Va pujar a les Frmula series a l'any 2001, amb l'equip US Formula Russell i va ser-ne el campi. Va crrer l'any 2002 a la US Barber Formula Dogde i a la US Star Mazda Series.

A l'any 2005 Speed va obtenir una plaa a la  GP2 amb l'equip iSport. Per altra banda, al Gran Premi de Canad d'aquest mateix any, Speed va provar un Frmula 1 de la escuderia Red Bull Racing.

Mesos desprs l'escuderia va confirmar la participaci de Speed a la Temporada 2006 de Frmula 1.

Scott Speed va debutar a la F1 al G.P. de Bahrain.


 Palmars a la F1 .



 Palmars a la GP2 .



 Enllaos externs .
 Pgina oficial;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123681" title="Pic de la Portelleta" nonfiltered="880" processed="877" dbindex="50927">

El Pic de la Portelleta o Tossa Plana de Lles s una muntanya de 2.916 metres o 2.905 metres, punt ms alt de la Baixa Cerdanya, i segon cim ms alt de tota la Cerdanya desprs del Carlit, fronterer amb Andorra, concretament amb la parrquia d'Escaldes-Engordany. s un dels cinc nics cims d'Andorra que superen els 2.900 metres d'alada. 

Les duplicitats toponmiques sn fora habituals als massissos d'una certa envergadura, amb vessants geogrficament molt diferenciats. s el cas de la Tossa Plana de Lles, anomenada aix a la Cerdanya, que rep el nom de Pic de la Portelleta per la banda andorrana.

En dies clars es poden apreciar la Maladeta, la Pica d'Estats i la major part dels relleus del Pallars i d Andorra, i fins i tot els del Conflent i el Canig. 

Bibliografia.
 Cerdanya. Guia Cartogrfica. Ed. Alpina. Escala 1:50000;
 Cerdanya. Mapes Comarcals de Catalunya. ICC. Escala 1:50000;
 Itineraris d'esqu de muntanya. Vol. 1. Oriol Guasch. Ed. Enciclopdia Catalana.

Enllaos externs.
 Ressenya per ascendir a la Tossa des del Refugi del Pradell;
 Ruta del Palau Robert des del Refugi del Cap de Rec;
Fotografia del cim;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123685" title="Takuma Sato" nonfiltered="881" processed="878" dbindex="50928">

Takuma Sato (    ),  nascut el 28 de gener de 1977 s un pilot de Frmula 1 japons.

 Comenaments .
A diferncia del pla de carrera seguida pels seus pilots compatriotes, Takuma (tamb conegut com a Taku) va tenir poca experincia en l'automobilisme japons.  Encara que va comenar la seva carrera als kartings al Jap, Sato va viatjar a Anglaterra l'any 1998 intentant  d'inserir-se a l'automobilisme europeu.  Entre 1998 i 1999, va competir en curses de Junior Formula per tot  el continent, ingressant finalment al campionat de Frmula 3 britnica a finals de 1999.

Els dos anys segents, va crrer les temporades completes a la Frmula 3 britnica, finalitzant tercer a l'any 2000 i obtenint el campionat el 2001. En aquest perode va obtenir 16 victries, incloent-hi triomfs a les competicions internacionals a Spa-Francorchamps, Zandvoort i Macau.

 Ingrs a la F1 . 

El 2002, Takuma va pasar a la mxima categoria de l'automobilisme, en part, grcies al suport financer de Honda que li va permetre asegurar-se un seient a Jordan. Va debutar al G.P. d'Austrlia. A la Frmula 1, Sato es va mostrar com un pilot rpid per molt irregular, arribant en el punt ms baix amb una collisi a Mnaco a on va destrossar el seu cotxe i el del seu company d'equip.

A l'any 2003, Sato va ser contratat per BAR com a pilot de proves, per ja va disputar l'ltima carrera de la temporada a Suzuka en substituci de Jacques Villeneuve.  A l'any segent, Sato ja va ocupar un dels dos seients titulars de BAR, aconseguint a aquesta  temporada el que seria el segon podi a la categoria per part d'un pilot japons (desprs del obtingut per Aguri Suzuki el 1990), al finalitzar tercer al Gran Premi dels Estats Units.  Aquest resultat va contribuir a la obtenci del vuit lloc final al campionat de pilots, en finalitzar la temporada amb 34 punts que tamb li van servir a BAR per aconseguir el subcampionat de constructors.

Per a la temporada 2005, Takuma Sato va ser confirmat com un dels dos pilots titulars de BAR, amb l'angls Jenson Button.
A finals d'aquesta i degut al seu baix rendiment en carrera, BAR va prescindir dels  seus serveis en acabar la temporada.

L'any 2006, formant part del nou  equip de F1 japons Super Aguri F1, Sato va tenir una difcil campanya en la que un treballat 10 lloc va ser el seu millor resultat. Takuma  va tenir diversos companys, els japonesos Yuji Ide i Sakon Yamamoto, i el francs Frack Montagny.

Per l'any 2007, ha estat confirmat a l'equip i tendr de company l'angls Anthony Davidson.

 Palmars a la Frmula 1 .
 Curses :70;
 Victries : 0;
 Podis : 1 ;
 Millor classificaci a un G.P. : 3 (EUA '04);
 Millor classificaci al campionat e pilots: 8 (2004);

 Enllaos externs.
 Pgina oficial en ngles;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123689" title="cid maleic" nonfiltered="882" processed="879" dbindex="50929">


























L'cid maleic s un cid orgnic.

Cal no confondre l'cid maleic amb l'cid mlic o l'cid malnic, que sn cids semblants en nom i estructura.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123692" title="Tercer tractat romanocartagins" nonfiltered="883" processed="880" dbindex="50930">
Se sap ben poca cosa sobre el moment de la firma, el contingut o l'existncia del tercer tractat romanocartagins, tamb conegut com a tractat de Filinus, el qual (probablement) delimitava les esferes d'influncia de Roma i Cartago, per del qual noms hi ha descripcions incertes.

Tit Livi ens informa sobre l'existncia d'un tractat l'any 306 aC (Liv. 9,43,26). Aquest tractat b es podria tractar del tractat de Filinus. No obstant aix, Polibi sost que el tractat del qual ens informa l'historiador sicili Filinus d'Acragas mai no va existir (Pol. 3,26,2). Ja que, si fos aix, se'n podrien trobar proves a l'Aerarium. Tot i arribar a la conclusi que el tractat no va existir, en coneixem el (presumpte) contingut grcies a ell. En resum, el tractat deia que els cartaginesos s'havien de mantenir lluny d'Itlia i els romans lluny de Siclia.  

Amb la declaraci de la Primera Guerra Pnica, s'entn que Roma va trencar el seu jurament. Per aix Polibi atribu a Filinus, el qual escrivia des de la perspectiva cartaginesa, ignorncia i parcialitat. El seu principal argument era que aquest document era impossible de trobar. Aquest fet es presenta problemtic, ja que Livi i Servius tamb tenien coneixement d'un conveni entre ambds estats. En aquest tractat, les potncies es prohibien recprocament desembarcar en les costes de l'altra. Es considera a Polibi com a un historiador fidel, per la qual cosa pot ser que no trobs el tractat. Per tamb s ben possible que hi hagus hagut una neteja posterior dels arxius, per tal de lliurar a Roma o reduir la culpa de Roma en l'inici de la guerra. En un principi, sembla possible que entre el segon i el quart tractat hi hagus hagut el tractat esmentat per Filinus. Ja que si a Cartago li hagus estat perms d'intervenir en costes italianes (tal i com diu el segon tractat), aleshores no seria comprensible per qu s'esmenta explcitament al quart tractat el perms d'intervenir contra Pirrus.               

De tota manera, no sn pocs els historiadors moderns que dubten sobre la historicitat del tractat (en apellaci a Polibi). Ja que si s'hagus arribat a una regulaci de les esferes d'influncia, aleshores les diferents modalitats de tractatconegudes, potser pel mal estat de les fonts entre d'altres raons, no podrien ser aclarides amb total seguretat.    

Vegeu tamb.

Primer tractat romanocartagins;
Segon tractat romanocartagins;

Bibliografia.
 S. Albert: Zum Philinosvertrag, a: Wrzburger Jahrbcher fr die Altertumswissenschaft, pgs. 205 209.
 B.D. Hoyos: Treaties True and False: The Error of Philinus of Agrigentum, a: Classical Quarterly , pgs. 92 109.
 D. Flach: Die rmisch-karthagischen Beziehungen bis zum Ausbruch des ersten Punischen Krieges, a: R. Gnther, S. Rebenich (Hgg.), E fontibus haurire (Festschrift fr H. Chantraine), Paderborn et al. 1994, pgs. 33 44.
 K. Meister: Der sogenannte Philinosvertrag, a: RFIC 98 (1970), pgs. 408 423.
 Klaus Zimmermann: Rom und Karthago, Darmstadt 2005, ISBN 3-534-15496-7.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123694" title="Esglsia dels SubGenis" nonfiltered="884" processed="881" dbindex="50931">

L'Esglsia dels SubGenis s una pardia satrica post-moderna de les religions aparegudes fins aleshores, que aparegu a Dallas. Amb el temps guany popularitat en la subcultura dels anys 80 i 90, amb una gran presncia a Internet. El fundador s J. R. "Bob" Dobbs.

Segons el dogma d'aquesta religi, Du anomenat Jehovah1 (JHVH-1), s una criatura extraterrestre vingut d'una galxia prxima. Segons el moviment, Bob (l'existncia del qual encara no ha estat provada) va ser assassinat el 1984, per desprs va ressucitar diverses vegades.

 Enllaos externs .
 Web oficial de L'Esglsia dels SubGenis;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123695" title="Platanus" nonfiltered="885" processed="882" dbindex="50932">

Platanus s l'nic gnere de la famlia de les platancies (Platanaceae).

Els pltans sn originaris de l'hemisferi nord on viuen al costat de corrents d'aigua o on la capa fretica s alta.

Totes les espcies adopten la forma de grans arbres (de 30 a 50 metres d'alt). Sn caducifolis amb excepci de l'espcie Platanus kerrii. Les fulles sn grosses i amb forma palmada amb 5 lbuls. Les flors apareixen en estructures globulars dotades d'un llarg peduncle, sn unisexuals monoiques. La pollinitzaci s a travs del vent. Les flors masculines cauen una vegada han deixat anar el pollen i les femenines desenvolupen els fruits que sn aquenis agrupats en les estructures globulars.  

Filogentica.
El gnere Platanus con t dos subgneres Castaneophyllum per a P. Kerrii que s l'nic de fulla persistent i Platanus per a la resta. Hi ha fssils d'aquest gnere molt antics pertanyents al cretaci. Les poblacions europees i americanes malgrat que van quedar separades per la deriva del continent des de molt antic, resulten ser interfrtils i donen lloc a hbrids frtils com l'habitual Platanus  hispanica.

Espcies.



 Arbres monumentals .
Amb quasi total seguretat, el Pltan de Biar (l'Alcoi) s el ms gran de tots els Pasos Catalans. Pertany a l'espcie Platanus orientalis, originria de Grcia i Turquia, t uns 250 anys d'edat, una alria de 22 m, 6,24 m de permetre de tronc (mesurat a 1,30 m de la base) i el dimetre major de la copa s de 29 m.

 Referncies.
Feng, Y.; Oh, S.-H., & Manos, P. S. (2005). Phylogeny and Historical Biogeography of the Genus Platanus as Inferred From Nuclear and Chloroplast DNA. Syst. Bot. 30 (4): 786-799 abstract;
Nixon, K. C. & Poole, J. M. (2003). Revision of the Mexican and Guatemalan species of Platanus (Platanaceae). Lundellia 6: 103-137 abstract.

Enllaos externs.
Botany of Plane trees;
Flora of North America: Platanus;
Photos with descriptions;
A developmental and evolutionary analysis of embryology in Platanus (platanaceae), abasal eudicot, abstract of article by Sandra K. Floyd i cols. in American Journal of Botany, 1999;86:1523-1537.
Herbari Virtual de les Illes Balears - Imatges detallades i informaci del pltan i el pltan d'orient;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123696" title="Arquitectura del Renaixement" nonfiltered="886" processed="883" dbindex="50933">




L'Arquitectura del Renaixement o renaixentista correspon al perode artstic del Renaixement europeu, que inclou els segles XIV, XV i XVI. Es caracteritza per ser un moment de ruptura a la Histria de l'arquitectura, en especial respecte a l'estil arquitectnic previ: el gtic.

Produeix innovacions en diferents esferes: tant en els mitjans de producci com en el llenguatge arquitectnic, que es plasm en una adient i complerta teoritzaci.

Una altra de les notes que caracteritza aquest moviment s la nova actitud dels arquitectes, passant de ser artesans a verdaders professionals, marcant a cada obra el seu estil personal. Les grans catedrals gtiques sn majoritriament annimes, tanmateix les grans obres renaixentistes estan totes firmades. Van inspirar la seva tasca en la seva prpia interpretaci de l'antiguitat clssica, en particular en la seva vessant arquitectnica, que consideraven model perfecte de les Belles Arts.

Tamb s un moment en qu les Arts manifesten un projecte de sntesi i interdisciplinarietat bastant compacte, no considerant-se com a elements independents, sin subordinats a l'Arquitectura.
 Perodes . 
La histria de l'arquitectura del renaixement, com un tot, acostuma a dividir-se en els segents tres grans perodes:
Segle XIV i inicis del segle XV: Quattrocento, moment en qu es destaca la figura de Filippo Brunelleschi i Leon Battista Alberti. s una arquitectura que aspira al Classicisme i que posa els puntals terics de la canonitzaci de l'estil, que caracteritzar al perode segent.
Segle XV i inicis del segle XVI: Cinquecento o fase de l'Alt Renaixement, en el que destaquen arquitectes com Donnato Bramante.
Segle XVI: Manierisme, on les individualitats dels arquitectes comencen a sobreposar-se al projecte teric clssic. Destaquen mestres com Miquel ngel, Andrea Palladio i Giulio Romano.

 Caracterstiques generals de l'arquitectura del renaixement . 
 Fonaments generals del Renaixement . 
 
L'arquitectura del renaixement va estar bastant relacionada amb una visi del mn durant aquell perode sostinguda en dos pilars essencials: El classicisme i l'humanisme.

 

Cal destacar que els ideals i valors renaixentistes no van poder sorgir totalment desvinculats del coneixement medieval que els varen precedir, tanmateix, els conceptes que subjeuen a aquest estil arquitectnic es van construir sobre la conscient i efectiva ruptura de la producci artstica de la edat mitjana, en especial de l'estil gtic.

Podem analitzar les segents caracterstiques generals:
Cerca de l'ideal clssic: A travs del classicisme, els homes del Renaixement miraven cap al mn greco-rom com a model per a la seva societat contempornia, buscant aplicar en la realitat material quotidiana all que consideraven que pertanyia a un mn ms idllic que real. En aquest sentit, l'arquitectura, en especial, va intentar concretar conceptes clssics com la bellesa, sorgint aix la teoritzaci i ordenaci del moviment, fonamentat en l'arquitectura grega clssica i romana. Segons els terics renaixentistes aquest era el cam idoni per assolir el mn ideal.

Visi profana sobre temes religiosos: Els valors clssics, des del punt de vista del Cristianisme, d'enorme influncia en aquest perode (tenint el compte que el Renaixement sorgeix a Itlia, on la presncia de l'Esglsia Catlica va ser decisiva per a l'Art), eren considerats pagans i de carcter pecamins. Per superar aquesta censura de l'Esglsia Catlica, es va integrar la visi del mn cristi. Aquesta va ser una altra de les innovacions del moviment.

 Influncia de la natura: La natura era vista com la creaci suprema de l'obra de Du i l'element ms prxim a la perfecci (un altre dels ideals que calia buscar a travs de l'esttica clssica). Aix, es passa de la recerca de la inspiraci en la natura, a la inspiraci en les formes de la prpia naturalesa, tal com proposen els clssics, convertint-se aix en un valor autnom.

 Antropocentrisme i humanisme: A ms de la natura com a creaci perfecta, es torna la mirada a l'sser hum: es deixa enrere el teocentrisme medieval per entrar en el antropocentrisme. L'home s'analitza, en comptes de com ser creat a imatge i a semblana de Du, com a mesura i referncia del Univers. Aix, ser l'objecte central de la manifestaci artstica, amb una importncia encara major que durant l'antiguitat clssica. L'humanisme, com corrent filosfic, es va manifestar com un sentiment comproms amb la representaci de l'home en l'Univers, que aix reafirmava la seva presncia. Propugnava la filosofia humanista l'estudi de la natura com a instrument per arribar al coneixement, ms de l'Univers en conjunt, que de les coses singulars.

 La importncia de la perspectiva . 

 

Una dada important en el definici d'espacialitat del Renaixement s la incorporaci de la perspectiva com a instrument del projecte arquitectnic i la noci de disseny com a forma de coneixement.

La principal ruptura amb l'espai medieval es produeix en el moment en qu els arquitectes del Renaixement passen a dissenyar als seus edificis un desenvolupament en el qual les regles del disseny sn fcilment assimilables pels usuaris del mateix. A partir d'una anlisi objectiva de l'espai, presidit per un cert sentit empric, arriben a conclusions que imposaran el propi ritme de l'edifici i el seu entorn.

El domini del llenguatge clssic, per fer arribar aquests efectes tils als edificis, fa possible l'estudi de la perspectiva. Com a resultat, sorgeix una arquitectura inserida en un espai perspectiu.

Aquestes noves relacions espacials sn especialment evidents comparades amb l'espai present en les catedrals gtiques. En elles, la intenci arquitectnica s que l'observador, des del moment en qu entra a l'edifici, sigui dominat per l'espai i instintivament alci la seva mirada cap al cim, procurant aix un moviment ascendent a la recerca de la figura de Du. En altres paraules, tota monumentalitat d'aquest espai gtic t una funci, entre d'altres, que s tenir la voluntat de l'individu i determinar els seus desigs, la funci de la seva estada i l's de l'edifici. A l'espai renaixentista, la intenci s justament la contrria: l'edifici no domina l'individu, sin que aquest reflexiona sobre la seva espacialitat i la manega. Es trasllada el concepte d'una arquitectura a la mesura de Du a la d'una a la mesura de l'home.

 La tratadstica renaixentista . 
 Inspiraci vitruviana . 
 
La recuperaci de l'ideari de l'arquitectura clssica, introduda per la cultura del Renaixement, necessriament va haver de transcendir de la mera observaci de la realitat. L'arquitectura produda pels artistes renaixentistes, humanistes en general, procuraven mantenir una imatge erudita i literria, ms enll de la mera reproducci de les runes greco-romanes. Els arquitectes creaven sempre a la recerca d'un model ideal, en detriment dels models existents (amb gran nombre de runes en especial a Itlia). Aquests models ideals o idealitzats van ser sistematitzats i plasmats de forma terica, en el que donar origen als tractats d'arquitectura clssica de l'poca.

Sens dubte, per a la creaci del model teric, l'observaci de les runes va ser la inspiraci predominant dels primers arquitectes renaixentistes italians, per a mesura que el Renaixement evolucionava, els estudiosos, passaran, sistemticament, d'oferir o recuperar els cnons i obres tcniques del classicisme a redactar els seus propis tractats de l'estil, que encara que basats en el classicisme, arriben a ser efectivament anticlssics.

s destacable per a la formaci de la tratadstica renaixentista la preservaci dels deu llibres D'Architectura Marc Vitruvi, del segle I aC, bsics per a la difusi de les idees de cnon i ordre. Aquest va ser l'nic tractat del perode clssic que va sobreviure desprs de la caiguda de Roma, durant l'edat mitjana, havent estat copiat i conservat, de forma fragmentria en general, a les biblioteques dels monestirs. Per aix, a mesura que els volums eren copiats i traduts, els dissenys i dibuixos que componien els tractats van anar perdent-se, motiu pel qual el contingut del tractat es va convertir amb el pas del temps en confs i en ocasions, contradictori. Per aquest motiu, gran part de l'esfor dels tratadistes renaixentistes consistiria en recuperar el contingut perdut, arribant a aventurar per a la seva consumaci patrons que de cap manera existien en el text original.

El tractat vitruvi, com a nic gran referent teric de l'arquitectura clssica, i malgrat la seva manca de contingut, va servir de base per a tots els principals estudis realitzats pel Renaixement. Per exemple, un treball ntidament derivat del vitruvi sn els deu llibres de Leon Battista Alberti, coneguts com De reaedificatoria.

 Els tractats i la posici social de l'arquitecte .
 
Al costat de la inspiraci vitruviana, un element que caracteritzar els principals tractats renaixentistes (especialment aquells que van ser redactats en els primers moments del Renaixement) s el fet que els seus autors procuraven, en ocasions amb una preocupaci ms gran que l'afany investigador, posicionar l'arquitecte com una figura tpicament pertanyent a l'elit fonamental en qualsevol estructura social. Tal determinaci quant a la professi no s, clarament un cas de simple corporativisme d'aquells tratadistes, sin un fenomen que est absolutament lligat a l'ascensi social que l'artes convertit a artista sofreix (vegeu a les prximes seccions per a una anlisi ms profunda d'aquesta situaci). En aquest sentit, els tractats serveixen de manera efectiva com a mitjans de propaganda del nou professional, en oposici a la visi tradicional (que associava inexorablement l'arquitecte a les activitats manuals i per tant, populars i antiintellectuals). La constataci d'aquesta modificaci en la categoria dels arquitectes com a artistes nobles i intellectuals, diferent dels mers artesans d'origen popular tamb s'evidencia quan es verifica per a qui estaven escrits aquests tractats: en general, eren dedicats a la noblesa (o un noble en particular), tenien un estil refinat i abordaven qestions directament d'inters pblic dels prnceps que componia l'estructura poltica italiana.

Malgrat que l'arquitectura romana tamb es va preocupar d'aquesta qesti (El tractat vitruvi fa ressaltar aquesta dada, vist que estava concebut com una carta dirigida a l'emperador), la manifestaci d'aquest desig d'afirmaci social per part dels arquitectes renaixentistes s un element nou d'aquest perode quan es compara amb la forma de producci artstica medieval. Aquesta es caracteritzava per la creaci collectiva (i annima, per excellncia) i dominada per la cultura del saber fazer. Els tractats formalitzen el desig de lhome renaixentista de manifestar-se com individu.

Tota aquesta teoria es fixa clarament a l'obra ja citada albertiana De reaedificatoria. En ella Alberti expressa aquesta nova visi de l'arquitecte quan declara categricament que "l'arquitecte s el bra del prncep". Reprn la interpretaci vitruviana de l'arquitectura i afirma que aquesta no es limita a la mera construcci, perqu la verdadera arquitectura est dotada de virtut, concepte clssic associat al domini dels homes. Si l'arquitectura s virtuosa, naturalment serveix com a pea del joc poltic, ja que tal domini dels homes forma part de la formulaci de la poltica clssica (fundada en la idea de ciutat com a lloc de convivncia i germinadora de la poltica). En conclusi, l'estudi rigors que fan dels ordres arquitectnics clssics est sempre, segons la seva concepci, lligat a aquesta caracterstica virtuosa de l'arquitectura. L'esttica del Renaixement s, per tant, tamb un reflex d'un determinat pensament poltic.

 Histria de l'Arquitectura renaixentista . 

 
L'arquitectura renaixentista es desenvolupa a partir del segle XV principalment a Itlia. s com atribuir el lloc de gnesi a la ciutat italiana de Florncia, ciutat on el gtic tot just havia penetrat, en el moment de la construcci de la cpula de la Catedral de Santa Maria dei Fiori projectada per Filippo Brunelleschi. Tal episodi no noms s un mer canvi en el perfil estilstic que predominava a l'escenari arquitectnic florent, sin la demostraci clara de la ruptura que vindria posteriorment en la prpia forma de produir l'arquitectura, obrint cam per a, no solament redescobrir el classicisme, sin tamb per a la promoci de la tratadstica i per a una teoritzaci indita sobre el tema. Sn molts els estudiosos que afirmen que Brunelleschi va construir, de fet, no noms una cpula, sin el concepte d'un nou tipus d'arquitecte: altera les regles de la construcci civil iniciant un procs que, gradualment, separar el projectista del constructor.

Un fet a destacar a la producci de Brunelleschi s que es manifesta ms importncia en el camp de la construcci que en el de lestil. S'assimila aix quan s'observa l'obra en el seu conjunt, apercebent-se que, malgrat voler seguir la canonitzaci clssica, es produeix un edifici que no s completament comproms amb les esmentades regles clssiques. Aix s causat per la manca de l'arquitecte de coneixement profund de les normes clssiques, al qual accedia ms per l'observaci de les runes romanes existents que per l'estudi dels tractats.

Aix mateix, Brunelleschi inicia una tradici que se separa l'arquitecte dels antics gremis medievals i la professionalitzaci del que s cada vegada ms patent a l'poca, afirmant-se com intellectuals allunyats de la construcci prpiament dita. Molts crtics que analitzen el fenomen des d'una ptica marxista identifiquen aqu el moment en el qual la incipient burgesia pren de les classes populars el domini dels mitjans de producci (deixant aquestes de poder construir i passant a poder dissenyar), possibilitant aix un procs d'explotaci del proletariat pel capital, que s'empitjorar durant la Revoluci Industrial.

 Moment inicial: La cpula de Santa Maria dei Fiori .
 


La catedral de Santa Maria dei Fiori va ser inicialment executada en estil tardo-romnic, per la seva construcci va durar diverses generacions (va ser iniciada en 1296 i a la mort de Brunelleschi, en 1346, encara no s'havia concls). No va ser un edifici projectat: el seu disseny i la seva construcci es van armar de forma parallela. Encara que existia un plnol general per a la seva forma i distribuci interna, els detalls constructius, segons era corrent a la prctica edificativa medieval, anaven sent resolts a mesura que avanava la construcci, a la prpia obra. Per tant, malgrat que la necessitat de construir-ne una gran cpula sobre un determinat punt de l'esglsia preexistia, la forma de la mateixa no havia estat decidida per endavant. Quan va arribar el moment d'erigir-la, els artesans florentins es van trobar amb un ventall de 40 metres, impossible de cobrir amb les tcniques constructives tradicionals.

La soluci trobada en 1418, quan la Repblica de Florncia ja mostrava clares intencions de manifestar el seu poder econmic en l'arquitectura de la ciutat -amb el que la catedral es va convertir, per tant, gaireb en una targeta de visita -, va ser promoure una espcie de concurs d'idees per a la conclusi del temple, que comportava, s clar, la soluci al problema de la cpula. Filippo Brunelleschi, que era, en l'poca, un artes relativament reconegut, va acceptar el desafiament. Va decidir, per a aix, viatjar a Roma a la recerca d'inspiraci. Roma, en aquell perode, era el lloc del mn en el qual les runes de l'antiguitat clssica eren ms visibles, gaireb integrat al paisatge. La principal font d'inspiraci per a Brunelleschi va ser el Pante d'Agripa: una estructura amb un dimetre similar al de Santa Maria dei Fiori, rematat amb una cpula en arc ple. Brunelleschi no solament va observar la soluci constructiva utilitzada al Pante, sin que va comenar a estudiar les relacions estilstiques, proporcionals i formals entre els diferents elements que componien aquest espai. I va ser efectivament aquesta actitud la que va fer que es gests l'esperit del Renaixement: un individu observa una determinada realitat a travs del desig i de la intenci amb qu interfereix en aquella realitat antiga per buscar solucions tils aplicables a la realitat moderna. Brunelleschi no tenia plena conscincia de la teoria clssica, per va reconixer un model estilstic que usaria per construir i idear la seva prpia arquitectura.

A la seva tornada a Florncia, ple d'aquesta experincia amb el mn clssic, Brunelleschi va proposar una soluci per a la catedral florentina: una gran cpula de 42 metres rematada per una llanterna, basant-se en les seves indagacions a Roma. Per no es va limitar a reproduir el model rom, sin que va proposar una forma totalment innovadora: la seva cpula seria la primera amb tambor octogonal de la histria de l'arquitectura. Aquesta cpula posseeix una funci esttica (bella per austera, sense donar sensaci de pesadesa), per tamb una funci ideolgica: representa la unitat cristiana. Per a la seva construcci, Brunelleschi va utilitzar un joc de doble cpula, una interna i una altra externa.

 El Quattrocento: El domini del llenguatge clssic .
 
 
Brunelleschi, per tant, quedar en la Histria de l'Art com el responsable d'haver traat el cam que prcticament tots els arquitectes del Renaixement seguiran per realitzar les seves obres. Com s'ha dit abans, tanmateix, l'arquitecte florent no tenia ple coneixement dels diferents ordres sistematitzats en el llenguatge clssic, la qual cosa es posa en evidncia quan acaba creant un llenguatge arquitectnic propi, en el que els elements clssics apareixen per no responen a l'estil antic.

Els arquitectes que van seguir aquest mtode traat per Brunelleschi van ser tanmateix responsables de la plena recuperaci del llenguatge clssic. El domini del classicisme es va aconseguir de fet al llarg del segle XIV (encara que la seva sistematitzaci definitiva no va arribar fins a la publicaci del tractat de Sebastiano Serlio el segle segent) i va trobar en Donato Bramante a la seva figura ms paradigmtica. Per aquella poca (especialment desprs de qu Alberti exposs la seva teoria de l'arquitectura al seu tractat De reaedificatoria) ja es coneixien de manera ms fefaent les formes constitutives de les arquitectures grega i romana com a possibilitats de composici, i tant les seves solucions concretes com la sntesi espacial prpia de l'arquitectura clssica eren, en general, conegudes. Aix, els arquitectes renaixentistes van tenir a la seva disposici tot el potencial creatiu que oferien el llenguatge i la tcnica clssiques i l'esperit de la seva poca. El llenguatge arquitectnic del Renaixement es va expressar a travs, no de les cpies dels clssics, sin de la seva superaci.
 
Es justament a l'obra de Bramante on aquest esperit es concreta d'una forma ms ntegra, el que fa d'ell la figura ms important del Quattrocento en la histria de l'arquitectura. Bramante va aconseguir demostrar, a travs dels seus projectes en palaus o esglsies, que no solament coneixia les possibilitats del llenguatge clssic, sin que tamb entenia les caracterstiques i l'ambient de la seva poca, ja que va ser capa d'aplicar el coneixement antic a una forma nova, indita, excellent i, sobretot, clssica. El Tempietto o Templet de San Pietro in Montorio, a Roma, dissenyat per Bramante, s prcticament una relectura (encara que no una cpia) dels temples de planta central, circulars, tpics d'un cert perode de l'arquitectura romana (per exemple, el Temple de Vesta, a la mateixa ciutat de Roma). Ms tard, l'arquitecte angls Christopher Wren faria al seu torn una relectura de l'obra de Bramante i proposaria una nova forma a la seva obra, sense copiar-lo del tot: el procs de creaci renaixentista que va de l'esttica dels edificis al pensament arquitectnic, com es veu, es va reproduir igualment en poques posteriors per fer nixer nous estils.

Bramante tamb va popularitzar una forma profundament clssica que va ser desenvolupada i va explorar posteriorment. Est inspirada en els arc de triomf romans i van ser brillant per les seves caracterstiques compositives aplicades als projectes de palaus i viles. (Els palaus i viles van ser les peces clau d'expansi del Renaixement en l'arquitectura civil).
 La principal imatge d'aquest estil bramant es troba en els trades d'obertures adornats amb arcs, dos dels quals estan a la mateixa alria i amb el central major, el denominat sistema d'ordre ms arc, basat en la combinaci de l'ordre arquitectnic clssic i el arc de mig punt. Davant el problema, llavors, de connectar en una mateixa unitat dues entitats espacialment similars per de diferents dimensions, la soluci va ser emprar dos sistemes d'ordre ms arc de diferents dimensions seguint la norma que l'extrads de l'arc del sistema de menor dimensi fos tangent a la motllura inferior de l'entaulament de l'ordre major.

La superaci dels clssics, mantenint sempre la recerca del classicisme tpica del perode, es va donar especialment en la mesura que els arquitectes van proposar solucions espacials clssiques per a projectes nous (com als grans palaus, diferents de les construccions romanes, o en les noves catedrales o baslicas). Elements com les voltes i les cpules es van usar d'una forma nova, i es varen fer servir els ordes (jnic, corinti, etc.) caracterstics de l'arquitectura de l'antiguitat.

 El Cinquecento: La superaci del classicisme . 
 
 
A mesura que el domini del llenguatge clssic evolucionava, va anar creixent en els arquitectes renaixentistes un cert sentit d'alliberament formal de les encotillades regles del classicisme, de manera que l'eventual desig de superaci (que sempre va existir en mesura major o menor) va canviar en cas de ser un element fonamental a ser fruit de la nova producci d'aquests autors. Tal fenomen, considerat ja com un anunci del moviment esttic que, anys ms tard, es concretaria en el Barroc, guanyaria fora especialment en les primeres dcades del segle XVI (prcticament desprs de ms de 150 anys de producci arquitectnica purament "renaixentista"). El Cinquecento va ser un moment en qu la intenci de sistematitzar el coneixement dels cnons clssics estava plenament superada, a travs dels tractats de Sebastiano Serlio o Jacopo Vignola. Aix, els elements compositius del classicisme van deixar d'usar-se en edificis com a experimentaci "a la recerca del clssic", sin partint de la seva plena conscincia, en "cerca de la seva innovaci".

En un primer moment, es van seguir fidelment les regles clssiques de composici, per ampliant enormement el seu mbit d'aplicaci. Les regles clssiques es van aplicar en especial a les grans obres pbliques, els grans palaus i temples religiosos (els edificis considerats "nobles", dignes de rebre lestatus d'arquitectura segons el punt de vista clssic). Per aix, van aparixer noves combinacions d'elements. Andrea Palladio va ser el principal exponent d'aquesta nova forma de treballar amb el llenguatge clssic, com es fa patenti en els seus projectes de villes als voltants de les ciutats italianes. L'arquitectura de Palladio va ser de tal manera peculiar i destacada respecte a la dels seus antecessors que el seu mtode de treball va acabar creant un nou estil: el palladianisme. L'esmentat estil es caracteritza per l'aplicaci de la planta central en projectes residencials (com a les viles) i per un cert tipus de ornamentaci de carcter sinttic (arquitectura de superfcie denominada), entre altres fonaments. El propi Palladio va ser autor d'un tractat bastant complet sobre arquitectura clssica, en el qual va exposar la seva manera de pensar i la seva perspectiva sobre aquesta qesti.

 Manierisme: Els grans mestres i el final del Renaixement . 
 
 
El Manierisme va ser el moviment artstic produt durant el Cinquecento i la formaci del qual es dna en les primeres dcades del segle XVI i s'estn fins i tot comenaments del segle XVII. Evidencia la intenci per part dels arquitectes, humanistes i artistes del perode d'un art, que encara que en essncia segus al classicisme, possea, un contingut bastant anticlssic. En el Manierisme per tant es desenvolupa la innovaci constructiva confrontant-se amb l'arquitectura clssica, ja plenament coneguda.

Una vegada gastat l'impuls de la tratadstica, que dotava de certa homogenetat a l'arquitectura mitjanant la imposici d'unes determinades regles, va sorgir una nova generaci d'arquitectes, fortament individualistes, que suposa de fet un pont entre el Renaixement i el Barroc. Els seus dos principals exponents sn Miquel ngel i Giulio Romano. A les seves obres, sn constants les referncies als elements compositius clssics, per en forma "desconstruda" i gaireb irnica. Converteixen a l'interior patrons decoratius de finestres que haurien d'estar collocades en l'exterior, juguen amb els efectes de la illusi ptica proporcionats per la perspectiva, a travs de volums dimensionats inusitadament, etc.

L'aprofundiment en els carcters propis de les construccions manieristes va suposar el germen del naixement del Barroc, que si superficialment es considera com ruptura de l'ideal clssic proposat pel Renaixement, realment va constituir la reacci a l'esgotament d'aquest, ja anunciat pel Manierisme.

 Difusi de l'arquitectura del Renaixement a Europa .
 El Renaixement va ser un moviment prcticament restringit a l'univers cultural itali durant els seus dos primers segles d'evoluci (entre els segles XIV al XVI, aproximadament), perode durant el qual, en la resta de Europa, sobrevivien estils arquitectnics, en general lligats en gtic o en tardo-romnic. Finalment, en el seu moment de major apogeu, l'esttica clssica renaixentista va comenar a difondre's pels diversos pasos europeus des de seu Itlia natal, a causa de diferents motius: guerres, annexions de territori itali, viatges dels artistes italians per Europa per ser contractats per les diverses corts, etc.

Independentment de les raons, s cert que la difusi es va donar amb ms empenta, paradoxalment, per l'assimilaci de certes idees anticlssiques forjades en el Manierisme, estil puixant en aquell moment (comenaments del segle XVI). La tratadstica clssica estava ja plenament desenvolupada, de manera que els arquitectes de fora d'Itlia, en general, posseen un bon domini de les regles compositives clssiques i de seu teories, el que ja els permetia prendre certes llicncies creatives. s necessari destacar que existeixen estudiosos que no consideren al Manierisme com un moviment lligat al Renaixement, sin com un estil nou i radicalment oposat a aquest. D'aquesta forma, la producci manierista dels altres pasos europeus pot, eventualment, no ser considerada com una arquitectura genunament renaixentista. En cert sentit, s possible dir, segons aquest punt de vista, que en aquests pasos es va combinar una producci tpicament medieval amb una arquitectura postrenaixentista (com a Frana).

Com les formes de difusi difereixen de pas a pas i encara que l'arquitectura produda per aquells pasos sigui efectivament renaixentista, existeix un Renaixement diferent per a cada regi d'Europa, segons com va arribar la influncia des d'Itlia i el moment histric en qu vivien. En general, sembla que el Renaixement va dotar d'elements nous a les arquitectures medievals nacionals, sent, en molts casos, difcil establir diferncies entre arquitectura gtica tardana i arquitectura renaixentista, a causa que es va construir basant-se en la combinaci d'ambdues esttiques.
 Arquitectura renaixentista a Frana .

Frana va ser el primer pas en acollir amb entusiasme l'estil renaixentista. El Renaixement va arribar a finals del segle XV, quan Carles VIII va tornar en 1496 amb alguns artistes italians desprs de la conquesta de Npols. s destacable l's de l'esmentat estil als castells del Vall del Loira, la primera construcci dels quals va ser el Castell d'Amboise (c. 1405), on Leonardo da Vinci va passar els seus ltims anys. L'estil va comenar a ser predominant durant el regnat de Francesc I (1515-1547). El Castell de Chambord (1519-1536) s una combinaci d'estructura gtica i ornamentaci italianitzant, un estil que van desenvolupar arquitectes com Sebastiano Serlio, que tamb va treballar desprs de 1540 al Castell de Fontainebleau. All, artistes italians com Rosso Fiorentino, Francesco Primaticcio, i Niccolo dell Abbate van formar la primera Escola de Fontainebleau. Altres arquitectes, com Philibert Delorme, Androuet du Cerceau, Jacopo Vignola o Pierre Lescot, tamb es van inspirar en les noves idees. Un altre exemple s la faana interior sud-oest del Palau del Louvre a Pars, que va ser dissenyada per Lescot i coberta per relleus de Jean Goujon. L'arquitectura renaixentista encara va continuar creixent amb fora sota els regnats de Enric II i Enric III.

 Arquitectura renaixentista a Espanya . 

 1a etapa: Estil plateresc . 
A Espanya, el Renaixement va comenar a inserir-se en les formes gtiques en les ltimes dcades del segle XV. El desenvolupament del Renaixement es va produir principalment per arquitectes locals. D'aquesta manera, es va crear un corrent purament espanyola de l'estil, que es va veure influda per l'arquitectura del sud d'Itlia (dominis de la Corona d'Arag en aquella poca). Aquest estil espanyol anomenada plateresc, combinava les noves idees italianes amb la tradici gtica espanyola, aix com la idiosincrsia local. El nom prov de les extremadament decorades faanes d'aquests edificis, que s'assimilaven a l'intricat i detallista treball dels argenters.

 2a etapa: Purisme . 
Amb el pas de les dcades, la influncia del Gtic va anar desapareixent, arribant a assolir-se un estil ms depurat i ortodox, des del punt de vista del Renaixement. El purisme es caracteritza per una major austeritat decorativa, que es limita a alguns elements concrets, generalment d'inspiraci clssica. Hi ha un cert cansament de l'exuberncia decorativa a meitat del segle XVI i s'imposen els edificis d'aspecte ms ser, harmnic i equilibrat. Alguns arquitectes aconsegueixen reciclar la seva producci tardo-gtica per iniciar-se en aquest nou estil: tal s el cas, per exemple, de Alonso de Covarrubias, Rodrigo Gil de Hontan i Pedro de Ibarra. El centre de la producci renaixentista es va localitzar a Andalusia amb Diego de Silo (faana de la Catedral de Granada); Pedro Machuca (Palau de Carles V a Granada), l'arquitecte ms decididament clssic; Andrs de Vandelvira (Catedral de Jan i de Baeza) i Diego de Riao (Ajuntament de Sevilla).
 
 3a etapa: Estil herreri . 
A meitat del segle XVI, la iniciaci del Monestir de San Lorenzo de l'Escorial com a smbol del poder de Felip II d'Espanya per Juan Bautista de Toledo (mort en 1567) i Juan de Herrera va suposar l'aparici d'un nou estil, que es caracteritza pel predomini dels elements constructius, l'absncia decorativa, les lnies rectes i els volums cbics. Significa a ms la introducci dels manieristes postulats provinents de Itlia.

Aquest estil batejat posteriorment com estil herreri, va dominar l'arquitectura espanyola durant gaireb un segle, i entre els seus seguidors es troben figures tan rellevants com Francisco de Mora, Juan Gmez de Mora o Juan Gmez de Trasmonte.

 Arquitectura renaixentista a Portugal . 
A Portugal, l'estil manuel va unir els elements renaixentistes a les edificacions gtiques, i s considerat per alguns historiadors com la contribuci portuguesa al Renaixement, encara que la seva esttica s molt distant del classicisme (objectivament s'ha d'inserir en el tardo-gtic). Exemples de l'arquitectura renaixentista portuguesa sn la Catedral de Leiria i de Portalegre, el Collegi jesuta d'vora i l'Esglsia de San Roque de Lisboa.

 Arquitectura renaixentista a Europa oriental .
La llunyania d'aquesta zona respecte a Itlia va diluir la influncia del Renaixement, per existeixen valuosos exemples d'edificacions que combinen elements renaixentistes amb la tradici arquitectnica local. A Hongria, ja abans de la segona meitat del segle XV es van construir cases d'estil itali. El rei hongars Maties Corvino va contractar a constructors i escultors italians, un dels quals Aristteles Fioravanti, va viatjar d'Hongria a Moscou per aixecar la Catedral de l'Assumpci al Kremlin. Sota el regnat de Llus II d'Hongria i Bohmia, es va construir la Capella Bakcz de la Catedral de Esztergom, exemple de decoraci renaixentista. Altres obres infludes pel Renaixement a Europa oriental sn el Castell de Wawel i la Capella de Segismund en Cracvia, la ciutat polonesa de Zamo  , el Palau Reial i les Esglsies de Sant Miquel i Sant Esteve de Vlnius, a Litunia, la localitat de Tel  o el Castell de  esk Krumlov a la Repblica Txeca.

 Arquitectura renaixentista a Anglaterra . 
 

A Anglaterra el primer exponent de l'Arquitectura renaixentista va ser Iigo Jones (1573-1652), que havia estudiat en Itlia, on la influncia de Palladio estava molt estesa. Quan Jones va tornar al seu pas, va comenar a construir amb entusiasme basant-se en el nou moviment i va dissenyar edificis com la Queen's House de Greenwich (1616) i la Casa del Banquet del Palau de Whitehall (1619). Aquestes construccions de lnies senzilles i simetria van ser revolucionries en un pas on encara es dissenyaven edificis amb finestres partides, encoixinat i torrecillas.

Hatfield House va ser manada a construir en la seva totalitat per Robert Cecil, primer comte de Salisbury, entre 1607 i 1611, i s l'exemple perfecte de l'arquitectura de transici entre l'estil Tudor i el Renaixement. L'edifici conjuga una ala Tudor, amb finestrals amb mainell i teulada emmerletada i dues ales clarament influda per les faanes dels palaus italians. La seva faana central, originriament en forma de lgia oberta, havia estat atribuda a Iigo Jones, encara que el porxo central d'estil jacob, fa probablement falsa aquesta atribuci. Dins, l'elaborada escala tallada mostra la influncia italiana en l'ornamentaci anglesa.

L'obra de Jones va ser seguida per mestres com Christopher Wren amb el seu disseny de la Catedral de Saint Paul de Londres i de molts edificis pblics i esglsies londinenques que es van construir desprs del gran incendi de Londres, en 1666. La devastaci de la ciutat va ser una oportunitat nica per a una nova generaci d'arquitectes seguidors de l'arquitectura clssica, que van construir a una escala superior a la que mai probablement no s'havia construt en una ciutat. Tanmateix, a hores d'ara l'estil italianitzant importat per Iigo Jones ja estava fusionat pel Barroc.

Posteriors arquitectes, com el veneci Giacomo Leoni, durant el segle segent, van adaptar i van modificar l'estil per ajustar-lo al paisatge i gust angls, conservant-se el gust per la influncia italiana en els edificis. Lyme Hall en Cheshire s un exemple superb d'aquesta tendncia.

La influncia de l'arquitectura renaixentista italiana va perviure en especial en l'mbit anglosax, a conseqncia del Palladianisme, forma d'interpretaci peculiar de l'arquitectura de Palladio, que mantindria el classicisme fins a l'arribada d'estils ms moderns com el Neoclassicisme. Durant el segle XIX, sorgeix amb l'Historicisme, un renixer neorrenacentista especialment important en el Regne Unit i Amrica del Nord.

 Referncies . 
 Enllaos externs . 
 

Article sobre les caracterstiques de l'Arquitectura renaixentista ;
Collecci d'enllaos relatius al Renaixement  i ;
Grans edificis de l'Arquitectura renaixentista ;
Imatges d'Arquitectura renaixentista i barroca itali  ;
Arquitectura renaixentista a Itlia ;
Grans edificis del Renaixement florent ;
Arquitectura renaixentista a Europa ;
Arquitectura renaixentista a Espanya ;
Arquitectura europea renaixentista ;
Imatges d'Arquitectura renaixentista espanyola ;
Imatges d'Arquitectura renaixentista francesa ;
 Referncies bibliogrfiques . 
BENNASSAR VICENS, Bartolom; 'L'Europa del Renaixement'; Madrid: Grup Anaya, 1995.
BENEVOLO, Leonardo; 'Storia dell'architettura del Rinascimento  '; Roma-Bari: Laterza, 1988.
FRANCASTEL, Pierre; 'La figura i el lloc. L'ordre visual del Quattrocento  '; Barcelona: Munti vila Editors, 1988.
MURATORE, Giorgio; 'La ciutat renaixentista'; Madrid: Institut d'Estudis d'Administraci Local, 1980.
MURRAY, Peter; 'Arquitectura del Renaixement'; Madrid: Aguilar, 1972.
PRETTE, Maria Carla; 'Storia dell'arte rinascimentale  '; Florncia: Editoriale Giunti, 2002.
RAMREZ, Juan Antonio; 'Histria de l'Art: L'Edat Moderna  '; Madrid: Aliana, 1997.

SUMMERSON, John; 'A linguagem clssica dna arquitetura'; So Paulo: Martins Fontes, 1994.

TAFURI, Manfredo; 'L'arquitectura de l'humanisme'; Madrid: Xarait Ediciones, 1978.

WITTKOWER, Rudolf; 'Els fonaments de l'arquitectura en l'edat de l'humanisme'; Madrid: Aliana, 1995.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123697" title="Vicepresident del govern de la Generalitat de Catalunya" nonfiltered="887" processed="884" dbindex="50934">
El crrec de Vicepresident del govern de la Generalitat de Catalunya va ser creat per la llei 13/2008, de 5 de novembre. Aquesta llei preveu la possibilitat de nomenar un "vicepresident o vicepresidenta del govern" sempre i quan no hagi estat nomenat un Conseller Primer. El vicepresident del govern t assignada la conselleria que el president determini; en l'actualitat, s la Conselleria de la Vicepresidncia.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 recull la composici del Govern de Catalunya amb la figura d'un President, optativament un Conseller Primer i la resta de Consellers. El fet de no haver designat Conseller Primer en la legislatura iniciada el 2006 permet el govern considerar el Conseller de la Vicepresidncia com el segon crrec en importncia..

Les atribucions del vicepresident o vicepresidenta del govern sn les que s'atribuirien al Conseller Primer en cas d'haver-se nomenat, amb excepci la competncia de "desplegar les directrius generals de l acci de govern".

Llista de Consellers de la Vicepresidncia (2006-2008).



Llista de Vicepresidents del govern (2008-actualitat).



Referncies.


Enllaos externs.
Lloc web del Departament de la Vicepresidncia





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123713" title="Joaqun Espn y Guilln" nonfiltered="888" processed="885" dbindex="50938">
Joaqun Espn y Guilln (Velilla de Medinaceli, Sria, 3 de maig de 1812 - Madrid, 24 de juny de 1881) va ser un  compositor espanyol i un dels pioners de la sarsuela moderna.

Per influncia del seu avi, que va iniciar-lo en la msica, va abandonar els estudis de filosofia i va passar a estudiar msica a Burgos i Bordeus. A Madrid va ser professor del Conservatori de Maria Cristina i cofundador, l'any 1842, amb Mariano Soriano Fuertes de la revista La Iberia Musical, una de les primeres revistes musicals espanyoles.

Ferm defensor de la creaci d'una pera nacional espanyola va aconseguir estrenar parcialment a Madrid, l'any 1845 Padilla, o el asedio de Medina, cantada pel clebre tenor Enrico Tamberlick. Cotalero y Mori sembla gaireb alegrar-se del fracs d'aquesta obra, ja que considerava Espn un  regular director d'orquestra, pero compositor d'escassa inspiraci i cincia .

Sembla que l'nica de les obres que va compondre que va obtenir cert xit va ser la sarsuela Carlos Broschi, basada en la vida del clebre castrat Farinelli.

Joaqun Espn presenta curiosos lligams familiars. Per una banda va emparentar amb Rossini en casar-se amb una germana (hi ha fonts que parlen d'una neboda) de la cantant d'pera espanyola Isabel Colbran, l'esposa del compositor itali. Per altra banda, va ser el pare de Julia Espn, cantant d'pera i amor platnic de Gustavo Adolfo Bcquer, a la qual va dedicar algunes de les seues Rimes.

 Referncies .


 Bibliografia .
 Roger Alier. La Zarzuela. Ed. Robinbook, S.L. 2002. Barcelona. ISBN 84-95601-54-0 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123714" title="Prat (desambiguaci)" nonfiltered="889" processed="886" dbindex="50939">


 Botnica;
 Un prat s un terreny cobert per herbes.

 Geografia;
 Can Prat, entitat de poblaci de Castellbell i el Vilar, al Bages.
 Can Prat, entitat de poblaci de Lli de Vall, al Valls Oriental.
 el Prat, entitat de poblaci de Castellbell i el Vilar, al Bages.
 Prat de Comte, municipi de la Terra Alta.
 el Prat de Llobregat, municipi del Baix Llobregat.
 Aeroport del Prat, o Aeroport Internacional de Barcelona. ;
 Associaci Esportiva Prat, club de futbol del Prat de Llobregat. ;
 gallina del Prat o potablava, una raa de gallina molt apreciada.
 Prat del Pinter, entitat de poblaci d'Ogassa, al Ripolls.
 el Raval del Prat, entitat de poblaci de l'Estany, al Bages.
Prat de Cabanes-Torreblanca (Parc Natural), a la Plana Alta;

 Personatges;
 Enric Prat de la Riba, poltic, president de la Mancomunitat de Catalunya.
 Francesc Prat i Figueres, poeta.
 Joan Prat i Esteve, escriptor, ms conegut com a Armand Obiols.
 Jordi Prat i Coll, autor i director teatral.
 Jordi Prat i Soler, enginyer i funcionari.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123725" title="Mel Brooks" nonfiltered="890" processed="887" dbindex="50940">

Melvin Kaminsky o Mel Brooks, s un guionista, actor i director de cinema nord-americ nascut a Nova York el 28 de juny de 1926.

Biografia.
Fill de pares russos de confessi jueva, durant la Segona Guerra Mundial, pertanyia al cos d'enginyers de l'Exrcit dels Estats Units d'Amrica i s all on va donar els seus primers passos de cmic parodiant a la rdio de l'Exrcit els missatges de propaganda nazi que es podien escoltar en la rdio alemanya. De tornada als Estats Units, va treballar per a la televisi escrivint guions per a sries o xous cmics. La seva entrada en el mn del cinema va tenir lloc el 1968 amb Els productors, cinta de la qual fou director i guionista. Dna vida a un productor de musicals estafador i a un comptable tmid i nervis que preparen una gran estafa: produir un musical el fracs del qual sigui assegurat per fer ms diners que amb un musical reeixit. Va guanyar l'Oscar al millor gui el 1969. Una de les seves obres ms conegudes s Ser o no ser (1983, nova versi del clssic d'Ernst Lubitsch), en la qual interpreta un actor de teatre polons durant la 2 Guerra Mundial que ha d'actuar per salvar la seva vida i la de diversos companys en una divertida comdia.

Filmografia.
El misteri de les 12 cadires (1970) (director, guionista i actor) ;
El jove Frankenstein (1974) (director, guionista) ;
Selles de muntar calentes (1974) (director, guionista i actor) ;
L'ltima bogeria (1976) (director, guionista i actor) ;
Mxima ansietat (1978) (director, guionista i actor) ;
La boja histria del mn (1981) (director, guionista i actor);
Ser o no ser (1983) (actor);
La boja histria de les galxies (1987) (director, guionista i actor) ;
Quin fstic de vida (1991) (director, guionista i actor) ;
Les boges boges aventures de Robin Hood (1993) (director, guionista i actor) ;
Drcula: Un mort molt content i feli (1995) (director, guionista i actor) ;
Robots (2005) (doblador) ;

Mel Brooks tamb ha estat el productor de L'home elefant de David Lynch (1980) i de La mosca de David Cronenberg (1986). Va Haver de crear la Brooksfilms, a causa del fet que el pblic, veient en els cartells "Mel Brooks presenta", pensava immediatament en una comdia. Actualment est treballant en el gui d'un remake de Els Productors, recentment representat en els escenaris de Broadway, i, segons sembla, est preparant la seqela de La boja histria de les galxies. Els ttols de les seves pellcules han estat tradudes de l'angls de manera diferent en diferents pasos, i tamb han estat modificats, prctica no inusual, per a les audincies nacionals.

Televisi.
Mel Brooks va ser convidat especial en el programa de televisi anomenat "Boig per tu", que protagonitzaven Helen Hunt i Paul Raisner; a ms de la producci de la srie de la dcada dels 70 titulada "Superagent 86", protagonitzada per Don Adams. En general, ha tingut fora xit en la seva participaci en el mitj televisiu.

 Teatre .

 The Producers (Llibret original, lletres, msica i productor) - estrenat a Broadway el 19 d'abril del 2001;
 Young Frankenstein (Llibret original, lletres, msica i productor) - estrenat a Broadway el 8 de novembre del 2007;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123727" title="Rodolf d'ustria" nonfiltered="891" processed="888" dbindex="50941">


Rodolf d'ustria, prncep hereu d'ustria (Palau de Laxenburg 1858 - Mayerling 1889). Arxiduc d'ustria, prncep de Bohmia i d'Hongria i hereu al tron austrohongars amb el doble tractament d'altesa reial i imperial. Al voltant de la seva figura s'ha generat una important literatura com a conseqncia de la seva mort.

Nascut el dia 21 d'agost de 1858 al Palau de Laxenburg, era fill de l'emperador Francesc Josep I d'ustria i de la duquessa Elisabet de Baviera. Rodolf era nt per via paterna de l'arxiduc Francesc Carles d'ustria i de la princesa Sofia de Baviera; i per via materna ho era del duc Maximili de Baviera i de la princesa Llusa de Baviera.

Rodolf Francesc Carles Josep reb el seu nom en honor als tirolesos que havien ajudat a la monarquia dels Habsburg durant les hores baixes que signific la revoluci de 1848. Influenciat pel seu tutor, Ferdinand von Hochstetter, Rodolf s'interess intensament per les cincies naturals, inters que el port a amassar una important collecci de minerals que a la seva mort pass a la Universitat d'Agricultura de Viena.

En contraposici amb les idees conservadors de l'emperador, el seu pare, Rodolf mantingu al llarg de la seva vida una ptica poltica de carcter liberal. Aix, Rodolf establ una intensa amistat amb el Prncep de Galles i intent, en la mesura de les seves possibilitats, aconseguir una obertura poltica significativa de l'Imperi Austrohongars. Les diferncies ideolgiques entre pare i fill feren que Francesc Josep no ceds cap quota de poder al seu fill que sempre estigu allunyat de la presa de decisions.

El dia 10 de maig de l'any 1881 contragu matrimoni amb la princesa Estefania de Blgica, filla del rei Leopold II de Blgica i de l'arxiduquessa Maria Enriqueta d'ustria. La parella tingu una nica filla:

 SAIR l'arxiduquessa Elisabet d'ustria, nada al Palau de Laxenburg el 1883 i morta a Viena el 1963. Es cas el 1902 a Viena amb el prncep Ot de Windisch-Grtz de qui es divorci el 1924. El 1948 es cas en segones npcies a Viena amb el socialista Leopold Petznek.



Al llarg del seu matrimoni, l'arxiduc mantingu sonores relacions extramatrimonials. L'any 1887 compr el refugi de Mayerling a la Baixa ustria i l'adapt com un refugi de caa. Al llarg de la tardor de 1888, l'arxiduc inici una relaci amb la baronessa Maria Vetsera, una dama de l'alta societat vienesa coneguda per les excentricitats familiars. Segons sembla, els sentiments d'ambds arribaren a lmits insospitats. 

La nit del 31 de gener de l'any 1889 es trobaren els cossos sense vida de l'arxiduc i de la baronessa Maria Vetsera sense vida al refugi de Mayerling. Des d'aquell moment moltes foren les versions que aparegueren per explicar els fets. 

D'una banda una tesi afirm que la mort fou provocada per agents secrets francorrussos que observaren en les idees poltiques del prncep un perill pels seus respectius pasos. D'altra banda, la versi que ms fora ha pres ha estat la d'un pacte de sucidi entre els dos enamorats. 

La mort del prncep hereu d'ustria supos el nomenament de prncep hereu de l'arxiduc Carles Llus d'ustria. Anys desprs, el 1906 seria l'arxiduc Francesc Ferran d'ustria, assassinat el 1914 a Sarajevo, qui esdevindria hereu al tron austrohongars.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123728" title="Vegueria de Montblanc" nonfiltered="892" processed="889" dbindex="50942">

La Vegueria de Montblanc era una antiga demarcaci administrativa de Catalunya que exist des del 1163 fins als Decrets de Nova Planta del 1716. Tal com diu el nom, la capital era la vila ducal de Montblanc.

En el moment de l'organitzaci formal (segle XIII), la vegueria comprenia 71 llocs, com sn:
la Conca de Barber (excepte les rodalies de Santa Coloma de Queralt i el sector de Senan, Vimbod i Poblet i Vallclara);
el vessant esquerre de la vall del riu Corb (de Vallfogona de Riucorb a Belianes);
a les Garrigues: L'Espluga Calba, L'Albi i Cervi;
el Priorat;
a la Ribera d'Ebre: Vinebre, Garcia, Mra la Nova i Tivissa);
el sector nord del Camp de Tarragona, ms Vandells i l'Hospitalet de l'Infant al sud.

Al segle XIV, el sector sud de la vegueria, aix s la Ribera d'Ebre i el Priorat, van ser agregats a la Vegueria de Tortosa, per al segle XVIII tornaven a ser de la vegueria de Montblanc. Limitava a l'est amb les vegueries de Tarragona i de Vilafranca, al nord amb les de Cervera i de Trrega, i a l'oest amb les de Lleida i  de Tortosa.

Amb els Decrets de Nova Planta, les vegueries foren eliminades i la zona fou incorporada al Corregiment de Tarragona, dins el qual form lAlcaldia Major de Montblanc, una de les dues en qu aquest fou dividit.

Veguers de Montblanc.
Pere Berenguer de Vilafranca, primer veguer (1163 - ?);
Berenguer de Vilafranca;
Joan Peris i Sabata, 1278;
Guillem de Castellvell, (1281 - 1287);
Berenguer de Montbui, 1298;
Pere Monistrol, 1308;
Pere de Montpe, 1319;
Berenguer de Masdovelles (1388 - 1399);
Llus de Comelles, 1456;
Miquel de Bordell, 1461;
Joan Mediona, 1488;
Jaume de Conesa, 1503;
Joanot de Guimer, 1535;
Acard de Llordat, 1559;
Joan de Castellv i Roig, 1576;
Llus de Desclergue, 1581;
Joan Bregs, 1585;
Josep de llordat i de Salgueda (1607 - 1608);
Hortensi de Castellv i d'Ermengol;
Francesc de Castellv i de Peguera (1627 - 1631);
Guillem Arnau de Llordat (1633 - 1635);
Hortensi de Castellv i de Torrelles, 1640;
Joan de Giminells i Mascar, 1644;
Josep de Ricart, 1646;
Francesc Aguil i Milarnau (1653 - 1654);
Ignasi de Castellv i de Pon, 1677;
Bernat de Folcrs, 1685;
Maci Mestre, 1704;
Antoni de Torres, 1707;
Joan Serra;
Joan Escursa (? - 1714);

Referncies.
Grau i Pujol, J. M.; Badia i Batalla, F. Diccionari Biogrfic Histric de Montblanc, Montblanc, 2008.
Gran Enciclopdia Catalana;
Josep M. Llobet i Portella, Dues lletres de la Cort de la Vegueria de Montblanc i la resposta d'una d'elles;
Arxiu del castell de Vilassar de Dalt;
Miquel Coll i Alentorn La Revolta d'alguns barons catalans;
Sergio Garcia i Snchez, Noticias sobre austriacistas aragoneses y el secuestro de sus bienes ;
Cognom Montbuy ;
Inventari del fons del Bar de Castellet, Biblioteca de Catalunya, pg, 77;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123731" title="George Porter" nonfiltered="893" processed="890" dbindex="50944">

Sir George Porter, Bar Porter de Luddenham Kt OM, FRS ( Stainforth, Anglaterra 1920 - Canterbury 2002 ) fou un qumic i professor universitari angls guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1967.

Biografia.
Va nixer el 6 de desembre de 1920 a la ciutat de Stainforth, situada al comtat de Yorkshire. Va estudiar qumica a la Universitat de Leeds on es llicenci. Durant la Segona Guerra Mundial s'allist voluntari a la Marina Real britnica i al finalitzar aquesta va esdevenir ajudant de Ronald Norrish a la Universitat de Cambridge. Posteriorment va esdevenir professor de qumica a la Universitat de Shefield i canceller de la Universitat de Leicester entre 1984 i 1995.

Membre de la Royal Society de Londres, en fou president entre 1985 i 1990. El 1972 va rebre el ttol de Cavaller de mans del reina Elisabet II del Regne Unit, el 1989 li fou concedida l'Orde del Mrit i el 1990 reb el ttol honorfic de Baron Porter of Luddenham. Va morir el 31 d'agost de 2002 a la seva residncia de la ciutat de Canterbury, situada al comtat de Kent.

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca cientfica al costat de Ronald Norrish, amb el qual va desenvolupar estudis al voltant de les reaccions qumiques que es realitzen a gran velocitat. Aix mateix realitz treballs sobre partcules de clorina i l'equilibri d'aquestes entre toms i molcules.

L'any 1967 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica per les seves investigacions sobre les reaccions qumiques rpides, causades per destrucci de l'equilibri qumic probocat per un rpid impuls energtic, premi que compart amb l'angls Ronald Norrish i l'alemany Manfred Eigen.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1967;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123733" title="Josep d'ustria" nonfiltered="894" processed="891" dbindex="50945">


Josep d'ustria, palat d'Hongria (Bratislava 1833 - Fiume 1905). Arxiduc d'ustria, prncep d'Hongria i de Bohmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial. Fou el cap de la branca palatina de la Casa d'ustria.

Nascut el dia 2 de mar de 1833 a la ciutat de Bratislava essent fill de l'arxiduc Josep Antoni d'ustria i de la duquessa Maria Dorotea de Wrttemberg. Per via paterna era nt de l'emperador Leopold II d'ustria i de la infanta Maria Llusa d'Espanya; i per via materna era nt del duc Llus de Wrttemberg i de la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg. 

El 12 de maig de 1864 contragu matrimoni a Coburg als 31 anys amb la princesa Clotilde de Saxnia-Coburg Gotha. Clotilde era filla del prncep August de Saxnia-Coburg Gotha i de la princesa Clementina d'Orleans. La parella s'installa a Alcst (Hongria) i tingueren set fills:

 SAIR l'arxiduquessa Elisabet d'ustria, nada a Alcst el 1865 i morta a la mateixa localitat el 1866.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Dorotea d'ustria, nada a Alcst el 1867 i morta a la mateixa localitat el 1932. Es cas a Viena el 1896 amb el prncep Felip d'Orleans.

 SAIR l'arxiduquessa Margaria d'ustria, nada el 1870 a Alcst i morta el 1955 a Ratisbona. Es cas el 1890 a Budapest amb el prncep Albert de Thurn und Taxis.

 SAIR l'arxiduc Josep August d'ustria, nat el 1872 a Alcst i mort el 1962 a Rain bei Straubing. Es cas el 1893 a Munic amb la princesa Augusta de Baviera.

 SAIR l'arxiduc Ladislau d'ustria, nat a Alcst el 1875 i mort a Budapest el 1895.

 SAIR l'arxiduquessa Elisabet d'ustria, nada a Alcst el 1883 i morta a Ratisbona el 1958.

 SAIR l'arxiduquessa Clotilde d'ustria, nada a Fiume el 1884 i morta a Alcst el 1903.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123740" title="Lars Onsager" nonfiltered="895" processed="892" dbindex="50946">

Lars Onsager ( Oslo, Noruega 1903 - Coral Gables, EUA 1976 ) fou un qumic i professor universitari nord-americ, d'origen noruec, guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1968.

Biografia.
Va nixer el 27 de novembre de 1903 a la ciutat d'Oslo, capital actual de Noruega per que en aquells moments estava unida al Regne de Sucia sota el domini personal d'Oscar II de Sucia per amb la seva prpia constituci i govern. Va estudiar enginyeria qumica a l'Institut Tecnolgic de Noruega situat a la ciutat de Trondheim, on es va graduar l'any 1925. 

L'any 1928 viatj fins els Estats Units per acceptar l'oferta de la Universitat John Hopkins de Baltimore per esdevenir professor de qumica, crrec que abandon a la fi del primer semestre en observar que no tenia talent per la docncia. Posteriorment ingress a la Universitat de Brown a Providence i la Universitat de Yale, d'on fou professor des de 1933 al 1972, i on es doctor l'any 1935.

Onsager aconsegu la nacionalitat nord-amerciana l'any 1945. Mor el 5 d'octubre de 1976 a la seva residncia de Coral Gables, ciutat situada a l'estat nord-americ de Florida.

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca cientfica l'any 1925 mitjanant la correcci de la teoria de Debye-Hckel sobre les solucions electroltiques del moviment browni dels i. L'any 1926 va publicar les seves dades i viatj fins a Zuric per posar-les en coneixement de Peter Debye. Aquest qued tant impressionat que el convid a restar amb ell a l'Institut Politcnic Federal de Zuric, on hi rest fins el 1928.

Durant la seva estada a la Universitat de Brown realitz investigacions al voltant de la termodinmica. Els resultats dels seus treballs sobre l'extensi del gradient de la temperatura, base de la termodinmica dels processos irreversibles, els public l'any 1929 sota el nom de relaci de reciprocitat d'Onsager. Aquests treballs no tingueren ressonncia en el seu moment, per desprs de la Segona Guerra Mundial foren reconeguts i finalment l'any 1968 li fou concedit el Premi Nobel de Qumica per tots ells.

A partir de la dcada del 1940 inici els seus treballs al voltant de la mecnica estadstica en la transici de l'estat de la matria dels slids, aconseguint resoldre el model d'ising bidimensional, model cientfic fsic proposat per l'estudi del comportament dels materials ferromagntics. Posteriorment s'interess per les propietats de fludesa de l'heli lquid, arribant a la mateixa conclusi que dos anys abans havia descrit el fsic Richard Feynman i de les quals no tenia coneixement. Aix mateix va estudiar els lquids dielctrics, la separaci d'istops i la distribuci electrnica dels metalls.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1968;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123743" title="Joan March Noguera" nonfiltered="896" processed="893" dbindex="50947">
Joan March Noguera (Palma, 1949) s un farmacutic i poltic mallorqu del PSIB-PSOE.

Va ser lder del Partit Socialista Popular a les Balears al principi de la Transici. En fusionar-se aquest partit amb el PSOE l'any 1978, fou secretari d'organitzaci, de propaganda, sotssecretari general i, entre 1991 i 1994, secretari general dels socialistes de les Illes.

Actualment est retirat de la vida poltica i es dedica a la investigaci sobre la histria de la cincia: s'ha doctorat amb una tesi sobri Mossn Alcover i la creaci del llenguatge cientfic catal modern.

Referncies.
 Entrevista;
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 10.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123746" title="Derek Harold Richard Barton" nonfiltered="897" processed="894" dbindex="50948">

Sir Derek Harold Richard Barton FRS ( Gavesend, Anglaterra 1918 - College Station, EUA 1998 ) fou un qumic i professor universitari angls guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1969.

Biografia.
Va nixer el 8 de setembre de 1918 a la poblaci anglesa de Gavesend, situada al comtat de Kent. Va estudiar qumica a la Universitat de Londres, on es llicenci el 1942 en qumica orgnica. Des de 1945 treball com a investigador i professor de qimica al Imperial College of Science and Technology de Londres, entre 1955 i 1957 a la Universitat de Glasgow, posteriorment novament a Londres, i finalment entre 1986 i 1998 a la Universitat de Texas als Estats Units.

El 1972 fou nomenat Cavaller per la reina Elisabet II del Regne Unit. Barton mor el 16 de mar de 1998 a la seva residncia de College Station, situada a l'estat nord-americ de Texas.

Recerca cientfica.
Especialista en qumica orgnica, el 1950 va desmotrar com les molcules orgniques podien atribuir-se una conformaci qumica basant-se en estudis realitzats prviament pel qumic noruec Odd Hassel. La utilitzaci d'aquesta nova tcnica d'anlisi conformacional mitjanant la difracci de raigs X posteriorment va ajudar a determinar l'estructura  geomtrica tridimensional de moltes molcules complexes.

El 1969 va rebre el Premi Nobel de Qumica, compartit amb Odd Hassel, per les seves contribucions al desenvolupament del concepte de la conformaci qumica i el seu s en qumica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1969;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123749" title="Miquel Rossell del Rosal" nonfiltered="898" processed="895" dbindex="50949">

Miquel Rossell del Rosal (Marratx, 1951) s un poltic mallorqu d'Esquerra Unida de les Illes Balears.

s administratiu, amb estudis d'Econmiques i Histria.

Entre 1995 i 2003, fou regidor de l'ajuntament de Marratx. Entre 1999 i 2002, fou cap de Gabinet de la Conselleria de Benestar Social i Conseller de Treball des d'octubre de 2002 fins al final de la legislatura (maig de 2003).

De 2003 a 2007 fou diputat del Parlament de les Illes Balears i portaveu parlamentari del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Els Verds.

A nivell de partit, fou coordinador d'Esquerra Unida de Mallorca i coordinador general d'Esquerra Unida de les Illes Balears.

Actualment (2007) s conseller executiu de Cooperaci Local del Consell Insular de Mallorca.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123755" title="Virrei de Catalunya" nonfiltered="899" processed="896" dbindex="50950">
El Lloctinent de Catalunya o Virrei de Catalunya era el representant del rei a Catalunya. A mitjans de segle XVI, s'introdu el mot virrei d'origen castell, que acab per substituir totalment el de lloctinent.

 Lloctinncia catalana .
Durant la dinastia del Casal de Barcelona, el lloctinent era normalment l'hereu al tron o la reina consort, i noms era intitulat quan el monarca es trobava fora del regne, com a lloctinent Reial. En el moment que el rei entrava al regne, el crrec es desfeia immediatament. Aix doncs, era un crrec de curta durada i noms emprat en moments extraordinaris.

 Formalitzaci del crrec .

Les coses van canviar amb l'entronitzaci de la dinastia dels Trastmara. Exceptuant el primer rei d'origen castell (Ferran I), els dos monarques segents van necessitar contnuament un lloctinent ja sigui per les estades fora del Principat (en el cas d'Alfons el Magnnim) o pels continus intents de sublevaci (en el cas de Joan el Gran.

El rei Ferran el Catlic institucionalitz el crrec en la persona del seu cos l'infant Enric d'Arag Infant Fortuna, el 1479, ja que tenia moltes possessions arreu del mn i s'allunyava dels territoris durant llargues estades. Aquestes vacants reials s'allargaren (i de fet, es feren quasi permanents, amb els Habsburg.

En un principi, el virrei havia de ser una persona de sang reial, per de fet era un noble o eclesistic que feia d'executor de les ordres del monarca al Principat. Ell era qui nomenava als cancellers, als tresorers o als advocats fiscals, aquests crrecs requeien en membres de l alta jerarquia eclesistica o de l alta noblesa castellana, algun cop requeia sobre algun noble catal.

Durant el segle XVI els monarques espanyols no van exercir una autoritat absoluta a Catalunya, per a partir del segle XVII la situaci poltica i econmica va canviar. Les Corts eren convocades cada cop amb menys freqncia fins que al segle XVII no se n van convocar.

El crrec desaparegu a la fi de la Guerra de Successi, juntament amb les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Arag. Els Decrets de Nova Planta canviaven el virrei pel capit general.

 Llista de Lloctinents de Catalunya .

 Regnat d'Alfons II (1285-1291) .
1285-1296: Pere d'Arag, infant d'Arag;

 Regnat de Pere III (1336-1387) .
(1355): Pere d'Arag, infant d'Arag, comte de Ribagora i de Prades;
1363-1387: Joan d'Arag, duc de Girona i futur rei Joan I;

 Regnat de Joan I (1387-1396) .
1387-1396: Mart d'Arag, infant d'Arag i futur rei Mart I;

 Regnat de Mart I (1396-1410) .
1407-1410: Jaume d'Urgell, comte d'Urgell;

 Regnat d'Alfons IV (1416-1458) .
1416-?: Joan d'Arag, infant d'Arag, duc de Montblanc i futur rei Joan II;
1420-1423: Maria de Castella, reina consort d'Arag;
1432-1453: Maria de Castella, reina consort d'Arag (2a vegada);
1453-1454: Galceran de Requesens;
1454-1458: Joan d'Arag, infant d'Arag, duc de Montblanc, rei consort de Navarra i futur rei Joan II (2a vegada);

 Regnat de Joan II (1458-1462) .
1461: Carles de Viana, prncep de Girona i de Viana;
1461-1462: Joana Enrquez, reina consort d'Arag (en nom de l'infant Ferran, prncep de Girona, futur rei Ferran II);

 Guerra civil catalana (1462-1472) .
- Lloctinents de Joan II:
1462-1468: Joana Enrquez, reina consort d'Arag (en nom de l'infant Ferran, prncep de Girona, futur rei Ferran II);
1468-1472: Ferran d'Arag, prncep de Girona i futur rei Ferran II;
-Lloctinents dels monarques proclamats per la Diputaci del General de Catalunya:
1462-1464: Joan de Beaumont, lloctinent d'Enric I, rei de Castella;
1464-1466: ttol vacant sota Pere IV, conestable de Portugal;
1466-1470: Joan de Lorena, lloctinent de Renat I, duc d'Anjou i comte de Provena, i fill seu;
1470-1472: Joan de Calbria, lloctinent de Renat I, duc d'Anjou i comte de Provena, i nt seu;

 Regnat de Joan II (1472-1479) .
1472-1479: Ferran d'Arag, prncep de Girona i futur rei Ferran II;

 Regnat de Ferran II (1479-1516) .
1479-1493: Enric d'Arag i Pimentel, dit l'Infant Fortuna, duc de Sogorb i comte d'Empries;
1493-1495: Joan de Lanuza;
1495-1496: Juan Fernndez de Heredia;
1496-1501: Joan d'Arag, duc de Luna, comte de Ribagora i castell d'Amposta;
1501-1514: Jaume de Luna;
1514-1520: Alfons d'Arag , arquebisbe de Saragossa;

 Regnat de Carles I (1516-1556) .
1521-1523: Pere de Cardona, arquebisbe de Tarragona i bisbe d'Urgell;
1523-1525: Antonio de Ziga, prior de l'Orde de Jerusalem a Castella;
1525-1539: Fadrique de Portugal y de Noronha, bisbe de Sigenza ;
1539-1543: Francesc de Borja i d'Arag, marqus de Llombai i duc de Gandia;
1543-1553: Juan Fernndez-Manrique de Lara y Pimentel, marqus d'Aguilar de Campoo;
1554-1558: Pedro Afn Enrquez de Ribera y Portocarrero, duc d'Alcal de los Gazules;

 Regnat de Felip I (1556-1598) .
1558-1564: Garca lvarez de Toledo y Osorio, marqus de Villafranca del Bierzo;
1564-1571: Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda, duc de Francavilla i prncep de Melito.
1571-1580: Fernando de Toledo, Gran prior de l'orde de l'Hospital a Castella;
1580-1581: Francesc de Montcada i Folc de Cardona, marqus d'Aitona;
1581-1582: Carles d'Arag i Tagliavia, prncep de Castelvetrano i duc de Terranova;
1583-1586: Juan de Ziga y Avellaneda, comte de Miranda del Castaar ;
1586-1590: Manrique de Lara y Girn, comte de Valncia de Don Joan ;
1590-1592: Pere Llus Galceran de Borja i de Castre-Pins, mestre de Montesa i marqus de Navarrs;
1592-1596: Bernardino de Crdenas y Portugal, duc de Maqueda ;
1596-1602: Lorenzo Surez de Figueroa y Crdoba, duc de Feria;

 Regnat de Felip II (1598-1621) .
1602-1603: Joan Ters i Borrull, arquebisbe de Tarragona ;
1603-1610: Hctor de Pignatelli i Colonna, duc de Monteleon ;
1611: Pedro Manrique, bisbe de Tortosa ;
1611-1615: Francisco Hurtado de Mendoza y Crdenas, marqus d'Almazan;
1615-1619: Francisco Fernndez de la Cueva, duc d'Alburquerque ;
1619-1622: Fernando Afn de Ribera y Enrquez, duc d'Alcal;

 Regnat de Felip III (1621-1640) .
1622-1626: Joan Sents i Sunyer, bisbe de Barcelona (inter);
1626-1627: Lus Dez de Aux de Armendriz, bisbe d'Urgell (inter);
1627-1629: Miguel de los Santos de San Pedro, bisbe de Solsona ;
1629-1630: Gmez Surez Figueroa y Crdoba, duc de Feria ;
1630-1632: Enric d'Arag Folc de Cardona i Crdoba, duc de Sogorb;
1632-1633: Ferran d'Habsburg, cardenal i infant d'Espanya ;
1633-1638: Enric d'Arag Folc de Cardona i Crdoba, duc de Sogorb (2a vegada);
1638-1640: Dalmau de Queralt i Codina, comte de Santa Coloma;

 Guerra dels Segadors (1640-1652) .
-Lloctinents de Felip III:
1640: Enric d'Arag Folc, duc de Sogorb i comte d'Empries (inter) (3a vegada);
1640: Garcia Gil de Manrique y Maldonado, bisbe de Barcelona i president de la Generalitat;
1640-1641: Pedro Fajardo de Ziga y Requesens, marqus de los Vlez;
1641: Federico Colonna;
1641: Juan Ramrez de Arellano, marqus consort de la Hinojosa;
1642-1644: Pere Antoni d'Arag Folc de Cardona i Crdova.
1644-1645: Andrea Cantelmo.
1645-1647: Diego Mesa Felpez de Guzmn, marqus de Legans;
1647-1648: Guillem Ramon de Montcada i Castre, marqus d'Aitona;
1648-1650: Juan de Garay Otaez;
1650-1652: Francisco de Orozco, marqus de Mortara ;

-Lloctinents dels reis de Frana:
1641-1642: Urbain de Maill, lloctinent de Llus I;
1642-1645: Philippe La Mothe-Houdancourt, lloctinent de Llus I;
1645-1647: Henri Harcourt de Lorena, lloctinent de Llus II;
1647: Llus II de Borb-Cond, prncep de Cond i lloctinent de Llus II;
1647-1648: Miquel Mazarino, lloctinent de Llus II;
1649-1651: Llus de Borb, duc de Mercoeur i Vendme i lloctinent de Llus II;
1651-1652: Philippe La Mothe-Houdancourt, lloctinent de Llus II (2a vegada);
1654-1657: Armand de Borb-Conti, lloctinent de Llus II;

 Regnat de Felip III (1652-1665) .
1652: Francisco de Orozco, marqus de Mortara;
1653-1656: Joan Josep d'ustria, infant d'Espanya ;
1656-1663: Francisco de Orozco, marqus de Mortara (2n cop);
1663-1664: Francisco de Moura y Corterreal, marqus de Castel Rodrigo ;
1664-1667: Vicente de Gonzaga y Doria;

 Regnat de Carles II (1665-1700) .
1667-1669: Gaspar Tllez-Girn, duc d'Osuna ;
1669-1673: Francisco Fernndez de Crdoba, duc de Sessa;
1673-1675: Francisco de Tutavila y del Rufo, duc de Sant Germ ;
1675-1676: Juan Antonio Pacheco Osorio Toledo, marqus de Cerralbo;
1676-1677: Alexandre Farnese, prncep de Parma;
1677-1678: Juan Domingo de Haro;
1678: Diego Felipe de Guzmn, marqus de Legans (inter);
1678-1684: Alexandre de Bournonville, duc de Bournonville;
1685-1688: Diego Felipe de Guzmn, marqus de Legans  ;
1688: Juan Toms Enrquez y de Cabrera, comte de Melga;
1688-1690: Carles de Gurrea Arag i Borja, duc de Vilafermosa;
1690-1693: Juan Alonso Prez de Guzmn, duc de Medina Sidonia ;
1693-1694: Juan Manuel Fernndez Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Ziga, marqus de Villena i duc d'Escalona ;
1694-1696: Francisco de Agurto, marqus de Gastanyaga;
1696-1697: Francisco Antonio Fernndez de Velasco y Tovar, comte de Melgar;
1697-1698: Diego Hurtado de Mendoza y Sandoval, comte de la Corzana ;
1698-1701: Georg von Hessen-Darmstadt, landgrave de Hessen-Darmstadt (prncep Jordi);

 Guerra de Successi (1700-1714) .
- Lloctinents de Felip d'Anjou:
1702-1703: Luis Fernndez de Portocarrero, comte de Palma ;
1703-1705: Francisco Antonio Fernndez de Velasco y Tovar, comte de Melgar (2n cop);
1705: Jos Antonio de Mendoza Caamao y Sotomayor, marqus de Villagarca ;
1705-1713: Franois Bidal d'Asfeld ;
- Lloctinents de Carles d'ustria:
1705-1711: crrec vacant;
1711-1713: Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbttel, reina consort d'Arag i emperadriu romanogermnica;
1713: Guido Wald Rdiger, comte d'Starhemberg;

Enllaos externs.
 ASASVE: Relacin de virreyes y capitanes generales de Catalua (siglos XV al XXI);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123756" title="Pintura gtica de la Corona d'Arag" nonfiltered="900" processed="897" dbindex="50951">
La pintura gtica de la Corona d'Arag s la pintura realitzada des de les darreres dcades del segle XIII fins a finals del segle XV a les terres d'aquesta. El focus d irradiaci cultural al segle XIV va ser Barcelona al segle XV va passar a Valncia.




Quan es parla d'art gtic es fa referncia a un conjunt de manifestacions que sovint tenen poc en com a part d un marc temporal. La pintura gtica de la Corona d'Arag disposa com a trets comuns: 
 Una major independncia d'aquesta respecte a l arquitectura.
 Una major diversitat de gneres pictrics i d'estils. Apareixen els primers paisatges, el dibuix es torna minucis i detallista.
 Tcniques destacades sn els retaules i les miniatures, per cal contemplar els vitralls i els murals. ;

Fins aqu hem esmentat caracterstiques genriques. Si hi ha una caracterstica que defineix la pintura de la Corona d Arag s la potencialitat del que podia haver estat i va renunciar a ser.  Ninguna nacin se encontraba en Europa tan ventajosamente situada como la de Aragn, para seguir de cerca a la Italia en el camino de las artes  .





 Marc histric .

Desprs de la derrota a la batalla de Muret, la Corona d Arag va emprendre una expansi per la Mediterrnia. Que li va suposar una creixement territorial i una gran prosperitat comercial. A les ciutats porturies, hi havia una elevada concentraci de gremis i tallers que es dedicaven a l'elaboraci d objectes artstics. L art era un altre producte comercial, obres i artistes transitaven per les ciutats ms importants. La Corona d Arag ostentava el privilegi de dominar bona part del comer de la Mediterrnia i va establir una relaci estreta amb diferents ciutats italianes. Una altra via de penetraci de nous estils s la presncia d estudiants eclesistics en universitats europees. En retornar als seus llocs d origen no noms han adquirit una nova sensibilitat esttica sin que sovint poden portar exemples que seran imitats com bblies o art sumptuari. El 1300, Jaume II va fundar l Estudi General de Lleida, la universitat ms antiga de Catalunya. Aquest estudi est vinculat a bona part dels cdexs illuminats que es conserven.  

Les institucions catalanes entre els segles XIII i XV experimenten un fort arrelament. Aix afavoreix la consolidaci d un art vinculat a aquestes.

Un seguit de desastres iniciats amb Lo mal any primer, per sobretot la pesta de 1348 fa estralls en la poblaci de la Corona d'Arag i l'efecte sobre la demografia, i per tant en la composici social d'aquest territori, s ms profund que a l'oest de la Pennsula Ibrica. El sentiment religis creix, els individus queden fortament vinculats a sants. Els gremis creen confraries que, entre altres funcions, procuren que els seus membres rebin enterraments dignes. Aix afavoreix un art que exalta la vida dels sants.

El regnat d Alfons el Magnnim va comportar que la cort es desplaces a Npols, on el rei va promoure el dispendi auspiciant un art humanista provenint bsicament d Itlia. Les institucions catalanes i la dinastia dels Trastmara mai van congeniar, aix va desembocar en la Guerra civil catalana durant el regnat de Joan el Gran.

 Gtic lineal (1275 - 1350) .
Al segle XIII, el monarca Jaume I no va propiciar un art de la cort. Aix doncs, el principal consumidor d art va ser l estament eclesistic amb l orde del Cster i posteriorment dels dominics i els franciscans que afavoriren, pel que fa a la pintura, un gust arcatzant. Tot i aix, alguns artistes aconsegueixen elaborar encrrecs amb un estil innovador, essent els segents casos excepcionals i desvinculats de l'art imperant.


En pintura sobre taula s'observa la presncia d un incipient estil francogtic:
 Taula de Sant Miquel obra atribuda al "Mestre de Soriguerola". ;
 Taula de Sant Domnec de Guzmn de l'esglsia de Sant Miquel de Tamarit de Llitera (Osca).
Aquestes dues obres estan actualment al MNAC.



En pintura al fresc: 
A Barcelona i Alcanys es conserven magnfiques representacions de gestes militars com:
 Pintures del Palau Aguilar sobre la conquesta de Mallorca per Jaume I el 1229, actualment conservades al MNAC.
 Pintures del Sal del Tinell.
 Pintures del Castell d'Alcanys;



Aquestes pintures s acostumen a senyalar com l inici del gtic catal. Tot i que formalment no signifiquen un gran canvi estilstic, temticament hi ha un gir important doncs s la histria militar com crnica el que resta representat.

D Osca destaquen: 
 Pintures murals de la sala capitular del monestir de Santa Maria de Sixena.
 Frescos de la vida i llegenda de sant Nicolau de l'esglsia de Sant Fructus de Bierge (Osca).

En l'art de la miniatura destaca:
 Sacramentari dels Templers, missal de 1245-1250 que es conserva a la biblioteca vaticana.
 Mestre Ramon, Biblia, 1268, Vic. Encarregada pel canonge de la seu de Vic, Pere Saera.
 Haggad d'Or, (1315 - 1325). Entre el gtic lineal i l'italogtic, s una obra representativa de la importncia de la cultura hebraica a les terres de la Corona d'Arag.

 Italogtic (1325 - 1400) .


Del segle XIV, ens ha arribat el nom de diversos pintors fruit de la importncia que van assolir i del canvi de mentalitat, el pintor estava deixant de ser un artes i passava ser un artista. El comer amb diferents indrets d'Itlia comporta que molts artistes de diferents disciplines facin llargues estades a les ciutats de la corona catalanoaragonesa, especialment a Barcelona. Aix mateix, cal destacar que nombrosos artistes catalans es desplacen a Itlia per realitzar encrrecs. Aquest fenomen s especialment constatable en ciutats de Sardenya com Cller, Ssser o l Alger.

Durant el regnat de Alfons el Benigne (1327 - 1336) es consolida l art italogtic a la cort. La pesta negra del 1348 far estralls en la poblaci i el comer se n ressentir. Pere el Cerimonis (1336 - 1387) continu amb aquella predilecci estilstica per a la cort. El seu artista preferit va ser Ferrer Bassa.

 Taller dels Bassa .
Ferrer Bassa esdev el pintor ms destacat del segle XIII a la Corona d Arag, s tamb un dels miniaturistes ms destacats, comparteix amb el conegut com a  Mestre de l Escriv  els encrrecs ms significatius. Treball al servei d Alfons el Benigne i de  Pere el Cerimonis. La seva pintura, molt similar a la de Giotto, representa la introducci de l estil italogtic a Catalunya i per extensi a la Corona d Arag. Va rebre influncies de l escola florentina com de l escola senesa i se suposa que va fruir d'un contacte directe amb la pintura del Trecento, donada la immersi que realitz en l estil italogtic.
Va rebre encrrecs de Pere el Cerimonis per fer els retaules palatins de l Aljaferia de Saragossa, Barcelona, Lleida, Mallorca i Perpiny. Treball, sovint, amb el seu fill Arnau Bassa, ambds moren el 1348 per causa de la pesta.
 Ferrer Bassa, Frescos de la capella de Sant Miquel, Monestir de Pedralbes, Barcelona.
 Ferrer Bassa i Arnau Bassa, Llibre d Hores de la reina Mara de Navarra.
 Arnau Bassa, Retaule de Sant Marc, Seu de Manresa. ;

 Ramon Destorrents . 
Membre ms destacat de la nissaga dels Destorrents. Pren el relleu a Ferrer Bassa com a pintor de la cort.  Destaca com pintor de retaules i com a miniaturista. Va ser un dels darrers artistes que va conjugar les dues tasques fruit d'una major especialitzaci en el futur.
 Retaule de la capella de l Almudaina, Mallorca.

 Taller dels germans Serra . 

Els germans Serra: Francesc, Jaume i Pere van realitzar molts retaules per a diferents indrets de la Corona d'Arag. La preeminncia del taller dels germans Serra ha amagat altres focus de producci artstica de l'poca. Ha arribat fins l'actualitat molta obra que pel general s annima.
 Pere Serra, Retaule de l Esperit Sant, Seu de Manresa.
Del taller dels Serra van sortir obres cap a Itlia com:
 Taula del Sant Sopar, Galeria Regional de Palerm.

 Gtic internacional (1375 - 1435) .

El canvi de dinastia de la corona el 1412, en morir Mart l'Hum sense descendncia, va comportar un canvi en el pes artstic de Barcelona cap a Valncia, assolint l art pictric de les terres d Arag i Mallorca i una major preponderncia que el de Barcelona. Destaquen dues figures: Llus Borrass (1360 - 1426) i Bernat Martorell (? - 1452) que s inclouen en el gtic internacional.

En l'art de la miniatura destaquem una obra vinculada a la cort i una altra vinculada a l'estament eclesistic:
 Brevari del rei Mart. (1398- finalitzat posteriorment a 1403);
 Missal de Santa Eullia, Pontificial de Girona. Atribut al sacerdot Rafael Destorrents fill de Ramon Destorrents. ;

 Llus Borrass .
Continua l'estil italianitzat que han prodigat els tallers dels Bassa i dels Serra.
 Taula del plany sobre el Crist mort, 1408.
 Retaule de Sant Pere, Terrassa, 1410.
 Retaule de Santa Clara, Museu episcopal de Vic, (1414   1415).

 Bernat Martorell .
Anomenat "Mestre de sant Jordi" s un pintor que tamb va dissenyar vitralls, ellaborar brodats i illuminar llibres. Va dirigir el taller de ms producci artstica durant el segon quart del segle XV. Dispos de la delicadesa del gtic internacional i del naturalisme de la pintura flamenca. El tractament de la llum fa pensar que va rebre influncies italianes.

 Retaule de Sant Jordi, museu de Chicago i museu del Louvre.
 Saltiri Ferial i hores, aproximadament del 1430.

 Altres pintors destacats .
 Guerau Gener;
 Jaume Cabrera;
 Jaume Cirera;

 Gtic internacional amb influncia flamenca (1420 - 1495) .


Es continu exportant art i pintures cap a Itlia. Destaquen com centres de recepci el Piemont i el comtat de Savoia, per agafa major vitalitat l'intercanvi de pintors i obres entre la Corona d'Arag i Flandes que ja havia comenat durant la primera meitat de segle. En les primeres dcades del segle XV es produeixen els darrers llibres amb miniatures.

La segona meitat del segle XV consolida un estil pictric propi de la Corona d Arag. Sovint, s ha postulat que s un estil ancorat en el passat per solucions formals com el manteniment dels fons daurats. El cert s que el flux de pintors amb la Flandes gotico-renaixentista desmenteix que fos noms un localisme absort de la realitat internacional i comporta l adquisici d un gust diferenciat dels habitants de la Corona d Arag. No va arrelar mai l'estil hispano-flamenc a excepci del pintor Bartolom Bermejo.

D'aquesta poca, hi ha autors reconeguts per la seva obra ha estat poc estudiada, tamb es disposa de gran quantitat de taules annimes. Els primers gravats que es conserven sn calcogrfics, malauradament n'han arribat pocs i malmesos o alterats per diferents mans.

 Llus Dalmau .
El valenci Llus Dalmau s considerat com el pintor que introdueix l estil i la tcnica de la pintura flamenca a la Corona d'Arag. Una segona via de penetraci de l estil flamenc s la compra d obres d art. Com exemple significatiu, citem que Pere Garr, alcalde de Valncia, va comprar un Sant Jordi pintat per Jan van Eyck per designi d Alfons el Magnnim que va posseir altres obres del mateix autor. 
Dalmau resulta un pintor molt enigmtic, s el pintor de cambra d Alfons el Magnnim, s escollit com el millor dels pintors per immortalitzar els consellers de la ciutat, per noms es conserven dues obres atribudes a aquest autor.
 La Verge dels Consellers. ;
 Taula de sant Baldiri, esglsia parroquial de Sant Boi de Llobregat.
Finalment, cal destacar que Valncia s el centre artstic de la Corona d Arag. Quan Dalmau resideix a Barcelona, a partir de 1438, es va convertir en l artista que ms va difondre l estil flamenc a Catalunya.

 Jaume Huguet .
El vallenc Jaume Huguet s considerat com el ms notable dels artistes catalans del segle XV, treball en diferents indrets de la Corona d'Arag. Va treballar per la cort en el breu regnat de Pere V.
 Retaule dels Sants Abd i Senn, Terrassa, esglsia de Santa Maria.
 Taula de Sant Jordi i la Princesa.

 Bartolom Bermejo .
D origen cordovs, rep formaci a Flandes va treballar principalment a la Corona d'Arag.
 Pietat amb Sant Jeroni.

Referncies.
  Cita de Pi i Maragall, extreta de: C Eduard, 1997, pgina 401;


Bibliografia.
 VVAA, El Mediterrneo y el arte del Gtico al inicio del Renacimento, Lunwerg editores, Barcelona, 2003, ISBN 84-7782-224-7;
 MEDINA, Pedro, Histria del'art, Editorial Columna, 1999. ISBN 84-8300-815-7;
 CARBONELL, Eduard i SUREDA, Joan Tresors medievals del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Lunwerg editores, 1997. ISBN 84-7782-462-2;
 VVAA, Art de Catalunya. Manuscrits, gravats, cartells, Vol 10, Arts del llibre, Edicions l'Isard, 2000, ISBN 84-89931-15-1;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123759" title="Golf (desambiguaci)" nonfiltered="901" processed="898" dbindex="50952">

 s un accident geogrfic: Golf (geografia);
 s un esport de pilota: Golf;
 s un model de cotxe: Volkswagen Golf;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123763" title="Comandant" nonfiltered="902" processed="899" dbindex="50953">
Comandant s el rang militar inferior en l'escala d'oficials superiors d'alguns exrcits, liderant segons els cossos una companyia o esquadr o un batall o grup, entre 100 i 500 homes. s el grau immediatament superior al capit i inferior al tinent coronel. Etimolgicament, v de co-manar, car en els primers moments dos oficials amb el grau de capit lideraven dues o ms companyies.

A la marina de guerra es equivalent a Capit de corbeta.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123764" title="Macaco (grup)" nonfiltered="903" processed="900" dbindex="50954">
Macaco es un grup musical de Barcelona, creat el 1997.

Els membres, originaris de diversos pasos com el Brasil, el Camerun, Veneuela o Espanya, donen a la seva msica un estil barrejat, amb accents electro de msica llatina i de rumba.

Canten en castell, portugus, francs, angls i itali.

 Discografia .
 El Mono en el Ojo del Tigre (Edel, 1999);
 Rumba Submarino (Edel, 2002);
 Entre Raices y Antenas (Mundo Zudo - EMI, 2004);
 Ingravitto (Mundo Zudo - EMI, 2006);

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;
 Macaco a Radio Chango;
 Myspace de Macaco;
 Macaco a Audiokat;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123774" title="Alejandra Pizarnik" nonfiltered="904" processed="901" dbindex="50956">

Alejandra Pizarnik (Buenos Aires, 29 d'abril de 1936   Buenos Aires, 25 de setembre de 1972) poeta argentina. 

Nascuda dins una famlia d'immigrants jueus russos, va estudiar filosofia a la Universitat de Buenos Aires i pintura amb el Juan Batlle Planes. 

Del 1960 al 1964, va viure a Pars, on va treballar per a la publicaci Cuadernos i va seguir diferents cursos a la Sorbonne. 

Es va sucidar amb 36 anys.

Susan Bassnett ha publicat un llibre de poesia, Ex-changing Lifes: Poems and Translations (2002), inspirat en l'obra de la poetessa argentina.
 
Obra.
La tierra ms ajena (1955);
La ltima inocencia (1956);
Las aventuras perdidas (1958);
 rbol de Diana (1962);
 Los trabajos y las noches (1965);
 Extraccin de la piedra de locura (1968);
 El infierno musical (1971);
 La condesa sangrienta (1971).
Enllaos externs.
 Alejandra Pizarnik/Obrapotica ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123776" title="Diarrhena" nonfiltered="905" processed="902" dbindex="50958">

Diarrhena s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Diarrhena americana P. Beauv.
Diarrhena americana var. americana;
Diarrhena americana var. obovata Gleason;
Diarrhena aquatica (L.) Raspail;
Diarrhena arundinacea (Zea ex Lag.) Rydb.
Diarrhena fauriei (Hack.) Ohwi;
Diarrhena fauriei var. koryoensis (Honda) I.C. Chung;
Diarrhena festucoides (Raf.) Fernald;
Diarrhena japonica Franch. & Sav.
Diarrhena koryoensis Honda;
Diarrhena mandshurica Maxim.
Diarrhena obovata (Gleason) Brandenburg;
Diarrhena setacea (Poir.) Roem. & Schult.
Diarrhena yabeana Kitag.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123777" title="Julio Cortzar" nonfiltered="906" processed="903" dbindex="50959">

Julio Cortzar (Brusselles, 26 d'agost de 1914 - Pars, 12 de febrer de 1984) escriptor i traductor argent. 

Quan tenia quatre anys, se'n va anar a Buenos Aires amb la seva famlia i desprs de completar els seus estudis a la Universitat de Buenos Aires, va ser professor a la Universitat de Cuyo. El 1951, va emigrar a Frana per a fugir del rgim del Pern, on va treballar per a l'UNESCO com traductor. Ms tard es va interessar per la poltica anti-feixista de l'Amrica llatina, declarant-se a favor de la revoluci cubana i el moviment sandinista. 

Es va casar tres vegades i es va nacionalizar francs. Va morir de leucmia o potser de sida desprs d'una transfusi de sang.

Les seves novelles ms conegudes, Rayuela, Libro de Manuel, Los Premios (potser la ms "narrativa"), i especialment, "62, Modelo para armar", van ser, i sn encara, un trencament com el provocat per James Joyce amb el seu "Ulisses", com altres trencaments han hagut en literatura; la seva s una narrativa narrada, amb el seu fil, i a l'hora un conjunt estructurat de flashs que conformen un micro-univers que enganxa el lector -espectador o actiu, segons el seu dileg amb el lector-. Lector que ell volia actiu, com el capa, per exemple, de deixar a la meitat un llibre qualsevol, en qualsevol pgina, si no "enganxa".

Els seus contes sn com estructures circulars, espirals o no-geomtriques, contes que contenen cadascun una novella "en 10 pgines". Les seves incursions en altres formats -"La vuelta al dia en 80 mundos", o "Un tal Lucas", per exemple-, sn altres grans propostes literries. En la llista segent falta alguna pea com ara "Argentina, aos de alambradas culturales", en la lnia de "Nicaragua, tan violentamente dulce", o "Pameos i Meopas", la seva incursi ms bvia en la poesia. Tamb va escriure lletres per tangos. I una "crnica de viatge", "Los autonautas de la cosmopista", un diari novellat, crnica de Paris a Marsella per l'anomenada "Autopista del Sud", escrit amb la seva dona Carol Dunlop.



 Obres .
Los Reyes (1949) ;
Bestiario (1951) ;
Final del Juego (1956) ;
Las armas secretas;
Los premios;
Historias de cronopios y de famas;
Rayuela (1963) ;
Todos los fuegos el fuego(1966) ;
La vuelta al da en ochenta mundos (1967) ;
62, modelo para armar (1968) ;
ltimo round (1969) ;
Pameos y meopas (1971);
La prosa del Observatorio (1972) ;
Libro de Manuel (1973) ;
Octaedro (1974) ;
Alguien anda por ah (1977) ;
Territorios (1978) ;
Un tal Lucas (1979) ;
Lucas, sus pudores ;
Queremos tanto a Glenda (1980) ;
Deshoras (1982) ;
Nicaragua tan violentamente dulce (1983) ;
Divertimento (1986) ;
El Examen (1986) ;
Diario de Andrs Fava (1995) ;
Adis Robinson(1995);

Enllaos externs.
 http://www.cortazartextual.com.ar/ ;
 http://www.cortazar.com/ ;







Publicat tamb, per l'autor de la segona part de l'article, a http://www.sylvaner.cat/ca

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123779" title="Joaquim Jord i Catal" nonfiltered="907" processed="904" dbindex="50961">
Joaquim Jord i Catal (Santa Coloma de Farners, la Selva, 1935 - Barcelona, 2006) fou un director de cinema, guionista i traductor catal. 
 
Biografia.
Va nixer el 9 d'agost de 1935 a la ciutat de Santa Coloma de Farners, poblaci situada a la comarca de la Selva. Professor de comunicaci i audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) l'any 1998 La seva vida i la seva carrera es veieren afectats per un infart cerebral, que li provoc agnsia. 

En el seu vessant de traductor ha tradut textos sobretot de l'itali i del francs, gaireb sempre treballant al costat de Jorge Herralde per l'editorial Anagrama. 

Mor el 23 de juny del 2006 a conseqncia d'un cncer de fetge i pncrees, abans de l'estrena comercial de la seva ltima pellcula. L'any 2000 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cinema concedit per la Generalitat de Catalunya i el 2006, dies desprs de la seva mort, amb el Premi Nacional de Cinematografia concedit pel Ministeri de Cultura d'Espanya.

Obra cinematogrfica.
Debut en la direcci de llargmetratges amb la pellcula Da de muertos (1960), junt amb Julin Marcos. Fou un dels impulsors del moviment anomenat Escola de Barcelona, que volia superar les barreres de la censura franquista explorant camins alternatius en el cinema per la via de l'experimentaci formal, i sovint utilitzant allusions poltiques indirectes. Precisament el seu segon llargmetratge, Dante no es nicamente severo (1967), fet junt amb el cineasta Jacinto Esteva, es consider un film manifest d'aquest moviment.

Desprs de la transici continu explorant diversos gneres i estils, i pass a filmar sovint en llengua catalana. Destaquen el seu documental Numax presenta (1980), sobre unes reivindicacions obreres; la pellcula de cinema negre ambientada al mn rural Un cos al bosc (1996); i el documental de creaci ubicat en un sanatori mental Mones com la Becky (1999).

En les seves darreres pellcules recupera el format documental, De nens (2004) sobre l'anomenat cas Raval, Veinte aos no es nada (2004) que recupera els personatges de Numax presenta i retrata l'evoluci que han fet en les seves vides, i Ms enll del mirall (2006), on investiga la malaltia que pateix a partir de diversos testimonis i de la seva prpia experincia.

Cal destacar tamb la seva obra a guionista de pellcules com El Lute: camina o revienta, El Lute II: maana ser libre i Carmen, de Vicente Aranda; i Pau i el seu germ, de Marc Recha, entre d'altres.

Filmografia com a director.
 1960: Da de muertos;
 1967: Dante no es nicamente severo;
 1980: Numax presenta...;
 1990: El encargo del cazador;
 1996: Un cos al bosc;
 1999: Mones com la Becky, amb Nria Villazn;
 2004: De nens;
 2004: Veinte aos no es nada;
 2006: Ms enll del mirall;

Premis Goya.


Festival de Sant Sebasti.


Festival Internacional de Cinema de Catalunya.


 Bibliografia .
 Laia Manresa Joaquim Jord. La mirada lliure Barcelona: Generalitat de Catalunya - Editorial Prtic, 2006;

Enllaos externs.
 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123781" title="Can del Rossinyol" nonfiltered="908" processed="905" dbindex="50962">
La Can del Rossinyol s un poema de Mossn Jacint Verdaguer, que ha estat musicat per diversos compositors com ara Francesc Vila i Joan F. Lambert. Cal no confondre-la amb la can tradicional catalana El rossinyol, que es va popularitzar entre les corals catalanes, especialment en l'harmonitzaci d'Antoni Prez i Moya i que ha estat interpretada i enregistrada per Joan Manuel Serrat i Joan Baez, entre d'altres
Enllaos externs.
Base de dades Verdaguer   ;







----



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123782" title="Anomochloa" nonfiltered="909" processed="906" dbindex="50963">

Anomochloa s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Anomochloa macrantoidea A. Braun ex Pritz.
Anomochloa marantoidea Brongn.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123785" title="Ehrharta" nonfiltered="910" processed="907" dbindex="50965">

Ehrharta s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Ehrharta abyssinica Hochst.
Ehrharta acuminata (R. Br.) Spreng.
Ehrharta adscendens Schrad.
Ehrharta aemula Schrad.
Ehrharta aphylla Schrad.
Ehrharta aphylla var. fasciculata Stapf;
Ehrharta aphylla var. filiformis Nees;
Ehrharta aristata Thunb.
Ehrharta auriculata Steud.
Ehrharta avenacea Willd. ex Schult. & Schult. f.
Ehrharta banksii Gmel.;
Ehrharta barbinodis Nees ex Trin.
Ehrharta brachylemma Pilg.
Ehrharta brevifolia Schrad.
Ehrharta brevifolia var. adscendens Nees;
Ehrharta brevifolia var. brevifolia;
Ehrharta brevifolia var. cuspidata Nees;
Ehrharta bulbosa Sm.
Ehrharta calycina Sm.
Ehrharta calycina var. adscendens (Schrad.) Nees;
Ehrharta calycina var. angustifolia Kunth;
Ehrharta calycina var. calycina;
Ehrharta calycina var. versicolor (Schrad.) Stapf;
Ehrharta capensis Thunb.
Ehrharta cartilaginea Sm.
Ehrharta caudata A. Gray;
Ehrharta colensoi Hook. f.
Ehrharta contexta F. Muell.
Ehrharta deflexa Pignatti;
Ehrharta delicatula Stapf;
Ehrharta diarrhena F. Muell.
Ehrharta diffusa Mez;
Ehrharta digyna Thunb.
Ehrharta diplax F. Muell.
Ehrharta diplax var. diplax;
Ehrharta diplax var. giulianettii (Stapf) L.P.M. Willemse;
Ehrharta distichophylla Labill.;
Ehrharta dodii Stapf;
Ehrharta drummondiana (Nees) Steud.
Ehrharta dura Nees ex Trin.
Ehrharta eburnea Gibbs.-Russ.
Ehrharta eckloniana Schrad. ex Schult. & Schult. f.
Ehrharta erecta Lam. Originria d'frica.
Ehrharta erecta var. abyssinica (Hochst.) Pilg.
Ehrharta erecta var. erecta;
Ehrharta erecta var. natalensis Stapf;
Ehrharta festucacea Willd.
Ehrharta filiformis(Nees) Mez;
Ehrharta geniculata(Thunb.) Thunb.
Ehrharta gigantea (Thunb.) Thunb.
Ehrharta gigantea var. neesii Stapf;
Ehrharta gigantea var. stenophylla Stapf;
Ehrharta godefroyi C. Cordem.
Ehrharta hispida P. Beauv. ex Steud.
Ehrharta juncea (R. Br.) Spreng.
Ehrharta laevis (R. Br.) Spreng.
Ehrharta laxiflora Schrad.
Ehrharta longiflora Sm.
Ehrharta longiflora var. eckloniana (Schrad. ex Schult. & Schult. f.) Nees;
Ehrharta longiflora var. longiseta (Schrad.) Nees;
Ehrharta longiflora var. urvilleana (Kunth) Nees;
Ehrharta longifolia Schrad.
Ehrharta longifolia var. longifolia;
Ehrharta longifolia var. robusta Stapf;
Ehrharta longigluma C.E. Hubb.
Ehrharta longiseta Schrad.
Ehrharta microlaena Nees ex Trin.
Ehrharta mnemateia L. f.
Ehrharta mnemateia var. longiseta Nees;
Ehrharta mnemateia var. mucronata Nees;
Ehrharta mnemateia var. mutica Nees;
Ehrharta nutans Lam.
Ehrharta oreophila (D.I. Morris) L.P.M. Willemse;
Ehrharta oreophila var. minor (D.I. Morris) L.P.M. Willemse;
Ehrharta oreophila var. oreophila;
Ehrharta ottonis Kunth ex Nees;
Ehrharta ovata Nees;
Ehrharta panicea Sm.
Ehrharta panicea var. cuspidata Nees;
Ehrharta panicea var. minor Nees;
Ehrharta panicea var. purpurascens Nees;
Ehrharta paniciformis Nees ex Trin.
Ehrharta penicillata C. Cordem.
Ehrharta pilosa Willd. ex Steud.
Ehrharta punicea J.F. Gmel.
Ehrharta pusilla Nees ex Trin.
Ehrharta pusilla var. adscendens Nees;
Ehrharta pusilla var. erecta Nees;
Ehrharta pusilla var. geniculata Nees;
pusilla var. inaequiglumis Rendle;
Ehrharta pusilla var. uncialis Nees;
Ehrharta ramosa (Thunb.) Thunb.
Ehrharta ramosa var. aphylla (Schrad.) E. Gluckman;
Ehrharta ramosa subsp. aphylla (Schrad.) Gibbs.-Russ.
Ehrharta ramosa var. mucronata Nees;
Ehrharta ramosa var. ramosa;
Ehrharta ramosa subsp. ramosa;
Ehrharta ramosa var. tuberosa Nees;
Ehrharta rehmannii Stapf;
Ehrharta rehmannii var. filiformis Stapf;
Ehrharta rehmannii subsp. filiformis(Stapf) Gibbs.-Russ.
Ehrharta rehmannii var. filiformis Stapf;
Ehrharta rehmannii subsp. rehmannii;
Ehrharta rehmannii var. rehmannii;
Ehrharta rehmannii subsp. subspicata (Stapf) Gibbs.-Russ.
Ehrharta rupestris Nees ex Trin.
Ehrharta rupestris subsp. dodii (Stapf) Gibbs.-Russ.
Ehrharta rupestris subsp. rupestris;
Ehrharta rupestris subsp. tricostata (Stapf) Gibbs.-Russ.
Ehrharta schlechteri Rendle;
Ehrharta setacea Nees;
Ehrharta setacea subsp. disticha Gibbs.-Russ.
Ehrharta setacea subsp. scabra (Stapf) Gibbs.-Russ.
Ehrharta setacea subsp. setacea;
Ehrharta setacea var. strobilifera Nees;
Ehrharta setacea subsp. uniflora (Burch. ex Stapf) Gibbs.-Russ.
Ehrharta stipoides Labill.
Ehrharta stipoides var. breviseta (Vickery) Willemse;
Ehrharta stipoides var. stipoides;
Ehrharta stricta Nees ex Trin.
Ehrharta subspicata Stapf;
Ehrharta tasmanica (Hook. f.) L.P.M. Willemse;
Ehrharta tasmanica var. subalpina (F. Muell. ex Benth.) L.P.M. Willemse;
Ehrharta tasmanica var. tasmanica;
Ehrharta tenacissima (Nees) Steud.
Ehrharta tenella Spreng.
Ehrharta thomsonii Petrie;
Ehrharta thunbergii Gibbs.-Russ.
Ehrharta triandra Nees ex Trin.
Ehrharta tricostata Stapf;
Ehrharta trochera Schrad.
Ehrharta undulata Nees ex Trin.
Ehrharta undulata var. adscendens (Schrad.) Nees;
Ehrharta undulata var. calycina (Sm.) Nees;
Ehrharta undulata var. elatior Nees;
Ehrharta undulata var. geniculata Nees;
Ehrharta undulata var. intermedia Nees;
Ehrharta undulata var. laxiflora (Schrad.) Nees;
Ehrharta undulata var. pumila Nees;
Ehrharta undulata var. submutica Nees;
Ehrharta uniflora Burch. ex Stapf;
Ehrharta uniglumis F. Muell.
Ehrharta urvilleana Kunth;
Ehrharta varicosa Nees ex Trin.
Ehrharta versicolor Schrad.
Ehrharta versicolor var. minor Nees;
Ehrharta villosa Schult. & Schult. f.
Ehrharta villosa var. maxima Stapf;
Ehrharta villosa var. villosa;
Ehrharta virgata Launert;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123786" title="David Jou i Mirabent" nonfiltered="911" processed="908" dbindex="50966">
David Jou i Mirabent (Sitges, 1953) s un poeta i cientfic catal.

 Biografia .
s autor d'una mplia obra potica, d'una quinzena de ttols, aplegada en edici conjunta en els volums L'xtasi i el clcul (2002) i L'hurac sobre els mapes (2004). Entre els aspectes d'aquesta obra que mereixen una atenci especial podem esmentar una atenci a temes cientfics, religiosos, cinematogrfics, cvics, a ms d'exploracions formals inspirades en formes de la naturalesa o de la cincia.

Ha escrit tamb diversos assaigs com Matria i materialisme (1999), El temps i la memria en la cincia contempornia (2001) (aplegats en el volum El laberint del temps, la simfonia de la matria, 2006) i Algunes qestions sobre cincia i fe (1992) i Cincia, fe, poesia (2003) i ha donat un centenar de conferncies de divulgaci per al pblic general. Ha estudiat aspectes histrics i culturals de la cincia (com ara els orgens de la termodinmica i les seves ressonncies culturals, relacions entre cincia i poesia, entre cincia i teologia, etc.). Va ser collaborador del Suplement de Cincia i Tecnologia de La Vanguardia mentre el suplement exist (1983-1994).

s doctor en Cincies Fsiques per la Universitat Autnoma de Barcelona (1978) de la qual s catedrtic de Fsica de la Matria Condensada. La seva especialitat de recerca s la termodinmica de processos irreversibles i mecnica estadstica de sistemes fora de l'equilibri, rea en qu ha publicat uns dos-cents articles de recerca en revistes internacionals, i diversos llibres.

Ha rebut diversos premis de recerca (Rey Juan Carlos I, Ciutat de Barcelona, Medalla Narcs Monturiol, Eduard Fontser, Premi Crtica Serra d'Or de Recerca). s membre de la Secci de Cincies i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Reial Acadmia de Doctors, i membre corresponent de la Real Academia de Ciencias Fsicas, Qumicas y Naturales de Madrid i de l'Accademia Peloritana de Messina.

Alguns dels seus poemes han estat traduts a l'angls (The scriptures of the Universe, 2007), a l'alemany (Traumfabrik und Universum, 2006), al castell (Los ojos del halcn malts, 2001; Las escrituras del universo, 2003; Luz de Sitges, 2004; Sitges en azul, 2006), al francs (Les traces de la fugacit, 2003) i al rus (Slov is ognya i pepla).

s net de l'escultor sitget Pere Jou i Francisco i germ del notari i estudis del dret Llus Jou i Mirabent.

Obra potica.
 1981: Mirall de vellut negre;
 1988: Joc d'ombres;
 1999: Els ulls del falc malts;
 1988: Transfiguracions;
 1996: A la deriva blava;
 1998: Basilisc;
 2002: Bestiari;
 2002: L'xtasi i el clcul;
 2004: Escuma i turbulncia;
 2004: A Barcelona;
 2004: L'hurac sobre els mapes;
2007: Les escriptures de l'Univers;

Obra assagstica.
1992: Algunes qestions sobre cincia i fe;
1999: Matria i materialisme;
2001: El temps i la memria en la cincia contempornia;
2003: Cincia, fe, poesia;
2006: El laberint del temps, la simfonia de la matria;
2008: Du, Cosmos, Caos. Horitzons del dileg entre cincia i religi;

Selecci de publicacions cientfiques .

Extended irreversible thermodynamics Berlin: Springer, 1993, 2001 (amb J. Casas-Vzquez i G. Lebon);
Thermodynamics of Fluids under Flow Berlin: Springer, 2000 (amb J. Casas-Vzquez i M. Criado Sancho);
Introduction to the thermodynamics of biological processes New York: Prentice Hall, 1990 (amb J. E. Llebot);
Mecnica estadstica I biologia molecular Barcelona: Publicacions de la UAB, 1986;
Fsica para las ciencias de la vida Madrid: Mc Graw-Hill, 1994 (amb J. E. Llebot i C. Prez-Garca);

Enllaos externs.
  Escriptors.cat;
  Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultual Escola Catalana;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123796" title="Presoner de conscincia" nonfiltered="912" processed="909" dbindex="50968">
Presoner de conscincia (POC) s un terme creat pel grup de pressi pels drets humans Amnistia Internacional a principis dels seixanta. Es refereix a qualsevol persona empresonada per la seva raa, religi, color de la pell, idioma, orientaci sexual o creences, mentre no hagi defensat o practicat la violncia.

El 28 de maig de 1961, l'article The forgotten prisoners va llanar la campanya 'Appeal for Amnesty 1961' i va definir per primera vegada 'presoner de conscincia'. 

"Qualsevol persona que s fsicament restringida (per empresonament o altres causes) d'expressar (en qualsevol manera de paraules o smbols) qualsevol opini que honestament mant i que no defensa ni perdona la violncia personal". Tamb exclou les persones que han conspirat amb un govern estranger per derrocar el propi.

El principal objectiu d'aquesta campanya, fundada per l'advocat angls Peter Benenson i un petit grup d'escriptors, acadmics i advocats, destacant l'activista pacifista i ququer Eric Baker, va ser identificar 'presoners de conscincia' per tot el mn i fer campanya pel seu alliberament. A principis de 1962 la campanya havia rebut tant de suport pblic que es va convertir en una organitzaci permanent i va canviar el seu nom a 'Amnistia Internacional (AI)'.

Sota la llei britncia, AI s una organitzaci poltica i queda exclosa dels donatius lliures d'impostos. Per solucionar-ho, el 1962 es cre el 'Fund for the Persecuted' per rebre donatius pels presoners i les seves famlies. El nom es va canviar desprs a 'Prisoners of Conscience Fund' i avui s una entitat separada. 

Amnistia Internacional ha pressionat els governs des que va ser fundada per alliberar les persones que considera presoners de conscincia. .
Els governs acusats acostumen a negar que els presoners tinguin l'estatus de conscincia i asseguren que aquests presoners sn un perill per la seguretat dels seus pasos.

 Vegeu tamb .

 Presoner poltic;
 Amnistia Internacional;

 Referncies .

 Tom Buchanan, 'The Truth Will Set You Free': The Making of Amnesty International', Journal of Contemporary History, 37 (2002) pp.575-597;

 Enllaos externs .
Amnistia Internacional sobre els presoners de conscincia ;
Presoners de conscincia ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123797" title="Jaume Codina i Vil" nonfiltered="913" processed="910" dbindex="50969">
Jaume Codina i Vil fou historiador del Baix Llobregat. Nascut a El Prat de Llobregat el 16 de setembre de 1923, ens deix el 22 de maig de 2007.
 
Fill de Jaume Codina i Codina (secretari del primer sindicat de pagesos pratenc) i de Josepa Vil i Codina, va pertnyer a la nissaga familiar de cal Matetes, renom ja documentat al segle XVIII.
L'any 1948 es llicenci en Filosofia i Lletres i comen una tesi doctoral sota la direcci del professor Antoni Badia i Margarit. Desprs abandon els estudis lingstics pels histrics, i finalment es doctor el 1970 amb la tesi El Delta de Llobregat. Gnere i formes de vida dels segles XVI al XX (Ariel, 1971). Fou la primera tesi presentada en catal al departament de Geografia de la Universitat de Barcelona.

L'any 1952 es cas amb M. ngels Roig, amb qui ha tingut tres fills: Jaume, Jordi i Marta.

Alcalde d'El Prat de Llobregat des del 1957 al 1964, el seu nomenament va ser fet sense consulta prvia. Quan dimit el 1964 li fou retirat el passaport, probablement per catalanista.

Professionalment es dedic principalment al mn de l'ensenyament, fent de professor d'histria i de llat. Primer va fer classe als nois grans de l'Acadmia Prctica del Sr. Mart. Ms endavant obr el seu propi centre educatiu, el Liceo Pratense, dedicat a l'ensenyament mitj (del 1950 al 1974), quan a El Prat no hi havia centres pblics, i a l'ensenyament primari (1963-1972). Amb l'aparici de l'oferta pblica es dedic als ms petits en el Parvulari Montserrat (1973-1982). En els seus darrers anys professionals treball de tcnic de l'Arxiu Nacional de Catalunya.

L'afici al mn literari li venia de jove. L'any 1946 fund, juntament amb altres pratencs, la revista literria clandestina Batec. Tamb va ser cofundador dels peridics Prat (1950) i Delta (1978). 

Tamb impuls diverses associacions per tal d'enfortir la societat civil d'El Prat de Llobregat i la seva comarca: el Club 4 (1940), la Xarxa d'Altaveus (1943), Amics d'El Prat (1956) i el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (1974). D'aquestes dues darreres entitats va ser-ne president durant diversos anys.

El seu inters per la histria despert l'any 1954, quan investig la data exacta de la butlla de creaci de la parrquia que donaria origen al Prat. Public el resultat dels seus estudis en el diari Prat. A partir d'aqu va realitzar nombrosos treballs sobre El Prat de Llobregat i la seva comarca. Aquests treballs li han valgut ser considerat el principal historiador del Baix Llobregat.


El 19 d'abril de 1994 el Ple Municipal de l'Ajuntament del Prat de Llobregat, presidit per un ex-alumne seu, Llus Tejedor i Ballesteros, el nomen fill predilecte.
L'any segent, 1995, li fou concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Va treballar incansablement en temes d'Histria local, com una formigueta en les seves paraules, fins que la seva salut li ho va permetre. 

 Bibliografia .
 CODINA i VIL, Jaume Historia de una plaza (La plaza de El Prat). El Prat de Llobregat: Portavoz Prat, 1960;
 CODINA i VIL, Jaume Delta del Llobregat. La gent del fang. El Prat: 965-1965. Granollers: Ed. Montblanc, 1966;
 CODINA i VIL, Jaume Com neix un poble (El Prat, 1718-1807). El Prat del Llobregat: Setmanari Prat, 1969;
 CODINA i VIL, Jaume les generacions pratenques, El Prat del Llobregat: Edicions Corona, 1972;
 CODINA i VIL, Jaume La immigraci francesa al Delta del Llobregat 1400-1700, a XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Ed. Centre d'Estudis del Baix Llobregat i Amics del Prat, 1982;
 CODINA i VIL, Jaume Els Pagesos de Provenana (984-1807): societat i economia a L'Hospitalet pre-industrial. Abadia de Montserrat, 1987-1988 ;
 CODINA i VIL, Jaume Histria d'una plaa (La plaa d'El Prat). El Prat de Llobregat: Amics d'El Prat, 1989;
 CODINA i VIL, Jaume Contractes de matrimoni al delta del Llobregat (segles XIV a XIX). Barcelona: Fundaci Noguera, 1997 ;
 CODINA i VIL, Jaume El gir de 1750. Origen i creixement modern de la poblaci. Lleida, Pags editors, 1998;
 CODINA i VIL, Jaume L'aiguabarreig del microcosmos. Sant Boi de Llobregat a mitjan segle XVI i XVIII. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998;
 CODINA i VIL, Jaume Les famlies santboianes (segles XIV-XIX). Barcelona: Columna Editorial, 2000 ;
 CODINA i VIL, Jaume L'estany d'en Moragues. Naixement d'El Prat de Llobregat. (Illustracions de Joan Jord). El Prat de Llobregat, Ajuntament del Prat de Llobregat, 2005;

 Enllaos externs .

Societat Catalana de Geografia. Jaume Codina i Vil







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123798" title="Odd Hassel" nonfiltered="914" processed="911" dbindex="50970">

Odd Hassel ( Oslo, Noruega 1897 - d. 1981 ) fou un fsic, qumic i professor universitari noruec guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1969.

Biografia.
Va nixer el 17 de maig de 1897 a la ciutat d'Oslo, capital actual de Noruega per que en aquells moments estava unida al Regne de Sucia sota el domini personal d'Oscar II de Sucia per amb la seva prpia constituci i govern. El 1915 ingress a la Universitat d'Oslo per estudiar fsica, qumica i matemtiques, i es llicenci el 1920. L'any 1924 realitz el doctorat a la Universitat de Berln, i el 1934 accept l'oferta de la Universitat d'Oslo per esdevenir professor de fisicoqumica, crrec que ocup fins el 1964 a la seva jubilaci.

Durant l'ocupaci de Noruega per l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial Hassel fou recls dos anys al camp de concentraci de Grini, on va compartir cella amb Ragnar Frisch, guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1969. Va ser alliberat en novembre de 1944.

Mor a la seva residncia d'Oslo l'11 de maig de 1981.

Recerca cientfica.
Interessat inicialment en la qumica inorgnica, a partir de la dcada del 1930 s'interess en l'estructura molecular, en particular del compost qumic ciclohex. Fou l'introductor a Noruega de les mesures dels moments de dipol elctric i de la difracci de l'electr per part dels vapors. Els seus treballs van revelar el modus d'orientaci dels toms que forment part dels compostos qumics.

Durant la dcada del 1950 els seus treballs sobre els compostos qumics foren ampliats posteriorment pel qumic Derek Harold Richard Barton mitjanant la tcnica de conformaci qumica, el que va obrir la possibilitat de crear molcules sinttiques d'aplicaci farmacutica. L'any 1969 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica, juntament amb Derek Barton, per les seves contribucions al desenvolupament del concepte de la conformaci qumica i el seu s en qumica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1969;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123799" title="Microlaena" nonfiltered="915" processed="912" dbindex="50971">

Microlaena s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123800" title="Petriella" nonfiltered="916" processed="913" dbindex="50972">

Petriella s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123801" title="Tetrarrhena" nonfiltered="917" processed="914" dbindex="50973">

Tetrarrhena s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123803" title="Menestral" nonfiltered="918" processed="915" dbindex="50974">
Menestral s una classe social originada en l'antic rgim estamentari i considerada desprs principalment com una part de la petita burgesia.

A la Corona d'Arag els menestrals eren un grup molt ben definit i tenien un ofici amb tcnica mecnica (fusters, per exemple) per no eren artistes i per tant no s'agrupaven en collegis sin dins un gremi o confraria. A Barcelona els menestrals participaven en el consell municipal des del 1257. Al llarg dels anys la influncia de la menestralia va crixer especialment a les ciutats de Barcelona i Mallorca.

A Valncia fins el 1520 quan  els agermanats ho imposaren, els menestrals no tingueren accs al govern municipal. 

Amb la caiguda del rgim estamentari la paraula menestral ha passat a englobar a la petita burgesia amb una part dels obrers qualificats i aquest grup ha tingut molta influncia en la vida social i poltica dels segles XIX i XX.

 Tipus de menestrals:



 L'abaixador.
 L'albardener.
 L'assaonador.
 L'ataconador.
 El ballester.
 El beiner.
 El blanquer.
 El boter.
 El broquerer.
 El calceter.
 El calciner.
 El calderer.
 El candeler.
 El cantereller.
 El capeller.
 El cercoler.
 El cervellerer.

 El colteller.
 El corretger.
 El cotoner.
 El courer.
 El daguer.
 El draper.
 L'esparter.
 L'espaser.
 L'estanyer.
 El ferrer.
 El flassader.
 El frener.
 El fustanyer.
 El fuster.
 El ganiveter.

 El gerrer.
 El giponer.
 El guadamassiler.
 El guanter.
 El gumener.
 El llancer.
 El mercer.
 El moler.
 El paraire.
 El sabater.
 El sastre.
 El seller.
 El tapiner.
 El terrisser.
 El tintorer.
 El vanover.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123804" title="Agnesia" nonfiltered="919" processed="916" dbindex="50975">

Agnesia s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Agnesia lancifolia (Mez) Zuloaga et Judz.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123805" title="Arberella" nonfiltered="920" processed="917" dbindex="50976">

Arberella s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Arberella costaricensis (Hitchc.) Sderstr. et C. E. Caldern;
Arberella grayumii Davidse;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123806" title="Buergersiochloa" nonfiltered="921" processed="918" dbindex="50977">

Buergersiochloa s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Buergersiochloa bambusoides Pilg.
Buergersiochloa macrophylla S.T. Blake.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123807" title="Cryptochloa" nonfiltered="922" processed="919" dbindex="50978">

Cryptochloa s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Cryptochloa granulifera Swallen ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123808" title="Diandrolyra" nonfiltered="923" processed="920" dbindex="50979">

Diandrolyra s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Diandrolyra tatianae Soderstr. et Zuloaga;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123809" title="Ekmanochloa" nonfiltered="924" processed="921" dbindex="50980">

Ekmanochloa s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Ekmanochloa subaphylla Hitchc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123810" title="Froesiochloa" nonfiltered="925" processed="922" dbindex="50981">

Froesiochloa s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Froesiochloa boutelouoides G.A. Black;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123812" title="Lithachne" nonfiltered="926" processed="923" dbindex="50983">

Lithachne s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Lithachne horizontalis Chase;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123813" title="Maclurolyra" nonfiltered="927" processed="924" dbindex="50984">

Maclurolyra s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Maclurolyra tecta C. E. Calderon et Soderstr.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123814" title="Mniochloa" nonfiltered="928" processed="925" dbindex="50985">

Mniochloa s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123815" title="Olyra" nonfiltered="929" processed="926" dbindex="50986">

Olyra s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre de les poals, subclasse dels commelnids, classe dels lilipsids, divisi dels magnoliofitins.
Espcies.
Olyra amapana Soderstr. et Zuloaga ;
Olyra cordifolia Humb., Bonpl. et Kunth ;
Olyra fasciculata Trin. ;
Olyra flaccida Doell. ;
Olyra jenmani Hack. ;
Olyra latispicula Soderstr. et Zuloaga ;
Olyra longifolia Humb., Bonpl. et Kunth ;
Olyra luetzelburgii Pilg. ;
Olyra pauciflora Sw. ;
Olyra pineti C. Wright ;
Olyra polypodioides Trin. ;
Olyra semiovata Trin. ;
Olyra strephioides Griseb. ;
Olyra tamanquareana Soderstr. et Zuloaga ;
Olyra wurdackii Swallen ;
Olyra yucatana Chase;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123816" title="Pariana" nonfiltered="930" processed="927" dbindex="50987">

Pariana s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Pariana gleasonii Hitchc. ;
Pariana obtusa Swallen ;
Pariana pallida Swallen ;
Pariana stenolemma Tutin ;
Pariana trichosticha Tutin ;
Pariana velutina Swallen ;
Pariana violescens Swallen;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123817" title="Parodiolyra" nonfiltered="931" processed="928" dbindex="50988">

Parodiolyra s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123818" title="Piresia" nonfiltered="932" processed="929" dbindex="50989">

Piresia s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Piresia leptophylla Soderstr.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123819" title="Piresiella" nonfiltered="933" processed="930" dbindex="50990">

Piresiella s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123820" title="Raddia" nonfiltered="934" processed="931" dbindex="50991">

Raddia s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Raddia impressifolia Miers ;
Raddia soderstromii L. G. Clark et Judz. ;
Raddia urbaniana Hitchc. et Chase;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123823" title="Raddiella" nonfiltered="935" processed="932" dbindex="50992">

Raddiella s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Raddiella kaieteurana Soderstr. ;
Raddiella maipuriensis Soderstr. ;
Raddiella potaroensis Soderstr. ;
Raddiella truncata Swallen;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123824" title="Rehia" nonfiltered="936" processed="933" dbindex="50993">

Rehia s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123825" title="Reitzia" nonfiltered="937" processed="934" dbindex="50994">

Reitzia s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123826" title="Sucrea" nonfiltered="938" processed="935" dbindex="50995">

Sucrea s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Sucrea monophylla Soderstr.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123827" title="Aerogenerador" nonfiltered="939" processed="936" dbindex="50996">


Un aerogenerador s una mquina que permet transformar l'energia del vent en energia elctrica. Histricament s'ha aprofitat l'energia del vent per diferents usos, entre els quals cal destacar els molins de vents que eren utilitzats en diferents zones per moldre gra i obtenir farina. A causa del baix preu d'altres fonts d'energia, els molins de vent es van anar abandonant, fins que darrerament la preocupaci per medi ambient, i per l'efecte hivernacle han fet augmentar molt l'inters per les energies renovables, recuperant energies prcticament abandonades com l'energia elica.

En el cas dels aerogeneradors la fora del vent es captada per un rotor, que transforma l'energia cintica del vent en energia mecncia giratria de l'eix principal. Mitjanant una caixa d'engranatges, anomenada multiplicador, es transforma la velocitat de l'eix principal a la velocitat de gir adequada pel generador elctric, habitualment un generador asincron, que al seu torn transforma l'energia mecncia en energia elctrica de corrent altern. 

Normalment, per disminuir l'impacte ambiental i aprofitar millor les installacions de transformaci i d'evacuaci de l'energia elctrica, els aerogeneradors s'agrupen en els anomenats parcs elics.

Com que el vent s molt variable, un dels element ms importants d'aquestes maquines s el control tant de la potncia com de les revolucions a que gira el generador, ja que perqu la corrent elctrica generada pels aerogeneradors es pugui aportar a la xarxa es necessari que la seva freqncia estigui perfectament sincronitzada amb la de la xarxa elctrica que a l'estat espanyol s de 50 Hz.

 Tipus de Aerogeneradors .

 Eix vertical .
 Aerogenerador Savonius .

El seu origen data de comenaments del segle XX i deuen el seu nom al seu creador l'enginyer finlands Savonius.
Els generadors del tipus Savonius sn d'eix vertical i normalment de baixa potncia. Encara que tenen un baix rendiment a causa de la seva simplicitat sn molt utilitzats per subministrat energia a aparells molt allats i de poc consum.
La seva construcci s molt simple consta de dos semicilindres collocats en forma de S. El seu funcionament tamb s simple, la part concava recull la fora del vent, mentre que l'altre semicilindre dona la cara convexa que t menys resistncia al vent i d'aquesta forma el vent fa girar el rotor i aquest, el generador, que normalment es troba a la part inferior.



 Aerogenerador Darrieus .

Els aerogeneradors Darrieus estan basats en el rotor d'eix vertical desenvolupat per l'enginyer francs Georges Darrieus. Aquests rotors presenten la particularitat que no s'engeguen sols. Cal donar-los una velocitat inicial mitjanant un motor o rotors Savonius acoblats. Pel seu aspecte, en els pasos de parla anglesa se'l coneix per l'eggbeater, s a dir, la batedora.

s un sistema relativament bo ja que t un elevat rendiment i no necessita cap mecanisme d'orientaci. Per encara que es fcil el manteniment del generador ja que es troba a la base, la dificultat de construcci i de control davant de grans vents ha fet que la seva construcci prcticament s'abandones.

El generador Darrieus ms gran construt mai es troba a Cap-Chat (Canad) que tenia 110 m d'alt i tenia una potncia de 4 MW, per una gran ventada l'any 1992 el va tombar i resta al lloc com monument.

 Eix Horitzontal o aerogenerador de Pales .



s el model que s'ha ests ms. Consisteix en una hlix, generalment amb tres pales, unides a un eix horitzontal que transmet l'energia fins a un multiplicador que augmenta les revolucions per qu aquest moviment rotacional pugui sser aprofitat pel generador i transformat en energia elctrica.

L'interval de velocitats de vent en qu un aerogenerador funciona comena amb l'anomenada velocitat de connexi, que acostuma a ser d'uns 3 m/s i arriba fins a la velocitat de vent mxima o de tall, que acostuma ser d'uns 24 m/s, a partir de la qual l'aerogenerador s'atura.

La potncia mxima d'un aerogenerador normalment s'obt a partir d'una velocitat relativament baixa, sobre els 14 m/s, que seran els vents ms habituals a la zona i aquesta potencia mxima es mant fins a la velocitat de tall. Amb vents ms forts el control de potncia orienta les pales amb el vent de forma que l'aerogenerador s'atura amb la mateixa acci del vent, ja que si l'aparell continues girant amb vents ms forts es posaria en comproms la seva seguretat. Per aconseguir tot aix s molt important el control de potncia que es realitza mitjanant l'anomenat control de potencia per pas variable.

 Elements .
 Hlix .
Normalment est formada per tres pales que s'uneixen a l'eix a la pea anomenada boixa. s una part molt importat de l'aerogenrador ja que s l'element encarregat de captar l'energia.
Tamb tenen molta importncia els mecanismes situats a la boixa que canvien l'angle de les aspes de l'hlix en funci de la intensitat del vent, ja que sn els encarregats de controlar la velocitat de gir i parar l'hlix en cas de vents excessivament forts que podrien malmetre els elements de l'aerogenerador.

Naveta.
s l'element construt d'un material lleuger situat al damunt de la columna i que cont els mecanismes mecnics, elctrics i de control d'un aerogenerador, d'entre els quals cal destacar:
 Multiplicador. Per tal de qu l'energia rotacional obtinguda per l'hlix es pugui transformar en energia es necessari que tingui un elevat nmero de revolucions, com que seria impossible que les pales giressin a aquestes revolucions, es va idear aquest mecanisme format per una srie d'engranatges que augmenta les revolucions fins al rgim que necessita el generador.
 Generador. Es tracte d'un generador elctric normalment un alternador.
 Elements de Frenada. Encara que la regulaci de la velocitat de gir de l'hlix es controla per l'angle de les aspes amb el eix, tamb s'incorpora un fre normalment de disc.
 Elements de control electrnic.

Evoluci i lmits dels Aerogeneradors d'Eix Horitzontal (HAWT).
El multiplicador s una caixa d'engranatges que consta generalment de tres etapes planetries i d'eixos parallels. A partir de principis del segle XXI els aerogeneradors assoleixen potncies superiors al megawatt (1000 kW), cosa que s'aconsegueix amb rotors de dimetres superiors als 70 metres. Donat que la velocitat de punta de la pala queda limitada per problemes aerodinamics i de soroll, la velocitat de rotacio de l'eix principal s per als aerogeneradors moderns cada vegada ms lenta. Els generadors asincrons estndards tenen tres parells de pls i han de girar forosament al voltant de les 1500 voltes per minut (rpm), per produir corrent altern de 50Hz, amb molt poc marge de variaci. En consequncia, la relaci del multiplicador s cada vegada ms elevada, al voltant de 100 per a mquines de 2MW. Aix fa que els multiplicadors incorporin una o dues etapes planetries, que poden produir relacions ms altes. 

Aquesta evoluci queda significativament desviada amb l'aparici dels aerogeneradors de velocitat variable en els que el sistema de control se serveix d'un convertidor de potncia per produir electricitat a 50Hz amb independncia, dins d'uns marges, de la velocitat de l'eix del generador.

Control de Potncia en Aerogeneradors d'Eix Horitzontal (HAWT).
Com ja s'ha dit un dels elements ms importants en aquests generadors s el control de potncia, ja que estn parlant de mquines molt grans i lgicament situades en llocs molt exposats a la fora del vent. Tamb es important obtenir, del vent, el mxim rendiment possible, per la qual cosa no s'ha d'obtenir la mxima potncia amb el vent ms fort possible si no amb el vent ms freqent a la zona que hauria de ser d'aproximadament 14 m/s.
Per realitzar aquest control s'han desenvolupat tres sistemes:

 Regulaci per control de pas:;
En aquest cas les pales que no estan fixes a l'eix que transmet la fora al multiplicador i davant de vents ms forts del necessari, aquestes canvien l'angle respecte al vent de tal forma que ofereixen menys resistncia al vent i el deixen passar sense oposar cap resistncia.

 Regulaci passiva per prdua aerodinmica:;
En aquest sistema les pales estan fixes a l'eix, per s'ha realitzat un disseny molt acurat de l'aerodinmica de les pales. El que s'intenta amb el disseny de la pala es aconseguir un perfil de tal forma que en el moment en el vent que incideixi sobre la pala sigui massa gran a la part de la pala situada a sotavent es provoqui una turbulncia que vagi augmentant a mesura que augmenta la fora del vent que acabi compensant la fora del mateix vent.
Aquest sistema de regulaci precisa d'un bon disseny de les pales, per fa innecessaris parts mbils al dins de la boixa. Actualment dues terceres parts dels aerogenedors en funcionament porten aquest sistema.

 Regulaci activa per prdua aerodinmica:;
s un sistema molt similar al primer, les pales no estan fixes a l'eix i dins de la boixa hi ha mecanismes elctrics o hidrulics que giren les pales en funci de la fora del vent la diferncia amb el primer sistema s que la direcci de gir de les pales canvia i en comptes de deixar passar ms fcilment l'aire o fa de manera contraria d'aquesta forma es produeix una prdua de sustentaci similar al sistema passiu per prdua aerodinmica, amb l'avantatge que al realitzar-se d'una forma activa en tot moment es pot controlar la potncia transmesa al generador i augmentar el rendiment. Aquest s el sistema que s'est implantant cada vegada ms als aerogeneradors ms potents (a partir de 1 Mw).

 Enllaos Externs .

 Moliner i el vent  Explicaci amb tires dibuixades i animacions.
 Danish Wind Industry Association;
 APPA Asociacin de Productores de Energias Renovables;
 European Wind Energy Association (EWEA);
 Informaci generica;
 Arquitectura i Energia renovable;

Empreses Especialitzades.
 Web de l'empresa Gamesa;
 Web de l'empresa Ecotecnia;
 Web de l'empresa Nordex;
 Web de l'empresa Enercon;
 Web de l'empresa GE-Wind;
 Web de l'empresa Repower;
 Web de l'empresa Acciona;
 Web de l'empresa Suzlon;
 Web de l'empresa Vestas;

 Mireu Tamb .
 Energia elica.
 Energia renovable.
 Energia alternativa.
 Sostenibilitat;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123829" title="Chikusichloa" nonfiltered="940" processed="937" dbindex="50997">

Chikusichloa s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Chikusichloa mutica Keng;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123831" title="Llista de personatges de Prison Break" nonfiltered="941" processed="938" dbindex="50998">
Aix s una llista de tots els personatges amb intervencions en 10 o ms captols a la srie de televisi nord americana Prison Break. Ordenats per nombre d'episodis en els quals han aparegut.


Enllaos externs.
 Biografies oficials dels personatges a la pgina web de Fox de "Prison Break". ;
 Crdits de Prison Break de l'Internet Movie Data Base. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123834" title="Hygroryza" nonfiltered="942" processed="939" dbindex="50999">

Hygroryza s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123838" title="Leersia" nonfiltered="943" processed="940" dbindex="51001">

Leersia s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
L. ligularis Trin.
L. oryzoides (L.) Swartz;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123839" title="Luziola" nonfiltered="944" processed="941" dbindex="51002">

Luziola s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Luziola alabamensis Chapm. ;
Luziola caespitosa Swallen ;
Luziola divergens Swallen ;
Luziola gracillima Prodoehl ;
Luziola pusilla S. Moore;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123840" title="Maltebrunia" nonfiltered="945" processed="942" dbindex="51003">

Maltebrunia s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123841" title="Porteresia" nonfiltered="946" processed="943" dbindex="51004">

Porteresia s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123843" title="Potamophila" nonfiltered="947" processed="944" dbindex="51006">

Potamophila s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123845" title="Prosphytochloa" nonfiltered="948" processed="945" dbindex="51008">

Prosphytochloa s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123846" title="Rhynchoryza" nonfiltered="949" processed="946" dbindex="51009">

Rhynchoryza s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123852" title="Zizania" nonfiltered="950" processed="947" dbindex="51013">


Zizania s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.

Zizania aquatica L.
Zizania aquatica var. angustifolia Hitchc.
Zizania aquatica subsp. angustifolia (Hitchc.) Tzvelev;
Zizania aquatica var. aquatica;
Zizania aquatica subsp. aquatica;
Zizania aquatica var. brevis Fassett;
Zizania aquatica subsp. brevis (Fassett) S.L. Chen;
Zizania aquatica var. interior Fassett;
Zizania aquatica var. latifolia (Griseb.) Kom.
Zizania aquatica var. subbrevis B. Boivin;
Zizania aristata (Retz.) Kunth;
Zizania bonariensis Balansa & Poitr.
Zizania caduciflora (Turcz. ex Trin.) Hand.-Mazz.
Zizania ciliata (Retz.) Spreng.
Zizania clavulosa Michx.
Zizania dahurica Turcz. ex Steud.
Zizania effusa Sm.
Zizania fluitans Michx.
Zizania interior (Fassett) Rydb.
Zizania latifolia (Griseb.) Turcz. ex Stapf;
Zizania lenticularis (Michx.) Steud.
Zizania mezii Prod.
Zizania microstachya Nees ex Trin.
Zizania miliacea Michx.
Zizania mutica Larraaga;
Zizania palustris L.
Zizania palustris var. interior (Fassett) Dore;
Zizania palustris subsp. interior (Fassett) S.L. Chen;
Zizania palustris var. palustris;
Zizania palustris subsp. palustris;
Zizania subtilis (Tratt.) Raspail;
Zizania terrestris L.
Zizania texana Hitchc.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123853" title="Zizaniopsis" nonfiltered="951" processed="948" dbindex="51014">

Zizaniopsis s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Zizaniopsis bonariensis (Balansa & Poitr.) Speg.
Zizaniopsis killipii Swallen;
Zizaniopsis microstachya (Nees ex Trin.) Dll & Asch.
Zizaniopsis miliacea (Michx.) Dll & Asch.
Zizaniopsis villanensis Quarin;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123855" title="Phaenosperma" nonfiltered="952" processed="949" dbindex="51015">

Phaenosperma s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123856" title="Leptaspis" nonfiltered="953" processed="950" dbindex="51016">

Leptaspis s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
 Leptaspis banksii R.Brown, 1810;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123857" title="Luis Federico Leloir" nonfiltered="954" processed="951" dbindex="51017">


Luis Federico Leloir ( Pars, Frana 1906 - Buenos Aires, Argentina 1987 ) fou un metge i bioqumic argent que fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1970. La seva investigaci ms rellevant, i per la qual va obtenir la distinci que li va atorgar fama internacional, se centra en els nucletids de sucre, i el rol que compleixen en la fabricaci dels hidrats de carboni. Desprs de la seva troballa es van assolir entendre de forma acabada els detalls de la malaltia congnita galactosmia. 

Biografia.
Va nixer el 6 de setembre de 1906 a la ciutat de Pars, una setmana desprs de la mort del seu pare i durant la visita que aquest havia fet a Frana per ser operat en un hospital. El 1908 va tornar a Argentina, on va viure al costat dels seus 8 germans en les extenses terres de Les Pampes que els seus avantpassats havien comprat desprs de la seva immigraci des del Pas Basc. Va aprendre a llegir als quatre anys, i des d'aquell moment s'interess pels temers relacionats amb les cincies naturals i la biologia.

Luis Federico Leloir va morir a la seva residncia de Buenos Aires el 2 de desembre de 1987, desprs d'un infart de miocardi.

Recerca cientfica.

Va iniciar la carrera d'arquitectura a l'Institut Politcnic de Pars, per l'abandon al segon curs. El 1932 va llicenciar-se en medicina a la Universitat de Buenos Aires, on es doctor el 1934 sota la supervisi de Bernardo Alberto Houssay amb una tesis sobre les glndules suprerenals i el metabolisme dels hidrats de carboni. El 1936 viatj a Anglaterra per treballar al Laboratori de Bioqumica de la Universitat de Cambridge sota la supervisi del Premi Nobel de Medicina o Fisiologia Frederick Gowland Hopkins i centrant-se en l'enzimologia, especialment del cianur i el pirofosfat. Al seu retorn a Argentina l'any 1937 va dedicar-se a l'oxidaci dels cids grassos a l'Institut de Fisiologia de Buenos Aires.

El 1943 va haver d'abandonar Argentina per donar suport al seu collega Houssay, el qual havia signat una carta d'opossici a l'Alemanya nazi i al suport militar que li havia concedit el comandant Pedro Pablo Ramrez, president d'Argentina entre 1943 i 1944. Leloir s'exili als Estats Units, on es feu crrec com a investigador associat del Departament de Farmacologia de la Universitat de Washington, situada a Seattle, al costat de Carl Cori, Gerti Cori i el mateix Houssay, i posteriorment al College of Physicians and Surgeons de la Universitat de Columbia a Nova York. El 1945 retorn al seu pas per dirigir des de l'any 1947 l'Institut d'Investigacions Bioqumiques de la Fundacin Campomar, avui dia conegut com Institut Leloir.

A la dcada del 1940 va realitzar amb xit experiments que van revelar les rutes qumiques en la sntesi de sucres en llevats amb equips d'investigaci de molt baix cost. Previ a les seves investigacions es creia que per a poder estudiar una cllula no se la podia disgregar de l'organisme que l'albergava, grcies a la seva recerca va demostrar que aquesta teoria pasteuriana era falsa. 

Des de 1947 va formar un grup de recerca al costat de Rawell Caputo, Enrico Cabib, Ral Trucco, Alejandro Paladini, Carlos Cardini i Jos Luis Reissig, amb els quals va investigar i va descobrir el motiu pel qual el rony impulsa la hipertensi arterial quan est malalt. Aquest mateix any, el seu company de laboratori Rawell Caputo li va plantejar un problema que tenia en les seves investigacions biolgiques sobre la glndula mamria, i que grcies a l'ajuda del becari Alejandro Paladini van assolir l'allament de la substncia anomenada difosfat d'uridina a travs de la cromatografia, i per tant entendre el procs d'emmagatzematge dels carbohidrats i la seva transformaci en reserves d'energia. A principis del 1948 l'equip de Leloir va identificar els sucres carnucletids, compostos que ocupen un paper fonamental en el metabolisme dels hidrats de carboni, i que va convertir l'Institut d'Investigacions Bioqumiques en un centre mundialment reconegut.  


El 1958 arrib a un acord amb la Facultat de Cincies Exactes i Naturals de la Universitat de Buenos Aires per crear l'Institut d'Investigacions Bioqumiques de la mateixa universitat, esdevenint Leloir professor titular. La seva voluntat d'investigaci va superar les dificultats econmiques afrontades per l'Institut. Amb eines casolanes, Leloir es va dedicar a estudiar el procs intern pel qual el fetge rep glucosa i produex glucgen, el material de reserva energtica de l'organisme, i al costat de Mauricio Muoz va assolir oxidar cids grassos amb extractes de cllules heptiques. 

El 1970 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pel descobriment dels nucletids del sucre i la seva funci en la biosntesi dels carbohidrats. La dotaci econmica del Premi Nobel fou cedida totalment a l'Insitut Campomar.

Posteriorment el seu equip es va dedicar a l'estudi de les glucoprotenes, molcules de reconeixement de les cllules, i va determinar la causa de la galactosmia, una greu malaltia manifestada en la intolerncia a la llet.

Obra publicada.
1934: Suprarrenales y Metabolismo de los hidratos de carbono;
1940: Farmacologa de la hipertensina;
1943: Hipertensin arterial nefrgena;
1963: Perspectives in Biology;
1964: Renal Hipertensin;
1965: In Vitro Synthesis of Particulate Glycogen;
1967: Properties of Synthetic and Native liver Glycogen ;
1980: Presence in a plant of a compund similar to the dolichyl diphosphate oligosaccharide of animal tissue (R. J. Staneloni, M. E. Tolmasky, C. Petriella, R. A. Ugalde i L. F. Leloir), "Biochemical Journal";
1980: Lipid bound sugars in Rhizobium meliloti (M. E. Tolmasky, R. J. Staneloni , R. A. Ugalde i L. F. Leloir), "Archives of Biochemistry and Biophysics";
1981: Transfer of oligosaccharide to protein from a lipid intermediate in plants (R. J. Staneloni, M. E. Tolmasky, C. Petriella i L. F. Leloir), "Plant Physiology" 	;
1982: Structural correspondence between an oligosaccharide bound to a lipid with the repeating unit of the Rhizobium meliloti (M. E. Tolmasky, R. J. Staneloni i L. F. Leloir), "Anales de la Asociacin Qumica Argentina"	;
1982: N-glycosilation of the proteins (M. E. Tolmasky, H. K. Takahashi, R. J. Staneloni i L. F. Leloir), "Anales de la Asociacin Qumica Argentina";
1983: Faraway and Long ago;
1984: Lipid-bond Saccharides containing glucose and galactose in agrobacterium tumefaciens;
1985: An Intermediail in Cyclic 1-2 Glucan Biosynthesis;

Enllaos externs.

  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1970;
  Text de Mario Bunge sobre Leloir;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123859" title="Pharus" nonfiltered="955" processed="952" dbindex="51018">

Pharus s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Pharus ecuadoricus Judz. ;
Pharus longifolius Swallen ;
Pharus parvifolius Nash;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123860" title="Scrotochloa" nonfiltered="956" processed="953" dbindex="51019">

Scrotochloa s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
S. urceolata (Roxb.) Judziewicz;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123861" title="Suddia" nonfiltered="957" processed="954" dbindex="51020">

Suddia s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123862" title="Humbertochloa" nonfiltered="958" processed="955" dbindex="51021">

Humbertochloa s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
H. bambusiuscula A. Camus & Stapf;
H. greenwayi C.E. Hubb.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123863" title="Phyllorhachis" nonfiltered="959" processed="956" dbindex="51022">

Phyllorhachis s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123864" title="Streptochaeta" nonfiltered="960" processed="957" dbindex="51023">

Streptochaeta s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
S. angiustifolia Soderstr.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123866" title="Guillermo Amor Martnez" nonfiltered="961" processed="958" dbindex="51024">
Guillermo Amor Martnez. Futbolista valenci dels anys 90, conegut futbolsticament com Amor. Va nixer a Benidorm (Marina Baixa) el 4 de desembre de 1967. Va destacar especialment en el FC Barcelona dels anys 90 quan, sent una de les peces clau en el "Dream Team" de Johan Cruyff que va guanyar, entre altres ttols, la Copa d'Europa de 1992 i quatre Lligues consecutives. s, amb 17 ttols, el jugador del FC Barcelona que ms ttols ha guanyat en la histria del club catal. Al llarg de les seues onze temporades en el primer equip va disputar un total de 564, fet que li converteix en el tercer jugador que ms partits oficials ha jugat en el FC Barcelona, desprs de Migueli (670) i Rexach (665).

Va ser durant vuit anys un dels centrecampistes habituals de la Selecci espanyola, entre 1990 i 1998. Va disputar un total de 39 partits amb la Selecci (va guanyar 17, va empatar 14 i va perdre noms 8), amb Javier Clemente com a seleccionador.

Amb la selecci va participar en la Copa del Mn de Frana 1998, aix com en l'Eurocopa d'Anglaterra 1996.

El juny de 2003, quan Joan Laporta va assumir la presidncia, fou nomenat director del planter del FC Barcelona, crrec que desenvolup fins a mitjans de 2007.

 Clubs .
 Categories inferiors del FC Barcelona.
 FC Barcelona - Espanya - Des de 1988 a 1998.
 Fiorentina - Itlia - Del 1998 al 2000.
 Vila-real CF - Espanya - Del 2000 al 2002.
 Livingston FC - Esccia - 2003.

 Ttols .
 Campionats internacionals .
1 Copa d'Europa - FC Barcelona: 1992.
2 Recopa d'Europa - FC Barcelona: 1989 i 1997.
2 Supercopa d'Europa - FC Barcelona: 1993 i 1998.

 Campionats estatals .
5 Lliga espanyola de futbol- Espanya - FC Barcelona: 1991, 1992, 1993, 1994 i 1998.
3 Copa del Rei- FC Barcelona: 1990, 1997 i 1998. ;
4 Supercopa d'Espanya- FC Barcelona: 1991, 1992, 1994 i 1996.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123867" title="Streptogyna" nonfiltered="962" processed="959" dbindex="51025">

Streptogyna s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
S. americana C.E.Hubb.;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123868" title="Phaenospermateae" nonfiltered="963" processed="960" dbindex="51026">


Phaenospermateae s una tribu de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Genres.
Hi ha un sol gnere en aquesta tribu: 
Phaenosperma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123869" title="Fria" nonfiltered="964" processed="961" dbindex="51027">


Faria s una tribu de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Genres.
Hi ha 4 gneres: 
Leptaspis;
Pharus;
Scrotochloa;
Suddia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123875" title="Rodolfo Eduardo Almirn" nonfiltered="965" processed="962" dbindex="51029">
Rodolfo Eduardo Almirn Sena (Puerto Bermejo, 1936) Ex-policia i activista ultradret argent, subcomissari de la Policia Federal Argentina i dirigent de l'organitzaci Aliana Anticomunista Argentina, coneguda als anys 70 com la "Triple A" o "AAA".

Almirn va nixer el 17 de febrer de 1936 a la ciutat argentina de la provncia de Chaco coneguda com a Puerto Bermejo, sent fill d'Emigidio Almirn i Bonifacia Sena. Vinculat a diversos atemptats i assassinats de lders poltics i socials d'esquerra, fug cap a l'Estat espanyol el juliol de 1975 juntament amb Jos Lpez Rega per convertir-se  amb el cap del cos de guardaespatlles del dirigent franquista Manuel Fraga Iribarne i entrenador de guardaespatlles de la guarda presidencial de Felipe Gonzalez.

Al voltant de les 15:30h (UTC+1) del 28 de desembre de 2006, la Policia espanyola el va detenir al poble de Torrent (Horta Oest), desprs de rebre via Interpol l'ordre internacional de recerca i captura emesa el 20 de desembre pel jutge argent Daniel Ercolini. Al dia segent, un jutge de Torrent va dictar pres incondicional, a instncies de l'Audincia Nacional, fins el moment que fos traslladat a Madrid perqu s'iniciessin els trmits d'extradici. 
Almirn fou descobert per periodistes del diari "El Mundo", que varen publicar un extens informe sobre la seva vida i la de la seva parella, Ana Mara Gil Calvo, en un apartament del barri de Xenillet, a Torrent.

En la causa judicial argentina, Almirn acumula l'acusaci d'homicidi i associaci illcita, en doble greuge i reiterat. El 26 de desembre, l'Audincia Nacional va acceptar la resoluci de "lesa humanitat", presentat pel jutge argent Norberto Oyarbide, titular del Jutjat Federal nmero 5, amb el qual els delictes comesos per la "Triple A" no haurien prescrit. 

Est considerat el cap operatiu de la "Triple A" entre mitjans de 1973 i mar de 1976 i se li imputa haver assassinat personalment el diputat peronista Rodolfo Ortega Pea, el sots-cap de la policia de Buenos Aires Julio Toms Troxler, el professor universitari Silvio Frondizi i el seu gendre Luis ngel Mendiburu, aix com la seva participaci en la mort d'entre 600 i 1000 persones, com per exemple el capell Carlos Mjica.
Almirn figura a la llista de mercenaris estrangers identificats pel general espanyol Jos Antonio Senz de Santamara que van participar en els Fets de Montejurra el 9 de maig de 1978, a la vegada que se sospita de la seva vinculaci amb organitzacions com el "Batalln Vasco Espaol", antecedent dels GAL, o la logia massona "Propaganda Due" de Licio Gelli. 

Fonts.
 Diari "El Mundo" -secci Crnica- (17 de desembre 2006) ;

Enllaos externs.
 Dades biogrfiques ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123880" title="Gerhard Herzberg" nonfiltered="966" processed="963" dbindex="51030">

Gerhard Herzberg ( Hamburg, Alemanya 1904 - Ottawa, Canad 1999 ) fou un fsic, qumic i professor universitari canadenc, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1971.

Biografia.
Va nixer el 25 de desembre de 1904 a la ciutat alemanya d'Hamburg. Va estudiar fsica i qumica a l'Institut Tecnolgic de Darmstadt on es llicenci el 1928 en fisicoqumica. El 1930 realitz el seu doctorat a la Universitat de Gttingen, sota la supervisi de James Franck i Max Born, i a la Universitat de Bristol, sota la supervisi de John Lennard-Jones.

El 1930 fou nomenat professor assistent de fsica a l'Institut Tecnolgic de Darmstadt, crrec que hagu d'abandonar el 1935 davant les pressions del rgim nazi alemany. Aquell any accept el crrec de professor visitant a la Universitat de Saskatchewan al Canad, pas on establ la seva residncia. Entre 1945 i 1948 fou professor a la Universitat de Chicago.

Herzberg mor el 3 de mar de 1999 a la seva residncia d'Ottawa.

Recerca cientfica.
Interessat en la recerca d'espectroscpia molecular, durant la seva estada al Canad va determinar l'estructura molecular de les molcules diatmiques i poliatmiques, incloent els radicals lliures. Aix mateix realitz estudis sobre l'anlisi qumic d'objectes astronmics.

L'any 1971 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pels seus treballs sobre l'estructura electrnica i la geometria de les molcules, en especial dels radicals lliures.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (3316) Herzberg descobert el 6 de febrer de 1984 per l'astrnom Edward L. G. Bowell. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1971;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123882" title="Qudlibet" nonfiltered="967" processed="964" dbindex="51031">
Un qudlibet (del llat quod (que) libet (agrada, plau) el que et plau), s una composici musical que combina diferents melodies o fragments musicals (normalment temes populars) que s executen junts com a broma o diversi, ja sigui successivament o b simultniament en un entramat contrapuntstic.

Aquest procediment, inicialment provinent de la msica coral, va ser molt popular del segle XV al XVIII. La nombrosa famlia musical dels Bach acostumava a cantar qudlibets en les seves reunions familiars. El propi J.S. Bach va introduir aquest artifici a l ltim nmero de les variacions Goldberg. Un altre exemple s el Galimathias Musicum, un quodlibet  a 17 parts compost per W.A. Mozart quan tenia 10 anys. 

Amb un carcter ms seris podem trobar quodlibets a les misses de Jacob Obrecht, en les que combina el cant pla amb tonades populars i msica original.

El "Quodlibet for Small Orchestra" de Peter Schickele s un exemple ms actual d aquesta forma i pot resultar particularment divertit  pels coneixedors de la msica occidental i del jazz.

Podem considerar l ensalada, gnere molt en boga a la msica hispnica del segle XVI,  un quodlibet per juxtaposici de melodies i fragments musicals. El Quodlibet BWV.524 de J.S. Bach tamb seria un exemple d aquest tipus. Es tracta d una composici vocal per a 4 veus i baix continu en la que trobem una barreja de textos sense sentit, bromes, jocs de paraula i pardies d altres canons. Es creu que va ser un regal de noces de Bach a una parella de nuvis.

 Bibliografia .
 SCHOLES, Percy A.. Diccionario Oxford de la Msica. Barcelona: Edhasa, 1984. ISBN 84-350-9018-3;
 ALCOVER, A. i MOLL, F., Diccionari catal-valenci-balear;

 Enllaos externs .

Referent al quodlibet BWV524 de Bach (en angls)

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123884" title="Christian Boehmer Anfinsen" nonfiltered="968" processed="965" dbindex="51032">


Christian Boehmer Anfinsen ( Monessen, EUA 1916 - Randallstown 1995 ) fou un qumic, bioqumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1972.

Biografia.
Va nixer el 26 de mar de 1916 a la ciutat de Monessen, situada a l'estat nord-americ de Pennsilvnia en una famlia d'origen noruec. Va estudiar qumica al Swarthmore College, on es gradu el 1937, per posteriorment realitzar un mster en qumica orgnica a la Universitat de Pennsilvnia el 1939, i finalment el doctorat en bioqumica a la Universitat de Harvard el 1943.

Anfinsen rest a Harvard com a professor assistent fins el 1950 any en el qual entr a treballar al National Institute of Health, depenent del Govern Estatal nord-americ, i on va romandre fins el 1981. Entre 1982 i el 1995 fou professor de biologia a la Universitat Johns Hopkins.

Anfinsen mor el 14 de maig de 1995 a la seva residncia de Randallstown, poblaci situada a l'estat nord-americ de Maryland.

Recerca cientfica.
L'any 1961 va demostrar que la ribonucleasa podia mantenir la seva activitat enzimtica desprs de desnaturalitzar-se. Aquesta recerca el va permetre sugerir que tota la informaci requerida per la protena per adoptar la seva configuraci final est codificada en la seva estructura primria.

L'any 1972 li fou concedida la meitat del Premi Nobel de Qumica pels seus treballs sobre la ribonucleasa, mentre l'altre meitat del premi recaigu en els treballs de Stanford Moore i William H. Stein sobre el coneixement dels principis de l'estructura qumica i l'activitat cataltica dels enzims. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1972;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123887" title="Stanford Moore" nonfiltered="969" processed="966" dbindex="51033">

Stanford Moore ( Chicago, EUA 1913 - Nova York 1982 ) fou un qumic, bioqumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1972.

Biografia.
Va nixer el 4 de setembre de 1913 a la ciutat de Chicago, situada a l'estat nord-americ d'Illinois. Va estudiar qumica a la Universitat de Nashville l'any 1935, realitzant el doctorat en qumica orgnica l'any 1938 a la Universitat de Wisconsin. A la Universitat Rockefeller de Chicago va inici la seva recerca al costat de Max Bergmann i fou nomenat professor de bioqumica. Durant la Segona Guerra Mundial va estar adscrit al Departament d'Investigaci Cientfica i Desenvolupament a Washington DC.

Stanford Moore mor el 23 d'agost de 1982 a la seva residncia de Nova York.

Recerca cientfica.
A partir de 1945 va comenar a collaborar activament amb William Howard Stein en les seves investigacions sobre l'estructura de la ribonucleasa, en les quals els va ajudar en gran mesura el seu mtode d'anlisi d'aminocids mitjanant una columna cromatogrfica de separaci quantitativa. Ambds bioqumics van idear i perfeccionar un analitzador automtic d'aminocids, indispensable avui dia en l'estudi de les protenes i que va permetre mesurar l'activitat cataltica dels enzims.

L'any 1972 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Qumica, que compart amb William H. Stein, pels seus treballs sobre la relaci entre l'estructura qumica i l'activitat cataltica del nucli de les molcules de la ribonucleasa. L'altre meitat del premi recaigu en Christian Boehmer Anfinsen pels seus treballs sobre la ribonucleasa.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1972;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123888" title="Pont de Craigavon" nonfiltered="970" processed="967" dbindex="51034">

El pont de Craigavon (angls: Craigavon Bridge), conegut popularment com el pont vell (angls: old bridge), s un dels dos ponts de la ciutat de Derry, a Irlanda. Creua el riu Foyle ms al sud que el pont de Foyle. s l'nic pont d'Europa que disposa de carretera de dos pisos.  

Nom.
El nom del pont s donat en honor a Lord Craigavon, primer ministre d'Irlanda del Nord (1921-1940). La ciutat de Craigavon, al comtat d'Armagh, t l'origen etimolgic encarnat en el mateix personatge.   

Histria.
s el tercer pont que s'ha construt en aquesta zona. El primer que s'erig fou un de fusta a finals de segle XVIII que fou substitut per un d'acer a la dcada del 1860. 

La construcci del pont dur des de finals de la dcada del 1920 fins l'any 1933. El pis inferior del pont fou originalment una via ferroviria que va ser substituda per una carretera a mitjans de segle XX.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123891" title="William Howard Stein" nonfiltered="971" processed="968" dbindex="51035">

William Howard Stein ( Nova York, EUA 1911 - d. 1980 ) fou un qumic, bioqumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1972.

Biografia.
Va nixer el 25 de juny de 1911 a la ciutat de Nova York. Va estudiar qumica a la Universitat de Harvard, on es llicenci el 1930, i posteriorment es doctor a la Universitat de Columbia el 1939. A la Universitat Rockefeller de Chicago va iniciar la seva recerca sota la direcci de Max Bergmann, al costat de Stanford Moore i, posteriorment, fou nomenat catedrtic de bioqumica.

Stein mor el 2 de febrer de 1980 a la seva residncia de Nova York.

Recerca cientfica.
Al costat de Stanford Moore va assolir completar la seqncia de la molcula de la ribonucleasa, observant la naturalesa i ordre dels seus cent vint-i-cinc aminocids. Aquest fou el primer enzim del qual quedava definitivament clarificada la seva estructura.

L'any 1972 li fou concedit la meitat del Premi Nobel de Qumica, que compart amb Stanford Moore, pels seus treballs sobre la relaci entre l'estructura qumica i l'activitat cataltica del nucli de les molcula de la ribonucleasa. L'altre meitat del premi recaigu en els treballs independents de Christian Boehmer Anfinsen sobre la ribonucleasa.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1972;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123894" title="Parc d'Ernst Thlmann" nonfiltered="972" processed="969" dbindex="51036">

El Parc d'Ernst Thlmann (alemany: Ernst-Thlmann-Park) s un parc de Prenzlauer Berg, situat a l'est de Berln. El parc va adoptar el nom del dirigent comunista alemany Ernst Thlmann.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123900" title="Ernst Otto Fischer" nonfiltered="973" processed="970" dbindex="51037">

Ernst Otto Fischer (Solln, Alemanya 1918 2007) s un qumic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pels seus treballs pioners en la qumica organometllica. 

Biografia.
Va nixer el 10 de novembre de 1918 a la poblaci de Solln, situada prop de la ciutat de Munic i a l'estat alemany de Baviera. Abans de completar els dos anys de servei militar obligatori va esclatar la Segona Guerra Mundial, i hagu de prestar servei al front de Polnia, Frana i Rssia. A finals de 1941 va comenar a estudiar qumica a l'Institut Tecnolgic de Munic, on es gradu el 1949. Posteriorment realitz la seva tesi doctoral sota la supervisi de Walter Hieber a l'Institut de Qumica inorgnica de Munic, on es doctor el 1952.

L'any 1957 fou designat professor de qumica a l'Institut Tecnolgic de Munic, aconseguint el 1964 el crrec de Cap de Qumica Inorgnica. 

Recerca cientfica.
Interessat en la qumica inorgnica des dels seus inicis continu la seva recerca al voltant dels compostos organometllics dels metalls de transici. Mitjanant la utilitzaci d'espectres de difracci de raigs X va aconseguir trobar la seva constituci d'aqusests compostos, demostrant com aquests contenien un tom de ferro tancat entre dos anells de ciclopentandi parallels, avui dia anomenats ferroc.

El 1972 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica, juntament amb el britnic Geoffrey Wilkinson, pels seus treballs sobre compostos organometllics.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1973;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123907" title="Trinquet de Pelayo" nonfiltered="974" processed="971" dbindex="51038">




El Trinquet de Pelayo de Valncia s conegut com La catedral de l'Escala i corda, i s un dels trinquets amb ms renom, no debades s'hi solen disputar les finals de competicions importants com el Circuit Bancaixa. T capacitat per a 900 espectadors.

 Histria .
El 20 d'agost de 1868 s'inaugur al carrer de Pelai, al costat de l'Estaci del Nord, un nou trinquet, que rebria el nom del carrer (encara no traat aleshores), el Trinquet de Pelayo.



Del fundador, el senyor Benet, no se'n sap gaire cosa cosa ms, noms que constru el trinquet al costat d'un "Tir a la gallina" (una diversi de moda). La llista d'intendents no s completa: A comenaments del segle XX va ser un tal Rata, els anys 20 fou Quico el Tramusser d'Alboraia, ms tard varen ser Alfredo Mataix i l'ex-pilotari Xiquet de Simat. Durant la Guerra Civil el Trinquet de Pelayo fou confiscat per un sindicat que n'encarreg la gesti a un grup de pilotaris encapalats pel Faixero de Gandia (Jos Peir Sanchis), qui es mantingu d'intendent amb el nou rgim franquista. El 1947 pass a mans de l'empresa Segarra de La Vall d'Uix, que restaur el local, per les majors modificacions (com el cobriment del trinquet) varen ser obra de l'empresa Tuzn, propietria des del 1976.

 La canxa .


Per entrar al trinquet s'ha de passar pel bar-restaurant Trinquet, al mateix carrer Pelai, i travessar un petit pati amb tendal i un pou (sec, avui en dia).

El Trinquet de Pelayo mesura 58,5 m de llargria per 11 m d'amplria i 9 m d'alria. Pel fet de ser tan ample els jugadors necessiten habituar-s'hi i collocar-se correctament. Est completament tancat, cobert, amb illuminaci i marcador electrnic en la paret darrer la galeria del rest.


Compta amb 4 galeries, les de les parets del dau i el rest ms altres dues sobre les muralles, les parets laterals. La llotgeta s molt ampla i una miqueta elevada, per sense mur de protecci per als espectadors, a ms la llotgeta de les autoritats superior la cobreix totalment, de manera que per enviar-hi la pilota no n'hi ha prou amb una volea llarga, sin que cal fer-la baixa i ben dirigida. Al front del dau, i al costat de la llotgeta, hi ha una porta que duu al bar del trinquet, en aquest llindar tamb acostuma a haver gent veient la partida, aix que s un altre raconet per defensar i/o evitar que s'hi fique la pilota, en cas que es tanque la porta el rebot pot fer estranys o eixir-ne amortida.

En un comenament el terra era de lloses, i fins els 1920 era de rajoles. Fins 1976 fou un trinquet descobert, s a dir, sense sostre. Tampoc estava completament tancat, ja que, malgrat que les galeries estaven cobertes per unes malles metlliques, les pilotes hi podien eixir per sobre (o pels foradets): Si se n'anava per la part del dau es feia broma dient "Eixa ha anat a l'Institut" (referint-se a l'Institut Llus Vives), i si sortia pel rest deien "Eixa ha anat al carrer de l'Ermita".
Ats el preu de les pilotes de vaqueta, cada cop que una pilota era enviada fora ja havia alg (normalment un xiquet) que s'encarregava de resseguir-ne la trajectria i anar-la a buscar als patis de les cases properes, els amos de les quals com a preu per aquest servei exigien l'entrada de franc al trinquet.

Per altra banda, seguint la muralla de la dreta des de la llotgeta fins a la corda havia un lleuger cantell que treia les pilotes de la paret i obligava a jugar d'esquerra.

 Galeria d'honor .
Presidint el trinquet, en la part superior de la galeria del dau, hi ha penjades 5 enormes fotografies de pilotaris que han marcat poca a Pelayo i hi han deixat petjada. Tenint en compte que ja porta obert ms de 100 anys, i que hi han passat centenars de pilotaris de tota mena i estil, el fet que noms n'hi hagen 5 indica la rigorositat i el consens a l'hora de qualificar-los com a mites de la pilota valenciana.

Per ordre d'esquerra a dreta sn:
 El Nel de Murla;
 Quart;
 Juliet d'Alginet;
 Rovellet;
 Genovs I;

 Enllaos externs .
 Fitxa del Trinquet de Pelayo, al web del Museu de Pilota;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123909" title="Santos Futebol Clube" nonfiltered="975" processed="972" dbindex="51039">


El Santos Futebol Clube s un club de futbol brasiler de la ciutat de Santos a l'estat de So Paulo.

Histria.
El Santos Foot-Ball Club es va fundar el 14 d'abril de 1912, per iniciativa de Raimundo Marques, Mrio Ferraz de Campos i Argemiro de Souza Jnior. El seu primer campionat paulista el guany l'any 1935.

La seva poca daurada la visqu durant els anys seixanta, amb jugadors com Coutinho, Pepe, per per damunt de tots Pel. Durant aquests anys guany 9 campionats estatals, dues libertadores i sis campionats brasilers. A ms, disput nombrosssims amistosos arreu del mn, per l'efecte reclam que causava Pel.

El final d'aquesta poca daurada coincid amb la retirada de Pel, l'any 1972. Des d'aleshores fins els anys 2000 el club noms guany tres ttols importants, dos campionats estatals (1978 i 1984) i la Copa Conmebol el 1998. Amb l'arribada del nou president Marcelo Teixeira i joves jugadors com Robinho, Diego, Elano, Lo i Renato, el club ha sofert un reviscolament tradut en dos ttols brasilers els anys 2002 i 2004.

El 20 de gener de 1998, el Santos esdevingu el primer club de tot el mn en superar la barrera dels 10.000 gols marcats.

 Estadi .
El Santos juga a l'estadi Urbano Caldeira, tamb conegut com Vila Belmiro. L'estadi fou inaugurat el 12 d'octubre de 1916. Actualment t una capacitat per a 20.120 espectadors, tot i que el rdord de l'estadi s de 33.000 en un partit contra el Corinthians (amb empat, 0-0 el 1964).

 Entrenadors destacats .
 Lula;
 Carlos Alberto Silva;
 Pepe;
 Cabralzinho;
 Vanderlei Luxemburgo;
 merson Leo;

 Jugadors destacats .


 Palmars .
2 Copa Intercontinental de futbol: 1962, 1963;
1 Recopa Mundial: 1968;
1 Recopa Sud-americana: 1968;
1 Copa Conmebol: 1998;
2 Copa Libertadores: 1962, 1963;
2 Campionat brasiler de futbol: 2002, 2004;
1 Torneig Roberto Gomes Pedrosa: 1968;
5 Taa Brasil: 1961, 1962, 1963, 1964, 1965;
5 Torneig Rio-So Paulo: 1959, 1963, 1964, 1966, 1997;
17 Campionat paulista: 1935, 1955, 1956, 1958, 1960, 1961, 1962, 1964, 1965, 1967, 1968, 1969, 1973, 1978, 1984, 2006, 2007;
1 Copa paulista-Copa FPF: 2004;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;
 Super Santos;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123912" title="Fluminense Football Club" nonfiltered="976" processed="973" dbindex="51040">


El Fluminense Football Club s un club poliesportiu, destacat en futbol, brasiler de la ciutat de Rio de Janeiro a l'estat de Rio de Janeiro.

Histria.
El club va ser fundat el 21 de juliol de 1902, originriament com a club de futbol. El fundador del club fou Oscar Cox, l'introductor del futbol a Rio, que havia jugat a Sussa. Quan torn a Rio a l'edat de 22 anys va convncer alguns companys per fundar el nou club. Cox fou escollit primer president. El primer partit el disput el 19 d'octubre contra el Rio Football Club i venc per 8 a 0. El seu primer campionat carioca el venc el 1906. De fet, guany quatre campionats consecutius fins el 1909. Una greu crisi soferta el 1911 acab amb una escissi que port a la creaci de la secci de futbol del Clube de Regatas do Flamengo. Entre els fets destacats cal esmentar la Copa Olmpica que li atorg el COI l'any 1949 com a distinci a la entitat per la seva contribuci a l'ideal olmpic.

 Estadi .
L'estadi del Fluminense s l'Estdio das Laranjeiras, construt el 1905 i amb una capacitat per a 8.000 espectadors (el 1922, 25.000). Tots els partits, per, els disputa a l'estadi de Maracan, amb capacitat per a ms de cent mil persones.

 Jugadors destacats .



Ademir;
Aldo;
Altair Gomes de Figueiredo;
Assis;
Algisto Lorenzato 'Batatais';
Claudio Ibrahim Vaz Leal 'Branco';
Carlos Alberto Torres;
Carlos Jos Castilho;
Cludio Ado;
Delei;
Valdir Pereira 'Didi';
Dirceu;
Narciso Horacio Doval;
Edinho;
zio Leal Moraes Filho;
Felipe Loureiro;
Flix Mili Venerando;
Fernando Guidicelli;
Grson;
Gilberto Alves 'Gil';
Henry "Harry" Welfare (angls);
Lula;
Magno Alves;
Manfrini;
Marco Antnio;
Marinho Chagas;
Moacir Bastos 'Tuta';
Nilo Murtinho Braga;
Orlando Pingo de Ouro;
Estanislau de Figueiredo 'Pamplona';
Preguinho;
Renato Gacho;
Rivelino;
Roger Galera Flores;
Romrio;
Romerito;
Romeu Pellicciari;
Adolpho Milman 'Russo';
Tel Santana;
Tim;
Waldo Machado;
Washington Csar Santos;

Jugadors destacats-Confederao Brasileira de Futebol

 Palmars .
1 Copa Rio (internacional): 1952;
1 Campionat brasiler de futbol: 1984;
1 Copa do Brasil: 2007;
2 Torneig Rio-So Paulo: 1957, 1960;
1 Torneig Roberto Gomes Pedrosa: 1970;
1 Campionat brasiler de tercera divisi: 1999;
30  Campionat carioca: 1906, 1907, 1908, 1909, 1911, 1917, 1918, 1919, 1924, 1936, 1937, 1938, 1940, 1941, 1946, 1951, 1959, 1964, 1969, 1971, 1973, 1975, 1976, 1980, 1983, 1984, 1985, 1995, 2002, 2005;
1 Copa Rio: 1998;
8 Taa Guanabara: 1966, 1969, 1971, 1975, 1983, 1985, 1991, 1993;
2 Taa Rio: 1990, 2005;
1 Torneio Municipal: 1938, 1948;
1 Torneio Extra: 1941;
1 Torneio Aberto: 1935;

Palmars RSSSF-Brasil

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
Canal Fluminense - Fluminense s Daily News;
Fluzao Info;
Fluminense 1902/2005;
Fla-Flu;
Fluminense-Botafogo;
Clssico dos Gigantes;
Fluminense-Amrica;
Best Attendances;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123917" title="Esporte Clube Bahia" nonfiltered="977" processed="974" dbindex="51041">


L'Esporte Clube Bahia s un club de futbol brasiler de la ciutat de Salvador a l'estat de Bahia.

Histria.
L'EC Bahia va ser fundat l'1 de gener de 1931, per jugadors de dos clubs de la ciutat que havien decidit aturar les seccions de futbol, l'Associao Atltica da Bahia i el Clube Bahiano de Tnis. Otvio Carvalho en fou primer president. Els colors que adopt el club foren el blau, el vermell i el blanc. El color blau representa l'AA da Bahia. El blanc representa al Tnis. El color vermell es un dels colors de la bandera de l'estat, Bahia. Els altres dos colors de la bandera tamb sn el blau i el blanc. El 20 de febrer s'afili a la Liga Bahiana de Desportos Terrestres. El 25 d'octubre de 1931 el club guany el seu primer Campionat baiano. El major triomf esportiu del club, arrib el 1988, quan es proclam campi del Campionat brasiler de futbol de primera divisi.

El logo de l'equip fou inspirat en el logo del SC Corinthians, canviant al bandera i, lgicament, el nom. La mascota s un super home de tres colors (Super-Homem Tricolor).

 Estadi .
El Bahia juga els seus partits a dos estadis, a Fonte Nova, inaugurat el 1951 i amb capacitat per a 68.000 persones, i a Pituau, amb capacitat per a 20.000.

 Jugadors destacats .
Alencar;
Baiaco;
Beijoca;
Bob;
Carlito;
Charles;
Cludio Ado;
Daniel Alves;
Douglas;
Eliseu;
Jorge Wgner;
Mrio;
Marito;
Nadinho;
Nonato;
Roberto Rebouas;
Rodolfo Rodrguez;
Jos Sanfilippo ;
Serginho;
Uslei;

 Palmars .
1 Campionat brasiler de futbol: 1988;
1 Taa Brasil: 1959;
2 Copa Nordeste: 2001, 2002;
4 Copa Norte-Nordeste: 1948, 1959, 1961, 1963;
43 Campionat baiano: 1931, 1933, 1934, 1936, 1938, 1940, 1944, 1945, 1947, 1948, 1949, 1950, 1952, 1954, 1956, 1958, 1959, 1960, 1961, 1962, 1967, 1970, 1971, 1973, 1974, 1975, 1976, 1977, 1978, 1979, 1981, 1982, 1983, 1984, 1986, 1987, 1988, 1991, 1993, 1994, 1998, 1999, 2001 ;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
Web no oficial del club;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123922" title="Esporte Clube Vitria" nonfiltered="978" processed="975" dbindex="51043">


L'Esporte Clube Vitria s un club de futbol brasiler de la ciutat de Salvador a l'estat de Bahia.

Histria.
El club fou fundat el 13 de maig de 1899 pels germans Artur i Artmio Valente. Membres d'una famlia tradicional baiana, havien descobert el futbol durant la seva estada d'estudiants a Anglaterra. Inicialment el Vitria fou un club de criquet, anomenat Club de Cricket Victoria. El 22 de maig de 1901, el club disput el seu primer partit de futbol, al Campo da Plvora, contra l'International Sport Club, un equip format per mariners anglesos. Vitria venc per 3-2. Dos mesos ms tard el club canvi els seus colors, blanc i negre, pel negre i vermell actuals. El seu primer campionat baiano arrib el 1908. El 1998, es fund la Vitria S/A (Vitria Sociedade Annima), una empresa creada per gestionar els interessos professionals del club.

Tot i que els seus colors habituals sn el blanc i el negre, l'uniforme ha anat variant amb el temps. Actualment juga amb samarreta blanca i negra a franges horitzontals i pantal negre, per en el passat aquestes franges han estat de vegades verticals. La mascota del club s un lle anomenat Ll Leo.

 Estadi .
El Vitria juga els seu partits a l'estadi Manoel Barradas, amb capacitat per a 36.000 espectadors.

 Jugadors destacats .
Bebeto;
Dida;
Edilson;
Mrio Srgio;
Matuzalm;
Obina;
Osni;
Petkovic;
Quarentinha;
Ricky;
Siri;
Tlio;
Vampeta;

 Palmars .
3 Copa Nordeste: 1997, 1999, 2003;
22 Campionat baiano: 1908, 1909, 1953, 1955, 1957, 1964, 1965, 1972, 1980, 1985, 1989, 1990, 1992, 1995, 1996, 1997, 1999, 2000, 2002, 2003, 2004, 2005.

 Enllaos externs .
Web oficial del club;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123924" title="Ovamboland" nonfiltered="979" processed="976" dbindex="51044">


Ovamboland va ser un bantustan de l'antiga Nambia. Va ser el primer bantustan a frica del Sud-oest, el segon ms extens, i el ms nombrs. 

Un consell de set caps tribals va formar el primer govern, a l'octubre de 1968. Al maig de 1973, se li va donar independncia nominal. Localitzat al nord del pas, limitant amb Angola i amb Kaokoland i Kavangoland, tenia una extensi de 52.072 km2 i 239.000 habitants, segons l informe Odendaal. 

Aquesta terra va ser destinada als ovambo, un poble compost per 800 tribus que representen la major tnia de Nambia (en l'actualitat calculada en 1 mili d'habitants   aproximadament el 50% del total del pas). La llengua ms popular d'aquest territori s l oshiwambo, una barreja del kwanyama i el ndonga. La capital d'aquesta jurisdicci va ser el poble de Ondangua. Durant el conflicte entre SWAPO i Sud-frica aquesta va ser una de les zones on va haver major violncia i activitat armada i guerrillera. 

Les eleccions de 1973 van ser boicotejades i noms va votar el 2,5% dels electors. Finalment, el 1989 fou dissolt.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123925" title="Fractura (medicina)" nonfiltered="980" processed="977" dbindex="51045">

La fractura s una soluci de continutat del teixit ossi amb una extensi i direcci determinada que es denomina tra de fractura.

No obstant aix, la lesi allada de l'os per traumatisme s excepcional, pel traumatisme o pel desplaament dels fragments ossis, sempre hi ha lesi de parts toves (msculs, tendons, vasos, etc.) per contusi o estrip, pel propi traumatisme o pel desplaament dels fragments. S'utilitza el terme de focus de fractura per al conjunt de la lesi ssia i de les parts blanes venes. La lesi de les parts blanes t gran importncia en el pronstic de les fractures. La curaci de les fractures depn de l'estat vascular dels fragments ossis a travs dels vasos que penetren en la inserci de les parts blanes. D'altra banda, la lesi de les parts toves pot provocar trastorns funcionals incls ms importants que la lesi ssia. En el tractament de les fractures ha de prestar-se tanta atenci a les parts toves com a l'os. En les fractures sn possibles nombroses i greus complicacions locals regionals i generals: entre estes ltimes el xoc hipovolmic, tromboembolisme i l'emblia grassa.

Mecanismes de producci.
De vegades l'os pot trencar-se per una debilitat secundria a una patologia prvia (tumoral, infecciosa, isqumica o degenerativa), en aquest cas es denomina fractura patolgica i solen produir-se quasi espontniament, desprs de traumatismes o esforos mnims. Altres vegades l'os pot trencar-se de forma lenta per un esfor mantingut, especialment en la prctica esportiva, sn les anomenades fractures per fatiga o d'estrs.

Excepte en estos casos, la fractura es produx per forces traumtiques intenses que actuen sobre l'os de forma instantnia, superant la seua resistncia.

Quan l'os rep un fort impacte localitzat, es provoca la fractura en el punt on incidix l'agent traumtic, es tracta llavors d'una fractura per mecanisme directe. Si la fora traumtica s moderada sol produir-se un tra de fractura simple, per si s de gran intensitat poden produir-se traos de fractura molt complexos.

Sol acompanyar-se d'important lesi de parts toves esclafades entre l'agent traumtic i l'os, a vegades mplia ferida que posa en contacte el focus de fractura amb el medi ambient, convertint-se en una fractura oberta, la gravetat del qual s'exposar mes avant. Una de les fractures mes  greus per mecanisme directe s la produda per arma de foc: l'efecte explosiu produx una greu lesi en les parts toves i, en l'os, un verdader esclat formant-se xicotets fragments que sn impulsats com a vertaders projectils, ampliant enormement la lesi de les parts toves.

Altres vegades, el traumatisme transmet a l'os una fora deformen-te de compressi, flexi, cisallament o torsi, que al seu torn es transformen en forces interna de tensi, compressi o cisallament i l'os es trenca en els punts on es concentren estes forces: zones on s ms prim, on canvia de direcci en el seu eix principal, o hi ha un canvi de la seua estructura interna. La fractura, sol produir-se on es concentren les forces internes de tensi que sn les que menys resisteix l'os, es produx en lloc allunyat del punt d'aplicaci de la fora traumtica i es denominen fractures per mecanisme indirecte. En estes fractures les lesions de parts blanes sn menors i provocades fonamentalment pel desplaament dels fragments ossis. En aquest sentit, solen ser menys greus que les fractures produdes per mecanisme directe.

Classificaci de les fractures.
La gravetat d'una fractura depn de mltiples factors: lesi de parts toves, complexitat del tra de fractura i les dificultats que puguen trobar-se per a la reducci i immobilitzaci necessries per a la seua curaci.

Sn lesions ben distintes una simple fissura ssia i una fractura multifragmentria provocada per arma de foc. El simple diagnstic de  fractura  no s suficient per a conixer la gravetat de la lesi, han d'afegir-se altres termes, uns qualificatius que donen la mxima informaci possible. La classificaci de les fractures no s un aspecte purament acadmic, t un sentit prctic mdic a l'hora d'aportar dades que completen el diagnstic de la fractura, informant-nos del pronstic i de les dificultats teraputiques. La distinci entre fractures per mecanisme directe i indirecte ja s una forma de classificar les fractures.


Classificaci segons la relaci del focus de fractura amb l'exterior.
Sn fractures tancades quan el focus de fractura no hi ha establit contacte amb l'exterior, perqu es conserva la continutat de la pell o algun pla muscular o fascial que alla el focus de fractura.

Quan la lesi de parts toves s oberta i comunica el focus de fractura amb el medi ambient parlem de fractura oberta. Si es produx una ferida que no arriba al focus de fractura no ha de considerar-se com una fractura oberta, tan sols una simple ferida sobre una fractura tancada. La fractura oberta t molt pitjor pronstic per la contaminaci i possibilitat d'una temible osteomielitis i perqu es produxen per mecanismes molt violents i l'estrip de parts blanes sol ser major.

L'obertura de la pell i la resta de teixits blans pot ser produda pel mateix agent traumtic que va fracturar l'os, llavors es denomina  fractura oberta de fora a dins . Altres vegades els fragments ossis en el seu desplaament perforen totes les cobertes blanes fins a la pell, es tracta llavors d'una  fractura oberta de dins a fora  , la lesi de parts blanes en este cas s de menor magnitud, el grau de contaminaci inferior i el pronstic millor.

Segons l'extensi de la lesi les fractures obertes es classifiquen en 3 tipus (segons Gustilo):
 Tipus I: La ferida de la pell s menor d'1 cm, quasi sempre produda pel desplaament d'un fragment. s prpia dels ossos subcutanis i t poca incidncia en el pronstic de les fractures.
 Tipus II: La ferida s major d'1 cm, per sense danys extensos de les parts blanes.
Es pot produir per desplaament dels fragments en una fractura per mecanisme indirecte, per en la majoria dels casos s per mecanisme directe. El grau de contaminaci sol ser molt alt.
 Tipus III: La lesi de la pell s alta amb greus lesions musculocutnies amb prdua de substncia (Tipus IIIA), a vegades hi ha prdua de teixit ossi (Tipus IIIB) i en casos mes greus importants lesions vasculars i nervioses que comprometen la viabilitat del membre (Tipus IIIC). La infecci s molt freqent per la greu atrici muscular. El tractament s sempre molt complex.


Classificaci segons els desplaaments.
Es consideren fractures no desplaades quan els fragments ossis no han perdut la seua normal relaci i es conserva la morfologia de l'os. Si hi ha desplaament dels fragments, sn fractures desplaades.

El desplaament dels fragments es produx per l'energia cintica comunicada pel traumatisme i per l'acci dels msculs que s'inserixen en els distints fragments. s un factor de gravetat, perqu obex a una gran violncia traumtica amb important lesi de parts blanes i per la major complexitat del tractament.

No tots els desplaaments tenen la mateixa importncia, quan s'avaluen s necessari precisar el tipus de desplaament i la seua magnitud. En els ossos diafisaris, l'angulaci, el desplaament lateral i la disrotaci, sn els desplaaments ms habituals. L'angulaci i disrotaci es mesuren en graus, i en el cas d'angulaci ha d'especificar-se el pla en qu s'ha produt. El desplaament lateral es mesura segons el grau de perduda d'alineaci dels fragments expressat en tant per cent (fins al 100% per al desplaament complet quan un fragment se situa al costat de l'altre). Quan el desplaament lateral s complet, l'acci dels msculs pot portar a l'encavalcament dels fragments amb perduda de longitud de l'os, que ha de mesurar-se en centmetres. Quan es tracta d'epfisi, si la fractura afecta la superfcie articular, s important la separaci dels fragments aix com el grau d'afonament per compactaci de les trabcules ssies, en ambds casos es mesura en millmetres.

s possible que el desplaament siga a la impactaci dels fragments, denominant-se llavors fractures impactades.


Classificaci segons l'estabilitat.
Clssicament es consideren fractures estables aquelles inicialment no desplaades o aquelles desplaades que desprs de la reducci per mtodes no quirrgics es mantenen ben alineades, almenys en reps.

Sn fractures inestables les desplaades que desprs de la reducci tendeixen a desplaar-se per la fora de la gravetat, per l'elasticitat de les parts blanes i sobretot per l'acci dels msculs que s'inserixen en els distints fragments.

El terme d'estabilitat fa referncia a la possibilitat de mantenir els fragments ossis reduts amb el mtode teraputic empleat. El concepte d'estabilitat clssic es referix al tractament no quirrgic de les fractures, en el tractament quirrgic, el concepte d'estabilitat est en relaci amb la possibilitat d'una fixaci interna amb bon contacte dels fragments, que permeta una funci completa del membre.

Per exemple, una fractura diafisria transversa s molt inestable per al tractament amb algeps, per estables per al tractament quirrgic.
La inestabilitat s un factor de gravetat perqu s prpia dels traos de fractura complexos i important lesi de parts blanes, amb grans dificultats per a aconseguir la immobilitzaci necessria per a la seua curaci.


Classificaci segons la morfologia del tra de fractura.
s la ms utilitzada per la informaci que aporta respecte el mecanisme de producci, dificultats teraputiques i pronstic.

Tota fora externa que actua sobre l'os es descompon en forces internes que sn responsables finals de l'inici i la progressi del tra de fractura. Cada tipus de fora externa (contusi, compressi, flexi o rotaci) produx una distribuci particular de forces internes (estrs) i traos distints, de tal forma que pel tra de fractura podem identificar el mecanisme de producci i deduir la violncia del traumatisme. D'altra banda, cada tra de fractura presenta distintes dificultats per a la seua immobilitzaci. Quant al seu pronstic, el tra de fractura tamb influx en la consolidaci, a major superfcie de tra de fractura, major facilitat perqu s'establisquen ponts ossis durant la consolidaci.

Segons el tra de fractures es consideren dos grans grups: les fractures completes i les fractures incompletes. Fractures completes sn aquelles que el tra de fractura afecta tot un pla de l'os, formant-se dos o ms fragments entre els que s possible el desplaament. Les fractures incompletes afecten noms parcialment un pla de l'os, no hi ha fragments, encara que l'os pot quedar deformat.

Fractures completes.
 Fractures transverses. Tenen el seu tra transvers a l'eix major de l'os. s una fractura produda per una fora de cisallament per mecanisme directe.

Sn fcils d'estabilitzar per a l'escurament, si s'aconseguix un bon engranatge de els fragments. No obstant aix sn difcils de controlar les desviacions angulars.

Sn fractures de consolidaci lenta per ser fractures de mecanisme directe i sobre tot perqu hi ha poca superfcie de contacte entre els fragments.

Hi ha un tipus de fractura transversa especial que es produx per forces de rotaci o d'inflexi, sn les anomenades  fractures en rave , denominades aix perqu recorden al tra de fractura que s'obt al trencar un rave. s una fractura que assenta sempre en os patolgic (ex.: malaltia de Paget), i el fet que el tra de fractura tinga esta morfologia s degut al fet que l'estructura de l'os s massissa, semblant a una vareta de ferro colat, ms dbil a les forces internes de cisallament que poden originar qualsevol tipus de fora externa.

 Fractures transverses delimitant un tercer fragment. Denominades tamb fractures en ala de papallona per la morfologia del tercer fragment. Sn produdes per un mecanisme d'inflexi quan actuen dos forces del mateix sentit en ambds extrems de l'os tenint este un punt de suport en el centre; o b una sola fora que actua en la porci central de l'os tenint este un doble punt e suport en ambds extrems. En el primer cas seria un mecanisme indirecte i en el segon un mecanisme directe.
Sn difcils d'estabilitzar, per consoliden millor que les transverses, al ser el tra de fractura ms extens i el mecanisme de producci en molts casos indirecte.

Fractures obliqes. El tra s oblic a l'eix major de l'os. Es produxen tamb per un esfor d'inflexi, per en este cas s una fora externa que actua sobre un extrem de l'os, estant l'altre fix.

Sn fractures sense grans problemes per a la consolidaci per ser per mecanisme indirecte i la superfcie de contacte mplia entre els fragments ossis. El principal problema que plantegen s controlar l'escurament entre els fragments que tendeixen a lliscar entre si.

 Fractures espiroides. Prpies de l'os diafisari, tenen un tra oblic per descrivint una espiral en la cortical que es completa amb un xicotet tra transvers en ambds extrems.
Sn per mecanisme indirecte de torsi amb poca lesi de parts blanes i sempre queden penjolls peristics o musculars que eviten els desplaaments laterals, a ms de garantir un bon aportaci vascular per a la consolidaci.

La gran extensi del tra de fractura facilita la formaci del pont peristic perifric que permet una rpida consolidaci. Sn fractures fcils d'estabilitzar, mantenint una rotaci en sentit invers al mecanisme de producci, per la qual cosa han de considerar-se fractures de molt bon pronstic.

 Fractures comminutes. Anomenades tamb fractures polifragmentries o multifragmentries, possexen mltiples fragments, originades per traumatismes molt violents, b per colps directes o b per compressions axials.
Quan hi ha un nmero curt de fragments de grandria substancial, es parla de fractures de tres, quatre, cinc o sis fragments. El terme de multifragmentria o comminuta es reserva a les fractures amb fragments ms nombrosos i de molt desigual grandria.

Quan a ms d'aix el desplaament dels fragments s molt important se utilitza el terme de fractura per esclat.

Sn les fractures ms greus considerant noms el tra de fractura. La seua reducci s sempre complexa i imperfecta, la seua estabilitzaci s difcil al no poder comptar amb un bon engranatge dels fragments i les lesions de les parts blanes sn de gran intensitat.

 Fractures per arrencament. En realitat sn fractures de tipus transvers, no obstant t suficient personalitat per a concedir-los un apartat propi.

Sn prpies de l'os esponjs (epfisi d'ossos curts) per mecanisme indirecte; una tracci violenta de les estructures lligamentoses o tendinoses que s'inserixen en una porci ssia, especialment si de tracta d'insercions de msculs molt potents.
El tra de fractura sol ser de tra simple, la qual cosa unit al fet d'assentar en os esponjs, de fcil consolidaci porta a pensar que sn de molt bon pronstic, no obstant aix, no els manquen dificultats; el fragment que queda solidaritzat a la part blana on es va efectuar la tracci s tirat per l'elasticitat o la capacitat contrctil de l esmentada estructura, sent molt difcil mantenir la reducci sense una fixaci quirrgica.

 Fractures longitudinals o verticals. Tenen un tra de fractura en l'eix major de l'os. Sn excepcionals en os diafisari, solen localitzar-se en ossos plans (escpula, pelvis), provocats per mecanisme directe, o en les epfisis en forma de fractura intraarticular, provocada per una compressi axial que es tradux en forces de cisallament. Per ser generalment poc desplaades, assentar en os esponjs i ser de tra llarg, consoliden amb facilitat.

Fractures incompletes.

Qualsevol dels traos de fractura transversa, oblic, espiroide o longitudinal que no abast tota l'extensi en un dels plans d'os s'ha de considerar com fractura incompleta, tamb denominada fissura.

Obexen als mateixos mecanismes que les fractures completes simples, per en este cas l'energia comunicada s'ha esgotat abans de completar-se el tra de fractura.
Sn fractures benignes, la reducci no es planteja, la immobilitzaci est garantida per la continutat parcial de l'os i el focus de fractura est lgicament ben irrigat.
Altres tipus de fractures incompletes sn: les fractures en tija verda i en rodet, prpies dels xiquets i les fractures per xafada prpia del teixit esponjs.

Fractures en tija verda. Sn fractures prpies dels ossos llargs del xiquet per les caracterstiques estructurals i mecniques de l'os durant el creixement.

S anomenen fractures en tija verda perqu la seua morfologia s'assembla a la ruptura d'un tija vegetal verda per inflexi, en el que es trenca la corfa verda d'un costat i el nucli llenys, quedant ntegra la corfa verda en l'altre costat per molt que augmente la inflexi, noms amb una inflexi de direcci contrria completarem la ruptura.

L'os diafisari en creixement t un gros periosti de gran elasticitat, que suporta molt b les forces de compressi. En una difisi d'un xiquet, al produir-se una inflexi es concentren forces de tracci en el costat de la convexitat i forces de compressi en la concavitat. Les forces de tracci sn mal resistides pel periosti i cortical i es produx la ruptura, en la concavitat, les forces de compressi provoquen fonamentalment una deformitat plstica de l'os i el periosti de la concavitat queda ntegre. Potser una inflexi molt violenta trenque les dos corticals per el periosti sempre quedar ntegre en la concavitat. Per ser fractures del xiquet i incompletes, la consolidaci s fcil i rpida, per el periosti ntegre posteriorment es retrau i torna a desplaar la fractura. Per aix, encara que parega paradoxal, la seua reducci exigix primer completar la fractura per mitj de mecanisme d'inflexi de direcci oposada a la que va produir la fractura.

 Fractura en rodet. Es tracta d'una deformitat plstica de l'os en creixement per un mecanisme indirecte que transmet forces de compressi en l'eix longitudinal d'un os llarg. s prpia de la zona metafisria, tpica de l'extremitat distal del radi al caure recolzant el tal de la m. El seu nom es fractura en rodet o en canya de bamb ve donat perqu la deformitat plstica disminux de forma inapreciable la longitud de l'os i ho eixampla en la zona de la lesi, dibuixant un rodet que recorda el nuc d'una canya de bamb. Curen amb facilitat i noms requerixen una immobilitzaci analgsica d'escassos dies.

 Fractura per xafada. Sn prpies de l'os esponjs produt per forces de compressi. Sn tpiques en els cossos vertebrals especialment en situacions d'osteoporosi.
Sn fractures que recorren tota la grossria de l'os en direcci parallela a la fora compressiva, quedant les trabcules trencades superposades. El tra de fractura no se presenta com s habitual per una lnia radiotranslcida, sin per una zona radiopaca.
A vegades, quan es tracta d'un os osteoportic, les trabcules no fallen en un sol pla sin prcticament tot el volum de l'os, llavors tan sols crida l atenci a l'estudi radiolgic una alteraci de la configuraci de l'os per la seua xafada estructural.
No s una fractura amb problemes de consolidaci o estabilitzaci, per planteja problemes per a tornar la morfologia a l'os.


Classificaci segons la seua localitzaci.
Esta classificaci fa referncia als ossos llargs, que per estar constituts en part per os cortical i en part per os esponjs, els problemes sn diferents segons on es localitza el tra de fractura. Es distingix: fractures diafisries, metafisries i epifisrias.

Les fractures diafisries plantegen ms problemes de reducci i estabilitzaci perqu el msculs que s'inserixen en els distints fragments actuen amb llargs braos de palanca. Per assentar en os compacte sn de consolidaci lenta. Els desplaaments solen ser majors amb major ndex de fractures obertes i les complicacions de lesions vasculars i nervioses sn ms freqents que en altres localitzacions.

La fractures epifisries sn ms benignes que les anteriors quant a les complicacions immediates i la seua consolidaci s fcil a l'assentar en os esponjs. No obstant aix, per ser fractures paraarticulars o articulars (el tra trenca la superfcie articular) sn freqents les seqeles articulares (rigideses, artrosi posttraumtica, desviacions axials etc...) que han d'obligar a ser molt ms estrictes en la reducci i les mesures de rehabilitaci.

Les fractures metafisries, tenint en compte que la metfisi s un os de transici entre l'estructura esponjosa de l'epfisi i l'estructura cortical de la difisi, estan a mitat de cam quant als avantatges i desavantatges de les dos anteriors.


Manifestacions clniques.
Totes les fractures traumtiques, en major o menor grau, presenten com a smptomes clnics dolor i impotncia funcional.

El dolor s molt intens en el moment de produir-se la fractura, cedint parcialment en les segents hores, augmenta amb la mobilitzaci i cedix en gran part si se immobilitza el segment lesionat. Varia en intensitat segons el tra de fractura i la seua localitzaci. Fractures impactades o dels xicotets ossos de la m i el peu poden donar molsties doloroses discretes. Les fractures diafisries tant les completes com les incompletes sn sempre molt doloroses, mentre que les epifisries i metafisries sn millor tolerades.

La limitaci funcional t relaci directa amb el desplaament de la fractura. En les fractures molt desplaades hi ha una impotncia funcional quasi completa per la interrupci de la palanca ssia. En les fractures incompletes i impactades tan sols hi ha una limitaci funcional deguda al dolor i l'espasme muscular antilgic, o incls no hi ha.

Els signes clnics de les fractures sn: dolor provocat, equimosi, deformitat, mobilitat anmala i crepitaci. Tenen extraordinria variaci en funci de la magnitud de la fractura, el desplaament i la seua localitzaci ms o menys profunda.

La palpaci provoca dolor a nivell del focus de fractura permetent la seua localitzaci.

En les fractures no desplaades per mecanisme directe, ms valor t el dolor provocat al sotmetre a l'os a una suau fora d'inflexi o una compressi axial percudint en direcci longitudinal, ja que el simple dolor a la palpaci pot correspondre a la lesi d'una altra estructura no ssia.

L'equimosi pot tindre el seu origen en la lesi de la pell per l'agent traumtic en les fractures per mecanisme directe, sent d'aparici quasi instantnia. Altres vegades, l'equimosi no s ms que la infiltraci de la pell per la sang procedent de la hemorrgia ssia o de les parts blanes profundes perifracturies. En aquest cas s un signe clnic ms o menys tard depenent de l'oposici mecnica que tinga la sang per a difondre's. Si la fractura s en un os superficial apareix en poques hores; si s un os profund pot tardar 4 o 5 dies a aparixer.

La deformitat s deguda en part a la tumefacci local per l'hematoma i l'edema, per la principal causa de deformitat s la desviaci dels fragments ossis. El desplaament en part s provocat pel traumatisme, o l'acci de la gravetat sobre els extrems dista'ls a la fractura, per el ms important s l'acci dels msculs sobre els fragments ossis. El propi to muscular o la contractura antilgic que arrossega el fragment ossi sobre el qual s'inserix, per la qual cosa cada nivell de fractura t un desplaament tpic.

La mobilitat anmala del segment ossi fracturat s un signe inequvoc de fractura que posa de manifest no sols que la fractura s completa i greu, sin que a ms gaudix d'important inestabilitat. s un signe clnic que ha d'arreplegar-se per no provocar-se ja que mobilitzant el focus de fractura pot augmentar-se el desplaament i ampliar la lesi de les parts blanes.
La crepitaci no s ms que la conseqncia del fregament dels extrems fracturis en el seu desplaament. Per les mateixes que la mobilitat anmala ha d'arreplegar-se per mai provocar-se.


Exploraci radiogrfica.
Algunes fractures sn evidents amb radiografies mal centrades i de pobre contrast, per gran part d'elles, especialment fractures incompletes, articulares o d'estructures ssies profundes, tan sols sn diagnosticades amb radiografies de bona qualitat, centrades en la lesi i amb projeccions adequades.

L'examen radiogrfic de les fractures requerix la mateixa qualitat que l'exigida en altres patologies ssies. No s excusa per a una radiografia de mala qualitat les molsties que puguen produir-se al malalt, hi ha diversos tipus de frules radiotransparents que permeten immobilitzar provisionalment la fractura per a un bon estudi radiogrfic sense patiments per al malalt.
El feix de raigs X, des del seu focus emissor, t una projecci divergent, i a l'incidir en la zona a explorar sobre la placa radiogrfica situada, ho fa perpendicularment en la porci ms central i cada vegada ms obliqua conforme ens allunyem del centre. Mentre en la zona central la imatge obtinguda i reprodux fidelment la morfologia de l'os, en les zones ms perifriques la imatge s menys precisa i discretament distorsionada. Per un altre costat, l'explorador quasi instintivament centra ms la seua atenci a les zones centrals de la radiografia. La radiografia ha de centrar-se en el lloc de sospita clnica de fractura. El diagnstic radiogrfic de les fractures requerix almenys de dos projeccions.

En les fractures no desplaades, una sola projecci radiogrfica pot ser negativa si el feix de rajos X no s parallel al pla del tra de fractura, noms amb dos projeccions tindrem la garantia que en alguna d'elles el feix ser parallel o oblic al dit pla i veurem la lnia radiotranslcida. En les fractures desplaades una sola projecci radiogrfica pot ser suficient per al diagnstic, per no ens donar una informaci completa de la seua magnitud i desplaament. L'estudi radiogrfic s el final d'un diagnstic per tamb el principi del tractament. No sols ha de confirmar la fractura, a ms ha de donar la mxima informaci: nombre de fragments, direcci i grau de desviaci de cadascun, etc. , tot el que s necessari al metge per a aconseguir un esquema mental tridimensional de la fractura i aix planificar les maniobres de reducci, preveure les seues dificultats i establir un primer pronstic. No es dubta a fer quantes projeccions siguen necessries fins a conixer les vertaderes dimensions de la fractura.

Les fractures diafisiries per la seua aparatositat clnica de dolor i deformitat poden minimitzar els smptomes i signes clnics de fractures articulars que amb gran freqncia s'associen. De vegades sn fractures articulares que formen part d'un mateix fracs esqueltic a una fora traumtica, tal s el cas de la combinaci de la luxaci de cap del radi a la fractura de cbit en la fractura-luxaci de Monteggia. En altres ocasions una mateixa fora axial comunicada a un os llarg produx una fractura diafisiria i una fractura epifisiria o una luxaci, com ocorre en el fmur. Per a evitar omissions diagnstiques, en tota fractura diafisiria greu inclou l'estudi radiogrfic de les articulacions venes, en un mateix format o en radiografies independents.

Sn mltiples les imatges radiogrfiques que poden confondre's amb una fractura: cartlags de creixement, empremtes de penetraci vascular ssia etc. L'estudi radiogrfic comparatiu de dos zones anatmiques simtriques s en aquests casos de gran utilitat. Encara complint tots els requisits d'un estudi radiogrfic ben fet, poden passar desapercebudes fractures sense desplaament (cas freqent s l'escafoide) o poden interpretar-se com a fractures imatges normals. Deia Watson Jones:  Les radiografies no sn ms que ombres i les ombres sn fallaces . Sempre t ms valor la clnica que la radiografia. Imatges de fractura si no s'acompanyen de smptomes o signes clnics, el ms probable s que no ho sigui. Una sospita clnica de fractura sense confirmaci radiogrfica molt possiblement ho s. En este ltims cas es tracta com a tal fins que un nou estudi radiogrfic als 15 dies la descarte o b la demostre al produir-se en eixe temps una discreta reabsorci dels extrems ossis, augmentant la lnia radiolucent de la fractura, sent llavors ms fcil el diagnstic radiogrfic.

Certs segments ossis, ossos curts, pelvis i raquis, poden presentar dificultats per a fer una bona valoraci de la fractura amb un estudi radiogrfic simple.

La tomografia computada (TC) pot ser necessria en estos casos per a la valoraci final, especialment quan cal decidir una indicaci o una estratgia quirrgica.

Tractament.
Consisteix a aproximar els fragments i fixar-los prop perqu hi tinga lloc la formaci de os nou entre ells. Per a aix s'utilitzen diversos mtodes tant mdics com quirrgics que seran explicats en la prxima actualitzaci.
Vegeu tamb.
Cabestrell;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123927" title="Cear Sporting Club" nonfiltered="981" processed="978" dbindex="51046">


El Cear Sporting Club s un club de futbol brasiler de la ciutat de Fortaleza a l'estat de Cear.

Histria.
El club fou fundat el 2 de juny de 1914 amb el nom de Rio Branco Football Club per Gilberto Gurgel, Walter Barroso, Raimundo Justa, Newton Rla, Bolvar Purcell, Alusio Mamede, Orlando Olsen, Jos Elias Romcy, Isaas Faanha de Andrade, Raimundo Padilha, Rolando Emlio, Meton Alencar Pinto, Gotardo Morais, Artur de Albuquerque, Lus Esteves Jnior, Cincinato Costa, Carlos Calmon i Eurico Medeiros. Un any exacte del seu naixement el club canvi el seu nom per Cear Sporting Club. Entre 1915 i 1919 guany cinc campionats de Fortaleza consecutius. El 1941 guany el campionat cearense, l'any d'inauguraci de l'estadi Presidente Vargas. El 1969 guany la Copa Norte-Nordeste. Particip a la primera edici del campionat brasiler de futbol l'any 1971 tot i que es classific en darrera posici. La millor classificaci mai aconseguida pel club fou el 1987 amb una setena posici al campionat brasiler. A ms, el 1994 fou finalista de la Copa do Brasil. El seu primer campionat internacional fou l'any segent amb la participaci a la copa Conmebol.

Dins del seu estat, el Cear acostuma a representar les classes ms populars i per aquest motiu rep el qualificatiu del ms estimat (O Mais Querido). La mascota de l'equip s un avi, en portugus "Vov", un dels lies de l'equip. La mascota aparegu a finals de 1919 i el seu nom s degut a ser el club ms antic de l'estat.

 Estadi .
La seu del Cear s l'estadi Carlos de Alencar Pinto amb capacitat per a 10.000 persones, per l'equip noms juga a l'Castelo amb capacitat per uns 60.000 espectadors i a l'estadi Presidente Vargas amb 22.228 espectadors.

 Jugadors destacats .
Josimar;
Iarley;
Mota;
Srgio Alves;
Gildo;

 Palmars .
 Futbol .
1 Copa Norte-Nordeste: 1969;
5 Campionat de Fortaleza: 1915, 1916, 1917, 1918, 1919;
34 Campionat cearense: 1922, 1925, 1931, 1932, 1939, 1941, 1942, 1948, 1951, 1957, 1958, 1961, 1962, 1963, 1971, 1972, 1975, 1976, 1977, 1978, 1980, 1981, 1984, 1986, 1989, 1990, 1992, 1993, 1996, 1997, 1998, 1999, 2002, 2006;
 Futbol sala .
Campeonato Cearense de Futsal: 2002, 2003, 2004;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
Web no oficial del club;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123932" title="Fortaleza Esporte Clube" nonfiltered="982" processed="979" dbindex="51047">


El Fortaleza Esporte Clube s un club poliesportiu, destacat en futbol, brasiler de la ciutat de Fortaleza a l'estat de Cear.

Histria.
L'equip va ser fundat el 18 d'octubre de 1918 amb el nom de Fortaleza Sporting Clube. A ms del futbol, el fortaleza disposa de seccions de futbol sala, handbol i basquetbol. Els seus colors sn el vermell, blau i blanc.

 Estadi .
La seu del Cear s l'estadi Alcides Santos amb capacitat per a 4.000 persones, per l'equip noms juga a l'Castelo amb capacitat per uns 60.000 espectadors i a l'estadi Presidente Vargas amb 22.228 espectadors.

 Jugadors destacats .
Luisinho das Arbias;
Pedro Baslio;
Mosio Gomes;
Amilton Melo;
Croinha;
Elizer;
Louro;
Clodoaldo;
Daniel Frasson;
Bosco;
Erandir;
Adlton;
Becec;
Beijoca;
Celso Gavio;
Chinezinho;
Ccero Capacete;
Frana;
Geraldino Sarav;
Juracy;
Lulinha;
Mozart Gomes;
Sandro Preigschadt;
Sapenha;
Tangerina;
Z Raimundo;
Dude;
Slvio;
Mirandinha;
Frank;
Rinaldo;
Lcio;
Ronaldo Angelim;
Erandir;

 Palmars .
2 Copa Norte-Nordeste: 1946, 1970;
35 Campionat cearense: 1920, 1921, 1923, 1924, 1926, 1927, 1928, 1933,1934, 1937, 1938, 1946, 1947, 1949, 1953, 1954, 1959, 1960, 1964, 1965, 1967, 1969, 1973, 1974, 1982, 1983, 1985, 1987, 1991, 1992, 2000, 2001, 2003, 2004, 2005;
12 Torneig d'Inici del campionat cearense: 1925, 1927, 1928, 1933, 1935, 1948, 1960, 1961, 1962, 1964, 1965, 1977;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123934" title="Uni monetria i econmica" nonfiltered="983" processed="980" dbindex="51048">
Una uni monetria i econmica s un mercat com amb una moneda com. Les unions monetries no necessriament han creat un mercat com; de fet l'nica uni monetria i econmica del mn s la Eurozona de la Uni Europea, integrada pels membres de la Uni que han adoptat l'euro com a moneda nacional. Es considera una de les etapes ms avanades d'integraci econmica. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123935" title="Damaraland" nonfiltered="984" processed="981" dbindex="51049">


Damaraland era un bantustan de l'antiga Nambia.  Es va crear en 1970 desprs de la formaci d'un consell de lders damara, al que es va donar la responsabilitat d'administrar-lo. Estava situat entre el que durant el sistema del apartheid era el territori al nord de la carretera a Swakopmund i el sud de Kaokoland. Aquesta zona ara s part de les cridades regions de Kunene i Erongo.

Comptava amb una superfcie de 47.990 km2, i va ser destinada per al desenvolupament separat de l'tnia damara. Els damara en aquesta regi s'estimaven en 1960 en 44.000 persones (actualment s'estimen uns 120.000 damara arreu del pas). L'idioma ms parlat era el nama (o namagua), un idioma khoisan. La capital va ser Khorixas (11.000 habitants).

Des de 1980 fins a la dissoluci d'aquest territori en 1989, el govern local de la regi es transform per un coordinat sota el sistema d'administracions tniques.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123937" title="Ferrovirio Atltico Clube" nonfiltered="985" processed="982" dbindex="51050">


El Ferrovirio Atltico Clube s un club de futbol brasiler de la ciutat de Fortaleza a l'estat de Cear.

Histria.
El club va ser fundat amb la fusi de dos clubs amateurs anomenats Matapasto i Jurubeba, desprs que la Rede de Viao Cearense, una empresa de ferrocarril, decid crear un club per a competir al campionat cearense. El 9 de maig de 1933 nasqu el club amb el nom de Ferrovirio Foot-Ball Club. Al cap d'un temps canvi per l'actual Ferrovirio Atltico Clube.

El 1937 guany el campionat cearense de segona divisi i ascend a la mxima categoria. El 1945 guany el seu primer campionat de primera divisi. La seva millor temporada fou el 1968 en qu guany el campionat sense perdre cap partit.

Tant el logo com els colors sn molt similars als del So Paulo Futebol Clube. La seva mascota s un taur.

 Palmars .
9 Campionat cearense: 1945, 1950, 1952, 1968, 1970, 1979, 1988, 1994, 1995;
1 Campionat cearense de segona divisi: 1937;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123939" title="Namibia, Land of the Brave" nonfiltered="986" processed="983" dbindex="51051">
Namibia, Land of the Brave s l'himne nacional de Nambia.

 Origen de l'himne .
Desprs de la independncia de Nambia, l'any 1990, tingu lloc un concurs pblic amb la participaci de nombrosos compositors per tal de donar un himne al jove estat. El guanyador del concurs fou el compositor Axali Doseb. Doseb era fins llavors el director d'un grup de msica tradicional del Kalahari.

El nou himne va ser tocat en pblic per primera vegada durant la celebraci del primer any de la independncia sota la direcci del mateix compositor i ben aviat compt amb l'acceptaci dels namibians. No obstant aix, hi hagu algunes discussions sobre l'adequaci de la lletra (tamb escrita per Doseb) perqu, segons el criteri d'alguns musiclegs, l'entonaci oral no sempre harmonitzava amb el ritme musical. Segons el rotatiu en llengua alemanya "Volkes Stimme", aquesta crtica noms prov de la poblaci de raa blanca.    

La can Sdwesterlied encara representa, per a molts descendents d'alemanys, el paper d'himne extraoficial, tot i que el seu estatus no es pot comparar al de l'himne oficial.

 Lletra .

Lletra original en angls.
 Namibia land of the brave, freedom fight we have won,
 Glory to their bravery whose blood waters our freedom.
 We give our love and loyalty together in unity
 contrasting beautiful Namibia, Namibia our country.
 Beloved land of savannahs, hold high the banner of liberty.
 Chorus: Namibia our Country, Namibia, motherland, we love thee.

 Lletra original en alemany .
 Namibia, Land der Mutigen. Der Freiheitskampf ist gewonnen,
 Ehre Ihrem Mut, deren Blut flo fr unsere Freiheit.
 Wir geben unsere Liebe und Freiheit in Einigkeit gemeinsam,
 kontrastreiches schnes Namibia, Namibia unser Land.
 Geliebtes Land der Savannen, haltet das Banner der Freiheit hoch.
 Refrain: Namibia unser Land, Namibia, Vaterland, wir lieben Dich.

Traducci lliure al catal.
 Nambia, ptria dels valents, hem guanyat la lluita per la llibertat,
 Glria a llur coratge, del qual brolla la nostra llibertat.
 Entreguem el nostre amor i la nostra lleialtat en unitat
 Nambia preciosa terra de contrastos, Nambia la nostra ptria. 
 Estimada terra de sabanes, hissa ben amunt la bandera de la llibertat.
 Tornada: Nambia la nostra ptria, Nambia, mare ptria, t'estimem.

Vegeu tamb.

Llista d'himnes;

 Enllaos externs .
 Arxiu MIDI de l'himne;
  L'himne cantat per un cor;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123940" title="Associao Atltica Ponte Preta" nonfiltered="987" processed="984" dbindex="51052">


El Ponte Preta s un club de futbol brasiler de la ciutat de Campinas a l'estat de So Paulo.

Histria.
El Ponte Preta va ser fundat l'11 d'agost de l'any 1900 pels alumnes del Colgio Culto  Cincia Miguel do Carmo, Luiz Garibaldi Burghi i Antonio de Oliveira. El seu primer president fou Pedro Vieira da Silva. La seva millor temporada fou el 1977, quan fou finalista del campionat paulista, perdent la final contra el Corinthians per 2 a 1. El seu gran rival local s el Guarani Futebol Clube.

Ponte Preta va tenir un dels clubs de basquetbol femen ms poderosos del bsquet brasiler durant els any noranta, que arrib a guanyar el campionat del mn de clubs.

 Estadi .
L'estadi del Ponte Preta s el Moiss Lucarelli, constut el 1948 i amb una capacitat de 19.722 espectadors. Rep el sobrenom de "Majestoso", ja que en el moment de la seva construcci era el tercer ms gran del pas.

 Jugadors destacats .
 Dic;
 Carlos Roberto Gallo;
 Jos Oscar Bernardi;
 Jos Fernando Polozzi;
 Alcides Fonseca Junior 'Juninho Fonseca';
 Valdir Peres;
 Washington Stecanelo Cerqueira;

 Palmars .
1 Campionat paulista de segona divisi: 1969;
1 Lliga campineira de futbol: 1912;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123945" title="Kavangoland" nonfiltered="988" processed="985" dbindex="51055">


Kavangoland era un bantustan de l'antiga Nambia.    Es trobava al nord del pas, a l'est d' Ovamboland i a l'oest de Caprivi Oriental. 

El maig de 1973, va rebre la independncia nominal. Es va crear un consell legislatiu que incloa membres designats dels cinc principals grups tribals (gciriku, kwangali, mbukushu, mbunza i shambyu). Durant els comicis de 1973 el 66% dels electors va acudir a votar. Gran nombre d'angolesos es van installar en aquesta regi fugint del conflicte armat de l'altre costat de la frontera. Durant els anys de belligerncia, aquest territori va sofrir intensa activitat guerrillera de SWAPO. El ms popular dels idiomes oficials era el RuKwangali; els altres dos eren l'angls i el afrikaans.

La seva extensi era de 41.701 km2 i, en 1960, contava amb 28.000 habitants (poblaci en 2001: 201.000). La seva capital era el poble de Rundu, el qual ho segueix sent en l'actualitat de Kavango, nom de la jurisdicci que sobre la mateixa rea s ara una de les 13 regions administratives de Nambia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123947" title="Climent XIV" nonfiltered="989" processed="986" dbindex="51057">

Climent XIV s el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Antonio Ganganelli quan va ser escollit Papa el 1769.

Va estudiar a l'escola jesuta de Rimini i a Urbino. Va ingressar a l'ordre dels franciscans de la provncia de Forl.
El 1731 va graduar-se en teologia a la Universitat la Sapienza de Roma.
Va ser un teleg preponderant, a ms de msic i poeta.
El 1759, Climent XIII el va nomenar cardenal i 10 anys desprs ell mateix va ser escollit Papa. Com que no era bisbe va haver de ser ordenat rapidament abans de la coronaci.

Durant el seu pontificat va dissoldre l'ordre dels jesutes, que eren odiats per la majoria de monarquies absolutes, cosa que els seus predecessors s'havien resisitit a fer.
24.000 membres de l'ordre van passar a formar part del clergat seglar.
En compensaci per aquest acte Llus XV va tornar-li el domini de la ciutat d'Aviny i el comtat de Venessino i Carles III d'Espanya li va donar les possessions italianes de Benevent i Pontercorvo.

Va morir a Roma de forma tan misteriosa que es van escampar rumors de qu els jesutes l'havien enverinat.
Est enterrat a Sant Pere del Vatic en un mausoleu tallat per Antonio Canova.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123948" title="Hereroland" nonfiltered="990" processed="987" dbindex="51058">

Hereroland era un bantustan de l'antiga Nambia.  Fou establert a l'octubre de 1968 sobre una extensi molt rida, i al juliol de 1970 se li va atorgar autonomia administrativa. El bantustan de major extensi amb 58.997 km2, va ser destinat per al desenvolupament dels 44.000 hereros que, segons l'informe Odendaal (1964), vivien en la regi. L'idioma que ms es parla s l'herero. Situat a l'orient del pas, fent frontera amb Botswana, incloa part de l'occident del desert del Kalahari i tenia com capital a la poblaci d'Okahandja. El territori que va conformar aquest bantustan en l'actualitat s part de les regions administratives d'Omaheke i Otjozondjupa.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123952" title="Bushmanland" nonfiltered="991" processed="988" dbindex="51059">

Bushmanland era un bantustan de l'antiga Nambia. Tenia una extensi de de 23.927 km2 i fou establida en 1970, destinada per a l's del grup tnic ms antic d'frica del Sud-Oest, els sans (tamb dits boiximans), la poblaci del qual en 1960 era de 12.000 habitants (estimada en l'actualitat entre 33.000 i 45.000). La llengua parlada pels san s un tipus de khoisan. El poble de Tsumkwe (poblaci en 2001: 550 habitants) va ser considerada capital administrativa del territori a pesar que mai es va establir un govern regional.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123953" title="Hindu Kush" nonfiltered="992" processed="989" dbindex="51060">


L'Hindu Kush, Hind  K sh, Hindoo Koosh o Hindukush (Persa:       , Hindi:           ) s una cadena muntanyosa alpina situada a cavall entre l'Afganistan -principalment- i el Pakistan. s l'extensi ms occidental de les serralades del Pamir, el Karakoram i l'Himlaia. Gran part d'aquest sistema supera els 5.000 m d'alria (alada mitjana que ronda els 4.500), registrant-se les alades mximes al NE, davallant vers el SO fins a l'altipl de l'Iran. Les muntanyes de l'Hindu Kush disminueixen d'alada en la direcci oest. Al centre de la serralada, ms o menys a prop de Kabul, arriben als 4.500-6.000 m, mentre que a l'oest amb prou feines arriben als 4.000. Els pics superen els 7.000 m a la part est de l'Afaganistan, essent el Tirich Mir, amb 7.690 m i situat al Pakistan , el ms alt de la cadena.

Geolgicament parlant sn unes muntanyes "noves" que encara es troben en creixement, amb una longitud d'uns 1.000 km i una amplada de 240 km. (Noms prop de 600 km de la serralada sn anomenats Hindu Kush prpiament dit). 

La serralada acaba unint-se a les muntanyes del Karakoram, i per l'elevada i estreta vall del Wah n, al nus del Pamir. El port de muntanya ms important s el de Baroghil (3.800 m) que comunica l'Afganistan amb el Paquistan i el Tadjikistan.

El riu Kabul recull l'aigua de la seva besant meridional, tot i que en estar situat en una regi desrtica, l'Hindu Kush no t vegetaci tret del vessant septentrional, on s'hi troben boscs de conferes. Altres rius que s'originen a a questes muntanyes sn el Helmand i el Hari Rud.

A l'antiguitat fou conegut pels grecs durant l'expedici d'Alexandre el Gran, i anomenat per aquests Parapamisos

 Origen del terme .

El nom Hindu Kush s'aplica generalment a la cadena muntanyenca que separa les conques dels rius Kabul i Helmand de la del Amu Darya (antigament conegut amb el nom d'Oxus), o ms especficament a aquella part de la serralada a l'oest de Kabul que fou anomenada Cucas dels Indis pels historiadors des de l'expedici d'Alexandre el Gran. 

L'origen del terme "Hindu Kush" (i si la seva traducci correcta ha de ser "Assass d'hinds") s un aspecte controvertit. El primer s documentat allusiu a aquesta etimologia fou el fet pel viatger berber-musulm Ibn Batt ta, l'any 1334.

Hi ha qui, en canvi, considera altres possibilitats:

Que el nom s una corrupci del terme Caucasus Indicus, nom pel qual es va conixer al mn antic a l'poca posterior a la conquesta d'Alexandre el Gran.
A l'idioma Persa modern la paraula "Kush" s derivada del verb "Kushtan" - derrotar, matar o sotmetre. Podria ser una denominaci en memria dels indis captius que morien glaats a les muntanyes mentre eren transportats als mercats d'esclaus de l'sia Central. ;
Que el nom s una corrupci del terme Hindu Kuh, terme que en persa modern significa muntanya. Cal esmentar que molts pics, muntanyes i llocs afins de la regi contenen la partcula "Kosh" o "Kush" als seus noms. ;
Que el nom podria ser d'origen avstic, significant "muntanyes de l'aigua";

Importncia estratgica i econmica.



Numerosos ports de muntanya, anomenats ("kotal"), travessen la serra. El ms important s el Kotal-e Salang (3.878 m) que permet accedir a la zona nord de l'Afganistan des de Kabul. Des de l'any 1964, amb la construcci d'un tnel , el viatge es va reduir de 3 dies (pel pas de Kotal-e Shibar, de 3.260 m) a unes poques hores. Degut a l's militar donat durant la invasi per part de l'exrcit dels Estats Units l'any 2002, aquestes vies es troben en molt mal estat.
 
Altres passos importants sn els que condueixen al sub-continent indi, especialment el Kotal-e Lataband (2.499 m), a l'est de Kabul, que redueix el viatge de Kabul a la frontera amb el Pakistan de dos dies a unes poques hores. 

Tamb t una especial significaci estratgica el pas de Wakhjir (4.923 m), que permet anar pel corredor de Wakhan fins al Xinjiang, a la Xina, i a les zones nord del Pakistan . 

En un altre ordre de coses s destacable l'existncia d'antigues mines productores de lapisltzuli, que es troben a la vall de Kowkcheh, mentre que maragdes precioses es troben al nord de Kabul, a la vall del riu Panjsher i els seus afluents. Els famosos 'robins bales' (avui esgotats) van ser extrets fins al segle XIX a la vall del Ab-e Panj o del Amu Darya superior, considerat el punt de trobada entre l'Hindu Kush i el Pamir.

Hindu Kush Oriental.
L'Hindu Kush Oriental, tamb conegut amb el nom de Baix Hindu Kush, es troba principalment localitzat al nord del Pakistan i a les provncies afganeses del Nuristan i Badakhshan. Al departament de Chitral, al Pakistan, considerada com el sostre de lHindu Kush, s'hi troben els pics Tirich Mir, el Noshaq l'Istoro Nal. Aquests sn els tres pics ms alts de tota la  serralada. 
A ms dels pics ms alts, innumerables passos i grans glaceres es localitzen a aquesta regi. Les glaceres de Chiantar, Kurambar i Terich sn de les ms extenses de l'Hindu Kush, l'aigua que es fon d'elles s recollida pels rius Kunar, que transcorre cap el sud vers l'Afganistan i s'uneix al riu Bashgal, el Panjsher, i finalment el ms petit riu Kabul.

Enllaos externs.
Hindu Kush a l'enciclopdia irnica  ;
Mapa de localitzaci;
Galeria de fotografies de L'Hindu Kush;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123955" title="Rehoboth (bantustan)" nonfiltered="993" processed="990" dbindex="51061">

Rehoboth era un bantustan de l'antiga Nambia.  Situat al sud de la capital d'frica del Sud-oest, Windhoek, t uns 13.860 km2 ocupats per 11.000 Rehoboth Basters que, segons l informe Odendaal, tenien la zona. Aquesta jurisdicci va ser tamb coneguda com a Basterland (Baster Gebiet) Els basters no eren una tnia antiga prpiament africana, sin que eren els descendents de la uni d'homes holandesos, qui en 1870 havien arribat a la zona provinents de la Colnia del Cap a Sud-frica, i de les dones africanes de la zona (la paraula baster prov de la paraula neerlandesa que significa bastard). La capital d'aquest territori era Rehoboth, assentament que va anar el primer lloc on els basters es van installar a l'arribar a la regi; ra tamb per la qual als basters se'ls ha dit "Rehoboth Baster" (els "Bastards de Rehoboth").

Els habitants d'aquesta zona en nombroses ocasions van fer peticions a les Nacions Unides per a assolir ser reconeguts com naci sobirana. Els basters allegaven que ja havien estat reconeguts per la Lliga de Nacions. En 1979, Sud-frica els va oferir independncia nominal a canvi de donar suport la lluita armada contra SWAPO; a aix els basters es van negar, decidint romandre neutrals i, en conseqncia, van assolir tan sols conservar l'autonomia administrativa vigent des de 1976. 

Els basters inicialment parlaven noms afrikaans, per en l'actualitat sn bilinges.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123957" title="Estadi d'Atotxa" nonfiltered="994" processed="991" dbindex="51062">
El Camp de Futbol d Atotxa va ser el camp de futbol de la Real Sociedad durant ms de 75 anys (1913   1993). Era un petit camp amb cert sabor angls i on es van viure les majors gestes esportives de l equip. Va ser precedit per Ondarreta, el primer camp de la Real, situat al barri de El Antiguo de Sant Sebasti.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123961" title="Geoffrey Wilkinson" nonfiltered="995" processed="992" dbindex="51064">

Sir Geoffrey Wilkinson ( Todmorden, Anglaterra 1921 - Londres 1996 ) fou un qumic i professor universitari angls guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1973.

Biografia.
Va nixer el 14 de juliol de 1921 a la poblaci de Todmorden, situada al comtat de Yorkshire. Va estudiar qumica a la Universitat de Londres, on es gradu el 1941, i on el 1955 fou nomenat professor de qumica inorgnica.

L'any 1976 va ser fet Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit. Wilkinson mor el 26 de setembre de 1996 a la seva residncia de Londres.

Recerca cientfica.
El 1942 el professor Friedriech A. Paneth reclutava qumics joves per al projecte de l'energia nuclear. Wilkinson va entrar en la selecci i fou enviat a Canad, on va romandre als Laboratoris de Chalk River a Mont-real fins el 1946. Posteriorment va treballar al costat de Glenn T. Seaborg a la Universitat de Berkeley a Califrnia, realitzant estudis de taxonomia nuclear, i desprs fou nomenat professor associat a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts on va iniciar la seva recerca sobre els compostos organometllics dels metalls de transici com el monxid de carboni i els alquens. Mitjanant la utilitzaci d'espectres de difracci de raigs X va aconseguir trobar la constituci d'aquests compostos, demostrant com aquests contenien un tom de ferro tancat entre dos anells de ciclopentandi parallels, avui dia anomenats ferroc.

Durant la seva curta estada a la Universitat de Harvard va realitzar investigacions sobre les funcions de l'excitaci dels protons en cobalt.

El 1973 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica, juntament amb el qumic alemany Ernst Otto Fischer, pels seus treballs sobre compostos organometllics.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1973;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123964" title="Miquel Strubell i Trueta" nonfiltered="996" processed="993" dbindex="51065">
Miquel Strubell i Trueta (Oxford, Anglaterra, 1949) s un sociolingista catal, de pare angls i mare catalana. 

s llicenciat en Psicologia i Fisiologia per la Universitat d'Oxford, t un master en Psicologia de l'Educaci de la Universitat de Londres, i la llicenciatura en Psicologia per la Universitat Autnoma de Barcelona. Ha fet recerques en temes de bilingisme escolar i familiar i ha escrit sobre poltiques lingstiques, planificaci lingstica i temes relacionats.

El 1980 fou cap del Servei de Normalitzaci Lingstica de la Generalitat de Catalunya, sota la direcci primer d'Aina Moll i desprs de Miquel Reniu. Tamb ha estat director de l'Institut de Sociolingstica Catalana. Fou secretari del Consell Social de la Llengua Catalana, del qual s membre des de 2005; i fou membre del consell d'administraci, i desprs vice-president, del Consorci per a la Normalitzaci Lingstica.

Des de 1999 treballa a la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) a Barcelona, primer com a director adjunt dels Estudis d'Humanitats i Filologia, i entre l'abril de 2001 i el setembre de 2004, com a director del programa d'Humanitats. Actualment s professor dels nous Estudis de Llenges i Cultures. Fou membre de la comissi redactora del "Libro blanco del Grado en Humanidades".

Ha escrit els llibres segents: Llengua i poblaci a Catalunya (1981), La llengua catalana a l'rea barcelonina (amb JM Roman, 1986), The Catalan Language: Progress towards normalisation (amb Jude Webber 1991); Estudis i propostes per a l'extensi de l's social de la llengua catalana (coordinador, 1991); Euromosaic. Production and reproduction of minority language groups in the EU (coordinador i co-autor, 1996); i Discussion manual on lesser-used languages (amb Jordi Baeres, 1998). A ms, l'any 1984, va co-editar (amb Maria Ros) un nmero especial (vol. 47) de lInternational Journal of the Sociology of Language sobre "Catalan Sociolinguistics". A ms, t captols a un bon nombre de llibres. s membre dels comits editorials de les revistes Language Policy i la Journal of Multilingual and Multicultural Development.

Per al Parlament Europeu ha coordinat dos informes. Primer, un sobre les minories lingstiques als sis dels Estats que estan negociant d'entrar a la Uni Europea, S'ha publicat l'informe, "Lesser-used languages in States applying for EU membership (Cyprus, Czech Republic, Estonia, Hungary, Poland and Slovenia)". En segon lloc, un informe sobre "The European Union and Lesser-Used Languages", editat el mes de juliol de 2002. Ha coordinat diversos treballs de recerca d'mbit europeu, entre les quals destaquen l'estudi Euromosaic (1991-1993), l'observatori Atlantis (2001-2002) i DROFoLTA, un estudi encarregat per la Comissi Europea sobre els obstacles a la mobilitat dels professors de llengua estrangera a Europa (2005-2006).

Ha actuat diverses vegades com a assessor per al Consell d'Europa i l'Organitzaci per a la Seguretat i Cooperaci a Europa, la qual cosa l'ha portat a Kazakstan, Estnia, Letnia, Crocia i altres pasos.

s director d'activitats de la Fundaci Congrs de Cultura Catalana. Des de la seva fundaci el mes de novembre de 2002 i fins a la seva dissoluci el juny de 2005, fou president de Catalunya 2003, una associaci poltica promoguda per Pere Esteve que reclamava ms autogovern per a Catalunya. Des de 2006 s membre-fundador de la plataforma independentista Sobirania i Progrs.


 Obres .  
 Llengua i poblaci a Catalunya (1981);
 La llengua catalana a l'rea barcelonina (amb J.M. Roman, 1986);
 The Catalan Language: Progress towards normalisation (amb Jude Webber 1991);
 Estudis i propostes per a l'extensi de l's social de la llengua catalana (coordinador, 1991);
 Euromosaic. Production and reproduction of minority language groups in the EU (coordinador i co-autor, 1996);
 Discussion manual on lesser-used languages (amb Jordi Baeres, 1998);


s membre dels comits editorials de les revistes Language Policy i la Journal of Multilingual and Multicultural Development.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123971" title="SWANU" nonfiltered="997" processed="994" dbindex="51066">

La South West Africa National Union (SWANU) s el ms antic partit poltic de Nambia, format el 1959. Molts dels seus membres sn d'tnia herero, mentre que el moviment rival SWAPO est format majoritriament per ovambos.

A diferncia del SWAPO, continua sent un partit radical, socialista i nacionalista.

El seu cap s Rihupisa Kandando.

A les eleccions de 1999 form una "Aliana Socialista" amb el Workers  Revolutionary Party per noms va obtenir el 0.35% dels vots.

A les eleccions de 2004 va obtenir noms 3.610 vots, el 0,44% del total.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123978" title="Fra Pere Marginet" nonfiltered="998" processed="995" dbindex="51067">
Pere Marginet (Vallclara, Conca de Barber o l'Albi, Garrigues ? - Poblet, Conca de Barber 1435) fou un eclesistic catal.

 Biografia .
Ingress el 1385 com a monjo a Poblet on treball com a infermer dels pobres. Uns anys ms tard s'erig en l'home de confiana de l'abat Vicent Ferrer que li encoman diverses tasques fora del monestir; cellerer i majoral d'el Vilosell (1400). 

Amb el nou abat Carb fou acusat de mala administraci, rellevat dels crrecs i empresonat.

El 1411 abandon el monestir i durant dos anys dugu una vida errant, de pillatge, despreocupada i de disbauxa amb dues dones, una d'elles ex-monja del Santuari de la Serra de Montblanc.

Penedit, retorn a Poblet per com a resident a la Pena on els monjos tenien una granja, la majoria del temps residia en una cova propera al bosc de Poblet, ja dins les muntanyes de Prades. Avui dia es coneix com a Cova de Fra Pere Marginet.

De seguida es fu conegut per la zona degut a la seva penitncia i amabilitat amb els peregrins. Es conta que el rei Ferran d'Antequera, al seu llit de mort, s'encoman a la seva pregria (1416). 

Uns anys ms tard, se li un la princesa Elionor d'Urgell, germana del comte Jaume II d'Urgell, per fer vida contemplativa a la Cova de Nial de l'ermita propera de Sant Joan de la Muntanya. El 1429, ambds eremites reberen la visita del seguici reial de la reina Maria, esposa d'Alfons el Magnnim.

El 1433 pression per carta a Guillem de Queralt, antic company seu a Poblet, perqu accepts l'abadiat del monestir, que havia quedat vacant desprs de la mort de l'abat Martnez de Mengucho, nomenat per Benet XIII.

El molt respectat i venerable anci Fra Pere Marginet mor el 1435, essent enterrat, amb l'autoritzaci de l'abat Queralt i l'acord unnime de tots els monjos, a l'esglsia de Poblet. Posteriorment, el 1490, les seves despulles foren traslladades al sepulcre definitiu on reposen.

 Llegenda de Fra Pere Marginet i el Dimoni.
Conta la llegenda que un dia s'aparegu Satans a Fra Pere per mostrar-li tots els bns que s'estava perdent en aquella cova, per el monjo resist la temptaci. Un altre dia se li aparegu en forma de dona, que el va temptar, per com l'anterior ocasi, Fra Pere es mostr ferm.

Aix, el dimoni es va presentar a la Cova de la Pena amb diferents aspectes i, recordant-li els seus anys de disbauxa quan va abandonar el monestir de Poblet, li ofer diversitat de luxes i plaers, per Fra Pere va resistir totes les temptacions.

El dimoni, no volent acceptar la seva derrota, va tenir una idea genial; en lloc de luxes, li oferiria una vida senzilla per feli. Aix, va agafar la forma d'un ase.

S'estava apropant a la cova quan Fra Pere el vei, sense dubtar-ho un moment li llig les corretges sense que el dimoni pogus dir res. Aleshores el monjo va fer carregar a l'ase pedres d'un torrent sec per aixecar un mur exterior (que avui es pot veure a l'ermita de la Pena) i, amb les pedres que li van sobrar, va construir un portal d'entrada a l'estana on va lligar l'ase.

L'endem va arribar una legi de dimonis i manaren a Fra Marginet deslligar l'ase. Aquest ho va fer i a l'instant es va transformar de nou en Satans. Aleshores, veient que aquest no havia pogut deslliurar-se de les lligadures de Fra Pere, tots els dimonis van marxar fent una gran remor i aixecant flamarades.

El dimoni es va presentar a pagesos dels voltants i els digu: 

Digueu a Fra Marginet;
que no tornar a agafar el Dimoni;
al Bosc de Poblet;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123982" title="Platja de la Concha" nonfiltered="999" processed="996" dbindex="51069">



La Concha (Kontxa Hondartza, en uscar) s una platja situada a la ciutat de Sant Sebasti (Pas Basc). s considerada la platja urbana ms famosa i important de tot el pas.

Situada a l'oest de la desembocadura del riu Urumea, separada del mateix pel mont Urgull i allotjada en la badia de La Concha, t una longitud mitja de 1.350 m, una amplria mitja de 40 m i una superfcie mitja de 54.000 m.
s una platja de substrat de sorra, de poca profunditat en la qual el recorregut de les marees sovint limita la superfcie til per als usuaris de la mateixa. Pot considerar-se una platja d'entorn urb i s massiu. Els accessos per als vianants a ella sn bons, aix com els transports pblics i aparcaments subterranis.

 Enllaos externs .
 Imatgens de la platja de la Concha;
 Platja de la Concha en unav.es;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123992" title="Paul John Flory" nonfiltered="1000" processed="997" dbindex="51070">

Paul John Flory ( Sterling, EUA 1910 - Big Sur 1985 ) fou un qumic i professor universitari guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1974.

Biografia.
Va nixer el 19 de juny de 1910 a la poblaci de Sterling, situada a l'estat nord-americ d'Illinois. Desprs de graduar-se en qumica a la Elgin High School l'any 1927, aconsegu el doctorat a la Universitat Estatal d'Ohio l'any 1934. El 1961 fou nomenat professor de qumica a la Universitat de Stanford. 

Flory mor el 9 de setembre de 1985 a la poblaci de Big Sur, situada a l'estat de Califrnia.

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca a la companyia farmacutica DuPont al costat de Wallace Carothers, l'inventor del nil, amb el qual treball al voltant de la creaci dels polmers. Flory fou el primer a aclarir i explicar la connexi entre les longituds de les molcules formades en cadena i les condicions de reacci que aquestes determinen. Per a aix va operar amb una tcnica que va anomenar temperatura zeta i punt zeta, reanomenada actualment en el seu honor temperatura Flory, per la qual la molcula assumeix un tipus d'estat ptim de compactaci i insolubritat que varia segons els tipus de polmers i diferents agents dissolvents. La seva investigaci es va orientar a descobrir com es formen les molcules que desprs s'enllacen en llargues cadenes, processos de gran importncia en la fabricaci de plstics. 

L'any 1974 li fou concedit el Premi Nobel de Qumica pels seus estudis, terics i prctics, en la fisicoqumica de les macromolcules.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1974;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123995" title="Josep August d'ustria" nonfiltered="1001" processed="998" dbindex="51071">

Josep August d'ustria, arxiduc d'ustria (Alcst (Hongria) 1872 - Rain bei Straubing 1962). Arxiduc d'ustria, prncep d'Hongria i de Bohmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial. Fou el cap de la branca palatina de la famlia dels Habsburg. 

Nascut a Alcst (Hongria) el dia 9 d'agost de 1872 essent fill de l'arxiduc Josep d'ustria i de la princesa Clotilde de Saxnia-Coburg Gotha. Josep August era nt per via paterna de l'arxiduc Josep Antoni d'ustria, palat d'Hongria, i de la duquessa Maria Dorotea de Wrttemberg; mentre que per via materna ho era del prncep August de Saxnia-Coburg Gotha i de la princesa Clementina d'Orleans. 

El dia 15 de novembre de 1893 contragu matrimoni a Munic amb la princesa Augusta de Baviera, filla del prncep Leopold de Baviera i de l'arxiduquessa Gisela d'ustria. Augusta era nta de l'emperador Francesc Josep I d'ustria. La parella s'install a Hongria i tingueren els segents fills:

 SAIR l'arxiduc Josep Francesc d'ustria, nat a Brno el 1895 i mort a Carcavelos (Portugal) el 1957. Contragu matrimoni el 1924 al Castell de Sibyllenort amb la princesa Anna de Saxnia.

 SAIR l'arxiduquessa Gisela d'ustria, nada a Kis-Tapolcsny el 1897 i morta a Budapest el 1901.

 SAIR l'arxiduquessa Sofia d'ustria, nada a Volosca el 1899 i morta a Innsbruck el 1978.

 SAIR l'arxiduc Ladislau d'ustria, nat a Volosca el 1901 i mort a Budapest el 1946.

 SAIR l'arxiduc Mateu d'ustria, nat a Budapest el 1904 i mort a Kis-Tapolcsny el 1905.

 SAIR l'arxiduquessa Magdalena d'ustria, nada a Kis-Tapolcsny el 1909 i morta a Munic el 2000.

Josep August inici la seva carrera militar l'any 1890 en ser nomenat lloctinent del primer regiment d'infanteria. Aviat fou promocionat i traslladat al regiment 73. Posteriorment, l'any 1894 fou transferit al sis regiment dels fragons i posteriorment nomenat membre de l'estat major de l'exrcit austrac. 

Josep August ja havia assolit la categoria de general abans de la Primera Guerra Mundial i havia estat mpliocament condecorat. Entre les medalles que possea l'arxiduc cal destacar: La Medalla de Bronze del Mrit Militar (ustria), la Gran Creu de l'Orde de Sant Josep (ustria), la Creu de la Marina del Deutscher Ritterorden (Alemanya), la Creu de l'guila Negra (Prssia), la Creu de primera classe de l'guila Vermella (Prssia), la Gran Creu de l'Orde Victria (Regne Unit), la Gran Creu de l'Orde de Carles III (Espanya) i la Gran Creu de l'Orde de Ciril (Bulgria). 

L'any 1914 l'arxiduc lluit al cap davant de l'exrcit austrac al front de Galitzia prenent el comandament del vuit cos i dirigint un seguit d'accions als Crpats. Posteriorment fou traslladat al front d'Itlia dirigint importants accions blliques. Durant l'any 1916 el prestigi militar de l'arxiduc s'ampli enormement grcies als seus xits militars i a l'apreci que els hongaresos tenien d'aquest arxiduc austrac.

Posteriomrent, el mes de novembre de 1916 l'arxiduc s'encarreg de nou del front oriental dirigint importants accions blliques als fronts de Rssia i de Romania. El dia 24 d'octubre de 1918, l'emperador Carles I d'ustria el nomen mariscal de l'exrcit en una temptativa de calmar les reivindicacions nacionals dels hongaresos. 

Tres dies desprs, el 27 d'octubre de 1918, l'emperador el nomen "Homo Regius" d'Hongria. Ara b, Josep August conscient la frgil situaci de l'Imperi Austrohongars collabor en les negociacions que portaren a la construcci d'un indepedent estat a Hongria. Aix, l'arxiduc recolz la constituci d'un govern nacional encapalat pel comte Jnos Hadik. Malgrat tot, l'esclat d'una revoluci comunista als carrer de Budapest el 31 d'octubre de 1918 van ensorrar els seus plans. 

La revoluci hongaresa dirigida per Bla Kun fracass el mes de juliol de 1919 i s'establ a Hongria una rgim liberal pendent de ser definit. Des de l'1 d'agost de 1919 fins el 31 d'octubre del mateix 1919, l'arxiduc fou proclamat cap d'estat d'Hongria. Ara b, les diferncies poltiques entre l'arxiduc, partidari del retorn al rgim monrquic, i d'important sectors del Parlament que preferien la instauraci definitiva de la repblica, feren que l'arxiduc abandons el poder tres mesos desprs d'haver-hi arribat. 

El 1927 fou nomenat membre honorari de l'Acadmia hongaresa de les cincies de la qual en fou president des de 1936 fins a 1944. L'any 1944 abandon Hongria en direcci els Estats Units per posteriorment retorn a Alemanya on s'install i hi mor el 1962.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="123999" title="John Cornforth" nonfiltered="1002" processed="999" dbindex="51072">

Sir John Warcup 'Kappa' Cornforth AC, CBE, FRS (Sydney, Austrlia 1917 ) s un qumic i professor universitari australi guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1975.

Biografia.
Va nixer el 7 de setembre de 1917 a la ciutat australiana de Sydney, i durant la seva adolescncia se li diagnostic una sordesa profunda. Va estudiar a la Universitat de Sydney, on es gradu el 1937 en qumica orgnica. Posteriorment ampli els seus estudis a la Universitat d'Oxford, al Regne Unit, on es doctor l'any 1941 sota la supervisi de Robert Robinson.

Desprs de la Segona Guerra Mundial fou nomenat director del Medical Research Council, i entre el 1962 i 1975 va dirigir el Laboratori Milstead d'enzimologia de la Companyia Shell. Posteriorment fou nomenat professor de qumica a la Universitat de Sussex. Fou nomenat Cavaller per la reina Elisabet II del Regne Unit l'any 1977.

Recerca cientfica.
Durant la Segona Guerra Mundial qued sorprs sobre els treballs realitzats al voltant de la penicillina. Collaborant amb la companyia Glaxo, va elaborar un procediment prctic d'obtenci de cortisona. Posteriorment va realitzar investigacions sobre l'aspectre estereoqumic de les reaccions enzimtiques. Va establir la seqncia gentica de l'cid mevalnic utilitzant tcniques de traat radioactiu, aix mateix va estudiar la biosntesi dels cid mlic i cid ctric.

El 1975 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Qumica pels seus treballs sobre l'estereoqumica de les reaccions cataltiques dels enzims. L'altre meitat del premi recaigu en el qumic sus Vladimir Prelog pels seus treballs sobre l'estereoqumica de molcules i les seves reaccions orgniques.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1975;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124002" title="Mesura" nonfiltered="1003" processed="1000" dbindex="51073">

Una mesura s un valor numric o magnitud d'algun atribut fsic d'un objecte, com ara la longitud, la capacitat, el volum o el pes, obtingut per experimentaci mitjanant mtodes emprics i expressat segons uns patrons, les unitats de mesura, determinats per alguna norma estndard, com podem ser el metre, el litre o el quilogram. El terme tamb s'utilitza per anomenar el procs per a arribar a obtenir el valor d'una determinada magnitud.

La metrologia s la branca de la cincia que s'ocupa de l'estudi de les mesures i a l'establiment dels patrons de mesura, sovint fonamentats en determinats fenomens fsics. El procs de mesurament implica sovint la utilitzaci d'instruments de mesura, com un regle o cinta mtrica, una balana, un barmetre, un ampermetre o un velocmetre. Aquests aparells han estat calibrats per comparaci amb un patr o unitat de mesura. A ms de caracterstiques fsiques com la distncia, l'energia, el temps o la quantitat de matria tamb es poden mesurar altres aspectes com les aptituds de les persones o les seves percepcions, aix les enquestes o els psicotcnics tamb poden ser considerats formes de mesurament.

El mesuramentd'una determinada magnitud s una estimaci i comporta sempre la presncia d'un error, sempre hi ha un cert grau d'incertesa. Per tant, la reducci de la incertesa ser un dels principis fonamentals amb el que treballar la metrologia. Es considera que els errors de mesura presenten una distribuci normal al voltant del valor real de la magnitud mesurada, sota aquest pressupsit cada mesurament tindr tres components: 
el valor estimat;
el marge d'error o d'incertesa;
el nivell o interval de confiana, la probabilitat de que el valor estimat siguin dins del marge d'error;

Exemples:
2,5 m ( 0,01 m), indica una mesura de longitud de 2,5 metres amb una incertesa de 1 centmetre.
2,5 m ( 0,01 %), indica una mesura de longitud de 2,5 metres amb una incertesa de 0,2 millmetres.
2,5 m ( 1-2), indica una mesura de longitud de 2,5 metres amb una incertesa de 2 centmetres.

La mesura s un concepte fonamental de la cincia, s un dels principis que la caracteritzen i la diferencien de la pseudocincia. s relativament fcil construir una teoria sobre aspectes de la natura, per s molt difcil fer-ho seguint el mtode cientfic que implica la necessitat de predir mesures amb gran precisi. El mesurament tamb s fonamental en els camps com el de la indstria, el comer, l'enginyeria, la construcci o l'electrnica.

Vegeu tamb.
 Unitat de mesura;
 Magnitud fsica;
 Sistema Internacional d'Unitats;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124003" title="Francesc Obrador Moratinos" nonfiltered="1004" processed="1001" dbindex="51074">
Francesc Obrador Moratinos (Palma, 1942) s un poltic mallorqu del PSIB-PSOE.  Curs estudis eclesistics al seminari Conciliar de Sant Pere (Palma) i el 1968 s'orden capell. El 1957 fou un dels fundadors de la Joventut Obrera Catlica (JOC), el 1966 inici la seva militncia sindical i el 1968 entr a Comissions Obreres. El 1969 ingress a Bandera Roja i en fou membre del Comit Nacional. El mateix any particip en la fundaci de Cristians pel Socialisme. Milit en el Partit Comunista d'Espanya (PCE) per l'abandon per fundar, amb altres, el Partit Socialista de les Illes (PSI), del qual n'encapal la llista a les eleccions generals espanyoles de 1977.   

En el terreny sindical, fou secretari a les Illes Balears de la Uni de Tcnics i Treballadors. Fund l'Associaci Sindical de Treballadors de l'Hostaleria (ASTH), en la qual milit, i fou secretari general de la UGT de Balears del 1977 al 1990.

Fou  conseller del Consell Insular de Mallorca (1979-1983), alcalde de Calvi dues legislatures (1983-1987 i 1987-1991) i candidat a la presidncia del Govern Balear pel PSIB el 1991. Va perdre les eleccions davant Gabriel Caellas i es va convertir en lder de l'oposici al Parlament Balear i portaveu parlamentari dels socialistes.

Durant el Govern del Pacte de Progrs, fou director general de Formaci del Govern Balear (1999- juliol de 2001) i cess en aquest crrec per passar a ser President del Consell Econmic i Social de les Illes Balears (juliol de 2001-setembre de 2006). El 2007 va rebre el Premi Ramon Llull.

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 12.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124005" title="Leeds (desambiguaci)" nonfiltered="1005" processed="1002" dbindex="51075">

Geografia; Leeds s una ciutat anglesa. ;

Esport; Leeds United Football Club s un club de futbol de la ciutat de Leeds.

Informtica; Rockstar Leeds (anteriorment Mobius Entertainment) s un desenvolupador de videojocs de la ciutat de Leeds.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124006" title="Eva mitocondrial" nonfiltered="1006" processed="1003" dbindex="51076">
L'eva mitocondrial fou un ancestre femen primitiu de l'espcie humana, com a tots els descendents actuals. El nom s una metfora biolgica de l'Eva bblica, per b que aquesta seria d'avantpassada primera i nica, i l'eva mitocondrial seria una mena d'via comuna a tota la humanitat, sense treure que hi hagus altres vies contempornies i anteriors.

Fonament cientfic.
Els mitocondris s troben en totes les cllules humanes. Aquests orgnuls s'hereten per part de la mare, ja que en el moment de la fecundaci l'espermatozou no n'aporta. Els mitocondris contenen ADN, ADN mitocondrial o ADNm. L'ADN al llarg del temps acumula mutacions i divergint entre els diferentsllinatges evolutius.

Per tant si ens remuntem prou generacions enrere arribarem a un punt en qu existeix la mare de tots els nostres avantpassats. O el que s el mateix un mitocondri amb una seqncia d'ADNm primignia.

En un sentit ms ampli el concepte pot ser utilitzat per qualsevol espcie biolgica en qu l'herncia dels mitocondris durant la reproducci sigui monoparental

Vegeu tamb.
 Evoluci humana;
 Haplotips;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124007" title="Arquitectura gtica" nonfiltered="1007" processed="1004" dbindex="51077">
L arquitectura gtica s inclou dins del moviment cultural conegut com art gtic, que, a la seva vegada, sorgeix en un context ms ample de l anomenat Renaixement del segle XII. Aquest estil arquitectnic s estn per un llarg perode de l edat mitjana i varia d un lloc a un altre, podent ubicar-ho des de meitat del segle XII a inicis del segle XVI, marcant la fi del perode medieval. El primer gest impulsor d aquesta nova filosofia constructiva es dna a Frana, estenent-se a tota  Europa en un perode conegut per les grans catedrals.

Naixement d un nou estil.
Les teories ms tradicionals depenents de la tradici centrista francesa, suposen que el gtic sorgeix del no-res a l Illa de Frana, a una regi que no era especialment emprenedora arquitectnicament. La lleialtat de Cluny i Cister al Papa era una amenaa a les intencions nacionalistes de la casa reial, de manera que es volia un estil arquitectnic propi. 

El cas s que l abat Suger de Saint-Denis, responsable del projecte de la baslica de Saint-Denis, fa una mediaci entre la reialesa i l esglsia. Suger servia en primer lloc als reis en la lluita contra la noblesa feudal en les ambicions internacionals de l imperi.

Saint Denis estava localitzada al centre del domini real. Va ser com un projecte de l Abad de Suger per a la baslica de Saint-Denis que s inici en estil gtic. La difusi de l estil te relaci directa com a ampliaci de la jurisdicci  del rei. Les primeres creacions varen ser a les ciutats de domini reial: Chartres, Amiens, Reims i Bourges.
Suger afirmava la novetat de la seva obra arquitectnica en termes teolgics: nou cor i nova faana per a un nou edifici cristi. Saint Denis era tamb l apstol de Frana, el sant patr nacional. La seva esglsia despertava sentiments tant  a nacionalistes com a religiosos. Es tractava d una arquitectura rica en significats: filosofia neoplatnica i teologia cristiana. Simbologia de la llum, pensament racional i matemtic. S utilitza la creu llatina en analogia al cos hum. 

El gtic no s en si mateix un estil, ni un sistema: usa l arquitectura com una catedral romnica i cap dels seus elements estructurals s invenci dels constructors gtics.  L arc ogival s una invenci de Mesopotamia portada pels croats cap a Europa i pels Vkings cap a Normandia. Era utilitzada en caves i llocs amagats. En un salt conceptual difcil d explicar, s torna un estil madur en un termini de 40 anys. 
Un segle ms tard, ja domina tota Europa.

Sistema estructural.

L'arquitectura d'estil gtic sorgeix d'una modificaci estructural important de l'arquitectura romnica. Les construccions tpiques sn els castells fortificats, les torres de defensa i les catedrals. Aquestes innovacions, principalment, sn:
 Les voltes sn construdes amb nervadures de pedra i totxo a les voltes (volta de creuer), el que fa que siguin ms lleugeres que les voltes romniques;
 L arc preferencial deixa de ser un arc de mig punt i passa a ser un arc ogival;
 Els contraforts, degut a les tensions inferior, es transformen en arcbotants   braos externs perpendiculars a la superfcie del edifici, que sustenten, en les  esglsies, la nau central. Els arcbotants sn una mena de mitjos arcs construts per sobre de la coberta de les naus. Amb aquesta ubicaci, les pressions de les voltes mes altes sn transferides cap a l'exterior, cap als arcbotants, i d'aquests cap als fonaments, fent possible el seu equilibri. Amb voltes ms altes s utilitzen arcbotants dobles o de doble arcada que neutralitzaven les pressions del major pes de la volta. <.<;

Les estructures ms lleugeres permeten la utilitzaci de rosasses i vitralls amb escenes religioses. Predomina la verticalitat. Les plantes sn en forma de creu llatina i les faanes es vesteixen d escultures i relleus. 

A Frana i a Anglaterra prevalen les esglsies gtiques amb torres truncades, sense punxa; a Alemanya, per, son freqents altes torres punxegudes. Entre les catedrals gtiques franceses, destaquen: la Catedral de Notre Dame, a Pars; i entre les alemanyes, la de Colnia, la construcci de la qual comen en 1270 i es perllong  52 anys.

Vegeu tamb.
 Art gtic;
 Gtic catal;
 Renaixement;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124008" title="Joan d'ustria (comte de Meran)" nonfiltered="1008" processed="1005" dbindex="51078">


Joan d'ustria, comte de Merano (Florncia 1782 - Viena 1859). Arxiduc d'ustria, prncep d'Hongria, de Bohmia i de Toscana amb el doble tractament d'altesa reial i imperial. Inici la branca dels comtes de Meran de la Casa dels Habsburg.

Nascut el dia 20 de gener de l'any 1782 a la ciutat de Florncia, capital del Gran Ducat de Toscana, era fill de l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic i de la infanta Maria Llusa d'Espanya. Joan era nt per via paterna de l'emperador Francesc I, emperador romanogermnic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria; i per via materna era nt del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amlia de Saxnia.

El dia 3 de setembre de l'any 1823 contragu matrimoni de forma morgantica amb Anna Maria Plochl, creada comtessa de Meran l'any 1844. La parella tingu un nic fill que fou apartat de la lnia successria a la corona austraca:

 SE el comte Francesc Llus de Meran, nat a Viena el 1839 i mort a Abbazia el 1891. Es cas el 1862 a Ottenstein amb la comtessa Teresa von Lamberg. ;
 
Joan concentr els seus primers interessos en la carrera militar. Com a conseqncia de les primeres derrotes militars austraques davant de Napole Bonaparte, l'emperador Francesc I d'ustria, germ de Joan, es vei obligat a rellevar-lo de la seva missi militar al Tirol. Aix, Joan pass a residir a Estria on desenvolup un gran inters per la natura, la tecnologia i l'agricultura, iniciant una mplia collecci de minerals que augment grcies al desenvolupament d'activitats d'alpinisme i cacera. 

En la histria d'Estria, Joan es recordat com un gran modernitzador i una figura important que ajud al desenvolupament d'una identitat prpia per la poblaci d'aquest territori. La seva proximitat a la poblaci la mostra evidencies com la promoci de la cultura popular que port a terme l'arxiduc. Apassionat de l'alpinisme, l'arxiduc intent l'ascens al cim de Grovenediger. Per aquesta ra, un seguit de muntanyes reberen posteriorment el seu nom. L'arxiduc cre el Joanneum de Graz (1811), predecessor de la Universitat Tecnolgica, aix com l'Arxiu Estatal d'Estria (1817). 

L'arxiduc tamb inici una important activitat econmica. Fund a Krems bei Voitsberg una indstria de tinys i compr les mines de cobre de Kflach. L'any 1840 compr una important finca a Stainz (Estria Central) i en fou elegit alcalde. Molts consideren l'arxiduc Joan com un promotor dels ideals liberals a ustria.

L'Assamblea Nacional de Frankfurt de 1848, en el marc de la revoluci de 1848, l'anomen regent del Regne. Amb la caiguda de la revoluci, l'arxiduc perd el crrec. Aquest fet i el seu matrimoni morgantic feren que la cort de Viena observs amb disgust al dscol arxduc. 

L'arxduc mor a Viena el dia 11 de maig de l'any 1859. Fou enterrat a l'esglsia de Schenna, prxima a la localitat de Meran. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124016" title="Dami Ferr-Pon" nonfiltered="1009" processed="1006" dbindex="51079">
Dami Pons Pons (ms conegut per Dami Ferr-Pon per diferenciar-se del seu cos Dami Pons i Pons) (Campanet, 1949) s un poltic mallorqu del PSM primer i del PSIB-PSOE desprs.

Fou regidor de Campanet, conseller del Consell Insular de Mallorca i diputat al Parlament Balear del 1983 al 1987 pel PSM. Aquest any, es pass al PSIB i fou tamb conseller insular i diputat al Parlament amb aquest partit.

Crtica d'Art.
Va exercir la crtica d'art a la revista Lluc sota el pseudnim Crnica de tres que compartia amb Lleonard Muntaner, Biel Mesquida i el seu cos Dami Pons. 

El nucli principal de la seva crtica parteix de la la continuitat de la idea de cultura i no de la seva parcellitzaci.;

Bibliografia.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 13.

Notes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124020" title="Joan Francesc Triay Llopis" nonfiltered="1010" processed="1007" dbindex="51080">
Joan Francesc Triay Llopis (Ciutadella, 1944) s un poltic mallorqu del PSIB-PSOE.

Fou conseller del Consell Insular de Menorca preautonmic del 1979 al 1983 i membre del Consell General Interinsular.

Dins el partit, fou president (1985-1990) i secretari general (1982 i 1994).

A nivell de Mallorca, fou conseller del Consell Insular de Mallorca i diputat al Parlament Balear del 1985 al 1999. Els anys 1987 i 1995 fou el candidat a la presidncia del Govern Balear.

Tamb ha estat president de l'Autoritat Porturia de les Balears.

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 17;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124025" title="The Skafeinats" nonfiltered="1011" processed="1008" dbindex="51081">
The Skafeinats s un grup de msica nascut al sud de Valncia (l'Horta, Pas Valenci). L'estil predominant s l'ska, encara que tamb podem trobar altres estils musicals com el reggae-ragga, rock o ritmes caribenys com el calypso, amb predomini instrumental, que donen un carcter festiu i alegre a la seua msica. Les seues canons sn en valenci, tractant amb crtica temes diversos que afecten a la societat actual com la defensa de la terra o la llengua.

Histria.

The Skafeinats va comenar all per l'estiu del 2004, quan, amb l'excusa d'un concert a l'IES Abastos de Valncia que mai es feu, un grup d'amics de la banda de Sant Marcell (Valncia sud) es juntaren i comenaren a fer versions d'altres grups, sota el nom de Marmal. El grup va canviar-se a Skatergories per posteriorment s'adonaren que ja n'hi havia un grup amb eixe nom, i es canviaren a Capit Peskanova al mar del 2005, nom amb que debutarien al seu primer concert, abandonant-lo per l' actual l'octubre del 2006.

Al setembre del 2005 feren el seu primer concert, en les festes del barri, comenant aix una llista de diferents concerts en aquest any per Valncia i Alcsser. A l'abril del 2006, el grup particip al "II Tirant de Rock de la Marina" a Pedreguer, eixint per primera vegada de l'Horta i demostrant que el seu directe era clarament el seu fort com a grup de festa musical i reivindicativa. I fou precisament a partir d'aquest concert quan el grup comen a ser conegut en l'mbit dels grups valencians d'ska-rock de la ciutat, sent contractats en el Festival de Reggae en la Sala Shara (Meliana), compartint cartell amb Lokol i King Fari Band (grup suec de gira per Europa al 2005 amb The Wailers), i participant en un concert solidari contra la Subestaci de Patraix amb Los de Marras, Klico, Termofrigidus i Desera en la C.S.O. Pepika "la Pilona". Per no fou fins l'estiu, quan el grup arrib a ser teloner de grups de renom estatal. Al juliol, participaren en el XII Carxofa Rock a Silla, actuant amb Pirat's Sound Sistema, Gtaca i Relk. Posteriorment ho feren en la Setmana Barrakuda d'Aldaia, compartint cartell amb Los Delinqentes, Destino Lisboa i Sindikato Fumeta, entre d'altres. Finalment, i una altra vegada en les festes del barri de setembre, coincidint en el primer aniversari del grup damunt dels escenaris (per aquesta vegada com a cap de cartell), Capit Peskanova pass a anomenar-se The Skafeinats. Al mateix temps hi hagu una xicoteta reestructuraci dels vents (passant de ser 10 a 11 els components del grup), i es present "oficialment" el canvi de nom en el concert de la Salatal (Vila-real) en novembre, siguent teloners del grup vitori Betagarri, que presentava el seu nou cd en la ciutat castellonenca.

El 23 de juliol de 2008 va eixir el primer treball de la formaci "Ska Show" que es va gravar el 25 de juny del 2007 als "New Rockers Studios" d' Alboraia.

Discografia.
Ska Show (2008).
 Intro;
 Itlia;
 Blanc i negre;
 Als teus braos;
 Capit Peskanova ;
 Nana negra;
 Fusells i biberons;
 Punys engarrotats;
 L'illa Tropical;
 Et marquen el cam;
 El meu barri;
 Punys engarrotats 2.0;

Enllaos externs.
 Pgina oficial del grup;
 Portal de notcies i grups valencians d'ska;
 Myspace del grup;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124029" title="Bugs Bunny" nonfiltered="1012" processed="1009" dbindex="51082">

Bugs Bunny s un carcter fictici oscaritzat amb forma de conill antropomrfic, esvelt i gris, que apareix a les sries d'animaci Looney Tunes i Merrie Melodies aix com en pellcules de la Warner Bros.

Segons la seva biografia, va nixer el 1940 a Brooklyn, Nova York essent el producte de diferents pares: Ben "Bugs" Hardaway (que va crear la versi prototpica del carcter anomenat Happy Rabbit el 1938 a "Porky's Hare Hunt"), Bob Clampett, Tex Avery (que varen desenvolupar la seva personalitat definitiva el 1940), Robert McKimson (que va crear el disseny definitiu d'en Bugs Bunny), Chuck Jones i Friz Freleng. Segons Mel Blanc, l'actor de doblatge original, el seu accent es troba a mig cam entre el del Bronx i el de Brooklyn.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124032" title="Actinocladum" nonfiltered="1013" processed="1010" dbindex="51083">

Actinocladum s un gnere de bambs de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse commelnides, classe lilipsids, divisi magniliofitins.

Espcies.
Hi ha una nica espcie dins d'aquest gnere:
Actinocladum verticillatum(Nees) McClure ex Soderstr. ;

Enllaos externs.
Taxonomia del gnere  a SysTax.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124035" title="Alvimia" nonfiltered="1014" processed="1011" dbindex="51085">

Alvimia s un gnere de bambs de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse commelnides, classe lilipsids, divisi magniliofitins.
Espcies.
Alvimia auriculata Londoo et Soderstr. ;

Enllaos externs.
Taxonomia del gnere  a SysTax.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124036" title="Alcolea (Almeria)" nonfiltered="1015" processed="1012" dbindex="51086">





Alcolea s una petita poblaci de Las Alpujarras de la provncia d'Almeria.

A diferncia de la zona de Granada, les cases no segueixen la distribuci uniforme de colors blancs mediterranis, ms aviat, les lleis no han disposat a aquella banda de les Alpujarras cap normativa urbanstica.

Aix s, aquesta petita poblaci t el caliu de la gent, els costums propis castellans, barrejats amb certs costums rabs fonamentalment el menjar.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124037" title="Apoclada" nonfiltered="1016" processed="1013" dbindex="51087">

Apoclada s un gnere de bambs de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse commelnides, classe lilipsids, divisi magniliofitins.
Espcies.
Apoclada simplex McClure et L. B. Sm. ;

Enllaos externs.
Taxonomia del gnere  a SysTax.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124038" title="Arthrostylidium" nonfiltered="1017" processed="1014" dbindex="51088">

Arthrostylidium s un gnere de bambs de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse commelnides, classe lilipsids, divisi magniliofitins.
Espcies.
Arthrostylidium angustifolium Nash ;
Arthrostylidium cacuminis McClure ;
Arthrostylidium distichum Pilg. ;
Arthrostylidium fimbrinodum Judz. et L. G. Clark ;
Arthrostylidium grandifolium Judz. et L. G. Clark ;
Arthrostylidium obtusatum Pilg. ;
Arthrostylidium purpuratum McClure ;
Arthrostylidium reflexum Ekman ;
Arthrostylidium sarmentosum Pilg. ;
Arthrostylidium scandens McClure ;
Arthrostylidium subpectinatum Kuntze;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124039" title="Athroostachys" nonfiltered="1018" processed="1015" dbindex="51089">

Athroostachys s un gnere de bambs de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse commelnides, classe lilipsids, divisi magniliofitins.
Espcies.
Athroostachys capitata;

Enllaos externs.
Taxonomia del gnere  a SysTax.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124040" title="Atractantha" nonfiltered="1019" processed="1016" dbindex="51090">

Atractantha s un gnere de bambs de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse commelnides, classe lilipsids, divisi magniliofitins.
Espcies.
Atractantha falcata;

Enllaos externs.
Taxonomia del gnere  a SysTax.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124041" title="Aulonemia" nonfiltered="1020" processed="1017" dbindex="51091">

Aulonemia o Matudacalamus s un gnere de bambs de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse commelnides, classe lilipsids, divisi magniliofitins.
Espcies.

Aulonemia cingulata McClure et L. B. Sm. ;
Aulonemia fulgor Soderstr. ;
Aulonemia intermedia McClure et L. B. Sm. ;
Aulonemia jauaensis Judz. & Davidse ;
Aulonemia longiaristata L. G. Clark et Londoo ;
Aulonemia pumila L. G. Clark et Londoo ;
Aulonemia robusta L. G. Clark et Londoo;
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124042" title="Colanthelia" nonfiltered="1021" processed="1018" dbindex="51092">

Colanthelia s un gnere de bambs de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse commelnides, classe lilipsids, divisi magniliofitins.
Espcies.
Colanthelia burchellii (Munro) McClure;
Colanthelia cingulata (McClure & L.B. Sm.) McClure;
Colanthelia distans (Trin.) McClure;
Colanthelia intermedia (McClure & L.B. Sm.) McClure;
Colanthelia lanciflora (McClure & L.B. Sm.) McClure;
Colanthelia macrostachya (Nees) McClure;
Colanthelia rhizantha (Hack.) McClure;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124044" title="Elytrostachys" nonfiltered="1022" processed="1019" dbindex="51093">

Elytrostachys s un gnere de bambs de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse commelnides, classe lilipsids, divisi magniliofitins. Sn originaris de Hondures i Veneuela.
Espcies.
E. clavigera McClure;
E. typica McClure;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124045" title="Glaziophyton" nonfiltered="1023" processed="1020" dbindex="51094">

Glaziophyton s un gnere de bambs de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse commelnides, classe lilipsids, divisi magniliofitins.
Espcies.
G. mirabile Franch.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124046" title="Merostachys" nonfiltered="1024" processed="1021" dbindex="51095">

Merostachys s un gnere de bambs de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse commelnides, classe lilipsids, divisi magniliofitins.
Espcies.
Merostachys glabra R. W. Pohl ;
Merostachys latifolia R. W. Pohl ;
Merostachys pauciflorus Swallen;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124047" title="Secci local d'Esquerra Republicana de Catalunya de Manresa" nonfiltered="1025" processed="1022" dbindex="51096">

Els inicis (1977).
A comenaments d'any, Conrad Planas i Ramon Borrs s'entrevisten amb Heribert Barrera. De Barcelona obtenen una llista d'antics militants de l'poca de la Repblica, per b que, naturalment, ells ja en coneixen alguns i els seus familiars.

Dels primers contactes en neix una petita cllula, que els permet constituir-se en Secci Local clandestina o illegal, d'acord amb la legislaci vigent encara en aquell moment. La formen les persones segents: Maria Arpa, Miquel Arpa, Ramon Borrs, Jacint Carri, Maria Casajuana i Conrad Planas. 

Moltes altres famlies mostren el seu suport, sobretot i molt important, econmic, per la por encara els impedeix de sortir pblicament. La seu de la Secci Local se situa a casa de la famlia Arpa. La presentaci oficial -encara sense estar legalitzats- es fa el dia 24 de mar de 1977 al pavell del CB. Aleshores ERC ja ha crescut una mica en militncia i Ramon Borrs fill organitza les JERC Al 15 juny del 1977.

ERC encara no ha estat legalitzada, per aix es presenta a les eleccions espanyoles en coalici amb el PTE, amb el qual constitueixen el Front Electoral Democrtic. ERC aconsegueix 1 diputat. Durant aquest any ERC, juntament amb el PSAN, fa actes d'homenatge Selves i Carner, Francesc Marcet i Farreres i Duran.

L'expansi (1978-1980).
Juntament amb les seccions locals de Sria i Sant Vicen el 1978 es constitueix la primera Federaci Comarcal del Bages d'ERC. La seu de la Secci Local d'ERC es trasllada al carrer dels Esquilets.

El mes d'abril de 1979 se celebren les primeres eleccions municipals de la Transici. ERC presenta com a cap de llista de Manresa Conrad Planas. El resultat no s bo (ERC no aconsegueix cap regidor). Gaireb de manera immediata ingressa nova militncia al partit. 

Gran xit d'ERC a les eleccions nacionals de 1980, al Parlament de Catalunya. El partit aconsegueix 14 diputats. Mor l'impulsor de les JERC, Ramon Borrs.

El cop d'Estat (1981-1984).
El 23 de febrer de 1981 hi ha el cop d'Estat de Tejero. Per a la gent gran del partit, all s una comdia preparada, ja que un veritable cop d'Estat es dna a les sis del mat i no a les sis de la tarda. Sn del parer que el cop s'ha donat per obligar a un canvi pactat. Aix doncs, Fargas, Torrella, Piedrafita, Carri i d'altres se'n van tranquils cap a casa, i carregats de ra. Els responsables del partit, Conrad Planas, Constant Mas, Josep Boladeras i Carles Anguela van a l'Ajuntament. L'nica precauci que es pren a ERC s la retirada del llibre d'actes i el registre de socis de la seu de la Secci Local.

A eleccions municipals del 1983, Constant Mas i Conrad Planas encapalen la llista d'ERC. La concentraci de vots en el PSC esborra la resta de l'esquerra de la ciutat. 

El 1984 ERC aconsegueix 5 diputats en les eleccions al Parlament de Catalunya.

L'Evoluci (1987-1991).
A les eleccions municipals de 1987, ERC s'integra en la candidatura Esquerra Nacionalista de Manresa (ENM), formada per ERC, militants de Nacionalistes d'Esquerra i militants ecologistes i independents. Aquesta aposta es veu recompensada per l'xit: Constant Mas i Ignasi Perramon entren a l'Ajuntament, que ara passa a mans de CiU. L'xit de l'ENM representa el ressorgiment d'ERC. En l'mbit nacional, un nombrs grup de militants de l'esquerra independentista, provinents sobretot de la Crida i Nacionalistes d'Esquerra, entren a ERC. ngel Colom i el manres Josep Huguet sn algunes de les incorporacions ms destacades. 

En les eleccions nacionals de 1988 ERC obt 6 escons de diputats. 

Al Congrs Nacional del partit de 1989, celebrat a Lleida el mes de novembre, es produeix un canvi en la direcci i en la lnia del partit. ngel Colom es converteix en el nou secretari general del partit i ERC esdev el referent de l'independentisme progressista del pas. 

El 1991 Carles Esclusa s escollit president de la secci local de Manresa. L'Esquerra Nacionalista de Manresa (ENM), que ara tamb compta amb el suport d'Alternativa Verda, es torna a presentar a les eleccions. La ciutadania premia la feina d'oposici constructiva feta durant quatre anys. La coalici obt tres regidors: Ignasi Perramon, Carles Esclusa i Mag Mas.

L'Escissi (1995-1999).
La progressiva consolidaci d'ERC tant en l'mbit local com nacional fan decidir a la direcci d'ERC-Manresa de fer el pas de tornar-se a presentar a les eleccions municipals de 1995 amb les sigles del partit. ERC augmenta en nombre de vots i conserva els tres regidors, que durant els quatre anys segents seran Ramon Fontdevila, Carles Esclusa i Mag Mas. Els resultats de les eleccions obren la possibilitat d'una coalici d'esquerres a l'Ajuntament. Per primer cop des del 1939, ERC torna a tenir responsabilitats de govern a la ciutat. Els nostres regidors s'encarreguen de les rees de Cultura, Sanitat, Seguretat Ciutadana i Medi Ambient. En les eleccions nacionals, ERC aconsegueix situa 13 diputats al Parlament del Parc de la Ciutadella. Entre ells hi ha el manres Josep Huguet. 

El 1996 ERC recupera la seva representaci al Parlament espanyol amb l'elecci de Pilar Rahola com a diputada per Barcelona. 

El mes de novembre, Josep-Llus Carod-Rovira s escollit nou secretari general desprs que ngel Colom, Pilar Rahola i altres dirigents abandonessin el partit. 

El 1997 Enric Aloy s elegit president de la Federaci Setena d'ERC, que agrupa les comarques del Bages, Bergued i Solsons. 

El 1999 ERC torna a augmentar el percentatge de suport rebut en les eleccions municipals i es queda a pocs vots d'obtenir el quart regidor. Ramon Fontdevila, que repeteix com a cap de llista, s acompanyat en aquesta ocasi per Ignasi Perramon i Montserrat Selga. Cultura, Habitatge, Rehabilitaci, Activitats i Medi Ambient sn les regidories dirigides pels nostres representants. ERC obt quatre representants al Consell Comarcal del Bages, entre els quals, Ignasi Perramon. El president s el monistrolenc Agust Red. El mes d'octubre aconsegueix 12 diputats al Parlament de Catalunya, entre els quals hi ha Josep Huguet, que exerceix de portaveu del partit a la cambra.

L'actualitat (2000-2006).
El mes de gener del 2000 Joan Badia s escollit president de la Secci Local.

El 2002 Ignasi Perramon s el nou president del Consell Comarcal del Bages. Ramon Fontdevila s escollit cap de llista per a les eleccions municipals del 2003. ERC obt 4 regidors en les eleccions municipals, a noms uns 200 vots d'obtenir el cinqu. Desprs de reeditar el pacte d'esquerres i nacionalista amb el PSC i ICV, el grup municipal d'ERC gestiona les rees de Cultura, Habitatge i Rehabilitaci, Medi Ambient i Esports. 

El 2005 Josep Selga s elegit president de la Secci Local. Amb els resultats obtinguts en les ltimes eleccions en les que ERC entr al govern de la Generalitat, el manres Enric Aloy passa a ocupar la Direcci General de Consum del govern catal, i Joan Badia una subdirecci general del departament d'Educaci. Ms endavant, Josep Huguet ocupa la Conselleria de Comer, Consum i Turisme.

Enllaos externs.
 Esquerra Manresa;
 Esquerra Republicana de Catalunya;
 Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124048" title="Myriocladus" nonfiltered="1026" processed="1023" dbindex="51097">

Myriocladus s un gnere de bambs de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse commelnides, classe lilipsids, divisi magniliofitins.
Espcies.
Myriocladus affinis Swallen ;
Myriocladus churunensis Swallen ;
Myriocladus confertus Swallen ;
Myriocladus exsertus Swallen ;
Myriocladus grandifolius Swallen ;
Myriocladus involutus Judz. et Davidse ;
Myriocladus longiramosus Swallen ;
Myriocladus maguirei Swallen ;
Myriocladus neblinaensus Swallen ;
Myriocladus paludicolus Swallen ;
Myriocladus paraquensis Swallen ;
Myriocladus paruensis Swallen ;
Myriocladus purpureus Swallen ;
Myriocladus simplex Swallen ;
Myriocladus variabilis Swallen ;
Myriocladus wurdackii Swallen;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124049" title="Rhipidocladum" nonfiltered="1027" processed="1024" dbindex="51098">

Rhipidocladum s un gnere de bambs de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse commelnides, classe lilipsids, divisi magniliofitins.

Espcies.
Rhipidocladum abregoense;
Rhipidocladum ampliflorum;
Rhipidocladum angustiflorum;
Rhipidocladum bartlettii;
Rhipidocladum clarkiae R. W. Pohl;
Rhipidocladum geminatum;
Rhipidocladum harmonicum ;
Rhipidocladum longispiculatum Londoo et L. G. Clark;
Rhipidocladum martinezii;
Rhipidocladum maxonii;
Rhipidocladum neumanii;
Rhipidocladum pacuarense;
Rhipidocladum panamense;
Rhipidocladum parviflorum;
Rhipidocladum pittieri;
Rhipidocladum prestoei;
Rhipidocladum racemiflorum;
Rhipidocladum sibilans;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124050" title="Acidosasa" nonfiltered="1028" processed="1025" dbindex="51099">

Acidosasa o Metasasa s un gnere de bambs de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Acidosasa bilamina  W.T.Lin & Z.M.Wu;
Acidosasa breviclavata  W.T.Lin;
Acidosasa brilletii (A.Camus) C.S.Chao & S.A.Renvoize;
Acidosasa chienouensi (T.H.Wen) C.S.Chao & T.H.Wen;
Acidosasa chinensis C.D.Chu & C.S.Chao;
Acidosasa dayongensis T.P.Yi;
Acidosasa denigrata  W.T.Lin;
Acidosasa diffusum  Chia;
Acidosasa edulis (Wen) T.H.Wen;
Acidosasa fujianensis C.S.Chao & H.Y.Zou;
Acidosasa gigantea (T.H.Wen) Q.Z.Xie & W.Y.Zhang;
Acidosasa glauca  B.M.Yang;
Acidosasa gracilis W.T.Lin & X.B.Ye;
Acidosasa guangxiensis Q.H.Dai & C.F.Huang;
Acidosasa heterolodicula (W.T.Lin & Z.J.Feng) W.T.Lin ;
Acidosasa hirtiflora Z.P.Wang & G.H.Ye;
Acidosasa lentiginosa W.T.Lin & Z.J.Feng;
Acidosasa lingchuanensis (C.D. Chu & C.S. Chao) Q.Z.Xie & X.Y.Chen;
Acidosasa longiligula (T.H. Wen) C.S.Chao & C.D.Chu ;
Acidosasa macula W.T.Lin & Z.M.Wu;
Acidosasa nanunica (McClude)C.S.Chao & G.Y.Yang;
Acidosasa notata (Z.P.Wang & G.H.Ye) S.S.You;
Acidosasa paucifolia W.T.Lin ;
Acidosasa purpurea (Hsueh & Yi) Keng f.;
Acidosasa venustax (McClure) Z.P.Wang & G.H.Ye;
Acidosasa xiushanensis T.P.Yi ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124051" title="Ampelocalamus" nonfiltered="1029" processed="1026" dbindex="51100">

Ampelocalamus s un gnere de bambs de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Ampelocalamus actinotrichus;
Ampelocalamus calcareus;
Ampelocalamus patellaris;
Ampelocalamus saxatile;
Ampelocalamus scandens;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124052" title="Baslica de Sant Marc (Vencia)" nonfiltered="1030" processed="1027" dbindex="51101">
La Baslica de Sant Marc (en itali Basilica di San Marco) s l esglsia principal de Vencia, de gran importncia religiosa, histrica i, ara, turstica.

 Histria .


Una primera esglsia es va aixecar en aquest lloc el 829 per allotjar dignament el cos de l evangelista sant Marc, les relquies del qual havien estat portades, segons sembla, d Alexandria. A ms de la devoci al cos del sant, la baslica estava estretament vinculada a l autoritat dels duxs. Aquella primitiva esglsia va acabar incendiada el 976 i refeta amb rapidesa. La devoci a les relquies havia popularitzat el lloc; aquest fet, juntament amb l augment de la potncia econmica de Vencia, va permetre, el 1063, l inici de la construcci de la baslica actual. Deu anys desprs ja era acabada, per la seva decoraci va anar enriquint-se en el decurs dels anys amb la intervenci de la ciutat, que tamb resultava afavorida per la protecci del mateix patr: sant Marc.

 Exterior .

Exteriorment, l esglsia presenta una srie de cinc portals, sota cinc arcades decorades en diverses poques. D aquestes portes cal esmentar especialment la primera de l esquerra (anomenada de San Alipio), que encara conserva un bell mosaic del segle XIII, que curiosament representa la mateixa baslica de l poca. Sobre els portals corre una terrassa on s hi troben les reproduccions dels cavalls de bronze daurat que ara es conserven a l interior de la baslica. L esglsia est rematada per una srie de cpules revestides de plom i que caracteritzen l edifici.

A la dreta de la baslica (s a dir, al sud) es troba la Piazzetta di San Marco. Encastats a l edifici podem veure les figures en prfir dels Tetrarques; al seu costat unes columnes siraques, del segle VI, que es van portar a Vencia al segle XII, des de Sant Joan d Acre. La faana nord (a la Piazzetta dei Leoncini) s la ms recent i s hi pot veure una bona mostra d elements arquitectnics de la primitiva esglsia encastats als murs.

El nrtex, el forma de  L , est revestit de marbres policroms. Les voltes presenten una esplndida decoraci amb mosaic, de diferents poques; hi destaquen els corresponents al segle XIII per la seva antiguitat i particular bellesa ( el ms antic s el mosaic de la creaci)

 Interior .
L interior mostra un ambient caracterstic, que li s donat per la seva arquitectura (de planta de creu grega) i les cpules ntegrament recobertes de mosaics amb fons d or. Hi ha unes galeries elevades, suportades per columnes, que conformen unes tribunes estretes que hom diu que eren reservades antigament a les dones. El paviment del segle XII mostra tamb una bella decoraci en mosaic.

Del seu mobiliari destaca particularment el retaule d or (la Pala d Oro) de l altar major, una extraordinria pea d orfebreria amb elements ben antics (segle V) i altres de posteriors. La configuraci actual li fou donada el 1345.

El Tresor mostra, entre d altres, una excepcional srie de peces procedents de Constantinoble. Des del nrtex es pot accedir al nivell superior, on hi ha un museu on es conserven els originals dels cavalls de Sant Marc que es van portar de l hipdrom de Constantinoble.

 Enllaos externs .
 Baslica de Sant Marc  ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124053" title="Borinda" nonfiltered="1031" processed="1028" dbindex="51102">

Borinda s un gnere de bambs de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Borinda boliana - bamb blau gegant;
Borinda fungosa - Burgundy-red-culmed borinda;
Borinda lushiensis;
Borinda nujiangensis;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124055" title="Chimonocalamus" nonfiltered="1032" processed="1029" dbindex="51103">

Chimonocalamus  o Sinarundinaria s un gnere de bambs de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.

Chimonocalamus burmaensis;
Chimonocalamus callosus;
Chimonocalamus delicatus - bamb aromtic (Xina);
Chimonocalamus dumosus;
Chimonocalamus fimbriatus;
Chimonocalamus griffithianus ;
Chimonocalamus longiligulatus;
Chimonocalamus longispiculatus;
Chimonocalamus longiusculus;
Chimonocalamus makuanensis  ;
Chimonocalamus montanus;
Chimonocalamus pallens ;
Chimonocalamus tortuosus;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124056" title="Drepanostachyum" nonfiltered="1033" processed="1030" dbindex="51104">

Drepanostachyum s un gnere de bambs de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Drepanostachyum falcatum - bamb blau, bamb de l'Himlaia, bamb blau del Nepal.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124059" title="San Salvador (Vencia)" nonfiltered="1034" processed="1031" dbindex="51105">

San Salvador (nom veneci) s una esglsia de Vencia, al barri de San Marco, propera al Gran Canal.

La construcci de l esglsia renaixentista dedicada al Crist Salvador es va comenar el 1506 sobre el solar d una edificaci ms antiga, possiblement del segle VII i ja reconstruda en el segle XII. L arquitecte fou Tullio Lombardo, per la va acabar poc desprs, el 1534, Jacopo Sansovino. La faana barroca, que s obre al Campo San Salvador, s posterior: fou comenada el 1663 seguint un projecte de Giuseppe Sardi i amb decoraci escultrica de  Bernardo Falcone. Del seu interior, d una gran unitat d estil, hi destaquen dues obres del Tici: l Anunciaci i la Transfiguraci, a ms d un Sopar d Emas de Giovanni Bellini.

Al lateral dret s aixeca el grandis monument funerari al dux Francesco Venier, que va ocupar el crrec entre el 1554 i el 1556, obra de Jacopo Sansovino (1561), amb escultures d'Alessandro Vittoria (lluneta amb la Pietat entre sant Francesc i el dux) i Tommaso da Lugano (Fe i Caritat).




Enllaos externs.
Esglsia de San Salvador (en itali)








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124060" title="Ediacar" nonfiltered="1035" processed="1032" dbindex="51106">
El perode Ediacar s l'ltim perode geolgic de l'era Neoproterozoica. Dur entre fa 635 i 542 milions d'anys. Aquest nom ja es feia servir pels investigadors des de feia temps, per no va ser fins el mar del 2004 que la Uni Internacional de les Cincies Geolgiques va donar-li la condici oficial. Tamb se l'ha anomenat perode Vendi.

El registre fssil d'animals d'aquest temps s escs, possiblement pel fet que els animals encara no havien desenvolupat closques dures, que es fossilitzen ms fcilment.

Dataci de l'Ediacar.
Aquest perode s inusual ja que el seu comenament no est marcat per un canvi en el registre fssil. S que hi ha exemples rars de fssils de cossos tous, per noms a finals del perode, fa uns 580 milions d'anys. L'inici del perode ve marcat per l'aparici d'una nova capa de carbonats diferenciada qumicament i en textura, que indica un canvi climtic (la fi de les glaciacions del Cryogeni). Aquest lmit est situat a fa 635 milions d'anys, segons datacions dudes a terme amb el sistema Urani-Plom a Nambia i la Xina.

Vegeu tamb.
Organismes d'Ediacara;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124064" title="Beipiaosaure" nonfiltered="1036" processed="1033" dbindex="51107">

Beipiaosaurus inexpectus ("rptil de Beipiao") s una espcie de dinosaure, terizinosauroid que visqu al perode Cretaci, fa uns 125 milions d'anys. En les seves restes fssils es preservaren protoplomes que cobrien el seu cos. El descobriment d'aquesta espcie en la provncia china de Liaoning fou anunciat en el nmero del 27 de maig del 1999 de la revista Nature.

El beipiaosaure mesurava 2'2 metres de llargria i 0'88 d'alada, pel que es tracta del dinosaure emplumat ms gran conegut. S'ha estimat el seu pes en uns 85 kg.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124067" title="Gaoligongshania" nonfiltered="1037" processed="1034" dbindex="51108">

Gaoligongshania s un gnere de bambs de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta. Aquest gnere noms es troba a la provncia Xina de Yunnan, i a prop de Myanmar, de 4.200 a 8.500 metres d'altitud.

Espcies.
Gaoligongshania megalothyrsa (Hand.-Mazz.) D.Z.Li, Hsueh & N.H.Xia




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124068" title="Gelidocalamus" nonfiltered="1038" processed="1035" dbindex="51109">

Gelidocalamus s un gnere de bambs de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Gelidocalamus kunishii ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124069" title="Indocalamus" nonfiltered="1039" processed="1036" dbindex="51110">

Indocalamus s un gnere de bambs de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Indocalamus latifolius ;
Indocalamus tesselatus;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124070" title="Oligostachyum" nonfiltered="1040" processed="1037" dbindex="51111">

Oligostachyum s un gnere de bambs de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Oligostachyum breviligulatum;
Oligostachyum oedogonatum;
Oligostachyum lubricum;
Oligostachyum paniculatum;
Oligostachyum scabriflorum ;
Oligostachyum scopulum;
Oligostachyum shiuyingianum;
Oligostachyum sulcatum;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124071" title="Oviraptor" nonfiltered="1041" processed="1038" dbindex="51112">

Oviraptor ("Lladre d'ous") s un gnere de dinosaure terpode estrany, que visqu a finals del perode Cretaci, i que pertany a la famlia  oviraptrids. Els oviraptors tenien bec, protoplomes, llargues potes i un crani petit amb una cresta a la part superior. Podien arribar a mesurar 2 m de llargria, 1'5 d'alada i a pesar 60 kg. Segons els ltims estudis, tenia plomes al llom, a les extremitats superiors i a la cua. Les restes s'han trobat al desert de Gobi, Monglia.

Errniament s'acus a aquest animal de robar i alimentar-se dels ous d'altres dinosaures com Protoceratops.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124072" title="Thamnocalamus" nonfiltered="1042" processed="1039" dbindex="51113">

Thamnocalamus s un gnere de bambs de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Thamnocalamus aristatus;
Thamnocalamus crassinodus;
Thamnocalamus spathiflorus;
Thamnocalamus tessellatus;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124073" title="Yushania" nonfiltered="1043" processed="1040" dbindex="51114">

Yushania s un gnere de bambs de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

 Descripci .
Aquest gnere es troba a Xina i a l'Himlaia and en altituds fons als 3.000 metres, a ms de a Taiwan i a l'frica. De tipus perenne, creixen entre els 15 centmetres i els 10 metres.

 Espcies .
(Recull parcial. Al costat de cada espcie, l'autoritat taxonmica)


 Enllaos .

 Descripci de 57 espcies de Yushania a Flora of China ;
 Noms i sinnims pel gnere Yushania ;
 Nomis sinnims ;

 Notes .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124074" title="Stegoceras" nonfiltered="1044" processed="1041" dbindex="51115">

Stegoceras s un gnere de dinosaure herbvor que visqu a finals del perode Cretaci en el que avui en dia s Amrica del Nord. Aquests animal feien 2'5 m de longitud i 1'5 d'alada.

El crani d'un Stegoceras mascle podia tenir uns 6 cm de gruix. El mascle presentava un crani ms gruixut que el de la femella, probablement per competir entre ells, fent picar els caps, o com a reclam sexual.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124078" title="Bonia" nonfiltered="1045" processed="1042" dbindex="51116">

Els bambs del gnere Bonia o Monocladus de la subfamlia bambusoideae de la famlia Poaceae, sn plantes de clima tropical, amb rizoma simpoidal.

Espcies.
Bonia amplexicaulis;
Bonia levigata;
Bonia saxatilis;
Bonia solida;
Bonia tonkinensis;
etc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124080" title="Dinochloa" nonfiltered="1046" processed="1043" dbindex="51118">

Els bambs del gnere Dinochloa de la subfamlia bambusoideae de la famlia Poaceae, sn plantes de clima tropical, amb rizoma simpoidal.

Espcies.
Dinochloa alata;
Dinochloa macclellandii;
Dinochloa orenuda ;
Dinochloa scandens;
Dinochloa sublaevigata;
Dinochloa trichogona ;
Dinochloa utilis ;
etc.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124081" title="Gigantochloa" nonfiltered="1047" processed="1044" dbindex="51119">

Els bambs del gnere Gigantochloa de la subfamlia bambusoideae de la famlia Poaceae, sn plantes de clima tropical, amb rizoma simpoidal.

Espcies.
Gigantochloa albociliata;
Gigantochloa apus;
Gigantochloa atroviolacea;
Gigantochloa hasskarliana;
Gigantochloa levis;
Gigantochloa pseudoarundinacea';
Gigantochloa robusta;
Gigantochloa verticillata;
etc.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124086" title="Melocalamus" nonfiltered="1048" processed="1045" dbindex="51121">

Els bambs del gnere Melocalamus de la subfamlia bambusoideae de la famlia Poaceae, sn plantes de clima tropical, amb rizoma simpoidal.

Espcies.
Melocalamus compactiflorus;
Melocalamus elevatissimus ;
Melocalamus ningmingensis;
Melocalamus scandens;
etc.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124087" title="Sphaerobambos" nonfiltered="1049" processed="1046" dbindex="51122">

Els bambs del gnere Sphaerobambos de la subfamlia bambusoideae de la famlia Poaceae, sn plantes de clima tropical.

Espcies.
Sphaerobambos hirsuta;
Sphaerobambos philippinensis;
Sphaerobambos subtilis;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124088" title="Thyrsostachys" nonfiltered="1050" processed="1047" dbindex="51123">

Els bambs del gnere Thyrsostachys de la subfamlia bambusoideae de la famlia Poaceae, sn plantes de clima tropical. Creixen a Xina, Tailndia i al Vietnam, en terres baixes de clima sec.

 Espcies .
 Thyrsostachys oliveri;
 Thyrsostachys siamensi;

 Enllaos .
 Thyrsostachys a la plana de Flora de Xina  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124090" title="Olmeca (bamb)" nonfiltered="1051" processed="1048" dbindex="51124">

Els bambs del gnere Olmeca de la subfamlia bambusoideae de la famlia Pocia, sn plantes de clima tropical (sud de Mxic). 

Tenen grans fruits carnosos, una caracterstica nica en els bambs americans.

Espcies.
 Olmeca recta;
 Olmeca reflexa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124093" title="Eremocaulon" nonfiltered="1052" processed="1049" dbindex="51126">

Els bambs del gnere Eremocaulon de la subfamlia bambusidia de la famlia pocies, sn plantes de clima tropical.

Espcies.
Eremocaulon amazonicum;
Eremocaulon asymmetricum;
Eremocaulon aureofimbriatum;
Eremocaulon capitatum;
Eremocaulon setosum;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124094" title="Criciuma" nonfiltered="1053" processed="1050" dbindex="51127">

Els bambs del gnere Criciuma de la subfamlia bambusoideae de la famlia Poaceae, sn plantes de clima tropical.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124096" title="Davidsea" nonfiltered="1054" processed="1051" dbindex="51128">

Els bambs del gnere Davidsea de la subfamlia bambusidia de la famlia pocia, sn plantes de clima tropical.

Espcies.
Davidsea attenuata;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124099" title="Sarcodon imbricatus" nonfiltered="1055" processed="1052" dbindex="51129">


El Sarcodon imbricatus s un bolet llenys de l'ordre teleforals.

Sn sinnims Sarcodon imbricatum i Hydnum imbricatus.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124100" title="Melocanna" nonfiltered="1056" processed="1053" dbindex="51130">

Els bambs del gnere Melocanna o Beesha de la subfamlia bambusidia de la famlia pocia, sn plantes de clima tropical.

Espcies.
Melocanna arundina;
Melocanna baccifera - pear bamboo, berry bamboo, muli, muli bamboo, terai bamboo;
etc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124102" title="Ochlandra" nonfiltered="1057" processed="1054" dbindex="51131">

Els bambs del gnere Ochlandra de la subfamlia bambusidia de la famlia pocia, sn plantes de clima tropical.

Espcies.
Ochlandra capitata - Madagascar ;
Ochlandra ebracteata - ndia ;
Ochlandra scriptoria ;
Ochlandra stridula ;
Ochlandra stridula var. maculata;
Ochlandra talbotii;
Ochlandra travancorica ;
etc.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124103" title="Homobasidiomicet" nonfiltered="1058" processed="1055" dbindex="51132">

La classe Homobasidiomicets (Homobasidiomycetes) s una divisi taxonmica de la subdivisi Hymenomycotina de la divisi Basidiomycota, al regne dels fongs.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124106" title="Schizostachyum" nonfiltered="1059" processed="1056" dbindex="51133">

Els bambs del gnere Schizostachyum de la subfamlia bambusidia de la famlia pocia, sn plantes de clima tropical.

Espcies.
Schizostachyum aciculare;
Schizostachyum glaucifolium;
Schizostachyum hantu;
Schizostachyum jaculans;
Schizostachyum lima;
Schizostachyum pilosum;
Schizostachyum zollingeri;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
(Els gneres marcats amb un asterisc (*) sn sinnims probables)
(Els gneres marcats amb dos asteriscs (**) sn sinnims possibles)

**Cephalostachyum Munro, 
Dendrochloa C. E. Parkinson, 
*Leptocanna L. C. Chia & H. L. Fung, 
Neohouzeaua A. Camus, 
**Pseudostachyum Munro, 
Schirostachyum de Vriese, orth. var., 
**Teinostachyum Munro.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124107" title="Heterobasidiomicet" nonfiltered="1060" processed="1057" dbindex="51134">

La classe Heterobasidiomicets (Heterobasidiomycetes) s una divisi taxonmica composta per fongs gelatinosos de la subdivisi Hymenomycotina de la divisi Basidiomycota, al regne dels fongs.

Algunes espcies.
Auricularia auricula-judae - Orella de Judes;
Auricularia polytricha;
Calocera cornea;
Calocera viscosa;
Dacrymyces palmatus;
Exidia glandulosa;
Guepiniopsis alpinus;
Malassezia furfur;
Phlogiotis helvelloides;
Pseudohydnum gelatinosum;
Tremella foliacea;
Tremella fuciformis;
Tremella mesenterica;
Tremellodendron pallidium;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124109" title="Nanotyrannus" nonfiltered="1061" processed="1058" dbindex="51135">

Nanotyrannus ("tir diminut") s un gnere de dinosaure terpode carnvor que visqu al nordoest dels Estats Units a finals del perode Cretaci (fa uns 70 milions d'anys).

Noms s'han trobat restes d'un crani i una mandbula. Aquest crani fou preparat i descrit pel Dr.Robert T. Bakker. A.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124110" title="Districte de Gifhorn" nonfiltered="1062" processed="1059" dbindex="51136">



Gifhorn s una districte de la Baixa Saxnia, a Alemanya. Es troba sobre el riu Aller, Ise i Oker cap al nord des de Braunschweig. Limita amb els districtes de Peine, Hnover, Celle, Uelzen i Altmarkkreis Salzwedel (Saxnia-Anhalt), i compta amb una poblaci de 175.298 habitants a l'any 2005.

Subdivisi Administrativa.

ciutats
  Gifhorn, (42.658);
  Sassenburg  (10.946) ;
  Wittingen(12.268);


Samtgemeinden 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124115" title="Camptosaure" nonfiltered="1063" processed="1060" dbindex="51137">

Camptosaure (Camptosaurus) s un gnere de dinosaure herbvor del perode Jurssic superior. Els adults ms grans mesuraven ms de 7 m de longitud i pesaven fins a 4 tones. Eren capaos d'aixecar els seus pesats cossos per a caminar de forma bpeda. Aquest gnere probablement est emparentat amb l'ancestre dels posteriors dinosaures iguanodntids i hadrosaurids. Les seves restes fssils foren trobades en el que avui s Amrica del Nord i Europa.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124121" title="Troodon" nonfiltered="1064" processed="1061" dbindex="51138">

Troodon s un gnere de dinosaure terpode que visqu a Amrica del Nord a finals del perode Cretaci, fa aproximadament 74 milions d'anys, les restes del qual s'han trobat principalment a Canad, Estats Units i Mxic.

S'ha classificat a la famlia dels troodntids, en la que tots els individus que en pertanyen presenten un coll llarg, aix com unes mandbules llargues i estretes amb petites dents afilades, potes anteriors curtes amb tres dits armats amb urpes i llargues potes posteriors adaptades a la carrera.

El Troodon (anteriorment anomenat Stenonychosaurus) s considerat un dels dinosaures ms intelligents, ja que el seu cervell era gran i complex en relaci amb la seva mida corporal. Era tan gran que incls s'han trobat marques en la cavitat cranial fossilitzada de l'animal. Tot i aix, aquesta mida relativa del cervell no s massa impressionant si es compara amb el dels ocells moderns: seria equivalent al de l'estru.

Els seus ulls eren grans i adaptats a la visi noctura; era molt probablement un gil caador de mamfers i petits rptils. Pel seu parentiu amb dinosaures emplomats, es dedueix que deuria poseeir plomes.

Troodon mesurava aproximadament 2 m de longitud i pesava uns 50 kg.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124126" title="Giganotosaure" nonfiltered="1065" processed="1062" dbindex="51139">

Gigantosaure (Giganotosaurus) s un gnere de dinosaure carcharodontosurid que visqu fa entre 93 i 89 milions d'anys, durant el Turoni del perode Cretaci superior. s un dels carnvors terrestres ms grans coneguts, ms llarg que el Tyrannosaurus, per ms petit que el Spinosaurus.

Giganotosaurus carolinii fou anomenat per Ruben Carolini, un caador de fssils amateur, que descobr els fssils en els dipsits de la formaci Rio Limay de Patagnia, al sud d'Argentina, l'any 1993. La descripci d'aquest animal fou publicada per Rodolfo Coria i Leonardo Salgado a la revista Nature l'any 1995.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124129" title="Carcarodontosaure" nonfiltered="1066" processed="1063" dbindex="51140">

Els carcarodontosaure (Carcharodontosaurus, "llangardaix de dents afilades") foren un gnere de dinosaures terpodes que mesuraven de 8 a 14 metres de longitud, i s'estima que pesava de 7 a 8 tones. Presentava uns trets similars als del Giganotosaurus sudameric, amb el que comparteix la famlia Carcharodontosauridae. Visqu al nord d'frica durant el Cretaci superior, fa d'uns 113 a uns 97 milions d'anys.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124133" title="Vladimir Prelog" nonfiltered="1067" processed="1064" dbindex="51142">

Vladimir Prelog ( Sarajevo, Imperi austrohongars 1906 - Zuric, Sussa 1998 ) fou un qumic i professor universitari sus, d'orgen iugoslau, guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1975 pels seus treballs en el camp de l'estereoqumica de les reaccions de catlisis dels enzims.

Biografia. 
Va nixer el 23 de juliol de 1906 a la ciutat de Sarajevo, ciutat que en aquells moments estava sota domini de l'Imperi austrohongars per que avui dia s la capital de Bsnia-Herzegovina. Present en el moment de l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'ustria i la seva esposa, pretext per l'inici de la Primera Guerra Mundial, el 1915 es trasllad, juntament amb la seva famlia a la ciutat de Zagreb, on va treballar en un gimns. Entre 1924 i 1928 va estudiar qumica a l'Institut de Tecnologia Txec de Praga. L'any 1929 realitz la seva tesi doctoral sota la supervisi d'Emil Votocek i Rudolf Lukes, els quals l'introduiren en el mn de la qumica orgnica. Desprs d'exiliar-se de Iugoslvia degut a l'invsi nazi s'install a Sussa, d'on va adquirir la nacionliatat l'any 1959. 

A l'inici de la Guerra de la independncia croata va redactar, al costat de 109 Premis Nobel, la fi de les ostilitats. Prelog va morir a la seva residncia de Zuric el 7 de gener de 1998. 

Recerca cientfica.
Recerca a Zagreb. 
El 1935 retorna a Zagreb per a acceptar una plaa a la Universitat de Zagreb com a professor assistent de qumica orgnica. Amb la collaboraci de dos estudiants va treballar en una petita fbrica farmacutica que li proporcionava els recursos suficients a la recerca del seu propi laboratori al voltant del compost qumic de la quinina, la sulfanomida i aconsegu la sntesi de l'adament.

Recerca a Zuric. 
El 1941 l'Alemanya nazi invad Iugoslvia, pas que havia estat fundat l'any 1918, per la qual cosa Prelog decid abandonar el pas. Convidat per Richard Kuhn per donar classes de qumica a Alemanya, tamb rep una invitaci Leopold Ruzicka per visitar-lo a Sussa. Aprofitant ambdues invitacions abandona Iugoslvia traslladant-se, al costat de la seva dona, a Sussa. 

Ruzicka li trob treball en el laboratori de qumica orgnica a l'Institut de Tecnologia Federal de Zuric. Al costat de Ruzicka an escalant possicions fins arribar el 1957 quan fou dessignat cap del laboratori, impulsant la rotaci d'aquest crrec entre els qumics investigadors adscrits al centre. Durant la seva estada a Zuric Prelog va estudiar l'estructura dels antibitics i l'estereoqumica de les reaccions enzimtiques, aix com dels esteroides, terpens, l'estricnina, la solanina.

L'any 1975 va rebre la meitat del Premi Nobel de Qumica pels seus treballs sobre l'estereoqumica de molcules i les seves reaccions orgniques. L'atre meitat del premi va recaure en l'australi John Cornforth pels seus treballs sobre l'estereoqumica de les reaccions cataltiques dels enzims.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1975;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124138" title="William Lipscomb" nonfiltered="1068" processed="1065" dbindex="51146">

William Nunn Lipscomb, Jr ( Cleveland, EUA 1919 ) s un qumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1976.

Biografia.
Va nixer el 9 de desembre de 1919 a la ciutat de Cleveland, situada a l'estat nord-americ d'Ohio. Va estudiar a la Universitat de Kentucky i es va doctorar a l'Institut Tecnolgic de Califrnia l'any 1946. Va ser professor de qumica inorgnica a la Universitat de Minnesota i d'aquesta mateixa disciplina la de Harvard des de 1959.

Recerca cientfica.
Especialista en qumica experimental i terica, aix com en bioqumica, Lipscomb ha utilitzat tcniques de difracci de raigs X en l'estudi dels enzims de la concavalina i el glucag entre d'altres. Aix mateix ha estudiat els hidrurs de bor o borani, desenvolupant una teoria dels enllaos interatmics que explica l'estructura polidrica d'aquests compostos qumics.

L'any 1976 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pels seus treballs sobre l'estructura del borani.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1976;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124140" title="Prefecte" nonfiltered="1069" processed="1066" dbindex="51147">


Un prefecte s una autoritat descendent de la lnia nacional del govern. Regeix els assumptes d'ordre intern i de seguretat interna, en l'mbit territorial al que s designat. Protegeix els interessos de la naci davant la possibilitat de desordre i anarquia de les autoritats municipals. 

Els prefectes normalment es troben en pasos unitaris (no federats) i sn els que duen la veu del govern cap a l'interior de les poblacions. Tenen sota el seu comandament als subprefectes, governadors o tinents governadors. En alguns casos el nom de prefecte canvia a intendent. 

Quan en un pas unitari, una de les seves provncies adquireix autonomia o independncia, la figura del prefecte s reemplaada per un delegat del govern nacional. Els pasos unitaris apliquen, per tant, el sistema prefectural i el sistema municipal. 

En els pasos federats la figura del prefecte s reemplaada per un governador electe per vot popular, que no t vincle de dependncia del govern nacional. Les autoritats de la lnia prefectural sn normalment designats a confiana del president de la Repblica o cap de la monarquia.

Articles relacionats.
 Virrei;
 Marca Hispnica;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124143" title="Ili Prigogin" nonfiltered="1070" processed="1067" dbindex="51148">

Ili Romnovitx Prigogin (en rus:                           ), tamb conegut com a Ilya Prigogine segons la transcripci francesa (Moscou, Rssia, 1917 - Brusselles, Blgica, 2003), fou un qumic i professor universitari belga, d'origen sovitic, guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1977.

Biografia.
Va nixer el 25 de gener de 1917 a la ciutat de Moscou. Va fugir amb la seva famlia l'any 1921 desprs de la constituci de l'URSS fins a l'Europa Occidental, els quals s'establiren a Blgica a partir del 1929. Va estudiar qumica a la Universitat Lliure de Brusselles, d'on fou professor de fisicoqumica i fsica terica a partir de 1947. Posteriorment fou nomenat catedrtic de qumica a la Universitat de Chicago i catedrtic d'enginyeria qumica la Universitat de Texas, on l'any 1967 va fundar l'Institut de Mecnica Estadstica i Termodinmica.

El 1959 fou nomenat director de l'Institut Internacional Solvay de Brusselles, i el 1989 fou nomenat vescomte pel rei Baldu. Va morir el 28 de maig de 2003 a la seva residncia de Brusselles. 

Recerca cientfica.
Especialista en termodinmica, va realitzar investigacions teriques sobre l'expansi de la termodinmica clssica en l'estudi dels processos irreversibles amb la teoria de les estructures dissipatives. 

L'any 1977 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pels seus estudis sobre la termodinmica de reaccions irreversibles, en especial per la teoria de les estructures dissipatives.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1977;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124145" title="AENA" nonfiltered="1071" processed="1068" dbindex="51149">
Aeroports Espanyols i Navegaci Aria (AENA) s l'empresa pblica encarregada de la navegaci civil aria i dels aeroports civils a Espanya. Conforme a la legislaci vigent desenvolupa les funcions segents:

Ordenaci, direcci, coordinaci, explotaci, conservaci i administraci dels aeroports pblics de carcter civil, aerdroms, heliports i la resta de superfcies aptes per al transport aeri la gesti de la qual se li encomane i dels servicis afectes els mateixos; la coordinaci, explotaci, conservaci i administraci de les zones civils de les bases aries obertes al trfic civil.
Projecte, execuci, direcci i control de les inversions en les infraestructures i installacions a qu es referix l'epgraf anterior.
Ordenaci, direcci, coordinaci, explotaci, conservaci i administraci de les installacions i xarxes de sistemes de telecomunicacions aeronutiques, d'ajudes a la navegaci i de control de la circulaci aria.
Projecte, execuci, direcci i control de les inversions en infraestructures, installacions i xarxes de sistemes de telecomunicacions aeronutiques, d'ajudes a la navegaci i control de la circulaci aria.
Proposar noves infraestructures aeronutiques, aix com de modificacions de l'estructura de l'espai aeri.
Desenvolupament dels servicis d'orde i seguretat en les installacions que gestione, aix com la participaci en les ensenyances especfiques relacionades amb el transport aeri i subjectes a l'atorgament de llicncia oficial, tot aix sense detriment de les atribucions assignades a la Direcci General d'aviaci Civil.

 Aeroports .
AENA opera la majoria dels aeroports espanyols, i a ms gestiona a travs de participacions en filials aeroports de Mxic, Estats Units, Cuba, Colmbia, Bolvia, Regne Unit i Sucia. AENA explota tots els aeroports pblics d'Espanya, aix com alguns privats i algunes bases aries en rgim mixt amb el Forces Armades d'Espanya. A ms, cal destacar l'heliport de Ceuta, l'nic heliport de la xarxa.

Entre els principals aeroports espanyols que gestiona es troben:
 Aeroport de Madrid-Barajas (41.963.197 passatgers);
 Aeroport de Barcelona - El Prat (27.131.448 passatgers);
 Aeroport de Palma - Son Sant Joan (21.242.295 passatgers);
 Aeroport de Mlaga (12.669.187 passatgers);
 Aeroport de Gran Canria - Gando (9.827.151 passatgers);
 Aeroport d'Alacant - L'Altet (8.796.321 passatgers);
 Aeroport de Tenerife - Reina Sofia (8.631.778 passatgers);
 Aeroport de Lanzarote - Guacimeta (5.467.499 passatgers);
 Aeroport de Valncia - Manises (4.646.404 passatgers);
 Aeroport d'Eivissa (4.164.701 passatgers);
 Aeroport de Fuerteventura (4.071.875 passatgers;
 Aeroport de Bilbao (3.843.253 passatgers;
 Aeroport de Tenerife - Los rodeos (3.754.333 passatgers);
 Aeroport de Girona-Costa Brava (3.533.567 passatgers);
 Aeroport de Sevilla - Sant Pau (3.522.134 passatgers);
 Aeroport de Menorca (2.590.515 passatgers);
 Aeroport de Santiago de Compostella (1.843.211 passatgers);
 Aeroport de Mrcia-San Javier (1.416.533 passatgers);
 Aeroport de Reus (1.381.979 passatgers);
 Aeroport de Jerez de la Frontera (1.296.934 passatgers);
 Aeroport d'Astries (1.251.495 passatgers);
 Aeroport de La Palma (1.145.600 passatgers);
 Aeroport de Vigo-Pentinador (1.108.718 passatgers);
 Aeroport d'Almeria (1.073.585 passatgers);

Els altres aeroports que gestiona a Espanya no arriben a 1.000.000 de passatgers a l'any, entre els principals es troben el Aeroport de Corunya - Alvedro, Aeroport de Santander-Parayas, Aeroport de Pamplona-Noain, Aeroport de Saragossa, Aeroport de Granada, Aeroport de Valladolid-Villanubla, Aeroport de Sant Sebasti i el Aeroport de Melilla. Tamb explota altres aeroports i aerdroms ms xicotet i trfic de passatgers (Totes estes dades sn de l'any 2005).

Enllaos externs.
AENA ;
Informaci de vols a Espanya ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124146" title="Kaokoland" nonfiltered="1072" processed="1069" dbindex="51150">

Kaokoland era un bantustan de l'antiga Nambia, tamb conegut com a Kaokoveld. Tenia una extensi de 48.982 km2 i fou establida en 1970 en l'extrem nord-oest del pas, a l actual regi de Kunene.
Es troba en una de les zones ms allades de Nambia. Creada per als membres de l'tnia himba (un subgrup dels hereros) per tal que arribessin a autogovernar-se i obtinguessin algun nivell d'autonomia en el territori, mai va poder formar-se un govern en aquest bantustan, ja que aleshores es calculava que hi havia 5.000 efectius d aquella tnia (potser uns 12.000 actualment).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124151" title="Tswanaland" nonfiltered="1073" processed="1070" dbindex="51151">

Tswanaland era un bantustan de l'antiga Nambia,   Tenia una extensi de 1.554 km2 i una poblaci de 10.000 habitants fou establida a la regi oriental d Aminuis, fronterera amb Botswana per al grup de tswana que hi vivien. Tot i que es va decidir la seva creaci el 1964, el 1975 fou abolit i es va tornar a crear el 1979. Fou definitivament abolit el 1989.
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124152" title="Forces Armades d'Espanya" nonfiltered="1074" processed="1071" dbindex="51152">

Les Forces Armades Espanyoles (FFAA) sn l'organitzaci encarregada de la defensa nacional d'Espanya. Estes estan compostes per tres branques o exrcits:
 Exrcit de Terra;
 Armada;
 Exrcit de l'Aire;



Caracterstiques.
Tots els cossos compten amb Reservistes Voluntaris d'Espanya. Un Reservista Voluntari s una persona "que desitja aportar, de forma voluntria i temporal, les seues capacitats, habilitats i coneixements en les diferents missions que duen a terme les Forces Armades, en el compliment de la funci que la Constituci els assigna i com a resposta als compromisos assumits pel Govern".

Tots estos cossos depenen del Ministeri de Defensa.

El comandament suprem de les Forces Armades s el rei, com a capit General, si b el comandament operatiu recau al JEMAD, que ostenta ocupaci de General d'Exrcit, General de l'Aire o almirall General

Les Forces Armades Espanyoles sn una de les millor equipades del mn, a pesar de comptar, desprs de la retirada del servici militar obligatori, amb nombre relativament redut d'efectius (al voltant de 95.800 d'homes per l'exrcit de terra, una armada de 19.455 i una fora aria de 22.750) enfront dels 120.000 que el pla de professionalitzaci de l'exrcit preveia.
Espanya pertany a l'OTAN des del 1982, fet que es va ratificar per referndum el 1986. Una de les condicions de l'adhesi va anar la reducci de bases aries i militars nord-americanes ubicades a Espanya des del 1953, any en qu es firmaren els primers acords amb els EE.UU. des de la Segona Guerra Mundial.

Ingrs a les forces armades.
En l'actualitat es pot ingressar a l'Exrcit de Terra, l'Armada i a l'Exrcit de l'Aire noms si es disposa de nacionalitat espanyola o si no n'hi ha d'algun dels pasos que en el seu dia van ser colnies espanyoles, a Amrica, frica (Guinea Equatorial) o a sia (Filipines). s precs tindre 18 anys complits en la data d'incorporaci (desprs de les proves d'ingrs) i no complir 28 durant l'any, aix com mesurar ms d'1,55 m. i menys de 2,03 m.

Responsables.
Cap Suprem: el Rei d'Espanya (Joan Carles I). (Poder simblic i institucional);
Ministre de Defensa: Carme Chacn Piqueras (PSOE).
Cap de l'Estat Major de la Defensa: el General d'exrcit Excm. Sr. Flix Sanz Roldn.

Regions Militars.
Espanya esta dividida en huit regions militars (Pennsula i Balears), dos comandncies generals (Ceuta i Melilla) i una capitania general (Illes Canries).

Pressupost per a l'any 2006.
Els pressupostos del ministeri de defensa per a l'any 2006 ascendixen a 7.416.531,55 milions d'euros, representant una pujada respecte a l'any anterior del 6,09.
Aix amb el triple objectiu de millorar les retribucions, mantenir el nombre d'efectius ja existent i ampliar-ho i millorar els materials de qu es disposa.

Missions a l'estranger.
Els segents pasos sn, o han sigut visitats per les tropes espanyoles:

Europa.
Kosovo;
Albnia;
Macednia;
Bosniana-Hercegovina;

frica.
Shara;
Angola;
Moambic;
Etipia;
Rep.Dem del Congo;

Amrica.
Per-Equador;
Nicaragua;
Hondures;
Hait;
Guatemala;
El Salvador;

sia.
Kurdistan;
Afganistan;
Indonsia;
Gergia;
Iraq;
Pakistan;
Moldvia;
Nagorno-Karabakh;
Txetxnia;
Turquia;
Lban;

Nous equipaments previstos.
87 Eurofighter Tiphoon estan comandades per a reemplaar al Mirage F1 en l'Exrcit de l'Aire.
L'Exrcit de Terra t comandes 297 vehicles de combat d'infanteria Pizarro en versi IFV i 22 de la versi de comandament.
4 Nous Submarins S-80;
5 Noves fragates F-100;
 2 unitats del Barco de Projecci Estratgica el buc mes gran de la histria de l'Armada Espanyola.

Web Oficial.
 Ministeri de Defensa espanyol;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124157" title="Caprivi Oriental" nonfiltered="1075" processed="1072" dbindex="51153">

Caprivi Oriental era un bantustan de l'antiga Nambia.  Forma una franja a la part ms oriental del pas, d uns 450 km de longitud, entre Botswana (al sud), i Angola i Zmbia (al nord). Tenia una extensi de 11.534 km2 i una poblaci de 16.000 habitants. La capital es Katima Mulilo. 

Va rebre aquest nom en homenatge a Leo von Caprivi, Canceller d'Alemanya que negoci, en 1890, per a annexar-se el territori de l  frica del Sud-Oest Alemanya, aconseguint que Alemanya tingus accs al riu Zambeze, i aconseguint tamb l illa de Heligoland, al mar del Nord; a canvi de renunci a qualsevol reclamaci sobre l illa de Zanzbar, a la costa de Tanznia.

Els lozi es dividien en dues comunitats: els subiya a l est i els fwe a l oest; aquestes foren les niques dues comunitats oficialment reconegudes. Altres grups com els yeyi (tamb anomenats mayeyi) i els mayuni foren ignorats. Aix provoc friccions i conflictes les conseqncies dels quals encara s hi mantenen. En aquesta regi la majoria dels habitants parlen diferents idiomes, per la lingua franca s el lozi. El 1976 fou proclamada independent amb el nom de Lozi, per el 1989 fou abolida i reintegrada a Nambia, tot formant la regi de Caprivi

  



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124158" title="Decaryochloa" nonfiltered="1076" processed="1073" dbindex="51154">

Els bambs del gnere Decaryochloa de la subfamlia bambusidia de la famlia pocia.

Espcies.
Decaryochloa diadelpha (Madagascar);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124159" title="Greslania" nonfiltered="1077" processed="1074" dbindex="51155">

Els bambs del gnere Greslania de la subfamlia bambusidia de la famlia pocia, sn plantes de clima tropical. Hi ha 4 espcies totes endmiques de Nova Calednia

Espcies.
Greslania montana;
Greslania multiflora;
etc.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124162" title="Anna I de la Gran Bretanya" nonfiltered="1078" processed="1075" dbindex="51156">

Anna I de la Gran Bretanya (Londres 1665 - 1714). Reina de la Gran Bretanya des de l'any 1701 fins a la seva mort el 1714. Fou l'ltima sobirana de la Casa dels Estuart ja que a la seva mort sense descendncia la corona recaigu en un prncep de la Casa dels Hannover.

Nascuda a Londres el dia 6 de febrer de 1665 essent filla del rei Jaume II d'Anglaterra i de lady Anna Hyde. Anna era nta per via paterna del rei Carles I d'Anglaterra i de la princesa Enriqueta de Frana; per via materna ho era de Eduard Hyde i de lady Frances Aylesbury.

El dia 28 de juliol de 1683 contragu matrimoni amb el prncep Jordi de Dinamarca al Palau de Saint James de Londres. Jordi era fill del rei Frederic III de Dinamarca i de la duquessa Sofia de Brunsvic-Lneburg i com a prncep d'un pas protestant fou considerat un ideal esps per una princesa britnica. La parella tingu dinou fills cap dels quals sobrevisqu els seus pares i dels quals noms un pass dels 2 anys de vida:

 SAR el prncep Guillem d'Anglaterra, nat a Londres el 1689 i mort el 1700.

Durant el seu regnat es produ la uni entre el regne d'Anglaterra i el regne d'Esccia per formar el Regne Unit de la Gran Bretanya i va participar a la Guerra de Successi Espanyola en suport del bndol austriacista.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124163" title="Hickelia" nonfiltered="1079" processed="1076" dbindex="51157">

Els bambs del gnere Hickelia de la subfamlia bambusidia de la famlia pocia, sn plantes de clima tropical.

Espcies.
Hickelia madagascariensis (Madagascar);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124164" title="Exrcit de Terra Espanyol" nonfiltered="1080" processed="1077" dbindex="51158">



L'Exrcit de Terra s la branca terrestre de les Forces Armades Espanyoles. T el seu quarter general en el Palau de Buenavista de Madrid, ubicat en la cntrica Plaa de Cibeles, enfront del Banc d'Espanya.


 Organitzaci i estructura .

A finals de 2006, i d'acord amb el propi Exrcit i el Ministeri de Defensa, la seua estructura orgnica la constituxen el Quarter General, la Fora i El Suport a la Fora.
El Quarter General ho forma el conjunt d'rgans que enquadren els mitjans humans i materials necessaris per a assistir al cap de l'Estat Major en l'exercici del comandament sobre el seu exrcit.
La Fora s el conjunt de recursos humans i materials que s'agrupen i organitzen amb la comesa principal de preparar-se per a la realitzaci de les operacions militars. Est formada per un Quarter General d'Alta Disponibilitat, la Fora de Maniobra, la Fora Terrestre, la Fora Operativa Logstica i El Comandament de Canries.
La Fora de Maniobra est composta pel Quarter General i el Nucli de Suport, la Divisi Mecanitzada Brunete nm. 1, la Fora d'Acci Rpida, la Brigada de Caadors de Muntanya Arag I i la Brigada de Cavalleria Castellets II.
El Quarter General i el Nucli de Suport consta del Comandament, El Comandament d'Operacions Especials, El Comandament d'Artilleria de Campanya, El Comandament d'Enginyers, les Forces Avions de l'Exrcit de Terra (FAMET), la Brigada de Transmissions i altres unitats.
La Divisi Mecanitzada Brunete nm. 1 es compon del Quarter General, la Brigada d'Infanteria Mecanitzada Guzmn el Bueno X, la Brigada d'Infanteria Mecanitzada Extramadura XI, la Brigada d'Infanteria Cuirassada Guadarrama XII i el Nucli de Tropes Divisionari.
La Fora d'Acci Rpida est formada pel Quarter General, la Brigada d'Infanteria Lleugera Rei Alfons XIII de la Legi, la Brigada d'Infanteria Lleugera Paracaigudista Almogvers VI, la Brigada d'Infanteria Lleugera Aerotransportable Galcia VII i el Nucli de Suport.
La Fora Terrestre est constituda pel Quarter General, la Comandncia General de Balears, la Comandncia General de Ceuta, la Comandncia General de Melilla, El Comandament d'Artilleria de Costa, El Comandament d'Artilleria Antiaria, la Brigada d'Infanteria Lleugera Urgell IV (mobilitzable) i la Brigada d'Infanteria Lleugera Sant Marcial V (mobilitzable), a ms d'altres unitats menors.
La Fora Operativa Logstica es dividix en el Quarter General, la Fora Logstica Terrestre 1, la Fora Logstica Terrestre 2, la Brigada de Sanitat i el Comandament Suport Logstic a les Operacions.
El Suport a la Fora s el conjunt d'rgans responsables de la direcci, gesti, administraci i control dels recursos materials, financers i humans assignats a cada un dels exrcits, aix com de les activitats de suport logstic que possibiliten la vida i funcionament de les unitats, centres i organismes.

 Orde de batalla .

A continuaci es detallen les unitats que componen la Fora de Maniobra:

Quarter General i Nucli de Suport:
Brigada de Transmissions ;
Regiment de Transmissions 1;
Regiment de Transmissions 2;
Regiment de Transmissions 21;
Regiment de Guerra Electrnica 31;
Comandament d'Enginyers  ;
Regiment d'Especialitats d'Enginyers 11;
Regiment de Pontoners 12  ;
Regiment de Ferrocarrils 13  ;
Comandament d'Operacions Especials ;
Grup d'Operacions Especials "Valncia" III ;
Grup d'Operacions Especials "Ter de l'Empord" IV ;
Grup d'Operacions Especials "Maderal Oleaga" XIX;
Comandament d'Artilleria de Campanya (MACADURA), en San Andrs del Rabanedo (Lle).
Regiment d'Artilleria Llanacoets de Campanya nr. 62, a Astorga (Lle). Es va crear en 1960 a partir del Rto. D'Artilleria de Muntanya nr.27. Est compost per la plana major i la seua bateria, el Grup de Llanacoets I/62 i el Grup d'Obusos i Canons II/62. El I/62 consta de dos bateries equipades amb el llanador mltiple Terol i el II/62 amb altres dos armades amb obusos SBT de 155/52 mm.
Regiment d'Artilleria de Campanya nr. 63, en San Andrs del Rabanedo (Lle). El seu origen es remunta al 6t Regiment Muntat d'Artilleria creat en 1875. Consta de dos grups de canons, el III/63 i el IV/63, equipats amb peces autopropulsades M-110 de 203/40 mm.

;

Divisi d'Infanteria Mecanitzada Brunete nr. 1, a Burgos.
Nucli de Tropes Divisionari;
Regiment de Cavalleria Lleugera Cuirassat Farnesio nr. 12, Valladolid. Va ser creat en 1649, per la qual cosa s considerat el ms antic de l'arma de Cavalleria. Est format per un grup de cavalleria lleugera cuirassat i un grup de cavalleria mecanitzat. Els carros que equipen a ambds unitats sn M'A-603, tenint tres esquadrons el primer i un el segon. Este s completat per un esquadr d'infanteria mecanitzada.
Regiment d'Artilleria de Campanya nr. 11, en Castrillo del Val (Burgos). Est compost per dos grups equipats amb peces autopropulsades M-110 de 203/40 mm.
Regiment d'Enginyers nr. 1, en Castrillo del Val (Burgos). Ho forma un batall de sapadors mecanitzats.
Brigada d'Infanteria Mecanitzada Guzmn el Bueno X, en Cerro Muriano (Crdova). ;
Regiment d'Infanteria Mecanitzada La Reina nr. 2. Creat en 1815. Ho formen dos batallons d'infanteria mecanitzada, el I/2 princesa i el II/2 Lepant.
Rgto. D'Infanteria Mecanitzada Crdova nr. 10. Els seus antecedents es remunten a 1556. Ho constituxen el Batall d'Infanteria Mecanitzada Almansa I/10 i el Batall d'Infanteria de Carros de Combat Mlaga IV/10. Este ltim est equipat amb tancs Lleopard 2.
Grup d'Artilleria de Campanya Autopropulsada X. Est dotat de peces autopropulsades M-109 de 155/23 mm.
Unitat de Sapadors nr. 10.
Brigada d'Infanteria Mecanitzada Extremadura XI, en Botoa (Badajoz). ;
Regiment d'Infanteria Mecanitzada Savoia nr. 6. El seu origen es remunta a 1633. Ho formen dos batallons d'infanteria mecanitzada, el I/6 Cantbria i el II/6 Les Comes.
Regiment d'Infanteria Mecanitzada Castella nr. 16. Va ser creat en 1793. Ho constituxen el Batall d'Infanteria Mecanitzada Alcntera III/16 i el Batall d'Infanteria de Carros de Combat Mrida IV/16. Este ltim est equipat amb tancs Lleopard 2.
Grup d'Artilleria de Campanya Autopropulsada XI. Compta amb peces autopropulsades M-109 de 155/23 mm.
Unitat de Sapadors nr. 11.
Brigada d'Infanteria Cuirassada Guadarrama XII, en Colmenar Viejo (Madrid).
Regiment d'Infanteria Mecanitzada Astries nr. 31. Creat en 1703. Consta d'un batall d'infanteria mecanitzada, el Covadonga I/31.
Regiment d'Infanteria Cuirassada Alcsser de Toledo nr. 61. S'organitza en dos batallons d'infanteria de carros de combat equipats amb tancs M'A-603 denominats Wad-Ras II/61 i Lle III/61. Cada batall es compon de quatre companyies per a un total de 41 tancs.
Grup d'Artilleria de Campanya Autopropulsada XII. Compta amb peces autopropulsades M-109 de 155/23 mm.
Unitat de Sapadors Cuirassada nr. 12.

Fora d'Acci Rpida ;
Brigada d'Infanteria Lleugera Aerotransportada Galcia VII, en Figueirido (Pontevedra).
Regiment d'Infanteria Lleugera Aerotransportada prncep nr. 3, en Siero (Astries).
Regiment d'Infanteria Lleugera Aerotransportada Isabel la Catlica nr. 29, en Figueirido (Pontevedra).
Grup d'Artilleria Aerotransportada VII, en Figueirido (Pontevedra).
Unitat de Sapadors Aerotransportada nr. 7, en Figueirido (Pontevedra). ;
Regiment d'Artilleria Antiaria nr. 82, en Agoncillo (La Rioja). Creat en 1996, va formar en la Divisi Brunete fins al 2005. Est dotat de mssils mestral.
Brigada Paracaigudista Almogvers VI, en Paracuellos del Jarama (Madrid).
Bandera Roger de Flor I de Paracaigudistes, en Paracuellos del Jarama (Madrid).
Bandera Roger de Lauria II de Paracaigudistes, en Paracuellos del Jarama (Madrid).
Bandera Ortiz de Zrate III de Paracaigudistes, a Mrcia.
Grup d'Artilleria Paracaigudista VI, en Paracuellos del Jarama (Madrid). Disposa de tres bateries equipades amb obusos lleugers L-118 A1 de 105/37 mm i una altra de mssils mestral.
Unitat de Sapadors Paracaigudista nr. 6, en paracolls del Jarama (Madrid).
Brigada de la Legi Rei Alfons XIII, en Viator (Almeria).
Ter Do Juan d'ustria, 3r de la Legi, en Viator (Almeria). Ho formen la VII Bandera Valenzuela i la VIII Bandera Colom.
Ter Alejandro Farnesio, 4t de la Legi, en ronda (Mlaga). Consta de la X Bandera Milln Astray.
Grup d'Artilleria de la Legi, en Viator (Almeria). Disposa de tres bateries equipades amb obusos lleugers L-118 A1 de 105/37 mm i una altra de mssils mestral.
Unitat de Sapadors de la Legi, en Viator (Almeria).
Regiment de Cavalleria Lleugera Lusitnia nr. 8, a Valncia. Va ser creat en 1709.

Brigada de Caadors de Muntanya Arag I, en Jaca (Osca).
Regiment de Caadors de Muntanya Galcia nr. 64, en Jaca (Osca). Es compon del Batall de Caadors de Muntanya Pirineus I/64.
Regiment de Caadors de Muntanya Amrica nr. 66, a Pamplona. Va ser creat en 1764. Consta dels batallons de caadors de muntanya Montejurra II/66 i Estella III/66.
Grup d'Artilleria de Muntanya I, a Osca. Disposa de tres bateries equipades amb obusos lleugers L-118 A1 de 105/37 mm i una altra de mssils mestral.
Unitat de Sapadors de Muntanya 1, a Osca.
Companyia d'Esquiadors-Escaladors, en Jaca (Osca). Est enquadrada des de 2005 en el batall del quarter general.

Brigada de Cavalleria Castellets II, a Saragossa.
Regiment de Cavalleria Lleugera Cuirassada Espanya nr. 11. Es va crear en 1659. Els seus esquadrons estan equipats amb blindats Centaure.
Regiment de Cavalleria Lleugera Cuirassada Numncia nr. 9. Es va crear en 1707. Els seus esquadrons estan equipats amb blindats Centaure.
Regiment de Cavalleria Cuirassada Pavia nr. 4. Es va crear en 1684. Disposa d'un grup cuirassat i un altre mecanitzat: el primer compta amb dos esquadrons de carros M'A-603 i el segon amb un nic esquadr d'estos tancs i un esquadr d'infanteria mecanitzada.
Regiment d'Artilleria de Campanya nr. 20. Va ser creat en 1808. Est equipat amb peces autopropulsades M-109 de 155/23 mm.
Unitat de Sapadors Cuirassada nr. 22.

Les unitats de la Fora Terrestre sn:
Comandncia General de Balears.
Regiment d'Infanteria Lleugera Palma nr. 47. El seu origen es remunta a 1877. Compta amb un batall, el I/47 Filipines.
Regiment Mixt d'Artilleria nr. 91. Ho constitux el grup I/91 de canons antiaeris Oerlikon GDF-005 de 35/90 mm i una secci de mssils antiaeris mestral. En els ltims anys s'han desactivat dos grups, un de costa i un altre de campanya.
Unitat d'Enginyers nr. 14. Organitzada en 2002 a partir de la Comandncia d'Enginyers de Balears, compta amb una companyia de sapadors.
Comandncia General de Ceuta.
Ter Duc d'Alba, 2n de la Legi. Est format per la IV Bandera Motoritzada Crist de Lepant, la V Bandera Mecanitzada Gonzalo de Crdova i una companyia de defensa contracarro.
Grup de Regulars Ceuta nr. 54. Format per un Tabor motoritzat i una companyia de defensa contracarro.
Regiment de Cavalleria Cuirassat Salvatge nr. 3. El seu origen es remunta a 1703. Est constitut per dos esquadrons cuirassats equipats amb carros M'A-603 i un esquadr d'infanteria mecanitzada.
Regiment d'Artilleria de Campanya nr. 30. Consta d'un grup equipat amb peces de 155/23 mm.
Grup d'Artilleria Antiaria Lleugera VI. Est dotat de canons Oerlikon GDF-005 de 35/90 mm.
Grup d'Artilleria de Costa de Ceuta. En l'operatiu depn del Comandament d'Artilleria de Costa i est armat amb peces de costa Vickers M1923 de 152,4/50 mm.
Regiment d'Enginyers nr. 7. Consta d'un batall de sapadors.
Comandncia General de Melilla.
Ter Gran capit, 1r de la Legi. Est format per la I Bandera Mecanitzada C. Franco, la II Bandera Motoritzada Carles I i una companyia de defensa contracarro.
Grup de Regulars Melilla nr. 52. Format per un Tabor motoritzat i una companyia de defensa contracarro.
Regiment de Cavalleria Cuirassat Alcntera nr. 10. El seu origen es remunta a 1656, encara que va rebre el seu nom actual en 1718. Est constitut per dos esquadrons cuirassats equipats amb carros M'A-603 i un esquadr d'infanteria mecanitzada.
Regiment d'Artilleria de Campanya nr. 32. Consta d'un grup equipat amb peces de 155/23 mm.
Grup d'Artilleria Antiaria Lleugera VII. Est dotat de canons Oerlikon GDF-005 de 35/90 mm.
Regiment d'Enginyers nr. 8. Consta d'un batall de sapadors.
Comandament d'Artilleria de Costa.
Regiment d'Artilleria de Costa nr. 4, en San Fernando (Cadis). Est format per dos grups: el I/4 amb plana major en San Fernando i el II/4 amb seu en Tarifa. El primer consta de dos bateries armades amb obusos SBT de 155/55 mm; i el segon disposa de tres bateries, una de les quals disposa dels tres ltims canons Vickers M1926 de 381/45 mm i les altres dos de canons Vickers M1923 de 152,4/50 mm, totes en Tarifa.
Regiment d'Artilleria de Costa nr. 5, a Algesires (Cadis). Est constitut per un nic grup, el I/5, compost per tres bateries equipades amb canons Vickers M1923 de 152,4/50 mm i ubicades en Tarifa i Algesires. El segon grup ha sigut en els ltims anys desarmat i reconvertit en un d'informaci i localitzaci per al control de l'Estret. ;
Comandament d'Artilleria Antiaria.
Regiment d'Artilleria Antiaria nr. 71, a Madrid.
Regiment d'Artilleria Antiaria nr. 72, a Saragossa. Va ser creat en 1931. Consta d'un grup, l'II/72, equipat amb canons Oerlikon GDF-005 de 35/90 mm. El primer grup mant desactivat el material antic (Bofors de 40/70 mm).
Regiment d'Artilleria Antiaria nr. 73, a Cartagena. Va ser creat en 1983 a partir del regiment mixt d'artilleria ubicat tradicionalment a Cartagena. Est constitut per dos grups, un armat amb mssils Aspide i canons Oerlikon GDF-005 de 35/90 mm i l'altre amb mssils AIM-120.
Regiment d'Artilleria Antiaria nr. 74, en Dos Hermanas (Sevilla).
Regiment d'Artilleria Antiaria nr. 81, a Marines (Valncia). Va ser organitzat en 1995. Es compon del grup I/81 armat amb mssils Roland, el grup II/82 dotat amb canons Oerlikon GDF-005 de 35/90 mm, i una bateria de mssils mestral.
Brigada d'Infanteria Lleugera Urgell IV (mobilitzable).
Brigada d'Infanteria Lleugera Sant Marcial V (mobilitzable).
Regiment Immemorial del Rei nr. 1, a Madrid.

 Unitats especials .

Hi ha certes unitats que elles soles formen un "exrcit" en si. Sn ntegres i no arriben a formar unitats amb altres de similars, com podria donar-se el cas d'unitats mixtes com a batall de carros de combat (antiga cavalleria), batall de fusellers i batall de artilleria. Estes unitats sn:
 Grup d'Operacions especials (G.O.E). Antigament Companyia d'Operacions Especials (C.O.E), els seus membres sn els coneguts boines verdes. La seua unitat mxima s la companyia i hi ha una per cada regi militar. La seua especialitat s la guerra no convencional, s a dir, cobrir les necessitats operatives en les missions que per la seua naturalesa o desenvolupament no sn especfiques per a cap altra unitat. Bsicament, les seues missions es dividixen en dos classes: suport a la fora i acci directa. En l'actualitat queden tan sols tres grups, GOE III (Alacant), GOE IV (Barcelona) i GOE XIX (antiga BOEL de la Legi), havent sigut concentrats posteriorment tots ells en una mateixa base a Alacant.
Brigada paracaigudista (BRIPAC). Actualment hi ha tres banderes, actuen com a unitat de fora, ja que la seua principal missi s el combat dins de les lnies enemigues i no de front com un exrcit normal.
La Legi. Ha sigut tradicionalment una unitat d'infanteria lleugera amb consideraci de cos d'elit dins de l'Exrcit. Est composta actualment per diverses unitats: la Brigada de la Legi (BRILEG), basada a Almeria, que est integrada pels teros "Juan d'ustria" i "Alejandro Farnesio" ms unitats d'artilleria, sapadors, transmissions i logstica. Existixen a ms altres dos teros, el "Gran capit" a Melilla i el "Duc d'Alba" a Ceuta.

Nova reorganitzaci, 2006-2009.

L'1 de novembre del 2006 s'ha iniciat una nova reorganitzaci d'acord amb l'Orde Ministerial 114/2006, de 18 de setembre, que establix les lnies generals del procs de transici a la nova estructura de l'Exrcit de Terra, de l'Armada i de l'Exrcit de l'Aire que aprovara El Govern el divendres 7 d'abril. Es tracta d'adequar l'organitzaci de les Forces Armades als efectius reals, que en el cas de l'Exrcit de Terra es xifren en 54.404 soldats, segons el cap de l'Estat Major de l'Exrcit. Les plantilles actuals, que establixen un total de 86.000 efectius, es reduiran fins als 60.000 en un procs que haur de finalitzar durant 2009. Esta reorganitzaci afectar seixanta unitats, de les que trenta-tres seran dissoltes i vint-i-tres transformades. De les dissoltes, vint-i-quatre seran batallons.

D'acord amb el Reial Decret 416/2006, d'11 d'abril,  [ ] durant el procs de transformaci es reestructuraran i redimensionaran les forces actuals; es potenciaran les seues capacitats militars des d'una decidida aposta per les tecnologies ms avanades; es racionalitzar el desplegament d'unitats concentrant-les en un nmero menor d'emplaaments; s'actualitzaran conceptes, normes d'ocupaci i procediments; i es modernitzar l'organitzaci militar per mitj de la reducci de nivells de carcter administratius i la supressi d'estructures redundants. 

 La nova Fora Terrestre t un marcat carcter de projecci i potncia les unitats lleugeres amb mplia mobilitat tctica. Simplifica i racionalitza substancialment la seua estructura especialment en quant es referix a aquelles unitats que no estaven al complet de mitjans humans i materials. La Brigada es configura com l'element fonamental de maniobra, concentra els seus suports al ms alt nivell el que li proporciona ms flexibilitat i establix un nic comandament responsable de la preparaci i generaci de fora. 

D'acord amb l'art. 6 del dit R.D., l'estructura de l'Exrcit de Terra ser la segent:

1. La Fora de l'Exrcit de Terra estar composta per un Quarter General Terrestre d'Alta Disponibilitat, una Fora Terrestre, un Comandament de Canries i una Fora Logstica Operativa.

2. La Fora Terrestre estar integrada per:
Forces Lleugeres, que constaran de: ;
Dos Brigades d'Infanteria Lleugera. ;
Una Brigada d'Infanteria de la Legi. ;
Una Brigada Paracaigudista. ;
Una Direcci de Tropes de Muntanya. ;
Una Brigada de Cavalleria. ;
Forces Pesades, que constaran de: ;
Tres Brigades Mecanitzades. ;
La Comandncia General de Balears. ;
La Comandncia General de Ceuta. ;
La Comandncia General de Melilla. ;
Altres Unitats: ;
Brigada de Transmissions. ;
Forces Avions de l'Exrcit de Terra. ;
Comandament d'Artilleria de Campanya. ;
Comandament d'Artilleria de Costa. ;
Comandament d'Artilleria Antiaria. ;
Comandament d'Enginyers. ;
Comandament d'Operacions Especials. ;
Altres Unitats de Suport.

3. El Comandament de Canries.

4. La Fora Logstica Operativa, integrada per: 
Dos Forces Logstiques Terrestres. ;
Una Brigada de Sanitat. ;
Un Comandament de Suport Logstic a Operacions. ;

I d'acord amb el seu annex I, el desplegament ser el que seguix:

Quarter General Terrestre d'Alta Disponibilitat. Quarter General i Batall de Quarter General, a Btera (Valncia). Agrupaci de Suport Al Comandament, a Valncia. 

Fora Terrestre. Quarter General, a Sevilla. 

Forces Lleugeres. Quarter General, en Alcal de Henares (Madrid). 

Brigada d'Infanteria Lleugera, a Pontevedra: 
(1) Quarter General. 
(2) Batall de Quarter General. 
(3) Regiment d'Infanteria Lleugera, en Siero (Astries). 
(4) Batall d'Infanteria Lleugera. 
(5) Grup de Reconeixement. 
(6) Grup d'Artilleria de Campanya. 
(7) Batall de Sapadors. 
(8) Grup Logstic. 
(9) Companyia de Transmissions. 

Brigada d'Infanteria de la Legi, en Viator (Almeria): 
(1) Quarter General. 
(2) Batall de Quarter General. 
(3) Ter de la Legi. 
(4) Ter de la Legi, en Ronda (Mlaga). 
(5) Grup de Reconeixement. 
(6) Grup d'Artilleria de Campanya. 
(7) Batall de Sapadors. 
(8) Grup Logstic. 
(9) Companyia de Transmissions. 

Brigada Paracaigudista, en Paracuellos del Jarama (Madrid): 
(1) Quarter General. 
(2) Batall de Quarter General. 
(3) Bandera d'Infanteria Aerotransportada. 
(4) Bandera d'Infanteria d'Assalt Aeri. 
(5) Bandera d'Infanteria Paracaigudista, a Mrcia. 
(6) Grup d'Artilleria de Campanya. 
(7) Batall de Sapadors. 
(8) Grup Logstic. 
(9) Companyia de Transmissions. 

Direcci de Tropes de Muntanya: 
(1) Quarter General, en Jaca (Osca). 
(2) Regiment de Caadors de Muntanya, en Sant Climent Sescebes (Girona) i Barcelona. 
(3) Regiment de Caadors de Muntanya, en Aizoan (Navarra) i Jaca (Osca). 
(4) Agrupaci de Suports, a Osca. 

Brigada d'Infanteria Lleugera, a Vitria (laba): 
(1) Quarter General. 
(2) Batall de Quarter General. 
(3) Regiment d'Infanteria Lleugera, en Sant Sebasti (Guipscoa). 
(4) Regiment d'Infanteria Lleugera, en Mungua (Biscaia). 
(5) Batall d'Infanteria de Carros, a Vitria (laba). 
(6) Grup d'Artilleria de Campanya. 
(7) Batall de Sapadors. 
(8) Grup Logstic. 
(9) Companyia de Transmissions. 

Brigada de Cavalleria, a Saragossa: 
(1) Quarter General. 
(2) Grup de Quarter General. 
(3) Regiment de Cavalleria Lleuger Cuirassat. 
(4) Regiment de Cavalleria Lleuger Cuirassat, a Marines (Valncia). 
(5) Regiment de Cavalleria Lleuger Cuirassat, en Santovenia de Pisuerga (Valladolid). 
(6) Regiment d'Artilleria de Campanya. 
(7) Batall de Sapadors. 
(8) Grup Logstic. 
(9) Companyia de Transmissions. 

Forces Pesades. Quarter General, a Burgos. 

Brigada Mecanitzada, a Crdova: 
(1) Quarter General. 
(2) Batall de Quarter General. 
(3) Regiment d'Infanteria Cuirassada. 
(4) Batall d'Infanteria Mecanitzat. 
(5) Grup d'Artilleria de Campanya. 
(6) Grup de Reconeixement. 
(7) Batall de Sapadors. 
(8) Grup Logstic. 
(9) Companyia de Transmissions. 

Brigada Mecanitzada, a Badajoz: 
(1) Quarter General. 
(2) Batall de Quarter General. 
(3) Regiment d'Infanteria Mecanitzada. 
(4) Batall d'Infanteria Mecanitzat. 
(5) Grup d'Artilleria de Campanya. 
(6) Grup de Reconeixement. 
(7) Batall de Sapadors. 
(8) Grup Logstic. 
(9) Companyia de Transmissions. 

Brigada Mecanitzada, a Madrid: 
(1) Quarter General. 
(2) Batall de Quarter General. 
(3) Regiment d'Infanteria Cuirassada. 
(4) Batall d'Infanteria Mecanitzat. 
(5) Grup d'Artilleria de Campanya. 
(6) Grup de Reconeixement. 
(7) Batall de Sapadors. 
(8) Grup Logstic. 
(9) Companyia de Transmissions. 

Comandncia General de Balears. Quarter General, a Palma (Illes Balears). Agrupaci Mixta, a Palma (Illes Balears). 

Comandncia General de Ceuta. Quarter General. 

Brigada d'Infanteria de Ceuta: 
(1) Quarter General. 
(2) Batall de Quarter General. 
(3) Grup de Regulars. 
(4) Ter de la Legi. 
(5) Regiment de Cavalleria Cuirassat. 
(6) Regiment d'Artilleria Mixt. 
(7) Batall d'Enginyers. 
(8) Grup Logstic. 
(9) Companyia de Transmissions. 

Comandncia General de Melilla. Quarter General. 

Brigada d'Infanteria de Melilla. 
(1) Quarter General. 
(2) Batall de Quarter General. 
(3) Grup de Regulars. 
(4) Ter de la Legi. 
(5) Regiment de Cavalleria Cuirassat. 
(6) Regiment d'Artilleria Mixt. 
(7) Batall d'Enginyers. 
(8) Grup Logstic. 
(9) Companyia de Transmissions. 

Altres Unitats de la Fora Terrestre.

Brigada de Transmissions: 
(1) Quarter General, a Btera (Valncia). 
(2) Regiment de Transmissions, a Marines (Valncia). 
(3) Regiment de Transmissions, en Castrillo del Val (Burgos) i Alcal de Henares (Madrid). 
(4) Regiment de Guerra Electrnica, a Madrid. 
(5) Regiment de Guerra Electrnica, en Dos Hermanas (Sevilla). 

Forces Avions de l'Exrcit de Terra, en Colmenar Viejo (Madrid): 
(1) Quarter General. 
(2) Batall d'Helicpters d'Atac, en Almagro (Ciudad Real). 
(3) Batall d'Helicpters de Maniobra, en Agoncillo (La Rioja). 
(4) Batall d'Helicpters de Maniobra, en Dos Hermanas (Sevilla). 
(5) Batall d'Helicpters de Transport. 
(6) Batall de Transmissions. 
(7) Grup Logstic. 

Comandament d'Artilleria de Campanya, en San Andrs del Rabanedo (Lle): 
(1) Quarter General. 
(2) Regiment d'Artilleria de Campanya. 
(3) Regiment d'Artilleria Llanacoets, a Astorga (Lle). 
(4) Regiment d'Artilleria de Campanya, en Castrillo del Val (Burgos). 

Comandament d'Artilleria de Costa: 
(1) Quarter General, en Tarifa (Cadis). 
(2) Regiment d'Artilleria de Costa, en San Fernando (Cadis). 
(3) Grup de Localitzaci i Identificaci, en San Roque (Cadis). 

Comandament d'Artilleria Antiaria: 
(1) Quarter General, a Madrid. 
(2) Regiment d'Artilleria Antiaria, a Madrid. 
(3) Regiment d'Artilleria Antiaria, en San Fernando (Cadis). 
(4) Regiment d'Artilleria Antiaria, a Cartagena (Mrcia). 
(5) Regiment d'Artilleria Antiaria, en Dos Hermanas (Sevilla). 
(6) Regiment d'Artilleria Antiaria, a Marines (Valncia). 
(7) Unitat de Transmissions, a Madrid i Dos Hermanas (Sevilla). 

Comandament d'Enginyers: 
(1) Quarter General, a Salamanca. 
(2) Regiment d'Enginyers, a Salamanca. 
(3) Regiment d'Enginyers, a Saragossa. 
(4) Regiment d'Enginyers, a Cceres. 

Comandament d'Operacions Especials, a Alacant: 
(1) Quarter General. 
(2) Grup de Quarter General. 
(3) Grup d'Operacions Especials. 
(4) Grup d'Operacions Especials. 
(5) Grup d'Operacions Especials. 
(6) Companyia de Transmissions. 

Altres Unitats de Suport: 
(1) Regiment NBQR, a Valncia. 
(2) Batall d'Assumptes Civils, a Valncia. 
(3) Regiment de Transmissions, en Pozuelo de Alarcn (Madrid). 

Comandament de Canries. Quarter General, en Santa Cruz de Tenerife. 

Brigada d'Infanteria de Canries: 
(1) Quarter General, en Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas). 
(2) Batall de Quarter General, en Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas). 
(3) Regiment d'Infanteria Lleugera, en Santa Cruz de Tenerife. 
(4) Regiment d'Infanteria Lleugera, en Puerto del Rosario, Fuerteventura (Las Palmas). 
(5) Regiment d'Infanteria Lleugera, en Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas). 
(6) Regiment d'Artilleria Campanya, en San Cristbal de la Laguna (Santa Cruz de Tenerife). 
(7) Regiment d'Artilleria Antiaria, en Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas). 
(8) Batall de Sapadors, en San Cristbal de la Laguna (Santa Cruz de Tenerife) i Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas). 
(9) Grup Logstic, en Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas). 
(10) Unitat d'Helicpters de Maniobra, en Santa Cruz de Tenerife (Santa Cruz de Tenerife). 
(11) Companyia Transmissions, en Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas). 

Fora Logstica Operativa. Quarter General, en la Corunya. 

Fora Logstica Terrestre 1: 
(1) Quarter General, a Sevilla. 
(2) Agrupaci de Suport Logstic, en Colmenar Viejo (Madrid). 
(3) Agrupaci de Suport Logstic, a Sevilla. 
(4) Agrupaci de Suport Logstic, en San Cristbal de la Laguna (Santa Cruz de Tenerife). 
(5) Agrupaci de Suport i Servicis, a Granada. 

Fora Logstica Terrestre 2: 
(1) Quarter General, a Saragossa. 
(2) Agrupaci de Suport Logstic, a Paterna (Valncia). 
(3) Agrupaci de Suport Logstic, a Saragossa. 
(4) Agrupaci de Suport Logstic, a Valladolid. 

Brigada de Sanitat:
(1) Quarter General, en Pozuelo de Alarcn (Madrid). 
(2) Agrupaci de Sanitat. 
(3) Agrupaci de Sanitat, a Mislata (Valncia). 
(4) Agrupaci de Sanitat, a Saragossa. 
(5) Unitat de Suport Logstic Sanitari. 
(6) Hospital de Campanya. 
(7) Comandament de Suport Logstic a Operacions, a Valncia.

 Composici de les unitats .
L'Exrcit de Terra en Espanya est format, de menor a major nivell, per les segents unitats (els exemples corresponen a l'arma d'Infanteria):

Esquadra: les esquadres, manades per un caporal, poden dividir-se segons l'arma que utilitzen en:
Esquadra de fusellers: formada per un caporal i 3-4 soldats. La seua arma s el fusell d'assalt.
Esquadra de metralladora: formada per un caporal, que porta la metralladora i 2-3 soldats dels quals un soldat porta un tub de recanvi de la metralladora, per a quan es calfa massa al disparar (parlem de la metralladora MG-3) i un parell de caixes de municions (al voltant de 500 cartutxos cada una), els altres dos soldats, porten dos caixes de municions cada un i en cas de desplegament, se situen a certa distncia del cap, rellevant el primer provedor quan este no possesca ms munici. L'arma personal s el fusell d'assalt, excepte el cap de metralladora, que porta una pistola de 9 mm.
Esquadra de morter: ens referim al morter de 60 mm, que ho porta el caporal, hi ha 2-3 soldats, que porten de 3 a 5 granades per al morter. Les seues armes sn fusells, excepte el cap, que porta un subfusell.
Esquadra de llanagranades: un caporal porta el llanagranades (un tub tipus bazuka), 2-3 soldats amb les granades. Les seues armes sn el fusell, excepte el caporal, que porta un subfusell.
Escamot: format per dues esquadres i manades per un caporal 1r o sergent. La formaci d'escamots pot dividir-se en:
Escamot de fusellers: format per dos esquadres de fusellers o una esquadra de fuseller i una esquadra de metralladora.
Escamot mixt: format per una esquadra de fusellers i una esquadra de morter o llanagranades.
Escamot de morter: unitat formada per un cap 1r, 1-2 caps i 5-8 soldats. El morter s de 81 mm, que a causa de la seua gran envergadura, es dividix: un cap porta el tub del morter, un soldat porta la base del morter (una base metllica on es posa la part inferior del morter i que pot mesurar uns 50 cm de dimetre), un soldat porta subjecci de morter, que servix per al suport del morter i el bast, utensili amb final magntic que servix per a traure la granada dins del tub que no haja pogut ser disparada per defectuosa, un soldat portador del gonimetre (utensili per a mesurar angles en el terreny i materialitzar les dades de punteria obtinguts en el pla) i la resta, porten les granades necessries. L'arma de defensa personal s d'una pistola de 9 mm, els portadors i de subfusell/fusell els altres soldats.
Escamot llanamssils: gran grup especial, armat un llanamssils (fa anys s'usava el mssil antitanc filodirigit Mil), especial contra carros a llarga distncia (ms de 1 km, dels 400-600 m que podria aconseguir un llanagranades).
Escamot CSR: can sense retrocs (105 mm), generalment muntat en un vehicle tot terreny (jeep). s un can que possex una eixides darrere (s de retrocrrega) on expulsa els gasos quan dispara, de manera que no t retrocs. Pot ser disparat des del propi jeep. El seu nic perill, s situar-se darrere del can en el moment del tir (igual que el llanagranades, per ms potent). El can, pot descarregar-se del jeep i fixar-se en una posici. El gran grup consta d'un cap 1r, cap d'unitat, un cap o soldat conductor, un cap disparador i 4-6 soldats de suport. Tots amb subfusell.
Secci: formada segons la necessitat combat per 3-4 escamots. s manada per un alferes o un tinent.
Companyia: formada per 3-4 seccions. Manada per un capit. Generalment la formaci de companyies pot ser:
Companyia de fusellers: formada per 4 seccions de fusellers.
Companyia mixta: formada per tres seccions de fusellers i una de suport: morters del 81 mm;
Batall: format per quatre companyies. A vegades se li agrega una companyia de la plana major o de logstica. Manat per un comandant o tinent coronel. Unitats d'este mateix tipus s' anomenen Tabor en les tropes de Regulars (frica del Nord), banderes en les de la Legi i en les paracaigudistes, i grup en el cas de les armes d'Artilleria i Cavalleria. ;
Regiment: format per un o dos batallons. El comandament correspon a un coronel. Actualment este tipus d'unitat es mant ms com a herncia histrica que com a unitat operativa.
Brigada: formada normalment per tres batallons de Infanteria, un grup d'Artilleria, i unitats de Enginyers i de Intendncia. El comandament l'ostenta un general de brigada.
Divisi: formada per 2-4 brigades, ms unitats addicionals de Cavalleria, Artilleria, Enginyers i altres. El comandament ho ostenta un general de divisi;
Cos d'Exrcit: format per diverses divisions i altres unitats menors. El comandament ho porta un tinent general. ;
Exrcit: format per tots els cossos d'exrcit de l'arma (terra, mar o aire). El comandament l'ostenta un nic general d'exrcit.
Els tres exrcits: Terra, Mar i Aire: l'nic cap i nic capit general s S.M. el Rei El senyor Joan Carles I.

Cossos de l'Exrcit.
El personal de l'Exrcit es distribux en quatre cossos:
 Cos General de les Armes (CGA);
 Cos d'Enginyers Politcnics (CIP);
 Cos d'Intendncia (CI);
 Cossos d'Especialistes (CE);

El Cos General de les Armes es dividix en especialitats fonamentals:
 Infanteria;
 Cavalleria;
 Artilleria;
 Enginyers;
 Transmissions;

Rangs.
En l'Exrcit de Terra Espanyol hi ha les segents ocupacions d'acord amb la classificaci de rangs de la OTAN, en la qual l'Exrcit Espanyol est incls.




Enllaos externs.
Lloc oficial de l'Exrcit de Terra Espanyol;
Plana del Ministerio de Defensa d'Espanya;
Informaci sobre l'Exrcit de Terra Espanyol en el lloc web de reclutament del Ministeri de Defensa;
Lloc no oficial de l'Arma d'Enginyers;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124165" title="Hitchcockella" nonfiltered="1081" processed="1078" dbindex="51159">

Els bambs del gnere Hitchcockella de la subfamlia bambusidia de la famlia pocia.

Espcies.
Hitchcockella baronii (Madagascar);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124167" title="Nastus" nonfiltered="1082" processed="1079" dbindex="51160">


Els bambs del gnere Nastus de la subfamlia bambusidia de la famlia pocia.

Espcies.
Nastus elatus - (Nova Guinea) ;
Nastus obtusus;
etc.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124169" title="Armada Espanyola" nonfiltered="1083" processed="1080" dbindex="51161">
L'Armada d'Espanya, anomenada oficialment Armada Espanyola, s la branca martima de les Forces Armades Espanyoles. Va nixer com a uni de les marines dels regnes de Castella i Arag.

L'Armada Espanyola en l'actualitat.

A principis del segle XXI l'almirall General de l'Armada confirmava que l'Armada afrontava una situaci totalment diferent de la del segle anterior, en esta ocasi la modernitzaci del material predominava.

L'Armada Espanyola est considerada com la sexta ms poderosa del mn, sent superada per la nord-americana, la russa, l'anglesa, la francesa i la japonesa, en un empat tcnic amb la italiana.

Amb l'entrada en servici del nou portaavions i l'adquisici de dues noves fragates F-100 i els submarins S-80, es millora la capacitat de projectar tropes i unitats d'operacions especials a llocs allunyats del territori nacional. Tant s aix que els compromisos internacionals han fet que en diverses ocasions, cas de l'Exercici Steadfast Jaguar-06, siga la marina de guerra que ms vaixells i personal ha transport; perqu, en cas d'una operaci real, els compromisos subscrits per Espanya l'obliguen a poder portar a qualsevol part del mn i protegir un contingent de 1800 infants i els seus respectius equips.

Les seues principals bases hi sn a Rota, Ferrol i Cartagena.

Principals bucs de combat.
A continuaci es llisten els bucs i unitats.

Entre parntesis ( ): data d'alta en l'Armada.

Entre claudtors [ ]: desplaament a plena crrega en tones mtriques.

 Portaavions Prncipe d'Astries :
R-11 prncep d'Astries (1988) Tm;

 Portaavions d'Assalt Amfibi:
*** Joan Carles I - En construcci - Entrega prevista per al 2008  Tm;

 Fragatas Clase lvaro de Bazn :
F-101 lvaro de Bazn (2002) Tm;
F-102 almirall Juan de Borb (2003) Tm;
F-103 Blas de Lezo (2004) Tm;
F-104 Mndez Nez (2006) Tm;
F-105 Roger de Llria En construcci - Entrega prevista per al 2012 Tm;
F-106 Proposada;

 Fragates  Classe Santa Maria:
F-81 Santa Maria (1986) Tm ;
F-82 Victria (1987) Tm ;
F-83 Numncia (1988) Tm;
F-84 Reina Sofia (1990) Tm;
F-85 Navarra (1994) Tm;
F-86 Canries (1995) Tm  ;

 Submars Classe Agosta:
S-71 Galerna (1981) Tm;
S-72 xaloc (1982) Tm;
S-73 mestral (1983) Tm;
S-74 Tramuntana (1984) Tm;

 Submars Classe S-80 :
S-81 En construcci - Entrega prevista per al 2011 Tm;
S-82 En construcci - Entrega prevista per al 2012 Tm;
S-83 En construcci - Entrega prevista per al 2013 Tm;
S-84 En construcci - Entrega prevista per al 2014 Tm;
S-85 Proposat;
S-86 Proposat;

 Buc de suport i salvament de submarins Classe BAM :
pendent catalogaci i denominaci - En construcci - Entrega prevista per al 2012;
Substituir l'actual Nept prxim al fi de la seua vida til.

Els 4 primers submarins S-80A en fase de construcci substituxen als S-60 (classe Daphn) i els 2 addicionals (S-80B) proposats previsiblement substituiran als S-70 (classe Agosta).

Bucs auxiliares.

 petrolier de flota Classe marqus de la Cala :
A-11 marqus de la Cala (1991) Tm;

Buc d'aprovisionament en combat Classe Patio :
A-14 Patio (1995) Tm;

Buc d'aprovisionament en combat Classe Cantbria :
A-15 Cantbria - En construcci - Entrada prevista per al 2008 Tm;

Bucs de mesures anti-mines.

 Caamines Classe Segura:
M-31 Segura (1999) Tm;
M-32 Sella (1999) Tm;
M-33 Tambre (2000) Tm;
M-34 Tria (2000) Tm;
M-35 Duero (2004) Tm;
M-36 Tall (2005) Tm;

 Barc de Comandament i Suport Classe Descoberta:
M-11 Diana (1979) Tm;

Bucs d'assalt amfibi.

 Bucs d'assalt amfibi  Classe Galcia :
L-51 Galcia (1998) Tm;
L-52 Castella (2000) Tm;

 Bucs de desembarcament amfibi  Classe Hernn Corts :
L-41 Hernn Corts (Construt en 1971 / Alta en l'Armada 1994) Tm;
L-42 Pizarro (Construt en 1972 / Alta en l'Armada 1995) Tm;

Els vaixells de desembarcament amfibi "Pizarro" i "Hernn Corts" seran donats de baixa en l'Armada prximament, les seues funcions passaran a ser exercides pel nou Portaavions  d'assalt amfibi, actualment en construcci en les installacions de Navantia en Ferrol.

 Llanxes de desembarcament Classe LCM1E:
L601P (2001) Tm;
L602P (2001) Tm;
L603 (2006) Tm;
L604 (2006) Tm;
L605 En construcci - Entrega prevista per al 2006 Tm;
L606 En construcci - Entrega prevista per al 2006 Tm;
L607 En construcci - Entrega prevista per al 2006 Tm;
L608 En construcci - Entrega prevista per al 2006 Tm;
L609 En construcci - Entrega prevista per al 2007 Tm;
L610 En construcci - Entrega prevista per al 2007 Tm;
L611 En construcci - Entrega prevista per al 2007 Tm;
L612 En construcci - Entrega prevista per al 2007 Tm;
L613 En construcci - Entrega prevista per al 2007 Tm;
L614 En construcci - Entrega prevista per al 2007 Tm;

Patrullers.
 Patrullers Classe Barcel :
P-11 Barcel(1976) Tm;
P-12 Fanga (1976) Tm;
P-14 Ordez (1977) Tm;
P-15 Acevedo (1977) Tm;
P-16 Cndido Prez (1977) Tm;

 Patrullers Classe Anaga:
P-21 Anaga (1980) Tm;
P-22 Tagomago (1981) Tm;
P-23 Marola (1981) Tm;
P-25 Grosa (1981) Tm;
P-26 Medes (1981) Tm;
P-27 Izaro (1981) Tm;
P-28 Tabarca (1981) Tm;
P-30 Bergant (1981) Tm;

 Patrullers Classe Conillera :
P-31 Conillera (1981) Tm;
P-32 Dragonera (1981) Tm;
P-33 Espalmador (1982) Tm;
P-34 Alcanada (1982) Tm;

Patrullers Classe Chilreu :
P-61 Chilreu (1992) Tm;
P-62 Alborn (1997) Tm;
P-63 Arnomendi (2000) Tm;
P-64 Tarifa (2004) Tm;

 Patrullers Classe Serviola :
P-71 Serviola (1991) Tm;
P-72 Sentinella (1991) Tm;
P-73 Sentinella (1992) Tm;
P-74 Talaia (1992) Tm;

 Patrullers Classe Descoberta :
P-75 Descoberta (1978) Tm;
P-76 infanta Elena (1980) Tm;
P-77 infanta Cristina (1980) Tm;
P-78 Caadora (1981) Tm;
P-79 Vencedora (1982) Tm;

 Patrullers Classe Toralla :
P-81 Toralla (1987) Tm;
P-82 Formentor (1989) Tm;

 Patrullers de vigilncia costanera :
P-111 (1975) Tm;
P-114 (1979) Tm;

 Patrullers de vigilncia interior :
P-201 Cap Fradera (1961) Tm;

Els patrullers de la classe "Barcel", "Anaga", "Conillera", "Toralla" i "Descoberta" seran substituts pels patrullers BAM (Barcos d'Acci Martima), actualment hi ha 4 en construcci les dels quals entregues a l'Armada comenaran a partir de 2010, d'un total de 12 previstos amb fins Ocenics. ;
L'Armada incorporar entorn de 2015, un BAM Hidrogrfic Oceanogrfic i un altre d'Intelligncia.

Bucs Escola.

Bergant Goleta Juan Sebastin Elcano ;

Llanxes d'Instrucci tipus Guardiamarina;

Iot Penell;

Velers La Graciosa, Sisargas i Slvora.

Remolcadors.

 Pontons Remolcadors Classe L-91: L-91, L-92.

(Un dels dos ser retirat en 2007)

Bucs donats de baixa recentment.

 Fragates Classe Balears :
F-71 Balears;
F-72 Andalusia;
F-73 Catalunya;
F-74 Astries (Es troba en operativitat restringida);
F-75 Extremadura;

 Submars Classe Daphn:
S-61 Dof;
S-62 Tonyina;
S-63 Marsopa;
S-64 Narval;

La flotilla d'aeronaus.
Tercera Esquadrilla:
Formada per 10 helicpters AB-212 ;
Quarta Esquadrilla:
Formada per 3 avions birreactors de vigilncia i transport Cessna Citation II ;
Quinta Esquadrilla:
Formada per 8 helicpters SH-3 antisubmarins i 3 AEW ;
Sexta Esquadrilla:
Formada per 10 helicpters Hughes 500 ;
Novena Esquadrilla:
Formada per 13 caces AV-8B  Harrier II Plus i per 5 AV-8B Harrier II ;
Desena Esquadrilla:
Formada per 12 helicpters SH-60 B SeaHawk ;

 Aprovada l'adquisici de 28 helicpters NH-90 per a l'Armada la finalitat del qual ser homogenetzar la flotilla d'aeronaus i substituir als vetustos AB-212, SH-3 i Hughes 500, de manera que a partir de 2010 progressivament les diferents esquadrilles podrien quedar constitudes de la manera segent:

Tercera Esquadrilla: 14 NH90 TTH per a la projecci de forces a bord dels vaixells amfibis principalment.

Quarta Esquadrilla: 3 avions birreactors de vigilncia i transport Cessna Citation II en Rota. ;

Quinta Esquadrilla: 6 NH90-AEW (alerta primerenca) i 8 NH90 NFH a bord del PDA i del BPE.

Sexta Esquadrilla: ?? Substituts Hugues 500 (s'especula amb 14 EC-135 navalitzats);

Novena Escudrilla: 16 AV-8B Harrier Plus (possibles adquisicions als EUA) i un biplaa a bord del PDA i del BPE.

Desena Esquadrilla: 12 SH-60B a bord de les fragates F-80 i F-100.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124170" title="Perrierbambus" nonfiltered="1084" processed="1081" dbindex="51162">

Els bambs del gnere Perrierbambus de la subfamlia bambusidia de la famlia pocia.

Espcies.
Perrierbambus madagascariensis;
etc.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124171" title="Racemobambos" nonfiltered="1085" processed="1082" dbindex="51163">

Els bambs del gnere Racemobambos, Mycrocalamus o Neomicrocalamus de la subfamlia bambusidia de la famlia pocia. El gnere comprn aproximadament 16 espcies, limitada als boscos muntanyosos de Malisia, incloent el arxiplag Bismarck y les Illes Salom.

Espcies.

Racemobambos ceramica;
Racemobambos clarkei;
Racemobambos congesta (Pilger) Holttum;
Racemobambos gibbsiae (Stapf) Holttum;
Racemobambos gibbsil;
Racemobambos kutaiensis;
Racemobambos mannii;
Racemobambos microphyllus;
Racemobambos prainii;
Racemobambos raynalii Holttum;
Racemobambos rigidifolia Holttum;
Racemobambos schultzii;
Racemobambos tessellata Holttum;
Racemobambos yunnanensis;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124172" title="Indosasa" nonfiltered="1086" processed="1083" dbindex="51164">

Els bambs del gnere Indosasa de la subfamlia bambusidia de la famlia pocia.

Espcies.
Indosasa acutiligulata Z.P. Wang & G.H. Ye;
Indosasa albo-hispidula Q.H. Dai & C.F. Huang;
Indosasa angustata McClure;
Indosasa angustifolia W.T. Lin;
Indosasa bacquangensis Nguyen To Quyen;
Indosasa breviligulata W.T. Lin & Z.M. Wu;
Indosasa chienouensis T.H. Wen;
Indosasa crassiflora McClure;
Indosasa glabrata C.D. Chu & C.S. Chao;
Indosasa hispida McClure;
Indosasa ingens J.R. Xue & T.P. Yi;
Indosasa levigata Z.P. Wang & G.H. Ye;
Indosasa lingchuanensis C.D. Chu & C.S. Chao;
Indosasa lipoensis C.D. Chu & K.M. Lan;
Indosasa longiligula T.H. Wen;
Indosasa longiligula var. amara T.H. Wen;
Indosasa longiligulata D.S. Wen;
Indosasa longiligulata var. amara D.S. Wen;
Indosasa longiligulata var. longiligulata;
Indosasa longispicata W.Y. Hsiung & C.S. Chao;
Indosasa lunata W.T. Lin;
Indosasa macula W.T. Lin & Z.M. Wu;
Indosasa parvifolia C.S. Chao & Q.H. Dai;
Indosasa patens C.D. Chu & C.S. Chao;
Indosasa purpurea J.R. Xue & T.P. Yi;
Indosasa pusilloaurita W.T. Lin;
Indosasa shibataeoides McClure;
Indosasa singulispicula T.H. Wen;
Indosasa sinica C.D. Chu & C.S. Chao;
Indosasa solearis McClure;
Indosasa sondongensis Nguyen To Quyen;
Indosasa spongiosa C.S. Chao & B.M. Yang;
Indosasa suavis W.T. Lin & Z.J. Feng;
Indosasa tinctilimba McClure;
Indosasa triangulata J.R. Xue & T.P. Yi;
Indosasa wuningensis T.H. Wen & H.Y. Zou;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124173" title="SWAPO" nonfiltered="1087" processed="1084" dbindex="51165">

La South West African People's Organisation (SWAPO) s un partit poltic de Nambia.   
A les ltimes eleccions legislatives, celebrades el 15 i el 16 de novembre de 2004, va obtenir el 75.1% dels vots populars i 55 dels 78 escons.

Histria.
SWAPO fou fundada, com molts altrs grups africans, com a una organitzaci d alliberament: desprs de la Primera Guerra Mundial, l frica del Sud-Oest Alemanya fou entregada en mandat a Sud-frica per la Lliga de Nacions en nom del Regne Unit. El govern sudafric, poc a poc, transform el mandat en ocupaci militar i govern el territori com a una de les seves provncies.   

SWAPO com a moviment d alliberament.
SWAPO era un moviment amb base Ovambo al nord de Nambia. Fou fundada com a moviment d alliberament el 1960  de la uni dels grups Ovambo People s Congress (OPC) fundat el 1957 per Hermann Andima Toivo ja Toivo (1924), Andreas Shipanga, Soloman Mifinawe, Emil Appolus i Jariretundo Kozonguizi, i l Ovambo Peoples Organisation (OPO) fundada per Sam Nujoma el 1958. Aviat s enfront a altres grups com la South West Africa National Union (SWANU), de base herero. 

SWAPO fou essencialment una organitzaci militar. Emprant la tctica guerrillera contra les tropes sudafridanes. Tenia la base a Zmbia i des del 1975, a Angola, on SWAPO era aliada amb els marxistes del Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA). Sud-frica va dur a terme moltes campanyes militars contra el MPLA des de Nambia.

Controvrsia amb el moviment.
S ha dit que el SWAPO, durant el perode d exili, fou responsable de violaci dels drets humans contra els seus efectius i contra els presoners que havien fet. Les narracions dels detinguts comen amb els atacs duts a terme pels sudafricans que van fer creure la direcci del SWAPO que tenien espies a l interior del moviment. Molts membres del grup foren empresonats, torturats i interrogats.   

Independncia. 
Quan Nambia va obtenir la independncia el 1990, SWAPO esdev el partit poltic dominant, i el seu cap, Sam Nujoma, escollit primer President de Nambia. Nujoma va fer canviar la constituci per a presentar-se un tercer mandat el 1999, per el 2004 fou substitut pel candidat presidencial del SWAPO Hifikepunye Pohamba, descrit per alguns com al dof de Nujoma, Nujoma, per, es mantindr com a president del SWAPO fins el 2007. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124174" title="Exrcit de l'Aire Espanyol" nonfiltered="1088" processed="1085" dbindex="51166">


L'Exrcit de l'Aire s una de les tres branques en qu es divideixen les Forces Armades Espanyoles.

 Organitzaci i estructura.

 Organitzaci territorial .
L'organitzaci territorial de l'Exrcit de l'Aire s la segent:
 Ia regi Aria (comprn les zones central i nord-oest de la pennsula Ibrica). La Capitania General t la seu a Madrid.
 IIa regi Aria. Zona sud amb la seu de la seua Capitania General a Sevilla i de la .
 IIIa regi Aria. Zona nord-est i Balears, amb la seu a la seua Capitania General de la (Saragossa, seu de la seua Capitania General, zona nord-est i Balears).
 Zona Aria de Canries, amb seu en Las Palmas.

 Comandaments aeris .
Cada regi aria s seu d'un dels comandaments aeris. El cap de cada comandament s tamb capit general de la regi aria corresponent.
 El Comandament Aeri de Combat (Macom) t la seua seu a Madrid.
 El Comandament Aeri Tctic (Matac), a Sevilla. ;
 El Comandament Aeri de Transport (Matra), a Saragossa.
 El Comandament Aeri de Canries (Maquen), en Las Palmas.

 Estructura operativa .
La unitat operativa habitual s l'ala, composta per dos o tres esquadrons, cada un dels quals est integrat per 18 o 24 avions. Aix, l'Ala 15, amb base a Saragossa, la formen dos esquadrons amb 18 avions F-18 cadascun.

 Codificaci i numerals .
Les aeronaus que utilitzen les Forces Aries sn identificades amb una o dos lletres seguides de dos nmeros que figuren pintats en els fuselatges. El primer nombre correspon a la unitat a qu pertanyen, i el segon, a l'orde en qu es van incorporar a esta. 

La lletra o lletres, corresponen a l's. Aix, C significa caabombarder; A, atac; P, patrulla; T, transport; E, ensenyana; D, busca i salvament; H, helicpter; K, cisterna; V veler (vol sense motor), i U, utilitari.

Exemple: el F-18 amb el numeral C-15-08 en la cua s el 15 tipus d'avi de caa que arriba a l'exrcit de l'aire (l'Eurofigther s el C-16) i s l'octau aparell a ingressar en este. En el morro o en el fuselatge porten un numeral que concreta la unitat en qu es troben i l'orde d'arribada a la dita unitat. Exemple: el Quart F-18 a arribar a l'ala 12 tindr en el morro el numeral 12-04.

Algunes versions d'avions en servici com a versions biplaces de caces o versions cisternes de transports afegixen una altra lletra per a diferenciar la seua funci, i tenen un orde d'arribada a l'exrcit de l'aire diferent del de les altres versions. 

Dins de les unitats els esquadrons es numeren amb el numeral de la unitat seguit del numeral de l'esquadr formant una sola xifra. Exemple: el segon esquadr de l'ala 11 ser l'esquadr 112, i el primer de l'ala 35 ser el 351.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124177" title="Qiongzhuea" nonfiltered="1089" processed="1086" dbindex="51167">

Qiongzhuea s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Liliidae, classe lilipsid, divisi magnoliofit.
Aquest gnere de canyes de bambs s originari d sia, de rizoma leptomorf; Les canyes no sobrepassen els 6 metres. 
Espcies.
Qiongzhuea communis;
Qiongzhuea intermedia;
Qiongzhuea macrophylla;
Qiongzhuea rigidula;
Qiongzhuea verruculosa;
etc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124178" title="Temburongia" nonfiltered="1090" processed="1087" dbindex="51168">

Temburongia s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Liliidae, classe Lilipsid, divisi Magnoliofit.
Aquest gnere de canyes de bambs s originari d sia, de rizoma leptomorf; 
Espcies.
Temburongia simplex;
etc.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124179" title="Guaduella" nonfiltered="1091" processed="1088" dbindex="51169">

Guaduella s un gnere de bambs de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Liliidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Guadella Franch., orth. var., 
Microbambus K. Schum..

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124180" title="Puelia" nonfiltered="1092" processed="1089" dbindex="51170">

Puelia s un gnere de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Liliidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124182" title="Guadullia" nonfiltered="1093" processed="1090" dbindex="51171">


Guadullia (Guaduelleae) s una tribu de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Genres.
Hi ha un sol gnere: 
Guaduella.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124183" title="frica Sud-occidental Alemanya" nonfiltered="1094" processed="1091" dbindex="51172">


L'frica Sud-occidental Alemanya fou una colnia alemanya a l'est de l'frica Austral del 1884 al 1915, que incloa els territori que avui correspon a Nambia.
 Origens de l'establiment .
El 1842 els missioners alemanys protestants de la Societat Missionera Renana, Heinrich Kleinschmidt i Carl Hugo Hahn, protegits per comerciants d'Hamburg i cridats pels afrikaners, s'establiren entre els hereros, a la costa i als territoris de Windhoek i Otjimbinje. El mateix any fundarien la vila de Windhoek, on s'hi establiren els cabdills hereros Tjamuaha i Maharero, i el 1845 fundaren Rehoboth; imprimiran llibres en llenges africanes i fundaran escoles. El 1843 Livingstone arrib a la Franja de Caprivi, per no aconsegu establir cap missi. El 1853 l'explorador suec Carl John Andersson creu el pas des de Walvis Bay, on el 1843 s'hi establiren els primers colons europeus (els comerciants de ramat Sidney Dixon, James Morris i Frank Bassingthwaighte) fins al llac Ngami (avui Botswana). Els missioners alemanys Kleinschmidt i Vollmer componen el primer diccionari nama-alemany, i proposen usar aquesta llengua en la missi.

Des del 1846 esclataren conflictes entre hereros, nama i afrikaners. El 1868, degut a les guerres tribals entre hereros, hotentots i ovambos, els missioners alemanys demanaren protecci britnica. Reberen suport alemany, per els anglesos rebutjaren la proposta. S'estableixen tamb les primeres companyies minaires des del 1850, ja que es trob coure a l'hinterland de Windhoek, per s'abandona perqu el transport a la costa era costs. El 1859-1860 molts hereros s'estableixen al territori fugint dels portuguesos.

El 1864 el govern britnic rebutj una proposta de la Colnia del Cap de prendre la tutela del territori, tot i que el 1866 ocuparen algunes parceles costaneres. El 1870, un grup de coloured (les famlies Benz, Beukes, Bok, Claasen (Klazen), Cloete, Coetsee, Diergaar(d)t, Engelbrecht, Gertze, Isaak, de Klerk, Koopman, Morkel, Mouton, Orlam, Schalkwyk, Slenger, Steenkamp, Vrey, Vries, Wimmer, Witbooi i van Wyk), anomenats bastaards, fan la pau amb Maharero i s'establiren a Rehoboth, fugint dels hereros, ja que entra en declivi el poder dels orlam afrikaners, pressionats per ovambos i hereros. Aix havia provocat el 1868 que la Societat Missionera Renana demans la protecci prussiana i estableixi la Deutsche Missions-Handelsaktiengesellschaft, que s'oposa al trfic d'armes i d'alcohol, alhora que Carl Hugo Hanh n'esdev superintendent. 

Tamb arribaren els primers missioners finlandesos Martti Rautanen, Botolf Bernhard Bjrklund, Pietari Kurvinen, Karl Leonhard Tolonen, Erkki Juntunen i Karl August Weikkolin, que s'estableixen entre els hereros. Hahn calcul que el 1870 hi havia uns 80.000 hereros.

El 1876 la Colnia del Cap hi envi el comissionat W. C. Palgrave, qui va fer tractats amb els caps tribals (el mests Abraham Swartbooi, Hermanus van Wyk de Rehoboth, els hereros Kambazembi i Maharero, l'ovambo Salomo Aponda) ansiosos de la protecci britnica, de manera, de manera que tot el territori buit entre el Cap i Angola cauria sota la protecci britnica. Els cabdills denunciaren que els boers Hendrik van Zyl, Johannes van der Merwe, Jan Greyling i Gert Alberts, intentava un tercer trek o Dorslandtrek a Damaraland el 1877. L'Alt Comissionat Britnic a Sud-frica aprov l'acci de Palgrave, per el govern britnic no estava disposat a assumir aquesta responsabilitat llevat a Walvis Bay, ocupada per Gran Bretanya des del 1867.

Aix, el 1878 pactaren amb Alemanya la renncia a l'actual Nambia llevat Walvis Bay, a canvi de tenir les mans lliures a Egipte. El Congrs de Berln del 1881-1885 reconeixeria el fet. El cap de la Societat Missionera Renana, Friedrich Gotthard Karl Ernst Fabri, escrigu el llibre Alemanya necessita colnies demanant la intervenci alemanya al territori.
 La colonitzaci alemanya .
El 1880 esclat una nova guerra tribal entre damara, afrikaners, hereros i ovambos, en la qual Maharero va destruir Windhoek. El govern alemany torn a preguntar als britnics si protegiria la vida i propietats dels colons i missioners blancs establerts al pas. 

En obtenir resposta negativa, el 1881-1883 hi enviaren el comerciant de tabac de Bremen Franz Adolf Lderitz (1834-1886), qui establ una factoria a Lagos i fund a Angra Pequenha Lderitz-Bucht, alhora que Emil Holub fou encarregat pel ministeri d'indstria de cercar minerals a Caprivi i la conca de Zambeze. Amb aquesta excusa Otto von Bismarck demana el protectorat entre el riu Orange i el cap Cold (Lderitz Land). El 1883 l'agent de Lderitz, Heinrich Vogelsang, obt del capdill hotentot Joeph Frederick de Bethanien la concesi de tota Angra Pequenha. Tot i aix, Bismark, qui no estava encara convenut del tot de la poltica colonial, inform als britnics dels fets de manera que els convida a assumir la sobirania del territori i a actuar com a potncia protectora. En no obtenir-hi resposta, l'abril del 1884 escriu Lderitz ordenant-li l'annexi del territori. La Deutscher Kolonialverein (Societat Colonial Alemanya) s fundada pel prncep Hermann de Hohenlohe-Langenburg.  

Aix, el 1884 Gustav Nachtingal explor l'interior del territori i obtingu el protectorat sobre Damaraland i Namakwaland, concedida a la Societat Colonial Alemanya, i el 15 de setembre del 1884 sign un tractat de protecci amb el cap dels hereros, Samuel Maharero (1856-1923), pel qual s'asseguren uns 10.440 kilmetres quadrats en reserves. No aconseguiren, per, dominar el territori ovambo.

El 1885 fou enviat al territori el primer representant alemany, Heinrich Ernst Gring, qui establ la residncia a Otjimbingue. El 1889, degut als atacs dels khoikhoi, la Societat Colonial Alemanya ced els drets d'explotaci del territori a l'Imperi Alemany. Aquest hi nomenar un comissionat, que el 1893 prend el ttol de Landeshauptleute.

El 1892 el nou governador Curt von Franois trasllad la residncia a Windhoek, i establ tamb els primers colons grangers alemanys. El territori pass a anomenar-se frica del Sudoest (Sdwest Afrika) com a protectorat alemany, i el 1893, mercs als oficis del canceller Georg Leo Caprivi (1831-1899) obtenen l'anomenada Caprivi Zipfel (Franja de Caprivi), per tal de tenir sortida al Zambeze. Entre el 1886 i el 1890 s'establiren les fronteres pactades amb Portugal, Transvaal i el nadius, per el 1893 esclat la primera gran revolta nadiua, dirigida pel cap dels namakua, Hendrik Witbooi o Waterboer, excitat per l'angls Lewis, qui pensava que aix obtindrien el protectorat. La revolta fou aixafada pel governador Franois amb una massacre al seu campament, on els 150 habitants, inclosos dones i nens, foren massacrats.

El 1896 fou nomenat governador Theodor Leutwein, qui intent tractat els africans amb consideraci, per aquests estaven ressentits per les expropiacions de terres i per la represslia de les tropes colonials. Aix, el 1897 esclat una nova revolta d'hereros i khoikhois, que foren novament venuts a Goothesberg. Durant aquest temps els ovambos no es revoltaren, potser perqu els alemanyhs no tingueren un veritable control sobre llur territori.

 Revoltes dels nadius .
El 1903 es produ una nova revolta dels hotentots de Bondelswaartz, que fou aixafada en sang. Aquest fou el preludi dels grans alaments que comenaren el 1904 i que acabarien el 1908. Els hereros mataren molts colons alemanys (per no britnics ni bers). Aix provoc la destituci de Leutwein, substitut pel general Lothar von Trotta, qui don l'ordre de fer vernichtstungbefehl (neteja i extermini):  No perdoneu cap home, dona o nen. Mateu-los a tots! . Tamb va confiscar i destruir ramats sencers. D'aquesta manera, el 1907 havien redut els hereros de 80.000 individus a 15.000 refugiats famlics (el 25 % dels efectius), que foren reclutats per a treballar com a colons o expulsats. Per altra banda, els names foren redits a la meitat dels efectius (de 20.000 a 10.000). 

Per aquesta despoblaci provocada de manera artificial va repercutir en la manca de m d'obra i que repercutir negativament en el desenvolupament del territori. Nogensmenys, entre el 1908 i el 1913 uns 13.000 immigrants blancs arribaren al territori, atrets per les explotacions diamantferes a Lderitz-Bucht. Aix la poblaci dels 800.000 kilmetres quadrats arribaria als 80.000 habitants.
 Fi del domini alemany .
En esclatar la Primera Guerra Mundial, el 6 d'agost del 1914, el Govern de la Uni Sud-africana decid assumir totes les obligacions de la guarnici regular britnica, i el dia 10 envi una expedici a Nambia, comandada per Louis Botha. Els residents i soldats alemanys, comandats pel general Gring, organitzaren la resistncia amb suport d'alguns voluntaris bers que s'havien revoltat contra els britnics. El 25 de setembre uns 6.000 alemanys vencen als angloboers a Sandfontein i ocupen Walvis Bay.

El febrer del 1915 Deventer atac la badia de Lderitz i Kermanshoop, cosa que els permet setjar als alemanys a Windhoek el 12 de maig. Finalment, el 9 de juliol del 1915, els soldats alemanys es rendiren. Seran internats, juntament amb bona part dels residents alemanys, i cap el 1919 seran repatriats a Alemanya juntament amb 600 indesitjables. Als ciutadans alemanys, nogensmenys, se'ls permet tornar a llurs terres, i continuaren fent la seva vida.

 Referncies .

 Schnee, Dr.Heinrich, (governador de l'frica Oriental Alemanya), German Colonization, Past and Future - The Truth about the German Colonies, George Allen & Unwin, London, 1926. ;

 Bullock, A.L.C., Germany's Colonial Demands, Oxford University Press, 1939. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124185" title="Ornitorinc" nonfiltered="1095" processed="1092" dbindex="51174">

L'ornitorinc (Ornithorhynchus anatinus) s un mamfer ovpar que t peus palmejats, un bec semblant al dels necs i cos semblant al de la  lldriga amb una vida mitjana d'uns 30 anys.
Les cries, quan neixen mamen llet de la mare a travs dels porus que aquesta presenta a l'abdomen. 

s un bon caador, sobretot sota l'aigua, ja que pot romandre submergit fora temps per l'alta concentraci de glbuls vermells a la sang. A ms a ms, compta amb ver, localitzat en un agull situat a la part posterior del turmell.

Es mant la major part del temps nedant en els rius i llacs d'aigua dola de l est del continent australi i Tasmnia. En cas contrari s'amaga en tnels que excava. En aquests tnels construx el seu niu on diposita els seus ous.

Es ms actiu durant la nit, sent les hores abans de l'alba i desprs de fosquejar quan normalment surt a menjar. Encara que tamb se'l veu durant les hores del dia descansant a les ribes dels rius i rierols on viu.

L'alimentaci d'aquest animal consisteix en plantes que creixen en el fons de l'aigua, cucs, capgrssos, crustacis, i altres invertebrats que aconsegueixi atrapar. Sn d'apetit vora i en una nit poden ingerir l'equivalent al seu propi pes.

Referncies.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124186" title="Congrs de Demcrates (Nambia)" nonfiltered="1096" processed="1093" dbindex="51175">

El Congrs de Demcrates s un partit poltic de Nambia, creat com a escissi del SWAPO el 1998 dirigida per Ben Ulenga. 

A les ltimes eleccions legislatives, del 15 i 16 de novembre de 2004, el partit va obtenir el 7.2% dels vots populars i 5 dels 78 escons, tot esdevenint la segona fora poltica del pas desprs de la SWAPO.

Enllaos externs.
 Pgina oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124187" title="Suc" nonfiltered="1097" processed="1094" dbindex="51176">

El suc s el lquid que es pot extreure de plantes i fruites en estat natural.

Els sucs constitueixen una de les begudes ms populars arreu del mn. Els sucs ms coneguts sn els d'algunes fruites com la taronja, el prssec, la poma...
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124191" title="Eleccions a Nambia" nonfiltered="1098" processed="1095" dbindex="51177">
Eleccions a Nambia dna informaci de les eleccions i resultats electorals de Nambia. 

Nambia escull a nivell nacional un cap d'estat - el president -  i una legislatura. El president s escollit per vot popular per a un mandat de cinc anys. El Parlament te dues cambres. L  Assemblea Nacional t 78 membres, escollits per a un mandat de 5 anys, 72 membres elegits per representaci proporcional i 6 membres nomenats pel president. El Consell Nacional t 26 membres, elegits per un mandat de 6 anys en constituncies de doble esc (regionals). 
Nambia s una democrcia per es un estat amb un sol partit dominant al poder, la SWAPO Els partits de l oposici sn presents, per no tenen gaires possibilitats reals d obtenir el poder.  

Resultats.

Eleccions presidencials del 2004.
Resultat de les eleccions de 15 i 16 de novembre de 2004 a President de Nambia
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left valign=top|Candidats - Partits
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|%
|-
|align=left valign=top|Hifikepunye Lucas Pohamba - SWAPO
|
|valign="top"|76.4
|-
|align=left valign=top|Ben Ulenga - Congrs de Demcrates
|
|valign="top"|7.3
|-
|align=left valign=top|Katuutire Kaura - Aliana Democrtica Turnhalle de Nambia
|
|valign="top"|5.1
|-
|align=left valign=top|Kuaima Riruako - Organitzaci Nacional d'Unitat Democrtica
|
|valign="top"|4.2
|-
|align=left valign=top|Justus Garob - United Democratic Front
|
|valign="top"|3.0
|-
|align=left valign=top|Henk Mudge - Republican Party
|
|valign="top"|1.9
|-
|align=left valign=top|Kosie Pretorius - Monitor Action Group
|
|valign="top"|1.1
|-
|align=left style="background-color:#E9E9E9"|Total (turnout 84.4 %)
|width="75" align="right" style="background-color:#E9E9E9"|
|width="30" align="right" style="background-color:#E9E9E9"|100.0
|-
|align=left colspan=4|Font: African Elections Database
|}

Eleccions parlamentries del 2004.
Resultat de les eleccions del 15 i 16 de novembre de 2004 a Assemblea Nacional de Nambia
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left valign=top width=350|Partits
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|%
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Escons
|-
|align=left valign=top|SWAPO
|valign="top"|
|valign="top"|75.1
|valign="top"|55 
|-
|align=left valign=top|Congrs de Demcrates
|valign="top"|
|valign="top"|7.2
|valign="top"|5
|-
|align=left valign=top|Aliana Democrtica Turnhalle de Nambia
|valign="top"|
|valign="top"|5.0
|valign="top"|4
|-
|align=left valign=top|Organitzaci Nacional d'Unitat Democrtica
|valign="top"|
|valign="top"|4.1
|valign="top"|3
|-
|align=left valign=top|United Democratic Front
|valign="top"|
|valign="top"|3.5
|valign="top"|3
|-
|align=left valign=top|Republican Party
|valign="top"|
|valign="top"|1.9
|valign="top"|1
|-
|align=left valign=top|Monitor Action Group
|valign="top"|
|valign="top"|0.8
|valign="top"|1 
|-
|align=left valign=top colspan=3|Escons nomenats
|valign="top"|6
|-
|align=left style="background-color:#E9E9E9"|Total (participaci 84.4 %)
|width="75" align="right" style="background-color:#E9E9E9"|
|width="30" align="right" style="background-color:#E9E9E9"|100.0
|width="30" align="right" style="background-color:#E9E9E9"|78 
|-
|align=left colspan=4|Font: Electoral Commission of Namibia
|}
 

Enllaos externs.
Base de Dades d Eleccions Africanes;
Adam Carr's Election Archive;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124192" title="Monument de Bartolomeo Colleoni" nonfiltered="1099" processed="1096" dbindex="51178">

El monument de Bartolomeo Colleoni es troba a la ciutat de Vencia (Vneto, Itlia), concretament al campo de Sant Giovanni e Paolo, al costat de l esglsia del mateix nom.

Verrocchio va realitzar aquesta gran i famosa esttua el 1488, any de la seva mort. Alessandro Leopardi es va encarregar de la difcil feina de fondre-la en bronze i de l execuci del pedestal.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124193" title="Parlament de Nambia" nonfiltered="1100" processed="1097" dbindex="51179">
El Parlament de Nambia consisteix en dues cambres:

El Consell Nacional (Cambra alta);
L  Assemblea Nacional (Cambra Baixa);


 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124196" title="Peter D. Mitchell" nonfiltered="1101" processed="1098" dbindex="51180">

Peter Dennis Mitchell ( Mitcham, Anglaterra 1920 - Bodmin 1992 ) fou un bioqumic angls guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1978.

Biografia.
Va nixer el 29 de setembre de 1920 a la poblaci de Mitcham, situada al comtat de Surrey. Va estudiar a la Universitat de Cambridge, on es llicenci en Cincies Naturals, i posteriorment es doctor en bioqumica l'any 1951. 

L'any 1943 accept treballar en el Departament de Bioqumica d'aquesta universitat, renunciant l'any 1955. L'any 1961 accept la petici de Michael Swann per esdevenir director del Departament de Biologia de la Facultat de Zoologia de la Universitat d'Edimburg. A partir de l'any 1964 fou director del Laboratori d'Investigacions de Glynn, poblaci situada a Cornualla. Va morir el 10 d'abril de 1992 a la poblaci de Bodmin, situada al comtat de Cornualla.

Recerca cientfica.
Interessat inicialment en la penicillina, a partir de 1961 treball en l'estudi sobre l'emmagatzematge de l'energia en els ssers vius per ser posteriorment transportada als punts d'utilitzaci per mitj de les molcules de Trifosfat d'adenosina (ATP). Mitjanant la seva recerca comprob com la ruptura de l'enlla en un dels grups d'ATP provoca l'aparici de l'ADP o difosfat d'adenosina, que allibera una energia immediatament disponible. Grcies a l'energia subministrada per la respiraci humana l'ADP aconsegueix esdevenir novament ATP, procs anomenat fosforilaci oxidativa.

L'any 1978 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pels seus treballs sobre l'intercanvi d'energia biolgica per mitj de la teoria de la qumica osmtica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1978;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124200" title="Bartolomeo Colleoni" nonfiltered="1102" processed="1099" dbindex="51181">

Bartolomeo Colleoni (1400-1476) era un condottiere, s a dir un militar professional que prestava els seus serveis, juntament amb els seus soldats, a qualsevol estat que el reclams. Colleoni va lluitar per Vencia contra el ducat de Mil (i en ocasions tamb amb Mil contra Vencia), tamb va fer costat a Frana i finalment va ser anomenat capit general vitalici de Vencia, el seu cos es troba a Brgam, a la coneguda capella Colleoni. 

A Vencia es troba el monument de Bartolomeo Colleoni, concretament al campo de Sant Giovanni e Paolo, al costat de l esglsia del mateix nom.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124201" title="Consell Nacional de Nambia" nonfiltered="1103" processed="1100" dbindex="51182">
El Consell Nacional de Nambia s la Cambra alta del bicameral Parlament de Nambia.

T 26 membres escollits pels consells regionals, que sn escollits per sufragi directe per a un perode de sis anys. Cadascun dels 13 consells regionals elegeixen dos dels seus membres per a formar part del Consell Nacional. Les ltimes eleccions al Consell Nacional es convocaren el 29 i 30 de novembre de 2004.

La distribuci per partits poltics en la cambra les darreres eleccions s la segent:
South-West Africa People's Organisation (SWAPO) - 24 escons;
Aliana Democrtica Turnhalle de Nambia (DTA) - 1 esc;
United Democratic Front (UDF) - 1 esc;

Set dones ocupen escons al Consell Nacional.

Asser Kuveri Kapere s l actual portantveu del Consell Nacional.


El Consell t la seu a Windhoek en l anomenat Tintenpalast.

Resultats d anteriors eleccions.


 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124205" title="Assemblea Nacional de Nambia" nonfiltered="1104" processed="1101" dbindex="51183">
L  Assemblea Nacional de Nambia s la Cambra baixa del bicameral Parlament de Nambia.

L actual Assemblea Nacional, formada despre's de les eleccions del 15 i 16 de novembre de 2004, t un total de 78 membres. 72 membres sn escollits directament per un sistema de representaci proporcional durant un perode de cinc anys, i els altres sis membres sn nomenats pel President.

Vint-i-dues dones (18 elegides i 3 nomenades) ocupen escons a l Assemblea Nacional.

L actual Primer Ministre (2002-2005) i membre de la SWAPO Theo-Ben Gurirab s l actual portantveu de l Assemblea Nacional.

Resultats electorals anteriors.



Encara que el pas hi ha un sol partit dominant des de la seva independncia el 1990, les eleccions nambies han estat transparents i lliures.


Enllaos externs.
Parlament de Nambia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124211" title="Simfonia nm. 6 de Mahler" nonfiltered="1105" processed="1102" dbindex="51184">
La Simfonia nmero 6 en La menor de Gustav Mahler, de vegades denominada Tragische (Trgica), va ser composta entre 1903 i 1904 (rev. 1906; partitura revisada repetidament). L'estrena va tenir lloc a Essen, el 27 de maig de 1906, dirigida pel compositor. 

L'obra s nica entre les simfonies de Mahler pel seu final clarament trgic. Mahler s, per descomptat, considerat com un compositor 'trgic'   per el fet s que la major part de les seues simfonies tenen un final triomfant (Nos. 1, 2, 3, 5, 7, i 8), mentre que la resta acaba amb placidesa (Simfonia nm. 4), amb tranquilla resignaci (Simfonia nm. 9), o amb una calma radiant (Simfonia nm. 10). El final trgic, gaireb nihilista de la simfonia nm. 6 ha estat considerat de fet com quelcom estrany, ats que aquesta simfonia va ser composta en una poca aparentment d'extraordinria felicitat en la vida del seu autor: s'acabava de casar amb Alma Schindler l'any 1902, i durant el seu treball en la simfonia, va nixer la seua segona filla.

Potser degut al seu carcter sever i el seu devastador pessimisme, la simfonia no s la ms popular del compositor entre el pblic general. No obstant aix, molts l'han considerada com la ms exquisida de les seues simfonies, i s molt apreciada pels msics. Alban Berg i Anton Webern la van lloar: per a Berg era "l'nica sisena, llevat de la 'Pastoral'" de Beethoven; mentre que Webern la va dirigir en diverses ocasions. 

L'origen del seu sobrenom s dubts. El programa de la seua estrena a Viena, (4 de gener de 1907) mostra el subttol Tragische, per aquest sobenom no apareix   al contrari del que afirma l'expert en l'obra de Mahler, Henri-Louis de la Grange   en el programa de la presentaci de l'obra a Munic, el 8 de novembre de 1906. Tampoc no apareix el sobrenom Tragische en les partitures publicades per C. F. Kahnt (primera edici, 1906; edici revisada, 1906), ni en l'anlisi temtic, aprovat oficialment, de Richard Specht, ni tampoc en les transcripcions per a piano degudes a Alexander von Zemlinsky (1906). En les seues memries sobre Gustav Mahler, Bruno Walter reivindica que "Mahler va qualificar  la seua Simfonia Trgica", i aix se cita sovint com a suport del sobrenom, que molts consideren absolutament adient al carcter de l'obra. Per el fet s que Mahler no va denominar aix la simfonia mentre la componia, ni quan la va estrenar, ni quan la va publicar, ni quan va animar Specht a fer-ne l'anlisi, ni quan va encoratjar Zemlinsky a fer-ne la reducci per a piano. Per altra banda, Mahler sempre va rebutjar clarament els ttols (i programes) per a les seues simfonies; i ni el 'Lied der Nacht' ("Cant de la nit") subttol de la Setena Simfonia, ni el 'Sinfonie der Tausend' ("Simfonia dels mil") per a la vuitena, pertanyen a Mahler. Per totes aquestes raons, el sobrenom de Trgica no s'utilitza en les obres serioses de referncia.

Orquestraci.
La simfonia est composta per a gran orquestra composta de quatre flautes (3 i 4 doblades amb piccolo), piccolo, quatre obos (3er i 4t doblats amb corn angls), corn angls, clarinet en Re i Mi-bemoll, 3 clarinets en la i Si bemoll, un clarinet baix, quatre fagots, un contrafagot, vuit trompes, sis trompetes, tres trombons, un tromb baix, una tuba, 2 parells de timbals, glockenspiel, esquellots, campanes tubulars, Ruthe (un feix de canyes o vmet per a colpejar), martell (vegeu ms endavant), plats (doblats), caixa, xilfon, triangle, dues arpes, celesta i corda (violins, violes, violoncels i contrabaixos). 

A diferncia d'algunes simfonies de Mahler, aquesta no requereix de part vocal.

El so del martell, que es fa servir en el darrer moviment, va ser prescrit per Mahler com "breu i punyent per de ressonncia fosca i de timbre no metllic". El so usat en l'estrena no va ser prou punyent com per aplegar a tota la sala, i en realitat la dificultat de trobar l'adequat volum respectant el carcter fosc requerit, continua sent un problema per a les orquestres modernes. S'han utilitzat diversos mtodes per produir aquest so, incloent-hi una maa de fusta colpejant una superfcie de fusta, una maa metllica colpejant una caixa de fusta, un tabal baix, o de vegades ms d'un d'aquests mtodes simultniament.

Estructura.
L'obra t quatre moviments:

Allegro energico, ma non troppo. Heftig, aber markig.;
Scherzo: Wuchtig;
Andante moderato;
Finale: Sostenuto - Allegro moderato - Allegro energico;

La durada s d'al voltant de 80 minuts.

Histria.
Existeix certa controvrsia sobre l'ordre dels dos moviments centrals, tot i que recerques recents han aclarit bastant aquest extrem. se sap que Mahler va concebre l'obra de manera que el scherzo seria el segon moviment i el moviment lent el tercer, una distribuci en certa manera poc convencional, per ja utilitzada en la grandiosa novena simfonia de Beethoven i el la vuitena de Bruckner (inacabada), aix com en les prpies simfonies 1 i 4 de Mahler. Amb aquesta distribuci va ser conclosa la simfonia l'any 1904, i va ser publicada al mar de 1906); i amb aquesta distribuci Mahler va comenar a assajar-ne l'estrena, per al maig de 1906. Per durant els assaigs, Mahler va decidir alterar l'ordre i va donar instruccions als seus editors, C.F. Kahnt, per traure una segona edici amb aquest canvi, i fins i tot incloure uns fullets advertint de l'errada en les cpies no venudes de la primera edici. La serietat d'aquesta decisi no ha de ser infraestimada: com Jeffrey Gantz ha puntualitzat, "Un compositor que estrena la seua simfonia Andante/Scherzo immediatament desprs de publicar-la com Scherzo/Andante pot esperar un cert grau de descrdit pblic, i crtics de la presentaci de l'obra a Viena no van estalviar-se el sarcasme". Malgrat tot, aquesta "segona concepci" de l'obra, va ser la utilitzada per Mahler en totes les ocasions en qu la va dirigir; i s la manera en qu va ser interpretada per altres durant la vida del compositor.

La primera vegada en qu l'ordre original va ser utilitzat sembla que va ser l'any 1919, desprs que Alma haguera trams un telegrama a Mengelberg dient-li "Primer Scherzo, desprs Andante". Mengelberg, que havia estat molt unit a Mahler fins a la mort d'aquest, i que havia dirigit feliment la simfonia en l'ordre 'Andante/Scherzo', va alterar-lo a 'Scherzo/Andante'. En aquesta decisi sembla haver estat sol: altres directors com ara Oskar Fried i Dimitri Mitropoulos, van continuar interpretant (i eventualment enregistrant) l'obra en la forma 'Andante/Scherzo', com indicava la segona edici, fins els primers anys de la dcada del 1960.

Per l'any 1963, hi va aparixer l'edici crtica d'Erwin Ratz, i en aquesta el Scherzo precedia l'Andante. Tot i que Ratz mai no va donar cap ra (no citava el telegrama d'Alma) per a la seua afirmaci que Mahler va canviar d'opini una segona vegada poc abans de la seua mort; aquesta decisi editorial va ser qestionada per pocs msics   i fins i tot aquells que no acceptaven aquesta "tercera concepci" van claudicar-hi (com en el cas de Barbirolli en el seu aclamat enregistrament de l'any 1967, que va donar instruccions a la seua discogrfica per alterar l'enregistrament de manera que estiguera d'acord amb l'edici crtica). La inexistncia de documentaci en suport a l'alteraci de l'ordre per part de Ratz (i Alma), ha provocat que les edicions crtiques ms recents tornen a situar l'ordre com 'Andante/Scherzo'; no obstant, molts directors i orquestres encara mostren arguments (i prejudicis) per a situar el Scherzo abans de l'Andante, com el fet que l'obra s'ha interpretat regularment aix.

Formalment es tracta d'una de les simfonies ms convencionals de Mahler, sent una de les qutre a tenir el tradicional nombre de quatre moviments. La forma i carcter de cada moviment individual s tamb bastant tradicional, amb un primer moviment amb la forma sonata estndard (que fins i tot inclou una repetici exacta de l'exposici, bastant inusual a Mahler), conduint als moviments centrals, un d'ells lent i l'altre un scherzo, ms el final, tamb en forma sonata, rpid i recopilatori de material escoltat prviament.

Composici.
El primer moviment, que en la major art t carcter de marxa, exposa un motiu consistent en una trada en La major evolucionant a La menor sobre un ritme particular dels timbals (L'acord s interpretat per les trompetes i els obos en la seua exposici):

Aquest motiu, que alguns comentaristes han identificat amb el "dest", reapareix en el moviments segents. El primer moviment tamb mostra una elevada melodia que l'esposa del compositor, Alma Mahler, va reivindicar com a representativa d'ella mateixa; aquesta melodia se sovint coneguda avui dia com el "Tema d'Alma". El final del moviment marca el funt ms feli de la simfonia, amb la reexposici del tema d'Alma.

L'andante s un descans respecte a la brutal intensitat de la resta de l'obra. El seu tema principal s una introspectiva frase de deu compasos que tcnicament est en la tonalitat de Mi bemoll major, tot i que el tema sol pot semblar major menor alternativament. L'orquestraci s ms delicada i reservada en aquest moviment, fent-lo ms commovedor quan se'l compara amb la foscor dels altres tres moviments.

El scherzo marca el retorn als incansables ritmes de marxa del primer moviment, concebut en mtrica terciria. El seu trio (la secci central), anomenada Altvterisch (en mode antic), s rtmicament irregular (el comps varia de 4/8 a 3/8 i 3/4) i d'un carcter ms moderat. L'afirmaci d'Alma, en una frase sovint repetida, que en aquest moviment Mahler "va representar els jocs artmics de les dues petites filles, vacillant en ziga-zaga sobre la sorra" s refusada per la cronologia: el moviment va ser compost l'estiu de 1903, quan Maria Anna Mahler (nascuda el novembre de 1902) tenia menys d'un any d'edat, i Anna Justine (nascuda el juliol de 1904) encara no havia estat concebuda. No obstant aix, s acceptada mpliament per molts intrprets contemporanis, el que explica la manera entre desenfadada i terrorfica en qu s interpretat.

L'ltim moviment s en forma sonata estesa, caracteritzat pels drstics canvis en el carcter i el tempo, els sobtats canvis des d'una elevada i gloriosa melodia a la ms pregona i colpidora agonia. Aparentment, en aquest moviment Mahler va intentar enfrontar la por al seu propi fracs artstic; com en els Kindertotenlieder, va triar un tema que li incumbia i s'hi va enfrontar directament. El moviment est puntuat per tres colps de martell. Alma va afirmar que el seu esps havia dit que aquests colps eren els tres punyents colps del dest sobre l'heroi, "el tercer dels quals el fa caure com un arbre". Alma identificava els colps amb tres esdeveniments recents de la vida de Gustav Mahler: la mort de la seu filla major Maria Anna Mahler, el diagnstic d'una malaltia cardaca eventualment fatal, i la seua forada renncia a la direcci musical de l'pera de Viena i l'aband d'aquesta ciutat. En revisar l'obra, Mahler va llevar el darrer colp de martell per raons estructurals, per les interpretacions modernes l'han restaurat. L'obra conclou amb el mateix motiu rtmic amb qu s'inicia el primer moviment,  per l'acord s ara una trada simple en La menor, en lloc de en La major evolucionant a La menor.

Cites.
"La meua sisena proposar enigmes la soluci dels quals noms podr ser trobada per una generaci que haja absorbit i digerit les meues cinc primeres simfonies."
(Mahler, en una carta a Richard Specht). 

"L'"nica" Sisena, llevat de la "Pastoral"." 
(Alban Berg, en una carta a Anton Webern).

Estrenes.
Estrena absoluta: 27 de maig de 1906, Essen, dirigida pel compositor.
Estrena americana: 11 de desembre de 1947, Nova York, dirigida per Dimitris Mitropoulos.

Enllaos externs.
 Extensos histria i anlisi per l'estudis de Mahler Henry Louis de La Grange;
  ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124213" title="Espinosaure" nonfiltered="1106" processed="1103" dbindex="51185">

Espinosaure (Spinosaurus) s un gnere de dinosaure terpode megalosauroid que visqu al nord frica a mitjans del Cretaci (en la poca Cenomaniana, fa entre 95 i 93 milions d'anys). Fou descobert per primera vegada l'any 1912 a Egipte pel paleontleg alemany Ernst Stromer. Tamb se'n han trobat restes al Nger.

L'espinosaure podia arribar a mesurar 17 m de longitud i 5 m d'alada, el que el fa ser el terpode ms llarg conegut (fins i tot ms llarg que el Tyrannosaurus, Giganotosaurus i Carcharodontosaurus).



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124215" title="Namaland" nonfiltered="1107" processed="1104" dbindex="51186">

Namaland era un bantustan de l'antiga Nambia.  Es troba a la zona ms meridional, i ms propera a Sud-frica, que formava part de l antiga Namaqualand . Tenia una extensi de 21.677 km2 i una poblaci de 35.000 habitants. La capital es Keetmanshoop. 
Fou creat per als nama, poble afric de parla khoisan. El 1989 fou dissolt i integrat a les regions de Hardap i Karas.

  









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124216" title="President de Nambia" nonfiltered="1108" processed="1105" dbindex="51187">

El President de Namibia s el cap d'estat de Nambia, escollit per sufragi universal per un perode de quatre anys.

ltimes eleccions.


Presidents de Nambia des de la independncia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124218" title="Casmosaure" nonfiltered="1109" processed="1106" dbindex="51188">

Chasmosaurus s un gnere de dinosaure ceratpsid que visqu al perode Cretaci en el que avui en dia s Alberta, Canad. Mesuraven aproximadament uns 5 metres de longitud i pesaven unes 3'6 tones. Com tots els ceratpsids, eren quadrpedes i herbvors. 

Els primers fssils de chasmosaure foren trobats l'any 1902. L'espcie fou descrita per primera vegada l'any 1914 per Lawrence M. Lambe, del Departament d'Investigacions Geolgiques de Canad, a partir de les restes trobades l'any anterior per Charles Sternberg i els seus fills.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124221" title="Antoni Rovira i Virgili" nonfiltered="1110" processed="1107" dbindex="51189">

Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpiny, 1949) fou un periodista i poltic catal, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i President del Parlament de Catalunya a l'exili.

Es cas amb Maria Comas, amb qui marx a viure al barcelon barri d'Horta. Va tenir dos fills: la Teresa i l'Antoni.

Amb la fi de la guerra civil, s'exili a Montpeller (Frana) i ms endavant a Perpiny.

Des de l'any 1991, la universitat pblica de les comarques tarragonines porta el seu nom: Universitat Rovira i Virgili (URV).

Trajectria periodstica.
Fou periodista i redactor en diverses publicacions especialitzat en poltica estrangera i en histria nacional catalana. Collabor, entre altres, a El Poble Catal, L Esquella de la Torratxa, La Mainada,  La Naci, La Veu de Catalunya, La Publicitat, Mirador, La Humanitat i Meridi i fund i dirig la Revista de Catalunya (1924) i el diari La Nau (1927).
Fou autor d un munt de llibres sobre el fet nacional, entre els quals cal remarcar la Histria dels moviments nacionals, El nacionalismo cataln, Nacionalisme i federalisme i Histria nacional de Catalunya.

L'any 1937 obtingu el premi Valent Almirall, concedit a la millor recopilaci d'articles periodstics.

Trajectria poltica.
La seva activitat com a poltic comen amb la fundaci a Tarragona de la Joventut Federal.

Al cap d'uns anys de militncia en la Uni Federal Nacionalista Republicana, l'abandon arran del Pacte de Sant Gervasi.

Collabor amb Enric Prat de la Riba a la Mancomunitat de Catalunya i fund, l'any 1922, Acci Catalana, partit del qual se separ per divergncies doctrinals.

L'any 1930 fund Acci Republicana de Catalunya i, finalment, el 1932 ingress a Esquerra Republicana de Catalunya.

Fou elegit Diputat al Parlament de Catalunya, del qual esdevingu membre de la Diputaci Permanent, de les Comissions permanents de Peticions, de Reforma del Reglament, de Governaci, de Cultura i de Justcia i Dret, aix com de les Comissions de Reglament Interior, de Constituci i de Llei Municipal.

L'1 d octubre de 1936 fou elegit Vice-president Primer del Parlament, la qual cosa li comport la Presidncia interina de la Cambra, quan Josep Irla hagu d'ocupar, tamb interinament, la Presidncia de la Generalitat, desprs de l assassinat de Llus Companys.

A la fi de la Segona Guerra Mundial form part, a Frana, del Govern del President Irla, i el 1946 s'install a Perpiny, des d'on continu escrivint un seguit de llibres que aparegueren pstumament.


 Enllaos externs .
 Biografia del Parlament de Catalunya;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124222" title="Monoclonius" nonfiltered="1111" processed="1108" dbindex="51190">

Monoclonius ("una banya") s un gnere de dinosaure ceratpsid que visqu al perode Cretaci en el que avui en dia s Canad. Alguns paleontlegs pensen que en realitat els fssils identificats com monoclonius foren possiblement centrosaures de diferent edad o sexe, pel que la existncia del clade no est clara.

Els monoclonius, com tots els ceratopians, eren herbvors, alimentant-se probablement de la plantes predominants de la seva poca: falgueres, ccades i conferes, utilitzant el seu bec afilat per a arrancar les fulles i agulles.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124223" title="Herbert C. Brown" nonfiltered="1112" processed="1109" dbindex="51191">

Herbert Charles Brown ( Londres, Anglaterra 1912 - Lafayette, EUA 2004 ) fou un qumic i professor universitari nord-americ, d'origen britnic, guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1979.

Biografia.
Va nixer el 22 de maig de 1912 a la ciutat de Londres, fill d'immigrants jueus ucranesos. El 1914 va emigrar amb el seus pares als Estats Units i va estudiar qumica a la Universitat de Chicago, on es llicenci el 1934 i doctor el 1936. A partir de 1947 fou nomenat professor de qumica a la Universitat de Purdue, crrec que ocup fins el 1959. Posteriorment exerc la docncia a la Universitat de Berkeley i la Universitat de Santa Barbara.

Brown mor el 19 de desembre de 2004 en un hospital de la poblaci de Lafayette, situada a l'estat nord-americ d'Indiana, a conseqncia d'un infart de miocardi.

Recerca cientfica.
Durant la Segona Guerra Mundial, mentre que treballava al costat de Hermann Irving Schlesinger, va descobr un mtode per a la producci del borhidrat de sodi (NaBH4), mtode utilitzat per a la producci de boranis, compost qumic de bor i hidrogen. El seu treball va conduir al descobriment del primer mtode general per a produir els enantimers purs asimtrics, i entendre noves possibilitats d'uni entre els toms de carboni mitjanant reducci, reordenament i addicci.

El 1979 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica, juntament amb l'alemany Georg Wittig, pel desenvolupament de les unions de bor i fsfor en reaccions importants en el camp de la sntesi orgnica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1979;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124231" title="Guerra dels Sis Dies" nonfiltered="1113" processed="1110" dbindex="51192">


La Guerra dels Sis Dies s'inscriu dintre del conjunt de guerres lliurades entre Israel i els seus vens rabs, desprs de la creaci de l'Estat d'Israel (1947) en la Palestina del mandat de Gran Bretanya. Aquesta guerra va tenir lloc entre el 5 i el 10 de juny de 1967, impulsada pel ministre de Defensa Israeli, el general Moshe Dayan, i el Cap d'Estat Major de l'Exrcit Israeli, Isaac Rabin, contra Egipte, degut principalment a dos factors: el moviment de tropes egpcies en la pennsula del Sina (el que anticipava una nova agressi contra Israel) i el bloqueig egipci dels estrets de Tirn, entrada natural al port israeli d'Eilat.
 
Antecedents.

El 1947, l'Organitzaci de les Nacions Unides (ONU) va establir un pla per a la divisi del territori de Palestina en dos estats, que posteriorment es coneixerien com Israel i Palestina, quedant Jerusalem com a ciutat sota el mandat internacional. Els pasos rabs i els lders de la comunitat rab a Palestina van rebutjar el pla, donant lloc a la Guerra d'Independncia d'Israel, que va acabar amb la victria dels jueus i la proclamaci de l'estat d'Israel. 

Els pasos rabs no van acceptar el resultat d'aquesta guerra i van continuar amb accions d'escamot contra Israel, el que va dur a aquest pas a intervenir al costat de Frana i el Regne Unit en la Guerra de Suez (1956). Aquesta guerra va ser una victria militar, per una derrota poltica per als tres aliats, ja que la gran pressi diplomtica per part dels Estats Units i de la Uni Sovitica va forar a Frana, Anglaterra i Israel a retirar els seus exrcits. A canvi de retirar els seus exrcits del Sina, Israel va obtenir indirectament d'Egipte el comproms d'aturar el seu enviament d'escamots contra Israel. Com a resultat, les relacions entre Egipte i Israel es van tranquillitzar (en la mesura que aix era possible) per un temps. A ms, un cos especial de l'ONU, conegut com UNEF per les seves sigles en angls, va ser desplegat en la pennsula del Sina, interposant-se entre israelians i egipcis.

Cap a la guerra.

No obstant aix, la pressi constant de l'opini pblica dels pasos rabs forava els seus lders a continuar la lluita contra Israel. Com a part d'aquesta lluita, Egipte va continuar donant suport escamots, i va impulsar una aliana militar amb Sria en el 1966. Tant Sria com Egipte estaven protegits per la Uni Sovitica. 

El 17 de maig de 1967, Egipte va sollicitar formalment a la ONU la retirada de les tropes d'interposici (UNEF), i va comenar a remilitarizar el Sina i la frontera amb Israel. El 23 de maig del mateix any, Egipte va bloquejar els estrets de Tirn, el que segons Israel contradeia les Lleis Martimes de la ONU i era causa de guerra. El 30 de maig, la pressi popular a Jordnia van aconseguir apartar al rei Hussein de la seva tradicional aliana amb les potncies occidentals i li va obligar a unir-se a l'aliana egipci-sria, atorgant el comandament de les seves forces a un general egipci. 

Desprs de rebre una srie de respostes ambiges per part dels Estats Units i de la ONU, i desprs de nomenar Ministre de Defensa a Moshe Dayan el 1 de juny de 1967, Israel va actuar davant el bloqueig i el desplegament militar egipci, donant el comenament de la guerra.

5 de juny: Operaci Focus.

La guerra va comenar el 5 de juny, quan Israel va llanar la Operaci Focus, ideada entre uns altres per Ezer Weizman. Aquesta operaci consistia en una srie d'atacs a primera hora del mat contra les bases aries egpcies, per a atrapar els avions egipcis en terra a la tornada de la seva tradicional primera ronda a l'alba, al voltant de les 8:00 del mat. Israel possea una informaci extremadament detallada de les bases egpcies a atacar, arribant a incloure una llista completa de tots els pilots egipcis i el seu rang, aix que l'hora d'atac va ser escollida per a maximitzar el nombre d'avions enemics en terra; aix, en els diversos atacs israelians durant el mat del 5 de juny, Egipte va perdre 286 dels seus 420 avions de combat, aix com 13 de les seves bases aries ms importants i 23 estacions de radar. Israel, per contra, va perdre noms 19 dels seus 250 avions de combat. 

Les greus prdues sofertes pels egipcis, tant en avions com en bases de llanament d'avions, van donar a Israel avantatge en els combats aeris durant tota la guerra, explicant en part el favorable desenvolupament de la mateixa per al bndol israeli. 

Pocs minuts desprs del comenament de l'Operaci Focus, les forces terrestres d'Israel, dividides en 3 divisions comandades per Ariel Sharon, Abraham Yoffe i Israel Tal van envair la pennsula del Sina defensada per 7 divisions egpcies. Tal no va trobar resistncia en el nord del Sina, ocupant aix la Franja de Gaza. No obstant aix, Sharon i Yoffe van trobar una forta resistncia per part de les tropes del general Sa'digues Nagib a Umm Qatef. 

En el front central, Israel tenia l'esperana que la participaci de Jordnia en la guerra seria noms testimonial i una confrontaci real no arribaria a produir-se; no obstant aix, aquesta esperana es va veure defraudada quan les tropes jordanes van llanar, al voltant de les 11:15 del mat, una srie de bombardejos sobre la part israeliana de Jerusalem i un atac sobre alguns dels principals edificis, entre ells, la Casa de Govern. A les 12:30 del mateix dia, les forces aries israelianes van atacar a les forces aries jordanes, atrapant-les en terra i destruint-les en gran mesura. 

En el front nord, Sria va utilitzar la seva artilleria situada en els Alts del Golan per a bombardejar els assentaments israelians de Galilea, mentre que l'aviaci israeliana destrua ms del 60% de la fora aria sria.

6 de juny: Captura d'Umm Qatef i Gaza, crcol de Jerusalem.

El mat del 6 de juny, les divisions d'Sharon i Tal van conquerir Umm Qatef i El-Arish, mentre que Yoffe va avanar pel centre de la pennsula del Sina en una carrera per ocupar els principals passos abans que les tropes egpcies i assolir aix la seva captura. A Gaza, per contra, desprs de cruents combats que van provocar la meitat de les baixes israelianes en tot el front sud, els principals centres de comandament egipcis es van rendir, permetent a Israel ocupar totalment la Franja. 

La guerra va arribar aquest dia tamb a les tropes de terra d'Israel en el front central, que van ocupar Latrn, Ram Allah i Jenn, alhora que es completava el setge de Jerusalem i les unitats de paracaigudistes es preparaven per a l'assalt al centre histric, la Ciutat Vella. Les forces aries israelianes van realitzar atacs contra la base iraquiana H-3, probablement l'ltima esperana jordana de rebre cobertura aria per a la resta de la guerra.

En el nord, Sria va continuar amb els seus atacs contra els assentaments israelians, per es va negar a enviar tropes en auxili de Jordnia.

7 de juny: Captura de Jerusalem.


Amb la captura de Sharm El-Sheij el 7 de juny per part d'unitats de la marina i de paracaigudistes, Israel va aconseguir reobrir els estrets de Tirn, i immediatament va declarar un estatut d'aigua internacional de lliure pas per als vaixells mercants. Al mateix temps, les tres divisions israelianes del front sud van accelerar la seva marxa, arribant al Canal de Suez. En acabar el dia, tota la pennsula del Sina  excepte part de la costa occidental  estava sota control israeli. 

En el front central es va produir un dels fets ms significatius de tota la guerra, quan la brigada de paracaigudistes del general Mordejai "Mota" Gur va ocupar la Ciutat Vella de Jerusalem, incloent el Forest del Temple o Esplanada de les Mesquites. Aix mateix, les divisions israelianes en Cisjordnia van ocupar Nabls, Judea i Hebron entre altres ciutats, arribant fins i tot a creuar el riu Jord. 

 8 de juny: Atac contra el Liberty, proposada de treva . 

El 8 de juny no es van produir combats d'importncia en cap front, destacant noms l'ocupaci d'algunes petites localitats a Cisjordnia i al Sina. No obstant aix, a causa probablement a un error d'identificaci, les forces aries i navals d'Israel van atacar el vaixell nord-americ Liberty, provocant 34 morts i 173 ferits. Les 13 comissions oficials d'investigaci (10 en Estats Units i 3 en Israel) han concls que l'atac va ser causat per un error israeli, encara que algunes fonts mantenen que l'atac va ser intencionat. 

Aix mateix, el 8 de juny es va realitzar una proposta de treva que va ser acceptada per Egipte per no per Sria, el que va dur a Israel a llanar la campanya contra Sria dels dies 9 i 10 de juny. A partir d'aquest dia, gaireb no hi ha activitat en els fronts sud i central de la guerra.

 9 de juny: Atac contra Sria . 


Ajudades per continus atacs de les forces aries israelianes, les tres divisions del front nord i una divisi de refor portada des de Cisjordnia van llanar un atac contra els Alts del Golan. Encara que les forces aries van ser incapaces de destruir la atrinxerada artilleria sria, van aconseguir provocar la fugida d'un important nombre de combatents siris, permetent a Israel ocupar Qala', Tel 'Azziziat i altres localitats properes. Creient que les prdues eren majors de les reals, l'exrcit siri va emprendre la retirada la nit del 9 de juny. 

 10 de juny: ltim dia de guerra . 

Davant la retirada de les tropes sries, les divisions israelianes van poder avanar en tot el front, arribant a ocupar la important ciutat de Quneitra, i amb el cam es dirigiren cap a Damasc. No obstant aix, davant la immensa pressi diplomtica, Israel va acceptar l'alt al foc suggerit pel consell de Seguretat, acabant aix la guerra.

 Conseqncies de la guerra . 

La derrota soferta per Egipte, Sria i Jordnia va ser considerada humiliant en aquests pasos, que van argumentar la intervenci militar d'Estats Units i el Regne Unit per a justificar l'xit de l'operaci Focus israeliana. De fet, els MiG egipcis van ser clavats al sl per l'aviaci nord-americana. Aix mateix, EUA va incrementar, durant els moments previs a la guerra, el seu suport en forma d'armes i diners a Israel. La derrota militar d'Egipte i Sria va produir una gran indignaci en el mn rab, el que va dur a l'atac conjunt egipci-siri en la Guerra del Yom Kippur.

Israel va acabar la guerra havent augmentant el seu territori considerablement, amb la incorporaci dels Alts del Golan, Cisjordnia (incloent Jerusalem), la Franja de Gaza i la pennsula del Sina. De tots aquests territoris, Israel va retornar la pennsula del Sina a Egipte com part dels acords de pau de Camp David en 1982, ms o menys al mateix temps que concedia la ciutadania israeliana als habitants de Jerusalem i dels Alts del Golan, els territoris dels quals van formar part a partir de llavors d'Israel desprs de la seva annexi unilateral. A l'agost de 2005, Israel va evacuar tots els assentaments de la Franja de Gaza per a cedir el seu control a la Autoritat Nacional Palestina (ANP), seguint el seu pla de retirada unilateral israeli.

A ms de l'expansi territorial, Israel va demostrar per mitj d'aquesta guerra als seus vens rabs la seva capacitat militar, i la seva voluntat per a usar aquesta capacitat.

 Enllaos externs .
Resoluci 242 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides ;
Anlisis de Palestina en el Observatori Solidaritat de la Universitat de Barcelona ;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124235" title="Troodntid" nonfiltered="1114" processed="1111" dbindex="51193">

Els troodntids (Troodontidae) constitueixen una famlia de dinosaures terpodes similars als ocells, com els oviraptrids i els ornitommids. Eren relativament petits, amb potes llargues i una urpa curvada en el segon dit, com alguns dromeosaures.

Taxonomia.
 Deinonychosauria;
 Famlia TROODONTIDAE;
Borogovia;
Byronosaurus;
?Jinfengopteryx;
?Koparion;
Mei;
Saurornithoides;
Sinornithoides;
Sinusonasus;
Sinovenator;
Tochisaurus;
Pectinodon;
Troodon;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124241" title="Prosaurpode" nonfiltered="1115" processed="1112" dbindex="51194">

Els prosaurpodes (Prosauropoda, "anterior a saurpode") constitueixen un infraordre de dinosaures al que pertanyen els sauropodomorfs ms primitius, que visqueren a finals del perode Trisic i a principis del Jurssic.

Eren petits en comparaci amb els saurpodes, la seva mida no sobrepassava els 15 metres de longitud i el seu pes no arribava a un parell de tones. Tenien habilitats singulars com caminar a dues i quatre potes; la seva morfologia ssia s fcil de diferenciar de la dels saurpodes com Brachiosaurus o Apatosaurus.

Vivien generalment en pantans i boscos per tot i aix s'adaptaven a terres rides i infrtils. La seva distribuci pel continent Pangea fou molt reduda fins el Jurssic, moment en el que aquesta massa terrestre es divid en Laursia i Gondwana i aquests rptils evolucionaren cap a moltes formes.

 Classificaci .
Desprs de Yates (2003) i Galton (2001) .

Subordre Sauropodomorpha;
 ?Azendohsaurus;
 Saturnalia;
 Thecodontosaurus;
 Efraasia;
 Infraordre PROSAUROPODA;
 ?Yimenosaurus;
 ?Mussaurus;
 Famlia Riojasauridae;
 Eucnemesaurus;
 Riojasaurus;
 Plateosauria;
 Famlia Plateosauridae;
 Plateosaurus;
 Sellosaurus;
 Unaysaurus?
 Famlia Massospondylidae;
 Coloradisaurus;
 Lufengosaurus;
 Massospondylus;
 Yunnanosaurus;
 Jingshanosaurus;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124244" title="Pla de retirada unilateral israeliana" nonfiltered="1116" processed="1113" dbindex="51195">
El pla de retirada unilateral israeliana (hebreu,                         ) o pla de desconnexi de Gaza i del nord de Samria) va ser un pla proposat a principis de 2004 pel primer ministre d'Israel Ariel Sharon, adoptat pel govern i aprovat mitjanant llei de la Knesset, que va ser portat a terme durant la segona quinzena d'agost de 2005. El pla va proposar eliminar tota presncia permanent israeliana, civil i militar, de la Franja de Gaza i de la part nord de Cisjordnia (Samria), ocupades i administrades per Israel des de la Guerra dels Sis Dies. 



 Descripci del pla .

Durant la retirada israeliana de la Franja de Gaza, van ser desmantellats 21 assentaments israelians civils, i del nord de Cisjordnia en van ser evaquats quatre, a saber: 
Franja de Gaza:
 Elei Sinai;
 Nisanit;
 Duguit;
 Morag;
 Kfar Darom;
 Netzarim;
 Nev Dekalim;
 Atzmona;
 Krem Atzmona;
 Tel Katifa;
 Bedlaj;
 Shirat Hayam;
 Ganei Tal;
 Katif;
 Gadid;
 Ntzer Jazani;
 Kfar Yam;
 Slav;
 Rafaj Yam;
 Pe'at Sad;
 Gan Or;

Nord de Cisjordnia:
 Kadim;
 Ganim;
 Jmesh;
 Sa-Nur;

Contrriament als dubtes i premonicions que es barallaven en les vespres del pla, la retirada es va veure coronada per l'xit: no va caldre lamentar vctimes; no es van registrar atacs terroristes durant tot el procs; i al marge d'alguns conats de resistncia espordics per part de joves colons, les nombroses forces de seguretat reclutades a aquest efecte no van haver de fer s de la fora, i van complir amb la seva comesa en poc ms de 7 dies, molt menys del previst inicialment. 

Aquest pla com el seu nom ho indica es va decidir de forma unilateral per part d'Israel, no resol els problemes de la vida quotidiana dels palestins de la franja de Gaza ja que Israel segueix controlant totes les fronteres tenint el poder de decisi absolut sobre el que entra o surt (mercaderies i persones) d'aquest territori. 

D'altra banda Israel ha mantingut una presncia militar,on han tingut lloc nombrosos bombardejos aeris . Exemple d'aix, al juny de 2006 Israel porta a terme un bombardeig aeri en una platja de Gaza (15 persones moren - 50 sn ferides/Font PCHR). 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124247" title="Lactococ" nonfiltered="1117" processed="1114" dbindex="51197">

Els lactococs (Lactococcus) sn un gnere de bacteris de l'cid lctic format per cinc espcies que estan incloses en el Grup N del gnere Streptococcus. Sn bacteris esfrics o ovoides, mesuren de 0'5 a 1'2 m per 0'5 a 1'5 m. Viuen en parelles, no formen espores i no sn mbils. La espcie tipus del gnere s Lactococcus lactis. Els Lactococcus es diferencien dels altres bacteris de l'cid lctic pel seu pH, sals i tolerncia a la temperatura per crixer.

Lactococcus s'utilitza en la industria lctia en la manufacturaci de fermentats com els formatges. Poden utilitzar-se amb altres bacteris de l'cid lctic com Lactobacillus i  Streptococcus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124254" title="Iwo Jima" nonfiltered="1118" processed="1115" dbindex="51202">




Iwo Jima, Iwoto o Iwo To,  (Japons     I t , o I jima, que significa "illa de sofre") s una illa volcnica de Jap, part de les Illes Volcniques (la part del sud de les Illes Ogasawara), aproximadament a 650 milles nutiques (1200 km) al sud de Tquio (2447'2"N, 14118'46"E). s famosa com el lloc de la Batalla d'Iwo Jima al febrer i mar de 1945, entre els Estats Units i Jap durant la Segona Guerra Mundial. Iwo Jima va ser ocupada pels EUA fins a 1968, en qu va ser retornada a Jap.

T una rea aproximada de 21 km. L'aspecte ms destacat de l'illa s el Mont Suribatxi (Suribachisan), un volc adormit de 166 m d'altura. Iwo Jima s estranyament pla i sense altres aspectes destacats per ser una illa volcnica. 

L'illa s part de la ciutat i prefectura de Tquio. Les indstries principals sn les mines de sofre i les refineries de sucre, per l'illa no t habitants civils i es necessita un perms especial per entrar-hi. Els exhabitants de l'illa i altres despossets per la guerra noms hi poden entrar en commemoracions de la guerra.

 Assemblea d'Honor .
El 19 de febrer de 1985 (el 40 aniversari del dia en qu les tropes dels EUA varen comenar l'assalt a l'illa), veterans de les dues forces es van trobar per l'"Assemblea d'Honor" just uns metres ms enll del punt on els Marines van desembarcar en l'illa.
Durant la cerimnia es va destapar una placa de granit amb el segent missatge:

"En el 40 aniversari de la batalla d'Iwo Jima, veterans americans i japonesos es troben altre cop en la mateixa sorra, aquesta vegada en pau i amistat. Commemorem els nostres camarades, vius i morts, que van lluitar aqu amb valentia i honor, i preguem junts que els nostres sacrificis a Iwo Jima siguin sempre recordats i mai es repeteixin".

El missatge est inscrit als dos costats de la placa, amb la versi anglesa mirant les platges on van desembarcar les tropes dels EUA i amb la versi japonesa mirant terra endins, on les tropes japoneses defensaven la seva posici.

La cerimnia commemorativa del 50 aniversari es va fer el mar de 1995 davant d'aquesta placa. El 2000 es va fer el 55 aniversari.

 Base aria i naval .
La Fora Martima d'Autodefensa de Jap (JMSDF) opera una base aria i naval a Iwo Jima. La pista d'aterratge t una longitud de 2,650 metres i una amplada de 60 metres. La seva orientaci s 07/25. El seu codi ICAO de quatre lletres s RJAW i el seu codi IATA de tres lletres s IWO. La JMSDF s'encarrega del suport, control aeri, combustible i rescat. La Fora Aria d'Autodefensa de Jap tamb usa la base. La Fora Terrestre d'Autodefensa de Jap controla diverses peces artilleres. La Marina dels EUA tamb usa la base per fer operacions com ara prctiques d'aterratge nocturn en portaavions.

 Vegeu tamb .
Batalla d'Iwo Jima;
L'hissada de la bandera a Iwo Jima;

 Enllaos externs .
 Iwo-Jima, Illes Volcniques, Jap;
 Histria de les operacions del Cos de Marines dels EUA en la Segona Guerra Mundial, Volum IV: Operacions al Pacfic Occidental per George W. Garand i Truman R. Strobridge;
 , - Fotos de satllit preses el 4 de desembre de 2003, de www.spaceimaging.com;
 http://www.3rdrecon.org/Webber.htm;
 Fotografia Stereo 3-D de l'hissada de bandera a Iwo Jima - Del Tampa Tribune i TBO.com;
 Fotografia d'un C130 volant sobre Iwo Jima i la font original es pot trobar a ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124256" title="Paleogentica" nonfiltered="1119" processed="1116" dbindex="51203">
La paleogentica s un sinnim d'antropologia o paleontologia molecular. Aquesta estudia la conformaci molecular de l'ADN trobat en fssils de qualsevol tipus i, de la mateixa manera, les relacions que t aquesta informaci gentica amb l'ADN modern.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124257" title="Gen sucida" nonfiltered="1120" processed="1117" dbindex="51204">
Un gen sucida s un material gentic manipulat en laboratori amb la finalitat d'induir la mort cellular (apoptosi). S'utilitza en la terpia gnica del cncer. En aquests casos, el gen sucida s'injecta en algunes cllules canceroses amb la finalitat de sensibilitzar-les a un frmac exogen que d'altra manera els resulta innocu, aix en exposar les cllules al frmac, aquestes reaccionen produint una toxina que ocasiona la mort cellular.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124258" title="Estreptococ" nonfiltered="1121" processed="1118" dbindex="51205">

Els estreptococs (Streptococcus) sn un gnere de bacteris gram-positius que pertanyen al flum dels firmicuts. Tenen morfologia de coc i creixen formant parelles (diplococs) o cadenes, on cada divisi cellular es produeix al voltant d'un eix.

Les espcies d'estreptococs que produeixen malalties sn:
 Estreptococs del Grup A: Streptococcus pyogenes causa amigdalitis i l'imptic.
 Estreptococs del Grup B: Streptococcus agalactiae: produeixen meningitis a nounats i transtorns durant l'embars.
 Neumococ: Streptococcus pneumoniae causa la neumnia.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124261" title="Festa del Pi" nonfiltered="1122" processed="1119" dbindex="51206">

La Festa del Pi s una festa anual celebrada a Centelles (Osona) cada 30 de desembre. Declarada Festa Tradicional d'Inters Nacional el 17 de novembre de 1987, s una tradici documentada des del 1751, i des d'aleshores vinculada a la festivitat de Santa Coloma, patrona de Centelles.

 Origen de la festa .
Hom ha vist en aquesta celebraci antigues reminiscncies de culte als arbres i de rituals pagans de fecundaci relacionats amb el solstici d'hivern i amb la regeneraci de la natura. s per aix que cal suposar que l'origen d'aquesta festa es remunta molt ms enrere del que la documentaci reflecteix.

 Actes de la celebraci .
Els preparatius de la festa comencen el dia de Sant Esteve, quan un grup de galejadors (els quals el dia de la festa disparen salves de trabucs contnuament) surten a escollir el pi que protagonitzar la celebraci, el qual ha de ser de tronc recte i brancada rodona i espessa. Un cop s'ha triat, el Pi s marcat per tal de ser tallat al cap de quatre dies. El dia abans de la festa, el 29, als baixos de l'Ajuntament es reparteixen la plvora i els pistons entre els galejadors.


El dia central de la celebraci, per, s el 30 de desembre. La festa comena a les set del mat amb l'assistncia a missa primera, a la sortida de la qual ja es deixen sentir els primers trets de les escopetes. Desprs, els galejadors, en comitiva, van al bosc per, desprs d'un bon esmorzar, tallar el Pi a cops de destral. Abans que aquest comenci a cedir, s lligat amb cordes per tal que no caigui de cop i es faci malb. Un cop tallat s pujat a fora de braos al damunt del carro que el transporta, sempre dret, fins a la porta de l'esglsia. Mentrestant, les escopetades augmenten per moments.

Quan arriba al davant de l'esglsia, el pi s baixat del carro i pujat per l'escala fins a l'entrada del temple, on se'l fa ballar als acords de la tonada Ara balla el Pi. Acabada la ballada, el pi s entrat a l'interior de l'esglsia a les 12 del migdia i se'l porta fins al presbiteri, on s lligat per la part inferior de tronc i penjat cap per avall sobre l'altar major amb cinc poms de pomes i neules lligats a la brancada. El pi s hissat fins a l'alada de Santa Coloma mentre els galejadors entonen lHimne de Centelles. 

Finalment, el pi es despenja el dia de Reis, diada tamb festiva, en qu el pi es baixat i les seves branques es convertiran en rams que, segons la tradici, sn amulets de la bona sort, com tamb ho sn les pomes, les quals diuen que guareixen el mal de coll. Cada centellenc i centellenca s'endur una branca del pi a casa.

Vegeu.
Atis (du);

Enllaos externs.
Festa del pi ;
Mites del pi de Centelles ;

Notes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124266" title="Shakira" nonfiltered="1123" processed="1120" dbindex="51207">

Shakira Isabel Mebarak Ripoll (Barranquilla, Colmbia, el 2 de febrer de 1977) s una cantant i compositora de msica pop-rock en espanyol i angls, filla de Lidya del Carmen Ripoll Torrado (d'ascendncia espanyola) i William Mebarak Chadid (d'origen libans). En rab Shakira significa "dona plena de grcia", i per als hinds significa "deessa de la llum". s una de les dones ms ben pagades del mn de la msica i de l'espectacle en general.

Biografia.
Es tracta d'una de les cantants de l'mbit musical llat amb ms xit internacional. Els seus discos ms venuts han sigut: Pies Descalzos, Donde estan los ladrones?, Laundry Service, Fijacin Oral Vol. 1 i Oral Fixation Vol. 2; entre les seves canons ms populars hi ha Estoy Aqu, Ciega, Sordmuda, Ojos as, Whenever, Wherever, Underneath Your Clothes, La Tortura i Hips Don't Lie (amb la collaboraci del raper i productor Wyclef Jean). Va crear una organitzaci caritativa anomenada Fundacin Pies Descalzos.

Discografa.

lbums d' estudi.

1991: Magia;
1993: Peligro;
1996: Pies Descalzos;
1998: Dnde estan los ladrones?;
2001: Laundry Service;
2005: Fijacin Oral Vol. 1;
2005: Oral Fixation Vol. 2;

Recopilatoris.

1997: The Remixes;
2002: Grandes xitos;
2006: Fijacin Oral Vol. 1/Oral Fixation Vol. 2;

lbums en viu.

*2000: MTV Unplugged
2004: Live & Off The Record;
2007: "Tour Fijacin Oral" Editacin: www.ShakiraQueen.blogspot.com;

Singles.

1995 - "Dnde ests Corazn?";
1996 - "Estoy Aqu";
1996 - "Se Quiere, Se Mata";
1997 - "Antologa";
1997 - "Un Poco de Amor";
1998 - "Ciega, Sordomuda";
1998 - "T";
1999 - "Inevitable";
1999 - "Ojos As";
1999 - "Moscas en la Casa";
2000 - "No Creo";
2001 - "Whenever, Wherever" / "Suerte";
2002 - "Underneath Your Clothes";
2002 - "Objection (Tango)" / "Te Aviso, Te Anuncio";
2002 - "Te Dejo Madrid";
2002 - "The One";
2003 - "Que Me Quedes T";
2005 - "La Tortura" (featuring Alejandro Sanz);
2005 - "No";
2005 - "Don't Bother";
2006 - "Da de Enero";
2006 - "Hips Don't Lie" (featuring Wyclef Jean);
2006 - "La Pared";
2007 - "Beautiful Liar" (featuring Beyonc);
2007 - "Las de la Intuicin" / "Pure Intuition";
2008 - "Timor" http://www.youtube.com/watch?v=UM9zriC_aug;

Enllaos externs.
Web oficial;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124267" title="Aatuya" nonfiltered="1124" processed="1121" dbindex="51208">

Aatuya s una ciutat de la provncia de Santiago del Estero al nord de l'Argentina. Situada a l'est del del riu Salado, s la principal poblaci del Departament General Taboada (el 2001 tenia censada una poblaci de 20.261 habitants).

s seu de la dicesi homnima.

El seu nom prov d'un mot qutxua, que significa zorrino (animal meftid), i que s el smbol de la ciutat. N'existeix una altra explicaci segons la qual el nom la ciutat ve del guaran, "aa" = diable i "teva" = vell; o sigui, "diable vell".











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124277" title=".org" nonfiltered="1125" processed="1122" dbindex="51209">
.org s un domini de primer nivell genric d'Internet que forma part del sistema de dominis d'Internet. El domini .org va ser creat el gener de 1985 i s manejat des de 2003 pel Public Interest Registry.

El seu objectiu s el de servir a organitzacions que no es classifiquen adequadament en els altres dominis. En l'actualitat no existeixen requisits particulars per registrar un domini .org. Els dominis .name sn on generalment es registren els individus.

Molts pasos tenen dominis de segon nivell amb el mateix propsit. Els seus noms generalment sn de la forma .org.xx o .or.xx on xx s el nom del domini d'un pas.

Els projectes de programari lliure acostumen registrar els seus servidors en dominis .org, per exemple, OpenOffice.org o la Viquipdia.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124281" title="Scuola Grande de San Marco" nonfiltered="1126" processed="1123" dbindex="51210">
La Scuola Grande de San Marco es troba a Vencia, a tocar de l esglsia de Santi Giovanni e Paolo, al campo del mateix nom.

L edifici presenta una bella faana renaixentista. Aquesta scuola era una de les  sis grans  de Vencia. La seva histria comena el 1260, amb una primera construcci que es va comenar a refer de nou el 1487, sota la direcci de  Pietro Lombardo i Giovanni di Antonio Buora. Va acabar l obra Mauro Codussi, el 1495. Altres treballs menors es van anar portant a terme amb posterioritat. Des del segle XIX l edifici es dedica a hospital.

La porta central t un timp representant Sant Marc i els seus seguidors, rematat per la imatge de la Caritat. Als costats es troben unes arcades en perspectiva, amb un lle modern a la part inferior.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124282" title="Indiot mallorqu" nonfiltered="1127" processed="1124" dbindex="51211">
L'indiot mallorqu s una agrupaci racial de Mallorca del gall dindi. Actualment no est reconeguda com a raa tot i que es preveu que grcies als programes de selecci realitzats des del segle XX s'aconsegueixi dintre de no molt.

s de bones aptituds maternes. De cos lleuger; uns 6 o 7 quilos els mascles i uns 4 o 5 les femelles. El plomatge sempre s negre, encara que amb lluentors entre el blau i el verd. Neixen amb les cames d'un color gris que es va aclarint amb l'edat fins a esdevenir rosat. El bec tamb s gris. El moc dels mascles est molt desenvolupat a diferncia del de les femelles. El color dels ulls s de gris fosc tirant a negre. Els ous, blancs i picats de vermell pesen uns 80 grams.

Enllaos externs.
 Racesautoctones.com;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124293" title="Andrea del Verrocchio" nonfiltered="1128" processed="1125" dbindex="51212">
Andrea di Cione, escultor i pintor, conegut com Andrea del Verrocchio, nascut a Florncia el 1435 i mort a Vencia el 1488.

Influenciat per les darreres obres de Donatello en escultura. El seu taller era plenament renaixentista ja que a ms de l'escultura i la pintura s'hi tractava la msica i fins i tot les matemtiques. 

Realment la principal activitat artstica, i on va aconseguir destacar, fou l'escultura. Havia aprs aquest ofici al taller de Giuliano Verrocchi (d'aqu el sobrenom). En aquest camp, cal esmentar les obres segents:

 Tomba de Giovanni Pietro de Medici (San Lorenzo, Florncia);
 David, 1476 (Bargello, Florncia);
 Giuliano de'Medici,1475-78 (National Gallery of Art, Washington DC);
 Incredulitat de Sant Toms, 1466-83 (Orsanmichele, Florncia);
 Monument de Bartolomeo Colleoni, 1488 (Vencia);



De les seves pintures no n'hi ha cap que es consideri plenament seva, en cada una d'elles s'hi veu la ma d'altres artistes de l'poca (Il Perugino, Lorenzo de Credi, Leonardo...).

 Bateig de Crist. Amb Leonardo da Vinci (Oficis, Florncia) ;
 Mare de Du amb sant Donato i Joan Baptista. Amb Lorenzo de Credi (Catedral de Pistoia);
 Mare de Du amb el Nen, 1470?. Obra de taller (Metropolitan Museum, Nova York);
 Tobies i l'ngel. Obra de taller (National Gallery de Londres);




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124294" title="Refugi Gall Fer" nonfiltered="1129" processed="1126" dbindex="51213">

El refugi de Gall Fer es troba situat dins el Bosc de Virs en el municipi d Alins al Pallars Sobir i a una altitud de 1690 m. Actualment el refugi serveix d equipament de l estaci hivernal de Virs-Vallferrera i est emmarcat dins l espai protegit del Parc Natural de l Alt Pirineu. 

La pista forestal per arribar-hi surt d'Aras a 913 m d altitud  primer poble de la Vall Ferrera desprs de Llavors  i tot enfilant-se per la vessant obaga arriba en poc ms de 6 km fins a les Bordes de Virs (1290 m) amb una rea de descans finanada per la Fundaci "Territori i Paisatge" i on, tamb ben a la vora, podem veure l'ermita pre-romnica de Sant Lliser de Virs recentment reconstruda. Amb 6 km ms de pista i un cop depassada la Borda de Buir (1390 m) s arriba fins a peu de refugi amb cotxe. El cam a peu (3:30h) travessa el bosc per un sender ben marcat des d'Aras o des d'Alins. 

Aquest refugi s un bon punt de partida per accedir als pics de Cubil i de la Mnega (2.515 m) i el ms lluny (3 h) Pic de Salria (2.789 m). El refugi, propietat de l'EMD d'Ainet de Besan i Aras, va ser inaugurat l 1 de gener del 2000 i, actualment, la seva gesti la porta a terme l empresa d aventura "Yeti Emotions".

 Enllaos externs .
 
 Ms informaci;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124297" title="Campionat paulista" nonfiltered="1130" processed="1127" dbindex="51214">
El Campionat Paulista, tamb conegut com Paulisto s la competici futbolstica de l'estat de So Paulo. s la competici estatal ms antiga del pas.

 Histria .
Charles Miller, l'introductor del futbol al Brasil, fou el responsable de la creaci del primer campionat de l'estat de So Paulo. El 14 de desembre de 1901 es fund la Liga Paulista de Foot-Ball (LPF) amb cinc equips, So Paulo Athletic Club, Internacional, Mackenzie, Germnia i Paulistano. Entre abril i octubre de 1902, aquells equips competiren en el primer campionat paulista que guany el So Paulo AC, amb el propi Miller de golejador.

En els seus inicis els clubs futbolstics brasilers estaven restringits a l'elit del pas. Poc a poc, per, el futbol s'an popularitzant entre les classes ms baixes i aix provoc el xoc amb les classes dirigents del futbol. Aquesta diferncia d'opini port a la creaci de lAssociao Paulista de Esportes Atlticos (APEA) que promogu l'esport per a totes les classes socials. Corinthians, Palestra Itlia i Paulistano s'uniren a la nova organitzaci. La LPF cess les operacions el 1917. Fins el 1926, l'APEA rest com a nica lliga a So Paulo. Grans jugadors com Neco o Arthur Friedenreich contriburen a convertir el futbol en l'esport ms popular del Brasil.

Un nou debat, professionalisme o amateurisme, sacsej les arrels de l'esport durant els anys vint. El Paulistano, el club ms triomfant del moment, refus esdevenir professional el 1925 i cre la Liga de Amadores de Futebol (LAF). L'any 1930, tant la LAF com el Paulistano havien cessat les seves operacions. El futbol inici una nova fase de plena professionalitzaci amb la creaci de la Bandeirante Football League. Corinthians i Palestra Itlia es convertiren en els clubs ms potents. Alguns dissidents del Paulistano, favorables a la professionalitzaci s'uniren al AA Palmeiras per formar el So Paulo Futebol Clube, tercera fora de la ciutat. Durant aquells anys es va fer popular una dita que deia: "el campionat paulista s com una moneda a l'aire, si surt cara el campi s Corinthians, si surt creu ho s el Palestra, si cau dempeus ho ser el So Paulo i si es mant a l'aire la Portuguesa."

L'APEA cess operacions el 1938, i, desprs de diversos canvis de nom (Liga Paulista de Futebol (LPF), Liga de Futebol do Estado de So Paulo (LFESP)), l'original Bandeirante Football League esdevingu oficialment Federao Paulista de Futebol (FPF) el 22 d'abril de 1941. El So Paulo, que sign el gran Leonidas da Silva l'any segent guany cinc dels segents vuit campionats. Palestra Itlia canvi el seu nom per Palmeiras el 1943. El creixement del futbol a l'estat port a la creaci d'una segona divisi el 1948, permetent altres clubs de l'estat a participar a la competici. XV de Novembro de Piracicaba fou el primer club ascendit a la mxima divisi.

So Paulo, Palmeiras i Corinthians dominaren el campionat durant els anys 50. El Santos, un club que s'havia mantingut en un segon nivell al campionat, es convert en el millor equip del campionat als anys seixanta de la m de Pel. El club guany nou de dotze campionats durant aquells anys. Amb l'arribada dels anys setanta, el Brasil encet de forma definitiva la creaci del campionat nacional. Corinthians (liderats per Scrates) i, sobretot, So Paulo (amb Serginho Chulapa, Mller o Silas) dominaren els vuitanta. L'Internacional de Limeira, un club molt modest, fou la gran sorpresa del 1986 en derrotar el Palmeiras a la final. Quatre anys ms tard, Bragantino i Grmio Novorizontino propiciaren una nova final encara ms sorprenent, amb triomf dels primers.

Els noranta van veure el ressorgir d'un altre dels histrics, el Palmeiras, liderat per Rivaldo, Roberto Carlos, Edmundo o Csar Sampaio entre d'altres. Corinthians conquer cinc ttols durant el perode 1995-2003. Per a partir del 2000 el campionat paulista ha anat perdent inters en favor d'altres competicions ms lucratives com la Copa Libertadores o el Campionat brasiler de futbol. L'any 2002, els clubs grans disputaren el torneig Rio-So Paulo en lloc del campionat estatal, tot i que posteriorment es disput un Supercampionat entre els millors de l'Estatal i del Rio-So Paulo. Malgrat tot, el Paulisto, continua disputant-se proporcionant nous talents i mantenint la histrica flama del futbol de l'estat.

 Campions .


Ttols per equip.
Sport Club Corinthians Paulista (So Paulo) 25 ttols;
So Paulo Futebol Clube (So Paulo) 22 ttols;
Sociedade Esportiva Palmeiras (So Paulo) 22 ttols;
Santos Futebol Clube (Santos) 17 ttols;
Club Athletico Paulistano (So Paulo) 12 ttols;
So Paulo Athletic Club (So Paulo) 4 ttols;
Associao Atltica das Palmeiras (So Paulo) 3 ttols;
Associao Portuguesa de Desportos (So Paulo) 3 ttols;
Sport Club Americano (So Paulo) 2 ttols;
Sport Club Germnia (So Paulo) 2 ttols;
Sport Club Internacional (So Paulo) 2 ttols;
Associao Atltica So Bento (So Paulo) 2 ttols;
Associao Atltica Internacional (Limeira) 1 ttol;
Clube Atltico Bragantino (Bragana Paulista) 1 ttol;
Ituano Futebol Clube (It) 1 ttol;
Associao Desportiva So Caetano (So Caetano do Sul) 1 ttol;

Enllaos externs.
Web oficial de la FPF;
Histria del campionat a Gazeta Esportiva;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124299" title="Refugi del Pla de la Font" nonfiltered="1131" processed="1128" dbindex="51215">


El refugi del Pla de la Font s un refugi de muntanya que es troba situat sota el vessant nord del coll de Fogueruix a 2.050 m d alada i dins dels lmits del Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici, el qual n s el gestor i propietari.

Per arribar-hi cal agafar la pista forestal que surt de la carretera que va d Espot i Jou cap a Son. Desprs de poc ms de 8 km per pista ben senyalitzada, ens caldr deixar el vehicle en un aparcament a uns 400 m de l entrada del refugi. A peu tamb s possible arribar-hi des d Espot en unes 3 hores i pels Prats de Pierr en 1:45 hores.

Les ascensions possibles sn el Tess de Son (2.698) en 3 hores, Pinet (2.648) en 2 hores i l alta Vall de Cabanes. Molts turistes, per, solen arribar-se fins al proper Coll de Fogueruix (2.105) amb poc ms de 10 minuts, o al boscs Pic de Quartiules (2.222) en uns 40 minuts. 

 Enllaos externs .
 Web del refugi;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124300" title="Campionat cearense" nonfiltered="1132" processed="1129" dbindex="51216">
El Campionat Cearense s la competici futbolstica de l'estat de Cear.

Entre 1914 i 1919 es disput el Campionat de Fortaleza o Lliga Metropolitana, no reconeguts oficialment com a campionats de Cear.

Campions.
 Campionat de Fortaleza .
 1914 Rio Branco;
 1915 Cear;
 1916 Cear;
 1917 Cear;
 1918 Cear;
 1919 Cear;

 Campionat de Cear .
 1920 Fortaleza;
 1921 Fortaleza;
 1922 Cear;
 1923 Fortaleza;
 1924 Fortaleza;
 1925 Cear;
 1926 Fortaleza;
 1927 Fortaleza;
 1928 Fortaleza;
 1929 Maguari;
 1930 Orion;
 1931 Cear;
 1932 Cear;
 1933 Fortaleza;
 1934 Fortaleza;
 1935 Amrica (CE);
 1936 Maguari;
 1937 Fortaleza;
 1938 Fortaleza;
 1939 Cear;
 1940 Tramways;
 1941 Cear;
 1942 Cear;
 1943 Maguari;
 1944 Maguari;
 1945 Ferrovirio;
 1946 Fortaleza;
 1947 Fortaleza;
 1948 Cear;
 1949 Fortaleza;
 1950 Ferrovirio;
 1951 Cear;
 1952 Ferrovirio;
 1953 Fortaleza;
 1954 Fortaleza;
 1955 Calouros do Ar;
 1956 Gentilndia;
 1957 Cear;
 1958 Cear;
 1959 Fortaleza;
 1960 Fortaleza;
 1961 Cear;
 1962 Cear;
 1963 Cear;
 1964 Fortaleza;
 1965 Fortaleza;
 1966 Amrica (CE);
 1967 Fortaleza;
 1968 Ferrovirio;
 1969 Fortaleza;
 1970 Ferrovirio;
 1971 Cear;
 1972 Cear;
 1973 Fortaleza;
 1974 Fortaleza;
 1975 Cear;
 1976 Cear;
 1977 Cear;
 1978 Cear;
 1979 Ferrovirio;
 1980 Cear;
 1981 Cear;
 1982 Fortaleza;
 1983 Fortaleza;
 1984 Cear;
 1985 Fortaleza;
 1986 Cear;
 1987 Fortaleza;
 1988 Ferrovirio;
 1989 Cear;
 1990 Cear;
 1991 Fortaleza;
 1992 Fortaleza, Cear, Tiradentes i Icasa;
 1993 Cear;
 1994 Ferrovirio;
 1995 Ferrovirio;
 1996 Cear;
 1997 Cear;
 1998 Cear;
 1999 Cear;
 2000 Fortaleza;
 2001 Fortaleza;
 2002 Cear;
 2003 Fortaleza;
 2004 Fortaleza;
 2005 Fortaleza;
 2006 Cear;
 2007 Fortaleza;

Ttols per equip.
no inclosos els campions de Fortaleza
 Fortaleza Esporte Clube (Fortaleza) 36 ttols;
 Cear Sporting Club (Fortaleza) 34 ttols;
 Ferrovirio Atltico Clube (Fortaleza) 9 ttols;
 Maguari Esporte Clube (Fortaleza) 4 ttols;
 Amrica Futebol Clube (Fortaleza) 2 ttols;
 Calouros do Ar Futebol Clube (Fortaleza) 1 ttol;
 Gentilndia Atltico Clube (Fortaleza) 1 ttol;
 Orion Futebol Clube (Fortaleza) 1 ttol;
 Tramways Sport Club (Fortaleza) 1 ttol;
 Icasa Esporte Clube (Juazeiro do Norte) 1 ttol;
 Associao Esportiva Tiradentes (Fortaleza) 1 ttol;

Enllaos externs.
FCF web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124304" title="Campionat goiano" nonfiltered="1133" processed="1130" dbindex="51217">
El Campionat Goiano s la competici futbolstica de l'estat de Gois.

Campions.


Ttols per equip.
Gois Esporte Clube 21 ttols;
Vila Nova Futebol Clube 15 ttols;
Goinia Esporte Clube 14 ttols;
Atltico Clube Goianiense 10 ttols;
Clube Recreativo e Atltico Catalano 2 ttols;
Goiatuba Esporte Clube 1 ttol;
Anpolis Futebol Clube 1 ttol;

Enllaos externs.
FGF web oficial;
RSSSF;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124306" title="Pere Muoz Perugorra" nonfiltered="1134" processed="1131" dbindex="51218">

Pere Muoz Perugorra (Palma, 1971) s un poltic i periodista mallorqu.

Llicenciat en Dret per la Universitat de les Illes Balears i vinculat a Joves de Mallorca per la llengua, s'afili al PSM.

Grcies al Pacte de Progrs, del 1995 al 1995 estigu al departament de Cultura al Consell Insular de Mallorca i del 1999 al 2003, fou Director General de Cultura de la Conselleria d'Educaci i Cultura del Govern de les Illes Balears, dirigida per Dami Pons Pons.

El 2003, fou candidat a la batllia de Palma pel PSM en guanyar les primries al fins llavors cap del grup municipal Gabriel Barcel i fou regidor a l'Ajuntament fins el maig del 2006, quan deix la regidoria i el partit en desacord amb la formaci del Bloc per Mallorca.

Actualment collabora amb el Diari de Balears i l'Avui.

Referncies.


Enllaos externs.
 Entrevista a Tribuna Mallorca;
 Bloc personal;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124307" title="Treball de Recerca" nonfiltered="1135" processed="1132" dbindex="51219">
 El Treball de Recerca .

El treball de recerca pot estar emmarcat dins d una matria o pot ser interdisciplinari. L han de fer tots els alumnes de Batxillerat de Catalunya, preferentment durant el segon curs del cicle, o durant el tercer trimestre del primer curs. Equival a dos crdits del currculum (70 hores) i representa el 10% de la qualificaci final del Batxillerat. La seva durada depn del calendari prviament establert. En la realitzaci del treball de recerca, cada alumne/a comptar amb un professor/a-tutor/a que l orientar i en far el seguiment.

Est constitut per un conjunt d activitats realitzades per l alumnat, estructurades i orientades a
la investigaci, sobre un tema escollit i acotat, en part, per ell mateix. Aix suposa, en molts casos, la realitzaci d activitats de camp (enquestes, experiments, muntatges, visites...) i no noms d activitats de recerca bibliogrfica.

 Organitzaci .

L organitzaci del treball de recerca suposa prendre decisions en l mbit del centre, per part de la coordinaci pedaggica, dels departaments didctics i del professorat.
La coordinaci pedaggica s responsable d'establir el marc general, les caracterstiques i els
criteris d avaluaci dels treballs de recerca, i d'informar-ne posteriorment; d'organitzar l elecci i assignaci de treballs de recerca, tant per part dels alumnes com per part del professorat que haur de tutorar-los i avaluar-los; d'organitzar els processos de seguiment i avaluaci d aquests treballs.

Els departaments didctics sn responsables de concretar el tipus i les caracterstiques dels
treballs que es poden tutorar des de cada departament, facilitar la tria de treballs per part dels alumnes, tot orientant-los sobre els objectius que poden assolir, el tipus de recerca que hauran de
realitzar, les hiptesis ms pertinents, etc.

La tasca dels professors/es encarregats d orientar i assessorar els alumnes en la realitzaci del treball de recerca consisteix a ajudar l alumnat a concretar el tema del seu treball, els objectius a qu aspira, la metodologia a emprar, l aplicaci d estratgies, etc., aix com, per mitj de trobades peridiques, l accs de l alumnat a l assessorament i l orientaci sobre l adequaci
de la metodologia emprada, els resultats parcials assolits, els recursos utilitzats..., en
relaci amb els objectius del treball.

 Avaluaci .

L orientaci inicial a l alumnat sobre el treball de recerca ha d incloure informaci sobre els criteris, el calendari i els instruments establerts per a l avaluaci del treball.
Aquesta consta de dues parts:

 Seguiment del treball per part del professor/a-tutor/a i avaluaci formativa.
 Presentaci del treball i avaluaci final.

 Enllaos externs .
 Com es fa el Treball de Recerca. EDU365.
 Propostes de temes i tutories virtuals.
 El Treball de Recerca. Qu s? Com es fa?.
 Departament d'educaci de la Generalitat de Catalunya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124309" title="Campionat gacho" nonfiltered="1136" processed="1133" dbindex="51220">
El Campionat Gacho s la competici futbolstica de l'estat de Rio Grande do Sul.

Campions.


Ttols per equip.
Sport Club Internacional (Porto Alegre) 37 ttols;
Grmio Foot-Ball Porto Alegrense (Porto Alegre) 35 ttols;
Guarany Futebol Clube (Bag) 2 ttols;
Grmio Esportivo Brasil (Pelotas) 1 ttol;
Grmio Esportivo Bag (Bag) 1 ttol;
Sport Club Americano (Porto Alegre) 1 ttol;
Esporte Clube Cruzeiro (Porto Alegre) 1 ttol;
Sport Club So Paulo (Rio Grande) 1 ttol;
9 Reg. Infantaria (Pelotas) 1 ttol (actualment Grmio Atltico Farroupilha);
Esporte Clube Pelotas (Pelotas) 1 ttol;
Sport Club Rio Grande (Rio Grande) 1 ttol;
Grmio Foot-ball Santanense (Santana do Livramento) 1 ttol;
Football Club Riograndense (Rio Grande) 1 ttol;
Sport Club Renner (Porto Alegre) 1 ttol;
Esporte Clube Juventude (Caxias do Sul) 1 ttol;
Sociedade Esportiva e Recreativa Caxias do Sul (Caxias do Sul) 1 ttol;

Enllaos externs.
FGF web oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124311" title="Pere Muoz" nonfiltered="1137" processed="1134" dbindex="51221">

 Pere Muoz Machn Rodrguez, ciclista catal.
 Pere Muoz Perugorra, poltic mallorqu.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124312" title="Josep Rull i Andreu" nonfiltered="1138" processed="1135" dbindex="51222">


Josep Rull i Andreu (Terrassa 1968) s un poltic catal, militant de Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC).

Llicenciat en Dret per la UAB, l'any 1986 es va afiliar a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) a Terrassa, i va ser secretari general d'aquesta organitzaci entre els anys 1994 i 1998. Diputat del Parlament de Catalunya des de l'any 1997, actualment s el portaveu del grup parlamentari de CiU a la Comissi de Poltica Territorial i de Medi Ambient. Durant els darrers tres anys ha desenvolupat la tasca de diputat de CiU adscrit a la comarca de Terrassa.

Actualment s el cap de llista de CiU per Terrassa i el portaveu del seu grup municipal. Els seus crrecs a l'Ajuntament de Terrassa sn els segents:

 Vocal de la Comissi Informativa de Coordinaci amb els Organismes Autnoms;
 Vocal suplent de la Comissi Informativa de Serveis Generals;
 Vocal suplent de la Comissi Informativa de Societats Municipals;
 Vocal suplent del Consell d'Administraci de l'Institut Municipal de Cultura i Esports (IMCET);
 Vocal suplent del Consell d'Administraci de l'Institut Municipal de Salut i Benestar Social (IMSBS);
 Vocal de la Junta General d'Eco Equip;
 Vocal de la Junta General i membre del Consell d'Administraci d'EGARVIA;
 Vocal suplent de la Junta General de la Societat Municipal de Comunicaci de Terrassa;

Enllaos externs.
  Web oficial de Josep Rull;
  Web oficial de CiU;
  Web oficial de CDC;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124313" title="Periodncia" nonfiltered="1139" processed="1136" dbindex="51223">
La periodncia s aquella part de l'odontologia que s'encarrega de l'estudi i el tractament de les malalties que afecten els teixits que es troben al voltant de la dent. Aquests teixits formen all que es coneix com a periodont, el qual est format per la geniva, l's alveolar, el cement radicular i el lligament periodontal.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124319" title="Portada/Curiositats/Ajuda/Categories" nonfiltered="1140" processed="1137" dbindex="51224">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124320" title="Portada/Article/Ajuda/Categories" nonfiltered="1141" processed="1138" dbindex="51225">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124322" title="Portada/Article/Ajuda/Portals" nonfiltered="1142" processed="1139" dbindex="51226">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124323" title="Portada/Article/Altres llenges/Portals" nonfiltered="1143" processed="1140" dbindex="51227">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124324" title="Portada/Article/Altres llenges/Categories" nonfiltered="1144" processed="1141" dbindex="51228">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124325" title="Portada/Article/Projectes germans/Categories" nonfiltered="1145" processed="1142" dbindex="51229">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124326" title="Portada/Article/Projectes germans/Portals" nonfiltered="1146" processed="1143" dbindex="51230">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124327" title="Portada/Curiositats/Ajuda/Portals" nonfiltered="1147" processed="1144" dbindex="51231">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124328" title="Portada/Curiositats/Altres llenges/Portals" nonfiltered="1148" processed="1145" dbindex="51232">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124329" title="Portada/Curiositats/Altres llenges/Categories" nonfiltered="1149" processed="1146" dbindex="51233">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124330" title="Portada/Curiositats/Projectes germans/Categories" nonfiltered="1150" processed="1147" dbindex="51234">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124331" title="Portada/Curiositats/Projectes germans/Portals" nonfiltered="1151" processed="1148" dbindex="51235">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124332" title="Portada/Efemrides/Ajuda/Categories" nonfiltered="1152" processed="1149" dbindex="51236">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124333" title="Portada/Efemrides/Ajuda/Portals" nonfiltered="1153" processed="1150" dbindex="51237">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124334" title="Christijan Albers" nonfiltered="1154" processed="1151" dbindex="51238">


Christijan Albers,    nascut el 16 d'abril de 1979 a  Eindhoven (Pasos Baixos), s un pilot de Frmula 1.

 Comenaments .

Albers es va iniciar als karts a molt curta edat , obtenint el campionat nacional dans de la disciplina a l any 1997.  Aquest mateix any , tamb es va proclamar guanyador de la  Frmula Ford 1800  als Pasos Baixos i  Blgica, i particip en la srie Renault Megane Marlboro.

Al  1998, va passar a  la Frmula 3 alemanya, categoria on va obtenir el campionat de 1999 desprs de guanyar  6 carreres i obtenir 6 poles.  A l'any 2000, Albers va participar al campionat  internacional de Frmula 3000, aix com tamb  a la Frmula europea.

a l'any 2001, Albers va participar al campionat de  Turismes alemany, categoria on va aconseguir  el 2on lloc final desprs de  4 victries.  Al mateix temps desenvolupava tasques com a pilot de proves de l'escuderia Minardi de Frmula 1, i va  pilotar el biplaa del equip utilitzat per promocions.  Al novembre de 2004, el pilot va obtenir el millor registre de les proves de Misano di Gera d'Adda, tot i noms haver  realitzat 20 voltes.

 A la Frmula 1 .

Albers va ser confirmat  per la Temporada 2005 de Frmula 1 com a  pilot titular de Minardi, debutant al Gran Premi d'Austrlia . Tot i crrer tota la temporada no va aconseguir resultats de rellevncia  a les curses del campionat.
A finals de la temporada, Albers va ser confirmat  com a pilot principal de MF1 Racing per la temporada 2006, encara que tampoc va aconseguir resultats rellevants, fent un 10 lloc (GP d'Hongria ) com a millor posici final a un GP .

L'escuderia Midland va canviar el nom pel de Spyker i va confirmar-lo com a pilot per la temporada segent.

A mitjans de la Temporada 2007 de Frmula 1 l'equip Spyker el va  substituir  desprs del GP de Gran Bretanya i de moment no ha tornat a la Frmula 1.

 Palmars .
(Actualitzat a finals de la temporada 2007)

 Curses:   46;
 Punts aconseguits pel Mundial de pilots:   4;
 Millor classificaci en un GP.:   5 (USA '05);
 Millor classificaci al Mundial:   17 (2005);

 Enllaos externs.

Web oficial































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124335" title="Portada/Efemrides/Altres llenges/Portals" nonfiltered="1155" processed="1152" dbindex="51239">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124336" title="Portada/Efemrides/Altres llenges/Categories" nonfiltered="1156" processed="1153" dbindex="51240">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124337" title="Portada/Efemrides/Projectes germans/Categories" nonfiltered="1157" processed="1154" dbindex="51241">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124338" title="Portada/Efemrides/Projectes germans/Portals" nonfiltered="1158" processed="1155" dbindex="51242">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124339" title="Portada/Notcies/Ajuda/Categories" nonfiltered="1159" processed="1156" dbindex="51243">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124340" title="Portada/Notcies/Ajuda/Portals" nonfiltered="1160" processed="1157" dbindex="51244">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124341" title="Portada/Notcies/Altres llenges/Portals" nonfiltered="1161" processed="1158" dbindex="51245">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124342" title="Portada/Notcies/Altres llenges/Categories" nonfiltered="1162" processed="1159" dbindex="51246">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124343" title="Portada/Notcies/Projectes germans/Categories" nonfiltered="1163" processed="1160" dbindex="51247">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124344" title="Portada/Notcies/Projectes germans/Portals" nonfiltered="1164" processed="1161" dbindex="51248">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124346" title="Holodomor" nonfiltered="1165" processed="1162" dbindex="51249">


La fam d'Ucrana (1932-1933) o Holodomor va ser una de les ms grans catstrofes d'Ucrana en la histria moderna, amb la prdua de diversos milions de vides humanes (la quantitat exacta no s clara). Mentre que en general es parla de la fam a Ucrana com a part de les Fams a Rssia i la URSS, que van afectar diverses regions de la URSS, el terme Holodomor s'usa especficament pels esdeveniments que van passar als territoris poblats per ucranesos.

La majoria d'estudiosos moderns estan d'acord que la fam va ser causada per les poltiques governamentals de la Uni Sovitica sota Stalin i no per causes naturals. L'Holodomor tamb s'anomena de vegades el genocidi ucrans    , la qual cosa implicaria una enginyeria social sovitica dirigida a destruir la naci ucranesa com a factor poltic i com a entitat social . Mentre que els historiadors continuen sense posar-se d'acord en si les poltiques que van dur a l'Holodomor cauen en la definici legal de genocidi, Espanya   i deu pasos ms l'han reconegut com a tal. El 28 de novembre de 2006 el Parlament d'Ucrana va aprovar una proposta de llei segons la qual la fam forada de l'poca sovitica va ser un acte de genocidi contra el poble ucrans .

 Etimologia .
La paraula Holodomor prov de les paraules ucraneses '     ' (gholod) i '   ' (mor), que signifiquen fam i plaga respectivament. El terme tamb pot haver-se originat en l'expressi '              ' (moryty gholodom), que significa "infligir la mort per gana".

 Referncies .


 Enllaos .
Parlamento Vasco: "En recuerdo y condena del 70 aniversario de la hambruna genocida de Ucrania 1932-33".;

Congreso de los Diputados de Espaa: "Proposicin no de Ley sobre el recuerdo y condena del 70 Aniversario de la Hambruna Genocida de Ucrania".;

Congreso honra vctimas de la gran hambruna ucraniana en su 75 aniversario ;

Declaraci institucional amb motiu del 75 aniversari de la Fam Artificial a Ucrana - Parlament de Catalunya ;

Proposici no de Llei del Parlament de les Illes Balears relativa a record i condemna de la Gran Fam Artificial patida pel poble d'Ucrana els anys 1932-1933;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124348" title="Edmontosaure" nonfiltered="1166" processed="1163" dbindex="51250">

Edmontosaurus ("llangardaix d'Edmonton") s un gnere de dinosaure hadrosurid (tamb anomenats dinosaures de bec d'nec) del Maastrichti, l'ltim estadi del perode Cretaci, fa entre 71 i 65 milions d'anys. Un exemplar adult podia arribar a superar els 9 metres de longitud i algunes de les majors espcies arribaven als 13 metres. Es tracta d'un dels hadrosurids ms grans. L'edmontosaure era herbvor i bsicament bpede, encara que segurament tamb es desplaava sovint amb les quatre potes.

Les restes ms ben conservades foren trobades l'any 1908 per Charles Hazelius Sternberg i els seus fills.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124356" title="Club Korfbal Castellbisbal" nonfiltered="1167" processed="1164" dbindex="51251">

El Club Korfbal Castellbisbal (CKC) va nixer el 2006. Aquell primer any, comptava amb un equip snior, que va diputar la Lliga Catalana de Korfbal a segona divisi. La temporada segent, el club va crear un equip junior que va jugar a la Lliga Catalana de Korfbal, en categoria jnior.

Histria.
Temporada 2006 - 2007.
La Lliga Catalana de Korfbal, va arrencar la temporada 2006 - 2007 al ms de novembre amb el CK Castellbisbal a la Segona Divisi Grup B, juntament amb el Vacarisses B, el C.K.Badalona C, el KECA A i el C.K. Cerdanyola B. A la fase regular va acabar en quart lloc, que li va permetre competir pel set i vuit lloc de Segona Divisi, contra el Korfbal Valldemia, del grup A de Segona Divisi. El resultat final va ser set classificat de deu equips.

Tamb va disputar la prvia de la Copa Catalana, sent eliminat pel Korfbal Club Barcelona Sant Cugat, i per tant no va entrar a jugar la copa.

Temporada 2007 - 2008.
Degut la disputa del Mundial de Korfbal 2007 per part de la Selecci Catalana, la lliga no es va iniciar fins el 25 de novembre. L'equip snior va competir a segona divisi de la Lliga Catalana de Korfbal, i l'equip jnior a la categoria jnior.

Equip snior.
La temporada va arrancar el 25 de novembre en un partit contra el Korfbal Valldemia, que va acabar en un resultat de 9 a 11 favorable al CK Castellbisbal. Tres victries seguides ms van portar a l'equip a la primera posici del grup B de la segona divisi. A tota la primera volta l'nic equip capa de derrotar el CK Castellbisbal va ser el CK Pangea de Badalona.

L'equip snior va participar per primer cop a la Copa Catalunya de Korfbal. Aquesta es va disputar entre les dues voltes de la lliga. Va perdre als quarts de final contra el CK Vallparads per 2 a 11.

La segona volta va arrancar igual que la primera, amb victries cmodes del Castellbisbal, i arribava als dos ltims partits a la primera posici. L'equip, per va perdre dos partits consecutius, contra el CK Pangea i el KC Barcelona, que van deixar l'equip en segona posicio final del grup B.

Als encreuaments amb el grup A per determinar les posicions finals el Castellbisbal es va enfrontar al primer classificat del grup A, el CK Vallparads B, que als dos partits de les semifinals es va mostrar superior i es va endur la plaa per jugar la final de lliga. El Castellbisbal va disputar el partit pel tercer lloc contra el Vacarisses B, que va guanyar cmodament per 2 a 13. El resultat final va ser de tercer classificat d'onze equips.

Equip Jnior.
L'equip jnior va ser creat a partir de jornades de promoci dutes a terme al juny del 2007. A partir d'aquestes jornades va sorgir un grup que va compondre l'equip jnior a la temporada 2007-2008. Aquesta seria la primera temporada per a tots els jugadors menys un, en Joan Campillo que ja havia disputat la temporada anterior amb l'equip snior.

La lliga va arrancar contra el Thos i Codina de Matar, filial del Korfbal Valldemia. El resultat de 1 a 11 donava a entendre que el Castellbisbal jnior era un equip fort i amb molt de potencial. El resultat de 1 a 16 contra el KECA confirmava la idea. L'equip va aconseguir resultats molt positius, i va demostrar estar capacitat per lluitar amb els millors equips de la categoria, molt ms experimentats. La primera volta donava un resultat fora esperanador, amb un balan de quatre victries i tres derrotes.

A la meitat de la lliga es van disputar els mundials sub19 i sub16, amb dos i quatre jugadors del Castellbisbal jnior seleccionats, respectivament.

La segona volta va ser marcada per una millora en els resultats anteriors. Partits que es van perdre a la primera volta o guanyats amb poc marge es van convertir en victries o victries ms amplies a la segona volta. Exemples sn el 8-10 guanyat al Vacarisses a la primera volta, i 12 a 3 guanyat a la segona, o el 8 a 7 perdut contra el Vilanova a la primera volta i guanyat 16 a 2 a la segona, el 7 a 6 perdut contra el CK Badalona a la primera volta i guanyat 7 a 5 a la segona, i l'11 a 7 guanyat a la primera volta contra el AEE IES Palams i el 5 a 18 guanyat a la segona volta. La derrota contra el Montserrat Mir (campi final), tot i ser molt ms ajustada (10 a 12) que a la primera volta, i la derrota contra el Nicolau Coprnic no van permetre a l'equip lluitar pel ttol final, i va acabar el tercera posici per darrera del  Montserrat Mir i el Nicolau Coprnic. 

Plantilla.
Senior.

Entrenador:  Albert Camprub Rovira




Jnior.

Entrenadors:  Luis Rosa Blanco /  Sergi Grum Mallol

Jugadors Internacionals.
 Anna Poll Mallol, internacional amb la Selecci Catalana universitria (2007).
 Joan Campillo Elias, internacional amb la Selecci Catalana sots'19 (2008).
 Albert Poll Mallol, internacional amb la Selecci Catalana sots'19 (2008).
 Marc Bosch Lpez, internacional amb la Selecci Catalana sots'16 (2008).
 Irene Figueroa Mim, internacional amb la Selecci Catalana sots'16 (2008).
 Emma Fornieles Fernndez, internacional amb la Selecci Catalana sots'16 (2008).
 Montse Torres Moral, internacional amb la Selecci Catalana sots'16 (2008).


Enllaos externs.

Web del club;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124361" title="Conselleria de Governaci de la Generalitat de Catalunya" nonfiltered="1168" processed="1165" dbindex="51252">
El conseller de governaci i administracions pbliques de la Generalitat de Catalunya s el mxim representant de la conselleria de governaci. L'actual conseller de governaci s Jordi Auss i Coll (ERC), des del 10 de mar de 2008.

Llista de consellers de governaci (1977-actualitat).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124363" title="Provncia del Cap" nonfiltered="1169" processed="1166" dbindex="51253">

La Provncia del Cap fou una divisi administrativa de Uni Sud-africana (1910-1994), juntament amb Transvaal, Natal i Estat Lliure d'Orange.  Avui s dividida entre les provncies de Cap Septentrional, Cap Oriental i el Cap Occidental.
 Geografia .
El relleu s dominat, aproximadament en els dos teros septentrionals, per un conjunt d'altiplans interiors, drenats pel riu Orange i els seus tributaris, que davallen mitjanant escarpaments enrgics. Al ter meridional, una srie de cadenes muntanyoses de plegament i altitud mitjana (1 500-2 000 metres els cims ms alts) es disposen parallelament al litoral. Al nord del territori hi ha l'altipl de Betxuanalndia i, ms al sud, els del Gran Karroo i Petit Karroo. Els escarpaments i les alineacions muntanyoses, que separen els altiplans d'interior de les rees plegades litorals, reben la denominaci comuna de Gran Escarpament. L'rea costanera sud-occidental (des del riu Olifants fins a Algobaai) t clima i vegetaci de tipus mediterrani, amb algunes formacions molt caracterstiques com ara el fynbos, coberta vegetal arbustiva que recorda la mquia o el bruguerar; per contra, la costa atlntica (entre els rius Olifants i Orange) s rida a causa del corrent fred de Benguela, mentre que a les costes de l'oce ndic, cobertes de bosc, les pluges sn abundants i ben repartides. Als altiplans de l'interior hi ha sabana que va degenerant en estepa al nord i a l'oest.
 Poblaci .
Segonsa dades del cens sud-afric del 1980, la poblaci de la provncia (descomptant la dels bantustans de Ciskei i Transkei) era de 1.477.000 negres, 1.212.000 blancs, 2.191.000 coloured i 28.000 asitics. La gran majoria dels coloured parla afrikaans, que tamb s la llengua de bona part de la poblaci blanca.
 Economia .
A la zona meridional es donaven conreus mediterranis (cereals, fruita, ctrics, vinya, tabac, alfals, cot). Les extenses praderies dels altiplans interiors facilitaven la ramaderia d'ovelles, de llana molt apreciada. Els principals recursos miners de la provncia sn els diamants de Kimberley i el coure d'Okiep-Springbok; a ms hi ha asbest, carb i mangans. Les indstries (automobilstiques, navals  drassanes , txtils, alimentries) sn a les principals ciutats, com Ciutat del Cap, Port Elisabeth, East London, Worcester, Queenstown i Kimberley.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124366" title="Georg Wittig" nonfiltered="1170" processed="1167" dbindex="51254">

Georg Wittig ( Berln, Alemanya 1897 - Heidelberg 1987 ) fou un qumic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1979.

Biografia.
Va nixer el 16 de juny de 1897 a la ciutat alemanya de Berln. Va estudiar qumica a la Universitat de Tubinga, on es llicenci el 1924, i posteriorme realitz el doctoarat a la Universitat de Marburg l'any 1926. A partir de l'any 1932 es dedic a la docncia de la qumica a la Universitat Tcnica de Brunswick i posteriorment pass per les de Friburg i Heidelberg, on fou nomenat catedrtic de qumica orgnica l'any 1956, crrec que ocup fins la seva jubilaci.

Wittig mor el 26 d'agost de 1987 a la seva residncia de la ciutat de Heidelberg, situada a l'estat alemany de Baden-Wurtemberg.

Recerca cientfica.
Especialista en qumica orgnica, realitz la sntesi qumica dels alquens de la cetona i els aldehids usant la reacci de Wittig. Aquesta reacci supos una nova via d'enlla entre el carboni i el fsfor, la qual cosa permet noves possibilitats per a la sntesi de substncies actives.

L'any 1979 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica, compartit amb Herbert C. Brown, pel desenvolupament de les unions de bor i fsfor en reaccions importants en el camp de la sntesi orgnica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1979;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124370" title="Simon Boccanegra (pera)" nonfiltered="1171" processed="1168" dbindex="51255">

Simon Boccanegra s una pera en un prleg i tres actes, amb msica de Giuseppe Verdi, i llibret itali de Francesco Maria Piave, basat en el drama homnim d'Antonio Garca Gutirrez. Va ser estrenada al Teatro La Fenice de Vencia, el 12 de mar de 1857. La versi revisada, amb canvis en el llibret, obra d'Arrigo Boito, i canvis substancials en la partitura, va ser estrenada al Teatre La Scala de Mil el 24 de mar de 1881.

Simon Boccanegra forma part del repertori operstic habitual. Hi ha diversos enregistraments, i s'interpreta sovint.

Gnesi.
A l'inici de l'any 1856 la direcci del teatre La Fenice va proposar a Verdi d'escriure una nova pera, per el compositor va refusar-hi, ats que ja estava comproms en altres projectes (la composici del mai realitzat Rei Lear i la revisi de Stiffelio i de La battaglia di Legnano), a ms de trobar-se en converses amb el Teatre San Carlo de Npols i La Pergola de Florncia.
L'any segent, el llibretista Francesco Maria Piave li va renovar la proposta i, al maig, havent-se susps les converses amb els altres teatres i havent abandonat el projecte de musicar el Rei Lear, Verdi va signar el contracte amb el teatre veneci.

El tema de la nova pera va ser tret, com en el cas de Il trovatore, d'un drama de Garca Gutirrez, mai no publicat en itali, en el qual es narra la histria de Simone Boccanegra, el corsari genovs que el el Segle XIV va reeixir a ascendir al tron grcies al suport d'un amic, i que al final d'una vida sembrada de trgics esdeveniments   la mort de la dona secretament estimada, pertanyent a una noble famlia, i la desaparici d'una filla - va morir enverinat per aquest mateix amic.
Aquest fosc drama situat sobre el fons d'una guerra civil va cridar immediatament l'atenci a Verdi, qui com en altres ocasions, va confeccionar ell mateix un llibret en prosa, encarregant-li la versificaci a Piave. No obstant aix, sense saber-ho Piave, Verdi va encarregar la versificaci d'alguns passatges a Giuseppe Montanelli, un poeta i patriota tosc exiliat a Pars en haver participat al govern revolucionari del 1849. El msic va trametre el text acabat a Piave, acompanyant-lo amb aquestes eixutes paraules:

Vet ac el llibret acurtat i redut tal i com ha de ser. Com et vaig dir en una carta precedent, pots posar-hi el teu nom o no. Si tot el que ha passat no t'agrada, a mi tampoc m'ha agradat, i potser menys que a tu, per no puc dir-te ms que era una necessitat.

No obstant els ajusts del llibret de Simon Boccanegra van ser objecte de fortes crtiques: un musicleg contemporani, Abramo Basevi, va afirmar que li va caldre llegir-lo sis vegades per aconseguir entendre'l.

Conclosa la partitura en esbs en la seua villa de Sant'Agata, el 18 de gener de 1857, Verdi es va traslladar a Vencia per a completar l'orquestraci, assistir als assaigs i supervisar la posada en escena. L'estrena va tenir lloc el 12 de mar; els papers principals van ser confiats a cantants prestigiosos   Leone Gilardoni (Simone), Luigia Bendazzi (Amelia), Carlo Negrini (Gabriele) i Giuseppe Echeverria (Fiesco)   per la vetlada va decebre les expectatives de Verdi:

Ahir per la vesprada van comenar els problemes: va tenir lloc l'estrena del Boccanegra, que va ser un fracs gaireb tan gran com el de "la Traviata". Creia haver fet quelcom passable, per em sembla que m'he equivocat. Anirem veient qui s'ha enganyat.

Per l'xit no va canviar en el curs de les sis funcions programades, i l'pera no va reeixir a fer-se un lloc estable en el repertori.  En el substancial fracs de l'estrena van contribuir el complicat argument i el carcter excessivament uniforme de la partitura, pobra en fragments lrics i massa feixuga per l's excessiu del cant declamat.

La segona versi.
L'any 1868 l'editor Giulio Ricordi sugger realitzar una revisi de la partitura, absent des de feia temps del seu catleg, per el compositor hi va refusar afirmant que no hi havia cantants adequats i que l'pera era trista i de carcter monton. Per Ricordi no es va donar per venut i una desena d'anys ms tard va trametre a Verdi un gran feix que contenia la partitura per a revisar. Tamb en aquest cas la resposta de Verdi va ser eixuta i, aparentment, definitiva: Si veniu a S. Agata d'ac sis mesos, un any, dos, tres, etc. la trobareu intacta, tal i com me l'heu trams. Us vaig dir a Gnova com deteste les coses intils.
A la tardor de 1879 va comenar la gran acci diplomtica que va portar a Verdi a tornar al teatre, desprs del llarg silenci que va seguir a Ada: durant un sopar, Ricordi va fer tombar la conversa vers Shakespeare i Otello, del qual Arrigo Boito ja havia preparat un esbs de reducci llibretstica, notant en Verdi un cert inters. L'endem, Boito va presentar al compositor el seu treball, Verdi el va examinar i el va trobar excellent. Aix va iniciar una de les ollaboracions ms felices de la histria de l'pera. Entre el jove literat, intelligent, culte i modern, i l'anci compositor, que per a tornar a l'escena necessitava sobretot d'un estmul convincent, va nixer una extraordinria relaci de treball i d'amistat destinada a donar ptims resultats. El primer trebaIl que van emprendre va ser la revisi de Simon Boccanegra.

Des del punt de vista musical, la revisi va ocupar a Verdi durant quasi sis setmanes, des de l'inici del gener a la tercera setmana de febrer del 1881. Per ja al novembre de 1880 el msic havia traat les grans lnies de la revisi. Originalment subdividida en quatre actes, l'pera va ser reestructurada en un prleg (els fets anteriors al drama: la trgica mort de Maria i l'elecci de Simon al tron dogal) i tres actes. Amb l'objectiu de reviscolar el primer acte, Verdi va suggerir la citaci de dues cartes de Francesco Petrarca, una escrita a Boccanegra, Dogo de Gnova, i l'altra al Dogo de Vencia. Al final la revisi va comportar la substituci d'un quadre sencer (el segon del primer acte), el radical canvi del prleg, l'eliminaci del preludi (en lloc del qual Verdi va compondre una brevssima per memorable introducci instrumental), la substituci del duet entre Gabriele i Fiesco (primer acte), la composici d'una nova escena per al personatge de (tercer acte) i un gran nombre de modificacions, talls, retocs i insercions. En un temps molt limitat, i sota la supervisi de Verdi - de la qual en sn testimoni les nombroses cartes que ambds es van intercanviar durant el treball - Boito va aportar les modificacions necessries al vell llibret i va contribuir amb alguns valiosssims suggeriments personals. No obstant aix, per raons bvies d'imatge (distingir els nous versos dels vells hauria estat molt difcil) va estimar-se ms no signar el llibret i mantenir l'anonimat.

El nou Simon Boccanegra es va estrenar el 24 de mar de 1881, a la Scala de Mil, sota la direcci del ms gran director d'orquestra itali de l'poca: Franco Faccio. Van participar-hi els millors cantants: Victor Maurel (Simone), Francesco Tamagno (Gabriele), Anna D'Angeri (Amelia), Edouard de Reszke (Fiesco). L'pera va obtenir un bon xit. De la disposici escnica del nou Simon Boccanegra, publicada per Ricordi, hom pot extraure molta informaci sobre la posa en escena de La Scala, els moviments escnics del cor i els personatges, l'edat dels personatges, i sobretot conixer el punt de vista de Verdi sobre la realitzaci d'un espectacle que era molt important per a ell i que representava la recuperaci d'un treball injustament oblidat i el retorn del gran estil als escenaris.

Malgrat l'xit inicial, el cam del renovat Simon Boccanegra no va ser fcil. Al final del Segle XIX, l'pera va ser novament oblidada pel repertori convencional, i la recuperaci definitiva hauria d'esperar al renaixement verdi alemany. A partir de l'any 1929, l'pera va ser definitivament inserida en els programes dels grans teatres alemanys amb prestigiosos intrprets i directors d'escena, i l'any 1932 va aconseguir la seua consagraci internacional al Metropolitan de Nova York. En els anys posteriors, sobre l'onada del triomf americ, va ser represa amb xit a Itlia: Roma, Parma, Florncia, Bolonya...

La recuperaci de la primera versi en forma de concert, el 2 de febrer de 2001 al Palafenice de Vencia (en l'poca de la reconstrucci del Teatro La Fenice), ha fet pals el mrit de l'excellent revisi de l'any 1881, certament la ms important, i alhora la ms efica, que Verdi va realitzar sobre una de les seues obres.

Caracterstiques dramatrgiques i estilstiques.
Alguns anys desprs de l'estrena de la segona versi, escrivint al seu amic Opprandino Arrivabene, Verdi va observar que Simon Boccanegra era pera trista perqu ha de ser trista, per interessant. Hi posa l'accent sobre la caracterstica ms evident d'aquesta pera, el seu color fosc i malencnic. Aquest judici lapidari comporta un interrogant de fons: quines van ser les raons que van impellir Verdi a tornar sobre aquesta partitura desprs de decennis, en un moment delicadssim de la seua carrera, i a ms interrompent la composici del seu Otello? Les motivacions sn mltiples i de diversa natura: si d'una banda l'operaci es justifica com una mena de prova per a captar, desprs de tants anys de silenci, la reacci del pblic davant de la seua nova msica, a l'espera de proposar una nova pera; de l'altra les paraules del compositor deixen entreveure que aquesta pera, malgrat el seu fracs, s'havia guanyat un lloc en el seu cor. S'ha dit que Verdi havia confessat al seu nebot Carrara que estimava el Simon Boccanegra com s'estima a un fill geperut.

Simon Boccanegra s una de les partitures verdianes   com Macbeth i Don Carlos   que, a banda del seu valor artstic, difcilment haurien pogut esdevenir populars en el transcurs del Segle XIX, en tant que el seu argument no gira entorn a una gran histria d'amor o a un inflamat drama del poble en lluita per la llibertat.

Centrada en un tema recurrent del teatre verdi - la crisi d'un sistema de poder i d'afectes familiars - Simon Boccanegra acaba de fet per trastocar les relacions de fora convencionals entre els personatges: no noms el protagonista s el barton, a ms el seu vertader antagonista tampoc s el tenor (l'enamorat jove i romntic) sin el baix, mentre que la dona protagonista no s l'amant, sin la filla d'un (Simon) i la nta de l'altre (Fiesco). El cor de l'pera representa un creuament fatal d'odis atvics i malentesos, en una crnica impossibilitat d'enteniment i de comunicaci. Les trboles i irresoltes passions que animen aquesta fosca pera, complexa i turmentada, sn destinades a resoldre's noms quan el transcurs inexorable del temps n'ha manllevat la seua aspror, s a dir, amb l'aproximaci de la mort. Entre el prleg i els tres actes transcorren vint-i-cinc anys, i s suggerent comparar aquest lapse temporal amb aquell altre   vint-i-quatre anys: del 1857 al 1881   que va separar les dues versions: hom podria dir que el mateix Verdi, per trobar el vertader sentit d'aquest drama, va haver de reconsiderar-lo amb una mirada retrospectiva, aquella mateixa mirada que domina l'acte conclusiu de l'pera i que la fa tan colpidora.

Si des del punt de vista dramatrgic la modificaci ms important introduda en la versi de 1881 correspon al quadre que tanca el primer acte, compost ex novo i destinat a esdevenir l'escena ms intensa i espectacular de l'pera, en el terreny literari apareixen com no menys determinants els canvis fets en la primera part del prleg i, en particular, l'afegit d'un breu per extraordinari preludi, el motiu principal del qual   una cllula dramtico narrativa amb impuls perpetu, com la va definir Massimo Mila   sembla fer caure el drama en les boires de la memria, donant plena evidncia musical a la idea fonamental del transcrrer del temps.

El color compulsivament sever es deu per una banda a l's exhaustiu d'un estil vocal entre el declamat i l'arioso (cal destacar l'absncia de motius populars: cap ria ha tingut la sort d'entrar en el repertori concertstic), i per l'altra al predomini de les veus greus i virils (Simone, Fiesco, per tamb els conjurats Paolo i Pietro, i el mateix cor, fonamentalment mascul), als que es contraposa noms una veu femenina: la lluminosa i clida de la soprano lrica que interpreta el paper d'Amelia, la jove tendra i gentil, implicada a despit seu en el drama existencial i poltic dels homes que l'estimen i que la fan objecte de les seues baralles.

El protagonista, un plebeu d'nim noble, vctima en la joventut d'un gran dolor, canta en el registre vocal ms volgut per Verdi, el de barton. El seu enemic, l'inexorable patrici Jacopo Fieschi   una figura de pare-patr recurrent en el teatre verdi, des de Zaccaria (Nabucco) a Rigoletto, de Giorgio Germont (La Traviata) a Amonasro (Ada), de Felip II (Don Carlos) al Marqus de Calatrava (La forza del destino)   en el de baix.

Ms al fons, s'entreveu la parella d'enamorats, costituda per Amelia i Gabriele Adorno, el jove patrici d'nim ardent per lleial (tenor). La seua resplendent histria d'amor t la funci de crear un contrast amb les trboles, inexpressades passions, gangrenades pel temps, que turmenten els nims dels dos antagonistes, assenyalant d'aquesta manera la distncia generacional que subsisteix entre els dos mons. Aquesta pera fosca i trista conclou de fet amb un dol compensat per la promesa d'un temps millor i amb un missatge de pau i amor: la mort de Simon coincideix amb la promesa de noces dels enamorats i amb l'elecci de Gabriel com a Dogo, de manera que el moment de la reconciliaci naix catrticament simultniament al del sofriment.

El paper del conjurat Paolo Albiani s essencial per a comprende el sentit del llarg treball i de l'inltil odi que destrueix la vida de Simon i de Fiesco, assumint una importncia cabdal en la revisi de 1881, sobretot per obra de Boito, fatalment atret pels personatges mefistoflics. No es casualitat que la condemna a mort de Paolo, el mateix smbol del mal, i la seua definitiva desaparici precedisca el gran duet de la reconciliaci.

Musicalment la partitura es ressent inevitablement dels anys transcorreguts entre la primera i la segona versi i de l'experincia humana i artstica del seu autor. Les parts noves sn fcilment recognoscibles i posseeixen una qualitat d'escriptura i una brillantor rtmica i tmbrica llunyana de l'estil auster i un poc monocorde de lpera del 1857. Tot i aix, el color ombrvol que caracteritza la primera vesi roman en la segona, per travessat de llamps sinistres que, en la terrible escena de la maledicci que tanca el primer acte, arriben a quallar en efectes expressionistes.

pera rfena de grans ries, Simon Boccanegra s fa apreciar per altra banda per una extraordinria adherncia de la msica al drama, ja evident en la primera versi per acreixcuda en la revisi, que elimina els passatges ms convencionals i transforma alguns recitatius en moderns declamats meldics. L'nic defecte de l'pera   s'ha dit   es la presncia d'un segon acte que, per raons d'estructura narrativa, Verdi no va poder reelaborar ms que mnimament i que, per la seua brevetat, comprimit entre la grandiositat de l'escena final del primer acte i del colpidor dramatisme del tercer, gaireb sembla un parntesi i un retorn al Verdi ms convencional. Per tamb ac, la qualitat de la msica i la sntesi dramtica justifiquen la plena rehabilitaci que avui dia la crtica ha atorgat a aquesta partitura intensa i subtil, que, entre d'altres mrits, ofereix un dels retrats ms autntics del Verdi home: pessimista, fosc per   com la seua pera   sempre hum i profund.

Sinopsi argumental.

Temps: mitjans del Segle XIV.
Lloc: Gnova i la seua rodalia. ;

Prleg.
Paolo persuadeix Pietro a donar suport al nomenament de Simon Boccanegra com a dogo de Gnova. Boccanegra aplega i accepta, pensant que amb el nou crrec Fiesco acceptar que puga veure la seua filla, a la que son pare mant empresonada justament per a impedir la uni d'aquesta amb el plebeu Boccanegra. Pietro expressa tamb el seu suport a Boccanegra. Apareix Fiesco, dolgut perqu la seua filla ha mort, no obstant no dna la notcia de la mort a Boccanegra. Boccanegra s'acosta a Fiesco i li demana perd. Aquest promet clemncia noms si Boccanegra li atorga la custdia de la filla que Boccanegra va tenir amb Maria. Boccanegra li explica que aquesta filla va desaparixer en estranyes circumstncies. Boccanegra penetra en el palau de Fiesco i troba el cos sense vida de la seua estimada, fora el poble l'aclama com a nou dogo.

Acte I.
Escena 1.
Vint-i-cinc anys desprs. El dogo ha desterrat la majoria dels seus oponents poltics i ha confiscat les seues propietats.  En el castell Grimaldi, Fiesco, per evitar ser descobert, usa el nom d'Andrea Grimaldi, i conspira junt amb altres enemics de Boccanegra, per destronar aquest. Fa anys, els Grimaldi van adoptar la filla de Boccanegra i nta de Fiesco, que es trobava recollida com a rfena en un convent. La van anomenar Amelia, esperant que heretara la fortuna familiar, en haver estat desterrats els seus germans. Amelia espera el seu amant, Gabriele Adorno. Aquest fa la seua aparici, i Amelia l'avisa dels riscos que corre en participar en la conspiraci. S'anuncia que el dogo est a punt d'arribar. Amelia, tement que li siga arranjat un matrimoni forat amb Paolo, urgeix Adorno a demanar la seua m a son pare. Fiesco accepta per revela que Amelia s d'origen humil. Quan Adorno manifesta que aix no s un impediment per a ell, Fiesco benex el matrimoni. Apareix Boccanegra. Perdona els germans exiliats d'Amelia, per aquesta refusa el matrimoni amb Paolo. Quan confessa a Boccanegra que s adoptada, ell s'adona que es tracta de la seua filla perduda. Finalment reunits, manifesten la seua alegria. Quan aplega Paolo, Boccanegra li nega el perms per al projectat matrimoni. Enfurismat, Paolo decideix raptar Amelia. 

Escena 2.
Sessi del Senat. El dogo s interromput pel so de la multitud que demana el cap de Boccanegra.  Ordena que s'obrin les portes i la gentada penetra arrisegant Adorno. Adorno confessa haver assassinat Lorenzino per l'intent de rapte d'Amelia, ordenat per un oficial desconegut.  Adorno creu que es tracta de Boccanegra i est a punt d'atacar-lo quan apareix Amelia i atura la baralla.  Boccanegra arresta a Adorno. Bocanegra arriba a la conclusi que l'autor de l'intebnt de rapte ha estat Paolo, i obliga a tothom, fins i to al mateix Paolo, a maleir al culpable.

Acte II.
Paolo i Fiesco discuteixen els plans per a assassinar Boccanegra, per Fiesco hi refusa. Paolo li diu a Adorno que Amelia s amant del dogo, amb l'esperana que Adorno assassinar Boccanegra. Amelia apareix, i Adorno l'acusa d'infidelitat. Ella declara que noms estima a Adorno, per no explica que Boccanegra s son pare perqu la famlia d'Adorno va ser assasinada pel dogo. Adorno s'amaga en aparixer Boccanegra. Amelia manifesta a Boccanegra que estaria disposta fins a morir per Adorno. Boccanegra es compromet a perdonar-lo. Beu d'una botella de vi enverinada i cau adormit. Adorno intenta matar-lo, per Amelia l'atura. Boccanegra es desperta i revela que Amelia s la seua filla. Adorno demana perd i promet lluitar pel dogo.

Acte III.
Paolo s condemnat a mort per liderar la conjura contra el dogo. Fiesco ha estat posat en llibertat. Paolo confessa a Fiesco que ha enverinat Boccanegra. Fiesco aplrga davant de Boccanegra, que s moribund. Boccanegra reconeix el seu vell enemic, per s feli de dir-li que Amelia s la seua nta. Fiesco sent un gran remordiment i confessa a Boccanegra l'enverinament. Adorno i Amelia, recentment casats, troben el pare i l'avi reconciliats. Boccanegra demana que Adorno siga nomenat el seu succsor, i desprs mor, Fiesco proclama el nou dogo.

ries selectes.
"Come in quest'ora bruna" (Amelia);
"Il lacerato spirito" (Fiesco);
"Plebe! Patrizi!" (Boccanegra);

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124372" title="Paul Berg" nonfiltered="1172" processed="1169" dbindex="51256">


Paul Berg ( Nova York, EUA 1926 ) s un bioqumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1980.

biografia.
Va nixer el 30 de juny de 1926 al barri de Brooklyn, de la ciutat de Nova York. Va estudiar bioqumica a la Universitat de Pennsilvnia, on es llicenci el 1948, i posteriorment realitz l'any 1952 el seu doctorat a la Universitat Case Western Reserve de Cleveland. Des de 1959 s professor de bioqumica a la Universitat de Stanford.

Recerca cientfica.
La seva recerca s'ha centrat en els cids nucleics, investigant sobre traadors radioisotpics en el metabolisme intermedi d'aquests cids, realitzant estudis sobre l'cid frmic, formaldehid i metanol aconseguint reduir els grups a metionina. El resultat de la seva recerca fou la comprensi sobre com els aliments sn convertits en material cellular, a travs de l's de carbonis isotpics o toms nitrogenats pesats. Aix mateix va demostrar que els cofactors de l'cid flic i la vitamina B12 tenien influncia en els processos esmentats.

Berg continu la recerca en el camp de la bioqumica metablica, concretament en la recominaci de l'ADN. Aix mateix ha realitzat investigacions sobre el virus VIH, observant com la variant VIH-1 induex a una immunodeficincia que infecta les cllules T.

El 1980 va compartir la meitat del Premi Nobel de Qumica pels seus treballs sobre la bioqumica dels cids nucleics, i en especial per l'estudi de l'ADN hbrid. L'altre meitat del premi recaigu en Walter Gilbert i Frederick Sanger pels seus treballs en la determinaci de seqncies bsiques en els cids . 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1980;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124373" title="Francesco Maria Piave" nonfiltered="1173" processed="1170" dbindex="51257">

Francesco Maria Piave (Murano, 18 de maig de 1810   Mil, 5 de mar de 1876), poeta, molt conegut per ser un dels llibretistes preferits de Giuseppe Verdi, sent el seu collaborador i amic durant prcticament tota la vida. 

Piave va nixer a Murano en la llacuna de Vencia, quan la regi estava sota el poder de Napole Bonaparte i formava part del que entre 1805 i 1814 es va anomenar Regne d'Itlia (vegeu Repblica Cisalpina). Igual que Verdi, Piave va ser un fervent nacionalista itali.

Junt amb Salvatore Cammarano, va ser un dels llibretistes ms prolfics en la carrera de Verdi, escrivint els llibrets per a Ernani (1844), I due Foscari (1844), Attila (1846), Macbeth (1847), Il corsaro (1848), Stiffelio (1850), Rigoletto (1851), La Traviata (1853) Simon Boccanegra (1857) i La forza del destino (1862). Estava previst que Piave collaborara en l'elaboraci del llibret de Ada, per la seua mort, causada per un atac carda s'hi va interposar.

Piave tamb va elaborar llibrets per a altres compositors com Giovanni Pacini, Saverio Mercadante, Federico Ricci i Michael Balfe.

Va morir a Mil en 1876, a l'edat de 65 anys, i va ser soterrat en el Cimitero Monumentale.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124377" title="Walter Gilbert" nonfiltered="1174" processed="1171" dbindex="51258">


Walter Gilbert ( Boston, EUA 1932 ) s un fsic, bioqumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1980.

Biografia.
Va nixer el 21 de mar de 1932 a la ciutat de Boston, situada a l'estat nord-americ de Massachusetts. Va estudiar fsica, qumica i matemtiques a la Universitat de Harvard. Posteriorment realitz el doctorat en matemtiques a la Universitat de Cambridge i en bioqumica a Harvard, d'on fou nomenat professor de biologia molecular.

Recerca cientfica.
La seva contribuci a la determinaci de les seqncies de base dels cids nucleics li va valer el Premi Nobel de Qumica de l'any 1980, que va compartir amb el seu compatriota Paul Berg i el britnic Frederick Sanger. Gilbert i Sanger van ser guardonats pel seu treball pioner en la determinaci de la seqncia de nucletids dels cids nucleics. 

Posteriorment Gilbert va proposar per primera vegada la hiptesi del mn ARN per a l'origen de la vida, model proposat per Carl Woese l'any 1967.

Dissidncia pel que fa a la SIDA. 
Gilbert s un dissident sobre la vinculaci entre el virus VIH i la malaltia de la SIDA, acceptada per la majoria de la comunitat cientfica mundial. Gilbert considera que el doctor Peter Duesberg t ra en les seves posicions heterodoxes pel que fa a la malaltia. 

" est absolutament en la veritat al dir que la SIDA no est provocat pel virus de la SIDA. No hi ha model animal per a la SIDA, i sense model animal, un no pot establir els postulats de Koch (per a provar el paper d'alguna cosa que se sospita que s patogen)". 
"La comunitat en el seu conjunt no escolta pacientment els crtics que adopten punts de vista alternatius. Encara que la gran lli de la histria s que el coneixement es desenvolupa a travs del conflicte entre punts de vista". 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1980;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124380" title="Kenichi Fukui" nonfiltered="1175" processed="1172" dbindex="51259">

Kenichi Fukui (en japons:    ) ( Nara, Jap 1918 - Kyoto 1998 ) fou un qumic i professor universitari japons guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1981.

Biografia.
Va nixer el 4 d'octubre de 1918 a la ciutat de Nara, situada a la prefectura del mateix nom. Estudi fsica i qumica a la Universitat Imperial de Kyoto, on es llicenci el 1941. Dedicat a la docncia, el 1951 fou nomenat catedrtic de fisicoqumica a la mateixa universitat, crrec que ocup fins el 1982.

Recerca cientfica.
Interessat en les reaccions qumiques, centr els seus treballs en les rbites frontals observant com les seves propietats de simetria permeten explicar les seves reaccions qumiques.

L'any 1981 fou guardonat, juntament amb el nord-americ Roald Hoffmann tot i que pels seus treballs independents, per les seves teories sobre el desenvolupament de les reaccions qumiques.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1981;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124382" title="Clube Nutico Capibaribe" nonfiltered="1176" processed="1173" dbindex="51260">


El Clube Nutico Capibaribe s un club esportiu, destacat en futbol, brasiler de la ciutat de Recife a l'estat de Pernambuco.

Histria.
De la mateixa manera que succe a altres zones del pas, a Recife, a finals de segle XIX l'esport del rem va aconsegu gran popularitat, principalment al riu Capibaribe. L'any 1898 es form un club de rem anomenat Clube dos Pimpes. El 7 d'abril de 1901, aquest grup s'un a un altre grup rival per formar el Clube Nutico Capibaribe. L'any 1905 inici la secci de futbol, principalment formada per anglesos, sense permetre l'entrada de jugadors negres afro-brasilers. L'equip disputava els seus partits els diumenges al Campo de Santana.

Una de les seves millors poques la visqu entre 1963 i 1968, quan guany sis campionats estatals consecutius.

A ms del futbol, el club el club t una important secci de nataci que disposa d'una piscina de mides olmpiques.

 Estadi .
L'estadi del Nutico s l'Eldio de Barros Carvalho, tamb conegut com Estdio dos Aflitos, inaugurat el 1939, amb una capacitat per a 30.000 persones.

 Jugadors destacats .
Baiano (1980s);
Bita (1960s);
Bizu (1990s);
Jorge Mendona (1970s);
Kuki (2000s);
Marinho Chagas (1970s);
Nado (1960s);

 Palmars .
1 Torneig Norte-Nordeste: 1952;
3 Copa Norte: 1965, 1966, 1967;
21 Campionat pernambucano: 1934, 1939, 1945, 1950, 1951, 1952, 1954, 1960, 1963, 1964, 1965, 1966, 1967, 1968, 1974, 1984, 1985, 1989, 2001, 2002, 2004;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
NauticoNet;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124385" title="Santa Cruz Futebol Clube" nonfiltered="1177" processed="1174" dbindex="51261">


El Santa Cruz Futebol Clube s un club de futbol brasiler de la ciutat de Recife a l'estat de Pernambuco.

Histria.
El 3 de febrer de 1914, onze joves nois de la ciutat crearen un club de futbol. Com acostumaven a jugar a uns terrenys situats al costat de l'esglsia de Santa Cruz, decidiren adoptar-ne el nom, primer en angls, "'Santa Cruz Foot-Ball Club"' i posteriorment, tradut al portugus. Jos Luiz Vieira fou el primer president. Inicialment, els colors del club foren el blanc i el negre. Ms tard introduren tamb el vermell degut al fet que la Lliga Esportiva Pernambucana no permetia la participaci d'equips amb els mateixos colors i els del Santa Cruz coincidien amb els del Flamengo d'Arcoverde.. Durant aquests primers anys d'existncia, el club estigu a punt de desaparixer.

Ja, als anys vint, el futbol havia agafat fora volada a la ciutat. Principalment era practicat per treballadors anglesos de les diferents companyies de Recife, i sovint els jugadors negres no eren admesos en els clubs. El Santa Cruz fou el primer club de l'estat que accept els afro-brasilers. Aix ajud a incrementar la popularitat del club. El 1917, el club fou acceptat a la Lliga Esportiva Pernambucana. Dos anys ms tard, el club derrot el Botafogo de Rio de Janeiro per 3-2. Era el primer cop que un club del nord derrotava a un del sud. El seu primer campionat estatal no arrib fins el 1931. A l'equip destacaven dos jugadors, Tar i Sherlock.

La millor poca del club arrib durant els anys 60 i 70. El club guany cinc campionats consecutius entre 1969 i 1973. L'any 1975 arrib a les semifinals del campionat brasiler de futbol. A partir dels vuitanta el club declin lleugerament, disputant sovint a la segona divisi del futbol brasiler.

 Estadi .
L'estadi del Santa Cruz s Arruda, nom d'un barri de Recife. El nom oficial s Estdio Jos do Rego Maciel, nom d'un antic batlle de la ciutat. Popularment tamb es coneix com Arrudo o Mundo do Arruda. L'any 1982 sofr una remodelaci passant dels 64.000 als 110.000 espectadors. El 1994 la capacitat fou reduda a 60.000.

 Jugadors destacats .
 Z Bonfim.
 Tar;
 Givanildo;
 Fumanchu;
 Levir Culpi;
 Nunes;
 Carlos Alberto;
 Ramn;
 Birigui;
 Z do Carmo;
 Rivaldo;
 Ricardo Rocha;
 Nlson;

 Palmars .
1 Copa Norte-Nordeste: 1997;
1 Copa Pernambuco-Paraba: 1961;
1 Torneig Pernambuco-Bahia: 1961;
23 Campionat pernambucano: 1931, 1932, 1933, 1940, 1946, 1947, 1957, 1959, 1969, 1970, 1971, 1971, 1973, 1976, 1978, 1979, 1983, 1986, 1987, 1990, 1993, 1995, 2005;
12 Torneig d'inici: 1919, 1926, 1937, 1939, 1946, 1947, 1954, 1956, 1969, 1971, 1972, 1976;
1 Copa Recife: 1971;
1 Copa Refineria: 1995;
1 Copa d'Estiu de Recife: 1997;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124386" title="Hugo von Hofmannsthal" nonfiltered="1178" processed="1175" dbindex="51262">


Hugo von Hofmannsthal (1 de febrer de 1874   15 de juliol de 1929), va ser un escriptor austrac, que va conrear la novella, la poesia, el drama i l'assaig. s recordat fonamentalment pels seus llibrets per a diverses peres de Richard Strauss.

Vida.
Hofmannsthal va nixer a Vienna, fill d'una dama austraca d'elevada posici i d'un banquer Austro-Itali. El seu besavi, del qual la seu famlia va heretar el noble ttol de "von Hofmannsthal," era un comerciant jueu ennoblit per l'emperador austrac. Va comenar a escriure poemes i obres de teatre des de ben menut. Va conixer el poeta alemany Stefan George als disset anys d'edat i va publicar diversos poemes al peridic d'aquest, Bltter fr die Kunst. Va estudiar dret i ms tard filologia a Viena per va decidir consagrar-se a la literatura desprs de graduar-se l'any 1901. AJunt amb Peter Altenberg i Arthur Schnitzler, va formar part del grup avantguardista viens Junges Wien.

Va conixer el compositor Richard Strauss, i va escriure llibrets per a diverses de les seues peres, incloent-hi Elektra (1909), Der Rosenkavalier (1911), Ariadne auf Naxos (1913, rev. 1916), Die Frau ohne Schatten (1919), Die gyptische Helena (1927), i Arabella (1933).

L'any 1902 Hoffmannsthal va publicar una carta de ficci titulada simplement "Ein Brief" (Una carta). Havia estat suposadament escrita l'any 1603 per Phillip, Lord Chandos a Francis Bacon. En aquesta carta Chandos afirma que ha deixat d'escriure perqu ha "perdut completament la capacitat de pensar o parlar coherentment sobre res"; havia perdut la confiana en el llenguatge com a mitj de descriure el mn. Aquesta carta reflecteix el creixent desacord amb el llenguatge que caracteritza l'era moderna, i la personalitat dissolvent de Chandos no noms s individual sin social. 

L'any 1912 va adaptar la comedia moral anglesa del Segle XV Everyman com Jedermann, i Jean Sibelius (entre d'altres) en va escriure msica incidental. La comdia esdevingu un ttol bsic del repertori del Festival de Salzburg, que Hofmannsthal havia fundat junt amb Max Reinhardt l'any 1920. Les seues darreres obres revelen un creixent inters en temes religiosos, particularment  referents al catolicisme.

Va morir d'un atac cardac poc desprs del sucidi del seu fill Franz a Rodaun, Viena.

Obres selectes.

Teatre.
Der Tod und der Tod (1891);
Der Tod des Tizian (1901);
Elektra (1904);
dipus und die Sphinx (1906);
Die Frau im Fenster (1909);
Jedermann (1911);
Die Schwierige (1921);
Das Salzbburger grosse Welttheater (1922);
Der Trum (1925);

Llibrets.
Der Rosenkavalier (1911);
Ariadne auf Naxos (1913, rev. 1916);
Die Frau ohne Schatten (1919);
Die gyptische Helena (1927);
Arabella (1933);

Enllaos externs.
Centre de recursos sobre Hugo von Hofmannthal;
University of Washington - Plana Viena 1900;
Hofmannsthal sobre Manzoni, dins Hugo von Hofmannsthal: Gesammelte Werke in zehn Einzelbnden;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124389" title="Sport Club do Recife" nonfiltered="1179" processed="1176" dbindex="51264">

L'Sport Club do Recife s un club de futbol brasiler de la ciutat de Recife a l'estat de Pernambuco.

Histria.

El 13 de maig de 1905 es fund l'Sport Club do Recife, per Guilherme de Aquino Fonseca amb 23 altres fundadors. El primer partit del club fou contra un combinat de la colnia anglesa, amb empat final. La primera participaci al campionat pernambucano fou el 1916 i acab amb el primer triomf del club a la competici. L'any 1950, l'estadi del club, Ilha do Retiro, fou seu d'un partit de la Copa del Mn de Futbol 1950: Xile 5 - Estats Units 2. El major xit a la histria del club arriba el 1987 amb l'obtenci del campionat nacional del Brasil. Guany el campionat organitzat per la CBF en un any on es produ la divisi del futbol brasiler, ja que els tretze clubs ms importants del pas se separaren de la federaci i organitzaren el seu propi campionat.

Els colors del club sn el vermell i el negre i la seva mascota un lle.

 Estadi .
L'estadi de l'Sport Recife s l'Ilha do Retiro, inaugurat el 1937, amb una capacitat de 40.000 espectadors.

 Jugadors destacats .

Ademir;
Djalma;
Juninho Pernambucano;
Manga;
Marcilio de Aguiar;
Traaia;
Vav;
Z Maria;

 Palmars .

1 Campionat brasiler de futbol: 1987;
1 Campionat brasiler de futbol Srie B: 1990;
3 Copa Norte: 1959, 1961, 1962;
4 Copa Nordeste: 1968, 1970, 1994, 2000;
2 Copa Norte-Nordeste: 1962, 1968;
37 Campionat pernambucano: 1916, 1917, 1920, 1923, 1924, 1925, 1928, 1938, 1941, 1942, 1943, 1948, 1949, 1953, 1955, 1956, 1958, 1961, 1962, 1975, 1977, 1980, 1981, 1982, 1988, 1991, 1992, 1994, 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2003, 2006, 2007, 2008;

 Seccions esportives .

El club t diverses seccions esportives a destacar les segents (amb el seu palmars):
Rem.
 Campi brasiler: 12 cops;
 Campi del Nord/Nord-est: 18 cops;
 Campi pernambucano: 49 cops;

Nataci.
 Atleta campi sud-americ: 1 cop;
 Atletes campions brasilers: 10 cops;
 Campi del Nord/Nord-est: 13 cops (diverses categories);
 Campi pernambucano: 19 cops;

Hoquei sobre patins.
 Torneio Internacional dos praticantes de Hquei da Lngua Portuguesa: 1981;
 Campi brasiler: 19 cops;
 Campi pernambucano: 193 cops (diverses categories);

Basquetbol.
 Campi del Nord/Nord-est: 12 cops;
 Campi pernambucano: 210 cops (diverses categories);

Futbol sala.
 Campi del Torneig Internacional de Clubs: Blgica 2001 ;
 Campi de la Taa do Brasil - Nord/Nord-est;
 Campi del Nord-est: 2000 ;
 Campi pernambucano: 1999, 2000 i 2001;

Voleibol.
 Campi del Nord/Nord-est (femen);
 Campi pernambucano: 129 cops (diverses categories);

Galeria.


 Enllaos externs .
meuSport.com;
SportNet;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124392" title="Portada/Simple" nonfiltered="1180" processed="1177" dbindex="51265">



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124394" title="Roald Hoffmann" nonfiltered="1181" processed="1178" dbindex="51266">

Roald Hoffmann o Roald Safran ( Z oczw, Polnia 1937 ) s un qumic i professor universitari nord-americ, d'origen polons, guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1981.

 Biografia .
Va nixer a la ciutat de Z oczw, en aquells moments situada a Polnia per que avui dia forma part d'Ucrana i que rep el nom de Zolochiv, en una famlia d'arrels jueves. Va nixer amb el nom de Roald Safran, rebent el nom en honor de l'explorador noruec Roald Amundsen. Juntament amb la seva mare van ser els nics membres de la seva famlia que van sobreviure a l'holocaust, una experincia que va influir de manera important en les seves creences i en el seu treball. L'any 1949 emigraren als Estats Units, aconseguint la naciontalitat nord-americana l'any 1955 i canviant el seu cognom Safran pel de Hoffmann, cognom del seu padrastre.

L'any 1955 es gradu en qumica a la Universitat de Columbia, aconseguint el doctorat a la Universitat de Harvard l'any 1962 al costat de William Lipscomb. Des de 1965 s catedrtic de Cincies fsiques a la Universitat de Cornell.

 Recerca cientfica .
Interessat en les substncies orgniques i inorgniques, ha desenvolupat eines computacionals, aix com mtodes com el mtode Hckel ests, que va proposar el 1963. 

A la Universitat de Harvard desenvolupa amb Robert Burns Woodward les regles per elucidar els mecanismes de reacci dels productes qumics, coneguts com la regla Woodward-Hoffmann. Va estudiar amb aquest l'inesperat transcurs d'una reacci qumica que Woodward es proposava utilitzar en la sntesi de la vitamina B12, descobrint que el mecanisme de moltes reaccions queda determinat, ms que per altres criteris, pel del manteniment d'una simetria identificable en la descripci matemtica dels orbitals afectats, formulant una srie de principis que constituexen la teoria de la conservaci de la simetria orbital molecular. Tamb va introduir el pincipi isolobal.

L'any 1981 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica, juntament amb els treballs independents del japons Kenichi Fukui, per les seves teories sobre el desenvolupament de les reaccions qumiques.
 
 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1981;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124410" title="Potencial elctric" nonfiltered="1182" processed="1179" dbindex="51267">

El potencial elctric s una de les mesures que defineixen l'estat elctric d'un punt de l'espai. La seva unitat s el volt, 1 volt = 1 J/C.

Analogia.
Si observem el corrent d'aigua d'un riu:
Veurem que s la diferncia d'altura entre dos punts de la llera del riu
;
el que fa que existeixi el corrent entre dos punts. L'altitud Z s un potencial gravitacional (es coneix l'energia potencial lligada a l'altitud).

D'aqu l'analogia entre el desnivell geogrfic i la diferncia de potencial elctric, tamb anomenat tensi, per l'al qual s'utilitza la notaci U.

La diferncia de potencial o tensi s un valor algebraic que pot ser positiu, negatiu o nul. La seva representaci als esquemes elctrics s una fletxa que va d'un punt B cap a un punt A, quan hom vol representar el potencial del punt A respecte al del punt B.

.

Mesura.
La mesura del potencial elctric es fa per mitj d'un voltmetre o d'un oscilloscopi posats en parallel respecte del circuit u objecte bipolar a mesurar.

El potencial es defineix sempre respecte a un altre que s'agafa com una constant i al qual se li assigna un valor nul. En electricitat s habitual que es prengui com a referncia per als potencials (el potencial que serveix de zero) el potencial de la terra, per aix no s obligatori. Sigui quina sigui l'elecci, el punt de referncia del circuit es fixar a 0 volt i s'anomenar punt fred. Segons els dispositius pot estar connectat a la massa (carcassa metllica del dispositiu), a terra o a totes dues.

Frmules.
El potencial elctric en un punt de l'espai s un concepte que es defineix a partir de la distribuci de les crregues elctriques a l'espai amb l'ajut de l'aplicaci de llei de Coulomb a una distribuci volmica de crrega i usant el principi de superposici.

;

on : i on  s la densitat de crrega en 1 (al voltant del punt 1 hi ha una crrega  al volum )

El camp elctric que deriva d'aquest potencial s'obt a partir de la segent frmula:

;


De manera inversa, el coneixement del camp elctric en un punt permet el clcul del potencial:

;

on  s el potencial elctric, i  s l'element d'integraci.




Cas particular.
El potencial elctric creat per una crrega puntual a l'espai que l'envolta s:
;

on q s la crrega puntual, r s el vector de posici del punt on es calcula el camp i rq s el vector  de posici de la crrega puntual.

Matemticament :


;
;

on   s la densitat de crrega en funci de la posici i r s la distncia de l'element de volum V.

Noteu que V s un escalar .

Vegeu tamb.
Tensi elctrica;
Camp escalar;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124412" title="Rivaldo Vitor Borba Ferreira" nonfiltered="1183" processed="1180" dbindex="51268">

Rivaldo Vitor Borba Ferreira, ms conegut com a  Rivaldo, s un futbolista brasiler nascut a Recife el 19 d'abril del 1972.

Biografia.
Futbolista esquerr d'excellent tcnica i fantstic llanament a pilota aturada. Amb un fsic privilegiat (1.86 metres i 80 kg), juga en la majoria de posicions de l'atac, preferiblement pel centre o la banda esquerra. 

Va arribar a Espanya a travs del Deportivo de La Corua, que el va fitxar al Palmeiras brasiler. Al club gallec va destacar rpidament, fet que va provocar que el FC Barcelona no dubts a l'hora de pagar els 4.000 milions de pessetes (uns 24 milions d'euros) de la seva clusula.

Al club catal, Rivaldo va aconseguir guanyar dues lligues consecutives i fama mundial. Tot plegat el va portar a la titularitat de la selecci brasilera, amb qui es va proclamar campi del mn l'any 2002 al Mundial de Corea i Jap. A ms, va ser guardonat amb la Pilota d'Or l'any 1999.

Tot i aquests guardons, Rivaldo va acabar enemistat amb el llavors entrenador Louis van Gaal, a qui li recriminava que el fes jugar enganxat a la banda esquerra. 

Actualment juga al Kuruvchi uzbek.

 Trajectria .


 Palmars .





Amb la Selecci de Brazil:
Subcampi de la Mundial de Frana de 1998.
Campin de la Mundial de Corea de 2002.

Amb el Palmeiras (Brasil):
Campionat Brasiler: 1994.
Campionat Paulista: 1996.

Amb el FC Barcelona (Espanya):
2 Lliga espanyola de futbol: 1997-1998 y 1998-1999.
1 Supercopa d'Europa: 1997-1998.
1 Copa del Rei: 1998.
1 Copa Catalunya: 1999-2000.

Amb l'AC Milan (Itlia):
1 Copa d'Itlia: 2002-2003.
1 Lliga de Campions de la UEFA: 2002-2003.

Amb l'Olympiakos (Grcia):
2 Lliga grega de futbol: 2004-2005 i 2005-2006.
2 Copa de Grcia: 2004 i 2005.

Ttols individuals:
1 Pilota d'Or europea: 1999.
1 FIFA World Player: 1999. ;
1 "Millor jugador Iberoameric". ;
1 Mxim golejador de la Copa Amrica 1999.
1 "Millor jugador de la Copa Amrica 1999.
1 Onze d'Or: 1999.

Enllaos externs.
Rivaldo web;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124416" title="Madame Bovary" nonfiltered="1184" processed="1181" dbindex="51269">
Madame Bovary s una famosa obra del realisme de Gustave Flaubert publicada el 1857. La seva protagonista s Emma Bovary, que ha esdevingut un arquetip literari. La novella narra els pensaments i vivncies d'aquesta dona, infeliment casada, a la recerca d'una altra vida i la seva influncia en la gent que l'envolta.

Emma ha estat anomenada "Quixot femen" perqu sn les lectures les que la fan embogir i buscar una vida inexistent, molt millor que la que t en realitat amb el seu marit Charles. Ella voldria viure les aventures de les novelles del romanticisme. Per aix busca diversos amants i va gastant la fortuna del seu esps, anhelant el luxe que embolcalla les seves herones. 

La seva figura critica la burgesia i el seu convencionalisme, incapa de viure com demana la imaginaci i el sentiment, per tamb culpable d'ofegar-la per ser dona fins que no li queden sortides. L'estil del narrador, en tercera persona omniscient, permet criticar aquesta classe social sense arribar a acceptar la fugida que representen les lectures de la protagonista (com es veu al final de l'obra). Es focalitza en Emma per alterna amb la visi del marit, l'apotecari i els diversos amants per contrastar-ne les intencions amb la visi ingnua d'ella.

En aquesta novel la de Gustave Flaubert, trobem a la protagonista Emma, de la qual podrem dir moltes coses, per un dels aspectes a ressaltar, d aquest personatge s la sensualitat que li aporta a la novel la, i que en diferents ocasions fa canviar el punt de vista d aquesta.
La sensualitat de la protagonista es prpia d una dona de la seva poca: insinuant, presumida,coqueta,etc 
En varies ocasions al llarg de tota la novel la podem percebre aquesta sensualitat.
Per exemple a l escena a la que esta donant un passeig amb Rodolphe a cavall.
El moviment del cavall, el fet de que a ella se l hi veies el bot i una petita part de la cama, els frecs involuntaris de les cames al passar molt junts amb els cavalls,etc 
O en el moment en el que estan tenint una conversa quan sn les festes de Yonville,
Rodolphe fa un intent d aproximar-se a ella, posant la seva m a la cuixa d ella, i aquesta seguint la intenci d en Rodolphe col loca la seva m a sobre la d ell.
La sensualitat que podem trobar en aquestes dos escenes apareixen en moltes altres al llarg de la novel la. 

A la novel la de Gustave Flaubert, ens trobem amb la protagonista Emma, filla d un granger i muller de Charles Bovary.
Emma va ser educada al convent de les Ursalines. La seva educaci va ser molt esmerada, svia: Dansa , geografia, dibuix, cosir, tocar el piano, etc.. Una altre cosa que al llarg de la seva vida li condicionar la seva personalitat, seran les lectures de novel les romntiques, d herones, etc.. Fruit d una educaci romntica, plena de somnis no complerts i fantasies, en un ambient en el que els protagonistes no es veuen com realment sn, sin com voldrien ser, Emma Bovary s enfronta amb la frustraci de les seves esperances e il lusions. 




 Traduccions catalanes .
 Madame Bovary, traducci de Ramon Xuriguera. Barcelona: Aym, 1965 (reimp. 1986, 1994, 1999);
 Madame Bovary, traducci de Ramon Xuriguera i revisi de Joaquim Sala Sanahuja. Barcelona: Proa, 2001;
 Madame Bovary, traducci de Llus Maria Tod. Barcelona: Columna, 1992 (reimp. 1993, 1996);

 Vegeu tamb .
 Bovarisme;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124421" title="Rfting" nonfiltered="1185" processed="1182" dbindex="51270">


El rfting s un esport consistent en descendir per aiges braves en una llanxa pneumtica, amb l'ajuda de pales, sortejant les roques del cam i evitant en tot moment la caiguda dels tripulants a l'aigua.

L'embarcaci, tipus zodiac, s molt segura i t una gran resistncia als cops. La capacitat s de sis o vuit persones, que van assegudes a les vores de la llanxa. Els tripulants disposen d'unes subjeccions per als peus, per la qual cosa resulta realment fcil mantenir l'equilibri quan arriben els sots i els bruscs moviments del corrent.

Durant el trajecte que es fa en el riu normalment es realitza en companyia d'un o dos monitors, que es colloquen a la part posterior de l'embarcaci per a pilotar-la. La seva funci s marcar el rumb amb la pala i donar les instruccions necessries a la resta del grup per a avanar riu avall. No s un esport excessivament arriscat. La caiguda a l'aigua no sol representar cap problema, ja que els tripulants van amb l'equipament estndard d'un casc, armilla salvavides i amb vestit i botes de neopr.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124423" title="Neopr" nonfiltered="1186" processed="1183" dbindex="51271">

El neopr s el nom d'una famla de polmers basats en el policloropr (forma polimrica del cloroprop. Fou inventat per cientfics de l'empresa DuPont i comercialitzat per aquesta empresa. Inicialment anomenat duprene fou la primera goma sinttica produda en massa.

Les seves propietats allants de la calor i l'electricitat, i el fet que sigui impermeable i flexible, l'ha convertit en un producte molt utilitzat;

s emprat com a vestimenta en esports aqutics, per allar la persona de l'aigua i mantenir-ne la temperatura.
S'utilitza en allaments elctrics.
S'usa per a fabricar les corretges dels ventiladors dels vehicles.
...




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124424" title="Armilla salvavides" nonfiltered="1187" processed="1184" dbindex="51272">

L'armilla salvavides s una pea d'equipament que va situat a la part del tronc de la persona i serveix per mantenir la flotabilitat del cos i el cap per sobre de l'aigua. S'utilitza en piscines, llacs, rius i mars.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124428" title="Hidrotrineu" nonfiltered="1188" processed="1185" dbindex="51273">
L'hidrotrineu (en angls, hidrospeed) s una modalitat d'esport individual en aiges braves. S'utilitza un aparell similar a un trineu amb uns mnecs per a les mans i que un cop dins de la corrent es comporta com una embarcaci i garanteix la flotabilitat, per en aquest cas la propulsi s necessaria fer-la amb les cames, per aix es va equipat amb unes aletes als peus. No s necessari estar molt en forma. La propulsi de les cames tan sols s'utilitza per canviar de direcci, la major part del temps es deixa portar per la corrent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124429" title="Manuel Serra i Moret" nonfiltered="1189" processed="1186" dbindex="51274">

Manuel Serra i Moret (Vic, 1884 - Perpiny, 1963) fou un poltic i escriptor catal, fundador de l'USC, Conseller de la Generalitat de Catalunya i President del Parlament de Catalunya a l'exili.

Biografia.
Fill de l'historiador Josep Serra i Campdelacreu, estudi economia, sociologia i histria als Estats Units d'Amrica i a Anglaterra i visqu a l'Argentina entre 1908 i 1912 i durant la dictadura de Primo de Rivera, entre el 1925 i 1928.

Mor el 1963 a la ciutat de Perpiny a l'exili.

 Trajectria poltica .
L'any 1914 fou elegit alcalde de Pineda de Mar, crrec que ocup fins el 1923, com a militant de la Uni Catalanista i de la Federaci Catalana del PSOE a partir de 1916. L'any 1923, per, deix el PSOE per fundar la Uni Socialista de Catalunya.

L'any 1931 va ser elegit diputat de la Diputaci Provisional de la Generalitat de Catalunya per Matar i Arenys de Mar, diputat a les Corts Constituents, i d'en del 14 d'abril fins les eleccions al Parlament del 20 de novembre de 1932 form part del Govern Provisional de la Generalitat, presidit per Francesc Maci, primer a la Conselleria d'Economia i Treball i, posteriorment, a la Conselleria d'Economia.

L'any 1932 fou elegit Diputat del Parlament de Catalunya, del que esdevingu membre de la Diputaci Permanent, de les Comissions permanents de Finances i de Presidncia, aix com de les Comissions de Constituci, de Llei Municipal i de Finances Municipals; el 14 de novembre de l'any 1933 tamb fou designat Diputat al Parlament de la Repblica.

A la darrera reuni que tingu el Parlament, l'1 d'octubre de 1938 fou elegit Vicepresident Segon del Parlament, la qual cosa comport, a la mort d'Antoni Rovira i Virgili, que ocups interinament la Presidncia del Parlament de Catalunya a l'exili, fins l'any 1954, i el mateix any, desprs de la dimissi de Josep Irla per motius d'edat, va optar a la Presidncia de la Generalitat, en votaci dels diputats exiliats a Mxic, que va perdre enfront de Josep Tarradellas.

 Publicacions .
Al llarg de la seva vida es disting per ser autor de nombroses publicacions, articles i com a conferenciant. Aquestes sn algunes de les seves obres de temtica social i poltica:
 1912: La socialitzaci de la terra;
 1934: Socialisme;
 1944: Reflexions sobre el dem de Catalunya (editada a Xile);
 1957: Crida a la joventut catalana (editada a Pars);
 1957: Ciutadania catalana. Breviari de cogitacions, remarques i orientacions per als catalans (editada a Buenos Aires);

 Enllaos externs .
  Biografia del Parlament de Catalunya;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124431" title="Aaron Klug" nonfiltered="1190" processed="1187" dbindex="51275">

Aaron Klug OM, PRS (Zelvas, Litunia 1926 ) s un qumic britnic, d'origen litu, guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1982.

Biografia.
Va nixer l'11 d'agost de 1926 a la ciutat lituana de Zelvas. Als dos anys la seva famlia es trasllad a Sud-frica, on va estudiar qumica a la Universitat de Witwatersrand a Johannesburg i cristallografia a la Universitat de Ciutat del Cap. L'any 1953 reb el doctorat a la Universitat de Cambridge, universitat en la qual fou director del Laboratori de Biologia Molecular entre 1986 i 1996.

Membre de la Royal Society de Londres, en fou el seu president entre els anys 1995 i 2000, tamb s membre de l'Acadmia Francesa de Cincies. L'any 1988 fou nomenat Cavaller i el 1995 li fou concedida l'Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit, com es costum de fer amb els Presidents de la Royal Society.

Recerca cientfica.
Durant la seva estada a Londres va collaborar amb Rosalind Franklin, descobridora de l'estructura de l'ADN. Klug va demostrar un gran inters per l'estudi dels virus, descobrint les estructures d'alguns d'ells. 

A la dcada del 1970 va utilitzar mtodes de diagrames de difracci de raigs X, que combinats amb la microscopia electrnica, va aconseguir desxifrar els complexos proteics de l'cid nucleic aix com l'obtenci d'imatges preses en diferents angles, aconseguint la reconstrucci tridimensional de les protenes. 

L'any 1982 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pel desenvolupament de mtodes cristallogrfics per desxifrar els complexos protecs dels cids nucleics.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1982;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124446" title="Objectius de Desenvolupament del Millenni" nonfiltered="1191" processed="1188" dbindex="51276">
Els Objectius de Desenvolupament del Millenni sn unes fites pactades per tots els pasos per al 2015 que permetrien una major igualtat al mn, acordades a les Nacions Unides. El seu grau d'acompliment s encara insuficient.

Els objectius sn:
 Erradicar la pobresa extrema i la fam;
 Aconseguir l'educaci primria universal;
 Promoure la plena igualtat entre home i dona;
 Reduir la mortalitat infantil;
 Millorar la salut materna;
 Combatre la sida, el paludisme i altres malalties;
 Garantir un desenvolupament sostenible;
 Fomentar una associaci mundial per al desenvolupament;

Enllaos externs.
Campanya "La Salut en el Millenni: una signatura pendent";

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124450" title="Geopoltica" nonfiltered="1192" processed="1189" dbindex="51277">
La Geopoltica s una branca de la Geografia que estudia les actuacions i estratgies del Poder, ja sia el dels Estats, de les grans organitzacions internacionals o qualsevol altra forma de poder, en l'mbit geogrfic.

Cal diferenciar-la de la Geografa Poltica, ms orientada a l'estudi i descripci de les realitats geogrfiques, conseqencia de l'actuaci poltica.

Histria.
Orgens.

El terme Geopolitica fou utilitzat inicialment pel professor suec Rudolf Kjellen, cap el 1905, en un curs intitulat "Les Grans Potncies del Present". Aquest s inspirat per les teories del gegraf alemany Friedrich Ratzel (1844-1904) que s reconegut com l'iniciador de la teoria geopoltica amb obres com "Antropogeographie", i sobretot "Politische Geographie", publicat el 1897.

La primera meitat del segle XX.

En aquest perode el concepte de geopoltica es emprat per estaments universitaris i militars per bastir algunes teories de la distribuci del domini mundial.

Del cant alemany Ratzel, amb la teoria del "Lebensraum", sovint traduit com a "espai vital", inicia una lnia de pensament que, amb la contribuci d'alguns terics militars, com el general alemany Karl Haushofer (1869-1946), ajuda a justificar les agressions del III Reich, que porten a la Segona Guerra Mundial. 

A Anglaterra, l'almirall Halford MacKinder (1861-1947), l'any 1904 formula la teoria del Heartland,  que descriu les terres de l'Europa Central com el "pivot geogrfic del mn", dibuixant-lo com el domini base per a un control mundial.

La segona meitat del segle XX.

Durant dos o tres decennis el terme geopoltica desapareix del vocabulari cientfic i militar, degut a l'associaci que s'en fa amb els desastres de la guerra i la seva utilitzaci preferent al camp nazi.

A partir dels anys 70, a Frana, el gegraf Yves Lacoste, inicia una aproximaci a la geopoltica des de un angle absolutament diferent amb la publicaci de la revista "Herodote", on els diferents autors contemplen les realitats geogrfiques des de punts de vista socials i populars, i ms crtics amb els poders.

Segle XXI.

Ms recentment la geopoltica torna a aparixer als mitjans de comunicaci , igualment que en diversos estaments universitaris i centres d'estudi privats. Una de les principals motivacions es l'estudi de les estratgies dels diferents poders, establerts o emergents, per assegurar el subministre o el control de les reserves enrgetiques del planeta, aix com de la resta de recursos naturals  i les produccions alimentries.

Enllaos externs.
Ineternational Centre for Geopolitical Studies;
Institut franais de Geopolitique ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124454" title="Acceptaci" nonfiltered="1193" processed="1190" dbindex="51278">

L'acceptaci s un sentiment pel qual la persona admet que la situaci present no es pot o no s'hauria de canviar. Quan s'usa en termes despectius sovint es parla de resignaci. L'acceptaci evita patiment al subjecte per la sensaci d'impotncia o d'injsticia que genera una situaci no desitjable.

Ha estat predicada per l'estoicisme, el budisme i alguns corrents del cristianisme com a virtut suprema, en contra de la resistncia als designis divins o naturals. L'acceptaci est relacionada amb la predetestinaci o predeterminaci, ja que molts terics que neguen el lliure albir proposen en conseqncia l'acceptaci del que ha de passar. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124455" title="Delta Aurigae" nonfiltered="1194" processed="1191" dbindex="51279">


Delta Aurigae (  Aur /   Aurigae) s un sistema estellar de la constellaci Auriga (constellaci. Est aproximadament a uns 140 anys-llum de la Terra.

El component primari:   Aurigae A, s una gegant taronja del tripus k de la magnitud aparent +3,72. T tres companyes;   Aurigae B, amb una magnitud aparent de +9,7; distant a 115,4 segons d'arc; a 197,1 segons d'arc d'A, hi trobam   Aurigae C,  que tamb s de la magnitud +9,7. C s, per ella mateixa, una binria, amb una companya de la 11ena magnitud a 93,5 segons d'arc. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124457" title="Dreta" nonfiltered="1195" processed="1192" dbindex="51280">
La dreta s una direcci, oposada a l'esquerra, que distingeixen les persones per la seva lateralitat. s una direcci relativa, ja que depn del punt de vista del observador (una mateixa direcci ser dreta o esquerra en funci d'on se situ la referncia).

La dreta poltica.
Polticament, els partits o grups de pressi es poden dividir en dues branques: dreta i esquerra, tot i que les fronteres sn difuses i que hi ha molts defensors de la tercera via o sntesi. Aquesta concepci s molt etnocntrica, ja que es refereix a la situaci europea i no es traslladable a altres zones del mn.

S'associa la dreta als partis conservadors, defensors del neoliberalisme i democristians. Acostumen a defensar una moral tradicional de base judeocristiana i poc intervencionisme econmic de l'Estat.

La dreta en psicologia.
En psicologia, sovint s'associa l'hemisferi dret del cervell a les parts ms creatives i intuitives de la persona. All estarien localitzades les rees responsables de les emocions, del pensament integral i no racional. L'evidncia cientfica afirma que les funcions cerebrals no estan tan lateralitzades, si b s cert que hi ha un predomini de la part dreta en el pensament holstic i els sentiments.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124459" title="Concert d'Any Nou de la Filharmnica de Viena" nonfiltered="1196" processed="1193" dbindex="51281">

El Concert d'Any Nou de Viena (en alemany: Das Neujahrskonzert der Wiener Philharmoniker, literalment El concert d'any nou de la Filharmnica de Viena) s un concert que se celebra cada any el mat de l'1 de gener a Viena, ustria. s retransms arreu del mn per a una audincia total estimada de 1.000 milions de persones de 44 pasos.

Totes les peces interpretades, amb algunes excepcions, sn obra de compositors de la famlia Strauss (Johann Strauss (pare), Johann Strauss (fill), Josef Strauss i Eduard Strauss). Les flors que decoren la sala de concerts del Wiener Musikverein sn un regal anual de la ciutat de San Remo, Ligria, Itlia.

El concert sempre s'acaba amb uns quants bisos desprs del programa principal. Llavors els msics desitgen tots plegats un feli Any Nou a l'audincia, i toquen per acabar el vals del Danubi blau (An der schnen blauen Donau) de Johann Strauss (fill) seguit de la Marxa Radetzky (Radetzkymarsch). Durant aquesta ltima obra, l'audincia aplaudeix al comps i el director dona mitja volta per tal de dirigir-los, en comptes de fer-ho a l'orquestra. Una excepci d'aquesta tradici va tenir lloc en l'edici del 2005, dirigida per Lorin Maazel, quan el programa va acabar amb el vals El Danubi blau en senyal de dol per les vctimes del Terratrmol de l'Oce ndic del 2004.  

La primera edici del concert va ser el 1939 (el 31 de desembre d'aquell any) sota la direcci de Clemens Krauss. El 2006, i no per primera vegada al "Neujahrskonzert", es va tocar una pea de Mozart: l'obertura de Les noces de Fgaro. Durant diversos anys, el concert ha estat transms per PBS.

Des del 2006 una srie de pasos africans (Botswana, Lesotho, Malawi, Moambic, Nambia, Zmbia, Zimbabwe) i llatinoamericans (Equador i Bolvia) van sumar-se a la llarga llista d'estats que ofereixen als seus espectadors la retransmissi d'aquest concert.

El concert del 2007 va ser dirigit per l'indi Zubin Mehta i va incloure, a ms d'obres de la famlia Strauss, de Josef Hellmesberger Junior, que va morir a Viena 100 anys abans, el 1907.

Directors del concert d'any nou.



 Enllaos externs . 
 Lloc web de la Filarmnica de Viena;
 Lloc web del Musikverein;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124463" title="Concurs" nonfiltered="1197" processed="1194" dbindex="51282">

Des de l'1 de setembre del 2004 s en vigor, a Espanya, la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal, que deroga la normativa anterior i unifica els antics quatre procediments concursals Fallida, Suspensi de pagaments, Concurs de creditors i Quitament i espera per un sols, denominat Concurs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124465" title="Ni (lletra grega)" nonfiltered="1198" processed="1195" dbindex="51283">
Ni o nu (majscula:  , minscula:  ) s la tretzena lletra de l'alfabet grec. En el sistema numeral grec t el valor de 50. s equivalent, en l'alfabet llat, a la N.

El nom de la lletra s'escriu    en grec tradicional (seguint l'ortografia politonica. En Grec modern a vegades s'escriu    (ni). Ambdues versions es pronuncien , com la conjunci catalana ni. 

La lletra minscula   s'usa com a smbol de:

La freqncia d'una ona en fsica i altres cincies.
La viscositat cinemtica en mecnica de fluids.
El Neutr en fsica de de partcules.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124474" title="Ni Aurigae" nonfiltered="1199" processed="1196" dbindex="51285">

Ni Aurigae (  Aur /    Aurigae) s una estrella de la constellaci Auriga. Est aproximadament a 215 anys-llum de la Terra.

Ni Aurigae s una estrella gegant groga del tipus G amb una magnitud aparent de +3,97. Una estrella de la desena magnitud a 54,6 segons d'arc es designa com a Ni Aurigae B.  Es tracta, doncs, d'una companya ptica.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124475" title="Llista de captols de Plats Bruts" nonfiltered="1200" processed="1197" dbindex="51286">
Aix s una llista de tots els captols de la srie de televisi, Plats Bruts. Aquesta comdia catalana es va estrenar el 19 d'abril de 1999 al canal de televisi TV3. Protagonitzada per Joel Joan, Jordi Snchez i Mnica Glaenzel, es representa la convivncia entre dos companys de pis de carcters totalment diferents juntament amb la seva vena. Es van emetre 73 episodis durant 6 temporades fins a l'any 2002, que es van deixar de rodar nous episodis.

Tots els ttols dels captols tenen la particularitat que comencen amb el verb "Tinc..." excepte quatre: "Tenim un amor com", "No tinc assistenta", "Tenim un merder" i "Ho tinc tot controlat".


 Resum .




 Primera temporada .




 Segona temporada .




 Tercera temporada .




 Quarta temporada .




Cinquena temporada .




 Sisena temporada .




 Enllaos externs .

 Pgina oficial de Plats Bruts;
 Informaci de Plats Bruts;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124480" title="Llista de municipis del Pas Basc" nonfiltered="1201" processed="1198" dbindex="51287">


 Municipis d'laba;
 Municipis de Guipscoa;
 Municipis de Biscaia;

Vegeu tamb.
 Llista de municipis d'Espanya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124484" title="Linux Mint" nonfiltered="1202" processed="1199" dbindex="51288">


Linux Mint s una distribuci del sistema operatiu GNU/Linux basada en Ubuntu.

L'objectiu principal d'aquesta distribuci s facilitar als usuris que volen utilitzar formats privatius en la seva vida diria. Per aix, incorpora un seguint de paquets privatius, prioritzant aix el "confort" de l'usuri, respecte la llibertat de programari.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124489" title="Habilitat" nonfiltered="1203" processed="1200" dbindex="51289">
La habilitat s el grau de competncia d'un subjecte concret enfront d'un objectiu determinat. s a dir, en el moment en el qual s'ha arribat a l'objectiu proposat en l'habilitat, es considera que aquesta s'ha assolit a pesar que aquest objectiu s'hagi aconseguit d'una forma poc depurada i econmica. 
Es considera la habilitat com a una aptitud innata o desenvolupada o diverses d'aquestes, i al grau de millora que s'aconsegueixi a aquesta o aquestes mitjanant la prctica, se la denomina talent.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124491" title="Bloc de l'Est" nonfiltered="1204" processed="1201" dbindex="51290">


Durant la Guerra Freda, el Bloc de l'Est, tamb anomenat Bloc sovitic, Bloc comunista i camp socialista, comprenia els segents pasos d'Europa central i oriental: Bulgria, Romania, Hongria, la Repblica Democrtica Alemanya, Polnia, Albnia, la Uni Sovitica i Txecoslovquia. El Bloc de l'Est sol considerar-se idntic al Pacte de Varsvia. Una altra de les organitzacions que reunien als pasos del bloc era el Consell d'Assistncia Econmica Mtua. 

Iugoslvia mai va formar part del Bloc de l'Est ni del Pacte de Varsvia. Malgrat de ser un Estat socialista, el seu lder Josip Broz Tito va arribar al poder grcies al seu comandament sobre la resistncia partisana durant la Segona Guerra Mundial i sempre va mantenir una poltica de distanciament i autonomia respecte de la influent Uni Sovitica. El govern iugoslau es va mantenir neutral durant la Guerra Freda i va ser un dels fundadors del Moviment de Pasos No Alineats. 

Per la seva banda, el govern d'Albnia  titllat d'estalinista  tamb va assolir el poder sense ajuda sovitica com a conseqncia de la Segona Guerra Mundial. Albnia va trencar la seva relaci amb la Uni Sovitica a principis dels anys 1960, alineant-se amb la Repblica Popular de la Xina i la seva posici antirrevisionista. 

Les nacions del Bloc de l'Est van ser, en ocasions, mantingudes dintre de l'esfera d'influncia sovitica mitjanant la fora militar. L'Exrcit Roig va envair Hongria el 1956 desprs d'una revolta anticomunista. Tamb Txecoslovquia va ser envada, en el 1968 i per tropes del Pacte de Varsvia, amb l'objecte de posar fi a un perode de liberalitzaci conegut com la Primavera de Praga. Aquesta poltica va ser denominada Doctrina Breznev i es convalidava, segons l'argumentaci sovitica, en l'obligaci que tenien els estats socialistes de sostenir-se uns a uns altres d'acord a l'establert en el Pacte de Varsvia. La Primavera de Praga no era per als seus crtics altra cosa que una tornada progressiva al capitalisme, el que justificava segons aquest raonament la intervenci militar. Els crtics de la Uni Sovitica parlaven a la vegada d'imperialisme. 

El Bloc de l'Est es va dissoldre pel collapse dels diferents estats socialistes que la formaven, gaireb tots els quals van deixar directament d'existir. El cop definitiu va ser la dissoluci de la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques, basti poltica i militar del Bloc, fins el 1991. 

Vegeu tamb .

 Pacte de Varsvia ;
 Consell d'Assistncia Econmica Mtua;
 Tel d'acer;
 OTAN;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124496" title="Grmio Foot-Ball Porto Alegrense" nonfiltered="1205" processed="1202" dbindex="51294">


El Grmio Foot-Ball Porto Alegrense s un club de futbol brasiler de la ciutat de Porto Alegre a l'estat de Rio Grande do Sul.

 Histria .
El 7 de setembre de 1903, l'Sport Club Rio Grande jug un partit d'exhibici a Porto Alegre. Cndido Dias, un emprenedor home originari de l'estat de So Paulo presenci el partit. El 15 de setembre de 1903, ell, juntament amb altres 32 persones, fundaren el nou club. Carlos Luiz Bohrer fou escollit primer president. El mateix dia es fund un altre, el Fussball Club Porto Alegre. Ambds clubs intentaren cercar el suport de la comunitat alemanya de la ciutat, per el 16 de mar de 1904, el Grmio derrot el Porto Alegre per 1-0 i l'esmentada rivalitat s'esva en favor del Grmio. Aquesta condici del club es reflect en el fet d'imposar limitacions racials entre els jugadors del club. El seu primer jugador negre fou Tesourinha, ja als anys 50s.

El major rival actual del Grmio s l'Sport Club Internacional. Els partits entre ambds sn coneguts com el derbi "Gre-Nal". El primer derbi entre ambds es disput el 18 de juliol de 1909, amb victria del Grmio per 10-0, tot i que l'esmentada rivalitat entre ambds clubs encara no s'havia creat.

El 1919, el Grmio fou un dels fundadors de la Fundao Rio-Grandense de Desportes. Dos anys ms tard guany el seu primer campionat estatal. El 19 de maig de 1935, el Grmio es convert en el primer club de Rio Grande do Sul en derrotar un club paulista, el Santos per 3-2. Tamb fou el primer club de fora de l'estat de Rio de Janeiro que jug a l'estadi de Maracan, derrotant el Flamengo per 3-1.

L'any 1981, guany el seu primer campionat brasiler de futbol. Dos anys ms tard guany el seu primer ttol internacional, la Copa Libertadores de Amrica, en derrotar el Pearol. El mateix 1983 es proclam campi de la Copa Intercontinental de futbol en derrotar el Hamburger SV per 2-1.

El 1989 s'emport la primera edici de la Copa do Brasil amb un escandals 6-1 sobre el Flamengo a semifinals, i derrotant l'Sport Recife a la final. L'any 1994, el club guany la seva segona Copa do Brasil derrotant el Cear a la final. El segent any, amb Luiz Felipe Scolari a la banqueta, el club assoleix la seva segona Copa Libertadores desprs de derrotar l'Atltico Nacional de Colmbia a la final. En canvi, perd la final de la Copa Intercontinental contra l'Ajax Amsterdam des del punt de penal.

El 1996, el Grmio guanya el seu segon campionat nacional, desprs de vncer la Portuguesa. El 1997 guany la seva tercera copa, derrotant al Flamengo, i el 2001, la quarta, aquest cop vencent el Corinthians.

 Estadi .
L'estadi del Grmio s l'Olimpico Monumental. Aquest fou inaugurat el 19 de setembre de 1954, amb el nom d'Estadio Olimpico. El primer partit enfront el Gremio i el Nacional de Montevideo amb resultat final de 2 a 0. El 1980, l'estadi sofr una remodelaci i fou rebatejat amb el nom d'Olimpico Monumental. El seu rcord de pblic fou el 26 d'abril de 1981 amb 98.421 espectadors, en un partit contra el Ponte Preta.

 Mascota i colors .
La mascota del Grmio s un mosqueter, anomenat simplement Mosqueteiro. Fou adoptada el 1946.

El Grmio juga amb samarreta blava, blanca i negra a franges horitzontals, pantalons negres i mitjons blancs. L'evoluci de l'uniforme del club ha estat la segent:



Primer uniforme del Grmio, amb colors diferents dels actuals.



Segon uniforme del club, samarreta blanca i pantal negre, amb mitjons blancs.



Tercer uniforme del Grmio, molt semblant a l'actual, per sense les lnies blanques.

 Entrenadors destacats .
 nio Andrad;
 Evaristo de Macedo;
 Luiz Felipe Scolari;
 Tel Santana;
 Tite;
 Valdir Espinosa;

 Jugadors destacats .
 Adlson;
 Airton Ferreira da Silva 'Airton Pavilho';
 Alcindo;
 Atlio Ancheta;
 Anderson Lus de Abreu Oliveira;
 Anderson Polga;
 Baltazar;
 Batista;
 Danrlei;
 De Len;
 Dinho;
 der Aleixo de Assis;
 Eduardo Costa;
 Edino Nazareth Filho 'Edinho';
 Emerson;
 merson Leo;
 Eurico Lara;
 Everaldo;
 Francisco Arce;
 Hernani Jose da Rosa;
 Mrio Jardel;
 Marcelinho;
 Mrio Srgio;
 Mazzaropi;
 Ortunho;
 Paulo Isidoro;
 Paulo Nunes;
 Renato Gacho;
 Ronaldinho;
 Tarciso;
 Tesourinha;
 Zinho;

 Palmars .
1 Copa Intercontinental de futbol: 1983;
1 Copa Interamericana: 1983;
2 Copa Libertadores de Amrica: 1983, 1995;
1 Recopa Sud-americana: 1996;
2 Campionat brasiler de futbol: 1981, 1996;
4 Copa brasilera de futbol: 1989, 1994, 1997, 2001;
1 Campionat brasiler de segona divisi: 2005;
1 Supercopa brasilera de futbol: 1990;
1 Copa Sul: 1999;
34 Campionat gacho: 1921, 1922, 1926, 1931, 1932, 1946, 1949, 1956, 1957, 1958, 1959, 1960, 1962, 1963, 1964, 1965, 1966, 1967, 1968, 1977, 1979, 1980, 1985, 1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1993, 1995, 1996, 1999, 2001, 2006;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
Grmio coleccin;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124497" title="10.000 metres" nonfiltered="1206" processed="1203" dbindex="51295">
Els 10.000 metres sn una prova de fons de l'actual atletisme que en el format actual debutaren, en la seva modalitat masculina, als Jocs Olmpics d'Estocolm, el 1912, mentre que, la modalitat femenina, no formar part del programa olmpic fins els Jocs de Sel, el 1988.

Als Campeonats mundials d'atletisme han format part del programa en totes les edicions tret de la modalitat femenina a l'edici de Hlsinki de 1983.

 Rcords .
(actualitzat a 31-08-2007)




 Atletes amb millors marques mundials .
(actualitzat a 31-08-2007)

 Millors marques masculines .



 Millors marques femenines .



 Campions olmpics .


 Campions mundials .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124501" title="Sport Club Internacional" nonfiltered="1207" processed="1204" dbindex="51296">


L'Sport Club Internacional s un club de futbol brasiler de la ciutat de Porto Alegre a l'estat de Rio Grande do Sul.

Histria.
Durant l'inici del segle XX, tres joves de So Paulo que havien arribat a Porto Alegre volien jugar a futbol. En no ser admesos a cap club de la ciutat decidiren crear el seu propi club. El 4 d'abril de 1909 es fund l'Sport Club Internacional.

El 6 d'abril de 1969 inaugur el seu estadi, el Gigante da Beira-Rio, en un partit que l'enfront al Benfica de Portugal i que venc l'Inter per 2 a 1.

El 1975, l'Internacional es convert en el primer club de Rio Grande do Sul en guanyar el campionat brasiler de futbol, amb una histrica victria per 1-0 (Gol iluminado do Elas Figueroa) contra el Cruzeiro de Minas Gerais. L'any segent repet campionat, aquest cop vencent per 2 a 0 al Corinthians. Tres anys desprs, el 1979, l'Internacional conclogu una gran dcada amb el seu tercer campionat brasiler, on rest invicte, vencent a la final el Vasco da Gama per 2-1. L'any segent, per, no aconsegu el triomf a la Copa Libertadores de Amrica en perdre la final contra el Nacional de Montevideo. La seva primera copa de Brasil fou l'any 1992, derrotant el Fluminense per un ajustat 1-0.

El seu millor any a nivell de ttols fou el 2006 amb els dos ttols ms importants que pot aconseguir un club brasiler, la Copa Libertadores de Amrica i el Campionat del Mn de Clubs, en derrotar el FC Barcelona per 1 a 0 en partit disputat a Yokohama.

 Estadi .
L'actual estadi de l'Internacional s l'Estdio Beira-Rio, tamb anomenat Jos Pinheiro Borda o Gigante do Beira Rio, inaugurat el 1969, amb capacitat per a 56.000 persones. Beira-Rio reempla l'Estdio dos Eucaliptos, que havia estat seu de dos partits de la Copa del Mn de Futbol 1950.

 Entrenadors destacats .
 Tet (1951-57, 1960);
 Daltro Menezes (1968-1971);
      Dino Sani (1971-1974, 1983);
 Rubens Minelli (1974-1977);
 Cludio Duarte (1978-1979, 1981, 1989, 1994-1995, 2001, 2002);
 nio Andrade (1979-1980, 1990-1991, 1993);
 Abel Braga (1988-1989, 1991, 1995, 2006);
 Antnio Lopes (1992);
 Carlos Alberto Parreira ;
 Paulo Autuori (1999);
 merson Leo (1999);
 Muricy Ramalho (2003, 2004-2005);

 Jugadors destacats .

 Alexandre pato;

 Palmars .
1 Campionat del Mn de Clubs: 2006;
1 Recopa Sud-americana: 2007;
1 Copa Libertadores de Amrica: 2006;
3 Campionat brasiler de futbol: 1975, 1976, 1979;
1 Copa brasilera de futbol: 1992;
37 Campionat gacho: 1927, 1934, 1940, 1941, 1942, 1943, 1944, 1945, 1946, 1947, 1948, 1950, 1951, 1952, 1953, 1955, 1961, 1969, 1970, 1971, 1972, 1973, 1974, 1975, 1976, 1978, 1981, 1982, 1983, 1984, 1991, 1992, 1994, 1997, 2002, 2003, 2004, 2005;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
Web no oficial ;
Web con videos del inter;
Web no oficial ;



Sul americana cup 2008


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124507" title="Esporte Clube Juventude" nonfiltered="1208" processed="1205" dbindex="51297">


L'Esporte Clube Juventude s un club de futbol brasiler de la ciutat de Caxias do Sul a l'estat de Rio Grande do Sul.

Histria.
El Juventude va ser fundat el 29 de juny de 1913 per 35 joves de Caxias do Sul, descendents d'italians immigrants. Antnio Chiaradia Neto fou escollit primer president. El seu primer partit fou el 20 de juliol, contra el Serrano, de la ciutat de Carlos Barbosa amb marcador final 4-0 a favor del Juventude. La primera derrota la sofr el 8 de mar de 1915 contra el Fuball, un club de la ciutat vena de Montenegro, amb resultat final de 4-1. S'havia trencat una ratxa de 23 partits consecutius guanyats.

L'any 1919, el Juventude s'afili a la federaci de Rio Grande do Sul i el 1920 es pass al professionalisme, fitxant alguns jugadors uruguaians.

Amb el patrocini de l'empresa Parmalat, l'any 1993, el club experiment un important creixement que el situ a l'elit del futbol brasiler. El 1994, guany el campionat brasiler de segona divisi i ascend a la mxima categoria. El 1998, ven al Campionat gacho sense perdre cap partit. El 1999, guany el seu ttol ms destacat, la Copa do Brasil. Aix li permet participar la temporada segent, per primer cop, a la Copa Libertadores de Amrica.

El gran rival del Juventude s la Sociedade Esportiva e Recreativa Caxias do Sul. El derbi entre ambds s'anomena Ca-Ju. El primer derbi entre ambds es disput el 11 de desembre de 1975, amb victria del Juventude per 1-0.

 Estadi .
L'estadi del Juventude s l'Estdio Alfredo Jaconi, inaugurat el 1975, amb capacitat per a 30.519 espectadors.

 Palmars .
1 Campionat brasiler de futbol: 1994;
1 Copa brasilera de futbol: 1999;
1 Campionat gacho: 1998;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124515" title="Mitja Marat" nonfiltered="1209" processed="1206" dbindex="51299">
La mitja marat s una prova d'atletisme de fons que consiteix en recrrer la distncia establerta de 21.0975 km (la meitat de la distncia d'una marat sencera) en el menor temps possible. Se solen crrer sobre asfalt. Sn curses fora populars, ja que tot i ser una distncia genys menyspreable, s prou assequible per corredors aficionats. Per aquest motiu, a les poblacions d'arreu de Catalunya se celebren cada any diverses mitjes maratons.

Llista de mitjes maratons a Catalunya.


Rcords del mn.
 Mascul: 58:55, per Haile Gebrselassie d'Etipia el 15 de gener de 2006, a Tempe, Arizona, USA.
 Femen: 1:06:44, per Elana Meyer de Sud-frica el 15 de gener de 1999, a Tquio, Jap.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124516" title="Pont del Gard" nonfiltered="1210" processed="1207" dbindex="51300">

El pont del Gard s una porci d'aqeducte rom condicionada en un pont a tres nivells situat al sud de Frana, prop de Remolins, Nimes i Uss, al departament del Gard. Salva el riu Gardon, o Gard, i assegura la continutat de l'aqeducte rom que condua l'aigua d'Uss a Nimes.

Histria.

El pont del Gard formava part d'un aqeducte de prop de 50 km de longitud, que aportava aigua de la primavera d'Uss (el punt precs de la captaci no s conegut) a la ciutat romana de Nemausus, avui dita Nimes. L'aqeducte de Nimes va ser construt entre els anys 40 i 70 de la nostra era.

La font era situada a noms 12 m sobre el nivell dels dipsits de la ciutat. Els romans doncs van haver de construir-lo amb una gran precisi per permetre a l'aigua escolar-se per gravetat fins a Nimes. L'aqeducte complet t un pendent de 34 cm per quilmetre, el que s una proesa tecnolgica destacable. T un trajecte sinus per poder aprofitar al mxim els relleus (a vol d'ocell, Uss s noms a 20 km de Nimes).

Concretament, el pont ha estat construt per tal que l'aigua pugui travessar la petita vall del Gardon, aportant 20.000 metres cbics d'aigua per dia a Nimes. L'aigua corrent passava una jornada sencera per arribar per gravetat des del seu punt de captaci situat a la font de l'Eure, a prop d'Uss, fins a l'obra de repartici encara visible al carrer de la Lampze a Nmes i anomenat Castellum. Nemausus comprenia un cert nombre de pous, aix com una font propera: la construcci de l'aqeducte no era conseqncia doncs d'una necessitat vital sin d'una obra prestigi, destinat a l'alimentaci de les termes, banys i altres fonts de la ciutat.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124518" title="Ingrid Bergman" nonfiltered="1211" processed="1208" dbindex="51301">



Ingrid Bergman (Estocolm, Sucia; 29 d'agost de 1915   Londres, Anglaterra; 29 d'agost de 1982) fou una actriu sueca.

Biografia.
De molt jove perd als seus pares i fou educada per uns familiars. Estudi al Teatre Real Dramtic d'Estocolm i el 1934 particip en el seu primer llargmetratge, Munkbrogreven . Desprs d'una dotzena de pellcules a Sucia, viatj als Estats Units per rodar la versi en angls de la pellcula sueca Intermezzo (1939), amb la que es feu molt popular.

Ja establerta a Hollywood, es convert en una de les principals estrelles dels Estats Units i treball amb els directors ms famosos de l'poca: Alfred Hitchcock (Encadenats i Recorda), George Cukor (Llum que agonitza, amb la que guany el seu primer premi Oscar), etc. Tot i aix, fou el seu paper a Casablanca, actuant juntament amb Humphrey Bogart, la que quedaria com una de les seves interpretacions ms conegudes. El 1949 conegu el director itali Roberto Rossellini, precursor del neorrealisme itali, amb qui es cas el 1950, establint-se a Itlia i participant en una srie de pellcules rodades pel seu marit, entre elles Stromboli (1950). Els dos estaven casats quan es van conixer i la seva relaci es convert en un escndol que els provoc molts problemes professionals i personals, ja que no li permeteren de veure la seva filla del seu primer matrimoni i qued exclosa de les produccions de Hollywood.

Noms a Anastasia, alguns anys ms tard, Bergman pogu tornar a aparixer pblicament com a protagonista, i el 1978 particip a Sonata de tardor, d'Ingmar Bergman, que es considerada una de les seves millors actuacions.

Al llarg de la seva carrera fou premiada amb tres Oscars. El 1945 per Llum que agonitza, el 1957 per Anastasia i el 1975 com a actriu secundria per Assassinat a l'Orient Express. Fou nominada quatre vegades ms pels seus papers a Per qui repiquen les campanes, Les campanes de Santa Maria, Juana d'Arc i Sonata de tardor. A ms, guany dos premis Emmy, un Tony i quatre Globus d'Or.

Fou la mare de la model i actriu Isabella Rossellini. Mor de cncer de pit el dia que complia 67 anys.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124519" title="Miquel ngel Llauger i Rossell" nonfiltered="1212" processed="1209" dbindex="51302">

Miquel ngel Llauger (Palma, mar de 1963) s un poltic mallorqu, coordinador general a l'actualitat d'Els Verds de Mallorca.

Resident a Alcdia, s llicenciat en filologia catalana, i professor de secundria d'angls. Ha escrit tres llibres de versos i un de relats.

Enllaos externs.
 Bloc personal;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124528" title="5.000 metres" nonfiltered="1213" processed="1210" dbindex="51303">
Els 5.000 metres s una prova d'atletisme de resistncia que consisteix en recrrer en el menor temps possible els 5.000 metres que componen la prova. s la distncia ms curta dins les carreres que es consideren de llarga distncia (o de fons).

Els 5000 metres, en el format actual, debutaren, en la modalitat masculina, als Jocs Olmpics de 1912, a Estocolm, mentre, que la modalitat femenina, no form part del programa olmpic fins els Jocs d'Atlanta, el 1996.

Als Jocs Olmpics de Pars, el 1900, se celebraren els 5.000 metres relleus, prova que no es tornaria a disputar en cap altre edici.

 Rcords .
(actualizat a 31-08-2007)



Atletes amb millors marques mundials.
(actualizat a 31-08-2007)

Millors marques masculines.



Rama femenil.



Campions olmpics.


Campions mundials.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124530" title="Fernanda Ramon Tous" nonfiltered="1214" processed="1211" dbindex="51304">

Fernanda Maria Ramon Tous, coneguda com a Nanda Ramon, s una poltica mallorquina del PSM.

Encapal la candidatura conjunta Progressistes per les Illes Balears (PSM-EN, EU, Els Verds i ERC) al Congrs dels diputats a les eleccions a Corts espanyoles de 2004, per no aconsegu l'esc de diputada. Obtingu un total de 40289 vots: 33250 a Mallorca, 4586 a Menorca i 2139 a les Pitises.



Actualment s Regidora de Cultura de l'Ajuntament de Palma.

Enllaos externs.
 Blog personal;
 Bloc per Palma;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124536" title="George Sand" nonfiltered="1215" processed="1212" dbindex="51305">

George Sand s pel pseudnim d'Amandine Aurore Lucile Dupin, ms tard baronessa Dudevant, (Pars, 1de juliol de 1804 - 8 de juny de 1876), escriptora francesa.

Va ser una escriptora francesa precursora del feminisme. Va escriure novelles, contes, peces teatrals, una autobiografia, crtica literria, textos poltics... No noms es va dedicar a la literatura, sin tamb a la pintura. Tamb va ser una dona compromesa amb la poltica, i va participar, en l'ombra, en el govern provisional de 1848.

Biografia.
Va nixer a Pars l'any 1804 per va passar la major part de la seua vida a Nohant al departament d'Indre. rfena de pare als 4 anys, Aurore Dupin va gaudir d'una infantesa bastant lliure a casa de la seua via paterna.

Aquesta estada al camp la va marcar, de manera que va eprendre el tema de la vida en el camp en moltes de les seues obres (com a La Mare au Diable). L'any 1822 es va casar amb el bar Casimir Dudevant amb el qual va tenir dos fills: Maurice (nascut l'any 1823) i Solange (nascuda l'any 1828). Molt prompte va deixar el seu marit i aleshores va conixer una agitada vida amorosa.

L'any 1831 va aparixer la seua primera novella Rose et Blanche que havia escrit en collaboraci amb Jules Sandeau, el seu amant, en qui es va inspirar per al seu pseudnim Sand.

Cada vegada dissimulava menys el seu gust pels vestits masculins, tot i que continuava vestint-se de dona per a les ocasions. Aquesta  disfressa  li permetia circular amb llibertat pertot Pars (fumant pipa), i li facilitava l'accs a llocs on una dama del seu rang hi podia veure refusat l'intent.
Es tractava d'una prctica excepcinal per al Segle XIX, en qu els codis socials, principalment entre les classes benestants, tenien una extraordinria importncia. Consegentment, Sand perdia una bona part dels seus privilegis de baronessa. 
Paradoxalement, el costum de l'poca permetia sense problema a les dones de les classes benestants viure separades dels seus esposos, llevat que cometeren obertament una  irregularitat  flagrant. 

En les seues primeres novelles, autobiografies trasposades, assimila la recerca de la felicitat personal a una regeneraci social. Aix, Indiana (obra en qu per primera vegada utilitza el pseudnim de George Sand, 1832) i Llia (1833) sn dues obres novellesques i lriques en les quals l'amor s'oposa als convencionalismes mundans i als prejudicis socials, com s'hi va enfrontar George Sand arran de les passions amoroses succesives amb Alfred de Musset i Frdric Chopin. 

Els anys 1833, 1834 i 1835, va tenir un afer sentimental turmentada amb Alfred de Musset, de la qual va extraure Elle et Lui. El va deixar pel doctor Pagello. Ms tard va conixer Franz Liszt i sobretot Frdric Chopin, amb qui va viure gaireb 10 anys (de 1838 a 1847). A Mallorca s'hi pot visitar actualment la Cartoixa de Valldemossa, on van passar plegats l'hivern de 1838-39, amb els fills d'ella.

L'any 1841 va fundar junt amb Pierre Leroux la Revue Indpendante.

George Sand va mantenir lligams amb demcrates com ara Arago, Barbs o fins i tot Bakunin i va celebrar l'any 1848 la caiguda del rei Lus Felip i la fi de la Monarquia de Juliol fent pals el seu comproms poltic social i comunista. Desprs dels succesos de juny, es va retirar l'any 1851 a Nohant, obligada a escriure per al teatre a causa de dificultats econmiques. Per no s'hi va recloure, viatjant bastant per Frana; principalment a casa del seu gran amic Charles Robin Duvernet, el castell de Petit Coudray; i fins i tot a l'estranger.

Va continuar portant una vida agitada i gens convencional. Va tenir altres afers amorosos, va lluitar pels drets de les dones i per les seues idees poltiques, va mantenir amistat amb Flaubert i Thophile Gautier i va freqentar els germans Jules i Edmond Goncourt.

No va deixar d'escriure fins a la seua mort, l'any 1876, a l'edat de 72 anys,  Nohant. Victor Hugo va declarar el 8 de juny de 1876 :  Plore una morta, salude una immortal ! .

Algunes obres.
Rose et Blanche (novella, 1831);
Indiana (novella, 1832);
Llia (novella, 1833);
Mauprat (1837);
Le compagnon du tour de France (novella, 1840);
Horace (1841);
Consulo (novella, 1842-1843);
Le Meunier d'Angibault (novella, 1845);
La mare au diable (novella, 1846);
Franois le Champi (novella, 1847);
La petite Fadette (novella, 1849);
Histoire de ma vie (autobiografia, 1855);
Un hiver  Majorque (memries, 1842);
Elle et Lui (memories de la seua relaci amb Musset, 1859);
Le marquis de Villemer (1861);
Le pch de Monsieur Antoine;
Journal intime (1926);

Ascendncia.

Aurore Dupin (1804-1876) dita George Sand era besneta del mariscal de Saxe (1696-1750) :

 Maurice de Saxe (1696-1750)
 x (filiaci natural) Marie Genevive Rinteau (1730-1775) dita  Mademoiselle de Verrires 
  
    > Marie-Aurore de Saxe (1748-1821)
      x 1777 (primer a Londres, desprs rehabilitaci de matrimoni) 
        Charles Louis Dupin de Francueil (1716-1780)
       
         > Maurice Dupin (1778-1808)
           x 1804 Victoire Delaborde (1773-1837)
            
              > Aurore Dupin (1804-1876) dita George Sand

Font : Joseph Valynseele i Denis Grando,  la dcouverte de leurs racines, tom II, 1994, L'Intermdiaire des Chercheurs et Curieux, chapitre  George Sand .

Per aquesta ascendncia, George Sand era cosina de 7 grau civil dels reis de Frana Llus XVI (mort abans del naixement de Sand), Llus XVIII i Carles X, que renen nebots-nts, en la branca legtima, de Maurice de Saxe.

Si hom remunta ms lluny aquesta lnia ascendent, hom veur que George Sand estava  emparentada  amb la quasi-totalitat de les famlies regnants europees, trobant entre els seus ancestres noms com ara els Capets, els Habsburg, els Hohenzollern, Jagellon, Nassau, Oldenbourg, Welfs, Wittelsbach, Wurtemberg (petita selecci) i que, de manera ms llunyana, seria incls descendent, via Isabel la Catlica i els reis moros d'Espanya, de Mahoma i dels antics reis d'Armnia...

 Cites i opinions .

 Calia conixer-la com jo la vaig conixer per a saber quant hi havia de femen en el cor d'aquest gran home. , Gustave Flaubert;
  mai no ha estat una artista. T el fams estil flud, tal volgut pels burgesos. s totxa, pesada, xerraire. T, pel que fa a les idees morals, la mateixa profunditat de judici i la mateixa delicadesa de sentiment que les porteres i les noies mantingudes., Charles Baudelaire;

Enllaos externs.
  Plana del Ministeri de Cultura francs;
  Plana del Pas de George Sand a Berry;
  Plana dedicada a George Sand;
  Plana de l'associaci d'amics de George Sand;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124537" title="Comtat de Prades" nonfiltered="1216" processed="1213" dbindex="51306">

El Comtat de les Muntanyes de Prades fou erigit el 1324 pel rei Jaume II a favor del seu fill Ramon Berenguer.

El territori comprenia els termes d'Altafalla, Masroig, Falset, Mra d'Ebre i Mra la Nova, Mar, Pratdip, Guiamets, Tivissa, Vandells i l'Hospitalet de l'Infant, Garcia i tota la baronia d'Entena, s a dir, la prctica totalitat de les Muntanyes de Prades.

 Llista de Comtes de Prades .
1324-1341: Ramon Berenguer I, fill de Jaume II;
1341-1381: Pere I, germ de l'anterior. Es van intercanviar les seves possessions, aix Prades pass a l'infant Pere mentre que l'infant Ramon Berenguer es qued amb Empries;
1381-1414: Joan I, fill de l'anterior;
1414-1441: Joana I, filla de l'anterior;
1441-1513: Joan Ramon Folc II, net de l'anterior;
1513-1543: Ferran I, fill de l'anterior;
1543-1563: Joana II, filla de l'anterior;
1563-1572: Francesc I, fill de l'anterior;
1572-1608: Joana III, germana de l'anterior;
1608-1640: Enric I, nt de l'anterior;
1640-1670: Llus I, fill de l'anterior;
1670: Joaquim I, fill de l'anterior;
1670-1690: Pere II, oncle de l'anterior i fill d'Enric I de Prades;
1690-?: Caterina I, neboda de l'anterior i germana de Joaquim I;
pass als de la Cerda, ducs de Medinaceli i als Fernndez de Crdoba-Figueroa, ducs de Feria.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124542" title="Coral Catedralcia de Valncia" nonfiltered="1217" processed="1214" dbindex="51308">
La Coral Catedralcia de Valncia va fer la seua presentaci pblica el 21 de gener de 2002, festa de Sant Vicent Mrtir. Est formada per 30 cantors  veus mixtes- semiprofesionals, la qual cosa li permet muntar obres de tota classe amb relativa facilitat, si b la major part del seu repertori sn obres religioses pertanyents al fons catedralici. Compta amb la collaboraci de l'Institut Valenci de la Msica, de l'Ajuntament de Valncia i del captol catedralici.

En la prpia Seu destaca el seu cicle  La Quaresma Catedralcia , on es mostren preferentment obres escrites pels Mestres de Capella de la Catedral de Valncia, la recuperaci de les quals mijanant la seua interpretaci ha estat l'objectiu prioritari des de la seua presentaci.

Com actuaci al marge de la seua activitat principal, ofereix concerts d'aquest repertori en diferents poblacions valencianes. Va estrenar al Palau de la Msica de Valncia lOratori a la Santissima Mare de Du dels Desemparats d'Antoni Fornet i va interpretar junt a l'Orquestra del Conservatori Superior de Valncia la Passi segons Sant Mateu de Johann Sebastian Bach. En desembre de 2003, inaugur l'auditori de Penscola interpretant El Messies de G. Haendel acompanyat per lOrquestra Simfnica del Mediterrani. Posteriorment, ofer amb la mateixa orquestra el Rquiem de Mozart a Vila-real i a La Vall d'Uix. Tamb ha gravat en CD per al cicle  Retrobem la nostra msica  de la Diputaci de Valncia dos motets i una Salve de Gins Prez de la Parra aix com obres de Joan Baptista Comes, aquests dos, mestres de capella de la Catedral de Valncia, i per al programa expositiu "La llum de les imatges", de la Generalitat Valenciana.

En 2003 va ser invitada a participar al I Festival Internacional de Msica Religiosa de Valncia i tamb als cicles musicals de l'exposici  La llum de les Imatges  d'Oriola. Destaca aix mateix el programa de msica religiosa valenciana que va oferir a l'Hemisfric de la Ciutat de les Arts i les Cincies de Valncia a propsit de l'entrega dels premis de periodisme  Salvador de Madariaga . Per ltim, pel cinquantenari de la coronaci de la Purssima d'Ontinyent, interpret diverses obres recuperades del compositor Onofre Pealva, de principis del segle XVIII.

Amb l'Orquestra de Valncia, ha collaborat en la interpretaci de  Maria Egpcaca  de Respighi,  3a. Simfonia  de Mahler i l'pera  Amahl i els visitants nocturns  de Gian Carlo Menotti. Entre les seues darreres intervencions destaquen una  9a. simfonia  de Beethoven en l'Auditori de Torrent i  Rapsdia  de Brahms en el Palau de la Msica de Valncia amb Gmez-Martnez.

El seu director s Lus Garrido, si b en les grans solemnitats catedralcies dirigeix el reverend Josep Climent, el qual, a ms de transcriure i preparar el repertori, n'assessora la interpretaci.

Enllaos externs.
 Edicions de la Coral Catedralcia en el collecci Retrobem la nostra msica de la Diputaci de Valncia;
 Gravaci de msica de Gins Prez de la Parra per part de la Coral Catedralcia ;
 Gravaci de msica de Joan Baptista Comes per part de la Coral Catedralcia ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124544" title="Mediatriu" nonfiltered="1218" processed="1215" dbindex="51309">

La mediatriu d'un segment () correspon al lloc geomtric dels punts que sn equidistants als dos extrems A i B. Aix s, que la distncia d'un punt de la mediatriu a A s igual a la distncia d'aquest punt a B. 

La mediatriu d'un segment es pot construir amb regle i comps. Donat el segment () cal construir la recta perpendicular al segment que passa pel punt mig entre A i B.

 Vegeu tamb .
Bisectriu;
Punt mig;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124548" title="Territori (Pas Basc)" nonfiltered="1219" processed="1216" dbindex="51310">


Els territoris (en basc lurralde, plural lurraldeak), de vegades tamb referits com a provncies, sn les divisions tradicionals del Pas Basc. El seu origen es remunta a l'edat mitjana, en qu es formaren els furs i les institucions de cadascun, excepte per Navarra i la Baixa Navarra, que van formar un sol territori fins al 1530, en qu aquesta va retornar als reis de Navarra (reis de Frana des del 1589) mentre que la resta del regne (Alta Navarra o, senzillament, Navarra) romania com a virregnat de Castella. Actualment, els quatre territoris del pas basc espanyol coincideixen amb les provncies. D'aquests, Navarra constitueix una comunitat autnoma uniprovincial (Comunitat Foral de Navarra) i els altres tres (laba, Biscaia i Guipscoa) formen la Comunitat Autnoma Basca, on reben la denominaci legal de territori histric (lurralde historiko) i disposen d'institucions prpies, que sn les diputacions forals (Foru Aldundia). Per contra, els tres territoris del Pas Basc francs (Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa) foren esborrats com a demarcacions administratives per la Revoluci Francesa el 1789 i 1790, juntament amb els seus furs i institucions, i des de la divisi de l'estat francs en departaments (el 1790) pertanyen, juntament amb el Bearn occit, al departament dels Baixos Pirineus, anomenat dels Pirineus Atlntics des del 1971.

Vegeu tamb.
 El lema Zazpiak Bat (en basc, els set, un) i els smbols que el representen, reivindiquen la unitat dels set territoris en una sola naci.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124552" title="Rafael Soler i Toms" nonfiltered="1220" processed="1217" dbindex="51313">


Rafael Soler i Toms (Genovs, 1978), ms conegut com a Len, s un jugador professional de pilota valenciana en nmina de l'empresa ValNet. Juga com a dauer en l'Escala i corda.

 Palmars .
 Escala i corda:
 Subcampi del Circuit Bancaixa 2001 i 2005;
 Subcampi Copa Consum 2004;
 Subcampi del Trofeu Ciutat de Llria: 2006;
 Subcampi del Trofeu Universitat de Valncia: 2006;
 Galotxa:
 Subcampi del Trofeu Moscatell: 2008;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124557" title="Chelsea Clinton" nonfiltered="1221" processed="1218" dbindex="51314">

Chelsea Victoria Clinton (27 de febrer de 1980) s la filla de l'antic President nord-americ Bill Clinton i filla de la Senadora dels Estats Units Hillary Clinton. Va nixer a Little Rock, Arkansas. El seu nom va ser inspirat per l'efecte dels seus pares per la gravaci de Judy Collins de la can de Joni Mitchell "El dia de Chelsea".

Chelsea Clinton es va moure per la Casa Blanca durant el dia de la inauguraci del seu pare el 20 de gener de 1993, quan ella tenia dotze anys. Va passar els seus anys adolescents all i va assistir a l'Escola d'Amics privada Sidwell de l'elit. Va ser finalista de Beca de Mrit Nacional en 1997. Havent pres classes de ball clssic quan tenia quatre anys a l'Escola de Ballet clssic de Washington en 1993. Va jugar el paper de la "Noia Preferida" a Washington a la producci de 1996 del Ballet clssic de Txaikovski el Trencanous. Durant els seus primerencs anys d'educaci, Chelsea va participar en conferncies d'organitzacions dels models de Nacions Unides.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124558" title="Ralli Dakar" nonfiltered="1222" processed="1219" dbindex="51315">

El Ralli Dakar (o simplement el Dakar) s una cursa que se celebra anualment, organitzada per la Amaury Sport Organisation. La carrera s oberta a participants amateurs i professionals, els amateurs normalment componen el vuitanta per cent de les inscripcions.

A pesar d'anomenar-se ralli, es tracta d'un raid, una cursa de resistncia; el terreny que travessen els competidors s molt ms dur i els vehicles utilitzats sn verdaders tot-terrenys en lloc de turismes adaptats que s'usen als rallis. La majoria dels trams especials sn fora de l'asfalt, creuant dunes, fang, herba de camell, pedres, ergs, i d'altres. Les distncies cobertes a cada etapa varien des de diversos kilmetres fins a cents de kilmetres per dia.

Histria i ruta.




 Ralli Dakar .
La cursa va comenar el 1978, un any desprs que el corredor Thierry Sabine es perds al Shara i decids que seria una bona ubicaci per dur-hi a terme un raid regular. Originalment, el raid anava de Pars (Frana) fins a Dakar, (el Senegal). Degut a problemes poltics i altres factors, el traat, incls l'origen i el dest, ha anat variant al llarg dels anys. Dakar ha estat la ciutat de dest a totes menys quatre ocasions. El raid comenava a Pars cada any fins al 1995. L'any anterior, la carrera comenava i acabava a Pars, per degut a queixes de l'alcalde, la sortida es va haver de moure des dels Champs-lyses a l'Eurodisney.

L'any 2008, en una decisi sense precedents, l'organitzaci (molt pressionada pel govern francs) va deicidir suspendre el Ralli a causa de l'amenaa terrorista a Mauritnia, un dels pasos clau del recorregut. A partir d'aquest moment el raid canvia d'ubicaci (abandona frica) i de nom, passant-se a dir Dakar Series.

Llista completa de rutes del Ralli Dakar.

1979: Pars - Dakar;
1980: Pars - Dakar;
1981: Pars - Alger - Dakar;
1982: Pars - Alger - Dakar;
1983: Pars - Alger - Dakar;
1984: Pars - Alger - Dakar;
1985: Pars - Alger - Dakar;
1986: Pars - Alger - Dakar;
1987: Pars - Alger - Dakar;
1988: Pars - Alger - Dakar;
1989: Pars - Tunis - Dakar;
1990: Pars - Trpoli - Dakar;
1991: Pars - Trpoli - Dakar;
1992: Pars - Ciutat del Cap;
1993: Pars - Dakar;
1994: Pars - Dakar - Pars;
1995: Granada - Dakar;
1996: Granada - Dakar;
1997: Dakar - Agadez - Dakar;
1998: Granada - Dakar;
1999: Granada - Dakar;
2000: Dakar - El Caire;
2001: Pars - Dakar ;
2002: Arras (160 km al nord de Pars) - Dakar;
2003: Marsella - Sharm el Sheikh, Egipte;
2004: Clermont-Ferrand - Dakar;
2005: Barcelona - Dakar;
2006-2007: Lisboa - Dakar;
2008: Cancellat;
2009: Argentina - Xile - Argentina;

 Dakar Series  .
Desprs dels fets ocorreguts el 2008, el Dakar canvia de nom, format i ubicaci. Passa a anomenar-se Dakar Series i abandonar el continent afric. Quant al format, tindr tres fases que es disputaran al llarg de tres mesos:
 Primera fase: Comenar l'11 d'abril del 2008 de Budapest, recorrent Hongria i Romania.
 Segona fase: El setembre es dur a terme la segona fase, que comenar a Lisboa i recorrer la Pennsula Ibrica.
 Tercera fase: Es correr durant el 2009. El 3 de gener se sortir de Buenos Aires i es disputaran 9 etapes a Argentina, 6 a Xile i finalitzar tamb a Buenos Aires.

 Pasos visitats .

En aquesta llista s'enumeren els pasos pels que el Rally Dakar ha tingut etapes des de la seva primera edici:


(*) -  Fins el 1984 era conegut com a Alto Volta;

Vehicles i categories.


Les tres categories principals del Dakar sn les motocicletes, els autombils i els camions. Molts fabricants exploten les dures condicions del raid com a camp de proves, i per demostrar la durabilitat dels seus vehicles, tot i que la majoria sn molt modificats.

Originalment, els utilitaris europeus com el Land Rover, el Range Rover, el Mercedes-Benz G, i el Pinzgauer, a ms dels Toyota Land Cruiser japonesos, dominaven la carrera. Altres fabricants han inscrit vehicles de carrer altament modificats, com els Rolls-Royce, Citron, Peugeot (405 T16 i 205 T16), i fins i tot Porsche. 

Al 2002, a la categoria de cotxes van participar els Mitsubishi Pajero/Montero, les Volkswagen Touareg, i els Nissan Navara. Mercedes Benz M, BMW X5 i BMW X3, Hummer H1 i Hummer H3 van participar per no van aconseguir posicions capdavanteres.  

La categoria de camions (T4) inclou Tatra, LIAZ, Kamaz, Hino, MAN, DAF , PERLINI, Mercedes-Benz Unimog, Renault Kerax, SCANIA, IVECO i GINAF. Els anys 80 van presenciar una forta rivalitat entre DAF i Mercedes-Benz, que va portar a vehicles amb dos motors i potncies que superaven els 1000 CV (750 kW). Ms tard, Tatra, Perlini i Kamaz van agafar el relleu.

KTM s la motocicleta ms popular.

Avui dia, els aspirants a la victria a la categoria de cotxes sn els Mitsubishi (favorits), els Volkswagen, i els Nissan, i a la categoria de motos sn KTM (favorits) i Yamaha. Desprs del 2000, ha sorgit ms competncia a la categoria dels camions entre DAF, Tatra, Mercedes-Benz i Kamaz (favorits).

Llista de guanyadors.




Vegeu tamb.
 Plymouth-Dakar Challenge - alternativa econmica;
 Budapest-Bamako - alternativa econmica;

 Referncies .


Enllaos externs.

Web oficial;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124567" title="Cursa de fons" nonfiltered="1223" processed="1220" dbindex="51316">
La cursa de fons s una prova atltica de llarga distncia. La cursa de 5.000 metres se sol considerar com la ms curta de les curses de fons, passant per la de 10.000 metres, la mitja marat, la marat arribant altres curses ms llargues, tot i que sn inusuals.
En aquestes curses el ms important no s la velocitat punta, sin la resistncia fsica i la determinaci que es requereix per acabar.
Els atletes intenten evitar tots els moviments necessaris, els genolls no es belluguen gaire i l'obertura de cames i fora menor que a les curses de mig-fons i de velocitat.


Material.
Roba.
L'equipament de roba consisteix en un conjunt format per una samarreta i uns pantalons o unes malles. La samarreta sol ser de material sinttic molt transpirable. Les inscripcions a moltes curses inclouen com a obsequi samarretes d'aquest tipus. 
Calat.
El calat s especfic per crrer fora de la pista d'atletisme. Ha de ser el ms lleuger possible, i tamb ha d'estar dissenyat per amortiguar b els impactes amb el terra per evitar el desgast dels lligaments de les cames i redur la fatiga del corredor. Tamb hi ha models que corregeixen petjades pronadores (peus plans) o subpronadores (peus excessivament arquejats). Normalment es recomana canviar el calat cada 400 km.
Control de temps.
La inmensa majoria d'organitzadors de curses utilitzen un sistema electrnic (amb xip) per controllar el temps que fa cada corredor. Aquest xip pot ser de propietat de l'atleta (de color groc), que es pot fer servir a curses illimitades o es pot adquirir un xip d'un sol us per a cada cursa (color blanc). Per tant, si es vol competir, s molt probable que se'n necessiti un per poder competir.
Pulsmetre.
Per controllar el ritme tant de cursa com d'entrenament molts corredors porten pulsmetre i cronmetre. Segons el model, dnen informaci sobre la freqncia cardaca, la velocitat i altres parmetres que permeten configurar cada entrenament o elaborar estratgies durant la cursa.

Entrenament. 
Per comenar a crrer se solen fer sessions suaus de 5 km per anar augmentant progressivament tant el ritme com la distncia a recrrer en cursa. Segons la prova a realitzar i el temps que es vol aconseguir, l'entrenament es completa amb sries (exercicis de curta durada per intensos) a pistes d'atletisme.

Si es vol seguir un pla d'entrenament, s imprescindible portar una bitcora d'entrenament, on s'anoten dades importants com distncia recorreguda i temps empleat. Altres dades que se solen incloure sn el model de calat utilitzat, el pas i observacions.

Curses.
Les curses de fons es fan a circuits urbans o rurals, no a pistes d'atletisme. s un dels esdeveniments esportius on participen ms esportistes a la vegada, ja que en una cursa no s difcil veure ms de 1.000 corredors. De fet, les grans maratons mundials tnen cada any ms de 30.000 corredors. A ms a ms, s un dels pocs esdeveniments on, segons la prova, es pot competir directament amb esportites d'lit.

Els tipus ms habituals que es corren sobre asfalt sn:
 5.000 metres;
 10.000 metres;
 Mitja Marat;
 Marat;
 Ultramarat (menys usual);

A ms a ms, existeixen altres tipus de curses que no es corren sobre l'asfalt, normament anomenades crossos, que es disputen a camins de terra, amb distncies vries. Les Eternal Running sn curses que acostumen a tenir una distncia de 10 km per per camins de terra amb grans bassals d'aigua i altres obstacles que fan les proves ms difcils. 

Enllaos externs.
State of the Art Marathon Training ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124568" title="Construcci amb regle i comps" nonfiltered="1224" processed="1221" dbindex="51317">

La construcci amb regle i comps correspon a la construcci de longituds i angles emprant noms un regle i un comps. 

Es considera el regle de longitud infinita (amb noms un extrem) i que no cont cap marca. A ms a ms, en relaci al comps, es considera que no es pot emprar per traslladar distncies. Com si en separar-lo del paper es tanqus de sobte perdent la distncia marcada. Aquesta restricci formal, per, no t importncia a la prctica perqu amb regle i comps s possible traslladar qualsevol distncia.

Qualsevol punt construble amb regle i comps s tamb construble amb noms comps.

Eines per a la construcci amb regle i comps.

El "comps" i el "regle" de les construccions amb regle i comps tenen unes certes restriccions en relaci als existents en el mn real: 

El regle s de longitud infinita amb un nic extrem, i no t marques. Noms es pot emprar per dibuixar un segment entre dos punts que ja existeixen o per estendre una lnia ja existent. ;
El comps pot obrir-se en una mida arbitrria per noms s possible d'obrir-lo a les mides que ja s'han construt. A ms a ms, en separar-lo del paper el comps es tanca per la qual cosa no s possible emprar-lo per transportar la distncia. ;

La construcci de figures amb aquestes dues eines es basen en la geometria d'Euclides. La geometria euclidiana es basa en un sistema d'axiomes que asseguren que sempre s possible construir una recta que passa per dos punts i que sempre s possible traar un cercle amb un centre donat que passi per un punt donat. D'aqu la construcci amb regle i comps. 


Una de les raons per les quals tenen inters les construccions amb regle i comps s que no totes les figures geomtriques i no totes les longituds sn construbles. Aix, per exemple, mentre que s possible construir pentgons i hexgons amb regle i comps no s possible construir un ennegon (polgon de 9 costats). De la mateixa manera, tot i que s construble l'arrel de 2, no s possible construir el nombre e. 

A ms a ms, hi ha tres problemes clssics que no es poden resoldre amb regle i comps. Aquests problemes es formulen a continuaci. 

 La quadratura del cercle: Dibuixar un quadrat amb la mateixa rea que un cercle donat. ;
 Duplicaci del cub: Donat un cub, dibuixar-ne un altre que tingui el doble del volum que el del cub donat. ;
 Trisecci de l'angle: Dividir un angle donat en tres parts iguals.

Fins el segle XIX no es va poder demostrar que aquests problemes no tenien soluci amb regle i comps, tot i ser coneguts des de molt antic. Pierre Wantzel va demostrar l'any 1837 que no tenien soluci els de la duplicaci d'un cub i la trisecci d'un angle. La impossibilitat de la quadratura del cercle va ser provada formalment l'any 1882 per Ferdinand von Lindemann. 

Les construccions bsiques.

Totes les construccions amb regle i comps consisteixen en l'aplicaci repetida d'un conjunt de cinc construccions bsiques a partir de punts, rectes i cercles que ja s'han construt. Aquestes cinc construccions sn les segents: 

Creaci d'una lnia entre dos punts ja existents;

Creaci d'un cercle amb centre en un punt i que passi per un altre punt;

Creaci del punt que es troba a la intersecci de dues linies no paralleles ja existents;

Creaci d'un punt o dels dos punts que es troben en la intersecci d'una recta i un cercle (en el cas de qu interseccionin) ;

Creaci d'un o dels dos punts que es troben en la intersecci de dos cercles (en el cas de qu interseccionin) ;

Algunes construccions.
Paralleles i perpendiculars.

Recta parallela (construir una recta parallela al segment (AB) que passi pel punt C): 
 Construm el quart punt del parallelogram ABCX dibuixant un arc de cercle amb centre C i radi AB i un arc de cercle de centre A i amb radi BC. El punt on es tallen els dos arcs s el punt X. La recta parallela s la que passa per C i X. ;

Recta perpendicular (construir la perpendicular de la recta (AB) que passa pel punt C): 
 Construm primer el punt simtric a C respecte de la recta AB. Aquest punt correspon a la intersecci del cercle amb centre A i radi (AC), i el cercle de centre B i radi (BC). Si anomenem aquest punt C', aleshores cal traar la recta que passa per C i C'. Aquesta recta s la recta perpendicular. ;

 Mediatriu d'un segment .

Mediatriu d'un segment (AB) (correspon a la recta perpendicular al segment que passa pel punt mig entre A i B): 

Primer construm una circumferncia (o un arc) amb centre A i que passi per B. Desprs construm una circumferncia (o un arc) amb centre B i que passi per A. Anomenem C i D els punts on aquestes dues circumferncies interseccionen. Finalment construm la recta que passa per C i D. Aquesta recta s la mediatriu del segment (AB).

 Bisectriu d'un angle.
Bisectriu d'un angle (parlant amb propietat, caldria dir-ne la bisectriu d'un sector angular i correspon a l'eix de simetria del sector):  

La construcci es detalla a continuaci. Suposem que l'angle ve determinat per dos segments que es tallen en un punt que anomenem O: ;

Fem uns arcs de circumferncia de radi arbitrari centrats en el punt on es tallen els dos segments (el punt O) i que intersectin amb els segments. Siguin A i B els punts d'aquestes interseccions. ;
Fem un arc centrat en una de les interseccions (per exemple, seleccionem A) i de radi (AB), i en fem un altre centrat en l'altre intersecci (en aquest cas B) i de radi (AB). Anomenem C a la intersecci dels dos arcs. ;
Unim la intersecci dels dos arcs (el punt C) amb el punt on es tallen els dos segments (el punt O). ;

 Construccions en els triangles.
Les bisectrius, mediatrius, alades, medianes, cercle d'Euler i recta d'Euler sn construbles amb regle i comps.

 Polgons.
s possible construir diversos polgons que tinguin tots els costats iguals i que es trobin inscrits en un cercle. Sn construbles, per exemple, el triangle, el quadrat, el pentgon, l'hexgon, l'octgon per no ho sn ni el heptgon ni l'ennegon.
Per exemple, comenant a partir de l estat mnim d un dibuix, amb dos punts diferents, es pot crear una lnia  o dos cercles. A partir dels dos cercles es creen dos nous punts  a partir de les seves interseccions. Les lnies dibuixades entre els dos punts originals i un d aquests nous punts completen la construcci d un triangle equilter.

Per tant, en qualsevol problema geomtric tenim un conjunt inicial de smbols (punts i lnies), un algoritme i alguns resultats. Des d aquesta perspectiva la geometria s equivalent a un lgebra axiomtica, substituint els seus elements per smbols. Probablement Gauss va ser el primer que se n va adonar d aix i ho va utilitzar per provar la impossibilitat d algunes construccions geomtriques. No va ser fins a molt ms tard que Hilbert va trobar un conjunt complet d axiomes per a la geometria.

Longituds i punts construbles.


Suposem que tenim un algoritme que dna un punt com a resultat. Aquest punt ha de ser donat sempre com a intersecci de dues lnies (o una lnia i un cercle o dos cercles. Veure les operacions elementals esmentades previament), per hi ha un nombre infinit de punts en l espai euclidi clssic. 

Malgrat l algoritme que s utilitzi, noms es poden realitzar un nombre finit de passos. Per tant, s igual l algoritme que utilitzem, sempre hi haur punts que no es poden marcar creuant dues lnies (el mateix passa si marquem els punts com a intersecci d una lnia i un cercle o de dos cercles).


Prova formal.
Hi ha diferents maneres de provar que alguna hiptesis s impossible. Una prova molt rigurosa seria marcar el lmit del possible i mostrar que per resoldre aquestes hiptesis cas passar aquest lmit. La majoria de les construccions possibles es troba a intercept theory.

Es pot associar un lgebra a la nostra geometria utilitzant  un sistema de coordenades cartesi format per dues lnies i que representa els punt del pla mitjanant vectors. Aquests vectors es poden escriure en forma de nombres complexos. 

Utilitzant equacions per definir lnies i cercles, es pot veure que els punts en que s interseccionen cauen en una extensi quadrtica (teoria de Kummer) del menor cos F contenint dos punts en la lnia, el centre del cercle, i el radi del cercle. Aix vol dir que sn de la forma x +y k, on x, y, i  k sn de  F.

Degut a que el cos dels punts construbles s tancat per arrels quadrades, cont tot els punts que es poden obtenir mitjanant una seqncia finita d extensions quadrtiques del cos dels nombres complexos amb coeficients racionals. El pargraf anterior mostra que qualsevol punt construble es pot obtenir a partir d una seqencia d extensions d aquest tipus. Com a corollari es prova que el grau del  polinomi mnim per a un punt construble (i per tant per a una longitud construble) s una potncia de  2. En particular qualsevol punt construble (o longitud) s un nombre algebraic.

Angles construbles .
Hi ha una bijecci entre els angles que sn construbles i els punts que sn construbles en un cercle. Els angles que sn construbles formen un grup abeli amb la suma mdul 2  (que correspon a la multiplicaci dels punts en el cercle unitat dins dels nombres complexos. Els angles construbles sn exactament aquells que tenen com a tangent trigonomtrica (o equivalentment sinus o cosinus) un nombre construble. Per exemple el heptadecgon s construble perqu



tal i com va demostrar Gauss.

El grup dels angles construbles s tancat per l operaci que disecciona els angles (que correspon a fer l arrels quadrades). Els nics angles d ordre finit que es poden construir comenant amb dos punts sn aquells tal que el seu ordre s una potncia de dos o el producte d una potncia de dos i un conjunt de diferents nombres primers de Fermat. A ms a ms hi ha un conjunt dens d angles construbles d ordre infinit.
 
Construccions amb regle i comps com a aritmtica complexa .
Donat un conjunt de punts del pla euclide, seleccionant un d ells que anomenarem 0 i un altre que anomenarem 1, junt amb un conjunt arbitrari d orientacins permet considerar els punts com un conjunt de nombres complexos.

En qualsevol interpretaci d un conjunt de punts com a nombres complexos els punts construbles usant una construcci amb regle i comps vlida sn precisament els elements del cos ms petit que cont el conjunt original de punts i s tancat per l operaci dels nombres complexos  conjugar i la operaci arrel quadrada ( per tal d evitar ambigitats cal especificar que l arrel quadrada s amb argument complex menor que  ). Els elements d aquest cos sn precisament aquells que poden ser expressats com una frmula  en els punts inicials utilitzant nicament les operacions de suma, resta, multiplicaci, divisi, conjugat d un complex, i arrel quadrada, que s un conjunt comptable i dens del pla. Cadascuna de les sis operacions corresponen a una construcci amb regle i comps. A partir d una frmula s automtic fer la construcci del punt corresponent mitjanant la combinaci de les diferents construccions per cadascuna de les operacions aritmtiques. Si donat un determinat conjunt de punts s utilitzen construccions ms eficients s poden abreujar els clculs.

Equivalentment (i sense necessitat d agafar dos punts arbitraris) es pot afirmar que triada una determinada orientaci, un conjunt de punts determina un conjunt de raons complexes donades per les raons de les diferncies entre qualsevol parell del punts. D aquest conjunt de raons el subconjunt de raons construbles utilitzant regle i comps s precisament el mnim cos que cont les raons originals i s tancat per les operacions arrel quadrada i clcul del conjugat d un nombre complex. 

Per exemple la part real, la part imaginria i el mdul d un punt o ra z (prenent un dels dos punts anteriors) sn construbles si es poden expresar com
;
;
;

La duplicaci del cub i la trisecci de l angle (excepte per angles especials tal que qualsevol   tal que  /6  s un nombre racional amb denominador el producte d una potncia de dos i un conjunt de  nombres primers de Fermat diferents) requereixen raons que siguin solucions d unes equacions cbiques, mentre que, la quadratura del cercle requereix que la ra que sigui un nombre transcendent. Cap d aquests es troben en els cossos descrits, per tant, no existeix cap construcci amb regle i comps per aquests problemes

Construccions impossibles.
Quadratura del cercle.
El problema ms fams va ser la quadratura del cercle on es demana construir un quadrat amb la mateixa rea que un cercle donat utilitzant nicament regle i comps. 
S ha demostrat la irresolubilitat de la quadratura del cercle ja que aquesta construcci inclouria  generar raons transcendents, com per exemple,  . Noms algunes raons algebraiques es poden construir amb regle i comps, per exemple aquelles construdes a partir d enters amb un nombre finit de passos, on en cada pas noms es poden fer les operacions de la suma, resta, multiplicaci, divisi i arrel quadrada. La frase "quadrar el cercle" s utilitza de manera metafrica per expressar "fer l impossible". 

Sense la restricci de tenir nicament un regle i un comps el problema s resol amb facilitat mitjanant una mplia varietat de mtodes geomtrics i algebraics i ja havia estat resolt a l antiguitat.

Duplicaci del cub.

La duplicaci del cub: usant noms regle i comps cal construir el costat d un cub que tingui el doble de volum que un donat. Aix s impossible ja que l arrel quadrada de 2 s un nombre algebraic i no pot ser calculat a partir d enters utilitzant la suma, resta, multiplicaci, divisi i arrel quadrada. Aix s degut al fet que el polinomi mnim en els racionals t grau  3. Aquesta construcci s possible utilitzant un regle amb dues marques i un comps. 

Trisecci de l angle.

Trisecci de l angle: utilitzant nicament regle i comps cal construir un angle que sigui la tercera part d un altre angle arbitrari donat. Aquest problema s, en general, irresoluble amb regle i comps. Per exemple, l angle de  /3 radians (60) no es pot triseccionar, en canvi el de 2 /5 radians (72) s que es pot.

Construcci de polgons regulars . 

Alguns polgons regulars (e.g. un pentgon) sn fcils de construir amb regle i comps, en canvi d altres no. Aix porta a demanar-se si es possible construir amb regle i comps tots els polgons regulars.

El 1796Carl Friedrich Gauss va demostrar que es pot construir amb regle i comps un polgon de n costats si els factors primers senars de n sn diferents dels nombres primers de Fermat. Gauss  va conjecturar que aquesta condici era tamb necessria, per no ho va demostrar. Qui s ho va fer va ser Pierre Wantzel el 1837. Veure polgon construble.

Construint noms amb regle o noms amb comps.
Segons el teorema de Mohr-Mascheroni s possible construir qualsevol cosa nicament amb un comps si es pot construir amb regle i comps. s impossible extreure l arrel quadrada nicament amb regle, per tant algunes coses que no es poden construir amb un regle han de poder-se construir amb el comps; per (pel teorema Poncelet-Steiner) donat un cercle i el seu centre es poden construir.


Construccions ampliades .
Gemetres destacables.
Arquimedes i Apolloni va fer construccions utilitzant aquest tipus de regle. Aix els va permetre, per exemple, agafar un segment lineal, dues lnies (o cercles) i un punt; i llavors dibuixar una lnia que passa per un punt donat i intersecciona les dues lnies, i  de tal manera que la distncia entre els punt d intersecci s igual al segment donat. Els grecs van anomenar-ho neusis ("inclinaci", "tendncia" or "adjacncia"), ja que la nova lnia tendeix al punt. 

Aquesta construcci ext la geometria ms enll dels Elements d Euclides. Euclides no t cap axioma, i no pot provar cap teorema, tal que aquestes lnies convergents ni tansols existeixin, per tant no les pot utilitzar per a les seves construccions. En aquesta extensi de la geometria d Euclides, qualsevol distncia es pot construir si la ra (quocient) entre aquesta i una altre distncia existent s la soluci d una equaci cbica o una equaci qurtica.

La resoluci de la duplicaci del cub i la Trisecci de l'angle sn conseqncia directa del fet de permetre la utilitzaci de regles amb marques i neusis  (veure Arquimedes' trisection) 
Malgrat aquestes eines la quadratura del cercle s encara un problema irresoluble. Alguns polgons regulars com l heptgon s construible; i John H. Conway dn aconstruccions per alguns d ells; per el polgon d 11 costats, el  endecgon, encara s impossible, i molts d altres. De fet hi ha infinits polgons regulars no construbles.  
Hi ha una descripci completa de tots els polgons regulars que es poden construir quan noms es pot utilitzar una trisecci d un angle. Aquesta descripci inclou tots els polgons regulars que es poden construir incloent els citats anteriorment: l heptgon regular, el triskaidecgon (13-gon) i  l enneadecgon (19-gon). Resta oberta la discusi de si hi ha infinits nombres primers p pels quals el polgon regular de p costats s construible amb regle, comps i trisector.


Origami.
La teoria matemtica de l'origami (i.e. plegar paper sense eines auxiliars) s ms potent que la construcci amb regle i comps. Aquesta teoria pot ser utilitzada per resoldre equacions cbiques (i per tant equacions qurtiques), cosa que implica la resoluci de dos dels problemes clssics. 
L'origami pot construir exactament el mateix conjunt de punts com el mtode ampliat de la construcci amb regle i comps amb un regle marcat.

Extensions de cossos.
En termes abstractes, usant els potents mtodes de neusis, utilitzant un regle amb marques o les construccions amb origami, el camp dels nombres construbles s una extensi a un subcos major dels  nombres complexos, que no tan sols cont l arrel quadrada de qualsevol nombre sin tamb l arrel cbica. Les frmules aritmtiques per punts construbles descrits above tenen analogies amb aquest cos ampliat, on es poden incloure tamb arrels cbiques a les frmules aritmtiques. L extensi del cos generada per qualsevol punt addicional construble dins aquest cos major t com grau un mltiple d una potncia de dos i una potncia de 3, i pot ser trencat en una torre d extensions de grau 2 i 3.

Recerca recent.
Simon Plouffe ha escrit un article mostrant com un regle i comps poden ser utlititzats com un senzill ordinador amb una inesperda potncia per calcular les representacions binaries de  certs nombres.

Vegeu tamb.
Llista de  programari de geometria interactiu, la majoria d'ells mostren construccions amb regle i comps.
Nombre construble;
Polgon construble;
Programari de geometria interactiu permet a l'usuari crear i manipular construccions amb regle i comps.
Teorema de Mohr-Mascheroni;
Teorema de Poncelet-Steiner;

Referncies.




Enllaos externs.
Van Schooten's Ruler Constructions at Convergence;
Online ruler-and-compass construction tool;
Squaring the circle;
Impossibility of squaring the circle;
Doubling the cube;
Angle trisection;
An Investigation of Historical Geometric Constructions at Convergence;
Trisection of an Angle;
Regular polygon constructions;
Simon Plouffe's use of ruler and compass as a computer;
Why Gauss could not have proved necessity of constructible regular polygons;
 Construction with the Compass Only at cut-the-knot;
Archimedes' neusis construction by Antonio Gutierrez from Geometry Step by Step from the Land of the Incas.
Renaissance artists' constructions of regular polygons at Convergence;
 Angle Trisection by Hippocrates;
 ;
Various constructions using compass and straightedge With interactive animated step-by-step instructions;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124572" title="Joan Gens Peres" nonfiltered="1225" processed="1222" dbindex="51318">
Joan Gens Peres, Joan Gens Peris, Gens Peres o Gins Prez de la Parra (Oriola, c.1548 - 1600?) fou compositor i msic valenci del Renaixement.

Biografia.

Fou nomenat mestre de capella de la catedral d'Oriola fins el 1581. Reg la capella musical de la catedral de Valncia fins el 1585. Del 1595 al 1600 resid a Oriola i des d'aquest any s'ignora la seva activitat. 

Obres.

La seua msica s plenament autctona i va tindre una gran acceptaci en moltes catedrals espanyoles, per b que actualment moltes de los seues composicions estiguen incompletes, com ara la llarga collecci que hi ha a Saragossa; fins i tot el seu mateix nom s totalment alterat. 

Tot i que moltes de les seves obres han desaparegut, s'han conservat uns salms: Laetatus sum; In exitu Israel; Ad Dominum cum tribularer; Levavi oculos meos; De profundis; Confitebor tibi, Domine; Dilexi quoniam exaudiet, tots ells per a quatre veus. Altres obres d'ell sn un Magnificat, Gloria laus, Parce mihi, Domini Miseremini fidelis i el motet Domine Deus, totes per a cinc veus. Tamb s'han conservat uns Versicles de Tertia, unes Vespres i un Magnificat per a doble cor. Va compondre alguns fragments polifnics per al misteri o festa d'Elx.

Referncies.


 Enllaos externs .
 Choral Public Domain Library;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124582" title="Rquiem (Mozart)" nonfiltered="1226" processed="1223" dbindex="51319">




La Missa de Rquiem en Re menor (K.626) de Wolfgang Amadeus Mozart va ser composta el 1791. Va ser l'ltima composici de Mozart i potser una de les seves obres ms reconegudes i amb ms fora, no noms pel que fa a la msica, sin tamb pel debat sobre com una part de l'obra musical es va completar desprs de la seva mort, i com va ser composta pel seu amic i alumne Franz Xaver Smayr. Malgrat aix, l'obra va prendre un lloc destacat entre el cnon de les obres de Mozart.

L'obra est escrita per a soprano, contralt, tenor i baix solistes i cor, i orquestra composta per dos corni di bassetto (instrument molt apreciat per Mozart al llarg de la seva carrera), dos fagots, dues trompetes, tres trombons, timbales, violins, viola i baix continu (violoncel, contrabaix i orgue). En el moment de la mort de Mozart, el 5 de desembre de 1791, noms tenia complet el moviment inicial (Rquiem aeternam) en tota la part orquestral i vocal. La segent, el Kyrie (una doble fuga), i la major part de la seqncia (des de Dies Irae fins a Confutatis) estava completa noms en la part vocal i el continu (el xifrat de l'orgue), encara que ocasionalment, algunes de les parts orquestrals prominents havien estat breument indicades, com la part del viol del Confutatis i els ponts musicals en el Recordare. L'ltim moviment de la seqncia, Lacrimosa, va quedar incompleta desprs de vuit compassos. Els segents dos moviments de l'Ofertori igualment eren parcials (el Domine Jesu Christe en les parts vocals i el baix continu i lHostias en la part vocal).

El 1960 es va descobrir un esbs de la fuga Amen, que conclouria la seqncia posterior a la Lacrimosa. 

Mozart va rebre un encrrec annim d'escriure el Rquiem, rebent la meitat del pagament per avanat. Joseph von Eybler va ser un dels primers compositors que va tractar de completar l'obra, treballant des del Dies Irae fins Lacrimosa, per es va veure incapa de completar la resta.

L'encrrec va ser atorgat a un altre jove compositor, Franz Xaver Smayr, qui va utilitzar aspectes treballats per Eybler en la compleci de l'obra. Smayr va afegir la seva prpia orquestraci en els moviments del Dies Irae en endavant, va completar la Lacrimosa, i afeg alguns nous moviments que una obra de Rquiem normalment incorpora: Sanctus, Benedictus i Agnus Dei. Afeg una secci final, Lux aeterna per adaptar dos moviments que Mozart havia escrit amb diferents paraules, que finalitzaven la missa de Rquiem. El fet que l'obra acabi amb una recapitulaci del primer moviment s una mostra de les caracterstiques de la forma sonata. Mozart no s l'nic compositor que fa aix, posteriorment, molts rquiems repetien el primer moviment al final.

L'obra completa, inicialment escrita per Mozart per acabada per Smayr, va ser enviada al Comte Walsegg, datada al 1792. 

L'obra es va estrenar a Viena el 2 de gener de 1793 en un concert en benefici de la vdua del msic austrac. El 14 de desembre de 1793 es va tornar a interpretar, durant la missa que commemorava la mort de la dona de Walsegg.

 Mites que envolten el Rquiem: .


El mite diu errniament que va ajudar a Mozart a completar l'obra]]

Malgrat que va ser aclamat i reconegut, el Rquiem s potser una de les ms misterioses peces compostes per Mozart, al voltant del qual giren moltes llegendes (en gran part grcies a la pellcula Amadeus). Aquests mites sn els segents:

Un estrany missatger va encarregar el Rquiem per tocar-lo en el propi funeral de Mozart. En realitat: va ser finanada pel comte Franz von Walsegg-Stuppach. Ell va fer servir a un missatger, i sembla ser que aquest volgu utilitzar l'obra. s possible que el Comte pagus a Mozart ms diners per permetre que la seva msica fos utilitzada per a aix.
Antonio Salieri va ajudar a completar el Rquiem en el llit de mort de Mozart. En realitat: va ser completat per Smayr. No hi ha res que faci pensar que va ser completat per Salieri.
Mozart va treballar activament en el Rquiem fins el moment de la seva mort. En realitat: en els ltims dies de la seva vida, la salut de Mozart va empitjorar (les seves mans estaven inflades) per a poder treballar. El Rquiem va ser cantat per a ell un dels seus ltims dies (suposadament el Lacrimosa el va fer plorar), i hi ha un informe de Mozart del final de la seva vida en el que expressa les parts de les timbales, per la visi de la pellcula Amadeus no s exacta.
El Rquiem es va tocar en el funeral de Mozart. En realitat: Mozart va tenir un petit funeral el 6 de desembre de 1791 i va ser enterrat en una fosa sense marcar. El llibretista i un amic de Mozart van organitzar una cerimnia el 10 de desembre de 1791, on algun dels moviments complets va ser modificat. No se sap quina msica es va tocar aquell dia.
Tot el que ve desprs de Lacrimosa va ser compost per Smayr. En realitat: encara que Lacrimosa queds inconclusa desprs de 8 compasos, el vocal i el continu del Domine Jesu i les parts vocals de l'Hostias sn obra de Mozart. La complexitat del Domine Jesu, amb un s freqent del contrapunt i les tres fugues seria improvable que fossin obra de Smayr, tenint en compte tamb la naturalesa de la fuga del Hosana que va compondre ell.
Mozart va donar instruccions a Smayr sobre com completar el Rquiem. En realitat: no est clar el que realment va dir-li Mozart a Smayr sobre el Rquiem. Alguns erudits creuen que quan Mozart va deixar de treballar en el Rquiem encara tenia bona salut i no s'esperava la mort i quan la va veure a prop, va ser massa tard. Altres creuen que Mozart i Smayr van mantenir converses sobre el Rquiem abans de la mort del compositor.

 Discografia: .
Una selecci de les gravacions, ordenades alfabticament pel nom del director:
Claudio Abbado: director de l'Orquestra Filharmnica de Berln. Registrat el 1999 i distribut el 1999 per Deutsche Grammophon.
Frieder Bernius: director del Conjunt Barroc de Stuttgart. Registrat el 2000 i distribut el 2002 per Carus-verlag.
Leonard Bernstein: director de la Rdio Simfonia Orquestra bvara. Registrat el 1986 i distribut el 1989 per Deutsche Grammophon.
Karl Bhm: director de l'Orquestra Filharmnica de Viena. Registrat el 1971 i distribut el 1983 per Deutsche Grammophon.
Sergiu Celibidache: director de l'Orquestra Filharmnica de Munich. Registrat el 1995 i distribut el 2004 per EMI Classics.
John Eliot Gardiner: director de English Baroque Soloists. Distribut el 1990 per Philips.
Nikolaus Harnoncourt: director de Concentus Musicus de Viena. Registrat el 2003 i distribut el 2004 per Deutsche Harmonia Mundi.
Philippe Herreweghe: director de l'Orquestra dels Camps Eliseus. Registrat el 1994 i distribut el 1997 per Harmonia Mundi.
Christopher Hogwood: director de Academy of Ancient Music Chorus & Orchestra, i del cor de nois de la Catedral de Westminster. Registrat el 1983 i distribuit el 1984 per Editions de l'Oiseau-Lyre.
Ton Koopman: director de l'Orquestra Barroca d'Amsterdam. Registrat el 1989 i distribut el 1990 per Erato-Disques.
Zdenek Kosler: director de l'Orquestra Filharmnica d'Eslovquia. Registrat el 1985 i distribut el 1986 per OPUS.
Sir Neville Marriner: director de l'Acadmia de St. Martin in the Fields. Registrat el 1990 i distribut el 1991 per Philips.
Riccardo Muti: director de l'Orquestra Filharmnica de Berln. Registrat el 1987 i distribut el 1987 per EMI Classics. Guardonat amb un "Timbre de Platine".
Peter Schreier: director de l'Orquestra de l'Estat de Dresden. Registrat el 1987 i distribut el 1990 per Philips.
Helmuth Rilling: director del Bach-Collegium Stuttgart. Distribut el 2000 per Hanssler Classic.
Robert Shaw: director de l'Orquestra Simfnica d'Atlanta. Registrat el 1986 i distribut el 1990 per Telarc.
Jos van Veldhoven: director de The Netherlands Bach Society. Registrat el 2001 i distribut el 2002 per Channel Classics.
Bruno Walter: director de l'Orquestra Filharmnica de Viena. Registrat el 1956 i distribut el 1996 per Orfeo.

 Enllaos externs .
  ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124596" title="Julio Palau Lozano" nonfiltered="1227" processed="1224" dbindex="51320">
Julio Palau Lozano (Alginet, 1925) va ser un destacat pilotari valenci d'Escala i corda conegut com a Juliet d'Alginet. s un dels cinc nics pilotaris que t foto penjada a la Galeria d'Honor  del Trinquet de Pelayo (Valncia).

Debut als 15 anys de la m del trinqueter del seu poble, l'oncle Toles (Baptista Toles). Amb 20 anys ja era nom destacat als trinquets, i guany a Quart desprs d'una igualada a 55 tants.

Va ser un escalater cap de cartell a Pelayo, detacant per la seua collocaci i esperit competitiu, amb els quals suplia un fsic esquifit i no gaire fort, i una esquerra minsa. D'ell es deia que la pilota sempre li anava a les mans, i era aix justament el que ell procurava evitar als rivals, enviant la pilota al rival ms feble o als raconets.

El 1952, l'organitzaci del primer Campionat Nacional d'Escala i Corda li assign un mitger de poques garanties, motiu pel qual es neg a participar-hi i fou sancionat.

Es retir el 1968.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124598" title="Mons" nonfiltered="1228" processed="1225" dbindex="51321">


Mons (en picard Mont, en neerlands Bergen) s una ciutat de Blgica situada a Valnia, capital de la provncia de Hainaut, al marge del riu Haine. Hom la considera capital cultural de la Valnia .

Est situada a la vora de la frontera amb Frana i s el centre del districte de Borinage, l'antic centre miner de la regi.

 Histria .
La ciutat fou escenari d'un assetjament per les tropes espanyoles comandades per Fernando lvarez de Toledo, tercer duc d'Alba, el 1572 durant la Guerra dels Pasos Baixos. A pesar dels reforos enviats a la ciutat pels hugonots francesos des del sud i per Guillem d'Orange des del nord la ciutat va caure en mans del duc d'Alba el 23 de setembre.

Mons tamb fou escenari d'una altra batalla al principi de la Primera Guerra Mundial, la primera que enfront l'exrcit britnic contra l'exrcit alemany. Els britnics foren obligats a retirar-se i Mons no fou alliberada fins els ltims dies de la guerra per l'exrcit canadenc, ms de quatre anys desprs.
 
El quarter general de l'OTAN fou traslladat a Mons en 1967 des de Fontainebleau (Frana), desprs de la retirada de Frana de l'estructura militar de l'Aliana.

Poltica.


 


  

Galeria d'imatges.


 
Fonts.
 Franois Collette, Ils ont construit Mons, IPH dition, Mons, 2005;
 M. De Clerfayt, Le chateau des Comtes du Hainaut  Mons, Hainaut, culture et dmocratie dition, Mons, 2002;
 Hennebert, Henri, L'Htel de Ville de Mons, ditions Saint Georges, Mons, 1949;

Enllaos externs.
Pgina oficial;
Estadstiques demogrfiques;
Pgina del festival internacional del cinema d'amor de Mons;
textes en picard o francs antic reunits per l'ULB;
Torneu de futbol interuniversitari;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124601" title="Henry Taube" nonfiltered="1229" processed="1226" dbindex="51322">

Henry Taube ( Neudorf, Canad 1915 - Palo Alto, EUA 2005 ) fou un qumic nord-americ, d'origen canadenc, guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1983.

Biografia.

Va nixer el 30 de novembre de 1915 a la ciutat de Neudorf, poblaci situada a la provncia canadenca de Saskatchewan. Va estudiar qumica a la Universitat de Saskatchewan, on es va graduar el 1935. Posteriorment va realitzar el doctorat a la Universitat de Berkeley l'any 1940. El 1942 va aconseguir la ciutadania nord-americana, i a partir d'aquell moment es dedic a la docncia a les universitats de Cornell, Chicago i Stanford.

Taube mor el 16 de novembre de 2005 a la seva residncia de Palo Alto, situada a l'estat nord-americ de Califrnia.

Recerca cientfica.
A partir de la dcada del 1950 inici la seva recerca al voltant dels complexos metllics observant el seu comportament en l'intercanvi de neutrons, especialment en els processos electroqumics d'oxidaci i reducci.

L'any 1983 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pel seu treball sobre els mecanismes de reacci amb intercanvi d'electrons, especialment en els complexos metllics.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1983;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124602" title="Nova Creu Alta" nonfiltered="1230" processed="1227" dbindex="51323">


La Nova Creu Alta s l'estadi del Centre d'Esports Sabadell inaugurat el 20 d'agost de 1967. L'estadi situat a Sabadell ha viscut la histria ms recent del club, destacant la participaci a la copa de la Copa de la UEFA i el pas per la Primera divisi. La direcci de l'estadi s Plaa Olmpia s/n, 08206 Sabadell, i les oficines del club es troben al mateix estadi.

Histria.

S'inicien les obres de construcci el 15 de setembre de 1966 als antics terrenys de "Can Borgony".

El 30 d'octubre ja s'havien mogut 90.000 metres cbics de terra, un 40% dels quals es varen aprofitar per construir les pendents de la grada. En 45 dies, el camp ja tenia dibuixada la seva fesomia. El formig es feia al centre del camp, amb una producci de 100 metres cbics per jornada.

Sota la direcci del Sr. Gabriel Bracons (arquitecte) i del Sr. Argem (constructor) es varen construir: 1.800 mts de baranes i 400 mts d'escales. Tamb van ser necessaris 5.500 mts cbics de granulats (sorra i grava) pel formig, 2.000.000 de kilos de ciment "Porland" i 40.000 kilos de barres de ferro pel formig armat. Les dimensions de la tribuna sn: 2.000 metres quadrats de superficie coberta i per a la construcci del sostre es varen fer servir 70.000 kg.

El 2 de juny es va comenar a omplir el camp. La base est composta per 1.800 mts cbics de pedra trinxada de diferents mides, la segent capa consta de 2.000 mts cbics de sorra especial i 7.500 mts quadrats d'herba que es comena a plantar el 19 de juny de 1967 i s'acaba 2 setmanes desprs, i per finalitzar, es van fer servir 60.000 litres d'aigua per regar.

El 20 d'agost de 1967 es va inaugurar l'estadi amb la sacada d'honor a crrec del llavors "Delegado Nacional de Educacin Fsica y Deportes", Sr. Joan Antoni Samaranch, Josep Burrull, alcalde de Sabadell i altres personalitats de l'poca. Fou batejat amb una victria sobre el Barcelona per 1 a 0, gol obra de Josep Maria Vall.

En motiu dels Jocs Olmpics de Barcelona 1992 es va reformar l'estadi, introduient seients, cabines de prensa i d'altres installacions.

 Partits del Jocs Olmpics 1992 .
  Egipte -  Qatar 0-1;
  Colmbia -  Qatar 1-1;
  Sucia -  Marroc 4-0;
  Ghana -  Austrlia 3-1;
  Mxic -  Ghana 1-1;

Enllaos relacionats.
 CE Sabadell;

Enllaos externs.
 Nova Creu Alta a cesabadell.cat;
 Nova Creu Alta a Google Maps;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124605" title="Mohli" nonfiltered="1231" processed="1228" dbindex="51324">

Mohli o Mwali s una de les illes Comores, autnoma des del 2004. La seva poblaci est formada per elements  bantu, rab, malai i malgaix. La religi s l'islamisme sunnita.
 Histria .
Fins el 1830 form part del soldanat de Ndzuwenie, que tamb controlava l'illa d'Anjouan. En 1830, emigrants de Madagascar dirigits per Ramanetaka, qui desprs canvi el seu nom per Abderemane, arribaren a l'illa i establiren el soldanat de Mwali. El 1886 Frana establ un protectorat a l'illa. Fins a 1889 Mwali tenia el seu propi resident francs, per ms tard fou annexada a la residncia d'Anjouan. El soldanat fou abolit el 1909 quan els francesos s'annexaren l'illa.

En 1975, Mohli accept unir-se a la naci de les Comores, junt amb Gran Comore i Anjouan. La confusi i el desordre poltic, econmic i social afectaren Mohli i les altres illes. L'11 d'agost de 1997 Mohli se separ de les Comores, una setmana desprs que Anjouan fes el mateix. Els lders secessionistes foren Said Mohamed Soefu, que es convert en president i Soidri Ahmed, Primer Ministre. Mohli es reunific amb Comores l'any 1998. El 2002, Mohli ratific la nova constituci comorana, que proveu un govern federal menys centralitzat i ms poder als governs insulars. El mateix any, Said Mohamed Fazul fou escollit president. Els seus seguidors guanyaren alguns escons en la delegaci del Parlament a les eleccions legislatives de 2004.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124606" title="Francesc Tarrs i Mar" nonfiltered="1232" processed="1229" dbindex="51325">
Francesc "Xico" Tarrs Mar (Eivissa, 1958) s un poltic eivissenc del PSIB-PSOE.

Ha estat batlle d'Eivissa (1999-2007) i actualment s el president Consell Insular d'Eivissa, que s'estren amb motiu de l'aprovaci del l'Estatut d'autonomia de 2007 coincidint amb les eleccions al Consell Insular d'Eivissa de maig de 2007.

Biografia.
Casat i amb dos fills, s diplomat en Magisteri per la Universitat de Barcelona i ha exercit de mestre de catal a Eivissa. El 1991 s nomenat regidor de Vila i el 1992 s'afilia al PSOE. Entre 1995 i 1999 lidera l'oposici a l'Ajuntament d'Eivissa i el 1999 guanya les eleccions pel Pacte Progressista i es converteix en alcalde d'Eivissa, crrec que revalida el 2003. El 2007 guanya per una trentena de vots les eleccions al Consell Insular liderant la coalici entre el PSOE i Eivissa pel Canvi (PSOE-ExC) i es coverteix en el primer president del Consell Insular d'Eivissa, ja sense Formentera. 

Est afiliat al GEN (GOB-Eivissa), l'STEI-i (Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament-intersindical de les Illes Balears) i l'Institut d'Estudis Eivissencs.

Referncies.


Enllaos externs.
Xico Tarrs es presenta a les eleccions per al Consell Insular d'Eivissa ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124607" title="Robert Bruce Merrifield" nonfiltered="1233" processed="1230" dbindex="51326">


Robert Bruce Merrifield ( Fort Worth, EUA 1921 - Cresskill 2006 ) fou un bioqumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1984.

Biografia.
Va nixer el 15 de juliol de 1921 a la ciutat de Fort Worth, situada a l'estat nord-americ de Texas. Va estudiar qumica a la Universitat de Califrnia de Los Angeles. L'any 1949 fou nomenat investigador auxiliar de l'Escola Mdica i Docent de l'Institut Rockefeller, crrec que desenvolup fins el 1966, a partir d'aquell moment ocup la ctedra de bioqumica en aquesta mateixa instituci.

Merrifield mor el 14 de maig de 2006 a la seva residncia de Cresskill, poblaci situada a l'estat de Nova Jersey, desprs d'una llarga malaltia.

Recerca cientfica.
Inicialment realitz treballs en la recerca de les pirimidines, especilament en la recerca d'un mtode de quantificaci. Durant la seva estada a l'Institut Rockefeller va realitzar treballs sobre la sntesi qumica de pptids en la fase slida de molcules d'aminocids i protenes. 

L'any 1984 fou guardoant amb el Premi Nobel de Qumica pel desenvolupament d'un mtode simplificat i prctic de produir pptids i protenes.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1984;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124611" title="Ramon Antoni Socias Puig" nonfiltered="1234" processed="1231" dbindex="51327">
Ramon Antoni Socias Puig (Caracas, Veneuela, 22 de gener de 1960) s un metge i poltic mallorqu del PSIB-PSOE i d'UGT. Fou tinent d'alcalde (1991-1996)  i batlle de Sller (1996-1998) i fou escollit senador per Mallorca a les eleccions generals espanyoles de 1996 i 2000. Des de 2004 s delegat del Govern a les Illes Balears.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124612" title="Ferrer Bassa" nonfiltered="1235" processed="1232" dbindex="51328">
Jaume Ferrer Bassa. (1285    Barcelona, 1348). Pintor i miniaturista de la Corona d'Arag. Trobem dades de la seva biografia a les ciutats de Saragossa i Barcelona entre els anys 1324 i 1348, es creu que va morir de la pesta.  

Vida. 
Va viatjar a Itlia entre el 1325 i el 1332, creient-se que va visitar la Toscana i els monestirs d'Asss. De retorn a la corona d'Arag va pintar per als reis Alfons el Benigne, mort el 1336, i el seu successor Pere el Cerimonis. La seva obra ens indica que va conixer a Giotto, encara que no s'ha pogut determinar la possible trobada, podent ser a Itlia o b esdevenint aquesta influncia de manera indirecta, a travs d Aviny.

s el cap de l'anomenat taller dels Bassa on treballaren figures destacades com el seu fill, Arnau Bassa i el Mestre de Baltimore. Sovint es fa difcil discernir l'autoria d'alguns treballs per s'atribueix a Arnau Bassa el Retaule de Sant Marc, Seu de Manresa.

Obra. 

Ferrer Bassa va abandonar l'inicial influncia francogtica. Com altres pintors de la Corona d'Arag, va rebre la influncia de l escola florentina com de l escola senesa. Es considera que s el primer representant de l estil italo-gtic en la pintura catalana del segle XIV.

La seva obra ms destacada sn els frescos de la Capella de Sant Miquel, al Monestir de Pedralbes, Barcelona. Els hi va encarregar l abadessa Saportella. Representa una vintena d'escenes, amb dos temes principals: La Passi de Crist (Flagellaci, Crist duent la Creu, Crucifixi, Descens de la Creu i Soterrament) i els Goigs de Maria (Anunciaci, Nativitat, Glorificaci i Coronaci de la Verge). S afegeixen al conjunt imatges de sants: Joan Baptista, Sant Jaume, Santa Eullia i Santa Catalina. 

Com miniaturista, es considera que va illluminar els cdex:
 Saltiri anglocatal, (1330 - 1340). Inacabat.
 Llibre d'hores de la reina Mara de Navarra, anterior a 1347.
 Guia de perplexos de Maimnides, (1347 - 1348). Manuscrit de comitents hebreus.

 Referncies .
 Trens, M., Ferrer Bassa i les pintures de Pedralbes, I.E.C., Barcelona 1936;
 Diccionario Larousse de la Pintura, I. Planeta-Agostini, 1987.
 Lafuente Ferrari, E., Historia de la pintura espaola, Biblioteca Bsica Salvat.
 Olivar, M., Cien obras maestras de la pintura. Pg. 35-36: Anunciacin, fresco en la capilla de San Miguel (Monasterio de Pedralbes, Barcelona), Biblioteca Bsica Salvat.
 Azcrate Ristori, J.M. i altres, Historia del Arte, Ediciones Anaya, S.A., Madrid, 1986. ISBN 84-207-1408-9;
 VVAA, Art de Catalunya, Vol 10, Arts del llibre, Edicions l'Isard, 2000, ISBN 84-89931-15-1.

Vegeu tamb.
 Pintura gtica;
 Pintura gtica de la Corona d'Arag;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124613" title="Anjouan" nonfiltered="1236" processed="1233" dbindex="51329">

Anjouan o Nzwani s una de les illes Comores.

El 1500 s'hi establ el soldanat de Ndzuwani que abastava tota l'illa. Fou posada sota la protecci de Frana el 1866.

Fou annexada a Frana en 1912 i el soldanat fou abolit. Es va unir a les Comores quan es van independitzar.

En 1997, les illes d'Anjouan i Mohli declararen unilateralment la independncia de Comores, per el 1998 s'hi reintegraren.

Enllaos externs.
 Anjouan.net;
 Anjouan.com;
 Anjouan.biz;
 Anjouan.org;
 Web oficial del Banco Central de las Comoras;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124615" title="Herbert A. Hauptman" nonfiltered="1237" processed="1234" dbindex="51330">

Herbert A. Hauptman (Nova York, EUA 1917) s un matemtic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1985.

Biografia.
Va nixer el 14 de febrer de 1917 a la ciutat de Nova York. Va iniciar els seus estudis de matemtiques a la Universitat de Nova York, on es gradu el 1937, posteriorment a la Universitat de Columbia, on aconsegu un mster l'any 1939, i finalment a la Universitat Johns Hopkins, on es doctor el 1954.

Recerca cientfica.
Durant la seva estada al Laboratori d'Investigaci Naval de Washington DC va collaborar amb Jerome Karle. Ambds van abordar el problema del desenvolupament de mtodes directes per a la determinaci d'estructures cristallines, obtenint els espectres corresponents de difracci electrnica mitjanant instruments prctics de la seva prpia invenci i utilitzant per a la seva interpretaci mtodes probabilstics, tamb anomenats mtodes directes. 

L'any 1970 s'un al grup d'investigaci de la Fundaci Mdica de la Universitat Estatal de Nova York, situada a la ciutat de Buffalo, en la qual treball com a biofsic i de la qual en fou escollit director el 1972. Durant aquests anys planteja diferents teories sobre biologia molecular i la dinmica qumica, que seran desenvolupades ms a fons durant les prximes dcades. 

L'any 1985 fou guardonat, juntament amb el seu collabodor Jerome Karle, amb el Premi Nobel de Qumica per la seva contribuci en el desenvolupament de mtodes directes per determinar estructures cristallines.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1985;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124616" title="Grande Comore" nonfiltered="1238" processed="1235" dbindex="51331">

Gran Comore o Ngazidja s una de les illes Comores.
Durant molt segles, Grande Comore va estar dividida en ms d'una dotzena de soldanats, incloent Bambao, Itsandra, Mitsamihuli, Bajini, Hambu, Washili, Hamahame, Mbude, Hamvu i LaDombe. Los soldans eren coneguts com a falmes. 
En 1886 el governant de Bambao, Saidi Ali ibn Saidi Omar, unific els soldanats de Gran Comore en l'estat de Ngazidja, mantenint l'autonomia dels altres soldanats. Aquell mateix any, Frana establ un protectorat sobre l'illa i en 1893 Saidi Ali fou enviat a l'exili. 

En 1911 Frana annex l'illa i els soldanats foren abolits. En 1975 Grande Comore es feder amb Anjouan i Mohli per a formar la naci de les Comores. En 1997 les Comores es disgregaren degut a la secessi d'Anjouan i Mohli. Gran Comore s'aconvert en la nica illa sota control federal. El 2002, tanmateix, Gran Comore fou reunificada amb les altres illes sota la nova constituci.


 Enllaos externs .
Pgina oficial;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124619" title="Delegat del Govern a les Illes Balears" nonfiltered="1239" processed="1236" dbindex="51332">
El delegat del Govern a les Illes Balears s el mxim representant de l'administraci de l'Estat Espanyol a les Illes. T la seva seu a Palma i s designat pel Govern Espanyol.

Una de les principals responsabilitats s el control de la Guardia Civil i de la Policia Nacional.

Els delegats del govern des del restabliment de la democrcia han estat:




Enllaos externs.
 Estructura i adreces de la Delegaci del Govern espanyol a les Illes Balears;

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 4;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124623" title="Jerome Karle" nonfiltered="1240" processed="1237" dbindex="51334">

Jerome Karle ( Nova York, EUA 1918 ) s un qumic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1985.

Biografia.
Va nixer el 18 de juny de 1918 a la ciutat de Nova York. Va estudiar qumica i fsica a la Universitat de Nova York, on es gradu el 1937, i posteriorment ampli estudis a la Universitat de Harvard, on realitz un mster el 1938, i finalment a la Universitat de Michigan, on es doctor el 1944.

Recerca cientfica.
Inicialment s'involucr en el Projecte Manhattan per la fabricaci de la bomba atmica al costat de la seva esposa, Isabella Karle, sent aquesta una de les poques dones involucrades en el projecte.

Especialista en cristallografia, sent director d'investigaci del Laboratori d'Investigaci Naval de Washington DC inici la seva collaboraci amb el matemtic Herbert A. Hauptman en la recerca d'estructures cristallines moleculars d'toms lleugers per l'anlisi dels corresponents espectres de difracci de raigs X dels neutrons i electrons mitjanant mtodes matemtics nous. Els resultats d'aquests estudis van contribuir de manera decisiva al millor coneixement de temes de qumica inorgnica com la determinaci de radis inics i atmics d'toms metllics, les estructures de complexos inorgnics i els compostos intermetllics. 

L'any 1985 fou guardonat, juntament amb Herbert A. Hauptman, amb el Premi Nobel de Qumica per la seva contribuci en el desenvolupament de mtodes directes per determinar estructrues cristallines.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1985;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124627" title="Rhodri Morgan" nonfiltered="1241" processed="1238" dbindex="51337">


Hywel Rhodri Morgan (nascut el 29 de setembre de 1939) s un poltic galls i el segon i actual Primer ministre de Galles. Va nixer a Cardiff i va estudiar al St John's College d'Oxford i a la Universitat de Harvard. Va treballar pel Consell del comtat de South Glamorgan des de 1974 fins a 1980 abans d'esdevenir el cap de l'oficina de la Comunitat Europea a Galles. El 1987 va ser escollit com a Membre del Parlament (MP) pel partit laborista a la circumscripci de Cardiff Oest. Entre el 1988 i el 1994, va ser el portaveu de Medi Ambient del gabinet a l'ombra. Tamb va ser el president del Comit Selecte de la Cambra dels Comuns sobre Administraci Pblica (1997-1999), i portaveu del banc de l'oposici en Energia (1988-1992) i Afers Gallesos (1992-1997). Va esdevenir Primer Ministre el 16 d'octubre de 2000, havent mantingut el mateix crrec sota l'antic ttol de "Primer Secretari" des del febrer del mateix any. Va ser proposat per al Consell Privat del Regne Unit (Privy Council) el juliol de 2000.

Comproms amb la demanda d'autonomia per Galles, Morgan va lluitar per ser la persona nomenada pels laboristes a la (llavors anomenada) Primera Secretaria de l'Assemblea Nacional de Galles. Va perdre davant del llavors Secretari d'Estat per Galles, Ron Davies. Davies va haver de dimitir del seu crrec desprs d'un presumpte escndol sexual, i Morgan va tornar a presentar-se per al crrec. El seu contrincant, Alun Michael, nou Secretari d'Estat per Galles, era vist com un participant a contracor en aquest procs, tot i haver estat comproms durant molts anys amb la devoluci gallesa, i a ms era considerat el candidat preferit de la cpula dirigent del Partit Laborista al Regne Unit. Michael va ser degudament escollit per al crrec, per va cessar al cap de poc ms d'un any enmig d'amenaces d'una imminent moci de censura i d'un complot generalitzat contra ell que comptava  no sols amb membres del seu propi partit sin fins i tot amb grups de l'Assemblea i membres del Gabinet. Rhodri Morgan va ser escollit com el nou candidat laborista, i va accedir al crrec de Primer ministre. Va haver de renunciar a la Cambra dels comuns a les Eleccions Generals de 2001.

El liderat de Morgan s'ha caracteritzat per un desig de distanciar-se ell mateix d'uns quants aspectes de la poltica del partit laborista del Regne Unit, particularment en relaci als plans d'introduir l'elecci en els serveis pblics. Els crtics tamb s'han queixat de la percebuda falta d'entrega en aquests serveis pblics, principalment en el sector sanitari, on les llistes d'espera dels hospitals encara sn ms altes que a Anglaterra. En un discurs a Swansea, al Centre Nacional per les poltiques pbliques al novembre de 2002, Morgan va mostrar la seva oposici als hospitals privats (una proposta dels laboristes britnics), i es va referir a les diferents poltiques a Galles i a Westminster.

L'1 de maig de 2003, els laboristes, sota el liderat de Morgan, van tornar a ser escollits en les eleccions de l'Assemblea Gallesa. Morgan va aconseguir guanyar suficients escons per formar una administraci nicament laborista (l'elecci va tenir lloc sota la representaci proporcional, i els laboristes van guanyar 30 dels 60 escons de l'Assemblea i la majoria absoluta es va aconseguir quan la diputada Dafydd Elis-Thomas va ser escollida presidenta de l'Assemblea) i va nomenar el seu gabinet el 9 de maig. En aquestes eleccions, els laboristes van recuperar fcilment tots els antics feus que havien perdut en favor del Plaid Cymru a ra de la impopularitat d'Alun Michael el 1999. 

Tant Rhodri Morgan com la seva dona Julie Morgan sn partidaris distingits de l'Associaci Humanista Britnica.

Entre les aficions de Rhodri Morgan s'inclouen la lectura i la conducci de lleure per l'rea de la badia de Cardiff trobant-se amb els seus electors. La seva dona Julie s diputada laborista per Cardiff Nord.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124631" title="P (Complexitat)" nonfiltered="1242" processed="1239" dbindex="51339">
En Teoria de complexitat computacional, P s la classe de complexitat que cont els problemes de decisi que es poden resoldre amb una mquina de Turing determinista usant na quantitat de temps de computaci polinmic, temps polinmic.

Es considera P com la classe de problemes computacionalment que sn "eficientment resolubles" o "tractables" tot i que hi ha classes majors que es poden considerar tractables com RP o BPP. A ms, hi ha problemes dins de P que sn intractables en termes prctics: per exemple, poden requerir n1000000 operacions.

 Problemes notables dins de P .
P s conegut per contenir molts problemes naturals, incloent-hi les versions de decisi de la programaci lineal, calcular el major com divisor o fer matching. A l'any 2002, es va demostrar que el problema de determinar si un nombre s primer recau dins P.

 Relaci amb altres classes .

Una generalitzaci de P s NP, que s la classe de llenguatges decidibles en temps polinmic en una mquina de Turing no determinista. s veu de forma trivial que P s un subconjunt de NP. Tot i que no est provat, la majoria d'experts creuen que es un subconjunt estricte.

P se sap que s almenys tant gran com L, la classe de problemes decidibles en un espai de memria logartmic. Una mquina que usi O(log n) d'espai no pot usar ms de 2O(log n)=nO(1) en temps, perqu aquestes son totes les possibles configuracions; per tant, L s un subconjunt de P. Un altre problema important s saber si L = P. Se sap que P = AL, el conjunt de problemes solubles en espai de memria logartmic per Alternating Turing Machines. Tamb se sap que P no s ms gran que PSPACE, la classe de problemes decidibles en espai polinmic. Altre cop, si P = PSPACE s un problema obert. Per resumir:

;

On EXPTIME s la classe de problemes resolubles en temps exponencial

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124632" title="Dudley R. Herschbach" nonfiltered="1243" processed="1240" dbindex="51340">



Dudley R. Herschbach (San Jos, EUA 1932) s un matemtic, qumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1986.

Biografia.
Va nixer el 18 de juny de 1932 a la ciutat de San Jos, situada a l'estat nord-americ de Califrnia. Va estudiar a la Universitat de Stanford, on es gradu el 1954 i 1955 respectivament en matemtiques i qumica. Posteriorment es doctor en qumica a la Universitat de Harvard l'any 1958, i inici la seva tasca docent en fisicoqumica a la Universitat de Berkeley, per retornar l'any 1963 a Harvard. Des de 2005 s professor de fsica a la Universitat de Texas.

Recerca cientfica.
Al costat de Yuan T. Lee va ser un dels primers cientfics a adoptar la tcnica dels feixos moleculars amb fins d'investigaci qumica. La creaci l'any 1959 d'un aparell amb el qual dos feixos, cadascun d'ells format per partcules d'una mateixa substncia, podien entrecreuar-se va permetre la collisi d'toms i molcules de diferents espcies, reaccionant entre si. Aquesta collisi va permetre observar com el producte resultant escapa del lloc en el qual es creuen els feixos. Amb l's d'una varietat de detectors de partcules es pot determinar l'energia dels productes de la reacci i la forma que aquesta energia es distribueix entre les diferents formes possibles, com la translaci (moviment de la molcula en el seu conjunt), la vibraci (oscillacions internes de les parts de les molcules) i la rotaci. 

L'any 1986 fou guardonat, juntament amb el seu collaborador Yuan T. Lee i el qumic canadenc John C. Polanyi, amb el Premi Nobel de Qumica pel desenvolupament de la dinmica de processos qumics elementals.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1986;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124634" title="Llista del Patrimoni de la Humanitat a Amrica" nonfiltered="1244" processed="1241" dbindex="51341">
Llista dels bns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco al continent americ, organitzats per estats i territoris.

Al comenament de cada un dels bns s'indica l'any en qu foren declarats Patrimoni de la Humanitat; si hi ha ms d'una data vol dir que s'ha produt una rectificaci (normalment una ampliaci) dels bns llistats originriament. Els marcats amb un asterisc (*) tamb estan inclosos dins la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill.

Patrimoni transfronterer.
 1979, 1992 i 1994: Les reserves naturals de Kluane, Wrangell   Saint Elias, Glacier Bay i Tatshenshini-Alsek (compartit entre el Canad i els Estats Units).

 1983 i 1984: Les missions jesutes dels guarans (compartit entre l'Argentina: San Ignacio Min, Santa Ana, Nuestra Seora de Loreto i Santa Mara la Mayor, totes a la provncia de Misiones, i el Brasil: runes de So Miguel das Misses, a Rio Grande do Sul).
 1983 i 1990: El parc internacional de La Amistad, a la Cordillera de Talamanca (compartit entre Costa Rica i el Panam).
 1995: El parc internacional Waterton-Glacier (compartit entre el Canad i els Estats Units).

Patrimoni classificat per estats i territoris.


























Antilles Neerlandeses.
 1997: La zona histrica de Willemstad, el centre urb i el port.
Vegeu tamb: Llista del Patrimoni de la Humanitat als Pasos Baixos;

Argentina.
 1981 El parc nacional Los Glaciares, que inclou, entre d'altres, la glacera Perito Moreno i el llac Viedma. ;
 1983 i 1984: Les missions jesutes dels guarans (compartit amb el Brasil; inclou les missions de San Ignacio Min, Santa Ana, Nuestra Seora de Loreto i Santa Mara la Mayor, totes a la provncia de Misiones).
 1984: El parc nacional d'Iguaz, que comprn la part argentina de les cascades de l'Igua.
 1999: Les pintures rupestres de la Cueva de las Manos i la vall del riu Pinturas, a la provncia de Santa Cruz.
 1999: La pennsula de Valds.
 2000: La Manzana Jesutica de Crdoba i les estancias dels jesutes a la rodalia de la ciutat.
 2000: Les reserves naturals d'Ischigualasto i Talampaya.
 2003: La Quebrada de Humahuaca, a la provncia de Jujuy.

Belize.
 1996: El sistema de reserves de barrera d'esculls de Belize.                                                       ;

Bermudes.
 2000: La ciutat histrica de Saint George's i les fortificacions associades.
Vegeu tamb: Llista del Patrimoni de la Humanitat al Regne Unit;

Bolvia.
 1987: La ciutat de Potos.
 1990: Les missions jesutes de Chiquitos.
 1991: La ciutat histrica de Sucre.
 1998: El fort de Samaipata.
 2000: El parc nacional Noel Kempff Mercado.
 2000: Tiwanaku, centre espiritual i poltic de la cultura tiwanaku.

Brasil.
 1980: La ciutat histrica d'Ouro Preto, a l'estat de Minas Gerais.
 1982: El centre histric de la ciutat d'Olinda, a Pernambuco.
 1983 i 1984: Les missions jesutes dels guarans (compartit amb l'Argentina; inclou les runes de So Miguel das Misses, a Rio Grande do Sul).
 1985: El centre histric de Salvador de Bahia.
 1985: El santuari del Bon Jess de Congonhas, a Minas Gerais.
 1986: El Parc Nacional d'Igua, que comprn la part brasilera de les cascades de l'Igua, a l'estat de Paran.
 1987: Braslia.
 1991: El parc nacional de Serra da Capivara.
 1997: El centre histric de So Lus.
 1999: El centre histric de la ciutat de Diamantina, a Minas Gerais.
 1999: El Parque Nacional Costa do Descobrimento, amb les reserves de la selva atlntica.
 2000: L'rea de conservaci del Pantanal.
 2000 i 2003: El complex de conservaci de l'Amaznia central.
 2001: Les rees protegides del Cerrado, amb els parcs nacionals de la Chapada dos Veadeiros i Parque Nacional de las Emas.
 2001: El centre histric de la ciutat de Gois.
 2001: Les illes atlntiques brasileres, amb les reserves de Fernando de Noronha i de l'tol de les Roques.

Canad.
 1978: L indret histric nacional de L Anse aux Meadows, a l illa de Terranova.
 1978: El parc nacional Nahanni, als Territoris del Nord-oest.
 1979, 1992 i 1994: Les reserves naturals de Kluane, al Yukon, i de Tatshenshini-Alsek, a la Colmbia Britnica (compartit amb les reserves naturals de Wrangell   Saint Elias i Glacier Bay, dels Estats Units).
 1979: El parc provincial Dinosaur, a Alberta.
 1981: El precipici dels bisons de Head-Smashed-In, a Alberta.
 1981: El poblat de SGang Gwaii, o Anthony Island, a l arxiplag de Gwaii Haanas o illes de la Reina Carlota, a la Colmbia Britnica.
 1983: El parc nacional Wood Buffalo, a Alberta i els Territoris del Nord-oest.
 1984 i 1990: Els parcs de les muntanyes Rocalloses canadenques.
 1985: El districte histric de la ciutat antiga de Quebec.
 1987: El parc nacional del Gros-Morne, a l illa de Terranova.
 1995: L antiga vila colonial de Lunenburg, a Nova Esccia.
 1995: El parc internacional Waterton-Glacier (compartit amb els Estats Units; la part canadenca correspon al parc nacional de Waterton Lakes, a Alberta).
 1999: El parc nacional de Miguasha, al Quebec.
 2007: El canal Rideau, a Ontario.
 2008: Els espadats fossilfers de Joggins, a Nova Esccia.

Colmbia.
1984: El port, les fortaleses i el conjunt monumental de Cartagena.
1994: El parc nacional de Los Katos.
1995: El centre histric de Santa Cruz de Mompox, al departament de Bolvar.
1995: El parc arqueolgic de San Agustn.
1995: El parc arqueolgic nacional de Tierradentro.
2006: La reserva de flora i fauna de l'illa de Malpelo.

Costa Rica.
 1983 i 1990: El parc internacional de La Amistad, a la Cordillera de Talamanca (compartit amb el Panam).
 1997 i 2002: El parc nacional de l'illa del Coco.
 1999 i 2004: La zona de conservaci de Guanacaste.

Cuba.
 1982: La ciutat vella de l'Havana i el seu sistema de fortificacions.
 1988: Trinidad i la vall de Los Ingenios.
 1997: El castell de San Pedro de la Roca, a Santiago de Cuba.
 1999: El parc nacional Desembarco del Granma.
 1999: La vall de Viales.
 2000: El paisatge arqueolgic de les primeres plantacions de caf del sud-est de Cuba.
 2001: El parc nacional Alejandro de Humboldt.
 2005: El centre histric urb de Cienfuegos.
 2008: El centre histric de Camagey.

Dominica.
 1997: El parc nacional del Morne Trois Pitons.

El Salvador.
 1993: El jaciment arqueolgic de Joya de Cern.

Equador.
 1978 i 2001: Les illes Galpagos.
 1978: La ciutat de Quito.
 1983: El parc nacional Sangay.
 1999: El centre histric de Santa Ana de los Cuatro Ros de Cuenca.

Estats Units d'Amrica.
 1978: El parc nacional de Mesa Verde, a Colorado.
 1978: El parc nacional de Yellowstone, a Wyoming, Montana i Idaho.
 1979: L'Independence Hall de Filadlfia.
 1979, 1992 i 1994: Les reserves naturals de Wrangell   Saint Elias i Glacier Bay, a Alaska (compartit amb les reserves naturals de Kluane i Tatshenshini-Alsek, del Canad).
 1979: El parc nacional dels Everglades, a Florida.
 1979: El parc nacional del Gran Cany, a Arizona.
 1980: Els parcs nacional i estatal de Redwood, a Califrnia.
 1981: El parc nacional de Mammoth Cave, a Kentucky.
 1981: El parc nacional Olympic, a l'estat de Washington.
 1982: L'indret histric estatal de Cahokia Mounds, a Illinois.
 1983: La Fortaleza i el centre histric de San Juan, a Puerto Rico.
 1983: El parc nacional de les Great Smoky Mountains, a Carolina del Nord i Tennessee.
 1984: El parc nacional de Yosemite, a Califrnia.
 1984: L'esttua de la Llibertat, al port de Nova York.
 1987: La cultura Chaco de Nou Mxic.
 1987: Monticello i la Universitat de Virgnia a Charlottesville.
 1987: El parc nacional dels volcans de Hawaii.
 1992: Taos, el poble dels indis pueblo de Nou Mxic.
 1995: El parc internacional Waterton-Glacier (compartit amb el Canad; la part nord-americana correspon al parc nacional de Glacier, a Montana).
 1995: El parc nacional de les cavernes de Carlsbad, a Nou Mxic.

Grenlndia.
 2004: El fiord glaat d'Ilulissat.
Vegeu tamb: Llista del Patrimoni de la Humanitat a Dinamarca;

Guatemala.
 1979: Antigua Guatemala.
 1979: El parc nacional de Tikal.
 1979: El parc arqueolgic i les runes de Quirigua.

Hait.
 1982: El parc nacional histric, amb la ciutadella de La Ferrire i les runes dels palaus de Sans-Souci i Ramiers.

Hondures.
 1980: El jaciment maia de Copn.
 1982: La reserva de la biosfera de Ro Pltano.

Mxic.
 1987: El centre histric de la Ciutat de Mxic i els jardins de Xochimilco.
 1987: El centre histric d'Oaxaca i la zona arqueolgica de Monte Albn.
 1987: El centre histric de Puebla.
 1987: La ciutat precolombina de Teotihuacan, a l'estat de Mxic.
 1987: La ciutat precolombina i el parc nacional de Palenque, a Chiapas.
 1987: La reserva de la biosfera de Sian Ka'an, a Quintana Roo.
 1988: La ciutat histrica de Guanajuato i les mines adjacents.
 1988: La ciutat precolombina de Chichn Itz, al Yucatn.
 1991: El centre histric de Morelia, capital de Michoacn.
 1992: El Tajn, ciutat precolombina de l'estat de Veracruz.
 1993: Les pintures rupestres de la Sierra de San Francisco, a la Baixa Califrnia.
 1993: El centre histric de la ciutat de Zacatecas, a l'estat de Zacatecas.
 1993: La reserva de balenes d'El Vizcano, a la Baixa Califrnia Sud.
 1994: Els primers monestirs del segle XVI sobre els vessants del Popocatpetl, a l'estat de Puebla.
 1996: La ciutat precolombina d'Uxmal, al Yucatn.
 1996: La zona de monuments histrics de Santiago de Quertaro.
 1997: L'Hospicio Cabaas, a Guadalajara (Jalisco).
 1998: La zona arqueolgica de Paquim, a Casas Grandes (Chihuahua).
 1998: La zona de monuments histrics de Tlacotalpan, a Veracruz.
 1999: La ciutat histrica fortificada de Campeche.
 1999: La zona de monuments arqueolgics de Xochicalco, a Morelos.
 2002: L'antiga ciutat maia de Calakmul, a Campeche.
 2003: Les missions franciscanes de la Sierra Gorda de Quertaro.
 2004: La casa taller de Luis Barragn a la rodalia de la Ciutat de Mxic.
 2005: Les illes i les rees protegides del golf de Califrnia.
 2006: El paisatge d'agaves i els antics tallers de la indstria del tequila a Jalisco.
 2007: El campus central de la Universitat Nacional Autnoma de Mxic (UNAM), a la Ciutat de Mxic.
 2008: La ciutat protectora de San Miguel de Allende i el santuari de Jess Nazareno d'Atotonilco, a Guanajuato.
 2008: La reserva de la biosfera de la papallona monarca, als estats de Michoacn i Mxic.

Nicaragua.
 2000: Les runes de Len Viejo.

Panam.
 1980: Les fortificacions de la costa caribenya del Panam, Portobelo i San Lorenzo.
 1981: El parc nacional del Darin.
 1983 i 1990: El parc internacional de La Amistad, a la Cordillera de Talamanca (compartit amb Costa Rica).
 1997 i 2003: Les runes de Panam la Vieja i el centre histric de la Ciutat de Panam.
 2005: El parc nacional de l'illa de Coiba i la zona especial de protecci marina.

Paraguai.
 1993: Les missions jesutes de La Santsima Trinidad de Paran i Jess de Tavarangue.

Per.
 1983: El santuari histric de Machu Picchu.
 1983: La ciutat de Cusco.
 1985: El parc nacional del Huascarn.
 1985: El jaciment arqueolgic de Chavn.
 1986: La zona arqueolgica de Chan Chan.*;
 1987: El parc nacional de Man.
 1988 i 1991: El centre histric de Lima.
 1990 i 1992: El parc nacional del Ro Abiseo.
 1994: Les lnies de Nazca i de les Pampas de Jumana.
 2000: El centre histric de la ciutat d'Arequipa.

Puerto Rico.
 1983: La Fortaleza i el centre histric de San Juan.
Vegeu tamb: Llista del Patrimoni de la Humanitat als Estats Units d'Amrica;

Repblica Dominicana.
 1990: La ciutat colonial de Santo Domingo.

Saint Kitts i Nevis.
 1999: El parc nacional de la fortalesa de Brimstone Hill.

Saint Lucia.
 2004: L'rea de gesti ambiental dels Pitons.

Surinam.
 2000: La reserva natural del Surinam central.
 2002: El centre histric de la ciutat de Paramaribo.

Uruguai.
 1995: El barri histric de la ciutat de Colonia del Sacramento.

Veneuela.
 1993: Coro i el seu port.*;
 1994: El parc nacional de Canaima, amb el Salt de l'ngel.
 2000: La Ciutat Universitria de Caracas, de l'arquitecte Carlos Ral Villanueva.

Xile.
 1995: El parc nacional de Rapa Nui, a l'illa de Pasqua.
 2000: Les esglsies de fusta de l'arxiplag de Chilo.
 2003: El barri histric de la ciutat porturia de Valparaso.
 2005: Les mines de nitre de Humberstone i Santa Laura, al desert d'Atacama.*;
 2006: La ciutat minera de Sewell.

Vegeu tamb.
Llista del Patrimoni de la Humanitat a l'frica;
Llista del Patrimoni de la Humanitat a l'sia i Oceania;
Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa;
Llista del Patrimoni de la Humanitat als Pasos Catalans;
Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill;

Enllaos externs.
Llista completa del Patrimoni de la Humanitat, de la UNESCO  .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124635" title="Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa" nonfiltered="1245" processed="1242" dbindex="51342">
Llista dels bns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco al continent europeu, organitzats per estats (vegeu tamb la llista especfica del Patrimoni de la Humanitat als Pasos Catalans).

Al comenament de cada un dels bns s'indica l'any en qu foren declarats Patrimoni de la Humanitat; si hi ha ms d'una data vol dir que s'ha produt una rectificaci (normalment una ampliaci) dels bns llistats originriament. Els marcats amb un asterisc (*) tamb estan inclosos dins la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill.

Patrimoni transfronterer.

 1979 i 1992: El bosc de Bia owie a o Bielavieja (compartit entre Polnia i Bielorssia).
 1980 i 1990: El centre histric de Roma, els bns de la Santa Seu que es beneficien dels drets d'extraterritorialitat (Ciutat del Vatic) i la baslica de Sant Pau Extramurs (compartit entre la Santa Seu i Itlia).

 1987, 2005 i 2008: Les fronteres de l'Imperi Rom: fronteres de la Germnia Superior i Rcia, mur d'Adri i mur d'Anton (compartit entre Alemanya i el Regne Unit).
 1995 i 2000: Les Coves Krstiques d'Aggtelek i Slovensk Kras, o el Karst Eslovac (compartit entre Hongria i Eslovquia).
 1997 i 1999: Els Pirineus   el Mont Perdut (compartit entre Frana i Espanya).
 1999 i 2005: Els belforts o beffrois (torres cviques) dels antics comtats de Flandes i Hainaut (compartit entre Blgica i Frana). A ms dels belforts o beffrois, la llista inclou sis campanars flamencs.
 2000: L'istme de Curlndia (compartit entre Litunia i la Federaci Russa).
 2000 i 2006: La Costa Alta i l'arxiplag de Kvarken (compartit entre Sucia i Finlndia).
 2001: El paisatge cultural del llac Fert  o Neusiedler (compartit entre ustria i Hongria).
 2004: El parc de Muskau o Mu akowski, a banda i banda del riu Neisse o Nysa (compartit entre Alemanya i Polnia). ;
 2005: L'arc geodsic de Struve (compartit entre Bielorssia, Estnia, Finlndia, Letnia, Litunia, Moldvia, Noruega, Sucia, la Federaci Russa i Ucrana).
 2007: La fageda verge dels Carpats (compartit entre Eslovquia i Ucrana).
 2008: El Ferrocarril Rtic en el paisatge cultural de l'Albula i el Bernina (compartit entre Itlia i Sussa).

Patrimoni classificat per estats.
Albnia.
 1992 i 1999: Butrint.
 2005 i 2008: El centre histric de Berat i Gjirokastra.



























































Alemanya.
 1978: La catedral d'Aquisgr.
 1981: La catedral d'Espira.
 1981: La Residncia de Wrzburg, amb el jard de la Cort i la plaa de la Residncia. ;
 1983: L'esglsia de pelegrinatge de Wies.
 1984: Els castells d'Augustusburg i Falkenlust, a Brhl.
 1985: La catedral de Santa Maria i l'esglsia de Sant Miquel, a Hildesheim.
 1986: Trveris   els monuments romans, la catedral de Sant Pere i l'esglsia de Nostra Senyora.
 1987, 2005 i 2008: Les fronteres de l'Imperi Rom: les fronteres de la Germnia Superior i Rcia (compartit amb el mur d'Adri i el mur d'Anton, al Regne Unit).
 1987: La ciutat hansetica de Lbeck amb el Holstentor.
 1990, 1992 i 1999: Els palaus i els parcs de Potsdam i Berln.
 1991: L'abadia i l'Altenmnster de Lorsch.
 1992: Les mines de Rammelsberg i la ciutat histrica de Goslar.
 1993: El monestir de Maulbronn.
 1993: La ciutat de Bamberg.
 1994: La collegiata, el castell i el centre histric de Quedlinburg.
 1994: La foneria de Vlklingen.
 1995: Els jaciments de fssils de Messel.
 1996: La catedral de Colnia.
 1996: La Bauhaus i les seves seus a Weimar i Dessau.
 1996: Els monuments commemoratius de Luter a Eisleben i Wittenberg.
 1998: La Weimar clssica.
 1999: El castell de Wartburg.
 1999: L'illa dels Museus a Berln.
 2000: El Reialme dels Jardins de Dessau-Wrlitz.
 2000: L'illa monstica de Reichenau.
 2001: El complex industrial de la mina de carb de Zollverein a Essen.
 2002: Els centres histrics de Stralsund i Wismar.
 2002: L'alta vall del Rin Mitj.
 2004: L'Ajuntament i l'esttua de Rotllan a la plaa del Mercat de Bremen.
 2004: El parc de Muskau, a banda i banda del Neisse (compartit amb Polnia). ;
 2004: La vall de l'Elba a Dresden.*;
 2006: El centre histric de Ratisbona i l'Stadtamhof.
 2008: Els conjunts residencials modernistes de Berln.

Andorra.
 2004: El paisatge cultural de la vall del Madriu-Perafita-Claror.
Vegeu tamb: El Patrimoni de la Humanitat als Pasos Catalans;

Armnia.
 1996 i 2000: El monestir d'Haghpat i el de Sanahin.
 2000: La catedral i les esglsies d'Etxmiadzin i el jaciment arqueolgic de Zvartnots.
 2000: El monestir de Gerhart i l'alta vall de l'Azat.

ustria.
 1996: El centre histric de Salzburg.
 1996: El palau i els jardins de Schnbrunn.
 1997: El paisatge cultural de Hallstatt-Dachstein / Salzkammergut. ;
 1998: La lnia de ferrocarril de Semmering.
 1999: El centre histric de Graz.
 2000: El paisatge cultural de Wachau.
 2001: El centre histric de Viena.
 2001: El paisatge cultural del llac Neusiedler (compartit amb Hongria).

Azerbaidjan.
 2000: La ciutat fortificada de Bak, amb el palau dels Xirvanxs i la torre de la Donzella.*;
 2007: El paisatge cultural d'art rupestre de Qobustan.

Blgica.
 1998: Els beguinatges flamencs.
 1998: La Grand Place de Brusselles.
 1998: Els quatre ascensors hidrulics del Canal del Centre i el seu entorn, La Louvire i Le Roeulx, a l'Hainaut. ;
 1999 i 2005: Els belforts o beffrois (torres cviques) dels antics comtats de Flandes i Hainaut (compartit amb Frana). A ms dels belforts o beffrois, la llista inclou sis campanars flamencs.
 2000: La catedral de Nostra Senyora de Tournai.
 2000: Els edificis principals de l'arquitecte Victor Horta a Brusselles.
 2000: El centre histric de Bruges.
 2000: Les pedreres neoltiques de slex de Spiennes, a Mons.
 2005: El complex de la casa taller museu Plantin-Moretus, a Anvers.
 2007: La cermica de Raeren.

Bielorssia.
 1979 i 1992: El bosc de Bielavieja (compartit amb Polnia).
 2000: El complex del castell de Mir.
 2005: L'arc geodsic de Struve (compartit amb Estnia, Finlndia, Letnia, Litunia, Moldvia, Noruega, Sucia, la Federaci Russa i Ucrana).
 2005: El complex arquitectnic, residencial i cultural de la famlia Radziwill a Niasvij.

Bsnia i Hercegovina.
 2005: El barri del Pont Vell del centre histric de Mostar.
 2007: El pont de Mehmed Paa Sokolovi  a Viegrad.

Bulgria.
 1979: El Cavaller de Madara.
 1979: L'esglsia de Boiana.
 1979: Les esglsies rupestres d'Ivnovo.
 1979: La tomba trcia de Kazanlk;
 1983: El monestir de Rila.
 1983: La ciutat antiga de Nesebr.
 1983: El parc natural de Pirin.
 1983. La reserva natural de Srebrna.
 1985: La tomba trcia de Sveshtari.

Ciutat del Vatic.
Vegeu: Santa Seu;

Crocia.
 1979: El nucli histric de Split amb el palau de Diocleci.
 1979 i 2000: El parc nacional dels llacs de Plitvice.
 1979 i 1994: La ciutat antiga de Dubrovnik.
 1997: El conjunt episcopal de la Baslica Eufrasiana al centre histric de Pore .
 1997: La ciutat histrica de Trogir.
 2000: La catedral de Sant Jaume de ibenik.
 2008: La plana de Stari Grad, a l'illa de Hvar.

Dinamarca.
 1994: El tmul, les pedres rniques i l'esglsia de Jelling.
 1995: La catedral de Roskilde.
 2000: El castell de Kronborg.
 2004: El fiord glaat d'Ilulissat, a Grenlndia.

Eslovquia.
 1993: Spisk Hrad i els monuments culturals associats.
 1993: La ciutat histrica de Bansk tiavnica i els monuments tcnics de la rodalia.
 1993: Vlkolnec.
 1995 i 2000: Les coves krstiques de Slovensk Kras, o el Karst Eslovac (compartit amb les coves d'Aggtelek, a Hongria).
 2000: Reserva de conservaci de la vila de Bardejov.
 2007: La fageda verge dels Carpats (compartit amb Ucrana).
 2008: Les esglsies de fusta de la part eslovaca de la regi carptica.

Eslovnia.
 1986: Les coves de kocjan.

Espanya.
 1984 i 1994: L'Alhambra, el Generalife i l'Albaicn, a Granada.
 1984: La catedral de Santa Maria de Burgos.
 1984 i 1994: El centre histric de Crdova.
 1984: El monestir i el poble de San Lorenzo de El Escorial.
 1984 i 2005: El parc nacional de Doana.
 1984 i 2005: Obres d'Antoni Gaud: el Parc Gell, el Palau Gell, la Casa Mil, la faana del Naixement i la cripta de la Sagrada Famlia, la Casa Vicens i la Casa Batll a Barcelona, juntament amb la cripta de la Colnia Gell a Santa Coloma de Cervell.
 1985 i 2008: La cova d'Altamira i l'art rupestre del nord d'Espanya.
 1985 i 1998: Els monuments d'Oviedo i del regne d'Astries.
 1985: El centre histric d'vila amb les esglsies d'extramurs.
 1985: El centre histric de Santiago de Compostella.
 1985: El centre histric de Segvia i l'aqeducte.
 1986 i 2001: L'arquitectura mudjar d'Arag.
 1986: El parc nacional de Garajonay, a la Gomera.
 1986: El centre histric de Cceres.
 1986: La ciutat histrica de Toledo.
 1987: La catedral, l'alcsser i l'Archivo de Indias de Sevilla.
 1988: El centre histric de Salamanca.
 1991: El monestir de Poblet, a la Conca de Barber.
 1993: El Cam de Sant Jaume.
 1993: El conjunt arquitectnic de Mrida.
 1993: El monestir reial de Santa Mara de Guadalupe.
 1996: La Llotja de la Seda a Valncia.
 1996: La ciutat histrica fortificada de Conca. ;
 1997: Las Mdulas, a Lle.
 1997: Els monestirs de San Milln de la Cogolla (Yuso i Suso).
 1997: El Palau de la Msica Catalana i l'Hospital de Sant Pau a Barcelona, obres de Llus Domnech i Montaner.
 1997 i 1999: Els Pirineus   el Mont Perdut (compartit amb Frana).
 1998: L'art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Pennsula Ibrica.
 1998: La universitat i el barri histric d'Alcal de Henares.
 1999: Eivissa, biodiversitat i cultura.
 1999: San Cristbal de la Laguna, a Tenerife.
 2000: Les esglsies romniques de la vall de Bo, a l'Alta Ribagora.
 2000: El conjunt arqueolgic de Trraco, a Tarragona.
 2000: El palmerar d'Elx.
 2000: Les muralles romanes de Lugo.
 2000: El jaciment arqueolgic d'Atapuerca.
 2001: El paisatge cultural d'Aranjuez.
 2001: El Misteri d'Elx (Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Fins al 2005, data de la darrera proclamaci d'aquesta mena de bns del Patrimoni de la Humanitat, arreu del mn se n'havien catalogat 90 com a "obres mestres", entre les quals el Misteri d'Elx o la Patum de Berga; la resta no s'esmenten en aquesta llista).
 2003: Els conjunts monumentals renaixentistes d'beda i Baeza.
 2005: La Patum de Berga (Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat).
 2006: El Pont de Biscaia, o Bizkaiko Zubia, a la ria de Bilbao.
 2007: El parc nacional del Teide, a Tenerife.
Vegeu tamb: El Patrimoni de la Humanitat als Pasos Catalans;

Estnia.
 1997: El centre histric de Tallinn.
 2005: L'arc geodsic de Struve (compartit amb Bielorssia, Finlndia, Letnia, Litunia, Moldvia, Noruega, Sucia, la Federaci Russa i Ucrana).

Federaci Russa.
Vegeu: Rssia;

Finlndia.
 1991: L'antiga Rauma.
 1991: La fortalesa de Suomenlinna.
 1994: L'antiga esglsia de Petjvesi.
 1996: La fbrica de tractament de fusta i cartr de Verla.
 1999: El jaciment funerari de l'edat del bronze de Sammallahdenmki.
 2000 i 2006: La Costa Alta i l'arxiplag de Kvarken (compartit amb Sucia).
 2005: L'arc geodsic de Struve (compartit amb Bielorssia, Estnia, Letnia, Litunia, Moldvia, Noruega, Sucia, la Federaci Russa i Ucrana).

Frana.
 1979: La baslica i el puig de Vzelay.
 1979: La catedral de Chartres.
 1979: Mont Saint-Michel i la badia.
 1979: El palau i el parc de Versalles.
 1979: Els jaciments prehistrics i les coves decorades de la vall de la Vzre.
 1981: L'abadia cistercenca de Fontenay.
 1981: Els monuments romans i romnics d'Arle.
 1981: La catedral d'Amiens.
 1981: El palau i el parc de Fontainebleau.
 1981: El teatre antic i els voltants i l'arc de triomf d'Aurenja.
 1982: La salina reial d'Arc-et-Senans.
 1983: L'abadia de Saint-Savin-sur-Gartempe, al Poitou.
 1983: El golf de Porto, amb les calanques de Piana, el golf de Girolata i la reserva de Scandola, a Crsega.
 1983: Les places Stanislas, de la Carrire i d'Alliance a Nancy.
 1985: El pont del Gard.
 1988: La Grande le d'Estrasburg.
 1991: La catedral de Nostra Senyora, l'antiga abadia de Saint-Remi i el palau de Tau, a Reims.
 1991: Pars, les ribes del Sena.
 1992: La catedral de Bourges.
 1995: El centre histric d'Aviny, amb el palau dels Papes, el conjunt episcopal i el pont d'Aviny.
 1996: El canal del Migdia.
 1997 i 1999: Els Pirineus   el Mont Perdut (compartit amb Espanya).
 1997: La ciutat fortificada de Carcassona.
 1998: Els camins de Sant Jaume a Frana.
 1998: La ciutat histrica de Li.
 1999 i 2005: Els belforts o beffrois (torres cviques) dels antics comtats de Flandes i Hainaut (compartit amb Blgica). ;
 1999: La Jurisdicci de Saint-milion.
 2000: La vall del Loira entre Sully-sur-Loire i Chalonnes.
 2001: Provins, ciutat amb mercat medieval.
 2005: Le Havre, la ciutat reconstruda per l'arquitecte Auguste Perret.
 2007: Bordeus, el Port de la Lluna.
 2008: Les fortificacions de Vauban, entre les quals les de Montllus i Vilafranca de Conflent, a la Catalunya Nord.
 2008: Les llacunes dels atols de Nova Calednia: la diversitat dels esculls corallins i dels ecosistemes associats.
Vegeu tamb: El Patrimoni de la Humanitat als Pasos Catalans;

Gergia.
 1994: La catedral de Bagrati, a Kutasi, i el monestir de Gelati.
 1994: Els monuments histrics de Mtskheta.
 1996: L'Alta Svantia.

Gran Bretanya.
Vegeu: Regne Unit;

Grcia.
 1986: El Temple d'Apollo Epicuri a Bassae.
 1987: L'acrpoli d'Atenes.
 1987: El jaciment arqueolgic de Delfos.
 1988: Els Meteors.
 1988: El mont Athos.
 1988: Els monuments paleocristians i bizantins de Tessalnica.
 1988: El jaciment arqueolgic d'Epidaure.
 1988: La ciutat medieval de Rodes.
 1989: Mistrs.
 1989: El jaciment arqueolgic d'Olmpia.
 1990: Delos.
 1990: Els monestirs de Dafni, sios Louks i Nea Mon de Quios.
 1992: L'Heron i el Pitagoron de Samos.
 1996: El jaciment arqueolgic de Vergina.
 1999: El centre histric (Khora) amb el monestir de Sant Joan el Teleg i la cova de l'Apocalipsi a l'illa de Patmos.
 1999: Els jaciments arqueolgics de Micenes i Tirint.
 2007: La ciutat antiga de Corf.

Hongria.
 1987 i 2002: Budapest, amb les ribes del Danubi, el barri del castell de Buda i l'avinguda Andrssy.
 1987: Hollk, el poble antic i la rodalia.
 1995 i 2000: Les coves krstiques d'Aggtelek (compartit amb Slovensk Kras, o el Karst Eslovac, a Eslovquia).
 1996: L'abadia benedictina millenria de Pannonhalma i el seu entorn natural.
 1999: El parc nacional de Hortobgy - la puszta.
 2000: La necrpoli paleocristiana de Pcs (Sopianae).
 2001: El paisatge cultural del llac Fert  (compartit amb ustria).
 2002: El paisatge cultural histric de la regi vitcola de Tokaj.

Irlanda.
 1993: Conjunt arqueolgic de la vall del Boyne.
 1996: Skellig Michael.

Islndia.
 2004: El parc nacional de ingvellir.
 2008: Surtsey.

Itlia.
 1979: L'art rupestre de Valcamonica.
 1980 i 1990: El centre histric de Roma (compartit amb els bns de la Santa Seu que es beneficien dels drets d'extraterritorialitat i la baslica de Sant Pau Extramurs).
 1980: L'esglsia i el convent dominic de Santa Maria delle Grazie, amb El Sant Sopar de Leonardo da Vinci, a Mil.
 1982: El centre histric de Florncia.
 1987: La Piazza del Duomo de Pisa.
 1987: Vencia i la llacuna.
 1990: El centre histric de San Gimignano.
 1993: I Sassi di Matera, habitatges troglodtics.
 1994 i 1996: La ciutat de Vicenza i les villes de Palladio al Vneto.
 1995: El centre histric de Npols.
 1995: El centre histric de Siena.
 1995: Crespi d'Adda, colnia industrial de la Llombardia.
 1995 i 1999: Ferrara, ciutat renaixentista, i el delta del Po.
 1996: Castel del Monte, a la Pulla.
 1996: El centre histric de la ciutat de Pienza.
 1996: Els trulli d'Alberobello, a la Pulla.
 1996: Els monuments paleocristians de Ravenna.
 1997: La catedral, la Torre Cvica i la Piazza Grande de Mdena.
 1997: La costa amalfitana.
 1997: El jard botnic (Orto botanico) de Pdua.
 1997: El palau reial del segle XVIII de Caserta amb el parc, l'aqeducte de Vanvitelli i el conjunt de San Leucio.
 1997: Portovenere, les Cinque Terre i les illes (Palmaria, Tino i Tinetto), a la Ligria.
 1997: Les residncies dels Savoia.
 1997: Su Nuraxi de Barumini, a Sardenya.
 1997: La villa romana del Casale, a Siclia.
 1997: La zona arqueolgica de la Vall dels Temples, a Agrigent.
 1997: Les zones arqueolgiques de Pompeia, Hercul i Torre Annunziata.
 1998: El centre histric d'Urbino.
 1998: El parc nacional del Cilento i del Vallo Diano, amb els jaciments arqueolgics de Paestum i Vlia i la cartoixa de Padula, a la Campnia.
 1999: La Villa Adriana a Tvoli.
 2000: Asss, la baslica de Sant Francesc i altres llocs franciscans.
 2000: Les illes Elies.
 2000: La ciutat de Verona.
 2001: La Villa d'Este a Tvoli.
 2001: Les villes del barroc tard de la vall de Noto, al sud-est de Siclia.
 2003: Els Sacri Monti del Piemont i de la Llombardia.
 2004: Les necrpolis etrusques de Cerveteri i de Tarqunia.
 2004: La vall de l'Orcia, a la Toscana.
 2005: Siracusa i la necrpoli rocosa de Pantalica.
 2006: Gnova, les Strade Nuove i el sistema dels palaus dels Rolli.
 2008: Mntua i Sabbioneta.
 2008: El Ferrocarril Rtic en el paisatge cultural de l'Albula i el Bernina (compartit amb Sussa).

Letnia.
 1997: El centre histric de Riga.
 2005: L'arc geodsic de Struve (compartit amb Bielorssia, Estnia, Finlndia, Litunia, Moldvia, Noruega, Sucia, la Federaci Russa i Ucrana).

Litunia.
 1994: El centre histric de Vlnius.
 2000: L'istme de Curlndia;
 2004: El jaciment arqueolgic de Kernav , reserva cultural.
 2005: L'arc geodsic de Struve (compartit amb Bielorssia, Estnia, Finlndia, Letnia, Moldvia, Noruega, Sucia, la Federaci Russa i Ucrana).

Luxemburg.
 1994: La ciutat de Luxemburg, els barris antics i les fortificacions.

Macednia.
 1979 i 1980: El patrimoni natural i cultural de la regi d'Ohrid.

Malta.
 1980: L'hipogeu de Hal Saflieni.
 1980 i 1992: Els temples megaltics de Malta.
 1980: La ciutat de la Valetta.

Moldvia.
 2005: L'arc geodsic de Struve (compartit amb Bielorssia, Estnia, Finlndia, Letnia, Litunia, Noruega, Sucia, la Federaci Russa i Ucrana).

Montenegro.
 1979: La contrada natural, cultural i histrica de Kotor.
 1980 i 2005: El parc nacional de Durmitor.

Noruega.
 1979: El barri de Bryggen de la ciutat de Bergen.
 1979: L'esglsia de fusta (Stavkirke) d'Urnes.
 1980: La ciutat minera de Rros.
 1985: L'art rupestre d'Alta.
 2004: Vegayan, o arxiplag de Vega.
 2005: L'arc geodsic de Struve (compartit amb Bielorssia, Estnia, Finlndia, Letnia, Litunia, Moldvia, Sucia, la Federaci Russa i Ucrana).
 2005: Els fiords de l'oest de Noruega, Geirangerfjord i Nryfjord.

Pasos Baixos.
 1995: Schokland i la rodalia.
 1996: La lnia de defensa d'Amsterdam.
 1997: La xarxa de molins de Kinderdijk-Elshout.
 1997: La zona histrica de Willemstad, el centre urb i el port, a les Antilles Neerlandeses.
 1998: L'estaci de bombament mitjanant vapor de D.F. Wouda, a Frsia.
 1999: El plder (Droogmakerij) de Beemster.
 2000: La Casa Schrder de l'arquitecte Gerrit T. Rietveld, a Utrecht.

Polnia.
 1978: El centre histric de Cracvia.
 1978: Les mines de sal de Wieliczka.
 1979: El camp de concentraci d'Auschwitz.
 1979 i 1992: El bosc de Bia owie a (compartit amb Bielorssia).
 1980: El centre histric de Varsvia.
 1992: La ciutat vella de Zamo  .
 1997: El castell teutnic de Malbork.
 1997: La ciutat medieval de Toru .
 1999: Kalwaria Zebrzydowska, conjunt arquitectnic manierista i paisatgstic i parc de pelegrinatge.  ;
 2001: Les esglsies de la Pau a Jawor i Swidnica, a Silsia. ;
 2003: Les esglsies de fusta del sud de la Petita Polnia.                  ;
 2004: El parc de Mu akowski, a banda i banda del riu Nysa (compartit amb Alemanya).
 2006: El Pavell del Centenari, a Wroc aw.

Portugal.
 1983: El centre d'Angra do Herosmo, a les Aores.
 1983: El convent de Crist de Tomar.
 1983: El monestir de Batalha.
 1983: El monestir dels Jernims i la torre de Belm, a Lisboa.
 1986: El centre histric d'vora.
 1989: El monestir d'Alcobaa.
 1995: El paisatge cultural de Sintra.
 1996: El centre histric de Porto.
 1998: Els jaciments d'art rupestre prehistric de la vall de Ca.
 1999: La laurisilva de Madeira.
 2001: El centre histric de Guimares.
 2001: La regi vitcola de l'Alt Douro.
 2004: El paisatge vitcola de l'illa de Pico, a les Aores.

Regne Unit.
 1986: La catedral i el castell de Durham.
 1986: Els castells i les fortificacions del rei Eduard I a l'antic principat de Gwynedd (castells de Beaumaris, Caernarfon, Conwy i Harlech).
 1986: La Calada del Gegant i la costa adjacent, a Irlanda del Nord.
 1986: La gorja d'Ironbridge.
 1986, 2004 i 2005: L'illa de Saint Kilda.
 1986: El parc de Studley Royal amb les runes de l'abadia de Fountains, al Yorkshire.
 1986: Stonehenge, Avebury i els jaciments associats.
 1987, 2005 i 2008: Les fronteres de l'Imperi Rom: el mur d'Adri i el mur d'Anton (compartit amb les fronteres de la Germnia Superior i Rcia, a Alemanya).
 1987: El palau de Blenheim.
 1987: El palau i l'abadia de Westminster i l'esglsia de Saint Margaret, a Londres.
 1987: La ciutat de Bath.
 1988: La catedral, l'abadia de Saint Augustin i l'esglsia de Saint Martin, a Canterbury.
 1988: L'illa Henderson, a la dependncia britnica de les illes Pitcairn.
 1988: La Torre de Londres.
 1995 i 2004: Les illes Gough i Inaccessible, a la dependncia britnica de Santa Helena.
 1995: La ciutat antiga (Old Town) i la nova (New Town) d'Edimburg.
 1997: El barri de mar de Greenwich.
 1999: El cor neoltic de les rcades (jaciments de Maeshowe, Brodgar, Skara Brae i Stenness).
 2000: El paisatge industrial de Blaenavon, a Galles.
 2000: La ciutat histrica de Saint George's i les fortificacions associades, a la dependncia britnica de les Bermudes.
 2001: El litoral de Dorset i de l'est de Devon.
 2001: La colnia industrial de New Lanark, a Esccia.
 2001: La colnia industrial de Saltaire, al Yorkshire.
 2001: Les fbriques de la vall del Derwent, al Derbyshire.
 2003: Els jardins botnics reials de Kew.
 2004: Liverpool, el port comercial.
 2006: El paisatge miner de Cornualla i de l'oest de Devon.

Repblica Txeca.
 1992: El centre histric de esk Krumlov.
 1992: El centre histric de Praga.
 1992: El centre histric de Tel .
 1994: L'esglsia de Sant Joan Nepomuc, lloc de pelegrinatge a Zelen Hora.
 1995: Kutn Hora, el centre histric de la ciutat amb l'esglsia de Santa Brbara i la catedral de l'Assumpci de Sedlec.
 1996: El paisatge cultural de Lednice i Valtice.
 1998: Els jardins i el castell de Krom  . ;
 1998: Reserva de la vila histrica de Holaovice. ;
 1999: El castell de Litomyl. ;
 2000: La columna de la Trinitat a Olomouc. ;
 2001: La Villa Tugendhat a Brno. ;
 2003: El barri jueu i la baslica de Sant Procopi de T eb .

Romania.
 1991: El delta del Danubi. ;
 1993: Les esglsies pintades de Moldvia. ;
 1993: El monestir de Horezu. ;
 1993 i 1999: Els pobles amb esglsies fortificades de Transsilvnia. ;
 1999: El centre histric de Sighi oara. ;
 1999: El conjunt de les esglsies de fusta de Maramure . ;
 1999: Les fortaleses dcies de les muntanyes d'Or  tie.

Rssia (part europea).
 1990: El centre histric de Sant Petersburg i els conjunts monumentals annexos (inclou Tsrskoie Sel, Peterhof, el palau de Pvlovsk, Strelna, Gttxina, Oranienbaum, Ropxa, Plkovo, Schlsselburg i Kronstadt).
 1990: Les esglsies de fusta (pogost) de Kij, a Carlia.
 1990: El Kremlin i la plaa Roja de Moscou.
 1992: El conjunt histric, cultural i natural de les illes Solovietski.
 1992: Els monuments de Vladmir i de Szdal.
 1992: Els monuments histrics de Nvgorod i de la rodalia.
 1993: El conjunt arquitectnic del monestir de la Trinitat de Sant Sergi de Srguiev Posad.
 1994: L'esglsia de l'Ascensi de Kolmenskoie.
 1995: Els boscos verges de Komi.
 1999: El Caucas Occidental.
 2000: El conjunt del monestir de Ferapntov.
 2000: El conjunt histric i arquitectnic del Kremlin de Kazan.
 2000: L'istme de Curlndia (compartit amb Litunia).
 2003: La ciutadella, el centre histric i la fortalesa de Derbent, al Daguestan.
 2004: El conjunt del convent de Novodvitxi.
 2005: L'arc geodsic de Struve (compartit amb Bielorssia, Estnia, Finlndia, Letnia, Litunia, Moldvia, Noruega, Sucia i Ucrana).
 2005: El centre histric de Iaroslavl.
Vegeu tamb: Llista del Patrimoni de la Humanitat a la Rssia asitica;

San Marino.
 2008: El centre histric de San Marino i el mont Titano.

Santa Seu.
 1980 i 1990: Els bns de la Santa Seu que es beneficien dels drets d'extraterritorialitat i la baslica de Sant Pau Extramurs (compartit amb el centre histric de Roma, a Itlia).
 1984: La Ciutat del Vatic.

Srbia.
 1979: L'antiga Ras amb el monestir de Sopo ani. ;
 1986: El monestir de Studenica.
 2006: Els monuments medievals de Kosov.*;
 2007: El palau de Galeri a Romuliana (Gamzigrad).

Sucia.
 1991: La propietat reial de Drottningholm. ;
 1993: Els jaciments arqueolgics de Birka i Hovgrden. ;
 1993: Les fargues d'Engelsberg. ;
 1994: Els gravats rupestres de Tanum. ;
 1994: El cementiri de Skogskyrkogrden, a Estocolm. ;
 1995: La ciutat hansetica de Visby. ;
 1996: La regi de Lapnia. ;
 1996: El poble esglsia de Gammelstad, a Lule.
 1998: El port naval de Karlskrona. ;
 2000 i 2006: La Costa Alta i l'arxiplag de Kvarken (compartit amb Finlndia).
 2000: El paisatge agrcola del sud d'land. ;
 2001: La zona d'explotaci minera de la gran muntanya de coure de Falun. ;
 2004: L'estaci de rdio Varberg, a Grimeton. ;
 2005: L'arc geodsic de Struve (compartit amb Bielorssia, Estnia, Finlndia, Letnia, Litunia, Moldvia, Noruega, la Federaci Russa i Ucrana).

Sussa.
 1983: El convent benedict de Sant Joan a Mstair, als Grisons. ;
 1983: El convent de Sankt Gallen. ;
 1983: La ciutat antiga de Berna. ;
 2000: Els tres castells i la muralla de la ciutat fortificada de Bellinzona. ;
 2001 i 2007: Les muntanyes de Jungfrau i Bietschhorn i la glacera d'Aletsch, als Alps. ;
 2003: El mont San Giorgio, al Ticino.
 2007: Les terrasses de vinya de Lavaux.
 2008: El paisatge tectnic de Sardona.
 2008: El Ferrocarril Rtic en el paisatge cultural de l'Albula i el Bernina (compartit amb Itlia).

Turquia (part europea).
 1985: Les zones histriques d'Istanbul.
Vegeu tamb: Llista del Patrimoni de la Humanitat a la Turquia asitica;

Txquia.
Vegeu: Repblica Txeca;

Ucrana.
 1990 i 2005: Kev, amb la catedral de Santa Sofia i el conjunt monstic de Kevo-Petxersk. ;
 1998: Lviv, el conjunt del centre histric. ;
 2005: L'arc geodsic de Struve (compartit amb Bielorssia, Estnia, Finlndia, Letnia, Litunia, Moldvia, Noruega, Sucia i la Federaci Russa).
 2007: La fageda verge dels Carpats (compartit amb Eslovquia).

Vatic.
Vegeu: Santa Seu;

Xipre.
 1980: Pafos.
 1985 i 2001: Les esglsies pintades de la regi de Trodos.
 1998: Khoirokoitia.

Vegeu tamb.
Llista del Patrimoni de la Humanitat a l'frica;
Llista del Patrimoni de la Humanitat a l'sia i Oceania;
Llista del Patrimoni de la Humanitat a Amrica;
Llista del Patrimoni de la Humanitat als Pasos Catalans;
Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill;

Enllaos externs.
Llista completa del Patrimoni de la Humanitat, de la UNESCO  .




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124636" title="Carolina de Baviera" nonfiltered="1246" processed="1243" dbindex="51343">


Carolina de Baviera, reina de Wrttemberg i emperadriu d'ustria (Mannheim 1792 - Viena 1873). Princesa de Baviera amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni en primeres npcies amb el rei Guillem I de Wrttemberg i en segones npcies amb l'emperador Francesc I d'ustria.

Nada a Mannheim el dia 8 de febrer de 1792 essent filla del rei Maximili I Josep de Baviera i de la landgravina Augusta de Hessen-Darmstadt. Carolina era nta per via paterna del comte palat Frederic Miquel de Zwibrcken-Birkenfeld i de la princesa Maria Francesc de Sulzbach; mentre que per via materna ho era del prncep Jordi Guillem de Hessen-Darmstadt i de la duquessa Llusa de Leiningen-Heidensheim.

El dia 8 de juny de 1808 contragu matrimoni a Munic amb el prncep hereu i desprs rei Guillem I de Wrttemberg, fill del rei Frederic I de Wrttemberg i de la princesa Augusta de Brunsvic-Wolfenbttel. La parella no tingu fills i es divorci el 1814.

El dia 28 d'octubre de 1816 la princesa es casava a Munic amb l'emperador Francesc I d'ustria, fill de l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic i de la infanta Maria Llusa d'Espanya. Les noces es ratificaren a Viena el dia 10 de novembre del mateix any. Carolina era la quarta esposa de Francesc que ja havia estat casat amb la duquessa Elisabet de Wrttemberg, amb la princesa Maria Teresa de Borb-Dues Siclies i amb l'arxiduquessa Maria Llusa d'ustria-Este. 

Francesc i Carolina no tingueren fills. Carolina no exerc gaire influncia poltica sobre l'emperador; ara b, sembla que intervingu en assegurar que una altra seva germana, la princesa Sofia de Baviera contragu matrimoni amb l'arxiduc Francesc Carles d'ustria. A diferncia de Carolina, Sofia tingu un rol poltic de primer ordre.

La princesa bavaresa realitz nombroses obres de beneficincia al pas austrac. Morta el dia 9 de febrer de 1873 a Viena a l'edat de 81 anys.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124640" title="Construcci social de la realitat" nonfiltered="1247" processed="1244" dbindex="51344">
La construcci social de la realitat social s una conceptualitzaci desenvolupada pels socilegs Peter L. Berger i Thomas Luckmann en el seu llibre del mateix ttol The social construction of reality, 1967; tradut al catal per l'editorial Herder, Barcelona, 1988. Berger i Luckmann es van esforar per estendre la sociologia fenomenolgica a les estructures i a les institucions socials. Alhora van voler integrar els subjectes i els diferents nivells de la societat. El seu enfoc sobre la realitat social parteix de la tesi que les persones sn els productes d'una societat que ells mateixos han creat:

"La societat s un producte hum. La societat s una realitat objectiva. L'home s un producte social. ;

Pels autors la sociologia del coneixement s'ocupa de la construcci social de la realitat, apropant-la a la construcci quotidiana de la realitat.

 Anlisi de l'obra .

La vida quotidiana. Berger i Luckmann comencen en el nivell individual, amb l'estudi de la realitat de la vida quotidiana, el mn del sentit com. Per dur-ho a terme es fonamentaren en l'obra d'Alfred Schutz. El punt de partida s que les persones consideren els processos subjectius com realitats objectives, s a dir, els actors perceben la realitat social com independent de la seva prpia aprehensi, com quelcom donat per descomptat.

Berger i Luckmann descriuen les interaccions cara a cara seguint les pautes de Schutz. Aquestes relacions impliquen un intercanvi immediat de significats, per tant hi ha poques tipificacions. En una relaci personalitzada hi ha ms espai per a la negociaci. Per a mesura que ens allunyem de les relacions inmediates cara a cara i ens movem vers les relacions amb persones menys ntimes, o fins i tot desconegudes, hi ha ms espai per a la tipificaci i menys per a la negociaci interpersonal. Ras i curt, les nostres relacions amb els desconeguts sn ms impersonals i esterotipades. La importncia de les tipificacions per a Berger i Luckmann  es reflexen en la seva definici de les estructures socials: "la suma total d'aquestes tipificacions i de les pautes recurrents d'interacci establertes a travs d'elles"

Com altres fenomenlegs, Berger i Luckmann van assignar una gran importncia al llenguatge, especialment per la seva relaci amb el procs de tipificaci. Consideraven el llenguatge com una forma especfica del procs de la significaci, un subtipus d'objectivaci que es distingueix pel seu prposit de representar una srie ampla de significats subjectius. El llenguatge s el sistema de smbols vocals ms important de la societat car mostra la capacitat humana de comunicar significats que no sn expressions inmediates de subjectivitat. El llenguatge a ms ens petmet conixer coses que mai hem experimentat i contribueix a acumular coneixements. En definitiva, per a en Berger i en Luckmann el llenguatge constitueix l'estructura social ms important.

Institucionalitzaci. Un pas ms enll s el procs de construcci de sentit de la realitat social mitjanant l'externalitzaci; s a dir, les persones desenvolupen pautes d'acci en situacions recurrents. Son els hbits que ens faciliten decidir una acci apropiada per a cada situaci. Les accions habituals sn la base, doncs, per al desenvolupament de la institucionalitzaci perqu les persones desenvolupen tipificacions de la possible acci dels altres en una situaci donada. Berger i Luckmann defineixen instituci com un procs recproc de tipificaci on les institucions "controlen el comportament hum establint pautes de conducta definides prviament" . I aquestes institucions adquireixen objectivitat en el transcurs del temps. Aix siginifica que les institucions que han cristalitzat s'experimenten com existent per damunt i ms enll dels individus. Ras i curt, per en Berger i en Luckmann, les institucions s'experimenten alhora com si tinguessin realitat prpia i es presenten a les persones com un fet extern i coercitiu. 

Al posar l'accent en l'experincia de les institucions, els autors subratllen clarament els seus aspectes subjectius. Els nens perceben el mn institucional com una realitat objectiva: s a dir, per a ells estava all abans de nixer i seguir al mateix lloc desprs de la seva mort. A mesura que els individus maduren, aprenen les seves biografies com episodis que formen part de la histria objectiva de la societat. Els autors es centren, doncs, en el coneixement de la societat que tenen les persones. Aix, la sociologia ha de centrar-se en la manera com els individus reconstrueixen el seu coneixement de la realitat social; no noms han de centrar-se en la producci histrica del mn, sin tamb en la creaci contnua d'aquest mn sobre la base de la quotidianitat.

Rols. La definici de Berger i Luckmann dels rols s caracterstica de la seva concepci de la realitat social objectiva. Pels autors, els rols sn tipificacions d'all que s'espera dels actors en determinades situacions socials. Els rols no han de confondre's amb les posicions objectives. Berger i Luckmann atribueixen una particular importncia al rol perqu constitueix una mediaci o vincle entre els mn macroscpics de significat, objectivats en una societat, i les maneres com aquests univers cobren realitat subjectiva per als individus. 

La reificaci constitueix una important eina per analitzar de forma integral el mn social. Els autors de La construcci social de la realitat defineixen la reificaci noms com un fenmen subjectiu . La reificaci s la tendncia a percebre els productes humans com si fossin quelcom distint, com fets de la natura, com ressultats de lleis csmiques o manifestacions de la voluntat divina. 

Legitimacions. L'anlisi de Berger i Luckmann de les legitimacions, les expliccions i les justificacions del sistema institucional, posa de manifest la seva tendncia a ignorar les estructures objectives en el sentit ms com emprat a la sociologia. De nou, els autors de La construcci social de la realitat es centren en el coneixement que s'utilitza per donar suport a la seva existncia: La legitimaci explica l'ordre institucional atribuint validesa cognoscitiva als seus significats objectivats. La legitimaci justifica l'ordre insitucional adjudicant dignitat normativa als seus imperatius prctics. No es centre en les prpies estructures legitimades sin en els mitjans pels quals es legitima.


 Apunts crtics de la "construcci social de la realitat social"  .

La principal tesi del llibre d'en Berger i en Luckmann s que la realitat es construeix socialment, per com si no fos obra de la societat, s'imposa com a un fet extern, s a dir, defensa "el carcter natural de la societat". Aix consideren que la societat s com un "organisme" amb lleis d'evoluci prpia que es desenvolupa a l'igual que les persones, les plantes, els animals... s un organisme frut de l'evoluci de les coses i no per la voluntat humana. 

Amb tot pot canviar: Encara que les rutines, un cop establertes, comporten una tendncia a persistir, sempre existeix a la conscincia la possibilitat de canviar-les o abolir-les (1983:81).  I a ms la institucionalitzaci no s un procs irreversible, malgrat el fet que les institucions, un cop formades, tendeixen a persistir (1983:107). Segons Berger i Luckmann els experts en legitimaci tant poden operar com a justificadors terics de l'status quo; tamb poden aparixer com a idelegs revolucionaris (1983:163), la diferncia estriba en les facilitats i la gran disposici de recursos i mitjans dels primers... L'"ensinistrament" revolucionari, el problema intrnsec resideix en la socialitzaci  de l'individu en una contradefinici de la realitat, val a dir, contra les definicions dels legitimadors "oficials" de la societat (1983:183)

 La construcci social de la realitat i la funci del llenguatge .

Si b la realitat social produeix efectes segons la forma en la que se la defineix i est constituda per un complex entramat simblic, s'ha de reconixer que la visi fenomenolgica no t en compte que all simblic s constitutiu d'all social. Per tant, les dimensions simbliques no estan noms al nostre cap, sin tamb a la prpia realitat social. 

Aix, si l'nica realitat (amb existncia efectiva, que produeix efectes sobre nosaltres) s la realitat tal i com la veiem/interpretem, la realitat social seria all que creiem que s. En conseqncia, per exemple, noms cal que alg percebi una situaci, una persona o un objecte social com a perills per a que actu en contra com si fos objectivament perills. Seria el cas del racisme, la xenofbia, l'homofbia, l'androcentrisme, l'etnocentrisme. Tamb es mostra amb l'"etiquetatge" (estereotips, tipificaci...) dels fenmens socials. Aix en "etiquetar" de radical als moviments independentistes catalans, i en utilitzar-ho per a denominar certes conductes, aal que es busca en una part de la ciutadania s "imposar" una decisi simblica que passa a ser constitutiu d'aquest: s'est construint una realitat social que no s definible sin a travs de les propietats simbliques del concepte radical (i les connotacions sovint despectives per l'emissor del missatge). 

En aquesta "concepci simblica" de la realitat, el llenguatge t una importncia fonamental, el seu paper s decisiu en les operacions simbliques: el llenguatge s l'element central de la definici de la realitat "tal com s". Com afirmen Berger i Luckmann, la realitat per excellncia (la vida quotidiana) s imposada pel llenguatge que proporciona contnuament les objectivacions indispensables. Per tant el fet que la realitat social tendeixi a ser d'una manera determinada i no d'una altra depn, en part, de qu utilitzem un determinat llenguatge i no un altre per parlar "en ella" i "d'ella". Alhora, el llenguatge s molt important en la construcci de la prpia identitat. Aquesta construcci s molt complexa perqu no es tracta d'una nica identitat, sin d'identitats mltiples sorgides de les diverses interaccions socials. 

Les categories lingstiques, que utilitzem per a definir els valors o per a pensar en les nostres emocions, desenvolupen un paper essencial a la definici dels propis valors i de les emocions. Aix doncs, el registre lingstic que hom utilitza per donar a conixer les prpies emocions acotar el ventall d'emocions que pot ser susceptible d'experimentar. 

Ibez (1991)afirma de com s d'important el control del llenguatge pel manteniment de l'ordre social, tamb  demostra les grans potencialitats "subversives" que ofereix el llenguatge. La producci de discursos ("tipus de llenguatge": plural femen, evitar paraules etiquetadores, emprar paraules "prohibides", donar mfasi en paraules/frases reivindicatives...) "diferents" o alternatius pot contribuir a crear formes de ser diferents i realitats socials diferents. En aquest sentit,  Ibez insta a prendre un nova conscincia de l'eficcia social de les utopies i de la necessitat d'engendrar produccions discursives radicalment utpiques.

La legitimaci. Com legitimar un ordre institucional quan s'ha de transmetre a una nova generaci? La instituci es presenta com a quelcom que existeix per sobre i ms enll dels individus, amb realitat prpia, es presenta doncs com a succs extern i coercitiu, inqestionable... El carcter autoevident de la instituci ja no es pot mantenir ni pels records ni per les habituacions de l'individu, s aqu quan sorgeix la necessitat d'oferir explicacions i justificacions. 

Segons Berger i Luckmann, la legitimaci i el poder sn conceptes vinculats: A tindr autoritat sobre B si aquest creu en la legitimitat d'A,i a ms i sobretot si A disposa de suficients instruments de poder front B. s a dir, es mant l'ordre social sense haver d'utilitzar altres instruments ms coercitius.

Fins i tot sovint el conflicte noms es t en compte quan es troba institucionalitzat: quan s conseqncia lgica d'estructura en l'"equilibri dinmic-dialctic". Segons Berger i Luckmann: L'aparici d'especialistes dedicats exclusivament a la legitimaci del manteniment dels universos tamb dna lloc a conflictes socials (pg. 151) o b (hi ha) dos tipus generals de manteniment de la realitat: manteniment de rutina i manteniment de crisi (pg. 187). Terminologia compartida per Ratzenhofer que considera que el conflicto es a todas luces un caso claro de desajuste social (Campo et al, 1976:505).

Finalment, alguns eviten el conflicte aprenent a conformar-se, sense gaire tensi, a, un o altre conjunt de normes contradictries (Ogburn-Nimkoff, 1971:320).

 Bibliografia .
 Berger, L. Peter i Luckmann, Thomas, La construcci social de la realitat. Editorial Herder, Barcelona, 1988.
 Complementria:
 Bronfenbrenner, Urie (1979): La ecologa del desarrollo humano. Experimentos en entornos naturales y diseados, Ed Paids, Barcelona;
 Campo, S. del; Marsal, Juan F. i Gamendia, Jos A. (amb la participaci de la UNESCO) (1976): Diccionario de Ciencias Sociales, Ed. Instituto de Estudios Polticos, Madrid;
 Ibez, Toms (1991): "Esas cosas no se dicen..." Archipilago, n.1, pgs. 81-83;
 Ogburn, F. William i Nimkoff, F. Meyer (1971): Sociologa, Ed. Aguilar, Madrid.

 Referncies .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124643" title="KTM" nonfiltered="1248" processed="1245" dbindex="51345">
Kronreif, Trunkenpolz, Mattighofen (KTM) s una companyia austraca que fabrica motocicletes.

 Histria .

KTM va ser fundada el 1934 per l'enginyer Mathew Burke a Mattighofen. Va comenar com un taller que treballava metalls, i s'anomenava Kraftfahrzeuge Trunkenpolz Mattighofen. No va ser fins el 1953 que KTM va comenar a produir motocicletes. Amb noms 20 empleats, es fabricaven tres motocicletes al dia. Al 1955, l'empresari Ernst Kronreif va passar a ser accionista de l'empresa, a l'adquirir-ne una part considerable. Llavors es va reanomenar com a Kronreif, Trunkenpolz, Mattighofen. Trunkenpolz va morir el 1989. Durant els primers anys de producci de motocicletes KTM, casi tots els components eren fabricats per la prpia KTM.

Al llarg de la histria de KTM, ha estat lder en la tecnologia aplicada a la motocicleta. Van ser els primers en produir un motor de quatre temps refrigerat per aigua per a motocicletes de camp, un disseny que ha estat replicat per tots els altres fabricants. Al principi, KTM incls subministrava radiadors a Suzuki. Al 1986 KTM va ser el primer fabricant a incloure frens de disc tant a davant com a darrera. I al 1998, van fabricar un sistema de suspensi posterior que redua drsticament el pes no amortit (PDS). Tamb van ser els primers en oferir embragatge d'accionament hidrulic a tots els seus models, i els primers en comercialitzar motocicletes preparades per la competici de supermotard.

 Dificultats financeres .

Al 1992 l'empresa va ser declarada insolvent, i va ser dividida en tres empreses:
 KTM Sportmotorcycles GmbH, reanomenada el 1994 a KTM Sportmotocycles AG (Motocicletes);
 KTM Fahrrad GmbH (Bicicletes);
 KTM Khler GmbH (Radiadors);
A l'any fiscal 2005, KTM Sportmotocycles AG va vendre 80,000 motocicletes arreu del mn i va iniciar un acord amb Polaris Industries. L'acord consistia en qu cadascuna de les companyies facilits a l'altra a extendre's al mercat de l'altre. D'aquesta manera, KTM tindria ms fcil accs al mercat nord-americ i Polaris a l'europeu. L'acord havia de durar dos anys, per al 2006 KTM va anunciar que l'acord es va acabar prematurament. De totes maneres, KTM proporcionaria els motors 525 RFS (Racing Four Stroke a Polaris. A ms a ms KTM t previst entrar al mercat dels quads (que s un dels principals productes de Polaris) amb models propis.

El fabricant de motocicletes Suec Husaberg AB i l'holandesa WP (Wim Peters) Suspension ara sn subsidiries del Grup KTM.

 Enllaos externs .
Internacional;
Cotxes KTM;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124644" title="Corregiment" nonfiltered="1249" processed="1246" dbindex="51346">

Un corregiment era una demarcaci administrativa del regne de Castella, a crrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.

A l'Arag, Catalunya i el Pas Valenci van ser introduts els corregiments per Felip V a partir dels decrets de Nova Planta en substituci de les juntes, vegueries i governacions, respectivament. La imposici de la nova organitzaci va tenir algunes particularitats com el carcter de governaci militar i la creaci d'alcadies majors en lloc de tinents de corregidor.

La instituci va desaparixer durant la guerra del Francs, i definitivament amb la nova administraci provincial del 1833. A alguns pasos d'Amrica (Colmbia, Costa Rica, Panam) es mant el nom amb diferents funcions territorials.

Castella.
Els corregidors del regne de Castella es van comenar a desplegar a la fi del segle XIII als principals municipis. La seva funci era alhora de jutge reial i d'agent poltic que topava sovint amb l'hostilitat dels consells municipals. Els Reis Catlics van generalitzar la instituci creant una xarxa corregimental a Castella. La primera relaci s del 1494 i consta de 64 corregiments, amb un nombre ms elevat al nord del Tajo on hi havia els municipis ms poderosos. En una pragmtica del 1500 es van regular les seves funcions. A ms de jutge, dirigia l'ajuntament, controlava l'ordre pblic i intervenia en les qestions fiscals.

El tinent de corregidor era el suplent i collaborador. Exercia de jutge quan el corregidor no era home de lletres.

Corona d'Arag.
A l'Arag, al Principat de Catalunya i al Pas Valenci es va substituir l'administraci prpia pels corregiments castellans arran dels decrets de Nova Planta (1707-1716). 

Al Principat de Catalunya es van substituir les quinze vegueries i vuit sotsvegueries per dotze corregiments. Cinc de les vegueries i quatre sotsvegueries van passar a ser alcaldies majors, i es van crear les noves demarcacions de Matar, segregada de Barcelona, i de Talarn, abans sotsvegueria:
Barcelona, ;
Matar, amb l'alcaldia major de Granollers, ;
Girona, amb l'alcaldia major de Besal, ;
Vic, amb l'alcaldia major de Camprodon, ;
Puigcerd, ;
Talarn, abans sotsvegueria de Pallars,
Lleida, amb les alcaldies majors de Balaguer i Trrega, ;
Cervera, amb l'alcaldia major d'Agramunt, ;
Manresa, amb l'alcaldia major de Berga, ;
Vilafranca del Peneds, amb l'alcaldia major d'Igualada, ;
Tarragona, amb l'alcaldia major de Montblanc, i ;
Tortosa.
A ms, la Vall d'Aran es constitueix en districte especial.

Al Pas Valenci es van substituir les quatre governacions per tretze corregiments: 
Valncia, ;
Alacant, ;
Castell de la Plana, ;
Xtiva, amb els corregiments agregats de Montesa i Cofrents,
Morella, ;
Oriola, ;
Alzira, ;
Vila Joiosa (Dnia), ;
Alcoi, ;
Penscola, ;
Xixona, ;

Al Regne d'Arag es van substituir setze juntes per tretze corregiments.

A Catalunya i al Pas Valenci es va militaritzar el crrec anomenant com a corregidors a militars de guarnici. La figura, a les ordres del capit general, s'identificava amb la governaci militar amb funcions de policia. Al Principat van rebre, a ms de les instruccions prpies d'un corregidor, d'altres d'especials com vetllar per la prohibici d'armes, depurar els desafectes al rgim i introduir la llengua castellana.

Els tinents de corregidor al Principat van prendre el nom d'alcaldes majors. A diferncia dels corregidors, que eren militars forasters, els alcaldes majors eren lletrats del pas amb funcions judicials i administratives. Generalment es van establir alcaldies majors a les capitals de vegueries o sotsvegueries suprimides.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124646" title="Alloeochaete" nonfiltered="1250" processed="1247" dbindex="51347">

Alloeochaete s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124649" title="Centropodia" nonfiltered="1251" processed="1248" dbindex="51348">

Centropodia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124650" title="Chaetobromus" nonfiltered="1252" processed="1249" dbindex="51349">

Chaetobromus s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124651" title="Chionochloa" nonfiltered="1253" processed="1250" dbindex="51350">

Chionochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Chionochloa australis;
Chionochloa conspicua;
Chionochloa crassiuscula;
Chionochloa flavescens;
Chionochloa flavicans;
Chionochloa macra;
Chionochloa oreophila;
Chionochloa pallens;
Chionochloa rigida;
Chionochloa rubra;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124652" title="Ronaldo Luis Nazrio de Lima" nonfiltered="1254" processed="1251" dbindex="51351">
Ronaldo Luis Nazrio de Lima, ms conegut com a Ronaldo, s un futbolista hispanobrasiler. Nasqu a Rio de Janeiro el 22 de setembre de 1976 en un dels barris ms pobres de la ciutat. Actualment est sense equip.

Biografia.
Ronaldo s un dels futbolistes ms importants del mn i un dels ms destacats dels ltims 15 anys. Aquest jugador va comenar a destacar als 16 anys amb la selecci brasilera sub-17 on va marcar 59 gols en 57 partits. La seva carrera als clubs professionals va comenar al Cruzeiro brasiler.

Va arribar a Europa el 1994 grcies al PSV Eindhoven, on es va convertir en mxim golejador del campionat holands. Aix va fer que el FC Barcelona s'hi fixs i, dos anys ms tard del seu debut europeu, el va fitxar per una xifra rcord en aquell moment, 2500 milions de pessetes (uns 15 milions d'euros). Al club blaugrana es va proclamar Pichichi de la Lliga amb 34 gols en 37 partits i va deixar jugades espectaculars com el clebre gol al Compostella. Aix, Ronaldo es va convertir en l'dol de l'afici culer per, a causa d'uns problemes amb la seva renovaci de contracte, Ronaldo va decidir canviar d'aires i va fitxar per l'Inter de Mil.

Ronaldo va comenar b la seva etapa a Itlia. La FIFA el va reconixer dues vegades (1996 i 1997) com a FIFA World Player i  tamb li va ser atorgada la Pilota d'Or el 1997. Nogensmenys, a partir del 1998 el brasiler va comenar un calvari que va durar ms de dos anys en el qual va passar per una estranya depressi abans de la final del Mundial de Frana '98 i que va seguir amb diverses lesions greus de genoll.

L'any 2001 la seva carrera comen a adrear-se i el futbolista va tornar a l'elit del futbol amb el Mundial de Corea i Jap del segent any. Ronaldo va portar la seva selecci a proclamar-se vencedora d'aquella Copa del Mn i va guanyar novament el FIFA World  Player i la Pilota d'Or d'aquell any. Desprs de la cita mundialista, va tornar a canviar d'aires i va abandonar l'Inter, sobretot per culpa de la seva mala relaci amb el llavors tcnic neroazzurro, l'argent Hctor Cper. Aquest cop va fitxar pel Reial Madrid, malgrat els rumors que apuntaven que podia retornar al FC Barcelona.

Al club blanc, Ronaldo demostr que seguia sent un dels jugadors ms decisius del mn futbolstic malgrat que la seva imatge havia canviat respecte els primers anys de la seva carrera.

Durant el Mundial d'Alemanya 2006 Ronaldo va marcar 3 gols i va convertir-se en el mxim golejador de la histria d'aquesta competici amb 15 dianes, una ms que Gerd Mller.

El 25 de gener de l'any 2007 Ronaldo fitxa per l'AC Milan, desprs d'una polmica relaci amb l'entrenador itali Fabio Capello, que l'acusava d'estar massa gras i que va decidir no comptar ms amb ell.

El 13 de febrer del 2008 torn a lesionar-se de gravetat, trencant-se el tend rotuli del genoll esquerre. A causa de la lesi, el club milans no li renov el contracte que s'acabava el juny del mateix any.

Desprs de deixar l'AC Milan, el jugador va anunciar que tornaria a jugar el 2009 al Corinthians brasiler desprs de que l'equip aconsegus l'ascens a la primera divisi brasilera.

Fins avui, la mitjana golejadora de Ronaldo s superior als 0,7 gols per partit.

Palmars.







Selecci Brasilera.

 2 Copes del Mn (1994 i 2000);
 2 Copes d'Amrica (1997 i 1999);
 1 Copa de Confederacions (1997);

Clubs.

 1 Copa d'Holanda (1996) (PSV Eindhoven);
 1 Supercopa d'Holanda (1996) (PSV Eindhoven);
 1 Copa del Rei (1997) (FC Barcelona);
 1 Recopa d'Europa (1997) (FC Barcelona);
 1 Copa de la UEFA (1998) (Inter de Mil);
 1 Copa Intercontinental (2002) (Reial Madrid);
 1 Lliga Espanyola (2003) (Reial Madrid);
 1 Supercopa d'Espanya (2003) (Reial Madrid);
 
Individual.

 2 vegades mxim golejador de l'Eredivisie (1995 i 1996);
 3 FIFA World Player (1996, 1997 i 2002);
 2 Trofeu Pichichi (1997 i 2004);
 1 Bota d'Or (1997);
 2 Pilota d'Or (1997 i 2002);
 1 Trofeu Bravo (1998);
 1 vegada mxim golejador de la Copa de la UEFA (1998);
 1 vegada mxim golejador de la Serie A (1998);
 1 Pilota d'Or del Mundial (2002);
 1 Bota d'or del Mundial (2002);
 1 Onze d'Or (2002);

Referncies.
 Entrada Ronaldo a l'Enciclopdia.








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124653" title="Cortaderia" nonfiltered="1255" processed="1252" dbindex="51352">

Cortaderia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Cortaderia fulvida;
Cortaderia jubata;
Cortaderia richardii;
Cortaderia rudiuscula;
Cortaderia selloana;
Cortaderia splendens ;
Cortaderia toetoe ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124654" title="Crinipes" nonfiltered="1256" processed="1253" dbindex="51353">

Crinipes s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124655" title="Semenska" nonfiltered="1257" processed="1254" dbindex="51354">

Semenska s un grup instrumental en valenci d'ska-jazz compost per tretze msics.

 Histria .
Format en l'escola de msica del Grau, Semenska  s un conjunt musical de vents (fusta i metall) acompanyats de baixista, guitarrista i bateria que fusiona ritmes d'ska i jazz instrumental amb altres estils. El seu repertori tamb inclou versions de temes populars com El tio Pep.

Enregistraments.
Ska grauero (autoedici, 2005 - CC): maqueta amb set temes;
Ska grauero en directe (autoedici, 2006): enregistrament del concert emmarcat en el XVII Festival Internacional De Msica de Gandia, el dia 24 d'agost de 2006 a la Casa de Cultura Marqus Gonzlez de Quirs;

Concerts rellevants.
I Nit de Rock - Festes del Grau - 2005;
Beaniarock - Beniarj - 2005;
II Nit de Rock - Festes del Grau 2006;
XVII Festival Internacional de Msica de Gandia - Gandia - 2006 - Gandia - 2006;
Guanyadors del IIIer GUAITA ROCK - Xeraco - 2007;
IIIer Aplec de Muixerangues del Pas Valenci. - Gandia - 2007;

Referncies.

 Enllaos externs .
Web oficial del grup;
Myspace oficial del grup;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124656" title="Danthonia" nonfiltered="1258" processed="1255" dbindex="51355">

Danthonia, Notodanthonia o Joycea s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Danthonia alpina Vest;
Danthonia cachemyriana Jaub. & Spach ;
Danthonia californica Bol. ;
Danthonia cirrata Hack. & Arechav. ;
Danthonia compressa Austin ;
Danthonia cunninghamii Hook. f. ;
Danthonia decumbens (L.) DC. ;
Danthonia dimidiata Vickery ;
Danthonia dregeana (Nees) Steud. ;
Danthonia fortunae-hibernae Renvoize ;
Danthonia geniculata  J.M.Black ;
Danthonia gracilis Hook.f.
Danthonia intermedia Vasey  ;
Danthonia linkii ;
Danthonia longifolia R.Br.
Danthonia montevidensis Hack. & Arechav. ;
Danthonia nivicola Vickery ;
Danthonia nudiflora P.Morris;
Danthonia parryi Scribn. ;
Danthonia pauciflora R.Br.   ;
Danthonia procera Vickery;
Danthonia sericea Nutt. ;
Danthonia raoulii Steud. ;
Danthonia rhizomata Swallen ;
Danthonia unarede Raoul ;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
(Els gneres marcats amb un asterisc (*) sn sinnims probables)
(Els gneres marcats amb dos asteriscs (**) sn sinnims possibles)

Brachatera Desv., 
Brachyathera Kuntze, nom. inval., 
**Erythranthera Zotov, 
*Joycea H. P. Linder, 
Merathrepta Raf., 
**Rytidosperma Steud., 
*Sieglingia Bernh..

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124657" title="Danthonidium" nonfiltered="1259" processed="1256" dbindex="51356">

Danthonidium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124658" title="Dregeochloa" nonfiltered="1260" processed="1257" dbindex="51357">

Dregeochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124661" title="Cyperochloa" nonfiltered="1261" processed="1258" dbindex="51358">

Cyperochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124663" title="Elytrophorus" nonfiltered="1262" processed="1259" dbindex="51359">

Elytrophorus s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnim.
Echinalysium Trin..

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124666" title="Habrochloa" nonfiltered="1263" processed="1260" dbindex="51360">

Habrochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
 Habrochloa bullockii C.E. Hubb;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124669" title="Karroochloa" nonfiltered="1264" processed="1261" dbindex="51361">

Karroochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

De vegades s'inclou al gnere Rytidosperma.

Espcies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124671" title="Lamprothyrsus" nonfiltered="1265" processed="1262" dbindex="51362">

Lamprothyrsus s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

De vegades s'inclou al gnere Cortaderia.

Espcies.
(vegeu-ne  a Wikispecies)






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124672" title="Merxmuellera" nonfiltered="1266" processed="1263" dbindex="51363">

Merxmuellera s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

De vegades s'inclou al gnere Rytidosperma.

Espcies.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124674" title="Monachather" nonfiltered="1267" processed="1264" dbindex="51364">

Monachather s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124675" title="Monostachya" nonfiltered="1268" processed="1265" dbindex="51365">

Monostachya s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124676" title="Nematopoa" nonfiltered="1269" processed="1266" dbindex="51366">

Nematopoa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124678" title="Notochloe" nonfiltered="1270" processed="1267" dbindex="51368">

Notochlo s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124679" title="Pentameris" nonfiltered="1271" processed="1268" dbindex="51369">

Pentameris s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
(vegeu-ne  a )

Enllaos externs.
Pgina de la GRIN sobre el gnere .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124681" title="Pentaschistis" nonfiltered="1272" processed="1269" dbindex="51370">

Pentaschistis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
(vegeu-ne  a )

Sinnims.
Achneria Munro ex Benth. & Hook. f., 
Afrachneria Sprague, 
Poagrostis Stapf.

Enllaos externs.
Pgina de la GRIN sobre el gnere .

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124682" title="Phaenanthoecium" nonfiltered="1273" processed="1270" dbindex="51371">

Phaenanthoecium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

De vegades s'inclou al gnere Rytidosperma.

Espcies.
(vegeu-ne  a )

Enllaos externs.
Pgina de la GRIN sobre el gnere .

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124683" title="Plinthanthesis" nonfiltered="1274" processed="1271" dbindex="51372">

Plinthanthesis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124685" title="Prionanthium" nonfiltered="1275" processed="1272" dbindex="51373">

Prionanthium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
(vegeu-ne  a )

Sinnims.
Chondrochlaena Kuntze, orth. var., 
Chondrolaena Nees, 
Prionachne Nees.

Enllaos externs.
Pgina de la GRIN sobre el gnere .

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124686" title="Pseudopentameris" nonfiltered="1276" processed="1273" dbindex="51374">

Pseudopentameris s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124698" title="Esplai Sant Paci" nonfiltered="1277" processed="1274" dbindex="51375">
El Centre d'Esplai Sant Paci s un esplai que es troba al districte de Sant Andreu a la ciutat de Barcelona. L'edat dels infants als quals va destinat s de 4 a 16 anys. Es va fundar l'any 1969.

Forma part del MCEC (Moviment de Centres d'Esplais Cristians). A ms, est vinculat a la parrquia de Sant Paci que cedeix els locals i ajuda l'esplai.

Activitats.
 Centre d'esplai: tot el curs escolar (els dissabtes de 5 a 7 de la tarda).
 Colnies: 6 dies (de 4 a 8 anys) i 10 dies (de 9 a 12 anys) a l'estiu.
 Campaments: 11 dies a l'estiu (de 13 a 16 anys). ;

Enllaos externs.
 Web oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124699" title="Josep de Ribera" nonfiltered="1278" processed="1275" dbindex="51376">

Josep de Ribera (Xtiva, 12 de gener de 1591 - Npols, 3 de setembre de 1652), dit lo Spagnoletto ( el petit espanyol ) a causa de la seua petita talla, va ser un pintor i gravador valenci del barroc, conegut tamb pel seu nom itali, Giuseppe Ribera. s un dels representants del tenebrisme.

Va realitzar la part essencial de la seua obra a la ciutat de Npols, que aleshores estava sota la corona espanyola.

 Biografia .


El 17 de febrer de 1591 s batejat en l'Esglsia de Santa Tecla de la ciutat de Xtiva, Joan Josep de Ribera s fill de Sim i Margarida.

No se sap res de la seua infantesa i primera joventut, ni de la seua educaci artstica, tot i que hom creu que va ser deixeble de Francesc Ribalta  o va ser seguidor del mestre en els anys de la seua formaci (sense proves concloents).  Tanmateix, en un estudi ms atent a l'evoluci de Ribalta, pot comprovar-se que les seues obres estan impregnades de la tradici escurialenca mentre que les primeres obres conegudes de Ribera transmeten un aspre naturalisme.

L'any 1616 va visitar la cort dels Farnesio a Parma, cobrant el llen de "Sant Mart partint la seua capa amb el pobre" i es va interessar per l'obra de Correggio. L'any 1613 es troba a Roma, on va ingressar en l'Acadmia de Sant Lluc. A Roma romandr fins al 1616, ja que noms es va anotar el seu presncia en els registres parroquials de Santa Maria de Ppolo des d'abril de 1615 fins a mar de 1616. El pintor residia en la Via Margutta, carrer on s'ubicaven els artistes, en companyia d'altres pintors desconeguts i en la "casa del flamenc", la qual cosa pot explicar el seu contacte amb la important colnia d'artistes flamencs i holandesos residents a Roma.

Al maig de 1616, el trobem lliurant a l'Acadmia de Sant Lluc "l'almoina promesa diverses vegades" i al juliol d'aquest mateix any rebr a Npols un pagament pel seu llen de Sant Marc. D'aquesta manera, s protegit pels Farnesio despertant les enveges pels artistes locals. El seu prestigi es va estendre malgrat portar una vida un tant llicenciosa, gastant ms del que guanyava i contraient deutes que l'obliguen a partir cap a Npols.

En aquesta ciutat s on va desenvolupar tota la seua carrera pictrica, a ms contraur matrimoni al novembre amb Catalina Azzolino, filla d'un acabalat marxant i pintor, amb la que va tindre almenys cinc fills. Va gaudir de la protecci dels virreis. Aquesta protecci estava lligada a un afer: se suposa que amb l'arribada del nou virrei va haver-hi una concentraci multitudinria en la plaa del Palau per no per a rebre el virrei sin perqu Ribera va exposar el seu quadre de Sant Bartomeu. Tamb va gaudir de la protecci de diverses congregacions religioses, que el van adoptar com a pintor de cambra. Aquest fet acredita la seua vinculaci als estaments oficials i la creixent estimaci. Per tot aix el pintor s'assenta en la ciutat,  on rep encrrecs i treballa activament.

La mort, el 3 de setembre de 1652, el va sorprendre al barri de Mergelina, en un extrem del golf, al qual s'havia traslladat buscant, potser, descans, lluny del rebombori de la ciutat, ensanguinada per la repressi.

 Estil .
Ribera s una de les figures cabdals de la pintura europea del segle XVII i, certament una de les ms influents ja que les seues formes i models s'estenen per tot Itlia, centre d'Europa i a l'Holanda de Rembrandt, aix com per Espanya.

Per l'especial circumstncia de ser un estranger a Itlia ha fet que siga vist com un a persona aliena a la seua tradici i als seus gustos. Tanmateix, tot i ser valenci per naixena, Ribera ha de ser considerat com un pintor itali, podent inserir perfectament la seua obra en els corrents italians del seu temps.

A la seua arribada a Itlia est en tot el seu apogeu la novetat caravaggesca, en tensi amb la renovaci romano- bolonyesa que revivia el classicisme. Ribera va adoptar el tenebrisme dels flamencs i holandesos presents a Roma, per no va deixar de veure i assimilar les aportacions del mn classicista. Va completar la seua formaci enriquint-se amb altres fets de cultura italiana que aviat li sn familiars. Abans que res, l'estudi de la gran pintura del renaixement. En l'educaci de Ribera hi ha un altre element que el distancia dels artistes espanyols, s l'estudi de l'antiguitat clssica (fonamentada pel barroc europeu). Al llarg de les seues obres, s'hi pot veure que Ribera no ser un pintor amb un nic registre, superant el tenebrisme inicial, tornar als intensos contrasts de llum i d'ombra quan l'assumpte ho exigisca o quan la iconografia ho reclame.

Va posseir la capacitat de crear imatges palpitants de passi veritable al servei d'una exaltaci religiosa, que no s noms espanyola, sin de tota la Contrareforma catlica i mediterrnia; la seua mestria colorista, que recull tota l'opulncia sensual de Vencia i de Flandes, alhora que s capa d'acordar les ms refinades gammes impregnades del ms contingut lirisme; i la seua inesgotable capacitat d'"inventor" de tipus humanstics que presten la seua severa realitat a sants i filsofs antics amb idntica gravetat, fan d'ell un dels cims del seu segle.

En els ltims trenta anys s'han realitzat molts estudis sobre la seua figura, dels quals han sorgir exposicions celebrades l'any 1992 a Npols, Madrid i Nova York. 

 La seua obra .

 Dcada del 1620 .
A aquest perode corresponen la majoria dels seus gravats, tcnica que va conrear amb mestria. En les seues primeres obres mostra el seu gust pels models de la vida quotidiana, de ruda presncia, amb pinzellades atapedes i delimitadores semblants als models caravagistes nrdics, els quals van exercir gran influncia en les seues obres  en haver-ne mantingut contactes. Va deixar algunes estampes de bellesa i qualitat excepcionals. Hi ha abundants obres datades a partir de 1626 que donen testimoni de la seua mestria. 

Entre els anys 1626 i 1632 va realitzar les seues obres ms rotundes que mostren la seua fase ms tenebrista. Sn aquelles composicions severes de grans diagonals lluminoses que omplin la superfcie, subratllant sempre la solemne monumentalitat del conjunt amb elements de poderosa horitzontalitat, com grosses lpides de pedra o enormes troncs.

L'any 1629 el Duc d'Alcal s el nou virrei, i esdevindr el seu nou mecenes, encarregant-li obres com la Dona Barbuda (1631) o una srie de filsofs, en qu deixa testimoni del seu naturalisme ms radical: models d'una vulgaritat quasi feridora, traduts amb una allucinant veritat intensssima.

 Dcada del 1630 .
El mandat del Comte de Monterrey (1631-1637), va suposar per al pintor uns anys de gloriosa activitat, ats que el virrei va patrocinar obres que li van donar ocasi per a una transformaci del seu estil, abandonant subtilment el seu tenebrisme radical i donant entrada a un pictoricisme extraordinari. S'obri a un concepte pictric ms lluminista i una major preocupaci pel color, amb tons d'argent, daurats i rosats, i transformant les seues pinzellades modeladores amb un toc ms lleuger i vibrant. Tal canvi es deu a la seua prpia reinterpretaci de la pintura de Tici  i Paolo Veronese, aix com a la influncia que rep de la pintura de Giovanni Lanfranco i al seu coneixement de la pintura flamenca, en tenir accs a obres de van Dyck i Rubens presents en diferents colleccions privades napolitanes. Aix, en El somni de Jacob o en La Magdalena datades el 1639 i el 1640 respectivament (Museo del Prado), destaquen els seus tpics cels blaus d'aquesta segona etapa i la recerca d'un concepte de perspectiva aria plena de lluminositat i formes vibrants.

 Dcada del 1640 .
La dcada del 1640, amb les interrupcions degudes a la seua malaltia (tot i que no no va trencar l'activitat del taller), va suposar una srie d'obres d'un cert classicisme en la composici, sense renunciar a les energies de certs rostres individuals tot i que en la seua obra tamb s'experimenta novament un canvi estilstic que el fa tornar, en certa manera, a les composicions tenebristes de la seua primer a etapa; les causes van ser les seues desgraciades circumstncies personals, La crisi econmica que va succeir a la revolta de Masaniello a Npols (1647) va afectar la producci pictrica de Ribera. 

A ms, per a sufocar la revolta, van acudir a Npols les tropes espanyoles sota el comandament de Joan Josep d'ustria, fill natural de Felip IV d'Espanya. Una de les filles de Ribera, Margarida, va ser seduda per Joan Josep.  Desprs de la revolta i aquest afer familiar, un Ribera malalt va reduir considerablement el seu treball. El seu taller va reduir el nombre d'oficials. Dos d'ells van fugirs de Npols per temor a les represlies. Per malgrat tots aquests problemes, Ribera encara va firmar alguna de les seues obres mestres el mateix any de la seua mort i va donar fi a cicles llargament meditats. Sn exemples d'este moment La Immaculada Concepci (1650, Museo del Prado) i Sant Jeroni penitent (1652, Museo del Prado).

 Obres destacades .
Sil Borratxo (1626) ;
El llen es troba en el Museu i Galeria Nacional de Capodimonte a Npols. Reflecteix a Sil ests sobre un llen rodejat de diverses figures: un ase i un jove stir amb una tassa en la m, un altre stir que aboca vi en la copa de Sil, i un tercer. En el terra es troba un bast, una tortuga i una petxina. Alguns autors creuen que aquest quadre s una interpretaci d'una bacanal en el curs d'una festa per a coronar Bacus, no obstant altres opinen que reflecteix el perfil classicista, en associar-lo a Apollo, el du que en la iconografia renaixentista i barroca s'associa amb Sil.

Sant Andreu (1630);
Es troba en el Museu Nacional del Prado a Madrid. Es representa el sant davant d'un fons fosc abraant la creu del seu martiri i amb un gros ham en la m, a qu est subjecte un peix. Aquest detall alludeix a l'ofici de pescador. Apareix amb el tors al descobert i es veu a la figura illuminada des de l'esquerra. Al representar esta figura allada amb senzillesa i sentit realista, el pintor crea una imatge de profund impacte emotiu.

La Dona Barbuda (1631);
El llen es troba en el Palau de Lerma a Toledo. s un dels quadres ms inslits de la pintura europea del segle XVII. Ja que representa una dona amb un aspecte mascul, en el qual aflora el drama psicolgic de la dona transformada en home i la resignaci del marit.

La Immaculada Concepci (1635);
Es troba en l'Esglsia del convent de les Agustinas Recoletas a Salamanca. s una representaci tradicional, vesteix la Mare de Du amb mant blau i tnica blanca i incorpora els ngels al seu voltant. La Immaculada Concepci s considerada com una obra essencial de la fase de ms intens pictorisme i lluminisme de Ribera i com una obra mestra de la pintura barroca napolitana i espanyola.

La Trinitat (1635-1636);
Es troba en el Museu Nacional del Prado, Madrid. Hi combina l'estil tenebrista dels seus anys juvenils, el qual s'aprecia en la violenta illuminaci del cos de Crist, amb un pictoricisme preciosista.

Assumpci de la Magdalena (1636);
Es trobava en El Escorial per en l'actualitat est en l'Academia de San Fernando de Madrid. Apareix en un inventari de 1700 com una "Magdalena amb marc daurat de tres vares i quart de llarg". En aquesta obra, Ribera, tot i representar un dels smbols ms importants del sagrament de la penitencia en el mn de la Contrareforma, va elaborar una imatge que exalta la bellesa i la fascinaci femenina de la santa.

El Martiri de sant Felip (1639);
S'exposa en el Museu Nacional del Prado a Madrid. Es representen els moments anteriors del martiri de sant Felip, l'apstol que va predicar en la ciutat de Gerpolis i hi va ser crucificat. Ribera destaca el dramatisme, insistint en la violncia dels botxins i el patiment del mrtir. L'assumpte d'aquest quadre va ser durant molt de temps interpretat com el martiri de Sant Bartomeu. Tot i que diversos elements demostren que es tracta de sant Felip.

El Somni de Jacob (1639);
Es troba en el Museu Nacional del Prado a Madrid. Es narra l'episodi del somni de Jacob. L'escala somiada s smbol de la vida contemplativa, segons la interpretaci benedictina. Si en el segle XVII sn freqents les versions de l'episodi amb l'escala, en aquesta pintura Ribera va insistir en la humanitat del Pastor.

 El Lesionat (1642);
Es troba en el Museu de Louvre a Pars. Representa un jove captaire amb aspecte humil. Ribera mostra la figura del lesionat de manera quasi monumental, amb tons quasi monocroms i una estructura compositiva simple. Molts detalls sn realistes, per exemple el peu deforme. Aquest llen s fidel testimoni d'una crtica a la misria humana.

Santa Maria Egipciana (1651);
Es troba en el Museu Cvic Gaetano Filangeri, a Npols. Forma part de la nodrida srie de sants i santes que van constituir el tema favorit d'una clientela profundament marcada per l'esperit de la Contrareforma. Ribera va tractar diverses vegades aquest tema, per en l'etapa final de la seua vida, marcat per diverses dificultats existencials, va aconseguir expressar amb ms intensitat que mai les emocions dels seus personatges, retratant-los amb gran esperit d'humanitat. El vigors naturalisme de les seues primeres obres deixa pas a un pictorisme ms delicat i la gamma cromtica es rebaixa a uns tons terrosos. Com en les obres madures, els forts contrastos clarobscuristes sn substituts per un s ms natural de la llum.

 Galleria .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124703" title="Francesc Ribalta" nonfiltered="1279" processed="1276" dbindex="51379">

Francesc Ribalta (Solsona, 2 de juny de 1565   Valncia, 14 de gener de 1628) va ser un pintor catalano-valenci. Va estar influt pel naturalisme del moviment de Caravaggio, amb qui probablement va entrar en contacte durant els seus estudis en Itlia i va ser mestre de Josep de Ribera. Va ser un dels primers pintors espanyols a destacar-se pel tenebrisme de la seua obra, exercint un poders influx entre els seus successors.

Ribalta es va formar probablement en els tallers de El Escorial durant la seua joventut; la seua primera obra coneguda, una crucifixi, data de 1582 i es conserva en el Museu Hermitage de Sant Petersburg. Cap a 1590 es va traslladar a Madrid, tot i que segons el pintor i historiador Acisclo Antonio Palomino va visitar breument Itlia, on entraria en contacte amb l'escola de Caravaggio. Una cpia del Martiri de Sant Pere d'aquest, que se suposa que Ribalta hauria pintat, s'ha perdut. Se sap que la fi de segle el va trobar a Valncia on va acabar intallant-se.

L'estil dels seus anys de maduresa estava marcat per un fort realisme i un gran inters en l's de la llum i l'ombra per a subratllar els volums; amb els anys, l'austeritat en el color i l'mfasi en la plasticitat de la composici van anar incrementant-se. Per a 1607, quan Ribalta va recolzar altres artistes de la ciutat per a formar el Collegi de Pintors que els agrupara, era ja un artista de renom i gaudia del mecenatge de l'arquebisbe Joan de Ribera. La crisi provocada per l'expulsi dels moriscos l'any 1609 i la mort de de Ribera dos anys ms tard el va portar portar a reduir la seua producci, que es va tornar ms introspectiva. L'any 1617 va donar suport al grup d'artistes que demanaren a Felip III que formara finalment el Collegi de Pintors.

L's de la llum per Ribalta va influir indirectament a nombrosos pintors espanyols, entre ells Zurbarn; a ms, va comptar amb una destacada escola de deixebles directes, que van incloure el seu fill Juan Ribalta  la carrera del qual es va veure interrompuda en morir jove  i a Vicent Castell.

Enllaos externs.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124704" title="Pyrrhanthera" nonfiltered="1280" processed="1277" dbindex="51380">

Pyrrhanthera s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124706" title="Joan de Joanes" nonfiltered="1281" processed="1278" dbindex="51381">


Joan de Joanes  (Valncia, 1523 - Bocairent, 1579), nom pel qual es coneix a Joan Vicent Macip, va ser un pintor valenci del renaixement fill de Vicent Macip. Les seues primeres obres les va realitzar junt amb son pare, el que ha creat seriosos problemes d'autoria entre ambds, sobretot en els panells del Retaule de la catedral de Sogorb. Desprs de 1550 la polmica se simplifica, ja que, mort el pare, tots els llenos atributs a l'un o a l'altre, sn obra seua. 

En la Valncia de la seua poca va ser el pintor de major rellevncia. Dedicat fonamentalment a la iconografia religiosa - va ser anomenat el "segon Rafael" -, entre les seues obres destaquen El Sant Sopar, Sant Sebasti en la sinagoga, La Sagrada Famlia i la Immaculada Concepci que s considerada com la seua obra ms famosa, com predecesora de la tipologia iconogrfica que Pacheco, en el seu "art de la pintura" exposar com cannica. 

Representant del renaixement valenci en una poca certament convulsa per motius religiosos i poltics, Joanes va aconseguir crear un estil propi, uns "tipus iconogrfics" que serien repetits fins a la sacietat pels seus seguidors (sn importants els seus "Salvadors Eucarstics" o les seues "Doloroses"), produeix un abans i un desprs en l'art valenci i s el millor representant d'aquest ambient prereformista de mitjan de segle XVI. 

La seua obra va ser continuada per diversos pintors, el seu fill Vicent Joanes (tamb conegut com Vicent Macip Comes), Margarida Joanes, Nicolau Borrs o Nicolau Factor. L'estil dels seus seguidors no va ser molt apreciat pels mecenes de l'poca, sobretot pel Patriarca Joan de Ribera, per tot i aix van ser un referent pictric important.

Llista d'obres.
Salvador amb l'hstia i el Sant Calze (101 x 63 cm, Museu de Belles Arts de Budapest; la suposada relquia del Sant Calze es troba a la Catedral de Valncia);
El Sant Sopar" (diverses versions),
Sant Sebasti a la sinagoga;
L'enterrament de Sant Esteve;
Mare de Du amb l'infant, Sant Joan Baptista i Sant Joan (Museu de l'Hermitage, Sant Petersburg);
Sant Vicent Ferrer (Museu de l'Hermitage, Sant Petersburg);
L'Anunciaci de Santa Anna (Museu de l'Hermitage, Sant Petersburg);
La process al Mont Gargano (Museu de Belles Arts de Pau (Frana));
La Sagrada Famlia (diverses versions) i;
La Immaculada Concepci, considerada la seua obra ms clebre.


 Enllaos externs .

Biografa en biografasyvidas.com.
Web de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, pgina biografica respecte a les obres de Joan de Joanes;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124708" title="Rytidosperma" nonfiltered="1282" processed="1279" dbindex="51383">

Rytidosperma s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

De vegades s'inclou al gnere Danthonia.

Espcies.
(vegeu-ne  a )

Sinnims.
(Els gneres marcats amb dos asteriscs (**) sn sinnims possibles)
**Austrodanthonia H. P. Linder, 
**Karroochloa Conert & Trpe, 
**Merxmuellera Conert, 
**Monostachya Merr., 
**Notodanthonia Zotov, 
**Phaenanthoecium C. E. Hubb..

Enllaos externs.
Pgina de la GRIN sobre el gnere .

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124709" title="Schismus" nonfiltered="1283" processed="1280" dbindex="51384">

Schismus s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124711" title="Styppeiochloa" nonfiltered="1284" processed="1281" dbindex="51385">

Styppeiochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124713" title="Tribolium" nonfiltered="1285" processed="1282" dbindex="51386">


Tribolium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.

Allagostachyum Steud., nom. inval., 
Brizopyrum Stapf, 
Hystringium Steud., nom. inval., 
Lasiochloa Kunth, 
Plagiochloa Adamson & Sprague, 
Urochlaena Nees.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124715" title="Zenkeria" nonfiltered="1286" processed="1283" dbindex="51387">

Zenkeria s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124716" title="Miquel Mil i Sagnier" nonfiltered="1287" processed="1284" dbindex="51388">
Miquel Mil i Sagnier (Barcelona, 1931) s un dissenyador industrial i interiorista catal.

Inici la seva carrera com a Interiorista juntament amb els arquitectes Alfons Mil i Sagnier i Federico Correa. Fundador de l'empresa Tramo juntament amb Ribas Barang i Prez Ullibarri, d on sorgiran algunes de les lmpades ms reconegudes del dissenyador, com ara la TMC o la TMM.

Ms endavant muntar el seu propi estudi de disseny, des d on treball en multitud de projectes. Cofundador de l'ADIFAD, juntament amb Andr Ricard, Antoni de Moragas, Oriol Bohigas, Cases, Pellicer i Rafael Marquina. En fou un membre actiu. 

Considerat com un dissenyador pre-industrial, la seva ptica del disseny l apropa ms a la figura de l'artes, cuidant la feina, controlant els diferents processos i corregint errors treballant maquetes i prototips.

Guanyador de diversos premis entre ells, diversos deltes d or i de plata, el premi APECMO i el Good Industrial Design. L any 1987 reb el Premio Nacional de Diseo i el 1993 la Creu de Sant Jordi.

A part dels ja citats TMC de 1958 i la TMM de 1961, destaquen la lmpada Cesta (1964), la Manila, la M68 (1968)  o ms recentment la maneta de porta per a FSB, el cendrer paraiger Tomba l, el banc Neoromntic (1995), el Neoliviano (2000) o el Neocombo (2002).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124718" title="Antoni Bonet i Castellana" nonfiltered="1288" processed="1285" dbindex="51389">
Antoni Bonet i Castellana (Barcelona, 1913-1989) fou un arquitecte, urbanista i dissenyador catal.

Inici la seva carrera professional amb els arquitectes Josep Llus Sert i Torres Clav, amb qui fund el MIDVA (Mobles i decoraci per a la vivenda actual). Fou en aquells anys, membre de la GATCPAC. L'any 1936, un cop finalitzats els estudis d'arquitectura, viatja a Pars on ingressa a l'estudi de Le Corbusier. Ms endavant viatj a Argentina i Uruguai. Fundador del Grup Austral juntament amb Ferrari-Hardoy i J.Kurchan, amb qui dissenya el mtic sill BKF. Edificis a Punta del Este, Buenos Aires, Barcelona i Madrid. A Barcelona, project La Ricarda (1949-1963) i el Candrom de la Meridiana, pel qual el 1963 rebria un premi FAD d'arquitectura.

Considerava l'Arquitectura com a subjecte ordenador en la vida de l'home, i creia que l'activitat de l'arquitecte s'estenia des de la concepci d'una cadira fins el plantejament d'una ciutat. Una de les seves constants fou l'esfor en integrar les diverses escales de l'habitat hum, investigant en nous materials i formes per a aconseguir espais arquitectnics i mobles, al servei de la societat.

Enllaos externs.
 Recull d'articles sobre Antoni Bonet;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124719" title="Ricard Giralt Miracle" nonfiltered="1289" processed="1286" dbindex="51390">
Ricard Giralt Miracle (Barcelona, 1911   1994) fou un illustrador, dissenyador grfic i tipgraf catal.

Fill de Francesc Giralt III, gravador litgraf, de ben jove aprengu a dibuixar diferents famlies tipogrfiques, destacant-ne les de tradici romana, anglesa i egpcia. 

Dedicat a la creaci de cartells, portades i maquetaci de llibres, edicions de biblifil i Disseny Tipogrfic, del qual n estudiava curosament les caracterstiques mirant de configurar alfabets amb carcter propi. La seva obra s a mig cam entre el noucentisme dels primers anys i el disseny grfic contemporani.

Fundador l any 1947 de Filograf, estudi d'Art Grfic des d on realitz marques, plaquetes, calidoscopis, etc., a ms d'alfabets. Tamb va dissenyar els carcters Xenius, Helios, Gaya Ciencia, Biblos, Pompeya i Maryland. 

Entre d'altres premis va rebre el Delta d'Or de l'ADIFAD (1962), el Premi Ciutat de Barcelona (1983), el Graphic Design Excellence Awards de l'ICOGRADA (1989) i el Premio Nacional de Diseo (1991).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124723" title="Antoni de Moragas i Galliss" nonfiltered="1290" processed="1287" dbindex="51391">
Antoni de Moragas i Galliss (Barcelona, 1913-1985) fou un arquitecte i dissenyador catal.

Va nixer l'any 1913 a Barcelona, ciutat on estudi i desenvolup la seva carrera professional. L'any 1949, el collegi d'arquitectes convoc un concurs d'idees per a solventar la problemtica de l'habitatge. Moragas, juntament amb d'altres arquitectes, en guany el primer premi. Arquitecte comproms en una arquitectura social al servei de les persones. Fou membre del Collegi d'Arquitectes de Catalunya i membre fundador i primer president del FAD.

Fundador tamb del Grup R, teric de la reforma arquitectnica de Barcelona. L'any 1960 organitz l'ADI, com a secci del FAD, del qual en fou membre fundador i primer president.

Entre les seves creacions, en destaquen les aportacions al concurs pro dignificaci de la llar popular (1954), lmpada de peu (1957) butaca i puf (1957) mobiliari de la seu del Collegi d'Arquitectes de Catalunya i de l'edifici Brusi-Sant Elas (1967-1970). Dels projectes d'arquitectura, els cinemes Kursaal, Arenas, Spring i Liceu, aix com diversos habitatges a la ciutat de Barcelona.

La seva obra es mogu entre el racionalisme i l organicisme. Defensor de la industrialitzaci enfront l'artesania, considerava que "L'artesania havia mort per donar pas al Disseny" i que "L'artes modelava guiat pel seu instint, mentre que el dissenyador planifica per la ra" (Quaderns, 1961).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124724" title="Pheidochloa" nonfiltered="1291" processed="1288" dbindex="51392">

Pheidochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
(vegeu-ne  a )

Enllaos externs.
Pgina de la GRIN sobre el gnere .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124725" title="Micraira" nonfiltered="1292" processed="1289" dbindex="51393">

Micraira s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poales, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124726" title="Spartochloa" nonfiltered="1293" processed="1290" dbindex="51394">

Spartochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124727" title="Blau mar" nonfiltered="1294" processed="1291" dbindex="51395">
Blau mar s una tonalitat del blau especialment fosca que usualment es confn amb el negre quan es parla de la roba. El blau mar t aquest nom perqu es va comenar a utilitzar pels mariners de la marina Reial Britnica el 1748 i posteriorment va ser adoptat per altres forces navals del mn.
A la cultura contempornia occidental, el blau mar per la indumentria s considerat un color conservador i apropiat per els els vestits de negocis.
El blau mar tamb s el color universal per les jaquetes americanes i s el color preferit pels vestits.


Una mostra del color blau mar:
 


















 	
 Vegeu tamb .
 Llista de colors;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124728" title="Ber" nonfiltered="1295" processed="1292" dbindex="51396">

Els afrikaners o bers sn un grup tnic que viu principalment a Sud-frica i que parla afrikaans. Sn descendents dels antics colons neerlandesos, hugonots, frisons i flamencs que s'establiren com a colons de la Companyia Neerlandesa de les ndies Orientals (Vereenigde Oostindische Compagnie o VOC) des del 1652.

 Histria .
Els primers colons neerlandesos arribaren el 6 d'abril del 1652 amb Jan van Riebeek i els vaixells Drommedaris, Reygar i Goede Hoop per tal de fer-hi una factoria d aviandament. Hi construiren un hospital, un hort i una fortificaci, amb 90 colons (free burghers), soldats i comerciants. El 1654 arribaren al riu Liebeek, i pel 1660 ja hi havia 250 colons. El 1680 es fund Stellenbosch i el 1687 arribaren a la colnia 200 hugonots francesos amb el pastor Pierre Simond, expulsats de Frana per l Edicte de Nantes; s establiren vora Franschoek (vora Stellenbsoch), on es dedicaren al conreu de la vinya i acabaren integrant-se.  Cap el 1707 la poblaci de la colnia era de 1.779 blancs i 1.107 esclaus hotentots. Aviat es formaren dos grups diferents:

 Free Burghers, empleats de la Companyia que en acabar el contrate s hi quedaven.
 Trekboers (de boer camperol), grangers seminmades que s endinsaren en el pas a la recerca de pastures.

 Bibliografia .
 Alfonso Rojo (1993) La odisea de la tribu blanca Planeta, Barcelona;
 Eladi Romero La epopeya de los bers a Historia 16 n 93, enero 1984, Madrid;
Enllaos externs.
2001 Digital Cens Atlas;
EL nacionalisme afrikaner captura l estat. ;
Els Afrikaners de Sud-frica. ;
 frica del Sud;
 mSN Encarta ;
Soldats boers;
Poltica britnica i descontent afrikaner;
L'herncia gentica d'una famlia afrikaner;
Afrikaans Wiki;
ATKV - Afrikaanse Taal- en Kultuurvereniging;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124729" title="Joaquim Torres-Garcia" nonfiltered="1296" processed="1293" dbindex="51397">


Joaquim Torres-Garcia (Montevideo, 1875-1949) va ser pintor i escultor uruguaianocatal.

De pare catal, orind de Matar, ben aviat es trasllad a Barcelona on estudi pintura a la Llotja i a l Acadmia de les Belles Arts. Ms tard, es dedic a la illustraci de llibres i revistes, sense deixar mai la pintura. La seva obra s una evoluci constant de tendncies, del modernisme al cubisme i d aquest al futurisme.

Entre 1904 i 1906, comen els assaigs de pintura mural al fresc a la capella del Santssim de Sant Agust de Barcelona. El 1890 la seva crida des de la revista "Empori" per a que els artistes catalans es giressin cap el Mediterrani en lloc de fer-ho cap a l'Europa del Nord, va contribuir a donar un caire concret al Noucentisme. El 1910 decor el pavell de l'Uruguai de l'Exposici Internacional de Brusselles. El 1913 comen a pintar els plafons de la sala de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya, per voluntat expressa del president Enric Prat de la Riba, frescs -inacabats per desavinences de l'artista amb el succesor de Prat, Puig i Cadafalch- que sn el conjunt ms consistent del Noucentisme pictric. Amb altres artistes, fund el Collegi Mont d'Or de pedagogia artstica.  Escrigu el primer llibre teric, Notes sobre art (1913), seguit de Dilegs (1915) i L'art en relaci amb l'home etern i l'home que passa (1919). 

Va establir amistat amb Joan Salvat-Papasseit amb qui collabor aportant illustracions de paisatges urbans barcelonins al llibre , publicat el 1919. Aquell mateix any expos unes discutides pintures i uns dibuixos cubistes i futuristes a la Galeria Dalmau.

El 1920 va anar a Nova York, on hi resid fins el 1922. Pass quatre anys a Itlia i el 1926 s'install a Pars, tot realitzant una remarcable tasca d'aglutinador d'artistes d'avantguarda, organitzant l'exhibici de l'obra de pintors refusats pel Salon d'Automne de 1926 i del grup abstracte Cercle et Carr, amb Mondrian, Kandinsky i Arp, entre d'altres. Fu una estada a Madrid entre 1932 i 1934, on propag activament l'avantguarda, formant i impulsant la formaci del Grupo de Arte Constructivo. Torn a Montevideo, on apleg els seus deixebles en el Taller de Arte Constructivo. Sn remarcables els seus llibres Universalismo constructivo (1944), La recuperacin del Objeto (1952) i la seva interessant biografia Historia de mi vida (1939).

Com a escultor, en destaquen les seves joguines de fusta, que comen a realitzar a partir de 1918 per als seus fills. D'aquestes, en destaca Home i ocell.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124732" title="Adagietto" nonfiltered="1297" processed="1294" dbindex="51398">
Adagietto s un terme itali que significa "relativament lent", per no tan lent com l'adagio. Tamb s'utilitza com a ttol d'una pea breu en tempo d'adagio.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124733" title="Arundoclaytonia" nonfiltered="1298" processed="1295" dbindex="51399">

Arundoclaytonia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124734" title="Steyermarkochloa" nonfiltered="1299" processed="1296" dbindex="51400">

Steyermarkochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124735" title="Amphipogon" nonfiltered="1300" processed="1297" dbindex="51401">

Amphipogon s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poales, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Amphipogon caricinus F. Mll.
(vegeu-ne  a )

Sinnims.
Gamelythrum Nees, 
Pentacraspedon Steud..

Enllaos externs.
Pgina de la GRIN sobre el gnere .

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124736" title="Leopoldo Mil i Sagnier" nonfiltered="1301" processed="1298" dbindex="51402">
Leopoldo Mil i Sagnier (Barcelona, 1921   2006) fou un dissenyador industrial, fundador de les empreses Polinax i DAE.

Fou el dissenyador de la motocicleta Impala, de Montesa. Mil va dissenyar el vehicle a principis dels anys seixanta, pel qual reb el premi FAD al millor disseny industrial. En poc temps es convert en una icona del motociclisme de l'poca. Per demostrar la qualitat de la Impala, Mil va travessar tot el continent Afric des de Ciutat del Cap fins a Tunsia, en un viatge que anomen  operaci Impala .

De la brillant trajectria de Mil, en destaquen peces d automoci com la citada Impala o la Cota 247 per a Montesa, i peces de mobiliari, entre els quals, la pilona Tente, la xemeneia Cadaqus, la balisa Topo o el banc Montseny, de Dae (Diseo Ahorro Energtico), fundada pel mateix Leopoldo Mil, que aquests ltims anys n havia estat president del Consell d Administraci.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124738" title="Ovambo" nonfiltered="1302" processed="1299" dbindex="51403">
Vegeu tamb idioma ovambo o oshiwambo

 

Els ovambo sn una tnia africana formada per unes 800 tribus que parla l'oshiwambo, una llengua bantu, que ocupa les parts Nord i Est de Nambia (el 49,75 % de la poblaci del pas), amb alguns grups a Angola, que parlen algunes llenges relacionades, kwanyama i ndonga.

Es divideixen en vuit grups principals: ndonga (28,63 % dels efectius), kwanyama (36,51 %), kwambi (11,62 %), nganjera (7,88 %), mbalanthu (7,46 %), kwaluthi (4,98 %), eunda i nkolonkathi (2,90 %); a Angola, hi ha els esinga, mbanja, kashima, evale i ehardo.  

Sn governats per reietons o consells de caps, viuen de l agricultura, la ramaderia i la pesca, se sotsdivideixen en clans i sn terrissaires i ferraters. Durant els anys 70 el govern sudafric cre per a ells el bantustan d'Ovamboland.

El seu territori s format per planes sorrenques, amb cursos d'aigua que divideixen l'rea. Aquests es coneixen com a oshana. A les regions del nord de l'Ovamboland hi ha grans rees de vegetaci subtropical. Les oshana es poden inundar i a vegades submergir tres cinquenes parts de la regi. Aix suposa un problema nic als ovambo. S'han hagut d'adaptar als patrons dels temps que canvien. Durant l'estaci seca poden utilitzar les planes amb pastures.

 Costums i creences .
La majoria d'ells han estat convertits al luteranisme per predicadors finesos vers el 1870, per encara conserven algunes tradicions animistes. De totes maneres, han adoptat la vestimenta i la msica occidentals, de tal manera que fins i tot els vestits nupcials sn occidentalitzats. Polticament han donat suport al SWAPO.
La casa tradicional es construeix com a grup de cabanes envoltades per una tanca de pals|pols verticals grans. Algunes famlies tamb construeixen un bloc de ciment d'estil Occidental que construeix dins de la casa. Cada cabana generalment t un propsit diferent, com un dormitori, espai|habitaci|sala de botiga|provisi, o cuina. La majoria de les famlies recullen aigua d'una aixeta pblica prxima.

La majoria de les famlies tenen un terreny gran, i la seva collita principal s mill, que es converteix en unes farinetes gruixudes. Tamb cultiven mongetes, carabasses, melons, i sorgo. La majoria de les cases tenen unes quantes cabres i bestiar, i ocasionalment uns quants porcs. La ramaderia s practicada pels homes joves. La majoria de les cases tenen pollastres, que ronden lliurement. Com a la majoria de les granges, els gossos i els gats sn animals de companyia comuns. Quan les pluges arriben, els rius al nord a Angola inunden l'rea, portant peixos, ocells, i granotes.

Tradicionalment, la vida ovambo era molt influda per les influncies mgiques. No solament creien en esperits bons i dolents sin que tamb sn influts per supersticions. La majoria dels ovambo creuen en un esperit suprem, conegut com a Kalunga. Se sap que aquest esperit pren la forma d'un home i es mou invisiblement entre la gent. Aquest esperit s molt important per la tribu. Quan la tribu es vctima d'una fam o malaltia s la responsabilitat del Kalunga ajudar la gent a superar-la.

 Enllaos externs .
 Mapa lingstic de Nambia;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124739" title="Supermotard" nonfiltered="1303" processed="1300" dbindex="51404">
El supermotard s una especialitat de motociclisme barreja entre el motocross i l'asfalt. Les motocicletes tradicionalment sn de motocross per amb diverses modificacions, la ms vistosa s el canvi de rodes, que passen a ser ms petites (normalment de disset polzades davant i darrera front les 21 davant i 19 darrera que es fan servir al motocross) i amb la banda de rodadura dissenyada per l'asfalt. 
Aquesta, modalitat t molt seguiment a Frana, i en els ltims anys han aparegut al mercat models especfics de motocicletes supermotard aptes per a circular pel carrer.


Histria.
Als anys 70, la cadena nord-americana ABC emetia un programa anomenat Wide World of Sports, aleshores el ms vist. Al 1979 va crear un event per posar cara a cara els millors motociclistes de l'poca. La srie, anomenada Superbikers es va convertir en un event anual a la Califrnia del Sud, al circuit Carlsbad Raceway. Hi havia trams d'asfalt i de terra, per igualar les possibilitats de tots els corredors. EL programa va tenir molt d'xit fins al 1985, any que la cadena va canviar de propietaris i d'objectius. Els europeus que van participar als events van portar el concepte de tornada, i va arrelar fort a llocs com Frana.

Mquines.
Abans dels 90, les motocicletes eren de motocross o enduro, amb motors de dos temps. Les motos que s'utilitzen avui dia acostumen a tenir motors de quatre temps, amb neumtics de disset polzades amb neumtics ms asfltics. No acostumen a ser llisos del tot ja que han de tenir un comportament acceptable sobre terra. La suspensi es rebaixa i s'endureix, i es modifiquen els frens per donar ms potncia de frenada i facilitar-ne la refrigeraci.

Al 1991, el fabricant itali Gilera va posar al mercat el model Nordwest, que es convertia aix en el primer model de supermoto del mn. Altres marques, com KTM, Husqvarna, Husaberg AB i CCM Motorcycles, van posar al mercat models supermotard poc desprs. Totes aquestes companyies tenien com a productes principals motocicletes de terra. A mitjans dels anys 2000, els fabricants japonesos tamb es van introduir al mercat, per exemple Yamaha (2004), Honda (2005) i Suzuki (2005), que sn models ms enfocats de cara a l'us diari que al mn de la competici. 

Competici.
Les carreres de supermotard se solen fer a traats que tenen aproximadament un 70% d'asfalt i un 30% de terra. Els pilots porten una combinaci d'equip de carretera i de terra, normalment cuir (de carretera) i casc i botes de motocross. Els circuits se solen dissenyar tal que les velocitats no siguin molt elevades (sovint inferiors als 160 km/h), i amb traats revirats on importa ms la destresa del pilot que el comportament de la mquina. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124740" title="Caixubis" nonfiltered="1304" processed="1301" dbindex="51405">

Els caixubis (caixubi Kaszbi); polons Kaszubi); alemany Kaschuben) sn un grup tnic eslau que viu al nord-oest de Polnia.

La capital no oficial s Wejherowo (Wejrowo).  Entre les principals ciutats, Gdynia (Gdini) cont el percentatge ms gran de gent d'origen caixubi.  Els principals oficis dels caixubis eren l'agricultura i pesca; avui dia l'agricultura i el sector serveis (principalment agroturisme).



Famosos caixubis.
 Gnter Grass, escriptor en llengua alemanya, qui en alguns dels seus llibres, com El timbal de llauna (Die Blechtrommel) (1959), admet la seva identitat caixbia.  ;
 Gerard Labuda, historiador;
 Aleksander Majkowski, escriptor;
 Danuta Stenka, actriu;
 Donald Tusk, poltic, lder de Platforma Obywatelska;

Enllaos externs.
 http://www.zk-p.pl/ ;
 http://www.kaszubia.com/ (caixubi, polons i alemany);
 http://www.republika.pl/modraglina/kaszlink.html (polons, angls i alemany);
 http://www.cassubia-slavica.com/;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124741" title="Jordi Bosch i Palacios" nonfiltered="1305" processed="1302" dbindex="51406">
Jordi Bosch i Palacios (Matar, Maresme, 18 de desembre de 1956) s un actor catal.



 Teatre .
1981- Mort accidental d un anarquista , de Dario Fo. Dir. Pere Planella. Teatre Regina i Villarroel Teatre, Barcelona;
1983- Advertncia per a embarcacions petites , de Tennessee Williams. Dir. Carlos Gandolfo. Teatre Lliure, Barcelona;
1983- L hroe , de Santiago Rusiol. Dir. Fabi Puigserver. Teatre Lliure i Festival del Grec, Barcelona;
1983- Al vostre gust , de William Shakespeare. Dir. Llus Pasqual. Teatre Lliure, Barcelona;
1984- La flauta mgica , d Emmanuel Schikaneder. Dir. Fabi Puigserver. Teatre Lliure, Barcelona;
1985- Un dels ltims vespres del carnaval , de Carlo Goldoni. Dir. Llus Pasqual. Teatre Lliure, Barcelona;
1986- Fulgor i mort de Joaqun Murieta , de Pablo Neruda. Dir. Fabi Puigserver. Teatre Lliure, Barcelona;
1986- El tango de don Joan , de Quim Monz i Jrme Savary. Dir. Jrme Savary. Teatre Lliure, Barcelona;
1987- 30 d abril , de Joan Oliver. Dir. Pere Planella. Teatre Lliure, Barcelona;
1987- El muntaplats , de Harold Pinter. Dir. Carme Portacelli. Teatre Lliure, Barcelona;
1987- Lorenzaccio, Lorenzaccio , d Alfred de Musset. Dir. Llus Pasqual. Teatre Lliure, Barcelona;
1988- La bona persona de Sezuan , de Bertold Brecht. Dir. Fabi Puigserver. Mercat de les Flors, Barcelona;
1988- `Titnic-92 , de Guillem-Jordi Graells. Dir. Pere Planella. Teatre Lliure, Barcelona;
1989- Les noces de Fgaro , de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais. Dir. Fabi Puigserver. Teatre Lliure, Barcelona;
1989- Set escenes de Hamlet , de Benet Casablancas. Dir. Josep Pons. Teatre Lliure, Barcelona;
1989- El viatge (o els cadvers exaquisits) , de Manuel Vzquez Montalbn. Dir. Ariel Garca Valds. Teatre Romea, Barcelona;
1990- Els gegants de la muntanya , de Luigi Pirandello. Dir. Xicu Mas. Teatre Lliure, Barcelona;
1990- Sinfonietta   L arca de No , de Benjamin Britten. Dir. Josep Pons. Esglsia de Sant Felip Neri, Barcelona;
1990- Capvespre al jard , de Ramon Gomis. Dir. Llus Pasqual. Teatre Lliure, Barcelona;
1990- Restauraci , d Eduardo Mendoza. Dir. Ariel Garca Valds. Teatre Romea, Barcelona;
1991- Bala perduda , de Llus Elias. Dir. Xavier Berraondo. TVC, Barcelona;
1991- Histria d un soldat , de Charles Ferdinand Ramuz. Dir. Llus Homar i Josep Pons. Teatre Lliure, Barcelona;
1991- Timon d Atenes , de William Shakespeare. Dir. Ariel Garcia Valds. Teatre Lliure, Barcelona;
1992- El parc , de Botho Strauss. Dir. Carme Portacelli. Teatre Lliure, Barcelona;
1992- El desengany , de Francesc Fontanella. Dir. Domnech Reixach. Teatre Romea, Barcelona;
1993- La gurdia blanca , de Mikhal Bulgkov. Dir. Pavel Khomsky. Teatre Romea, Barcelona;
1993- Roberto Zucco , de Bernard-Marie Kolts. Dir. Llus Pasqual. Palau de l Agricultura, Barcelona;
1993- Some enchanted evening , d Irving Berlin, Leonard Bernstein, George Gershwin, Cole Porter i Stephen Sondheim. Dir. Josep Pons. Teatre Lliure, Barcelona;
1994- El barret de cascavells , de Luigi Pirandello. Dir. Llus Homar. Teatre Lliure, Barcelona;
1994- Las bodas de Fgaro , de Pierre Caron de Beaumarchais. Dir. Fabi Puigserver. Teatro La Comedia, Madrid;
1995- Arsnic i puntes de coix , de Joseph Kesselring. Dir. Anna Lizaran. Teatre Lliure, Barcelonala, Llus Soler, Jordi Torras, Artur Trias;
1995- Els bandits , de Friedrich von Schiller. Dir. Llus Homar. Mercat de les Flors, Barcelona;
1995- Viatge a Califrnia , de Toni Cabr. Dir. Toni Cabr. Teatre Romea, Barcelona;
1996- Lear o el somni d una actriu , de William Shakespeare. Dir. Ariel Garcia Valds. Teatre Lliure, Barcelona;
1996- El temps i l habitaci , de Botho Strauss. Dir. Llus Homar. Teatre Romea, Barcelona;
1997- Zowie , de Sergi Pompermayer. Dir. Llus Homar. Teatre Lliure, Barcelona;
1998- Morir , de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. Teatre Romea, Barcelona;
1998- Lectura de poemes: Miquel Mart i Pol , de Miquel Mart i Pol. Teatre Lliure, Barcelona;
1998- Fuita , de Jordi Galceran. Dir. Eduard Corts. Gira per Catalunya;
1999- Cantonada Brossa , de Joan Brossa. Dir. Josep M.Mestres, Josep Montanys, Llus Pasqual i Rosa Maria Sard. Teatre Lliure, Barcelona;
1999- Andorra mgica en vuit dies , de Miquel Desclot. Dir. Gerard Claret. Auditori Nacional d'Andorrra (Ordino), Andorra;
2000- Espai pel somni , de Miquel Mart i Pol. Centre Cultural de Sant Cugat i Teatre Lliure, Barcelona;
2000- L hort dels cirerers , d Anton Txkhov. Dir. Llus Pasqual. Teatre Lliure, Barcelona;
2001- Novecento, el pianista de l oce , d Alessandro Baricco. Dir. Fernando Bernus. Teatre Poliorama, Barcelona;
2001- Improvisacions sobre la Histria d un soldat , de Stravinsky. Sala Beckett, Barcelona;
2001- L adu de Lucrcia Borja , de Carles Santos i Joan-Francesc Mira. Dir. Carles Santos. Teatre Lliure, Barcelona;
2002- El llenguatge dels ngels , de Vicen Ferrer, Gabriel Garca Mrquez, Goethe, Isaias, Nelson Mandela, Pablo Neruda, Palau i Fabre. Dir. Jordi Bosch. Convent de Sant Agust, Barcelona;
2002/2004- Dissabte, diumenge i dilluns , d Eduardo de Filippo. Dir. Sergi Belbel. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona;
2003- Primera plana , de Ben Hecht i Charles McArthur. Dir. Sergi Belbel. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona;
2004- Greus qestions , d Eduardo Mendoza. Dir. Rosa Novell. Sala Muntaner, Barcelona;
2005- Fuente Ovejuna , de Lope de Vega. Dir. Ramon Sim. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona;
2005- Fi de partida , de Samuel Beckett. Dir. Rosa Novell. Teatre Grec, Barcelona;
2006- Adrea desconeguda , de Katherine Kressmann Taylor. Dir. Fernando Bernus. Teatre Bartrina, Reus i Teatre Borrs, Barcelona;
2006/2007- La nit just abans dels boscos , de Bernard-Marie Kolts. Dir. lex Rigola. Teatre Municipal, Girona / Teatre Lliure, Barcelona;
2007- Set escenes de Hamlet , de Benet Casablancas. Dir. Santiago Serrate. Teatre Principal, Sabadell;
2007- Play Strindberg , de Friedrich Drrenmatt. Dir. Georges Lavaudant. Teatro de la Abada, Madrid;
2007- Un roure , de Tim Crouch. Dir. Roser Batalla. Club Capitol, Barcelona;
2007- Hay que purgar a Tot , de Georges Feydeau. Dir. Georges Lavaudant. Teatro Espaol, Madrid + gira;
2008- Andorra mgica en vuit dies , de Miquel Desclot. Dir. Gerard Claret. Petit Palau, Barcelona;
2008- Monty Python's Spamalot , d' Eric Idle. Dir. Tricicle. Teatre Victria, Barcelona;

 Televisi .
1992/1995-"Quico, el progre", TV3;
1993-"Agncia de viatges", TV3;
1993-"La Lloll", TV3;
1994-"Arnau", TV3;
1995-"Estaci d'enlla", TV3;
1995-"Pedralbes Centre", TV3 ;
1996-"Nissaga de poder", TV3;
1999-"La memria dels Cargol", TV3;
1999-"Junts" (tv-movie), TV3;
2000-"Nissaga, l'herncia", TV3;
2000-"El comisario", T5;
2000-"Crims", TV3;
2001/2003-"Jet lag", TV3;
2002-"Majoria absoluta", TV3 ;
2005-"Abuela de verano", TVE ;
2006-"Con dos tacones", TVE;
2007-"Desprs de la pluja" (tv-movie), TV3/TVG;
2007-"La Via Augusta", TV3;
2008-"Lex", Antena 3;

 Cinema .
1989-"Capit Escalaborns" de Carles Benpar;
1991-"La febre d'or" de Gonzalo Herralde;
1993-"Monturiol, el senyor del mar" de Francesc Bellmunt ;
1994-"El perqu de tot plegat" de Ventura Pons;
1995-"Boca a boca" de Manuel Gmez Pereira;
1996-"La buena vida" de David Trueba;
1996-"De qu se ren las mujeres" de Joaquim Oristrell;
2000-"Carretera y manta" d'Alfonso Arandia ;
2001-"Silencio roto" de Montxo Armendriz;
2001-"Deseo" de Gerardo Vera;
2006-"La educacin de las hadas" de Jos Luis Cuerda;
2006-"Va a ser que nadie es perfecto" de Joaquim Oristrell;
2007-"Barcelona (un mapa)" de Ventura Pons;

 Premis .
- de la crtica teatral de Barcelona temporada 90-91 per l obra "Restauraci";
- de l'Associaci d Actors i directors professionals de Catalunya. Paper repartiment de teatre Temporada 90-91 per l obra "Restauraci";
- Nacional de Catalunya de teatre 1994 per l obra "El barret de cascavells";
- de la crtica  teatral de Barcelona temporada 93-94 per l obra "El barret de cascavells";
- de l'Associaci d actors i directors professionals de Catalunya. Millor actor de cinema temporada 93-94 per la pellcula "El perqu de tot plegat";
- Butaca-95 millor actor de cinema per la pellcula "El perqu de tot plegat" ;
- de la crtica teatral de Barcelona temporada 98-99, interpretaci per l obra "Cantonada Brossa";
- Butaca-03 millor actor de teatre per l'obra "Dissabte, diumenge, dilluns";


 Enllaos externs .
La pgina autoritzada d'en Jordi Bosch;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124742" title="Hereros" nonfiltered="1306" processed="1303" dbindex="51407">

Els herero sn un poble afric que principalment viu a Nambia, on sn el 7,54 % de la poblaci. Parlen una llengua bantu, otjiherero. Es caracteritzen per emprar com a ferraters alguns estrangers (lemba). El seu nom prov del castell herrero (tamb els anomenen helelo), i cap el segle XVIII adoptaren la parla dels bants vens.  Antigament tenien un foc sagrat vigilat per una casta de sacerdots hereditaris segons el clan patriarcal (oruzo), pel qual e diferencien tots ells, o b pel matriarcal (eanda). Fabriquen cistelles i recipients de fusta, fang i metall.

Eren un poble fora nombrs que va dur a terme una aferrissada resistncia l'establement de l'frica del Sud-Oest Alemanya, ra per la qual foren delmats. Per tal d'aprofitar la seva rivalitat amb els ovambo, durant els anys 1960 van crear per a ells el bantustan d'Hereroland. Polticament, han estat hostils al SWAPO i propers a altres grups com la SWANU.

Ubicaci. 
En l'actualitat els herero estan repartits entre tres estats: 
 Angola: 120.000, que representen el 1% del total de la poblaci del pas. Els subgrups principals sn els Kuvale i els Djimba que es troben repartits pel sud-oest de Angola. ;
 Botswana: 21.000 herero, situats en els voltants del riu Okavango, que sumen el 1% de la poblaci del pas. ;
 Nambia: 106.000 persones, equivalents al 10% del total d'habitants. Es troben espargits a l'ample del nord del pas, en concret en les regions administratives de Nambia d'Omaheke, Otjozondjupa, Kunene, i Erongo;

Subgrups. 
Els herero estan dividits en diversos sub-grups. El ms nombrs a Angola, s el dels kuvale, qui viuen prop a la zona desrtica de la provncia de Namibe. En Nambia els principals grups sn els tjimba i ndamuranda en Kunene; els mahereo que habiten els voltants del poble de Okahandja (antiga capital del bantustan dedicat per als herero, Hereroland); els zeraua que viuen en la zona d'Omaruru. 

Histria recent. 
La histria recent dels herero ha tingut freqents episodis de violncia. Mentre els grups que han habitat les zones al voltant de la frontera oest entre Angola i Nambia han tingut una existncia relativament tranquilla, els seus germans d'altres zones no han tingut la mateixa sort.

Els altres grups van sofrir l'expropiaci de terres i bestiar, la persecuci i gaireb anihilament per part dels colonialistes alemanys, que obeen les poltiques d'extermini genocida del seu lder Lothar von Trotha (alguns clculs estimen que el 75% de la poblaci va ser anihilada, quedant en l'any 1905, 16.000 herero d'una poblaci de 80.000 en 1900). Molts herero d'frica del Sud-Oest (antic nom de Nambia) van fugir cap a altres zones, per sense el seu bestiar i per tant sense els mitjans de subsistncia dels quals fins a llavors depenien; aquests sn els actuals herero de Botswana. Els kuvale d'Angola van passar per una situaci similar en 1941. Desprs de la mort del rei Kwanyama, Mandume ja Ndemufayo, en 1917, els portuguesos van considerar definitivament conquistat el sud d'Angola. No obstant aix, en una zona de l'oest, els kuvale van continuar criant el seu bestiar en les rides terres de la marge dreta del ric Kunene, una zona sense cap vigilncia per part de les autoritats portugueses. 

Els Kuvele seguien amb la prctica usual de no noms engreixar el seu propi bestiar, sin tamb tot aquell que podien robar. Davant les queixes dels afectats, l'exrcit portugus va decidir acabar amb aquestes pretensions d'independncia de l'autoritat portuguesa. Entre setembre de 1940 i febrer de 1941, les tropes portugueses van ocupar el territori dels Kuvale matant-ne molts, i fent presoners al 25% de la seva poblaci (unes 4.000 persones) i prenent possessi de prop del 90% del seu bestiar (uns 20.000 caps). Els presoners van ser enviats al penal de Damba en Sao Tom, i desprs cedits com treballadors per a treballar foradament a les hisendes dels colons portuguesos. 

Caracterstiques culturals. 
Els hereros tenen un gran orgull en la seva identificaci i solidaritat tnica. A pesar d'haver estat prcticament anihilats, han mantingut les seves tradicions familiars i conscincia nacional viva. Prova d'aix s la festa anual herero, el Dia de Maharero a l'agost, quan les unitats paramilitars herero desfilen davant els seus caps tribals a travs dels carrers d'Okahandja, Gobabis i Omaruru. A pesar que gran part d'ells s'han convertit al cristianisme, segueixen mantenint aspectes molt tradicionals de les seves antigues prctiques religioses. Igual que la seva economia, que se centra al voltant del bestiar bov, gran nombre de cerimnies espirituals se centren al voltant de la la vaca com animal sagrat. L'actual vestit tradicional de les dones hehero (veure foto) s producte de la influncia europea en el segle XIX. Els herero acostumaven vestir com els himba; s a dir, prcticament no es vestien. Els missioners, ofesos per la nuesa, van assolir introduir el concepte de la vestimenta, amb un tipus de vestit de cort europeu de l'poca, per vists i colorit. El peculiar barret que usen, potser fou dissenyat en homenatge a la forma del cap de la vaca. 

Tots els grups herero parlen l'otjiherero; a Botswana a ms parlen el dialecte mbandieru. 
Publicacions.
 Hans Schinz, Deutsch S dwest-Afrika, (Oldenburg and Leipzig, 1891)  ;
 S. Passarge, S dafrika, (Oldenburg and Leipzig, 1908);

Enllaos externs.
  Els herero de Nambia  ;
 ,  ;
, , , ,  Fotos de dones hehero amb vestit tradicional.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124747" title="Uni de Grangers de Letnia" nonfiltered="1307" processed="1304" dbindex="51408">
La Uni de Grangers de Letnia (Latvijas Zemnieku savien ba) s un partit poltic centrista i agrarista de Letnia. Forma part de la coalici Uni de Verds i Grangers (Za o un Zemnieku savien ba) que va obtenir el 9.5 % dels vots i 12 dels 100 escons a les eleccions del 2002, i 18 escons a les del 2006.

Enllaos externs.
Pgina oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124750" title="Diplopogon" nonfiltered="1308" processed="1305" dbindex="51409">

Diplopogon s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Diplopogon setaceus R. Br. 1810;

Sinnims.
Diplogon Poir., orth. var., 
Dipogonia P. Beauv..

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124751" title="Segimon Serrallonga i Morer" nonfiltered="1309" processed="1306" dbindex="51410">

Segimon Serrallonga i Morer (Torell, 1930 - Badalona, 2002) fou un poeta, filleg i escriptor catal. 

Estudi filosofia, teologia, filologia clssica i filologia catalana, va ser professor universitari i director de la biblioteca de la universitat de Vic. Tingu una intensa activitat en el mn universitari. Va ser un dels creadors de l'editorial Eumo.
 
Amic i deixeble de Carles Riba. Entre el 1964 i 1967 va dirigir la revista Inquietud artstica. Fou un dels redactors fundadors de la revista de poesia Reduccions el 1977 juntament amb Miquel Mart i Pol, Jordi Sarrate, Llus Sol i Ricard Torrents. 

L'any 1980 va aconseguir el Premi de la Crtica Serra d'Or per l'obra Poemes 1950-1975. s autor d'una vibrant obra potica i traductor de llibres de la Bblia, de William Blake i de Bertolt Brecht entre d'altres autors. Tamb ha tradut poesies antigues i ha escrit estudis sobre poetes catalans.

Obra.
Poesia.
 1974: Eixarms;
 1979: Poemes 1950-1975 ;

 Premis .
1980 Premi de la Crtica Serra d'Or per Poemes 1950-1975;

Enllaos externs.
 L'autor al Qui s qui de les lletres catalanes;
 Selecci de poemes de l'autor;
 Pgina del diari Vilaweb dedicada a l'autor amb un recull d'articles d'homenatge de diferents mitjans desprs de la seva mort;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124752" title="Esquerra Catalana dels Treballadors" nonfiltered="1310" processed="1307" dbindex="51411">
L'Esquerra Catalana dels Treballadors (ECT) fou un partit poltic catalanista a la Catalunya del Nord, com a evoluci del Comit Rossellons d'Estudis i d'Animaci, creat el 1972 i dissolt el 1981. 

 Fundaci i programa .
La seva fundaci fou el 21 d'octubre de 1972 al castell de Pradells a Sant Lloren de Cerdans (Vallespir), on elabor un programa de 10 punts

 Es defineix com a revolucionari que lluita per l'emancipaci nacional i social del poble treballador nord-catal. ;
  Considera que l'opressi cultural, social, econmica colonial de Catalunya Nord s caracterstica d'una situaci d'opressi nacional. ;
 Es considera com a part del moviment d'alliberament nacional dels Pasos Catalans, per s'inscriu dins la lluita anti-imperialista mundial. ;
 L'emancipaci nacional implica l'alliberament econmic social i cultural doncs poltic. ;
 Considera que la lluita d'alliberament nacional s indissociable de l'emancipaci social dels treballadors nord-catalans, i que aquesta lluita s una etapa en el cam de la construcci d'una societat comunista. ;
 Es considera solidaria en el seu combat de tots els pobles en lluita per llur alliberament nacional i social, particularment dels altres pobles oprimits per l'Estat francs. ;
 Afirma la seva solidaritat amb el poble treballador francs per la destrucci del capitalisme i la construcci d'una societat socialista. ;
 A curt termini decideix lluitar per a l'obtenci d'un estatut d'autonomia nacional de Catalunya Nord. ;

El seu rgan era el diari La Fal, i el seu secretari general fou Miquel Mayol i Raynal fins el 1981. Altres militants destacats foren Pere Iu Baron, Llus Creixells, Joan-Pere Pujol, Jaume Roure i Maria ngels Falqus.

Un dels primers actes fou signar Carta de Brest, amb republicans Irlandesos, Uni Democrtica de Bretanya, Herri Alderdi Sozialista Iraultzailea (HASI), Cymru Goch, Partit Socialista d'Alliberament Nacional-Provisional, Uni del Poble Gallec, Su Populu Sardu i Lucha Occitana (LOC). El 1973 tamb traduren al catal el Llibre Roig de Mao Zedong i iniciaren una campanya en defensa del Canig. Per tal de donar-se a conixer fora de Frana, participaren en la marxa de Besanon.

Coincidien amb la lnia poltica del PSAN i de l'Assemblea de Catalunya, i eren contraris a la lluita armada, encara que organitzaren protestes contra el Procs de Burgos. Participaren en activitats de defensa de la llengua i promogueren organitzacions cviques com La Bressola, la Universitat Catalana d'Estiu, el Grup de Nova Cano Guillem de Cabestany, el Grup Pirinenc Rossellons. Alhora, es presentaren a les eleccions legislatives franceses de 1973, per el seu candida Miquel Mayol noms van obtenir l'1,2 % dels vots, mentre que Gilbert Grau (per Acci Regionalista Catalana) va obtenir un 2 %.

 Activitats 1975-1981 .

El 1975 participaren en la campanya nuclear a Port la Nouvelle i de defensa de Les Bulloses contra la invasi turstica, alhora que tamb se solidaritzaren amb les protestes occitanes de Larzac. Es presentaren en algunes eleccions per noms van obtenir l'1,2 % a les eleccions generals franceses de 1978, i l'1,35 % a les legislatives franceses de 1981, mentre que a les municipals de 1977 formaren part de la Llista d'Unitat Popular Catalana. El 1977 se solidaritzaren amb els pagesos d'Illa de Tet que s'oposaven a les expropiacions de terres per a explotar urani, i amb els treballadors de Paulilles, alhora que iniciaren una campanya de catalanitzaci dels noms dels pobles. Poc desprs patiren l'escisi de Pere Iu Baron que origin l' Organitzaci Socialista d'Alliberament Nacional.

El 1978 redactaren un programa on reclamaven l'autonomia per a la Catalunya del Nord, i per primer cop celebraren l'onze de setembre com a jornada reivindicativa. El 1979 celebraren el seu II Congrs i redactaren una declaraci comuna amb EHAS i PTQ, alhora que se solidaritzaven amb els patriotes corsos. Tamb organitzaren campanyes contra el turisme i el treball a Vallcebollera, Banyuls, Illa i Paulilles. El 1980 organitzaren amb militants d'IPC l'ocupaci del castellet de Perpiny en solidaritat amb els presos corsos.

 La fi del partit .

A comenaments dels anys vuitanta s'oposaren al regionalisme del grup Uni per una Regi Catalana, i donaren suport als Comits de Solidaritat amb els Patriotes Catalans. Quan Miquel Mayol abandon el partit el 1981, desprs que Franois Mittrrand assols la presidncia de Frana, el partit es va dissoldre. Alguns dels antics militants avui formen part de la secci nord-catalana d'Esquerra Republicana de Catalunya.

 Referncies .
 Per un desenvolupament autnom de la Catalunya Nord a Quaderns de La Fal, nm 1, Perpiny, 1983;
 Enllaos externs .
 Programa d'ECT;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124756" title="Aristida" nonfiltered="1311" processed="1308" dbindex="51412">

Aristida s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre Poales, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.

Aristida adscensionis L.
Aristida aequiramea Scheele ;
Aristida appressa Vasey ;
Aristida arizonica Vasey ;
Aristida aspera Swallen ;
Aristida basiramea Engelm. ;
Aristida brittonorum Hitchc. ;
Aristida californica Thurb. ;
Aristida chapadensis Trin. ;
Aristida chapmaniana Nash ;
Aristida condensata Chapm. ;
Aristida culionensis Pilg. ;
Aristida curtifolia Hitchc. ;
Aristida desmantha Trin. & Rupr. ;
Aristida dichotoma Michx.
Aristida dissita I. M. Johnst. ;
Aristida ecuadoriensis Henrard ;
Aristida ekmaniana Henrard ;
Aristida enodis Hack. ;
Aristida erecta Hitchc. ;
Aristida fasciculata Torr. ;

Aristida flabellata Caro ;
Aristida geyeriana Steud. ;
Aristida hamulosa Henrard ;
Aristida hassleri Hack. ;
Aristida havardii Vasey ;
Aristida hintonii Hitchc. ;
Aristida humboldtiana Trin. & Rupr. ;
Aristida hypomegas Mez ;
Aristida implexa Trin. ;
Aristida laevigata Ekman ;
Aristida lanuginosa Hitchc. ;
Aristida lemmoni Scribn. ;
Aristida longiseta Steud. ;
Aristida macrantha Hack. ;
Aristida manzanilloana Vasey ;
Aristida mexicana Henrard ;
Aristida mohrii Nash ;
Aristida multiramea Hack. ;
Aristida neglecta Leon ;
Aristida oligantha Michx. ;
Aristida orcuttiana Vasey ;

Aristida orizabensis E. Fourn. ;
Aristida pallens Cav. ;
Aristida patula Nash ;
Aristida peninsularis Hitchc. ;
Aristida pradana Leon ;
Aristida purpurascens Poir. ;
Aristida purpurea Nutt. ;
Aristida ramosissima Engelm. ;
Aristida reflexa Griseb. ;
Aristida reverchoni Vasey ;
Aristida riedeliana Rupr. ;
Aristida rosei Hitchc. ;
Aristida schiedeana Trin.
Aristida schimperi Hochst. & Steud. ;
Aristida simplicifolia Chapm. ;
Aristida stricta Michx.
Aristida tenuifolia Hitchc. ;
Aristida vaginata Hitchc. ;
Aristida virgata Trin.  ;
Aristida wrightii Nash;

(vegeu-ne  a )

Sinnims.
Aristopsis Catasus, 
Arthratherum P. Beauv., 
Chaetaria P. Beauv., 
Curtopogon P. Beauv., 
Cyrtopogon Spreng., orth. var., 
Kielboul Adans., 
Moulinsia Raf., 
Streptachne R. Br., 
Trixostis Raf..

Enllaos externs.
Pgina de la GRIN sobre el gnere .

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124757" title="Cantaloupe Island" nonfiltered="1312" processed="1309" dbindex="51413">
Tema original de Herbie Hancock (gran compositor i msic de jazz), Cantaloupe Island fou incls dins l'album Empyrean Isles publicat al 1964, i s considerada una de les seves millors aportacions dins aquest estil.

Aquest disc, juntament amb Maiden Voyage (1965) s'han convertit en un dels referents del jazz dels anys seixanta.

Enllaos externs.
 allmusic.com ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124758" title="Sartidia" nonfiltered="1313" processed="1310" dbindex="51414">

Sartidia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124759" title="Stipagrostis" nonfiltered="1314" processed="1311" dbindex="51415">

Stipagrostis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.

Sinnim.
Schistachne  Fig. & De Not.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124761" title="Andr Ricard Sala" nonfiltered="1315" processed="1312" dbindex="51416">
Andr Ricard Sala (Barcelona, 1929) s un dissenyador industrial gran admirador de la figura del dissenyador Raymond Loewy, a qui conegu l any 1956. El dissenyador americ l introdu en l ambient professional de l poca i a l ICSID, del qual en fou sots president. Fou fundador, juntament amb Antoni de Moragas, de l ADI FAD, l Agrupaci de Disseny Industrial del Foment de les Arts Decoratives.

De la seva dilatada trajectria, en destaquen clients com Porcelanas Bidasoa o Perfumes Puig. La seva mxima activitat com a dissenyador transcorre en les dcades dels anys seixanta, setanta i vuitanta.

Entre els principals dissenys destacar-ne la vaixella Compact (1962) la pina Arce (1964) i els envasos d Agua Lavanda i Agua Brava de Puig, els cendrers Copenhagen (un gran clssic), o el Stockholm i l'Oslo, la batidora Moulinex, la pina Orion i la torxa olmpica de Barcelona 92, aix com el disseny de l estoig de presentaci de la candidatura de la ciutat.

De la seva dilatada trajectria tamb en destaquen articles i pubicacions editorials, entre les quals: Diseo Por qu?, Diseo y calidad de vida o Hablando de diseo.

L objecte s la petjada de l home. Des de l inici de la humanitat, l existncia de l home a estat depenent de mltiples utensilis que ha anat creant, primer per a sobreviure, i ms tard per a millorar la seva qualitat de vida. Aquests utensilis sn un testimoni de les aptituds i anhels de cada poca i de cada cultura.

L any 1983 reb el premio Nacional de Diseo i el 1993 la Creu de Sant Jordi. Compta a ms, amb diversos premis Delta.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124764" title="Amfipognia" nonfiltered="1316" processed="1313" dbindex="51418">
Amfipognia (Amphipogoneae) era anteriorment una tribu de la subfamlia de les Arundinoides, famlia de les pocies, ordre Poales, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Comprenia els gneres Amphipogon i Diplopogon, assignats actualment a altres tribus.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124766" title="Aristdia" nonfiltered="1317" processed="1314" dbindex="51419">

Aristdia (Aristideae) s una tribu de la subfamlia de les Arundinoides, famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Genres.
Aristida;
Sartidia;
Stipagrostis;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124768" title="Ciperocloia" nonfiltered="1318" processed="1315" dbindex="51420">
Ciperocloia (Cyperochloeae) era anteriorment una tribu de la subfamlia de les Arundinoides, famlia de les pocies, ordre Poales, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Comprenia el gnere Cyperochloa, classificat actualment dins de la subfamla Centothecoideae.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124770" title="Dantonia" nonfiltered="1319" processed="1316" dbindex="51421">

Dantonia (Danthonieae) s una tribu de la subfamlia de les arundinidies (o de les danthoniidies segons les fonts), famlia de les pocies, ordre Poales, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Genres.
Alloeochaete;
Centropodia;
Chaetobromus;
Chionochloa;
Cortaderia;
Crinipes;
Danthonia;
Danthonidium;
Dregeochloa;
Duthiea;
Elytrophorus;
Erythranthera;
Habrochloa;
Karroochloa;
Lamprothyrsus;
Merxmuellera;
Metcalfia;
Monachather;
Monostachya;
Nematopoa;
Notochlo;
Pentameris;
Pentaschistis;
Phaenanthoecium;
Plinthanthesis;
Poagrostis;
Prionanthium;
Pseudodanthonia;
Pseudopentameris;
Pyrrhanthera;
Rytidosperma;
Schismus;
Sieglingia;
Styppeiochloa;
Tribolium;
Urochlaena;
Zenkeria;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124771" title="Ericnia" nonfiltered="1320" processed="1317" dbindex="51422">

Ericnia (Eriachneae) s una tribu de la famlia de les pocies, ordre Poales, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

No hi ha acord quant a la subfamlia a qu pertany; algunes fonts l'assignen a la subfamlia Micrairoideae, per aquesta subfamlia encara no est acceptada de manera general (vegeu Pocia), mentre que d'altres la classifiquen com Poaceae incertae sedis.

Genres.
Eriachne;
Pheidochloa;

Enllaos externs.
Pgina de la GRIN sobre la tribu Eriachneae.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124772" title="Micriria" nonfiltered="1321" processed="1318" dbindex="51423">

Micriria (Micraireae) s una tribu de la subfamlia de les Arundinoides, famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Genres.
Micraira;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124773" title="Steyermarkochloeae" nonfiltered="1322" processed="1319" dbindex="51424">

Steyermarkocloia (Steyermarkochloeae) s una tribu de la subfamlia de les Arundinoides, famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Genres.
Arundoclaytonia;
Steyermarkochloa;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124774" title="Espartocloia" nonfiltered="1323" processed="1320" dbindex="51425">

Espartocloia (Spartochloeae) s una tribu de la subfamlia de les Arundinoides, famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Genres.
Spartochloa;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124776" title="Srabs" nonfiltered="1324" processed="1321" dbindex="51426">
Els srabs sn un grup hum d'Alemanya que parla srab, una llengua eslava.

 Histria .

La histria dels srabs a Alemanya comena cap al segle VI amb les invasions brbares. En el segle XII amb l'entrada massiva d'agricultors germnics des de Flandes, Turngia i Francnia i la desertitzaci produda per les guerres medievals va comenar la recessi de la llengua.

Cal afegir que els srabs posseen una situaci jurdica desfavorable enfront dels alemanys, situaci que es va fixar en el Sachsenspiegel i altres documents. Ms tard es va afegir la prohibici de l's de la llengua: el 1293 un tribunal va prohibir l's del srab a Bernburg (Saale), el 1327 es va prohibir a Altenburg, Zwickau i Leipzig i el 1424 a Meissen. A ms, en molts gremis de ciutats de l'rea noms s'admetien membres d'origen alemany.

Els nuclis dels Milzener i Lusizer (lusacians), dos de les aproximadament 20 tribus srabes que ocupaven el territori de l'actual Luscia, es van veure relativament poc afectats per la immigraci alemanya i les prohibicions. En conseqncia la llengua va poder mantenir-se a la zona, on el nombre de parlants va augmentar fins als 300.000 en el segle XVII.

El text ms antic que es conserva s el Budissiner Brgereid (jurament de ciutadania de Bautzen), que es va escriure en la primera meitat del segle XVI.

 Minoria nacional .



La bandera dels eslaus d'Alemanya es va usar per primera vegada el 1842 quant va ser hissat a la ciutat de Lohsa (prop de Hoyerswerda, al districte d'Oberlausitz) per fins el 23 de mar de 1848 no es va establir l ordre actual dels colors al congrs paneslau de Praga. 

El 1 de gener de 1919 es va proclamar la repblica Srab-Luscia que fou liquidada rpidament, i que va utilitzar la bandera nacional sraba.

Va usar-se sense cap regulaci especial fins el 1935 en qu fou prohibida. Es va tornar a hissar el 17 de maig de 1945 quan els russos van entrar a Alemanya. Creada la Repblica Democrtica d'Alemanya el 1948 la minoria sraba fou reconeguda i si b la bandera no va ser esmentada a la legislaci estatal s que fou acceptada oficialment pels consells (Bezirke) de Cottbus i Dresden en la regi Lausitz (en aquest darrer a ms a ms el srab era llengua oficial). El 1990 la bandera sraba fou inclosa a les constitucions dels nous estats de Brandenburg i Saxnia; aquesta darrera tamb t regulat l'escut nacional srab.

Els srabs tenen la seva cultura, llenguatge, premsa, escoles, i organitzacions poltiques. La principal organitzaci es la Domowina (que en srab vol dir "El nostre pas") activa a Luscia (Lausitz) i est aliada a les organitzacions de la minoria eslava (coneguts per wends) a la Baixa Luscia (Niederlausitz) i Ata Luscia (Oberlausitz). Els srabs anomenen al seu pas Serbska (Pas dels Srabs) que cal no confondre amb Serpska (Pas dels Serbis). La Domowina t un emblema que fa funcions d emblema semioficial del poble srab. L emblema fou adoptat el 8 d'octubre de 1949 i s vermell amb tres fulles d'argent agafades a un tronc d arbre argent amb arrels; l emblema t forma d estel i a la vora t una franja blanca i una de blava; fou dissenyada per l artista Hanka Krawcec.

 Enllaos externs .

 "Eslaus entre germnics" a l'Avui.cat;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124778" title="Maria Carolina d'ustria (reina de Saxnia)" nonfiltered="1325" processed="1322" dbindex="51427">
Maria Carolina d'ustria, reina de Saxnia (Viena 1801 - Dresden 1832). Arxiduquessa d'ustria, princesa d'Hongria i de Bohmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial que es marid amb el rei Frederic August II de Saxnia.

Nada a Viena el dia 8 d'abril de 1801, era filla de l'emperador Francesc I d'ustria i de la princesa Maria Teresa de Borb-Dues Siclies. Maria Carolina era nta per via paterna de l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic i de la infanta Maria Llusa d'Espanya; mentre que per via materna ho era del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria.

El dia 26 de setembre de 1819 contragu matrimoni a Viena amb el rei Frederic August II de Saxnia, matrimoni que fou ratificat a Dresden el dia 7 d'octubre del mateix any. Frederic August de Saxnia era fill del prncep Maximili de Saxnia i de la princesa Carolina de Borb-Parma. Maria Carolina i Frederic August II no tingueren descendncia.

Maria Carolina mor a Dresden el dia 22 de maig de 1832 a l'edat de 31 anys. El 24 d'abril de 1833, Frederic August II es cas de nou, aquesta vegada amb la princesa Maria de Baviera.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124786" title="Centotecidia" nonfiltered="1326" processed="1323" dbindex="51430">

Centotecidia (Centothecoideae) s una subfamlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124788" title="Maria Dorotea de Wrttemberg" nonfiltered="1327" processed="1324" dbindex="51431">


Maria Dorotea de Wrttemberg, arxiduquessa d'ustria i palatina d'Hongria (Karlsruhe 1797 - Ofen (Hongria) 1855). Duquessa de Wrttemberg amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni en el si de la casa d'ustria.

Nada el dia 1 de novembre de 1797 a la ciutat de Karlsruhe, era filla del prncep Llus de Wrttemberg i de la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg. Maria Dorotea era nta per via paterna del duc Frederic II Eugeni de Wrttemberg i de la marcgravina Frederica de Brandenburg-Schwedt; i per via materna era nta del prncep Carles Cristi de Nassau-Weilburg i de la princesa Carolina d'Orange-Nassau.

Entre d'altres, Maria Dorotea era neboda del prncep sobir Frederic Guillem de Nassau-Weilburg, de la tsarina Sofia de Rssia i del rei Frederic I de Wrttemberg.

El dia 24 d'agost de 1819 contragu matrimoni amb l'arxiduc Josep Antoni d'ustria, palat d'Hongria, i fill de l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic i de la infanta Maria Dorotea de Wrttemberg. 

Josep Antoni havia estat casat anteriorment amb la gran duquessa Alexandra de Rssia i amb la princesa Enriqueta d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym de qui no havia tingut descendncia. Maria Dorotea i Josep Antoni tingueren cinc fills:

 SAIR l'arxiduquessa Francesca d'ustria, nada a Budapest el 1820 i morta el mateix 1820 a Budapest.

 SAIR l'arxiduc Alexandre d'ustria, nat a Budapest el 1825 i mort a Budapest el 1837.

 SAIR l'arxiduquessa Elisabet d'ustria, nada a Budapest el 1831 i mort a Viena el 1903. Contragu matrimoni el 1847 a Viena amb l'arxiduc Ferran Carles d'ustria-Este de qui enviud el 1849; el 1854 es cas en segones npcies amb l'arxiduc Carles Ferran d'ustria.

 SAIR l'arxiduc Josep d'ustria, nat a Bratislava el 1833 i mort a Fiume el 1905. Es cas el 1864 a Coburg amb la princesa Clotilde de Saxnia-Coburg Gotha.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Enriqueta d'ustria, nada a Budapest el 1836 i morta a Spa el 1902. Es cas a Brusselles el 1853 amb el rei Leopold II de Blgica.
 
Maria Dorotea mor el dia 30 de maig de 1854 a Budapest a l'edat de 57 anys.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124789" title="Clorididia" nonfiltered="1328" processed="1325" dbindex="51432">

Clorididia (Chloridoideae) s una subfamlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Tribus i genres.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124793" title="Precambri" nonfiltered="1329" processed="1326" dbindex="51433">
El Precambri s l'e no oficial que precedeix l'e Fanerozoic. Comprn el temps des de la formaci de la Terra fa 4.500 milions d'anys fins l'evoluci de fssils macroscpics de closca dura en abundncia, que marca l'inici del Cambri, el primer perode geolgic de la primera era del Fanerozoic, fa uns 542 milions d'anys.





Vista general.
Es coneix ben poc sobre el Precambri, malgrat que representa unes set vuitenes parts de la histria de la Terra, i prcticament tot el que se'n sap ha estat descobert en les ltimes quatre o cinc dcades. El registre fssil del Precambri s pobre, i els pocs fssils que s'hi troben (com ara els estromatlits) tenen una utilitat limitada per al treball bioestratigrfic. Moltes roques del Precambri han sofert una metamorfosi, cosa que n'amaga els orgens, mentre que les altres o b han estat destrudes per l'erosi o b romanen enterrades a sota dels estrats fanerozoics.

Es creu que la Terra es va formar a partir de l'acumulaci de material en rbita solar fa uns 4.500 milions d'anys, i s possible que rebs l'impacte d'un planetsim de la mida del planeta Mart poc desprs de la seva formaci, expulsant material que ms tard s'uniria formant la Lluna (vegeu teoria de l'impacte gegant). Sembla que l'escora terrestre ja era estable fa 4.400 milions d'anys, ja que els cristalls de zirconi trobats a l'oest d'Austrlia han estat datats de fa 4.404 milions d'anys.

El terme Precambri s una mica obsolet, per encara se l'utilitza habitualment en els mbits de geologia i paleontologia. Durant un curt temps, tamb se l'anomen l'e Criptozoic. Sembla probable que eventualment ser substitut pels termes Proterozoic, Arque i Hade, i es convertir en un terme obsolet (vegeu taula dels temps geolgics).

La vida abans del Cambri.
No se sap quan tingu lloc l'origen de la vida, per el carboni trobat en unes roques de 3.800 milions d'anys d'antiguitat a l'oest de Grenlndia pot ser d'origen orgnic. S'han trobat bacteris de ms de 3.460 milions d'anys ben preservats a Austrlia occidental. A partir d'aquesta data, el registre fssil del Precambri es torna bastant abundant.

Deixant de banda algunes instncies no verificades de formes molt ms antigues de Texas i l'ndia, les primeres formes multicellulars complexes semblen haver aparegut fa uns 600 milions d'anys. Es coneix una collecci bastant diversa de formes de cossos tous a partir d'uns quants jaciments arreu del mn. Reben el nom de fauna ediacarana o vendiana. Les criatures amb closques dures aparegueren cap al final d'aquest perode.

Fa uns 544 milions d'anys va aparixer una collecci de formes amb molta diversitat, comenant al Precambri ms tard amb una petita fauna amb closca i acabant al Cambri Inferior amb una fauna de Burgess molt diversificada i bastant moderna; aquesta rpida radiaci de formes rep el nom d'explosi cambriana.

El medi ambient i la catstrofe de l'oxigen.
El coneixement que es t dels moviments tectnics del Precambri s bastant confs. Generalment es creu que la majoria de les masses continentals de la Terra es reun en un nic supercontinent fa uns 1.000 milions d'anys. El supercontinent, conegut com a Rodinia, es fragment fa uns 600 milions d'anys. Hi hagu uns quants perodes glacials que comenaren tan aviat com l'Huroni, fa uns 2.200 milions d'anys. El ms estudiat s la glaciaci sturtiana-varangiana, que podria haver portat les glaceres fins al mateix equador, creant una "Terra bola de neu".

L'atmosfera de la Terra primitiva no est ben estudiada, per es creu que estava plena de gasos reductors, amb molt poc oxigen lliure. El jove planeta tenia una coloraci rogenca, i es creu que els seus mars eren de color verd oliva. Sembla que els oceans tingueren molts materials amb xids insolubles durant centenars de milions d'anys desprs de la formaci de la Terra.

Quan les formes de vida desenvoluparen la fotosntesi, comen a produir-se oxigen en grans quantitats, causant una crisi ecolgica anomenada la catstrofe de l'oxigen. L'oxigen qued immediatament atrapat en reaccions qumiques, especialment amb ferro, fins que les superfcies oxidables s'exhauriren. Desprs d'aix, es desenvolup l'atmosfera moderna rica en oxigen. Les roques ms antigues contenent banded iron formations (formacions de ferro en bandes) que es degueren dipositar quan el ferro i l'oxigen es combinaren per primera vegada.

Enllaos externs.

Paleomapa del Precambri;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124795" title="Orquestra simfnica" nonfiltered="1330" processed="1327" dbindex="51434">
Una orquestra simfnica s un conjunt instrumental. Dit d'una altra manera, una agrupaci de msics en representaci dels diferents instruments que existeixen, dirigits normalment per un director, i que interpreten l'obra de manera conjunta.

A part de l'orquestra simfnica tal com se la coneix popularment, podem trobar una immensitat d'agrupacions orquestrals segons el que l'obra requereixi, com per exemple poden ser: l'orquestra de cambra (un format redut de la simfnica), l'orquestra de corda (amb noms representaci d'aquesta tipologia d'instruments), l'orquestra simfnica amb cor, l'orquestra simfnica amb solistes vocals o instrumentals, etc. A ms a ms, la instrumentaci pot variar prou en funci del criteri del compositor, aix com el nombre total d'integrants de l'orquestra. Per si ens limitem al patr ms corrent d'orquestra, noms podem citar certs instruments, llistats a sota.

 Instruments .

Els instruments que componen l'orquestra simfnica poden ser molts, per els ms comuns sn els segents:

Vent Fusta;
Flaut;
Flauta travessera;
Flauta contralt;
Obo;
Corn angls;
Requint;
Clarinet;
Clarinet baix;
Fagot;
Contrafagot;

Vent Metall;
Trompa;
Trompeta;
Trompeta pcola;
Corneta;
Tromb;
Tuba;

Percussi;
Timbales;
Caixa;
Bombo;
Plats;
Tam-Tam;
Gong;
Pandereta;
Triangle;
Glockenspiel;
Campanes;
Crtals;
Castanyoles;
Xilfon;

Corda;
Viol;
Viola;
Violoncel;
Contrabaix;
Piano;
Arpa;
Clavicmbal;

 Vegeu tamb . 
Llista d'orquestres simfniques;
Llista d'orquestres simfniques d'Europa;
Llista d'orquestres simfniques dels Estats Units;

 Orquestres de l'mbit dels pasos catalans.
Orquestra Camerata XXI de Tarragona;
Orquestra Simfnica de Barcelona i Nacional de Catalunya;
Orquestra Simfnica del Conservatori de Terrassa;
Jove Orquestra Nacional de Catalunya;
Orquestra de Cadaqus;
Orquestra de Valncia;
Orquestra Filharmnica de Catalunya (vegeu OCE);
Orquestra Simfnica de les Illes Balears 'Ciutat de Palma';
Orquestra Simfnica del Gran Teatre del Liceu;
Orquestra Simfnica del Valls;
Orquestra Simfnica Juli Carbonell de les Terres de Lleida;
Percujove;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124796" title="Pi Aurigae" nonfiltered="1331" processed="1328" dbindex="51435">


Pi Aurigae (  Aur/   Aurigae) s una estrella de la constellaci de Auriga.

Pi Aurigae s una vermella gegant brillant del tipus M amb una magnitud aparent mitja de +4,30. Est aproximadament a uns 840 anys-llum de la Terra. Est classificada com una estrella irregular variable i el seu esclat varia de la magnitud +4,24 a +4,34.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124806" title="Josep Torres i Clav" nonfiltered="1332" processed="1329" dbindex="51436">
Josep Torres i Clav (Barcelona, 1906-1939) fou un arquitecte i dissenyador catal.

Inici la seva carrera professional amb els arquitectes Josep Llus Sert i  Antoni Bonet amb qui fund el MIDVA (Mobles i decoraci per a la vivenda actual)

L'any 1929, un cop finalitzats els estudis, fund el GATCPAC (Grup d'Artistes i Tcnics Catalans per al Progrs de l'Arquitectura Contempornia), associaci que difonia els principis del moviment modern. Al davant de la revista AC, desenvolup una important tasca de difusi i crtica. Fou tamb director de l'ETSAB (Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona) durant els anys 1936 a 1939.

Entre les obres ms importants, destaquen el Dispensari central antituberculs (1936), juntament amb Josep Llus Sert i Joan Baptista Subirana. Dins el seu llegat trobem peces de mobiliari de carcter racionalista com ara una butaca o una lmpada de peu, peces dissenyades per al seu cercle familiar.

Mor l'any 1939 en plena Guerra Civil Espanyola.

Enllaos externs.
 Recull d'articles sobre Torres i Clav;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124809" title="Copa Amrica de vela" nonfiltered="1333" processed="1330" dbindex="51437">

La Copa Amrica o Copa de l'America (en angls America's Cup) s una regata internacional de vela basada en un repte (en angls Challenge) i un acte notarial de transferncia d'un obsequi (en angls Deed of Gift). 

El repte inicial va ser llenat a la resta del mn per la Marina Reial anglesa a mitjans del segle XIX a fi de poder demostrar la seva supremacia naval i imbatibilitat.  L'obsequi va ser una gerra de plata valorada en cent guinees d'or.  Aquesta gerra es considera el trofeu ms antic en el mn de l'esport.

El repte s'ha anat repetint al llarg del temps per part del vigent vencedor, mantenint-se el mateix obsequi com a trofeu.

La darrera edici, la 32a,  tingu lloc l'any 2007 amb base al port de Valncia. El defensor de la copa, l'equip sus Alinghi, de la SNG, Socit Nautique de Genve (Societat Nutica de Ginebra), aconsegu tornar a guanyar i retenir-la.

 Histria .
L'any 1851, amb motiu de la celebraci a Londres de la primera Exposici Internacional, es program la regata del repte per al dia 22 d'agost, el vencedor de la qual obtindria la gerra de plata. 

El recorregut consistia en una volta al voltant de l'Illa de Wight, al sud d'Anglaterra. Membres del NYYC, New York Yatch Club (Club de Iots de Nova York), a bord de la goleta America es van enfrontar, i van vncer, a 14 vaixells del Reial Esquadr de Iots, de Londres. 

Una ancdota molt famosa, que denota l'espectacularitat de la victria de l America, relata com la reina Victria I del Regne Unit va preguntar cap al final de la regata quan els vaixells comenaven a completar el tomb a l'illa: "I doncs, qui va primer?", al que li van contestar: "L America, Majestat", "I segon?", va inquirir la reina, "Majestat, no hi ha segon!", va ser la resposta. 

L'armador de la goleta America va fer donaci el trofeu al NYYC. Des d'aleshores, el trofeu va passar a denominar-se Copa de l'America (en honor al vaixell) o tamb popularment Copa Amrica. 

El 1870 es va celebrar la primera defensa del trofeu a Nova York i sempre va ser defensada amb xit pels vaixells del NYYC, fins el 1983, quan van perdre la 25a defensa, davant lAustralia II, del RPYC, Royal Perth Yatch Club (Reial Club de Iots de Perth), desprs de 132 anys d'hegemonia americana. 

La segent edici (1987) el vaixell Stars & Stripes del SDYC, San Diego Yatch Club californi, patronejat per Dennis Conner, recuperava la "Gerra de les 100 Guinees" per a un club del Estats Units, fins que el 1995 el Black Magic de Nova Zelanda de nou despossea del ttol als nord-americans mantenint-la en el seu poder durant dues edicions.

 Histria recent .
LAlinghi sus (cal fer notar que Sussa s un estat sense mar) l'hi va arrebatar el trofeu l'any 2003 al Black Magic i va triar Valncia com a ciutat seu de la segent edici que va tenir lloc el 2007.

Al 2007 aquest enfrontament fou entre l equip neozelands Emirates Team New Zealand i l Alinghi. Una volta Alinghi va repetir la gesta, i retingu la gerra, es va obrir un termini de dues setmanes per tal que la SNG proceds a decidir el protocol de la segent Copa de l'America i signar-lo conjuntament amb el primer inscrit oficial (en angls Challenger of Record) a la segent edici, tal com estableix el Deed of Gift. 

El 25 de Juliol del 2007 Ernesto Bertarelli, president i propietari de lAlinghi, va anunciar que ja havia signat amb el novell CNEV (Club Nutico Espaol de Vela) el protocol de la 33a edici, que se celebraria al 2009 de nou amb seu a Valncia.

El fet de qu el protocol signat, no va agradar gens a la resta d'equips per massa favorable a la SNG i, sobre tot, que el CNEV era un club de convenincia que ni tant sols havia mai organitzat una regata anual, va fer que hi hagus un complicat seguit de reclamacions i litigis liderats pel GGYC, Golden Gate Yatch Club, que en resoluci judicial del 12 de maig de 2008 van tenir com a sorprenent conseqncia que la 33a edici enfrontaria un vaixell de la SNG amb un vaixell del GGYC en algun lloc de l'hemisferi nord encara per determinar. Els vaixells, que mantindrien els respectius noms dAlinghi i BMW Oracle, molt possiblement haurien de ser del tipus multicasc i la regata tindria lloc no abans del maig de 2009. -- International Herald Tribune, 20/3/2008, America's Cup sails into murky waters

Posteriorment un jutjat d'apellacions de Nova York determinava el 29 de Juliol de 2008 que el CNEV seria el  Challenger of Record  per a la segent Copa de l Amrica i no pas el GGYC de San Francisco.  Aquesta divissi d apellacions de la Cort Suprema fallava per 3 a 2 vots que el CNEV hauria de ser el  Challenger of Record , donant-li el dret a negociar els termes de la prxima competici amb el titular de la Copa, l Alinghi de Sussa. La decisi revertia la sentncia del jutjat anterior que designava al club califrni com a l aspirant.

El jutjat d'apellacions tamb donava al CNEV 10 mesos per preparar la regata, comenats a comptar des de la recepci de la cpia de la setncia de l'apellaci.

Encara que el GGYC molt possiblement apellar, aquesta sentncia aparentment implica que la prxima Copa de l Amrica ser disputada en el format multiaspirant tradicional. -- The Washington Post, 30/7/2008, Court Rules Spanish Club Is Challenger of Record

 Competici .
La competici est dividida en dues parts: la Copa Louis Vuitton i la Copa Amrica prpiament dita.

La Copa Luis Vuitton, en circumstncies normals, serveix per triar el vaixell que desafiar al defensor de la Copa de l'America. A la Copa Louis Vuitton hi ha dos tipus de regates, les regates en flota (tots contra tots, ms espectaculars) i les regates un contra un (Match Race). El campi esdevindr el desafiant.

La Copa de l'America, enfronta finalment com a defensor al possedor del trofeu amb l'equip desafiant. El vencedor de l'enfrontament s'end la "Gerra de les 100 Guinees", passant a ser el nou defensor.

 Historial .


Guanyadors per pas.



Enllaos externs.

Copa Amrica Pgina web oficial de la 32a edici de la Copa Amrica de vela a Valncia;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124811" title="Josep Llus Sert i Lpez" nonfiltered="1334" processed="1331" dbindex="51438">


Josep Llus Sert i Lpez (Barcelona, 1 de juliol de 1902 - d. 15 de mar de 1983) fou un arquitecte i urbanista catal.

Biografia.
Va nixer l'1 de juny de 1902 a la ciutat de Barcelona. 
Interessat des de ben jove per l'obra de l'arquitecte Antoni Gaud i del seu oncle, el pintor Josep Maria Sert, va estudiar a l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. 

L'any 1976 fou guardonat amb la Medalla d'Or de l'Acadmia d'Arquitectura de Frana, i el 1981 amb la Medalla d'Or d'Arquitectura concedida pel Collegi d'Arquitectes d'Espanya. Aquell mateix fou guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Mor el 15 de mar de 1983 a la ciutat de Barcelona.

Arquitecte.
L'any 1926 viatj a Pars, ciutat on conegu l'obra de Le Corbusier. L'any segent s'incorpor a l'estudi de Le Corbusier, on hi collabor diversos anys, i amb el qual realitz el Pla Maci per remodelar la ciutat de Barcelona. 

L'any 1930 comen a projectar els primers edificis, que reflectien ja el color blanc i la profusi per la llum, carcter eminentment mediterrani. Edificis de clara tendncia racionalista, que eludeixen qualsevol ornament o element innecessari. D'aquesta poca en destaquen el Dispensari Antituberculs o un edifici del carrer Muntaner de Barcelona.

Cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tcnics Catalans per al Progrs de l'Arquitectura Contempornia), l any 1941, emigr als Estats Units on cre, juntament amb d'altres arquitectes el Town Planning Associates, estudi d'arquitectura que project diversos plans urbanstics entre els quals, un pla pilot per a la ciutat de L'Havana.

Professor d'Arquitectura a la Universitat de Yale, l'any 1953 fou nomenat deg de l'Escola de Disseny de la Universitat de Harvard, crrec que va exercir fins el 1969. El 1955 va fundar un nou despatx d'arquitectura amb diversos socis, que va realitzar projectes arreu dels Estats Units, tant comercials, com residencials, institucionals i d'oficines. A l'entorn de la Universitat de Harvard va dissenyar diversos edificis que formen part de les seves obres ms representatives i en les quals es reflecteix l'atmosfera mediterrnia que Sert va conservar en els seus dissenys al llarg de la seva vida professional. 

Obres representatives.
1930-1931: Edifici d'Habitatges al carrer Muntaner (Barcelona) ;
1932-1936: Casa bloc (Barcelona);
1933-1935: Dispensari Antituberculs (Barcelona) ;
1934: Ciutat de Reps i de Vacances (Barcelona);
1936-1937: Pavell de la Repblica, Exposici Universal de 1937 (Pars) ;
1955: Estudi Joan Mir, Fundaci Pilar i Joan Mir (Palma de Mallorca) ;
1958-1965: Centre de la Cincia i Holyoke, Universitat de Harvard (Boston) ;
1960: Ambaixada dels Estats Units (Bagdad) ;
1961-1963: Apartament de la Universitat de Harvard;
1964: Fundaci Maeght (Saint Paul de Vence, Frana) ;
1972-1975: Fundaci Joan Mir (Barcelona) ;

Enllaos externs.
 Recull d'articles sobre Sert i video;
 Biografia ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124812" title="Els germans Karamzov" nonfiltered="1335" processed="1332" dbindex="51439">
Els germans Karamzov (                  en rus, ) s l'ltima novella de l'escriptor rus Fidor Dostoievski, usualment considerada la culminaci de la seva obra. Dostoievski va trigar prop de dos anys per escriure aquest llibre, el qual va ser publicat com una srie al diari El missatger Rus i completada el novembre del 1880. Dostoievski volia concebre aquesta obra com la primera part d'una histria pica titulada La vida d'un gran pecador.
El llibre est escrit en dues parts; la primera s la histria d'un parricidi, en el qual tots els fills d'un pare assassinat tenen una part de la culpa; per, en un nivell ms profund, s un drama sobre els temes morals de la culpa, el dubte, la ra i el lliure desig. La novella va ser majoritriament escrita a Straia Russa, que s tamb l'escenari principal de l'obra.



Context i ambient. 

Dostoievski va comenar les seves primeres notes de Els germans Karamzov l abril de 1878.  A les primeres etapes de l esborrany de la novella, s hi poden trobar moltes de les influncies a les que estava sotms l autor. Es pot veure l efecte profund que el filsof i pensador rus Nikolai Fiodrovitx Fidorov va tenir sobre Dostoievski en aquell perode de la seva vida. Fidorov preconitzava un Cristianisme en el qual la redempci i la resurrecci de l sser hum es poguessin dur-se a terme a la terra quan els fills redimissin amb les seves accions els pecats dels seus pares; d aquesta manera, s aconseguiria la uni de la raa humana en una famlia universal. La tragdia del parricidi a aquesta novella es torna ms commovedora encara a causa de la completa inversi d aquesta ideologia. Els germans de la histria, no noms no guanyen la resurrecci del seu pare, sin que sn cmplices del seu assassinat, actes que per si mateixos representen la completa desuni de la humanitat per a Dostoievski. 

Tot i que la religi i la filosofia van exercir una profunda influncia sobre Dostoievski, tant a la seva vida com a la seva obra Els germans Karamzov, una tragdia molt ms personal va alterar el curs d aquesta obra. El maig de 1878 la creaci de la novella va quedar interrompuda per la mort del seu fill de tres anys, Alioixa. Aquesta mort, que per si mateixa ja era trgica en qualsevol circumstncia, va resultar encara ms devastadora per a Dostoievski pel fet que el nen va morir d epilpsia, condici que havia heretat de l escriptor. El dolor del novellista es fa palpable quan es llegeix el llibre, i la tragdia personal de Dostoievski apareix a la novella amb la histria del Capit Sneguiriov i el seu fillet Iliuixeixka. 
Dostoievski va batejar l'heroi de la novella amb el nom d'Alioixa, a ms de dotar-lo de totes les qualitats que ell mateix admirava en un home. 
Una altra experincia molt personal va influir en el fet que Dostoievski centrs l'acci externa de la novella en el parricidi. Quan estava complint una condemna de katorga (treballs forats) a Sibria per fer circular textos polticament subversius, Dostoievski va conixer un jove anomenat Ilinski, condemnat per haver assassinat el seu pare per convertir-se en hereu. Quasi 10 anys desprs d'aquesta trobada, Dostoievski es va assabentar que Ilinski havia estat condemnat injustament i ms tard exonerat quan l'autntic assass va confessar el seu crim. L'impacte que li va causar aquesta coneixena queda clarament reflectit a la novella, ja que aquest s el principal fil conductor de la trama. Moltes de les caracterstiques fsiques i emocionals del personatge Dmitri Karamzov sn molt semblants a les d'Ilinski. 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124813" title="Nikolai Ivnovitx Lobatxevski" nonfiltered="1336" processed="1333" dbindex="51440">


Nikolai Ivnovitx Lobatxevski (                               ) (1 de desembre de 1792 - 24 de febrer de 1856) fou un matemtic rus del segle XIX.

El pare de Nikolai Ivnovitx Lobatxevski  era Ivan Maksimvitx Lobatxevski, qui va treballar en una oficina relacionada amb les inspeccions agrcoles. La mare de Nikolai Ivnovitx es deia Praskovia Alexandrovna Lobatxevskaia. Era una famlia pobra i Nikolai Ivnovitx n'era un dels tres fills. El pare va morir l any 1800 quan Nikolai tenia set anys. La seva mare es va traslladar amb els tres fills a la ciutat de Kazan, a la part oest de Rssia, a la vora de Sibria. All, a Kazan, van estudiar a l Institut d Ensenyament Mitj, grcies a una beca concedida pel govern. Nikolai Ivnovitx va ingressar a l Institut l any 1802.

s considerat el pare de les geometries no euclidianes.

Enllaos externs.
Lobachevsky.com;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124816" title="Sant Sebasti (desambiguaci)" nonfiltered="1337" processed="1334" dbindex="51441">


 Geografia:
 Sant Sebasti o Donostia, la capital de Guipscoa, al Pas Basc.
 Sant Sebasti dels Gorgs, entitat de poblaci del municipi d'Avinyonet del Peneds, a l'Alt Peneds.
 Sant Sebasti de la Guarda, poblat ibric al terme municipal de Palafrugell, al Baix Empord.
 Sant Sebasti de Montmajor, entitat de poblaci del municipi de Caldes de Montbui, al Valls Oriental.
 Cap de Sant Sebasti, cap de la Costa Brava al municipi de Palafrugell, amb un fams far situat al capdamunt.
 Platja de Sant Sebasti, platja de 1.100 metres de longitud situada al litoral barcelon.

 Personatges:
 Sant Sebasti mrtir, mrtir cristi originari de Narbona.

Esport:
Clssica de Sant Sebasti, cursa ciclista que recorre la ciutat donostiarra des de l'any 1981.
Sant Sebasti Guipscoa Bsquet Club, equip de bsquet de Sant Sebasti, al Pas Basc.

Histria:
Pacte de Sant Sebasti, acord per instaurar la Repblica espanyola al 1930. ;

Pintura:
Sant Sebasti (Rafael), quadre de Rafael.
Sant Sebasti (Botticelli), quadre de Sandro Botticelli.
Altres:
Festival Internacional de Cinema de Sant Sebasti, certamen cinematogrfic iniciat al 1953 a la ciutat de Sant Sebasti.

Vegeu tamb.
 San Sebastin;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124818" title="Antoni Morillas i Verdura" nonfiltered="1338" processed="1335" dbindex="51442">
Antoni Morillas i Verdura (Barcelona, 1932   Montpeller, 1983) s un dissenyador grfic i illustrador catal.

L any 1946 comen a treballar en uns tallers de pedra artificial, d on li nasqu l inters pel carcter tridimensional dels objectes, fet que es convertir ms endavant en gaireb una obsessi que busc obstinadament a travs de diverses tcniques i materials. Si b impart classes de dibuix natural a l Escola Llotja, es considerava autodidacta. 

L any 1955 inici la seva carrera professional a l editorial Seix Barral de Barcelona. En els seus dissenys es resistia a les consideracions merament funcionals, treballant la forma i el volum. Fou defensor dels valors creatius del grafisme enfront dels plantejaments ms tcnics o racionals. 

Dirig teatre i confeccion decorats per a diverses pellcules. Collaborador de diverses agncies publicitries, l any 1961, fou membre fundador i sots president de l Agrupaci de Grafistes del Foment de les Arts Decoratices (ADGFAD).

Realitz murals de gran format, illustracions per a calendaris, cobertes de llibres, cartells, fulletons, pintures i escultures de petit format i tipografies.

Fou professor de Disseny Grfic de l Escola Massana i membre de la Alliance Graphique Internationale.
 
Particip en nombroses exposicions internacionals de grafisme, entre les quals destaquen Integraphics i Tipomundus.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124820" title="Melcart" nonfiltered="1339" processed="1336" dbindex="51443">
Melcart o Melqart ("rei de la ciutat", Baal de Tir) era el du principal de la ciutat fencia de Tir. Tamb fou un du de gran importncia a la colnia de Tir, Cartago. s del du de la colonitzaci i de la protecci dels viatges amb vaixell i se li atribueixen la civilitzaci de les tribus salvatges de costes llunyanes, la fundaci de colnies fencies i la introducci de la llei i l'ordre entre els homes. En diverses restes arqueolgiques, entre les quals destaquen les monedes, sovint se'l representa cavalcant un hipocamp. En l'era tardana de la civilitzaci fencia tamb se'l considerava el du del sol que es troba en uni amb les forces benigna i maligna del cel (Baal i Moloc) que alleuja la hostilitat entre ambds signes zodiacals i que, per tant, redueix l'efecte del fulgor solar i dels freds hivernals. Per aix en el seu altar hi havia de cremar permanentment un foc.      

Cada dia l'esquiva Astarte el segueix fins que ell la troba a ella en un punt remot d'occident i es casen, matrimoni que duu la perdici de la deessa i la transform en la dola Asherah. El seu temple, descrit i admirat per Herodot, es trobava en un illot davant de la costa de Tir. Els grecs l'anomenaven Melikertes i el comparaven amb Hrcules. 

Un altre temple important del culte a Melcart es trobava a Cadis, ms concretament a l'illot de Sancti Petri, en qu, segons la llegenda, Anbal feu el fams jurament d'odi etern als romans abans de marxar cap a Sagunt i iniciar la Segona Guerra Pnica, tot i que tamb hi ha qui creu que aquest jurament el va fer de petit a Cartago. Els almorvits van destruir-lo l'any 1146 buscant-ne el tresor, damunt hi van construir el castell de Sancti Petri .    

 Enllaos externs .
  Sobre la iconografia de Melcart (PDF);
  Sobre el temple de Melcart a l'illot de Sancti Petri de Cadis;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124822" title="Orquestra Simfnica del Conservatori de Terrassa" nonfiltered="1340" processed="1337" dbindex="51444">
La Orquestra Simfnica del Conservatori de Terrassa s una orquestra formada per alumnes de l' Escola Municipal de Msica de Terrassa, i dirigits per Xavier Casademunt. s una orquestra bastant jove, amb edats majoritriament compreses entre els 16 i 19 anys. 

 Histria de l'orquestra .
Darrerament ja s'han realitzat concerts de renom com per exemple un concert benfic en favor de la Marat de TV3 (a l' Auditori de Terrassa), concert que va comptar amb la participaci d'actors i ballarines en una funci teatral sobre la suite del Trencanous de Txaikovski; o tamb destacar un concert al Auditrium del Ayuntamiento de Logronyo (2 de desembre de 2006) en intercanvi amb una escola de msica de la ciutat. El darrer de tots va tenir lloc al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa en el anomenat Concert de Primavera (31 de maig de 2007), davant d'uns 730 espectadors.

 Instrumentistes .
Fl.Gr.1 : Isona Borja;
Fl.Gr.2/Pic. : Anna Pujol;
Ob.1 : Llus Calm;
Ob.2/C.Ang. : Lissandra Marina;
Cl.1,2 : Jordi Cornudella, Anna Figueras;
Cl.Bas. : Jepi Humet;
Fag. : Eric Willy;
Cor.1,2 : Hctor Salgueiro, Nria Altimiras;
Tr.1,2,3 : Ramn Figueras, Marc Monzonis, Pep Tormos;
Tbne.1,2 : Marc Sanchez, Marta Peralta;
Tba.* : Joan Obradors;

Perc./Timp. : Pere Cornudella, Sara Martnez, Jordi Gonzalez;

Pno.* : Albert Alemany;
Arpa* : Meritxell Martnez, Elisabet Otero;

Vl. I : Maria Tarrs (C), Blanca Aguirre, Jara Asenjo, Oriol Daz, Bet Escud, Carla Gmez, Francesc Guzman, Anna Prez, Mariona Ustrell;
Vl. II : Alba Alier, Otilia Dan, Elisabeth Diaz, Jordi Gonzlez, Anna Moya, Jordi Nez, Francesc Perarnau, Elia Prez, Berta Sabri;
Vle : Glria Casanovas, Caterina Comas, Maria Coma, Oriol Gibert, Berta Ballar, Ilse Calm, Beth Grau, Rubn Sampietro;
Vc. : Marta Sala, Ignasi Pruns, Marta Pons, Mar Mediny, Roger Balaguer, Irene Lpez, Marc Mart, Daro Ruda, Pol Garcia;
Cb. : Bruna Comas, Emiliano Roca, David Ruiz;

(*) no habitualment

Repertori de l'O.S.C.T..
 Repertori actual .
Overture 1812;
Concert Desconcertant;

 Repertori antic .
La Revoltosa (R.Chap);
La Leyenda del Beso (Soutullo/Vert);
Danza Ritual del Fuego (M.de Falla);
Intermezzo de l'pera "Cavalleria Rusticana"(P.Mascagni);
Carmen Suites no.1 & 2 (G.Bizet);
Dansa hongaresa n5 (J.Brahms);
Dansa hongaresa n6 (J.Brahms);
La Vida Breve (M.de Falla);
Goyescas "intermezzo" (E. Granados);
Simfonia del Nou Mon - 1 moviment (A. Dvorak);
Forrest Gump (A.Silvestri) ;
Rapsdia de Nadal (A.Guinovart);
Trencanous (Txaikovski);
Marxa del Trencanous;
Dansa de la fada de sucre;
Trepak;
Vals de les flors;
Marxa eslava (Txaikovski);
E.T. Banda Sonora (J.Williams);
Christmas festival (L.Anderson);

 Enllaos externs .
YouTube - Gravaci de la Marxa eslava de Txaikovski (20 de Desembre de 2006)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124846" title="Alberto Arnal" nonfiltered="1341" processed="1338" dbindex="51447">
Alberto Arnal (Serra, 1913 - Quart de Poblet, 1966), amb el malnom de Quart (o Xiquet de Quart) va ser el pilotari d'escala i corda dominant als anys 1930, la seua mestria fou tal que ha merescut tenir foto penjada en la Galeria d'honor  del Trinquet de Pelayo (Valncia) i el 1991 la Federaci de Pilota Valenciana li conced la medalla d'or.

Es va formar com a jugador al trinquet de Manises i va arribar a ser primera figura del Trinquet de Pelayo els anys 30 i 40. Hi era annunciat en companyia d'un punter de no gaire qualitat contra els trios ms potents (com el de Llria I, Mora de Montcada i Micalet de Paterna). Per diferncies personals amb els intendents, per, se n'an a jugar al Trinquet Llevant del Grau. El 1948, ja al final de la seua carrera, el seu retorn a Pelayo contra Juliet d'Alginet va ser un xit de pblic.

Quart va se un jugador alt i corpulent, amb una potncia tal que les pilotes de vaqueta d'aleshores (de 32 grams) arribaven fcilment a les galeries. Possea tamb una tcnica que dificultava molt fer-li el quinze per dins del trinquet. El seu dau era tan violent que es va arribar a haver de prohibir-li jugar el primer dau de cada quinze per tal que l'equip rival no tinguera tan difcil tornar-la.

Malauradament, per, va perdre un fill en trgiques circumstncies i aix l'afect anmicament. Arran d'aquesta desgrcia esdevingu un jugador que frisava de vegades l'apatia, i que intentava oblidar les penes amb excessos fora del trinquet que minvaren les seues capacitats.

Tot i aix, fins que aparegu Juliet no tingu rival a la seua altura i fou primera figura fins els anys 40. L'any 1984 li va ser retut un homenatge pstum a Pelayo, ple de gom a gom per a l'ocasi.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Pgina dedicada al Xiquet de Quart;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124861" title="Acstica musical" nonfiltered="1342" processed="1339" dbindex="51448">
L  acstica musical s la branca de l acstica que es centra en 

la investigaci i descripci de la fsica de la msica (s a dir, com sn els sons utilitzats per produir msica).
l estudi de l  audici musical, que tamb s encarrega d estudiar els sons procedents els instruments musicals, la veu (la fsica de la parla i el cant) i l anlisi per ordinador de la melodia.


Alguns dels aspectes directament relacionats amb la prctica musical sn:

 L estudi dels parmetres fsics del so: durada, altura, intensitat i timbre.
 La construcci d escales, la intervlica i el temperament musical.
 Organologia: estudi i classificaci dels instruments musicals.


Qualsevol aspecte de la praxis musical est relacionat en major o menor mesura amb l acstica, ja que sempre que parlem de msica parlem de so i del seu comportament en l espai i el temps. Per aix l acstica musical est relacionada amb altres branques de l acstica, com ara l'Acstica arquitectnica i la seva relaci amb els espais dissenyats per a la prctica musical; l'Electroacstica pel que fa referncia tan als instruments electrfons, com en l aplicaci de les noves tecnologies al camp de la msica; 
L Acstica fisiolgica i la Psicoacstica, que estudia tot all que t a veure amb la recepci i emissi del so per part dels humans.

 Mtodes i camps de l estudi de l acstica musical .
Anlisi de freqncia.
Anlisi de l estructura musical.
Sntesi de sons musicals.
Reconeixement musical, basat en la fsica (tamb conegut com psicoacstica).

 Aspectes fsics .
Quan dos tons diferents es toquen a la vegada, les seves ones interactuen   els aguts i els greus, amb la pressi de l aire es reforcen per produir una ona sonora diferent. Com a resultat, qualsevol ona sonora que no sigui ms complexa que una ona sinusodal, es pot modelar com moltes ones sinusodals diferents, amb freqncies i amplituds adequades  (un Espectre de freqncies). En els humans, l aparell auditiu (format per l'orella i el cervell), normalment pot allar aquests tons i distingir-los. Quan dos o ms sons es toquen a la vegada, una variaci de la pressi de l aire dins de l'orella, que a travs del nervi auditiu transmet els impulsos al cervell i aquest els alla i els descodifica.

Quan la font productora del so s perfectament peridica, la nota est composta per diferents tons formats per ones sinusodals relacionades (que matemticament se sumen entre elles) anomenades freqncia fonamental, harmnics i sobretons. La freqncia ms baixa s la fonamental i es a la qual tota l ona vibra. Els sobretons tenen una freqncia ms elevada i per tant vibren ms rpid que la fonamental, per la seva freqncia no pot ser qualsevol valor, ja que noms pot prendre mltiples sencers del to fonamental. Els instruments reals sn gaireb peridics, per les freqncies dels sobretons contenen petites imperfeccions, de manera que l ona varia lleugerament a travs del temps. 


 Aspectes subjectius .
Les variacions de la pressi de l aire quan xoquen amb la paret de l'orella, i els consegents processos i interpretacions fsiques i neurolgiques, donen lloc a l experincia subjectiva anomenada  so . Molts sons que hom anomena  msica , estan formats per vibracions peridiques que es transmeten pel medi com a ones sonores. 

El so d una ona sinusodal (considerat el model ms bsic d una forma d ona sonora), provoca que la pressi de l aire augmenti i disminueixi de manera regular, i per aix podem escoltar un so molt pur. Aquest tipus d ones es poden produir amb un diapas o b xiulant.



 Harmnics,parcials i sobretons .

La freqncia fonamental s la freqncia a la qu vibra l ona completa. 
Els sobretons sn uns altres components presents en les freqncies superiors a la fonamental. Tots els components de la freqncia que forma l ona completa (inclosos la fonamental i els sobretons) s anomenen parcials.

Els sobretons que sn mltiples sencers de la fonamental reben el nom d harmnic. Quan un sobret est a prop de ser harmnic, sovint se l anomena harmnic parcial, o simplement harmnic. De vegades els sobretons no s apropen a cap harmnic. En aquest cas reben el nom de parcials o sobretons inharmnics.

La freqncia fonamental es considera el  primer harmnic  i el  primer parcial . La numeraci dels parcials i dels harmnics s normalment la mateixa: el segon parcial s el segon harmnic, etc. Per en el cas que hi hagi existncia de parcials inharmnics, la numeraci no coincideix. 

Els sobretons estan numerats segons estiguin per sobre del fonamental, s a dir, el primer sobret s el segon parcial (i normalment el segon harmnic). Com que aquest sistema pot resultar confs, noms els harmnics s anomenen amb els seus nmeros i els sobretons i parcials es descriuen segons la seva relaci amb les harmnics.



 Harmonia .

Si toquem dues notes simultniament, amb una ra aritmtica simple de la freqncia (p.ex- 2/1, 3/2 o 5/4), llavors l ona composta continuar essent peridica i la combinaci sonar consonant.

Per exemple, una nota vibrant a 200Hz i una altra a 300Hz (una quinta perfecta, amb ra de 3/2), se sumar per formar una ona de 100Hz, s a dir, cada 1/100 segons, l ona de 300Hz es repetir tres vegades i la de 200Hz, dues; tot i que l ona deixar de ser sinusodal per passar a ser ms complexa.

A ms a ms, les dues notes tindran molts parcials iguals. Per exemple, la nota de 200Hz, tindr harmnics a

(200,) 400, 600, 800, 1000, 1200,...

I la nota amb freqncia fonamental de 300Hz, tindr harmnics a

(300,) 600, 900, 1200, 1500,...

Per tant, les dues notes tenen en com els harmnics de 600 i 1200, i tamb conicidiran ms endavant si seguim fent tota la srie.

La combinaci d ones compostes amb freqncies fonamentals petites i mltiples o parcials relativament propers, s el causant de la sensaci d harmonia.

Quan dues freqncies estan a prop de ser una fracci simple, l ona composta tindr cicles suficientment propers es produir un efecte anomenat batement, que es considera desagradable.


La freqncia de batement es calcula com la diferncia de freqncies de dues notes. Seguint amb l exemple anterior, Hz - 300 Hz = 100 Hz. Un altre exemple, una combinaci de dues ones de 3425 Hz y 3426 Hz, produiria un batement un cop cada segon, (|3425 Hz - 3426 Hz| = 1 Hz). Aquests efectes els explica la teoria de la modulaci.

La diferncia entre consonncia i dissonncia no est clarament definida, per la principal s el batement de la freqncia, l'interval ms probable perqu sigui consonant. Helmholtz va proposar que la dissonncia mxima entre dos tons purs es produeix quan la taxa de batement s aproximadament 35Hz.

 Vegeu tamb .
 So;
 To;
 Semit;
 Acstica;
 Harmonia;
 Vibraci;

 Enllaos externs .

En catal:

 Fonaments de la msica: una introducci amena a l'acstica musical;
 Teoria de les escales musicals, un text interactiu;

En angls:

Msica Acstica ;
 La Biblioteca de Investigacin en Msica Acstica;
 Cursos en Acstica i Tecnologia Musical de la Universitat d Edimburg.
 grup de msica i acstica del Reial Institut de Tecnologia de Sucia;
 Acstica Musical per Alberto Orlandini;
 So i oda;
 How babies react: disonancia/consonancia;

En castell:
 Instituto de Acstica del CSIC.
 Sociedad espaola de acstica.
 Curso virtual de la universidad de la Rioja.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124866" title="Francesc Trabal i Benessat" nonfiltered="1343" processed="1340" dbindex="51449">
Francesc Trabal i Benessat (Sabadell, 1898   Santiago de Xile, 1957) va ser un novellista, contista i periodista catal.

 Biografia .
Des de molt jove va treballar per a diferents revistes i peridics, sobretot per al Diari de Sabadell, del que n'esdevindria director i on signava Senyor Banyeta.

Va participar d una manera molt activa en la vida cultural de la seva ciutat. Hi va fundar l'editorial La Mirada i junt amb Joan Oliver (Pere Quart) i Armand Obiols el Grup de Sabadell.

Durant la guerra civil esdevingu membre de l Agrupaci d Escriptors Catalans i secretari de la Instituci de les Lletres Catalanes.

A l'any 1939 hagu d'anar a l'exili a Frana, des de on es trasllad a Xile quan esclat la Segona Guerra Mundial. Va morir a Santiago de Xile a l'any 1957.

 La seva escriptura .
El model novellstic de Francesc Trabal es caracteritza per l'erotisme, l'humor i una estructura narrativa innovadora en el panorama de la literatura catalana de l'poca. Si b rep influncies del Simbolisme francs, la seva aportaci s personalssima i original, tant pel que fa a la narraci com a la histria.

Les seves novelles ms reeixides sn Judita i Vals.

 Obres .
 L'any que ve (1925), collecci d'acudits;
 L'home que es va perdre (1929), novella;
 Judita (1930), novella;
 Quo vadis, Snchez (1931), novella;
 Era una dona com les altres (1932), novella;
 Hi ha homes que ploren perqu se sol es pon (1933), novella;
 Vals (1935), novella, Premi Joan Crexells 1936;
 Temperatura (1947), novella, publicada a Mxic;

 Enllaos .
Pgina de Francesc Trabal a Lletra, espai virtual de literatura catalana

Pgina de Francesc Trabal de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124894" title="Madame de Stal" nonfiltered="1344" processed="1341" dbindex="51450">


Anne-Louise Germaine Necker, baronessa de Stal-Holstein, coneguda com Madame de Stal, (Pars, 22 d'abril de 1766 - 14 de juliol de 1817), novellista i assagista sussa.

Filla d'un banquer ginebr, Jacques Necker, ministre de Llus XVI de Frana, i de Suzanne Curchod, natural del Vaud, va crixer en un ambient d'intellectuals, que freqentaven principalment el sal de sa mare (Buffon, Marmontel, Grimm, Edward Gibbon, l'abat Raynal i Jean-Franois de La Harpe). Va casar-se l'any 1786 amb el bar Eric Magnus de Stal-Holstein (1749-1802), ambaixador de Sucia, disset anys major que ella. Mme. de Stal va portar una vida sentimental agitada i va mantenir en particular una relaci tempestuosa amb Benjamin Constant, escriptor i poltic franco-sus, a qui va conixer l'any 1794.

Va atnyer la seua reputaci literria mitjanant tres obres :
 Lettres sur les ouvrages et le caractre de Jean-Jacques Rousseau (Cartes sobre les obres i el carcter de Jean-Lacques Rousseau - 1788),
 De l'influence des passions sur le bonheur des individus et des nations (De la influncia de les passions sobre la felicitat dels individus i de les nacions - 1796),
 De la littrature considre dans ses rapports avec les institutions sociales (De la literatura considerada des del punt de vista de les seues relacions amb les institucions socials - 1800);

Expulsada de Frana per Napole Bonaparte qui la considerava com una temible intrigant, es va installar en el castell familiar de Coppet, des d'on va donar a conixer Delphine (1802), Corinne ou l'Italie (1807) i De l'Allemagne (1810).

Viuda el 1802, es va tornar a casar l'any 1811 amb un jove oficial sus, Albert de Rocca, i va reobrir el seu sal parisenc amb la Restauraci. Va morir l'any 1817, poc desprs d'un atac de parlisi durant un ball a casa del duc Decazes deixant inacabada Considrations sur les principaux vnements de la Rvolution franaise.

 Infantesa .
El protestantisme que li va ser ensenyat pot dir-se que era una forma espontniament roussista, en tant que reflectia la mentalitat del temps, enseyament concebut de manera natural com religi del cor aliada a la virtut, relaci de l'home amb Du en tant que instituci social on les Llums i la religi no sn pas contradictries. Des d'aquest punt de vista, la que encara era mademoiselle Necker pertanyia vertaderament a la Sussa francfona. No obstant aix, el gust per la vida social i l'inters de la seua famlia per la poltica la lliguen ms a Frana. Molt jove, amb noms catorze anys, ja tenia el seu cercle i savia conversar amb els hostes del sal de sa mare. Va aprendre l'angls i el llat, l'art de la dansa i de la msica, la recitaci i la dicci, assistint sovint al teatre. Tot aix va fer d'ella una noia diferent, per la seua erudici i la seua cultura, de les joves del seu medi, criades de manera ms tradicional, estranyant als seus contemporanis per la vivacitat de la seua intelligncia.

El prestigi del pare li va obrir les portes de tot all que a Europa hi havia d'aristcrata i d illustrat. Els seus pares no volien un gendre catlic, per hi havia pocs protestants entre la noblesa francesa. I els amics sussos que preqentaven els semblaven massa provincians. S'hi van tenir en compte noms prestigiosos: Axel de Fersen, ambaixador de Sucia, Monsieur de Mecklembourg, Louis de Narbonne que desprs esdevindria un dels seus amants, i fins i tot William Pitt (a qui ella va rebutjar) es troben entre els ms coneguts. Finalment va ser el bar de Stal-Holstein, ambaixador de Sucia i dissdet anys major qui la va aconseguir. Havent estat triat com a candidat quan ella noms tenia tretze anys, va haver d'esperar, i el seu matrimoni va ser celebrat a la capella luterana de l'ambaixada de Sucia. Va tenir quatre fills : Gustavine (1787 - 1789), Auguste (1790 - 1827), Albert (1792 - 1813) i Albertine, futura duquessa de Broglie (1797 - 1838).

 Joventut .
Aquest matrimoni arranjat no va ser un matrimoni per amor, ni tampoc un matrimoni feli, i la jove dama va intentar trobar la felicitat que no tenia fora de la llar conjugal. La seua vida ser, a partir d'ac una recerca continua d'una felicitat que, per altra banda, sempre se li esmunyir.

A l'igual que sa mare, va obrir un sal on rebia els representants d'una nova generaci amb noves i abundants idees; la generaci contempornia, i sovint implicada directament, de la Guerra d'Independncia dels Estats Units: La Fayette, Noailles, Clermont-Tonnerre, Condorcet, i els tres homes que ella es va estimar ms en aquesta poca : Louis de Narbonne, la seua primera gran passi, Mathieu de Montmorency, l amic de tota la seua vida, Talleyrand, el trador a l'amistat.

 La Revoluci .
Veient en Anglaterra la millor expressi de la democrcia, lectora apassionada de Rousseau, marcada per les idees de la Illustraci, va acollir favorablement la Revoluci, i el 5 de maig de 1789 va assistir a l'obertura dels Estats Generals de 1789. Per, a partir de 1792, la seua situaci va esdevenir difcil. Partidria de la idea de la monarquia constitucional, es va enfrontar tant als republicans com als aristcrates i va haver d'exiliar-se a Anglaterra l'any 1793, on va passar uns quants mesos en companyia dels amics que freqentaven el seu sal. A partir d'ac, la seua vida estar marcada per l'exili. De retorn a Frana desprs de la caiguda de Robespierre, va publicar el setembre Rflexions sur le procs de la Reine, prenent la defensa d'una dona humiliada i acusada de tots els delictes, incloent-hi aquells que mai no havia coms. Aquesta obra va ser redactada pensant en el pblic femen i s un reflex de les seues idees sobre les misries d'una condici femenina; idees que a partir d'ac van formar part intrnseca del seu pensament. A partir d'aquest moment va fer publicar ella mateixa les seues obres, rebutjant per una banda tot all meravells i allegric de les contalles d'antany i la novella histrica, i per l'altra posant en escena, d'una manera absolutament moderna per a l'poca, personatges i condicions socials de la seua poca.

 Napole .
El 3 de gener de 1798 va conixer a qui no era llavors ms que el general Bonaparte, veient en ell un liberal que faria triomfar el vertader ideal de la Revoluci, en el curs d'una entrevista que li va preparar Talleyrand, qui li devia en part el seu recent nomenament com a ministre. Desprs s'hi van trobar diverses vegades. Estava impressionada i l'assaltava amb preguntes :    General, quina s per a vs la primera de les dones ?   La que parix ms infants,  Madame  va respondre-li ell, desconcertat davant d'aquesta dona d'idees diametralment oposades a les seues i desconfiant de la seua temeritat.

Mme. de Stal va haver de soterrar les seues illusions tot sense adonar-se de l'immens poder que ell anava a gaudir, i que ja gaudia desprs del colp d'Estat del 18 brumari i la promulgaci de l'any VII. El dictador va comenar a actuar, i les veus van callar. A partir d'ac, calia viure en una semi clandestinitat, i en aquestes circumstncies ella va continuar la seua obra filosfica i poltica. Abans que refugiar-se en el silenci, va publicar les novelles que li van proporcionar una gran celebritat, per havia comenat un exili que no faria ms que accentuar-se amb el pas del temps.

 L exili .
Allunyada de Pars, a on no devia d'acostar-se a ms de  quaranta lleges , l'any 1803, el seu exemple s ben representatiu del combat desigual i perdut de bestreta que poden lliurar el poder absolut d'un tir i un artista o un escriptor de qualsevol poca. Amb la publicaci de Delphine, novella en qu es mesclen les qestions poltiques i socials del seu temps, l'angloflia de l'poca, la superioritat del protestantisme sobre el catolicisme, el divorci, i que defensa obertament que la Revoluci ha fet retrocedir des de tots els punts de vista la condici femenina, denunciant les dissorts de les dones, a qu sn condemnades per la seua posici al si de la familia patriarcal. Tot aix no s plat de gust per a un poder com el de l'usurpador de la Revoluci, per al tron imperial que Napole s'havia fet construir, per a aquell a qui es deu un codi civil francs deliberadament repressiu amb les dones, a les que s'hi posa sota tutella, perdent els drets adquirits amb la Revoluci, i que tardaran ms d'un segle a recuperar.

Malgrat tot, va obtenir un gran xit a tot Europa, per tamb crtiques virulentes fins a la grolleria, atiades per l'hostilitat de l'Emperador vers ella. Havent quedat viuda l'any 1802, va mantenir a partir d'aleshores una llarga relaci amb Benjamin Constant, a qui havia conegut l'any 1794 i amb qui va retrobar-se en l'exili. Del Vaud, com ella, l'home de la seua vida resultava ser finalment un compatriota i protestant com ella, per que tamb com ella s'estimava ms viure a Pars. Aquesta relaci, llarga i tempestuosa, s una de les ms sorprenents que ens ha deixat la crnica del mn literari, perdurant sense que cap d'ells puguera viure amb o sense l'altre, lligam que els va ser sense dubte d'un gran enriquiment intellectual.  Mai no havia vist res de semblant en el mn  va escriure ell,  Em vaig enamorar apassionadament . Per la influncia tirnica que ella exercia sobre ell no va tardar en resultar-li feixuga, a causa de la voluntat de controlar-ho tot que ella tenia. Quan Constant es va alliberar d'ella arran del seu casament amb Albert de Rocca, jove oficial sus, lany 1811, se'n va encomanar novament d'una passi dissortada per Madame Rcamier. LLavors, la seua antiga amant va escriure d'ell :  Un home que no estima ms que l'impossible .

Des de finals de 1803 a la primavera de 1804, va fer un viatge a Alemanya, amb Benjamin Constant, on va ser rebuda en les corts principesques gaireb com un cap d'Estat. Va aprendre l'alemany i va conixer Schiller, Goethe, i tots els artistes destacats d'Alemanya. Hi va descobrir una literatura desconeguda a Frana i la va donar a conixer al pblic francs a travs de la seua obra De l Allemagne.  La idea d'una Alemanya sentimental i candorosa, tot deixant lloc a les influncies italianes, s la que va transmetre, i la seua influncia va ser tan decisiva que va constituir-se en la concepci francesa sobre Alemanya fins l'any 1914. Desprs va emprendre un viatge a Itlia, a finals de 1804. Calia, va dir aquesta cosmopolita, tenir  esperit europeu .

De retorn al castell de Coppet, que per la fora de les coses havia esdevingut la seu base en l'Europa napolenica, va comenar a escriure Corinne ou l Italie l'herona de la qual, a la recerca de la seua independncia, hi mor en uns temps que no sn els ms adequats per a les dones.

Desprs de l'aparici de De l Allemagne, impresa l'any 1810 per segrestada per Napole i que no va aparixer a Frana fins l'any 1814 van comenar per ella els veritables Deu anys d'exili, que esdevingueren al seu torn una nova obra (Dix annes d'exil) per que abans de tot era un violent pamflet contra l'Emperador, qui la percaava i la feia espiar sense treva. Aquesta vegada va ser prohibida la publicaci. Llavors ella va fugir amb els seus dos fills encara vius i M. de Rocca. Per fugir de l'Europa napolenica no era cosa fcil. Esperant aplegar a Anglaterra va haver de passar a Rssia i refugiar-se a Sant Petersburg, on va ser acollida per Aleksandr Puixkin. Ac va prendre notes per a una futura De la Russie et des royaumes du Nord que no va aparixer fins desprs de la seua mort. Finalment va aconseguir refugiar-se a Estocolm sota la tutella de Bernadotte, el seu amic de tota la vida esdevingut prncep hereu del tron de Sucia. A Estocolm va inspirar una aliana anti-napolenica, adquirint una vertadera talla poltica. A la fi, va arribar a Anglaterra l'any 1813. A Londres va conixer el futur Llus XVIII en qui hauria volgut veure el sobir capa de construir la monarquia constitucional que sempre havia desitjat, per era massa intelligent com per a no percebre la influncia nefasta dels exiliats sobre ell. Va tornar a Frana a la primavera de 1814 desprs d'haver publicat a l'altre costat del Canal Sapho, en qu el tema de la dona genial i incompresa que acaba per morir de dolor i d'amor, reapareix, i les seues Rflexions sur le suicide.

 La posteritat .
De nou a Pars, va rebre reis, ministres i generals. No voler veure en Madame de Stal ms que l'escriptora que va ser, suposaria deixar a una banda un altre aspecte oblidat de la seua personalitat. Sovint, per influncia de Napole, se l'ha considerada una intrigant de sal, per val a dir que va ser un personatge de vertadera envergadura poltica. Europa no havia conegut fins aleshores ms que algunes sobiranes i moltes cortesanes que tingueren ocasionalment ms poder que els mateixos reis, com ara la Pompadour. Madame de Stal va tenir una real ambici poltica, esperant jugar el paper de consellera de Napole. Combativa i en l'oposici, va esdevenir una activista i una propagandista temible i l'Emperador mai no la va menysprear en aquest paper. Aliada amb circumspecci als Borbons, durant el primer exili de l'Emperador va prevenir-lo d'una temptativa d'assassinat, i aquest, amb l'objectiu de guanyar-la per al seu partit li va fer promessa de reemborsar-li una suma antany prestada per son pare al tresor. Sense dubte, intentava buscar una sortida per a ella i els seus fills en els dos bndols, per davant de l'home que l'havia percaada durant ms d'una dcada, era mostrar ms magnanimitat i finalment ms humanitat de la que ell mai no havia mostrades envers ella. En va tenir menys amb Josefina, tot i trobar-se molt malalta, quan la va anar a visitar a Malmaison per a preguntar-li sense embuts sobre la seua vida privada amb l'Emperador. Sense dubte volia conixer millor el seu enemic. Certament possea tamb unes qualitats que els seus contemporanis, que devoraven els seus llibres, haurien tingut dificultat a definir : les de periodista, direm avui dia.

La histria literria alambinada que ens ha arribat, ens ha donat d'ella la imatge d'una dona repolida, excessivament sentimental o tirnica pel que feia a l'amistat i l'amor. Sense dubte era exasperant pels seus defectes, pero sobretot va ser una pionera en tots els mbits ; en literatura, on va iniciar el romanticisme, mot creat per ella, feminista, terme que no existia llavors, presentant en les seues novelles a la dona vctima dels condicionants socials, obligant-la a afirmar la seua personalitat i a reivindicar una felicitat que exigeix per a tot el gnere en exigir-la per a ella mateixa. Un dret a la felicitat que es confon amb el dret a estimar, una idea que ser represa per George Sand. Une dona estranyament moderna en una Europa que va recrrer en tots els sentits i que va abastar en els seus llibres millor que Napole amb els seus exrcits.

 Enllaos externs .
Societat d'estudis Stalians ;

 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124905" title="Provncia de Burgas" nonfiltered="1345" processed="1342" dbindex="51452">


La Provncia de Burgas o oblast (blgar:              ) es troba al sud-oest de Bulgria, al sud de la costa del Mar Negre. La capital s la ciutat de Burgas. s la provincial ms gran de la zona junt amb la Provncia de Sofia, i la quarta per poblaci.

Municipalitats i ciutats.


La provincial de Burgas se sotsdivideix en les segents municipalitats (obshtina) i ciutats:



Municipalitat d'Aitos.
Aitos,
Dryankovets,
Zetyovo,
Karageorgievo,
Karanovo,
Lyaskovo,
Malka Polyana,
Maglen,
Peshtersko,
Pirne,
Polyanovo,
Raklinovo,
Sadievo,
Topolitsa,
Cherna Mogila,
Chernograd,
Chukarka.

Municipalitat de Burgas.
Banevo,
Bratovo,
Bryastovets,
Burgas,
Balgarovo,
Dimchevo,
Draganovo,
Vetren,
Izvorishte,
Marinka,
Mirolyubovo,
Ravnets,
Rudnik,
Tvarditsa,
Cherno More.

Municipalitat de Sredets.
Belevren,
Belila,
Bistrets,
Bogdanovo,
Varovnik,
Golyamo Bukovo,
Gorno Yabalkovo,
Granitets,
Granichar,
Sredets,
Debelt,
Dolno Yabalkovo,
Draka,
Drachevo,
Dyulevo,
Momina Tsarkva,
Zagortsi,
Zornitsa,
Kirovo,
Kubadin,
Malina,
Orlintsi,
Prohod,
Panchevo,
Radoynovo,
Rosenovo,
Svetlina,
Sinyo Kamene,
Slivovo,
Suhodol,
Valchanovo,
Fakiya.

Municipalitat de Kameno.
Vinarsko,
Vratitsa,
Zhelyazovo,
Kameno,
Krastina,
Livada,
Konstantinovo,
Polski Izvor,
Rusokastro,
Svoboda,
Troyanovo,
Trastikovo,
Cherni Vrah.

Municipalitat de Karnobat.
Asparuhovo,
Detelina,
Venets,
Glumche,
Devetak,
Devetintsi,
Dobrinovo,
Dragantsi,
Dragovo,
Ekzarh Antimovo,
Zheleznik,
Zhitosvyat,
Zimen,
Iskra,
Karnobat,
Klikach,
Kozare,
Krumovo Gradishte,
Krushovo,
Madrino,
Nevestino,
Ognen,
Raklitsa,
San-Stefano,
Sigmen,
Sokolovo,
Sarnevo,
Smolnik,
Hadzhiite,
Tserkovski,
Cherkovo.

Municipalitat de Malko Tarnovo.
Bliznak,
Brashlyan,
Byala Voda,
Vizitsa,
Gramatikovo,
Evrenozovo,
Zabernovo,
Zvezdets,
Kalovo,
Malko Tarnovo,
Mladezhko,
Slivarovo,
Stoilovo.

Municipalitat de Tsarevo.
Ahtopol,
Brodilovo,
Balgari,
Varvara,
Velika,
Izgrev,
Kondolovo,
Kosti,
Lozenets,
Tsarevo,
Rezovo,
Sinemorets,
Fazanovo.

Municipalitat de Nesebar.
Banya,
Sveti Vlas,
Gyulyovtsa,
Emona,
Koznitsa,
Kosharitsa,
Nesebar,
Obzor,
Orizare,
Panitsovo,
Priseltsi,
Ravda,
Rakovskovo,
Slanchev Bryag,
Tankovo.

Municipalitat de Pomorie.
Aheloy,
Aleksandrovo,
Bata,
Gaberovo,
Goritsa,
Galabets,
Dabnik,
Belodol,
Kableshkovo,
Kamenar,
Kozichino,
Kosovets,
Laka,
Medovo,
Pomorie,
Poroy,
Stratsin.

Municipalitat de Ruen.
Bilka,
Vishna,
Vresovo,
Podgorets,
Dobra Polyana,
Dobromir,
Dropla,
Daskotna,
Dyulya,
Zaimchevo,
Zaychar,
Zvezda,
Kamenyak,
Karavelyovo,
Listets,
Lyulyakovo,
Pripek,
Mrezhichko,
Preobrazhentsi,
Planinitsa,
Prosenik,
Razboyna,
Rechitsa,
Rozhden,
Rudina,
Ruen,
Rupcha,
Razhitsa,
Skalak,
Snezha,
Snyagovo,
Sokolets,
Sredna Mahala,
Struya,
Topchiysko,
Tranak,
Sini Rid,
Cheresha,
Shivarovo,
Yabalchevo,
Yasenovo.

Municipalitat de Sozopol.
Varshilo,
Gabar,
Zidarovo,
Izvor,
Indzhe Voyvoda,
Krushevets,
Prisad,
Ravadinovo,
Ravna Gora,
Atiya,
Rosen,
Sozopol,
Chernomorets.

Municipalitat de Sungurlare.
Balabanchevo,
Beronovo,
Bosilkovo,
Vedrovo,
Vezenkovo,
Valchin,
Gorovo,
Grozden,
Esen,
Zavet,
Kamensko,
Kamchiya,
Klimash,
Kosten,
Lozarevo,
Lozitsa,
Manolich,
Podvis,
Prilep,
Pchelin,
Sadovo,
Skala,
Slavyantsi,
Sungurlare,
Saedinenie,
Terziysko,
Velislav,
Chernitsa,
Chubra,
Dabovitsa.

Municipalitat de Primorsko.
Veselie,
Kiten,
Novo Panicharevo,
Pismenovo,
Primorsko,
Yasna Polyana.

Enllaos externs.
Districte de Burgas - Municipis, ZIP I codis telefnics, poblaci, mapes, hotels;
 http://www.port-burgas.com Port de Burgas;
Regi de Burgas;

 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124909" title="Provncia de Haskovo" nonfiltered="1346" processed="1343" dbindex="51453">


La Provncia de Haskovo s unaa provncia al sud de Bulgria, fronterera amb Grcia i Turquia al sud-est.  El seu territori s de 5,543 km i la poblaci de 279,067. Comprn parts de vall de Trcia al llarg del riu Maritsa (Evros, Meri). La capital s Haskovo, i altres ciutats importants sn:

Dimitrovgrad;
Harmanli;
Lyubimets;
Svilengrad;
Ivaylovgrad;
Madzharovo;
Merichleri;
Simeonovgrad;
Topolovgrad;

Enllaos externs.
 Pgina poficial;


 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124910" title="Provncia de Montana" nonfiltered="1347" processed="1344" dbindex="51454">
Montana (       ) s una provncia al nord-oest de Bulgria, fronterera amb Srbia i Romania.  La principal ciutat s Montana, a ms d altres menors com Berkovitsa, Lom, Chiprovtsi, Boychinovtsi, Valchredram, Varshets i Brusartsi. La densitat de poblaci s de 47.7 persones per quilmetre quadrat. 

Montana es divideix en 11 municipalitats: Berkovitza, Boitchinovtzi, Brusartzi, Varshetz, Valtchedrum, Georgy Damyanovo Lom, Montana, Chiprovtzi i Iakimovo.

Enllaos externs.
Informaci i mapa ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124911" title="Provncia de Pernik" nonfiltered="1348" processed="1345" dbindex="51455">


La Provncia de Pernik s una provncia a l oest de Bulgria, fronterera amb Srbia. La principal ciutat s Pernik, mentre que alters ciutats ms petites sn Radomir, Breznik, Tran, Batanovtsi i Zemen.

La indstria s de vital importncia per a l economia de la provincia. Pernik s el principal centre manufacturer, i t al territory el principal complex siderrgic del pas, el "Stomana"; la indstria pesant (mineria i equipament industrial); materials de construcci i els txtils comencen a ser importants. Hi ha una gran planta de maquinria industrial a Radomir que construeix excavadores i equipament industrial, per actualment no treballa en total de la seva capacitat.

Enllaos externs.
Pgina de la ciutat (en blgar);
Portal de Pernik (en blgar);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124912" title="Monarquies europees" nonfiltered="1349" processed="1346" dbindex="51456">
En la actualitat hi ha a Europa deu estats que es regeeixen per una Monarquia. D'aquests 10 pasos, n'hi ha 8 que formen part de la Uni Europea: Espanya, Blgica, Luxemburg, Dinamarca, Noruega, Regne Unit, Pasos Baixos i Sucia.

L'ltim monarca en pendre possessi ha estat Albert II de Mnaco que va substituir al seu pare Rainer III l'abril de 2005.

 Monarquies europees actuals.







 Monarquies europees a l'exili o sense poder.



En el cas d'Alemanya la fragmentaci de la corona, dna el fet que si algun dia es reinstaurs el Prncep Georg Friedrich de Prssia nascut el 10 de juny de 1996 i membre de la casa imperial dels Hohenzollern, podria tamb reclamar els drets dinstics.



 Referncies.

Monarquas de Europa 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124913" title="Benifaraig" nonfiltered="1350" processed="1347" dbindex="51457">
Benifaraig s una pedania del municipi de Valncia, en plena horta, a 5 km de ciutat, al lmit amb el terme d'Alfara del Patriarca i Montcada. Antiga alqueria islmica, fou cedida a l'orde del Temple (1251). L'esglsia de Santa Maria Magdalena s del segle XVII. 

Fou municipi independent fins el 1900, any en qu fou annexat al de Valncia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124915" title="Panicidia" nonfiltered="1351" processed="1348" dbindex="51458">

Les panicidies (Panicoideae) sn una subfamlia de les pocies, ordre poals, subclasse dels Commelnids, classe dels lilipsids, divisi dels magnoliofitins.
Tribus i genres.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124916" title="Hug VI d'Empries" nonfiltered="1352" processed="1349" dbindex="51459">
Hug I de Cardona i VI d'Empries Comte d'Empries (1322-1325), vescomte de Cardona (1332-1334) i primer bar de Guadalest 

 Antecedents familiars . 
Fill del vescomte Ramon Folc V de Cardona i na Sibilla, filla de l'antic comte d'Empries, en Pon Hug. 

 Npcies i descendents .
N'Hug de Cardona es cas amb na Beatriu d'Anglesola i engendraren a n'Hug II de Cardona, que fou el primer comte de Cardona i que ser qui efectuar la venda de les tres poblacions d'Aixa i Pego a en Vidal de Vilanova cap a mitjans del segle XIV.

 Accs als ttols .
Com a nt del comte d'Empries, n'Hug pretenia el comtat d'Empries, que alhora tamb ambicionava en Ramon Berenguer, germ de l'infant Pere.

Disposat a complaure a tots dos, l'infant Pere ced el comtat d'Empries al seu germ a canvi del de Prades i a n'Hug li atorg la jurisdicci del Castell d'Aixa, que comprenia els actuals municipis d'Alcalal, Xal i Llber, i el Castell de Pego. La concessi fou ratificada pel rei Jaume II l'any 1325.

N'Hug heret el vescomtat de Cardona desprs de la mort del seu pare (1320), i la del seu germ gran en Ramon Folch, VII vescomte de Cardona, l'any 1332.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124917" title="Provncia de Razgrad" nonfiltered="1353" processed="1350" dbindex="51460">


La Provncia de Razgrad (              ) s una provncia del nord-est de Bulgria. La provincial forma part geogrficament de la region de Ludogorie.

Ciutats.

La ciutat principal s Razgrad, i altres ciutats importants sn Kubrat, Isperih, Loznitsa, Zavet i Tsar Kaloyan. 

Poblacin.

La poblaci de la provincial de Razgrad s tnicament mixta, sense un grup tnic que constueixi la majoria absoluta, segons el cens del  2001. 

La poblaci s de 152,417 I el principal grup tnic sn els Turcs (71,963), Blgars (67,069) i gitanos (8,733).

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124930" title="Coix (desambiguaci)" nonfiltered="1354" processed="1351" dbindex="51461">

Coix s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Segura.
Coix (planta) s un gnere de les pocies;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124932" title="Turcs de Bulgria" nonfiltered="1355" processed="1352" dbindex="51462">

Els turcs de Bulgria viuen al territory des del segle XIV, desprs que l  Imperi otom conquers les terres de Rumlia. Aleshores, en el segle XVI, els canvas socials a Anatlia foraren a alguns grups tnics turcs a establir-se a Bulgria i arreu dels Balcans.

Segons la poltica estatal turca als Balcans, motla gent d Anatlia fou assentada a Bulgria. Avui, els turcs de Bulgria viuen en grups compactes a dues zones rurals del nord-oest de  (Ludogorie/Deliorman) i del sud-est (els Rhodope Orientals). Al costat dels turcs de Bulgria, que sn musulmans, hi ha alters grups tncis musulmans. Les evidncies histriques postren que la majoria del musulmans de Bulgaria provenien defora dels balcans, i aconvertiren la poblaci indgena.  

En el perode entre 1985 i 1989, el govern comunista de Bulgria, liderat per Todor Zhivkov, intent assimilar-los per la fora. Amb la introducci de noves lleis el 1985, el govern blgar va prohibir l educaci en turc i intent esbozar la cultura i identitat turques. Obligaren a canviar els noms turcs a nom eslaus per la fora i uns 300,000 turcs tnics emigraren a Turquia en vistes d una persecuci encara ms forta. Aquestes lleis foren abolides amb l arribada de la democrcia en els primers mesos de 1990. Molts d ells han canviat els seus antics noms i moltes vegades el govern blgar des del  1991 ha sortit en defensa de la minoria turca.

Poblaci.
Segons el cens del 2001, hi havia 746,664 turcs tnics a Bulgria. Sn la majoria absoluta de la poblaci de la  provncia de Kardzhali i una majoria important a la de Razgrad.  
La bulgaritzaci foada de la minoria turca de Bulgria comen l estiu de 1984. Aleshores hi havia entre 700.000 i1.000.000. Es produiren enfrontaments entre blgars (soldats, vilatans) i membres de la minoria turca. El 10 de maig de 1989 els establiren prohibicions parcials de viatjar a pasos estrangers. A finals de maig es produren greus disturbis all on eren majoria. Todor Zhivkov va fer un discurs el 29 de maig de 1989, on deman que Tuquia obrs les seves fronteres per tal de rebre tots els  "musulmans de bulgria", que volguessin marxar-hi. A Aix va seguir un fort xode fins agost de 1989 de 300.000 turcs cap a Turquia. El 10 de novembre de 1989 Zhivkov fou substitut per Peter Mladenov i a finals d any va caure el comunisme.

Turcs de Bulgria famosos.
ordre cronologic per dates de naixement

 Mithat Pasha;
 R za Tevfik Blkba  ;
 Tahsin zg;
 Ahmed Do an;
 Emel Etem To kova;
 Naim Sleymano lu;
 Halil Mutlu;
 Taner Sa  r;
 Mehmet Fikri;
 Recep Kp;
 Mehmet Behet Perim;
 Zekeriya Gl;
 Arzu Pavlova;
 Y ld z  brahimova;
 Tuna tenel;
 Sibel Grsoy;

Vegeu tamb.
Gagasos;

Notes.


Referncies.

Ingilish.com;
A Country Study: Bulgaria - Ethnographic Characteristics  (Turks);
Fischer Weltalmanach, 1986-1991;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124937" title="Yuan T. Lee" nonfiltered="1356" processed="1353" dbindex="51463">

Yuan Tseh Lee (en mandar:    ; en pinyin: L  Yu nzh) ( Hsinchu, Repblica de la Xina 1936 ) s un qumic i professor universitari taiwans guardonat amb el Premi Nobel de Qumica de l'any 1986.

Biografia.
Va nixer el 19 de novembre de 1936 a la ciutat de Hsinchu, situada al nord-oest de l'illa de Taiwan. Va estudiar qumica a la Universitat Nacional de Taiwan, on es gradu el 1959, i posteriorment ampli els seus estudis realitzant el doctorat a la Universitat de Berkeley als Estats Units l'any 1965.

El 1974 fou nomenat professor de qumica a la Universitat de Berkeley, el mateix any en qu aconsegu la nacionalitat nord-americana.

Recerca cientfica.
El febrer de 1967 inici la seva collaboraci amb Dudley Herschbach a la Universitat de Harvard en l'estudi de les reaccions qumiques entre els toms d'hidrogen i les molcules alcalines diatmiques.

L'any 1986 fou guardonat, juntament amb el seu collaborador Herschbach i el qumic canadenc John C. Polanyi, amb el Premi Nobel de Qumica pel desenvolupament de la dinmica de procesos qumics elementals.

Vida poltica.
Des del 15 de gener de 1994 s president de l'Acadmia Sinica, principal complex d'investigaci cientfica i humanstica de la Repblica de la Xina, per la qual cosa hagu de renunciar a la seva ciutadania nord-americana.

Yuan T. Lee l'any 2000 don suport al candidat Chen Shui-bian durant les eleccions presidencials d'aquell any. La victria de Shui-bian sobre James Soong promogu que el primer escolls Lee com a Primer Ministre, si b Lee declin la seva oferta per continuar al capdavant de l'Acadmia Sinica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1986;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124946" title="Provncia de Ruse" nonfiltered="1357" processed="1354" dbindex="51464">


La Provncia de Ruse (blgar                ) s una provncia del nord de Bulgria, fronterera amb Romania i banyada pel Danubi. Rep aquest nom per la ciutat principal, Ruse, alters ciutats importants sn Byala, Borovo, Vetovo, Glodzhevo, Senovo, Dve mogili i Slivo pole.

El Pont de l Amistat Ruse-Giurgiu, l nic pont sobre el Danubi a Bulgria fins el 2006, es troba a la provncia.

 Enllaos externs .
Provncia de Ruse;
Municipalitat de Ruse;
Guia de Bulgria   Districte de Ruse;
Informaci sobre la region de Ruse;
Informaci de la ciutat;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124960" title="Jaca" nonfiltered="1358" processed="1355" dbindex="51465">


Jaca (Chaca en aragons) s una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetnia (provncia d'Osca). Es troba a la vall de l'Arag. Hi transcorren els rius Arag i Gas.
s la capital de la Jacetnia, es troba a 31 km de la frontera francesa, molt a prop de les estacions d'esqu de Candanch i Astn.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124962" title="Provncia de Smolyan" nonfiltered="1359" processed="1356" dbindex="51467">


La Provncia de Smolyan s una provncia del sud de Bulgria. Fa frontera amb Grcia I est situada a les Muntanyes Rhodope. La provncia s poblada per musulmans blgars, i els musulmans hi sn 58,758 habitants dels 140,066 del total de la provncia, uns 41,599 sn ortodoxos i un total de 39,003 no declaren la seva religi .

La principal ciutat s Smolyan, i altres importants sn:

Chepelare;
Devin;
Madan;
Rudozem;
Zlatograd;
Nedelino;
Dospat;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124965" title="Estipidia" nonfiltered="1360" processed="1357" dbindex="51468">

Stipodia (Stipoideae) era una subfamlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta. Actualment es troba inclosa dins la subfamlia Pooideae.
Tribus i genres que incloa.
Tribu Ampelodesmeae;
 Ampelodesmos
Tribu Anisopogoneae;
 Anisopogon
Tribu Brachyelytreae;
 Brachyelytrum
Tribu Lygeae;
 Lygeum
Tribu Nardeae;
 Nardus
Tribu Stipeae;
 Achnatherum
 Aciachne
 Anemanthele
 Austrostipa
 Danthoniastrum
 Hesperostipa
 Lorenzochloa
 Jarava
 Nassella
 Orthachne
 Oryzopsis
 Piptatherum
 Piptochaetium
 Psammochloa
 Ptilagrostis
 Stipa
 Trikeraia





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124969" title="Ampelodesmos" nonfiltered="1361" processed="1358" dbindex="51469">

Ampelodesmos s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.


Sn robustes perennes; rizomatoses. Tiges massisses de 6-35 decmetres d'alria; herbcia. Fulles no auriculades. Lmines de les fulles dures; estretes i enrotllades; no pseudopeciolades. Lgula membranosa; no truncada; de 6-12 mm.

Sn plantes bisexuals, amb espigues bisexuals; i flors hermafrodites. Inflorescncia paniculada; oberta; espatulada. Eixos de l'espiga persistents; pedicelada.
		 
Espcies.
 Ampelodesmos mauritanica;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124970" title="Joventut Comunista del Pas Valenci" nonfiltered="1362" processed="1359" dbindex="51470">
La Joventut Comunista del Pas Valenci s una organitzaci juvenil comunista marxista-leninista que actua com a secci de les juventuts del Partit Comunista del Pas Valenci. Gaudeix d'autonomia en el poltic i d'independncia en l'organitzatiu respecte del PCPV.  No s integrada a la Uni de Juventuts Comunistes d'Espanya (UJCE) que uneix les Juventuts Comunistes de totes les organitzacions juvenils, territorials i sectorials del PCE. Tot i que no s una organitzaci territorial de l'UJCE, ambdues organitzacions collaboren en diverses campanyes i estan en contacte permanent, sent la JCPV el referent territorial al Pas Valenci de l'UJCE. Al congrs refundacional de la JCPV es va manifestar la necessitat d'integrar aquesta a l'UJCE de forma progressiva.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124971" title="Anisopogon" nonfiltered="1363" processed="1360" dbindex="51471">

Anisopogon s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124972" title="Brachyelytrum" nonfiltered="1364" processed="1361" dbindex="51472">

Brachyelytrum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Brachyelytrum aristosum;
Brachyelytrum erectum;
Brachyelytrum japonicum;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124973" title="John C. Polanyi" nonfiltered="1365" processed="1362" dbindex="51473">

John Charles Polanyi (en hongars: Polnyi Jnos) ( Berln, Alemanya 1929 ) s un qumic canadenc, d'origen hongars, guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1986.

Biografia.
Va nixer el 23 de gener de 1929 a la ciutat alemanya de Berln, fill del qumic hongars Michael Polanyi. L'any 1933 la famlia va traslladar-se a Anglaterra, on va estudiar qumica a la Universitat de Cambridge i es va doctorar el 1952. Aquell mateix any emigr al Canad, on treball al National Research Council of Canada d'Ottawa, i posteriorment a les universitats de Princeton i Toronto, d'on s professor de qumica des de 1956.

Recerca cientfica.
Desprs de realitzar investigacions en luminescncia qumica infraroja, radiaci que emeten les molcules quan les seves rotacions i vibracions internes s'alenteixen. L'anlisi d'aquestes radiacions subministra informaci detallada de la distribuci d'energia en els elements qumics, i la relaci d'aquesta distribuci amb els detalls de les seqncies de fenmens que ocorren durant les reaccions. 

L'any 1986 fou guardonat, juntament amb els qumics nord-americans Dudley R. Herschbach i Yuan T. Lee, amb el Premi Nobel de Qumica pel desenvolupament de la dinmica de processos qumics elementals.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1986;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124978" title="Nardus" nonfiltered="1366" processed="1363" dbindex="51475">

Nardus s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
N. stricta L. cervuno;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124979" title="Donald J. Cram" nonfiltered="1367" processed="1364" dbindex="51476">

Donald James Cram ( Chester, EUA 1919 - Palm Desert 2001 ) fou un qumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1987.

Biografia.
Va nixer el 22 d'abril de 1919 a la ciutat de Chester, situada a l'estat nord-americ de Vermont. Va estudiar qumica a la Universitat de Nebraska, on es llicenci el 1942, i posteriorment realitz el seu doctorat en qumica orgnica a la Universitat de Harvard el 1947. L'any 1956 va obtenir la ctedra de qumica a la Universitat de Los Angeles.

Va morir el 17 de juny de 2001 a la seva residncia de Palm Desert, poblaci situada a l'estat de Califrnia.

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca en la sntesi qumica dels ters corona, molcules mimetitzadores d'enzims, desenvolupant millores en els mtodes de sntesi creats per Charles Pedersen. Cram va sintentizar molcules que van prendre una estructura qumica en tres dimensions, creant un arsenal de les molcules diferentment formades que podrien interactuar recprocament selectivament amb altres productes qumics a causa de les seves estructures tridimensionals complementries. El seu treball va representar un pas gran cap a la sntesi d'imitadors laboratori-fets funcionals d'enzims i d'altres molcules naturals el comportament qumic especial del qual esdev a causa de la seva estructura caracterstica. 

L'any 1987 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica, juntament amb el francs Jean-Marie Lehn i el nord-americ Charles J. Pedersen, pel desenvolupament i utilitzaci de molcules d'interacci d'alta selectivitat.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1987;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124989" title="Achnatherum" nonfiltered="1368" processed="1365" dbindex="51477">

Achnatherum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

De vegades s'inclou al gnere Stipa.

Espcies.
Achnatherum acutum(Swallen) Valds-Reyna & Barkworth  ;
Achnatherum altum (Swallen) Hoge & Barkworth;
Achnatherum argenteum (Lam.) P. Beauv. ;
Achnatherum aridum(M.E. Jones) Barkworth;
Achnatherum avenoides (Honda) Y. L. Chang;
Achnatherum botschantzevii Tzvelev;
Achnatherum brachychaetum (Godron) Barkworth ;
Achnatherum bracteatum(Swallen) Valds-Reyna & Barkworth;
Achnatherum breviaristatum Keng & P. C. Kuo (1976);
Achnatherum bromoides (L.)P. Beauv. ;
Achnatherum capense(L.)P. Beauv.
Achnatherum caragana (L.) Nevski;
Achnatherum caudatum (Trin.) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Achnatherum chinense (Hitchc.) Tzvelev ;
Achnatherum chingii(Hitchc.) Keng. ;
Achnatherum chingii var. chingii;
Achnatherum clandestinum (Hark.) Barkworth ;
Achnatherum conspicuum (G.Forst.) P.Beauv. ;
Achnatherum constrictum (Hitchc.) Valds-Reyna & Barkworth;
Achnatherum contractum B. L. Johson;
Achnatherum coreanum (Honda ex Nakai) Ohwi ;
Achnatherum coronatum Thurb.
Achnatherum curvifolium Swallen;
Achnatherum diegoense Swallen ;
Achnatherum eminens (Cav.) Barkworth;
Achnaterum hallerii (Willd.) P. Beauv.
Achnatherum hendersonii Vasey ;
Achnatherum hymenoides (Roemer & J.A. Schultes) Barkworth ;
Achnatherum latiglume(Swallen) Barlwoeth. ;
Achnatherum lemmonii Vasey ;
Achnatherum lemmonii var. lemmonii ;
Achnatherum lemmonii var. pubescensCrampton ;
Achnatherum lettermaniiVasey ;
Achnatherum lobatum (Swallen);
Achnatherum mattheiu F. Rojas ex Remvoize ;
Achnatherum miliaceum (L.) P. Beauv. ;
Achnatherum nelsonii ;
Achnatherum nevadense;
Achnatherum occidentale;
Achnatherum occidentale ssp. californicum;
Achnatherum occidentale ssp. occidentale;
Achnatherum occidentale ssp. pubescens;
Achnatherum papposum;
Achnatherum parishii;
Achnatherum parishii var. depauperatum;
Achnatherum parishii var. parishii;
Achnatherum perplexum;
Achnatherum pinetorum;
Achnatherum richardsonii;
Achnatherum robustum;
Achnatherum scribneri;
Achnatherum speciosum;
Achnatherum splendens(Roshevits)Tzvelev;
Achnatherum stillmanii;
Achnatherum swallenii;
Achnatherum thurberianum;
Achnatherum Turcomanicum(Roshevits)Tzvelev;
Achnatherum webberi;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
(Els gneres marcats amb dos asteriscs (**) sn sinnims possibles)

Aristella (Trin.) Bertol., 
Eriocoma Nutt., 
**Jarava Ruiz & Pav..

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124990" title="Jean-Marie Lehn" nonfiltered="1369" processed="1366" dbindex="51478">


Jean-Marie Lehn ( Rosheim, Frana 1939 ) s un qumic i professor universitari francs guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1987.

Biografia.
Va nixer el 30 de setembre de 1939 a la ciutat de Rosheim, poblaci situada a la regi d'Alscia. Va estudiar qumica a la Universitat d'Estrasburg, on es va doctorar el 1963. El 1970 fou nomenat professor de qumica a la Universitat d'Estrasburg, crrec que va ocupar fins el 1979, quan accept l'oferta del Collge de France a Pars.

Recerca cientfica.
Desprs de realitzar la seva tesi doctoral pass un any a la Universitat de Harvard al costat de Robert Burns Woodward desenvolupant la sntesi qumica de la vitamina B12.

Les recerques de Lehn el van conduir l'any 1968 a la creaci d'una molcula capa de combinar-se amb el neurotransmissor acetilcolina, el transmissor qumic dels senyals del sistema nervis. En la manipulaci dels compostos bicclics del tipus ter corona va ampliar les troballes de Charles J. Pedersen fins a les tres dimensions, estudis que posteriorment ampliaria Donald J. Cram. Aix mateix va desenvolupar una terminologia que passaria a ser acceptada en la nomenclatura de la qumica orgnica: les cavitats que existeixen dins de les molcules les va denominar criptes, criptans els components i criptats els seus complexos.

L'any 1987 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica, juntament amb Pedersen i Cram, pel desenvolupament i utilitzaci de molcules d'interacci d'alta selectivitat.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1987;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124991" title="Aciachne" nonfiltered="1370" processed="1367" dbindex="51479">

Aciachne s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Aciachne acicularis Laegaard;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124992" title="Centre d'Estudis i Documentaci Contempornia" nonfiltered="1371" processed="1368" dbindex="51480">

El Centre d'Estudis i Documentaci Contempornia (CEDOC) s una entitat fruit d'un conveni de collaboraci entre la Universitat de les Illes Balears i "Sa Nostra", signat per les dues entitats el 7 de juliol de 2000. Entre els seus objectius destaquen:
 Organitzar conferncies, cursos i debats davant els reptes de la societat actual;
 Crear i gestionar un servei de documentaci i una base de dades sobre la societat contempornia de les Illes Balears. ;
 Promoure i realitzar estudis sobre la societat contempornia;
 Fomentar activitats interdisciplinries entre professors, alumnes i societat en general;
 Promoure la informaci i la reflexi collectiva dels grans reptes dels temps presents i futurs a la societat de les Illes Balears;
 Resoldre consultes i elaborar dictmens per a entitats pbliques que ho sollicitin, aix com per a particulars;

Amb aquest fi s'ha posat en funcionament el projecte de localitzaci, recopilaci, ordenaci, catalogaci, digitalitzaci, preservaci dels investigadors, de documentaci no publicada o no difosa comercialment, produda per entitats i institucions de carcter no oficial o fons documentals de carcter privat. L'abast cronolgic i temporal d'aquesta tasca abraa tot el segle XX i l'abast territorial s el de les Illes Balears.

Des del mes de desembre del 2000 s'est elaborant una recopilaci dels articles d'opini apareguts a la premsa de les Illes Balears i que destaquen per les aportacions al debat cultural, social, econmic i poltic, que queden recollits en un Catleg d'Articles d'Opini. A ms s'elaborat una Base de Dades d'Activitats Culturals. Tant el Catleg d'articles d'opini com la base de dades d'activitats culturals sn accessibles des de la pgina web del CEDOC.

A ms el CEDOC elabora resums de premsa a petici d'institucions i particulars.

Des del seus inicis n'ha estat director Sebasti Serra Busquets

 Activitats Formatives .
El CEDOC a ms organitza un conjunt d'activitats de carcter formatiu (cursos, seminaris, congressos i conferncies) dirigides als estudiants universitaris per que al seu torn estan obertes a tota la societat en general. Els cursos organitzats des de la seva creaci sn els segents:

 El temps present en imatges (curs que ja va per la tercera edici);
 Universitat i Societat. difusi i Coneixement de les institucions i entitats ciutadanes;
 Els Estats Units d'Amrica. Histria i temps present;
 L'frica subsahariana es mou;
 Homenatge a Pere d'Alcntara Pea (2007);
 Trobada d'Estudis Locals. La Segona Repblica (2006);
 Simposi de Partits Poltics, Organitzacions Patronals i Sindicals al segle XX i perspectives del segle XXI (2006);
 sia: passat, present i futur (2006);
 Esport i societat des d'una perspectiva histrica (2006);
 frica i africanisme en el temps present (2005);
 Els reptes dels mitjans de comunicaci en el mn actual (2005);
 WORKSHOP ESTUDIS CULTURALS MEDITERRANIS: El futur dels estudis de mster a l'rea mediterrnia: bases per a la cooperaci (2004);
 La immigraci a les Illes Balears: histria recent i perspectives (2002);
 Societat, Cultura i Poltica en la mediterrnia occidental: estabilitat i canvis (2002);
 V Congrs d'Historiadors de la Comunicaci. La Comunicaci Audiovisual en la Histria (2001);

A la vegada el CEDOC participa en altres activitats educatives. Aix s present a la Fira de la Cincia de les Illes Balears que organitzen conjuntament el Govern de les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears.

Cada any organitza una mostra de publicacions peridiques relacionades amb les Illes Balears. aix durant els darrers anys s'han presentat les segents:
 Mostra de les publicacions peridiques de Palma;
 Mostra de les publicacions de la Part Forana de Mallorca;
 Les publicacions dels Ajuntaments i dels Consells de l poca contempornia de les Illes Balears;
Mostra de Publicacions d Histria contempornia de les Illes Balears des de 1998 fins a l actualitat;

 Enllaos externs .
Pgina web del Centre d'Estudis i Documentaci Contempornia


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124993" title="Anemanthele" nonfiltered="1372" processed="1369" dbindex="51481">

Anemanthele s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Anemanthele lessoniana (Steud.) Veldkamp;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124994" title="Austrostipa" nonfiltered="1373" processed="1370" dbindex="51482">

Austrostipa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Austrostipa acrociliata (Reader) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa aquarii (Vickery, S.W.L. Jacobs & J. Everett) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa aristiglumis (F. Muell.) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa bigeniculata (Hughes) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa blackii (C.E. Hubb.) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa blakei (Vickery, S.W.L. Jacobs & J. Everett) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa breviglumis (J.M. Black) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa campylachne (Nees) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa centralis (Vickery, S.W.L. Jacobs & J. Everett) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa compressa (R. Br.) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa crinita (Gaudich.) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa curticoma (Vickery) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa densiflora (Hughes) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa dongicola (Vickery, S.W.L. Jacobs & J. Everett) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa drummondii (Steud.) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa echinata (Vickery, S.W.L. Jacobs & J. Everett) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa elegantissima (Labill.) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa eremophila (Reader) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa exilis (Vickery) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa feresetacea (Vickery, S.W.L. Jacobs & J. Everett) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa flavescens (Labill.) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa geoffreyi S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa gibbosa (Vickery) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa hemipogon (Benth.) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa juncifolia (Hughes) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa lanata (Vickery, S.W.L. Jacobs & J. Everett) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa macalpinei (Reader) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa metatoris (J. Everett & S.W.L. Jacobs) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa mollis (R. Br.) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa muelleri (Tate) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa multispiculis (J.M. Black) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa mundula (J.M. Black) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa nitida (Summerh. & C.E. Hubb.) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa nodosa (S.T. Blake) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa nullanulla (J. Everett & S.W.L. Jacobs) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa nullarborensis (Vickery, S.W.L. Jacobs & J. Everett) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa nullarborensis (Vickery, S.W.L. Jacobs & J. Everett) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa oligostachya (Hughes) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa petraea (Vickery) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa pilata (S.W.L. Jacobs & J. Everett) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa platychaeta (Hughes) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa plumigera (Hughes) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa puberula (Steud.) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa pubescens (R. Br.) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa pubinodis (Trin. & Rupr.) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa pycnostachya (Benth.) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa ramosissima (Trin.) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa rudis (Spreng.) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa rudis subsp. australis (J. Everett & S.W.L. Jacobs) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa rudis subsp. nervosa (Vickery) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa rudis subsp. rudis;
Austrostipa scabra (Lindl.) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa scabra subsp. falcata (Hughes) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa scabra subsp. scabra;
Austrostipa semibarbata (R. Br.) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa setacea (R. Br.) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa stipoides (Hook. f.) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa stuposa (Hughes) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa tenuifolia (Steud.) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa trichophylla (Benth.) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa tuckeri (F. Muell.) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa variabilis (Hughes) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa velutina (Vickery, S.W.L. Jacobs & J. Everett) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa verticillata (Nees ex Spreng.) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa vickeryana (J. Everett & S.W.L. Jacobs) S.W.L. Jacobs & J. Everett;
Austrostipa wakoolica (Vickery, S.W.L. Jacobs & J. Everett) S.W.L. Jacobs & J. Everett;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124997" title="Stipa" nonfiltered="1374" processed="1371" dbindex="51484">

Stipa o Achnatherum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Stipa angustifolia Hitchc. ;
Stipa arabica Trin. & Rupr. ;
Stipa arida M. E. Jones ;
Stipa avenacioides Nash;
Stipa barbata Desf.
Stipa brandisii Mez;
Stipa bromoides (L.) Dorfier;
Stipa capensis Thunb.
Stipa capillata L.
Stipa ceresiensis Kuntze ;
Stipa chrysophylla Desv. ;
Stipa clandestina Hack. ;
Stipa comata Trin. & Rupr. ;
Stipa constricta Hitchc. ;
Stipa coronata Thunb. ;
Stipa eminens Cav.
Stipa flexuosa Vasey ;
Stipa gigantea Link;
Stipa gilliesii Hitchc. ;
Stipa hirticulmis S. L. Hatch, Valds-Reyna & Morden ;
Stipa humilis Cav.
Stipa iberica Martinovsky;
Stipa kingii Bol. ;
Stipa koelzii R. R. Stewart;
Stipa lagascae Roemer et Schultes;
Stipa latissimifolia Kuntze ;
Stipa leiantha Hitchc. ;
Stipa lemmoni (Vasey) Scribn. ;
Stipa leptostachya Griseb. ;
Stipa lettermani Vasey ;
Stipa longecyclindrica Kuntze ;
Stipa megalosperma J. Presl ;
Stipa mexicana Hitchc. ;
Stipa mongolica Porter & J. M. Coult. ;
Stipa multinodis Scribn. ;
Stipa nelsonii Scribn. ;
Stipa occidentalis Thurb.
Stipa offneri Breistr. ;
Stipa parishii Vasey;
Stipa parvillora Desf.
Stipa pennata L. ;
Stipa petriei Buchanan ;
Stipa pringlei Beal ;
Stipa pulchra Hitchc. ;
Stipa quadrifaria Kuntze ;
Stipa saltensis Kuntze ;
Stipa saxicola Hitchc. ;
Stipa scribneri Vasey ;
Stipa stillmanii Bol. ;
Stipa stricta Vasey ;
Stipa tandilensis Kuntze ;
Stipa tenacissima L. (espart);
Stipa tortuosa E. Desv.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="124999" title="Charles J. Pedersen" nonfiltered="1375" processed="1372" dbindex="51486">

Charles John Pedersen ( Busan, Corea 1904 - Salem, EUA 1989 ) fou un qumic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1987.

Biografia.
Va nixer el 3 d'octubre de 1904 a la ciutat de Busan, situada avui dia al sud-est de Corea del Sud per que en aquells moments formava una nica naci, fill de pare noruec i mare japonesa. El 1920 es trasllad als Estats Units per realitzar estudis d'enginyeria qumica a la Universitat de Dayton, a l'estat nord-americ d'Ohio. Posteriorment realitz el seu doctorat en qumica orgnica a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts. 

Des de 1925 fins a la seva jubilaci l'any 1969 treball a l'empresa qumica Du Pont. Pedersen mor el 26 d'octubre de 1989 a la seva residncia de Salem, situat a l'estat de Nova Jersey, a conseqncia d'un cncer.

Recerca cientfica.
A la dcada del 1960 assol la sntesi qumica d'un grup de compostos orgnics, els quals va denominar ters corona per la forma de la seva estructura: un anell flexible d'toms de carboni intercalats a intervals regulars d'anells d'oxigen. La seva recerca va demostrar que era possible fabricar en un laboratori molcules que poden reaccionar selectivament amb altres toms i compostos, tal com ho fan els enzims en els organismes vius. 

L'any 1987 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica, juntament amb el qumic nord-americ Donald J. Cram i el francs Jean-Marie Lehn, pel desenvolupament i utilitzaci de molcules d'interacci d'alta selectivitat.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1987;
  Pgina oficial de Charles Pedersen;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125009" title="Josep Climent Barber" nonfiltered="1376" processed="1373" dbindex="51487">
Josep Climent Barber (Oliva, 1927) s un compositor i musicleg valenci.

Estudi teologia i filosofia en el Seminari Dioces de Valncia; fou ordenat sacerdot el 1950. En el camp musical, va ser deixeble de Joaquim Piedra, Eduard Soler i Josep Roca, i curs estudis de msica a Valncia, Madrid i a lInstitut Catlic de Pars. s titulat en orgue, piano i cant gregori.

La major part del seu treball com musicleg est dedicada a la recuperaci i estudi dels compositors valencians.

De 1951 fins 1981 ocup el crrec d'organista de la Catedral de Valncia, crrec que deix al ser nomenat canonge Prefecte de Msica Sacra de la mateixa seu. Dirigeix l'arxiu i la biblioteca de la catedral.

Ha estat professor i director del Conservatori Municipal de Msica "Jos Iturbi" de Valncia, on li han dedicat la biblioteca.

Tamb ha estat director de la Coral Infantil "Joan Baptista Comes" i des de 2001 de la Coral Catedralcia de Valncia en les grans solemnitats de la Catedral de Valncia.

s membre correspondent de la Real Acadmia de Belles Arts de San Carlos de Valncia, de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i des de 1983 s Acadmic de Nmero de la Real Acadmia de Cultura Valenciana 
Ha composat la msica del Desenclavament,un auto sacramental de l'poca medieval,que s'escenifica a l'esglsia de Santa Maria la Major d'Oliva el Divendres Sant de cada any a les 18'30h.La lletra de l'obra s del poeta Salvador Soler,tamb d'Oliva. Actualment la part vocal l'interpreten els membres de la Coral Santa Ceclia d'Oliva,el director de la qual s Josep Malonda i Sanchis,i altres persones del poble.Pel que fa a la part musical, s interpretada pels msics de l'Associaci Artstic Musical d'Oliva que actualment dirigeix el mestre Lamberto Olmos Saturnino.
 
Oliva tamb li ha dedicat el seu conservatori professional de msica.

Publicacions.
 La Catedral de Valencia: devenir musical en el siglo XX Valencia: Real Acadmia de Cultura Valenciana-Seccin de Musicologa, 2005. ISBN 84-96068-67-6;
 Orguens i organistes catedralicis de la Valncia del Sigle XIX Valncia: Lo Rat Penat, 2002. ISBN 84-89069-77-8;
 La Escolana de Nuestra Seora de los Desamparados Valncia: Diputaci provincial, 1999. ISBN 84-7795-214-0;
 Villancico barroco valencia Valncia: Generalitat Valenciana, 1997. ISBN 84-482-1504-4;
 El Canoner de Gandia. Estudi, versi i transcripci Valncia: Generalitat Valenciana - Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1996. ISBN 84-482-1172-3;
 El Canoner musical d'Ontinyent; transcripci i estudi Ontinyent: Ajuntament d'Ontinyent i Consell Valenci de Cultura, 1996. ISBN 84-482-1252-5;
 La coral infantil "Juan Bautista Comes" Valncia: Ajuntament de Valncia, 1996;
 Fons musicals de la Regi Valenciana I: Catedral metropolitana de Valncia Valncia: Instituci Alfons el Magnnim, 1979;
 Cancionero diocesano Valncia: Imp. Ncher, 1959. Cants en llat i en castell;

Referncies.

Enllaos externs.
 Piles. Editorial i distribuidora musical ;
 Reial Acadmia de Bellas Artes de San Carlos de Valncia;
 Catedral de Valncia i Colegiates ;
 Cotes, Ambrosio: Motets de Cuaresma. Selecci: Retrobem la nostra msica. Cor Polifnic de la Societat Musical d Alboraia. Dir: Daniel Rubio Navarro. Transcripciones y asesoramiento msico-musicolgico: Josep Climent Barber;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125010" title="Copa Federaci de futbol" nonfiltered="1377" processed="1374" dbindex="51488">
La Copa Federaci d'Espanya, tamb coneguda com Copa RFEF, s una competici futbolstica espanyola per equips de segona divisi B i tercera divisi que no s'han classificat per a la Copa del Rei.

 Historial .


 Enllaos externs .
Llista de finals a Rsssf;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125023" title="Ignition" nonfiltered="1378" processed="1375" dbindex="51491">
Ignition (1997) (a Frana Fun Tracks; a Alemanya Bleifuss Fun) s un videojoc per a ordinador PC/CD-ROM de carreres de cotxes, publicat per Virgin Interactive i desenvolupat per la empresa sueca Unique Development Studios (UDS). Ignition (ttol original) s la versi ms comuna del joc, comercialitzada amb els idiomes espanyol, angls, itali i suec, a escollir. Actualment, el joc ha estat considerat abandonat (veure a Enllaos la pgina web per descarregar gratutament). 

 En qu consisteix? .
Es un joc de carreres que no te res a veure amb el que habitualment es coneix en jocs d'aquesta tipologia, cosa que el fa especialment atractiu. Els circuits (7 en total) son replets d'obstacles molt curiosos, que han de ser superats pels extravagants vehicles (mai usats per a carreres), a la vegada que lluiten entre ells per vncer. Aquests vehicles sn fcilment controlables i aix permet al jugador la possibilitat d'empnyer als contrincants cap als obstacles, com ara barrancs o trens en marxa. Tenen cert aspecte de cotxes en miniatura, similar als "micro machines", i tots ells disposen del "turbo", una ina que et permet accelerar temporalment en un perode d'un segon, mes o menys. Si un vehicle colisiona contra un obstacle reapareixer, per amb la conseqent perduda de temps (tarda uns dos segons a recrear-lo).

 Modes .
El joc t quatre modes de carrera:
 Campionat - Mode til per a desbloquejar noves pistes i cotxes. Consisteix en escollir un vehicle qualsevol i completar totes les pistes disponibles (3 voltes cadascuna). Sempre apareixen cinc contrincants, i se't requereix quedar com a mnim en tercera posici de cada carrera. Al final d'aquesta, al primer se'l otorga amb 10 punts de bonificaci, al segon 7 punts, al tercer 5, al quart 3, al cinqu 2 i a l'ltim 1 punt. Ven el campionat aquell cotxe qui al final de disputar tots els circuits sumi ms punts en la classificaci general. Hi ha quatre campionats: Principiant, Amateur, Professional i Mirall.
 Carrera nica - s un mode simple de carrera, amb cinc contrincants i tres voltes.
 Temps - Aquesta opci serveix per provar la pista, o millorar els temps rcord. Noms la disputa el jugador (sense contrincants), i s'han de completar tres voltes al circuit. ;
 Persecuci - Aquest mode s el ms tns, al gust de tots aquells que vulguin conduir sota pressi. Al comenament de tot hi ha cinc contrincants (6 vehicles en total contant al jugador), i a cada volta que passa l'ltim cotxe explota, fins que al final noms en quedin dos, proclamant-se vencedor el millor.

 Pistes .
Totes les pistes sn de circuit tancat. La majoria dels obstacles estan situats a les desviacions curtes, i per tant es poden evitar si es pren el cam mes llarg.

 Moosejaw Falls .
Aquest circuit, ambientat en la regi de Moosejaw-Regina (Canad), consta de prats i zona verda, i fins i tot apareix pluja en determinats moments. Els obstacles que hi aparixen sn els segents: un ferrocarril en marxa, llamps, dos salts, barrancs diversos i un tractor en marxa.
Es el ms facil per, tens que elegir el moment exacte pel Turbo.

 Gold Rush .
Circuit ambientat en la zona desrtica erosionada de l'interior d'Estats Units, de la regi del Colorado. Els obstacles que hi apareixen son: un tornado, una vagoneta de la mina, un despreniment de roques, un salt, una curva en descens amb dues roques que obstaculitzen, i dos camions just abans de la lnia de meta.

 Snake Island .
Aquesta pista martima, situada al Carib, est formada per un conjunt de petites isles lligades entre elles per mitj de ponts elevats d'autopista. Obstacles: dos lliscadors, un revolt molt tancat amb un barranc, un descens de cargol i un salt al final.

 Lost Ruins .
Es troba al Brasil amaznic. Obstacles: un barranc, una pirmide, dos roques esfriques que es creuen al cam i un salt final.

 Yodel Peaks .
Regi nevada, situada als Alps austriacs. Obstacles: una vessant nevada que rellisca (situada just en un revolt), dos salts, un tram de curves nevades que rellisquen i una esllavissada.

 Cape Thor . 
No disponible al comenament.
Circuit d'Islndia, probablement la pista ms variada. Apareix una ciutat martima amb port en aiges gelades, desprs una zona de prats, desprs un cam de muntanya ple de revolts tot vorejant un riu, una petita glacera i una zona volcnica. Els obstacles concrets son: la glacera que rellisca, un volc (es pot saltar per sobre, sempre que no faci erupci), i un conjunt de bassals d'cid.

 Tokio Bullet . 
No disponible al comenament.
Circuit de Tquio (Jap). s l'nica carrera que transcorreix de nit, i s una pista eminentment d'autopistes i de rectes, on tenen un clar avantatge els cotxes rpids fets per crrer i els que tenen un millor "turbo" per accelerar. Obstacles: Mquines de pavimentaci estacionades, un salt, al port es pot caure al mar ja que no hi ha barrera, i un avi al passar per l'aeroport.

 Vehicles .
 Coop - Mini Cooper vermell, normalment utilitzat als camps de golf.
 Evac - Jeep d'urgncies de color verd, emprat en guerres.
 School Bus - Autobs escolar groc, habitual en els Estats Units.
 Smoke - Davantera d'un cami (sense el remolc).
 Bug - Cotxe-insecte de color blau, semblat a un sis-cents.
 Redneck - Cotxe esportiu vermell;
 Enforcer - Cotxe de patrulla de la NYPD (Policia de Nova York);
 Banana (no disponible al comenament) - Porsche groc;
 Monster (no disponible al comenament) - Cami de trial (Monster truck), groc i negre.
 Vegas (no disponible al comenament) - Cotxe negre.
 Ignition (no disponible al comenament) - Cotxe groc, blau i vermell. El millor de tots els vehicles, noms disponible havent superat tots els campionats.

 Enllaos .
 Ignition (Bobulous);
 Abandonia - Descarregar Ignition;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125024" title="Od I de Frana" nonfiltered="1379" processed="1376" dbindex="51492">
Od I de Frana (o Eudes) (860 - 1 de gener de 898) fou un rei dels francs (888 - 898). Era fill de Robert el Fort, comte d'Anjou, i a vegades hom es refereix a ell com a Duc de Frana i tamb com a Comte de Pars.

Per la seva determinaci en resistir els normands en el setge de Pars, Od va ser escollit Rei dels Francs de l'Oest quan l'Emperador Carles el Gras va ser despost el 887, i va ser coronat a Compigne el febrer del 888.

Continu la guerra contra els normands, a qui va derrotar a Montfaucon, per poc desprs es va veure involucrat en lluites amb alguns nobles poderosos, que donaven suport a la proclamaci de Carles, ms tard Rei Carles III el Simple, com a monarca del Regne Franc.

Per tal de guanyar prestigi i suport, Od es va coronar ell mateix vassall del rei germnic, Arnulf de Carntia, per el 894 Arnulf va recolzar Carles. Eventualment, desprs de lluites que s'allargaren durant tres anys, Od va ser encoratjat a arribar a un acord amb el seu rival, i a donar-li un districte al nord del Sena.

Va morir a La Fre l'1 de gener del 898.

Od es va casar amb Tedrata de Troyes i se li coneixen dos fills: Arnulf (que nasqu probablement el voltant del 885) i Guy (que nasqu probablement el voltant del 888); cap dels dos pass dels 15 anys de vida.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125025" title="Lorenzochloa" nonfiltered="1380" processed="1377" dbindex="51493">

Lorenzochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125028" title="Nassella" nonfiltered="1381" processed="1378" dbindex="51495">

Nassella s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.


Nassella airoides (E. Ekman) Barkworth;
Nassella ancoraimensis F. Rojas ;
Nassella arcaensis (Speg.) Torres ;
Nassella arcuata (R. E. Fries) Torres ;
Nassella arechavaletae (Speg.) Barkworth ;
Nassella argentinensis (Speg.) Peail. ;
Nassella asplundii Hitchc.
Nassella ayacuchensis (Tovar) Barkworth;
Nassella brachychaetoides (Speg.) Barkworth;
Nassella brachyphylla (Hitchc.) Barkworth ;
Nassella brasiliensis (A. Zann & Longhi-Wagner) Peail. ;
Nassella cabrerae Torres ;
Nassella carettei (Hauman) Torres;
Nassella catamarcensis Torres ;
Nassella cernua (Stebbins & Love) Barkworth ;
Nassella chaparensis F. Rojas ;
Nassella charruana (Arechav.) Barkworth ;
Nassella chilensis (Trin.) E. Desv.  ;
Nassella clarazii (Ball) Barkworth ;
Nassella coquimbensis (Matthei) Peail.
Nassella cordobensis (Speg.) Barkworth ;
Nassella crassiflora (Roseng. & B. R. Arill.) Barkworth ;
Nassella curamalalensis (Speg.) Barkworth ;
Nassella curviseta (Hitchc.) Barkworth;
Nassella dasycarpa (Hitchc.) Torres;
Nassella depauperata (Pilg.) Barkworth ;
Nassella duriuscula (Phil.) Barkworth ;
Nassella elata (Speg.) Torres ;
Nassella entrerriensis (Burkart) Peail.
Nassella fabrisii Torres ;
Nassella famatinensis Torres;
Nassella filiculmis (Delile) Barkworth ;
Nassella formicarum (Delile) Barkworth ;
Nassella gibba (Phil.)Muoz-Schick ;
Nassella gigantea (Steud.) Muoz-Schick;
Nassella glabripoda Torres ;
Nassella hirtifolia (Hitchc.) Barkworth ;
Nassella holwayii (Hitchc.) Barkworth ;
Nassella huallancaensis (Tovar) Barkworth;
Nassella hunzikeri (Caro) Barkworth ;
Nassella hyalina (Nees) Barkworth ;
Nassella ibarrensis (Kunth) Laegaard (non Peail.);
Nassella inconspicua (J. Presl) Barkworth ;
Nassella juergensii (Hack.) Barkworth ;
Nassella juncea Phil.  Syn: Nassella chilensis var. juncea (Phil.)Muoz-Schick;
Nassella lachnophylla (Trin.) Barkworth ;
Nassella laevissima (Phil.) Barkworth ;
Nassella lepida (Hitchc.) Barkworth ;
Nassella leptocoronata (Roseng. & B. R. Arill.) Barkworth ;
Nassella leptothera (Speg.) Torres ;
Nassella leucotricha (Trin. & Rupr.) R. W. Pohl in Barkworth;
Nassella linearifolia (E. Fourn.) R. W. Pohl;
Nassella longicoronata (Roseng. & B. R. Arill.) Barkworth ;
Nassella longiglumis (Phil.) Barkworth ;
Nassella macrathera (Phil.) Barkworth;
Nassella manicata (E. Desv.) Barkworth ;
Nassella megapotamica (Spreng. ex Trin.) Barkworth ;
Nassella melanosperma (J. Presl) Barkworth ;
Nassella mexicana (Hitchc.) R. W. Pohl in Barkworth;
Nassella meyeniana (Trin. & Rupr.) Parodi ;
Nassella meyeri Torres ;
Nassella mucronata (Kunth) R. W. Pohl in Barkworth;
Nassella nardoides (Phil.) Barkworth ;
Nassella neesiana (Trin. & Rupr.) Barkworth;
Nassella nidulans (Mez) Barkworth ;
Nassella niduloides (Caro) Barkworth ;
Nassella novarae Torres ;
Nassella nubicola (Speg.) Torres;
Nassella nutans (Hack.) Barkworth;
Nassella pampagrandensis (Speg.) Barkworth ;
Nassella pampeana (Speg.) Barkworth ;
Nassella paramilloensis (Speg.) Torres ;
Nassella parodii (Matthei) Barkworth;
Nassella parva Torres ;
Nassella pauciciliata (Roseng. & Izag.) Barkworth ;
Nassella pfisteri (Matthei) Barkworth;
Nassella philippii (Steud.) Barkworth ;
Nassella planaltina (A. Zann & Longhi-Wagner) Peail.
Nassella poeppigiana (Trin. & Rupr.) Barkworth ;
Nassella pseudopampagrandensis (Caro) Barkworth;
Nassella psittacorum (Speg.) Peail.
Nassella pubiflora (Trin. & Rupr.) E. Desv. in Gay;
Nassella pulchra ((Hitchc.) Barkworth;
Nassella punensis Torres ;
Nassella pungens E. Desv. in Gay;
Nassella ragonesei Torres ;
Nassella rhizomata (A. Zann & Longhi-Wagner) Peail.
Nassella rosengurttii (Chase) Barkworth;
Nassella rupestris (Phil.) Torres;
Nassella sanluisensis (Speg.) Barkworth ;
Nassella sellowiana (Nees ex Trin. & Rupr.) Peail.
Nassella smithii (Hitchc.) Barkworth ;
Nassella soukupii (Tovar) Barkworth;
Nassella spegazzinii (Arechav.) Barkworth;
Nassella stuckertii (Hack.) Barkworth;
Nassella subnitida (Roseng. & B. R. Arill.) Barkworth;
Nassella tenuiculmis (Hack.) Peail.
Nassella tenuis (Phil.) Barkworth ;
Nassella tenuissima (Trin.) Barkworth;
Nassella torquata (Speg.) Barkworth;
Nassella trachyphylla Henrard ;
Nassella trichotoma (Nees) Hack.ex Arechav.
Nassella tucumana (Parodi) Torres ;
Nassella uspallatensis (Speg.) Torres ;
Nassella vallsii (A. Zann & Longhi-Wagner) Peail.
Nassella ventanicola (Cabrera & Torres) Barkworth ;
Nassella viridula (Trin.) Barkworth ;
Nassella wurdackii (Tovar) Barkworth ;
Nassella yaviensis Torres;

Espcies excludenda.
Nassella barrancaensis (F. A. Roig) Barkworth (Stipa)

Enlaces.
Species;
Barkworth ME, & Torres MA 2001. Distribution and Diagnostic Characters of Nassella (Poaceae: Stipeae)Taxon 50, 439-468;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125029" title="Orthachne" nonfiltered="1382" processed="1379" dbindex="51496">

Orthachne s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125030" title="Oryzopsis" nonfiltered="1383" processed="1380" dbindex="51497">

Oryzopsis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Alguns autors no accepten aquest gnere, classificant-ne les espcies europees dins el gnere Piptatherum
Espcies.
Espcies autctones dels Pasos Catalans.
Les tres espcies autctones sn hemicriptfits.
Oryzopsis coerulescens (Desf.) Richter - Pancula ms petita que les altres espcies autctones, de fins a 20 cm. Fulles convolutes (o sigui, enrotllades formant un tub) a l'extrem i ms estretes (1 a 2,5 mm d'ample) que les altres dues espcies. Es fa en roques i relleixos calcaris, des del Pirineu i la Catalunya litoral fins al sud del Pas Valenci i les illes.;
Oryzopsis miliacea (L.) Bentham et Hooker - Ripoll, fens de canonet. T les tiges dretes i amb fulles de 3 a 8 mm d'amplada (de vegades ms amples). Fa una pancula grossa, de fins a 40 cm, que sol tenir de 4 a 8 branques a cada verticil per que de vegades en t moltes ms (sobretot la subespcie thomassi, fora rara, que en sol tenir de 20 a 50, mentres que la subespcie habitual, miliacea, no en t tantes). s una herba molt comuna als marges dels camins i llocs ruderals (solars i camps abandonats), sobretot de terra baixa.;


Oryzopsis paradoxa (L.) Nutt. - Mill bosc. T les tiges erectes i les fulles rgides, una mica ms amples que les altres espcies autctones (4 a 12 mm) i la pancula d'una mida intermitja (fins a 35 cm). Es fa en boscos clars i vorades de bosc sobre sustrat calcari. Pirineu, Catalunya central i oriental, i nord i interior del Pas Valenci. Manca a les Illes;


Llista completa.
Llista completa d'espcies del gnere:

 Oryzidium barnardii;
 Oryzopsis aequiglumis;
 Oryzopsis alpestris;
 Oryzopsis angustifolia;
 Oryzopsis asperifolia;
 Oryzopsis baluchistanica;
 Oryzopsis barbellata;
 Oryzopsis blancheana;
 Oryzopsis canadensis;
 Oryzopsis chinensis;
 Oryzopsis coerulescens - Veure espcies autctones;
 Oryzopsis contracta;
 Oryzopsis exigua Thurb. - Distribuida a l'oest del Canad i dels Estats Units;
 Oryzopsis ferganensis;
 Oryzopsis flaccida;
 Oryzopsis gracilis;
 Oryzopsis grandispicula;
 Oryzopsis grigorjevii;
 Oryzopsis hendersonii;
 Oryzopsis henryi;
 Oryzopsis hilariae;
 Oryzopsis holciformis;
 Oryzopsis hymenoides;
 Oryzopsis lateralis;
 Oryzopsis latifolia;
 Oryzopsis micrantha;
 Oryzopsis miliacea - Veure espcies autctones;
 Oryzopsis molinioides;
 Oryzopsis munroi;
 Oryzopsis obtusa;
 Oryzopsis pamiralaica;
 Oryzopsis paradoxa - Veure espcies autctones;
 Oryzopsis platyantha;
 Oryzopsis pungens;
 Oryzopsis purpurascens;
 Oryzopsis racemosa;
 Oryzopsis rechingeri;
 Oryzopsis roshevitsiana;
 Oryzopsis sogdiana;
 Oryzopsis songarica;
 Oryzopsis sphacelata;
 Oryzopsis swallenii C. L. Hitchc. - Nord-oest dels Estats Units;
 Oryzopsis tibetica;
 Oryzopsis vavilovii;
 Oryzopsis vicaria;
 Oryzopsis virescens;
 Oryzopsis wallowensis;
 Oryzopsis webberi;

Referncies.
Universitat de les Illes Balears. Herbari virtual - Imatges detallades i informaci de les espcies autctones d'aquest gnere;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125031" title="Piptatherum" nonfiltered="1384" processed="1381" dbindex="51498">

Piptatherum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Piptaterum coerulescens (Desf.) Beauv.
Piptaterum miliaceum (L.) Cosson - Ripoll o fens de canonet;
Piptaterum paradoxum (L.) Beauv.

Si b alguns autors consideren Pipthatherum un gnere independent, d'altres classifiquen aquestes espcies dins del gnere Oryzopsis
 (vegeu l'article Oryzopsis per informaci sobre aquestes espcies).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125032" title="Piptochaetium" nonfiltered="1385" processed="1382" dbindex="51499">

Piptochaetium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Caryochloa Spreng., 
Podopogon Raf..

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125033" title="Psammochloa" nonfiltered="1386" processed="1383" dbindex="51500">

Psammochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125034" title="Ptilagrostis" nonfiltered="1387" processed="1384" dbindex="51501">

Ptilagrostis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

De vegades s'inclou al gnere Stipa.

Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125035" title="Trikeraia" nonfiltered="1388" processed="1385" dbindex="51502">

Trikeraia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125036" title="Discromatpsia" nonfiltered="1389" processed="1386" dbindex="51503">

La discromatpsia s un trastorn de la percepci cromtica que consisteix en una ceguetat parcial per als colors. La discromatpsia cromtica consisteix en la distinci de dos o ms colors per no de llurs matisos. En canvi, una persona amb discromatpsia dicromtica noms s capa de distingir dos colors: blanc per a les tonalitats clares i negre per a les fosques.

Popularment, la paraula daltonisme s'empra per referir-se de manera general a la ceguesa per als colors. Aquest terme, per, s'aplica ms correctament a un tipus particular de discromatpsia congnita conegut com a deuteranopia, caracteritzat per la falta de percepci d'un o dos colors, conservant les altres funcions oculars. Els colors ms afectats sn el vermell i el verd.

Articles relacionats.
 Retina;
 Cllula retinal;
Tritanpsia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125037" title="Ampelodsmia" nonfiltered="1390" processed="1387" dbindex="51504">

Ampelodsmia (Ampelodesmeae) s una tribu de la subfamlia de les poidies, famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Genres.
Ampelodesmos;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125038" title="Abaltzisketa" nonfiltered="1391" processed="1388" dbindex="51505">


Abaltzisketa s un petit municipi de la provncia de Guipscoa, de la comarca de Tolosaldea al Pas Basc. Compta amb una extensi de 11,18 km i una poblaci de 280 habitants (2006). Se situa a la part sudoriental de Guipscoa,  en les estribacions de la Serra d'Aralar als peus del mont Txindoki (1318m), que a ms marca el punt ms elevat del seu terme municipal. El poble de Abaltzisketa es troba en un serral a 370 metres d'altitud que domina la vall d'Amzqueta i tamb treu el cap pel riu Oria. El separen 39 km de la capital provincial, Sant Sebasti i 14 km de la capital comarcal, Tolosa. S'accedeix a aquest poble a travs d'una carretera local que des d'Alegria de Oria, travessa Orendain; b des d'Amzqueta o des de Zaldibia. La part meridional del terme municipal est inclosa dintre del Parc Natural d'Aralar.

 Economia i Societat.

Com d'altres localitats rurals, Abaltzisketa s'ha anat despoblant al llarg del segle XX, des dels 550 habitants de 1900 fins als 285 de l'actualitat, encara que en els ltims anys s'aprecia un augment de la seva poblaci. A mitjans del segle XIX va arribar a comptar amb ms de 800 habitants. 

Es tracta d'un municipi eminentment rural. Hi ha 65 explotacions agrcoles i ramaderes censades en el municipi.

L'actual alcaldessa s Argitxu Zabala Zeberio de l'agrupaci local independent Talde Saiatua. En les ltimes eleccions autonmiques celebrades a l'abril de 2005 la llista ms votada va ser la coalici nacionalista PNB-EA amb el 57,9% dels vots, seguida del PCTB que va obtenir el 32,9% dels sufragis. La llengua d's com en el municipi s el basc, que domina gaireb tota la poblaci del municipi. Els vens de Abaltzisketa reben el nom de abalcisquetarres en catal o abaltzisketarrak en basc.

Histria.

En el 1379, els vens d'Abaltzisketa passen a dependre de la vila de Tolosa, com a forma de sostreure's de la influncia dels senyors "banderios" i beneficiar-se dels furs de la vila. El 1615, passat el temps de les guerres banderices, Abaltzisketa obt el ttol de vila, recuperant l'autonomia perduda per la seva uni amb Tolosa. Abaltzisketa participar posteriorment en diverses unions de viles, per a pagar-se representants en les Juntes Generals de Guipscoa, com s el cas de la Uni de Bozue Major. 

En el 1983 el municipi va canviar oficialment la seva denominaci "Abalcisqueta" per comenar a anomenar-se amb el seu nom en euskera que s Abaltzisketa.

Patrimoni.

El nucli urb d'Abaltzisketa s prototpic entre les poblacions rurals de la muntanya basca. Ressalta en aquest poble la seva Casa Consistorial, de tpic estil basc, situada en la plaa al costat de l'Esglsia Parroquial de San Joan Baptista. L'Esglsia en si data del segle XVI, encara que mant la portada romnica de transici del segle XIII. Posseex una torre amb campanar, en la qual destaca una de les seves campanes datada en el any 1.493 i realitzada en la mateixa localitat. 

Entre els caserius dispersos pel terme municipal s interessant visitar el Caseriu Nahera-Haundi, que n's l'exemple d'una antiga construcci basca. Se situa en el barri de Sasiain, al que s'accedeix prenent un desviament a la dreta, abans d'arribar al poble. 

El ms conegut d'aquest municipi s el paratge de Larraitz, un barri de caserius dispersos. En aquesta campa, enclavada al mateix peu del mont Txindoki, es troba l'Ermita de "La nostra Senyora dels Remeis de Larraitz". A aquesta se li atribuexen poders miraculosos, on per aquest ra s venerada pels pastors i abaltzisketarraks (camperols) de la zona. Larraitz est condicionat com a una zona d'area de servei per poder fer picnics i a ms posseex diversos restaurants enclavats en un bell entorn natural, que el converteixen en un lloc molt freqentat a l'estiu i caps de setmana. D'altra banda Larraitz s el punt ideal per a comenar l'ascens als cims de la Serra d'Aralar, com el Txindoki (1.341 m.), Gambo (1.451), Pardarri (1.399 m.) o Gaztelu (899 m.). Existeixen diverses rutes per a ascendir i endinsar-se en aquest Parc Natural des de Larraitz.

Festes i Tradicions.

 Festes.
 A la Pentecosta se celebra un romiatge a l'Ermita de Larraitz.

 El 15 de maig es festeja el dia de Sant Isidre amb un hamaiketako (esmorzar popular).

 El 24 de juny es celebren les festes patronals per Sant Joan Baptista. La vespra es balla a la Plaa, la popular Soka-Dantza.

 El 29 de juny, dia de Sant Pere es celebren les festes a Larraitz.

 El 1 de novembre, missa popular a l'Ermita de Santa Creu de Txutxurrumendi.

 Tradicions.

 Abaltzisketa es troba localitzat en una zona en la qual les "mongetes" sn un plat molt tpic i arrelat, sent tradicional anar a degustar-les a algun dels restaurants del Barri de Larraitz.

Esports.

Al ser un poble molt petit tantsols dispon amb una infraestructura esportiva, nicament disposa d'un front cobert. L'nic club esportiu de la localitat s un club de caa anomenat Larrunarri Elkartea. 

L'esportista ms clebre que ha vist creixer aquesta localitat s l'aizkolari i segalari Polips. 

En les festes d'Abaltzisketaes realitzen carreres de cavalls entre Amezketa i Abaltzisketa.

Personatges illustres.

 Miguel Irazusta (1925-), conegut com el Polipaso. Va ser un conegut aizkolari.

 Jos Mara Ibarbia Garmendia (1928-). Sacerdot, organista i director de la coral.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125039" title="Horace Elgin Dodge" nonfiltered="1392" processed="1389" dbindex="51506">
Horace Elgin Dodge (17 de maig de 1868 - 10 de desembre de 1920) s el creador de la marca americana de cotxes Dodge. Creava cotxes molt luxosos i rpids.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125040" title="Anisopognia" nonfiltered="1393" processed="1390" dbindex="51507">

Anisopognia (Anisopogoneae)s una tribu de la subfamlia de les Estipidies, famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Genres.
Anisopogon;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125041" title="Braquieltria" nonfiltered="1394" processed="1391" dbindex="51508">

Braquieltria (Brachyelytreae)s una tribu de la subfamlia de les Estipidies, famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Genres.
Brachyelytrum;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125044" title="Nrdia" nonfiltered="1395" processed="1392" dbindex="51509">

Nrdia (Nardeae)s una tribu de la subfamlia de les Poidies, famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Genres.
Nardus;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125047" title="Bromuniola" nonfiltered="1396" processed="1393" dbindex="51510">

Bromuniola s un gnere de plantes de la subfamlia centotecidia, famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Bromuniola gossweileri Stapf & C.E. Hubb.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125048" title="Calderonella" nonfiltered="1397" processed="1394" dbindex="51511">

Calderonella s un gnere de plantes de la subfamlia centotecidia, famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Calderonella sylvatica Soderstr. et H. F. Decker;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125049" title="Centotheca" nonfiltered="1398" processed="1395" dbindex="51512">

Centotheca s un gnere de plantes de la subfamlia centotecidia, famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125050" title="Chasmanthium" nonfiltered="1399" processed="1396" dbindex="51513">

Chasmanthium s un gnere de plantes de la subfamlia centotecidia, famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125051" title="Chevalierella" nonfiltered="1400" processed="1397" dbindex="51514">

Chevalierella s un gnere de plantes de la subfamlia centotecidia, famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125052" title="Gouldochloa" nonfiltered="1401" processed="1398" dbindex="51515">

Gouldochloa s un gnere de plantes de la subfamlia centotecidia, famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125053" title="Lophatherum" nonfiltered="1402" processed="1399" dbindex="51516">

Lophatherum s un gnere de plantes de la subfamlia centotecidia, famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125054" title="Megastachya" nonfiltered="1403" processed="1400" dbindex="51517">

Megastachya s un gnere de plantes de la subfamlia centotecidia, famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125055" title="Orthoclada" nonfiltered="1404" processed="1401" dbindex="51518">

Orthoclada s un gnere de plantes de la subfamlia centotecidia, famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125056" title="Pohlidium" nonfiltered="1405" processed="1402" dbindex="51519">

Pohlidium s un gnere de plantes de la subfamlia centotecidia, famlia de les ocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125057" title="Zeugites" nonfiltered="1406" processed="1403" dbindex="51520">

Zeugites s un gnere de plantes de la subfamlia centotecidia, famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125058" title="Neostapfia" nonfiltered="1407" processed="1404" dbindex="51521">

Neostapfia s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125059" title="Orcuttia" nonfiltered="1408" processed="1405" dbindex="51522">

Orcuttia s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Orcuttia mucronata Crampton ;
Orcuttia pilosa Hoover o Orcuttia californica C.R. Orcutt 1886;
Orcuttia tenuis Hitchc.

Enllaos externs.
 Informaci taxonmica;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125060" title="Tuctoria" nonfiltered="1409" processed="1406" dbindex="51523">

Tuctoria s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125061" title="Llus Serra" nonfiltered="1410" processed="1407" dbindex="51524">
Llus Serra (Barcelona?, ca. 1680 - Saragossa, 28 de desembre del 1758), tamb citat com a Francesc Llus Serra, va ser sacerdot i compositor.

Mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona, per oposici, durant els anys 1699-1715, sembla que en aquest perode entr en relaci amb l'entorn cultural de l'Arxiduc Carles d'ustria, en la vinguda d'aquest a Barcelona, cosa que el permet d'entrar en contacte amb els nous corrents compositius europeus.  Guany la plaa de mestre de capella del Pilar de Saragossa (1715-1758), i tamb feu les funcions de racioner de l'esglsia (almenys, entre 1722 i 1737). Feu la censura del llibre Escuela Msica segn la prctica moderna de Pablo Nasarre (1724), ocasi que aprofit per fer exhibici de cultura musical . El 1728 va fer oposicions, no reeixides, al Collegi del Corpus Christi de Valncia. 

De la seva producci religiosa es conserven motets, antfones, salms, magnificats, salves, villancets  i altres obres; moltes d'elles sn a veus i acompanyament instrumental. La seva producci de villancets per a la baslica del Pilar de Saragossa comprn un perode que comena el 1716 i s'allarga fins al 1757; en l'actualitat s'hi conserven dos reculls amb luxoses enquadernacions: un volum amb cinc Salve Regina i sis motets sobre antfones marianes, datat el 1737, i el Liber canticum Magnificat ad octo tonos per Dominum L. Serra... (1739), un Magnificat en els vuit tons per a vuit veus en dos cors. Tamb es conserven obres seves a l' Abadia de Montserrat, a vila , Cuenca, Jaca, al collegi de Corpus Christi de Valncia i altres poblacions; la catedral de Guatemala serva cpia d'una missa seva de cinqu to. Hom el considera un dels millors compositors barrocs hispans.

Deixebles seus foren Jaume Casellas, a Santa Maria del Mar , Pedro Aranaz, que ms endavant tamb va ser mestre de capella del Pilar (1765-1768)  i Juan de Sess .

 Obres .
 Beatus vir, salm;
 Dixit Dominus, salm;
 Domine ad adjuvandum;
 Goigs de Carles III, a 4 veus, compostos en ocasi de la visita de Carles d'ustria a Barcelona;
 Laetatus sum;
 Misses;
 Salve Regina;
 Te Deum (entre 1699 i 1715);

 Obres impreses  .
 Luis Serra Villancicos que se cantaron en la solemne velacin ...los Reyes Felipe de Borbn, Quinto de Castilla... Maria Luisa, Gabriela de Saboya... Santa Mara de la Mar, da 13 de Noviembre de 1701 : s.n., ;
 Luis Serra Villancicos que se han de cantar... la fiesta de los Siete Convertidos Zaragoza: impressors;
 1717, 1719, 1726, 1748;
 Facsmil del volum de 1748. Zaragoza: Europea de Ediciones Clsicas, 1990;
 Luis Serra Villancicos que se han de cantar en los maytines de los Reyes Zaragoza: impressors;
 Volums corresponents a 1718, 1719, 1720, 1721, 1722, 1724, 1731, 1732, 1733, 1734, 1737;
 Facsmil del volum de 1718. Madrid: 3-B de Bibliofilia, 1997;
 Facsmil del volum de 1732. Zaragoza: Aragonia Sacra, 1990;

 Bibliografia .
 Montserrat Snchez Siscart Evolucin formal del villancico y el oratorio dieciochescos en las catedrales zaragozanas article publicat a Recerca musicolgica IX-X (1989-1990) ;
 Juan Jos Carreras Lpez La msica sacra espaola en el siglo XVIII. El libro de Magnificat de Luis Serra en la tradicin de composicin del Magnificat, article publicat a Artigrama I (1984);
 Juan Jos Carreras Lpez El libro de Magnificat de Luis Serra en la tradicin de composicin del Magnificat Tesi doctoral en musicologia presentada a la Universitat de Saragossa el 1984;

 Notes .


 Enllaos .
 Funcions de Llus Serra com a Mestre de Capella de Santa Maria del Mar;
 Biografia de Llus Serra a la Gran Enciclopedia Aragonesa On Line ;
 Text de la censura al llibre Escuela Msica de Pablo Nasarre ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125062" title="Josep Climent" nonfiltered="1411" processed="1408" dbindex="51525">

Josep Climent i Avinent (Castell de la Plana, 1706 - 1781), religis valenci.
Josep Climent Barber (Oliva, 1927), compositor i musicleg valenci.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125064" title="Johann Deisenhofer" nonfiltered="1412" processed="1409" dbindex="51526">

Johann Deisenhofer ( Zusamaltheim, Alemanya 1943 ) s un bioqumic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1988.

Biografia.
Va nixer el 30 de setembre de 1943 a la ciutat de Zusamaltheim, situada a l'estat alemany de Baviera. Va estudiar bioqumica a l'Institut Max Planck de Martinsried, on es va doctorar el 1974. Aquell mateix any ingress en aquest centre, on desenvolup la seva recerca cientfica fins el 1987, any en el qual accept l'oferta de l'Institut Mdic Howard Hughes a Maryland i de la Universitat de Texas a Dallas.

Recerca cientfica.
A partir de 1982, al costat de Robert Huber i Hartmut Michel, va iniciar la seva recerca en l'estudi de l'estructura d'un complex de protenes bacterianes anomenat centre de reacci fotosinttica. Aquest complex de protenes ja era conegut com l'element principal en l'inici d'un tipus senzill de sntesi, el procs que determina el color verd de les plantes i que fa que altres variats organismes converteixin l'energia lluminosa en energia qumica. 

Entre 1982 i 1985 els tres cientfics van utilitzar mtodes cristallogrfics mitjanant raigs X per determinar l'arranjament exacte dels ms de 10.000 toms que componen el complex d'aquesta protena, aconseguint crear aix la seva imatge tridimensional. La seva investigaci va augmentar la comprensi general dels mecanismes de la fotosntesi i va revelar semblances entre els processos fotosinttics de plantes i els bacteris. 

El 1988 fou guardonat, al costat dels seus compatriotes Huber i Michel, amb el Premi Nobel de Qumica per la determinaci de l'estructura tridimensional del centre de reacci fotosinttica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1988;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125065" title="Robert Huber" nonfiltered="1413" processed="1410" dbindex="51527">


Robert Huber (Munic, Alemanya 1937) s un qumic, bioqumic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1988.

Biografia.
Va nixer el 20 de febrer de 1937 a la ciutat de Munic, situada a l'estat alemany de Baviera. Va estudiar qumica a la Universitat Tecnolgica de Munic, on es llicenci el 1960. Posteriorment ampli els seus estudis realitzant el doctorat en bioqumica al mateix centre l'any 1972. Aquell mateix any fou nomenat director de la Secci Bioqumica de l'Institut Max Planck a la ciutat de Martinsried. Entre 1976 i 1987 fou professor de bioqumica a la Universitat Tcnica de Munic.

Recerca cientfica.
L'any 1985, en collaboraci amb Johann Deisenhofer i Hartmut Michel, va descobrir l'estructura completa de la protena que es troba en la base del procs de fotosntesi, la qual s capa de convertir l'energia lluminosa en energia qumica.

Mitjanant l's de mtodes cristallogrfics a travs de raigs X van determinar l'arranjament exacte dels ms de 10.000 toms que componen el complex d'aquesta protena, aconseguint crear aix la seva imatge tridimensional. La seva investigaci va augmentar la comprensi general dels mecanismes de la fotosntesi i va revelar semblances entre els processos fotosinttics de plantes i els bacteris.

El 1988 fou guardonat, al costat dels seus compatriotes Deisenhofer i Michel, amb el Premi Nobel de Qumica per la determinaci de l'estructura tridimensional del centre de reacci fotosinttica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1988;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125066" title="Petter Solberg" nonfiltered="1414" processed="1411" dbindex="51528">



Petter "Hollywood" Solberg s un corredor professional de rallis. Va nixer el 18 de novembre del 1974 a Askin, Noruega. 

Est casat amb Pernilla Walfridsson i t un fill, Oliver. Pernilla s la filla del conductor de la firma Volvo i campi europeu de Rallycross, Per-Inge "Pi" Walfridsson (qui va aconseguir un remarcable quart lloc al RAC Ralli del 1973).

Solberg va guanyar un campionat de rallis a l'edat de 13 anys. Va guanyar el Campionat Noruec de Rallis el 1998 i a partir de llavors va incorporar-se a l'equip de Rallis de Ford per tres anys. Al 2000 per va deixar Ford i es va incorporar a Subaru. El seu primer podi no va arribar dins al Ralli d'Acrpolis, a Grcia.

El 2002 va guanyar el seu primer Ralli del Campionat Mundial de Rallis, guanyant el Ralli de Galles, al Pas de Galles. El 2004 va guanyar 5 dels 16 rallis, incls el Ralli de Galles, per va perdre el Campionat.

Aquest any, Solberg continua a l'equip Subaru, conduint la nova versi del Subaru Impreza. El seu patrocinador principal s 24SevenOffice que li paga 5 milions de corones noruegues, sent el rcord de tot Noruega.

 Victries a Rallis.

2002

 Ralli de Galles;

2003

 Ralli de Xipre;
 Ralli d'Austrlia;
 Ralli de Crsega;
 Ralli de Galles;

2004

 Ralli de Nova Zelanda;
 Ralli d'Acrpolis;
 Ralli del Jap;
 Ralli de Galles;
 Ralli de Sardenya;

2005

 Ralli de Sucia;
 Ralli de Mxic;
 Ralli de Galles;

 Vegeu tamb .

 Henning Solberg;
 Subaru;

 Enllaos externs .

 Web oficial de Petter Solberg  ;
 Web oficial de l'equip Subaru del Campionat Mundial de Rallis ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125068" title="Hartmut Michel" nonfiltered="1415" processed="1412" dbindex="51529">

Hartmut Michel ( Ludwigsburg, Alemanya 1948 ) s un bioqumic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1988.

Biografia.
Va nixer el 18 de juliol de 1948 a la ciutat de Ludwigsburg, situada a l'estat alemany de Baden-Wurtemberg. Va estudiar bioqumica a la Universitat de Tbingen, ampliant estudis a la Universitat de Wrzburg, on es va doctorar l'any 1977. El 1979 es va integrar a l'equip investigador del Departament de Bioqumica de l'Institut Max Planck de Martinsried i des de 1987 s professor de bioqumica a la Universitat Johann Wolfgang Goethe.

Recerca cientfica.
L'any 1985, en collaboraci amb Johann Deisenhofer i Robert Huber, va descobrir l'estructura completa de la protena que es troba en la base del procs de fotosntesi, la qual s capa de convertir l'energia lluminosa en energia qumica i que anomenaren centre de reacci fotosinttica. Mitjanant l's de la cristallografia a travs de raigs X van aconseguir determinar l'estructura qumica dels ms de 10.000 toms que componen el complex d'aquesta protena, aconseguint crear aix la seva imatge tridimensional. La seva investigaci va augmentar la comprensi general dels mecanismes de la fotosntesi i va revelar semblances entre els processos fotosinttics de plantes i els bacteris.

El 1988 fou guardonat, al costat dels seus compatriotes Deisenhofer i Huber, amb el Premi Nobel de Qumica per la determinaci de l'estructura tridimensional del centre de reacci fotosinttica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1988;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125069" title="Cottea" nonfiltered="1416" processed="1413" dbindex="51530">

Cottea s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
C. pappophoroides Kunth;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125071" title="Enneapogon" nonfiltered="1417" processed="1414" dbindex="51531">

Enneapogon s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Enneapogon abyssinicus (Hochst.) Rendle;
Enneapogon arenicola (Domin) N.T. Burb.
Enneapogon asperatus C.E. Hubb.
Enneapogon avenaceus (Lindl.) C.E. Hubb.
Enneapogon benguellensis Rendle;
Enneapogon borealis (Griseb.) Honda;
Enneapogon brachystachyus (Jaub. & Spach) Stapf;
Enneapogon brachystachyus var. macranthera Stapf;
Enneapogon caerulescens (Gaudich.) N.T. Burb.
Enneapogon caerulescens var. caerulescens;
Enneapogon caerulescens var. occidentalis Kakudidi;
Enneapogon cenchroides (Licht.) C.E. Hubb.
Enneapogon clelandii N.T. Burb.
Enneapogon cylindricus N.T. Burb.
Enneapogon decipiens Kakudidi;
Enneapogon desvauxii P. Beauv.
Enneapogon desvauxii subsp. borealis (Griseb.) Tzvelev;
Enneapogon desvauxii subsp. desvauxii;
Enneapogon elegans (Nees ex Steud.) Stapf;
Enneapogon eremophilus Kakudidi;
Enneapogon filifolius (Pilg.) Stapf ex Garab.
Enneapogon flavescens (Lindl.) N.T. Burb.
Enneapogon glaber N.T. Burb.
Enneapogon glumosus (Hochst.) Maire & Weiller;
Enneapogon gracilis (R. Br.) P. Beauv.
Enneapogon intermedius N.T. Burb.
Enneapogon lindleyanus (Domin) C.E. Hubb.
Enneapogon lophotrichus Chiov. ex H. Sholz. & P. Koenig;
Enneapogon mollis Lehm.
Enneapogon nigricans (R. Br.) P. Beauv.
Enneapogon oblongus N.T. Burb.
Enneapogon pallidus (R. Br.) P. Beauv.
Enneapogon pallidus var. breviseta N.T. Burb.
Enneapogon pallidus var. pallidus;
Enneapogon persicus Boiss.
Enneapogon phleioides Roem. & Schult.
Enneapogon planifolius N.T. Burb.
Enneapogon polyphyllus (Domin) N.T. Burb.
Enneapogon pretoriensis Stent;
Enneapogon pubescens (Domin) N.T. Burb.
Enneapogon purpurascens (R. Br.) P. Beauv.
Enneapogon pusillus Rendle;
Enneapogon robustissimus (Domin) N.T. Burb.
Enneapogon scaber Lehm.
Enneapogon scaber var. scaber;
Enneapogon schimperanus (Hochst. ex A. Rich.) Renvoize;
Enneapogon scoparius Stapf;
Enneapogon spathaceus Gooss.
Enneapogon truncatus Kakudidi;
Enneapogon virens (Lindl.) Kakudidi;
Enneapogon wrightii (S. Watson) C.E. Hubb.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125072" title="Kaokochloa" nonfiltered="1418" processed="1415" dbindex="51532">

Kaokochloa s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
K. nigrirostris De Winter;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125073" title="Pappophorum" nonfiltered="1419" processed="1416" dbindex="51533">

Pappophorum s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Pappophorum apertum Scribn. ;
Pappophorum pappiferum (Lam.) Kuntze ;
Pappophorum vaginatum Buckley ;
Pappophorum wrightii S. Watson;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125074" title="Schmidtia" nonfiltered="1420" processed="1417" dbindex="51534">

Schmidtia s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Schmidtia bulbosa;
Schmidtia kalahariensis;
Schmidtia misakia Jordan et Starks;
Schmidtia pappophoroides;
Schmidtia subtilis Tratt.
Schmidtia utriculosa;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125075" title="Masarbons" nonfiltered="1421" processed="1418" dbindex="51535">
Masarbons s una entitat de poblaci del municipi de Maslloren a la comarca del Baix Peneds.

Situat a l'est del terme municipal, tenia 18 habitants el 2005. Tradicionalment s'ha dedicat a l'agricultura de sec (vinya i ametllers).

Masarbons es troba en un lloc privilegiat, dins de l'anomenada Pineda de santa Cristina.

Com a llocs d'inters t l'esglsia molt b conservada i els tpics carrers medievals.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125076" title="Monodia (planta)" nonfiltered="1422" processed="1419" dbindex="51536">

Monodia  s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125078" title="Plectrachne" nonfiltered="1423" processed="1420" dbindex="51537">

Plectrachne s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

 Espcies .
 Plectrachne aristiglumis;
 Plectrachne bromoides ;
 Plectrachne bunglensis ;
 Plectrachne bynoei C.E.Hubb. 1941;
 Plectrachne caroliniana ;
 Plectrachne contorta ;
 Plectrachne danthonioides ;
 Plectrachne desertorum ;
 Plectrachne dielsii ;
 Plectrachne drummondii ;
 Plectrachne helmsii ;
 Plectrachne melvillei ;
 Plectrachne mollis ;
 Plectrachne pungens (R.Br.) C.E.Hubb. 1939;
 Plectrachne rigidissima (Pilg.) C.E.Hubb. 1939;
 Plectrachne salina ;
 Plectrachne schinzii Henrard 1929;
 Plectrachne uniaristata;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125079" title="Symplectrodia" nonfiltered="1424" processed="1421" dbindex="51538">

Symplectrodia s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125080" title="Triodia" nonfiltered="1425" processed="1422" dbindex="51539">

Triodia s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125081" title="Cardet" nonfiltered="1426" processed="1423" dbindex="51540">
Cardet s un petit nucli de poblaci situat el terme municipal de la Vall de Bo a la comarca de l'Alta Ribagora. Fou un antic municipi fins la seva incorporaci el 1857. Segons les dades del 2005, el poble te 8 habitnts.

 Geografia .

Situat aproximadament a 1300 m. d'altura, s pot veure tota la vall. Des de Barruera s pot veure a simple vista, com un turonet on s'hi veu l'absis de l'esglsia. Als peus de la mateixa esglsia est situat el riu Noguera de Tor. A Cardet s'accedeix per la L-500 (principal carretera de la vall de Bo). Abans d'arribar a Barruera, a m esquerra hi ha una pista asfaltada on va serpejant fins arribar al poble. La senyalitzaci s bona i fcil d'arribar.

 Histria .

Apareix citat per primera vegada en documents de 1096. Tenia un castell que en 1157 va ser lliurat en donaci per Bernat d'Erill al monestir de Lavaix qui va mantenir la jurisdicci del lloc fins a la fi de les senyories. Cardet va ser porta d'entrada a la Vall de Bo, s creu que el seu nom ve de cards, s a dir, un lloc molt poblat de cards antigament.

 Economia .

La principal activitat econmica s la ramaderia amb 
ramats trashumans.

 Cultura .

En un extrem del poble es troba l'Esglsia de Santa Mara de Cardet, construcci romnica del segle XII. 
Cardet celebra la seva festa major el 15 d'agost. El 8 de setembre t lloc la festa petita. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125082" title="Mitja guadanyeria" nonfiltered="1427" processed="1424" dbindex="51541">
La Mitja guadanyeria (arans mija gudanyeria) o pacte de convinena s una associaci de carcter familiar organitzada a la Vall d'Aran com a rgim econmic de comunitat limitada de bns que requereix pacte exprs en captols matrimonials. 

El nou Codi de Familia estableix que en tot all que no sigui previst en els pactes de la constituci del rgim s'han d'aplicar el costum de la Vall d'Aran i el captol X del privilegi de la Querimnia. 

Aquest conveni tamb pot sser establert amb el pare i la mare del fill o de la filla, i dhuc amb estranys, pactant que els bns guanyats i els que es guanyaran quedaran en comunitat mentre subsisteixi l'associaci. 

Els cnjuges han de contribuir per parts iguals al sosteniment de les despeses derivades del rgim i el govern de la casa i han de dividir, a la mort d'un d'ells dos, si no hi ha fills, els guanys i els augments. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125083" title="Silly Symphonies" nonfiltered="1428" processed="1425" dbindex="51542">
Les Silly Symphonies sn una srie de curtmetratges produts per Walt Disney Productions entre els anys 1929 i 1939. A diferncia de les sries de Mickey Mouse, les sries Silly Symphonies no feien servir personatges amb continutat. L'nec Donald fu la primera aparici en un curt d'aquestes sries (a The Little Wise Hen, de l'any 1934) i tamb tingue lloc la primera aparici de Pluto en solitari en un curt de les Silly Symphonies (a Mother Pluto, de l'any 1936).  

Sobre la srie.
Els curt originals en blanc i negre de les Silly Symphonies produts entre els anys 1929 i 1932, distributs en un primer moment per Celebrity Productions (1929 - 1930) i desprs per Columbia Pictures (1930 - 1932), no van tenir gaire xit, amb l'nica excpeci de l'episodi pilot, The Skeleton Dance. Moltes sales de cinema es negaven a projectar dibuixos animats en qu no aparegus cap personatge estrella, i les sries Silly Symphonies van ser vistes com a animaci de baixa volada. De fet, quan Disney va comenar a distribuir el producte per tots els Estats Units l'any 1932, United Artists va rebutjar distribuir les sries si Disney no les associava amb Mickey Mouse d'alguna manera. Com a resultat d'aix, al comenament de cada episodi hi apareix una imatge amb el text "Mickey Mouse presenta una Silly Symphony" i es van psters imprimir diversos psters que van promocionar la srie durant els cinc anys que va ser distribuda per United Artists.    

Poc temps desprs de comenar a ser distribuda per United Artists, la sort de la srie va fer un canvi de rumb. Walt Disney havia vist algunes de les proves del doctor Herbert Kalmus del nou sistema de Technicolor que acabaria reemplaant l'antic "RG color space". Disney va firmar un contracte amb Technicolor que donava al seu estudi drets exclusius sobre el nou procediment a finals de l'any 1935. El curt Flowers and Tree, ja completament en color, va ser un xit i en un any les Silly  Symphonies van igualar la popularitat de les caricatures de Mickey Mouse. Alguns curt de les Silly Symphonies com ara Three Little Pigs (1932), The Grasshopper and the Ants (1934), The Tortoise and the Hare (1934), The Country Cousin (1936), The Old Mill (1937), Wynken, Blynken, and Nod (1938), i The Ugly Duckling (1939), fets originalment en blanc i negre l'any 1931, sn alguns dels curt ms importants fets per Walt Disney. 

Dins de la indstria de l'animaci, les sries Silly Symphonies sn conegudes per haver-se fet servir com a excusa per experimentar nous procediments, personatges, tcniques i histries per Walt Disney per promocionar l'animaci. Algunes de les innovacions ms importants introdudes per les Silly Symphonies sn el nou mtode d'animaci en color, diversos mtodes d'animaci ms realista, nombrosos efectes especials i arguments dramtics en algunes animacions. Els experiments de Disney van ser reconeguts per la indstria del cine, arribant a guanyar fins a set scar al millor curtmetratge d'animaci, i rebent aquest mateix guard durant sis anys seguits. Aquest rcord noms va ser igualat per la srei de Metro-Goldwyn-Mayer Tom i Jerry entre la dcada dels anys 1940 i 1950.  

Les Silly Symphonies van tenir tant impacte en la indstria, que fins i tot les sries de Warner Bros. Looney Tunes i Merrie Melodies van inspirar el seu nom en el de les Silly Symphonies. A la srie de televisi Mickey Mouse Works es va fer servir el ttol Silly Symphonies en alguns episodis, per a diferncia de la srie original, aquesta feia servir personatges amb continutat. Disney tamb va editar diverses tires cmiques i comic books amb aquest ttol. 

Filmografia.

 1929 .

The Skeleton Dance. Dirigit per Ub Iwerks, estrenat el 22 d'agost del 1929.
El Terrible Toreador. Dirigit per Walt Disney, estrenat el 7 de setembre del 1929.
Springtime. Dirigit per Ub Iwerks, estrenat el 24 d'octubre del 1929.
Hell's Bells. Dirigit per Ub Iwerks, estrenat l'11 de novembre del 1929. Alguns personatges sn Satans, la Mort, Crber i altres dimonis de l'infern.
The Merry Dwarfs. Dirigit por Walt Disney, estrenat el 16 de desembre del 1929.

 1930 .

Summer. Dirigit per Ub Iwerks, estrenat el 6 de gener del 1930.
Autumn. Dirigit per Ub Iwerks, estrenat el 13 de febrer del 1930.
Cannibal Capers. Dirigit per Burton Gillett, estrenat el 13 de mar del 1930.
Frolicking Fish. Dirigit per Burton Gillett, estrenat el 8 de maig del 1930.
Arctic Antics. Dirigit per Ub Iwerks, estrenat el 5 de juny del 1930.
Midnight in a Toyshop. Dirigit per Wilfred Jackson, estrenat el 3 de juliol del 1930.
Night. Dirigit per Walt Disney, estrenat el 31 de juliol del 1930.
Monkey Melodies. Dirigit per Burton Gillett, estrenat el 10 d'agost del 1930.
Winter. Dirigit per Burton Gillett, estrenat el 5 de novembre del 1930.
Playful Pan. Dirigit por Burton Gillett, estrenat el 28 de desembre del 1930. Amb el du grec Pan com a protagonista.

 1931 .

Birds of a Feather. Dirigit per Burton Gillett, estrenat el 10 de febrer del 1931. ;
Mother Goose Melodies. Dirigit per Burton Gillett, estrenat el 17 d'abril del 1931. Hi apareixen diversos personatges de contes.
The China Plate. Dirigit per Wilfred Jackson, estrenat el 25 de maig del 1931.
The Busy Beavers. Dirigit per Burton Gillett, estrenat el 22 de juny del 1931.
The Cat's Out. Dirigit per Wilfred Jackson, estrenat el 28 de juliol del 1931.
Egyptian Melodies. Dirigit per Wilfred Jackson, estrenat el 21 d'agost del 1931.
The Clock Store. Dirigit per Wilfred Jackson, estrenat el 30 de setembre del 1931.
The Spider and the Fly. Dirigit per Wildred Jackson, estrenat el 16 d'octubre del 1931.
The Fox Hunt. Dirigit per Wilfred Jackson, estrenat el 18 de novembre del 1931.
The Ugly Duckling. Basat en la histria de Hans Christian Andersen. Dirigit per Wildred Jackson, estrenat el 16 de desembre del 1931.

 1932 .

The Bird Store. Dirigit per Wildred Jackson, estrenat el 16 de gener del 1932.
The Bears and the Bees. Dirigit per Wilfred Jackson, estrenat el 9 de juliol del 1932.
Just Dogs. Dirigit per Burton Gillett, estrenat el 30 de juliol del 1932. El primer paper com a protagonista de Pluto.
Flowers and Trees. Dirigit per Burton Gillett, estrenat el 30 de juliol del 1932. Primera pellcula comercial feta en Technicolor.
King Neptune. Dirigit per Burton Gillett, estrenat el 10 de setembre del 1932. Amb el du Posid com a "rei del mar".  ;
Bugs in Love. Dirigit per Burton Gillett, estrenat l'1 d'octubre del 1932.
Babes in the Wood. Dirigit per Burton Gillett, estrenat el 19 de novembre del 1932. Amb Hansel i Gretel com a protagonistes.
Santa's Workshop. Dirigit per Wilfred Jackson, estrenat el 10 de desembre del 1932. Amb Santa Claus com a protagonista.

 1933 .

Birds in the Spring. Dirigit per David Dodd Hand, estrenat l'11 de mar del 1933. ;
Father Noah's Ark. Dirigit per Wilfred Jackson, estrenat el 8 d'abril del 1933.
The Three Little Pigs. Dirigit per Burton Gillett, estrenat el 27 de maig del 1933.
Old King Cole. Dirigit per David Dodd Hand, estrenat el 29 de juliol del 1933.
Lullaby Land. Dirigit per Wilfred Jackson, estrenat el 19 d'agost del 1933.
The Pied Piper. Dirigit per Wilfred Jackson, estrenat el 16 de setembre del 1933.
The Night Before Christmas. Dirigit per Wilfred Jackson, estrenat el 9 de desembre del 1933.

 1934 .

The China Shop. Dirigit per Wilfred Jackson, estrenat el 13 de gener del 1934.
The Grasshopper and the Ants. Dirigit per Wilfred Jackson, estrenat el 10 de febrer del 1934. Basat en una faula d'sop.
Funny Little Bunnies. Dirigit per Wilfred Jackson, estrenat el 24 de mar del 1934.
The Big Bad Wolf. Dirigit per Burton Gillett, estrenat el 14 d'abril del 1934.
The Wise Little Hen. Dirigit per Wilfred Jackson, estrenat el 9 de juny de 1934. Primera aparici de l'nec Donald.
The Flying Mouse. Dirigit per David Dodd Hand, estrenat el 14 de juliol del 1934.
Peculiar Penguins. Dirigit per Wilfred Jackson, estrenat el 1 de setembre del 1934.
The Goddess of Spring. Dirigit per Wilfred Jackson, estrenat el 3 de novembre del 1934.

 1935 .

The Tortoise and the Hare. Dirigit per Wilfred Jackson, estrenat el 5 de gener del 1935.
The Golden Touch. Dirigit per Walt Disney, estrenat el 22 de mar del 1935.
The Robber Kitten. Dirigit per David Dodd Hand, estrenat el 13 d'abril del 1935. ;
Water Babies. Dirigit per Wilfred Jacksom, estrenat el 11 de maig del 1935.
The Cookie Carnival. Dirigit per Ben Sharpsteen, estrenat el 25 de maig del 1935.
Who Killed Cock Robin?. Dirigit per David Dodd Hand, estrenat el 26 de juny del 1935.
Music Land. Dirigit per Wilfred Jackson, estrenat el 5 d'octubre del 1935.
Three Orphan Kittens. Dirigit per David Dodd Hand, estrenat el 26 d'octubre del 1935.
Cock o' the Walk. Dirigit per Ben Sharpsteen, estrenat el 30 de novembre del 1935.
Broken Toys. Dirigit per Ben Sharpsteen, estrenat el 14 de desembre del 1935.

 1936 .

Elmer Elephant. Dirigit per Wilfred Jackson, estrenat el 28 de mar del 1936.
Three Little Wolves. Dirigit per David Dodd Hand, estrenat el 18 d'abril del 1936.
Toby Tortoise Returns. Dirigit per Wilfred Jackson, estrenat el 22 d'agost del 1936.
Three Blind Mousketeers. Dirigit per David Dodd Hand, estrenat el 26 de setembre del 1936.
The Country Cousin. Dirigit per David Dodd Hand i Wilfred Jackson, estrenat el 31 d'octubre del 1936.
Mother Pluto. Dirigit per David Dodd Hand, estrenat el 14 de novembre del 1936.
More Kittens. Dirigit per David Dodd Hand i Wilfred Jackson, estrenat el 19 de desembre del 1936.

 1937 .

Woodland Caf. Dirigit per Wilfred Jackson, estrenat el 13 de mar del 1937.
Little Hiawatha. Dirigit per David Dodd Hand, estrenat el 15 de maig del 1937.
The Old Mill. Dirigit per Wilfred Jackson, estrenat el 5 de novembre del 1937.

 1938 .

The Moth and the Flame. Dirigit per Burton Gillett, estrenat l'1 d'abril del 1938.
Wynken, Blynken, and Nod. Dirigit per Graham Heid, estrenat el 27 de maig del 1938.
Farmyard Symphony. Dirigit per Jack Cutting, estrenat el 14 d'octubre del 1938.
Merbabies. Produt per Harman-Ising Pictures, dirigit per Rudolf Ising i Vernon Stallings, estrenat el 9 de desembre del 1938.
Mother Goose Goes Hollywood. Dirigit per Wilfred Jackson, estrenat el 23 de desembre del 1938.

 1939 .

The Practical Pig. Dirigit per Dick Rickard, estrenat el 24 de febrer del 1939.
The Ugly Duckling. Dirigit per Jack Cutting, estrenat el 7 d'abril del 1939. Remake en color de la versi del 1931.

Enllaos externs.
  Les Silly Symphonies a Toonopedia;
  Llista dels 75 curts;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125084" title="Cll" nonfiltered="1429" processed="1426" dbindex="51543">

Cll s un petit nucli de poblaci del municipi de La Vall de Bo, a l'Alta Ribagora. Fou un antic municipi fins la seva incorporaci el 1857.

Est situat al marge dret del riu Noguera de Tor, per sota de l'estret de Cabanasses. Al 2005 comptava amb uns 40 habitants.

Llocs d'inters.

Esglsia romnica de Santa Maria de l'Assumpci.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125086" title="Josmar" nonfiltered="1430" processed="1427" dbindex="51544">
Josmar, tamb conegut com Josmar Gerona  s un cantant popularitzat per la seva interpretaci del tema "s superfort" al programa de televisi Malalts de tele. En aquest programa, dirigit per Toni Soler, es pretenia aconseguir una candidatura de Catalunya a Eurovisi, amb Josmar com a representant. La iniciativa va anar acompanyada d'una gira amb actuacions diries a diversos pobles de Catalunya, que van tenir fora xit. La gira va acabar a la Plaa Reial de Barcelona on es van congregar uns 3.000 seguidors. Finalment no es va obtenir la candidatura per en Josmar va viatjar a Birmingham, on se celebrava el concurs i va actuar fora de competici.

Va nixer com a personatge pblic a travs del programa de televisi "El semforo" l'any 1994.

Al 1998 edita els discs 'I Love You', 'Angel Girl' 

Va participar a la pellicula FBI (Frikis Buscan Incordiar) (2004) de Javier Crdenas, collaborant tamb en un disc amb altres intrprets de la mateixa anomenat "Los Frikis"

Habitualment actua amb una samarreta blanca, jaqueta de cuir, botes de cowboy i tanga.

Al videoclip del seu xit "s superfort", filmat a Catalunya en Miniatura duia a ms una barretina i duia com a go-gos a les "Josmarettes", dues noies amb uns vestits grocs inspirats per la indumentria d'en Josmar. 

Actualment collabora en el programa de rdio fricand matiner

Enllaos externs.
Pgina oficial de Josmar;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125088" title="Erill la Vall" nonfiltered="1431" processed="1428" dbindex="51545">

Erill la Vall s un petit nucli de poblaci del terme de la Vall de Bo a l'Alta Ribagora. 

 Geografia .
Est situat al peu del Pic d'Erill (2.627 m). Tenia 87 habitants el 2005. Situat a la esquerra del riu Noguera de Tor, on uns quants metres ms amunt es troba amb el riu Sant Mart.

L'accs es fcil, s'agafa la N-230 (de Lleida a Vielha). Quan s'arriba al Pont de Suert, 2 km ms amunt en direcci a Vielha, a m dreta hi ha la L-500, principal carretera de la vall de Bo. En havent passat Barruera, uns pocs kilmetres ms amunt a m esquerra, hi ha un desviament cap a Erill la Vall, l'nic accs al poble, a una distncia de 500 metres.

Malgrat que a Erill la Vall no hi hagi cap botiga ni supermercat, el poble t un seguit de bars i restaurants i alguna pensi. El ms important de tot, es que el centre d'informaci sobre el romnic de la vall de Bo es a Erill la Vall.

 Histria .
El casal dels senyors d'Erill va jugar un paper decisiu en la reconquesta de tota la Ribagora, dominada pels senyors de Pallars. Erill la Vall va ser venuda pels comtes de Pallars Sobir, Artau l i la seva muller Llcia, als comtes de Pallars Juss, Ramon lV i la seva dona Valena, juntament amb el castell d'Erill i altres possessions. L'Hospital de Susterris amb una indicaci dels deutes contrets i de les donacions rebudes, entre els quals consta la cessi feta per Arnau l d'Erill a un home de la vila d'Erill la Vall. Aix deixa constncia del domini sobre el lloc i la vinculaci amb l'ordre hospitalari que va continuar amb el decurs dels segles i que a finals del XVlll encara era vigent. Al 1187, els successors de Ramon d'Erill van efectuar una transacci sobre la seva herncia. Segons l'acord, Berenguera, filla de Ramon cedia al seu oncle Arnau i d'Erill els drets de diverses possessions entre els quals hi havia Erill i la vall de Bo. Els Erill van donar el poble d'Erill la Vall al monestir cistercenc de Santa Maria de Lavaix. A partir de llavors i fins a la desamortitzaci dels bns monstics del segle XlX, Erill la Vall va ser patrimoni del monestir de Lavaix (que fou dissolt entre 1820 i 1835). El nom d'Erill procedeix de les paraules ILI-ILI, "poble dels pobles".

Els Erill eren una estirp feudal catalano-aragonesa provinent d'Erillcastell, a l'Alta Ribagora. El primer senyor  documentat es Ramon l d'Erill, el 1077. El seu net Ramon ll d'Erill, i el fill d'aquest, Pere ll d'Erill, defensaren la uni d'Arag i Catalunya mitjanant el matrimoni de Ramon Berenguer lV amb Peronella d'Arag. Donaren nombrosos militars i eclesistics a la corona catalano-aragonesa i s'emparentaren amb els Pallars, els Orcau, els Montcada, els Anglesola, els Cardona i els Sentmenat. Al segle XlX assumiren el ttol (baronia i comtat) els Montoliu, anomenats Montoliu-Erill.

 Festes .
 10 de juliol- Festa de les Falles i festa Major de Sant Cristfol;

 Llocs d'inters .
 Santa Eullia d'Erill la Vall;
 Runes de l'esglsia de Sant Cristfol ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125089" title="Acamptoclados" nonfiltered="1432" processed="1429" dbindex="51546">


Acamptoclados o Eragrostis s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Vegeu Eragrostis





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125090" title="Acrachne" nonfiltered="1433" processed="1430" dbindex="51547">

Acrachne s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Acrachne eleusinoidesWight & Arn. ex Steudel;
Acrachne henrardiana (Bor.) S.M.Phillips;
Acrachne perrieri (A.Camus) S.M.Phillips;
Acrachne recemosa (B.Heyne ex Roem. & Schult) Ohwi;
Acrachne sundararajii Umamaheswri, Muthukumar & P. Daniel;
Acrachne vatovae Chiov.
Acrachne verticillata (Roxb.) Wight et Arn. ex Chiov.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125091" title="Tall" nonfiltered="1434" processed="1431" dbindex="51548">


Tall s un nucli de poblaci de la Vall de Bo a l'Alta Ribagora.

 Situaci .

Est situat al fons de la vall de Bo. El motor de l'economia es el turisme. Al 2005 comptava amb 262 habitants.
Per accedir-hi a Tall, a la ciutat de Lleida s'agafa la N-230, que comena de Lleida i acaba a Vielha. La N-230 passa per la vila del Pont de Suert, es continua, passant de llarg del Pont de Suert fins que hi ha un desviament a la dreta, on s'agafa la L-500, la principal carretera de la Vall de Bo. Es continua recte passant per Barruera fins on ms amunt hi ha un altre desviament a la dreta, que et porta a les poblacions de Bo, Tall i fins a les pistes d' esqu. Agafada aquesta carretera, la L-501 et porta finalment a Tall.

 Histria .

Fins l'any 806 el compte de Tolosa alliber aquesta regi de la submissi dels musulmans i d'un tribut que tenia que pagar. Ms tard la vall de Bo va ser donada al comptat de Pallars, depenent la seva esglsia de la dicesi d'Urgell. Al 911 es va establir un bisbat en el que estaven inclosos els comptats de Ribagora i Pallars, que van tenir un seris conflicte amb l'esglsia d'Urgell. El 949 es van separar els comtats i el de Ribagora va quedar pertanyent al nou arobisbat, ja citat mentre que els de Pallars tornaren al d'Urgell. Per hi van haver nous conflictes jurdics i noves unions dels dos comtats i fins els comenaments del s Xll no hi va haver una estabilitat a la vall de Bo. Llavors va ser afavorit a gran mesura per Alfons l (El Batallador).
Com a conseqncia de les campanyes de reconquesta i la participaci directa dels senyors del comtat de Pallars, d'aquesta manera es van veure millorades i enriquin-se. El senyor d'Erill va tenir sota jurisdicci els pobles de Tall i de Bo, sent aquest moment de riquesa que va permetre renovar les esglsies rstiques de tota la vall, substitunt per altres de construcci romnica, ricament decorades i amb un esplndit mobiliari litrgic. A Tall es van edificar les esglsies de Sant Climent,Sant Mart (desapareguda per una allau als anys 70) i Santa Mara. Els senyors d'Erill va ser una baronia molt important als Pirineus. La baronia d'Erill es coneguda perqu van planejar les construccions de les esglsies de la vall de Bo. La vall de Bo era dominada pels Erill i tenien com a castell el poble que actualment est abandonat, Erillcastell. El nom de Tall significa ATA-ULI ("el port del poble")

 Caracterstiques .
A part de les esglsies(patrimoni mundial per la UNESCO 2000), Tall ofereix serveis per als visitants i per totes les necesitats. Supermercats, cases de pags, hotels, bars i restaurants, botigues de roba i records, un cmping, una petita discoteca i fins i tot una empresa de guies de muntanya. Tall noms viu pel turisme i per la ramaderia.

 Geografia .

Situat a 1.520 metres d'alada a la vall de Sant Mart, una petita vall dins de la Vall de Bo. El seu riu ms prxim es el Sant Mart, afluent del Noguera de Tor. Al poble i passa un barranc, que divideix el poble en dos barris, La Guinsa i Lo Barri. La Guinsa va de l'entrada del poble fins el barranc, Lo Barri va del barranc mateix fins la part alta del poble.

 Festa Major.

 18 de juliol: baixada de falles;
 19 de juliol: activitats i nit de festa;
 20 de juliol: Ball Pla;

 Llocs d'inters .
Esglsia romnica de Sant Climent de Tall.
Esglsia romnica de Santa Maria de Tall.

Enllaos externs.

pgina web ajuntament;
pgina web consell comarcal;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125092" title="Sant Climent de Tall" nonfiltered="1435" processed="1432" dbindex="51549">

Sant Climent de Tall s una esglsia romnica de la localitat de Tall al terme municipal de la Vall de Bo.

Histria.
L'esglsia fou consagrada el 10 de desembre de 1123. La seva planta de baslica perfecta amb tres naus contrasta amb el sostre de fusta, construcci ja passada de moda i substituda a l'poca per la volta de pedra. Aix es podria considerar com un fet anacrnic  Per altra banda, la decoraci llombarda del exterior situa a l'esglsia en una modernitat que s'havia ests ja per les regions italianes de Mantua i Verona. 

Descripci de l'edifici.

s de planta basilical amb tres naus, un absis i dues absidioles, ms una torre situada a la faana meridional cap a l'orient, molt a prop dels absis. Les naus convergeixen lleugerament cap a la capalera. L'estructura de l'edifici s rstica, amb la pedra dels murs sense tallar. Aquests no tenen finestres, sent els seus vans les portes, la de migdia i d'occidental (ms la que dna accs a la torre). La construcci de la coberta s molt primitiva i rstica. Les bigues estan superposades i esteses de mur a mur sense atirantar, formant aix una armadura central des d'on es distribueixen les altres bigues que sostenen el sostre. 

Interior.

Les naus estan dividides per tres columnes. No tenen finestres a l'exterior. Les columnes son cilndriques, fetes de pedra amalgamada. Algunes surten directament des del terra mentre que d'altres s'assenten sobre una basa molt simple. En la part superior estan adornades amb un collar, tpica decoraci llombarda, sobretot d'exteriors. Aquestes columnes no tenen capitells i estan rematades amb bacs molt senzills sobre els quals s'assenten els arcs. Sobre els arcs s'eleva el mur que t la suficient altura per donar lloc als dos vessants de la teulada.

La capalera est composta per un absis central i dos laterals ms petits (absidioles). En aquest cas s'ha fet servir la volta. En les arcuacions i finestres s'observa una tasca de pedra tallada millor i ms cuidada.



Exterior.
Els murs no tenen cap ornamentaci i sol es veuen interromputs pels vans de les portes. En els absis s'aplica una decoraci llombarda molt simple i harmoniosa. L'absis central est decorat per grups de quatre arcs cecs, dobles, separats per mitges columnes. Sobre ells corre un fris com el que s'ha vist en algunes de les columnes de l'interior. El tram central t una finestra i sobre els laterals hi ha sengles vans en forma d'ull de bou. Les absidioles tamb porten la mateixa decoraci llombarda, per amb grups de tres arcs cecs en lloc de quatre. Tenen una finestra cada un.

La torre.
La torre campanar s quadrada i est exempta, encara que edificada molt a prop del gruix de l'edifici, a l'angle del mur sud al costat de la capalera. s alta i esvelta com totes les torres llombardes aixecades a la vall de Bo. Correspon al grup de torres contempornies de les italianes edificades el segle XII, que es van construir molt ms elegants que les de l'etapa anterior.

Consta de cinc pisos assentats sobre un scol masss bastant alt. A les quatre cares de cada pis es repeteix la mateixa decoraci i el mateix nombre de finestres. Al scol hi ha una sola finestra ms els cinc arcs cecs. A la resta de pisos varia el nombre de finestres, separades per columnetes. El seus capitells estan disposats perpendicularment al mur de la torre. Els tres ltims pisos porten a manera d'imposta una decoraci com la dels absis. Al fris superior hi ha incrustacions de cermica i amb un color diferent del de la pedra.


Pintures murals romniques.
En el seu origen tota l'esglsia va estar revestida amb decoraci policromada, les parets de les naus, l'absis, i les columnes. S'han conservat a travs dels segles les pintures de l'absis central, d'una de les absidioles i de les claus dels altres arcs. Aquestes pintures van ser traslladades al Museu Nacional d'Art de Catalunya per protegir-les i conservar-les adequadament. Les de l'absis central van ser reprodudes in situ amb cpia exacta. Els artistes sn annims per el mestre que va pintar l'absis central s reconegut al mn artstic com el mestre de Tall. Es distingeix com un pintor molt ben format que domina les tcniques i que coneix la iconografia que hi havia a l's a l'poca. L'altre pintor continuador de l'obra a les absidioles s de menor categoria. 
Pintures de l'absis central.


Tota la closca de l'absis central (de 4 m de dimetre) estava recoberta de pintures murals que es conserven en el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Representen el Pantocrtor posat en una mndorla perlada, assegut en una franja transversal que est decorada amb dibuixos vegetals. A l'altura de les seves espatlles estan dibuixades les lletres gregues   i  , com a smbols del principi i el fi. El Pantocrtor est en actitud de beneir amb la seva m dreta mentre que a l'esquerra sost un llibre obert en el qual pot llegir-se:

Ego sum lux mundi

Est vestit amb una tnica grisenca i embolicat a un mantell blavs. Els seus peus nus descansen sobre una semiesfera, sortint-se de la mndorla. Al seu voltant es veuen quatre ngels que porten els atributs dels quatre evangelistes i dos serafins de sis ales en les quals s'han dibuixat sis ulls.
La zona inferior mostra un fons de to blavs sobre el qual estan dibuixades les figures de la Verge i cinc apstols, sota arcs rebaixats que es recolzen sobre capitells foliats. La Verge est vestida amb una toca blanca i un mantell blau.

Pintures a les claus dels arcs.
A l'arc triomfal est representat el Xai amb el dibuix de la creu, a la cara del qual torna a repetir-se el smbol dels ulls (com a visi apocalptica).En la clau de l'altre arc es veu representada la m divina que beneeix sortint d'un cercle. En una altra clau es conserva la figura del patriarca Jacob i la de Lltzer amb el seu gos, a la porta del ric avar Epul.
Data de fundaci en una columna.
Es conserva tamb un fragment escrit en una de les columnes, on apareix la data de consagraci de l'esglsia:

Anno bside incarnacioneDomini MCXXIII IIII idus decembrisVenit Raimundus episcopus BarbastreNsis et consacravit hanc ecclesiam in honoreSancti Clementis Martiris et ponens reliquias In altare sancti Cornelii Episcopi et Martiris
Frontal de l altar.
Al Museu d'Art de Barcelona es conserva tamb el frontal d'un altar procedent de Sant Climent de Tall, obra del segle XIII. Les seves escenes estan dedicades a la vida d'aquest sant; la narraci es divideix en dues zones, superior i inferior. A la zona superior es pot veure el sant convertint a Teodora (en contra de la voluntat del seu marit Sisinio, cortes de Nerva) i l'escena de l'inventio de la font de la vida assenyalada pel Be. A la zona inferior hi ha les escenes del judici de Climent davant de l'emperador Traj i el martiri  aix com el miracle de l'arca marmria que emergeix amb el nen viu desprs haver estat bastant temps tancat. El marc i el fons de la decoraci sn en relleu, en estuc.
Bibliografia consultada.
JUNYENT, Eduard. Rutas romnicas de Catalua/I. Editorial Encuentro, Madrid 1995. ISBN 84-7490-390-4;
Notes.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125093" title="Decadncia" nonfiltered="1436" processed="1433" dbindex="51550">
La Decadncia s el nom controvertit d'una poca de la literatura catalana que comena amb l'edat moderna (Segle XVI) fins a la Renaixena del segle XIX.  La decadncia s, en part, una construcci dels autors de la Renaixena i crtics posteriors.  La Decadncia de la literatura catalana s'ha contrastat amb l'esplendor del Segle d'Or de la literatura en castell.  Els autors ms coneguts de la Decadncia sn Vicen Garcia, Francesc Fontanella, i Josep Romaguera.

S'ha dit que la Decadncia coincideix amb la castellanitzaci de tota Espanya i la degeneraci de les institucions de la Corona d'Arag desprs de la uni de les corones de Castella i Arag amb el casament de Ferran II d'Arag i Isabel I de Castella.  

Controvrsia: Hi havia una decadncia?.

Una nova generaci d'estudiosos ha comenat a revisar l'idea d'una decadncia en les lletres catalanes, fins i tot rebutjant utilitzar la paraula "decadncia" per a subratllar l'ndole debilitant del concepte.  Per exemple, un article d'Albert Rossich,  s valid avui el concepte de decadncia de la cultura catalana a l'poca moderna?  reexamina crticament la aix anomenada "Decadncia" i conclou que resulta de les suposicions de l'observador.  Com ficci construda,
 per provar que hi va haver una decadncia cultural i literria hi ha d'haver ganes de veure-ho aix  (128). Un altre problema que Rossich associa amb l'historia literria tradicional s la base de l'apellaci "decadncia" sols en la suposada falta de literatura imaginativa, aix eliminant no sols els textos cientfics i lingstics sin tamb la literatura escrita per catalans en altres llenges (castell, itali, i llat sobretot).  A ms a ms, errem segons Rossich quan no considerem la poesia conceptista o "gongorista" que imita als models castellans, ja que aquests mateixos poetes tamb van imitar als models italians--i, hem d'afegir, al poeta valenci Ausis March, una influncia coneguda en autors que van escriure en castell com Garcilaso de la Vega.  El pitjor aspecte amb la narrativa de la anomenada "decadncia" s que descoratja l'estudi de l'poca. 

Referncies.
Riquer, Mart de. Histria de la literatura catalana. 6 vols. Barcelona: Editorial Ariel, 1980.
Rossich, Albert. "s valid avui el concepte de decadncia de la cultura catalana de l'poca moderna? Es pot identificar decadncia amb castellanizaci?" Manuscrits 15 (1997), 127-34.

 Enllaos externs .
La literatura catalana a l'Edat Moderna, Eullia Miralles i Jori;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125094" title="Santa Maria de Tall" nonfiltered="1437" processed="1434" dbindex="51551">

Santa Maria de Tall s una esglsia romnica de la localitat de Tall al terme municipal de La Vall de Bo.

Es troba a pocs metres de l'esglsia de Sant Climent que pertany a la mateixa poca. Les dues van ser erigides al mateix temps, sent consagrada la de Santa Maria dos dies ms tard que la de Sant Climent, l'any 1123. Durant tot el segle XVIII va ser l'nica parrquia del municipi de Tall.

Reformes.
Aquesta esglsia va patir diverses reformes en segles passats que la van desfigurar totalment per dins. Les columnes que suporten els arcs van ser engolides per uns murs que es van aixecar com a divisi per formar les capelles entre contraforts, deixant la planta amb una sola nau. A la nau transversal es va obrir una cpula i l'absidiola del costat sud es va convertir en sagristia. Els absis i les parets, que estaven decorats amb pintures romniques murals, van ser revestits de blanc. En els anys 90 del segle XX els treballs de restauraci li van tornar la seva primitiva estructura, deixant lliures les columnes que suporten els arcs i divideixen les naus i rematant el sostre amb coberta de fusta a dues aiges. Les pintures de l'absis i de les parets es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Descripci de l'edifici.

L'exterior mostra una esglsia romnica amb decoraci llombarda en els seus absis. La torre s'ala inclosa a l'edifici, als peus i a la nau sud. T planta basilical amb tres naus i tres absis, ms petits els laterals. La decoraci s llombarda, d'arcs cecs, molt simple i elegant. s una construcci que segueix l'estil rural de les esglsies de la vall de Bo.

La torre no s exempta com la de Sant Climent per s exactament igual per la qual cosa la seva descripci ser la mateixa. s alta i esvelta com totes les torres llombardes aixecades a la vall de Bo. Correspon al grup de torres contempornies de les italianes edificades el segle XII, que es van construir molt ms elegants que les de l'etapa anterior.

Consta de cinc pisos assentats sobre un scol masss bastant alt. A les quatre cares de cada pis es repeteix la mateixa decoraci i el mateix nombre de finestres. Al scol hi ha una sola finestra ms els cinc arcs cecs. Als restants pisos varia el nombre de finestres, separades per columnes, els capitells de les quals estan disposats perpendicularment al mur de la torre. Els tres ltims pisos porten a manera d'imposta una decoraci com la dels absis.

Pintures murals.
L'esglsia va estar decorada tota ella (en els absis, als murs i a les columnes) amb pintures murals que van anar resistint en part el pas del temps. En un moment donat, els erudits van decidir desenganxar aquestes pintures del seu lloc d'origen i portar-les al Museu Nacional d'Art de Catalunya, on estan ben protegides. En alguns trams de paret i en l'absis central es va fer una reproducci de les esmentades pintures perqu el visitant pogus tenir-ne una idea in situ.

Diversos historiadors d'art han dedicat bastant temps a estudiar el procs d'aquestes obres, arribant a la conclusi que (igual com a Sant Climent) es tracta de dos artistes diferents per contemporanis entre si. Devien de treballar sobre l'any 1123, any en el que es van consagrar ambdues esglsies.

Absis central.
El fons est compost per bandes horitzontals que van del verd al blau. Es representa la Epifania. La Verge est en un tron adornat amb pedreries, envoltada per una mandorla en vermell, ocre i blanc. Vesteix toca blavosa i tnica rosada que acaba sobre els peus en una rica orla. Jess est assegut a la seva falda a manera de tron. Vesteix tnica i mantell vermell i beneeix amb la seva m dreta mentre l'esquerra est ocupada per un rotlle. La seva aurola s vermella i en ella es veu dibuixada una creu blanca. Ambds costats de la mandorla hi ha una estrella de vuit puntes. En la pintura apareixen tamb els Reis Mags, ben referenciats amb els seus noms en lletres majscules:
MELCHIOR GASPAS BALDASAR
Porten tnica curta, clmide i corona reial i ofereixen els regals en un plat daurat.

A la zona mitja de l'absis estan representats els Apstols sota una arcuaci. Tots portaven escrit el seu nom, encara que alguns s'han perdut. La part de baix est pintada amb una srie de medallons enllaats amb decoraci vegetal en els quals apareixen les imatges d'alguns animals (guila, cigonya, lle, drac i peix). En el doble arc que precedeix l'absis es veu l'Agnus Dei ms estrelles i una escena d'Abel vestit de pastor. Es creu que en l'altre costat hi pogus haver la figura de Melquisedec.

Decoraci de les parets.
Les restes de pintures de les parets van ser rescatades tamb i van ser guardades al museu. L'autor d'aquestes pintures i d'un de les absidioles no s el mateix que el de l'absis, tal com ocorre a Sant Climent. Les pintures que corresponen al mur sud estaven repartides a ambds costats de la porta. Les corresponents a la part ms alta estan molt deteriorades i algunes de les figures han estat detectades a fora d'intensos estudis i comparacions amb altres pintures semblants. Se suposa que eren escenes de la llegenda del papa Sant Climent, la seva ordenaci i consagraci pel propi Sant Pere, els seus viatges, la nau i la miraculosa aparici del Agnus Dei. Una altra escena se suposa que era la investidura com a bisbe de Roma.

A la part inferior es presenta el tema de la Adoraci dels Reis i de Herodes assegut al seu tron. Els personatges estan enquadrats per un prtic. Hi ha dos personatges que representen a Zacaries en el moment de recobrar l's de la paraula, quan l'altre personatge li indica amb un cartell el nom de Joan per imposar-se'l al seu fill. A l'altre costat de la porta continuen altres passatges de la vida de Zacaries. El fons de la nau sud estava decorat amb les escenes de David i Goliat en el moment de la pedrada i posterior caiguda d'aquest i el moment en qu David li talla el cap al gegant sota la presncia d'un corb impacient.

El mur del fons de l'esglsia estava decorat amb les escenes del Judici Final la lectura del qual es veu interrompuda pel buit d'una finestra que es va fer en poques posteriors. En la part baixa sant Miquel est pesant les nimes en una balana.

Al mur nord es conserven fragments de pintures amb els turments de les nimes dels castigats. L'artista va demostrar en aquests temes una gran fantasia intentant una demostraci de realisme tremendista amb una gran varietat de monstres i cossos humans esbocinats. A dalt i a prop de la coberta va exposar el tema tan repetit dels galls dindis afrontats davant d'un calze. 

Les columnes tamb van estar pintades amb franges helicodals, jutjant pels fragments que es conserven. L'intrads dels arcs  estava pintat amb representacions dels profetes les restes dels quals es redueixen a
ISAIE JEREMIA
portant rotlles i llibres a les mans tapades (velades) pel mantell com a smbol de consagraci.

Notes.


El museu d'art de catalunya te totes les pintures, que rexien el ell per en aquests moments a Santa Maria de Tall si pot trobar replicas.

Bibliografia.

 Eduard Junyent Rutas romnicas de Catalua/I Madrid: Editorial Encuentro, 1995. ISBN 84-7490-390-4;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125095" title="Propulsi" nonfiltered="1438" processed="1435" dbindex="51552">

La propulsi s el principi que permet a un cos de moure's en l'espai que l'envolta.

Mtodes de propulsi i fonts d'energia.
Els principals modes de propulsi sn:
 propulsi terrestre;
 propulsi martima;
 propulsi aria;
 propulsi espacial;
utilitzant com a font d'energia la:
 propulsi humana;
 propulsi animal;
 propulsi a reacci;
 propulsi qumica;
 propulsi elctrica;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125098" title="Propulsi a reacci" nonfiltered="1439" processed="1436" dbindex="51553">
La propulsi a reacci s una tcnica que permet fer avanar un cos. Es basa sobre el principi d'acci-reacci de Newton. La fora de propulsi s de fet una aplicaci de la conservaci de la quantitat de moviment d'un sistema global (vehicle + combustible + aire contingut dins de les turbines). Quan el gas s expulsat per la part de darrere, la conservaci de la quantitat de moviment implica que el vehicle avana.

Per tal que funcioni, un sistema de propulsi a reacci necessita una font d'energia i una font de massa. En funci d'aquestes fonts, ho dividim en diferents classes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125099" title="Aduna" nonfiltered="1440" processed="1437" dbindex="51554">


Aduna s un municipi de Guipscoa, de la comarca de Tolosaldea.

Demografia .


 Histria . 
Aduna sent encara un llogaret va decidir unir-se a Tolosa en 1386, acollint-se al fur d'aquesta pel que fa a bns i persones, per conservant l'administraci de les seves rendes i el gaudi de les seves forests. Aduna es va comprometre a contribuir amb Tolosa en les despeses d'inters com i precisament per aquesta clusula va comenar un plet que va perdre Aduna, pel que se separa de Tolosa. En l'any 1450 s'agrega a Sant Sebasti, desprs d'haver roms amb Tolosa uns 60 anys. Aquests vaivens van originar forts frecs entre Sant Sebasti i Tolosa, ja que ambdues allegaven el dret a la possessi d'Aduna. Desprs de 25 anys de plet, va finalitzar la lluita i en 1478 Aduna fou adherida al venatge de Sant Sebasti a pesar de la gaireb doblegar-se la distncia entre Aduna i Sant Sebasti respecte de la qual separava a Aduna de Tolosa. I aix romandria fins al segle XIX, perode en el qual va obtenir l'autonomia municipal, en l'any 1883. El 7 de juny de 1968 es va produir en Aduna la primera execuci realitzada per ETA en la seva histria. L'atemptat d'Aduna es va produir quan el cotxe en el qual viatjaven dos membres d'ETA, l'histric dirigent Txabi Etxebarrieta i Iaki Sarasketa, va ser detingut per la Gurdia Civil en un control de carretera a l'altura d'Aduna. Tement que fossin descoberts, Txabi Etxebarrieta va descendir del cotxe disparant al gurdia civil Jos Pardines Arcay. Aquest mateix dia Etxebarrieta seria assassinat per la policia en Tolosa.

 Economia . 
Si b el poble mant gaireb intacta la seva empremta rural, les parts ms baixes del municipi, situades a la vora del riu Oria estan ocupades per una dotzena d'empreses distribudes en diversos polgons industrials. Es tracta d'empreses petites, superant noms una d'elles els 100 treballadors (l'empresa Unipapel dedicada a la transformaci de paper), per la suma de totes elles fa que en Aduna el nombre de llocs de treball industrials existents en el municipi sigui superior al nombre d'habitants censats del mateix. Aquest fet contribux que en els indicadors econmics Aduna figuri com un municipi amb una alta renda per cpita. Aquesta implantaci industrial es deu a la situaci estratgica d'Aduna al costat d'un important nus de comunicacions en el qual confluxen l'autovia A-1 (Madrid-Irun) amb l'Autovia que uneix Guipscoa amb Navarra, a ms d'estar Aduna situada a escassa distncia d'importants poblacions i amb certa extensi de terreny pla a la vora del riu. Fins a fa alguns anys s'explotaven tamb unes mines de guix en Aduna. Una vegada tancades les mines, aquestes s'utilitzen com dipsit de residus industrials. Prcticament no hi ha establiments comercials en el poble, per si uns quants establiments hosteleros, incloent 2 bars, 3 sidreries, un restaurant, un alberg i una casa de agro-turisme. 
 Administraci .
En les ltimes eleccions autonmiques celebrades en 2005, el partit ms votat va ser el comunista i independentista EHAK amb el 48,9% dels vots, seguit de la coalici regionalista PNB-EA que va obtenir un 38,5% i el partit poltic Aralar amb un 9%. L'ajuntament est des de 2003 en mans de l'agrupaci local independent Adunako Elkarte Herritarra (agrupaci popular d'Aduna), sent l'alcaldessa Arantza Aburuza Alkorta. En les passades eleccions municipals de 2007, dos partits es van presentar candidats a l'ajuntament del municipi. El Partit poltic EAE-ANV i Pg. Els resultats van ser els segents: 
 Eusko Abertzale Ekintza - Acci Nacionalista Basca : 159 vots (7 escons) ;
 Partit Popular : 1 vot (0 escons) ;
Aix va donar com resultat la victria de l'esquerra abertzale amb majoria absoluta, sent de nou alcaldessa Arantza Aburuza Alkorta. El Partit Popular es va quedar molt lluny d'assolir representaci en l'ajuntament ja que va rebre un nic vot en tota la localitat.

 Personatges illustres .

 Paco Ibez (1934-): Cantautor. Nascut a Valncia, per pass part de la seva infantesa a Aduna, d'on era la famlia de la mare.
 Juan Kruz Igerabide (1956-): escriptor en basc.  ;
 Jos Martn Mendizbal (1942) y Jos Mara Mendizbal (1947), respectivament Mendizbal I i Mendizbal II, esportistes bascos;
  
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125100" title="Carbas" nonfiltered="1441" processed="1438" dbindex="51555">
Carbas s un petit nucli de poblaci de trenta habitants que es troba al nord-est del terme municipal d Argenola, a la comarca de l Anoia. Des d un punt de vista demogrfic, juntament amb els venats de Clariana, els Plans de Ferran, Porquerises, Rocamora d'Argenola, d'Albarells i la Goda prcticament deshabitats (noms segones residncies) formen el focus un petit grup de cases inclosa l'esglsia de St. Lloren d'Argenola, d'estil neoclssic (s. XIX), construda prop de la primitiva del s XI.
Est situat a 775 metres d alada sobre el nivell del mar i les seves coordenades exactes sn E 369585.5, N 4608010 ( E D50 UTM 31N), la seva longitud correspon a 1 26  1.193   i la seva latitud s 41 36  40.69   (ETRS89 geodsiques).
L activitat econmica predominant de la comarca de l Anoia es centra en l agricultura i la indstria. Aix, una quarta part de l'extensi de la comarca est ocupada per conreus, destacant el conreu de sec, principalment els cereals. Excepte la plana central on es cultiva l'olivera, l'ametller, l'avellaner; la vinya ocupa gaireb en exclusiva els vessants orientats a l'Alt Peneds. D'altra banda, la ramaderia, sobretot la porcina i l'avicultura, constitueix un complement a la seva economia. Per exemple la superfcie agrria al 1999  a la comarca corresponia a 1520km2 de terres llaurades, 1km2 a pastures permanents i 1391km2 a terreny forestal. La comarca tamb t una llarga tradici industrial centrada a la seva capital, Igualada, i a la vall del riu Anoia, destaca la indstria txtil, la del cuir i la indstria paperera que sn seguides en importncia per la metal lrgica, el sector alimentari i la construcci. Aix doncs, Carbas s regida principalment per una economia agrria basada en els cereals i la ramaderia.
Si ens centrem en l espai  de Carbas observem que presenta l'inters de reunir en una superfcie reduda un nucli de vegetaci forestal caracterstica del paisatge de l'altipl segrric englobant un conjunt d'obagues molt riques en vegetals de carcter submediterrani, en una de les seves irradiacions meridionals ms remarcables. Ms a ponent de l'espai, predomina un paisatge totalment mediterrani, progressivament ms sec i continental. L'espai de Carbas reuneix un conjunt d'obagues del sector de la Panadella, entre l'Anoia i la Segarra, riques en vegetals submediterranis. En aquest cas els roures perden importncia i noms sn freqents en el sotabosc de les magnfiques pinedes de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmanii). Aquestes pinedes de pinassa probablement sn, en part,  resultat de la substituci de la roureda submediterrnia del Violo-Quercetum fagineae, que te aqu una riquesa i exuberncia que rarament es retroba en terres ms meridionals. L'estrat arbustiu i herbaci d'aquestes pinedes s ric en plantes de l'Europa Central, aix per exemple cal destacar la gran abundncia del grvol (Ilex aquifolium) -una planta protegida per la llei que assoleix en aquesta localitat un dels lmits meridionals de la seva rea de distribuci- i la presncia d espcies molt poc freqents en aquestes contrades, com l aur blanc (Acer campestre), el xuclamel xilosti (Lonicera xylosteum), el Lithospermum pupurocoeruleum i tantes d altres. Si el bosc desapareix predominen els prats mediterranis muntanyencs de fens de marge i jona (Brachypodio-Aphyllantheum). Les plantes submediterrnies que viuen en aquestes posicions extremes necessiten de la protecci del bosc, i la desaparici d'aquest significa el seu desplaament en benefici dels vegetals mediterranis propis de les comunitats obertes.
L'inters d'aquest espai, des del punt de vista faunstic, rau en les seves comunitats orntiques ben representatives de la zona. Destaca l'abundncia d'alguna espcie d'ocell rapinyaire, com ara l'astor, que assoleix una elevada densitat (no noms a l'espai estricte, sin a l'rea general on s immers).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125101" title="Clariana (Argenola)" nonfiltered="1442" processed="1439" dbindex="51556">
Clariana s un petit nucli de poblaci del terme d'Argenola a la comarca de l'Anoia.

Est situat a l'est del terme municipal i al 2005 tenia 36 habitants. Una carretera local comunica el poble amb la N-II. La base de la seva economia s la ramaderia i la agricultura de sec.

Llocs d'inters.

Runes de l'antic Castell de Clariana.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125102" title="Contrast" nonfiltered="1443" processed="1440" dbindex="51557">

Contrast s un petit nucli de poblaci situat al sud-oest del terme d'Argenola a la comarca de l'Anoia. Est situat al marge esquerre de la Riera de Clariana.

Al 2006 tenia 18 habitants.

Llocs d'inters

Torre medieval rodona del segles XII i XIII, ben conservada.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125106" title="Tritanpsia" nonfiltered="1444" processed="1441" dbindex="51558">
La tritanpsia o tritanopia s la discromatpsia per al tercer color fonamental de l'espectre, el blau violat. s deguda a l'absncia del pigment fotosensitiu dels cons retinals corresponent al blau.

Articles relacionats.
 Retina;
 Cllula retinal;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125107" title="Ars magna" nonfiltered="1445" processed="1442" dbindex="51559">


L'Ars Magna Generalis (1313) s la versi ms llarga de l' Ars lulli. N'hi ha d'altres versions ms breus: Ars compendiosa inveniendi veritatem, Ars Brevis, Art demostratiu, etc. L' Ars Magna invent un llenguatge formal basat en la lgica combinatria per poder parlar de tot all rellevant a la filosofia i religi sense la barrera de les llenges. Va formar una part important del seu desig de convertir als musulmans al cristianisme. s el primer intent de crear una llengua universal i va influenciar a Leibniz qui va expandir el sistema i anomenar-lo la combinatria.

Funcionament.

Segons Hames, lArs s un intent de "trencar les fronteres intellectuals entre jueus, cristians i musulmans" i "establir una terminologia acceptable per a tots" (43).  Llull mateix escriu que s un sistema complert en Lo desconhort: 

Encara us dic que port una Art general;
Que novament s dada per do espiritual,
Per que hom pot saber tota re natural;
Segons que enteniment ateny lo sensual.
A dret e a medicina e a tot saber val,
E a teologia, la qual m s mais coral;
A soure questions nulla art tant no val,
E a destruir errors per ra natural. (VIII, 85-92).

Al contrari dels escolstics, Llull "descoratja...la creaci de mtodes distintes o vocabulari, aix rebutjant un tret que havia definit virtualment tot el saber escolstic des del segle XII"  .  El sistema de Llull, doncs, havia de ser completament original per a evitar apropaments tradicionals a la teologia, la hermenutica i els textos en general, s a dir, va descartar tots el textos sagrats per a basar-se sols en l'argumentaci racional.

L'Art funciona mitjanant la combinaci d'aspectes (de Du) per a arribar a veritats assegurades. Aquests aspectes tenen una lletra de referncia (de B a K) que es combinen a partir d'unes figures de cercles i escales. Un cas d'exemple  : BCD "La bondat  s gran  i eterna ."  Tot i que aix pot parixer senzill, es pot formar quatre sillogismes d'aquesta frase:  l'afirmativa i la negativa universals (Tot que s bon i gran s etern o Tot que no s bon ni gran no s etern) i la afirmativa i negativa particulars (Quelcom bon i gran s etern, etc.).

Atributs divins.
Els atributs divins estan representats per una lletra, de la B a la K . Cada atribut es correspon amb un principi, una pregunta essencial, una entitat, una virtut i un vici. En aquest llistat s'enumeren els atributs amb les seves correspondncies:
B = bondat - diferncia - s - Du - justcia - avarcia;
C = grandesa - concordncia - qu - ngel - prudncia - gola;
D = eternitat - contrarietat - de quin - cel - fortalesa -luxria;
E = poder - principi - per qu - home - temperana - suprbia;
F = saviesa - mitj - quant - imaginaci - fe - acdia;
G = voluntat - fi - quin - nima sensitiva - esperana - enveja;
H = virtut  - major - quan  - nima vegetativa - caritat - ira;
I = veritat - igualtat - on - elementativa - pacincia - mentida;
K = glria - menor - com - instrumenativa - pietat - inconstncia;

L Ars magna .
 La mquina .
Un dels principals propsits de l'activitat literria de Llull va ser indicar els errors dels racionalistes com Averrois i mostrar la veritat tal com l'entenien els cristians d'una manera tan clara i meridiana que fins i tot els musulmans ms fantics poguessin apreciar-la sense possibilitat d'error.

Aix doncs, Llull es va dedicar a dissenyar i construir una mquina lgica. De naturalesa mecnica, en aquesta mquina les teories, els subjectes i els predicats teolgics estaven organitzats en figures geomtriques considerades perfectes (per exemple, cercles, quadrats i triangles). Operant uns dials i palanques, girant manovelles i fent donar voltes a un volant, les proposicions i tesis es movien al llarg d'unes guies i s'aturaven davant la posici positiva (certesa) o negativa (error) segons el que correspongus. Per Llull, la mquina podia provar per si mateixa la falsedat o certesa d'un postulat.

El religis va batejar el seu instrument amb el nom d Ars generalis ultima (ltima art general) o Ars magna (Gran art), tot i que avui a vegades es coneix amb el nom d Ars magna et ultima. Aquest enginy va ser tan important per ell que va dedicar la major part de la seva ingent obra a descriure'l i explicar-lo, La realitat terica subjacent en aquell artefacte era una fusi o identificaci de la teologia amb la filosofia, orientada a explicar les veritats de totes dues disciplines com si fossin una de sola. Era, per tant, el naixement de la teosofia.

 El raonament .



Els estudiosos cristians del segle XIII van celebrar la troballa de Llull, tot i que aviat van detectar els problemes del seu raonament. Tot i que s cert que normalment les dues disciplines estan d'acord  perqu el que s cert en filosofia no pot ser fals per al teleg , les dues arriben a la veritat per camins diversos: la teologia es recolza en la ra i la revelaci divina, mentre que el filsof est sol davant del problema, l'nic que t s la seva prpia ra. Els rabs van anar un pas ms enll: criticaven lArs magna perqu, segons ells, el que s fals en filosofia pot ser veritat perfectament en teologia, perqu per Du res no s impossible i Ell pot passar sense cap problema per sobre de les limitacions de la cincia. Aquest concepte es coneix com a veritat de doble nivell.

En el seu afany de refutar els musulmans, Llull va exagerar el concepte en el sentit oposat: va opinar que la doble veritat era impossible perqu de fet la teologia i la filosofia eren la mateixa cosa. D'aquesta manera, Llull equiparava i identificava la fe i la ra. La persona descreguda no era capa de raonar, i l'home de fe aplicava una ra perfecta. D'aquesta manera va creure haver resolt, grcies a les proves de significats lgics i per descomptat al seu mecanisme, una de les controvrsies ms grans de la histria del coneixement.

El problema d'aquests postulats era que arrasaven la diferncia entre les veritats naturals i les sobrenaturals. Com que Llull era essencialment un filsof mstic, per ell la ra no es pot enfrontar amb veritats ms altes; per fer-ho, cal recrrer sempre a la fe. D'aquesta manera, afirmava que la fe illuminava la ra, per exemple, per entendre el misteri de la Santssima Trinitat: hi ha un sol Du veritable representat en tres persones, que malgrat tot no sn ni poden ser tres dus. Llull creia que per mitj de mecanismes similars podria arribar a provar el motiu de tots els misteris i les raons de tots els articles de fe.

Si la ra exigeix a la fe que l'auxili, tamb la segona necessita la primera, perqu la fe per si sola podria conduir a error. Llull creia que l'home dotat de fe per no de raciocini era com un cec: pot trobar certes coses grcies al tacte, per no totes ni sempre.

 Les conseqncies .
La tcnica lulliana va ser difosa a la Corona d'Arag pels seus seguidors, els lullians, que van fer arribar els seus ensenyaments a universitats com les de Barcelona i Valncia. Per la jerarquia catlica no va veure amb bons ulls que s'estengus aquesta doctrina, perqu de seguida va entendre el perill de difuminar la diferncia entre la veritat natural i la sobrenatural. Dos papes van condemnar formalment el lullisme: Gregori IX el 1736 i Pau VI ms tard. Com a conseqncia d'aix el beat Llull no ha estat canonitzat mai, tot i que el procs s'ha reactivat en els ltims temps.

Enllaos.

Base de dades Ramon Llull

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125116" title="Adrian Sutil" nonfiltered="1446" processed="1443" dbindex="51561">

Adrian Sutil , nascut l'11 de gener de 1983, s fill de pares uruguaians, per nascut a Starnberg, Alemanya. S'estren com a pilot de Frmula 1 al 2007.

Desprs de dos anys a la Frmula 3 EuroSeries, on va acabar segon, va ser confirmat com a pilot del equip alemany de A1GP.

Al gener del 2006 va ser fitxat com a tercer pilot de l'equip de Frmula 1, MF1 Racing, on compartia  el lloc amb el tamb alemany Markus Winkelhock i Giorgio Mondini.

A la temporada 2007 ha estat pilot oficial per l'escuderia Spyker de Frmula 1 i a la temporada 2008 corre per la nova escuderia Force India .



 Palmars .
 Debut: Gran Premi d'Austrlia de 2007;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125117" title="Aia" nonfiltered="1447" processed="1444" dbindex="51562">


Aia s un municipi de Guipscoa, de la comarca d'Urola-Costa.

Aia se situa sobre la costa central guipuscoana, entre les poblacions costaneres d'Orio i Zarautz. Situat a 30 km. a l'oest de Donostia - Sant Sebasti, el nucli urb de Aia es troba a 10 km. de la costa. La seva orografia s accidentada, ascendint de nord a sud, amb elevacions com Pagoeta, Indamendi, Andatza, Eztenaga, etc. Aquesta ascensi va des de la cota de 0 m. de la costa fins als 714 m., en els voltants de la muntanya Pagoeta. Aia compta amb algunes regates com: Altzolaras, afluent de l'Urola a Aizarnazabal, Agorria, San Pedro-Santio, que desemboquen en el Oria. La superfcie total del terme municipal s de 56 km2, limitant amb els terme municipals de: Getaria, Zarautz, Orio, Usurbil, Zizurkil, Asteasu, Errezil, Zestoa i Aizarnazabal. 


Distancies d'altres municipis i ciutats importants:


A Zarautz 10 km ;
A Donostia - San Sebastin 30 km ;
A Orio 10 km ;
A Bilbao 80 km ;
A Getaria 15 km ;
A Tolosa 22 km ;
A Pamplona 90 km ;
A Azpeitia  28 km ;
A Biarritz    80 km ;
A Fuenterrabia     40 km ;


 Enllaos externs .
Pgina de l'ajuntament de Aia





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125118" title="Podenc eivissenc" nonfiltered="1448" processed="1445" dbindex="51563">

El ca eivissenc o podenc eivissenc s una raa canina autctona d'Eivissa. Presenta uns sentits de la vista i de l'oda molt desenvolupats, per la qual cosa ha estat destinat a la caa, sobretot del conill. s un gos primitiu i rstic, considerat una de les races ms antigues que es coneixen. Poden veure's representats a les tombes dels faraons. Els primers indicis de la seva existncia es remunten al 3.400 aC.

 Origen .

Sobre l origen del ca eivissenc noms es fan conjectures, a falta de proves concretes que demostrin que deriva dels cans portats pels fenicis des d'Egipte, representant al du Anubis. Aquesta s la hiptesi ms acceptada per la majoria d autors i experts.

L'origen d'aquesta raa a Espanya prov de l'illa d'Eivissa, on es creu que, amb tota seguretat, fou traslladat pels fenicis o cartaginesos. La ciutat d'Eivissa fou fundada al 654 aC pels cartaginesos, fet que permet pensar que els primers pobladors portaren els seus gossos per simple companyia o b per caar els abundants conills de l'illa.

 Curiositats .

El 2 de maig del 2005 els Prnceps d'Astries reberen en la seva visita a Eivissa un cadell de podenc eivissenc anomenat Valent. El cadell fou entregat als Prnceps per l'Associaci de Criadors des Ca Eivissenc, creada per promoure la conservaci d'aquesta raa primitiva de gossos de caa.

 Enllaos externs.
 Racesautoctones.com;
 Associaci de criadors des Ca Eivissenc d'Eivissa i Formentera;
 Article sobre el possible origen egipci del ca eivissenc ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125120" title="Cromatpsia" nonfiltered="1449" processed="1446" dbindex="51564">
La cromatpsia s un defecte visual en qu els objectes apareixen d'un color diferent del que tenen. Aquesta alteraci es subdivideix en xantpsia, eritrpsia, clorpsia i cianpsia, que equivalen a visi groga, vermella, verda i blava, respectivament, segons el color amb qu es veuen els objectes. En alguns casos, els objectes incolors poden aparixer tenyits de color.

La cromatpsia es pot produir com a conseqncia del consum de drogues, l'alteraci dels centres ptics, l'extracci de cataractes o un enlluernament.

Articles relacionats.
 Retina;
 Cllula retinal;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125121" title="Llibre de les bsties" nonfiltered="1450" processed="1447" dbindex="51565">
El Llibre de les bsties fa part del Llibre de les meravelles de Ramon Llull.  s un stira de la vida cortesana mitjanant la faula de Na Renart i el seu adveniment al poder a travs de l'engany i la por.  Al final del llibre el mentider Na Renart s mort pel lle.

Enllaos externs.
Introducci a Ramon Llull

Referncies.
 Llull, Ramon.  Llibre de les bsties. Llibre del cel.  Ed. Llus-Anton Baulenas.  Intro. Ignasi Llompart.  Barcelona: L esparver, 2002.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125122" title="Anthony Davidson" nonfiltered="1451" processed="1448" dbindex="51566">

Anthony Davidson    nascut el 18 d'abril de 1979 a Hemel Hempstead , Anglaterra. s pilot de Frmula 1 amb l'equip Super Aguri F1.

 Comenaments .

Va debutar al Gran Premi de Hongria  del 2002 , amb l escuderia Minardi, on va crrer tamb el G.P.  segent, el Gran Premi de Blgica.

Desprs ha estat pilot provador durant diversos anys de l equip  BAR   Honda,  que actualment s noms Honda  F1. 

Amb aquesta escuderia va fer noms una carrera, el Gran Premi de Malisia  substituint a Takuma Sato que estava malalt. Va haver d abandonar a la tercera volta per problemes amb el motor.

A la propera temporada ser de nou company d equip de Takuma Sato , per aquest cop amb l escuderia japonesa  Super Aguri.

 Palmars .
Actualitzat a 20 d'abril del 2007.

 Curses: ;
 Punts aconseguits al Mundial: 0;
 Millor classificaci a un G.P.:  11;






()

 Enllaos externs .

Web oficial








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125123" title="Atlant (arquitectura)" nonfiltered="1452" processed="1449" dbindex="51567">


En arquitectura, un atlant o telam s un suport amb forma d'home musculs i sovint gegant que ocupa el lloc que normalment ocupa una columna per suportar l'estructura d'un edifici feta de fustam o d'abraadores. El seu nom prov d'Atles, el qual s'encarrega d'aguantar la cpula celeste en la mitologia grega. Els atlants, a diferncia de les caritides, solen tenir els braos apujats per representar l'esfor que suposa aguantar el ps. L's d'atlant no noms es limit a les antigues Roma i Grcia, sin que tamb es fu servir en poques posteriors com ara el renaixement, el barroc, el rococ, el classicisme aix com en el neoclassicisme historicista del segle XIX fortament influenciat pel manierisme. Com les caritides, els atlants tamb provenen de les hermes.     



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125124" title="liba" nonfiltered="1453" processed="1450" dbindex="51568">


L'liba (Tyto alba) s un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes) i de la  famlia dels titnids.

 Morfologia .

 Fa vora 90 cm, d'ala a ala.
 Medeix 34 cm.
 Color daurat a les parts superiors i color blanc a les parts inferiors, a les llargues potes i a la cara.
 Ulls negres.

 Costums .

s sedentria i a l'hivern n'arriben ms provinents de l'Europa ms freda. 

 Alimentaci .

S'alimenta principalment de ratolins, i, quan n'hi ha en abundncia, n'emmagatzema en llocs de cria. En anys pobres en ratolins, en canvi, menja ocells petits, i de tant en tant, papallones nocturnes i rat-penats.

Quan manca l'aliment, l'liba caa tamb durant el dia.

 Reproducci .

A Catalunya nia a les zones mediterrnies: a les torres de les esglsies i en edificis abandonats, tot i que tamb aprofita arbres foradats. 

A mitjans de primavera, la femella pon 4-6 ous sobre les seues egagrpiles i els cova durant 33 dies. Normalment de cada posta en sobreviuen una mitjana de tres cries. Un cop sortides de l'ou, romanen al niu unes dues setmanes. Mentre la femella incuba els ous, el mascle s'encarrega de portar el menjar. Si una cria es mor, serveix d'aliment per als seus germans. Just acabats de nixer van recoberts de plomissol i sn capaos d'engolir ratolins sencers.

Quan hi ha abundor de ratolins, la parella pot fer una segona posta a la tardor.

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Estudi de l'liba al Principat de Catalunya. ;
 Descripci, hbitat i ecologia de l'liba. ;
 L'liba a l'Animal Diversity Web. ;
 Vdeos, fotografies i informaci de l'liba. ;
 Vdeos d'libes en llur hbitat natural. ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125125" title="Telam (desambiguaci)" nonfiltered="1454" processed="1451" dbindex="51569">


 Telam, personatge de la mitologia grega;
 Columna amb forma d'home anomenada telam, vegeu atlant (Arquitectura);
 Telamon, ciutat d Etrria .
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125127" title="Campionat del mn de corfbol" nonfiltered="1455" processed="1452" dbindex="51570">
El Campionat del Mn de Corfbol s una competici esportiva de corfbol de carcter internacional organitzada per la Federaci Internacional de Corfbol des de 1978. Es disputa cada quatre anys.

 Historial .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125130" title="Aizarnazabal" nonfiltered="1456" processed="1453" dbindex="51571">



Aizarnazabal s un municipi de Guipscoa, de la comarca d'Urola-Costa.

 Eleccions municipals 2007 . 
Tres partits van lluitar per l'ajuntament del municipi; EAE-ANB, EAJ-PNB i Pg. Aquests van ser els resultats: 
 Eusko Abertzale Ekintza - Acci Nacionalista Basca : 281 vots (6 escons) ;
 Eusko Alderdi Jeltzalea - Partit Nacionalista Basc : 78 vots (1 esc) ;
 Partit Popular : 2 vots (0 escons) ;
Amb aquestes dades, es va convertir en alcaldessa Aizpea Manterola Salaberria, per part de l'esquerra abertzale EAE-ANB, assolint la majoria absoluta, pels seus 6 escons, deixant a EAJ-PNB amb un solament, i deixant al Partit Popular sense representaci degut al fet que solament va aconseguir dos vots en tota la localitat.
 Localitzaci Geogrfica . 
El poble est situat en la vall del riu Urola. Pertany a la comarca d'Urola-Costa. Limita amb els municipis de Zumaia al nord, Zestoa al sud i oest i Aia a l'est. 
 Histria . 
El nom de la poblaci vol dir pla d'Aizarna en basc, sent Aizarna un poble ve situat a major altura i que pertany actualment al municipi de Zestoa. Es creu que Aizarna va ser la primera poblaci de la zona i que des d'all va ser poblat Aizarnazabal que es trobava en el fons de la vall de l'Urola. Des d'antic Aizarnazabal va formar un mateix concejo amb la vena vall de Oiquina. En el segle XIV ambdues poblacions van quedar adscrites a la circumscripci de la vila de Zumaia, encara que conservant certa autonomia. En el segle XIX es van produir diversos intents de desanexin del concejo d'Aizarnazabal. En 1821 es va crear un ajuntament independent, per va ser revocat en 1823. En 1842 es va produir un nou intent, per els vens d'Oikina van votar en contra de la desanexi pel que aquesta va fracassar. Finalment l'ajuntament d'Aizarnazabal es va constituir en 1845 com ajuntament, encara que Oikina va romandre unida a Zumaia. 
 Economia . 
Tradicionalment Aizarnazbal era un municipi rural, per a partir de la dcada de 1960 es van installar diverses empreses (pimes) aprofitant els terrenys plans dels quals disposava el municipi. Actualment (2007) les empreses ms significatives installades en el municipi sn:
 Kitmar Engineering SL: Fabrica components per a portes corredisses i ferratges. T uns 50 empleats. ;
 Manufacturas Ibero-Germanas S.A. (MIGSA): Fabrica accessoris per al maneig i emmagatzematge de slids a orri. ;
 Obe-Hettich, SL: fundada com Obe SL en 1968. Des de 1979 s filial del grup alemany Hettich International. Fabrica ferratges per a mobles. s l'empresa amb ms treballadors del municipi, amb uns 150 treballadors entre les societats que la componen. ;
 Plastinka SA: Fundada en 1974. Empresa de matricera i fabricaci de peces de plstic. T una mica ms de 100 treballadors. ;
 Zubialde SA: s una empresa paperera situada a la vora del ric Urola. Va ser creada de 1985 i empra prop de 75 treballadors. Fabrica pasta de paper. ;
 Personatges illustres . 
 Juan de Mancisidor: Membre del Consell de Guerra durant el regnat de Felip III d'Espanya i secretari dels estats i exrcits de Flandes en el segle XVII ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125134" title="L'alegria que passa" nonfiltered="1457" processed="1454" dbindex="51572">
L'alegria que passa s una obra teatral de caire simbolista de Santiago Rusiol. Fou estrenada com a prova el 16 de gener de 1899 per la companyia Teatre ntim d'Adri Gual, al Teatre Lric (Barcelona). De forma comercial, va estrenar-se al Teatre Tvoli de Barcelona l'any 1901. T traduccions en castell, francs i itali.

L'argument.
La trama de l'obra tracta al voltant d'un poble desconegut, en temps contemporanis, que rep la visita d'un carro de gimnastes. L'obra mostra el conflicte entre el conflicte entre prosa (poble) i poesia (gimnastes). Per una banda, els gimnastes, representatius de la bohmia, pretenen esplaiar la gent del poble amb el seu espectacle, per el poble no els entn i els rebutja. Entre els dos mons, hi ha un personatge pont, en Joanet, el fill de l'arcalde, que, tot i pertnyer al grup del poble, ha pogut estudiar i prefereix la vida dels artistes. No obstant aix, els gimnastes se'n van del poble, enutjats pel materialisme del poble i en Joanet es resigna continuant al poble.

Personatges.
Gent del poble.
L'arcalde: s un personatge absolutament materialista, que considera intil l'art: Deixa't de llibres! Llegeix les lletres dels duros.;
Tfol: Rusiol el defineix com el panxacontent del poble. Es dedica a no fer res i a ms, n'est acostumat i se n'enorgulleix.
Personatges pont.
Joanet: s el protagonista, alhora que tamb el que est enmig dels dos mons antagnics. s del poble, el fill de l'arcalde, per la seva estada a la ciutat a causa dels estudis l'ha illustrat i se sent presoner dins el poble i se'n vol deslliurar. Amb l'arribada dels gimnastes li arriba una oportunitat de evadir-se en la poesia, per es decanta per quedar al poble.
Gimnastes.
Clown: s l'arquetipus de bohemi, no t ni ptria ni terra. Es guanya la vida com pot en el carro ambulant pels camins, amb Zaira i Cop-de-puny.
Zaira: allota de 18 anys, desarrelada, que no t ni pare ni mare i que fou criada per Cop-de-puny. El seu exotisme  el seu nom n's una mostra  encisa Joanet i ell se n'enamora, per ella se'n desentn.

El paisatge.
L'acci transcorre en un poble somort, avorrit, i polss que es nota en les descripcions: pltans als que els cauen les fulles, una esglsia sense ordre ni arquitectura, camins polsosos, per tamb gent adormida i els ferrers canten per no quedar ensopits.

Moralitat de l'obra.
La crtica moral consisteix en contraposar dos mons, el de la prosa, que simbolitza la monotonia, la tristesa, el materialisme i la malfeineria amb el de la poesia, que significava, per a Rusiol, l'alegria, la bellesa i el progrs.

Vegeu tamb.
 Santiago Rusiol;

Enllaos externs.
 Guia de lectura de L'alegria que passa;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125135" title="San Fernando (Cadis)" nonfiltered="1458" processed="1455" dbindex="51573">


San Fernando s una localitat de la provncia de Cadis, Andalusia, Espanya. En l'any 2005 contava amb 92.666 habitants. La seva superfcie s de 32 km i t una densitat de 2.895,8 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 28' N, 6 12' O. Es troba situada a una altitud de 8 metres i a 14 quilmetres de la capital de provncia, Cadis. La ciutat s tamb coneguda com "La Isla" ("La Illa"), separada de la pennsula Ibrica per la canella de Sancti-Petri. No obstant aix, forma part d'una pennsula juntament amb Cadis. El seu gentilici s "isleo/-a", per la seva gent tamb s coneguda com "caalla".

Els fills ms coneguts de San Fernando sn el cantaor de flamenc Camarn de la Isla i el militar Fermn Galn.

 Geografia .

La ciutat de San Fernando tamb es coneguda pel seu nom antic de Isla de Len, degut a qu es troba situada en una illa. Per un costat, separada de la Pennsula Ibrica pel canyella de Sancti Petri i conectada a ella pel Puente Zuazo, i per un altre costat, antigament separada de Cdis pel Ru Arillo (avui, aques rio apareix cobert per la carretera que uneix San Fernando amb Cdis ).
Real Villa de la Isla de Len, va ser el nom oficial de la ciutata fins als inicis del segle XIX. Per all s coneguda pels seus habitants com "La Isla". El nom de "Isla de Len" fa referncia a la pertanyena de la mateixa als dominis de la familia Ponce de Len (marquesos i ducs de Cdis)


 Barris .

San Fernando no t una divisi administrativa oficial. El govern de la ciutat va dividir la ciutat en 13 distrits, per poc desprs aquesta divisi va ser eliminada. Malgrat aix, existeixen barris ben diferenciats a la ciutat, sigui per la seva identitat prpia, sigui perqu en origen eren pobles diferents. Entre ells destaquen:

 La Ardila;
 Casera de Ossio;
 La Pastora;
 Poblacin militar de San Carlos;
 Gallineras;
 Los Olivos;
 Camposoto;
 El Parque;
 Sacramento;
 Bazn;
 Carlos III;
 San Jos;
 El Boquete (Bda. Diputacin);
 El Cristo Nuevo y Viejo;
 El Carmen;
 Bda. Andaluca;
 El Merendero;
 Madariaga;

A ms, al municipi de San Fernando es trova tamb el nucli de poblaci del Arsenal de la Carraca, amb una poblaci de 12 habitants (INE 2006).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125137" title="Uni Esportiva Ibiza-Eivissa" nonfiltered="1459" processed="1456" dbindex="51574">
La Uni Esportiva Ibiza-Eivissa s un club de futbol fundat l any 1957, si b l'any de fundaci oficial s el 1995 ja qu el club original va fer fallida econmica i descend a regional. El primer president fou Josep Verdera. Apareix en una poca d efervescncia tant de l afici com de la prctica futbolstica a l'illa d'Eivissa.

Fins el 2007 es denominava SA Deportiva Eivissa, encara que segueix sent ms coneguda amb el seu nom original en castell, Sociedad Deportiva Ibiza, o ms popularment com l Eivissa o sa Deportiva

 Histria .
El club va ser fundat com a Societat Esportiva Eivissa l'any 1957. Comen a jugar a Primera Regional Balear. La temporada 1960-61 aconsegu l'ascens a Tercera divisi on romangu fins la 1977-78 quan aconsegu l'ascens a la nova categoria de Segona B. En aquell equip que puj a segona B destacaren Arab i Azpilicueta, que foren traspassats a l'Espanyol a Primera Divisi. El club va passar sis temporades en aquesta categoria. 

La temporada 1983-84 es va consumar el descens a tercera, el primer en la histria del club, on va romandre cinc temporades. La temporada 1988-89 va aconseguir el subcampionat i, grcies a la renncia del Badia de Cala Millor, va ascendir un altre cop a Segona B, encara que noms hi rest una temporada. 

La temporada 1991-92, estren les installacions del nou camp d esports de Can Misses i aconsegu de nou l'ascens a Segona B. La temporada segent, tot i acabar des, va perdre la categoria a causa dels deutes, que ascendien a 81 milions de pessetes. 

La temporada 1993-94 encara va ser ms nefasta, i la Societat Esportiva Eivissa va descendir a Primera Regional. 

L'any 1997 va decidir retirar-se i anunci la seva "fusi" (no es va tractar d'una fusi federativa, ja que, el nom del club actual correspon amb el de l'U.D. Ibiza fundada l'any 1995) amb la Uni Esportiva Eivissa, hereva de l'antic Hospitalet, formant el Club Esportiu Eivissa i heretant els tradicionals colors vermell i blanc de la Societat Esportiva.  L'any 2001 adopt el nom de Sa Deportiva Eivissa. 

L'any 2007, amb motiu del seu ascens a Segona B, canvi de nou el seu nom a Uni Esportiva Ibiza-Eivissa. La temporada 2007-2008 jug la Copa del Rei, encara que caigu eliminat en la primera ronda davant l'Alacant CF.

Plantilla 2007-2008.





























Plantilla 2008-2009.



 















 


 


 


Palmars.


Temporades.
 A Segona B: 8;
 A Tercera: 34  ;
 A Regional: 5;

Ttols.
 5 Interpobles d'Eivissa i Formentera: 1958-59, 1960-61, 1995-96, 1996-97 i 1997-98.
 3 Tercera Divisi, Grup XI: 1977-78, 1991-92 i 2006-07.  ;
 2 Primera Regional: 1960-61 i 1997-98.
 1 Trofeu Illes Balears: 2007;

Subcampionats.
 5 Tercera Divisi, Grup XI: 1961-62, 1966-67, 1987-88, 1988-89 i 1990-91.

Himne.
La temporada 2004-05 es va presentar el nou himne de Sa deportiva, que substitueix l'anterior Adelante Deportiva!! que demostra uns clars aires pitisos amb un imponent crit d'UC inicial i amb unes notes de "Roqueta sa meua roca".

Lletra.
(Crit de: "UC!")

Eivissa!, Eivissa!, Eivissa!

Quan s'Eivissa surt as camp
tot s'estadi es torna un clam
endavant vermell i blanc
s'afici amb valtros est.

Com corsaris mos farem
en es camp, hi lluitarem
amb honor i lleialtat
visca sa nostra ciutat!

Port s'Eivissa dins es cor
port s'Eivissa a sa sang
a l'Eivissa, es meu Eivissa,
mai el podr oblidar.

Eivissa!, Eivissa!, Eivissa!

Sigues rpid com es vent
lluita fort sempre valent
esportiu i combatent
fes des joc un sentiment.

Porta alt es nostro nom
que s'escolti amb gran ress
dus es nom de sa ciutat
fora Eivissa, hem de guanyar!

Port s'Eivissa dins es cor
port s'Eivissa a sa sang
a s'Eivissa, es meu Eivissa
mai el podr jo oblidar.

Eivissa!, Eivissa!, Eivissa!

Curiositats.
 El primer partit que va guanyar va ser al camp del Binissalem per 1-2 el 21 de setembre de 1958;
 El 1969 sa Deportiva va debutar a la Copa del Rei;
 El nom que adopt en 2001, Sa Deportiva Eivissa, prov d'un curis joc de paraules entre l'article salat utilitzat a Eivissa "Sa" i les sigles "S.A.", quedant aix SA Deportiva Eivissa com l'anomenament de l'equip a nivell federatiu;
 El primer partit televisat de Sa Deportiva va aparixer a la TEF l'any 1999, i el primer a una televisi autonmica per IB3 l'any 2005;

Enllaos.

Pgina web no oficial de SA Deportiva Eivissa;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125138" title="Arquitectura de l'antiga Grcia" nonfiltered="1460" processed="1457" dbindex="51575">

L'arquitectura grega va fixar les bases de l'arquitectura del mn occidental durant segles.

Els tipus d'edifici que ms importncia han tingut sn el temple i el teatre 

Temple.

 
El temple podria haver tingut el seu origen en el mgaron, l'habitaci ms important de la casa grega i santuari dels dus familiars, tal com el descriu Vitruvi. En les invasions i guerres, els guanyadors enderrocaven el palau del rei venut, per respectaven el mgaron ja que era la casa del du de la regi. Aix, el temple ms antic era el in antis que t tot l'aspecte de ser una habitaci que ha perdut la casa que tenia al voltant.

El temple consta d'un local, naos, amb una sola obertura, la porta, sense finestres. Davant t un prtic, pronaos, amb columnes, stylos. De vegades el temple t dos naos, amb les portes a les faanes principals, les ms curtes, i en aquest cas cada naos sol estar dedicada a una divinitat diferent.

Amb el temps, a aquest temple, ja allat, se li van anar afegint ms columnes i decoraci; aix van aparixer els temples prstils (amb quatre columnes a la faana principal), amfiprstil (amb columnes a les dues faanes ms curtes) i perpter (columnes en tot el permetre). 

Tenien sempre a les faanes principals (les ms curtes) un nombre de columnes parell (quan t quatre se l anomena  tetrstil; si sn sis, hexstil; si sn vuit, octstil i si fossin deu, decstil), de manera que marca l'eix amb un buit, i en els laterals un nombre senar, habitualment el doble que en les principals ms una. Hi ha alguns casos de temples circulars (tholos).

Amb el temps, els arquitectes grecs van anar afinant les proporcions i els detalls dels seus temples. Molts consideren que el Parten d'Atenes, dels arquitectes Ictino i Calcrates, s el temple que millor expressa el desig de Bellesa dels grecs.

Teatre. 


Els grecs eren molt aficionats al teatre i van construir per a aix imposants exemples. Eren sempre a l'aire lliure. Les grades tenien forma semicircular i s'assentaven en la pendent d'un tur. D'aquesta forma aprofitaven la inclinaci natural del terreny, per permetre que tots els espectadors veiessin l'escenari sense obstacles.

L'escenari estava precedit per una zona tamb semicircular, lorchesta que servia com a reflector del so. Amb aquest i altres artificis, aconseguien que als teatres poguessin acomodar-se fins 15.000 espectadors, xifra que fins i tot avui sembla molt gran (els teatres actuals ms grans en tenen menys, i ni tan sols els teatres romans no van arribar a aquesta mida).

Neix amb finalitats religioses amb el culte a Dionisos, es construeix sobre un pendent on s excavaven els seients per als espectadors. La graderia semicircular, anomenat Koilan o Cvea, es realitza en pedra des del segle IV aC. El nucli del teatre era l' orchesta, de forma circular i amb el sol de terra on es collocaven els msics i cor que relatava l'acci de l'obra i actuaven mentre els actors es canviaven i fins i tot al costat d'aquests. De vegades a l' orchesta es collocava el du i l'altar de cerimnies. Al costat de l' orchesta hi havia el prosceni, on esperaven els actors, i lleugerament elevada estava lescena on es representava l'obra. En els laterals hi havia els parodos.

Altres edificis. 
 Monuments funeraris . 
Els monuments funeraris grecs i amb fonament les segents formes:

 Atenes,estela amb relleus de figures ;
 Pelopons, la de petit templet ;
 Macednia, se servien de grutes excavades a la roca o al terra amb voltes i pintures ;
 sia Menor, templets com en el Pelopons o hipogeus com a Macednia ;

Entre tots, va ser notable, per sumptus, el mausoleu d'ordre jnic adornat amb relleus i esttues que es va elevar en Halicarnaso (sia Menor) a la memria de Mausolo, rei de Corca per la seva dona Artemisa (segle IV aC.) d'on prenen nom els mausoleus. Altres vegades cremaven als cadvers guardant-se les cendres en urnes o atuells.

 Edificis d'utilitat pblica . 
Entre els edificis d'utilitat pblica figuraven com a principals desprs dels temples i els teatres esmentats:

Les gores o places pbliques envoltades de prtics per a reunions civils, mercats i assemblees.
Els gimns o edificis per a escoles, tamb amb patis i prtics.
Els estadis, amb graderia recta al llarg i semicircular en un extrem per a curses a peu i pugilats ;
Els hipdroms, semblants als estadis per amb tancament arquejat en ambds extrems i que es destinaven a curses de cavalls i carros.

 Altres . 
La Stoa;

Estils arquitectnics. 
Las normes o cnons de composici arquitectnica de l'arquitectura grega antiga, es fixen en tres estils o ordres clssics: dric, jnic i corinti, que es diferencien en la proporci alt/dimetre de la columna ("stilos" en grec) i les formes del capitell i del entaulament. L'ordre s el resultat d'una relaci numrica influda per les teories pitagriques. Cada ordre relaciona les diferents parts de l'edifici amb el tot, determinant al temps la decoraci del mateix.

L'estil dric s el ms rude i s'emprava en exteriors, especialment dels temples dedicats als dus barons. Els estils jnic i corinti s'empraven en interiors o en exteriors de temples dedicats a divinitats femenines.

La columna consta de base, fust i capitell. Sobre les columnes s'assenta l'entaulament, que consta d arquitrau, fris i cornisa. Sobre les faanes principals, formats per la teulada a dues aiges, estan els timpans o front. De vegades el temple s'assenta sobre una plataforma amb grades,  krepidoma , per elevar-lo sobre el terreny.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125139" title="Albiztur" nonfiltered="1461" processed="1458" dbindex="51576">


Albiztur s un municipi de Guipscoa, de la comarca de Tolosaldea. Al nord limita amb el mont Ernio que el separa d'Alkiza, al sud amb Tolosa i Legorreta, a l'est amb Tolosa i a l'oest amb Bidegoian i Beizama.

 Poblaci i societat . 
El municipi compta actualment amb 302 habitants (2006). Es compta amb censos del municipi des de 1860 i es pot observar que l'evoluci de la poblaci des de llavors ha estat sempre negativa, ja que cada cens ha comptabilitzat menys poblaci que l'anterior. nicament s'aprecia un recent i lleuger repunt de poblaci des de 2000 a 2004, de 291 a 296 habitants, que sembla indicar una estabilitzaci de la poblaci. En 1860 Albiztur contava amb 922 habitants, ms de tres vegades la poblaci actual. L'emigraci des de Albiztur s'ha dirigit tant a Sud-amrica durant la segona meitat del segle XIX i primera del segle XX com a les petites ciutats industrials de l'entorn (especialment Tolosa) en la segona meitat del segle XX. Albiztur ha estat al llarg de l'ltim segle i mig un municipi d'emigrants amb una immigraci molt baixa. 

En lnies generals Albiztur posseeix les caracterstiques socials i de poblaci dels petits nuclis rurals de la comarca de Tolosaldea. Un major pes dels grups de major edat i dels barons enfront de les dones; una barreja d'activitats agrcoles i ramaderes amb el treball en la indstria i una poblaci bascoparlant i d'ideologia nacionalista en proporcions que superen el 95%. A les eleccions al Parlament Basc de 2005 va resultar guanyadora en aquesta localitat la coalici nacionalista PNB-EA amb el 74,5% dels vots, seguit d' EHAK amb el 16,1% i Aralar amb el 5,2%. L'actual alcalde s Alberto Labaca Elola de l'agrupaci local Herritarrak (Covens). El seu partit va aconseguir les 7 regidories del municipi, enfront del Partit Popular (les dues niques llistes del municipi), que no va aconseguir representaci en l'ajuntament, per obtenir solament 4 vots. 
 Economia . 
Les activitats econmiques tradicionals del municipi han estat l'agricultura de muntanya, la ramaderia i l'explotaci forestal. Albiztur possex un terreny molt muntanyenc; per frtil, amb bones pastures, abundncia d'aigua i arbres. Sn destacables tamb les pedreres de pedra calcria que possex. En l'actualitat segueixen existint prop de 70 explotacions agrcola-ramaderes en el municipi, explotacions en la seva major part de carcter familiar i lligades al caseriu com unitat econmica i social. La major part d'elles sn explotades a temps parcial per les seves propis propietaris. Hi ha mitja dotzena de restaurants que atreuen nombrosos visitants durant els caps de setmana, a degustar l'especialitat local, les mongetes de Tolosa. Fora del sector hostelero (bars i restaurants) no existeix gaireb comer en el municipi. 

Quant a la indstria hi ha una fbrica del sector paperer amb prop de 60 llocs de treball en el municipi, aix com una panificadora que dna treball a una desena de persones. La major part de la gent del municipi treballa en la indstria i serveis dels municipis vens, especialment Tolosa. Tolosa, que est relativament prop, s la poblaci on acudeixen els vens d'Albiztur, per a obtenir els serveis que no troben en el seu municipi. 
 Histria . 
L'entorn de Albiztur ha estat habitat des d'antic. En el municipi hi ha restes megaltics que daten del neoltic. D'altra banda en la cova de Beondegi es van trobar restes de cermica del Bronze-Ferro. Tamb s'han trobat restes d'un castro en el cim d'Intxurre; aquesta poblaci dominaria en el seu moment gran part de la vall de l'Oria mig. En la edat mitjana es va erigir la fortalesa de Mendikute, un castell roquer del segle XI-XII. 

El primer esment escrita que fa referncia a Albiztur data de 1384 i s l'escriptura de la seva agregaci a la vila de Tolosa. A pesar d'aquest fet Albiztur conservaria certa autonomia administrativa, aix com un terme amollonat. En 1617 Albiztur va deixar de dependre de Tolosa i va passar a convertir-se en vila, ttol que va comprar al rei Felip III. Des de 1651 va pertnyer a la Uni de Sayaz, per a pagar amb altres localitats venes un representant com en les Juntes Generals de Guipscoa. Pels seus termes passava el Cam ral, pel que va contar amb dos hospitals de pelegrins, dos posades pbliques i quatre molins.  

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Albiztur/Albizturko Udala;
 Albiztur a Google Maps;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125141" title="Om mani padme hum" nonfiltered="1462" processed="1459" dbindex="51577">

Om mani padme hum s la mantra ms famosa del budisme i l'hinduisme, la mantra de sis sllabes de la bodhisattva de compassi, Avalokiteshvara (snscrit), o Chenrezig en tibet. Aquesta mantra s particularment associada amb la forma amb quatre braos Shadakshari d'Avalokiteshvara. Es diu que el Dalai Lama s una encarnaci d'Avalokiteshvara, ja que la mantra s especialment reverenciada pels seus deixebles. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125142" title="Teatre (edifici)" nonfiltered="1463" processed="1460" dbindex="51578">


Un teatre s un edifici on es representen obres teatrals. 

Els arquitectes grecs van haver de crear uns espais per a la vida de la collectivitat. Aix, van construir edificis d'una gran bellesa i perfecci, com ara els temples i els teatres.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125143" title="Suikinkutsu" nonfiltered="1464" processed="1461" dbindex="51579">
 
Un suikinkutsu (japons:   , literalment "cova d'aigua koto") s un tipus d'ornament japons pels jardins i instrument musical.  Un suikinkutsu constitueix d'una olla a l'inrevs enterrada amb un forat al tap.  L'aigua goteja pel forat al tap a una piscina petita d'aigua dins l'olla, aix creant un so agradable que truca dins l'olla similar a una campana o una ctara japonesa dita koto.  Normalment s'edifica a prop d'una bacina tradicional japonesa nomenada chozubachi, part d'un tsukubai per rentar les mans abans de la cerimnia japonesa de te.

Vegeu tamb.
Shishi odoshi;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125144" title="Chiclana de la Frontera" nonfiltered="1465" processed="1462" dbindex="51580">


Chiclana de la Frontera s una ciutat de la provncia de Cadis, Andalusia, Espanya, situada a l'oest de la mateixa. A data de 2005, contava amb 70.336 habitants. La seva superfcie s de 207 km. Limita, al nord, amb San Fernando, a l'oest, amb l'Oce Atlntic, al sud, amb el terme de Conil de la Frontera, i, a l'est, amb el municipi de Medina-Sidonia.

Chiclana, com s popularment anomenada, t una altura de 21 metres sobre el nivell del mar i una distncia de 22 quilmetres a la capital de provncia, Cadis.

El gentilici dels seus habitants s "chiclanero/-a".

 Agermanaments .

  Chiclana de Segura, Jan;
  beda, Jan;
  El Astillero, Cantbria, Espanya;
  Bziers, Frana;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125147" title="Sergio Leone" nonfiltered="1466" processed="1463" dbindex="51581">
Sergio Leone (Roma, 3 de gener de 1929 - Roma, 30 d'abril de 1989), director de cinema itali, conegut pels seus spaghetti-western. 

Fill d'un director de cinema, Vincenzo Leone, per que de vegades filmava amb el pseudnim de Roberto Roberti. El seu pare va ser director de cinema fins que el 1943 Benito Mussolini li va sollicitar una opini sobre un gui que havia escrit i desgraciadament Vincenzo va ser sincer, i a partir d'aqu mai tornaria a dirigir. Sergio encara molt jove entra en la indstria del cinema i amb 20 anys s actor i assistent de direcci d' Ladri di biciclette (1948) de Vittorio de Sica. 

Desprs estaria en grans produccions nord-americanes rodades a Europa. Entre elles Quo Vadis (1951) de Mervyn Le Roy, Helena de Troia (1955) de Robert Wise, Ben-Hur (1959) de William Wyler o Histria d'una monja (1959) de Fred Zinnemann. En 1959 li van donar l'oportunitat de substituir, per malaltia, al director Mario Bonnard durant el rodatge d' Els ltims dies de Pompeia, encara que no va poder signar la pellcula. La seva primera pellcula oficial va ser El cols de Rodas (1960) i dos anys ms tard substituiria, de nou, a un director, Robert Aldrich, a Sodoma i Gomorra.

Sergio Leone mor el 1989 quan estava preparant la pellcula Stalingrado, duta al cinema anys desprs.

 Filmografia de Sergio Leone .
1984: Once Upon A Time In America. (Hi havia una vegada a Amrica);
1971: Gi la testa ;
1968: C'era una volta il West  ;
1966: Il buono, il brutto, il cattivo ;
1965: Per qualche dollaro in pi  ;
1964: Per un pugno di dollari basada en la pellcula Yojimbo (El mercenari) d'Akira Kurosawa;
1962: Sodoma e Gomorra Substitu Robert Aldrich per als crdits apareix com a director de segona unitat             ;
1961: El Cols de Rodessubstitu per malaltia Mario Bonnard per no firma.
1959: Els ltims dies de Pompeia;
1957: Taxi... Signore? Curtmetratge.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125149" title="Koto" nonfiltered="1467" processed="1464" dbindex="51582">

El  s un instrument de corda japons d'origen xins, similar a una ctara.

Aquest instrument ha sigut utilitzat mpliament no sols en l'interpretaci de la msica tradicional, sin tamb en molts gneres contemporanis.

Es va introduir des de la Xina durant la era nara (710-793).  Una de les obres ms conegudes s Rokudan no Shirabe.  Rokudan va ser composta per Yatsuhashi Kengy 

Hi ha diversos tipus de koto:

 El ms tradicional de 13 cordes.
 El Jushichigen (lit. "17 cordes), inventat pel msic Michio Miyagi (1894-1956);
 Kotos de 23 y 30 cordes desenvolupades per una de les ms famoses intrpretes contempornies, Keiko NOSAKA;
 Hachijugen (lit. 80 cordes) inventat per Michio Miyagi com un instrument cromtic que pogus acoblar-se als requisits tcnics dels lenguatges musicals occidentals.  Aquest va ser utilitzat en sols una composici del mestre Miyagi.  Desgraciadament, l'nic instrument d'aquest tipus va ser destruit durant els bombardeigs a Tquio, per existeix una cpia al Museu de Michio Miyagi (Miyagi Michio Kinenkan) a Tquio.    ;

Per a polsar el koto s'utilitzen tres ungles fetes de bamb ubicades sobre els dits pulgar, ndex i medi de la m dreta.  La forma d'aquestes ungles varia d'acord a l'escola d'interpretaci: Yamada i Ikuta.  La funci ms bsica de la m esquerra s la de polsar les cordes durant l'execuci amb la fi de canviar lleugerament l'afinaci i aix fer ornamentaci sobre uns sons. 

 Bibliografa .
 Johnson, Henry. The Koto: A Traditional Instrument in Contemporary Japan. Hotei, 2004. ISBN 90-74822-63-0.

 Enllaos externs .
 Chieko Mori young Composer and Koto Improviser (English);
Koto;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125150" title="Sndrome de Down" nonfiltered="1468" processed="1465" dbindex="51583">


El sndrome de Down (SD) s un trastorn gentic causat per la presncia d'una cpia extra del cromosoma 21 (o una part del mateix), en comptes dels dos habituals (trisoma del parell 21), caracteritzat per la presncia d'un grau variable de retard mental i uns trets fsics peculiars que li donen un aspecte recognoscible. s la causa ms freqent de discapacitat psquica congnita i deu el seu nom a John Langdon Haydon Down que va ser el primer a descriure aquesta alteraci gentica en 1866, encara que mai va arribar a descobrir les causes que la produen. Al juliol de 1958 un jove investigador, Jrme Lejeune, va descobrir que la sndrome s una alteraci en l'esmentat parell de cromosomes. 

No es coneixen amb exactitud les causes que provoquen l'excs cromosmic, encara que es relaciona estadsticament amb una edat materna superior als 35 anys. Les persones amb sndrome de Down tenen una probabilitat una mica superior a la de la poblaci general de patir algunes patologies, especialment de cor, sistema digestiu i sistema endocr, a causa del excs de protenes sintetitzades pel cromosoma de ms. Els avanos actuals en el desxifrat del genoma hum estan desvetllant alguns dels processos bioqumics subjacents al retard mental, per en l'actualitat no existeix cap tractament farmacolgic que hagi demostrat millorar les capacitats intellectuals d'aquestes persones. Les terpies d'estimulaci preco i el canvi en la mentalitat de la societat, per contra, s estan suposant un canvi qualitatiu positiu en les seves expectatives vitals.

 Gentica . 
Les cllules del ser hum possexen cadascuna en el seu nucli 23 parells de cromosomes. Cada progenitor aporta a la seva descendncia la meitat de la informaci gentica, en forma d'un cromosoma de cada parell. 22 d'aquests parells es denominen autosomes i l'ltim correspon als cromosomes sexuals (X o Y). 

Tradicionalment els parells de cromosomes es descriuen i nomenen en funci de la seva grandria, del parell 1 al 22 (de major a menor), ms el parell de cromosomes sexuals abans esmentat. El cromosoma 21 s el ms petit, en realitat, pel que hauria d'ocupar el lloc 22, per un error en la convenci de Denver de l'any 1960, que va assignar la sndrome de Down al parell 21 ha perdurat fins als nostres dies, mantenint-se per raons prctiques aquesta nomenclatura. 

El cromosoma 21 cont aproximadament l'1% de la informaci gentica d'un individu en una mica ms de 400 gens, encara que avui dia noms es coneix amb precisi la funci d'uns pocs. 

Referncies.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125151" title="Aegopogon" nonfiltered="1469" processed="1466" dbindex="51584">

Aegopogon s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Aegopogon argentinus Mez;
Aegopogon avenaceus (R. Br.) P. Beauv.
Aegopogon breviglumis (Scribn.) Nash;
Aegopogon bryophilus Dll;
Aegopogon cenchroides Humb. & Bonpl. ex Willd.
Aegopogon debilis (R. Br.) P. Beauv.
Aegopogon fiebrigii Mez;
Aegopogon geminiflorus Kunth;
Aegopogon gracilis Vasey;
Aegopogon guatemalensis Gand.
Aegopogon imperfectus Nash;
Aegopogon laguroides (R. Br.) P. Beauv.
Aegopogon multisetus Steud.
Aegopogon pusillus P. Beauv.
Aegopogon quinquesetus (Lag.) Roem. & Schult.
Aegopogon rigidisetus Steud.
Aegopogon setifer Nees;
Aegopogon solisii G.A. Levin;
Aegopogon strictus (R. Br.) P. Beauv.
Aegopogon submuticus Rupr.
Aegopogon tenellus (DC.) Trin.
Aegopogon trisetus (Lag.) Roem. & Schult.
Aegopogon turbinatus (R. Br.) P. Beauv.
Aegopogon unisetus (Lag.) Roem. & Schult.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125152" title="Aeluropus" nonfiltered="1470" processed="1467" dbindex="51585">

Aeluropus s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Aeluropus arabicus (Spreng.) Steud.
Aeluropus arabicus var. distans Bornm.
Aeluropus badghyzi Tzvelev;
Aeluropus bombycinus Fig. & De Not.
Aeluropus brevifolius Nees ex Steud.
Aeluropus brevifolius var. longifolius Chiov.
Aeluropus brevifolius var. pygmaeus A. Terracc. ex Chiov.
Aeluropus concinnus Fig. & De Not.
Aeluropus erythraeus (A. Terracc.) Mattei;
Aeluropus erythraeus var. scandens Terracc.
Aeluropus hirsutus Munro;
Aeluropus intermedius Regel;
Aeluropus korshinskyi Tzvelev;
Aeluropus lagopoides (L.) Trin. ex Thwaites;
Aeluropus lagopoides var. glabrifolia Chopanov;
Aeluropus lagopoides var. lagopoides;
Aeluropus lagopoides var. mesopotamica (Nbe|3lek) Bor;
Aeluropus littoralis (Gouan) Parl.
Aeluropus littoralis var. dasyphylla Trautv. ex Fedtsch.
Aeluropus longespicata Parsa;
Aeluropus macrostachyus Hack.
Aeluropus mesopotamicus Nbe|3lek;
Aeluropus micrantherus Tzvelev;
Aeluropus mucronatus (Forssk.) Asch.
Aeluropus niliacus (Spreng.) Steud.
Aeluropus pilosus (H.L. Yang) S.L. Chen;
Aeluropus pubescens Trin. ex Steud.
Aeluropus pungens (M. Bieb.) C. Koch;
Aeluropus repens (Desf.) Parl.
Aeluropus sinaicus Fig. & De Not.
Aeluropus sinensis (Debeaux) Tzvelev;
Aeluropus sinkiangensis K. L. Chang;
Aeluropus smithii (Link) Steud.
Aeluropus villosus Trin.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125153" title="Elsa Donaire i Malagelada" nonfiltered="1471" processed="1468" dbindex="51586">
Elsa Donaire Malagelada (La Cellera de Ter (la Selva), 16 de juliol de 1979) s una jugadora de bsquet catalana. 

Actualment milita a les files d'un equip de la Lliga Femenina, la mxima competici espanyola, concretament al Basket Rivas Futura de la Comunitat de Madrid.

Per a la temporada 2007-2008, la jugadora cellerenca ha tancat un acord amb el Sedis Bsquet de La Seu d'Urgell per a la propera temporada.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125154" title="Afrotrichloris" nonfiltered="1472" processed="1469" dbindex="51587">

Afrotrichloris s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Afrotrichloris hyaloptera Clayton;
Afrotrichloris martinii Chiov;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125155" title="Allolepis" nonfiltered="1473" processed="1470" dbindex="51588">

Allolepis s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Allolepis texana (Vasey) Soderstr. & H.F. Decker;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125156" title="Apochiton" nonfiltered="1474" processed="1471" dbindex="51589">

Apochiton s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Apochiton burttii C.E. Hubb;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125158" title="Ferrocarrils de Via Estreta" nonfiltered="1475" processed="1472" dbindex="51590">

Els Ferrocarrils de Via Estreta (FEVE, en castell Ferrocarriles de Via Estrecha), s una companyia ferroviria pblica de l'Estat Espanyol que explota les lnies de tren que siguin d'un ample de via inferior a l'ample ibric. Actualment explota 11 lnies, la major part d'elles al voltant de la Serralada Cantbrica i tamb a la Regi de Mrcia. Es fund a partir de l'Explotaci de Ferrocarrils per l'Estat el 1965. A Catalunya, FEVE havia tingut rutes com la Olot-Girona o la Sant Feliu de Guxols-Girona, ara desaparegudes. A ms entre el 1976 i el 1979 aquesta empresa va explotar provisionalment fins al trasps a la Generalitat catalana les actuals lnies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya arran dels problemes financers de les empreses Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (1976) i Ferrocarrils de Catalunya (1977). A Mallorca, FEVE va explotar la lnia de Palma a Inca fins que el 1994 va transferir a Serveis Ferroviaris de Mallorca aquesta explotaci i es van poder aix reobrir posteriorment els trams fins a Sa Pobla i Manacor, tancats als anys 80 per FEVE a causa de problemes econmics. En el cas del Pas Valenci, la companyia va traspassar l'explotaci la xarxa mtrica a Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana el 1986.




Vegeu tamb.
Explotaci de Ferrocarrils per l'Estat

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125159" title="Ian Murdock" nonfiltered="1476" processed="1473" dbindex="51591">

En Ian Murdock s el fundador del projecte Debian i de la distribuci comercial Progeny Debian. Actualment viu a Fishers, Indiana, Estats Units.

Va escriure el Manifest Debian el 1993 mentre estudiava a la universitat de Purdue, lloc en el qual va obtenir la seva llicenciatura en Informtica el 1996.

Va anomenar Debian al seu projecte tenint en compte el seu nom i el de la seva (llavors) novia (ara esposa) Debra. Tamb va fundar la companyia Progeny Linux Systems.

 Vegeu tamb .
Llista dels diferents lders del projecte Debian;

 Enllaos externs .
ianmurdock.com;
Sobre en Ian Murdock en el seu lloc web;
Article de LinuxJournal sobre Debian des de 1994;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125160" title="Amnistia" nonfiltered="1477" processed="1474" dbindex="51592">
L'amnistia (del grec amnestia, oblit) s una causa d'extinci de la responsabilitat penal.  s un acte jurdic, normalment emanat del poder legislatiu, pel que una pluralitat d'individus que havien estat declarats culpables d'un delicte passen a considerar-se innocents per desaparici de la figura delictiva.  

A diferncia de l'indult, que extingeix la responsabilitat penal actuant sobre la pena derivada d'un delicte (la persona segueix essent culpable, per se li ha perdonat el compliment de la pena), la amnistia actua sobre el mateix delicte. Per aix, l'amnistia sol tindre efectes rectroactius i, entre ells, extingeix tota responsabilitat penal o civil i anulla els antecedents penals. Pel mateix motiu, s general, ja que actua sobre tots que van cometre aquest delicte, i no sobre individus concrets.

L'amnistia sol suposar un nou judici de valor sobre la convenincia de prohibir o sancionar una conducta.  Per aix, les lleis o actes d'amnistia sn ms freqents en moments de canvis socials o de rgims poltics i, ocasionalment, s'associa amb el perd de presos poltics. No obstant aix, el seu s pot ser objecte de polmica, perqu pot provocar l'impunitat dels que van cometre greus fets durant un rgim anterior.

Consulta tamb.
Amnistia Internacional;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125162" title="Astrebla" nonfiltered="1478" processed="1475" dbindex="51593">

Astrebla s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125163" title="Austrochloris" nonfiltered="1479" processed="1476" dbindex="51594">

Austrochloris s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Austrochloris dichanthioides (Everist) Lazarides;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125164" title="Motorola" nonfiltered="1480" processed="1477" dbindex="51595">
Empresa estadunidenca de telecomunicacions amb seu a Schaumburg, a l'estat d'Illinois (EUA), que fabrica entre d'altres coses components electrnics i telefons mbils. 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125165" title="Bealia" nonfiltered="1481" processed="1478" dbindex="51596">

Bealia  s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125166" title="Guillaume Apollinaire" nonfiltered="1482" processed="1479" dbindex="51597">

Guillaume Apollinaire (Roma, 26 d'agost de 1880 - Pars, 9 de novembre de 1918) va ser un escriptor francs, capdavanter del moviment surrealista. El seu nom real era Wilhelm Apollinaris de Kostrowitzky.

Nom emprat pel poeta avantguardista francs Wilhelm-Albert-Wladimir-Apollinaris Kostrowitzky. Fill natural d'un noble itali i d'una polonesa, curs estudis incomplets a causa de la vida atzarosa i viatgera de la seva mare, amb la qual, el 1899, s'install a Pars. El 1903 fund la revista "Le Festin d'Esope", on public les primeres proses de L'enchanteur pourrissant (1909). El 1904 conegu Picasso i Max Jacob; a travs dels seus amors amb Marie Laurencin s'integr al mn artstic. El 1909 reb l'encrrec de dirigir dues colleccions de texts satrics i llibertins  ocupaci que mantingu fins a la fi de la seva vida , on reeditSade, en aquells moments completament oblidat. Public Hrsiarque et Cie (1910) i Le bestiaire (1911), per fins l'aparici d'Alcools (1913) no comen a sser considerat com un dels grans poetes francesos de tots els temps. Trenc amb Marie Laurencin poc abans de publicar Mditations esthtiques (1913), el primer llibre dedicat als pintors cubistes. Es declar futurista i, a partir del 1914, escriv nombrosos calligrames . En esclatar la Primera Guerra Mundial deman autoritzaci per a incorporar-se al front. El 1916, un tros de metralla el fer al cap i hagu d'sser trepanat, episodi que es reflect a la nombrosa iconografia ja clssica d'un Apollinaire amb el cap embenat. Mobilitzat encara, per ja reincorporat a la vida parisenca, estren Les mamelles de Tirsias (1917) i public Calligrammes (1918), on recoll la major part dels poemes escrits al front. El 1918 es cas amb Jacqueline Kolb i mor el 9 de novembre del mateix any, vctima de l'epidmia de grip. Molt de temps desprs de la seva mort foren publicades, entre d'altres obres indites, Ombre de mon amour (1947) i Le guetteur mlancolique (1952). L'obra d'Apollinaire no s comprensible sense explicar el profund lligam que la uneix amb l'esperit i els grans trasbalsos histrics del seu temps: es trob al centre de la crisi poltica i esttica de comenament de segle. La seva poesia s, alhora, el reflex d'un mn que s'acaba i del comenament d'una nova etapa. A cavall d'aquests dos mons, Apollinaire trenc amb les formes potiques clssiques, tot conservant, per, el sentit de la musicalitat dels simbolistes i el llenguatge viu i desimbolt de la tradici popular i de Franois Villon. Lrica i imaginativa, elegaca i barroca, l'obra d'Apollinaire assenyala, ms que no pas cap altra del seu temps, les contradiccions i les tensions del canvi histric. Apollinaire ha tingut una gran influncia sobre la poesia contempornia: se'n troben nombroses reminiscncies a la poesia catalana, especialment formals (calligrames de Joan Salvat-Papasseit i de Josep Maria Junoy) i temtiques (Bestiari, de Pere Quart). Com Baudelaire, Apollinaire es dedic sovint a comentar l'art del seu temps i influ poderosament sobre els artistes. Comen publicant articles sobre art el 1902 a "L'Europen", i un estudi sobre el museu germnic de Nuremberg. Vinculat encara a idees ms o menys tradicionals, el fet de viure molt de prop l'aparici del fauvisme i del cubisme i la seva amistat amb els promotors en feren el primer i el ms brillant exegeta d'aquests corrents. D'altra banda, influ molt en l'inters per l'art dels negres i pel del douanier Rousseau. Fou un dels descobridors de Picasso, sobre el qual escriv a "La Plume" (1905). Arrib a sistematitzar-se al llibre Les Peintres cubistes (1903) i comprengu el pas d'un art d'imitaci a un art de concepci. Fou amic de Chirico, i s'interess pel naixent surrealisme, del qual invent el nom (1917).
Enllaos externs.
http://biblioweb.dgsca.unam.mx/tablada/ensayos/laleyend.html ;


























 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125167" title="Mar de fons" nonfiltered="1483" processed="1480" dbindex="51598">

Mar de fons s una srie dramtica produda per Televisi de Catalunya i Diagonal TV, que es va emetre per TV3 des del 18 de setembre de 2006 fins el 30 de gener de 2007. Cada setmana s'emetien dos captols, en horari prime time els dilluns i dimarts a la nit, sumant un total de 40.

Argument.
La srie est ambientada principalment a l'edifici del World Trade Center de Barcelona, on l'editorial Babel hi t la seu. La famlia Revert n's la propietria i la dirigeix el patriarca Nofre Revert. Un dels seus fills, en Carles Revert, s psicleg i t la consulta al mateix edifici. El marit de la filla gran treballa a l'editorial, i la filla petita vol muntar el seu propi negoci.

Al mateix edifici hi treballa de publicista, la Judit Blanchard, nica descendent de la famlia Romeu, fundadora de l'editorial als anys 30. Els Romeu eren d'ideologia republicana i durant la Guerra Civil van perdre l'editorial a mans d'un gendre falangista, el pare del Nofre Revert.
Actors.
Irene Montal: Judit Blanchard;
David Selvas: Carles Revert;
Carme Elas: Montserrat Fontcuberta;
Ferm Reixach: Nofre Revert;
Laura Conejero: Susanna Revert;
Pere Arquillu: Toms Fuster;
Lloll Bertran: Amlia Garcia;
Tnia Srrias: Jana Revert;
Patrcia Bargall: Eva Bertran;
Marta Padovan: Aurora Romeu;
Llus Soler : Ernest Batlles;
Xavier Ruano: Ramon Aguil;
Jordi Domnech: Ferran Aguil;
Marina  Sala: Laura Fuster;
Andrea Ros: Slvia Fuster;
Carles Heredia: Josep Romeu;
Simn Andreu:Avi Carles Revert;

Enllaos externs.
 Pgina oficial de Mar de fons;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125168" title="Guadua angustifolia" nonfiltered="1484" processed="1481" dbindex="51599">

La Guadua angustifolia  s una espcie de plantes de canyes de bamb gegant, del gnere Guadua, de la famlia de les poaceae, ordre Poales, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Distribuci i hbitats.
La Guadua angustifolia es concentra a la conca del riu Amazones i la conca  d'Orinoco. Normalment es troba en altituds baixes (per sota 1,500 m), per s'ha trobat fins a 2,500 m. Els seus hbitats inclouen bosc tropical, sabanes, bosc de galeria.

s.

Des d'una perspectiva utilitria, Guadua s el bamb americ ms important. A causa de la seva qualitat, el gnere s'ha utilitzat mpliament per a construcci de cases al llarg dels rius de Colmbia i a la costa de l Equador.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125170" title="Puerto Real" nonfiltered="1485" processed="1482" dbindex="51600">


Puerto Real s un municipi de la provncia de Cadis, Andalusia, Espanya. A 12 quilmetres de distncia de la capital, Cadis, t una altura sobre el nivell del mar de 8 metres. Situada a l'oest de la provncia, limita, al nord-oest, amb El Puerto de Santa Mara, al nord-est, amb el terme municipal de Jerez de la Frontera, al sud-est, amb Medina-Sidonia, al sud, amb la ciutat de Chiclana, al sud-oest, amb San Fernando i, a l'oest, amb la Badia de Cadis. T una superfcie de 197 km i una poblaci de 37.886 habitants. El seu gentilici s portorrealeo/-a.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125171" title="TV Angls" nonfiltered="1486" processed="1483" dbindex="51601">
Televisi d'Angls s una cadena de televisi d'mbit local a la poblaci selvatana d'Angls i que noms retransmet durant les festes majors de la poblaci. T cobertura a Angls i a zones del poble ve, La Cellera de Ter.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125172" title="Ars brevis" nonfiltered="1487" processed="1484" dbindex="51602">
L'Ars brevis (cat. Art abreujada, 1308) s la versi ms curta de lArs, el magne projecte de Ramon Llull.  Llull va escriure aquest Ars perqu els seus deixebles que comenaven a estudiar el seu Art poguessin copsar tot el sistema lulli sense que els detalls difcils (lgics, teolgics, etc.) impedissin aquest procs.  

L' Ars brevis acompanya la versi ms llarga del projecte lulli, lArs magna (Ars Generalis Ultima) i aquests dos textos s'han de considerar com germans bessons.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125173" title="Blepharidachne" nonfiltered="1488" processed="1485" dbindex="51603">

Blepharidachne s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Blepharidachne benthamiana (Hack. ex Kuntze) Hitchc.
Blepharidachne bigelovii (S. Watson) Hack.
Blepharidachne hitchcockii Lahitte;
Blepharidachne kingii (S. Watson) Hack.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125174" title="Blepharoneuron" nonfiltered="1489" processed="1486" dbindex="51604">

Blepharoneuron s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Blepharoneuron shepherdii (Vasey) P.M. Peterson & Annable;
Blepharoneuron tricholepis (Torr.) Nash;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125175" title="Velociraptor" nonfiltered="1490" processed="1487" dbindex="51605">

Velociraptor (en llat, "lladre velo", "saquejador velo" o "au de presa velo") s un gnere de dinosaure terpode dromeosurid que exist fa aproximadament entre fa 83 i 70 milions d'anys durant el Cretaci superior. Actualment noms se'n reconeixen dues espcies, tot i que se n'hi assignaren altres en el passat. L'espcie tipus s Velociraptor mongoliensis; se n'han trobat fssils a Monglia Interior i Exterior, al centre d'sia. Una segona espcie, Velociraptor osmolskae, fou descrita el 2008 a partir de material cranial trobat a la Monglia Interior.

Tot i ser ms petit que altres dromeosurids com Deinonychus o Achillobator, aquest dinosaure de la mida d'un gall dindi compartia molts trets anatmics amb ells. Era un carnvor bpede i emplomallat, amb una cua rgida i llarga, i una gran urpa en forma de fal a cada pota posterior, que es creu que era utilitzada per matar les seves preses. Es pot distingir Velociraptor d'altres dromeosurids pel seu crani llarg i baix, amb un musell que apunta cap amunt.

Velociraptor, en ocasions abreujat a "raptor", s un dels gneres de dinosaure ms familiars al gran pblic degut al seu paper prominent a la saga de pellcules de dinosaures Parc Jurssic, tot i que a les pellcules fou presentat molt ms gran del que realment era, i sense plomes, a ms d'altres imprecisions anatmiques. Tamb s ben conegut entre els paleontlegs, amb ms d'una dotzena de fssils descoberts   ms que qualsevol altre dromeosurid. Un exemplar particularment clebre preserv un Velociraptor en ple combat amb un Protoceratops.

Morfologia.

Velociraptor era un dromeosurid de mida mitjana. Els adults mesuraven fins a 2,07 metres de llargada, 0,5 metres d'alada al maluc, i pesaven fins a 15 kg. El crani, que arribava fins a 25 cm de llargada, estava inusualment corbat cap amunt; era cncau a la superfcie superior i convex a la inferior. Les mandbules estaven dotades d'entre 26 i 28 dents ben espaiades a cada banda, cadascuna ms dentada a la part posterior que l'anterior   possiblement una adaptaci que millorava la seva capacitat de capturar i agafar preses rpides.}} 
 
Velociraptor, com altres dromeosurids, tenia grans mans amb tres urpes molt corbades, similars en configuraci i flexibilitat als ossos de les ales dels ocells moderns. El segon dit era el ms llarg dels tres, mentre que el primer era el ms curt. L'estructura dels ossos carpals evitava la pronaci del canell i obligava les mans a quedar amb la superfcie palmar mirant cap endins, no cap avall. Com en altres terpodes, el primer dit del peu era una petita urpa vestigial. Tanmateix, mentre que la majoria de terpodes tenien peus amb tres dits que tocaven a terra, els dromeosurids com Velociraptor noms caminaven sobre el tercer i quart dits. El segon dit, que s el que fa ms clebre Velociraptor, estava molt modificat i quedava retractat per sobre el terra. Tenia una urpa relativament gran en forma de fal, tpica dels dinosaures dromeosurids i troodntids. El ms probable s que aquesta gran urpa, que podia fer ms de 6,5 centmetres de llarg a la seva vora exterior, fos una arma de predaci utilitzada per estripar la carn de les preses i, possiblement, podia causar ferides mortals.

La cua de Velociraptor es mantenia rgida grcies a unes llargues projeccions ssies que hi havia a la superfcie superior de les vrtebres, anomenades prezigapfisis, i a una srie de tendons ossificats situats a la part de sota. Les prezigapfisis comenaven a la desena vrtebra caudal i s'estenien fins cobrir entre quatre i deu vrtebres ms, segons la seva posici a la cua. Aquesta consistncia rgida permetia que la cua actus tota ella com una sola unitat, semblant a un bast, tot impedint la moci vertical entre les vrtebres. Tanmateix, com a mnim un exemplar conserva una srie de vrtebres caudals intactes corbades cap als costats en forma d'essa, suggerint que hi havia una flexibilitat horitzontal considerablement ms gran. Aquestes adaptacions de la cua probablement oferien ms equilibri i estabilitat quan l'animal corria, especialment a gran velocitat.

El 2007, els paleontlegs Alan Turner, Peter Makovicky, Mark Norell i altres, informaren del descobriment d'ancoratges de plomes en un V. mongoliensis ben conservat de Monglia, cosa que confirmava la presncia de plomes en aquesta espcie.

Histria.
Els codis entre parntesis es refereixen a peces de museu.;
 

El 1922, una expedici del Museu Americ d'Histria Natural al desert del Gobi, a la Monglia Exterior, descobr el primer fssil de Velociraptor conegut: un crani esclafat per complet, associat amb una de les urpes raptorials del segon dit (AMNH 6515). El 1924, el president del museu Henry Fairfield Osborn descrigu el crani i l'urpa, que assum que pertanyia a la m, com l'holotip del seu nou gnere, Velociraptor. Com ja s'ha comentat, aquest nom deriva dels mots llatins velox ("velo") i raptor ("lladre" o "saquejador"), i es refereix a la naturalesa cursorial de l'animal i la seva dieta carnvora. Osborn li don el nom especfic mongoliensis en honor al pas d'origen. Anteriorment en aquell mateix any, Osborn mencion l'animal en un article de divulgaci publicat en la premsa, i el denomin Ovoraptor djadochtari (que no s'ha de confondre amb el dinosaure de nom semblant, Oviraptor). Tanmateix, com que el nom Ovoraptor no fou publicat en una revista cientfica ni acompanyat per una descripci formal, s considerat un nomen nudum ("nom nu"), i el nom Velociraptor mant la prioritat.

Desprs que als equips nord-americans no se'ls permets entrar a la Monglia comunista durant la Guerra Freda, expedicions sovitiques i poloneses, en collaboraci amb cientfics mongols, recuperaren ms exemplars de Velociraptor. El ms clebre s part del llegendari exemplar de "dinosaures combatents" (GIN 100/25), descobert per un equip polons-mongol el 1971. Aquest fssil preserva un nic Velociraptor en mig d'un combat contra un nic Protoceratops. Aquest exemplar s considerat un tresor nacional de Monglia, per el 2000 fou cedit al Museu Americ d'Histria Natural de Nova York per incloure'l en una exposici temporal.

Entre el 1988 i el 1990, un equip sino-canadenc descobr restes de Velociraptor al nord de la Xina. Els cientfics estatunidencs tornaren a Monglia el 1990, i una expedici conjunta mongol-estatunidenca al Gobi, encapalada pel Museu Americ d'Histria Natural i l'Acadmia Mongol de les Cincies, recuper diversos esquelets ben conservats. Un d'aquests exemplars, IGM 100/980, reb el malnom dIchabodcraniosaurus de l'equip de Norell, perqu era un exemplar bastant complet per sense crani, en una referncia a Ichabod Crane, un personatge de Washington Irving. Aquest exemplar podria pertnyer a V. mongoliensis, per Norell i Makovicky conclogueren que no era prou complet com per estar-ne segurs, i encara no se n'ha fet una descripci formal.

Els maxillars i un os llagrimal descoberts el 1999 per les expedicions sino-belgues, foren assignades a Velociraptor, per no a l'espcie tipus V. mongoliensis. El 2008, Pascal Godefroit i els seus collegues anomenaren aquests ossos V. osmolskae, en honor de la paleontloga polonesa Halszka Osmlska.

Jaciments.

Tots els exemplars coneguts de Velociraptor mongoliensis foren descoberts a la formaci de Djadokhta de la provncia mongol d'mngovi i la regi xinesa de la Monglia Interior. Una espcie de Velociraptor, possiblement V. mongoliensis, tamb est preservada a la formaci de Barun Goyot de Monglia, que s lleugerament ms recent. S'estima que aquests jaciments paleontolgics daten de l'estatge faunal Campani (aproximadament fa 83-70 milions d'anys) de l'poca del Cretaci superior.

V. mongoliensis ha estat descobert a moltes de les localitats ms clebres i prolfiques de Djadokhta. L'exemplar tipus fou descobert a la localitat dels Penya-segats Flamejants (tamb coneguda com a Bayn Dzak o Shabarakh Usu), mentre que els "dinosaures combatents" foren descoberts a la localitat de Tugrig (coneguda tamb com a Tugrugeen Shireh). Ms recentment, es descobriren fssils de V. mongoliensis a Bayan Mandahu, una localitat prolfica de Djadokhta a la Monglia Interior xinesa. Les clebres localitats de Khulsan i Khermeen Tsav a Barun Goyot tamb han aportat restes que podrien pertnyer al gnere Velociraptor.

Totes aquestes localitats preserven un ambient rid amb terrenys de dunes de sorra i noms alguns rierols intermitents, tot i que sembla que l'ambient ms recent de Barun Goyot era un xic ms humit que l'ambient ms antic de Djadochta. A part de Protoceratops, el qual predava, Velociraptor compartia el seu ecosistema amb altres ceratpsids basals com ara Udanoceratops i anquilosurids com el pinacosaure, juntament amb algunes espcies d'oviraptrids, troodntids, i altres dromeosurids com l'adasaure, i terpodes alvarezsurids.

V. osmolskae fou descobert a la formaci de Bayan Mandahu, contempornia de la de Djadokhta. Com a Djadokhta, hi eren presents el pinacosaure, Protoceratops, oviraptrids i troodntids.

Taxonomia.

Velociraptor s un membre de la subfamlia dels velociraptorins, un subgrup derivat de la famlia ms ampla dels dromeosurids. En taxonomia filogentica, Velociraptorinae s definit habitualment com a "tots els dromeosurids ms propers a Velociraptor que a Dromaeosaurus." La classificaci dels dromeosurids s molt variable. Originalment, la subfamlia dels velociraptorins fou creada per incloure nicament Velociraptor. Altres anlisis han incls ms gneres, normalment Deinonychus i Saurornitholestes. Una anlisi cladstica recent indica que la subfamlia dels velociraptorins s monofiltica, i que inclou Velociraptor, Deinonychus, Tsaagan, i un gnere molt proper (per classificat amb incertesa), Saurornitholestes.

En el passat s'han assignat altres espcies de dromeosurid al gnere Velociraptor, incloent-hi Deinonychus antirrhopus i Saurornitholestes langstoni. Com que Velociraptor fou el primer en ser descrit, aquestes espcies foren anomenades Velociraptor antirrhopus i Velociraptor langstoni. Tanmateix, les niques espcies de Velociraptor actualment reconegudes sn V. mongoliensis i V. osmolskae.  

Quan fou descrit originalment el 1924, Velociraptor fou classificat dins la famlia dels megalosurids, com era el cas de la majoria de dinosaures carnvors en aquell temps (els megalosurids, com Megalosaurus, eren una mena de txon "calaix de sastre", on s'agrupaven moltes espcies sense relaci entre elles). A mesura que es multiplicaren els descobriments de dinosaures, Velociraptor fou posteriorment reconegut com a dromeosurid. Tots els dromeosurids han estat assignats a la famlia dels arqueoptergids per almenys una autoritat (cosa que, en efecte, convertiria Velociraptor en un ocell no volador).

Paleobiologia.
Comportament predador.

L'exemplar de "dinosaures en combat", descobert el 1971 a Monglia, preserva un Velociraptor mongoliensis i un Protoceratops andrewsi en combat, i ofereix una prova directa del comportament predador. Quan se'l descrigu per primer cop, es teoritz que els dos animals s'havien ofegat. Tanmateix, com que els animals estaven conservats en dipsits de dunes de sorra molt antics, actualment es creu que els animals quedaren enterrats en sorra, o b a causa del collapse d'una duna o a causa d'una tempesta de sorra. L'enterrament deuria haver estat extremament rpid, a jutjar de les posicions naturals en qu quedaren preservats els animals. Manquen les dues potes anteriors i una pota posterior del Protoceratops, cosa que ha estat interpretada com a prova que animals carronyers trobaren els cadvers desprs de morts.


L'urpa distintiva del segon dit dels dromeosurids ha estat tradicionalment representada com una arma estripadora, assumint que s'utilitzava per tallar i esbudellar la presa. A l'exemplar dels "dinosaures en combat", el Velociraptor es troba a sota, amb una de les seves urpes en forma de fal aparentment clavada al coll de la seva presa, mentre que el bec del Protoceratops mossega la pota anterior dreta del seu atacant. Aix suggereix que Velociraptor hauria pogut utilitzar la seva urpa en forma de fal per perforar parts vitals del coll, com ara la vena jugular, l'artria cartida o la trquea, en lloc de per estripar l'abdomen. La vora interior de l'urpa era arrodonida i no estava inusualment afilada, cosa que podria haver evitat qualsevol mena d'acci tallant o estripadora, tot i que noms es coneix el nucli ossi de l'urpa. La gruixuda paret abdominal de pell i mscul de les espcies presa ms grans haurien estat difcils d'estripar sense una superfcie tallant especialitzada. La hiptesi de l'urpa tallant fou posada a prova en un documental de la BBC del 2005, The Truth About Killer Dinosaurs. Els productors del programa crearen una pota artifical de Velociraptor amb una urpa en forma de fal i utilitzaren ventre de porc per simular la presa del dinosaure. Tot i que l'urpa penetr la paret abdominal, no fos capa d'estripar-la, indicant que no es feia servir per esbudellar les preses. Tanmateix, aquest experiment no ha estat publicat ni repetit per altres cientfics, de manera que els seus resultats no poden ser confirmats.

S'han trobat restes de Deinonychus, un dromeosurid estretament relacionat, en grups de diversos individus. Deinonychus tamb ha estat trobat en associaci amb un gran herbvor, Tenontosaurus, que ha estat una prova de caa cooperativa. L'nica prova slida de comportament social entre els dromeosurids ve d'una pista de petjades de dinosaure a la Xina, que presenta sis individus d'una espcie gran movent-se en grup, tot i que no es trob cap prova de caa cooperativa. Tot i que s'han trobat molts fssils allats de Velociraptor a Monglia, cap d'ells no estava associat amb altres exemplars. Per tant, tot i que Velociraptor s representat habitualment com un caador en grup, com a Parc Jurssic, els indicis fssils sn limitats per recolzar aquesta teoria pels dromeosurids en general, i inexistents per Velociraptor en concret.

Metabolisme.
Velociraptor era probablement de sang calenta en un cert grau, car requeria una quantitat significativa per caar. Els animals moderns que tenen una coberta de plomes o de pl, com Velociraptor, tendeixen a ser de sang calenta, car aquestes cobertes funcionen com a allament trmic. Tanmateix, el ritme de creixement ossi dels dromeosurids i algunes aus primitives suggereixen un metabolisme ms moderat, en comparaci amb la majoria de mamfers i ocells de sang calenta actuals. El kiwi s'assembla als dromeosurids en la seva anatomia, tipus de plomes, estructura ssia i fins i tot l'anatomia estret dels passatges nasals (que generalment sn un indicador clau del metabolisme). El kiwi s una au no voladora, altament activa i especialitzada, amb una temperatura corporal estable i un ritme metablic en reps relativament baix, fent-ne un bon model pel metabolisme d'ocells primitius i dromeosurids.

Plomes.

Se sap que fssils de dromeosurids ms primitius que Velociraptor tenien plomes que cobrien els seus cossos, i ales ben desenvolupades i emplomallades. El fet que els avantpassats de Velociraptor estiguessin emplomallats i possiblement fossin capaos de volar fu creure durant molt de temps als paleontlegs que Velociraptor tamb tenia plomes, car fins i tot els ocells no voladors actuals conserven gran part de les seves plomes.

Al setembre del 2007, investigadors trobaren ancoratges de ploma a l'avantbra d'un Velociraptor descobert a Monglia. Aquests bonys situats als ossos de les ales dels ocells mostren on s'ancoren les plomes, i la seva presncia a Velociraptor indica que aquest dinosaure tamb tenia plomes. Segons el paleontleg Alan Turner, 

Una manca d'ancoratges de ploma no implica necessriament que un dinosaure no tenia plomes. En canvi, trobar ancoratges de ploma a Velociraptor implica que sens dubte tenia plomes. Aix s quelcom que havem sospitat durant molt de temps, per que ning no havia pogut demostrar. 2008 http://www.sciencedaily.com/releases/2007/09/070920145402.htm

El co-autor Mark Norell, Conservador Encarregat dels rptils, amfibis i ocells fssils del Museu Americ d'Histria Natural, tamb valor el descobriment, dient:

Com ms aprenem sobre aquests animals, ms descobrim que bsicament no hi ha cap diferncia entre els ocells i els seus avantpassats propers dinosaures com Velociraptor. Ambds tenen frcula, covaven els nius, posseeixen ossos buits i estan coberts de plomes. Si animals com Velociraptor estiguessin vius avui en dia, la nostra primera impressi seria que sn simplement uns ocells d'aspecte molt inusual.

Segons Turner i els co-autors Norell i Peter Makovicky, els ancoratges de ploma no es trobaven en tots els ocells prehistrics, i la seva absncia no significa que un animal no tenia plomes   els flamencs, per exemple, no tenen ancoratges de ploma. Tanmateix, la seva presncia confirma que Velociraptor tenia plomes de tipus modern, amb un raquis i una ploma guia formada per branquetes. L'exemplar d'avantbra en qu es trobaren els ancoratges (exemplar nmero IGM 100/981) representa un animal d'1,5 metres de llargada i 15 quilograms de pes. Basant-se en l'espaiat entre els sis ancoratges preservats d'aquest exemplar, els autors suggeriren que Velocirptor tenia catorze secundries (plomes d'ala que sortien de l'avantbra), comparat amb dotze o ms en l'arquepterix, divuit en Microraptor, i deu en Rahonavis. Aquest tipus de variaci en el nombre de plomes de l'ala entre espcies estretament relacionades, segons els autors, s previsible, basant-se en les variacions similars entre ocells moderns.

Turner i els seus collegues interpretaren la presncia de plomes en Velociraptor com a prova contra la idea que els maniraptors ms grans, no voladors, perderen les plomes de forma secundria degut a la seva mida corporal ms gran. A ms, remarcaren que els ancoratges no es troben gaireb mai en espcies d'aus no voladores avui en dia, i que la seva presncia a Velociraptor (considerat no volador a causa de la seva mida relativament gran i les curtes potes anteriors) s una prova que els avantpassats dels dromeosurids podien volar, fent de Velociraptor i altres grans membres d'aquesta famlia secundriament no voladors, tot i que s possible que les grans plomes dels avantpassats de Velociraptor tinguessin una funci diferent al vol. Les plomes de Velociraptor podrien haver servit pel festeig, per cobrir els nius mentre els covaven, o per guanyar velocitat i potncia a l'hora de pujar corrent pendents inclinades.

En la cultura.

Velociraptor s ben conegut pel seu paper com un predador astut i mortal a la novella del 1990 Parc Jurssic de Michael Crichton i a la seva versi en pellcula del 1993, dirigida per Steven Spielberg. Els "raptors" representats a Parc Jurssic estan modelats a partir d'un parent ms gran, Deinonychus, que en aquell temps Gregory Paul denominava Velociraptor antirrhopus. Els paleontlegs de la pellcula i la novella desenterren un suposat esquelet de Velociraptor a Montana, lluny de l'hbitat del centre d'sia de Velociraptor, per dins l'hbitat de Deinonychus. Un personatge de la novella de Crichton afirma que "...Deinonychus s actualment considerat un dels velociraptors", indicant que Crichton tamb utilitz la taxonomia de Paul, tot i que els "raptors" de la novella sn anomenats V. mongoliensis.

Steven Spielberg tamb podria haver augmentat la mida dels Velociraptor de la pellcula com a licncia dramtica. A ms, les potes anteriors dels dinosaures de la pellcula diferien en estructura i postura de les dels dromeosurids reals, i les seves cues eren massa curtes i flexibles, errors anatmics que contradiuen directament els indicis fssils. La versi de la pellcula de Velociraptor tamb estava coberta d'escates. En la vida real, Velociraptor, com molts altres terpodes maniraptors, estava cobert de plomes. A Parc Jurssic III, els Velociraptor sn representats amb estructures semblants a plomes a la part posterior del cap i del coll, que emper no s'assemblen a les plomes semblants a plomissol que tenien els dromeosurids reals, i els ancoratges de ploma trobats en alguns exemplars de Velociraptor demostren que tenien plomes ben desenvolupades semblants a la de les aus modernes. Tamb a Parc Jurssic III, el Doctor Alan Grant, interpretat per Sam Neill, afirma que Velociraptor eren ms intelligents que els dofins, balenes i alguns primats. Basant-se en els indicis fssils, aix s altament probable. s ms versemblant que, tot i ser intelligents per ser dinosaures, fossin menys intelligents que els flids actuals.

Degut a l'xit de la majoria de productes relacionats amb Parc Jurssic, Velociraptor ha esdevingut un exemple ubic dels dinosaures en la cultura popular. Ha aparegut en mltiples joguines, dibuixos animats, videojocs i sries de televisi per nens, aix com diversos documentals recents. El 1995, la ciutat de Toronto aconsegu una franqucia de l'NBA, que fou batejada Toronto Raptors.

Referncies.


Enllaos externs.

AMNH 6515 (holotip) a l'Online Collections Database del Museu Americ d'Histria Natural ;
Diverses representacions artstiques de Velociraptor;
Un vdeo de Protoceratops vs Velociraptordel Museu Americ d'Histria Natural.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125176" title="British Airways" nonfiltered="1491" processed="1488" dbindex="51606">
British Airways s una companyia aria nacional anglesa. s una de les grans companyies que hi ha a Europa i una de les principals socies d'Iberia. S'especula que les dos s'acabarn unint creant-ne una de sola.

Enllaos externs.
Ba.com (Web oficial) ;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125179" title="Air Berlin" nonfiltered="1493" processed="1489" dbindex="51608">

Air Berlin s la tercera aerolnia europea de baix cost i la segona aerolnea d'Alemanya desprs de Lufthansa. T la seva seu a Berln, per opera una gran quantitat de vols des de l'Aeroport de Palma. La majoria dels seus vols enllacen amb ciutats alemanyes, tot i que tamb hi ha vols domstics als Pasos Catalans, com de Barcelona a Palma.

 Air Berlin i el catal .

A comenaments de juny de 2008 el director general de la companyia, Joachim Hunold, signava una editorial atacant la llengua catalana a l'habitual revista que es posa a l'abast dels passatgers de l'aerolnia, en resposta a una carta de la directora general de Poltica Lingstica de les Illes Balears, Margalida Tous, que demanava a Air Berlin i a d'altres companyies aries que fessin servir tamb el catal en les comunicacions amb els passatgers, com ara les planes web i la comunicaci amb els passatgers durant els vols. 

En l'editorial s'hi deia que la partici d'Espanya en nacionalismes regionals era un retorn als mini-estats medievals, que l'espanyol s la llengua oficial de l'Estat i per tant, Air Berlin, essent una companyia aria internacional, ja tenia prou d'utilitzar aquest idioma. Alhora s'afegia que hi havia nens a l'Estat que ja no aprenien el castell, posant com a exemple la retirada de la tercera hora d'espanyol a Catalunya.

L'Obra Cultural Balear, la Generalitat de Catalunya i altres entitats com la Plataforma per la Llengua van fer saber el seu malestar a la Companyia.

Durant els dies posteriors a l'editorial, les accions d'Air Berlin van patir una caiguda en picat, dels ms de 7,5 euros fins sota els 6,5 euros per acci, sent el valor ms baix des de l'inici de la seva cotitzaci en borsa .

Joan Puig, exdiputat d'ERC al Congrs, va penjar una imatge modificada del logo de la companyia aria amb l'esvstica nazi fent-se ress d'una campanya de protesta a Internet. En resposta a aquests fets, Air Berlin va dir que denunciaria l'exdiputat davant la Uni Europea.

El president del govern balear, Francesc Antich, es reun amb el director d'Air Berlin per a la Pennsula Ibrica per explicar-li que el departament de Poltica Lingstica va escriure la carta amb esperit collaborador amb l'aerolnia en qestions de llengua, i que l'nim de la carta que li va enviar el govern unes setmanes abans tan sols era aquest. Finalment la polmica es tanc tant de pressa com havia sorgit, amb la declaraci de bones intencions per part de la companyia de tractar d'incloure el catal en les relacions amb els seus clients, tot i que no garantiren quan.

A finals del mateix mes de juny, ms de 15.000 persones havien enviat una queixa per escrit a la companyia a travs del web habilitat per Plataforma per la Llengua al respecte d'aquests fets.

L'any 2007, el director d'Air Berlin a Espanya i Portugal ja havia utilitzat paraules semblants en referir-se a la possibilitat que es descentralitzs la gesti aeroporturia a l'estat espanyol.

 Referncies .


 Enllaos externs .
  AirBerlin.com (Lloc web oficial) ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125180" title="Llista de lders del projecte Debian" nonfiltered="1494" processed="1490" dbindex="51609">
El Projecte Debian ha tingut els segents lders:

 Ian Murdock (agost del 1993   mar del 1996), fundador del Projecte Debian;
 Bruce Perens (abril del 1996   desembre del 1997);
 Ian Jackson (gener del 1998   desembre 1998);
 Wichert Akkerman (gener del 1999   mar de 2001);
 Ben Collins (hacker) (abril de 2001   abril de 2002);
 Bdale Garbee (abril de 2002   abril de 2003);
 Martin Michlmayr (mar de 2003   mar de 2005);
 Branden Robinson (abril de 2005   abril de 2006);
 Anthony Towns (abril de 2006   abril 2007);
 Sam Hocevar (abril 2007   abril 2008);
 Steve McIntyre (abril 2008    del , i continua);

 Vegeu tamb .
 Debian;

 Enllaos externs .
 A Brief History of Debian. Captol 2   Lders  ;
 Lder del projecte Debian  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125183" title="Campionat d'Europa de corfbol 2002" nonfiltered="1495" processed="1491" dbindex="51611">
El Campionat d'Europa 2002 de corfbol es va disputar a Terrassa (Catalunya) del 31 de mar al 7 d'abril, amb la participaci de 10 seleccions nacionals.

Primera fase.





Fase definitria de grups.



Tercera fase.







Finals.



Classificaci final.

  Pasos Baixos;
  Repblica Txeca;
  Blgica;
  Alemanya;
  Gran Bretanya;
  Portugal;
  Catalunya;
  Hongria;
  Eslovquia;
  Polnia;



Vegeu tamb.
 Selecci Catalana de Corfbol;
 Federaci Internacional de Corfbol;
 Campionat d'Europa de corfbol;

Enllaos externs.
Federaci Internacional de Korfbal;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125185" title="Bewsia" nonfiltered="1496" processed="1492" dbindex="51612">

Bewsia s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Bewsia biflora (Hack.);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125186" title="Bouteloua" nonfiltered="1497" processed="1493" dbindex="51613">

Bouteloua s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poales, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Bouteloua alamosana Vasey ;
Bouteloua arenosa Vasey ;
Bouteloua aristidoides (Humb., Bonpl. & Kunth) Griseb. ;
Bouteloua curtipendula (Michx.) Torr. ;
Bouteloua eludens Griffiths ;
Bouteloua hirsuta Lagasca ;
Bouteloua humboldtiana Griseb. ;
Bouteloua micrantha Scribn. & Merr. ;
Bouteloua oligostachya Torr. ;
Bouteloua polystachya Torr. ;
Bouteloua porphyrantha Griseb. ;
Bouteloua pringlei Scribn. ;
Bouteloua pumila Buckley ;
Bouteloua stolonifera Scribn. ;
Bouteloua trifida Thurb.

(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
(Els gneres marcats amb un asterisc (*) sn sinnims probables)

Actinochloa Roem. & Schult., 
Antichloa Steud., nom. inval., 
Aristidium (Endl.) Lindl., 
Atheropogon Muhl. ex Willd., 
Botelua Lag., orth. var., 
*Buchloe Engelm., 
*Buchlomimus Reeder i cols., 
Bulbilis Raf. ex Kuntze, 
Calanthera Hook., nom. inval., 
Casiostega Galeotti, nom. inval., 
*Cathestecum J. Presl, 
*Chondrosum Desv., 
*Cyclostachya Reeder & C. Reeder, 
Erucaria Cerv., 
Eutriana Trin., 
Fourniera Scribn., 
*Griffithsochloa G. J. Pierce, 
Heterosteca Desv., 
Lasiostega Benth., nom. inval., 
Nestlera Steud., nom. inval., 
*Opizia J. Presl, 
*Pentarrhaphis Kunth, 
Pleiodon Rchb., 
Polyodon Kunth, 
Polyschistis C. Presl, 
*Pringleochloa Scribn., 
*Soderstromia C. V. Morton, 
Strombodurus Steud., nom. inval., 
Triaena Kunth, 
Triathera Desv., 
Triplathera (Endl.) Lindl...

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125187" title="Brachyachne" nonfiltered="1498" processed="1494" dbindex="51614">

Brachyachne s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Brachyachne ambigua Ohwi.
Brachyachne chrysolepis C.E. Hubb.
Brachyachne ciliaris (Benth.) C.E. Hubb.
Brachyachne convergens (F. Muell.) Stapf.
Brachyachne fibrosa C.E. Hubb.
Brachyachne fulva Stapf.
Brachyachne kundelungensis Van der Veken.
Brachyachne obtusiflora (Benth.) C.E. Hubb.
Brachyachne patentiflora (Stent & Rattray) C.E. Hubb.
Brachyachne pilosa Van der Veken.
Brachyachne prostrata C.A. Gardner & C.E. Hubb.
Brachyachne simonii Kupicha & Cope.
Brachyachne tenella (R. Br.) C.E. Hubb.
Brachyachne upembaensis Van der Veken.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125188" title="Brachychloa" nonfiltered="1499" processed="1495" dbindex="51615">

Brachychloa s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Brachychloa fragilis S.M. Phillips.
Brachychloa schiemanniana (Schweick.) S.M. Phillips.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125189" title="Buchloe" nonfiltered="1500" processed="1496" dbindex="51616">

Buchloe s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta. Noms se n'ha descrit l'espcie Buchloe dactyloides, nadiua de les prades nord-americanes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125192" title="Calamovilfa" nonfiltered="1501" processed="1497" dbindex="51617">

Calamovilfa s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Calamovilfa brevipilis (Torr.) Scribn.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125193" title="Catalepis" nonfiltered="1502" processed="1498" dbindex="51618">

Catalepis s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Catalepis gracilis Stapf & Stent;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125194" title="Cathestechum" nonfiltered="1503" processed="1499" dbindex="51619">

Cathestechum s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125195" title="Chaetostichium" nonfiltered="1504" processed="1500" dbindex="51620">

Chaetostichium s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Chaetostichium majusculum C.E. Hubb.
Chaetostichium minimum (Hochst.) C.E. Hubb.
Chaetostichium minimum var. macrocaetum Chiov.
Chaetostichium minimum var. microchaetum Chiov.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125196" title="Chaboissaea" nonfiltered="1505" processed="1501" dbindex="51621">

Chaboissaea s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Chaboissaea atacamensis (Parodi) P.M. Peterson & Annable;
Chaboissaea decumbens (Swallen) Reeder & C. Reeder;
Chaboissaea ligulata E. Fourn.
Chaboissaea subbiflora (Hitchc.) Reeder & C. Reeder;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125198" title="Chloris" nonfiltered="1506" processed="1502" dbindex="51622">

Chloris s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Sinnims.
Actinochloris Steud., nom. inval., 
Agrostomia Cerv., 
Apogon Steud., nom. inval., 
Chlorostis Raf., 
Geopogon Steud., nom. inval., 
Heterolepis Boiss., nom. inval., 
Phacellaria Steud., nom. inval., 
Pterochloris (A. Camus) A. Camus.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125199" title="Chrysochloa" nonfiltered="1507" processed="1503" dbindex="51623">

Chrysochloa s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Chrysochloa annua C.E. Hubb.
Chrysochloa caespitosa Clayton;
Chrysochloa hindsii C.E. Hubb.
Chrysochloa hubbardiana Germain & Risopoulos;
Chrysochloa lucida (Swallen) Swallen;
Chrysochloa orientalis (C.E. Hubb.) Swallen;
Chrysochloa subaequigluma (Rendle) Swallen;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125200" title="Cladoraphis" nonfiltered="1508" processed="1504" dbindex="51624">

Cladoraphis s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Cladoraphis cyperoides (Thunb.) S.M. Phillips;
Cladoraphis duparquetii Franch.
Cladoraphis spinosa (L. f.) S.M. Phillips;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125201" title="Coelachyropsis" nonfiltered="1509" processed="1505" dbindex="51625">

Coelachyropsis s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
C. lagopoides Bor;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125202" title="Coelachyrum" nonfiltered="1510" processed="1506" dbindex="51626">

Coelachyrum s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Coelachyrum annuum Cope & Boulos;
Coelachyrum brevifolium Hochst. & Nees;
Coelachyrum indicum Hack.
Coelachyrum induratum Pilger ex Schwartz;
Coelachyrum lagopoides (Burm. f.) Senaratna;
Coelachyrum longiglume Napper;
Coelachyrum oligobrachiatum A. Camus;
Coelachyrum piercei (Benth.) Bor;
Coelachyrum poiflorum Chiov.
Coelachyrum stoloniferum C.E. Hubb.
Coelachyrum yemenicum (Schweinf.) S.M. Phillips;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125203" title="Craspedorhachis" nonfiltered="1511" processed="1507" dbindex="51627">

Craspedorhachis s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Craspedorhachis africana Benth.
Craspedorhachis africana var. africana;
Craspedorhachis africana var. madecassa A. Camus;
Craspedorhachis digitata Kupicha & Cope;
Craspedorhachis menyharthii Hack. ex Schinz;
Craspedorhachis perrieri A. Camus;
Craspedorhachis rhodesiana Rendle;
Craspedorhachis rhodesiana var. gracilior C.E. Hubb.
Craspedorhachis rhodesiana var. rhodesiana;
Craspedorhachis sarmentosa (Hack.) Pilg.
Craspedorhachis texana (Hitchc.) Pilg.
Craspedorhachis texana var. stolonifera (Parodi) Pilg.
Craspedorhachis texana var. texana;
Craspedorhachis uniflora (Hochst. ex A. Rich.) Chippind;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125205" title="Crypsis" nonfiltered="1512" processed="1508" dbindex="51628">

Crypsis  s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125207" title="Ctenium" nonfiltered="1513" processed="1509" dbindex="51629">

Ctenium s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Ctenium americanum Spreng.
Ctenium aromaticum (Walter) Alph. Wood;
Ctenium brachystachyum (Nees) Kunth;
Ctenium brevispicatum J.G. Sm.
Ctenium camposum A. Chev.
Ctenium canescens Benth.
Ctenium chapadense (Trin.) Dll;
Ctenium cirrosum (Nees) Kunth;
Ctenium concinnum Nees;
Ctenium concinnum var. concinnum;
Ctenium concinnum var. indutum Pilg.
Ctenium concinnum var. minus Pilg.
Ctenium concissum Swallen;
Ctenium elegans Kunth;
Ctenium elegans var. elegans;
Ctenium elegans var. longispicatus A. Chev.
Ctenium elegans var. polystachium Vanderyst;
Ctenium floridanum (Hitchc.) Hitchc.
Ctenium gangitum (L.) Druce;
Ctenium glandulosum Scribn. & J.G. Sm.
Ctenium indicum Spreng.
Ctenium ledermannii Pilg.
Ctenium minus (Pilg.) Clayton;
Ctenium newtonii Hack.
Ctenium newtonii var. annuum J.-P. Lebrun;
Ctenium newtonii var. majusculum Pilg.
Ctenium newtonii var. newtonii;
Ctenium newtonii var. productum Pilg.
Ctenium nubicum De Not.
Ctenium nubicum var. nubicum;
Ctenium nubicum var. somalense Chiov.
Ctenium planifolium (J. Presl) Kunth;
Ctenium plumosum (Hitchc.) Swallen;
Ctenium polystachyum Balansa;
Ctenium rupestre J.A. Schmidt;
Ctenium schweinfurthii Pilg.
Ctenium sechellense Baker;
Ctenium serpentinum Steud.
Ctenium sesguiflorum Clayton;
Ctenium seychellarum Baker;
Ctenium somalense (Chiov.) Chiov.
Ctenium trinii Ekman;
Ctenium villosum Berhaut;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Aplocera Raf., nom. inval., 
Campuloa Desv., orth. var., 
Campulosus Desv., 
Monathera Raf., 
Monocera Elliott, 
Triatherus Raf..

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125215" title="mbit metropolit de Barcelona" nonfiltered="1514" processed="1510" dbindex="51630">

La regi metropolitana de Barcelona s una regi de Catalunya, definida en el Pla territorial general de Catalunya com un dels set mbits funcionals territorials. Abasta una extensi geogrfica de 3.236 km2, amb una poblaci total de 4.856.579 habitants (2007) i una densitat de 1.496 hab/km2. El seu municipi ms important i nucli principal s la ciutat de Barcelona.

Caracterstiques.
La regi va quedar definida l'any 1987 en les Lleis d'Ordenaci Territorial aprovades pel Parlament de Catalunya. La integren les comarques de l'Alt Peneds, el Baix Llobregat, el Barcelons, el Garraf, el Maresme, el Valls Occidental i el Valls Oriental, s a dir, el conjunt format per Barcelona i la seva rea d'influncia en termes econmics i de mercat de treball. 



s actualment una de les 10 majors aglomeracions metropolitanes europees i ocupa una posici capdavantera entre les zones industrials sent un dels eixos de major desenvolupament econmic i empresarial en la Mediterrnia Occidental. Dels prop de 2 milions de llocs de treball existents a la regi, gaireb un ter provenen de l'activitat industrial. La regi metropolitana de Barcelona suposa el 10% de tot el territori de Catalunya i en concentra el 68% de la seva poblaci, sent la segona aglomeraci amb una major densitat d Europa, tant sols superada per Pars (3.202 habitants/km2).

Concentra el 58% del sl industrial catal i aporta aproximadament el 70% del PIB de Catalunya -una economia equivalent a la de Dinamarca, en el context europeu- i el 12% del PIB espanyol. s, doncs, el motor econmic d'una regi europea ms mplia -Catalunya- i alhora ofereix un alt nivell de diversificaci industrial. Noms a la ciutat de Barcelona, es produeixen cada dia 3,1 milions de desplaaments, amb un percentatge d'utilitzaci del transport pblic d'un 59%.

L'mbit metropolit de Barcelona s equivalent, aproximadament, a la Vegueria de Barcelona definida per lInforme sobre la revisi del model d'organitzaci territorial de Catalunya, l'anomenat Informe Roca , divisi territorial que es podria convertir en breu en oficial grcies a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.

L'abril de 2008, el Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya va presentar l'avantprojecte del Pla Territorial Metropolit de Barcelona, una eina que delimita els espais d inters paisatgstic i estratgic que cal preservar i que impulsa una xarxa viria i ferroviria de qualitat que faci possible el seu creixement futur.


Mapa d's del sl.
 rees edificades: ciutats, zones residencials, zones industrials i infraestructures.
 Zones boscoses: reserves naturals i zones protegides com ara el Parc Natural del Garraf, el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac, la Serra de Collserola i el Parc Natural del Montnegre i el Corredor entre d'altres.
 Zones agrcoles i camps: sobretot vinyes i camps de regadiu.



 Autoritat del Transport Metropolit .


L'Autoritat del Transport Metropolit est formada pels municipis del mateix mbit metropolit lleugerament ampliat (abastant fins a 5.217.864 habitants l'any 2006), i en regula el transport dividint-lo en corones de municipis. Aquesta divisi s la segent:




Primera corona: la forma l'rea metropolitana de Barcelona. Es tracta d'un continu urb que inclou la prpia ciutat de Barcelona a ms d'altres com: L'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Adri de Bess o Santa Coloma de Gramenet.
Segona corona: es considera com l'rea metropolitana adjacent i la conforma un cintur de ciutats com: Vilanova i la Geltr, Vilafranca del Peneds, Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers, Matar i les seves respectives rees d'influncia. Per unir aquest cintur urb amb una interconnexi ferroviria, la Generalitat de Catalunya projecta la lnia orbital.
Tercera corona: considerada territori d'expansi consolidat, s'ext a travs de corredors fluvials o depressions, como ara en el cas de Manresa, Igualada i Vic, o b al llarg de la costa mediterrnia, com en el cas de Blanes o El Vendrell, per no forment part de l'mbit metropolit de Barcelona, per si de l'ATM.

 Municipis .

L'mbit metropolit el formen 164 municipis: 27 de l'Alt Peneds, 30 del Baix Llobregat, 5 del Barcelons, 6 de Garraf, 30 del Maresme, 23 del Valls Occidental i 43 del Valls Oriental. El municipi ms poblat s Barcelona, amb 1.595.110 habitants.









|}

 Referncies .


 Vegeu tamb .

 Territori .
rea Metropolitana de Barcelona;
Barcelona;
Vegueria de Barcelona;
Catalunya;
Llista d'aglomeracions de la Uni Europea;

 Transport .
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya;
Renfe;
Metro de Barcelona;
Transports Metropolitans de Barcelona;
Tram;


Enllaos externs.
IDESCAT;
Pacte Industrial de la Regio Metropolitana de Barcelona;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125217" title="Prefectura" nonfiltered="1515" processed="1511" dbindex="51631">

El terme prefectura ha estat emprat per denominar un rgan de govern o rea territorial des dels temps de l'emperador rom Constant I, el qual va dividir l'imperi en quatre prefectures, cadascuna dividida en dicesi. De forma similar a un estat o una ciutat, tenen un ampli autogovern, encara que li deven fidelitat a Roma. El prefecte era el cap de la prefectura.

El 17 d'abril de 1810, Josep Bonaparte va dividir Espanya en trenta-vuit prefectures en substituci dels corregiments. No van arribar a ser del tot efectives a causa dels esdeveniments de la guerra del Francs. Es van suprimir el 1814 amb el retorn de Ferran VII.

Al Principat es van preveure quatre prefectures que no van arribar a ser efectives ja que el territori es va incorporar a l'imperi francs. Els lmits no coincidien amb les provncies posteriors:
Prefectura de Barcelona, incloa el Solsons.
Prefectura de Girona, incloa Osona.
Prefectura de Lleida, incloa la Franja de Ponent.
Prefectura de Tarragona, incloa les Garrigues, l'Urgell, la Segarra i bona part dels Ports i el Baix Maestrat.

Al Pas Valenci es van constituir dues prefectures:
Prefectura d'Alacant, incloa territoris que avui sn a les provncies de Mrcia i d'Albacete.
Prefectura de Valncia, incloa part de la provncia de Conca.

Altres pasos.
A Quebec (Canad), el prefecte s un escollit que dirigeix una "municipalitat regional del comtat".
Jap est dividit en 47 prefectures.
Madagascar compta amb sis provncies, subdividides en prefectures, subprefectures y cantons.
Marroc es divideix en 35 provncies i set prefectures urbanes.
Grcia est formada per 13 regions administratives que se subdivideixen en 51 prefectures (grec:      , singular -      );





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125220" title="Peracense" nonfiltered="1516" processed="1512" dbindex="51632">


Peracense s una localitat de l'Arag que es troba a la comarca del Jiloca a 51 Km de Terol. L'any 2006 tenia 129 habitants.
s conegut el seu castell datat a l'any 1284, i que ha sigut restaurat els darrers anys.
Ja al poble podem trobar l'esglsia parroquial de San Pedro, amb peces romniques del segle XIII de la Virgen de la Villeta i dos retaules del segle XVI.
Les seues festes patronals sn del 22 al 29 d'agost.

 Clima .
El clima s continental amb fortes diferncies de temperatura entre l'hivern i l'estiu (mnimes de -10 C a l'hivern, i mximes de 35 C a l'estiu sn relativament habituals). Es troba a una altitud de 1293 m, la qual cosa marca substancialment el seu oratge.
Les precipitacions sn molt escasses i irregulars. 

 Activitats Econmiques .
Peracense s, fonamentalment, una poble ramader i agrari, no obstant aix, als ltims anys l'arribada del turisme grcies a la restauraci del seu castell ha donat una nova font d'ingressos. L'agricultura es basa en el conreu de sec, bsicament cereals.

 Referncies .



}









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125223" title="Joc internacional" nonfiltered="1517" processed="1513" dbindex="51633">
El Joc internacional s una modalitat de Joc de pilota que posa en com els esports derivats de l'antic Jeu de paume. s practicat noms en els Campionats Internacionals de Pilota per jugadors del Pas Valenci, i d'arreu d'Europa i Amrica.



 Histria .
El Joc internacional s una modalitat artificial, inventada d hoc per tal que pilotaris de diversos jocs de pilota amb un origen com pugueren enfrontar-se amb uns mnims canvis en les seues regles respectives. En el cas valenci, aquesta modalitat originria sn les Llargues.

El Joc internacional fou creat per la Confederaci Internacional de Joc de Pilota per a que hi jugaren pilotaris valencians, belgues, francesos, holandesos i italians.

 Canxa .
La canxa de joc, a diferncia del de les Llargues valencianes, s un espai obert de gespa, de 60 m de llargria per 20 m d'amplria al traure i 15 m al rest, limitat per lnies de color blanc. Els extrems d'aquest rectangle sn el traure i el rest. En el traure hi ha un rectangle de 8 x 6 m, s des d'aqu des d'on s'ha de fer la treta.

 Pilota .
Cada modalitat de joc de pilota utilitza la seua prpia pilota, i a l'hora de reglamentar el joc internacional hom ha buscat una que s'adiga a les caracterstiques comunes i que no afavorisca l'estil de joc de ning. Aix i tot, els pilotaris valencians necessiten una adaptaci d'unes setmanes per acostumar-s'hi.

Es juga amb una pilota de goma rapada, blanca. Com a proteccions, noms es permet esparadrap.

 Regles .
Dos equips de 5 jugadors per hom juguen, durant 40 minuts, a aconseguir ms tants impedint que l'altri torne la pilota amb la m.

Cada tant consisteix en quatre quinzes: 15, 30, 40, i joc.

Cada quinze comena quan un jugador (de manera rotatria) llena la pilota des del rectangle del traure, aleshores els pilotaris colpejaran la pilota per enviar-la a l'extrem contrari (del rest al traure, o a l'inrevs) o, com a mnim allunyar-la el mxim possible.

Si, en la treta, la pilota ha superat el mig camp se l'ha de colpejar a l'aire o al primer cop, per si hi arriba arran de terra (i en la resta del quinze) pot pegar tants bots com es vullga.

En tenir un equip dos ratlles o estar el marcador a "40 i una ratlla" els equips canvien de camp.

Els quinzes es poden aconseguir de manera directa o aplaada.
 Quinzes directes sn:
 Enviar la pilota ms enll de l'extrem contrari.
 Quan un rival colpeja la pilota per aquesta no avana.
 Quan hom colpeja la pilota amb qualsevol altra part del cos que no siga la m s falta, i quinze per al rival. Excepte si es fa per aturar la pilota.

Els quinzes aplaats sn els que es guanyen aconseguint la ratlla.

 Ratlles .
Les ratlles del Joc internacional sn exactament iguals que en les Llargues valencianes.

Les ratlles sn una marca que es colloca en un lateral del camp a l'altura del lloc on hom ha aturat la pilota per tal d'evitar que avanara ms en terreny propi. En canviar de camp (i passar al traure) l'equip tracta de guanyar les dos ratlles que ha fet des del rest. Per a aconseguir-ho ha d'enviar la pilota ms enll de la ratlla en joc provocant que l'aturen ms en d'ella, llavors s quinze seu. Si no la llena tan lluny o li la tornen sense que passe la ratlla s quinze del rival.

 Vegeu tamb .
 Joc de pilota;
 Ballpelote;
 Joc de pilota a m fris;
 Longue paume;
 Pallone;
 Pilota valenciana;

 Enllaos externs .
 Internacional Ball Sport Federation;
 Federaci argentina;
 Federaci belga;
 Federaci holandesa;
 Federaci italiana;
 Federaci valenciana;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125233" title="Francesc Bayarri i Moreno" nonfiltered="1518" processed="1514" dbindex="51634">
Francesc Bayarri (Almssera, L Horta, 1961) s un periodista i escriptor valenci.

Actualment treballa al Gabinet de Premsa de la Universitat de Valncia, on dirigeix el peridic setmanal Nou Dise.

Francesc Bayarri fou el primer cap d informatius de Rdio 9, i anteriorment va treballar un any en Radiocadena. Per la seua activitat professional s ha centrat en la premsa escrita: Noticias al Da, Levante-EMV i El Pas. Ha escrit les novelles L avi del migdia (editada per Bromera), premi Valncia de Literatura 2001, Febrer i Cita a Sarajevo, premi dels Escriptors Valencians 2007, (publicades per L'Eixam).

Tamb ha participat en el llibre collectiu Nosaltres, exvalencians. Pertany a la Uni de Periodistes Valencians, organitzaci de la qual va ser secretari durant una dcada, i a Valencians pel Canvi, on forma part del consell directiu.

Enllaos externs.
Bayarri.info;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125235" title="Llista de llenges d'internet pel seu s" nonfiltered="1519" processed="1515" dbindex="51635">
Les xifres de la segent taula van ser preses de Global Reach. Mostren una estimaci de setembre del 2004 del nombre d'usuaris que es connecten a Internet per idiomes. Com pot observar-se, el catal s un dels 34 majors grups lingstics d'usuaris a Internet, superant a comunitats de parlants molt ms nombroses com sn la serbocroata o l'ucranesa.

Un dels fets a ressaltar d'aquesta llista s l'absncia d'un dels idiomes ms parlats del mn com s l'hindi, la llengua nacional de la ndia, el segon pas ms poblat del mn desprs de la Xina.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125238" title="Concert de gralla i piano" nonfiltered="1520" processed="1516" dbindex="51636">

El concert de gralla i piano s una pea de msica de cambra d'arrel tradicional per a gralla i piano. 

La gralla s un instrument tradicional de Catalunya que, bo i la seva projecci eminentment popular, ofereix unes possibilitats interpretatives que l'eleven a la categoria d'instrument de concert. Aix ho han ents alguns compositors que han escrit peces de concert per a gralla i piano.

Aquesta msica de cambra t l'origen el 1996 i s una iniciativa d'en Jordi Fbregas, en Marcel Casellas i en Toni Or que, en compondre les tres primeres peces de concert per a gralla i piano, van comenar a obrir nous camins per a aquest instrument. Tots tres temes es varen estrenar al Tradicionrius del 96. L'xit d'aquella primera experincia va ser tan notable que s'hi van afegir altres set compositors i tots deu temes es van recopilar en un llibre  que es va presentar en un concert al Tradicionrius del 98.

La msica de cambra, d'arrel tradicional, per a gralla i piano representa un concepte nou i una sonoritat que sorprn agradablement, acostumats com estem a identificar el so de la gralla amb la festa, els castells o els gegants. Aquestes deu peces demostren que la gralla s un instrument de cambra com qualsevol altre i que pot interpretar temes de concert sense altres problemes que els que comporten una digitaci i una afinaci impecables. 
 
Tant per la dificultat interpretativa dels temes -sobretot per a la gralla- com per la fins ara nulla convivncia entre tots dos instruments, s fcil d'endevinar que aquest repertori, fins fa poc, no s'interpretava gaire sovint. Els germans Iv i Nil Jord, al coincidir graller i pianista, l'han treballat i portat als escenaris catalans. Tamb el varen enregistrar en CD, distribuit per Dismedi amb el titol Concert de gralla i piano.

Bibliografia.
Deu peces per a piano i gralla, Edicions C.A.T;

Enllaos externs.
http://www.jordadefigueres.com;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125246" title="rea metropolitana de Barcelona" nonfiltered="1521" processed="1517" dbindex="51637">




L'rea metropolitana de Barcelona (AMB) s el nucli principal de la regi metropolitana de Barcelona. En conjunt, est formada per 36 municipis amb una poblaci de 3.161.081 habitants (Idescat, 2006), una extensi de 633 km i una densitat de 4.994 hab/km. Est integrada per tres organismes territorials de gesti: 
 Mancomunitat de Municipis;
 Entitat del Transport;
 Entitat del Medi Ambient;

Municipis de l'rea metropolitana.


 Pgines relacionades .
rea metropolitana de Madrid;
mbit Metropolit de Barcelona;
Barcelona;
Catalunya;

Enllaos externs.
Web oficial;
 Mancomunitat de Municipis;
 Entitat del Transport;
 Entitat del Medi Ambient.
Dades de la Mancomunitat de Municipis de l'rea Metropolitana de Barcelona;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125250" title="Miliard" nonfiltered="1522" processed="1518" dbindex="51638">
Un miliard s un nombre natural que s'escriu 1000000000 (109) i el nom usual del qual en catal s mil milions. En el sistema binari s 111011100110101100101000000000 i en l'hexadecimal s 3B9ACA00. La seva factoritzaci en nombres primers s 29  59.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125251" title="Cella" nonfiltered="1523" processed="1519" dbindex="51639">
Si busqueu les celles dels ulls, vegeu cella (anatomia).;




Cella s una localitat de l'Arag que es troba a la comarca de la Comunitat de Terol a 20 Km de Terol. L'any 2006 tenia 2935 habitants.
El ms representatiu de Cella s el seu pou artesi, naixement del riu Jiloca.

Les seues festes patronals sn al ms d'agost.

 Clima .
El clima s continental amb fortes diferncies de temperatura entre l'hivern i l'estiu (mnimes de -10 C a l'hivern, i mximes de 35 C a l'estiu sn relativament habituals). Es troba a una altitud de 1023 m, la qual cosa marca substancialment el seu oratge.
Les precipitacions sn molt escasses i irregulars. 

 Activitats Econmiques .
Cella s, fonamentalment, una poble ramader i agrari, no obstant aix la presncia del pou artesi i d'altres punts d'inters fan del turisme una font d'ingressos creixent.

 Referncies .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125252" title="Apenins" nonfiltered="1524" processed="1520" dbindex="51640">

Els Apenins (en itali Appennini) sn una cadena muntanyosa que recorre Itlia de nord a sud en uns 1.000 km.

La cadena forma un arc entre el golf de Gnova, sobre el Mediterrani, i Npols, sobre la mar Tirrena. Al centre de l'arc s'apropa a la costa est, a nivell de Rimini (mar Adritic). Els vessants que miren a la mar Adritica sn escarpats, mentre la zona occidental acaba en les planes on es troben situades la majoria de les principals ciutats histriques italianes. 

El punt culminant s el Gran Sasso -en itali Corno Grande- amb 2.912 m, el cim del qual es troba pariclament cobert per la glacera ms meridional d'Europa.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125255" title="Cynodon" nonfiltered="1525" processed="1521" dbindex="51641">

Cynodon s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Cynodon dactylon (L.) Pers. grama;
Cynodon nitidus Caro et E. A. Sanchez;
Cynodon aethiopicus;
Cynodon barberi;
Cynodon incompletus;
Cynodon nlemfuensis;
Cynodon parviglumis;
Cynodon plectostachyus;
Cynodon radiatus;
Cynodon transvaalensis;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125257" title="Cypholepis" nonfiltered="1526" processed="1522" dbindex="51642">

Cypholepis s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Cypholepis yemenica (Schweinf.) Chiov.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125260" title="Sidney Altman" nonfiltered="1527" processed="1523" dbindex="51643">

Sidney Altman ( Mont-real, Canad 1939 ) s un fsic i professor universitari nord-americ, d'origen canadenc, guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1989.

Biografia.
Va nixer el 7 de maig de 1939 a la ciutat de Mont-real. Va estudiar fsica a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts, on es gradu el 1960, i posteriorment realitz el doctorat en biofsica a la Universitat de Colorada l'any 1967. Actualment s professor de biologia a la Universitat de Yale.

Recerca cientfica.
Durant la seva recerca a la Universitat de Yale descobr les propietats cataltiques de l'cid ribonucleic. Durant molt de temps es creia que l'activitat enzimtica era una propietat exclusiva de protenes fins que Altman, en collaboraci amb Thomas Cech, va demostrar que els cids ribonucleics o ARN eren, alhora, suport qumic de l'herncia i molcules capaces d'intervenir directament en les reaccions bioqumiques. 

L'any 1989 fou guardonat, juntament amb Thomas Cech, amb el Premi Nobel de Qumica pels descobriments dels processos qumics de propietats catalitzadores de l'cid Ribonucleic.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1989;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125263" title="Dactyloctenium" nonfiltered="1528" processed="1524" dbindex="51644">

Dactyloctenium s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Dactyloctenium aegyptium (L.) Willd.  ;
Dactyloctenium australe Steud. ;
Dactyloctenium capitatum ;
Dactyloctenium giganteum L. ;
Dactyloctenium gigantheum Fisher et Schweik. ;
Dactyloctenium radulans R. Br. ;
Dactyloctenium scindicum Boiss.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125264" title="Daknopholis" nonfiltered="1529" processed="1525" dbindex="51645">

Daknopholis s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Daknopholis boivinii (A. Camus) Clayton;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125265" title="Dasyochloa" nonfiltered="1530" processed="1526" dbindex="51646">

Dasyochloa s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Dasyochloa argentina (Kuntze) Caro;
Dasyochloa argentina var. argentina;
Dasyochloa argentina var. aristiglumis Caro;
Dasyochloa argentina var. parodiana (E.A. Snchez) Caro;
Dasyochloa avenacea (Kunth) Willd. ex Steud.
Dasyochloa kurtziana (Parodi) Caro;
Dasyochloa longiglumis (Parodi) Caro;
Dasyochloa longiglumis var. cabrerae Caro;
Dasyochloa longiglumis var. longiglumis;
Dasyochloa pulchella (Kunth) Willd. ex Rydb.
Dasyochloa pygmaea (Hack.) Caro;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125266" title="Decaryella" nonfiltered="1531" processed="1527" dbindex="51647">

Decaryella s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.

Decaryella madagascariensis A. Camus;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125267" title="Desmostachya" nonfiltered="1532" processed="1528" dbindex="51648">

Desmostachya s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
D. bipinnata (L.) Stapf;
D. cynosuroides Stapf ex Massey;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125268" title="Diandrochloa" nonfiltered="1533" processed="1529" dbindex="51649">

Diandrochloa s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Diandrochloa diarrhena (Schult. & Schult. f.) A.N. Henry;
Diandrochloa diplachnoides (Steud.) A.N. Henry;
Diandrochloa glomerata (Walter) Burkart;
Diandrochloa japonica (Thunb.) A.N. Henry;
Diandrochloa namaquensis (Nees ex Schrad.) De Winter;
Diandrochloa pusilla (Hack.) De Winter;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125269" title="Thomas Cech" nonfiltered="1534" processed="1530" dbindex="51650">


Thomas Robert Cech ( Chicago, EUA 1947 ) s un qumic, bioqumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1989.

Biografia.
Va nixer el 8 de desembre de 1947 a la ciutat de Chicago, situada a l'estat nord-americ d'Illinois. De ben petit la seva famlia es trasllad a la ciutat d'Iowa, situada a l'estat del mateix nom. Va estudiar qumica al Grinnell College, on es gradu el 1970, i posteriorment realitz el seu doctorat a la Universitat de Berkeley l'any 1975. Aquell mateix any entr a treballar a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts, i el 1978 fou nomenat professor de qumica i bioqumica a la Universitat de Colorado.

Recerca cientfica.
L'rea principal de la recerca de Thomas Cech s la del procs de transcripci gentica del nucli de les cllules, observant com el codi gentic de l'ADN es transciu en ARN. En collaboraci amb Sidney Altman va descobrir que per aconseguir la uni de fragments d'ARN era necessari la presncia del nuclesid, component bsic de l'ARN, sense la necessitat de ser-hi present qualsevol altre activitat cataltica.

L'any 1989 fou guardonat, juntament amb Sidney Altman, amb el Premi Nobel de Qumica pels descobriments dels processos qumics de propietats catalitzadores de l'cid Ribonucleic.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1989;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125271" title="Dignathia" nonfiltered="1535" processed="1531" dbindex="51651">

Dignathia s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Dignathia aristata Cope;
Dignathia ciliata C.E. Hubb.
Dignathia gracilis Stapf;
Dignathia hirtella Stapf;
Dignathia pilosa (C.E. Hubb.) C.E. Hubb.
Dignathia villosa C.E. Hubb.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125272" title="Dinebra" nonfiltered="1536" processed="1532" dbindex="51652">

Dinebra s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.

Dinebra americana (L.) P. Beauv.
Dinebra arabica Jacq.
Dinebra aristidoides Kunth;
Dinebra brevifolia Steud.
Dinebra bromoides Kunth;
Dinebra chloridea J. Presl;
Dinebra chondrosioides Kunth;
Dinebra cristata J. Presl;
Dinebra curtipendula (Michx.) P. Beauv.
Dinebra dura (L.) Lag.
Dinebra guineensis Franch.
Dinebra hirsuta J. Presl;
Dinebra juncifolia (Desv.) Steud.
Dinebra lima P. Beauv.
Dinebra paspaloides (Willd.) P. Beauv.
Dinebra perrieri (A. Camus) Bosser;
Dinebra polycarpha S.M. Phillips;
Dinebra repens Kunth;
Dinebra retroflexa (Vahl) Panz.
Dinebra retroflexa var. brevifolia (Steud.) T. Durand & Schinz;
Dinebra retroflexa var. condensata S.M. Phillips;
Dinebra retroflexa var. retroflexa;
Dinebra secunda (Pursh) Roem. & Schult.
Dinebra tuaensis Vanderyst;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125275" title="Miquel ngel Ramis Socias" nonfiltered="1537" processed="1533" dbindex="51654">
Miquel ngel Ramis Socias s un advocat, empresari i poltic mallorqu del PP Balear.

(Muro, Mallorca el 13 d'agost de 1958) Fou batle d'Alcdia i delegat del Govern a les Illes Balears (febrer de 2003 - maig de 2004 i actualment s portaveu i secretari de comunicaci del PP a Balears.

Est casat a Alcdia amb Caterina Ventayol i t tres fills.  Es llicenci en dret en 1980 a la Universitat de les Illes Balears.
En 1993 s'afili al Partit Popular (PP).  En 1995 es proclamat batle d'Alcdia, crrec que ostentaria fins 1999.

Entre 1997 i 1999 fou Conseller de Medi Ambient, d'Ordenaci del Territori i litoral del Govern Balear.

A Alcdia i durant uns pocs anys fou cap de l'oposici al ajuntament d'Alcdia, crrec que deixaria en mans de Coloma Terrassa Ventayol.

s president del club de bsquet Palma Aqua Mgica.
s membre de l'Uni Esportiva d'Alcdia.

Entre les seves aficions destaquen el tennis, el padle, el ftbol, el bsquet i la lectura.






Enllaos externs.
 Entrevista al Youtube;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125277" title="Diplachne" nonfiltered="1538" processed="1534" dbindex="51655">

Diplachne s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Diplachne acuminata Nash ;
Diplachne dubia (Humb., Bonpl. et Kunth) Nees ;
Diplachne halei Nash ;
Diplachne maritima E. P. Bicknell ;
Diplachne petelotii A. Camus ;
Diplachne tracyii Vasey ;
Diplachne viscida Scribn;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125278" title="Distichlis" nonfiltered="1539" processed="1535" dbindex="51656">

Distichlis s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
D. dentata Rydb. ;
D. spicata (L.) Greene;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125280" title="Drake-Brockmania" nonfiltered="1540" processed="1536" dbindex="51657">

Drake-Brockmania s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Drake-Brockmania haareri (Stapf & C.E. Hubb.) S.M. Phillips;
Drake-Brockmania somalensis Stapf;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125283" title="Ectrosia" nonfiltered="1541" processed="1537" dbindex="51658">

Ectrosia s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Ectrosia agrostoides Benth.
Ectrosia anomala C.E. Hubb.
Ectrosia appressa S.T. Blake;
Ectrosia blakei C.E. Hubb.
Ectrosia confusa C.E. Hubb.
Ectrosia danesii Domin;
Ectrosia eragrostoides Domin;
Ectrosia gulliveri F. Muell.
Ectrosia gulliveri var. gulliveri;
Ectrosia gulliveri var. squarrulosa (Domin) C.E. Hubb.
Ectrosia lasioclada (Merr.) S.T. Blake;
Ectrosia laxa S.T. Blake;
Ectrosia leporina R. Br.
Ectrosia leporina var. leporina;
Ectrosia leporina var. longiglumis C.E. Hubb.
Ectrosia leporina var. micrantha Benth.
Ectrosia leporina var. pauciflora C.E. Hubb.
Ectrosia leporina var. spadicea (R. Br.) Domin;
Ectrosia scabrida C.E. Hubb.
Ectrosia schultzii Benth.
Ectrosia schultzii var. annua C.E. Hubb.
Ectrosia schultzii var. schultzii;
Ectrosia spadicea R. Br.
Ectrosia squarrulosa Domin;
Ectrosia subtriflora Ohwi;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125284" title="Ectrosiopsis" nonfiltered="1542" processed="1538" dbindex="51659">

Ectrosiopsis s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Ectrosiopsis aruensis Jansen;
Ectrosiopsis curvifolia Jansen;
Ectrosiopsis lasioclada (Merr.) Jansen;
Ectrosiopsis subaristata (Chase) Jansen;
Ectrosiopsis subtriflora (Ohwi) Ohwi;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125285" title="Eleusine" nonfiltered="1543" processed="1539" dbindex="51660">

Eleusine s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
E. indica (L.) Gaertn.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125286" title="Provncia de Stara Zagora" nonfiltered="1544" processed="1540" dbindex="51661">

La Provncia de Stara Zagora s una provncia del centre sud de Bulgria.  La capital s Stara Zagora, mentre que alters ciutats sn Chirpan, Kazanlak i Radnevo, un important centre de producci de carb.Radnevo s 20 a kilmetres al sud de Stara Zagora. Aproximadament hi ha 410,000 residents a la Provncia deStara Zagora Province, mentre que la poblaci de les ciutats de Stara Zagora i Kazanlak s de 183,000 i 80,000 habitants

Stara Zagora s un centre cultural de significaci particular per a Bulgria com a centre de l antiga Trcia,  Grcia, Roma i Bizanci .  S hi ha trobat restes neoltics. El fams film de la BBC The History of Europe arrenca amb el museu Neoltic de Stara Zagora com a les restes de la primera ciutat europea.  Stara Zagora s una de les ms velles ciutats d Europa.

L octubre de 2004, la provncia de Stara Zagora fou premiada per tenir la milor qualitatde vida a Europa, junt amb Gran Zrich (Sussa), Andalusia (Espanya), i Flandes (Blgica). El premi li fou dinat per fDi Magazine, produda pel Financial Times Group, a causa dels preus baixos, habitatges de nova construcci i  rica herncia cultural.

Ciutats de la Provncia de Stara Zagora per poblaci:
Stara Zagora- 141,480;
Kazanlak- 51,565;
Chirpan- 16,942;
Radnevo- 13,794;
Galabovo- 8,619;
Maglizh- 3,480;
Pavel Banya- 2,938;
Gurkovo- 2,884;
Nikolaevo- 2,841;
Shipka- 1,579;

 Enllaos externs .
 Provncia de Stara Zagora   la millor qualitat de vida a Europa;
 Informaci sobre Stara Zagora;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125287" title="Enteropogon" nonfiltered="1545" processed="1541" dbindex="51662">

Enteropogon s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
E. gracilior Rendle;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125289" title="Entoplocamia" nonfiltered="1546" processed="1542" dbindex="51663">

Entoplocamia s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Entoplocamia aristulata (Hack. & Rendle) Stapf;
Entoplocamia benguellensis Rendle;
Entoplocamia procera Chiov.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125290" title="Ares Galaxy" nonfiltered="1547" processed="1543" dbindex="51664">


Ares Galaxy (popularment conegut com Ares P2P o simplement Ares) s un programari de tipus P2P d'aspecte i funcionalitat similar als de KaZaA, per muntat sobre una xarxa P2P diferent, amb protocol propi i homnim.

Orgens i histria.

En els seus inicis Ares Galaxy fou creat per treballar sota la xarxa Gnutella, per sis mesos desprs de llur creaci, en el 2002, opt per comenar a desenvolupar la seva prpia xarxa descentralitzada (basada en la de Gnutella).

En aquell temps, l'Ares era un client freeware que contenia adware, amb la possibilitat d'escollir en la seva installaci acceptar-lo o no, per els seus desenvolupadors, temps ms tard, quan van veure que era un prctica poc honesta van retirar l'adware de tots els seus paquets d'installaci.

El programa tingu una gran acceptaci entre tots els usuaris principalment per la rapidesa i flexibilitat del protocol (que oferia rapidesa de connexi, multi cerques, cues d'espera remotes molt curtes, gran velocitat de descrrega, etc.), la possibilitat de creaci de sales de xat, facilitat d's, entre moltes altres coses. Aix va ser que a causa dels avantatges d'aquest programa i a la prdua de popularitat del KaZaA, el petit projecte descentralitzat pass de ser una xarxa experimental amb menys de 10.000 usuaris a transformar-se en una xarxa de gran multitud fins quasi arribar al mili d'usuaris durant l'any 2005.

La xarxa d'Ares Galaxy creixia a un ritme accelerat, per el client per accedir a ella no ho feia a la una, ja que els creadors treien versions de l'Ares amb una lentitud de fins una versi per any, i cada versi no sempre tenia molta diferncia respecte a l'anterior, o sigui que noms es realitzaven arranjaments menors entre versi i versi.

A causa de la lentitud en el desenvolupament del client Ares comenaren a sorgir altres clients P2P alternatius per accedir a la mateixa xarxa com el Warez P2P.

En la segona meitat de l'any 2005, els creadors i desenvolupadors de l'Ares, van adonar-se de la popularitat el seu projecte i que no arribaven a donar l'abast en quant al manteniment del hosting ni e el desenvolupament del projecte, i possiblement el temor d'alguna demanda judicial ja que era l'poca en qu atacaven als creadors de P2P (tancament de l'empresa eDonkey), van decidir canviar la llicncia freeware del seu programari per una llicncia lliure, i d'aquesta manera, transformar-lo en un programari lliure sota la llicncia GPL. Des d'aquell moment el projecte Ares Galaxy es trobava en el lloc SourceForge.net que ofereix hosting gratut i altres opcions que permeten el fcil seguiment del desenvolupament d'un programari lliure.

Caracterstiques.
Ve en dues versions: Ares Regular i Ares Lite.
Aquesta ltima al semblar, que sempre tingu menor periodicitat d'actualitzaci que la Regular, ara per raons desconegudes se li deix de donar suport per temps indefinit i encara roman en la versi 1.8.1. L'enlla de descrrega d'aquesta versi Lite es tragu de la pgina oficial d'Ares Galaxy, per es troba en la de SourceForge.;

Fcil s: Equipat amb una interfcie senzilla i lleugera, mens grans i ben distributs entre altres coses, fa fcil el seu s fins i tot per als usuaris ms inexperts, siguen aquesta una de les raons per la que ha guanyat tanta popularitat i acceptaci per part dels usuaris.

Previsualitzaci de fitxers multimdia: L'Ares permet fer una previsualitzaci prvia dels fitxers multimdia com udio, imatges o vdeo, encara sense haver-lo descarregat completament.

Breus cues d'espera: El seu flexible algorisme, t com prioritat posicionar en primer lloc d'una cua remota d'espera als usuaris que tenen menys percentatge descarregat, el que fa possible que les cues remotes siguin molt breus per aquells usuaris que inicien una descrrega. El que en contraprestaci, en els fitxers de gran mida, fa que la velocitat de descrrega es faci cada vegada ms lenta a mesura que s'avana en la descrrega, produint que la finalitzaci d'aquesta no es produeixi rpidament.

El xat: Una de les caracterstiques ms tpiques de l'Ares, s la capacitat per crear sales de xat descentralitzades amb la finalitat de servir com a punt de trobada entre diverses persones que comparteixen els mateixos gustos o simplement per conixer a ms persones que comparteixen la mateixa nacionalitat, sense mencionar que alguns usuaris permeten l'exploraci de la seva llibreria de fitxers compartits (aquells que es descarreguen i comparteixen).

Suport natiu del protocol BitTorrent: A partir de la versi 1.9.4 (de l'Ares Regular), lAres suporta el protocol BitTorrent. Aquest suport permet gestionar i descarregar per defecte, fitxers .torrent permetent a l'Ares interactuar com un client BitTorrent i obtenir contingut mitjanant aquest protocol.

Navegador: l'Ares cont (a les versions anteriors a la 2.0) un navegador basat en Trident, el motor de renderitzat de l'Internet Explorer. A ms permet navegar tant per contingut web com pel propi contingut de l'ordinador.

Llibreria: Aquesta opci s molt habitual en tot el tipus de programari P2P, es essencialment una secci on es comparteixen i organitzen fitxers compartits (ja siguin descarregats o afegits manualment a la Llibreria per compartir-los). Cont dos tipus de vistes: la normal i l'estesa; en l'estesa els fitxers compartits es divideixen en diferents categories, i l'estesa mostra els directoris compartits tal qual estan organitzats per l'usuari. D'igual manera, es poden afegir determinats fitxers dins del reproductor multimdia, exportar l'hashlink i el Magnet URI dels fitxers, esborrar o cercar ms del contingut seleccionat. A ms, tamb permet compartir o restringir qualsevol fitxer desitjat.

Descrrega des de mltiples fonts: Aquesta caracterstica s molt com en tota classe de clients i xarxes P2P, l'Ares tamb maneja aquesta mateixa caracterstica, la qual s'utilitza principalment per evitar cues remotes d'espera, ja que literalment el que es fa es descarregar trossos del mateix fitxer que es troba descarregant de diferents usuaris amb el mateix fitxer a la vegada; aix vol dir que si a l'usuari a qui se li est descarregant un fitxer est ocupat, n'hi ha ms d'un que el recolzar permetent a l'usuari no noms reprendre la seva descrrega, sin tamb descarregar amb major velocitat ja que est obtenint els fitxer de diverses fonts simultniament. Tamb l'Ares incorpora la descrrega d'un fitxer, des de diferents parts dins del mateix, de forma no ordenada. ;

Sistema DHT per al maneig de fonts;

Xat privat entre dos usuaris: Amb aquesta opci, dos usuaris de l'Ares es poden comunicar entre s per mitj d'un missatger instantani el qual no necessita de la connexi a les sales pbliques de xat, sin que es pot xatejar privadament a soles amb aquella persones sense ning ms, sempre i quant es tingui activada l'opci d'acceptar missatges instantanis privats (que per defecte ja est activada). Tamb s possible configurar una resposta automtica als missatges instantanis privats per quan s'est absent.

Mltiples cerques: A partir de la versi 1.8.8 s possible realitzar diverses cerques de fitxers al mateix temps, des de pestanyes organitzades.

Transferir darrera un tallafocs (firewall): A partir de la versi 1.9.0, s possible transferir dades per l'Ares (enviar -compartir- o rebre fitxers) encara que s'utilitzi un tallafocs (firewall).

L'Ares s programari lliure: L'Ares s un programari el qual est programat en llenguatge Object Pascal i Compilat en Delphi/Kylix, el seu codi font s obert i est disponible a la pgina del projecte d'Ares Galaxy en SourceForge.net per a la seva lliure modificaci i redistribuci.

 Xarxa Ares Galaxy .

 Clients .
La xarxa de Ares Galaxy permet la connexi de clients a les xarxes d'intercanvi de l'Ares a travs de clients totalment aliens al projecte d'Ares Galaxy. Pel que tamb existeixen altres clients que tamb es connecten a la xarxa com el Warez P2P (un clon de l'Ares), el KCeasy (basat en el GiFT), entre altres.

 Bots .
A l'igual que en IRC, s possible connectar a les sales de xat de l'Ares, usant altres clients (en la seva majoria casolans) que la seva nica funci s connectar amb alguna sala de xat de l'Ares. Es poden utilitzar en conjunt amb alguns bots que no sn res ms que una espcie de scripts que permeten a l'usuari estendre i automatitzar funcions d'un client 'aquest tipus, per exemple, l'automatitzaci que va des d'una simple salutaci amb colors cridaners fins a funcions ms sries de banneig com les d'impedir que certs tipus de noms d'usuari (nicks) accedeixin a una sala de xat, entre moltssimes altres funcions. En general sn utilitzats per un administrador d'una sala de xat d'aquest tipus.
(cal mencionar que l'accs amb un client o bot a determinades sales de xat de l'Ares, depn totalment del reglament de cada sala, ja que hi ha sales que noms permeten connexi des d'un autntic client de l'Ares o simplement l's de bots s restringit als administradors d'una sala)
Alguns exemples d'aquest tipus de programes bots sn l'ASAX, l'ARCA++ Client o l'Ares Junior.

 Hash links .
L'Ares tamb suporta "haslinks" identificadors nics de fitxers, s a dir, quan s'utilitza un identificador d'aquest tipus l'Ares cercar i descarregar el fitxer especfic. Els hashlinks de l'Ares comencen aix: arlnk://.
Hi ha alguns llocs webs que ofereixen hashlinks per a descarregar fitxers a l'Ares, un d'aquests s l'Ares-Catal que s un portal de recursos gratuts per a l'Ares en catal.
A part, tamb accepta els enllaos Magnet URI.

Pluggings .
Els usuaris de l'arquitectura P2P giFT poden utilitzar un plugin denominat "giFT-Ares", que serveix per a accedir a la xarxa d'Ares Galaxy. Aix s possible perqu Ares-Galaxy i Gnutella utilitzen la mateixa funci hash per a la creaci d'un nic identificador de fitxers, i giFT tamb pot connectar-se amb la xarxa Gnutella utilitzant un altre plugin similar, per tant, els usuaris de giFT que operin amb els dos plugins poden descarregar fitxers d'ambdues xarxes simultniament.

 Notes .
Degut a que antigament l'Ares contenia adware, alguns programes antispyware i antivirus com el PestPatrol, detecten l'Ares com una amenaa, per aix es deu noms que el PestPatrol est programat per detectar adware antigament contingut en el paquet d'installaci. Es pot dir que aix de qu l'Ares s un virus, s totalment fals perqu l'adware fou eliminat ja fa molt de temps i ja no es troba ms en desenvolupament, per tant es pot asegurar que l'Ares s un programari lliure de malware i els resultats que mostra el PestPatrol no sn ms que falsos positius.

Si un fitxer que s'est descarregant es posa en pausa sol i l'estatus en la finestra apareix "En cua remota" ("Leech Paused" en angls), se soluciona configurant una ample d'enviament illimitat, anant a "Preferncies", i a la pestanya "Transferncies" posant el nombre zero (0) al camp de text "Banda ampla d'enviament), que far que no hi hagi cap lmit en la velocitat d'enviament.
Tamb pot aparixer el missatge "Pausat localment" ("Locally paused" en angls), que es deu a que la quantitat de fitxers que s'han posat a descarregar simultniament supera el mxim de descrregues simultnies. Per configurar les descrregues permeses a la vegada, s'ha d'anar a "Preferncies", i a la pestanya "Transferncies" escollir el nombre on posa "Descrregues permeses a la vegada" ("Download(s) allowed at once" en angls).

Si detectes qualsevol anomalia en el funcionament de l'Ares, pots posar-t en contacte amb els desenvolupa dors de l'Ares perqu se n'adonin i puguin solucionar-ho en la prxima versi.

Si vols tenir l'Ares en catal, existeix un programa anomenat Ares-Catal per afegir l'idioma catal a l'Ares i traduir altres components com la pantalla de benvinguda. Pots descarregar-lo des del web del portal Ares-Catal www.ares-catala.ruccatala.cat, o tamb el podeu trobar a l'Ares.
La traducci s'actualitza amb cada versi del programa Ares.

 Vegeu tamb .
 Peer-to-peer Definici sobre del funcionament d'aquest tipus de programari;
 Dret de cpia privada;
 Shareaza;
 Bittorrent;
 Gnutella;
 Gnutella2;
 P2M;
 Darknet;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial d'Ares Galaxy;
 Pgina del projecte Ares Galaxy en SourceForge;
 Ares Espanya;
 Frum oficial d'Ares Galaxy;
 Pgina oficial del projecte giFT;
 Pgina oficial del plugin Ares para giFT;
 Ares-Catal El portal de recursos gratuts per a l'Ares ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125291" title="Eragrostiella" nonfiltered="1548" processed="1544" dbindex="51665">

Eragrostiella s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Eragrostiella bifaria (Vahl) Bor;
Eragrostiella bifaria var. bifaria;
Eragrostiella bifaria var. secunda (Nees ex Steud.) Lazarides;
Eragrostiella bifaria var. walkeri (Stapf) Lazarides;
Eragrostiella brachyphylla (Stapf) Bor;
Eragrostiella collettii (Stapf) Bor;
Eragrostiella coromandelina (J. Knig ex Rottler) Keng f. & L. Liou;
Eragrostiella leioptera (Stapf) Bor;
Eragrostiella lolioides (Hand.-Mazz.) Keng f.
Eragrostiella nardoides (Trin.) Bor;
Eragrostiella secunda (Nees ex Steud.) Bor;
Eragrostiella walkeri (Stapf) Bor;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125292" title="Eragrostis" nonfiltered="1549" processed="1545" dbindex="51666">

Eragrostis s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
 Espcies .
Eragrostis amabilis Kuntze ;
Eragrostis ancashensis P. M. Peterson, Refulio et Tovar ;
Eragrostis attentuta Hitchc. ;
Eragrostis bahamensis Hitchc. ;
Eragrostis barbata Trin. ;
Eragrostis barrelieri Daveau;
Eragrostis boliviensis Jedwabn. ;
Eragrostis brachypodon Hack. ;
Eragrostis caesia Ekman et Mansf. ;
Eragrostis calotheca Trin. ;
Eragrostis capillacea Jedwabn. ;
Eragrostis caudata E. Fourn. ;
Eragrostis cilianensis (All.) F. T. Hubbard;
Eragrostis ciliaris (L.) Link ;
Eragrostis ciliaris (L.) R. Br.
Eragrostis cubensis Hitchc. ;
Eragrostis cumingii Steud. ;
Eragrostis curvula Nees;
Eragrostis deflexa Hitchc. ;
Eragrostis diversiflora Vasey ;
Eragrostis elatior Hack. ;
Eragrostis erosa Scribn. ;
Eragrostis excelsa Griseb. ;
Eragrostis fendleriana Steud. ;
Eragrostis floridana Hitchc. ;
Eragrostis frankii C. A. Mey. ;
Eragrostis hapalantha Trin. ;
Eragrostis hosokai O. Deg. ;
Eragrostis leptantha Trin. ;
Eragrostis leptophylla Hitchc. ;
Eragrostis lukwangulensis Pilg. ;
Eragrostis macropoda Pilg. ;
Eragrostis minor Host;
Eragrostis neomexicana Vasey ;
Eragrostis nigra Nees ;
Eragrostis niihauensis Whitney ;
Eragrostis orcuttiana Vasey ;
Eragrostis orthoclada Hack. ;
Eragrostis pallida Vasey ;
Eragrostis palmeri S. Watson ;
Eragrostis perlaxa Keng ;
Eragrostis pilifera Scheele ;
Eragrostis pilosa (L.) P. Beauv.
Eragrostis plumbea Scribn. ;
Eragrostis psammodes Trin. ;
Eragrostis pusillus Scribn. ;
Eragrostis reflexa Hack. ;
Eragrostis reptans Nees ;
Eragrostis rojasii Hack. ;
Eragrostis simplex Scribn. ;
Eragrostis tracyi Hitchc. ;
Eragrostis unionis Steud. ;
Eragrostis variabilis Gaudich. ;
Eragrostis whitneyi Fosberg;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125293" title="Erioneuron" nonfiltered="1550" processed="1546" dbindex="51667">

Erioneuron s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Erioneuron avenaceum (Kunth) Tateoka;
Erioneuron avenaceum var. avenaceum;
Erioneuron avenaceum var. cabrerae (Caro) E.A. Snchez;
Erioneuron avenaceum var. grandiflorum (Vasey) Gould;
Erioneuron avenaceum var. kurtzianum (Parodi) Anton;
Erioneuron avenaceum var. longiaristatum (Kurtz) Beetle;
Erioneuron avenaceum var. longiglume (Parodi) Anton;
Erioneuron avenaceum var. nealleyi (Vasey) Gould;
Erioneuron avenaceum var. nealleyi (Vasey) Gould;
Erioneuron avenaceum var. pygmaeum (Hack.) Anton;
Erioneuron grandiflorum (Vasey) Tateoka;
Erioneuron nealleyi (Vasey) Tateoka;
Erioneuron nealleyi var. grandiflorum (Vasey) Beetle;
Erioneuron neallyi var. neallyi;
Erioneuron pilosum (Buckley) Nash;
Erioneuron pilosum var. argentinum (Kuntze) Nicora;
Erioneuron pilosum var. aristiglumis (Caro) E.A. Snchez;
Erioneuron pilosum var. longearistatum (Kurtz) Anton;
Erioneuron pilosum var. mendocinum (Parodi) Nicora;
Erioneuron pilosum var. parodianum E.A. Snchez;
Erioneuron pilosum var. pilosum;
Erioneuron pulchellum (Kunth) Tateoka;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125294" title="Eustachys" nonfiltered="1551" processed="1547" dbindex="51668">

Eustachys s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
E. floridana Chapm. ;
E. glauca Chapm.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125295" title="Farrago" nonfiltered="1552" processed="1548" dbindex="51669">

Farrago s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125296" title="Carles I d'Anglaterra i d'Esccia" nonfiltered="1553" processed="1549" dbindex="51670">

Carles I d'Anglaterra (Dufermline 1600 - Londres 1649). Rei d'Anglaterra i d'Esccia des de 1625 i fins a la seva mort, executat, l'any 1649 a Londres.

 Infantesa .
Nascut al palau de Dunfermline, a Esccia, el dia 19 de novembre de 1600, sent el segon fill bar dels nou descendents de Jaume I d'Anglaterra i de la princesa Anna de Dinamarca. Carles era nt per via paterna de l'aristcrata escocs Henry Stuart, lord Darnley, i de la reina Maria I d'Esccia i per via materna ho era del rei Frederic II de Dinamarca i de la duquessa Sofia de Mecklenburg-Schwerin.

Va ser un nen amb mancances de creixement (consta en el Llibre Guinness dels rcords com el rei ms baix d'Anglaterra), per la qual cosa amb tres anys encara no podia caminar o parlar. 

Quan Isabel I d'Anglaterra va morir el 1603, Jaume VI d'Esccia va ser proclamat rei d'Anglaterra amb el nom de Jaume I i van deixar Carles a Esccia sota la cura d'infermeres i criats perqu es temia que el viatge debilits encara ms la seva frgil salut. Finalment, va arribar a Anglaterra el juliol de 1604 i va ser collocat posteriorment sota el crrec de Lady Carey, que li va ensenyar a caminar i parlar. En l'edat adulta no mesuraria ms d'1 metre i 62 centmetres.

Carles no era tan apreciat que el seu germ gran, el prncep Enric Frederic d'Anglaterra, prncep de Galles a qui adorava i tractava d'emular. El 1605, com s costum en el cas del segon fill d'un sobir angls, Carles va ser nomenat duc de York a Anglaterra. Dos anys abans, el 1603, havia estat nomenat duc d'Albany a Esccia.

 Hereu al tron .
Quan Enric Frederic d'Anglaterra va morir de tifus el 1612, Carles es convert en l'hereu del tron i fou nomenat duc de Cornualles, tot i que no fou nomenat prncep de Galles i comte de Chester, ttols habituals de l'hereu al tron angls, fins el novembre del 1616. La seva germana Isabel es va casar el 1613 amb Frederic V, elector palat, la qual cosa deixava Carles virtualment com a fill nic.



El nou prncep de Galles va ser influenciat notablement pel favorit del seu pare, George Villiers, 1er duc de Buckingham, amb el qual van emprendre una expedici a Espanya el 1623 per tractar d'establir una aliana poltica entre ambds pasos mitjanant un eventual matrimoni de Carles amb la filla menor del rei espanyol Felip III, la infanta Maria Anna d'Espanya. L'enlla mai no es va celebrar ja que que la corona espanyola va exigir la conversi del prncep de Galles al Catolicisme. A la seva tornada a Anglaterra, l'octubre d'aquell mateix any, tant Carles com Buckingham van exigir al rei Jaume que declars la guerra contra Espanya.

Amb el suport dels seus consellers protestants, Jaume va convocar al Parlament per a sollicitar subsidis per a la guerra i va sollicitar que el Parlament sancions la uni entre el prncep de Galles i la princesa Enriqueta Maria de Frana, a qui Carles havia conegut a Pars en el seu cam de retorn a Anglaterra. Ella era la filla de l'anterior rei francs Enric IV de Frana i la germana del rei actual Llus XIII de Frana. El Parlament va acceptar la uni, per va mostrar una actitud molt crtica a causa de la temptativa anterior d'arreglar un enlla matrimonial amb Espanya. De la uni de Carles i Enriqueta Maria nasqueren:

 SAR el prncep Carles Jaume d'Anglaterra, nat a Londres el 1629 i mort el mateix any a la mateica localitat. Reb el ttol de duc de Cornualles.

 SM el rei Carles II d'Anglaterra, nat a Londres el 1630 i mort el 1685. Es cas amb la infanta Caterina de Portugal.

 SAR la princesa Maria d'Anglaterra, princesa reial. Nada a Londres el 1631 i morta el 1660 a Whitehall. Es cas amb el prncep Guillem II d'Orange-Nassau.

 SM el rei Jaume II d'Anglaterra i VII d'Esccia, nat a Londres el 1633 i mort a Saint-Germain-en-Laye el 1701. Es cas en primeres npcies amb Anne Hyde i en segones npcies amb la princesa Maria de Mdena.

 SAR la princesa Elisabet d'Anglaterra, nada a Londres el 1635 i morta el 1650.

 SAR la princesa Anna d'Anglaterra, nada a Palau de Saint James el 1637 i morta el 1640 al Palau de Richmond.

 SAR la princesa Caterina d'Anglaterra, nada al Palau de Saint James el 1639 i mort el mateix any a Londres.

 SAR el prncep Enric d'Anglaterra, nat al Palau de Saint James el 1639 i  mort el 1660 a Londres.

 SAR la princesa Enriqueta Maria d'Anglaterra, nada el 1644 a Bedford House Exeter i morta a Pars el 1670. Es cas amb el duc Felip d'Orleans.

Jaume, ja senil, trobava cada cop ms difcil controlar el Parlament (el mateix problema que tindria ms endavant Carles durant el seu regnat). Durant l'ltim any del regnat de Jaume I, el poder reial va quedar en mans del seu fill i del duc de Buckingham.

Ascens al tron.
Carles va ascendir al tron el dia 27 de mar de 1625. El primer Parlament convocat arran de l'ascens al tron discut la idonetat del matrimoni del monarca amb una princesa catlica. El Parlament express obertament els seus recels que una princesa catlica fos reina consort d'Anglaterra. Malgrat aquesta negativa, Carles aconsegu que el Parlament aprovs l'enlla matrimonial amb certes condicions en matria religiosa.

Ara b, aviat aparegueren els primers conflictes de carcter religis. Arran d'un pamflet publicat per Richard Montagu en qu s'atacaven obertament els ensenyaments del calvinisme. El debat aparegu al Parlament i el diputat purit John Pym atac Montagu i el pamflet. En resposta Montagu deman protecci al sobir en un nou pamflet titulat Appello Caesarem i Carles I li atorg aquesta protecci, disgustant als puritans.

La Guerra dels Trenta Anys.
Una de les preocupacions de Carles I fou la poltica exterior. L'any 1623, l'elector Frederic V, elector del Palatinat i esps de la princesa Elisabet d'Anglaterra perd el territori patrimonial del La disputa entre l'emperador Ferran II i l'elector palat origin la Guerra dels Trenta Anys.

Malgrat que el Parlament i el monarca estaven d'acord de la necessitat d'entrar en guerra, l'estratgia que aquesta havia de seguir era el principal punt de desacord. Mentre el Parlament preferia una guerra naval contra les Espanyes a la zona del Carib per tal d'apropiar-se del carregament de les naus espanyoles i d'algun territori de la zona, el monarca preferia una estratgia ms agressiva vinculada amb una ofensiva continental que necessitava d'importants quantitats de diners. Finalment el Parlament nicament atorg un subsidi de guerra de 140.000 lliures, insuficient per les aspiracions de Carles. Aquesta aprovaci dels Comuns fou vista amb mals ulls pel monarca que a travs del duc de Buckingham aconsegu parar aquesta concessi a la Cambra dels Lords.

El gener de 1629, Carles obr una segona sessi parlamentria que havia estat prorrogada el mes de juny de 1628. L'assassinat del duc de Buckingham escassos dies abans havia obert una esquerda important entre el monarca i els diputats ja que el primer acusava als segons de l'assassinat. Les topades entre el sobir i el Parlament es concentraren en el cas Rolle. Rolle era un membre del Parlament a qui se li havien confiscat els seus bns personals per negar-se a pagar un seguit d'impostos que havien estat cedits al monarca pocs anys abans en motiu de la Guerra. El Parlament condemn al monarca per aquesta confiscaci fet que contribu a augmentar les males relacions entre les dues institucions. Carles clausur el Parlament sense que haguessin acabat les sessions.

La no concessi dels emprstits de guerra per part del Parlament feren que Carles I signs tractats de pau amb el Regne de Frana i les Espanyes per retirar la seva participaci a la Guerra. 

Onze anys de tirania.
A partir de 1629 s'inicien onze anys d'absolutisme pur al Regne d'Anglaterra, perode qualificat dels Onze Anys de Tirania. 

Les guerres civils angleses.
Els darrers anys del seu regnat foren marcats per la Guerra Civil Anglesa, en la que es va oposar a les forces del Parlament, i pels puritans, que eren hostils a les seves poltiques religioses i a la seva aparent simpatia vers el catolicisme. La primera Guerra Civil (1642-1645) acab amb la derrota de Carles, desprs d'aix els parlamentaris esperaven d'ell que accepts les seves demandes de crear una monarquia constitucional. Ell rest desafiador i volia fer una aliana amb el Regne d'Esccia i fugir a l'Illa de Man. Tot aix provoc una segona Guerra Civil (1648-1649). Desprs d'una nova derrota reial fou capturat, jutjat, declarat culpable, i executat per alta traci. 

La monarquia fou abolida i es va declarar la repblica anomenada la Commonwealth d'Anglaterra. El fill de Carles, Carles II, esdevingu rei desprs de la restauraci de la monarquia en el 1660.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125297" title="Fingerhuthia" nonfiltered="1554" processed="1550" dbindex="51671">

Fingerhuthia s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Fingerhuthia afghanica Boiss.
Fingerhuthia africana Nees ex Lehm.
Fingerhuthia sesleriiformis Nees;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125298" title="Gouinia" nonfiltered="1555" processed="1551" dbindex="51672">

Gouinia s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
G. gracilis Ekman;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125300" title="Gymnopogon" nonfiltered="1556" processed="1552" dbindex="51673">

Gymnopogon s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
G. spicatus (Spreng.) Kuntze;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125303" title="Halopyrum" nonfiltered="1557" processed="1553" dbindex="51674">

Halopyrum s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
H. mucronatum (L.) Stapf;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125309" title="Harpachne" nonfiltered="1558" processed="1554" dbindex="51675">

Harpachne s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
H. bogdanii Kenn.-O'Byrne;
H. harpachnoides (Hack.) Keng;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125310" title="Harpochloa" nonfiltered="1559" processed="1555" dbindex="51676">

Harpochloa s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
H. altera Rendle;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125311" title="Heterachne" nonfiltered="1560" processed="1556" dbindex="51677">

Heterachne s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Heterachne baileyi C.E. Hubb.
Heterachne gulliveri Benth.
Heterachne gulliveri var. gulliveri;
Heterachne gulliveri var. major C.E. Hubb.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125312" title="Heterocarpha" nonfiltered="1561" processed="1557" dbindex="51678">

Heterocarpha s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
H. haareri Stapf & C.E. Hubb.
H. schiemanniana Schweick.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125313" title="Hilaria" nonfiltered="1562" processed="1558" dbindex="51679">

Hilaria s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125321" title="Elias James Corey" nonfiltered="1563" processed="1559" dbindex="51680">

Elias James Corey ( Methuen, EUA 1928 ) s un qumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1990.

Biografia.
Va nixer el 12 de juliol de 1928 a la ciutat de Methuen, poblaci situada a l'estat nord-americ de Massachusetts. Va estudiar qumica a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts, on es va graduar el 1948 i doctorar el 1951. Entre 1951 i 1959 fou professor a la Universitat d'Illinois, i a partir de 1959 s catedrtic a la Universitat de Harvard.

Recerca cientfica.
Interessat en qumica orgnica Corey ha desenvolupat interessants recerques al voltant de les reaccions qumiques per entendre el seu comportament. Aix mateix a ell es deu la creaci de la prostaglandina, sesquiterp, triciclohexaprenol i l'cid giberllic entre d'altres.

Aix mateix realitz investigacions en la qumica terica, desenvolupant una Teoria General de Sntesi, anomenada Retrosntesi. Aquesta consisteix en sotmetre una molcula orgnica que es vol sintetitzar a una srie de seccions per etapes i d'acord amb un conjunt de regles simples, tenint en compte el carcter i el context estructural dels enllaos que es trenquen. Fou el primer en veure la utilitat dels ordinadors en el procs de retronsntesi.

L'any 1990 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica per les seves teories, i el seu posteriorment desenvolupament, de mtodes en l'rea de la retrosntesi.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1990;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125388" title="Juan Eugenio Hartzenbusch" nonfiltered="1564" processed="1560" dbindex="51681">

Juan Eugenio Hartzenbusch (Madrid, 6 de setembre de 1806 - Madrid, 2 d'agost de 1880), escriptor, dramaturg, poeta , filleg i crtic espanyol, un dels ms destacats representants del drama romntic a Espanya. s conegut principalment per la seua obra Los amantes de Teruel (1837). 

Biografia.
Fill d'una espanyola i un ebenista alemany arrunat per la Guerra de la Independncia, va quedar orfe de mare quan noms tenia dos anys d'edat i va viure amb son pare i germ durant uns anys a Valparaso de Abajo, poble de Conca. L'any 1815 la famlia va tornar a Madrid; ac el pare va crear un nou taller d'ebenisteria. Juan Eugenio es va preparar per a prendre els hbits estudiant amb els jesutes en el Collegi de Sant Isidre (1818-1822), aprenent llat, francs i humanitats, per, al no demostrar vocaci religiosa, va preferir continuar amb l'activitat del pare. Es conta que usava els seus minsos estalvis per a comprar llibres i assistir al teatre. Per malaltia del pare i confiscaci dels seus bns arran de la seua participaci en els successos del Trienni Liberal (1820-1823), el xicot va haver de treballar en tallers aliens, aconseguint per un esfor admirable de la seua voluntat obrir-se pas a una educaci superior i triomfar en una societat tancada a tals miracles. Es va casar molt jove (1820) amb Mara Morgue, que va morir molt prompte, i va tornar a contraure matrimoni amb Salvadora Hiriart. Va traduir obres franceses de Molire, Voltaire i Alexandre Dumas i des de l'any 1827 va refondre comdies del Segle d'Or, com per exemple El amo criado, original de Francisco de Rojas Zorrilla estrenada l'any 1829, o Las hijas de Gracin Ramrez (1831), a partir de La restauracin de Madrid de Manuel Fermn de Laviano i que, sota comanda d'un empresari, va ser un rotund fracs.

L'any 1830 va aprendre estenografia, i el 1834 es va sumar a la plantilla del peridic Gaceta de Madrid; el 1837 va esdevenir en taqugraf del Diari de Sessions del Congrs i el 19 de gener d'aquest mateix any va estrenar amb enorme xit en el Teatro del Prncipe el seu drama Los amantes de Teruel, amb el qual es va donar a conixer. Va revisar el text d'aquesta obra en diverses ocasions; l'edici definitiva pot considerar-se la publicada en 1849, reduda de cinc actes a quatre i amb un romanticisme menys exaltat. Des d'aquesta estrena va ser reconegut com un dels millors autors romntics. Va ser president del Consell de Teatres (1852). Va ser nomenat director de l'Escola Normal (1854) i va treballar com a oficial primer a partir de 1844 a la Biblioteca Nacional de Madrid, on va ascendir fins a ser-ne nomenat director (1862-1876).

L'any 1847 va ingressar en la Reial Acadmia Espanyola amb el nmero d'orde 179 i va ocupar la butaca ela minscula, sent el primer que va ocupar aquesta lletra i butaca, perqu aquest mateix any es van ampliar les places a trenta-sis i es va optar per adjudicar butaques a les dotze primeres lletres minscules. El seu discurs d'ingrs va versar sobre el dramaturg Juan Ruiz de Alarcn. Va collaborar tamb en l'edici de la Biblioteca d'Autors Espanyols de Manuel Rivadeneyra encarregant-se de prologar i corregir el text de les obres de Lope de Vega i Caldern de la Barca, i dirigint l'edici del Teatro escogido de Tirso de Molina. Tamb va realitzar una edici del Don Quixot i va deixar preparades les notes per a una segona. Va morir gaudint de la general estima dels seus conciutadans a Madrid, 1880.

Els seus contemporanis van destacar en ell el seu carcter metdic i disciplinat i els seus costums senzills; no assistia a les seues estrenes i, tot i ser formal, mai no va ser adust ni sever. Algunes vegades es va mostrar vehement al defensar els seus principis en disputes i controvrsies. Possea una memria portentosa, poblada de clssics del Segle d'Or, i era d'ideologia liberal, per la qual cosa fins i tot va ser milici nacional malgrat la seua dbil constituci.

 Obra .
El coneixement de la poesia germnica el va impulsar a buscar la concisi i el sentit moral i filosfic ms que la brillantor i l'harmonia. Va ser un excellent traductor de poemes italians i alemanys: dominava aquests idiomes a ms l'angls i el francs.

Los amantes de Teruel (1837) s un drama romntic en prosa i  vers i s'inspira en una falsa llegenda de Terol, que prov en realitat del Decamer de Giovanni Boccaccio. El tema va aparixer per primera vegada en El peregrino curioso, de Bartolom de Villalba y Estaa (1577) i figura en el poema Florando de Castilla del llicenciat Jernimo de Huerta; es va amplificar en Los amantes de Teruel de Juan Yage de Salas i desprs va ser portada a l'escena per Andrs Rey de Artieda, Tirso de Molina i Juan Prez de Montalbn. Hartzenbusch va revisar la seua pea tres vegades desitjant arribar a la possible perfecci.

Narra com el cavaller pobre Diego Marsilla, enamorat d'Isabel de Segura, obt dels pares d'ella el termini de sis anys per a aconseguir fortuna i poder-se casar amb la seua filla. Part a lluitar a Sria contra els infidels i torna ric, per a la seua tornada s fet presoner pels moros de Valncia; enamorada d'ell la sultana Zulima i veient-se menyspreada, marxa a Terol per a venjar-se. Mentrestant El senyor Rogrigo d'Azagra, poders pretendent d'Isabel, tracta de casar-se aviat amb ella utilitzant com a xantatge unes cartes comprometedores per a la mare d'Isabel; s'acorda al fi el matrimoni entre Isabel i Azagra, per Diego aconsegueix al fi la llibertat i corre a Terol. En en les proximitats de la vila, uns bandolers convinguts amb Zulima el detenen mentre se celebra la cerimnia religiosa del casament entre Isabel i Azagra. Finalment aconsegueix arribar a Terol i es presenta davant de la seua promesa, la qual, per tal d'alluyar-lo, li diu que ja no l'estima; Marsilla mor a efectes de tan rude colp i Isabel, desplomant-se sobre el seu cadver, expira tamb.

Hartzenbusch va escriure a ms els drames Doa Menca (1839), un drama molt original sobre la Inquisici; Alfonso el Casto (1841); La jura de Santa Gadea (1845), on el personatge del Cid apareix tendre i sensible sense perdre per aix la seua part d'heroi; La madre de Pelayo (1846) i La luz de la raza (1852).

Tamb va conrear la comdia de mgia, amb obres com La redoma encantada(1839) o la famosssima en la seua poca Los polvos de la madre Celestina (1840). Va escriure tamb Faules (1843), algunes d'elles versions de faulistes alemanys com T. Conrad Pfeffel, Christian Gellert, Fiedrich Von Hagedorn, Gotthold Ephraim Lessing i altres anglesos desconeguts a Espanya, altres extretes de la collecci francesa Fablier de la jeunesse (1801), altres inspirades en escriptors clssics del Segle d'Or, com Mateo Alemn, Lope de Vega i Caldern, i altres completament originals (per exemple, Las indirectas del padre Cobos), aix com artcles de costums. En les faules no escasseja la crtica social.

Entre els seus sainets en prosa destaquen La visionaria (1840), La coja y el encogido ( 1842) i Juan de Vias (1844).  Va editar clssics espanyols: Miguel de Cervantes, (Tirso de Molina, Lope de Vega, Juan Ruiz de Alarcn i Caldern), amb prlegs i notes i, generalment, molt encertades correccions textuals. Les seues idees sobre ecdtica i crtica textual van estar molt per damunt de les dels seus contemporanis i les va exercir en les seues edicions i en particular en una de Don Quixot de la Manxa i en un gran nombre de correccions textuals a aquesta obra que va deixar indites i van ser publicades pstumament. Va collaborar en els 34 volums de l' Enciclopdia moderna. Diccionari universal de literatura, Cincies, arts, agricultura, indstria i comer publicada a Madrid (1851-1855) per Francisco de Paula Mellado supervisant la traducci i corregint, ampliant i adaptant els autors dramtics.

Bibliografia.
Ricardo Navas Ruiz, El romanticismo espaol. Madrid: Ctedra, 1982 (3.A ed.);

Enllaos externs.
Obres de l'autor en la Biblioteca Virtual Cervantes;
Les 1633 notes de Hartzenbusch a la seua segona edici del Do Quixot ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125389" title="Richard R. Ernst" nonfiltered="1565" processed="1561" dbindex="51682">

Richard Robert Ernst ( Winterthur, Sussa 1933 ) s un qumic i professor universitari sus guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1991.

 Biografia .
Va nixer el 14 d'agost de 1933 a la ciutat de Winterthur, situada al cant de Zuric. Va estudiar qumica a l'Institut Tecnolgic Federal de Zuric, on es gradu el 1957 i es doctor el 1962 en fisicoqumica. A partir de 1970 s professor de fisicoqumica en aquest centre.

 Recerca cientfica .
Inici la seva recerca sobre la ressonncia magntica nuclear (RMN), fenmen conegut des de l'any 1945 grcies al seu descobriment per part dels Premis Nobel de Fsica Felix Bloch i Edward Mills Purcell, i que consisteix en l'absorci selectiva d'energia pels nuclis atmics que possexen un moment magntic, quan estan situats en un camp magntic i sn irradiats amb radiaci electromagntica de freqncia determinada. Mitjanant l's de l'espectroscpia observ com les freqncies de ressonncia caracterstiques d'aquests nuclis varien d'acord amb l'entorn qumic de l'tom, podent identificar la presncia d'aquests nuclis i la naturalesa de les seves interaccions qumiques al nucli d'una molcula. A la dcada del 1960 va aconseguir augmentar en ms de deu ordres de magnitud la sensibilitat d'aquesta tcnica reemplaant la variaci suau de la freqncia amb intenses pulsacions radiomtriques. 

L'aplicaci de la tcnica matemtica de la srie de Fourier al complex senyal obtingut dels nuclis va permetre la reconstrucci de l'espectre de la ressonncia magntica nuclear, ampliant aix el rang de nuclis susceptibles de ser estudiats amb aquesta tcnica. 

L'any 1991 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pel desenvolupament de l'espectroscpia de ressonncia magntica nuclear d'alta ressoluci, un mtode necessari per l'anlisi de les estructures moleculars.

 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1991;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125392" title="Agrupaci DEIA" nonfiltered="1566" processed="1562" dbindex="51683">
Agrupaci DEIA va nixer com una agrupaci d'electors per a les eleccions municipals de Dei (Mallorca, Illes Balears) del 25 de maig de 2003. Va obtenir 63 vots i un regidor, per darrera d'UM (119 vots i 2 regidors) i del PP (189 vots i 4 regidors). Va exercir l'oposici (juntament amb el grup municipal d'Uni Mallorquina) al govern conservador del Partit Popular.



Durant aquella legislatura varen fer de regidores na Francisca Dey Ferriol (2003-2004) i na Maria Ignsia Prez Pastor (2004-2006).

L'octubre de 2005, Agrupaci DEIA es va constituir en partit poltic, que es defineix en els seus estatuts com "una formaci que pretn regenerar la vida poltica deianenca, sempre de manera coherent amb el que les sigles DEIA representen:comproms amb la Democrcia, respecte i protecci de l Entorn i de la Identitat prpia del nostre poble, essent una Alternativa seriosa per al nostre Ajuntament." 

El 27 de maig de 2007 Agrupaci Dei va concrrer a les eleccions municipals de Dei per segona vegada, aquest pic coaligada amb el PSM-EN i el PSIB-PSOE; va obtenir-hi 99 vots, la qual cosa li don la possibilitat d'obtenir 2 regidories (augmentant aix la seva representaci en el consistori), que ocuparan na Maria Ignsia Prez Pastor i na Sara Apesteguia Ripoll. El PP, amb 207 vots, va obtenir 4 regidors, revadilant aix la seva majoria absoluta, ja que UM (amb 92 vots) va obtenir noms 1 regidor. Aix, durant quatre anys ms la formaci progressita compartir oposici al govern conservador del PP amb els regionalistes d'UM.

Per a les eleccions generals de 2008 Agrupaci DEIA s'integr en la candidatura Unitat per les Illes i la seva regidora Maria Ignsia Prez Pastor ocup l'11 lloc (3a suplent) en la llista al Congrs dels Diputats. 

Enllaos externs.
 Plana de l'Agrupaci DEIA;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125394" title="Llista d'antics municipis del Pas Valenci" nonfiltered="1567" processed="1563" dbindex="51684">
Aquesta s la llista dels pobles del Pas Valenci que van ser municipis i que, per absorci, incorporaci o agrupaci, han desaparegut com a municipis independents des de l'any 1842. 

 Alacant .
 el Palam, incorporat a Alacant abans del 1940.
 Penya-serrada, incorporat a Mutxamel el 1846.

 Alt Millars .
 Campos d'Arens, incorporat a Montanejos el 1974 a causa de la construcci del pant d'Arens, s'havia segregat de la Pobla d'Arens a mitjan segle XIX.

 Alt Palncia .
 Crrica (o Penyalba) i Torques (o Villatorcas), incorporats a Sogorb.
 Novaliches, incorporat a Xrica a mitjan segle XIX.

 Baix Maestrat .
 Bel, incorporat a Rossell el 1971.
 el Ballestar, el Boixar,  Coratx i Fredes   s'integren al municipi de la Pobla de Benifass el 1977, del qual el Bellestar n's una entitat local menor. Al seu torn, Coratx i Fredes s'havien segregat del Boixar a mitjan segle XIX.

 Baix Segura .
 Molins, incorporat a Oriola.
 la Pobla de Rocamora, incorporat a Daia Nova el 1974.

 Baix Vinalop .
 Sant Felip Neri, incorporat a Crevillent.

 Camp de Morvedre .
 Benicalaf, incorporat a Benavites el 1856.
 la Vila de la Uni, aparegut el 1884 en fusionar-se els municipis de Benifair de les Valls i Faura i desaparegut el 1906 en tornar a adquirir l'autonomia municipal els dos pobles esmentats.

 Comtat .
 el Poblenou de Sant Rafael, incorporat a Cocentaina.
 Turballos, incorporat a Setla de Nunyes el 1845, municipi que posteriorment va ser incorporat a Muro d'Alcoi.

 Costera .
 Alboi, incorporat al Genovs el 1845.
 Rotgl i Corber, fusionats el 1854 per a formar el municipi de Rotgl i Corber.
 Sori, la Torre d'en Lloris i Annauir, incorporats a Xtiva els anys 1845, 1857 i 1883 respectivament.
 la Torre de Cerd, incorporat a Aiacor el 1856, municipi que posteriorment va ser incorporat a Canals el 1879.
 Torrent de Fenollet, incorporat a Llanera de Ranes el 1838.

 Horta Oest .
 Vistabella, incorporat a Picanya el 1851.

 Marina Alta .
 Forna, incorporat a l'Atzvia el 1910.
 la Llosa de Camacho (o la Llosa d'Olocaive), incorporat a Alcalal a mitjan segle XIX. Avui n's una entitat local menor.
 Miraflor i Setla i Mira-rosa s'agrupen el 1971 per a formar el municipi de Setla, Mira-rosa i Miraflor, que posteriorment (1991) s'ha anomenat els Poblets.

 Plana Baixa .
 Artesa d'Onda, incorporat a Onda.
 Mascarell, incorporat a Nules a la segona meitat del segle XIX.
 Veo, incorporat a l'Alcdia de Veo.

 Ports .
 Xiva de Morella i Hortells, incorporats a Morella el 1976.

 Rac d'Adems .
 Torre Alta, incorporat a Torre Baixa.

 Ribera Alta .
 Berfull i el Tossalnou, incorporats a Rafelguaraf el 1846 i el 1870 respectivament. ;
 el Pujol, incorporat a Benimuslem el 1857.
San, incorporat a l'nova al segle XIX.

 Safor .
 Benipeixcar i Beniopa, incorporats a Gandia el 1962 i el 1965 respectivament.

 Valncia (municipi) .
 Patraix (1870), Beniferri (1872), Russafa (1877) i Benimaclet (1878), incorporats en els anys 70 del segle XIX.
 Benimmet (1882), els Orriols (1882) i Borbot (1888), incorporats en els anys 80 del segle XIX.
 Mauella (1891), Campanar (1897), Vilanova del Grau (1897), el Poble Nou de la Mar (1897), Carpesa (1898) i Massarrojos (1898), incorporats en els anys 90 del segle XIX.
 Benifaraig, incorporat l'any 1900.

 Vall d'Albaida .
 Aljorf, incorporat a Albaida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125396" title="W?adys?aw Tatarkiewicz" nonfiltered="1568" processed="1564" dbindex="51685">

W adys aw Tatarkiewicz (3 d'abril de 1886, Varsvia - 4 d'abril, de 1980, Varsvia) va ser un filsof polons, historiador de filosofia, historiador de l'art, esteta, i autor de treballs d'tica.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125397" title="Provncia de Vidin" nonfiltered="1569" processed="1565" dbindex="51686">



La Provncia de Vidin s la ms septentrional de les provncia de Bulgria. Limita amb Srbia i Romania. La capital s Vidin sobre el Danubi, mentre que altrs ciutats importants sn Belogradchik, Bregovo, Dimovo, Dunavtsi, Gramada i Kula. Tamb sn centres municipals Boynitsa, Makresh, Novo Selo, Ruzhintsi i Chuprene.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125398" title="Carles Fontser i Carri" nonfiltered="1570" processed="1566" dbindex="51687">
Carles Fonstser i Carri (Barcelona, 9 de mar de 1916   Girona, 4 de gener de 2007) fou un destacat dibuixant i cartellista catal, especialment de l poca republicana. Tamb treball com ninotaire, fotgraf i escengraf.

Fill de carlista militant i de famlia burgesa. Tot i haver rebut una educaci religiosa i conservadora, ben aviat se sent atret per l anarquisme. De formaci autodidacta, ingress a l escola Llotja de Barcelona on hi estudi poc temps. Les primeres illustracions les public en revistes com ara Reacci, de carcter conservador. Amb tot, grficament havia rebut una forta influncia d artistes clarament esquerrans com ara Helios Gmez. Treball tamb en el camp de la publicitat (Magatzems Bowmer & Bo) i el cinema (cartells per a United Artists i Universal Films). Fou impulsor del Sindicat d Estudiants Professionals de Barcelona.

L'any 1932 collabor en la campanya electoral de la dreta catalanista, tot i que la seva tasca ms activa tingu lloc durant la Guerra civil espanyola, amb cartells per a la UGT, la CNT, la FAI o el POUM. Durant la Guerra Civil s allist a les Brigades Internacionals, tot combatent a l'Ebre. Passada la guerra s exili a Frana, Mxic i als Estats Units, on treball de pintor, escengraf, fotgraf i en la realitzaci d alguns llibres sobre el cartellisme republic. Fou durant la seva estada a Nova York que va coneixer la seva companya sentimental Terry Broch.

L'any 1973 torna a Catalunya i s'installa a Porqueres (Pla de l'Estany). El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi de Generalitat de Catalunya.

L'any 1995 va publicar les seves memries (Memries d un cartellista catal) i els ltims anys ha estat un membre destacat a favor del retorn dels Arxius retinguts a Salamanca. Tot el seu material grfic i peces originals, foren confiscades desprs de l'ocupaci franquista de la ciutat. Va morir per sense veure com li eren retornades.

La vesprada del 6 de mar de 2007, la Generalitat de Catalunya li va retre un homenatge al Palau de la Generalitat amb el ttol de "Visca la llibertat!" .

Bibliografia.
FONTSERE, Carles: Memries d un cartellista catal. Editorial Prtic. Barcelona, 1995.
FONTSERE, Carles: Un exiliado de tercera en Pars durante la segunda guerra mundial, Acantilado, 2004. ;
FONTSERE, Carles: Pars, Mxic, Nova York. Memries, Proa, 2004. ;

Enllaos externs.
 Vdeo de l'homenatge pstum a Carles Fontser al Palau de la Generalitat amb les intervencions de Joan M. Tresserras, Xavier Montany, Toni Strubell, Daniel Giralt-Miracle, Terry Broch, vdua de Fontser i Josep-Llus Carod-Rovira. Actuaci musical de Sisa i Pascal Comelade.;
 Article de Fontser sobre el cartellisme a la Guerra Civil Espanyola (castell);
 cartells;
 reportatge;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125401" title="Oriol Pi de Cabanyes i Almirall" nonfiltered="1571" processed="1567" dbindex="51688">
Oriol Pi de Cabanyes Almirall (Vilanova i la Geltr, Garraf, 10 de maig de 1950) s un escriptor catal.

A part d'obres de ficci, ha publicat dietaris, llibres de viatges (com ara Pel bell nord glaat), biografies i estudis sobre art i literatura. Ha exercit de professor universitari, de director del Museu Vctor Balaguer a la seva ciutat natal, de director de Relacions Culturals de la Generalitat de Catalunya i de la Instituci de les Lletres Catalanes (que va contribuir a fundar). Tamb ha destacat com a periodista, ja de jove en recollir el premi Oriflama pel seu treball d'investigaci sobre els kibbutz israelians. Ha collaborat amb les publicacions Serra d'Or, Avui, Diari de Vilanova i La Vanguardia.

Va ser Director General en diferents governs de Jordi Pujol. 

Obres.
Narrativa breu.
1978 Novenari d'nimes;

Novella.
1973 Oferiu flors als rebels que fracassaren;
1975 Tamb les formigues, Dylan, algun dia ploraran de solitud;
1977 Esquinalls d'una bandera;

No ficci.
1971 La generaci literria dels 70 (amb Guillem-Jordi Graells);
1979 La Renaixena;
1980 Llibre d'hores (1975-1978);
1984 Apunts d'histria de la Renaixena;
1989 Repensar Catalunya;
1990 Cases senyorials de Catalunya;
1992 Cases modernistes de Catalunya;
1995 Pel bell nord glaat;
1999 Castells habitats de Catalunya;
2000 El sol de Vilanova i el Garraf misteris;
2000 Retrat d'Alexandre de Cabanyes;
2001 L'univers Pla-Narbona;
2002 Gaud: una cosmogonia;
2003 Glossari d'escriptors catalans del segle XX;
2004 Passi i mort de Joaquim Mir;
2004 Roca Sastre, una vindicaci del realisme;
2005 A punta d'espasa. Noves glosses d'escriptors;
2006 L'Empord, el melic del mn;

Premis.
1972 Prudenci Bertrana per Oferiu flors als rebels que fracassaren;
1974 Premi de la Crtica Serra d'Or de novella per Oferiu flors als rebels que fracassaren;
1988 Josep Vallverd d'assaig per Repensar Catalunya;
1994 Sant Joan per Pel bell nord glaat;

Enllaos externs.
L'autor al Qui s qui de les lletres catalanes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125405" title="Provncia de Dobrich" nonfiltered="1572" processed="1568" dbindex="51689">


La Provncia de Dobrich s una provncia del nord-est de Bulgria.  La principal ciutat s Dobrich.  El  1949, Dobrich (ciutat) fou renaomenada Tolbukhin en honor del general sovitic  Fedor Tolbukhin, cap del 3r Front Ucrans i responsable d alliberar la region dels nazis.  La provncia de Tolbukhin fou creada per la reorganitzaci del govern local del 1959.  Tant el nom de la ciutat com el de la provincial recuperaren el nom de Dobrich el 1990, despus de la caiguda del comunisme. En el centre de la ciutat, "la ciutat vella", un petit districte d edificis reconstruts. La ciutat s un centre agrari del tot el el nord de Bulgria.

Quan a la poblaci, el 76,3% sn blgars, el 13,1% Turcs (15,4% amb el turc com a llengua materna) i 8,7% sn gitanos. Pel que fa a la religi, el 76,0% sn Cristians i el 20,6% musulmans. Alguns dels tucs sn cristians gagauz.
 

 Enllaos externs .
Pgina oficial;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125407" title="Hubbardochloa" nonfiltered="1573" processed="1569" dbindex="51690">

Hubbardochloa s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
H. gracilis Auquier;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125408" title="Indopoa" nonfiltered="1574" processed="1570" dbindex="51691">

Indopoa o Tripogon s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Indopoa paupercula (Stapf);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125409" title="Ischnurus" nonfiltered="1575" processed="1571" dbindex="51692">

Ischnurus s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
I. pulchellus Balf. f.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125410" title="Jouvea" nonfiltered="1576" processed="1572" dbindex="51693">

Jouvea s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Jouvea pilosa (J. Presl) Scribn.
Jouvea straminea E. Fourn.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125411" title="Kampochloa" nonfiltered="1577" processed="1573" dbindex="51694">

Kampochloa s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
K. brachyphylla Clayton;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125412" title="Kengia" nonfiltered="1578" processed="1574" dbindex="51695">

Kengia s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125413" title="Leptocarydion" nonfiltered="1579" processed="1575" dbindex="51696">

Leptocarydion s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Leptocarydion alopecuroides (Steud.) Stapf = Uralepis alopecuroides Steud.
Leptocarydion vulpiastrum (De Not.) Stapf = Rhabdochloa vulpiastrum De Not.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125414" title="Leptochloa" nonfiltered="1580" processed="1576" dbindex="51697">

Leptochloa s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Leptochloa aquatica Scribn. ;
Leptochloa hirta Steud. ;
Leptochloa imbricata Thurb. ;
Leptochloa langloisii Vasey ;
Leptochloa mexicana Scribn. ;
Leptochloa monticola Chase ;
Leptochloa nealleyi Vasey;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125415" title="Leptochlopsis" nonfiltered="1581" processed="1577" dbindex="51698">

Leptochlopsis s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125416" title="Leptothrium" nonfiltered="1582" processed="1578" dbindex="51699">

Leptothrium s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125417" title="Lepturella" nonfiltered="1583" processed="1579" dbindex="51700">

Lepturella s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125418" title="Lepturidium" nonfiltered="1584" processed="1580" dbindex="51701">

Lepturidium s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125419" title="Lepturopetium" nonfiltered="1585" processed="1581" dbindex="51702">

Lepturopetium s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125423" title="Provncia de Targovishte" nonfiltered="1586" processed="1582" dbindex="51703">


La Provncia de Targovishte s una provncia del centre de Bulgria.  La principal ciutat s Targovishte. Altres ciutats sn Popovo, Opaka i Omurtag

Quan a la poblaci, el 55,4% sn blgars, el 35,9% Turcs  i 7,2 % sn gitanos. Pel que fa a la religi, el 54,9 % sn Cristians i el 42,7% musulmans. 
 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125425" title="Friedrich Wilhelm Nietzsche" nonfiltered="1587" processed="1583" dbindex="51704">


Friedrich Wilhelm Nietzsche (Alemanya 1844 - 1900), filsof alemany, considerat avui com un dels ms influents en el pensament del segle XX.

 Biografia .

Nietzsche va nixer a Rcken bei Ltzen (Alemanya) i estudi a la universitat de Bonn. El 1865, a Leipzig, curs estudis de filologia i el 1869 fou nomenat professor de filologia clssica a Basilea. El 1878 deix de fer classes, degut a una malaltia greu. Fins al 1889, perode de mxima activitat, pass els estius a Sils Maria i la resta de l'any a la Riviera, quasi sempre solitari i amb recaigudes en la seva malaltia. Finalment, una profunda depressi li provoc un sobtat enfosquiment mental i va haver de ser ingressat a una clnica psiquitrica fins la seva mort.



Fou un home apassionat i apassionant. Els seus escrits no sn fruit de la reflexi freda, com en altres pensadors contemporanis seus. Ans al contrari, traeixen un pathos intens i incontrolable. Un dels episodis centrals de la seva vida fou l'enamorament sobtat i irresistible de la jove pensadora russa Lou Andreas-Salom, a partir de 1882. Festej amb ella i la consider la seva companya perfecta. Junt amb Paul Re, intent formar la "trilogia dels esperits lliures", fins que la noia el deix crrer. Aquest despit, del que mai es recuper, s considerat per alguns com l'inici de les seves greus pertorbacions psquiques.

El pensament filosfic de Nietzsche, d'un marcat carcter potic i personal, s una crtica dels valors tradicionals de la cultura occidental i l'intent d'elaborar una nova filosofia. En el seu pensament en distingeixen tres perodes:
 Caracteritzat pels seus primers treballs d'interpretaci i crtica de la cultura.
 Per l'homenatge de la cultura i els esperits lliures.
 Per les seves tesis sobre nihilisme, la crtica a tots els valors, el superhome i l'etern retorn.

Es tracta de tres perodes totalment distints, per que mantenen un sistema i una perfecta unitat.

La crtica a la cultura occidental.
L'origen de la cultura occidental s'ha de cercar en el mn grec, on es manifesten clarament dos valors complementaris:
el de la vida, que s representat pel du Dions que simbolitza el vigor, el plaer, la renovaci i la destrucci.
el de la ra, representat pel du Apollo, smbol de les formes de la ra i l'harmonia.

La cultura occidental es fonamenta en la dissociaci d'aquests dos valors i en el sotmetiment de la vida a la ra. L'instrument d'aquesta dissociaci fou Scrates, i a partir d'ell Grcia es presenta com el mn de la claredat, on la ra triomfa per sobre els instints.

Sotmetre la vida a la ra s un error. La cultura occidental, per tant, est viciada des del seu origen, en instaurar la racionalitat a qualsevol preu. Aquest error dogmtic s'arrossega des que Plat invent l'esperit pur i l'idea del b en si mateix. Per eliminar aquest error de base, cal criticar el dogmatisme platnic i fer-ho des de tots els mbits en qu es manifesta: moral, religis i filosfic.

La moral occidental s antinatural, ja que imposa lleis (virtuts) en contra dels instints primordials de vida.
La religi s alienant. Neix de la por que l'home t de si mateix, s com un mecanisme de defensa que permet atribuir el propi dest a un sser ms poders: Du.
La filosofia i en concret la metafsica, es fonamenta en un error: la creena, d'origen platnic, en l'existncia del mn que s l'anttesi del mn real, un mn perfecte i absolut que porta a creure que la inevitable realitat no es pot trobar entre les coses lligades al devenir, per la qual cosa els filsofs s'esforcen per acostar-se a l'altre mn, per estar en possessi de la veritat, sense adonar-se que "les caracterstiques que s'han assignat al veritable sser de les coses sn les del no ser, del no res, pel fet de ser una pura illusi".

Vitalisme.
La cultura occidental ja ha arribat a la seva decadncia, i cal preparar l'emancipaci de l'home de tots els valors morals per tornar-li el dret a la vida. Aquesta s la tasca del vitalisme.

Nihilisme.
s un moviment propi de la histria de la cultura occidental. L'esperit occidental, causat pels alts, inadequats i ficticis valors del seu mn de rendes, es torna nihilista, s a dir, perd la fe en aquests valors. Aleshores, la cultura resta sense sentit, perqu el nihilisme esdev una fora destructora de la base de la cultura occidental, de Du, el Du monoteista. Aquest Du mor perqu entre tots l'hem assassinat. Quan ens adonem d'aquest fet podrem superar l'estat nihilista, construint una nova taula de valors que porti al superhome.


L'home i el superhome.

L'home s un sser a mig fer, un pont entre la bstia i el superhome, l'nic animal que encara no s'ha consolidat. Cal, doncs, superar l'home o tornar a l'animalitat primitiva. Per l'home s l'animal que mira al futur, que s capa de concebre ideals. Tres han estat les versions de l'ideal hum:
L'esttic, que s interpretat com harmonia de vida i ra.
El cientfic, en el qual l'home coneix la realitat nua, per la qual cosa acaba afirmant enrgicament la vida.
El superhome, que personifica el valor suprem de la vida, la ms alta manifestaci del qual s la voluntat de poder.
El superhome s un sser superior, lliure dels valors del passat, autnom, agressiu i legislador.

Ell s la seva prpia norma, perqu s ms enll del b i del mal. Representa la fi suprema de la humanitat, la vida que meni a ell ser ascendent i natural, la que n'aparti, ser descendent i antinatural.

Obres.
Die Geburt der Tragdie (1872);
Menschliches, Allzumenschliches. Ein Buch fr freie Geister (1878);
Morgenrte   Gedanken ber die moralischen Vorurteile (1881);
La Gaia cincia (Die frhliche Wissenschaft, la gaya scienza) (1882);
Aix parl Zaratustra (Also sprach Zarathustra. Ein Buch fr Alle und Keinen) (1883-1885);
Jenseits von Gut und Bse - Vorspiel einer Philosophie der Zukunft (1886);
Veritat i mentida en sentit extramoral (ber Wahrheit und Lge im auermoralischen Sinn) (1873);
La genealogia de la moral (Zur Genealogie der Moral. Eine Streitschrift) (1873);
Gtzen-Dmmerung oder wie man mit dem Hammer philosophiert (1888);
L'Anticrist. Maledicci sobre el cristianisme (Der Antichrist. Fluch auf das Christenthum) (1888);
Ecce Homo: Wie Man wird Was Man Ist (1888);

Vegeu tamb.
Etern retorn;

 Enllaos externs .

Dossier Nietzsche Textos en catal i en espanyol de Ramon Alcoberro, Joan Ordi, Llus Roca Jusmet i altres;
Noms valors lligats a la vida Nietzsche explicat per Llus Vallmajor;
Poemes en traducci catalana de Manuel Carbonell;
Revista Enrahonar (UAB) dedicada a Nietzsche en el centenari de la seva mort;
Nietzsche Cronologia;
L'Anticrist. Prleg.;
 L'Anticrist. Maledicci sobre el cristianisme, captols 27 al 35.;
Llei contra el cristianisme;





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125428" title="Provncia de Veliko Tarnovo" nonfiltered="1588" processed="1584" dbindex="51705">


La Provncia de Veliko Tarnovo s una provncia al bell mig de la zona septentrional de Bulgria. La capital, Veliko Tarnovo, t una significncia histrica per haver estat capital de la Bulgria Migeval. 

Altres ciutats de la provincial sn Gorna Oryahovitsa, situada a uns 10 kilmetres de Veliko Tarnovo, Svishtov, als marges del Danubi i famosa per l Acadmia d Economia Tsenov, i Suhindol, la llar de Lovico   una marca de vins reconeguda internacionalment. Un alter lloc notable s Arbanasi, situada entre Veliko Tarnovo i Gorna Oryahovitsa. La combinaci de vell estil i arquitectura moderna, aix com d  esglsies i monestirs, hi s present l esperit de Bulgria.  

Enllaos externs.
Pgina oficial;
Provncia de Veliko Tarnovo Province   municipalitats, ciutats, viles;
Provncia de Veliko Tarnovo Province a BlackSeaEstates.com;
Informaci sobre Veliko Tarnovo;


 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125430" title="Deodat II" nonfiltered="1589" processed="1585" dbindex="51706">

Deodat II (Roma (?) -   17 de juny de 676). Papa de l'Esglsia catlica des de l'any 672 al 676.

Se sap que va nixer a Roma, per no s t cap referncia de l'any ni del llinatge. Monjo del monestir benedict de Sant Erasme a Roma, Deodat II va ser el primer papa que va fer servir en els seus documents oficials la frmula Salutem et apostolicam benedictionem.

Va ser escollit Papa l'11 d'abril de 672. Es coneixen molt pocs dades sobre el seu pontificat, en el que va continuar l'acostament poltic i doctrinal amb l'emperador bizant Constant IV. Va treballar activament en la disciplina monstica i va persistir, com els seus predecessors, en la lluita contra l'heretgia monotelista, doctrina que afirmava que en Crist hi ha dues naturaleses per una sola voluntat. Amb l'ajuda dels missioners desenvolup una important obra de conversi dels moronites, un poble fort d'origen armenisiri.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125434" title="Falc" nonfiltered="1590" processed="1586" dbindex="51707">


Els falcons (Falco del llat, fal) sn un gnere de falcnids.

Els falcons tenen unes poderoses ales que els permeten arribar a velocitats de ms de 443 km/h. Entre les espcies de falc es poden esmentar: el falc mar (o falc de la reina), el falc pelegr o el xoriguer cama-roig.

 Referncies .

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125435" title="Provncia de Shumen" nonfiltered="1591" processed="1587" dbindex="51708">

La Provncia de Shumen s una provncia al nord-est de Bulgria.  La ciutat principal s Shumen, mentre que altres ciutats sn Veliki Preslav, Kaspichan, Kaolinovo, Varbitsa, Smyadovo, Venets, Pliska, Hitrino i Nikola Kozlevo.
La ciutat de Shumen s famosa a la regi pel Monument a 1300 anys d histria de Bulgria.  El monument  s d estil cubista amb 1300 esglaonss (cadascun representa un any) situate al centre de la ciutat.  Altres llocs notables sn la fortalesa de Shumen, la mesquite de Tombul i el parc nacional de Plato.  El centre de la ciutat t un museu d hstria, una biblioteca i un teatre.   L edifici de la municipalitat, situate al centre, t uan sala de concerts. A Shumen tamb hi ha la Cerveseria Shumensko.  L rea al voltant de Shumen ha jugat un paper destacat en la histria de Bulgria.

Transport.
Shumen est situada a la ruta principal entre Varna i Sofia i s travessada per trens I autobusos. La ciutat tamb est ben connectada amb Istanbul cosa que afavoreix a la comunitat turca de la regi.
 Enllaos externs .
 Informaci de la vila;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125438" title="Josep Planells i Bonet" nonfiltered="1592" processed="1588" dbindex="51709">
Josep Planells i Bonet s sacerdot i poeta, nascut a Sant Rafael, Eivissa. 

Va estudiar a l'escola del poble i posteriorment ingressa en el Seminari d'Eivissa. s ordenat sacerdot l'any 1951 i passa uns mesos a la parrquia de Sant Vicent de Sa Cala, a l'extrem nord de la illa.

Desprs s enviat a Sant Francesc de ses Salines, on comena a escriure en catal. Desprs de passar un breu temps a Jess, es trasllada a Sant Carles de Peralta, on ser mossnyer de 1959 fins 1977. Des de llavors en ho s de Sant Rafel de Forca i de Santa Agns de Corona.

Ha tingut l'oportunitat de conixer molts personatges que han visitat la illa d'Eivissa, com artistes, escriptors, msics...aix com tamb t un contacte molt directe amb la gent del poble.

Obres.
Ha publicat diversos llibres, tots d'Editorial Mediterrnia-Eivissa.

Poesia.
1993 Ress del paratge. Prleg de Mari Villangmez i Llobet i dibuixos de Jean Serra. ;
1995 Remembrances. Prleg de Leopold Llombart i dibuixos de Jean Serra i Laia Llombart. ;
2003 Musa fuga. Prleg de Jean Serra i dibuixos de Hans Doerge.

Prosa.
1997 Vora el foc. Prleg de Joan Mar Cardona. ;
2000 Viatge inslit. Dibuixos de Hans Doerge.

Contes.
1999  Hora mgica. Prleg de Mari Torres i dibuixos de Hans Doerge.

Altres.
2005 Es Vedr. Retirs del beat Palau. Prleg del Bisbe Agust Corts i dibuixos de Hans Doerge.

Enllaos externs.
 Blog Josep Planells i Bonet;
 Editorial Mediterrnia-Eivissa;
 Institut d'Estudis Eivissencs;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125449" title="Provncia de Silistra" nonfiltered="1593" processed="1589" dbindex="51710">


La Provncia de Silistra  s una provncia de Bulgria, que rep el nom de la seva principal ciutat, Silistra. La provincial s coneguda pels pelicans i el licor de prssec. La provncia de Silistra s tradicionalment agrcola, a causa del seu sl frtil. Altres ciutats importants sn Tutrakan, Alfatar, Dulovo i Glavinitsa

 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125452" title="Teoria de la msica" nonfiltered="1594" processed="1590" dbindex="51712">
La teoria de la msica s la branca de les cincies de la msica que es dedica a l'estudi del llenguatge musical. Aquest camp d'estudi involucra la investigaci dels diversos elements musicals, entre ells el desenvolupament i la metodologia per a analitzar, escoltar, comprendre i compondre msica. Aix implica identificar i comprendre els patrons i les tcniques prpies de la composici musical. En un sentit ms concret, la teoria de la msica es dedica a l'estudi dels elements principals d'aquest llenguatge, que sn el ritme, la melodia, l'harmonia i l'estructura musical.

Mentre que la musicologia pot incloure qualsevol declaraci, creena o concepci del qu s la msica, la teoria musical est limitada a les discussions concernents als esdeveniments sincrnics (o diacrnics) d'una composici especfica (o diverses composicions), i als captols musicoterics abstractes (per exemple teoria de conjunts, teoria de grups, teoria de la tensi tonal, etc.). 

Una persona que practica la teoria musical s un teric musical.

Alguns terics musicals proven d'explicar l'us de les tcniques compositives pels compositors establint normes i patrons. Altres, donen forma a l'experincia de l'audici o interpretaci de la msica. Considerant-hi l'extremada diversitat dels seus interessos i propsits, molts terics musicals occidentals pensen que els actes de compondre, interpretar, i escoltar msica poden ser explicats amb un alt nivell de detall (aix, oposat a una concepci d'expressi musical com fonamentalment inefable, excepte en sons musicals). Generalment, els treballs de teoria musical son tant descriptius com prescriptius, doncs amb tots dos es procura definir la prctica i influir a la prctica posterior. D'aquesta manera, la teoria musical es queda darrera de la prctica, per tamb marca la futura exploraci i interpretaci.

Els intrprets estudien teoria musical per a ser capaos d'entendre les relacions que un compositor desitja siguin enteses a la notaci, i els compositors estudien teoria musical per a poder entendre com produir efectes i com estructurar les seves prpies obres. Els compositors haurien d'estudiar teoria musical per a guiar el seu procs precomposicional i les decisions composicionals. En general, la teoria musical s la tradici occidental. Es centra en la harmonia i el contrapunt, i les utilitza per a explicar les estructures a gran escala i la creaci de melodies.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125454" title="Reservoir Dogs" nonfiltered="1595" processed="1591" dbindex="51713">
Reservoir Dogs s la primera gran producci de Quentin Tarantino estrenada l'any 1992. Explica la histria d'un grup de gngsters que planegen un robatori, que acaba resultant un autntic fracs. A ms de Tarantino, tamb particip en l'elaboraci de la histria Roger Avary.

El repartiment est encapalat per Harvey Keitel, Tim Roth, Michael Madsen, Chris Penn, Steve Buscemi, Lawrence Tierney i el propi Tarantino.

Reservoir Dogs ha esdevingut una pellcula de culte per molts seguidors del cinema independent.

Curiositats.
 Es creu que el Sr. Ros, que el seu nom resulta ser Vic Vega, s el germ de Vincent Vega, de la pellcula "Pulp Fiction" tamb dirigida per Tarantino. Tamb, en un comenament, el contingut del malet de Marsellus Wallace a "Pulp Fiction" serien les joies d'aquest robatori.

 El primer dileg de la pellcula s una forta discussi sobre Madonna. El germ de Chris Penn, Sean Penn, va estar casat per un curt perode amb Madonna, a mitjans dels anys 80.

 Segons Quentin Tarantino, el Sr. Rosa sobreviu per s arrestat per la policia. A l'ltima escena s'escolta un policia ordenant-li que posi les seves mans al terra. Desprs d'un breu tiroteig, del qual surt ills, es pot escoltar al Sr. Rosa rendint-se.

 El vdeo clip "Du Hast" de la banda alemanya Rammstein t molta influncia d'aquesta pellcula.

 Eddie esmenta el nom "Encantador de Serps", que s el sobrenom de Bill a Kill Bill.

 A Els Simpsons, les caricatures "Itchy and Scratchy" fan una pardia a l'escena en la qual el Sr. Ros talla l'orella del policia.

 A les primeres escenes, el Sr. Rosa diu que no dna propines a les cambreres. A Pulp Fiction, Steve Buscemi fa una rpida aparici com cambrer.

 Steve Buscemi es va queixar realment davant Quentin Tarantino de ser el senyor Rosa, tal com succex en la pellcula.

 El film va estar prohibit a Corea del Sud.

 La can de mariachis que s'escolta quan el Sr. Ros busca una estaci a la rdio, s la mateixa que podem escoltar al principi de "Kill Bill", quan arriba la policia a la capella on s'estava casant la nvia.

 A pesar que el gui especifica que el Sr. Ros s el qual major quantitat d'assassinats va cometre, l'espectador no s testimoni de cap d'ells.

 L'nic personatge principal del que mai arriba a saber-se el seu veritable nom s el del Sr. Rosa.

 A la versi especial del 10 aniversari de la pellcula, es revela que el veritable nom del Sr. Blanc s Lawrence Dimick.

 Durant tot el rodatge va estar present un paramtge, per a assegurar-se que la quantitat de sang del Sr. Taronja es mantingus en quantitats crebles.

 Samuel L. Jackson es va presentar per a interpretar al Sr. Taronja, per bviament no va poder ser. No obstant aix, Tarantino va quedar tan impressionat amb la seva actuaci que no va dubtar en incloure'l en la seva segent pellcula: "Pulp Fiction".

 Tarantino originalment havia planejat el paper de Sr. Rosa per a ser interpretat per si mateix.

 Desprs que el Sr.Ros li talla l'orella al policia, la navalla que va utilitzar no tenia sang.

 A l'escena on Chris Penn va amb cotxe per a reunir-se al magatzem, la cmera fa una presa des de la part del darrere del cotxe. En aquest moment apareix un globus taronja. Els experts deien que era una forma de dir-nos que el Sr. Taronja acabaria morint, la veritat s que en una roda de premsa se li va preguntar i Tarantino va dir que aix eren uns nens que estaven jugant i segons sembla se'ls va escapar un globus i va decidir no tallar la presa. ;

 Un dels psters de la pellcula va servir d'inspiraci al Partit Socialista de Catalunya durant la campanya electoral a les eleccions generals espanyoles de l'any 2008. El PSC va utilitzar en una de les seves tanques publicitries les siluetes de Mariano Rajoy, ngel Acebes i Eduardo Zaplana amb una esttica idntica a les siluetes dels gngsters que apareixen en el pster de la pellcula.

 Actors .
Harvey Keitel	.... 	Mr. White/Larry Dimmick;
Tim Roth	.... 	Mr. Orange/Freddy Newandyke;
Michael Madsen	.... 	Mr. Blonde/Vic Vega;
Chris Penn	.... 	Eddie Cabot;
Steve Buscemi	.... 	Mr. Pink;
Lawrence Tierney	.... 	Joe Cabot;
Randy Brooks	.... 	Holdaway;
Kirk Baltz	.... 	Marvin Nash;
Edward Bunker	.... 	Mr. Blue (as Eddie Bunker);
Quentin Tarantino	.... 	Mr. Brown;

Premis.
Millor director i Millor Gui: Quentin Tarantino. Festival Internacional de Cinema de Catalunya (1992);
Millor director: Quentin Tarantino. Avignon Film Festival (1992);
Millor actor secundari: Steve Buscemi. Independent Spirit Awards (1993);
Nou director de l'any: Tarantino. London Critics Circle Film Awards (1993);
Caball d'or per Quentin Tarantino. Stockholm Film Festival (1992);
Premi de la Crtica Internacional per Tarantino. Toronto International Film Festival (1992);

 Enllaos externs .
 Reservoir Dogs a IMDB ;
 Reservoir Dogs a Filmaffinity ;

Referncies.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125455" title="Enciklopedija Slovenije" nonfiltered="1596" processed="1592" dbindex="51714">
Enciklopedija Slovenije s una enciclopdia en eslov que cont tot el relatiu a Eslovnia. Ha estat publicada durant els anys 1987-2002 en 16 volums per Mladinska knjiga en cooperaci amb l Academia Eslovena de Cincies i Arts.

Els editors de l encliclopdia sn Marjan Javornik, Duan Voglar i Alenka Dermastia, editors d articles especials sn Rajko Pavlovec, Bla Resman,  Janez Stergar, Zdravko Mlinar, Peter Weiss, Tone Wraber, Ale Krbav i  i Tone Ferenc.

Dels primers volumes se n van fer 30.000 cpies per de les posteriors noms se n farien 15.000 per la caiguda en els vendes. 



 Volums .

 A-Ca. - 1987. - XVII, 421 pgines  - 30.000 cpies;
 Ce-Ed. - 1988. - XV, 416 pgines  - 31.000 cpies;
 Eg-Hab. - 1989. - XV, 416 pgines  - 30.000 cpies;
 Hac-Kare. - 1990. - XVII, 416 pgines  - 30.000 cpies;
 Kari-Krei. - 1991. - XV, 416 pgines  - 22.000 cpies;
 Krek-Marij. - 1992. - XV, 416 pgines  - 20.000 cpies;
 Marin-Nor. - 1993. - XV, 416 pgines  - 20.000 cpies;
 Nos-Pli. - 1994. - XVI, 416 pgines  - 20.000 cpies;
 Plo-Ps. - 1995. - XV, 416 pgines  - 20.000 cpies;
 Pt-Savn. - 1996. - XV, 416 pgines  - 20.000 cpies;
 Savs-Slovenska m. - 1997. - XV, 416 pgines. - 18.000 cpies;
 Slovenska n-Sz. - 1998. - XV, 416 pgines  - 18.000 cpies;
 -T. - 1999. - XV, 416 pgines  - 18.000 cpies;
 U-We. - 2000. - XV, 416 pgines  - 15.000 cpies;
 Wi- ; Overview. - 2001. - XV, 416 pgines  - 15.000 cpies;
 Appendix A- ; Contents. - 2002. - XV, 416 pgines - 15.000 cpies;

 Enllaos externs .

  Enciklopedija Slovenije;
  Enciklopedija Slovenije Wi-;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125460" title="Govern de Catalunya 1995-1999" nonfiltered="1597" processed="1593" dbindex="51715">
El govern de la Generalitat de Catalunya en el perode 1995-1999, correspon a la V legislatura del perode democrtic.

 Cronologia .
Desprs de les eleccions del 17 de novembre de 1995 la candidatura encapalada per Jordi Pujol de CIU obt una majoria relativa de 60 escons sobre els 34 del PSC-PSOE de Joaquim Nadal. 

El 14 de desembre es fa el debat d'investidura i Jordi Pujol surt re-elegit per cinquna vegada consecutiva com a President de la Generalitat de Catalunya en segona votaci al no comptar amb el suport de cap altre partit. El resultat va ser de 60 vots a favor (CIU), 24 en contra (ERC i ICV) i 48 abstencions de PSC i PP.


 Canvis al govern .
Pujol nomena el seu govern l'11 de gener de 1996.
El canvi ms destacat d'aquesta legislatura es la unificaci de les conselleries de Indstria i energia amb la de Comer, consum i turisme per passar a formar un macro-departament, noms sis mesos desprs d'iniciar la legislatura.
L'altre reforma de govern es va produir al juliol de 1997 i es va mantenir fins al final de legislatura.


 Estructura de Govern .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125461" title="Acadmia Eslovena de Cincies i Arts" nonfiltered="1598" processed="1594" dbindex="51716">
Acadmia Eslovena de Cincies i Arts (SASA) (eslov Slovenska akademija znanosti in umetnosti, SAZU) s l acadmia nacional d Eslovnia, que desenvolupa la cincia i les arts i aplega els principals cientfics i artistes eslovens, membres de l  Acadmia.



SAZU fou fundada eln 1938. El 26 de gener de 1943 l Acadmia fou acceptada en l  itali Consell Nacional de l Acadmia (Consiglio nazionale delle Academie). 

T un mxim de 60 membres i 30 ms associats i es troba a Ljubljana. L actual president s el metge Botjan ek.

Vegeu tamb.

 Llista de membres de l'Acadmia Eslovena de Cincies i Arts;
 Enllaos externs .
 Pgina oficial;

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125468" title="Lepturus" nonfiltered="1599" processed="1595" dbindex="51717">

Lepturus s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
L. olanderi Thurb. ;
L. gasparricensis Fosberg;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125470" title="Lintonia" nonfiltered="1600" processed="1596" dbindex="51718">

Lintonia s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125471" title="Lophacme" nonfiltered="1601" processed="1597" dbindex="51719">

Lophacme s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125472" title="Lopholepis" nonfiltered="1602" processed="1598" dbindex="51720">

Lopholepis s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125474" title="Lycurus" nonfiltered="1603" processed="1599" dbindex="51721">

Lycurus s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
L. phleboides Humb., Bonpl. et Kunth;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125475" title="Melanocenchris" nonfiltered="1604" processed="1600" dbindex="51722">

Melanocenchris s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125476" title="Microchloa" nonfiltered="1605" processed="1601" dbindex="51723">

Microchloa s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125478" title="Monanthochlo" nonfiltered="1606" processed="1602" dbindex="51724">

Monanthochlo s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125479" title="Monelytrum" nonfiltered="1607" processed="1603" dbindex="51725">

Monelytrum s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125482" title="Mosdenia" nonfiltered="1608" processed="1604" dbindex="51726">

Mosdenia s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125483" title="Rudolph A. Marcus" nonfiltered="1609" processed="1605" dbindex="51727">


Rudolph "Rudy" Arthur Marcus ( Mont-real, Canad 1923 ) s un qumic i professor universitari nord-americ, d'origen canadenc, guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1992.

Biografia.
Va nixer el 21 de juliol de 1923 a la ciutat canadenca de Mont-real. Va estudiar qumica a la Universitat McGill, on es gradu el 1943 i doctor el 1946. Posteriorment es va dedicar a la docncia entre els anys 1956 i 1965 a l'Institut Politcnic de Brooklyn, situat a la ciutat de Nova York, entre 1965 i 1978 a la Universitat d'Illinois i posteriorment a l'Institut Tecnolgic de Califrnia. L'any 1958 li fou concedida la nacionalitat nord-americana. 

Recerca cientfica.
A finals de la dcada del 1950 i principis de la del 1960 va formular la seva teoria sobre les reaccions d'xid-reducci, anomenades redox. Els seus estudis sobre les reaccions unimoleculars i l'estat de transici i colisi el permet elaborar l'any 1952 la Teoria RRKM, ampliaci de l'antecessora Teoria RRK elaborada per Oscar Knefler Rice, Herman Carl Ramsperger i L.S. Kassel els anys 1927 i 1928. 

L'any 1992 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica per la seva contribuci a la teoria de les reaccions de transferncia electrnica en els sistemes qumics.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1992;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125485" title="High School Musical" nonfiltered="1610" processed="1606" dbindex="51728">

High School Musical s una pellcula amb una trama positiva, canons de caire comercial que enganxen a l'oient i una gran promoci que han fet d'aquesta pellcula de Disney Channel un gran xit.

High School Musical va batre tots els rcords des de la seva transmissi original el 20 de gener de 2006. Amb les seves reposicions es calcula que la pelcula ha estat vista per ms de 30 milions de televidents a Estats Units. A la vegada, la banda sonora va arribar als primers llocs de les llistes d'xits durant varies setmanes. La pellcula es va convertir en el primer llargmetratge que es va vendre a travs de la botiga de iTunes.

La pellcula ha donat a conixer a aquest desconeguts joves actors que sn Zac Efron i Vanessa Hudgens. Els quals interpreten a Troy Bolton i Gabriella Montez.

 Personatges.

 Personatges Principals .
 Troy Bolton .
(Zac Efron) s el protagonista de la pellicula i interpreta a un capit de bsquet de l'equip dels Wildcats. Una nit, Troy Bolton durant la festa de fi d'any, on all coneix a una noia que es diu Gabriella Montez. A l'escola s'est preparant un musical anomenat "l'any" els quals Troy i Gabriella s'apuntaran al musical el quals sern els protagonistes. Els amics d'en Troy desconeixien aquesta cara del seu amic. El problema arriba quan el dia de l'estrena de l'obra cau el mateix dia que la final de bsquet. En aquell moment en Troy haur de decidir que prefereix, cantar o jugar al bsquet.

 Gabriella Montez .
(Vanessa Anne Hudgens) s la protagonista femenina de la pellcula, s tmida i una estudiant molt intelligent. Coneix a Troy Bolton quan ambds sn forats a cantar junts durant les vacances de cap d'any. Els deixa impressionats a tots amb els seus xits acadmics i desprs descobreixen que havia guanyat el decatl acadmic a la seva anterior escola. Havia cantat en un cor de l'esglsia, per mai alguna cano sola. Ella i en Troy fan l'audici pel musical escolar i triomfen, a banda de guanyar el Decatl Acadmic.

 Sharpay Evans .
(Ashley Tisdale) s la protagonista de la pelcula. s una noia molt presumida la qual apareix a la pellcula arreglant la seva imatge. Ella t un germ que s diu Ryan Evans, interpretat per l'actor Lucas Grabeel. Ells sempre han estat els protagonistes de tots els musicals de l'escola. Per a l'apuntar-se en Troy i la Gabriella pasaran a ser actor secundaris.

 Ryan Evans .
(Lucas Grabeel) Ryan s el germ bess de Sharpay, company d'actuaci. Ambds han actuat en nombroses obres escolars junts. En Ryan necesita la seva germana constantment, perqu depn massa d'ella.

 Taylor McKessie .
(Monique Coleman) s la lder del club de cincia d'East High, que competeix en el Decatl Acadmic. Ella es fa la millor amiga de Gabriella quan ella hi s a l'escola i a la vegada, la conven perqu participi en el Decatl Acadmic. Al principi va intentar parar a Gabriella amb la seva boja idea de cantar, per desprs acaba recolzant-la. Ella creu que els atletes sn "bsties salvatges". Al final de la pellcula, Taylor s convidada a eixir amb Chad.
 
 Chad Danforth .
(Corbin Bleu) s el millor amic i el gran company de Troy. Es dedica sol al bsquet. Al comenament, Txad s una mica egoista amb la idea que Troy canti. Ell pensa que un musical no s pels jugadors de bsquet. Al principi, no veu amb bons ulls que en Troy canti en el musical, per al final, l'acaba recolzant. Al final de la pellcula Chad convida a eixir a Taylor.

 Altres Personatges .
 Entrenador Jack Bolton .
(Bart Johnson) s el pare d'en Troy bolton, l'entrenador d'en Troy i del seu equip  Jack bolton,(el seu pare) porta anys entrenant al seu fill, perqu vol que el seu fill arribi a ser l'estrella de l'equip.

 Sra. Darbus .
(Alyson Reed) s la professora de Teatre d'East High i es considera una eminncia del teatre. Avorreix els telfons mbils i activitats com els esports, els que anomena "primitius". 

 Kelsi Nielsen .
(Olesya Rulin) La compositora i pianista del nou musical. Kelsi s molt tmida i una persona no molt confidencial. Ella sent molta por a Sharpay. Al final de la pellcula, Troy anomena a Kelsi com a "compositora" i rep la pilota de bsquet del partit.

 Zeke Baylor .
(Chris Warren Jr) s un jugador de l'equip de bsquet. Adora fer postres (com es veu en la can "Stick to the Status quo"). Ell vol guanyar el cor de Sharpay fent-li postres. Al final de la pellcula, Sharpay li diu a Zeke que li faci ms galletes, llavors ella corre i l'abraa.

 Sra. Montez .
(Socorro Herrera) s la mare de Gabriella. Van haver d'anar a viure a Alburquerque per la seva empresa, i s all on Gabriella es va tornar a trobar amb Troy Bolton.

 Jason Cross .
(Ryne Sanborn) s un jugador de l'equip de bsquet sembla que li agrada la tmida Kelsi.

 Director Dave Matsui .
(Joey Mishiyama) s el director d'East High el qual recolza a l'entrenador Bolton, perqu ell troba ms important el bsquet que el musical.

Canons.


 Dades tcniques . 
 La pellcula va costar uns 5 milions de dlars i ja t ms de 36 milions d'espectadors. En la seva estrena va tenir 7 milions d'espectadors, convertint a High School Musical en el musical per excellncia de Disney Channel. ;

 L'emissi en Espanya de High School Musical el dissabte 30 de setembre de 2006 ha aconseguit ser la pellcula ms vista en la histria de Disney Channel Espanya i Llatinoamrica, amb una audincia mitja de 213.000 espectadors, dels quals 86.780 van ser nens d'entre 4 i 12 anys. En el dia de l'estrena, High School Musical va ser l'emissi ms vista entre els nens de 4 a 20 anys abonats a televisi de pagament. L'audincia mitja en aquesta pellcula va anar de 120.860 espectadors i va arribar un 350.7% de share. A ms, la pellcula es va convertir en la segona emissi ms vista del dia entre tots els canals distributs a travs de plataformes de pagament en total individus, amb una audincia mitja de 183.820 espectadors que va suposar un 5.9% de share. D'aquesta forma, High School Musical noms va ser superada en aquest target per l'emissi del partit de La Lliga de La Sisena.

 En Espanya, High School Musical es va emetre el dissabte a les 21:00 hores i el diumenge a les 17:30 hores (en la versi Sing A-long("Canta amb nosaltres"). Desprs d'aquestes emissions, gaireb 400.000 persones han connectat a Disney Channel para veure la pellcula. D'entre elles, 137.000 van ser nens de 4 a 12 anys. Aquests fabulosos resultats en ambds targets posicionen clarament a High School Musical com una pellcula familiar que agrada tant a grans com a petits. ;

 La web Espanyola de High School Musical continua registrant excellents resultats amb prop de 1.3 milions de pgines vistes i ms de 267.000 usuaris nics des del seu llanament. Tamb el llanament de la Banda Sonora Original, el 18 de setembre de 2006, ha gaudit de similar acollida situant-se entre els 50 discos ms venuts en la primera setmana de venda al pblic, fins i tot abans de la seva estrena en televisi. ;

 A Argentina 3,3 milions d'espectadors van convertir a la pellcula en el programa de cable ms vist de l'horari central durant agost i setembre. D'aquesta manera va consagrar el film com el ms vist en la histria de Disney Channel Argentina. ;

 Generalment, aquesta pelicula es va assolir veure en Disney Channel, per tamb va aparixer en altres canals televisius de via oberta, per exemple a Xile, la pelicula va ser emesa l'any 2006 i 2007 en Canal 13, en Canal 13 (casa) d'Argentina i en Asteca 7 a Mxic, mitjanant convenis amb Bona Vesteixi International. ;

 El disc de la pellcula s'ha guanyat un lloc en els Rcord Guinness grcies al reconeixement com el disc de banda sonora ms venut en la histria per haver recaptat en el que va des del seu llanament la quantitat de 100 milions de dlars.

 DVD . 
Va Ser llanat el 23 de maig de 2006. Tamb amb el backstage (darrere d'escena), el vdeo musical de "I Ca't Take My Eyes of of You" (que no va ser passat en la pellcula) i els moviments per a aprendre els passos de "Bop to the Top" de Kenny Ortega. El DVD (amb 400.000 cpies venudes en el seu primer dia) s'ha convertit en el programa de TV de ms rpida venda en DVD en la indstria de l'entreteniment per a la llar 2006 i la pellcula per a TV en DVD de ms rpida venda en la histria. En la seva primera setmana de vendes a Argentina es van adquirir ms de 150.000 unitats del DVD encaminant-lo com el rcord histric de vendes para Disney i per al mercat local. 

Material extra:Encore edition.
 Aprenent els passos de "Bop to the Top" amb el director/coreografo Kenny Ortega. ;

 Video mai abans vist I Ca't Take My Eyes Of Of You, amb escenes de l'enregistrament del disc. ;

 Video de We're All In This Together ;

 El Making of "Unint-lo tot: Com es va fer high school musical" ;

 La Versi Original i el Sing A-Long de la pelicula ;

La pelicula es troba en tres idiomes(espanyol, angls i portugus) i en 5 subtitulos(espanyol, angls, portugus, xins i japons). 

Remix Edition .
s una edici del DVD que a ms de qu cont tot el material extra de l'Encore Edition tamb cont el Balli A-Long de les canons "Get'cha Head in the Game" i "We're All in this Together", els remixes de "We're All in this Together", "bop to the top" i "Breaking Free", el video de la can "Eres Tu" per Belanova, entrevistes amb els protagonistes, la premiere a Anglaterra i darrere de les cmeres.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125489" title="Muhlenbergia" nonfiltered="1611" processed="1607" dbindex="51729">

Muhlenbergia s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Muhlenbergia acuminata Vasey ;
Muhlenbergia alamosae Vasey ;
Muhlenbergia ambigua Torr. ;
Muhlenbergia argentea Vasey ;
Muhlenbergia arizonica Scribn. ;
Muhlenbergia articulata Scribn. ;
Muhlenbergia brevifolia Scribn. ;
Muhlenbergia brevis Goodd. ;
Muhlenbergia circinata Kuntze ;
Muhlenbergia densiflora Scribn. et Merr. ;
Muhlenbergia depauperata Scribn. ;
Muhlenbergia distichophylla Kunth ;
Muhlenbergia dubioides Goodd. ;
Muhlenbergia dumosa Scribn.  ;
Muhlenbergia elata Vasey ;
Muhlenbergia elegans (Humb., Bonpl. et Kunth) Trin.
Muhlenbergia elongata Scribn. ;
Muhlenbergia emersleyoides Soderstr. ;
Muhlenbergia erectifolia Swallen ;
Muhlenbergia eriophylla Swallen ;
Muhlenbergia filiculmis Vasey ;
Muhlenbergia filipes M. A. Curtis ;
Muhlenbergia firma Beal ;
Muhlenbergia flavida Vasey ;
Muhlenbergia flaviseta Scribn. ;
Muhlenbergia gracilis Swallen ;
Muhlenbergia gracillima Torr. ;
Muhlenbergia grandis Vasey ;
Muhlenbergia involuta Swallen ;
Muhlenbergia iridifolia Soderstr. ;
Muhlenbergia laxiflora Scribn. ;
Muhlenbergia lehmanniana Henrard ;
Muhlenbergia lindheimeri Hitchc. ;
Muhlenbergia longifolia Vasey ;
Muhlenbergia longiglumis Vasey ;
Muhlenbergia longiseta Benth. ;
Muhlenbergia lycuroides Vasey ;
Muhlenbergia metcalfi M. E. Jones ;
Muhlenbergia monticola Buckley ;
Muhlenbergia nana Benth. ;
Muhlenbergia nebulosa Scribn. ;
Muhlenbergia nigra Hitchc. ;
Muhlenbergia palmeri Vasey ;
Muhlenbergia palmirensis Grignon et Laegaard ;
Muhlenbergia palustris Scribn. ;
Muhlenbergia parryi Scribn. ;
Muhlenbergia parviglumis Vasey ;
Muhlenbergia pauciflora Buckley ;
Muhlenbergia pectinata Goodd. ;
Muhlenbergia peruviana (P. Beauv.) Steud. ;
Muhlenbergia polycaulis Scribn. ;
Muhlenbergia polystachya Mack. ;
Muhlenbergia pulcherrima Scribn. ;
Muhlenbergia pungens Thurb. ;
Muhlenbergia purpusii Mez ;
Muhlenbergia ramosissima Vasey ;
Muhlenbergia ramulosa (Humb., Bonpl. et Kunth) Swallen ;
Muhlenbergia reeserorum Soderstr. ;
Muhlenbergia rigens;
Muhlenbergia scabra S. Watson ;
Muhlenbergia schaffneri E. Fourn.  ;
Muhlenbergia scoparia Vasey ;
Muhlenbergia sobolifera (Muhl.) Trinajstic ;
Muhlenbergia speciosa Vasey ;
Muhlenbergia strictior Scribn. ;
Muhlenbergia subaristata Swallen ;
Muhlenbergia sylvatica Torr. et A. Gray ;
Muhlenbergia texana Buckley ;
Muhlenbergia trifida Hack. ;
Muhlenbergia wrightii Vasey ;
Muhlenbergia xanthodes Soderstr.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Acroxis Steud., nom. inval., 
Anthipsimus Raf., 
Calycodon Nutt., 
Cleomena Roem. & Schult., orth. var., 
Clomena P. Beauv., 
Crypsinna E. Fourn., 
Dactylogramma Link, 
Dilepyrum Michx., 
Epicampes J. Presl, 
Lepyroxis E. Fourn., nom. inval., 
Podosemum Desv., 
Sericrostis Raf., 
Serigrostis Steud., orth. var., 
Tosagris P. Beauv., nom. inval., 
Trichochloa DC., 
Vaseya Thurb..

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125491" title="Munroa" nonfiltered="1612" processed="1608" dbindex="51730">

Munroa s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125492" title="Myriostachya" nonfiltered="1613" processed="1609" dbindex="51731">

Myriostachya s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125493" title="Neeragrostis" nonfiltered="1614" processed="1610" dbindex="51732">

Neeragrostis s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125494" title="Neesiochloa" nonfiltered="1615" processed="1611" dbindex="51733">

Neesiochloa s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125495" title="Neobouteloua" nonfiltered="1616" processed="1612" dbindex="51734">

Neobouteloua s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125499" title="Michael Smith" nonfiltered="1617" processed="1613" dbindex="51735">

Michael Smith ( Blackpool, Anglaterra 1932 - Vancouver, Canad 2000 ) fou un qumic, bioqumic i professor universitari canadenc, d'origen angls, guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1993.

Biografia.
Va nixer el 26 d'abril de 1932 a la ciutat anglesa de Blackpool, situada al comtat de Lancashire. Va estudiar qumica a la Universitat de Manchester, on es doctor el 1956. Aquell mateix any es trasllad al Laboratori de Har Gobind Khorana de la Universitat de la Colmbia Britnica, i posteriorment es dedic a la docncia a la Universitat de Wisconsin, situada als Estats Units, i finalment a la Universitat de la Colmbia Britnica, d'on fou nomenat director del Laboratori de Biotecnologia.

Smith mor el 4 d'octubre de 2000 a la ciutat de Vancouver, ciutat situada a la provncia de Colmbia Britnica.

Recerca cientfica.
Interessat en la recerca cientfica a l'entorn de l'ADN, va buscar mtodes per poder recodificar l'cid desoxiribonucleic en punts concrets, el que es conegu com a mutagnesi dirigida, per poder variar aix la composici, forma i propietats de les protenes.

L'any 1993 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Qumica pel desenvolupament d'un mtode per la mutaci, mutagen, de l'cid Desoxiribonucleic. L'altre meitat del premi recaigu en Kary B. Mullis pel desenvolupament de la Reacci en Cadena de la Polimerasa.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1993;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125501" title="El Centre (Sabadell)" nonfiltered="1618" processed="1614" dbindex="51736">


El Centre s el barri de Sabadell al voltant del qual s'ha anat desenvolupant la ciutat des que aproximadament al segle X o XI es construiren les primeres cases a la part baixa de l'actual Passeig de la Plaa Major. Els punts ms importants del barri sn, entre d'altres, l'Ajuntament de Sabadell, l'esglsia de Sant Feliu, l'antiga Casa Duran, l'Institut Catal de Paleontologia i l'edifici modernista que acull la seu de la Caixa de Sabadell. L'eix principal del barri s la Rambla.

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125503" title="Neostapfiella" nonfiltered="1619" processed="1615" dbindex="51737">

Neostapfiella s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125504" title="Neyraudia" nonfiltered="1620" processed="1616" dbindex="51738">

Neyraudia s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125505" title="Ochthochloa" nonfiltered="1621" processed="1617" dbindex="51739">

Ochthochloa s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125506" title="Odyssea" nonfiltered="1622" processed="1618" dbindex="51740">

Odyssea s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125508" title="Orinus" nonfiltered="1623" processed="1619" dbindex="51741">

Orinus s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125509" title="Oropetium" nonfiltered="1624" processed="1620" dbindex="51742">

Oropetium s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125510" title="Oxychloris" nonfiltered="1625" processed="1621" dbindex="51743">

Oxychloris s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125512" title="Provncia Central (Kenya)" nonfiltered="1626" processed="1622" dbindex="51744">

La provncia Central de Kenya cobreix l'rea al voltant de Nyeri, al sud-oest del Mont Kenya. Segons el cens 1999 la provncia tenia una poblaci total de 3.724.159 habitants per a un rea de 13,191.km. 
 Clima . 
El clima de la provncia central s generalment ms fresc que el de la resta de Kenya a causa de l'altitud relativament ms alta de la regi. La precipitaci s bastant abundant, caient en dues estacions, una a partir del principi de maig i un segon durant octubre i novembre. 
 Altra informaci . 
s un productor dominant del caf, una de les exportacions dominants de Kenya. Molt del sector lleter de Kenya tamb es basa en aquesta provncia. Les prefectures de la provncia estan a Nyeri. La provncia central es divideix en set districtes. Aquestes comunitats consisteixen en principalment Agikuyu, Aembu i Ameru. Durant la colonitzaci de Kenya dels Britnics, molta de la provncia va ser mirada com part de les muntanyes blanques per a l's exclusiu de la comunitat del colon. Aix era propensa als molts d'activitat poltica de les comunitats locals que se sentien que tenien una dreta ancestral a la terra. Aix culminada en els anys 50 amb  la rebelli Mau Mau que va obligar a collocar la regi sota un estat de l'emergncia que va provocar detenci de lders poltics prominents.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125513" title="IEEE 802.11a" nonfiltered="1627" processed="1623" dbindex="51745">
IEEE 802.11a s una modificaci de l'estndard 802.11 per WLAN desenvolupat pel grup de treball 11 del comit d'estndards LAN/MAN del IEEE (IEEE 802). 802.11a s doncs l'estndard per WLAN que funciona en la banda de freqncia ISM de 5 GHz, amb un ample de banda a la capa fsica de fins a 54 Mbps que es tradueixen en una capacitat mxima disponible per capes superiors de poc ms de 20Mbps.

Freqncies.

En tots els models de propagaci l abast d un senyal de microones s inversament proporcional a la seva freqncia. Aix vol dir que, en fer servir una freqncia superior, les xarxes 802.11a tenen un abast menor que les tecnologies que fan servir la banda de 2,4 GHz (dels prop de 100m de 802.11b a prop de 30m per 802.11a).

802.11a fa servir canals de la banda de 5 a 6 GHz amb una amplada de 20MHz. Segons les entitats reguladores dels diferents pasos, els canals permesos sn:



Per la compatibilitat amb sistemes de radars existents i evitar interferncies amb comunicacions per satllit, a Europa es requereixen la implementaci d un control dinmic de les freqncies i un control automtic de les potncies de transmissi. s per aix que pel seu s en Europa, les xarxes 802.11a han d incorporar les modificacions de l estndard 802.11h.

Modulacions.

L ample de banda per un canal de 802.11a s dividit en 52 sub-portadores OFDM (Multiplexaci per Divisi de Freqncies Ortogonals), 48 de les quals sn per dades, les altres quatre es fan servir com a referncia per detectar possibles desfasaments. La separaci entre sub-portadores s de 0,3125 MHz (20 MHz/64). s a dir, la informaci s envia en parallel per 48 canals diferents, de manera que es redueix l efecte multi-cam i es guanya eficincia espectral.

L estndard defineix diferents modulacions amb diferents velocitats: 6, 9, 12, 18, 24, 36, 48 i 54 Mbps (noms les de 6, 12 i 24 sn obligatries per tots els dispositius).



La duraci d un smbol s de 4 microsegons, amb un temps de guarda de 0,8 microsegons. Notar que el nombre de bits de dades per smbol es pot calcular com: (Nmero de Portadores de dades x Bits de codi per portadora x Taxa de Codificaci), on el nmero de portadores de dades sn 48. D'aquesta manera, la taxa fsica de transmissi pot ser calcuada com: Bits de dades per smbol / Durada d'un smbol, on la durada d'un smbol s 4 s, com es menciona anteriorment.

Enllaos externs.

 Estndards IEEE 802;
 Descarrega estndards 802.11 de l'IEEE;
 IEEE 802.11 working group;
 802.11a Project Authorization Request;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125516" title="Provncia Costanera" nonfiltered="1628" processed="1624" dbindex="51746">

La provncia de la costa de Kenya, al llarg de l'oce ndic, s una de les vuit provncies de Kenya. Abasta l'oce ndic, la llena costanera amb la capital de provncia (Mombasa). s habitat principalment per mijikendes i suahilis. La provncia cobreix un rea de 83.603km i t una poblaci de 2.487.264 habitants (cens 1999). 

Altres ciutats importants en la llena costanera inclouen Diani en el sud, i Malindi, Watamu i Lamu en el nord. 

Diani ara s tamb un centre turstic, amb els arbres de palmell i les platges sorrenques blanques com Mombasa. 

Watamu s parc nacional mar de la petita comunitat de la pesca d'frica de l'est. El clima en aquesta provncia s tropical humit.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125517" title="Quinto (joc)" nonfiltered="1629" processed="1625" dbindex="51747">

El quinto, tamb anomenat segons la zona quina, plena o loteria vella, s un joc tpic de les dates nadalenques que es juga a diversos llocs del Valls, de l'Empord, del Garraf, la Safor i d'altres comarques catalanes i valencianes. Tamb s popular a Frana.

Funcionament.
La seva mecnica s semblant a la del bingo ja que cada jugador t una carta amb tots els nmeros de l'1 fins el 90, amb una distribuci  diferent dels nmeros per cadascuna, i consisteix a marcar els nombres que el lloro va cantant. Els nmeros estan distributs en files de cinc que a la vegada formen sis requadres de tres files. El primer jugador que marca una fila de nombres fa quinto  i guanya; desprs es juga per la plena i guanya el primer jugador que omple un dels requadres de tres files.

A Terrassa no es fa quinto sin solament plena, com en el bingo.

All que diferencia aquest joc del bingo s que la persona que canta els nmeros, anomenada lloro, ho fa amb dites i acudits ja siguin tradicionals o adaptats al temps en qu es juga i aix, dna un toc d'humor i converteix el joc en una festa. Tamb es caracteritza per qu els jugadors marquen els nombres cantats amb guixes i els premis, a ms de diners, solen ser lots de nadal o d'altres premis materials.

La figura del lloro s molt important. Ha de treure els nmeros de la cistella, cantar-los i collocar-los, de manera que mentre canta l'anterior, ja est traient el segent. No es pot equivocar i en cas de quinto o plena ha de sser ell/a qui el validi. S'ha d'aprendre totes les dites populars i sants del santoral. ltimament els lloros han incorporat nous mots per als nmeros. Com ms sants i mots canti el lloro, i menys nmeros digui, ms entretingut i divertit ser el quinto.

Dites i noms tpics dels nmeros.
Entre parntesi: el qu responen els jugadors

1
un que fa por;
el ms petit de tots (tocava la trompeta);
2
un aneguet;
4
una cadireta;
5
petit msic;
6
el dia de Reis;
sis (tots) cu!
7
un estripat;
petit i trador;
8
un que s buit (el teu cap);
un que s buit (el teu llit);
9
un que s nou;
davanter centre;
10
pelat el ms petit;
pelat el jove;
- soroll d'inspirar amb el nas - el Maradona;
11
les cametes de la Montse;
les cametes del Ferm (i la mare que el va parir);
12
una dotzena (de pals a l'esquena);
una dotzena (de polvos a la nena);
13
el de la mala sort;
una dotzena de frares;
14
nyam, nyam;
agafa l;
ca, ca, ca, ca, ca, catorze;
15
la nena maca ;
Santa Maria;
16
16 (moca't);

17
Sant Antoni;
xarnego;
18
la majoria d edat;
la meva edat;
19
Sant Josep;
(lloro) Sant Josep (tots) i la mare de Du de Togores!
21
Sant Llus Gonzaga;
L'aneguet coix;
22
parelleta d'necs;
23
Sant Jordi;
el tejero;
todo el mundo al suelo;
24
Sant Joan;
dues dotzenes;
la viglia;
25
- cantant - 25 (nadal!);
26
Sant Esteve;
Sant Joaquim i Santa Anna;
27
la verge de Montserrat;
28
els sants innocents;
29
el tramvia;
31
Sant Silvestre;
l'ltim dia de l'any;
33
els anys de Jesucrist 33 (tots) i una gamba!

36
tres dotzenes;
l'any de la guerra;
39
l'any que es va acabar la guerra;
la pau relativa;
43
el licor;
45
mitja part;
meitat de la taula;
46
temps afegit;
48
quatre dotzenes;
50
pelat el del mig;
55
parella de msics;
60
el cansat;
pelat a can seixanta;
64
quasi jubilat;
65
la jubilaci;
66
parella de sisos o de grisos;
parella de mossos d'esquadra;
69
arriba i abajo;
70
pelat la tieta;
75
tres ralets;
77
les banderes d'Itlia;
parella d'estripats;
80
pelat l via/la iaia;
82
el naranjito;
mundial d'ejpanya;
88
la mamellassa;
les mamelles de la Paula;
parellassa;
90
pelat l avi;
pelat l'ltim;
el ventilador espatllat (no venta);


Altres
De l'1 al 9: sn petits: per exemple, petit dos.
Les desenes sn pelats: per exemple, pelat trenta o pelo trenta.
Quan la desena i la unitat s la mateixa xifra sn parelles: per exemple, parella de sisos.

Expressions tpiques.
Quan comena el Quinto: La primera pel Quinto i per tothom ja ha sortit i s...;
Quan comena la Plena: La primera per la Plena ja ha sortit i s...;
Quan alg guanya el Quinto i es comprova que s vlid: s ben bo, que se li pagui..
Quan alg guanya la Plena i es comprova que s vlida: s ben bona, que se li pagui..
Quan a un jugador li falta omplir una casella per guanyar: Tira-me'l!.
Quan a un jugador no li sn favorables els nmeros que estan sortint: Remena!.

Recursos.
Quan el lloro no sap qu dir: La bola no vol sortir.
Quan es demana remenar: i remeno a petici.
Quan surten dos nmeros correlatius: Germ gran/germ petit.
Quan surt el tercer numero proper als dos correlatius: un cos.
Quan es demana un de petit: i un de petit... per donar-hi emoci per realment s un nmero gran.
Quan es demana un de pelat: i un de pelat... per donar-hi emoci per realment no ho s.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125521" title="NP (Complexitat)" nonfiltered="1630" processed="1626" dbindex="51748">
En complexitat computacional, NP s la classe de complexitat que cont els problemes de decisi que es poden resoldre amb una mquina de Turing no determinista usant una quantitat de temps de computaci polinmic, temps polinmic. Equivalentment, aquest s el conjunt de problemes els quals la seva soluci es pot  verificar  per una mquina de Turing determinista en temps polinmic.

 Introducci i aplicacions .
La importncia d'aquesta classe de problemes de decisi s que cont fora problemes interessants de cerca i optimitzaci, dels quals es vol saber si existeix una soluci per un problema donat.

Com a exemple senzill, considerar el problema de determinar si un nombre n s nombre compost. Per nombres molt grans, s un problema fora complex per resoldre'l eficientment; l'aproximaci ms simple requereix d'un temps exponencial en log n, el nombre de bits d'entrada. Per altre banda, un cop hem trobat un candidat per ser el factor dn, la segent funci respon si el candidat s un factor o no:

  boole sFactorNoTrivial(n, d)
      si n s divisible per d i
         d   1 i d   n
          retorna cert
      si no
          retorna fals

si n s compost, aquesta funci retornar cert per alguna entrada d. Si n s primer, aquesta funci sempre retorna fals, sigui quin sigui el valor d. Tots els problemes NP tenen una funci determinista com aquesta, que retorna cert noms quan es dona una entrada i la prova de qu l'entrada s en el llenguatge. La soluci es verificable en temps polinmic. En aquesta mquina se li diu verificador del problema.

Si es t un mquina no determinista, provar si nombre s compost o no se senzill. Es pot dividir en n branques diferents, en O(log n) passes; desprs, cada una d'aquestes branques criden la funci sFactorNoTrivial(n, d) per un d. Si alguna t xit, el nombre s compost; si no, es primer.

Per tant, la dificultat dels problemes NP s trobar la resposta de forma eficient, donada una forma eficient (en temps polinmic) de verificar-la un cop trobada. 

Altres problemes en NP sn:

 Problema d'isomorfisme de grafs: determinar si dos grafs sn isomorfs.
 El problema del viatjant: determinar una ruta que passi per tot de punts donats de forma ptima.
 Problema de satisfacibilitat booleana: on es vol determinar si certa formula en lgica proposicional amb variables booleanes s pot satisfer o no.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125523" title="Provncia de Nairobi" nonfiltered="1631" processed="1627" dbindex="51749">

La provncia de Nairobi s una de les vuit provncies de Kenya. Aquesta provncia noms engloba la superfcie de la ciutat de Nairobi, la capital de l'estat. Nairobi t la comissi provincial (Francis Sigei). La provncia es diferenta d'altres provncies de Kenya. s la ms petita en rea i s plenament urbana. T solament una autoritat local, la ciutat i noms un districte, el districte de Nairobi. La provncia de Nairobi t vuit districtes electorals, que segueixen els mateixos lmits amb les divisions administratives (que no s el cas en la majoria dels districtes a Kenya). El nom del districte electoral pot diferenciar del nom de la divisi, tal que el districte electoral de Starehe s igual a la divisi central, districte electoral a la divisi de Kibera, districte electoral de Langata de Kamukunji a la divisi de Pumwani en termes de lmits.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125524" title="Pereilema" nonfiltered="1632" processed="1628" dbindex="51750">

Pereilema s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125525" title="Provncia del Nord-est (Kenya)" nonfiltered="1633" processed="1629" dbindex="51751">

La provncia del Nord-est s una de les vuit provncies de Kenya. La capital provincial s la ciutat de Garissa, a prop de la provncia de la Costa. La poblaci total s 962.143 (en 1999) i la seva superfcie s de 126.902 km. Hi ha camps de refugiats de Somlia. El clima d'aquesta provncia s semirid.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125526" title="Perotis" nonfiltered="1634" processed="1630" dbindex="51752">

Perotis s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125527" title="Luna" nonfiltered="1635" processed="1631" dbindex="51753">


 Persones .
 Els Luna foren una poderosa famlia d'infanons aragonesos, el ms famos dels quals fou Benet XIII, anomenat el Papa Luna, vegeu Luna (llinatge);

 Geografia .
 Luna s un municipi de l'Arag, a la provncia de Saragossa, a la comarca de Cinc Viles, vegeu Luna (Arag);
 Luna s una comarca de la provncia de Lle, vegeu Luna (Lle);

 Histria .
 Luna fou una ciutat d'Etrria, prop de Ligria, vegeu Luna (Etrria);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125528" title="Piptophyllum" nonfiltered="1636" processed="1632" dbindex="51754">

Piptophyllum s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125529" title="Planichloa" nonfiltered="1637" processed="1633" dbindex="51755">

Planichloa s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125530" title="Pogonarthria" nonfiltered="1638" processed="1634" dbindex="51756">

Pogonarthria s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125531" title="Quinto" nonfiltered="1639" processed="1635" dbindex="51757">

Quinto, poble aragons de la comarca de la Ribera Baixa.
El Quinto, joc popular nadalenc.
Quinto, tipus d'ampolla de cervesa.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125533" title="Pogonochloa" nonfiltered="1640" processed="1636" dbindex="51758">

Pogonochloa s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125534" title="Polevansia" nonfiltered="1641" processed="1637" dbindex="51759">

Polevansia s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125535" title="Provncia de Nyanza" nonfiltered="1642" processed="1638" dbindex="51760">

La provncia de Nyanza de Kenya s una de les vuit provncies de Kenya. Nyanza inclou la part de l'est del llac Victria. La capital provincial s Kisumu, la tercera ciutat ms gran de Kenya. La provncia t una poblaci de 4.392.196 (en data 1999) dintre d'un rea de 16.162.km. El clima s tropical humit.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125536" title="Pommereulla" nonfiltered="1643" processed="1639" dbindex="51761">

Pommereulla s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125537" title="Kary Mullis" nonfiltered="1644" processed="1640" dbindex="51762">

Kary Banks Mullis ( Lenoir, EUA 1944 ) s un bioqumic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1993 pel desenvolupament de la Reacci en cadena per la polimerasa.

Biografia. 
Va nixer el 28 de desembre de 1944 a la ciutat de Lenoir, poblaci situada a l'estat nord-americ de Carolina del Nord. Va estudiar qumica a l'Institut Tecnolgic de Gergia, on es va graudu el 1966. Aquell mateix any es trasllad a Califrnia per ampliar els seus estudis, realitzant un doctorat en bioqumica a la Universitat de Berkeley l'any 1972.

Aquell any es va traslladar a l'estat de Kansas, on va aconseguir entrar en un laboratori com a investigador de cardiologia peditrica, adquirint aix nocions de biologia. L'any 1977 es trasllad a la Universitat de San Francisco com a investigador de qumica farmacutica, especialment en l'mbit de les endorfines. 

Recerca cientfica.
Entre 1979 i 1986 fou contractat per l'empresa CETUS, especialitzant-se en la recerca al voltant de l'ADN i dirigint les investigacions en la sntesi d'oligonucletids. L'any 1983 va tenir la idea que en anys subsegents va permetre desenvolupar la tcnica de la reacci en cadena per la polimerasa o PCR, una de les tcniques centrals en biologia molecular, que permet l'amplificaci d'una seqncia especfica d'ADN usant nucletids trifosfats i una polimerasa, un enzim amb capacitat per transcriure i replicar cids nucleics. La versi de la tcnica desenvolupada inicialment per Mullis, encara que efectiva, era poc eficient, fins que se li va ocrrer emprar polimerases d'ADN termoestables, extretes de microorganismes termoflics. La primera en ser utilitzada l'anomen Taq i era procedent del Thermus aquaticus. 

La PCR ha estat el fonament de diverses revolucions en camps prctics, com la identificaci de l'origen de mostres de sang o saliva que s'utilitza de forma massiva en la cincia forense, i cientfica, aix com la seqenciaci de gens humans o d'altres organismes. La seqenciaci gentica era fins aquell moment un procs molt car, i aplicable noms quan es podien obtenir de manera natural moltes cpies del mateix ADN. La PCR va convertir en una rutina la investigaci de la seqncia gentica, permetent la lectura completa del genoma hum, aix com de molts organismes que es prenen com a models en la investigaci de diferents problemes biolgics. La tcnica ha perms tamb investigar la filognia, histria evolutiva, comparant les seqncies gentiques, ara fcils d'esbrinar, de diferents estirps, que al seu torn s el fonament d'un mn d'hiptesis cientfiques del mxim inters. 

Per aquesta invenci, de gran valor en biotecnologia i com a eina d'investigaci cientfica i forense, va rebre la meitat del Premi Nobel de Qumica l'any 1993. L'altre meitat del premi recaigu en el qumic canadenc Michael Smith pel desenvolupament d'un mtode per la mutaci, anomenat mutagen, de l'cid desoxiribonucleic.

Mullis va rebre de la seva companyia una recompensa de 10.000 dlars per la invenci de la PCR. Posteriorment CETUS va vendre per 300 milions de dlars la patent a Roche Molecular Systems, secci de la companyia Hoffmann-La Roche, una important companyia farmacutica. 

Dissidncia. 
Kary Mullis mant posicions excntriques en diversos temes cientfics o d'inters pblic, sobre diversos dels quals ha escrit en la seva collecci d'assajos Dancing Naked in the Mind Field (1998). 

SIDA. 
Mullis forma part d'aquells cientfics que neguen la validesa de la hiptesi oficial entre la relaci entre el virus VIH i la SIDA. Sost que la RCP quantitativa utilitzada en els anomenats "test de crrega viral" s un "oxymoron", una contradicci en els termes, i critica la hiptesi comunament acceptada sobre la causa retroviral de la SIDA, alineant-se amb els postulats de Peter Duesberg i Walter Gilbert.

Si hi ha alguna evidncia que el VIH causa la SIDA, han d'existir documents cientfics que de manera singular o collectivament demostrin aquest fet, almenys amb una elevada probabilitat. No existeixen tals documents.

Mullis, com altres cientfics dels cridats dissidents de la SIDA, atribuxen el predomini de la teoria estndard, a pesar de no comptar amb proves suficients a favor seu, a la captura de la cincia biomdica pels grans interessos poltics i econmics, representats en aquest cas per les companyies farmacutiques i els funcionaris de les administracions sanitries. Aquesta oposici ha donat freqentment lloc a l'adhesi a la mateixa causa dels grups que militen en favor de l'homeopatia i altres prctiques mdiques generalment considerades extracientfiques per les institucions mdiques i d'investigaci. 

Contaminaci atmosfrica. 
Kary Mullis es declara a ms dissident de diverses teories que sn actualment estndard en la comunitat cientfica internacional, entre elles: 
 La interpretaci que la crema de combustibles fssils s el responsable d'un progressiu escalfament global del clima, representada per l'IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change). ;
 La teoria que relaciona l'emissi de cloroflurocarburs o CFC i altres gasos organohalogens amb un desplaament de l'equilibri qumic de formaci i destrucci de l'oz estratosfric. El nucli d'aquesta teoria va ser la base de la concessi del Premi Nobel de Qumica de l'any 1995 a Mario J. Molina i Sherwood Rowland juntament amb Paul J. Crutzen. ;

A diferncia de la seva postura respecte a la SIDA, on Mullis acusa als grans interessos d'estar darrere del consens cientfic, al negar aquestes teories ha coincidit ms aviat amb les empreses d'energia i els seus representants poltics, com l'administraci republicana dels Estats Units, encara que en els ltims anys aquests subjectes han anat en general rendint-se davant la comunitat cientfica. 

Astrologia i altres temes esotrics. 
Mullis ha declarat la seva fe en l'astrologia, basant-se que tres persones diferents van ser capaces d'endevinar independentement el seu signe del zodac. Una posici extremadament rara en alg que hagi rebut una formaci cientfica com la seva.

A pesar de la seva suspiccia cap a les grans illusions cientfiques, com la relaci VIH-SIDA, usades per a desviar recursos en el sentit que conv als grans interessos, es declara alhora partidari d'acabar amb el finanament de la Fsica subatmica i de dedicar ms esforos a contactar amb races extraterrestres perqu ens ensenyin a eludir el que considera un gran perill: l'impacte de grans objectes extraterrestres amb la Terra. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1993;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125540" title="Psammagrostis" nonfiltered="1645" processed="1641" dbindex="51763">

Psammagrostis s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125542" title="Pseudozoysia" nonfiltered="1646" processed="1642" dbindex="51764">

Pseudozoysia s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125543" title="Psilolemma" nonfiltered="1647" processed="1643" dbindex="51765">

Psilolemma s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125545" title="Redfieldia" nonfiltered="1648" processed="1644" dbindex="51766">

Redfieldia s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125546" title="Provncia de Rift Valley" nonfiltered="1649" processed="1645" dbindex="51767">

La provncia de Rift Valley s una de les vuit provncies de Kenya. s la ms gran de totes les provncies. S'hi troba la vall de l'esquerda (en angls Rift Valley) que dna el nom a la provncia. Segons el cens 1999, la provncia cobreix un rea de 173,854.km per a una poblaci de 6.987.036 habitants. La capital s la ciutat de Nakuru. El potencial econmic del Rift Valley s immens i no s'ha explotat completament. Hi ha una explosi de la poblaci i va creixent el nombre de la gent educada en la provncia. A part del Rift Valley, l'rea t altres caracterstiques geogrfiques importants per exemple: els volcans Longonot i Suswa i els llacs Baringo, Bogoria, Magadi, Nakuru, Naivasha, i Turkana.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125547" title="Reederochloa" nonfiltered="1650" processed="1646" dbindex="51768">

Reederochloa s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125548" title="Rendlia" nonfiltered="1651" processed="1647" dbindex="51769">

Rendlia s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125550" title="Richardsiella" nonfiltered="1652" processed="1648" dbindex="51770">

Richardsiella s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
R. eruciformis Elffers et Kenn.-O'Byrne;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125552" title="Provncia Occidental (Kenya)" nonfiltered="1653" processed="1649" dbindex="51771">

La provncia Occidental s una de les vuit provncies de Kenya.La capital de la provncia s la ciutat de Kakamega. El 1999 la poblaci estava a 3.358.776 habitants dins d'un rea de 8,361.km. 

 Geografia . 
T caracterstiques fsiques diverses, des dels pujols del districte de Bungoma al llac Victria endins del districte de Busia. El punt ms alt de la provncia occidental s el mont Elgon, mentre que el punt ms baix s la ciutat de Busia, al voltant del llac Victria. 

 Clima . 
El clima s principalment tropical, amb les variacions a causa de l'altitud. El districte de Kakamega s principalment calent i humit, mentre que el districte de Bungoma s el ms fred per humit. El districte de Busia s el ms calent, mentre que el districte muntanys de Vihiga s el ms fred. La provncia sencera experimenta una precipitaci molt abundant tot l'any. 

 Economia . 
L'agricultura i la ramaderia sn l'activitat econmica principal en la provncia. El districte de Bungoma s pas del sucre, amb una de les fbriques ms grans del sucre del pas, aix com molins de sucre nombrosos. El conreu de blat tamb s important. El sector lleter es practica extensament, aix com cuidar de les aus de corral. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125555" title="George Andrew Olah" nonfiltered="1654" processed="1650" dbindex="51772">

George Andrew Olah (en hongars: Gyrgy Andrs Olh) ( Budapest, Hongria 1927 ) s un qumic nord-americ, d'origen hongars, guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1994.

Biografia.
Va nixer el 22 de maig de 1927 a la ciutat de Budapest, capital d'Hongria. Va estudiar qumica a la Universitat Tcnica de Budapest, on es va doctorar el 1949. Desprs de la Revoluci Hongaresa de 1956 va fugir inicialment a Anglaterra i posteriorment a Canad, on va treballar a la Dow Chemical Company. El 1965 accept el seu nomenament com a professor de qumica a la Case Western Reserve University i el 1977 a la Universitat del Sud de Califrnia de Los Angeles. El 1971 aconsegu la nacionalitat nord-americana.

Recerca cientfica.
Interessat en qumica orgnica ha desenvolupat la seva recerca cientfica sobre els cations de carboni, anomenats carbocations, fragments carregats positivament que procedeixen de molcules d'hidrocarburs i que apareixen en fraccions de segons en els estadis intermedis de les reaccions qumiques. 

L'any 1994 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica per les seves investigacions sobre els carbocations, fonamentals en la producci de materials sinttics.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1994;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125557" title="Albert d'ustria (duc de Teschen)" nonfiltered="1655" processed="1651" dbindex="51773">
Albert d'ustria, arxiduc d'ustria i duc de Teschen (Viena 1817 - Arco 1895). Arxiduc d'ustria, prncep d'Hongria i de Bohmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial que ostent el ducat de Teschen.

Nat a Viena el dia 3 d'agost de 1817 essent fill de l'arxiduc Carles Llus d'ustria i de la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg. Albert era nt per lnia paterna de l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic i de la infanta Maria Llusa d'Espanya; mentre que per via materna ho era del duc Frederic Guillem de Nassau-Weilburg i de l'aristcrata alemanya Luise von Kirchberg 

El dia 1 de maig de 1844 contragu matrimoni a Munic amb la princesa Hildegard de Baviera, filla del rei Llus I de Baviera i de la princesa Teresa de Saxnia-Hildburghausen. Hildegard i Albert tingueren tres fills:

 SAIR l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria, nada a Viena el 1845 i morta a Tbingen el 1927. El 1865 contragu matrimoni a Viena amb el duc Felip de Wrttemberg.

 SAIR l'arxiduc Carles Albert d'ustria, nat a Viena el 1847 i mort el 1848.

 SAIR l'arxiduquessa Matilde d'ustria, nada a Viena el 1849 i morta a Viena el 1867.

L'any 1845 esdevingu governador general de l'Alta ustria, la Baixa ustria i de Salzburg, posteriorment hagu de fer front militarment la revoluci de 1848. Des de 1851 i fins a 1860 fou governador d'Hongria. L'any 1866 dirig els exrcit austracs que derrotaren a les tropes italiana a la Batalla de Custozza. Esdevingu mariscal de camp l'any 1888.

Albert mor el 18 de febrer de 1897 a Arco.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125560" title="Enriqueta de Nassau-Weilburg (arxiduquessa d'ustria)" nonfiltered="1656" processed="1652" dbindex="51775">


Enriqueta de Nassau-Weilburg, arxiduquessa d'ustria (Bayreuth 1797 - Viena 1829. Princesa de Nassau-Weilburg amb el tractament d'altesa serenssima que contragu matrimoni amb l'arxiduc Carles Llus d'ustria. 

Nascuda a Bayreuth el dia 30 d'octubre de 1797 essent filla del duc Frederic Guillem de Nassau-Weilburg i de l'aristcrata alemanya Luise von Kirchberg. Enriqueta era nta per via paterna del prncep Frederic Cristi de Nassau-Weilburg i de la princesa Carolina d'Orange-Nassau.

El dia 15 de setembre de 1815 contragu matrimoni a Weilburg amb l'arxiduc Carles Llus d'ustria, fill de l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic i de la infanta Maria Llusa d'Espanya. La parella tingu set fills:

 SAIR l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria, nada a Viena el 1816 i morta a Albano el 1867. Es cas el 1837 a Npols amb el rei Ferran II de les Dues Siclies.

 SAIR l'arxiduc Albert d'ustria, nat a Viena el 1817 i mort a Arco el 1895. Es cas el 1844 a Munic amb la princesa Hildegard de Baviera.

 SAIR l'arxiduc Carles Ferran d'ustria, nat a Viena el 1818 i mort a Gro-Seelowitz (Morvia) el 1874. Es cas a Viena el 1854 amb l'arxiduquessa Elisabet d'ustria. ;

 SAIR l'arxiduc Frederic Ferran d'ustria, nat a Viena el 1821 i mort a Viena el 1847.

 SAIR l'arxiduc Rodolf d'ustria, nat a Viena el 1822 i mort el mateix 1822.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria, nada a Viena el 1825 i morta a Baden, proximitats de Viena, el 1915. Es cas amb l'arxiduc Rainier d'ustria.
 
Enriqueta de Nassau-Weilburg mor a Viena el dia 29 de desembre de 1829 a l'edat de 32 anys.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125561" title="Saugetia" nonfiltered="1657" processed="1653" dbindex="51776">

Saugetia s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Saugetia fasciculata Hitchc. y Chase ;
Saugetia pleiostachya Ekman;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125562" title="Enriqueta de Nassau-Weilburg" nonfiltered="1658" processed="1654" dbindex="51777">


 Enriqueta de Nassau-Weilburg (duquessa de Wrttemberg) (1780 - 1857).
 Enriqueta de Nassau-Weilburg (arxiduquessa d'ustria) (1797 - 1829).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125564" title="Schaffnerella" nonfiltered="1659" processed="1655" dbindex="51778">

Schaffnerella s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
S. gracilis;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125565" title="Schedonnardus" nonfiltered="1660" processed="1656" dbindex="51779">

Schedonnardus s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Schedonnardus paniculatus (Nutt.) Trel.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125567" title="Schenckochloa" nonfiltered="1661" processed="1657" dbindex="51780">

Schenckochloa s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.

Schenckochloa barbata (Hack.) J. J.Ortiz;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125568" title="Schoenefeldia" nonfiltered="1662" processed="1658" dbindex="51781">

Schoenefeldia s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Schoenefeldia gracilis Kunth;
Schoenefeldia transiens Chiov.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125569" title="Sclerodactylon" nonfiltered="1663" processed="1659" dbindex="51782">

Sclerodactylon s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
S. macrostachyum (Benth.) A.Camus;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125570" title="Llista d'estrelles d'Aquila" nonfiltered="1664" processed="1660" dbindex="51783">
Aix s la llista de estrelles notables de la constellaci d' Aquila, ordenades segons els seu esclat. 




Vegeu tamb.
Llista d'estrelles per constellaci;

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125571" title="Scleropogon" nonfiltered="1665" processed="1661" dbindex="51784">

Scleropogon s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Scleropogon brevifolius Phil;
Scleropogon karwinskyanus (E. Fourn.) Benth. ex S.Wats.
Scleropogon longisetus Beetle;
Scleropogon neglectus;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125572" title="Silentvalleya" nonfiltered="1666" processed="1662" dbindex="51785">

Silentvalleya s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
S. naivii Nair;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125576" title="Sohnsia" nonfiltered="1667" processed="1663" dbindex="51787">

Sohnsia s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125579" title="Spartina" nonfiltered="1668" processed="1664" dbindex="51788">

Spartina s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Spartina alterniflora;
Spartina argentinensis Galiano;
Spartina densiflora Brongn. ex Beer;
Spartina maritima (Curtis) Fernald;
Spartina merrillii A. Chev. ;
Spartina versicolor Fabre;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125581" title="Sporobolus" nonfiltered="1669" processed="1665" dbindex="51789">

Sporobolus s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Sporobolus annuus Vasey ;
Sporobolus arenaceus Buckley ;
Sporobolus aristatus Rydb. ;
Sporobolus attentuatus Nash ;
Sporobolus auriculatus Vasey ;
Sporobolus canovirens Nash ;
Sporobolus capillaris Vasey ;
Sporobolus commutatus Hack. ;
Sporobolus cryptandrus A. Gray ;
Sporobolus diffusissumus Buckley ;
Sporobolus expansus Scribn. ;
Sporobolus floridanus Chapm. ;
Sporobolus giganteus Nash ;
Sporobolus hintoni W. Hartley ;
Sporobolus interrruptus Vasey ;
Sporobolus jonesii Vasey ;
Sporobolus macrospermus Scribn. ;
Sporobolus neglectus Nash ;
Sporobolus ozarkanus Fernald ;
Sporobolus palmeri Scribn. ;
Sporobolus patens Swallen ;
Sporobolus pilosus Vasey ;
Sporobolus pinetorum Weakley & P. M. Peterson ;
Sporobolus pungens (Schreber) Kunth;
Sporobolus silveanus Swallen ;
Sporobolus simplex Scribn. ;
Sporobolus temomairemensis Judz. & P. M. Peterson ;
Sporobolus teretifolius R. M. Harper;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125584" title="Immaculada de Borb-Dues Siclies" nonfiltered="1670" processed="1666" dbindex="51790">

Immaculada de Borb-Dues Siclies, arxiduquessa d'ustria (Npols 1844 - Viena 1899). Princesa de les Dues Siclies amb el tractament d'altesa reial que es marid en el si de la casa gran ducal de la Toscana.

Nascuda a Npols el dia 14 d'abril de 1844 essent filla del rei Ferran II de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria. Per via paterna era nta del rei Francesc I de les Dues Siclies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya; mentre que per via paterna ho era de l'arxiduc Carles Llus d'ustria i de la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg.

El dia 19 de setembre de 1861 es cas a Roma amb l'arxiduc Carles Salvador d'ustria-Toscana, fill del gran duc Leopold II de Toscana i de la princesa Antonieta de Borb-Dues Siclies. La parella tingu deu fills:

 SAIR l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria-Toscana, nada a Alt Bunzlau el 1862 i morta a Saybusch el 1933. Es cas el 1886 a Viena amb l'arxiduc Carles Esteve d'ustria.

 SAIR l'arxiduc Leopold Salvador d'ustria-Toscana, nat a Alt Bunzlau el 1863 i mort el 1931 a Viena. Es cas el 1889 amb la infanta Blanca d'Espanya.

 SAIR l'arxiduc Francesc Salvador d'ustria-Toscana, nat a Alt-Mnster el 1866 i mort a Viena el 1939. Es cas en primeres npcies a Bad Ischl el 1890 amb l'arxiduquessa Maria Valria d'ustria; i en segones npcies a Viena el 1934 amb la baronessa Melanie von Riesenfels.

 SAIR l'arxiduquessa Carolina d'ustria-Toscana, nada a Alt-Mnster el 1869 i morta a Budapest el 1945. Es cas a Viena el 1894 amb el prncep August Leopold de Saxnia-Coburg Gotha.

 SAIR l'arxiduc Albert d'ustria-Toscana, nat a Alt-Bunzlau el 1871 i mort a Bolzano el 1896.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Antonieta d'ustria-Toscana, nada a Viena el 1874 i morta a Arco el 1891.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Immaculada d'ustria-Toscana, nada a Viena el 1878 i morta a Althausen el 1968. El 1900 es cas a Viena amb el duc Robert de Wrttemberg.

 SAIR l'arxiduc Rainier d'ustria-Toscana, nat a Viena el 1880 i mort a Arco el 1889.

 SAIR l'arxiduquessa Enriqueta d'ustria-Toscana, nada a Viena el 1884 i morta a Traunkirchen el 1886.

 SAIR l'arxiduc Ferran Salvador d'ustria-Toscana, nat a Viena el 1888 i mort a Traunkirchen el 1891.

Maria Immaculada mor a Viena al 1899 a l'edat de 58 anys.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125587" title="Bsties fantstiques i on trobar-les" nonfiltered="1671" processed="1667" dbindex="51791">


Bsties fantstiques i on trobar-les s el ttol d'un llibre escrit per J.K. Rowling, com a complement a la saga de Harry Potter, igual que El quidditch de totes les poques. Va ser publicat en catal durant el 2001 per l'editorial Empries. Aquest llibre inclou un prleg escrit pel director de la escola de bruixeria Hogwarts, n'Albus Dumbledore. 

El llibre t poc argument per molta informaci, cosa normal en un llibre el qual Harry Potter i els seus amics utilitzarien per estudiar a Hogwarts. Parla de diferents bsties i animals que fcilment podrien ser estudiats en la classe impartida per Rubeus Hagrid, Cura de Criatures Mgiques.

A ms aquest llibre permet a tot lector saber ms sobre el mn de Harry Potter. Hi ha informaci sobre bsties tan conegudes com els homes llop, els trolls o els basiliscs que ja han aparegut als llibres del mn de Harry Potter i fins i tot altres bsties com Streelers, Shrake. 

Curiositats.

 Comic Relief li va demanar amb poques esperances a J.K. Rowling que escrivs un conte curt de Harry Potter per destinar-ne els beneficis a l'associaci. Com que a ella se li donen malament els contes curts va pensar que millor seria escriure no un llibre, sin dos.

 El llibre t anotacions escrites per Harry, Ron i l'Hermione, com si fos escrit a m pel trio d'amics.

 Ha estat esmentat en diverses ocasions en els llibres de Harry Potter.

 A J.K. Rowling sempre li ha agradat dibuixar. Per aquesta ra, ella volia que a La Pedra Filosofal apareguessin les seves illustracions, per l'editorial s'hi va oposar. En aquesta ocasi va dibuixar ella mateixa totes les illustracions interiors.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125588" title="Nyeri" nonfiltered="1672" processed="1668" dbindex="51792">

Nyeri s una ciutat de Kenya, a prop (180km) de la capital (Nairobi) i capital de la provncia Central. La poblaci era 98.908 habitants al 1999.
La ciutat est situada a la falda del mont Kenya. El sector industrial ms important s el primari. El caf i el te sn les principals collites que es venen, mentre que les collites de blat les utilitzen per menjar. Hi ha moltes destinacions turstiques a prop.

En l'edat colonial, Nyeri era un petit poble sense importncia, per a poc a poc es va convertir en un centre de comer que negociava amb els grangers blancs que produen blat i caf. S'hi troba el parc natural de Wajee, i un hospital gratut per amb un departament privat per a persones ms riques. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125590" title="Steirachne" nonfiltered="1673" processed="1669" dbindex="51793">

Steirachne s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125591" title="Stiburus" nonfiltered="1674" processed="1670" dbindex="51794">

Stiburus s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125592" title="Swallenia" nonfiltered="1675" processed="1671" dbindex="51795">

Swallenia s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125593" title="Tetrachaete" nonfiltered="1676" processed="1672" dbindex="51796">

Tetrachaete s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125594" title="Tetrachne" nonfiltered="1677" processed="1673" dbindex="51797">

Tetrachne s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125595" title="Tetrapogon" nonfiltered="1678" processed="1674" dbindex="51798">

Tetrapogon s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125596" title="Thellungia" nonfiltered="1679" processed="1675" dbindex="51799">

Thellungia s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125598" title="Trichoneura" nonfiltered="1680" processed="1676" dbindex="51800">

Trichoneura s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125599" title="Tridens" nonfiltered="1681" processed="1677" dbindex="51801">

Tridens s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125600" title="Triplasis" nonfiltered="1682" processed="1678" dbindex="51802">

Triplasis s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Triplasis hieronymi Kuntze ;
Triplasis intermedia Nash;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Diplocea Raf., 
Merisachne Steud., 
Uralepis Nutt., 
Uralepsis Nutt., orth. var..

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125601" title="Bibiana Ballb Serra" nonfiltered="1683" processed="1679" dbindex="51803">

Bibiana Ballb Serra (Matadepera, Valls Occidental, 28 de setembre del 1977) s actualment presentadora d'un programa de la televisi catalana.

 Biografia .
Amb 16 anys va anar als Estats Units a estudiar, i per acabar la carrera va demanar una beca per anar a Alemanya. A Eivissa conegu fortutament uns alemanys que la permeteren acabar en un treball a la cadena alemanya de msica VIVA. Alguns programes que feia eren Planet VIVA, Chartsurfer, Was geht ab? o Ritmo, on exercia tamb com productora. Al gener del 2002 moderava alternativament la transmissi Inside amb la seva companya Janin Reinhardt abans que deixs la cadena l'any 2003. 

s a partir d'aquest any 2003 quan comena la seva tasca com a presentadora del programa de joventut i cultura alternativa anomenat Silenci? al Canal 33, de la Televisi de Catalunya, tractant temes com msica, cinema, moda, revistes i d'altres. Grcies a aquest programa es va donar a conixer a les audincies catalanes i assol popularitat.

 Enllaos externs .
 Breu biografia ;
 Pgina del programa Silenci?;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125602" title="Mombasa" nonfiltered="1684" processed="1680" dbindex="51804">


Mombasa (rab Manbasa, suahili Mvita) s la segona ciutat ms gran de Kenya. s la capital de la provncia Costanera, i dels districte del mateix nom, i t un port important i un aeroport internacional (Aeroport Internacional Moi). La ciutat s el centre de la indstria turstica costanera. El nom originari de la ciutat era Manbasa (en rab). En suahili s'anomena Kisiwa Cha Mvita (escurat Mvita) i significa "l'illa de la guerra", degut als constants canvis de propietari que tingu la ciutat. Est en una illa de 5 x 5 km aproximadament. Una tradici suahili diu que el nom mvita deriva de fita (forat) be per la posici geogrfica que deix l'illa com si ests rodejada de terres excepte al sud-est, o perqu els habitants es van amagar a forats durant un atac de Pate. La ciutat est situada a l'extrem oriental de l'illa. s fi de trajecte del ferrocarril d'Uganda, i nic port modern d'aiges fondes del pas.

 Informaci .

La ciutat t al voltant de 900.000 habitants actualment (en l'ltim cens oficial, l'any 1999, en tenia 665.018, i al cens de 1978 en tenia 246.000) molts suahilis,  i est situada a l'illa de Mombasa, que est separada del continent afric per dues cales: la cala de Tudor i el port de Kilindini. L'illa est connectada amb el continent pel pont de Nyali (al nord), al sud pel Likoni Balsea i a l'oest per la calada de Makupa, juntament amb el qual funciona el tren d'Uganda. El port el fa servir Kenya i els pasos de l'interior, lligant-lo a l'oce. Hi ha diversos llocs per a visitar a Mombasa, incloent-hi la fortalesa Jess, construda pel portugus, i la vella ciutat, que est en mal estat i s necessari reparar-la per s'hi poden trobar exemples de la vella arquitectura islmica.

Lloc destacats son el vell fort portugus (Fort de Jess), la ciutat vella, i el carrer comercial (Biashara o carrer del Comer).

Els habitants suahilis estan dividits en dotze tribus (thenashara taifa) algunes d'origen persa o de mercaders del golf Prsic; cinc de les mataifa agafen el nom de viles properes, i set d'illes situades ms al nord, fins al sud de Somlia; parlen un dialecte local, el kimvita, amb dos subdialectes de les mataifes de Jomvu i Chamgambe; aquestes tribus formaven al segle XIX dos grups, un amb tres (thelata taifa)  i l'altre amb  nou (tisa taifa) amb un matamin (portaveu) interlocutor amb el llavors representant del govern omanita.

 Histria .

El Periplus de la mar Eritrea, escrit al segle I per un mercader grec annim, deixa constncia de estacions de comer i de matrimonis de mercaders amb dones del pas que no podien ser bantus (que no van arribar fins al segle V). per la histria tradicional suahili de Pate, afirma que fou fundada el 695 per enviats del califa Abd al-Malik ben Merwan, igual que les ciutats de Pate, Malindi, Zanzbar, Lamu i Kilwa. Al-Idrisi parla d'una vila on els habitants exploten una mina de ferro i cacen el tigre, per no hi ha mines de ferro a la regi ni tigres a l'frica . Fou residencia del rei dels Zunudj; excavacions arqueolgiques han trobat cermica datada vers 1200 per res anterior a aquesta poca. 

La ciutat fou visitada per Ibn Battuta el 1331 i hi trob fruites per no agricultura, doncs els productes agrcoles venien de la costa; diu tamb que els habitants eren musulmans pietosos de ritus xafita i que hi havia mesquites de fusta.

La tradici local diu que primer la ciutat fou governada per una reina de nom Mwana Mkisi, i desprs per una dinastia shirazi fundada per Shehe Mvita que va donar el seu nom a la ciutat i es va extingir al final del segle XVI amb Shahu Mishan. 

Els portuguesos hi van arribar (Vasco de Gama) el 7 d'abril de 1498 per no van desembarcar i van anar a Malindi, enemic tradicional de Mombasa, el sult de la qual volia l'aliana amb els portuguesos per lluitar contra Mombasa. El 1505 fou conquerida i saquejada per Francisco de Almeida, i el 1528 per Nuno de Cunha. Un informe de Diogo de Alcaova al rei de Portugal diu que el rei de Quiloa (Kilwa) cobrava a Mombasa drets de duana dels vaixells que havien passat per Kilwa. El 1585 el sult es va declarar vassall de l'Imperi Otom desprs de la visita d'Ali Bey, i el 1588 fou reconquerida i saquejada per Toms de Sousa Coutinho. Ali Bey va tornar a Mombasa que en aquell moment estava amenaada pels guerrers zimba procedents del Zambezi (que en el cam havien saquejat tot el que trobaven); mercs als otomans els zimba van anar cap a Malindi on els portuguesos els van aniquilar amb l'ajut d'un altre tribu guerrera, els segeju. Els portuguesos van recuperar Mombasa i hi van transferir la seu de la seva capitania que abans era a Malindi (1593). Van construir llavors el Fort de Jess (pels suhailis Ngome = Fortificaci) sota la direcci de l'arquitecte itali Giovanni Battista Cairati i amb ma d'obra local; el material fou corall; la construcci va durar del 1593 al 1596).


Just el 1593 es va extingir la dinastia shirazi i els portugueses van posar al tron a un altre sult d'un dinastia tamb shirazi, que van portar de Malindi.  Per un acord signat el 1594 l'illa es va dividir en dues parts, una pel sult i una pels portuguesos, per la del primer no tenia accs a la mar; el 1596 la situaci es va modificar i es va concedir el sult una zona martima al actual port de Kilindini, i un ter dels drets de duana. El sult Ahmad va demanar perms per enviar naus comercials a Xina i un vaixell cada any per portar peregrins a la Meca, i va demanar tamb la cessi de l'illa de Pemba, que li fou concedit, ocupant l'illa sense problemes a l'entorn del 1600. Va morir el 1609 i el va succeir el seu fill Hasan ben Ahmad, que va entrar en litigi amb els portuguesos a causa de Pemba; els portuguesos li van exigir deixar tot el seus estoc de cereals al fort Jess i s'hi va negar, i va haver de fugir a Kilifi; va reconquerir breument Mombasa per va haver de tornar a fugir i fou assassinat a traci. El seu germ Muhammad fou designat regent pels portuguesos fins la majoria del fill Yusuf.

El 1597 els agustins havien obert una missi a Mombasa i Yusuf havia estudiat all i ara era a Goa per rebre instrucci cristiana tamb amb els agustins.; fou batejat amb el nom de Jernim Chinglia (Jeronimo Chingulia) i va retornar a Mombasa el 1626, desprs de servir a la flota portuguesa, i abans de tornar es va casar a Goa amb una dona portuguesa i all fou coronat solemnement; tot i el seu rang i religi, era insultat i humiliat pels capitans portuguesos i les seves queixes no foren escoltades. El 1631, amb el suport de les tribus paganes dels mozungulos es va revoltar i va assassinar al capit Pedro Leitao de Gamboa, un dels que l'havia insultat, cremant la ciutat portuguesa (que aleshores estava separada de la ciutat suahili) i oblig als portuguesos residents a refugiar-se al monestir dels agustins; al mateix temps va retornar a la fe islmica i va agafar altre cop el nom de Yusuf; els religiosos i residents portuguesos (250 persones en total) van haver d'elegir entre el islam o la mort; la majoria van preferir morir i anys desprs es va iniciar un procs per la seva canonitzaci. En aquest moment es van produir altres revoltes menors a la costa per no hi ha elements per dir que estaven coordinades. El 1632 la flota portuguesa amb mil homes, va arribar des de Goa per recuperar Mombasa; la ciutat fou assetjada fins el maig del 1633, i finalment es va retirar; per davant un quasi segur nou atac portugus, Yusuf es va retirar cap a la mar Roja on va seguir una carrera de pirateria; els habitants de Mombasa van fugir i els portuguesos van entrar en una vila buida (vers 1634); la revolta anti colonial i anti catlica va acabar doncs fora malament. En endavant ja no hi va haver ms sultans.

El 1650 els portuguesos foren expulsats de Masqat, i poc desprs una delegaci de Mombasa va demanar ajut al sult d'Oman i durant uns quants anys els omanites van fer algunes incursions, per no per ajudar a les ciutats sin per trencar el monopoli comercial portugus del marfil a l'oce ndic. Finalment el mar del 1696 els omanites van assetjar el fort Jess; els portugueses ,van rebre el suport dels suahilis de Pate. Els portuguesos es van rendir el desembre del 1698 quan noms quedaven onze defensors dels tres mil que hi havia el 1696. Els omanites van dominar llavors des de Tungi (al sud, a la vora del riu Rovuma) fins ms al nord de Mombasa, establint governadors a Mombasa, Kilwa, Zanzbar, Lamu i altres.

A causa dels conflictes interns els portuguesos van aprofitar per recuperar Mombasa, del 16 de mar del 1728 al 26 de novembre de 1729 dirigits per lvaro Caetano de Castro e Melo, per en foren expulsats per una revolta popular, i el domini omanita fou restaurat. En el segle i mig que va seguir i van haver actes puntuals de resistncia al domini d'Oman. 

Desprs del 1739 la famlia dels Mazrui va rebre el govern de la ciutat que fou hereditari; tenien residncia a Fort Jess; el 1746, desprs de l'enderrocament de la dinastia yarebita d'Oman a mans de Ahmad ben Said dels Al-Busaid, els Mazrui van proclamar la seva independncia, per van haver de reconixer aviat la sobirania al menys nominal del sult d'Oman. El 1815 van intentar altre cop fer-se independents i la tensi va existir fins el 9 de febrer de 1824 quan els habitants van demanar al capit britnic ancorat a la ciutat, William Fitzwilliam Wentworth Owen, de concedir el protectorat britnic. Owen el va concedir a ttol provisional en l'esperana de qu aix podria combatre el comer d'esclaus; el protectorat fou anullat el 1826 per Witheall doncs el govern britnic no volia entrar en litigi amb Oman, el territori del qual estava en la ruta cap a l'ndia. El 1827 el sult Sayyid Said va visitar Mombasa com a sobir per el poder local romania en mans dels Mazrui fins que el 1837 la seva funci pass a ser merament honorifica. El Fort Jess fou rebatejat fort Isa  ben Tarif. El 1856 va quedar dins les possessions del sult de Zanzbar en el repartiment dels estats de Sayyid Said.

El 25 de maig de 1887 el territori fou arrendat pel sultans de Zanzbar a la Companyia Imperial Britnica de l'frica Oriental que fou transferida al govern britnic el 1 de juliol de del 1895 passant a formar part del Protectorat de l'frica Oriental Britnica dins de l'frica Oriental Britnica i Uganda, i Mombasa declarada territori britnic. El sult va rebre una compensaci (1897) i va cedir oficialment la ciutat als britnics el 1898. Esdevingu la capital del protectorat (posici que va conservar fins el 1905 que va ser traslladada a Nairobi) i el 1901 hi va arribar el ferrocarril d'Uganda les obres del qual s'havien iniciat el 1896.

Fou capital de la provncia de Seydie (1898-1920) i de la provncia Costanera (desprs de 1920).

El 28 de novembre de 2002 un sucida es va immolar enfront d'un hotel de capital jueu a Mombasa (Paradise Hotel) matant tres israelites i 10 kenyans; uns minuts abans havia fracassat el intent de fer caure un avi de la Israel Airlines (un Boeing 757 turstic) amb mssils terra-aire.

 Governants .
Capitans portuguesos .

1593 - 1596                Mateus Mendes de Vasconcellos;
1596 - 1598                Antnio Godinho de Andrade;
1598 - 1606                Rui Soares de Melo;
1606 - 1609                Gaspar Pereira;
1609 - 1610                Pedro Gomes de Abreu ;
1610 - 1614                Manuel de Melo Pereira;
1614 - 1620                Simo de Melo Pereira;
1620 - 1625                Francisco de Sousa Pereira;
1625 - 1629                Maral de Macedo;
1629 - 1631         Pedro Leitao de Gamboa            ;
1631 - 1634    Yusuf bin Hasan, Sult, de nom crist Jermin Chinglia;
1632 - 1635                Pedro Rodriuges Botelho;
1635 - 1639                Francisco de Seixas Cabreira;
1639 - 1642                Martim Afonso Manuel;
1643 - 1646                Manuel de Sousa Coutinho;
1646 - 1648                Diogo de Barros da Silva;
1648 - 1651                Antnio da Silva de Meneses;
1651 - 1653                Francisco de Seixas Cabreira (segona vegada);
1653 - 1658                Desconegut;
1658 - 1663                Jos Botelho da Silva;
1663 - 1667                Manuel de Campos;
1667 - 1670                Joo Santos? Cota;
1671 - 1673                Joo Homem da Costa;
1673 - 1676                Manuel de Campos Mergulho;
1676 - 1679                Francisco Morais de Faria;
1679 - 168?                Manuel Teixeira Franco;
168? - 168?                Pedro Taveira Henriques;
1682 - 1686                Leandro da Costa;
1686 - 1688                Joo Antunes Portugal;
1688 - 169?                Duarte Figueiredo de Melo;
1693 - 1694                Pascoal de Abreu Sarmento;
1694 - 1696                Joo Rodrigues Leo;
1696 - 1697                Antonio Mogo de Melo ;
1697 - 1698            Dau, prncipe de Faza;
1697 - 1698        Jos Pereira de Brito (no va arribar a prendre possessi);
1698          Leandro Barbosa Souto-maior        ;

Liwalis .
1698 - 1698     Imam Saif ben Sultan;
1698 - 1728            Nasr ben Abdallah al-Mazrui ;
1728          Shaykh Rumba ;
Ocupaci portuguesa, capit major del 16 de mar del 1728 al 26 de novembre de 1729  lvaro Caetano de Castro e Melo;
1730 - 173.                Muhammad ben Said al-Ma'amri ;
1735 - 1739                Salih ben Uthman al-Hadermi;
1739 - 1745                Muhammad ben Uthman al-Mazrui;
1746                       Ali ben Uthman al-Mazrui;

Sultans  .
1746 - 1755                Ali ben Uthman al-Mazrui;
1755 - 1773                Masud ben Naisr al-Mazrui;
1773 - 1782                Abdallah ben Muhammad al-Mazrui;
1782 - 1811                Ahmad ben Muhammad al-Mazrui      ;
1812 - 1823                Abd Allah ben Ahmad al-Mazrui   ;
1823 - 1826                Sulayman ben Ali al-Mazrui;

Comandants britnics .
9 de febrer de 1824 a 13 de febrer de 1824  William Fitzwilliam Wentworth Owen;
13 de febrer de 1824 - 29 de maig de 1824  John James Reitz ;
29 de maig de 1824 - setembre de 1824     Phillips (inter);
Setembre de 1824 - 25 de juliol de 1826     James B. Emery (inter);

 Liwalis .

1826 - 1835            Salim ben Ahmad al-Mazrui;
1835 - 1836            Nasur ben Ahmad al-Mazrui;
1836 - 1837                Rashid ben Salim al-Mazrui;
1837 - 1837         Khamis ben Rashid al-Mazrui;
1837 - 1860                Abdallah ben Hamish al-Mazrui;
1860 - 1873                Mubarrak ben Rashid al-Mazrui;
1873 - 1895         Rashid ben Hamish al-Mazrui;

 Referncies .









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125603" title="Embu" nonfiltered="1685" processed="1681" dbindex="51805">

Embu s una ciutat de Kenya situada a 120 quilmetres de la capital, Nairobi. Aquesta ciutat s la capital de la provncia de l'est. Embu t una poblaci de 41.092 habitants, segons l'ltim cens oficial realitzat l'any 1999. Embu s coneguda pels seus arbres que cap a l'octubre - novembre (depenent de la precipitaci) perden les seves fulles i floreixen deixant la ciutat en un to prpura. Hi ha centres educatius importants a la ciutat. Tamb s'hi troben numeroses esglsies cristianes.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125605" title="Economia de Rssia" nonfiltered="1686" processed="1682" dbindex="51806">



El que cal destacar de l'economia de Rssia s que s un mercat emergent nic, el nucli de una superpotncia desmantellada. Quinze anys desprs del collapse de la Uni Sovitica el 1991, Rssia encara lluita per establir una economia de mercat moderna i aconseguir un creixement econmic fort. Rssia va veure com la seva economia decreixia durant els cinc anys posteriors a la decisi de l'aplicaci de noves reformes a la base industrial.
 
Aquesta recuperaci, juntament amb un esfor renovat de govern el 2000 i 2001 per a avanar en les ressagades reformes estructurals, ha aixecat el negoci i la confiana dels inversors sobre les perspectives de Rssia en la seva segona dcada de la transici. Rssia segueix depenent fortament de les exportacions de matries, en particular del petroli, gas natural, metalls, i fusta, que compten amb ms del 80% de les exportacions, deixant el pas vulnerable a les oscillacions dels preus mundials. 

 Fons histric .
Article principal: Histria econmica de la Uni Sovitica

Durant gaireb seixanta-dos anys, l'economia russa i all de la resta de la Uni Sovitica dirigida en la base d'un centralment economia planificada, viz. manifesti control sobre virtualment tot el mitj de producci i sobre inversi, producci, i decisions de consum per tota l'economia. La poltica econmica es feia segons directives del Communist Party, quin controlava tots els aspectes d'activitat econmica. El sistema de planificaci estatal deixava un cert nombre de llegats amb qu l'economia russa ha de tractar en la seva transici a una economia de mercat.

Molta de l'estructura de l'economia Sovitica que operava fins a 1987 s'originava sota la direcci de Joseph Stalin, amb modificacions noms addicionals fetes entre 1953 i 1987. El pla quinquennal i els plans anuals eren els mecanismes principals a qu el govern sovitic solia traduir poltiques econmiques programes. Segons aquelles poltiques, el Comit de Planificaci Estatal (Planovyy Gosudarstvennyy komitet-Gosplan) formulava objectius de producci de countrywide per a perodes de planificaci estipulats. Els cossos de planificaci regionals llavors refinaven aquests objectius per a unitats econmiques com estat empreses industrials i granges estatals (sovkhozy; canti., sovkhoz) i la collectivitat cultiva la terra (kolkhozy; canti., kolkhoz), cada un de quin tenia el seu propi pla de producci especfic. La planificaci estatal operava la suposici que si cada unitat trobava o excedia el seu pla, llavors equilibrarien la demanda i subministrament.

El paper del govern era assegurar que els plans es complien. La responsabilitat per producci flua de la part superior avall. En el nivell nacional, els aproximadament setanta ministeris governamentals i els comits estatals, cada un responsable d'un sector de producci o subsector, supervisaven les activitats de producci econmiques d'unitats dins de les seves rees de responsabilitat. Els cossos ministerials regionals es presentaven als ministeris de nivell nacional i controlaven unitats econmiques en les seves rees geogrfiques respectives.
Mapa del reixat elctric durant l'era sovitica.
Mapa del reixat elctric durant l'era sovitica.

Els plans incorporats imprimeixen objectius per a primera matria i bns intermedis aix com bns finals i serveis. En teoria, per no en la prctica, el sistema de planificaci estatal assegurava un equilibri entre els sectors per tota l'economia. Sota planificaci estatal, l'estat executava les funcions d'assignaci que els preus executen en un sistema de mercat. En l'economia sovitica, els preus eren un mecanisme de comptabilitat noms. El govern establia preus per a tots els bns i serveis basats en el paper del producte en el pla i en uns altres criteris no econmics. Aquest sistema de preuaci produa anomalies. Per exemple, el preu de pa, una grapa tradicional del rgim rus, era per sota el cost del blat utilitzat per produir-lo. En alguns casos, els pagesos alimentaven el seu bestiar amb pa ms que la fibra perqu el pa costava menys. En un altre exemple, les quotes de lloguer per a apartaments es posaven per molt baix aconseguir equitat social, tot i aix l'allotjament era en el subministrament extremadament curt. Les indstries sovitiques obtenien primera matria com oli, gas natural, i carb a preus per sota nivells de mercat mundial, fomentant residus.

El sistema de planificaci estatal permetia als lders sovitics ordenar recursos de pressa en els temps de crisi, com la invasi nazi, i reindustrialitzar el pas durant la postguerra. El desenvolupament rpid de la seva base de defensa i industrial desprs de la guerra permetia a la Uni Sovitica convertir-se en una superpotncia.

El registre de reforma econmica russa pel mig-el 1990 s barrejat. Els intents i fallades de reformistes durant l'era de perestroika (reestructuraci) en el rgim de Mikhail Gorbachev (al crrec 1985-91) testificat a la complexitat del desafiament. Des de 1991, sota la direcci de Boris Yeltsin, el pas ha fet grans passos cap a desenvolupar una economia de mercat implantant principis bsics com preus resolut de mercat. Els elements crtics com privatitzaci d'empreses estatals i inversi estrangera extensa entraven a lloc durant els primers pocs anys del perode postsovitic. Per unes altres parts fonamentals de la infraestructura econmica, com banca comercial i drets mercantils autoritzats, complets, eren absents o noms en part a lloc per 1996. Encara que pel mig-1990 un retorn a planificaci estatal d'era sovitica semblada improbable, la configuraci de l'economia posttransici romasa imprevisible.

Encara que el mercat ara determina la majoria dels preus, el Govern (L'armari de Rssia) encara fixa preus en alguns bns i serveis, com utilitats i energia.

Segons dades russes oficials, el 1994 el producte interior brut nacional (GDP) eren 604 bilions de rubles (sobre US$207 mil milions segons el tipus de canvi de 1994), o al voltant d'un 4% dels Estats Units GDP durant aquell any. Per aquest diagrama subestima la mida de l'economia russa. Ajustat per una frmula de paritat de potncia adquirint per explicar el cost de la vida ms baix a Rssia, el rus de 1994 GDP era sobre US$678 mil milions, fent l'economia russa aproximadament un 10% de l'economia dels Estats Units. El 1994 el Russian GDP ajustat era US$4,573 per cpita, aproximadament un 19% d'all dels Estats Units. Un segon factor de clcul important s l'anomenada economia d'ombra extremadament activa, que no produeix cap impost o estadstica governamental per que un informe governamental de 1996 quantificava com explicar aproximadament un 51% de l'economia i un 40% de la seva facturaci d'efectiu.

 Histria econmica .

Dos objectius fonamentals i interdependents - estabilitzaci macroeconmica i reestructuraci econmica - la transici des de la planificaci estatal fins a una economia basada en el mercat. L'anterior suposat que implementa fiscal i poltiques monetries que promouen creixement econmic en un ambient de preus estables i tipus de canvi. L'ltim exigia establir les entitats comercials, legals, i institucionals - bancs, propietat privada, i codis legals comercials- que permeten a l'economia operar eficament. Obrir mercats nacionals a comer exterior i inversi, aix connectar l'economia amb la resta del mn, era un ajut important arribant a aquests objectius. El rgim de Gorbachev fracassava a encarar aquests objectius fonamentals. En el moment de la defunci de la Uni Sovitica, el govern de Yeltsin de la Repblica Russa havia comenat a atacar els problemes d'estabilitzaci macroeconmica i reestructuraci econmica. Per mid-1996, els resultats es barrejaven.

Des de l'esfondrament de la Uni Sovitica el 1991, Rssia ha intentat desenvolupar una economia de mercat i aconseguir creixement econmic coherent. L'octubre de 1991, Yeltsin anunciava que Rssia continuaria amb la reforma radical, orientada al mercat al llarg de les lnies de "terpia de xoc", com recomanada pels Estats Units i IMF. Tanmateix, aquesta poltica resultada en l'esfondrament econmic, amb milions que se submergeixen a l'extensi de pobresa i corrupci i delicte rapidly. Hyperinflation resultat de la supressi de controls de preus sovitics i una altra vegada seguint la crisi financera russa de 1998. Assumint el paper com la personalitat legal que continua de la Uni Sovitica, Rssia seguia la responsabilitat per resoldre els deutes externs de la URSS, tot i que la seva poblaci compensava noms la meitat de la poblaci de la URSS en el moment del seu dissolution. Quan una vegada totes les empreses pertanyien a l'estat i se suposaven que es tenia igualment entre tots els ciutadans, queien a les mans d'algun, que es feien immensament rics. S'emetien existncies de les empreses tingudes d'estat, i aquestes companyies pblicament canviades noves es passaven de pressa als membres de Nomenklatura o caps criminals coneguts. Per exemple, el director d'una factoria durant el rgim sovitic es convertiria sovint en el propietari de la mateixa empresa. Durant el mateix perode, els grups criminals violents sovint es feien crrec d'empreses estatals, aclarint el cam per assassinats o extorsi. La corrupci d'oficials governamentals es convertia en una regla diria de vida. Sota la coberta del govern, les manipulacions financeres escandaloses es realitzaven que enriquia el grup estret d'individus en posicions clau de la mfia de negoci i governamental. Molts prenien milers de milions al comptat i bns a fora del pas en una capital enorme flight.

Les empreses estatals ms grans eren controvertidament privatitzades pel President Boris Yeltsin a insiders per lluny menys que eren worth. Molts Russos consideren aquests "oligarchs" infames que s thieves. a Travs del seu patrimoni immens, els oligarchs tenien influncia poltica significativa.

 El programa econmic de Ieltsin .

En octubre de 1991, dos mesos abans de l'Esfondrament oficial de la Uni Sovitica i dos mesos desprs de l'agost de 1991 el cop, Yeltsin i els seus assessors, incloent-hi l'economista de reforma Yegor Gaidar, establien un programa de reformes econmiques radicals. El parlament rus, el Sovitic Suprem, tamb estenia potncies de decret al president durant un any per implementar el programa. El programa era ambicis, i el registre fins avui indica que els objectius per a estabilitzaci macroeconmica i programes de reestructuraci econmics puguin haver estat alts de manera irrealista. Una altra complicaci en el programa de reforma de Yeltsin s que des de 1991 les autoritats tant poltiques com econmiques han recaigut significativament des del nacional sobre el nivell regional; en una srie d'acords amb la majoria de les vint-i-una repbliques de Rssia i unes quantes altres jurisdiccions subnacionals, Moscou ha concedit una varietat de drets especials i potncies que tenen harmnics econmics importants.

  Mesures d'estabilitzaci macroeconmiques .

El programa replantejava un cert nombre de mesures de poltica macroeconmiques per aconseguir estabilitzaci. Anomenava per a reduccions afilades en govern que gastava, apuntant outlays per a projectes d'inversi pblics, defensa, i subvencions de productor i consumidor. El programa apuntat cap a reduir el dficit pressupostari governamental des del seu nivell de 1991 d'un 20% de GDP a un 9% de GDP prop de la segona meitat de 1992 i a un 3% per 1993. El govern imposava impostos nous, i la recollida d'impost s'havia de millorar per augmentar ingressos estatals. En l'esfera monetria, el programa econmic exigia que el Banc Central rus (RCB) talls crdits subvencionats per empreses i restrings creixement d'oferta monetria. El programa anomenava per a l'encongiment d'inflaci des d'un 12% per mes en un 1991 a 3.5% per mes en mid-1993.

 Poltiques monetries i fiscals .

El 1992 i el 1993, el Govern expandia l'oferta monetria i crdit disponible a proporcions explosives que conduen directament a inflaci alta i a una deterioraci en el tipus de canvi del ruble. En gener de 1992, el govern subjectat sobre creaci de diners i crdit alhora que alava controls de preus. Tanmateix, comenant el febrer el Banc Central destravava les regnes sobre l'oferta monetria. En el segon i terceres estances de 1992, l'oferta monetria havia augmentat a proporcions especialment agudes d'un 34% i un 30%, respectivament. Al final de 1992, l'oferta monetria russa havia augmentat de divuit vegades.

L'augment afilat en l'oferta monetria era influt per dipsits de moneda estrangera grans que les empreses corregudes d'estat i els individus havien fet, i per la depreciaci del ruble. Les empreses consumien aquests dipsits per pagar sous i unes altres despeses desprs del Govern havien estret restriccions d'emissions monetries. Els bancs mercantils monetized deutes d'empresa dibuixant comptes avall en bancs estrangers i dibuix sobre accs privilegiat a comptes al Banc Central.

 1991-1992 .

Els esforos governamentals per fer-se crrec de l'expansi de crdit tamb resultaven efmers en els primers anys de la transici. El crdit domstic augmentava aproximadament nou vegades entre l'extrem de 1991 i 1992. L'expansi de crdit era provocada en part per la construcci de rssecs interempresa i el subsegent finanament del RCB d'aquells rssecs. El Govern restringia finanament per manifestar que les empreses desprs d'aix alaven controls sobre preus el gener de 1992, per les empreses s'encaraven amb escassetats d'efectiu perqu el liberalitzar de demanda de tall de preus dels seus productes. En comptes de producci que retallava, la majoria de les empreses decidien construir cap amunt d'inventaris. Per donar suport a producci continuada en aquestes circumstncies, les empreses depenien de prstecs d'unes altres empreses. Per mid-1992, quan la quantitat de prstecs interempresa impagats havien arribat a 3.2 bilions de rubles (sobre US$20 mil milions), el govern congelava deutes interempresa. En breu desprs, el govern proporcionava 181000 milions de rubles (sobre US$1.1 mil milions) en crdits per empreses que estaven tenint encara debt.necessitat

El govern tamb fracassat per constrnyer les seves prpies despeses en aquest perode, parcialment sota la influncia del sovitic Suprem postsovitic, que fomentava el finanament d'estil sovitic d'indstries afavorides. Al final de 1992, el dficit pressupostari rus era un 20% de GDP, molt ms alt que el 5% projectat sota el programa econmic i estipulat sota l'International Monetary Fund (IMF) condicions per finanament internacional. Aquest dficit pressupostari es finanava en gran part expandint l'oferta monetria. Aquests monetari i les poltiques fiscals eren un factor junt amb liberalitzaci de preu en una proporci d'inflaci de ms d'un 2,000% el 1992. citaci necessitava

L'ltim 1992, deteriorant-se les condicions econmiques i un conflicte agut amb el parlament portaven Yeltsin a acomiadar el defensor de reforma neoliberal Yegor Gaidar com primer ministre. El successor de Gaidar era Viktor Chernomyrdin, un anterior cap de la Companyia de Gas Natural Estatal (Gazprom), que era considerat menys favorable a reforma neoliberal. citaci necessitava

 1993 .

Chernomyrdin formava un govern nou amb Boris Fedorov, un reformista econmic, com primer ministre representant i Ministre de finances. Fedorov considerava estabilitzaci macroeconmica un objectiu primari de poltica econmica russa. El gener de 1993, Fedorov anunciava un anomenat programa anticrisi per controlar inflaci completament estanc monetari i poltiques fiscals. Sota el programa, el govern controlaria diners i creuria emissions exigint que el RCB augmenti tipus d'inters sobre crdits emetent bons de l'estat, parcialment finanant dficits pressupostaris, i ell comenant a tancar empreses estatals ineficaces. Els dficits pressupostaris eren ser portat sota control per augments de sou restrictius per a empreses estatals, per establir objectius de dficit pressupostari trimestrals, i per proporcionar una seguretat social ms efica net pel desocupat i pensioners.necessitava

La impressi de diners i expansi de crdit domstica es moderava una mica el 1993. En una confrontaci pblica amb el parlament, Yeltsin guanyava un referndum sobre les seves poltiques de reforma econmiques que poden haver donat una mica de poder poltic als reformistes per restringir despeses estatals. El maig de 1993, el Ministeri de Finances i el Banc Central acceptaven mesures macroeconmiques, com subvencions que es reduen i ingressos creixents, per estabilitzar l'economia. El Banc Central era augmentar la proporci de prstec de descompte per reflectir inflaci. Basat sobre positiu d'hora resulta d'aquesta poltica, l'IMF estenia la primera paga de US$1.5 mil milions a Rssia des d'una Facilitat de Transformaci Sistmica especial (STF) el seguir July.necessitat

El programa anticrisi de Fedorov i el Govern concordar amb el Banc Central tenia algun efecte. A les primeres tres estances de 1993, el Banc Central tenia expansi de diners a una proporci mensual d'un 19%. Tamb substancialment moderava l'expansi de crdits durant aquell perode. La proporci d'inflaci anual de 1993 era al voltant d'un 1,000%, una millora aguda ms de 1992, per encara molt alta. Els diagrames de millora s'exageraven, tanmateix, perqu les despeses estatals s'havien retardat des de l'ltim quart de 1993 al primer quart de 1994. Manifesti que els rssecs d'empresa, per exemple, havien augmentat el 1993 a aproximadament 15 bilions de rubles (sobre US$13 mil milions, segons el canvi de mid-1993 rate).necessitat

 1994 .

El juny de 1994, Chernomyrdin presentava un conjunt de reformes moderades de les quals es calculava que acollien els elements ms conservadors del Govern i parlament mentre aplacava reformistes i creditors Occidentals. El primer ministre es comprometia a moure's endavant amb reestructurar l'economia i seguir fiscal i poltiques monetries conducive a estabilitzaci macroeconmica. Per l'estabilitzaci era minada pel Banc Central, que subministrava crdits a empreses a proporcions subvencionades, i per pressi dura de lobbies industrials i agrcoles que buscaven crdits addicionals. citaci necessitava

Abans d'octubre de 1994, inflaci, que havia estat redut a prop ms estanc fiscal i poltiques monetries d'hora el 1994, es comenava a enlairar una vegada ms a nivells perillosos. 11 d'octubre, un dia que es tornava conegut com Dimarts Negre, el valor del ruble en mercats de canvi interbanc submergits per un 27%. Encara que els experts presentaven un cert nombre de teories per explicar la gota, incloent-hi l'existncia d'una conspiraci, el destravar de crdit i controls monetaris clarament era una causa significativa de confiana decreixent en l'economia russa i el seu currency.necessitava

L'ltim 1994, Yeltsin reafirmava el seu comproms a estabilitzaci macroeconmica acomiadant Viktor Gerashchenko, cap del Banc Central, i nominant Tat'yana Paramonova com la seva substituci. Encara que els reformistes en el govern rus i l'IMF i uns altres suports Occidentals rebien la cita amb l'escepticisme, Paramonova podia implementar una poltica monetria estanca que acabava crdits barats i refrenava tipus d'inters (encara que l'oferta monetria fluctuava el 1995). A ms, el parlament passava restriccions sobre l's de poltica monetria per finanar el deute estatal, i el Ministeri de Finances comenava a emetre bons de l'estat a proporcions de mercat per finanar el deficits.necessitat

El govern tamb comenava a encarar el deute interempresa que havia estat alimentant inflaci. L'esborrany pressupostari de 1995, que es proposava el setembre de 1994, incloa un comproms a reduir inflaci i el dficit pressupostari a nivells acceptables per a l'IMF, amb el propsit de classificar-se pel finanament internacional addicional. En aquesta proposta pressupostria, el govern de Chernomyrdin enviava un primer govern priority.necessitat a un senyal que ja no toleraria crdits suaus i no deixaria anar coaccions pressupostries, i aquella estabilitzaci ha de ser

 1995 .

Durant la majoria de 1995, el govern mantenia que el seu comproms a coaccions fiscals estanques, i dficits pressupostaris romania dins de parmetres prescrits. Tanmateix, en 1995 pressions muntades per augmentar despeses governamentals per alleujar arrearages de sou, que s'estaven convertint en un problema crnic dins d'empreses estatals, i per millorar la seguretat social cada vegada ms esparracada marquen. De fet, en 1995 i 1996 la fallada de l'estat de pagar moltes tals obligacions (tamb com els sous de la majoria dels treballadors estatals) era un factor essencial en el dficit pressupostari del manteniment Rssia en un nivell moderat. Condicions canviades per la segona meitat de 1995. Els membres de l'Estat Duma (comenant en 1994, casa el ms baixa del Muntatge Federal, el parlament de Rssia) eleccions amb qu un s'encara en desembre, i Yeltsin les perspectives fosques amb qu un s'encara en la seva reelecci presidencial de 1996 liciten. Per aix, les condicions poltiques provocaven els dos representants de Duma i el president per fer promet augmentar despeses. citaci necessitava

A ms a ms, tard el 1995 Yeltsin Anatoly Chubais acomiadat, un dels ltims defensors de reforma econmics que romanen en una primera posici Governamental, com primer ministre representant al crrec de poltica econmica. A lloc de Chubais, Yeltsin anomenava Vladimir Kadannikov, un anterior director de fbrica d'autombils les vistes del qual eren antireforma. Aquest moviment alava assumptes a Rssia i l'Oest sobre el comproms de Yeltsin a reforma econmica. Una altra vctima de l'atmosfera poltica era el president de RCB Paramonova, el nomenament de qui havia roms una font de controvrsia entre l'Estat Duma i el Govern. El novembre de 1995, Yeltsin es forava a canviar-la per Sergey Dubinin, un protg de Chernomyrdin que continuava la poltica de diners estancs que Paramonova havia establert. citaci necessitava

 1996 .

 Inflaci .

El 1992, el primer any de reforma econmica, els preus al detall a Rssia augmentaven d'un 2,520%. Una causa essencial de l'augment era el deregulation de gran part dels preus el gener de 1992, un pas que demanava un preu mitj augment d'un 245% en aquell mes de manera sola. Per 1993 la proporci anual havia declinat a un 240%, encara un diagrama molt alt. El 1994 la proporci d'inflaci havia millorat a 224%.necessitat

Les tendncies en proporcions d'inflaci anuals emmascaren variacions en proporcions mensuals, tanmateix. El 1994, per exemple, el govern dirigit per reduir-se mensualment considera des d'un 21% el gener fins a un 4% l'agost, per les proporcions pujaven una vegada ms, a un 16.4% abans de desembre i un 18% abans de gener de 1995. La inestabilitat en la poltica monetria russa provocava les variacions. Desprs que estrenyent el flux de diners d'hora el 1994, el Govern destravs les seves restriccions en resposta a demandes de crdits per agricultura, les indstries en Altre Nord, i alguns afavorien empreses grans. El 1995 el dibuix s'evitava ms reeixidament mantenint la poltica monetria estanca adoptada d'hora en l'any i aprovant un pressupost relativament estricte. Aix, la proporci d'inflaci mensual es mantenia virtualment constant per sota un 5% en l'ltim quart de l'any. Per a la primera part de 1996, la proporci d'inflaci eren un 16.5%. Tanmateix, els experts es fixaven que contribua a control d'inflaci substancialment la fallada de pagar sous als treballadors en empreses estatals, deprimint una poltica que mantenia baixos preus per demanda. citaci necessitava(http://www.russiansabroad.com/russian_history_196.html)

 Tipus de canvi .

Un smptoma important d'inestabilitat macroeconmica russa han estat fluctuacions severes en el tipus de canvi del ruble. Des del juliol de 1992, quan el ruble primer podia ser legalment intercanviat per dlars dels EUA, a l'octubre de 1995, la taxa de canvi entre el ruble i el dlar declinat des de 144 rubles per US$1 a al voltant de 5,000 per US$1. Abans de juliol de 1992, la proporci del ruble es posava artificialment en un nivell altament sobrevalorat. Per els canvis rpids a la proporci nominal (la proporci que no explica la inflaci) reflectien la inestabilitat macroeconmica global. L'exemple ms drstic de tal fluctuaci era el dimarts Negre (1994) reducci d'un 27% en el valor del ruble. citaci necessitava

El juliol de 1995, el Banc Central anunciava la seva intenci de mantenir el ruble dins d'una banda de 4,300 a 4,900 per US$1 durant octubre de 1995, per ms tard estenia el perode al juny de 1996. L'anunci reflectit es reforava fiscal i poltiques monetries i la construcci de reserves amb qu el govern podria defensar el ruble. Al final d'octubre de 1995, el ruble s'havia estabilitzat i de fet s'havia revalorat en termes ajustats d'inflaci. Romania estable durant la primera part de 1996. El maig de 1996, un tipus de canvi "de banda arrossegant-se" s'introdua per deixar el ruble disminuir gradualment a travs de l'extrem de 1996, comenament entre 5,000 i 5,600 pels EUA el $1 i final entre 5,500 i 6,100.necessitaven

Un altre senyal d'estabilitzaci de moneda era l'anunci que juny efica de 1996, el ruble es tornaria plenament transformable en una base de compte actual. Aix volia dir que els ciutadans russos i els estrangers podrien convertir rubles a unes altres monedes per al comer transactions.necessitat

 Impacte econmic .

A partir de mid-1996, quatre i anys d'una meitat desprs de l'avarada de la reforma econmica postsovitica de Rssia, experts a qui es troben els resultats que prometen per barrejats. L'economia russa ha passat completament un molt de temps i depressi de torada. Les estadstiques econmiques russes oficials indiquen que des de 1990 fins a l'extrem de 1995, Russian GDP declinava a prop aproximadament un 50%, molt ms gran que la decadncia que els Estats Units experimentaven durant el Gran Depression.necessitat (Tanmateix, els pressuposts alternatius per analistes Occidentals descrivien una decadncia molt menys severa, tenint en compte el prejudici ascendent de dades econmiques d'era sovitica i el descendent prejudici de dades postsovitiques. P. ex. pressuposts d'IMF: ) Molt de la decadncia en la producci s'ha acudit en les indstries pesades complexes i altre militars industrials que es beneficiaven ms de les prioritats econmiques esbiaixades de planificadors sovitics excepte tenir molta menys demanda robusta en un mercat lliure.

Per uns altres sectors essencials com agricultura, energia, i indstria clara tamb patien de la transici. Per permetre aquests sectors funcionar en un sistema de mercat, les empreses ineficaces havien de ser tancades i els treballadors paraven, amb resultar decadncies a curt termini en producci i consum. Els analistes havien esperat que el GDP de Rssia comenaria a augmentar en 1996, per les dades durant els primers sis mesos de l'any mostraven una decadncia que continuava, i alguns experts russos pronosticaven una fase nova de crisi econmica en la segona meitat de l'any.

El dolor de la reestructuraci ha estat satisfet una mica per l'aparici d'un sector privat nou. Els experts occidentals creuen que les dades russes exageren les dimensions de l'esfondrament econmic de Rssia fracassant a reflectir una porci gran de l'activitat de sector privat del pas. El sector de serveis rus, vendes especialment al detall, est jugant un paper cada vegada ms vital en l'economia, explicant gaireb la meitat de GDP el 1995. Les activitats del sector de serveis no s'han mesurat adequadament. Les dades en rendiment de sector sn esbiaixades per l'underreporting o no-informaci de producci que els ordenaments tributaris de Rssia fomenten. Segons analistes Occidentals, al final de 1995 ms que la meitat de GDP i ms d'un 60% de la m d'obra eren basats en el sector privat.

Un servei important per original en l'economia de Rssia s "comer de llanadores" - el transport i venda de bns de consum per empresaris individuals, a 10 milions es creia que 5 dels quals fossin actius el 1996. Els comerciants compren bns en pasos estrangers com la Xina, Turquia, i els Emirats rabs Units i en ciutats russes, llavors els venen el mercat nacional on la demanda s ms alta. Yevgeniy Yasin, ministre d'economia, calculava all el 1995 una mica de US$11 mil milions valor de bns introduts Rssia d'aquesta manera. Els comerciants de llanadores han estat vitals mantenint el nivell de vida de russos que no es poden permetre bns de consum en el mercat convencional. Tanmateix, les indstries domstiques com teixits pateixen d'aquesta infusi de mercaderia que competeix, el moviment del qual s'incontrola, ingravada, i sovint la mfia -controlled.

La distribuci geogrfica del patrimoni de Rssia s'ha esbiaixat com a mnim tan severament com era en temps sovitics. Pel mig-1990, la potncia econmica s'estava concentrant a Moscou a una proporci fins i tot ms rpida del que el govern federal estava perdent poder poltic en la resta del pas. A Moscou una oligarquia econmica, composta de poltics, bancs, businesspeople, dispositiu de seguretat, i agncies de ciutat, controlava un percentatge enorme dels bns financers de Rssia sota la regla de l'energtic i popular alcalde de Moscou, Yuriy Luzhkov. El delicte, desafortunadament, organitzat tamb ha jugat un paper dur en el creixement de la ciutat. Oposada per una fora de policia dbil, la proporci de Moscou de raquetes de protecci, assassinats de contracte, kickbacks, i suborns - tot ntimament connectava amb la infraestructura econmica - ha roms entre el ms alt a Rssia. La majoria dels negocis no han pogut funcionar sense pagar una mica de forma de protecci de mfia, informalment anomenada un krysha (la paraula russa per a sostre).

Luzhkov, que t corbates estretes a tots els centres de potncia legtims a la ciutat, ha supervisat la construcci d'estadis d'esports, passeigs de compra, monuments a la histria de Moscou, i el decorat Crist la Catedral de Salvador. El 1994 Yeltsin donava ple control sobre tot el b de domini pblic a Luzhkov a Moscou. En la primera part de 1996, la ciutat privatitzava empreses estatals a ra de US$1 mil milions per any, una proporci ms rpida que el procs de privatitzaci nacional sencer en el mateix perode. Sota el lideratge de Luzhkov, el govern de ciutat tamb adquiria interessos complets o essencials en una varietat mplia d'empreses - des de banca, hotels, i construcci fins a fleques i salons de bellesa. Tal propietat ha perms als planificadors de Luzhkov manipular recursos eficament i amb poc o cap competici. Mentrestant, Moscou tamb es convertia en el centre d'inversi estrangera a Rssia, sovint a l'exclusi d'unes altres regions. Per exemple, la cadena de menjar de dejuni del McDonald, que comenava operacions a Moscou el 1990, gaudia d'xit immediat per s'expandia noms a Moscou. La concentraci de la indstria de banca de Rssia a Moscou donava un avantatge enorme a la ciutat competint per a l'activitat comercial estrangera.

En mid-1996 el govern nacional semblava haver aconseguit algun grau d'estabilitat macroeconmica. Tanmateix, l'estabilitat de terme ms llarg depn de l'habilitat de fabricants de poltica per resistir les pressions inflacionistes de demandes de subvencions estatals i crdits ms fcils per empreses que fracassen i uns altres interessos especials. (Chubais calculava que les promeses de despeses fetes durant la campanya de Yeltsin equivalien a US$250 per votant, que si de fet es gastava aproximadament doblaria el dficit pressupostari nacional; la majoria de les pignoracions de Yeltsin pel que sembla s'oblidaven en breu desprs de la seva reelecci.)

Per 1996 l'estructura de producci econmica russa havia canviat prou lluny all aix ms de prop assemblat all d'una economia de mercat desenvolupada que el model de planificaci central sovitic distorsionat. Amb la decadncia a petici per a bns d'indstria de defensa, la producci global ha canviat des d'indstria pesada fins a producci de consumidors. Tanmateix, en el mig-1990 la qualitat baixa de la majoria dels bns de consum domsticament produts continuava als beneficis de les empreses de lmit i per aix la seva habilitat per modernitzar operacions de producci. En l'altre costat del "cercle vicis", la confiana en un sistema de producci antiquat garantia que la qualitat del producte romandria baixa i incompetitiva.

La majoria dels preus queden al mercat, encara que els governs locals i regionals controlen els preus d'algunes grapes. Els preus d'energia romanen controlats, per el Govern ha estat canviant aquests preus cap a dalt per tancar el buit amb preus de mercat mundial.

 Histria econmica de 1996 fins a l'actualitat .

Rssia enviava creixement de producte interior brut d'un 6.4% el 1999, un 10% el 2000, un 5.1% el 2001, el d'un 4.7% 2002, el d'un 7.3% 2003, el d'un 7.2% 2004, el d'un 6.4% 2005, el d'un 7.4% 2006 i el d'un 8.1% 2007  que el sector industrial envi diagrames de creixement alts tamb. Rssia s actualment el ms rpid desenvolupant economia en el G8.

El rus GDP, tanmateix, es contreia un aproximat un 40% entre 1991 i 1998, malgrat el patrimoni del pas de recursos naturals, la seva poblaci ben educada, i la seva base industrial diversa - encara que cada vegada ms dilapidated.

Al final de 1997, Rssia havia aconseguit una mica de progrs. La inflaci s'havia portat sota control, el ruble estava estabilitzat, i un programa de privatitzaci ambicis havia transferit milers d'empreses a propietat privada. Alguns drets orientats al mercat importants tamb s'havien aprovat, incloent-hi un codi de comer que governava relacions comercials i l'establiment d'un jutjat d'arbitratge per resoldre disputes econmiques.

Per el 1998, la crisi financera asitica escombrava a travs del pas, contribuint a una decadncia afilada en els beneficis de Rssia des d'exportacions d'oli i ocasionant un xode d'inversors estrangers. Les matries venien a un cap en la crisi financera d'agost de 1998 quan deixava el govern el ruble caure precipitously i aturava paga en $40 mil milions en ruble bons.

El 1999, la producci augmentava per noms segona vegada des de 1991, a prop un oficialment un 3.2% aproximat, recobrant molta de la gota d'un 4.6% de 1998. Aquest augment s'aconseguia malgrat un any de confusi potencial que incloa l'arrendament de tres primers ministres i culminava en la dimissi de New Year's Eve del President Boris Yeltsin. De la gran ajuda era el triplicar d'oli internacional valora en la segona meitat de 1999, alant el supervit d'exportaci a $29 mil milions.

En el costat negatiu, la inflaci aconseguia una mitjana el d'un 86% 1999, comparada amb una mitjana d'un 28% el 1998 i una mitjana esperada per d'un 30% el 2000. Les persones ordinries trobaven els seus sous caient al costat d'aproximadament un 30% i les seves pensions per un 45%. El govern Vladimir Putin ha donat prioritat alta a complementar ingressos baixos pagant rssecs de sou i pensi avall.

Rssia ha estat experimentant un boom en inversi de capital des del comenament de 2007. La inversi de capital mostrava creixement de registre el juny, augmentant un 27.2 per cent durant juny del darrer any en termes genuns (ajustats per a canvis de preu), a 579800 milions de rubles, que la indstria de construcci porti el cam. All s una pujada d'un 58 per cent en termes nominals i una millor actuaci que a la Xina. Rssia modern mai abans no ha vist tal taxa de creixement. La taxa d'inversi en rosa de Rssia un 22.3 per cent en la primera part de 2007 era comparable al mateix perode l'any abans de. L'augment durant aquell perode en 2005 eren noms un 11 per cent. Les estadstiques significativament excedeixen els dos pronstics conservadors del Ministeri de Desenvolupament Econmic i Comer i menys anlisis independents conservadores. Segons Interfax, el consens entre analistes al final del darrer mes el creixement d'un 15.3 per cent era comparable per durar any. 

 Recuperaci .
 Deute pblic rus .

L'economia russa sofria compulsi enorme mentre es movia d'un centralment economia planificada a un sistema de mercat lliure. Les dificultats d'implementar reformes fiscals apuntaven als ingressos pblics de perxatge i una dependncia de prstec a curt termini per finanar dficits pressupostaris condua a una crisi financera seriosa el 1998. Abaixi preus per als assalariats d'exportaci essencials de Rssia (oli i minerals) i una prdua de confiana d'inversors a causa de la crisi financera asitica exacerbava problemes financers. El resultat era una decadncia rpida en el valor del ruble, vol d'inversi estrangera, pagues retardades en sobir i deutes privats, una avaria de transaccions comercials a travs del sistema bancari, i l'amenaa de fugitiva inflaci.

Rssia, tanmateix, sembla haver aguantat la crisi relativament b. A partir de 2007 GDP genu augmentava del percentatge ms alt des de la caiguda de la Uni Sovitica a un 8.1%, el ruble roman estable, la inflaci ha estat moderada, i la inversi comenava a augmentar una altra vegada. El 2007 el World Bank declarava que l'economia russa havia aconseguit "stability".macroeconmic sense precedents Rssia s progrs que fa complint les seves obligacions de deutes estrangeres. Durant 2000-01, Rssia no solament coneixia els seus serveis de deute externs sin que tamb feia reemborsaments d'aven grans de director sobre prstecs d'IMF per tamb construt cap amunt de reserves de Banc Central amb pressupost governamental, comer, i supervits de compte corrent. El FY 2002 el pressupost Governamental rus suposa paga d'aproximadament $14 mil milions en pagues de servei de deute oficials que cauen degudes. Els supervits de compte corrent grans han portat una apreciaci rpida del ruble durant el passat uns quants anys. Aix ha significat que Rssia hagi cedit retrocedir molt de l'avantatge qualifica de comer que guanyava quan el ruble queia per un 60% durant la crisi de deute. L'oli i gas dominen exportacions russes, aix Rssia roman altament dependent al preu d'energia. Presti i dipositi proporcions a o per sota la proporci d'inflaci inhibeix el creixement del sistema bancari i fa molt menys efica l'assignaci de capital i risc que no seria altrament.

El 2003, el deute ha aconseguit $19 mil milions a causa de Ministeri ms alt de pagues de Finances i Eurob. Tanmateix, $1 mil milions d'aix ha estat a ports pagats, i alguns del deute de sector privat ja se'n poden haver recomprat. Rssia continua explorant deute canviar/oportunitats de canvi.

El juny de 2002 Cimera de G8, els lders de les vuit nacions signaven una declaraci que acceptava d'explorar cancellaci d'alguns del deute sovitic vell de Rssia per utilitzar els estalvis per a materials que protegeixen a Rssia que es podrien utilitzar per terroristes. Sota la quantitat proposada, $10 mil milions vindria des dels Estats Units i $10 mil milions des d'uns altres pasos de G-8 durant 10 anys.

L'1 de gener, de 2004, el fons d'Estabilitzaci de la Federaci Russa era establert pel Govern de Rssia com a part del pressupost federal per equilibrar-ho si caigudes de preus d'oli. Ara el fons d'Estabilitzaci de la Federaci Russa s'est modernitzant. El Fons d'Estabilitzaci es dividir en dues parts l'1 de febrer, de 2008. La primera part convindr a un igual de fons de reserva a un 10 per cent de GDP (Un 10% d'iguals de GDP a sobre $200 mil milions ara), i ser invertit en un cam similar com l'L'Estabilitzaci Fons. La segona part es girar a l'el Nacional Fons de Prosperitat de Federaci Russa. Pressuposts Sergei Storchak de Ministre de Finances de representants que arribar a 600-700 mil milions rubles abans d'1 de febrer, de 2008. L'el Nacional Fons de Prosperitat s ser invertit a ms instruments arriscats, incloent-hi les porcions de companyies estrangeres. Shyhkin, Maxim. "Fons d'Estabilitzaci per Ser Convertit en Prosperitat Nacional". Recuperat en 2007-08-02.

 Anys de Putin .
Economia russa des de caiguda de la Uni Sovitica.

Sota l'administraci de Putin, l'economia de Rssia veia el Producte Interior Brut nominal (GDP) augmentar 6 pleguen, escalada de 22 a 10 ms gran al mn. L'economia feta genuna guanya d'un 7% mitj per any (2000: 10%, 2001: 5.7%, 2002: 4.9%, 2003: 7.3%, 2004: 7.1%, 2005: 6.5%, 2006: 6.7%, 2007: Un 8.1%), fent-lo la 7a economia ms gran al mn en poder adquisitiu. El 2007, el GDP de Rssia excedia all de 1990, significant que hagi venut les conseqncies que devasten de la crisi financera de 1998 i recessi anterior durant els anys 1990. 

Durant els vuit anys de Putin al crrec, la indstria augmentava per un 75%, inversions augmentades de 125%, i la producci agrcola i construcci augmentaven tamb. Rendes reals ms que doblat i el salari mitj augmentava eightfold des de $80 fins a $640. El volum de crdit al consum entre 2000-2006 times,augmentat de 45 i durant aquell mateix perode d'hora, la classe mitjana augmentava de 8 milions a 55 milions, un augment de 7 vegades. El nombre de gent que vivia sota de la lnia de pobresa tamb disminua des d'un 30% el 2000 fins a un 14% el 2008. 

La inflaci romania un problema tanmateix, com el govern fracassava a contenir el creixement de preus. Entre 1999-2007 la inflaci es guardava al sostre de previsi noms dues vegades, i el 2007 la inflaci excedia all de 2006, continuant una tendncia ascendent al comenament de 2008.

L'economia russa s quieta condut a la mercaderia malgrat el seu creixement. Les pagues des del sector de combustible i energia en forma d'obligacions de duana i impostos explicaven gaireb la meitat dels ingressos del pressupost federal. La majoria gran de les exportacions de Rssia sn constitudes per primera matria i fertilitzants, encara que les exportacions globalment considerades per a noms un 8.7% del GDP el 2007, eren comparables a un 20% dins 2000.

Hi ha tamb un buit de creixement entre ric i pobre en Rssia. Entre 2000-2007 els ingressos dels rics creixien des d'aproximadament 14 vegades fins a 17 vegades ms gran que els ingressos dels pobres. La proporci de diferenciaci d'ingressos es nota que el 10% de Rssia ric viure cada vegada ms millor que el 10% dels pobres, entre qui sn principalment els pensionistes i els treballadors no qualificats en regions depressives. (Vegi-hi: Gini Coefficient)

 Anys desprs de Putin .

L'economia russa s en camp molt ms ferm ara per en comptes de recolzar-se en els seus llorers est decidit que el govern rus faci Rssia una primera economia mundial moderna. Desprs d'assolir estabilitat econmica de macro ampla i creixement alt amb possibilitats d'excedir tant l'ndia com la Xina en 2008 segons l'IMF, el focus s ara utilitzant la ganga d'oli per construir i modernitzar infraestructura i crear un ambient conducive a negoci, especialment les exportacions no-mercaderies.

Les vendes d'armes han augmentat al punt on Rssia s primer al mn en la venda d'armes, la indstria d'IT ha enregistrat un any de registre de creixement que es concentra en llocs finals alts com disseny d'algoritme i microelectrnica, mentre deixa el menor treball final per a l'ndia i la Xina; Rssia s ara la tercera destinaci ms gran del mn per al programari de subcontractaci darrere l'ndia i la Xina. La indstria d'avarada espacial s ara el segon del mn ms gran darrere Arian Space d'Europa i central nuclear les companyies se n'estan anant de fora a fora, venen plantes a la Xina i a l'ndia, i ltimament signen una aliana d'empreses amb Toshiba per desenvolupar centrals elctriques de tall tallants.

El civil a qui la indstria aeroespacial tamb ha fet un retorn amb el Superraig de Sukhoi, discutiblement el raig regional ms advanced disponible, aix com el MS 21 futur projecten per competir amb Boeing i Aerobs. Rssia est b al seu cam a ser un pas desenvolupat dins del timeframe de 2020-2025. Sostenir aquest impuls de creixement alt en fabricaci final alta i serveis que el govern ha bombat quantitats grans de diners en l'ensenyament superior, ocasionant el nombre ms alt de matrcula d'estudiants en l'ensenyament superior a qualsevol moment en la histria, incloent-hi al zenit de la URSS.

 Problemes .

 Retroextracci d'avantatge i permuta .

Segons el "Consens de Washington", la privatitzaci conduiria a incentius de millorar productivitat d'empreses estatals d'era sovitica. Les empreses, tanmateix, privatitzades serien difcils de revitalize, donats els tipus d'inters alts i manca d'institucions financeres per proporcionar capital.

Amb inflaci a proporcions de dgit doble per mes com a resultat de liberalitzaci de preu instantnia, el programa d'estabilitzaci macroeconmic promulgat per restringir aquesta tendncia suposava la restricci l'oferta monetria i tipus d'inters de perxatge. Durant els primers anys 1990 el focus en macroestabilitzaci anava al davant a tipus d'inters des d'un 20% fins a un 250%. Amb tipus d'inters aix alt, "non-insiders" estaven deixats en gran part incapaos de prendre en prstec la capital per invertir en empreses russes, un factor essencial que deixa indstries privatitzades matades de gana d'efectiu. A ms a ms, la terpia de xoc havia destrut els estalvis de la majoria dels russos, deixant en gran part incapaos d'invertir en empreses a l'esquerra amunt per subhasta russos ordinaris.

Fins a al voltant de 1996-1997, deute en part a la manca de competici, gaires empreses no tenien prou fons de maniobra per pagar els sous i impostos puntualment, i comerciaven que l'un a l'altre utilitzs permuta. No capa de pagar sous, millorar i modernitzar les seves installacions era impossible.

Els tipus d'inters alts i escassetat de capital financera foraven algunes indstries a bescanviar, conduint a un sistema nou de preus distorsionats (la permuta crea valors irreals). Per 1998, com a mnim la meitat de producci d'empresa s'estava "venent" a travs de permuta o comer. El govern federal els ha perms eficament evitar pagar molts dels seus drets reals a canvi de quedar-se clients clau, com bases militars i empreses industrials essencials, a qui es donaven energia i potncia.

 Problemes institucionals .

Existint les institucions s'abandonaven abans que les estructures legals d'una economia de mercat que governen propietat privada, supervisa el mercat de capitals, i refora impostos fossin funcionals. Tanmateix, els dos components essencials d'una macroeconomia sn sistema bancari i l'estat sistema pressupostari. Els mercats complicats exigeixen aplicaci de contracte dura, duana acceptada i prctiques, i les institucions financeres i reguladores expliquen la majoria de producci econmica. En canvi, Rssia quedava amb institucions d'era sovitica amb organitzaci. Les empreses privatitzades serien aix difcils de revitalize, donat la manca d'institucions financeres per proporcionar capital.

Uns quants cops que devastaven es donaven al mercat de capitals potencial. Primer els estalvis de la gent a Sberbank tingut d'estat es congelaven i eficament eren destruts per hyperinflation. Segon, un nombre gran de pirmides financeres extreien quantitats enormes de diners de pblic confiat. Third, el govern ha repetit reeixidament l'esquema amb les seves obligacions governamentals a curt termini, extraient tens de milers de milions de dlars d'inversors confiats i llavors demorant obligacions domstiques.

 Volada del capital .

"Privatitzaci de persones amb informaci privilegiada", acompanyada per l'obertura dels mercats de capitals, portats a incentius per al capital vol per a ms a ms bescanviar, conduint a moviments $2 mil milions a $3 mil milions de capital per mes. Tanmateix la situaci ha canviat en gran manera el 2006, i durant l'any econmic de 2007, el flux net de capital a l'economia russa segons el Banc Central Rus s'espera a $30-35 colpit mil milions. 

 La fuga de cervells .

Entre unes altres coses destrudes durant la transici a economia de mercat eren els sistemes educatius i de cincia sovitics. Els professors i els cientfics, juntament amb doctors, eren els ms durs colpits prop de la transici. Com el govern era poc disposat a indexar salaris fixos segons inflaci o fins i tot fer pagues de salari puntualment, els ingressos d'educaci i cincia de pressa baixaven per sota el nivell de manteniment, lliurant les escoles, universitats i instituts d'investigaci d'especialistes qualificats en temps de registre. Alguns cientfics fugien a l'Oest, atraient una mica d'atenci al problema de "fuga de cervells"," per res no es feia.

 Macroeconomia .

 Producte interior brut.
Mostrant el mapa rubles de >400,000 150,000 a 400,000 rubles al producte regional per cpita (a partir de 2006)) 100,000 a 150,000 rubles) 50,000 a 100,000 rubles <50,000 rubles
Mostrant el mapa rubles de >400,000 150,000 a 400,000 rubles al producte regional per cpita (a partir de 2006)) 100,000 a 150,000 rubles) 50,000 a 100,000 rubles <50,000 rubles

Aix s una carta de tendncia de producte interior brut de Rssia a preus de mercat calculats per l'International Monetary Fund amb diagrames en milions de Rubles Russos. 
Any 	Producte interior brut 	Que Dlar dels EUA intercanvia
1995 	1,428,500 	4.55 Rubles
2000 	7,305,600 	28.13 Rubles
2005 	21,665,000 	28.27 Rubles
2008 	39,952,177 	23.52 Rubles

Per a comparacions de paritat del valor adquisitiu, el Dlar dels EUA s'intercanvia a 13.63 Rubles noms. Els sous mitjans el 2007 volten al voltant de $42-51 per dia.

El GDP de Rssia, calculava a $1,250 mil milions a 2007 tipus de canvi, augmentava per un 8.1% el 2007 comparats amb 2006. Inflaci mitjana continuada d'aproximadament un 10% i pressupost governamental estricte portat al creixement, mentre preus d'oli ms baixos i ruble que l'apreciaci alentia aix. A partir de novembre de 2007, la desocupaci a Rssia era a 5.9%, avall d'un 10.4% el 2000. La desocupaci combinada i subocupaci poden excedir aquells diagrames. La producci industrial el 2007 augmentava per un 6.3% comparats amb 2006, condut per creixement d'inversi i demanda de consum privada.

A partir de 2005, la indstria petroliera i els serveis relacionats expliquen com a mnim un 40 per cent del producte interior brut de Rssia.

A partir d'abril de 2008, l'International Monetary Fund calcula que el producte interior brut de Rssia (nominal) creixer del seu valor de 2007 de $1,289,582 un mili a $3,462,998 un mili per 2013, un augment d'un 168%. Es creu que el seu GDP PPP creixi de $2,087,815 a $3,330,623 en el mateix temps, que el faria la segona economia ms gran a Europa en termes d'adquirir power.

 Poltica monetria .

El tipus de canvi s'estabilitzava el 1999; desprs de caure d'agost de 6.5 rubles/dlar de 1998 a aproximadament 25 rubles/dlar abans d'abril de 1999, un any ms tard havia disminut ms noms a aproximadament 28.5 rubles/dlar. A partir de juny de 2002, el tipus de canvi eren 31.4 rubles/dlar, avall de 29.2 rubles/dlar l'any abans de. Desprs d'algunes punxes grans en la inflaci desprs de l'agost de 1998 crisi econmica, la inflaci ha declinat constantment. La inflaci de preu de consumidors acumulativa per a 2001 eren un 18.6% una mica per sota la proporci d'inflaci d'un 20.2% de l'any previ per damunt l'objectiu d'inflaci posat en el pressupost de 2001. L'acumulaci del Banc Central de reserves estrangeres feia tornar ms alta inflaci i s'espera que aquella tendncia continu. Les 2002 previsions pressupostries una proporci d'inflaci d'un 12%, per el World Bank pronostica que la inflaci es quedar damunt un 15% el 2002.

 Poltica fiscal .

Central i les despeses de govern municipal sn sobre igual. Combinat ells vnen a aproximadament un 38% de GDP. La poltica fiscal ha estat molt disciplinada des de la crisi de deute de 1998. El supervit pressupostari global per a 2001 eren un 2.4% de GDP, tenint en compte la primera vegada en la histria perqu el pressupost del proper any es compti amb un supervit (un 1.63% de GDP). Molt d'aquest creixement, que excedia la majoria de les expectatives durant el tercer any consecutiu, era condut per la demanda de consum. Els analistes romanen escptics que les proporcions altes de creixement econmic continuaran, especialment des que Rssia planejava que els pressuposts a travs de 2005 suposin que els preus d'oli augmentaran constantment. Els preus d'oli baixos significarien que l'economia russa no aconseguiria el seu creixement projectat. Tanmateix, els preus d'oli alts tamb tindrien efectes econmics negatius, a mesura que provocarien el ruble per continuar revalorant-se i fent menys competitives exportacions russes. Els 2007 corporates de llei de pressupostos al 25% augmenten en despeses, molt per a augments salarials de sector pblic, augments de pensi i programes socials. Gastant en educaci s apuntat augmentar de parent d'un 60% a la legislaci de 2006 i gastant en assistncia sanitria ha d'augmentar per un 30%. Finanant per al quatre "els projectes nacionals", compromisos en agricultura, educaci, allotjament i assistncia sanitria, augmentaran a prop 85000 milions de rubles sobre el diagrama de 2006 a 230000 milions de rubles.

 Privatitzaci .

Article principal: Privatitzaci a Rssia

L'essncia de reestructuraci econmica, i una consideraci crtica per prstecs estrangers i inversi en l'economia de Rssia, s el programa de privatitzaci. En la majoria dels respectes, entre 1992 i 1995 Rssia quedat pas amb o excedia la proporci establerta en el programa de privatitzaci original d'octubre de 1991. Com primer ministre representant per a la poltica econmica, el reformista Chubais era un defensor efica de privatitzaci durant les seves primeres fases importants. El 1992 la privatitzaci d'empreses petites comenava durant compres d'empleats i subhastes. Al final de 1993, ms d'un 85% d'empreses petites russes i ms de 82,000 empreses estatals russes, o sobre un third del total en l'existncia, havia estat privatitzat.

La tasca de privatitzar l'economia russa era d'una balana enorme. Com descrit en al Blasiet. (1997), l'economia russa durant els ltims anys 1980 era dominada per empreses industrials grans i mitjanes que tenien ms de 200 empleats. Aquestes empreses empraven aproximadament un 95 per cent de la poblaci activa industrial i un 95 per cent produt de producci. Les empreses grans amb ms de 1000 empleats explicaven un 75 per cent de feina i producci. Al comenament de 1991 la Federaci Russa tenia ms petits aproximadament 24,000 empreses industrials mitjanes i grans i aproximadament 170,000 un - sorprenentment pocs negocis per a tal economia gran i diversa. A ms, virtualment tots aquests negocis eren a les mans de l'estat. Com OECD (1995) explica, les mesures preses cap a l'extrem del perode comunista a Rssia havien perms a una varietat de cooperatives i empreses d'arrendament ser establert, sovint utilitzant els bns i poblaci activa d'existir SOEs per posar cap amunt d'aquests negocis nous, quasi privats. Aquestes mesures causaven a una ona d'espontani o privatitzaci de nomenklatura. Aquesta privatitzaci espontnia prenia una varietat de formes: des de la privatitzaci burocrtica de nomenklatura fins a privatitzaci directiva i compres d'arrendament d'empleats.

L'ltim esquema era especialment ests - el dret d'URSS deixant promulgat el 1989 donava l'oportunitat d'arrendar empreses estatals amb el dret d'adquisici als empleats (collectivitats de treballadors); les empreses es re-established llavors mentre un 100% tinguts de persones amb informaci privilegiada tancaven corporacions. Formalment, la privatitzaci de compra d'arrendament s'aturava en mid-1991 quan el dret sobre privatitzaci s'aprovava; tanmateix, aix de facto continuava completament 1991 i fins i tot 1992. La incidncia de l'esquema de compra d'arrendament era especialment gran en el comer al detall i sectors de serveis de consumidors, en indstria clara i alguns altres. Abans de febrer de 1992, 9,451 empreses estatals que explicaven un 8 per cent de feina total eren arrendades pels seus treballadors i directors.

El programa de privatitzaci massiu de 1992 classificava empreses a tres categories: (un) empreses petites, per ser venudes per l'adquisici d'orlease de licitaci pblica; (b) empreses grans, per ser convertides en societats annimes de junta first(corporatization), llavors privatitzades a travs del programa de privatitzaci massiu; i (circa) mitges empreses, que podrien utilitzar qualsevol mtode. Algunes empreses, com la majoria de les utilitats pbliques i empreses en el sector de defensa, s'eximien d'aquesta ronda de privatitzaci. Tanmateix, s'exigia que empreses venent-se i serveis de consumidors, que ja s'havien transferit a propietat municipal el 1991 participessin en la privatitzaci petita, i la privatitzaci massiva s'exigia per a aproximadament 5000 empreses grans i sobre 15,000 de mitjans.

 Privatitzaci massiva .

El procs es referia a privatitzaci tan massiva a Rssia implicada, de facto, una combinaci de dues tcniques principals - compres d'empleat de direcci i la privatitzaci massiva mateixa. Sorprenentment, el paper principal en el procs resultava implicar l'anterior ms que l'ltima tcnica. A ms a ms de, alguns elements de la venda competitiva de porcions d'empresa per a efectiu- a travs de subhastes d'efectiu i ofertes d'inversi - era tamb incorporat en aquesta fase de privatitzaci. Associat amb la privatitzaci massiva, el govern rus distribut a la poblaci, per a una quota nominal de 25 Rubles per val, al voltant de 150 milions de vals, cada un amb un valor nominal de 10,000 Rubles. Des que els vals estaven fent lliurement circular seguretats, habiti podia usethem com a mitj de pagament quan adquirint porcions d'empreses a subhastes de val, els podria vendre o els inverteix en fons d'inversi mobiliria de val creats de manera especial. El component de compra d'empleat de direcci provenia des dels privilegis substancials donats per l'estat fins a directors i els empleats de les empreses s'oferien per a la privatitzaci. El programa concedia l'oportunitat de rebre una fracci significativa de porcions o de franc o amb descomptes substancials a aquests grups. La privatitzaci de cada empresa comenada amb un desenvolupament d'un pla de privatitzaci que determinava els procediments per a la venda de porcions aix com les proporcions oferia a diversos grups d'inversors potencials, ms importantment, els empleats i els directors dins dels lmits permetien en les regulacions de privatitzaci. El pla era ser aprovat pel Comit Estatal per a la Direcci de B de Domini Pblic (GKI) - l'agncia de privatitzaci russa principal - o les seves oficines regionals. El prxim pas implicava corporatization, que transformava empreses estatals en societats annimes obertes completament tingudes per l'estat. En aquesta fase la capital de carta de cada empresa es comptava mentre el valor comptable dels seus bns altres que terra (i xarxa de qualsevol deute pendent), i la junta directiva s'assignava comprenent el director general amb dos vots, un representant d'empleats fila-i-llima, i un representant cada un del federal i governs municipals. Les porcions de companyies novament creades es transferien al Fons de Propietat Federal (FPF) i les seves branques regionals, que servien dels venedors d'empreses.

Donats els entitlements generosos oferts als directors i empleats en la privatitzaci russa, aquestes persones amb informaci privilegiada podien triar entre entre tres opcions, o mtodes de privatitzaci, a una junta general de la seva empresa:
 Opci 1: Els treballadors i els directors eren per rebre un 25% d'equitat en forma de preferncia (no-votaci) comparteix de franc, ms el dret per adquirir altre 10% de porcions de ordinary(voting) que utilitzen efectiu o vals (a descompte d'un 30% pel gener de 1992 bookvalue). A ms a ms, els directors superiors d'empreses podrien adquirir un 5%of addicional les existncies en forma d'accions ordinries.
 Opci 2: Els treballadors i els directors podrien comprar - per a efectiu o vals - un 51% de votar porcions a 1.7 vegades el valor comptable de l'empresa el gener de 1992.
 Opci 3: Un grup que se'n surt (all podria incloure direcci existent i treballadors, o anyother fsic o persona jurdica) que prenia responsabilitat perqu l'execuci del pla de privatitzaci i la prevenci de fallida d'empresa podrien comprar un 30% de porcions de thevoting; altre 20% podria ser adquirit per direcci i treballadors (sense tenir en compte si eren part del grup que se'n sortia) a un descompte d'un 30%.

A ms a ms, shareholdings d'empleats es podrien augmentar a travs d'anomenats Fons d'EmployeePrivatization (Aktsionirovaniya Rabotnikov Predpriyatiya afectus - FARP). Les accions ordinries que equivalen a un 10% de la capital de carta d'una empresa (si una empresa seguia la segona opci de privatitzaci, el lmit eren un 5%) es podrien assignar a aquests fons per a la subsegent venda per a empleats en termes preferents. Aquests fons es podrien crear noms si la sollicitud de privatitzaci es presentava abans d'1 de febrer de 1994. L'opci 1 es proposava primer com l'aproximaci principal, per es trobava amb resistncia dura de directors que, a travs de lders regionals i a travs dels seus representants en el Muntatge Federal eren capa de posar pressi suficient sobre el govern per fer que s'inclogui en el programa (slund, 1995) Opci 2. L'opci 3 tamb s'incloa a causa de pressi del lobby directiu, per en la prctica el govern prohibia al seu s en general empreses i imposant-se un "no fallida" condici finalment feta aix fora inatractiva pels directors. En les tres opcions, donat la inflaci rpida a Rssia durant el perode pertinent, els preus que a les persones amb informaci privilegiada se'ls demanava que paguessin per porcions d'empresa eren difcilment ms que nominal. En aquest sentit, la privatitzaci massiva realment era una operaci donar fora.

Pel que fa al component de privatitzaci massiu, el programa imaginava que un es vendria a no menys d'un 29 per cent de porcions de cada empresa una subhasta de val, encara que en realitat el diagrama era ms proper a un 20 per cent. Com la gent tractava els seus vals era interessant: aproximadament la meitat era invertida per empleats (i, per norma, els seus parents) en les seves prpies empreses, o durant subscripci tancada o durant subhastes de val. Un quart del weresold de vals, i el quart restant s'invertien en fons d'inversi mobiliria de val. Aquests eren fons d'extrem tancat que emetien les seves prpies porcions a canvi per vals invertits per gent; no estaven obligats a recomprar les porcions emeses. El nombre de fons de val culminava el 1994, equivalent a 662. Aproximadament 25 milions de persones - per sobre d'un 16 per cent de ciutadans - convenien a l'accionariat en aquests fons que adquirien ms d'un 10 per cent dels bns de les empreses ofertes per a la privatitzaci.

L'ltim component de privatitzaci - la venda competitiva de porcions a ofertes d'inversi o subhastes d'efectiu - tpicament implicava un 10 a 20 per cent de les porcions d'empreses. En una oferta d'inversi, que era una competici entre inversors per comprar un paquet d'accions, els licitadors havien d'acceptar donar l'ajuda addicional en forma d'inversions de capital o tecnologia a la companyia. Similarment, les subhastes d'efectiu tamb produen capital per a empreses.

Malgrat retards peridics, l'administraci inepta de les fases ms recents del programa, i allegacions de favoritism i transaccions corruptes en les estructures d'empresa i financeres, el 1996 els experts internacionals jutjaven l'esfor de privatitzaci de Rssia un xit qualificat. El moviment de capitals actius des d'estat fins a mans privades ha progressat sense inversi seriosa de direcci - malgrat crides peridiques per control estatal que reestableix de certs bns. I el procs ha contribut a la creaci d'una classe nova d'empresari privat.

 La compra de persones amb informaci privilegiada .

En la retrospectiva, Sovietologist Marshall Goldman prominent ha sostingut que Yeltsin hauria d'haver ests propietat de propietat per aterrar, ha facilitat la formaci de companyies noves, ha reformat la moneda, ha liberalitzat preus, ha descartat impostos en sous, ha portat poltica fiscal sota control, i s'ha traslladat cap a convertibility del ruble abans d'implementar el procs de privatitzaci.

Marshall Goldman, Joseph Stiglitz (el guanyador del Nobel Prize de 2001 en economia), i uns altres crtics de l'aplicaci de Rssia de privatitzaci generalment sostenen que la "compra de persones amb informaci privilegiada", que permetia als directors estatals ferir normalment amunt amb la porci que controla de les existncies, ms explicava l'aplicaci pobra de Rssia de reestructuraci econmica.

La "compra de persones amb informaci privilegiada" suposadament provocava 'propietat dominant d'empleats', inevitablement conduint a la tendncia per als accionistes, que sn directors o empleats mateixos, per votar a favor de sous augmentats, reduts inversions, i menys acomiadaments, que tota la desaprovaci el creixement d'economia de mercat.

A Rssia una porci molt ms alta de bns tinguts d'estat es venia als directors i als treballadors, o "a les persones amb informaci privilegiada", era comparable a l'anterior Txecoslovquia, Hongria, i Polnia. En aquest sentit, s ms precs descriure la privatitzaci de Rssia com "privatitzaci de persones amb informaci privilegiada" (la primera fase) i "privatitzaci d'oligarques", i aix distinta del dibuix general de privatitzaci en altre, ms reeixit pasos en Europa de l'Est.

Molts han sostingut per aix que seria ms acurat dir que la reforma econmica genuna mai no es provava, posat que era de pressa enderrocat per actors a fora del control del govern, com el Banc Central, ministeris, governs regionals, i directors industrials.

De banda de les distorsions associades amb la manca de competici, la propietat dels treballadors en general guarda sous i feina en nivells que eren massa alt. L'impacte de "compra de persones amb informaci privilegiada" a Rssia es pot veure des de les taxes de desocupaci anormalment baixes i nivells de subocupaci molt alts en indstries privatitzades. En general, privatitzaci a gran escala de moribund, perdent diners l'estat reconeixia que les empreses haurien d'augmentar desocupaci. Algunes indstries sovitiques, desprs de tot, no eren ni tan sols addici de valor, amb cost d'aportacions que excedien el cost de produccions (encara que un s'ha de fixar que en una economia planificada aix pot a vegades ser raonable). Un setze per cent de la poblaci activa es tornava desocupada dins ambds l'anterior Est Alemanya i Polnia.

Com a punt en comparaci, fins i tot en Comunista Xina, on la privatitzaci organitzada, a gran escala no s'ha fet, la taxa de desocupaci el 1998 era conservadorament comptada a les 8 a un 9%. Per a Rssia, en la fase ms radical de privatitzaci un, 1994, noms 6.3% de l'econmicament la poblaci activa era desocupat (una porci molt ms gran de la poblaci est aturada).

Segons enquestes essencials de direccions d'empresa russes sobre si estarien disposats a vendre una majoria de les porcions de la seva empresa a un inversor exterior qui portaria a la capital necessitava invertir modernitzant l'empresa, els dos teros deien que no estarien disposats. En altres paraules, romandrien ms propietaris majoritaris d'una empresa improfitosa que els propietaris minoritaris d'un de molt ms profits. Molt poques empreses han experimentat molta facturaci de direcci.

Segons Stiglitz, les equivocacions econmiques clau de la transici eren l'mfasi en privatitzaci sobre competici i l'mfasi en empreses existents que reestructuraven sobre creaci de feines noves i empreses. Amb l'mfasi en noms transferint propietat a mans privades per a crear un lobby per a empresa privada per evitar un retorn comunista i per pressionar per la creaci d'institucions per governar el mercat en comptes de competici, els controls de preus s'alaven sense desmantellar monopolis d'era sovitica clau. Els preus aix no eren capaos a prpiament equilibrate segons nivells manats pel subministrament i demanda que des de cerca de benefici privada als monopolis els faltaven els incentius proporcionats per la competici per abaixar preus.

 Dret .

Manca de legislaci i, on hi ha legislaci, manca d'aplicaci de dret efica, en gaires rees d'activitat econmica s un assumpte urgent. Durant 2000 i 2001, els canvis a administraci governamental augmentaven la potncia del govern central per imposar localitats per fer complir drets. El progrs s'ha fet sobre reforma de pensi i reforma del sector d'electricitat. No obstant aix, les regulacions d'impostos i negoci sn imprevisibles, i l'aplicaci legal d'acords de negoci privats s dbil. Les actituds deixades sobre del perode sovitic consideraran que vencen molts anys. Les decisions governamentals que afecten negoci han estat sovint arbitrries i incoherents. El delicte ha augmentat costos per a negocis tant locals com estrangers. En el costat positiu, els negocis russos s'estan convertint cada vegada ms en els jutjats per resoldre disputes. El passatge d'un codi de fallida millorat el gener de 1998 era un dels primers passos. El 2001, el Duma passada legislaci per a canvis positius dins del sector de negoci i inversi; la legislaci ms crtica era un paquet de deregulation. Aquesta tendncia en la legislaci es continua a travs de 2002, amb el codi impositiu corporatiu nou que entra a efecte.

 Recursos naturals .

Les Muntanyes Ural mineralment empaquetades i l'oli vast, gas, carb, i les reserves d'arbreda de Siberia i el Far East rus fan Rssia ric en recursos naturals. Tanmateix, la majoria dels tals recursos estan situats en rees remotes i climticament adverses que sn difcils de desenvolupar i lluny des de ports russos. L'oli i les exportacions de gas continuen sent la font principal de moneda forta. Rssia s un productor principal i exportador de minerals, or, i tots els combustibles essencials. La indstria de pesca russa s el mn ms gran de quart, darrere el Jap, els Estats Units, i la Xina. Els recursos naturals, especialment energia, dominen exportacions russes. Un noranta per cent d'exportacions russes als Estats Units sn minerals o una altra primera matria.

Esperant l'rea per tornar-se ms accessible com canvi climtic es fon Arctic gel, i creient l'rea cont reserves grans de sense explotar oli i gas natural, en 2 d'agost, 2007, exploradors russos, en submersibles, plantats la bandera russa en el seabed Arctic, estacant una declaraci a fonts d'energia b fins a Polons del Nord . La reacci a l'esdeveniment es barrejava: El president Vladimir Putin felicitava els exploradors per a "el projecte cientfic excepcional", mentre que els oficials canadencs manifestaven que l'expedici era noms un pblic show.

Sota el Dret Federal "Sobre Desenvolupament de Plataforma Continental" a proposta des de l'agncia federal que gestiona el fons estatal de mineral recursos o les seves oficines territorials que el govern rus aprova la llista d'algunes seccions dels recursos minerals que s'aproven per al desenvolupament sense cap competici i subhastes, algunes seccions de federal importncia de la plataforma continental russa, algunes seccions dels recursos minerals de federal importncia que sn situats a Rssia i estenen a la seva plataforma continental, una mica de gas diposita de federal importncia que sn lliurats per fer prospeccions i desenvolupar els recursos minerals sota una llicncia de junta. El govern rus tamb s'autoritza a decidir-se per l'handover de les seccions de foresaid dels recursos minerals per al desenvolupament sense cap competici i subhastes.

 Sectors .

 Empreses Estratgiques .

El setembre de 1995, el govern rus adoptava l'Ordre #949, que classificava tres mil empreses com estratgic. Des de 1996 les llistes de tals empreses immune de la privatitzaci haver estat format per decrets presidencials. A partir de 2008 hi ha una llista de 1,000 empreses en considerava tan estratgics Privatitzaci de tals companyies, o qualsevol reducci de les estaques tingudes de govern s prohibida pel dret. L'estatus d'empresa estratgic implica un cert nombre de privilegis com un procediment de fallida especial quan una companyia pot sollicitar ajut des de cassetons estatals.

 Indstria .

Rssia s una de la majoria s'industrialitzava de les anteriors repbliques sovitiques. Tanmateix, els anys d'inversi molt baixa han deixat antiquada i altament inefica molta d'indstria russa. A ms a ms de les seves indstries basades en el recurs, ha desenvolupat capacitats de fabricaci grans, notablement en maquinria. Rssia heretava la majoria de la base industrial de defensa de la Uni Sovitica, aix els armaments sn la categoria d'exportaci de bns fabricada ms senzilla gran per a Rssia. Els esforos s'han fet amb xit divers durant el passat pocs anys per convertir indstries de defensa en s civil.

 Telecom .

La indstria de telecomunicacions de Rssia est augmentant en mida i maduresa. A partir de 31 de desembre de 2007, hi havia un aproximat 4,900,000 lnies de banda ampla en Russia. per sobre d'un 72% de les lnies de banda ampla eren via mdems de cables i la resta mitjanant DSL.

En 2006, hi havia ms que 300 xarxes d'operador de BWA, explicant per a un 5% de part del mercat, amb la connexi per lnia commutada que explica un 30%, i Accs Fix de Banda Ampla que explica el 65%.restant necessitat En desembre de 2006, Tom Phillips, govern principal i apoderat d'afers regulador de l'Associaci de GSM manifestada:

"Rssia ja ha aconseguit ms que la penetraci mbil d'un 100% grcies a la popularitat enorme de comunicacions sense cables entre russos i el bon treball del govern promovent un mercat condut sector mbil basat en competition."dur

Mentre que hi ha molt inters en una xarxa de banda ampla nacional, a partir de gener de 2007 encara no hi havia one.

 Agricultura .

Article principal: Agricultura a Rssia

Rssia comprn aproximadament tres estances del territori de l'anterior Uni Sovitica per t relativament poca rea ajustada per l'agricultura a causa del seu clima rid i precipitacions incoherents. Les rees del nord es concentren principalment en bestiar, i les parts del sud i Siberia occidental produeixen fibra. Reestructurant d'anteriors granges estatals ha estat un procs extremadament lent. El codi de terra nou passava de llarg el Duma el 2002 hauria d'accelerar reestructuraci i atreu inversi domstica nova a agricultura russa. Les granges privades i els complots de jard d'individus expliquen per damunt l'una meitat de tota la producci agrcola.


El 1999, les exportacions eren amunt una mica, mentre que les importacions queien per un 30.5%. Com a conseqncia, el supervit de comer es disparava a $33.2 mil milions, ms que doblar el nivell de l'any previ. El 2001, la tendncia es movia, com les exportacions declinaven mentre les importacions augmentaven. Els preus mundials continuen tenint un efecte essencial sobre rendiment d'exportaci, ja que les mercaderies, especialment l'oli, gas natural, els metalls, i arbreda comprenen un 80% d'exportacions russes. Les exportacions de metalls ferroses patien els molts el 2001, declinant un 7.5%. En el costat d'importaci, acer i fibres deixades caure per un 11% i un 61%, respectivament.

La majoria dels analistes pronosticaven que aquestes tendncies de comer continuarien en alguna mesura el 2002. En el primer quart de 2002, les despeses d'importaci eren cap amunt d'un 12%, augmentats de bns i una pujada rpida de despesa de viatge. La combinaci d'obligacions d'importaci, un impost afegit de valor d'un 20% i impostos d'impost en bns importats (especialment autombils, begudes alcohliques, i aeronau) i un rgim d'autoritzaci d'importaci per a alcohol encara refrenen demanda d'importacions. Els canvis freqents i imprevisibles a regulacions de duana tamb han creat problemes per a comerciants estrangers i domstics i inversors. El mar de 2002, Rssia posava una prohibici en aviram dels Estats Units. En el primer quart de 2002, les exportacions eren avall un 10% com ingressos que cauen des d'exportacions de bns era en part compensat per per exportacions de serveis de pujada, una tendncia des de 2000. El supervit de comer disminua a $7 mil milions de b sobre $11 mil milions el mateix any ltim de perode.

El comer exterior aconseguia un 34% $151.5 mil milions en la primera part de 2005, principalment a causa de l'augment en preus d'oli i gas que ara formen un 64% de totes les exportacions per valor. Comerci amb pasos de CIS s cap amunt d'un 13.2% a $23.3 mil milions. Comerci amb les formes de UE un 52.9%, amb el CIS un 15.4%, Comunitat Econmica Eurasian un 7.8% i Comunitat Econmica Pacfica d'sia un 15.9% .
Exportacions russes el 2006
Exportacions russes el 2006

El volum de comer entre la Xina i Rssia arribava a $29.1 mil milions el 2005, un augment d'un 37.1% comparats amb 2004. L'exportaci de la Xina de bns de maquinria i electrnics a Rssia augmentava un 70%, la qual cosa sn un 24% de l'exportaci total de la Xina a Rssia durant els primers 11 mesos de 2005. Durant el mateix temps, l'exportaci de la Xina d'alt-tecnologia els productes a Rssia augmentaven per un 58%, i all s un 7% de les exportacions totals de la Xina a Rssia. Tamb en aquesta vegada comer de frontera de perode entre els dos pasos a qu es passa $5.13 mil milions, creixent un 35% i explicant per a gaireb un 20% del comer total. La majoria de les exportacions de la Xina a Rssia romanen indumentria i calat.

Rssia s el vuit soci de comer ms gran de la Xina i la Xina s ara el quart soci de comer ms gran de Rssia.

La Xina ara t sobre 750 projectes d'inversi a Rssia, implicant $1.05 mil milions. La inversi contreta de la Xina a Rssia sumava $368 un mili durant setembre de gener de 2005, dues vegades all el 2004.

Les importacions xineses des de Rssia sn principalment aquelles de fonts d'energia, com cru, la qual cosa s principalment transportat per barana, i l'electricitat exporta de ve siberi i Lluny regions Orientals. En el prxim futur, les exportacions d'aquestes dues mercaderies es posen per augmentar, mentre Rssia est construint el Siberia Oriental - l'oleoducte d'Oce Pacific amb una branca a frontera xinesa, i UES de monopoli de reixat de potncia rus est construint algunes de les seves estacions de hydropower amb una vista d'exportacions futures a la Xina.

 Tecnologia de la informaci .

Rssia t ms llicenciats acadmics que qualsevol altre pas a Europa

El mercat d'IT s un dels sectors ms dinmics de l'economia russa. Les exportacions de programari russes han augmentat de noms $120 un mili el 2000 a $1.5 mil milions el 2006. Des de l'any 2000 el mercat d'IT ha demostrat taxes de creixement d'un 30-40 per cent a l'any, augmentant en un 54% el 2006 de manera sola. El sector ms gran en termes d'ingrs s integraci de sistema i xarxa, que explica un 28.3% dels ingressos de mercat totals . Mentrestant el segment de creixement ms rpid del mercat d'IT s programaci en alta mar. La indstria de subcontractaci de desenvolupament de programari creuava la marca de $1 mil milions d'ingressos totals el 2005 i $1.8 al qual s'arribava mil milions el 2006 . Els analistes de mercat pronostiquen aquest indicador que augmenta tenfold per 2010 . Actualment Rssia controla un 3 per cent del mercat de desenvolupament de programari en alta mar i s el ter que porta pas (desprs de l'ndia i la Xina) entre exportadors de programari. Tal creixement de subcontractaci de programari a Rssia s provocat per un cert nombre de factors. Un d'ells s el paper que dna suport del Govern Rus. El Govern ha llanat un programa que promou construcci de parcs de tecnologia orientats a l'IT (Technoparks) - zones especials que tenen una infraestructura establerta i gaudeixen d'un rgim d'impost i duana favorable, en set llocs diferents al voltant del pas: Moscou, Novosibirsk, Nizhny Novgorod, Kaluga, Tumen, Repblica de Regions de Peterburg de Tatarstan i c. Un altre factor que estimula el creixement de sector d'IT a Rssia s la presncia de corporacions de tecnologia globals com Intel, Motorola, Sun Microsystems, Boeing, Nortel i altres, que han intensificat les seves activitats de desenvolupament de programari i han obert els seus centres de R&D a Rssia.

 Nanotecnologia .

En la seva empenta diversificar la investigaci de Rssia i desenvolupament emergent tecnologies, El govern de Putin ha anunciat un $7 massiu mil milions programa d'inversi en nanotechnology. Com part del programa, durant 2007, $5 mil milions est sent invertit a una corporaci estatal nova, Rosnanotech, que ser responsable de supervisar i coordinar investigaci en l'rea.

En crtica de la iniciativa, ha estat fixat que el programa de nanotech rus rebr tres vegades ms finanament estatal que la resta dels cientfics de Rssia munten. 

A part de finanament pblic, Mikhail Prokhorov, un rus davanter metalls i magnat de banca, ha anunciat la creaci d'un $17 mil milions companyia de holding que se centrar en alt-tecnologia inversions, incloent-hi energia alternativa i nanotecnologia.

 Inversi .

El 1999, la inversi augmentava d'un 4.5%, el primer tal creixement des de 1990. Ha continuat el creixement d'inversi a proporcions altes d'una base molt baixa, amb un augment de gaireb un 30% en total les inversions estrangeres el 2001 eren comparables a l'any previ. Els beneficis retinguts ms alts, les operacions de tresoreria augmentades, la perspectiva positiva per a vendes, i l'estabilitat poltica han contribut a aquestes tendncies favorables. La inversi estrangera a Rssia s molt baixa. Inversi acumulativa des de fonts dels EUA de sobre $4 mil milions sn sobre el mateix com la inversi dels EUA a Costa Rica. Durant el terme de medium-to-long, les companyies russes que no inverteixen per augmentar la seva competitivitat el trobaran ms dur d'o expandir exportacions o protegir el seu mercat nacional recent guanya des d'importacions de qualitat ms altes.

La inversi directa estrangera, que inclou contribucions a capital d'engegada i crdits estesos per copropietaris estrangers d'empreses, augmentava una mica en 1999 i 2000, per disminua el 2001 en aproximadament un 10%. La inversi de cartera estrangera, que inclou porcions i seguretats, disminua dramticament el 1999, per ha experimentat creixement significatiu des de llavors. El 2001, la inversi de cartera estrangera era $451 un mili, ms que dues vegades la quantitat des de l'any previ. La inversi estrangera interior durant els anys 1990 era empetitida pel capital vol rus, calculava a sobre $15 mil milions anualment. Durant els anys de recuperaci desprs de la crisi de deute de 1998, el capital vol sembla que hagi disminut. Inversi interior des de Xipre i Gibraltar, dos canals importants per al capital vol des de Rssia en aquests darrers anys, suggerir que alguns diners russos estan retornant a casa.

Un desavantatge significatiu per a inversi s el sector bancari, al qual falten els recursos, la capacitat, i la confiana de la poblaci que necessitaria atreure estalvis substancials i dirigir-lo cap a inversions productives. Els bancs de Rssia collaboren noms aproximadament amb un 3% d'inversi global a Rssia. Mentre ruble el prstec ha augmentat des de l'agost de 1998 crisi financera, els prstecs sn encara un noms 40% de bns bancaris totals. El Banc Central de Rssia redut refinanant proporci cinc vegades el 2000, des d'un 55% fins a un 25%, que indiquen que el seu inters en prstec ms baix consideri. Interessi en dipsits i els prstecs sn sovint per sota la proporci d'inflaci. El sistema bancari pobrament desenvolupat fa difcil per a empresaris alar capital i diversificar risc. Els bancs encara perceben prstec comercial com arriscat, i alguns bancs sn inexperts amb risc de crdit que avalua.

Els diners en dipsit amb bancs russos representen noms un 7% de GDP. Sberbank rep tracte preferent de l'estat i agafadors un 73% de tots els dipsits bancaris. Tamb s l'nic banc rus que t una garantia d'assegurana de dipsit federal. El mar de 2002, Sergei Ignatiev reemplaava Viktor Gerashchenko com President del Banc Central Rus. Sota el seu lideratge, s probable que s'implementin reformes de banca necessries, incloent-hi procediments comptables ms estrictes i assegurana de dipsit federal.

 Sectors Estratgics .

En el dret rus, hi ha sectors de l'Economia dels quals es considera que sn cruicial per a la seguretat nacional i les companyies estrangeres es restringeixen de tenir-los. Les inversions en els anomenats Sectors Estratgics es defineixen en un dret Adoptat pel Parlament rus el 2007 Dret Federal "Sobre l'Accs d'Estrangers a Sectors Estratgics".

 Tipus de persones jurdiques a Rssia .

 IP ( ) - "empresari Individual" rus;
 OOO ( ) - "Societat de responsabilitat limitada" russa;
 ZAO ( ) - el rus "Tancava societat annima";
 OAO ( ) - "societat annima Pblica" russa;
 ANO ( ) - "organitzaci no lucrativa Autnoma" russa;
 GP o GUP ( , o ) - "empresa estatal Unitria" russa;
 - "Fons" rus;
 PK ( K) - "Cooperativa de Producci" Russa;
 PP ( ) - "Partit poltic" rus;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125606" title="Garissa" nonfiltered="1687" processed="1683" dbindex="51807">

Garissa s una ciutat de la provncia del nord-est de Kenya, de la qual s capital. Segons el cens oficial realitzat l'any 1999, s de 65.881 habitants. La majoria de la poblaci de Garissa s de Somlia. El riu Tana travessa la ciutat.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125608" title="Guillem Ramon I de Montcada" nonfiltered="1688" processed="1684" dbindex="51808">
Guillem Ramon I de Montcada el Gran Senescal (? - 1173) fou senescal de Barcelona (1130-1173) i senyor de Tortosa, Sentmenat, Arraona, Penscola i Carles, i castl de Lleida.

Cal dir de que els ordinals sn molt confusos per aquest personatge.

 Antecedents familiars .
Actualment estan fora corroborades les teories de Schideler desvinculant els senescals Guillem I i Guillem Ramon I del tronc de la famlia Montcada. Sembla clara la seva pertinena a la senyoria d'Hostoles, una vicaria comtal, i d'una branca cabalera.

Armand de Fluvi fa la segent seqncia cronolgica: 
 Mir d'Hostoles (...+1034).
 Fills de Mir: Enees d'Hostoles (hereu), Ramon d'Hostoles (...+1060).
 Fills de Ramon: Guillem d'Hostoles (...+1120/22), Albert, Bernat.
 Fills de Guillem I: Guillem Ramon I (...+1173), Ferrana, Lambarda, Ot.

Agns, la mare de Guillem Ramon no t el llinatge esbrinat. Aix doncs, la teoria ms acceptada el fa fill del Senescal de Barcelona Guillem I i la dama Agns.

Npcies i descendents.
Guillem Ramon es va casar amb Beatriu de Montcada, pubilla dels Berenguer, una famlia provinent dels vescomtes de Girona, aprisiadors de terres al Comtat d Osona. s d aquesta manera com el Gran Senescal esdev Montcada. D aquest enlla en nasqu:
 Ramon I de Montcada, senyor de Tortosa i hereu de la senescalia;
 Guillem I de Montcada i de Bearn, vescomte consort de Bearn pel seu casament amb Maria de Bearn;
 Berenguer;
 Adelaida, que es casaria amb el comte Pon III d Empries;
 Berenguera, que es casaria amb Galcer de Pins;

El matrimoni es va desfer amb un procs de nullitat amb allegacions de parentiu entre els consorts. s versemblant la interferncia de Ramon Berenguer IV qui el 1135 concedeix Beatriu a Guillem de Sant Mart juntament amb l honor de Montcada, en una de les primeres picabaralles del comte i el senescal. 

Guillem Ramon es torna a casar en segones noces amb Tota de Cardona, i encara en terceres amb Sana.

 Senescal de Barcelona.
El crrec de Senescal de Barcelona, creat per Ermessenda de Carcassona en la seva segona regncia entre el 1035 i el 1043 va anar parar a mans dels fidels vassalls ms directes. El canvi poltic i generacional de Ramon Berenguer I, porta la casa d Hostoles a la senescalia en la persona de Guillem d'Hostoles, pare de Guillem Ramon I.

Les picabaralles varen ser una constant en la vida de Ramon Berenguer IV i Guillem Ramon. Dos personatges similars en edat i dos caps de brot astuts. El comte, potser ms calculador i el senescal mes vigors. El 1136 Guillem Ramon tornava a tenir el castell de Montcada. La temeritat del senescal quan va tallar l aigua de Barcelona, per discrdia amb el comte, tampoc va ser suficient per a cap ruptura definitiva. Guillem Ramon va passar una temporada a l Arag.

I si s cert que el comte interv desfent el primer matrimoni del senescal, tamb s cert que el senescal interv en el casament del comte amb Peronella, filla de Ramir II d'Arag, el monjo, tramant el prometatge quan aquesta noms tenia dos anys i desbaratant el testament d Alfons el Bataller i les pretensions d Alfons VII de Castella. Durant aquest temps, lluny dels seus castells i del comte, tamb trama el casament del seu fill Guillem amb Maria de Bearn, utilitzant a Ramon Berenguer com a protector de la desvalguda Maria. D aquesta manera aconsegueix un vescomtat pels Montcades.

Altra vegada junts, el comte i el senescal viatgen per Provena. El senescal participa almenys en l organitzaci de la Croada contra Almariyya, la Croada contra la Taifa de Turtusha i la Croada contra la Taifa de Larida. On ms mediren les seves forces s a Turtusha. La trama de preparaci per part de Ramon Berenguer IV s meticulosa, parsimoniosa i enrevessada. El compte pacta amb el senescal la infeudaci del castell de la Suda i la senyoria damunt de la ciutat i pobles, i la tercera part dels guanys, i Mallorca. Deu anys abans havia proms quasi el mateix a Guillem VI de Montpeller. I desprs encara va pactar repartiments amb els genovesos, amb els Templers i Hospitalers i amb Ermengarda de Narbona. Quan es fa el repartiment, els conflictes entre Ramon Berenguer i Guillem Ramon, arriben als tribunals. 

Mentrestant (1150), el senescal porta per primera vegada l Ordre del Cster a Catalunya. La primera fundaci a Valldaura per monjos procedents de l abadia de La Gran Selva (prop de Tolosa), no resulta adequada, per ja sn els monjos que desprs arriben a Santes Creus, lloc on arrelen. Ramon Berenguer IV, com si no volgus ser menys, un any ms tard tamb porta des de l'abadia de Fontfreda, tamb occitana, els monjos per fundar Poblet.

El patrimoni acumulat per Guillem Ramon de Montcada, (aquest ser el nom definitiu) va esdevenir enorme i capa de despertar els cels del propi comte. Altrament, per la seva gran ambici, era una pea del tot necessria en la poltica feudal de noves conquestes.

Va tenir el senescal una vida intensa i tamb llarga. Ramon Berenguer IV mor el 1162 i el seu fill Guillem I de Montcada i de Bearn el 1172. Abans havia mort el fill Berenguer. Quan ell mor, l any 1173 queda el seu fill Ramon I de Montcada aposentat a Tortosa i actuant de senescal per amb molta menys ambici. Les grans propietats de Montcada, esteses principalment per Osona i el Valls, passen al nt Guillem Ramon I de Bearn, un dels fills de Guillem i Maria de Bearn, i un dels personatges ms singulars de la nissaga.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125609" title="Kisumu" nonfiltered="1689" processed="1685" dbindex="51809">

Kisumu s una ciutat situada a la Kenya occidental, amb una poblaci de 322.724 habitants (segons el cens del 1999). s la tercera ciutat ms gran de Kenya (desprs de Nairobi i Mombasa) i la capital de la provncia de Nyanza. El port va ser fundat l'any 1901. Tot i que el comer de la ciutat es va estancar en els anys vuitanta i noranta, actualment s'est revifant grcies a les exportacions de petroli. Kisumu t un aeroport, amb vols diaris a Nairobi i a altres llocs. Hi ha plans per ampliar aquest aeroport degut a que el comer est creixent molt rpidament.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125612" title="Nakuru" nonfiltered="1690" processed="1686" dbindex="51810">

Nakuru s una ciutat de Kenya, capital de la provncia de Rift Valley. T una poblaci al voltant de 300.000 habitants, i s la quarta ciutat ms gran del pas. Est a 1850 metres a sobre del nivell del mar.

 Economia .
L'agricultura, la indstria i el turisme sn les activitats principals d'aquesta ciutat. L'rea que envolta la ciutat t un gran potencial per l'agricultura, ja que hi han petites granges escampades pel territori. Els cultius principals sn el caf, el blat i les faves, entre altres.
Aquestes collites proporcionen matria prima primria per a les indstries.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125613" title="Tripogon" nonfiltered="1691" processed="1687" dbindex="51811">

Tripogon s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Tripogon yunnanensis Keng;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125614" title="Triraphis" nonfiltered="1692" processed="1688" dbindex="51812">

Triraphis s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
T. hieronymi Kuntze;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125616" title="Uniola" nonfiltered="1693" processed="1689" dbindex="51813">

Uniola s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.

Uniola condensata Hitchc. ;
Uniola longifolia Scribn. ;
Uniola multiflora Nutt. ;
Uniola palmeri Vasey ;
Uniola spicata Llanos ;
Uniola stricta Torr.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125617" title="Urochondra" nonfiltered="1694" processed="1690" dbindex="51814">

Urochondra s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125618" title="Vaseyochloa" nonfiltered="1695" processed="1691" dbindex="51815">

Vaseyochloa s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125619" title="Vietnamochloa" nonfiltered="1696" processed="1692" dbindex="51816">

Vietnamochloa s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125621" title="Viguierella" nonfiltered="1697" processed="1693" dbindex="51817">

Viguierella s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125622" title="Kakamega" nonfiltered="1698" processed="1694" dbindex="51818">

Kakamega s una ciutat situada a la Kenya occidental, i capital de la provncia de l'oest. T una poblaci de 73.607 segons el cens de l'any 1999. Est situada a 100 quilmetres de Kisumu, la tercera ciutat ms gran de Kenya. Les principals activitats econmiques de la ciutat sn l'agricultura i la pesca.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125623" title="Willkommia" nonfiltered="1699" processed="1695" dbindex="51819">

Willkommia s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
W. texana Hitchc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125625" title="Zoysia" nonfiltered="1700" processed="1696" dbindex="51820">

Zoysia s un gnere de plantes de la subfamlia clorididia, famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.

Zoysia aristata Mll. Hal.
Zoysia brownii Mll. Stuttg.
Zoysia griffithiana Mll. Hal.
Zoysia hondana Ohwi;
Zoysia iodostachys Gand.
Zoysia japonica Steud.
Zoysia japonica var. japonica;
Zoysia japonica var. pallida Nakai ex Honda;
Zoysia koreana Mez;
Zoysia liukiuensis Honda;
Zoysia macrantha Desv.
Zoysia macrostachya Franch. & Sav.
Zoysia malaccensis Gand.
Zoysia matrella (L.) Merr.
Zoysia matrella var. macrantha Nakai ex Honda;
Zoysia matrella subsp. matrella;
Zoysia matrella var. matrella;
Zoysia matrella var. pacifica Goudswaard;
Zoysia matrella subsp. tenuifolia (Willd. ex Thiele) T. Koyama;
Zoysia matrella var. tenuifolia (Willd. ex Thiele) Sasaki;
Zoysia mnima (Colenso) Zotov;
Zoysia pacifica (Goudswaard) M. Hotta & Kuroki;
Zoysia pauciflora Mez;
Zoysia planifolia Zotov;
Zoysia pungens Willd.
Zoysia pungens var. japonica (Steud.) Hack.
Zoysia pungens var. pungens;
Zoysia sedoides Mll. Stuttg.
Zoysia serrulata Mez;
Zoysia seslerioides (Bal.) Clayton & F.R. Richardson;
Zoysia sinica Hance;
Zoysia sinica var. macrantha (Nakai ex Honda) Ohwi;
Zoysia sinica subsp. nipponica (Ohwi) T. Koyama;
Zoysia sinica var. nipponica Ohwi;
Zoysia sinica var. robusta Honda;
Zoysia sinica subsp. sinica;
Zoysia sinica var. snica;
Zoysia tenuifolia Willd. ex Thiele;
Cyclostachya stolonifera|C. stolonifera (Scribn.) Reeder & C. Reeder;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125626" title="Escut de Kenya" nonfiltered="1701" processed="1697" dbindex="51821">
L'escut d'armes de Kenya va ser aprovat el 15 d'octubre de 1963. s de sable (negre), la divisi superior de gules (vermell) amb vores de plata (blanc), la divisi central; i de snople (verd), la inferior.

El color negre, el vermell acompanyat per dues vores blanques i el verd sn els colors nacionals. El primer representa la gent de Kenya; el verd l'agricultura i els recursos naturals; el vermell la lluita per a la llibertat i el blanc representa la unitat i la pau. La llena vermella mitjana duu un pollastre que sost una destral, que segons costums locals, representa a la nova i prspera vida. L'escut i les llances simbolitzen la unitat i la defensa de la llibertat. Els suportis de l'escut sn dos lleons de Kenya - smbol de la protecci, reclinant-se sobre una silueta del fons del muntatge que cont en els exemples del primer plnol del producte agrcola de Kenya - caf, te, blat i les pinyes. El pergam cont el lema nacional "Harambee" (Treballem Junts) apoya l'escut. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125627" title="Orcuttia" nonfiltered="1702" processed="1698" dbindex="51822">

Orcuttia (Orcuttieae)s una tribu de la subfamlia de les Estipidies, famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Genres.
Neostapfia;
Orcuttia;
Tuctoria;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125628" title="Papofria" nonfiltered="1703" processed="1699" dbindex="51823">

Papofria (Pappophoreae)s una tribu de la subfamlia de les Estipidies, famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Genres.
Cottea
Enneapogon
Kaokochloa
Pappophorum
Schmidtia


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125629" title="Triodia" nonfiltered="1704" processed="1700" dbindex="51824">

Triodia (Triodieae)s una tribu de la subfamlia de les Estipidies, famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Genres.
Monodia
Plectrachne
Symplectrodia
Triodia

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125630" title="Praxteles" nonfiltered="1705" processed="1701" dbindex="51825">
Praxteles (segle IV a.C), escultor grec.

Un dels grans escultors grecs, reconegut a la seva poca i tamb posteriorment, els romans eren coneixedors i admiradors de la seva obra. La seva biografia s gaireb desconeguda, en aquest sentit les fonts sn, fins i tot, contradictries.

Sembla que era fill del tamb escultor Cefisdot el Vell i possiblement va nixer al voltant de l'any 400 aC. Hom sap que va treballar a Atenes, on tenia un taller, i que s de la mateixa poca que Lisip i Escopes de Paros. Hom diu tamb que va tenir relacions amb la cortesana Phrynea, que hauria estat la model per a l'Afrodita de Cnidos.

El seu fill gran tamb es deia Cefisdot, conegut com el Jove. La seva mort caldria situar-la al voltant de l'any 326 aC.

El viatger i gegraf Pausnies esmenta un escultor anomenat Praxteles, que alguns pensen que podria tractar-se d'una altra persona. Hom coneix, o b li atribueix, una seixantena d'obres, algunes per fonts antigues, altres per cpies, i tamb per referncies indirectes, per no es conserva cap pea original que hom pugui atribuir-li amb tota seguretat.

Obres originals:.

Poques sn les obres que podem considerar originals de Praxteles, i amb molts dubtes sobre la seva autoria:

 Hermes amb Dions, generalment considerat original de l'artista. Es conserva al museu d'Olmpia.

Hom discuteix si l'autor d'aquesta extraordinria pea s el conegut Praxteles o b un altre escultor de segle II, amb el mateix nom, tot i que estilsticament s ms propera a l'art del segle IV aC. s de marbre de Paros. Pausnies l'esmenta com a ex-vot situat a l'Heron (temple d'Hera) d'Olmpia, on es va trobar el 1877. T rastres de policromia. Curiosament no es troba esmentada en cap altra font.
 ...ms endavant van oferir-ne d'altres a l'Heron: un Hermes de pedra que porta a Dions nen i es obra de Praxteles...  (Descripci de Grcia, Pausnies, V, 17, 3)

 Base d'esttua amb tres muses (350-330 aC). Museu Nacional d'Atenes;

Es tracta de tres relleus, un d'ells representa el concurs entre Apollo i Mrsies i els altres, dos grups de tres muses. Procedeixen de Mantinea, on es van descobrir el 1887, utilitzats com a paviment d'una esglsia bizantina. Es tracta de la base d'unes esttues representat a Leto i els seus fills: Apollo i rtemis.

 ...l'altra part s un santuari de Leto i els seus fills. Praxteles va fer les imatges en la tercera generaci desprs d'Alcmenes. En el pedestal d'aquestes estan les Muses i Mrsies que toca la flauta...  (Descripci de Grcia, Pausnies, VIII, 9, 1)

Obres conegudes amb cpies:.




 Stir coper;

Obra de bronze esmentada per Pausnies, que la situa al carrer dels Trespeus, a Atenes.

 Del Pritaneu surt un cam anomenat dels Trespeus. El lloc es diu aix perqu hi ha uns temples prou grans com per contenir uns trespeus de bronze que suporten obres especialment dignes d'esment. Hi ha un stir, del que hom diu que Praxteles n'estava orgulls... (Descripci de Grcia, Pausnies, I, 20, 1)

Cpies:
Stir coper, cpia romana de marbre de Carrara del segle II dC. Museu del Louvre, Pars;
Stir coper, cpia romana. Museu de Prgam, Berln;
Stir en un altar, s. I dC. Museu Britnic, Londres;



 Eros de Tspies;

De marbre. L'original es trobava a la ciutat de Tspies (Becia), des d'on es va portar a Roma on va desaparixer en un incendi. Hom creu que l'Eros de Centocelle, conservat als museus del Vatic, s una cpia de l'original.

 Afrodita de Tspies;

Atribuda a Praxteles, es trobava a la ciutat de Tspies (Becia). Hom suposa que la Venus d'Arles s una cpia d'aquesta obra, va ser trobada el 1651.

Cpies:
Venus d'Arles, cpia romana del segle I aC. Museu del Louvre, Pars;
Afrodita tipus Arles, cpia. Museus Capitolins, Roma;



 Apollo Saurcton;

LApollo  saurcton , s a dir  que mata el llangardaix  s cpia d'un original en bronze de Praxteles datat entre el 350-340 aC, aquesta representaci d'entrada fora estranya podria tenir una simbologia de purificaci. Escultura fora popular i de la que es coneixen moltes cpies, potser la ms important al Louvre. Una altra pea important s la que es conserva al Cleveland Museum, de bronze i que encara est per datar.

Cpies:
Apollo Saurcton, cpia romana (s. I-II dC). Museu del Louvre, Pars;
Apollo Saurcton, de bronze. Cleveland Museum;
Apollo Saurcton, cpia romana. Museus del Vatic;
Apollo Saurcton, de bronze, cpia romana. Villa Albani, Roma;



 Eros de Parion;

De bronze. No s'ha pogut identificar cap cpia.

 Stir en reps;

Podria tractar-se de la cpia d'una obra en marbre esmentada per Plini el Vell que es trobava al temple de Dions a Megara. Si fem cas la gran quantitat de cpies (ms d'un centenar...) que es conserven, hauria de tractar-se d'una pea de reconeguda importncia. Podria situar-se entre el 340 i 330 aC.

Cpies:
Stir en reps, cpia romana, s. I dC, procedent del Palat de Roma. Museu del Louvre, Pars;
Stir en reps, cpia romana. Museus Capitolins, Roma;



 rtemis Braurnia;

Esttua esmentada per Pausnies a l'Acrpolis d'Atenes i que hom pensa que Praxteles va realitzar cap el 330 aC. S'havia suposat que l'esttua coneguda com  Diana de Gabii  era una cpia d'aquesta obra, per tot indica que no s cert. Tamb s'ha identificat amb l'rtemis de Dresden.

 rtemis de Dresdenn;

Atribuda a Praxteles

Cpies:
rtemis, cpia romana del s. I-II dC. Museu del Louvre, Pars;

 Dions;

Podria tractar-se d'una obra de Praxteles, o de la seva escola.

Cpies:
Dions, cpia romana. Museu Arqueolgic de Npols;

Bibliografia:.
Praxitle. Alain Pasquier i Jean-Luc Martinez (ed.). Muse du Louvre ditions, Paris, 2007.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125632" title="Baronia d'Aitona" nonfiltered="1706" processed="1702" dbindex="51826">
La Baronia d'Aitona fou un ttol concedit per Pere el Catlic a la seva filla illegtima, la Infanta Constana d'Arag. Pel seu casament amb el senescal Guillem Ramon II de Montcada, pass als Montcada, en mans de qui romangu prop de 500 anys.

El 1532 el Rei Carles I va elevar-lo a Comtat. El 1574, Francesc I de Montcada bar d'Aitona, va comprar a la corona el ttol de comte d'Osona. La grandesa d'Espanya fou concedida el 1670 per Carles II. Anys ms tard, Francesc II de Montcada es cas amb Margarida de Castre i adquir el ttol procedent de la seva dona, la Baronia de Castre.

 Llista de Barons d'Aitona .
?-1250 Infanta Constana d'Arag, filla de Pere el Catlic;
1250-1266/67: Pere Ramon I de Montcada i d'Arag (fill de l'anterior);
1266/67-1300: Pere Ramon II de Montcada i d'Abarca (fill de l'anterior);
1300-1341: Ot I de Montcada i de Pins el Vell (fill de l'anterior);
1341-1354: Ot II de Montcada i de Montcada tic(nt de l'anterior);
1354-1371: Guillem Ramon II de Montcada i de Montcada (germ de l'anterior);
1371-1426?: Ot III Ramon de Montcada i Maa de Liana (fill de l'anterior);
1426?-1455: Guillem Ramon III de Montcada i de Luna (fill de l'anterior);
1455-1465: Lloren Ramon I de Montcada i de Ribelles (fill de l'anterior);
1465-1483: Orfresina de Montcada i de Ribelles (germana de l'anterior);
1483-1510: Pere III de Montcada i de Vilaragut (cos de l'anterior);
1510-1523/27: Joan I de Montcada i de Cardona (fill de l'anterior);
1523/27-1532: Gast I de Montcada i de Cardona(germ de l'anterior);

 Llista de comtes d'Aitona .
1532-1535: Joan II de Montcada i Tols (fill de l'anterior);
1535-?: Francesc I de Montcada i de Cardona (fill de l'anterior);

 Llista de marquesos d'Aitona i comtes d'Osona .
?-1594: Francesc I de Montcada i de Cardona;
1594-1626: Gast II de Montcada i de Gralla (fill de l'anterior);
1626-1635: Francesc de Montcada i de Montcada o (Francesc II d'Aitona) (fill de l'anterior);

 Llista de marquesos d'Aitona, comtes d'Osona i barons de Castre .

1635-1670: Guillem Ramon IV de Montcada i d'Alag-Esps-Castre-Cervell (fill de l'anterior);
1670-1674: Miquel I de Montcada i de Silva (fill de l'anterior);
1674-1727: Guillem Ramon II de Montcada i de Portocarrero-Meneses (fill de l'anterior);
1727-1756: Teresa I de Montcada i Benavides (filla de l'anterior);
El 1756 pass als Fernndez de Crdoba-Figueroa de la Cerda;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125634" title="Necrpolis cartagineses a Eivissa" nonfiltered="1707" processed="1703" dbindex="51827">


L'illa d'Eivissa (Ebysus), a la mar Mediterrnia, fou colonitzada pels cartaginesos des de 654 aC, any en qu fundaren Ibosim ("ciutat del du Bes", actual ciutat d'Eivissa) como factoria naval i fortalesa estratgica.

Els arquelegs han anat descobrint a l'illa diverses necrpolis de l'poca dels cartaginesos, on s'han trobat grans quantitats d'objectes funeraris; si b es tracta, en general, de objectes pertanyents a paraments lleugerament pobres, amb pocs objectes preciosos i poques joies d'or. Just al contrari del que succeeix amb els enterraments cartaginesos de Cadis. A Eivissa abunden les figures de fang bullit amb collars de contes de vidre, s i marfil i rarament alguna arracada d'or. Els historiadors i arquelegs suposen que els cartaginesos que hi estan enterrats eren noms capatassos i servidors de las factories que tenien establides en aquestes terres, mentre que els empresaris i grans comerciants eren enterrats a Cartago (a la costa septentrional d'frica). En aquestes necrpolis s'han trobat imatges de divinitats i retrats funeraris que es dipositaven a les tombes per a que l'esperit del mort s'incorpors a elles.

Aquestes necrpolis es troben generalment situades a esplanades redudes, de terreny calcari, junt a las platges. Els sepulcres foren excavats a la roca i alguns han arribat fins els nostres dies sense haver estat profanats, tot i que la majoria si que ho van estar, fins i tot amb desordre i espargiment de tombes, la qual cosa ha suposat sempre un gran problema pels arquelegs.

Puig des Molins.

La necrpolis ms important como jaciment arqueolgic s la que es va trobar al Puig des Molins. Es tracta d'una srie de coves a les quals es descendia per una obertura que estava tancada amb lloses. Dins estaven els sarcfags. De vegades els cadvers estaven coberts simplement per unes plaques. Tota la vessant de la muntanya denominada Puig des Molins es troba perforada per aquestes petites coves  collectives, en qu s'ha arribat a trobar entre 4 i 5 mil hipogeus. Els enterraments sn d'inhumaci o de cremaci, depenent de l'poca en qu haguessin estat ocupats.

En aquest jaciment s'han trobat paraments amb centenars de figures de fang bullit (fins i tot s'han descobert en altres excavacions els motllos per fargar l'argila. Algunes sn representacions del propi difunt i altres sn de divinitats protectores i d'animals sagrats. Conjuntament amb aquestes figures, s'han trobat amulets, gots amb ofrenes, joies -encara que poques vegades-, llucanes a mode de llum o llanterna i monedes. Les representacions divines es refereixen quasi sempre a Demter i Core. Aquestes deesses reberen adoraci en tota la Mediterrnia cap a la segona meitat del segle V aC. 

Les representacions del difunt uns cops sn masculines, amb barba o sense ella i altres, les ms nombroses, femenines. Aquestes van molt decorades amb una gran riquesa ornamental, tot aix amb fang. Els estils de les figures, des del punt de vista de l'art, sn de tres tipus:

Egiptitzants.
Pniques (les ms exuberants).
Gregues.

El fet que es trobin els tres estils es deu al fet que cronolgicament, els enterraments trobats van des del segle V aC fins l'poca romana.

Les figures femenines duen, generalment, un mant adornat amb gran decoraci de rosetes, flors i temes grecs i orientals. Els braos es bullien apart i desprs s'aferraven, uns cops oberts, altres oferents i altres portant smbols (com la figura de la imatge). La majoria d'aquestes figures sn representacions de deesses d'art grec ja que segons es creu va haver al llarg dels segles una gran aportaci tnica des de la Magna Grcia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125636" title="Denominacions de la llengua catalana" nonfiltered="1708" processed="1704" dbindex="51828">
Les primeres denominacions, o glotnims, de la llengua catalana es formaren en una relaci dialctica amb el llat, amb el qual el catal convivia com un registre seu. Aix, els primers noms ja expressaren la relaci entre les dues llenges (Concili de Tours, 813). La dignificaci del catal amb l'accs a l'escriptura i a la literatura al segle XIII es fu palesa en uns nous noms que el relacionaren amb Roma (llengua romana, roman, nostre llat), mentre els llatinistes l'anomenaven vulgar i el poble, pla ('entenedor').

L'expansi de la llengua fora de Catalunya afavor l'aplicaci a l'idioma del gentilici que n'indicava l'origen: catalanesc, catal, llengua catalana. Amb aquesta expansi la monarquia s'associ amb el catal i neutralitz la divisi poltica del seu territori, com express Ramon Muntaner.

A la fi de l'edat mitjana, l'humanisme rehabilit el llat com a llengua universal i aix fu que el catal rebs unes noves denominacions que en remarcaven el carcter local (llengua materna, mallorqu, valenci) (s. XV). Aquestes denominacions particularistes trobaren suport en la divisi del territori en regnes a part; Regne de Mallorca, Regne de Valncia, en el darrer cas fonamentat pel predomini d'aquest regne dins la Corona d'Arag, i el seu enfrontament amb la Generalitat de Catalunya en la guerra civil contra Joan II.

Com a conseqncia de la prdua de la dinastia prpia i exclusiva de la Corona d'Arag, el Casal de Barcelona, per la Trastmara al Comproms de Casp (s.XV), i com a resultat desprs del canvi de la Casa de Trastamara per la d'ustria (s. XVI), amb el qual la dinastia deix de ser exclusiva, l'abast del significat del nom de catal es redu i torn a tenir el seu valor primitiu de 'propi de Catalunya', al mateix nivell, doncs, que les altres denominacions regionals de valenci i mallorqu. Aleshores la confusi sobre l'origen de l'idioma es reflect en l'aparici del nom de llemos.

Amb la Renaixena (s. XIX) comen la recuperaci del nom de catal, com a nica denominaci histrica unitria, no genrica i usada a tots els territoris als segles XIV i XV. Abans d'aquesta recuperaci, per, es crearen algunes denominacions mixtes, mai populars, de les aplicades sobretot a Catalunya i al Pas Valenci, com "llemosi-catal", que tenien el precedent de l'expressi "catal i valenci" (Pere Miquel Carbonell, darreria del s. XV). I per no renunciar als noms particularistes, aquests s'arribaren a combinar formant un acrstic com bacavs (Nicolau Primitiu), sense gens de difusi.

Al segle XX, desprs de les dues dictadures que perseguiren el catal (les de Miguel Primo de Rivera i Francisco Franco), els contraris a la normalitzaci lingstica volgueren sabotejar-la al Pas Valenci creant un conflicte onomstic, cosa que tamb intentaren a les Illes Balears, sense tantes conseqncies. Al Pas Valenci, amb la pressi de la violncia (un assassinat, agressions, bombes, amenaces, sabotatge d'actes, campanyes de premsa...), s'aconsegu incorporar noms la denominaci llengua valenciana a l'estatut d'autonomia.

Les conseqncies negatives del conflicte onomstic per a la normalitzaci lingstica es volgueren resoldre a la darreria del s. XX amb una nova denominaci mixta: catal-valenci. Davant la persistncia del conflicte, les universitats del Pas Valenci, de Catalunya i de les Balears, aix com tota la comunitat cientfica internacional, han defensat el nom acadmic de llengua catalana al costat del sinnim estatutari de valenci, amb l'aval de diverses sentncies judicials.














Bibliografia.
 Antoni I. Alomar, La llengua catalana com a patrimoni de les Balears des del punt de vista del passat, dins Societat Arqueolgica Lulliana, Actes del IV Congrs El nostre patrimoni cultural: El catal, patrimoni de Mallorca, Palma, 1997, pgs. 17-56.
 Josep Amengual i Batle, "La llengua del poble dins els snodes mallorquins", Randa 6.
 Germ Coln i Domnech, La llengua catalana en els seus textos I, Curial Ed., Barcelona, 1978. p. 39-59, 60-71. ISBN: 84-7256-158-5.
 Germ Coln i Domnech, El espaol y el cataln, juntos y en contraste, Editorial Ariel , Barcelona, 1989, p. 19-32. ISBN: 84-344-8208-8.
 Germ Coln i Domnech, Estudis de filologia catalana i romnica, Institut Interuniversiari de Filologia Valenciana - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Valncia/Barcelona, 1997, p. 185-194. ISBN: 84-7826-833-2.
 Germ Coln i Domnech, De Ramon Llull al Diccionari de Fabra. Acostament a les lletres catalanes, Fundaci Germ Coln, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2003, p. 229-242. ISBN: 84-8415-541-2.
 Antoni Ferrando,  Conscincia idiomtica i nacional dels valencians, Valncia, Universitat de Valncia, Valncia, 1980. ISBN: 8437001625 ;
 Antoni Ferrando i Miquel Nicols, Panorama d'histria de la llengua, Tndem Edicions, Valncia, 1993. ISBN:  84-8131-038-7.
 Antoni Ferrando i Miquel Nicols, Histria de la llengua catalana, Universitat Oberta,Ed. Prtic, Barcelona, 2005, p. 105-107, 165-169, 251.254. ISBN: 84-9788-149-4.
 Rosalia Guilleumas, La llengua catalana segons Antoni Rubi i Lluch, Ed. Barcino, Barcelona, 1957. ISBN: 84-7226-475-0.
 Antoni Mas i Forners, De nationes seu linguae a cuius regio eius lingua. Les demominacions gentilcies de la llengua a Mallorca durant l edat mitjana, Homenatge a Guillem Rossell Bordoy, Volum II, Palma, 2002. p. 585-606. ISBN: 84-95871-14-9.
 Josep Massot i Muntaner, La conscincia lingstica als segles XV-XVIII, Lluc, desembre de 1969, pgs. 6-8; recollit dins Els mallorquins i la llengua autctona, Curial, Barcelona, 11972, pgs. 13-25. ISBN:
 Josep Massot i Muntaner, "Antoni M. Alcover i la llengua catalana", II Congrs Internacional de la Llengua Catalana, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1985, p. 118-127.
 Manuel Sanchis Guarner, "La llengua dels valencians", Ed. Tres i Quatre, Valncia, 1972. p. 2144.
 Pere Oliver i Domenge, La catalanitat de les Mallorques. Conferncia llegida en la vetlla del 23 de mar de 1916, en el Casal Catalanista de Sants Els Segadors,  Esquerra Republicana de Catalunya   Illes Balears i Pitises,  Mallorca, 1993. ;
 Antonio Planas Rossell, El proceso penal en el Reino de Mallorca, Miquel Font Ed., Palma, 1998. ISBN: 84-7967-067-3.
 August Rafanell (ed.), Un nom per a la llengua. El concepte de llemos en la histria del catal, Vic/Girona, EUMO Editorial/Universitat de Girona, 1991. ISBN: 84-7602-804-0.
 August Rafanell Vall-llosera, El llemosinisme. Un estudi de les idees sobre la variaci lingstica en la histria de la llengua catalana, Publicacions de la Universitat Autnoma de Barcelona, Tesi Doctoral (microfitxa), Bellaterra: UAB, 1991.
 Mila Segarra, "Llengua i escriptura en la societat catalana medieval" dins Histria de la cultura catalana I, Ed. 62, Barcelona, 1999,  p.125-150. ISBN: 84-297-4544-0. ;
 Sobre la llengua els valencians. informes i documents, Universitat de Valencia, Valncia, 1998.

Enllaos externs.
Zarko Mulja i , "Perch i glottonimi linguaggio italiano, lingua italiana (e sim.) appaiono per indicare oggetti reali e non soltanto auspicati moho pi tardi di altri termini analoghi che si riferiscono a vane lingue gallo e ibero-romanze?";
Sobre la llengua dels valencians. informes i documents, Universitat de Valencia, Valnciam, 1998;
Llengua i cultura dels Borja a Roma. Els "catalani";
A.Vila Francs i A. Vila Moreno, El nom histric de la llengua valenciana;
August Rafanell, El misteris llemos de la festa d'Elx: constants d'un discurs perifric;
Josep Ballester, El feixisme i la cultura catalana al Pas Valenci a la postguerra: a propsit d'un procs de folcloritzaci i d'eliminaci ;
Joan Fuster, Qesti de noms;
Documental "Del roig al blau";
Dictamen de l'Acadmia Valenciana de la Llengua sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominaci i l'entitat del valenci;
Organitzaci pel Multilingisme. Nosaltres que podem, dialoguem.;
Buidatge d articles de l Estat de la qesti : La polmica catal/valenci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125637" title="Amrica Futebol Clube (MG)" nonfiltered="1709" processed="1705" dbindex="51829">


L'Amrica Futebol Clube, tamb conegut com Amrica Mineiro, s un club de futbol brasiler de la ciutat de Belo Horizonte a l'estat de Minas Gerais.

Histria.
El club va ser fundat el 30 d'abril de 1912 amb el nom d'Amrica Foot-Ball Club i colors verd, blanc i negre. El 1913 es fusion amb el Minas Gerais Futebol Clube. La millor poca del club fou entre 1916 i 1925, quan guany deu campionats estatals consecutius. L'any 1933, com a protesta per la professionalitzaci del futbol brasiler, canvi els seus colors pel vermell i blanc. El 1936 fou reanomenat Amrica Futebol Clube. El 1943 decid professionalitzar-se i retorn als antics colors verd, negre i blanc. L'any 1948 guany el seu primer campionat estatal com club professional. El 1997 guany els seu primer campionat nacional, el campionat brasiler de segona divisi. El seu darrer ttol important fou la primera edici de la Copa Sul-Minas, l'any 2000.

El club s conegut per la seva bona tasca en les categories de formaci. Els seus grans rivals sn el Cruzeiro i el Atltico Mineiro.

 Estadi .
El primer estadi de l'Amrica fou inaugurat el 1922. El 27 de maig de 1948 fou inaugurat l'Estadi Otaclio Negro de Lima, que fou demolit el 1970. L'actual estadi s l'Estdio Independncia, anomenat oficialment Raimundo Sampaio, inaugurat el 29 de juny de 1950 i gestionat per l'Amrica des de 1989.

 Jugadors destacats .
Claudinei;
Herminio de Brito;
Euller;
Frederico Chaves Guedes 'Fred';
Gilberto Silva;
Jair Bala;
Juca Show;
Milagres;
Palhinha;
Satyro Tabuada;
Tosto;

 Palmars .
1 Campionat brasiler de segona divisi: 1997;
1 Copa Sul-Minas: 2000;
15 Campionat mineiro: 1916, 1917, 1918, 1919, 1920, 1921, 1922, 1923, 1924, 1925, 1948, 1957, 1971, 1993, 2001;
3 Taa Minas Gerais: 1980, 1987, 2005;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
Web no oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125640" title="Aeroport d'Eivissa" nonfiltered="1710" processed="1706" dbindex="51830">


L'Aeroport d'Eivissa o Aeroport des Codolar pertany al terme municipal de Sant Josep de sa Talaia i es troba a 7,5 km del centre de la ciutat d'Eivissa.

Est situat a una alada de 6 metres sobre el nivell de la mar. Disposa d'una pista d'aterratge de 2.800 metres amb orientaci 06/24.

L'aeroport disposa d'una zona d'aparcament amb 502 places. Presenta condicions d'accessibilitat especials per a les persones amb mobilitat reduda.

 Codis internacionals .
 Codi IATA: IBZ;
 Codi OACI: LEIB;

Aerolnies i destinacions.
Air Berlin (Palma);
Air Europa (Barcelona, Madrid);
EasyJet (Ginebra, Liverpool, Londres-Gatwick, Londres-Luton, Londres-Stansted, Mil-Malpensa, Newcastle, Nottingham/East Midlands);
Flyglobespan (Edimburg, Glasgow);
Jet2.com (Belfast Intl, Leeds/Bradford, Manchester);
LTU International (Dsseldorf);
Monarch Airlines (Birmingham, Londres-Luton);
Iberia (Barcelona, Madrid);
Iberia operat per Air Nostrum (Alacant, Mlaga, Palma de Mallorca, Pars-Orly, Valncia);
Spanair (Barcelona, Bilbao, Madrid, Sevilla);
Vueling (Barcelona, Madrid, Valncia);

Comunicacions.

La principal artria d'entrada i sortida de l'aeroport s la carretera PM-801. 

Existeix una lnia d'autobusos que uneix l'aeroport amb la capital, amb Santa Eulria des Riu i amb Sant Antoni de Portmany.

 Trnsit de passatgers .
A la segent taula es mostra l'evoluci del trnsit de passatgers:


Font:AENA

 Energia .
L'aeroport t la seva prpia central elctrica que transforma una lnia d'alta tensi en baixa tensi per la seva distribuci a tot l'aeroport.

 Curiositats .
 Durant l'any 2006 va rebre avions privats procedents d'aeroports com el de Malabo, a Guinea Equatorial; Lima, al Per, o Teterboro, l'aeroport privat de Nova York.
 L'Exrcit espanyol va efectuar durant 2006 aproximadament 200 aterratges a l'aeroport d'Eivissa. Exrcits com el canadenc o el sus tamb l'utilitzaren.
Air Nostrum, amb 11.300 operacions d'arribades i sortides, fou la companyia aria amb major moviment durant l'any 2006. ;

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125648" title="Matthias Grnewald" nonfiltered="1711" processed="1707" dbindex="51831">

Matthias Grnewald (literalment  Bosc verd , el seu nom vertader va ser probablement Mathis Gothart Nithart), nascut probablement a Wrzburg, Baviera, vers 1475 1480 i mort a Halle, Saxnia-Anhalt, l'any 1528, va ser un pintor i enginyer hidrulic alemany del Renaixement, contemporani d'Albrecht Drer.

Biografia.
La identitat del pintor.

La identitat de  Matthias Grnewald  roman incerta. Aquest nom li va ser adjudicat, de manera bastant arbitrria, per Joachim von Sandrart (1606 1688),  el Giorgio Vasari alemany , qui, desprs de gaireb un segle d'oblit quasi-total del nom sin de l'obra, el va redescobrir i en va parlar en la seua voluminosa Teutsche Academie der Edlen Bau-, Bild- und Mahlerey-Knste (enciclopdia dels arquitectes, escultors i pintors alemanys) de 1675.  Per altra banda, es coneixen d'ell diversos tipus de signatura   MGN amb G dintre M, i N lateral ; MGN amb G dintre M, i N superposada ; MG amb G dintre M i Mathis    que han afegit ms confusi respecte al seu nom: el cognom era Gothart i el nom Neithart, o a l'inrevs ?  Als documents que ens han arribat donant fe dels seus contractes d'enginyer hidrulic per a la cort de jove arquebisbe de Magncia, Albrecht de Brandenburg (1490-1545) o, anteriorment, de l'arquebisbe Uriel von Gemmingen d'Aschaffenburg, es anomenat tan prompte Gothart com Neithart. Aquests mateixos contractes mostren, per altra banda, que les seues capacitats com enginyer havien de ser preses en un sentit ampli, perqu a ms de l'excavaci d'un pou i de la installaci d'una bomba, va ser igualment encarregat de la reconstrucci de la llar.



Arran del fet que existira un Mathis Grn que li va ser contemporani (mort en 1532) va donar-se per fet durant molt de temps, sobre la base del nom forjat per Sandrart, que el vertader Grnewald era aquest. Per Mathis Grn era escultor i cap escultura ha estat mai atribuda amb certesa al dit Grnewald. La part escultrica del retaule d'Issenheim, la seua obra mestra, va ser obra de Nicolau de Haguenau (amb collaboraci de taller) i data dels anys 1480, el que per altra banda s ben pals des del punt de vista estilstic, absolutament pre-renaixentista. 

Tot i que el nom de l'autor del retaule pintat per al convent-hospital dels monjos antonins d'Issenheim va caure en l'oblit bastant rpidament, la seua anomenada d'artista, molt gran durant la seua vida     la seua herncia, que incloa diversos mants de pellissa i de teixit de qualitat aix com material de pintura de primera qualitat, s certament testimoni de fortuna material    , no va empallidir, tot i que durant un temps es va atribuir la paternitat de la seua obra a Albrecht Drer.

La qusti de l'autoretrat.
Pel que fa a la data de naixement del pintor, els primers historiadors de l'art que han intentat reconstruir la seua vida, entre els que cal destacar com a pioner a Heinrich Alfred Schmid, l'han situada ms aviat entre 1455 (terminus post quem) i 1460, tot i que apartir dels anys 1970 la idea d'un Grnewald nascut abans de l'any 1483 (terminus ante quem), proposada bastant rpidament tamb, s'ha anat imposant.

En tots els casos, les dates ho han estat establertes sobre la base consideracions estilstiques i iconogrfiques com sobre la qesti complexa de l'autoretrat. Per resumir aquesta, ha estat suposat, tenint en compte un dibuix degut a la seua ploma per una banda i un autoretrat a l'oli d'un jove artista desconegut conservat a Estocolm per l'altra, que Grnewald s'havia o b representat a si mateix sota els trets de Sant Sebasti del retaule d'Issenheim, sosies ms vell de l'autoretrat. 


  paregut fsic confirmat per un examen radiogrfic del retaule efectuat l'any 1974, que mostra que la identitat dels dos rostres era encara ms neta abans dels retocs finals  , o b sota els trets de Sant Pau de la mateixa obra, molt prxima del personatge representat en el dibuix : vers 1515. Aix, a jutjar per la mateixa pintura, Grnewald hauria estat en la trentena, i hauria sigut bru i amb el nas red, o hauria estat un quincuagenari ros amb els ulls blaus i amb el nas punxegut. Aquesta contradicci no s'ha resolt ats que Sandrart descriu a  Matthias Grnewald , segons les reproduccions, tant com possedor de l'un com de l'altre rostre, suposant que representaven al pintor jove i vell respectivament. Com se sap que Sandrart mai no va veure el retaule d'Isenheim - va veure, i noms durant la seua joventut, les obres desaparegudes de Frankfurt i de Magncia aix com els dibuixos originals en possessi d'un colleccionista de Roma - i que la biografia que proposa s altament fantasiosa i amb llacunes, establir la data de naixement del pintor segons l'edat d'un personatge que so se sap ben b si s ell o no, sembla avui dia un procediment massa atzars. No obstant aix, es tracta de l'nica pista seguida per diverses generacions d'historiados de l'art que, suposant que el pintor hauria de tenir els mateixos costums del seu contemporani Albrecht Drer, estaven convenuts que va haver de representar-se en alguna de les seues obres.

Un cert tipus de rostre, el del dibuix de Sant Pau, caracteritzat pels seus ulls en forma d'ametla, el nas punxegut, una boca un poc tova i una torsi ms o menys accentuada del bescoll, apareix sense treva en les obres del mestre, i certament s'ha suposat que es tracta d'autoretrats. Per mirant tots aquests rostres en conjunt, s difcil trobar-los un carcter essencialment com, tant ms en quant que de vegades es tracta de personatges diferents d'un mateix quadre : el sant Jordi o el sant Cristfol del retaule de Lindenhardt, i fins i tot el Crist i l' home del turbant  a L'escarni de Crist. Des dels anys 1990, s'ha tornat a considerar la suposici que el gran historiador de l'art Wilhelm Fraenger va plantejar en els anys 1930 : Grnewald, que no va mantenir correspondncia i no va deixar cap escrit autobiogrfic, no seria en absolut representat en cap part de la seua obra pictrica o dibuixada.

 L'obra .
Hom atribuiex avui dia amb certesa a Matthias Grnewald deu obres, entre les quals hi ha diversos polptics, i 35 dibuixos, repartides en colleccions europees i americanes. El seu primer llen incontestat s el commovedor Crist ultratjat, datat l'any 1503, conservat a l' Alte Pinakothek de Munic, ques est molt prop de la pintura gtica tardana de la vall del Rin. La seua obra ms clebre s el retaule d'Issenheim, pea mestra de les colleccions del Museu d'Unterlinden de Colmar. 





L'univers pictric.

L'obra de Grnewald, exclusivament religiosa tant en la part que ha sobreviscut com en aquella referida pels testimonis, pertany a l'poca de transici entre el Gtic tard i el Renaixement, i es caracteritza per un misticisme que arriba de vegades a l'allucinaci. S'hi ha detectat un simbolisme tret de les visions de Santa Brgida de Sucia, llavors molt llegides. La riquesa en escenes estranyes, plenes de detalls a penes compensibles i trascendits per una tcnica enlluernadora tant a nivell de l'acabat cromtic com en l'elaboraci dels volums, els relleus i les superfcies, s'acompanya d'un tractament molt lliure i perfectament desconcertant de les perspectives i de les relacions de mida augmentant-ne l'efecte. Aquesta dicotomia entre tcnica i construcci de l'espai, que culmina en el panell central del retaule d'Issenheim, la part esquerra del cual s'anomena comunament El concert dels ngels, no va poder ser explicada de forma relativament coherent fins que no es van descobrir els escrits d'aquesta mstica sueca. Aix va ser poc ms o menys a l'poca en qu Fraenger va redescobrir el  Martell de les bruixes  per a reinterpretar Hieronymus Bosch, artista amb qui s'ha comparat de vegades Grnewald per la riquesa de l'imaginari fantstic i la fascinaci per la crueltat, tot i que el flamenc s minucis, gracis i es troba en la tradici de les grans escenes, mentre que l'alemany s netament ms fsic i plstic, sobretot en les vistes de prop. Per Grnewald s clebre sobretot per les seues visions punyents del sofriment de Crist, principalment per les seues crucifixions, en nombre de quatre - Basilea, Washington DC, Colmar i Karlsruhe  , a les quals el seu Escarni de Crist (Munic) i el seu Portament de la creu (Karlsruhe) no els han d'envejar res en termes d'mfasi i de crua violncia. 



s en les crucifixions on la progressi estilstica i mstica sembla en tot cas la ms fcil a observar : de la crucifixi de Basilea a la de Karlsruhe, en un perode de prop de vint-i-dos anys, el cos torturat de Jess, la seua corona d'espines, els claus que el traspassen, el seu periznium esdevenen cada vegada ms grans, mentre que la creu es doblega ms i ms a causa del seu pes. La major part dels historiadors de l'art estan d'acord a veure-hi una progressi continua i regular a grans intervals de temps. No obstant aix, alguns d'ells han emparellat les crucifixions de Washington i de Colmar, mentre que s un fet incontestat que la crucifixi de Basilea s una obra de joventut. Aquesta darrera presenta algunes similituds estilstiques amb els treballs de Hans Holbein el Vell, el que ha fet suposar que Grnewald podia haver treballat durant un temps en el taller d'aquest. Pierre Vaisse suposa, per altra banda, que Grnewald va haver pogut contemplar les escultures borgonyones de Claus Sluter, l'estil expressiu i turmentat de les quals l'hauria influt. D'altres histroriadors de l'art, com ara Heinrich Zlch, creuen per altra banda que va poder haver fet un viatge a Itlia, com la major part dels pintors de l'poca, el que seria tradut en el paisatge visible per la finestra darrera del seu  Sant Sebasti  o en el panorama rom del  Miracle de les Neus  del museu Friburg de Brisgvia. En qualsevol cas, s cert que una constant de l'obra de Grnewald s la manca de profunditat espacial dels seus quadres : del  Sopar , primer quadre encara maldestre per ja poc convencional per la disposici i la gestualitat dels Apstols al retaule de  Sant Erasme i Sant Maurici , de tcnica enlluernadora, els personatges del qual semblen superposar-se. El freqent s d'un fons fosc i la concentraci sobre la gestualitat, refora aquesta impressi.


Galeria 1: l'evoluci dels Crists en la creu.


Grnewald va collaborar amb Albrecht Drer, en el retaule anomenat  retaule Heller , pel nom del personatge que en va fer la comanda, a Frankfurt del Main. D'aquest retaule desmantellat subsisteixen els quatre panells laterals en grisalla de Grnewald, representant dos sants (museus de Frankfurt) i dues santes (museu de Karlsruhe), mentre que el panell central de Drer ha desaparegut.

Galeria 2: les grisalles del retaule Heller.

Els nombrosos retaules pintats per Grnewald per a la Catedral de Sant Mart de Magncia, i acreditats per diversos testimonis, van desaparixer en el fons de la Mar Bltica arran del naufragi d'un vaixell suec que se'ls emportava com a bot de guerra.

Historiadors de l'art com Erwin Panofsky han comentat ampliament el mn estilstic i espiritual que sembla separar Grnewald dels seus compatriotes contemporanis, com ara Drer, Albrecht Altdorfer, Hans Holbein el Jove i Lucas Cranach el Vell, per no esmentar ms que els ms importants. No obstant aix, un pintor com Hans Baldung seria bastant inconcebible sense el coneixement, almenys parcial, de l'obra de Grnewald. Per el pintor alemany contemporani ms prxim a Grnewald s incontestablement Jrg Ratgeb.

Pel que fa a l'obra grfica, queda de Grnewald una cinquantena de dibuixos a llapis o a tinta    sovint realats amb gouache   i aquarelles, que sn tots esbossos per a obres subsistents o desaparegudes per acreditades, com la Transfiguraci pintada - parallelament al retaule Heller - per als monjos dominicans de Frankfurt o els retaules de la catedral de Magncia. La qualitat particularment elevada de la seua factura i la gran plasticitat de les representacions de sants explica per qu Sandrart anomenava Grnewald el Correggio alemany.

Anlisi d'un retaule.
 
La darrera obra de Grnewald, el retaule de Tauberbischofsheim, s tamb la que resumeix tota la seua obra, o sembla almenys resumir tot el que se n'ha conservat. Es tracta d'un gran panell de fusta que porta en l'anvers la Crucifixi i en el revers el Portament de la creu. Val a dir que si la crucifixi s la ms monumental i la ms esttica de totes les pintades per l'artista, el portament de la creu s el ms dinmic de tots els seus quadres. Tant en l'una com en l'altra, un Crist monstrus per la seua talla de gegant pesant i l'horrible patiment que deforma el seu rostre, les seues mans i el seu cos, ocupa el centre de l'escena. En la crucifixi, es troba, enmig d'un paisatge sense cap al de vida, fixat pels claus (sempre en nombre de tres en l'obra de l'artista) grans com piquetes de tenda, entre la Mare de Du paralitzada per la pena, com autista, i un Sant Joan Evangelista plorant de rbia, retorcent-se les mans, i no obstant tamb impotent, com immobilitzat en la closca que forma el seu vestit de tela magnificament pintada. 


En l'altra cara, Jess s alhora empentat, estirat, alat i tombat per botxins amb els rostres en part tapats per la creu o pels seus propis braos. Curiosament, el nan deforme que li fa una horrible burla, s'assembla, barret incls, a Richard Wagner.


Un paisatge urb fred i inhabitable, completament artificial, i la brillantor roja i cruel d'un ull de cavall en la part esquerra, acaben de reforar el carcter inhum d'aquesta escena. En el que s tamb un superb estudi de moviment, deixant a banda la temtica mstica, Grnewald ateny amb una fora poques vegades aconseguida l'estat de patiment interior d'un home que alhora entropesa i s'ala, intenta avanar i ja no vol bellugar-se ms.

Els colors comparativament apagats del retaule s'expliquen per una llarga conservaci en condicions poc favorables (exposici a l'encens de l'esglsia) seguides d'una restauraci excessiva.

Galeria 3: rostres de Mares de Du.
 Bones alemanyes farcides de cervesa , segons Joris-Karl Huysmans, la novella del qual, L-bas, amb la seua descripci pre-expressionista del Crist de Karlsruhe va marcar la renaixena en l'esperit popular de la importncia del pintor.


Influncia.
Tot i que no se li coneix deixeble ni succesor directe, Grnewald va inspirar certs pintors expressionistes del Segle XX, com ara Max Beckmann, Otto Dix (que va ser presoner de guerra prop de Colmar), Picasso (srie de les Crucifixions), Max Ernst (Tentaci de Sant Antoni) i Francis Bacon (Tres estudis de figures al peu d'una crucifixi).

El gran compositor alemany Paul Hindemith va consagrar a l'artista una de les seus peres ms ambicioses, Mathis der Maler (Maties el pintor), la partitura de la qual li va valdre ser qualificat pels nazis de  bolxevic musical , i exiliar-se als Estats Units d'Amrica.

Obres principals.


 El Sopar, santa Dorotea i Santa Agns, v. 1500;
 Retaule de Lindenhardt, v. 1502;
 Crucifixi v. 1502, Kunstmuseum Basilea;
 L'Escarni de Crist, 1504, Alte Pinakothek de Munic;
 (quatre panells en grisalla del) Retaule Heller, 1509 1510, Museu Stdel, Frankfurt del Main i Kunsthalle, Karlsruhe;
 Petita crucifixi, v. 1511, National Gallery of Art, Washington ;
 Retaule d'Isenheim, v. 1512 1516, Museu d'Unterlinden, Colmar ;
 Mare de Du de Stuppach, 1517 1519, Esglsia de Stuppach;
 El Miracle de les Neus, (idem), Museu de Friburg de Brisgvia;
 Sant Erasme i sant Maurici, v. 1517 1523, Alte Pinakothek de Munic.
 Retaule de Tauberbischofsheim, v. 1525, Kunsthalle, Karlsruhe;
 La Deploraci de Crist, v. 1525, Esglsia d'Aschaffenburg;

Fonts.
Bibliografia.
Bibliografia en lnia;
  Piero Bianconi et Pierre Vaisse, Tout l'uvre peint de Grnewald, Flammarion (coll. Les Classiques de l'Art), Paris, 1984 ISBN 2-08-010264-8;
  P. Eloi Leclerc, Matthias Grnewald : La nuit est ma lumire, Descle de Brouwer, Pars 2002 ISBN 2220024784;
  Pantxika Bguerie et Georges Bischoff, Grnewald, le retable d'Issenheim, Renaissance du Livre, 2000 ISBN 2804603636;
  Horst Ziermann et Erika Beissel, Matthias Grnewald, Prestel Verlag Mnchen, 2001 ISBN 15584-X;
  Berta Reichenauer, Grnewald, Kulturverlag Thaur, 1992 ISBN 3-85395-159-7;
  Wilhelm Fraenger, Matthias Grnewald ISBN 3406305970;

Enllaos externs.
  Grnewald a  WebMuseum ;
   De Matthias Grnewald a Mathis Gothart Nithart ;
  Museu d'Unterlinden, a Colmar;
  Staatliche Kunsthalle de Karlsruhe;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125652" title="European Bowl de corfbol 2005" nonfiltered="1712" processed="1708" dbindex="51832">

L' European Bowl 2005 s el campionat d'Europa "B" de corfbol. Es va disputar al poliesportiu Can Jofresa, a Terrassa (Barcelona, Catalunya) del 27 al 30 d'octubre d'aquell any, amb la participaci de 5 seleccions nacionals. 

Aquest campionat "B", que es disputava per primera vegada, va servir per a atorgar dues places per al Campionat d'Europa 2006, i quatre per al Campionat del Mn 2007.

La Federaci Internacional de Corfbol va decidir anomenar tamb aquest trofeu com a Jan Hanekroot, en honor a una de les persones ms involucrades en el mn del corfbol, desaparegut poc abans.  

La Selecci Catalana de Corfbol es va proclamar campiona, aconseguint el seu primer ttol oficial continental.

European Bowl 2005.


Classificaci final.

  Catalunya;
  Rssia;
  Portugal;
  Polnia;
  Armnia;


Vegeu tamb.
Selecci Catalana de Corfbol;
European Bowl de corfbol;

Enllaos externs.
Federaci Internacional de Korfbal;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125654" title="IEEE 802.11h" nonfiltered="1713" processed="1709" dbindex="51833">
L'especificaci 802.11h s una modificaci sobre l'estndard 802.11 per WLAN desenvolupat pel grup de treball 11 del comit d'estndards LAN/MAN del IEEE (IEEE 802) i que es va fer pblic en octubre de 2003. 802.11h intenta resoldre problemes derivats de la coexistncia de les xarxes 802.11 amb sistemes de Radars i Satllits a la banda dels 5 GHz (802.11a).

El desenvolupament del 802.11h segueix unes recomanacions fetes per la ITU que van ser motivades principalment pels requeriments que l'Oficina Europea de Radiocomunicacions (ERO) va estimar convenients per minimitzar l'impacte d'obrir la banda de 5 GHz, utilitzada generalment per sistemes militars, a aplicacions ISM (ECC/DEC/(04)08).

Per tal de respectar aquests requeriments, 802.11h proporciona a les xarxes 802.11a la capacitat de gestionar dinmicament tant la freqncia, com la potncia de transmissi.

Selecci Dinmica de Freqncies i Control de Potncia del Transmissor.

DFS (Dynamic Frequency Selection) s una funcionalitat requerida per les WLAN operant a la banda de 5GHz per tal d'evitar interferncies co-canal amb sistemes de radar i per assegurar una utilitzaci uniforme dels canals disponibles.

El servei DFS proporciona:
 Associaci de les estacions amb un Punt d'Accs (AP) basada en els canals suportats a l'estaci.
 Capacitat de provar els canals per tal de detectar la presncia de radars.
 Aturar l'activitat en un canal si es detecta la presncia d'un radar.
 Capacitat de fer peticions i enviar informes amb mesures d'interferncia a diferents estacions.
 Capacitat de seleccionar i anunciar els canvis de canal desprs de detectar interferncia a les estacions membres d'una cella WLAN.

TPC (Transmitter Power Control) s una funcionalitat requerida per les WLAN operant a la banda de 5GHz per assegurar que es respecten les limitacions de potncia transmesa que hi pot haver per diferents canals en una determinada regi de manera que es minimitza la interferncia amb sistemes de satllit.

El servei TPC proporciona:
 Associaci de les estacions amb un Punt d'Accs (AP) basada en els rangs de potncia suportats per l'estaci.
 Especificaci dels nivells de senyal mxims permesos al canal de treball.
 Selecci d'una potncia per cada transmissi en un canal dintre de les restriccions imposades per les entitats reguladores.
 Adaptaci de la potncia transmesa tenint en compte prdues de propagaci i estimacions dels marges de l'enlla.

Enllaos externs.
 Estndard IEEE 802.11h;
 IEEE 802.11 working group;
 European Radiocommunications Office;
 ECC/DEC/(04)08;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125663" title="Fumera" nonfiltered="1714" processed="1710" dbindex="51834">
En Fumera s un patge de la mitologia catalana tpic de la Catalunya Nord i de bona part de la provncia de Girona, i en especial de l'Alt Empord.

s una figura popular, en les darreres dcades en dess per que es revifa amb la introducci de la figura en forma de rondalla o conte a les escoles empordaneses, amb  l'encrrec dels Reis d'Orient, de vetllar la xicalla durant les vacances escolars d'hivern (des de la 2a quinzena del mes de desembre): tradicionalment arribava i se n'anava de cada llar per la fumera o xemeneia, talment com el fum, per la llar de foc i se'l representava com a un sser amb, b set ulls al cap (quatre davant i tres darrere), b un ull al seu dit ndex que s'allargassava per arribar per tot, que feia "d'espieta" pels Reis d'Orient tot explicant-los si els infants havien estat bons nens i s'havien portat b per ser dignes de rebre qualque present la Diada de Reis (6 de gener) o si els hi havien de deixar carb per tal de recordar-los que corregissin el seu mal comportament. I tal com s'explica s "un misteris benefactor que tot ho veu, tot ho sent i tot ho xerra".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125664" title="Hlix" nonfiltered="1715" processed="1711" dbindex="51835">

 
L'hlix s un dispositiu format per un conjunt d'elements denominats pales o leps, els quals estan montats de forma concntrica al voltant d'un eix, girant al voltant d'aquest en un mateix pla. 

La seva funci s transmetre a travs de les pales la seva prpia energia cintica (que adquireix al girar) a un fluid, creant una fora de tracci, o viceversa, "prendre" l'energia cintica d'un fluid per a transmetre-la mitjanant el seu eix de gir a un altre dispositiu. 

Les primeres aplicacions de les hlixs, fa milers d'anys, van ser els molns de vent i aigua. Avui dia, tamb sota els noms de "rotor", "turbina" i "ventilador", les hlixs i els dispositius derivats d'elles s'empren per a multitud de propsits: refrigeraci, compressi de fluids, generaci d'electricitat, propulsi de vehicles i fins i tot per a la generaci d'efectes visuals (estroboscopi). 

 

Com evidencia la varietat de denominacions i camps d'aplicaci, existeix una gran varietat d'hlixs, varietat que es manifesta sobretot en les pales, que generalment tenen perfils semblants als d'un ala, per la forma de la qual varia segons el seu propsit.

A ms, hi ha hlixs, principalment en l'aviaci, en les quals la inclinaci de les pales s variable, variaci que al seu torn pot ser respecte al plnol de gir de l'hlix ("pas") o respecte a l'eix de gir de l'hlix ("pas cclic" o simplement "cclic"). Per a aconseguir aix es requereixen mecanismes bastant complexos. 





Vegi's tamb. 
Helicpter ;
Turbina;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125665" title="Bernardo Bellotto" nonfiltered="1716" processed="1712" dbindex="51836">
Bernardo Bellotto, tamb anomenat Canaletto el jove (Vencia 1721 - Varsvia 1780), fou un pintor vedutista.

Nebot de Canaletto. Va viure a Vencia fins a 1742, data que es va traslladar a Roma i posteriorment a Dresden. Va ser pintor de la cort del prncep elector Frederic August II i posteriorment d'Estanislau II de Polnia. La seva pintura t aquest curs realisme de la pintura del seu oncle, encara que amb colors ms freds i major predomini del clarobscur. 

Referncies.

Artericerca - Bernardo Bellotto;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125670" title="Anastasi Bibliotecari" nonfiltered="1717" processed="1713" dbindex="51837">
Anastasi Bibliotecari de l'Esglsia Catlica Romana, identificat tamb com a l'antipapa Anastasi III.

 Famlia i educaci .
Nebot del bisbe Arseni d'Orta, llegat papal, va aprendre grec grcies a monjos de l'Imperi Bizant, grcies als quals obtingu una educaci poc com per l'poca que el port a ser condiderat el membre ms instrut de l'esglsia del segle IX.

 Abat de Santa Maria .
Durant el papat de Nicolau I (855-867), Anastasi fou abat de Santa Maria del Trastevere a Roma, ajudant al Papa en diverses ocasions. Tamb fou un autor actiu, i tradu obres escrites en grec al llat, entre les quals cal destacar la biografia de Sant Joan l'Almoiner, dedicada a Nicolau I.

 Enviat a Constantinoble .
L'any 869 fou enviat per Llus II, emperador del Sacre Imperi Rom, com a enviat a Constantinoble juntament amb dos alts crrecs francs, per negociar el casament entre Lle VI el Savi, fill gran de l'emperador de Bizanci Basili I, i la filla de Llus II.

Una vegada a Constantinoble, Anastasi a poder assistir a la darrera sessi del Quart Concili Ecumnic de Constantinoble, on va defendre gelosament la causa papal i fou de gran ajuda als llegats del Papa all presents.

De tornada a Roma, els llegats del Papa foren vctimes de robatori i les actes del concili varen desaparixer. Tot i aix, Anastasi conservava la majoria de les declaracions d'obedincia dels bisbes grecs, aix com una cpia de les "Actes" del concili, i va poder entregar-les al Papa. Finalment, s'encarreg de traduir del grec al llat les actes del concili.

 Autor i traductor .
Anastasi fou el traductor al llat de les actes del Segon Concili de Nicea i del Quart Concili de Constantinoble, aix com diverses llegendes de sants i altres escrits.

Tamb compil textos grecs en una obra histrica, "Chronographia tripartita", i reun una collecci de documents relatius als afers del papa Honori I. Se l'ha considerat l'autor del "Liber Pontificalis", tot i que en realitat noms va participar en la revisi de la vida de Nicolau I.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125674" title="Yogi Bhajan" nonfiltered="1718" processed="1714" dbindex="51839">
Harbhajan Singh Khalsa Yogiji, Yogi Harbhajan o Yogi Bhajan (Gujranwala, 26 d'agost de 1929   Hispaniola, 6 d'octubre de 2004) empresari, fundador de l'ONG 3HO i mestre sikh de kundalini yoga. 

Va fundar 3HO (Healthy, Happy, Holy Organization) el 1969 i ms tard aquesta organitzaci va ser reconeguda com a ONG per l'ONU. 3HO sufraga campanyes educatives i est a favor dels drets de la dona i els drets humans. 

Com empresari, es va implicar en uns 17 negocis: centres de yoga i la companyia alimentria Golden Temperi. 

Als 39 anys es va installar als Estats Units, on es va fer conegut per les seves habilitats amb el ioga i per fer que molts europeus i nord-americans es convertissin al sikhisme. 

Es va casar amb Inderjit Kaur i van tenir dos fills, Ranbir i Kulbir Singh, una filla, Kamaljit Kaur, i cinc nts.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125675" title="Ronda verda" nonfiltered="1719" processed="1715" dbindex="51840">
La Ronda Verda s un itinerari ciclista semi-urb que circumvalla la ciutat de Barcelona passant tamb pels termes municipals de l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cerdanyola del Valls, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adri de Bess. Tamb hi ha una variant que amplia la volta i incorpora la ciutat de Badalona.

La Ronda Verda est plantejada com un itinerari ciclista d'oci que transcorre per parcs, jardins i grans avingudes, per que tamb est integrada amb les xarxes ciclistes bsiques dels municipis per on transcorre. El recorregut tindr una senyalitzaci uniforme on s'informar de les connexions amb les xarxes locals i dels principals punts d'inters cultural.

Alguns trams estan finalitzats, d'altres en construcci i d'altres noms en projecte.

 Sector Barcelons Sud .

S'inicia a la Gran Via al terme de l'Hospitalet i continua per les Rambles Marina i Just Oliveras. La pujada es fa ms intensa a l'enlla amb Esplugues i ha de continuar (tram en estudi) pujant la serra de Collserola fins a la rotonda de la plaa Mireia.

 Sector Collserola .

Des de la plaa Mireia s'agafa el Passeig de les Aiges i es travessa tota la serra (passant pels termes municipals de Barcelona, Cerdanyola i Montcada i Reixac) fins a descendir fins a la llera del riu Bess.

 Sector Bess .

Transcorre pel marge esquerra del riu Bess (per Sant Coloma de Gramenet i Sant Adri de Bess) fins casi la seva desembocadura on gira a la dreta per carrer Taulat fins a la zona del Frum.

 Sector Barcelons Nord .

s una variant que circumvalla la ciutat de Badalona. S'agafa des de la llera del riu Bess i creuant Santa Coloma de Gramenet.

 Sector Litoral.

Recorre tot el front martim de Barcelona fins a la muntanya de Montjuc on puja per la carretera de Miramar. Continua per l'avinguda de l'Estadi, fa una volta per la zona de la Foixarda i descendeix fins a creuar el passeig de la Zona Franca i gira a la dreta per trobar la Gran Via.

 Estat actual .
L'itinerari t trams finalitzats, trams que cal millorar, altres que sn o seran provisionals i altres que no estan finalitzats.
Els principals trams que encara manquen per finalitzar sn:
 Enlla entre els sectors Litoral i Llobregat: zona de Montjuc - Zona Franca i Gran Via a l'Hospitalet (tardor 2007).
 Enlla entre els sectors Litoral i Bess.
 Sector Litoral: falten diversos trams per a esdevenir continu.
 Tot el tram d'Esplugues de Llobregat: entre l'Hospitalet i el passeig de les Aiges.
 Sector Collserola: hi ha diverses millores pendents (ponts i arranjaments) i la baixada fins al riu Bess.

 Enllaos externs .
http://www.ccbcnes.org/ronda_verda/flash/ Informaci al Consell Comarcal del Barcelons.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125676" title="Senyoria dels Baus" nonfiltered="1720" processed="1716" dbindex="51841">
Llista dels senyors dels Baus, de gran importncia a l'edat mitjana a la zona de la Provena i que tenien com a seu el castell situat a l'actual poble de Baus.

Actualment, el ttol marqus dels Baus s posset per l'hereu al tron de Mnaco.

Pons el Jove   vers 971-?
Hug I dels Baus (fill) ?-1059;
Guillem Hug dels Baus (fill) 1050-1110;
Ramon I dels Baus (fill)  1110-1150;
Hug II dels Baus (fill) 1150-1167; mor el 1179;
Bertran I dels Baus (germ d'Hug II) 1167-1181;

A partir d'aqu hi ha 3 lnies:

Lnia 1

Hug III dels Baus, senyor dels Baus, vescomte de Marsella 1181-1240 (fill de Bertran I);
Barral dels Baus (o del Balzo) (fill) 1240-1268;
Bertran III dels Baus (fill) 1268-1305, comte d'Avellino el 1278;
Ramon II dels Baus (fill) 1305-1322;
Hug IV dels Baus (fill) 1322-1351, mor a Gaeta;
Robert dels Baus (fill) 1351-1353, mor al Castel dell'Ovo;
Ramon III dels Baus (germ) 1353-1372;
Joan dels Baus (fill) 1372-1375;
Alicia dels Baus (germana) 1372-1426;

Declarada extingida el 1426.

Lnia 2:

Bertran II dels Baus, senyor de Berre, Meyragues, Puyricard i Marignanane (fill de Bertran I) 1181-1201.

Origen de les lnies de la senyoria de Berre, senyoria de Meyrargues i Puyricard (extingida el 1349); i senyoria de Marignane (adquirida per Anjou), aix com el ducat d'Andria.

Lnia 3:

Guillem I, comte d'Orange (fill de Bertran I) 1201-1218, i desprs la lnia dels comtes d'Orange, adquirida per Chalon el 1417.

Un germ de Guillem I comen la lnia de la senyoria de Courbezon (extingida el 1393). Un altre germ comen la lnia de la senyoria de Suze, Solerieux i Barri (extingida; revertida als comtes d'Orange);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125677" title="Pons el Jove" nonfiltered="1721" processed="1717" dbindex="51842">
Pons el Jove (vers 950 - vers 1026), es creu que fou el fill de Pons el Vell, l'avantpassat ms lluny de la senyoria dels Baus, a la Provena.

Es va casar amb Profecta, filla de Francesc I, cap de la poderosa i rica famlia de Marinhana. D'aquesta manera la famlia comenava les seves aliances que la conduren a ser una de les ms poderoses de la zona.

El segon fill, Huc I dels Baus, heret la senyoria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125680" title="Kristin Scott Thomas" nonfiltered="1722" processed="1718" dbindex="51843">

Kristin Scott Thomas OBE (Redruth, Cornualla, 24 de maig de 1960) s una actriu britnica. 

Al principi va ser nominada a la pitjor actriu per al Golden Raspberry el 1986, Under The Cherry Moon (i va perdre). Desprs el seu nivell interpretatiu ha millorat i el 1996 va guanyar un Oscar per El pacient angls. 

Parla francs perfectament i va estudiar a la cole nationale suprieure des arts et techniques de thtre (ENSATT) de Pars; on va treballar com au-pair. Viu a Frana i est casada amb el metge francs Franois Olivennes, amb qui t tres fills: l'Hannah (1988), el Joseph (1991) i el George (2000). 

Tant el seu pare com el seu padrastre eren pilots i ambds van morir en accidents aeris. s la germana gran de l'actriu Serena Scott Thomas. 

Kristin Scott Thomas va rebre en 2003 l'Orde de l'Imperi Britnic i en 2005 la Legi d'Honor. Ha participat tant al cinema, com a la televisi i el teatre. 

Filmografia. 
The Walker (2007);
Keeping Mum (2005) .... Gloria Goodfellow;
Man to Man (2005) .... Elena Van Den Ende ;
Arsne Lupin (2004) .... Josphine, comtessa de Cagliostro;
Small Cuts (Petites coupures) (2003) .... Batrice;
Gosford Park (2001).... Sylvia McCordle ;
Play (2000) .... First Woman;
Up at the Villa (2000) .... Mary Panton ;
Life as a House (2001) .... Robin Monroe ;
Random Hearts (1999) .... Kay Chandler;
L'home que xiuxiuejava als cavalls (1998).... Annie MacLean ;
Love & Confusions (Amour et confusions) (1997) .... Sarah;
 (1996) .... Sarah Davies ;
El pacient angls (1996) .... Katharine Clifton ;
Angels & Insects (1995) .... Matty Crompton;
Richard III (1995) .... Lady Anne ;
Four Weddings and a Funeral (1994) .... Fiona ;
Bitter Moon (1992) ;
Under The Cherry Moon (1986) .... Mary Sharon;
Microcosmos .... Narradora;

Enllaos externs.
An Appreciation of Kristin Scott Thomas ;
;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125685" title="Velocitat supersnica" nonfiltered="1723" processed="1719" dbindex="51844">
 Una velocitat s supersnica quan s major que la velocitat del so, s a dir, major que 1.225 km/h (a l'aire) al nivell del mar. Molts avions de combat sn supersnics. El Concorde va ser un avi de passatgers supersnic, retirat de servei el 26 de novembre de 2003 desprs de 27 anys de servei i un accident. Actualment no queden avions supersnics comercials. Les velocitats majors a 5 vegades la velocitat del so sn algunes vegades anomenades hipersniques. 

Vegi's tamb. 
Nmero Mach ;
Barrera del so;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125686" title="Paul J. Crutzen" nonfiltered="1724" processed="1720" dbindex="51845">


Paul Jozef Crutzen ( Amsterdam, Pasos Baixos 1933 ) s un qumic i professor universitari neerlands guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1995.

Biografia.
Va nixer el 3 de desembre de 1933 a la ciutat neerlandesa d'Amsterdam. Va estudiar enginyeria civil al Middelbare Technische School, i el 1958 es trasllad a Sucia on s'hi va establir i casar. Va doctorar-se en meteorologia a la Universitat d'Estocolm, i posteriorment va esdevenir professor a l'Institut Max Planck de Qumica a Magncia i a la Universitat de Stanford als Estats Units.

Recerca cientfica.
Activista en el camp de les cincies ambientals ha contribuit, juntament amb Mario J. Molina i Sherwood Rowland, en la seva recarca a la comprensi de la formaci del forat de la capa d'oz. Els seus estudis sobre les substncies contaminants han perms la comprensi del possible canvi climtic que pateix la Terra relacionant l'emissi de cloroflurocarburs o CFC i altres gasos organohalgens amb un desplaament de l'equilibri qumic de formaci i destrucci de l'oz estratosfric.

El 1995 fou guardonat, juntament amb Molina i Rowland, amb el Premi Nobel de Qumica pels seus treballs conjunts sobre la qumica de l'atmosfera, especialment sobre la formaci i descomposici de l'oz.

Vegeu tamb.
 Escalfament global;
 Albedo;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1995;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125688" title="Banc Central de Kenya" nonfiltered="1725" processed="1721" dbindex="51846">
El Banc Central de Kenya (abreviat CBK), amb seu a Nairobi, s el banc central de Kenya i s el responsable d'emetre el xling keny (moneda del pas) per arreu del pas. 

 Histria .
Quan, al voltant dels anys seixanta, Kenya, Somlia, Uganda i Tanznia van accedir a la independncia, van crear la seva moneda (xling de l'frica Oriental), mitjanant l'East Africa Currency Board (EACB), antic banc central d'aquests pasos.
L'any 1966 es va dissoldre l'EACB, i cada pas associat va crear el seu banc central i la seva moneda, apareixen el Banc Central de Kenya, que distribueix el xling keny. Les monedes dels altres pasos sn el xling somali a Somlia (i el xling de Somalilndia a la regi de Somalilndia), el xling tanz a Tanznia, i el xling ugands a Uganda.

 Enllaos .
 Banc Central de Kenya ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125689" title="Horst Matthai Quelle" nonfiltered="1726" processed="1722" dbindex="51847">
Horst Matthai Quelle (Hannover, Alemanya, 1912 - Tijuana, Mxic, 1999), filsof alemany en castell.

Biografia.
Nasqu a la ciutat de Hannover el 30 de gener de 1912.

En la dcada de 1930, davant la crisi econmica alemanya i l'ascens del nazisme i el feixisme en Europa, s'installa en Mxic, comenant a estudiar Filosofia i Psicologia en la Universitat Nacional Autnoma de Mxic, on compartir classes amb l'escriptor Carlos Monsivis i els filsofs Leopoldo Zea i Emilio Uranga. 

En la UNAM va aprovar el doctorat en filosofia. Va realitzar estudis de snscrit en el Collegi de Mxic, ostentant el grau de magisteri en educaci atorgat per la Brigham Young University. En els vuitanta s'installa en la ciutat de Tijuana. 

Va impartir classes de filosofia en la UNAM, en el Cetys de Tijuana, en la Universitat Iberoamericana, planter Nord-oest (Tijuana) i des de 1986 en la Universitat Autnoma de Baixa Califrnia. 

Influt per Hegel, Max Stirner, Nietzsche i Heidegger part de les seves idees aborden aspectes del solipsisme i el anarquisme. El seu pensament busca ser una fonamentaci hermenutica d'una "tornada a la metafsica", basada en la retraducci i reinterpretaci dels presocrtics i Hegel, a qui estaria dedicat un dels volums de la seva srie "Pensar i sser", de la qual va arribar a acabar quatre volums, als quals planejava agregar "Els infinits mons d'Anaxgores", "Els atomistes d'Abdera" i un seu estudi al voltant de Hegel.

Mor a Tijuana, Mxic el 27 de desembre de 1999.

 Obres .
Llibres;
 "Pensar y ser I. Ensayo de una fenomenologa metafsica", ("Pensar i esser I. Assaig d'una fenomenologia metafsica", 1996);
 "Pensar y ser II. La Escuela de Mileto", ("Pensar i esser II. L'Escola de Milet", 1995);
 "Pensar y ser III. Herclito, el obscuro", ("Pensar i esser III. Herclit, l'obscur", 1997);
 "Pensar y ser IV. La teora parmendea del pensar", ("Pensar i esser IV. La teoria parmenidea del pensar", 1990);
 "Textos filosficos (1989-1999)", ("Textos filosfics (1989-1999)", 2003);
Articles;
 Organizacin interempresarial y empleo, article en Paradigmas, de la UABC, n. 10 (1995);
 El humanismo como problema humano, article en Semillero,  de la UABC, n. 31 (2000);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125691" title="Hug I dels Baus" nonfiltered="1727" processed="1723" dbindex="51848">
Hug I dels Baus (981-1060), fou el segon fill de Pons el Jove pertanyent a la senyoria dels Baus, a Provena.

Es va casar amb Emaur (o Enaurs o Inauris), filla d'Artaud, vescomte de Cavall, amb qui tingu tres fills: Guillem Hug dels Baus, que heret la senyoria, Hug, i Pons-Hug.

Hug s el primer membre de la descendncia a portar el nom dels Baus. s per aquesta ra que se'l sol considerar el cap de la dinastia. En fa el seu nom patronmic l'any 1000 aproximadament. Segons una butlla de Benet VIII (1024), s senyor dels Baus, de Montpaon i de Meyrargues.

Hug va aprofitar, com la resta de senyories de Provena, l'apatia de Ral, rei d'Arle, per emancipar-se i esdevenir ms forts en els seus dominis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125692" title="Pere Portabella i Rfols" nonfiltered="1728" processed="1724" dbindex="51849">
Pere Portabella i Rfols (Figueres 1929) s un director, guionista i productor de cinema catal. 
 
El seu estil s experimental, investigant noves vessants del llenguatge cinematogrfic, amb un to sovint potic i tamb amb contingut social, influenciat per la seva ideologia d'esquerres.

Destac com a productor de la pellcula Viridiana, de Luis Buuel (1961), que li comport molts problemes amb la censura franquista i fins i tot la retirada del passaport.

Va debutar com a director amb la pellcula No compteu amb els dits (1967). Els seus problemes amb la censura van continuar. Tot i que la intentava burlar amb metfores com la del ttol del segon llargmetratge, Nocturn 29 (1968) que alludia als anys que havien transcorregut de dictadura, finalment va assumir la possibilitat que la seva obra queds en la clandestinitat.

L'any 1999 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya.

A hores d'ara (2007) participa a l'espai de la tertlia dels dimarts del Mat de Catalunya Rdio, amb Antoni Bassas i els senyors Llus Foix i Francesc Sanuy, aix com al programa radiofnic La ventana de la Cadena Ser, on forma part d'una tertlia amb Santiago Carrillo i Miguel Herrero de Min.

Cada estiu reuneix personalitats destacades en la poltica, cultura, art, a la seva residncia de Palau Sator (Baix Empord) en un sopar de suquet de peix

Filmografia.
 Die Stille vor Bach (El silenci segons Bach) (2007);
 Hay motivo! (2004) (fragment El plan hidrolgico);
 Pont de Varsvia (1990);
 Informe general sobre unas cuestiones de inters para una proyeccin pblica (1977);
 El sopar (1974);
 Acci Santos (1973) (co-dirigit per en Carles Santos Ventura);
 Advocats laboralistes (1973);
 Cantants 72 (1972);
 Vampir/Cuadecuc (1970);
 Umbracle (1970);
 Nocturn 29 (1968);
 No compteu amb els dits (1967);

Enllaos externs.
  ;

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125694" title="Adesiara" nonfiltered="1729" processed="1725" dbindex="51850">
Adesiara, grup valenci de msica Folk, l'origen del qual se situa en el 1978, a cavall entre Castell de la Plana i Vilafranca, quan Artur lvarez i Miquel Angel Prades uneixen, les seues veus, les seues composicions i les seues inquietuds poltiques i culturals, junt amb el saber musical d'Antonio Jos lvarez. 


 Trajectria als anys 70 i 80 .

Van comenar component les seues prpies canons basades en ritmes populars, al costat de  temes extrets del propi folklore valenci. La seua primera gosadia va ser actuar en la plaa de bous de Vilafranca en la festa dels  Quintos  amb una guitarra, una bandrria i un "guitarr". Va ser tot un atreviment per la seua part, per al pblic li va agradar. Aix els va animar a continuar. Els feia falta un baixista i al poc de temps va entrar a formar part del grup Vicent Gamir. Tot va succeir molt rpid i sense adonar-se,  el grup va anar creixent amb l'arribada de nous components. Aix van marcar una primera poca amb msics de Castell, per al poc de temps, Artur va traslladar la seua residncia a Vilafranca i va arribar el moment del tranvasament. El grup, ara ja es va convertir definitivament en vilafranqu.


Adesiara mamprn una segona etapa, amb l'ingrs de nous msics vilafranquins (Araceli Tena, Jess Andrs, Juan Carlos Andrs i Pablo Monfort). Van actuar en tres ocasions en l'aplec dels Ports (Villores, Todolella i Vilafranca), van participar en la proposta cultural de l'estiu 1980 de la Diputaci de Castell i van actuar davant de ms de 8000 persones a la plaa Major de Castell en les festes de la Magdalena de 1981. Tot aix al costat de nombroses actuacions per les comarques i localitats de Castell Aquesta etapa finalitzar en el 1983, amb la dissoluci, per diferents motius i interessos. 

 Reunificaci .


En 2003 i grcies a la iniciativa de la Comissi de Festes de Vilafranca, el grup va tornar als escenaris i aquest fet va motivar  l'edici d'un CD ("20 anys desprs...") que fa un recorregut pel passat i el present  del seu estil i repertori, amb una nova formaci, on es barregen l'experincia i la joventut, proposant nous plantejaments musicals basats en el folk, el rock i la can de cantautor, sense perdre la fidelitat als seus orgens: la can popular.   

Mai han sigut tan apropiades les definicions. Efectivament, segons el diccionari, "adesiara" significa "de tant en tant". Des del 1978 (any de la seua fundaci), el grup ha anat intercalant etapes d'activitat amb altres de total reps, peresa, indolncia,... 
Per des dels inicis, el grup sempre ha tingut la columna vertebral dels seus fundadors: Artur lvarez i Miquel ngel Prades. Un castellonec i un vilafranqu que van unir les seues msiques, lletres i veus davall un denominador geogrfic com: La Plana i Els Ports. Amb temes tan emblemtics per als seus seguidors com "Paisatge amic", "Avui s el dia", "Al meu vaig poblar", "El vaig veure", "Vilafranca",... Canons que intenten exaltar els paisatges propis del seu espai vivencial.
 
Hui Adesiara s tot el que va deixar plasmat en el seu CD "25 anys desprs", (editat en 2003, davall el segell discogrfic Audiovisuals de Sarri, com a conseqncia del seu retrobament a Vilafranca amb un emotiu homenatge als grups de la localitat) una mescla de folk-rock interpretada des de la perspectiva del qu entenem com a msica de cantautor. Sustentada en les veus dels seus fundadors i les posteriors incorporacions vocals (Marisa, Juan Carlos Andrs, Araceli Tena, Sara Garca) i un nombrs grup d'amics msics, que des dels inicis fins a les ltimes actuacions, han anat formant part del grup, aportant el seu saber i bon fer (lex, Miquel, Toni Pep, Vicent Gamir, "Trosky", Xavi, Llus, Jess Andrs, Pablo Monfort, Carlos varez, Carlos Paloma, David).
Van compartir escenari amb alguns representants emblemtics de la  can  valenciana com Llus Miquel i els 4 Z, Carraixet, Els Llauradors, All i Oli, o , ms recent , a  l'Aplec dels Ports de 2004 a Portell de Morella amb Feliu Ventura.

Fent honor al nom del  grup, novament, des del 2005, han tornat a la inactivitat. Encara que s un tant fictcia ja que continuen collaborant espordicament all on s sollicitada la seua collaboraci en suport dels msics i la cultura valenciana.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125697" title="Himne Nacional de Kenya" nonfiltered="1730" processed="1726" dbindex="51851">

L'himne nacional de Kenya s Ee Mungu Nguvu Yetu (tradut al catal, Oh Du nostra fora).

 Lletra original .
Aqu teniu la lletra en el dos idiomes oficials de Kenya, l'angls i el suahili.

 Angls .
O God of all creation,

Bless this our land and nation.

Justice be our shield and defender,

May we dwell in unity,

Peace and liberty.

Plenty be found within our borders.


Let one and all arise

With hearts both strong and true.

Service be our earnest endeavour,

And our Homeland of Kenya,

Heritage of splendour,

Firm may we stand to defend.


Let all with one accord

In common bond united,

Build this our nation together,

And the glory of Kenya,

The fruit of our labour

Fill every heart with thanksgiving.

 Suahili .
Ee Mungu nguvu yetu

Ilete baraka kwetu

Haki iwe ngao na mlinzi

Natukae na undugu

Amani na uhuru

Raha tupate na ustawi.


Amkeni ndugu zetu

Tufanye sote bidii

Nasi tujitoe kwa nguvu

Nchi yetu ya Kenya

Tunayoipenda

Tuwe tayari kuilinda.


Natujenge taifa letu

Ee, ndio wajibu wetu

Kenya istahili heshima

Tuungane mikono

Pamoja kazini

Kila siku tuwe na shukrani.

 Lletra traduda .
Aqu trobareu la lletra de l'himne traduda de l'angls al catal:

Oh, Du de tota la creaci,
 
beneeix la nostra terra i naci,
 
sigui la justcia nostra protectora i defensora, 

visquem en unitat, 

pau i llibertat, 

i trobem la plenitud en la nostra ptria. 


Posem-nos en peu 

amb els cors forts i sincers. 

Que el servei sigui nostra obstinaci ms productiu, 

i la nostra llar de Kenya, 

patrimoni d'esplendor, 

la defensarem firmemente. 


Tots a l'unson, 

units per un lla com, 

construm aquesta nostra naci tots junts, 

i que la glria de Kenya, 

el fruit de la nostra labor 

ompli cadascun dels cors agrats. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125712" title="Mario J. Molina" nonfiltered="1731" processed="1727" dbindex="51853">


Mario Jos Molina Henrquez (Ciutat de Mxic, Mxic 1943) s un qumic nord-americ i professor universitari, d'origen mexic, guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1995.

Biografia.
Va nixer el 19 de mar de 1943 a ciutat de Mxic. Desprs d'estudiar l'escola primria de la ciutat de Mxic, als onze anys els seus pares el van enviar a estudiar a Sussa. El 1960 va ingressar a la Facultat de Qumica de la Universitat Nacional Autnoma de Mxic per estudiar enginyeria qumica. L'any 1965, desprs de graduar-se, va prosseguir els seus estudis de postgrau a la Universitat de Friburg (Alemanya), on va passar gaireb dos anys investigant sobre la cintica de polimeritzacions. El 1968 va ingressar al programa de doctorat en fisicoqumica de la Universitat de Califrnia, Berkeley. 

A Berkeley va incorporar-se al grup d'investigaci del Professor George C. Pimentel, inventor del lser qumic. Molina va obtenir el doctorat el 1972 i l'any segent fou nomenat investigador associat a la Universitat d'Irvine (Califrnia), al costat del professor Frank Sherwood Rowland. El 1975 en fou nomenat professor titular, si b el posteriorment abandon el centre docent per unir-se al Jet Propulsion Laboratory en el grup de recerca de fsica i qumica molecular. El 1989 fou nomenat professor de l'Institut Tecnolgic de Massachusetts, aconseguint la nacionalitat nord-americana aquell mateix any, i avui dia s professor de qumica a la Universitat de San Diego.

Recerca cientfica.
Ha realitzat diverses investigacions en l'mbit de la qumica ambiental sobre el problema del medi ambient i el canvi climtic. Molina va decidir no limitar les seves publicacions als mitjans cientfics, sin anar ms enll i usar altres mitjans de comunicaci per a alertar al pblic en general dels seus descobriments i influir en les poltiques pbliques. s per aix considerat com un dels primers cientfics a alertar sobre perill que representen per a la capa d'oz els clorofluorocarbons o CFC usats en aerosols, tant industrials com domstics. 

L'any 1995 va rebre el Premi Nobel de Qumica, juntament amb Frank Sherwood Rowland i Paul J. Crutzen, pels seus treballs conjunts sobre la qumica de l'atmosfera, especialment sobre la formaci i descomposici de l'oz.

Vegeu tamb.
 Escalfament global;
 Albedo;
 Oz;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1995;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125722" title="Dia Nacional de Kenya" nonfiltered="1732" processed="1728" dbindex="51854">
El dia de Jamhuri s el dia nacional de Kenya, celebrat cada 12 de desembre, per commemorar que el 12 de desembre de 1964 es ba establir la repblica a Kenya. La independncia de Kenya sobre el Regne Unit es va aconseguir un any abans, el 12 de desembre de 1963, i per tant, el dia de Jamhuri s un esdeveniment doble i s la festa ms important del pas, marcada per les nombroses festivitats culturals que celebren el patrimoni cultural del pas. Aquest dia s'associa sovint amb Dedan Kimathi, considerat per molts kenyans com l'heroi que va aconseguir la independncia de Kenya.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125723" title="Catedral de Valncia" nonfiltered="1733" processed="1729" dbindex="51855">





La Catedral de Valncia (Baslica Metropolitana) s seu de l'arquebisbat de Valncia i est dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoci mariana del segle XIII. Fou consagrada l'any 1238 per l'arquebisbe de Tarragona Pere d'Albalat. Es troba sobre l'antiga mesquita, que al seu torn s'havia alat sobre l'antiga seu visigtica.

El gtic catal o mediterrani s l'estil predominant d'aquesta catedral, tot i que tamb cont elements del romnic, del gtic francs, del renaixement, del barroc i neoclssic. 

Al seu interior es venera el Sant Calze, datat del segle I, i donat a la catedral pel rei Alfons el Magnnim el 1436. 

Cont algunes de les primeres i millors pintures del Quattrocento de tota la Pennsula Ibrica, que van arribar de Roma a travs d'artistes contractats per Alexandre VI. Aquest darrer Papa valenci, quan encara era el cardenal Roderic de Borja, fu la petici per elevar la seu valentina al rang de Metropolitana, categoria que li fou atorgada pel papa Innocenci VIII el 1492.

Histria.


L'estructura principal de la Seu de Valncia (Esglsia Catedral Baslica Metropolitana) es va alar entre els segles XIII i XV, ra per la qual s principalment d'estil gtic. Tanmateix, la seua construcci es va prolongar durant segles , per la qual cosa hi trobem una barreja d'estils artstics -que van des del primerenc romnic, fins al subtil renaixement, el barroc recaragolat i el ms contingut neoclssic- que s la caracterstica ms rellevant de la Seu de Valncia i que la converteix en una joia de l'arquitectura universal.

Les excavacions en l'adjacent Centre Arqueolgic de l'Almoina han tret a la llum restes de l'antiga seu visigoda, que, ms tard, va esdevenir mesquita.  Hi ha constncia documental que fins a dcades desprs de la conquesta cristiana (1238) la mesquita-catedral va romandre dempeus -amb les sentncies alcorniques en les parets i tot-, fins que finalment el 22 de juny de 1262 fra Andreu d'Albalat  va resoldre enderrocar-la i construir en el seu lloc una catedral, en correspondncia amb els plnols de l'arquitecte Arnau Vidal.

Per aixecar-la es va emprar material de les venes pedreres de Burjassot i Godella, per tamb d'altres ms allunyades com ara les de la Marina, des d'on vingueren al cap i casal en vaixell des de Benidorm i Xbia.

Altres raons que expliquen la simplicitat i sobrietat de la Seu de Valncia sn que fou bastida amb celeritat per tal de marcar el territori cristi enfront del musulm, i que no fou una obra sumpturia de cap monarca, sin una construcci eminentment ciutadana sufragada per la burgesia local.




 Evoluci constructiva .


Encara que el recorregut per l'interior de la catedral s molt ric i ens porta d'uns estils a uns altres quasi sense soluci de continutat, es tracta bsicament d'un edifici de planta gtica de tres naus amb creuer cobert amb cimbori, girola i absis poligonal.
 
La catedral, que s'anava fent a mesura que la mesquita era enderrocada, comptava ja al final del segle XIII amb el deambulatori o girola amb les seues huit capelles i amb la porta romnica de l'Almoina, situada en el bra est del creuer. 

Entre 1300 i 1350 es va tancar el transsepte o creuer pel seu costat oest amb la construcci de la porta gtica dels Apstols. Tamb es van construir tres trams de les tres naus -una central i dues laterals-, i es va iniciar el cimbori. 

La Sala del Captol o Sala Capitular (hui Capella del Sant Calze) (1356-1369), on es reunien els clergues per deliberar els assumptes interns, i la torre campanar del Miquelet o Micalet (1381-1425) s'aixecaren inicialment separades de la resta de l'esglsia, per en 1459 els mestres Francesc Baldomar i Pere Comte iniciaren l'ampliaci de les naus de la catedral en un tram ms, conegut com Arcada Nova o Arcada de la Seu, i la uniren definitivament tant amb la sala capitular com amb el Micalet. Des d'aquell moment la Seu fa unes dimensions de 94 metres de llarg per 53,65 d'ample en el transsepte.   



Els segles del renaixement (XV-XVI) van influir poc en la ja consolidada arquitectura per molt en la decoraci pictrica, com ara a l'altar major, i escultrica, com ara a la capella de la Resurrecci. 

De l'etapa barroca destaca que el 1703 l'alemany Konrad Rudolf va projectar i iniciar la faana i porta principal de la Seu, coneguda com dels Ferros per la reixa que l'envolta. A causa de la Guerra de Successi no la va poder acabar, i foren principalment els escultors Francesc Vergara i Ignasi Vergara els qui ho feren. Al ser la seua planta corba, el parament cncau que origina creava un singular i estudiat efecte de perspectiva, desvirtuat durant el segle XX a causa de l'enderroc dels edificis adjacents (antic carrer de Saragossa) per ampliar la plaa de la Reina. 
 


Des de l'ltim ter del segle XVIII es va engegar un projecte de renovaci de l'edifici, la intenci del qual era dotar-lo d'un aspecte neoclssic homogeni, defugint de l'estil gtic que llavors era considerat obra de brbars. L'obra comen el 1774 i va crrer a crrec de l'arquitecte Antoni Gilabert Forns. El remodelatge de la Seu va afectar tant a elements constructius com ornamentals: els pinacles exteriors del temple van ser eliminats, els terrats ocults per teulades, i l'estructura gtica emmascarada d'estucs, daurats i altres elements pseudoclssics.

El 1931 la Seu fou declarada monument historicoartstic, per durant la Guerra Civil Espanyola fou incendiada, ra per la qual es van perdre part dels seus elements artstics. El cor, situat en la part central, va ser desmuntat en 1940 i traslladat al fons de l'altar major. Els orgues, que havien patit importants danys durant el conflicte bllic, no van ser reconstruts. 

Aix mateix en 1970 les dites Cases dels Canonges, construccions adossades a les capelles exteriors que miren al carrer del Miquelet, foren enderrocades per tornar a la catedral el seu aspecte anterior, alhora que l'alleugerien d'afegitons d'escs o nul valor arquitectnic. 

El 1972 es va mamprendre la tasca de repristinaci de la catedral, que signific la retirada de quasi tots els elements clssics, per recuperar-ne l'aspecte gtic original. Noms rest com a decoraci clssica la major part de les capelles laterals i de la girola, i alguns testimonis puntuals reeixits, com ara les escultures sobre les petxines del cimbori.

En l'actualitat presenta, desprs de diverses neteges, un bon estat de conservaci, especialment desprs de l'exposici duta a terme el 1999 amb el nom la Llum de les Imatges . El temple est declarat B d'Inters Cultural per part del Consell de la Generalitat Valenciana.

 Elements singulars de la Seu .


Entre els elements singulars cal destacar, pel que fa a l'exterior del temple:
La porta oriental, dita de l'Almoina i d'estil romnic (s. XIII);
La capelleta septentrional, dita de Sant Jordi, on se celebr la primera missa (s.  XIII);
L'arcada nordoccidental, dita Obra Nova i d'estil renaixentista itali (s. XVI);
La porta occidental, dita dels Apstols i d'estil gtic francs (s. XIV);
El campanar, dit del Micalet i d'estil gtic catal (s.XIV);
La porta meridional, dita dels Ferros i d'estil barroc itali (s. XVIII);

Pel que fa a l'interior del temple cal destacar:

El cimbori, meravella del gtic francs (s. XIV), tant vist des de dins com des de fora;
L'antiga sala capitular o Capella del Sant Calze, d'estil gtic tard (segona meitat s. XIV);
La girola, d'estil gtic catal (s.XIII), majorment recoberta de decoraci neoclssica(s. XVIII);
L'altar Major o presbiteri, decorat amb pintures renaixentistes (s. XV) i afegits posteriors barrocs (s. XVII)   ;
La nau principal i les laterals, d'estil gtic catal (s. XIII-XIV);

 Exterior de la Seu . 

 La Porta de l'Almoina o del Palau .
La porta de l'Almoina, dita aix per ser vena a la casa, ja desapareguda, on es donava socors als necessitats, s la ms antiga de la Seu. Tamb s coneguda com Porta del Palau pel seu venatge amb el Palau Arquebisbal. D'estil romnic, constitueix un element clarament diferenciat de la resta de la catedral, que s principalment gtica. Alguns autors la consideren de 1260-1270, obra d'Arnau Vidal, per pel seu estil primitiu altres la remunten al 1240, immediatament desprs de la conquesta jaumina (1238). El fet que estiga encarada a l'est, mirant cap a la Meca, fa pensar que all mateix es trobava el mihrab de l'antiga mesquita. 


El seu estil romnic amb influncia mudjar s de tipus lleidat. De fet, per la seua similitud a la porta dels Fillols de la La Seu Vella de Lleida, feta cap al 1220, alguns veuen la m d'algun mestre lleidat en la seua construcci. Tal s la vinculaci d'aquesta porta amb Lleida que, per damunt de l'arcada hi ha esculpits en pedra els caps de set matrimonis lleidatans que, segons la tradici, representarien els pobladors fundacionals de la nova ciutat cristiana, per tal com vingueren a Valncia acompanyats de tres-centes donzelles lleidatanes a fi de casar-les amb els soldats que havien lluitat al costat de Jaume I 

Per sota d'aquests caps, que encara conserven restes de policromia, figuren en una inscripci els noms dels fundadors legendaris de la ciutat: En Pere am(b) Na Maria, sa muller; En Guillem am(b) Na Berenguera, sa muller; En Ramon am(b) Na Dola, sa muller; En Francesc am(b) Na Ramona, sa muller; En Bernat am(b) Na Floreta, sa muller; En Bertran am(b) Na Berenguera, sa muller; i En Domnec am(b) Na Ramona, sa muller.  

La porta de l'Almoina, que forma un cos ixent respecte al mur de la Seu, s atrompetada amb sis arquivoltes de mig punt concntriques i en degradaci (de ms a menys gran), que recolzen sobre fines columnes amb capitells, magnficament decorats amb escenes de la Gnesi en la part esquerra, i de l'xode en la dreta. 

La decoraci de les arquivoltes consisteix en motius vegetals i geomtrics, amb motluraci variada: puntes de diamant, figures de serafins, fistons lobulats i delicats fullatges, sants en xicotetes forncules i motlures en ziga-zaga. En la lnia d'impostes hi ha una sanefa amb repertori d'animals fantstics. Rematant el conjunt i en la part superior catorze permdols amb els caps de les set parelles abans citades sostenen la volada. 


Fitxer:Porta_romanica_valencia.jpg|Porta de l Almoina
Fitxer:Porta_romanica_lleida.jpg |Porta dels Fillols (Seu de Lleida)
Fitxer:Ausias_march.jpg|Tomba d'Ausis March


Sobre la porta es pot observar un finestral gtic i un altre a la seua dreta, que havien estat ocults fins a la ultima restauraci de la catedral. Noms entrar dins la catedral per la porta de l'Almoina, a m esquerra, hi ha la tomba de l'illustre Ausis March. Es tracta d'una lpida collocada en 1950 per lo Rat Penat i l'Ajuntament de Valncia en reconeixement d'aquest poeta que est soterrat en algun lloc de la Seu (no se sap ben b on) amb una inscripci d'un dels seus poemes, que diu: Jo sc aquest qui en la mort delit prenc, puix que no tolc la causa per qu em ve (Jo sc aquest qui frusc de la mort, perqu no defuig la causa per qu em ve).

 Capelleta de Sant Jordi .


Si caminem des de l'Almoina deixant la catedral a la nostra esquerra trobarem tot just davant de les runes de l'Almoina una petita capella, la de Sant Jordi. Segons les crniques, el 9 d'octubre de 1238, conquistada la ciutat de Valncia, Jaume I es va dirigir a la Mesquita Major, i va fer la primera missa en el lloc on hui hi ha la capelleta de Sant Jordi, adossada a la part exterior de l'absis. 

En l'interior de la capella, sobre un altar, hi ha una taula gtica, amb una pintura de Sant Jordi i un rtol que diu: Sant Jordi en la batalla del Puig de Santa Maria. Any 1237. Aquesta pintura s molt pareguda -a petita escala- al quadre que es conserva al  de Londres i que all es diu Saint George in the Battle of Puig..

 Obra Nova .

Si en passar la capelleta de Sant Jordi continuem envoltant la catedral per la nostra esquerra trobem un passads de 1660 que uneix la catedral amb la baslica de la Mare de Du dels Desemparats. Noms passar-lo comena lObra Nova, una galeria o tribuna d'estil renaixentista que coincideix amb la part exterior de la girola i que esta obert cap a l'actual plaa de la Mare de Du, que histricament rebia el nom de plaa de la Seu. 

Aquesta tribuna de tres pisos amb arcades obertes, d'estil renaixentista (baix), tosc (enmig) i jnic (dalt) estava destinada a la contemplaci dels espectacles pblics, com ara processons i execucions per part dels canonges. Per aix rep tamb el nom de llotgeta dels Canonges o del Captol. La seua construcci s'inici el 1566, traada per Gapar Gregori i contruda pel pedrapiquer Miquel Porcar .

En una de les restauracions de la Seu durant la segona meitat del segle XX fou suprimida la teulada d'aquesta Obra Nova i els balconets o columnetes ara resulten del tot incomprensibles, com una mena de teatre rom adherida a la Seu. Com a contrapartida, el cimbori ara pot ser millor contemplat des de la plaa de la Mare de Du.



 Porta dels Apstols .



Noms passar l'Obra Nova hi ha a la nostra esquerra la porta dels Apstols, dita aix per les esttues dels dotze apstols que alberga. D'estil gtic francs, contrasta notablement amb la porta romnica de l'Almoina amb qu confronta a l'altra banda del creuer. Se sap que en la seua construcci va treballar Nicolau d'Ancona o d Autun des de 1303 i que el 1354 ja estava acabada. Fra qui en fra l'autor, era un mal coneixedor de la pedra del pas, per tal com n'empr una de trencadissa que es va degradar amb rapidesa i que va obligar a contnues reparacions, ja documentades en el segle XV. Durant els anys 1960 la porta fou completament restaurada i les figures originals -en molt mal estat de conservaci- foren exposades al museu de la catedral i substitudes per cpies, que sn les que hui decoren la porta .  

La porta s'obri atrompetada sobre un mur ressaltat que li serveix d'enquadrament. Consta de tres arquivoltes ogivals decorades, respectivament, amb catorze estatuetes d'ngels (la interior), setze de sants i dhuit de profetes (l'exterior), collocades unes sobre les altres, seguint la direcci dels arcs i cadascuna amb els seus corresponents dosserets. Totes aquestes figures, en total 48, estaven policromades. 

Aquestes tres arquivoltes recolzen sobre sis dosserets -tres a cada costat- que protegeixen sis esttues d'apstols recolzats, al seu torn, sobre pilars de secci prismtica triangular les cares dels quals es decoren amb quadrifolis amb esfinxs de la Mare de Du i de l'Arcngel, en relleu, i diversos escuts del rei, familiars (com els Borja o els Centelles) i gremials. Els altres sis apstols apareixen situats fora de l'arc, per sobre idntics pedestals. En l'angle que forma la porta amb el mur de l'esglsia, a un costat i a l'altre, apareixen, en sengles dosserets gtics, les esttues de Sant Sixt i Sant Lloren i de Sant Valeri i Sant Vicent Mrtir. Els batents o fulles de les portes, els claus i els ferratges de la porta sn originals de 1438.

L'arquivolta queda emmarcada per un gablet abonat per arcuacions cegues amb esttues. En la part superior de la faana, tamb dins d'un gablet, s'obri una gran rosassa de sis puntes, que representa l'estrela de David o Salom, de 6.45 metres de dimetre, constituda per dos triangles equilters entrellaats en els intersticis de la qual figuren diversos adorns de traceria calada que emmarca vitralls policroms. Aquesta rosassa fou quasi totalment reconstruda en els anys 1960 en haver patit el mal de la pedra. Com apunta Joan Fuster, aquesta estrela salomnica es bastant difcil d'explicar a l'entrada d'un temple catlic .

En el timp de la porta es troba la imatge de Santa Maria, sota l'advocaci de la qual fou consagrada la catedral, amb el xiquet en braos i envoltada de huit ngels msics; abans de 1599 aquesta imatge de la Mare de Du del timp es trobava en el mainell, de manera molt similar a la que hi ha a l'esglsia arxiprestal de Morella. 

Al peu de la porta dels Apstols es reuneix tots els dijous a les 12 del mat, el Tribunal de les Aiges, relquia secular de l'administraci de justcia corresponent al dret d'aiges en l'horta de Valncia. Probablement ja es reunia en aquest mateix lloc quan l'actual catedral era encara mesquita.



Fitxer:Porta_apostols_escuts2.jpg|De dalt el del rei i baix el de la ciutat en temps de Jaume I
Fitxer:Seu_rosassa.jpg|Estrela de David o Salom sobre la Porta dels Apstols
Fitxer:Porta_apostols_timpa.jpg|Timp amb l'esttua de Santa Maria, abans situada al desaparegut mainell


 Micalet o Miquelet .





Des de la Porta dels Apstols, si deixem la plaa de la Mare de Du a la nostra dreta i ens enfilem pel carrer del Micalet, farem cap a la torre campanar del Micalet o Miquelet, entranyable emblema sentimental per als valencians, i probablement el monument ms caracterstic de la ciutat. Fou iniciat el 1381 per Andreu Juli, i per commemorar aquest fet es va gravar una inscripci -quasi illegible hui dia- sobre la base de la torre que diu: "Aquest campanar fonc comenat en l'any de la nativitat de nostre senyor Jesucrist MCCCLXXXI. Regnant en Arag lo molt alt rei en Pere. Estant de bisbe en Valncia lo molt alt en Jaume, fill de l'alt infant en Pere e cosin germ de dit rei". Andreu Juli deix l'obra el 1396 i el 1402 la reprengu Josep Franch. El 1414 se'n fu crrec de l'obra Pere Balaguer, que n's l'autor de la bella decoraci de l'ltim cos. 

El 1424 l'arquitecte Mart Llobet fou l'encarregat de dur a terme el hui desaparegut ampit de la torre, el qual, de traceria calada gtica, fou destrut en el segle XVIII, i substitut per una barana metllica a principis del segle XX. El 1983 es fu un de nou de pedra que s el que hui podem veure, obra de F. Pons Sorolla, de tipus neogtic, a partir de fragments trobats de l'antic. Pel que fa al coronament de la torre, hi hagu un projecte d'agulla gtica ideat per Antoni Dalmau el 1453, per mai no es constru; en el seu lloc es bast una estructura provisional de fusta per albergar i sostenir les campanes, que romangu aix fins que s'al l'espadanya barroca (1660-1736) que hui podem contemplar 
. El Micalet, acabat el 1425, fou anomenada inicialment Campanar Nou, per diferenciar-lo del campanar vell, que era una modesta torre d'estil romnic hui desapareguda, que es trobava al carrer de la Barcella, junt a la porta de l'Almoina. El nom que triomf per designar el monument, per, fou Torre del Micalet, pel nom popular de la campana grossa que toca les hores, i que fou beneda el 29 de setembre del 1418, diada de Sant Miquel, la qual cosa explica el nom cordial de Miquelet o Micalet amb qu els valencians la designen. 

Presenta un estil marcadament gtic catal, i podria estar inspirat en la torre de la Seu de Lleida, que s tan sols una mica anterior i presenta una estructura i alria similars, per b que en aquesta segona s que es bast el remat gtic que li manca al Micalet. Est dividit en quatre cossos, dels quals noms el de ms amunt est decorat, sobre el buit de les campanes amb el trenat ogival d'unes motlures. Aquest prisma octogonal fa una alria total de 50,85 m, que equival al seu permetre exacte. Dos-cents set graons de pedra, a travs d'una angosta escala de caragol, ens menen al peu de l'espadanya final, la qual eleva l'alada de la torre a uns 60 m.. Des d'all es contempla una vista que, en dies clars de ponent o mestral, abraa fins al Montg, pel sud, i fins ms enll del Desert de les Palmes, pel nord.    

Abans del 1480 estava exempt de la resta de la Seu, per grcies a la prolongaci de les naus realitzada per Francesc Baldomar a partir de 1458 i per Pere Comte des de 1476, qued definitivament unit. Al llarg de la seua histria, el "Micalet" va complir funcions de far, torre de vigilncia, i fins i tot plataforma per a castells de focs artificials. La ciutat corria a crrec de les illuminacions que es feien per a les festivitats extraordinries. Per a ms informaci consulteu la veu Micalet. 


Fitxer:Valncia_micalet3.jpg|El Micalet des de la Corretgeria
Fitxer:Campanar_valencia.jpg|El Micalet, amb remat barroc
Fitxer:Campanar_lleida.jpg|Campanar de la Seu de Lleida, amb remat gtic


 Porta dels Ferros .

Al costat mateix del Micalet es troba la porta principal, dita dels Ferros per la reixa de ferro que circumda l'atri d'entrada. s la ms moderna, iniciada el 1703 per l'escultor i arquitecte alemany Konrad Rudolf. Va arribar a Valncia amb l'arxiduc Carles d'ustria, per en finalitzar la guerra de Successi se n va anar amb ell, ja que era el seu escultor de cambra, i va deixar paralitzades les obres en 1707, que foren acabades en 1713 pels seus deixebles  Francesc Vergara "el Vell" i Francesc Stolz. Altres escultors que hi van intervenir foren Andreu Robles i Ignasi Vergara i els pedrapiquers, Josep Mines i Domingo Laviesa. 



Aquesta porta s de notable inters pel seu plantejament encertat i atrevit dins el context hispnic de l'poca. Es tracta d'un dels pocs exemples de l'aplicaci del barroc arquitectnic itali, de planta ondulant i en moviment, a l'estil de Bernini o Borromini, a diferncia dels edificis barrocs espanyols de l'poca, de tipus xorigueresc, amb planta tradicional i gran profusi decorativa . 

La Porta dels Ferros, que s'assembla a un retaule de forma cncava, fa ms de 36 metres d'alcria. Quan es va construir pretenia crear la illusi ptica d'una major sensaci d'espai en un lloc realment molt xicotet -a la manera de Bernini o Borromini- ja que fou concebuda per ser vista des de l'estret carrer (de Saragossa) que hi feia cap. Hui aquest carrer ha desaparegut en eixamplar-se la plaa de la Reina i la seua forma retoruda en una plaa gran resulta del tot incomprensible.

La porta dels Ferros, que est precedida per un atri que limita una reixa de ferro, tamb barroca, es desenrotlla en tres cossos superposats: 

En el primer, hi ha tres columnes a cada costat de la porta, amb fusts decorats i capitells corintis, realitzats per Konrad Rudolf entre els que s'obrin sengles forncules amb les esttues de Sant Toms de Villanueva i Sant Pere Pasqual, obra de Francesc Stolz. Sobre l'arc d'entrada destaca un baix relleu, atribut a Ignasi Vergara (fill de Francesc) que representa l'anagrama de la Mare de Du, amb glria d'ngels i altres adorns, i emmarcat sobre una venera d'estil rococ. 

El segon cos, ms redut, t quatre columnes del mateix orde, en l'intercolumni del centre, una rosassa oval, i en els laterals, les esttues de Sant Lloren de Francesc Stolz i de Sant Vicent Mrtir, obra de Konrad Rudolf, i medallons amb els bustos dels papes valencians, Calixt III i Alexandre VI, amb figures allegriques: als peus del primer la caritat i la justcia, i a les del segon l'esperana i la fortalesa; totes aquestes sn obra de Francesc Vergara. 

En el tercer cos, de menors dimensions, es representa l'assumpci de la Mare de Du en un alt relleu atribut a Ignasi Vergara i, en tic, el smbol de l'Esperit Sant en relleu davall un front partit, i als seus extrems, les escultures de Sant Llus Bertran i Sant Vicent Ferrer, obra de Stolz. 


Fitxer:Detall_ferros.jpg|Emblema de la Mare de Du, amb glria d'ngels, d'Ignasi Vergara
Fitxer:Detall_ferros3.jpg|Medall d'Alexandre VI, amb l'esperana i la fortalesa, de Francesc Vergara
Fitxer:Vicent_massip.jpg|Baptisme de Crist en el riu Jord per Joan el Baptista, de Vicent Macip]]


Remata el conjunt una creu de ferro sobre una esfera de bronze entre dos ngels de pedra. La pedra d'aquesta portada procedeix de les pedreres de Benignim, Montcada i Riba-roja de Tria.

Noms entrar dins la catedral per la porta dels Ferros, en el mur esquerre i sobre la pica baptismal, hi ha el clebre quadre de Vicent Macip  dit  Bateig de Crist en el riu Jord per Joan el Baptista  (1535). Dins el quadre, assisteixen a l acte de bateig quatre doctors de l esglsia i el donant del quadre, el venerable Agnesi, mentre des del cel, Du envia l esperit sant sobre el fill.

Per a tornar a la porta de l'Almoina i completar tota la volta a la Seu, continuarem deixant-la a la nostra esquerra, rodejant la capella del Sant Calze, passant sota un  passads de 1357 que uneix la catedral amb el Palau Arquebisbal, por damunt del carrer de la Barcella, i a pocs metres topetem de nou amb l Almoina.

 Interior de la Seu .

 Cimbori .



D estil gtic francs (segle XIV-XV), est format per un prisma octogonal de dos cossos superposats, amb huit finestrals de fina traceria calada en cada cos. El primer cos o part baixa s d'autor desconegut, del segle XIV, mentre que el segon cos o part alta s obra de Mart Llobet (de cap al 1430). El cimbori dota de llum natural sempre blanca al creuer, grcies a les finestres translcides d'alabastre i al fet que la seua carcassa de pedra est reduda al mnim .  

El cimbori descansa en trompes cniques i es tanca amb una volta de creueria composta per huit nervis i plementeria de rajola. Amb una alria d uns 40 metres, l'absncia de contraforts i la lleugeresa contructiva derivada de la traceria calada dels seus murs resulta prodigiosa des del punt de vista arquitectnic.

En les petxines, davall les trompes del cimbori figuren quatre escultures d'estuc del segle XVIII que representen els quatre evangelistes amb els atributs amb qu s'identifiquen: Sant Lluc amb el bou , obra de Josep Pujol, Sant Joan amb l'guila del mateix autor, Sant Mateu amb l'ngel, de Josep Esteve i Sant Marc amb el lle, de Francesc Sanchis. En la seua part superior hi ha una campana (el cimboriet) de 1805 que actualment no es fa servir.
  

Fitxer:Cimborri_seu3.jpg|Vista oblcua
Fitxer:VALENCIA ES Cathedral alabaster windows.jpg|Detall
Fitxer:Cimbori_seu4.jpg|Exterior des de dalt del Micalet


 Antiga Aula Capitular/Capella del Sant Calze .

Obra d Andreu Juli en estil gtic florit (1356-1369), l'actual capella del Sant Calze es destinava en un principi a la celebraci de reunions del captol de la catedral, o s, a Sala Capitular. Tamb s'emprava per a soterrament de prelats i canonges, i en el seu subsl hi ha una cripta que hui es troba cegada. Desprs va servir de ctedra de teologia, sent tamb aprofitada per a reunir-se les Corts del Regne. Ms tard va rebre el nom de Capella del Crist de la Bona Mort, per el 1916 es va decidir el trasllat del Sant Calze a la capella, d'on prov el seu actual nom.


Originriament era una capella exempta, per en 1496 Pere Comte va concloure el passads, en estil gtic florit, que l'unia amb la resta de la Seu. Per accedir-hi, cal entrar per la porta dels Ferros i trencar a m dreta fins que trobem una entrada al passads, al final del qual hi ha una portalada gtica tallada en pedra que hi dna accs. En aquest corredor trobem cinc sepulcres gtics de pedra, un dels quals del bisbe Vidal de Blanes, que man edificar la Sala Capitular, hui del Sant Calze. A ms hi trobem un crist tallat en fusta, sota el qual hi ha un fresc passat a llen de  l Adoraci dels Pastors, obra de 1472, de Paolo de San Leocadio. Aquesta obra, que es troba en un estat de conservaci pssim, era un dels frescs que realitz per mostrar el seu mestratge i acreditar-se per pintar el presbiteri i s, alhora, una de les primeres pintures renaixentistes  si no la primera- feta a la Pennsula Ibrica. Davant d aquest fresc hi ha un retaule de Sant Miquel posterior, de la primeria del XVI, obra primerenca de Vicent Macip, encara d estructura gtica, tot i que de transici al Renaixement. Resulta interessant comparar-lo tant amb l Adoraci dels Pastors de Paolo de San Leocadio com amb el quadre del Baptisme del Crist, obra de maduresa del mateix Macip (vegeu foto a l'apartat de la porta dels Ferros).


Fitxer:Seu_santcalze4.jpg|Vista zenital de l'elegant volta de creueria de huit nervis
Fitxer:Seu_macip_jove.jpg|Retaule de Vicent Macip al passads d'entrada
Fitxer:Seu_sanleocadio.jpg|Detall del quadre de San Leocadio en el passads


La Capella del Sant Calze, de planta quadrada, fa tretze metres per banda i setze d alria, amb parets llises de pedra fosca llaurada i tres finestrals amb vitralls policromats. Hi destaca la bella i complicada volta gtica amb huit nervadures i vint-i-quatre tercelets que formen una estrela de huit puntes, que descansen sobre mnsules policromades. Sobre les claus de la volta, tamb policromes, figuren els dotze apstols, llevat de la central, on hi ha la coronaci de la Mare de Du en el cel desprs de l'assumpci.
 




Tamb cal ressaltar el retaule, tallat en alabastre, que emmarca el Sant Calze, que procedeix de l'antiga faana gtica del rerecor, i que va ser collocar ac el 1777, en ser substitut aquell per un altre de neoclssic, hui desaparegut. s obra dels arquitectes Antoni Dalmau i Juli lo Florent (1441-1446), i a ms van intervenir-hi els escultors Joan de Sagrera, Joan de Sogorb i Arnau de Brusselles. En la part superior del retaule destaquen els dotze relleus de Juli lo Florent, que sn una de les primeres obres del Renaixement a Espanya. Les escenes inferiors corresponen a l'antic testament, mentre que les superiors corresponen al nou. 

El tresor ms important que alberga aquesta sala, del qual rep el nom, s el Sant Calze, donat pel rei Alfons el Magnnim el 1437 i alat a la sala de relquies fins que el 1916 es trasllad a aquesta capella. Fins a 1744 el calze era emprat amb regularitat, per li va caure a un religis en terra i es va clavillar; desprs deix de gastar-se i rest com a simple objecte de culte. Actualment es troba protegit per un fanal i descansa sobre una mnsula dins del retaule gtic d'alabastre abans esmentat. La copa s de pedra de tipus gata oriental o calcednia reixada, de la varietat anomenada cornalina, de color roig fosc. El seu dimetre s aproximadament de deu centmetres i la seua alria de set. Tant la superfcie exterior com la interior sn llises. La base s xicoteta i circular i est datada en el segle I dC. 

El peu de la copa est constitut per una naveta, en posici invertida, tamb de calcednia, molt translcida, ribetejada en or. La uni entre el peu i la copa i les dues anses estan finament treballades en or. La muntura, de fina orfebreria, est encastada amb valuoses perles i maragdes. Tant el peu com les anses foren muntades en temps medievals. 

La llegenda d aquesta relquia menciona que, a la mort de la Mare de Du, els deixebles de Jess es van repartir tot el que guardava i que Sant Pere es va portar el Calze a Roma. A causa de les freqents persecucions patides pels cristians, el papa Sixt II va entregar la preada relquia a sant Lloren, el seu diaca, el qual va fer traslladar el calze a Osca, la seua ptria. All va estar el Sant Calze fins a l'any 712, que els cristians, fugint dels musulmans, es van refugiar en els Pirineus i finalment en el monestir de Sant Joan de la Penya, prop de Jaca. 

D'all, segons citen els historiadors, va passar a Saragossa, al palau reial de l'Aljaferia. El Sant Calze fou donat per la comunitat de Sant Joan de la Penya al rei d'Arag, Mart l'Hum el 1399, el qual, agrat, va entregar a canvi als monjos de Sant Joan un altre calze d'or.

El Sant Calze va estar en poder dels monarques de la Corona d'Arag fins que l'any 1437 Alfons el Magnnim, que havia portat a Valncia la relquia per a la capella del seu palau reial, havent-se d'absentar del Regne de Valncia, les va entregar a la catedral, que de llavors en alberga el Sant Calze . 

La capella presenta a ms una srie de bancs de pedra, que circumden el recinte, i van servir per a seient en l'antiga aula d'estudis. D'altra banda, en el mur de la dreta, hi ha el plpit gtic de pedra des del qual Sant Vicent Ferrer explicava la seua ctedra de teologia, mentre a la seua dreta hi ha el quadre l'Adoraci dels Reis de Juli lo Florent (1469-1472), pintat al fresc, restaurat i passat a llen. 

En el mur, a major alria, es troben penjats dos grans trossos  de cinquanta-nou i de setanta metres, respectivament  de grosses cadenes. Sn les que antany tancaven el port de Marsella, que tenia fama d'inexpugnable, i que el 19 de novembre de 1423 va trencar la nau de Romeu de Corbera, al capdavant de les altres galeres de l'estol d'Alfons el Magnnim en l'atac a la capital de la Casa d'Anjou, rival del rei. Les cadenes del port foren preses com a trofeu, portades a Valncia i donades pel propi rei a la catedral. 

En la mateixa acci tamb foren preses com a bot de guerra les relquies de Sant Llus de Tolosa, patr de Marsella, que foren igualment donades a la Seu (si b retornades a Frana per Ferran VI d'Espanya). En un primer moment, les cadenes foren dipositades en el presbiteri per amb les reformes de l'any 1779 es van ubicar en l'actual capella del Sant Calze. 

Tamb hi ha un quadre de Vicent Lpez, del segle XIX, que representa l'expulsi dels moriscos, i una pintura sobre taula del segle XV que representa sant Cristfol. 

Enfront del mur on es troba el plpit hi ha una portada gtica d'arc mixtilini que enquadra en una motllura una escena de l'Anunciaci de Joan de Kassel, del 1497. Aquesta condueix a l'interessant Museu de la Catedral, on hi ha obres de pintors primitius valencians, com ara Jacomart i Osona, i d'altres autors, com Joan de Joanes, Correggio, Orrente,Espinosa, Vicent Lpez, Francisco de Goya, etc. (Veure ms avall)

 Girola .

s una de les parts ms antigues de la catedral, ja que per ac s que en comen la construcci el 1262. La girola, espai destinat perqu els fidels puguen deambular a travs de les capelles sense interrompre el culte de l'Altar Major, no s un element molt habitual a les esglsies de Valncia, per tal com noms apareix a la Seu i a Santa Caterina. 

Primitivament es podia contemplar l'Altar Major a travs dels arcs del presbiteri (com encara hui a l'esglsia de Santa Caterina), per es van cegar arran de la reforma barroca de l'absis del segle XVII.
 


La girola compta amb huit capelles originalment gtiques, per arran de la reforma neoclssica projectada en 1771 per Antoni Gilabert foren cobertes d'estucs i altres afegitons. Amb la repristinaci iniciada el 1972 algunes de les capelles han recuperat parcialment la pedra original. 
 
En el deambulatori, enfront de la sagristia, es troben les campanes conegudes com del rotgle (roda de campanes) que s'utilitzen tots els dies, aix com altres dues campanetes d'avisos, que segons la tradici hi foren dutes per Jaume I el 1238 per a marcar la nova cultura sonora dels cristians, ben diferent a la musulmana. 

 Capelles de la girola .

Capella de la Mare de Du del Rosari. Neoclssica d'Antoni Gilabert i Lloren Marnez. S'hi troba el sepulcre d'En Berenguer Guillem d'Entena, oncle de Jaume I.

Capella de la Mare de du del Puig. Neoclssica d'Antoni Gilabert i Lloren Marnez. Amb la intura de la Mare de Du del Puig d'Agust de Ridaura (deixeble de Ribalta) i a sota una representaci de la ciutat de valncia del s. XVIII. Tambs dos llenos (Sant Antelm i Sant Hug de Lincoln) de Ribalta.

Capella de Sant Rafel Arcngel. Neoclssica d'Antoni Gilabert i Lloren Marnez.

Capella del Crist de la Bona Mort. Neoclssica d'Antoni Gilabert i Lloren Marnez. El crist Crucuficat s'atribueix a A. Cano o a Joan Muoz i s del s.XVII, els fons del retaule s'ha atribut a Baccio Bandinelli o al Mestre d'Alzira, s d'estil manierista. A l'esquerra de la capella es troba el sepulcre del tercer bisbe de Valncia, Andreu d'Albalat qui va iniciar la construcci de la catedral.

Capella de Sant Jaume Apstol. Neoclssica d'Antoni Gilabert i Lloren Marnez. Fou en aquesta capella on es colloc la primera pedra de la catedral.

Capella de la Mare de Du del Pilar. En aquesta capella s'ha suprimit la decoraci neoclssica i es pot observar el gtic original (s.XIII). Sepulcre gtic de Raimon Gast, bisbe de Valncia al s.XIV. A les parets hi han pintures sobre taula de Joan de Borgonya.

Capella de Sant Jacint Castanyeda. Neoclssica d'Antoni Gilabert i Lloren Marnez.

Capella de Sant Dons i Santa Margarida.  L'any 1961 es va  procedir a eliminar la decoraci classicista d'Antoni Gilabert i Lloren Marnez quedant amb els seu aspecte actual que mostra el gtic del s.XIII. Era l'antiga capella de Sant Llus Bisbe, traslladant-se tamb els llenos de Vicent Lpez Portaa a la seua ubicaci actual. El gran retaule gtic de Sant Dons i Santa Margarida prov de Sant Joan de l'Hospital;


 Capella de la Resurrecci.



Es troba al reraltar i s anomena popularment la Coveta. s un bell alt relleu renaixentista de la resurrecci, de 1510, fet en pedra alabastrina polida i abrillantada. La man fer el llavors bisbe cardenal de Valncia Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI, en memria del seu oncle Calixt III. Conserva restes de policromia i del daurat que el decoraven i ha estat atribut successivament a Dami Forment, Pedro Berruguete i altres, per finalment s'ha documentat com de Gregori de Biguerny. 

En el centre del relleu hi ha la figura de Crist Ressuscitat eixint del sepulcre acompanyat de diversos ngels, mentre que diverses figures que representen els gurdies gesticulen espantats i altres personatges no identificats s'agiten de forma violenta. La incorporaci de tots aquests personatges pareix que t la clara intenci de donar una sensaci de moviment i profunditat a l'escena, i de crear en l'espectador una sensaci de dramatisme.

La capella es troba tancada per un magnfic prtic de tres arcs tamb d alabastre, que possiblement segueix els dissenys de Yez de la Almedina; dels tres arcs el central est molt rebaixat i els laterals sn de mig punt. S'articulen per columnes i entaulament, i permeten mostrar un interessant repertori decoratiu de formes italianitzants, format per guiles amb les ales desplegades, grotescos i motius diversos d'inspiraci renaixentista. 



Cal dir que dins d aquesta capella es troba exposat l'anomenat bra incorrupte de Sant Vicent Mrtir, que fou donat a la catedral en 1970. D'aquest sant, diaca de Saragossa, diu la tradici que fou martiritzat a Valncia cap a l'any 304, fet arran del qual el seu culte es va difondre amb rapidesa. De fet, abans de l'arribada dels musulmans, la seua baslica sepulcral, situada extramurs de la ciutat de Valncia, era molt visitada. 

La tradici compta que durant la dominaci musulmana les relquies del sant van desaparixer i que cap a l'any 1104 el llavors bisbe mossrab de Valncia va anar en pelegrinatge a Terra Santa, on pensava portar-hi el bra esquerre del sant. Aquest bisbe va morir, per, inesperadament a Bari, i all van romandre les seues despulles mortals i el suposat bra del sant, fins a una data tan tardana com el 1970.



 Sagristia Major .

La sagristia s una de les parts mes antigues de la catedral, gtica del segle XIII. Es troba en el cant dret al comenament de la girola, en la seua intersecci amb el creuer. s un espai de planta quadrada cobert amb volta de creueria octopartita i trompes en els cantons. T un gran finestral gtic de sis metres d'alcria que la illumina. Es comunica amb una altra habitaci que s l'actual Sala Capitular en la qual hi ha la galeria de retrats de tots els prelats que han ocupat la seu catedralcia.
a una altura inaccessible i sense escala est l'antic reconditori, on es guardavens les relquies com la "Santa Espina" enviada per Sant Llus de Frana. Aquest reconditori est decorat amb pintures del gtic lineal.
De les parets de la sagristia pengen llenos de Nicolau Falc, procedents de l'antic orgue renaixentista.

 Altar Major .

L'Altar Major de planta poligonal est cobert per una volta de sis nervis. T cinc finestrals i es comunica amb la girola a travs de dues portes laterals. Tant la volta com els murs estaven ornamentats amb murals encarregats a Miquel Alcanys, que fu el 1432, per que van desaparixer en un incendi el 1469. Posteriorment, cap al 1474, es van encarregar noves pintures, d'estil renaixentista, a Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano. Aquestes pintures van ser tapades, per, per una luxosa ornamentaci barroca durant 1674-1682, duta a terme sota la direcci de Juan Prez Castiel. L'absis gtic de planta poligonal qued recobert amb noves voltes, superposici d'adorns, imatges, pilastres, columnes salomniques, permdols, mnsules, petxines, timpans partits, fistons, ngels daurats, etc. La riquesa de marbres i daurats, la sumptuositat de les formes i profusa decoraci evocava l'estil rococ.
 
Aix fou fins a juny de 2004, quan per atzar foren trobades sota la volta de Juan Prez Castiel unes pintures de gran bellesa que han sigut datades en 1474 (segle XV). Aquestes pintures, que representen ngels tocant instruments musicals, sn les abans esmentades de Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano. Poc desprs de l incendi de 1469, cap al 1474, el que seria futur papa Alexandre VI va ordenar a tots dos pintors que realitzaren les pintures al fresc que ara es tornen a contemplar, desprs que la volta de Perez Castiel fra desmuntada.




Fitxer:Seu_angel_citara.jpg|ngel msic amb una ctara
Fitxer:Seu_angel_orguenet.jpg|ngel msic amb una 
Fitxer:Seu_angel_dulcimer.jpg|ngel msic amb un dulcimer
Fitxer:Seu_angel_llat.jpg|ngel msic amb una llat
Fitxer:Seu_angel_violadarc.jpg|ngel msic amb una viola d'arc
Fitxer:Seu_angel_arpa.jpg|ngel msic amb una arpa
Fitxer:Seu_angel_violadem.jpg|ngel msic amb una viola de m
Fitxer:Seu_angel_dolaina.jpg|ngel msic amb una xeremia
Fitxer:Seu_angel_flauta_doble.jpg|ngel msic amb una flauta doble
Fitxer:Seu_angel_trompeta1.jpg|ngel msic amb una trompeta
Fitxer:Seu_angel_trompeta2.jpg|ngel msic amb una trompeta


 Retaule major .

En el presbiteri trobem a ms un retaule que en realitat s un gran armari tancat per dues portes, que guardava un retaule renaixentista de plata (1492-1507) elaborat per l'orfebre Bernabo Thadeo de Piero de Posa, que fou fos a Mallorca en 1812 per a encunyar moneda en la guerra contra Napole. 

Les grans portes que tanquen l'armari ocupen una superfcie de 75 metres quadrats, pintades a l'oli entre 1506 i 1510 per Fernando Yez de la Almedina i per Fernando de los Llanos, els quals foren probablement collaboradors de Leonardo da Vinci i portaren des d'Itlia l'estil renaixentista que hauria d'arribar desprs a la resta de la pennsula a travs de Valncia. 

Sn en total sis taules dobles, s a dir pintades per tots dos costats, la qual cosa fa un total de dotze pintures, d'1,94 metres x 2,27 metres cadascuna.

Les esttues de fusta daurada que coronen el sumptus entaulament amb permdols, cartelles i vals que rematen l'absis corresponen a Sant Vicent Ferrer, Sant Pere Pasqual, Sant Llus Bertran, Sant Francesc de Borja, Sant Lloren i Sant Vicent Mrtir, i sn obra de Toms Sanchez Artigues. 

Els relleus de marbre importats de Gnova que ocupen les forncules que deixa el segon cos representen escenes de la vida de Sant Vicent Mrtir, San Francesc de Borja, Sant Pasqual Baylon i els sants Bernat, Maria i Grcia, i es deuen al cisell de Daniel Salanova en 1687. 

La delira de vidre que penja s de Murano, portada de Roma per l'arquebisbe Rocaberti (1677-1699). Els vitralls del sostre amb arcngels i Crist Pantocrtor sn del segle XIX. 

Ac es troba el sobri cor d'estil herreri (1594-1604) en fusta de boix i anouer, que originriament comptava 155 setials i es trobava al centre de la nau principal, per que es va traslladar el 1939 al seu lloc actual.


Fitxer:Hernandos seu3.jpg|Retaule major. Ascensi de Crist
Fitxer:Hernandos seu2.jpg|Retaule major. Adoraci dels Mags
Fitxer:Hernandos seu.jpg|Retaule major. Pasqua de Pentecosta


 Naus .


L'estructura principal de la Seu, formada per les naus, el transsepte i la girola, es va bastir entre els segles XIII i XV, ra per la qual s principalment d'estil gtic i, concretament, gtic catal o mediterrani, que es caracteritza per ser ms primitiu, horitzontal i pesant  que el vertical i sumptus gtic francs. Les naus de la Seu de Valncia s inspiren en les de la Tarragona, per tal com totes dues presenten uns voluminosos pilars voltats de columnes bessones i un traat quadrat en cada tram de la nau major.

Entre 1300 i 1350 es van construir els tres primers trams de les tres naus -una central ms gran i dues de laterals ms petites-, comenant en el creuer i acabant als peus, arribant fins a l actual capella de Sant Francesc de Borja, per no ms enll. 

La Sala Capitular i el Micalet s havien bastit separades de les naus, a la manera de Pisa o Florncia, on tant el battistero com la torre campanar es feren exempts i encara ho sn o com, sense anar tan lluny, la torre campanar del Fadr de Castell. 


El 1459 els mestres Francesc Baldomar i Pere Comte iniciaren l'ampliaci de les naus de la catedral en un tram ms, conegut com Arcada Nova o Arcada de la Seu, i la uniren definitivament amb la sala capitular i amb el Micalet. En aquest darrer tram va fer nombroses finestres i portes amb arcs esbiaixats i una complexa volta d uni tant entre el passads entre la Seu i el Micalet, com entre aquesta i la sala capitular. 

Entre 1441 i 1446 es llaur un magnfic retaule gtic d'alabastre per a la part de darrere del cor (transcor) de la Seu, que es trobava en el centre de la nau central, fins que el 1777 fou collocat en la Capella del Sant Calze, sent substitut per un altre de neoclssic, hui desaparegut. 

Entre 1594 i 1604 es fu el sobri cor d estil herreri en fusta de boix i anouer, i amb 155 setials o cadires, obra dels tallistes Domingo Fernndez Ayarza, Joan Tormo i els italians Francesco Maria Longo i Jacome Antonio Como. Aquest cor estigu a la part central de la nau major fins a 1940, quan fou desmuntat per traslladar-lo a l'altar major. La Seu comptava amb dos orgues situats a tots dos costats del cor, del segle XVI, per desprs de la Guerra Civil foren danyats i ja no es reconstruren, tot i que l actual orgue posseeix peces de l antic.

A partir de 1774 comen el cobriment de les voltes i pilars amb decoraci neoclssica, per tapar el gtic original de les naus i de tot el temple, per dos segles ms tard, el 1972, va comenar la repristinaci de la catedral i les naus van recuperar l'aspecte gtic original, amb pilars nus i voltes de creueria simple amb plementeria de maons.

 Capelles .

 Capelles del costa de l'epstola .

Capella de Sant Pere Apstol. Antigament era la parrquia de sant Pere, ara extinguida. Va estar tota pintada per frescos de Palomino amb escenes de la vida de sant Pere, danyades el 1036 i ara tapades. Les parets estan decorades amb estuc. A ms s'hi conserven sis grans llenos que Nicolau Falc pint per a les portes que protegien l'orgue renaixentista.

Capella de sant Francesc de Borja. Es tracta d'una de les capelles laterals de la part dreta de la nau central, dedicada a Sant Francesc de Borja, la qual cont dos magnfics quadres de Goya de 1788 . El de l'esquerra representa Sant Francesc de Borja acomiadant-se dels seus familiars al Palau Ducal de Gandia per a ingressar en la Companyia de Jess. A la dreta trobem Sant Francesc de Borja, ja sacerdot jesuta, que assisteix un moribund impenitent.



Capella de Sant Josep. Capella neoclssica, d'Antoni Gilabert i Lloren Martnez;

Capella de sant Toms de Villanueva. Tamb d'estil neoclssic de la reforma d'Antoni Gilabert i Lloren Martnez;


 Capelles del costat de l'Evangeli .

Capella de Sant Vicent Mrtir. D'estil neoclssic dissenyada per Antoni Gilabert i Lloren Martnez;

Capella de Sant Llus Bisbe. D'estil neoclssic dissenyada per Antoni Gilabert i Lloren Martnez, amb dos llenos (Sant Antoni Abat i la Fugida a Egipte) de Vicent Lpez.

Capella de Sant Vicent Ferrer.  D'estil neoclssic dissenyada per Antoni Gilabert i Lloren Martnez, amb llenos de Vicent Angls i una imatge processional de sant Vicent Ferrer de fusta platejada, de la m de Francesc Eva.

Capella de la Immaculada Concepci. D'estil neoclssic dissenyada per Antoni Gilabert i Lloren Martnez, conserva un cpia d'un original de Sariena.

 Capelles dels peus .

Capella de la Santssima Trinitat. D'estil gtic (s.XV) obra de Pere Compte i Francesc Baldomar. amb els sepulcre de l'arquebisbe Mart d'Ayala (1566) que particip al Concili de Trento.

Capella de Sant Sebasti. Neoclssica d'Antoni Gilabert i Lloren Marnez, amb el magnfic llen del "Martiri de Sant Sebasti" de Pedro Orrente.


Museu catedralici i dioces.

Histria.
L'origen d'aquest museu es dona a l'any 1923, quan l'arquebisbe Reig disposa la creaci d'un "Museu arqueolgic dioces" al Palau Arquebisbal, amb peces de tota la dicesi i de la catedral. 

Aquest ja tenia el precedent del Museu d'Antiguitats de l'Arquebisbe Mayoral de 1761, que reunia diverses peces d'escultura clssica trobades a la ciutat al Palau arquesbibal.Desgraciadament aquest museu fou destrut durant el bombardeig francs de la ciutat de 1808.

Anys desprs de la Guerra Civil, durant la qual els fons del museu van ser greument deteriorades (el mateix Palau arquebisbal va ser enderrocat), el 1954 es cre el Museu Catedralici i el 1966 l'arquebisbe Marcelino Olaechea dispoava que tamb siga dioces i que s'habilite un edifici a la propia catedral per allotjar-lo.

Contingut.
El museu s'estructura en cinc sales, amb entrada i eixida per l'Aula capitular o La Capella de sant Francesc de Borja:

Primera sala: cont obres dels segles XIV i XV, gtic. ac es poden trobar les figures originals de la Porta dels Apstols, obres de Jacomart, Gonal Peris, Joan Reixac, Maral de Sax, la Mare de Du romnica de l'Hospital, etc.

Segona Sala: obres del primer Renaixement, s. XV-XVI, d'autors com el Mestre de Perea, Paolo de San Leocadio, Roderic d'Osona i Francesc d'Osona, Mestre d'Arts, Mestre d'Alzira, Vicent Macip.

Tercera Sala: cont obres del renaixement tard i manierisme, Vicent Macip, el seu fill Joan de Joanes, Mestre d'Alzira i fragments del gran orgue renaixentista.

Quarta Sala: cont art del s.XVIII, art neoclssic-acadmic, amb artistes com Josep Vergara o Vicent Lpez, ams d'interessants peces d'orfebreria.

Cinquena Sala: en realitat s la Capella de Sant Francesc de Borja, amb els dos grans llenos de Goya de Sant Francesc de Borja acomiadant-se dels seus familiars al Palau Ducal de Gandia per a ingressar en la Companyia de Jess i Francesc de Borja, ja sacerdot jesuta, que assisteix un moribund impenitent, de 1788. A l'altar de la capella el quadre s de Maella.


Personatges destacats.
Jaume I, rei de Valncia, iniciador de la Seu;
Pere Balaguer, mestre gtic pedrapiquer que treball a la Seu;
Andreu Juli, mestre gtic pedrapiquer que treball a la Seu;
Vicent Ferrer, sant que predic a la Seu ;
Alfons el Magnnim, rei de Valncia que port el sant calze a la Seu;
Ausis March, poeta soterrat a la Seu;
Mart Llobet, mestre gtic pedrapiquer i escultor que treball a la Seu;
Francesc Baldomar, mestre gtic pedrapiquer que treball a la Seu;
Pere Comte, mestre gtic pedrapiquer que treball a la Seu;
Roderic de Borja, papa que introdu el renaixement a la Seu ;
Vicent Macip, pintor renaixentista que treball a la Seu;
Paolo de San Leocadio, pintor renaixentista que treball a la Seu;
Yez de la Almedina, pintor renaixentista que treball a la Seu;
Fernando de los Llanos, pintor renaixentista que treball a la Seu;
Juan Prez Castiel, escultor barroc que treball a la Seu;
Diversos mestres de capella 

Referncies.


Bibliografia consultada.








Enllaos externs.


Localitzaci a Google Maps;
Web oficial de la catedral de Valncia;
Frescs de l'altar major de la catedral;
Web de J. Dez Arnal;
Web de Gothic Mediterranean;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125728" title="Regncia" nonfiltered="1734" processed="1730" dbindex="51857">
Condici.

La regncia s un perode transitori durant el qual una personalitat (generalment de la famlia real) exerceix el poder en nom del monarca titular ja sigui perqu aquest s massa jove, per absncia del mateix, o per la seva incapacitat per a governar per si mateix.

Blgica.

1830-1831: Regncia de Erasme Llus Surlet de Chokier, fins a la pujada al tron de Leopold I de Blgica.

1944-1950: regncia de Carles de Blgica, oncle de Baldu I de Blgica;

Egipte.

1478-1457: regncia de Hatshepsut, oncle de Tuthmosis III;

Espanya.

1665-1675: regncia de Marianna d'ustria, mare de Carles II ;

1823: Instaurada a Espanya a conseqncia de la invasi dels Cent mil fills de Sant Llus. Va ser dissolta a l'arribada de Ferran VII ;

1840-1843: regncia de Espartero ;

1833-1840: regncia de Maria Cristina de Borb fins al 12 d'octubre de 1840. ;

1885-1902: regncia de Maria Cristina d'ustria, mare d'Alfons XIII. ;

1869-1871: regncia de Serrano;

Frana.

1059-1066: regncia d'Anna de Kev, mare de Felip I ;

1226-1242: regncia de Blanca de Castella, mare de Llus IX. ;

1316-1316: regncia de Felip de Poitiers, futur Felip V, anomenat el Longeu, desprs de la defunci, al juny, del seu germ Llus X, i fins a la mort, prematura, al setembre, del fill d'aquest ltim Joan I, anomenat el Pstum. ;

1380-138: regncia dels ducs de Berry i de Borgonya, oncles de Carles VI ;

1483-1491: regncia d'Anna de Frana, filla de Llus XI, durant la minoria de Carles VIII. ;

Caterina de Mdici ;
1552-1552: regent durant l'absncia (en guerra) del seu marit Enric II. ;
1560-1563: regent durant la minoria del seu segon fill Carles IX ;

1610-1614: regncia de Maria de Mdici, mare de Llus XIII ;

1643-1614: regncia d'Anna d'ustria, mare de Llus XIV ;

1715-1723: regncia de Felip d'Orleans, anomenat el Regente, nebot de Llus XV. Aquesta regncia va constituir un rgim poltic en si mateix: la Regncia ;

Regne Unit.

1811-1820: regncia del futur Jordi IV, fill de Jordi III;

Administraci.

Al Regne dels Pasos Baixos regent era el nom que es donava a l'autoritat municipal.

Art.

LEstil regncia va ser el nom que se li va donar a l'estil artstic creat a Frana entre 1715 i 1730 durant la Regncia, a principis del segle XVIII. El mobiliari regent prefigura l'estil Llus XV que va introduir una forma arrodonida en les potes de les cmodes, taules, armaris, etc., compartint la severitat de l'estil Llus XIV i les fantasies del rococ de l'poca de Llus XV.

Vegi's tamb.

Govern;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125729" title="Guillem Hug dels Baus" nonfiltered="1735" processed="1731" dbindex="51858">
Guillem Hug dels Baus (1050-1110), fill de Hug I dels Baus, pertanyent a la senyoria dels Baus, a Provena.

Es cas amb Vierne amb qui tingu tres fills, Hug, Ramon I dels Baus, que heret la senyoria, i Poncia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125730" title="Lamu" nonfiltered="1736" processed="1732" dbindex="51859">
Aquest article parla de la ciutat de Kenya. Vegeu Urusei Yatsura pel personatge de dibuixos animats.;


La ciutat de Lamu s la ciutat ms gran de l'illa de Lamu, que s una de les que formen l'arxiplag de Lamu a Kenya (format per las de Pate, Manda i altres menors). T uns 25.000 habitants (17.076 al cens de 1999). Es capital del districte de Lamu dins la provncia Costanera, ocupant uns 130 km i incloent les illes Pate, Manda, Lamu i altres amb 42.299 habitants el 1979, 72.686 el 1989 i 85.642 estimada el 2008, i la superfcie es de 6.167 kilmetres quadrats; esta dividit en dos circumscripcions: Lamu est i Lamu oest.

La temperatura s de entre 23 i 30 grays (ms fred del maig al juliol, i ms calor del desembre a l'abril). L'activitat principal s la pesca i el turisme 

 Viles del districte .
Bori;
Bwajumwali;
Faza;
Ishakani;
Kau;
Kipini (area), legalment no s part del districte;
Kipungani;
Kiunga;
Kiwayuu;
Kizingitini;
Lake Amu;
Lake Kenyatta;
Lamu;
Lanconi;
Matondoni;
Mkunumbi;
Moa;
Mokowe;
Mtanga Wanda;
Mwanbore;
Mwudeni;
Myabogi;
Ndununi;
Pate;
Rasini;
Rubu (Robo);
Shanga;
Siyu;
Tchundwa;

 Histria .

Es tracta probablement de les illes Pyrales indicades al Periplus de la Mar Eritrea, qualificades de centre del comer. No obstant els vestigis arqueolgics ms antics sn del segle VIII o IX a Manda, i del XIII a Lamu. Ibn Taghribirdi s el primer que l'esmenta al segle XVI per la histria tradicional suahili, Khabar Lamu, igual que la de Pate, afirma que fou fundada el 695 per enviats del califa Abd al-Malik ben Merwan, reforats per un contingent enviat per Harun al-Rashid el 786, afirmacions no confirmades per testimonis escrits o per restes arqueolgiques. Es esmentada per Abu al-Majasini el 1441 i al final del segle XV l'illa i la costa propera s esmentada tamb pel pilot Ahmad ben Madjid . Ibn Taghribirdi noms en fa una breu menci: el rei t dret al mbar gris que es recull a la platja; hi ha plataners dels que es recull una mena de mel i algunes conserves; la vila esta quasi coberta per l'arena; aix indicaria una decadncia de la ciutat en aquest temps. Diverses dedicatries a les mesquites (excepte una) estan datades entre el 1370/1371 la primera, i 1511/1512 la segent, sent la resta posteriors.  Quatre mesquites es van construir al segle XVIII (1733, 1753, 1760 i 1797).

A partir del 1506 la ciutat fou possessi portuguesa. Pagava un tribut a la corona de 600 mitkhals d'or, pagats en mocenigos venecians. El 1585 va quedar sotmesa a l'Imperi Otom, representat per l'amir Ali Bey; el portuguesos van deposar el sult el 1587 i el van deportar (1589) a Goa on era el dia de Nadal d'aquest any. El 1631 es va unir a la revolta de Mombasa i va ser castigada el 1634; un altre revolta el 1678 va acabar amb l'execuci del sult i quatre soldans ms de la rodalia.

Desprs de la conquesta de Mombasa per Oman el 1698, Lamu va quedar sota sobirania omanita i es va governar com una mena de repblica. El 1744 els Mazrui es van fer amb el poder a Mombasa i es van aliar a Pate, per Lamu va restar en contra. El 1807 Mombasa va ajudar al pretendent dels nabahani de Pate, Ahmed ben Shaikh a deposar al seu pare Fumo Madi (Fumoluti). Aquest va obtenir el suport de Lamu; Mombasa i Pate van atacar Lamu per foren derrotats a Shella. Sayyid Said d'Oman hi va installar llavors una fortalesa, i fou quan la sobirania omanita fou exercida efectivament, com testimonia una inscripci al fort construt aquest any, que va servir de residncia al governador dels Al-Busaid, que fou sempre un membre de la famlia reial. Aix va restar fins el 1901, per desprs del 1856 a travs del sult de Zanzbar. Durant els Al-Busaid la ciutat es va desenvolupar molt, mercs a la poltica comercial expansionista practicada especialment per Sayyid Said, per tamb pels seus successors. S'hi feia comer de marfil, de fusta dels manglars (utilitzada en aquest temps a Arbia del sud per fer teulades) i esclaus.  Noves mesquites es van construir durant el segle XIX, als anys 1823, 1824 (dues), 1845, 1849, 1865, 1876, 1877 i 1880/1881. Els notables,dedicats al comer, van adquirir molta riquesa i sn els que van construir en aquesta poca les mansions luxoses de dos o tres pisos amb les seues baranes (suahili: haraza) que van ompli la major part de la ciutat i que recorden les del Iemen i Oman, per amb arquitectura modificada; especialment destacades sn les portes, fetes amb fusta de teca i laboriosament treballades, i els cofres per roba en fusta alcamforada (sanduku en suahili) i decoraci de marfil, que resistien a la formiga blanca; culturalment es va desenvolupar la poesia i fou residncia de nombrosos poetes i escriptors en suahili (en la variant local del ki-amu) destacant la poetessa Mwana Kupona; a la meitat del segle XX s'han trobat fins a 30000 pgines de poesies manuscrites en poder de persones de Lamu, part de les quals es conserven a la biblioteca de Dar es Salaam en microfilm.

Quan Mombasa va esdevenir port d'aiges fondes   Lamu va perdre importncia, lligat tamb a la desaparici del trfic d'esclaus, i a la decadncia general del comer. Va esdevenir llavors el centre religis ms important de l'frica oriental; la madrassa Al-Riyada (modern collegi de la mesquita de Lamu) va ser fundada el 1901/1902 per Habib Salih ben Habib Alawi ben Habib Adb Allah Djamal al-Layl, descendent d'una famlia de sayyids de Siu (vila de l'illa de Pate) de les que un membre havia emigrat a les illes Comores on Habib va nixer (no parlava l'rab, noms el suahili); establert a Lamu es va dedicar a l'ensenyament religis i de la medicina tradicional, i va reunir un grup de seguidors; es va enfrontar al clergat conservador local; utilitzava el tambor per recitar el maulidi barzandji celebrant el naixement del Profeta, i va construir una mesquita (la actual mesquita Riyada de Lamu) des de on va propagar la tarika alawiyya; va atreure estudiants de territoris vens (pokomo, galla i bajun) i el 1950 (15 anys desprs de morir) influa a tota la costa de Kenya i Tanznia i els seus deixebles eren ara mestres a petites escoles alcorniques. La cerimnia d'anar a la tomba d'Habib (una simple cabana de fusta) amb danses de les tribus, s avui un atractiu turstic.

La ciutat no va parar de decaure durant tot el segle XX. El 1890 va quedar en possessi de la Companyia Imperial Britnica de l'frica Oriental per sobirania del sult de Zanzbar; el 1895  fou posada sota administraci del Protectorat de l'frica Oriental britnica, dins els territoris llogats al sult de Zanzbar i el 1898 fou la capital del districte de Tanalndia organitzat aquell any; a partir del 1901 el liwali (virrei) zanzibar va perdre totes les atribucions excepte honorifiques. ; va formar part (1920) de la provncia de la Costa del ara anomenat protectorat de Kenya dins la colnia i protectorat de Kenya, junt amb altres territoris del sult de Zanzbar i el soldanat de Witu; El 8 de desembre de 1963 el sult va fer renuncia formal de les illes i territoris annexes a favor de Kenya que va obtenir la independncia quatre dies desprs. 

Avui dia continua sent una ciutat que no ha recuperat el seu esplendor i noms t importncia pel turisme. La vella ciutat est inscrita en la llista del Patrimoni de la Humanitat com "el ms vell i millor preservat establiment suahili d'frica Oriental". 

 Grups tnics .

En la poblaci de Lamu s'hi distingeixen diversos grups tnics. Lamu estava en les rutes principals en qu negociaven els rabs, i conseqentment, la poblaci s en gran part musulmana. 

 Caracterstiques i edificis .

A causa de qu els carrers sn molt estrets, els autombils no es permeten - la ciutat s explorada fcilment a peu, en bicicleta, o en ruc. 

Hi ha diversos museus, incloent el museu de Lamu, on es guarda la banya cerimonial de l'illa; altres museus es dediquen a la cultura del suahili i al servei postal local.

Edificis destacats sn:

El fort de Lamu construt al primer quart del segle XIX, iniciat pel deposat sult de Pate Fumo Madi ibn Abi Bakr, mort el 1809 abans d'acabar la construcci, la qual  es va acabar desprs de 1820, pels omanites;
Mesquita Mnarani ;
Mesquita Riyadha Mosque d' Habib Salih ;
Santuari de rucs (importants pel transport local amb uns 2500 rucs a l'illa);

 Referncies.


 Imatges .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125731" title="Frank Sherwood Rowland" nonfiltered="1737" processed="1733" dbindex="51860">


Franklin Sherwood Rowland ( Delaware, EUA 1937 ) s un qumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1995.

Biografia.
Va nixer el 28 de juny de 1927 a la ciutat de Delaware, situada a l'estat nord-americ d'Ohio. Va estudiar qumica a la Ohio Wesleyan University, on es gradu el 1948, i posteriorment ampli els seus estudis a la Universitat de Chicago, on es doctor el 1952. Realitz estudis de postdoctorat a la Universitat de Princeton i a la Universitat de Kansas, i el 1964 fou nomenat professor de qumica a la Universitat d'Ivine a Califrnia.

Recerca cientfica.
Al costat de Mario J. Molina, a qui conegu a la Universitat d'Irvine, va realitzar un article per a la revista Nature on es formulava per primera vegada l'amenaa dels CFC o clorofluorocarbons en la destrucci de la capa d'oz situada a l'atmosfera i els efectes d'aquests sobre el medi ambient i el canvi climtic de la Terra.

L'any 1995 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica, juntament amb Mario J. Molina i el qumic neerlands Paul J. Crutzen, pels seus treballs conjunts sobre la qumica de l'atmosfera, espcialment sobre la formaci i descomposici de l'oz.

Vegeu tamb.
 Escalfament global;
 Albedo;
 Oz;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1995;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125736" title="Bungoma" nonfiltered="1738" processed="1734" dbindex="51862">

Bungoma s una ciutat en la provncia de l'oest de Kenya. La ciutat de Bungoma va ser establerta com un centre que negociava en el vint segle primerenc. La ciutat de Bungoma t una poblaci de 44.196 (cens del 1999).
Les activitats econmiques principals de la ciutat sn el conreu d'aliments i els beneficis del negoci del ferrocarril Kenya-Uganda que passa per la ciutat. Els centres industrials es troben a Nzoia i Webuye. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125747" title="Webuye" nonfiltered="1739" processed="1735" dbindex="51863">

Webuye s una ciutat situada a la provncia de l'oest de Kenya. Localitzada en la ruta principal cap a Uganda, s on s'hi troba la fbrica de paper ms important del pas. A ms, tamb s'hi troben fbriques de productes qumics i de sucre.
La ciutat t un clima tropical, i les terres del voltant de la ciutat s'utilitza, principalment, per l'agricultura de subsistncia. 
La poblaci de la ciutat (cens del 1999) s de 19.600 habitants.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125754" title="Maralal" nonfiltered="1740" processed="1736" dbindex="51864">

Maralal s una petita ciutat situada al centre de la provncia de Rift Valley de Kenya. La ciutat t una poblaci de 16.281 habitants segons el cens de l'any 1999. A prop de la ciutat s'hi troba la sala de jocs de Maralal. Tamb s'hi troba la casa de Kenyatta, on va ser detingut Jomo Kenyatta. La ciutat serveix tamb com a base d'activitats turstiques importants.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125755" title="Debian GNU/kFreeBSD" nonfiltered="1741" processed="1737" dbindex="51865">
Debian GNU/kFreeBSD s un sistema operatiu que va treure el projecte Debian per les arquitectures d'ordinadors compatibles amb i486. s una distribuci del sistema operatiu GNU amb el sistema de paquets de Debian i el nucli de FreeBSD, a diferncia de la resta de variants del sistema operatiu GNU que utilitzen el nucli del Linux. 

El sistema base del Debian GNU/kFreeBSD s totalment funcional, tot i que hi ha unes quantes errades que cal reparar i uns quant paquets per introduir al sistema. Tot i aix ja ha sortit una versi no oficial d'aquest sistema operatiu. 

Cal tenir en compte que la k de kFreeBSD es refereix al fet que tan sols utilitza el nucli (Kernel, en angls) de FreeBSD. Ja que FreeBSD s un sistema operatiu complet, cal indicar que el nucli que s'usa sobre Debian no s el mateix que utilitza FreeBSD.

Ging.
Debian GNU/kFreeBSD es pot provar utilitzant el Ging.

Ging s una distribuci en CD autnom basada en Debian GNU/kFreeBSD. 

Ging s un acrnim recursiu que significa Ging Is Not Ging.

La versi 0.1.0, el Ging inclou l'l'entorn d'escriptori KDE 3.4, unes eines de toolchain completes amb gcc 4.0, i una barreja de les aplicacions de GNOME i KDE com Koffice, GIMP, Konqueror, etc.

Vegeu tamb.
Debian;
FreeBSD;
Freenode;
NetBSD;

Enllaos externs.
 Debian GNU/kFreeBSD  ;
 Xat de GNU/kFreeBSD a IRC en FreeNode;
 CD autnom del Ging ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125757" title="Robert Curl" nonfiltered="1742" processed="1738" dbindex="51866">

Robert Floyd Curl ( Alice, EUA 1933 ) s un qumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1996.

 Biografia .
Va nixer el 23 d'agost de 1933 a la ciutat d'Alice, poblaci situada a l'estat nord-americ de Texas. Va estudiar qumica a la Universitat de Rice de Houston, on es gradu el 1954, i posteriorment realitz el doctorat l'any 1957 a la Universitat de Berkeley a Califrnia. A partir de 1960 fou professor de qumica a la Universitat de Rice, d'on actualment s professor emrit.

 Recerca cientfica .
Interessat en la qumica inorgnica al laboratori de qumica de la Universitat de Rice, i al costat de Richard Smalley, realitz investigacions al voltant dels toms de carboni, aconseguint l'any 1988 la sntesi qumica del fuler. Aquesta s una estructura esfrica formada per dos toms de carboni i esdev la tercera forma ms estable del carboni desprs del diamant i el grafit.

L'any 1996 fou guardonat, juntament amb Richard Smalley i el britnic Harold Kroto, amb el Premi Nobel de Qumica pel descobriment dels fulerens.

Actualment Curl investiga els processos sobre fisicoqumica al voltant del genoma de l'ADN aix com la seva seqenciaci, desenvolupant instruments de raigs infrarojos per seguir el rastre quntic en la seqenciaci.

 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1996;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125762" title="Camarasaure" nonfiltered="1743" processed="1739" dbindex="51867">

Camarasaurus ("llangardaix de cmbres") s un gnere de dinosaure saurpode que visqu a Amrica del Nord al Jurssic superior, fa entre 155 i 145 milions d'anys.

 Descobriment .
Els primers fssils de camarasaure foren trobats a Colorado, Estats Units, per Oramel Lucas i fou anomenat per Edward Drinker Cope l'any 1877. L'any 1925, Charles Gilmore trob un esquelet complet de camarasaure.

 Caracterstiques .
Aquest saurpode mesurava fins a 20 metres de longitud. Era un dinosaure relativament petit i hauria pogut caure presa de grans terpodes carnvors com l'allosaure.

S'estima que aquest dinosaure pesava unes 20 tonelades o ms, tot i presentar cambres que reduiden el pes de la columna vertebral. El camarasaure probablement no podia parar-se en les seves potes posteriors ja que els ossos ms gruixuts i les llargues extremitats anteriors indicaven que la part frontal del cos era molt pesada com per a poder-la aixecar del terra.

El camarasaure tenia una cua curta i un crani gran ple de dents forts i entrellaats que podien tallar branques gruixudes, per tot i aix aquest dinosaure necessitava empassar pedres (gastrlits) que, a l'estmac es pulien i s'arrodonien, per a ajudar en la digesti dels aliments.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125764" title="Banda ISM" nonfiltered="1744" processed="1740" dbindex="51868">
Les bandes ISM (Industrial, Scientific, Medical), sn porcions de l espectre radioelctric reservades internacionalment per l s d aplicacions no comercials en els mbits de la indstria, la cincia i la medicina. En l actualitat aquestes bandes han estat popularitzades pel seu s en comunicacions WLAN (e.g. Wi-Fi) o WPAN (e.g. Bluetooth).

Les bandes ISM van ser definides per la ITU en l article 5 de les Regulacions Rdio (RR) , concretament punts 5.138 i 5.150.

L s d aquestes bandes de freqncia s obert a tothom sense necessitat de llicncia, respectant les regulacions que limiten els nivells de potncia transmesa. Aquest fet fora que aquest tipus de comunicacions hagin de ser tolerants a errors i que utilitzin mecanismes de protecci contra interferncies, com tcniques d eixamplat d espectre (veure RR 15.13).

Enllaos externs.
 Definicions ITU bandes ISM;
 ITU Radio Regulations;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125777" title="Harold Kroto" nonfiltered="1745" processed="1741" dbindex="51878">


Sir Harold Walter Kroto o Harold Krotoschiner KBE FRS ( Wisbech, Anglaterra 1939 ) s un qumic i professor universitari angls guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1996.

Biografia.
Va nixer el 7 d'octubre de 1939 a la ciutat de Wisbech, situada al comtat de Cambridgeshire, en una famlia d'immigrants jeus polonesos i alemanys que van fugir de l'Alemanya nazi a la dcada del 1930. Desprs d'estudiar primria a la ciutat de Bolton va estudiar fsica, qumica i matemtiques a la Universitat de Sheffield, on es gradu el 1961 i doctor en qumica l'any 1964.

Desprs realitz estudis postdoctorals al Canad i als Laboratoris Bell de Nova Jersey, des de 1967 s professor de qumica a la Universitat de Sussex. El 1990 fou nomenat membre de la Royal Society de Londres i el 1996 fou nomenat Cavaller Comandant de l'Imperi Britnic per part de la reina Elisabet II del Regne Unit.

Recerca cientfica.
Interessat tant en la qumica orgnica com en la inorgnica, va desenvolupar al Laboratori de Qumica de la Universitat de Sussex investigacions sobre una nova forma de cristallitzaci geomtrica del carboni, grcies a la sntesi qumica dels fulerens descoberts el 1988 pels qumics nord-americans Robert Curl i Richard Smalley. Aquestes estructures, compostes de dos toms de carboni, poden ser aprofitades, grcies a les seves excepcionals propietats d'estabilitat, en la fabricaci de materials resistents a altes temperatures, i fins i tot com substitutius del silici en els xips. 

El 1996 fou guardonat, juntament amb Curl i Smalley, amb el Premi Nobel de Qumica pel descobriment dels fulerens.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1996;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125780" title="Coelachne" nonfiltered="1746" processed="1742" dbindex="51879">

Coelachne s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
C. hackelii Merr.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125782" title="Debconf" nonfiltered="1747" processed="1743" dbindex="51880">


Debconf (de l'angls Debian Conference) s la conferncia anual on els desenvolupadors de Debian es troben per parlar d'assumptes sobre el desenvolupament d'aquest  sistema operatiu.

A ms de la Conferncia formal amb tallers planificats i xerrades, els desenvolupadors de Debian fan sempre que poden altres xarrades en una escena ms informal. Aix s'ha institucionalitzat presentant el Debcamp en el Debconf d'Oslo el 2003: es va donar un espai i una infraestructura d'ordinadors per fer-ho.

Edicions.


 Miniconf .
Hi ha un altre esdeveniment petit de Debian anomenat Miniconf, que t lloc anualment a la conferncia de Linux australiana, linux.conf.au.



 Enllaos externs .
Lloc web del Debconf ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125783" title="Cyrtococcum" nonfiltered="1748" processed="1744" dbindex="51881">

Cyrtococcum s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Cyrtococcum accrescens (Trin.) Stapf;
Cyrtococcum bosseri A. Camus;
Cyrtococcum capitis-york B.K. Simon;
Cyrtococcum carinatum Stapf & Ridl.
Cyrtococcum chaetophoron (Roem. & Schult.) Dandy;
Cyrtococcum deccanense Bor;
Cyrtococcum deltoideum (Hack.) A. Camus;
Cyrtococcum fuscinode (Steud.) A. Camus;
Cyrtococcum humbertianum A. Camus;
Cyrtococcum longipes (Wight & Arn. ex Hook. f.) A. Camus;
Cyrtococcum multinode (Lam.) Clayton;
Cyrtococcum muricatum (Retz.) Bor;
Cyrtococcum nossibeense A. Camus;
Cyrtococcum oxyphyllum (Hochst. ex Steud.) Stapf;
Cyrtococcum patens (L.) A. Camus;
Cyrtococcum patens var. latifolium (L.) Ohwi;
Cyrtococcum patens var. patens;
Cyrtococcum patens var. schmidtii (Hack.) A. Camus;
Cyrtococcum patens var. warburgii (Mez) Reeder;
Cyrtococcum pilipes (Nees & Arn. ex Bse) A. Camus;
Cyrtococcum radicans (Retz.) Stapf;
Cyrtococcum schmidtii (Hack.) Henrard;
Cyrtococcum setigerum (P. Beauv.) Stapf;
Cyrtococcum sparsicomum (Nees ex Steud.) A. Camus;
Cyrtococcum tamatavense A. Camus;
Cyrtococcum trigonum (Retz.) A. Camus;
Cyrtococcum trigonum var. celebicum Jansen;
Cyrtococcum warburgii (Mez) Stapf;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125788" title="Heteranthoecia" nonfiltered="1749" processed="1745" dbindex="51882">

Heteranthoecia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
H. isachnoides Stapf;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125789" title="Hubbardia" nonfiltered="1750" processed="1746" dbindex="51883">

Hubbardia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
H. heptaneuron Bor;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125790" title="Isachne" nonfiltered="1751" processed="1747" dbindex="51884">

Isachne s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Isachne angustifolia Nash ;
Isachne apoensis Elmer ;
Isachne brassii Hitchc.
Isachne glaziovii Hack. ;
Isachne leersioides Griseb. ;
Isachne micrantha Merr. ;
Isachne pauciflora Hack. ;
Isachne petelotii A. Camus ;
Isachne stricta Elmer;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125791" title="Limnopoa" nonfiltered="1752" processed="1748" dbindex="51885">

Limnopoa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125792" title="Sphaerocaryum" nonfiltered="1753" processed="1749" dbindex="51886">

Sphaerocaryum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125793" title="Pentaceratops" nonfiltered="1754" processed="1750" dbindex="51887">

Pentaceratops ("Cara amb cinc banyes") s un gnere de dinosaure ceratpsid que visqu a Amrica del Nord a finals del perode Cretaci, fa entre 70 i 65 milions d'anys.

Les primeres restes fssils foren trobades i descrites per Henry Fairfield Osborn l'any 1923, a Nou Mxic.

Pentaceratops mesurava 8 m de longitud, 4 m d'alada i pesava uns 5.500 kg. Presentava tres banyes al seu cap, un bec fort i gruixut fora similar al dels lloros i una gran gola ssia.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125796" title="Ouranosaure" nonfiltered="1755" processed="1751" dbindex="51888">

Ouranosaurus ("rptil valent") s un gnere d'iguanodont que visqu a principis del perode Cretaci, fa uns 110 milions d'anys en el que actualment s el nord d'frica. L'ouranosaure mesurava en torn dels 7 m de longitud i pesava unes 4 tones. 

Dos fssils complets foren trobats a Nger l'any 1966 i foren anomenats l'any 1976 pel paleontleg francs Phillippe Taquet. L'esquelet s similar al de l'iguanodon deixant de banda l'enorme cresta dorsal que presentava sobre l'esquena. s probable que utilitzes la cresta per a regular la temperatura corporal com podrien haver fet alguns tirefors i pelicosaures com Dimetrodon. Tampoc es descarta que utilitzes la cresta com a reclam sexual o per a intimidar possibles competidors. De la mateixa manera que iguanodon, tenia cada polze en forma de pua, fet que podria aprofitar per a defensar-se.

L'ouranosaure podia desplaar-se a dues o quatre potes. 

Al Museo Civico di Storia Naturale de Vencia es pot contemplar un esquelet reconstruit d'ouranosaure.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125799" title="Ramon I dels Baus" nonfiltered="1756" processed="1752" dbindex="51890">
Ramon I dels Baus (vers 1110 - Barcelona, 1150) fou el segon fill de Guillem Hug dels Baus pertanyent a la senyoria dels Baus, a Provena.

Una butlla del papa Calixte II datada el 22 de juny de 1121 l'amenaava d'excomunicaci si no impedia que Alfons, comte de Tolosa, ataqus el monestir de Sant Gli, i una de posterior del 22 d'abril de 1122 on es confirmava l'excomuni.

Presumiblement fou un candidat a comte de Provena el 1145, basant-se en una reclamaci a travs de la seva muller Estefania, filla de Gerbert de Gavald i de la seva muller Gerberge de Provena. Tant Ramon com el seu fill Hug II tindran pretensions sobre el comtat de Provena, iniciant-se aix les guerres baussenques.

"Raimundus de Baltio" jurava fidelitat a l'arquebisbe Ramon d'Arle per carta datada el 1147.

Del seu matrimoni amb Estefania tingueren set fills: Hug II (que el succe), Guillem, Bertran I (que succe a Hug II), Gilbert, Ramon, Alascia, i Mabilla.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125802" title="Richard Smalley" nonfiltered="1757" processed="1753" dbindex="51892">

Richard Errett Smalley ( Akron, EUA 1943 - Houston 2005 ) fou un qumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1996.

Biografia.
Va nixer el 6 de juny de 1943 a la ciutat d'Akron, poblaci situada a l'estat nord-americ d'Ohio. Va estudiar qumica al Hope College i la Universitat de Michigan, on es gradu el 1965. L'any 1973 aconsegu el doctorat a la Universitat de Princeton, realitzant posteriorment estudis postdoctorals a la Universitat de Chicago, i esdevenint professor de qumica a la Universitat de Rice a Houston.

Va morir el 28 d'octubre de 2005 a l'hospital M.D. Anderson Cancer Center de Houston, situada a l'estat de Texas, a conseqncia d'una leucmia.

Recerca cientfica.
El descobriment per part de Harold Kroto d'una nova forma de cristallitzaci geomtrica del carboni, constituida per dos toms d'aquest material, va permetre Smalley, i el seu collaborador de la Universitat de Rice Robert Curl, la sntesi qumica d'aquest nova forma anomenada fuler, la qual esdev la tercera forma ms estable del carboni desprs del diamant i el grafit.

L'any 1996 fou guardonat, juntament amb Curl i Kroto, amb el Premi Nobel de Qumica pel descobriment dels fulerens.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1996;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125808" title="Fernando Bosch Tortajada" nonfiltered="1758" processed="1754" dbindex="51893">
Fernando Bosch Tortajada (Vila-real (Plana Baixa), 8 de gener de 1908 - Illa de Key West (Florida), 1987),  fou un pintor i dissenyador grfic valenci

El seu padr de pila fou l'escultor Jos Ortells. La seua iniciaci artstica va estar guiada per son pare, el pintor decorador natural d Alcal de Xivert en Juan Bosch Pons que, a comenaments del proppassat segle, va establir una acadmia privada de pintura al carrer dels Desemparats i va realitzar algunes estimables obres artstiques a la ciutat de Vila-real, com ara els llenos del sal d actes del Casino Antic al carrer Major o la decoraci mural del sal de sessions de la Comunitat de Regants. La mare de Ferran Bosch tenia una mena de guarderia infantil a la mateixa casa familiar.

Quan la famlia Bosch es trasllada a Barcelona cap als anys vint, Fernando va continuar l'aprenentatge artstic i va mostrar la seua obra a diverses exposicions tant a Madrid com a la capital catalana. Al mateix temps, comenava a destacar com a illustrador de llibres i de revistes d actualitat, collaborant amb reconegudes empreses com Editorial Molino, "Blanco y Negro", "La Esfera" o "El Hogar y la Moda". Als vint-i-nou anys i espantat per l avan de la guerra civil espanyola, marxa a Pars on reafirma la seua consideraci entre els cercles artstics del moment amb una destacada exposici a la galeria d art  Carpentier . 

Contractat per la prestigiosa revista de moda  Vogue  s converteix en habitual collaborador grfic dels ms importants creadors parisencs de l alta costura, des de Balenciaga a Christian Dior. El modista Hubert de Givenchy reconeixia en el llibre de les seues memries que els primers passos que va donar en el disseny de moda varen ser inspirats per la imitaci dels dibuixos del nostre pintor. L arribada de la Segona Guerra Mundial, i l aparena alemanya del seu cognom, el van motivar a alterar-lo pblicament, signant a partir d aleshores totes les seues obres com  Bosc .

Al 1947 va ser contractat per la revista  Harper s Bazar  i s installa a la ciutat de Nova York, als Estats Units, on continua essent un dels grans representants del disseny de moda, al temps que inicia una segona etapa com a pintor, amb obres de carcter expressionista i amb diverses iniciatives d aprofundiment en les tendncies abstractes, de les quals far mostra en distintes importants galeries del pas nord-americ, i molt allunyat ja del casts costumisme de les seues primeres manifestacions plstiques. Al 1960 decideix romandre de manera definitiva als Estats Units i adopta aquella nacionalitat, la qual li s definitivament concedida en eixe mateix any.

Fernando Bosch estableix la seua residncia a l illa de Key West, a l estat de Florida, on viu els seus darrers anys en contacte amb importants personalitats de la vida cultural americana, com ara els escriptors Ernest Hemingway o Truman Capote, mentre continua incessant una variada producci pictrica ara repartida per importants colleccions particulars. A aquest lloc, a prop de Miami, va morir amb setanta nou anys d edat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125809" title="Neurachne" nonfiltered="1759" processed="1755" dbindex="51894">

Neurachne s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125810" title="Paraneurachne" nonfiltered="1760" processed="1756" dbindex="51895">

Paraneurachne s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125811" title="Francisco Broch Llop" nonfiltered="1761" processed="1757" dbindex="51896">
Francisco Broch Llop (Vila-real, 18 de setembre del 1884   Florncia, 4 de juny del 1980) fou un professor, escultor i lingista valenci.

Va nixer a Vila-real, fill de Pasqual Broch Jord i de Rosa Llop Almela. Va fer els primers estudis i els cursos de batxillerat al collegi i seminari dels frares franciscans on, com a ell li agradava de repetir, va dependre l esperit d humilitat que va marcar la seua vida, abans d orientar la vocaci envers l Acadmia de Belles Arts de Valncia. 

Iniciaci artstica.
Al 1906 conclou l aprenentatge artstic amb les millors qualificacions i un Premi Extraordinari en l assignatura de modelat que li facilita el viatge a Roma per tal de perfeccionar estudis a l Acadmia espanyola. A Valncia deixa realitzat un bust de Miguel de Cervantes, modelat per encrrec amb motiu del tricentenari de la publicaci de la primera part del  Don Quixot , i que durant molts anys presidir el paranimf de la Universitat Literria valenciana.

Dos anys ms tard (ben abeurat de visites a Museus i galeries artstiques i, sobre tot, admirat segons prpia confessi de les escultures en bronze del Museu Arqueolgic napolit, procedents de les excavacions de la ciutat de Pompeia) retorna a Espanya i obt, a l Exposici Regional Valenciana de 1909, una destacada medalla per un baix-relleu, retrat de la seua mare, que va contribuir enormement a reforar la seua passi artstica.

Enamorat de la Ciutat Eterna, marxa novament, decidit a establir-se de manera definitiva a Itlia. El retrat que presenta a l Exposici Internacional de Roma de 1911, unnimement elogiat per la seua delicadesa de composici, el revela com a excellent retratista i li proporciona nombrosos encrrecs que incrementen el seu reconeixement en el mon cultural itali. 

Professor de llengua espanyola.
La Universitat de Pdua, sabedora de la seua ampla capacitat cultural, requereix els seus serveis en 1915 per a formar part del Tribunal Examinador per a l habilitaci de professors de llengua espanyola, i el Ministeri d Instrucci Pblica itali confirma de manera oficial l encomanda, que ell seguir exercint fins a 1920. En aquests moments, s l Institut Superior d Economia i Comer de la regi de Vencia, en l actualitat convertit en Facultat Universitria, qui li ofereix, mitjanant Decret Ministerial, la Ctedra de Llengua i Literatura Espanyola que, tret del parntesi dels anys 1926 i 1927, exercir en la capital vneta fins a 1933. Desprs, i fins a complir els setanta anys, lmit mxim en aquell temps per a la docncia en ensenyaments oficials, continuar vinculat a aquella universitat com a lector d Espanyol i dinamitzador cultural al mateix temps que atenia diversos encrrecs escultrics tant a Vencia com a poblacions del seu entorn. 

Per als seus alumnes redacta una  Gramtica de la Lengua espaola  i un  Manual de correspondencia comercial  que durant molts anys seran textos d s en nombrosos centres educatius, coneixen repetides edicions i revisions i queden complementats amb l edici d una  Antologia de Literatura Espaola  i uns  Apuntes de Historia de Espaa  que collaboren a difondre la nostra cultura entre la joventut universitria italiana.

Durant aquestos mateixos anys va dirigir a ms, amb el patrocini dels successius governs, els cursos d Espanyol a la  Casa de Espaa  a Roma, aix com els promoguts a la Universitat d aquesta capital pel seu Senat Acadmic. Quan el trasllat d aquests a la nova Ciutat Universitria romana li va dificultar l accs, va continuar desenvolupant-los a Bolnia, fins que el front de batalla de la Segona Guerra Mundial va alcanar la ciutat.


Dinamitzador cultural.
La inquieta personalitat del vila-realenc, organitzador de viatges d estudi per als joves italians (incloent recorreguts per Catalunya, Valncia, Castella, Andalusia), de projeccions documentals cinematogrfiques sobre les nostres terres i cultura, ponent en jornades i cicles de promoci turstica, i trobades d intercanvi acadmic hispano-itali, va ser coneguda per les ms destacades institucions educatives i culturals, des de la Santa Seu fins a les legacions diplomtiques dels pasos hispanoamericans a Roma. 

Als anys trenta, la seua conferncia sobre  Les empremtes de Roma a Espanya  (que ell presentava acompanyada de projeccions de diapositives sobre els monuments i restes de Tarragona, Cabanes, Llria, Sagunt i tants d altres) va ser demanada i celebrada a molt diversos Ateneus culturals i Centres Universitaris (Roma, Florncia, Pisa, Pdua, Bassano, Vicenza, Vencia) pel seu contingut i per les atractives dots d oratria del professor Broch, que exercia tamb en terres italianes com a delegat del  Patronato Nacional de Turismo  del govern espanyol, de la  Societat d'Atracci de Forasters a Barcelona  i de la  Societat Valenciana de Foment del Turisme . 

Amb data de 26 d octubre de 1933, pel conjunt dels seus mrits culturals manifests tant en el treball acadmic com en l esfor i voluntat de comprensi entre els ciutadans dels diferents estats, i a proposta del Cap de Govern itali (Benito Mussolini en aquells moments), Sa Majestat el rei Vctor Manuel III li va conferir el grau i la Gran Creu de Cavaller de l'Orde de la Corona d'Itlia, essent com era, i aix consta en el protocol del document,  cittadino spagnolo . 

Uns anys desprs, ja en plena dictadura feixista, el Duce Mussolini li va oferir la nacionalitat italiana, que el professor Broch es va apressar a rebutjar, davant l esglai i la desolaci dels seus amics i companys universitaris, que miraven en tal menyspreu al dictador tot tipus de riscs personals, considerant a ms la delicada situaci per la que travessava aleshores tota Espanya. El professor Broch es va dirigir per carta al Duce, retornant-li l oferiment en aquests termes:  Si jo fos itali i visquera en un pas estranger, estaria orgulls de ser itali i mai canviaria la meua nacionalitat; jo soc espanyol i, comprenent molt b i donant les mximes grcies per l honor que l Itlia em fa, vull continuar essent espanyol. D altra manera, em semblaria estar traint la meua mare . Les paraules degueren semblar suficientment convincents al dictador, contrarestar amb les seues mateixes armes, i res del que tothom es temava va succeir.

Obra escultrica.
La dedicaci constant a l ensenyament no va amainar la seua vocaci escultrica, tot i que inevitablement la va obligar a anar espaiant-se. Francisco Broch i Llop va formar part del grup d artistes escultrics que participaren al Pavell espanyol de la XVI Biennal de Vencia, l any 1923, juntament amb Josep Clar, Juan Adsuara, Santiago Bonome, Julio Vicent i Quintin de Torre. La representaci pictrica va estar a crrec de Solana, Jos Benlliure, Anglada Camarasa, Bacarisse i Ortiz Echage entre altres. La delicada  Bacant  presentada per Broch es troba a hores d ara al Museu d Art Rosenbach de Filadlfia (Estats Units).

Altres obres importants, realitzades als anys segents, formen part de colleccions particulars italianes o es mostren en emplaaments pblics, com el bust del monument al batlle Bonaguro a la ciutat de Bassano, el monlit en honor del general Luigi Cadorna a la carretera del mont Grappa, el gran baix-relleu de la  Resurrecci de Lltzer  al Cementiri Central de Roma, o la imatge de la Immaculada Concepci a l esglsia de la poblaci de Cavallino (Vneto). Aix mateix, i com a donaci dels seus fills efectuada al 1991, el Museu de la ciutat de Vila-real, a la casa de Polo, conserva un medall en bronze amb el retrat de l esposa de l artista.

Els darrers anys.
Desprs de la Segona Guerra Mundial, el professor Broch, casat des de 1913 amb la jove Rosa Toniol i amb quatre fills (Francisco, Rosita, Cllia i Pasqual), va deixar la seua casa-estudi veneciana per a establir-se a la ciutat de Florncia, on va treballar com a professor encarregat i lector d Espanyol a la Facultat de Magisteri de la seua  Universit degli Studi , fins que li va arribar la jubilaci en 1954, simultanejant encara les classes ocasionals a Vencia i a Roma, i continuant les activitats de difusi de la cultura espanyola amb la promoci de viatges d intercanvi estudiantil, xerrades, exposicions, etc.

Superats els setanta anys, i reclamat per la Universitat de Pisa, va donar all classes com a professor extern, al mateix temps que al  Poggio Imperiale  florent, collegi estatal de la Santssima Anunziatta, selecte centre educatiu on concorrien les filles de destacades famlies italianes. All va culminar la seua tasca cultural al 1962 l illustre artista i professor vila-realenc, mort a Florncia el dia 4 de juny de 1980, als noranta sis de la seua fructfera existncia. 

L obra personal i artstica de Francisco Broch i Llop, tota una vida dedicada a estimular la comprensi entre els pobles, a la creaci i al foment de l art, de l educaci dels joves i de la cultura en el seu concepte ms ample i digne, mereix complidament el reconeixement i l elogi dels seus paisans i s, de manera clara, un espill de voluntat i de treball on es poden mirar moltes generacions de joves estudiants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125812" title="Thyridolepis" nonfiltered="1762" processed="1758" dbindex="51897">

Thyridolepis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125813" title="Arundinella" nonfiltered="1763" processed="1759" dbindex="51898">

Arundinella s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.

Arundinella ciliata Nees ;
Arundinella cochinchinensis Keng;
Arundinella flammida Trin. ;
Arundinella furva Chase ;
Arundinella nudicaulis Keng ;
Arundinella pubescens Merr. & Hack.

(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Acratherum  Link, 
Brandtia  Kunth, 
Calamochloe  Rchb., 
Chalynochlamys  Franch., nom. inval., 
Goldbachia  Trin., 
Riedelia  Kunth, nom. inval., 
Thysanachne  C. Presl, 
.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125814" title="Baragoi" nonfiltered="1764" processed="1760" dbindex="51899">

Baragoi s una petita ciutat comercial al nord de Maralal, a la provncia de Rift Valley. T una poblaci al voltant de 20.000 habitants, segons el cens de l'any 1999.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125815" title="Paul D. Boyer" nonfiltered="1765" processed="1761" dbindex="51900">

Paul Delos Boyer ( Provo, EUA 1918 ) s un qumic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1997.

Biografia.
Va nixer el 31 de juliol de 1918 a la ciutat de Provo, poblaci situada a l'estat nord-americ de Utah. Va estudiar qumica a la Universitat Bringham Young, pertanyent a l'Esglsia Mormona, on es va graud el 1939. El 1943 realitz el doctorat en bioqumica a la Universitat de Wisconsin.

El 1956 fou nomenat professor de qumica a la Universitat de Minnesota, i des de 1963 s professor al Departament de Qumica i Bioqumica de la Universitat de Los Angeles.

Recerca cientfica.
Desprs del seu doctorat realitz investigacions en els laboratoris de les Universitats de Stanford i Minnesota sobre l'estabilitzaci del srum per a les transfusions, i posteriorment sobre la cintica dels mecanismes qumics dels enzims.

Des de la seva possici a la Universitat de Los Angeles, i al costat de John E. Walker, ha desenvolupat mtodes per estudiar la sntesi qumica dels enzims que catalitzen l'adenosina trifosfat, el principal aportador d'energia als organismes. Aix mateix aconseguiren unir les dues molcules formants del fosfat: l'adenosina trifosfat o ATP i l'adenosina difosfat o ADP.

L'any 1997 fou guardonat, juntament amb el seu collaborador John E. Walker, amb la meitat del Premi Nobel de Qumica pel descobriment de la sntesi de la molcula de l'Adenosina trifosfat. L'altre meitat del premi reacaigu en el qumic dans Jens Christian Skou pel descobriment de l'enzim transportador d'ions de sodi i potassi.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1997;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125820" title="Chandrasekharania" nonfiltered="1766" processed="1762" dbindex="51901">

Chandrasekharania s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Chandrasekharania keralensis V. J. Nair, Ramachandran, Sreekumar;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125821" title="Busia" nonfiltered="1767" processed="1763" dbindex="51902">


Busia s una ciutat situada entre la frontera de Kenya i Uganda. La ciutat s un pas de frontera, igual que Malaba, una ciutat prxima a aquesta. Segons el cens de 1999, la part de Kenya t 30.777 habitants.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125822" title="Danthoniopsis" nonfiltered="1768" processed="1764" dbindex="51903">

Danthoniopsis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Danthoniopsis acutigluma Chippin.
Danthoniopsis anomala (C.E. Hubb. & Schweick.) Clayton;
Danthoniopsis aptera R.I.S. Correia & Phipps;
Danthoniopsis barbata (Nees) C.E. Hubb.
Danthoniopsis betsileensis (A. Camus) A. Camus;
Danthoniopsis catangensis (Chiov.) Kiwak & Duvign.
Danthoniopsis chevalierii A. Camus & C.E. Hubb.
Danthoniopsis chimanimaniensis (J.B. Phipps) Clayton;
Danthoniopsis dinteri (Pilg.) C.E. Hubb.
Danthoniopsis gossweileri Stapf;
Danthoniopsis gossweileri var. catangensis Chiov.
Danthoniopsis gossweileri var. gossweileri;
Danthoniopsis griffithiana (Mll. Stuttg.) Bor;
Danthoniopsis humbertii (A. Camus) Conert;
Danthoniopsis intermedia C.E. Hubb.
Danthoniopsis isalensis A. Camus;
Danthoniopsis lignosa C.E. Hubb.
Danthoniopsis minor Stapf & C.E. Hubb.
Danthoniopsis multinodis (C.E. Hubb.) Jacq.-Fl.
Danthoniopsis occidentalis Jacq.-Fl.
Danthoniopsis parva (J.B. Phipps) Clayton;
Danthoniopsis petiolata (J.B. Phipps) Clayton;
Danthoniopsis pobeguinii Jacq.-Fl.
Danthoniopsis pruinosa C.E. Hubb.
Danthoniopsis pruinosa var. gracilis C.E. Hubb.
Danthoniopsis pruinosa var. pruinosa;
Danthoniopsis purpurea (C.E. Hubb.) Jacq.-Fl.
Danthoniopsis ramosa (Stapf) Clayton;
Danthoniopsis scopulorum (J.B. Phipps) J.B. Phipps;
Danthoniopsis simulans (C.E. Hubb.) Clayton;
Danthoniopsis stocksii (Boiss.) C.E. Hubb.
Danthoniopsis tristachyoides (Trin.) Jacq.-Fl.
Danthoniopsis tuberculata (Stapf) Jacq.-Fl.
Danthoniopsis viridis (Rendle) C.E. Hubb.
Danthoniopsis wasaensis (Vanderyst) C.E. Hubb.
Danthoniopsis westii J.B. Phipps;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125825" title="Diandrostachya" nonfiltered="1769" processed="1765" dbindex="51905">

Chandrasekharania s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Diandrostachya chevalieri (Stapf) Jacq.-Fl.
Diandrostachya chrysothrix (Nees) Jacq.-Fl.
Diandrostachya fulva (C.E. Hubb.) Jacq.-Fl.
Diandrostachya glabrinodis (C.E. Hubb.) J.B. Phipps;
Diandrostachya kerstingii (Pilg.) Jacq.-Fl.
Diandrostachya scaettae (A. Camus) J.B. Phipps;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125826" title="Eldoret" nonfiltered="1770" processed="1766" dbindex="51906">

Eldoret s una ciutat kenyana de la provncia de Rift Valley. La seva poblaci era de 193.830 habitants (cens del 1999). Actualment s la ciutat de Kenya que ms rpidament est creixent, i, de moment, la cinquena ms gran del pas.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125828" title="Dilophotriche" nonfiltered="1771" processed="1767" dbindex="51907">

Dilophotriche s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Dilophotriche occidentalis Jacq.-Fl.
Dilophotriche pobeguinii Jacq.-Fl.
Dilophotriche purpurea (C.E. Hubb.) Jacq.-Fl.
Dilophotriche tristachyoides (Trin.) Jacq.-Fl.
Dilophotriche tuberculata (Stapf) Jacq.-Fl.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125829" title="Carlos Sarthou Carreres" nonfiltered="1772" processed="1768" dbindex="51908">
Carlos Sarthou Carreres (Vila-real, 3 de novembre de 1876 - Xtiva, 21 de juliol de 1971) fou un jutge i escriptor valenci.

Fill del passant de notari Carlos Sarthou Monfort i de Rosa Carreres Monllade. La famlia dels Sarthou, d ascendncia francesa, es van establir com a comerciants a Vila-real al segle XVIII. Graduat com a batxiller l'any 1893, continua estudis de Dret a Valncia fins obtenir la llicenciatura l'any 1901. Dos anys ms tard, llegeix a Madrid la tesi doctoral. Tamb el seu germ Vicente va seguir la carrera judicial. 

Desprs del seu matrimoni l'any 1904 amb la senyoreta Lidia Vila Bou, inicia las seua activitat professional com a secretari judicial a Vila-real. Ac va ser fundador i primer president de la secci local de "Creu Roja Espanyola" i el 15 d'octubre de 1906 va pronunciar un vibrant discurs a la plaa Major en el transcurs de la gran concentraci d'agricultors en defensa del comer dels ctrics. Igualment va promoure al 1905 les festes extraordinries en honor de Cervantes en la commemoraci del tercer centenari de la publicaci del "Quixot", i va collaborar en la recepci al rei Alfons XIII en la seua visita al sepulcre de sant Pasqual d'aquell mateix any. 

L'any 1909 aconsegueix la plaa titular a Borriana que va ocupar fins al 1920, data en qu es va traslladar a Xtiva, on va exercir com a jutge i arxiver municipal. La seua primera filla, Ldia (1905), va morir al malhaurat incendi del cinema  La Luz  a l edat de set anys, la qual cosa va colpir emocionalment el matrimoni que, temps desprs van tenir altra filla, igualment anomenada Ldia, i un fill, Carlos. Al 1926 va contraure nou matrimoni amb Josefa Calabuig. 

La seua inquietud cultural comena a manifestar-se l'any 1909 amb la publicaci d estudis com  Viaje por los santuarios de la provincia de Castelln , o  Impresiones de mi tierra , que motiven la seua collaboraci com autor del volum corresponent a Castell en la  Geografa General del Reino de Valencia  dirigida per Francesc Carreras Candi l'any 1913. Eixe any s nomenat membre corresponent de la Reial Acadmia de la Histria i adscrit a la Comissi Provincial de Monuments de Castell (l'any 1921 ho seria de la de Valncia). En 1919 s designat delegat reial de Belles Arts a Castell. 

Ja traslladat a Xtiva, dirigeix el Centre de Cultura Valenciana i, pels seus treballs en la recuperaci del patrimoni artstic i documental de la ciutat, al 1923 rep el ttol de Fill Adoptiu i, al 1940, el de Cronista Oficial. Durant aquest anys, Sarthou Carreres, pioner de la fotografia documental, recopila una gran collecci grfica de centenars de clixs sobre cristall i celluloide (nic testimoni en l actualitat de molts monuments i paisatges desapareguts a causa de la guerra o de l'activitat urbanstica) que es tradueix en dos importants volums:  Castillos de Espaa  i  Catedrales de Espaa , prologats per Azorn, a ms d'una gran quantitat de xicotets estudis de temtica artstica i contingut religis. Va se collaborador habitual de publicacions com "Nuevo Mundo", "La Illustraci Catalana", "Arte y Letras", "ABC", "La Tribuna", "Nuevo Mundo", "Juventud Valencianista" o "Arte y Letras". 

L'any 1946 es va jubilar de la carrera judicial a Viclvaro, el que li va permetre dedicar-se ms intensament a l'activitat cultural. Va ser acadmic corresponent de Belles Arts a Xtiva (1953), membre de la Instituci Alfons el Magnnim (1956), i de la  Hispanic Society  de Nova York (1959), collaborador de nombroses revistes de divulgaci i director del Museu Municipal de Xtiva fins al 1961. La seua darrera publicaci (d un llistat que abasta els 83 ttols) va ser un estudi sobre  Iconografia Mariana  (1961). Entre altres distincions va rebre la Medalla del Mrit Turstic, Gran Creu de Plata de la Societat d'Amics dels Castells d'Espanya, Cronista d'Honor de la Corona d'Arag, i va ser President de l'Associaci Nacional de Secretaris Judicials d'Espanya. 

El 21 de juliol de 1971 va morir a la ciutat de Xtiva.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125830" title="Garnotia" nonfiltered="1773" processed="1769" dbindex="51909">

Garnotia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Garnotia asiatica Santos;
Garnotia caespitosa Santos;
Garnotia ciliata Merr.
Garnotia erecta Santos;
Garnotia flexuosa Santos ;
Garnotia fragilis Santos;
Garnotia gracilis Swallen ;
Garnotia himalayensis Santos ;
Garnotia khasiana Santos;
Garnotia mezii Janowski;
Garnotia mindanaensis Santos;
Garnotia patula (Munro) Benth.
Garnotia solitaria Santos ;
Garnotia stricta Brongn.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Berghausia Endl., 
Miquelia Arn. & Nees.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125831" title="Hola" nonfiltered="1774" processed="1770" dbindex="51910">

Hola, tamb coneguda com a Galole, s una petita ciutat de Kenya, capital del Districte del Riu de Tana a la Provncia Costanera, situada a prop del riu Tana. Va ser un camp de detenci l'any 1959. T una poblaci de 6.931 persones (cens 1999).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125832" title="Gilgiochloa" nonfiltered="1775" processed="1771" dbindex="51911">

Gilgiochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
G. alopecuroides Peter;
G. indurata Pilg.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125833" title="Isalus" nonfiltered="1776" processed="1772" dbindex="51912">

Isalus o Tristachya s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125834" title="Onada de fred de 1956" nonfiltered="1777" processed="1773" dbindex="51913">
El mes de febrer del 1956 destaca a la majoria de registres meteorolgics com el mes ms fred de tot el segle XX per a moltes comarques catalanes. El mes de febrer d'aquest any s recordat pels canvis socioeconmics patits a les comarques de Girona (i en especial a l'Empord) a conseqncia de les continuades onades de fred (durant prop de 24 dies seguits les temperatures mnimes van sser negatives, i molt sovint inferiors als -5C). Les invasions d'aire fred ms importants van tenir lloc entre el dijous 2 i el diumenge 5, i entre el dissabte 11 i el dilluns 13 de febrer del 1956. Actualment encara els contemporanis d'aquella poca l'anomenen, i el recorden com, l'Any de la Fred.

L'agricultura, una de les principals activitats productives de les comarques catalanes, va quedar especialment afectada per la fred. Bona part dels correus es van fer malb, i encar hores d'ara es recorda com l'any que la fred va matar les oliveres. L'horta d'hivern va veure perduda la seva collita, bona part dels cereals van patir els efectes de la fred (segons el moment de creixement en el qu estaven, i d'altres aspectes com ara que la civada s ms vulnerable que no pas el blat) .

 Les oliveres .
Les oliveres que van sser podades, durant el mes de gener d'una bonana de temps molt pronunciada, varen patir moltssim ja que la saba va comenar a pujar, com si fos una primavera avanada, i l'arribada de les baixes temperatures, amb glaades intenses i continuades i els forts vents de la tramuntana provocaren l'esqueixada de branques i fins i tot l'esberlament de soques senceres. Els trulls de la comarca van treballar poc aquell any.

A resultes d'aquesta onada de fred, es procediren a l'arrencada d'aquelles oliveres fetes malb. A tall informatiu, el 62% de la superfcie ocupada per l'olivera en 16 municipis altempordanesos (Avinyonet de Puigvents, Boadella, Borrass, Figueres, Garrigs, Navata, Ordis, Ponts, Sant Miquel de Fluvi, Sant Mori, Santa Llogaia d'lguema, Saus-Camallera, Siurana, Taravaus, Vilamalla i Vilar) va desaparixer durant els posteriors anys.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125835" title="Primer Ministre de Blgica" nonfiltered="1778" processed="1774" dbindex="51914">


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125836" title="Jansenella" nonfiltered="1779" processed="1775" dbindex="51915">

Jansenella o Danthonia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125838" title="John E. Walker" nonfiltered="1780" processed="1776" dbindex="51916">

John Ernest Walker ( Halifax, Anglaterra 1941 ) s un qumic angls guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1997.

Biografia.
Va nixer el 7 de gener de 1941 a la ciutat anglesa de Halifax, situada al comtat de Yorkshire. Va estudiar fsica, qumica i matemtiques al St Catherine's College, depenent de la Universitat d'Oxford, on es doctor el 1965.

Recerca cientfica.
Durant la seva estada a Oxford inici la seva collaboraci amb Edward Abraham al voltant dels pptids com a antibitics, aix com s'interess en la biologia molecular. Desprs de treballar entre 1969 i 1971 a la Universitat de Wisconsin i d'una estada a Frana entre aquell any i 1974, entr a treballar a la Universitat de Cambridge. All conegu Fred Sanger i Francis Crick. Al costat d'aquests realitz anlisis de seqncies de pretenes i pogu descobrir el codi gentic modificat del mitocondri, i el 1978 decid aplicar mtodes qumics de la protena a les mateixes protenes de la membrana.  

En collaboraci amb el qumic nord-americ Paul D. Boyer ha desenvolupat mtodes per estudiar la sntesi qumica dels enzims que catalitzen l'adenosina trifosfat, el principal aportador d'energia als organismes. 

L'any 1997 fou guardonat, juntament amb Paul D. Boyer, amb la meitat del Premi Nobel de Qumica pel descobriment de la sntesi de la molcula de l'Adenosina trifosfat. L'altre meitat del premi reacaigu en el qumic dans Jens Christian Skou pel descobriment de l'enzim transportador d'ions de sodi i potassi.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1997;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125841" title="Campionat d'Europa de corfbol 2006" nonfiltered="1781" processed="1777" dbindex="51917">
El Campionat d'Europa 2006 de corfbol es va disputar a Budapest (Hongria) del 16 al 22 d'abril, amb la participaci de 8 seleccions nacionals.

Primera fase.





Semifinals.



Finals.



Classificaci final.

  Pasos Baixos;
  Blgica;
  Repblica Txeca;
  Alemanya;
  Gran Bretanya;
  Catalunya;
  Rssia;
  Hongria;



Vegeu tamb.
 Selecci Catalana de Corfbol;
 Campionat d'Europa de corfbol;
 Federaci Internacional de Corfbol;


Enllaos externs.
 Federaci Internacional de Korfbal;
 Europeu de corfbol 2006 Hongria;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125843" title="Cuc de terra" nonfiltered="1782" processed="1778" dbindex="51918">

Un cuc de terra s qualsevol anllid oligoquet per sobretot als que pertanyen als gneres Allolobophora, Lumbricus, Megascolides i Pheretima. Tenen el cos allargat i cilndric, i s'adapta perfectament a la vida subterrnia, tot fent galeries i alimentant-se dels nutrients que els dna la ingesti de gran quantitat de terra. 
Sn molt beneficiosos perqu per una banda espongen el sl i alhora l'enriqueixen (incorporen sobretot nitrgen a la terra).

Dels cucs de terra podem destacar-ne el cuc vermell (Elisenia foetida) que s una espcie californiana molt utilitzada en el compostatge casol de tipus vermicompost atesa la seva fcil adaptaci i reproducci.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125845" title="Jens Christian Skou" nonfiltered="1783" processed="1779" dbindex="51919">

Jens Christian Skou ( Lemvig, Dinamarca 1918 ) s un qumic i professor universitari dans guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1997. 

Biografia.
Va nixer el 8 d'octubre de 1918 a la ciutat de Lemvig, situada al comtat de Ringkjbing. Va estudiar medicina a la Universitat de Copenhaguen, on es gradu el 1944 i es doctor el 1954. El 1947 fou nomenat professor de la Universitat d'Aarhus, i el 1977 fou nomenat professor de biofsica, crrec que ocup fins la seva jubilaci el 1988.

Recerca cientfica.
Interessat en els transports qumics dels ions, fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Qumica l'any 1997 pel descobriment de l'enzim transportador d'ions de sodi i potassi. L'altre meitat del premi recaigu en el qumic nord-americ Paul D. Boyer i l'angls John E. Walker pel descobriment de la sntesi qumica de la molcula de l'adenosina trifosfat.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1997;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125846" title="Riera Gavarresa" nonfiltered="1784" processed="1780" dbindex="51920">

La riera de La Gavarresa, o Gavarresa, s un curs fluvial nascut prop del pic de Griells, al terme municipal d'Alpens (Osona), a uns 900 m d'altitud.

Travessa amb una direcci nord-est sud-oest la subcomarca del Lluans, entra al Bages pel nord-oest de la subcomarca del Moians, passa per Aviny i desguassa a uns 240 m d'altitud per l'esquerra del Llobregat aigua amunt del Pont de Cabrianes, dins el terme municipal d'Arts.

Rep les rieres de Lluans i de Relat, per la dreta, i la d'Ol i de Malrub, per l'esquerra.

El seu cabal t un marcat component estacional.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125848" title="Patrick Pearse" nonfiltered="1785" processed="1781" dbindex="51921">

Padraig Henry Pearse (conegut tamb com a Pdraig Pearse; irlands: Pdraig Anra Mac Piarais; 10 de novembre de 1879   3 de maig de 1916) fou mestre, poeta en galic irlands, escriptor, nacionalista i activista politic, un dels caps de l Aixecament de Pasqua de 1916. Fou proclamat "President del Govern Provisional" de la Repblica d'Irlanda en la proclama dels revoltats, un estatus que no fou acceptat per altres dels revoltats. Desprs del fracas de la revolta I de l execuci de Pearse, amb el seu germ I 14 lders ms, Pearse fou considerat per molts com l nima de la rebeli. L actual Taoiseach Bertie Ahern descrigu Pearse com a un dels seus herois i t un retrat seu a l escriptori del seu despatx.

Joventut i primeres influncies.
Padraig Henry Pearse nasqu a Dubln. El seu pare, James Pearse, fou un picapedrer originari de Birmingham que treball en la construcci de la catedral, que es convert al catolicisme el 1870, potser per motius laborals, i adopt un punt de vista poltic moderadament autonomista  El 1877 es cas per segon cop amb Margaret Brady. Tenia dos fills del seu anterior matrimoni, Emily i James. Maragaret era originria de Dublin, per la seva famlia era originria del Comtat de Meath i parlaven galic irlands. L amor pel galic li va venir al jove Patrick de la influncia de la seva tia via Margaret, i la seva escolaritzaci a Westland Row. 

El 1896, amb noms 16 anys, es va unir a la Lliga Galica (Conradh na Gaeilge), i el 1903 amb 23, esdevingu editor del seu diari An Claidheamh Soluis ("L Espasa de Llum"). 

D antuvi el seu principal heroi era el personatge folklric Cchulainn, encara que des d aleshores es va interessar pels lders dels passats moviment  republicanisme, com Theobald Wolfe Tone i Robert Emmet, ambds, irnicament, protestants escptics; fou el seu exemple el que li inspir la revolta de 1916. Com va escriure Conor Cruise O'Brien, veia l alament com a "una Passi amb sang real."

St Enda's.
Com el seu germ Willie, Pearse que la llengua era el que identificava intrnsecament una naci. Creia que el sistema escolar irlands era pensat per a convertir el jovent irlands en bons anglesos o irlandesos obedients, ra per la qual calia una alternativa. Se li uniren alguns revivalistes cltics que intentaven salvar el galic irlands de la extinci. Pensava que la clau per asalvar la llengua era un sistema educatiu apropiat. Per a dur-ho a la prctica, va crear la seva prpia escola bilinge, Escola St. Enda (Scoil anna) a Ranelagh, al Comtat de Dubln, el 1908, on els nens aprenien els dos idiomes.

Amb l ajuda de Thomas Mac Donagh, el seu germ petit Willie Pearse i altres acadmics, l experiment fou un xit. Tot an com havia planejat i, fins i tot envi alumnes a estudiar a la  Gaeltacht de l oest d Irlanda. El seu idealisme el va dur a cercar un lloc encara ms idllic per a l escola, ra per la qual la va traslladar a Rathfarnham, el 1910. Aix, per, va provocar dificultats econmiques i l abocaren a la runa mentre feia el possible per a mantenir l escola

Els Voluntaris, la IRB I l Aixecament de Pasqua.
 
El novembre de 1913 Pearse fou convidat al discurs inaugural dels  Voluntaris Irlandesos, creats per a reforar la Llei d Autonomia i en oposici a la protestant Ulster Volunteer Force. La proposta havia fallat en passar a la Casa des Lords en un tercer esfor, per els poders disminuts dels Lords sota la Parliament Act volia dir que la llei noms podia ser anullada. 

A comenament de 1914, Pearse esdev membre de la Germandat Republicana Irlandesa (IRB), una organitzaci dedicada a expulsar els britnics d Irlanda i establir-hi una Repblica; alhora era membre dels Voluntaris, dels quals en fou Director d Organitzaci Militar, el membre de ms alt rang dins la IRB, cosa que esdevingu fonamental per a comandar la futura rebelli. Cap el 1915 esdevingu membre del Consell Suprem de l IRB idel seu Consell Militar secret, nucli que organitzaria la rebelli irlandesa mentre les tropes britniques lluitaven en la  Primera Guerra Mundial.



L 1 d'agost de 1915, Pearse va fer una oraci funerria al funeral del feni Jeremiah O'Donovan Rossa. On fa una lloa als revoltats de l Aixecament feni de 1867 com a exemple a seguir per les noves generacions.

Fou Pearse "President de la Repblica Irlandesa"?.
Pearse, a causa de la seva habilitat oratria, fou escollit pel destacat dirigent de l IRB Thomas Clarke per a ser portantveu de l alament. Fou Pearse qui, a poc de l alament de 1916, don ordres a totes les unitats de Voluntaris en les maniobres de tres dies prvies a la revolta, que era la senyal d alament general. Quan Eoin MacNeill, cap d estat major dels Voluntaris, descobr que havia estat planejat sense les armes promeses per Alemanya, envi contraordres per escrit, provocant que Pearse ajorns l aixecament un dia, I amb menors efectius dels previstos. Sense MacNeill com a cap, el Consell Militar necessitava alg que prengus el ttol de President de la Repblica d Irlanda i Comandant en Cap. Pearse en fou escollit sobre Clarke, ja que Clarke era un convicte pels britnics i no podia jugar cap paper directament, alhora que Pearse era respectat com a lder natural arreu del pas.

Tanmateix, la proclama on Pearse fou designat  President de la Repblica no era acceptat per tothom. El govern es definia com a 'provisional'. L esposa de Clarke afirm a la seva autobiografia que els revoltats pensaven que Clarke era el president president, donat que la seva signatura era la primera de la llista en la proclama. Emmet Clarke, fill de Tom Clarke, aleshores un nen, era present quan alliberaren la seva mare, afirm que un dels dirigents li va preguntar "Qui dimonis ha fet Pearse president?"  Oponents de Pearse l acusaren d usar el seu rol com a cap propagandstic de la revolta per a erigir-se en president. El crrec que Pearse tenia com a rol noms figurava en un document secundari, un redactat pel mateix Pearse, no l actual  Proclamaci. Endems, el document es referia a ell com a "President del Govern Provisional", no pas "President de la Repblica". Un "President de govern" equival a primer ministre, no a president d estat. Pearse i els seus collegues tamb pensaren el proclamar al prncep Joaquim (fill petit del Kaiser) com a rei constitucional irlands si les Potncies Centrals guanyaven la Primera Guerra Mundial. 

Quan el poble irlands va votar majoritriament a les eleccions generals del 1918 pel Sinn Fin la formaci d un parlament irlands independent, el Dil ireann, el primer pargraf del Programa Democrtic, llegit en la primera reuni del Primer Dil, esmen  "r gceud Uachtarn Pdraig Mac Phiarais" nostre primer President, Pdraig Mac Phiarais" tot reconeixent-lo com a President.)

L aixecament de Pasqua i la seva execuci.
Quan es produ l Aixecament de Pasqua el dilluns 24 d'abril de 1916, ajornada un dia per haver interceptat la marina britnica les armes enviades per Alemanya en el vaixell Aud i la contraordre de MacNeill, fou Pearse qui proclam la Repblica als esglaons del General Post Office, quarter general dels insurgents. Quan, desprs d alguns dies de combat, va veure que la victria era impossible, es va render, amb la majoria dels altres lders. Pearse i catorze ms, incls el seu germ Willie, foren jutjats per un tribunal militar i afusellats. Sir Roger Casement, lder de l IRB que havia intentat infructuosament reclutar una fora insurgent entre presoners de guerra irlandesos a Alemanya, fou penjat de la forca a Londres l agost segent.  Thomas Clarke, Thomas MacDonagh i el mateix Pearse foren els primers rebels executats, el mat del 3 de maig de 1916. Pearse tenia 36 anys aleshores.

Escrits de Pearse.

Pearse escriv histories i poemes en irlands i angls, el ms conegut "The Wayfarer". Les histories curtes en irlands sn Eoghainn na nan ("Eoineen dels ocells"), osagn, Na Bithre ("Els camins"), i An Bhean Chaointe ("La Dona Plorant"), per la pea ms coneguda i significativa fou el poema Mise ire (Sc Irlanda). Les seves idees educatives foren recollides en l assaig "The Murder Machine". Va escriure alguns assaigs de poltica i llengua com "The Coming Revolution" i "Ghosts".

A causa dels seus pamflets poltics escrits durant l Alament, Pearse fou reconegut com la veu del 1916. En les dcades segents, Pearse fou idolatrat pel nacionalisme irlands com a exemple a seguir. 

Tanmateix, quan esclat el conflicte a Irlanda del Nord el 1969, el llegat de Pearse aviat fou associat a l IRA Provisional. La reputaci i els escrits de Pearse foren sotmesos a crtica per alguns historiadors que el definien com a perills, fantic, psicolgicament inestable (com Conor Cruise O'Brien) sota influncies ultra-religioses.  Altres el defensaren, suggerint que acusar-lo de tot aix era una distorsi histrica dels seus escrits.     

L escola de St. Enda's, Rathfarnham, al sud de Dubln, ara s el Museu Pearse dedicat a la seva memria.

Vida personal.
Pearse mai va escriure el sou nom com a 'Padraig', usava 'Patrick' o P.H.'. Desprs de la seva mort li fou adoptat 'Padraig' pel seu amor al galic irlands. 

Se sap poc de la seva vida privada, per hi ha molta especulaci. Alguns dels poemes que va escriure, i la manca d embolics romntics amb cap dona durant la seva vida, han fet suposar que potser era homosexual, un rumor que ja corria quan encara era viu, quan era notria la seva solteria i la manca de relaci amb dones.

La qesti de si Pearse era homosexual o no genera controvrsia, ja que tampoc hi ha indicis que mantingus cap relaci homosexual. ltimament ha circulat la histria que afirma que Pearse va tenir un afer amors amb Eileen Nicholls (Eibhlin Nic Niocaill), que li va trencar el cor i ja no se'n va refer.  Tot i aix, no hi ha evidncies que entre ells dos hi hagus altra cosa que amistat, cosa que ha dut a afirmar a la historiadora irlandesa i assessora del Partit Unionista de l'Ulster  Ruth Dudley Edwards, que "gaireb segur era un homosexual latent".

Notes.


Fonts . 
 Tim Pat Coogan, Michael Collins, Hutchinson, 1990.
 Ruth Dudley Edwards, Patrick Pearse: the Triumph of Failure London: Gollancz, 1977.
 F.S.L. Lyons, Ireland Since the Famine, Collins/Fontana, 1973. ;
 Dorothy Macardle, The Irish Republic, Corgi, 1968. ;
 Arthur Mitchell & Padraig  Snodaigh, Irish Political Documents 1916-1949, Irish Academic Press 1985.
 Mary Pearse, The Home Life of Padraig Pearse. Cork, Mercies 1971.

Enllaos externs .

The Murder Machine, Pearse's groundbreaking article on Montessori education, written from the perspective of the man who founded St Enda's, an internationally famous school in its day, which failed after five of its teachers were executed after the 1916 Rising;
Illustrated biography, and collected writings of Pearse;
A look at Pearse's published poems tackling the issues raised by revisionists.;
"Patrick Pearse and Homosexual Panic" (academic paper) by Joseph Nugent ;
"God Save the Queen: Without him there would have been no Easter Rising" - Sunday Independent 15 April 2001  ;

 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125852" title="Aixafacaps" nonfiltered="1786" processed="1782" dbindex="51922">
L'aixafacaps es un instrument de tortura aplicat a la edat mitjana, destinat a rebentar els ossos  del crani.

La barbeta de la vctima es collocava a la barra inferior de l'instrument, i el casquet era emps cap avall pel cargol. Els efectes d'aquest procs sn evidents: primer, es destrossen els alvols dentaris, desprs les mandbules, i, finalment, el cervell s'escorre entre les conques dels ulls i entre els fragments de crani.

Avui en dia ja no s'utilitza com a pena capital, per gaudeix d'una gran estima pel seu s en interrogatoris en una bona part del mn.

En la actualitat, la barra inferior i el casquet estan fets de materials tous per no deixar marques en la vctima.

Existeixen uns instruments semblants anomenats "trencacranis", que, com el seu nom indica, la seva finalitat est en trencar el crani de la vctima.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125853" title="Cep xins" nonfiltered="1787" processed="1783" dbindex="51923">
El cep xins era un instrument de tortura d'origen xins, consistent en una caixa, generalment de fusta, on es collocaven els peus de la vctima, els quals eren, a travs d'una maneta i utilitzant els principis bsics de la premsa i el cargol, premuts pel botx. El dolor de la vctima era gradual, comenant per una lleugera pressi al peu fins a convertir-se en un dolor insuportable acompanyat de la trituraci dels ossos del peu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125856" title="Calendari Porrerenc" nonfiltered="1788" processed="1784" dbindex="51924">
El Calendari Porrerenc s un almanac o parenstic editat a Porreres (Mallorca) per Joan Barcel i Bau i Bartomeu Amengual i Gomila.

Es ve publicant, de forma ininterrompuda des de l'any 1994. Es defineix com a almanac popular, astronmic, astrolgic, religis,cronolgic, histric, geogrfic i d'inters local. Hi collaboren tamb Llus Mestres, Rosa Barcel, Joana Maria Noguera, Miquel A. Arranz i altres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125860" title="ANTIC" nonfiltered="1789" processed="1785" dbindex="51925">
Si us esteu referint a la revista, vegeu ANTIC (revista);

ANTIC (Alpha-Numeric Television Interface Circuit) Circuit d'Interfcie Alfanumrica de Televisi. Va ser un xip primitiu de sistema de vdeo utilitzat tant pels microordinadors de la famlia Atari de 8 bits com tamb per algunes consoles de jocs de vdeo d'Atari als volts del 1980.

L'ANTIC era un microprocessador dedicat que generava els grfics en 2D i els mostrava en la pantalla d'un televisor o d'un ordinador.  Es tractava d'un veritable microprocessador, que tenia un conjunt d'instruccions que li permetien executar programes per processar dades de grfiques de vdeo. Aquests "programes" rebien el nom de llistes de pantalla .

La unitat de processament central CPU, compatible amb 6502, escrivia a la RAM la llista de pantalla  i les dades de la pantalla. L'ANTIC recollia aquesta informaci des de la RAM utilitzant una tcnica coneguda com drecera a la memria  DMA.  Processava les instruccions de nivell ms alto (o ms complexes) de la llista de pantalla i les tradua en temps real en un flux d'instruccions simplificades per al xip CTIA, en una combinaci que proporcionava 12 modes grfics. Amb el xip GTIA, ms avanat, es disposava de 16 modes grfics.

 Caracterstiques.
Las caracterstiques ms notables de l'ANTIC eren:

 14 modes diferents de grfics i de text.
 Els modes de pantalla  podien barrejar-se a la pantalla;
 RAM de la pantalla variable . La RAM de la pantalla es podia ubicar casi en qualsevol rea de la memria. Aix feia possible que es pogus fer un intercanvi de pgines  i altres efectes fcilment. ;


 Instruccions . 
ANTIC tenia quatre tipus d'instruccions:

 Mode de mapa de bits - desplegament de pxels;
 Mode de carcters - desplegament de dades de carcters;
 Lnia en blanc - desplegament de lnies horitzontals en blanc (en color slid);
 Instrucci de salt - recarregava el comptador del programa ANTIC  (instrucci de 3 bytes);


Cada instrucci tenia opcions addicionals donades mitjanant l'assignaci de bits especfics:

DLI -  interrupci de la llista de pantalla.
Carregar escaneig de memria  (LMS) - Carrega les direccions de les dades de grfics/carcters (instrucci de 3 bytes);
Lliscament Vertical  - Habilita el lliscament vertical;
Lliscament Horitzontal  - Habilita el lliscament horitzontal;

Tot i que l'ANTIC era un microprocesador, el seu comptador del programa tenia tan sols 10-bits de longitud. Aix feia que la llista de pantalla requers una instrucci de salt JMP per creuar un lmit d'1K. Es necessitava una instrucci de "crrega d'escaneig de memria"  LMS (Load Memory Scan)  per les dades que superaven un lmit de 4K. Finalment, es posava una instrucci de "salt durant l'esborrat vertical" JVB (Jump on Vertical Blank), al final de la llista de pantalla. El desplegament complet era igual a 192 lnies d'escombrat.

 Enllaos externs .
De Re Atari  per Chris Crawford ;
Esquema de l'Atari, Edici Revisada  per Ian Chadwick .
Dades del xip ANTIC .
Dades del xip CGIA .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125868" title="Francesc Cabo Arnal" nonfiltered="1790" processed="1786" dbindex="51926">
Francesc Cabo Arnal (Nquera, 1768   1832) fou un compositor i msic valenci.

Biografia.
Ingress com infant o deputat a la Capella Musical de la Catedral de Valncia l'any 1778, sent mestre de capella Francesc Morera i Cots. El 1788 s organista de l'esglsia de Santa Caterina de Valncia, des d'on suplia les absncies de seu mestre. Ms tard ocup la plaa d'organista d'Oriola (Alacant). L'any 1793 oposit a la plaa de mestre de capella de Valncia, sense xit, el 1796 oposit a la Catedral de Granada, i posteriorment a la collegiata de Rubielos de Teruel. El 1796 es nomenat organista segon de la Catedral de Valncia, per a cobrir les absncies de l'organista primer, Rafael Angls. El 1816 s nomenat organista primer i el 1830 mestre de capella, com a substitut de Francesc Andrev i Castellar.

T obra vocal (principalment conservada a la Catedral de Valncia) i sonates monotemtiques. T un estil romntic italianitzant.

 Enllaos .
Orguens i Organistes Catedralicis de la Valncia del Sigle XIX. Josep Climent Barber. Lo Rat Penat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125870" title="Fontser" nonfiltered="1791" processed="1787" dbindex="51927">

Onomstica
Carles Fontser i Carri: (1916-2007) Dibuixant i cartellista catal. Rellevant durant la II Repblica espanyola.
Eduard Fontser i Riba: (1870-1970) Meteorleg i sismleg catal. Primer director del Servei de Meteorologia de Catalunya.
Josep Fontser i Mestre: (1829-1897) Arquitecte catal. Constructor del Parc de la Ciutadella i el Mercat del Born de Barcelona.
Josep Maria Fontser i Masdu: (1854-1936) Clergue catlic catal.
Josep Maria Fontser: Director de producci catal. Membre de la companyia de teatre Els Joglars.
Ramon Fontser: (1956) Actor catal. Membre de la companyia de teatre Els Joglars.
Jordi Petit i Fontser: (1937-2003) Economista catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125871" title="Vicent Rodrguez Monllor" nonfiltered="1792" processed="1788" dbindex="51928">
Vicent Rodrguez Monllor (Ontinyent, 1690   1760) fou un compositor i msic valenci.

Biografia.
Successor al 1715 de Joan Baptista Cabanilles com a mestre de capella de la Catedral de Valncia

Obra.
La seua obra ms coneguda es el "Libro de Tocatas para Cmbalo", manuscrit datat al 1740 amb 30 sonates per a clavec.

Per a orgue t diverses Tocates i seleccions de versos per al Pange Lingua.
 
Bibliografia.
 Dos toccatas para rgano con clarines. (Estudi i transcripci de Jos Climent). Facultad de Teologa de San Vicente Ferrer. Series musicolgica I. Valncia, 1.982.
 Toccatas for harpsichord : (thirty Sonatas and a Pastorela, 1744) / Vicente Rodrguez ; edited by Almonte Howell. Madison (Wisconsin) : A-R Editions, cop. 1986 2 v. ; 31 cm;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125876" title="Ramon Gener" nonfiltered="1793" processed="1789" dbindex="51929">

Ramon Gener (o Janer), president de la Generalitat de Catalunya en els perodes 1364-1365, en substituci temporal de Romeu Sescomes i 1379-1380. Era canonge de la seu d'Urgell i rector de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona. S'estima que va morir en 1388.

D'amplia experincia en crrecs de la Diputaci, anteriorment havia estat diputat en 1358. Nomenat conseller a les Corts de Barcelona (1365) i odor de comptes en 1367, en el perode que la Diputaci del General va ser regida per un regent. Torna a ser elegit diputat en 1375, durant el segon mandat de Romeu Sescomes.

El 7 de gener de 1379 s escollit per a un segon mandat per la comissi reorganitzadora de la Diputaci que havia estat formada per resoldre la crisi institucional creada desprs de les Corts de Barcelona (1377). La comissi, noms un any mes tard, va destituir als diputats nomenats per aquestes Corts (Galceran de Besora) i nomen una nova terna de diputats amb Ramon Gener al front. Aquest segon mandat de Ramon Gener noms va durar fins els nous nomenaments de les Corts de Barcelona 1379-1380.

 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Enciclopdia Catalana. ISBN 84-412-0884-0;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125879" title="Clube Atltico Mineiro" nonfiltered="1794" processed="1790" dbindex="51930">


El Clube Atltico Mineiro s un club de futbol brasiler de la ciutat de Belo Horizonte a l'estat de Minas Gerais.

Histria.
El Clube Atltico Mineiro fou fundat el 25 de mar de 1908 per 22 joves de classe mitjana de Belo Horizonte. El primer nom fou Athletico Mineiro Foot Ball Club i l'uniforme era blanca i verda. Aviat canviaren els colors per l'actual amb franges blanques i negres verticals. El primer partit fou contra el Sport Club Foot Ball, el club ms antic de la ciutat, el 21 de mar de 1909, amb victria de l'Atltico per 3-0. El Sport deman un partit de revenja que tamb fou guanyat per l'Atltico per 4 a 0, guanyant-se aix el respecte del futbol ciutad.

El 1913 canvi el seu nom per Clube Atltico Mineiro. L'any segent guany el seu primer campionat, la Taa Bueno Brando. El 1915 guany el seu primer campionat mineiro, organitzat per la Liga Mineira de Esportes Terrestres. L'any 1926 trenc la ratxa de 10 campionats consecutius de l'Amrica. Al club jugaven tres dels seus millors jugadors de la histria, Said, Jairo i Mrio de Castro.

Als anys 30 guany els campionats estatals de 1931, 1932, 1936, 1938 i 1939. El 1937 guany el primer campionat de campions brasilers de la histria. Durant els anys 40 i 50 domin el futbol de l'estat de Minas Gerais amb 12 campionats. El 1950, va rebre el ttol simblic de campi del gel desprs d'una triomfant gira per Europa. Durant els anys seixanta es constru l'estadi de Mineiro per el club noms guany dos campionats estatals el 1962 i 1963. Durant aquest perode s'inici la rivalitat amb el Cruzeiro.

L'any 1970 guany el seu primer campionat a l'estadi Mineiro, trencant una seqncia de cinc ttols consecutius del Cruzeiro. El 1971, el club guany el primer campionat brasiler de futbol de la histria. La dcada la complet amb tres nous campionats mineiros. La segent fou una de les millors de la histria del club amb sis estatals consecutius entre 1978 i 1983, i quatre ms fins 1989. Destacaren jugadors com Reinaldo, Toninho Cerezo, der i Joo Leite.

Durant els 90 guany tres campionats estatals (1991, 1995 i 1999) i els seus dos primers campionats internacionals, les copes Conmebol de 1992 i 1997. A partir dels anys 2000 el club inici una etapa de crisi que acab amb el descens a la Srie B el 2005. La temporada segent guany la segona divisi brasilera, retornant l'equip a la mxima categoria del futbol brasiler.

L'equip s conegut amb el sobrenom de Galo (el gall), que a ms s la mascota del club, creada als anys 40 per Fernando Pierucetti, dibuixant d'un diari local. Pel que fa als derbis, sn contra l'Amrica, fins els seixanta el ms important de l'estat, i contra el Cruzeiro, el ms important des de meitats dels seixanta.

 Entrenadors destacats .
Tel Santana - 434 partits;
Procpio Cardoso - 328 partits;
Barbatana - 227 partits;
Ricardo Dez - 168 partits;
Levir Culpi - 152 partits;

 Jugadors destacats .
Jos Reinaldo de Lima 'Reinaldo';
Dario 'Dad Maravilha';
Cludio Taffarel;
Gilberto Silva;
Cicinho;
Alessandro Faiolhe Amantino Mancini;
Toninho Cerezo;
Edivaldo Martins Fonseca;
Luz Carlos Ferreira 'Luizinho';
Murilo Silva;
Lincoln;
Ladislao Mazurkiewicz;
Ded;
Cludio Caapa;
Juliano Belletti;
Z do Monte;
Paulo Isidoro;
Marques;
Mrio de Castro;
Said;
Jairo;
Cincunegui;
Ubaldo;
William;
Nvio Gabrich;
Marcelo Oliveira;
Grapete;
Oldair;
Lola;
Spencer;
Elzo;

 Presidents .
1908 a 1910 - Margival Mendes Leal;
1911 a 1911 - Aleixanor Alves Pereira;
1912 a 1913 - Jair Pina dos Reis;
1914 a 1914 - Joo Luiz Morethzon;
1915 a 1916 - Robera Xavier Azevedo;
1917 a 1917 - Nilo Rosemburg;
1918 (6 mesos) - Jorge Dias Pena;
1919 (6 mesos) - Antnio Antunes;
1920 a 1920 - Alvaro Felicssimo;
1921 a 1922 - Alfredo Felicssimo de Paula Furtado;
1923 a 1923 - Robera Xavier de Azevedo;
1924 a 1925 - Alfredo Furtado;
1926 a 1930 - Leandro Castilho de Moura Costa;
1931 a 1931 - Anibal Matos;
1932 a 1932 - Afonso Ferreira Paulino;
1933 a 1938 - Tomz Naves;
1939 a 1939 - Casildo Quintino dos Santos;
1940 (5 mesos) - Slvio Noronha;
1940 a 1941 (2 mesos) - Hlio Soares de Moura;
1942 a 1942 - Olmpyo Mouro de Miranda;
1943 a 1944 - Albera Pinheiro;
1945 a 1945 - Edward Nogueira;
1946 a 1949 - Gregoriano Canedo;
1949 (3 mesos) - Geraldo Vasconcelos;
1949 (6 mesos) - Osvaldo Silva;
1950 a 1951 - Jos Cabral;
1952 a 1953 - Jos Francisco de Paula Jnior;
1954 a 1955 - Mrio de Andrade Gomes;
1956 a 1957 - Jos Francisco de Paula Jnior;
1958 a 1959 - Nelson Campos;
1960 a 1960 - Antnio lvares da Silva;
1961  -  Edgard Neves;
1962 a 1963 - Fbio Fonseca e Silva;
1964 (4 mesos) - Jos Ramos Filho;
1964 (8 mesos) - Lauro Pires de Carvalho;
1966 a 1967 (8 mesos) - Eduardo Cato Magalhes Pina;
1967 (4 mesos) - Fbio Fonseca e Silva;
1968 a 1969 - Carlos Albera de Vasconcellos Naves;
1970 a 1973 - Nelson Campos;
1973 (6 mesos) - Rubens Silveira;
1974 a 1975 - Nelson Campos;
1976 a 1979 - Walmir Pereira da Silva;
1980 a 1985 - Elias Kalil;
1986 - Marum;
1986 a 1988 - Nelson Campos;
1989 a 1994 - Afonso Arajo Paulino;
1995 a 1998 - Paulo Curi;
1999 a 2001 - Nlio Brant;
2001 a avui  - Ricardo Guimares;

 Palmars .
 Futbol .
2 Copa Conmebol: 1992, 1997;
2 Copa dos Campees: 1937, 1978;
1 Campionat brasiler de futbol: 1971;
1 Campionat brasiler de futbol-Srie B: 2006;
38 Campionat mineiro: 1915, 1926, 1927, 1931, 1932, 1936, 1938, 1939, 1941, 1942, 1946, 1947, 1949, 1950, 1952, 1953, 1954, 1955, 1956, 1958, 1960, 1963, 1970, 1976, 1978, 1979, 1980, 1981, 1982, 1983, 1985, 1986, 1988, 1989, 1991, 1995, 1999, 2000;
1 Copa dels 100 anys de la ciutat de Belo Horizonte: 1997;
 Futbol sala .
2 Liga Futsal de Brasil: 1997, 1999;
1 Copa Intercontinental: 1998;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125883" title="Mise ire" nonfiltered="1795" processed="1791" dbindex="51931">
Mise ire (Sc Irlanda) s un poema en galic irlands escrit pel poeta, lder i politic republic irlands  Patrick Pearse.

Tamb s el nom d una pellcula feta el 1959 per George Morrison que fa un muntatge contamporani per a explicar la histria del nacionalisme revolucionari irlands del 1896 al 1918: des del funeral d O'Donovan Rossa amb notes de James Connolly, el discurs de Patrick Pearse, l Aixecament de Pasqua i la Guerra d'Independncia Irlandesa

Mise ire tamb s el nom d un disc de Sen  Riada que fa de banda sonora del film.

Tamb s el nom d un grup de msica de ball irlandesa de Glasgow (Esccia).

 El poema .
Mise ire - sine me n an Chailleach Barra. 
Mr mo Ghlir - m do rug C Chulainn crga. 
Mr mo nire - mo chlan fin do dhol a mthair. 
Mise ire - uaign me n an Chailleach Barra. 
 Traducci al catal.
Sc Irlanda   Sc ms vella que l Anciana de Beara 
Gran s la meva glria   Vaig alletar el gran Cuchulainn 
Gran s la meva vergonya   Els meus fills s han venut la mare 
Sc Irlanda   Estic ms sola que l Anciana de Beara 
Enllaos externs.
;
El poema;
La pellcula;
Banda de Ball Irlandesa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125884" title="Loudetia" nonfiltered="1796" processed="1792" dbindex="51932">

Loudetia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125885" title="Loudetiopsis" nonfiltered="1797" processed="1793" dbindex="51933">

Loudetiopsis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125886" title="Trichopteryx" nonfiltered="1798" processed="1794" dbindex="51934">

Trichopteryx s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125887" title="Tristachya" nonfiltered="1799" processed="1795" dbindex="51935">

Tristachya s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
T. leiostachya Nees;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125888" title="Zonotriche" nonfiltered="1800" processed="1796" dbindex="51936">

Zonotriche s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Zonotriche brunnea (J.B. Phipps) Clayton;
Zonotriche decora (Stapf) J.B. Phipps;
Zonotriche inamoena (K. Schum.) Clayton;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125892" title="Cruzeiro Esporte Clube" nonfiltered="1801" processed="1797" dbindex="51937">


El Cruzeiro Esporte Clube s un club de futbol brasiler de la ciutat de Belo Horizonte a l'estat de Minas Gerais. A ms del futbol, el club t seccions semi-professionals d'atletisme i bitlles.

Histria.
El Cruzeiro nasqu desprs de la crisi que sofr el Yale Atltico Clube, un dels ms antics clubs esportius de l'estat. Els italians de Belo Horizonte volien seguir les passes de la colnia italiana de So Paulo, que havien fundat un club anomenat Palestra Itlia. El Yale, format el 1910, compet al campionat de Belo Horizonte fins l'any 1925, quan abandon el futbol. La majoria dels seus jugadors eren d'origen itali i quan el Palestra Itlia va ser fundat s'uniren al nou club. El 20 de desembre de 1920 nasqu el Palestra Itlia (de Belo Horizonte) tamb conegut com Palestra Mineiro. Uns dies ms tard, el 2 de gener de 1921 es feu oficial la creaci del nou club amb el nom de Societ Sportiva Palestra Itlia. Els colors adoptats foren els de la bandera italiana, verd per la samarreta, blanc pels pantalons i vermell pels mitjons. Inicialment noms s'accept la presncia de membres de la colnia italiana, fins l'any 1925 en que obr les portes a esportistes de les dems nacionalitats. El primer partit del club fou el 3 d'abril de 1921 contra un combinat de la ciutat de Nova Lima. El Palestra venc per 2 a 0.

El gener de 1942, Brasil entr a la Segona Guerra Mundial i un decret del govern federal prohib l's de noms relacionats amb l'enemic. El nom itali del club fou abandonat i canviat pel d'Ypiranga, totalment brasiler, per desprs d'una derrota en el nou debut, el nom fou novament abandonat i el ms d'octubre s'aprov el nom de Cruzeiro Esporte Clube. El nom Cruzeiro prov de la constellaci de la Creu del Sud, que noms pot ser vista des de l'hemisferi sud. L'uniforme fou canviat i s'adopt la samarreta blava amb pantalons blancs. La presentaci oficial del nou Cruzeiro Esporte Clube fou el 11 de novembre de 1942, contra l'Amrica, amb victria per 1 a 0.

La seva poca daurada s'inici durant els anys 60, amb jugadors com Tosto, Wilson Piazza o Fontana. Guany quatre campionats mineiros consecutius i una Taa Brasil derrotant el Santos de Pel. L'any 1976 conquer la seva primera Copa Libertadores de Amrica derrotant el River Plate argent.

El 1990 inici una seqncia de 15 anys en els quals el club guany, com a mnim, un ttol per any. S'inclouen dos Supercopa Sud-americana (1991, 1992), una Recopa Sud-americana (1998), quatre Copa do Brasil (1993, 1996, 2000, 2003), una Copa Oro (1995), una Supercopa Masters (1995), dues Copa Sul-Minas (2001, 2002), nou Campionat mineiro (1990, 1992, 1994, 1996, 1997,1998, 2003, 2004), una Copa Centro-Oeste (1999), un supercampionat mineiro (2002), la seva segona Copa Libertadores de Amrica (1997) i un campionat brasiler de futbol (2003). Entre les grans figures d'aquest perode es poden destacar: Charles, Boiadeiro, Douglas, Ademir, Renato Gacho, Ronaldo, Nonato, Dida, Ricardinho, Marcelo Ramos, Alex Alves, Juan Pablo Sorn, Fred i Alex. Un dels anys ms destacats del club fou el 2003. Sota el comandament de Vanderlei Luxemburgo i capitanejat per Alex conquer l'anomenada triple corona: la lliga brasilera, la copa brasilera i el campionat mineiro.

 Smbols .
Fernando Pieruccetti, conegut com Mangabeira, cre la mascota del club, una guineu (raposa al Brasil).

L'escut inicial de la Societ Sportiva Palestra Itlia era un rombe amb les inicials SSPI. L'any 1943, amb el canvi de nom s'adopta un escut circular amb cinc estels que simbolitzen la Creu del Sud. Durant els anys 2000 s'han afegit o tret diversos smbols que representen els diversos ttols guanyats pel club.

 Entrenadors destacats .
  Luiz Felipe Scolari;
  Vanderlei Luxemburgo;
  Paulo Autuori de Mello;
  merson Leo;

 Jugadors destacats .


 Presidents .


 Palmars .
2 Copa Libertadores de Amrica: 1976, 1997;
2 Supercopa Sud-americana: 1991, 1992;
1 Recopa Sud-americana: 1998;
1 Copa Oro: 1995;
1 Supercopa Masters: 1994;
1 Campionat brasiler de futbol: 2003;
4 Copa brasilera de futbol: 1993, 1996, 2000, 2003;
1 Taa Brasil: 1966;
2 Copa Sul-Minas: 2001, 2002;
1 Copa Centro-Oeste: 1999;
35 Campionat mineiro: 1926, 1928, 1929, 1930, 1940, 1943, 1944, 1945, 1956, 1959,1960, 1961, 1965, 1966, 1967, 1968, 1969, 1972, 1973, 1974, 1975, 1977, 1984, 1987, 1990, 1992, 1994, 1996, 1997, 1998, 2002, 2003, 2004, 2006, 2008;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125893" title="Tren d'Alta Velocitat" nonfiltered="1802" processed="1798" dbindex="51938">

Es denomina tren de gran velocitat al mitj de transport que circula per una via dissenyada per a ell i que arriba de manera estndard a velocitats ms altes que un tren convencional. 

Actualment s'utilitzen trens amb ms velocitat dels 200 km/h, i amb velocitat terme mitj (o velocitat comercial) tamb elevada, que els permet competir amb el transport aeri per a distncies mitges, de fins a 500 Km. En tots els casos es tracta de vehicles i vies frries desenvolupades en forma unitria, ats que les velocitats arribades requereixen de tcniques especfiques.

Per la seva efectivitat pel transport de mercaderies, calen vies auxiliars, que no estan previstes en el tram Figueres - El Soler

 Vegeu tamb .
AVE;
TGV;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125899" title="TGV" nonfiltered="1803" processed="1799" dbindex="51942">

El TGV (en francs, abreviaci de Train  Grande Vitesse) s un Tren d'Alta Velocitat d'origen francs que dna servei a velocitats superiors a 320 km/h. s operat per la SNCF (Socit Nationale des Chemins de fer Franais) i dissenyat i construt per la divisi de transports de la societat Alstom (abans anomenada GEC Alsthom).

El terme TGV s'utilitza per a designar tots els components del sistema que permet oferir un servei ferroviari a alta velocitat. Aquests elements sn un conjunt de trens dissenyats especficament per a aquest fi (els trens especials TGV) i una xarxa de vies especials, les LGV, o Lnia d'Alta Velocitat (Ligne  Grande Vitesse en francs), que permeten als trens assolir les prestacions ptimes. 

La xarxa de trens TGV ofereix exclusivament servei a viatgers, amb l'excepci de tres trens postals, els TGV-La Poste, que sn explotats per La Poste (empresa francesa de correus) en un servei especial de correu urgent entre Pars i Li.

Originalment les sigles TGV volien dir Velocitat Molt Alta (Trs Grande Vitesse), per a denominar el primer prototip de turbotren, el TGV 001. L'objectiu era marcar una nova etapa, superant els 200 km/h assolits aleshores a la xarxa convencional (1967). L'habitual utilitzaci d'aquestes sigles per a designar els trens d'alta velocitat ha fet evolucionar el nom cap a Tren a Gran Velocitat.

Actualment TGV s una marca registrada per la SNCF. El Logotip, d'aspecte metallitzat, intenta evocar la fluidesa, la potncia i la velocitat del tren (encara que, des d'una interpretaci ben diferent, evoca un caragol). L'eslgan del TGV s TGV, prenez le temps d'aller vite (TGV, dediqueu una mica de temps a anar rpid).

Cronologia del TGV.


 1938: Neix la SNCF (Socit Nationale des Chemins de Fer).
 1954: Es realitzen assajos de velocitat amb el material rodant. S'arriba a la velocitat de 243 km/h amb tracci elctrica.
 28 de mar de 1955: Dues locomotores elctriques (la CC 7107 i la BB 9004) fixen el nou rcord de velocitat en 331 km/h.
 1967: S'estableix el primer servei regular a 200 Km/h a la lnia Tolosa-Pars.
 Desembre de 1966: Neix el projecte C03, amb l'objectiu d'enllaar Pars i Li amb un servei de turbotrens a una velocitat de 250 km/h.
 4 d'abril de 1972: Primera prova amb el TGV-001, un prototip propulsat per una turbina aeronutica de gas.
 1973: A conseqncia de la crisi del petroli del 1973 la SNCF decideix desenvolupar la tracci elctrica per al futur TGV.
 Febrer 1976: la SNCF fa una primera comanda de 90 composicions TGV-Sud-Est a ALSTOM, que donaran servei a una  velocitat comercial de 280 km/h.
 26 de febrer del 1981: El TGV supera la velocitat dels 380 km/h, batent el rcord de velocitat sobre lnia frria.
 22 de setembre del 1981: Franois Mitterrand inaugura els 417 Km de la lnia TGV entre Pars i Li.
 18 de maig de 1990: Una unitat del TGV-Atlantique circula a 515 km/h, fixant un nou rcord mundial de velocitat que ser vigent durant 17 anys.
 28 de novembre de 2003: S'arriba al passatger 1000 milions. S'espera arribar al passatger 2000 milions l'any 2010.
 14 de febrer de 2007: Una composici especial (la V-150) del TGV-Duplex, de dos pisos, arriba als 553 km/h a la lnia Pars-Estrasburg, durant unes proves que tenen com a objectiu arribar als 570 km/h per a batre un nou rcord oficial de velocitat (les velocitats assolides en proves no compten oficialment).;
 3 d'abril de 2007: La V-150 arriba als 574 km/h en un tram de la lnia Pars-Estrasburg, batent en 59 km/h el rcord oficial de velocitat existent, establert l'any 1990 per un altre comboi francs. ;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125900" title="Escut de Romania" nonfiltered="1804" processed="1800" dbindex="51943">

L'escut de Romania fou adoptat pel parlament romans el 10 de setembre de 1992 com a escut representatiu de Romania. En un camper d'atzur, l'escut presenta una guila d'or becada i membrada de gules i armada de sable, que sost amb el bec una creu ortodoxa d'or i, amb les urpes, una espasa a la destra i un ceptre a la sinistra d'argent, smbols de la sobirania: l'espasa simbolitza que va pertnyer al voivoda de Moldvia, Esteve el Gran (1433-1504), i el ceptre s el de Miquel el Valent (1593-1601), prncep de Transsilvnia, Valquia i Moldvia, que va unificar per primera vegada els principats romanesos.

Sobre el pit de l'guila se situa un escut quarterat amb les armories de les provncies histriques romaneses: al 1r, l'guila d'or de Valquia; al 2n, el cap de bou de Moldvia; al 3r, el lle d'or del Banat damunt el pont d'Oltnia; i al 4t, l'guila i els castells de Transsilvnia; el gaiat curvilini de la punta amb els dos dofins s el smbol de la Dobrudja, la regi martima del pas.

Vegeu tamb.
Romania;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125901" title="George Morrison" nonfiltered="1805" processed="1801" dbindex="51944">
George Morrison (nascut al Comtat de Waterford) s un director de cinema i fotgraf irlands, considerat com a un dels pares del cinema irlands.

S interess en la fotografia el 1934 en blanc i negre, per des del 1942 es dedic al cinema en rodar en 16mm Dracula, amb Aidan Grennell i Eileen Cullen. Ms tard va rebre suport tant de l actor i director Michal MacLiammoir com de l organisme Gael-Linn i ha destacat en documentals i films de recerca histrica.

 Filmografia .
 Dracula (1942);
 Mise ire (1959);
 Saoirse (1961);
 Rebellion (1963);
 These Stones Remain (1971);
 Two Thousand Miles of Peril (1972).
 Enllaos externs .
 Biografia a Aosdana;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125902" title="Achlaena" nonfiltered="1806" processed="1802" dbindex="51945">

Achlaena o Arthropogon s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Arthropogon xerachne Ekman;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125903" title="Bernat Valls" nonfiltered="1807" processed="1803" dbindex="51946">


Bernat Valls, president de la Generalitat de Catalunya en els perodes 1365-1367. Era canonge de Barcelona i rector de Santa Maria de Badalona i de Sant Pere Pescador. 

Designat diputat eclesistic i, per tant, President de la Generalitat per les Corts de Tortosa de 11 de mar de 1365. En aquell moment la guerra dels dos Peres contra Castella li comporta al rei d'Arag unes fortes despeses, motiu pel qual convoca Corts amb major freqncia (mar, juliol i setembre de 1365) per recaptar donatius i fogatges. 

Per ajudar a aquesta funci i tamb per tenir un major control sobre els diputats que, tot i el seu recent nomenament havien estat qestionats per les Corts i defensats pel rei, en desembre de 1365 es nomenen uns diputats adjunts i mes procuradors i odors. 

Les noves aportacions dinerries i un inters del Papa en reubicar les tropes mercenries de Bertrand du Guesclin, aconseguiren la intervenci d'aquest en el conflicte amb un replegament de les tropes castellanes i un cert respir per a Pere el Cerimonis.

En 1367 el rei convoca les Corts de Vilafranca. La desconfiana mostrada a les anteriors Corts cap els diputats port a designar uns odors per revisar els comptes i a crear una comissi formada per Ramon Gener, Ramon de Juli i Ramon Sescomes per analitzar el funcionament de la Diputaci del general. De resultes d'aquesta investigaci, es decideix suprimir temporalment el crrec de diputat resident (es a dir, la figura que s'ha considerat President de la Generalitat) i nomenar un regent, rol que recaigu en Pere Vicen, fins aquell moment regent dels comptes.





 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Enciclopdia Catalana. ISBN 84-412-0884-0;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125906" title="Josep Bernat i Baldov" nonfiltered="1808" processed="1804" dbindex="51947">
Josep Bernat i Baldov (Sueca, 19 de mar de 1809 - 1 de gener de 1864) va ser un escriptor i poeta valenci clebre fonamentalment pel seu sainet satrico-pornogrfic El Virgo de Vicenteta.

Va estudiar Dret a la Universitat de Valncia. Des dels 24 anys va patir sordesa, el que li va valdre el sobrenom de Lo sord. Va ser diputat a Corts per Sueca, i desprs alcalde d'aquesta vila.

La seua producci literria en valenci-catal s de carcter satric i sense pretensions. Utilitza un llenguatge colloquial i gens acurat des del punt de vista ortogrfic. Va fundar, junt a Josep Maria Bonilla i Pasqual Prez i Rodrguez els setmanaris  La Donsaina  (1844),  El Tabalet  i  El Sueco  (1847). Va ser autor dels primers llibrets de falla (1855) i se'l considera el pioner del teatre popular valenci. Va escriure tamb alguns miracles per a les tradicionals representacions de la festa de Sant Vicent Ferrer.

 El Virgo de Vicenteta .
Es tracta de l'nica obra que ha perdurat de l'escriptor. Escrita l'any 1845, per la seua gosadia i pels hilarants apunts escnics, sembla ms una obra destinada a ser llegida que a ser representada, el que s coherent amb la moral de la seua poca. Aix, El Virgo seria una obra destinada a circular clandestinament entre els senyors benestants de Valncia i el seu entorn. Un altre suec, Joan Fuster, en el prefaci a l'edici feta pel setmanari El Temps  defensa la idea que Bernat i Baldov, pel seu carcter conservador i cristi, no va voler fer una obra transgressora ms que en el llenguatge, i que l'autor s'hauria escandalitzat davant d'una obra de Sade. No deixa Fuster de reconixer el carcter sorprenent d'alguns passatges, ms prxims a l'absurd d'Ionesco o al surrealisme que al tpic sainet del Segle XIX. L'obra est farcida de referncies agroertiques, tan habituals entre els valencians, atorgant tota mena de qualificatius provinents de l'horta o del sec als rgans sexuals: col, figa, fava, piment, bolet, ram i un llarg etctera. Bernat i Baldov hi arriba a fer una pardia completa del clebre soliloqui de Segimon a La vida es sueo de Caldern de la Barca, per aquesta vegada s Vicenteta qui es queixa per no tenir un amant com cal:

 Obri el temple de l'amor
la burra al cap d'un estable
i al punt va el burro en lo sable
a fer-li gurdia d'honor;
i per ms que ella en fervor,
rebusna, coceja i bota,
tot aquell rabo de jota
li emboca per lo pitou.
I a mi que en manco en tinc prou
no ha d'haver ning que em fota!
etc.

L'any 1979 el director de cinema valenci Vicent Escriv va fer una versi cinematogrfica de El Virgo, amb l'actriu italiana Maria Rosaria Omaggio com a protagonista.

 Obres .
L'Agelo Pollastre, pardia de Don Juan Tenorio de Jos Zorrilla;
Batiste Moscatell o la Mona de Pasqua;
Collecci de quadres;
Un Ensayo fet en regla, o Qui no t la vespra, no t la festa;
Un Fandanguet en Paiporta;
El Gafat;
Jeroni i Bartoleta o la viuda i l'escol;
La Lletjor i la bellesa, miracle;
El Mocador, miracle;
Pasqualo i Vicenteta o El tribunal de Favara;
Qui tinga cucs que pele fulla, o Obedecer al que manda;
El Rei moro de Granada;
La Tertlia de Colau, o Pataques i caragols;
Vicenteta la de Patraix;
1845 El Virgo de Vicenteta i l'alcalde de Favara, o El parlar b no costa un patxo;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Obres digitalitzades de Bernat i Baldov a la Biblioteca digital Llus Vives;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125908" title="Unalaska" nonfiltered="1809" processed="1805" dbindex="51948">



Unalaska s la segona illa ms gran de les illes Fox, pertanyent a l'arxiplag de les Aleutianes, a l estat d Alaska. Est situada a . T una extensi de 2.720,918 km . La ciutat d'Unalaska, al nord (4.347 habitants el 2005), ocupa part de l illa i la totalitat de la d Amaknak, on es troba el port de Dutch Harbor. La poblaci de l illa, excloent-ne Amaknak (segons el cens de l'any 2000) era de 1.759 habitants.

El nom Unalaska s aleuti. Hi ha algunes teories sobre el seu origen; la majoria creuen que es una deformaci del rus Unalaixka, que vindria de l'aleuti nawan Alaskax, vora el continent. 

s la segona illa de les Fox i de les Aleutianes pel que fa a la seva extensi. La costa s travessada per nombroses badies i pennsules. El terreny de l illa s aspre i cobert de muntanyes.

El 8 de desembre de 2004, el petrolier malaisi Selendang Ayu va tenir un accident vora l illa, i provoc un fort vessament.

El President dels Estats Units Ronald Reagan, el 31 de maig de 1988, en un discurs a Moscou, esment la trobada de nord-americans i russos a l illa en el segle XIX com a exemple de bones relacions entre els dos pobles.

Referncies.
Unalaska Island: Blocks 1016 thru 1018, Census Tract 1 and Blocks 2002 thru 2028, Block 2031, Census Tract 2, Aleutians West Census Area, Alaska United States Census Bureau;

 Enllaos externs . 
 Comunitat d Unalaska ;
 Informaci d'Unalaska ;
 Unalaska Community Broadcasting ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125912" title="Walter Kohn" nonfiltered="1810" processed="1806" dbindex="51949">

Walter Kohn ( Viena, ustria 1923 ) s un fsic nord-americ, d'origen austrac, guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1998.

Biografia.
Va nixer el 9 de mar de 1923 a la ciutat de Viena. Va estudiar matemtiques i fsica a la Universitat de Toronto, on es gradu el 1945. Posteriorment realitz el seu doctorat en fsica a la Universitat de Harvard l'any 1948 sota la supervisi de Julian Schwinger. Entre 1950 i 1960 fou professor de la Universitat Carnegie Mellon, traslladant-se desprs a la Universitat de San Diego, on hi va romandre fins el 1979. Aquell any accept el crrec de Director de l'Institut de Fsica Terica a Santa Brbara, esdevenint el 1984 professor a la mateixa universitat de Santa Brbara.

L'any 1957 aconsegu la ciutadania nord-americana.

Recerca cientfica.
Durant la seva estada a la Universitat Carnegie Mellon va realitzar recerques en la fsica dels semiconductors, matria que posteriorment canvi per la recerca de les caracterstiques electrniques de diversos materials. Particularment va ocupar un paper essencial en el desenvolupament de la Teoria del funcional de la densitat, que va permetre incorporar efectes de la mecnica quntica a la densitat electrnica. Aquesta simplificaci del cmput conduda a moltes penetracions i es va convertir en una eina essencial per a l'estructura electrnica dels materials, atmica i molecular. 

L'any 1998 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Qumica pel desenvolupament de la teoria funcional de la densitat. L'altre meitat del premi recaigu en John A. Pople pel desenvolupament de mtodes terics per mitj dels quals es poden investigar les propietats de les molcules en procesos qumics.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1998;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125919" title="Acritochaete" nonfiltered="1811" processed="1807" dbindex="51950">

Acritochaete s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Acritochaete volkensii Pilg.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125920" title="Acroceras" nonfiltered="1812" processed="1808" dbindex="51951">

Acroceras s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Acroceras amplectens Stapf;
Acroceras attenuatum Renvoize;
Acroceras basicladum Stapf;
Acroceras boivinii (Mez) A.Camus;
Acroceras bosseri A.Camus;
Acroceras calcicola A.Camus;
Acroceras chaseae Zuloaga et Morrone;
Acroceras crassiapiculatum (Merr.) Alston;
Acroceras diffusum L.C.Chia;
Acroceras elegans A.Camus;
Acroceras excavatum (Henrard) Zuloaga et Morrone;
Acroceras fluminense (Hack.) Zuloaga et Morrone;
Acroceras gabunense (Hack.) Clayton;
Acroceras hubbardii (A.Camus)Clayton;
Acroceras ivohibense A.Camus;
Acroceras lateriticum A.Camus;
Acroceras macrum Stapf;
Acroceras mandrarense A.Camus;
Acroceras mandrarense ssp eromoense A.Camus;
Acroceras mandrarense ssp mananarense A.Camus;
Acroceras manongarivense A.Camus;
Acroceras munroanum (Balansa) Henrard;
Acroceras oryzoides Stapf;
Acroceras parvulum A.Camus;
Acroceras paucispicatum (Morong) Henrard;
Acroceras pilgerianum Schweick.
Acroceras ridleyi (Hack. ex Ridl.) Stapf;
Acroceras sambiranense A.Camus;
Acroceras seyrigii A.Camus;
Acroceras sparsum Stapf;
Acroceras tenuicaule A.Camus;
Acroceras tonkinense (Balansa)Henrard;
Acroceras zizanioides (Kunth) Dandy;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125921" title="Alexfloydia" nonfiltered="1813" processed="1809" dbindex="51952">

Alexfloydia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Alexfloydia repens B.K. Simon;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125922" title="Alloteropsis" nonfiltered="1814" processed="1810" dbindex="51953">

Alloteropsis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.


Alloteropsis angusta Stapf;
Alloteropsis cimicina (L.) Stapf;
Alloteropsis distachya J. Presl;
Alloteropsis dura (Griseb.) Hitchc.
Alloteropsis eckloniana (Nees) Hitchc.
Alloteropsis gwebiensis Stent & Rattray;
Alloteropsis homblei Robyns;
Alloteropsis latifolia (Peter) Pilg.
Alloteropsis paniculata (Benth.) Stapf;
Alloteropsis papillosa Clayton;
Alloteropsis quintasii (Mez) Pilg.
Alloteropsis semialata (R. Br.) Hitchc.
Alloteropsis semialata subsp. eckloniana (Nees) Gibbs.-Russ.
Alloteropsis semialata var. eckloniana (Nees) Pilg.
Alloteropsis semialata var. ecklonii (Stapf) Stapf;
Alloteropsis semialata subsp. semialata;
Alloteropsis semialata var. semialata;
Alloteropsis semialata var. viatica (Griffith) J.L. Ellis & Karth.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125923" title="Amphicarpum" nonfiltered="1815" processed="1811" dbindex="51954">

Amphicarpum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
 A. floridanum Chapm.
 A. muehlenbergianum ;
 A. purshii;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125924" title="John Pople" nonfiltered="1816" processed="1812" dbindex="51955">

John Anthony Pople KBE FRS ( Burnham-on-Sea, Anglaterra 1925 - Sarasota, EUA 2004 ) fou un matemtic i qumic angls guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1998.

Biografia.
Va nixer el 31 d'octubre de 1925 a la ciutat de Burnham-on-Sea, poblaci situada al comtat de Somerset. Va viure fins desprs de la Segona Guerra Mundial al comtat de Somerset, ingressant l'any 1943 a la Universitat de Cambridge, on es gradu en matemtiques el 1946 i es doctor en qumica el 1951.

A principis de la dcada del 1960 es va traslladar als Estats Units, on va residir la resta de la seva vida. El 1961 fou nomenat membre de la Royal Society de Londres i el 2003 fou nomenat Cavaller Comandant de l'Imperi Britnic per part de la reina Elisabet II del Regne Unit. Va morir el 15 de mar de 2004 a la seva residncia de Sarasota, situada a l'estat nord-americ de Florida.

Recerca cientfica.
La seva primera contribuci fou una teoria dels clculs aproximats dels orbitals moleculars sobre sistemes d'enlla pi el 1953. Aquesta teoria fou idntica a la desenvolupada per Rudolph Pariser i Robert Parr el mateix any, motiu pel qual fou anomenada mtode Pariser-Parr-Pople. 

Interessat en la qumica quntica va desenvolupar mtodes de computaci quntics, en els quals va basar el programa informtic GAUSSIAN. A travs d'aquest tipus de mtodes es va desenvolupar l'anomenada qumica computacional que permet investigar les propietats de les molcules en procesos qumics.

L'any 1998 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Qumica pel desenvolupament de mtodes computacionals de qumica quntica. L'altre meitat del premi recaigu en el fsic nord-americ Walter Kohn pel desenvolupament de la teoria funcional de la densitat.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1998;




 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125926" title="Ancistrachne" nonfiltered="1817" processed="1813" dbindex="51956">

Ancistrachne s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Ancistrachne ancylotricha (Quisumb. & Merr.) S.T. Blake;
Ancistrachne maidenii (A.A. Ham.) Vickery;
Ancistrachne numaeensis (Balansa) S.T. Blake;
Ancistrachne uncinulata (R. Br.) S.T. Blake;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125928" title="Anthaenantiopsis" nonfiltered="1818" processed="1814" dbindex="51957">

Anthaenantiopsis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Anthaenantiopsis fiebrigii Parodi;
Anthaenantiopsis perforata (Nees) Parodi;
Anthaenantiopsis perforata var. camporum Morrone, Filg. & Zuloaga;
Anthaenantiopsis perforata var. perforata;
Anthaenantiopsis racemosa Renvoize;
Anthaenantiopsis rojasiana Parodi;
Anthaenantiopsis trachystachya (Nees) Mez ex Pilg.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125929" title="Anthenantia" nonfiltered="1819" processed="1815" dbindex="51958">

Anthenantia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Anthenantia lanata (Kunth) Benth.
Anthenantia villosa (Michx.) P. Beauv.

(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
(Els gneres marcats amb un asterisc (*) sn sinnims probables)

Anthaenantia P. Beauv., orth. var., 
Aulaxanthus Elliott, 
Aulaxia Nutt., 
*Leptocoryphium Nees.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125930" title="Anthephora" nonfiltered="1820" processed="1816" dbindex="51959">

Anthephora s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Anthephora hermaphrodita (L.) Kuntze;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125931" title="Arthragrostis" nonfiltered="1821" processed="1817" dbindex="51960">

Arthragrostis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Arthragrostis aristispicula B.K. Simon;
Arthragrostis clarksoniana B.K. Simon;
Arthragrostis deschampsioides (Domin) Lazarides;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125932" title="Arthropogon" nonfiltered="1822" processed="1818" dbindex="51961">

Arthropogon o Achlaena s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Arthropogon xerachne Ekman;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125933" title="Axonopus" nonfiltered="1823" processed="1819" dbindex="51962">

Axonopus s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Axonopus arundinaceus G. A. Black ;
Axonopus carajasensis M. Bastos ;
Axonopus columbiensis Henrard ;
Axonopus deludens Chase ;
Axonopus derbyanus G. A. Black ;
Axonopus gracilis G. A. Black ;
Axonopus grandifolius Renvoize ;
Axonopus kaiatukensis Swallen ;
Axonopus maguirei G. A. Black ;
Axonopus mexicanus G. A. Black ;
Axonopus paschalis Pilg. ;
Axonopus poiophyllus Chase ;
Axonopus purpurellus Swallen ;
Axonopus ramosus Swallen ;
Axonopus rivularis G. A. Black ;
Axonopus rupestris Davidse ;
Axonopus steyermarkii Swallen ;
Axonopus stragulus Chase ;
Axonopus suffultiformis G. A. Black ;
Axonopus swallenii G. A. Black ;
Axonopus tenuis Renvoize ;
Axonopus yutajensis G. A. Black;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125934" title="Baptorhachis" nonfiltered="1824" processed="1820" dbindex="51963">

Baptorhachis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Baptorhachis foliacea (Clayton) Clayton;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125937" title="Boivinella" nonfiltered="1825" processed="1821" dbindex="51964">

Boivinella s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Boivinella comorensis A. Camus;
Boivinella glomerulifera (Hutch. & Dalziel) Aubrv. & Pellegr.
Boivinella natalensis (Sond.) Pierre ex Aubrv. & Pellegr.
Boivinella sclerioides (Boivin ex A. Camus) A. Camus;

Sinnims.
Bequaertiodendron, Englerophytum , Neoboivinella, Pseudoboivinella, Tisserantiodoxa, Wildemaniodoxa, Zeyherella;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125938" title="Brachiaria" nonfiltered="1826" processed="1822" dbindex="51965">

Brachiaria s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Brachiaria eruciformis (Sm.) Griseb.
Brachiaria fusiformis Reeder ;
Brachiaria ophryodes Chase;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125939" title="Isolda" nonfiltered="1827" processed="1823" dbindex="51966">
Isolda (altres versions del nom sn Iseult, Isolde, Yseult, Isode, Isoude, Isotta, etc.) s el nom de diversos personatges de la narraci arturiana de Tristany i Isolda. El nom deriva de Adsiltia, que significa "la que s contemplada" . La ms coneguda s Isolda d'Irlanda, esposa de Mark de Cornualla i amant de Sir Tristany. La seva mare, la Reina d'Irlanda, tamb s'anomenava Isolda. La tercera s Isolda de les Mans Blanques, filla de Hoel de Bretanya, germana de Sir Kahedin, i finalment esposa de Tristany.

Isolda d'Irlanda.
La princesa d'Irlanda, Isolda d'Irlanda (coneguda tamb com Isolda la Justa i Isolda la Bella), s filla del Rei Anguish d'Irlanda i d'Isolda, la Reina Mare. s un dels personatges principals de la poesia Tristany de Broul, Thomas de Bretanya i Gottfried von Strassburg. 

Isolda apareix per primer cop com a jove princesa que guareix Tristany de les ferides rebudes en lluitar amb l'oncle d'ella, Morholt. Quan es descobreix la identitat d'Isolda, Tristany fuig cap a la seva terra, per ms endavant torna a Irlanda per tal de demanar la m d'Isolda per al seu oncle, el Rei Mark de Cornualla. Ella est promesa a un malvat senescal que afirma haver occit un drac, per, quan Tristany demostra que realment ha estat ell qui ha matat la bstia, els pares d'Isolda accepten que es casi amb Mark. Durant el viatge de tornada a Cornualla, Isolda i Tristany prenen accidentalment un beuratge d'amor, custodiat per Brangaine, donzella de la princesa, que la Reina Mare havia preparat per a Isolda i Mark. Tristany i Isolda s'enamoren perdudament i inicien un idilli que acaba quan Mark desterra Tristany de Cornualla. 

En la poesia, els amants no es retroben fins que Tristany s en el seu llit de mort (vegeu ms avall), per en la versi en prosa, ms tardana, i en les obres que s'hi deriven, Tristany torna de Bretanya i reprenen el seu idilli. En aquestes versions, Mark s molt menys compassiu, i els amants acaben havent de fugir de la seva ira. Lancelot els refugia en les seves terres i viuen diverses aventures. En parts anteriors de la narraci tamb s'hi integren altres episodis, incloent alguns en qu apareix el cavaller sarra Palamedes, enamorat d'Isolda, i, en algunes versions, la parella arriba a tenir fills. En la versi en prosa, l'amor dels amants arriba a la seva fi quan Mark els troba mentre Tristany est tocant l'arpa per a Isolda sota un arbre; el cruel rei apunyala el seu nebot a l'esquena, i, com a acte final, Tristany, a instncies d'Isolda, l'abraa tan fort que li causa la mort.

Un dels llocs en qu podrien reposar les restes d'Isolda s Chapelizod, a Dubln, Irlanda.

Isolda de Bretanya.
Quan el Rei Mark s'assabenta de l'idilli secret entre Tristany i Isolda, desterra Tristany a Bretanya, on, desprs de ser ferit, Hoel de Bretanya en t cura. Coneix i es casa amb la filla de Hoel, Isolda, perqu t el mateix nom que la seva estimada, per mai no  consumen el matrimoni a causa de l'amor que Tristany sent encara per Isolda d'Irlanda.

Durant una aventura a Bretanya, Tristany rep una ferida enverinada que noms Isolda d'Irlanda, la metgessa ms svia del mn, pot guarir. Envia un vaixell a buscar-la, demanant a la tripulaci que, a la tornada, hissin veles blanques si Isolda s a bord, o negres en cas contrari. Isolda accepta d'anar-hi i el vaixell torna cap a casa amb les veles blanques desplegades. Tanmateix, Tristany est massa feble per a poder mirar per la finestra i veure el senyal, i demana a la seva esposa que li digui de quin color sn les veles. En un moment de gelosia, Isolda de les Mans Blanques li diu que les veles sn negres, i, perduda tot esperana, Tristany expira d'immediat. Quan Isolda d'Irlanda arriba i troba mort el seu amant, el dolor l'aclapara i mor al seu costat.

Aquesta seqncia de mort no apareix a la versi en prosa. De fet, tot i que Isolda de les Mans Blanques apareix a alguns dels nous episodis, no se la torna a esmentar des que Tristany torna a Cornualla. El seu germ Kahedin, en canvi, segueix sent un personatge important.

Representacions modernes.
Sophia Myles va fer el paper d'Isolda d'Irlanda en l'adaptaci de 2006 per al cinema, Tristan + Isolde.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125940" title="Calyptochloa" nonfiltered="1828" processed="1824" dbindex="51967">

Calyptochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Calyptochloa gracillima C.E. Hubb.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125942" title="Cenchrus" nonfiltered="1829" processed="1825" dbindex="51968">

Cenchrus s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.

Cenchrus agrimonioides Trin. ;
Cenchrus capitata;
Cenchrus ciliare L.
Cenchrus distichophyllus Griseb. ;
Cenchrus echinatus L. ;
Cenchrus gracillimus Nash ;
Cenchrus incertus M. A. Curtis ;
Cenchrus microcephalus Nash ;
Cenchrus mutilatus Kuntze ;
Cenchrus palmeri Vasey ;
Cenchrus pedunculata O. Deg. et Whitney;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Cenchropsis Nash, 
Echinaria Fabr., 
Nastus Lunell, 
Raram Adans..

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125944" title="Guaran (desambiguaci)" nonfiltered="1830" processed="1826" dbindex="51969">

Llengua: Guaran s una llengua amerndia.
Numismtica: Guaran (moneda) s la moneda del Paraguai.
Esport: Guarani Futebol Clube s un club de futbol brasiler de la ciutat de Campinas.
Esport: Guarany Futebol Clube s un club de futbol brasiler de la ciutat de Bag.
Esport: Club Guaran s un club de futbol paraguai.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125945" title="Centrochloa" nonfiltered="1831" processed="1827" dbindex="51970">

Centrochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Centrochloa sungularis Swallen;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125946" title="Internacional" nonfiltered="1832" processed="1828" dbindex="51971">


Internacional, fa referncia a la interacci entre nacions o agrupaci formada per socis de dos o ms nacions. Sovint tamb s'usa la paraula internacional amb el significat de "fora del pas", com per exemple quan a un peridic es parla de notcies internacionals. ;

Esports: Internacional fa referncia a un jugador que participa a diverses competicions representant al seu pas.
Sport Club Internacional , club de futbol brasiler de la ciutat de Porto Alegre.
Poltica: ;
Internacional (poltica), fa referncia a la interacci entre nacions o agrupaci formada per socis de dos o ms nacions. Sovint tamb s'usa la paraula internacional amb el significat de "fora del pas", com per exemple quan a un peridic es parla de notcies internacionals. ;

Internacional fa referncia a una organitzaci que integra individus o altres organitzacions de diferents pasos que segueixen una mateixa ideologia.
Primera Internacional;
Segona Internacional;
Associaci Internacional dels Treballadors;
Internacional Socialista ;
Msica:
La Internacional, l'himne revolucionari del socialisme;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125948" title="Chaetium" nonfiltered="1833" processed="1829" dbindex="51972">

Chaetium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Chaetium bromoides (J. Presl) Benth. ex Hemsl.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125949" title="Chaetopoa" nonfiltered="1834" processed="1830" dbindex="51973">

Acostia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Chaetopoa pilosa Clayton;
Chaetopoa taylori C.E. Hubb.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125950" title="Chamaeraphis" nonfiltered="1835" processed="1831" dbindex="51974">

Chamaeraphis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Chamaeraphis depauperata Nees ;
Chamaeraphis glauca (L.) Kuntze ;
Chamaeraphis hordeacea R. Br. ;
Chamaeraphis italica (L.) Kuntze ;
Chamaeraphis paucifolia Morong ;
Chamaeraphis setosa (Sw.) Kuntze;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125951" title="Escut de l'Ametlla de Mar" nonfiltered="1836" processed="1832" dbindex="51975">


 L'escut actual .
No s oficial, si b s emprat com a emblema per l'Ajuntament de la poblaci.

Blasonament.
Escut ovalat partit ribetat d'or: primer d'or, quatre pals de gules; segon d'argent, un ametller de sinople i una barca envelada d'argent sostinguts sobre una mar en forma de peu d'argent carregat de quatre faixes onades d'atzur; al tot un cap d'argent amb una creu abscissa de gules.

Arran de les festes del centenari de la segregaci de l'Ametlla de Mar del municipi del Perell  (1891-1991) va comenar a aparixer un escut amb alguna modificaci formal, el qual apareix a dia d'avui en les diferents banderes que es pengen per la vila en motiu de festa. La forma del blas s ms tancada de la base, la mar en forma de peu porta invertits els metalls (aix s, d'atzur carregat de quatre faixes d'argent), i el cel que hi ha a sobre presenta tamb aquests dos esmalts com si pretengus dibuixar un nvol.

Un altre element no constant en els diferents dibuixos de l'escut s la corona, sobretot pel que fa a les perles que hi porta al damunt, el nombre de les quals oscilla entre cinc, tres i cap. Pel que sembla, les originries deuen ser les blanques, per l'ajuntament les empra blaves i s'han recollit tamb versions en qu sn roges; l'escut del centenari (v. supra) les omet.

 Escuts anteriors .
Sobretot durant el franquisme, es va usar un escut en qu apareixia una dona dempeus sostenint un cntir. A banda dels documents en qu es conserva, aquest escut ocupa encara la part superior de la faana de les Escoles Velles.

 Galeria d'imatges .

Fitxer:L'antic escut de l'Ametlla de Mar a la faana de les Escoles Velles.jpg|L'escut antic de l'Ametlla representat a la faana de les Escoles Velles
Fitxer:Bandera de l'Ametlla de Mar (amb escut).svg|L'escut actual acompanyat de la torre de gurdia de Sant Jordi d'Alfama en una de les versions de la bandera
Fitxer:Bandera de festes de l'Ametlla de Mar.svg|L'escut del centenari a la bandera de festes


 La proposta oficial .


Existeix una proposta oficial d'escut per a l'Ametlla de Mar.

Blasonament.
Escut caironat truncat i semipartit: 1r. d'argent, un arbre de sinople; al 2n. d'atzur, una barca d'or envelada del mateix metall flotant sobre un mar ondat d'argent amb 3 faixes ondades d'atzur; 3r. d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de poble.

 Vegeu tamb .
Bandera de l'Ametlla de Mar;
L'Ametlla de Mar;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125953" title="Ahmed Hassan Zewail" nonfiltered="1837" processed="1833" dbindex="51976">

Ahmed Hassan Zewail (en rab:          ) ( Damanhur, Egipte 1946 ) s un qumic i professor universitari nord-americ, d'origen egipci, guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1999.

Biografia.
Va nixer el 26 de febrer de 1946 a la ciutat egpcia de Damanhur. Va estudiar qumica a la Universitat d'Alexandria, i posteriorment es trasllad als Estats Units per realitzar el doctorat l'any 1974 a la Universitat de Pennsilvnia. Desprs de treballar dos anys a la Universitat de Berkeley es va traslladar a l'Institut Tecnolgic de Califrnia, on ocupa la ctedra Linus Pauling de fisicoqumica des de 1990.

Recerca cientfica.
L'inters de Zewail per conixer la dinmica de les reaccions qumiques en temps real, per saber qu passa exactament i a quina velocitat entre reactius i productes, el va dur a projectar polsos de lser de curta durada sobre les partcules que intervenen en les reaccions. 

Basant-se en la capacitat d'toms i molcules d'absorbir o irradiar la llum incident distintament, modificant l'espectre de forma caracterstica per a cadascun d'ells. Zewail pretenia identificar els elements que apareixien en els estadis intermedis d'una reacci. Per aquests estats sn extremadament curts: de l'ordre de 10 a 100 femtosegons. No va ser fins a mitjans de la dcada del 1980, quan es van desenvolupar lsers capaos de llanar polsos tan curts, que Zewail va poder observar (usant el primer cop cianur de iode) la partici d'una molcula i el posterior allunyament dels fragments restants. 

A partir d'aquell moment el seu equip va projectar nombrosos polsos de lsers sobre diferents reaccions, estudiant en cada cas els enllaos qumics, els estats d'excitaci i el moviment dels diferents toms i molcules que apareixen en els successius intermedis. La "filmaci" de les reaccions qumiques els va permetre descobrir que entre reactius i productes d'una reacci solen aparixer nombroses molcules altament inestables i amb un temps de vida extremadament curt. Aquesta tcnica constituex la base d'una nova branca de la qumica, l'anomenada fentoqumica, el desenvolupament de la qual permet entendre millor les reaccions del metabolisme dels ssers vius, com la fotosntesi o l'efecte que produex la llum sobre els la retina. Per totes aquestes investigacions l'any 1999 li fou concedit el Premi Nobel de Qumica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1999;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125958" title="Bandera de l'Ametlla de Mar" nonfiltered="1838" processed="1834" dbindex="51977">





 Blasonament .
Bandera apasada, de proporcions dos d alt per tres de llarg, bicolor vertical blanca i roja.

 Histria .
La bandera no s oficial.

Es correspon amb la bandera de l'antiga provncia martima de Tortosa i els seus colors coincideixen amb els propis de l'orde de Sant Jordi d'Alfama.

 Banderes emprades .
En no poques ocasions incorpora damunt seu l'escut del poble, i tradicionalment tamb  a sota d'ell  una reproducci de la torre de guaita que es troba en runes al costat del castell de Sant Jordi d'Alfama.

S'ha de tenir present, tamb, que una torre sobre fons de gules (que s tal com gaireb apareix a la bandera) sn les armes herldiques prpies de la ciutat de Tortosa, histric cap de terme i capital de la comarca a qu l'Ametlla de Mar pertany, el Baix Ebre.

Sovint la bandera apareix onejant verticalment. Les banderes de les festes locals, tretes per la Mare de Du de la Candelera (2 de febrer), festa major, i per Sant Pere (29 de juny), sn un exemple d'aquest s. Les actuals s'empren des del 2003; incorporen l'escut (encara que amb modificacions formals), tamb en posici vertical, per no pas la torre.

 Vegeu tamb .
Escut de l'Ametlla de Mar;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125959" title="Vtor Estvo" nonfiltered="1839" processed="1835" dbindex="51978">
Vtor Manuel Estvo (Luanda, 3 de juliol de 1952) s un director de fotografia portugus, un dels fundadors de l'Associaci d'Imatge Portuguesa (AIP). Amb un llarg currculum i una gran experincia en direcci de fotografia a Portugal i a Espanya, ha realitzat moltes sries, documentals, publicitat, curts i llargs-metratges.

 Participacions com a director de fotografia .

 2006 "Coisa Ruim" (LLARG-METRATGE realitzat per Tiago Guedes i Frederico Serra);
 2006 "Pegar ou Largar" (PROGRAMA DE TELEVISI realitzat per Vasco Vilarinho) ;
 2001 "A Menina dos Meus Olhos" (CURT-METRATGE realitzat per Isabel Rosa) ;
 1999 "O Ralo" (MIG-METRATGE realitzat per Tiago Guedes de Carvalho) ;
 1998 Programes "Herman 98", "Made in Portugal", "O Juiz Decide", "Look Elite Model 98", "Novos Talentos Moda", etc. (TELEVISI)  ;
 1997 Diversos spots de publicitat (PUBLICITAT)  ;
 1997 Diversos videoclips (VIDEOCLIP) ;
 1997 "Menos Nove" (MIG-METRATGE realitzat per Rita Antunes) ;
 1994 Madredeus, Rui Veloso, Bind Zero, Amarginhas, Delfins, Vitorino, Black Out, Tres Tristes Tigres, Rio Grande etc. (VIDEOCLIP)  ;
 1994 Director de publicitat i director d'iluminaci en diversos programes de televisi ;
 1993 "Luz Negra" (LLARG-METRATGE realitzat per Javier Bermudez) ;
 1993 Publicitat en 35 mm i director d'iluminaci (TELEVISI)  ;
 1992 Publicitat en 35 mm (PUBLICITAT)  ;
 1992 "Laranja Timor" , films de Publicitat 35 mm (DOCUMENTARI/LLARG-METRATGE)  ;
 1988 Publicitat a Sevilla, Madrid i Barcelona (PUBLICITAT)  ;
 1987 "De Ano em Ano" Recerca Antropolgica (SRIE TELEVISI realitzada per Pilar Tvora) ;
 1986 "Las Dos Orillas" (LLARG-METRATGE realitzat per Juan Bollaim) ;
 1984 "Portugal Passado e Presente" del Prof.Lagoa Henriques (SRIE TELEVISI)  ;
 1983 "El Roco" (LLARG-METRATGE)  ;
 1982 "A Epopeia dos Bacalhaus". Sobre la pesca del bacall (DOCUMENTARI/LLARG-METRATGE realitzat per Francisco Manso) ;
 1981 "Verde Por Fora ,Vermelho Por Dentro" (LLARG-METRATGE realitzat per Ricardo Costa) ;
 1979 "O Homem Montanhes" (SRIE TELEVISI)  ;
  "No s Homem, No s Nada" (SRIE TELEVISI realitzada per Jorge Paixo da Costa) ;

 Premis .

 1992 - "Laranja Timor" , films de publicitat 35 mm  Lle de Plata Festival de Cannes ;
 1983 - "El Roco"  Premi del Festival de Sevilla;

 Enllaos externs .
 AIP (Associao de Imagem Portuguesa)  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125961" title="Provncia martima" nonfiltered="1840" processed="1836" dbindex="51979">
Espanya t el seu litoral dividit en provncies martimes, que, al seu torn, es distibueixen en districtes martims.

Les provncies martimes tenen el seu origen en la Reial Cdula de 5 d'octubre de 1607, per la qual Felip III organitza la matrcula de mar. Crea les primeres provncies martimes, depenents dels departaments de Ferrol, Cadis i Cartagena.

Amb el transcurs dels anys, el seu nombre, l'mbit geogrfic, i el nom de cada provncia, han anat canviant.

En l'actualitat, la disposici final segona de la Llei 27/1992, de 24 de novembre, de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant, estableix que el govern, a travs del Ministeri de Foment, s l'encarregat de reglamentar aquesta divisi del litoral. Actualment hi ha 29 provncies martimes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125963" title="Alan J. Heeger" nonfiltered="1841" processed="1837" dbindex="51980">

Alan Jay Heeger ( Sioux City, EUA 1936 ) s un fsic i qumic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 2000.

Biografia.
Va nixer el 22 de gener de 1936 a la ciutat de Sioux City, poblaci situada a l'estat nord-americ d'Iowa. Va estudiar fsica i qumica a la Universitat de Nebraska, on es va llicenciar el 1957, i el 1961 realitz el doctorat en Cincies Fsiques a la Universitat de Berkeley. Des de 1962 s professor de la Universitat de Pennsilvnia aix com director del Laboratori d'Investigaci sobre l'Estructura de la Matria. L'any 1982 fou nomenat professor de fsica a la Universitat de Santa Brbara a Califrnia aix com director de l'Institut de Polmers i Slids Orgnics de la mateixa universitat.

El 1990 va fundar, al costat del seu collega Paul Smith, la Corporaci UNIAX, de la qual s president i director d'investigaci. 

Recerca cientfica.
Durant la seva carrera ha publicat nombrosos articles cientfics sobre materials, especialment sobre polmers orgnics, realitzant investigacions sobre la capacitat conductora dels polmers orgnics i les seves aplicacions tecnolgiques.

L'any 2000 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica, juntament amb el neozelands Alan MacDiarmid i el japons Hideki Shirakawa, pel descobriment i desenvolupament dels polmers conductors.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 2000;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125966" title="Francesc Andrev i Castellar" nonfiltered="1842" processed="1838" dbindex="51981">
Francesc Andrev i Castellar (Sanaja, Segarra, 1786 - Barcelona, 1853) fou un compositor catal.

Mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona entre 1814 i 1819, i de les catedrals de Sogorb, Valncia, Sevilla (1830) i la Capella Reial de Madrid (1831). A Frana, a la Catedral de Sant Andreu de Bordeus (1836) i a Pars (1845).

Tornant a Barcelona al 1850, fou mestre de capella de la Merc.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125967" title="Antoni Planas Franch" nonfiltered="1843" processed="1839" dbindex="51982">
Antoni Planas i Franch (? - 1916) fou un mariner, financer i poltic mallorqu que arrib a ser batle de Palma.

Va exercir de capit de marina mercant fins que abandon aquesta activitat per dedicar-se a les finances. El seu principal soci fou Pere Martnez Rosich amb qui arrib a fundar la "Banca Martnez-Planas".

Polticament formava part del partit maurista i ocup la batlia de Palma entre el 8 de gener de 1903 i el 2 d'agost de 1905.

Se li atorg la Creu d'Isabel la Catlica i t un carrer dedicat a ciutat de Malloca.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125968" title="Francesc Morera i Cots" nonfiltered="1844" processed="1840" dbindex="51983">
Francesc Morera i Cots (Sant Mateu, 4 d'abril de 1731 - Valncia, 17 d'octubre de 1793), va ser un compositor valenci del barroc. Va ocupar la plaa de mestre de capella de la Catedral de Valncia.

Va ingressar amb 10 anys com a infant de la catedral de Valncia. A mitjans de l'any 1753 va passar a ocupar interinament el lloc d'organista del Reial Collegi del Corpus Christi de Valncia de Valncia. Dos anys desprs va guanyar la plaa en propietat. Es va confessar deixeble de Josep Pradas i va intentar aconseguir la plaa  d'aquest mestre de capella de la catedral de Valncia en morir aquest, sense aconseguir-ho. Desprs d'ocupar diversos crrecs a Castell de la Plana i Conca, va obtenir finalment el tan cobejat honor l'any 1768.

Va deixar un catleg de ms de 200 obres entre misses, salms, Magnificats, Misereres, Himnes, Villancicos i Salve Regina, conservats a la Catedral de Valncia.

Bibliografia.
 Bernardo Adam Ferrero Msicos Valencianos. Ed. Proip. Valncia, 1988.
 Jos Luis Palacios Garoz Nuevos datos sobre la vida y muerte de Francisco Morera i Cots (1731-1793), Maestro de Capilla de la Catedral de Valencia, publicat a NASARRE Nm. XVII (1-2). pp. 357-371. 2001 Nacional.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125969" title="Alan MacDiarmid" nonfiltered="1845" processed="1841" dbindex="51984">

Alan Graham MacDiarmid ( Masterton, Nova Zelanda 1927 - 7 de febrer de 2007 ) s un qumic i professor universitari nord-americ, d'origen neozelands, guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 2000.

Biografia.
Va nixer el 14 d'abril de 1947 a la ciutat de Masterton, situada a l'Illa del Nord. Va estudiar qumica a la Universitat Victria de Wellington, on es va llicenci el 1951. Grcies a una beca va poder realitzar estudis de doctorat a la Universitat de Wisconsin als Estats Units l'any 1953 i a la Universitat de Cambridge el 1955. Aquest mateix any va ingressar com a professor associat a la Universitat de Pennsilvnia i, l'any 1964, va obtenir la seva plaa de professor numerari. Actualment s titular de la ctedra Blanchart de Qumica en aquesta mateixa universitat, crrec que ocupa des de 1988. 

Va tenir quatre fills del seu primer matrimoni amb Marian, morta en 1990. MacDiarmid es va casar desprs amb Gayl Gentile.
Finalment va morir el 7 de febrer de 2007 degut a una sndrome mielodisplstica a casa seva a Drexel Hill, a Pennsilvnia.

Recerca cientfica.
Els seus estudis sobre els polmers orgnics conductors van iniciar-se l'any 1975, any en el qual va contactar amb el doctor Hideki Shirakawa, de l'Institut Tecnolgic de Tquio. Des de llavors ha mantingut una estreta collaboraci amb ell, aix com amb el fsic Alan J. Heeger de la Universitat de Pennsilvnia. 

Actualment els seus interessos cientfics se centren en el polmer conductor ms important des del punt de vista tecnolgic, la polianilina, aix com en els polmers orgnics fotoemissius. Ha publicat ms de 600 articles cientfics en les ms prestigioses revistes i s possedor de ms de vint patents en el camp dels polmers orgnics conductors, especialment del poliacetil i la polianilina. 

L'any 2000 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pel descobriment i desenvolupament dels polmers conductors, premi que fou compartit amb el seus collaboradors Alan Heeger i Hideki Shirakawa. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 2000;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125972" title="Hideki Shirakawa" nonfiltered="1846" processed="1842" dbindex="51985">

Hideki Shirakawa (en japons:     ) ( Tquio, Jap 1936 ) s un qumic i professor universitari japons guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 2000.

Biografia.
Va nixer el 20 d'agost de 1936 a la ciutat de Tquio. Va estudiar qumica a l'Institut Tecnolgic de Tquio, on es doctor el 1966. Aquell mateix any va ocupar la plaa de professor associat a l'Institut de Cincies dels Materials de la Universitat de Tsukuba. Des de 1982 s professor d'aquesta mateixa instituci, tot i que avui dia amb el tto de professor emrit. 

Recerca cientfica.
Les seves investigacions en el camp dels camps dels polmers, especialment de l'acetil, el van dur al descobriment, quan ocupava la plaa d'investigador associat en el laboratori de Qumica de l'Institut Tecnolgic de Tquio, de les propietats conductores d'aquest material al ser contaminat amb traces d'altres substncies. 

Els descobriments de Shirakawa van interessar al qumic Alan MacDiarmid i al fsic Alan J. Heeger, amb els quals va iniciar una fructfera relaci cientfica i investigadora que va donar com resultat la publicaci conjunta l'estiu de 1977 de l'article Sntesi de polmers orgnics conductors de l'electricitat: derivats halgens del poliacetil (CH)n, en el qual anunciaven el descobriment del poliacetil. 

L'any 2000 fou guardonat, juntament amb MacDiarmid i Heeger, amb el Premi Nobel de Qumica pel descobriment i desenvolupament dels polmers conductors.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 2000;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125974" title="Pascual Fuentes Alccer" nonfiltered="1847" processed="1843" dbindex="51986">
Pascual Fuentes Alccer (Aldaia, 1721 - Valncia, 1768), va ser un compositor valenci. Va ocupar el crrec de mestre de capella de la Catedral de Valncia a la mort de Josep Pradas.

Obres.
Resuenen armoniosos los clarines. Vilancet al naiximent;
Para obsequiar al Hroe ms glorioso. Vilancet al naiximent;
Lamentaci 2 de Dissabte Sant, a solo d'Alt amb violins i baix;
Lamentaci 4 de Dissabte Sant;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125975" title="K. Barry Sharpless" nonfiltered="1848" processed="1844" dbindex="51987">

Karl Barry Sharpless ( Filadlfia, EUA 1941 ) s un qumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 2001.

Biografia.
Va nixer el 28 d'abril de 1941 a la ciutat de Filadlfia, situada a l'estat nord-americ de Pennsilvnia. Va estudiar qumica al Friends' Central School, on es va llicenci el 1959. Posteriorment realitz el doctorat l'any 1968 a la Universitat de Stanford, continuant els seus treballs postdoctorals en aquesta universitat. Fou professor de l'Institut Tecnolgic de Massachussets, i des de 1990 s professor de qumica al The Scripps Research Institute de La Jolla a Califrnia.

Recerca cientfica.
L'any 2001 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Qumica per haver aconseguit obtenir molcules quirals pticament pures mitjanant la reacci d'oxidaci amb catalitzadors. L'altre meitat del premi fou compartida pel qumic nord-americ William S. Knowles i el japons Ryoji Noyori per l'aconseguir el mateix procs utilitzant l'hidrogenitzaci. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 2001;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125979" title="Guillem de Guimer i d'Abella" nonfiltered="1849" processed="1845" dbindex="51988">

Guillem de Guimer i d'Abella, president de la Generalitat de Catalunya en el perode 1376-1377, nomenat per les Corts de Monts de 1376. 

Fill de nobles, ingress jove a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem a on far una carrera fulgurant. Es manifest un magnfic gestor al front de la batllia d'Amposta i del govern de la comanda de Villel, ambdues tasques encomanades per San d'Arag. S'enfront amb el rei Pere el Cerimonis qui acaba per empresonar-ho, tot i que finalment es reconcilien fins al punt que Guillem de Guimer collaborar amb el monarca en la campanya contra Jaume III de Mallorca  al Rossell. Les seves capacitats militars, de gesti i la bona sintonia amb el rei, el fan ser membre permanent de les Corts en representaci del bra eclesistic.

El punt ms alt de la carrera poltica es don a les Corts de Monts de 1376, on Guimer es nomenat President de la Diputaci del General. Tot i la seva bona capacitat militar i de gesti, en aquest perode se li retreu una poca clara gesti econmica en favor de l'Orde de l'Hospital. Amb tot, la seva importncia el va fer formar part de l'ambaixada que visit el papa Gregori XI.

Degut a les acusacions que rep, presenta la seva dimissi a les Corts de Barcelona de 1377 i es concentr en l'administraci del regiment del gran priorat de Catalunya . Al morir en 1396, es gener una disputa que duraria vint anys sobre el repartiment de la seva fortuna entre els seus familiars, creditors i l'Orde de l'Hospital.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona, Enciclopdia Catalana. ISBN 84-412-0884-0;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125982" title="Galceran de Besora i de Cartell" nonfiltered="1850" processed="1846" dbindex="51989">


Galceran de Besora i de Cartell, president de la Generalitat de Catalunya en el perode 1377-1378, nomenat per les Corts de Barcelona (1377). 

Era almoiner del monestir de Ripoll quan va ser nomenat diputat. Ms tard arribaria al crrec d'abat i hi restaria fins a la seva mort en 1383. Sent abat, va fer construir una galeria porxada del monestir i la capella de sant Macari.

Galceran de Basora va ser nomenat per tancar la crisi creada amb la dimissi de Guillem de Guimer i d'Abella a les Corts de Barcelona (1377). Amb tot, el seu tamb va ser un mandat curt, ja que la comissi reorganitzadora creada per re-adrear la instituci, va acabar recomanant la destituci dels diputats acabats de nomenar just un any abans. Ramon Gener, que formava part de l'esmentada comissi, va ser el seu substitut. 

Els membres de l'efmera diputaci, es varn ocupar d'afers de defensa martima contra el duc d'Anjou que amenaava les costes valencianes.


 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Enciclopdia Catalana. ISBN 84-412-0884-0;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125985" title="Prefix telefnic" nonfiltered="1851" processed="1847" dbindex="51990">
Un prefix telefnic s una xifra que no sempre cal marcar i que acompanya als dgits d'un nmero de telfon local (que sempre s'han de prmer). Els prefixos telefnics i els seus usos es recullen en els anomenats sistemes de numeraci telefnica, que adjudiquen grups de nmeros de telfon a pasos, regions, rees i centraletes i tamb a xarxes no fixes com les de telefonia mbil.

Estructura dels sistemes de numeraci telefnica.
Els detalls de la seva estructura difereixen depenent dels pasos per de forma general consten dels segents elements:
 Prefix d'accs (tant internacional com nacional) - noms s necessari quan es realitzen trucades internacionals o nacionals (que no siguin locals). Normalment el prefix d'accs nacional es denota com a part del nmero telefnic i des dels telfons mbils sempre cal afegir un d'aquests prefixos. El ms com dels prefixos d'accs nacional s "0", i el d'accs internacional "00"; als Estats Units  d'Amrica, emper, s'usen "1" i "011", respectivament.
 Prefix del pas - noms s necessari si es truca a telfons en d'altres pasos. Normalment s'escriu juntament amb el codi d'accs internacional, que sempre el precedeix en la seqncia de marcaci, per exemple una trucada dels EUA o el Canad a Andorra seria "011-376-YYY-ZZZ-ZZZZ" on 376 correspondria al prefix del pas. Per a les comunicacions internacionals els nmeros de telfon es descriuen amb el prefix del pas precedit del signe "+", i espais en comptes de guionets (p. ex. "+376 YYY ZZZ ZZZZ"). (En xarxes GSM, el signe "+" s un smbol que pot sser utilitzat, de forma interna, com a prefix d'accs i no noms com a una convenci escrita.
 Prefix d'rea - noms cal marcar-lo quan es truc fora de l'rea des d'on es truca, des de telfons mbils i, especialment a l'Amrica del Nord, si s'han implementat en una zona nous prefixos abans ocupats per d'altres ja existents, als quals s'hi afegeixen. Els prefixos d'rea indicquen, normalment parts d'un pas que poden estan servits per centenars de centraletes telefniques. Normalment venen precedits pels prefixos esmentats anteriorment. Nmeros de telfon no geogrfics, aix com de telefonia mbil, no posseeixen prefixos d'rea, tot i que s'escriuen com si aquest fos el cas. ;
 Nmero local - cal sempre marcar-lo ntegrament. Els primers dgits sovint indiquen rees geogrfiques menors o b centraleta telefnica individuals. En xarxes de telefonia mbil indiquen el provedor del servei (original). Els qui truquen dins d'una rea/pas normalment no han d'incloure els prefixos d'rea o pas quan marquen el nmero de telfon desitjat, cosa que permet 'cadenes de nombres' ms curtes. Aix s un avantatge si s'han de premer les xifres a m, per quan la marcaci s automtica no esdev cap problema i per tant s podria afirmar que s millor incloure tots els prefixos en aquells aparells de marcaci automtica.

Estndards internacionals.
Tot i que la Uni Internacional de Telecomunicacions (ITU) ha intentat promoure uns estndards comuns entre els diferents pasos, els sistemes de numeraci sn prou diferents depenent de cada cas. 
Per exemple, la ITU recomana que els estats membres usin 00 com a prefix d'accs internacional. Malgrat la recomanaci, al no ser obligatria, alguns pasos com els EUA i el Canad (i d'altres estats i territoris inclosos en el Sistema de marcaci Nord-americ), no la segueixen i usen 01.

El sistema de numeraci internacional estableix els prefixos de pas, s a dir, els prefixos corresponents a pasos o grups de pasos. L'estndard E.164 regula els prefixos internacionals a nivell internacional i tamb limita la llargada d'un nmero internacional. Malgrat aix, a nivell intern, cada pas t responsabilitat prpia per a definir els seu sistema de numeraci produint diferents codis regionals:

 De llargada fixa, p. ex. 3 dgits als EUA i Canad; 1 digit aAustrlia.
 Llargada variable, p. ex. de 2 a 5 a Alemanya i ustria; de 1 a 3 al Jap; 1 o 2 a Israel.
 O b incorporat en el nmero de telfon del titular, com s el cas de molts pasos, com ara Espanya o Noruega. Aix es coneix com a sistema de numeraci telefnic "tancat". En d'altres contrades, encara cal marcar un prefix troncal (normalment 0), s el cas de Blgica, Itlia, Polnia, Sucia, Sussa i Sud-frica.

Normalment els prefixes d'rea determinen el preu de la trucada. Aquelles trucades que es realitzen dins la mateixa zona o b un nombre petit d'rees adjacents sn ms barates que aquelles entre dues zones diferents. Tamb existeixen prefixos d'rea especials per a telfons telfon lliure, serveis amb prefix de tarifaci addicional, telfon mbil (en aquells pasos on qui truca paga) i d'altres nmeros especials.  Nogensmenys hi han diverses excepcions, en alguns pasos (per exemple Israel), les trucades es tarifen de la mateixa manera sense tenir en compte l'rea i en d'altres (com ara el Regne Unit) un prefix d'rea pot ser dividit en dues parts diferents amb tarifes distintes.

Enllaos externs.
 North American Numbering Plan Administration (NANPA);
 Search Area Code, Time Zone, and Location info on-line or in free download (US and Canada);
 AskYP US Area Code;
 World Telephone Numbering Guide;
 Dialing Codes;
 Free Area Code Information (All NANP);
 Free Area Code Listing (US and Canada);
 LincMad United States Area Code History and Changes;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125988" title="Serotonina" nonfiltered="1852" processed="1848" dbindex="51991">

La serotonina o 5-hidroxitriptamina (5-HT), s una substncia, que actua sobretot com a neurotransmissor, que es distribux per tot l'organisme i que exercix mltiples funcions, pertanyent a les amines bigenes. Exercix una gran influncia sobre el sistema psiconervis, per la qual cosa sovint se la denomina "hormona de l'humor".

Funcions.
La seva funci s fonamentalment inhibitria. Exerceix influncia sobre la son i es relaciona tamb amb els estats d'nim, les emocions i els estats depressius. Afecta el funcionament vascular i la freqncia del batec cardac, regula la secreci d'hormones, com la del creixement.

Canvis en el nivell d'aquesta substncia s'associen amb desequilibris mentals com l'esquizofrnia o l'autisme infantil, aix com el trastorn obsessiu compulsiu. Els fongs allucingens i el LSD actuen fortament en els receptors serotonnics. Entre les funcions fisiolgiques de la serotonina destaca la inhibici de la secreci gstrica, l'estimulaci de la musculatura llisa i la secreci d'hormones per part de la hipfisi.

Els baixos nivells de serotonina en persones amb fibromilgia expliquen en part el perqu dels dolors i els problemes per a dormir.Aquests nivells baixos s'han associat tamb a estats d'agressi, depressi i ansietat i incls a les migranyes, pel fet que quan els nivells de serotonina baixen, els vasos sanguinis es dilaten.

L'afrodisac de la serotonina.
El comportament hum depn de la quantitat de llum que el cos rep per dia. D'aquesta manera es produeix durant les estacions menys solejades (tardor i hivern) un augment de la depressi i falta d'estmul sexual. Quan arriba la primavera i l'estiu, la serotonina es condiciona a la llum que rep de l'organisme, i aix comporta un augment progressiu del benestar i la felicitat amb major estmul sexual, producte de les concentracions d'aquest neurotransmissor en el cervell.

Es podria dir que la serotonina s la "hormona del plaer" a ms de ser la "hormona de l'humor". Vegem a per mitj d'un clar exemple. Perqu es produeixi l'ejaculaci o orgasme, l'hipotlem allibera oxitocina a travs de la hipfisi (hormona que se segrega en la neurohipfisis i que tamb s responsable de les contraccions durant el part). Desprs d'ejacular, augmenta considerablement la quantitat de serotonina en el cervell provocant un estat de plaer i tranquillitat.

Desprs del plaer, es produeix un mecanisme de retroalimentaci que reabsorbeix la serotonina. Aquest mecanisme estimula l'alliberament d'hormones com somatrofina (hormona del creixement) i prolactosa (t acci sobre les glndules mamries actuant en el seu creixement i formaci de llet) i inhibeix la secreci de les hormones lutenitzants (LH), i foliculoestimulant (FSH) que sn les encarregades d'estimular la sntesi d'AMP cclic que al seu torn estimula la biosntesi d'esteroides sexuals. Aquest mecanisme de retroalimentaci no seria possible si no es produs l'absorci de serotonina per la hipfisi. Aix, se sap que la presncia de serotonina produeix el plaer, i la reabsorci d'aquesta neurohormona, desencadena una srie de reaccions que estimulen la secreci d'hormones, que al seu torn produeixen creixement i controlen la maduraci de follicles, l'espermatognesi i la secreci d'estrgens (fem) i testosterona (masc) entre altres coses.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="125990" title="Aixihuili" nonfiltered="1853" processed="1849" dbindex="51992">
Aixihuili s una partida o contrada de la Vila Joiosa al Nord-est de la vila, junt a la carretera de Finestrat.

Algunes fonts especulen que el seu nom significa terra de serpents en rab.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126000" title="Jerarquia de Chomsky" nonfiltered="1854" processed="1850" dbindex="51993">
Dins de les cincies de la computaci, i en l'rea dels llenguatges de programaci, la jerarquia de Chomsky (tamb coneguda com Jerarquia de Chomsky-Schtzenberger) s una classificaci jerrquica de classes de gramtiques formals que generen llenguatges formals.

Aquesta jerarquia de gramtiques fou proposta per Noam Chomsky l'any 1956. Tamb s'anomena en honor a Marcel-Paul Schtzenberger, que va desenvolupar la teoria dels llenguatges formals.

 La jerarquia .

La jerarquia de Chomsky consta de quatre nivells:

 Gramtiques de tipus 0 (sense restriccions), que inclou a totes les gramtiques formals. Aquestes gramtiques generen tots els llenguatges que poden ser reconeguts per una mquina de Turing. Sn els llenguatges coneguts com llenguatges recursivament enumerables. Vegeu que aquesta categoria s diferent de la dels llenguatges recursius, que la decisi dels quals es pot fer per una mquina de Turing que s'aturi.
 Gramtiques de tipus 1 (gramtiques sensibles al context) generen els llenguatges sensibles al context. Aquestes gramtiques tenen regles de la forma  amb  un smbol no terminal i ,  i  cadenes de smbols terminals i no terminals. Les cadenes  i   poden ser buides, per  no pot ser-ho. La regla  est permesa si  no apareix a la part dreta de cap regla. Els llenguatges descrits per aquestes gramtiques sn exactament tots aquells llenguatges reconeguts per una mquina de Turing no determinista la cinta de la qual est acotada per un cert nombre enter de vegades la longitud d'entrada.
 Gramtiques de tipus 2 (gramtiques lliures del context) generen els llenguatges independents del context. Les regles sn de la forma  amb  un  smbol no terminal i  una cadena de smbols terminals i no terminals. Aquests llenguatges sn aquells que es poden reconixer per un autmat a pila.
 Gramtiques de tipus 3 (gramtiques regulars) generen els llenguatges regulars. Aquestes gramtiques es restringeixen a aquelles regles que tenen un smbol no terminal a la part esquerra, i a la part dreta un sol smbol terminal, possiblement seguit d'un smbol no terminal. La regla  tamb est permesa si   no apareix a la part dreta de cap regla. Aquests llenguatges sn aquells que es poden reconixer amb un autmat finit. Aquests llenguatges tamb es poden obtenir mitjanant expressions regulars.

Cal veure que el conjunt de gramtiques corresponents als llenguatges recursius no forma part de la jerarquia.

La taula segent resumeix cadascuna de les 4 gramtiques, la classe de llenguatge que genera, el tipus d'autmat que el reconeix i la forma de les regles que ha de tenir.

Has de tenir en compte que ROFLsaurus ROFLMIAU i altres continguts esoterics provenen del CANCER TALLF. doomed?




 Referncies .































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126004" title="Personatge no jugador" nonfiltered="1855" processed="1851" dbindex="51994">
Personatge no jugador, tamb conegut com PNJ o NPC (de l'angls Non Player Character), s un terme freqentment utilitzat als jocs de rol per designar aquells personatges controlats pel jugador que dirigeix la partida, conegut en alguns jocs com Dungeon Master (DM) i en la majoria simplement com a director de joc. El contrari, personatge jugador (PJ), fa referncia als personatges controlats pels jugadors. La denominaci personatge no jugador (i la seva abreviatura PNJ) s'empra tant en videojocs de rol com en jocs de rol en viu o de taula.

Els personatges no jugadors afegeixen riquesa al joc i sovint en sn un element central. Pel que fa a la seva alineaci, poden ser neutrals, adversaris o aliats dels jugadors. En els jocs de rol, el director de joc s'encarrega d'interpretar aquests personatges i de descriure les seves accions; en canvi, en els videojocs s la intelligncia artificial de la mquina qui els controla.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126006" title="Dungeons & Dragons (joc de rol)" nonfiltered="1856" processed="1852" dbindex="51995">





Dungeons & Dragons (abreviat com D&D o DnD) s un joc de rol (JDR, o RPG en angls) de fantasia medieval actualment publicat per Wizards of the Coast. El Dungeons & Dragons original, dissenyat per Gary Gygax i Dave Arneson, va ser publicat per primera vegada l'any 1974 per la companyia de Gygax's, Tactical Studies Rules (TSR). Originalment derivava dels jocs de taula de guerra (com Chainmail) jugats amb paper, llapis i daus, la publicaci de D&D es mpliament considerada com el principi dels jocs de rol moderns, i per extensi, de tots els videojocs de rol (JDR, o RPG en angs) i jocs de rol multijugador massius jugats per internet (MMORPG per les seves sigles en angls).
Tamb es coneix pel nom de Dracs i Masmorres ats la traducci de la pellcula del mateix nom, i la srie animada emesa per televisi al nostre pas amb un xit moderat.

Els jugadors de D&D inventen personatjes ficticis que s'embarquen en aventures imaginries a les quals combaten molts tipus de monstres ficticis, reuneixen tresor, interactuen entre ells, i guanyen punts d'experincia per tornar-se ms i ms poderosos segons progressa el joc. D&D es diferencia dels jocs de taula de guerra tradicionals assignant un personatge nic personatge concret a cada jugador, i no legions i armades. D&D fa s per primera vegada del concepte del Dungeon Master (DM), un narrador i rbitre responsable de crear l'ambientaci imaginaria del joc. El DM modera les accions dels personatjes dels jugadors i escenifica els papers dels personatges no jugadors (PNJs).

L'xit tempr de Dungeons & Dragons va permetre la rpida proliferaci de sistemes de joc similars, com RuneQuest, Tunnels and Trolls, Traveller, i Arduin. Malgrat aquesta competici, D&D ha continuat dominant la indstria dels jocs de rol durant tota la seva existncia, disfrutant d'una posici preferent en el mercat, quasi intocable. Al 1977 el joc va ser dividit en dues versions sensiblement diferents: la simple Dungeons & Dragons i la ms complexa Advanced Dungeons & Dragons (abreviat com AD&D o ADnD). Al 2000, la versi simplificada del joc es va veure interrompuda i la tercera Edici de Dungeons & Dragons va ser publicada. La versi actual del joc, publicada en Juliol de 2003, s Dungeons & Dragons v3.5 (tamb coneguda com a tercera Edici Revisada o D&D3.5).

L'any 2007, Dungeons & Dragons continua essent el joc de rol ms conegut i venut, amb una estimaci de 20 milions de jugadors al voltant de tot el mn i amb ms d'1 bili $ (769.230 milions  a data 8/1/2007) en venta de llibres i equip (segons un informe de la BBC).  Els productes de la marca Dungeons & Dragons van suposar ms del 50% dels productes dels JDR venuts en 2002. Fora de les comunitats de joc, D&D s'ha transformat en un metnim usat sovint per referir-se als jocs de rol en general.

 Comunitats i Webs .
 Dungeons & Dragons  - Pgina oficial del joc.
 Wizards of the Coast  - Empresa propietria del joc.
 Devir  - Empresa que edita i comercialitza el joc a Espanya.
 The Acaeum  - Informaci de subastes de material descatalogat.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126009" title="Idaira" nonfiltered="1857" processed="1853" dbindex="51996">

Idaira Fernndez Rodrguez, de nom artstic Idaira, s una cantant espanyola. Va participar en el concurs televisiu Operacin Triunfo, quarta edici (2005).

Biografia. 
Va nixer el 14 de mar de 1985 a La Laguna, Tenerife. s la filla menor, desprs de tres germans barons, David, Besay i Airam. Els seus pares sn: Balvina i Rafael. En l'any 2003 es presenta als castings del concurs Operacin Triunfo on no resulta seleccionada. Dos anys ms tard ho torna a intentar al costat del seu germano Airam; aquest no passa de la primera ronda, per Idaira si, i no noms aquesta sin una desprs d'una altra fins a arribar a la final, on hauria de competir al costat d'altres 16 companys per a obtenir un lloc en l'Acadmia. 

En la denominada "Gala 0", la tinerfea va triar el tema de Christina Aguilera "Genie in a bottle", versi en espanyol titulada "Genio atrapado".

Idaira va arribar a la galla final sent la concursant ms nominada per a abandonar l'Acadmia. Durant una de les galles finals en les quals es donaria a conixer als tres finalistes, Idaira, que venia sent la concursant ms votada pel pblic per a guanyar el concurs, va ser nominada de nou juntament amb el local Vctor .

 Acusacions de frau . 
Seguidors i familiars de Idaira en Canarias van denunciar un suposat "frau" en el concurs dOperacin Triunfo desprs de la seva expulsi . Segons ells, els punts no van ser comptabilitzats per a ella, per s per a Vctor, ja que els vots enviats per SMS per a salvar a la jove eren retornats amb la inscripci "Posa el nom del concursant", o b "enviament fallit" o amb una resposta de 2 hores . Per la seva banda Gestmusic, productora del concurs, va atribuir a un collapse de les lnies els problemes que es van poder registrar en els vots efectuats 

La Organitzaci de Consumidors i Usuaris va sollicitar al Ministeri d'Indstria que investigus les presumptes irregularitats del sistema de votaci desprs de les queixes rebudes . 

Per altra banda, des d'altres sectors es va denunciar que des del Cabildo de Tenerife i des de l'ajuntament de La Llacuna s'estigus fent la campanya de "Salvar a Idaira", suposadament amb diners pblics. Aquesta campanya incloa des de cartelera, fins a persones recorrent els carrers i informant als vens, i fins i tot retransmissions en directe de les galles dOperacin Triunfo amb pantalles gegants des de places i manifestacions. 

Desprs d'OT. 
Desprs de la seva eliminaci del concurs la jove es va disposar a promocionar el single Me lo dice el Mundo -"M'ho diu el mn"-, disponible noms per a telfons mbils. Desprs d'aix va treure el disc titulat Te encontrar -"Et trobar"-, on es troben canons com Enloquecida -"Embogida"-, Lejos -"Lluny"-, Tengo que decirte -"He de dir-te"- i la qual titula el disc Te encontrar -"Et trobar"-. Esment especial rep la can composta per Idaira titulada Nada bueno en m -"Res bo en mi"- que reflecteix i bolca en ella la seva aparatosa experincia en el reality show.

 Discografa . 
OT galas 0-14 ;
OT Los Musicales ;
Me lo dice el mundo;
Ganador o vencido;
Te encontrar;

Vegeu tamb. 
Operacin Triunfo ;

Notes.


Enllaos externs.
Pgina Web oficial de Idaira;
Web de Idaira no oficial;
"Todo Idaira" Web de Idaira no oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126012" title="Msica programtica" nonfiltered="1858" processed="1854" dbindex="51997">
Msica programtica s la msica que t per objectiu evocar idees o imatges extra-musicals en la ment de l'oient, representant musicalment una escena, imatge o estat d'nim. Al contrari, s'entn per msica absoluta aquella que s'aprecia per ella mateixa, sense cap referncia particular al mn exterior a la prpia msica. El terme s'aplica exclusivament en la tradici de la msica clssica europea, particularment en la msica del perode romntic del Segle XIX, durant el qual el concepte va atnyer gran popularitat, tot i que abans ja hi havien existit peces de carcter descriptiu. Habitualment el terme es reserva a les obres purament orquestrals (peces sense cantants ni lletra) i per tant no escau utilitzar-lo per a l'pera i els lieder.

Histria de la msica programtica.
Renaixement.
Els compositors del Renaixement van escriue una abundant quantitat de msica programtica, especialment per a clavec, incloent-hi obres com ara The Fall of the Leafe ("La caiguda de la fulla") de Martin Peerson o The Battell ("La batalla") de William Byrd.  Per a aquesta darrera obra, el compositor va elaborar una descripci escrita de les diferents seccions:  "Emplaament dels soldats, marxa d'infanteria, marxa de cavalleria, trompetes, marxa irlandesa, gaita i tabal, flauta i tabal, marxa a la batalla, les tropes s'enfronten, retirada, gallarda de la victria."

Perode barroc.
Probablement l'obra ms famosa del barroc siga Les quatre estacions d'Antonio Vivaldi, un conjunt de quatre concerts per a viol i orquestra de corda que illustra les estacions de l'any amb pluja, el brunzir de les mosques, vents gelats, relliscaments sobre el gel, camperols ballant i moltes ms coses .  El programa de l'obra s'explicita amb una srie de quatre sonets escrits pel compositor.  Altra obra programtica barroca molt coneguda es el Capritx sobre el comiat d'un estimat germ, BWV 992, de Johann Sebastian Bach, les seccions del qual porten encisadors ttols descriptius ("Els amics l'envolten i intenten disuadir-lo de marxar," "Li expliquen els perills que pot trobar-s'hi," "El lament dels amics," "Com no poden disuadir-lo, s'acomiaden d'ell," "ria del mosso de posta," "Fuga en imitaci de la trompa del mosso de posta.")

Perode clssic.
Potser s aquest perode el que va donar menys msica programtica.  En aquest perode, ms que en cap altre, la msica es nodria dels seus recursos interns, notablement en les obres compostes en forma sonata.  No obstat, es creu que un cert nombre de les primeres simfonies de Franz Joseph Haydn poden haver estat msica de programa; per exemple, el compositor va dir en una ocasi que una de les seues primeres simfonies representava "un dileg entre Du i el pecador".  No se sap a quina de les seues simfonies es referia.  Un compositor menys conegut de l'poca clssica, Karl Ditters von Dittersdorf, va escriure una srie de simfonies basades en les Metamorfosis d'Ovidi.

Perode romntic. 
La msica programtica va florir especialment en el romanticisme.  El fet de poder evocar en l'oient una experincia especfica ms enll de sentir-se davant d'un msic o d'un grup de msics, est relacionat amb la idea romntica del Gesamtkunstwerk, que considerava les peres de Richard Wagner com una fusi de totes les arts (escenografia, dramatrgia, coreografia, poesia, etc.), tot i que de vegades es basara noms en la msica per a illustrar conceptes artstics multifactics, com una pintura o un poema. Els compositors creien que les noves possibilitats sonores que aportava l'orquestra romntica els permetia centrar-se en les emocions, o en altres aspectes intangibles de la vida, molt ms que en el barroc o l'era clssica.

Beethoven sentia una certa reluctncia a compondre msica programtica, i va dir de la seua Simfonia nm. 6 (Pastoral - 1808) que "l'obra sencera pot ser percebuda sense descripci - s ms una expressi de sentiments que un poema musical".  Tot i aix, l'obra cont descripcions dels cants dels ocells, el remor d'un rierol, una tronada, etc.  Beethoven va tornar ms tard a la msica de programa amb la seua Sonata per a piano Op. 81a, Les Adieux, que descriu el comiat i el retorn del seu benvolgut amic l'Arxiduc Rodolf.

La Simfonia Fantstica d'Hector Berlioz s una narraci musical d'una histria d'amor hiperblicament emocional viscuda per l'autor. Franz Liszt va proporcionar programes explcits per a moltes de les seues peces per a piano, per tamb s l'inventor del poema simfnic. L'any 1874, Modest Mssorgski va compondre, utilitzant noms les possibilitats dinmiques del piano, una srie de peces descrivint la contemplaci de deu pintures i dibuixos dels seus amics en una galeria. Es tracta de Quadres d'una exposici, ms tard orquestrada per Maurice Ravel.  El compositor francs Camille Saint-Sans va compondre moltes peces breus que tamb va qualificar de poemes simfnics.  Entre els ms populars cal destacar la Dansa Macabra i alguns moviments de El Carnaval dels animals.  El compositor francs Paul Dukas s recordat pel seu poema simfnic L'aprenent de bruixot, basat en un conte de Goethe.

Possiblement el compositor ms adepte a la msica de programa va ser l'alemany Richard Strauss, que va compondre poemes simfnics com ara Tod und Verklrung (retratant l'agonia d'un home i la seua entrada al cel), Don Juan (basada en la clssica llegenda de Don Juan), Till Eulenspiegels lustige Streiche (basada en episodis de la vida del personatge llegendari alemany Till Eulenspiegel), Don Quixote (retratant episodis de l'obra de Miguel de Cervantes, Don Quixot), Ein Heldenleben (que descriu episodis de la vida d'un heroi annim, que sovint s'ha identificat amb el mateix Strauss) o la Sinfonia Domestica (que narra episodis de la vida familiar del compositor, incloent-hi el moment de portar els infants al llit).  S'ha dit que Strauss va afirmar que amb msica pot descriure's qualsevol cosa, fins i tot una cullereta de caf!

Segle XX.
En el segle XX, la Suite Lrica d'Alban Berg va ser considerada durant molt de temps msica absoluta, per l'any 1977 es va descobrir que de fet estava dedicada a Hanna Fuchs-Robettin. Leitmotivs importants estan basats en les sries meldiques A B H F, que sn les seues inicials combinades. El darrer moviment cont una recreaci d'un poema de Baudelaire, suprimida pel compositor per a la publicaci .

Msica popular com a msica programtica.
El terme "msica programtica" no s'usa quan es parla de msica popular. La tradici de peces exclusivament orquestrals amb programa ha gaudit de continutat en algunes peces per a orquestra de jazz, principalment degudes a Duke Ellington. Les peces instrumentals en la msica popular sovint tenen un ttol descriptiu suggerent, pel que poden ser considerades msica de programa, i s'hi poden trobar lbums dedicats a desenvolupar una idea programtica concreta (per exemple, China de Vangelis o The Songs of Distant Earth de Mike Oldfield). Alguns gneres de msica popular sn ms susceptibles que altres de contenir elements programtics; com ara new age, surf rock, jazz fusion, progressive rock, art rock o diversos gneres de techno music.

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126016" title="Pilota irlandesa" nonfiltered="1859" processed="1855" dbindex="52000">

La Pilota irlandesa (Galic irlands: Liathrid Limhe) s el joc de pilota autcton d'Irlanda. Els jugadors (2  4) colpegen la pilota amb la m enviant-la contra una paret comuna, el frontis, tractant d'evitar que el rival puga tornar-la. s, per tant, de joc indirecte.

 Canxa .

La pilota irlandesa s jugada en un front de 18 m de llarg per 9 m d'ample, amb un frontis de 6 m d'alt. La gran majoria sn tancats (per les quatre parets), per tamb n'hi ha de tres, i, els ms antics, de noms una paret.

A 4.5 m del frontis hi ha una lnia que marca el lloc ms avanat on pot botar la pilota abans de servir, comenar el joc). s alhora la lnia que senyala el lloc ms etrasat on ha de botar la pilota per ser vlida desprs de servir.

 Regles .
L'objectiu s arribar a una puntuaci determinada abans que l'altri. El jugadors que posa la pilota en joc s el servidor, i qui rep la primera pilotada s el restador. Els punts noms sn guanyats pel jugador que serveix, el restador noms aconsegueix el dret a servir.

Els jugadors, de manera alterna, colpegen la pilota amb la m enviant-la contra el frontis abans que aquesta done dos bots en terra.

 Histria .
Se suposa que la pilota irlandesa s un altre esport derivat del Jeu de paume, relacionat d'alguna manera amb la pilota basca, car el primer document que l'esmenta apareix a la ciutat de Galway, a la costa oest d'Irlanda, el 1527, prohibint-ne jugar contra els murs de la ciutat.

Emigrants irlandesos la portaren arreu del mn des del segle XVIII, i avui en dia s jugada (o els seus derivats) a Anglaterra, Austrlia, Canad, Estats Units d'Amrica, Mxic, Nova Zelanda, i el Pas de Galles.

 La pilota avui .
A Irlanda, la prctica organitzada est menada pel "Consell de Pilota a M Irlandesa" (Irish Handball Council) sota els auspicis de l'Associaci Atltica Irlandesa (Gaelic Athletic Association). La seu s just a la vora de l'estadi de Croke Park.

Cada tres anys es juga un campionat mundial (tant homes com dones). L'actual nmero u s Paul Brady de Cavan, qui va aconseguir el ttol mundial individual a Edmonton (Canad).

Hi ha un intent de fer la versi d'una sola paret com a joc com i unir els diversos esports de joc indirecte com l'Eton fives, el fistball i la pilota basca, s l'anomenat front internacional.

 Enllaos externs .


 Pgina oficial de la Pilota irlandesa;
 www.handballvideo.com;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126029" title="Sant Andreu apstol" nonfiltered="1860" processed="1856" dbindex="52001">

Segons el Nou Testament, Andreu (en grec         Andreas) conegut com Sant Andreu (Betsaida, Galilea, ? - Patres, Pelopons, c.38) fou un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apstols de Jess de Natzaret i es convert en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est.

Originari de Betsaida, era fill d'un pescador anomenat Jons, per vivia a Cafarnam on treballava amb el seu germ Sim, conegut posteriorment com Pere. Va ser deixeble de sant Joan Baptista; al batejar aquest a Jess, Andreu va exclamar Heus aqu l'anyell de Du! i va decidir seguir a Jesucrist, sent el primer apstol a ser cridat. 

Segons Orgens, Andreu va predicar a Grcia, al Mar Negre, a la regi d'Esctia i al Caucas; va ser el primer bisbe de Bizanci, un crrec que finalment es convertiria en el patriarcat de Constantinoble. Per aix, s considerat el cap de l'Esglsia Ortodoxa, com Pere ho s de l'Esglsia Catlica Romana.


El text apcrif Fets d'Andreu explica que l'Apstol Sant Maties fou enviat a predicar entre els canbals, que l'apresaren per menjar-se'l, i que Sant Andreu va anar a alliberar-lo.

Sant Andreu i alguns deixebles seus s'embarquen en una petita nau conduda per tres persones (que resulten Jess de Natzaret i dos ngels disfressats de pescadors) i arriben miraculosament a les portes de la ciutat on Sant Maties est reclut. Quan sn a dins, ning els apresa i arriben a la pres, all Andreu resa a Du i els gurdies de les celles cauen fulminats. Aleshores alliberen els presoners i Maties.

Mentrestant, els soldats de la ciutat van a la pres a agafar presoners per repartir-los al poble com a menjar per es troben la pres buida. Llavors agafen els cossos dels gurdies morts i els duen a la plaa principal del poble. Quan ja tenen els ganivets a les mans per trossejar els cadvers, Sant Andreu els torna les mans de pedra. Aleshores tot el poble enfurismat linxa Sant Andreu durant dos dies pels carrers de la poblaci i a la nit el deixen tancat a la masmorra.

Durant la nit, de la boca d'una esttua de marbre de la cella d'Andreu comena a brollar aigua en grans quantitats fins que tota la poblaci queda inundada aix com s'apareix l'arcngel Sant Miquel i crea una muralla de foc al voltant de la ciutat per a que ning es pogus escapar. D'aquesta manera van morint tots els ancians, dones i nens de la ciutat.

Quan els supervivents demanen perd a Andreu aquest atura la plaga de l'aigua i del foc i ressuscita tots els que havien mort. Aleshores tota la poblaci es converteix al cristianisme i construeix una esglsia.

La tradici conta que va ser crucificat en una creu en forma de "X" (crux decussata), sense claus sin amarrat, on va estar predicant dos dies. Les seves restes es trobaven a Patres, des d'on van ser traslladades a Constantinoble. 

Devoci.
Els croats van prendre Constantinoble al segle XIII; poc desprs, les relquies van ser robades i traslladades a diversos llocs, entre ells la catedral d'Amalfi, a Itlia, o a la poblaci de Saint Andrew a Esccia. El seu cap va ser traslladat a Roma el 1462 i va ser collocat a la Baslica de Sant Pere. El papa Pau VI, com a gest ecumnic, el va retornar a l'Esglsia Ortodoxa el 1964. 

Sant Andreu s patr de Rssia, Romania, Esccia i de la ciutat de Pica a Xile. Patr tamb de Sant Andreu del Palomar, la seva festa (30 de novembre) se celebra amb xocolatades i cercaviles de gegants.

 Iconografia .
A partir de finals de l'Edat Mitjana, a Andreu se'l reconeix per la creu en forma d'aspa que prendr el seu nom: Creu de Sant Andreu, crucifixi imaginada com parella a la del seu germ, Sant Pere; no obstant aix, es basa en una tradici que no es recolza en cap font documental. 

Caravaggio, malgrat aix, el representa en una creu llatina, al contrari que Rubens, que s ho fa en la prpia d'aspa. 

Altres episodis de la seva passi (arrest, flagellaci, crucifixi, descens de la creu...) tamb han estat representats, aix com de la seva vocaci en la qual se li representa amb xarxa de pescador, gaireb sempre amb el seu germ Pere. 

Referncies.


 






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126030" title="Mari Grases" nonfiltered="1861" processed="1857" dbindex="52002">
Mari Grases (Reus) fou un poltic i teixidor a m.

Membre i president de la Societat de Teixidors de Reus. Defens al Congrs Obrer del 1870 la proposta de donar suport als republicans federals, ja que qualificava d'utpic l'apoliticisme. Defensava, en la lnia de Roca i Gals, el cooperativisme enfront de postures ms radicals. S'aline amb el grup cooperativista i politicista i no vot afirmativament cap dictamen dels guanyadors, bakuninistes.

El 1868 fou membre de la Junta revolucionria definitiva, el 1869, membre del comit democrtic federal de Reus, i durant la I Repblica fou tinent d'alcalde. Primer Tinent de la Milcia Nacional. Collabor a la premsa amb algun article de tema laboral.

Enllaos externs.

 Delegats assistents al Congrs de constituci de la Federaci Regional Espanyola de l'AIT;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126032" title="Ricard Guasch" nonfiltered="1862" processed="1858" dbindex="52003">
Ricard Guasch (Reus, 1840-1921). Advocat, fou un dels introductors a Reus de les idees demcrates d'Abd Terrades, i hi actu com a cap de les milcies revolucionries el 1868. Des de l'Eco del Centro de Lectura el 1882 defens ardidament el cooperativisme.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126033" title="Sebasti Morlans" nonfiltered="1863" processed="1859" dbindex="52004">
Sebasti Morlans fou un poltic catal nascut a Reus a la primera meitat del segle XIX, teixidor d'ofici.

El 1861 form part del Centre de Lectura on fou un dels impulsors del grup de teatre, fins que en una picabaralla,  fou expulsat d'aquesta societat. El 1862 formava part de la junta reusenca de suport a Narcs Monturiol. El 1868 fou membre de la primera junta revolucionria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126041" title="Samuel Morse" nonfiltered="1864" processed="1860" dbindex="52005">

Samuel Finley Breese Morse (27 d'abril de 1791, Charlestown, Massachusetts   2 d'abril de 1872, Nova York) va ser un nord-americ inventor del telgraf. Comen els seus estudis a l'Acadmia Phillips d'Adover, d'on va passar al Yale College.

Durant els seus anys d estudiant va descobrir una certa vocaci per la pintura i va decidir dedicar-se a ella, per tamb se sentia atret pels recents descobriments i experiments sobre  l electricitat. Durant una temporada, va treballar a Boston per a un editor i desprs va viatjar a Anglaterra per estudiar pintura en la ciutat de Londres, fins que es va convertir en pintor d'escenes histriques.

Quan va tornar al seu pas va notar que les pintures d escenes histriques no agradaven entre els seus paisans, pel que va donar un gir cap a l'especialitzaci del retrat. Al 1825 a Nova York, era un dels retratistes ms importants del pas i formava part dels grups intellectuals ms distingits. En 1826 va ser un dels fundadors i primer president de l'Acadmia Nacional de Dibuix.

El seu latent inters pels assumptes de l'electricitat es va concretar durant el retorn d'un viatge per Europa. Quan estudiava a Yale va aprendre que si s interrompia un circuit es veia un fulgor i se li va ocrrer que aquestes interrupcions podien arribar a usar-se com un mitj de comunicaci. Aquesta possibilitat el va obsessionar. Quan va tornar d'aquell viatge, l'any 1832, ja havia dissenyat un incipient telgraf i comenava a desenvolupar la idea d'un sistema telegrfic de filferros amb un electroimant incorporat. El 6 de gener de 1833, Morse realitz la primera demostraci pblica del seu telgraf. A l'edat de quaranta-un anys, es va internar en la tasca de construir un telgraf prctic i despertar l'inters del pblic i del govern en l'aparell per a desprs engegar-lo. En 1835 va aparixer el primer model telegrfic que va desenvolupar Morse. Dos anys ms tard va abandonar la pintura per a dedicar-se completament als seus experiments, que obcecarien rotundament els seus mrits com pintor.

ltims anys. 


El 1838 havia perfeccionat ja el seu codi de senyals, que a fora de punts i ratlles va arribar a conixer-se i usar-se mundialment com a "Codi Morse". Va intentar implantar lnies telefniques primer a Estats Units i desprs a Europa, per ambds intents van fracassar. Per fi, Morse va aconseguir que davant el Congrs del seu pas es presents un projecte de llei per a proporcionar-li 30.000 dlars designats a construir una lnia telegrfica de 60 km de longitud. Diversos mesos desprs el projecte va ser aprovat, i la lnia sestendria al llarg de 37 milles entre Baltimore i Boston. El 24 de maig de 1844, Morse va transmetre un missatge que es faria fams: "Quin ens ha forjat Du" "" (una cita bblica, Nombres 23:23) des de la Suprema Cort dels EUA a Washington al seu assistent, Alfred Vail, a Baltimore. A pesar del notabilitat del seu treball, Morse hagu d'enfrontar-se a l'oposici de supersticiosos que culpaven el seu invent de tots els mals. A ms, l'invent estava sent desenvolupat simultniament en altres pasos i per altres cientfics, pel que Morse es va veure embolicat en llargs litigis per a obtenir els drets del seu sistema; drets que li van ser reconeguts en 1854 per la Cort Suprema dels Estats Units. Amb el seu invent, Morse va guanyar una gran fortuna amb la qual va comprar una extensa propietat, i en els seus ltims anys es va dedicar a fer obres filantrpiques, aportant sumes considerables a universitat s com el Vassar College i la Universitat de Yale a ms d'associacions missioneres i de caritat.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126042" title="William S. Knowles" nonfiltered="1865" processed="1861" dbindex="52006">

William Standish Knowles ( Taunton, EUA 1917 ) s un qumic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 2001.

Biografia.
Va nixer l'1 de juny de 1917 a la ciutat de Taunton, situada a l'estat nord-americ de Massachusetts. Va estudiar qumica a la Universitat de Columbia, on es va doctorar el 1942.

Recerca cientfica.
Orient la seva recerca en l'utilitzaci de metalls de transici per obtenir catalitzadors quirals mitjanant la reacci anomenada d'hidrogenitzaci.

Aix mateix encapal el grup de recerca que aconseguir realitzar la sntesi qumica, i per tant la producci, de la variant beninga de l'aminocid L-DOPA, utilitzada per tractar la malaltia de Parkinson.

L'any 2001 fou guardonat, juntament amb el japons Ryoji Noyori, amb la meitat del Premi Nobel de Qumica pel seus treballs conjunts sobre la reacci d'hidrogenitzaci utilitzant catalitzadors quirals. L'altre meitat del premi recaigu en el nord-americ K. Barry Sharpless per aconseguir el mateix objectiu tot i que per un procs diferent, utilitzant en aquest cas l'oxidaci.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 2001;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126044" title="Ryoji Noyori" nonfiltered="1866" processed="1862" dbindex="52007">


Ryoji Noyori (en japons:     ) ( Kobe, Jap 1938 ) s un qumic i professor universitari japons guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 2001.

Biografia.
Va nixer el 3 de setembre de 1938 a la ciutat de Kobe, poblaci situada a l'illa de Honshu. Als dotze anys va sentir fascinaci per la qumica desprs d'escoltar una presentaci sobre el nil, i va estudiar aquesta matria a la Universitat de Kioto, on es gradu el 1961 i doctor en enginyeria qumica l'any 1967.

Fou nomenat instructor en el grup d'investigaci de Hotosi Nozaki abans de ser nomenat professor associat a la Universitat de Nagoya. Desprs del treball postdoctoral al costat d'Elias James Corey a la Universitat Harvard va tornar a Nagoya, convertint-se en catedrtic l'any 1972. 

Actualment viu a Nagoya, encara que s tamb president de RIKEN, una iniciativa d'investigaci nacional amb un pressupost anual de 800 milions de dlars nord-americans. 

Recerca cientfica.
L'any 2001 li fou concedit la meitat del Premi Nobel de Qumica, juntament amb William S. Knowles, per l'estudi de les hidrogenitzaci utilitzant catalitzador quirals. L'altre meitat del premi fou concedit a K. Barry Sharpless pel seu estudi de les reaccions d'oxidaci utilitzant catalitzadors quirals. 

Influenciat pel poder de la catlisi i la qumica verda, creu que :
"la nostra capacitat de concebre una sntesi qumica senzilla i prctica s imprescindible per a la supervivncia de les nostres espcies. (...) La investigaci s per a la nacions i la humanitat, no per als propis investigadors. (...) Els investigadors han d'incitar opinions pbliques i poltiques governamentals cap a la construcci de la societat sostenible al segle XXI" 

Referncies.


Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 2001;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126045" title="Koichi Tanaka" nonfiltered="1867" processed="1863" dbindex="52008">

Koichi Tanaka (en japons:     ) ( Toyama, Jap 1959 ) s un qumic japons guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 2002.

Biografia.
Va nixer el 3 d'agost de 1959 a la ciutat de Toyama, situada a l'illa de Honshu. Va estudiar qumica a la Universiat de Tohoku, on es va graduar el 1983. A l'abril d'aquell any fou assignat al Laboratori d'Investigaci Central de Shimadzu Corporation, situada a Kioto, i d'on actualment s director del Departament d'Investigacions. 

Recerca cientfica.
Tanaka va adquirir notorietat l'any 1987, al presentar en un simposi un nou mtode d'anlisi qumic desenvolupat per ell i anomenat "Soft Laser Disorption", pel qual les molcules d'una protena sn carregades elctricament amb lser per deixar-les volar lliurement i poder-se aix analitzar. D'aquesta forma tamb s possible analitzar macromolcules biolgiques en un espectrmetre de masses. 

L'any 2002 fou guardonat, juntament amb John Fenn, amb la meitat del Premi Nobel de Qumica, mentre que l'altre meitat del premi fou pel qumic sus Kurt Wthrich. Els tres qumics foren guardonats pel desenvolupament de mtodes d'identificaci i d'anlisi estructural de macromolcules biolgiques, si b els dos primers especialment foren guardonats pel desenvolupament de mtodes suaus de desorci inica per a les anlisis espectromtriques totals de macromolcules biolgiques, i el tercer pel desenvolupament de l'espectroscpia de ressonncia magntica nuclear per a determinar l'estructura tridimensional de macromolcules biolgiques en una soluci.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 2002;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126047" title="Alsace d'abord" nonfiltered="1868" processed="1864" dbindex="52009">

Alsace d'abord (alsaci S' Elsass zuerst) s un partit poltic alsaci d'extrema dreta que pretn reunir les forces regionalistes, europeistes i identitries de la regi francesa d'Alscia.

 Histria .
El partit fou fundat l'any 1989 per Robert Spieler, exdiputat dissident del Front National. Posteriorment, el 1998, Alsace d'abord pass a dir-se Mouvement rgionaliste alsacien. Ara b, l'any 2002, recuperar la seva denominaci original desprs de la incorporaci d'antics militants del Mouvement national rpublicain (partit fundat per dissidents del FN), aix com d'altres partits d'mbit estatal com la Uni per a la Democrcia Francesa o el RPR.

 Resultats electorals .
A les darreres eleccions regionals, les del 2004, Alsace d'abord va perdre tots els escons de qu disposava fins aquell moment al Consell Regional d'Alscia. Com a conseqncia de la barrera electoral del 10%, Alsace d'abord no va poder passar a la segona volta, perdent aix els nou diputats obtinguts el 1998. La candidatura al Consell Regional alsaci, que encapalava el fundador del partit, Spieler, va obtenir en el conjunt de la regi 62.253 vots, el que suposa un 9,42% dels vots emesos en la primera volta. Per departaments, Alsace d'abord va aconseguir un 9,38% a l'Alt Rin i un 9,44% al departament del Baix Rin. Per a la segona volta d'aquests comicis, Alsace d'abord no va donar cap consigna de vot als seus electors.

Quant a les eleccions als consells generals, celebrades en les mateixes dates que les regionals -l'any 2004 noms es renovaven la meitat dels consellers generals-, Alsace d'abord noms va aconseguir representaci al departament de l'Alt Rin. En el cant de Sainte-Marie-aux-Mines, l'nic de tota la regi en qu un candidat d'Alsace d'abord havia aconseguit passar a la segona volta de les eleccions cantonals, l'exconseller regional Christian Chaton va fer-se amb l'esc derrotant per pocs vots dos altres candidats. 

 Bibliografia .
 Le Monde. Cahier rsultats: Second tour des rgionales et des cantonales. Pars, 30 de mar del 2004.

 Enllaos externs .
Pgina web oficial d'Alsace d'abord ;
Pgina web oficial de Jeune Alsace / Junges Elsass ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126049" title="Warhammer" nonfiltered="1869" processed="1865" dbindex="52011">

Warhammer s un joc d'estratgia de guerra per torns, s'hi juga amb miniatures i est ambientat en un mn de fantasia pica. Tamb se'l coneix com Warhammer Fantasy Battles.

Est basat en altres mons fantstics, i dna la suficient llibertat de creaci als jugadors per poder seguir expandint aquest joc estratgic, creant noves tropes, generals, exrcits i regnes. Va ser creat com un joc d'escaramusses a finals de la dcada de 1970, per poc a poc, i desprs de nombroses edicions, s'ha convertit en un complex joc de grans batalles. L'any 2006 s'havien publicat set edicions del joc, amb catorze exrcits diferents i varies campanyes mundials.

Existeix una versi de Warhammer ambientada en el futur, anomenada Warhammer 40.000. Aix mateix, la companyia propietria dels drets d'explotaci del joc, Games Workshop, publica un joc de rol, novelles, jocs de cartes colleccionables i un variat merxandatge ambientat en el mateix mn de ficci.

 Material necessari .
Per poder jugar es necessita el segent:
 Miniatures que representin els diferents exrcits. No s necessari que siguin de Games Workshop si no s'han d'utilitzar en tornejos oficials.
 El reglament oficial del joc.
 Cada jugador ha de tenir el reglament corresponent al seu exrcit.
 Una superfcie de joc d'aproximadament 180x120cm, que pot ser una taula, el terra, etc.
 Si es desitja, es poden utilitzar diversos elements d'escenografia per donar ms realisme a les batalles, com arbres, rius, etc.
 Daus normals de sis cares (s recomanable que en siguin molts), un dau d'artilleria i un de dispersi.
 Una cinta mtrica per mesurar distncies.
 Plantilles per calcular l'rea d'efecte de determinades armes, encanteris o accions.
 Un full i un bolgraf per apuntar els detalls de les unitats, com pot ser l'armament.

Exrcits.
 Bretnia .
Bretnia s la terra de l'honor, situada a l'oest del Vell Mn, llinda per l'est amb l'Imperi i pel sud amb Estlia. s adjacent tamb al bosc de Loren, terra dels elfs silvans.

Es caracteritza perqu els seus exrcits estan formats per nobles cavallers que lluiten al costat dels seus vassalls per protegir les seves terres o defensar als seus aliats contra el caos, elfs foscos i altres enemics de la pau. Els vassalls actuen segons el feudalisme, per tant gaudeixen de la protecci que ofereixen els cavallers a canvi de tributs.

L'objectiu de tot cavaller s aconseguir beure del Grial que porta la Dama del llac. Per aconseguir tan alt honor, han de passar per diversos nivells en la jerarquia militar, comenant per cavallers novells (cavallers joves que encara no han demostrat el seu valor), continuant per ser cavallers del regne (la major part de l'exrcit). Posteriorment, quan inicien la recerca del Grial, abandonen l's de la llana per l'espasa i surten a la cerca d'aventures per aconseguir ser dignes de beure del Grial. Quan per fi aconsegueixen trobar-lo, es converteixen en cavallers del Grial, sants en vida, tornant a utilitzar la llana i anant a protegir llocs sagrats de la seva deessa. En algunes regions de Bretnia, els pegassos sn comuns, i alguns cavallers els utilitzen per atacar des del cel muntats en ells.

Els plebeus solen ser cuiners, grangers i ramaders. En combat, sn cridats pels cavallers i aquests obeeixen cegament als seus protectors. Hi ha plebeus que utilitzen llana (anomenats homes d'armes), altres que tenen certa habilitat amb l'arc, i fins i tot hi ha alguns plebeus que veneren fins a tal punt als cavallers del Grial, que es transformen en bojos fantics que els adoren, formant un Reliquiari amb les restes d'un cavaller mort. Alguns plebeus aconsegueixen l'honor de muntar en un cavall per ser les avanades de l'exrcit, i ltimament els plebeus sn tamb els que usen l'nica mquina de guerra de l'exrcit bretoni, el trabuc.

L'exrcit bretoni s un exrcit rpid i verstil. Posseeix una gran varietat de tropes de cavalleria, que els dota d'una gran maniobrabilitat. Tenen una formaci nica de combat de cavalleria que els transforma en una de les millors cavalleries del joc. Per en canvi, la seva mgia no s massa poderosa, ni tampoc les seves armes de projectils. La infanteria s sacrificable, per acompleix les seves funcions de sobres.

L'Imperi.
L'Imperi s la naci humana ms poderosa del mn de Warhammer. Els poderosos exrcits de l'Emperador formen el basti que cont a les forces del Caos, evitant la invasi de tot el Vell Mn. Plens de fe en els poderosos Dus guerrers, armats amb canons i rifles de les escoles imperials, amb el suport de mags de les vuit escoles de mgia i a disposici d'una poblaci enorme, l'Imperi permet la supervivncia de la humanitat, en el mn hostil de Warhammer.

L'Imperi s divideix polticament en comtats (Nordland, Refectorland, Ostland, Ostermark, Hochland, Middenland, Talabecland, Stirland, Reikland, Averland i Wissenland), ciutats-estat (Altdorf, Nuln, Talabheim i Middenheim) i un petit territori autcton anomenat L'Assemblea, casa dels Halflings, una raa d'ssers baixets, poc ms d'un metre d'alada, amb molta gana. La capital s Altdorf i el seu Du principal s Sigmar, tot i que tamb es ret culte al Du del Llop Ulric. Quan un Emperador mor, es reuneixen els comtes electors, els burgesos de les ciutats, l'anci de L'Assemblea i els representants dels dos cultes i entre tots elegeixen al futur Emperador. L'actual Emperador s Karl Franz, qui s'ha vist obligat a lluitar en la ms gran de totes les batalles contra el Caos.

L'Imperi s un exrcit variat i colorista que permet gran diversitat de tctiques en el camp de batalla. Les seves poderoses unitats de cavalleria i la seva nombrosa infanteria sn la fora que evita la invasi del Vell Mn.

 Homes Bstia .
Els Homes Bstia no se sap si sn humans transfigurats, o cabres mutades horriblement per la influncia maligna del Caos. Viuen en els boscos del Vell Mn. Les unitats principals d'aquestes criatures del Caos sn els Gors i els Ungors, a part de minotaures, centaures i altres mutacions del Caos als boscos. La seva tctica principal s l'emboscada, que utilitzen contra tot aquell que s'acosti als seus boscos. El seu cap ms gran que mai hagin tingut va ser Gorthor, cabdill dels homes bstia. Actualment el seu lder es Kazrahk.

 Hordes del Caos .
Sn humans als que ha posset el poder negre del caos, tot i que tamb els componen dimonis dels dus majors. Els servidors del caos sn nombrosos en varietat, per rarament superen als seus enemics; aix doncs, els adoradors del Caos es basen en la seva gran fora, ms que en el seu nombre. Depenent del du al qual serveixen tenen uns dons o uns altres en diversos aspectes. Entre aquestes figures de veneraci trobem a:
 Tzeentch: s el que canvia les coses i el canvi forma part de la mateixa naturalesa del Caos, aix com l'energia sempre canviant que els mortals anomenen mgia. Tamb se'l coneix com Tchar entre els brbars del Nord, com Chen a l'extic orient i com Shunch a les caloroses jungles del Sud i en tots aquests llocs el seu nom s sinnim de canvi. Tot i aix, a tot arreu se'l coneix com El Gran Conspirador, un manipulador molt subtil que posseeix una saviesa exhaustiva. s el mestre manipulador, el que mou els fils del dest i el que regeix la sort tant dels seus seguidors com dels seus enemics. Tzeentch no t forma concreta, tot i que es manifesta com una llum que canvia de color. La seva marca es representa amb la serp sinuosa del canvi i sol beneir als seus dimonis i paladins amb horribles becs d'ocell, urpes i plomes multicolors. La seva pell i la seva armadura resulta un flux constant que canvia d'aspecte i color i que forma rostres que no paren de riure's del seu adversaris i que sempre repeteixen paraules inquietants.
 Nurgle: Du de les descomposicions i la pestilncia, simbolitza els mals del mn i els seus seguidors mostren malaltia i deformitats, per tot i aix, sn dels guerrers ms resistents.
 Khorne: Du de la sang, les guerres i la ira, es basa principalment en la fora bruta i entre les seves files, rarament trobem un mag, tot i que les seves unitats compensen aquest fet per ser desapiadades i demolidores en combat.
 Slaanesh: Du de la depravaci, la luxria i els plaers prohibits, s el du ms jove, els seus servidors es mouen de forma elegant i la seva forma fsica fa que l'estimis sense remei, li agrada jugar amb les seves preses abans d'eliminar-les i aquesta mateixa afici l'han heretat els seus dimonis que es representen com belles i letals diablesses.

El Caos s una raa verstil: els jugadors poden crear un exrcit centrat en el cos a cos (Khorne), la mgia (Tzeencht), o un exrcit tctic format per seductores filles de Slaanesh, repugnants fills de Nurgle, o el Caos absolut.

 Nans .
Els nans sn una de les races principals i ms antigues. Igual que en la majoria de mons de fantasia sn sers similars als humans per ms baixos i robusts, sn decidits i valerosos, incls arribant a ser increblement tossuts. Aix els converteix en soldats fiables i guerrers de paraula. Tamb sn rancorosos amb aquells que els ofenen.

Conservadors dels sabers antics i desconfiats de les noves tecnologies, encara que sn grans inventors. A ms, rebutgen la mgia tal i com l'entenen altres races, tot i que sn molt hbils dotant de mgia rnica diversos objectes, des d'armament a joieria. Els nans tamb dona gran importncia a la riquesa material, l'honor i l'edat. Es senten molt orgullosos de la seva cultura i tradicions i tendeixen a mirar amb superioritat a altres races, com els humans o els elfs (amb els que no guarden bona relaci a causa d'una guerra del passat).

En el combat es mostren com un mur de roca inamovible, grcies a la seva resistent infanteria, per a la vegada capaos de disparar amb gran fora, grcies als seus trabucs i canons.

Molt temps abans que els humans apareguessin, els nans ja dominaven un gran imperi subterrani a les Muntanyes de la Fi del Mn. Lamentablement, aquest imperi, es va veure parcialment destrut per culpa, tant de causes naturals, com per atacs d'altres races com els Skaven o els pells verdes. Aquest s el motiu de l'odi que els nans senten contra Orcs i Goblins.

 Reis funeraris .
Des dels profunds deserts de Khemri, desperten els no-morts de Settra, el ms gran rei de la ms antiga civilitzaci de la humanitat. Molts segles han passat sota la sorra mentre els seus enemics dominaven les seves antigues terres i finalment s'ha produt el despertar dels morts, quan el maligne Nagash va devastar Nehekhara amb el ms mortal encanteri mai abans pronunciat en tot el mn de Warhammer.

Khemri posseeix una tctica horripilant... la mgia aplicada totalment a les tropes, un bon general sabr utilitzar aquesta tctica i veure com el seu enemic no sap a qui atacar, les forces de Khemri, formades per milers d'esquelets i criatures del desert, com voltors o escorpins, causen terror i tenen una bona cavalleria, a ms dels seus carros lleugers de guerra els quals composen la seva columna vertebral, els seus temibles gegants d's provocaran el pnic a les files enemigues. Al ser no-morts, podria semblar una vulgar copia de l'exrcit vampric, per no s aix. A ms, tamb compten amb temibles unitats amb la capacitat de cop letal, com la gurdia del sepulcre i criatures artefacte com els Ushabti. Pot dedicar-se a disparar i a la velocitat amb els seus arquers. La seva mgia nigromntica tamb s diferent: enlloc de nigromants, t sacerdots funeraris que es dediquen a ressuscitar unitats esqueltiques enlloc de crear-les directament. A ms, compten amb un dels elements d'atac ms poderosos del joc: la misteriosa arca de les nimes.

Orcs i Goblins.
Els Orcs sn criatures de ms o menys 2 metres d'alada, sn forts i resistents, tot i que no sn massa intelligents. Per reproduir-se, els orcs deixen anar espores, les quals si cauen en el terreny adequat donaran lloc a diferents tipus de goblins. Depenent de les condicions de l'entorn, d'aquestes espores sorgiran als pocs dies un cert nombre de Snotlings, i posteriorment Goblins. Desprs Orcs joves que creixeran segons com d'agressius que siguin i les batalles en les que participin. s per aix que els Comandants Orcs sn notablement ms grans que els Orcs joves. Sn anomenats pells verdes degut a les algues que creixen en la seva pell. Els ms vells que s'han arribat a veure sn de 30 anys, pel que no se sap a cincia certa quant viuen. La societat pellverda s'estructura de manera molt simple: el ms fort pega al ms petit, i els individus ms grans i forts sn anomenats caps per aglutinar les seves tropes. Els Orcs gaudeixen amb la devastaci, i si no tenen adversaris es mataran o menjaran entre ells; la dieta de l'Orc s omnvora. Els Orcs pateixen animositat, el que els suposa un descontrol neuronal passatger.

Els Goblins, els ssers ms astuts de l'exrcit dels Orcs i Goblins, sn petits, amb un nas gran i bastant ms enginyosos que els Orcs; la seva fora est en el nombre. Una sub-raa dins de l'espcie Goblin sn els Goblins nocturns, que habiten sota terra, i cultiven fongs allucingens, dels quals obtenen un licor que al beure'l els produeix un estat de bogeria, cosa que els deixa com a terribles fantics que giren d'un costat a l'altre subjectats a una cadena amb una enorme bola de ferro a l'altre extrem. 

L'exrcit Orc t una gran quantitat de tropes: Orcs durs (entre ells els Orcs Negres), abundants Goblins, Fantics, Cavalleria amb llops o porcs senglars, carruatges, monstres com trols i gegants, curioses mquines de guerra, com el llanagoblins, etc. s un exrcit irregular i bastant divertit, amb el qual pots aconseguir grans victries o vergonyoses derrotes.

L'exrcit pellverda s un exrcit verstil, que pot dur a terme, des de la tctica ms complicada, a la ms simple, per tant, s adequat tant per a principiants com per a veterans. s dels ms variats del mn de Warhammer Fantasy. La dificultat de dirigir aquest exrcit correctament s sobretot la animositat de la gran majoria de tropes i entre altres coses la debilitat dels goblins quan estan en inferioritat numrica, la inestabilitat de les mquines de guerra, etc.

Skaven.
El Vell Mn es troba recorregut per una srie de tnels i masmorres creades en temps pretrits pels nans i els elfs quan el Caos encara no s'havia manifestat. No obstant hi ha altres criatures que viuen en aquestes cavernes abandonades. Els Skaven sn rates mutades pel poder del Caos i que segueixen al seu du, la Rata Cornuda, amb devoci. Algunes d'aquestes sn fortes, per la gran majoria lluiten amb un temor que les consumeix i les porta a fer coses extremadament perilloses.

Els Skaven controlen un imperi subterrani enorme que s'expandeix per sota les terres civilitzades i ms enll. La capital s Plagaskaven, situada a les Marismes de la Bogeria a Tilea. La ciutat es divideix en nombrosos nivells, essent els superiors ocupats pels quatre grans clans, i els inferiors per la resta de clans en funci de la seva importncia en la societat skaven.

Aquest exrcit s divideix en quatre grans clans:
 Clan Eshin: Skaven sigilosos que ataquen des de qualsevol lloc, trien la nit per fer-ho. Aquests grups solen ser dirigits pels poderosos assassins skaven, autntics mata-generals dels exrcits rivals.
 Clan Pestilens: s el clan de les malalties i les pestilncies. Les tropes regulars d'aquest grup sn els fantics monjos de plaga. Solen anar acompanyats dels temibles portadors d'incendiari, aquests, sn agitats amb fora pels seus portadors i propaguen uns gasos verinosos contra el que les armadures dels seus enemics sn intils.
 Clan Moulder: Ning ha contemplat els pous de l'horror del clan Moulder sense caure en la bogeria. Aquests pous sn on es troben les masmorres on els membres del clan Moulder fan els seus experiments amb Ogres, humans, rates, dimonis i altres ssers. La creaci ms brillant d'aquest clan s la Rata-Ogre. Aquestes creacions van acompanyades al camp de batalla per Senyors de les Bsties que amb els seus fuets condueixen a les Rates-Ogre i a les Rates Gegants a la seva voluntat.
 Clan Skryre: Els Skaven ms intelligents, sn reclutats per aquest clan. Sota terra existeixen infinitat de laboratoris on experimenten constantment amb la seva preuada pedra bruixa. Amerratadores, franctiradors Jezzail o la seva millor craci, el poders can de disformitat sn les seves armes. Tot aix es dirigit per els temuts i grillats enginyers bruixots.

 Regnes Ogres .
A l'est del Vell Mn, passat el Desert dels Udols s troben els Regnes Ogres. Els Ogres sn criatures primitives, violentes i lletges, aproximadament de la mida d'un Trol, que devoren tot aquell que s'atreveix a penetrar als seus territoris. Un sol Ogre pot acabar fcilment amb un regiment imperial. Marxen cap a la batalla amb els seus destartalats exrcits disposats a matar i saquejar els dbils regnes dels humans. Tenen com a servents als Gnoblars, una deformaci de la raa Goblin.

Un Ogre equival a varis homes, i aix es veu reflexat en el camp de batalla. Sn poc nombrosos, i els seus regiments estan formats per quatre o cinc miniatures. Tot i que, la seva crrega s terrible degut a la seva capacitat de moviment. En definitiva, un exrcit molt potent, sense masses projectils, mgia atpica, poc maniobrable, per amb unes tropes que compleixen una funci determinada, un exrcit compacte i difcil de derrotar.

 Alts elfs .
Els alts elfs van ser la segona raa en poblar el mn, desprs dels homes llangardaix. La seva casa es troba enmig de l'oce, a Ulthuan, on es troba un poders nexe que absorbeix els vents del Caos. En la seva llengua a si mateixos s'anomenen Asur. Viuen en grans ciutats de pedra, cultivant les arts nobles. Els Alts Elfs sn els sers que han aconseguit perfeccionar l's dels vents de la mgia al mxim. Degut a la seva longevitat sn experts guerrers, per no tenen una gran fora fsica.

Sn enemics dels elfs foscos, ja que van ser tradors a la seva terra, i van sepultar sota les aiges provncies senceres amb temibles encanteris. Tamb ho sn dels Nans, per morir el Rei Fnix a la Guerra de la Barba i capturar la seva preuada corona.

Els alts elfs constitueixen una fora reduda en el camp de batalla, per que dona molta guerra. Els seus guerrers sn molt hbils en combat i tenen una gran habilitat de projectils i una molt poderosa mgia. Poden anar muntats en dracs. Per contra, no sn molt forts ni resistents i solen ser molts menys efectius que l'exrcit enemic.

 Elfs Foscos .
Sn els germans foscos dels Asur, coneguts com Druchii. En un principi vivien a Ulthuan amb els seus germans, per desprs d'una sagnant guerra civil van marxar a Naggaroth a recuperar-se de la seva derrota. Sn cruels i esclavistes, ja que amb les seves arques negres solquen els mars i aborden les naus desprevingudes. La major part dels esclaus sn sacrificats al seu du Khaine.

El seu exrcit, com el de tots els Elfs s poc nombrs i no molt resistent, per molt bo en la mgia, hbil en projectils i en combat. Posseeixen monstres, com hidres, glids o mantcores; tropes silencioses i letals, com els assassins o les ombres; i les belles i mortferes elfes bruixes.

 Elfs silvans .
Els Elfs Silvans habiten al bosc de Athel Loren. Aquest bosc esta ple de follets, fades i altres estranyes i perilloses criatures. Els seus reis sn Orion i Ariel, el primer s la reencarnaci del du de la caa Kurnous i la segona de Isha. Els elfs silvans tenen una relaci amb els esperits del bosc, criatures que tenen un odi malalts cap a tot aquell que entri al bosc. De tots els esperits del bosc sobresurt Durthu, un millenari home arbre ple de cicatrius. Sn els descendents dels antics colons procedents d'Ulthuan que van arribar al Vell Mn i posteriorment es van negar a tornar desprs de la conflictiva poca que va seguir a la Secessi.

Sn aliats de Bretonia, per s una aliana molt estranya ja que els Elfs Silvans sn molt impredictibles i poden destruir poblats sencers durant la Cacera Salvatge, que t lloc cada any desprs del despertar d'Orion.

Els Elfs Silvans sn sens dubte el millor exrcit de tir de Warhammer. Els seus arquers sn terribles, la seva cavalleria s rpida i contundent, i a ms, estan acompanyats dels esperits del bosc, com el temible home arbre o les cruels drades. Com tots els Elfs, en combat cos a cos sn extremadament hbils tot i que poc resistents amb poca o nulla armadura.

La seva tctica en la batalla es basa en els tirs dels seus arquers i la mobilitat dels seus petits regiments, capaos d'atacar l'enemic des de tots costats i destruir-lo abans que s'adoni que l'ataquen.

 Comtes Vampir .
Els Comtes Vampir sn els supervivents de la ciutat de Lahmia, arrasada pels Reis Funeraris. Sn morts que han rebut un ritual especial per a atorgar-los vida eterna. Els Comtes Vampir es distribueixen pel Vell Mn d'una forma molt dispersa. Es divideixen en cinc clans vamprics:
 Lahmia: Seductores vampires filles de la nit.
 Strigoi: Vampirs nmades que habiten als cementiris amb les seves hordes de necrfags amagant-se de la resta del mn.
 Von Carstein: Altius nobles de l'imperi que governen comtats d'aquest com un cncer domina els rgans de la seva vctima. Aquest clan s el ms antic i el ms conegut a l'univers Warhammer. Manfred von Carstein s el cap dels Von Carstein. Aquest clan no posseeix ni bonificacions ni penalitzadors al contrari que els altres clans. Senten un odi especial cap a l'Imperi.
 Necrarca: Foscos nigromants esperant a les seves torres.
 Drac Sanguinari: Cavallers vamprics de fora indomable i esperit de drac vermell que busquen palliar la seva set de sang.

Els Comtes Vampir porten a la batalla les seves hordes de zombis i esquelets, les seves tropes de rat-penats, els seus necrfags i els seus llops espectrals. Tamb porten cavallers morts, espectres, rat-penats vamprics i donzelles espectrals. 

Els Comtes Vampir sn un dels ms potents exrcits, i tot per una senzilla ra: poden crear tropes en mig de la batalla. Els seus mags poden fer que en un torn aparegui just davant de les teves unitats un regiment d'una vintena de zombis i esquelets que, tot i que en combat no siguin gran cosa, sn no-morts, per tant, no fugiran, i a ms causaran temor. Aquest encanteri s la invocaci de Nehek. El fet que quasi totes les unitats siguin no-mortes, amb tot el que suposa, s la fora i la debilitat de l'exrcit: si els teus herois cauen, tamb ho faran les teves unitats. Per sort, tenen els vampirs, uns dels millors herois del joc.

 Homes llangardaix .
Els homes llangardaix sn la raa que van crear els ancestrals per al seu servei. Estan dirigits pels Slann, poderosos sacerdots i mags, capaos de moure continents amb les seves ments.

Els sauris sn els guerrers i els eslizons sn els encarregats dels treballs ms manuals, com l'artesania. Per ltim, hi ha els Krxigors, destinats per la guerra i per treballs de fora en temps de pau.

Viuen a Lustria i en algunes regions conegudes com les Terres del Sud. La seva cultura guarda relaci amb la cultura asteca del nostre mn. Els seus motius per la guerra sn els que els van deixar marcats els ancestrals fa milers d'anys.

Van ser una de les primeres races creades de l'univers Warhammer pels Ancestrals, abans que els Nans o els Elfs. Quan els Homes Llangardaix entren a la batalla ho fan muntats en enormes besties de la jungla. Els sauris neixen en foscos pous sota terra, anomenats Pous de Desove. A vegades un Desove de Sauris t una habilitat especial, anomenat Desove Sagrat; es diu que els ancestrals podien veure el futur i aix els feia predir quin tipus de tropes necessitarien i aix, portar al mn un Desove especfic de Sauris.

Cada grup d'Homes Llangardaix viu en una ciutat-estat independent. El governant central i nic s un Slann, que mant contacte teleptic amb la resta de Slann que encara segueixen vius. Els Slann de primera generaci estan tots morts, l'nic que encara segueix anant a les batalles s el cos momificat de Kroak. Els Slann de cinquena generaci sn els menys poderosos i els ms abundants, mentre que els escassos Slann de segona generaci sn dels ms poderosos mags del mn de Warhammer.

 Nans del Caos .
A l'est del Vell Mn, ms enll de les muntanyes de la Fi del Mn, s'alcen les fortaleses d'obsidiana, on resideixen els malignes adoradors del du Hashut, pare de la foscor. A diferncia dels seus cosins llunyans, els Nans del Caos utilitzen la mgia amb gran habilitat, encara que paguen un preu molt elevat, ja que els seus bruixots es converteixen lentament en pedra. 

Fa milers d'anys els nans es dirigiren cap al nord des de les seves ancestrals llars en algun lloc de les terres del sud. Viatjaren pels alts cims de les Muntanyes de la Fi del Mn, seguint el rastre de jaciments minerals i gemmes precioses.
Els nans s'estengueren per les muntanyes, seguint endavant per la cobdcia i la descoberta de noves betes de minerals i metalls a les roques. Durant un perode de centenars d'anys excavaren pous i construren ciutats a les cavernes subterrnies, portaren les mines fins al ms profund de les muntanyes i excavaren tnels que els dugueren ms al nord.
Finalment, en algun moment misteris i distant del passat, els nans arribaren a les terres elevades al lluny nord de les Muntanyes de la Fi del Mon que denominaren Zorn Uzkul o Terra del Gran Crani, un altipl enorme i inhspit on l'aire era escs i fred i les roques estrils. Molts tornaren al sud, per a engruixir el nombre dels cada cop ms abundants, nans de les Muntanyes de la Fi del Mn. Altres es dirigiren cap a l'oest cap a les fredes terres de Norsca, per alguns dels ms aventurers es dirigiren a l'est i desprs cap al sud cap a les Muntanyes del Laments.
Al principi aquestes comunitats disperses comunitats de nans es mantingueren en contacte entre elles, per els nans que es dirigiren a l'est s'allunyaren molt i quan les ofensives del caos arribaren a les regions del nord, el contacte es pergu per sempre i els nans de l'oest cregueren que els seus germans de l'est havien desaparegut destruts per les incursions del Caos. En comptes de destruir-los el Caos provoc grans canvis en aquells nans.

Amb una economia basada, per una banda, en la extracci i el comer de minerals preciosos, i per altre, la utilitzaci d'un gran nombre de pellsverdes com esclaus, els Nans del Caos dominen un imperi que s'expandeix des de Zorn Uzkhul, al nord, fins als lmits del gran desert dels Udols, al sud. Amb freqncia, els Nans del Caos realitzen incursions contra tribus Goblins de l'oest per obtenir esclaus.

Van sorgir d'uns nmades Nans que van migrar per fundar fortaleses a l'Est. Per el Caos tot ho corromp, perqu aquests Nans comptaven amb fortaleses en inferioritat defensiva i noms era qesti de temps que caiguessin en el corrosiu entorn Catic.

 Mercenaris .
Tot i que els Mercenaris ofereixen els seus serveis  per tot el mn, la terra que compta amb ms Mercenaris s Tilea, al Vell Mn. Procedents de tots els regnes del Vell Mn i de terres encara ms llunyanes, les espases de lloguer convergeixen sobre Tilea, on pot assegurar-se que trobaran un treball molt profits. Tilea s un pas anrquic i totalment ingovernable, on individus egoistes governen les seves ciutats independents. El poder real el tenen els rics Prnceps Mercaders, que conspiren contra les autoritats recaptadores d'impostos i lluiten entre ells amb el mateix entusiasme. De fet, a Tilea s tradicional que els nics exrcits amb una grandria considerable siguin exrcits de mercenaris, pagats i contractats per un prncep ric, un mercader, o un tir ambicis. Al contrari que altres exrcits de Warhammer, els Mercenaris no procedeixen d'un lloc especfic ni pertanyen a cap raa determinada, encara que la gran majoria sn homes. Poden trobar-se pirates procedents dels gelats deserts de Norsca lluitant colze amb colze amb Corsaris d'Arbia i misteriosos monjos guerrers d'Orient. Els Mercenaris sn grups de guerrers que viuen per combatre: combaten per una paga, per l'emoci de l'aventura, per la possibilitat d'aconseguir riqueses incalculables. Alguns no sn ms que bandits, pirates en els que no es pot confiar, per tamb hi ha alguns que sn valents prnceps que condueixen els seus valerosos guerrers cap a l'aventura i la conquesta de terres llunyanes.

 L'Escenografia .

Un dels aspectes ms ldics i gratificants s l'escenografia. Es tracte de crear un element decoratiu i/o funcional dins el joc, representant un terreny natural o artificial com una casa, un bosc, una muntanya, un tur, un riu, i moltes etctera.
La grcia de la escenografia s la creativitat i l'habilitat personal per crear fantstics elements, encara que si la mandra o l'habilitat fallen, sempre es pot recrrer als elements prefabricats disponibles en tot tipus de tendes de hobbies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126050" title="Kurt Wthrich" nonfiltered="1870" processed="1866" dbindex="52012">


Kurt Wthrich ( Aaberg, Sussa 1938 ) s un qumic i professor universitari sus guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 2002.

Biografia.
Va nixer el 4 d'octubre de 1938 a la ciutat sussa de Aaberg, situada al cant de Berna. Va estudiar qumica, fsica i matemtiques a la Universitat de Berna, i l'any 1964 ralitz el doctorat en qumica a la Universitat de Basilea 

Entre 1965 i 1967 ampli els seus estudis a la Universitat de Berkeley als Estats Units, i posteriorment als Laboratoris Bell de Nova Jersey fins el 1969. Aquell any retorn a Sussa i accept el crrec de professor de biofsica l'Escola Politcnica Federal de Zuric.

Recerca cientfica.
Durant els seus estudis la seva recerca vers sobre la ressonncia paramagntica electrnica aix com la catlisis sobre compostos de coure. Durant la seva estada a Berkeley va comenar a treballar amb l'espectroscpia de la ressonncia magntica nuclear (RMN) per a estudiar la hidratacci dels complexos metallics, estudiant posteriorment durant la seva estada als Laboratoris Bell l'estructura i la dinmica de les protenes.

Quan retorn a Sussa inici les seves collaboracions amb Richard R. Ernst per desenvolupar els primers dos experiments de RMN dimensionals, i va establir efecte nuclear d'Overhauser com a manera convenient d'amidar distncies dintre de les protenes. 

L'any 2002 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Qumica, mentre que l'altre meitat del premi fou pel qumic nord-americ John Fenn i el japons Koichi Tanaka. Els tres qumics foren guardonats pel desenvolupament de mtodes d'identificaci i d'anlisi estructural de macromolcules biolgiques, si b Wthrich fou especilament guardonat pel desenvolupament de l'espectroscpia de ressonncia magntica nuclear per a determinar l'estructura tridimensional de macromolcules biolgiques en una soluci, i els altres dos pel desenvolupament de mtodes suaus de desorci inica per a les anlisis espectromtriques totals de macromolcules biolgiques.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 2002;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126052" title="Peter Agre" nonfiltered="1871" processed="1867" dbindex="52013">

Peter Agre ( Northfield, EUA 1949 ) s un bileg i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 2003.

Biografia.
Va nixer el 30 de gener de 1949 a la ciutat de Northfield, situada a l'estat nord-americ de Minnesota. Va estudiar biologia al Augsburg College de Minneapolis, realitzant un master el 1974 a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore, d'on fou professor des de 1981. Des de 2005 s vicerector de la Universitat de Duke.

Recerca cientfica.
Interessat en les caracterstiques de la membrana cellular, treball en la recerca de l'aquapor, una protena integral que forma part dels porus de la membrana i que s permeable a l'aigua, mitjanant la tcnica del "canal d'aigua".

L'any 2003 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica juntament amb Roderick MacKinnon. Ambds cientfics foren guardonats pels descobriments referents als canals en membranes cellulars, si b Agre ho fou especialment pel descobriment del canal d'aigua, i MacKinnon pels estudis estructurals i mecnics dels canals inics.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 2003;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126053" title="Dmino" nonfiltered="1872" processed="1868" dbindex="52014">

El dmino s un joc de taula en qu hi juguen dos o ms jugadors. Es basa en un joc de 28 fitxes rectangulars. Cadascuna d'aquestes fitxes est dividida en dues parts d'igual superfcie. En cada una d'aquestes parts hi pot haver des de zero fins a sis punts. Cap de les combinacions es repeteix en tot el joc.

 Origen .
El dmino va sorgir fa mil anys a la Xina a partir dels jocs de daus. Sembla ser que la forma actual de 28 fitxes dobles i rectangulars no va ser coneguda a Europa fins que, a mitjan segle XVIII, la introdussin i l'estenguessin els italians pertot arreu. El nom del joc s d'origen francs.

La seva popularitat als pasos llatinoamericans s immensa, particularment en el Carib Hisp: Veneuela, Colmbia, Repblica Dominicana, Puerto Rico, Cuba, Panam, etc.

 Modalitat de joc .
 Les fitxes es posen de cap per avall i es barregen repartint-se set fitxes a cada jugador. La resta es deixen en reserva.
 El jugador que t el sis doble inicia el joc. En cas que cap jugador tingui aquesta fitxa l'inicia el cinc doble i aix de forma descendent amb tots els dobles. Si cap jugador t un doble l'inicia aquell que tingui la fitxa amb major nombre de punts: el 5-6, el 4-6, etc.
 A partir dels extrems del joc es poden collocar fitxes unint les caselles lliures del joc que hi ha a taula amb una casella igual de les fitxes que t cada jugador.
 Els jugadors tenen una tirada per torn, excepte en el cas de disposar dels dos dobles dels dos extrems. Un cop esgotat el torn el segent jugador que tira s el situat a la dreta del que ha perdut el torn.
 En el cas que un jugador no pugui tirar cap de les fitxes ha d'anar robant fitxes de les fitxes en reserva fins que pugui tirar-ne una. Un cop esgotades aquestes el jugador que no pugui tirar cap fitxa ha de passar.
 El joc finalitza quan un jugador es queda sense fitxes o quan tots els jugadors han passat durant el mateix torn sense tirar.

El dmino a la cultura.
Hi ha un joc parallel, consistent a collocar fitxes de dmino formant circuits, de manera que tombant la primera caiguin la resta en successi. Aquest joc t campionats propis, on es premia la longitud del circuit i la bellesa de la figura que formen les fitxes i ha batejat l'efecte dmino, on s'encadenen causes i conseqncies en qualsevol mbit cultural.

El relleu de les fitxes de dmino va servir de base per crear l'alfabet Braille, on els puntets amb relleu adopten la disposici d'una meitat de fitxa de dmino i permeten llegir als cecs mitjanant el tacte.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126054" title="Tanna" nonfiltered="1873" processed="1869" dbindex="52015">

Tanna s una illa de Vanuatu. T 40 km de llarg i 19 km d ample, amb una extensi total de 550 km. El seu punt ms alt s  a 1 084 m (Mount Tukosmera). s l illa ms poblada a la provncia de Tafea amb 20,000, i una de les ms poblades del pas. Isangel, la capital provincial, s a la costa oest, vroa a la ciutat ms gran de l illa, Lnakel. Mount Yasur s el volc actiu ms accessible al mn, localitzat a la costa meridional.

Cultura i economia.
Tanna s poblada gaireb totalment per melanesis que encara mantenen el seu estil tradicional de vida. A algunes de les viles, conegudes com a kastom, on les comoditats modernes hi sn restringides, els habitants duen kotekas (Bislama: namba) i faldilles d herbes, i els nens no van a les escoles pbliques. Segons l antropleg Jol Bonnemaison, qui ha estudiat exclusivament els habitants de Tanna, llur resistncia als canvis ve donada pel seu tradicional mode de veure la vida i "com ells perceben, internalitzen i compten els conceptes duals d espai i temps"  L illa s centre del culte cargo Jon Frum i tamb del cult a Yaohnanen que adora al Prncep Felip, duc d Edimburg. 

Es parlen cinc llenges a Tanna: Tanna septentrional al nord-eost, Lnakel al centre-oest vora Lnakel, Tanna sudoccidental al sud-oest, Whitesands al nord-est vora Whitesands, i Kwamera al sud-est. Totes elles estan agrupades com a famlia de Llenges Tanna, unsubgrup de les  Llenges de Vanuatu Meridional, de la branca de les Llenges Austronsiques. Segons Ethnologue, cadascuna t uns milers de parlants, i Lnakel, amb 6,500 parlants, s una de les llenges de Vanuatu amb ms parlants. Molta gent de Tanna tamb parla bislama, una de les tres llenges oficials de Vanuatu (amb angls i francs).

L illa s una de les ms frtils de Vanuatu i produeix kava, caf, coco, copra, i altres fruites. Recentment, el turisme ha esdevingut ms importants, grcies al volc i a la cultura tradicional. Per tal de preservar la cultura tradicional com a atracci, noms s hi permeten guies locals. Hi ha un aeroport a White Grass a la costa occidental.

Histria.
L illa fou habitada per primer cop el 400 aC per melansics procedents de les illes dels voltants. Les llums brillants del Mount Yasur van atraure James Cook, el primer europeu que arrib a l illa l agost de 1774, on hi fund Port Resolution, una vila a l extrem orienta lde l illa, que va rebre aquest nom pel vaixell HMS Resolution. Va donar a i illa el nom de Tanna, probablement pel nom local per a la terra, muk-tana. En el segle XIX hi arribaren comerciants i missioners (principalment presbiterians), per el manteniment de les velles tradicions era ms fort que a les altres illes; es convertiren molt pocs al cristianisme en comparaci amb les altres illes de Vanuatu. L illa esdevingu famosa a Europe associada canibalisme i risc per als missioners. No fou un dels principals centres durant la Segona Guerra Mundial, per uns 1,000 nadius de Tanna foren reclutats per a treballar en la base militar nord-americana d'fat. Aquesta exposici els va deixar com a herncia els cultes cargo. Molts han desaparegut, per el de John Frum encara s fort a Tanna avui.

A comenaments dels 1970 aparegu un moviment secessionista, de manera que el 24 de mar de 1974 es proclam la Naci de Tanna. Mentre que els britnics eren ms oberts a concedir la independncia a Vanuatu, els colonialistes francesos s hi oposaven, de manera que fou suprimida per les autoritats del Condomini Anglo-Francs el 29 de juny de 1974. El 1980 es produ un altre intent de secessi amb la declaraci de la Naci Tafea l 1 de gener de 1980, nom que prov de les inicials de les cinc illes que formaven part de la naci. Les tropes britniques van intervenir el 26 de maig de 1980 i l illa esdevingu part del nou estat de Vanuatu el 30 de juliol de 1980.

Referncies.


Enllaos externs.
 
Pgina turstica amb Mapa;
Pacific Island Travel, amb fotos i informaci cultural;
Llenges de Tanna, incls mapa lingstic;
Col ecci de fotos de Tanna;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126057" title="Provncia d'Alba" nonfiltered="1874" processed="1870" dbindex="52016">


Alba (; hongars: Fehr) s una provncia (jude ) de Romania, a Transsilvnia, amb capital a Alba Iulia (72,405 habitants). Limita a l est amb les provncies de  Sibiu i la Mure , a l oest amb les de Bihor i Arad, al nord amb la de Cluj i al sud-oest amb la de Hunedoara.

Demografia.

El 2002, tenia una poblaci de 382,747 i una densitat de poblaci de 61/km.
Romanesos - un 90%;
Hongaresos - 6%, i altres.

 

Geografia.

La provncia t 6,242 km, i les muntanyes ocupen el 59% de la superfcie.

Personatges originaris d'aquesta provncia.

 Lucian Blaga;

Divisi administrativa.

La provncia t 4 municipalitats, 7 ciutats i 65 comunes. En parntesi, els noms en hongars i en altres llenges.

Municipalitats.

 Alba Iulia;
 Aiud;
 Blaj;
 Sebe ;

Ciutats.

 Abrud;
 Baia de Arie ;
 Cmpeni;
 Cugir;
 Ocna Mure ;
 Teiu ;
 Zlatna;

Viles.

Albac (Fehrvlgy);
Alma u Mare (Nagyalms);
Arie eni (Lepus);
Avram Iancu (Fels vidra);
Berghin (Berve);
Bistra (Bisztra);
Blandiana (Maroskarna);
Bucium (Bucsony);
Clnic, Alba (Kelnek);
Cenade (Szszcsand);
Cerg u (Magyarcserged);
Ceru-B c in i (Bokajfelfalu) ;
Cetatea de Balt  (Kkll vr);
Ciugud (Maroscsged);
Ciuruleasa (Csurulysza) ;
Cr ciunelu de Jos (Alskarcsonfalva) ;
Cric u (Boroskrakk);
Daia Romna (Olhdlya) ;
Do tat (Hossztelke) ;
F r u (Magyarforr) ;
Galda de Jos (Alsgld);
Grbova (Szszorb) ;
Grda de Sus (Fels girda);
Gura Ariesului (Vajdaszeg);
Hoprta (Hporton);
Horea (Arada) ;
Ighiu (Magyarigen) ;
ntregalde (Havasgld) ;
Jidvei (Zsidve);
Livezile (rhza) ;
Lopadea Nou  (Magyarlapd) ;
Lunca Mure ului (Szkelykocsrd) ;
Lup a (Nagylupsa);
Mete  (Metesd);
Mihal  (Mihlcfalva);
Mir sl u (Miriszl) ;
Mogo  (Mogos);
No lac (Marosnagylak) ;
Ocoli  (Alsaklos);
Ohaba (Szksszabadja) ;
Pianu (Fels pin) ;
Poiana Vadului (Feketevlgy) ;
Ponor (Nagyponor) ;
Po aga (Podsga) ;
R de ti (Tompahza) ;
Rme  (Remete) ;
Rimetea (Torock) ;
Ro ia de Seca  (Szksveresegyhza) ;
Ro ia Montan  (Verespatak);
S lciua (Szolcsva) ;
S li tea (Alscsra) ;
Sncel (Szancsal) ;
Sntimbru (Marosszentimre) ;
S sciori (Szszcsr) ;
Sc ri oara (Aranyosf );
ibot (Alkenyr);
Sohodol (Aranyosszohodol) ;
ona (Szpmez );
pring (Spring);
Strem  (Did);
ugag (Sugg) ;
Unirea (Felvinc);
Vadu Mo ilor (Aranyosvgs);
Valea Lung  (Hosszasz);
Vidra (Vidra);
Vin u de Jos (Alvinc; alemany: Alwitz, Alwintz);

A la part nord-oest hi ha les Muntanyes Apuseni, a la part sud del nordest hi ha les Muntanyes Parng amb les-  ureanu i les Cndrel. A l est hi ha la Meseta de Transsilvnia amb valls profundes. Aquestes tres unitats sn separades per la vall del riu Mure .

Els principals rius sn el riu Mure  i els seus tributaris, el Trnava, el Sebe  i el riu Arie .

Economia.

Les indstries predominants a la provncia sn
 Alimentaci.
 Txtil.
 Llanera.
 Components mecnics.
 Paper i indstries similars.
 Qumiques.

Els principals recursos minaires sn l or, la plata i el coure, la sal i els materials de construcci (marbre i granit).

Atraccions turstiques.

Les principals atraccions turstiques de la provncia sn
 La ciutat d Alba Iulia.
 Les Muntanyes Apuseni.
 El complex crstic de Sc ri oara.
 La fira de la donzella a la Muntanya G ina.
 "El tur amb ungles" a Vidra.
 Els castells de Clnic i Grbova.
 Les viles i les esglsies de Sebe  i Aiud.
 
Referncies.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126062" title="Provncia de Harghita" nonfiltered="1875" processed="1871" dbindex="52017">


Harghita (; hongars Hargita) s una provncia (jude ) al centre de Romania, a l est de Transsilvnia, i la capital s Miercurea-Ciuc. Limita a l est amb la Provncia de Neam  i la Provncia de Bac u a l oest amb la Provncia de Mure , al nord amb la Provncia de Suceava i al sud amb la Provncia de Bra ov i la Provncia de Covasna.

Demografia.

El 2002, tenia una poblaci de 326,222 i una densitat de poblaci de 52/km.

Hongaresos - 84.6% (o 276,038);
Romanesos - 14.1% (o 45,870);
Roma - 1.2% (o 3,835), i altres.

La Provncia de Harghita t el pearcentatge ms alt d hongaresos a Romania, juntament amb la Provncia de Covasna. El principal grup hongars, els Szkely (Szeklers, Secui en romans), formen la majoria de la poblaci en la majoria dels municipis de la provncia, mentre que els romanesos es concentren a alguns enclavaments, com Topli a.

Els Szkely sn majoritriament catlics, mentre que els romanesos sn Ortodoxos, i els altres grups hongaresos sn protestants i Uniates. Per religi, el comtat s dividit

 Catlics romans (65%);
 Ortodoxos (13%) ;
 Reformats (13%);
 Uniates (7%);
 Altres (2%);



Geografia.

La provncia de Harghita County t 6,639 km. 

Divisi administrativa.

La provncia t 4 municipalitats, 5 ciutats, i 49 comunes.
(noms hongaresos entre parntesi)

Municipalitats.

 Miercurea Ciuc (Cskszereda)   capital; poblaci: 42,029;
 Gheorgheni (Gyergyszentmikls);
 Odorheiu Secuiesc (Szkelyudvarhely);
 Topli a (Maroshvz);

Ciutats.

 B ile Tu nad (Tusndfrd );
 B lan (Balnbnya);
 Borsec (Borszk);
 Cristuru Secuiesc (Szkelykeresztr);
 Vl hi a (Szentegyhza);

Comunes.

Atid (Etd);
Avr me ti (Szentbrahm);
Bilbor (Blbor);
Br de ti (Fenyd);
C plni a (Kpolnsfalu);
Cr a (Cskkarcfalva);
Ciucsngeorgiu (Cskszentgyrgy);
Ciumani (Gyergycsomafalva);
Corbu (Gyergyholl);
Corund (Korond);
Cozmeni (Cskkozms);
D ne ti (Cskdnfalva);
Drjiu (Szkelyderzs);
Dealu (Oroszhegy);
Ditr u (Ditr);
Feliceni (Fels boldogfalva);
Frumoasa (Szpvz);
G l uta  (Galcs);
Joseni (Gyergyalfalu);
L zarea (Gyergyszrhegy);
Lueta (Lvte);
Lunca de Jos (Gyimeskzplok);
Lunca de Sus (Gyimesfels lok);
Lupeni (Farkaslaka);
M rtini  (Homordszentmrton);
M d ra  (Cskmadaras);
Mere ti (Homordalms);
Mih ileni (Cskszentmihly);
Mugeni (Bgz);
Ocland (Oklnd);
P uleni-Ciuc (Cskplfalva);
Pl ie ii de Jos (Kszonaltz);
Praid (Parajd);
Remetea (Gyergyremete);
S cel (Szkelyandrsfalva);
Sncr ieni (Cskszentkirly);
Sndominic (Cskszentdomokos);
Snmartin (Cskszentmrton);
Snsimion (Cskszentsimon);
S rma  (Salams);
Satu Mare (Mrfalva);
Secuieni (jszkely);
Siculeni (Madfalva);
imone ti (Simnfalva);
Subcetate (Gyergyvrhegy);
Suseni (Gyergyjfalu);
Tulghe  (Gyergytlgyes);
Tu nad (Tusnd);
Ulie  (Knyd);
V r ag (Szkelyvarsg);
Vo l beni (Vaslb);
Zetea (Zetelaka);
 
Referncies.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126070" title="Carl Cox" nonfiltered="1876" processed="1872" dbindex="52018">


Carl Cox (nascut el 29 de juliol, 1962 a Oldham, Greater Manchester, Anglaterra) s un DJ internacional amb molt d'xit, els estils que sol punxar sn el  techno i el housei el rave. Va comenar com a DJ de hardcore i acid house a mitjans dels anys 80, fent-se un nom com el "Three Deck Wizard" (mag de tres taules) al 1988, quan, durant la Second Summer of Love, va comenar a punxar amb tres taules a la vegada. Ha punxat a llocs tan famosos com  Shelly's, Sterns Nightclub, Heaven, Angels i The Haienda, aix com a raves grans com Fantazia, Dreamscape i Amensia House.  Ara s el cap visible de dos discogrfiques: Intec Records i 23rd Century Records.

Discografia.
lbums.
 1996 At The End Of The Cliche, Worldwide Ultimatum Records;
 1999 Phuture 2000'', Worldwide Ultimatum Records;
 2005 Second Sign, Play It Again Sam;

Singles.
 1991 I Want You (Forever), Perfecto Records;
 1995 Two Paintings And A Drum, Worldwide Ultimatum Records;
 1996 Sensual Sophis-ti-cat, Worldwide Ultimatum Records;
 1996 Tribal Jedi, Worldwide Ultimatum Records;
 1998 Phuture 2000, Ebel Records;
 1999 Dr. Funk, Ebel Records;
 1999 The Latin Theme, Worldwide Ultimatum Records;
 2002 Club Traxx Vol.1, Trust The DJ;
 2003 Club Traxx Vol.2, Trust The DJ;
 2003 Dirty Bass, 23rd Century Records;
 2003 Space Calling, 23rd Century Records;
 2004 Give Me Your Love (Carl Cox Featuring Hannah Robinson), 23rd Century Records/Play It Again Sam;
 2006 That's The Bass (Carl Cox & Norman Cook), 23rd Century  Records/Play It Again Sam;

Compilacions.
 1994 Nonstopmix 1994, Liquid Rec.;
 1994 Fantazia III - Made in Heaven Remix, Fantazia;
 1994 Fantazia The DJ Collection Carl Cox, Fantazia;
 1995 F.A.C.T., React;
 1997 F.A.C.T. 2, Worldwide Ultimatum Records;
 1998 DJF 250, Sony Music Entertainment;
 1998 Non Stop 98/01, FFRR Records;
 1998 The Sound Of Ultimate B.A.S.E., Worldwide Ultimatum Records;
 1999 Non Stop 2000, FFRR Records;
 1999 F.A.C.T. Australia, X-Over Recordings;
 2000 Mixed Live Crobar Nightclub, Chicago, Moonshine Music;
 2002 Global, Play It Again Sam;
 2002 Mixed Live 2nd Session Area 2, Detroit, Moonshine Music;
 2003 F.A.C.T. Australia II, Warner Music Group;
 2003 U60311 Compilation Techno Division Vol. 3, V2 Records;
 2004 Back To Mine, DMC Publishing;
 2004 Pure Intec, Intec Records;
 2006 Intec 50 EP, Intec Records;

Remixes.
 1991 The Art of Noise - Shades Of Paranoimia (Carl Cox Remix), China Records;
 1992 Eternal - Eternal (Carl Cox Remix), Underground Level Recordings ;
 1992 Robert Owens - Gotta Work (Carl's Renaissance Remix), Freetown Inc.;
 1992 Patti Day - Hot Stuff (Carl Cox Remix), Starway Records;
 1992 DJ Phantasy - Jepron (Carl Cox Remix), Liquid Wax Recordings;
 1992 Sunscreem - Perfect Motion (Carl Cox's Rhythm's A Drug Remix), Sony BMG Music Entertainment;
 1993 Visa - Let Me See Ya Move (Carl Cox's Militant March Remix), MMR Productions;
 1993 Smooth But Hazzardous - Made You Dance (Carl Cox Remix), Sound Entity Records;
 1994 Laurent Garnier - Astral Dreams (Carl Cox's MMR Remix), F-Communications;
 1994 Trevor Rockcliffe Presents Glow - Break The Law (Carl's Reconstructed Remix), MMR Productions;
 1994 Quench - Hope (Carl Cox Remix), Infectious Records;
 1994 FKW - Jingo (Carl Cox Remix), PWL;
 1994 O.T.T. - Raw (Carl Cox Remix), Industrial Strength Records;
 1994 Aurora Borealis - Raz (Carl's MMR Remix), F-Communications;
 1994 English Muffin - The Blood Of An English Muffin (Carl Cox Remix), MMR Productions;
 1994 Lunatic Asylum - The Meltdown (Carl Cox & John Selway's Circular Cycle Remix), MMR Productins;
 1995 Jam & Spoon - Angel (Ladadi O-Heyo) (Carl Cox Remix), Epic Records;
 1995 The Stone Roses - Begging You (Cox's Ultimatum Remix), Geffen Records;
 1995 Yello - L'Hotel (Carl Cox's Hands On Yello Remix), Urban;
 1995 Dr. Fernando Stomach Substance (Carl Cox Remix), MMR Productions;
 1995 Infrequent Oscillation - Burning Phibes (Carl Cox Remix), MMR Productions;
 1995 Technohead - Get Stoned (Carl Cox Remix), Mokum Records;
 1995 AWeX - It's Our Future (Carl Cox's Ultimate Remix), Plastic City UK;
 1995 Slab - Rampant Prankster (Carl Cox's Jumper Remix), Hydrogen Dukebox;
 1995 Steve Mason & Tony Crooks - Shallow Grave (Carl Cox's After Hours Remix), Rain Forest Records;
 1995 Josh Abrahams - March Time (Carl Cox Remix), MMR Productions;
 1996 System 7 - Hangar 84 (Cox's W.W. Ultimatum Remix), Butterfly Records;
 1996 Electroliners - Loose Caboose (Carl Cox Remix), XL Recordings;
 1996 Barefoot Boys - Need No Man (Cox's Harder Remix), Stealth Records;
 1996 The Advent - Mad Dog (Carl Cox Remix), Internal;
 1996 JX - There's Nothing I Won't Do (Carl Cox's Full House Remix), FFRR Records;
 1996 Consolidated - This Is Fascism (Carl Cox's Burning Gold Remix), MC Projects;
 1996 Vernon - Vernon's Wonderland (Carl Cox's Full Remix), Eye Q;
 1996 Poltergeist - Vicious Circles (Carl Cox's MMR Remix), Manifesto;
 1997 DJ SS - DJs Anthem (Carl Cox Remix), Formation Records;
 1997 Tenth Chapter - Prologue (Carl Cox & Paul van Dyk Remix), Jackpot;
 1999 Needle Damage - That Zipper Track (Carl Cox Remix), Worldwide Ultimatum Records;
 1999 Grooverider - Where's Jack The Ripper (Carl Cox's Techno Radio Edit), Higher Ground Records;
 2000 Tony Moran Featuring Cindy Mizelle - Shine On (Carl Cox's Sweat Dub), Contagious Records;
 2001 Slam - Positive Education (Carl Cox's Intec Remix), VC Recordings;
 2001 Trevor Rockcliffe & Blake Baxter - Visions Of You (Carl Cox Remix), Intec Records;
 2001 Ramirez - Volcan De Passion (Carl Cox Remix), Terapia;
 2002 Cormano - Mangamana vs. Revenge (Carl Cox's Turntable Remix) 4 Play Records, Inc.;
 2003 Tomaz vs Filterheadz - Sunshine (Carl Cox Remix), Intec Records;
 2003 Bad Cabbage - You're Rude (Get Fucked) (Carl Cox's Not So Rude Remix), Mutant Disc;
 2004 Eric Powell - Don't Deny It (Carl Cox Remix), 23rd Century Records;
 2004 Johan Cyber - Natural Funk (Carl Cox Remix), 23rd Century Records;
 2004 Cohen vs Deluxe - Just Kick! (Carl Cox Remix), Intec Records;

Enllaos externs.

 CarlCox.com - Lloc oficial;
 Fantazia.org.uk - Perfil de Carl Cox;
 Discogs.com - Discografia;
 Carl Cox a Rdio a travs d'internet;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126075" title="Llista d'antics municipis de Catalunya" nonfiltered="1877" processed="1873" dbindex="52019">
Aquesta s la llista dels pobles de Catalunya que van ser municipis i que, per absorci, incorporaci o agrupaci, han desaparegut. 

 Alt Camp .
 L'Alb i  Selma incorporats a Aiguamrcia.
 La Plana, incorporat a Alcover.
 Farena, incorporat a Mont-ral.
 Alt Urgell .
 Als, incorporat a Als i Cerc el 1970.
 Aliny, incorporat a Fgols i Aliny el 1975.
 Anserall, incorporat a Les Valls de Valira el 1970.
 Aravell, incorporat a Montferrer i Castellb el 1970.
 Arfa, incorporat a Ribera d'Urgellet el 1968.
 Aristot, incorporat a el 1970 a Aristot i Toloriu, municipi anomenat el Pont de Bar el 1989.
 Ars, incorporat a Les Valls de Valira el 1970.
 Bescaran, incorporat a Les Valls de Valira el 1970.
 Biscarb, incorporat a Castells el 1857.
 Castells (del Pallars Sobir), incorporat el 1972 a Valls d'Aguilar, municipi anomenat les Valls d'Aguilar el 1984.
 Castellb, incorporat a Vila i Vall de Castellb el 1920.
 Castellciutat, incorporat a La Seu d'Urgell el 1975.
 Cerc, incorporat a Als i Cerc el 1970.
 Civs, incorporat a Les Valls de Valira el 1970.
 Fgols d'Organy, incorporat a Fgols i Aliny el 1975.
 Frnols de Cad, incorporat a La Vansa (o Lavansa) i Frnols el 1975.
 Gavarra, incorporat a Coll de Narg el 1970.
 La Gurdia d'Ares, incorporat el 1972 a Valls d'Aguilar, municipi anomenat les Valls d'Aguilar el 1984.
 Guils del Cant, incorporat a Montferrer i Castellb el 1970.
 Josa de Cad, incorporat a Josa i Tuixn el 1975.
 Junyent, incorporat a Castells el 1857.
 Lavansa (o la Vansa), incorporat a La Vansa (o Lavansa) i Frnols el 1975.
 Montanissell, incorporat a Coll de Narg el 1970.
 Noves de Segre, incorporat el 1972 a Valls d'Aguilar, municipi anomenat les Valls d'Aguilar el 1984.
 Pallarols del Cant, incorporat a Montferrer i Castellb el 1970.
 La Parrquia d'Hort, incorporat a Ribera d'Urgellet el 1968.
 El Pla de Sant Tirs, incorporat a Ribera d'Urgellet el 1968.
 Tas, incorporat el 1972 a Valls d'Aguilar, municipi anomenat les Valls d'Aguilar el 1984.
 Toloriu, incorporat a el 1970 a Aristot i Toloriu, municipi anomenat el Pont de Bar el 1989.
 Les Torres, incorporat a La Seu d'Urgell el 1857.
 Tost, incorporat a Ribera d'Urgellet el 1968.
 Tuixent, incorporat a Josa i Tuixn el 1975.
 Vall de Castellb, incorporat a Vila i Vall de Castellb el 1920.
 Vila i Vall de Castellb, incorporat a Montferrer i Castellb el 1970.

 Baix Camp .
 Les Voltes i  Les Irles incorporats a Riudecols.
 Arbosset, incorporat a Vilanova d'Escornalbou.
 La Mussara, incorporat a Vilaplana.

 Baix Peneds .
 Montagut, incorporat a Cunit.
 Marmell, incorporat al Montmell.
 La Torregassa, incorporat a Sant Jaume dels Domenys.
 Sant Vicen de Calders, incorporat al Vendrell.

 Barcelons .
 Grcia, incorporat a Barcelona el 1897.
 Sant Gervasi de Cassoles, incorporat a Barcelona el 1897.
 les Corts, incorporat a Barcelona el 1897.
 Sants, incorporat a Barcelona el 1897.
 Sant Andreu de Palomar, incorporat a Barcelona el 1897.
 Sant Mart de Provenals, incorporat a Barcelona el 1897.
 Horta, incorporat a Barcelona el 1904.
 Sarri, incorporat a Barcelona el 1921.

 Cerdanya .
 Age, incorporat a Puigcerd el 1857.
 Angostrina incorporat a Angostrina i Vilanova de les Escaldes el 1973;
 Arnser, incorporat a Lles el 1970.
 Bajande, incorporat a Estavar el 1822.
 Cldegues, incorporat a la Guingueta d'Ix el 1973.
 ller, incorporat a Bellver de Cerdanya el 1965.
 Msser, incorporat a Lles el 1970.
 La Perxa, incorporat a La Cabanassa entre 1795 i 1800.
 Ovana, dit tamb el Vilar d'Ovana destrut el 1679 per construir la fortalesa que donaria origen a l'actual poble de Montllus.
 Queixans, incorporat a Fontanals de Cerdanya el 1970.
 Rigolisa, incorporat a Puigcerd el 1857.
 Riu de Pends, incorporat a Bellver de Cerdanya el 1975; se'n desagreg el 1997, amb el nom oficial, ara, de Riu de Cerdanya.
 Ro, incorporat a Sallagosa el 1822.
 Roet, incorporat a Llo entre 1790 i 1794.
 Sallagosa i Llo, disgregat en Sallagosa i Llo el 1984;
 Talltendre, incorporat a Bellver de Cerdanya el 1965.
 Urtx, incorporat a Fontanals de Cerdanya el 1970.
 Vedrinyans, incorporat a Sallagosa el 1822.
 Ventajola, incorporat a Puigcerd el 1857.
 Vi, incorporat a Odell de Cerdanya el 1822.
 Vilallobent, incorporat a Puigcerd el 1970.
 Vilanova de les Escaldes incorporat a Angostrina i Vilanova de les Escaldes el 1973;
 Vllec i Estana, incorporat a Montell i Martinet el 1970.

 Conca de Barber .
 Ollers, incorporat a Barber de la Conca.
 Albi i Rauric incorporats a Llorac.
 La Gurdia dels Prats, incorporat a Montblanc.
 Rojals, incorporat a Montblanc.
 Prenafeta, incorporat a Lilla , municipi que posteriorment va ser incorporat a Montblanc.
 Montbri de la Marca, incorporat a Vallverd , municipi que posteriorment va cambiar de nom a Montbri de la Marca i  finalment va ser incorporat a Sarral.
 Belltall i Glorieta , incorporats a Passanant municipi que posteriorment va cambiar de nom a Passanant i Belltall.
 Guialmons, incorporat a Les Piles.
 Aguil, incorporat a Santa Coloma de Queralt.
 Pontils, Sant Magi de Rocamora, Seguer i Vallespinosa incorporats a Santa Perptua de Gai , municipi que posteriorment ha canviat de nom a Pontils.
 Segura, incorporat a Savall del Comtat.

 Conflent .
 Aiguatbia, incorporat a Aiguatbia i Talau el 1983;
 Aitu, incorporat a Escar el 1822;
 Bell-lloc, incorporat a Vilafranca de Conflent entre 1790 i 1794.
 Cirac, incorporat a Ri i Cirac el 1822.
 Clar, incorporat a Clar i Villerac el 1822.
 Coma, incorporat a Eus el 1828;
 Cortals, incorporat a La Llaguna el 1822;
 Garrius, incorporat a Salses entre 1790 i 1794.
 Els Horts, incorporat a Serdiny el 1822;
 En, incorporat a Nyer el 1822;
 vol, incorporat a Oleta i vol el 1827;
 Fetges, incorporat a Saut entre 1790 i 1794.
 Fla, incorporat a Jjols entre 1790 i 1794.
 Llar, incorporat a Canavelles el 1821.
 Marcvol, incorporat a Arbools el 1822;
 Marians, incorporat a Soanyes el 1822;
 Oleta, incorporat a Oleta i vol el 1827;
 Prats i Sant Toms, incorporat a Fontpedrosa el 1822;
 Prats de Balaguer, incorporat a Prats i Sant Toms entre 1790 i 1794;
 Marcvol, incorporat a Arbools el 1822;
 Ri, incorporat a Ri i Cirac el 1822.
 Sant Toms de Balaguer, incorporat a Prats i Sant Toms entre 1790 i 1794;
 Saorla, incorporat a Vin entre 1790 i 1794.
 Talau, incorporat a Aiguatbia i Talau el 1983;
 Tos de Llar, incorporat a Tos el 1822.
 Torn, incorporat a Saorra el 1822.
 Villerac, incorporat a Clar i Villerac el 1822.

 Garraf .
 Jafre, incorporat a Olivella el 1819.

 Garrotxa .
 Beget, incorporat a Camprodon, del Ripolls el 1969.

 Noguera .
Les Avellanes, annexionat a Santa Linya per formar les Avellanes i Santa Linya el 1970.
 Santa Linya, annexionat a les Avellanes per formar les Avellanes i Santa Linya el 1970.
 Tartareu, annexionat a Les Avellanes el 1857. Actualment forma part de les Avellanes i Santa Linya.
 Trag de Noguera, incorporat a Os de Balaguer i Ivars de Noguera el 1964.
 Vilanova de la Sal, annexionat a Les Avellanes el 1857. Actualment forma part de les Avellanes i Santa Linya.

 Osona .
 Les Masies de Manlleu incorporat a Manlleu el 1844.
 Les Masies de Sant Pere de Torell incorporat a Sant Pere de Torell el 1926.
 Les Masies de Taradell incorporat a Taradell el 1831.
 Pruit incorporat a Rupit i Pruit el 1977.
 Rupit incorporat a Rupit i Pruit el 1977.
 Sant Rom de Sau incorporat a Vilanova de Sau el 1962.
 Sentfores incorporat a Vic el 1932.

 Pallars Juss .
 Aramunt incorporat a Pallars Juss el 1969, municipi anomenat Conca de Dalt des del 1995.
 Aranss, incorporat a Gavet de la Conca el 1970.
 Benavent de Tremp, incorporat a Isona i Conca Dell el 1970.
 Claverol incorporat a Pallars Juss el 1969, municipi anomenat Conca de Dalt des del 1995.
 Conques (Conca Dell), incorporat a Isona i Conca Dell el 1970.
 Covet, incorporat a Isona el 1857.
 Eroles incorporat a Tremp el 1970.
 Espluga de Serra incorporat a Tremp el 1970.
 Fgols de Tremp incorporat a Tremp el 1972.
 Figuerola d'Orcau, incorporat a Isona i Conca Dell el 1970.
 Gurdia de Tremp, incorporat a Castell de Mur el 1972.
 Gurp de la Conca incorporat a Tremp el 1970.
 Hortoneda de la Conca incorporat a Pallars Juss el 1969, municipi anomenat Conca de Dalt des del 1995.
 Isona, incorporat a Isona i Conca Dell el 1970.
 Mont-ros incorporat a La Torre de Cabdella el 1970.
 Mur, incorporat a Castell de Mur el 1972.
 Orcau, incorporat a Isona i Conca Dell el 1970.
 Palau de Noguera incorporat a Tremp el 1975.
 La Pobleta de Bellve incorporat a La Torre de Cabdella el 1970.
 Sant Rom d'Abella, incorporat a Isona i Conca Dell el 1970.
 Sant Salvador de Tol, incorporat a Gavet de la Conca el 1970.
 Sant Serni, incorporat a Gavet de la Conca el 1970.
 Sapeira incorporat a Tremp el 1970.
 Serradell incorporat a Pallars Juss el 1969, municipi anomenat Conca de Dalt des del 1995.
 Suterranya incorporat a Tremp el 1975.
 Vilamitjana incorporat a Tremp el 1975.

 Pallars Sobir .
 Ainet de Besan, incorporat a Alins de Vallferrera (desprs amb el nom simplificat en Alins) el 1927.
 Altron, incorporat a Sort el 1981;
 reu, incorporat a Alins de Vallferrera (desprs amb el nom simplificat en Alins) el 1927.
 Ban, incorporat a Baix Pallars el 1969.
 Castells, incorporat el 1972 a Valls d'Aguilar, de l'Alt Urgell, municipi anomenat les Valls d'Aguilar el 1984.
 Estac, incorporat a Soriguera el 1972.
 Enviny, incorporat a Sort el 1970;
 Estac, incorporat a Soriguera el 1972.
 Estaon, incorporat el 1975 a la Vall de Cards, el 1989 simplificat a Vall de Cards.
 Gerri de la Sal, incorporat a Baix Pallars el 1969.
 Isil, incorporat a Alt neu el 1970.
 Jou, incorporat el 1975 a Guingueta i Jou, desprs 1989 anomenada la Guingueta d'neu.
 Llessui, incorporat a Sort el 1970;
 Montcorts de Pallars, incorporat a Baix Pallars el 1969.
 Nors, incorporat a Alins de Vallferrera (desprs amb el nom simplificat en Alins) el 1927.
 Peramea, incorporat a Baix Pallars el 1969.
 Ribera de Cards, incorporat el 1975 a la Vall de Cards, el 1989 simplificat a Vall de Cards.
 Son, incorporat a Alt neu el 1970.
 Sorpe, incorporat a Alt neu el 1970.
 Surp, incorporat a Rialb el 1970.
 Tor, incorporat a Alins de Vallferrera (desprs amb el nom simplificat en Alins) el 1927.
 Unarre, incorporat el 1975 a Guingueta i Jou, desprs 1989 anomenada la Guingueta d'neu.
 Valncia d'neu, incorporat a Alt neu el 1970.

 Priorat .
 Albarca incorporat a Cornudella de Montsant el 1857.
 Siurana de Prades incorporat a Cornudella de Montsant el 1940.

 Ripolls .
 Beget incorporat a Camprodon el 1969.
 Freixenet incorporat a Camprodon el 1965.
 Palmerola incorporat a les Llosses el 1991.
 la Parrquia de Ripoll incorporat a Ripoll el 1975.
 la Ribera de Sant Joan incorporat a Sant Joan de les Abadesses el 1863.
 Viladonja incorporat a les Llosses el 1974.

 Rossell .
 Bellpuig, incorporat a Prunet i Bellpuig entre 1790 i 1794.
 Boa, incorporat a Aleny entre 1790 i 1794.
 Cabanes, incorporat a Sant Gens de Fontanes entre 1790 i 1794.
 Canet de Rossell i Sant Nazari, disgregat en Canet de Rossell i Sant Nazari el 1983;
 Castellrossell, incorporat a Perpiny entre 1790 i 1794.
 El Vilar, incorporat a Vilallonga dels Monts el 1803.
 La Pava, incorporat a Argelers entre 1790 i 1794.
 La Vall, incorporat a Sureda el 1822.
 Nidoleres, incorporat a Tressera entre 1790 i 1794.
 Nils, incorporat a Pontell entre 1790 i 1794.
 pol, incorporat a pol i Perells el 1970.
 Pa, Llaur i Torderes, disgregat en Pa, Llaur i Torderes el 1989;
 Perells, incorporat a pol i Perells el 1970.
 Prunet, incorporat a Prunet i Bellpuig entre 1790 i 1794.
 Serrabona, incorporat a Bula d'Amunt el 1822.
 Tatz d'Amunt, incorporat a Sant Andreu de Sureda entre 1790 i 1794.
 Tatz d'Avall, incorporat a Argelers entre 1790 i 1794.

 Solsons .
 Llanera, incorporat a Tor, de la Segarra, el 1968.

 Tarragons .
 Puigdelfi, incorporat a Perafort.
 Ardenya, incorporat a la Riera de Gai.
 L'Argilaga, incorporat a la Secuita.
 Tamarit, incorporat a Tarragona.
 Mariscart, incorporat a la Canonja, municipi que posteriorment va ser incorporat a Tarragona per que est previst que se'n segregui de nou abans del 2011.;

 Urgell .
 Rocallaura, incorporat a Vallbona de les Monges el 1970;

 Valls Occidental .
 Sant Pere de Terrassa, incorporat a Terrassa, Sabadell i Rub el 1904.

 Valls Oriental .
 Montnegre, incorporat a Sant Celoni el 1936.
 Olzinelles, incorporat a Sant Celoni el 1930.

 Vallespir .
 Fontanils, incorporat a Arles el 1823.
 La Selva, incorporat a Les Illes el 1823.
 Les Illes, incorporat a Morells i les Illes el 1972.
 Montalb de l'Esglsia, incorporat a Els Banys d'Arles el 1962.
 Morells, incorporat a Morells i les Illes el 1972.
 Palald, incorporat a Els Banys d'Arles el 1942.
 Palol, incorporat a Ceret el 1823.
 Riunoguers, incorporat a Morells i les Illes el 1972.
 Sant Mart de Fenollet, incorporat a Morells el 1823.
 Vila-roja, incorporat a Costoja entre 1790 i 1794.





Referncies.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126076" title="Joan Casanovas i Maristany" nonfiltered="1878" processed="1874" dbindex="52020">


Joan Casanovas i Maristany (Sant Sadurn d'Anoia, Alt Peneds 1890 - Valrs, Llenguadoc 1942) fou un advocat i poltic catal, militant d'Estat Catal i posteriorment, cofundador d'Esquerra Republicana de Catalunya i President del Parlament de Catalunya.

Biografia.
Va nixer el 1890 a la poblaci de Sant Sadurn d'Anoia, situada a la comarca de l'Alt Peneds. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, comen a exercir com a passant l'any 1911, en el despatx del prestigis advocat Josep Bertran i Musitu, membre de la Lliga Regionalista.

El 1914, comen la seva activitat com a advocat, destacant com a advocat sindicalista.

Trajectria poltica.
L'any 1919 va ser elegit Diputat a Corts per la legislatura que concloa el 1923. En el decurs d'aquella legislatura, tamb fou nomenat Conseller de la Mancomunitat de Catalunya l'any 1921.

Defensor dels sindicalistes perseguits i militant del Partit Republic Catal, durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera, fou empresonat l'any 1924 i novament el 1925. El seu alliberament, assolit mitjanant la intervenci del seu oncle Pere Grau Maristany i Oliver, comte de Lavern i amic del rei Alfons XIII, es condicion a la seva expatriaci. L'any 1930, a la fi de la dictadura, pogu retornar a Catalunya.

Don suport a Francesc Maci i a l'Estat Catal, partit al que pertanyia i des del qual cofund Esquerra Republicana de Catalunya; aix mateix, fou elegit Diputat de la Mancomunitat, Regidor de l'Ajuntament de Barcelona el 1931 i membre de la Diputaci Provisional per Vilafranca del Peneds.

Particip en el govern de la Repblica Catalana, el govern creat per Maci entre els dies 15 i 28 d'abril de 1931, encarregant-se de la cartera de Defensa. Restablerta posteriorment la Generalitat fou elegit Diputat del Parlament de Catalunya, del qual esdevingu membre de la Comissi de Govern Interior (substitut el 21 de juliol de 1933), de la Comissi de Constituci (de la qual fou President en substituci de Joan Casanellas), de Finances i de Llei Municipal (substitut el 29 de juliol de 1933); aix mateix, fou Vicepresident del Parlament.

En el primer Govern de la Repblica Cataluna, presidit per Francesc Maci, fou Conseller de Governaci del 28 d'abril al 29 de desembre de 1931, i Vicepresident i Conseller de Foment en el Govern des del 29 de desembre del mateix any, fins al 3 d'octubre de 1932.

El 14 de desembre de 1932 es form el segon Govern de la Repblica Cataluna, presidit novament per Francesc Maci. Arran de la dimissi de Llus Companys del seu crrec de President del Parlament de Catalunya per esdevenir Ministre de Marina sota el govern de Manuel Azaa, Casanovas fou investit president del Parlament el 20 de juny de 1933. El 26 de desembre del mateix any, arran de la mort del President Francesc Maci, ocup interinament la Presidncia de la Generalitat i, en esclatar la Guerra Civil Espanyola, en fou nomenat Conseller Primer i President del Consell Executiu del govern de Llus Companys.

Per divergncies respecte a l evoluci del pas, quant al que ell considerava excessos de l'anarquisme, dimit el setembre del 1936 i fou substituit per Josep Tarradellas. Pel novembre, apareix implicat en una fosca trama conspiratria d'Estat Catal per a apartar Llus Companys i desplaar l'hegemonia dels anarquistes, que finalment el fu travessar la frontera i exiliar-se.

L'any 1937 va retornar per intentar declarar la neutralitat de Catalunya i posar-la sota la protecci dels governs angls i francs. L'intent, tanmateix, fracass i s hagu d exiliar definitivament al Rossell. Mor el 7 de juliol de 1942 a la poblaci de Valrs, situada al Llenguadoc.

 Enllaos externs .
  Biografia del Parlament de Catalunya;
  Biografia a l'enciclopdia interactiva d'Esquerra Republicana de Catalunya;
  Biografia del portal Rac Catal;
  Discursos de Joan Casanovas;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126077" title="Salento" nonfiltered="1879" processed="1875" dbindex="52021">

Salento s l'extremitat sud-est de la regi italiana de Pulla. s una sub-pennsula de la pennsula itlica i s coneguda com el tal de la bota italiana. Administrativament abasta les provncies de Brndisi, Lecce i Taranto. La pennsula tamb es coneix com a Terra d'Otranto, i en poques antigues va rebre els noms de Messapia, Calabria i Salentina.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126079" title="Sistema hexadecimal" nonfiltered="1880" processed="1876" dbindex="52022">

En matemtiques i informtica, el sistema hexadecimal (abreujat hex) s un sistema numric amb base 16. Es representa normalment utilitzant els smbols 0 9 i A F o a f.  Per exemple, el nombre decimal 79, la representaci del qual en sistema binari s 01001111, es pot escriure com 4F en hexadecimal (4 = 0100, F = 1111). El sistema hexadecimal actual va ser introdut per primera vegada en informtica el 1963 per IBM.  Una versi anterior, que utilitzava els dgits  0 9 i u z, va ser utilitzat per l'ordinador Bendix G-15, presentat el 1956.





Per a convertir un nombre decimal en hexadecimal manualment, cal dividir el nombre decimal entre 16; el quocient enter d'aquesta divisi es torna a dividir per 16 i aix successivament. Quan el darrer quocient sigui inferior a 16, s'escriuen, un darrere de l'altre, el darrer quocient obtingut i tots els residus en ordre invers al de la seva obtenci, substituint aquells nombres que siguin ms grans de 9 per la seva lletra corresponent (A=10, B=11, C=12, D=13, E=14 i F=15).

Exemple: convertir el nombre 41.716 en hexadecimal:


41716 | 16
    4 ------
        2607 | 16
          15 -----
       (= F)   162 | 16
                 2 ----
                     10 (= A) 

Resultat: A2F4

El procs invers es realitza multiplicant cada dgit per 16x, on x s la posici de cada dgit, de dreta a esquerra i comenant per 0. Finalment, se sumen tots els valors i la quantitat resultant s el nombre en decimal.

Exemple: convertir el nombre A2F4 en decimal:



 ________ 10 x 163 =   40.960
|  ______  2 x 162 =     512
| |  ____ 15 x 161 =     240
| | |  __  4 x 160 =      4
| | | |
A 2 F 4       TOTAL = 41.716 

Resultat: 41.716




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126083" title="Transatlntic" nonfiltered="1881" processed="1877" dbindex="52023">
Un transatlntic s un tipus de vaixell que s rellevant per la seva gran capcitat i grandria i destinat inicialment a transportar persones i mercaderies entre Europa i el continent americ, creuar l'oce Atlntic. Es van comenar a construir al segle XIX i un dels ms coneguts fou el Titanic.

El comer transatlntic.
Titanic sea trials April 2, 1912.jpg|thumb|El transatlntic Titanic.] 
Abans del segle XIX les travessies transatlntiques entre Amrica i Europa es feien en vaixells de vela, la qual cosa era lent i a sovint perills. Amb els vaixells de vapor, les travessies van esdevenir ms rpides i segures. Aleshores van comenar a surgir grans companyies oceniques amb travessies molt freqents. Prompte, el fet de construir el transatlntic ms gran, rpid o luxs, es va convertir en un smbol nacional.

Des del segle XVII en davant, quasi totes les travessies transatlntiques amb dest Nord Amrica, el port d'arribada era el de Nova York. Aviat el comer transatlntic va convertir Nova York en el primer port de Nord Amrica, i com a conseqncia, va atreure la major part de les futures mercaderies transatlntiques i tot el trnsit de passatgers. Nova York va esdevenir la capital comercial dels Estats Units d'Amrica i una de les ciutats ms importants del mn. A ms a ms, la major part dels immigrants que anaven d'Europa a Estats Units, arribaven a Nova York, amb la qual cosa, aquesta ciutat tamb era el dest de tots els famosos i rics viatjant en creuers de luxe, aix com dels pobres immigrants, que viatjaven en les parts inferiors d'aquests vaixells. Per tant, encara que les travessies transatlntiques podien realitzar-se entre qualsevol part d'Europa i Amrica, sempre s'asumia que el dest era Nova York, a menys que no s'indiqus el contrari.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126086" title="Afrodita de Cnidos" nonfiltered="1882" processed="1878" dbindex="52024">
L Afrodita de Cnidos ens s coneguda per diverses cpies romanes. Ha estat considerada ja des de l antiguitat com a l obra mestra del seu autor, Praxteles i gaudia de molt prestigi, sembla que ja era un atractiu turstic a l poca. L original, que era al temple d Afrodita de l antiga Cnidos (sia Menor), va desaparixer en un incendi a Constantinoble, on l havia portat l emperador Teodosi. Estava disposada en un pavell on hom podia veure-la des de tots els angles. Hom la considerava la primera esttua femenina nua i fins i tot fou rebutjada pels habitants de Cos, que s estimaren ms una de vestida. De les seves cpies, es considera que la millor s la que es conserva als Museus del Vatic (la Venus Colonna). La popularitat de l obra va inspirar-ne d altres, per amb notables variants: Venus Capitolina, Venus ajupida...

Cpies:

Afrodita de Cnidos (Venus Colonna), cpia romana. Museu Pio Clementino, Vatic;
Cap de l Afrodita de Cnidos, cpia romana. Museu del Prado, Madrid;
Cap de l Afrodita de Cnidos, (nm. 421) cpia romana, s. II dC. Museu del Louvre, Pars;
Cap de l Afrodita de Cnidos, (nm. 561) cpia romana, s. II dC ?. Museu del Louvre, Pars;
Cap Kaufmann, cap 150 aC. Museu del Louvre, Pars;
Afrodita de Cnidos, cpia del segle II dC. Museu del Louvre, Pars;
Cap de l Afrodita de Cnidos, cpia romana. Museu d Olmpia;
Cap de l Afrodita de Cnidos, cpia romana. Museu Arqueolgic, Atenes;
Afrodita de Cnidos, cpia. Museu Palau Altemps, Roma;
Afrodita Braschi, Gliptoteca de Munic;
Afrodita de Cnidos, cpia al Museu Puixkin, de Moscou;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126090" title="Talgo" nonfiltered="1883" processed="1879" dbindex="52025">

El Talgo s un tren de disseny espanyol, basat en cotxes curts, fabricats amb materials molt lleugers i sense bogis, cosa que els fa molt ms lleugers i baixos que els tradicionals. Aquesta caracterstica fa que tinguin una pendularitat natural que els fa molt estables. El seu nom s un acrnim de Tren Articulat Lleuger Goicoechea-Oriol.



Enllaos d'Inters.
Especial Talgo a Canal Cole Televisi (Part 1);
Espanya;
Alemanya;
Finlandia;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126092" title="Boris Spassky" nonfiltered="1884" processed="1880" dbindex="52026">

Boris Vasilievitx Spassky (                         ) (Leningrad, 30 de gener de 1937). Jugador d'escacs rus.Es va proclamar 10 campi del mn d'escacs el 1969 en derrotar Tigran Petrosian. Va perdre el ttol el 1972 davant de Robert Fischer a Reykjavk (Islndia).



|}






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126093" title="Fla" nonfiltered="1885" processed="1881" dbindex="52027">

El fla s un pasts fet amb pasta de farina farcida de brossat, formatge
o crema, amb diferents ingredients dolos i amb diferents formes segons les comarques
d origen.

Es desconeix des de quan s'elaboren, encara que, en el llibre Blanquerna (1283) de Ramon Llull hi apareixen referncies que donen constncia de la seva existncia a aquella poca.

s el pasts per antonomsia amb el qual s'associa Eivissa i Formentera, encara que pastissos amb similituds es poden trobar a Menorca, a Olot i al Maestrat. El fla tpic d'Eivissa s un pasts circular farcit de formatge tendre esmicolat, ous, sucre i unes fulles d'herba sana.

Antigament es preparava per Pasqua, aprofitant l'abundncia dels ingredients principals. Actualment es pot degustar a totes les poques de l'any.

Ingredients.

Els ingredients del fla sn:

De la pasta:
Farina;
Ans;
Aigua;
Matafaluga;
oli;

Del farcit:
Formatge tendre de vaca;
Ous;
Sucre;
Herba sana;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126095" title="Onofre Pealva Donat" nonfiltered="1886" processed="1882" dbindex="52028">
Mn. Onofre Pealva Donat (Ontinyent, 14 de Maig de 1701 - 1767?) fou compositor, msic i valenci del Barroc.

Biografia.

Fou mestre de capella de l'esglsia de Santa Maria d'Ontinyent.

Demostra domini del llenguatge contrapuntistic i de l'harmnic, utilitzant la fuga, el contrapunt imitatiu, les textures homofniques, ecos, etc.

Utilitza preferentment el doble cor i la veu solista ornamentada, amb acompanyament de violins, violoncels i baix continuu.

Obra.
Hi han catalogades vora 50 obres musicals entre motets, misses, magnficats, psalms, Te Deum, etc.

Motete a 8 Para cuando se sube la imagen de la Concepcin de Mria. SSma. de Ontiniente y otro para cuando se baxa dicha imagen, a 8 veus en dos cors i baix continuu. (1724);
 Quae est ista quae progreditur;
 Veni Dmina;

Magnficat Cntic a la Mare de Du, a 8 veus en dos cors, dos violins i baix continuu de violoncel, contrabaix i orgue.

Missa en Do major, a 8 veus en dos cors, dos violins i baix continuu de violoncel, contrabaix i orgue.
 Kyrie;
 Gloria;
 Credo;
 Sanctus;
 Agnus Dei;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126104" title="Embassament de Sau" nonfiltered="1887" processed="1883" dbindex="52029">


L'embassament de Sau, al terme municipal de Vilanova de Sau, i al peu de la serralada de les Guilleries, pertany a la conca del riu Ter i, juntament amb el de Susqueda i amb el del Pasteral, forma part d'un sistema de tres pantans que uneix la comarca d'Osona amb la de la Selva.

L'embassament t una llargada de 17 Km. i 3 Km. d'amplada, amb una capacitat mxima de 165,26 hm3. Actualment, es permet la prctica d'esports nutics.

El pant, inaugurat el 1962, va cobrir el poble de Sant Rom, les restes del qual, especialment el campanar de l'esglsia romnica del segle XI, sn visibles quan el nivell de l'aigua embassada s baix.

 Enllaos externs .
Estat actual de l'embassament








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126106" title="Bcs-Kiskun" nonfiltered="1888" processed="1884" dbindex="52030">


Bcs-Kiskun s una provncia (megye in Hongars; situat al sud d'Hongria. Va ser creat desprs de la II Guerra Mundial, prenent algunes comarques de les antges provncies de Bcs-Bodrog i Pest-Pilis-Solt-Kiskun. Compta amb una superfcie de 8.445 km; Bcs-Kiskun s la provncia ms gran del pas. El terreny s principalment pla amb alguns turons aprop de Baja. La capital i ciutat ms important s Kecskemt.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126115" title="Termoelectricitat" nonfiltered="1889" processed="1885" dbindex="52031">
La termoelectricitat s una branca de la fsica que estudia la producci d'electricitat per l'efecte termoelctric.

L'efecte termoelctric d'un material relaciona el flux de calor que el travessa amb el corrent elctric que el recorre. Aquest efecte s a la base d'aplicacions de refrigeraci i de generaci d'electricitat: un material termoelctric permet transformar directament la calor en electricitat o generar fred per mitj de l'aplicaci d'un corrent elctric.

Aspectes histrics .

El primer efecte termoelctric va ser descobert pel fsic alemany Thomas Johann Seebeck el 1821. Va trobar que una agulla metllica era desviada quan era posada entre dos conductors de diferent material soldats pels extrems i sotmesos a un gradient trmic (vegeu Efecte Seebeck). Aquest efecte s de naturalesa elctrica: a la soldadura entre dos materials diferents apareix una diferncia de potencial quan sn sotmesos a una diferncia de temperatura. La utilitzaci ms habitual de l'efecte Seebeck s la mesura de la temperatura per mitj de termoparells.

Alguns anys ms tard, el 1834, el fsic francs Jean Peltier va descobrir el segon efecte termoelctric: a la uni de dos materials de natura diferent apareix una diferncia de temperatura quan sn sotmesos a un corrent elctric (vegeu Efecte Peltier.

El fsic britnic William Thomson (Lord Kelvin) va demostrar el 1851 que els efectes Seebeck i Peltier eren relacionats: un material sotms a un gradient trmic i recorregut per un corrent elctric intercanvia calor amb el mitj exterior. I, recprocament, un material sotms a un gradient trmic i recorregut per un flux de calor genera un corrent elctric. La diferncia fonamental entre els efectes Seebeck i Peltier, considerats separadament, i l'efecte Thomson s l'existncia del darrer per un nic material i la inutilitat de la uni o soldadura (vegeu Efecte Thomson). 

 Aplicacions potencials .

Les aplicacions actuals i potencials dels materials termoelctrics es basen en dos aspectes de l'efecte Thomson:

D'una banda, l'establiment d'un flux de calor, oposat a la difusi trmica, mentre un material sotms a un gradient trmic s recorregut per un corrent elctric, permet de preveure aplicacions de refrigeraci termoelctrica. Una alternativa a la refrigeraci clssica basada en la utilitzaci de cicles de compressi i expansi que no necessita peces mbils, i, per tant, s molt fiable i no genera vibracions ni sorolls. Aquestes propietats sn fonamentals en situacions a les quals la temperatura ha de ser regulada de manera molt precisa i fiable, com per exemple, en els contenidors pel transport d'rgans per trasplantaments, o quan les vibracions sn un problema important, com per exemple en els sistemes de guiatge per lser o en els circuits integrats. A ms, la possibilitat de crear un flux trmic a partir d'un corrent elctric de manera directa permet prescindir de la utilitzaci de gasos com el fre que contribueixen a degradar la capa d'oz

D'altra banda, la possibilitat de convertir un flux de calor en corrent elctric permet preveure aplicacions de generaci d'electricitat per efecte termoelctric, especialment a partir de fonts de calor desaprofitades com els tubs d'escapament dels autombils, les xemeneies de les incineradores, els circuits de refrigeraci de les centrals nuclears, etc. Els sistemes termoelctrics seran una font d'energia suplementria "neta", en tant que utilitzarien fonts de calor existents que d'altra manera es perdria. La utilitzaci de la termoelectricitat a l'autombil podria permetre, per exemple, prescindir parcialment de l'alternador i reduir el consum de carburant de l'ordre del 10% . A ms, la major fiabilitat i durabilitat d'aquests tipus de sistemes termoelctrics, grcies a l'absncia de parts mbils, ha portat a la seva utilitzaci per a l'alimentaci elctrica de les sondes espacials. s el cas de la sonda Voyager, llenada el 1977, a la qual el flux de calor establert entre PuO2 fissible (el PuO2, dixid de plutoni, s radioactiu i es desintegra, per tant s una font de calor) i el medi exterior travessava un sistema de conversi termoelctrica a base de SiGe (aliatge de silici i germani), que permetia el subministrament d'electricitat. S'ha de tenir en consideraci que les sondes espacials que van ms enll de Mart no poden ser alimentades amb els panells solars perqu el flux solar s massa feble. Vegeu l'article Generador termoelctric de radioistops.

Com es veur ms endavant, els sistemes de conversi que utilitzen l'efecte termoelctric tenen uns rendiments molt febles, tant en generaci d'electricitat com en refrigeraci. Aix fa que de moment la seva utilitzaci comercial es limiti a aquelles situacions on la fiabilitat i la duraci sn molt ms importants que el cost.

 Breu recordatori dels coeficients Seebeck, Peltier i Thomson .
 Coeficient Seebeck .

Una diferncia de temperatura dT entre les unions de dos materials a i b implica una diferncia de potencial elctric dV segons:

;

El coeficient Seebeck, tamb anomenat "Poder Termoelctric" s'expressa com V.K-1 (o de manera ms general com V.K-1 a la vista dels valors d'aquest coeficient en els materials ms usuals.

Els coeficients Seebeck dels dos materials sn relacionats amb el coeficient Seebeck del parell segons:

;

 Coefficient Peltier .

En el cas de l'efecte Peltier, un corrent elctric I posat a un circuit compost de dos materials comporta l'alliberament de calor Q a una de les unions o soldadures i l'absorci de calor a l'altra, segons:

;

 Coefficient Thomson .

Al contrari dels coeficients Seebeck i Peltier, que en necessiten un parell de materials, el coeficient Thomson pot ser definit directament per un sol material. Quan de manera simultnia sn presents un gradient de temperatura i un corrent elctric, hi ha una generaci o una absorci de calor a cadascun dels segments de material. El gradient de flux trmic dins del material vindr donat per:

;

on x s la coordenada espacial i   s el coeficient Thomson del material.

 Relacions entre els coeficients Seebeck, Peltier i Thomson .

William Thomson va mostrar que els tres coeficients Seebeck, Peltier i Thomson no sn independents els uns dels altres sin que sn lligats per les segents relacions:

;

;

 Principis de la conversi d'energia per efecte termoelctric .



Per produir una refrigeraci o la generaci d'electricitat per efecte termoelctric, un "mdul" s format per "parells" connectats elctricament. Cadascun dels parells s d'un material semiconductor de tipus p (S>0) i d'un material semiconductor de tipus n (S<0). Aquests dos materials sn units o soldats per un material conductor al qual hom li suposa un poder termoelctric nul. Les dues branques (p i n) del parell i tots els altres parells que composen el mdul sn connectats en serie elctricament i en parallel trmicament (vegeu l'esquema de la dreta). Aquesta disposici permet d'optimitzar el flux trmic que travessa el mdul i la seva resistncia elctrica. Per raons de simplicitat, els raonaments que es faran ms endavant es referiran a un sol parell, format per dos materials de seccions constants.



La figura de la dreta mostra un esquema d'un parell p-n utilitzat per aconseguir la refrigeraci termoelctrica. El corrent elctric es posa de manera que els portadors de crrega (electrons i forats) es desplacin des de la font freda cap a la font calenta (en el sentit termodinmic) a les dues branques del parell. D'aquesta manera contribueixen a una transferncia d'entropia de la font freda a la font calenta, i en conseqncia a un un flux trmic que s'oposar al de la conducci trmica. Si els materials escollits tenen bones propietats termoelctriques (tot seguit es veur quins sn els parmetres ms importants), el flux trmic creat pel moviment dels portadors de crrega ser ms important que el creat per la conductivitat trmica. Per tant, el sistema permetr evacuar calor des de la font freda cap a la font calenta i funcionar com un refrigerador.

En el cas de la generaci d'electricitat, ser el flux de calor qui comportar un desplaament dels portadors de crrega i en conseqncia l'aparici d'un corrent elctric.

 Rendiment de conversi i parmetres importants .
 Clcul del rendiment de conversi d'un sistema termoelctric .

El clcul del rendiment de conversi d'un sistema termoelctric es fa havent determinat la relaci entre el flux de calor i el corrent elctric dins el material. S'utilitzen les relacions de Seebeck, Peltier i Thomson (vegeu ms amunt), per tamb les lleis de propagaci de la calor i del corrent elctric.

L'exemple segent mostra el clcul de rendiment de conversi en el cas de la refrigeraci (el de la generaci elctrica es pot fer amb raonaments anlegs).

Retornem a l'esquema precedent. A cadascuna de les branques del parell, el flux de calor generat per l'efecte Peltier s'oposa a la conductivitat trmica. Els fluxos totals seran a la branca p i a la branca n:

      i     ;

on x s la coordenada espacial (vegeu esquema),  p i  n les conductivitats trmiques dels materials, i Ap i An les seves seccions.

La calor s extreta de la font freda amb un flux Qf:

;

Al mateix temps, el corrent que recorre les dues branques s a l'origen d'una creaci de calor per efecte Joule I2 /A per unitat de longitud de les branques. Utilitzant l equaci de Domenicali  i suposant que el coeficient Thomson s nul (tornem a suposar que S s independent de la temperatura, vegeu la relaci de Thomson), la conservaci de l energia dels sistema per les dues branques es pot escriure com:

     i     ;

Considerant les condicions als lmits T=Tf en x=0 i T=Tc en x=Lp o x=Ln amb Lp i Ln les longituts de les branques p i n, Tf i Tc les temperatures de les fonts freda i calenta, Qf es pot escriure:

;

on K i R sn la conductncia trmica i la resistncia elctrica totals de les branques del parell:

     i    ;

La potncia elctrica W dissipada al parell correspon a l'efecte Joule i a l efecte Seebeck, sigui:

;

El rendiment del sistema de refrigeraci termoelctrica correspon a la relaci entre la calor extreta de la font freda i la potncia elctrica dissipada, sigui:

;

Per una diferncia de temperatura  T donada, el rendiment depen del corrent elctric utilitzat. Dos valors particulars de corrent permeten maximitzar el rendiment de conversi    o la calor extreta de la font freda Q_f.

Fent un raonament similar, el rendiment d'un parell p-n utilitzat per generaci d'electricitat vindr donat per la relaci entre la potncia elctrica til donada a una Resistncia elctrica (component)resistncia elctrica de crrega r i el flux trmic que travessa el material:

;

Aqu tamb dos valors particulars d'I maximitzen el rendiment de conversi o la potncia elctrica donada pel sistema.

 Parmetres importants per obtenir un bon rendiment .

Si maximitzem els dos rendiments de conversi es pot mostrar que noms depenen de les temperatures Tf i Tc i d'un nombre adimensional (sense unitats) ZpnTM anomenat "factor de mrit" (TM s la temperatura mitjana del sistema, TM=(Tf+Tc)/2) l'expressi de la qual s:

;

Es ressalta que Zpn per a un parell no s un valor intrnsec dels materials sin que depen de les dimensions relatives de les branques del mdul a traves de R i K (resistncia elctrica i conductncia trmica). El rendiment de conversi del sistema (tant en generaci d'electricitat com en refrigeraci) ser mxim quan Zpn sigui mxim, aix ser aix quan el producte RK sigui el mnim, aix es verifica quan:

;

Llavors el factor de mrit Zpn esdev funci noms de parmetres intrnsecs als materials:

;

Per a obtenir un rendiment de conversi mxim, ser convenient d'escollir els materials que formaran el parell de manera que es maximitzi Zpn. Per norma general, aix no comporta noms l'optimitzaci individual dels dos materials per tal d'optimitzar els respectius factors de mrit Z=S2/(  ). A la majoria de les temperatures utilitzades en la prctica, i especialment aquelles que s'utilitzen per a la generaci d'electricitat, les propietats termoelctriques dels millors materials de tipus p i de tipus n sn similars. En aquest cas, el factor de mrit del parell s a prop de la mitjana dels factors de mrit individuals, i s raonable optimitzar els dos materials de manera independent l'un de l'altre.

L optimitzaci de materials per ser utilitzats en la conversi d'energia per efecte termoelctric passa necessriament per l'optimitzaci de les seves propietats de transport elctric i trmic per tal de maximitzar el factor de mrit:

;

Un bon material termoelctric posseir simultniament un alt coeficient Seebeck, una bona conductivitat elctrica i una feble conductivitat trmica.



La figura del costat mostra l'evoluci del rendiment de conversi d'un sistema termoelctric en condicions ideals en funci del factor de mrit ZT. Per exemple, si ZT=1 i la diferncia de temperatura s de 300C, el rendiment de conversi ser del 8%, aix significa, segons el cas (generaci d'electricitat o refrigeraci), que el 8% de la calor que travessa el material ser convertida en electricitat, o que la calor extreta pel refredament correspondr al 8% de la potncia elctrica utilitzada.

 Mduls termoelctrics .
 Optimitzaci geomtrica .

Hem vist que les propietats de conversi d'un parell de materials termoelctrics que constitueixen un mdul no sn nicament intrnseques dels materials: tamb depenen de la geometria del sistema (longitud i secci de les branques del mdul)de la qual depen la resistncia elctrica R i la conductncia trmica K de les branques. s necessari que K sigui prou feble per tal que sigui possible de mantenir un gradient trmic, per prou gran per tal que la calor travessi el mdul: si K s nul cap quantitat de calor travessar el mdul i no hi haur conversi. De la mateixa manera, R ha de ser escollida de manera que aconseguim el millor comproms possible entre la potncia elctrica i la diferncia de potencial elctric. Un cop s'ha escollit els materials que constitueixen el mdul (grcies al factor de mrit ZT), caldr optimitzar la geometria del sistema per tal d'aconseguir la maximitzaci del rendiment de conversi, de la potncia elctrica o de la calor extreta en funci de l'aplicaci que hom vulgui donar al mdul.

 Mduls segmentats .

Els materials que s'utilitzen en els mduls de conversi termoelctrica acostumen a ser eficaos noms dins d'una gamma restringida de temperatures. Aix, l'aliatge SiGe utilitzat a l'alimentaci de la sonda Voyager noms s efica a temperatures superiors als 1000K. Per tant, en aplicacions on el gradient de temperatura sigui molt gran, pot ser interessant d'utilitzar diversos materials termoelctrics a cada branca, cadasc per a la gamma de temperatures per la qual sigui ms efica. Llavors parlarem d'un mdul termoelctric "segmentat".



La figura del costat illustra el concepte de mdul termoelctric segmentat. Hi ha un gradient de temperatura molt important (700K de diferncia entre la zona calenta i la zona freda), i no hi ha cap material conegut que sigui efica a tota la gamma de temperatura. Per aix cadascuna de els branques del parell s formada per diversos materials (dos per la branca n i tres per la branca p). La longitud de cadascun dels materials s escollida de tal manera que cada material sigui utilitzat dins la gamma de temperatura per la qual s el ms adient. Un mdul com aquest permetr d'obtenir un rendiment de conversi, una potncia elctrica o una calor extreta ms elevats que si cada branca fos composada d'un sol material. Avui dia els millors rendiments obtinguts al laboratori amb aquest tipus de mduls sn al voltant del 15% (aix significa que el 15% de la calor que travessa el material es converteix en potncia elctrica). Els mduls segmentats tenen tanmateix un preu fora ms elevat que els mduls "simples", aix restringeix la seva utilitzaci a aplicacions per a les quals el cost no sigui un factor decisiu per l'elecci de la soluci.

 Els materials termoelctrics .
 Materials utilitzats als dispositius actuals .
Baixes temperatures.

El material termoelctric ms utilitzat en entorns de baixes temperatures (150K-200K), s format sobre la base de Bi1-xSbx (aliatge de bismut i d'antimoni) per malauradament noms presenta bones propietats termoelctriques pel tipus n (conducci d'electrons), aix restringeix el rendiment de conversi del sistema ats que cap material no s efica pel tipus p dins d'aquesta gamma de temperatura (recordem que un sistema de conversi termoelctric s format al mateix temps de branques p i n). Curiosament, malgrat que les seves propietats sn relativament de tipus mig (ZT~0,6), l aplicaci d'un camp magntic permet de doblar el factor de mrit que llavors sobrepassa la unitat. Generalment aquest material s utilitzat en associaci amb un imant permanent .

Temperatura ambient.

Avui dia, el material ms estudiat s el Bi2Te3 (aliatge de bismut i de telluri). Aquest material s utilitzat en tots els dispositius que funcionen a temperatures properes a la temperatura ambient, aix inclou la major part dels dispositius de refrigeraci termoelctrica. Els millors resultats s'obtenen quan es combina amb Sb2Te3 (aliatge d'antimoni i de telluri) que t la mateixa estructura cristallina . Mostres de tipus p i n poden ser obtingudes a partir de petites variacions de composici dins l'mbit de la estequiometria. En els dos casos, els valors dels factors de mrit ZT propers a 1 s'obtenen a temperatures properes a la temperatura ambient . Aquest bons valors de ZT s'obtenen en part grcies a la feble conductivitat trmica  , propera a 1 W.m-1.K-1 en els millors materials.

 Temperatures mitjanes .

Per un s a temperatures mitjanes (entorn 550K-750K), el material ms utilitzat s el telluri de plom PbTe i els seus aliatges (PbSn)Te (Sn = estany). Els dos composts PbTe i SnTe poden formar una soluci slida completa que permet d'optimitzar l'interval prohibit (franja d'energia prohibida dels semiconductors) al valor desitjat. Els millors materials obtinguts tenen factors de mrit propers a la unitat al voltant de 700K . Tanmateix, aquests valors noms s'obtenen amb els materials de tipus n. Avui dia el PbTe no pot tot sol formar les dues branques d'un termoelement. Normalment la banca p s formada per un material de tipus TAGS (acrnim per les inicials del smbol del Telluri (Te), Plata (Ag), Germani (Ge) i Antimoni (Sb)) que permet l'obtenci de factors de mrit superiors a la unitat a 700K noms pel tipus p . En vista d'aix sembla crucial abordar el desenvolupament d'un nou material que pugui ser utilitzat tant pel tipus p com pel tipus n dins d'aquesta gamma de temperatura. Industrialment s ms fcil utilitzar el mateix material per a les dues branques (i aix permetria eliminar el telluri que s molt txic) .

 Altes temperatures .

Els aliatges a base se silici i germani posseeixen bones caracterstiques termoelctriques a altes temperatures (per sobre de 1000K) i sn especialment utilitzats per a la generaci d'electricitat en el camp espacial . s aquest tipus d'aliatge el que s'utilitza amb preferncia en el sistema d'alimentaci elctrica de la sonda Voyager.

 Optimitzaci dels materials termoelctrics .

L'expressi del factor de mrit ZT=(S2T)/(  ) resumeix tota sola la dificultat per optimitzar les propietats de transport d'un material termoelctric. Intutivament, sembla difcil que un material posseeixi al mateix temps una bona conductivitat elctrica i una pobre conductivitat trmica. Idealment, un bon material termoelctric hauria de posseir la conductivitat elctrica d'un metall (un conductor) i, al mateix temps, la conductivitat trmica d'un vidre (un allant)  !

El numerador del factor de mrit ZT, S2  (  s la conductivitat elctrica, inversa de la resistncia:   =1/ ) s anomenat factor de potncia. A la generaci d'electricitat per efecte termoelctric, la potncia til ser tant gran com sigui de gran el factor de potncia. Malauradament, el coeficient Seebeck i la conductivitat elctrica no sn independents l'un de l'altra, i varien de manera oposada amb la concentraci de portadors de crrega (concentraci d'electrons o de forats, vegeu semiconductor: els millors poders termoelctrics seran obtinguts amb materials de baixa concentraci de portadors mentre que les millors conductivitats elctriques seran als materials amb una forta concentraci de portadors. Per comproms, els millors materials termoelctrics seran part de la classe dels semiconductors.

El segon factor en importncia dins l'expressi del factor de mrit ZT (per sobre del factor de potncia) i la conductivitat trmica: un material tindr unes propietats termoelctriques ptimes quan tingui una feble conductivitat trmica. En efecte, de manera intutiva, una bona conductivitat trmica tendiria a oposar-se a l'establiment del gradient trmic: el calor travessaria els materials sense trobar oposici. L'optimitzaci dels materials tindr com a objectiu cercar la disminuci de la conductivitat trmica, sense degradar la conductivitat elctrica. Noms caldr disminuir la contribuci de la vibraci del toms (vegeu conductivitat trmica) i no caldr actuar sobre els portadors de crrega (electrons o forats).

 Vies de recerca .

Al pargraf precedent s'ha vist que els millors materials utilitzats avui dia en els dispositius de conversi termoelctrica posseeixen uns factors de mrit ZT propers a 1. Aquest valor no permet l'obtenci de rendiments de conversi que facin aquests sistemes econmicament rendibles per fer aplicacions adreades al "gran pblic". Per exemple, caldrien materials amb ZT=3 per tal de poder desenvolupar un refrigerador domstic competitiu. Pel que fa als sistemes de generaci d'electricitat  (que podrien, per exemple, ser utilitzats sobre el tub d'escapament dels vehicles, o sobre microprocessadors, en ambds casos s'aconseguiria augmentar la rendibilitat dels sistemes: un augment significatiu dels seus rendiments (per exemple amb ZT>2), o b una disminuci de les despeses.
El propsit d'aquest pargraf s presentar de manera no exhaustiva algunes vies de recerca que se segueixen avui dia, tant als laboratoris industrials com als pblics.

 Estructures de baixa dimensionalitat .

S'anomena estructura de baixa dimensionalitat una forma d'un material per la qual una o ms dimensions sn molt petites en comparaci a les altres. Per exemple, seria el cas de les capes primes en microelectrnica (estructura 2D), dels nanofils (estructura 1D) o dels nanopols (estructura 0D), per oposici als materials massissos que posseeixen tres dimensions. Generalment, aquestes estructures posseeixen propietats fora diferents del material massiu de la mateixa composici. Dins del domini de la termoelectricitat, el propsit de la recerca s doble: buscar una millora del rendiment de la conversi utilitzant estructures de baixa dimensionalitat que al mateix temps beneficia els sistemes de fabricaci en srie utilitzats en microelectrnica. L'estudi de els estructures de baixa dimensionalitat ha esdevingut molt important desprs que millores notables del factor de mrit ZT fossin predites de manera terica i desprs observades experimentalment . Els dos principals efectes observats sn una forta difusi de fonons per la frontera granular (frontera entre els diferents grans que formen el material) induint una disminuci de la conductivitat trmica de xarxa, i uns efectes de confinament (fenomen de tipus quntic) dels portadors de crrega que modifiquen fortament les seves propietats de transport elctric (conductivitat elctrica i coeficient Seebeck). Valors molt elevats del factor de mrit ZT, de l'ordre de 2,5 a temperatura ambient, han estat observats en laboratori en estructures de capes primes . Avui dia, aquestes estructures sn considerades per aplicacions a temperatures baixes i mitjanes (<150-200C). Una de les dificultats principals s l'obtenci de capes primes termoelctriques a les quals no es degradin les seves propietats amb la temperatura.

 Identificaci i optimitzaci de nous materials .
 Principis .

Abans hem vist que per obtenir un bon rendiment de conversi, els materials han de tenir una conductivitat trmica com ms petita sigui possible i una conductivitat elctrica com ms gran sigui possible. Idealment hauria de conduir el corrent elctric com un metall i la calor com un vidre.

Diferents propietats poden permetre que la conductivitat trmica d'un cristall (els metalls tenen una estructura cristallina) s'aproximi a la d'un vidre (els vidres sn amorfs). Principalment sn:
 Una estructura cristallina complexa. La major part del calor s transportada pels modes de fonons acstics. Per un material que posseeixi N toms per malla tindr 3 modes acstics, i 3(N-1) mode ptics, d'aqu l'interes per estructures complexes per les quals N sigui gran i que la majoria de modes de fon siguin modes ptics qui transportin el calor .
 toms units feblement a la resta de la xarxa cristallina (per exemple els toms petits en una estructura gran), on les seves posicions no sn definides de manera clara (subposicions entorn d'un lloc, amplitud de vibracions important). Aquests toms indueixen un desordre important que contribueix a la difusi de fonons i en conseqncia a la disminuci de la conductivitat trmica. Per contra, com la seva participaci a la conductivitat elctrica s petita, el desordre no provoca una degradaci massa important d'aquesta conductivitat.

 Materials prometedors especialment estudiats .

Actualment hi ha tres classes de materials que sn especialment estudiats seguint les recomanacions de tenir estructura complexa i toms units feblement. Aquest sn:
 Els composts de tipus semi-Heusler, de frmula general XYZ on X i Z sn metalls de transici i Z un metalloide o un metall, per exemple ZrNiSn (zirconi, nquel, estany). Aquests composts presenten uns factors de potncia S2  molt elevats, tant en tipus p com en tipus n. Una de les seves caracterstiques ms interessants s la possibilitat de dopatge sobre els tres elements, aix tendeix a modificar les vibracions de la xarxa. Tanmateix les seves conductivitats trmiques sn molt elevades, i els millors Zt obtinguts avui dia sn de l'ordre de 0,7 a 700K-800K . ;
 La segona famlia de composts, que presenta un gran nombre de varietats estructurals, s la dels clatrats. Aquests composts tenen una estructura relativament oberta formada, pels composts ms estudiats avui dia, per una xarxa de Si (silici), GaGe (galli, germani) o GaSn (galli i estany) formant grans estructures a les quals s possible insertar toms pesats (especialment terres rares o metalls alcalinoterris) . La seva conductivitat trmica s similar a la del vidre (l'tom insertat a l'estructura difumina fortament els fonons) i les seves propietats electrniques, que sn fonamentalment funci de la xarxa, sn bones. Els millors factors de mrit obtinguts s'apropen a la unitat entorn dels 800K .
 La tercera famlia ms estudiada s la de les skutterudites. Aquests composts tenen una estructura cbica formada per una xarxa de tipus MX3 (on M s un metall de transici i X = arsnic, fsfor o antimoni), amb una gran estructura al centre a la qual es poden insertar toms pesats (principalment terres rares)  . aquests composts posseeixen uns coeficients Seebeck molt elevats i una bona conductivitat elctrica, per les seves conductivitats trmiques continuen essent massa elevades. Els millors factors de mrit obtinguts sn entorn de 1,4 per una temperatura al voltant de 800K  .

 Notes i referncies .
Aquest article es basa en gran part en la introducci de la tesi doctoral:
"Etude de skutterudites de terres-rares (R) et de mtaux d (M) du type RM4Sb12 : de nouveaux matriaux thermolectriques pour la gnration d lectricit.", consultable en lnia a http://tel.ccsd.cnrs.fr/;


 Vegeu tamb .

 Efecte Seebeck;
 Efecte Peltier;
 Efecte Thomson;
 Efecte Ettinghausen;
 Semiconductor;
 Conductivitat trmica;
 Conductivitat elctrica;

 Bibliografia .

 Thermoelectric Handbook, Ed. Rowe DM - Chemical Rubber Company, Boca Raton (Florida) 1995.
 GS Nolas (et alii), Thermoelectric, basic principles and new materials developments, Springer 2001.
 GD Mahan (et alii), Thermoelectric materials: new approaches to an old problem, Physics Today, Vol. 50 (1997), p42.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126119" title="Mart Domnguez i Romero" nonfiltered="1890" processed="1886" dbindex="52032">
Mart Domnguez i Romero  s un narrador i assagista valenci nascut a Madrid (Espanya) en 1966. Va obtenir el 39 Premi Josep Pla el 6 de gener de 2007 convocat per l'editorial Destino per la seua novella: 'El retorn de Voltaire'.

Mart Domnguez s fams per la seua collaboraci al setmanari El Temps, amb articles sobre entomologia i botnica. Des de l'any 1999 dirigeix la revista de recerca cientfica Mtode.

Doctor en biologia per la Universitat de Valncia, especialitzat en lepidpters, ha alternat la recerca i la docncia amb el periodisme i la literatura. alguns dels quals han estat recollits en forma de llibre. Tant als assajos divulgatius com a les obres de ficci integra coneixements cientfics i culturals.

Amb la seva primera novella Les confessions del comte de Buffon, (1997) va guanyar el Premi Andrmina, el Premi Crexells i el de la crtica de la Universitat de Valncia, premi que va obtenir tamb amb El secret de Goethe, (1999) novella guardonava amb el premi Prudenci Bertrana. s membre de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana. 

 Biografia .
Mart Domnguez i Romero s el nt de Mart Domnguez i Barber que va crear l'Orquestra Municipal de Valncia i va ser director del diari Las Provincias entre 1949 i 1958. Mart va nixer l'any 1966 a Madrid, on va residir durant cinc anys a causa de la feina de son pare per es va criar a Valncia (per la seua parla s la d'Algemes d'on prov la seua famlia), immers en un ambient ric de literatura, d'art i de msica.

Va estudiar al Collegi Francs de Valncia, on van rebre una educaci agnstica malgrat el llegat catlic de la famlia. Aix bviament explica l'inters de Mart per Voltaire i el comte de Buffon. La cultura i la llengua francesa (la seua segona llengua) formen part del seu procs de formaci personal.
 
Ms tard estudi biologia a la Universitat de Valncia. Aquest inters per a aquesta cincia li ve de jove quan anava a la masia dels avis (entre Btera i Godella) i es dedicava a recollir animals i plantes, afici que heretar de l'avi i del pare.

El seu inters per la literatura es desvetlla parallelament escrivint unes poesies (de poca qualitat segons l'autor mateix) que mai no ha publicat. Passaria desprs a la prosa, tant narrativa com d'assaig. Eliseu Climent li va donar la primera oportunitat de divulgaci de la seua prosa demanant-li a mitjans de la dcada dels vuitanta uns articles setmanals sobre animals per a la revista El Temps. Ms tard, alguns d'aquests articles seran recollits en forma de llibre. Literatura i biologia comencen a donar-se la m en l'obra de Domnguez.

Durant deu anys, mentre es dedica a fer de periodista, continua els seus estudis de biologia, a causa dels quals viatja a Pars -on viur tres mesos- a buscar unes arnes endmiques, concretament al Musum Nationale d'Histoire Naturelle de Pars, a la rue de Buffon. La visita (real) al magatzem del museu s la que li serveix per escriure el prembul de la seva obra Les confidncies del comte de Buffon. De fet, Domnguez estava intentant preparar un assaig sobre els illustrats afrancesats naturalistes, per el seu inters per la literatura l'empeny a fer una novella sobre un d'ells: Buffon. Per tant, l'inters per la Illustraci no ve tant per la seva formaci francesa sin pels estudis de biologia. Desprs, continua els seus estudis a Austrlia on, a la National Library, troba una extraordinria collecci literria d'autors del segle XVIII que l'ajuden a acabar l'obra sobre Buffon.
 
Els viatges, encara que siguin d'estudis, sempre li han perms treballar en la seva literatura. Les estades a l'estranger li han proporcionat allament i una visi ms aprofundida de les coses, dels fets. Aix, va comenar la seva obra El secret de Goethe grcies a l'immens fons de la Biblioteca del Congrs de Washington, ciutat en la qual estava estudiant. Domnguez recorda divertit com d'estranyada estava la persona que li dirigia els estudis quan veia que un jove bileg dedicava les seves estones lliures a llegir sobre Goethe. De fet, el cientfic nord-americ desconeixia qui era Goethe! Una multidisciplinarietat difcil d'entendre per a la competitiva i especialitzadssima societat nord-americana. Doctor en cincies biolgiques, especialitzat en entomologia i coevoluci, Domnguez ha fet de professor associat de cincies biolgiques i actualment treballa a la facultat de periodisme, on fa producci periodstica. Tamb en la seva vida professional ha compaginat, doncs, cincia i literatura. Ara b, Domnguez afirma que mai no ha fet periodisme cientfic; en tot cas, es considera tant cientfic com, sobretot, escriptor. En aquest sentit, per exemple, el seu Bestiari no vol fer divulgaci cientfica, sin que t una motivaci purament literria. 

El conjunt de la seua obra ha obtingut diversos premis. En 1997 li van atorgar el premi Andrmina dels Premis Octubre de 1997 amb Les confidncies del comte de Buffon, obra que tamb obtingu el premi Crexells i el de la crtica de la Universitat de Valncia (1998). En 1999 guany el Premi Prudenci Bertrana i, una altra vegada, el de la crtica de la Universitat de Valncia amb l'obra El secret de Goethe.

Publicacions.

Narrativa.
 Les confesions del comte de Buffon, 1997;
 El secret de Goethe, 1999;
 El prat del Parns, dins Cua de bou. Literatura a les Valls d'neu, 1999;
 Cuqueta Roia, dins Te de roca. Literatura a la Ribagora, 2000;
 El retorn de Voltaire, 2007;

Assaig.
 Peiximinuti, 1993;
 Natura i smbol, dins De civilitate: escrits i dansa sobre l'humanisme, 2000;
 Bestiari, 2000;

Premis.
 Premi Andrmina, 1997: Les confesions del comte de Buffon;
 Premi Crexells, 1998: Les confesions del comte de Buffon;
 Premi de la crtica de la Universitat de Valncia, 1998: Les confesions del comte de Buffon;
 Premi Prudenci Bertrana, 1999: El secret de Goethe;
 Premi de la crtica de la Universitat de Valncia, 1999: El secret de Goethe;
 Premi Josep Pla, 2007: El retorn de Voltaire;

 Enllaos externs .
Biografia de Mart Domnguez a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126121" title="Arabesc" nonfiltered="1891" processed="1887" dbindex="52033">
Un arabesc s un motiu artstic que es posa com a ornamentaci, normalment als edificis. Sol estar format per sanefes que recorden motius vegetals (fulles i flors sobretot). Per les seves formes corbes, a vegades inclouen cites de l'Alcor entre els dibuixos. El seu nom ve perqu recorda la calligrafia rab i aquest poble el va utilitzar molt a les seves construccions medieval. El seu origen, per, s anterior, ja que es poden trobar arabescos als temples assiris.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126123" title="Realisme" nonfiltered="1892" processed="1888" dbindex="52034">

El realisme s un corrent artstic que pretn plasmar la realitat de la forma ms exacta possible a les obres d'art. Si b la majoria d'obres han buscat assemblar-se al model imitat (tret de l'art abstracte), el realisme prescindeix de smbols i esquemes i busca el detall, la mxima proximitat. Per aix com a moviment autnom se situa al segle XIX, tant en escultura i en pintura com en la literatura..

Caracterstiques

 Es caracteritza per la recerca de l'objectivitat i el rebuig al mn de la fantasia i dels somnis.
 Pretn fer una representaci de la realitat el ms acurada possible, sense embellir-la; els paisatges sn representats mitjanant una natura humanitzada. ;

 Els temes sn contemporanis de la seva poca, i solen mostrar una critica social.

 Fa un s minucis de la descripci, per a mostrar perfils exactes dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidi i no l'extic s el tema central, exposant problemes poltics, humans i socials.

 Realisme a la pintura.

La influncia del cientifisme i l'aparici de la fotografia sn factors determinants en la definici de l'esttica realista. El moviment realista va nixer a Frana i s'estengu arreu. Els principals representants del realisme pictric foren Gustave Courbet (1819 1877), Honor Daumier (1808 1879) i Jean Franois Millet (1814-1875).

El realisme vuitcentista catal t un representant molt primerenc: Ramon Mart i Alsina (1826-1894), que conegu a Pars l'eclosi del moviment i n'import l'estil. A la dcada dels anys setanta alguns dels seus deixebles, com Joaquim Vayreda (1843-1894), en difongueren el mestratge.

 Naturalisme i realisme al teatre dels segles XIX i XX .

El naturalisme i el realisme sn dues etapes del mateix fenomen artstic. El Naturalisme s la culminaci del realisme, la seva forma ms extrema.

Aix doncs, podem dir que el Realisme s un corrent esttic que es dna entre els anys 1830-1880, apareix desprs del romanticisme i molt aviat es convertiran en moviments coetanis.Es caracteritza per escriptors que es preocupen per fer una pintura precisa de la societat, pretn duplicar la realitat i ho fa a partir del teatre.

s un corrent que es caracteritza per : 
espontanetat del personatge;
psicologia del personatge;

El Naturalisme , per altra banda , s'inicia a Frana amb la novel.la el 1870 , poc desprs apareixer el teatre naturalista a Europa sobretot a Anglaterra, Alemanya i Frana i als EE.UU..

Els dramaturgs abandonaran la histria per tal de situar l'acci a l'poca contempornia. Els dramaturgs ms significatius d'aquesta etapa sn Frederic Soler i ngel Guimer.

Vegeu tamb.
Literatura realista;

 Referncies .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126125" title="Contrareforma" nonfiltered="1893" processed="1889" dbindex="52035">


La Contrareforma s la resposta del catolicisme del segle XVI al cisma provocat per Mart Luter i les diferents esglsies protestants. Consisteix en una srie de canvis a l'esglsia catlica per fer front a les crtiques de l'poca i enfortir-se davant les altres confessions. La seva mxima plasmaci va tenir lloc durant el Concili de Trento i la figura que ms destac va ser la d'Ignasi de Loiola. 

La Contrareforma va donar lloc a ms ordes religiosos basats en l'ascetisme, en la predicaci propera i en la renncia al luxe. Proposava una religi ms espiritual, amb un paper central de la pregria. Es va reforar tamb el lideratge del Papa com a cap de l'esglsia i van sorgir noves ordres religioses, com la creada el 1537, per Ignasi de Loiola.

La Contrareforma canvia la trajectria de la histria de l'art. El canvi doctrinal tingu una repercussi immediata a la representaci iconogfica dels mass mdia de l'poca:
 des del punt de vista del receptor transmetien la informaci a una poblaci analfabeta.
 des del punt de vista de l'emisor transmetien el missatge mitjanant un llenguatge esttic, sense contiguts explcits, analitzables i criticables, amb l'objecte d'aconseguir els seus objectius mantenint a la poblaci en la ms absoluta ignorncia.
 des del punt de vista esttic. S'hi tracta d'extraer l'art de la iconografia religiosa : desposseir l'art de la seua funci espiritual. Podrem incls afirmar que Trento, de manera jesutica, tracta d'etiquetar l'art del Renaixement com una heretgia.

Tizi va acudir cap el 1555 al Concili de Trento que necessitava artistes collaboracionistes per a crear la nova iconografia. Tanmateix aquest punt s'ha d'estudiar amb ms atenci, - i evitar la crtica fcil -, a la vista de la darrera producci, - anys 1550-1576, veure www.ultimotiziano.it -, de l'artista veneci.


 Bibliografia .

Paleotti, Gabriele, 1582: Discorso intorno alle imagini sacre et profane, Bologna;reedici anasttica amb prleg de Paolo Prodi, Arnaldo Forni Editore, Sala Bolognese,1990.

H.G. Koenigsberger, Science and Religion in Early Modern Europe, in Political symbolism in Modern Europe. Essays in honor of G.L. Mosse, New Brunswick-London 1982.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126129" title="Roderick MacKinnon" nonfiltered="1894" processed="1890" dbindex="52036">


Roderick MacKinnon ( Burlington, EUA 1956 ) s un bioqumic i professor universitari nord-americ guardonat l'any 2003 amb el Premi Nobel de Qumica.

Biografia.
Va nixer el 19 de febrer de 1956 a la ciutat de Burlington, poblaci situada a l'estat nord-americ de Massachusetts. Va estudiar bioqumica a la Universitat de Brandeis, on es gradu l'any 1978, i posteriorment ampli els seus estudis en medicina a la Universitat Tufts.

Actualment s professor de Neurobiologia Molecular i Biofsica a la Universitat Rockefeller aix con investigador de l'Institut Mdic Howard Hughes.

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca al voltant de les toxines en l'estructura en canal del potassi. Durant la dcada del 1990 l'arquitectura molecular detallada dels canals i dels mitjans exactes pels quals transporten els ions seguien sent especulatius. L'any 1998, per, tot i les traves cientfiques a l'estudi estructural de les protenes integrals de la membrana cellular que havien frustrat la majoria de les temptatives, MacKinnon i els seus collegues de la Universitat de Cornell van aconseguir obrir l'arquitectura d'un canal de potasi des d'un bacteri grcies a la cristallografia de raigs X. 

L'any 2003 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica juntament amb Peter Agre. Ambds cientfics foren guardonats pels descobriments referents als canals en membranes cellulars, si b MacKinnon pels estudis estructurals i mecnics dels canals inics i Agre ho fou especialment pel descobriment del mtode del "canal d'aigua".

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 2003;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126134" title="Chlorocalymma" nonfiltered="1895" processed="1891" dbindex="52037">

Chlorocalymma s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Chlorocalymma cryptacanthum Clayton;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126135" title="Cleistochloa" nonfiltered="1896" processed="1892" dbindex="52038">

Cleistochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
C. hubbardiana Henrard;
C. rigida (S.T. Blake) R.D. Webster;
C. sclerachne (F.M. Bailey) C.E. Hubb.
C. ubjuncea C.E. Hubb.

Sinnim.
Dimorphochloa S. T. Blake.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126136" title="Cliffordiochloa" nonfiltered="1897" processed="1893" dbindex="52039">

Cliffordiochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
C. parvispicula B.K. Simon;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126137" title="Aaron Ciechanover" nonfiltered="1898" processed="1894" dbindex="52040">


Aaron Ciechanover (en hebreu:        '     ) ( Haifa, Israel 1947 ) s un bileg israeli guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 2004.

Biografia.
Va nixer l'1 d'octubre de 1947 a la ciutat de Haifa, en una famlia polenesa jueva que fug del seu pas desprs de la Segona Guerra Mundial. Va estudiar medicina a la Universitat Hebrea de Jerusalem, on es va llicenciar el 1974, i posteriorment va realitzar el doctorat en biologia a l'Institut Israeli de Tecnologia (Technion) l'any 1982. Actualment s docent al departament de bioqumica i dirigeix l'Institut Rappaport d'Investigaci en medicina al Technion.

Recerca cientfica.
Interessat en la degradaci de les protenes, al costat d'Avram Hershko en el seu Laboratori de recerca al Technion observ com aquesta degradaci era regulada per l'ubiquitina, una petita protena que apareix de forma natural a les cllules eucariotes. Per aquest descobriment l'any 2004 fou guardonat, juntament amb Avram Hershko i Irwin Rose, amb el Premi Nobel de Qumica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 2004;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126138" title="Commelinidium" nonfiltered="1899" processed="1895" dbindex="52041">

Commelinidium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Commelinidium gabunense (Hack.) Stapf;
Commelinidium mayumbense (Franchet) Stapf;
Commelinidium nervosum Stapf;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126140" title="Urnieta" nonfiltered="1900" processed="1896" dbindex="52042">


El municipi d'Urnieta es troba enclavat a la comarca de Donostialdea, de la provncia de Guipscoa (Pas Basc).

Personatges destacats.
Mara Jos Sardn (1973): Judoka nou vegades campiona d'Espanya. Tamb s practicant d'aixecament de pedra i de sambo, modalitat de lluita amb la qual es va proclamar campiona del mn al 2001. ;

Jos Ignacio Liceaga (1959): Poltic del Partit Nacionalista Basc. Ha estat alcalde d'Urnieta (1991-1999) i Senador (2000-2001). ;

Jos Manuel Martiarena (1946): Poltic del Partit Nacionalista Basc. Ha estat successivament alcalde d'Urnieta (1979-1991), parlamentari basc (1984-86 i 1990-91), viceconseller d'Interior del Govern Basc (1991-98), Conseller d'Interior durant uns mesos (11-98/01-99) i Senador (1999-2001). ;

Lurdes Iriondo (1937-2005): Cantautora i escriptora. ;

Plcido Mgica (1906-1982): Sacerdot i escriptor. Autor de diversos diccionaris.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126141" title="Cyphochlaena" nonfiltered="1901" processed="1897" dbindex="52043">

Cyphochlaena s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
C. madagascariensis Hack.
C. sclerioides (A. Camus) Bosse;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126142" title="Dallwatsonia" nonfiltered="1902" processed="1898" dbindex="52044">

Dallwatsonia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
D. felliana B.K. Simon;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126143" title="Dichanthelium" nonfiltered="1903" processed="1899" dbindex="52045">

Dichanthelium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

De vegades s'inclou en el gnere Panicum.

Espcies.
Dichanthelium aciculare (Desv. ex Poir.) Gould & C.A. Clark;
Dichanthelium aciculare subsp. aciculare;
Dichanthelium aciculare var. aciculare;
Dichanthelium aciculare subsp. angustifolium (Elliott) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium aciculare subsp. fusiforme (Hitchc.) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium aciculare subsp. neuranthum (Griseb.) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium aciculare var. ramosum (Griseb.) Davidse;
Dichanthelium acuminatum (Sw.) Gould & C.A. Clark;
Dichanthelium acuminatum subsp. acuminatum;
Dichanthelium acuminatum var. acuminatum;
Dichanthelium acuminatum subsp. columbianum (Scribn.) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium acuminatum var. densiflorum (E.L. Rand & Redfield) Gould & C.A. Clark;
Dichanthelium acuminatum subsp. fasciculatum (Torr.) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium acuminatum var. fasciculatum (Torr.) Freckmann;
Dichanthelium acuminatum subsp. implicatum (Scribn.) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium acuminatum var. implicatum (Scribn.) Gould & C.A. Clark;
Dichanthelium acuminatum subsp. leucothrix (Nash) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium acuminatum subsp. lindheimeri (Nash) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium acuminatum var. lindheimeri (Nash) Gould & C.A. Clark;
Dichanthelium acuminatum subsp. longiligulatum (Nash) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium acuminatum var. longiligulatum (Nash) Gould & C.A. Clark;
Dichanthelium acuminatum subsp. sericeum (Schmoll) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium acuminatum var. sericeum (Schmoll) Freckmann;
Dichanthelium acuminatum subsp. spretum (Schult.) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium acuminatum subsp. thermale (Bol.) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium acuminatum var. thermale (Bol.) Freckmann;
Dichanthelium acuminatum var. thurowii (Scribn. & J.G. Sm.) Gould & C.A. Clark;
Dichanthelium acuminatum var. villosissimum (Nash) Gould & C.A. Clark;
Dichanthelium acuminatum var. villosum (A. Gray) Gould & C.A. Clark;
Dichanthelium acuminatum var. wrightianum (Scribn.) Gould & C.A. Clark;
Dichanthelium adenorhachis (Zuloaga & Morrone) Zuloaga;
Dichanthelium aequivaginatum (Swallen) Zuloaga;
Dichanthelium albomaculatum (Scribn.) Gould;
Dichanthelium angustifolium (Elliott) Gould;
Dichanthelium annulum (Ashe) LeBlond;
Dichanthelium assurgens (Renvoize) Zuloaga;
Dichanthelium boreale (Nash) Freckmann;
Dichanthelium boscii (Poir.) Gould & C.A. Clark;
Dichanthelium boscii var. molle (Vasey ex Ward) Mohlenbr.
Dichanthelium cabrerae (Zuloaga & Morrone) Zuloaga;
Dichanthelium caerulescens (Hack. ex Hitchc.) Correll;
Dichanthelium caparoense (Zuloaga & Morrone) Zuloaga;
Dichanthelium chamaelonche (Trin.) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium chamaelonche subsp. breve (Hitchc. & Chase) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium chamaelonche subsp. chamaelonche;
Dichanthelium clandestinum (L.) Gould;
Dichanthelium columbianum (Scribn.) Freckmann;
Dichanthelium commonsianum (Ashe) Freckmann;
Dichanthelium commonsianum var. commonsianum;
Dichanthelium commonsianum var. euchlamydeum (Shinners) Freckmann;
Dichanthelium commutatum (Schult.) Gould;
Dichanthelium commutatum subsp. ashei (T.G. Pearson ex Ashe) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium commutatum var. ashei (T.G. Pearson ex Ashe) Mohlenbr.
Dichanthelium commutatum subsp. commutatum;
Dichanthelium commutatum var. commutatum;
Dichanthelium commutatum subsp. equilatrale (Scribn.) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium commutatum subsp. joori (Vasey) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium congestum (Renvoize) Zuloaga;
Dichanthelium conjugens (Skottsb.) C.A. Clark & Gould;
Dichanthelium consanguineum (Kunth) Gould & C.A. Clark;
Dichanthelium cordovense (E. Fourn.) Davidse;
Dichanthelium cucaense (Zuloaga & Morrone) Zuloaga;
Dichanthelium cumbucana (Renvoize) Zuloaga;
Dichanthelium cynodon (Reichardt) C.A. Clark & Gould;
Dichanthelium davidsei (Zuloaga & Morrone) Zuloaga;
Dichanthelium depauperatum (Muhl.) Gould;
Dichanthelium dichotomum (L.) Gould;
Dichanthelium dichotomum var. breve (Hitchc. & Chase) Gould & C.A. Clark;
Dichanthelium dichotomum subsp. dichotomum;
Dichanthelium dichotomum var. dichotomum;
Dichanthelium dichotomum var. ensifolium (Baldwin ex Elliott) Gould & C.A. Clark;
Dichanthelium dichotomum var. glabrifolium (Nash) Gould & C.A. Clark;
Dichanthelium dichotomum subsp. lucidum (Ashe) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium dichotomum subsp. mattamuskeetense (Ashe) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium dichotomum subsp. microcarpon (Muhl. ex Elliott) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium dichotomum subsp. nitidum (Lam.) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium dichotomum var. ramulosum (Torr.) LeBlond;
Dichanthelium dichotomum subsp. roanokense (Ashe) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium dichotomum var. roanokense (Ashe) LeBlond;
Dichanthelium dichotomum var. tenue (Muhl.) Gould & C.A. Clark;
Dichanthelium dichotomum var. unciphyllum (Trin.) Davidse;
Dichanthelium dichotomum subsp. yadkinense (Ashe) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium ensifolium (Baldwin ex Elliott) Gould;
Dichanthelium ensifolium var. breve (Hitchc. & Chase) B.F. Hansen & Wunderlin;
Dichanthelium ensifolium subsp. curtifolium (Nash) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium ensifolium var. ensifolium;
Dichanthelium ensifolium var. unciphyllum (Trin.) B.F. Hansen & Wunderlin;
Dichanthelium erectifolium (Nash) Gould & C.A. Clark;
Dichanthelium forbesii (Hitchc.) C.A. Clark & Gould;
Dichanthelium fusiforme (Hitchc.) Harvill;
Dichanthelium hebotes (Trin.) Zuloaga;
Dichanthelium heliophilum (Chase ex Zuloaga & Morrone) Zuloaga;
Dichanthelium hillebrandianum (Hitchc.) C.A. Clark & Gould;
Dichanthelium hirstii (Swallen) Kartesz;
Dichanthelium implicatum (Scribn.) Kergulen;
Dichanthelium isachnoides (Munro ex Hillebrand) C.A. Clark & Gould;
Dichanthelium itatiaiae (Swallen) Zuloaga;
Dichanthelium joori (Vasey) Mohlenbr.
Dichanthelium koolauense (H. St. John & Hosaka) C.A. Clark & Gould;
Dichanthelium lanuginosum (Elliott) Gould;
Dichanthelium lanuginosum var. fasciculatum (Torr.) Spellenb.
Dichanthelium lanuginosum var. lindheimeri (Nash) Harvill;
Dichanthelium lanuginosum var. sericeum (Schmoll) Spellenb.
Dichanthelium lanuginosum var. spretum (Schult.) Harvill;
Dichanthelium lanuginosum var. thermale (Bol.) Spellenb.
Dichanthelium lanuginosum var. villosissimum (Nash) Gould;
Dichanthelium latifolium (L.) Harvill;
Dichanthelium laxiflorum (Lam.) Gould;
Dichanthelium leibergii (Vasey) Freckmann;
Dichanthelium leucoblepharis (Trin.) Gould & C.A. Clark;
Dichanthelium leucoblepharis var. glabrescens (Griseb.) Gould & C.A. Clark;
Dichanthelium leucoblepharis var. leucoblepharis;
Dichanthelium leucoblepharis var. pubescens (Vasey) Gould & C.A. Clark;
Dichanthelium leucothrix (Nash) Freckmann;
Dichanthelium lindheimeri (Nash) Gould;
Dichanthelium linearifolium (Scribn.) Gould;
Dichanthelium linearifolium var. linearifolium;
Dichanthelium linearifolium var. werneri (Scribn.) Mohlenbr.
Dichanthelium longiligulatum (Nash) Freckmann;
Dichanthelium lucidum (Ashe) LeBlond;
Dichanthelium macrospermum Gould;
Dichanthelium malacophyllum (Nash) Gould;
Dichanthelium mattamuskeetense (Ashe) Mohlenbr.
Dichanthelium meridionale (Ashe) Freckmann;
Dichanthelium microcarpon (Muhl. ex Elliott) Mohlenbr.
Dichanthelium nitidum (Lam.) Mohlenbr.
Dichanthelium nodatum (Hitchc. & Chase) Gould;
Dichanthelium nudicaule (Vasey) B.F. Hansen & Wunderlin;
Dichanthelium oligosanthes (Schult.) Gould;
Dichanthelium oligosanthes (Schult.) Gould;
Dichanthelium oligosanthes var. helleri (Nash) Mohlenbr.
Dichanthelium oligosanthes var. oligosanthes;
Dichanthelium oligosanthes subsp. scribnerianum (Nash) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium oligosanthes var. scribnerianum (Nash) Gould;
Dichanthelium oligosanthes var. wilcoxianum (Vasey) Gould & C.A. Clark;
Dichanthelium ovale var. addisonii (Nash) Gould & C.A. Clark;
Dichanthelium ovale subsp. ovale;
Dichanthelium ovale var. ovale;
Dichanthelium ovale subsp. praecocius (Hitchc. & Chase) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium ovale subsp. pseudopubescens (Nash) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium ovale subsp. villosissum (Nash) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium pantrichum (Hack.) Davidse;
Dichanthelium pedicellatum (Vasey) Gould;
Dichanthelium peristypum (Zuloaga & Morrone) Zuloaga;
Dichanthelium perlongum (Nash) Freckmann;
Dichanthelium petropolitanum (Zuloaga & Morrone) Zuloaga;
Dichanthelium polyanthes (Schult.) Mohlenbr.
Dichanthelium portoricense (Desv. ex Ham.) B.F. Hansen & Wunderlin;
Dichanthelium portoricense subsp. patulum (Scribn. & Merr.) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium portoricense subsp. portoricense;
Dichanthelium pycnoclados (Tutin) Davidse;
Dichanthelium ravenelii (Scribn. & Merr.) Gould;
Dichanthelium sabulorum (Lam.) Gould & C.A. Clark;
Dichanthelium sabulorum var. cordatum (Zuloaga & Morrone) Zuloaga;
Dichanthelium sabulorum var. patulum (Scribn. & Merr.) Gould & C.A. Clark;
Dichanthelium sabulorum var. polycladum (Ekman) Zuloaga;
Dichanthelium sabulorum var. sabulorum;
Dichanthelium sabulorum var. thinium (Hitchc. & Chase) Gould & C.A. Clark;
Dichanthelium scabriusculum (Elliott) Gould & C.A. Clark;
Dichanthelium sciurotis (Trin.) Davidse;
Dichanthelium sciurotoides (Zuloaga & Morrone) Davidse;
Dichanthelium scoparioides (Ashe) Mohlenbr.
Dichanthelium scoparium (Lam.) Gould;
Dichanthelium scribnerianum (Nash) Gould;
Dichanthelium sendulskyii (Zuloaga & Morrone) Zuloaga;
Dichanthelium sphaerocarpon (Elliott) Gould;
Dichanthelium sphaerocarpon var. floridanum (Vasey) Davidse;
Dichanthelium sphaerocarpon var. isophyllum (Scribn.) Gould & C.A. Clark;
Dichanthelium sphaerocarpon var. polyanthes (Schult.) Gould;
Dichanthelium sphaerocarpon var. sphaerocarpon;
Dichanthelium sphagnicola (Nash) LeBlond;
Dichanthelium spretum (Schult.) Freckmann;
Dichanthelium stigmosum (Trin.) Zuloaga;
Dichanthelium stipiflorum (Renvoize) Zuloaga;
Dichanthelium strigosum (Muhl. ex Elliott) Freckmann;
Dichanthelium strigosum subsp. glabrescens (Griseb.) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium strigosum var. glabrescens (Griseb.) Freckmann;
Dichanthelium strigosum subsp. leucoblepharis (Trin.) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium strigosum var. leucoblepharis (Trin.) Freckmann;
Dichanthelium strigosum subsp. strigosum;
Dichanthelium strigosum var. strigosum;
Dichanthelium superatum (Hack.) Zuloaga;
Dichanthelium surrectum (Chase ex Zuloaga & Morrone) Zuloaga;
Dichanthelium telmatum (Swallen) Zuloaga;
Dichanthelium tenue (Muhl.) Freckmann & Lelong;
Dichanthelium umbonulatum (Swallen) Davidse;
Dichanthelium villosissimum (Nash) Freckmann;
Dichanthelium villosissimum var. praecocius (Hitchc. & Chase) Freckmann;
Dichanthelium villosissimum var. pseudopubescens (Nash) Mohlenbr.
Dichanthelium villosissimum var. villosissimum;
Dichanthelium viscidellum (Scribn.) Gould;
Dichanthelium wilcoxianum (Vasey) Freckmann;
Dichanthelium wrightianum (Scribn.) Freckmann;
Dichanthelium xalapense Kunth;
Dichanthelium xanthophysum (A. Gray) Freckmann;
Dichanthelium yadkinense (Ashe) Mohlenbr.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126145" title="Minerals classe II" nonfiltered="1904" processed="1900" dbindex="52046">
Llistat de minerals de la classe II:

 Antimoniurs .
D:
Discrasita

 Seleniurs .
B:
Berzelianita

C:
Clausthalita

T:
Tiemannita

U: 
Umangita

 Sulfurs.
A: 
Alabandita, 
Argentita, 
Arsenopirita

B: 
Berthierita, 
Bismutinita, 
Bornita, 
Boulangerita, 
Bournonita

C: 
Calcopirita, 
Calcosina, 
Calcostibita, 
Cilindrita, 
Cinabri, 
Cleofana, 
Cosalita, 
Covellita

D: 
Diaforita

E: 
Emplectita, 
Enargita, 
Esfalerita, 
Estannita,
Estefanita, 
Estibina, 
Estromeyerita

F: 
Franckeita

G: 
Galena, 
Galenobismutita, 
Germanita, 
Greenockita

H:
Hauerita

J: 
Jamesonita, 
Jordanita

L: 
Livingstonita, 
Luzonita

M: 
Marcassita, 
Marmatita, 
Metacinabri, 
Miargirita, 
Millerita, 
Molibdenita

N: 
Nagyagita

O: 
Orpiment

P: 
Pearceita, 
Pentlandita, 
Pirargirita, 
Pirita, 
Pirostilpnita, 
Pirrotina,
Plagionita, 
Polibasita, 
Proustita

Q: 
Quermesita

R: 
Realgar,
Renierita

S: 
Semseyita

T: 
Tennantita, 
Tetradimita, 
Tetraedrita

W: 
Wittichenita
Wurtzita

X: 
Xantoconita

Z: 
Zinckenita

 Tellulurs.
A:
Altaita

C:
Calaverita,
Coloradoita

H:
Hessita

K:
Krennerita

P:
Petzita


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126147" title="Digitaria" nonfiltered="1905" processed="1901" dbindex="52047">

Digitaria s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Digitaria abortiva Reeder ;
Digitaria cayoensis Swallen ;
Digitaria debilis (Dcsf.) Willd.
Digitaria decumbens Stent.
Digitaria formosana Rendle ;
Digitaria gardneri Henrard ;
Digitaria henryi Rendle ;
Digitaria ischaemum (Schreber) Muhl.
Digitaria lanosa Llanos ;
Digitaria lehmanniana Henrard ;
Digitaria mariannensis Merr. ;
Digitaria microbachne Henrard ;
Digitaria multiflora Swallen ;
Digitaria pulchella Griseb. ;
Digitaria robinsonii Merr. ;
Digitaria sanguinalis (L.) Scop.
Digitaria ulugurensis Pilg. ;
Digitaria umfolozi D. W. Hall;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Acicarpa  Raddi, 
Digitariella  De Winter, 
Digitariopsis  C. E. Hubb., 
Elytroblepharum  (Steud.) Schltdl., 
Eriachne  Phil., 
Gramerium  Desv., 
Leptoloma  Chase, 
Sanguinaria  Bubani, 
Sanguinella  Gleichen, 
Syntherisma  Walter, 
Trichachne  Nees, 
Valota  Adans.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126149" title="Minerals classe III" nonfiltered="1906" processed="1902" dbindex="52048">
Llistat de minerals de la classe III:

A: 
Atacamita

B: 
Boleita

C: 
Calomel, 
Carnalita, 
Clorargirita, 
Criolita

D: 
Diaboleita

F: 
Fluorita

H: 
Halita

I: 
Iodargirita

S: 
Salmiac, 
Silvina

V: 
Villiaumita


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126151" title="Dissochondrus" nonfiltered="1907" processed="1903" dbindex="52049">

Dissochondrus s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
D. biflorus Kuntze ex Hack.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126152" title="Donostialdea" nonfiltered="1908" processed="1904" dbindex="52050">


La Comarca de Donostialdea (o tamb Comarca de Sant Sebasti), s una comarca de la provncia de Guipscoa, Pas Basc.
Descripci. 

La Comarca de Donostialdea engloba les poblacions que per la seva proximitat es troben ms estretament vinculades a la ciutat de Sant Sebasti, principal ciutat i cabdal de la provncia de Guipscoa. La comarca forma en la prctica una aglomeraci urbana que ronda els 315.000 habitants. 

La seva extensi s de 306 km2. Es troba situada a la part nordest de la provncia i ocupa la part baixa de les conques dels rius Urumea, Oiartzun i Oria, encara que no la desembocadura d'aquest ltim. Limita per l'est amb la comarca del baix Bidasoa, pel sud-est amb Navarra (comarques de les Cinc Viles i Vall del Urumea), pel sud amb Tolosaldea i per l'oest amb Urola-Costa. Pel nord lmita amb el Mar Cantbric. 

La comarca la componen els segents 11 municipis: Andoain, Astigarraga, Hernani, Lasarte-Oria, Lezo, Oiartzun, Pasaia, Renteria, Donostia - Sant Sebasti, Urnieta i Usurbil. 




De vegades la Comarca de Donostialdea sol subdividir-se en tres sub-comarques: 

Oarsoaldea: Engloba la part ms oriental de la comarca; amb els municipis situats a la vall del riu Oiartzun i de l'entorn de la Badia de Pasaia: Lezo, Oiartzun, Pasaia i Errenteria. Pren el seu nom d'Oarso, l'antic nom tant de la vall com de la Badia de Pasaia. ;

Buruntzaldea: Engloba la part ms occidental de la comarca; amb els municipis situats a les valls dels rius Oria i Urumea: Andoain, Astigarraga, Hernani, Lasarte-Oria, Urnieta i Usurbil. Pren el seu nom del mont Buruntza situat entre ambds valls i gaireb equidistant entre les tres principals localitats: Andoain, Hernani i Lasarte-Oria. ;

La ciutat de Sant Sebasti.

 Enllaos externs .
 Donostialdea a Google Maps;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126153" title="Minerals classe V" nonfiltered="1909" processed="1905" dbindex="52051">
Llistat de minerals de la classe V:

 Borats .
A: 
cid bric, 
Ascharita

B: 
Brax

I: 
Inderita, 
Inyoita

K: 
Kernita

P: 
Priceita

U: 
Ulexita

 Carbonats .
A: 
Alumohidrocalcita, 
Ankerita,
Aragonita,
Artinita, 
Atzurita,
Auricalcita

C: 
Calcita, 
Caledonita,
Cerussita

D: 
Dawsonita,
Dolomita

E:
Estroncianita

F: 
Fosgenita

G: 
Gaylussita

H: 
Hidromagnesita, 
Hidrozincita

K:
Kutnahorita

L: 
Leadhillita

M: 
Malaquita

N: 
Natr

O:
Otavita

S: 
Stichtita

T: 
Tirolita, 
Trona

W:
Witherita

Z: 
Zaratita 

 Nitrats .
N:
Nitratina


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126156" title="Eccoptocarpha" nonfiltered="1910" processed="1906" dbindex="52054">

Eccoptocarpha s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.

E. obconiciventris Launert;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126157" title="Avram Hershko" nonfiltered="1911" processed="1907" dbindex="52055">


Avram Hershko (en hongars: Ferenc Hersk; en hebreu:            ) ( Karcag, Hongria 1937 ) s un bileg i professor universitari israeli, d'origen hongars, guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 2004.

Biografia.
Va nixer el 31 de desembre de 1937 a la ciutat hongaresa de Karcag, l'any 1950 va emigrar amb tota la seva famlia a Israel. Va estudiar medicina a la Universitat Hebrea de Jerusalem, on es gradu el 1965, i posteriorment realitz el seu doctorat en biologia l'any 1969.

Entre 1965 i 1967 fou membre de les Forces de Defensa Israelians, on desenvolup feines de fsic. Actualment s professor a l'Institut Rappaport d'Investigaci en Medicina a l'Institut Israeli de Tecnologia o Technion de Haifa, i professor adjunt de patologia a la Universitat de Nova York.

Recerca cientfica.
Interessat en la degradaci proteica, al costat d'Aaron Ciechanover al seu Laboratori de recerca del Technion i en collaboraci amb el nord-americ Irwin Rose, observ com aquesta degradaci era regulada per l'ubiquitina, una petita protena que apareix de forma natural a les cllules eucariotes. Per aquest descobriment l'any 2004 fou guardonat, juntament amb Ciechanover i Irwin Rose, amb el Premi Nobel de Qumica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 2004;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126160" title="Echinolaena" nonfiltered="1912" processed="1908" dbindex="52056">

Echinolaena s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Echinolaena brachystachya (Trin.) Kunth;
Echinolaena ecuadoriana Filg.
Echinolaena gracilis Swallen;
Echinolaena inflexa (Poir.) Chase;
Echinolaena loliacea (Bert.) Kunth;
Echinolaena madagascariensis Baker;
Echinolaena minarum (Nees) Pilg.
Echinolaena navicularis (Nees) Kunth;
Echinolaena nemorosa (Sw.) Kunth;
Echinolaena oplismenoides (Munro ex Dll) Stieber;
Echinolaena polystachya Kunth;
Echinolaena procurrens (Nees ex Trin.) Kunth;
Echinolaena scabra Kunth;
Echinolaena scabra var. ciliata A. St.-Hil.
Echinolaena standleyi (Hitchc.) Stieber;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Chasechloa A. Camus, 
Echinochlaena Spreng., orth. var..

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126161" title="Entolasia" nonfiltered="1913" processed="1909" dbindex="52057">

Entolasia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Entolasia imbricata Stapf;
Entolasia marginata (R. Br.) Hughes;
Entolasia olivacea Stapf;
Entolasia stricta (R. Br.) Hughes;
Entolasia whiteana C.E. Hubb.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126162" title="Minerals classe VI" nonfiltered="1914" processed="1910" dbindex="52058">
Llistat de minerals de la classe VI:

 Cromats .
C:
Crocoita

 Molibdats .
F:
Ferrimolibdenita

P:
Powellita

W:
Wulfenita

 Sulfats .
A: 
Alabastre, 
Aluminita, 
Alunita,
Alungen,
Anglesita,
Anhidrita,
Antlerita

B: 
Baritina,
Bieberita, 
Botrigen,
Brochantita

C: 
Cainita,
Calcantita, 
Celestina (mineral),
Cianotriquita, 
Connellita, 
Copiapita, 
Coquimbita

D: 
Devillina

E: 
Epsomita

F: 
Ferrinatrita, 
Fibroferrita

G: 
Goslarita, 
Guix

H: 
Halotriquita, 
Hexahidrita

J: 
Jarosita

K: 
Kieserita,
Kroehnkita

L: 
Langita, 
Linarita

M: 
Melanterita, 
Mirabilita, 
Morenosita

N:
Natrojarosita

P: 
Pickeringita, 
Pisanita, 
Plumbojarosita,
Polihalita,
Posnjakita

Q: 
Quenstedtita

S: 
Selenita, 
Sideronatrita, 
Slavikita,
Spangolita

T: 
Thenardita, 
Tschermigita

V:
Voltaita

 Wolframats .
S:
Stolzita


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126163" title="Eriochloa" nonfiltered="1915" processed="1911" dbindex="52059">

Eriochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Eriochloa aristata Vasey ;
Eriochloa boliviensis Renvoize ;
Eriochloa eggersii Hitchc. ;
Eriochloa filifolia Hitchc. ;
Eriochloa littoralis Ekman ;
Eriochloa nelsonii Scribn. et J. G. Sm.
Eriochloa punctata (L.) Desv.
Eriochloa ramosa (Retz.) Kuntze;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Aglycia Steud., nom. inval., 
Alycia Steud., nom. inval., 
Glandiloba (Raf.) Steud., nom. inval., 
Helopus Trin., 
Oedipachne Link, nom. inval..

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126166" title="Gerritea" nonfiltered="1916" processed="1912" dbindex="52060">

Gerritea s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
G. pseudopetiolata Zuloaga, Morrone & Killeen;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126168" title="Holcolemma" nonfiltered="1917" processed="1913" dbindex="52061">

Holcolemma s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
H. dispar Clayton;
H. inaequale Clayton;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126169" title="Minerals classe VII" nonfiltered="1918" processed="1914" dbindex="52062">
Llistat de minerals de la classe VII:

 Arseniats .
A: 
Adamita,
Annabergita

C: 
Cabrerita, 
Calcofilita, 
Campilita,
Clinoclasa

D: 
Domeykita

E: 
Eritrina,
Escorodita,
Eucroita

F: 
Farmacolita, 
Farmacosiderita

L: 
Lavendulana, 
Liroconita

M:
Mimetita,
Mixita

O:
Olivenita

P:
Piromorfita

S: 
Simplesita, 
Strashimirita

T: 
Tirolita

Z: 
Zeunerita

 Fosfats .
A: 
Autunita

C:
Cacoxenita

D: 
Delvauxita,
Diadoquita

E:
Evansita

F:
Fosfofilita,
Fosfosiderita

H:
Hopeita

M: 
Messelita,
Meta-autunita, 
Meta-torbernita,
Minyulita

P:
Piromorfita

S: 
Strengita,
Struvita

T: 
Torbernita, 
Turquesa

V: 
Vivianita

W:
Wavellita

 Vanadats .
C: 
Carnotita

D:
Discloizita

M:
Mottramita

T: 
Tyuyamunita

V:
Vanadinita,
Vesignieita


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126170" title="Homolepis" nonfiltered="1919" processed="1915" dbindex="52063">

Homolepis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126171" title="Minerals classe VIII" nonfiltered="1920" processed="1916" dbindex="52064">
Llistat de minerals de la classe VIII:

A: 
Allofana,
Ametista, 
Antigorita,
Astrofillita,
Augita

B: 
Biotita

C: 
Caolinita, 
Chamosita,
Chapmanita, 
Clinoclor,
Clinoptilolita,
Crisocolla,
Crisopras,
Cristil

D: 
Delessita, 
Dickita

E:
Estilbita

F: 
Feldspat, 
Flogopita, 
Forsterita, 
Fuchsita

G: 
Garnierita

H: 
Halloysita,
Heulandita

K: 
Kammererita

L: 
Lamprofilita, 
Laumontita,
Lepidolita

M: 
Montmorillonita, 
Moscovita

N: 
Nacrita, 
Nontronita

P: 
Paligorskita, 
Pennina, 
Pirofilita

Q: 
Quars

R: 
Ripidolita

S: 
Saponita, 
Sepiolita,
Serpentina

T: 
Talc, 
Thaumasita,
Topazi,
Turingita

U: 
Uranotil

V: 
Vermiculita

Z:
Zinnwaldita


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126172" title="Homopholis" nonfiltered="1921" processed="1917" dbindex="52065">

Homopholis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Homopholis belsonii C.E. Hubb.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126173" title="Minerals classe IV" nonfiltered="1922" processed="1918" dbindex="52066">
Llistat de minerals de la classe IV:

 Hidrxids .
B: 
Boehmita, 
Brucita

G: 
Gibbsita

N: 
Nemalita

S: 
Sassolita


 xids .
C: 
Cuprita

D: 
Dixid de silici

R: 
Ramsdellita

S:
Senarmontita

T: 
Tenorita

V:
Valentinita


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126174" title="Hydrothauma" nonfiltered="1923" processed="1919" dbindex="52067">

Hydrothauma s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
H. manicatum C.E. Hubb.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126175" title="Irwin Rose" nonfiltered="1924" processed="1920" dbindex="52068">


Irwin A. Rose ( Nova York, EUA 1926 ) s un bioqumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 2004.

Biografia.
Va nixer el 16 de juliol de 1926 a la ciutat de Nova York. Va iniciar els seus estudis de bioqumica a la Universitat de l'Estat de Washington, estudis interromputs per la Segona Guerra Mundial i que continu posteriorment a la Universitat de Chicago, on es va graduar el 1948 i doctorar el 1952. Actualment s professor del Departament de Biofsica de la Universitat de Califrnia de la ciutat californiana d'Irvine.

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca en la degradaci de les protenes. En collaboraci amb els bilegs israelians Aaron Ciechanover i Avram Hershko, va observar com era la ubiquitina, una petita protena que apareix de forma natural a les cllules eucariotes, era la que regulava la degraci. Per aquestes investigacions l'any 2004 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica juntament amb els seus collaboradors.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 2004;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126176" title="Hygrochloa" nonfiltered="1925" processed="1921" dbindex="52069">

Hygrochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
H. aquatica Lazarides;
H. cravenii Lazarides;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126177" title="Hylebates" nonfiltered="1926" processed="1922" dbindex="52070">

Hylebates s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
H.cordatus Chippindall;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126178" title="Hymenachne" nonfiltered="1927" processed="1923" dbindex="52071">

Hymenachne s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126179" title="Ichnanthus" nonfiltered="1928" processed="1924" dbindex="52072">

Ichnanthus s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Ichnanthus amplus Swallen ;
Ichnanthus angustifolius Swallen ;
Ichnanthus angustus Swallen ;
Ichnanthus annuus Killeen et Kirpes ;
Ichnanthus areolatus K. E. Rogers ;
Ichnanthus attentuatus K. E. Rogers ;
Ichnanthus boliviensis K. E. Rogers ;
Ichnanthus brevivaginatus Swallen ;
Ichnanthus candicans Doell.
Ichnanthus confertus K. E. Rogers ;
Ichnanthus drepanophyllus Mez ;
Ichnanthus exilis K. E. Rogers ;
Ichnanthus hitchcockii K. E. Rogers ;
Ichnanthus lanceolatus Scribn. et J. G. Sm. ;
Ichnanthus latifolius K. E. Rogers ;
Ichnanthus leptophyllus Doell. ;
Ichnanthus neblinaensis Swallen ;
Ichnanthus neesii K. E. Rogers ;
Ichnanthus nemorosus (Sw.) Doell.
Ichnanthus pilosus K. E. Rogers ;
Ichnanthus ruprechtii Doell. ;
Ichnanthus serratus Swallen ;
Ichnanthus tectus Swallen ;
Ichnanthus tipuaniensis K. E. Rogers ;
Ichnanthus vestitus Swallen ;
Ichnanthus wrightii Hitchc.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Ischnanthus Roem. & Schult., orth. var., 
Navicularia Raddi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126180" title="Lezo" nonfiltered="1929" processed="1925" dbindex="52073">

Lezo es un municipi de la provncia de Guipscoa,  pertanyent a la comarca de Donostialdea (Pas Basc).

La seva denominaci es Universitat de Lezo.


Personajes destacats.
Elas Salaverra (1883-1952): Pintor. ;
Eugenio de Ochoa (1815-1872): Escriptor, crtic, bibligraf, editor i traductor, pertanyent al Romanticisme.
Antonio Pildain Zapiain (1890-1973) religis i poltic, diputat a Corts el 1931 i bisbe de Las Palmas el 1936-1966;
 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126181" title="Ixophorus" nonfiltered="1930" processed="1926" dbindex="52074">

Ixophorus s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Ixophorus pringlei Scribn.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126182" title="Lasiacis" nonfiltered="1931" processed="1927" dbindex="52075">

Lasiacis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Lasiacis acuminata Swallen ;
Lasiacis anomala Hitchc. ;
Lasiacis divaricata (L.) Hitchc.
Lasiacis glabra Swallen ;
Lasiacis harrisii Nash ;
Lasiacis ligulata Hitchc. et Chase;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126183" title="Lecomtella" nonfiltered="1932" processed="1928" dbindex="52076">

Lecomtella s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
L. madagascariensis A. Camus;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126187" title="Leucophrys" nonfiltered="1933" processed="1929" dbindex="52077">

Leucophrys s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

De vegades s'inclou al gnere Brachiaria.

Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126188" title="Louisiella" nonfiltered="1934" processed="1930" dbindex="52078">

Louisiella s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126189" title="Megaloprotachne" nonfiltered="1935" processed="1931" dbindex="52079">

Megaloprotachne s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126191" title="Melinis" nonfiltered="1936" processed="1932" dbindex="52080">

Melinis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
M. minutiflora P. Beauv.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
(Els gneres marcats amb un asterisc (*) sn sinnims probables)

*Mildbraediochloa Butzin, 
Monachyron Parl., 
Rhynchelythrum Nees, orth. var., 
*Rhynchelytrum Nees, 
Suardia Schrank, 
Tristegis Nees, nom. inval..

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126192" title="Mesosetum" nonfiltered="1937" processed="1933" dbindex="52081">

Mesosetum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Mesosetum acuminatum Swallen ;
Mesosetum aequiglume Swallen ;
Mesosetum alatum Filg. ;
Mesosetum altum Swallen ;
Mesosetum annuum Swallen ;
Mesosetum arenarium Swallen ;
Mesosetum gibbosum Renvoize et Filg. ;
Mesosetum latifolium Swallen ;
Mesosetum multicaule Mez ;
Mesosetum penicellatum Mez ;
Mesosetum pubescens Swallen ;
Mesosetum tenuifolium Swallen ;
Mesosetum wrightii Hitchc.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Bifaria (Hack.) Kuntze, 
Peniculus Swallen.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126193" title="Toyota Prius" nonfiltered="1938" processed="1934" dbindex="52082">


El Toyota Prius s un autombil, amb motor de gasolina i elctric.
s el ms conegut en el sector del cotxe hbrid i, alhora, el ms venut a nivell mundial.

El model inicial, posat a la venda al Jap l'any 1997, i desprs als Estats Units i a Europa, aconsegu molta notorietat, per una difusi limitada. 

La segona generaci, comercialitzada el 2003 al Jap i als USA, i un any ms tard a Europa, est gaudint d'una ms gran popularitat, sobretot als USA.

El Prius ha estat dissenyat per aconseguir els millors rendiments energtics. La carrosseria, prou espaiosa per ser considerada un model familiar confortable, gaudeix d'un coeficient Cx de 0,26, d'un acabat d'alt nivell i ha aconseguit la mxima qualificaci, cinc estrelles, en les proves de seguretat de l'EuroNCAP.

Incorpora novetats com la direcci elctrica, que ja s'ha anat popularitzant en d'altres models i marques. Per, el nucli diferencial d'aquest model s el que Toyota anomena Hybrid Sinergy Drive (HSD, el conjunt de motors elctrics i trmic que, lligat a un sistema de transmissi automtic molt ben aconseguit, permet a aquest vehicle circular amb total fludesa i suavitat, mercs a la gesti electrnica. Al conductor no li cal activar cap altre comandament sin els habituals en un cotxe amb canvi automtic, sense percebre l'intercanvi i combinaci d'unitats motores, quasi constant en circulaci urbana, si no les observa a la pantalla adient.

En aquest model l'nica font d'energia prov del motor trmic, o sia de la combusti de combustible, i que no cal, ni hi ha la possibilitat, de recarregar energia elctrica exterior. El motor de gasolina s el que aporta energia a la bateria quan necessita recrrega, si b el sistema de frens permet recuperar l'energia cintica del cotxe mitjanant un dels motors elctrics, que actua com a generador elctric. No cal dir que aquest sistema de recarrega s totalment automtic, i, si cal, utilitza els quatre frens de disc tradicionals per aturar rpidament el vehicle.

Amb la voluntat de fer un cotxe respectus amb el medi ambient, el constructor ha aconseguit excellents resultats al Michelin Challenge Bibendum i ha estat guardonat com a cotxe de l'any 2004 als Estats Units i del 2005 a Europa.

 Difusi.
Molts dels cotxes hbrids o els elctrics, que han arribat als mercats, es queden amb difusions molt limitades, que, sovint, comporta la retirada del mercat. El Prius est essent la brillant excepci, no l'nica, per sens dubte la ms significativa, marcant un punt d'inflexi en la tecnologia i la histria de l'autombil.

Les xifres de vendes que recolzen les afirmacions anteriors, segons dades facilitades per Toyota mostren que a 07.06.06 s'havien venut 500.000 unitats a nivell mundial,
que per la totalitat de l'any 2006, havien superat les 180.000 unitats, 
i que per al 2007, han incrementat la producci un 40% i esperen arribar a 280.000 unitats venudes.

Al maig del 2008, la casa Toyota ha anunciat que havia superat el mili d'unitats produdes, el primer cotxe hbrid que aconsegueix aquesta fita. Aquest anunci confirma la condici de referent de cotxes hbrids d'aquest model a nivell mundial.

Cal citar tamb, que, almenys fins l'any 2008, ms de la meitat del total de Prius venuts, van trobar comprador als EUA.

Enllaos externs.
Michelin Challenge Bibendum;
European New Car Assessment Programme (en);
Mi Toyota Prius Forum (esp);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126194" title="Microcalamus" nonfiltered="1939" processed="1935" dbindex="52083">

Microcalamus s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126196" title="Robert H. Grubbs" nonfiltered="1940" processed="1936" dbindex="52084">


Robert H. Grubbs ( Calvert City, EUA 1942 ) s un qumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 2005.

Biografia.
Va nixer el 27 de febrer de 1942 a la ciutat de Calvert City, poblaci situada a l'estat nord-americ de Kentucky. Va iniciar els seus estudis de qumica a la Universitat de Florida, els va continuar a la Universitat de Columbia a Nova York, on es doctor el 1968, i els va finalitzar a la Universitat de Stanford l'any 1969. 

L'any 1970 fou nomenat professor ajudant de la Universitat de Michigan, on el 1973 va ser nomenat a professor associat, per l'any 1978 va retornar a Califrnia per exercir com a catedrtic de qumica a l'Institut Tecnolgic de Califrnia (Caltech), crrec que encara ocupa en l'actualitat.

Recerca cientfica.
Interessat en qumica organometllica i qumica orgnica ha desenvolupat la seva recerca al voltant de la catlisi aix com en la mettesi dels alquens. L'any 2005 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica, juntament amb el francs Yves Chauvin i el nord-americ Richard R. Schrock, pel desenvolupament de mettesi en la qumica orgnica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 2005;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126197" title="Odontelytrum" nonfiltered="1941" processed="1937" dbindex="52085">

Odontelytrum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126198" title="Alcaine" nonfiltered="1942" processed="1938" dbindex="52086">


Alcaine s un municipi aragons de la provncia de Terol, a la comarca de les Conques Mineres. Hi ha unes 80 persones censades.

Durant tot l'any el poble rep visites per veure la Canyada de Marco i les pintures rupestres que hi ha al Parc Natural del riu Martn (UNESCO). Alcaine fa molt temps que tenia mines, per en l'poca franquista, i per falta d'energia, es va soterrar la mina de la familia Gil i es va fer un pant per usar l'aigua per fer electricitat (hidroelctrica).

Alcaine representa molt b el que li est passant a l'Arag: les seues comarques van perdent habitants que fan cap a Saragossa capital.

L'alcalde actual s Cipriano Gil s i les festes majors sn en honor al patr del poble, Sant Agust.

 Enllaos externs .
 Fotografies d'Alcaine;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126199" title="Ophiochloa" nonfiltered="1943" processed="1939" dbindex="52087">

Ophiochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126200" title="Oplismenopsis" nonfiltered="1944" processed="1940" dbindex="52088">

Oplismenopsis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126202" title="Oplismenus" nonfiltered="1945" processed="1941" dbindex="52090">

Oplismenus s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
O. compositus (L.) P. Beauv. ;
O. minus Merr.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126203" title="Oryzidium" nonfiltered="1946" processed="1942" dbindex="52091">

Oryzidium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126207" title="Otachyrium" nonfiltered="1947" processed="1943" dbindex="52092">

Otachyrium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Otachyrium aquaticum Sendulsky et Soderstr. ;
Otachyrium grandiflorum Sendulsky et Soderstr.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126213" title="Ottochloa" nonfiltered="1948" processed="1944" dbindex="52094">

Ottochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126214" title="Panicum" nonfiltered="1949" processed="1945" dbindex="52095">



Panicum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.

Panicum aculeatum Hitchc. et Chase ;
Panicum addiconii Nash ;
Panicum agrostis Doell. ;
Panicum alabamense Ashe ;
Panicum albicomum Swallen et Garcia-Barr. ;
Panicum albo-marginatum Nash ;
Panicum albociliatum Swallen ;
Panicum altum Hitchc. et Chase ;
Panicum amarum Elliott ;
Panicum amphistemon Griseb. ;
Panicum ancylotrichum Quisumb. et Merr. ;
Panicum animarum Renvoize ;
Panicum antidotale ;
Panicum annulum Ashe;
Panicum ansatum Trin.
Panicum appressifolium Swallen ;
Panicum apricum Swallen ;
Panicum archboldii Hitchc. ;
Panicum arctum Swallen ;
Panicum arenicola Ashe ;
Panicum arizonicum Scribn. et Merr. ;
Panicum ashei G. Pearson ;
Panicum assurgens Renvoize ;
Panicum auburne Ashe ;
Panicum auyanense Swallen ;
Panicum badium Scribn. et Merr. ;
Panicum bahiense Renvoize ;
Panicum beaurepairei Hack. ;
Panicum bernouillianum Mez ;
Panicum bicknellii Nash ;
Panicum blepharophorum Mez ;
Panicum boreale Nash ;
Panicum brittoni Nash ;
Panicum brodiei H. St. John ;
Panicum bulbosum Humb., Bonpl. et Kunth;
Panicum caerulescens Hack. ;
Panicum carautae Renvoize ;
Panicum caricifolium Scribn. ;
Panicum caricoides Nees;
Panicum carinatum Torr. ;
Panicum chiriquiense Hitchc. et Chase ;
Panicum chlorostachyum Doell. ;
Panicum chrysopsidifolium Nash ;
Panicum churunense Swallen ;
Panicum ciliiferum Nash ;
Panicum ciliosum Nash ;
Panicum clutei Nash ;
Panicum coenosum Doell. ;
Panicum columbianum Scribn. ;
Panicum combsii Scribn. et C. R. Ball ;
Panicum commelinifolium Ashe ;
Panicum commonsianum Nash ;
Panicum comophyllum Nash ;
Panicum condensum Nash ;
Panicum congestum Renvoize ;
Panicum corrugatum Elliott ;
Panicum cowanii Swallen ;
Panicum crispum Llanos ;
Panicum crus-galli L. - Xereix de pota de gall;
Panicum cumbucana Renvoize ;
Panicum curtifolium Nash ;
Panicum curvifolium Swallen ;
Panicum curvinerve Hack. ;
Panicum decempedale Kuntze ;
Panicum deciduum Swallen ;
Panicum decoloratum Nash ;
Panicum deminutivum Peck ;
Panicum densifolium Swallen ;
Panicum decompositum;
Panicum dichotomiflorum Michx. ;
Panicum discrepans Doell. ;
Panicum dispersum Trin. ;
Panicum divaricatum L. ;
Panicum earlei Nash ;
Panicum eatonii Nash ;
Panicum echinolaena Nees ;
Panicum eitenii Renvoize ;
Panicum emergens Doell. ;
Panicum epilifolium Nash ;
Panicum equilaterale Scribn. ;
Panicum eriochrysoides Trin. ;
Panicum errabundum Hitchc. ;
Panicum excelsum Nees ;
Panicum fatmense Hochst. et Steud. ;
Panicum ferventicola Schmoll;
Panicum filipes Scribn. ;
Panicum flavovirens Nash ;
Panicum fontanale Swallen ;
Panicum fonticolum Swallen ;
Panicum forbesii Hitchc. ;
Panicum fultum Hack. ;
Panicum furcellatum S. Moore ;
Panicum georgianum Ashe ;
Panicum gibbosum Elliott ;
Panicum giganteum Kuntze ;
Panicum glabrifolium Nash ;
Panicum glabrissimum Ashe ;
Panicum glutinoscabrum Fernald ;
Panicum goyazense Hack. ;
Panicum gracilicaule Nash ;
Panicum graciliculme Napper ;
Panicum gracillimum Scribn. ;
Panicum gracillisimum Swallen ;
Panicum grande Hitchc. et Chase ;
Panicum granuliferum Humb., Bonpl. et Kunth;
Panicum grisebachii Nash ;
Panicum guianense Hitchc. ;
Panicum gymnocarpon Elliott ;
Panicum hackelianum Kuntze ;
Panicum haemocarpon Ashe ;
Panicum hallii Vasey ;
Panicum heliophilum Zuloaga et Morrone ;
Panicum helleri Nash ;
Panicum heteranthum Nees et Meyen ;
Panicum heupueo H. St. John ;
Panicum hirtivaginum Hitchc. ;
Panicum ichnanthoides E. Fourn. ;
Panicum ichunense Swallen ;
Panicum implicatum Scribn. ;
Panicum indicum L. ;
Panicum inversum Swallen ;
Panicum involucratum Bush ;
Panicum irregulare Swallen ;
Panicum itatiaiae Swallen ;
Panicum kavanayense Swallen ;
Panicum keyense Mez ;
Panicum killipii Hitchc. ;
Panicum koolauense H. St. John et Hosaka ;
Panicum lachnanthum Torr. ;
Panicum lacustre Hitchc. et Ekman ;
Panicum lagostachyum Renvoize et Zuloaga ;
Panicum laxum Sw.
Panicum leibergii (Vasey) Scribn. ;
Panicum leonis Ekman ex Hitch. ;
Panicum lepidulum Hitchc. et Chase ;
Panicum leucothrix Nash ;
Panicum lilloi Stuck. ;
Panicum lindheimeri Nash ;
Panicum lithophilum Swallen ;
Panicum littorale C. Mohr ;
Panicum littorale Sosef ;
Panicum longifolium Torr. ;
Panicum longiligulatum Nash ;
Panicum longipedicellatum Swallen ;

Panicum longisetum Torr. ;
Panicum loreum Trin. ;
Panicum lucidum Ashe ;
Panicum luticola Hitchc. ;
Panicum macrocarpon Torr. ;
Panicum magnum Hitchc. ;
Panicum maguirei Swallen ;
Panicum malacon Nash ;
Panicum malacophyllum (Trin.) Kuntze ;
Panicum malacophyllum Nash ;
Panicum manacalensis Swallen ;
Panicum marauense Renvoize et Zuloaga ;
Panicum martianum Trin. ;
Panicum mattamusketense Ashe ;
Panicum mattogrossense Kuntze ;
Panicum mauryi Swallen ;
Panicum maximum Jacq. Guinea Tanzania y Guinea Mombaza;
Panicum mayarense C. Wright ;
Panicum megastachyum Trin. ;
Panicum microphyllum Ashe ;
Panicum milleflorum Hitchc. et Chase ;
Panicum miliaceum L. - Mill;
Panicum mirandanum Luces ;
Panicum molokaiense O. Deg. et Whitney ;
Panicum mucronulatum Mez ;
Panicum multiflorum Poir. ;
Panicum mundum Fernald ;
Panicum mutabile Scribn. et J. G. Sm. ;
Panicum myurus (P. Beauv.) Lam. ;
Panicum nashianum Scribn. ;
Panicum nemopanthum Ashe ;
Panicum neuranthemum Griseb. ;
Panicum nitens Merr. ;
Panicum nitidum Lam. ;
Panicum nudicaule Vasey ;
Panicum nuerophyllum Spruce ;
Panicum obovatum Doell. ;
Panicum octonodum J. G. Sm. ;
Panicum oplismenoides Nash ;
Panicum oricola Hitchc. et Chase ;
Panicum ovaliferum Trin. ;
Panicum owenae E. P. Bicknell ;
Panicum pacificum Hitchc. et Chase ;
Panicum paludicola Nees ;
Panicum paludivagum Hitchc. et Chase ;
Panicum pandum Swallen ;
Panicum parcum Hitchc. et Chase ;
Panicum parvispiculum Nash ;
Panicum patentifolium Nash ;
Panicum paucipilum Nash ;
Panicum paucispicatum Morong ;
Panicum pedicellatum Vasey ;
Panicum pellitoides F. Br. et H. St. John ;
Panicum perlongum Nash ;
Panicum pernervosum Nash ;
Panicum petersonii Hitchc. et Ekman ;
Panicum petrense Swallen ;
Panicum pilatum Swallen ;
Panicum pilosum Sw. ;
Panicum pittieri Hack. ;
Panicum planotis Trin. ;
Panicum plenum Hitchc. et Chase ;
Panicum poliophyllum Renvoize et Zuloaga ;
Panicum politii Swallen ;
Panicum polycaulon Nash ;
Panicum polygonatum Llanos ;
Panicum praecocius Hitchc. et Chase ;
Panicum prionitis Nees ;
Panicum prostratum Lam. ;
Panicum psammophilum Nash ;
Panicum pseudanceps Nash ;
Panicum pseudopubescens Nash ;
Panicum psilopodium Trin. ;
Panicum pyriforme Nash ;
Panicum pyrularium Hitchc. et Chase;
Panicum repens L. ;
Panicum reticulatum Torr. ;
Panicum reverchoni Vasey ;
Panicum rhizomatum Hitchc. et Chase ;
Panicum rhizophorum Hemsl. ;
Panicum riedeli Trin. ;
Panicum rivale Swallen ;
Panicum roseum (Nees) Steud. ;
Panicum rugelii Griseb. ;
Panicum rugulosum Trin. ;
Panicum rupestre Trin. ;
Panicum sanguinale L.
Panicum savannarum Soderstr. ;
Panicum sciurotoides Zuloaga et Morrone ;
Panicum scoparioide Ashe ;
Panicum sempervirens Kuntze ;
Panicum serratum R. Br. ;
Panicum sintenisii Nash ;
Panicum sipapoense Swallen ;
Panicum spectabile Nees;
Panicum sphagnicolum Nash ;
Panicum spissifolium Swallen ;
Panicum stagnatile Hitchc. et Chase ;
Panicum stenocladium Trin. ;
Panicum stevensianum Hitchc. et Chase ;
Panicum steyermarkii Swallen ;
Panicum stigmosum Trin. ;
Panicum stipiflorum Renvoize ;
Panicum stramineum Hitchc. et Chase ;
Panicum strictifolium Nash ;
Panicum subcordatum Swallen ;
Panicum subglobosum Hack. ;
Panicum subinclusum Swallen ;
Panicum subsimplex Ashe ;
Panicum subtiramulosum Renvoize et Zuloaga ;
Panicum sucosum Hitchc. et Chase ;
Panicum supernum Swallen ;
Panicum tatei Swallen ;
Panicum telmatum Swallen ;
Panicum tennesseense Ashe ;
Panicum teretifolium Hack. ;
Panicum tiriacaense Swallen ;
Panicum tiricaoides Swallen ;
Panicum transiens Swallen ;
Panicum trifolium Nash ;
Panicum tsugetorum Nash ;
Panicum tuerckheimii Hack. ;
Panicum tumescens Trin. ;
Panicum umbonulatum Swallen ;
Panicum umbrosum Leconte ;
Panicum unispicatum Scribn. et Merr. ;
Panicum urvilleanum Kunth ;
Panicum vannum Swallen ;
Panicum variifolium Swallen ;
Panicum vaseyanum Scribn. ;
Panicum venustum Renvoize ;
Panicum viale Chase ;
Panicum vigoratum Swallen ;
Panicum villosissimum Nash ;
Panicum vilvoides Trin. ;
Panicum violaceum Llanos ;
Panicum virgatum L. ;
Panicum webberianum Nash ;
Panicum wilcoxianum Vasey ;
Panicum wurdackii Swallen ;
Panicum xanthophysum A. Gray ;
Panicum xanthospermum Scribn. et C. Mohr ;
Panicum yavitaense Swallen;


(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
(Els gneres marcats amb un asterisc (*) sn sinnims probables)
(Els gneres marcats amb dos asteriscs (**) sn sinnims possibles)

Acostia Swallen, 
Chasea Nieuwl., nom. inval., 
Coleataenia Griseb., 
Dileucaden (Raf.) Steud., nom. inval., 
Eatonia Raf., 
Eriolytrum Kunth, nom. inval., 
**Megathyrsus (Pilg.) B. K. Simon & S. W. L. Jacobs, 
Milium Adans., 
Monachne P. Beauv., 
Paniculum Ard., orth. var., 
**Phanopyrum (Raf.) Nash, 
Polyneura Peter, 
Psilochloa Launert, 
*Setiacis S. L. Chen & Y. X. Jin, 
**Steinchisma Raf., 
Talasium Spreng..

(Vegeu tamb **Dichanthelium)
Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126215" title="Richard R. Schrock" nonfiltered="1950" processed="1946" dbindex="52096">

Richard Royce Schrock ( Berne, EUA 1945 ) s un qumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 2005.

Biografia.
Va nixer el 4 de gener de 1945 a la ciutat de  Berne, situada a l'estat nord-americ d'Indiana. Va estudiar qumica a les universitats de Califrnia, on es va llicenciar el 1967, i Harvard, on es va doctorar el 1971. Posteriorment va realitzar els seus estudis posdoctorals a la Universitat de Cambridge (Anglaterra). 

En 1972 va ser contractat per la companyia farmacutica DuPont, on va formar part del grup investigador de George Parshall. Tres anys desprs va entrar a formar part de l'Institut Tecnolgic de Massachusetts (MIT), on es va convertir en professor l'any 1980 i on segueix exercint la seva activitat docent. 

Recerca cientfica.
L'any 2005 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica, juntament amb el qumic francs Yves Chauvin i el nord-americ Robert H. Grubbs, pel desenvolupament de la mettesi en la qumica orgnica, especialment realitzada al voltant dels alquens.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 2005;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126218" title="Societat estamental" nonfiltered="1951" processed="1947" dbindex="52097">
La societat estamental s la tpica de l'poca feudal. La societat feudal s basa en el vassallatge i el feudalisme. Aquesta societat est dividida en estaments, normalment sn tres: la noblesa (on hi trobem el Rei), l'Esglsia (com la noblesa, s un estament privilegiat) i el Tercer Estat del qual parlava Sieys en l'obra "Qu s el tercer estat?"

La noblesa i l'esglsia estan per sobre del 90% de la poblaci, o dit d'una altra manera, del Tercer estat. Aquest tercer estat majoritariament format per camperols, sota les ordres del Rei, del noble o clerga que pertanyi a la seva jurisdicci. Els privilegiats argumentaven la seva postura pel dret div.

En la Revoluci Francesa el Tercer estat es va rebellar contra els estaments privilegiats que tenien el poder poltic. Qui dirigia la revoluci en els seus inicis va sser la burgesia, la poblaci ms rica del Tercer estat, que volia trencar amb l'Antic rgim perqu era massa arcaic i no diexava lliure comer, ni fer mercantilisme, etc. (bases del liberalisme).

Amb la caiguda de l'Antic rgim a tota Europa mitjanant desamortitzacions, revolucions, pronunciaments, reformes, ...; comen el nou ordre social i la nova poca poltica europea: El liberalisme. Les Corts de Cadis (1812) van ser de les primeres a aprovar una Constituci liberal.

Karl Marx explica que amb el liberalisme vingu la indstria i amb ell, el nou sistema social, les classes socials, divides entre burgesia (o classe ociosa per Proudhon) i obrers i camperols.

El sistema de classes a partir de l'Estat del Benestar ha passat a un segon terme de discussi perqu molts intellectuals diuen que ara no hi ha la conscincia obrera que abans hi havia, en poca marxista, i que no es pot parlar de societat de classes.

Altres, socialistes neomarxistes, consideren que el capitalisme ha aconseguit acabar amb la conscincnia de classe a travs de la competncia i l'individualisme.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126219" title="Yves Chauvin" nonfiltered="1952" processed="1948" dbindex="52098">

Yves Chauvin ( Menun, Blgica 1930 ) s un qumic francs guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 2005.

Biografia.
Va nixer el 10 d'octubre de 1930 a la ciutat belga de Menin. De ben petit es trasllad amb els seus pares, de nacionalitat francesa, a la ciutat de Tours. Va estudiar qumica a l'Escola Superior de Qumica, Fsica i Electrnica de Li, on es va graduar el 1954.

Actualment s director honorari d'investigacions de l'Institut Francs del Petroli de Pars, i membre de l'Acadmia Francesa de Cincies. 

Recerca cientfica.
L'any 1960 es va unir a l'Institut Francs del Petroli com a enginyer investigador en termodinmica i cintica aplicada, sent director de la unitat de catlisi homognia. Autor de moltes publicacions en el camp de la sntesi orgnica, especialment en mettesi, l'oligomeritzaci i la polimeritzaci, va compartir l'any 2005 el Premi Nobel de Qumica amb els qumics nord-americans Richard R. Schrock i Robert H. Grubbs pel seu treball desenvolupat durant la dcada del 1970 sobre el desenvolupament del mtode de mettesi olefnica en sntesi orgnica sobre els alquens.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 2005;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126222" title="Campionat rondoniense" nonfiltered="1953" processed="1949" dbindex="52099">
El Campionat Rondoniense s la competici futbolstica de l'estat de Rondnia. Entre 1945 i 1990, la lliga fou una competici amateur. La lliga professional s'inici el 1991.

Campions.
 Era amateur .


1945 Ypiranga;
1946 Ferrovirio;
1947 Ferrovirio;
1948 Ferrovirio;
1949 Ferrovirio;
1950 Ferrovirio;
1951 Ferrovirio;
1952 Ferrovirio;
1953 Ypiranga;
1954 Moto Clube;
1955 Ferrovirio;
1956 Flamengo;

1957 Ferrovirio;
1958 Ferrovirio;
1959 Ypiranga;
1960 Flamengo;
1961 Flamengo;
1962 Flamengo;
1963 Ferrovirio;
1964 Ypiranga;
1965 Flamengo;
1966 Flamengo;
1967 Flamengo;
1968 Moto Clube;

1969 Moto Clube;
1970 Ferrovirio;
1971 Moto Clube;
1972 Moto Clube;
1973 So Domingos;
1974 Botafogo;
1975 Moto Clube;
1976 Moto Clube;
1977 Moto Clube;
1978 Ferrovirio;
1979 Ferrovirio;
1980 Moto Clube;

1981 Moto Clube;
1982 Flamengo;
1983 Flamengo;
1984 Ypiranga;
1985 Flamengo;
1986 Ferrovirio;
1987 Ferrovirio;
1988 no es disput;
1989 Ferrovirio;
1990 no es disput;


 Era professional .



Ttols per equip.
 Era amateur .
 Ferrovirio Atltico Clube 17 ttols;
 Moto Clube de Porto Velho  10 ttols;
 Clube de Regatas Flamengo  10 ttols;
 Ypiranga Esporte Clube  5 ttols;
 So Domingos Esporte Clube  1 ttol;
 Botafogo Futebol Clube  1 ttol;

 Era professional .
  Ji-Paran Futebol Clube 8 ttols;
  Sociedade Esportiva Ariquemes 2 ttols;
  Sociedade Esportiva Unio Cacoalense 2 ttols;
  Sport Club Ulbra Ji-Paran 2 ttol;
  Guajar Esporte Clube 1 ttol;
  Centro de Futebol Amaznia 1 ttol;
  Vilhena Esporte Clube 1 ttol;

Enllaos externs.
FFER web oficial;
RSSSF;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126224" title="Homa Bay" nonfiltered="1954" processed="1950" dbindex="52100">

Homa Bay s una ciutat de la provncia de Nyanza (Kenya). Est situada al golf Winam, a prop del llac Victria. S'hi troba el parc nacional de Ruma. La ciutat te una poblaci de 32.174 habitants segons el cens del 1999.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126226" title="Paratheria" nonfiltered="1955" processed="1951" dbindex="52101">

Paratheria s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
P. prostrata Griseb.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126227" title="Isiolo" nonfiltered="1956" processed="1952" dbindex="52102">

Isiolo s una ciutat de la provncia de l'est, a Kenya. Molta poblaci s descendent de soldats somalis que havien lluitat en la Primera Guerra Mundial, degut a que aquesta poblaci va crixer al voltant de camps militars. T una poblaci de 12.000 habitants (cens de 1999).
La ciutat es coneix per un gran mercat que t, i la fabricaci de joies s la indstria local.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126228" title="Paractaenum" nonfiltered="1957" processed="1953" dbindex="52103">

Parectenium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126229" title="Kajiado" nonfiltered="1958" processed="1954" dbindex="52104">

Kajiado s una ciutat situada a la provncia de Rift Valley, Kenya. Est a prop de Nairobi, i t una poblaci de 8.128 habitants (cens del 1999).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126230" title="Futbol a l'Uruguai" nonfiltered="1959" processed="1955" dbindex="52105">
Histria.
El futbol entra a l'Uruguai, com a la gran majoria de llocs, de la m de la colnia anglesa resident a Montevideo. Entre els primers clubs nascuts al pas destacaren el Montevideo Cricket Club (fundat al voltant de 1889), el Central Uruguay Railway Cricket Club-CURCC (1891), el Montevideo Rowing, l'Albion FC (que vestia de vermell i blau), el Deutscher FMK (de la colnia alemanya), l'Uruguay Athletic Club, el Club Nacional de Football (fundat el 1899 per l'associaci de l'Uruguay Athletic i el Montevideo Football Club i que fou el primer club format exclusivament per uruguaians) i el River Plate FC (que vestia de blanc i blau). El Club Atltico Pearol nasqu el 1913, com a continuador de l'antic CURCC (algunes hiptesis afirmen que es tracta del mateix club).

El primer campionat uruguai fou creat l'any 1900 organitzat per lUruguay Association Foot-ball League. Fins el 1999, el futbol uruguai estava clarament dividit en dos: el futbol de Montevideo (que esdevingu professional el 1932) i el futbol de l'interior (de caire amateur o semi-professional). El futbol professional s dirigit per l'AUF (Asociacin Uruguaya de Ftbol, Montevideo) i el futbol de l'interior per l'OFI (Organizacin del Ftbol del Interior) que t el seu propi campionat des de 1965.

A nivell mundial, el futbol uruguai destac durant les dues dcades anteriors a la Segona Guerra Mundial. La selecci uruguaiana de futbol guany les competicions dels Jocs Olmpics dels anys 1924 i 1928. Durant aquells anys en els que no s'havia creat encara la Copa del Mn, els jocs olmpics eren la competici ms important del moment. La selecci de l'Uruguai demostr ser la ms potent del planeta, a excepci dels professionals britnics que no hi prengueren part. El primer campionat del mn es disput el 1930, organitzada per la prpia Uruguai. La selecci nacional del pas fou la vencedora, derrotant Argentina a la final. L'equip no particip als dos segents campionats en protesta per les absncies que s'havien produt el 1930, per en la seva segent participaci, l'any 1950, tornaren a sortir vencedors, derrotant, aquest cop a la prpia selecci organitzadora, el Brasil.

A partir d'aquell moment, la selecci pass a un segon terme dins del panorama mundial, per el seu lloc fou agafat pels seus dos clubs ms importants, el Pearol i el Nacional. Ambds clubs es reparteixen, quasi en exclusiva, el campionat de lliga del pas. A ms el Pearol guany la Copa Libertadores de Amrica en cinc ocasions (1960, 1961, 1966, 1982 i 1987) i el Nacional en tres (1971, 1980 i 1988). Els dos clubs tamb s'han repartit la mxima competici mundial, la Copa Intercontinental de futbol, en sis ocasions. El Pearol es proclam campi el 1961, 1966 i 1982, mentre que el Nacional es proclam millor equip del mn el 1971, 1980 i 1988.

 Competicions .
Campionat uruguai de futbol;
Campionat de la OFI (des de 1965) jugat pels departaments de l'interior.

Principals clubs.


Jugadors destacats.


Principals estadis.
 Estadio Centenario (Montevideo);
 Parque Central (Montevideo);

 Articles relacionats .
 Asociacin Uruguaya de Ftbol;

 Enllaos externs.
Web de la Associaci Uruguaiana de Futbol;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126233" title="Paspalum" nonfiltered="1960" processed="1956" dbindex="52106">


Paspalum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Paspalum alcalinum Mez ;
Paspalum amphicarpum Ekman ;
Paspalum amplum Nash ;
Paspalum anceps Mez ;
Paspalum apiculatum Doell. ;
Paspalum auritum Chase ;
Paspalum australe Nash ;
Paspalum axillare Swallen ;
Paspalum azuayense Sohns ;
Paspalum barbinode Hack. ;
Paspalum bicilium Mez ;
Paspalum bifidifolium Soderstr. ;
Paspalum bifidum (Bertol.) Nash;
Paspalum blepharophyllum Nash ;
Paspalum boliviense Chase ;
Paspalum burchellii Doell. ;
Paspalum bushii Nash ;
Paspalum caespitosum Flgge;
Paspalum canum Sohns ;
Paspalum capillifolium Nash ;
Paspalum chacoense Parodi ;
Paspalum chapmani Nash ;
Paspalum chaseanum Parodi ;
Paspalum chrysodactylon Doell.
Paspalum chrysostachyum Nees ;
Paspalum ciliatifolium Michx. ;
Paspalum circulare Nash ;
Paspalum clavuliferum C. Wright ;
Paspalum costaricense Mez ;
Paspalum crassum Chase ;
Paspalum crinitum Chase ;
Paspalum crispatum Hack. ;
Paspalum culiacanum Vasey ;
Paspalum curassavicum Chase ;
Paspalum curtisianum Steud. ;
Paspalum dasytrichyum Swallen ;
Paspalum delicatum Swallen ;
Paspalum digitaria Mll. Stuttg. ;
Paspalum dilatatum Poiret;
Paspalum distortum Chase ;
Paspalum edmondi Len ;
Paspalum eggertii Nash ;
Paspalum epile Nash ;
Paspalum erectifolium Swallen ;
Paspalum fasciculatum Llanos ;
Paspalum frankii Steud. ;
Paspalum geminum Nash ;
Paspalum glaberrimum Nash ;
Paspalum gracilimum Nash ;
Paspalum guatemalense Bartlett ;
Paspalum guttatum Trin. ;
Paspalum hallii Vasey et Scribn. ;
Paspalum hassleri Hack. ;
Paspalum helleri Nash ;
Paspalum hemicryptum C. Wright ;
Paspalum heterotrichum Trin. ;
Paspalum hintoni Chase ;
Paspalum imops Vasey ;
Paspalum inconstans Chase ;
Paspalum intermedium Morong ;
Paspalum jaliscanum Chase ;
Paspalum kappleri Doell. ;
Paspalum kearneyi Nash ;
Paspalum kentuckiense Nash ;
Paspalum lindenianum Rich. ;
Paspalum lloydii Nash ;
Paspalum longiaristatum Davidse et Filg. ;
Paspalum longicilium Nash ;
Paspalum longicuspe Nash ;
Paspalum longifolium Roxb. ;
Paspalum longiligulatum Renvoize ;
Paspalum longipedunculatum Leconte ;
Paspalum longipilum Nash ;
Paspalum lucidulum Swallen ;
Paspalum maculatum Nash ;
Paspalum madorense Renvoize ;
Paspalum malacophyllum Doell. ;
Paspalum manabiense Mez ;
Paspalum maritinum Trin. ;
Paspalum minus E. Fourn. ;
Paspalum muhlenbergii Nash ;
Paspalum nanum C. Wright ;
Paspalum nelsoni Chase ;
Paspalum olivaceum Hitchc. et Chase ;
Paspalum oricola Millsp. et Chase;
Paspalum paspalodes (Michx) Scribner;
Paspalum paucispicatum Vasey ;
Paspalum pellitum Nees ;
Paspalum pittieri Beal ;
Paspalum plenipilum Nash ;
Paspalum plicatulum Michx. ;
Paspalum portoricense Nash ;
Paspalum praelongum Nash ;
Paspalum propinquum Nash ;
Paspalum prostratum Nash ;
Paspalum prostratum Scribn. ;
Paspalum racemosum Nutt. ;
Paspalum redundans Chase ;
Paspalum reptatum Hitchc. et Chase ;
Paspalum restingense Renvoize ;
Paspalum rigidifolium Nash ;
Paspalum rocoanum Len ;
Paspalum rosei Scribn. et Merr. ;
Paspalum rottboellioides C. Wright ;
Paspalum saugetii Chase ;
Paspalum scabrum Scribn. ;
Paspalum scalare Trin. ;
Paspalum scrobiculatum L.
Paspalum serratum Hitchc. et Chase ;
Paspalum setaceum Michx.
Paspalum setiglume Chase ;
Paspalum simplex Morong ;
Paspalum simpsonii Nash ;
Paspalum splendens Hack. ;
Paspalum stramineum Nash ;
Paspalum stuckertii Hack. ;
Paspalum tardum Nash ;
Paspalum trianae Pilg. ;
Paspalum triglochinoides Mez ;
Paspalum tropicum Doell. ;
Paspalum underwoodii Nash ;
Paspalum usteri Hack. ;
Paspalum vaginatum Swartz ;
Paspalum verrucosum Hack. ;
Paspalum villanicense Mez ;
Paspalum villosissimum Nash ;
Paspalum virgatum L. ;
Paspalum wrightii Hitchc. et Chase;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
(Els gneres marcats amb dos asteriscs (**) sn sinnims possibles)
Anachyris Nees, 
Anachyrium Steud., orth. var., 
Cerea Schltdl., 
Ceresia Pers., 
Cleachne Adans., nom. inval., 
Cymatochloa Schltdl., 
Dichromus Schltdl., nom. inval., 
Digitaria Heist. ex Fabr.,
Dimorphostachys E. Fourn., 
Maizilla Schltdl., 
Moenchia Steud., nom. inval., 
Paspalanthium Desv., 
Reimaria Humb. & Bonpl. ex Flgg, 
Sabsab Adans., 
**Thrasya Kunth, 
Wirtgenia Dll, nom. inval..

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126234" title="Pennisetum" nonfiltered="1961" processed="1957" dbindex="52107">

Pennisetum o Sericura s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Pennisetum alopecuroides ;
Pennisetum americanum ;
Pennisetum clandestinum;
Pennisetum cenchroides Rich;
Pennisetum donsonii;
Pennisetum durum Beal;
Pennisetum elegans Hassk ;
Pennisetum glaucum;
Pennisetum massaicum;
Pennisetum pedicellatum ;
Pennisetum polystachyon ;
Pennisetum purpureum;
Pennisetum purpureum ;
Pennisetum sieberianum;
Pennisetum setaceum ;
Pennisetum trachyphyllum ;
Pennisetum villosum R. Br. ex Fresen;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
(Els gneres marcats amb un asterisc (*) sn sinnims probables)

Amphochaeta Andersson, 
Beckeropsis Fig. & De Not., 
Catatherophora Steud., 
Eriochaeta Fig. & De Not., 
Gymnotrix P. Beauv., 
*Kikuyuochloa H. Scholz, 
Lloydia Delile, 
Loydia Delile, orth. var., 
Macrochaeta Steud., 
Penicillaria Willd., 
Pentastachya Steud., nom. inval., 
Sericura Hassk..

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126236" title="Plagiantha" nonfiltered="1962" processed="1958" dbindex="52108">

Plagiantha s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126238" title="Poecilostachys" nonfiltered="1963" processed="1959" dbindex="52109">

Poecilostachys s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126239" title="Pseudechinolaena" nonfiltered="1964" processed="1960" dbindex="52110">

Pseudechinolaena s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126240" title="Pseudochaetochloa" nonfiltered="1965" processed="1961" dbindex="52111">

Pseudochaetochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126241" title="Pseudoraphis" nonfiltered="1966" processed="1962" dbindex="52112">

Pseudoraphis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126242" title="Reimarochloa" nonfiltered="1967" processed="1963" dbindex="52113">

Reimarochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126243" title="Reynaudia" nonfiltered="1968" processed="1964" dbindex="52114">

Reynaudia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126246" title="Campionat uruguai de futbol" nonfiltered="1969" processed="1965" dbindex="52115">
El Campionat uruguai de futbol s la mxima competici futbolstica del pas. s organitzada per l'Asociacin Uruguaya de Ftbol. La mxima categoria rep el nom de Primera Divisin Uruguaya, amb 16 participants.

 Histria .
Entre 1900 i 1931, la lliga fou una competici amateur. A partir de 1932 esdevingu un campionat professional.

L'any 1994, la competici fou dividida en dues fases anomenades Torneo Apertura i Torneo Clausura. Els vencedors dels dos torneigs disputen una eliminatria a doble volta per decidir el campi del campionat.

La temporada 2005/2006 el vencedor de la final entre els campions dels torneigs d'obertura i clausura hagueren de jugar contra el millor club de la classificaci agregada per decidir el campi.

 Campions .

 Era amateur .


1900    C.U.R.C.C. (1);
1901    C.U.R.C.C. (1);
1902    Nacional;
1903    Nacional;
1904    no es disput (2) ;
1905    C.U.R.C.C. (1);
1906    Montevideo Wanderers;
1907    C.U.R.C.C. (1);

1908    River Plate F.C. (3);
1909    Montevideo Wanderers;
1910    River Plate F.C.
1911    C.U.R.C.C. (1);
1912    Nacional;
1913    River Plate F.C.
1914    River Plate F.C.
1915    Nacional;

1916    Nacional;
1917    Nacional;
1918    Pearol;
1919    Nacional;
1920    Nacional;
1921    Pearol;
1922    Nacional;
1923    Nacional (4);

1924    Nacional (4);
1925    no es complet (5);
1926    no es disput (6);
1927    Rampla Juniors;
1928    Pearol;
1929    Pearol;
1930    no es disput (7);
1931    Montevideo Wanderers;


 Campions amateurs .

Nacional 11;
C.U.R.C.C. 5;
River Plate F.C. 4;
Pearol 4 ;
Montevideo Wanderers 3;
Rampla Juniors 1;

Notes:

 Existeix una controvrsia entre els clubs CURCC i Pearol. Algunes fonts mantenen que es tractava del mateix equip, d'altres diuen que eren clubs diferents i que, fins i tot, arribaren a jugar entre ells.
 El 1904, el campionat no es disput a causa de la guerra civil a l'Uruguai.
 El River Plate F.C. desaparegu amb el final de l'poca amateur. Actualment existeix el C.A. River Plate, per s un club diferent, fundat als anys 30.
 Degut a diferncies internes dins del futbol uruguai, es cre la Federaci Uruguaiana (encapalada pel Pearol) l'any 1923. La federaci organitz dos torneigs parallels els anys 1923 (guanyat per Wanderers) i 1924 (guanyat per Pearol). Aquests campionats no sn reconeguts per l'Associaci Uruguaiana com a campions uruguaians.
 L'any 1925 el campionat no finalitz. El govern del pas decid finalitzar amb les diferncies entre els dos organismes (associaci i federaci).
 El 1926 no es disput el campionat uruguai. Es disput un torneig anomenat Consejo Provisorio guanyat pel Pearol, per no s reconegut com a campi uruguai per l'Associacin.
 El campionat de 1930 no es disput degut a la organitzaci de la primera Copa del Mn de Futbol a l'Uruguai.

 Era professional .


1932 Pearol;
1933 Nacional;
1934 Nacional;
1935 Pearol;
1936 Pearol;
1937 Pearol;
1938 Pearol;
1939 Nacional;
1940 Nacional;
1941 Nacional;
1942 Nacional;
1943 Nacional;
1944 Pearol;
1945 Pearol;
1946 Nacional;
1947 Nacional;
1948 no finalitz (1);
1949 Pearol;
1950 Nacional;
1951 Pearol;
1952 Nacional;

1953 Pearol;
1954 Pearol;
1955 Nacional;
1956 Nacional;
1957 Nacional;
1958 Pearol;
1959 Pearol;
1960 Pearol;
1961 Pearol;
1962 Pearol;
1963 Nacional;
1964 Pearol;
1965 Pearol;
1966 Nacional;
1967 Pearol;
1968 Pearol;
1969 Nacional;
1970 Nacional;
1971 Nacional;
1972 Nacional;
1973 Pearol;

1974 Pearol;
1975 Pearol;
1976 Defensor;
1977 Nacional;
1978 Pearol;
1979 Pearol;
1980 Nacional;
1981 Pearol;
1982 Pearol;
1983 Nacional;
1984 Central Espaol;
1985 Pearol;
1986 Pearol;
1987 Defensor;
1988 Danubio;
1989 Progreso;
1990 Bella Vista;
1991 Defensor;
1992 Nacional;
1993 Pearol;
1994 Pearol;

1995 Pearol;
1996 Pearol;
1997 Pearol;
1998 Nacional;
1999 Pearol;
2000 Nacional;
2001 Nacional;
2002 Nacional;
2003 Pearol;
2004 Danubio;
2005 Nacional;
2005-06 Nacional;
2006-07 Danubio;
2007-08 en joc;


 Campions professionals .

Pearol 36;
Nacional 30;
Defensor Sporting 3;
Danubio 3 ;
Bella Vista 1;
Central Espaol 1;
Progreso 1;

Notes:

 La lliga no finalitz degut a la vaga de jugadors.

 Campions totals (amateurs i professionals).

Nacional 41;
Pearol 40 (+ 2 no oficials);
C.U.R.C.C. 5;
River Plate F.C. 4;
Montevideo Wanderers 3 (+ 1 no oficial);
Defensor Sporting 3;
Danubio 3;
Rampla Juniors 1;
Central Espaol 1;
Progreso 1;
Bella Vista 1;

 Enllaos externs .
RSSSF;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126247" title="Sacciolepis" nonfiltered="1970" processed="1966" dbindex="52116">

Sacciolepis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
S. otachyrioides Judz.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126248" title="Scutachne" nonfiltered="1971" processed="1967" dbindex="52117">

Scutachne s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.

S. amphistemon (C.Wright) Hitchc. y Chase;
S. dura (Griseb.) Hitchc. y Chase;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126249" title="Xereix" nonfiltered="1972" processed="1968" dbindex="52118">

Els xereixos o cerreigs formen el gnere Setaria, de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Setaria auriculata E. Fourn. ;
Setaria barbinodis Herrmann;
Setaria brasiliensis Hack. ;
Setaria faberii Herrmann;
Setaria glauca (L.) Beauv. -  Xereix d'aresta groga ;
Setaria italica (L.) Beauv. ;
Setaria lancifolia Herrm. ;
Setaria latiglumis Vasey ;
Setaria platycaulis Hack. ;
Setaria polystachya Scheele ;
Setaria reversipila Herrm. ;
Setaria scandens Schrad.
Setaria texana Emery;
Setaria verticillata (L.) Beauv. - Xereix aferrads ;
Setaria villiglumis Hicken ;
Setaria viridis (L.) Beauv. - Xereix miller;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
(Els gneres marcats amb un asterisc (*) sn sinnims probables)

Acrochaete Peter, 
*Camusiella Bosser, 
Chaetochloa Scribn., 
Cymbosetaria Schweick., 
Miliastrum Fabr., nom. inval., 
*Paspalidium Stapf, 
Tansaniochloa Rauschert.

Vegeu tamb.
Xereix pota de gall (Echinochloa crus-galli)

Enllaos externs.
Universitat de les Illes Balears. Herbari virtual de les Illes Balears - Imatges detallades i informaci de les espcies autctones d'aquest gnere;

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126251" title="Setariopsis" nonfiltered="1973" processed="1969" dbindex="52119">

Setariopsis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Setariopsis auriculata (E. Fourn.) Scribn.
Setariopsis glauca (L.) Samp.
Setariopsis italica (L.) Samp.
Setariopsis latiglumis (Vasey) Scribn.
Setariopsis scribneri Mez;
Setariopsis verticillata (L.) Samp.
Setariopsis viridis (L.) Samp.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126252" title="Snowdenia" nonfiltered="1974" processed="1970" dbindex="52120">

Snowdenia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnim.
Beckera Fresen.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126253" title="Spheneria" nonfiltered="1975" processed="1971" dbindex="52121">

Spheneria s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126255" title="Spinifex" nonfiltered="1976" processed="1972" dbindex="52122">

Spinifex s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Spinifex sericeus;
Spinifex hirsutus Labill.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126256" title="Steinchisma" nonfiltered="1977" processed="1973" dbindex="52123">

Steinchisma s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

De vegades s'inclou al gnere Panicum
Espcies.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnim.
Fasciculochloa B. K. Simon & C. M. Weiller.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126257" title="Stenotaphrum" nonfiltered="1978" processed="1974" dbindex="52124">

Stenotaphrum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
S. secundatum (Walter) Kuntze;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126258" title="Stereochlaena" nonfiltered="1979" processed="1975" dbindex="52125">

Stereochlaena s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126259" title="Streptolophus" nonfiltered="1980" processed="1976" dbindex="52126">

Streptolophus s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126261" title="Streptostachys" nonfiltered="1981" processed="1977" dbindex="52127">

Streptostachys s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
S. acuminata Zuloaga et Soderstr.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126263" title="Taeniorhachis" nonfiltered="1982" processed="1978" dbindex="52128">

Taeniorhachis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126264" title="Tarigidia" nonfiltered="1983" processed="1979" dbindex="52129">

Tarigidia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126265" title="Club Nacional de Football" nonfiltered="1984" processed="1980" dbindex="52130">


El Club Nacional de Football s un club poliesportiu, destacat en futbol, uruguai de la ciutat de Montevideo.

Histria.
El Nacional va ser fundat el 14 de maig de 1899 com a resultat de l'associaci de dos clubs: Uruguay Athletic Club i Montevideo Football Club. s el primer club d'Amrica que fou fundat noms per nadius del pas.

 Entrenadors destacats .
Hctor Castro;
Washington "El Pulpo" Etchamendy;
Juan Martn Mugica;
Roberto Fleitas;
Hctor Nez;
Hugo De Len;
Daniel Carreo;
Santiago Ostolaza;
Martn Lasarte;

 Jugadors destacats .


 Palmars .
41 Campionat uruguai de futbol: 1902, 1903, 1912, 1915, 1916, 1917, 1919, 1920, 1922, 1923, 1924, 1933, 1934, 1939, 1940, 1941, 1942, 1943, 1946, 1947, 1950, 1952, 1955, 1956, 1957, 1963, 1966, 1969, 1970, 1971, 1972, 1977, 1980, 1983, 1992, 1998, 2000, 2001, 2002, 2005, 2006;
3 Copa Libertadores de Amrica: 1971, 1980, 1988;
3 Copa Intercontinental de futbol: 1971, 1980, 1988;
2 Copa Interamericana: 1972 , 1989;
1 Recopa Sud-americana: 1989;
6 Copa Aldao (Copa Ro de la Plata): 1916, 1919, 1920, 1940, 1942, 1946;
4 Copa de Honor Cousenier: 1905, 1915, 1916, 1917;
2 Copa Competencia Chevallier Boutell : 1913, 1915;

 Altres seccions .
 Basquetbol .
El Nacional t una secci de basquetbol que participa als torneigs de la federaci uruguaiana de basquetbol (FUBB) des de 1932. El club guany els campionats de 1935 i 1937.

 Ciclisme .
El Nacional participa als campionats de la federaci uruguaiana de ciclisme des dels seus inicis. Entre d'altres guany la Vuelta Ciclista del Uruguay i la Rutas de Amrica, individualment i per equips. Entre els ciclistes de l'equip destaca Milton Wynants, vencedor d'una medalla d'argent als Jocs Olmpics de Sydney 2000.

 Tennis .
El Nacional t diverses pistes de tennis al Parque Central on es disputen torneigs de la federaci.

 Voleibol .
El Nacional t la seva pista de voleibol al Parque Central, on juga els seus partits com a local en els torneigs organitzats per la federaci.

 Futbol femen .
El Nacional participa als campionats del departament de futbol femen de la Federaci Uruguaiana de Futbol des de la seva creaci el 1996. Ha guanyat diversos ttols de lliga. Actualment ja no hi participa.

 Futbol sala .
El Nacional participa al campionat organitzat per la comissi delegada de futbol sala de la Federaci Uruguaiana de Futbol. Ha guanyat la lliga en diverses ocasions. El seu major xit fou la segona posici a la Copa Sud-americana de futbol sala l'any 2003.

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
Web no oficial;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126266" title="Tatianyx" nonfiltered="1985" processed="1981" dbindex="52131">

Tatianyx s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126271" title="Joseph Hahn" nonfiltered="1986" processed="1982" dbindex="52132">
Joseph Hahn, tamb conegut com Joe Hahn, Chairman Hahn i Mr. Hahn va nixer el 15 de mar del 1977 i s conegut pel seu paper de DJ a la banda de nu metal Linkin Park.

Va nixer a Dallas, Texas i es va criar en Glendale, Califrnia. En Hahn s la segona generaci d'Americans-coreans. Desprs de la seva graduaci al Herbert Hoover High School, es va interessar per les arts visuals i va decidir estudiar a lArt Center College of Design a Pasadena, Califrnia, amb el seu futur company de grup, Mike Shinoda. El seu camp era la illustraci per ho va decidir deixar per seguir una carrera de supervisor d'efectes especials en pellcules i programes de televisi com ara The X-files, Sphere i Dune.

Hahn es va unir al grup Linkin Park, anomenat aleshores Xero, l'any 1997 com a DJ de la banda. Des de llavors, ha dirigit la majoria dels videos de la banda (amb excepci de One Step Closer, Crawling i Faint). 

Vejeu tamb.
 Mr. Hahn al SlamXHype;
 Club de fans;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126272" title="Videoconferncia" nonfiltered="1987" processed="1983" dbindex="52133">
La videoconferncia s la comunicaci de video i al mateix temps so. En telefonia mbil es denomina UMTS (Universal Movil Telecomunication System), com a servei vinculat a les grans companyies solament es troba disponible en Estats Units i part d'Europa, per mitjanant internet es troba a l'abast de tothom amb accs a la xarxa amb ample de banda suficient.
La videoconferncia s un mitj pel qual els individus es poden trobar cara a cara i en temps real per a parlar. Es necessita un ordinador amb un software, una cmera de vdeo i una connexi a Internet de bona qualitat.

La videoconferncia permet a un grup de persones ubicades en llocs distints dur a terme reunions com si estigueren en la mateixa sala. s una combinaci tecnolgica d'audio, vdeo i xarxes de comunicaci que serveix per que grups o individus puguen trobar-se cara a cara en un temps real per interaccionar.

s un sistema de comunicaci dissenyat per a portar a terme trobadesa distncia, el qual, ens permet la interacci visual, auditiva i verbal amb personas de qualsevol part del mn; sempre que els sitis web a distncia tinguen equips compatibles i un enlla de transmi entre ells.
  
Amb la videoconferncia podem compartir aplicacions, intercamviar punts de vista, mostrar i veure tot tipus de documents, dibuixos, grfics, fotografies, imagens d'ordinador, videos, en el mateix moment; amb el fi de crear, visualitzar i modificar arxius de forma simultnia; sense necessitat de que ell o els participants hagen de traslldar-se al lloc en qu s'estiga realitzantl'esdeveniment.


Altra definici interessant s la propossada per la Associaci de Televisi Educativa Iberoamericana (ATEI) on s'explica que "la videoconferncia s el simple intercanvi d'imatges i veus procedents d'altres llocs. La proporci de vdeo es captura en una cmera i es presenta en un monitor semblant al d'un televisor on se li afegeix un audi capturat a travs d'un micrfon, i al meteix temps es reprodueix mitjanant una botzina. Aix permet que els participants de dita videoconferncia puguen escoltar-se entre si i compartir les imatges de vdeo amb moviments".


"La videoconferncia s un sistema de comunicaci que permet mantindre reunions collectives entre varies persones que es troben en llocs distants.  Es realitza en temps real, via telefnica, i es transmet, tant la imatge com el so, en ambdues sentits..." (Oliver, 2001, www.uib.es/depart/gte/oliver.html)

Existeixen dos criteris per a classificar les videoconferncies: segons el nombre de punts de connexi i segons el format tcnic.

La videoconferncia com a ferramenta d'aprenentatge

Es tracta d'una ferramenta com ms possibilitats per als docents perqu podem ser capaos de veure des de la nostra aula aquelles coses o llocs als que no podem anar, ampliant els nostres horizonts. Podem tindre a l'aula experts d'altres llocs, llenges o cultures per a millorar a la seua experincia i saber els procs d'ensenyana-aprenentatge





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126276" title="River Plate Football Club" nonfiltered="1988" processed="1984" dbindex="52134">
El River Plate Football Club va ser un antic club de futbol, uruguai de la ciutat de Montevideo.

 Histria .
El River Plate Football Club assol grans xits durant l'era amateur del futbol uruguai. De fet, l'actual uniforme de la selecci uruguaiana de futbol blau cel fou adoptat el 1910 en honor a aquest club, per una victria seva sobre el club argent Alumni. Desprs de la segona dcada del segle XX, el club entr en una fase d'ostracisme i finalment desaparegu. Actualment existeix el Club Atltico River Plate que adopt el nom d'aquest club.



 Palmars .
4 Campionat uruguai de futbol: 1908, 1910, 1913, 1914;
1 Copa de Honor Cousenier: 1912;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126281" title="Defensor Sporting Club" nonfiltered="1989" processed="1985" dbindex="52135">


El Defensor Sporting Club s un club de futbol uruguai de la ciutat de Montevideo.

Histria.
El club nasqu el 15 de mar de 1913 com a Club Atltico Defensor. L'any 1989 canvi a Defensor Sporting Club desprs de la seva fusi amb l'Sporting Club Uruguay. Juga els seus partits a l'estadi Luis Franzini.

Els seus majors xits foren tres campionats uruguaians els anys 1976, 1987 i 1991. Tamb ha guanyat diverses vegades la Pre-Liguilla, el campionat classificatori de la Copa Libertadores. Ha donat destacats jugadors que han destacat a les diverses lligues internacionals com ara Sebastin Abreu, Andrs Fleurquin, Marcelo Tejera, Daro Silva, Gonzalo Vargas o Nicols Olivera.

 Palmars .
3 Lliga uruguaiana de futbol: 1976, 1987, 1991;
2 Lliga uruguaiana de segona divisi: 1950, 1965;

 Altres seccions .
 Basquetbol .
El Defensor t una secci de basquetbol que disputa la lliga uruguaiana. s l'equip que ms campionats ha guanyat (18 fins el 2006) els anys: 1918, 1922, 1924, 1926, 1927, 1930, 1932, 1933, 1934, 1936, 1938, 1949, 1950, 1951, 1955, 1980, 1985, 2003 i 2004.
Internacionalment ha guanyat el campionat del Riu de la Plata els anys 1924, 1926, 1930, 1932 i 1934; el campionat sud-americ els anys 1956 i 1958 i fou campi intercontinental de clubs l'any 1965.

 Atletisme .
Campi de 1970 a 1986 i 1988 a 1997.

 Evoluci de l'uniforme .


 Enllaos externs .
Web oficial del club;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126282" title="Thrasyopsis" nonfiltered="1990" processed="1986" dbindex="52136">

Thrasyopsis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126283" title="Kapenguria" nonfiltered="1991" processed="1987" dbindex="52137">

Kapenguria s una ciutat de Kenya, a la provncia de Rift Valley i que est molt a prop de Kitale. A pocs quilmetres de la ciutat tamb s'hi pot trobar el Parc Nacional del pant de Saiwa. La ciutat t una poblaci total de 56.000 habitants (cens de 1999). 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126284" title="Thuarea" nonfiltered="1992" processed="1988" dbindex="52138">

Thuarea s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126285" title="Thyridachne" nonfiltered="1993" processed="1989" dbindex="52139">

Thyridachne s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126286" title="Roger D. Kornberg" nonfiltered="1994" processed="1990" dbindex="52140">


Roger David Kornberg ( Saint Louis, EUA 1947 ) s un bioqumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 2006.

Biografia.
Va nixer el 24 d'abril de 1947 a la ciutat de Saint Louis, poblaci situada a l'estat nord-americ de Missouri. s fill del bioqumic Arthur Kornberg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1959. Va estudiar bioqumica a la Universitat de Harvard, on es llicenci el 1967, i ampli els seus estudis a la Universitat de Stanford, on es doctor el 1972. Posteriorment realitz una recerca postdoctoral a la Universitat de Cambridge d' Anglaterra. L'any 1976 inici la docncia a Harvard esdevenint professor assistent de qumica biolgica, per esdevenir el 1978 professor d'aquesta matria a la Universitat de Stanford, crrec que ocupa avui dia.

Recerca cientfica.
Interessat en la biologia estructural i els mecanismes de la transcripci gentica, Kornberg i el seu grup d'investigadors ha realitzat diversos descobriments fonamentals referents als mecanismes i a la regulaci de la transcripci en cllules eucariotes. Durant la dcada del 1970 descobr el nucleosoma com el complex bsic de la protena que empaqueta l'ADN en el nucli de cllules ucariotes. Dins el nucleosoma Kornberg va trobar que al voltant de 200 parells de dades d'ADN estan embolicades al voltant d'un oligomer de protenes de la histona. 

L'any 2006 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pels seus estudis sobre la base molecular de transcripci gentica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 2006;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126288" title="Kericho" nonfiltered="1995" processed="1991" dbindex="52141">

Kericho s una ciutat de la provncia de Rift Valley, a Kenya. Aquesta ciutat s el centre de la indstria ms important de te del pas. T una poblaci total de 85.000 habitants, segons el cens de l'any 1999.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126289" title="Kiambu" nonfiltered="1996" processed="1992" dbindex="52142">

Kiambu s una ciutat de la provncia Central de Kenya. Est situada a 1720 metres d'altitud i t una poblaci de 13.814 habitants.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126290" title="Kilifi" nonfiltered="1997" processed="1993" dbindex="52143">

Kilifi s una ciutat de la provncia de la costa, Kenya. T una platja, anomenada Bofa, i s considerada la millor del pas. La ciutat t una poblaci de 30.394 habitants (cens del 1999). A part de la platja, la ciutat tamb s molt coneguda per les runes de Mnarani.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126291" title="Club Atltico River Plate (Montevideo)" nonfiltered="1998" processed="1994" dbindex="52144">


El Club Atltico River Plate s un club de futbol uruguai de la ciutat de Montevideo.

Histria.
El CA River Plate va ser fundat el 11 de maig de 1932. s el resultat de la fusi dels clubs Olimpia i Capurro. El club va guanyar sis cops el campionat uruguai de segona divisi. La seva millor classificaci fou la segona posici obtinguda l'any 1992 amb jugadors com Osvaldo Canobbio, Fernando Correa, Juan Ramn Carrasco, Luis Diego Lpez i Edgardo Adinolfi. El campi fou el Nacional. A nivell internacional, ha participat dos cops a la Copa Conmebol, els anys 1996 i 1998.

 Palmars .
6 Lliga uruguaiana de segona divisi: 1943, 1967, 1978, 1984, 1991, 2004;

 Entrenadors destacats .
  Victor Pua;
  Martn Lasarte;
  Jorge Fossatti;

 Jugadors destacats .


 Evoluci de l'uniforme .
En determinades ocasions ha usat l'uniforme del llegendari River Plate Football Club, un dels grans clubs de l'poca amateur a l'Uruguai, per al seu uniforme reserva.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126293" title="Kisii town" nonfiltered="1999" processed="1995" dbindex="52145">

Kisii s una ciutat de la provncia de Nyanza (Kenya). Segons les estimacions de l'any 2002, la ciutat t una poblaci de 70.000 habitants aproximadament.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126298" title="Montevideo Wanderers Ftbol Club" nonfiltered="2000" processed="1996" dbindex="52146">


El Montevideo Wanderers Ftbol Club s un club de futbol uruguai de la ciutat de Montevideo.

Histria.
El Montevideo Wanderers, o simplement Wanderers va ser fundat el 25 d'agost de 1902. Originriament vestia samarreta blava i blanca a franges verticals. Posteriorment canvi al seu uniforme a ratlles blanques i negres com a homenatge al club argent Estudiantes de Buenos Aires.

El club ha jugat a diversos estadis al llarg de la seva histria, com l'estadi Belvedere, actual seu del Liverpool FC. Tamb ha sofert diverses poques on no tingu estadi propi. L'actual estadi s l'estadi Viera, situat al barri de Prado de la capital uruguaiana.

 Evoluci de l'uniforme .


 Jugadors destacats .
Obdulio Varela;
Enzo Francescoli;
Pablo Bengoechea;
Sebastin Eguren;
Mauro Camoranesi;

 Palmars .
4 Lliga uruguaiana de futbol: 1906, 1909, 1923 (no oficial), 1931;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126304" title="Les quatre grans Crniques" nonfiltered="2001" processed="1997" dbindex="52147">
Les quatre grans Crniques foren escrites a finals del segle XIII i durant el XIV. Es tracta de les crniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimonis.

La seva finalitat era deixar constncia d uns fets que volien tenir valor didctic. 

Les quatre grans Crniques formen el millor conjunt historiogrfic de l Europa medieval. 

Les obres de Jaume I i Pere el Cerimonis sn, d altra banda, les niques autobiografies de monarques medievals.

Una caracterstica de les crniques s que els autors van viure directament molts dels fets que narren. Tamb s caracterstic el to heroic i el sentiment patritic.

Les quatre grans crniques sn:

La Crnica de Jaume I o Llibre dels fets.
La Crnica de Bernat Desclot o  Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats .
La Crnica de Ramon Muntaner. La seva Crnica narra els fets que va viure durant el regnat de cinc reis (de Jaume i fins a Alfons el Benigne) i t com a finalitat deixar constncia dels serveis que va prestar a la corona i exalar la grandesa de la naci catalana i dels reis. A ms, s un testimoni molt valus sobre l'expedici dels almogvers. s la crnica que t ms qualitat literria i va ser escrita per ser escoltada per no llegida. Hi abunden les hiprboles, sempre per exalar la seva ptria i la seva gent.
La Crnica de Pere el Cerimonis. Redactada per iniciativa de Pere IV, per no escrita per ell, explica alguns fets importants del seu regnat. Els objectius principals que volia aconseguir eren afermar la monarquia i donar-li prestigi, aix com justificar la seva actuaci com a rei. Tot i que la Crnica va ser escrita pels secretaris de la Cancelleria, s'hi nota la intervenci del monarca, principalment quan explica els seus records, les seves aspiracions, els seus sentiments i les seves reflexions.

 Pgines que s'hi relacionen .

 Historiografia catalana de l'edat mitjana;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126305" title="Trachys" nonfiltered="2002" processed="1998" dbindex="52148">

Trachys s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126306" title="Tricholaena" nonfiltered="2003" processed="1999" dbindex="52149">

Megaloprotachne s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126307" title="Triscenia" nonfiltered="2004" processed="2000" dbindex="52150">

Triscenia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
T. ovina Griseb.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126308" title="Uranthoecium" nonfiltered="2005" processed="2001" dbindex="52151">

Uranthoecium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126309" title="Urochloa" nonfiltered="2006" processed="2002" dbindex="52152">

Urochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126310" title="Whiteochloa" nonfiltered="2007" processed="2003" dbindex="52153">

Whiteochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
 W. cymbiformis (Hughes) B.K.Simon;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126311" title="Xerochloa" nonfiltered="2008" processed="2004" dbindex="52154">

Xerochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126313" title="Yakirra" nonfiltered="2009" processed="2005" dbindex="52155">

Yakirra s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Yakirra australiensis (Domin) Lazarides et Webster;
Yakirra majuscula (F. Muell. ex Benth.) Lazarides et Webster;
Yakirra muelleri (Hughes) Lazarides et Webster;
Yakirra nulla Lazarides et Webster;
Yakirra pauciflora (R.Br.) Lazarides et Webster;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126314" title="Yvesia" nonfiltered="2010" processed="2006" dbindex="52156">

Yvesia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Yvesia madagascariensis A. Camus;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126315" title="Zygochloa" nonfiltered="2011" processed="2007" dbindex="52157">

Zygochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Zygochloa paradoxa (R. Br.) S.T. Blake;
Zygochloa sinonimia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126317" title="Agenium" nonfiltered="2012" processed="2008" dbindex="52158">

Agenium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.

Agenium goyazense (Hack.) Clayton;
Agenium leptocladum (Hack.) Clayton;
Agenium majus Pilg.
Agenium nutans Nees;
Agenium villosum (Nees) Pilg.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126319" title="William Thomson" nonfiltered="2013" processed="2009" dbindex="52159">
Kelvin]
Sir William Thomson (1824 - 1907), fou un fsic, matemtic i enginyer britnic nat a Belfast (Irlanda).  Avui dia s ms conegut com a Lord Kelvin, va rebre el ttol de Bar de Kelvin en honor als seus descobriments i contribucions cientfiques, el nom procedeix del riu Kelvin, que passa pels jardins botnics de la Universitat de Glasgow (Esccia) a la qual va treballar.

Sens dubte va ser un lder excepcional en l'mbit de les cincies fsiques del segle XIX. Va fer importants treballs en el camp de l'anlisi de l'electricitat i la termodinmica i va contribuir molt a la unificaci de les disciplines emergents de la fsica vers la seva forma moderna.

Una de les seves innovacions fou l'establiment d'un zero absolut corresponent a l'absncia absoluta de calor i pressi d'un gas. Va donar el seu nom a una escala de temperatures, anomenada absoluta, mesurada en graus kelvin (la seva notaci s K i s la que s'utilitza al sistema internacional d'unitats). Tamb va establir la variaci del punt de fusi del gla en funci de la pressi i va descobrir el refredament degut a l'expansi dels gasos.

Lord Kelvin va tenir una segona carrera com a enginyer de telgraf i inventor que el va donar un projecci pblica i li van assegurar una posici econmica, honor i fama.

 Escala Kelvin de temperatures .

L'escala ordinria anomenada temperatura Celsius s, per definici, la temperatura absoluta amb un decalatge en origen de 273,15 K :
 t = T - 273,15 K;
 on t s la temperatura en C i T la temperatura absoluta;

Els intervals de temperatura de l'escala de graus Celsius sn idntics als de l'escala en graus kelvin.

 Segon principi de la termodinmica.
Lord Kelvin va contribuir a l'establiment del Segon Principi de la termodinmica, un dels enunciats que va fer en collaboraci amb Max Planck diu :

s impossible obtenir un procs tal que, operant dins d'un cicle, produeixi exclusivament l'efecte d'extreure una quantitat positiva de calor d'una reserva i la producci d'una quantitat equivalent de treball. (Kelvin-Planck);

Aix contradia la hiptesi del segon tipus de moviment perpetu, del qual es presentava la segent Fitxer: el mar a 15C s una fantstica reserva d'energia si fos possible convertir-la en treball, un vaixell podria avanar deixant al seu darrere una estela d'aigua ms freda. Per aix seria impossible en virtut d'aquest segon principi.

Els seus estudis de la conducci trmica li van fer trobar un perode extraordinriament curt de refredament de la Terra, que era incompatible amb els estudis de Charles Lyell (1797-1875), el fundador de les anomenades capes geolgiques. Per aquest fet va ser mal considerat pels darwinistes. Caldria esperar al descobriment de l'energia radioactiva per tal de resoldre la paradoxa.

Electricitat.
Va estudiar la conducci elctrica dels cables submarins, essent promotor de la construcci del primer cable transatlntic.
Es va enfrontar als estudis de Maxwell sobre l'ter, refusava la idea d'una propagaci transversal sense propagaci longitudinal en aquest mitj.
El seu estudi sobre la influncia de la temperatura sobre la conducci elctrica li va permetre de descobrir l'efecte Thomson i la relaci entre l'efecte Peltier i l'efecte Seebeck, que s a la base de la termoelectricitat.

Tamb va ser l'inventor d'un mecanisme simple de producci d'electricitat esttica per influncia que va rebre el nom de Replenisher (esquema del principi del replenisher).


Mecnica.
Trobem la seva petjada als teoremes dits de Thomson als que interv el Teorema de Stokes. Les seves memries van contribuir molt a la depuraci de la teoria dels vrtex, d'on sortir l'anlisi vectorial de Gibbs (1839-1903); els vectors sn tan familiars avui dia que aix ha restat una mica amagat.

Va tenir nombrosos reconeixements, el 1856 li fou concedida la Royal Medal i el 1883 la medalla Copley, i va ser president de la Royal Society del 1890 al 1895.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126320" title="John Naka" nonfiltered="2014" processed="2010" dbindex="52160">
Nascut el 16 d agost de 1914 a FT. Lupton, Colorado (EE.UU.) fill d una parella d immigrants japonesos, John Yoshio Naka, ms conegut com a John Naka, s considerat una referncia per nombrosos bonsaistes (bonsai-ka) d arreu del mn.

Biografia.

A l edat de 8 anys, John Naka torna al Jap en companyia de la seva famlia per a ocupar-se del seu avi. Ell mateix li fa descobrir l art del bonsai i esdev el seu professor personal. D ac neix la seva passi per aquesta disciplina.

Naka retorna al 1935, amb 21 anys, cap als Estats Units i al final de la Segona Guerra Mundial s estableix a Los Angeles amb la seva dona Alice i els seus tres fills. Reprn llavors la seva passi pel bonsai ensenyant els rudiments de l art del bonsai als seus amics de la comunitat nipon-americana, amb els que fundar un club anomenat "The California Bonsai Society", encara en actiu.

John Naka comena a recrrer el mn transmetent el seu coneixement mitjanant classes i tallers, fent partcips del seu saber als aficionats al bonsai d  Amrica, Austrlia, Europa i d frica del Sud.

Fou autor d una de les obres cabdals dintre de l art del bonsai:  Bonsai Techniques  (Tcniques de Bonsai) volums I i II, traduda a diverses llenges.

Al 1985, l Emperador del Jap, Hirohito, el va guardonar amb la V distinci de l   Ordre del Sol Naixent , el ms gran reconeixement  japons atorgable a un  no resident .

John Yoshio Naka mor el 19 de maig de 2004 a l edat de 89 anys a Whittier (Califrnia). 

Enllaos externs.

Biografia completa ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126322" title="Josa" nonfiltered="2015" processed="2011" dbindex="52161">


Josa s un municipi de la provncia de Terol i de la comarca de Cuencas Mineras, en catal: Conques Mineres.

Al costat d'Alcaine, aquesta poblaci t uns 50 censats, la majoria sn jubilats que han tornat de les capitals de provncia a la seva terra natal per quedar-s'hi.

La llengua que s'hi parla habitualment s el castell amb accent aragons ja que l'aragons gaireb s'ha perdut a tota la provncia de Terol.

Els seus habitants tenen horts i cultius i fan les festes a l'estiu com a la majoria de pobles poc habitats dels voltants (Alcaine, Belchite).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126324" title="Avalon Hill" nonfiltered="2016" processed="2012" dbindex="52162">
Avalon Hill (AH) era una casa de jocs que es va especialitzar en wargames i jocs de taula d'estratgia. Tamb va publicar algunes regles de wargames de miniatures, algun joc de rol i tenia una lnia popular de simulacions esportives. Actualment s una divisi de la casa de jocs Wizards of the Coast.

 Histria .
L'empresa la va fundar el 1958 Charles S. Roberts, desprs de l'xit del seu wargame Tactics. Amb Tactics, Roberts va crear un nou tipus de joc de taula basat en escenaris i estratgies bliques. Aquest tipus de jocs ja havien existit (H . G. Wells va escriure unes regles ldiques anomenades Little Wars), per noms usaven figures en miniatures i terreny modelat en tres dimensions (com ara el que es fa servir en el miniaturisme del ferrocarril).

Avalon Hill va ser pionera en molts dels conceptes dels wargames actuals. Alguns exemples sn l's de les retcules hexagonals (hexes) sobreimpreses en un tauler pla, les zones de control (ZOC), l'apilament de mltiples unitats sobre el mateix lloc (stacking), les taules de resultat del combat basades en proporcions de fora (CRT), els efectes del terreny sobre el moviment, la fora de les tropes i els jocs de taula basats en esdeveniments histrics. Els jocs ms complexos podien durar dies o setmanes i AH va crear un sistema de joc per correu.

Potser el wargame ms fams i popular d'Avalon Hill va ser Panzerblitz (1970), dissenyat per a l'empresa per un jove Jim Dunnigan. Dunnigan va fundar ms tard la gran competidora d'Avalon Hill: Simulations Publications Inc. (SPI). Altres bons jocs d'aquesta poca van ser Midway, Afrika Korps, The Battle of the Bulge i Blitzkrieg. Aquest ltim joc era ms aviat un joc d'entrenament abstracte amb dos bndols, vermell i blau i alguns pasos neutrals. Blitzkrieg va tenir fora variants en les regles.

Tot i que Avalon Hill va ser sempre coneguda com l'empresa de wargames, Roberts l'havia fundada com una empresa per a fer jocs adults (s a dir, de pensar). El seu joc preferit va ser Management. Durant bona part de la seva histria, els wargames van ser ms o menys la meitat de la producci d'Avalon Hill. Les lnies no-wargame van produir bons ttols com ara Acquire i Twixt, comprats a 3M iu republicats. Durant la dcada de 1970, Avalon Hill va publicar unes quantes simulacions esportives sobre tauler, que van culminar en la popular lnia Statis Pro de 1978, basada en els noms i estadstiques dels jugadors reals. Cada any es van actualitzar les baralles de cartes amb els nous jugadors fins al 1992, en que els videojocs esportius s'havien menjat tot el mercat ldic.

A part dels jocs de 3M, Avalon Hill tamb va republicar altres jocs comprats a empreses ms petites. La major part de Battleline Publications (incloent Wooden Ships and Iron Men) va ser republicada per Avalon Hill, aix com els jocs de Jedko Games The Russian Campaign i War at Sea i el fams joc de Hartland Trefoil Civilization. 1830 va ser desenvolupat per Avalon Hill sobre el disseny de 1829 fet per Francis Tresham.

Avalon Hill tamb va ser pionera en publicar videojocs, des de 1980. AH va adaptar alguns dels seus ttols a diverses plataformes (TRS-80, Vic-20, Commodore 64, Apple II, etc.) i formats (casset i disc de 5 "). Va haver-hi algun xit per no va aconseguir incidir en la indstria del videojoc fins cap al final, amb algun ttol com ara Achtung Spitfire!.

El 1982 Avalon Hill va llogar alguns dels dissenyadors de SPI, que havia estat comprada per TSR, Inc i els va incorporar en una empresa subsidiria, Victory Games. SPI s'havia especialitzat en wargames ms complexos que els d'Avalon Hill, ms propers a simulacions militars. Victory Games va crear una lnia de jocs adherits a aquest estil i molts dels seus jocs van rebre una gran lloana de pblic i crtica. El personal de Victory Games va ser fitxat poc a poc per altres empreses i no va ser reemplaat, fins que el 1989 VG es va dissoldre.

Avalon Hill s'havia convertit en una empresa subsidiria de Monarch Avalon Printing el 1962 per tal de resoldre els deutes de Roberts. Monarch va dirigir AH durant 36 anys. Desprs d'uns costosos errors legals el 1997 i el 1998, Monarch va decidir abandonar el mercat ldic i va tancar Avalon Hill l'estiu de 1998. Hasbro Games va comprar els drets pels jocs d'Avalon Hill, l'inventori que quedava i el nom "Avalon Hill" per sis milions de dlars. Avui Hasbro publica uns quants dels antics jocs d'Avalon Hill. Alguns jocs han estat llicenciats a empreses interessades. L'empresa que s'ha quedat alguns dels jocs ms populars ha estat Multi-Man Publishing, propietat de Curt Schilling.

Hasbro tamb ha creat alguns jocs nous sota el nom Avalon Hill i ha afegit el nom Avalon Hill a alguns jocs antics, com ara Axis and Allies, que no eren originaris d'AH. Els jocs publicats ara per Hasbro tenen un objectiu de mercat ms ample i no estan tant orientats al mn del hobby com en l'poca anterior.

Avalon Hill tenia la seva prpia revista corporativa, The General Magazine, que promovia la venda i el joc dels seu propi material i que va ser publicada bimestralment entre 1964 i 1998. Avui noms es poden trobar els nmeros antics per eBay. La revista oferia un gran ventall de temes que incloen articles amb estratgies i tctiques sobre els jocs, anlisis histriques, lnies d'articles semi-regulars dedicades exclusivament a determinats jocs, columnes sobre jocs esportius i videjocs, llistes de venedors i d'oponents, preguntes i respostes sobre les regles dels jocs, classificacions de lliguetes i de qualitat de jocs, copons amb descomptes i informaci sobre projectes futurs.


 Referncies .


 Veure tamb .
 Llista de jocs d'Avalon Hill;

 Enllaos externs .
 El web oficial d'Avalon Hill ;
 Llista de jocs d'AH al Web-Grognard;
 Llista de ttols d'Avalon Hill (amb fora imatges);
 La caiguda d'Avalon Hill ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126325" title="Mitjorn" nonfiltered="2017" processed="2013" dbindex="52163">
Mitjorn fou una revista mensual literria noucentista publicada a Mallorca en catal des del gener de 1906 al juny de 1907. Principal publicaci cultural del seu temps a les Balears, la dirigiren Miquel Ferr i Juan i Lloren Riber. Fou la plataforma mitjanant la qual els joves noucentistes mallorquins prengueren el relleu dels modernistes. Inform tant de la vida cultural a Mallorca com al Principat de Catalunya i reprodu texts s'autors de tots dos territoris. Miquel Costa i Llobera hi fu de pont entre territoris i entre generacions. Els escriptors principals i que ms hi publicaren foren, com a representants mallorquins de les generacions anteriors, Maria Antnia Salv, Miquel Costa i Llobera, Joan Rossell de Son Forteza i Josep Maria Tous i Maroto. De la generaci posterior , Gabriel Alomar, Jaume Bofill i Mates, Josep Carner,  Josep Maria Lpez-Pic, Lloren Riber i Salvador Galms i Sanxo. Hi publicaren algun text Joan Alcover, Miquel dels S. Oliver, Joaquim Ruyra i Antoni Rubi i Lluch. Tamb s'hi troben obres d'autors menors com Joan Aguil, Vicent Balanz, Andreu Ferrer i Ginart, Maria Josepa Penya i Emlia Sureda, ja traspassada. A ms de texts noucentistes, se n'hi troben de costumistes, de la literatura popular i tradicional i etnogrfics, com algun d'Antoni M. Alcover; dins aquesta lnia, Mitjorn dedic un nmero a Pere d'Alcntara Pea i Nicolau en el seu trasps (1906). 

Enllaos externs.
 Hud. Els moviments literaris contemporanis a les Balears;
 Jordi Castellanos,  Quan tot semblava possible ; L'Aven;
 L'escola mallorquina. La web. Filologia de la UNED.;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126330" title="Roure cerrioide" nonfiltered="2018" processed="2014" dbindex="52164">

El roure cerrioide (Quercus cerrioides o Quercus faginea cerrioides) es considera un creuament entre el roure martinenc (Quercus humilis) i el roure de fulla petita (Quercus faginea) i t uns carcters intermedis entre aquestes dues espcies. Aix, t els lbuls de les fulles aguts, no obtusos com el roure martinenc ni gaireb punxants com el roure de fulla petita (per regulars com aquest ltim), i t les fulles relativament grans (uns 8x5 cm, igual o ms grans que el roure martinenc) que sovint romanen tot l'hivern seques a l'arbre (com en el roure de fulla petita).

Al principi les fulles sn peludes per la cara inferior, per aviat perden tots els pels (o gaireb tots).

Entre d'altres comunitats, el trobem a l'alzinar amb roure cerrioide (Viburno tini-Quercetum ilicis subass. cerrioidetosum), per exemple al vessant obac de la serra de Collserola, on aquesta espcie va ser descoberta. La seva rea de distribuci, que no s gaire extensa (s un endemisme ibric), inclou bona part de l'obaga de la Serralada Litoral catalana, alguns llocs de la Prelitoral fins al nord del Pas Valenci i s'allarga pel vessant sud del Pirineu cap a l'interior de la pennsula.


Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126331" title="Regent" nonfiltered="2019" processed="2015" dbindex="52165">
El regent s la figura que substitueix la del rei en una monarquia. Aquesta pot ser per delegaci de les funcions quan el rei encara est governant o b per incapacitat, b sigui perque no ha assolit la majoria d'edat, b perque ha perdut la capacitat de governar.

En el mn de l'empresa s'utilitza tamb per indicar la persona que, sense ser administrador de la mateixa, en realitza les funcions tant juridicament com efectiva.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126333" title="Front Obrer de Catalunya" nonfiltered="2020" processed="2016" dbindex="52166">
El Front Obrer de Catalunya fou un moviment socialista de l'poca franquista que formava part de la resistncia a la dictadura franquista. Fou fundat el 1961 com a hereva de l'Associaci Democrtica Popular de Catalunya (ADPC), i els seus referents eren la revoluci hongaresa de 1956, la revoluci cubana de 1959, la resistencia algeriana d'Ahmed Ben Bella i l'exemple de l'autogesti iugoslava.

Tot i que els seus integrants eren de procedncies diverses, adopt un socialisme d'esquerres antiimperialista i dissident de la lnia comunista oficial. Es definien com a socialistes, populistes i federalistes, la militncia era molt jove i amb tendncia a trencar els esquemes existents. No tenien estatuts formals i per aix mai no es va constituir com a partit. Entre els seus dirigents destacaren Isidre Molas i Batllori, Pasqual Maragall i Mira, Alfons Carles Comn, Josep Antoni Gonzlez i Casanova, Miquel Roca i Junyent, entre altres. Els seus portaveus foren, successivament Revoluci (1961-62), Presencia Obrera (1964-5) i Poder Obrero (1969). 

Va mantenir lligams federals amb el Frente de Liberacin Popular (FLP) i l'Euskadiko Sozialisten Batasuna (ESB). Compet amb el PSUC  pel control del neixent moviment de les Comissions Obreres, i aconsegu dominar-ne la coordinaci local fins el 1968 (comits d'empresa de La Maquinista Terrestre i Martima, AEG, Harry Walker i altres). El 1970 es va dissoldre i els seus militants s'escamparen per les diferents organitzacions d'esquerres de la clandestinitat antifranquista (PSC, PSUC, MCC, LCR).

 Enllaos externs .
 Tret de Marxists.org (sota llicncia GFDL). ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126336" title="Quercus" nonfiltered="2021" processed="2017" dbindex="52167">

Quercus s un gnere d'arbres (i alguns arbustos) de la famlia de les fagcies. Es caracteritzen sobretot pel seu fruit en forma de gla, que s una nou amb un involucre en forma de cpula a la base, contenint una llavor (rarament dues o tres, per no en les espcies autctones dels Pasos Catalans). A ms, es caracteritzen per tenir flors masculines en aments pnduls separats de les inflorescncies femenines, les fulles esparses i les gemmes ovoides.

Algunes espcies tenen la fulla perenne (al nostre pas, l'alzina, la carrasca, la surera i el garric) per la majoria (els roures) la tenen caduca.

El gnere s originari de l'hemisferi nord, i s'estn des de les latituds temperades fins a les tropicals.

Espcies.
Secci Quercus o Lepidobalanus.
Distribuida a Europa, sia, nord d'frica i Amrica del Nord. Tenen estils curts i els aglans maduren en sis mesos i sn dolos o lleugerament amargants, amb l'interior de la closca sense pels.
Quercus alba - est d'Amrica del Nord;
Quercus aliena - est d'sia;
Quercus arizonica - sud-oest d'Amrica del Nord. Perennifoli;
Quercus austrina - sud-est d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus berberidifolia - sud-oest d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus bicolor - est i mig oest d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus boyntonii - centre-sud d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus chapmannii - sud-est d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus cornelius-mulleri - sud-oest d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus copeyensis - Costa Rica, Panam. Caducifoli;
Quercus depressipes - Texas. Caducifoli;
Quercus dilatata - Himlaia. Caducifoli;
Quercus douglasii - sud-oest d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus dumosa - sud-oest d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus durata - sud-oest d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus engelmannii - sud-oest d'Amrica del Nord. Perennifoli;
Quercus faginea - Roure de fulla petita - sud-oest d'Europa. Caducifoli;
Quercus fusiformis - centre-sud d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus gambelii - sud-oest d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus garryana - oest d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus geminata - sud-est d'Amrica del Nord. Perennifoli;
Quercus grisea - centre-sud d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus havardii - centre-sud d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus hinckleyi -  Texas. Caducifoli;
Quercus hondurensis - Honduras. Pernnifoli;
Quercus ilex - Alzina - Mediterrnia. Perennifoli;
Quercus intricata - Texas. Caducifoli;
Quercus john-tuckeri - sud-oest d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus laceyi - centre-sud d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus lanata - Himlaia. Perennifoli;
Quercus leucotrichophora - Himlaia. Perennifoli;
Quercus lobata - sud-oest d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus lyrata - est d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus macrocarpa - est de and central Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus mohriana -  sudoest d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus michauxii -  est d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus minima -  sudest d'Amrica del Nord. Perennifoli;
Quercus mongolica -  est d'sia. Caducifoli;
Quercus montana o Quercus prinus-  est d'Amrica del Nord. Caducifoli ;
Quercus muhlenbergii -  est d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus oblongifolia -  oest d'Amrica del Nord. Perennifoli;
Quercus oglethorpensis -  sudest d'Amrica del Nord. Caducifoli ;
Quercus peduncularis - Amrica central. Perennifoli;
Quercus petraea - Roure de fulla gran - Europa. Caducifoli;
Quercus polymorpha - Mxic i extrem sud de Texas. Perennifoli;
Quercus prinoides - est d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus pubescens o Quercus humilis - Roure pubescent - Europa. Caducifoli;
Quercus pungens - centre-sud d'Amrica del Nord. Perennifoli;
Quercus robur - Roure pnol - Europa, oest d'sia. Caducifoli;
Quercus rugosa - Mxic. Perennifoli;
Quercus sadleriana - Califrnia. Caducifoli;
Quercus stellata - est d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus toumeyi - sudoest de Nou Mxic. Caducifoli;
Quercus turbinella - sudoest d'Amrica del Nord. Perennifoli;
Quercus vaseyana - sudoest d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus virginiana - sudest d'Amrica del Nord. Perennifoli;

Secci Mesobalanus.
Europa, sia, nord d'frica. Estils llargs; glans madurs en 6 mesos, amargs, interior de la cpula sense pls (estretament relacionat amb la secci Quercus en la que se l'inclou algunes vegades).
Quercus canariensis - Roure afric - Nord d'frica i Pennsula Ibrica. Caducifoli;
Quercus dentata - Est d'sia. Caducifoli;
Quercus frainetto - Sud-est d'Europa. Caducifoli;
Quercus macranthera - Oest d'sia. Caducifoli;
Quercus pontica - Oest d'sia. Caducifoli;
Quercus pyrenaica - Roure reboll - Sud-oest d'Europa. Caducifoli;
Quercus vulcanica - Sud-oest d'sia. Caducifoli;

Secci Cerris.
Europa, sia i nord d'frica. Estils llargs; aglans madurs en 18 mesos, molt amargs. Interior de la closca sense pels o amb molt pocs.
Quercus acutissima - est d'sia. Caducifoli;
Quercus alnifolia -  Xipre. Caducifoli;
Quercus calliprinos - sudoest d'sia. Perennifoli;
Quercus castaneifolia - Caucas, Prsia. Perennifoli;
Quercus cerris - sud d'Europa, sudoest d'sia. Caducifoli;
Quercus coccifera - Garric - Mediterrani occidental. Perennifoli;
Quercus libani - sudoest d'sia. Caducifoli;
Quercus macrolepis - sudoest d'sia. Caducifoli;
Quercus semecarpifolia - Himlaia. Perennifoli;
Quercus suber - Surera - Mediterrani occidental. Perennifoli;
Quercus trojana - sudest d'Europa. Caducifoli;
Quercus variabilis - est d'sia. Caducifoli;

Secci Protobalanus.
Distributs al sudoest dels Estats Units i al Nord de Mxic. Estils curts i aglans madurs als 18 mesos, molt amargs, amb l'interior de la closca densament pils.
Quercus cedrosensis - Baja California. Perennifoli;
Quercus chrysolepis - sudoest d'Amrica del Nord. Perennifoli;
Quercus palmeri - sudoest d'Amrica del Nord. Perennifoli;
Quercus tomentella - sudoest d'Amrica del Nord. Perennifoli;
Quercus vacciniifolia - sudoest d'Amrica del Nord. Perennifoli;

Secci Lobatae o Erythrobalanus.
Amrica del Nord, Central i del Sud. Estils llargs i aglans madurs als 18 mesos, molt amargs, amb l'interior de la closca densament pils.

Quercus acerifolia - centre-sud d'Amrica del Nord. Perennifoli;
Quercus agrifolia - sudoest d'Amrica del Nord. Perennifoli;
Quercus arkansana - sudest d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus buckleyi - sudoest d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus canbyi - Mxic. Perennifoli;
Quercus coccinea - est d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus cualensis - Mxic (Sierra Madre del Sur). Caducifoli;
Quercus depressa - Mxic. Caducifoli;
Quercus eduardii - Mxic. Caducifoli;
Quercus ellipsoidalis - est d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus emoryi - sudoest d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus falcata - sudest d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus gravesii - Mxic, sudoest d'Amrica del Nord (Texas). Caducifoli;
Quercus graciliformis - Extrem sudoest d'Amrica del Nord. Perennifoli;
Quercus georgiana - sudest d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus hirtifolia - Mxic. Caducifoli;
Quercus hintoniorum - Mxic. Caducifoli;
Quercus humboldtii -  nord d'Amrica del Sud. Perennifoli;
Quercus hypoleucoides - sudoest d'Amrica del Nord. Perennifoli;
Quercus hypoxantha - Mxic. Caducifoli;
Quercus ilicifolia - est d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus iltisii - sud de Mxic. Caducifoli;
Quercus imbricaria -  est d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus incana - sudoest d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus inopina - sudest d'Amrica del Nord. Perennifoli;
Quercus kelloggii - oest d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus laevis - sudest d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus laurifolia - sudest d'Amrica del Nord. Perennifoli;
Quercus laurina - Mxic. Caducifoli;
Quercus marilandica - est d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus myrtifolia - sudest d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus nigra - est d'Amrica del Nord. Perennifoli;
Quercus palustris - est d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus parvula - Califrnia. Caducifoli;
Quercus phellos - est d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus polymorpha - Mxic. Perennifoli;
Quercus pumila - sudest d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus rhysophylla - Mxic. Perennifoli;
Quercus rubra - est d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus salicifolia - Mxic. Caducifoli;
Quercus sapotaefolia - Amrica central. Perennifoli;
Quercus shumardii  - sudest d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus tardifolia - extrem sud de Texas. Caducifoli;
Quercus texana -  sud central Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus velutina - est d'Amrica del Nord. Caducifoli;
Quercus wislizenii - sudoest d'Amrica del Nord. Perennifoli;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126342" title="Llucifer" nonfiltered="2022" processed="2018" dbindex="52170">


Llucifer s un dimoni, segons els hebreus diferent de Satans malgrat que el cristianisme ha lligat els dos noms. El seu nom procedeix del llat (lux-l cis: llum, i del verb f ro, t li, l tum: portar) i significa: Aquell qui porta la llum. 

Es considerat el rei dels inferns. La mitologia hebraica enclava la seva creaci amb la de tots els ngels. Se li atorg el nom de Luzbel Helel Ben Shahar (fill de l'aurora) i estava al mateix rang que l'arcngel Miquel. Llucifer s l'equivalent grec de Fsfor o Hespria (        ) "el portador de la Aurora". Pels antics aquesta llum a la que es referix el terme llucifer no s la llum del sol, sin la de l'aurora, la mateixa a que es refereix la Bblia, quan diu que Du separ la llum de les tenebres.

La seva caiguda juntament amb la resta d'ngels que el seguiren precipit tamb l'adopci del nom Llucifer. Segons la tradici originria, o recollida, dels ctars la caiguda de Llucifer precipit la caiguda d'un ter dels ngels. 

La confusi amb Satans data de tradicions pre-cristianes que afirmaven que hi havia un nic prncep dels inferns, per coherncia amb la jerarquia anglica i van comenar a aplicar indistintament els dos noms als mites relacionats amb el mxim dimoni. Les obres de la patrstica van consolidar la fusi, ja que el diable rebia molts apellatius diferents, que van passar a ser ttols i no dimonis separats. La Divina Comdia va reafermar literriament la identificaci. El satanisme, en conseqncia, tamb li ret culte com a figura principal. 

Enllaos externs.
Plana sobre Fsfor;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126343" title="Spyker" nonfiltered="2023" processed="2019" dbindex="52171">
Spyker Cars N.V. s una companyia neerlandesa que s dedica a la construcci d'autombils fets  a m . 

La companyia actual  (n'hi hagu una anterior companyia amb el mateix nom que va fer fallida econmica) va ser refundada per Victor Muller i Maarten de Bruijn, i t la seva seu a Zeewolde, Pasos Baixos. 

Spyker a partir de l'any 2000 ha estat fabricant cotxes esportius exclusius.

Actualment, la companyia s coneguda per ser la propietria de l'equip Midland F1, de Frmula 1, escuderia a la que va canviar el nom per passar a dir-se Spyker MF1 Racing.

 Enllaos externs .

 Pgina oficial de Spyker Cars;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126344" title="Peyo" nonfiltered="2024" processed="2020" dbindex="52172">
Pierre Culliford, "Peyo", dibuixant de cmics, va nixer el 26 de juny de 1928 a Brusselles i va morir el 24 de desembre de 1992.

Biografia.
Va comenar els seus estudis a l'acadmia belga de Belles Arts, per al cap d'uns mesos la va abandonar. Desprs va comenar a treballar a un estudi d'animaci, on coneixeria a autors com Morris i Franquin. Ms tard va treballar per a agncies de publicitat; apassionat de la histria de l'edat mitjana crea al seu primer personatge medieval Jan, al que aviat va buscar un company, passant a ser la srie de Jan i Trencapins. 

L'any 1958 publica l'lbum La flauta de sis forats, en la qual apareixien per primera vegada Els barrufets com personatges secundaris. L'xit instantani dels barrufets, i el treball de Peyo en les seves versions d'animaci, marxandatge, etc. van obligar amb el temps a Peyo a abandonar als seus altres personatges, fins al punt d'arribar a dir que se sentia "presoner" d'ells. 

Al 1992 va morir d'un atac al cor.

Obra.
Personatges creats per Peyo:
 Els barrufets (Les schtroumpfs);
 Jan i Trencapins (Johan et Pirlouit);
 Benet Tallaferro (Benoit Brisefer);
 Poussy;
 Pierrot et la lampe;
 Jacky et Celestin;

Enllaos externs.
 Bibliografia completa (en francs);
 Pgina sobre tots els cmics d'en Peyo (en catal);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126350" title="Viatxeslav Mlotov" nonfiltered="2025" processed="2021" dbindex="52173">


Viatxeslav Mikhilovitx Skriabin (Mlotov), en rus                               , "        ", va ser un dirigent sovitic durant el govern de Isif Stalin.

Mlotov va nixer a Kukarka, provncia de Krov, (Imperi Rus) el 9 de mar de 1890. Va estudiar a l'Institut Politcnic de Sant Petersburg. Al 1906 es va unir als bolxevics i va prendre el sobrenom de Mlotov substituint el seu cognom, Skriabin. (Mlotov en rus significa "martell"). 

Al 1912 va crear amb Isif Stalin el diari bolxevic Pravda i es va convertir en el seu editor. Va ser expulsat a Sibria pel govern rus, per va aconseguir escapar a principis de 1917, per lluitar a favor de la Revoluci Russa.

Mlotov va ser nomenat president del consell de ministres de la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques (URSS) des de 1930 fins a 1941. Al 1939 va signar el pacte de no-agressi amb Alemanya com a ministre d'Afers Estrangers i durant la Segona Guerra Mundial va ser vicepresident del Comit Nacional de Defensa.

Va representar l'URSS a l'Assemblea General de les Nacions Unides i va ser un altre cop ministre d'Afers Estrangers fins a 1956.

Les seves relacions amb el govern rus van empitjorar i Mlotov va ser traslladat a Monglia com a ambaixador fins a 1960. 

Va ser expulsat del Partit Comunista de la Uni Sovitica al 1962 i va viure allunyat de la poltica fins a la seva mort el 8 de novembre de 1986.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126352" title="Hug II dels Baus" nonfiltered="2026" processed="2022" dbindex="52174">
Hug II dels Baus (? - Sardenya, 1179) fou el primer fill de Ramon I dels Baus pertanyent a la senyoria dels Baus, a Provena.

Amb la seva primera muller, el nom de la qual no es coneix, va tenir un fill, Ramon dels Baus, que moria jove entre el 1172 i el 1180. Es cas per segona vegada amb la filla de Comita II de Torre (Sardenya), de la qual tampoc es desconeix el nom, amb qui tingu un fill, Hug dels Baus o Ugo de Basso (1172-1222). 

El seu germ Bertran I dels Baus heret la senyoria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126358" title="Misantropia" nonfiltered="2027" processed="2023" dbindex="52175">
La misantropia s una tendncia social i/o psicolgica caracteritzada per una antipatia general cap a la raa humana. No representa un desgrat per persones concretes, sin l'animadversi dels trets compartits per tota la humanitat, al llarg del temps i l'espai, incls un mateix. Un misantrop s, per tant, una persona que mostra antipatia cap a la humanitat.

Ha estat atribuda a nombrosos escriptors satrics, tals com William S. Gilbert ( Odi als meus congneres ), encara que tals identificacions han de ser estretament examinades, doncs una visi crtica o tragicmica de la humanitat pot ser confosa amb la genuna misantropia. Jonathan Swift s obertament acusat de misantropia; vegi's Histria d'una banyera i, ms especficament, el Llibre IV dEls viatges de Gulliver). Altres escriptors que podrien considerar-se misantrops: Po Baroja, Francisco de Quevedo, Joseph Sheridan Le Fanu. 

Existeix una distinci important entre el pessimisme filosfic i la misantropia. Immanuel Kant va dir que  de la naturalesa tortuosa de la humanitat, cap cosa recta es pot obtenir , encara que aquesta no era una expressi sobre la inutilitat de la prpia humanitat. Igualment, Samuel Beckett en una ocasi va comentar que  l'infern deu ser com ( ) recordar els bons temps passats, quan desitjvem estar morts    un allegat que pot, potser, ser percebut com desolador i desesperat, per no com antihum o expressiu de cap odi per la humanitat. 

El filsof alemany Arthur Schopenhauer, per altra banda, era gaireb tan certament misntrop com la seva reputaci. Va escriure que  l'existncia humana ha de ser una espcie d'error . No obstant aix cal dir que la misantropia no equival necessriament a una actitud inhumana cap a la humanitat. Schopenhauer va concloure, de fet, que el tracte tic cap als altres era la millor actitud, doncs tots som patidors i part de la mateixa voluntat de viure; tamb va analitzar el sucidi des d'una actitud comprensiva que resultava estranya per al seu temps, quan era un tema tab. 

Martin Heidegger tamb va mostrar certa misantropia a la seva preocupaci pels  ells    la tendncia de la gent a conformar-se amb un punt de vista sobre el qual ning ha reflexionat, per s secundat perqu  aix ho diuen ells . A diferncia de Schopenhauer, Heidegger era oposat a qualsevol tica o ra per a tractar als altres amb respecte. En temps recents, Anton LaVey i la seva marca de Satanisme ha expressat una misantropia militant, anant tan lluny com advocar per l'esterilitzaci de parts de la poblaci i reduir en guetos  les formes ms baixes de vida humana . 

Encara que rara, la misantropia tamb ha aparegut en formes d'entreteniment popular. El comediant de monlegs americ Bill Hicks va mostrar trets de misantropia al seu treball, cridant a la raa humana  un virus amb putes sabates , i referint-se a si mateix, en mltiples ocasions, com  un misantrop humanista . Igualment, temes de misantropia van aparixer en The Holy Bible (La Sagrada Bblia), el tercer lbum de la banda gallesa de rock Manic Street Preachers. Aquest incloa versos tals com  tot el que predico s extinci  i la mostra d'un discurs de l'autor J.G. Ballard expressant el que semblaven ser sentiments profundament misantrops. A ms, el protagonista Johnny C., del cmic Johnny the Homicidal Maniac, exhibeix una forta misantropia, en dites i en fets. El Dr Gregory House, interpretat per Hugh Laurie en la srie televisiva House M.D., s un misantrop. 

En casos extrems, la misantropia ha condut a assassinats massius. Assass d'almenys 21 persones, Carl Panzram va dir, en 1922, des de la pres de Washington DC:  Odi a tota la puta raa humana. Gaudeixo matant gent . Alguns creuen que aquells amb una profunda misantropia poden sofrir de baixa autoestima, depressi i, fins i tot, tendncies sucides. 

Alguns han considerat elevar la misantropia a una protocincia de misantropologia. Al 1992, l'assagista nord-americ Florence King, un autoproclamat misantrop, va escriure un llibre d'humor sobre la histria d'un misantrop titulat With Charity Toward None: A Fond Look at Misanthropy (Per caritat cap a ning: una entranyable mirada cap a la misantropia).



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126360" title="HP" nonfiltered="2028" processed="2024" dbindex="52176">

Infomtica: sigles de l'empresa Hewlett-Packard.
Literatura: inicials del personatge literari Harry Potter.
Unitat de potncia: en angls Horse Power, vegeu Cavall de vapor;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126361" title="Humanitat (desambiguaci)" nonfiltered="2029" processed="2025" dbindex="52177">

 Conjunt d'ssers humans, vegeu hum;
 Humanitat (qualitat) qualitat d'hum prpia de l'humanisme. En aquest sentit, s de significat proper a civisme, urbanitat o tica.
 Humanitats: sn el grup de matries acadmiques unides pel seu objectiu d'estudiar la condici humana i una aproximaci qualitativa que normalment evita que un sol paradigma arribi a definir una disciplina.
 Patrimoni de la Humanitat: pla de protecci dels bns culturals i naturals del mn, proposat per l'Organitzaci de les Nacions Unides per a l'Educaci, la Cincia i la Cultura (UNESCO).
 La Humanitat: diari barcelon.

Vegeu tamb.
Home;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126362" title="Iwama Ryu" nonfiltered="2030" processed="2026" dbindex="52178">
Iwama ryu, (en japons  escola d'Iwama , s el nom generalment empleat per designar l'estil d'aikido ensenyat per Morihiro Saito.

Morihiro Saito va ser un dels ms prxims deixebles del fundador de l'aikido, Morihei Ueshiba. Va practicar quotidianament sota la direcci d'aquest darrer durant ms de 24 anys, com alumne intern (uchi deshi).

Desprs de la mort de Saito Sensei , els seus alumnes es dividiren en diversos grups, alguns dels quals segueixen lligats a l'Aikikai Hombu Dojo i a la famlia Ueshiba, i d'altres, entre els que es troba el seu fill Hitoiro Saito, es desvincularen per complet de l'Aikikai fundant un nou dojo a Iwama.
 
 Referncies .
 Ulf Evens a Encyclopedia of Aikido de Stanley Pranin ;

 Enllaos externs .
Iwama Aikido;
Uchideshi a Iwama;
Iwama Aikido a Alemanya;
Takemusu Aikido a Escandinvia;
Traditional Aikido United;
Trollhttans Aikidoklubb;
Vxj Aikidoklubb;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126364" title="Ralli" nonfiltered="2031" processed="2027" dbindex="52180">



Un ralli (de l'angls rally) s una competici automobilstica de resistncia, dividida en etapes.

Els rallis consisteixen en carreres d'autombils que tenen lloc en carreteres tancades al trnsit. Un ralli s ms una carrera de regularitat que de velocitat pura. La prova s'organitza en seccions, cada secci es divideix en trams cronometrats i seccions d'enlla. Cada cotxe surt amb un interval donat, habitualment un o dos minuts, pel que els pilots no veuen als seus rivals en carrera. 

En un cotxe de ralli viatgen dos participants, el pilot encarregat de la conducci i el copilot, encarregat d'anar descrivint al pilot les caracterstiques del tram. Avanant-li les condicions de la carretera amb l'objecte de passar el ms rpid possible per ella. La descripci es realitza a travs de les "notes", un codi memotcnic dissenyat pel pilot que li permet descriure les corbes, estat de la carretera i altres circumstncies que poden incidir en el pilotatge.

Les seccions d'enlla serveixen per a dur als participants d'un tram a un altre, discorren per carreteres obertes al trnsit pel que els pilots han de respectar les normes de trnsit en elles. 

Cada participant disposa d'un carnet on es van anotant els temps realitzats en els trams, aix com els controls de pas abans i desprs de cadascun. El participant que arriba tant amb retard com aven a un control s penalitzat amb temps addicional. 



El vencedor es declara desprs de sumar tots els temps emprats a recrrer els trams, aix com les possibles penalitzacions. Guanya el qual menys temps empra a realitzar el recorregut. 

Els vehicles noms poden ser reparats pels propis pilots en les seccions d'enlla o pels mecnics en els anomenats parcs de treball, a on cada dos o tres trams cronometrats acudeix el cotxe per a repostar, canviar rodes i ser reparat. 

En Espanya existeixen dos campionats diferents, el d'asfalt i el de terra, proclamant-se cada any un campi en cadascuna de les especialitats. En el campionat mundial i altres pasos s habitual que els campionats es disputin en ambdues superfcies, existint un nic campi. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126366" title="Gamma Aquilae" nonfiltered="2032" processed="2028" dbindex="52182">


Gamma Aquilae (  Aql/   Aquilae) s una estrella de la constellaci Aquila. Tamb es coneguda amb el nom tradicional de Tarazed, que deriva de la paraula Persa             hin tar zu que significa  el canastr de la balana , fent referncia a l'asterisme format per Altair, Beta Aquilae i   Aquilae.

T una magnitud aparent de 2,72 i s de la classe espectral K3. s una estrella gegant amb un dimetre de aproximadament mitja UA, i el seu dimetre angular pot ser detectat i mesurat i s de 0,0075 segons d'arc. Est a uns 461 anys-llum de la Terra.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126369" title="Democrcia Cristiana (Itlia)" nonfiltered="2033" processed="2029" dbindex="52185">

Democrazia Cristiana (DCI) va ser un partit poltic itali d'inspiraci democristiana que va governar durant la major part de la segona meitat del segle XX.

 Histria .

El partit va ser creat el 1942 per Alcide De Gasperi i altres intellectuals italians. Excepte en les eleccions europees del 1984, sempre va ser el partit ms votat. Grcies a aix, sn molts els presidents i primers ministres que han sortit de les seves files.
Va ser un partit de centre, amb variacions lleus a l'esquerra o a la dreta segons les circumstncies electorals.
Normalment va governar, si no en solitari, amb el Partit Socialista Itali (PSI). A la dcada dels anys 1970 va recolzar-se parlamentriament en el Partit Comunista Itali amb el que es coneix com el comproms histric itali. Aquells anys van ser tormentosos per a Itlia, que va sofrir greus desordres socials. En aquest context, Aldo Moro, dirigent democristi, va ser raptat i assassinat per les Brigades Rojes. Aquest va ser el fet definitiu que va permetre el suport comunista.
A partir del 1980 va iniciar-se l'era del pentapartito, amb el PSI, PSDI, PRI i PLI. La Democrcia Cristiana va cedir la presidncia al PSI durant els primers anys, i la recuper posteriorment.
El partit va desaparixer l'any 1994, a causa dels escndols de corrupci que van fer acabar els partits tradicionals.

 Hereus de DCI .
En un primer moment va crear-se Partit Popular Itali (Partito Popolare Italiano-PPI) estant dirigits per Mino Martinazzoli. Les parts ms conservadores del partit van crear el Centre Cristi Democrtic. Aquests ltim eren partidaris d'unir-se al Pol de les Llibertats, coalici de centre-dreta dirigida per Silvio Berlusconi. L'esquerra del partit tamb va formar el seu propi partit que poc desprs acabaria fundant junt a altres partits Demcrates d'Esquerres.
Posteriorment, la majora del PPI crearia el partit Cristians Demcrates Units (Cristiani Democratici Uniti-CDU) amb Rocco Buttiglione al cap. La major unitat democristiana arribaria amb la Uni de Demcrates Cristians. La UCD es l'hereu ms directe en actiu de la primera Democrcia Cristiana.

 Secretaris Generals .
Alcide De Gasperi (Juliol 1944 - Setembre 1946);
Attilio Piccioni (Setembre 1946 - Gener 1949);
Giuseppe Cappi (Gener - Juny 1949);
Paolo Emilio Taviani (Juny 1949 - Abril 1950);
Guido Gonella (Abril 1950 - Setembre 1953);
Alcide De Gasperi (Setembre 1953 - Juny 1954);
Amintore Fanfani (Juny 1954 - Mar 1959);
Aldo Moro (Mar 1959 - Gener 1964);
Mariano Rumor (Gener 1964 - Gener 1969);
Flaminio Piccoli (Gener - Novembre 1969);
Arnaldo Forlani (Novembre 1969 - Juny 1973);
Amintore Fanfani (Juny 1973 - Juliol 1975);
Benigno Zaccagnini (Juliol 1975 - Febrer 1980);
Flaminio Piccoli (Febrer 1980 - Maig 1982);
Ciriaco De Mita (Maig 1982 - Febrer 1989);
Arnaldo Forlani (Febrer 1989 - Octubre 1992);
Mino Martinazzoli (Octubre 1992 - Gener 1994);

 Congressos .
I Congrs - Roma, 24-27 Abril 1946;
II Congrs - Npols, 15-19 Novemmbre 1947;
III Congrs - Vencia, 2-6 Juny 1949;
IV Congrs - Roma, 21-26 Novembre 1952;
V Congrs - Npols, 26-29 Juny 1954;
VI Congrs - Trento, 14-18 Octubre 1956;
VII Congrs - Florncia, 23-28 Octubre 1959;
VIII Congrs - Npols, 27-31 Gener 1962;
IX Congrs - Roma, 12-16 Setembre 1964;
X Congrs - Mil, 23-26 Novembre 1967;
XI Congrs - Roma, 27-30 Juny 1969;
XII Congrs - Roma, 6-10 Juny 1973;
XIII Congrs - Roma, 18-24 Mar 1976;
XIV Congrs - Roma, 15-20 Febrer 1980;
XV Congrs - Roma, 2-6 Maig 1982;
XVI Congrs - Roma, 24-28 Febrer 1984;
XVII Congrs - Roma, 26-30 Maig 1986;
XVIII Congrs - Roma, 18-22 Febrero 1989;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126378" title="Ralli de Galles" nonfiltered="2034" processed="2030" dbindex="52187">


El Ralli de Galles s la prova ms important de rallis del Regne Unit i forma part del Campionat Mundial de Rallis. Tamb se l'anomena Ralli GB o Ralli de la Gran Bretanya. Es disputa a la ciutat de Cardiff i als voltants d'aquesta ciutat, al Pas de Galles. Des de la seva primera edici el 1933 fins al 1998 se'l va anomenar com a RAC Ralli. A partir del 1999 va canviar el seu nom per Ralli de Galles.

Patrocinadors del Ralli.
Fins el 1970 no hi va haver cap patrocinador que poss directament el seu nom al nom oficial del Ralli. Per a partir de llavors el Daily Mirror, un diari angls va decidir reanomenar el RAC Ralli com a Daily Mirror RAC Ralli. Desprs va ser Lombard North Central al 1974, i el ralli va ser conegut com a Lombard RAC Ralli.

Desprs de dinou anys, el ralli va canviar de patrocinador i es va conixer com a Network Q RAC Ralli i desprs  Network Q Ralli de la Gran Bretanya. El ralli va moure la seva seu a Cardiff i es va concentrar al Pas de Galles. Amb el patrocini de l'Agncia pel Desenvolupament del Pas de Galles, el Ralli es conegut actualment com a Ralli de Galles GB

Per, amb aquesta llarga histria al voltant de la Gran Bretanya, hi va haver peticions per recordar el vell Rac Ralli. Aix s'han establert dos rallis que pretenen recordar-lo i que recorren les etapes clssiques que no formen part del Campionat Mundial de Rallis. Es troba el RAC Revival Rally que utilitza cotxes moderns per menys potents i el Ralli Roger Albert Clark que noms permet cotxes anteriors al 1972.

 xits escandinaus .

Els conductors escandinaus han tingut sempre uns excellents resultats al RAC Ralli, aix com en la majoria de Rallis. A partir del 1960 hi comencen a haver els primers campions escandinaus, quan Erik Carlsson de Sucia va guanyar en tres edicions consecutives el ralli amb el seu Saab 96 entre el 1960 i el 1962. El rcord de victries ha estat guanyar quatre edicions del Ralli i ho han aconseguit Hannu Mikkola (1978, 1979, 1981 i 1982) i Petter Solberg (2002, 2003, 2004 i 2005), aquest darrer s l'nic que ho ha fet en edicions consecutives.

Resultats.


Enllaos externs.
 Web oficial del Ralli de Galles GB ;
 Web oficial del Campionat Mundial de Rallis ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126388" title="Campionat paraibano" nonfiltered="2035" processed="2031" dbindex="52188">
El Campionat Paraibano s la competici futbolstica de l'estat de Paraba.

Campions.
Liga Parahybana de Football (campionats no oficials)
1908 Parahyba FBC;
1909 Parahyba United;
1910 ?
1911 ?
1912 ?
1913 Amrica;
1914 Brasil;
1915 Cabo Branco;
1916 ?
1917 Colgio Pio X;
1918 Cabo Branco;
Liga Desportiva Parahybana (campionats oficials)
1919 Palmeiras;
1920 Cabo Branco;
1921 Palmeiras;
1922 Pytaguares (no oficial);
1923 Amrica;
1924 Cabo Branco;
1925 Amrica;
1926 Cabo Branco;
1927 Cabo Branco ;
1928 Palmeiras;
1929 Cabo Branco;
1930 no es disput;
1931 Cabo Branco ;
1932 Cabo Branco;
1933 Palmeiras;
1934 Cabo Branco;
1935 Palmeiras;
1936 Botafogo;
1937 Botafogo;
1938 Botafogo;
1939 Auto Esporte;
1940 Treze;
Federao Desportiva de Football 
1941 Treze;
1942 Astra;
1943 Astra;
1944 Botafogo;
1945 Botafogo;
1946 Felipia;
Federao Paraibana de Futebol 
1947 Botafogo;
1948 Botafogo;
1949 Botafogo;
1950 Treze;
1951 no es disput;
1952 Red Cross;
1953 Botafogo;
1954 Botafogo;
1955 Botafogo;
1956 Auto Esporte;
1957 Botafogo;
1958 Auto Esporte;
1959 Estrela do Mar;
1960 Campinense;
1961 Campinense;
1962 Campinense;
1963 Campinense;
1964 Campinense;
1965 Campinense;
1966 Treze;
1967 Campinense;
1968 Botafogo;
1969 Botafogo;
1970 Botafogo;
1971 Campinense;
1972 Campinense;
1973 Campinense;
1974 Campinense;
1975 Botafogo i Treze;
1976 Botafogo;
1977 Botafogo;
1978 Botafogo;
1979 Campinense;
1980 Campinense;
1981 Treze;
1982 Treze;
1983 Treze;
1984 Botafogo;
1985 no es decid;
1986 Botafogo;
1987 Auto Esporte;
1988 Botafogo;
1989 Treze;
1990 Auto Esporte;
1991 Campinense;
1992 Auto Esporte;
1993 Campinense;
1994 Sousa;
1995 Santa Cruz;
1996 Santa Cruz;
1997 Confiana;
1998 Botafogo;
1999 Botafogo;
2000 Treze;
2001 Treze;
2002 Atltico Cajazeirense;
2003 Botafogo;
2004 Campinense;
2005 Treze;
2006 Treze;
2007 Nacional de Patos;

Ttols per equip.
campionats oficials
Botafogo Futebol Clube 25 ttols;
Campinense Clube 16 ttols;
Treze Futebol Clube 13 ttols;
Esporte Clube Cabo Branco 8 ttols;
Auto Esporte Clube 6 ttols;
Palmeiras Sport Club 5 ttols;
Santa Cruz Recreativo Esporte Clube 2 ttols;
Clube strea 2 ttols;
Amrica Football Club 2 ttols;
Atltico Cajazeirense de Desportos 1 ttol;
Confiana Esporte Clube 1 ttol;
Sousa Esporte Clube 1 ttol;
Estrela do Mar Esporte Clube 1 ttol;
Red Cross Football Club 1 ttol;
Felipia Esporte Clube 1 ttol;
Nacional Atltico Clube (Patos) 1 ttol;

Enllaos externs.
FPF web oficial;
RSSSF;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126393" title="Weimar (Lahn)" nonfiltered="2036" processed="2032" dbindex="52189">


Weimar (Lahn) s un municipi situada al land de Hessen a la Repblica Federal d'Alemanya amb 7600 habitants a la ribera del riu Lahn.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de Weimar (Lahn);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126395" title="Llista de jocs d'Avalon Hill" nonfiltered="2037" processed="2033" dbindex="52190">
Aquesta llista de jocs d'Avalon Hill inclou jocs publicats per Avalon Hill com a desenvolupador i publicador independent, la seva subsidiria Victory Games, les seves divisions de videojocs i com a marca de Hasbro.





 Avalon Hill original .


Alguns d'aquests jocs van ser desenvolupats per altres cases i reimpreses o republicades per AH.

 0-9 (AH) .
 1776 - la Revoluci Americana (1974);
 1830 - els magnats dels ferrocarrils (1986);
 1914 - la 1a Guerra Mundial (1968);

 A (AH) .
 Acquire (1962);
 Adel Verpflichtet (tamb amb el nom de By Hook Or Crook) (1991);
 Advanced Squad Leader - combat tctic a nivell de companyia a la 2a Guerra Mundial (1985);
 Advanced Third Reich - la 2a Guerra Mundial en alta estratgia (1992);
 Afrika Korps - la 2a Guerra Mundial al Nord d'frica (1964, 1965, 1977);
 Age of Renaissance - conduir Barcelona, Gnova o Vencia de l'Edat Mitjana al Renaixement (1996);
 Air Assault on Crete - batalla de la 2a Guerra Mundial (1978);
 Air Baron (1996);
 Air Force (1980);
 Alexander the Great - el conqueridor macedoni(1975);
 Alpha Omega (1980);
 Amoeba Wars (1981);
 Anzio - batalla de la 2a Guerra Mundial (1969, 1971, 1974, 1978);
 Arab-Israeli Wars - guerres entre Israel i diversos dels seus vens (1977);
 Atlantic Storm - la batalla de l'Atlntic a la 2a Guerra Mundial (1997);
 Assassin (1993);
 Attack Sub - la batalla de l'Atlntic a la 2a Guerra Mundial (1991);
 Auto Racing (1979);

 B (AH) .
 B-17, Queen of the Skies - bombardejos a la 2a Guerra Mundial (1983);
 Bali (1980);
 Baseball Strategy - joc esportiu (1973);
 Basketball Strategy - joc esportiu (1973);
 Battle for Italy (1983);
 Battle of the Bulge - contraatac de les Ardenes a la 2a Guerra Mundial (1964, 1981, 1991);
 Beat Inflation (1975);
 Bismarck - l'enfonsament del Bismarck a la 2a Guerra Mundial (1962, 1979);
 Black Spy (1981);
 Blackbeard - pirates del Carib al segle XVII (1991);
 Blitzkrieg (1965);
 Book of Lists (1979);
 Bowl Bound (1978) - futbol americ universitari;
  (1993);
 Bureaucracy (1981);
 Business Strategy (1973);

 C (AH) .
 Caesar - Caesar at Alesia (1976);
 Caesar's Legions (1975);
 Chancellorsville - batalla de la Guerra Civil dels Estats Units (1961, 1974);
 Challenge Golf at Pebble Beach (1976);
 Circus Maximus - carreres de carros a la Roma imperial (1980);
 Civil War (1961);
 Civilization - portar Babilnia, Egipte, Assria o Creta del Neoltic a l'Edat del Ferro  (1982);
 Advanced Civilization (1991);
 Class Struggle (1982);
 The Collector (1977);
 Conquistador (1983);
 Crescendo of Doom - kit d'expansi (1980);
 Cross of Iron - kit d'expansi (1979);

 D (AH) .
 D-Day (1961, 1965, 1971, 1977, 1991);
 Dark Emperor (1985);
 Devil's Den (1985);
 Diplomacy - pactes, promeses i mentides en l'Europa pre-1a Guerra Mundial(1961, 1977);
 Dispatcher (1961);
 Down With the King (1981);
 Dragon Pass (1984);
 Dragonhunt (1982);
 Dune - una bona adaptaci de la novella de Frank Herbert (1979);

 E (AH ).
 Empire of the Rising Sun - expansi al Pacfic del joc Third Reich (1995);
 Empires in Arms - alta estratgia en les Guerres Napoleniques (1986);
 Enemy in Sight (1981);
 Executive Decision (1981);

 F (AH) .
 Facts in Five (1976);
 Feudal (1976);
 Firepower - combat tctic contemporani (1984);
 Flat Top - combat entre portaavions en la Batalla del Mar del Corall, a la 2a Guerra Mundial (1981);
 Flight Leader (1986);
 Football Strategy - joc esportiu (1972);
 Foreign Exchange (1979);
 Fortress Europa (1980);
 France 1940 (1972);
 Freedom in the Galaxy (From SPI);
 Fury in the West (1979);

G (AH).
 The Game of Dilemmas (1982);
 The Game of Inventions (1984);
 Game of Slang;
 Game of Trivia (1981);
 Gangsters (1992);
 Guerilla - combats entre govern i guerrilla en algun pas centreameric (1994);
 Geronimo - la colonitzaci de l'Oest i la desaparici dels pobles nadius (1995);
 Gettysburg - la batalla crucial de la Guerra Civil dels Estats Units (1958, 1961, 1964, 1977, 1988, 1989);
 GI: Anvil of Victory - kit d'expansi (1982);
 Gladiator - lluites cos a cos entre gladiadors a la Roma imperial (1981);
 Gold! (1981);
 Greed (1986);
 Guadalcanal (1966, 1992);
 Guns of August - la 1a Guerra Mundial a nivell estratgic (1981);
 Gunslinger - duels al Far West (1983);

H (AH).
  - la Segona Guerra Pnica (1996);
 Hexagony (1980);
 History of the World - de Babilnia a la 1a Guerra Mundial, tot incls (1993);
 Hitler's War - la 2a Guerra Mundial en estratgia simplificada (2001);
 Hundred Days Battles (1983);

I (AH).
 Icebergs;
 IDF (Israeli Defence Force) - les guerres de supervivncia d'Israel (1993);
 Image (1979);
 Intern (1979);

J (AH).
 Journeys of St. Paul (1968);
 Jutland (1967, 1974);

K (AH).
 Kampfgruppe Peiper I - combats en l'ofensiva de les Ardennes per al sistema ASL (1993);
 Kampfgruppe Peiper II - combats en l'ofensiva de les Ardennes per al sistema ASL (1996);
 Kingmaker (1974);
 Knights of the Air (1987);
 Kremlin - poder, supervivncia i Sibria a la nomenklatura (1988);
 Kriegspiel (1970);

L (AH).
 Le Mans (1961);
 Legend of Robin Hood (1980);
 London's Burning (1996);
 The Longest Day - tot el Desembarcament de Normandia a nivell operacional (1980);
 Lords of Creation (1980??);
 Luftwaffe (1971);

M (AH).
 Machiavelli (1980);
 Management (1961);
 Magic Realm - aconseguida barreja entre joc de tauler i joc de rol (1978);
 MBT - guerres hipottiques amb els exrcits actuals (1989);
 Midway (1964, 1991);
 Monsters Menace America - pardia del cinema de monstres (1998);
 Moonstar (1981);
 Mystic Wood (1980);

N (AH).
 Napoleon (1977);
 Napoleon at Bay (1983);
 Napoleon's Battles (1989);
 Naval War (1983);
 New World - la conquesta d'Amrica (1990);
 Nieuchess (1961);

O (AH).
 OD (1985);
 Oh Wah Ree (1976);
 On To Richmond (1998);
 Origins of World War II (1971);
 Outdoor Survival (1972);

P (AH).
 Panzer Armee Afrika (1982);
 Panzerblitz (1970);
 Panzergruppe Guderian (1984);
 Panzerkrieg (1983);
 Panzer Leader (1974);
 Past Lives (1988);
 Patton's Best - joc solitari, conduir un tanc Sherman a la 2a Guerra Mundial (1987);
 Paydirt (1979) -- American football;
 Pennant Race (1983) -- baseball;
 The Peter Principle (1981);
 Platoon - recreaci de la pellcula d'Oliver Stone;
 Point of Law (1979);
 Powers & Perils;
 Pro Golf (1982);

R (AH).
 Republic of Rome - conduir una famlia patrcia al control del senat de la Roma Republicana (1990);
 Rail Baron (1977);
 Regatta (1979);
 Richthofen's War - combat aeri en la 1a Guerra Mundial (1972);
 Rise and Decline of the Third Reich - la 2a Guerra Mundial en gran estratgia (1976, 1981);
 Advanced Third Reich - ampliaci de la complexitat del joc (1992);
 Risque (1985);
 Road Kill (1993);
 Roads to Gettysburg (1994);
 RuneQuest - en realitat aquest joc de rol va ser editat per Chaosium al 1978, per AH va ser propietaria dels drets entre 1984 i 2003;
 The Russian Campaign - l'Operaci Barbarroja en la 2a Guerra Mundial (1974, 1976);
 Russian Front (1985);

S (AH).
 Samurai (1980);
 Shakespeare (1970);
 Slapshot (1982) -- hockey;
 Sleuth (1981);
 Source of the Nile - exploraci d'frica (1979);
 Speed Circuit (1971, 1977);
 Spices of the World (1988);
 Squad Leader - combat tctic a la 2a GM (1977);
 Cross of Iron - kit d'expansi (1978);
 Crescendo of Doom - kit d'expansi (1979);
 GI: Anvil of Victory - kit d'expansi (1982);
 Advanced Squad Leader (1985) - revisi i amplicaci del joc Squad Leader;
 Squander (1965);
 Stalingrad (1963, 1974);
 Starship Troopers - recreaci de la novella de Robert A. Heinlein (1976, 1997);
 Statis Pro Baseball (1978) -- cartes dels jugadors actualitzades fins a 1992;
 Statis Pro Basketball (1978) -- cartes dels jugadors actualitzades fins a 1992;
 Statis Pro Football (1978) -- cartes dels jugadors actualitzades fins a 1992;
 Stocks and Bonds (1978);
 Stock Market (1970);
 Stonewall Jackson's Way - combats de la Guerra Civil dels Estats Units (1992);
 Stonewall in the Valley - combats de la Guerra Civil dels Estats Units (1995);
 Stonewall's Last Battle - combats de la Guerra Civil dels Estats Units (1996);
 Storm Over Arnhem - l'Operaci Market Garden de la 2a Guerra Mundial (1981);
 Struggle of Nations (1982);
 Submarine - combats navals en la 2a Guerra Mundial (1978);
 Successors - la lluita entre els generals d'Alexandre el Gran per controlar el seu imperi (1997);
 Superstar Baseball - joc esportiu (1978);

T (AH).
 Tactics (1952, 1983);
 Tactics II (1958, 1961, 1972);
 Third Reich - estratgia a gran escala de la 2a Guerra Mundial (1976, 1981);
 Advanced Third Reich (1992);
 Titan - combats entre monstres fantstics (1982);
  - (1997);
 Tokyo Express;
 Trireme (1980);
 Tobruk (1975);
 Tuf (1969);
 Tuf*Abet (1969);
 Turning Point Stalingrad (1989);
 TV Wars (1987);
 TwixT (1976);

U (AH).
 U-Boat (1959, 1961);
 UFO (1978);
 Up Front - joc de cartes sobre combats tctics de la 2a Guerra Mundial a nivell de secci (1983);

V (AH).
 Venture (1983);
 Verdict II (1961);
 Victory in the Pacific - Pacific War (1977);
 Vikings;

W (AH).
 War and Peace (1980);
 War at Sea - Batalla de l'Atlntic (1976);
 War at Sea II (1980);
 Waterloo - l'ltima batalla de Napole (1962);
 Wizards (1982);
 Wizard's Quest (1979);
 Wooden Ships and Iron Men - combat naval de 1776 a 1814 (1975);
 Word Power (1967);
 Wrasslin (1990) -- simulaci de lluita lliure;

Y (AH).
 Yanks (1987);
 Year of the Lord (1968);
 Yellowstone (1985);

Victory Games.

0-9 (VG).
 1809 (1984);
2nd Fleet (1986);
3rd Fleet (1990);
5th Fleet (1989);
6th Fleet (1985);
7th Fleet (1987);

A (VG).
 A Nightmare on Elm Street (1987);
 Across 5 Aprils (1992);
 Aegean Strike ;
 Ambush! - joc solitari de combat tctic en la 2a Guerra Mundial (1983);

B (VG).
 Battle Hymn (1986);

C (VG).
 Carrier (1990);
 Central America (1987);
 The Civil War: 1861-1865 (1983);
 Cold War (1984);

F (VG).
 Flashpoint Golan (1991);
 France 1944 (1986);

G (VG).
 The Gulf Strike (1983);

H (VG).
 Hell's Highway - l'Operaci Market Garden de la 2a Guerra Mundial (1983);

J (VG).
 James Bond 007 (1983);

K (VG).
 The Korean War (1986);

L (VG).
 Lee vs. Grant (1988);

M (VG).
 Mosby's Raiders - joc en solitari sobre la Guerra Civil dels Estats Units (1985);

N (VG).
 NATO: The Next War in Europe (1983);

O (VG).
 Omaha Beachhead (1987);
 Open Fire (1987);

P (VG).
 Pacific War (1985);
 Panzer Command (1984);
 Pax Britannica (1985);
 The Peloponnesian War (1991);

S (VG).
 Shell Shock (1992);

T (VG).
 Theater Analysis Model (1983);
 Tokyo Express (1988);

V (VG).
Vietnam (1984);

 Videojocs .

A (VJ).
 Achtung Spitfire! (1997);
 Andromeda Conquest (1982);
 Avalon Hill's Advanced Civilization (1995);

B (VJ).
 B-1 Nuclear Bomber (1981);

C (VJ).
 Cave Wars (1996);

D (VJ).
 Death Trap;
 Defiance (sota Visceral Productions) (1998);

E (VJ).
 Empire of the Overmind (1981);

G (VJ).
 GFS Sorceress (1982);

H (VJ).
 History of the World (1997);

L (VJ).
 London Blitz;
 Lords of Karma (1980);

M (VJ).
 Midway Campaign;

N (VJ).
 North Atlantic Convoy Raider;
 Nukewar;

O (VJ).
 Over the Reich (1996);
 Out of Control;

P (VJ).
 Planet Miners;

R (VJ).
 Ripper!;

S (VJ).
 Shuttle Orbiter;
 Space Station Zulu (1982);

T (VJ).
 Third Reich (1996);

U (VJ).
 Under Fire (1985);

W (VJ).
 Wall Ball);
 Wooden Ship & Iron Men (1996);

Hasbro Avalon Hill.


Alguns d'aquests jocs van ser desenvolupats originalment per altres empreses i redissenyats o republicats per AH. Els marcats com a reedici ja eren jocs d'AH abans que Hasbro comprs l'empresa.

A (Hasbro).
 Acquire (reedici, 1999);
 Axis and Allies (Edici Revisada; joc original de Milton Bradley, 2003);
 Axis and Allies: Battle of the Bulge (2006);
 Axis and Allies: D-Day (2004);
 Axis and Allies: Europe (1999);
 Axis and Allies: Miniatures (2005);
 Axis and Allies: Pacific (2001);

B (Hasbro).
 Battle Cry (2000);
 Betrayal at House on the Hill (2004);

C (Hasbro).
 Cosmic Encounter (joc original d'Eon Games, 2000);

D (Hasbro).
 Diplomacy (reedici, 1999);

G (Hasbro).
 The Great Dalmuti (joc original de Wizards of the Coast, 2005);
 Guillotine (joc original de Wizards of the Coast, 2005);

H (Hasbro).
 History of the World (reedici, 2001);

M (Hasbro).
 Monsters Menace America (redisseny de Monsters Ravage America, 2005);

N (Hasbro).
 Nexus Ops (2005);

R (Hasbro).
 Risk 2210 A.D. - Risk variant (2001);
 Risk Godstorm - Risk variant (2004);
 RoboRally (joc original de Wizards of the Coast, 2005);
 Rocketville (2006);

S (Hasbro).
 Stratego Legends - Stratego variant (1999);
 Star Wars - The Queen's Gambit (2000);
 Sword and Skull (2005);

V (Hasbro).
 Vegas Showdown (2005);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126398" title="Club Atltico Pearol" nonfiltered="2038" processed="2034" dbindex="52191">


El Club Atltico Pearol s un club de futbol uruguai de la ciutat de Montevideo.

Histria.
El C.A. Pearol va ser format el 13 de desembre de 1913 per antics membres del Central Uruguay Railway Cricket Club (CURCC). El CURCC havia estat fundat el 28 de setembre de 1891.

El Pearol reclama ser el mateix club que el CURCC, i per tant l'equip ms antic del pas. Altres fonts, especialment per part del seu rival el Club Nacional de Football, mantenen que ambds eren dos equips diferents.

Els colors del Pearol sn el groc i el negre i deriven dels colors usats en els senyals de les barreres del ferrocarril.

 Palmars .
5 Copa Libertadores de Amrica: 1960, 1961, 1966, 1982, 1987;
3 Copa Intercontinental de futbol: 1961, 1966, 1982;
40 Lliga uruguaiana de futbol: 1918, 1921, 1925 (no oficial), 1926 (no oficial), 1928, 1929, 1932, 1935, 1936, 1937, 1938, 1944, 1945, 1949, 1951, 1953, 1954, 1958, 1959, 1960, 1961, 1962, 1964, 1965, 1967, 1968, 1973, 1974, 1975, 1978, 1979, 1981, 1982, 1985, 1986, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997,  1999, 2003;
12 Liguilla: 1974, 1975, 1977, 1978, 1980, 1984, 1985, 1986, 1988, 1994, 1997, 2004;
13 Toneo Competencia: 1936, 1941, 1943, 1946, 1947, 1949, 1951, 1953, 1956, 1957, 1964, 1967, 1986;

 Evoluci de l'uniforme .



 Jugadors destacats .


 Altres seccions .
Actualment el Pearol t seccions de futbol i futbol sala, tot i que histricament ha tingut altres seccions que han donat fora xits al club, com la de basquetbol (campi federal el 1944 i 1982 i sud-americ el 1982) o la de ciclisme. Altres seccions histriques han estat el futbol femen, motociclisme, escacs, tennis taula o esgrima.

 Enllaos externs .
Web Oficial del club;
Web oficial del club;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126409" title="Johann Stamitz" nonfiltered="2039" processed="2035" dbindex="52192">

Johann Wenzel Anton Stamitz (en txec: Jan Vclav Stamic) (19 de juny de 1717   27 de mar de 1757) fou un compositor i violinista txec. Johann fou el pare de Carl Stamitz i Anton Stamitz, tamb compositors.

 Dades biogrfiques .

Stamitz va neixer a Nemecky Brod (avui Havlickuv Brod, a la Repblica Txeca). Va rebre les primeres llions de msica de la m del seu pare, que era organista. Posteriorment va estudiar amb els jesutes a Jihlava (Iglau en alemany) i a la Universitat Carolina de Praga

El 1741 es trasllad a Mannheim, quasi al mateix temps en qu Karl Theodor es fa crrec del govern del principat amb el desig de fer de la cort un nou Versalles.El 1743 ser nomenat primer violinista de l'orquestra de la cort i el 1745 Konzertmeister o director musical. Amb el vist i plau del prncep elector, Stamitz a elevar el nivell de l'orquestra fins al punt de convertir-la en una de les ms reputades d'Europa. 

Entre el 1754-55 va passar una temporada a Pars i la seva msica va ser interpretada amb xit als Concerts Spirituels.

Va morir a Mannheim el 1757. El seu successor al front de l'orquestra de l'Elector fou Christian Cannabich

 Fundador de l'Escola de Mannheim .

Stamitz fou el fundador i el membre ms prominent de l'anomenada Escola de Mannheim, per la que va compondre gran quantitat de concerts, especialment per a viol o flauta, per tamb per a violoncel, trompeta, clarinet i viola d'amore entre altres. Tamb va compondre msica de cambra per a diverses formacions, per les obres ms significatives van ser les ms de 60 simfonies que va compondre, la majoria per a l'orquestra de Mannheim. 

Fou un dels primers compositors en compondre sistemticament simfonies en 4 moviments, afegint el minuet i trio als 3 moviments habituals. Tamb s habitual la introducci dels clarinets en la simfonia, un tractament ms meldic de la viola i incipients intents d'empastar els instruments de fusta amb la corda.

Cal destacar tamb la introducci d'un segon grup de material temtic contrastant en el primer moviment de la simfonia, que ser decisiu per al desenvolupament del que es coneix com a forma sonata. 

Malgrat totes aquestes innovacions, el que ms es va valorar de l'orquestra de Mannheim fou a nivell interpretatiu. Molt possiblement aquest virtuosisme orquestral anava lligat al fet que Johann Stamit acostumava a dirigir l'orquestra des del lloc del concertino, mentre que el costum habitual en l'poca encara era dirigir des del clavec.

 Obra .

 6 sonates a 3 parts concertants, op. 1;
 6 sonates de cmera per a viol i baix continu, op. 6;
 4 colleccions de 6 simfonies cada una poblicades com a opus 3, 4, 7 i 8 i una quantitat superior en manuscrits.
 10 trios orquestrals;
 6 concerts per a clavec, op. 10 i diversos concerts per a flauta, viol i altres instruments.
 Una missa.

 Bibliografia .

 Pestelli, G. Historia de la msica, 7 - La poca de Mozart y Beethoven Ed. Turner Msica, Madrid 1986.
 Pauly, R.G. La msica en el periodo clasico. Ed. Victor Leru, Buenos Aires, 1980.

 Enllaos externs .
Breu biografia d'Stamitz (en castell);
Anlisi comparativa dels Concerts per a Clarinete d'Stamitz y Mozart (en castell);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126412" title="Provncia de Kardzhali" nonfiltered="2040" processed="2036" dbindex="52193">



Kardzhali (blgar                    ; turc K rcaali  li) s una provncia del sud de Bulgria, fronterera amb Grcia (prefectures gregues de Xanthi i Rodhopi al sud i Est. T una extensi de 3209.1 km

Ciutats.

La capital s Kardzhali, i altres ciutats sn:

Ardino;
Krumovgrad;
Momchilgrad;
Dzhebel;

Viles.

La poblaci el 15 de desembre de 2004 era

Abramovo (pob: 94);
Ahrisko (pob: 127, elev: 680 m, codi postal: 6761);

Demografia.

Segons el cens del 2001, la poblaci de la provncia era de 164,019 habitants, incloent-hi: 
Turcs = 101,116;
Blgars = 55,939;
Gitanos = 1,264;
altres;

Vegeu tamb.
Provncies de Bulgria;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126413" title="Provncia de Lovech" nonfiltered="2041" processed="2037" dbindex="52194">





Lovech s una provncia del centre de Bulgria.  La principal ciutat s Lovech, i altres ciutats sn Troyan, Yablanitsa i Teteven. Lovech s famosa per pel pont de Kolyu Ficheto. 

Lovech t una fortalesa migeval en bon estat que va jugar un paper fonamental en la revolta dels germans Asen i Petar el 1186 per a establir el Segon Regne Blgar.
Tamb durant la guerra d'independncia contra l'Imperi Otom, l'heroi nacional Vasil Levski, lluitador independentista, va centrar a Lovech la seva organitzaci revolucionria (BRCC). Fou capturat pels turcs a una vila vora anomenada Kakrina. Un monumenet a Vasil Levski ha estat construt vora la fortalesa migeval. Tamb hi ha un museu dedicat a Levski i a la BRCC situat a Varosha (      ) - un rea on s'hi ha reservat l'arquitectura i l'atmosfera del temps del renaixement nacional blgar. Moltes de les cases sn connectades d'alguna manera amb les activitats de Levski.


En temps ms recents, Lovech fou el lloc on es va establir l'ensenyament en llenges estrangeres a Bulgria. All s'hi va establir el Collegi Nord-americ (1881), i la primera escola estrangera a Bulgria es va obrir a Lovech el 1950. Inicialment s'hi ensenyaven tres llenges - angls, francs i alemany. Tanmateix, l'ensenyament de l'angls i del francs foren traslladades a Sofia i Varna respectivament, fundant-se les primers escoles d'idiomes en aquelles ciutats - La primera escola d'angls a Sofia el 1954 i l'escola de francs a Varna el 1958. Durant el 1959-1984 l'alemany noms es va ensenyar a Lovech i l'escola va rebre el nom informal d'Escola Alemanya (                 ).


 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126414" title="Anadelphia" nonfiltered="2042" processed="2038" dbindex="52195">

Anadelphia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Anadelphia afzeliana (Rendle) Stapf;
Anadelphia arrecta (Stapf) Stapf;
Anadelphia bigeniculata Clayton;
Anadelphia chevalieri Reznik;
Anadelphia funerea (Jacq.-Fl.) Clayton;
Anadelphia hamata Stapf;
Anadelphia leptocoma (Trin.) Pilg.
Anadelphia liebigiana H. Scholz;
Anadelphia lomaensis (A. Camus) Jacq.-Fl.
Anadelphia longifolia Stapf;
Anadelphia macrochaeta (Stapf) Clayton;
Anadelphia polychaeta Clayton;
Anadelphia pubiglumis Stapf;
Anadelphia pumila Jacq.-Fl.
Anadelphia scyphofera Clayton;
Anadelphia tenuifolia Stapf;
Anadelphia trepidaria (Stapf) Stapf;
Anadelphia trichaeta (Reznik) Clayton;
Anadelphia triseta Reznik;
Anadelphia trispiculata Stapf;
Anadelphia virgata Hack.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126415" title="Andropogon" nonfiltered="2043" processed="2039" dbindex="52196">

Andropogon s un gnere de plantes famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Andropogon distachyos L.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126416" title="Andropterum" nonfiltered="2044" processed="2040" dbindex="52197">

Andropterum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Andropterum stolzii (Pilg.) C.E. Hubb.
Andropterum variegatum Stapf;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126417" title="Apluda" nonfiltered="2045" processed="2041" dbindex="52198">

Apluda s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Apluda mutica ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126418" title="Apocopis" nonfiltered="2046" processed="2042" dbindex="52199">

Apocopis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Apocopis wrightii Munro;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126419" title="Arthraxon" nonfiltered="2047" processed="2043" dbindex="52200">

Arthraxon s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Arthraxon ciliaris P. Beauv. ;
Arthraxon lancifolius (Trin.) Hochst. ;
Arthraxon linifolius Henr.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126420" title="Asthenochloa" nonfiltered="2048" processed="2044" dbindex="52201">

Asthenochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126421" title="Bhidea" nonfiltered="2049" processed="2045" dbindex="52202">

Bhidea s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Bhidea borii Deshp., V. Prakash & N.P. Singh;
Bhidea burnsiana Bor;
Bhidea fischeri Sreek. & B.V. Shetty;
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126423" title="William Butler Yeats" nonfiltered="2050" processed="2046" dbindex="52203">


William Butler Yeats ( Dubln, Irlanda 1865 - Menton, Frana 1939 ) fou un poeta i dramaturg irlands. Embolcallat en un halo de misticisme, Yeats ha sigut una de les figures ms representatives del renaixement literari irlands i va ser un dels fundadors de l'Abbey Theatre. Tamb va exercir com a Senador. Va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1923. 

Biografia.
Va nixer el 13 de juny de 1865 a Georgeville, prop de Saymount Castle, Dubln (Irlanda). Fill del pintor John Butler Yeats i Susan Poyexfen Yeats, una famlia angloirlandesa protestant. El seu avi, anomenat tamb William Butler Yeats, fou rector de l'Esglsia Irlandesa, mentre que el seu pare era un nacionalista escptic i ateu. El carcter del jove Yeats va ser una combinaci d'ambds. El bigraf Ellman escriu respecte d'aix: Va erigir una fe excntrica en algun lloc entre les creences ortodoxes del seu avi i les descreences no ortodoxes de son pare.

L'any 1867, als dos anys, Yeats es va traslladar amb la seua famlia a la ciutat de Londres, al nmero 23 del carrer Fitzroy. Hi va romandre a penes cinc anys, ja que al juliol de 1872 va tornar amb la seua mare i germans al comtat irlands de Sligo, a casa dels seus avis, William i Elizabeth Pollexfen a Merville. Ac es va amerar dels contes de fades que li contava la gent senzilla d'Irlanda, i sa mare li va contar moltes histria sobre els follets i gnoms, alhora que la gent del camp relatava les seues experincies amb la "gent petita". Sens dubte la seua estada va marcar per sempre el seu carcter, com ell mateix escriuria: El lloc que realment va tenir una major influncia en la meua vida va ser Sligo.

A l'octubre de 1874 va tornar novament amb la seua famlia a Londres i es va installar a Edith Viles. Ac son pare es relacion amb un grup de pintors prerafaelites. En la primavera de 1877 Yeats va comenar els seus estudis a l'escola londinenca de Godolphin d'Hammersmith, per davant de l'escs xit de son pare com a pintor, la famlia es va traslladar a l'estiu de 1881 a Balscadden Cottage, a Howth, prop de Dubln. Yeats va comenar a escriure i llegir poesia. Va estudiar a l'Erasmus Smith High School fins el desembre de 1883. En aquesta poca va ser un estudiant poc aplicat i distret, i l'nica cosa que semblava interessar-li de veritat era la poesia.

L'any 1884 va intentar accedir al Trinity College, per desprs, amb gran pesar va ingressar en l'Escola Metropolitana d'Art de Dubln, on va estudiar pintura. Hi va conixer a George Russell (conegut amb el pseudnim d'AE), qui el va iniciar en el mn d'all sobrenatural i esotric. Va comenar a escriure poesia simbolista i a experimentar amb visions i allucinacions. Detestava la cincia, a la que veia en contrast directe amb la poesia, la bellesa i la veritat, i va comenar a sentir-se atret pel budisme (ja havia renunciat a la religi tradicional l'any 1880).

Maud Gonne i les seues primeres publicacions.

A l'abril de 1885 va publicar a la Dubln University Review els seus primers poemes. Al juny del mateix any va fundar la Societat Hermenutica de Dubln juntament amb George Russell i Charles Johnson. A l'abril de l'any segent va abandonar l'Escola Metropolitana d'Art i a l'octubre va publicar de forma privada Mosada.

Va conixer John O'Leary, que havia estat captiu cinc anys en presons britniques i quinze en l'exili. O'Leary li va transmetre les seues idees nacionalistes, i fins i tot va arribar a sentir-se atret per W. Morris, encara que no va ser capa de seguir les seues doctrines socialitzants perqu desconfiava de les masses i del proletariat.

A l'abril de 1887 es va traslladar amb la seua famlia a Londres. S'hi va unir a un grup de poetes en decadncia com Ernest Rhys, Arthur Symons, Ernest Dowson, Lionel Johson, amb els quals va formar un club literari: The Rymers Club. Tamb hi va descobrir Societat Teosfica, un nou moviment que assegurava tenir la possibilitat d'oferir una sntesi de religi, cincia i filosofia. Al maig de 1887 va visitar la seua fundadora, Helena Blavatsky, qui tamb protagonitzava una srie de sessions espitiristes. Desprs d'haver mantingut algunes converses amb ella i molt de temps de meditaci, Yeats es va unir a la famosa Societat Teosfica de Londres al novembre de 1888.

En 1889 va publicar la seua primera collecci de poemes, The Wanderings of Oisin and Other Poems (Els pelegrinatges d'Oisin i altres poemes). El dia 30 de gener de 1889 ocorre un fet fonamental en la vida de Yeats, coneix Maud Gonne, que seria de gran importncia en la seua vida. A pesar de les seus mostres d'amor, Maud sempre va rebutjar Yeats. Ell li va proposar matrimoni el 1891, per ella no hi va accedir. L'any 1899 va anar a visitar-la a Pars a demanar-li m, per va ser rebutjat de nou. Maud Gonne va contraure matrimoni al febrer de 1903 amb John MacBride, un veter de guerra. Anys ms tard va anar a visitar-la a Normandia una vegada ms amb l'esperana de casar-se amb ella. Un any desprs va proposar matrimoni a la filla de Maud, per el resultat va ser idntic al de sa mare. Malgrat aix, Maud Gonne va ocupar un lloc molt important en la poesia de Yeats. Molts dels seus poemes la mostren com a una bella jove amb posat de reina que incitava els irlandesos a rebellar-se. El seu patriotisme degu influir en Yeats.

Teatre.
L'any 1896 va tornar a Irlanda, on es va integrar en el moviment del renaixement literari del seu pas i va establir amistat amb l'autora teatral nacionalista Isabella Augusta Gregory, amb l'ajuda de la qual fundaria el Teatre Nacional Irlands (1901). Yeats va escriure per a aquesta companyia, de la que va ser director fins a la seua mort.

Diverses de les seues obres de teatre van estar inspirades en el passat mitolgic celta, i sovint giraven entorn de l'heroi celta Chuchulain, sent reunides a Four Plays for Dancers ("4 peces per a ball", 1921). Tenien forta influncia del simbolisme i del teatre Noh, que comenava a conixe's a Europa. Aquestes influncies sn paleses en la ritualitzaci de l'obra i el teatralisme; emprant mscares i gestos, a ms de la inclusi de cors, danses i msica cerimonial. Aix mateix els elements simbolistes es troben en dilegs de to potic, en els que irromp all mstic i onric. 

Per les seues condicions escniques, les seues obres sn ms aptes per a ser representades davant d'un pblic redut, per la qual cosa van contribuir al desenvolupament del teatre de cambra. Altres obres dramtiques destacades de Yeats sn La comtessa Kathleen, de carcter nacionalista, i Deirdre, una tragdia en vers.

ltims anys.

El perode ms fecund de Yeats va ser el de les seues obres de maduresa i vellesa. Entre les primeres destaquen els volums de poesia The Green Helmet and Other Poems ("El casc verd"), Responsibilities ("Responsabilitats") i The Wild Swans at Coole ("Els cignes salvatges de Coole"), en els que s'evidencia una profunda evoluci del seu llenguatge lric, que es fa personal, vigors, exacte i enlluernador. 

L'any 1925 va escriure el tractat A vision ("Una visi"), on expressa la seua creena en l'ntima relaci entre la imaginaci potica i la realitat universal. Amb The tower ("La torre"), The Winding Stair ("L'escala de caragol") i Last Poems and Two Plays ("ltims poemes i obres de teatre"), aquesta ltima obra pstuma i en la qual inclou el celebrat Vers Bizanci, Yeats va aconseguir el zenit de la seua poesia. 

La seua poesia, que a pesar del seu esperit innovador, generalment es va caracteritzar per la cura dels aspectes formals. Igualment, era de carcter simbolista i utilitzava imatges que traduen l'inconscient universal de les cultures.

L'any 1923 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per la seva inspirada poesia, que en una forma altament artstica dna l'expressi a l'esperit d'una naci sencera. A l'independitzar-se el seu pas del Regne Unit, l'any 1922 va ser escollit senador de l'Estat Lliure Irlands, crrec que va ocupar fins el 1928.

Yeats mor el 28 de gener de 1939 a lHtel Idal Sjour de la ciutat de Menton, poblaci situada al departament francs dels Alps Martims. Inicialment enterrat a Roquebrune-Cap-Martin el setembre de 1948 fou traslladat al comtat irlands de Sligo.

Obra.

 1886 - Mosada;
 1888 - Fairy and Folk Tales of the Irish Peasantry;
 1889 - The Wanderings of Oisin and Other Poems;
 1891 - Representative Irish Tales;
 1891 - John Sherman and Dhoya;
 1892 - Irish Faerie Tales;
 1892 - The Countess Kathleen and Various Legends and Lyrics;
 1893 - The Celtic Twilight;
 1894 - The Land of Heart's Desire;
 1895 - Poems;
 1897 - The Secret Rose;
 1899 - The Wind Among the Reeds;
 1900 - The Shadowy Waters;
 1902 - Cathleen ni Houlihan;
 1903 - Ideas of Good and Evil;
 1903 - In the Seven Woods;
 1907 - Discoveries;
 1910 - The Green Helmet and Other Poems;
 1912 - The Cutting of an Agate;
 1913 - Poems Written in Discouragement;
 1914 - Responsibilities;
 1916 - Reveries Over Childhood and Youth;
 1917 - The Wild Swans at Coole;
 1918 - Per Amica Silentia Lunae;
 1921 - Michael Robartes and the Dancer;
 1921 - Four Plays for Dancers;
 1921 - Four Years;
 1924 - The Cat and the Moon;
 1925 - A Vision;
 1926 - Estrangement;
 1926 - Autobiographies;
 1927 - October Blast;
 1928 - The Tower;
 1929 - The Winding Stair;
 1933 - The Winding Stair and Other Poems;
 1934 - Collected Plays;
 1935 - A Full Moon in March;
 1938 - New Poems;
 1939 - Last Poems and Two Plays (Obra pstuma);
 1939 - On the Boiler (Obra pstuma);

 Referncies populars .
La lletra de la can de Joni Mitchell Slouching toward Bethlehem, est basada en el poema de Yeats The Second Coming.
The Second Coming va ser tamb usada com a base per a l'episodi de la srie Angel Slouching towards Bethlehem.
The Second Coming tamb va proporcionar el nom per a la novella Things Fall Apart, de Chinua Achebe.
L'epitafi de Yeats va inspirar el ttol de la novella de Larry McMurtry Horseman, Pass By, en la qual est basada la pellcula Hud.
El Grup d'Indie Rock The Smiths fa referncia a Yeats en la can Cementry Gates del disc The Queen Is dead;

 Bibliografia .
Yeats: The Man and the Masks, Richard Ellman, W W Norton (1978). ISBN 0393075222.
W. B. Yeats: A Life, Vol. I: The Apprentice Mage, R. F. Foster, Oxford UP (1996). ISBN 0192880853.
W. B. Yeats: A Life, Vol. II: The Arch-Poet 1915-1939, R. F. Foster, Oxford UP (2003). ISBN 0198184654.
A Literary Guide to Dublin, Vivien Igoe, Methuen (1994). ISBN 0413691209.
W B Yeats: A New Biography, Alexander Norman Jeffares, Farrar, Straus and Giroux (1989). ISBN 0374285888.
W B Yeats: Man and Poet, Alexander Norman Jeffares, Yale UP (1949).
Stone Cottage: Pound, Yeats, and Modernism, James Longenbach, Oxford UP (1988). ISBN 0195066626.
The Lost Theatres of Dublin, Philip B. Ryan, The Badger Press (1998). ISBN 0952607611.

 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1923;
  Yeats Society Sligo;
  Biografia i poemes;
  Llistat alfabtic dels seus poemes;
  National Library of Ireland;
  William Butler Yeats al Projecte Gutenberg;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126426" title="Chrysopogon" nonfiltered="2051" processed="2047" dbindex="52205">

Chrysopogon s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Chrysopogon nutans Benth. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126428" title="Clausospicula" nonfiltered="2052" processed="2048" dbindex="52206">

Clausospicula s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Clausospicula extensa Lazarides ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126429" title="Cleistachne" nonfiltered="2053" processed="2049" dbindex="52207">

Cleistachne s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Cleistachne macrantha Stapf;
Cleistachne sorghoides Benth.
Cleistachne stocksii Hook. f.
Cleistachne teretifolia Hack. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126430" title="Cymbopogon" nonfiltered="2054" processed="2050" dbindex="52208">


Citronella o Cymbopogon s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Cymbopogon citratus (DC) Stapf (canya santa);
Cymbopogon flexuosus (DC) Stapf.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126431" title="Dichanthium" nonfiltered="2055" processed="2051" dbindex="52209">

Dichanthium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Dichanthium ischaemum (L.) Roberty.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
(Els gneres marcats amb dos asteriscs (**) sn sinnims possibles)

**Bothriochloa Kuntze, 
**Capillipedium Stapf, 
Diplasanthum Desv., 
Eremopogon Stapf, 
Lepeocercis Trin..

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126433" title="Digastrium" nonfiltered="2056" processed="2052" dbindex="52210">

Digastrium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

De vegades s'inclou al gnere Ischaemum.

Espcies.
D. baileyi (C.E. Hubb.) Pilg.
D. fragile (R. Br.) A. Camus ;

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126434" title="Diheteropogon" nonfiltered="2057" processed="2053" dbindex="52211">

Diheteropogon s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Diheteropogon amplectens (Nees) Clayton;
Diheteropogon amplectens var. amplectens;
Diheteropogon amplectens subvar. catangensis (Chiov.) Clayton;
Diheteropogon buchneri (Hack.) Stapf;
Diheteropogon emarginatus (De Wild.) Robyns;
Diheteropogon filifolius (Nees) Clayton;
Diheteropogon grandiflorus (Hack.) Stapf;
Diheteropogon hagerupii Hitchc.
Diheteropogon kindunduensis (Vanderyst) Lebrun;
Diheteropogon maximus C.E. Hubb.
Diheteropogon microterus Clayton;
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126435" title="Dimeria" nonfiltered="2058" processed="2054" dbindex="52212">

Dimeria s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
D. ciliata Merr.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Didactylon Zoll. & Moritzi, 
Haplachne C. Presl, 
Psilostachys Steud., 
Pterygostachyum Steud., 
Woodrowia Stapf.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126438" title="Elymandra" nonfiltered="2059" processed="2055" dbindex="52213">

Elymandra s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Elymandra androphila (Stapf) Stapf;
Elymandra archaelymandra (Jacq.-Fl.) Clayton;
Elymandra gossweileri (Stapf) Clayton;
Elymandra grallata (Stapf) Clayton;
Elymandra lithophila (Trin.) Clayton;
Elymandra monostachya Jacq.-Fl.
Elymandra subulata Jacq.-Fl.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnim.
Pleiadelphia Stapf.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126441" title="Eriochrysis" nonfiltered="2060" processed="2056" dbindex="52214">

Eriochrysis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

 Espcies .
E. laxa Swallen;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

 Sinnims .
Leptosaccharum (Hack.) A. Camus, 
Plazerium Kunth, nom. inval..

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126442" title="Euclasta" nonfiltered="2061" processed="2057" dbindex="52215">

Euclasta s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Euclasta clarkei (Hack.) Cope;
Euclasta condylotricha (Hochst. ex Steud.) Stapf;
Euclasta glumacea Franch.
Euclasta graminea T. Durand & H. Durand ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126443" title="Eulalia" nonfiltered="2062" processed="2058" dbindex="52216">

Eulalia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
E. viminea (Trin.) Kuntze;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
(Els gneres marcats amb dos asteriscs (**) sn sinnims possibles)

**Pseudopogonatherum A. Camus, 
Puliculum Haines.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126444" title="Eulaliopsis" nonfiltered="2063" processed="2059" dbindex="52217">

Eulaliopsis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Eulaliopsis angustifolia (Trin.) Honda;
Eulaliopsis binata (Retz.) C.E. Hubb.
Eulaliopsis duthiei Sur;
Eulaliopsis sykesii Bor;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126445" title="Exotheca" nonfiltered="2064" processed="2060" dbindex="52218">

Exotheca s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Exotheca abyssinica (Hochst. ex A. Rich.) Andersson;
Exotheca chevalieri (A. Camus) A. Camus ex M. Schmid;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126446" title="Germainia" nonfiltered="2065" processed="2061" dbindex="52219">

Germainia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Germainia capitata Balansa & Poitr.
Germainia flosculosa (F. Muell.) C.E. Hubb.
Germainia grandiflora (S.T. Blake) Chai-Anan;
Germainia khasiana Hack.
Germainia lanipes Hook. f.
Germainia pilosa Chai-Anan;
Germainia schmidiana A. Camus;
Germainia tenax (Balansa) Chai-Anan;
Germainia thailandica (Bor) Chai-Anan;
Germainia thorelii A. Camus;
Germainia truncatiglumis (F. Muell. ex Benth.) Chai-Anan;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.

Balansochloa Kuntze, 
Chumsriella Bor, 
Sclerandrium Stapf & C. E. Hubb..

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126447" title="Hemisorghum" nonfiltered="2066" processed="2062" dbindex="52220">

Hemisorghum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Hemisorghum mekongense (A. Camus) C.E. Hubb.= Sorghum halepense var. mekongense A. Camus;
Hemisorghum venustum (Thwaites) Clayton = Andropogon venustus Thwaites;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126448" title="Heteropogon" nonfiltered="2067" processed="2063" dbindex="52221">

Heteropogon s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
H. contortus (L.) Roemer et Schultes;
H. villosus Nees ;

Sinnim.
Spirotheros  Raf..

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126449" title="Homozeugos" nonfiltered="2068" processed="2064" dbindex="52222">

Homozeugos s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Homozeugos conciliatum Guala;
Homozeugos eylesii C.E. Hubb.
Homozeugos fragile Stapf;
Homozeugos gossweileri Stapf;
Homozeugos katakton Clayton;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126450" title="Hyparrhenia" nonfiltered="2069" processed="2065" dbindex="52223">

Hyparrhenia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

L'nica espcia autctona als Pasos Catalans s l'albellatge (Hyparrhenia hirta).
Espcies.
Llista completa d'espcies del gnere:
 Hyparrhenia anamesa;
 Hyparrhenia andongensis;
 Hyparrhenia anemopaegma;
 Hyparrhenia anthistirioides;
 Hyparrhenia arrhenobasis;
 Hyparrhenia bagirmica;
 Hyparrhenia barteri;
 Hyparrhenia bracteata;
 Hyparrhenia claytonii;
 Hyparrhenia coleotricha;
 Hyparrhenia collina;
 Hyparrhenia confinis;
 Hyparrhenia coriacea;
 Hyparrhenia cyanescens;
 Hyparrhenia cymbaria;
 Hyparrhenia dichroa;
 Hyparrhenia diplandra;
 Hyparrhenia dregeana;
 Hyparrhenia dybowskii;
 Hyparrhenia exarmata;
 Hyparrhenia familiaris;
 Hyparrhenia figariana;
 Hyparrhenia filipendula;


 Hyparrhenia finitima;
 Hyparrhenia formosa;
 Hyparrhenia gazensis;
 Hyparrhenia glabriuscula;
 Hyparrhenia gossweileri;
 Hyparrhenia griffithii;
 Hyparrhenia hirta;
 Hyparrhenia involucrata;
 Hyparrhenia madaropoda;
 Hyparrhenia mobukensis;
 Hyparrhenia multiplex;
 Hyparrhenia neglecta;
 Hyparrhenia newtonii;
 Hyparrhenia niariensis;
 Hyparrhenia nyassae;
 Hyparrhenia papillipes;
 Hyparrhenia pilgeriana;
 Hyparrhenia pilosa;
 Hyparrhenia poecilotricha;
 Hyparrhenia praetermissa;
 Hyparrhenia quarrei;
 Hyparrhenia rudis;
 Hyparrhenia rufa;
 Hyparrhenia schimperi;
 Hyparrhenia smithiana;
 Hyparrhenia subplumosa;
 Hyparrhenia tamba;
 Hyparrhenia tuberculata;
 Hyparrhenia umbrosa;
 Hyparrhenia variabilis;
 Hyparrhenia violascens;
 Hyparrhenia welwitschii;
 Hyparrhenia wombaliensis;

Sinnim.
Dybowskia  Stapf.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126451" title="Hyperthelia" nonfiltered="2070" processed="2066" dbindex="52224">

Hyperthelia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Hyperthelia colobantha Clayton;
Hyperthelia kottoensis Desc.
Hyperthelia polychaeta Clayton;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126453" title="Imperata" nonfiltered="2071" processed="2067" dbindex="52225">

Imperata s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Imperata brevifolia Vasey ;
Imperata cylindrica (L.) Beauv. ;
Imperata exaltata Brongn. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126454" title="Ischaemum" nonfiltered="2072" processed="2068" dbindex="52226">

Ischaemum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Ischaemum arenosum Sohns ;
Ischaemum arundinaceum Benth.
Ischaemum ciliare Retz.
Ischaemum glaucescens Merr. ;
Ischaemum lanceolatum Keng ;
Ischaemum longisetum Merr. ;
Ischaemum merrillii Hack. ;
Ischaemum ophiuroides D. B. Munro ;
Ischaemum sulcatum Hack. ;
Ischaemum timorense Kunth;
Ischaemum toidayense Elmer ;
Ischaemum urvilleanum Kuntze;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
(Els gneres marcats amb dos asteriscs (**) sn sinnims possibles)

Argopogon Mimeur, 
Colladoa Cav., 
Ischaemopogon Griseb., 
Meoschium P. Beauv., 
Schoenanthus Adans

(vegeu tamb  **Digastrium (Hack.) A. Camus) 

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126456" title="Iseilema" nonfiltered="2073" processed="2069" dbindex="52227">

Iseilema s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.

Iseilema anthephoroides Hack.
Iseilema calvum C.E. Hubb.
Iseilema ciliatum C.E. Hubb.
Iseilema convexum C.E. Hubb.
Iseilema dolichotrichum C.E. Hubb.
Iseilema eremaeum S.T. Blake;
Iseilema filipes S.T. Blake;
Iseilema fragile S.T. Blake;
Iseilema holeii Haines;
Iseilema holmesii S.T. Blake;
Iseilema hubbardii Uppuluri;
Iseilema laxum Hack. ex Duthie;
Iseilema macratherum Domin;
Iseilema maculatum Jansen;
Iseilema minutiflorum Jansen;
Iseilema schmidii A. Camus;
Iseilema siamense C.E. Hubb.
Iseilema thorelii A. Camus;
Iseilema vaginiflorum Domin;
Iseilema ventakeswarlui Satyavathi;
Iseilema windersii C.E. Hubb.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126457" title="Bertran I dels Baus" nonfiltered="2074" processed="2070" dbindex="52228">
Bertran I dels Baus fou el tercer fill de Ramon I dels Baus pertanyent a la senyoria dels Baus (1167-1181), a Provena.

Es va casar amb Tiburge d'Orange, vdua de Gaufred de Mornas, filla de Guillem d'Omelas (Montpeller), amb qui tingu cinc fills: Hug (que heret la senyoria), Bertran, Guillem, Tiburge, i Hermeline. Pel seu casament amb Tiburge esdevenia prncep d'Orange. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126458" title="Kerriochloa" nonfiltered="2075" processed="2071" dbindex="52229">

Kerriochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Kerriochloa siamensis C.E. Hubb.
Kerriochloa siamensis var. dalatensis A. Camus;
Kerriochloa siamensis var. sabulicola A. Camus;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126461" title="Lophopogon" nonfiltered="2076" processed="2072" dbindex="52230">

Lophopogon s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
L. tridentatus (Roxb.) Hack. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126462" title="Microstegium" nonfiltered="2077" processed="2073" dbindex="52231">

Microstegium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
M. willdenovianum Nees;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
(Els gneres marcats amb un asterisc (*) sn sinnims probables)

Coelarthron Hook. f., 
Ephebopogon Steud., nom. inval., 
*Ischnochloa Hook. f., 
Leptatherum Nees, 
Nemastachys Steud., 
Pollinia Trin., 
Psilopogon Hochst..

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126463" title="Miscanthidium" nonfiltered="2078" processed="2074" dbindex="52232">

Miscanthidium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126464" title="Miscanthus" nonfiltered="2079" processed="2075" dbindex="52233">

Miscanthus s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Miscanthus depauperatus Merr. ;
Miscanthus eulalioides Keng;
Miscanthus sinensis ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126465" title="Monium" nonfiltered="2080" processed="2076" dbindex="52234">

Monium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126466" title="Monocymbium" nonfiltered="2081" processed="2077" dbindex="52235">

Monocymbium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126468" title="Parahyparrhenia" nonfiltered="2082" processed="2078" dbindex="52236">

Parahyparrhenia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126472" title="Pogonachne" nonfiltered="2083" processed="2079" dbindex="52237">

Pogonachne s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126473" title="Pogonatherum" nonfiltered="2084" processed="2080" dbindex="52238">

Pogonatherum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126474" title="Maria Barbal i Farr" nonfiltered="2085" processed="2081" dbindex="52239">
Maria Barbal (Tremp, Pallars Juss, 1949) s una escriptora catalana. Tot i que viu a Barcelona des dels anys seixanta, el mn literari dels primers treballs de l'autora se centra en el Pallars de la infantesa i l'adolescncia, un entorn rural vist per amb perspectiva crtica. La seva primera novella, Pedra de tartera, de ple en aquest cosmos, va rebre una molt bona acollida de pblic i lectors. Obres posteriors recullen paisatges ms urbans. Tamb s autora de narracions breus, novelles per a joves i d'una obra de teatre.

La seva obra ha estat traduda a llenges com l'asturi, el castell, el francs i el portugus. La seva tasca literria ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi.

Obra.
Novella.
1985 Pedra de tartera;
1990 Mel i metzines;
1992 Cmfora;
1996 Escrivia cartes al cel;
1999 Carrer Bolvia;
2002 Cicle de Pallars;
2003 Bella edat;
2005 Pas ntim;

Prosa.
2001 Camins de quietud: Un recorergut literari per pobles abandonats del Pirineu;

Narrativa breu.
1986 La mort de Teresa;
1994 Ulleres de sol;
1998 Bari;

Narrativa infantil i juvenil.
1991 Pampallugues;
1992 Des de la gbia;
1995 Espaguetti Miu;

Teatre.
2000 L'helicpter;

Premis.
1984 Joaquim Ruyra per Pedra de tartera;
1985 Joan Crexells per Pedra de tartera;
1986 Premi Literatura Catalana de la Generalitat, creaci per a pblic jove per Pedra de tartera;
1992 Premi de la Crtica de narrativa catalana per Cmfora;
1993 Premi Nacional de Literatura Catalana de narrativa per Cmfora;
1993 Premi de la Crtica Serra d'Or de novella Cmfora;
2000 Cavall Verd-Blai Bonet de narrativa per Carrer Bolvia;
2005 Prudenci Bertrana per Pas ntim;

Enllaos externs.
Pgina dedicada a Maria Barbal, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
Pgina de l'autora a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;
L'autora al Qui s qui de les lletres catalanes;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126475" title="Aurenja" nonfiltered="2086" processed="2082" dbindex="52240">

Aurenja (nom occit; el nom oficial francs s Orange) s un municipi francs, situat al departament de la Valclusa i a la regi de Provena-Alps-Costa Blava. El 2006 comptava amb 28.889 habitants, amb una economia dedicada sobretot al sector agrari i al turisme. Est situada a 4408 N i 448 E, a 21 km al nord d'Aviny. Segons la temperatura mitjana enregistrada durant tot l'any, s la ciutat ms clida de Frana.

Histria.
La ciutat va ser fundada el 35 aC pels veterans de la segona legi gllica sota el nom de Colonia Julia Secundanorum Arausio, al territori de la tribu galla dels tricastini. Les restes romanes encara es conserven en bona part: en destaquen principalment un arc triomfal erigit suposadament en honor de Caius Marius desprs de la seva victria d'Aquae Sextiae, si b probablement s posterior, un teatre molt ben consevat i un aqeducte a Vaison.

A l'edat mitjana, la ciutat s la seu d'un principat conegut com el principat d'Orange, feu del Sacre Imperi Romanogermnic, que forma part de l'antic regne de Borgonya. Aurenja es beneficiava, doncs, dels drets feudals i de la sobirania prpia de les terres de l'Imperi. Pels atzars dels matrimonis, va pertnyer el 1173 a la senyoria dels Baus, desprs el 1388 a la senyoria de Chlon, i finalment el 1544 a la senyoria de Nassau. Quan Guillem I, comte de Nassau, amb propietats als Pasos Baixos, va heretar el ttol de prncep d'Orange el 1544, el principat fou incorporat al que ms endavant esdevindria la casa d'Orange. Llus XIV, en guerra contra les Provncies Unides dirigides pels Stathouders procedents de la casa d'Orange-Nassau, aconsegu la ciutat, que annexionava al regne de Frana pel Tractat d'Utrecht el 1713.

Monuments principals.

La ciutat s reconeguda internacionalment per la seva arquitectura romana: posseeix el teatre rom ms ben conservat d'Europa i un arc de triomf particularment bell, construts tots dos durant l'poca d'August. L'arc, el teatre  seu anual d'un fams festival d'pera  i el seu entorn foren incorporats per la UNESCO el 1981 dins la llista del Patrimoni de la Humanitat.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126476" title="Orange" nonfiltered="2087" processed="2083" dbindex="52241">


Geografia:
Nom amb qu s coneguda en francs la ciutat occitana d'Aurenja, capital del departament de la Valclusa. ;
Cant d'Orange, al departament de la Valclusa, amb capital a Aurenja.
Districte d'Orange, arrondissement del departament de la Valclusa.
El riu Orange, riu sud-afric.
Comtat d'Orange (Califrnia), comtat nord-americ.
Comtat d'Orange (Nova York), comtat nord-americ.
Comtat d'Orange (Vermont), comtat nord-americ.
Comtat d'Orange (Texas), comtat nord-americ. ;
Comtat d'Orange (Virgnia), comtat nord-americ.
Orange (Austrlia), ciutat d'Austrlia, a l'estat de Nova Galles del Sud.
Orange s el nom de nombroses ciutats dels Estats Units:
Orange (Califrnia), a l'estat de Califrnia.
Orange (Conneticut), a l'estat de Connecticut.
Orange (Massachusetts), a l'estat de Massachusetts.
Orange (Nova Jersey), a l'estat de Nova Jersey.
Orange (Texas), a l'estat de Texas.
Orange (Virgnia), a l'estat de Virgnia.
Orange City (Florida), a l'estat de Florida.
Orange City (Iowa), a l'estat d'Iowa.
Orange Park (Florida), a l'estat de Florida.

Histria:
El principat d'Orange (abans comtat, vegeu comtat d'Aurenja), principat del Sacre Imperi Romanogermnic originari de la ciutat d'Aurenja.
La Colnia del Riu Orange, colnia britnica del 1900 al 1910.
Transorngia, establiment colonial britnic del 1845 al 1848.
Sobirania del Riu Orange, colnia britnica del 1848 al 1854.
L'Estat Lliure d'Orange, estat independent de l'frica austral de 1854 a 1902 (de fet fins al 1900, ocupat pels britnics amb el nom de Colnia del Riu Orange), origen de la provncia homnima de Sud-frica (vegeu provncia de l'Estat Lliure d'Orange), actualment anomenada Estat Lliure.

Genealogia:
La Casa d'Orange-Nassau, branca de la Casa de Nassau i origen de la casa reial neerlandesa.

Poltica:
L'Orde d'Orange, organitzaci fraternal protestant d'Irlanda del Nord i Esccia, d'ideari anticatlic i nacionalista britnic, coneguda per la celebraci cada juliol de la Marxa d'Orange.

Informtica:
L'estudi Orange va finanar i desenvolupar el projecte per crear la pellcula Elephants Dreams.

Empreses:
Orange Espanya, la filial de telefonia mbil del grup France Tlcom.

Biografies:
Jason Orange, cantant britnica, membre de Take That.
Maurice Henri Orange, pintor francs (1687-1711).

Vegeu tamb.
Orangeburg;
Orangeville;
Oranjestadt;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126477" title="Polliniopsis" nonfiltered="2088" processed="2084" dbindex="52242">

Polliniopsis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126478" title="Polytrias" nonfiltered="2089" processed="2085" dbindex="52243">

Polytrias s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Polytrias amaura (Bse) Kuntze ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126479" title="Pseudanthistiria" nonfiltered="2090" processed="2086" dbindex="52244">

Pseudanthistiria s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126480" title="Pseudodichanthium" nonfiltered="2091" processed="2087" dbindex="52245">

Pseudodichanthium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126482" title="Pseudosorghum" nonfiltered="2092" processed="2088" dbindex="52246">

Pseudosorghum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126483" title="Schizachyrium" nonfiltered="2093" processed="2089" dbindex="52247">

Schizachyrium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Schizachyrium acuminatum Nash ;
Schizachyrium curasavicum Nash ;
Schizachyrium gaumeri Nash ;
Schizachyrium muelleri Nash ;
Schizachyrium multinervosum Nash ;
Schizachyrium semiglabrum Nash ;
Schizachyrium stoloniferum Nash ;
Schizachyrium triaristatum Nash;
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126484" title="Sclerostachya" nonfiltered="2094" processed="2090" dbindex="52248">

Sclerostachya s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

De vegades s'inclou al gnere Miscanthus.

Espcies.
S. fusca (Roxb.) A.Camus ;

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126485" title="Sehima" nonfiltered="2095" processed="2091" dbindex="52249">

Apluda s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.

Sehima alpinii;
Sehima ciliare (Munro) Roberty;
Sehima ischaemoides;
Sehima galpinii Stent;
Sehima nervosa (Rottler) Stapf;
Sehima nervosum (Rottl. ex Willd.) Stapf.
Sehima notatum (Hackel) A.Camus;
Sehima sulcata (Hack.) A.Camus;
Sehima sulcatum;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126486" title="Sorghastrum" nonfiltered="2096" processed="2092" dbindex="52250">

Sorghastrum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Sorghastrum apalachicolense D. W. Hall ;
Sorghastrum liebmannianum Hitchc. ;
Sorghastrum nudipes Nash ;
Sorghastrum rigidifolium Swallen ;
Sorghastrum viride Swallen;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126487" title="Spathia" nonfiltered="2097" processed="2093" dbindex="52251">

Spathia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126488" title="Spodiopogon" nonfiltered="2098" processed="2094" dbindex="52252">

Spodiopogon s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Spodiopogon formosanus Rendle ;
Spodiopogon sagittifolius Rendle;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnim.
(Els gneres marcats amb un asterisc (*) sn sinnims probables)

Eccoilopus  Steud..

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126489" title="Thelepogon" nonfiltered="2099" processed="2095" dbindex="52253">

Thelepogon s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126490" title="Themeda" nonfiltered="2100" processed="2096" dbindex="52254">

Themeda s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
T. gigantea (Cav.) Hack. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126491" title="Trachypogon" nonfiltered="2101" processed="2097" dbindex="52255">

Trachypogon s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Trachypogon palmeri Nash ;
Trachypogon ramosus Swallen ;
Trachypogon rufus Nees ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126492" title="Triplopogon" nonfiltered="2102" processed="2098" dbindex="52256">

Triplopogon s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126493" title="Vetiveria" nonfiltered="2103" processed="2099" dbindex="52257">

Vetiveria s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
 Espcies .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126495" title="Chasmopodium" nonfiltered="2104" processed="2100" dbindex="52258">

Chasmopodium s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Chasmopodium afzelii Stapf;
Chasmopodium caudatum (Hackel) Stapf;
Chasmopodium purpurascens (Robyns) Clayton ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126497" title="Elionurus" nonfiltered="2105" processed="2101" dbindex="52259">

Elionurus s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
E. barbiculmis Hack.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
Callichloea Steud., nom. inval., 
Calochloa Kunze, nom. inval., 
Elyonurus Humb. & Bonpl. ex Willd., orth. var., 
Habrurus Hochst., nom. inval..

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126498" title="Eremochloa" nonfiltered="2106" processed="2102" dbindex="52260">

Eremochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
E. bigelovii S. Watson ;
E. lanceolata Buitenhuis;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126499" title="Glyphochloa" nonfiltered="2107" processed="2103" dbindex="52261">

Glyphochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Glyphochloa acuminata (Hack.) Clayton;
Glyphochloa acuminata var. acuminata;
Glyphochloa acuminata var. stocksii (Hook. f.) Clayton;
Glyphochloa acuminata var. woodrowii (Bor) Clayton;
Glyphochloa divergens (Hack.) Clayton;
Glyphochloa divergens var. divergens;
Glyphochloa divergens var. hirsuta (C.E.C. Fisch.) Clayton;
Glyphochloa forficulata (C.E.C. Fisch.) Clayton;
Glyphochloa goaensis (Rao & Hemadri) Clayton;
Glyphochloa henryi Janarth.,
Glyphochloa mysorensis (Jain & Hemadri) Clayton;
Glyphochloa ratnagirica (Kulk. & Hemadri) Clayton;
Glyphochloa santapaui (Jain & Desh.) Clayton;
Glyphochloa talbotii (Hook. f.) Clayton;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126501" title="Hemarthria" nonfiltered="2108" processed="2104" dbindex="52262">

Hemarthria s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
H. altissima (Poiret) Stapf et C.E. Hubbard;
H. humilis;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126503" title="Jardinea" nonfiltered="2109" processed="2105" dbindex="52263">

Jardinea s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Jardinea congoensis Franch. ex Hack.
Jardinea gabonensis Steud.
Jardinea kibambeleensis Vanderyst;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126504" title="Lasiurus" nonfiltered="2110" processed="2106" dbindex="52264">

Lasiurus s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126505" title="Lepargochloa" nonfiltered="2111" processed="2107" dbindex="52265">

Lepargochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
L. glabra Gledhill;
L. rhytachnoides Launert;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126506" title="Loxodera" nonfiltered="2112" processed="2108" dbindex="52266">

Loxodera s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126507" title="Manisuris" nonfiltered="2113" processed="2109" dbindex="52267">

Manisuris s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
M. leonin Hitchc. Chase ;
M. tuberculosa Nash;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126508" title="Mnesithea" nonfiltered="2114" processed="2110" dbindex="52268">

Mnesithea s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.

(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
(Els gneres marcats amb un asterisc (*) sn sinnims probables)
Aikinia Wall., 
Apogonia (Nutt.) E. Fourn., 
*Coelorachis Brongn., 
Cycloteria Stapf, nom. inval., 
Diperium Desv., 
*Hackelochloa Kuntze, 
*Heteropholis C. E. Hubb., 
*Ratzeburgia Kunth, 
Rytilix Raf. ex Hitchc., 
Thyridostachyum Nees.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126509" title="Ophiuros" nonfiltered="2115" processed="2111" dbindex="52269">

Ophiuros s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126510" title="Oxyrhachis" nonfiltered="2116" processed="2112" dbindex="52270">

Oxyrhachis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126511" title="Phacelurus" nonfiltered="2117" processed="2113" dbindex="52271">

Phacelurus s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126512" title="Pseudovossia" nonfiltered="2118" processed="2114" dbindex="52272">

Pseudovossia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126514" title="Rhytachne" nonfiltered="2119" processed="2115" dbindex="52273">

Rhytachne s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
R. gonzalezii;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126515" title="Robynsiochloa" nonfiltered="2120" processed="2116" dbindex="52274">

Robynsiochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126516" title="Rottboellia" nonfiltered="2121" processed="2117" dbindex="52275">

Rottboellia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Rottboellia campestris Nutt. ;
Rottboellia filifolia C. Wright ;
Rottboellia impressa Griseb. ;
Rottboellia loricata Trin. ;
Rottboellia ophiuroides Benth.
Rottboellia rugosa Nutt. ;
Rottboellia thyrsoidea Hack. ;
Rottboellia tongcalingii Elmer;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126517" title="Thaumastochloa" nonfiltered="2122" processed="2118" dbindex="52276">

Thaumastochloa s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126518" title="Thyrsia" nonfiltered="2123" processed="2119" dbindex="52277">

Thyrsia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126519" title="Urelytrum" nonfiltered="2124" processed="2120" dbindex="52278">

Urelytrum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126521" title="Vossia" nonfiltered="2125" processed="2121" dbindex="52279">

Vossia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126522" title="Chionachne" nonfiltered="2126" processed="2122" dbindex="52280">

Chionachne s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Chionachne barbata (Roxb.) Aitch.
Chionachne biaurita Hack.
Chionachne cyathopoda (F. Muell.) F. Muell. ex Benth.
Chionachne gigantea (J. Knig) Veldkamp;
Chionachne hubbardiana Henrard;
Chionachne javanica (Henrard) Clayton;
Chionachne koenigii (Spreng.) Thwaites;
Chionachne macrophylla (Benth.) Clayton;
Chionachne massiei Balansa;
Chionachne punctata (R. Br.) Jannink;
Chionachne sclerachne F.M. Bailey;
Chionachne semiteres (Benth. ex Stapf) Henrard;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126523" title="Coix (planta)" nonfiltered="2127" processed="2123" dbindex="52281">

Coix  s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
C. lacryma-jobi L. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126524" title="Euchlaena" nonfiltered="2128" processed="2124" dbindex="52282">

Euchlaena s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
E. perennis Hitchc.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126525" title="Polytoca" nonfiltered="2129" processed="2125" dbindex="52283">

Polytoca s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126527" title="Trilobachne" nonfiltered="2130" processed="2126" dbindex="52284">

Trilobachne s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126529" title="Tripsacum" nonfiltered="2131" processed="2127" dbindex="52285">

Tripsacum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.

Tripsacum andersoni J. R. Gray ;
Tripsacum australe H. C. Cutler et E. S. Anderson ;
Tripsacum floridanum Porter ;
Tripsacum lanceolatum Rupr. ;
Tripsacum manisuroides] de Wet et Harlan ex Davidse;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126530" title="Zea" nonfiltered="2132" processed="2128" dbindex="52286">

Zea s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Zea americana Mill.
Zea canina S. Watson;
Zea cryptosperma Bonaf.
Zea diploperennis H. H. Iltis, Doebley et R. Guzmn;
Zea erythrolepis Bonaf.
Zea gigantea (Bonaf.) hort. ex Vilm.
Zea glumacea Larraaga;
Zea hirta Bonaf.
Zea luxurians (Durieu et Asch.) R.M. Bird;
Zea macrosperma Klotzsch;
Zea mays L. "maz";
Z. mays ssp. huehuetenangensis;
Z. mays ssp. mays;
Z. mays ssp. mexicana;
Z. mays ssp. parviglumis;
Zea mexicana (Schrad.) Kuntze, Reeves et Mangelsd.
Zea nicaraguensis H. H. Iltis et B. F. Benz ;
Zea perennis (Hict.) Reeves et Mangelsd.
Zea rostrata Bonaf.
Zea saccharata Sturtev.
Zea segetalis Salisb.
Zea tunicata (Larraaga ex A. St.-Hil.) Sturtev.
Zea vulgaris Mill.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126532" title="Guillem I" nonfiltered="2133" processed="2129" dbindex="52287">

Onomstica:
 Guillem I d'Anglaterra (1066 - 1087)), i Duc de Normandia (1035 - 1087);
 Guillem I de Tolosa (v 742 - 812), comte de Tolosa.
 Guillem I de Provena comte de Provena i Arles (968-993).
 Guillem I de Castellvell. Primer senyor de Castellv de Rosanes, Voltrera, Mata, Llavaneres i la Gurdia de Montserrat. (1011-1041).
 Guillem I de Besal el Gras ( ? - 1052 ), comte de Besal (1020-1052) i comte de Ripoll (1003-1020).
 Guillem I de Carcassona ( ? - 1034), comte de Carcassona (1012-1034).
 Guillem I d'Osona (1028 - ? ), comte d'Osona (1035-1054);
 Guillem I de Cerdanya (v 1068 - 1095), comte de Berga (1068-1094) i comte de Cerdanya i de Conflent (1068-1095).
 Guillem I de Prssia (Berln 1797 - 1888), rei de Prssia.
 Guillem I Tocco (? - abans de 1330), comte de Cefalnia.
 Guillem I d'Orange-Nassau (1533-1584), prncep d'Orange.
 Guillem I de Wrttemberg (Lbben 1781 - Castell de Rosenstein 1864). Rei de Wrttemberg.
 Guillem I dels Pasos Baixos (L'Haia 1772 - Berln 1843). Rei del Regne Unit dels Pasos Baixos i desprs del Regne dels Pasos Baixos.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126533" title="Casa d'Orange-Nassau" nonfiltered="2134" processed="2130" dbindex="52288">
 
La Casa d'Orange-Nassau (en neerlands: Huis van Oranje-Nassau) s una branca de la Casa de Nassau que ha jugat un paper central en la vida poltica dels Pasos Baixos des que Guillem I d'Orange-Nassau organitzava la rebelli holandesa contra el rei espanyol, que desprs de la Guerra dels vuitanta anys condua a un estat holands independent.

Uns quants membres de la casa exerciren durant i desprs d'aquesta guerra com a governadors o stadtholders (Stadhouder en holands). Tanmateix, el 1815, desprs d'un perode llarg com a repblica, els Pasos Baixos es convertien en una monarquia sota la Casa d'Orange-Nassau.

La dinastia s'establia com a resultat del matrimoni entre Enric III de Nassau-Breda d'Alemanya i Claudia de Chlon-Orange de la Borgonya francesa. Va ser el seu fill Renat de Chlon qui primer va adoptar el nou cognom d'"Orange-Nassau". Guillem I fou el seu nebot i successor.

A finals del segle XVII, la famlia tamb aportava un monarca britnic, el rei Guillem III, a qui s'atribueix provocar la Revoluci Gloriosa.

Orgens de la Casa de Nassau.

La primera persona en anomenar-se comte de Nassau fou Enric I, que visqu a la primera part del segle XIII. Els seus fills Walram i Otto es partiren les possessions de Nassau. Els descendents de Walram foren coneguts com la lnia Walram, que esdevenia important en el comtat de Nassau. Els descendents d'Otto foren coneguts com la lnia Otton, que heretava les parts del comtat de Nassau de Frana i els Pasos Baixos.

La Casa d'Orange-Nassau prov de la lnia d'Otton. El segnt mandatari fou Engelbert I, que oferia els seus serveis al Duc de Borgonya, que es casava amb una noble holandesa i heretava terres als Pasos Baixos, amb la baronia de Breda com el cor d'aquestes possessions.

La importncia dels Nassaus augmentava durant el segles XV i XVI. Enric III de Nassau-Breda era nomenat stadtholder dels comtats d'Holanda i de Zelanda per Carles V en el comenament del segle XVI. Enric era succet per Renat de Nassau-Breda el 1538. Quan Renat moria prematurament al camp de batalla el 1544, les seves possessions passaven al seu cos, Guillem I d'Orange-Nassau. Des de llavors els membres de la famlia s'anomenaren "Orange-Nassau".

Guillem I va tenir en un principi una estreta amistat amb Carles V i el seu fill Felip.

La rebelli dels pasos baixos del nord.

Encara que Carles V es resistia a la Reforma, governava els territoris dels pisos baixos del nord assenyadament amb moderaci i consideraci per les costums locals, sense perseguir les seves tradicions protestants a gran escala. Desafortunadament, el seu fill Felip II heretava la seva antipatia per als protestants per no la seva moderaci.

Va sorgir un descontentament i Guillem (amb la seva infantesa luterana imprecisa) va defensar la poblaci protestant (principalment calvinistes) de les Disset Provncies. Les coses s'empitjoraren en comenar la Guerra dels vuitanta anys el 1568, per la sort es gir en el seu avantatge quan els rebels protestants, atacant des del mar del Nord, van capturar Brielle el 1572, una ciutat costera de la provncia actual d'Holanda Meridional. Moltes ciutats de les Disset Provncies van comenar a donar suport a Guillem. Durant els anys 1570 hagueren de defensar els seus territoris unes quantes vegades, per durant els anys 1580 les ciutats de l'interior esdevingueren segures. Guillem fou considerat una amenaa per part del rei espanyol i fou assassinat el 1584 per un assass enviat per Felip.

Guillem era succet pel seu segon fill Maurici, un protestant que demostr ser un comandant militar excellent. Les seves habilitats militars i la manca de lideratge fort a Espanya desprs de la mort de Felip II (1598) li donaren oportunitats excellents de conquerir grans parts del territori holands actual.

Maurici fou nombrat stadhouder (comandant militar) de la Repblica de les Set Provncies Unides el 1585. En els primers anys del segle XVII van sorgir disputes entre els stadhouder i els regents de l'oligarquia - un grup de potents comerciants dirigits per Johan van Oldenbarnevelt - a causa de qu Maurici volia ms poder per la Repblica. Maurici va guanyar aquesta lluita arranjant l'assassinat judicial d'Oldenbarnevelt.

Expansi del poder dinstic.

Maurici moria solter el 1625 sense deixar cap fill legtim. Era succet pel seu germanastre Frederic Enric, el fill ms jove de Guillem I. En el moment de la seva mort, Maurici va instar al seu successor a casar-se tan aviat com fos possible. Unes quantes setmanes desprs es casava amb Amalia van Solms-Braunfels. Frederic Enric i Amlia van tenir un fill i unes quantes filles. Aquestes filles es van casar amb cases importants com la casa d'Hohenzollern, per tamb amb el fris Nassaus, que eren stadtholders a Frsia. El seu nic fill Guillem es casava amb Maria, la filla ms gran de Carles I d'Anglaterra. Aquests moviments dinstics van ser dissenyats per Amlia.

Exili i ressurgncia.

Frederic Enric moria el 1647 i el seu fill el succea. En el moment en qu el Tractat de Mnster (1648) estava a punt de ser signat i s'estava acabant la guerra dels vuitanta anys, Guillem intentava estendre els seus poders ms enll dels militars per fer valuosa la seva funci per la pau, a la gran angoixa dels regents. Quan els regents de la ciutat d'Amsterdam van rebutjar alguns alcaldes que havia assignat, va assetjar la ciutat.

El setge provocava la ira dels regents i, desafortunadament, Guillem moria de verola el 6 de novembre de 1650, deixant noms un fill pstum, Guillem, nascut dos dies abans de la seva mort. D'aquesta manera, els regents utilitzaren l'oportunitat de deixar vacant el govern de stadhouder. El prncep acabat de nixer s'exilava a una vida humiliant. Va sorgir una baralla sobre l'educaci del jove prncep entre la seva mare i la seva via Amlia (que sobrevisqu al seu marit durant 28 anys). Amlia volia una educaci encaminada a la ressurgncia de la Casa d'Orange al poder, per Maria volia una educaci anglesa pura. Els Estats d'Holanda i de Frsia s'implicaven en l'educaci i feien de Guillem un "nen d'Estat" educat per l'Estat. La doctrina utilitzada en aquesta educaci va provocar que Guillem es torns molt dcil als regents i als Estats.

La Repblica de les Set Provncies Unides era atacada per Frana i Anglaterra el 1672. Desprs de successius enfrontaments amb Llus XIV (1643-1715), passaren a Frana nombroses places flamenques, com Gravelines, Bourbourg (pau dels Pirineus, 1659), Douai, Lilla, Armentires, Bergues (Aquisgr, 1668), Bailleul, Kassel (Nimega, 1678), etc.

La funci militar de stadhouder no era ja suprflua i fou restaurat Guillem, convertint-se en stadhouder com Guillem III. Guillem reeixidament repellia la invasi i aconseguia ms poder que els seus predecessors durant la guerra dels vuitanta anys. El 1677 es casava amb Maria Stuart, filla del futur rei Jaume II. El 1688 Guillem s'embarcava en una missi per deposar al seu sogre catlic des del tron angls. Ell i la seva muller es coronaven rei i reina d'Anglaterra l'11 d'abril de 1689. Amb l'accessi al tron angls es convertia en el sobir ms fort de la Terra, l'nic capacitat per derrotar el rei Sol. Per moria sense fills desprs d'un accident d'equitaci el 8 de mar de 1702, deixant la Casa d'Orange extingida i Anglaterra a Anna.

La segona era dels stadhouder.

Els regents consideraven que havien patit sota el lideratge fort de Guillem III i van declarar vacant el govern dels stadtholder per segona vegada. La ra principal fou una baralla sobre el ttol de Prncep d'Orange entre Joan Guillem Friso dels Nassaus de Frsia, que era l'hereu de Guillem III, i el rei de Prssia. El Rei de Prssia, Frederic era el legtim hereu per sang, nt de Frederic Enric per lnia maternal i el seu successor segons la seva voluntat. La soluci presa fou que es permetia ostentar el ttol als dos sollicitants. Per el problema es va resoldre sol quan Llus XIV va conquerir el principat d'Orange el 1713. Joan Guillem Friso s'ofegava el 1711 a prop de Moerdijk i deixava un fill pstum Guillem IV. Se'l proclamava stadhouder de Guelders, Overijssel, Drenthe i Utrecht el 1722. Quan els francesos van envair el pas el 1747, Guillem fou restaurat com stadhouder de la Repblica holandesa, hereditari en lnia tant paterna com materna.

El final de la repblica.

Guillem moria el 1751, deixant al seu fill de tres anys Guillem  V com stadtholder. Com que era encara un menor, els regents van governar per a ell. Desafortunadament, els regents una vegada ms deliberadament debilitaven el carcter del governant futur, educant-lo per ser indecs, la qual cosa es reflectiria durant la resta de la seva vida. El seu matrimoni amb Guillemina de Prssia alleugeria una mica aquest defecte.

La incapacitat de Guillem oer governar fou un factor ms en l'esfondrament de la Repblica holandesa, car la causa ms important foren els regents corruptes. El 1787 sobrevisqu a un cop dels Patriots (revolucionaris democrtics) desprs de qu Prssia intervingus. Amb la invasi francesa del 1795 va haver de fugir per no retornar mai ms.

Desprs de 1795 la Casa d'Orange-Nassau pass per un perode difcil, sobrevivint en l'exili a d'altres corts europees, especialment de Prssia i Anglaterra. Guillem V moria el 1806.

La monarquia (1815-).

Un nou esperit: el regne unit dels Pasos Baixos.

Els rebels holandesos expulsaren als francesos el 1813. Es donava virtualment per suposat que qualsevol nou govern l'hauria d'encapalar Guillem VI, prncep d'Orange (conegut en neerlands com Guillem Frederic), fill de Guillem V.

A la invitaci del govern provisional, el prncep retornava als Pasos Baixos el 30 de novembre. Donava clarament el seu suport a aquest moviment el Regne Unit, que buscava maneres de reforar els Pasos Baixos i negar l'accs fcil d'agressors francesos. El 6 de desembre, Guillem proclamava el seu regnat com prncep sobir hereditari. El 1814 l'anterior territori austrac dels Pasos Baixos (ara Blgica) era afegit al seu reialme. El 15 de mar de 1815, amb el suport dels poders recollits al Congrs de Viena, Guillem es proclamava el rei Guillem I dels Pasos Baixos. Tamb se'l nomenava gran duc de Luxemburg. Els dos pasos romanien separats malgrat compartir un monarca com.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126534" title="Simbomba" nonfiltered="2135" processed="2131" dbindex="52289">


La simbomba o ximbomba s un instrument membranfon fregat o de fricci, de so indeterminat, fora greu.

Consisteix en un lindre o recipient (gerra, caduf, pot, gerro, cossiol, gerric, etc..., habitualment rod de coll i foradat en la seva base) i d'un material indeterminat (cermica, fusta, plstic, etc.). La seva part superior el cobreix amb una membrana tensada, normalment de cuir, amb un forat al centre pel qual es fa passar una canya. Aquesta canya, en ocasions, s substituda per una corda. En fregar la canya amb la m humida, la vibraci que es produeix a la canya es transmet al cuir que tamb vibre i el recipient actua de caixa de ressonncia.

s un instrument molt antic i especialment tpic a les festes nadalenques; ats que noms fa un so indeterminat, la seva missi s fer un acompanyament rtmic al cant collectiu de les nadales.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126550" title="Agriopyrum" nonfiltered="2136" processed="2132" dbindex="52297">

Agriopyrum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Agriopyrum caninum (L.) Pal.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126551" title="Provncia de Yambol" nonfiltered="2137" processed="2133" dbindex="52298">



Yambol s una provncia del sud-est de Bulgria, que limita amb Turquia al sud. La capital s Yambol, i altres ciutats sn Straldzha, Bolyarovo i Elhovo. T una extensi de 4.162 km i, segons el cens del 2001, una poblaci de 156,631. L'actual poblaci s'estima en 141.157.

Informaci Yambol;


Histria.
El lema de la ciutat de Yambol s "Venint del passat lluny, anant cap el futur". Les troballes arqueolgiques a l'rea daten del 6000 aC, i l'emperador rom Diocleci va fer-hi construuir un castell, anomenat Diospolis, en l'emplaament de la ciutat. Les restes millor conservades daten del segle XV, i sn el bazar "Bezisten" i la mesquita "Esky Djamia", que han estat restaurades i encara sn en funcionament. Altres indrets d'inters sn els tmuls prehistrics de la vila de Drama, les restes del castell migeval de Yambol i el monestir migeval de Voden.

A Yambol hi ha les restes de Kabile, reserva arqueolgica i natural, el ms important assentament traci a Bulgria. Els estudis moderns sobre Trcia han demostrat que Kabile era el centre ms poltic, religis i econmic ms important del primer milleni abans de Crist. Les investigacions arqueolgiques de l'antiga ciutat en els darrers 30 anys han revelat un gran nombre d'objectes (inscripcions de pedra, monedes, terrissa i edificacions) de diferents etapes de la histria. Molts d'ells encara no han estat estudiats.

Famosos residents.
Yambol s lloc de naixement de George Papazov i John Popov. L'inventor informtic John Atanasoff t origens a la provncia - el seu pare nasqu a Boyadjik, vora Yambol.

Topologia i recursos naturals.
El riu Tundja, el quart de laregi en cabal d'aigua, travessa la provncia, i hi ha jaciments d'aigua mineral vora Stefan Caradjovo. El territori de l'res cobreix la vall del riu, el Bakadjitsi, parts del Svetiliiski, Derventski i els turons Manastirski, amb una alria de 100-150m sobre el nivell del mar. La zona al nord del riu Tundja valley t clima trans-continental mentre que a la part del sud s continental/Mediterrani. Les temperatures anyals oscillen entre 12 i 12.5C.
Les terres agcoles ocupen el 76.9% del territori, i el bosc el 15.5%. Els recursos de fusta inclouem om, salze, pollancre i roure.


 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126552" title="Memries" nonfiltered="2138" processed="2134" dbindex="52299">
Les memries sn un gnere literari que s'inclou dins de l'autobiografia, malgrat ser un tipus de literatura anterior. Les memries poden ser menys estructurades i menys exhaustives que una autobiografia formal car solen tractar una part de la vida, sovint una part pblica, per comptes de la relaci cronolgica d'una vida des de la infantesa a la vellesa. La major part dels llibres de memries s'escriuen en primera persona.

L'autor estatunidenc Gore Vidal, en les seves memries Palimpsest, afegeix un altre punt aclaridor per distingir entre memries i autobiografia. Afirma que "les memries sn com un recorda la prpia vida, mentre que una autobiografia es histria, implica una recerca, dates, comprovar els fets". Es basa ms en el que es pot deduir d'una part de la vida que no en tota la vida d'una persona.

Histria.
Els lders poltics i militars han escrit sovint memries com a manera de recordar i fer notries les seves gestes. Al segle XVIII s'escrivien annimes "memries escandaloses" (per part de prostitutes i llibertines) molt llegides a Frana pel que contenien de vulgaritat i tafaneria. En un estil completament allunyat, el retric pag Libanius va donar forma a les seves memries com una oraci, per no de tipus pblic sin privada, que es podria llegir en veu alta en privat. Aquest tipus de memria fa referncia al concepte de la Grcia i la Roma antigues, en el sentit que les memries eren peces d'obres no acabades ni publicades que algun autor podia utilitzar per estimar la memria i completar el treball ms endavant.

Algunes escriptores han introdut la innovaci de combinar les memries amb una part de ficci histrica. Tres exemples serien Helen Epstein (Where She Came From: A Daughter's Search for her Mother's History), Jung Chang (Wild Swans: Three Daughters of China) i Maxine Hong Kingston (The Woman Warrior: Memoirs of a Girlhood Among Ghosts)

Una altra categoria de memries s el testimoni per relatar la participaci en la histria de ciutadans annims. En serien exemples les narracions de les vivncies d'antics esclaus o de supervivents de l'Holocaust, com ara Primo Levi, Heda Kovaly i Elie Wiesel.

Autors famosos de memries.
Martin Amis;
Giacomo Casanova;
Bill Clinton;
Isak Dinesen (Karen Blixen);
Bob Dylan;
Marianne Faithfull;
Mahatma Gandhi;
Primo Levi;
Frank McCourt;
Vladimir Nabokov;
Richard Nixon;
George Orwell;
Sylvia Plath;
Louis de Rouvroy, Duc de Saint-Simon;
Lev Trotski;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126553" title="Agropogon" nonfiltered="2139" processed="2135" dbindex="52300">

Agropogon s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Agropogon littoralis (Sm.) C.E. Hubb.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126554" title="Agrosticula" nonfiltered="2140" processed="2136" dbindex="52301">

Agrosticula s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Agrosticula brasiliensis (Raddi) Herter;
Agrosticula muralis Raddi;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126556" title="Matriu Hessiana" nonfiltered="2141" processed="2137" dbindex="52302">
En matemtiques, la matriu Hessiana d'una funci f de n variables, s una matriu quadrada n x n amb les segones derivades parcials.

Donada una funci real f de n variables reals

;

Si totes les derivades segones parcials de f existeixen, es defineix la matriu Hessiana de f,  de manera que l'element i,j de la matriu es calcula:

;

Per tant la matriu Hessiana s'escriu de la forma:



El terme matriu Hessiana (o discriminant Hessi) va ser introdut pel matemtic angls James Joseph Sylvester que les va anomenar en honor del matemtic alemany Ludwig Otto Hesse. Les matrius Hessianes es fan servir normalment per resoldre problemes d optimitzaci amb funcions de diverses variables.

Simetria de la matriu Hessiana.
Seguint el teorema de Young, en el cas que la funci f definida com
;
tingui derivades parcials contnues per qualsevol punt del domini obert A, per exemple, prenguem el punt , llavors, segons el teorema de Clairaut, per qualsevol  tenim que:
;
i per tant, l'ordre de derivaci per obtenir derivades segones parcials no importa. En conclusi, donades aquestes circumstncies, la matriu Hessiana de f s una matriu simtrica.

Aplicaci de la matriu Hessiana.
Concavitat/Convexitat.
Sigui  un conjunt obert i  una funci amb derivades segones contnues:

 f s cncava si, i noms si, , la matriu Hessiana Hf(a) s semidefinida negativa.
 Si  la matriu Hessiana Hf(a) s definida negativa, llavors f s estrictament cncava.
 Si f s una funci cncava, llavors qualsevol punt en qu totes les derivades parcials sn zero, s un mxim global.
 f s convexa si, i noms si, , la matriu Hessiana Hf(a) s semidefinida positiva.
 Si  la matriu Hessiana Hf(a) s definida positiva, llavors f s estrictament convexa.
 Si f s una funci convexa, llavors qualsevol punt en qu totes les derivades parcials sn zero, s un mnim global.

Mtode per trobar punts crtics.
Es veur a continuaci com trobar els punts crtics (mxims, mnims i punts de sella) d'una funci f de mltiples variables.
 S'igualen les derivades parcials primeres a zero.
 Es resolen les equacions anteriors i se'n obtenen les coordenades dels punts crtics.
 Es construeix la matriu Hessiana (derivades segones parcials).
 Segons els valors dels menors preferents dominants de la matriu Hessiana avaluades als diferents punts crtics. aquests punts poden ser:
 Mxim: si la matriu Hessiana en el punt s definida negativa (tots els menors preferents dominants sn diferents de 0 i, a ms, alternen en signe, essent el primer negatiu).
 Mnim: si la matriu Hessiana en el punt s definida positiva (tots els menors preferents dominants sn ms grans que 0).
 Punt de Sella: si la matriu Hessiana en el punt s indefinida (no definida o semidefinida positiva ni definida o semidefinida negativa).
Vegeu tamb.
 Jacobi;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126565" title="Carles Ferran d'ustria" nonfiltered="2142" processed="2138" dbindex="52304">
Carles Ferran d'ustria, arxiduc d'ustria (Viena 1818 - Gro-Seelowitz (Morvia) 1874). Arxiduc d'ustria i prncep d'Hongria i de Bohmia de la branca ducal dels Teschen. Carles Ferran tenia el doble tractament d'altesa imperial i reial.

Nascut a Viena el dia 29 de juliol de l'any 1818, era fill de l'arxiduc Carles Llus d'ustria i de la princesa Enriquera de Nassau-Weilburg. Carles Ferran era nt per via paterna de l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic i de la infanta Maria Llusa d'Espanya; mentre que per via materna ho era del prncep sobir Frederic Guillem de Nassau-Weilburg i de l'aristcrata alemanya Llusa von Kirchberg.

El dia 18 d'abril de 1854 contragu matrimoni a Viena amb l'arxiduquessa Elisabet d'ustria, fill de l'arxiduc Josep Antoni d'ustria i de la duquessa Maria Dorotea de Wrttemberg. Elisabet havia estat casada amb l'arxiduc Ferran d'ustria-Este. La parella tingu cinc fills:

 SAIR l'arxiduc Francesc Josep d'ustria, nat a Gro-Seelowitz el 1855 i mort el mateix any a la mateixa localitat txeca.  ;

 SAIR l'arxiduc Frederic d'ustria, nat a Gro-Seelowitz el 1856 i mort a Ungarisch-Altenburg el 1936. Es cas a L'Hermitage (Blgica) amb la princesa Isabel de Croy.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Cristina d'ustria, nad a Gro-Seelowitz el 1858 i morta a Madrid el 1929. Es cas amb el rei Alfons XII d'Espanya.

 SAIR l'arxiduc Carles Esteve d'ustria, nat a Gro-Seelowitz el 1860 i mort a Zywiec el 1933. Es cas amb l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria.

 SAIR l'arxiduc Eugeni d'ustria, nat a Gro-Seelowitz el 1863 i mort a Merano el 1954.

 SAIR l'arxiduquessa Elionor d'ustria, nada a Gro-Seelowitz el 1864 i morta quinze dies desprs a la mateixa localitat txeca.

Carles Ferran mor a Morvia a l'edat de 56 anys. Carles Ferran esdevingu l'avi del rei Alfons XIII d'Espanya i ancestre del present rei espanyol.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126566" title="Austrodanthonia" nonfiltered="2143" processed="2139" dbindex="52305">

Austrodanthonia s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

De vegades s'inclou al gnere Rytidosperma.

Espcies.
Austrodanthonia acerosa (Vickery) H.P. Linder;
Austrodanthonia alpicola (Vickery) H.P. Linder;
Austrodanthonia auriculata (J.M. Black) H.P. Linder;
Austrodanthonia biannularis (Zotov) H.P. Linder;
Austrodanthonia bipartita (Link) H.P. Linder;
Austrodanthonia bonthainica (Jansen) H.P. Linder;
Austrodanthonia caespitosa (Gaudich.) H.P. Linder;
Austrodanthonia carphoides (F. Muell. ex Benth.) H.P. Linder;
Austrodanthonia clavata (Zotov) H.P. Linder;
Austrodanthonia diemenica (D.I. Morris) H.P. Linder;
Austrodanthonia duttoniana (Cashmore) H.P. Linder;
Austrodanthonia eriantha (Lindl.) H.P. Linder;
Austrodanthonia fulva (Vickery) H.P. Linder;
Austrodanthonia geniculata (J.M. Black) H.P. Linder;
Austrodanthonia induta (Vickery) H.P. Linder;
Austrodanthonia laevis (Vickery) H.P. Linder;
Austrodanthonia mera (Connor & Edgar) H.P. Linder;
Austrodanthonia monticola (Vickery) H.P. Linder;
Austrodanthonia occidentalis (Vickery) H.P. Linder;
Austrodanthonia oreophila (H.P. Linder & N.G. Walsh) H.P. Linder;
Austrodanthonia penicillata (Labill.) H.P. Linder;
Austrodanthonia pilosa(R. Br.) H.P. Linder;
Austrodanthonia popinensis (D.I. Morris) H.P. Linder;
Austrodanthonia procera (Vickery) S.W.L. Jacobs;
Austrodanthonia racemosa (R. Br.) H.P. Linder;
Austrodanthonia racemosa var. obtusata (F. Muell. ex Benth.) H.P. Linder;
Austrodanthonia racemosa var. racemosa;
Austrodanthonia remota (D.I. Morris) H.P. Linder;
Austrodanthonia richardsonii (Cashmore) H.P. Linder;
Austrodanthonia setacea (R. Br.) H.P. Linder;
Austrodanthonia tenuior (Steud.) H.P. Linder;
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126572" title="Ferran Carles d'ustria-Este" nonfiltered="2144" processed="2140" dbindex="52306">
Ferran Carles d'ustria-Este, arxiduc d'ustria (Mdena 1821 - Brno 1849). Arxiduc d'ustria i prncep d'Hongria, de Bohmia i de Mdena amb el doble tractament d'altesa imperial i reial pertanyent a la branca del Ducat de Mdena.

Nat a Mdena, capital del Ducat de Mdena, el dia 20 de juliol de 1821 essent fill del duc Francesc IV de Mdena i de la princesa Maria Beatriu de Savoia. Ferran Carles era nt per via paterna del duc Ferran III de Mdena i de la princesa Maria Beatriu d'Este i per via materna del rei Vctor Manuel I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria-Este. 

El dia 4 d'octubre de 1847 contragu matrimoni a Schonnbrnn amb l'arxiduquessa Elisabet d'ustria, fill de l'arxiduc Josep Antoni d'ustria i de la duquessa Maria Dorotea de Wrttemberg. La parella tingu una nica filla:

 SAIR l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria-Este, nada a Brno el 1849 i morta al Castell de Wildenwart el 1919. Es cas amb el rei Llus III de Baviera.

Ferran Carles mor a Brno el dia 15 de desembre de 1849, escassos sis mesos desprs del naixement de la seva nica filla. La seva muller es cas en segones npcies amb l'arxiduc Carles Ferran d'ustria.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126573" title="Maria Teresa d'ustria-Este" nonfiltered="2145" processed="2141" dbindex="52307">


 Maria Teresa d'ustria-Este (reina de Sardenya) (1759 - 1824).

 Maria Teresa d'ustria-Este (comtessa de Chambord) (1817 - 1886).

 Maria Teresa d'ustria-Este (reina de Baviera) (1849 - 1919).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126574" title="Gustavo Adolfo Bcquer" nonfiltered="2146" processed="2142" dbindex="52308">

Gustavo Adolfo Domnguez Bastida, ms conegut com Gustavo Adolfo Bcquer (va adoptar aquest sobrenom seguint els passos del seu germ, el pintor Valeriano Bcquer, (Sevilla, 17 de febrer 1836 - Madrid, 22 de desembre 1870), poeta i narrador espanyol, del Literatura romntica.

 Biografia .
Va nixer a Sevilla, fill del pintor Jos Domnguez Insausti. Sa mare va ser Joaquina Bastida de Vargas. Pel costat patern descendia d'una noble famlia de comerciants d'origen flamenc, els Becker o Bcquer, establerta en la capital andalusa en el segle XVI; del seu prestigi dna testimoni el fet que posseren capella i sepultura en la mateixa catedral des de 1622. La seua casa natal ja no existeix. Va ser batejat en la parrquia de Sant Lloren Mrtir. Els seus avantpassats directes, comenant pel seu mateix pare, Jos Domnguez Bcquer, van ser pintors de costums andalusos, i tant Gustavo Adolfo com el seu germ Valeriano van estar molt dotats per al dibuix. Valeriano, de fet, es va inclinar per la pintura. El pare va morir el 26 de gener de 1841, quan el poeta tenia cinc anys d'edat. L'any 1846, amb deu anys, Gustavo Adolfo va ingressar en el Collegi de Nutica de Sant Elm, a Sevilla, on li va donar classes un deixeble del gran poeta Alberto Lista, Francisco Rodrguez Zapata, i va conixer el seu gran amic i company d'afanys literaris Narciso Campillo. Per els germans Bcquer van quedar rfens tamb de mare l'any segent, el 27 de febrer de 1847, i van ser adoptats llavors per la seua tia Mara Bastida. Valeriano i Gustavo van estar molt units, i de fet van emprendre molts treballs i viatges junts.

Es va suprimir el Collegi de Nutica i Gustavo Adolfo va quedar desorientat. Va passar a viure llavors amb la seua padrina Manuela Monahay, acomodada i de certa sensibilitat literria. En la seua biblioteca el poeta va comenar a aficionar-se a la lectura. Va iniciar llavors estudis de pintura en els tallers dels pintors Antonio Cabral Bejarano i Joaqun Domnguez Bcquer, oncle de Gustavo, que li va pronosticar "tu no sers mai un bon pintor, sin un dolent literat", encara que el va estimular en els estudis i li va pagar classes de llat. Desprs d'uns primers passos literaris (escriu en El trono y la nobleza de Madrid i en les revistes sevillanes La Aurora i El Porvenir) va traslladar-se a Madrid l'any 1854, amb el desig de triomfar en la literatura. Va patir una gran decepci i va sobreviure amb penes i treballs en la bohmia d'aquells anys. Per a guanyar alguns diners va escriure, en collaboraci amb els seus amics (Julio Nombela i Luis Garca Luna), comdies i sarsueles com La novia y el pantaln (1856), sota el pseudnim de Gustavo Garca, satiritzant l'ambient burgs i antiartstic que l'envoltava, o La venta encantada, basada en Don Quixot. Aquest any va viatjar amb el seu germ a Toledo buscant inspiraci per al seu llibre Histria dels temples d'Espanya. Va ser lloc d'amor i de pelegrinatge per a ell. En aquell temps li interessaven el Byron de les Hebrew Melodies o el Heine de l' Intermezzo, que havia conegut a travs de la traducci que Eulogio Florentino Sanz havia publicat l'any 1857 en la revista El Museo Universal. Va ser precisament aquest any, 1857, quan se li va declarar la tuberculosi que l'hauria d'enviar a la tomba. Tamb aquest mateix any va gaudir d'una modesta ocupaci dins de la Direcci de Bns Nacionals, per va perdre el lloc de treball, segons certa llegenda, en sorprendre'l el seu cap dibuixant. El seu pessimisme anava creixent dia a dia i noms les atencions de la seua patrona a Madrid, Valeriano i alguns amics el van ajudar per a superar la crisi. El mateix any va comenar un ambicis projecte inspirat per El geni del cristianisme de Chateaubriand: estudiar l'art cristi espanyol unint el pensament religis, l'arquitectura i la histria: "La tradici religiosa s l'eix de diamant sobre el qual gira nostre passat. Estudiar el temple, manifestaci visible de la primera, per a fer en un sol llibre la sntesi del segon: heus ac el nostre propsit". Per noms eixir el primer tom de la seua Histria dels temples d'Espanya, amb illustracions de Valeriano.

Cap a 1858 va conixer Josefina Espn, una bella senyoreta d'ulls blaus, i va comenar a cortejar-la. No obstant, ben aviat es va fixar en la que seria la seua musa irrenunciable, la germana de Josefina i bella cantant d'pera Julia Espn, d'ulls negres, en la tertlia que es desenvolupava en casa de son pare, el msic Joaqun Espn y Guilln, mestre director de la Universitat Central, professor de solfeig en el Conservatori i organista de la capella real, protegit de Narvez. Gustavo es va enamorar (deia que l'amor era la seua nica felicitat) i va comenar a escriure les primeres Rimes, com Tu pupila es azul, per la relaci no va arribar a consolidar-se perqu ella tenia ms altes ambicions i li disgustava la vida bohmia de l'escriptor, que encara no era fams. Julia va donar nom a una de les filles de Valeriano. En aquesta poca va comenar a escoltar al seu admirat Frdric Chopin. 

L'any 1860 va publicar Cartas literarias a una mujer on explica l'essncia de les seues Rimes, que alludeixen a all inefable. En la casa del metge que el tractava d'una malaltia venria, Francisco Esteban, va coneixer la que seria la seua esposa, Casta Esteban Navarro. Van contraure matrimoni en el 19 de maig de 1861. De 1858 a 1863, la Uni Liberal de O'Donnell governava Espanya i l'any 1860, Gonzlez Brau, amb el suport del financer Salamanca, va fundar El Contemporneo, dirigit per Jos Luis Albareda i en el que participaven redactors de la talla de Juan Valera. El gran amic de Bcquer, Rodrguez Correa, ja redactor del nou diari, va aconseguir un lloc de redactor per a Bcquer. En aquest peridic el poeta far de tot: crnica de salons, poltica, literatura... fins que desaparega l'any 1865; grcies a aquesta remuneraci van poder viure els novenans. L'any 1862 va nixer el seu primer fill, Gregorio Gustavo Adolfo, a Noviercas, (Sria), on la famlia de Casta possea bns i on Bcquer va tenir una caseta per al seu descans i recreaci. Va comenar a escriure forosament per a guanyar ms diners per a la petita famlia i fruit d'aquest intens treball van nixer algunes de les seues Llegendes. 

Per l'any 1863 va patir una greu recaiguda en la seua malaltia, de la que no obstant va millorar i va poder anar a Sevilla amb la seua famlia. D'aquesta poca s el retrat fet pel seu germ que es conserva en el Museu de Belles Arts de Sevilla. Treballava amb el seu germ Valeriano, i Casta va discutir amb aquest, perqu no suporta el seu carcter i pel fet que quasi sempre estiguera a sa casa. Gonzlez Bravo, amic i mecenes de Gustavo, el va nomenar censor de novelles l'any 1864 i Gustavo torn a Madrid, on va exercir aquest treball fins l'any 1865, amb vint-i-quatre mil reals de sou. En aquest darrer any va nixer el seu segon fill, Jorge.

L'any 1866 va ocupar novament el crrec de censor fins l'any 1868. Aquest va ser un any horrible per a Bcquer: Casta li era infidel, l'original del seu llibre de poemes va desaparixer i els disturbis revolucionaris el van portar a Toledo durant un breu temps. Al desembre d'aquest any va nixer a Noviercas el tercer fill de Bcquer, Emilio Eusebio. Aquest naixement va desencadenar una tragdia conjugal: es deia que aquest ltim fill era de l'amant de Casta. Hi havia, a ms, constants discussions de Valeriano amb Casta. No obstant esposos s'escrivien. Desprs de passar una temporada a Toledo, va tornar a Madrid per a dirigir La Ilustracin de Madrid, diari que acaba de fundar Eduardo Gasset amb la intenci que el dirigira Gustavo Adolfo i treballara en ell Valeriano de dibuixant. El 22 de desembre, per, va morir Gustavo mentre a Sevilla hi havia un eclipsi total de sol. Un poc abans, al setembre, havia mort el seu germ Valeriano. Mentres agonitzava, va demanar al seu amic, el poeta 
Ferrn que cremara les seues cartes (serien la meua deshonra) i que publicaren la seua obra (Si s possible, publiqueu els meus versos. Tinc el pressentiment que mort ser ms i millor conegut que viu); va demanar tamb que prengueren cura dels seus fills. Les ltimes paraules van ser "Tot mortal". Els seus amics Ferrn i Correa es van posar immediatament, per a ajudar la famlia, a preparar l'edici de les seues Obres completes, que van eixir l'any 1871 en dos volums, augmentades en successives edicions. Les restes dels dos germans van ser traslladades l'any 1913 a Sevilla, on actualment reposen.

Anlisi de la seua obra.
Les Rimes de Bcquer havien de ser finanades i prologades pel seu amic, el ministre de la Uni Liberal d' O'Donnell Luis Gonzlez Bravo, per l'exemplar es va perdre en els disturbis revolucionaris de 1868. Algunes no obstant havien aparegut ja en els peridics de llavors, El Contemporneo, El Museo Universal, La Ilustracin de Madrid i altres. El poeta, amb aquesta ajuda, amb la de la seua memria i la dels seus amics va reconstruir el manuscrit, que va titular Libro de los gorriones i que es conserva en la Biblioteca Nacional de Madrid. Ms tard, l'any 1871, els seus amics les van editar en dos volums, amb un prleg de Rodrguez Correa, amb el ttol de Rimas i junt amb les seues Llegendes en prosa, per a ajudar la viuda i els seus fills. En successives edicions es va ampliar la selecci. A partir de la cinquena l'obra consta ja de tres volums. Iglesias Figueroa va recollir en tres toms Pgines desconegudes (Madrid: Renacimiento, 1923), una altra porci substancial del corpus becqueri. Gamallo Fierros va editar a ms en quatre volums les seues Pgines abandonades. Jess Rubio ha editat dos lbums de Julia Espn amb textos i dibuixos de Gustavo dedicats a la seua musa, a qui no oblidaria mai.



Bcquer solia repetir la frase de Lamartine que "la millor poesia escrita s aquella que no s'escriu". I aix fa en les seues setanta-sis curtes Rimes, breus com a arpegis, en les quals va concentrar la poesia que haguera volgut abocar en nombrosos poemes ms extensos que mai no va escriure. L'influx de Bcquer en tota la poesia posterior escrita en castell s gaireb aclaparador, esbossant esttiques com el simbolisme i el modernisme en molts aspectes. Sense Bcquer s difcil entendre completament Rubn Daro, Salvador Rueda, Antonio Machado, Juan Ramn Jimnez, Rafael Alberti, Gerardo Diego, etc. Davant del romanticisme altisonant i byroni d'un Jos de Espronceda, Bcquer representa el to ntim de la lrica profunda. El seu "Himno gigante y extrao" trenca amb la tradici de la poesia civil i heroica de Manuel Jos Quintana i els colors vistosos i la histria nacional de ngel de Saavedra, Duc de Rivas, o Jos Zorrilla, per a meditar profundament sobre la creaci potica, l'amor i la mort, els tres temes centrals de les Rimes. Manuel Altolaguirre va afirmar que la poesia de Bcquer s la ms humana del romanticisme espanyol. Aquesta estranya originalitat li va valdre el menyspreu de Nez de Arce, qui, potser per la seua ideologia liberal contrria al tradicionalisme becqueri, va qualificar els seus Rimes de "Petits sospirs germnics".

Els models potics de Bcquer van ser diversos; en primer lloc, Heine; W. S. Hendrix va assenyalar a ms a Byron i Dmaso Alonso a Alfred de Musset. Hi ha empremtes de tots aquests autors en la seua poesia. Fora de la seua important lrica, Gustavo Adolfo Bcquer va ser tamb un gran narrador i periodista. Va escriure vint-i-cinc narracions del gnere llegenda, moltes d'elles pertanyents al gnere del relat gtic o de terror, altres, autntics esbossos de poesia en prosa, i altres narracions d'aventures. Mara Rosa Alonso va trobar en elles set temes principals: l'orientalisme, la mort i la vida d'ultratomba; l'embruixament i la fetilleria; el tema religis; inspirades en el Romancer i les de tendncia animista.

Bcquer demostra ser un prosista a l'altura dels millors del seu segle, per s de superior inspiraci i imaginaci i un mestre absolut en el terreny de la prosa lrica. En les seues descripcions queda pals el profund amor del poeta per la naturalesa i el paisatge castell. Va escriure a ms les Cartes des de la meua cella en el monestir de Veruela, en els vessants del Moncayo on va fer una estada per a recuperar-se de la seua tuberculosi o tisi, malaltia que llavors era mortal. Aquestes cartes desborden vitalitat i encant. No s'ha estudiat encara la seua obra periodstica. Bcquer s, al mateix temps, el poeta que inaugura -junt amb Rosala de Castro- la lrica moderna espanyola i el que encerta a connectar-la novament amb la poesia tradicional. Les Rimes s'enquadren dins de dos corrents heretats del romanticisme: la revaloraci de la poesia popular (que la lrica culta havia abandonat en el segle XVIII) i l'anomenada  esttica del sentiment . L'ideal potic de Bcquer s el desenvolupament d'una lrica intimista, expressada amb sinceritat, senzillesa de forma i facilitat d'estil. Bcquer i les seues Rimes sn el llindar de la lrica castellana del segle XX. Miguel de Unamuno, els germans Antonio i Manuel Machado, Juan Ramn Jimnez, Rafael Alberti, Federico Garca Lorca, Luis Cernuda, Vicente Aleixandre, Dmaso Alonso i altres l'han considerat com a figura fundacional, descobridora de nous mons per a la sensibilitat i la forma expressiva.

Bcquer com dibuixant.
Des d'infant va estar rodejat de llenos i dibuixos de son pare, el que va fer que tamb s'interessara per la pintura. Va dir que la pintura s un mitj d'expressi vers l'inefable, superant l'escriptura. Les seues amistats sempre van valorar les seues capacitats com a dibuixant i va collaborar diverses vegades amb el seu germ Valeriano. Destaca la seua gran tcnica i refleteix el seu mn interior. La vida i la mort estan entrellaats en la majoria dels seus dibuixos de les seues srie Les morts pour rire. Bizarreries. Les escenes dibuixades provoquen la rialla, el riure's de la mort.

Tamb va realitzar dibuixos on representa els seus mons imaginaris reflectits en les seues Rimes i Llegendes. Julia Espn tamb est present en gran part de l'obra pictrica de Bcquer, reflectint-la en distintes situacions.

 Obra .
Historia de los templos de Espaa, Madrid, 1857, publicat noms el tom I.
Cartas literarias a una mujer, 1860-1861, publicat a El Contemporneo.
Cartas desde mi celda, Madrid, 1864 , en sn nou, publicades a El Contemporneo.
Libro de los gorriones, 1868, manuscrit.
Obres completes, Madrid, Fortanet, 1871, 2 volums.

Llegendes.
El caudillo de las manos rojas, 1858.
La cruz del diablo, 1860.
La ajorca de oro, 1861.
El monte de las nimas, 1861 .
Los ojos verdes, 1861.
Maese Prez, el organista, 1861.
Creed en Dios, 1862.
El rayo de luna, 1862.
El Miserere, 1862.
Tres fechas, 1862. ;
El Cristo de la caravela, 1862.
El gnomo, 1863.
La cueva de la mora, 1863.
La promesa, 1863.
La corza blanca, 1863.
El beso, 1863.
La Rosa de Pasin, 1864.

Altres narracions.
La creacin, 1861.
Es raro!, 1861.
Tres fechas, 1862. ;
El aderezo de las esmeraldas, 1862.
La venta de los gatos, 1862.
Aplogo, 1863.
Un boceto del natural, 1863.
Un lance pesado;
Memorias de un pavo, 1865.
Las hojas secas;
Historia de una mariposa y una araa ;
La voz del silencio, 1923, trobada i publicada per Fernando Iglesias Figueroa.
La fe salva, 1923, trobada i publicada per Fernando Iglesias Figueroa.
La mujer de piedra, inacabada.

Teatre.
 La novia y el pantaln;
 La venta encantada;
 Las distracciones;
 La cruz del valle;
 Tal para cual;

Articles.
 Crtica literaria;
 El maestro Herold;
 La soledad;
 El Carnaval;
 La Nena;
 Las perlas;
 La mujer a la moda;
 La pereza;
 La ridiculez;
 Caso de Ablativo;

 Enllaos externs .
Obra digitalitzada completa;
Cronologia illustrada de Bcquer;
Bcquer dibuixant;
Pgina literria de Gustavo Adolfo Bcquer;
Traducci al catal d'algunes Rimes de Becquer;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126578" title="Brizopyrum" nonfiltered="2147" processed="2143" dbindex="52310">

 Brizopyrum (Stapf): gnere de la tribu Danthonieae de la famlia Poaceae: vegeu Tribolium;
 Brizopyrum (Link): gnere de la tribu Poeae de la famlia Poaceae: vegeu Desmazeria;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126581" title="Maria Teresa d'ustria-Este (reina de Sardenya)" nonfiltered="2148" processed="2144" dbindex="52311">
Maria Teresa d'ustria-Este ( Mil, Ducat de Mil 1773 - Gnova, Regne de Sardenya-Piemont 1832 ) fou una arxiduquessa d'ustria i princesa d'Hongria, de Bohmia i de Mdena amb el doble tractament d'altesa reial i imperial, aix com reina consort de Sardenya.

Orgens familiars.
Va nixer a la ciutat de Mil el dia 1 de novembre de 1773 essent filla de l'arxiduc Ferran d'ustria-Este i la princesa Maria Beatriu d'Este. Fou nta per via paterna de l'emperador Francesc I del Sacre Imperi Romanogermnic i de l'ariduqessa Maria Teresa I d'ustria, i per per via materna del duc Hrcules III d'Este i la princesa Maria Teresa Cybo-Malaspina.

Npcies i descendents.
El dia 25 d'abril de 1789 contragu matrimoni a Tor amb el futur rei Vctor Manuel I de Sardenya, fill del rei Vctor Amadeu III de Sardenya i de la infanta Maria Antnia d'Espanya. Vctor Manuel era germ del rei Carles Manuel IV de Sardenya i del rei Carles Flix I de Sardenya. La parella tingu sis filles i un fill:

 SAR la princesa Maria Beatriu de Savoia, nada a Tor el 1792 i morta a Cattajo el 1840. Es cas a Cller el 1812 amb el duc Francesc IV de Mdena.

 SAR la princesa Maria Adelaida de Savoia, nada a Tor el 1794 i morta a Npols el 1802.

 SAR el prncep Carles Manuel de Savoia, nat a Tor el 1796 i mort a Cller el 1799.

 Una nena (1800-1801).

 SAR la princesa Maria Teresa de Savoia, nada a Roma el 1803 i morta a Lucca el 1879. Es cas el 1820 a Lucca amb el duc Carles II de Parma.

 SAR la princesa Maria Anna de Savoia, nada a Roma el 1803 i morta a Praga el 1884. Es cas amb l'emperador Ferran I d'ustria a Viena el 1831.

 SAR la princesa Maria Cristina de Savoia, nada a Cller el 1812 i morta al Palau de Caserta el 1836. Es cas a Voltri el 1832 amb el rei Ferran II de les Dues Siclies.

Reina consort.
Amb l'abidicaci de Carles Manuel IV de Sardenya, ocorreguda el 1802, Maria Teresa es convert en reina consort del Regne de Sardenya-Piemont, per hagu de fugir juntament amb el seu marit dels territoris pennsulars davant l'ocupaci napolenica del nord de la Pennsula Itlica durant la Primera Repblica Francesa. 

L'any 1814 pogu retornar a la ciutat de Tor un cop els territoris foren restablerts al seu marit Vctor Manuel I. Amb l'esclat d'una revoluci liberal al seu pas, el 13 de mar de 1821 el monarca abdic en favor de seu germ petit, Carles Flix I de Sardenya.

Maria Teresa mor el 29 de mar de 1832 a la ciutat de Gnova, sent enterrada posteriorment a la Baslica de Superga.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/habsburg/habsburg5.html;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126593" title="Illa dels Museus" nonfiltered="2149" processed="2145" dbindex="52312">

L'illa dels Museus (en alemany Museumsinsel) s una petita illa al riu Spree de Berln, seu de museus amb obres tan importants que la UNESCO l'ha declarada Patrimoni de la Humanitat el 1999. 

L'indret va servir com a residncia per a Frederic Guillem IV de Prssia, va ser bombardejat durant la Segona Guerra Mundial i va ser espoliat durant l'poca de la divisi de les dues Alemanyes, per aix es troba en estat de reconstrucci.

Museus i edificis destacables.
Altes Museum (o Museu Antic): cont peces clssiques gregues i llatines.
Berliner Stadtschloss (o Castell de Berln, destrut per les autoritats de l'RDA): antiga residncia dels reis de Prssia i dels emperadors alemanys. Se'n conserven els jardins, el Lustgarten, i est prevista la seva reconstrucci. ;
Neues Museum (o Museu Nou): exposa peces egpcies i de la prehistria.
Alte Nationalgalerie (o Galeria Nacional Antiga): obres dels segles XVIII i XIX.
Bode-Museum (o Museu Bode): art bizant i tardorom.
Pergamonmuseum (o Museu de Prgam): cont obres romanes, islmiques i orientals i deu el seu nom al fet d'exhibir l'altar de Prgam.
James Simon-Galerie (o Galeria James Simon): centre cultural per a exposicions temporals (en projecte).
Berliner Dom (o Catedral de Berln): greument danyada arran dels bombardeigs aliats, ha estat reconstruda i va tornar a obrir el 1993.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126595" title="David Castillo i Buls" nonfiltered="2150" processed="2146" dbindex="52313">
David Castillo i Buls (Barcelona 1961) s un poeta, escriptor, i crtic literari catal. Va comenar a destacar com a poeta als anys 70 amb publicacions clandestines i contraculturals, tot i que la seva primera obra publicada, tota una declaraci de principis, va ser la biografia de Bob Dylan, l'any 1992. Tres anys abans havia estat l'antleg de 'Ser del segle', que va reunir les principals veus de la generaci dels 80. Li van seguir una srie de poemaris entre els quals destaca Game over, amb qu va guanyar el premi Carles Riba. A continuaci va iniciar una etapa com a prosista amb novelles com "El cel de l'infern" i No miris enrere, amb bons resultats entre crtica i lectors. La primera va guanyar el premi Crexells a la millor novella catalana del 1999. La segona, el premi Sant Jordi del 2001. Ha obtingut tres premis Atlntida de periodisme i a una antologia de la seva obra potica a l'itali se li va atorgar el premi Internacional Tratti al millor poeta estranger. Ha estat organitzador de diferents cicles potics i fundador i director de la Setmana de Poesia de Barcelona des del 1997.

D'altra banda, publica articles i ressenyes literries gaireb des dels seus inicis. Des de 1989 i fins al 2007 va dirigir el suplement de cultura del diari Avui. Va ser director durant 8 anys de la revista 'Lletra de canvi' i ha estat 5 anys professor de la Universitat Autnoma de Barcelona. Amb el jove poeta Marc Sard va publicar el llibre 'Conversaciones con Pepn Bello', que va tenir una gran repercussi crtica.


Obra.
Biografia.
1992 Bob Dylan;
2007 Conversaciones con Pepn Bello;

Poesia.
1993 La muntanya russa;
1994 Tenebra;
1997 Poble Nou flash back;
1998 Game over;
2000 El pont de Mhlberg;
2000 Seguint l'hurac;
2001 Bandera negra;
2005 Menta i altres poemes;
2006 Downtown;
2006 Esquena nua;

Novella.
1999 El cel de l'infern;
2002 No miris enrere;

Premis.
1987 Premi Atlntida millor revista cultural per a "El temps";
1990 Premi Atlntida millor suplement cultural diari Avui ;
1997 Carles Riba per Game over;
1999 Joan Crexells per El cel de l'infern;
2001 Sant Jordi per No miris enrere;
2005 Premi Atlntida millor articulista de l'any en llengua catalana;
2006 Premi Cadaqus al millor poemari de l'any per Esquena nua;
2006 Premi Internacional Tratti per Il presente abandonatto;

Enllaos externs.
Pgina dedicada a David Castillo, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126600" title="PL/SQL" nonfiltered="2151" processed="2147" dbindex="52314">
PL/SQL (Procedural Language/Structured Query Language) s un llenguatge de programaci propietari d'Oracle que s'emmagatzema en les bases de dades Oracle i que extn el llenguatge SQL. Aquest tipus de llenguatge i els programes que es realitzen reben sovint el nom de procediments emmagatzemats. (Altres bases de dades relacionals ofereixen llenguatges similars.) La sintaxi de PL/SQL s molt similar a la del llenguatge Ada.

Funcionalitat.

PL/SQL s un llenguatge procedimental complet que incorpora variables, estructures de control, vectors i gesti d'excepcions. A partir de la versi 8 d'Oracle tamb s'han incls funcionalitats associades a la programaci orientada a objectes.

L'estreta relaci entre l'SQL i el PL/SQL a Oracle permet tant la inclusi directa de comandes d'SQL dins dels procediments PL/SQL, com la inclusi de funcions i procediments PL/SQL dins de les comandes SQL. Un programador pot interactuar amb la base de dades mitjanant ordres imperatives que executin procediments de forma similar a com interactuaria amb SQL. A ms a ms, les comandes SQL poden causar l'activaci de disparadors (en angls triggers) en certes circumstncies pre-definides.

Els procediments emmagatzemats PL/SQL (funcions, procediments, paquets i disparadors) es compilen i queden desats dins la base de dades Oracle.

Llenguatges similars.

PL/SQL funciona anlogament a altres llenguatges procedurals integrats dins de bases de dades realcionals. Sybase i Microsoft SQL Server tenen Transact-SQL, PostgreSQL t PL/pgSQL (que intenta emular PL/SQL), i IBM DB2 inclou SQL Procedural Language (SQL PL).

Enllaos externs.
 ;
 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126610" title="Teorema de Clairaut" nonfiltered="2152" processed="2148" dbindex="52315">
En matemtiques, el teorema de Clairaut (tamb conegut com a teorema de Schwartz) mostra la igualtat de les derivades creuades d'una funci f sempre que:
;
tingui derivades parcials contnues per qualsevol punt del domini obert A, per exemple, prenguem el punt , llavors, segons aquest teorema, per qualsevol  tenim que:
;

Aquest teorema deu el seu nom al matemtic i astrnom francs Alexis Clairaut.

Una conseqncia immediata d'aix s que, si es compleixen les condicions del teorema de Clairaut, la matriu hessiana de la funci f ser simtrica.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126631" title="Circuit Bancaixa 05/06" nonfiltered="2153" processed="2149" dbindex="52317">
La XV Lliga Professional d Escala i Corda 05-06 del Circuit Bancaixa va ser la primera edici del torneig cimera de la pilota valenciana organitzat per l'empresa ValNet.

Es jug a diverses fases, les dos primeres eren una lligueta tots contra tots en qu els dos darrers classificats restaven eliminats. Cada victria sumava 3 punts, per l'equip perdedor podia sumar-ne 1 si arribava als 50 tants. Es passava aix dels 8 equips originals, a 6 en la segona fase, i 4 a les semifinals d'anada i tornada. La final es jug al millor de tres partides. 

 Equips .
Ajuntament d'Alcsser;
 Nez, Flix i Jess;
Ajuntament de Benidorm;
 Genovs II i Tino;
Ajuntament de Llria;
 Vctor, Solaz i Melchor;
 Ajuntament de Pedreguer;
 Len i Sarasol II;
Ajuntament de Petrer;
 Miguel i Dani;
Ajuntament de Valncia;
 Pedro, Grau i Salva;
Ajuntament de Vila-real;
 Mezquita, Tato i Canari;
Hidra-L'Eliana;
 lvaro i Pigat III;

 Feridors .
 Migueln i Pedrito;

 Reserves .
 Escalaters;
 Adrin I, Cervera i Colau;

 Mitgers i punters;
 Bernat, Oate,  Ral II, Voro;

 Resultats .

 1 Fase .





 2 Fase .





 Semifinals .





 Finals .





 Galeria d'honor .
 Campi:
 Ajuntament de Vila-real;
 Mezquita, Tato i Canari;
 Sub-campi:
 Hidra-L'Eliana;
 lvaro i Pigat III;

 Altres edicions .
 Circuit Bancaixa 04/05;
 Circuit Bancaixa 06/07;
 Circuit Bancaixa 07/08;
 Circuit Bancaixa 08/09;

 Enllaos externs .
 XV Lliga Professional d'Escala i Corda 05/06;
 Pgina de pilotavalenciana.es;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126633" title="Carb vegetal" nonfiltered="2154" processed="2150" dbindex="52318">

El carb vegetal s un material combustible slid, frgil i pors amb un alt contingut en carboni (aproximadament del 80%). Es produeix per escalfament de fusta i altres residus vegetals, fins a temperatures que oscillen entre els 400 i els 700 C, en absncia d'aire.

El poder calorfic del carb vegetal oscilla entre 29 000 i 35 000 kJ/kg, i s molt superior al de la fusta, que oscilla entre 12 000 i 21 000 kJ/kg.

 Histria .
El carb vegetal ha estat utilitzat com a combustible al Jap des dels temps antics, per la seva producci ha anat decreixent a mida que s'han fet populars el gas natural, la electricitat i el petroli. Fins i tot, en els ltims temps ha esdevingut difcil trobar-lo en la vida diria, tot i que actualment est tornant a ser objecte d'atenci.


Charcoal technologies





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126636" title="Lophochlaena" nonfiltered="2155" processed="2151" dbindex="52320">

Lophochlaena s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

De vegades s'inclou al gnere Pleuropogon.

Espcies.
L. californica Nees ;
L. refracta A. Gray;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126638" title="Ordres clssics" nonfiltered="2156" processed="2152" dbindex="52321">
Els ordres clssics sn estils arquitectnics cannics amb els qu, a l arquitectura grega i romana, s'intentava obtenir edificis de proporcions harmonioses en totes les seves parts. L'ordre arquitectnic sorgeix de la necessitat de fixar una relaci entre cada un de les parts de l'edifici, aconseguint definir un patr esttic que reprodueixi l'ideal de bellesa del perode histric de qu es tracti.

En la arquitectura grega clssica l'ordre fixava la relaci entre l'element que sustenta (la columna) i el sustentat (la llinda).

L'element diferenciador de l'ordre s el capitell en el que no se segueix cap patr per al traat geomtric, sin que la seva composici era traada a sentiment.

Estils grecs i romans.

Es reconeixen i distingeixen els diversos ordres fonamentalment per la forma de la columna, i ms en concret per la del capitell. Els grecs noms van utilitzar tres ordres: dric, jnic i corinti. Els romans van assumir els ordres grecs i els van transformar realitzant la seva prpia versi, alhora que n'afegien dos ms: tosc i compost. Encara que tenen el mateix nom, els tres ordres grecs sn diferents dels romans, i molt especialment l'estil dric. A la figura es representen els estils romans.

Elements constructius.
El ms representatiu i diferenciador s la columna. Es divideix en tres parts: base, fust i capitell. En l'ordre dric grec, la columna no tenen base.

Als edificis clssics les columnes suporten l'estructura horitzontal que es denomina entaulament, que rrdinriament, es compon de tres parts superposades: arquitrau, fris i cornisa. De vegades tot el conjunt va muntat sobre un pdium o pedestal: l'estilobat.

Dimensions. 
El disseny dels edificis clssics s rigorosament modular, guardant-se estrictes proporcions basades en una unitat de mesura o 'mdul' ' propi de cada un d'ells que no s sin el radi del fust en la seva base. D'aquesta forma, si es diu que una columna t una alria de dotze mduls s que s igual a dotze vegades el radi inferior del fust. En cada ordre, cada part de l'edifici t invariablement un nombre fix i predeterminat de mduls.

El segle XVI, l'itali Jacopo Vignola va estudiar i va sistematitzar els ordres clssics establint els seus cnons modulars i definint detalladament les seves mesures i sistemes geomtrics de traat per a s dels seus contemporanis. Tot aix va quedar recollit al seu tractat Rgola delli cinqe rdini dell'architettura.

s. 
Els ordres tosc i dric sn els ms rudes i s'empraven en exteriors, i especialment en els temples dedicats als dus masculins. Els estils jnic, corinti s'empraven en interiors o en exteriors de temples dedicats a divinitats femenines.

Quan se superposen, els ordres ms senzills sempre estan en la part de baix.






 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126639" title="Circuit Bancaixa 06/07" nonfiltered="2157" processed="2153" dbindex="52322">
La XVI Lliga Professional d Escala i Corda 06-07 del Circuit Bancaixa s el torneig cimera de la pilota valenciana, organitzat per l'empresa ValNet, de la modalitat de l'Escala i corda.

Es juga a diverses fases, les dos primeres sn una lligueta tots contra tots en qu els dos darrers classificats resten eliminats. Cada victria suma 3 punts, per l'equip perdedor pot sumar-ne 1 si arriba als 50 tants. Es passa aix dels 8 equips originals, a 6 en la segona fase, i 4 a les semifinals d'anada i tornada. La final es juga al millor de tres partides. 



 Equips .
 Ajuntament d'Alcsser;
 Colau, Jess i Pigat III;
 Ajuntament de Benidorm;
 Genovs II i Solaz;
 Ajuntament de L'Eliana;
 lvaro i Tato;
 Ajuntament de Pedreguer;
 Vctor, Flix i Salva;
 Ajuntament de Petrer;
 Miguel i Grau;
 Ajuntament de Sagunt;
 Len i Dani;
 Ajuntament de Valncia;
Nez, Melchor i Tino;
Ajuntament de Vila-real;
 Mezquita, Sarasol II i Oate;

 Feridors .
 Migueln i Pedrito;

 Reserves .
 Escalaters:
 Adrin I, Cervera, Pedro i Soro III;
 Mitgers i punters:
 Bernat, Herrera, Ral II i Voro;

 Resultats .

 1 Fase .





 2 Fase .





 Semifinals .





 Finals .





 Galeria d'honor .
 Campi:
 Ajuntament de Valncia;
 Nez, Melchor i Tino;
 Sub-campi:
 Ajuntament de Vila-real;
 Mezquita, Sarasol II i Oate;

 Altres edicions .
 Circuit Bancaixa 04/05;
 Circuit Bancaixa 05/06;
 Circuit Bancaixa 07/08;
 Circuit Bancaixa 08/09;

 Enllaos externs .
 XVI Lliga Professional d'Escala i Corda 06/07;
 Pgina de Tagarinet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126647" title="Molineria" nonfiltered="2158" processed="2154" dbindex="52323">

Molineria s un gnere de plantes de la famlia de les Hypoxidaceae, ordre Asparagales, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
M. laevis (Brot.) Hackel;
M. minuta (L.) Parl.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126654" title="Pleuraphis" nonfiltered="2159" processed="2155" dbindex="52324">

Pleuraphis s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

De vegades s'inclou al gnere Hilaria.

Espcies.
Pleuraphis jamesii Torr. 1824;
Pleuraphis mutica Buckley 1862;
Pleuraphis rigida Thunb. 1880;
Pleuraphis sericea;


Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126657" title="Lamer" nonfiltered="2160" processed="2156" dbindex="52325">
Lamer s un terme colloquial angls aplicat a una persona que, degut a una falta de maduresa, de sociabilitat i/o d'habilitats tcniques, fa que sigui considerat un incompetent en una matria o activitat especfica, o dins d'un grup o comunitat. Aquest, a part, t temps suficient per aprendre sobre la matria i/o activitat o adaptar-se al grup o comunitat en qu se'l considera un lamer.

En angls s'aplica a multitud de contextos, per s per la proliferaci de mitjans de comunicaci per a ordinadors com ha arribat al nostre vocabulari, essent utilitzada principalment dins de l'mbit d'Internet, o relacionat amb la informtica i els videojocs.

Descripci.
Aquest terme prov de l'argot "skater",  en qu es denominava lame (paraltic) a aquelles persones les habilitats de les quals eren perilloses per a elles i pels dems. Aix no implicava que fossin realment coixes, sin que tenien poques aptituds. 

Aix, aquest terme va comenar posteriorment a utilitzar-se per nombrar aquelles persones considerades sense habilitats tcniques o intellectuals, essent definides com unes "paraltiques" en la matria. Llavors, amb l'arribada dels butlletins electrnics es va comenar a estendre l's d'aquesta expressi per nomenar als incompetents en l's i el maneig dels xats, frums i grups de notcies; posteriorment tamb fou usat per indicar la persona que no sabia utilitzar correctament els programes i opcions de l'ordinador, i la que presentava poques habilitats per jugar a videojocs. Igualment, depenent del context, van aparixer termes oposats a lamer, com: lit o leet (vegeu llenguatge leet), gosu, etc.  

D'aquesta manera lamer va acabar essent el nom estndard per aquells incompetents en front a altres persones que s presentaven ms habilitats o coneixements sobre un tema especfic, referent a una matria, activitat, o sobre un grup o comunitat; i/o per indicar a aquelles persones que creuen tenir ms habilitats o coneixements que els que tenen realment. Hem de tenir en compte qu aquest tipus de persona, a diferncia del newbie, ha tingut un temps ms que suficient per arribar a comprendre el tema i/o integrar-se degudament al grup o comunitat.    

 Usos del terme lamer . 
Tpicament el terme lamer s'aplica a: 

Usuaris de programes informtics, que sn:
 Persones que presumeixen de Pirates Informtics, crackers o hackers i tan sols intenten utilitzar programes de fcil maneig creats per autntics hackers, sense obtenir els resultats que pretenien; incls arribant a perjudicar-se a ells mateixos.
 Persones que no tenen habilitats per manejar programes bsics o coneguts d'ordinador o qualsevol altre aparell digital (per exemple aparells cellulars).

Usuaris d'Internet, en particular usuaris de xats, frums, blogs, wikis, llistes de correu i altres mitjans de comunicaci electrnica, que sn:
 Persones que realment es creuen ser uns entesos o tenir grans coneixements, sent en realitat uns ineptes en la matria. ;
 Persones amb la intenci de molestar als dems usuaris (per exemple els troll).
 Persones amb poc respecte a l'autoritat i als moderadors en mitjans de comunicaci com xats i frums.
 Persones que no entenen les regles dels xats, frums, blogs... tot i ser-ne usuaris des de fa temps.
 Persones que en les xarxes P2P, sn considerades usuaris leechers, ja que noms es baixen fitxers i no comparteixen mai res (per exemple tanquen el programa en finalitzar les seves baixades).
 Persones que en el mn del P2P per sobretot el del P2M, comparteixen fitxers pujats per altres persones com si fossin els seus propis fitxers, sense demanar perms a l'autor i, a vegades, noms canviant el nom del fitxer.

Usuaris de videojocs, que sn:
 Persones que no tenen habilitats en els videojocs, tot i haver-hi jugat un temps ms que suficient per conixer-se'ls.
 Persones que en els jocs en lnia sn considerades unes cheaters, ja que utilitzen trucs o trampes per vncer altres jugadors.
 Persones que arrunen partides de jocs en lnia o multijugador com Quake o Counter-Strike, per exemple bloquejant a altres jugadors, matant a companys d'equip (teamkiller), etc.

 Vegeu tamb .
Luser;
Newbie;

 Enllaos externs .
Definici de Lame - Diccionari en lnia de Merriam-Webster;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126658" title="Pogononeura" nonfiltered="2161" processed="2157" dbindex="52326">

Pogononeura s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
P. biflora Napper;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126664" title="Rhombolytrum" nonfiltered="2162" processed="2158" dbindex="52327">

Rhombolytrum s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
R. berteroanum E. Desv.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
(Els gneres marcats amb un asterisc (*) sn sinnims probables)

*Gymnachne Parodi.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126669" title="Geohistria" nonfiltered="2163" processed="2159" dbindex="52328">
La geohistria s una cincia histrica fundada per l'historiador francs Fernand Braudel que fusiona la histria i la geografia. Estudia la dinmica entre la societat del passat i l'estructura geogrfica que la sost. La geografia com a estructura, que sost la societat en diferents moments histrics, influeix en les societats, per no determinant-les, i aquestes segons la seva tecnologia i cultura, poden ampliar encara ms les possibilitats que posseixen i modificar la geografia del lloc on viuen.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126674" title="Stiporyzopsis" nonfiltered="2164" processed="2160" dbindex="52330">

Stiporyzopsis s un gnere hbrid (Oryzopsis  Stipa) de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
Stiporyzopsis caduca (Beal) B. L. Johnson & Rogler (sinnim: Achnella caduca (Beal) Barkworth.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126682" title="Ed Wood" nonfiltered="2165" processed="2161" dbindex="52331">

Ed Wood (10 d'octubre de 1924 - 10 de desembre de 1978), director, productor, guionista, editor i actor de cinema estatunidenc. Ha sigut considerat com el pitjor director de tots els temps.

Biografia.

Nascut a Poughkeepsie (Nova York), el jove Ed es va interessar des de molt petit pel cinema, especialment per les pellcules de terror i de l'oest. Als 11 anys d'edat els seus pares li van regalar una cmera de cinema, la qual cosa va iniciar la seva passi per la indstria cinematogrfica. 

Desprs de servir en la Segona Guerra Mundial (on anys desprs va confessar haver combatut vestint roba interior de dona), es va establir a Hollywood al 1948. Lloc en el qual va comenar a actuar en obres de teatre alhora que intentava trobar productors amatents a finanar els seus projectes. 

Desprs de diversos intents fallits, finalment va conixer a Alex Gordon, amb el qual va escriure alguns guions i que finalment li va ajudar a conixer a Bela Lugosi, fams actor de pellcules de terror durant els anys 30, entre els papers dels quals cap destacar el de Drcula i que, ja en la seva etapa crepuscular i desprs de fer-se amic de Ed, participaria en les seves primeres pellcules. 

Glen o Glenda, (1953) va ser el debut cinematogrfic de Ed i l'nica pellcula no produda pel mtic director. En ella es tractava el controvertit tema del travestisme, en una poca en la qual aquest tema no estava d'actualitat. 

La seva segona pellcula, La nvia del monstre (1955) va suposar la primera incursi del peculiar director en el gnere de terror, donant el paper protagonista a Bela Lugosi i secundat pel lluitador suec Tor Johnson. 

Al 1956 mor Bela Lugosi, fet que va significar un dur cop per Ed, el qual, desprs de diverses incursions en la televisi i projectes de menor categoria, finalment roda al 1959 la qual per molts s considerada la seva pitjor pellcula (o millor, segons com es miri): Pla 9 de l'espai exterior. Partint de les ltimes escenes que va rodar Lugosi en vida (tot just 5 minuts), Ed va escriure el gui en menys de dues setmanes i va utilitzar metratge sobrant en estudis d'altres pellcules. Amb un pressupost inferior a 6000 dlars, va rodar una pellcula amb molts forats i fallades de posada en escena, que difcilment va aconseguir un distribudor i que, no donant beneficis, va ser retirada rpidament dels teatres i sales on es va estrenar. 

Al moment de la seva mort, l any 1978 havia quedat en l'oblit, fins que aquest mateix any es va publicar un llibre, The Golden Turkey Awards, que el definia com el pitjor director de cinema de tots els temps i la seva darrera pellcula (Pla 9 de l'espai exterior) el pitjor film de tots els temps.

Vegeu tamb.
Ed Wood (pellcula);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126686" title="Trisetaria" nonfiltered="2166" processed="2162" dbindex="52334">

Trisetaria s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
(Algunes espcies que havien estat classificades anteriorment dins aquest gnere es classifiquen actualment dins el gnere Trisetum.)
T. dufourei (Boiss.) Paunero  (espcie endmica de la Pennsula Ibrica);

(vegeu-ne  a )

Sinnims.
(Els gneres marcats amb dos asteriscs (**) sn sinnims possibles)

**Avellinia Parl., 
Parvotrisetum Chrtek, 
Sennenia Sennen, nom. inval., 
Trichaeta P. Beauv..

Enllaos externs.
Pgina de la GRIN sobre el gnere .

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126702" title="Vilarig" nonfiltered="2167" processed="2163" dbindex="52336">
Vilarig s una entitat de poblaci del municipi altempordans de Cistella. Al 2006 tenia 22 habitants.

Est situat al nord del terme municipal, a tocar amb Terrades, al peu de la serra on neix la Riera de Vilarig.

 Llocs d'inters .

Castell-palau de Vilarig del segle XIV. Inicialment en propietat dels Vilareig, al segle XVII van passar a mans dels Lanuza.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126711" title="Llard" nonfiltered="2168" processed="2164" dbindex="52337">
Cadascun dels trossos de sag que resten desprs de premsar-lo per extreure'n el llard. S'utilitza com aperitiu o picar entre hores i per fer la coca de llardons tpica de molts indrets i diferents festivitats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126712" title="Emil Adolf von Behring" nonfiltered="2169" processed="2165" dbindex="52338">


Emil Adolf von Behring ( Handsford, Alemanya 1854 - Marburg 1917 ) fou un bacterileg alemany guardonat l'any 1901 amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus treballs sobre la diftria.

Biografia. 
Va nixer el 15 de mar de 1854 a la ciutat de Handsford, ciutat que en aquells moments formava part de Prssia Oriental i que avui dia forma part de Polnia amb el nom de I awa. Va estudiar medicina al Kaiser-Wilhelm-Akademie fr das militrrztliche Wesen de Berln, on es llicenci el 1878. 

Desprs de treballar com a cirurgi militar, el 1889 va abandonar l'exrcit per esdevenir ajudant de Robert Koch a l'Institut d'Higiene de la Universitat de Berln, seguint-lo l'any 1891 a l'Institut de Malalties Infeccioses quan aquest va ser escollit director. Posteriorment va ser catedrtic de la Universitat de Trobi l'any 1894 i, el 1895, fou nomenat director de l'Institut d'Higiene de Marburg, crrec que desenvolup fins el 31 de mar de 1917 quan mor a la seva residncia de Marburg. 

Recerca cientfica. 

El 1890 va descobrir l'antitoxina del ttanuns juntament amb el bacterileg japons Shibasaburo Kitasato. Ambds cientficcs van descobrir, realitzant la seva recerca amb cobaies, que a l'injectar el srum sanguini d'un animal afectat pel ttanus a un altre es genera immunitat a la malaltia del segon. Aix mateix van comprovar que els animals immunitzats contra el ttanus presentaven aquesta qualitat perqu havien de disposar d'alguna substncia capa de controlar la infecci.

El 1891 van tractar amb srum una nena malalta de diftria, aconseguint-li salvar la vida. Aix li va fer sospitar de l'existncia d'unes substncies, que va anomenar antitoxines, que eliminaven les toxines segregades pels bacteris, el que va suposar un gran avan en el coneixement de les defenses corporals i va demostrar que el poder de resistncia a la malaltia no resideix en les cllules del cos, sin en el srum sanguini lliure de cllules. L'any 1901 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, en la seva primera convoctria, per les seves investigacions sobre la diftria i l'aplicaci de srum.

Posteriorment continu amb la seva recerca al voltant de les antitoxine, introduint l'any 1913 un sistema d'inoculaci, encara vigent avui dia, capa d'immunitzar els nens contra la diftria.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter von Behring sobre la superfcie de la Lluna, aix com l'asteroide (65685) Behring descobert el 10 d'octubre de 1990 per Freimut Brngen i Lutz D. Schmadel.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1901;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126740" title="Mont-roig" nonfiltered="2170" processed="2166" dbindex="52339">

Orografia:
Cingle de Mont-roig, al municipi de les Avellanes i Santa Linya (Noguera).
Collada de Mont-roig, als municipis d'Alt neu, la Guingueta d'neu i Lladorre (Pallars Sobir).
Serra de Mont-roig, als municipis de Pardines i Vilallonga de Ter al Ripolls.
Serra de Mont-roig, a la comarca de la Noguera.
Cim del Mont-roig, prop de Darnius (Alt Empord).
Cim del Mont-roig, a la frontera entre el Pallars Sobir i Frana.

Municipis:
Mont-roig del Camp, a la comarca del Baix Camp.
Mont-roig de Tastavins a la comarca del Matarranya, a l'Arag.

Entitats de poblaci:
Venat de Mont-roig, al municipi de Darnius (Alt Empord).
Mont-roig, al municipi de Cass de la Selva (Girons).
Mont-roig, al municipi dels Plans de Si (Segarra).

Barris:
Torre del Mont-roig al municipi de Lleida (Segri).

Edificacions:
Castell de Mont-roig, al municipi de Darnius (Alt Empord).
Torre del Mont-roig, al municipi d'Almenar (Segri).

Altres:
Batalla de Mont-roig, fet d'armes de la Guerra Gran.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126744" title="Ronald Ross" nonfiltered="2171" processed="2167" dbindex="52340">


Sir Ronald Ross KCB FRS ( Almora, ndia 1857 - Londres, Anglaterra 1932 ) fou un metge, entomleg i professor universitari britnic guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1902.

Biografia.
Va nixer el 13 de maig de 1857 a la ciutat india d'Almora, poblaci situada a l'estat d'Uttaranchal de l'ndia i que en aquells moments formava part de l'Imperi Britnic. Va estudiar medicina a l'Hospital de St. Bartholomew de Londres, entrant a formar part de l'exrcit britnic el 1881.

El 1889 fou nomenat professor de medicina tropical a l'Escola de Medicina Tropical de Liverpool, i el 1901 fou escollit membre de la Royal Society de Londres, de la qual en fou vicepresident entre 1911 i 1913. L'any 1911 fou nomenat Comandant de l'Orde del Bany amb el ttol de "sir" pel rei Eduard VII del Regne Unit.

Mor el 16 de setembre de 1932 a l'Institut Ross de Londres com a conseqncia d'una llarga malaltia.

Recerca cientfica.
El 1889, mentre dirigiria una expedici a l'frica occidental, va iniciar la seva recerca en la transmissi i control de la malria, observant la presncia de mosquits portadors de la malaltia i organitzant el seu extermini a gran escala. El 1895 va iniciar a Calcuta una srie d'experiments que van demostrar que la malria s transmesa pels mosquits i va descobrir tamb el cicle vital del parsit de la malria en el mosquit Anopheles. L'any 1902 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per les seves investigacions sobre la malria i la vinculaci d'aquesta amb els mosquits.

Durant la seva carrera activa va advocar per la tasca de la prevenci de la malria en diversos pasos. Aix, va realitzar exmens i va iniciar plans de sanejament en molts indrets, incloent l'frica Occidental, la zona del canal de Suez, Grcia, les Illa Maurici, Xipre, i en la major part de les rees afectades per la Primera Guerra Mundial. Fou el primer en crear organitzacions per a la prevenci de la malria en les zones industrials de les actuals ndia i Sri Lanka i va fer moltes contribucions a l'epidemiologia de la malria i als mtodes de la seva transmissi i expansi, realitzant models matemtics per l'estudi de la seva epidemiologia.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1902;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126749" title="Niels Ryberg Finsen" nonfiltered="2172" processed="2168" dbindex="52342">


Niels Ryberg Finsen ( Trshavn, Illes Froe 1860 - Copenhaguen, Dinamarca 1904 ) fou un metge i professor universitari dans guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1903.

Biografia.
Va nixer el 15 de desembre de 1860 a la ciutat de Trshavn, capital de les Illes Froe. Desprs de realitzar els estudis primaris a la seva ciutat, el 1882 es trasllad a Dinamarca per estudiar medicina a la Universitat de Copenhaguen, on es llicenci el 1890, i posteriorment va esdevenir professor d'anatomia. El 1896 fund l'Institut Finsen, del qual en fou el seu director, i que avui en dia est integrat a l'Hospital Universitari de Copenhaguen i dedicat plenament a la recerca sobre l'oncologia.

Va morir el 24 de setembre de 1904 a la ciutat de Copenhaguen a conseqncia d'un infart de miocardi provocat per l'ascites que patia.

Recerca cientfica.

Els estudis sobre la capacitat destructora dels raig ultraviolats aplicats a colnies de bacteris van ser la base del seu treball. Les seves investigacions sobre els efectes fisiolgics de la llum el va permetre descobrr les propietats estimulants i bactericides dels raigs actnics (blau, violeta i ultraviolat). Va desenvolupar un lmpada elctrica d'arc elctric, el que posteriorment s'anomen llum de Finsen, per al tractament de la tuberculosi i altres afeccions similars. 

L'any 1903 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per les seves investigacions dels efectes teraputics de la llum, un premi que no pogu recollir en persona degut a la seva llarga malaltia.

Els descobriments de Finsens sobre la llum del Sol com a mitj de cura per certs tipus de verola o tuberculosi no fou sobrepassat fins l'adveniment dels antibitics, aix mateix la seva noci sobre les longituds d'ona especfiques de la llum del sol han estat ratificades com a eina curativa avui dia grcies als efectes de la radioterpia sobre el cncer.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Finsen sobre la superfcie de la Lluna aix com l'asteroide (1794) Finsen descobert el 7 d'abril de 1970 per Jacobus A. Bruwer.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1903;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126755" title="Campionat d'Europa sots21 de corfbol 2000" nonfiltered="2173" processed="2169" dbindex="52343">
El 12 Campionat del Mn de korfbal sub 21 es va disputar a la ciutat belga de Gant del 16 al 22 d'abril del 2000, amb la participaci de 12 seleccions nacionals.

Primera fase.






Segona Fase.



Fase final.




Classificaci final.

  Pasos Baixos;
  Blgica;
  Repblica Txeca;
  Portugal;
  Alemanya;
  Catalunya;
  Gran Bretanya;
  Eslovquia;
  Polnia;
  xipre;
  Frana;
  Hongria;

Enllaos externs.
Federaci Internacional de Korfball;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126760" title="Ralli de Turquia" nonfiltered="2174" processed="2170" dbindex="52344">


El Ralli de Turquia va ser la tretzena prova del Campionat Mundial de Rallis de la Federaci Internacional d'Automobilisme durant el 2006. Es va dur a terme entre el 13 i el 15 d'octubre al voltant de Kemer, Kumluca i Antalya, al sudoest de Turquia, en una zona muntanyosa on sovint apareix la neu. La base i els serveis del ralli estaven situats a Kemer.


 Histria .

El primer ralli internacional a Turquia va tenir lloc el 1972, comenant i acabant a Istambul. El 1999 es va cencebre la idea de crear una edici de rallis que fos part del Campionat Mundial de Rallis. L'any segent, el 2000, va nixer el Ralli d'Anatlia, amb base a Izmir. Desprs de ser observat per la Federaci Internacional d'Automobilisme, el ralli va passar a la reserva dels candidats a rallis del Campionat Mundial de Rallis.

Antalya i Kemer, una regi de vacances al sud-oest de Turquia va ser escollida el 2001 com a sortida i meta pel Ralli d'Anatlia, adoptant el format del Campionat Mundial. El 2002 hi van prendre part els primers estrangers: Sbastien Loeb amb un Citron Saxo i Juuso Pykalysto amb un Peugeot 206 WRC.

Turquia va debutar en el Campionat Mundial de Rallis el 2003, quan va guanyar Carlos Sainz el ralli. Els primers dos anys van ser dedicats al Campionat Mundial de Rallis Junior (JWRC) per guanyar experincia.

En el Ralli de Turquia del 2005 hi van participar 76 equips. Noms 53 van acabar la distncia total de 1228 km. Va repetir la victria, Sbastien Loeb, al igual que l'any anterior.


 Futur .

El 2006 ha estat l'ltim any que s'ha cellebrat dins el Campionat Mundial de Rallis, ja que no est programat per al 2007.

 Palmars .






 Enllaos externs .


 Web oficial del Ralli de Turquia ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126761" title="Ralli d'Argentina" nonfiltered="2175" processed="2171" dbindex="52345">


El Ralli d'Argentina s una ralli del Campionat Mundial de Rallis que organitza la Federaci Internacional d'Automobilisme (FIA). Actualment s l'nic ralli del Campionat que es troba a Sud-Amrica. Es disputa a la zona de Calamuchita, aprop de la Villa Carlos Paz a la provncia de Crdoba.

Tamb t una competici parallela que forma part del Campionat Mundial de Rallis Junior 1600.

 Histria .

La primera edici del ralli va ser el 1980 i va tenir lloc a la provncia de Tucumn. Va ser organitzat pel Automobil Club Argentino Els guanyadors de la primera edici van ser en Walter Rohrl i en Christian Geistdorfer, conduint un Fiat 131 Abarth. El 1981 el ralli es va disputar altre cop a Tucumn, per no hi va haver edici el 1982. El 1983 es va traslladar a San Carlos de Bariloche, mentre que el 1984 es va traslladar a la provncia de Crdoba, on s'ha mantingut des de llavors.

 Campions .

 2006  Sbastien Loeb, Citron;
 2005  Sbastien Loeb, Citron;
 2004  Carlos Sainz, Citron;
 2003  Marcus Grnholm, Peugeot;
 2002  Carlos Sainz, Ford;
 2001  Colin McRae, Ford;
 2000  Richard Burns, Subaru;
 1999  Juha Kankkunen, Subaru;
 1998  Tommi Mkinen, Mitsubishi;
 1997  Tommi Mkinen, Mitsubishi;
 1996  Tommi Mkinen, Mitsubishi;
 1995  Jorge Recalde, Lancia;
 1994  Didier Auriol, Toyota;
 1993  Juha Kankkunen, Toyota;
 1992  Didier Auriol, Lancia;
 1991  Carlos Sainz, Toyota;
 1990  Miki Biasion, Lancia;
 1989  Mikael Ericsson, Lancia;
 1988  Jorge Recalde, Lancia;
 1987  Miki Biasion, Lancia;
 1986  Miki Biasion, Lancia;
 1985  Timo Salonen, Peugeot;
 1984  Stig Blomqvist, Audi;
 1983  Hannu Mikkola, Audi;
 1981  Guy Frquelin, Talbot;
 1980  Walter Rhrl, Fiat;

 Enllaos externs .
 Web Oficial del Ralli d'Argentina ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126775" title="Wat Arun" nonfiltered="2176" processed="2172" dbindex="52346">


Wat Arun (thai:       , El temple de l'alba) s un temple budista (wat) a Bangkok, Tailndia. El temple est situat al districte de Bangkok Yai, a l'oest del riu Chao Phraya. 
El nom complet del temple s Wat Arunratchawararam Ratchaworamahavihara (                             ).

 Arquitectura .

La figura que resalta del Wat Arun s la seva torre central (prang) d'estil Khmer. Els graons condueixen a les dues terrasses. L'altura total, segons diferents fonts est entre 66'80 m i 86 m. Les cantonades estan envoltades per quatre torres ms petites. Els prangs estan decorats amb closques de molluscs i troos de porcellana, usats com a balast en vaixells que navegaven de Bangkok a Xina. Al voltant dels prangs es troben diferentes figures d'antics soldats xinesos i animals. Al voltant de la segona terrassa hi ha quatre esttues del du hind Indra cavalcant Erawan.

A la ribera hi ha 6 pavellons d'estil xins. Els pavellons es fan de granit verd i contenen ponts d'aterratge.

Prop dels prangs est la Sala de l'Ordenaci, on s'ubicada la imatge del Buda Niramitr, suposadament dissenyada pel rei Rama II. L'entrada principal t un sostre amb una figura coronant-la, decorada amb cermica i estuc. En la part principal, hi ha dues figures de dimonis, que caracteritzen els guardians del temple.

Histria.

El temple va ser construt durant els dies en qu Ayutthaya era l'antiga capital de Tailndia i es coneixia originalment com Wat Makok (Temple de l'Oliva). En l'poca segent, sent Thonburi la capital, el rei Taksin va canviar el seu nom a Wat Chaeng.

Al temple va estar situat el Buda d'Esmeralda durant un breu espai de temps, abans de traslladar-se a Wat Phra Kaew (literalment el Temple del Buda d'Esmeralda) el 1784.

Posteriorment, el rei Rama II va tornar a canviar el seu nom, anomenant-lo aquesta vegada Wat Arunratchatharam, el va restaurar i va ampliar el prang central. La feina va ser acabada pel rei Rama III. El rei Rama IV va ser qui li va donar al temple el seu nom actual, Wat Arunratchawararam.

Com a signe del canvi dels temps, a Wat Arun va ser ordenat oficialment el primer occidental, Sean Patrick, dels Estats Units, el 2005.

Mitologia.

El prang central simbolitza la muntanya Meru de la cosmologia hind. Els prang satllits estan dedicats al du del vent, Phra Phai. Els dimonis del cam d'entrada, sn del Ramayana. La figura blanca es diu Sahassateja i la gran i verda s coneguda com Tasakanth.

Enllaos externs.


 Wat Arunrajawararam Rajaworamahavihara (Dhammathai) ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126794" title="Guillem I d'Orange-Nassau" nonfiltered="2177" processed="2173" dbindex="52352">

Guillem I d'Orange-Nassau o Guillem el Taciturn (castell de Dillenburg, Nassau, 24 d'abril de 1533 - Delft, 10 de juliol de 1584) governador (Stadhouder) d'Holanda, Zelanda, Utrecht (1559) i Frsia (1581), primognit i successor del comte Guillem de Nassau-Dillenburg-Katzenellnbogen. Fou el lder principal de la rebelli neerlandesa contra la monarquia espanyola que desencaden la guerra dels vuitanta anys i que comport la independncia formal de les Provncies Unides el 1648.

El 1544 heret del seu cos Renat de Nassau-Breda el principat d'Orange, sent el primer membre de la casa d'Orange-Nassau en portar aquest nom. Educat per l'emperador Carles V, el serv com a diplomtic i fou nomenat el 1555 membre del consell d'estat i governador i lloctinent d'Holanda, Zelanda i Utrecht. La poltica intolerant de Felip II de Castella envers els Pasos Baixos va fer que s'aparts de la monarquia i, el 1568, desprs de la revolta de diverses ciutats de Pasos Baixos del sud, fou declarat proscrit i li foren confiscats tots els bns pel Tribunal de la Sang.

El mateix any atac l'exrcit del duc d'Alba, en ser derrotat es refugia a Alemanya. El 1569 sostingu els hugonots, que l'ajudaren en la lluita contra la monarquia hispnica, per uns anys desprs s'un al calvinisme. El 1576 va aconseguir l'alament general de les Pasos Baixos i l'elecci de l'arxiduc Maties, germ de l'emperador, com a governador dels Pasos Baixos espanyols. El 1578 la derrota a les provncies meridionals a Gembloux el fu aliar amb el duc d'Alenon. El 1579 va assolir la uni d'Utrecht, i dos anys ms tard oferia la sobirania al duc Francesc Hrcules d'Anjou, germ d'Enric III de Frana (1581).

El 10 de juliol de 1584 va morir assassinat per Balthasar Grard a Delft alhora que la seva popularitat havia disminut molt. Est enterrat en un mausoleu a l'esglsia nova de Delft.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126797" title="Uni d'Utrecht" nonfiltered="2178" processed="2174" dbindex="52353">

La uni d'Utrecht fou una aliana militar establerta el 23 de gener del 1579 per les provncies protestants de les Disset Provncies (Holanda, Zelanda, Utrecht, Groningen, Gelderland, Overijssel i Frsia), com a rplica a la uni d'Arrs.

Va ser assolida per Guillem I d'Orange-Nassau, que ofer el 1581 la sobirania al duc Francesc Hrcules d'Anjou, germ d'Enric III de Frana. La uni fou el nucli de la repblica de les Provncies Unides del Nord, sorgida poc desprs, b que no reconeguda fins al 1648 al Tractat de Mnster, que va posar fi a la guerra dels Vuitanta Anys reconeixent la independncia de les Provncies Unides de la monarquia hispnica desprs d'una intensa activitat diplomtica.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126802" title="Instituci de les Lletres Catalanes" nonfiltered="2179" processed="2175" dbindex="52354">
La Instituci de les Lletres Catalanes fou una entitat de la Generalitat de Catalunya fundada l'any 1937 que aplegava durant la guerra civil els intellectuals catalans fidels a la Repblica. Es seu antecedent immediat va ser l'Agrupaci d'Escriptors Catalans fundada el 1936.

El president de la instituci fou Josep Pous i Pags, el vicepresident Carles Riba, i els secretaris Francesc Trabal i Anna Muri i Roman. Les seves activitats fins al final de la guerra van comprendre l'organitzaci de premis literaris, d'emissions de rdio, de serveis de biblioteques al front i de publicacions com la Revista de Catalunya o com una collecci amb obres de Carles Riba, Merc Rodoreda i Ferran Soldevila entre altres.

Amb la derrota republicana, la instituci deix de funcionar i, ben aviat, la Fundaci Ramon Llull, creada a l'exili el mar de 1939, n'assum les seves funcions.

A l'any 1987 es va crear una nova entitat amb el nom dInstituci de les Lletres Catalanes dins del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. T per a objectiu la promoci d'obres d'autors catalans al pas i a l'estranger. Actualment el seu director es l'Oriol Izquierdo.

Enllaos externs.
 Web de la Instituci de les Lletres Catalanes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126803" title="Utena Tenjo" nonfiltered="2180" processed="2176" dbindex="52355">


Utena Tenj  s la protagonista de Sh jo Kakumei Utena.
La seva personalitat s la d'una noia rebel, que en homenatge al seu prncep, es vesteix com un noi.


 Biografia .

 Manga .
En el manga, els pares d'Utena van morir quan ella tenia sis anys. Durant aquell dia va vagar perduda, i acab caient a un riu. Per un prncep la va salvar, i el mateix prncep li va fer un pet i li eixug les llgrimes. El prncep li va prometre que si mantenia el cor noble es tornarien a retrobar algun dia. A ms, el prncep don a Utena un anell (L'emblema de la Rosa) perqu no oblids mai aquell moment ni la promesa. Anys ms tard, Utena rep diverses cartes sobre on es pot trobar el seu prncep, que dedueix que s a l'Acadmia Ohtori.


 Anime .
A l'anime, la histria comena quan Utena desprs de la mort dels seu pares es tanca dins un tat ja que no troba cap sentit per a continuar vivint. El prncep s qui la treu del tat, per a l'anime la trobada entre Utena i el prncep, no s recordada tan clarament per Utena com al Manga, i sovint t dubtes de com era el seu prncep realment. No s fins al final de l'anime que s'acaba desvelant la histria completa amb el prncep.
El final de la histria s bastant lliure, donant a l'espectador l'oportunitat d'especular sobre els esdeneveniments.


 Pellcula .
A la pellcula, Utena viatja a l'Acadmia Ohtori on trobar qui va ser la seva parellas: Touga.
El cabell d'Utena s curt (a diferncia de l'anime i el manga on sempre el t llarg). Per mgicament s'allarga quan est en els duels.

Utena passa el temps preocupada per l'absncia de Touga, i sembla que s aix la clau que la porta a fer-se prncep.

A la pellcula, Utena aconsegueix clarament la victria.




 Enllaos externs .
 circular infinity without end +++ analysis @ empty movement  Perfil d'Utena.
 Death Quaker's Utena Character Pages: Utena ;
 Llista de personatges de Shojo kakumei Utena a la Wikipedia en angls ;
 Pgina sobre el personatge d'Utena al 3xl.cat ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126815" title="Mycoplasma genitalium" nonfiltered="2181" processed="2177" dbindex="52357">

El Mycoplasma genitalium s un bacteri parsit que viu principalment al tracte respiratori i genital dels primats. s d'inters en biologia perqu es considera l'organisme amb el genoma ms petit, apart dels virus i el Nanoarchaeum, descobert el 2002. El genoma de Mycoplasma genitalium consisteix en 74 fragments EcoRI i una mida total del genoma de 580 kbp (parells de quilobases). Peterson va realitzar el 1993 un estudi inicial del genoma de M. genitalium a partir d'una seqenciaci a l'atzar. Posteriorment, fou totalment seqenciat per Fraser (Science 270:397-403 (1995)).

Mycoplasma genitalium va ser allat originalment d'espcimens de la uretra de pacients amb uretritis no gonocccica. Pot trobar-se en les cellules ciliades epitelials del tracte respiratori i genital dels primats.

Enllaos externs.
 Pgina d'informaci del genoma de Mycoplasma genitalium G-37 ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126816" title="Elas Ricardo Figueroa" nonfiltered="2182" processed="2178" dbindex="52358">
Elas Ricardo Figueroa Brander va ser un destacat futbolista xil dels anys 70.

 Biografia . 
Va nixer a Valparaso el 25 d'octubre del 1946. Destac com a defensa central als clubs Pearol d'Uruguai i SC Internacional de Brasil. s considerat com un dels millors defenses del seu temps i el millor futbolista xil de la histria.

Als vuit anys d'edat va ingressar a l'Alto Florida, un club del barri homnim de Quilpu. Amb 14 anys, el 1961, va defensar el Deportivo Liceo de la mateixa ciutat. Un any ms tard, grcies a contactes del seu pare Gonzalo amb l'ajudant tcnic del Wanderers, Vctor Parra, aconsegueix una prova a l'esmentat club, on acab ingressant. 

Unin La Calera va aconseguir el seu prstec per una temporada, debutant per primer cop en un primer equip el dia 26 d'abril de 1964 (La Calera 0-1 Green Cross). Elas va retornar el 1965 a Wanderers amb 18 anys, un vicecampionat sud-americ juvenil (Colmbia 1964) i una trentena de partits a Primera Divisi al seu currculum. Titular indiscutible al seu club, l'any 1966 disput la Copa del Mn d'Anglaterra.

El 1967 fitx pel Pearol d'Uruguai. Figueroa va defensar durant cinc anys els colors del club on fou nomenat millor jugador del campionat en tres oportunitats. El club uruguai va comenar a tenir dificultats econmiques, i molts jugadors van emigrar a l'estranger, incls Elas Figueroa. El 1971 marx a Porto Alegre, on defensaria a l'Sport Club Internacional. Amb Figueroa al capdavant, el club va obtenir el brasileiro el 1975 i 1976 i Elas fou nomenat millor jugador del campionat el 1975, i millor jugador d'Amrica el 1974, 1975 i 1976, premis atorgats pels vots dels periodistes esportius de tot el continent per mitj del diari "El Mundo" de Caracas.

L'any 1977, Figueroa torna al futbol xil per jugar al Palestino, un club modest al que Elas va fer gran. Els rabs van guanyar la Copa de Xile de 1977 i l'any segent el campionat xil de futbol. El 1981 decid acceptar una bona oferta econmica i fitx pels Fort Lauderdale Strikers de Florida on arrib a les semifinals de la National Soccer League (NSL). L'aventura nord-americana noms va durar una temporada i retorn al seu pas per a jugar al Colo-Colo. Desprs d'un fluix mundial, el 1982, debut al setembre amb el nou club, al qual don per acabada la seva trajectria futbolstica l'1 de gener de 1983 amb el partit Colo-Colo 2   Universidad de Chile 2. L'1 de mar de 1984 es disput un partit de comiat pel jugador on un combinat xil empat a dos amb un combinat de la resta del mn.

Amb la selecci xilena debut el 1964 i es retir el 1982, disputant tres Mundials, el 1966, 1974 i 1982.

 Trajectria esportiva .
 Unin La Calera : 1964;
 Santiago Wanderers : 1965-1966;
 Pearol : 1967-1971;
 SC Internacional : 1971-1976;
 Club Deportivo Palestino : 1977-1980;
 Fort Lauderdale Strikers : 1981;
 Colo-Colo  1982;

 Palmars .
 2 Campionat uruguai de futbol: 1967, 1968;
 2 Campionat brasiler de futbol: 1975, 1976;
 1 Campionat xil de futbol: 1978;
 5 Campionat gacho: 1972, 1973, 1974, 1975, 1976;
 1 Copa xilena de futbol: 1977;
 1 Supercopa de clubs campions intercontinentals: (1969);

 Distincions individuals .
 Millor jugador d'Amrica - Diari El Mundo de Caracas (1974-1975-1976);
 Millor jugador del campionat uruguai (1967-1968-1971);
 Millor jugador del campionat brasiler - Revista Placar (1976);
 Millor defensa del campionat brasiler - Revista Placar (1972-1974-1975-1976);
 Millor jugador del campionat xil (1978);
 Millor dels Millors - Crculo de Periodistas Deportivos de Chile (1981);
 Millor futbolista de la histria - Crculo de Periodistas Deportivos de Chile (1999);





Categoria : Futbolistes xilens

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126819" title="Associaci Uruguaiana de Futbol" nonfiltered="2183" processed="2179" dbindex="52359">

El futbol uruguai s dirigit per l'Associaci Uruguaiana de Futbol (AUF) (en espanyol: Asociacin Uruguaya de Ftbol). s membre de la FIFA i s membre fundadora de la CONMEBOL.

T al seu crrec la selecci de futbol d'Uruguai i organitza el Campionat uruguai de futbol.

 Enllaos relacionats .
El futbol a l'Uruguai;
Selecci de futbol d'Uruguai;

 Enllaos externs .
Web de la Associaci Uruguaiana de Futbol;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126823" title="Central Uruguay Railway Cricket Club" nonfiltered="2184" processed="2180" dbindex="52360">
El Central Uruguay Railway Cricket Club, conegut com CURCC, va ser un club de futbol uruguai de la ciutat de Montevideo.

 Histria .
El CURCC va ser fundat el 28 de setembre de 1891 a Montevideo, per decisi de la companyia britnica de ferrocarril, que volia tenir un club esportiu a la ciutat. De fet, els colors del club estaven inspirats en els senyals del ferrocarril.

El club esdevingu punter al futbol uruguai durant els anys 1890 s i la primera dcada del segle XX, per un cop acabada aquesta entr en l'ostracisme i desaparegu. La seva desaparici, per, est envoltada de polmica. Algunes fonts diuen que el club desaparegu l'any 1915. Altres versions mantenen que el CURCC noms canvi de nom, adoptant el de l'actual C.A. Pearol.



 Palmars .
 5 Campionat uruguai de futbol: 1900, 1901, 1905, 1907, 1911;
 2 Copa de Honor (Cousenier): 1909, 1911;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126832" title="Complement del nom" nonfiltered="2185" processed="2181" dbindex="52362">
El complement del nom s una funci sintctica tradicional que engloba tots aquells sintagmes o paraules que modifiquen el significat d'un nom, independentment de la posici que aquest ocupi a l'oraci o de la funci que realitzi. No s'ha de confondre el complement del nom amb els possibles determinants que l'acompanyin. 

En catal el complement del nom pot estar format per:
Un altre nom o sintagma nomimal (en aquest cas es denomima aposici): El carrer Balmes;
Un adjectiu o equivalent: El carrer estret;
Un sintagma preposicional: El carrer de l'escola;
Una oraci: El carrer on vivem abans;

Un mtode per esbrinar si una paraula fa de complement del nom, s eliminar de la frase el nom en qesti, si deixa de tenir sentit s que complementa efectivament a aquell nom.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126834" title="Complement" nonfiltered="2186" processed="2182" dbindex="52363">

Un complement, en la sintaxi tradicional, s aquella paraula o conjunt de paraules que depenen d'una altra, anomenada nucli. s, per tant, un tipus de funci sintctica.

En catal, els complements es poden classificar segons diversos criteris:
Segons la seva estructura (si s una paraula allada, un sintagma....);
Segons de quin tipus de paraula depenen: (complement del nom, complements verbals, complement de l'adjectiu....);
Segons si aporta una restricci especfica o no (criteri que serveix per destriar els modificadors de la resta);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126835" title="Singular" nonfiltered="2187" processed="2183" dbindex="52364">
El singular s un nombre gramatical que denota un sol individu. Apareix en les paraules susceptibles de flexi gramatical i el mtode ms usual per expressar-ho s mitjanant un morfema. S'oposa a plural, dual, nul i altres nombres. 

En catal les paraules que poden expressar nombre sn el nom, l'adjectiu, el determinant, el pronom i el verb. El singular s'expressa amb l'anomenat morfema zero, ja que existeix per no t una expressi fontica o grfica prpia (a diferncia del plural, que t la S, per exemple). Aquest morfema zero ha estat postulat per mantenir la regularitar dels paradigmes gramaticals i no s exclusiu del singular. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126838" title="Plural" nonfiltered="2188" processed="2184" dbindex="52365">
El plural s un nombre gramatical que designa a diversos individus (de quantitat indeterminada). s un tret gramatical propi de les llenges flexives.

El plural en diverses llenges.
El plural s'oposa a diferents nombres segons la llengua que es tracti. Aix, pot ser el contrari de singular, per tamb el del dual (dos elements), nul (zero elements) o paucal (pocs elements, essent doncs el plural per a molts elements). 

Tamb pot no existir com a concepte, ja que el plural indica algun tipus de flexi i no tots els idiomes en tenen. El mateix concepte de "diversos" pot expressar-se amb noms collectius, pronoms personals, expressions, etc. tant si existeix el plural en aquella llengua com si no. 
Algunes llenges com el catal, l'occit o el castell indiquen el plural en el substantiu i alhora l'article. Ex: el porc > els porcs. En canvi l'angls noms indica el plural al nom. Ex: the dog > the dogs. El francs presenta un terme mitj indicant-ho de manera escrita per no oralment, aix el plural noms es reconeix en funci de l'article. Ex: le pied  > les pieds   

El plural en catal.
El plural en catal s'oposa al singular, si b hi ha restes del nombre dual indoeuropeu en paraules com "ambds". S'expressa mitjanant un morfema afegit a les paraules variables en nombre (nom, adjectiu, pronom, determinant i verb). El morfema prototpic s "s", tot i que pot haver-hi variants ortogrfiques i fontiques (-ns, -os...). El catal es caracteritza pel seu plural femen genric que es construeix amb -es. Ex: la casa > les cases. 
A ms a ms, hi ha paraules que no tenen plural tot i pertnyer a una categoria variable (s'acaben amb -s), com per exemple "temps" o "globus".

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126841" title="Mnemotcnia" nonfiltered="2189" processed="2185" dbindex="52366">
La Mnemotcnia s l'art de desenvolupar la memria mitjanant exercicis apropiats.

De manera ms concreta, podem definir la Mnemotcnia com el conjunt de mtodes que permeten memoritzar mitjanant l'associaci d'idees, cada una de les qual s'anomena mnemnica.

El terme  mnemnica  prov del grec antic            / mnmoniks ( de memria ) i recorda Mnemsine, la mare de les Muses de la mitologia grega. Tots dos termes fan referncia a       / mn m ( record ).




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126854" title="Meiosi" nonfiltered="2190" processed="2186" dbindex="52367">
La meiosi s el procs de divisi cellular que permet a una cllula diploide generar cllules haploides en eucariotes.

En aquest procs tenen lloc una ronda de replicaci de l'ADN i dues rondes de segregaci cromosmica, de manera que d'una cllula inicial diploide se n'obtenen quatre d'haploides

Primera divisi meitica (o reduccional).
La primera divisi meitica s'inicia al acavar la interfase. Quan les cllules germinals estan a la fase S del cicle cellular la quantitat d'ADN es duplica a 4n i, tamb, el nombre de cromosomes. Contra de 4 etapes:
Profase I.
Aquesta, comena un cop s'ha duplicat l'ADN i t 5 subfases:

Leptot.
s en aquesta fase on es produeix la consensaci de cromosomes individuals i cada cromosoma apareix com a dues cromtides unides pel centrmer.
Zigot.
s al zigont quan s'aproximen els parells homlegs, els quals fan sinapsis a travs del complex sineptotmic i formen una ttrada.
Paquit.
Es produeix la consensaci de cromosomes fins que sn ms gruixuts i curts. Apareixen els quiasmes (punts d'entrecreuament de cromtides) i t lloc l'intercanvi a l'atzar de material gentic entre cromosomes homlegs, el que anomenariem ms correctament com a: Recombinaci gentica.
Diplot.
Aqu, continua la condensaci, tot i que arriba un punt en qu se separen les cromtides tot mostrant els quiasmes.
Diacinesi.
s la condensaci mxima de cromosomes. Desapareix el nuclol i l'embolcall nuclear i s'alliberen els cromosomes al citoplasma.

Metafase I.
Hi ha una alineaci de parells de cromosomes homlegs a la placa equatorial del fus meitic (en ordre aleatori). Assegurant una nova barreja de cromosomes paterns i materns. Les fibres del fus s'uneixen als cinetocors dels cromosomes.

Anafase I.
Els cromosomes migres a cada pol. Cada cromosoma encara t dues cromtides. Com que s'han produt enrecreuaments, les cromtides ja no sn idntiques entre elles.

Telofase I.
Es formen els embolcalls nuclears i la citocinesi dna lloc a dues cllules filles que tenen, cadascuna, 23 cromosomes. Cada cromosoma t dues cromtides, per tant, hi ha nombre haploide de cromosomes, per diploide d'ADN.

Segona divisi meitica (o equatorial).
Profase II.

Desapareix la membrana nuclear.

Metafase II.
Anafase II.
Telofase II.
Citocinesi II.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126865" title="Vicente Grau Juan" nonfiltered="2191" processed="2187" dbindex="52368">
Vicente Grau Juan (Valncia 1968) s un pilotari valenci conegut simplement com a Grau. s un dels mitgers de l'Escala i corda ms reputats en nmina de l'empresa ValNet. Ha sigut membre de la Selecci Valenciana de Pilota i qualificat dos voltes com a "Millor jugador del mn". A ms, ha sigut l'nic mitger en guanyar l'Individual d'Escala i corda.

Va debutar el 2001 al Trinquet de Pelayo (Valncia).

 Palmars .
 Escala i corda:
 Campi del Campionat Nacional d'Escala i Corda 1993;
 Sub-campi del Campionat Nacional d'Escala i Corda 1991;
 Campi del Trofeu Individual Bancaixa 2000;
 Sub-campi del Trofeu Individual Bancaixa 1996 i 1997;
 Sub-campi del Circuit Bancaixa: 2008;
 Sub-campi del Trofeu Ciutat de Llria: 2006;
 Campi del Trofeu Universitat de Valncia: 2007;
 Campi del Trofeu Vidal: 2006;
 Sub-campi del Trofeu Vidal: 2008;
 Galotxa:
 Campi del Campionat Professional de Galotxa 1990 i 1991;

Campionats Internacionals de Pilota
 Campionat 5 Nacions de Llargues, Valncia 1993;
 Campionat d Europa de Llargues, Imperia (Itlia) 1999;
 Campi del Mn de Llargues Valncia 1996, Maubeuge (Frana) 1998 i Valncia 2000;
 Campi del Mn de Joc internacional Pasos Baixos 2001;
 Sub-campi d Europa de Llargues, Pasos Baixos 2001;
 Millor jugador del Mn de Llargues, Maubeuge (Frana) 1998;
 Millor jugador del Mn de Llargues, Impria (Itlia) 1999;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126868" title="Flix Pearrubia Larrosa" nonfiltered="2192" processed="2188" dbindex="52369">
Flix Pearrubia Larrosa (Gandia 1979), o simplement Flix, s un pilotari valenci en nmina de l'empresa ValNet. Comen jugant a Raspall, i en l'Escala i corda ocupa la posici de mitger.

 Palmars .
 Escala i corda:
 Sub-campi Lliga Caixa Popular: 1999;
 Campi Circuit Bancaixa: 2003;
 Sub-campi Circuit Bancaixa: 2001;
 Subcampi de la Copa Diputaci: 2008;
 Campi Trofeu Ciutat de Llria: 2006;
 Campi Trofeu Ciutat de Sagunt: 2006;
 Campi Trofeu Ciutat de Dnia: 2006;
 Subcampi del Trofeu Ciutat de Dnia: 2008;
 Campi Trofeu Algemes: 2006 i 2007;
 Campi Trofeu Vila de Benissa: 2007;
 Campi Trofeu Hnos. Viel de Sueca: 2007;
 Campi Trofeu Nadal de Benidorm: 2006 i 2007;
 Campi del Trofeu Vidal: 2008;
 Subcampi Trofeu Velarte-Mercader de Massamagrell: 2008;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126872" title="Daniel Gmez Gimnez" nonfiltered="2193" processed="2189" dbindex="52370">
Daniel Gmez Gimnez (Benavites 1979), Dani, s un pilotari valenci en nmina de l'empresa ValNet. Va comenar jugant a galotxa per destaca com a mitger de l'Escala i corda. Ha sigut membre de la Selecci Valenciana de Pilota.

 Palmars .
 Escala i corda:
 Campi del Circuit Bancaixa 2001;
 Subcampi Msters Ciutat de Valncia: 2007 i 2008;
 Subcampi del Trofeu Ciutat de Llria: 2007;
 Campi del Trofeu Hnos. Viel de Sueca: 2008;
 Campi del Trofeu Vidal: 2007;
 Campi del Trofeu Universitat de Valncia: 2008;
 Campi Trofeu Velarte-Mercader de Massamagrell: 2008;
 Campi del Trofeu Caixa Rural de Vila-real: 2008;
 Galotxa:
 Campi Juvenil de Galotxa: 1991;
 Subcampi del Trofeu Moscatell: 2008;
Campionats Internacionals de Pilota
 Campi del Mn de Llargues i Joc internacional, Valncia 2000;
 Campi d Europa de Joc internacional, Pasos Baixos 2001;
 Subcampi d Europa de Llargues, Pasos Baixos 2001;
 Campi del Mn de Front, Llargues i Joc internacional, Argentina 2002;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126874" title="Vicente Cervera Chust" nonfiltered="2194" processed="2190" dbindex="52371">
Vicente Cervera Chust (Alaqus, 11 d'abril de 1969), conegut simplement com a Cervera, s un pilotari valenci d'Escala i corda en la posici descalater, en nmina de l'empresa ValNet. L'any 2002 va ser membre de la Selecci Valenciana de Pilota.

Debut el 1985 al trinquet de Torrent.

 Palmars .
 Escala i corda:
 Campi Trofeu Moscatell: 1992, 1995 i 1998;
 Campi Trofeu Ciutat de Petrer: 1992, 1996 i 1998;
 Subcampi Trofeu Levante: 1989, 1991, 2002 i 2003;
 Subcampi Trofeu Ciutat de Manises: 2002;
 Subcampi del Circuit Bancaixa: 2002;
 Front:
 Campi Open de Front Basc-Valenci: 2000;
 Subcampi Open de Front Basc-Valenci: 2002;
 Subcampi Individual del Trofeu President Diputaci de Valncia, individual: 2002 ;
 Subcampi Trofeu President de la Diputaci de Valncia, parelles: 2006;
 SubCampi del Trofeu Platges de Moncofa: 2007;
Campionats Internacionals de Pilota
 Campi del Mn de Front, Argentina 2002;
 Campi del Mn de Joc internacional, Argentina 2002;
 Campi del Mn de Llargues, Argentina 2002;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126876" title="Xiclet" nonfiltered="2195" processed="2191" dbindex="52372">

El xiclet s una goma de mastegar amb gust dol. Si b la majoria de les actuals empren una base de plstic neutre, l'acetat polivinlic, fins fa relativament poc temps el xiclet utilitzava encara la saba d'un arbre tropical, fet al qual deu el nom. 

El seu nom prov del xicle (originalment de la paraula nhuatl chictli) que s un polmer goms que s'obt de la saba del Manilkara zapota, un arbre de la famlia de les sapotcies (abans anomenat Sapota zapotilla o Achras zapota) originari de Mxic, Amrica Central i Amrica del Sud tropical. Pel seu sabor dol i aromtic, nombrosos pobles amerindis l'utilitzaven per a mastegar.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126887" title="Falcons de Vilafranca del Peneds" nonfiltered="2196" processed="2192" dbindex="52373">

Els falcons de Vilafranca del Peneds s una instituci que compta amb gaireb 50 anys d'histria des de la seva creaci el 1959. T la seva seu al poble de Vilafranca del Peneds, a l'Alt Peneds.

Les actuacions dels falcons es basen en diferents tipus d'edificacions acrobtiques. En sn exemples:

Un component dels falcons puja de peus sobre les espatlles d'un altre, per a la vegada sost a un nen falconer a cada bra el que esta a baix i aguanta el pes dels tres, tamb sost per la cintura als dos que pengen dels braos del de dalt i a la vegada camina fent moure tota la construcci;

La pirmide, la formaci ms coneguda, en la qual participa casi tot el grup de falcons i que literalment constitueixen una pirmide humana de diversos metres.

Es poden veure actuacions de falcons en tots els cercaviles de la festa Major de Vilafranca del Peneds i en algunes ocasions extraordinries.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126889" title="Llista de presidents del Consell Insular de Mallorca" nonfiltered="2197" processed="2193" dbindex="52374">


Notes.


Vegeu tamb.
 Consell Insular de Mallorca;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126892" title="Excitaci sexual" nonfiltered="2198" processed="2194" dbindex="52375">
L'excitaci sexual s una resposta fisiolgica i psicolgica a tot all que tingui la capacitat d'estimular la resposta sexual humana. Diferents estmuls poden desencadenar una excitaci sexual, com la tendresa i les carcies amb una parella, les fantases sexuals, la lectura ertica, la visi de vdeos o imatges suggerents, ertiques o pornogrfiques, la realitzaci d'alguna paraflia, entre d'altres possibles.

La resposta sexual humana s'ha dividit convencionalment en diferents fases, tant la de la sexualitat femenina com de la masculina. En general es considera ms aviat que l'excitaci sexual s noms la primera fase de la resposta sexual humana, tot i que hi ha qui considera que la mateixa resposta sexual humana passa per diverses fases d'excitaci fins a culminar en l'orgasme. 
En la fase d'excitaci, la primera fase de la resposta sexual humana, en la dona hi ha una lubrificaci vaginal i en l'home l'erecci del penis.

En cas que hi hagi una excitaci perllongada hi ha la possibilitat de congesti genital, que pot provocar molsties pelvianes en la dona i el tpic dolor testicular de l'home. En ambds casos la resoluci del problema vindr per l'alleujament de la tensi sexual acumulada, desprs d'aconseguir l'orgasme, sigui per masturbaci o per una altra mena de relaci sexual.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126894" title="Ralli Monte-Carlo" nonfiltered="2199" processed="2195" dbindex="52376">


El ralli de Monte-Carlo (oficialment Ralli Automobilstic de Monte-Carlo) s un ralli organitzat pel Club Automobilstic de Mnaco, que tamb organitza el Gran Premi de Mnaco de la Frmula 1 i la Copa Kart de Mnaco. La carrera t lloc al voltant de la Costa Blava en el Principat de Mnaco, al sud-est de Frana.



Des del seu inici pel Prncep Albert II, aquesta carrera, sempre en condicions difcils, t un paper important en la prova de millores i innovacions pels vehicles. Aquell que guanya la carrera adquireix gran reputaci i publicitat. Des de l'any 1973 s'ha celebrat durant el mes de gener, i es recorren al voltant de 1.461 quilmetres dividits en 15 etapes.

 Guanyadors .
(Any - Pilot/Copilot - Marca del vehicle)
1911 - Henri Rougier - (Turcat-Mery);
1912 - Jules Beutler - (Berliet);
1924 - Jacques Edouard Ledure - (Bignan) ;
1925 - Franois Repusseau - (Renault) ;
1926 - Victor A. Bruce - (Autocarrier) ;
1927 - Lefebvre/Despaux - (Amilcar) ;
1928 - Jacques Bignan - (Fiat);
1929 - Sprenger van Euk - (Graham-Paige);
 1930-1949 . 
1930 - Hector Petit - (Licorne);
1931 - Donald Healey - (Invicta) ;
1932 - M Vaselle/ - (Hotchkiss) + G. de Lavelette/C. de Cortanze - (Peugeot)  ;
1933 - M Vaselle -  (Hotchkiss) ;
1934 - Gas/Trevoux - (Hotchkiss)  ;
1935 - Christian Lahaye / R. Quatresous - (Renault)  ;
1936 - L. Samfirescu / P.G. Cristea - (Ford)  ;
1937 - Ren Lebgue  / Julio Quinlin - (Delahaye)  ;
1938 - G. Baker Schut/Karelton - (Ford)  ;
1939 - Jean Trevoux / Marcel Lesurque - (Hotchkiss)  ;
1949 - Jean Trevoux / Marcel Lesurque - (Hotchkiss);

 1950-1969 .
1950 - Marcel Becquart / H. Secret- (Hotchkiss)  ;
1951 - Jean Trevoux / Roger Crovetto- (Delahaye)  ;
1952 - Sydney Allard / George Warburton - (Allard P1)  ;
1952 'Coup des Dames' - Greta Molander/? - (Saab 92);
1953 -  Maurice Gatsonides / Peter Worledge - (Ford Zephyr)  ;
1954 - Louis Chiron / Ciro Basadonna - (Lancia Aurelia GT)  ;
1955 -  Per Malling / Gunnar Fadum - (Sunbeam Talbot)  ;
1956 - Ronnie Adams/Frank Biggar - (Jaguar Mk VII)  ;
1957 - Race Cancelled ;
1958 - Guy Monraisse/Jacques Feret - (Renault)  ;
1959 -  Paul Coltelloni / Pierre Alexandre - (Citron ID);
1960 - Walter Schock / Rolf Moll - (Mercedes 220SE);
1961 -  Maurice Martin / Roger Bateau - (Panhard PL17);
1962 - Erik Carlsson / Gunnar Hggbom - (Saab 96 #303);
1963 - Erik Carlsson / Gunnar Palm - (Saab 96 #283);
1964 - Paddy Hopkirk / Henry Liddon - (Mini Cooper S);
1965 - Timo Mkinen / Paul Easter - (Mini Cooper S);
1965 'Coup des Dames' - Pat Moss / Ann Wisdom - (Saab 96);
1966 - Pauli Toivonen / Ensio Mikander - (Citron ID);
1967 - Rauno Aaltonen / Henry Liddon - (Mini Cooper S);
1968 - Vic Elford / David Stone - (Porsche 911T);
1969 - Bjrn Waldegrd / Lars Helmer - (Porsche 911S);

 1970-1989 .
1970 - Bjrn Waldegrd/Lars Helmer - (Porsche 911S);
1971 - Ove Andersson/David Stone - (Alpine-Renault A110);
1972 - Sandro Munari/Mario Manucci - (Lancia Fulvia 1.6 HF);
1973 - Jean-Claude Andruet/Michele Petit ("Biche") - (Alpine-Renault A110);
1974 - Race Cancelled;
1975 - Sandro Munari/Mario Manucci - (Lancia Stratos HF);
1976 - Sandro Munari/Mario Manucci - (Lancia Stratos HF);
1977 - Sandro Munari/Silvio Maiga - (Lancia Stratos HF);
1978 - Jean-Pierre Nicolas/Vincent Laverne - (Porsche 911 Carrera);
1979 - Bernard Darniche/Alain Mahe - (Lancia Stratos HF);
1980 - Walter Rhrl/Christian Geistdorfer - (Fiat 131 Abarth);
1981 - Jean Ragnotti/Jean-Marc Andrie - (Renault 5 Turbo);
1982 - Walter Rhrl/Christian Geistdorfer - (Opel Ascona 400);
1983 - Walter Rhrl/Christian Geistdorfer - (Lancia 037 Rally);
1984 - Walter Rhrl/Christian Geistdorfer - (Audi Quattro);
1985 - Ari Vatanen/Terry Harryman - (Peugeot 205 T16);
1986 - Henri Toivonen/Sergio Cresto - (Lancia Delta S4);
1987 - Miki Biasion/Tiziano Siviero - (Lancia Delta HF 4WD);
1988 - Bruno Saby/Jean-Franois Fauchille - (Lancia Delta HF 4WD);
1989 - Miki Biasion/Tiziano Siviero - (Lancia Delta HF Integrale);

 1990-2005 .

1990 - Didier Auriol/Bernard Occelli - (Lancia Delta HF Integrale 16v);
1991 - Carlos Sainz/Luis Moya - (Toyota Celica GT4);
1992 - Didier Auriol/Bernard Occelli - (Lancia Delta HF Integrale 16v Evoluzione);
1993 - Didier Auriol/Bernard Occelli - (Toyota Celica Turbo 4WD);
1994 - Francois Delecour/Daniel Grataloup - (Ford Escort RS Cosworth);
1995 - Carlos Sainz/Luis Moya - (Subaru Impreza WRX);
1996 - Patrick Bernardini/Bernard Occelli - (Ford Escort RS Cosworth);
1997 - Piero Liatti/Fabrizia Pons - (Subaru Impreza WRC97);
1998 - Carlos Sainz/Luis Moya - (Toyota Corolla WRC);
1999 - Tommi Mkinen/Risto Mannisenmki - (Mitsubishi Lancer Evo. VI);
2000 - Tommi Mkinen/Risto Mannisenmki - (Mitsubishi Lancer Evo. VI);
2001 - Tommi Mkinen/Risto Mannisenmki - (Mitsubishi Lancer Evo. VI Tommi Makinen Edition);
2002 - Tommi Mkinen/Risto Mannisenmki - (Subaru Impreza WRC);
2003 - Sbastien Loeb/Daniel Elena - (Citron Xsara WRC);
2004 - Sbastien Loeb/Daniel Elena - (Citron Xsara WRC);
2005 - Sbastien Loeb/Daniel Elena - (Citron Xsara WRC);
2006 - Marcus Grnholm/Timo Rautiainen - (Ford Focus RS WRC 06);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126897" title="Ralli de Sucia" nonfiltered="2200" processed="2196" dbindex="52377">


El ralli de Sucia (oficialment Uddeholm Ralli de Sucia) era l'nica prova del Mundial de Rallis que es disputava sobre neu (fins al 2007, quan es disputar un altre ralli sobre aquesta mateixa superfcie, el de Noruega). Les temperatures en les etapes arriben a -27C. Com a curiositat cal anomenar que aquest ralli noms havia estat guanyat per pilots escandinaus .

Tot i la falta d'adherncia sobre el gel i els trams coberts de neu, les velocitats sn molt rpides grcies als anomenats "pneumtics de claus", uns pneumtics ms estrets i amb claus (com la sola d'una bamba de futbol) i els bancs de neu, que utilitzen els pilots per "respaldar-se". Tot i aix, hi han multituds de perills: si toques un banc de neu en una velocitat equivocada, et sortirs de pista, perdent molt de temps. Tamb hi ha algunes seccions de pista de terra descoberta, que pot arrancar els claus del pneumtic, donant com a resultat una falta d'adherncia quan es torna a les pistes nevades.

 Palmars .

2006: Marcus Grnholm (Ford Focus);
2005: Petter Solberg (Subaru Impreza);
2004: Sbastien Loeb (Citron Xsara);
2003: Marcus Grnholm (Peugeot 206);
2002: Marcus Grnholm (Peugeot 206);
2001: Harri Rovanpera (Peugeot 206);
2000: Marcus Grnholm (Peugeot 206);
1999: Tommi Mkinen (Mitsubishi Lancer);
1998: Tommi Mkinen (Mitsubish Lancer);
1997: Kenneth Eriksson (Subaru Impreza);
1996: Tommi Mkinen (Mitsubishi Lancer);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126899" title="Ladakh" nonfiltered="2201" processed="2197" dbindex="52378">
Ladakh s un districte de l estat indi de Jammu i Caixmir. Es divideix en cinc zones: el Ladakh prpiament dit, Nubra, Zanskar, Rupshu i Kargil. T una superfcie de 98.000 km2 i uns 100.000 habitants, la seva majoria de religi budista tot i que tamb hi ha una minoria musulmana. La seva capital s Leh. El clima s fora dur: pot passar dels 30 a l estiu fins el -20 a l hivern. Ladakh est situat de ple en una regi molt inestable, amb importants disputes territorials entre l ndia, el Pakistan i la Xina.

Orografia.
Ladakh est situat entre l Himlaia, en el seu extrem occidental, i la serralada del Karakoram. El travessa el riu Indus, que neix al ve Tibet. Al ponent i separats per la serralada de l Himlaia, limita amb la resta de l estat de Jammu i Caixmir. Al nord limita per una banda amb la zona d rees del Nord, administrada pel Pakistan i reclamada per l ndia, i per altra amb Siachen, sota domini indi i reclamat pel Pakistan. A l oest limita amb les zones d Aksai i Demchok, ocupades per la Xina. Al sud pels estats indis d Himachal Pradesh i del Panjab.



s una regi molt muntanyosa, a ms de l Himlaia i el Karakoram, interiorment hi ha diverses serralades importants: la serra de Ladakh, que separa Nubra del Ladakh central i la serra de Zanskar, que separa el Ladakh central i Zanskar.

Poblaci.
Majoritriament budista i que parla un idioma propi. Molt proper al tibet. Degut a la mateixa orografia, les tnies poden tenir variacions d una vall a l altra.







Histria.
Hom suposa que els primers habitants de les valls inferiors foren indis, encara ara hi ha una minoria, descendent d aquells. Cap els anys 500 o 600 s hi va installar una important poblaci d origen tibet, de religi  bon . Aquests en van anar convertint en budistes, tal com va passar al ve Tibet. En el 900, un descendent dels sobirans tibetans funda a la zona el regne de Ngari; a la seva mort el regne es reparteix entre els seus fills, s aix com el 930 Pelgigon, el fill gran, esdev el primer rei de Ladakh. Malgrat la situaci inestable, es comencen a fundar els primers nuclis habitats i monestirs, el budisme es va estenent.

Al segle XV Ladakh est dividit en dues zones, l alt Ladakh, amb capital a Leh o Shey i el baix Ladakh, amb capital a Basgo. s en aquest poca que arriben emissaris de Tsongkhapa, fundador de l orde Geluk, que sn rebuts pel rei de l alt Ladakh, Dragpa Bunde, i hom funda el primer monestir d aquest orde: Spituk.


Tashi Namgyal (1500-1535) unifica el regne i aixeca diverses construccions a Leh, algunes de les quals encara es conserven. En aquesta poca el regne pateix una invasi per part dels vens musulmans, que deixa un rastre de destrucci.

Els successors de Tashi Namgyal mantenen lluites gaireb contnues amb els seus vens, tant els islmics com els mateixos budistes del Tibet. Al segle XVII s envat per l exrcit tibet, desprs de tres anys de setges les forces del Dalai Lama son expulsades amb l ajuda del Caixmir, el que obliga a acceptar l islam, encara que temporalment, i pagar tribut.

El segle XIX, significa la fi del regne de Ladakh. Hom pateix una invasi hind, per part de tropes del Jammu, cinc mil homes sota el comandament de Zorawar Singh (1834). La independncia acaba amb el tractat de Leh (1842), Tibet reconeix la submissi de Ladakh al Caixmir, el rei s destronat i s exilia al proper palau de Stok, on la dinastia encara hi resideix, respectats pel poble, per sense poder.

El segle XX est marcat per les tensions que regnen a la zona i que encara no han acabat, els moviments de tropes sn constants a les zones frontereres amb el Pakistan. No passa el mateix amb la frontera amb la Xina, en part per la difcil orografia.




Monestirs, ciutats i pobles de Ladakh.
Leh;
Phyang, monestir;
Lamayuru;
Alchi;
Hemis;
Tikse;
Likir;
Diskit;
Palau de Stok;
Monestir de Rizong;

Bibliografia.
Ladakh-Zanskar, Charles Genoud, Philippe Chabloz. Ed. Olizane, Ginebra, 2002;
Ladakh, Nina Rao. Roli Books, Nova Delhi, 2001;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126901" title="Germans Grimm" nonfiltered="2202" processed="2198" dbindex="52379">

Els germans Grimm s el terme usat per referir-se a Jacob Ludwig Karl Grimm (1785-1863) i Wilhelm Karl Grimm (1786-1859). Van ser dos germans nascuts a Hanau (Alemanya), catedrtics en l'especialitat de filologia alemanya. Van realitzar extenses investigacions sobre l'alemany d'aquella poca i tamb sobre el folklore de les diferents regions del pas.

Vida.
Jacob Grimm (1785 - 1863) i el seu germ, un any ms jove que ell, Wilhelm (1786 - 1859) van nixer a Hanau, Hesse (Alemanya). Als 20 anys d'edat, Jacob treballava com a bibliotecari i Wilhelm com a secretari de la biblioteca. Abans d'arribar als 30 anys, havien aconseguit de sobreviure grcies a les seves publicacions. Van ser professors universitaris a Kassel (1829 i 1839 respectivament). Estant professors de la Universitat de Gotinga, els van acomiadar en 1837 per protestar contra el rei Ernesto August I d'Hannover. L'any segent van ser invitats per Federic Guillem IV de Prssia Berln on van exercir com a professors en la Universitat Humboldt.
Desprs de les Revolucions de 1848 Jacob va ser membre del Parlament de Frakfurt.

Obra.
D'una dona anomenada Pastora van obtindre, els germans Grimm, gran part de les histries recollides en el seu llibre Kinder- und Hausmrchen ("Contes per la infncia i la llar"), dos volums publicats al 1812 i 1815. La collecci va ser ampliada al 1857 i es coneix popularment com Contes de fades dels germans Grimm. La seva extraodinria difusi ha contribut decisivament a divulgar contes com "La Blancaneu i els set nans", "La Ventafocs", "Hnsel i Gretel" o "En Joan sense por". Un aspecte controvertit d'aquest xit s que en molts llocs la versi escrita ha desplaat quasi completament a les que seguien vives en la tradici oral local. Tamb sn mpliament reconeguts per la seva monumental obra Deutsches Wrtebuch, un gran diccionari en 22 volums am etimologies i exemples d's del lxic alemany, que no fou acabat fins al 1960.

Els 210 contes de la collecci dels germans Grimm han estat recollits de narracions orals i formen una antologia de contes de fades, fbules, farses rstiques i allegories religioses. Actualment, la collecci ha estat traduda a ms de 160 idiomes. Els contes i els personatges avui en dia sn usats en el teatre, la pera, les historietes, el cine, la pintura, la publicitat i la moda.

Les primeres colleccions de contes publicats al 1812 es van vendre modestament a Alemanya, al principi noms uns centenars d'exemplars a l'any. Les primeres edicions no estaven dirigides a un pblic infantil, en un principi els germans Grimm van refusar d'utilitzar illustracions en els seus llibres i preferien les notes erudites al peu de pgina, que ocupaven gaireb tant d'espai com els mateixos contes. En els seus inicis mai es van considerar escriptors per nens, sin folkloristes patritics. L'Alemanya de la poca dels germans Grimm havia estat ocupada pels exrcits de Napole, i el nou governant pretenia suprimir la cultura local del vell rgim de feus i principats de la Alemanya dels principis del segle XX.





 Controvrsia .

A mitjans del segle XIX, als Estats Units la collecci de contes eren condemnats per mestres, pares de famlies i figures religioses per culpa del seu contingut cru i incivilitzat, ja que representaven la cultura medieval amb tots els seus perjudicis, cruesa i atrocitats. Els adults ofesos s'oposaven als cstigs imposats als delinqents. Un exemple es pot veure en la versi original de la Blancaneu, a la malvada madrastra se l'obliga a ballar amb unes sabates de ferro roent fins a caure morta. Els primers llibres foren illustrats per editors anglesos. Una vegada que els germans Grimm van descobrir el seu nou pblic infantil es van dedicar a regnar i suavitzar els seus contes.

Avui en dia els contes disten molt dels originals publicats a principis del segle XIX, han patit moltes adaptacions, traduccions i canvis destinats a suprimir-ne les parts censurables.

Les obres ms populars.

Hansel i Gretel (La caseta de xocolata) ;
Caputxeta Vermella ;
Verd (Rapunzel) ;
El llop i les set cabretes ;
Blancaneu ;
La Ventafocs ;
La Bella Dorment ;
El Nan Saltador (Rumpelstilzchen) ;
Els tres pls d'or del diable ;
El Rei Granota o Enric el ferri ;
L'ocell d'or ;
El sastre valent (Set d'un cop) ;
Els dotze germans ;
Els dos germanets ;
El gat i el ratol fan vida en com;


Els germans Grimm i el cine d'animaci.

Els contes dels germans Grimm han estat molt populars des dels seus orgens. En el segle XX la seva fama ha crescut grcies a la generalitzaci de la lectura infantil. El cine d'animaci ha aprofitat aquest fet per portar a la gran pantalla algunes pellcules animades que parteixen dels contes dels germans Grimm. Aix, Walt Disney va produir al 1937 la pellcula La Blancaneus i els set nans i al 1950 La Ventafocs, si b aquesta pellcula es basa tamb amb la versi del conte que va escriure el francs Charles Perrault (1628-1703).


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126945" title="Falcons" nonfiltered="2203" processed="2199" dbindex="52381">



Els falcons sn una manifestaci gimnstica-esportiva apareguda a Catalunya a inicis del segle XX, tenint com a referncia els Skol (falc en txec), i que ha esdevingut tradicional al Peneds. En les seves actuacions fan construccions acrobtiques,  que recorden els castells, per amb ms varietat de formes i amb menys participants, i tamb amb ms varietat d'estils entre les diferents colles, si b hi ha una part del repertori de figures com a totes. Tot i que moltes construccions sn de carcter esttic, l'aspecte dinmic i coreogrfic hi t ms importncia que en els castells, aix com l'efecte esttic buscat amb la composici de diferents figures simultnies.

La prctica dels Falcons ha anat variant lleugerament des dels seus inicis, prenent influncies castelleres pel que fa a la indumentria o l'acompanyament de les gralles (sovint amb el mateix repertori tpic de l'instrument i que es toca a les cercaviles castelleres), i incorporant a les seves construccions algunes figures inspirades en castells (aquestes acompanyades del toc de castells), com per exemple els pilars. 

Colles.
Actualment a Catalunya hi ha set colles falconeres:
Falcons de Lloren del Peneds (1942) ;
Falcons de Vilafranca del Peneds (1959) ;
Falcons del Pas del Cava (1992);
Falcons de Puigdlber (1995);
Falcons de Piera (1997);
Falcons de Vilanova i la Geltr (1998) ;
Falcons de Barcelona (2003);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126950" title="Llengua sumria" nonfiltered="2204" processed="2200" dbindex="52382">

El sumeri ( EME.GIR15 "llengua nadiua") va sser parlat pels sumeris, al sud de Mesopotmia, des d'almenys el 4 milleni aC. Va ser de mica en mica substitut per l'accadi com a llengua parlada a comenaments del segon milleni aC, per continu ssent utilitzat com llengua sagrada, cerimonial, literria i cientfica a Mesopotmia fins el primer segle dC. Aleshores va sser oblidat fins al segle XIX. El sumeri s una llengua allada, no relacionada amb l'accadi (la qual comprn el babiloni i l'assiri) ni amb l'aramaic, ambdues semtiques, ni amb l'elamita.

Cronologia.
La cronologia del sumeri escrit pot sser dividida en diversos perodes.

 Sumeri arcaic   3100 2600/2500 AC ;
 Sumeri clssic o sumeri estndard  2600/2500 2300/2200 AC ;
 Neo-sumeri   2300/2200   2000 AC ;
 Sumeri tard   2000   1800/1700 AC ;
 Post-sumeri - 1800/1700 - 100 AC;

Tot i aix, algunes versions de la cronologia consideren que el sumeri tard ha d'sser incls dins del post-sumeri. El mot "post-sumeri"  s'utilitza per designar el perode a partir del qual la llengua ja es extingida i noms preservada per babilonis i assiris com llengua litrgica i llengua clssica. L'extinci ha estat sempre datada al mateix temps que la caiguda de la tercera dinastia d'Ur, el darrer estat predominantment sumeri a Mesopotmia vers el 2000 AC; nogensmenys, alguns estudiosos creuen que el sumeri va persistir com a llengua parlada a una petita regi del sud (Nippur) fins el 1700 AC. Es una sort que hi hagin tants textes lexicals bilinges sumeri-accadi del perode del sumeri tard. 

Classificaci.
El sumeri es la primera llengua escrita coneguda. El cuneforma va ser adaptat desprs per l'accadi, l'elamita i fins i tot per llenges indoeuropees com l'hittita. Altres llenges, com el ugartic i l'antic persa van sser escrites amb una simplificaci del sistema coneforme.

El sumeri es una llengua aglutinativa, el que vol dir que les paraules podien consistir en una cadena de sufixos o morfemes ms o menys clarament distingibles.

Es una llengua ergativa. Es comporta com una llengua nominativa-acusativa en la 1 i 2 persona del present-futur (en la conjugaci aka-maruu), per com una llengua ergativa-absolutiva en la resta. En sumeri el cas ergatiu s marcat pel sufix "-e" i l'absolutiu no en t (s'anomena el "sufix zero"). Exemple: lugal-e e2 mu-du3 "el rei constru la casa"; lugal ba-gen "el rei an". Mes exemples: i3-du-un (< *i3-du-en) = Hi hauria d'anar; e2 i3-du3-un (< *i3-du3-en) = Hauria de construir la casa

El sumeri distingeix els gneres gramaticals animals dels inanimats (peronals quals comprenen deus i persones i els inanimats). La llengua no te pronoms masculins/femenins separats. Tamb es diu que el sumeri te dos temps (passat i present-futur)- Hi ha un gran nombre de declinacions - nominatiu, ergatiu, genitiu, datiu, locatiu, comitatiu, equatiu ("com"), terminatiu ("a, cap a, fins a") i ablatiu ("de, des de).

Una altra caracterstica del sumeri es el gran nombre d'homfons (paraules que sonen iguals per amb diferents significats), els quals eren possiblement pseudohomfons, ja que se segur que hi havien diferncies de pronunciaci (com el t) desconegudes avui dia. Els diferents homfons son marcats amb diferents nmeros per convenci. Per exemple: du = "anar", du3 = anar", "e" = "fossa", "e2 = "casa" o" e3  = "sortir" .

El sumeri ha estat objecte de controvertides propostes identificant-lo genticament amb qualsevol llengua aglutinatica. Com a llengua ms antiga coneguda, t un cert prestigi, i propostes com aquestes moltes vegades tenen un fons nacionalista i nulla credibilitat cientfica. 
Ms credulitat t la inclusi de la llengua en les hipottiques super-famlies nostrtica o den-sino-caucasiana.

Varietats.
L'nic dialecte conegut del sumeri es l'"emesal" ( EME.MUNUS|SAL "llengua de dona"). L'eme-sal s contrastada a la varietat estndard, l' eme- ir, i era noms utilitzada per dones en texts literaris, i es dominant en certs gneres de canons de culte. Les caracterstiques de l'eme-sal son fonolgiques (per exemple "m" se sovint usada en comptes de "  com a me , e26, "jo"), per tamb t paraules diferents (ga-a-an en comptes de nin, "senyora, sobirana").















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126952" title="Johannes Jacobus Neeskens" nonfiltered="2205" processed="2201" dbindex="52383">

Johan Jacobus Neeskens s un exjugador holands de futbol. Va nixer el 15 de setembre de 1951 a Heemstede, als Pasos Baixos, i va crixer com a futbolista a l'jax d'msterdam. En aquest club va aconseguir tres Copes d'Europa seguides entre 1971 i 1973, una Copa Intercontinental el 1972, dues supercopes d'Europa el 1972 i el 1973 i tres lligues holandeses. 

Al 1974 va ser fitxat pel Futbol Club Barcelona, on va jugar amb el seu compatriota i excompany de l'jax, Johan Cruyff.

Al 1979 va fitxar pel Cosmos de Nova York. Es va retirar el 1991, passant posteriroment a tasques d'entrenador.

Va jugar 49 partits amb la selecci d'Holanda, amb la que marc 17 gols.
 
 Trajectria esportiva .
 Com a jugador .
1968-1969:  RCH Heemstede (categories inferiors);
1969-1973:  Ajax Amsterdam;
1974-1979:  FC Barcelona;
1979-1984:  New York Cosmos;
1984-1985:  FC Groningen;
1986-1987:  Fort Lauderdale Sun;
1988-1990:  FC Baar;
1990-1991:  FC Zug;

 Com a entrenador .
1995-2000:  Netherlands (entrenador assistent);
2003-2004:  NEC Nijmegen;
2005-2006:  Australia (entrenador assistent);
2006-2008:  FC Barcelona (entrenador assistent);
2008-Actualment:  Holanda B;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126956" title="VMware" nonfiltered="2206" processed="2202" dbindex="52384">
La companyia VMware Inc., s una filial de EMC Corporation que proporciona la major part del programari de virtualitzaci disponible per a ordinadors compatibles X86. Entre aquest programari s'inclouen VMware Workstation, i els gratuts VMware Server i VMware Player. El programari de VMware pot funcionar en Windows, Linux, i en breu ho far en Mac OS X. El nom corporatiu de la companyia s un joc de paraules usant la interpretaci tradicional de les sigles "VM" en els ambients de computaci, com mquines virtuals (Virtual Machines).

Introducci.
El VMware s un sistema de virtualitzaci per programari. Un sistema virtual per programari s un programa que simula un sistema fsic (un ordinador) amb unes caracterstiques i un maquinari determinat. Quan s'executa el programa (simulador), proporciona un ambient d'execuci similar a tots els efectes d'un ordinador fsic (excepte en el pur accs fsic al maquinari simulat), amb CPU (pot ser ms d'una), BIOS, targeta grfica, memria RAM, targeta de xarxa, sistema de so, connexi USB, disc dur (poden ser ms d'un), etc... 

Un virtualizador per programari permet executar (simular) diversos ordinadors (sistemes operatius) dins d'un mateix maquinari de manera simultnia, permetent aix el major aprofitament de recursos. No obstant aix, i en ser una capa intermdia entre el sistema fsic i el sistema operatiu que funciona al maquinari emulat, la velocitat d'execuci d'aquest ltim s menor, per en la majoria dels casos suficient per usar-se en entorns de producci.

VMware s similar al seu homleg Virtual PC, encara que existeixen diferncies entre ambds que afecten a la forma en la qual el programari interactua amb el sistema fsic. El rendiment del sistema virtual varia depenent de les caracterstiques del sistema fsic en el qual s'executi, i dels recursos virtuals (CPU, RAM, etc...) assignats al sistema virtual.

Mentre que VirtualPC emula una plataforma x86, Vmware la virtualitza, de manera que la major part de les instruccions en VMware s'executen directament sobre el maquinari fsic, mentre que en el cas de Virtual PC es tradueixen en crides al sistema operatiu que s'executa en el sistema fsic.

Productes.
Gratuts.
VMware Player.
s un producte gratut que permet fer funcionar mquines virtuals creades amb altres productes de VMware, per no permet crear-les ell mateix. Les mquines virtuals es poden crear amb productes ms avanats com ara VMware Workstation.

Des de l'alliberament de VMware Player, han sorgit pgines web on s possible crear les mquines virtuals, com VMX Builder.

Tamb s possible crear i redimensionar discs durs virtuals usant qemu.
Per exemple, amb l'ordre segent es crear una imatge de disc de 2 Gb que pot ser usat amb VMware.
 qemu-img create -f vmdk el-meu-disc-dur-1.vmdk 2 G

VMware ha establert una comunitat al voltant dels seus productes gratuts, on proporciona accs a una creixent llista de mquines virtuals gratutes, i de lliure disposici, amb multitud de sistemes operatius i aplicacions especfiques preconfigurades i llestes per executar-s'hi.

Tamb existeixen eines gratutas per crear VMx, muntar, manipular i convertir discs i disquets VMware, per a que els usuaris de VMware Player puguin crear i mantenir VMs de manera gratuta, fins i tot per a s comercial.

VMware Server (abans GSX).
Al principi era una versi de pagament, fa uns mesos va ser alliberada per ser descarregada i utilitzada de forma gratuta. Aquesta versi, a diferncia de l'anterior, t un millor maneig i administraci de recursos; tamb corre dins d'un sistema operatiu (ordinador central), est pensada per respondre a una demanda ms gran que el Workstation.

Comercials.

VMware Workstation.
s un dels ms utilitzats ja que permet l'emulaci en plataformes PC X86, aix permet que qualsevol usuari amb una computadora d'escriptori o porttil pugui emular tantes mquines virtuals com els recursos de maquinari ho permetin.
Aquesta versi s una aplicaci que s'installa dins d'un sistema operatiu (ordinador central) com un programa estndard, de tal manera que les mquines virtuals corren dins d'aquesta aplicaci, existint un aprofitament restringit de recursos.

VMware ESX Server.
Aquesta versi s un sistema complex de virtualitzaci, ja que corre com a sistema operatiu dedicat al maneig i administraci de mquines virtuals ja que no necessita un sistema operatiu ordinador central sobre el qual sigui necessari installar-lo. Pensat per a la centralitzaci i virtualitzaci de servidors, aquesta versi no s compatible amb una gran llista de maquinari domstic.

 Funcionament .

En el cas de la versi Workstation i Server, el funcionament s bastant similar al segent:

Aplicaci Virtual 
</doc>
<doc id="126957" title="Theora" nonfiltered="2207" processed="2203" dbindex="52385">


Theora s un cdec de vdeo lliure desenvolupat per la fundaci Xiph.org com a part del projecte Ogg. Est basat en el cdec VP3, el codi del qual la companyia On2 Tecnologies va donar-los-hi sota una llicncia BSD. La fundaci l'ha refinat i ha ampliat donant-li el mateix abast futur que el cdec d'audio Vorbis.

Introducci.
Si b VP3 s una tecnologia sota patent, On2 va decidir permetre'n l's sense exclusions a tothom, de manera que es pot emprar Theora i altres cdecs VP3 derivats per a qualsevol propsit.

L'objectiu s la possiblitat de tenir arxius Ogg, on Theora actua com a capa de vdeo, mentres que Vorbis actua generalment com a capa d'audio (Speex i FLAC tamb poden actuar com a capes d'audio). Podent treballar amb audio i video a la vegada sense haver de maniobrar amb formats tancats o de pagament, s adir, tenint una alternativa lliure i competitiva als formats del grup MPEG-4 del Consorci MPEG.

Enllaos externs.
 Theora.org;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126959" title="Simeulue" nonfiltered="2208" processed="2204" dbindex="52386">

Simeulue s una illa de l'Oce ndic situada a 150 km de la costa occidental de Sumatra.

Administrativament t la forma jurdica de kabupaten (regncia) d'Aceh, Indonsia.

La majoria de la poblaci professa l'Islam. 

Economia.
La major part de la selva tropical ha estat substituda per plantacions de palmera d'oli i de clau d'espcia. El bfal de Simeulue, que s petit i dcil, s molt apreciat a Indonsia i objecte de comer actiu.


Terratrmol.
Malgrat estar prop de l'epicentre del terratrmol que ocasion el devastador tsunami del dia 26 de desembre de 2004, els danys personals van ser mnims ja que els habitants de l'illa estan avesats als fenmens ssmics i van fugir a temps de la costa. Amb tot, la part est de l'illa es va aixecar 2 m i la part oest va quedar submergida.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126968" title="Los Suaves" nonfiltered="2209" processed="2205" dbindex="52387">
Los Suaves s un grup de rock nascut a Ourense (Galcia, Espanya), als anys vuitanta. Va ser fundat pels germans Charly i Yosi Domnguez, que sn el baixista i el vocalista/lletrista del grup, respectivament.

El seu primer disc va ser "Esta vida me va a matar", en el qual hi ha canons tan importants com "Peligrosa Mara" o "Viene el tren". Fins arribar a l'emblemtic tercer disc que els va llanar a l'xit, "Ese da piensa en m", el 1989, van haver de passar vuit anys ben llargs durant els quals van gravar dos discos que en el seu moment van passar prcticament desapercebuts, si b, actualment s'han reeditat fins i tot en compacte. L'oportunitat de gravar el primer dels seus discos, "Esta vida me va a matar" (1982), va sorgir desprs de fer de teloners del grup The Ramones a La Corunya, quan el grup novaiorqus va visitar Espanya. s aquest el fet puntual que marca el principi de la llegenda de Los Suaves.
El grup ha estat premiat per la premsa especialitzada com a millor grup en directe del pas en diverses ocasions.

Discografia.
1982 "Esta vida me va a matar".
1984 "Frankenstein".
1989 "Ese da piensa en mi".
1989 "Maldita sea mi suerte". ;
1990 "Suave es la noche". (Directe);
1991 "Maldita sea mi suerte". ;
1992 "10 aos de rock". (Recopilatori);
1993 "Malas noticias".
1994 "Santa Compaa".
1995 "Especial acstico CADENA 100". (Acstic);
1995 "Hay alguien ah". (Directe);
1995 "Lo mejor de Hay alguien ah?".
1996 "Con el corazn". (Recopilatori);
1997 "San Francisco Express".
2000 "Vspera de todos los santos".
2002 "Un paso atrs en el tiempo". (Recopilatori);
2003 "Si yo fuera Dios".
2005 "El jardn de las delicias".

Enllaos externs.

Notcies de Los Suaves;
Sempre Suaves (pgina no oficial en gallec i castell);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126969" title="Joan Agut Rico" nonfiltered="2210" processed="2206" dbindex="52388">
Joan Agut (Barcelona, 1934) s editor, crtic literari i escriptor.

La seva primera feina va ser vendre peix al mercat d'Hostafrancs. Desprs, ocuparia altres oficis poc relacionats amb la literatura fins que el 1959 emigra a Pars per fer d'artista. En tornaria el 1961 i obriria una llibreria a la capital catalana. Com a resultat d'aquest contacte amb el mn literari, comena a treballar com a editor, feina que desenvolupar durant 35 anys. Entre altres, va treballar per a les editorials Bruguera, Edhasa, Barcanova (de la qual s un dels fundadors) i Thasslia (de la qual s propietari).

L'any 1997 es produeix un gir en la seva carrera i, en jubilar-se com a editor, s'estrena com a escriptor. Es va destapar com un autor prolfic i de qualitat. En aquest sentit, l'any 2000 va quedar finalista del premi Sant Jordi. L'any segent guanya un dels premis Ciutat de Tarragona (en concret, el Pin i Soler). Aquell mateix any s'enduria el prestigis premi Crexells. Dos anys desprs cauria tamb el premi Carlemany. D'altra banda, les seves novelles s'han vist recompensades tamb amb un gran nombre de lectors.

Des de 1977 publica comentaris, ressenyes i crtiques de llibres al diari Avui.

Obra.
1995 El dia que es va cremar el Liceu;
1999 Rescatats de l'ombra;
2000 La mirada del cec;
2001 Gomb i mster Belvedere;
2001 La Via Lctia;
2001 El mestre de Tall;
2002 L'arbre de la memria;
2003 Matadors & cia;
2003 Pasts de noces;
2004 Coses de famlia;
2005 Rosa de foc;
2006 Parads;
2007 Wagons-Lits;

Premis.
2001 Premi Josep Pin i Soler de narrativa per L'arbre de la memria;
2001 Joan Crexells per El mestre de Tall;
2003 Carlemany per Pasts de noces;

Enllaos externs.
L'autor al Qui s qui de les lletres catalanes;
Pgina de l'autor a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126970" title="Eskorbuto" nonfiltered="2211" processed="2207" dbindex="52389">
Eskorbuto va ser un dels primers grups de msica punk amb lletres en espanyol. Van aparixer els anys 80 originaris del Gran Bilbao, concretament de la localitat de Santurce (Pas Basc). Juntament amb La Polla Records han tingut molta influncia en el panorama punk i punk rock espanyol.

Biografia.
El grup es crea el 1980 influenciat per la repercussi del moviment punk de 1977. El 1983 en un viatge a Madrid sn detinguts per la policia pel contingut de les lletres de la maqueta que portaven (amb temes com "ETA" o "Maldito Pas Espaa") i s'els aplica la llei antiterrorista. Durant l'empresonament, Eskorbuto se sent abandonat per alguns sectors del Pas Basc, fet que plasmen en el disc "Zona Especial Norte" (1984) compartit amb RIP (banda)|RIP, en el tema "A la mierda el Pas Vasco". Aix, juntament amb no voler-se alinear amb el denominat Rock Radical Basc, els va portar molts problemes a l'hora de tocar al Pas Basc.
El seu primer lbum oficial, "Eskizofrenia", va arribar el 1985 i van comenar a fer actuacions fora del Pas Basc, ja que a casa seva tenien poques possibilitats de tocar. El 1986 treuen "Anti-Todo", disc considerat per molts un dels millors discos punk d'Espanya de tots els temps. Aquell any tamb treuen un doble lbum en directe titulat "Impuesto Revolucionario" i el 1987 surt a la venda un nou disc doble, aquesta vegada d'estudi, "Los demenciales chicos acelerados". El 1988 decideixen autoproduir-se i treuen "Las ms macabras de las vidas". Amb Iosu i Jualma ben ficats en problemes seriosos amb l'herona, treuen "Demasiados enemigos" el 1992. Poc desprs Iosu i Jualma s'acomiadaven per sempre: Iosu mor a causa de la droga just desprs d'haver-la deixat, el 31 de maig de 1992; i Jualma tamb deixa l'herona per est malament de les coronries i, al no tenir forces per superar-ho, mor el dia 8 d'octubre de 1992. 
"Aki no keda ni Dios" es publica el 1994, amb canons composades per Paco i Jualma abans de morir. Paco va decidir seguir amb el grup, tot i la mort dels dos membres fundadors, cosa que li retreuen molts dels fans del grup. "Kalaa" (1996) i "Dekadencia" (1998) sn els seus treballs amb la nova formaci.
Els Eskorbuto mai van destacar per les seves habilitats com a msics tot i aix van compondre canons que es convertiren rpidament en himnes de l'poca, com "Mucha polica poca diversin". Les lletres estaven carregades de rbia i contingut social. Fou un grup molt polmic, estimat per molts i odiat per altres. Mai es van alinear polticament amb cap ideologia. El rock no tiene patria, ni siquiera la vasca, van dir en una ocasi. Les relacions amb alguns grups no van ser bones, com amb La Polla Records, a qui van robar una guitarra. Aix va provocar un boicot per part d'ells i les sales havien d'optar per tenir a Eskorbuto o a la Polla Records, per mai a tots dos junts.

Discografia.
Primeros ensayos - (1982);
Jodindolo Todo - (1983) (Maqueta);
Que Corra La Sangre - (1984) (Maqueta);
Zona Especial Norte - (1984) (Disc compartit amb el grup RIP);
Eskizofrenia - (1985);
Anti Todo - (1986);
Ya no quedan ms cojones, Eskorbuto a las elecciones - (1986) (Recopilatori);
Impuesto revolucionario - (1986) (En directe);
Los demenciales chicos acelerados - (1987);
Las ms macabras de las vidas - (1988);
Demasiados enemigos - (1991);
Aki no keda ni Dios - (1994);
Kalaa - (1996);
Dekadencia - (1998);

Discos Tribut.
El Infierno Es Demasiado Dulce - (1992) (Recopilatori) ;
Kanziones Malditas - (1997) (Recopilatori) ;
Kanziones Malditas II - (1998) (Recopilatori) ;
Tren Con Destino Al Infierno - (2000) (Versions en tribut);

Llibres.
Llibre "Eskorbuto: Historia Triste", de Diego Cerdn, Ediciones Marcianas, Madrid 2001.
Llibre "Flores en la basura", de Roberto Moso. Dedica un captol a Eskorbuto.

Enllaos externs.
Pgina tribut a Eskorbuto;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126971" title="Wall Street" nonfiltered="2212" processed="2208" dbindex="52390">

 

Wall Street s el nom de l'estret carrer al baix Manhattan, a l'est de Broadway i costa avall del East River. Considerat com a cor histric del districte financer, s la principal i permanent llar de la borsa de valors de Nova York. 
El nom de Wall Street es remunta als temps de Nova Amsterdam. En aquest carrer es trobava un crcol que els colons holandesos van construir per a defensar-se. Encara que aquesta muralla va desaparixer, el nom del carrer segueix recordant-la. 

El terme 'Wall Street' s usat per a fer referncia tant al mercat financer nord-americ com a institucions financeres. Curiosament, la majoria de les firmes financeres de la metrpoli no cotitzen a Wall Street, sin en altres mercats ms especfics o petits a Manhattan, Fairfield County, Connecticut, o Nova Jersey. 

El nom del carrer deriva del fet que, durant el segle XVII, va constituir el lmit nord de Nou Amsterdam. All, els holandesos havien construt una paret de fusta i llot en 1652. La paret significava una defensa contra el possible atac dels indis Lenape - colonitzadors de New England - i dels britnics, per en realitat va ser usada per a guardar als esclaus negres de la colnia i que no escapessin. La paret va ser desmuntada pels britnics al 1699. 

A la fi del segle XVIII, existia un arbre just al peu de Wall Street on intermediaris financers i especuladors es reunien per a comerciar informalment. A va ser l'origen de la Borsa de Comer de Nova York. 

El Wall Street Journal, anomenat aix en referncia al carrer, s un peridic d'una influent empresa internacional i s publicat diriament a la Ciutat de Nova York. Durant anys, tenia la major circulaci dels peridics dels Estats Units, encara que actualment s segon desprs de l'USA Today. s propietat de Dow Jones & Company.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126972" title="La Polla Records" nonfiltered="2213" processed="2209" dbindex="52391">

La Polla Records s un grup de msica punk, procedent del Pas Basc.

Histria.
La Polla Records es va formar el 1979 a Salvatierra, provncia d'laba al Pas Basc, per Evaristo (vocalista), Fernandito a la bateria, Maleguin al baix, Txarly a la guitarra solista i Sumix a l'altra guitarra. El nom de la banda resulta controvertit perqu en castell polla s com s'anomena vulgarment al penis. Segons Evaristo : Va sortir aquest nom, perqu diem molt "me cago en la polla" i records no sabem que volia dir disc en angls, ja que no en sabem, sin que ens el vam posar en el sentit dels rcords d'atletisme.

Inicialment, solien tocar en garatges o bars, ja que van actuar per primera vegada al bar del seu poble. Va ser el 1983 quan van llanar el seu primer lbum Y ahora qu?, que contenia noms 4 canons sota la discogrfica independent Oihuka.

No obstant aix, en 1984 treuen un lbum ms complet de 19 canons anomenat Salve. En les seues lletres critiquen el feixisme, capitalisme, catolicisme, alienaci, moda i altres factors de la societat, quelcom que caracteritzaria tota la seva carrera.


Els anys segents gravaren Revolucin (ac va ser el primer canvi en el davall de Maleguin per Abel, cos de Fernandito), No somos nada, En directo (gravat en un concert en Lakuntza), Ellos dicen mierda nosotros amn, Los jubilados, Barman, Negro i Hoy es el futuro.

En 1991 un tribunal prohibeix el nom de la banda degut a un contencis amb un antic tcnic de so expulsat del grup, per LPR ignorant la sentncia treu l'lbum Bajo presin, un nom molt significatiu del que estava passant al voltant del grup. Finalment en 1996 canvien el nom deixant nicament La Polla amb l'LP Carne pa'la picadora.

Posteriorment llancen l'lbum titulat La Polla en tu recto el qual tamb va ser gravat en viu com una recopilaci. El 1999 celebren els 20 anys de LPR gravant Toda la puta vida igual. Desprs llancen Bocas i Txarly deixa la banda essent substitut per Jokin de M.C.D.

En 2002 quan continuen tocant i donant concerts, mor Fernandito (bateria) el 22 de setembre. LPR reixat tots els seus concerts i gires. Desprs de la prdua de Fernandito, trauen el seu ltim lbum com b indica el seu ttol: El ltimo (el) de la Polla i posen fi a 23 anys de carrera.

Evaristo es va decidir a treure un llibre anomenat Para los hijos lo que sea que narra relats, histries i ancdotes que tenen el mateix propsit que les seues lletres, continuant tamb la seua carrera musical amb grups com The Kagas, i actualment amb Gatillazo preparant el seu segon treball.

El grup no va ser amant de les promocions ni de les gravacions en vdeo. Durant la seua dilatada carrera van realitzar pocs vdeoclips.

Membres originals.
 Evaristo Pramos - veu;
 Txirola - baix;
 Fernando - bateria;
 Txarly - guitarra;
 Sumix - guitarra;

 ltima formaci .
 Evaristo - veu;
 Abel - baix;
 Tripi - bateria;
 Txiki - guitarra;
 Sumix - guitarra;

 Membres passats .
 Maleguin - baix . Des de Y ahora qu? 1983, fins a Salve 1984;
 Jokin - guitarra. Va estar en el disc Bocas 2001, darrere de la marxa de Txarly del grup. Ex-guitarrista de MCD i posteriorment de Motorsex.
 Txarly - guitarra. Des de Y ahora qu? 1983 fins a Toda la puta vida igual 1999. Va deixar el grup per un accident que li va afectar l'audici.

Discografia.
lbums.
 Banco Vaticano (Maqueta) - 1981;
 Y ahora qu? - 1983;
 Salve - 1984;
 Revolucin - 1985;
 No somos nada - 1987;
 Donde se habla - 1988;
 En directo - 1988;
 Ellos dicen mierda nosotros amn - 1990;
 Los jubilados - 1990;
 Barman - 1991;
 Negro - 1992;
 Hoy es el futuro - 1993;
 Bajo presin - 1994;
 Carne para la picadora - 1996;
 En tu recto - 1998;
 Toda la puta vida igual - 1999;
 Bocas - 2001;
 El ltimo (el) de La Polla - 2003;
 Vamos entrando (directo) - 2004;

DVD.
 Vamos Entrando, 2004, Festival Via Rock. Villarrobledo, Albacete.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126981" title="Enric Soler i Godes" nonfiltered="2214" processed="2210" dbindex="52392">
Enric Soler i Godes (Castell de la Plana, 1903 - Valncia, 1993) va ser un escriptor i pedagog valenci.


Biografia.
Va comenar la seua carrera periodstica amb noms 14 anys a Castell de la Plana, al diari "La Provincia Nueva". Va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Tarragona, obtenint el ttol l'any 1921. L'any 1923 va aprovar les oposicions a mestre i va comenar el seu treball l'escola del districte de Chantada, Lugo.

Va collaborar amb diverses publicacions i diaris, entre les que cal destacar "El Mercantil Valenciano", "Heraldo de Castelln" i "La Publicitat" de Barcelona, "Mirador", "Destino", "Tramontane", "Pont Blau", "La Nostra Revista", "El Cam" i "Las Provincias". Va ser un dels signants de les Normes de Castell i president de la secci de literatura de Lo Rat Penat, aix com membre de l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Valenciana i de l'Associaci de Mestres Valencianistes. Desprs de la guerra civil espanyola fou sotms a un consell de guerra el 1940, del qual en fou absolt, per fou sancionat a separaci de dos anys de la seva professi i traslladat cinc anys fora de la provncia de Castell. Va romandre aquest temps a Cantbria, estudiant la correspondncia entre Marcelino Menndez Pelayo amb Teodor Llorente i Olivares. El 1945 va tornar i el 1949 ajud Carles Salvador a engegar la secci filolgica de Lo Rat Penat.

En el seu treball pedaggic destaca la introducci dels mtodes de Clestin Freinet a les comarques del nord del Pas Valenci, especialment a Ortells i Sant Joan de Mor, on va exercir de mestre, publicant la revista Sembra, elaborada i impresa pels seus alumnes.

Entre la seua producci literria es troben diversos llibres de poesies, com ara "El cel s blau", "Bestioles", "Canons d'ahir i de dem", etc.

L'any 1990 es va editar la seua poesia completa i l'any 2001 l'antologia de textos Enric Soler i Godes: lescola i la cultura

L'any 1989 va ser nomenat Miquelet d'Honor per la Societat Coral el Micalet de Valncia

Influncia.
La Universitat Jaume I compta amb una Fundaci que porta el nom d'Enric Soler i Godes, l'objectiu de la qual es promoure les relacions entre la Universitat i altres nivells de l'ensenyament i el foment de la investigaci pedaggica. Ha estat creada amb el suport de la Diputaci de Castell, l'Ajuntament de Castell de la Plana i la famlia del mestre, i compta amb el patrimoni donat per la famlia del mestre i pel Moviment de Cooperatives de l'Escola Popular Valenciana, integrat per llibres que el mateix Soler i Godes va imprimir en la seua impremta manual, per obres valencianes, de la resta d'Espanya i de Sud-amrica, que van usar aquest aparell per reproduir-se, i per la seua biblioteca particular sobre temes educatius, un total de ms de 700 ttols.

Obres.
Poesia.
1933 I el cel s blau;
1952 Bestioles: ni epigrames ni faules;
1964 Canons d'ahir i de dem;

Prosa.
1953 Calendari Faller;
1953 Valencians a Mxic;
1960 Bio-bibliografia de Francesc Almela i Vives;
1960 Els primers peridics valencians;
1966 Els valencians pintats per ells mateixos;
1970 Notes d'un cronista;
1971 Crnica del primer Congrs d'Histria del Pas Valenci;
1974 Llegir i escriure (beceroles valencianes);
1974 Carlos Sarthou Carreres, bibliografa castellonense;
1978 Las Fallas de Valencia (1847-1977);
1981 Jaume I (1276-1876) Primer Centenari del seu trasps;

Enllaos externs.
 Fundaci Ctedra Soler i Godes de la Universitat Jaume I ;
 Referncies .
 Santi Corts Carreres Valncia sota el rgim franquista (1939-1951) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126983" title="Llangardaix" nonfiltered="2215" processed="2211" dbindex="52393">

Zoologia:
diverses espcies del subordre dels saures:
 de la famlia dels lacrtids. Normalment de dimensions majors que els anomenats sargantanes.
Llangardaix pirinenc (Lacerta agilis);
Llangardaix ocellat (Lacerta lepida);
Llangardaix verd (Lacerta viridis);
Llangardaix verd nord-occidental (Lacerta scheiberi);
de la famlia dels agmids;
de la famlia dels annillids;
de la famlia dels cordlids;
de la famlia dels igunids;
peix de la famlia dels callionmids. Vegeu llangardaix (peix) (Callionymus pusillus).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126988" title="Lacrtid" nonfiltered="2216" processed="2212" dbindex="52394">




Els lacrtids (Lacertidae) sn una famlia de rptils escatosos del subordre del saures, nadius d'Europa, frica i sia. Inclou diverses espcies generalment conegudes com a llangardaixos i sargantanes.

Morfologia.

 Cos llarg i gil (entre 10-70 cm de longitud).
 Cap ben diferenciat.
 Cua llarga, punxeguda, frgil i regenerable.
 Ulls amb parpelles mbils.
 El timp s molt destacat.
 La llengua s bfida i evaginable.
 Les dents es troben soldades a la vora interna de les mandbules.
 Potes fines i ben desenvolupades, provedes de cinc dits prims i amb ungles.
 El cap est cobert de grans escates, i tamb el ventre, mentre que el dors presenta petites escates granulars.;

Classificaci.

 Famlia Lacertidae;
 Subfamlia Gallotiinae;
 Gnere Gallotia;
 Gnere Psammodromus;
 Subfamlia Lacertinae;
 Gnere Acanthodactylus;
 Gnere Adolfus;
 Gnere Algyroides;
 Gnere Australolacerta;
 Gnere Darevskia;
 Gnere Eremias;
 Gnere Gastropholis;
 Gnere Holaspis;
 Gnere Heliobolus;
 Gnere Iberolacerta;
 Gnere Ichnotropis;
 Gnere Lacerta;
 Gnere Latastia;
 Gnere Meroles;
 Gnere Mesalina;
 Gnere Nucras;
 Gnere Ophisops;
 Gnere Pedioplanis;
 Gnere Philochortus;
 Gnere Podarcis;
 Gnere Poromera;
 Gnere Pseuderemias;
 Gnere Takydromus;
 Gnere Timon;
 Gnere Tropidosaura;

Referncies.


Enllaos externs.

 Els lacrtids al web de la IUCN. ;
 Vdeos, imatges i informaci diversa de lacrtids. ;
 Els lacrtids a l'Encyclopedia of Life. ;
 Hbitat i reproducci dels lacrtids. ;
 Taxonomia dels lacrtids. ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="126992" title="Mikhal Lermontov" nonfiltered="2217" processed="2213" dbindex="52395">

Mikhal Irievitx Lrmontov (                        ), (Moscou, 15 d'octubre de 1814   Piatigorsk, 27 de juliol de 1841), escriptor i poeta romntic rus, de vegades anomenat "el poeta del Caucas". Va ser la figura ms important de la poesia russa des de la mort en duel d'Aleksandr Puixkin fins a la seua prpia, quatre anys ms tard, en les mateixes circumstncies.

Biografia.
Va nixer a  Moscou, descendent d'una famlia escocesa establida en Rssia des del segle XVI (la famlia Learmount), resident en la provncia de Tula, va viure en la ciutat de Tarkhanui, on es conserven les seues restes. Va pertnyer a la mateixa generaci que Vassili Jukovski i Aleksandr Puixkin.

Arran de la mort prematura de sa mare, i el les obligacions militars de son pare, va quedar a cura de la seua via, que li va procurar la millor educaci possible. L'atmosfera intellectual en qu es va desenvolupar durant la seua joventut va ser la mateixa en qu va viure Puixkin, tot i que l's del francs (en els escriptors) comenava a cedir terreny en favor de l'angls, quan Alphonse de Lamartine compartia la seua popularitat amb Lord Byron.

L'any 1830, Lrmontov va passar del liceu de Moscou a la universitat, per la seua carrera es va veure bruscament interrompuda a causa de la seua intervenci en determinats actes d'insubordinaci davant d'una ensenyana contradictria. De 1830 a 1834 va pertnyer a l'escola dels oficials de la Gurdia de Sant Petersburg, des d'on va ser destinat al regiment d'hssars a Tsrskoie-Sel. El jove militar va manifestar obertament la seua ira aix com la de la naci davant de la prdua de Puixkin (1837) a travs d'un poema apassionat dirigit al tsar Nicolau I,  "La mort del poeta",  en qu demanava venjana per l'assassinat del poeta.

No obstant aix, el tsar, va trobar en el poema ms impertinncia que inspiraci i Lrmontov va ser enviat al Caucas com a oficial dels dragons. Ell havia viscut en el Caucas amb la seua via, i per tant no es va sentir estrany en unes terres plenes de records de la seua infncia. Les qualitats austeres i rigoroses dels muntanyesos a qui havia de combatre, aix com el paisatge muntanys i esquerp, li eren familiars, l'emperador li havia enviat a la seua veritable terra. Ac hi va conixer inconformistes desterrats i intellectuals georgians rebels.

Lrmontov torna a Sant Petersburg l'any 1838 i, el 1839 s desterrat una altra vegada al Caucas a causa d'un duel contra Ernest de Barante, fill de l'ambaixador francs. s quan escriu la novella Un heroi del nostre temps, el protagonista, del qual Petxorin, el desenganyat, s un reflex de si mateix. Mor a Piatigorsk, al juliol de 1841,  en un duel mantingut amb Nikolai Martinov. Per a aquest duel va triar, expressament, la vora d'un precipici a fi que,  "si un dels combatents cau ferit mortalment, el seu dest quede segellat".

Lrmontov va publicar, noms, una petita selecci de poemes l'any 1840. Tres volums considerablement mutilats per la censura van ser publicats per Glazunov i dues edicions completes de les seues obres van aparixer els anys 1860 i 1863. La traducci alemanya de Bodenstedt dels seus poemes ( Michail Lermontovs poetischer Nachlass, Berln, 1842, 2 volums), va ser, de fet, la primera collecci satisfactria per mitj de la qual Lrmontov va ser conegut fora de Rssia. Els seus poemes van tenir diversos traductors (August Boltz, Berln, 1852, etc.) Lrmontov descriu la tragdia de la joventut de la seua poca, joventut de pensament liberal i instruda que estava disconforme amb la situaci social, se sentia abandonada i considerava que la seua vida no tenia sentit. Amb aquesta obra va crear les premisses inicials per al desenvolupament de la novella psicolgica a Rssia, el que el converteix en fundador del realisme rus.

En els seus primers poemes va imitar a Puixkin i a Byron, per el seu estil potic es va refermar de seguida, es percep clarament en el canvi de temes com, per exemple, en el poema "La vela" en el que parla d'un benestar que noms s'aconsegueix lluitant. En altres poemes reflecteix amb vehemncia  el pensament i els sentiments dels jvens estudiants que es rebellen i mostren la seua indignaci davant de la situaci del serf, el rebuig del despotisme tsarista i l'aspiraci apassionada per la llibertat. En la novella inacabada  Vdim escrita en els anys 1832-34, defensa, amb tota convicci, als oprimits camperols i parla sobre la insurrecci de Pugatxev.

En el drama Mascarada, que va ser prohibit per la censura, Lrmontov ataca a la noblesa. Entre els seus poemes ms coneguts cal destacar  "El dimoni",  "El novici" i una memorable imitaci de la balada russa  "El cant del tsar Ivan Vasslievitx, del jove oprimit i del vell venedor Kalixnikov" 

Algunes obres.
El boiar Orska (1835);
La mort del poeta (1837);
Can del tsar Vasslievitx (1838);
"El dimoni" (1838);
"El novici" (1838);
Un heroi del nostre temps (1839-1840);
La mascarada;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127005" title="Pedro Jos Lpez Ronda" nonfiltered="2218" processed="2214" dbindex="52397">
Pedro Jos Lpez Ronda (Valncia 1973), Pedro, s un pilotari valenci en nmina de l'empresa ValNet. En la modalitat de l'Escala i corda juga com a dauer, per tamb destaca com a jugador de front grcies a la seua condici d'esquerr. Ha sigut membre de la Selecci Valenciana de Pilota.

 Palmars .
 Escala i corda:
 Campi juvenil d'escala i corda: 1900 i 1991;
 Campi de la Lliga Caixa Popular: 1998;
 Subcampi del Trofeu Mancomunitat de la Ribera Alta: 2008;
 Campi del Trofeu Universitat de Valncia: 2006;
 Front:
 ;
 Campionats Internacionals de Pilota;
 Campi del Mundial de Llargues 1998 a Maubeuge (Frana);
 Sub-campi del Trofeu Internacional Alpi-Maritime, 1998;

 Enllaos externs .
 Pgina personal;
 Fitxa de Valnet;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127012" title="Jess Cebri del Rey" nonfiltered="2219" processed="2215" dbindex="52398">


Jess Cebri del Rey (Valncia 1982), o simplement Jess, s un pilotari valenci d'Escala i corda en nmina de l'empresa ValNet. Comen com a punter per ara ja ocupa la posici de mitger. En substituci de Santi, s membre de la Selecci Valenciana de Pilota per al Mundial del 2008

Va debutar el 1998 al Trinquet de Pelayo (Valncia).



 Palmars .
 Escala i corda:
 Sub-campi Lliga Caixa Popular 2001;
 Campi Circuit Bancaixa 2003;
 Campi Copa Consum 2004 i ;
 Campi Msters Ciutat de Valncia: 2007;
 Campi Trofeu Batiste Ribes 2006;
 Sub-campi del Trofeu Ciutat de Llria: 2008;
 Sub-campi del Trofeu Hnos. Viel de Sueca: 2007 i 2008;
 Campi del Trofeu Universitat de Valncia: 2006;
 Campi Trofeu Vidal: 2006;
 Campi Trofeu Anitn;
 Campi de la Copa Diputaci: 2008;
 Galotxa:
 Subcampi del Trofeu Moscatell: 2007;

Campionats Internacionals de Pilota
 Subcampi del Mn de Llargues: Equador, 2008;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127015" title="Miguel ngel Bas Lpez" nonfiltered="2220" processed="2216" dbindex="52399">
Miguel ngel Bas Lpez (Valncia 1969), ms conegut com a Migueln, s un pilotari valenci en nmina de l'empresa ValNet. En les partides d'Escala i corda juga com a feridor.

Va debutar el 1986 al Trinquet de Pelayo (Valncia).

 Palmars .
(com a feridor)
 Campi del Circuit Bancaixa: 2000, 2002, 2003 i 2004;
 Campi Individual: 2004, 2005, 2006 i 2007;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127017" title="Joaqun Oltra Sanchis" nonfiltered="2221" processed="2217" dbindex="52400">
Joaqun Oltra Sanchis (Genovs, 10 de novembre de 1960) s un pilotari valenci conegut com a Oltra en nmina de l'empresa ValNet. Va ser dauer del Raspall i l'Escala i corda i actualment fa de feridor. 

Comen a jugar al Raspall, modalitat molt arrelada al seu poble natal, fins que en 1978 es dona coneixer com a jugador d'Escala i corda guanyant campionats jovenils. El raspall continua siguent la seua modalitat preferida arribant a convertir-se en figura professional, fins que, desprs  del servei militar, torna a intentar de bell nou jugar a Escala i corda, aconseguint el seu propsit, tot convertint-se en un dels millors professionals del moment. 

Fou reconegut per la seua potncia i, sobretot, molt restador de pilota per davant, a ms de saber entrar-li per dalt a volea i bot de bra.

 Palmars .
 Escala i corda:
 Campi del Campionat Nacional d'Escala i Corda 1993 i 1990 ;
 Sub-campi de l'Individual 1986;
 Campi del Circuit Bancaixa 1994;
 Sub-campi del Circuit Bancaixa 1995 i 1997;
 Campi Campionat MAVDA;
 Campi Campionat Sub 21;
 Campi del Trofeu Nadal de Benidorm, 3 voltes;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127019" title="Foc follet" nonfiltered="2222" processed="2218" dbindex="52401">

Un foc follet (en llat ignis fatuus) s un fenomen consistent en llums pllides que poden veure's de nit o al capvespre flotant en l'aire sobre cementiris i terrenys humits o pantanosos. Es pensa que els focs follets retrocedeixen quan t'hi aproximes. Existeixen moltes llegendes sobre ells, o que fa que molta gent no es cregui explicacions cientfiques.


 Teories sobre el seu origen .

Una possible explicaci naturalista i cientfica pel fenomen s que la oxidaci de la fosfina i els gassos de met produts per la descomposici de matries orgniques poden produir l'aparici de llums que brillen a l'aire. Experiments realitzats (per exemple pel cientfic itali Luigi Garlaschelli) han reprodut els llums afegint substncies qumiques als gasos produts per composts en putrefacci, sense que aquestes llums produeixin cap mena d'ignici. Els crtics afirmen que aquesta teoria no explica fcilment els casos en els que s'han descrit llums balancejant-se, baixant, volant amunt i avall o movent-se contra el vent.

William Corliss escriu a Remarkable Luminous Phenomena in Nature (sourcebook Project, Glen Arm, MD, 2001:290: No s'ha demostrat cap mecanisme satisfactori pel qual els gasos que emanen de zones pantanoses cremin espontniament. Fins i tot la major part de les llums nocturnes baixes sn fredes, que no s o que s'esperaria del met. A ms, ning no ha explicat com els nvols de gas llumins poden mantenir la seva mida i forma mentre es mouen errticament durant diversos minuts.

Uns altres creuen que efectes bioluminiscents (per exemple Armillaria mellea) o la fosforescncia natural de les sals de calci presents en les osamentes provoquen la llum. Altres explicacions inclouen causes semblants a les del raig globular.

Ms recentment, sota la ms mplia etiqueta de llums terrestres, certes teories pseudocientfiques sobre com es produeixen han estat propostes pels professors Derr i Persinger, i per Paul Deveraux. Derr i Persinger proposaren la teoria que les llums terrestres poden ser generades per la tensi tectnica, que escalfaria les roques vaporitzant l'aigua que contenen. Les roques piezoelctriques com el quars produeixen electricitat, que es conduda per aquesta columna d'aigua vaporitzada fins que arriba a la superfcie, apareixent com llums terrestres. Aquesta teoria implicaria que bona part de les llums terrestres es fan en llocs amb tensi tectnica. Si fos correcta, explicaria per qu aquestes llums acostumen a comportar-se de forma errtica i fins i tot aparentment intelligent, desafiant tot sovint les lleis de la gravetat. Tanmateix l'explicaci de Deveraux s ms mplia, ell pensa que la relaci entre les llums i el paisatge s ms feble, i estan relacionades probablement amb moltes ms coses: condicions climtiques, orografia, lnies tellriques, nivell fretic, etctera. Aquesta explicaci, per, s refusada per la major part dels experts per no ser cientfica.

Tot i aix altres explicacions teriques semblants que inclouen l'emanaci de llum per part dels corrents elctrics produts naturalment no inclouen elements pseudocientfics. A ms, les teories basades en fenomens elctrics expliquen ms fcilment el moviment aparentment lliure atribut a les llums i la reacci d'aquestes en la introducci d'objectes propers (incloent-hi ssers humans).

 Folklore .

Entre la poblaci rural europea, especialment en la cultura popular gallica i eslava, es creu que els focs follets sn esperits malignes de morts o altres ssers sobrenaturals que intenten desviar els viatgers del seu cam, allunyant-se cada cop que alg intenta apropar-s'hi (compareu amb el puck). Moltes voltes es creu que sn esperits d'infants sense batejar o nascuts morts, que volen entre el cel i l'infern (compareu amb wili). Elaboracions modernes ocultistes els relacionen amb la sargantana, un tipus d'esperit completament independent dels humans (a diferncia dels fantasmes, que se suposa que han estat humans en algun moment anterior). Tamb s'encaixa en la descripci de certs tipus de fades, que poden o no haver estat nimes humanes.

El foc follet apareix en nombroses llegendes populars de les Illes Britniques, sent sovint en elles un personatge malicis. El seu llibre British Goblins, William Wirt Sikes fa esment d'una llegenda galesa sobre un foc follet (pwca en gals) en qu un camperol que torna a casa al capvespre veu una llum brillant movent-se davant d'ell. Des de ms a prop, aconsegueix que la llum s una llanterna portada per una petita figura fosca on segueix durant moltes milles. De sobte es troba a la vora d'un gran cim amb un torrent d'aigua corrent sota d'ell. En aquest precs moment el portador de la llanterna salta creuant el forat, elevant la llum per damunt del seu cap i llanant una rialla maliciosa, i llavors apaga la llum deixant el camperol lluny de casa seva, dins la foscor a la vora del precipici. Aquesta histria cautelar bastant comuna sobre el fenomen, tot i que no sempre els focs follets es consideren perillosos; hi ha llegendes que els fan guardians de tresors, de manera molt semblant a com el leprechaun irlands guiava els que gosaven seguir-lo fins riqueses segures. Altres histries tracten sobre viatgers que es perden en el bosc, es troben amb un foc follet i depenent de com el tracten, aquest els perd encara ms o els guia fora.

Katherine Briggs fa esment a Will el Ferrer de Shropshire al seu Diccionari de les fades. En aquest cas Will s un ferrer malvat a qui Sant Pere li dna una segona oportunitat a les portes del Cel, per li porta tan mala vida que acaba sent condemnat a vagar per la Terra. El diable li proveeix d'un nic carb ardent amb el qual s'escalfa, que llavors ell empra per atraure els viatgers imprudents als pantans.


 Literatura .

A la literatura, el foc follet t sovint un significat metafric, descrivint qualsevulla esperana o meta que guia a alg per que s impossible d'arribar, o quelcom que troba sinistre i desconcertant.

Alguns exemples de referncies en la literatura sn:
 El poema de Samuel Taylor Coleridge La can del vell mariner descriu el foc follet. El poema fou publicat per primera vegada a Balades lriques el 1798.
 Al voltant, al voltant, per un costat i per l'altre;
 Els focs-de-la-mort ballaven de nit;;
 L'aigua, com olis d'una bruixa;
 Cremava verda, i blava, i blanca.;
 La raa anhela adorar. Pot adorar el que s simple o venerar el que s obvi? Tota la mitologia i el folklore eleva una indignada protesta en el pensament. El Sol donava llum, per tant no era gas calent ni flama, sin un du o un carret. Lignus fatuus enganyava els homes de nit. Era un esperit; tan simple com la descomposici podia cobrir la necessitat.   El secret de la victria de George Patton, escrit el 26 de mar de 1926.
 El poeta flamenc Willem Elsschot de malnom Alfons-Jozef De Ridder escrigu Het dwaallicht ( Foc Follet ) el 1946.
 John Ronald Reuel Tolkien fa esment al El senyor dels anells (publicat per primera vegada el 1954 - 1955) llums dels pantans en els Aiguamolls dels Morts:
 Per ltim Sam no pogu contenir-se:;
  Qu s tot aix, Gollum?  digu xiuxiuejant . Aquestes llums? Ara ens envolten per totes bandes. Ens han agafat? Qui sn?;
 Gollum aixec el cap. Es trobava davant de l'aigua fosca i s'arrossegava en terra, de dreta a esquerra, sense saber per on anar.;
  S, ens envolten per totes bandes  xiuxiuej . Els focs follets. Els ciris dels cadvers, s, s. No els feu cas! No les mireu! No les seguiu! On s l'amo?;
 Sam torn el cap i advert que Frodo s'havia endarrerit un altre cop. No el veia. Torn sobre les seves passes en les tenebres, sense atrevir-se a anar gaire lluny, ni cridar en veu ms alta que en un ronc murmuri. Sbitament ensopeg amb Frodo, immbil i absort contemplava les llums pllides. Les mans rgides el penjaven dels costats del cos: gotejavan aigua i llot.;
  Vinga, senyor Frodo!  va dir Sam . No les mireu! Gollum diu que no s'han de mirar.   A travs dels pantans, Les dues torres;
 Un foc follet apareix en la novella de Michael Ende La histria interminable.
 ... un flibbertigibbet, un foc follet, un pallasso ... apareixen a la can How Do You Solve a Problem Like Maria de The Sound of Music.
 Hinkypunk, el nom que es dna al foc follet en el sud-est d'Anglaterra (probablement derivat del gals pwca o puck), ha arribat a la fama com un monstre a la srie de novelles de J. K. Rowling Harry Potter. Als llibres, un hinkypunk s una criatura d'una sola cama i aspecte frgil que sembla estar feta de fum. L'hinkypunk habita els pantans i porta una llanterna que empra per atraure viatgers a la foscor. El professors Remus Lupin presenta la criatura al llibre Harry Potter i el pressoner d'Azkaban. Harry i els seus companys s'enfronten a un hinkypunk en el seu examen final de Defensa contra les Arts Fosques aqueix any. Encara que Harry aprova, Ronald Weasley queda confs pels seus desorientadors moviments i s'enfonsa en un aiguamoll.
 En una escena de Fausto, de Goethe, es personifica un Foc Follet.

 Fonts .

 Michael Denham, The Denham Tracts;
 Peter Tremayne, The Haunted Abbot;
 William Corliss, Remarkable Luminous Phenomena in Nature;
 J. R. R. Tolkien, El senyor dels anells;
 Willem Elsschot, Het dwaallicht;
 Charles M. Province, The Unknown Patton;
 Lord Dunsany, La filla del rei del pas dels elfs;


 Enllaos externs .

 Will-o'-the-wisp en Pantheon.org (angls);
 El folclore de las Islas Britnicas - Will o' the Wisp (angls);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127022" title="Francisco Javier Garca Atienza" nonfiltered="2223" processed="2219" dbindex="52402">
Francisco Javier Garca Atienza (Massamagrell 1965), ms conegut com a Oate, s un pilotari valenci d'Escala i corda en nmina de l'empresa ValNet. Comen com a mitger, per al final de la carrera fou un punter molt viu.

El malnom dOate li ve de son pare, tamb pilotari, de manera que tamb s conegut com a Oate II. Va debutar al trinquet del seu poble el 1979.

 Palmars .
 Escala i corda:
 Campi del Circuit Bancaixa: 1997 i 2000;
 Sub-campi del Circuit Bancaixa: 2007;
 Campi Copa Consum: 2002 i 2003;
 Campi del Trofeu Vidal: 2007;
 Sub-campi del Trofeu Universitat de Valncia: 2007 i 2008;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127029" title="Pedro Ruiz Carrilero" nonfiltered="2224" processed="2220" dbindex="52403">
Pedro Ruiz Carrilero (Valncia 1975), ms conegut com a Pedrito, s un pilotari valenci d'Escala i corda en nmina de l'empresa ValNet. En el Circuit Bancaixa i en l'Individual juga com a feridor, per tamb se'l pot veure en partides de campionats menors o en desafiaments com a punter.

 Palmars .
 Escala i corda (com a punter);
 Subcampi Trofeu Velarte-Mercader de Massamagrell: 2008;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127035" title="Dinastia rpd" nonfiltered="2225" processed="2221" dbindex="52404">
La dinastia rpd s la primera que regn a Hongria de 896 a 1301, segons el nom del seu primer duc, rpd d'Hongria, que regna de 896 a 907.

S'acosta sovint, equivocadament, el nom rpd del turc arpa (ordi).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127036" title="Alessandro Manzoni" nonfiltered="2226" processed="2222" dbindex="52405">
	 
Alessandro Francesco Tommaso Manzoni (Mil, 7 de mar de 1785 - Mil, 22 de maig de 1873) va ser un escriptor itali del romanticisme.

La clebre novella I promessi sposi (Els promesos) s la ms coneguda de la seua producci, i encara avui es considera una obra mestra de la literatura italiana. Per a donar-li el seu carcter final, a nivell formal i estilstic, Manzoni va traslladar-se durant un llarg temps a Florncia, amb l'objectiu d'entrar en contacte i "viure" el dialecte florent, que representava per a l'escriptor l'nica llengua de la Itlia unida. Amb aix assumia que aquesta novella era la primera i vertadera obra fruit absolut de la llengua italiana.	

 La famlia .
L'avi matern de Manzoni, Cesare Beccaria, marqus de Beccaria-Bonesana, era un autor bastant conegut (va escriure el tractat Sobre els delictes i les penes (Dei delitti e delle pene) que va ser incls incls en l' ndex de Llibres prohibits, i tamb sa mare, Giulia Beccaria, (1762-1841) era una dona amb condicions per a la literatura.

El pare oficial de Manzoni - Pietro (1736-1807) - rondava els cinquanta anys quan va nixer el futur escriptor i poeta, i pertanyia a una antiga famlia que s'havia establit prop de Lecco per que anteriorment havia exercit un dur control feudal de Barzio, a Valsassina (amb una violncia comparable a la d'un torrent de muntanya, com encara recorda un proverbi local). En realitat, el seu vertader pare va ser Giovanni Verri (germ menor de Pietro i Alessandro Verri), com confirma una carta que li va enviar Giuseppe Gorani que s'ha trobat recentment desprs d'unes tenaces investigacions dutes a terme per Piero Campolunghi.

 Biografia .
Desprs de la separaci dels seus pares (sa mare des de 1792 va conviure amb el culte i riqussim Carlo Imbonati, primer a Anglaterra, i desprs a Frana), Alessandro Manzoni, entre 1790 i 1803, va ser educat en collegis religiosos, primer amb els pares Somascos i ms avant amb els Barnabites. Malgrat no poder suportar aquesta rgida educaci, de la que fins i tot va denunciar-ne les normes disciplinries, i tot i ser considerat un estudiant peress, va atnyer una bona formaci clssica i bon gust literari. Amb quinze anys d'edat va desenvolupar una sincera passi per la poesia, escrivint dos meritoris sonets. El seu avi matern li va ensenyar a extraure conclusions rigoroses i universals a partir de l'observaci de la realitat.

El jove Manzoni va viure entre 1803 i 1805 amb l'anci senyor Pietro, dedicant molt del seu temps a les dones i als jocs d'atzar. No obstant va aconseguir introduir-se en l'ambient illustrat de l'aristocrcia i l'alta burgesia de Mil. La tendncia neoclssica de l'poca li va inspirar les primeres experincies potiques, creades sota l'influx de Vincenzo Monti, dol literari del moment. Per aviat Manzoni es va inclinar per Giuseppe Parini, portaveu de les idees illustrades i de les exigncies de rearmament moral de la societat. A aquest perode corresponen El triomf de la llibertat (Il trionfo della libert), Adda, Els quatre sermons (I quattro sermoni) en els que es fa palesa la influncia de Monti i de Parini, per tamb els ecos de Virgili i Horaci.

L'any 1805 es va reunir a Auteuil amb sa mare, amb la qual va passar dos anys, al mateix temps que va participar en el cercle literari dels anomenats idelegs, moviment filosfic del segle XIX, entre els que va comptar amb bastants amics, en especial Claude Fauriel (1772-1844), qui el va fer conixer les teories de Voltaire. Alessandro s'impregna de la cultura francesa, clssica pel que fa a l'art, per escptica i sensista en filosofia (els sentits es consideren la base del coneixement; la illustraci i la crtica racional de la realitat; lluita contra el prejudici i a les tradicions derivades de l'autoritat; el fet religis no est basat en l'experincia, sin en la superstici) i assisteix a l'evoluci del racionalisme cap a posicions romntiques. Aquest encontre amb Fauriel (1772-1844), elaborador de les doctrines romntiques, va ser fonamental. Manzoni va mantenir amb ell una duradora amistat. Grcies a ell, Manzoni va entrar en contacte amb l'esttica romntica alemanya, fins i tot abans que Madame de Stal la difonguera a Itlia.

Manzoni es va situar a partir de llavors en la via del realisme romntic; no obstant, mai no va acceptar la convicci tant del romanticisme com del seu amic Fauriel que la poesia haja de ser l'expressi ingnua de l'nima, i no va renunciar mai, per tant, al domini intellectual del sentiment ni a una expressi formal controlada, caracterstica de tot el romanticisme itali.  

Entre 1806i 1807, quan estava a Auteuil, va aparixer per primera vegada en pblic com a poeta, amb dues obres. La primera es titulava Urnia, i era d'estil clssic. Ms avant, ell mateix es convertiria en el principal detractor d'aquest estil. L'any 1809, desprs de la publicaci d' Urnia, Manzoni va declarar que mai no tornaria a escriure versos com aquells, unint-se d'aquesta manera a la potica romntica, que defensava que la poesia no havia de destinar-se a una elit culta i refinada, sin que havia de ser d'inters general i interpretar les aspiracions i idees dels lectors. Altrament, la segona obra que va presentar a Auteuil era una elegia en vers lliure, sobre la mort del comte Carlo Imbonati, de qui va heretar, a travs de sa mare, un patrimoni considerable, que incloa la casa de Brusuglio, que des d'eixe moment es va convertir en la seua residncia principal.

En 1810, Manzoni, que ja era anticlerical com a reacci a l'educaci que havia rebut, i ms indiferent que agnstic o ateu quant a la qesti religiosa, es va tornar a aproximar a l'Esglsia. L'any 1808, a Mil, l'escriptor s'havia casat amb la calvinista Henriette Blondel, filla d'un banquer genovs; en un matrimoni que va resultar feli. De retorn a Pars, el contacte amb el sacerdot Eustachio Degola, genovs, jansenista va portar a ambds cnjuges a abjurar en el cas d'Henriette del calvinisme i en el de Manzoni a un tornada a la prctica religiosa catlica (1810). 	 
		 
Aquesta reconciliaci amb el catolicisme va ser el resultat de llargues meditacions per part de l'escriptor; el seu aliniament en la ms estricta ortodxia (s a dir, en l'exigncia de respectar rigorosament els dictats de l'Esglsia), mostra les influncies jansenistes, que el van portar a una severa interpretaci de la religi i de la moral catliques. La tornada a la fe va ser per a Manzoni la conseqncia lgica i directa de la dissoluci, en els primers anys del Segle XIX, del mite de la ra, concebuda com a font de judici perennement vlida i certa, amb la qual cosa era necessari establir un nou i segur fonament per a la moral.

Aquesta energia intellectual que va seguir a la seua reconversi es pot veure en els seus Himnes Sagrats (Inni sacri), una srie de versos de carcter religis, i un tractat sobre la moral catlica, amb la intenci de compensar la seua indiferncia anterior.

L'any 1818 es va veure obligat a vendre el patrimoni patern heretat, a causa d'uns revessos financers deguts a un gestor deshonest. En el mode en qu es va comportar amb els camperols que havien contret uns forts deutes amb ell es va poder veure la generositat que el caracteritzava. No noms va perdonar tots els deutes, sin que els va cedir el total de la collita de dacsa.

L'any 1819 Manzoni va publicar la seua primera tragdia, El Comte de Carmagnola (Il Conte di Carmagnola). Aquesta obra, al violar valentament totes les convencions clssiques, va suscitar una viva polmica. Un article publicat en una important revista literria el va criticar amb duresa, i va ser precisament Goethe qui va replicar defenent-lo.

La mort de Napole l'any 1821 va inspirar a Manzoni la notable composici lrica El Cinc de maig (Il cinque maggio). Els esdeveniments poltics d'aquest any, junt amb l'empresonament de molts dels seus amics, el van colpir, i el treball que va dur a terme en aquest perode es va inspirar fonamentalment en els estudis histrics, en els que va buscar una distracci, desprs de retirar-se a Brusuglio.

Mentrestant va comenar a donar la forma a la seua novella Fermo e Lucia, primera versi d' Els promesos (I Promessi sposi), que  va completar al setembre de 1822. Desprs de la revisi que van fer els seus amics, entre 1825 i 1827, es va publicar a ra d'un volum per any. Aquesta obra va consagrar definitivament a Manzoni.

Tamb l'any 1822, Manzoni va publicar la seua segona tragdia Adelchi, que tracta del derrocament per part de Carlemany de la dominaci longobarda a Itlia, i que cont moltes allusions vetlades a l'ocupaci austraca.

A continuaci, Manzoni es va submergir en la laboriosa tasca de revisar Els promesos utilitzant l'itali en la seua  forma toscana, i l'any 1840 va publicar aquesta reescriptura, junt amb l'obra Histria de la columna infame (La storia della Colonna infame), que reprn i desenvolupa el tema de la pesta, que ja havia tingut una part rellevant en la seua novella anterior. Tamb va escriure un breu tractat sobre la llengua italiana.	 
	 
Els ltims anys de la vida de Manzoni van estar marcats per les dissorts. A la mort de la seua dona en 1833 van seguir les de diversos dels seus fills, entre ells la seua primognita Giulia, esposa de Massimo d'Azeglio, i la de sa mare. L'any 1837 es va casar en segones noces amb Teresa Borri, viuda del comte Stampa. Tamb va sobreviure Manzoni a aquesta segona esposa. Noms dos dels nou fills que va tenir entre els dos matrimonis li van sobreviure.

La mort del major dels barons, Pier Luigi, el 28 d'abril de 1873, va ser el colp de grcia. Va caure malalt immediatament i va morir a causa d'una meningitis el 22 de maig. Va haver-hi una massiva participaci en el solemne funeral que es va desenvolupar a Mil, i a ell van acudir les mximes personalitats de l'Estat. En 1874 Giuseppe Verdi va compondre la missa de Rquiem, en l'aniversari de la seua mort, per a honrar la seua memria.

Cesare Cant (1885), Angelo de Gubernatis (1879) i Arturo Graf (1898) van escriure les primeres biografies de Manzoni. Algunes de les cartes de Manzoni es van publicar per Giovanni Sforza en 1882.

Traduccions al catal.
Els promesos, Edicions 62 (MOLU 3).
Histria de la columna infame, CGC Edicions, 2007.

 Enllaos externs .

Els / Promessi Sposi (Hofmannsthal sobre Manzoni);






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127041" title="Vctor Serrano Rdenas" nonfiltered="2227" processed="2223" dbindex="52406">
Vctor Serrano Rdenas (Valncia 1975), o simplement Vctor, s un pilotari valenci d'Escala i corda en nmina de l'empresa ValNet. Juga descalater.

Va debutar el 1990 al Trinquet de Pelayo (Valncia).

 Palmars .
 Escala i corda:
 Subcampi de la Copa Diputaci: 2008;
 Campi Trofeu Batiste Ribes 2006;
 Campi del Trofeu Caixa Rural de Vila-real;
 Subcampi del Trofeu Caixa Rural de Vila-Real: 2008;
 Subcampi del Trofeu Nadal de Benidorm: 2008;
 Campi del Trofeu Universitat de Valncia: 2008;
 Subcampi del Trofeu Universitat de Valncia: 2007;
 Campi Trofeu Vidal 2003;
 Subcampi Trofeu Vidal 2004 i 2005;
 Subcampi Trofeu Velarte-Mercader de Massamagrell: 2008;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127045" title="Celestino Bendicho Mercader" nonfiltered="2228" processed="2224" dbindex="52407">
Celestino Bendicho Mercader (Valncia, 4 de novembre de 1970), ms conegut com a Tino, s un pilotari valenci en nmina de l'empresa ValNet. Jug de mitger, o de punter fent la ferida.  Ha sigut membre de la Selecci Valenciana de Pilota.

Va debutar el 1986 al Trinquet de Pelayo (Valncia).

 Palmars .
 Escala i corda:
 Campi Juvenil 1984 (Escoles Municipals);
 Subcampi Campionat Mtua del Camp 1988;
 Sub-campi del Campionat Nacional d'Escala i Corda 1991;
 Campi del Circuit Bancaixa 2000, 2002, 2004 i 2007;
 Sub-campi del Circuit Bancaixa 1992, 1995, 1998 i 2003;
 Campi del Trofeu Ciutat de Llria: 2008;
 Campi del Trofeu Hnos. Viel de Sueca: 2007 i 2008;
 Campi del Trofeu Universitat de Valncia: 2006;
 Campi Trofeu Velarte-Mercader de Massamagrell: 2008;

Campionats Internacionals de Pilota
 Campi del Mundial de Llargues 1998 a Maubeuge (Frana);
 Sub-campi del Trofeu Internacional Alpi-Maritime, 1998;
 Campi d Europa de Llargues 1999 a Imperia (Itlia);

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127049" title="Carlos Solaz Pradas" nonfiltered="2229" processed="2225" dbindex="52408">
Carlos Solaz Pradas (Valncia 1970), o simplement Solaz, s un pilotari valenci d'Escala i corda en nmina de l'empresa ValNet. Juga de mitger.

 Palmars .
 Escala i corda:
 Campi del Msters Ciutat de Valncia: 2008;
 Sub-campi del Circuit Bancaixa 1995, 1996 i 2002;
 Sub-campi del Trofeu Universitat de Valncia: 2007;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127053" title="Eduardo Sanchis Moscard" nonfiltered="2230" processed="2226" dbindex="52409">
Eduardo Sanchis Moscard (Genovs 1968), amb el malnom de Pigat III, era un pilotari valenci d'Escala i corda en nmina de l'empresa ValNet. Jugava de mitger, i ltimament com a punter fins a la seua retirada en acabar el Circuit Bancaixa 06/07. s fill del Pigat I i germ del Pigat II.

 Palmars .
 Campi del Circuit Bancaixa 1995 i 1996;
 Sub-campi del Circuit Bancaixa 1999 i 2006;
 Sub-campi del Trofeu Vidal: 2006;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127065" title="IPhone" nonfiltered="2231" processed="2227" dbindex="52410">
L'iPhone s un dispositiu electrnic multimdia presentat per Apple Computer el 9 de gener de 2007. El producte ha estat presentat per Steve Jobs, CEO de la societat durant la conferncia d'obertura del Macworld.

El dispositiu s un hbrid i consisteix en tres objectes: un telfon mbil, un iPod i un Palm amb connexi sense fil a Internet. Aquest dispositiu t una pantalla multitctil. Compta, entre d'altres aplicacions, amb Wi-Fi, Bluetooth 2.0 i una cmera digital de 2 megapxels.

 Llanament .
El nou iPhone es va llanar, amb gran acceptaci del pblic, als Estats Units el 29 de juny de 2007 a les 18:00 hora local, nicament en les Apple Store, Botigues de AT&T i Apple Online Store al preu de 499 dlars la versi de 4 GB i 599 dlars la versi de 8 GB, tot i que va ser presentat al mn per part de Steve Jobs, President d'Apple Inc., en la MacWorld de l'any 2007.

Com a part de la campanya de vendes nadalenques, es va prendre la decisi de reduir el preu d'aquest aparell 200 dlars, amb prou feines dos mesos desprs d'haver-lo llanat. L'aparell de 8 GB va passar en cas de costar 599 dlars a costar 399 dlars, mentre que el de 4 GB va quedar descatalogat i va deixar de produir-se.

 Especificacions tcniques .
Cmera digital de 2,0 megapxels;
Sistema operatiu Mac OS X;
Navegador web Safari;
Pantalla gran (3,5" a 320x480 amb 160ppi);
Interfcie multitctil (t un bot per anar al men principal i un altre per bloquejar-lo);
Funcionalitat de msica i vdeo de l'iPod;
L'iPod presenta una interfcie amb CoverFlow i efectes 3D.
Bateria de 5 hores (temps de conversa, de vdeo o navegaci) o 16 hores (reproducci d'udio).
Wireless: Wi-Fi (802.11b/g) + EDGE + Bluetooth 2.0;
Dimensions: 115 x 61 x 11.6mm;

 Referncies .


 Enlaos externs .
 Presentaci del Macworld 2007;
 Pgina oficial de l iPhone;
 Apple Inc.;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127079" title="Ehrharta erecta" nonfiltered="2232" processed="2228" dbindex="52411">

Ehrharta erecta s una espcie de plantes, del gnere Ehrharta de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Ehrharta erecta s nativa a Sudfrica i el Iemen. s una espcie invasiva documentada als Estats Units, Nova Zelanda, Austrlia, sud d'Europa, i la Xina.

s una espcie perenne, es pot reproduir per llavor i per reproducci en vegativa. Sol mesurar de 30 a 50 centmetres d'alt, encara que pot arribar dos metres d'alada.

L'espcie s'ha utilitzat per a farratge i en la restauraci ecolgica, com estabilitzaci de dunes. Tanmateix ha esdevingut invasiva en moltes rees.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127090" title="Ken Zazpi" nonfiltered="2233" processed="2229" dbindex="52412">


Ken Zazpi (en uscar, "menys 7") s un conjunt basc de msica pop-rock format la tardor de 1996 a Gernika (Biscaia) per Jon Mikel Arronategi (baix elctric d'Exkixu) i Eaut Elorrieta (cantant de Lugarri). En aquell moment van editar un avan del tema Bi eta bat (Dos i u) en el disc de collecci de la discogrfica GOR ("Aurtengo GORarkada 1"), amb el ttol Ken Zazpi. 

Fins el 2000 no van comenar a treballar de deb. En aquest any els components que formen el grup avui dia es van reunir i van enregistrar una maqueta a Muxika (Biscaia) amb l'ajuda del msic Batiz (Fito & Fitipaldis). L'enregistrament es va portar a terme en la casa-estudi d'enregistrament de l'ex-integrant de Platero y t Iaki  Uoho  Antn. 

Van editar el seu primer treball el maig del 2001 amb el nom dAtzo da bihar. Aquest treball va tenir un gran xit: en poc temps se n van vendre 20.000 cpies i van passar a ser un grup conegut. Havent fet molts concerts, van treure el segon disc anomenat Bidean a l abril del 2003, ms intens i ms dur que l anterior, i que va estabilitzar l estil de Ken7. Van trencar totes les marques de l anterior disc i van demostrar la maduresa i l estil propi del grup en una gira reeixida i multitudinria pels principals concerts d Euskal Herria. 

L'any 2005 van editar un disc acstic i en directe anomenat Gelditu Denbora. Als tres primers mesos en van vendre 12.000 cpies. Al grup se li van obrir nous camins, conquerint el pblic i la crtica amb la seva versatilitat i musicalitat. A part dels clssics concerts a l aire lliure, va ser una gira memorable pels teatres d Euskal Herria, venent totes les entrades i fent cantar a tot el pblic de l Euskalduna, el Printzipal, el Gaiarre, el Kursaal i l  Arriaga. Aquest any va ser fructfer pel grup de Gernika perqu van aconseguir sortir d Euskal Herria. 

Sn remarcables els concerts fets a Catalunya, com per exemple l actuaci que van fer al Camp Nou davant de 70.000 persones al partit de futbol entre les seleccions catalana i basca el 8 d'octubre de 2006 amb una versi, tamb en catal, de la can de Sopa de Cabra "Instants del temps",  enregistrada amb Amaral, Bunbury i d altres artistes al disc d homenatge a Sopa de Cabra. 

Per per sobre de tot aix, KenZazpi s un grup que sempre mant les seves arrels, un grup comproms amb la seva cultura i identitat, i que ha fet diverses canons per alguns moviments socials, com per exemple les canons per l Ibilialdia, l Araba Euskaraz o Izarren Hautsa. 

El 29 de novembre de 2007 sort a la venda el seu darrer disc, titulat Argiak, i enregistrat en els estudis After Hours de Los Angeles.

 Discografia.

 Atzo da bihar (L'ahir s el dem). Gor Diskak, 2001;
1 Zenbat min  ;
2 Malen  ;
3 Itxoiten  ;
4 Larrun  ;
5 Profetak  ;
6 Irri bat  (original de Muse "Muscle Museum");
7 Hotzikara  ;
8 Bi eta bat ;
9 Badakit ;
10 Zigortuta ;
11 Ezer ez da betiko  ;

 Bidean (En el cam). Gor Diskak, 2003;
1 Besarkatu ;
2 Bidean;
3 Deiaren zai  ;
4 Haizea  ;
5 Iluntzean  ;
6 Barretan  ;
7 Ilargia (La Lluna);
8 Debekatuta  ;
9 Amorrua  ;
10 Gutuna ;
11 Zerraila  ;

 Gelditu denbora (Parar el temps). Acstic, Gor Diskak, 2005;
1 Zenbat min  ;
2 Gau urdinak  ;
3 Bidean  ;
4 Zapalduen Olerkia (El poema dels Oprimits)  ;
5 Iluntzean  ;
6 Irudi biluztuak  ;
7 Gutuna ;
8 Zu ez zaudenean  ;
9 Malen  ;
10 Haizea  ;
11 Batzutan  ;
12 Ilargia (La lluna);
13 Talaieroen gogoetak  ;

 Argiak (Llums). Oihuka, 2007;
1 Bihar ;
2 Ezezagunak;
3 Gernikan;
4 Itxaropena;
5 Nire lurrari ;
6 Olatuz olatu;
7 Ez nau izutzen;
8 Gaueko argiak;
9 Irailaren 14a;
10 Kantu batekin ;
11 Noizbait ;
12 Trenaren zai;

 Enllaos externs .

 Pgina Oficial    ;
 Musikazblai.com Portal dedicat a la msica basca.  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127109" title="Antoni Esteve i Subirana" nonfiltered="2234" processed="2230" dbindex="52413">


Antoni Esteve i Subirana (Manresa, 1902 - Barcelona, 1979) fou un farmacutic catal.

Com a continuador d'una llarga tradici familiar, Antoni Esteve es llicenci en Farmcia a Barcelona l'any 1924 i se'n doctor a Madrid al cap de pocs anys. Era el cinqu apotecari d'un mateix llinatge que regia una oficina de farmcia a Manresa. Antoni Esteve comen molt aviat a preparar especialitats originals a la rebotiga de la seva farmcia fins que, atesa la importncia que va anar adquirint aquesta activitat, fund els Laboratoris Dr. Esteve, S.A., firma que comen amb diversos preparats vitamnics i que continu amb el primer producte arsenical antilutic i les primeres sulfamides que es fabricaren a Espanya. 

Poc desprs de la guerra civil, el laboratori fou traslladat a Barcelona, on va ser impulsat i dirigit pel seu fundador i inici una nova etapa que es va caracteritzar no noms per l'expansi progressiva sin tamb pel fet d'introduir al mercat especialitats farmacutiques originals. Aquestes especialitats van ser el resultat d'una ampla activitat investigadora en els terrenys de la qumica i la farmacologia que es va realitzar sota la direcci personal del Dr. Antoni Esteve, que es va saber envoltar d'un grup considerable d'especialistes en el terreny de les cincies biomdiques. 

Al llarg de la seva vida, el Dr. Antoni Esteve public gran quantitat de treballs d'investigaci que aparegueren en les revistes ms prestigioses de l'especialitat. Form part de moltes associacions cientfiques i fou vice-president de l'Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i de Balears i president de l'Associaci de Farmacologia, de la Reial Acadmia de Farmcia de Barcelona i tamb de l'Institut d'Estudis Catalans. 

 Enllaos externs .
Pgina web de la Fundaci Dr. Antoni Esteve;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127128" title="Llus Alcanys" nonfiltered="2235" processed="2231" dbindex="52414">
Llus Alcanys fou un poeta i metge valenci nascut a Xtiva al voltant del 1440.

De famlia jueva conversa, ocupa la primera ctedra de medicina a la recent creada Universitat de Valncia. De la seua activitat literria no n ha quedat gaireb res; per exemple, , una srie d'indicacions per a prevenir i guarir la pesta. La Inquisici instaurada pels Reis Catlics pocs anys abans l acus de practicar el judaisme a ell i a la seua dona. Moriren els dos cremats en la foguera el 1506.

Actualment l hospital de Xtiva duu el seu nom.

Bibliografia.

Llus Alcanys i altres, Llus Alcanys, 500 anys, Ulleye, Xtiva, 2006. Inclou tres articles sobre Llus Alcanys i els pocs textos que s'han conservat del metge xativ.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127131" title="A Clockwork Orange" nonfiltered="2236" processed="2232" dbindex="52415">

A Clockwork Orange (La taronja mecnica) s una pellcula dirigida, produda i escrita per Stanley Kubrick. Est basada en la novella d Anthony Burgess i els actors principals sn: Malcolm McDowell, Patrick Magee, Adrienne Corry, Miriam Karlin.

Argument.


En una futurista Gran Bretanya, Alex, el protagonista de la pellcula, s un adolescent que, junt amb els seus amics, es dedica a la ultraviolncia (pallisses, abusos, violacions i humiliacions envers els ms dbils, i baralles amb altres grups d adolescents). s aficionat a les drogues i sobre tot a la msica clssica de Ludwig van Beethoven.

Alex indueix als seus amics a atacar una mansi particular on viu un escriptor amb la seva muller. Alex vexa l'esposa de l'amo de la casa.

Desprs d una lluita pel liderat del grup, l lex, que s trat pels seus collegues, passa a viure a la casa d una dona a la qual acaba assassinant. Quan surt de la casa un dels seus companys el colpeja amb una ampolla de llet i el deixa a per que moments desprs la policia el detingui.

s empresonat en una pres brutal, i, per tal de poder reduir la condemna, es presenta voluntari per sotmetre s al tractament Ludovic (un tractament experimental). Aquest tractament consisteix a exposar-se a la visi de pellcules de vdeo molt violentes, acompanyades de msica de Beethoven (mentre se l droga amb substncies que li produeixen efectes repulsius) per tal de condicionar la seva resposta vers la violncia.

A l'acabar el programa, la seva antiga vida ha quedat totalment destruda i ell rebutja la violncia. Els seus pares el rebutgen, els seus antics companys sn agents de les forces de l ordre, i una antiga vctima el segresta, per torturar-lo obligant-lo a escoltar la novena simfonia de Beethoven. L objectiu d aquesta persona s provocar-li a l lex un turment suficient perqu vulgui sucidar-se; d aquesta forma el "tractament Ludovic" seria absolutament rebutjat per l opini pblica i el govern es veuria desacreditat, objectiu que persegueix el segrestador, a ms de la simple venjana.

Efectivament, l lex intenta sucidar-se per no ho aconsegueix; el que aconsegueix s alliberar-se dels efectes del "Tractament Ludovic".

Captol 21.

Aquest captol no es va arribar a incloure a la versi original del llibre a Estats Units ni a la pellcula, ja que estava adaptada des de la versi d Estats Units:
Alex, a l'alliberar-se de l efecte Ludovic, torna als seus mals hbits, fins que es troba a un antic company i la seva dona. Al veure l, comprn que ja s el moment de madurar.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127132" title="Feliu Ventura" nonfiltered="2237" processed="2233" dbindex="52416">

Feliu Ventura (Xtiva, 1976) s un cantautor valenci.

Ha publicat tres discos: Estels de tela (2000), Barricades de paper (2003) i Alfabets de futur (2006), a ms de la cinta L'nica diferncia (1996) i el directe amb Llus Llach Que no s'apague la llum (2005).

Molt influenciat per Raimon inicialment, ha evolucionat cap a un so pop rock acstic on gaudeixen de gran importncia i elaboraci les lletres de les canons. Darrerament, compta amb la collaboraci habitual del seu guitarrista Borja Penalba, del grup Obrint Pas i de Llus Llach.

El cantautor de Xtiva ha sigut aclamat pels lectors de la revista Enderrock, i ha guanyat tots els premis en la categoria de Can d'autor. Millor Artista, Millor Disc per Alfabets de Futur; Millor Can, amb Alacant -per interior-; i Millor Concert, pel concert de l Auditori de Barcelona, on va presentar el disc.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127134" title="Shenmue" nonfiltered="2238" processed="2234" dbindex="52417">
Shenmue (o b en japons    o      ) s un videojoc per a Dreamcast que va ser llanat l'any 2000 per SEGA, del grup AM#2, dirigit per Yu Suzuki. Es presentava en 4 GD-Rom's i incorporava un sistema de joc molt innovador denominat FREE (Full Reactive Eyes Entertainment) que permetia al jugador interactuar fcilment amb un entorn de joc molt semblat a la vida real. El jugador pot mantenir una vida real a travs del personatge en una srie de localitzacions preses de llocs reals (a Yokosuka, Jap), i experimentar relacions personals, canvis de temps climatolgic, etc., mentre segueix el fil argumental del joc.

 La Creaci de Shenmue .

En 1994, Yu Suzuki i el seu equip van passar una temporada a la Xina cercant informaci i material grfic per a un nou lliurament de la sagazaga de jocs de lluita Virtua Fighter. Mentrestant, i segons va declarar en diverses entrevistes, a Suzuki li va comenar a atraure la idea de fer algun tipus de treball nou que tinguera una lnia argumental de fons. Poc desprs de comenar a escriure l'argument, va decidir que aquella histria seria la del seu nou joc, que es va comenar a conixer per aquell temps com el Project Berkley. Al principi no s'anava a separar de la saga Virtua Fighter, i de fet un dels primers noms que es van comenar a remenar per al joc era Virtua Fighter RPG. 
El nom va acabar canviant a Shenmue, per en el joc van quedar reminiscncies de la sagazaga Virtua Fighter, com per exemple diverses similituds entre els protagonistes principals de sengles jocs. Un problema a afrontar era triar el maquinari per al qual es publicaria el joc. La Megadrive era la consola de SEGA ms popular del moment, per es quedava curta per a l'ambicis projecte de Suzuki. Per tant, es va decidir comenar a treballar para Saturn. 

A costa d'un dur esfor, a causa de la complexa arquitectura d'aquella mquina, es va arribar un resultat grfic impressionant: es va aconseguir moure un entorn tridimensional de grans dimensions i molt detallat per a l'poca, encara que no es moguera molt fluidament. Tamb es va programar una rutina grfica per a dibuixar grfics transparents (com ombres), una tcnica ja usada anteriorment en Burning Rangers tamb per a Saturn, i d'una gran complexitat. No obstant aix, la prematura mort de la Saturn va obligar a Suzuki a traslladar el treball al nou sistema de SEGA, fins a llavors conegut menge Sega Katana, la Dreamcast. Mentrestant, se succeen constants canvis en el gui i en la plantilla de personatges. El trasps a Dreamcast del projecte es va acompanyar amb substancials millores tcniques, aix com un rediseny d'alguns grfics i personatges. 

Al Jap, el 1998, SEGA va incloure un disc encara sota el nom de Project Berkley en l'edici japonesa de Virtua Fighter 3 TB per a Dreamcast. El disc incloa diversos vdeos: intros CG, material de preproduccin i diversos minuts d'entrevista amb Yu Suzuki parlant sobre el projecte i sobre el sistema i concepte FREE. Al voltant de juny del 99, un any abans del llanament del joc, SEGA va llanar un disc-demo a manera de presentaci cridat "What's Shenmue?". Contenia un mini-joc en el qual el jugador havia d'explorar un escenari del futur joc cercant al llavors president de SEGA Hidekazu Yukawa, que havia arribat a a Jap gran popularitat a causa de una renovada campanya publicitria de SEGA. 

Finalment i desprs de moltes rodes de premsa, escassesa de notcies i ms discos demo, Shenmue va ser llanat a Jap el 29 de desembre de 1999, el 7 de novembre de 2000 als EUA i el 1 de desembre d'aqueix mateix any als Pasos Catalans i a Europa.

 Shenmue, el videojoc .

Al llarg dels 4 GD's de Shenmue I se'ns explica la primera part de la histria, desenvolupada ntegrament a Jap. A continuaci s'ofereix un resum que no entra en tots els detalls de la histria. Al finals de 1986, un jove de 18 anys, Ryo Hazuki, torna a la seva casa-dojo situada a Yamanose, Yokosuka. 
All es troba amb una desagradable sorpresa: diversos homes han irromput en el dojo i han agredit a un aprenent del seu pare. Un d'ells, vestit amb fosques vestidures tradicionals xinesos est lluitant amb el pare de Ryo, Iwao Hazuki, usant un estil d'arts marcials desconegut. Ryo intenta intervenir en la baralla, per d'un sol cop s derrocat pel misteris lluitador, anomenat Lan Di digues, i s pres com ostatge per dos dels seus homes. 
Lan Di va preguntar a Iwao sobre un espill. En aquella situaci, amb el seu fill com ostatge, Iwao no t ms remei que desvetllar-li l'amagatall de l'espill. Una vegada els seus homes troben el misteris objecte, Lan Di prossegueix amb la lluita, per abans llana una pregunta a Iwao: "Recordes a Zhao Sun Ming? L'home que vas matar..." I immediatament li asesta un colp mortal. Des d'aqueix moment, Ryo decideix embarcar-se en una investigaci cercant venjana, ja que no creu que el seu pare hagui pogut matar a alg. Les seues pistes sn escasses: el nom de l'assass s Lan Di, ve de la Xina, practicava un estil d'arts marcials desconegut, i va robar un misteris espill del que Ryo no coneixia.

Poc desprs va arribar una carta des de Hong Kong, enviada per un tal Yuanda Zhu, dient: "Si alguna vegada necessites ajuda, busca al Mestre Chen". La carta tamb avisava del perill que corria la vida de Iwao, per va arribar massa tard. Advertiment: Aquesta secci cont detalls de la trama i l'argument. Desprs de diverses setmanes de dura investigaci pel seu propi compte, les pistes li fan marxar a Hong Kong, lloc on podria trobar a Lan Digues. No marxa sense comptar amb algunes pistes: ha de cercar a Zhu Yuanda i a Lishao Tao, alg que el Mestre Chen va dir a Ryo al Jap. D'aquesta forma tan poc agradable per als fans del videojoc acaba Shenmue I: a l'espera del nou lliurament, Shenmue II.

 Enllaos externs .
Lloc web oficial ;
Shenmue Dojo ;
Shenmue a l'IGN ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127149" title="Tirant lo Blanc (pellcula)" nonfiltered="2239" processed="2235" dbindex="52418">


Tirant lo Blanc s una pellcula dirigida per Vicente Aranda i realitzada el 2006 basada en el llibre homnim.

Argument.
Es basa essencialment en els episodis de la novella de Joanot Martorell (final del  segle XV) i t lloc a Constantinoble i referent als amors de l'heroi i de Carmesina, la filla de l'Emperador. Per raons de restriccions cinematogrfiques, la trama de Tirant lo Blanc no s del tot respectada.  
L'emperador de Constantinople encarrega Tirant lo Blanc d'alliberar l'imperi grec dels turcs, cosa que fa. El desafiament segent ser per a ell de guanyar el tresor ms car de la princesa Carmesina : en un mn destrossat per la guerra, vctima de les ambicions dels combatents i de la lluita per al poder, el tresor ms cobejat s la virginitat de la filla de l'Emperador. Sobre el camp de batalla, Tirant el Blanc s ajudat pels famosos Almogvers, i  en les lluites ms secretes de les alcoves del palau imperial, ho s per les dames de la cort, la qual cosa explica el subttol de la pellcula (El complot de les dames).

Repartiment.
 Casper Zafer : Tirant lo Blanc;
 Esther Nubiola : Carmesina;
 Victoria Abril : la Vdua Reposada;
 Leonor Watling : Plaerdemavida.
 Ingrid Rubio : Estefnia de Macednia;
 Charlie Cox : Diafebus;
 Giancarlo Giannini : l'Emperador;
 Jane Asher : l'Emperadriu;
 Sid Mitchel : Hiplit;
 Rafael Amargo : el gran Sold;

 Al voltant de la pellcula.
 La pellcula va estat presentada a Valncia el 30 de mar de 2006;
 Va estrenar-se a 264 sales espanyoles el 7 d'abril de 2006.
 Es va presentar fora de selecci al  Festival de Cannes, el 21 i 22 de maig de 2006.
 Es va presentar en el festival de Vencia.

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Vegeu tamb.
 Tirant lo Blanc;
 Joanot Martorell;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127152" title="Bruno Lomas" nonfiltered="2240" processed="2236" dbindex="52419">
Bruno Lomas fou un cantant pioner del rock a l'Estat Espanyol. Natural de Xtiva, el seu veritable nom era Emilio Baldov.

Gaud de molta popularitat durant els anys 60. Va morir el 1991 en un accident de trnsit. La majoria de les seues gravacions eren versions de clssics en angls. Grav tamb en francs en els seus inicis. En catal grav la can Per Sant Joan, amb lletra de Joan Manuel Serrat. D'entre les comptades composicions prpies destaca Dame tu amor.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127153" title="Liber Elegantiarum" nonfiltered="2241" processed="2237" dbindex="52420">
El Liber Elegantiarum s un repertori de paraules i frases catal-llat, obra del notari o escrivent valenci Joan Esteve (Johannes Stephanus), publicat a Vencia per l editor Paganinus de Paganinis l any 1489. Es tracta d una obra destinada a l ensenyament del llat en la que, partint de frases escrites en la llengua parlada a Valncia en aquella poca, s ofereix la frase llatina equivalent. 

Se l considera el primer diccionari de la llengua catalana, ja que les obres lexicogrfiques anteriors sn colleccions de glosses o postilles marginals de paraules difcils de determinades obres (explicacions de "vocables escurs"), o rimaris (diccionaris per a fer rimes).

Basant-se en la data de la seva dedicatria (1472), se l considera el primer diccionari d una llengua romnica. Sigui fiable o no tal data, el cert s que es tracta d una obra que apareix en una poca (darreries del s. XV) en qu es detecta una important atenci a la llengua roman prpia de cada territori, i es publiquen obres en qu s expliquen les paraules o frases llatines a partir dels seus equivalents en vulgar. Aix, el 1487 Loys Garbin (Louis Cruse) publica a Ginebra el seu Vocabulaire latin-franois, el 1490 Alonso de Palencia publica el seu Universal vocabulario en latn y en romance i el 1492 Nebrija imprimeix el seu Lexicon latino-castellanum et castellano-latinum.

 Fonts .
Els estudiosos de l obra, entre els qui destaquen Francesc de Borja Moll, Germ Coln i Llus Polanco, han assenyalat com a obres de les que Joan Esteve se serveix d exemple quant a la forma i, molt especialment, en quant als continguts,  les Elegantiae latinae linguae (1471) de Lorenzo Valla, els Rudimenta grammatices (1473) de Niccol Perotti (un best seller de l poca) i, com va esbrinar Moll, el Liber Facietiarum (Llibre de les faccies) de Poggio Bracciolini, del que extreu les frases o fragments ms lbrics i desvergonyits. Recentment (2003) Andrs Coln i Germ Coln, en publicar les Sententiarum variationes seu Synonyma de Stephanus Fliscus (Stefano Fieschi de Soncino) --un manual per a l ensenyament del llat als minyons, amb frases en itali amb el seu equivalent en llat, i que fou adaptat al castell per Nebrija i al catal per Jeroni Amiguet--, han desvelat que la meitat de les frases que cont aquest llibre de Fliscus foren manllevades per Joan Esteve i incloses al Liber Elegantiarum.

Notes.


 Bibliografia.

MOLL, Francesc de Borja, El "Liber Elegantiarum". Leccin profesada el da 9 de abril de 1959 en la Ctedra Mil y Fontanals., Universidad de Barcelona, Barcelona 1960.
Liber Elegantiarum (Edifici facsmil i estudi preliminar de Germ COLN DOMNECH, Universitat de Basilea). Ed. Inculca, Castell de la Plana, 1988.
POLANCO ROIG, Llus Bernat, El "Liber Elegantiarum" de Joan Esteve. Edici crtica i estudi. Universitat de Valncia. 1994. (Tesi doctoral publicada en microfitxes).
RICO, Albert i SOL, Joan, Gramtica i lexicografia catalanes, sntesi histrica". Universitat de Valncia, Valncia 1995.
COLN, Andrs i COLN, Germn, La enseanza del latn en la Baja Edad Media. Ed. Gredos, Madrid 2003.
FERRANDO FRANCS, Antoni i NICOLS AMORS, Miquel, Histria de la llengua catalana, Ed. UOC, Barcelona 2005.



 Enllaos externs .
 Versi facsmil;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127170" title="Ennio Morricone" nonfiltered="2242" processed="2238" dbindex="52421">

Ennio Morricone (Roma, Itlia, 10 de novembre de 1928) s un compositor itali de msica de cinema.

 Biografia .
De petit, va ser company de collegi de Sergio Leone amb el que ms tard collaboraria a gaireb totes les seves pellcules fins a la mort d'aquest. Desprs del collegi va ingressar al Conservatori de Santa Ceclia de Roma estudiant trompeta i composici. La seva carrera cinematogrfica va comenar als anys 60, estant en l'actualitat en forma, que li fa un dels compositors ms prolfics amb uns 500 treballs aproximadament.

Ha estat molt criticat per la seva atpica msica, per abans que res ha estat valent integrant intruments poc comuns entre les grans orquestres. Desprs, l'any 1964 va tocar en el grup d'improvisaci Nuova Consonanza fundat per Franc Evangelisti.

Tampoc no ha passat desapercebut la seva collaboraci amb grans directors com Pier Paolo Pasolini, Bernardo Bertolucci, Gillo Pontecorvo, Marc Bellocchio o fins i tot Pedro Almodvar amb tame.

s un dels ms coneguts dels compositors cinematogrfics, grcies sobretot a la msica dels espagueti western, per tamb grcies a les belles melodies de Dies de cel, La missi, L'ocell de les plomes de cristall o Cinema Paradiso.

Tamb ha compost obres per a sries de televisi, sent les ms conegudes 'El secret del Shara', 'La Piovra', 'Marco Polo' o 'Cabs'.

Ha estat nominat al oscar en 5 ocasions: 'Dies del cel' (1978), 'La missi' (1986), 'Els intocables d'Elliot Ness' (1987), Bugsy' (1991), Malena' (2000), sense aconseguir-ne cap, per als Oscars de 2007 se li lliurar la seva primera estatueta com a reconeixament a tota la seva carrera.

Va compondre l'himne de la Copa Mundial de FIFA Argentina 1978.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127179" title="Vilatenim" nonfiltered="2243" processed="2239" dbindex="52423">
Vilatenim s una entitat de poblaci del municipi altempordans de Figueres. Al 2006 tenia 361 habitants.

Est situat a 19 metres d'alada, al marge esquerre del riu Manol (afluent de la Muga), a dos quilmetres a l'est de la capital municipal. La carretera comarcal C-260 comunica la poblaci amb Figueres i Roses.

Va ser un municipi independent fins al 1975, quan comprenia tamb la poblaci vena de Palol de Vila-sacra.

 Llocs d'inters .

Esglsia romnica de Sant Joan, antiga possessi del monestir de Vilabertran. T una sola nau amb dos cossos afegits posteriorment. Data del segle XI. S'han trobat restes romanes prop de l'esglsia.

Casa Camps, masia senyorial amb una capella dedicada a Sant Antoni.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127180" title="Alimentaci" nonfiltered="2244" processed="2240" dbindex="52424">


L'alimentaci consisteix en l'obtenci, preparaci i ingesti dels aliments. La nutrici s el procs mitjanant el qual els aliments ingerits es transformen i s'assimilen, s a dir, s'incorporen a l'organisme dels ssers vius. Per extensi, es diu alimentaci al subministrament d'energia o matria primera necessaris per al funcionament de certes mquines.

 Alimentaci humana .

Els ssers vius necessitem, a ms de l'aigua, que s vital, una variada i equilibrada alimentaci que s fonamental per a la vida. Una dieta correcta ha de contenir quantitats adequades de protenes, lpids, glcids, vitamines i minerals. La base d'una bona nutrici resideix en l'equilibri, la varietat i la moderaci de la nostra alimentaci. Per l'alimentaci moderna urbana s molt sovint desequilibrada, desestructurada i se sol ajuntar amb una vida cada vegada ms sedentria.

Ja des de fa 2400 anys, es coneixia la relaci entre l'alimentaci i la salut: Hipcrates deia que la nostra alimentaci era la nostra medicina. s ben sabut que els factors alimentaris estan associats a malalties com la diabetis, l'osteoporosi, l'obesitat i d'altres. L'ingesta de massa cids grassos saturats i colesterol pot provocar arteriosclerosi. En contrapartida, al segle XX es va demostrar el vincle que hi ha entre les manques alimentries i les malalties greus. Aquestes diferents formes de malnutrici segueixen sent, encara ara, problemes de salut pblica. 
 Prctiques alimentries .
Algunes cases tenen una cuina separada o una cuina exterior per preparar les menjades, i moltes tamb tenen un menjador o una altra rea pels pats. La majoria de societats tamb tenen restaurants per qu la gent pugui menjar quan sn fora de casa, els falti temps per preparar el menjar, o vulguin fer una celebraci.
La majoria de persones mengen seguint una mateixa rutina que es divideix en dos o tres pats diaris. Entre aquests se solen consumir aperitius, s a dir petites quantitats de menjar. El tema del menjar saludable sempre ha estat un tema preocupant per a totes les cultures. Entre altres prctiques, la dieta, el vegetarianisme i d'altres sn tcniques utilitzades per la gent per a allargar la vida i tenir ms bona salut. Algunes religions promouen el vegetarianisme ja que consideren incorrecte consumir animals. Alguns destacats nutricionistes creuen que en lloc de fer tres pats al dia s ms aconsellable fer-ne cinc de ms lleugers. Aix facilita una millor digesti, facilita a l'intest prim el dipsit de residus, etc. Tanmateix, alguns psiclegs de la Yale Medical School han arribat a la conclusi de qu els pacients amb obesitat compulsiva (Binge Eating Disorder en angls) que fan tres pats al dia pesen menys que aquells que en fan ms (quatre o cinc). Cal dir tamb que s una llegenda urbana manifestar que menjar rpid engreixa. Diferents estudis han refutat aquesta teoria.
 Desordres .
Un desordre alimentari s una obsessi per menjar, o no menjar, de forma que pertorba la salut mental i fsica. Els desordres alimentaris ms comuns sn l'anorxia nerviosa i la bulmia nerviosa. Tots aquests desordres poden portar a malalties llargues que poden incls causar la mort.


 Vegi's tamb .

Gastronomia ;
FAO: Organitzaci de les Nacions Unides per a l'alimentaci i l'agricultura ;
Fam;
Revista electrnica de Dret del Consum i de l'Alimentaci;
Dia Mundial de l'Alimentaci (16 d'octubre). ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127183" title="Pantocrtor" nonfiltered="2245" processed="2241" dbindex="52425">

L'atribut pantocrtor (del grec panto-krator = totpoders), es va aplicar a Zeus a la mitologia grega. En la cultura cristiana s'utilitza per referir-se al Du Pare omnipotent o a Crist.

En concret, en l'art bizant i romnic, amb el terme pantocrtor es designa la imatge amb qu es representa el Totpoders, Pare i Fill, s a dir, Creador i Redemptor. Tamb rep el nom de Maiestas Domini. La figura, sempre majesttica, mostra a una o una altra persona divina en similar actitud: amb la m dreta aixecada per donar la benedicci i tenint a l'esquerra els Evangelis o les Sagrades Escriptures. En ocasions, es representa noms el bust; altres vegades, la figura completa entronitzada que, quan es tracta del Pare, sost als seus genolls a Crist fill.

Dos sn els llocs habituals per exhibir el pantocrtor a les esglsies: a l'exterior, als timpans de les portalades, esculpit en pedra; o a l'interior, pintat a les voltes dels absis. En tot cas, se sol emmarcar en un crcol oval conegut com a mndorla (de l'itali mandorla = ametlla) i ocupen l'espai adjacent les quatre figures del tetramorf, s a dir, allegories dels quatre evangelistes.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127184" title="Jos Antonio Maravall y Casesnoves" nonfiltered="2246" processed="2242" dbindex="52426">
Jos Antonio Maravall y Casesnoves  (Xtiva, La Costera 1911 - Madrid 1986) fou un historiador valenci del segle XX, natural de Xtiva, vinculat ideolgicament a la Falange Espaola. Fou catedrtic d'universitat i membre de l'Academia de la Historia de Madrid. Dirig Cuadernos Hispano-Americanos, i collabor a Cruz y Raya, Revista de Occidente, El Sol, Asclepio i altres revistes.

Estudi entre altres temes el fenmen castell dels "comuneros". Mor el 1986 a Madrid. El seu fill Jos Mara Maravall fou ministre d educaci durant la primera etapa socialista amb Felipe Gonzlez. 

 Obres .
 Teora del estado en Espaa durante el siglo XVIII (1944);
 El concepto de Espaa en la Edad Media (1955);
 Teoria del saber histrico (1958);
 Carlos V y el pensamiento poltico del Renacimiento (1960);
 Las comunidades de Castilla, una primera revolucin moderna (1963);
 Estado moderno y mentalidad social (1972);
 La oposicin poltica bajo los Austrias (1972) ;
 Teatro y literatura en la sociedad barroca (1972);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127186" title="Tony" nonfiltered="2247" processed="2243" dbindex="52427">
Tony s una entitat de poblaci situada a la part est del municipi altempordans de Garrigs. Al cens del 2006 s'hi comptabilitzaven 38 habitants.

Va formar part de la batllia reial de Siurana, dins del Comtat d'Empries.

 Llocs d'inters .
Esglsia de Santa Llcia, pertanyent a la parrquia de Santa Coloma de Siurana d'Empord..








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127189" title="Requesens" nonfiltered="2248" processed="2244" dbindex="52428">

Requesens (en ortografia antiga Recasens) s un venat del municipi altempordans de la Jonquera, situat a l'extrem oriental del terme.

Altitud: 500 m sobre el nivell del mar (poble i castell).

Poblaci: el 2005 no tenia cap habitant censat. Cap a 1915 hi havia 86 habitants.

Gentilici: requesentenc, requesentenca.

Comunicacions: la millor manera d'arribar-hi s a partir del poble de Cantallops, per una pista de muntanya d'uns 6 km. Hi ha una altra pista des de Sant Climent Sescebes, ms llarga i en pitjor estat.

 La Muntanya de Requesens .
El territori de l'antic poble de Requesens (conegut com la Muntanya de Requesens) ocupa les valls de la capalera del riu Anyet, que en aquest sector rep el nom de ribera de Requesens, i els seus afluents, al vessant meridional del puig Neuls (1256 m), pic culminant de la serra de l'Albera. Forma part del Paratge Natural d'Inters Nacional de l'Albera(creat el 1986) i n's una de les zones ms ben conservades i amb una ms rica biodiversitat. T frondosos boscos de suros, alzines, roures, castanyers i faigs, sobretot, propis d'una rea de muntanya mitjana, adaptats a les condicions del sl (saul, producte de la descomposici del granit), i aiges ferruginoses. A finals del segle XIX a l'Empord aquest sector de la serra es coneixia amb el nom de serra de Requesens (Bosch de la Trinxeria, 1887). s un dels ltims llocs on van sobreviure l's i el llop a l'Empord. Destinaci molt habitual de l'excursionisme, de la cacera (especialment del porc senglar) i, sobretot fins el 1868, de la veneraci religiosa. 

Requesens ha estat frontera i lloc de pas fronterer en diverses ocasions des de l'poca romana. Sobre l'Albera transcorria el lmit entre les provncies romanes de la Gllia i Hispnia, ms tard oblidat durant l'poca visigtica i reprs pels comtats d'Empries i Rossell, fins a la desaparici del regne de Mallorca (1343-1344). El Tractat dels Pirineus (1659) hi situ l'actual frontera francoespanyola. Aquesta circumstncia explica la presncia, ja des d'antic, d'una poderosa fortificaci i, ms tard, de controls policials (carrabiners i gurdies civils), ja desapareguts.

No sembla que les valls de la Muntanya de Requesens fossin habitades de forma permanent abans de l'poca visigtica o, potser millor, de la dominaci franca, quan s'hi installaria una petita comunitat camperola a la recerca d'un refugi segur. Els monuments megaltics que s'hi han anat descobrint, datables entre el 2500 i el 3500 a. C. (el dolmen del coll de Meds data de vers el 2700 a. C.), localitzats als sectors ms marginals i meridionals, serien indicatius de la presncia itinerant, ja des de temps prehistrics, de grups de caadors. 

A la documentaci conservada, el poble de Requesens s esmentat per primera vegada l'any 859, en una donaci feta per Carles el Calb a un cert Oriol (villare quod vocatur Richusins). Hi ha un document datat d'abans (844) que tamb l'esmenta (Rechisindo), que s un suposat reconeixement fet pel mateix rei de les possessions de Sant Quirze de Colera, per es tracta d'una falsificaci medieval feta pels mateixos monjos colerencs. El cornim s d'origen germnic (probablement visigot i derivat de Rekeswinths), per aix no prova que el personatge que li donaria nom necessriament ho fos. Aquesta comunitat documentada formava part del vescomtat de Peralada del comtat d'Empries, dintre del regne dels francs. A mitjan segle XI, ja dissolt aquest regne, i en el marc de les disputes entre el comtat d'Empries i els comtat de Rossell, es constru el castell (vegeu ms avall), que marc la histria posterior de la contrada.

L'economia de Requesens es fonamentava en l'explotaci del bosc (fusta, suro, carb) i en la ramaderia transhumant (sobretot vacum, que en part es mant; vegeu vaca de l'Albera) i, des del segle XVIII, en el gel o gla, que s'exportava a Peralada, la cal i els rajols. Queden restes de les installacions utilitzades (vegeu ms avall). El contraban va aportar, sobretot en algunes poques, un complement important. Des del segle XIX el venat tamb disposa d'una petita fonda (la Cantina).

La parrquia de Santa Maria de Requesens va ser suprimida el 1592, en convertir-la en sufragnia de la de Sant Esteve de Cantallops. Aparentment, havia estat fundada per la gent de Cantallops i ms tard els de la Roca de l'Albera n'ampliaren l'edifici del segle XI, situat al peu del tur del castell (S). La devoci popular en va fer un lloc de pelegrinatge i l'afluncia creixent de pelegrins va acabar determinant la construcci d'un nou temple per albergar el santuari de Requesens.

 Llocs d'inters .
Castell de Requesens.
Santuari de Requesens.
 Font Rovellada de Dalt. Font d'aigua ferruginosa, amb un edifici amb torre adossat, anomenat el Pentinador i tamb els Banys del Comte, de l'poca de la reconstrucci del castell. Segons la llegenda, la senyora del castell venia fins a aquesta font a posar-se grumolls de ferro als cabells per esdevenir pl-roja. Situada al nord del venat.
 Forn de rajols. Antiga rajoleria, entre el pant i el venat.
 Forn de cal. A la caseta adjunta a l'antic forn, situat al nord del castell, el Centre Excursionista Empordans hi ha condicionat un refugi (1998); hi ha un altre refugi al coll de la Tanyareda, al SE de puig Neuls, sobre la carena de l'Albera.
 Pous de gla. Dos interessants pous de neu del segle XVIII, el de Requesens i el de puig Neuls. Aquest ltim, ms ben conservat (fou reconstrut el 1992), est situat prop del puig Neuls. El de Requesens s prop del pant, al nord del Forn de cal. ;
 Pant de Requesens. Petita resclosa que fu construir pel duc de l'Infantado per abastir de corrent elctric el venat i el castell, a mig cam dels quals es troba, i fer anar una serradora de l'explotaci forestal, recentment restaurada pel Paratge Natural de l'Albera (l'electrificaci de la zona actualment s en curs).  ;
 Santa Maria de Requesens (l'Esglsia vella). Esglsia romnica (s. XI) originalment d'una sola nau, desprs ampliada a dues, amb els seus dos absis semicirculars, transformada en mas (el Mas de l'Esglsia, al S del castell) al s. XVIII. La portalada (s. XII) es va desmuntar i es va reinstallar a la porta de la capella del castell durant la reconstrucci d'aquest a finals del s. XIX. Era la seu de l'antiga parrquia de Requesens.
 Font del Ferro. Font d'aigua ferruginosa, al principi de la pista que puja al castell. Tamb anomenada font Rovellada de Baix.
 Masies. Una desena de masies (Mas del Corral Nou, Mas de l'Esglsia, Mas dels Buenys o Buencs , Mas Picardia, Mas de Puigcal, Masos de Mirapols, Mas d'En Pans, etc.), deshabitades des dels anys 1960. Algunes d'elles serveixen de refugi per a la cabana de vacum. ;
 Monuments megaltics. Conjunt de dlmens descoberts i descrits recentment (Banya de Saus, Mas dels Buenys, Mesclants, Coll de Meds II).

 Bibliografia .
Joan Badia i Homs, L'arquitectura medieval a l'Empord, Girona, Diputaci Provincial de Girona, 1977-1981, vol. II-A, pp. 209-211, i II-B, pp. 561-563.
Carles Bosch de la Trinxeria, Recorts d'un excursionista, Barcelona, Imprenta La Renaixensa, 1887.;
Joaquim Botet i Sis, Provncia de Gerona, dins Francesc Carreras i Candi (dir.), Geografia general de Catalunya, Barcelona, Albert Martn, 1913-1919, vol. 4, pp. 423-424, 492 i 495.
Gerard Carrin i Masgrau, Guia botnica i estudi integrat d'itineraris de muntanya. Memria. Curs 2004-2005. Itinerari 2: De la Jonquera a Cantallops. Vegeu .
Llus M. Vidal, Excursi al castell de Requesens, Agullana, Besal, Olot y Collsacabra, Barcelona, Tip. "L'Aven"-Centre Excursionista de Catalunya, 1899.

Vegeu tamb.
Castell de Requesens;
Santuari de Requesens;

 Enllaos externs .

Les rutes de l'Albera: Requesens - Informaci i itineraris (Paratge Natural d'Inters Nacional de l'Albera);
Les rutes de l'Albera: Requesens - Visita virtual (Paratge Natural d'Inters Nacional de l'Albera);
La ruta megaltica dels dlmens de Requesens (Centre Excursionista d'Olot);
Senderisme i teca: Requesens - Puig Neuls;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127196" title="El Port (Llan)" nonfiltered="2249" processed="2245" dbindex="52429">

El Port s una entitat de poblaci del municipi altempordans de Llan. Al 2005 tenia 1.311 habitants.

Llan s un poble de la costa situat a uns 15 quilmetres de la frontera de Frana. S'hi diferencien dues zones: el "Poble" o vila, i el "Port". En la vila se situa el centre histric construt al voltant de la seva plaa major i la seva esglsia. El Port ha crescut i s'ha desenvolupat al llarg del segle XX, i s'hi observa clarament la proliferaci de nous habitatges de segona residncia. 

El perode de vacances fa que el nombre d'habitants de Llan s'elevi considerablement; la majoria dels visitants vnen de Catalunya o de Frana.

 Enllaos .
 Descripci del municipi;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127201" title="Vilarnadal" nonfiltered="2250" processed="2246" dbindex="52430">
Vilarnadal s una entitat de poblaci del municipi altempordans de Masarac. Al cens de l'any 2005, Vilarnadal comptava amb un total de 107 habitants.

Vilarnadal s el lloc d'origen del Xiriminim, una dansa catalana que es cantava i ballava en temps de veremes, abans de plegar la feina i en estones de lleure que tenien els veremadors.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127203" title="El Priorat (Masarac)" nonfiltered="2251" processed="2247" dbindex="52431">

El Priorat s una entitat de poblaci del municipi altempordans de Masarac. Al 2005 tenia 48 habitants.

Se situa aproximadament a uns dos quilmetres del nucli de Masarac, s un petit nucli urb construt al voltant de l'assentament religis. Destaca l'Esglsia de Santa Maria de l'Om que data del segle XI-XII. 

Als seus inicis es tractava d'una petita comunitat augustiniana depenent de Vilabertran i qui fou suprimida pel papa Climent VII el 1592.

L'esglsia s situada a 600 m del poble, actualment constituda per dues naus posseint cadascuna un absis semicircular. Sembla que, inicialment, es tractava d'un edifici d'una sola nau datant del segle XI, i que al segle XII s'hi varen afegir dues naus laterals ms estretes, esfondrant aix la nau lateral costat nord.


Sobre el frontispici hi ha un portal formada de sis arquivoltes, una llinda i un timp llis. Dues de les arquivoltes tenen decoracions en relleu, una de les quals de cord trenat. A la faana hi ha un campanar reconstrut el segle XVIII.

Bibliografia.
 Enciclopdia "Catalunya Romnica";







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127210" title="Tapis" nonfiltered="2252" processed="2248" dbindex="52432">

Tapis s una entitat de poblaci del municipi altempordans de Maanet de Cabrenys. Al 2005 tenia 25 habitants.

 Sant Bri de Tapis .
Es tracta d'un edifici de finals del segle XII o comenaments del XIII. D'una sola nau, dues capelles laterals fan el paper de transepte; l'bside, semi-circular, amb volta d'ametlla, s'obre a la nau per un doble arc.  L'esveltesa de la volta, les proporcions, l'estil i l'estructura dels capitells del portal sn elements representatius de l'etapa final del romnic.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127221" title="Armando Merc Vidal" nonfiltered="2253" processed="2249" dbindex="52433">
Armando Merc Vidal (Bicorp 1972), conegut com Armando, s un pilotari valenci que juga en la posici de rest al Raspall.

 Palmars .
 Campi del Campionat per equips de raspall 1995,1997 i 2006;
 Subcampi del Campionat Individual de Raspall 1996, 2002 i 2007;
 Subcampi del Trofeu Mancomunitat de municipis de la Safor: 2006 i 2007;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127223" title="River Plate (desambiguaci)" nonfiltered="2254" processed="2250" dbindex="52434">


 Geografia: Riu de La Plata s l'estuari creat pel riu Paran i el Riu Uruguai, a Amrica del Sud.
 Esport: Club Atltico River Plate s un club de futbol de Buenos Aires.
 Esport: Club Atltico River Plate (Montevideo) s un club de futbol de Montevideo.
 Esport: River Plate Football Club fou un antic club de futbol de Montevideo.
 Esport: Estadi Monumental Antonio Vespucio Liberti, tamb conegut com estadi River Plate, s un estadi de futbol de Buenos Aires.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127238" title="Ovoalbmina" nonfiltered="2255" processed="2251" dbindex="52435">
L'ovoalbmina s la protena ms abundant de la clara de l'ou.

Es tracta d'una glicoprotena amb grups fosfat i s la responsable de l'elevat valor nutricional de l'ou.

s una protena amb gran quantitat de metionina i cistena. s resistent als tractaments amb calor per que es desnaturalitza quan s'agita la clara.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127239" title="Camillo Golgi" nonfiltered="2256" processed="2252" dbindex="52436">


Camilo Golgi (Corteno, Itlia 1843 - Pavia 1926) fou un metge i professor universitari itali guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1906. Al costat de Santiago Ramn y Cajal se'l considera un dels pioners en l'estudi de la biologia cellular

Biografia.
Va nixer el 7 de juliol de 1843 a la ciutat de Corteno, situada a la regi de la Llombardia i actualment a la provncia de Brescia. Fill d'un funcionari del departament mdic, va estudiar medicina a la Universitat de Pdua, on es gradu l'any 1865. Va iniciar la seva carrera laboral a la clnica psiquitrica del criminleg Lombroso, per aviat es va interessar per l'histologia. El 1872 va comenar a treballar en el pavell d'incurables d'un hospital a la ciutat d'Abbiategrasso. Va exercir com a professor d'anatomia a les Universitats de Tor i Siena i, posteriorment fou nomenat catedrtic d'histologia en la de Pavia, de la qual va arribar a ser deg de la Facultat de Medicina, aix com rector. 

Va morir el 21 de gener de 1926 a la seva residncia de la ciutat de Pavia, situada a la provncia del mateix nom. 

Recerca cientfica.

Tot i els escassos mitjans amb els quals comptava va assolir importants resultats amb els seus experiments, entre els quals destaca el mtode de la tintura mitjanant el nitrat de plata, que va suposar una revoluci en l'estudi al laboratori dels teixits nerviosos. Emprant aquest mtode, va identificar una classe de cllula nerviosa dotada d'unes extensions, o dendrites, mitjanant les quals es connecten entre si altres cllules nervioses. Aquest descobriment va permetre posteriorment a Heinrich Wilhelm Waldeyer formular la hiptesi que les cllules nervioses sn les unitats estructurals bsiques del sistema nervis, hiptesi que ms tard demostraria Santiago Ramn y Cajal. 

El 1876, desprs del seu retorn a la Universitat de Pavia, va continuar l'examen de les cllules nervioses, obtenint proves de l'existncia d'una xarxa irregular de cavitats o dictiosomes que ocupen un paper essencial en operacions cellulars com la construcci de la membrana, l'emmagatzematge de lpids i protenes o el transport de partcules al llarg de la membrana plasmtica. En honor a Golgi aquests dictiosomes s'anomenaren aparell de Golgi.

Entre 1885 i 1893 va dedicar les seves investigacions a l'estudi del paludisme, arribant a distingir dues patologies, anomenades paladisme terci i quart, provocades per dues espcies diferents d'un mateix protozou parsit denominat Plasmodium, aix com la identificaci de l'accs febril esdevingut per l'alliberament per part d'aquest organisme d' espores en el flux sanguini. 

L'any 1906 Golgi fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, conjuntament amb Santiago Ramn y Cajal, pels seus estudis sobre l'estructura del sistema nervis.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Golgi sobre la superfcie de la Lluna. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1906;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127242" title="Armand Obiols" nonfiltered="2257" processed="2253" dbindex="52437">
Armand Obiols, pseudnim de Joan Prat i Esteve (Sabadell, 1904 - Viena, 1971) va ser un escriptor, periodista i crtic literari catal. 

Autodidacta i d'obra escassa i poc coneguda, fou un dels principals integrants, conjuntament amb Joan Oliver (Pere Quart) i Francesc Trabal, de l'anomenat Grup de Sabadell, fundat l'any 1923. Collabor en el buc insgnia del grup, l'editorial La Mirada. Mostr en tot moment un marcat rebuig per la burgesia de la seva ciutat. Fou durant el 1938 redactor en cap de la Revista de Catalunya.

El 1939, l'any que s'exilia a Frana un cop acabada la guerra civil espanyola, comena una intensa i complicada relaci amb Merc Rodoreda, que durar fins a la mort d'Obiols. Els seus consells literaris i el seu profund coneixement de la literatura catalana seran enormement valuosos per la creaci narrativa de Rodoreda. 

El 1951 entra a treballar a la UNESCO, de traductor a Ginebra. Uns anys ms tard s'installa a Viena on exerceix d assessor cultural tamb per a la mateixa instituci. Durant la darrera etapa de la seva vida, Obiols viu distanciat de Rodoreda, que reparteix el seu temps entre Ginebra, Pars i Barcelona. Malgrat la separaci fsica, mantenen una intensa relaci epistolar.  
El 1971, a Viena, mor sobtadament a l'Hospital de la Universitat. 
Pstumament, el 1973, el seu amic Pere Quart aplega en Poemes la seva escassa producci potica i escriu per a l'ocasi una notcia biogrfica d'Obiols. 

El seu fons (dietaris, obra prpia i articles) es pot consultar a l'Arxiu Histric de Sabadell.

Enllaos externs.
 Article que explica la contribuci crtica d Armand Obiols, juntament amb Joan Sales, en la narrativa de Merc Rodoreda;
Arxiu Histric de Sabadell;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127243" title="L. Frank Baum" nonfiltered="2258" processed="2254" dbindex="52438">


Lyman Frank Baum (Chittenango, 15 de maig de 1856   Hollywood, 6 de maig de 1919) va ser un escriptor, actor i director de cinema estaunidenc, clebre per ser el creador, junt amb l'illustrador W. W. Denslow, d'un dels llibres ms populars de la literatura infantil nord-americana, El meravells mgic d'Oz, ms conegut avui dia amb el ttol ms simple de El mgic d'Oz.  Va escriure'n tretze seqeles, nou novelles fantstiques de tema diferent, i una gran quantitat d'altres obres, i va fer nombrosos intents per portar les seues obres a l'escenari i a la pantalla.

Biografia.
Infantesa i joventut.
Frank va nixer a Chittenango, Estat de Nova York, en el si d'una devota famlia metodista d'origen alemany per part de pare i irlandesa-escocesa per part de mare. Va ser el set de nou infants nascuts de Cynthia Stanton i Benjamin Ward Baum, dels quals noms van sobreviure cinc fins a l'edat adulta. Va ser anomenat "Lyman", com el germ del pare, per sempre va rebutjar aquest nom, i s'estimava ms ser anomenat com "Frank". Sa mare, Cynthia Stanton, era una descendent directa de Thomas Stanton, un dels fundadors de l'actual ciutat de Stonington, Connecticut.  

Benjamin Baum era un ric empresari, que havia fet la seua fortuna en els camps de petroli de Pennsylvania. Frank va crixer a la residncia dels seus pares, Rose Lawn, la qual sempre va recordar com una mena de parads. Sent un infant petit, va ser educat a casa per tutors, per als 12 anys va ser enviat a la Peekskill Military Academy. Frank era un infant malalts i fantasis, i els seus pares degueren pensar que necessitava endurir-se. Per desprs de dos anys absolutament dissortats en l'acadmia militar, se li va permetre tornar a casa. Frank Joslyn Baum reivindica que va ser arran d'un incident descrit com un "atac al cor", per no hi ha evidncia contempornia d'aquest fet.

Frank va comenar a escriure molt petit, potser degut a una primerenca fascinaci per la impremta. Son pare va comprar una senzilla impremta, i Frank va usar-la per a produir el peridic The Rose Lawn Home Journal amb l'ajut del seu germ menut, Harry Clay Baum, a qui sempre va estar molt unit. Els germans van publicar diversos nmeros del peridic, incloent-hi anuncis pagats. Als 17 anys ja havia creat un segon peridic amateur, The Stamp Collector, imprimit un pamflet d'11 pgines titulat Baum's Complete Stamp Dealers' Directory, i havia creat en companyia d'amics un negoci de segells.

En aquesta mateixa poca va comenar la seua dedicaci al teatre, una activitat que el fascinava i que en diverses ocasions va portar-lo al fracs i quasi a la runa. El seu primer fracs va tenir lloc quan una companyia teatral local el va implicar econmicament en la renovaci del vestuari, amb la promesa de confiar-li papers principals, promesa que no arribaria a acomplir-se. Desillusionat, Baum va deixar el teatre temporalment i se'n va anar a treballar d'empleat en la companyia comercial del seu cunyat a Syracuse.  Un dia, va trobar un company mort en un magatzem tancat, un aparent sucidi.  Aquest incident sembla haver inspirat la seua narraci sobre una cambra segellada, "The Suicide of Kiaros".

A l'edat de 20 anys, Baum va trobar una nova vocacin: la cria d'aus, que va esdevenir una bogeria nacional per aquell temps. Va especialitzar-se en la cria d'una raa especial d'aus, el pollastre d'Hamburg. L'any 1880 va fundar una revista mensual, The Poultry Record, dedicada a la cria d'aus, i l'any 1886, quan tenia 30 anys, va publicar el seu primer llibre: The Book of the Hamburgs: A Brief Treatise upon the Mating, Rearing, and Management of the Different Varieties of Hamburgs, dedicat a la cria del pollastre d'Hamburg.

Per Baum mai no va romandre lluny dels escenaris. Va continuar representant papers en comdies, utilitzant els noms artstics de Louis F. Baum i George Brooks. 

L'any 1880, son pare li va fer construir un teatre a Richburg en l'Estat de Nova York, i Baum va emprendre la tasca d'escriure obres de teatre i crear una companyia. The Maid of Arran (La donzella d'Arran), un melodrama amb canons basada en la novella A Princess of Thule, de William Black, va proporcionar-li un modest xit. Baum no noms va escriure l'obra, sin que tamb va compondre'n les canons (avanant un prototpic musical, ats que les canons estaven relacionades amb l'argument i l'acci), i va actuar en el paper protagonista.  La seua tia, Katharine Gray, va representar el paper de la seua tia.  Va ser el fundador de la Syracuse Oratory School, i Baum anunciava entre els serveis en el catleg, l'ensenyament de teatre, incloent-hi escenografia, creaci literria, direcci teatral, traducci (francs, alemany, i itali), revisi, i opereta, tot i que no era possible fer tant. El 9 de novembre de 1882, es va casar amb Maud Gage, filla de Matilda Joslyn Gage, una famosa sufragista.  Mentre estava de gira amb The Maid of Arran, el teatre de Richburg es va cremar durant una producci d'una obra de Baum titulada irnicament, Matches ("Mistos"), aix com el vestuari i decorats.

Els anys a Dakota del Sud.
Al juliol de 1888, Baum i la seua esposa van traslladar-se a Aberdeen, Dakota del Sud, on van obrir una botiga, "Baum's Bazaar". El seu hbit de vendre a crdit va conduir a la fallida del negoci, aix que Baum va tornar a editar un peridic local, The Aberdeen Saturday Pioneer, on escrivia una columna, "Our Landlady". La descripci que Baum fa de Kansas a El meravells mgic d'Oz es basa en en el eixut paisatge de Dakota del Sud.  Durant una gran part d'aquest perode, Matilda Joslyn Gage va viure a la casa dels Baum.

Baum esdev escriptor.


Desprs de la fallida del peridic l'any 1891, ell, Maud i els seus quatre fills van traslladar-se a Chicago, on Baum va trobar un treball de comercial al Evening Post. Durant uns quants anys va editar una revista destinada a agncies de publicitat enfocada en vitrines de magatzems comercials. Per aquella poca, els principals magatzems creaven fantasies mecniques en les vitrines, durant el temps de Nadal, en les quals els personatges humans i animals tenien moviment.

L'ant 1897 va escriure i va publicar Mother Goose in Prose (Mare nec en prosa), una collecci de petits contes ilustrats per Maxfield Parrish. Mother Goose va proporcionar-li un moderat xit, que li va permetre deixar el treball comercial.

L'any 1899 Baum va associar-se amb l'illustrador W. W. Denslow, per a publicar Father Goose, His Book (pare nec, el seu llibre), una collecci de poesia de l'absurd. El llibre va ser un xit, esdevenint el llibre per a infants ms venut de l'any.



El meravells mgic d'Oz.
L'any 1900, Baum i Denslow (amb qui compartia els drets) van publicar El meravells mgic d'Oz  amb un gran xit de crtica i comercial. Va ser el llibre per a infants ms venut durant els dos anys posteriors a la seua publicaci. Baum va arribar a escriure tretze novelles addicionals basades en els escenaris i personatges de la Terra d'Oz.

Dos anys desprs de la publicaci del Mgic, Baum i Denslow es van associar amb el compositor Paul Tietjens i el director teatral Julian Mitchell per a produir-ne una versi teatral musical. Aquesta versi teatral, la primera en utilitzar el ttol abreujat de "El mgic d'Oz", va estrenar-se a Chicago l'any 1902, i desprs va ser representada a Broadway durant 293 nits, des del gener a l'octubre de 1903. Va tornar a Broadway l'any 1904, sent representada des del mar al maig i de nou des del novembre al desembre. Seguidament va fer gira pels Estats Units amb prcticament els mateixos intrprets, com era costum en aquells anys, fins l'any 1911, i desprs va ser representada per companyies d'afeccionats. La versi tetral va comptar com a protagonistes amb David C. Montgomery i Fred Stone com Tin Woodman i l'espantaocells respectivament, el que els va llanar immediatament a la fama. La versi teatral era un poc diferent a la novellstica, i estava adreada principalment al pblic adult. Toto va ser reemplaat per la vaca Imogene, i Tryxie Tryfle, una cambrera i Pastoria, un operari de tramvia, van ser afegits com a companys vctimes del cicl. Es va eliminar l'entremaliada Bruixa de l'Oest del gui, sobre el que Baum va poder excercir poc control o influncia. Es van introduir bromes contempornies, la major part escrites per Glen MacDonough, que feien referncia al president Theodore Roosevelt, al senador Mark Hanna, i al magnat del petroli John D. Rockefeller.

Arran de l'xit de la versi teatral, les versions posterior de l'obra, incloent-hi les noves edicions de la novella, han estat titulades El mgic d'Oz, en lloc del ttol complet original.

Desprs de les primeres adaptacions cinematogrfiques de 1910 i 1925, Metro Goldwyn Mayer va produir el clssic The Wizard of Oz protagonitzada per Judy Garland en el paper de Dorothy Gale. L'any 1975 es va estrenar a Broadway un nou musical, basat en estils musicals afroamericans, The Wiz, que va ser mereixedor d'un Pemi Tony. Aquesta vegada va ser Stephanie Mills la que va encarregar-se del paper de Dorothy.  Aquest musical va ser la base de la pellcula The Wiz, amb Diana Ross com a una asdulta Dorothy. El mgic d'Oz continua insprant noves versions, com la de Disney de 1985 Return to Oz, The Muppets' Wizard of Oz, i una gran varietat de produccions de dibuixos animats. Un dels ms exitosos espectacles de Broadway, Wicked narra una histria parallela de les dues bruixes que apareixen en la pellcula clssica de MGM. L'autor de Wicked, Gregory Maguire va anomenar el personatge principal Elphaba en honor de L. Frank Baum: Elphaba s una interpretaci fontica de les incials de l'escriptor.

Ultims anys i ltimes obres.
Amb l'xit del Mgic en llibre i en el teatre, Baum i Denslow esperaven que la sort els somriuria una tercera vegada i l'any 1901 van publicar Dot and Tot of Merryland. El llibre va ser un dels ms febles de Baum, i el seu fracs va refredar les seues relacions amb Denslow. Va ser llur darrera collaboraci.

Diverses vegades durant el desenvolupament de la srie d'obres sobre Oz, Baum va declarar que havia escrit el seu ltim llibre sobre el tema i va dedicar-se a escriure altres obres que recreaven mons fantstics diferents, incloent-hi The Life and Adventures of Santa Claus i Queen Zixi of Ix. Tanmateix, persuadit per la demanda popular, cartes de xiquets, i el fracs dels seus nous llibres, acabava per tornar al tema d'Oz. Totes les seues novelles han caigut en el domini pblic en la major part dels pasos, i moltes es troben disponibles en angls a travs del Projecte Gutenberg. 

A causa del seu durador amor pel teatre, sovint va finanar musicals, de vegades amb prdues econmiques. Un dels seus pitjors fracassos financers va ser l'obra The Fairylogue and Radio-Plays (1908), que combinava projecci de diapositives, cine i actors en directe amb una lectura de Baum simulant un reportatge sobre la Terra d'Oz. En aquesta ocasi, Baum va fer fallida i no va poder pagar els deutes amb la companyia que produa les pellcules per a l'espectacle. No va recuperar una situaci financera estable en un grapat d'anys, desprs de vendre els drets d'explotaci d'algunes de les seues primeres obres, incloent-hi El meravells mgic d'Oz.  Aix va desembocar en qu l'empresa editorial M.A. Donahue Company va comenar a traure edicions barates de les primeres obres de Baum, i el reclam publicitari era que aquestes primeres obres de Baum, molt ms econmiques, eren millors que les noves i ms cares. Baum va haver de transferir la major part de les seues propietats a nom de la seua esposa, a excepci de la seua roba, la seua biblioteca (fonamentalment composta per llibres infantils, com ara els contes de fades d'Andrew Lang, el retrat del qual tenia en el seu estudi), i la seua mquina d'escriure, com si les finances foren cosa de Maud. D'aquesta manera van perdre molt menys del que podien haver perdut.  

El seu ltim llibre sobre Oz, Glinda of Oz va ser publicat un any abans de la seua mort, per les series sobre Oz van ser continuades ms enll de la mort del seu creador per altres autors, entre els que cal destacar Ruth Plumly Thompson, que va escriure noranta llibres addicionals sobre Oz.

Baum va utilitzar diversos pseudnims per algunes de les seues obres "no Oz":
Edith Van Dyne (Srie de Aunt Jane's Nieces - Les nebodes de la tia Jane);
Laura Bancroft (Twinkle and Chubbins, Policeman Bluejay);
Floyd Akers (La srie de The Boy Fortune Hunters, contibuaci de la srie Sam Steele);
Suzanne Metcalf (Annabel) ;
Schuyler Staunton (The Fate of a Crown, Daughters of Destiny);
John Estes Cooke (Tamawaca Folks);
Capt. Hugh Fitzgerald (la srie de Sam Steele);

Tamb va escriure de forma annima The Last Egyptian: A Romance of the Nile.

Baum va continuar la seua tasca teatral amb el club mascul de Harry Marston Haldeman, The Uplifters, per al qual va escriure diverses obres destinades a celebracions.  Tamb en va escriure unes regles pardiques. El grup, al que tamb pertanyia Will Rogers, estava orgulls d'haver tingut Baum com a membre, i pstumament va repondre algunes de les seues obres, malgrat el seu carcter circumstancial.  Abans d'aix, la seua darrera producci teatral havia estat The Tik-Tok Man of Oz (basada en Ozma of Oz i la base per a Tik-Tok of Oz), un modest xit de Hollywood que el productor Oliver Morosco va decidir que no era prou bo com per estrenar-se a Broadway.  Morosco va passar rpidament a la producci de pellcules, com Baum.

L'any 1914, havent-se traslladat a Hollywood uns anys abans, Baum va encetar la seua carrera com a productor cinematogrfic amb la creaci de la companyia The Oz Film Manufacturing Company, com a conseqncia de la seua activitat amb "The Uplifters".  va ser-ne el president, principal productor i guionista. La resta de la plantilla la componien Louis F. Gottschalk, Harry Marston Haldeman, i Clarence R. Rundel.  Les pellcules van ser dirigides per J. Farrell Macdonald, comptant com actors amb Violet Macmillan, Vivian Reed, Mildred Harris, Juanita Hansen, Pierre Couderc, Mai Welles, Louise Emmons, J. Charles Haydon, i primerenques aparicions de Harold Lloyd i Hal Roach.  Richard Rosson apareixia en una de les pellcules i curiosament el seu germ menor, Harold Rosson va ser responsable de la fotografia de The Wizard of Oz (1939). Desprs del poc xit que obtenir en l'inexplorat mercat del cinema mut per a infants, Baum va escriure The Last Egyptian i en va fer una pellcula (seccions de la qual s'inclouen a Decasia), per el nom "Oz" havia esdevingut un ver per a la taquilla i fins i tot un canvi del nom de la companyia a Frank Joslyn Baum no va ajudar a redrear les coses.  A diferncia de The Fairylogue and Radio-Plays, Baum no va fer-hi una inversi personal, per l'estrs probablement va afectar la seua salut.

Baum va morir el 6 de maig de 1919, als 62 anys d'edat, i va ser soterrat a Glendale, California.

Creences de Baum.
Poltica.
Sally Roesch Wagner de The Matilda Joslyn Gage Foundation ha publicat un pamflet titulat The Wonderful Mother of Oz (La meravellosa mare d'Oz) descrivint com la ideologia radicalment feminista de Matilda va ser traslladada per Baum als seus llibres sobre Oz.  Un dels principals objectius poltics del peridic republic Aberdeen Saturday Pioneer era convncer els ciutadans que votaren a favor del sufragi femen.  Baum va ser el secretari del Club Sufragista d'Aberdeen.  Quan Susan B. Anthony va visitar Aberdeen, va allotjar-se a casa dels Baum. 

Durant els esdeveniments que van portar a la massacre de Wounded Knee, Baum va escriure un editorial per a l'Aberdeen Saturday Pioneer sobre la mort del cap sioux Sitting Bull, afirmant:

Els blancs, per llei de conquesta, per la justcia de la civilitzaci, sn els amos del continent americ, i la millor seguretat per als assentaments fronterers haur de ser assegurada mitjanant la total aniquilaci dels pocs indis que queden. Per qu no l'aniquilaci? La seua glria ha fugit, el seu esperit s'ha trencat, la seua virilitat s'ha esborrat; millor que morin abans que visquen aquestes vides miserables.     ;

Desprs de la massacre va escriure un segon editorial  repetint la seua primera opini i criticant el govern dels Estats Units per no prendre mesures encara ms contundents. Aquests dos curts editorials continuen enfosquint el seu llegat.  Matilda Joslyn Gage, una feminista blanca que ms tard va ser adoptada per la Naci Mohawk, estava vivint amb els Baum en l'poca de la massacre de Wounded Knee, i cap de les cartes familiars dels Baum o els diaris del temps suggereixen cap discussi arran d'aquest escrit.  L'any 2006, descendents de Baum han demanat perd a la Naci Sioux pels perjudicis que el seu avantpassat els va causar.

Aquests editorials sn l'nic testimoni d'expressi directa de les seues opinions, per part de Baum, tot i que en altres escrits menys hostils va utilitzar vocabulari racista o els estereotips habituals de l'poca. Per altra banda, en general, la seua obra es remarcablement inclusiva i els seus personatges reflecteixen la diversitat. Per exemple, llevat d'un vocabulari que ning no utilitzaria avui dia, reconeix molts americans d'origen no europeu al llibre The Woggle Bug Book en una mesura poc habitual en altres publicacions per a infants de principis del segle XX. El conte, "The Enchanted Buffalo", que es presenta com una faula nativa americana, parla respectuosament dels pobles indgenes.  

Referncies poltiques del Mgic d'Oz .
Tot i que en les primeries del segle XX ja van aparixer moltes interpretacions poltiques del Mgic, va ser en un article acadmic de l'any 1964 (Littlefield 1964) on es va establir una completa interpretaci de la novella com una extensa allegoria poltica dels poltics i personatges de la dcada del 1890.  Es va parar especial atenci a les metfores i debats del Partit Populista sobre l'or i la plata.  Com a republic convenut i ferm defensor del sufragi femen, Baum no va donar cap suport als ideals poltics del moviment Populista de 1890-92 o a la croada de la plata de William Jennings Bryan dels anys 1896-1900. Va publicar un poema de suport a William McKinley.

Des de 1964 molts estudiosos, economistes i historiadors han ampliat la interpretaci de Littlefield assenyalant les mltiples semblances entre els personatges (i especialment segons les illustracions de Denslow) i els dibuixos editorials de figures poltiques del perode. Tanmateix, el mateix Littlefield va escriure unes cartes al New York Times explicant que de fet la seua teoria no tenia cap base, i que havia estat un mer passatemps per a fer ms divertides les seues classes d'estiu d'histria.

El perodic de Baum tractava temes poltics en la dcada del 1890s, i Denslow va ser un dibuixant editorial a banda de dedicar-se a illustrar llibres infantils. Un grapat de referncies poltiques es van incloure en la versi teatral de 1902, com ara referncies al nom del president, al nom d'un poders senador i a John D. Rockefeller com a proveidor de les necessitats de benzina de Tin Woodman. Els estudiosos han trobat poques referncies poltiques en els llibres de Baum posteriors a l'any 1902. 

Quan Baum va ser interrogat sobre si les seues obres contenien missatges ocults, sempre va respondre que noms escrivia per a divertir els infants i guanyar-se la vida.

Els fans dels llibres d'Oz books rebutgen qualsevol interpretaci poltica, i argeixen que Baum i Denslow no tenien cap inters en promoure interessos poltics.

Religi.
Originalment un metodista, Baum va abraar l'Esglsia Episcopaliana a Aberdeen amb l'objectiu de participar en l'activitat teatral de la comunitat. Desprs, ell i la seua esposa, encoratjats per Matilda Joslyn Gage, esdevingueren teosofistes l'any 1897. Les creences de Baum es reflecteixen sovint en les seues obres. L'nica menci d'una esglsia en tots els llibres sobre Oz s l'esglsia de porcellana que el lle covard trenca en el Delicat Pas de Porcellana, en El mervells mgic d'Oz. Per altra banda, els Baum van inscriure als seus filla l' "Ethical Culture Sunday School" a Chicago, que ensenyava moral per no religi.

Obres.
El catorze llibres d'Oz.

 1900 El meravells mgic d'Oz;
 1904 La meravellosa terra d'Oz ;
 1907 Ozma d'Oz;
 1908 Dorothy i el mgic d'Oz;
 1909 El cam a Oz;
 1910 La Ciutat Esmaragda d'Oz;
 1913 La noia patchwork d'Oz;
 1914 Tik-Tok d'Oz;
 1915 L'espantaocells d'Oz;
 1916 Rinkitink a Oz;
 1917 La princessa perduda d'Oz;
 1918 L'home de llauna d'Oz;
 1919 La mgia d'Oz;
 1920 Glinda d'Oz;


Truella, un personatge de The Magical Monarch of Mo]]

Obres "no-Oz".
Baum's Complete Stamp Dealer's Directory (1873);
The Mackrummins (obra de teatre perduda, 1882);
The Maid of Arran (teatre, 1882);
Matches (obra de teatre perduda, 1882);
Kilmourne, or O'Connor's Dream (peduda? teatre 4 d'abril de 1883);
The Queen of Killarney (perduda? teatre, 1883);
Our Landlady (contes per a peridic, 1890-1891);
The Book of the Hamburgs (guia de cria d'aus, 1896);
By the Candelabra's Glare (poesia, 1897);
Mother Goose in Prose, (1897);
Father Goose: His Book (poesia de l'absurd,1899);
The Army Alphabet (poesia, 1900);
The Navy Alphabet (poesia, 1900);
The Songs of Father Goose (Father Goose, musicats per Alberta N. Hall Burton, 1900);
The Art of Decorating Dry Goods Windows and Interiors (publicaci comercial, 1900);
Dot and Tot of Merryland (fantasia, 1901);
American Fairy Tales (fantasia, 1901);
The Master Key: An Electric Fairy Tale (fantasia, 1901);
The Life and Adventures of Santa Claus (1902);
The Magical Monarch of Mo (fantasia, 1903);
The Enchanted Island of Yew (fantasia, 1903);
Queen Zixi of Ix  (fantasia, 1905);
John Dough and the Cherub (fantasia, 1906);
Father Goose's Year Book: Quaint Quacks and Feathered Shafts for Mature Children (poesia de l'absurd per a adults, 1907);
Mortal for an Hour o The Fairy Prince o Prince Marvel (teatre, 1909);
The Pipes O' Pan (teatre, 1909, amb George Scarborough) (noms va ser completat el primer acte);
L. Frank Baum's Juvenile Speaker; Readings and Recitations in Prose and Verse, Humorous and Otherwise (tamb conegut com Baum's Own Book for Children) (collection de treballs revisats, 1910);
The Daring Twins: A Story for Young Folk (novella, 1911 (reimpresa l'any 2006 com The Secret of the Lost Fortune));
The Sea Fairies (fantasia, 1911);
Sky Island (fantasia, 1912);
Phoebe Daring:  A Story for Young Folk (novella, 1912);
Our Married Life (novella, 1912) ;
Johnson (novella, 1912) ;
King Bud of Noland, or The Magic Cloak (teatre musical, 1913; msica de Louis F. Gottschalk, adaptada al cinema com The Magic Cloak of Oz);
Molly Oodle (novella, 1914) ;
The Mystery of Bonita (novella, 1914) ;
Stagecraft, or, The Adventures of a Strictly Moral Man (teatre musical, 1914; msica de Louis F. Gottschalk);
The Uplift of Lucifer, or Raising Hell: An Allegorical Squazosh (teatre musical, msica de Louis F. Gottschalk, 1915);
The Uplifter's Minstrels (teatre musical, 1916; msica de Byron Gay);
The Orpheus Road Show:  A Paraphrastic Compendium of Mirth (teatre musical, 1917; msica de Louis F. Gottschalk);

Contes.
They teatreed a New Hamlet (28 d'abril 1895);
A Cold Day on the Railroad (26 de maig 1895);
Who Called "Perry?" (19 de gener 1896);
Yesterday at the Exhibition (2 de febrer 1896);
The Man with the Red Shirt (c.1897);
How Scroggs Won the Reward (5 de maig 1897);
The Extravagance of Dan (18 de maig 1897);
The Return of Dick Weemins (Juliol 1897);
The Suicide of Kiaros (Setembre 1897);
A Shadow Cast Before (Desembre 1897);
The Mating Day (Setembre 1898);
Aunt Hulda's Good Time (26 d'octubre 1899);
The Loveridge Burglary (de gener 1900);
The Bad Man (febrer 1901);
The King Who Changed His Mind (1901);
The Runaway Shadows or A Trick of Jack Frost (5 de maig 1901);
(The Strange Adventures of) An Easter Egg (29 de mar 1902);
The Ryl of the Lilies (12 d'abril 1903);
The Maid of Athens:  A College Fantasy (teatre, 1903; amb Emerson Hough);
Chrome Yellow (1904) publicada; trobada entre els papers de Baum a la Universitat de Syracuse;
Mr. Rumple's Chill (1904) ;
Bess of the Movies (1904) ;
The Diamondback (1904) pgina desapareguda;
A Kidnapped Santa Claus (Desembre 1904);
The Woggle-Bug Book:  The Unique Adventures of the Woggle-Bug (12 de gener 1905);
Prologue from Animal Fairy Tales (gener 1905);
The Story of Jaglon (gener 1905);
The Stuffed Alligator (febrer 1905);
The King of Gee-Whiz (teatre, febrer 1905, amb Emerson Hough);
The Discontented Gopher (Mar 1905);
The Forest Oracle (abril 1905);
The Enchanted Buffalo (maig 1905);
The Pea-Green Poodle (juny 1905);
Nelebel's Fairyland (juny 1905);
The Jolly Giraffe of Jomb (juliol 1905);
Jack Burgitt's Honor (1 d'agost 1905);
The Troubles of Pop Wombat (agost 1905);
The Transformation of Bayal the Porcupine (setembre 1905);
The Tiger's Eye: A Jungle Fairy Tale (1905);
The Yellow Ryl (1906);
The Witchcraft of Mary-Marie (1908);
The Man-Fairy (desembre 1910);
Juggerjook (desembre 1910);
The Tramp and the Baby (octubre 1911);
Bessie's Fairy Tale (desembre 1911);
Aunt 'Phroney's Boy (desembre 1912);
The Littlest Giant--An Oz Story (1918);
"An Oz Book" (1919);

Sota pseudnims.
Com Edith Van Dyne:;
Aunt Jane's Nieces (1906);
Aunt Jane's Nieces Abroad (1906);
Aunt Jane's Nieces at Millville (1908);
Aunt Jane's Nieces at Work (1906);
Aunt Jane's Nieces in Society (1910);
Aunt Jane's Nieces and Uncle John (1911);
The Flying Girl (1911);
Aunt Jane's Nieces on Vacation (1912);
The Flying Girl and Her Chum (1912);
Aunt Jane's Nieces on the Ranch (1913);
Aunt Jane's Nieces Out West (1914);
Aunt Jane's Nieces in the Red Cross (1915, revisada i publicada de nou l'any 1918);
Mary Louise (1916);
Mary Louise in the Country (1916);
Mary Louise Solves a Mystery (1916);
Mary Louise and the Liberty Girls (1918);
Mary Louise Adopts a Soldier (1919) ;

Com Floyd Akers:;
The Boy Fortune Hunters in Alaska publicada com Sam Steele's Adventures on Land and Sea pel "Capt. Hugh Fitzgerald" (1906);
The Boy Fortune Hunters in Panama publicada com Sam Steele's Adventures in Panama pel "Capt. Hugh Fitzgerald" (1907);
The Boy Fortune Hunters in Egypt (1908);
The Boy Fortune Hunters in China (1909) (reimpresa l'any 2006 com The Scream of the Sacred Ape);
The Boy Fortune Hunters in Yucatan (1910);
The Boy Fortune Hunters in the South Seas (1911);

Com Schuyler Staunton:;
The Fate of a Crown (1905);
Daughters of Destiny (1906);

Com John Estes Cooke:;
Tamawaca Folks:  A Summer Comedy (1907);

Com Suzanne Metcalf:;
Annabel,  A Story for Young Folks (1906);

Com Laura Bancroft:;

The Twinkle Tales (1906) (recollida com Twinkle and Chubbins, tot i que Chubbins no apareix en totes les histries);
Policeman Bluejay (1907) (tamb coneguda com Babes in Birdland, va ser publicada sota el nom vertader de Baum abans de la seua mort);

Annim:;
The Last Egyptian: A Romance of the Nile (1908);

Bibliografia.
Baum, Frank Joslyn & MacFall, Russell P. (1961) To Please a Child. Chicago: Reilly & Lee Co.
Ferrara, Susan.  The Family of the Wizard:  The Baums of Syracuse.  Xlibris Corporation, 1999.  ISBN 0-7388-1317-6;
Ford, Alla T. The High-Jinks of L. Frank Baum.  Hong Kong:  Ford Press, 1969. ;
Ford, Alla T. The Musical Fantasies of L. Frank Baum.  Lake Worth, Florida:  Ford Press, 1969.
Gardner, Martin and Russel B. Nye.  The Wizard of Oz and Who He Was.  Michigan State University Press, 1957.  Revised 1994.
Hearn, Michael Patrick.  The Annotated Wizard of Oz. New York:  Clarkson N. Potter, 1973.  Revised 2000.  New York:  W.W. Norton, 2000.
Hearn, Michael Patrick.  The Critical Heritage Edition of the Wizard of Oz.  New York:  Schocken, 1986.
Koupal, Nancy Tystad.  Baum's Road to Oz:  The Dakota Years. South Dakota State Historical Society, 2000.
Koupal, Nancy Tystad.  Our Landlady.  University of Nebraska Press, 1986.
 Littlefield, Henry. "The Wizard of Oz: Parable on Populism." American Quarterly. v. 16, 3, Spring 1964, 47-58. online version;
Riley, Michael O. (1997) Oz and Beyond: The Fantasy World of L. Frank Baum. University of Kansas Press ISBN 0-7006-0832-X;
Rogers, Katharine M. (2002) L. Frank Baum: Creator of Oz. St. Martin's Press ISBN 0-312-30174-X ;
Wagner, Sally Roesch. The Wonderful Mother of Oz. Fayetteville, NY: The Matilda Joslyn Gage Foundation, 2003.

 Notes .





 Enllaos externs .
 Club Internacional del Mgic d'Oz;
 Pgina Oz d'Eric Gjovaag;
 The Lyman Frank Baum Works Archive;
 Lyman Frank Baum a ClassicAuthors.net;
 A Look At L. Frank Baum's Life Work & Legacy: An interview with Robert A. Baum ;
  Una biblioteca online;
 La meravellosa plana web d'Oz - texts dels llibres de Baum i enllaos a planes relacionades;
 L. Frank Baum: anlisi de les obres de Baum: Oz i altres;
Page by Page Books Inclou la collecci sencera de la srie d'Oz gratuta online;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127249" title="Veu" nonfiltered="2259" processed="2255" dbindex="52441">


La veu s el so ems per l'sser hum quan parla, crida, canta, etc. Per extensi s el so ems pels animals. La paraula, etimolgicament, ve del llat vox, vocis.

La veu s una capacitat de l'sser hum que implica a tot el seu cos, en la seva totalitat fsica i psquica. Es pot reconixer una persona per la seva veu, i aquesta determina el seu estat anmic. La veu est ntimament lligada a la personalitat de cada individu, ats que s l emanaci de la seva afectivitat i de la seva sensibilitat, aix com el reflex de la seva individualitat tant fisiolgica com psicolgica. 

La veu est relacionada amb l'expressi de la nostra essncia ms profunda. A travs de la veu podem expressar ms directament els nostres pensaments. Tamb s un canal d alliberament de les emocions, dels sentiments, l'alegria, el riure, la tristesa, el plor, el dolor, etc. s un canal d exterioritzaci de la tensi acumulada com a conseqncia de un gran impacte fsic o psquic, positiu o negatiu: el crit, que s una manifestaci instintiva que implica tot el cos.

L anatomia de l'aparell fonador de l sser hum fa possible la producci d una enorme gamma de sons regulats des del cervell, cosa impossible en els altres mamfers i altres vertebrats terrestres. Aix, en el cas dels simis fa que els sigui impossible reproduir els sons necessaris per a realitzar una conversa similar a la de l'sser hum.

Aquest peculiar i rpid encadenament de sons i entonacions que fa possible la nostre veu i que s'organitza en el que anomenem llenguatge verbal s un dels fonaments de la vida humana. s difcil imaginar-se qualsevol cultura humana sense aquest tipus de llenguatge.

 Paraules relacionades .

La influncia de la veu dins de la cultura humana queda reflectida en la gran quantitat de paraules que se n deriven: vocal, vocabulari, vot, vocalisme, vocalitzar, vociferar, vocar, invocar, vocaci, advocat, avocar, convocar, convocatria, evocar, provocar, revocar, irrevocable, unvoc, etc.

Tamb hi ha frases on apareix amb un significat diferent en funci del context en el qual s utilitza: portar la veu cantant, la veuportant, portantveu, una nova veu en el diccionari, de viva veu, la veu de la conscincia, la veu de la trompeta, el verb est en veu passiva, aixecar la veu, a sotaveu, tots a una veu, crrer la veu, ni veu ni vot, etc.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127252" title="Charles Louis Alphonse Laveran" nonfiltered="2260" processed="2256" dbindex="52442">


Charles Louis Alphonse Laveran ( Pars, Frana 1845 - d. 1922 ) fou un metge francs guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1907.

Biografia.
Va nixer el 18 de juny de 1845 a la ciutat de Pars. Va estudiar medicina a l'Escola Militar de Medicina d'Estrasburg i va servir com a cirurgi de l'Exrcit durant la Guerra francoprussiana. 

En 1894 va passar a treballar a l'Institut Pasteur de Pars, el qual va arribar a dirigir anys ms tard, i l'any 1907 hi va fundar el Laboratori de Malalties Tropicals. Va morir el 18 de maig de 1922 a la seva residncia de Pars.

Recerca cientfica.
El 1878 fou enviat a Algria com membre de l'Escola Militar de Medicina de Val-de-Grce, on es va dedicar a estudiar el paludisme. Fruit d'aquests estudis va ser el descobriment del Plasmodium, parsit productor de la malaltia, encara que no va aconseguir determinar el mecanisme de transmissi d'aquesta, que seria descobert posteriorment pel britnic Ronald Ross. El 6 de novembre de 1880 va observar per primera vegada en un microscopi -en un preparat de sang d'un malalt de paludisme-, corpuscles mbils, que va dibuixar i va descriure de manera detallada: 
"Es tracta de cllules pigmentades, rodones o corbades en forma de mitja lluna, que es mouen com amebes."
L'any 1907 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre les malalties causades per protozous.

Obra publicada.
 1875: Trait des maladies et pidmies des armes;
 1884: Trait des fivres palustres avec la description des microbes du paludisme;
 1904: Trypanosomes and trypanosomiasis;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1907;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127258" title="Paul Ehrlich" nonfiltered="2261" processed="2257" dbindex="52445">


Paul Ehrlich ( Strehlen, Alemanya 1854 - Hamburg 1915 ) fou un bacterileg i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1908.

Biografia.
Va nixer el 14 de mar de 1854 a la ciutat de Strehlen, situada en aquells moments a la Silsia alemanya per que avui dia rep el nom de Strzelin i est situat al voivodat polons de la Baixa Silsia. Va estudiar medicina a la Universitat de Breslau, avui en dia anomenada Wroc aw, i ms tard en la d'Estrasburg, Friburg de Brisgvia i Leipzig, on es doctor el 1878 amb una tesi sobre la teoria i prctica de la tinci histolgica. Va comenar a treballar d'ajudant a la clnica de la Universitat de Berln, on fou nomenat professor auxiliar l'any 1889 i va esdevenir l'any segent catedrtic de medicina interna. 

Va morir el 20 d'agost de 1915 a la seva residncia d'Hamburg a conseqncia d'un accident vascular cerebral.

Recerca cientfica.

En esdevenir director de l'Hospital de la Caritat, situat a Berln, va impulsar el camp de l'hematologia, desenvolupant mtodes per a la detecci i diferenciaci de diverses malalties de la sang. 

El 1896 va ser nomenat director del Real Institut Prussi d'Investigacions i Assajos de Srums, on va desenvolupar diversos mtodes de tinci dels teixits amb anilina per estudiar les reaccions microqumiques de les toxines. Una de les seves innovacions va consistir en l's de diferents tints (blau de metil i indofenol) com a tints selectius per a diferents tipus de cllules. Ehrlich fou el primer a investigar les vies del sistema nervis, injectant blau de metil en venes de conills vius, obtenint resultats experimentals extraordinaris al tractar amb un derivat azoic a animals que sofrien la malaltia del somni. El 1904 va guarir un ratol infectat de tripanosomiasis, injectant-li en el fluxe sanguini el colorant conegut com vermell de trpan. 

La seva principal contribuci a la medicina va ser la teoria de la immunitat de cadena lateral, que establia la base qumica per a l'especificitat de la resposta immunolgica i que explica com els receptors de la part externa de les cllules es combinen amb toxines per a produir cossos immunes capaos de combatre la malaltia. La seva teoria fou que les cllules tenen en la seva superfcie molcules receptores especfiques (cadenes laterals) que noms s'uneixen a determinats grups qumics de les molcules de toxina; si les cllules sobreviuen a aquesta uni es produex un excedent de cadenes laterals, algunes de les quals sn alliberades a la sang en forma d'antitoxines circulants, i que avui dia anomenem anticossos. 

Tamb va fer importants aportacions en el camp de la quimioterpia, que inclouen el descobriment l'any 1901 del salvasan o arsfenamina, una preparaci d'arsnic orgnic utilitzada en el tractament de la sfilis i la febre, i el neosalvarsan o neoarsfenamina. Ehrlich anomen "bales mgiques" a aquests preparats, ja que eren els primers compostos sintetitzats que s'usaven en la curaci de les malalties infeccioses causades per protozous i altres animals unicellulars. 

L'any 1908 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, que compart amb Ili Menchnikov, pels seus estudis sobre el sistema immunolgic.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Ehrlich sobre la superfcie de la Lluna aix com l'asteroide (65708) Ehrlich descobert el 4 de setembre de 1992 pels l'astrnoms Freimut Brngen i Lutz D. Schmadel.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1908;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127260" title="El show de Joan Monleon" nonfiltered="2262" processed="2258" dbindex="52446">
El show de Joan Monleon fou un programa de varietats de Televisi Valenciana presentat per Joan Monlen (actor i cantant en grups com Els Pavesos) que comen a emetre's durant la primera etapa de Canal 9 (1989) de dilluns a divendres de 20:30 h a 21:00 h, i que es va mantindre en antena fins al 1994 i va aconseguir una gran popularitat, convertint-se en un mite de la televisi al Pas Valenci. Monleon anava acompanyat d'un grup d'hostesses anomenades monleonetes; Maribel Casany, la popular Mari Mari del programa Fem tele i presentadora de Remeis al rebost a Punt 2, en fou una.

Incloa concursos com ara A guanyar diners, prova en la qual participaven persones del pblic i que consistia a triar una srie de vidrioles amb premis amagats; On sonen hui les nostres campanes, on es mostrava la imatge d'un campanar perqu la gent endevinara des de casa en quin poble es trobava o la paella russa, on els concursants havien d'escollir des de casa un ingredient de la paella-ruleta que hi havia al plat per optar al premi corresponent.

Acudien convidades com a pblic diferents persones i associacions cada dia en representaci d'un municipi del Pas Valenci.

 Vegeu tamb .

 Joan Monleon;

 Enllaos externs .

 Fragments d'El show de Joan Monleon a Youtube ac ;
 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127261" title="Colp d'ull" nonfiltered="2263" processed="2259" dbindex="52447">
 
Colp d'ull fou un programa cultural del canal autonmic valenci Canal 9. 

Amb una esttica dinmica que va resultar molt moderna en els inicis, Colp d'ull retratava temes relacionats amb l'actualitat teatral, literria, artstica o cinematogrfica.Condut per Maria Josep Poquet i dirigit per Rafa Alborch es va emetre de l'any 1996 al 2003.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127265" title="Emil Cioran" nonfiltered="2264" processed="2260" dbindex="52448">

Emil Cioran (R  inari, 8 d'abril del 1911 - Pars, 20 de juny del 1995) fou un escriptor i filsof romans radicat a Frana, on tamb era conegut com Emil Michel Cioran. La major part de les seues obres es public en francs.

 
Primers anys.
Emil Cioran nasqu a R  inari, Comtat de Sibiu (a Transsilvnia, part del territori austrohongars en l'poca). Son pare, Emilian Cioran, fou un sacerdot romans ortodox i sa mare, Elvira Cioran (sobrenom de Comaniciu) era originria de Vene ia de Jos, un poblat proper a F g ra . El pare d'Elvira, Gheorghe Comaniciu, era notari pblic i reb el ttol de bar per les autoritats imperials. Aix, es pot dir que Emil Cioran, en virtut del llinatge matern, pertanyia a una petita famlia de nobles a Transsilvnia. 


Desprs d'estudiar Cincies Humanes al collegi Georghe Laz r a Sibiu, Cioran comen a estudiar Filosofia a la Universitat de Bucarest als 17 anys. En ingressar a la Universitat, s'aproxim a Eugne Ionesco i Mircea Eliade. Tots tres serien amics durant molts anys. Feu amistat amb els futurs filsofs romanesos Constantin Noica i Petre  u ea durant el perode en qu reberen ensenyament de Tudor Vianu i Nae Ionescu. Cioran, Eliade i  u ea esdevingueren adeptes de les idees del seu mestre Nae Ionescu -s a dir, un corrent denominat tr irism, que mesclava l'existencialisme amb el feixisme. 

Absorbint influncies germniques, els seus primers estudis se centralitzen en Immanuel Kant, Arthur Schopenhauer i principalment Friedrich Nietzsche. Durant els seus estudis a la Universitat, Cioran tamb fou influenciat per les obres de Georg Simmel, Ludwig Klages i Martin Heidegger i tamb pel filsof rus Lev Shestov, que un la creena en l'arbitrarietat de la vida a la base del seu pensament. Cioran es gradu amb una tesi sobre Henri Bergson. Ms tard, tanmateix, renegaria de Bergson, allegant que este no comprenia la tragdia de la vida.

Carrera a Romania.
El 1933 guany una beca d'estudis per a la Universitat de Berln, on tingu contacte amb Nicolai Hartmann i Ludwig Klages. A Berln s'interess per les accions del rgim nazi i collabor amb una columna en el Vremea abordant l'assumpte (Cioran ac confessa: "No hi ha actualment cap poltic que em desperte ms simpatia i admiraci que Hitler", i elogia la Nit dels ganivets llargs ("Qu hi perdria la humanitat si la vida d'alguns imbcils fra suprimida?") i, en una carta adreada a Petro Comarnescu, es descriu com un "hitlerista". Cioran tenia una visi similar sobre el feixisme itali. Salud les victries de la Segona Guerra Italo-Abisnia en afirmar que: "El feixisme s un xoc, sense el qual Itlia s un comproms comparat amb la Romania de hui". El primer llibre de Cioran, Pe culmile disper rii (En els cims de la desesperaci),   fou publicat a Romania el 1934 i guardonat amb el premi Commission i el Young Writers com un dels millors llibres escrits per un autor jove indit. Hi succeren:  Cartea am girilor (El llibre de les desillusions) (1936), Schimbarea la fa   a Romniei (la transfiguraci de Romania) (1936) i Lacrimi  i Sfin i (Llgrimes i sants) (1937), tamb publicats a Romania. Encara que no en fou membre efectiu, a Romania Cioran comen a interessar-se per les idees propagades per la Gurdia de Ferro -una organitzaci ultradretana, a la ideologia nacionalista de la qual va donar suport fins a l'inici de la Segona Guerra Mundial, a pesar de desaprovar, suposadament, els seus mtodes violents. 

Cioran fou crtic en la segona edici de Schimbarea la fa   a Romniei (La transfiguraci de Romania) , publicada en els anys 1990, eliminant del text diversos passatges que consider extremistes o "pretenciosos i estpids". L'obra expressava simpatia pel totalitarisme, tema present tamb en diversos articles publicats per Cioran en esta poca, i que validava l'"urbanitzaci i la industrialitzaci" com "dos obsessions d'un poble emergent". Marta Petreu, en el seu llibre An Infamous Paste: E.M. Cioran and the Rise of Fascism in Romania, publicat en angls l'any 2005, fa una anlisi profunda d'esta obra. 

Mentrestant, fou difcil conciliar les seues primeres necessitats de modernitzaci amb el tradicionalisme militar. El 1934, Cioran escrigu: "Trobe que el nacionalisme frtil, creatiu i vigors de Romania noms pot ser una mena de nacionalisme que no noms descarte la tradici, sin que tamb hi renegue i la derrote". La desaprovaci del que ell vea com a caracterstiques essencialment romaneses era present en les seues obres ("En totes les mximes, tots els proverbis, totes les reflexions, el nostre poble expressa la mateixa timidesa davant la vida, la mateixa vacillaci, la mateixa resignaci... (...) Les bajanades de la quotidianitat romanesa sn alienants."), que van ser criticades per la revista ultradretana Gndirea (el seu editor, Nichifor Crainic, es referia a  Schimbarea la fa   com "una sangonosa i impietosa massacre de l'actual Romania, sense (deslliurar-la) del matricidi i del sacrilegi"), i tamb per diversos articles de la Gurdia de Ferro.

Desprs de tornar de Berln (1936), Cioran enseny Filosofia al collegi "Andrei  aguna", a Bra ov, durant un any. El 1937 an a viure a Pars desprs d'aconseguir una beca d'estudi de l'Institut Francs de Bucarest, que seria prolongada fins el 1944. Desprs de passar un curt perode en la seua terra natal (de novembre de 1940 a febrer de 1941), Cioran no hi torn ms. En esta darrera estada a Romania, don senyals de tindre relacions estretes amb la Gurdia de Ferro, fora dominant en l'poca. El 28 de novembre feu un discurs a la Rdio Romanesa, controlada per l'Estat, basat en el retrat de Corneliu Zelea Codreanu, el lder principal d'este moviment, que havia mort dos anys abans (lloant-lo per haver, ell i la Gurdia de Ferro, "donat als romanesos un objectiu").

Comen a escriure el seu darrer llbre en romans, ndreptar p tima  (El manual apassionat), el 1940. Esta obra no fou acabada fins el 1945. Ms tard, Cioran renunciaria no noms al seu amor platnic per la Gurdia de Ferro, sin tamb a les seues idees nacionalistes, passant a expressar amb freqncia el seu penediment per la seua implicaci emocional en estes causes. Per exemple, en una entrevista donada el 1972, condemn eixes idees, referint-se a elles com "un complex de moviments; ms que a, un corrent i una secta malaltisses", i admet: "Vaig descobrir llavors (...) el que significa ser llavat per un corrent sense la ms mnima traa de convicci"(...). Hui sc immune a eixe tipus de coses".

Carrera a Frana.

L'any 1937 registra la partida de Cioran cap a Frana, havent aconseguit una beca escolar a l'Institut Francs de Bucarest. Des del moment de la seua partena, Cioran public noms llibres en francs (que foren molt apreciats, no noms pel seu contingut, sin tamb per l'estil replet de lirisme i per la sofisticaci del llenguatge). De fet, refusava escriure en romans, accentuat fins un tal punt el deslligament del seu pas, que fins i tot les cartes enviades als familiars eres escrites en francs. 

El 1949 public el seu primer llibre en francs, Prcis de Decomposition (Breviari de descomposici), a Gallimard -editorial que publicaria la major part dels seus llibres posteriorment- i va rebre el premi Rivarol el 1950. Ms tard, Cioran pass a refusar tots els premis literaris que li eren conferits. Establ residncia permanent al Barri Llat de Pars. Visqu la major de la seua vida allat, evitant el contacte amb el pblic. A pesar d'aix, tenia molts amics, amb els quals conversava amb freqncia, com ara Mircea Eliade, Eugne Ionesco, Paul Celan, Samuel Beckett o Henri Michaux.

Estil i temes principals.
Exhaurint el seu inters per la filosofia conservadora, ja en la joventut, Cioran criticava el pensament sistemtic i l'especulaci abstracta, defensant les reflexions personals i el lirisme apassionat. "No invente res; simplement, sc el missatger de les meues sensacions", afirmaria ms tard.

El pessimisme marcaria els seus treballs posteriors, com a visibles traos crtics girats cap a la seua infncia (el 1935, sa mare li havia dit que, si haguera sabut que seria tan infeli, l'hauria avortat). El pessimisme de Cioran, tanmateix (que pot ser qualificat d'escepticisme, o igualment de nihilisme), s capa d'existir, romanent, en la seua manera particular de ser, alegre; no s un pessimisme que es remunte cap als seus simples orgens, al qestionament dels orgens individuals. Quan la mare li parl sobre l'avortament, ell admet que all no el pertorb, i s despert dins seu una sensaci extraordinria que el va conduir a una visi sobre la naturalesa de l'existncia ("Jo sc noms un accident. Per qu portar aix tan seriosament" - diria ms tard, en referir-se a este incident). 

Les seues obres retrataven sovint una atmosfera de turment i tortura, situacions que Cioran visqu i que foren dominades pel lirisme, sempre propens a expressar sentiments violents. Els llibres que escrigu en romans, quan era jove, s'identifiquen ms amb esta caracterstica. Preocupat per la qesti de la mort i el sofriment, estigu atret per la idea del sucidi, pensant que esta era una idea que podria ajudar l'individu a continuar vivint, una idea que explor profundament en el seu llibre Pe culmile disper rii (En els cims de la desesperaci). El tema de l'alienaci de l'home, el ms prominent dels temes existencials presentats per Jean-Paul Sartre i Albert Camus, s formulat aix, el 1932, pel jove Cioran: "Seria l'existncia el nostre exili i el buit la nostra ptria?". Les obres de Cioran comprenen tamb molts altres temes com: el pecat original, el sentit trgic de la histria, la fi de la civilitzaci, la negaci de la consolidaci per la fe, l'obsessi de l'absolut, la vida com expressi de l'exili metafsic de l'home, etc. Era un pensador apassionat per la histria, la qual estudi profundament a la universitat. Lleg els autors relacionats amb els perodes considerats "decadents". Autors com Oswald Spengler influenciaren la filosofia poltica de Cioran, a l'oferir reflexions gnstiques sobre el dest de l'home i de les civilitzacions. D'acord amb Cioran, "una vegada que l'home es mant en contacte amb els seus orgens i no es dissocia de si mateix, resistix la decadncia. Hui, l'home camina vers la seua mateixa destrucci mitjanant l'autoobjectivaci de la producci i reproducci implacables, de l'excs d'autoanlisi i transparncia, mitjanant un triomf artificial". 

Pel que fa a Du, Cioran observ que "sense Bach, Du seria noms un mer coadjuvant" i que "la msica de Bach s l'nic argument que prova que la creaci de l'univers no pot ser vista com un gran error".

William H. Gass es referia a l'obra de Cioran com "un roman filosfic sobre temes moderns com: l'alienaci, l'absurd, la futilitat, la decadncia, la tirania de la histria, la vulgaritat dels canvis, la conscincia com agonia, la ra com a malaltia". 
Irnicament, Cioran esdevingu fams quan comen a escriure en francs, un idioma amb el qual bregava des de la joventut. L's de l'idioma adoptat rarament fou tan contundent com l's de l'idioma romans. Est ltim oferia els recursos de l'originalitat d'entonaci.

 Manuscrits .
Desprs de la mort de Simone Bou, companya de Cioran durant bona part de la seua vida, una srie de manuscrits (al voltant de trenta quaderns) escrits per ell foren trobats a l'apartament on vivien per un negociant, que intent subhastar-los el 2005. Mentrestant, per decisi del Tribunal d'Apellaci de Pars, la seua comercialitzaci fou vetada. Este procs encara es troba pendent a Frana. Entre estos manuscrits, la majoria esborranys de treballs ja publicats, fou trobat un diari indit que descriu la seua vida desprs del 1972 (any en qu s'oculten els quaderns). El document s d'un gran inters per a lectors i editors, i s probablement el darrer treball no publicat de Cioran.

 
 Aforismes .


 "En un mn sense malenconia els rossinyols es posarien a rotar";
 "Ning no pot conservar la seua soledat si no sap fer-se odis";
 "La meua visi de l'avenir s tan precisa, que si tinguera fills els estrangularia immediatament";
 "Haver coms tots els crims, excepte el de ser pare";
 "Interrogar-se per l'home durant anys! Impossible exagerar ms el gust per all que s mals";
 "Alg fa servir contnuament la paraula "vida"? Sapigueu que s un malalt";
 "Com ms es detesta els hmens, ms madur s'est per a Du, per a un dileg amb ning";
 "Una obra viu pels malentesos que suscita";
 "L'orgasme s un paroxisme; la desesperaci, un altre. El primer dura un instant; el segon una vida";
 "El fet que la vida no tinga cap sentit s una ra per a viure, l'nica en realitat";
 "Estimar el prosme s quelcom inconcebible. Potser es demana un virus que estime un altre virus?";

 Obres .


En romans

 Pe culmile disper rii (En els cims de la desesperaci, 1934) ;
 Cartea am girilor (El llibre de les desillusions, 1936) ;
 Schimbarea la fa   a Romniei (La transfiguraci de Romania, 1936) ;
 Lacrimi  i Sfin i (Llgrimes i sants, 1937);
 ndreptar p tima  (El manual apassionat, 1991);


En francs

 Mon pays/ ara mea (El meu pas. Escrit en francs, fou publicat per primera vegada a Romania en un volum bilinge, 1996);
 Prcis de dcomposition (Breviari de descomposici, 1949) ;
 Syllogismes de l'amertume (Silogismes de l'amargor, 1952);
 La tentation d'exister (La temptaci d'existir, 1956);
 Histoire et utopie (Histria i utopia, 1960);
 La chute dans le temps (La caiguda en el temps, 1964);
 Le mauvais dmiurge (El malvat demirg, 1969);
 De l'inconvnient d'tre n (De l'inconvenient d'haver nascut, 1973);
 cartelment (L'esquin, 1979);
 Exercices d'admiration (Exercicis d'admiraci, 1986) ;
 Aveux et anathmes (Confessions i anatemes, 1987) ;
 Cahiers (Quaderns, 1997);

 Bibliografia .
 E.M. Cioran, l'escriptura de la llum i el desencant, Joan M. Marn. Editorial 7 i Mig, Valncia, 1999;
 E. M. Cioran o el laberinto de la fatalidad, Joan M. Marn. Valncia, Edicions Alfons el Magnnim, 2001;

 Enllaos externs .
 Cioran.eu - Pgina amb enllaos en diversos idiomes;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127266" title="sser espiritual" nonfiltered="2265" processed="2261" dbindex="52449">

L'Esperit s l'entitat no material de l'sser hum per a determinades religions o creences i en aquest sentit funciona com a sinnim d'nima o essncia. Segons aquesta teoria, tota persona t un cos mortal i un esperit que no es pot percebre amb els sentits. 

Les creences de tipus espiritualista afirmen que l'esperit s immortal, sigui perqu defensen la reencarnaci en una altra vida o perqu creuen en el panteisme, on l'nima es fusiona amb el cosmos de la qual prov. Tota aquesta doctrina dualista t una forta influncia de Plat.

Al catolicisme, l'Esperit Sant forma amb Du Pare i Crist l'anomenada Santssima Trinitat. L'Esperit Sant s la representaci de l'amor universal i sol aparixer sota la forma d'un colom o d'un raig de llum.  

En un altre sentit, s'anomena esperit a un fantasma o a la instncia convocada pels vius mitjanant determinades tcniques o amb l'ajuda d'un medium.

Etimologia.
La paraula esperit ve del llat spiritus, que significa al, i com l'al s sinnim de vida, la paraula denota que l'nima que segueix vivint se separa del cos mort o cadver, per com t al metafricament s'entn que segueix viva.

A la Bblia, la paraula ruach (   ), el significat del qual s "vent" s'acostuma a traduir com esperit d'esncia divina, el que ens ha arribat com Esperit Sant.


L'esperit en les religions.
La paraula "esperit" en el seu context religis ha arribat a obtenir un nombre de significats:
Sinnim de fantasma, dimoni o follet.
Sinnim d'nima. En termes teolgics, un "esperit" s la part ms profunda de l'nima de l'home, a travs de la qual els ssers humans poden posar-se en contacte amb Du.
A la teologia occidental, l'Esperit Sant s una part de la Divina Trinitat (Pare Du, Fill i Esperit Sant). El Pare (Du) com la font, el fill (Jess) i l'Esperit Sant com la transmissi.
En moltes cultures, els esperits existeixen en el mateix pla que els dus, encara que en un rang de jerarquia menor.
En la doctrina espiritista, l'esperit s el comenament intelligent de l'univers.

L'esperit a la filosofia.
Fora del context religis (encara pugui aplicar-s'hi tamb), en sentit figurat, "l'esperit" es refereix al concepte que tots els "esperits" formen part d'una unitat major, i que, tot i que funcioni amb una identitat separada, tenen una conscincia comuna, com per exemple l' esperit nacional, l' esperit d'equip, etc.

En aquest sentit, el terme esperit ha estat utilitzat com a sinnim del concepte grec de pneuma per Hegel, Ken Wilber i Friedrich Schelling.


 Vegeu tamb .
 Fantasma;
 ngel;
 Espiritualitat;
 Espiritisme;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127268" title="Glumella" nonfiltered="2266" processed="2262" dbindex="52450">


Glumella s una brctea, normalment fina, resistent i foliosa, que protegeix  les estructures florals (espcules) que juntes formen l'espiga prpia de les gramnies o pocies.

Les gramnies tenen dues parts que envolten la flor: La part superior o interna s la glumella anomenada plea i la part inferior o externas la glumella anomenada lemma

Les glumeles a ms de protegir l'espcula sn un ajut per identificar i distingir les espcies de gramnies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127272" title="Les Tres Torres" nonfiltered="2267" processed="2263" dbindex="52453">
El barri de les Tres Torres de Barcelona es va comenar a edificar cap al 1860, en parallel amb la construcci del ferrocarril que anava de la Plaa de Catalunya a Sarri.

Els lmits del barri han sigut molt discutits per l'ltima delimitaci ha estat: Via Augusta, Doctor Carulla, Ganduxer, Av. Diagonal, Av. de Sarri, Passeig de Manuel Girona, Bosch i Gimpera, carrer del Cardenal Vives i Tut, c. de Font Coberta, carrer de Bonaplata, carrer dels Vergs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127280" title="Castell de Buda" nonfiltered="2268" processed="2264" dbindex="52454">

El Castell de Buda (en hongars: Budai Vr) s el castell histric dels reis hongaresos a Budapest, Hongria. En el passat tamb fou anomenat Palau Reial (Kirlyi-palota) i Castell Reial (Kirlyi Vr) .

El castell es construa a la punta del sud del tur del Castell, prop del districte del Castell (Vrnegyed), que s fams per les cases i edificis pblics medievals, barrocs i del segle XIX. El castell de Buda forma part del Patrimoni de la Humanitat de Budapest, declarat el 1987.

El setge de 1944-45.

El Castell Buda fou l'ltim reducte de les forces de l'Eix (alemanys i hongaresos) durant el setge de Budapest el 1944-45. Les lluites pesades i el foc d'artilleria van convertir el palau una vegada ms en una pila de runes. Com a ltim recurs, els defensors finalment van intentar trencar el bloqueig sovitic, per van fracassar completament, deixant un 90% dels seus soldats totalment en els carrers prop de Buda. Presumptament els russos coneixien els seus plans i es dirigiren amb armes pesades a les possibles rutes d'escapada inmediatament. Aix est considerat com una de les catstrofes militars ms grans de la histria hongaresa per molts historiadors, comparable a l'avanada russa al Don el 1943.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127296" title="Srie de televisi" nonfiltered="2269" processed="2265" dbindex="52455">

Una srie de televisi s un programa enregistrat (en alguns casos en directe i/o amb pblic a l'estudi) transms per televisi. Les sries es componen d'un mnim de dues parts, anomenades captols o episodis, i se solen agrupar en temporades. Quan una srie es compon de pocs captols, normalment dos o tres, que narren una histria completa, se sol anomenar "mini-srie".

Tot i que bona part de les sries sn originals, n'hi ha algunes que estan basades en una pellcula anterior (gaireb sempre amb diferents actors), una novella o conte, una histria real, etc. Quan una srie nova es una derivaci d'una altra, o b desenvolupa personatges de la primera de manera independent i amb un ttol diferent, s'anomena un spin-off.

Argument.
Les sries es poden dividir en quatre tipus segons la manera de tractar la lnia argumental:
 1. Desprs del primer captol, anomenat sovint "pilot", en qu es presenten els personatges fixos, o una part d'ells, que apareixeran en els captols segents, cada captol s completament independent i no segueix cap lnia, de manera que s indiferent veure'ls en ordre o no. Com a molt, cada final de temporada pot continuar en el primer captol de la temporada segent, de vegades en forma de captol doble, per tal de mantenir l'inters de l'espectador i intentar que vegi el primer captol de la temporada segent. Aquest esquema s propi de les sries ms antigues, com ara Charlie's Angels, The A-Team, McGyver, Starsky & Hutch, Star Trek, etc.
 2. La histria iniciada en el pilot segueix i es desenvolupa, per cada captol presenta, a ms, una o diverses histries paralleles que comencen i acaben en un mateix captol o b s'allarguen durant un nombre redut de captols. Sovint, la histria que continua durant tota la srie presenta l'evoluci de la vida personal dels personatges o una trama argumental parallela, mentre que les histries de durada reduda, de vegades fins i tot amb molta menys rellevncia que l'altra, estan relacionades amb la seva professi. En alguns casos, durant alguns captols la histria de fons no apareix, i per tant aquests captols poden ser omesos, o vistos en desordre, sense perdre el fil de l'argument. Exemples d'aquesta mena de sries sn The Practice, House, MD, Weeds, E.R., Ally McBeal, Smallville, Grey's Anatomy, Dr. Quinn, Medicine Woman, etc.
 3. L'argument iniciat en el pilot continua i es desenvolupa durant els captols segents, sense histries paraleles, de manera que es fa necessari veure tots els captols per tal de no perdre el fil argumental, com si es tracts d'una pellcula molt llarga. Algunes de les sries d'aquest tipus sn Lost, Prison Break, Heroes, Dynasty, Alias, etc.
 4. No hi ha captol pilot, personatges fixos ni lnia argumental. Cada captol s completament independent dels altres; s el cas d'Outer Limits, Alfred Hitchcock Presents, The Twilight Zone, etc.

Personatges.
En les sries de tipus 1 i 2 hi ha un conjunt de personatges fixos que apareixen en tots el captols, o en una part, a ms dels que formen part de les histries independents que s'hi narren. De vegades, per, i especialment en sries molt llargues, per diversos motius (malaltia o mort dels actors, canvis de gui, etc.) alguns dels personatges poden abandonar la srie i en poden aparixer de nous. En casos extrems, s'ha arribat a reemplaar un actor per un altre per sense canvi de personatge, amb justificacions ms o menys crebles; per exemple, a Dynasty el personatge de Steven Carrington, que originalment interpretava Al Corley, va passar a ser interpretat per Jack Coleman, canvi justificat a la srie per una operaci de cirurgia esttica realitzada desprs d'una explosi a una plataforma petrolfera. A la mateixa srie, el personatge de Fallon Carrington va passar de Pamela Sue Martin a Emma Samms sense que a la srie se'n dons cap mena d'explicaci que justifiqus aquest canvi d'actriu.

Pel que fa a les sries de tipus 3, els personatges no fixos solen tenir poca rellevncia en la histria, tot i que alguns d'ells pot acabar esdevenint tamb fix.

Durada dels captols.
En l'actualitat, algunes sries, especialment els fulletons, tenen una durada de 20-25 minuts per captol, per majoritriament solen durar uns 40-50 minuts per captol.

Gneres.
Tot i que en els darrers anys s'ha multiplicat el nombre de sries que es produeixen, especialment als Estats Units, gaireb totes es poden encabir dins d'un d'aquests gneres:

 Aventura;
 Cincia-ficci;
 Comdia;
 Drama;
 De dibuixos animats;
 Fulletons (Soap operas);
 Metges i hospitals;
 Policies, advocats i investigadors de tota mena;
 Sobrenatural;

Algunes sries, per, son difcils d'assignar a un d'aquests genres en concret ja que poden tenir ingredients de dos o ms d'ells.

Continutat de les sries.
En realitzar una srie de televisi cal planejar la producci abans, durant i desprs i cal assegurar-se que el tema de la mateixa sigui atractiu per a l'audincia, ja que, depenent l'xit i l'audincia que tinguin, poden seguir a l'aire o ser cancellades. s per aix que moltes vegades, en comenar una srie, no se sap de quants captols constar, i de vegades s fins i tot possible cancellar una srie sense haver-ne ems tots els captols previstos, que fins i tot poden estar ja enregistrats.

Enllaos externs.

 Llista de sries doblades al catal;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127341" title="Mikontalo" nonfiltered="2270" processed="2266" dbindex="52456">


Mikontalo s un gran bloc de pisos a Hervanta, Tampere, Finlndia. La seva adrea exacta s: Insinrinkatu 60, 33720 Tampere, Finlndia.

Amb lloguers assequibles, fcil disponibilitat i molt a prop de la Universitat de Tecnologia de Tampere, s el principal habitatge per als estudiants de primer any i per als estudiants estrangers.  

Mikontalo es va construir durant els anys 1978 1980.  Est format per quatre blocs de 12 pisos i 768 apartaments. Mikontalo tamb ofereix als residents els serveis de sauna (2 per a cada edifici), sala de televisi, sala de bugaderia (5 rentadores i 2 assecadores), televisi per cable i evidentment, connexi a Internet.

D acord amb el boca a boca, Mikontalo s el complex residencial ms gran de Finlndia i fins i tot d'Escandinvia. Tot i que s difcil de confirmar. 

L'edifici es renovar a partir de la primavera del 2007. 

Enllaos externs.
Pgina de Mikontalo a TOAS;
Vista d'artistes;
Mikontalo a skyscrapers.com;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127393" title="Jos Luis Guern" nonfiltered="2271" processed="2267" dbindex="52458">
Jos Luis Guern (Barcelona 1960) s un guionista i director de cinema catal.

Biografia.
Antic professor dels Estudis de comunicaci audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), actualment forma part de l'equip docent del Mster en Documental de Creaci que s'imparteix a l'Institut d Educaci Contnua de la matixa universitat.

Guardonat l'any 1999 amb el Premi Nacional de Cinema concedit per la Generalitat de Catalunya, l'any 2001 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cinematografia concedit pel Ministeri de Cultura d'Espanya.
 
Filmografia.
 2007: En la ciudad de Sylvia;
 2001: En construccin;
 1997: Tren de sombras;
 1990: City Life;
 1990: Innisfree;
 1985: Los motivos de Berta: Fantasa de pubertad;

Premis Goya.


Premis Butaca.


Festival de Sant Sebasti.


Festival Internacional de Cinema de Catalunya.



Enllaos externs.
  ;
  Entrevista a Jos Luis Guern;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127396" title="Home de Piltdown" nonfiltered="2272" processed="2268" dbindex="52459">

L'home de Piltdown s el nom popular de les restes de crani i mandbula trobades el 1912 a una gravera de la localitat de Piltdown (Sussex est).

El 1953 es va determinar que eren un frau producte d'afegir una mandbula inferior d'orangut a un crani hum recent. De tota manera en no encaixar dins dels trets d'evoluci humana va marginar aquesta troballa en el mn cientfic. L'anlisi de flor fet el 1949 no va ser concloent i va ser l'estudi de l'abrasi dental intencionada el que va donar la clau del fet de ser un muntatge per obra humana.

Les principals raons per no haver descobert abans el frau eren el prestigi dels descobridors o dels que en donaven suport (entre ells Teilhard de Chardin), la manca de tcniques analtiques suficients i la consideraci de baula perduda de l'espcimen.

Sembla que per raons nacionalistes angleses el falsificador va pensar que calia trobar un espcimen fssil "britnic" ja que fins aquell moment se n'havien trobat de "francesos" (cromany) i "alemanys" (neanderthal) i d'altres pasos. 

Les circumstncies en qu Charles Dawson va trobar aquestes restes mai van quedar clares i actualment se'l considera el principal sospits entre una llarga llista de candidats.

El nom cientfic adjudicat a l'home de Piltdown va ser Eoanthropus dawsoni: un joc de paraules amb el concepte d'alba i el cognom Dawson ("Dawson's dawn-man"). 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127403" title="Pere Joan Porcar" nonfiltered="2273" processed="2269" dbindex="52461">
Pere Joan Porcar (Valncia, estiu de 1560 - 1629) fou un escriptor valenci.

De classe social modesta, esdevingut eclesistic, des del 1598 exerc com a beneficiat a la parrquia de Sant Mart, de la ciutat de Valncia. s l'autor d'un dietari titulat Coses evengudes en la ciutat i regne de Valncia que s'escampa des del 1589 al 30 de desembre de 1628 amb un total de 3.394 notcies. Possiblement mor el 1629. En aquesta obra recoll les notcies i els esdeveniments de la ciutat i del pas.

Modernament han estat publicades dues antologies d'aquesta obra.

El dietari es conserva en un manuscrit a la Biblioteca Nacional espanyola.

Bibliografia.
 Coses evengudes en la civtat y regne de Valencia : dietario de Mosen Juan Porcar, capelln de San Martin (1589-1629). Transcripci i prleg de Vicente Castaeda Alcover. Ed. Gngora. Madrid: 1934.
 Dietari, 1589-1628 (Antologia). Instituci "Alfons el Magnnim". A cura de Ferran Garcia-Oliver, olim Garcia i Garcia. Diputaci Provincial de Valncia. Valncia:1983.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127407" title="Leersia oryzoides" nonfiltered="2274" processed="2270" dbindex="52462">

Leersia oryzoides s una espcie de plantes, del gnere Leersia  de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127418" title="EuroVelo" nonfiltered="2275" processed="2271" dbindex="52463">
Eurovelo s una xarxa de 12 rutes trans-europees per a realitzar en bicicleta. La xarxa s'est desenvolupant de forma local des de diversos pasos i entitats i s coordinada per la European Cyclist Federation (ECF, Federaci Europea de Ciclistes), per Sustrans del Regne Unit i per De Frei Fugle de Dinamarca.

Tot i que la xarxa est dissenyada per un s essencialment cicloturista, les rutes EuroVelo tamb donen suport als desplaaments locals per anar a la feina, a l'escola, per oci etc. De fet, l'objectiu d'EuroVelo s encoratjar a utilitzar la bicicleta en la major part dels desplaaments possibles.

La distncia total de les rutes planificades s d'uns 60.000 Km, dels quals 20.000 ja estan construts.

 Les 12 rutes d'Eurovelo.
Rutes nord-sud.
EV 1 - Ruta de la costa atlntica: Cap del Nord - Sagres 8.186 Km;
EV 3 - Ruta dels Pelegrins: Trondheim - Santiago de Compostela 5.122 Km;
EV 5 - Via Romea Francigena: Londres - Roma i Brindisi 3.900 Km;
EV 7 - Ruta de l'Europa Central: Cap del Nord - Malta 7.305 Km;
EV 9 - Ruta del mar Bltic a l'Adritic ( Ruta d'Amber): Gdansk - Pula 1.930 Km;
EV 11 - Ruta de l'Europa de l'Est: Cap del Nord - Atenes 5.984 Km;

Rutes est-oest.
EV 2 - Ruta de les capitals: Galway - Moscou 5.500 Km;
EV 4 - Ruta de Roscoff a Kev 4.000 Km;
EV 6 - De l'Atlntic al mar Negre (Ruta dels Rius): Nantes - Constana 4.448 Km;
EV 8 - Ruta mediterrnia: Cadis - Atenes i Xipre 5.888 Km;

Circuits.
EV 10 - Ruta del mar Bltic (Circuit de Hansa) 7.980 Km;
EV 12 - Ruta del mar del Nord 5.932 Km;

Distncia total: 63.505 Km

 Enllaos externs .
 Lloc oficial;
 European Cyclist's Federation;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127424" title="Dinastia Bonaparte" nonfiltered="2276" processed="2272" dbindex="52464">

La Dinastia Bonaparte, de caire liberal, va governar Frana durant el I i II Imperi francs.

La famlia Bonaparte es caracteritzava per ser una dinastia liberal imperial. No eren monarquies absolutes, per si emperadors liberals. La reialesa francesa envoltada entorn un dels personatges ms famosos de la histria francesa, Napole Bonaparte, Emperador de Frana, van expandir el territori francs per tota Europa a travs d'annexions, aliats...

Un mtode per annexionar-se pasos eren les aliances matrimonials entre families reials europees o la imposici de reis liberals per part de Bonaparte a estats com Espanya.

El cas espanyol s singular. Bonaparte va portar a Baiona a Ferran VII i al seu fill, el seu successor, i els va fer abdicar als dos, possiblement amb la condici de deixar-los les ndies.

Aix, va poder donar la corona al seu germ Josep I, conegut com a Pepe Botella, que va acabar amb l'Antic rgim amb l'Estatut de Baiona i la Constituci de 1812 promulgada per les Corts liberals de Cadis.

Quan la dinastia borbnica va tornar a governar l'estat espanyol, i el germ de Bonaparte es va exiliar a Frana, el 1814, Espanya va tornar a la Monarquia absoluta, al rgim feudal, als furs, als serfs, als arrendaments, a l'economia de subsistncia, etc.

La influncia revolucionaria liberal francesa havia calat en els "afrancesats" i en els liberals de Cadis a travs de Napole,i anys ms tard, es tornaria a promulgar la Constituci de 1812, el 1820, grcies a un pronunciament militar de Riego.

Napole va caure a la batalla de Waterloo, on el I Imperi es va acabar, aix, com la hegemonia francesa al continent. 
Llavors comenava la Restauraci europea: La consolidaci de les monarquies absolutes i la fi d'aquestes el 1848 (Revoluci liberal de masses i la primera democrtica).

El 1848 s'iniciava el Segon Imperi francs amb l'exili del monarca liberal Llus Felip I d'Orleans i de Borb, fill del duc d'Orleans. El 1848 Napole III, tornaria a intentar expandir Frana i consolidar la seva expansi.

La dinastia napolenica va acabar el seu regnat amb la caiguda del II Imperi francs. El fill de Napole, Napole III, havia fracassat.

 Genealogia .

 Carlo Buonaparte
  
    > Josep I Bonaparte (1768-1844) 
         > Julia Josefina Bonaparte (1796-1796)
         > Znade Laetitia Julie Bonaparte (1801-1854)
         > Charlote Napolone Bonaparte (1802-1839)
    > Napole Bonaparte
         >Napole II de Frana
    > Lucien Bonaparte
         >2 filles amb la seva primera dona, Katherina Boyer
         >10 fills amb la seva segona dona, Alexandrine von Bleschamps, entre ells:
         >Pierre Napoleon Bonaparte
         >Louis Lucien Bonaparte
         >Charles Lucien Bonaparte
    > Elisa Bonaparte (1777-1820)
         >5 fills
    > Llus Bonaparte, Rei d'Holanda.
         > Napoleon Carlos Bonaparte (1802-1807)
         > Napoleon Luis Bonaparte (1804-1831)
         > Napole III (1832-1870)
              > Napolen IV (1870-1879)
         > Eugne Bonaparte (1856-1879)
    > Paulina Bonaparte (1780-1825)
    > Carolina Bonaparte (1782-1839)
    > Jrme Bonaparte (1784-1860)
        > 1 fill amb Elizabeth Patterson Bonaparte.
                        > Jrme Napoleon Bonaparte
                             > Charles Joseph Bonaparte-Patterson (1851-1921)
                             > Jrme Napoleon Bonaparte II (1830-1893)
                                  > Louise-Eugnie Bonaparte (1873-1923)
                                  > Jrme Napoleon Charles Bonaparte (1878-1945)
        > 3 fills amb la seva segona dona, Catherine de Wurtemberg, incluint a:
                                              >Napoleon Joseph Charles Paul Bonaparte
                                                  > Napoleon Vctor Bonaparte (1862-1926)
                                                       > Charles Napoleon Bonaparte (*1950)
                                                            > Jean-Christophe Bonaparte (*1986)



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127429" title="Duos Rios" nonfiltered="2277" processed="2273" dbindex="52465">
Duos Rios s un revista que publica l'Arxiu Histric Municipal de Dosrius, al Maresme. El primer nmero va aparixer l'abril de 2004. El seu ttol fa referncia a la forma llatina que precedeix el topnim actual del poble.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127435" title="Salina (desambiguaci)" nonfiltered="2278" processed="2274" dbindex="52466">

 Indstria: ;
Una salina s una explotaci per a obtenir sal marina.
 Geografia:;
 L'illa de Salina, una de les Elies, al nord de Siclia.
 El municipi mallorqu de ses Salines o les Salines.
 El municipi valenci de les Salines o les Salines d'Elda, a la comarca de l'Alt Vinalop.
 El muntanya i el nucli de les Salines, al municipi catal de Maanet de Cabrenys, a l'Alt Empord.
 Salinas (Asturies), municipi asturi de Castrilln.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127436" title="Collbaix" nonfiltered="2279" processed="2275" dbindex="52467">

El Collbaix s un tur de 543 metres, situat entre els municipis de Manresa i Sant Joan de Vilatorrada. s el ms alt del terme de Manresa, a ponent del Pla de Bages, des d on hi ha un excellent punt d'observaci del mateix. Est catalogat com a gran parc pel Pla d'Ordenaci de Manresa.

Est situat entre les rieres de Rajadell  i Fonollosa. El vessant sud pertany a Manresa, l'est a Sant Joan de Vilatorrada, on hi ha l'rea d'eixamplament del poble. Rajadell compta amb la zona de Punta Sabata i Fonollosa amb la major part del cim, l'oest i el vessant obac.

Collbaix es va originar per l'erosi dels terrenys que hi ha al voltant. Un estrat de conglomerats resistent protegeix de l'erosi el cim pla, formant un altipl.

Refercies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127437" title="Circuit Bancaixa 04/05" nonfiltered="2280" processed="2276" dbindex="52468">
La XIV Lliga Professional d Escala i Corda 04-05 del Circuit Bancaixa s el torneig cimera de la pilota valenciana en la modalitat de l'Escala i corda.

Es va jugar a 3 fases en les qu els equips tractaven d'aconseguir el mxim de punts possibles (3 per la victria, i 1 si perdien per atansaven els 50 tants). Els millor classificats de cada fase jugaven una partida adicional que els permetia sumar ms punts. En acabar les 3 fases els quatre equips amb major puntuaci jugaven unes semifinals a partida nica per arribar a la final, tamb a partida nica.

 Equips .
 Ajuntament d'Alcsser;
 Cervera, Voro i Oate;
 Ajuntament de Benidorm;
 Genovs II i Flix;
 Ajuntament de Pedreguer;
 Len i Sarasol II;
 Ajuntament de Petrer;
 Pedro , Solaz i Jess;
 Ajuntament de Sueca;
 Ribera II i Dani;
 Ajuntament de Valncia;
 Nez i Tino ;
 Ajuntament de Vila-real;
 Mezquita, Tato i Canari;
 Hidra-L'Eliana;
 lvaro i Salva;

 Feridors .
 Migueln i Pedrito;

 Reserves .
 Escalaters:
 Adrin I i Miguel;
 Mitgers i punters:
 Bernat, Melchor, Serrano, i Ral II;

 Resultats .

 1 Fase .





 2 Fase .





 3 Fase .





 Semifinals .





 Final .





 Galeria d'honor .
 Campi:
 Ajuntament de Vila-real;
 Mezquita, Tato i Canari;
 Sub-campi:
 Ajuntament de Pedreguer;
 Len i Sarasol II;

 Altres edicions .
 Circuit Bancaixa 05/06;
 Circuit Bancaixa 06/07;
 Circuit Bancaixa 07/08;
 Circuit Bancaixa 08/09;

 Enllaos externs .
 Pgina de pilotavalenciana.es;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127441" title="ndex de Rand" nonfiltered="2281" processed="2277" dbindex="52469">
L' ndex de Rand s una mesura de semblana entre dues particions d'objectes (per exemple, entre les categories resultants d'aplicar dos mtodes de categoritzaci). 

Definici.
Sigui un conjunt de  objectes , i dues particions  i  del conjunt d'objectes. 

Aleshores, si definim 

r: correspon al nombre de parells (a,b) on a i b es troben en un mateix grup tant a la partici  com a la partici .

s: correspon al nombre de parells (a,b) on a i b es troben en un mateix grup de  per no de .

t: correspon al nombre de parells (a,b) on a i b es troben en grups diferents de  per en canvi es troben en el mateix grup de .

u: correspon al nombre de parells (a,b) on a i b es troben en grups diferents tant de  com de . 

l'ndex Rand correspon al quocient: 

;

L'ndex de Rand ajustat.

Lndex de Rand ajustat correspon a una modificaci de l'ndex de Rand per tal que l'esperana de l'ndex sigui zero quan considerem particions aleatries on totes les categories de la partici tenen el mateix nombre d'objectes. 

Per definir-lo, tal com hem fet abans, considerem dues particions  i  sobre el conjunt d'objectes . Aleshores, lndex de Rand ajustat correspon a: 

;

on  correspon al valor esperat de l'ndex de Rand i  el valor mxim. Aquests valors es defineixen com segueix:  

;

;

amb  definit com: 

;

on, com s'ha dit, n s el nombre d'objectes i on  s el nombre d'objectes que hi ha a la partici . 

A diferncia de l'ndex de Rand que sempre dna valors positius, l'ajustat pot prendre valors negatius. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127447" title="Veu (desambiguaci)" nonfiltered="2282" processed="2278" dbindex="52470">

 Fisiologia:;
 La veu s el so que fa l'aparell fonador dels humans.
 Lingstica:;
 La veu (lingstica) expressa el paper semntic de diversos referents que participen en la oraci.
 Msica:;
 Les veus humanes i els instruments s'organitzen per a participar en una composici polifnica de msica vocal, en funci de diferents lnies meldiques. Vegeu Veu (polifonia);
 Veu solista o cantant, interpreta amb el cant les canons;
 Les veus (o registres vocals) sn: soprano, mezzosoprano i contralt (veus femenines), i tenor, barton i baix (veus masculines).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127450" title="Anthy Himemiya" nonfiltered="2283" processed="2279" dbindex="52471">


Anthy Himemiya s la Nvia de la Rosa a Sh jo Kakumei Utena.
s un personatge molt reservat i misteris, la histria del qual no coneixem fins molt avanat l'argument. La seva personalitat s molt complexa i alhora ambgua. T episodis en qu se'ns mostra dcil i cegament servicial, i moments en qu acaba mostrant una faceta ms oculta, la qual deixa entreveure la utilitzaci que fan d'ella alguns personatges.


 Biografia .
 Manga .
Segons el manga, Anthy s la responsanble dels duels i alhora el premi dels quals.
Quan el el seu prncep va morir, ella es trasnform en la Nvia de la Rosa. El Colisseu dels Duels aparegu, i comen el torn de duels entre els membres de l'Emblema de la Rosa.

 Anime .
A l'anime, se'ns explica que Anthy decid fer-se bruixa coneguda com a Nvia de la Rosa per a poder salvar el seu prncep Dios, pero la gent l'odiar i ser atravessada per un mili d'Espases d'Odi enlloc del prncep. Ella posseeix l'Espasa de Dios.

 Pellcula .
A la pellcula, Anthy es mostra ms alegre i decidida que no pas a l'anime. No porta ulleres, al contrri que a l'anime.
A la pellcula no se'ns mostra perqu Anthy est tant lligada a kio ni perqu s oprimida per aquest.
Grcies a l'ajuda d'Utena aconseguir junt amb ella escapar de la influncia d'kio el qual la mant com a trofeu dins els duels de l'Emblema de la Rosa.

 Enllaos externs .
 Llista de personatges de Shojo kakumei Utena a la Wikipedia en angls ;
 Pgina sobre el personatge d'Anthy Himemiya a 3xl.cat ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127452" title="Joan Buades Beltran" nonfiltered="2284" processed="2280" dbindex="52472">
Joan Buades Beltran (Inca, 1963) s un poltic mallorqu d'Els Verds de Mallorca.

Fou diputat al Parlament de les Illes Balears entre 1999 i 2003 durant el govern del Pacte de Progrs i conseller del Consell Insular d'Eivissa i Formentera elegit sota les sigles del Pacte Progressista.

El 2003, encapal la candidatura en solitari d'Els Verds d'Eivissa per no obtingu representaci parlamentria.

Obra.
 On brilla el sol. Turisme a Balears abans del boom Eivissa: Res Pblica Edicions, 2004. 253 p. 84-89810-60-5;

Enllaos externs.
 Intervenci de Joan Buades en el debat sobre l'Ecotaxa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127454" title="Nria Cadenas i Alabernia" nonfiltered="2285" processed="2281" dbindex="52473">
Nria Cadenas i Alabrnia (Barcelona,18 de febrer de 1970), militant independentista catalana, periodista i escriptora, filla de Teresa Alabrnia i Domnech. 

 Joventut .
Durant la seua joventut estudi a l'escola Heura, de carcter laic i catalanista. Posteriorment, particip en el moviment estudiantil catal de finals dels 80, essent fundadora de l'organitzaci juvenil independentista Maulets.

 L'empresonament .
El mat del 9 de setembre de 1988, quan tenia 18 anys, fou detinguda a Barcelona als voltants d'una residncia d'oficials en companyia d'altres tres persones per la seva presumpta participaci a un atemptat frustrat de Terra Lliure. 

L'octubre de 1990 fou jutjada per l'Audincia Nacional juntament a Jordi Petit i Ferrer, Jaume Palou i Guijarro i Guillem God i Blasco per la seua suposada participaci en l'atemptat, frustrat per la policia, de Terra Lliure contra la residncia d'oficials a Barcelona el 9 de setembre de 1988. Tots negaren davant el tribunal pertnyer a l'organitzaci armada i haver participat en la citada acci. Se l'acus de pertinena a banda armada, en concret de formar part de l'organitzaci armada catalana, d'ideologia independentista, Terra Lliure, d'un delicte d'estralls en grau de temptativa agreujada per la relaci amb banda armada, aix com de tinena illcita d'armes amb l'agreujant d'haver esborrat el seu nmero de srie.  

Desprs de la seua apellaci, el Tribunal Suprem (Sala Penal) en la seva sentncia de 30 de gener de 1992 decid absoldre-la de l'acusaci de pertinena a banda armada per falta de proves, per mantingu la resta d'acusacions. Malgrat que fou detinguda sense que portara armes o explosius, el tribunal consider concloents les declaracions de la resta de processats (en presncia d'advocat) que la vinculaven en la participaci a l'intent de collocaci d'artefacte explosiu (amb tinena illcita d'armes) a la residncia d'oficials de Barcelona el dia 9 de Setembre. Fou condemnada a sis anys de pres major i dos de pres menor.

El 2006, Palou i God van exculpar Cadenas d'haver participat en l'atemptat, allegant que no pertanyia a Terra Lliure i que mai havia participat en cap de les seves accions.

 Posada en llibertat .
L'octubre de 1992 fou deixada en llibertat desprs d'haver complert quatre anys de reclusi en distintes presons espanyoles. En ser deixada en llibertat torn a Barcelona, on estudi Histria a la Universitat de Barcelona i treball com a traductora. Posteriorment, es trasllad a Valncia on treballa a la revista El Temps i a Acci Cultural del Pas Valenci.

En l'actualitat viu i treballa a Valncia.

 Obra literria .
s l'autora de diversos llibres:
 Cartes de la pres. Valncia: Eliseu Climent / 3i4, 1990 ISBN 978-84-7502-275-8 (correspondncia que l'autora mantingu amb familiars i amics durant el seu empresonament).
 El cel de les oques ISBN 978-84-8300-712-9;
 Memries de pres (1988-1992) Valncia: Eliseu Climent / 3i4, 1994 ISBN 978-84-7502-423-3;
 L'Ovidi. Valncia: Eliseu Climent / 3i4, 2002 ISBN 978-84-7502-649-7 (sobre l'actor i escriptor alcoi Ovidi Montllor);
 Vine al sud! Guia ldica del Pas Valenci Editorial Columna, 2008. ISBN 978-84-664-0934-6;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127456" title="Puigmal" nonfiltered="2286" processed="2282" dbindex="52474">


El Puigmal (anomenat tamb Puigmal d'Er a l'Alta Cerdanya) s una muntanya del Pirineu Oriental (2.909,6 msnm) situada entre les comarques de l'Alta Cerdanya i el Ripolls i possiblement una de les ms emblemtiques de Catalunya.

Est situat entre els termes municipals de Queralbs (Ripolls) i Er (Alta Cerdanya) i s'ala com el ms alt dels cims que configuren l'anomenada Gran Olla, que rodeja la vall de Nria.  
s un pic ample i arrodonit i la seva ascensi s senzilla si les condicions climtiques no sn molt adverses. Al seu cim hi ha la una creu de ferro forjat i una placa amb versos de Mossn Cinto Verdaguer:

De puig en puig pel coll de Finestrelless'enfilen del Puigmal a l'alta cimatota la terra que el meu cor estimades d'ac es veu en serres onejar.

 Rutes .
Ruta clssica.
Comena a Queralbs des d'on s'agafa el Cam Vell o Cam dels Peregrins (GR-11) i que, en aproximadament dues hores i mitja, ens conduir fins al santuari de Nria. El cam discorre zigzaguejant sobretot entre rouredes i amb un sotabosc de falgueres en les zones ms humides. Ja ms amunt, trobem torrents que discorren formant gorges entre grans parets rocoses. Si es prefereix tamb es pot agafar el cremallera de Nria, inaugurat el 1931.

Des del santuari, comenarem un cam senzill en direcci oest travessant el bosc de Sant Gil, des d'on seguirem el curs del torrent endinsant-nos a la coma de l'Embut i arribant finalment a un pluvimetre. A partir d'aqu el cam es torna ms rocs amb el pendent ms pronunciat i s'ha de superar una feixuga tartera. Un cop arribats a la creu del cim haurem fet prcticament 1.000 metres de desnivell des del Santuari de Nria en unes dues hores. Tot baixant es pot contemplar la vall de Nria i, al fons de tot, entre comes i suaus pendents, el santuari de Nria d'on en destaca el seu estany.

Ruta des de Fontalba.

Des de Queralbs s'agafa la pista que porta a Fontalba (d'uns 11 km) Des d'all se surt per una carena herbada fins el cim de la Dou a uns 2.200 metres. Desprs d'una llarga aproximaci en direcci nord-oest,a tocar el cim del Borrut,des d'all cal resseguir la carena i enfilar amunt per un cam fora pedregs  Finalment s'arriba al tram final de l'ascensi i es corona desprs d'unes dues hores.

Hi ha moltes rutes per escollir, i sobretot possibles variacions a l'hora d'ascendir. Tamb hi ha la ruta que puja des d'Er per una pista, en certes zones pavimentada, fins els 2.200 metres. Un cop all desapareixen els arbres i el cam enfila amb rampes dures i pedregoses que porten fins el cim.

Ruta des del Collet de les Barraques.
Des de Planoles s'agafa una carretera que en 9 quilmetres ens dur a 1.870 metres d'alada, al Collet de les Barraques, tenim el Puigmal enfront nostre. All seguint el filat del bestiar (nord-oest) per la banda sud i carenejant entre el bosc, de seguida trobarem senyals de recorregut local (blanques-verdes) que venen de Planoles seguint el cam de Nria (amb senyals blanques-grogues) que continua, travessant el filat que seguim, nosaltres no el travessem i continuant arribarem a una clariana, estem a Roc Blanc, poc desprs sortirem del bosc al pla dels Ventolanesos. Davant nostre tenim la serra de la Vacarissa o d'Estremera que seguirem en direcci nord, passarem per la barraca del Teixidor, les pedres de la qual es varen fer servir per fer unes torretes per posar els detectors de vent, quan all s'hi tiraven amb paravents, davant tenim un costa, que s el tros que ms puja, passada aquesta ja s ms planer, arribarem al Pas dels Lladres a 2.540 metres. Haur estat 1h i mitja. Ara seguirem la pista cap a la nostra dreta, o ens enfilem pel tossal del Pas, voltant el tossal del Pas dels Lladres, travessarem les pistes d'esqu, que es muntaren fins el tossal al 2003. Quan s'acabi a tocar el Puig d'Er, continuarem per la carena i sense prdua fins situar-nos davant l'ltima pujada (1 horeta), seguirem el cam passant pel Bressol, un pla just abans de fer el cim, tot seguint el senyals que ens acompanyen des de la sortida i en mitja hora serem a dalt. Haurem estat menys de 3 hores, havent frut de les millors vistes, que hi ha de totes les pujades al Puigmal.

Referncies.


Enllaos externs.
Ruta al Puigmal pel coll de Finestrelles - Blog de senderisme;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127459" title="Inditex" nonfiltered="2287" processed="2283" dbindex="52475">



INDITEX (Industrias de Diseo Textil Sociedad Annima) s un grup empresarial espanyol de fabricaci i distribuci txtil, amb seu a la localitat gallega d'Arteixo. L'any 2005 facturaba 6.741 milions d'euros, liderant el mercat europeu per davant de la britnica H&M, i ocupant el segon lloc mundial darrera de l'americana GAP.

Histria.

L'any 1963 Amancio Ortega Gaona va fundar una empresa dedicada a la fabricaci de roba que va crixer disposant de diversos centres de producci, distribuint els seus productes a nivell europeu. Per no va ser fins el 1975 que en un carrer de La Corunya va obrir la primera botiga sota la denominaci Zara, la marca que amb una rpida expansi a nivell espanyol va condur a la fundaci  de l'actual Grup Inditex.

Amb la producci concentrada en la cadena Zara, a finals dels anys vuitanta s'inicia l'expansi internacional amb noves botigues a Porto (1988), Nova York (1989) i Pars (1990). El 1991 el grup s'amplia amb la creaci de la cadena Pull and Bear i l'adquisici del 65% de la cadena Massimo Dutti, compra es completaria el 1995. Tamb es crea Kiddy's Class, orientada a roba infantil. Bershka, dirigida a un pblic jove, obre les seves portes el 1998 i l'any segent adquireix Stradivarius.

L'any 2001 s'obre la cadena Oysho i, com a gran fita,  el 23 de maig es produeix la sortida a borsa del grup per un valor total d'un bili de pessetes, entrant dos mesos desprs dins de l'Ibex 35. L'expansi del grup ha continuat amb l'obertura de centres logstics a Saragossa el 2003, Lle el 2006 i Meco (Madrid) el 2007.

Empreses del Grup.
Zara, 990 botigues.
Pull and Bear, 455 botigues. ;
Massimo Dutti, 399 botigues.
Bershka, 433 botigues.
Stradivarius, 302 botigues.
Oysho, 200 botigues.
Zara Home, 152 botigues.
Kiddy's Class - Skhuaban, 185 botigues. ;

Inditex a Catalunya.
El grup Inditex realitza una part important de la seva a activitat a Catalunya, ja que a Tordera hi t les seus de Massimo Dutti, Bershka i Oysho, i a Sallent la d'Stradivarius.

Enllaos externs.
Web d'Inditex;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127469" title="Plaqueta" nonfiltered="2288" processed="2284" dbindex="52476">

Les plaquetes o trombcits sn petits fragments cellulars, d'uns 3  m de dimetre fent que siguin les cllules sangunies ms petites de totes, que es troben en la sang i que es formen a partir d'un tipus de cllula denominada megacaricit.
 
Sn irregulars, sense nucli ni altres orgnuls. Viuen de 7 a 10 dies. Tenen gran importncia en la coagulaci sangunia per la seva capacitat per a unir-se unes amb unes altres en resposta a diversos estmuls. Formen coguls, grcies a que possexen grnuls de substncies activadores de la coagulaci. Desprs dels eritrcits sn els elements cellulars ms abundants de la sang. La seva xifra normal a l'Homo sapiens oscilla entre els 150000 i els 400000 per mm. Es veuen noms en els mamfers.

Tenen el seu origen en el teixit hematopotic (formador de sang) de la medulla ssia, per fragmentaci del citoplasma d'unes cllules gegants, les ms grans del teixit hematopotic, anomenades megacaricits. Compleixen amb un paper molt important en la coagulaci. Per a aix formen nusos en la xarxa fibrina, alliberen substncies importants per a accelerar la coagulaci i augmenten la retracci del cogul sanguini.
Vegeu tamb.
Trombopoesi;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127470" title="Gat de Schrdinger" nonfiltered="2289" processed="2285" dbindex="52477">

El gat de Schrdinger o la paradoxa del gat s un experiment mental publicat pel fsic Erwin Schrdinger per tal d'illustrar la complexitat de primitives interpretacions al voltant de la mecnica quntica al traduir les conseqncies d'esdeveniments subatmics a sistemes macroscpics.

L'experiment original es basa en posar un gat (viu) dins d'una caixa d'acer tancada i opaca juntament amb els segents elements (els quals han d'estar protegits de qualsevol interferncia directa del gat): un comptador Geiger, i una certa quantitat d'una substncia radioactiva que asseguri que en el decurs d'una hora hi hagi un 50% de probabilitats de qu almenys un dels toms es desintegri (i un 50% de qu no se'n desintegri cap); si aix passa, el comptador Geiger allibera un martell que trenca un flasc d'cid hidrocinic (molt txic) que matar el gat.

En aquest escenari, tant el gat com la partcula depenen d un sistema regit per les lleis de la mecnica quntica. Seguint el Principi d'incertesa que s aplica a la interpretaci de Copenhague, mentre no obrim la caixa, el gat est viu i alhora mort. Al mateix moment d obrir la caixa, el propi fet de l observaci modifica l estat del gat, que passa a ser noms viu o noms mort.

Referncies.
 E. Schrdinger: "Die gegenwrtige Situation in der Quantenmechanik" "Situaci Actual de la Mecnica Quntica", Naturwissenschaften "Cincies Naturals", 48, 807, 49, 823, 50, 844 (novembre 1935) ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127471" title="Platees" nonfiltered="2290" processed="2286" dbindex="52478">
Platees o Platea (llat Plataea o Plataeae, grec Plataia o Plataiai) fou una antiga ciutat de Becia separada de Tebes pel riu Asop. Els tebans deien que la ciutat havia estat fundada per ells per Pausnias pensava que eren indgenes i derivaven el seu nom de Plataea filla d'Asop. 

El 519 aC per no caure sota el poder de Tebes es va aliar a Atenes a la que va restar aliada en endavant. Va enviar 100 homes a Marat i tamb gent de Platees van lluitar a Artemsion, per no a Salamina ja que els seus vaixells estaven ocupants evacuant a la seva gent de la ciutat davant l'apropament de l'exrcit persa. Els perses la van incendiar i destruir fins als fonaments (480 aC). El 479 aC es va lliurar al costat de la ciutat la batalla de Platees.

Vegeu: Batalla de Platees, Amonfraretos

La victria de Platees va suposar grans honors pels seus habitants que van rebre una quantitat de 80 talents (amb la que van reconstruir la ciutat i erigir un temple a Atenea), i foren encarregats dels honors religiosos als caiguts a la batalla celebrant cada cinc anys un festival conegut per Eleutria consagrat al deu Zeus Eleutrios, al que es va erigir un temple a la ciutat. Pausnies d'Esparta va proclamar la inviolabilitat de la ciutat i el seu territori.

Aquesta situaci va durar fins al comenament de la guerra del Pelopons. El 431 aC un grup de 300 tebans va intentar sorprendre la ciutat; van entrar a la ciutat amb la complicitat del partit oligrquic i a la nit van intentar agafar el control per els ciutadans es van recuperar de la sorpresa  i van matar a 180 assaltants i els demes van fugir. El 429 aC un exrcit espart dirigit per Arquidam II va assetjar la ciutat; el setge, narrat per Tucdides, fou memorable; els defensors eren noms 400 i 80 atenencs, amb 110 dones com auxiliars; els habitants havien estat evacuats a Atenes; els assalts dels espartans i els seus aliats tebans foren rebutjats i el setge es va convertir en bloqueig; el segon any 212 assetjats van poder sortir una nit de turmenta i arribar a Atenes; la resta de la guarnici es va haver de rendir poc desprs (427 aC) i foren massacrats i part de la ciutat fou arrasada pels tebans aliats d'Esparta que amb els materials van construir un temple a Hera. 

Els habitants de Platees escapats a Atenes van rebre la ciutadania atenenca amb certes limitacions. El 420 aC Atenes va entregar Sici als habitants de Platees per al final de la guerra van haver d'evacuar aquesta ciutat i foren rebuts altre cop a Atenes on encara vivien al temps de la pau d'Antlcides (387 aC) que va restablir la independncia de Platees.

El 372 aC la ciutat, que havia estat reconstruda i s'havia recuperat, fou ocupada per sorpresa per Tebes i destruda i els habitants es van haver de refugiar altre cop a Atenes
Van viure a Atenes fins a la batalla de Queronea (338 aC) en qu van recuperar la ciutat i territori de mans de Filip II de Macednia. Poc desprs fou visitat per Dicaearchus, que la va considerar una colnia d'Atenes. Pausnies esmenta tres temples, un dedicat a Hera, un a Atenea Aria i un tercer a Demetri Eleus. 

Fou una ciutat de segon ordre que no va tenir cap incidncia a la vida poltica i va seguir la sort de la resta de Becia. Les seves muralles foren restaurades per Justini I.

Les seves runes son a Kokla. Es conserven part de les muralles i restes de l'acrpoli 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127478" title="Embassament de Susqueda" nonfiltered="2291" processed="2287" dbindex="52480">

El pant de Susqueda pertany al riu Ter i, juntament amb el de Sau i amb el del Pasteral, forma part d'un sistema de tres pantans que uneixen la comarca d'Osona amb la de la Selva. Hi t origen la conducci que abasteix l'rea de Barcelona amb aigua del Ter. Administrativament est situat en el municipi de Susqueda.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127479" title="France 24" nonfiltered="2292" processed="2288" dbindex="52481">
France 24 s un canal d'informaci que vol donar la lectura francfona de l'actualitat mundial. El projecte neix d'un acord entre el grup d'emissores pbliques France Tlvisions i el canal privat TF1. El primer hi aporta el major nombre de mitjans tcnics, professionals i corresponsalies, mentre que el segon hi aporta el capital. 

L'emissora t dues versions: en francs i en angls. La programaci, per, s idntica, tant en l'estructura, el text i les imatges. La programaci s similar a altres cadenes d'informaci, com la CNN, amb butlletins de notcies, entrevistes, reportatges i espais temtics. A ms, les principals informacions, apareixen resumides i sobreimpressionades en forma de tickers. 

La cadena t en projecte pel 2009 una tercera versi en rab i, ms endavant, tamb vol emetre en espanyol. La direcci, per tant, vol que Frana recuperi el paper lder en l'mbit diplomtic mundial. 

A Frana, el canal no emet en analgic (ni en la versi digital: TNT), noms en cable i satllit. La decisi respon a la pressi exercida per la privada TFI, que t a Frana una cadena filla d'informaci: LCI.

Enllaos externs.
France24 ignora la Ucrania ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127481" title="Ibex 35" nonfiltered="2293" processed="2289" dbindex="52482">

L'ndex Ibex 35 (Iberia index) es l'ndex borsari de referncia d'mbit espanyol. Est elaborat per la societat Bolsas y Mercados Espaoles (BME). El seu seguiment proporciona una idea de l'evoluci de la borsa espanyola en un perode determinat.

Histria.

Es van engegar el 14 de gener de 1992 . Per existeixen valors histrics des de l'any 1989 grcies a una estimaci del ndex que es va fer amb posterioritat.

La major caiguda del IBEX 35 des de la seva creaci al 1992 es va produir el dilluns 21 de gener de 2008 quan va perdre un 7,54% fins els 12.625 punts. Aquesta ha estat la major caiguda de la borsa espanyola des de 1987. 

La major pujada de l'IBEX 35 del 6,95% s'enregistra el dijous 24 de gener de 2008,noms tres dies desprs de la major caiguda. 

Composici. 
L'entrada o sortida de valors en la seva composici s revisada per uns criteris especfics segons un Comit Assessor Tcnic (CAT), un grup d'experts que s'encarrega de decidir qui es mereix un lloc en l'ndex i qui no, modificant-se cada 6 mesos, sent l'1 de gener i l'1 de juliol de cada any les dates de modificaci. 

Criteris.
Perqu un valor formi part de l'Ibex 35 s necessari que la seva capitalitzaci mitja sigui superior al 0,30 per cent la de l'Ibex 35 en el perode analitzat i que aquest valor hagi estat contractat almenys en la tercera part de les sessions d'aquest perode.

Clcul.
Per al seu clcul s'utilitza una frmula matemtica en la qual s'atn a la capitalitzaci borsria -preu per nombre d'accions considerades per BME per al clcul- de les 35 empreses, i s'aplica un coeficient d'ajustament, a fi d'assegurar que certes operacions financeres excepcionals que es produeixin en els seus integrants no alterin el valor de l'ndex. 

Les empreses amb major capitalitzaci borsria tenen major pes dintre de l'ndex i les seves alces i baixes influiran en major mesura en el moviment final de l'IBEX. Aix significa que quan Grup Santander, Telefnica, BBVA, Iberdrola i Repsol YPF estan en baixa, l'IBEX t gran preocupaci perqu aquestes influxen molt sobre l'ndex general. Per aix cal mirar els 6 primers valors dels ndexs amb molta freqncia i molta atenci. 

El criteri utilitzat per BME per a incloure un valor en l'IBEX 35 s el de liquiditat, entesa aquesta en termes de volum de contractaci, tant en euros com en ordres. 

La frmula utilitzada per al clcul del valor de l'ndex s: 

IBEX 35(t) = IBEX 35(t - 1)    Capi(t) / %- 1)  J  

On: :t = Moment del clcul de l'ndex. 
c = Companyia inclosa en l'ndex. ;
S = N d'accions computables per al clcul del valor de l'ndex. ;
P = Preu de les accions de la Companyia inclosa en l'ndex en el moment (t). ;
Cap = Capitalitzaci de la Companyia inclosa en l'ndex, s a dir (S * P). ;
  Cap = Suma de la Capitalitzaci de totes les Companyies incloses en l'ndex. ;
J = Quantitat utilitzada per a ajustar el valor de l'ndex per ampliacions de capital, etc.

Empreses participants.
Des de la revisi bianual de l'1  de juliol, 2008, on Sogecable va ser substituda per Obrascn Huarte Lain.








 - Desprs de l'ajustament bi-annual al tancament del dia 30 de juny de 2008.Source - Index dels cotitzats del IBEX 35 al tancament de: 30/06/2008 desprs de l'ajustament, Sociedad de Bolsas.

Enllaos externs.
Web oficial de l'IBEX 35;
Valors de l'IBEX 35. Borsa de Madrid.;

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127484" title="Constructivisme (pedagogia)" nonfiltered="2294" processed="2290" dbindex="52483">

En pedagogia, es denomina constructivisme a un corrent que afirma que el coneixement de totes les coses s un procs mental de l'individu, que es desenvolupa de manera interna conforme l'individu obt la informaci i interactua amb el seu entorn. 

Considera que l'apreciaci i memoritzaci de smbols, aix com les relacions lgiques entre ells, no s realment coneixement. El constructivisme considera que el veritable coneixement de les coses s l'estructura mental individual generada de la interacci amb el mitj. L'instructor s una persona que posa facilitats, que provoca situacions riques en possibilitats d'aprenentatge, no qui transmet coneixement.

El constructivisme es basa en el principi que l'apreciaci de la realitat s completament diferent per dos individus diferents, encara que les condicions d'aprenentatge siguin semblants, degut al fet que no s possible crear condicions perfectament iguals en la ment de dos subjectes diferents.

Constructivistes destacats.
Jean Piaget ;
Lev Vygotski ;
Jerome Bruner;

Vegeu tamb.
Lectoescriptura constructivista;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127486" title="Ralli de Mxic" nonfiltered="2295" processed="2291" dbindex="52484">


El Ralli de Mxic (oficialment Corona Rally Mexico) s un ralli del Campionat Mundial de Rallis de la Federaci Internacional d'Automobilisme (FIA). 

El ralli de Mxic va entrar en el campionat l'any 2004 i s l'nic esdeveniment del WRC de Nord-Amrica. El ralli es disputa per la zona de Guanajuato. Les etapes sn a prop de les ciutats de Len, Silao i Guanajuato.

L'edici del 2007 se celebrar entre el 9 i l' 11 de mar.

 Histria .
Rally America, avui conegut com a Corona Rally Mexico s un ralli creat l'any 1979 per els dos clubs ms grans de Mxic: Club Automovilstico Francs de Mxico (CAF) i Rally Automovil Club (RAC). Aquest ralli es va anar disputant cada any fins al 1985. Desprs de sis anys sense organitzar-se, el ralli torna l'any 1991. Durant l'any 1999 l'organitzaci va demanar a la FIA l'entrada del ralli en el WRC. Desprs de quatre anys amb aquest projecte, l'any 2004 va passar a formar part del Campionat Mundial de Rallis. Durant aquests tres ltims anys, ha sigut el tercer ralli de la temporada (desprs de Monte-Carlo i Sucia), per l'any 2007 ser la quarta prova, desprs de l'entrada de Noruega en el campionat.


 Palmars .



 Enllaos externs .


 Web Oficial del Ralli de Mxic;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127487" title="Ralli de Noruega" nonfiltered="2296" processed="2292" dbindex="52485">




El ralli de Noruega s un ralli que des del 2007 ha passat a formar part del Campionat Mundial de Rallis (WRC). s el segon ralli del calendari que ser disputat sobre neu (noms ho era el Sucia). La base del ralli ser situada a Hamar.

 Candidatura del ralli .

Per tal de poder entrar a formar part del Campionat Mundial de Rallis es va disputar un ralli com a candidat el 10 i l' 11 de febrer del 2006, que va obtenir un gran xit.L'inici i el final del ralli van ser a Hamar, passant per Lillehammer, Sjusjoen, Kongsvinger i Elverum. 
El ralli va ser guanyat per Henning Solberg. Els joves talents Mads stberg i Anders Grndal van aconseguir la segona i la tercera plaa respectivament

 Estat actual .



La Federaci Internacional d'Automobilisme va decidir el 5 de juliol del 2006 en la seva reuni a Pars, Frana, que el ralli de Noruega passava a tenir l'estatus de ralli del Campionat Mundial de Rallis. De moment ha aconseguit aquest estatus per l'edici del 2007, per amb la possibilitat de prolongar-lo per tres anys ms.

El primer ralli del Campionat Mundial de Rallis a la neu noruega va tenir lloc entre el 15 i el 18 de febrer del 2007.

 Palmars .



 Enllaos externs .


 Web oficial del Ralli de Noruega ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127488" title="Banc Sabadell" nonfiltered="2297" processed="2293" dbindex="52486">


El Banc Sabadell s un grup bancari amb seu a Sabadell, fundat en aquesta ciutat vallesana l'any 1881. Actualment est considerat el quart grup bancari  en l'mbit espanyol. La seva proposta de valor es distribueix sota diferents marques, segons el mercat objectiu, algunes d'elles procedents de denominacions d'altres bancs que han estat comprats i integrats en l'entitat matriu o en el Grup: SabadellAtlntico, Solbank, Banco Herrero, Activobank i Banco Urquijo SBP.

Enllaos externs.
Web del grup Banc Sabadell;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127496" title="Kitale" nonfiltered="2298" processed="2294" dbindex="52487">

Kitale s una ciutat de la provncia de Rift Valley de Kenya. Est situada entre el Munt Elgon i la serralada de Cherengani. La ciutat t una poblaci de 63.254 (1999).
Les collites principals sn gira-sol, te, caf, faves i blat. A Kitale hi ha un mercat per els agricultors.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127497" title="Kitui" nonfiltered="2299" processed="2295" dbindex="52488">

Kitui s una ciutat rural de Kenya, a la provncia de l'Est, situada a 130 quilmetres de la capital, Nairobi. La ciutat tenia una poblaci de 13.244 habitants (1999).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127499" title="Limuru" nonfiltered="2300" processed="2296" dbindex="52489">

Limuru s una ciutat de la provncia Central, a Kenya. S'estima que la poblaci durant l'any 2004 s d'uns 4.800 habitants. Aqu hi va nixer un escriptor keny fams, Ngugi wa Thiongo. Durant l'era colonial, la majoria de persones van ocupar Limuru degut a la seva terra frtil. S'hi troba el ferrocarril que va a Uganda. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127500" title="Lodwar" nonfiltered="2301" processed="2297" dbindex="52490">

Lodwar s una ciutat de la provncia de Rift Valley a Kenya. Una de les principals activitats de la ciutat s el turisme. La ciutat t una poblaci de 17.000 habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127501" title="Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera" nonfiltered="2302" processed="2298" dbindex="52491">

El barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera s el nom oficial d'una rea del districte de Ciutat Vella de Barcelona.

El barri limita al Nord, amb el passeig Llus Companys i el Parc de la Ciutadella, i al sud amb la Via Laietana. A llevant, limita amb la Barceloneta per la Ronda Litoral i a ponent limita amb l'Eixample pel carrer Trafalgar. O sigui, limita amb la Barceloneta, el Barri Gtic, la Dreta de l'Eixample, el Fort Pienc, i el Parc de la Ciutadella.

Alguns llocs notables:

Barri de Ribera:
 La Llotja gtica de la qual es conserven el Sal de Contractacions i la Sala dels Cnsols sota la faana neoclssica del segle XVIII. Est situada entre les places d'Antonio Lpez i el Pla de Palau per en els seus millors temps era situada arran de mar. ;
 La baslica gtica de Santa Maria del Mar es va construir com a mostra del poder econmic dels habitants del nou barri.
 El Fossar de les Moreres.
L'Estaci de Frana.
 L'antic Mercat del Born;
Barri de Santa Caterina:
El nou Mercat de Santa Caterina, recentment reformat.
Barri de Sant Pere;
El Palau de la Msica Catalana (al barri de Sant Pere);
El monestir de Sant Pere de les Puelles;

Travessa el barri l'antic Rec Comtal.

L'any 2005 tenia 22.558 habitants.

 Enllaos externs .
http://w3.bcn.es/V14/Home/V14HomeLinkPl/0,2851,2071881_2077087_1,00.html








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127503" title="El Trencanous" nonfiltered="2303" processed="2299" dbindex="52492">
 
El Trencanous (en rus          , Xtxelkntxik) s una obra de ballet de Txaikovski composta per dos actes, tres taules i 15 escenes, presentada inicialment del 6 al 18 de desembre de 1892 al Teatre Mariinski de Sant Petersburg, sota la direcci de Riccardo Drigo i amb la coreografia de Lev Ivnov.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127504" title="Provncia Oriental (Kenya)" nonfiltered="2304" processed="2300" dbindex="52493">

La Provncia Oriental de Kenya s una de vuit provncies del pas. La capital provincial s Embu. A l'any 1979 la seva poblaci era de 2.7 milions d'habitants; i el 1999, 4.631.779. s la segona provncia ms gran en extensi (159,891.km).
Aquesta provncia est poblada, principalment, pels Kamba. En aquesta provncia s on es troben el desert de Chalbi, el Mont Kenya i la part est del llac Turkana. El clima s entre rid i semirid.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127505" title="Wills Memorial Building" nonfiltered="2305" processed="2301" dbindex="52494">


El Wills Memorial Building est situat a dalt de tot de Park Street, a Queens Road (Bristol, Regne Unit). s un dels edificis ms coneguts de la Universitat de Bristol i  actualment hi trobem la Facultat de Dret i el Departament de Cincies de la Terra, aix com tamb la Biblioteca de Dret. L arquitecte comentarista Nikolaus Pevsner ho va descriure aix:

"una proesa en el Neogtic, tan convincent, tan immens, i tan competent que un no pot evitar sentir-ne respecte."  

 Histria .
El Wills Memorial Building va ser encarregat per Sir George Wills i Henry Herbert Wills, els magnats de la companyia de tabac de Bristol W.D. & H.O. Wills, en honor al seu pare, Henry Overton Wills III, benefactor i primer canceller de la Universitat. Sir George Oatley va ser l arquitecte escollit i se li va encarregar construir un edifici resistent al temps. Va crear un disseny centrat en l estil gtic perpendicular per evocar els famosos edificis universitaris d Oxford i Cambridge.
La construcci va comenar el 1915 per va aturar-se el 1916 a causa de la continuaci de la Primera Guerra Mundial. A l'any 1919 es va seguir amb la seva construcci i, finalment, el Wills Memorial Building va ser obert al 1925 per Jordi V del Regne Unit i Maria de Teck. El cost total va ser de 501.566 lliures. Oatley va rebre l'honor de cavaller en el mateix any pel reconeixement de la seva feina a l'edifici.

El 1940, durant la Segona Guerra Mundial, el gran vestbul va ser greument afectat per l explosi d una bomba alemanya i l'edifici va restaurar-se en els anys 60.

 Caracterstiques .
La caracterstica dominant de l edifici s la Wills Tower. La torre t la faana de formig armat amb les pedres de Bath i Clipsham, amb escultures designades en collaboraci amb Jean Hahn de King's Heath Guild, Birmingham. T una alada de 66 metres i est coronat amb una llanterna octogonal, que allotja el Gran George, la quarta campana  ms gran d Anglaterra. Est caracteritzat per moltes grgoles, les quals caricaturitzen membres contemporanis del personal de la Universitat. A ms del Great Hall hi ha una biblioteca general, una recepci i una cambra de l ajuntament i 50 habitacions ms que inclouen algun espai per a l ensenyana, com per exemple aules de seminari i sales de conferncies.
 
 Enllaos externs .
Whittingham, S. Wills Memorial Building (Bristol, 2003)

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127506" title="Constructivisme (art)" nonfiltered="2306" processed="2302" dbindex="52495">

El constructivisme va nixer a Rssia el 1920. Va ser una pintura molt espiritual i esttica. No pretenia ser un estil artstic sin l expressi d una convicci poltica (el marxisme). 

Buscava una esttica que fos el reflex de l poca de la mecanitzaci. Defensa un art al servei de la revoluci i del poble. Reivindica l eliminaci de la distinci entre les arts.

La pintura i l escultura esdevenen una mateixa construcci i no una representaci, fent servir els materials i els procediments propis de l arquitectura. Accepta tota mena de nous materials i tcniques industrials. Emfasitza la relaci amb el formalisme lingstic i literari.

Artistes associats al constructivisme.
Ella Bergmann-Michel - (1896-1971);
Carlos Catasse - (1944- );
Theo Constant - (1934- );
Naum Gabo - (1890-1977);
Moisei Ginzburg, arquitecte;
Gustav Klutsis - (1895-1938);
El Lissitzky - (1890-1941);
Louis Lozowick ;
Estuardo Maldonado - (1930- );
Vladimir Shukhov - (1853-1939);
Konstantin Melnikov - (1890-1974);
Vadim Meller - (1884-1962);
Lszl Moholy-Nagy - (1895-1946);
Tomoyoshi Murayama - (1901-1977);
Victor Pasmore - (1908-1998);
Antoine Pevsner - (1886-1962);
Lyubov Popova - (1889-1924);
Manuel Rendn Seminario - (1894-1982);
Aleksandr Rodchenko - (1891-1956);
Oskar Schlemmer - (1888-1943);
Varvara Stepanova - (1894-1958);
Enrique Tbara - (1930-Present);
Vladimir Tatlin - (1885-1953);
Joaquin Torres Garcia - (1874-1949);
Vasiliy Yermilov-;
Anbal Villacs - (1927- );
Oswaldo Viteri - (1931- );

Enllaos externs.
 Constructivisme ;
 Moviment constructivista ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127515" title="Phyang" nonfiltered="2307" processed="2303" dbindex="52496">

El Gompa de Phyang tamb s conegut com Gompa Gouon. Est situat a la part superior del poblet de Chhiwang, a uns 17 km a l oest de Leh, en una vall a la riba dreta de l Indus, a Ladakh. Hom diu que el monestir fou aixecat el 1530 per desig del rei Tashi Namgyal, el fundador de la dinastia, desprs d una victria militar. Tamb s atribueix la fundaci al seu fill Jamyang Namgyal. Hi ha una tradici que diu que el rei patia de lepra i no podia trobar cap remei que el guars. Un oracle li va indicar que calia enviar missatgers al Tibet a cercar un conegut lama. Aix es va fer i el rei va quedar curat. 

En aquesta poca aquest centre religis es va omplir de belles esttues, thangkes y cpies del Kangyur i del Tengyur, sagrades escriptures que encara es conserven a Phyang.



El monestir es desenvolupa al voltant del pati, per una curta escala s arriba al Tsogkhang (Temple Vell), una de les tres sales ms importants del complex, l antiga sala d assemblees. La imatge central d aquesta sala s la d Amitabha, a la seva esquerra les d Avalokitesvara, amb 1.000 braos, smbol de la seva fora, a ms de diversos lames de la congregaci  Kagy , de  birrets vermells . A la dreta de l esttua central veiem les imatges de Tilopa (988-1069), un dels fundadors de la secta, i de Maitreya. Hi ha, a ms altres imatges: Shakiamuni, Vairocana i Maitreya. Els murs sn decorats amb pintures murals. Aqu es guarda el gran thangka que noms es desplega pel festival de Phyang, a l agost. Aquesta pea s nova, es va consagrar el 1991, ja que el primitiu, dedicat a Tsongkhapa es va perdre en una invasi a mitjan del segle XIX.



Una altra dependncia interessant s el Gonkhang (Temple dels Protectors), dedicat a Mahakakala, un ferotge guarda. Els rostres de les divinitats d aquesta sala estan coberts per una tela, i es mostren tamb els dies del festival. A la sala es conserven armes d poca mogol, record d una batalla, amb victria de Ladakh, que es veu que es va desenvolupar en aquest mateix lloc

El Nou Dukhang, de menor inters, va ser bastit per Damchos Gyurmed, la 31 reencarnaci i predecessor del lama actual, que te aqu el seu tron. La sala est tamb atapeda d imatges diverses. El monestir es va renovar el 1975, t un centenar de monjos.

Bibliografia.



 The Guide of the Monastery at Phyang, autor desconegut;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127516" title="Cant de Perpiny-7" nonfiltered="2308" processed="2304" dbindex="52497">

El cant de Perpiny-7 s una divisi administrativa francesa, situada a la Catalunya Nord, al departament dels Pirineus Orientals.

Composici.
El cant de Perpiny-7 est format per 2 municipis del Rossell:
 Part de la ciutat de Perpiny (capital del cant);
 Bomps;

Poltica.
L'actual conseller general per aquest cant s Jean Sol, de la UMP, que va fer-se amb la victria en la segona volta de les darreres eleccions cantonals, celebrades el 28 de mar de 2004. En la segona volta d'aquests comicis, Jean Sol va aconseguir el 45,02% dels vots, derrotant el candidat socialista i conseller sortint Claude Cansouline, que noms va obtenir el 39,63%. El candidat del Front National, Joseph Samp, va quedar tercer amb el 15,34% dels sufragis..

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127517" title="Cant de Perpiny-3" nonfiltered="2309" processed="2305" dbindex="52498">

El cant de Perpiny-3 s una divisi administrativa francesa, situada a la Catalunya Nord, al departament dels Pirineus Orientals.

Composici.
El cant de Perpiny-3 est format per 2 municipis del Rossell:
 Part de la ciutat de Perpiny (capital del cant);
 Cabestany;

Poltica.
L'actual conseller general per aquest cant s el comunista Jean Vila, alcalde de Cabestany i exdiputat a l'Assemblea Nacional francesa. Jean Vila va fer-se amb la victria en la segona volta de les darreres eleccions cantonals, celebrades el 28 de mar de 2004, amb un 61,68% dels vots vlids, mentre que el candidat de la dreta, Jean-Louis Aliet, noms va aconseguir el 38,32%.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127518" title="Fantasma" nonfiltered="2310" processed="2306" dbindex="52499">

En la mitologia popular de moltes cultures, els fantasmes (del grec         , "aparici") o espectres sn suposats esperits o nimes desencarnades que es manifesten entre els vius de manera perceptible (per exemple, tomant una aparena visible, produint sons o olors o desplaant objectes. ). La creena en fantasmes, testimoniada des dels primers textos escrits sumeris i egipcis, es troba estesa arreu en diverses versions. Estudis recents indiquen que molts occidentals creuen en fantasmes i en la vida desprs de la mort.

A occident, els fantasmes es concebeixen sovint com nimes en pena que no poden trobar descans desprs de la mort i queden lligats entre el mn dels vius i dels morts. La impossibilitat de trobar descans respon a una tasca que el difunt ha deixat pendent o inconclosa: aix, pot tractar-se d'una vctima que reclama venjana o d'un criminal que per alguna ra (p.ex.: Haver estat soterrat amb smbols sagrats) veu diferit el seu ingrs en el purgatori o infern. Segons algunes confessions cristianes, els fantasmes habiten el limb, un lloc entre el cel i l'infern, on hi van les nimes dels infants sense batejar.

A les civilitzacions orientals (com la civilitzaci xinesa) molta gent creu en la reencarnaci. Els fantasmes sn aquelles nimes que reutilitzen ser 'reciclades' perqu han deixat alguna tasca per acabar. Els exorcistes poden ajudar el fantasma i reencarnar-lo o fer-lo desaparixer de l'existncia. En la creena xinesa, a ms de reencarnar, un fantasma pot tamb optar a la immortalitat, transformant-se en semidu, o pot anar a l'infern i patir eternament. Pot, al cap i a la fi, morir de nou i convertir-se en "fantasma d'un fantasma".

En la major part de les cultures, les aparicions de fantasmes estan associades a una sensaci de por. Alguns terics de la Nova Era racionalitzen la creena tradicional afirmant que els fantasmes sn cmuls d'energia negativa.


Mireu tamb.
Parapsicologia;
Espiritisme;
Exorcista;
sser espiritual;
Poltergeist;
Banshee;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127519" title="Carta Blanca" nonfiltered="2311" processed="2307" dbindex="52500">
Aquest article tracta sobre el programa televisiu i no sobre el solitari

Carta Blanca fou un programa de debat ems a Canal 9 entre els anys 1993 i 1997. L'espai s'emetia els divendres a la nit i estava dirigit i condut pel periodista Josep Ramon Lluch, que havia sigut director del setmanari El Temps i cap de programes de Rdio 9. 

Amb temes i convidats polmics i estrafolaris va ser un dels programes ms populars de la cadena. Va servir per a descobrir personatges com el pare Apelles, Manuela Trasobares, Bienvenida Prez o Juan Adriansens.

El 1998 s'estren un programa de les mateixes caracterstiques amb el nom Parle vost, calle vost, que estigu en antena dos temporades.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127522" title="Tomografia computada" nonfiltered="2312" processed="2308" dbindex="52501">

La tomografia computada (TC), abans coneguda com a tomografia axial computada (terme que ja no s'utilitza perqu actualment es poden obtenir imatges en tots els plans) s un procediment d'exploraci radiolgica basada en els raigs X. Funciona collocant el subjecte en un gran anell que t forma de bunyol. Aquest anell cont un tub de raigs X i, directament davant d'ell (a l'altre costat del cap del subjecte), hi ha un detector d'aquest tipus de raigs.

El feix de raigs X que passa a travs del cap del pacient, i el detector amida la quantitat de radioactivitat que el travessa. L'emissor i el receptor de raigs X exploren el cap des de davant fins al darrera. Desprs es desplacen al voltant del anell uns quants graus, i es torna a mesurar la transmissi de raigs X. El procediment es repeteix fins que el cervell s'ha examinat des de tots els angles.

L'ordinador rep la informaci i traa un dibuix bidimensional d'una secci horitzontal del cervell. El cap del subjecte es mou llavors cap a dalt o cap abaix mitjanant l'anell i obt un registre d'una altre secci del cervell.

La TC ha estat amplament utilitzat en el diagnstic de diferents patologies cerebrals com tumors, emblies, hidroceflies i malalties degeneratives com l'esclerosi mltiple.

Els avantatges de la TC pel subjecte sn la certesa de necessitar una operaci cerebral, mentre que tamb s molt til en neuropsicologia, especialment per determinar graus de dany cerebral, ja que permet determinar amb un elevat percentatge d'xit, la localitzaci d'una lesi cerebral.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127528" title="Gedit" nonfiltered="2313" processed="2309" dbindex="52503">


El gedit s un complet editor de text lliure que es distribueix juntament amb l'entorn d'escriptori GNOME per a sistemes tipus Unix.
Aquest editor es caracteritza principalment per la seva facilitat d's, aconseguida principalment grcies a una interfcie clara i neta, mostrant nicament les funcionalitats principals que acostumen a necessitar la majoria d'usuaris.

El programari es distribueix sota les condicions de la llicncia GPL.

Caracterstiques principals.

A ms de les funcionalitats bsiques que sn habituals en un editor de text, como copiar, retallar i enganxar text, imprimir..., gedit incorpora, entre altres, las segents funcionalitats:

Suport de texts internacionalitzats, usant la codificaci UTF-8.
Collorejat del text segons la sintaxi de diversos llenguatges de programaci: C, C++ Java, Python ...etc.
Corrector ortogrfic multiidioma.
Incorporaci de plugins per ampliar les funcionalitats bsiques del programa.
Possibilitat de canviar el color i la font del text de l'editor.
Numeraci de lnies.
Cerca i reemplaament de text.
Edici d'arxius remots.
Cpia de seguretat dels fitxers sobre els quals es treballa.

... i un munt de noves funcionalitats que es van incorporant en successives versions.

Arquitectura.

L'aplicaci est dissenyada per funcionar sobre l'X Window System, usant les llibreries GTK+ 2.0 i GNOME 2.0. L'editor est integrat amb la resta de l'escriptori GNOME, suportant l'arrossegat d'arxius des del Nautilus cap al cos principal de l'aplicaci, utilitza el marc d'impressi del gestor de GNOME, i el seu sistema integrat d'ajuda.

Enllaos externs.
Pgina oficial de gedit dins la web del projecte GNOME ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127529" title="Wine" nonfiltered="2314" processed="2310" dbindex="52504">


El Wine s un programa que s'installa sobre ordinadors basats en Unix i permet executar-hi aplicacions escrites i compilades per a Microsoft Windows sota un entorn d'escriptori.

El nom 'Wine' deriva de l'acrnim recursiu Wine Is Not an Emulator (el Wine no s un emulador), d'altra banda, algunes persones utilitzen una definici no oficial parlant del Windows Emulator (emulador del Windows). Ja que el nom apareix algunes vegades com a "WINE" i altres com a "wine", els desenvolupadors del projecte han decidit estandarditza-lo a la forma "Wine".

Els desenvolupadors del Wine van alliberar la primera versi beta del Wine (versi 0.9) el 25 d'octubre de 2005 desprs de 12 anys de desenvolupament.

 Descripci .
Les diverses aplicacions que existeixen sn dissenyades per a sistema operatius propis, fet que no permet que aquestes funcionin adequadament quan s'installen en un altre sistema operatiu. Un exemple clar d'aix sn les aplicacions dissenyades sota l'entorn Windows; no poden ser executades en entorns de filosofia lliure tipus Linux, aix s degut a qu tenen un conjunt d'instruccions diferents les quals no permeten que s'entenguin entre sistemes operatius. Un dels principals problemes dels usuaris s que necessiten aplicacions de Windows encara que estiguin usant programari lliure, s per aix que va sorgir una aplicaci anomenada WINE, la qual s una implementaci de codi obert on s'hi poden executar aplicacions de Windows;  Aquest programa no requereix cap installaci de Windows, tot i aix, poden utilitzar arxius dll d'un altre Windows prviament installat si estan disponibles. El WINE, s una aplicaci que permet llegir APIs (Application Programming Interface) de Windows i activar un pont d'aplicaci entre ambds sistemes Windows-Linux.

 Histria del Projecte.

El Wine s una experincia dissenyada l'any 1993 per Eric Youngable i Bob Amstadt, els quals van ser els creadors de la seva primera versi. WINE s destacat entre els emuladors a causa que no utilitza tot l'entorn del sistema, sin ms aviat utilitza el sistema com a capes, proveint alternatives d'aplicaci de les biblioteques del Windows, aix el diferncia dels emuladors clssics com el Crossover o el VMware els quals emulen el sistema operatiu complet.
Aix doncs, com el seu nom  ho indica, WINE no s un emulador. La idea darrere d'aquest projecte s la de clonar la Win32 API i la Win16. Per entendre d'una manera ms clara el funcionament d'aquest programari cal imaginar-lo com una capa de compatibilitat amb Windows.
WINE proveeix del segent:

Un conjunt d'eines de desenvolupament per portar codis font d'aplicacions Windows a Unix.
Un carregador de programes, el qual permet que moltes aplicacions per a Windows 3.x/9X/ME/NT/2000/XP s'executin sense modificar-se en alguns UNIX per a plataforma Intel com ara GNU/Linux, FreeBSD i Solaris. 	;

A mitjan l'any 2002, ja es comptava amb una aplicaci amb ms d'1 mili de lnies de codi dissenyada en llenguatge C, a ms aquesta aplicaci, comptava amb un grup de programadors de ms de 300 persones que actuaven en el desenvolupament d'aquesta. Degut a la complexitat del projecte, pels diferents canvis que ocorrien amb les noves versions, de Windows, aquest no va poder alliberar la versi 1.0.
El projecte va tenir un temps durant el qual va avanar bastant i, l'any 2003, aplicacions molt utilitzades en l'entorn Windows com el Microsoft Office o l'Internet Explorer van ser possibles d'utilitzar grcies a Wine.
 Finalment, aquest projecte porta gran demanda de temps i dedicaci per part dels programadors, tot i que encara li falta un element principal; la documentaci de les API de Windows. Aquest element s'est realitzant per la gran voluntat de desenvolupament i de programadors d'aquest projecte. Es pot destacar que WINE s una implementaci d'API WIN 32 que permet executar la majoria d'aplicacions de Windows en l'equip d'Unix.

 Desenvolupament .

 El projecte WINE va comenar en 1993 per a programes del sistema "Microsoft Windows 3.11". El projecte possiblement es va originar en discussions de comp.os.linux, els programadors Eric Youngdale i Bob Amstadt van crear la seva primera versi. La ra per la qual WINE no s un emulador s que els emuladors tendeixen a duplicar l'entorn complet en qu s'executa un programa, incloent la simulaci d'una arquitectura de processador determinada. WINE, al contrari, implementa el que podria ser anomenat una capa de compatibilitat, la qual proveeix alternatives a les biblioteques de Windows. 

Cap a comenaments del 2003, WINE podia executar molts programes populars, com Lotus Notes i algunes versions de Microsoft Office, amb comportaments i estabilitat variables. L'xit del funcionament de cada aplicaci depenen de l's de biblioteques dinmiques (DLL) de Windows.

L'empresa de programari Corel ha ajudat molt al projecte, ocupant temporalment un dels principals desenvolupadors del projecte, Alexandre Julliard, junt amb molts altres programadors secundaris. Aquesta ajuda va ser motivada pel port de la suite ofimtica de Corel a Linux. Tanmateix, a causa de dificultats econmiques el suport de Corel ha cessat.

Altres organitzacions han fet esforos comercials per recolzar el projecte, incloent CodeWeavers, Linspire i TransGaming. CodeWeavers ha desenvolupat una versi de WINE especficament dissenyada per executar Microsoft Office i la comercialitza sota el nom CrossOver Office. TransGaming produeix una versi de WINE dissenyada per executar jocs de Windows. El desenvolupament oficial de WINE est orientat cap a la correcta implementaci de l'API de Windows com un tot, i es troba una mica endarrerit en aquestes rees.

El projecte t una gran demanda de temps i t grans dificultats per als desenvolupadors, o almenys, en part, a causa de la documentaci incompleta de l'API de Windows. Malgrat haver-hi la majoria de les funcions API Win32 correctament documentades, existeixen encara moltes rees com formats d'arxius i protocols per als quals no existeixen especificacions de Microsoft.

Altres projectes que han incorporat part del codi font del Wine sn Rewind i ReactOS, en un intent por construir un sistema operatiu compatible amb Windows NT.

 Estat Actual del WINE .
D'acord a un estudi realitzat per Internet per Martinez (2006), demostra que la tendncia actual s la migraci dels sistemes propietaris als sistemes lliures, s per aix que els resultats retornen que l'aplicaci WINE s bastant usada amb relaci a les altres amb una demanda del 33% dels enquestats mentre que el 16,8% utilitza el VMware i tot just un 7% usa l'aplicaci Crosover, amb relaci a la porci de la poblaci que no n'utilitza cap la qual va ser d'un 39% permet demostrar que cada dia l's d'aplicacions Windows sota usuaris de plataformes lliures s menys usual.

Recentment el projecte WINE va llanar la seva versi beta 1.0 que permet les segents millores amb relaci a les versions alfa, de les quals es pot esmentar un millor suport de Ratol en els jocs, aplicacions amb s de llibreries Open Gl, maneig de nous estats en DIRECT3D, millora del sistema d'udio, entre altres grans avantatges pel que la converteix en una bona aplicaci a l'hora de ser seleccionada.

 Caracterstiques .
 Compatibilitat binaria .

 Suport per a productes de la famlia Windows 9x/NT/XP, Windows 3.x i DOS.
 Suport per a crides de comandes del Windows de 32 i 16 bits.
 Cdi x86 32 i 16 bit.
 Llibreries extenses d'interrupcions per a programes utilitzant crides de mode real INTxx.
 Capacitats avanades de thunking.
 Posibilitat d'usar llibreries dinmiques (DLL)s.
 Diseny d'enginyeria inversa per millorar la soluci davant d'errades.

 Grfics .

 Pot dibuixar en entorns grfics basats en X11, SDL text/ttydrv.
 Pantalla remota per a qualsevol terminal X.
 Suporta totalment GDI i parcialment GDI32.
 Suport parcial de DirectX per a jocs.
 Pot utilitzar impressores per a sistemes Windows de 16 bit de forma nativa.
 Interfcie interna d'impressi PostScript.
 Capacitat de 'meta-arxiu|arxivament' '.
 Capacitat d'execuci en una o diverses finestres.

 Altres caracterstiques .

 Suport acceptable de so i entrades alternatives.
 Suporta mdems o dispositius per port srie.
 Treballa en xarxa amb Winsock TCP/IP.
 Suporta escners ASPI.
 Suport de controls avanats tpics de programes Windows de 32 bit.

 Wine API .

 Dissenyat per ser compatible amb codi per a Windows de 32 bits.
 Programes de mostra.
 Documentaci generada automticament de les API.
 Compilador font de 32 bit.
 Capacitat parcial d'unicode.
 Internacionalitzaci: Wine est disponible en 16 llenges, malauradament encara no en catal.
 Depurador integrat i missatges de rastreig configurables.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127537" title="Frangipani" nonfiltered="2315" processed="2311" dbindex="52505">

 
El frangipani (o plumria) s un petit gnere de 7 o 8 espcies natives de l'Amrica tropical i subtropical i disperses arreu del trpic, amb una forta presncia a la Polinsia. Consisteix majoritriament d'arbustos i matolls caducs. La P. rubra (frangipani com o vermell), nativa de Mxic i Veneuela, produeix flors que van de grogues a roses depenent de la forma o del seu cultiu. A Mxic, l'idioma nhuatl l'anomena "cacalloxochitl", que vol dir "flor del corb". Ha estat usada amb mitjans medicinals com ungents i pomades.

Espcies.
7-8 espcies incloent:
 Plumeria alba;
 Plumeria inodora;
 Plumeria obtusa;
 Plumeria pudica;
 Plumeria rubra (Tamb coneguda com a Plumeria acutifolia);
 Plumeria stenopetala;
 Plumeria stenophylla;

Referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127538" title="Benifotrem" nonfiltered="2316" processed="2312" dbindex="52506">
Benifotrem va ser la primera srie de producci prpia realitzada per TVV i emesa l'any 1995. Estigu dirigida per Toni Canet i hi participaren intrprets com Rosana Pastor, lvaro Bguena, Lise Sorensen o Amlia Garrigs. 

L'argument se centrava en les relacions que s'establien entre un equip de periodistes de televisi i la gent dels diferents pobles que visiten durant les festes locals.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127539" title="Joaquim Lloren Villanueva i Astengo" nonfiltered="2317" processed="2313" dbindex="52507">
Joaquim Lloren Villanueva i Astengo (Xtiva,1757-Londres,1837) fou un poltic i sacerdot valenci.

Biografia.
Nascut el 10 d'agost de 1757 a Xtiva i germ de Jaume Villanueva, va ser diputat a les Corts de Cadis i tamb durant el trienni liberal (1820-1823). Entre les reformes que impuls destaquen: l'abolici de la Inquisici, la creaci de la provncia de Xtiva i la devoluci del seu nom original a aquesta ciutat (en lloc de l'imposat per Felip V, Nueva Colonia de San Felipe). Les seues idees liberals tingueren com a conseqncia que haguera d'exiliar-se el 1823 al Regne Unit on mor el 1837, a Londres.

Defensor de la llengua.

Villanueva no sols va destacar com a poltic en la defensa i recuperaci dels interessos de la seua terra. Com a rector, tamb va escriure un llibre defensant la traducci a les llenges vulgars de la Bblia: De la leccin de la Sagrada Escritura en lenguas vulgares (Valncia, 1791).  Aquest text incloa quatre fragments bblics, de traduccions existents al catal, de Daniel, Primer llibre dels Macabeus, Actes del Apstols i Apocalipsi. Per aquella poca el mateix Villanueva tamb en havia fet algunes traduccions de textos religiosos. Molt de temps desprs, el 1828, durant el seu exili, el seu nom es va barallar amb fora entre els exiliats catalans per realitzar la traducci al catal de la Bblia. Al seu favor es decantava el llibrer valenci Vicent Salv, per el catal Antoni Puigblanch (amb qui Villanueva havia mantingut una forta polmica amb intercanvi de diversos opuscles durant els anys d'exili) s'hi va oposar argumentat que Villanueva no en coneixia prou la seua prpia llengua i apostant per un traductor del principat, Josep Melcior Prat, que al final aconsegu finalitzar un traducci completa del Nou Testament, que va ser publicada en Londres de manera annima uns anys desprs. Per la seua banda, sembla que, si b Villanueva va comenar per la seua banda una traducci del Nou Testament, per contribuir a aquest projecte no l'acab.
Tot i aix, i malgrat el seu carcter illustrat, aquesta treball situa a Villanueva prop dels precursors del romanticisme com Humboldt o com Herder que defensava la diversitat cultural i lingstica.

Obres.
Obres seues sn: Catecismo de Estado (1793), Las anglicas fuentes o el tomista en las Cortes (1811-1813), Carta a don Roque Leal de Castro (1820), Vida literaria de don Joaqun Lorenzo Villanueva (1825) i tamb Mi viaje a las Cortes (obra indita aquesta, que es pot consultar a la Biblioteca Nacional en edici facsmil).

A Xtiva existix actualment una escultura dedicada als germans Villanueva obra de l'escultora xativina Inmaculada Abarca.

Enllaos externs.

 Reproducci en lnia de l'original indit de Mi viaje a las cortes ;

Bibliografia.
 Villanueva, Joaqun Lorenzo.Vida literaria de don Joaqun Lorenzo Villanueva (1825);
 Agust Ventura Vida i obra de Joaquin Lloren Villanueva, diputat a les Corts de Cadis (1968);
 Soler Pascual, Emilio. El viaje literario de los hermanos Villanueva (hi ha edici en lnia ) (2001);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127540" title="IES" nonfiltered="2318" processed="2314" dbindex="52508">

 Acrnims;
 Institut d'Educaci Secundria;
 Institut d'Estudis de la Salut, organisme autnom de la Generalitat de Catalunya, depenent del Departament de Salut.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127541" title="Herncia de sang" nonfiltered="2319" processed="2315" dbindex="52509">
Herncia de sang fou una telenovella de 100 captols emesa per Canal 9 entre octubre de 1995 i mar de 1996, coproduda entre la cadena valenciana i la productora Drimtim. 

L'argument estava basat en un gui del dramaturg Rodolf Sirera i mostrava la vida d'una famlia, els Segura, amb conflictes generacionals , amors i odis en una nissaga enfrontada per la decisi d'un dels seus membres, Sebasti, de vendre part del seu patrimoni.

Compt amb actors com Juli Mira, Carme Belloch, Trinidad Guilln, Xema Cardea, Pilar Almera o Candela Montesinos.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127542" title="Rodolf Sirera Tur" nonfiltered="2320" processed="2316" dbindex="52510">
Rodolf Sirera Tur (Valncia, 1948) s un traductor, guionista, dramaturg, assessor i gestor pblic valenci. La seua tasca est vinculada a la renovaci del teatre valenci, del qual n's teric, crtic, investigador i editor.

Biografia.
Va nixer el 26 de febrer de 1948 a la ciutat de Valncia. Va estudiar histria i filologia hispnica a la Universitat de Valncia.

Des del 1984 s director de msica, teatre i cinema de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.

Obra literria.
L'any 1972 va formar el grup El Rogle amb l'objectiu de muntar exclusivament teatre en valenci i cercant-ne la professionalitzaci. Collaborador de Gorg, la cartellera Turia, Destino, Primer Acto, Valencia Semanal, El Temps o amb intents d'intervenci a les institucions: la Diputaci de Valncia i l'Institut del Teatre de la Instituci Alfons el Magnnim. La seua ha sigut una posici especial, sovint poc favorable, que ha aconseguit difondre uns determinats models i imposar unes zones de teatre en catal a Valncia.

En el camp del teatre ha esdevingut l'intellectual ms important des de la democrcia en la societat valenciana. La seua obra ms editada i traduda ha sigut El Ver del Teatre (1978) i s la que li va possibilitar accedir a l'escena espanyola i internacional. 

La seua tasca li ha valgut nombrosos premis, el Crtica Serra d'Or per Plany en la mort d'Enric Ribera (1975), El brunzir de les abelles (1977), Bloody Mary Show (1981 i Cavalls de mar (1989), el Premi Born de Teatre (1993), el Premi Nacional de Teatre concedit per la Generalitat de Catalunya el 1997 per la seva obra Maror i l'any 2000 el Premi Cavall Verd Jaume Vidal Alcover de teatre per la seua obra Punt de Fuga. 

Interessat per la televisi ha desenvolupat els guions de les sries "Herncia de sang" (Canal 9, 1995), "Nissaga de Poder" (TV3, 1996), "Temps de silenci" (TV3, 2001 juntament amb Gisela Pou Valls i Enric Gom Ribes), "Amar en tiempos revueltos" (TVE, 2005) i "Mar de fons" (TV3, 2006).

Ha estat guardonat en dues ocasions amb el Premi MAX:
2006: Millor autor teatral en catal o valenci per Raccord;
2007: Millor autor teatral en catal o valenci per El ver del teatre;

Obres publicades.
1972: Homenatge a Florent Montfort, amb Josep Llus Sirera Tur. Barcelona: Edicions 62;
1974: Plany en la mort d'Enric Ribera. Madrid: Pipirijaina Textos ;
1975: La pau (retorna a Atenes). Barcelona: Ed. 62;
1976: El clera dels dus, amb Josep Llus Sirera Tur. Valncia: Eliseu Climent/3i4;
1977: El capvespre del trpic, amb Josep Llus Sirera Tur. Valncia: Eliseu Climent/3i4;
1977: Tres variacions sobre el joc dels miralls. Barcelona: Ed. 62 ;
1977: El brunzir de les abelles, amb Josep Llus Sirera Tur. Valncia: Eliseu Climent/3i4;
1978: Memria general d'activitats. Barcelona: Ed. 62  ;
1978: L'assassinat del doctor Moraleda. El ver del teatre. Barcelona: Ed. 62;
1980: Bloody Mary Show. Barcelona: Ed. 62;
1984: Arnau. Barcelona: Institut del Teatre;
1985: La primera de la classe. Barcelona: Ed. 62;
1987: Funci de gala. Valncia: Eliseu Climent/3i4;
1987: Tres farses populars sobre l'astcia. Valncia: Eliseu Climent/3i4;
1988: Cavalls de mar, amb Josep Llus Sirera Tur. Barcelona: Ed. 62;
1990: Indian Summer. Alzira: Bromera;
1991: El teatre a l'escola, amb Manel Cubedo Capella. Valncia: Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia;
1991: La partida, amb Josep Llus Sirera Tur. Alacant: Ajuntament;
1992: El triomf de Tirant, amb Josep Llus Sirera Tur. Valncia: IVEI Alfons el Magnnim;
1993: El ver del teatre. Lleida: Pags;
1994: La ciutat perduda, amb Josep Llus Sirera Tur. Valncia: Eliseu Climent/3i4 ;
1995: La caverna. Barcelona: Lumen;
1995: La princesa del desert. Alzira: Bromera;
1996: Maror: les regles del gnere. Barcelona: Ed. 62;
1999: Punt de fuga. Barcelona: Ed. 62;
2000: Silenci de negra, amb Josep Llus Sirera Tur. Valncia: Eliseu Climent/3i4;
2005: Raccord. Barcelona: Proa - Teatre Nacional de Catalunya;

Enllaos externs.
  Informaci de Rodolf Sirera a www.escriptors.cat;
  Informaci de Rodols Sierara a la Generalitat de Catalunya;
  ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127545" title="Intocablues band" nonfiltered="2321" processed="2317" dbindex="52511">
Intocablues band fou una banda musical valenciana d expressi catalana centrada en el blues, el soul i el funky.

Actuaren durant la primera meitat dels 90 i publicaren dos Lp en valenci.

Amb base a Carcaixent, en el millor moment de la banda aquesta estigu integrada per 12 msics repartits en: dos cantants, dos guitarres, secci de vent (amb almenys un saxo, un tromb de vares i una trompeta), teclats, baix i bateria. La marxa progressiva dels seus cantants inicials, la mancana d una cobertura a la msica en Catal a Valncia, les dificultats de mantindre una banda tan nombrosa i les inquietuds jazzstiques d'alguns dels seus membres conduren a la seua desaparici, desprs d una etapa marcada per un vocalista d expressi anglesa. Entre els seus components es trobaven els germans  Felip i Jess Santandreu de Carcaixent, Paco Fum i Rafael Beltrn de Xtiva i altres de La Costera i La Ribera Alta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127546" title="LP" nonfiltered="2322" processed="2318" dbindex="52512">

Un disc LP (de l'expressi anglesa Long Play) o disc de llarga durada s un disc de vinil de mida gran, i en els quals es pot enregistrar, en format analgic, un mxim d'uns 20-25 minuts de so per cara. 

Un disc LP sol constar d'unes deu canons, tot i que depn de llur longitud. Tamb hi ha LP fabricats en plstic, alumini o altres materials. Normalment estan gravats a una velocitat de 33 i 1/3 o 16 rpm.

Els primers LP es comercialitzaren cap a 1948. Aquest tipus de disc va ser la principal manera de publicar msica gravada durant els anys 50, 60, 70 i 80 del segle XX.

A partir de mitjan anys 80, els LP van comenar a perdre protagonisme a costa dels discos compactes, ms petits i resistents. Tot i que encara sn cotitzats per colleccionistes i per part d'alguns DJ, que argumenten que mesclen millor la msica amb aquest format.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127547" title="Xelo Miralles" nonfiltered="2323" processed="2319" dbindex="52513">
Xelo Miralles s una periodista valenciana d'Oliva (La Safor).

Va ser una de les primeres cares que obriren les emissions de Canal 9. Durant diversos anys present els informatius d'esta cadena. Posteriorment va ser tamb presentadora de programes com Dossiers. El 1997, amb Jess Snchez Carrascosa al capdavant de la direcci de TVV, va ser relegada al segon canal, Punt 2 (aleshores Notcies 9), on condux des del 1998 el programa de temtica mediambiental Medi Ambient.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127548" title="Vicent Boix i Ricarte" nonfiltered="2324" processed="2320" dbindex="52514">
Vicent Boix i Ricarte (Xtiva, 27 d'abril de 1813   Valncia, 7 de mar de 1880) va ser un poeta, poltic i historiador valenci.

Ingressa en l ordre dels escolapis per deix els hbits el 1837. Liberal d idees, com a poltic ocup diversos crrecs administratius. Sembla que a causa de la seua vinculaci amb Junta Cantonal (de la qual fou nomenat membre el 1873, tot i que rebutja el nomenament) fou jutjat en un consell de guerra que finalment l absolgu; com a historiador fou catedrtic histria de la Universitat de Valncia, aix com cronista oficial d aquesta ciutat. Com a poeta destac per la seua vinculaci amb els Jocs Florals de Barcelona (com a mantenidor el 1877) i de Valncia (com a un dels fundadors).

En el seu poema Record als poetes de Catalunya diu: "I eixa terra, cantors, la meua ptria,/ s germana tamb de Barcelona". Escrigu tant en catal com en castell. En aquest idioma escrigu tamb novella histrica i teatre i en catal 12 "milacres". De la seua obra histrica destaquen: El encubierto valenciano (1852) i Historia de la ciudad y reino de Valencia (1845-1847). Treball tamb com a corresponsal per al diari de Barcelona La Corona de Aragn.

Bibliografia.
 Eduard J.Verger, Antologia dels poetes valencians vol. II., Alfons el Magnnim, Valncia, 1984.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127549" title="La Corona de Aragn" nonfiltered="2325" processed="2321" dbindex="52515">
La Corona de Aragn fou un diari barcelon del segle XIX.

Va ser dels pocs en informar de la primera vaga general a l'Estat Espanyol que va tenir lloc el 2 de juliol de 1855.

Des de les seues pgines, el poeta i poltic catal Vctor Balaguer defens la reunificaci dels antics territoris de la Corona d'Arag.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127553" title="Joan Monleon" nonfiltered="2326" processed="2322" dbindex="52516">


Joan Monleon s un actor, cantant i presentador de rdio i televisi nascut a Valncia en 1936.

Va ser cantant dEls Pavesos, grup de msica format a principi dels anys 1970, del qual en fou l'"anima mater". Va participar en diverses pellcules, com El Virgo de Visanteta, El vicari d'Olot o Puta misria i aquesta va ser la seua faceta ms prolfica. Ha estat director d'espectacles, com ara Monleonssim, Grec 84 o Falles al Rialto. Ha estat presentador de programes de rdio i televisi, alguns tan populars com El show de Joan Monleon, de Canal 9. 

En novembre de 2008 va rebre un homenatge al festival Inquiet de Picassent.

 Filmografia .
 Visanteta, estate queta (1979);
 El virgo de Visanteta (1979);
 El vicari d'Olot (1980);
 Jalea real (1980);
 Con el culo al aire (1980);
 Las aventuras de Zipi y Zape (1981);
 Los pornoaficionados (1982);
 El fascista, doa Pura y el folln de la escultura (1983);
 Un genio en apuros (1983);
 La gran quiniela (1984);
 Un, dos, tres... ensamades i res ms (1985);
 La rossa del bar (1985);
 Moros y cristianos (1987);
 Daniya, jardn del harem (1988);
 Amanece como puedas (1988);
 Puta misria! (1989);
 Rencor (2002);

 Vegeu tamb .

 Els Pavesos;
 El show de Joan Monleon;

 Enllaos externs .

 L'Inquiet 2008 ret homenatge a Joan Monleon. Vdeo de YouTube ac;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127559" title="Fira de Xtiva" nonfiltered="2327" processed="2323" dbindex="52517">
La fira de Xtiva s una fira, originariament del bestiar, que t lloc a aquesta ciutat valenciana i que comen a celebrar-se el 1250 pel Privilegi de Jaume I a Xtiva.

Inicialment se celebrava en la tardor, per actualment t lloc del 15 al 20 d'agost. En temps recents ha combinat l'oferta cultural amb les atraccions de fira i el mercadeig. La fira prpiament del bestiar, ha passat avui a un segon terme quedant gaireb reduda a un concurs de tir i arrossegament que t lloc des de principis dels 70. D'entre els actes i costums tradicionals d'aquesta fira destaquen el cant d'albades i l'esmorzar de fira compost de sardina, piment i olives.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127560" title="Aquilles (desambiguaci)" nonfiltered="2328" processed="2324" dbindex="52518">


Mitologia: Aquilles o Aquilleu s un heroi de la mitologia grega, va participar en la Guerra de Troia i s un dels personatges principals de la Ilada d'Homer.
Histria: ;
Aquilles l'egipci (o Aquillas) fou cap de la gurdia del rei Ptolomeu Dionis, i cap de l'exrcit quan Pompeu va fugir a Egipte el 48 aC. ;
Aquilles d'Atenes, suposat introductor a Atenes del ostracisme.
Aquilles Tatius fou un retric alexandr del segle II o III.
Anatomia:
Tend d'Aquilles s un tend de la part posteroinferior de la cama.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127565" title="Sant Jaume de Viladrover" nonfiltered="2329" processed="2325" dbindex="52519">
Sant Jaume de Viladrover s un dels nuclis que formen el municipi d'El Brull, a la comarca d'Osona. s al plana osonenca a uns 600 metres d'altura i el 2005 comptava amb una poblaci de 71  habitants que es dedicaven especialment a l'agricultura i a la ramaderia. S'ha de destacar l'esglsia romnica de Sant Jaume, documentada el 1131.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127566" title="La Castanya" nonfiltered="2330" processed="2326" dbindex="52520">
La Castanya s un dels nuclis que formen el municipi d'El Brull, a la comarca d'Osona. El nucli s al masss del Montseny, a uns 950 metres d'altura a l'extrem sud-est del municipi, dins de la zona de protecci del Parc Natural del Montseny. Hi destaca l'esglsia parroquial de  Sant Cristfol, d'estil romnic, documentada a partir del 1047. L'accs es fa a travs d'una pista que connecta la Castanya amb la carretera BV-5301 a Collformic. La poblaci s limita a unes poques famlies (16 habitants el 2005) que es dediquen sobretot a la ramaderia i a l'aprofitament forestal.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127568" title="Temps verbal" nonfiltered="2331" processed="2327" dbindex="52521">

El temps verbal s una caracterstica prpia de moltes llenges per distingir esdeveniments presents, passats, futurs o imaginaris. D'altres llenges expressen el temps amb vocables propis o morfemes. 

El temps verbal en catal.
El temps s'expressa mitjanant la conjugaci dels verbs (un tipus de flexi). Un morfema afegit al final de l'arrel indica de quin temps es tracta, just abans d'indicar la persona i el nombre. Aquests morfemes poden presentar irregularitats per no sn freqents. Si el temps s compost, el morfema s'afegeix a l'auxiliar (el verb haver) i el verb principal es conjuga en participi.

Els temps s'agrupen en tres modes bsics: indicatiu, subjuntiu i imperatiu. El mode s'expressa sintticament amb el temps, mitjanant un nic morfema.

Indicatiu.
Present: indica accions que passen en el moment de l'enunciaci o que s'actualitzen en anomenar-les (canto, menges...). S'usa tamb el present per a enunciar veritats cientfiques, fets histrics concrets i hbits. El morfema zero s el propi d'aquest temps.


Pretrit imperfet: indica accions que van comenar en el passat i que poden no haver finalitzat, descripcions en el passat o b costums (volia, ballaven....). Els morfemes -av- o -i- (segons la conjugaci) marquen aquest temps.


Pretrit perfet simple: indica accions ja finalitzades. Actualment t un s culte i literari i s'empra sobretot la tercera persona (fu, digu....). s el temps que acumula ms irregularitats. Actualment rep el nom de "passat simple", s'ha canviat;


Pretrit perfet perifrstic: t el mateix s que el perfet simple per pertany a un registre ms informal o estndard. Es forma amb el verb auxiliar "anar" en present (amb formes variants com "vam" i "vau" per a la 1a i la 2a persones del plural) i l'infinitiu del verb que es tracti (vaig mirar, vam tenir...);


Pretrit perfet compost o indefinit: Indica accions que han comenat en el passat i que duren fins al present o que la seva terminaci est dins el perode de l'enunciaci -- aquesta distinci resulta important per casos com per exemple he fet (avui, aquest mes, aquest any, o alguna vegada amb efectes en el present) vs. vaig fer (ahir, el mes passat, l'any passat, o fa temps i ja sense efectes en el present). Es forma amb l'auxiliar haver en present i el participi passat del verb conjugat (he dit, has badat...);
Pretrit plusquamperfet: Indica una acci anterior a una altra passada ja enunciada. Es forma amb l'auxiliar en imperfet (haveu encarregat, havia procurat...);

Pretrit anterior: Indica una acci ja acabada en el moment de comenar una altra tamb acabada. El seu s est en retrocs. Es forma amb l'auxiliar en perfet simple (hagu acabat...);
Futur simple: es refereix a accions que encara han de succeir, el seu morfema s la r (cantar, domiran...);


Futur compost: es refereix a una acci futura que estar finalitzada en el moment a qu es refereix l'enunciaci. Es forma amb l'auxiliar en futur simple (haur aprovat...);

Condicional.
Condicional simple: Indica accions que podrien realitzar-se en funci d'unes altres, antigament formava un mode propi. Es forma amb l'infinitiu, una "i" i la terminaci (cantaria, dormirem...);

Condicional compost: designa accions que podrien haver succet en funci d'unes altres que no han passat. Es forma amb l'auxiliar en condicional (haurem preparat, hauries vist...);

Subjuntiu.
Present: Indica accions que sn condici d'unes altres o fets causals (canti, vulgui...);
Pretrit imperfet: designa accions hipottiques o imaginries (cants, dormissin...);

Pretrit perfet o indefinit: es refereix a accions hipottiques passades que sn causa o condici d'unes altres. Es formen amb l'auxiliar en present (hagi vist, hagin mentit...);
Pretrit plusquamperfet: indica accions hipottiques en el passat. Es forma amb l'auxiliar en imperfet (hagus sabut, hagussiu previst...);

Imperatiu.
Present: s'usa per donar ordres. Les arrels de la primera persona i la tercera sn les de present de subjuntiu (agafa, mirin...);

Gerundi.
Present: cantant;
Passat: havent cantat;

Participi.
cantat, cantada, cantats, cantades
Infinitiu.
Present: cantar;
Passat: haver cantat;

Enllaos externs.
Utilitat de conjugaci online;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127569" title="Institut d'Educaci Secundria" nonfiltered="2332" processed="2328" dbindex="52522">
Un Institut d'Educaci Secundria o IES s un tipus de centre educatiu espanyol on s'imparteix ensenyament secundari tant obligatori (ESO) (12-16 anys) com no obligatori (Batxillerat), aix com ensenyaments de formaci professional (cicles formatius de grau mitj i superior) i altres programes de garantia social. Van ser creats per la LOGSE. Si un centre no imparteix tots els ensenyaments de l'etapa, s'anomena secci d'educaci secundria que se sol abreujar amb les sigles SES.

Els seus professionals sn llicenciats, excepte en el primer cicle d'ESO, on s'admeten mestres, i en les rees tcniques de la formaci professional. Tamb inclou els catedrtics, professors de reconegut prestigi i experincia. 

Un IES est organitzat a travs d'un equip directiu, format per un director, un cap d'estudis, un secretari i un coordinador pedaggic. Si el centre s gran i compta amb molts professors hi pot haver adjunts a aquests crrecs. A continuaci hi ha els departaments, dirigits per un cap de departament, i que agrupen els professors de les diferents rees, que no sn estrictament les matries, sobretot en centres petits.


 Enllaos externs .
 Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya;
 Instituts d'Educaci Secundria a Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127570" title="Jorge Luis Borges" nonfiltered="2333" processed="2329" dbindex="52523">

Jorge Francisco Isidoro Luis Borges (Buenos Aires, 24 d'agost de 1899 - Ginebra, 14 de juny de 1986) va ser un escriptor argent i un dels ms destacats escriptors llatinoamericans de la seua generaci, i de la lliteratura en espanyol en general. s conegut especialment pels seus contes, assajos i per la seua obra potica.

Biografia.
Joventut.
El pare de Borges, Jorge Guillermo Borges, va ser advocat i professor de psicologia, per tamb tenia aspiracions literries ("va intentar ser escriptor i va fallar en l'intent", va dir alguna vegada Borges.  Segons Borges son pare "va compondre alguns sonets molt bons"). Sa mare, Leonor Acevedo Surez, uruguaiana, va aprendre angls amb l'ajut del seu marit i va traduir-ne diverses obres al castell.  La famlia de son pare tenia orgens  espanyols, portuguesos i anglesos; la de sa mare espanyols i possiblement portuguesos. En sa casa es parlava en castell i angls, aix que des de la seua infncia Borges va ser bilinge, i va aprendre a llegir angls abans que castell. Va crixer en el barri de Palermo -llavors quasi un raval-, en una casa gran amb una abundant biblioteca que pertanyia a son pare.

Va estudiar primer a Argentina i, durant la seua joventut, a Sussa. Jorge Guillermo Borges es va veure obligat a deixar la seua professi d'advocat a causa de la mateixa ceguera progressiva i hereditria que, dcades ms tard, afectaria tamb el seu fill. La famlia va realitzar un viatge a Europa, i en esclatar la Primera Guerra Mundial l'any 1914 la famlia es va mudar a Ginebra, on el pare de Borges va ser tractat per un oftalmleg de la ciutat, mentre Borges i la seua germana Norah (nascuda l'any 1902) assistien a l'escola, on Borges va aprendre francs i llat. Durant aquests anys, Borges tamb va aprendre de manera autodidacta l'alemany.

Desprs de la Primera Guerra Mundial la famlia Borges va passar tres anys a Lugano, Barcelona, Mallorca, Sevilla i Madrid. Durant la seua estada a Sussa va entrar en contacte amb els expressionistes alemanys, i a Espanya es va unir als poetes ultrastes, que van influir poderosament en la seua primera obra lrica. La seua primera poesia, "Himne a la mar", escrita en l'estil de Walt Whitman, va ser publicada en la revista Grecia.

Inicis de la seua carrera literria.
El 24 de gener de 1921 va aparixer el primer nombre de la revista literria espanyola Ultra, que -com el seu propi nom deixa entreveure- era l'rgan difusor del moviment ultraista. Entre els collaboradors ms notables hi havia el mateix Borges, Rafael Cansinos-Assens, Ramn Gmez de la Serna i Guillermo de Torre, qui ms tard es casaria amb Norah Borges.
El 4 de mar de 1921, els Borges  El contingent estava compost per l'via paterna, Frances Haslam, qui se'ls havia unit en Ginebra en 1916, els pares, Leonor Acevedo i Jorge Guillermo Borges i la germana Norah Borges  van embarcar en el port de Barcelona en el vaixell "Reina Victria Eugnia" que els tornaria a Buenos Aires. En el port els esperava Macedonio Fernndez l'amistat del qual Borges hauria d'heretar de son pare. Ja a Buenos Aires publica en la revista Cosmpolis (espanyola), funda la revista mural Prisma (de la que noms es publiquen dos nmeros), i tamb publica en Nosotros, dirigida per Alfredo Bianchi. En aquesta poca coneix a Concepcin Guerrero, una jove de setze anys de qui s'enamora. L'any 1922 visita a Leopoldo Lugones junt amb Eduardo Gonzlez Lanuza; per a entregar-li el segon (i ltim) nmero de Prisma. A l'agost de 1924 funda Proa junt amb Ricardo Giraldes, autor de Don Segundo Sombra; Alfredo Branden Caraffa i Pablo Rojas Paz. L'any 1931 es publica el primer nmero de Sur, dirigida per Victoria Ocampo; en aquest primer nombre Borges collabora amb un article dedicat al coronel Ascasubi. Tamb escriuen: Victoria Ocampo, Waldo Frank, Alfonso Reyes, Jules Supervielle, Ernest Ansermet, Walter Gropius, Ricardo Giraldes i Pierre Drieu la Rochelle. 
L'any 1923, poc abans d'un segon viatge a Sussa, Borges publica el seu primer llibre de poesia, Fervor de Buenos Aires, en el que es prefigura, segons paraules del propi Borges, tota la seua obra posterior. Va ser una edici preparada amb presses i corregudes en la que es van colar algunes errades i que a ms no t prleg. Per a la tapa la seua germana Norah va realitzar un gravat. Es van editar aproximadament tres-cents exemplars; els pocs que es conserven sn considerats tresors pels biblifils i en alguns s'aprecien correccions manuscrites realitzades pel mateix Borges. Lamentablement l'nic exemplar pertanyent a la Biblioteca Nacional Argentina va ser robat junt amb altres primeres edicions de Borges l'any 2000.  
Ms tard va escriure, entre altres publicacions, en Martn Fierro, una de les revistes claus de la histria de la literatura argentina de la primera meitat del segle XX. No obstant la seua formaci europeista va reivindicar temticament les seues arrels argentines, i en particular portenyes, en poemaris com Fervor de Buenos Aires (1923), Luna de enfrente (1925) i Cuaderno de San Martn (1929). Va compondre lletres de tangos i milingues, si b va defugir la sensibleria de l'inconsolable tango-can i l's sistemtic del lunfardo, que infon un aire artificis a les senzilles cobles. En les seues lletres i alguns relats es narren les dubtoses gestes de la gent dels baixos fons, a qui mostra en tota la seua desposseda brutalitat tot i que dins d'un clima trgic i fins i tot pic.

Si b la poesia va ser un dels fonaments del seu quefer literari, l'assaig i la narrativa van ser els gneres que li van reportar el reconeixement universal. Dotat d'una vasta cultura, va elaborar una obra de gran solidesa intellectual sobre els fonaments d'una prosa precisa i austera, a travs de la qual va manifestar un irnic distanciament de les coses i el seu delicat lirisme. Les seues estructures narratives alteren les formes convencionals del temps i de l'espai per a crear mons alternatius de gran contingut simblic, construts a partir de reflexos, inversions i parallelisme. Els relats de Borges prenen la forma d'endevinalles, o de potents metfores de rerefons metafsic.

Entre les seues destacades amistats d'esta poca es compten Jos Bianco, Adolfo Bioy Casares, Estela Canto i diversos ms, sobretot, els prxims al cercle de la revista Sur.

Maduresa.
L'any 1946 Juan Domingo Pern s electe president, vencent aix a la Unin Democrtica. Borges, que havia recolzat a aquesta ltima, es manifestava obertament en contra del nou govern, la qual cosa va provocar que haguera d'abandonar la seua funci de bibliotecari, i es negara a acceptar el crrec d'"inspector d'aus i conills". Borges manifesta respecte al nou govern: "Les dictadures fomenten l'opressi, les dictadures fomenten el servilisme, les dictadures fomenten la crueltat; ms abominable s el fet que fomenten la idiotesa. Conserges que balbucegen imperatius, efgies de cabdills, visques i 'muires' prefixats, cerimnies unnimes, la mera disciplina usurpant el lloc de la lucidesa... Combatre aquestes tristes monotonies s un dels molts deures de l'escriptor. Haur de recordar als lectors del Martn Fierro i de Don Segundo Sombra que l'individualisme s una vella virtut argentina?"

Per aquest motiu, ha de superar la seua timidesa, i impartir conferncies. L'any 1948 la seua germana Norah Borges i sa mare sn detingudes, acusades d'escndol en la via pblica. Norah Borges (i la seua amiga Adela Grondona) sn portades durant uns dies a la pres del Buen Pastor (pres de dones), i en el cas de Leonor Acevedo es decreta arrest domiciliari per raons d'edat.

L'any 1950 s elegit president de la SADE i un any desprs apareix editat a Mxic Antiguas Literaturas Germnicas, escrit en collaboraci amb Delia Ingenieros.

Desprs de la Revolucin Libertadora que va derrocar Pern s anomenat director de la Biblioteca Nacional, crrec que va ocupar des de 1955 fins a la seua renncia l'any 1973, a causa de la tornada al poder del mateix Juan Domingo Pern, i s electe membre de la Academia Argentina de Letras. L'any 1956 va ser professor de literatura anglesa en la Universitat de Buenos Aires i president de la Asociacin de Escritores Argentinos. Resulta molt criticat per la seua adhesi al nou govern, entre altres, per Ernesto Sbato i per Ezequiel Martnez Estrada. Sbato i Borges van continuar enemistats fins a 1975.

El 21 de setembre de 1967 Borges es casa per primera vegada. Ho fa amb Elsa Astete Milln, matrimoni que noms va durar fins a octubre de 1970.

Alguns dels ms importants premis que Borges va rebre van ser el Nacional de Literatura, l'any 1957; l'Internacional d'Editors, el 1961; el Formentor, compartit amb l'absurdista Samuel Beckett, el 1969; el Cervantes, mxim guard literari en llengua castellana, compartit amb Gerardo Diego, el 1979; i el Balzn, el 1980. Tres anys ms tard, el govern espanyol li va concedir la Gran Creu de l'Orde de Alfons X el Savi. Malgrat el seu enorme prestigi intellectual i el reconeixement universal que ha merescut la seua obra, no va ser distingit amb el Premi Nobel de Literatura. Es considera que va ser excls de la possibilitat d'obtenir-lo per haver acceptat un premi atorgat per la presidncia d'Augusto Pinochet.

ltims anys.
L'any 1973, davant d'una nova victria del peronisme, Borges insisteix a recordar al primer govern de Pern com "els anys d'oprobi". El 1975 mor sa mare, als noranta-nou anys. A partir d'aquest moment Borges realitzaria els seus viatges junt amb una exalumna, desprs secretria i -finalment, en la senectut de Borges- la seua segona esposa Mara Kodama.

El 1980 va firmar una Sollicitud pels desapareguts en el diari Clarn. Borges va dir respecte d'aix: "una vesprada van vindre a casa les vies i Mares de "Plaza de Mayo" a contar-me el que passava. Algunes serien histriniques, per jo vaig sentir que moltes ploraven sincerament perqu un sent la veracitat. Pobres dones, tan dissortades. Aix no vol dir que els seus fills foren invariablement innocents per no importa. Tot acusat t dret, almenys, a un fiscal per no parlar d'un advocat defensor. Tot acusat t dret a ser jutjat. Quan em vaig assabentar de tot aquest assumpte dels desapareguts em vaig sentir terriblement malament. Em van dir que un general havia comentat que si entre cent persones segrestades, cinc eren culpables, estava justificada la matana de les noranta-cinc restants. Hauria hagut d'oferir-se ell per a ser segrestat, torturat i mort per a provar aquesta teoria, per a donar validesa al seu argument!"

L'any 1982 va condemnar la invasi argentina de les Illes Malvines, i va valorar positivament les conseqncies de la derrota: "...si s'hagueren reconquistat les Malvines, possiblement els militars s'hagueren perpetuat en el poder i tindrem un rgim d'aniversaris, d'esttues eqestres, de falta de llibertat total. A ms, jo crec que la guerra es va fer per a aix, no?".

El dia que Jorge Luis Borges va assistir a la sala on es jutjaven les Juntes Militars argentines va escriure una crnica per a l'agncia espanyola EFE. Es va titular  Dilluns, 22 de juliol de 1985 .

Va morir el 14 de juny de 1986, poc desprs d'haver-se casat amb Mara Kodama en la ciutat de Ginebra (a la qual Borges havia designat "una de les meues ptries" i que va triar, segons comentari irnic, per quedar b en l'inici de les enciclopdies pstumes), vctima d'un cncer heptic. Obeint la seua ltima voluntat les seus restes jauen en el cementeri de Plainpalais (en la part sud de la dita ciutat) sota una lpida que ens diu molt de la seua forma de pensar, perqu moltes vegades va afirmar no tmer la mort. Borges est soterrat en la tomba 735, ubicaci D-6, a la dreta d'un xiprer.  La lpida s d'una pedra blanca i aspra i en la part superior es llegeix "Jorge Luis Borges"; desprs est escrit en angls antic "And ne forhtedon na" que significa "I que no temeren", junt amb un gravat circular amb set guerrers que han tirat els seus escuts i amb l'espasa trencada es dirigixen al combat -i a la mort-, una petita creu de Galles i "1899/1986". Al dors de la lpida repetix dos versos de la Saga Volsunga (XIII), "Ell va prendre la seua espasa, Gram, i va collocar el metall nu entre els dos", davall una nau vking i davall "d'Ulrica a Javier Otalora". 

Obra.
Borges, a ms de contes va escriure poesia, assajos i una considerable quantitat de crtica literria i prlegs. Va editar nombroses antologies i va ser un prominent traductor d'angls, francs i alemany (tamb va traduir obres de l'angls antic   i de l'escandinau antic  ) La seua ceguesa, desenvolupada igual que son pare durant l'edat adulta, va influir enormement en la seua escriptura posterior.

Entre els seus interessos intellectuals destaquen la mitologia, la matemtica, la teologia, la filosofia i, com a integraci d'aquestes, el sentit borgi de la literatura com a recreaci   tots estos temes sn tractats unes vegades com a joc i altres amb la major serietat. Borges va viure la major part del segle XX, per la qual cosa va viure el perode modernista de la cultura i la literatura, especialment el simbolisme. La seua ficci s profundament erudita i sempre concisa.

Igual que el seu contemporani Vladimir Nabokov i l'un poc ms vell James Joyce Borges combinava l'inters per la seua terra natal amb interessos molt ms amplis. Tamb compartia el seu multilingisme i el seu gust per jugar amb el llenguatge, per a diferncia de Nabokov i Joyce, que amb el pas del temps es van dedicar a la creaci d'obres ms grans, Borges sempre va ser un miniaturista; per exemple, mai no va escriure una novella. Tamb en contrast amb Joyce i Nabokov el treball de Borges va anar allunyant-se del que ell anomenava "el barroc".

La majoria de les seues histries ms populars tracten sobre la naturalesa del temps, l'infinit, els espills,  laberints, la realitat i la identitat; mentre altres se centren en temes fantstics. El mateix Borges conta histries ms o menys reals de la vida sud-americana; histries d'herois populars, soldats, gautxos, detectius i figures histriques, mesclant la realitat amb la fantasia i els fets amb la ficci. 

Al marge de la ficci, la seua obra s abundant i valuosa, inclosa l'aguda crtica  literria i de cine, biografies curtes i assajos filosfics. Va explorar a ms, des d'un punt de vista empric o racional els temes de les seues obres de ficci. En articles com "La histria del tango" i "Els traductors de Les mil i una nits" va escriure lcidament sobre fets i elements segurament autobiogrfics.

Sobre Les mil i una nits (Arabian Nights en la seua versi anglesa), hi ha una ancdota que deixa en evidncia la subtil i aguda ironia de Borges. Una vegada va donar una conferncia en la Universitat de Harvard sobre aquesta obra. Al finalitzar un universitari se li va acostar i, amb una gran dosi d'ingenutat i ignorncia sobre el tema, li va preguntar, si, per a informar-se'n ms, havia d'inscriure's en el curs sobre la cultura rab. Al que Borges va respondre: "No, ha d'inscriure's en el de nits".

Traduccions.
A l'edat de 10 anys, va traduir Oscar Wilde. Borges creia que la traducci podia superar a l'original i que l'alternativa i potencialment contradictria revisi de l'original podia ser igualment vlida, ms encara, que l'original o la traducci literal no tenia perqu ser fidel a la traducci. Al llarg de la seua vida, va traduir, modificant subtilment, el treball de, entre altres, Edgar Allan Poe, Franz Kafka, Hermann Hesse, Rudyard Kipling, Herman Melville, Andr Gide, William Faulkner, Walt Whitman, Virginia Woolf i G.K. Chesterton.

Deixebles contemporanis.
Si b Borges no ha tingut "deixebles" directes -perqu aix suposaria una esttica i una escola previsibles en qu ell mateix no ho creia, hi ha autors contemporanis que, d'acord amb els seus crtics, han rebut la seua influncia de manera directa. El fet que hagueren conegut a Borges personalment i hagen llegit la seua obra en espanyol, pot haver influt en les obres de Josyanne Sauvigneau, Daniel Herrendorf, Carlos Fuentes i Umberto Eco. La influncia que Borges ha tingut posteriorment, tanmateix, ha estat enorme, especialment en autors de literatura postmoderna com Thomas Pynchon.

Cites.
 "Democrcia: s una superstici molt difosa, un abs de l'estadstica.";
 "Vida i mort li han faltat a la meua vida. D'aquesta indigncia, el meu laboris amor per aquestes mincies." Buenos Aires, 1932.
 "Hi ha un concepte que s el corruptor i el desatinador dels altres. No parle del Mal, el limitat imperi del qual s l'tica; parle de l'infinit." Avatars de la Tortuga.
 "Aquells que argumenten que l'art no ha de propagar doctrines, es refereixen a doctrines contrries a les seues";
 "Els peronistes no sn bons ni dolents, simplement sn incorregibles";
 "La bona amistat suporta la infreqentaci";
 "No ens uneix l'amor sin l'espant; ser per aix que la vull tant" (Buenos Aires i L'altre, el mateix);
 "Estic mig desorientat -manifesta-. Se'm va acostar una dona vociferant: Inculte! Ignorant!";
 "L'Argentina i Anglaterra semblen dos calbs barallant-se per una pinta, les illes caldria regalar-li-les a Bolvia perqu tinga eixida al mar" (sobre les Malvines).
 "Diuen que la llengua francesa s tan perfecta que no necessita escriptors. Al revs, diuen que el castell s una llengua que es desespera de la seua prpia debilitat i necessita produir cada tant un Gngora, un Quevedo, un Cervantes.";

Colleccions.
Inquisiciones (1925).
Discusin (1932).
Poemas (1943).
Ficciones (1944).
El Aleph (1949). ;
El hacedor (1960) ;
El informe de Brodie (1970).
El oro de los tigres (1972) ;
El libro de arena (1975).
Libro de sueos (1976).
Nueva antologa personal (1980).

Contes.
"Tln, Uqbar, Orbis Tertius" (1940). Incls a Ficciones;
"La biblioteca de Babel" (1941). Incls a Ficciones;
"El Zahir" (1949). Incls a El Aleph;
"El libro de arena" (1975). Incls a El libro de arena;

Referncies.


Enllaos externs.

The Borgesian Cyclopedia o Enciclopdia borgesiana. "Referncia virtual al mn de Borges".
Biografia;
Homenatges en memria del creador de laberints;
Borges a pie de pgina Guia literria intertextual per llegir a Borges, amb notes virtuals inserides de manera imaginria en l'obra de Borges, que aclareixen i complementen les abundants referncies de l'autor argent a altres obres literries.










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127571" title="Vctor Balaguer i Cirera" nonfiltered="2334" processed="2330" dbindex="52524">

Vctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 1824 - Madrid, 1901) fou un poltic, poeta i historiador catal. 

 Biografia .
Fou fill d'un metge d'ideologia liberal i rest orfe de ben petit. Les seves idees radicals provocaren que la seva mare el desherets.

Ma, liberal i d'idees romntiques, va collaborar a diversos diaris liberals com El Constitucional, El Laurel, El Genio i La Lira i el 1846 marx a Madrid, on conegu les principals personalitats literries i poltiques de l'poca. Fund a Barcelona el diari liberal La Corona de Aragn, on declarava una adhesi fervent al passat gloris de Catalunya alhora que exigia una descentralitzaci per als territoris de l'antiga corona catalano-aragonesa. 

Collabor en la restauraci dels Jocs Florals el 1859, i en fou un participant asidu. Va estar uns anys exiliat a Frana del 1865 al 1867 per haver participat en la conspiraci del general Prim, on va conixer Frederic Mistral el 1865 i particip del Felibritge, del qual en fou nomenat vicepresident. Fou membre de la delegaci catalana que entreg la Copa Santa als escriptors occitans.

El 1867 torn a Catalunya i durant el regnat d'Amadeu I d'Espanya fou Ministre de Foment i d'ultramar. Torn a ocupar el crrec durant la Primera Repblica Espanyola (1871) i durant el govern de Prxedes Mateo Sagasta del 1886.

Fou autor de peces de teatre romntiques en castell i en catal, i escrigu Historia de Catalua y de la Corona de Aragn. Com a historiador no fou pas un investigador erudit, sin un divulgador romntic del passat histric de Catalunya que barrejava fets reals i llegendes, amb una forta intenci nacionalista. En aquesta mateixa lnia va fer un projecte de nomenclatura pels carrers de l'Eixample de Barcelona, amb noms dedicats als territoris de la Corona d'Arag (carrer Arag, Valncia, Mallorca, Rossell, Crsega, Sardenya, Siclia, Npols...), a les institucions Catalanes (les Corts Catalanes, la Diputaci, el Consell de Cent) o a personatges (Pau Claris, Roger de Llria, Roger de Flor...) que va ser adoptat en bona mesura, per amb modificacions i canvis d'ubicaci que en van trencar la lgica (per exemple, els carrers amb els noms dels territoris van acabar separats en dos blocs).

El seu llegat resta a la Biblioteca Museu Vctor Balaguer, a Vilanova i la Geltr.

 Obres .
 Teatre en castell .
 Pepn el Jorobado o el hijo de Carlomagno (1838);
 Enrique el Dadivoso (1847);
 Juan de Padilla (1848);
 Vifredo el Velloso (1849);
 Estudis i assaigs en castell .
 Bellezas de la historia de Catalua: Lecciones pronunciadas en la Sociedad Filrmnica 1853;
 Historia de Catalua y de la Corona de Aragn (1860-1863) Tom I (1860);
 Las calles de Barcelona (1865);
 Historia poltica y literaria de los trobadores (1878-79);
 Instituciones y reyes de Aragn (1896) ;
 La libertad constitucional (1857);
 Memorias de un constituyente (1868);
 El Regionalismo y los Juegos Florales (1897);
 Poesia i teatre en catal .
 Los trobadors moderns (1859);
 Lo trobador de Montserrat (1861) ;
 Esperances i records (1866);
 Don Joan de Serrallonga (1868) ;
 Los Pirineus (1893), musicat per Felip Pedrell;

 Referncies .
 Historia de Catalua, V. Balaguer (II vols., Madrid, 1886);
 Vctor Balaguer a la Classic Encyclopedia, basada en l'edici de 1911 de la  ;

Enllaos.


 Biblioteca Museu Vctor Balaguer El seu llegat ;
 Poesia Catalana d'ahir i d'avui Obra;
 Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana Biografia;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127579" title="Societat Balear de Matemtiques SBM-XEIX" nonfiltered="2335" processed="2331" dbindex="52525">
La Societat Balear de Matemtiques SBM-XEIX s una associaci que t com a objectius fonamentals divulgar i promocionar les matemtiques i contribuir a la millora del seu ensenyament.

T la seu administrativa a Sa Cabaneta (Marratx)

 Histria .
La Societat Balear de Matemtiques SBM-XEIX fou fundada el 24 de maig de 2005. L'acte de presentaci tingu lloc a la Fundaci Pilar i Joan Mir de Palma el 29 d'octubre del mateix any on es reuniren quasi un centenar de socis fundadors. La seu de la Societat es troba actualment a sa Cabaneta, terme municipal de Marratx.

 Presidents .



 Justificaci del nom .
El nom de Xeix correspon a un dels dos noms oficials de la lletra 'x'. Aquest mot fou escollit per dos motius: correspon a la lletra matemtica per excellncia i el seu nom, precisament el que t dues 'x' en comptes de l'altre (la ics) s encara viu en el catal de les Illes Balears.

 Objectius .
Els objectius que persegueix la SBM-XEIX estan presents als seus estatuts i es poden concretar en:
 Contribuir a la promoci i divulgaci del coneixement de les matemtiques en tots els estaments de les Illes Balears.
 Contribuir a millorar tots els aspectes que incideixen en l'ensenyament de les matemtiques, tant en l'mbit educatiu com en qualsevol altre ambit fora de l'entorn escolar o acadmic.

 Relacions amb altres institucions .
En aquests moments, la SBM-XEIX s membre de ple dret de la Federaci Espanyola de Societats de Professorat de Matemtiques (FESPM) i t signats convenis de collaboraci amb la Universitat de les Illes Balears (UIB) i amb la Societat Catalana de Matemtiques (SCM).

L'any 2008, s'ha firmat un coveni amb la Conselleria d'Educaci i Cultura de les Illes Balears per a poder fer servir el futur Centre d'Aprenentatge de Matemtiques (que formaria part dels Camps d'Aprenentatge de les Illes Balears) dos horabaixes per setmana. El curs 2008-2009 aquest centre ha iniciat la seva activitat mitjanant amb una srie d'activitats educatives com itineraris matemtics i cursos provinents bsicament de la Societat. Com a personal, el Centre d'Aprenentatge comptar amb l'actual president de la Societat, Josep Llus Pol (en comissi de serveis), i Daniel Ruiz Aguilera, vocal de la Junta Directiva de la Societat (tamb en comissi de serveis).

 Enllaos externs .
 Societat Balear de Matemtiques SBM-XEIX;
 Camps d'Aprentatge de les Illes Balears;
 Informaci sobre el futur Centre d'Aprenentatge 1;
 Informaci sobre el futur Centre d'Aprenentatge 2;
 Composici de la Junta Directiva de la Societat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127580" title="Galleda" nonfiltered="2336" processed="2332" dbindex="52526">

Una galleda o poal s un recipient capa de retenir lquids o substncies que flueixen. La forma s habitualment bastant similar a un tronc de con invertit perqu la seva concavitat pugui retenir els lquids (o substncies fluides) i que sol tenir una nansa semicircular a la seva part superior per facilitar el transport.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127582" title="Poal (desambiguaci)" nonfiltered="2337" processed="2333" dbindex="52527">

 Botnica:;
 Les poals sn un ordre de plantes. Vegeu poal.
 Eines:;
 Un poal s un recipient que cont lquids. Vegeu Galleda.
 Geografia:;
 El Poal s un municipi del Pla d'Urgell.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127584" title="Pseudosasa japonica" nonfiltered="2338" processed="2334" dbindex="52528">

Pseudosasa japonica, Arundinaria japonica o Bambusa metake s una espcie de bamb, del gnere Pseudosasa de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

s originari de la Xina, Corea i el Jap (yadake). A Europa va ser introdut el 1855

Caracterstiques.
Pseudosasa japonica s un bamb mitj que no sobrapassa els 6 metres d'alria.

Les canyes sn fines (mxim 35 mm. de dimetre) i molt rectes, creixent en mates espesses. Les fulles sn grans, d'un verd intens i brillants per sobre; de 10 a 30 cm de llarg per 1,5 a 2,8 cm. d'ample. Beines persistents sobre la canya.

Resisteix molt b el fred, fins i tot -24C i a una sequera relativa.

s.
En jardineria i paisatgisme s'utilitza a l'exterior com a mata allada, tanca lliure o podada, en jardineria i tamb com a planta d'interior.

Varietats i subespcies.
 Pseudosasa japonica var. tsutsumiana: no sobrepassa els 4 metres d'alria. Els entrenusos de les canyes sn botits i sense beines persistents. Est considerada de colleccionisme.
 Pseudosasa japonica var. variegata;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127586" title="Vernon Duke" nonfiltered="2339" processed="2335" dbindex="52529">
Vernon Duke, (Parafianovo, 10 d'octubre de 1903 - Santa Mnica, 16 de gener de 1969), va ser un compositor russoameric de msica per a cinema actiu, principalment, en les dcades de 1930 i 1940.

 Biografia .
El seu verdader nom era Vladimir Dukelsky. Encara que va nixer a Parafianovo, Bielorssia (aleshores Rssia), l'any 1913, en morir son pare, la seua famlia es va mudar a Kev, on Duke va comenar a assistir al conservatori. Ac, a travs de Reinhold Glire va conixer a Serguei Prokfiev, qui va esdevenir el seu millor amic. La famlia de Vernon va abandonar Rssia durant la revoluci bolxevic, a travs d'Odessa. Des d'Odessa, es van traslladar a Constantinoble, on romandrien diversos anys. En aquest perode, Duke va comenar a estudiar la msica de George Gershwin. 

L'any 1921 es va traslladar a Nova York on va conixer el mateix Gershwin, que el va animar a continuar amb la seua carrera. Duke continu escrivint msica de concert, per tamb va comenar a interessar-se per la msica popular, utilitzant el seu verdader nom Dukelsky per a firmar les obres "clssiques"; i el pseudnim Duke per a les populars. En aquest perode va compondre una obertura per a una pera i un concert per a piano, treballs que va compaginar amb l'escriptura d'obres burlesques i msica per a nightclubs i vodevil.

Als Estats Units no va aconseguir llanar la seua carrera, i per tant va decidir tornar a Europa. L'any 1924 va viatjar a Pars, on va compondre un ballet per a Serguei Diguilev titulat Zepher et Flore que va ser estrenat a Montecarlo el 1925. Per aquesta poca, va entaular amistat amb el director d'orquestra Serge Kussevitzki qui va presentar al gran pblic algunes de les obres de Duke: les seues dues primeres simfonies, algun concert i diversos treballs curts. 

El 1925, va viatjar a Londres on havia sigut contractat per a crear la banda sonora d'un musical i, tot i que aquest mai es va estrenar, sis de les canons que Duke havia compost per al mateix van ser incloses en l'estrena d'una opereta vienesa titulada Yvonne.  Tamb va compondre algunes canons per al musical The Yellow Mask que va romandre 17 mesos en cartell. Aquest perode de musicals anglesos li va permetre tornar a Nova York.

L'any 1929 va tornar als Estats Units i va comenar a compondre temes per als musicals de Broadway. De Broadway al cinema, noms hi havia una passa i Duke la va fer.

Va morir durant una operaci (se li intentava extirpar un cncer de pulm) el 16 de gener de 1969.

Filmografia.
1928 - The wedding March dErich Von Stroheim. ;
1929 - The Dance of Life de John Cromwell.
1930 - The Sap from Syracuse d'A. Edward Sutherland. ;
1930 - Laughter de Harry d'Abbadie d'Arrast.
1930 - Follow Thru de Lloyd Corrigan i Laurence Schwab.
1930 - Heads Up de Victor Schertzinger.
1931 - Honor among lovers de Dorothy Arzner.
1931 - Tarnished Lady de George Cukor).
1931 - Night Angel d'Edmund Goulding;
1938 - The Goldwyn Follies de George Marshall. ;
1943 - Cabin in the Sky de Vincente Minnelli.
1943 - I Dood It de Vincente Minnelli.
1943 - Crazy House d'Edward F. Cline.
1944 - Battle Stations (Curtmetratge documental encarregat pel Departament de Guardacostes durant la Segona Guerra Mundial.
1946 - Tars and Spars d'Alfred E. Green.
1951 - Scent-imental Romeo de Chuck Jones (can April in Paris). Curtmetratge d'animaci (6 minuts).
1952 - She's Working Her Way Through College de H. Brosse Humberstone.
1974 - Blazing Saddles de Mel Brooks (can April in Paris).
1984 - Mistral's Daughter de Douglas Hickox (minisrie per a elevisi).
1986 - Round Midnight de Bertrand Tavernier. (Can Autumn in New York);
1992 - Nightmare Cafe. Minisrie de televisi. (Can Taking a Chance on Love).
1997 - Stephen King'S The Shining de Mick Garris (minisrie de televisi). (Can I Can't Get Started).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127590" title="Rosita Amores" nonfiltered="2340" processed="2336" dbindex="52531">
Rosita Amores s una artista valenciana de varietats, pionera del cabaret ertic a mitjan dels anys 1960, al costat de figures com Rafael Conde, El Titi. Rosita Amores va saber burlar la censura franquista en poques en qu l'erotisme a l'estat espanyol es redua a l'mbit privat i va esdevenir una icona popular de l'espectacle en el Pas Valenci. 

Ha participat en les pellcules Visanteta, estate quieta (1979), El virgo de Visanteta (1979), Con el culo al aire (1980), Un negre amb un saxo (1989), Grcies per la propina (1997) i El robo ms grande jams contado (2002).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127596" title="Paco Muoz" nonfiltered="2341" processed="2337" dbindex="52532">


Paco Muoz (Valncia, 1939) s un cantant i escriptor valenci: de vocaci tardana, com Labordeta, va comenar a cantar esperonat per Ovidi Montllor i s molt popular per la seua especial dedicaci a la can infantil, per a la qual cosa fou decisiva l'opini de Joan Fuster.

 Biografia .

Nascut a Valncia el 5 de gener de 1939, Francesc Muoz i Martnez va comenar estudis de seminarista influt per son tio, prroc de Carcaixent; primerament estigu nou mesos de diaca a Bocairent i, en acabant, a Montserrat d'Alcal, pobles amb els quals guarda encara molta relaci; en faltar sa mare va deixar el sacerdoci i, alhora que treballava de mecnic de cotxes, va estar donant classes de religi i d'histria de la msica als Escolapis de Valncia.

Qu vos passa, valencians?.
L'any 1975 comen a actuar en les associacions venals de Valncia, on tocava canons d'Aute, Llach o Serrat acompanyat d'una guitarra; la seua presentaci oficial tingu lloc al Teatre Micalet el 4 de novembre de 1976. El seu primer disc, La llibertat la picaren, aparegu a l'any segent amb un prleg de Toni Mestre, co-autor de la lletra de la can Qu vos passa, valencians?.

Paco Muoz canta per als xiquets.
L'any 1984 debut davant el pblic infantil d'un festival de teatre als Jardins de Vivers de Valncia, fet que li don l'oportunitat de convertir-se en l'nic cantant valenci dedicat quasi exclusivament a la can infantil: en 1986 actu davant de setze mil escolars de cent deu centres a la plaa de bous de Valncia en un festival organitzat per la Diputaci i en 1995 al Passeig de l'Albereda de Valncia per a dos mil xiquets, davant del mural de Xavier Mariscal fet per a l'ocasi.

P.M. Produccions.
La seua producci infantil, elogiada per Joan Fuster, comprn una desena de cassets amb el ttol genric de Paco Muoz canta per als xiquets recopilats ms tard en tres compactes i, en acabant, un altre amb noves canons publicat l'any del seu retir: seguint un consell de Serrat, des de mitjan dcada dels 80 la major part de la seua discografia se l'autopublic ell mateix baix el segell P.M. Produccions, amb el qual tamb ha editat referncies de Maria del Carme Girau, Carraixet, Flix Estop o els Ovidi Twins.

Espectacles conjunts.
L'any 1991 particip junt amb altres artistes valencians encapalats per Al Tall i Ovidi en l'espectacle Quart creixent, un aparador de la gent en actiu durant aquella poca; l'any 1998 coprodu un espectacle titulat Els nostres poetes junt amb el cantant Llus Miquel i l'actor Juli Mira, gravat en el disc homnim i exportat a Itlia; l'any 2003 gir amb un recital anomenat Canons de la Can on ell, Llus Miquel i Magda Roig versionaven els clssics valencians del gnere, tamb enregistrats en un disc. L'any 2005 particip en l'homenatge multitudinari a la Repblica, a Benetsser, junt amb molts altres cantants com Raimon.

Reconeixements.
L'any 2001 va rebre un homenatge a Quart de Poblet de les Trobades d'Escoles en Valenci i el premi Ovidi Montllor atorgat pel Bloc de Progrs Jaume I de l'Alcdia; l'any 2006, l'ajuntament de Montserrat li dedic un carrer al costat dels d'Ovidi i Josep Renau, a la part esquerra del poble. El mateix any, va ser elegit padr dels nous Gegants Reis Jueus d'Ontinyent, junt al Gegant del Pi de Barcelona. L'any 2006 declar que deixaria els escenaris amb l'edici de La meua terra, presentat el 15 de setembre a Montserrat, per que continuaria cantant per al pblic infantil: a l'any segent va rebre el Micalet d'Honor a Valncia i el premi de la Fundaci Sant Jordi d'Escoltes valencians al monestir de Santa Maria de la Valldigna..

Retirada dels escenaris.

L'any 2008 anunci la seua retirada definitiva amb una roda de concerts que culminaria a Sueca el 25 d'abril i l'edici d'un disc commemoratiu en directe, per es vegu forat a ajornar-ho tot per problemes de salut. Finalment, desprs de sengles homenatges a la Trobada de Sollana, a Silla (on fou nomenat Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes) i als premis de la Cartelera Tria, va tornar momentniament als escenaris el 16 d'agost a Bocairent amb un recital publicitat com l'ltim concert a la Vall d'Albaida. Un mes abans, el ple de l'ajuntament bocairent acord atorgar-li la medalla d'or de la vila, en un acte que se celebr l'11 d'octubre.

 Discografia .



A ms, Paco Muoz ha collaborat en els recopilatoris Para la libertad (2004) i Si vns amb mi (amb la versi de A cavall del vent inclosa en La meua terra) i en la can Mila d'Els Bandolers (2008).

 Bibliografia .

Tamb t els segents llibres infantils publicats, els quatre ltims amb les partitures de les corresponents canons populars infantils:



 Enllaos externs .

 Picap Paco Muoz;
 Paco Muoz web no oficial;
 VilaWeb Ontinyent La mort venia de vegades (Vicent Andrs Estells) per Paco Muoz;
 VilaWeb Ontinyent Entrevista a Paco Muoz en mp3;
 El Tap Paco Muoz s'acomiada dels escenaris de la Vall d'Albaida (vdeo i fotos de l'ltim concert a la Vall d'Albaida);
 YouTube vdeos de Paco muoz en directe;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127598" title="Quint Fabi Mxim Berrugs" nonfiltered="2342" processed="2338" dbindex="52533">
Quint Fabi Mxim Berrugs (en llat Quintus Fabius Maximus Verrucosus) (Roma, v 275 aC - Roma, 203 aC) fou un poltic i militar rom. Port el renom de Ovicula, pel seu carcter suau, i Cunctator (l'ajornador). Era fill de Quintus Fabius Q. F. Q. N..

Fou cnsol cinc vegades (233 aC, 228 aC, 215 aC, 214 aC i 209 aC) i dues vegades dictador (221 aC i 217 aC). El seu eptet Cunctator significa "ajornador" en llat, i es refereix a la seva tctica desplegant les tropes durant la Segona Guerra Pnica. El seu cognom "Berrugs" fa referncia a la berruga al damunt del seu llavi superior.

Desprs d'exercir algunes magistratures fou cnsol el 233 aC amb Ligria com a provncia; all va obtenir un triomf i va dedicar un temples a Honor.

El 230 aC fou censor.

El 228 aC fou per segona vegada cnsol i a l'any segent (227 aC) es va oposar a la llei agrria de Gai Flamini.

El 221 aC fou dictador per dirigir els comicis i el 218 aC fou llegat del senat a Cartago per demanar satisfaccions per l'atac a Sagunt. 

El 217 aC desprs de la derrota romana a la batalla del llac Trasim fou nomenat dictador i des llavors va ser el dirigent de Roma durant la guerra. Va iniciar el seu perode amb sacrificis i es va dirigir al Latium; el seu pla era evitar un xoc decisiu amb l'enemic i avanar per terrenys muntanyosos on la cavalleria nmida no pogus actuar; aquesta prudncia va fer que fos acusat de covardia, de cura exagerada, de voler prolongar la guerra per retenir el comandament, o d'incapacitat i fins i tot de traci; el seu propi magister equitum Marc Minuci Ruf  es va sumar al clamor i quan en una absncia del dictador, Minuci va obtenir una lleugera avantatge sobre Annbal, el senat va dictar un decret que repartia el comandament entre dictador i magister equitum; per Munuci va quedar rodejat per Annbal i haguera estat aniquilat si no hagus estat que Fabi el va rescatar generosament; Minuci va dimitir per Fabi el va mantenir pel termini legal (que s'acabava al cap de sis mesos); desprs de la batalla de Cannes se li va comenar a donar la ra.

El 216 aC fou pontfex  (abans ja era ugur (ofici que va exercir 62 anys).

El 215 aC fou cnsol per tercera vegada i va assolar Campnia comenant el setge de Cpua.

Fou reelegit el 214 aC any en qu va anar al Samni i va conquerir Casilinum.

El 213 aC fou llegat del seu fill cnsol Quint Fabi Mxim (cnsol 213 aC)

Quan el 211 aC Annbal va avanar cap a Roma, Fabi va dissuadir al senat de posar fi al setge de Coua.

Fou cnsol per cinquena vegada el 209 aC  any en qu va rebre el ttol hereditari de Fabii Maximi-Princeps senatus; en aquest any va reconquerir Trent on els romans encara resistien a la ciutadella i el seu governador Marc Livi Macat, va considerar temps desprs que tenia bona part del mrit de la reconquesta, al que Fabi va respondre: "Cert; com que vost no l'havia perdut mai, jo no vaig haver-la de recuperar". El bot fet a la ciutat fou donat als soldats i esttues i pintures foren enviades a Roma, i una esttua d'Hrcules, el mtic ancestre dels Fabis, la va collocar al Capitoli.

Va morir el 204 aC. Va deixar dos fills un dels quals, el va premorir, i un altre, el jove, el va sobreviure. Quan va morir el fill gran, va adoptar al fill de Luci Paulle Emili que desprs va guanyar la guerra al Regne de Macednia.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127600" title="Elies Barber Bolinches" nonfiltered="2343" processed="2339" dbindex="52534">
Elies Barber Bolinches (Xtiva, 1 de maig de 1970) s un poeta i actor valenci. 

Llicenciat en Filosofia, desprs de treballar a Vall-de-roures i Alcoi com a professor, abandon l'ensenyament i marx a Barcelona on estudi i es llicenci en Art Dramtic. Com a poeta public el 2000 Quaranta contes breus i un poema llargussim, al qual li seguiren Mata-rates (i altres vicis) (2003), L'equilibrista (2004) i Zoo (2006). Per les seues obres ha rebut diversos premis i guardons. Com a actor, entre d'altres obres ha participat, en Phebon i El Gran Paulo de Tadeus Calinca, aix com en diverses obres sota la direcci d'Albert Boadella, en Contes estigis o cabaret dels morts (2004) i La torna de la torna (2005).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127603" title="Art dramtic" nonfiltered="2344" processed="2340" dbindex="52535">
Art dramtic sn uns estudis de rgim especial que als Pasos Catalans es poden estudiar a Barcelona, Valncia, Terrassa i Vic. La seua duraci s 4 anys i equivalen a una llicenciatura universitria.

Enllaos externs.
 http://www.institutdelteatre.org/diputacio/opencms/;
 http://intercentres.cult.gva.es/intercentres/46016993/Inicio.htm;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127604" title="Emir Kusturica" nonfiltered="2345" processed="2341" dbindex="52536">

Nemanja Emir Kusturica (en serbi:                      , on el cognom es pronuncia Kusturitsa), s un director de cinema i msic serbi nascut el 24 de novembre de 1954 a Sarajevo, a l'actual Bsnia i Hercegovina. A finals de la dcada dels vuitanta i durant la dcada dels noranta, va esdevenir un dels directors europeus ms destacat i guardonat.

 Vida i obra .
Desprs d'acabar el 1978 els seus estudis a l'Acadmia d'Arts Interpretatives (FAMU) de Praga, Kusturica an a  Sarajevo i va comenar a dirigir per a la televisi de Iugoslvia. El 1981 va tenir un propici debut cinematogrfic amb Te'n recordes de Dolly Bell? (Sjecas li se, Dolly Bell), guanyant el Lle d'Or al Festival de Vencia. Quatre anys ms tard, el 1985, va guanyar la Palma d'Or al Festival de Canes amb Quan el meu pare va marxar en viatge de negocis (Otac na sluzbenom putu). En aquests dues pellcules treball amb l'escriptor bosnni Abdula Sidran, que hi va incloure nombrosos elements autobiogrfics. s en aquest moment que passa a formar part del grup musical Zabranjeno Puenje, posteriorment The No Smoking Orchestra, tocant el baix. En aquest mbit de la msica coneix Goran Bregovi , autor de la banda sonora en pellcules posteriors de Kusturica.

La pellcula El temps dels gitans, del 1998, va ser acollida positivament i posava el focus d'atenci en els gitans, d'alguna manera sempre presents en totes les seves visions dels Balcans. Els anys noranta tamb van ser prolfics per a  Kusturica, incloent el seu debut als Estats Units amb la comdia Arizona dreams (1993), i va tornar a guanyar la Palma d'Or el 1995 amb Underground, una pica comdia negra no exempta de polmica. Escrita per Duan Kova evi  i finanada en part per la telivisi iugoslava, la pellcula fa una revisi irnica de la histria contempornia de Iugoslavia, i mentre alguns crtics van assenyalar que Kusturica relatava una visi pro-srbia, d'altres van trobar pejorativa la visi que oferia de les diferents tnies o nacionalitats dels Balcans.  

 Filmografia .
 Maradona, 2008, documental;
 Promise Me This (Zavet), 2007;
 Life Is a Miracle (ivot je  udo), 2004;
 Super 8 Stories, 2001, documental;
 Gata negra, gat blanc (Crna ma ka, beli ma or), 1998;
 Underground, 1995;
 Arizona Dream, 1993;
 El temps dels gitans (Dom za veanje), 1988;
 When Father Was Away on Business (Otac na slubenom putu), 1985;
 Te'n recordes de Dolly Bell? (Sje a li se, Dolly Bell), 1981;
 Guernica, 1978, curtmetratge.

 Enllaos externs .
 Web sobre Kusturica;
 Pgina a l'IMBD.
 No Smoking Orchestra ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127612" title="Solid Snake" nonfiltered="2346" processed="2342" dbindex="52537">
Solid Snake s el protagonista de la saga de videojocs Metal Gear. s conegut com "L'home que fa possible l'impossible" o "L'exrcit d'un home". s un soldat d'elit altament entrenat membre de la unitat d'operacions especials FOX-HOUND, amb preferncies pel paracaigudisme, busseig, rapel, curses llops, escalada lliure, entre d'altres coses. Tamb est versat en l's d'armes de curt i mitj abast i tcniques de combat cos a cos. Solid s un vid fumador.Se'l pot veure fumant en nombroses ocasions quan no est sota el control del jugador, i durant el joc utilitza el fum del cigarret com una estratgia per portar a terme la seva missi. 

Els actors de doblatge que donen veu a Snake sn, en japons Akio Otsuka i David Hayter en angls. Hideo Kojima va basar a Solid Snake a en diferents persones i personatges, incloent l'actor Christopher Walken, Jean-Claude Van Damme, Michael Biehn, Mel Gibson, Sean Connery (com old Big Boss) i el personatge de Snake Plisken del film Escape from New York, protagonitzada per Kurt Russell. 

El veritable nom de Snake s desconegut, diu anomenar-se David. D'acord a la informaci adquirida a Metal Gear 2: Solid Snake, t una altura de 178 cm i pes prop de 75 kg junt amb un Quocient intellectual de 160. En les dades provedes a Metal Gear Solid, mesura 182 cm i t un CI de 180. Domina uns sis llenges. 

Aquest nom fa referncia a dos personatges: David Bowman del film 2001: Odissea a l'Espai i a Dave Forrest de Policenauts (tamb creat per Kojima). A Metal Gear Solid 2: Sons of Liberty, Solid utilitza l'lies d'Iroquois Pliskin, el qual s clarament una referncia a Snake Plissken. 

Metal Gear Solid 2, ambientat l'any 2009, mostra a un Snake un ms gran al que es mostra a Metal Gear Solid, situat histricament en 2005. Desprs d'una aparici a Metal Gear Solid 2 en la qual la major part del joc no tenia Snake com a personatge principal, i una clara absncia a Metal Gear Solid 3, en la prxima entrega de Metal Gear Solid 4: Guns of the Patriots, tornar a ser el personatge principal. Se'ns mostra a un Snake molt ms vell. Aix s a causa de qu s un clon i pateix] d'un envelliment cellular accelerat en tenir els gens dels tres germans (Les Enfants Terribles).

 Histria .


Snake va nixer com a resultat de l'experiment Les Enfants Terribles; un projecte l'objectiu del qual era crear al soldat perfecte mitjanant la clonaci del "guerrer ms gran del segle 20", Big Boss. Les ments darrere aquest projecte mai novan desitjar de crear un clon idntic, sin un fenotip en el qual noms els gens "superiors" fossin utilitzats. Sota aquesta idea van ser creats Solid Snake, Liquid Snake i Solidus Snake. Aix, Solid Snake expressa els gens dominants, Liquid Snake els gens recessius i Solidus Snake s un equilibri d'aquests. (No s un clon exacte de Big Boss), el projecte va ser iniciat el 1972 amb 8 embrions dels quals 5 van ser avortats per estimular la supervivncia del ms fort, els 3 restants es convertirien en el coneixem com Liquid Snake, Solid Snake i Solidus Snake. 

La seva fama es va iniciar en aconseguir de derrotar el seu "pare" gentic, Big Boss, en la seva fortalesa de "Outer Heaven" a  l'operaci "Intrs N313" en 1995 (Metal Gear). Anys ms tard, ja retirat de FOX-HOUND, va tornar a l'acci en sabotejar l'estat-| naci de Zanzibar en 1999 (un pas fictici, no l'illa de l'frica), protagonitzant l'operaci "Intrs F014" (Metal Gear 2: Solid Snake). 

Durant l'incident de Shadow Moses, en qu Liquid Snake va intentar de repetir l'experincia d'Outer Heaven, aquest tenia la impressi de posseir els gens "defectuosos" mentre que el seu germ, Solid Snake, havia rebut els gens "superiors". Aquest ressentiment el va acompanyar durant el seu enfrontament, creient que era "escombraries", creat dels gens sobrants que es van usar per crear al seu germ, "la llegenda" Solid Snake. Liquid Snake va rebre els gens recessius, i Solid Snake els dominants, per aix en la conversa que mantenen prop del final de MGS de PSX, Liquid explica que Solid era el preferit i que li donaven ms atencions. Al final de MGS, Revolver Ocelot explica que l'inferior havia guanyat la batalla, Solid Snake tenia els gens dominants (els quals es caracteritzen per respectar els gens del pare i mare; estant Solid Snake quasi idntic al seu pare Big Boss en la veu, cabell, ulls, etc.), per aix no significa que fos "superior", Liquid Snake amb els gens recessius tenia el nivell ms alt en "gens de combat", per la seva mala interpretaci de "gens dominants" el va conduir a tenir un mal concepte d'aquests i a la derrota. 

Solid Snake s qui va lluitar amb Big Boss i amb Liquid Snake i va aconseguir de derrotar-los, provant aix que els gens d'un no decideixen el seu dest, ja que com va dir Liquid al final de MGS, Snake moriria ja que estava suposadament infectat amb el virus Fox Die, en canvi en el 4 joc de la saga es veu Solid Snake amb un aspecte ms desmillorat, amb el que no sabem s si veritablement morir pel virus o de fet no li va afectar. 

Detalls de la seva joventut sn poc menys que desconeguts. L'nica pista fiable s el comentari que ell mateix fa a Metal Gear Solid: "He estat criat per moltes persones".




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127615" title="Les Catalinetes" nonfiltered="2348" processed="2343" dbindex="52539">
Les Catalinetes s una celebraci escolar infantil d origen incert que est present en diferents pobles valencians, i que t lloc el dia de Santa Caterina. A Xtiva, per exemple, aquesta celebraci consisteix en fer una excursi al camp per part dels ms menuts per tal de prendre el berenar, el qual sol estar elaborat amb el pa de catalinetes, un pa especial amb llavors d'ans, que sovint s'acompanya del torr de gat. Tamb a aquesta ciutat valenciana es conserva encara la can de Les Catalinetes que diu:

"Les catalinetes juguen a boletes;
els catalinots juguen a bolots.
Tu catalineta,
tu que vas i vens;
di-li a ta mare;
que vinga correguents...".

La msica tradicional que l acompanya ha estat recollida per Xavier Richart al seu llibre Estudiant la dolaina (1992) i s ha convertit en una tocata habitual de dolaina per als principiants.

Enllaos externs.

Bloc de Toni Cucarella, escriptor de Xtiva que parla sobre el tema.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127621" title="Llit elstic" nonfiltered="2349" processed="2344" dbindex="52540">

Un llit elstic s una lona elstica que unida a una estructura metllica mitjanant molles serveix per a entreteniment tant de joves com d'adults. La diversi consisteix a saltar i fer tombarelles aprofitant l'impuls de la seva elasticitat. 

Entre els riscos que impliquen els llits es troben els cops i les caigudes exteriors. Per evitar-los, al seu voltant es colloca una malla protectora i tant les molles com l'estructura es protegeixen amb matalassos d'escuma de poliuret. 

Els llits elstics es troben en alguns parcs pblics aix com en altres recintes d'oci tals com fires o parcs d'atraccions. No obstant aix, tamb existeixen models de menor grandria per a situar-los en jardins particulars. 

Alguns accessoris per als llits individuals sn: 
Malla lateral.
Escala per accedir-hi.
Funda per a la seva protecci.

El llit elstic en el circ. 
El llit elstic constitueix tamb un bon instrument per a l'art circense ja que sobre el mateix, els acrbates poden realitzar espectaculars cabrioles tals com salts amb gir, salts mortals, salts d'extensi, etc. A ms, per les seves caracterstiques, el llit es dna b a nmeros acrobcia cmica en els quals els artistes simulen caigudes, cops, enganxades, etc. 

Avantatges derivats de saltar en un llit elstic.
Segons la NASA (National Aeronautics and Space Administration) saltar sobre un llit elstic s un 68% ms efica que crrer. Saltant sobre un llit elstic es cremen calories amb rapidesa i s'ajuda a mantenir la lnia. A ms:
 Ajuda a reduir l'estrs. ;
 s una activitat apta i beneficiosa per a qualsevol persona.
 Es millora la condici mental i fsica. ;
 S'oxigena millor la sang i els vasos sanguinis s'eixamplen i millora la circulaci sangunia.
 Es respira ms oxigen i per tant es netegen els pulmons i la pell. ;
 Es millora l'alineaci de malucs, cuixes i cames. La flexibilitat millora, igual que el sentit de l'equilibri i el sentit de la coordinaci. ;
 Redueix al mnim la crrega sobre malucs, genolls, turmells i peus.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127622" title="Bata (Guinea Equatorial)" nonfiltered="2350" processed="2345" dbindex="52541">
Bata s la segona ciutat ms gran de la Guinea Equatorial; s la capital de la regi continental del pas, Mbini o Ro Muni, i de la provncia Litoral. T una poblaci aproximada de 70.000 habitants.

La ciutat es troba situada a la costa de l'oce Atlntic, Funciona com una terminal de transport i des del seu port surten els transbordadors cap a Malabo, la capital, i Douala, al Camerun. s coneguda por la seva lenta vida nocturna, el seu mercat i el seu aeroport.

s el lloc d'origen de la cumb (dansa popular antecessora de la cmbia).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127623" title="Oriol Tramvia" nonfiltered="2351" processed="2346" dbindex="52542">
Oriol Tramvia s un cantant i actor catal.

Membre del Grup de Folk, es fu conegut quan el 1976 enregistr, en directe, a la Sala Zeleste, el disc Bstia amb la famosa can que li donava nom. En aquest disc musicava poetes clssics (com Joan Salvat-Papasseit) i canons tradicionals (com La pres de Lleida) a ritme de rock. En les seues actuacions en directe intercalava accions teatrals.

Molt vinculat amb el nou teatre catal que don lloc a grups com La Fura dels Baus, no torn a publicar cap disc fins al 2003, quan eix al mercat Quan tu no hi ets, un disc acstic i experimental, ple de nostlgia, per de fora originalitat. 

Tot i la seua escassa producci est considerat un precursor del rock catal.






Discografia.
 1976: Bestia! (LP);
 1998: En Directo (LP);
 2003: Quan tu no hi ets (LP);
 2007: El Cami dels Degollats (LP);

Links externs.
 Pgina Personal;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127628" title="Pseudosasa japonica var. tsutsumiana" nonfiltered="2352" processed="2347" dbindex="52543">

Pseudosasa japonica var. tsutsumiana s una subespcie de bamb, del gnere Pseudosasa de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

s originari de la Xina i el Jap (Rakkio -ya-dake)

Caracterstiques.
Pseudosasa japonica var. tsutsumiana s un bamb mitj que no sobrapassa els 4 metres d'alria.

Els entrenusos de les canyes sn botits i sense beines persistents, s la caracterstica principal d'aquesta varietat, considerada de colleccionisme. Les fulles sn grans, d'un verd intens i brillants per sobre; de 10 a 30 cm de llarg per 1,5 a 2,8 cm. d'ample. 

Resisteix molt b el fred, fins i tot -24C i a una sequera relativa.

s.
En jardineria i paisatgisme s'utilitza a l'exterior com a mata allada, tanca lliure o podada, en jardineria i tamb com a planta d'interior.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127632" title="Filharmnica Porrerenca" nonfiltered="2353" processed="2348" dbindex="52544">

La Filharmnica Porrerenca s una banda de msica creada a Porreres (Mallorca) l'any 1856 per Jaume Mulet i Escarrer grcies a la convergncia de petites agrupacions musicals anteriors. La vila de Porreres sempre havia posat de manifest una gran afici a la msica, tant religiosa com profana i Jaume Mulet aprofit aquesta bona predisposici musical per treure'n el mxim rendiment ensenyant solfeig i a tocar diversos instruments a un grup de joves de la localitat. Mulet no sols cre una banda i la deix com a llegat cultural, sin que fu estimar la msica entre la poblaci. 

El 1923 va guanyar el concurs de bandes celebrat a Inca.

El 2006 es van complir 150 anys de la seva fundaci. En aquest perode, els porrerencs han estat testimonis de la seva tasca protocollria en els diferents actes organitzats tant pel poder civil com per l'esglsia, donant un to festiu i tamb solemne a les celebracions. Aix doncs, ha amenitzat les cercaviles, processons, revetlles, concerts i tota classe d'actes que s'han succet al llarg de l'any.

La Filharmnica Porrerenca ha realitzat en el ltims temps un intent d'actualitzaci de la seva agrupaci musical popularitzant la interpretaci d'un repertori de moda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127636" title="Llista del Patrimoni de la Humanitat a l'frica" nonfiltered="2354" processed="2349" dbindex="52545">
Llista dels bns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco al continent afric, organitzats per estats i territoris.

Al comenament de cada un dels bns s'indica l'any en qu foren declarats Patrimoni de la Humanitat; si hi ha ms d'una data vol dir que s'ha produt una rectificaci (normalment una ampliaci) dels bns llistats originriament. Els marcats amb un asterisc (*) tamb estan inclosos dins la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill.

Patrimoni transfronterer.
 1981 i 1982: La reserva natural integral del mont Nimba (compartit entre la Costa d'Ivori i Guinea).*;
 1989: Mosi-oa-Tunya, o les cascades Victria (compartit entre Zmbia i Zimbabwe).
 2006: Els cercles megaltics de Senegmbia (compartit entre Gmbia i el Senegal).

Patrimoni classificat per estats i territoris.
Algria.




















 1980: La fortalesa (al-Qal'a) de Beni Hammad.
 1982: La ciutat romana de Djemila.
 1982: El Tassili n'Ajjer.
 1982: La ciutat romana de Timgad.
 1982: La ciutat romana de Tipasa.
 1982: La vall del Wadi Mzab.
 1992: La Casbah d'Alger.

Benn.
 1985: Els palaus reials d'Abomey.

Botswana.
 2001: Les pintures rupestres de Tsodilo.
                                      
Camerun.
 1987: La reserva de fauna del Dja.

Canries.
 1986: El parc nacional de Garajonay, a la Gomera.
 1999: San Cristbal de la Laguna, a Tenerife.
 2007: El parc nacional del Teide, a Tenerife.
Vegeu tamb: Llista del Patrimoni de la Humanitat a Espanya;

Costa d'Ivori.
 1981 i 1982: La reserva natural integral del mont Nimba (compartit amb  Guinea).*;
 1982: El parc nacional de Ta.
 1983: El parc nacional del Como.*;

Egipte.
 1979: Abu Mena.*;
 1979: El Caire Histric.
 1979: Memfis i la necrpoli, amb les zones de les pirmides de Gizeh a Dashur.
 1979: Els monuments de Nbia, d'Abu Simbel a Philae.
 1979: L'antiga Tebes i la necrpoli.
 2002: La zona de Santa Caterina.
 2005: Wadi al-Hitan, o la vall de les Balenes.

Etipia.
 1978: Les esglsies excavades a la roca de Lalibela.
 1978: El parc nacional de Semien.*;
 1979: La ciutat fortificada de Fasil Ghebbi.
 1980: La ciutat d'Axum.
 1980: La vall baixa de l'Awash.
 1980: La vall baixa de l'Omo.
 1980: Les esteles de Tiya.
 2006: Harar Jugol, la ciutat histrica fortificada.

Gabon.
 2007: L'ecosistema i el paisatge cultural de Lop-Okanda.

Gmbia.
 2003: James Island i els indrets associats.
 2006: Els cercles megaltics de Senegmbia (compartit amb el Senegal).

Ghana.
 1979: Els forts i els castells de les regions del Volta, d'Accra, Central i Occidental.
 1980: Els edificis tradicionals ashantis.

Guinea.
 1981 i 1982: La reserva natural integral del mont Nimba (compartit amb la Costa d'Ivori).*;

Kenya.
 1997: El parc nacional i bosc natural del mont Kenya.
 1997 i 2001: Els parcs nacionals del llac Turkana.
 2001: La ciutat antiga de Lamu.
 2008: Els boscos sagrats i els kaya (pobles fortificats) dels mijikenda.

Lbia.
 1982: El jaciment arqueolgic de Cirene.
 1982: El jaciment arqueolgic de Leptis Magna.
 1982: El jaciment arqueolgic de Sabrata.
 1985: L'art rupestre de Tadrart Acacus.
 1986: L'antiga ciutat de Ghadames.

Madagascar.
 1990: La reserva natural integral del Tsingy de Bemaraha.
 2001: El tur reial d'Ambohimanga.
 2007: Els boscos humits de l'Atsinanana.

Madeira.
 1999: La laurisilva de Madeira.
Vegeu tamb: Llista del Patrimoni de la Humanitat a Portugal;

Malawi.
 1984: El parc nacional del llac Malawi.
 2006: L'art rupestre de Chongoni.

Mali.
 1988: Timbuktu.
 1988: Les ciutats antigues de Djenn.
 1989: Els penya-segats de Bandiagara, al pas dogon.
 2004: La tomba d'Askia, a Gao.

Marroc.
 1981: La medina de Fes.
 1985: La medina de Marrqueix.
 1987: El ksar d'At Benhaddou.
 1996: La ciutat histrica de Mekns.
 1997: La medina de Tetuan, l'antiga Titawin.
 1997: El jaciment arqueolgic de Volbilis.
 2001: La medina d'Essaouira, l'antiga Mogador.
 2004: La ciutat portuguesa de Mazagan, actualment El Jadida.

Maurici.
 2006: L'Aapravasi Ghat, o Dipsit d'Immigrants, a Port Louis.
 2008: El paisatge cultural de Le Morne.

Mauritnia.
 1989: El parc nacional del banc d'Arguin.
 1996: Els antics ksour de Ouadane, Chinguetti, Tichitt i Oualata.

Moambic.
 1991: L' illa de Moambic.

Nambia.
 2007: Twyfelfontein o /Ui-//aes.

Nger.
 1991: Les reserves naturals de l'Ar i del Tnr.*;
 1996: El parc nacional de la W del Nger.

Nigria.
 1999: El paisatge cultural de Sukur.
 2005: El bosc sagrat d'Osun-Osogbo.

Repblica Centreafricana.
 1988: El parc nacional del Manovo-Gounda Saint-Floris.*;

Repblica Democrtica del Congo.
 1979: El parc nacional dels Virunga.*;
 1980: El parc nacional de Kahuzi-Biega.*;
 1980: El parc nacional del Garamba.*;
 1984: El parc nacional del Salonga.*;
 1996: La reserva de fauna dels ocapis al bosc d'Ituri.*;

Santa Helena.
 1995 i 2004: Les illes Gough i Inaccessible, al grup de Tristan da Cunha.
Vegeu tamb: Llista del Patrimoni de la Humanitat al Regne Unit;

Senegal.
 1978: L'illa de Gore, a Dakar.
 1981: El parc nacional dels ocells del Djoudj.
 1981: El parc nacional del Niokolo-Koba.*;
 2000: L'illa de Saint-Louis.
 2006: Els cercles megaltics de Senegmbia (compartit amb  Gmbia).

Seychelles.
 1982: L'atol d'Aldabra.
 1983: La reserva natural de la Valle de Mai.

Sud-frica.
 1999: El parc de les zones humides de Greater Saint Lucia, a KwaZulu-Natal.
 1999: Robben Island, davant la costa de la Ciutat del Cap.
 1999 i 2005: Els jaciments d'homnids fssils de Sterkfontein, Swartkrans, Kromdraai i la rodalia, a la provncia de Gauteng.
 2000: El parc nacional del Drakensberg o d'uKhahlamba, a KwaZulu-Natal.
 2003: El paisatge cultural de Mapungubwe, a la provncia de Limpopo.
 2004: Les rees protegides de la regi floral del Cap.
 2005: El crter de Vredefort, a la provncia de l'Estat Lliure.
 2007: El paisatge cultural i botnic del Richtersveld, a la provncia del Cap Septentrional.

Sudan.
 2003: El Gebel Barkal i els jaciments arqueolgics de la regi de Napata.

Tanznia.
 1979: La zona de conservaci de Ngorongoro.
 1981: El parc nacional de Serengueti.
 1981: Les runes de Kilwa Kisiwani i de Songo Mnara.*;
 1982: La reserva de caa de Selous.
 1987: El parc nacional del Kilimanjaro.
 2000: Mji Mkongwe (Ciutat Vella, coneguda tursticament en angls com a Stone Town, Ciutat de Pedra), a Zanzbar.
 2006: L'art rupestre de Kondoa.

Togo.
 2004: Koutammakou, el pas dels batammariba.

Tunsia.
 1979: L'amfiteatre d'El Djem.
 1979: La medina de Tunis.
 1979: El jaciment arqueolgic de Cartago.
 1980: El parc nacional de l'Ichkeul.
 1985 i 1986: La ciutat pnica de Kerkouane i la necrpoli.
 1988: La ciutat de Kairuan.
 1988: La medina de Sussa.
 1997: La ciutat romana de Dougga, l'antiga Thugga.

Uganda.
 1994: La selva impenetrable de Bwindi.
 1994: Les muntanyes Ruwenzori.
 2001: Les tombes dels reis de Buganda a Kasubi.

Zmbia.
 1989: Mosi-oa-Tunya, o les cascades Victria (compartit amb  Zimbabwe).

Zimbabwe.
 1985: El parc nacional de Mana Pools i les rees de safari de Sapi i Chewore.
 1985: El monument nacional del Gran Zimbabwe.
 1985: Les runes de Khami.
 1989: Mosi-oa-Tunya, o les cascades Victria (compartit amb  Zmbia).
 1985: Les muntanyes Matobo.

Vegeu tamb.
Llista del Patrimoni de la Humanitat a Amrica;
Llista del Patrimoni de la Humanitat a l'sia i Oceania;
Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa;
Llista del Patrimoni de la Humanitat als Pasos Catalans;
Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill;

Enllaos externs.
Llista completa del Patrimoni de la Humanitat, de la UNESCO  .































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127637" title="Llengua fang" nonfiltered="2355" processed="2350" dbindex="52546">
La llengua fang s una llengua de l'frica Central parlada per la gent de l'tnia del mateix nom. s una llengua de la famlia bantu i es parla a la Guinea Equatorial, a la zona nord del Gabon, a la zona sud del Camerun i en menor mesura a  la Repblica del Congo i a So Tom i Prncipe. Es calcula que al 1993 tenia 858.000 parlants.

Alguns exemples de paraules en fang de la zona de la Guinea Equatorial, sn les segents:

Hola = Mbolo;
Bon dia = Mbamba kiri;
Bona nit = Mbamba alu;
Grcies = Akiba;

Enllaos externs.
http://monefang.com/dico/dico.php 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127640" title="Maria Teresa d'ustria-Este (comtessa de Chambord)" nonfiltered="2356" processed="2351" dbindex="52548">
Maria Teresa d'ustria-Este, comtessa de Chambord (Mdena 1817 - Gritz 1885). Arxiduquessa d'ustria i princesa d'Hongria, Bohmia i Mdena, amb el doble tractament d'altesa reial i imperial. Es cas amb el cap de la casa reial dels Borb.

Nascuda a Mdena, capital del Ducat de Mdena, el dia 14 de juliol de 1817, essent filla del duc Francesc IV de Mdena i de la princesa Maria Beatriu de Savoia. Maria Teresa era nta per via paterna del duc Ferran III de Mdena i de la princesa Maria Beatriu d'Este; mentre que per via materna ho era del rei Vctor Manuel I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria-Este. 

El dia 7 de novembre de 1846 contragu matrimoni per poders a la ciutat de Mdena amb el prncep Enric de Borb, comte de Chambord. La parella ratific el seu matrimoni amb un servei religis a la ciutat de Brck el dia 16 de novembre de 1846. Enric era fill del prncep Carles Ferran de Frana i de la princesa Maria Carolina de Borb-Dues Siclies.

La parella no tingu descendncia i amb la mort d'Enric de Borb l'any 1883 s'acab la lnia primognita dels reis de Frana. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127641" title="Bartomeu Meli i Lliteres" nonfiltered="2357" processed="2352" dbindex="52549">
Bartomeu Meli va nixer a Porreres l'any 1932.

Va ingressar a la Companyia de Jess i arrib al Paraguai l any 1954 i des de llavors es dedica a l estudi de la llengua guaran i la cultura paraguaiana. Ha portat a terme un gran nombre d'investigacions en etnohistria i etnolingstica amb treballs de camp tant a Paraguai com al Brasil i a Bolvia. Ha conviscut amb els indgenes guarans, kainganges i ena-wen-naws. s doctor en Cincies Religioses per la Universitat d'Estrasburg (1969) i membre de la Societat d'Americanistes de Pars. s tamb president honorari del Centre d'Estudis Antropolgics de la Universitat Catlica a Asuncin.

Publica regularment sobre llengua, etnografia i histria guarans, aix com assaigs i treballs sobre Paraguai. Ha estat director de la revista Accin d'Asuncin durant dos perodes de la seva histria (1969-75; 1993-99). s membre de la Comissi Nacional de Bilingisme del Ministeri d'Educaci i Culte de la Repblica del Paraguai i treballa com a assessor del Programa d'Educaci Bilinge Intercultural del Teko Guaran (Assemblea del Poble Guaran de Bolvia) des del 1990.

D'entre les seves publicacions ms recents, destaquen Elogio de la lengua guaran; contextos para una educacin bilinge en el Paraguay (1995), El Paraguay inventado (1997), Pueblos indgenas en el Paraguay. Demografa histrica y anlisis de los resultados del Censo Nacional de Poblacin y Viviendas, 1992 (1997), ane e'fi paragui: Paraguay bilinge: Polticas lingsticas y educacin bilinge (1997), Antonio Ruiz de Montoya, Vocabulario de la lengua guaran (2000), Mil apellidos en Guaran (2007).

Li ha estat concedit el Premi Ramon Llull (2002) i l'Ajuntament de Porreres li ha concedit la Medalla d'Or de Porreres (2008)






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127642" title="Arquitectura popular" nonfiltered="2358" processed="2353" dbindex="52550">


L'arquitectura popular com l'art popular, es l'arquitectura de les classes populars, realitzada pels propis usuaris o per artesans amb escassa instrucci, els quals construeixen diversos tipus d'edificis, bsicament els allotjaments dels mbits rurals, aix com diferents tipus de cubcles destinats a finalitats prpies o auxiliars relacionats amb la vida i el treball com poden ser les construccions per a usos agrcoles, els corrals. les pallisses, els graners, les bordes, etc.

Les construccions i edificis de l'arquitectura popular sn funcionals, ja que s'adeqen sempre a la finalitat prevista i als materials de construcci de qu hom disposa en el lloc, es caracteritzen per una gran economia de volum i obra, ja que els seus constructors cerquen l'estalvi de treballs i materials, aix comporta l's de materials locals o procedents d'indrets i comarques properes, tamb implica que en la construcci s'emprin tcniques senzilles l'origen de les quals es remunta al passat i s'han transms entre generacions mitjanant la tradici oral.

Arquitectura popular o arquitectura vernacular sn termes que s'apliquen indistintament a les construccions o als edificis que presenten una srie de trets o caracterstiques tipolgiques comuns en determinats mbits geogrfics de diversa extensi, per exemple : l'arquitectura aranesa, que s una varietat de l'arquitectura pirenenca, prpia de la Vall d'Aran.

La teoria i l'histria de l'arquitectura s'han ocupat, tradicionalment, de l'estudi dels monuments, de l'obra dels arquitectes, dels corrents i estils de l'arquitectura culta tot deixant de costat l'arquitectura sense arquitectes la qual representa el 90% dels espais on la humanitat viu i treballa, front al 10% que representen els edificis i espais de l'arquitectura culta.

L'arqueologia ens ha descobert l'inters del context d'un monument al investigar tant els temples, palaus o tombes, com la ciutat sencera que constitueix el ms expressiu testimoni de la civilitzaci que va crear la cultura els monuments de la qual admirem.

El professor Amos Rapoport, en el seu llibre Vivienda y Cultura, estableix tres categories per a l'arquitectura : la culta, la primitiva i la vernacular; dins d'aquesta derrera estableix una divissi addicional entre arquitectura vernacular preindustrial o post-industrial; malgrat que el mateix autor assenyala el carcter un tant arbitrari d'aquesta sub-divissi, aix com el fet indiscutible que les tres categories no constitueixen una classificaci tancada si no nicament l'expressi d'unes referncies fonamentals, car les fronteres entre una o altre sn, tot sovint, imprecises i les influncies actuen, de fet, en totes direccions.

L'arquitectura primitiva s la categoria ms fcil de delimitar ja que s'associa a l'arquitectura de les societats definides com a primitives per l'antropologia, ja siguin les societats primitives actuals o les cultures histriques que a la f del neoltic realitzaren les primeres construccions els restes de les quals han arribat fins nosaltres; sn les societats que s'establiren a la vall del Nil, Palestina, Sria Mesopotmia o Anatlia, les quals van evolucionar vers l'histria; sn tamb les cultures neoltiques de diferents comarques d'Europa que es van extingir sense deixar una herncia consistents als pobles que les van succer.

L'arquitectura popular seria l'equivalent a l'arquitectura vernacular preindustrial, pressuposa i s complementria de l'arquitectura culta ja que ambdues van evolucionar a partir de l'arquitectura primitiva. D'altre part, l'arquitectura popular reflexa els models de l'arquitectura culta ja que les classes populars, histricament sotmeses, imiten el comportament i els models esttics de les classes dominants.

L'historiografia de l'arquitectura moderna ha presentat la construcci dels hbitats tradicionals com un element amb significat cultural elevat, aix tenim la cita del llibre Arquitectura in nuce del arquitecte i historiador de l'arquitectura moderna Bruno Zevi ;

En les indagacions sobre l'arquitectura menor s'han descobert certament, cabanyes de pastors, graners, refugis de muntanya i altres que tenen efectiva validesa artstica; en aquest cassos no hi ha d'haver problema de mtode ja que es tracta de legitimar-los en la histria arquitectnica tot ampliant el seu camp i recordant l'admirable observaci de Leonardo : les estances, o en veritat les vivendes petites estan plenes d'enginy, no aixs les grans . ;

 Bilbliografa .
Rapoport, Amos. House Form and Culture (Morfologa de Vivienda y Cultura). Englewood Cliffs, N.J.: Prentice-Hall, 1969. Existeix una edici en castell : Vivienda y cultura, traduda per Conchita Diez de Espada. Editorial Gustavo Gili, S.A. Barcelona 1972

 Enlaos externs .
 Web d'etnoarquitectura: Arquitectura verncula;

 Web (en catal) d'amics de l'arquitectura popular;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127643" title="Ciutat heroica" nonfiltered="2359" processed="2354" dbindex="52551">
Ciutat Heroica s un ttol honorific concebut per a l'heroisme excepcional durant la Gran Guerra Patritica (Segona Guerra Mundial) de 1941 a 1945. Va ser concedit a dotze ciutats de la Uni Sovitica. A ms, van concedir tamb a la fortalesa de Brest un ttol equivalent de Fortalesa Heroica. Aquesta distinci simblica a una ciutat correspon a la d'Heroi de la Uni Sovitica.

Segons l'estatut, la ciutat heroica inclou (com en el cas d'Heroi de la Uni Sovitica) l'Orde de Lenin, l'Estrella d'Heroi de la Uni Sovitica, i el certificat del fet histric per part del Soviet Suprem de l'URSS. Tamb s'erigia un obelisc a la ciutat.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127644" title="Puigverd" nonfiltered="2360" processed="2355" dbindex="52552">

Geografia:
Puigverd o Puigverd de Talarn, entitat de poblaci del municipi de Tremp, al Pallars Juss;
Puigverd d'Agramunt, municipi de l'Urgell;
Puigverd de Lleida, municipi del Segri;
Onomstica:
Pere de Puigverd;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127650" title="Ili Ilitx Mtxnikov" nonfiltered="2361" processed="2356" dbindex="52554">


Ili Ilitx Mechnikov o lie Metchnikoff segons la grafia francesa (en rus                    ; en ucrans                    ) (Khrkiv, Imperi Rus, 1845 - Pars, Frana, 1916) fou un microbileg i professor universitari rus guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1908.

Biografia.
Va nixer el 16 de maig de 1845 a la ciutat de Khrkiv, situada en aquells moments a l'Imperi Rus per que avui dia forma part d'Ucrana. Va estudiar cincies naturals i zoologia a les universitats de Khrkiv i Wrzburg. El 1870 va ser nomenat professor de zoologia de la Universitat d'Odessa, crrec que va abandonar el 1882 per a dedicar-se a investigar en bacteriologia i patologia. Desprs de dirigir l'Institut Bacteriolgic d'Odessa entre 1886 i 1888, es va traslladar a l'Institut Pasteur de Pars, d'on fou sotsdirector l'any 1895. 

Mor el 16 de juliol de 1916 a la seva residncia de Pars. 

Recerca cientfica.

Interessat en l'estudi dels microbis i especilment en el sistema immunitari, el 1884 va formular la "teoria fagocitsica de la immunitat", on explicava la capacitat del cos hum per a resistir i vncer les malalties infeccioses. Per els seus estudis ms importants estan relacionats amb la sfilis, estudis que van permetre posteriorment a Paul Ehrlich descobrir un tractament efica contra aquesta malaltia. Va ser l'introductor de l'ocupaci dels ferments lctics en teraputica per modificar la fermentaci ptrida a l'intest: va demostrar els efectes beneficiosos del iogurt en la dieta i per a la regeneraci de la flora intestinal.

El 1908 va compartir amb Paul Ehrlich el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre el sistema immunitari.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1908;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127657" title="Emil Theodor Kocher" nonfiltered="2362" processed="2357" dbindex="52555">


Emile Theodor Kocher ( Burgdorf, Sussa 1841 - Berna 1917 ) fou un cirurgi sus guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1909.

Biografia.
Va nixer el 25 d'agost de 1841 a la ciutat de Burgdorf, situada al cant de Berna. Va estudiar medicina a les universitats de Berna, Pars, Berln i Londres, obtenint el doctorat a Berna l'any 1865. El 1872 va succeir Georg Albert Lucke com a professor de cirurgia de la Universitat de Berna i director de la Clnica Universitria Quirrgica de la mateixa ciutat, crrecs que va ocupar fins el 1911. 

L'any 1905 fou escollit president del Primer Congrs Internacional de Cirurgia. Va morir el 27 de juliol de 1917 a la ciutat de Berna.

Recerca cientfica.
La seva rea d'estudi va abarcar molts camps, publicant treballs relatius a la glndula tiroides (ideant un mtode per al seu trasplantament), tractaments antisptics, infeccions quirrgiques, ferides de bala i osteomielitis aguda. Va descobrir un mtode per a reduir la luxaci del mscul i va introduir noves tcniques en les operacions d'hrnia i cncer d'estmac. Va realitzar millores tcniques a nombrosos tipus d'operacions quirrgiques del pulm, l'estmac i la vescula biliar. 

El 1878 va practicar amb xit la primera extirpaci del goll, l'augment de grandria de la glndula tiroide, operaci que va tenir ocasi de repetir ms de 2.000 vegades. El 1912 va preparar un coagulitzant esterilitzat que, injectat, augmenta la coagulaci de la sang i serveix per a prevenir i tractar hemorrgies internes. Els seus xits en el camp de la cirurgia van ser deguts en bona part per la millora de l'instrumental i per la utilitzaci sistemtica de l'aspsia, i a ell se li du la invenci de les pinces hemosttiquess de grapes que duen el seu nom.

L'any 1909 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus treballs sobre fisiologia, patologia i cirurgia de la glndula tiroides.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1909;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127659" title="Llista Vermella de la IUCN" nonfiltered="2363" processed="2358" dbindex="52556">


La Llista Vermella de la IUCN, el nom complet de la qual s Llista Vermella d'espcies amenaades de la IUCN (en angls, The IUCN Red List of Threatened Species), creada el 1963, s la llista ms completa de l'estat de conservaci global de les espcies animals i vegetals. La Uni Internacional per a la Conservaci de la Natura (IUCN) s la principal autoritat mundial sobre l'estat de conservaci de les espcies, i, segons la seva directora general, Julia Marton-Lefvre, s l'estndard global ms preuat per a la informaci de les accions de conservaci.

Aquesta llista es basa en criteris precisos per tal d'avaluar el risc d'extinci de milers d'espcies i subespcies: aquests criteris s'apliquen a totes les espcies de totes les parts del mn amb l'objectiu d'informar als legisladors i al pblic en general sobre la importncia dels temes relacionats amb la conservaci, i ajudar la comunitat internacional a intentar frenar l'extinci d'espcies.

Alguns dels assessors principals sobre espcies sn BirdLife International, l'Institute of Zoology (la divisi de recerca de la Zoological Society of London) el World Conservation Monitoring Centre, i molts grups especialitzats dins la Species Survival Commission (SSC) de la IUCN. En conjunt, les valoracions d'aquestes organitzacions i grups representen gaireb la meitat de les espcies de la Llista Vermella.

La Llista Vermella s mpliament reconeguda com a sistema ms objectiu i fiable per a la classificaci d'espcies pel que fa al seu risc d'extinci.

L'objectiu de la IUCN s avaluar totes les espcies cada cinc anys si s possible, o cada deu anys com a mnim. A la Llista Vermella de 2006 hi ha, per, ms de 7.000 espcies la situaci de les quals no s'ha avaluat des de 1996.

Cada any es poden redescobrir un petit nombre d'espcies "extintes" -que esdevenen espcies del txon Lltzer-, o b que es reclassifiquen com a "amb dades insuficients". El 2002, la llista d'extincions es va reduir fins a les 759 espcies, per ha augmentat des d'aleshores.

 Edici de 2006 .
La Llista Vermella de 2006, publicada el 4 de maig de 2006, avaluava 40.168 espcies ms 2.160 subespcies, varietats, poblacions aqutiques i subpoblacions. De totes elles, es considerava que 16.116 estaven amenaades; d'aquestes, 7.723 eren animals, 8.390 vegetals i 3 eren liquens i fongs.

Aquesta edici incloa 784 extincions enregistrades des de l'any 1500, xifra que no havia canviat des de l'edici de 2004 i que representava un augment de 18 espcies respecte les 766 relacionades en l'edici de 2000.

 Edici de 2007 .

El 12 de setembre de 2007, la IUCN va publicar la edici 2007 de la Llista Vermella, una nova actualitzaci de la seva base de dades en lnia sobre el risc d'extinci de les espcies. En aquesta edici, que avaluava 41.415 espcies, se'n descrivien 16.306 en perill d'extinci (190 ms que el 2006): 7.850 animals, 8.447 plantes i 9 liquens, fongs i algues. S'hi declaraven 785 espcies ja extintes (698 animals i 87 vegetals) i altres 65 (38 animals i 27 vegetals) que ja no es trobaven en estat salvatge.

 Edici de 2008 .
L'edici de 2008 va veure la llum el 6 d'octubre de 2008 en el si de la IUCN's World Conservation Congress celebrat a Barcelona. En aquesta edici, la ms extensa fins al moment, i que inclou els resultats de la Global Mammal Assessment sobre els mamfers, es va confirmar una crisi d'extincions d'aquests animals, ja que s'estimava que, com a mnim, un 20% de les espcies (1.141 sobre 5.487 analitzades) estava en risc de desaparixer. A ms, no hi havia prou dades (Data Deficient) de 836 espcies, i per tant la situaci podria ser encara ms greu. De fet, 188 espcies de mamfers es troben en la categoria de ms risc (Critically Endangered), entre elles el linx ibric (Lynx pardinus). Tot i aix, s'observaven signes de millora, i una reassignaci a categories de menys risc, en algunes espcies en la conservaci de les quals s'havia intervingut, com era el cas de l'elefant afric (Loxodonta africana) que va passar de "vulnerable" a "gaireb amenaat".

Pel que fa a les aus, el 19 de maig de 2008 es va publicar al lloc web de BirdLife International la secci dedicada a aquests animals, amb 1.226 espcies amenaades i 8 que havien passat a la categoria "en perill greu". En la majoria de les 148 espcies la categoria de les quals havia canviat, aquest canvi responia a un millor coneixement de les seves poblacions o amenaces, per, de les 26 que havien canviat de categoria a causa de la mida de les seves poblacions, la taxa de reducci que havien experimentat o l'extensi del seu hbitat, 24 havien passat a un nivell de risc superior, com ara el becut (Numenius arquata) que abans es considerava com de "Risc mnim" i va passar a la categoria "Gaireb amenaada".

Quant als amfibis, tamb pateixen una crisi, ja que un 32% de les espcies estan amenaades o extingides, com per exemple el gripau de Holdridge (Incilius holdridgei), endmic de Costa Rica, que va passar de Critically Endangered to Extinct, ja que no se'n va trobar cap individu des de 1986 tot i la cerca exhaustiva. Pel que fa als rptils, diverses espcies van ser reassignades a categories de ms risc.

En total, la Llista Vermella inclou ara 44.838 species, 16.928 de les quals (un 38%) estan amenaades. D'aquestes, 3.246 tenen un risc extremadament gran d'extingir-se en estat salvatge (Critically Endangered), 4.770 tenen un gran risc de fer-ho (Endangered) i altres 8.912 sn vulnerables.

 Categories .


Les espcies i altres txons es classifiquen es diversos grups segons criteris com ara la taxa de disminuci, la mida de la poblaci, l'rea de distribuci geogrfica i la proporci entre la poblaci i la fragmentaci de la distribuci. Cal tenir en compte, per, que les espcies s'avaluen com a conjunt, s a dir, una espcie t una categoria determinada pero una o ms de les seves subpoblacions poden estar en una situaci diferent. Per exemple, el llop (Canis lupus) pertany a la categoria de "risc mmim" perqu est fora ests i la seva poblaci s estable, per est extingit a diverses zones en qu anteriorment se'l podia trobar, com ara ustria, Sussa o el Regne Unit.

Actualment n'hi ha dues versions, la 2.3 (1994) i la 3.1 (2001); a mesura que les espcies es tornen a avaluar se n'actualitza la versi aplicable. Altres versions ja obsoletes foren: 1.0 (1991), 2.0 (1992), 2.1. (1993), 2.2 (1994) i 3.0 (1999).

Extinta (EX, Extinct): Una espcie s extinta quan no hi ha cap dubte raonable que el seu darrer individu ha mort. S'assumeix aquest estat quan estudis exhaustius en el seu hbitat conegut i/o suposat, en el moment adient (diari, estacional, anual), d'acord amb la seva rea de distribuci histrica, no n'han pogut trobar cap individu. Els estudis s'han de realitzar en un marc temporal adequat al cicle vital i a la forma de vida de l'espcie.

Extinta en estat salvatge (EW, Extinct in the Wild): Una espcie s extinta en estat salvatge quan noms se'n coneix la supervivncia en cultius, en captivitat o com a poblaci o poblacions naturalitzades molt allunyades de la seva rea de distribuci anterior. S'assumeix aquest estat quan estudis exhaustius en el seu hbitat conegut i/o suposat, en el moment adient (diari, estacional, anual), d'acord amb la seva rea de distribuci histrica, no n'han pogut trobar cap individu. Els estudis s'han de realitzar en un marc temporal adequat al cicle vital i a la forma de vida de l'espcie.

Amenaada (Threatened):
En perill greu (CR, Critically Endangered): Una espcie es troba en perill greu quan totes les proves disponibles indiquen que encaixa en els criteris de la IUCN  i es considera, per tant, que corre un risc extremadament gran d'extingir-se en estat salvatge.
En perill (EN, Endangered): Una espcie es troba en perill quan totes les proves disponibles indiquen que encaixa en els criteris de la IUCN  i es considera, per tant, que corre un risc molt gran d'extingir-se en estat salvatge. ;
Vulnerable (VU, Vulnerable): Una espcie s vulnerable quan totes les proves disponibles indiquen que encaixa en els criteris de la IUCN  i es considera, per tant, que corre un gran risc d'extingir-se en estat salvatge.

 Risc baix (Lower Risk o LR) (solament versi 2.3, 1994);
 Depn de la conservaci (LR/cd, Conservation Dependent): Espcie que s l'objectiu d'un programa continu de conservaci especfic per a una espcie o hbitat adreat a l'espcie en qesti, i la finalitzaci del qual faria que l'espcie queds inclosa en una de les categoria anteriors en un termini de cinc anys.
 Gaireb amenaada (LR/nt, Near Threatened): Espcie que no encaixa dins la categoria "Depn de la conservaci", per que est propera a ser qualificada com a vulnerable.
 Risc mnim (LR/lc, Least Concern): Espcie que no encaixa dins cap de les dues categories anteriors. ;

Gaireb amenaada (NT, Near Threatened) (solament versi 3.1, 2001): Una espcie est gaireb amenaada quan s'hi han aplicat els criteris de la IUCN  i ara per ara no encaixa en cap de les categories anteriors, per, o b hi est a prop, o b s probable que encaixi en alguna d'elles en un futur proper.

Risc mnim (LC, Least Concern) (solament versi 3.1, 2001): Una espcie t un risc baix quan ha estat avaluada segons els criteris de la IUCN  i no encaixa en cap de les categories anteriors. En aquesta categoria s'inclouen les espcies abundants i molt esteses. ;

 Altres categories .
Dades insuficients (DD, Data Deficient): Una espcie t dades insuficients quan no es disposa de prou dades, per a establir-ne, directament o indirectament, el risc d'extinci basant-se en la seva distribuci i/o l'estat de la poblaci. Una espcie d'aquesta categoria pot estar ben estudiada, i la seva biologia ben coneguda, per manquen dades sobre la seva abundncia i/o rea de distribuci. "Dades insuficients" no s, per tant, una categoria de risc. ;

Sense avaluar (NE, Not Evaluated): Una espcie est sense avaluar quan encara no ha estat avaluada segons els criteris de la IUCN .

Possiblement extinta (PE, Possibly Extinct): Birdlife International utilitza la categoria addicional "Possiblement extinta" (PE), i ha fet la recomanaci que esdevingui oficial, per no fa esment d'una categoria "Possiblemente extinta en estat salvatge" tot i que el guacamai de Spix (Cyanopsitta spixii) t aquesta classificaci. Es pot considerar una subcategoria de "En perill greu".

 Estructura de les categories (versi 2.3) .


 Estructura de les categories (versi 3.1) .

Vegeu-ne tamb.
 Llista d'espcies animals en perill d'extinci.
 Enllaos externs .
IUCN Red List reveals world's mammals in crisis : Nota de premsa sobre l'edici de 2008;
2008 IUCN Red List of Threatened Species ;
Xifres de l'edici de 2008 ;
Lloc web de Birdlife International ;
Extinction crisis escalates: Red List shows apes, corals, vultures, dolphins all in danger : Nota de premsa de la IUCN sobre algunes espcies en perill;

 Referncies .







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127661" title="Periodisme digital" nonfiltered="2364" processed="2359" dbindex="52557">
El periodisme digital s la redacci i la distribuci de notcies via Internet.

Hom anomena digital al tipus de periodisme especialment editat per ser consultat a la Web (World Wide Web).

El periodisme digital usa el llenguatge escrit per incorpora recursos multimdia com la fotografia, l'udio i el vdeo digital. Es tracta d'un tipus de periodisme que pot usar tcniques prpies de la premsa, la rdio i la televisi.

Mitjans.
Ephemeris;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127663" title="Albrecht Kossel" nonfiltered="2365" processed="2360" dbindex="52558">


Ludwig Karl Martin Leonhard Albrecht Kossel ( Rostock, Alemanya 1853 - Heidelberg 1927 ) fou un metge, bioqumic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1910.

Biografia.
Va nixer el 16 de setembre de 1853 a la ciutat de Rostock, situat a l'actual estat alemany de Mecklemburg-Pomernia Occidental. Fill d'Albrecht Kossel, cnsol de Prssia, va estudiar medicina a la Universitat de Rostock i el 1872 continu els seus estudis a la Universitat d'Estrasburg, on tingu com a professors Anton de Bary, Wilhelm von Waldeyer, Adolf von Baeyer i Felix Hoppe-Seyler, i es llicenci el 1878. 

Va dirigir l'Institut de Fisiologia de Berln, i posteriorment acced a la ctedra de fisiologia de Marburg, esdevenint titular de la mateixa a Heidelberg, ciutat on mor el 5 de juliol de 1927. 

Recerca cientfica.
Interessat en l'rea de la biologia cellular, i seguint els descobriments de Friedrich Miescher, va iniciar a desenvolupar una srie d'estudis que el van dur a importants conclusions sobre la sntesi de les protenes, destacant la importncia dels enzims i intuint el paper dels cids nucleics en l'herncia gentica. Realitzant estudis sobre les nuclenes va demostrar com aquestes consistien en una porci proteca i una altra no-proteca, descobrint aix els cids nucleics i establint les bases de l'estructura de l'ADN. 

L'any 1910 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per les seves investigacions sobre biologia cellular, especialment protenes i cids nucleics.

Posteriorment, i continuant amb la seva recerca, va descriure els seus components, distingint l'adenina, citosina, guanina, timina i l'uracil, aix com l'histidina i l'agmatina.

Obres publicades.
Untersuchungen ber die Nukleine und ihre Spaltungsprodukte (Investigations into the nucleins and their cleavage products), 1881;
Die Gewebe des menschlichen Krpers und ihre mikroskopische Untersuchung (The tissues in the human body and their microscopic investigation), 1889-1891;
Leitfaden fr medizinisch-chemische Kurse (Textbook for medical-chemical courses), 1888;
Die Probleme der Biochemie (The problems of biochemistry), 1908;
Die Beziehungen der Chemie zur Physiologie (The relationships between chemistry and physiology), 1913;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1910;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127665" title="Gao Xingjian" nonfiltered="2366" processed="2361" dbindex="52559">

Gao Xingjian (en xins:    , en pinyin: G o Xngjin) ( Ganzhou, Xina 1940 ) s un escriptor francs, d'origen xins, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 2000. 

Biografia.
Va nixer el 4 de gener de 1940 a la ciutat de Ganzhou, poblaci situada a la provncia de Jiangxi. Va estudiar francs a la Universitat de Pequn, i desprs de llicenciar-se va treballar com a traductor d'aquest idioma. 

El 1987 s'exili a Frana perseguit per la censura del Govern Xins, pas al qual no ha retornat, i l'any 1998 aconsegu la nacionalitat francesa. 

Obra literria.
La seva obra reflecteix influncies del modernisme, el teatre de l'absurd i la gran narrativa realista del segle XIX, i abarca tant el teatre com la poesia o la prosa, si b la seva fama mundial es deu sobretot a la novella "La muntanya de l'nima", narraci d'un viatge per la Xina descrita amb gran lirisme.

A la dcada del 1980 va ser contractat com a guionista del Teatre Popular de les Arts de Pequn, on el 1982 es va representar la seva primera obra, "El Senyal d'Alarma", escrita en collaboraci amb Liu Huiyuan. La seva segona obra, "L'Estaci d'Autobusos" es va estrenar el 1983 i en la representaci aquesta obra seguia a una pea curta de Lu Xun, el protagonista de la qual acabava posant-se en la cua d'una parada d'autobusos, enllaant aix les dues obres. Aquesta obra, la ms famosa de les seves composicions per a teatre, t certes similituds amb Tot esperant Godot de Samuel Beckett, amb un toc de darwinisme social. 

La "Campanya contra la Contaminaci Intellectual" empresa pel govern xins a mitjans de la dcada del 1980 li va causar problemes amb la censura, i l'estrena de la seva tercera obra, "L'Home Salvatge" es va posposar fins el 1985. A partir de 1986 es va prohibir la representaci de les seves obres noves, exiliant-se a Frana l'any segent. 

L'any 2000 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per una obra de validesa universal, de penetracions amargues i d'enginy lingstic, que ha obert nous camins per a la novella i el drama xins, sent el primer autor en llengua xinesa en rebre aquesta distinci. Les autoritats de Pequn rebutjaren la concessi del Premi Nobel a aquest autor, al qual qualifiquen de "pssim escriptor".

Obres seleccionades.
Teatre;
1982:      (Judu xnho, "La senyal d'alarma");
1983:    (Ch zhn, "L'estaci d'autobusos);
1984:    (Y rn, "L'Home salvatge");

Novella;
1989:    ("La muntanya de l'nima");
1998:        ("Un home sol");

Enllaos Externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 2000;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127668" title="Maria Cristina d'ustria (duquessa de Teschen)" nonfiltered="2367" processed="2362" dbindex="52560">

Maria Cristina d'ustria, duquessa de Teschen ( Viena, Sacre Imperi Romanogermnic 1742 - d. 1798) fou una Arxiduquessa d'ustria i princesa d'Hongria i de Bohmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial. Fou governadora dels Pasos Baixos austracs des de 1781 fins a 1793.

Nascuda a Viena el dia 13 de maig de 1742 essent filla de l'emperador Francesc I, emperador romanogermnic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria. Maria Cristina era nta per via paterna del duc Leopold I de Lorena i de la princesa Elisabet Carlota d'Orleans; mentre que per via materna ho era de l'emperador Carles VI, emperador romanogermnic i de la duquessa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbttel.

El dia 8 d'abril de 1766, als vint-i-quatre anys, contragu matrimoni a Viena amb el prncep Albert de Saxnia. Albert era fill del rei-elector August III de Saxnia i de l'arxiduquessa Maria Josepa d'ustria. La parella tingu una nica filla.

 SAR la princesa Maria Teresa de Saxnia, nada a Viena el 1767 i mort un dia desprs a la mateixa capital austraca. ;

El matrimoni de l'arxiduquessa Maria Cristina amb un prncep d'escs relleu i pertanyent a una famlia reial alemanya amb poques prespectives de governar fou nicament possible per la capacitat de l'arxiduquessa. A diferncia d'altres germanes, tals com l'arxiduquessa Maria Amlia d'ustria que s'hagu de casar per raons d'estat amb el duc Ferran I de Parma, Maria Cristina es cas per amor i destanent les obligacions d'estat. Maria Cristina fou capa de convncer a la seva mare i als seus ministres dels avantatges del seu matrimoni amb Albert de Saxnia. El ressentiment de les altres germanes, casades per raons d'estat, vers Maria Teresa i Maria Cristina es fu pals en mltiples ocasions.

El ducat de Teschen era un ttol nobiliari de Silsia heretat per Francesc I, emperador romanogermnic dels Gonzaga que en el seu moment el reberen en compensaci a la prdua del Ducat de Montferrato l'any 1706. Maria Cristina reb el ducat de Teschen i a la seva mort i a la del seu marit pass al seu fill adoptiu, l'arxiduc Carles Llus d'ustria.

Durant molts anys, a la cort de Viena es pos en dubte la sexualitat de Maria Cristina ja que s'afirm que mantingu una relaci lsbica amb la princesa Isabel de Borb-Parma, esposa del seu germ, l'emperador Josep II, emperador romanogermnic. 

L'any 1781, un any desprs de la mort de la seva mare, el seu germ, l'emperador Josep II, emperador romanogermnic, la nomen governadora dels Pasos Baixos austracs. Aquesta maniobra fou un intent d'allunyar la sempre problemtica arxiduquessa de la Cort de Viena. La seva activitat als Pasos Baixos se'n marc en un moment de greu crisi entre els poders locals i els poders imperials arran de les decisions de Josep II de retallar el poder autonmic a la regi. Maria Cristina hagu d'abandonar Brusselles arran de l'ocupaci francesa l'any 1793.

Establerta de nou a Viena, Maria Cristina i el seu esps adoptaren al seu nebot, l'arxiduc Carles Llus d'ustria, fill de l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic. Maria Cristina fou enterrada a la Cripta Imperial desprs de la seva mort el dia 24 de juny de 1798.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127671" title="Allvar Gullstrand" nonfiltered="2368" processed="2363" dbindex="52561">


Allvar Gullstrand ( Landskrona, Sucia 1862 - Estocolm 1930 fou un oftalmleg i professor universitari suec guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1911.

Biografia.
Va nixer el 5 de juny de 1862 a la ciutat sueca de Landskrona. Va iniciar els seus estudis de medicina a la seva ciutat natal per desprs inscriure's a la Facultat de Medicina de la Universitat d'Uppsala i graduar-se a la Universitat d'Estocolm l'any 1888. El 1891 fou nomenat professor docent en l'rea d'oftalmologia a l'Institut Karolinska, i el 1894 la prefectura d'oftalmologia de la Universitat d'Uppsala. Va abandonar la cirurgia oftalmolgica el 1914, per dedicar-se a la investigaci sobre instruments ptics com a Professor de Fisiologia ptica de la mateixa universitat. 

Va morir el 28 de juliol de 1930 a la seva residncia d'Estocolm.

Recerca cientfica.
Gullstrand va contribuir extensament a l'oftalmologia clnica i a la cirurgia oftalmolgica mitjanant les seves teories i investigacions, especialment sobre la l'estigmatisme. Va dissenyar el llum d'esquerda i l'oftalmoscopi lliure de reflex, va desenvolupar tcniques quirrgiques per al tractament de la simblefria i unes lents correctores per a emprar desprs de les intervencions de cataractes i la redefinici de la teoria de l'acomodaci. Aix mateix va aplicar mtodes matemtics a l'estudi d'imatges ptiques i de la refracci de la llum sobre l'ull. 

L'any 1911 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel seus treballs sobre les diptries de l'ull. En ser-li concedit el guard inicialment el rebutj per posteriorment l'accept.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Gullstrand sobre la superfcie de la Lluna.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1911;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127672" title="Club Esportiu Monturi" nonfiltered="2369" processed="2364" dbindex="52562">


El Club Esportiu Monturi s un club de futbol situat al poble mallorqu de Monturi. s la principal entitat esportiva de la vila i juga els partits com a local al Camp Municipal es Revolt.

A la dcada dels 30 al poble existien dos equips separats per raons poltiques. La "Joventut Republicana", d'esquerres, i la "Sala Mariana", de dretes. Solien jugar contra altres equips de les localitats venes per mai jugaren entre ells dos.

El CE Monturi comen a jugar partits el 1942 per no fou fins a la lliga 1946-1947 quan particip per primer cop a una competici oficial acabaren campions de la Tercera Regional.

Els anys 60 estan marcats pel campionat de Segona Regional el 1964 i la compra del camp de futbol per part de l'ajuntament al 1968 que el ced per 25 anys al club.

El 1985 assol l'ascens a Tercera Divisi Nacional per perd la categoria deu anys desprs, el 1995. Precisament a la temporada 1993/94 assol la seva millor classificaci essent tercer i jug la promoci per ascendir a Segona Divisi B al grup C1 on es trobaven entre altres equips el CE Europa. Torn a la mxima categoria balear el 2000 on actualment milita.

Cada mes d'agost organitza el Torneig de sa Llum, una de les competicions ms importants de futbol base de Mallorca.

A l'escut s'hi pot llegir el lema Unguibus et rostro (amb ungles i bec).

Equip temporada 2008/09.
Porters: Pep Tugores, Alcover.
Defenses: Xisco Mas, Guillem Munar, Dani Ortiz, Ordinas, Riutort, Toni Lliteras, Paco Prez.
Migcampistes: Tassa Socies, Tomeu Fullana, Bartomeu Cabrer, Llist, Edi, Roca, Marcos, Dani Polvorosa, Llus, Zamorano.
Davanters: Edu, Gerardo, Caellas, Patricio.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127673" title="Maria Anna de Saxnia" nonfiltered="2370" processed="2365" dbindex="52563">


 Maria Anna de Saxnia (electriu de Baviera) (1728 - 1799).

 Maria Anna de Saxnia (gran duquessa de Toscana) (1799 - 1832).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127675" title="Maria Anna de Saxnia (electriu de Baviera)" nonfiltered="2371" processed="2366" dbindex="52564">

Maria Anna Sofia de Saxnia, electriu de Baviera (Dresden 1728 - Munic 1797). Princesa de Saxnia amb el tractament d'altesa reial que es marid en el si de la casa electoral de Bavieran.

Nascuda a Dresden el dia 29 d'agost de 1728 essent filla del rei-elector August III de Saxnia i de l'arxiduquessa Maria Josepa d'ustria. Maria Anna era nta per via paterna de l'elector August II de Saxnia i de la princesa Cristina de Brandenburg-Bayreuth; mentre que per via materna ho era de l'emperador Josep I, emperador romanogermnic i de la princesa Guillermina de Brunsvic-Lneburg. 

Contragu matrimoni a Munic amb l'elector Maximili III de Baviera, fill de l'emperador Carles VII, emperador romanogermnic i de l'arxiduquessa Maria Amlia d'ustria. La parella tingu un nic fill: 

 SAR l'elector Carles Teodor IV de Baviera, nat a Brusselles el 1724 i mort a Munic el 1799.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127679" title="Gabinet de govern d'ustria 2007-2008" nonfiltered="2372" processed="2367" dbindex="52565">
El govern d'Alfred Gusenbauer va comenar l'11 de gener de 2007, i va acabar el 2 de desembre de 2008. Fou un govern de coalici del Partit Socialdemcrata d'ustria (SP) i del Partit Popular d'ustria (VP).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127682" title="PMR446" nonfiltered="2373" processed="2368" dbindex="52566">

PMR446 (Personal Mobile Radio, 446 MHz) s una freqncia de rdio que es troba dintre de l'espectre UHF i est obert per a l's personal sense necessitat de llicncia en la major part dels pasos membres de la Uni Europea. Cal, no obstant aix, que l'aparell no sigui modificat i que l'antena sigui la del transmissor d'origen. 

El rang de funcionament del PMR, com en altres comunicacions de rdio, depn de diversos factors, com la propagaci, l'entorn, l'altitud i les condicions atmosfriques. Quan aquests factors es combinen favorablement l'abast en les transmissions pot incrementar-se en ms de 100 vegades. La major distncia arribada a coneguda s de 535,8 km des de la ciutat de Blyth en el Regne Unit i la ciutat de Almere a la provncia de Flevoland als  Pasos Baixos 

 Reportatge ;

A nivell espanyol-portugus hi ha un record registrat de 304 km entre Pealara i Serra dna Estrela (Portugal), aquestes sn algunes webs que parlen sobre aix: 

 EcoDX;
 Operacin record Portal PMR;


 Informaci tcnica . 

Hi ha vuit canals de FM separats per 12,5 khz d'un a altre. La regulaci d'aquesta banda permet una emissi mxima de 500 mW. 



 

Tamb s possible estendre el rang de comunicacions establint un enlla entre la rdio i Internet usant eQSO. Aquesta prctica pot estar prohibida en certs pasos.

 Vegi's tamb .
 Radiofreqncia;
 Family Radio Service;

 Enllaos externs . 
http://www.portalpmr.com/;
http://www.446user.co.uk/;
PMR446 resources;
PMR446 long distance records;
Portail franais sur les PMR446 LPD433 SRD860;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127683" title="Tarka" nonfiltered="2374" processed="2369" dbindex="52567">
La tharqa (en aimara; tarqa en qutxua) s una flauta de fusta en forma de prisma rectangular, d'una sola pea amb sis orificis. tots frontals  aquest instrument no t orificis posteriors per al dit polze, de manera que els intrprets noms poden utilitzar la pressi de l'aire bufat per a aconseguir els aguts  i una embocadura; la seva longitud va des dels 20 a gaireb els 60cm. 

La tharqa s una flauta vertical que en el sector mig duu els sis forats per als dits. Els instruments que es construxen amb fins turstiques, com records, solen tenir bells tallats i pintures rics en colors, i sol tamb veure's aquest tipus de treballs en els instruments fabricats per a ser executats, encara que tamb s molt com que no duguin cap adorn.

s un molt important instrument del carnaval bolivi, sent un dels ms utilitzats en aquestes festes pel seu so volumins i alegre. N'hi ha una versi argentina, molt semblant, anomenada anata, que sol tocar-se en la zona de Jujuy, encara que en els darreres anys, producte de la important influncia cultural que exerceix Bolvia en la msica andina de la zona, aquesta va perdent terreny a mans de la ms estesa tharqa.

Es formen grups per a tocar tarkeadas amb instrumentes de distintes afinacions amb intervals de quartes, cinquenes i vuitenes el que confereix un so molt particular a la tarkeada, ja que una mateixa digitaci s repetida pels normalment dos o tres grups de tharqes. 

A ms cal sumar el particular estil d'interpretaci que t la tharqa (la tharqa ha de "plorar" quan sona), i les xicotetes diferncies d'afinaci habituals entre els diferents instruments artesanals reunits en qualsevol tarkeada.

Les afinacions ms usades sn les de la, do i mi bemoll.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127686" title="Tribunal Mundial sobre l'Iraq" nonfiltered="2375" processed="2370" dbindex="52568">
El Tribunal Mundial sobre l'Iraq (WTI en angls) s un tribunal popular format per intellectuals, impulsors dels drets humans i ONG arran de la Invasi de l'Iraq del 2003 per part de les forces de coalici, liderades pels Estats Units. T les seves arrels en el moviment pacifista i s'inspira en el Tribunal Russell, creat a la dcada dels 60 per investigar els crims contra la humanitat comesos a la Guerra del Vietnam (aix com, ms tard, tamb per jutjar el dictador espanyol Francisco Franco Bahamonde.  

Tot i que s un moviment deliberadament sense estructura jerrquica, el Tribunal Mundial sobre l'Iraq t impulsors com l'escriptora ndia Arundhati Roy i l'exassistent del secretari general de la ONU Denis Halliday. El WTI acusa les forces de coalici a l'Iraq de ser culpables de crims de guerra i de violacions de la Convenci de Ginebra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127690" title="El codi secret de la Bblia" nonfiltered="2376" processed="2371" dbindex="52569">
El codi secret de la Bblia (The Bible Code) s un llibre publicat el 1997, escrit per Michael Drosnin que parla  d'un suposat codi ocult dins de la Tor. 

El llibre est basat en una tcnica descrita a l'estudi "Equidistant Letter Sequences in the Book of Genesis" ("Lletres equidistants en el llibre del Gnesi"), d'Eliyahu Rips de la Universitat Hebrea d'Israel, conjuntament amb Doron Witztum i Yoav Rosenberg.

Drosnin, que es declara ateu, parla en el llibre de com es descobr el codi, en qu consisteix, la informaci amagada en la Tor referent a la histria de la humanitat posterior a l'escriptura i que ajudaria a verificar que efectivament existeix informaci codificada i aventura alguna predicci catastrfica sobre el futur. A ms parla de les mltiples entrevistes que t ell amb importants persones de diversos governs en la seva recerca per evitar que aquestes prediccions catastrfiques esdevinguin reals.

El llibre va estar durant molt de temps en les llistes dels ms venuts i tingu una seqela amb el ttol El nou codi secret de la Bblia (The Bible Code II) que es public el 2002. La seqela no aportava res de nou. Simplement reflexionava sobre els possibles encerts i les errades de les preteses prediccions que havia realitzat des de la publicaci del primer llibre fins l'aparici del segon i relatava ms entrevistes amb dignataris dels pasos implicats en les prediccions.

Desprs de la publicaci del llibre, aparegueren a disposici del pblic diversos programes d'ordinador, entre ells l'original que havia emprat Rips per desxifrar el codi i altres que l'imitaven amb millor o pitjor fortuna.

Aquest codi ha estat desacreditat a bastament. Amb el mateix sistema s'han trobat multitud de missatges i "prediccions" en els llibres ms variats.

Enllaos externs.
 "Scientific Refutation of the Bible Codes" (Refutaci cientfica dels codis de la Bblia) per Brendan McKay (Computer Science, Australian National University) i altres ;
 Bible Code Digest ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127692" title="Felip d'Anglesola" nonfiltered="2377" processed="2372" dbindex="52570">


Felip d'Anglesola, president de la Generalitat de Catalunya en 1380, havia estat nomenat per les Corts reunides a Barcelona el 17 de gener d'aquell any. Fill dels senyors d'Anglesola havia tingut una bona educaci. Abans de ser nomenat diputat havia format part de la comissi reorganitzadora de la Generalitat en 1378. Va morir a finals de 1380, abans d'un any del seu nomenament i va ser substitut per Pere de Santamans en gener de 1381.

A les Corts de Barcelona (1379), el rei Pere el Cerimonis havia tornat a demanar fons, aquesta vegada per la conquesta de Sardenya. Es va prometre un donatiu de 150.000 lliures. Dins de les mesures de contenci es decideix prescindir dels odors i deixar aquesta feina als propis diputats. Tamb els va tocar nomenar nous comissaris i diputats locals que havien estat destituts, aix com encarregar-se de vendre censals, segons acord de les Corts de maig de 1380.

 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Enciclopdia Catalana. ISBN 84-412-0884-0;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127693" title="Turner Network Television" nonfiltered="2378" processed="2373" dbindex="52571">
Turner Network Television, ms coneguda com TNT, s una cadena de televisi per cable nord-americana creada pel magnat Ted Turner i inaugurada amb l'emissi de la seua pellcula preferida, Gone with the Wind , el 3 d'octubre del 1988. TNT emet els partits de bsquet NBA al seu espai The NBA on TNT. Tamb ofereix NASCAR i espais televisius populars d'anys passats, amb especial atenci al drama.

Enllaos externs.
  Web de la TNT;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127696" title="Pere de Santamans" nonfiltered="2379" processed="2374" dbindex="52572">


Pere de Santamans, president de la Generalitat de Catalunya entre 1380 i la seva mort en 1383, havia estat nomenat per substituir a Felip d'Anglesola, mort abans d'acabar el seu mandat. Doctor en teologia, havia estat procurador del bisbe Pere Planella a Elna i el va representar al bisbat de Barcelona, del qual ell personalment va arribar a ser vicari general.

Es mantenen les tensions entre el rei Pere el Cerimonis i els diputats que ja havien comenat amb el seu antecessor. Aquesta vegada el motiu s la petici de galeres de la Generalitat per la campanya de Sardenya, tal com s'havia acordat a les Corts. La Generalitat, no conforme amb el prstec, pos tota mena d'entrebancs: la necessitat de vigilar les costes catalanes per protegir el comer davant els pirates; la no obligaci de preparar-les i armar-les; exigncies sobre qui havia de capitanejar les naus; etc. 

Amb tot, els diputats aconsegueixen exhaurir el seu mandat i al juny de 1383 es comencen a celebrar les Corts de Monts. Fins al juliol de 1384, no es nomenaran els nous diputats i a la mort de Pere de Santamans, s'encarreg al notari Jaume Nicolau que administrs la Generalitat de Catalunya.

 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Enciclopdia Catalana. ISBN 84-412-0884-0;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127703" title="Rafael Conde" nonfiltered="2380" processed="2375" dbindex="52574">


Rafel Conde, el Titi, va ser un artista de varietats nascut a Talavera de la Reina (Toledo) l'any 1939. 

Als 19 anys arriba a Valncia, on fa la seua primera actuaci en el teatre Alkazar i ciutat on viuria i d'on se sentiria fins a la seua mort, l'any 2002, i que el va considerar fill adoptiu.  

Alguns xits seus, com Librate (can que reivindicava les llibertats homosexuals) o Colorines el feren passar a l'imaginari collectiu de la can de varietats en el Pas Valenci, esdevenint una referncia ineludible d'escenaris i festejos.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127704" title="Concha Piquer" nonfiltered="2381" processed="2376" dbindex="52575">
Concepcin Lpez Piquer, ms coneguda com Concha Piquer (Valncia, 8 de desembre de 1906 - Madrid, 12 de desembre de 1990), fou una cantant i actriu valenciana, una de les figures ms rellevants de la copla. Interpret diverses composicions clau en la can espanyola, quasi totes obra de Quintero, Len i Quiroga, com Ojos verdes, Tatuaje, Y sin embargo te quiero, Suspiros de Espaa i moltes altres. 
Quan tenia onze anys va fer la seua estrena en el teatre Segueros de Valncia. Estudi cant amb el mestre Laguna. Actu al Grau de Gandia, en els teatres valencians Apolo i Kursaal. Fou descoberta pel mestre Penella, que preparava l'estrena de la seua pera El gato monts a Nova York. El 13 de setembre del 1922, en un entreacte d'esta estrena, interpret la can El florero, de Penella. Pass cinc anys als Estats Units, cantant a Broadway i a molts teatres. L'any 1927 particip en la primera pellcula sonora, El cantant de jazz. Torn a l'Estat espanyol, on actu al teatre Romea de Madrid i al Coliseum barcelons, i rod a Pars El negro que tena el alma blanca, de Benito Perojo. Continu amb La bodega (1930, Benito Perojo), Yo canto para ti (1935, Fernando Roldn), La Dolores (1940, Florin Rey), Filigrana (1949, Luis Marquina) i Me cas con una estrella (1955). El 1933 es cas amb el torero Antonio Mrquez. Conegu el poeta i lletrista Rafael de Len i juntament amb Antonio Quintero i el mestre Quiroga, crearen una srie d'espectacles on apareixien canons que es feren molt populars, com la copla La Parrala. Altres canons seues sn Tatuaje, Cinco farolas, Ojos Verdes, La Maredeueta (amb algunes frases en catal), No te mires en el ro, Los piconeros, La Lirio, Romance de la reina Mercedes, A la lima y al limn, Antonio Vargas Heredia, Crcel de oro, La nia de la estacin, No me quieras tanto, Yo soy sa, Y sin embargo te quiero.  











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127706" title="Reda" nonfiltered="2382" processed="2377" dbindex="52576">


Estrella de Gamma Aquilae;
Reda (carruatge), carruatge rom;
Reda (Polnia), ciutat polonesa;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127707" title="Xavier Sabat i Ibarz" nonfiltered="2383" processed="2378" dbindex="52577">


Xavier Sabat i Ibarz s un poltic catal nascut a Flix el 7 de juliol de 1953 i resident a Tarragona des de 1970. En l'actualitat s el Delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a les terres de Tarragona. Tamb s germ d'Antoni Sabat i Ibarz.

Llicenciat en filologia catalana i mestre, va iniciar el seu comproms social i poltic amb el sindicalisme d'ensenyament i a l'Assemblea de Catalunya el 1975, i va participar en el procs de constituci del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual es va afiliar el 10 de desembre de 1976.
Primer secretari de la Federaci Socialista de les comarques de Tarragona i membre del Consell Nacional del PSC.

Regidor de l'Ajuntament de Tarragona, al govern de 1983 a 1989, exerc de tinent d'alcalde delegat de Serveis Personals (Cultura, Sanitat, Serveis Socials, Esports i Joventut) i de Relacions Ciutadanes. Va ser a l'oposici de 1989 fins a 1995 i ms tard, de 1999 fins al 2003.

De 1983 al 1987, fou diputat provincial exercint com a portaveu del Grup Socialista, i va ser elegit senador a les eleccions generals espanyoles de 1986

Fou el candidat ms votat a la circumscripci provincial de Tarragona i a la ciutat de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1993, de 1996 i de 2000. Com a diputat al congrs ocup els crrecs de secretari de la Comissi d'Infrastructures i vicepresident de Medi Ambient entre d'altres.

El gener de 2004 fou nomenat Delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona i el 15 de maig de 2006, Conseller de Governaci i Administracions Pbliques en el govern Maragall al produir-se la sortida d'ERC del govern.

Elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya (2006) de l'1 de novembre, dimit el gener de 2007 en tornar a ser nomenat delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona pel President Jos Montilla .

Fou dels primers poltics en usar internet i disposar de pgina web, que reconvert en un bloc.

Enllaos externs.
  Bloc personal;
  Fitxa de Xavier Sabat al Congrs dels Diputats;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127711" title="Metapsquica" nonfiltered="2384" processed="2379" dbindex="52578">
Metapsquica s el terme amb el qual es coneixia l'estudi dels fenmens dits paranormals abans del Congrs Internacional d'Utrecht el 1953, en qu fou desplaat pel de parapsicologia, acceptant dins del context d'esta nova denominaci la separaci de tot all que tinguera caracterstiques o connotacions de mgia, encanteris, cincies ocultes, supersticions, etc.

Vegeu tamb estat de trnsit





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127712" title="Pensat i Fet" nonfiltered="2385" processed="2380" dbindex="52579">
Pensat i Fet fou una revista fallera editada a Valncia entre els anys 1912 i 1972. 

El primer nmero s del 1912 (19 de mar) i es public fins el 1972, interrompuda durant els anys de guerra 1936-1939. El 1923 tenia una tirada de 50.000 exemplars. La seua fidelitat a la llengua dels valencians es concretava en el conreu de l'idioma seguint criteris de depuraci ortogrfica i superaci literria. No caigu mai en el bilingsme. 

L'any 1940 hi collaboraren entre altres: Xavier Casp, Josep Monmeneu i Gome (president de Lo Rat Penat), Vicent Casp i Verger, Miquel Adlert Noguerol i Eduard L. Chavarri. 

Fou recuperada l'any 1995 per l'editor Eliseu Climent.
Des de 1995 Edicions del Pas Valenci edita cada any un nmero del Pensat i Fet i de la Traca, el suplement satric que sempre acompanya la revista.
L'any 2006, de la m del nou coordinador Jaume Monz, Pensat i Fet emprengu un nou rumb, esdevenint una revista d'actualitat fallera.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127714" title="Demonologia" nonfiltered="2386" processed="2381" dbindex="52580">
La demonologia s la branca de la teologia que s'ocupa de l'estudi dels dimonis. Est relacionada amb l'angeologia. 

La manifestaci ms important de la demonologia cristiana occidental s el Malleus Maleficarum de Jacob Sprenger i Heinrich Kramer, que demostren, de manera sui generis, l'existncia i el poder de la bruixeria com a part integral de la fe catlica romana i d'un perill real per als fidels, a banda d'indicar en el seu tractat tota classe de maneres de reconixer i processar una bruixa, convertint-se aix en el manual per a processos de bruixeria durant dcades.

En un altre sentit, la demonologia confecciona llistats que intenten nomenar i establir una jerarquia d'esperits malfics. Aix, la demonologia s l'oposat de l'angeologia, que intenta recopilar la mateixa informaci respecte dels bons esperits.

En la tradici cristiana, els dimonis sn ngels caiguts, aix que podrem considerar la demonologia com una branca de l'angeologia. Tanmateix, moltes bases de dades demonolgiques sn coneixements capturats a aquells suposadament capaos d'invocar estes entitats, incloent-hi les instruccions sobre com invocar-los i (en el millor dels casos) sotmetre'ls a la voluntat del conjurador. Els grimoris demgia oculta sn aquells toms que contenen els coneiximents sobre esta faceta de la demonologia, estudiada ms d'una volta per aquells que devien perseguir i jutjar diabolistes i bruixes amb delectaci morbosa.

L'existncia d'una entitat sobrenatural malfica que actua en contraposici a la voluntat d'un Du benvol s un dels eixos centrals tant del cristianisme com de l'Islam. Estes creences adopten la figura del Satan del judaisme, que per a l'islamisme s Shaytan o Iblis. s acceptat de manera comuna, per errnia, que el judaisme rep este concepte del zoroastrisme, en el qual un du benvol conegut com Ahura Mazda es troba ficat en una batalla csmica amb una detat maligna anomenada Angra Mainyu. No obstant aix, el B sempre preval en les religions citades, deixant el turment dels homes i petites bregues guanyades al Mal. Esta confrontaci en veritable igualtat de condicions es mant intacta en el corpus del maniqueisme i les doctrines de diversos grups hertics com els bogomils blgars.

El Nou Testament afirma de manera explcita l'existncia d'esperits adversos menors, aix com  ho fa tamb l'Alcor, per b que este ltim -l'anomenat llibre del profeta- esmenta una tercera raa creada (ni ngels ni dimonis), els djinnn (plural de djinn), de carcter amoral i coneguts en Occident com a genis, encara que no sempre sn malignes. L'Antic Testament ens presenta Satan com un membre ms de la cort celestial de Du, que fa el paper de procurador, buscant el beneplcit de Du per provar la virtud de Job, ms que no pas com a enemic del mateix poder. 

A s degut a que el mateix concepte del monoteisme xoca amb la possibilitat de dos detats del mateix poder enfronatades, aix com el judaisme prov del mateix mbit d'influncia cultural que unes altres cultures semtiques (on s'inclou la irnia) i el politeisme, que compartiren fins que foren coneguts com el poble elegit i abraaren el cult nic. El territori anomenat Xeol, analogable a l'infern, s, de fet, bastant modern en la sistemtica rabnica. En rigor, s'ha d'entendre el Xeol ms en el sentit de tomba (en tant que darrera morada) que no pas com a infern. 

Algunes branques del budisme postulen l'existncia d'inferns habitats per dimonis que turmenten els pecadors i tempten els mortals, o actuen per a perturbar-ne la illuminaci. Tamb l'hinduisme cont narracions de combats entre dus i una srie d'adversaris, com ara Indra i Vritra. En ambds casos citats no hi ha una atenci especial a l'organitzaci de les hosts que encarnen el Mal, per la qual cosa no podem parlar de demonologia com a tal, si b la seua histria sagrada s tant o ms rica que les tres grans religions monoteistes.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127717" title="Rosa Brines i Sirerol" nonfiltered="2387" processed="2382" dbindex="52581">
Rosa Brines s una periodista i presentadora valenciana.

Va ser una de les primeres cares de Canal 9, on va presentar durant anys els informatius de la cadena. El 1997 va ser relegada per la direcci de TVV, amb Jess Snchez Carrascosa al capdavant, al segon canal, Punt 2 (aleshores Notcies 9), on presenta i coordina des de llavors el programa Solidaris, dedicat al mn del voluntariat i les ONG, primer programa d'estes caracterstiques que es pos en marxa a l'estat espanyol i que ha rebut nombrosos premis (UNICEF, Conselleria de Benestar Social, Rotary Club, entre altres). 

Ha realitzat collaboracions en rdio i en peridics com Levante-EMV, El Punt o Diario 16 Valencia i s autora del llibre d'entrevistes "Pblicas confesiones" (1996).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127719" title="Arnau Descolomer" nonfiltered="2388" processed="2383" dbindex="52582">


Arnau Descolomer, president de la Generalitat de Catalunya entre 1384 i 1389, havia estat nomenat per les Corts de Fraga el 4 de juliol de 1384. Va ser prevere del captol de Girona i, des de 1385, paborde de l'administraci de Castell d'Empries. Entre 1386 i 1408 va ser vicari del bisbe de Girona Berenguer d'Anglesola i, a partir del nomenament d'aquest com a cardenal, Arnau Descolomer atengu la dicesi. Persona culta i prxima a la lnia papal de Benet XIII, va formar una biblioteca que va deixa en donaci per tal de constituir la biblioteca catedralicia de Girona.

D'aquest perode es destacable l'epidemia de pesta negra de 1384 que provoc nombroses suspensions i canvis de les Corts. Altra causa de les interrupcions varen ser les tensions entre el rei Joan I i el seu gendre, i antic president, Joan I d'Empries que acaben en una guerra civil i la derrota i mort d'aquest darrer.

Les Corts, com ja era habitual, es varen enfrontar amb el rei per les aspiracions d'aquest a aconseguir donatius per iniciar accions militars a Sardenya i per a involucrar-se en la successi dels Arborea a favor de Brancaleone Doria, antic aliat de Catalunya.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Enciclopdia Catalana. ISBN 84-412-0884-0;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127722" title="Sebastin Iradier" nonfiltered="2389" processed="2384" dbindex="52583">
Sebastin de Iradier y Salaverri (Lanciego, 20 de gener de 1809 - Vitria, 6 de desembre de 1865), tamb conegut com Sebastin Yradier, compositor espanyol. 

Va comenar la seua carrera com a msic a Madrid, on va collaborar en diferents sarsueles com La Praderia del Canal (1847) i en la que va collaborar amb L. Cepeda i Cristbal Oudrid. 

Ms tard es va traslladar a Pars, on va exercir com a professor de cant de l'emperadriu Eugenia de Montijo. El seu editor a Pars li va recomanar canviar-se el nom a Yradier. 

Va ser conegut principalment per les seues havaneres i especialment per la titulada La Paloma, composta al voltant de 1860 desprs d'una visita a Cuba. Aquesta can es va fer extremament popular a Espanya i Amrica, i va ser responsable de la creixent popularitat que va aconseguir l'havanera. 

Una altra havanera d'Iradier, titulada El Arreglito, va ser usada per Georges Bizet en la seua pera Carmen, i s coneguda hui com l' Havanera d'aquesta obra. Bizet creia que la melodia era una can popular, i la va usar sense pensar-s'ho massa. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127724" title="Viquipdia en francs" nonfiltered="2390" processed="2385" dbindex="52585">


La Viquipdia en francs (Wikipdia) s l'edici en francs de la Viquipdia. La data oficial de creaci de la viquipdia en francs fou el 23 de mar de 2001, aquesta edici compa actualment amb  articles i s la 3a Wikipedia ms gran en nombre d'articles desprs de la anglesa i l'alemanya. L'rea en la qual la Viquipdia en francs s molt completa s en la qual es refereix a articles sobre comunes. La Viquipdia en francs tamb es diferencia de l'anglesa en el seu format. 

 Dates clau . 

 23 de mar de 2001: Data de creaci oficial de la Viquipdia en francs. ;
 19 de maig de 2001: Primera data de guardat. ;
 6 de juny de 2001: Primera portada . Inclou la participaci de  i . ;
 Juny de 2002: Es mostra un nou logotip (de color verd i bastant distint de l'empleat en altres Viquipdies) en una iniciativa de . Aquest moviment independent va ser criticat ja que cap viquipedista de la Viquipdia en francs havia estat consultat, per es mant el logotip. ;
 Agost de 2002: Es nomenen als primers adminstradors: ,  i , a pesar que  no est d'acord. Primer bloqueig de IP. ;
 31 d'octubre de 2002: Trasllat a la Fase III. ;
 Desembre de 2002: Es registra un gran augment en l'activitat. Pot ser analitzat com una srie de vandalismes per part d'un bot, i les conseqents correccions. Desprs d'aquest nou tipus de vandalisme, es canvia el programari per a poder revertir rpidament els canvis (enlla de desfer, noms disponible per a administradors). ;
 Gener de 2003: Forta disminuci de l'activitat, degut principalment a la caiguda de servidors, el que limita la participaci. ;
 6 de febrer de 2003: "Putsch" acolorit en la portada . El nou disseny, realitzat per , s utilitzat seguidament per edicions de Viquipdia en altres idiomes (com la Viquipdia en polons i la Viquipdia en angls). ;
 7 de febrer de 2003: S'arriben als 5.000 articles. ;
 19 de febrer de 2003: S'arriben als 6.000 articles. ;
 7 de mar de 2003: L'article de l'any  es converteix en la pgina nombre 7.000 de la Viquipdia francfona. ;
 27 de mar de 2003: Article nmero 8.000. ;
 13 d'abril de 2003: La Viquipdia en francs sobrepassa a la Viquipdia en polons i es converteix en la tercera major amb 9.051 articles, situant-se per darrere de la Viquipdia en angls i la Viquipdia en alemany. ;
 15 de maig de 2003: S'arriba a 10.000 articles. ;
 18 de maig de 2003: La portada ha estat vista 100.000 vegades des que es va implantar el comptador. ;
 7 de juliol de 2003: la Viquipdia t 20.000 pgines, de les quals unes 12.800 pertanyen a articles. ;
 Mitjans de juliol de 2003: El clcul del nombre de pgines es modifica. Segons la manera de clcul anterior que detectava almenys una coma, havia 13.058 articles enciclopdics, i el nou clcul (que detecta almenys un enlla), indica 13.789 articles. ;
 5 d'agost de 2003: La Viquipdia francfona t 15.000 articles. Es registren ms de 20.000 canvis des de la implementaci del programari Fase III. ;
 20 d'agost de 2003: Deshabilitaci d'algunes funcions per a assolir un millor rendiment. ;
 4 de setembre de 2003: S'arriba a 16.000 articles ;
 Octubre de 2003: La Viquipdia francfona utilitza el nou logotip. ;
 3-11 de novembre de 2003:  s el primer usuari bloquejat per a sempre per ser l'autor de vandalismes repetidament. ;
 17 de novembre de 2003: L'article  s el primer . 38 usuaris van participar en la seva redacci. ;
 22 de novembre de 2003: 20.000 articles. ;
 26 de gener de 2004: 25.000 articles. ;
 14 de mar de 2004: 30.000 articles. ;
 Finals de mar de 2004: Viquipdia en francs es passa a UTF-8. ;
 1 de maig de 2004: 35.000 articles. ;
 16 de juny de 2004: 40.000 articles. ;
 23 de juliol de 2004: 45.000 articles. ;
 29 d'agost de 2004: 50.000 articles amb . ;
 2 de novembre de 2004 a les 23:33, s'arriba a 60.000 articles amb . ;
 22 de desembre de 2004: 70.000 articles amb . ;
 6 de febrer de 2005: 80.000 articles. ;
 14 de mar de 2005: 90.000 articles. ;
 21 d'abril de 2005: 100.000 articles. ;
 18 d'agost de 2005: 150.000 articles. ;
 6 de desembre de 2005: 200.000 articles. ;
 4 de mar de 2006: 250.000 articles. ;
 10 de juny de 2006: 300.000 articles. ;
 27 de novembre de 2006: 400.000 articles.

Referncies.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127726" title="Ojos del Salado" nonfiltered="2391" processed="2386" dbindex="52586">


Ojos del Salado, es un estratovolc situat a la frontera ms septentrional entre els pasos de Xile i l'Argentina, amb predominncia del sector xil. Amb els seus 6.900 m d'alada s el volc ms alt del mn, a ms a ms de ser la muntanya ms alta de Xile. Es troba situat a 550 km al nord de l'Aconcagua (6.962 m), el cim ms alt de l'hemisferi occidental.
Donat la seva ubicaci, a tocar del desert d'Atacama, la muntanya presenta condicions climtiques molt seques, amb neu noms a l'hivern i als trams superiors.
No es tenen notcies d'erupcions en temps histrics, malgrat existir fumaroles als voltants del cim. La darrera erupci datada es va produir fa uns 1.300 anys, per malgrat aix no se'l considera un volc extingit.

Alada.
Segons la darrera edici de la revista xilena Andes Magazine (Novembre de 2006), queda qestionat que l'Aconcagua sigui la muntanya ms alta d'Amrica, ja que segons la mateixa es creu que, basant-se en una en una mesura feta al 1956, la muntanya superaria els 7.000 metres. Malgrat aix, es continuen prenent com a vlides les mesures fetes l'any 1989 amb tecnologia GPS per  l'equip de Francesco Santon, de l'Universitat de Pdua, segons la qual els Ojos del Salado tindrien uan alada de 6.880 metres sobre el nivell del mar, i l'Aconcagua 6.962 metres, amb un possible error de +/- 5 metres. 

 Cim amb dos pics .
El cim presenta dos pics, gaireb idntics en alada, essent superior en noms un metre l'anomenat cim xil, donat que la frontera internacional passa per entre mig dels dos pics. Hi ha una curta distncia entre tots dos cims, per degut a la perillositat del salt present entre el xil i l'argent, s inhabitual que les expedicions alpinistes els coronin alhora.

Rutes d'ascensi.
L'ascens s relativament senzill, no requerint una especial preparaci i tcnica tret dels darrers 20 metres, on calen cordes. Cal en canvi prendre una cura especial pel que fa a les temperatures, molt per sota de zero i amb vents molt forts. La ciutat ms propera per a practicar l'ascensi s Copiap.
El primer ascens es va fer l'any 1937 per Jan Alfred Szczepa ski i Justyn Wojsznis, membres d'una expedici polonesa als Andes.

 Enllaos externs .
Portal Web d'Atacama ;
 Llista dels pics andins superiors als 6.000 metres ;
 mplia informaci i fotografies ;
 Serralada dels Andes ;
 Ojos del Salado al portal Andes.org.uk ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127729" title="Llus Misn" nonfiltered="2392" processed="2387" dbindex="52587">
Llus Misn, Llus Mison o Luis de Misn (Matar, ? - Madrid, 1766) fou un compositor i flautista del Barroc catal.

Ingress a la capella reial de Madrid (1748) com a flautista i el 1756 en fou nomenat mestre de capella. L'any 1757 es va traduir al castell l'obra Le cinese, llibret de Pietro Metastasio, el ms fams dels llibretistes italians del segle XVIII, i en va compondre la msica.

El 1764 estren el seu intermezzo La festa cinese al Teatro del Buen Retiro. Impuls la creaci de la tonadilla escnica, i li don la forma ternria, que fou l'habitual durant un llarg perode. Sn molt caracterstiques les seves tonadillas Una mesonera y un arriero (1757) i Los ciegos (1758). El musicleg Jos Subir va catalogar 100 tonadillas en la Biblioteca Municipal de Madrid, de les quals en va transcriure dues. Misn en componia la msica i n'escrivia el text. Se sap a ms que va compondre ms de deu entremesos i un nombre similar de sainets, a ms de sarsueles.

Tamb va compondre dotze sonates per a flauta, viola i baix continu, que va dedicar al Duc d'Alba. Es trobaven en l'Arxiu de la Casa d'Alba, excepte la partitures de la viola.

El poeta espanyol Samaniego va immortalitzar-lo en la seua faula El tordo flautista.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127731" title="Mbini" nonfiltered="2393" processed="2388" dbindex="52588">

Mbini ( Mbini en llengua fang; Ro Muni en castell) s la regi continental de la Guinea Equatorial. Limita amb el Gabon a l'est i al sud, amb el Camerun al nord i amb l'Oce Atlntic a l'oest. La seva capital administrativa s Bata.

T una extensi d'uns 26.000 Km i una poblaci de ms de 400.000 habitants aproximadament.

Mbini, fou cedida per Portugal a Espanya en 1778. Formava part de la provncia de la Guinea Espanyola, juntament amb Bioko i Annobon de 1959 a 1963, desprs va passar a formar part de la possessi espanyola de la Guinea Equatorial, nom que va conservar fins la seva indepndencia d'Espanya en 1968.

L'tnia Fang s la predominant. Polticament est subdividit en 4 provncies equatoguineanes: Centro Sur, Ki-Ntem, Litoral i Wele Nzas.

La major ciutat s Bata. Altres ciutats d'importncia sn: Evinayong, Ebebiyn, Acalayong, Acurenam, Mongomo, Sevilla de Niefang, Valladolid de los Bimbiles i Mbini.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127734" title="Alexis Carrel" nonfiltered="2394" processed="2389" dbindex="52589">


Marie Joseph Auguste Carrel-Billiard, popularment conegut com Alexis Carrel ( Sainte-Foy-ls-Li, Frana 1873 - Pars 1944 ) fou un bileg, cirurgi i escriptor francs guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1912.

Biografia.
Va nixer el 28 de juny de 1873 a la ciutat de Sainte-Foy-ls-Li, poblaci situada prop de Li. Es va llicenciar en Lletres per la Universitat de Li el 1889 i al mateix temps va estudiar medicina, de la qual va obtenir el doctorat l'any 1900. Va continuar el seu treball en medicina a l'Hospital de Li i es va especialitzar en cirurgia per la mateixa Universitat. 

Carrel va morir el 5 de novembre de 1944 a la ciutat de Pars.

Recerca cientfica.
Interessat per la possibilitat de reconstruir artries, inicialment va desenvolupar aquesta recerca en animals. Fascinat, per, per les experincies del cirurgi americ Rudolph Mates sobre el tractament d'aneurismes, va emigrar als Estats Units l'any 1904. Els seus treballs van tenir continutat a la Universitat de Chicago i a l'Institut Rockefeller de Nova York, on va romandre fins a l'any 1938, data que va retornar a Europa. 

La recerca de Carrel concerniren fonamentalment a la cirurgia experimental i al trasplantament de teixits i rgans intactes. Fins aquell moment les estructures vasculars se suturaven i s'utilitzaven cnules d'os o de metalls preciosos. Carrel va idear un nou sistema de sutura que evitava unir directament les vores vasculars, realitzant talls en els extrems dels vasos i els donava la volta, aplicant material parafinat en la sutura. Amb aquest mtode aconseguia evitar les hemorrgies postoperatries i la formaci de coguls sanguinis. Amb la sutura dels extrems cap a fora o revertits aconsegu que a l'interior no hi quedessin fils que afavorissin la formaci posterior de trombosi. El 1910 va descriure en un article tots els seus avanos realitzats amb aquest nou sistema de sutura vascular. Amb la seva tcnica, Carrel va aconseguir unir vasos sanguinis de tot just un millmetre de dimetre. Encoratjat per les seves troballes va dedicar la seva recerca als trasplantaments vasculars, prenent una porci d'un vas i va aconseguir utilitzar-lo en qualsevol altre lloc del propi pacient. 

Entre les aportacions de Carrel a la cirurgia es troben els autoempelts en animals, on va obtenir nombrosos xits, encara que es van produir rebutjos en els empelts realitzats entre rgans d'individus distints de la mateixa espcie. Destaquen tamb els trasplantaments d'orelles, tiroides, rony i melsa, aix com els seus assoliments en la conservaci dels vasos sanguinis per als transplantamens i que evits l'espera d'un possible donant (utlilitzant l'anomenada "cmera freda" o "cold storage"). Durant la Primera Guerra Mundial va crear, juntament amb el qumic Henry Drysdale Dakin, la soluci Carrel-Dakin, un antisptic per a desinfectar ferides.

L'any 1912 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus treballs sobre sutura vascular i trasplantament de vasos sanguinis i rgans.

Vida poltica.
Membre del Partit Popular francs (PPF), partit poltic collaboracionista amb el rgim nazi durant el Govern de Vichy, Carrel advoc per l's de les cmeres de gas per aquelles "races inferiors" i fou un dels ferms valedors de l'eugensia.

Obra publicada.
 1935: L'Homme, cet inconnu;
 1944: La Prire;
 1950: Rflexions sur la conduite de la vie (obra pstuma);

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'any 1979 el crter Carrel sobre la superfcie de la Lluna.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1912;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127737" title="Naranjito" nonfiltered="2395" processed="2390" dbindex="52590">
Naranjito va ser la mascota de la Copa del Mn de Futbol de 1982, la qual es va disputar a Espanya. Es tracta d'una taronja, fruita tpicament valenciana, vestida amb els colors de la selecci espanyola.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127738" title="Charles Robert Richet" nonfiltered="2396" processed="2391" dbindex="52591">


Charles Robert Richet ( Pars, Frana 1850 - d. 1935 ) fou un metge i professor universitari francs guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1913.

 Biografia .
Va nixer el 25 d'agost de 1850 a la ciutat de Pars. Va estudiar medicina a la Universitat de Pars, on es va doctor el 1869. Posteriorment fou nomenat doctor en Cincies l'any 1878 i catedrtric de fisiologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Pars a partir de 1887. 

Entre 1878 i 1902 va ser editor de la Revista Cientfica i des de 1917 coeditor del Journal de Fisiologia i Patologia General. Va publicar articles sobre fisiologia, qumica i patologia experimental. 

Richet va morir el 4 de desembre de 1935 a la ciutat de Pars.

 Recerca cientfica .
En fisiologia va treballar sobre els mecanismes de la termorregulaci en animals de sang calenta. Abans de les seves investigacions, realitzades entre 1885 i 1895, sobre polipnea i tremolors produts per la temperatura, no eren coneguts els mtodes pels quals els animals privats de transpiraci cutnia poden protegir-se de l'excs de calor i com animals refredats podien escalfar-se a si mateixos. 

En teraputica experimental l'any 1888 va demostrar que la sang d'animals vacunats contra una infecci protegeix contra la mateixa. Aplicant aquests principis a la tuberculosi va fer la primera injecci amb srum teraputic en l'home, el 6 de desembre de 1890. 

El 1902 va inventar la paraula anafilxia per designar la sensibilitat desenvolupada per un organisme desprs de rebre una injecci parenteral d'un colloide, substncia proteca o toxina, podent aix afirmar que la injecci parenteral de substncies proteques modifica profunda i permanentment la constituci qumica dels fluids corporals. Les aplicacions de l'anafilxia en medicina sn extremadament nombroses, i posteriorment va demostrar els fenmens de l'anafilxia passiva i l'anafilxia in vitro. 

El 1913 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per la seva recerca sobre l'anafilxia.

 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1913;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127740" title="Robert Brny" nonfiltered="2397" processed="2392" dbindex="52592">


Robert Brny ( Viena, Imperi austrohongars 1876 - Uppsala, Sucia 1936 ) fou un metge austrac guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1914. 

Biografia.
Va nixer el 22 d'abril de 1876 a la ciutat de Viena, en aquells moments capital de l'Imperi austrohongars i que avui dia s la capital d'ustria. Va estudiar medicina a la Universitat de Viena, on es va graduar el 1900. Va realitzar prctiques de Medicina interna, neurologia i psiquiatria a Alemanya, iniciant l'any 1903 les prctiques quirrgiques amb el professor Politzer a la clnica de l'oda de l'Hospital General de Viena, on va romandre els segents 10 anys. 

Recerca cientfica.
Brny va definir les respostes normals i anormals a diferents estmuls trmics aplicats a l'rgan de l'audici, enfocant-se principalment en la funci de laberint i als canals semicirculars de l'oda. Mitjanant la seva recerca va descriure signes i sndromes, i va realitzar proves per a l'estudi de la funci vestibular i la seva relaci amb el cerebel. 

Com a cirurgi va descriure procediments per a tractar l'otoesclerosis i va servir com cirurgi durant la Primera Guerra Mundial, sent pioner en el tractament de les ferides per armes de foc en el cervell. Va ser fet presoner de guerra per part de Rssia i va continuar la seva prctica quirrgica durant la seva reclusi. 

L'any 1914 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per les seves investigacions sobre la oda, premi que no va poder recollir personalment en ser encara presoner. 

Mitjanant la intervenci del prncep Carles de Sucia i la Creu Roja fou alliberat l'any 1916. Desprs del seu alliberament va ser acusat de plagi i omissi cientfica, i va ser absolt d'aquests crrecs per l'Institut Karolinska. Va viure la resta dels seus dies a la ciutat d'Uppsala, Sucia, com a professor i cap del servei d'otologia de la Universitat d'Uppsala, fins a la seva mort el 8 d'abril de 1936. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1914;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127743" title="Aranya (desambiguaci)" nonfiltered="2398" processed="2393" dbindex="52593">

Zoologia;
Arcnid de l ordre Araneae. Vegeu aranya.
Diferents especies d un peix que produeix una picada molt dolorosa (vegeu Trachinus).
Aranya de mar: (Macropodia sp., Inachus sp.): petit crustaci mar.
Aranya roja (Tetranychus sp.): car molt perjudicial per les plantes.
Botnica: planta ranunculcia que fa una flor envoltada de fulles amb una forma caracterstica (vegeu Nigella damascena).
Informtica: robot web, per a indexar pgines web. Vegeu aranya web.
Altres: diferents objectes que tenen una forma similar a la d'una aranya (un canelobre amb molts braos, un conjunt de cordes, etc.);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127745" title="Jules Bordet" nonfiltered="2399" processed="2394" dbindex="52594">


Jules Jean Baptiste Vincent Bordet (Soignies, Blgica 1870 - Brusselles 1961) fou un immunleg, microbileg i professor universitari belga guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1919.

Biografia.
Va nixer el 13 de juny de 1870 a la ciutat de Soignes, situada a la provncia d'Hainaut. Va estudiar medicina a la Universitat de Brusselles, on es doctor el 1892. El 1894 aconsegu entrar a treballar a l'Institut Pasteur de Pars, treballant al costat d'Elie Metchnikoff, i el 1900 fou el responsable de dirigir la secci de l'Institut acabada de fundar a Brusselles.

El 1907 fou nomenat professor de bacteriologia a la Universitat de Brusselles. Bordet mor el 6 d'abril de 1961 a la ciutat de Brusselles.


Recerca cientfica.
Durant la seva estada a l'Institit Pasteur ajud a Elie Metchnikoff en la seva recerca sobre la fagocitosi dels bacteris sobre els leuccits i va descriure l'hemlisi evocada per l'exposici del srum de la sang a una cllula fornia.

Al costat d'Octave Gengou fou el descobridor del bacil que produeix la tos ferina, bacil anomenat en el seu honor Bordetella pertussis, i va desenvolupar una vacuna contra la malaltia. Posteriorment realitz investigacions sobre la immunologia, basada en els anticossos, desenvolupant factors bactericides presents en el srum i desenvolupant el mtode El sistema del complement.

L'any 1919 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per la seva recerca al voltant de la immunologia.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1919;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127747" title="Exrcito Guerrilheiro do Povo Galego Ceive" nonfiltered="2400" processed="2395" dbindex="52595">
L'Exrcito Guerrilheiro do Povo Galego Ceive (EGPGC, Exrcit Guerriller del Poble Gallec Lliure, en catal) fou una organitzaci armada gallega l'objectiu de la qual era la independncia de Galcia i la seua transformaci en una societat socialista. 
 Origens .
Vei la llum pblica el 1986 i estigu formada en un principi per militants de l'organitzaci Galicia Ceibe-OLN i algun membre de la Unin do Povo Galego. Fou fundat per alguns antics membres de Loita Armada Revolucionaria (LAR), Antn Arias Curto i Manuel Chao Dobarro.Adoptaren el lema Viva Galiza Ceibe. Denantes mortos que escravos. Reclutaren antics membres gallecs del GRAPO i altres militants. Un dels membres, Alfredo Santos Conde, aprofita els contactes per aconseguir el suport del Fronte Popular Galega, i s'estrenen el 1987 robant dinamita a les pedreres d'As Pontes de Garca Rodrguez. El 5 de febrer del 1987 es donaren a conixer posant una bomba a l Audincia Provincial de la Corunya, i el 21 de juliol ompliren les principals ciutats gallegues amb el lema Galiza Ceibe. 
 Expansi i suports poltics .
L'u de maig del 1988 van atemptar contra Celulosas de Pontevedra, i durant la resta de l any van robar bancs i diversos dipsits d'armes. Pel mes de maig tamb van destruir el xalet de Manuel Fraga a Perbes, i en l'operatiu policial posteriors hi foren detinguts Alfredo Santos Conde, Manuel lvarez Fernndez, Xohan Arias Lpez i Maria Pilar Casanova Fernndez, alhora que es descobria un zulo amb armament a Abeloda. Tamb fou detingut Miguel Campuzano, cap de propaganda del sindicat INTG. El 5 de juny de 1988 van fer explotar un cotxe a Orense, i el dia 30 foren detinguts ms militants: Antonio Arias Curto, J.A. Matabolos Rebolo i J.M. Sanmartn Bouza, tots ells formants de l Estado Maior Irmandio (EMI). Com a resposta, dinamitaren l'esttua de Franco al Ferrol i el 7 de setembre collocaren una bomba a una seu del Barclay's Bank, fet del qual acussaren la portuguesa Alexandra de Queiroz Vaz Pinheiro Patricia, cosa que havia de demostrar les connexions internacionals del grup. 

EL 1989 fou nomenat cap de l'EGPGC Manuel Chao Dobarro, qui va intentar donar ms fora al grup en provocar la mort de dos gurdies civils a Irixoa el 2 de febrer, fet pel qual foren detinguts Josefa Rodrguez Porca, cap del comando, Francisco Javier Filgueira, Juan Carlos Deibe Varela, Manuel Irago Pereira, Francisco. Xavier Lio Ricoy i Eduardo Abad Loxo. Tamb fou descobert un zulo amb 14 kgs de gelamonita i goma 2. Un informe de la policia assenyalava endems que 14 empresaris gallecs financiaren el grup pagant una mena d impost revolucionari similar al que cobrava ETA al Pas Basc. 
 La fi del grup .
L'EGPGC va voler demostrar que encara tenia fora i el 3 de juliol del 1990 va fer esclatar tres artefactes a dues oficines de l INEM del Ferrol i al Banco Pastor de Cerceda. El 10 d'octubre de 1990 va fer esclatar una bomba a la discoteca Clangor (La Corunya), allegant que era un centre de narcotrfic. En la explosi van morir tres persones, dues d elles els terroristes Xos I. Villar Regueiro i Dolores Castro Lama. Aix provocaria que l organitzaci fos sotmesa a un constant estat de setge, facilitat pel rebuig popular per l atemptat, que acabaria amb la detenci a Les (Vall d'Aran) el 21 de novembre del 1991 de Manuel Chao Dobarro Alvaro, cap de l EGPGC, la portuguesa Alexandra de Queiroz Vaz Pinheiro Patricia, membres de l AMI, i Maria do Carmo Viso Rubn, dirigent de l Assembleia do Povo Unido (APU). 

El 1994 Chao Dobarro fou condemnat a 17 anys de pres, Patricia a 10 anys, i a sis els membres de l'APU Maria do Carmo Viso Rubn, Ignacio Jess Martnez Orero, Isabel Cabarco Pemuy i Oliva Rodrguez Valladares. Des d aleshores, el grup ha estat redut a la total inactivitat, encara que darrerament Resistencia Galega ha volgut prendre'n el testimoni

 Vegeu tamb .
 Resistencia Galega;
 Referncies .

 Enllaos externs .
 Objectius de l'EGPGC;
 Entrevista a Antn Arias Curto a El Mundo, 1995;
 Informaci sobre els presos de l'EGPGC;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127755" title="Rocky Balboa" nonfiltered="2402" processed="2396" dbindex="52597">
 
Robert "Rocky" Balboa (de sobrenom, el poltre itali) s un boxejador fictici creat i interpretat per Sylvester Stallone, que va aparixer en la pellcula "Rocky" de 1976 i a les seves segents cinc seqeles. La seva ltima pellcula s Rocky Balboa, estrenada en Estats Units el 22 de desembre de 2006. 

Robert "Rocky" Balboa va nixer l any 1945. T una forta personalitat i un gran afany de superaci, que aix demostra en les seves pellcules. s molt noble i amable amb la seva famlia i amics, i fins i tot amb els seus rivals al ring, arribant a forjar una gran amistat amb Apollo Creed (Rocky III, Rocky IV) o Spider Rico (Rocky Balboa).
s un Catlic Rom, pel que es pot apreciar les pellcules, quan abans de cada combat li demana al seu sacerdot que li doni la seva benedicci.

Va comenar a boxejar als quinze anys d'edat degut al fet que el seu pare li va dir que "no tenia cervell", pel que era millor que aprofits el seu cos. Als vint-i-vuit anys Rocky vivia a Philadelphia, Pennsylvania, on entrenava per ser boxejador i es guanyava la vida treballant per a un delinqent local, Tony Gazzo. El seu millor amic era Paulie Pennino, un tipus bastant pessimista i amb mal carcter, encara que en el fons sent una gran estima per Rocky.

Al novembre de 1975 se li va oferir a Rocky l'oportunitat de lluitar pel ttol de "Campi de Pesos Pesats del Mn" contra el campi actual, Apollo Creed, desprs que el boxejador que estava programat per a lluitar contra aquest es trenqus la m. La baralla estava programada per l 1 de gener de 1976. Apollo es va prendre el combat com una broma i una novetat, mentre que ning confiava en la victria de Rocky. Els experts predeien que Rocky tenia "una possibilitat entre un mili" de guanyar el cintur i una possibilitat entre cinquanta de durar ms de tres assalts amb Creed. Encara que finalment Rocky va perdre la baralla per decisi del jurat, no li va importar massa, ja que tot el que volia era provar-se a ell mateix. 

Desprs del combat i d haver passat poc temps hospitalitzat, Rocky contrau matrimoni amb la germana de Paulie, Adrian, que queda embarassada poc desprs. Rocky tracta de retirar-se de la boxa i realitzar comercials de televisi, per la seva falta d'habilitat per a aix l'hi impedeix i acaba treballant a la carnisseria de Paulie tot i que va ser acomiadat no gaire desprs. Adrian va donar a llum a Robert "Rocky" Balboa Jr., per va sofrir un coma a causa de complicacions al part. Rocky accepta boxejar novament contra Creed en un combat que tindria lloc al novembre de 1976, tot i el risc a quedar permanentment cec a causa de ferides de l'ltim combat. Motivat pel naixement del seu fill i per la recuperaci d Adrian, Rocky guanya la baralla a l'ltim segon, assolint superar el compte a 10 mentre ell i Apollo estaven al terra a l'assalt 15. Rocky guanya el combat per KO, convertint-se aix en el nou "Campi Mundial de Pesos Pesats"

Estadstiques.
Total combats: 81 ;
Victries: 57 ;
Victries per KO: 51 ;
Derrotes: 23 ;
Empats: 1 ;

Principals oponents de Rocky.
Baby Crenshaw;
Spider Rico;
Apollo Creed;
Thunderlips;
Clubber Lang;
Ivan Drago;
Tommy "The Machine" Gunn;
Mason "The Line" Dixon;
Big Yank Ballard;
Joe Czak *Mac Lee Green;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127757" title="Maria Teresa d'ustria (duquessa de Wrttemberg)" nonfiltered="2403" processed="2397" dbindex="52599">
Maria Teresa d'ustria, duquessa de Wrttemberg (Viena 1845 - Tbingen 1927). Arxiduquessa d'ustria i princesa d'Hongria i de Bohmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial. Membre de la famlia dels Habsburg, pertanyia a la branca dels ducs de Teschen.

Nascuda a la ciutat de Viena el dia 15 de juliol de 1845, era filla de l'arxiduc Albert d'ustria i de la princesa Hildegard de Baviera. Maria Teresa era nta per via paterna de l'arxiduc Carles Llus d'ustria i de la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg; mentre que per via materna ho era del rei Llus I de Baviera i de la princesa Teresa de Saxnia-Hildburghausen. 

El dia 18 de gener de 1865 contragu matrimoni a Viena amb el duc Felip de Wrttemberg, fill del duc Alexandre de Wrttemberg i de la princesa Maria d'Orleans. La parella tingu cinc fills:

 SAR el duc Albert de Wrttemberg, nat a Viena el 1865 i mort a Altshausen el 1939. Es cas el 1893 a Viena amb l'arxiduquessa Margarida d'ustria.

 SAR la princesa Maria Amlia de Wrttemberg, nada a Viena el 1865 i morta a Arco el 1883.

 SAR la princesa Maria Isabel de Wrttemberg, nada a Orth el 1871, i morta a Dresden el 1904. Es cas a Stuttgart el 1894 amb el prncep Joan Jordi de Saxnia. ;

 SAR el prncep Robert de Wrttemberg, nat a Merano el 1873 i mort a Altshausen el 1947. Es cas el 1900 a Viena amb l'arxiduquessa Maria Immaculada d'ustria.

 SAR el prncep Ulric de Wrttemberg, nat a Gmunden el 1877 i mort a Altshausen el 1944.  ;
 
Maria Teresa mor el dia 8 d'octubre de 1927 a l'edat de 82 anys a la localitat alemanya de Tbingen. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127758" title="ndex de Jaccard" nonfiltered="2404" processed="2398" dbindex="52600">
L'ndex de Jaccard s una mesura de semblana entre dues particions d'objectes (per exemple, entre les categories resultants d'aplicar dos mtodes de categoritzaci). 

Definici.
Sigui un conjunt de  objectes , i dues particions  i  del conjunt d'objectes. 

Aleshores, si definim 

r: correspon al nombre de parells (a,b) on a i b es troben en un mateix grup tant a la partici  com a la partici .

s: correspon al nombre de parells (a,b) on a i b es troben en un mateix grup de  per no de .

t: correspon al nombre de parells (a,b) on a i b es troben en grups diferents de  per en canvi es troben en el mateix grup de .

l'ndex de Jaccard correspon al quocient: 

;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127759" title="Jorcas" nonfiltered="2405" processed="2399" dbindex="52601">


Jorcas s un poble de la Provncia de Terol. La seva poblaci s de 39 habitants (Homes: 24, Dones: 15) INE 2005.

 Festes locals .
29 d'abril: En honor a Sant Pere Mrtir ;
15 d'agost: Festivitat de l'Assumpci (Verge d'Agost).

Enlaos externs.
Web de la Comisi de Festes del poble de Jorcas;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127761" title="Teresa de Saxnia-Hildburghausen" nonfiltered="2406" processed="2400" dbindex="52602">


Teresa de Saxnia-Hildburghausen, reina de Baviera (Hildburghausen 1792 - Munic 1854). Princesa de Saxnia-Hildburghausen amb el tractament d'altesa que contragu matrimoni amb el rei Llus I de Baviera.

Nascuda a la localitat de Hildburghausen, capital del ducat de Saxnia-Hildburghausen, el dia 8 de juliol de 1792, essent filla del duc Frederic I de Saxnia-Altenburg i de la duquessa Carlota de Mecklenburg-Strelitz. Teresa era nta per via paterna del duc Ernest Frederic III de Saxnia-Hildburghausen i de la princesa Ernestina de Saxnia-Gotha; mentre que per via materna era nta del gran duc Carles II de Mecklenburg-Strelitz i de la landgravina Frederica de Hessen-Darmstadt.

El dia 12 d'octubre de 1810 contragu matrimoni a Munic amb el rei Llus I de Baviera, fill del rei Maximili I Josep de Baviera i de la landgravina Augusta de Hessen-Darmstadt. La parella tingu els segents fills:

 SM el rei Maximili II de Baviera, nascut a Munic 1811 i mort el 1864. Es cas amb la princesa Maria de Prssia el 1842 a Munic.

 SAR la princesa Matilde de Baviera, nada a Augsburg el 1813 i morta a Darmstadt el 1862. Es cas amb el gran duc Llus III de Hessen-Darmstadt el 1833 a Munic.  ;

 SM el rei Ot I de Grcia, nat a Salzburg el 1815 i mort a Bamberg el 1867. Es cas amb la duquessa Amlia d'Oldenburg el 1836 a Oldenburg.

 SAR la princesa Teodora de Baviera, nada a Wrzburg el 1816 i morta a Wrzburg el 1817.

 SAR el prncep Leopold de Baviera, nat a Wrzburg el 1821 i mort a Munic el 1912. Es cas a Florncia el 1844 amb l'arxiduquessa Augusta d'ustria-Toscana.

 SAR la princesa Adelgunes de Baviera, nada a Wrzburg el 1823 i morta a Munic el 1914. Es cas a Munic el 1842 amb el duc Francesc V de Mdena.

 SAR la princesa Hildegard de Baviera, nada a Wrzburg el 1825 i morta a Viena el 1864. Es cas a Munic amb l'arxiduc Albert d'ustria.

 SAR la princesa Alexandra de Baviera, nada a Aschaffenburg el 1826 i morta a Munic el 1876.

 SAR el prncep Adalbert de Baviera, nat a Munic el 1828 i mort a Nymphenburg el 1875. Es cas a Madrid el 1856 amb la infanta Amlia d'Espanya.

En motiu de les noces de la princesa Teresa de Saxnia-Hildburghausen s'inici a Munic la tradicional festa de la cervesa, popularment anomenada Oktoberfest. La princesa mor a Munic el dia 10 de mar de 1864 a l'edat de 72 anys.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127765" title="Llus III de Hessen-Darmstadt" nonfiltered="2407" processed="2401" dbindex="52603">


Llus III de Hessen-Darmstadt (Darmstadt 1806 - Seeheim (Darmstadt) 1877). Gran duc de Hessen-Darmstadt des de 1848 i fins a la seva mort el 1877.

Nascut a la ciutat de Darmstadt, capital de Hessen-Darmstadt, el dia 9 de juny de 1806, essent fill del gran duc Llus II de Hessen-Darmstadt i de la princesa Guillemina de Baden. Llus era nt per via paterna del gran duc Llus I de Hessen-Darmstadt i de la landgravina Llusa de Hessen-Darmstadt; mentre que per via materna era nt del prncep hereu Carles Llus de Baden i de la landgravina Amlia de Hessen-Darmstadt.

El dia 26 de desembre de 1833 contragu matrimoni a Munic amb la princesa Matilde de Baviera, filla del rei Llus I de Baviera i de la princesa Teresa de Saxnia-Hildburghausen. La parella no tingu descendncia.

El gran duc Llus II de Hessen-Darmstadt mor a Darmstadt el 16 de juny de 1848. Arran d'aquesta mort, Llus acced al tron gran ducal amb el nom de Llus III. Des de 1848 i fins a 1877, gaireb trenta anys, fou el sobira de Hessen-Darmstadt. 

Al llarg d'aquests anys es produ el procs d'unificaci d'Alemanya. Hessen-Darmstadt es posicion al costat d'ustria en la guerra de 1866, desprs de la derrota de les tropes imperials a Sadova el 1866, Hessen-Darmstadt fou ocupat militarment, el gran ducat hagu de fer front a una important compensaci de guerra.  

A la mort del gran duc Llus III, el tro gran ducal pass al seu nebot, el gran duc Llus IV de Hessen-Darmstadt, fill del prncep Carles Guillem de Hessen-Darmstadt i de la princesa Elisabet de Prssia. Llus IV estava casat amb la princesa Alcia del Regne Unit, filla de la reina Victria I del Regne Unit.

El dia 9 de juny de 1868 contragu matrimoni morgantic amb Magdalene Appel creada baronessa de Hochstdten. Llus III mor a Seeheim el dia 13 de juny de 1877, a l'edat de 71 anys.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127766" title="Luis Carrero Blanco" nonfiltered="2408" processed="2402" dbindex="52604">


Luis Carrero Blanco  (Santoa, 4 de mar de 1904 - Madrid, 20 de desembre de 1973), fou president del govern espanyol durant la dictadura franquista. Va morir en un atemptat d'ETA a Madrid.

Va ingressar en l'Escola Naval en 1918 i va prendre part en la campanya del Marroc de 1924-1926. En iniciar-se la Guerra Civil va fugir davant el temor de ser executat per milcies republicanes i es va refugiar en les ambaixades de Mxic i Frana, fins que al juny de 1937 va aconseguir evadir-se a la zona nacionalista. Situat al comandament d'un destructor i, posteriorment, d'un submar, va arribar a ser cap d'Operacions de l'Estat Major de la Marina.

En l'any 1940 va redactar un informe recomanant la neutralitat espanyola en la II Guerra Mundial. Des de llavors es va convertir en l'home de confiana de Franco. Fou nomenat sots-secretari (1941), ministre de la presidncia (1951) i vicepresident (1967), nomenaments que van suposar un increment creixent del seu pes especfic en el govern de l'Estat. En la seva labor va procurar limitar la influncia dels falangistes, va promoure la modernitzaci econmica i administrativa de l'Estat, encara que sempre dintre del franquisme, i va intervenir en la planificaci de la successi monrquica del rgim, en la figura de Joan Carles I. 

Al juny de 1973 va ser nomenat president del govern, cosa que feia pensar que es convertiria en l'home fort de l'Estat a la mort del dictador, per la seva mort el 20 de desembre de 1973, en un atemptat perpetrat per ETA a Madrid, va avortar aquestes expectatives. 

Els terroristes es van desplaar fins a Madrid i van llogar un semisoterrani en el nmero 104 del carrer Claudio Coello. A partir d'all van fer un tnel fins al centre de la calada on van posar prop de 100 quilograms de goma-2 que van fer fer explotar al pas del cotxe de Carrero Blanco. Quinze minuts abans de l'inici del judici contra deu membres del llavors sindicat clandest CCOO, conegut com "Procs 1001", una espectacular explosi va acabar amb la vida del president del govern, Luis Carrero Blanco. L'explosi va ser tan violenta que el cotxe va volar per l'aire i va caure en el terrat d'un edifici annex a l'esglsia en la qual Carrero Blanco havia assistit a missa moments abans. L'objectiu era intensificar les divisions existents en el si del rgim, com indicava el comunicat en el qual ETA assumia l'autoria de l'atemptat.

En la segent declaraci un dels militants del comando Txika responia a la pregunta de per quina ra s'havia assassinat a Carrero: <<L'execuci en si tenia un abast i uns objectius clarssims. A partir de 1951 Carrero va ocupar prcticament la prefectura del Govern en el rgim. Carrero simbolitzava millor que ning la figura del "franquisme pur". Home sense escrpols va muntar a conscincia el seu propi Estat dintre de l'Estat: va crear una xarxa d'informadors dintre dels Ministeris, de l'Exrcit, de la Falange. La seva policia va assolir ficar-se en tot l'aparell franquista. Aix va acabar convertint-se en l'element clau del sistema i en una pea fonamental del joc poltic de l'oligarquia. D'altra banda, va arribar a ser insubstituble per la seva experincia i capacitat de maniobra i perqu ning aconseguia com ell mantenir l'equilibri intern del franquisme [ ].>>

La complexitat de l'atemptat ha fet sospitar que tal vegada altres entitats, com ara la CIA van estar-hi implicades. s intrigant constatar que l'nic etarra que va veure la cara a l'"home de la gavardina blanca" que va lliurar els horaris i rutes de Carrero Blanco en l'Hotel Mindanao de Madrid va morir a les mans del BVE el 1978. Un any desprs ETA va fer circular un llibre, anomenat Operacin Ogro de l'escriptora anarquista Eva Forest, en el qual explicava la preparaci i execuci de l'atemptat. No obstant aix, encara que parts del llibre reflectissin verament els fets, unes altres semblen escrites per a confondre les investigacions policials de l'poca, per la qual cosa no es considera una font absolutament fidedigna. En l'any 1979 es va filmar una pellcula basada en aquest llibre i amb el mateix ttol, dirigida per Gillo Pontecorvo.

Vegeu tamb.
 Operacin Ogro;
 Javier Tusell, "Carrero, la eminencia gris del Rgimen de Franco", Madrid, Temas de Hoy, 1993, 478 pp.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127771" title="Anita Diminuta" nonfiltered="2409" processed="2403" dbindex="52605">
Anita Diminuta s un personatge de cmic creat el 1941 pel dibuixant catal Jess Blasco per a la revista de cmic femenina Mis Chicas. 

Anita Diminuta era una xiqueta rossa amb trenes que s'enfrontava a innumerables perills i horribles enemics com bruixes, mags dolents, polps i altres animals humanitzats i malvats. En les seues aventures l'acompanyaven entre d'altres els seus amics Soldadito, Chispita, Bartolo, etc.

El dibuixant Jess Blasco s'inspirava, bviament, en la imagineria popular, molt especialment en els contes infantils. En la creaci de les histries molt probablement collaboraven els seus germans que formaven l'anomenada Factoria Blasco.

La intrpida Anita Diminuta va ocupar la primera plana de la popular Mis Chicas durant la dcada dels 40. Tot i aix avui es gaireb desconeguda.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127775" title="Hexgon" nonfiltered="2410" processed="2404" dbindex="52606">
En geometria, un hexgon correspon a qualsevol polgon de sis costats. Sovint, per, es fa servir aquest mot per denotar un hexgon regular. Aix s, un polgon de 6 costats on tots els costats i tots els angles sn iguals. En aquest cas, els angles seran de 120. El seu smbol de Schlfli s . Per la seva forma serveix per designar Frana

Propietats.
Donat un hexgon regular amb un costat de longitud  tenim que: 

La seva rea correspon a:
;

El seu permetre s:
;

El seu dimetre mxim s 

El seu dimetre mnim s: .

Altres propietats.




Els hexgons regulars es poden ajustar uns amb els altres (sense deixar espais) per formar teselacions. La natura ens ofereix aquestes construccions de forma natural. Per exemple, en les bresques fetes per les abelles. Matemticament, la construcci de les bresques fetes per les abelles correspon als diagrames de Voronoi construts a partir dels vrtexs de triangles equilters. 

No existeix cap slid platnic format d'hexgons regulars. En canvi, existeixen slids arquimedians. Sn el tetraedre truncat, l'octaedre truncat i l'icosaedre truncat (les pilotes de ftbol corresponen a icosaedres truncats, tot i que degut a la pressi de l'aire i l'elasticitat del material tenen una forma ms arrodonida), el cubooctaedre truncat i el icosidodecaedre truncat. 



Els nombres hexagonals sn un tipus de nombres (els anomenats nombres figurats) que es poden representar per un conjunt de punts formant hexgons regulars. 

Per la forma de l'estat, s com l'us del terme hexgon per referir-nos a Frana. 

Construcci de l'hexgon.
Els hexgon regulars es poden construir amb regla i comps. Euclides en descriu un mtode en la proposici 15 del llibre IV dels seus Elements (300 A.C.). La figura en mostra la construcci. 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127776" title="Wakizashi" nonfiltered="2411" processed="2405" dbindex="52607">



La wakizashi (   o   ) s una espasa curta tradicional japonesa, amb una longitud d'entre 30 i 60 centmetres. (En el cas ms curt, gaireb caldria parlar de tant , un tipus japons de ganivet.) 

La seva forma s similar a la de la katana, encara que el fil s generalment ms prim i per tant pot ferir amb major severitat a un objectiu desprotegit. Els guerrers samurai sovint duien ambdues amb si, denominant-les en conjunt daish , literalment 'la llarga i la curta'.

La wakizashi es va usar des d'un principi com arma de defensa per al samurai, quan no disposava de la katana. En aquest aspecte va substituir al tant , abans esmentat, que es va utilitzar al principi i durant les guerres civils. Quan un samurai entrava a un edifici deixava la seua katana en un suport al costat de l'entrada. No obstant aix podia dur amb si la wakizashi en tot moment, i fins i tot tenir-la prop mentre dormia per a repellir qualsevol agressi. Al ser ms curta i manejable, era ms indicada per a la defensa en espais tancats, on molt probablement qualsevol atac o gurdia d'una katana ensopegaria amb bigues, sostres o mobiliari que entorps el seu moviment. La wakizashi tenia per tant una funci anloga a les pistoles en les forces armades modernes, ms efectiva en mbits civils o paramilitars que en combat obert. 

La Wakizashi tamb s'usava per a barallar als temples, ja que aquests eren de sostre baix, i tamb per a barallar en postura seiza (postura agenollada amb els peus estesos) .

A causa de la seva grandria tamb era utilitzada pels ninges en substituci del ninjato, el qual ocupa un lloc intermedi entre la katana i el wakizashi o kodachi. 

Enllaos externs.


 The Time Seller, venda de katanes i katanes personalitzades ;
 Tengu, fabricaci de katanes artesanals ;

 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127777" title="Monte Pissis" nonfiltered="2412" processed="2406" dbindex="52608">

El Pissis s un estratovolc inactiu situat a l'Argentina que, desprs de l'Aconcagua i el Ojos del Salado, s el tercer pic ms alt dels Andes i del continent americ.
Es troba ubicat en el lmit entre les provncies de La Rioja a la seva cara sud i la de Catamarca a la seva cara nord, a l'angle nord-est de la primera i sud-oest de la segona, tot just a 31 km a l'est de la frontera xilena. El volc es troba situat al mateix marge del desert d'Atacama, en una rea fora inhspita i gaireb inaccessible, amb una climatologia mot adversa.

s un masss d'uns 25 km aprox. de llargria i de 12 a 15 km amplada, amb 5 cims principals superiors als 6.700 m. Forma la cota nord d'una important caldera conjuntament amb els segents volcans: el Baboso, el Reclus, el Gemelos Sud i Nord, el Bonete Chico, el Veladero, la Pea Azul i d'altres. Al bell mig de la caldera es troba la laguna del Inca Pillio.

L'aigua del deslac de les seves glaceres alimenta la conca endorreica de la Salina de la Laguna Verde, la del riu Jchal, a l'oest, la conca del riu Bermejo-Vinchina, al sud, cursos d'aigua tots dos que finalment acaben al riu Desaguadero.

El Monte Pissis duu aquest nom en memria del gegraf francs Pierre Joseph Aim Pissis (1812-1889), membre de l'acadmia de les cincies xilena i topgraf al servei de Xile al segle XIX.

Ascensi.

La primera ascensi la van realitzar els alpinistes polonesos Stefan Osiecki i Jan Alfred Szczepa ski, l'equip dels quals va romandre dos mesos a la zona realitzant tamb la primera ascensi al Ojos del Salado (6.900 m) i al Tres Cruces (6.758 m).

Per a la realitzaci d'expedicions se sol recomanar l'estaci hivernal per la disponibilitat d'aigua, tenint accs des del poblats de Fiambal (Catamarca) com d'Alto Jag (La Rioja).

Enllaos externs.
 Serralada dels Andes ;
 El Pissis al portal  Summitpost ;
 El Pissis al portal Andes.org.uk ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127779" title="Grau de Castell" nonfiltered="2413" processed="2407" dbindex="52609">
El barri del Grau de Castell s, el barri mariner de Castell de la Plana, al Pas Valenci. Es troba a quasi 4km de la ciutat de Castell i limita al nord amb Benicssim i al Sud en Almassora. Els seus habitants s'anomenen grauers.

Tot i que el Grau de Castell mai ha tingut entitat prpia existix una consciencia de poble propi diferenciat de Castell. Aix doncs els seus habitants quan es dirigeixen al centre de la Ciutat ho expressen dient: "Me'n vaig a Castell" i el tinent alcalde es popularment conegut com a "l'alcalde".

 Orgens .

L'aparici de runes procedents de l'etapa ibera i romana constaten la creena de qu la zona del Grau compta amb ms de 2000 anys de tradici de comer portuari. A ms a ms, durant els anys d'ocupaci musulmana d'aquestes terres va haver-hi comer ja que el rei Jaume I va ordenar construir l'anomenat "Cam Vell de la Mar" per a unir la ciutat de Castell amb la zona del barri del Grau on s'han trobat recentment les runes romanes i iberes.

L'activitat comercial des de llavors no ha fet res mes que crixer. Els primers pescadors que es coneixen es daten de l'any 1398 i estaven domiciliats a la parrquia de Sant Toms, al carrer Escultor Viciano de Castell. El primer cens del Grau com a barri independent data del 1865 amb 428 vens.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127783" title="Louga" nonfiltered="2414" processed="2408" dbindex="52610">
Louga s el nom d'una regi del Senegal i de la seua capital. La regi es troba al noroest del pas, i la seua capital, la ciutat de Louga, al noroest de la regi, a uns 50 km de distncia de la costa atlntica. La poblaci de la ciutat era de 67.000 habitants el 1994.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127784" title="Cementiri d'elefants" nonfiltered="2415" processed="2409" dbindex="52611">
D'acord al mite popular, el cementiri d'elefants era un mtic lloc situat a l'frica on es creia que anaven a passar els seus ltims dies els elefants moribunds. El lloc es va buscar durant el segle XIX pel supsit ivori que es trobaria en aquell fantstic lloc. 

D'acord a la hiptesi plantejada per Rupert Sheldrake, part del mite s veritat. La llegenda va sorgir a partir del fet que els esquelets d'elefants es troben freqentment en grups, prop de fonts d'aigua. D'acord a Sheldrake, els elefants amb algun tipus de desnutrici busquen instintivament aquest tipus de fonts aquoses, amb l'esperana que el lquid els permeti millorar les seves condicions. Aquells animals que no aconsegueixen millorar la seva condici, mostren nivells cada vegada ms baixos de sucre a la sang, i acaben morint quan encara es troben en les proximitats de l'aigua (i de les ossades d'altres elefants). 

Cultura popular.
En la pellcula de Disney El rei lle, es pot veure una escena localitzada a un important cementiri d'elefants.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127785" title="Michel Foucault" nonfiltered="2416" processed="2410" dbindex="52612">
Michel Foucault, (Poitiers, 15 d'octubre de 1926 - Pars, 26 de juny de 1984), va ser un filsof francs i titular d'una ctedra al Collge de France a la qual va donar el ttol dHistria dels Sistemes de Pensament.

Esbs biogrfic.
Va fer estudis de filosofia i psicologia a l'cole Normale Suprieur. Desprs d acabar-los ensenya filosofia a llocs tan diversos com Lilla, Upsala, Varsvia, Hamburg, Sao Paulo i  Tunis entre d altres. Doctorat en Filosofia per la universitat de la Sorbona, finalment es convert en professor del prestigis Collge de la France el 1970. Precisament des d eixa poca, tot
just desprs de maig del 68, comen a participar en diferents grups marginals i alternatius de lluita poltica i social,  sense adscriure s, per, mai als grans partits ni als grans sindicats. Aix, fund en el 71, amb Naquet i amb Domenach el    GIP(Grup d Information Prisons), lluita que s'englobava dins dels moviments de reforma penitenciaria de l'poca. El 1975 va estar expulsat de l' Estat Espanyol quan acud, junt amb altres intellectuals a protestar per la condemna a mort de 5 militants d' ETA i del FRAP (darrers ajusticiats amb la mxima pena del franquisme).
El 1984 va morir de SIDA.

Obra.
Michel Foucault ha estat catalogat dins l'estructuralisme i, ms darrerament, dins de la postmodernitat. La primera etiqueta va estar rebutjada pel propi Foucault. En qualsevol cas, la seua filosofia t prou relleu per no requerir etiquetatges. Molt influenciat pel Friedrich Nietzsche (havia nascut el 15 d'octubre igual que el filsof alemany) i per Martin Heidegger, segons ell mateixa reconeixia, aix com tamb per Kant i pel seu contemporani i amic Gilles Deleuze, el seu pensament es troba centrat sobretot al voltant de dos temes: a) repensar la histria per tal de comprendre el present (fer una "ontologia del present" segons paraules seues) i b) Deixar al descobert les classificacions que sobre el saber, i, sobretot, all que s ha anomenat "sser hum" s han fet, especialment, des del segle XVII fins ara. Al respecte es podrien distingir tres etapes.

Primera etapa.
La primera seria l arqueolgica (1960-1970); perode del qual sn Histria de la follia en l'poca clssica, L arqueologia del saber i Les paraules i les coses. All que s caracterstic d aquesta poca s un qestionament i repensament del saber relatiu a all hum. Foucault arriba a afirmar que l'sser hum s un invent recent. Aquesta etapa podria haver estat influda pel seu amic "historiador de la filosofia" Franois Chtelet.

Segona etapa.
La segona etapa seria la genealgica (1970-1980). D aquesta poca sn Vigilar i castigar (1975) i el primer volum de la Histria de la sexualitat (1976). Focault, inspirant-se en Nietzsche, utilitza un nou mtode de fer histria. Aquest es caracteritza per intentar eliminar tota metafsica de la histria. Una premissa fonamental s no intentar reconixer en el passat el nostre present  imaginant una mena de continutat histrica (un exemple, no foucaulti, per comprensible per a tots seria: no identificar als regnes ibrics del segle XV amb Espanya, o no considerar a Ramon Llull un filsof espanyol). La genealogia aspira, ms aviat, a evidenciar la dispersi dels elements histrics, la seua diversitat i heterogenetat sovint irreconciliable. A diferncia de la histria tradicional, la genealogia no construix identitats, sin que evidencia la ficci d aquestes. La genealogia, a la manera de Nietzsche i Herclit, concep al passat com canviat i en permanent lluita. La tasca de la genealogia s evidenciar els bndols en lluita, per no com a parts amb certa continutat a la manera hegeliana (amo i esclau) o marxista (burgs i proletari) que caminen cap una reconciliaci o sntesi, sin com a faccions que poden mutar, desapareixer o canviar-se els papers. L esdevenir pot ser ents aleshores com una mena de carnestoltes. A aquesta prolfica poca de Focault pertanyen les seues investigacions sobre  l hermafrodita Herculine Barbin (Herculine Barbin anomenat Alexina B., 1978), sobre el criminal Pierre Rivire (Jo Pierre Rivire, havent estrangulat a ma mare, la meua germana i el meu germ...(1977) aix com sobre Jeremy Bentham i el seu panptic, concepci tecnolgica per a la vigilncia i el control de grans masses sobre la qual es basen les societats desenvolupades, i sobre la qual estigu Foucault el primer en cridar l atenci.

Tercera etapa.
La darrera etapa (1980-1984) seria la de la cura de si o les tecnologies del jo a la qual pertanyen els dos darrers volums de la Histria de la sexualitat (1984). En aquesta, Foucault desprs de dues etapes caracteritzades per pensar les categories, les tecnologies i les narracions amb les quals s ha atrapat el "jo" recupera el concepte de cura de si de Scrates i, seguint la pregunta kantiana es planteja "qui sc jo" per en aquest moment concret de la histria, tot just amb l' objectiu de prendre conscincia i alliberar-se.

Bibliografia bsica.
Michel Foucault, L ordre del discurs i altres escrits, Laia, Barcelona, 1982.
Michel Foucault, Foucault vist per Foucault, Bromera, Alzira, 2003.

 Enllaos externs  .

Dossier Foucault (a cura de Ramon Alcoberro);
Foucault a Filoxarxa;
Enric: J. Novella: Foucault,la psicoanlisi i el subjecte;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127786" title="Fet cientfic" nonfiltered="2417" processed="2411" dbindex="52613">
En cincia, fet s una observaci verificable i objectiva. Se sol contraposar a teoria, que s una explicaci o interpretaci dels fets. En Filosofia de la cincia, s'ha qestionat (notablement per Thomas Kuhn, per tamb per altres) si els fets cientfics sn sempre dependents de la teoria en algun grau (ja que saber quins fets mesurar i com mesurar-los requerix alguna pressuposici sobre els mateixos fets). En el terreny dels estudis cientfics s'entenen generalment com a entitats que existixen dins de complexes estructures socials de confiana, acreditaci, institucions i prctiques individuals.

Vegeu tamb.
 Mtode cientfic;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127788" title="Skagen" nonfiltered="2418" processed="2412" dbindex="52614">
Skagen s la ciutat ms al nord del Jutland, clebre per la vivacitat de l'escola pictrica a la qual aquest petit poble de pescadors del segle XIX ha donat el seu nom. Diversos pintors danesos van prendre en efecte el costum d'aprofitar la llum excepcional creada per la conjunci de les aiges del mar del Nord i del Bltic, per fixar sobre la tela la vida ruda dels habitants.

L'escola de pintura de Skagen es coneix en els manuals d'histria de l'art per l's de la llum principalment, qualitat que iguala les seues pintures amb les valencianes de Sorolla i els seus paisatges mediterranis. El sol s un factor apreciat entre els pintors, ms encara entre els danesos, que no tenen l'avantatge geogrfic adequat de gaudir quasi sempre de la llum de l'astre rei.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127789" title="Aplicabilitat industrial" nonfiltered="2419" processed="2413" dbindex="52615">
L'aplicabilitat industrial s un requisit objectiu per a la concessi d'una patent. Consistix en qu la invenci patentada ha de poder ser utilitzada o fabricada en qualsevol tipus d'indstria, inclosa l'agrcola. 

s un requisit fcil de complir. Per moltes legislacions establixen que els mtodes de tractament o diagnstic de malalties animals o humanes no tenen aplicaci industrial i per tant no sn patentables. No s'impedix tanmateix patentar els aparells utilitzats. Aix fa per exemple el Conveni sobre la Patent Europea. 

Els altres requisits objectius sn la novetat i l'activitat inventiva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127791" title="Douglas Wilder" nonfiltered="2420" processed="2414" dbindex="52616">

Douglas Wilder (nascut el 17 de gener de 1931) s un poltic americ.

Va ser  el primer afroameric escollit governador d'un estat nord-americ, i el segon de tres per a servir com el governador. Wilder va servir com a governador de Virginia a partir de 1990 fins a 1994. L'any 2005 va prendre possessi del crrec d'alcalde de Richmond, Virginia.

s membre del Partit Demcrata.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127792" title="Lnia 192 del Bus de Barcelona" nonfiltered="2421" processed="2415" dbindex="52617">
La Lnia 192 dels autobusos de Barcelona es una lnia inaugurada el 28 de novembre del 2005, que unia els barris de l'Hospital de Sant Pau, el Clot, Can Ricart i el Poblenou. 

 Histria Prvia .
Aquesta lnia va sser reivindicada durant molt de temps per l'Associaci de Vens del Clot-Camp de l'Arpa, des de l'any 2002. Llavors es propos una lnia que ans des de la part baixa del Clot fins a Hospital de Sant Pau per Clot, Camp de l'Arpa i Creu Roja. Per tot i aix es va denegar.

Per el 2005, TMB volia canviar el recorregut de la lnia 92, tamb volia aconseguir amb aix crear una altra lnia (192) que ans del CAP de Lope de Vega a l'Hosp. St. Pau per la dreta dels barris mencionats, aix que es van reunir amb la Associaci de Vens del Clot-Camp de l'Arpa, l'acord va arribar i la 92 llavors es dirigia per Independncia / Dos de Maig i per Glries. 

La inauguraci oficial de la lnia es va donar a terme a la Pl. Dr. Serrat.

 Recorregut .
La lnia 192 actualment va pels carrers:

 St. Quint;
 Indstria;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127797" title="Son Bau de la Torre Redona" nonfiltered="2422" processed="2416" dbindex="52618">




Son Bau s un nucli urb del municipi de Dei, Mallorca. Formen part d'aquest nucli les antigues possessions de Son Bau (amb la seva caracterstica torre de vigilncia circular del segle XVI) i Son Moranta, aix com les cases Ca na Fidevera, Ca na Batle i Sa Casa Blanca.

Est situat entre el nucli urb de Dei i la possessi de Sa Pedrissa, vora la carretera que uneix la vila amb Palma passant per Valldemossa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127800" title="Bichon malts" nonfiltered="2423" processed="2417" dbindex="52619">

El bichon malts s una raa de gos petit, tamb anomenada mini.

Origen i histria.
Els avantpassats d'aquesta raa vivien en les zones porturies de les ciutats martimes del mediterrani amb la missi de caar les rates i ratolins que s'acumulaven en els vaixells i magatzems. 

El seu nom, malts, sembla venir del vocable Mlat, que significa refugi o port i no de Malta com en principi es podria pensar. 

No obstant aix, Mlat s un vocable que s'usava en moltes zones martimes, inclosa l'illa de Malta, pel que no es pot descartar aquesta illa com el seu origen. Una altra hiptesi s la seva procedncia de Siclia (Melita).

Les primeres referncies que tenim d'aquesta raa provenen possiblement dels egipcis. En tombes d'alguns faraons han aparegut esttues que recorden al bichon malts, segle XIII aC. En el segle IV aC, Aristtil esmenta a aquests gossos, als quals se'ls atribueix el nom de cans malitenses.

Aquesta raa ja era coneguda a l'antiga Roma, i va ser elogiada per Estrabn, historiador grec del primer segle.

En l'Edat Mitjana, els maltesos han estat utilitzats com animals de companyia per la noblesa europea.

Segles ms tard, en el Renaixement, es guanya el nom de bichon, una clara allusi al pelaje.

Caracterstiques.
Carcter i habilitats.
Sn excellents animals de companyia, nets, vivaos i molt intelligents, i no sn agressius. s una espcie de gos dcil, molt protector amb la casa, per molt amigable d'altres races. s una raa que, de no ser ben ensinistrada, pot tenir un lladruc fora molest.

Poden fer tombarelles i mantenir-se dempeus sobre les seves potes del darrere diversos minuts. Encara que s'adapten perfectament a viure en pisos, per la seva petita grandria i carcter domstic, els encanta passejar a l'aire lliure. En ser una raa delicada, sobretot quan sn cadells, requereixen molta cura. s recomanable alimentar-los amb pinso.

Caracterstiques fsiques.
En edat adulta tenen un pes mxim d'entre 3 i 4 Kgs. La seva alada en creu s de 21 a 25 cms els mascles, i de 20 a 23 cms les femelles.

Sn de color blanc pur en la seva totalitat, molt fi, suau, d'un llarg considerable (gaireb arriba al terra), sense rnxols per tendent a nuar-se. La seva cua est coberta d'abundant pl i es presenta corbada sobre el seu dors. 

Tenen el front petit. El nas s de color negre i els seus ulls grans, ovalats, de color marr fosc amb parpelles negres. El seu musell s mitjanament llarg, fi, es va estrenyent fins a arribar al nas. Les orelles sn llargues, d'implant baix, penjant molt prop del cap, com donant-se suport.

Estndard oficial.

Nom de la raa: Bichn Malts (Maltese) 
Nmero d'Estndard: F.C.I. N 65/0604.1998/E

Origen: Conca del Mediterrani Central.

Patronat: Itlia

Data de publicaci de l' estndard original vlid: 27.11.1989

Utilitzaci: Gos de companyia.

Classificaci F.C.I.:
 Grup 9 - Gossos de companyia;
 Secci 1: Bichons i gossos de races semblants;
 Sense prova de treball;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127808" title="Burning" nonfiltered="2424" processed="2418" dbindex="52620">
Burning s un grup de rock madrileny creat el 1974 per Jos Casas (Pepe Risi), guitarra, Antonio Martn (Too), veu, Johnny Cifuentes, teclats, i Enrique Prez, baix, que abandon el grup a finals dels 70.

Eixe mateix any, el 74, publicaren el seu primer single I m burning. El 1975 participaren en el disc editat per Mariscal Romero, Viva el rollo, per assoliren la fama en composar, el 1978, la can Qu hace una chica como t en un sitio como ste? que serv com a banda sonora de la pellcula de Fernando Colomo i eixir en ella com a actors.

Eixe mateix any havien gravat el seu primer Lp Madrid. A aquest li segu El fin de la dcada (1979), Bulevar (1980), que incloia canons de la banda sonora de Navajeros, i Atrapados en el amor (1982). Poc desprs abandon el grup un dels seus liders, Too, que mor el 1987. Pepe Risi i Johnny Cifuentes seguiren endavant amb el projecte editant: Noches de rock'n'roll (1984), Hazme gritar (1985), Cuchillo (1987), Regalos para mama (1989), En directo(1991) i No mires atrs (1993).

El 1997 va morir de pneumnia Pepe Risi i es va editar el disc pstum Sin miedo a perder(1998) i el disc homenatge en directe Una noche sin ti(1998). Ja sense Risi, Johnny, acompanyat de msics veterans en el grup, ha editat: Altura (2002) i Dulces diecisis (2006), disc aquest acstic i de reps als xits del grup.

Enllaos externs.
 Pgina oficial del grup ;
 Pgina no oficial ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127810" title="Llus II de Hessen-Darmstadt" nonfiltered="2425" processed="2419" dbindex="52621">
Llus II de Hessen-Darmstadt (Darmstadt 1777 - 1848). Gran duc de Hessen-Darmstadt des de 1830 fins a la seva mort, el 1848.

Nascut a Darmstadt, capital del gran ducat de Hessen-Darmstadt, el dia 26 de desembre de 1777, era fill del gran duc Llus I de Hessen-Darmstadt i de la landgravina Llusa de Hessen-Darmstadt. Llus II era nt per via paterna del landgravi Llus IX de Hessen-Darmstadt i de l'aristcrata Marie Adlaide Cheirouze, creada duquessa von Lemberg; mentre que per via materna ho era del landgravi Jordi Guillem de Hessen-Darmstadt i de la duquessa Luise zu Leiningen-Heidesheim

El dia 19 de juny de 1804 contragu matrimoni a Karlsruhe amb la princesa Guillemina de Baden, filla del prncep hereu Carles Llus de Baden i de la landgravina Amlia de Hessen-Darmstadt. La parella tingu cinc fills:

 SAR el gran duc Llus III de Hessen-Darmstadt, nat a Darmstadt el 1807 i mort a Seeheim el 1877. Es cas en primeres npcies a Munic el 1833 amb la princesa Matilde de Baviera; i en segones npcies amb la baronessa Magdalene Appel a Darmstadt el 1868.

 SA el prncep Carles de Hessen-Darmstadt, nat a Darmstadt el 1809 i mort a Darmstadt el 1877. Es cas amb la princesa Elisabet de Prssia a Berln el 1836.

 SA la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt, nada a Darmstadt el 1821 i morta a Lausana el 1826.

 SA el prncep Alexandre de Hessen-Darmstadt, nat a Darmstadt el 1823 i mort a Darmstadt el 1888. Es cas morganticament a Breslau el 1851 amb la comtessa Jlia von Rauke, creada princesa de Battenberg.

 SA la princesa Maria de Hessen-Darmstadt, nada a Darmstadt el 1824 i morta a Sant Petersburg el 1880. Es cas a Sant Petersburg el 1841 amb el tsar Alexandre II de Rssia.

Respecte a la paternitat del prncep Alexandre de Hessen-Darmstadt i de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt, aquesta es relaciona amb el bar August von Senarclens de Grancy, membre de la cort de Darmstadt.

Llus II mor a Darmstadt el dia 16 de juny de 1848 a l'edat de 71 anys, dotze anys abans havia mort la seva esposa.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127811" title="Concentraci del capital" nonfiltered="2426" processed="2420" dbindex="52622">
La concentraci del capital s, segons Karl Marx, el fenomen provocat per l'acumulaci capitalista, on la competncia capitalista en una branca de la producci porta a que la massa invertida de capital siga cada volta ms gran.

Este fenomen, alhora, est relacionat amb la centralitzaci del capital en poques mans.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127812" title="Pepe Risi" nonfiltered="2427" processed="2421" dbindex="52623">
Jos Casas (Rute, Crdova, 1955 - Madrid, 1997), ms conegut com a Pepe Risi, va ser el guitarrista del grup de rock Burning.

Com a tal, va intervenir en la composici de la msica de la major part de les canons fins la seua mort el 1997.

s autor, aix mateix, de moltes de les seues lletres. Compos tamb per a Loquillo i amb Ramoncn feu la can La chica de la puerta 16.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127813" title="Vicente Mariscal Romero" nonfiltered="2428" processed="2422" dbindex="52624">
Vicente Mariscal Romero (natural de Huelva), ms conegut com el Mariscal Romero, s un periodista, productor i locutor de rdio que a mitjans dels 70 promogu el rock en castell sota el lema Viva el rollo.

Iniciativa seua fou la gravaci del disc Viva el rollo (1975), que incloa a grups rock del moment com Burning, Tilburi, Indiana, Volumen, etc. Per la mateixa poca cre el segell discogrfic Chapa Records, on grav, entre d altres a Leo, Moris, Tequila, Topo, Cucharada, Barn Rojo o Kaka de Luxe. En aquest darrer grup militaven Fernando Marquez i Alaska entre d altres destacats membres de la Movida madrilenya. Tot i aix, Romero, ha rebutjat sempre aquest tipus de msica.

Per a Romero, fams per les seues declaracions polmiques, els protagonistes de la movida madrilenya eren "pijos" i "fills de pap" que reberen el recolzament del PSOE, ja que eren menys perillosos que, segons ell, els treballadors del rock. Romero considera que el rock fou un dels protagonistes de la transici espanyola per que desprs es volgu obviar a.

Bibliografia.
Jess Ordovs, Historia de la msica pop espaola, Alianza, Madrid, 1986.

Enllaos externs.
 http://www.profesionalespcm.org/sonoro/RockVivaElRollo;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127816" title="Carles de Hessen-Darmstadt" nonfiltered="2430" processed="2423" dbindex="52626">
Carles de Hessen-Darmstadt, prncep de Hessen-Darmstadt (Darmstadt 1809 - 1877). Prncep de Hessen-Darmstadt amb el tractament d'altesa que fou considerat des de 1848 com el pressumpte hereu del seu germ, el gran duc Llus III de Hessen-Darmstadt.

Nat a Darmstadt, capital del gran ducat de Hessen-Darmstadt, el dia 23 d'abril de 1809, era fill del gran duc Llus II de Hessen-Darmstadt i de la princesa Guillemina de Baden. Per via paterna, Carles era nt del gran duc Llus I de Hessen-Darmstadt i de la landgravina Llusa de Hessen-Darmstadt; mentre que per via materna ho era del prncep hereu Carles Llus de Baden i de la landgravina Amlia de Hessen-Darmstadt.

El dia 22 d'octubre de 1836 contragu matrimoni a Berln amb la princesa Elisabet de Prssia, filla del prncep Guillem de Prssia i de la landgravina Maria Anna de Hessen-Homburg. La parella tingu quatre fills:

 SAR el gran duc Llus IV de Hessen-Darmstadt, nat a Bessungen el 1837 i mort a Darmstadt el 1892. Es cas en primeres npcies al Palau d'Osborne el 1862 amb la princesa Alcia del Regne Unit; i, en segones npcies, amb Alexandrina Hutten-Czapska el 1884 a Darmstadt, matrimoni anullat el mateix any.

 SA el prncep Enric de Hessen-Darmstadt, nat a Bessungen el 1838 i mort a Munic el 1900. El 1878 contragu matrimoni a Darmstadt amb Caroline Willich, creada baronessa von Nilda; i, en segones npcies, amb Emilie Hrzic de Topuska, creada baronessa von Dornberg.

 SA la princesa Maria Anna de Hessen-Darmstadt, nada a Darmstadt el 1843 i morta a Schwerin el 1865. Es cas a Darmstadt el 1864 amb el gran duc Frederic Francesc II de Mecklenburg-Schwerin.

 SA el prncep Guillem de Hessen-Darmstadt, nat a Bessungen el 1845 i mort a Darmstadt el 1900. Es cas morganticament el 1884 amb Josephine Bender, creada baronessa von Lichtenberg. ;

El prncep Carles de Hessen-Darmstadt esdevingu hereu al tro gran ducal el 1848, any en qu el seu germ acced al tro i pel fet que aquest no tenia descendncia legtima. Carles mor el dia 20 de mar de 1877, tan sols tres mesos abans que el seu germ.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127817" title="John James Audubon" nonfiltered="2431" processed="2424" dbindex="52627">

John James Audubon fou un naturalista nord-americ que es considera el pioner de l'estudi de l'ornitologia als Estats Units.

Va nixer a Hait el 1785 i va viure a Frana amb una madrastra fins els 18 anys, edat en la que va marxar als Estats Units. All va fer nombroses observacions sobre l'entorn natural i va tenir l'oportunitat de viatjar per gran part del pas, arribant a llocs tan remots i inaccessibles en aquella poca com Alaska.

Va publicar autntics xits editorials com "The American Woodsman" i el llegendari "Birds of America", amb grandiloqents i romntiques illustracions per molt detallades des del punt de vista naturalista. Va morir el 1851 a la ciutat de Nova York.

La societat ornitolgica americana ms gran del pas porta el seu nom. s l'Audubon Society i compta amb ms d'un mili de socis.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127818" title="Presoner de guerra" nonfiltered="2432" processed="2425" dbindex="52628">

 

Un presoner de guerra (PDG, en angls Prisoner of War POW, PoW, o PW) s un soldat, pilot, o mar que s fet presoner per l'enemic immediatament desprs d'un enfrontament. Existeixen lleis per a assegurar-se que els presoners de guerra seran tractats de forma humana i diplomtica. Les nacions varien en el compliment de tals lleis. 

L'article 4 de la Tercera Convenci de Ginebra protegeix al personal militaritzat capturat, alguns guerrillers i certs civils. Aix aplica des del moment de la captura fins a quan s alliberat o repatriat. Un dels principals punts de la convenci fa que sigui illegal torturar als presoners, i al presoner solament li poden demanar el seu nom, data de naixement, rang i nombre de servei (si s aplicable). 

L'estatus de presoner de guerra no inclou desarmats o no combatents capturats en temps de guerra. Ells estan protegits per la Quarta Convenci de Ginebra una mica ms que per la tercera. 


 Qualificant com a Presoner de Guerra .
En principi, per a tenir l'estatus de presoner de guerra el supsit PDG ha d'estar en condicions com les que indica la llei (ser part d'un regiment, vestir un uniforme i mostrar les seves armes obertament). Aix, franctiradors, terroristes i espies poden ser exclosos. En la prctica, aix no sempre s compleix estrictament. Les guerrilles, per exemple, poden no vestir un uniforme o dur armes obertament, per ara se'ls dna estatus de presoner de guerra si sn capturats.

 Tracte de Presoners de Guerra .  
La forma de tractar als presoners de guerra pot dependre dels recursos, actituds i poltiques socials dels militars o els governs en qesti. Aix, durant la Segona Guerra Mundial els presoners sovitics de l'Alemanya Nazi i els presoners alemanys a l'Uni Sovitica van ser tractats amb negligncia i brutalitat. El rgim nazi, en la seva concepci ideolgica del racisme extrem, considerava als soldats sovitics, com eslaus que eren, untermenschen (subhumans), i molts d'ells van ser assassinats per a continuar amb la seva "purificaci racial". Una de les seves justificacions era que l'Uni Sovitica no havia signat la Tercera Convenci de Ginebra. Presoners d'Anglaterra i dels Estats Units van ser tractats molt millor que aquells. Aix mateix, els russos van correspondre als presoners de guerra alemanys amb el mateix tracte que el seu govern dispensava als soldats sovitics capturats. Al costat sovitic, els presoners de guerra van ser tractats igual o pitjor que els seus compatriotes a Alemanya. Ambds bndols van perdre un nombre considerable de PDG (s'estima que del total dels 5,5 milions de presoners sovitics, uns 3,5 milions havien perit a meitats de 1944) motivat per l'inanici, les malalties, el mal temps, els treballs forats, l'experimentaci i les execucions sumaries. Cap d'ells va aplicar les lleis de guerra. 

Al Pacfic, alguns dels tractes ms durs als presoners de guerra van ser comesos pels japonesos. Els presoners dels japonesos van ser sotmesos a tracte brutal, incloent treballs pesats, experimentaci mdica, cops per tractar d'escapar, i se'ls va ser negat qualsevol tractament mdic. Mentre, entre els presoners de guerra en mans dels aliats van morir d'un 2% a un 4% i als camps japonesos i alemanys va ser d'un 20% a un 35%.






 Llista de presoners famosos . 
Aquesta s una llista de presoners de guerra que van cridar l'atenci del pblic.
Friedrich Paulus;
Werner Drechsler;
Walther von Seydlitz-Kurzbach;
Laurens van der Post;
General Yahya Khan;
A. A. K. Niazi;
Airey Neave;
Rudolf Hess;
John McCain;
Louis Zamperini;
Jeremiah Denton;
Ronald Searle;
Jessica Lynch;
Kurt Vonnegut;
E W Swanton;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127823" title="Abat de Poblet" nonfiltered="2433" processed="2426" dbindex="52629">
L'abat de Poblet s el pare espiritual del monestir de Poblet.

Des del 18 de maig de 1375, l'abat de Poblet era tamb lalmoiner major del rei, ttol concedit per Pere el Cerimonis a l'abat Guillem d'Agull i als seus successors.

A ms, l'abat tenia el control de multitud de viles i terres arreu dels Pasos Catalans i Arag, grcies a donacions de monarques i nobles catalans, valencians, balears i aragonesos.

En la histria dels abats de Poblet es distingeixen tres perodes:
 1153-1623: abats perpetus. Eren vitalicis i noms podien ser recusats per decisi judicial (com ho fou Pere Caixal el 1531), reial (com Josep Salvador el 1786 per Carles III) o papal (com Jaume Carb el 1413 per Benet XIII).
 1623-1835: abats quadriennals. Escollits per un perode de quatre anys, podien repetir en perodes no consecutius.
 1835-1940: sense vida monacal;
 1940-...: abats contemporanis.

 Abaciologi de Poblet.
Abats i priors que han regit el monestir de Poblet des de la seva fundaci. La numeraci pot variar depenent de les fonts, degut a reeleccions, guerres, exclaustracions i altres motius extraordinaris.



Referncies.
Robert Saladrigues; Acta Historica et Archaelogica; Universitat de Barcelona; Barcelona; 1997;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127824" title="Guillemina de Baden" nonfiltered="2434" processed="2427" dbindex="52630">


Guillemina de Baden, gran duquessa de Hessen-Darmstadt (Karlsruhe 1788 - Darmstadt 1836). Princesa de Baden amb el tractament d'altesa que esdevingu gran duquessa de Hessen-Darmstadt al casar-se amb el gran duc Llus II de Hessen-Darmstadt.

Nada a Karlsruhe, capital del gran ducat de Baden, el dia 10 de setembre de 1788, era filla del prncep hereu Carles Llus de Baden i de la landgravina Amlia de Hessen-Darmstadt. Guillemina era nta per via paterna del gran duc Carles Frederic I de Baden i de la landgravina Carolina de Hessen-Darmstadt; mentre que per via materna ho era del landgravi Llus IX de Hessen-Darmstadt i de la princesa palatina Carolina von Zweibrcken-Birkenfeld.

El dia 19 de juny de 1804 contragu matrimoni a Karlsruhe amb el prncep i desprs gran duc Llus II de Hessen-Darmstadt, fill del gran duc Llus I de Hessen-Darmstadt i de la landgravina Llusa de Hessen-Darmstadt. La parella tingu cinc fills:

 SAR el gran duc Llus III de Hessen-Darmstadt, nat a Darmstadt el 1807 i mort a Seeheim el 1877. Es cas en primeres npcies a Munic el 1833 amb la princesa Matilde de Baviera; i en segones npcies amb la baronessa Magdalene Appel a Darmstadt el 1868.

 SA el prncep Carles de Hessen-Darmstadt, nat a Darmstadt el 1809 i mort a Darmstadt el 1877. Es cas amb la princesa Elisabet de Prssia a Berln el 1836.

 SA la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt, nada a Darmstadt el 1821 i morta a Lausana el 1826.

 SA el prncep Alexandre de Hessen-Darmstadt, nat a Darmstadt el 1823 i mort a Darmstadt el 1888. Es cas morganticament a Breslau el 1851 amb la comtessa Jlia von Rauke, creada princesa de Battenberg.

 SA la princesa Maria de Hessen-Darmstadt, nada a Darmstadt el 1824 i morta a Sant Petersburg el 1880. Es cas a Sant Petersburg el 1841 amb el tsar Alexandre II de Rssia.

Guillemina mor a Darmstadt el dia 27 de gener de 1836 a l'edat de 47 anys. La princesa mantigu una relaci amorosa amb el bar August von Senarclens de Grancy, aquest aristcrata i membre de la cort de Darmstadt se li atriburen la paternitat dels dos darrers fills de Guillemina.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127825" title="Cap de Formentor" nonfiltered="2435" processed="2428" dbindex="52631">

El Cap de Formentor s un cap de l'illa de Mallorca.

Es troba al municipi de Pollena, a la pennsula homnima de Formentor.










 Enllaos externs .
 http://www.reservasmallorca.com/fotografias/formentor.htm ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127826" title="7z" nonfiltered="2436" processed="2429" dbindex="52632">
7z s un format de dades comprimides que suporta diferents filtres de compressi de dades, encriptaci i pre-processament. El format 7z aparegu inicialment implementat per l'arxivador 7-Zip. Tant el programa com la biblioteca 7-Zip sn pblicament disponibles sota els termes de la  LGPL.

El tipus MIME de 7z s application/x-7z-compressed.

 Caracterstiques .
El format 7z ofereix les segents caracterstiques principals:
 Arquitectura oberta i modular que permet afegir qualsevol mtode de compressi, conversi o encriptaci.
 Altes relacions de compressi (depenent del mtode de compressi emprat);
 Forta encriptaci Rijndael/AES-256.
 Suport de fitxers grans (fins a 16 exabytes).
 Noms d'arxiu unicode;
 Suport per a compressi slida, on mltiples fitxers de tipus similar sn comprimits en una sola trama, per a aprofitar la redundncia combinada inherent en fitxers similars.
 Compressi de capaleres.

L'arquitectura oberta del format permet que mtodes de compressi futurs adicionals siguin afegits a l'estndard.

 Suport actual de 7z .
A continuaci es mostra una llista de com el programari de compressi disponible actualment suporta el format d'arxiu 7z:

Suport complet (compressi i descompressi):
 7-Zip i p7zip;
 7zX;
 Ark;
 BetterZip;
 ExtractNow;
 EZ 7z;
 File Roller;
 IZArc (encara que sense suport per a Ultra compressi o format Slid).
 PowerArchiver;
 QuickZip;
 ShellZip;
 SimplyZip;
 Squeez;
 TUGZip;
 ZipGenius;

Noms descompressi:
 ALZip;
 WinRAR;

Sense suport (les segents aplicacions no suporten actualment el format 7z):
 WinZip;
 Filzip;

 Veure tamb .
Format de fitxer;
Estndard obert;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127827" title="Cap del Pinar" nonfiltered="2437" processed="2430" dbindex="52633">




El Cap del Pinar s un cap de l'illa de Mallorca que es troba al municipi d'Alcdia. El topnim fa referncia a la vegetaci de la zona: un pinar de pi blanc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127828" title="Terabyte" nonfiltered="2438" processed="2431" dbindex="52634">


Un terabyte (uni del prefix del SI tera- i byte) s una unitat d'enmagatzematge. Habitualment s'escriu TB (diferent de Tb, abreviaci de terabit) o, ms colloquialment, tera.

Hi ha dues possibles mides a qu pot fer referncia, depenent del context:
 1012 (1.000.000.000.000) bytes s utilitzada en telecomunicacions i tamb per la majoria de fabricants de maquinari d'enmagatzematge. Aquesta forma segueix les pautes del Sistema Internacional.
 240 (1.099.511.627.776) bytes s la forma ms utilitzada en l'mbit del programari, donat que en aquest mbit s normal treballar amb potncies de 2. Aquesta forma fa servir el prefix del SI de manera diferent al que el aquest indica habitualment.

Donada la confusi que aquestes dues possibilitats suposen, el desembre de 1998 l'IEC (International Electrotechnical Comission) va definir el que va anomenar com prefixos binaris per eliminar aquesta ambigitat, amb aquests prefixes la segona forma, 240, passaria a anomenar-se tebibyte.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127829" title="Maria Jess Yago Casas" nonfiltered="2439" processed="2432" dbindex="52635">


Maria Jess Yago Casas (Catarroja, Horta de Valncia, 3 d'abril del 1964) s una poetessa valenciana.

Llicenciada en Filologia Clssica, ha publicat D'escuma ferida (1993) i ha rebut diversos premis.

Premis literaris.
Ciutat de Benetsser, 1981: La gavina;
Vila de Puol de narrativa, 1992: Altra vegada, Sam;
 
Llibres publicats.
Poesia ;
 D'escuma ferida Alzira: Germania, 1993;
 L'espill del fang Benicarl: Ajuntament, 1997;

Referncies.
 Qui s qui de les lletres catalanes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127830" title="Cap Ferrutx" nonfiltered="2440" processed="2433" dbindex="52636">

El Cap Ferrutx s un cap de l'illa de Mallorca.

Es troba al municipi d'Art.

El topnim fa referncia al cim que es troba pels voltants: el Puig Ferrutx.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127831" title="Marisol Gonzlez Felip" nonfiltered="2441" processed="2434" dbindex="52637">
Marisol Gonzlez Felip (Nules, 1962) s una poetessa valenciana.

Professora d ensenyament secundari, ha rebut diversos premis per la seua activitat literria.

Ha publicat entre d altres Les hores baixes(1988), Afegirs abril (1993), Parallelament a la fosca (1999). Si b la seua producci s majoritariament en llengua catalana, ha publicat tamb en castell.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127832" title="Cap de les Salines" nonfiltered="2442" processed="2435" dbindex="52638">


El Cap de les Salines s un cap de l'illa de Mallorca. s l'extrem sud de l'illa.Forma part d'una rea natural d'especial inters.

Es troba al municipi de Santany per agafa el nom de Ses Salines.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127833" title="Maria Beneyto i Cuat" nonfiltered="2443" processed="2436" dbindex="52639">
Maria Beneyto Cuat (Valncia, 1925), s una de les poetesses ms  veteranes del Pas Valenci.

 Biografia .
A l'edat de tres anys marxa amb la seua famlia a Madrid, ciutat on romandr fins l'any 1937. Desprs d'haver rebut una educaci en castell, en els primers anys de la postguerra espanyola es troba en un context on, per primera vegada, el valenci ocupa un lloc preeminent. Ser en aquests anys quan es fonamenta la seua dedicaci a l'escriptura, especialment basada en una formaci autodidacta, com ser el cas d'un gran nombre d'escriptors de la seua generaci; a ms a ms, comena a relacionar-se amb els grups literaris de la ciutat de Valncia. Aquesta formaci, a cavall de dues cultures, entre el castell aprs a Madrid i el valenci natal, explica el bilingisme literari de Maria Beneyto. 

 Obra .
La seua obra inicial ser en castell: Cancin olvidada (1947) i Eva en el tiempo (1952). Durant els anys cinquanta publica els seus dos primers poemaris en valenci: Altra veu (1952) i Ratlles a l'aire (1956). El 1958 realitza la seua primera obra en prosa; es tracta de la novella en castell La promesa. No torna a publicar en valenci fins a mitjans dels anys 1960; d'aquesta poca sn les novelles La gent que viu al mn (1966) i La dona forta (1967). El 1977 publica el poemari Vidre ferit de sang, i a continuaci inicia un llarg perode de silenci. Aquesta tendncia varia a partir dels anys 1990. El 1993 publica la seua Antologia potica i els poemaris Desprs de soterrada la tendresa i Poemes de les quatre estacions, a ms de tres poemaris en castell Archipilago (poesia indita 1975-1993), Nocturnidad y alevosa i Hojas para algn da de noviembre, i una Antologa potica. El 1994 apareix un nou poemari: Para desconocer la primavera. L'any 1997 torna a ser un any prolfic quant a publicacions. Veuen la llum una reedici de la novella La gent que viu al mn, l'antologia Poesia (1952-1993) i un nou poemari: Elegies de la pedra trencadissa. I encara el 2003 publica el seu darrer poemari: Bressoleig a l'insomni de la ira. Al llarg de la seua carrera literria ha estat antologada en diversos reculls de poesia, com ara Les veus de la medusa (1991), Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX (1999), Contempornies. Antologia de poetes dels Pasos Catalans (1999) o Homenatge a la paraula. Vint-i-cinc anys de poesia al Pas Valenci (1999), entre d'altres. Aquesta trajectria la situa com una de les principals figures - junt amb Vicent Andrs Estells, Carmelina Snchez-Cutillas o Joan Fuster - de l'anomenada generaci potica valenciana dels cinquanta.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127835" title="Cap Blanc" nonfiltered="2444" processed="2437" dbindex="52640">



El Cap Blanc s un cap de l'illa de Mallorca.

Es troba al municipi de Llucmajor i fa de lmit oriental de la badia de Palma.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127836" title="Xavier Aliaga i Vllora" nonfiltered="2445" processed="2438" dbindex="52641">
Xavier Aliaga (Madrid, 1970), s un periodista i escriptor valenci.

Tot i que nascut a Madrid, va crixer a Xtiva. Ha estudiat Filologia i com a periodista ha treballat per a diferents peridics valencians. Darrerament ha publicat la novella Si no ho dic rebente, per la qual va guanyar el VII Premi de narrativa, Vila de la Lloseta, (Mallorca). Ms recentment (2008) ha guanyat el Premi Andrmina de narrativa, un dels mxims guardons en llengua catalana al Pas Valenci. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127837" title="Llusa de Hessen-Darmstadt" nonfiltered="2446" processed="2439" dbindex="52642">


 Llusa de Hessen-Darmstadt (gran duquessa de Saxnia-Weimar-Eisenach) (1757 - 1830).

 Llusa de Hessen-Darmstadt (gran duquessa de Hessen-Darmstadt) (1761 - 1829).

 Llusa de Hessen-Darmstadt (princesa d'Anhalt-Kthen) (1779 - 1811).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127838" title="Cap Enderrocat" nonfiltered="2447" processed="2440" dbindex="52643">


El Cap Enderrocat s un cap de l'illa de Mallorca.

Es troba al municipi de Llucmajor, a la part oriental de la badia de Palma.

Forma part d'una rea natural d'especial inters (ANEI) i t una superfcie protegida de 909 hectrees.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127840" title="Cap de Cala Figuera" nonfiltered="2448" processed="2441" dbindex="52644">


El Cap de Cala Figuera s un cap de l'illa de Mallorca.

Es troba al municipi de Calvi i s el lmit occidental de la badia de Palma.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127841" title="Carlos de Oliveira" nonfiltered="2449" processed="2442" dbindex="52645">
Carlos de Oliveira (Belem do Par, Brasil, 10 d'agost de 1921 - Lisboa, 1 de juliol de 1981) va ser un poeta portugus.

Llicenciat en Cincies histric-filosfiques per la Universitat de Coimbra, esgrigu poesia, novella i treball com a periodista. Algunes de les seues obres sn Colheita perdida (1948), Sobre o lado esquerdo (1968) o Entre duas memrias.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127843" title="Cap (geografia)" nonfiltered="2450" processed="2443" dbindex="52646">

En geografia, un cap s un accident geogrfic format per una massa de terra que es projecta cap a l'interior del mar.

Rep aquest nom sobretot quan la seva influncia sobre el flux dels corrents costaners s gran, provocant dificultats per a la navegaci. Alguns caps sn especialment famosos per aix, com el Cap d'Hornos o el Cap de Bona Esperana.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127846" title="Ramn Luis Valcrcel Siso" nonfiltered="2451" processed="2444" dbindex="52647">
Ramn Luis Valcrcel Siso (Mrcia, 16 de novembre de 1954), s un poltic espanyol, president de la Comunitat Autnoma de Mrcia des de 1995.

 Biografia .
Nasqu a Mrcia el 16 de novembre de 1954. Casat i amb  tres fills, s Llicenciat en Filosofia i Lletres  per la Universitat de Mrcia. Professor d'Historia de l'Art i investigador i collaborador sobre temes historico-artstics de la Regi de Mrcia tant pel que fa a publicacions com en mitjans de comunicaci.

 Carrera poltica .
La seua trajectria poltica comen al 1982, data la qual va  ingressar a Alianza Popular (actualment Partit Popular) i poc temps desprs va ostentar el crrec de l' Organitzaci Territorial de la Junta Local de Mrcia. L'octubre de 1983 es va convertir en membre del Comit Executiu Regional i responsable de l'rea Territorial de la Regi de Mrcia. Va arribar fins al crrec de  vicepresident regional del Partit Popular el 1987.

A partir d'aquesta data va ser nomenat Portaveu del Partit Popular i President del Grup Municipal a l'Ajuntament de Mrcia fins el 1995. En este perode, va ser elegit President Regional del Partit Popular el novembre de 1991, crrec en el qual ha renovat en nombroses ocasions fins avui. El seu nomenament com  president de la Comunitat Autnoma va ser el 1995, i des de aleshores ha conservat aquest crrec durant tres legislatures.

Dins del Comit de les Regions (CDR) de l'Uni Europea ha ocupat diverses responsabilitats. s President de la Comissi de Relacions Exteriors des de de mar del 2004. Va ser President de la Comissi Intermediterrnea de la Conferncia de Regions Perifriques i Martimes d' Europa (CRPM) entre 1999 i 2001.

 Enllaos externs .
 Pgina Institucional del President de la Regi de Murcia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127849" title="Marqus de Sade" nonfiltered="2452" processed="2445" dbindex="52648">

Donatien Alphonse Franois de Sade, ms conegut pel seu ttol de marqus de Sade i anomenat pels seus admiradors "el Dv Marqus" (Pars, 2 de juny del 1740 - Charenton-Saint-Maurice, Val-de-Marne, 2 de desembre del 1814), fou un aristcrata, escriptor i filsof francs, autor de diverses novelles que unixen els relats pornogrfics amb l'exposici d'un sistema filosfic materialista i ateu. La seua filosofia s la de la llibertat extrema, sense el fre de l'tica, la religi o les lleis, amb la recerca del plaer personal com el principi ms elevat. Escrigu la major part de les seues obres durant els 29 anys de la seua vida que pass a la pres. Del seu nom procedix la paraula sadisme.

 Biografia .

Infncia i adolescncia.

Sade nasqu a l'Htel Cond a Pars, al si d'una antiga famlia aristocrtica. Era fill del compte Jean-Bastiste Franois Joseph de Sade i de la seua esposa, Marie-Elonore de Maill de Carman, dama de companyia de la princesa de Cond. S'educ a Provena, a l'abadia de Saint Lger d'Ebruil sota la tutela del seu oncle, l'abat de Sade, erudit i llibert, bigraf de Petrarca i corresponsal de Voltaire, que ms tard seria arrestat en un bordell.

El 1750 torn a Pars, on estudi a l'Institut Louis-le-Grand, regentat pels jesutes i dedicat especialment als fills d'aristcrates. Feu la carrera militar i particip en la Guerra dels Set Anys, durant la qual assol el grau de capit. Fou desmovilitzat en mar del 1763 i s'install en el castell familiar, a Lacoste (Vaucluse). Volgu casar-se amb la senyoreta de Laurais, castellana de Vacqueyras, per la seua famili s'opos i arregl el seu matrimoni, el 17 de maig del 1763, amb Rene-Plagie de Montreuil, filla d'un ric magistrat amb poderoses relacions a la cort. El matrimoni tindria dos fills, Louis-Marie i Donatien-Claude-Armand, i una filla, Madeleine-Laure.

Escndols i empresonament.

En els anys segents, Sade protagonitz una vida de llibertinatge, amb repetits abusos a prostitutes joves i empleats d'ambds sexes en el seu castell a Lacoste, Vaucluse, en ocasions fins i tot amb l'ajuda de la seua esposa. El seu comportament capritxs inclogu una aventura amb la germana de la seua esposa, qui havia anat a viure al castell. 

Noms quatre mesos desprs del seu matrimoni,  el 29 d'octubre del 1763, fou empresonat, per primera vegada, en el castell de Vincennes per excesos en un prostbul. Qued en llibertat quinze dies desprs, per l'obligaren a installar-se fora de Pars, en el castell d'chaffars, a Normandia, propietat de la famlia de la seua esposa. Torn a Pars el 1764. Durant els anys segents tingu diverses amants. 

El 1767 mor son pare, llegant-li diversos fus, aix com el ttol de compte de Sade. Ell, tanmateix, prefer continuar utilitzant el seu ttol de marqus, que ja havia sigut utilitzat per la seua famlia, encara que mai no es va constituir legalment el marquesat de Sade. El seu fill, Louis-Marie, nasqu el 27 d'agost d'eixe any. Aleshores la seua reputaci de llibert estava ja slidament establida, i era objecte de vigilncia policial des del 1764.

El 1768 fou acusat per la captadora Rose Keller d'atraure-la amb enganys a sa casa d'Arcueil, on la flagell. Sade fou empresonat en el castell de Saumur, des d'on fou traslladat desprs a Pierre-Encise, prop de Li i, posteriorment, a la Conciergerie de Pars. Estigu a la pres vora tres mesos. 

Desprs d'un episodi a Marsella on diverses prostitutes foren intoxicades amb la suposadament afrodisaca mosca espanyola (no va morir ning), fou sentenciat a mort per sodomia i enverinat el 1772, per fug a Itlia. Fou executat en efgie a  Ais de Provena el 12 de setembre. Torn a ser detingut poc desprs, el 8 de desembre, a Chambry (Saboia) -llavors part del Regne de Sardenya- per ordre del rei de Sardenya i fou tancat en el castell de Miolans. Aconsegu evadir-se'n i torn a Frana, on s'install de nou en el seu castell de Lacoste el 1773. La seua sogra, que s'havia convertit en la seua enemiga ms aferrissada, obtingu una lettre de cachet que implicava pres incondicional per ordre directa del rei, per tal d'aconseguir-ne l'arrestament. 

Torn a Pars el 1777 i el 13 de febrer d'eixe any fou finalment arrestat i empresonat en el calabs de Vincennes. Exitosament apell contra de la seua sentncia de mort el 1778, per hagu de romandre empresonat a causa de la lettre de cachet. Es fug i retorn a Lacoste, per torn a ser capturat poc desprs i ingressat de nou a Vincennes. A la pres, comen a escriure. A Vincennes conegu Honor Gabriel Riqueti, qui tamb escrivia relats ertics, per a cap dels dos no li agradava l'altre.

El 1784 es clausur la pres de Vincennes i Sade fou traslladat a la Bastilla, a Pars. El 2 de juliol del 1789, crid des de la seua cella la gent que era a fora i anaven a degollar els presoners, provocant avalots. Dos dies desprs, fou portat al manicomi de Charenton, on ingress. La presa de la Bastilla, fet que desencaden la Revoluci Francesa, tingu lloc el 14 de juliol, quan Sade ja no hi era. Estava treballant en la seua obra magna, Els cent-vint dies de Sodoma i entr en un estat de desesperaci quan perd els seus manuscrits durant el trasllat. No obstant aix, pogu tornar a escriure l'obra. 

Fou alliberat de Charenton el 1790, desprs que la nova Assemblea Constituent abolira la lettre de cachet. La seua esposa aconsegu el divorci un temps desprs. Sade qued en una difcil situaci econmica.

La Revoluci.

Durant el seu perode de llibertat (a comenaments del 1790), public de manera annima alguns dels seus llibres. Entre el 1790 i el 1791 estren algunes obres de teatre en diversos escenaris parisencs. Conegu Marie-Constance Quesnet, exactriu i mare d'un fill de sis anys, que havia sigut abandonada pel seu esps; Constance i Sade serien junts durant la resta de la seua vida. des de la seua estada a la pres, Sade patia una extrema obesitat, acompanyada de greus problemes respiratoris. 

S'adapt rpidament a la nova situaci poltica que sorg de la Revoluci Francesa. Fent-se dir "ciutad Sade", arrib a desempenyar diversos crrecs pblics a pesar del seu origen aristocrtic. Escrigu diversos pamflets poltics. Membre d'un tribunal, quan la famlia de la seua antiga esposa es present davant d'ell, els dispens un tracte favorable, tot i que havien sigut els responsables de tots els anys que havia estat a la pres. Fins i tot fou electe per a la Convenci Nacional, on represent l'extrema esquerra.

Encara que aterrit pel Regnat del Terror el 1793, escrigu un elogi d'admiraci a Jean-Paul Marat per assegurar la seua posici. Desprs renunci als seus crrecs, fou acusat de "moderantisme" i empresonat durant vora un any. Escap per poc de la guillotina (probablement per un error administratiu) i fou alliberat l'octubre del 1794, desprs que amb l'execuci de Robespierre haguera concls definitivament el Regne del Terror. Esta experincia probablement confirm el seu odi de tota la vida a la tirania estatal i especialment a la pena de mort.

El fet que, per error, haguera aparegut a les llistes dels emigrats fou aprofitat per la seua esposa i el seu fill Donatien-Claude-Armand per apoderar-se de tots els seus bns. El 1796 hagu de vendre el seu castell a Lacoste, que havia sigut saquejat el 1792 (les runes foren adquirides el 1990 pel dissenyador Pierre Cardin, que ara hi fa festivals de teatre regulars, a ms d'events socials). 

 Els darrers anys . 

El 1800, Napole Bonaparte orden la detenci de l'autor de Justine i Juliette. Sade fou arrestat a l'oficina del seu editor i empresonat sense un ju, primer a la pres de  Sainte-Plagie i desprs, acusat d'intentar corrompre els seus joves companys de cella, en el fort de Bictre. A instncies de la seua famlia fou declarat dement el 1803 i traslladat una volta ms al manicomi de Charenton; la seua exesposa i fills s'encarregaren de pagar les despeses de manutenci. 

Es permet que Constance visquera amb ell a Charenton. El liberal director de la instituci, l'abad de Coulmier, l'anim perqu representara diverses de les seues obres amb alguns dels reclusos com a actors, perqu foren presentades al pblic parisenc. 

Sade comen una aventura amb Madeleine Leclerc, una empleada de tretze anys de Charenton. La relaci dur quatre anys, fins la mort de Sade el 2 de desembre del 1814. Deix la seua darrera voluntat, indicant que desitjava ser incinerat i que es dispersaren les seues cendres, per fou enterrat a Charenton; el seu crani fou exhumat posteriorment per a estudis frenolgics. El seu fill crem tots els seus manucscrits indits, inclosa una obra en diversos volums, Els dies de Florbelle.

 Obra  .

Moltes de les obres de Sade contenen explcites -i sovint repetitives- descripcions de violacions i innombrables perversions, que en moltes ocasions inclouen violncia i de vegades arriben a trascendir els lmits del que s possible. Els llibertins que protagonitzen les obres de Sade funden la seua filosofia en un resolut menyspreu de les normes morals i en l'odi a l'tica religiosa. En la natura, afirmen, el fort guanya i el dbil perd; per tant totes les lleis i tiques, dissenyades com sn per protegir el dbil, sn vistes com antinaturals. El seu pensament s'acosta al de filsofs com Spinoza o Nietzsche. 

El 1782, mentre era a la pres, escrigu el relat curt Dileg entre un sacerdot i un moribund, en el qual expressa el seu ateisme mitjanant el dileg entre un sacerdot i un vell moribund, qui conven el primer que la seua vida pietosa ha sigut un error.

La novella Els cent-vint dies de Sodoma, escrita el 1785, encara que no acabada, cataloga una mplia varietat de perversions sexuals perpetrades contra un grup d'adolescents esclavitzats i s el treball ms grfic de Sade. s una de les seues obres ms dures. Es pensa que el manuscrit es perd durant l'assalt de la Bastilla. L'obra no es public fins el 1904.  

Pels volts del 1788, Sade escrigu Justine o les dissorts de la virtud, una primera versi de Justine, que fou publicada ntegrament el 1791 i que li reportaria popularitat mundial. Descriu les desgrcies d'una xica que elegix el cam de la virtud i no obt ms recompensa que els repetits abusos als quals s sotmesa per diversos llibertins. Sade escrigu tamb La Histria de Juliette (1798), que conta les aventures de la germana de Justine, Juliette, la qual elegix rebutjar els ensenyaments de l'esglsia i adoptar una filosofia hedonista i amoral, la qual cosa li proporciona una vida plena d'xit.

La novella La filosofia al tocador  (1795) s una de les obres ms populars de Sade. Relata l'educaci sexual i llibertina d'una jove privilegiada de quinze anys. Est estructurada en forma de cinc dilegs, que l'acosten al gnere teatral i s concisa, aguda i atractiva; els personatges arquetpics de Sade sn, ac, usats de manera efica. El llibre cont un llarg pamflet poltic en el qual Sade recomana un socialisme utpic. Declara que les lleis contra els lladres sn absurdes: protegixen els lladres originals, els rics, contra els pobres que no tenen ms remei que robar. Argumenta, a ms a ms, que l'estat no t el dret de prohibir l'assassinat, ja que provoca assassinats en forma d'execucions i guerres. Les lleis contra la blasfmia sn vistes sense sentit: no sn necessries si Du no existix, i si existix, segurament no donar importncia a atacs insignificants. El pamflet fou republicat i distribut durant la Revoluci del 1848 a Frana.

En Aline i Valcour (1795) contrasta un brutal regne afric amb el relat de lilla de Tamoe, un utpic parads illenc. Este fou el primer llibre que Sade public amb el seu nom vertader. 

El 1800 public una collecci de quatre volums de relats titulada Els Crims de l'amor. En la introducci dna un consell general als escriptors i fa tamb referncia a les novelles gtiques, especialment a El Monjo de Matthew Gregory Lewis, que considera superior al treball d'Ann Radcliffe. Un dels relats de la collecci, Florville i Courval, s'ha  considerat tamb que pertany al gnere "gtic". s la histria d'una dona jove que, contra la seua voluntat, acaba embolicada en una intriga incestuosa. 

Mentre era empresonat novament a Charenton, escrigu tres novelles histriques: Adlade de Brunswick , princesa de Saxe, Histria secreta d'Isabel de Baviera, reina de Frana  i La Marquesa de Gange. 

Tamb escrigu diverses obres de teatre, la major part de le quals romangueren indites. El misantrop per amor o Sofia i Desfrancs fou acceptada per la Comdie-Franaise el 1790 i El Compte Oxtiern o els efectes del llibertinatge fou representada al Teatre Molire el 1791.

S'han conservat i publicat algunes de les cartes que escrigu a la seua esposa des de la pres. Algunes d'elles mostren una estranya i paranoica obsessi amb el significat ocult dels nombres.

 Obres principals .

 1782 - Dileg entre un sacerdot i un moribond.
 1785 - Els cent vint dies de Sodoma o L'escola del llibertinatge,.
 1786 - Aline i Valcour o La novella filosfica, (1795).
 1787 - La veritat.
 1787 - Les dissorts de la virtud, primera versi de Justina. ;
 1788 - Justine o les dissorts de la virtud, publicada el 1791.
 1795 - La filosofia al tocador.
 1797 - La nova Justina. Seguit de La histria de Julieta, la seua germana, 1797.
 1788 - Eugnia de Franval, 1788.
 1799 - Els crims de l'amor, novelles breus.
 1812 - Adelaida de Brunswick, princesa de Saxnia. ;
 1813 - Histria secreta d'Isabel de Baviera, reina de Frana; La marquesa de Gange. ;

Fou tamb l'autor de diverses obres de teatre, moltes de les quals s'han perdut. Moltes altres obres es perderen: algunes, perqu com Les Journes de Florbelle ou la Nature dvoile (Els dies de Florbelle o la Natura desvetlada) foren destrudes per la seua famlia quan ell era a Charenton; d'altres, requisades per la policia.

 Recepci de la seua obra .

Nombrosos artistes, especialment els preocupats per la sexualitat, s'han vist repellits  o atrets per l'obra de Sade.

A principi del segle XX, el poeta Guillaume Apollinaire edit les obres del marqus de Sade (L'Oeuvre du marquis de Sade, Pars, Bibliothque des Curieux, 1909), qui considerava l'esperit ms lliure que ha existit mai". Els surrealistes el reivindicaren, considerant-lo un dels seus precursors principals. 

Desprs de la Segona Guerra Mundial, a Frana, un gran nombre d'intellectuals prestaren atenci a la figura de Sade: Pierre Klossowski (Sade mon prochain (Sade, el meu prosme), 1947), George Bataille (La Littrature et le Mal (La Literatura i el Mal, 1957),  Maurice Blanchot (Sade et Lautramont (Sade i Lautramont), 1949), Roland Barthes i Jean Paulhan. Gilbert Lly public el 1950 la primera biografia rigorosa de l'autor.

Simone de Beauvoir (en el seu assaig Faut-il brler Sade, Les Temps modernes (Cal cremar Sade, Els temps moderns), desembre del 1951-gener del 1952) i uns altres escriptors han intentat localitzar vestigis d'una filosofia radical de llibertat en els treballs de Sade, precedint l'existencialisme en uns 150 anys.

Un dels assajos a Dialctica de la Illustracin (1947) de Max Horkheimer i Theodor Adorno es titula  "Juliette, o la Illustracin i la moral" i interpreta el comportament de la Juliette de Sade com una personificaci filosfica de la Illustraci. De la mateixa manera, el psicoanalista Jacques Lacan postula en el seu assaig Kant avec Sade (Kant amb Sade) que l'tica de Sade fou la conclusi complementria de l'imperatiu categric postulat originalment per Immanuel Kant. 

Andrea Dworkin vea Sade com l'exemplar porngraf que odia la dona, recolzant la seua teoria en qu la pornografia inevitablement mena cap a la violncia contra la dona. Un captol del seu llibre Pornography: Men Possessing Women (Pornografia: els homes posseint la dona, 1979) est dedicat a l'anlisi de Sade. Susie Bright afirma que la primera novella de Dworkin Ice and Fire (Gla i foc), rica en violncia i abusos, pot ser interpretada com una versi moderna de Juliette.

 Treballs sobre Sade o els seus llibres .

Llibres.

 1899 - Bloch, Iwan: Marquis de Sade: his life and works. ;
 1950 - Lly, Gilbert: Le marquis de Sade. ;
 1963 - Gorer, Geoffrey: The life and ideas of the Marquis de Sade.
 1971 - Barthes, Roland: Sade, Fourier, Loyola;
 1979 - Carter, Angela: The Sadeian Woman.
 1986 - Verger Michael, Colette: The Marquis de Sade: the man, his works, and his critics: an annotated bibliography.;
 1988 - Wilson, Colin: The Misfits: A Study of Sexual Outsiders ;
 1989 - Verger Michael Colette: Sade, his ethics and rhetoric;
 1991 - Lever, Maurice: Marquis de Sade: A Biography.
 1993 - Paz, Octavio: Un ms all ertico: Sade.
 1995 - Moore, Thomas: Dark Eros: The Imagination of Sadism;
 1995 - Airaksinen, Timo: The philosophy of the Marquis de Sade;
 1985 - Brouard, Isabel: "Introduccin" (en Marqus de Sade: Justina o los infortunios de la virtud. Madrid, Ctedra, 1985);
 1996 - Paz, Octavio: "Un ms all ertico: Sade" (en Obras completas 10. Ideas y costumbres II. Barcelona, Crculo de Lectores, 1996);
 1998 - Bongie, Laurence L.: Sade: A Biographical Essay;
 1999 - Schaeffer, Neil: The Marquis de Sade: a life ;
 1999 - Plessix Gray, Francine de: At Home With the Marquis de Sade: A Life;
 2003 - Hayman, Ronald: Marquis de Sade: the genius of passion;

Pellcules.

Tal volta de manera no tan sorprenent, la vida i les escriptures de Sade han sigut irresistibles per als directors de cinema. Mentre hi ha nombroses pellcules pornogrfiques basades en els seus temes, ac hi ha algunes de les pellcules ms reconegudes basades en la seua histria o en els seus treballs de ficci.

 Marat/Sade, una pellcula de l'obra de Peter Weiss (1966) ;
 Marqus de Sade: Justine, dirigida per Jess Franco (1968);
 Philosophy in the Boudoir (La filosofia en el tocador) (1969) ;
 De Sade (1969) ;
 Sal o le 120 giornate di Sodoma (Sal o els 120 dies de Sodoma) , dirigida per Pier Paolo Pasolini (1975) ;
 Cruel Passion (Passi cruel) (1977) ;
 Marquis (1989) ;
 Dark Prince (El prncep obscur) (1996);
 Sade (1999) ;
 Quills (Canons) (2000);

 Enllaos externs . 

Sobre l'autor i la seua obra.
 XXX. Manual de ocio y libertinaje: website de divulgaci ldica al voltant de l'autor i el seu pensament (castell i angls);
 Pgina sobre l'autor i la seua obra (en diversos idiomes);
 Pgina sobre l'autor i la seua obra ;
 Lloc sobre la biografia de Sade escrita per Neil Schaeffer Inclou cartes adreades per Sade mentre era a la pres, cronologia biogrfica i bibliogrfica ;
 Cronologia detallada de la seua vida ;
 Breu biografia ;
 Buuel y el marqus de Sade: las cadenas de la imaginacin a Minotauro Digital, juliol del 1999. ;

Obres del marqus de Sade.
En francs.
 Wikisource francesa Diversos treballs de Sade en domini pblic.

En espanyol.
 Obres digitalitzades;
 Aline y Valcour o la Novela Filosfica    ;

En angls.
 Marquis de Sade eLibrary Inclou arxius PDF de traduccions a l'angls de diverses obres de Sade i d dos biografies de l'autor. Informaci sobre llibres publicats en angls sobre l'autor.
 Obres del marqus de Sade en el Projecte Gutenberg  ;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127851" title="Bruce Springsteen" nonfiltered="2453" processed="2446" dbindex="52649">

Bruce F. Springsteen, conegut amb el nom de The Boss, s un cantant, compositor i guitarrista  de rock.

Biografia.
Bruce Springsteen va nixer a Freehold, Nova Jersey, EUA, el 23 de setembre del 1949. 

La seva inspiraci per dedicar-se a la msica va venir quan va veure Elvis Presley en l'Ed Sullivan Show. A l'edat de 13 anys va comprar la seva primera guitarra. Als 16, la seva mare va aconseguir un prstec per comprar-li una guitarra Kent que costava 60 dlars, esdeveniment que va rememorar en la seva can "The Wish" (El desig). El 1965, es va convertir en guitarrista en el grup The Castiles, i desprs tamb va assumir el paper de vocalista principal.

La intensitat dels seus enregistraments i concerts amb la E Street Band el converteixen en un dels artistes ms carismtics del mn del rock. No obstant aix ha estat considerat al costat de la E Street Band com la millor banda en directe de tots els temps.

Va editar el seu primer disc el 1973, anomenat Greetings from Asbury Park que va vendre amb prou feines 25.000 cpies i va tenir poca acollida per la crtica tot i la presncia de canons com "Spirit In The Night" o "Blinded By The Light". El seu segent disc va ser The wild, the innocent and the E street suffle editat el mateix any i que va tenir una repercussi major amb temes destacats com "Rosalita (Come Out Tonight"), "Incident on 57th street" o "New York City Serenade". Aquests dos discs es van caracteritzar per canons llargues i denses amb gran expressivitat en les lletres.

L'any 1974, el crtic musical Jon Landau, desprs d'assistir a un dels seus concerts va escriure una frase que passaria a la histria de la msica: "I en una nit en la que necessitava sentir-me jove, ell em va fer sentir com si estigus escoltant msica per primer cop. He vist el futur del rock and roll, i el seu nom s Bruce Springsteen".

El seu primer xit de pblic i crtica va ser l'lbum Born to run (1975), lbum que cont algunes de les millors composicions de la carrera d'Springsteen, i al seu torn de la histria del rock. Es tracta de temes com Born to run, Jungleland, Backstreets o Thunder Road.

Amb Born to run, que va ser nmero 1 als Estats Units va aconseguir convertir-se en un dels referents americans del rock urb, encara que va ser tamb l'incicio d'una etapa de penries judicials. Els dos anys segents els hi va passar pledejant amb el seu antic mnager pels drets de les seves canons i va haver de passar gaireb dos anys sense poder editar cap disc.

Una vegada guanyat el judici, i quan semblava que el seu enlairament havia estat frenat, va gravar i va llanar en 1978 Darkness on the edge of town, un dels seus millors discs de la seua carrera i el comenament de la seva millor etapa com a poeta urb, amb histries esquinadors sobre els perdedors de la societat. s un disc molt diferent a Born To Run, sobretot pel que fa a la temtica. Dos anys desprs va arribar seu contundent The River (1980) un lbum doble que el va catapultar de nou al nmero un. Un malbaratament de rock and roll i expressivitat, que el va portar al cim. Tanmateix, quan tothom esperava continutat en la seva msica, va llanar Nebraska (1982), un disc intimista, acstic, gravat pel propi Springsteen amb un 8 pistes en una habitaci de casa seva. La idea era gravar ms endavant aquestes canons amb la E Street Band, per el guitarrista de la banda Steven Van Zandt li va recomanar que el deixs tal i com estava, a desgrat de Jon Landau i la seva discogrfica, que esperaven un disc ms comercial. Curiosament, mentre qualsevol altre msic hagus estat destrossat per la crtica, Springsteen en va sortir reforat.

Encara que va ser en els anys vuitanta quan es va convertir en una estrella internacional i en un dol de la cultura popular dels Estats Units, grcies al seu disc Born in the U.S.A. (1984), un disc que recuperava la lnia dels lbums anteriors a Nebraska i que es va convertir en el disc ms venut de Springsteen amb 15 milions de cpies venudes arreu del mn.

Va continuar amb el quntuple lbum Live 75-85, que recollia la seva trajectria en viu des que comencs amb la E Street Band; i el 1987 Tunnel of love que ens presentava a un Springsteen ms romntic i ntim, que va ser nmero 1 fulgurant i que va significar la dissoluci de la E Street Band desprs de la gira. Durant la gira es va fer pblica el trencament del seu matrimoni amb la model Julianne Phillips, i es comenava a rumorejar sobre un possible idilli amb la recent incorporada a la banda Patti Scialfa, per les apassionades interpretacions de temes com Tunnel of Love o Tougher Than the Rest.

A partir de 1991, ja casat amb Scialfa, inicia un cam ms acstic i intimista, d'imatge de Bob Dylan, per qui el cantant tenia una gran admiraci, que es reflecteix en discs com Human touch (1992) o Lucky town (1992), que reflecteixen l'estabilitat i felicitat assolida amb el seu matrimoni, MTV plugged (1993) i sobre tot The ghost of Tom Joad (1995), molt en la lnia de Nebraska.
El 1994 va obtenir un Oscar de Hollywood per la can Streets of Philadelphia inclosa a la banda sonora de la pellcula Philadelphia (1992), dirigida per Jonathan Demme.

El 1995 es va editar Greatest Hits un recopilatori de les seves millors canons fins a la data i 4 temes nous gravats al costat de la E Street Band. Aquest va ser el principi de la seva definitiva reuni amb la seva antiga banda. Poc desprs, el 1996, es va editar un DVD titulat Blood Brothers que recull el retrobament i l'enregistrament al costat de la E Street Band.

El 1998 va editar una recopilatori de 4 CDs que incloen una mplia selecci de material descartat al llarg de la seva carrera, un material que per una ra o una altra, no encaixava en els seus anteriors treballs, per que tanmateix hagus justificat la carrera sencera de qualsevol msic. Aquest lbum li va servir per tornar als escenaris al costat de la E Street Band en una gira mundial (Reunion Tour) de la qual va sortir Live in New York City, lbum i DVD en directe gravats durant les 11 nits consecutives que va actuar al Madison Square Garden de la ciutat de Nova York.

Ja al nou segle, es produeix un gir important en la seva carrera, quan grava l'lbum The Rising (2002) amb un nou productor, Brendan O'Brien. El canvi de so s evident i torna a les arrels del seu rock ms pur i demolidor, incorporant nous instruments i harmonies. Part de les lletres estan inspirades en els atemptats de l'11 de setembre a Nova York. Quan la crtica ja enterrava Springsteen, aquest va ressorgir amb un disc i una gira memorables. L'xit va ser rotund i va propiciar una nova gira mundial (la seva gira ms extensa des de Tunnel of Love Express el 1987), de la qual en surt el DVD "Live In Barcelona, que recull el concert gravat el 16 d'octubre de 2002 al Palau Sant Jordi.

El 2005 surt al mercat Devils and Dust , amb un estil molt semblant al LP "The Ghost of Tom Joad", que ha seguit una espectacular gira en solitari.  La can que dna nom al disc tracta dels sentiments d'un soldat durant la invasi d'Iraq de 2003 per part dels Estats Units. L'lbum va ser el nmero 1 en 10 pasos (Estats Units, ustria, Sussa, Sucia, Dinamarca, Itlia, Alemanya, Holanda, el Regne Unit i Irlanda).


Tot just acabar la seva gira s'involucr en la creaci d'un disc folk que homenatja a totes aquelles canons que van ser l'essncia de la msica nord-americana del segle XX i en especial un dels seus mxims exponents Pete Seeger publicant el mes d'abril de 2006 el disc We Shall Overcome: The Seeger Sessions. 
La particularitat d'aquest disc rau en qu Springsteen no toca amb la seva banda habitual, la E Street Band, sin que ho fa amb una banda nova, tot i que dos dels music de la E Street Band hi participen (Soozie Tyrell i Patti Scialfa). Al 3 d'Octubre del 2006, apareix una nova versi del disc We Shall Overcome, l'anomenada American Land Edition, amb 5 canons noves. Springsteen es va embarcar en una gira de concerts que va durar sis mesos amb la Seeger Sessions Band, de la qual en va sortir el DVD Live In Dublin.

El 2 d'octubre de 2007 va sortir a la venta Magic, en el que van participar tots els membres de la E Street Band. El disc destaca per la seva clara diferenciaci amb The Rising, ltim disc amb la E Street Band, i per una tornada als seus orgens rockers, amb grans dosis de pop i rock. El 19 i 20 de juliol de 2008 Bruce Springsteen torna a trepitjar els escenaris de Barcelona.

Discografia.

Greetings from Asbury Park, N. J. (5 de gener de 1973) 

The wild, the innocent, and the E street shuffle (11 de setembre de 1973) 

Born to run (25 d'agost de 1975) 

Darkness on the edge of town (2 de juny de 1978) 

The river (10 d'octubre de 1980) 

Nebraska (20 de setembre de 1982) 

Born in the U.S.A.(4 de juny de 1984) 

Live 1975-1985 (10 de novembre de 1986) 

Tunnel of Love (9 d'octubre de 1987) 

Chimes of Freedom (5 de maig de 1988) 

Human touch (31 de mar de 1992) 

Lucky town (31 de mar de 1992) 

In concert MTV plugged (12 d'abril de 1993) 

Greatest hits (28 de febrer de 1995) 

The ghost of Tom Joad (21 de novembre de 1995) 

Tracks (10 de novembre de 1998) 

18 tracks (13 d'abril de 1999) 

Live in New York City (27 de mar de 2001) 

The rising (30 de juliol de 2002) 

The essential (11 de novembre de 2003) 

Live in Barcelona DVD (18 de novembre de 2003) 

In concert MTV Plugged DVD (9 de novembre de 2004) 

Devils & dust (26 d'abril de 2005) 

Storytellers DVD (6 de setembre de 2005) 

Born to run - DVD 30th Anniversary Edition (15 de novembre de 2005)
 
Hammersmith Odeon, London '75 (28 de febrer de 2006) 

We Shall Overcome: The Seeger Sessions (25 d'abril de 2006) 

Live In Dublin (5 de juny de 2007) 

Magic (2 d'octubre de 2007) 




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127853" title="Ephemeris" nonfiltered="2454" processed="2447" dbindex="52650">
Ephemeris  s un peridic gratut en xarxa escrit exclusivament en llat. Va ser fundat l'any 2004 pel jove llatinista polons Konrad Kokoszkiewicz, qui tamb havia creat, a mitjans anys noranta, el grup de correu Grex Latine Loquentium un referent per als cultivadors del llat viu d'arreu del mn. Als seus inicis, Ephemeris va ser essencialment polons, tant per la ubicaci del seu servidor d'internet com per l'origen de la majoria dels seus redactors, membres del Circulus Latinus Varsoviensis. Tanmateix, amb el temps hi han entrat a participar ms i ms llatinistes dels cinc continents, i el seu principal administrador, l' Albinus Flaccus Emporitanus, viu a la poblaci catalana de l'Escala, des d'on tamb ha participat activament en la formaci dels cercles de conversa llatina Circulus Latinus Barcinonensis i Circulus Latinus Gerundensis.

Enllaos externs:.
Diari Ephemeris;
Grex Latine Loquentium;
Albinus Flaccus Emporitanus;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127855" title="Cap de Menorca" nonfiltered="2455" processed="2448" dbindex="52651">


El Cap de Menorca s un cap de l'illa de Mallorca.

Es troba al municipi d'Alcdia.

El topnim fa referncia a la direcci del cap: mira cap a l'illa de Menorca.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127856" title="Club Atltico River Plate" nonfiltered="2456" processed="2449" dbindex="52652">



El Club Atltico River Plate s un club esportiu argent, destacant en futbol, de la ciutat de Buenos Aires (barri de Nez).

Histria.
El Club Atltico River Plate va ser fundat el 25 de maig de 1901 a partir de dos clubs amateurs anomenats Santa Rosa i La Rosales, a prop del barri de La Boca, traslladant-se ms tard a Palermo i finalment a Nez, al nord de la ciutat, el 1923.


Als anys 30, River adquir el jugador Bernab Ferreyra del Tigre, per una molt elevada quantitat. Aquest fet li atorg el sobrenom dels milionaris. A inicis dels anys 40, River tingu una atractiva ofensiva que reb el sobrenom de La Mquina. Formaven aquesta davantera els jugadors Muoz, Moreno, Pedernera, Labruna i Loustau. Alfredo Di Stfano als 40 i Eduardo Omar Svori als 50, ms tard grans estrelles a Europa, jugaren al club.

Entre 1952 i 1957, River guany cinc de sis ttols argentins, abans de passar 18 anys sense triomfs. River retorn als xits el 1975 amb jugadors com Daniel Passarella i Norberto Alonso. El 1983, Enzo Francescoli fou adquirit del Montevideo Wanderers uruguai. Les seves actuacions al club li valgueren el sobrenom del prncep. El 1986, just desprs de la marxa de Francescoli al Racing Club Paris francs, River guany la seva primera Libertadores, amb una nova fornada de jugadors liderats per Claudio Caniggia. Entre les seves darreres estrelles podem esmentar Ariel Ortega, Hernn Crespo, Javier Saviola, Pablo Aimar o Andrs D'Alessandro.

Fins l'any 2006 el club ha guanyat 32 campionats professionals argentins, una Copa Intercontinental (1986), dues Libertadores (1986 i 1996), una Copa Interamericana (1987) i una Supercopa Sud-americana (1997), com a ttols ms destacats.

 Estadis .

L'estadi Monumental, oficialment Estadio Antonio Vespucio Liberti, s la seu de River. Est situat al barri de Nez, a Buenos Aires i t una capacitat per a 65.645 espectadors. Tamb s la seu de la selecci nacional argentina.

Els seus estadis al llarg de la histria han estat:
 Drsena Sud, 1901;
 Sarand, 1909;
 Drsena Sud, 1912;
 estadi de Ferro Carril Oeste, 1913;
 carrers Pinzn, Caboto, Aristbulo del Valle i Pedro de Mendoza, 1915;
 Palermo, 1923;
 El Monumental, 1938;

 Palmars .

1 Copa Intercontinental de futbol: 1986;
2 Copa Libertadores: 1986, 1996;
1 Supercopa Sud-americana: 1997;
1 Copa Interamericana: 1987;
33 Lliga argentina de futbol: 1920, 1932, 1936, 1937, 1941, 1942, 1945, 1947, 1952, 1953, 1955, 1956, 1957, Metropolitano 1975, Nacional 1975, Metropolitano 1977, Metropolitano 1979, Nacional 1979, Metropolitano 1980, Nacional 1981, 1985/86, 1989/90, Apertura 1991/92, Apertura 1993/94, Apertura 1994/95, Apertura 1996/97, Clausura 1996/97, Apertura 1997/98, Apertura 1999/00, Clausura 1999/00, Clausura 2001/02, Clausura 2002/03, Clausura 2003/04;
1 Lliga argentina de segona divisi: 1908;
2 Copa Competencia: 1914, 1932;
6 Copa Rio de La Plata: 1936, 1937, 1941, 1945, 1947, 1955;
5 Liguilla Pre-Libertadores: 1969, 1976, 1989, 1992, 1999;

 Jugadors destacats .




 Altres seccions .
River Plate tamb juga la lliga argentina de bsquet, de la que fou sots-campi el 1988. Tamb t equips professionals mascul i femen de voleibol, els quals juguen a la primera divisi.

 Enllaos externs .

Web oficial del club;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127857" title="Cap de Catalunya" nonfiltered="2457" processed="2450" dbindex="52653">



El Cap de Catalunya s un cap de l'illa de Mallorca.

Es troba al municipi de Pollena, a la pennsula de Formentor.

El topnim fa referncia a la direcci del cap: mira cap a Catalunya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127861" title="Graf Spee" nonfiltered="2458" processed="2451" dbindex="52654">

 Histria militar:
 L'almirall Graf Maximilian von Spee (1861-1914), de la Kaiserliche Marine (marina imperial alemanya).
 El cuirassat de butxaca Admiral Graf Spee de la Kriegsmarine (marina del Tercer Reich).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127863" title="Guadiana" nonfiltered="2459" processed="2452" dbindex="52655">


El Guadiana s un dels rius ms importants de la Pennsula Ibrica. El seu nom procedeix de l'rab wadi, riu, i del llat, Anas. Durant el perode de domini rom, aquest riu separava les provncies Batica i Lusitana, i s citat pel cronista Plini a la seva obra Histria Natural.

Actualment divideix al llarg del seu curs baix Espanya de Portugal, desembocant entre la localitat d'Ayamonte i la portuguesa de Vila Real de Santo Antnio.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127864" title="Alchi" nonfiltered="2460" processed="2453" dbindex="52656">
El poble d Alchi est situat a la regi de Ladakh (Jammu i Caixmir, ndia), a la riba esquerra de l Indus i proper de Saspol. Aquest lloc s conegut, sobretot, pel seu antic monestir: el Choskhor (enclavament religis) d Alchi. T, a ms el palau de Sonam Dorje

 El Choskhor d Alchi.
El Choskhor d Alchi est considerat com un les grans llocs del budisme per la bellesa de la seva decoraci mural, factor que s afegeix a la seva antiguitat. Aquest s un centre de budisme tibet per amb la particularitat de la forta influncia artstica, per proximitat, del Caixmir islmic.

Hom considera que aquesta influncia fou impulsada per l enviament, per part del rei Yeshe Oe, d una vintena de joves a estudiar al Caixmir. Desprs de set anys noms dos van seguien vius i van poder retornar al seu pas, impregnats d una cultura nova, un d ells fou Rinchen Sangpo, conegut per les seves traduccions de textos fins llavors desconeguts, tamb va destacar com a constructor i es va rodejar de trenta-dos artesans del Caixmir. Fou un deixeble de Rinchen Sangpo qui es va encarregar de la construcci del complex d Alchi. Des de fa un centenar d anys, aquest lloc depn del monestir de Likir.



Aquest complex t cinc dependncies principals, entre patis arbrats i multitud de chortens o estupes. Aquestes dependncies sn: el Dukhang, Sumtseng, Lotsawa Lakhang, Jampal Lakhang i Tsoma Lakhang. 


 El Dukhang;
s una sala d assemblees, precedida d un pati. Est dedicat a Vairocana, que ocupa ell lloc central, als seus costats: Ratnasambhava, Akshobya, Amitabha i Amoghasiddhi. Els murs sn decorats amb representacions de mandales.


 El Sumtseng;

El Sumtseng (Tres Pisos) Exteriorment de fusta. Es tracta d un temple bastit en tres nivells, s de redudes dimensions i est centrat per un gran chorten. Els murs tenen imatges de bodhisattves: Maitreya, Avalokitesvara i Manjuri. Per l inters d aquesta capella rau en la seva esplndida decoraci mural, que omple tots els seus racons. 

 El Lotsawa Lakhang i;
 El Jampal Lakhang;
Dos santuaris molt similars i de redudes dimensions, el primer dedicat a Sakiamuni i el segon a Manjuri, acompanyats de moltes altres divinitats.

 El Tsoma Lakhang;
El Tsoma Lakhang (Temple Nou) Decorat amb murals de gran qualitat per ja del segle XIV, ms moderns que els de les capelles anteriors.



Palau de Sonam Dorje.

Es tracta d una residncia de la famlia reial, l edifici ms antic de la poblaci, fora del Choskhor. Es va aixecar a cavall dels segles XVIII i XIX. Actualment noms s utilitzat ocasionalment. 

Es tracta d un edifici de cinc plantes bastit a tocar de la muntanya. Es troba en mal estat de conservaci.


Bibliografia.
Charles Genoud, Philippe Chabloz. Ladakh-Zanskar. Ed. Olizane, Ginebra, 2002;
Janhwij Sharma. Architectural Heritage Ladakh. I.N.T. for Art and Cultural Heritage, Nova Delhi, 2003;

Enllaos externs.
Descripci i imatges d'Alchi;
Imatges de la decoraci mural del Sumtseng;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127866" title="Futbol a l'Argentina" nonfiltered="2461" processed="2454" dbindex="52657">
 Histria .
El futbol entr a l'Argentina a mitjans del segle XIX, de la m d'immigrants anglesos que arribaven per establir-se al pas.

El primer partit de futbol se jug el 20 de juny de 1867, al Buenos Aires Cricket Club, situat als boscos de Palermo. El maig d'aquell any els germans Thomas i James Hogg publicaren un avis al diari The Standard amb la intenci de encetar la prctica del futbol. El 9 de maig es fund el Buenos Aires Football Club i s'organitz el primer partit l'esmentat 20 de juny.

El 1882 arrib al pas un immigrant des d'Esccia, Alexander Watson Hutton, per a fer-se crrec del collegi Saint Andrew. All desenvolup la prctica del futbol. Problemes amb les autoritats de la instituci provocaren la seva separaci i la creaci del English High School, fundat el 2 de febrer de 1884, i que ms tard fou anomenat Alumni AC, una instituci que guany deu campionats amateurs (incls l'aconseguit pel English High School) abans de dissoldre's el 1913. L'equip vestia samarreta a ratlles verticals vermelles i blanques i pantal negre.

En aquests anys el futbol era jugat generalment per clubs anglesos i posteriorment per escoles, dins d'altres clubs que no es dedicaven exclusivament a ell o al voltant d'empreses amb forta presncia de ciutadans britnics, com les empreses ferroviries. s en aquest context  que el 1886 comena la prctica del futbol als tallers ferroviaris de Junn. El 23 de desembre de 1892 funden el Club Buenos Aires al Pacfico, nom de l'empresa ferroviria.

El 3 de juny de 1887 es funda el Club de Gimnasia y Esgrima La Plata, el ms antic, actualment afiliat a l'AFA. Inicialment no era una instituci de futbol, el qual es comen a practicar el 1893. El Quilmes Rovers Club es funda el 27 de novembre de 1887. Actualment es denomina Quilmes Atltico Club, essent considerat oficialment com el ms antic del futbol argent. El 24 de desembre de 1889 es funda el Central Argentine Railway Athletic a la ciutat de Rosario, actualment Rosario Central. El 3 de juliol de 1892 es funda el Lobos Athletic Club, el 1896 Club Atltico Banfield, el 1898 el Club Atltico Estudiantes de Buenos Aires i el 1899 el Club Atltico Argentino de Quilmes, entre els equips encara en actiu.

Altres clubs histrics ja desapareguts foren: Old Caledonians, Saint Andrew's , Flores AC, Belgrano Athletic (ex Buenos Aires Railway i Buenos Aires al Rosario Railway), Palermo Athletic, Sp. Barracas, Estudiantil Porteo, Sp Buenos Aires, Retiro AC, Lomas AC (abandon la prctica del futbol el 1909, actualment practica esports com el rugbi, l'hoquei o el tennis, entre d'altes. El seu segon equip s el Lomas Academy), United Banks (Lomas de Zamora), CA San Isidro, Sp. Alsina, Barracas Athletic (Lans), Boca Alumni (Wilde) o Rosario Athletic.

 Competicions .
Campionat argent de futbol;
Campionat de Rosario de futbol;
Campionat de Santa Fe de futbol;
Campionat de Crdoba de futbol;
Campionat de Mendoza de futbol;

Principals clubs.


Jugadors destacats.


Principals estadis.
 Estadi Antonio Vespucio Liberti-El Monumental (Buenos Aires);
 Estadi Alberto J. Armando-La Bombonera (Buenos Aires);
 Estadi Jos Amalfitani-El Fortn (Buenos Aires);
 Estadi Pedro Bidegain-Nuevo Gasmetro (Buenos Aires);
 Estadi Toms Adolfo Duc-El Palacio (Buenos Aires);
 Estadi Libertadores de Amrica-La Doble Visera de Cemento (Avellaneda);
 Estadi Presidente Juan Domingo Pern-El Cilindro (Avellaneda);
 Estadi Ciudad de La Plata (La Plata);
 Estadi El Gigante de Arroyito (Rosario);
 Estadi Olmpico de Crdoba-Chateau Carrera (Crdoba);

 Articles relacionats .
 Asociacin del Ftbol Argentino;

 Enllaos externs.
 Asociacin del Ftbol Argentino;
 Web del Lomas Athletic Club;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127869" title="Sant Gervasi - Bonanova" nonfiltered="2462" processed="2455" dbindex="52658">

La Bonanova s un barri de Barcelona.

Est dividit en dos sectors diferenciats: el sector de Sant Gervasi, on s'hi troben cases que formaren part de l'antic casc antic de Sant Gervasi de Cassoles, i un altre sector de la Bonanova, nascut quan es constru la via que comunic Sant Gervasi amb Sarri cap a la dcada de 1890. Aquest ltim sector, el de la Bonanova, es va configurar amb el pretext que al voltant d'aquest passeig es comenaren a edificar cases senyorials de senyors que havien tornat d'Amrica amb grans fortunes. S'edificaren torres i xalets. s aix que arquitectnicament la Bonanova no est tan lligada amb el barri de Sant Gervasi.

Als anys 70 i 80 es van derruir prop del 40% de les torres de llavors, per actualment encara queden algunes. Igual passa amb el barri de Sant Gervasi ja que hi ha cases que al llindar de les portes hi ha indicat l'any de construcci o ms probablement el de remodelaci, com sn la casa del carrer de Sant Gervasi de Cassoles nm. 119 on al llindar de la porta hi duu l'any 1845. Aix fa pensar que com a mnim a la dcada del 1840 es van remodelar moltes cases. 

El nom del barri ve del de la Mare de Du de la Bonanova, que s el nom popular de la Mare de Du dels Afortunats, a la qual es dedic un altar el segle XVIII a l'antiga esglsia dels sants Gervasi i Protasi situada on ara hi ha l'esglsia de la Bonanova, i que acab despertant ms fervor que els patrons originals. El nom de la Bonanova s d'origen bblic i significa la bona notcia, de la mateixa manera que ho s el barri ve del Tibidabo  que en llat significa jo et donar.

El barri de la Bonanova s'ha convertit en uns dels barris ms benestants de tot Europa.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127870" title="Adrenalina" nonfiltered="2463" processed="2456" dbindex="52659">

L'adrenalina, suprarenina o epinefrina s una hormona, un aminoalcohol segregat per les cpsules suprarenals. s segregada en situacions d'estrs i provoca l'excitaci de l'organisme: hipertensi sangunia, dilataci dels bronquis, etctera.

Forma cristalls que s'enfosqueixen amb l'aire i la llum. Cap als 211C es fonen. s soluble en solucions aquoses d'lcalis minerals, en una soluci neutra o alcalina s'oxida i produeix adrenocrom. 

Histria.
Al maig de 1886, William Bates va descriure el descobriment de la substncia produda per la glndula adrenal en la revista New York Medical Journal. No obstant aix, va ser identificada el 1895 per Napole Cybulski, un fisileg polons. El descobriment va ser repetit el 1897 per John Jacob Abel. Jokichi Takamine, un qumic japons, va descobrir la mateixa hormona el 1900, sense coneixement dels descobriments anteriors. Fou sintetitzada artificialment per primera vegada per Friedrich Stolz el 1904.

Rol biolgic.
L'adrenalina s segregada per les cpsules suprarenals en situacions d'estrs i entra al sistema circulatori per a preparar rpidament l'organisme per a reaccionar en cas d'una emergncia. ;
 Augmenta, a travs de la seva acci en fetge i msculs, la concentraci de glucosa en la sang. Aix es produx perqu, igual que el glucag, l'adrenalina mobilitza les reserves de glucogen heptic i, a diferncia del glucag, tamb les musculars.
 Augmenta la tensi arterial: aix es produx en les arterioles, en les quals t lloc una vasoconstricci que provoca un augment de la pressi.
 Augmenta el ritme cardac.
 Augmenta la freqncia de respiraci.
 L'increment d'oxigen i glucosa als msculs i al cervell, provoca un increment temporal en les capacitats fsiques i mentals en l'individu.
 Dilata la pupilla per a tenir una millor visi.

Articles relacionats.

Noradrenalina;
Adrenocrom;
Glndula adrenal;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127872" title="Campionat argent de futbol" nonfiltered="2464" processed="2457" dbindex="52660">
La primera divisi de futbol argentina s la mxima competici futbolstica del pas. s organitzat per l'Asociacin del Ftbol Argentino i actualment es disputen dos torneigs anuals, el Torneo Clausura (disputat la primera meitat d'any) i el Torneo Apertura (disputat la segona meitat).

Actualment, els dos equips campions de cada temporada i els dos equips amb ms punts a la taula general de la temporada (excepte els campions) es classifiquen per la Copa Libertadores. El tercer equip amb ms punts es classifica per la ronda preliminar. A la Copa Sud-americana, es classifiquen Boca i River, com a convidats, ms els quatre primers equips de la taula general (excepte Boca y River). A ms, si el campi d'alguna de les dues competicions s argent, el pas obt una plaa extra.

 Equips participants (Apertura 2006 i Clausura 2007) .



 Histria .


LArgentine Association Football League organitz el primer campionat de futbol el 1891, que fou venut pel Saint Andrew's. La classificaci final fou:


La competici no acab d'assolir molt xit i la temporada segent no es disput. El 21 de febrer de 1893 es fundada una segona Argentine Association Football League, pel considerat pare del futbol argent, Alexander Watson Hutton, y representants de Quilmes Rovers Club, Caledonian's, Saint Andrew's, English High School (posteriorment Alumni), Lomas y Flores. LArgentine Association Football League fou renombrada el febrer de 1903 com Argentine Football Association, y el febrer de 1912 com Asociacin Argentina de Football.

El 14 de juny de 1912 es fund la Federacin Argentina de Football, que cre una lliga parallela que exist fins el 23 de desembre de 1914, quan es fusion amb l'AFA. Tamb exist una altra associaci parallela creada el 22 de setembre de 1919 amb el nom d'Asociacin Amateurs de Football, i que romangu fins a fusionar-se amb l'AAF el 28 de novembre de 1926, naixent lAsociacin Amateurs Argentina de Football. 


A inicis dels anys 1930 els futbolistes decideixen comenar una vaga. Volien aconseguir la llibertat de contractaci, ja que hi havia un pacte entre els clubs per a no fitxar un futbolista sense consentiment del club d'origen, i per a blanquejar la seva situaci, ja que si b molts cobraven per jugar no hi havia regles clares. Es decideix realitzar una reuni entre tots els representants de l'Associaci per a trobar una soluci. El representant de Racing Club proposa crear una branca professional amb els equips ms importants de les ciutats de Buenos Aires, La Plata, Rosario i part de la provncia de Buenos Aires. Molts representants no accepten la proposta, ja que la soluci al conflicte hauria de ser para tots i no noms per a un sector. Aix porta com a conseqncia una fractura a l'associaci produda el 19 de maig de 1931: Atlanta, Boca, Chacarita, Estudiantes de La Plata, Huracn, Independiente, Platense, Quilmes, Lans, Racing, River, Tigre, Vlez, Talleres de Remedios de Escalada, San Lorenzo, Argentinos Juniors i Ferro; formen la Liga Argentina de Football, donant comenament al profesionalisme. L'altra associaci va prendre el nom d'Asociacin Argentina de Football Amateurs i Professionales, fins que el 3 de novembre de 1934 es fusionen i donen lloc a la creaci de lAsociacin del Football Argentina.


Amb la creaci de l'AFA professional el 1934, els clubs de l'interior del pas van comenar a desitjar competir ells tamb en el campionat ms important, per la qual cosa van comenar a afiliar-se a l'AFA, especialment equips de la provncia de Buenos Aires i de les ciutats de Rosario i Santa Fe, durant les dcades dels anys 30 i 40. Aquesta afiliaci, per, no va generalitzar-se per tot el pas.

Fins l'any 1966, el campionat es va disputar a dues voltes de forma anual, disputant-se en alguns anys (sobretot de la dcada de 1930) tamb una Copa d'Honor. El 1966, l'interventor de l'AFA, Valentn Surez, va determinar un canvi en l'organitzaci dels torneigs, destinat a permetre que els equips de l'interior del pas competissin en un campionat de primera federal. El campionat tradicional, denominat Metropolitano, va ser categoritzat al mateix nivell que els organitzats per les associacions i lligues de la resta del pas, jugant-se la primera meitat de l'any i classificant equips, igual que els altres campionats, al Campionat Nacional, estructurat com una copa, amb grups i eliminatries finals.


A partir d'aleshores, el futbol es va revolucionar, sortint de l'apatia que tenia en anys anteriors. El canvi es va notar en el fet que els equips denominats petits van poder ser campions: Estudiantes de La Plata el 1967, Vlez Srsfield el 1968 i Chacarita Juniors el 1969, a diferncia del perode anterior que noms havien assolit consagrar-se cinc equips: River Plate, Boca Juniors, Independiente, Racing Club i San Lorenzo de Almagro. Tamb permet que equips de l'interior assolissin el campionat: Rosario Central (1971 i 1973) i Newell's Old Boys (1974). 

L'any 1982, l'ordre dels campionats va canviar, passant el Nacional a jugar-se en el primer semestre i el Metropolitano (redenominat Campionat de Primera Divisi des de 1981) al final de l'any. Per consell del director tcnic de la selecci argentina de futbol, Carlos Salvador Bilardo, el 1985, desprs de la disputa del Nacional, l'estructura va canviar, tornant al torneig anual des de la temporada (1985/86), desapareixent el Nacional. Per a mantenir la possibilitat d'accedir a la mxima categoria als equips de l'interior, no afiliats directament a l'AFA, es va crear el Nacional B com a segona divisi. A la temporada 1990/91, les dues rodes del campionat (Apertura i Clausura) determinaren dos campions que es van enfrontar en una final per a determinar un nic campi. A partir de la temporada 1991/92, les finals van ser eliminades i els torneigs van ser considerats independents. Malgrat que l'estructura va permetre una participaci cada vegada major d'equips de l'interior i de ciutats mitjanes o petites com Tres Arroyos o Rafaela, cap equip fora de l'eix La Plata-Buenos Aires-Rosario ha assolit el campionat.

 Historial .
 Campionats amateurs .

(1) L'Associaci considera el ttol compartit, tot i que en el seu moment es disput un play-off final entre els dos guanyat per St. Andrews. El campionat no es considerat oficial.

 Campionats professionals .
 Campionat de Primera Divisi (1931-1966) .


 Camionats Nacional y Metropolitano (1967-1985) .


 Campionat de Primera Divisi (1985/86-1990/91) .



 Campionats Clausura i Apertura (des de 1991) .



 Enllaos externs .
 Asociacin del Ftbol Argentino;
 RSSSF;
 Estadstiques i dades sobre la primera divisi i els campionats d'ascens;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127874" title="Friday Night in San Francisco" nonfiltered="2465" processed="2458" dbindex="52661">

Friday Night In San Francisco  s un lbum publicat pel trio de guitarres format per Al Di Meola, John McLaughlin i Paco de Luca. L'lbum va enregistrar-se a San Francisco el Divendres 5 de desembre de l'any 1980 al Warfield Theatre, 3 dies abans de l'assassinat de l'antic integrant del grup The Beatles John Lennon.

 Llista de temes .
 Cara A .
 Mediterranean Sundance/Ro Ancho (d'Al Di Meola i Paco de Luca) (11:25) Paco de Lucia i Al Di Meola;
 Short Tales of the Black Forest (de Chick Corea) John McLaughlin i Al Di Meola (8:39);

 Cara B .
 Frevo Rasgado (d'Egberto Gismonti) John McLaughin i Paco de Lucia (7:50);
 Fantasa Suite (d'Al Di Meola) Paco de Lucia, John McLaughlin i Al Di Meola (8:41);
 Guardian Angel (de John McLaughlin) Paco de Lucia, John McLaughlin i Al Di Meola (4:00);

 Msics .
Al Di Meola (Guitarra electroacstica);
John McLaughlin (Guitarra electroacstica);
Paco de Luca (Guitarra flamenca);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127878" title="Club Atltico Independiente" nonfiltered="2466" processed="2459" dbindex="52662">


El Club Atltico Independiente de Avellaneda s un club de futbol argent de la ciutat d'Avellaneda, al Gran Buenos Aires.

Histria.
A inicis del segle XX, un grup de treballadors d'una empresa fundaren un club anomenat Maip Banfield. El club no permet la participaci a tots els treballadors i alguns d'ells decidiren crear un nou club independent del primer. L'1 de gener de 1905, fundaren l'Independiente Football Club, i el 25 de mar, Arstides Langone fou nomenat primer president. La samarreta original del club era totalment blanca, per quan el president Arstides Langone va veure la samarreta del Nottingham Forest F.C. decid adoptar-ne els colors, que vest per primer cop el 1908, a ms de canviar el nom per l'actual Club Atletico Independiente.

Comen a participar a la segona i tercera divisi amateur argentina, fins que el 1912 la Federaci Argentina convid el club a participar a la primera divisi. El 4 de mar de 1928 inaugur en un partit contra Pearol el seu estadi, ms tard conegut com "La Doble Visera". El seu primer estadi havia estat La Crucecita, destrut en un incendi el 1923.

Durant els anys vint guany dos campionats argentins amateurs (1922 i 1926) amb jugadors com Manuel Seoane i Raimundo Orsi. El seu primer ttol professional arrib el 1938, repetint el 1939. Arsenio Erico fou part d'aquell equip, mxim golejador de la lliga el 1937 i el 1939. Erico s el mxim golejador de tota la histria de la lliga. El segent ttol d'Independiente trig nou anys, fins el 1948.

Independiente inici la dcada dels seixanta amb un ttol de lliga, que repet el 1963. Per el seu major xit arrib el 1964 en esdevenir el primer club argent en guanyar la Copa Libertadores, xit que repet l'any segent. Nous ttols els anys 1967 i 1970 iniciaren l'poca daurada del club, amb l'obtenci de 12 ttols importants: Metropolitano 1970, 1971, Nacional 1977, 1978, Copa Libertadores 1972, 1973, 1974, 1975, Copa Intercontinental 1973 i Copa Interamericana 1973, 1974, 1975. A l'equip destac el duo atacant Bochini-Bertoni.

El 1983 guany un nou Nacional i l'any segent la seva setena Copa Libertadores (rcord del campionat). A ms guany la seva segona Intercontinental derrotant el Liverpool F.C. a Tquio per 1-0. El seu darrer ttol dels 80 fou la lliga de 1988-89. Els noranta tampoc foren dolents. Guany l'Apertura 1994, i la Supercopa 1994 i 1995, i la Recopa 1995, per un total de 15 ttols internacionals.

Desprs de vuit anys sense ttols, el club guany l'Apertura 2002. La seva darrera gran estrella ha estat el davanter Sergio Agero.

 Palmars .
2 Copa Intercontinental de futbol: 1973, 1984;
7 Copa Libertadores: 1964, 1965, 1972, 1973, 1974, 1975, 1984;
2 Supercopa Sudamericana: 1994, 1995;
1 Recopa Sudamericana: 1995;
3 Copa Interamericana: 1973, 1974, 1975;
16 Lliga argentina de futbol: 1922, 1926, 1938, 1939, 1948, 1960, 1963, Nacional 1967, Metropolitano 1970, Metropolitano 1971, Nacional 1977, Nacional 1978, Nacional 1983, 1988-89, Clausura 1994, Apertura 2002;

 Jugadors destacats .
  Raimundo Orsi (1920-1928/1935);
 Manuel Seoane (1931-1933);
 Antonio Sastre (1931-1942);
 Arsenio Pastor Erico (1934-1946);
 Vicente de la Mata (1937-1950);
 Ernesto Grillo (1949-1957);
 Rubn Marino Navarro (1952-1966);
 Ral Bernao (1961-1971);
 Miguel ngel Santoro (1962-1974);
 Elbio Ricardo Pavoni (1965-1976);
 Luis Artime (1966-1968);
 Jos Omar Pastoriza (1966-1972);
 Miguel ngel Raimondo (1969-1974);
 Eduardo Andrs Maglioni (1969-1973);
 Francisco Pedro Manuel S (1971-1976);
 Osvaldo Mura;
 Ricardo Bochini (1972-1991);
 Daniel Bertoni (1973-1978);
 Enzo Trossero (1975-1979/1981-1985);
 Omar Larrosa (1977-1980);
 Antonio Alzamendi (1978-1982);
 Jorge Olgun (1979-1983);
 Nstor Clausen (1980-1988, 1995-1996);
 Pedro Monzn;
 Gabriel Caldern (1981-1983);
 Oscar Ortiz (1982-1983);
 Jorge Burruchaga (1982-1985/1995-1998);
 Miguel Oviedo (1983-1986);
 Luis Alberto Islas (1986-1995/2003);
 Gustavo Lpez (1991-1995);
 Daniel Garnero;
 Hugo Prez (1993-1995);
 Albeiro Usuriaga (1994-1995/1996-1998);
  Roberto Acua (1995-1997);
 Faryd Mondragn (1995-2000);
 Gabriel Milito (1997-2003);
 Esteban Cambiasso (1998-2001);
 Diego Forln (2000-2002);
 Daniel Montenegro (2001-2003/2006-2007);
 Federico Insa (2002-2003/2004-2005);
 Sergio Agero (2003-2006);
 Nicols Frutos (2005);
 Oscar Ustari (2005-2007);

 Enllaos externs .
Web oficial del club;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127883" title="GPartEd" nonfiltered="2467" processed="2460" dbindex="52663">


El GPartEd (Gnome Partition Editor) s un editor de particions per a l'entorn d'escriptori GNOME. S'utilitza per crear, esborrar, canviar de mida, moure, comprovar i copiar particions, i el sistema de fitxers d'elles. Aquest programa s til per crear espai per a nous sistemes operatius, reorganitzar l's del disc,  copiar dades que resideixen en discs durs i que reflecteixen una partici amb una altra (disc imaging).

Utilitza la llibreria libparted per detectar i manipular dispositius i taules de particions. Tot i aix, existeixen algunes (opcionals) eines de sistemes de fitxers que donen suport per a sistemes de fitxers no inclosos en libparted. Aquests paquets addicionals sn detectats per GPartEd i es necessita tornar a compilar el programa si s'hi volen incloure.

El GPartEd va ser escrit en C++ i utilitza gtkmm com a Eina Grfica. La idea principal s la de mantenir l'aplicaci grfica tan simple com sigui possible, seguint les indicacions de l'Human Interface Guidelines.

Tamb exixteix un CD autnom, basat en Slackware i creat amb l'ltima versi del nucli de Linux 2.6. El CD s'actualitza cada vegada que apareix una nova versi del GPartEd.

Aquesta utilitat no s'ha de confondre amb el GNU Parted, l'eina de gesti de particions que usa la lnia de comandes, publicada per la Free Software Foundation.

 Supported features: File systems & Partitions types .
El GParted suporta les segents operacions i sistemes de fitxers:


El GParted no suporta el gestor de volums lgics (LVM en angls), per molts usuaris han demanat aquesta caracterstica i possiblement s'inclour a la prxima versi.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Partici;
 QtParted, una aplicaci de gesti de particions per a KDE;

Enllaos externs.
 Lloc web oficial del GPartEd ;
 CD autnom del GPartEd;
 Manual d's del GpartEd en catal (PDF);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127887" title="Club Atltico San Lorenzo de Almagro" nonfiltered="2468" processed="2461" dbindex="52664">


El San Lorenzo de Almagro s un club de futbol argent de la ciutat de Buenos Aires (al barri de Boedo).

 Histria .
Els primers anys del 1900, un grup de joves del barri d'Almagro jugaven a futbol al carrer amb el nom de Los Forzosos de Almagro. Per el futbol al carrer s'esdevenia perills, bsicament per l'augment de les lnies de tramvia, i el mossn Lorenzo Massa decid acollir-los a la seva esglsia. L'1 d'abril de 1908 es constitu oficialment amb el nom de San Lorenzo de Almagro, en honor al pare Massa i al barri d'origen.

Rpidament el club es convert en un dels cinc grans del pas, principalment des de la professionalitzaci del futbol l'any 1931, al costat de Boca Juniors, River Plate, Racing i Independiente.


El 1933, amb homes com Isidro Lngara i altres jugadors descendents de bascos el club guany el seu primer ttol professional. L'any 1946, San Lorenzo trenc el monopoli de River Plate i guany el ttol de lliga. Aleshores va fer una gira per Espanya i Portugal molt recordada a la histria del club. L'equip derrot el FC Barcelona i les seleccions d'Espanya, Portugal entre d'altres i fou aclamat com el millor equip de tot el mn. A la plantilla del club destacaven per damunt de tots Ren Pontoni i Reinaldo Martino.

A la dcada dels seixanta, una generaci de futbolistes coneguts com els carabruta destacaren al futbol argent. L'equip del 1968 fou conegut com els matadors i guany el campionat sense ser batut. En el perode 1968-1974 San Lorenzo guany un total de 4 ttols de lliga, la seva millor marca.

Malauradament, una pobra administraci port el San Lorenzo a una profunda crisi econmica que el port a vendre el seu estadi. L'equip fou relegat l'any 1981, retornant a la primera divisi el 1982.

Amb Fernando Miele a la presidncia (1986-2001) el club constru un nou estadi i guany dos ttols de lliga, el Clausura '95 (desprs de 21 anys sense guany la primera divisi) i el Clausura 2001. A finals de 2001 guany el seu primer ttol internacional, la Copa Mercosur. Tamb guany la primera edici de la Copa Sud-americana el desembre de 2002.

 Estadi .
El vell Estadio Gasmetro fou la seu del San Lorenzo durant molts anys. Degut als deutes va ser venut el 1979. Un nou estadi anomenat Nuevo Gasmetro fou inaugurat el desembre de 1993. El nom oficial del nou estadi s Pedro Bidegain, un antic president del club, i t una capacitat per a 43.494 espectadors.

 Palmars .
1 Copa Mercosur: 2001;
1 Copa Sud-americana: 2002;
12 Lliga argentina de futbol: 1923, 1924, 1927, 1933, 1946, 1959, 1968 (Metropolitano), 1972 (Metropolitano), 1972 (Nacional), 1974 (Nacional), 1995 (Clausura), 2001 (Clausura);
3 Lliga argentina de segona divisi: 1914 (Ascenso), 1982 (Primera B);
1 Copa de Honor: 1936;

 Jugadors destacats .


 Enllaos externs .
Web oficial del club;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127890" title="Associaci d'Estudiants de Cincies de la Salut" nonfiltered="2469" processed="2462" dbindex="52665">

L'Associaci d Estudiants de Cincies de la Salut (AECS) s una associaci d Estudiants universitaris, de caire social, cientfic i cultural. Una entitat prestadora de serveis a la Joventut, apoltica, aconfessional i sense nim de lucre, en el si de l Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i Balears (ACMCB).

L AECS es mant de subvencions, donatius, activitats organitzades pels seus membres i per la quota abonada pels socis. S articula en Seccions Territorials (ST), Seccions Acadmiques (SA) i Grups de Treball (GT). 

AECS t reconeixement internacional, i forma part de la International Federation of Medical Students  Association (IFMSA), International Pharmaceutical Students  Federation (IPSF) i de la European Pharmaceutical Students  Association (EPSA). 

L associaci t la seva seu principal al local a la mateixa ACMCB, al carrer Major de Can Caralleu 1-7 de Barcelona, aix com tamb disposa de locals a totes les seccions territorials i de domicilis a les seus de l ACMCB.

 Objectius .
Des d'AECS, es vol aprofundir en el coneixement de la realitat del seu mbit territorial, donant suport al desenvolupament cultural, cientfic i social de les seves comarques, regions i pasos, i collaborant amb les entitats i associacions que treballen per la potenciaci de la salut i la qualitat cientfica i educativa d aquells.

Tamb es vol fomentar la collaboraci amb altres associacions i societats estatals i internacionals, representant-la com una entitat diferenciada.
Un dels seus objectius prioritaris s aglutinar els estudiants i post graduats de primer any de les Cincies de la Salut, relacionant-los entre ells i amb els professionals de les diferents disciplines, buscant la interdiciplinarietat en tots els projectes de l associaci, encaminats a millorar la formaci humana i cientfica d aquests.

 Histria .
El 1872 es crea el  Laboratorio , per part d'estudiants de Medicina descontents amb l'ensenyament rebut a la Facultat. Aquest fet arrossega els professors ms representatius, que s'incorporen a les tasques de l'entitat. 

Cinc anys ms tard es crea  La Academia de Ciencias Mdicas , formada per metges preocupats per la seva formaci continuada. Finalment el 1878 el  Laboratorio  i  La Academia de Ciencias Mdicas  s'uneixen donat lloc a  La Academia y Laboratorio de Ciencias Mdicas de Catalua , que s l'entitat que ha anat evolucionant fins arribar a l'Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i de Balears actual.

El 1892 els estudiants de Medicina esdevenen una secci autnoma dins l' Acadmia i anys desprs s'instauren les primeres Bosses d'Estudi (pensionats a l'estranger), antecedent dels actuals intercanvis. 

Passada la Guerra Civil (1952), l'Agrupament Escolar (estudiants de medicina) reneix amb el nom d'Associaci de Joventut Mdica de Barcelona. En els anys posteriors neixen les Joventuts Mdiques del Valls Occidental, de Girona, de Lleida, del Valls Oriental i finalment el 1980 neix la Joventut Mdica de Balears. Es crea una federaci d'entitats comarcals agrupant totes les anteriors, amb el nom de Joventuts Mdiques de Catalunya i Balears.

Anys ms tard es creen les Joventuts Mdiques del Baix Camp i de la Garrotxa i es crea el Grup de Treball d'Educaci. 

L any 1984 ingressen a l'IFMSA representant Catalunya i Balears com a primer membre sense estat propi i l any 1987 a l'IPSF i l'EPSA, i el 1992 a la IADS.

A continuaci neix la Joventut Mdica del Pas Valenci com entitat independent i es creen els grups de treball de Salut Pblica i Recerca.

Per ltim les Joventuts Mdiques de Catalunya i de Balears i la Joventut Mdica del Pas Valenci es fusionen i canvien el nom vers el d Associaci d'Estudiants de Cincies de la Salut, intentant adequar-lo a la seva realitat multidisciplinria. Apareixen l'ECS Valncia, l'ECS Alacant, l'ECS Anoia i l'ECS Andorra.

En l actualitat AECS est totalment implantada a Catalunya, l activitat per a les terres valencianes va disminuir considerablement, fins al punt en que IFMSA-Spain va poder reclamar-ho com a mbit d'actuaci propi.

 Estructura .
AECS s articula en Seccions Territorials, Seccions Acadmiques i Grups de Treball.

S'entn per Secci Territorial (ST) tota aquella filial amb facultat o no, que organitza cursos, jornades, intercanvis o qualsevol altra activitat pertanyent als grups de treball, i que funciona de manera relativament autnoma. En l actualitat les ST que estan actives sn: Barcelona, Lleida i Reus-Tarragona.

S'entn per Secci Acadmica (SA) qualsevol de les disciplines incloses en les Cincies de la Salut. Formen part d AECS com a SA: Farmcia, Medicina, Biologia, Bioqumica, Biotecnologia, Fisioterpia, Infermeria, Diettica i Nutrici. 

Per principalment l AECS est organitzat en Grups de Treball (GT), que sn un equip de persones que treballen en un determinat camp d'acci i amb objectius concrets. 

Aquestes sn: 
 Intercanvis Clnics; SCOPE.
 Intercanvis de Recerca; SCORE.
 Prctiques Hospitalries de Catalunya, Andorra i Balears; SCONE.
 Educaci Mdica; SCOME.
 Salut Reproductiva i SIDA; SCORA.
 Drets Humans i Pau; SCORP.
 Premi Gemma Rossell Romero;
 Salut Pblica; SCOPH.
 Intercanvis de Farmcia;
 Educaci Farmcia;
 Educaci Nutrici;

 Enllaos externs .
 Pgina web d'AECS;
 Pgina web d'IFMSA;
 Pgina web de l'ACMCB;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127892" title="Club Estudiantes de La Plata" nonfiltered="2470" processed="2463" dbindex="52666">


El  Club Estudiantes de La Plata  s un club esportiu, destacat en futbol, argent de la ciutat de La Plata a la provncia de Buenos Aires.

Histria.
El club va ser fundat el 4 d'agost de 1905 per estudiants universitaris que es van separar del Gimnasia y Esgrima de La Plata, el qual afavoria els esports d'interior en lloc del futbol. La seva samarreta s vermella i blanca a franges verticals, en honor del club Alumni, equip que domin el futbol argent durant aquells anys, amb pantal negre.

El 25 de desembre de 1907 inaugur el seu estadi a la Primera Avinguda. Anteriorment a la eclosi del professionalisme guany el seu primer ttol de lliga l'any 1913. Quan l'any 1931, el professionalisme fou adoptat a l'Argentina, Estudiantes tenia una destacada alineaci ofensiva formada per Lauri, Scopelli, Zozaya, Ferreyra i Guayta, coneguts com Los Profesores i que meravell el futbol argent durant aquells anys.

El 1937 inaugur els sistema d'enllumenat elctric, pioner al pas, que permet que es disputessin partits nocturns.


Durant els anys 50 destac la presncia del davanter Manuel Pellegrina, mxim golejador de la histria del club amb 221 gols. L'any 1967 guany el campionat Metropolitano, el seu primer campionat professional. Guany la Copa Libertadores de Amrica entre els anys 1968 i 1970, i la Copa Intercontinental de futbol de l'any 1968 en derrotar el Manchester United angls. L'any 1969, tamb guany la Copa Interamericana.

L'any 1982 guany un nou campionat Metropolitano i l'any segent venc al campionat Nacional. El 1994 baix de categoria, per retorn a primera la segent temporada. Al club es formaren destacats jugadors argentins com Juan Sebastin Vern, Martn Palermo, Luciano Galletti, Bernardo Romeo, Ernesto Farias o Mariano Pavone. El seu darrer xit arrib l'any 2006, amb Diego Simeone a la banqueta. Estudiantes guany el torneig Apertura desprs de derrotar el Boca Juniors per 2-1 en el partit de desempat pel ttol del campionat.

 Estadi .

L'estadi Jorge Luis Hirschi, situat a la Primera Avinguda, s la seu del club. Porta el nom d'un ex-president del club entre 1927 i 1932. T una capacitat de 23.000 espectadors, tot i que inicialment en tenia per a 28.000. Fou inaugurat el 25 de desembre de 1907.

Actualment, el seu estadi es troba clausurat i est obert un litigi amb l'ajuntament per la seva reestructuraci. L'any 2006 se sign un acord amb l'ajuntament per a la construcci d'un nou estadi al mateix emplaament on est situat l'actual amb capacitat per a 20.000 espectadors, amb el comproms d'usar l'estadi Ciudad de La Plata (on actualment juga com a local) en els partits de major convocatria. Est prevista la seva inauguraci l'any 2008.

Per als partits internacionals acostuma a jugar a l'estadi del Boca Juniors, La Bombonera.

 Palmars .
3 Copa Libertadores de Amrica: 1968, 1969, 1970;
1 Copa Intercontinental: 1968;
1 Copa Interamericana: 1969;
5 Lliga argentina de futbol: 1913, Metropolitano 1967 i 1982; Nacional 1983, Apertura 2006;
1 Copa Riu de La Plata: 1913;
1 Lligueta Pre-Libertadores: 1976;
3 Lliga argentina de segona divisi: 1911, 1954, 1994/95;

 Jugadors destacats .


 Enllaos externs .
Web oficial del club;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127894" title="QtParted" nonfiltered="2471" processed="2464" dbindex="52667">


El QtParted s un programa per al Linux que s'utilitza per crear, esborrar, redimensionar i organitzar particions. Utilitza la llibreria GNU Parted i va ser construt amb les llibreries d'eines Qt. Com el GNU Parted, t suport per a canviar la mida de les particions NTFS, utilitzant la utilitat ntfsresize.

L'equip del QtParted no ha creat cap CD autnom oficial per utilitzar el QtParted, a diferncia del GParted. D'altra banda, QtParted s'inclou en l'Ark Linux Live (l'equip d'Ark Linux est mantenint actualment el QtParted), en la popular distribuci de Linux de CD autnom Knoppix, en NimbleX, en Mepis Linux i en quits de recuperaci del sistema com SystemRescueCD, que permet tamb llegir i escriure en particions NTFS usant Captive NTFS.

Vegeu tamb.
 GParted, un gestor de particions que usa GTK;

Enllaos externs.
 Pgina del projecte QtParted  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127896" title="Estudiantes" nonfiltered="2472" processed="2465" dbindex="52668">

Club Estudiantes de La Plata: club de futbol argent.
Club Baloncesto Estudiantes: club de basquetbol espanyol.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127899" title="Club Atltico Vlez Srsfield" nonfiltered="2473" processed="2466" dbindex="52669">


El Club Atltico Vlez Srsfield s un club esportiu, destacat en futbol, argent de la ciutat de Buenos Aires (al barri de Liniers).

Histria.
El club va ser fundat l'1 de gener de 1910 al barri de Floresta de Buenos Aires, a prop d'una estaci de ferrocarril anomenada Dalmacio Vlez Srsfield.

La seva primera participaci al campionat amateur de futbol argent fou l'any 1919, acabant sots-campi. Des de l'adveniment del professionalisme l'any 1931, el club sempre ha militat a la mxima categoria, excepte en el perode 1941-1943.

La figura ms emblemtica del club ha estat Carlos Bianchi. Com a jugador, contribu al ttol de lliga aconseguit l'any 1968, a ms de ser mxim golejador de primera divisi els anys 1970, 1971 i el 1981. Com entrenador, Bianchi port l'equip a tres ttols argentins (Clausura 1993, Apertura 1995 i Clausura 1996), a ms d'una Copa Libertadores i una Copa Intercontinental de futbol (ambdues el 1994) i una Copa Interamericana el 1995. Durant aquest perode destacaren al club els jugadors Jos Luis Chilavert i Omar Asad ("El Turco"), qui marc el gol de la victria a la final de la Copa Intercontinental.

 Estadi .
L'estadi del club s el Jos Amalfitani, nom d'un ex-president del club durant ms de 30 anys. T una capacitat per a 49.747 espectadors. Fou utilitzat a la Copa del Mn de Futbol 1978.

 Palmars .
1 Copa Libertadores de Amrica: 1994;
1 Copa Intercontinental: 1994;
1 Copa Interamericana: 1995;
1 Supercopa Sud-americana: 1996;
1 Recopa Sud-americana: 1997;
6 Lliga argentina de futbol: 1968 (Nacional), 1993 (Clausura), 1995 (Apertura), Clausura 1996 (Clausura), Clausura 1998 (Clausura), Clausura 2005 (Clausura);

1 Lliga argentina de segona divisi: 1943;

 Altres seccions .
El Vlez tamb disposa de seccions masculina i femenina de voleibol a la primera divisi argentina, a ms de seccions de bsquet, hoquei patins i hoquei herba, entre d'altres.

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
La V Azulada ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127906" title="Club de Gimnasia y Esgrima La Plata" nonfiltered="2474" processed="2467" dbindex="52670">


El  Club de Gimnasia y Esgrima La Plata  s un club esportiu, destacat en futbol i basquetbol, argent de la ciutat de La Plata a la provncia de Buenos Aires.

Histria.
El club va ser fundat el 3 de juny de 1887 con una entitat que practicava la gimnstica i l'esgrima. L'any 1905 es produ una escissi al club a causa al poc mfasi que donava a la secci de futbol, creant-se el club Estudiantes de La Plata. Aquell 1905, Gimnasia comen a jugar futbol a la tercera divisi argentina.


Es retir de la competici fins el 1915, quan guany el campionat Intermedia (segona divisi). L'any 1929 guany el campionat argent. Gimnasia va descendir a segona divisi els anys 1943, 1945, 1951 i 1979, retornant a primera per darrer cop el 1985. Fou campi de segona divisi els anys 1944, 1947 i 1952. L'any 1994 guany un campionat argent oficial, anomenat "Copa Centenario de la Asociacin del Ftbol Argentino" (com la "Copa del Rey" en Espanya). Entrenat per Carlos Timoteo Griguol el club finalitz segon al Clausura 1995 i repet actuaci el campionat segent. Tamb vaig terminar subcampi als anys 1998, 2002, i 2005.

 Estadi .
L'estadi Juan Carlos Zerillo, tamb conegut com El Bosque (per estar situat en un parc de La Plata de mateix nom) s la seu del club. T una capacitat per a 33.000 espectadors. Fou usat continuament fins el 2005. Des d'aquest any el club usa el nou estadi Ciudad de La Plata, per alguns seus partits com a local. Des d'agost 2008, Gimnasia usa El Bosque per els partits de menys convocatori.

 Plantilla 2008 .
Actualitzat al 3 de octubre de 2008.;

















































Distincions Individuals

Golejadors (Pichichis)

Roberto Sosa: 16 gols (1998 Clausura);
Gonzalo Vargas: 12 gols (2006 Clausura);

Jugadors destacats.


 Palmars .
 Era amateur .

 Torneos nacionales oficiales .

 Lliga argentina de futbol (1): 1929;

 Subcampen de la Lliga argentina de futbol (1): 1924;

 Campeonato de Intermedia (Segona divisi) (1): 1915;

 Copas nacionales .

 Copa Competencia Adolfo J. Bullrich (1): 1915;

 Copa Campeonato Intermedia (1): 1915;

 Era profesional .
 Torneos nacionales oficiales .
 Subcampen de la Primera Divisin de Argentina (5): Clausura 1995, Clausura 1996, Apertura 1998, Clausura 2002, Apertura 2005
 Copa Centenario de la AFA (1): 1994;
 Segona divisi (3): 1944, 1947, y 1952
 Torneo Promocional (1) 1967
 Subcampen de la Segona divisi (1): 1946;

 Torneos nacionales amistosos .
 Copa Gobernador Alende (1): 1960
 Copa Amistad (2): 1977 y 2006;

 Torneos internacionales amistosos .

 Copa Colonia del Sacramento (1): 1998

 Cuadrangular de Asuncin (1): 1975;

 Subcampen de la Copa Sanwa Bank (1): 1994;

 Basquetbol .

L'equip de basquetbol del GELP fou un destacat club argent durant els anys 70 i 80. Els anys 1978 i 1979 es proclam campi del torneig Metropolitano, superant el favorit Obras Sanitarias. Tamb fou finalista de la Liga Nacional de Bsquetbol la temporada 2003/04.

 Evoluci de l'uniforme .

Notes i referncies.


 Enllaos externs .
Web oficial del club;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127913" title="Escut d'Amposta" nonfiltered="2475" processed="2468" dbindex="52671">


L'escut oficial d'Amposta t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una muralla d'or oberta entre dues torres, tamb obertes, acompanyada d'un escudet d'or amb quatre pals de gules al cap i d'una creu de Malta d'argent a la punta. Per timbre, una corona mural de ciutat.

Histria.

El 26 d'abril de 2004 l'Ajuntament d'Amposta va aprovar la moci presentada pel grup municipal del PSC-PM sobre modificaci de l'escut de la ciutat. De manera general va ser aprovat el 29 de mar del 2006 i publicat al DOGC el 10 d'agost del mateix any. 

L'escut tradicional d'Amposta representa la ciutat (la muralla amb les torres) i les seves dues jurisdiccions histriques: la reial, representada per l'escudet dels quatre pals, i la de l'orde hospitaler, a qui pertanyia el castell, simbolitzada per la creu de Malta. De fet, la castellania d'Amposta fou el centre de les possessions de l'orde de l'Hospital a la Corona d'Arag.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127914" title="Guaiana Essequiba" nonfiltered="2476" processed="2469" dbindex="52672">

La Guaiana Essequiba (en castell Guayana Esequiba), tamb coneguda com el territori de l'Essequibo o, a Veneuela, com a Zona en Reclamaci, s el territori del masss de les Guaianes comprs entre els rius Cuyuni i Essequibo que, amb una extensi de 159.500 km2, la Guyana ha incorporat dins de les seves fronteres i que Veneuela en reclama la sobirania a nivell internacional per mitj dels acords de Ginebra del 17 de febrer de 1966.

El nom del riu Essequibo (escrit aix en angls i portugus, i Esequibo en castell) es deriva del cognom de Juan de Esquivel, lloctinent de Diego Coln durant les primeres dcades del segle XVI. Diversos canvis fontics derivats de la pronunciaci per part d'indgenes i europeus sn els responsables de la grafia actual del terme.

La inclusi del territori de l'Essequibo dins de la Guyana est establerta a la seva Constituci del 1980, reformada el 1996, que afirma que "The territory of the State comprises the areas that immediately before the commencement of this Constitution were comprised in the area of Guyana together with such other areas as may be declared by Act of Parliament to form part of the territory of the State" territori de l'Estat inclou les rees que immediatament abans de l'entrada en vigor d'aquesta Constituci estaven incloses dins l'rea de la Guyana juntament amb altres que poguessin ser declarades com a part del territori de l'Estat per Llei del Parlament". Aquestes rees sn les que conformaven la colnia de la Guaiana Britnica abans de la seva independncia, per a la qual la Gran Bretanya va reconixer com a lmit occidental el riu Essequibo, cartografiat polticament en favor seu l'any 1938.

Per la seva banda, Veneuela declara, en l'article 10 de la seva constituci de 1999, que "El territorio y dems espacios geogrficos de la Repblica son los que correspondan a la Capitana General de Venezuela antes de la transformacin poltica iniciada el 19 de abril de 1810, con las modificaciones resultantes de los tratados y laudos arbitrales no viciados de nulidad" territori i els altres espais geogrfics de la Repblica sn els que corresponien a la Capitania General de Veneuela abans de la transformaci poltica iniciada el 19 d'abril de 1810, amb les modificacions resultants dels tractats i els laudes arbitrals no viciats de nullitat". La Capitania General de Veneuela comprenia els territoris de l'antiga provncia de Guaiana, que ocupaven la mateixa regi Essequiba.

Desprs d apellar al govern dels Estats Units, aquest va proposar un arbitratge; es va formar un tribunal el 1899, la decisi del qual forma el Laudo Arbitral de Pars. El tractat va concloure amb la cessi del territori a l oest del riu Esequibo a Gran Bretanya. No obstant, considerant que Veneuela no va estar representada directament, ja que dos representants del pas foren nombrats pels Estats Units no representant l estat veneol, aquesta va declarar la nullitat del tractat unes dcades ms endavant. Posteriorment, Veneuela i Guyana (independentment) varen signar l Acord de Ginebra (16 de febrer de 1966) on es va acordar crear una comissi mixta per buscar un mecanisme per donar per finalitzat el conflicte, desprs de quatre anys sense arribar a cap mena de resultat es decideix signar a Trinitat i Tobago el Protocolo de Puerto Espaa amb l objectiu de prorrogar les discussions per dotze anys, venuts el 1982, en aquest moment Veneuela decideix no renovar aquest tractat i continuar amb l Acord de Ginebra a travs del Secretari de les Nacions Unides. Des de llavors la reclamaci est sotmesa a la intermediaci de la Secretaria General de les Nacions Unides sota les condicions de l Acord de Ginebra.

La Guayana Esequiva abarca la totalitat de regions de Barima-Waimi, Cuyuni-Mazaruni, Pomeroon-Supenaam, Potaro-Siparuni, Alto Takutu-Alto Essequibo y la part occidental de la regi d Illes Essequibo-Demerara Occidental, totes divisions administratives actualment sota el control de Guyana, no reconegudes per Veneuela.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127917" title="Joan Bonal Grcia" nonfiltered="2477" processed="2470" dbindex="52673">
Joan Bonal Grcia (Terrades, Alt Empord, 24 d'agost de 1769 - Zuera, Saragossa, 19 d'agost de 1829) fou un religis catal nascut al si d una famlia cristiana benestant. Tot i ser-ne l hereu (s el ms gran de set germans), hi renunci i es dedic al estudis religiosos.

Als 20 anys, ingressa a la Universitat Sertoriana d Osca, on cursa estudis en filosofia i, el 1791, n obt el grau de batxiller. Durant aquest temps, realitza les primeres oposicions per a la ctedra de gramtica a Ripoll i Santpedor.

Del 1792 al 1794 estudia teologia al Collegi dels Pares Dominics de Barcelona. L any segent, el 1795, cursa el quart any de teologia i histria de l esglsia a Saragossa.

Havent acabat els estudis, als 27 anys realitza la tercera oposici a Reus. El 10 de setembre de 1796, obt el grau de Magisteri i la preceptoria de Reus. Aqu es decanta clarament pel sacerdoci. El 1798, als 29 anys, rep el subdiaconat i diaconat. Uns mesos ms tard, s ordenat sacerdot.

Al rebre de l arquebisbe de Tarragona el nomenament de vicari, primer de Vinyols del Camp, i desprs de Mont-roig del Camp, renunci la seva ctedra l'1 de febrer de 1803.

El 19 d'agost de 1829, mor al Santuari del Salz de Zuera.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127920" title="Miquel de Santjoan" nonfiltered="2478" processed="2471" dbindex="52674">


Miquel de Santjoan, president de la Generalitat de Catalunya entre 1389 i 1396, havia estat nomenat per les Corts de Monts l'11 de juny de 1389. Va ser ardiaca de Girona i, des de 1392, canonge de la seu de Barcelona. En juny de 1396, s'absenta de Barcelona per preparar una ambaixada el papa Gregori XI al rei Mart. Va estar substitut per Alfons de Tous, ja que no va tornar al Principat, si b a partir de 1398 sembla que residia a Valncia.

El final del seu mandat va coincidir amb la successi reial. Al morir el rei Joan I d'Arag de forma sobtada el 19 de maig de 1396, el va substituir el seu germ Mart l'Hum que, en aquells moments, residia a Siclia. Les pretensions al tron de Mateu I de Foix en nom de la seva dona Joana, filla de Joan I no varen ser ateses i el Comte de Foix es va aliar amb el comte d'Armanyac per preparar una guerra. El Parlament es reun en juliol de 1396 per acordar obtenir fons per tal d'afrontar la defensa, ja que el comte de Foix era tamb vescomte de Castellb amb importants feus dins de Catalunya, entre d'altres, la vila de Martorell. 


 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Enciclopdia Catalana. ISBN 84-412-0884-0;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127923" title="Circuit" nonfiltered="2479" processed="2472" dbindex="52675">

 Telecomunicacions, Electrnica i Electricitat:;
 Un circuit elctric, una srie d'elements elctrics o electrnics interconnectats a travs de conductors en un o ms bucles tancats.
 Un circuit magntic.
 Un circuit tancat de televisi.
 Un circuit imprs, quan els conductors estan formats per lmines de material conductor dipositat sobre una placa allant.
 Un circuit integrat, s una pastilla o xip on es troben tots els components electrnics necessaris per a realitzar una funci.

 Lgica:;
 Un circuit de commutaci s una representaci grfica d'operacions lgiques.

 Automobilisme:;
 Un circuit automobilstic s una ruta o pista dissenyada per a la competncia d'autombils.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127925" title="Edifici" nonfiltered="2480" processed="2473" dbindex="52676">
 

La paraula edifici vol dir fer foc (del indoeuropeu de, foc i del llat facere, fer), el que no ha d'estranyar quan se segueix dient llar a l'habitatge.

Es tracta d'una obra de fbrica, dedicat a albergar diferents activitats humanes: habitatge, temple, teatre (edifici), comer...

De l'origen del nom sembla desprendre's que els primitius van servir per a albergar el foc, evitant que ho apagues la pluja o el vent, car no era senzill encendre'l.

La imaginaci humana va millorar les tcniques de construcci i decorar les diverses parts, fins a fer de l'activitat d'edificar una de les Belles Arts, l'Arquitectura.

 Arquitectura clssica .
A l arquitectura clssica distingim els segents conceptes, referits als seus cossos i formes:

 Cos de l'edifici .
Podem descriure el cos d un edifici com les parts fsiques que el componen. Algunes d aquestes parts del cos son:

Ala s el cos que s'estn per un lateral en relaci amb un altre.

Prtic s el cos format per una galeria de columnes o per arquejades davant la portada de l'edifici i tamb tota galeria de columnes o pilastres, coberta i recolzada en el sl per oberta a l'aire lliure.

Es diu galeria a tot mbit amb arquejades obertes a l'aire lliure en qualsevol pis i tamb tota obra sortint en forma de balconada perllongada o una estada molt llarga.

Peristil s el prtic que s'estn al voltant de l'edifici ja en la seva part interior o exterior.

Atri, pati situat en l'interior de l'edifici i tamb una plaa en l'exterior d'algunes esglsies.

Vestbul, el mateix atri interior i, en general, la primera estada desprs de la porta, que dna pas a les altres.

Nau, tot mbit interior que s'estn al llarg en les esglsies, que es diu aix per prendre la forma juntament amb la seva volta d'un vaixell invertit.

Tram, cadascuna de les porcions transversals (de columna a columna o de pilastra a pilastra) que es divideix una nau.

Creuer, nau menor que talla a les altres i tamb la intersecci d'aquest amb la nau principal.

Crugia s l'mbit que es troba entre dos murs de crrega en qualsevol pis.

Girola, nau circular darrere de la capella major configurada com una prolongaci de les naus laterals.

Absis, cos de planta semicircular o poligonal situat en l'extrem oposat a l'entrada principal, que es denomina menor o secundari.

La cripta s la capella o esglsia subterrnia situada en general sota una altra.

Es diu claustre al conjunt de prtics interiors que envolten un pati en els monestirs i catedrals.

El trifori s la galeria que se situa en el pis superior de les naus laterals.

Els cossos de l'edifici consten de membres principals o secundaris. Els membres principals es poden classificar en dos tipus:

Els suports o sustentacions. A aquest grup corresponen els murs i les columnes. Aquests elements es denominen en general massissos per a distingir-los de les obertures que sn els espais de llum entre aquells. Entre els massissos, mereix especial consideraci el aparell que s la disposici i trabaz donades als materials emprats en l'obra.

El suportat o sostingut. Aqu s'englobarien el entaulament, els arcs i voltes.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127929" title=".net" nonfiltered="2481" processed="2474" dbindex="52677">


Per a l'API de Microsoft vegeu .NET.;

.net s un domini de primer nivell genric que forma part del sistema de dominis d'Internet. El domini .net s administrat per la companyia VeriSign.

.net va ser un dels dominis originals (si b no s'esmenta en el RFC 920), va ser creat al gener de 1985. Originalment es va orientar el seu s a entitats d'administraci de xarxes, tals com provedors d'Internet. Actualment no existeixen requisits particulars per a registrar un domini .net.

 Vegeu tamb .
DNS;
Llista de dominis d'Internet;

 Enllaos externs .
 Informaci en IANA de dominis .net;
 RFC 920 Document que defineix els dominis originals d'Internet, per no esmenta al domini .net.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127930" title="Reductor" nonfiltered="2482" processed="2475" dbindex="52678">
Un reductor s, en una reacci redox, l'element o compost que s capa d'oxidar-se, s a dir transeferir electrons a un altre element o compost que s'anomena oxidant. L'oxidant, llavors, s'haur redut.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127932" title="Reacci d'oxidaci-reducci" nonfiltered="2483" processed="2476" dbindex="52679">


Les reaccions d'oxidaci -reducci (abreujades Redox) inclouen tots els processos qumics en qu els toms canvien el seu estat d'oxidaci.

Un simple procs redox, tal com l'oxidaci del carboni a dixid de carboni, i la reducci del carboni per l'hidrogen a met (CH4), o un procs complex com l'oxidaci del sucre en el cos hum, a travs d'una srie de processos de transferncia d'electrons.

 Mtode d'igualaci de l'i-electr .
Aquest mtode d'ajustar processos redox es basa en l'existncia d'ions i s'efectua a travs d'electrons. En podem distingir els segents passos ordenats:

 Determinaci dels semiprocessos: escriurem les dues semireaccions d'oxidaci i de reducci a partir noms de les espcies qumiques que segueixen aquests processos i en la forma microscpica en qu es troben a la naturalesa (toms, molcules o ions).
 Ajust atmic: a partir dels coeficients numrics adequats farem que el nombre i tipus d'toms siguin els mateixos en els dos membres de les respectives semireaccions. Si s medi cid utilitzarem protons (H+) i si s bsic utilitzarem hidroxils (OH-) que normalment es complementaran amb molcules d'aigua.
 Igualaci de crrega elctrica: a partir de la igualaci atmica caldr ara ajustar la crrega elctrica i aix es far mitjanant el guany (reducci) o prdua (oxidaci) d'electrons.
 Determinaci del procs "redox": es tracta ara de sumar les dues semireaccions, prvia multiplicaci d'aquestes, pels coeficients numrics adequats de manera que el nombre d'electrons guanyats i perduts siguin els mateixos.
 Determinaci de la reacci total: de vegades, caldr complementar el procs redox amb les espcies qumiques que no s'han oxidat ni redut per que acompanyen la reacci.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127933" title="Morinda" nonfiltered="2484" processed="2477" dbindex="52680">

La morinda (Morinda citrifolia) s un planta arbria o arbustiva tropical de la famlia de les rubicies. La seva distribuci s extensa i va des del sud-est asitic fins a la Polinsia. T usos medicinals molt estesos per entre les illes pacfiques.

Caracterstiques.
La morinda s un arbust o arbre petit de fulle perenne i amb un tronc recte i llarg verd brillant; les fulles sn elptiques, grans, senzilles i brillants, amb els nervis marcats. Floreix durant tot l'any, amb unes inflorescncies petites, blanques i de forma tubular. D'ac surt el fruit, ovodal i amb una superfcie irregular de color groguenca i blanquinosa. 

La planta creix correctament a sls ben drenats i tolera b les altes salinitats i les sequeres no gaire persistents. La seva bona adaptabilitat permet de trobar-lo des de les selves polinsies, fins a terrenys volcnics, passant pels sls sorrencs dels atols.

Usos.
Tradicionalment, el fruit de la morinda es consumia a les illes del Pacfic en poques d'escassetat d'aliments, tot i que en alguns llocs ja formava part de la dieta dels illencs. Encara avui es continua elaborant un producte medicinal: el tnic de morinda. Es tracta d'un xarop extret a partir de les fruites que s'usa com a antipirtic, descongestiu i contra l'artritis. A Malisia un empast de les fulles s emprat contra la tos. Actualment, el tnic de morinda (sobretot el que procedeix de Tahit) es comercialitza als pasos occidentals com a calmant dels dolors corporals.

Enllaos externs.

Captol del llibre Traditional Trees of Pacific Islands dedicat a la Morinda ;
Referncia ITIS ;
Portal dedicat a la Morinda ;
Anlisi de la composici del tnic de Morinda ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127936" title="Concili de Constana" nonfiltered="2485" processed="2478" dbindex="52681">

 El Concili de Constana va ser un concili ecumnic de l'Esglsia cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon. El concili, que va estar reunit des de 1414 fins a 1418 a Constana, va perseguir la finalitat d'acabar amb el Gran Cisma d'Occident i estudiar la reforma de l Esglsia. Entre d'altres, el concili va condemnar a Jan Hus a ser cremat a la foguera el 6 de juliol de 1415.

Elecci del Papa. 
En el moment de la convocatria del concili, tres persones reclamaven el soli pontifici. Un intent del Concili de Pisa de 1409 de solucionar la qesti amb l'elecci d Alexandre V havia resultat infructus, doncs tant Gregori XII a Roma com Benet XIII a Aviny s'havien negat a acceptar l'autoritat conciliar per sobre de la prpia i continuaven dirigint faccions de l'Esglsia.

A l'obertura del concili, noms els bisbes que recolzaven a Joan XXIII es trobaven presents. En lnia amb la doctrina conciliarista que havien adoptat a Pisa, el concili va declarar la primacia de la seva autoritat i el maig de 1415 va deposar a Joan XXIII, que havia esperat d'ells confirmaci dels seus ttols per al papat. Tanmateix, ja que devia el seu nomenament original a l'autoritat conciliar, va acceptar la decisi. El juliol d'aquell mateix any, amb la presncia ja dels cardenals de Gregori XII, es va reobrir el concili, que va acceptar la renncia de Gregori; la postura d'aquest, que no havia adms la doctrina de qu l'autoritat conciliar estigus per sobre del Papa, seria finalment confirmada per concilis posteriors.

Davant de la situaci, Benet XIII va abandonar els plans de sumar-se al concili i va fugir des d'Aviny a Penscola. Desprs de llargues negociacions de Segimon amb el rei d'Arag, aleshores monarca d'aquests territoris, es va aconseguir finalment que part dels bisbes de Benet s'incorporessin al concili i dictaminessin la deposici del mateix. Benet no abandonaria el castell de Penscola fins a la seva mort; tanmateix, potser en consideraci al seu origen  Benet havia nascut com Pedro Martnez de Luna a Illueca, Arag; les corones de Navarra, Arag i Castella, aix com la escocesa el van reconixer com a Papa durant la resta de la seva vida.

L'elecci d'un nou Papa es va mostrar en extrem complexa per les constants pressions dels monarques, que  preocupats per la presncia de Segimon  van buscar tamb influir en la decisi. Finalment l'elecci l'11 de novembre de 1417 del moderat cardenal Ot de Colonna com Mart V va aconseguir aplacar les tensions. Amb aquesta es va donar fi al Gran Cisma d'Occident, desprs de gaireb quaranta anys de disputes.

Reformes. 
El concili va continuar tamb les obres del de Pisa respecte a les reformes de doctrina i teologia sacramental. Els reformadors Jan Hus, John Wycliff i Jeroni de Praga van ser condemnats com a heretges. Les restes de Wycliff, que portava ja diverses dcades mort, van ser exhumades i es van transportar a Constana, on van ser cremades. Malgrat que Segimon havia garantit la seva protecci a Hus, aquest tamb va ser fet presoner i condemnat a mort. La seva execuci va tenir lloc el 6 de juliol de 1415, junt amb la de Jeroni. La reacci no es va fer esperar a Bohmia, on la revoluci hussita tindria la regi en conflicte permanent fins a la guerra dels Trenta Anys.

 El decret  Haec santa, promulgat el 6 d'abril de 1415, va establir la solidaritat collegial entre les decisions conciliessis i l'autoritat papal, continuant la lnia de reformes iniciada a Pisa. Tanmateix, i en part a causa de les mesures que va haver de prendre desprs Mart V per restaurar la debilitada influncia del papat a Roma, el curs d'acci, que havia d'incloure, entre altres coses, concilis regulars convocats quinquenalment, es va suspendre. Certs historiadors veuen en aix una de les causes de la Reforma protestant.

Altres assumptes. 
El concili va debatre tamb l'acusaci, realitzada pels cavallers Teutnics, de qu Polnia allotjava i defensava activament a pagans; els interessos de l'orde, que des de la conversi al cristianisme de Ladislau Jagell de Litunia i el seu matrimoni amb la reina Eduvigis de Polnia, que va culminar amb la seva ascensi al tron com Ladislau II de Polonia, havia vist minvada la seva capacitat d'acci, van ser tanmateix desatesos. El rector de la Universitat de Cracvia, Pawel Wlodkowicz, un eminent jurista, va defensar la teoria del dret a l'autogovern de totes les nacions, fins i tot les paganes, que seria desprs recollida i desenvolupada a les obres de l escola de Salamanca.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127937" title="Cristbal Oudrid" nonfiltered="2486" processed="2479" dbindex="52682">
Cristbal Oudrid y Segura, (Badajoz, 7 de febrer de 1825) - Madrid, 13 de mar de 1877) fou un compositor espanyol. Va ser un destacat pianista, compositor de sarsueles i director d'orquestra. 

Biografia.
Son pare, Carlos Oudrid, d'origen flamenc, va ser el seu professor de msica, per sense cap mtode, el que li provocaria llacunes tcniques que va arrossegar durant tota la seua carrera. Tot i aix, Oudrid va ser un autodidacta i va aprendre a tocar diversos instruments de vent de la banda de son pare, aix com el piano. L'any 1844 va traslladar-se a Madrid per recomanaci de Baltasar Saldoni, qui li va proporcionar els contactes necessaris per a qu poguera guanyar-se la vida com a intrpret de piano en concerts i en algun caf. Ben aviat va comenar a compondre peces de sal i canons de tema espanyol.

El seu debut en la sarsuela el va fer amb l'obra de Mariano Fernndez La Venta del Puerto o Juanillo el contrabandista, estrenada l'any 1847 al Teatro del Prncipe de Madrid. Poc desprs, l'any 1848, va estrenar El Ensayo de una pera, en companyia de Rafael Hernando, l'xit de la qual el va situar com a capdavanter del moviment de refundaci de la sarsuela moderna. Es tracta d'una sarsuela pardica, basada en l'opereta italiana La Prova di una opera seria de Giuseppe Mazza, sobre l'assaig d'una pera titulada Las sacerdotisas del sol o los espaoles en el otro mundo. La importncia d'aquesta obra s que va suposar un important avan en el contingut musical de la sarsuela, abandonant els temes localistes i eixamplant l'ambici artstica i expressiva. L'any 1850 va collaborar en la composici de la sarsuela collectiva Escenas de Chamber, junt amb Rafael Hernando Palomar, Francisco Asenjo Barbieri i Joaqun Gaztambide y Garbayo. Aquesta sarsuela seria l'origen de la Societat Artstic Musical per al cultiu de la sarsuela, creada amb els compositors esmentats, el llibretista Luis de Olona, el barton Francisco de Salas i el compositor Jos Inzenga. Els cinc compositors es comprometien a compondre tres obres per temporada, una d'elles en dos actes o ms, i les altres en un acte. La liquidaci de beneficis seria a parts iguals. L'any 1853, el barton Salas, que era el soci amb un major esperit empresarial, va posar damunt de la taula la situaci: les obres compostes per Barbieri i Gaztambide (17 actes i 14 actes respectivament) havien estat les de major xit, mentre que les d'Inzenga, Oudrid i Hernando (2 actes, 9 actes i 3 actes respectivament) havien resultat en fracs o en xit moderat. L'evidncia que Hernando i Inzenga s'havien lucrat injustament del treball dels companys, unit a qu les exigncies econmiques dels cantants obligaven a l'aportaci de capital extra, van forar a reestructurar la societat, quedant fora Oudrid, Inzenga i Hernando, que no posseen un patrimoni suficient com per a fer-se crrec del capital requerit. Aquesta situaci va provocar no poc ressentiment en Oudrid, que s que havia complert relativament amb la seua tasca (9 actes en total).

No obstant, l'activitat d'Oudrid va continuar, i els anys posteriors va donar a l'escena una cinquantena de sarsueles, entre les quals van destacar pel seu xit El Postilln de la Rioja (1856), basada en l'pera cmica d'Adolphe Adam Le postillon de Longjumeau,  i El Molinero de Subiza (1870).

L'obra ms coneguda d'Oudrid s el poema simfnic El Sitio de Zaragoza, interpretat habitualment en la seua versi per a banda de msica, que narra l'enfrontament de les tropes napoleniques amb l'assetjada ciutadania de Saragossa.

Com a director, va dirigir l'orquestra del Teatre Real de Madrid i el Teatre de la Sarsuela. Va morir el 13 de mar de 1977 mentre preparava una representaci de l'pera Mignon del compositor francs Ambroise Thomas.

 Obres .
Sarsuela.
 1847 La Venta del puerto o Juanillo el contrabandista, 1 acte  (junt amb: Mariano Soriano Fuertes) -llibret: Mariano Fernandez;
 1847 La Pradera del canal, 1 acte (junt amb: Sebastin Iradier) -llibret: Agustin Azcona;
 1847 El Turrn de Nochebuena -llibret: Vicente Izquierdo;
 1848 El Ensayo de una pera, 1 acte (junt amb: Rafael Hernando Palomar) -llibret: Juan del Peral;
 1850 Escenas de Chamber, 1 acte (junt amb: Rafael Hernando Palomar, Francisco Asenjo Barbieri i Joaqun Gaztambide y Garbayo) -llibret: Jos Olona;
 1851 Misterios de Bastidores, 1 acte -llibret: Francisco de Paula Montemar;
 1851 Todo son raptos (junt amb: Francisco Asenjo Barbieri);
 1851 Por seguir a una mujer, 4 escenas (junt amb: Francisco Asenjo Barbieri, Joaqun Gaztambide y Garbayo, Rafael Hernando Palomar i Jos Inzenga) -llibret: Luis Olona;
 1851 La Paga de Navidad, 1 acte -llibret: Francisco de Paula Montemar;
 1851 Pero Grullo, 2 actes -llibret: Jos Mara de Larrea en Antonio Lozano;
 1852 Buenos das, Seor Don Simn;
 1852 Mateo y Matea, 1 acte -llibret: Rafael Maiquez;
 1852 Salvador y Salvadora, 1 acte (junt amb: Luis Arche) - libretto: Antonio Auset;
 1852 De este mundo al otro, 2 actes - libretto: Luis Olona;
 1853 El Alcalde de Tronchn, 1 acte - libretto: Calixto Boldn y Conde;
 1853 El Alma en pena, 1 acte -llibret: Ramn Valladares y Saavedra;
 1853 Buenas noches, seor don Simn, 1 acte -llibret: Luis Olona;
 1853 El Hijo de familia o El lancero voluntario, 3 actes (junt amb: Emilio Arrieta i Joaqun Gaztambide y Garbayo) ;
 1854 La Cola del diablo, 2 actes -llibret: Luis Olona;
 1854 Pablito o Segunda parte de D. Simon, 1 acte -llibret: Luis Olona;
 1855 Alumbra a este caballero, 1 acte -llibret: Jos Olona;
 1855 Amor y misterio, 3 actes -llibret: Luis Olona;
 1855 Estebanillo Peralta, 3 actes (junt amb: Joaqun Gaztambide y Garbayo) - libretto: Ventura de la Vega;
 1856 El Postilln de la Rioja, 2 actes -llibret: Luis Olona;
 1856 Un viaje al vapor, 3 actes -llibret: Jos Olona;
 1856 La Flor de la serrana, 1 acte -llibret: Jos Mara Gutierrez de Alba;
 1857 El Hijo del regimiento, 3 actes -llibret: Victoriano Tamayo y Baus;
 1858 Don Sisenando, 1 acte -llibret: Juan de La Puerta Vizcano;
 1858 El Joven Virginio, 1 acte -llibret: Mariano Pina y Bohigas;
 1859 Enlace y desenlace, 2 actes -llibret: Mariano Pina y Bohigas;
 1859 El ltimo mono, 1 acte -llibret: Narciso Serra;
 1859 El Zuavo, 1 acte -llibret: Pedro Niceto de Sobrado;
 1859 Un disparate!!, 1 acte -llibret: Ricardo Velasco Aylln ;
 1860 A rey muerto, 1 acte -llibret: Luis Rivera;
 1860 Doa Mariquita;
 1860 Memorias de un estudiante, 3 actes -llibret: Jos Picn;
 1860 Nadie se muere hasta que Dios quiere, 1 acte -llibret: Narciso Serra;
 1860 El Gran bandido, 2 actes (junt amb: Manuel Fernndez Caballero) -llibret: Francisco Camprodn;
 1861 Anarqua conyugal, 1 acte -llibret: Jos Picn;
 1861 Un concierto casero, 1 acte -llibret: Jos Picn;
 1861 Un viaje alrededor de mi suegro;
 1861 El Caballo blanco, 2 actes (junt amb: Manuel Fernndez Caballero) -llibret: Mariano Pina Domnguez;
 1862 La Isla de San Balandrn -llibret: Mariano Pina y Bohigas;
 1862 Juegos de azar (junt amb: Manuel Fernndez Caballero)  ;
 1862 Equilibrios de amor, 1 acte (junt amb: Manuel Fernndez Caballero -llibret: Fernando Martnez Pedrosa;
 1863 Por amor al prjimo, 1 acte -llibret: Juan Belza;
 1863 La Voluntad de la nia, 1 acte (junt amb: Miguel Carreras Gonzlez) -llibret: Emilio lvarez;
 1863 Walter, o la hurfana de Bruselas;
 1863 Matilde y Malek-Adhel, 3 actes (junt amb: Joaqun Gaztambide y Garbayo)  -llibret: Carlos Frontaura;
 1864 Un marido de lance, 1 acte -llibret: Ricardo Caltaazor;
 1864 El alcalde de Tronchn, 1 acte -llibret: Calixto Boldn y Conde;
 1867 Bazar de novias, 1 acte -llibret: Mariano Pina;
 1867 La Espada de Satans, 4 actes -llibret: Rafael Maria Liern;
 1867 Un estudiante de Salamanca, 3 actes -llibret: Luis Rivera;
 1868 Caf teatro y Restaurante cantante,1 acte -llibret: Emilio lvarez;
 1869 Acuerdo municipal, 1 acte (junt amb: Enrique Broca) -llibret: Antonio Ramiro y Garcia;
 1870 El Molinero de Subiza, 3 actes -llibret: Luis de Eguilaz;
 1870 La Gata de Mari Ramos;
 1871 Justos por pecadores (junt amb: Pedro Miguel Marqus);
 1872 Mir y compaa o Una fiesta en Alcorcn, 1 acte -llibret: Francisco Garcia Vivanco;
 1874 Ildara;
 1874 El seor de Cascarrabias, 2 actes -llibret: Rafael Maria Liern;
 1874 Moreto, 3 actes -llibret: Agustn Azcona;
 1875 Compuesto y sin novia, 3 actes -llibret: Mariano Pina Domnguez;
 1876 Blancos y azules, 3 actes (junt amb: Manuel Fernndez Caballero) -llibret: Jos Mara Nogus i Rafael Mara Liern;
 1884 El Consejo de los Diez -llibret: Aurora Snchez y Aroca;

 Msica vocal .
 La Pajarita, per a soprano i piano;
 La Macarena, per a violoncel i guitarra;

Orquestra.
 El Sitio de Zaragoza, poema simfnic. Tamb existeix en versi per a banda de msica.

Bibliografia.
 Emilio Cotarelo y Mori. Historia de la Zarzuela. Instituto Complutense de Ciencias Musicales. Madrid, 2003. Madrid, 2000. ;
 Roger Alier. La Zarzuela. Ed. Robinbook, S.L. 2002. Barcelona. ISBN 84-95601-54-0 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127939" title="Frederic Cristi I de Saxnia" nonfiltered="2487" processed="2480" dbindex="52683">


Frederic Cristi I de Saxnia (Dresden 1722 - 1763). Elector de Saxnia des del mes d'octubre de 1763 fins al mes de setembre del mateix any. 

Nascut a la ciutat de Dresden, capital del regne de Saxnia, el dia 5 de setembre de 1763, essent fill de l'elector Frederic August II de Saxnia i de l'arxiduquessa Maria Josepa d'ustria. Frederic Cristi era nt per via paterna de l'elector Frederic August I de Saxnia i de la marcgravina Cristina de Brandenburg-Bayreuth; mentre que per via materna ho era de l'emperador Josep I, emperador romanogermnic i de la princesa Guillemina de Brunsvic-Lneburg. 

El dia 13 de juny de 1747 es cas per poder a Munic amb la princesa Maria Antnia de Baviera. Les noces foren ratificades en una cerimnia religiosa a Dresden el dia 20 de juny de 1747. Maria Antnia era filla de l'emperador Carles VII, emperador romanogermnic i de l'arxiduquessa Maria Amlia d'ustria. La parella tingu set fills:

 SM el rei Frederic August III de Saxnia, nat a Dresden el 1750 i mort a Dresden el 1827. Es cas a Manheim el 1769 amb la princesa Amlia de Zweibrcken-Birkenfeld.

 SAR el prncep Carles Maximili de Saxnia, nat a Dresden el 1752 i mort a Dresden el 1781.

 SAR el prncep Josep Maria de Saxnia, nat a Dresden el 1754 i mort a Dresden el 1763.

 SM el rei Antoni I de Saxnia, nat a Dresden el 1755 i mort al Castell de Pillnitz el 1836. Es cas en primeres npcies amb la princesa Carlota de Savoia a Tor el 1781; i en segones npcies amb l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria. ;

 SAR la princesa Maria Amlia de Saxnia, nada a Dresden el 1757 i morta a Neuburg el 1831. Es cas a Dresden el 1774 amb el duc Carles III de Zweibrcken.

 SAR el prncep Maximili de Saxnia, nat a Dresden el 1759 i mort a Dresden el 1838. Es cas en primeres npcies amb la princesa Carolina de Borb-Parma a Parma el 1792; i en segones npcies amb la princesa Maria Llusa de Borb-Parma a Lucca el 1825. ;

 SAR la princesa Maria de Saxnia, nada a Munic el 1761 i morta a Dresden el 1820.

Frederic Cristi acced al tro sax el dia 5 d'octubre de 1763 arran de la mort del seu pare. Dos mesos desprs, Frederic Cristi moria a Dresden a l'edat de 41 anys i desprs d'escassos dos mesos de govern.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127940" title="Frederic August III de Saxnia" nonfiltered="2488" processed="2481" dbindex="52684">
Frederic August III de Saxnia (Dresden 1865 - Castell de Sibyllenort 1932). Rei de Saxnia des de 1904 fins a 1918, i cap de la casa reial de Saxnia des de 1918 i fins a la seva mort, el 1932.

Nascut a Dresden el dia 25 de maig de 1865 essent fill del rei Jordi I de Saxnia i de la infanta Maria Anna de Portugal. Frederic August era nt per via paterna del rei Joan I de Saxnia i de la princesa Amlia de Baviera; mentre que per via materna ho era del prncep Ferran de Saxnia-Coburg Gotha i de la reina Maria II de Portugal.

El dia 21 de novembre de 1891 contragu matrimoni a Viena amb l'arxiduquessa Llusa d'ustria-Toscana, filla del gran duc Frederic IV de Toscana i de la princesa Alcia de Borb-Parma. La parella tingu els segents fills:

 SAR el prncep Jordi de Saxnia, nat el 1893 a Dresden i mort el 1943 a Gro-Glienicke. L'any 1923 renunci als drets dinstics al tro de Saxnia.

 SAR el prncep Frederic Cristi de Saxnia, cap de la casa reial de Saxnia i marcgravi de Meissen. Nascut el 1893 a Dresden i mort el 1968 a Samedan. Es cas amb la princesa Elisabet de Thurn und Taxis.

 SAR el prncep Ernest Enric de Saxnia, nat el 1896 a Dresden i mort el 1971 a Neckarhausen. L'any 1921 contragu matrimoni amb la princesa Sofia de Luxemburg. Posteriorment es cas morganticament amb Virginia Dulon el 1947.

 SAR la princesa Maria de Saxnia, nada el 1898 a Villa Wachwitz i morta el mateix dia.

 SAR la princesa Margarida de Saxnia, nada el 1900 a Dresden i morta el 1962 a Friburg. Es cas amb el prncep Frederic de Hohenzollern-Sigmaringen al Castell de Sibyllenort l'any 1920.

 SAR la princesa Maria Alcia de Saxnia, nada a Villa Wachwitz el 1901 i morta el 1990 a Hechingen. Es cas amb el prncep Francesc Josep de Hohenzollern-Sigmarigen el 1921 al Castell de Sibyllenort.

 SAR la princesa Mnica de Saxnia, nada a Lindau el 1903 i morta el 1976 a Munic. Es cas el 1926 al Castell de Sibyllenort amb l'arxiduc Josep Francesc d'ustria i posteriorment amb el ciutad estatunidenc Reginald Kazanjian el 1972 a Ginebra.

L'any 1903 la cort saxona publicava el divorci del llavors prncep hereu Frederic August i la seva muller. El divorci trencava un matrimoni que havia durant escassos dotze anys. Aquesta publicaci regulava una traumtica situaci que es vivia a Dresden des de la fugida de la princesa hereva l'any anterior amb els seus fills. 

L'any 1904 esdevingu rei de Saxnia. El 13 de novembre de 1918 abdicava desprs de la desfeta militar de l'Imperi Alemany i de Saxnia en la Primera Guerra Mundial. Des d'aquell moment, Frederic August es retir al Castell de Sibyllenort on mor el 18 de febrer de 1932.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127941" title="Denominacions del Pas Valenci" nonfiltered="2489" processed="2482" dbindex="52685">
Les denominacions del Pas Valenci sn diverses, encara que "Comunitat Valenciana" s l'nica que t consideraci oficial en el seu actual Estatut d'Autonomia. Este text legal, a ms, arreplega al seu Prembul altres dues denominacions legals per a sintetitzar la naturalesa histrica de l'autonomia valenciana, que sn les denominacions de "Regne de Valncia" i "Pas Valenci". La primera fa referncia a la vinculaci histrica ms remota de l'actual concepci territorial del Pas Valenci, mentrestant que la segona vincula a l'origen del concepte modern d'autogovern, del qual actualment es disposa amb l'Estatut d'Autonomia, que data de l'any 1982, reformat al 2006.

 Denominacions .
Hi ha hagut altres denominacions relacionades amb els moments histrics respectius del Regne de Valncia i del Pas Valenci. Hui en dia, les denominacions ms utilitzades sn Comunitat Valenciana i Pas Valenci o, simplement, Valncia.

 Regne de Valncia .

Este terme fa referncia al territori conquerit per les tropes cristianes i catalano-aragoneses , comandats pel rei Jaume I l'any 1238. Al territori conquerit, encara que no del tot, se li dot d'independncia administrativa, jurdica, i poltica en el marc de la Corona d'Arag amb els Costums de Valncia. Posteriorment, al convertir-se els Costums en Furs de Valncia (furs), l'estatus poltic va ser ests a tot el territori valenci. Els furs, la seua estructura administrativa i jurdica, aix com la seua entitat poltica van ser dissolts a 1707 per Felip V de Castella quan van ser promulgats els decrets de Nova Planta, amb els quals s'assimilava la legislaci i estructura del Regne de Castella.

Per contra, en canvi, el terme va seguir utilitzant-se entre els habitants del territori durant el segle XVIII i principis del XIX, com per exemple en les divisions en governacions, o en la divisi provincial proposta en 1833 per Javier de Burgos. No obstant aix, a vegades es matisa el terme com "Antic Regne de Valncia", per a aclarir la inexistncia de qualsevol consideraci jurdica o poltica. Pel que fa al segle XX, a principis d'aquest, el terme queda circumscrit a l'mbit cultural, acadmic o literari, especialment des que va aparixer la Renaixena valenciana, aix com de l'emergent nacionalisme valenci, que va fer s del terme conjuntament amb l'altre nou terme: "Pas Valenci". Durant la dictadura va deixar-se d'utilitzar, per el seu s amb finalitats poltiques va tornar amb la transici valenciana cap a l'autonomia, a principis dels anys 80 del segle XX, per part del blaverisme en contraposici al de Pas Valenci.

A l'actualitat el terme "Regne de Valncia" queda relegat a l'mbit acadmic o cultural, i est arreplegat al Prembul de l'actual Estatut d'Autonomia valenci, aix com al primer article, per a evocar l'origen histric de l'actual Comunitat Valenciana. No obstant aix, encara hui dia a les localitats castellanes frontereres entre el Pas Valenci i Castella, especialment a la provncia de Conca i a la comarca valenciana de la Plana d'Utiel, es fa servir l'expressi en castell de "bajarse al Reino" quan alg havia d'anar a una localitat valenciana.

 Regi Valenciana .
s una denominaci regionalista, que va tindre certa utilitzaci durant el franquisme i a la qual es ressaltava l'aspecte de ser aix: una regi d'Espanya. No obstant aix, conv matisar aquesta idea, en el sentit que, etimolgicament, el terme regi t el mateix origen que regne (regne procedeix de regnar i regi de regir, que sn verbs equivalents). De fet, fins al segle XX es van emprar les denominacions de regnes amb el significat de pasos encara que no fossin monarquies, encara que amb el temps, especialment a partir de fins del segle XIX, el terme regne va anar sent substitut pel de regi i afermat el seu s en els llibres de la concepci regional francesa de la Geografia. Es distingia aix el terme regi (un estat, pas o naci determinat, independentment del seu carcter poltic - administratiu, s a dir, de la seva categoria de regne, repblica o divisi administrativa) del de regne que era un pas o naci on existeix un estat monrquic. El concepte de regi s en els nostres temps, no un terme de geografia poltica sin de geografia regional, com resulta obvi. Al parlar que va ser un terme utilitzat durant el franquisme es fa mfasi en la visi poltica (centralista i centralitzadora del franquisme) i no en la seva accepci geogrfica. El significat geogrfic del terme regi t molt a veure amb el concepte d'escala i amb les necessitats que establix la investigaci geogrfica: les regions seran ms o menys extenses i coherents d'acord amb les nostres necessitats d'investigar una mica amb major o menor detall.

 Llevant .
Denominaci que atn a la seua posici geogrfica a la Pennsula Ibrica, encara que tamb inclou a la Regi de Mrcia. s relativament poc utilitzat i, encara que un dels dos peridics principals de l'autonomia fa s d'este encapalament (Levante-EMV) i s el nom de de l'equip de futbol valenci ms antic (Llevant UE), sol tindre connotacions negatives per als valencians. Durant el franquisme es va usar ocasionalment la variant de levante espaol.

 Mancomunitat de les provncies valencianes .
Este terme va ser usat durant la Transici espanyola en una proposta d'Estatut d'Autonomia redactat pel partit de Alianza Popular. Esta denominaci no va ser molt popular ni tampoc coneguda per la majoria dels valencians. Va passar quasi inadvertida.

 Pas Valenci .
Denominaci moderna de "Regne de Valncia", qu t una base de nomenclatura histrica antiga. Com a exemples d'aix, el frare Agustn Bella a la seua obra "Vida de fra Agustn Antonio Pascual" afirmava en 1699, encara estant vigent les institucions forals del Regne de Valncia, que:

"... no le tena el Seor destinado para apstol de las Indias, sino de nuestro Pas Valenciano..."

Tamb, hi ha altre exemple rescatat per Sanchis Guarner a la seua obra "La llengua dels valencians" on es confirma l'existncia del document satric del 1767 amb el segent llarg ttol, en valenci:

 "Carta no vista, lletra uberta, combit cheneral i particular, que fa Quelo el Roig d'Albal, nt de la tia Rafela, a tota la Cort de Madrit, per que vinga a veurer o mirar la gran Festa Centenar de la Verche Protectora, ulatant el lluit que estar el Pas Valenci";

Aix i tot, encara que al principi s'utilitz amb un significat merament geogrfic, a principis del segle XX amb el moviment obrer i els primers moviments del nacionalisme valenci s'empr, a ms, tamb amb un significat poltic i cultural. Per exemple, les Joventuts Valencianistes l'any 1906 publiquen un mapa comarcal fent s d'este nom. Tamb es popularitz durant la dcada dels 30, del mateix segle, amb successives publicacions acadmiques, culturals, i poltiques, especialment als "Quaderns d'Orientaci Valencianista" de l'Editorial Estel (actualment editats per la Universitat de Valncia). 

Tingu un important s oficial durant la II Repblica, com reflecteix, per exemple, l's del terme per part de l'en Consell Provincial de Valncia (actual Diputaci Provincial) en un cartell d'Artur Ballester i Marco. Tamb hom pot comprovar-ne una bona mostra la seua utilitzaci en els diferents projectes d'estatuts d'autonomia: de la CNT en 1936, d'Esquerra Valenciana i dIzquierda Republicana en 1937.

Als anys 60, a conseqncia de la publicaci de "El Pas Valenciano", escrit per Joan Fuster, en "Guas de Espaa" de lEd. Destino, torn a popularitzar-se de nou fins al punt de ser el terme ms extens i utilitzat als mitjans de comunicaci, especialment en la premsa escrita local de totes les tendncies ideolgiques, sense que la censura franquista objectara gaire cosa.

A ms, era el terme proposat en l'Estatut d'Autonomia de la Assemblea de parlamentaris del Pas Valenci que es va acordar a Benicsssim el 25 d'octubre de 1979 (veure  a Wikisource). El terme noms est arreplegat al prembul de l'actual Estatut d'Autonomia i no a l'articulat. D'altra banda, existia una entitat governamental valenciana, el Consell preautonmic del Pas Valenci, amb diverses competncies fins a l'aprovaci d'un Estatut d'Autonomia. A ms a ms, poc abans de l'aprovaci de la Constituci espanyola, en 1978 el Plenari de Parlamentaris, s a dir, els partits valencians amb representaci parlamentria al Congrs de Madrid, van signar un document titulat "Comproms Autonmic amb el Pas Valenci". Malgrat que l'UCD sign aquest document, a partir de 1980 tant el blaverisme com la dreta rebutjaren este terme per considerar-lo amb vinculaci amb el concepte poltic dels Pasos Catalans que es plantejaven des dels anys 60. L'ltim alcalde franquista de Valncia, Miguel Ramn Izquierdo, justificava el rebuig perqu "pas s singular de pasos, llavors es parla d'un Pas Valenci dins dels Pasos Catalans".

El terme encara s rebutjat per part del principal partit de la dreta, el Partit Popular, actualment al govern valenci. L'ltima mostra d'aix hom troba a les negociacions que s'estan duent a terme entre els governs catal i valenci per a l'emissi recproca de les seues respectives rdios i televisions autonmiques per a ambds territoris. El portavu valenci, Vicent Rambla, afirm pblicament que una de les condicions que va posar el govern valenci per a la continutat de les emissions dels mitjans de la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi s la retirada el terme de Pas Valenci dels seus llibres d'estil, cap la qual cosa l'homleg catal, Joan Manuel Trasherras no ho considera "raonable". Aix mateix, diversos membres de la Uni de Periodistes Valencians han afirmat que en la RTVV existeix una "llista negra" de paraules que l'entitat pblica considera que no s'haurien de difondre als seus mitjans de comunicaci, entre els quals es troba el nom de Pas Valenci, donant fet a talls, o la posada de la vu en off, en entrevistes en el moment que s'empra aquesta denominaci.

Una altra mostra de belligerncia mostrada pel PP contra l's vigent del terme de Pas Valenci es pot trobar en els enfrontaments entre diverses universitats pbliques valencianes amb el govern valenci, en la segona legislatura d'Eduardo Zaplana com a president. De fet, en aquells anys, la Universitat de Valncia, i la de Castell, aprovaren la reforma dels seus respectius Estatuts en qu empraven el terme de "Pas Valenci" per a fer referncia a la comunitat autnoma valenciana, com s de costum en l'mbit acadmic, i es trobaren amb un blocatge per part de la Generalitat que acab en plet judicial.

A l'actualitat, el seu s s considerable a hores d'ara, sent ms com entre els mbits acadmics, locals (avinguda, Plaa, carrer,... del Pas Valenci), poltics (Partit Socialista del Pas Valenci, Esquerra Unida del Pas Valenci... ), sindicals (UGT-PV, CCOO-PV, STEPV...), periodstics, i de l'associacionisme. La seua forma en valenci "Pas Valenci" s ms utilitzat pels valencianoparlants en algunes comarques, fins i tot per davant del terme oficial "Comunitat Valenciana", segons els diccionaris normatius del valenci ms coneguts. Recentment el PSPV-PSOE, en el seu XI Congrs cellebrat a Valncia el 28 de setembre de 2008, acord mantenir el nom de de "Pas Valenci" en la seua denominaci, amb l'aprovaci del 97% dels dellegats.

 Comunitat Valenciana .

S'utilitz per primera vegada en l'articulat de la proposta d'Estatut d'Autonomia de l'Assemblea de parlamentaris del Pas Valenci, de forma indistinta conjuntament amb el terme de "Pas Valenci". Eixa proposta, coneguda com Acord de Benicssim, pel que fa al tema dels smbols, tant els partits valencians d'esquerres com els de dretes van fer concessions per a arribar a un consens. Els primers assumien com bandera del Pas Valenci una senyera amb franja blava contenint l' escut de la Generalitat, mentrestant que els segons assumien el terme de Pas Valenci.

No obstant aix, quan la proposta va arribar al Congrs dels Diputats, es va trencar el consens al desvincular-se la UCD de l' Acord de Benicssim i, respecte als smbols, proposava canviar tant la bandera per la senyera coronada valenciana, com el terme, pel de Regne de Valncia.

A causa de la majoria absoluta de la dreta al Congrs, el PSOE va arribar a una soluci de comproms amb la UCD, a travs del diputat Emilio Attard, pel qual es va substituir "Regne de Valncia" pel de "Comunitat Valenciana", i es van arreplegar els termes "Regne de Valncia" i "Pas Valenci" al prembul, amb l'idea que el partit de torn en el govern autonmic valenci utilitzara el que creguera convenient.  La soluci de comproms sobre els termes s'aprov amb l'abstenci del PSOE, i l'oposici del PCE.

El terme de "Comunitat Valenciana" s'ha popularitzat a principis dels anys 90 del segle XX per diverses campanyes de turisme promogudes per la Generalitat Valenciana (amb el lema "Comunitat Valenciana, vacances tot l'any").

 Vegeu tamb .
 Histria del Pas Valenci;
 Blaverisme;
 Nacionalisme valenci;
 Llista de monarques de Valncia;
  entregat al Congrs dels Diputats per l'Assemblea de parlamentaris del Pas Valenci en 1979 (Wikisource).
 Sinopsi de la tramitaci de l'Estatut de la Comunitat Valenciana de Javier Guillem Carrau, lletrat Major de les Corts Valencianes. Es poden trobar algunes referncies al debat sobre les denominacions.




 Referncies i Bibliografia .
 Guies d'Espanya - El Pas Valenci, Joan Fuster. Editorial Dest, edici de 1962. ISBN 84-233-0495-7.
 del roig al blau: La transici valenciana. Documental del Taller d'Audiovisuals de la Universitat de Valncia. Any 2004.
 El llarg cam cap a l'Autonomia Valenciana, de Vicente Ruiz Monrabal. Revista Valenciana d'Estudis autonmics, nm. 41/42, 3er trimestre de 2003 - 4o trimestre de 2003, p. 372-421. URL: .
 El valencianisme poltic, 1874-1936, Alfons Cuc i Giner. 1999, Catarroja, Ed. Afers SL. ISBN 84-86574-73-0.
 Histria del Pas Valenci, Vicente Boix. 1981. Editorial Planeta, ISBN 84-3900-148-7.
 Histria del Pas Valenci, Antoni Furi i Diego. 2001. Edicions 3i4. ISBN 84-7502-631-1.
Projecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del Pas Valenci Pgina informativa i arxius (pdf) del Congrs dels Diputats, sobre la tramitaci del projecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del Pas Valenci i aprovaci final del Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127943" title="Vocal semitancada posterior arrodonida" nonfiltered="2490" processed="2483" dbindex="52687">

La vocal semitancada posterior arrodonida es un so que es transcriu  en l'AFI i que est present en la majoria de llenges parlades. s conegut amb el nom d'o tancada en les llenges on apareix. Acsticament t el primer formant sobre els 400 Hz i el segon als 1000 Hz aproximadament.

Caracterstiques.
s una vocal, per tant no hi ha interrupci del pas de l'aire.
S'articula posant la llengua cap endarrere de la boca.
s semitancada perqu t el tercer grau d'obertura.
s arrodonida per la forma que adopten els llavis en pronunciar-la.
s un so sonor ja que hi ha vibraci de les cordes vocals.

En catal.
s un fonema que pot variar segons el dialecte per que representaria el so de balc. Es representa grficament amb una O, amb o sense accent segons les normes d'ortografia. En l'estndard apareix noms en posici tnica, tot i que molts parlars occidentals i el mallorqu el mantenen tamb en posici tona.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127947" title="Imperator" nonfiltered="2491" processed="2484" dbindex="52688">

Imperator, en llat, era el grau militar equivalent a general. Amb el temps el significat del terme va evolucionar a l'actual significat d'emperador, degut en part a qu abans d'ostentar el poder suprem acostumaven a ser imperatores. Era el mxim poder de Roma, un exemple era Juli Csar gran dictador i imperator.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127948" title="Vocal tancada anterior arrodonida" nonfiltered="2492" processed="2485" dbindex="52689">
La vocal tancada anterior arrodonida es representa amb el smbol  en l'AFI. No s un so gaire freqent en els diferents idiomes, per s en francs..

Caracterstiques.
s una vocal oral sonora;
La llengua es desplaa cap a l'exterior en articular-la per els llavis es tanquen.
La llengua es mou cap amunt dins la boca.

En catal.
En catal no s'usa aquest so, per pronunciar-lo cal posar la boca en forma d'u i dir una i.

En d'altres llenges.
Aquest so apareix en el francs, representat amb la grafia "u" incloent la semiconsonant equivalent . Es representa amb la grafia "" en hongars, turc, estoni, tatar, alemany i d'altres llenges. Noms l'ltim cas la grafia "" s substituble pel dgraf "ue" (umlaut germnic). Es representa amb la grafia "y" en dans, noruec, suec, faros, fins i albans entre d'altres.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127950" title="Lateral aproximant palatal sonora" nonfiltered="2493" processed="2486" dbindex="52690">

La lateral aproximant sonora s un so de la parla que es representa com a  en l'AFI. Est present a moltes llenges actuals, tot i que no en totes t la categoria de fonema.

Caracterstiques.
s un so lateral perqu l'aire s'escapa pels costats de la llengua.
s una consonant oral.
s sonora perqu hi ha vibraci de les cordes vocals.

En catal.
s un fonema que sol aparixer representat pel dgraf LL, com a "callar".  Tamb pot ser representat per una L davant de sons palatals (fenomen d'assimilaci). En algunes zones, com la Barcelona metropolitana, aquest so est retrocedint per influncia del ieisme castell.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127951" title="JEdit" nonfiltered="2494" processed="2487" dbindex="52691">

jEdit s un editor de textos avanat, disponible sota llicncia GPL. jEdit est escrit en Java i s multiplataforma, podent-se fer funcionar en Windows, Linux, Mac OS X etc... Suporta UTF-8 i altres codificacions, incorpora ressaltat de sintaxi per a ms de 130 tipus d'arxiu diferents i s'han programat dotzenes de pedaos per a afegir-hi funcionalitats noves.

jEdit s molt configurable, i pot executar macros escrites en BeanShell, Jython, JavaScript i alguns altres llenguatges d'script.

 Enllaos externs .

jEdit.org;
sourceforge page;
jEdit tutorial;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127952" title="August Krogh" nonfiltered="2495" processed="2488" dbindex="52692">

Schack August Steenberg Krogh ( Grenaa, Dinamarca 1874 - Copenhaguen 1949 ) fou un metge i professor universitari dans guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1920.

Biografia.
Va nixer el 15 de novembre de 1874 a la ciutat de Grenaa, situada al comtat d'rhus. Va estudiar medicina a la Universitat de Copenhaguen, de la qual va ser professor de fisiologia animal des de 1916 fins el 1945. 

Va morir el 13 de setembre de 1949 a la ciutat de Copenhaguen.

Recerca cientfica.
Va iniciar a Groenlndia la seva recerca en relaci al sistema respiratori d'alguns animals i de l'home. Durant les seves investigacions va desenvolupar un microtonmetre per amidar la tensi de l'oxigen i l'anhdrid carbnic a la sang arterial. Posteriorment les seves investigacions es van dirigir cap a l'estudi de les activitats funcionals dels vasos capillars, estudiant l'intercanvi gass en la seva respiraci. 

L'any 1920 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per establir el mecanisme que regula l'intercanvi gass en la respiraci i per descobrir la fisiologia dels vasos capillars.

Posteriorment orient la seva recerca al voltant de la insulina, establint mtodes de producci d'aquesta mitjanant l'etanol.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Krogh sobre la superfcie de la Lluna.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1920;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127955" title="Olmpia d'Epir" nonfiltered="2496" processed="2489" dbindex="52693">
Olmpies (Olympias ) fou reina de Macednia, esposa de Filip II de Macednia i mare d'Alexandre el Gran. Era filla del rei de l'Epir, Neoptlem I de l'Epir, qui afirmava ser descendent de Neoptlem, fill d'Aquilles.

Tenia un carcter vehement i apassionat, i era aficionada als ritus i orgies relacionats amb el culte a Orfeu i Dions. Filip la va conixer a Samotrcia on era sacerdotessa, i se'n va enamorar per no si va casar fins pujar al tron el 359 aC. 

Alexandre va nixer el 356 aC (es rumorej que Alexandre no hauria estat fecundat per Filip, sin ms aviat en una de les freqents orgies en les que es veien implicades les sacedotesses del culte de Dions) i desprs va nixer una filla, Clepatra. 

Quan Filip es va casar amb Clepatra de Macednia, neboda del general tal (337 aC) Olmpies es va retirar a la cort del seu germ el rei Alexandre I d'Epir al que va incitar a la guerra contra el Regne de Macednia i va seguir intrigant amb els seus partidaris a la cort macednia. Molts autors sospiten que va donar suport a l'assassinat del rei per Pausnies d'Orstia el 336 aC. Llavors va tornar a Macednia on com a mare del rei va gaudir de la ms alta influncia i consideraci; en absncia del fill va fer matar a la seva rival la reina Clepatra amb el seu fill nad, cosa que va indignar a Alexandre. Tot i aix aquest li va continuar mostrant respecte. Olmpies estava especialment en contra de l'amistat entre Alexandre i Hefesti. Per reforar la divinitat del seu fill va proclamar durant tota la vida que aquest no havia estat fecundat per Filip, sino que l'havia fecundat Zeus en una nit quan el du se li va presentar en forma de serp i la va posseir.

Quan Alexandre va donar el govern de Macednia a Antpater, li va prohibir a la seva mare interferir en els afers poltics. Les seves denuncies contra Antpater devien tenir algun efecte en Alexandre que va nomenar regent a Crter d'Orstia i va encarregar a Antpater de portar reforos a Babilnia, per la mort del rei (323 aC) va capgirar la situaci deixant a Antpater amb el control absolut a Macednia i Grcia. 

Olmpies se'n va anar a l'Epir on va convncer al seu cos Aecides d'Epir a unir-se als grecs en  la guerra contra Antpater, per els epirotes estaven en contra d'aquesta guerra i la victria del regent sobre els grecs va posar fi a les esperances d'Olmpies. 

La mort de Lleonat, que esperava erigir en rival d'Antpater, a la guerra de Lmia, la va posar al camp de Perdicas d'Orstia al que va oferir la ma de la seva filla Clepatra per oposar-se al projecte d'enlla de Perdicas amb Nicea, la filla d'Antpater. Perdicas no va acceptar ni rebutjar per secretament va decidir acceptar, per la seva mort a Egipte (321 aC) va posar fi a aquestes expectatives.

Olmpies va restar a l'exili a l'Epir fins a la mort d'Antpater (319 aC). El nou regent Poliperc, que necessitava suports contra Cassandre, fill d'Antpater, li va demanar el retorn a Macednia oficialment per cuidar-se del jove prncep Alexandre IV de Macednia, el fill d'Alexandre el Gran i Roxana. Olmpies per va seguir el consell d'umenes de Crdia i va restar a l'Epir fins que la guerra es decids, encara que va jugar la seva influncia en favor de Poliperc a Grcia i d'umenes a sia. Durant un temps les coses no li foren favorables; Poliperc va patir diverses derrotes a Grcia i Cassandre es va aliar a Eurdice III de Macednia, i el partit contrari a Olmpies semblava imposar-se, i finalment el 317 aC va decidir prendre part ms activa en el conflicte i es va reunir amb Poliperc al front d'un exrcit aixecat pel rei de l'Epir i posat al seu servei. Quan la mare d'Alexandre va aparixer al camp, els soldats de Cassandre i Eurdice es van declarar al seu favor.

Eurdice va fugir a Amfpolis on va caure en mans de la seva rival, i fou executada junt amb el seu marit el rei Filip III Arrideu; tamb va fer matar a Nicnor, el germ de Cassandre i un centenar dels partidaris d'aquest entre la noblesa macednia. El seu triomf fou de curta durada, ja que les seves crueltats li van privar del suport popular i Cassandre, que havia fugit al Pelopons, va poder fer aixecar el setge de Tegea i comenar el combat contra les forces macednies.

Quan Cassandre s'acostava, Olmpies, junt amb Roxana i el jove Alexandre, es van retirar a Pidna on esperaven resistir fins que Poliperc i Aecides poguessin anar en el seu ajut, per Cassandre va aconseguir tallar tots els enviaments d'ajut i va bloquejar la ciutat estretament per terra i mar. A la primavera del 316 aC la ciutat estava abocada a la fam i Olmpies es va haver de rendir, estipulant al pacte de rendici que la seva vida seria respectada. Per una vegada a les seves mans, Cassandre la van presentar davant l'assemblea de macedonis, acusant-la de les darreres morts, i la va fer condemnar a mort.

Cassandre va enviar uns soldats a matar-la i encara que aquests soldats van dubtar de fer-ho finalment els amics dels que havia fet matar van prendre la iniciativa, i va morir de les ferides. Cassandre no li va voler donar sepultura. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127957" title="Cor (smbol)" nonfiltered="2497" processed="2490" dbindex="52694">
El cor ( ) s un smbol modern que ha agafat gran part dels trets que els antics atrbuen al cor i n'ha afegit d'altres bsicament relacionats amb els sentiments. La seva representaci vol imitar el cor real, per d'altres creuen que t l'origen en els llavis femenins, basant-se en monedes sumries i cirenes on representa a la dona.

El cor en l'antiguitat.
Per als egipcis, el cor era el centre de la vida i tenia moltes de les funcions que avui dia s'atribueixen al cervell (com la de recordar, per exemple). El dia del judici final, Maat  pesava el cor per determinar si la persona havia obrat correctament o no i si calia condemnar-la o permetre-la anar al parads. D'aquesta mitologia es conserva la imatge de cor com a sinnima de conscincia, molt usual a la literatura i les frases fetes.

Gall va afirmar que el cor era l'origen de les emocions, connotaci que s'ha mantingut malgrat els avenos cientfics. Alguns grecollatins afirmaven que era l'allotjament de l'nima.

El cor modern.
El cor es representa de color vermell (per la sang del seu origen anatmic per tamb per la connotaci de fora i passi). Des del romanticisme, s la icona de l'amor de parella. Sovint apareix travessat per una fletxa, per influncia de Cupido, la versi romana del du Eros, encarregat d'emparellar les persones llenant-los fletxes de passi.

Es va popularitzar grcies a un anunci (I NY) de Milton Glasser, on ja es llegia com "estimo" literalment. s un smbol present sobtretot en la cultura juvenil. El cor trencat o ratllat volia dir amor no correspost o decepci.

Com que el cor tamb s un pal de la baralla de cartes francesa (equivalent a la copa), diverses pardies han agafat altres pals per significar altres sentiments, com per exemple usar les piques per indicar odi (s un cor negre i invertit).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127960" title="Riu Amadrio" nonfiltered="2498" processed="2491" dbindex="52695">

El riu Amadrio s un riu de la Marina Baixa al Pas Valenci.
 
Neix a 900 m d'altura al peu la serra d'Aitana, prxim al port de Tudons, i desemboca a la Vila Joiosa, en el mar Mediterrani. De cabal escs i irregular, les seves aiges sn aprofitades per al regadiu i el provement urb grcies als pantans de Relleu i Amadrio. Els seus principals afluents sn el riu Sella i el barranc de la Cova. Travessa encaixonat el nucli urb de la Vila  Joiosa on nombroses cases estan suspeses en el barranc.

Enllaos externs.
Confederaci hidrogrfica del Xquer - Sistema Marina Baixa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127964" title="La Manga del Mar Menor" nonfiltered="2499" processed="2492" dbindex="52696">

La Manga del Mar Menor (part en Cartagena i part en San Javier), Regi de Mrcia, (Espanya) s una llengua de terra de 24 km d'extensi, que se va anar estructurant des de  Cap de Pals cap al nord. La seua formaci va ser deguda a la sedimentaci d'arena que aportaven els corrents dominants en la zona. A l'oest d'esta llengua de terra queda el Mar Menor, que s com un gran llac d'aigua salada, amb una xicoteta obertura. A l'est es troba el Mar Mediterrani. Ambds mars estan comunicats per uns canals, denominats "goles", per mitj dels quals l'aigua discorre entre ambds.

En el segle XVI, la qual cosa hui es coneix com a Mar Menor era una badia oberta, i La Mnega era un llarg rivet de xicotetes illes, molt juntes unes d'altres. Amb el temps se va anar acumulant entre les illes la sedimentaci de terres fins a donar lloc a La Mnega del Mar Menor.

Esta zona de terres de sedimentaci estava formada per dunes i vegetaci de matolls que van arribar sense cap canvi fins als anys 60, dcada en la qual el paratge va ser descobert per al turisme i les grans construccions van comenar gradualment a poblar el paisatge.

Hui en dia la localitat viu bsicament del turisme que nodrix les seues platges durant totes les poques de l'any grcies a la seua clida climatologia, i forma part de l'estaci Nutica Mar Menor, la qual cosa assegura al visitant l'oferta d'activitats i esports nutics, destacant els de vetla per les excellents condicions per a la seua prctica que reunix el Mar Menor.

Administrativament es dividix entre les localitats de Cartagena i San Javier, encara que ha sollicitat la seua segregaci com a municipi independent.

S'accedeix des de Cap de Palos per una carretera que finalitza en el Parc natural de Les Salines i Arenales de San Pedro del Pinatar, pertanyent al municipi de San Pedro del Pinatar.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127965" title="Anys de vida perduts per discapacitat" nonfiltered="2500" processed="2493" dbindex="52697">


Clcul.
(

On A, B i C representen malalties i da, db i dc el nivell de discapacitat de cadascuna d'elles (es calcula a travs d'unes taules). AVPD serien els Anys de Vida perduts per Discapacitat.

Malalties o lesions causants d'anys de vida perduts per discapacitat mundials l'any 2020 (Projecci).

 Cardiopatia isqumica;
 Depressi major unipolar;
 Accidents de trnsit;
 Accidents vasculars cerebrals;
 Malaltia Pulmonar Obstructiva Crnica;
 Infeccions Respiratries baixes;
 Tuberculosi;
 Guerra;
 Malalties diarreiques;
 VIH;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127966" title="Segregaci" nonfiltered="2501" processed="2494" dbindex="52698">


Es denomina segregacionisme al moviment cultural, social i poltic en el que es practica la separaci entre poblacions humanes pertanyents a un mateix pas o regi en base principalment a plantejaments de tipus racial, sexual, religis o ideolgic

El segregacionisme es manifesta tant en l'accs als recursos bsics (propietat privada, treball, sanitat, educaci, representaci i sufragi poltic...) aix com en altres facetes com la separaci de barris residencials en les ciutats amb la consegent conformaci d'illes urbanes o guetos. 

El primer dels casos es denomina comunament en poltica com apartheid, i es fonamenta en el complet allacionisme d'un grup racial en particular per part d'un grup social predominant o majoritari.

En el segregacionisme de carcter tnic la discriminaci es produx respecte a poblaci pertanyent a un mateix grup racial per que presenta algunes particularitats socials i culturals diferenciadores respecte a la poblaci dominant. L'exemple arquetpic d'aquest cas ho constitux el sistema de casta hind.

Els segregacionismes sexuals i religiosos sn potser els ms representatius en la histria i la diversitat humana, a causa del fet significatiu que ambds factors -la religi i les relacions sexe/gnere- constituxen dos dels principals universals culturals relatius al conjunt de la espcie.

El segregacionisme ideolgic s el de ms recent aparici, vinculant-se al desenvolupament de doctrines eminentment poltiques per a la gesti local, regional i estatal en contraposici amb el tradicional rgim nic propi de les societats arcaiques en el qual s'entremesclen atribucions poltiques i religioses en un mateix grup dominant.

 Organitzaci de les Nacions Unides .

Per a la Organitzaci de les Nacions Unides (ONU), aquest terme es refereix als actes inhumans comesos per a instituir o mantenir la dominaci d'un grup racial sobre qualsevol altre, a fi d'oprimir-lo sistemticament, com ara:

a) Negar a un o ms membres d'un o ms grups racials el dret a la vida i a la llibertat de la persona (assassinar els seus membres; atemptar contra la seua integritat fsica o mental, o contra la seua llibertat; sotmetre'ls a tortures o a penes i tractes cruels, inhumans o degradants; detenir arbitrriament i empresonar illegalment els seus membres;

b) Imposar deliberadament a un o ms grups racials condicions de vida destinades a ocasionar la seua destrucci fsica total o parcial;

c) Prendre mesures destinades a impedir a un o a ms grups racials la seua participaci en la vida poltica, social, econmica i cultural del pas i crear deliberadament condicions que impedisquen el ple desenvolupament d'eixos grups (denegant als seus membres les llibertats fonamentals del ser hum, entre elles el dret al treball, el dret a formar sindicats reconeguts, el dret a l'educaci, el dret a eixir del seu pas i a tornar al mateix, el dret a una nacionalitat, el dret a la llibertat de circulaci i de residncia, el dret a la llibertat d'opini i d'expressi i el dret a la llibertat de reuni i d'associaci pacfiques);

d) Prendre mesures destinades a dividir a la poblaci segons criteris racials, creant reserves i guetos separats per als membres d'un o ms grups racials; prohibint els matrimonis mixtos entre membres de diferents grups racials i expropiant els bns arrels pertanyents a un o ms grups racials o a membres d'eixos grups;

e) Explotar el treball dels membres d'un o ms grups racials, en particular sotmetent-los a treball forat;

f) Perseguir a organitzacions o a persones que s'oposen a l'apartheid, privant-les de les llibertats i drets fonamentals.

Siguen quals anaren la seua residncia o el seu mbil, es considera penalment responsables en el pla internacional a les persones, els membres d'organitzacions, institucions i d'Estats que:

a) Cometen els actes mencionats dalt, participen en estos actes, els inspiren directament o conspiren per a la seua perpetraci;

b) Afavorisquen o fomenten directament la perpetraci del crim d'apartheid.

Si es comet durant un conflicte armat internacional, la segregaci s un crim de guerra.

 Vegeu tamb .
 Discriminaci;
 Classisme;
 Marginaci;
 Racisme;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127967" title="Dinar (menjada)" nonfiltered="2502" processed="2495" dbindex="52699">



El dinar s la menjada que es pren al migdia i desprs de l'esmorzar.

Es denomina d'aquesta manera al menjar principal servit generalment al migdia o a les primeres hores de la tarda. Els plats servits en el dinar solen ser variats. En alguns llocs, els plats servits en el dinar sn tamb servits en la sopar, generalment plats calents.

No obstant aix, per a la gent que dina als seus llocs de treball, aix pot resultar imprctic, i, per tant, el dinar es converteix en un aliment relativament senzill i fcil de transportar. L'aliment ms fcil d'encaixar en aquesta categoria s el sandvitx o entrep.

A Catalunya, el dinar es menja entre les 12.30 i les 3 de la tarda, depenent dels horaris laborals de cada persona. Com ms tard es dina, ms consistent sol ser l'pat. Aix, algu que dini al voltant de la 1 a la feina fara un pat lleuger, mentre alg que dina a les 3 al final d'una jornada laboral far del dinar el seu pat principal del dia.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127970" title="Apple Newton" nonfiltered="2503" processed="2496" dbindex="52700">

L'Apple Newton Message Pad o, simplement, Newton va ser una lnia d'organitzadors personals digitals o "PDA" desenvolupats i llenats al mercat a partir de l'any 1993 per Apple Computers.

El nom del dispositiu s en honor al cientfic, matemtic i filsof Isaac Newton. Apple usava el terme "Newton" per a referir-se al sistema operatiu. Newton OS, per entre els usuaris el terme es va popularitzar per a designar el dispositiu complet.

Es creu que el producte no tingu l'xit esperat pel seu elevat preu (1000 dlars americans), aix com alguns errors programari i en les prestacions. Fou retirat l any 1997.

 Caracterstiques .
Permetia moltes de les funcions d'una PDA actual, enviament de fax i correus electrnics connectant un mbil i targeta de memria. Prestacions que s'acosten a les dels dispositius de tipus Blackberry de mitjans de la dcada dels 2000, per amb una antelaci d'una dcada.

 Mesures: 200 x 100 x 25 mm;
 500 g;
 Teclat opcional;
 Pantalla orientable en perllongat o en apasat;
 Reconeixement d'escriptura manual;
 Programari pre-installat:
 Organitzaci:
 Notes;
 Names;
 Dates;
 Productivitat:
 Calculadora;
 Conversor d'unitats;
 Mapa de zones horries;
 Programari millorat o afegit en edicions avanades:
  Editor de texts Works;
 Newton Internet Enabler;
 Programari d'altres empreses:
 Full de clcul QuickFigure Works;
 Pocket Quicken;
 Navegador NetHopper;
 Client de correu EnRoute;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127972" title="Archibald Vivian Hill" nonfiltered="2504" processed="2497" dbindex="52701">

Archibald Vivian Hill CH CBE FRS (Bristol, Anglaterra 1886 - Cambridge 1977 ) fou un fisileg i professor universitari angls guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1922.

Biografia.
Va nixer el 26 de setembre de 1866 a la ciutat de Bristol, poblaci situada al comtat que duu el seu nom. Va estudiar medicina i matemtiques al Trinity College de la Universitat de Cambridge, d'on posteriorment va ser professor entre 1910 i 1916, aix com del King's College entre 1916 i 1925. El 1923 va succeir Ernest Starling a la ctedra Brackenbury de fisiologia de l'University College London de Londres, crrec que va mantenir fins la seva jubilaci l'any 1951.

L'any 1918 fou nomenat Comandador de l'Orde de l'Imperi Britnic, i aquell mateix any fou nomenat membre de la Royal Society de Londres, esdevenint professor el 1926 i des de 1935 secretari de la mateixa. Entre 1940 i 1945 fou nomenat diputat independent al Parlament de Londres en representaci de la Universitat de Cambridge. Mor el 3 de juny de 1977 a la seva residncia de Cambridge.

Recerca cientfica.
Interessat en els processos de treball dels msculs va aclarir els processos pels quals el treball mecnic estigui produt en els msculs aix com de la transformaci de l'oxigen consumit per aquests en cid lctic.

L'any 1922 fou guardonat, juntament amb els treballs parallels d'Otto Fritz Meyerhof, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre els msculs, especialment per la generaci de calor i la relaci entre el consum d' oxigen i la seva transformaci en cid lctic.

Durant la Segona Guerra Mundial va formar part d'una comissi cientfica assessora del govern, aix des de 1935 va estar treballant amb Patrick Blackett i Henry Tizard en un comit que va donar lloc al naixement del radar. 

Obra publicada.
 1926: Muscular Activity;
 1927: Muscular Movement in Man;
 1927: Living Machinery;
 1931: Adventures in Biophysics;
 1932: Chemical wave transmission in nerve;
 1960: The Ethical Dilemma of Science and Other Writings;
 1965: Traits and Trials in Physiology (memries);
 1970: First and last experiments in muscle mechanics;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1922;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127974" title="Crrega de malaltia" nonfiltered="2505" processed="2498" dbindex="52702">

En l'estudi de la crrega de malaltia global (de l'angls: Global Burden of Disease Study o GBDS) s'evaluen totes les causes de mort i tamb els anys de vida perduts per discapacitat. Es va calcular de qu hi havia 50 milions de morts cada any, dels quals un 73% queden sense certificar.

Crrega de malaltia al mn (2002): Factors de Risc.
Remarcades en negreta estan les ms importants.

 Malnutrici:
 Malnutrci infantil i materna. ;
 Pes baix.
 Anmia, vitamina A i zinc.
 Baix consum de fruites, verdures;
 Poca activitat fsica.
 Hipertensi, hipercolesterolmia i obesitat.
 Sexe insegur, sense contracepci ni protecci contra les ITS.
 Abs de tabac, alcohol i altres drogues.
 Aiges insalubres, contaminaci, plom i el canvi climtic.
 Ocupacionals:
 Accidents laborals. ;
 Carcingens. ;
 Partcules;
 Ergonomia;
 Soroll ambiental;
 Injeccions insegures. ;
 Abs sexual infantil;

Problemes ms importants als pasos en vies de desenvolupament.
 Baix pes.
 Sexe insegur.
 Aiges insalubres.

Problemes ms importants als pasos desenvolupats.
 Tabac.
 Hipertensi arterial (HTA).
 Alcohol.

Articles relacionats.
 Estudi de la crrega de malaltia global. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127977" title="El Maset (Masquefa)" nonfiltered="2506" processed="2499" dbindex="52703">
El Maset s una urbanitzaci del sud-oest del municipi de Masquefa, a la comarca de l'Anoia, situada a la falda del tur dels Ametllers i per sota el torrent de la Fontsanta, al sud del cap del municipi, amb el qual est comunicat per un vial. Tamb comunica amb la carretera BV-2241, de Masquefa a Sant Sadurn d'Anoia. Per la part meridional, el Maset enllaa amb la urbanitzaci de Can Quiser.

Amb 778 residents censats l'any 2005, era el tercer nucli ms poblat del terme, desprs del poble de Masquefa, cap del municipi, i de la urbanitzaci de Can Parellada.

La festa major del Maset s els dies 11, 12 i 13 d'agost.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127978" title="Otto Fritz Meyerhof" nonfiltered="2507" processed="2500" dbindex="52704">

Otto Fritz Meyerhof ( Hannover, Alemanya 1884 - Filadlfia, EUA 1951 ) fou un fisileg i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1922.

Biografia.
Va nixer el 12 d'abril de 1884 a la ciutat alemanya de Hannover en una famlia d'arrels jueves. Va estudiar medicina a les uniersitats de Friburg de Brisgvia i Estrasburg i Heidelberg, on es gradu l'any 1909.

El 1912 va entrar a treballar a l'institut de Fisiologia i Biologia de Kiel, d'on fou nomenat professor el 1918, i posteriorment va esdevenir director de l'institut de Fisiologia i Biologia Wilhelm Kaiser de Berln. L'ascens del partit nazi va obligar-lo a emigrar a Pars, i posteriorment als Estats Units, d'on va esdevenir professor de fisiologia a la Universitat de Filadlfia. Va morir en aquesta ciutat de l'estat nord-americ de Pennsilvnia el 6 d'octubre de 1951 a conseqncia d'un infart de miocardi.

Recerca cientfica.
Els seus treballs es van orientar preferentment en els processos qumics que es verifiquen en la combusti de la glucosa present a l'organisme i en l'alliberament d'energia que es desprn en tota contracci muscular. Meyerhof va comprovar que si la contracci muscular es produex en presncia d'oxigen la glucosa es transforma en cid lctic i aquest, per la presncia de l'oxigen en anhdrid carbnic i aigua.

L'any 1922 fou guardonat, juntament amb els treballs parallels d'Archibald Vivian Hill, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre els msculs, especialment per la generaci de calor i la relaci entre el consum d' oxigen i la seva transformaci en cid lctic. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1922;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127980" title="Plaa de Catalunya" nonfiltered="2508" processed="2501" dbindex="52705">



La plaa de Catalunya s la ms cntrica i gran de les places de Barcelona. T una superfcie d'aproximadament 5 hectrees i constitueix el punt d'uni entre el nucli antic de la ciutat i l'eixample. D'aqu parteixen importants vies de la ciutat com la Rambla, el passeig de Grcia, la rambla de Catalunya, les rondes de la Universitat i de Sant Pere i el carrer Pelai, igual com l'avinguda del Portal de l'ngel, la gran artria comercial de la ciutat, i antiga porta de les muralles.

Histria.
Fins que es van enderrocar les muralles, l'espai actualment ocupat per la plaa era una esplanada als afores de la ciutat situada just al davant d'una de les portes principals, des d'on sortien camins cap a les poblacions dels voltants. Aix va convertir aquest lloc en l'emplaament ideal per situar-hi mercats a l'aire lliure i va esdevenir un punt important de la vida de la ciutat. Posteriorment es van enderrocar les muralles i es va comenar a construir l'eixample dissenyat per Ildefons Cerd. El pla urbanstic de Cerd no incloa cap plaa on ara hi ha la plaa de Catalunya, ja que, segons el seu projecte, tant el barri gtic com els altres nuclis de les antigues poblacions del pla de Barcelona quedaven relegats a barris perifrics, mentre que el nou centre havia de ser un lloc cntric i ben comunicat, com per exemple la plaa de les Glries Catalanes, que Cerd va dissenyar amb la voluntat d'esdevenir el nou epicentre, just a l'encreuament de les principals vies de la ciutat: la Diagonal, la Gran Via i la Meridiana. A diferncia del Pla Cerd, el Pla Rovira de 1859, el preferit per l'Ajuntament i la burgesia de la ciutat, s que preveia una gran plaa en aquest punt. 

La inrcia de l's que es donava a aquest espai, combinada amb el fet que el que havia de convertir-se en la plaa de les Glries Catalanes noms era un descampat allunyat de tota construcci, van fer que la ciutat ocups el solar de la plaa de Catalunya, que tericament havia de ser edificable, amb cafs, teatres i barraques de firaires. El 1862 l'Ajuntament de Barcelona va demanar que es comencs a urbanitzar com a plaa, per el perms oficial no fou concedit fins el 1889 amb motiu de l'Exposici Universal de 1888, quan es va convocar un concurs que va guanyar Pere Falqus. Al 1892 foren expropiats els terrenys, les cases i altres construccions que s'havien anat aixecant al mig de l'espai que s'havia format per l'enderrocament de les muralles al 1858, un espai que ja era conegut com a plaa de Catalunya.

La primera etapa d'urbanitzaci (dues grans vies en forma d'aspa i una plaa circular al punt d'intersecci) s'inici el 1902. La segona etapa es va dur a terme amb motiu de l'Exposici Internacional de 1929: el projecte inicial de Puig i Cadafalch fou substitut pel de Francesc Nebot i, un cop comenades les obres, pel de Joaquim Llans. 


Entre les escultures de l'poca que la decoren en destaquen la Deessa de Josep Clar i el Pastor de Pau Gargallo, a ms d'altres obres de Josep Llimona, Enric Casanovas, etc., o el monument a Francesc Maci de Josep Maria Subirachs, obra molt ms recent (1991). Les obres del subsl, considerades de gran valor urbanstic, comprengueren les galeries comercials de l'avinguda de la Llum (actualment al soterrani del Triangle). Fins a la querra civil de 1936-1939, els seus cafs i restaurants (la Maison Dore, el Coln, la Lluna, el Sus) foren centre de moltes tertlies literries i poltiques ciutadanes. Fou tamb un centre de teatres, com el del Bon Retir (1876-1885), el Circ Eqestre Alegria (1879-1895), Teatre Eldorado (1887) o el Teatre Barcelona (1923). 

Vegeu tamb la 

La plaa a l'actualitat.
 
Actualment la plaa de Catalunya es considera el centre neurlgic de la ciutat; aqu tenen inici i fi la major part de les lnies d'autobusos urbans i una bona part dels interurbans, i compta amb una estaci de metro (lnies L1 i L3), una de rodalies de Renfe (lnies R1, R3, R4 i R7) i una dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (lnies L6 i L7, i S1, S2, S5 i S55 de l'anomenat Metro del Valls). Al subsl de la plaa hi ha una oficina d'atenci al ciutad dels Mossos d'Esquadra i l'oficina de turisme principal de la ciutat. 

La plaa s un centre comercial i de serveis de primer ordre. Hi tenen la seu hotels, bancs i caixes, les oficines de Telefnica, bars i restaurants d'anomenada (com el Zurich, reformat recentment) i diverses botigues i centres comercials com els d'El Corte Ingls i El Triangle, amb la FNAC. Tamb hi ha les oficines consulars del Canad.

Al gran espai central de la plaa tenen lloc de manera habitual concerts i celebracions ciutadanes o esdeveniments com ara exposicions temporals i certmens com la Setmana del Llibre en Catal.                   

Transport. 
La plaa s un dels ms importants centres de transports de Barcelona, tant per damunt com per sota de la seva superfcie. 

Transport subterrani. 
Metro.
 
El metro de Barcelona, operat per TMB, t a la plaa de Catalunya un dels seus principals intercanviadors. A la plaa es creuen la L1 (Hospital de Bellvitge   Fondo) i la L3 (Zona Universitria   Trinitat Nova).

FGC.
De l'estaci de la plaa de Catalunya dels Ferrocarrils de la Generalitat surten els combois de les lnies L6 (a Reina Elisenda) i L7 (Avinguda Tibidabo) de la xarxa urbana del metro, i les lnies S1, S2, S5 i S55 del metro del Valls, amb destinaci a Terrassa, Sabadell, Sant Cugat   Rub i la Universitat Autnoma respectivament. 

Renfe.
La xarxa de rodalies de Renfe hi t una estaci per on passen els trens de les lnies R1 (Molins de Rei   Maanet-Massanes), R3 (l'Hospitalet de Llobregat   Vic), R4 (Sant Vicen de Calders   Manresa) i R7 (l'Hospitalet de Llobregat   Martorell). De l'estaci de Plaa de Catalunya de Renfe tamb surten els trens de la lnia Ca4 de mitjana distncia (tren regional) fins a Lleida, b a travs de Reus i Valls, b per Manresa i Cervera. 

Les lnies d'autobs.
Autobs dirn.
 Lnia 9: Pl. Catalunya   Pg. Zona Franca ;
 Lnia 14: Vila Olmpica   Bonanova ;
 Lnia 16: Pl. Urquinaona   Pg. Manuel Girona ;
 Lnia 17: Barceloneta   Av. Jord ;
 Lnia 22: Pl. Catalunya   Av. d'Esplugues;
 Lnia 24: Parallel   Carmel ;
 Lnia 28: Pl. Catalunya   Carmel;
 Lnia 38: Pl. Catalunya   Zona Franca ;
 Lnia 41: Pl. Francesc Maci   Diagonal Mar ;
 Lnia 42: Pl. Catalunya   Santa Coloma;
 Lnia 47: Pl. Catalunya   Canyelles;
 Lnia 55: Parc de Montjuc   Pl. Catalana ;
 Lnia 58: Pl. Catalunya   Av. Tibidabo ;
 Lnia 59: Pg. Martim   Pl. Reina Maria Cristina ;
 Lnia 62: Pl. Catalunya   Ciutat Meridiana;
 Lnia 66: Pl. Catalunya   Sarri ;
 Lnia 67: Pl. Catalunya   Cornell ;
 Lnia 68: Pl. Catalunya   Cornell ;
 Lnia 91: Rambla   Bordeta;
 Lnia 141: Av. Mistral   Barri Bess ;
 Lnia T1: Pl. Pius XII   Pl. Catalunya;
 Aerobs a l'aeroport del Prat ;

Nitbs.
L'autobs nocturn de Barcelona es coneix com a Nitbs i la majoria de les seves lnies surten de la plaa de Catalunya: 
 N1: Zona Franca (Mercabarna)   Roquetes (Aiguablava) ;
 N2: l'Hospitalet de Llobregat (Av. Carrilet)   Badalona (Via Augusta) ;
 N3: Collblanc (Cam Torre Melina)   Montcada i Reixac (Pl. Espanya);
 N4: Via Favncia (Metro Canyelles)   Carmel (Gran Vista) ;
 N5: Pl. Catalunya   Carmel (Gran Vista) ;
 N6: Roquetes (Mina de la Ciutat)   Santa Coloma de Gramenet (Oliveres) ;
 N7: Pl. Pedralbes   Pl. Llevant (Frum) ;
 N8: Can Caralleu   Santa Coloma de Gramenet (Can Franquesa) ;
 N9: Pl. Portal de la Pau   Tiana (Edith Llaurador) ;
 N11: Pl. Catalunya   Hospital de Can Ruti ;
 N12: Pl. Portal de la Pau   Sant Feliu de Llobregat (la Salut);
 N13: Sant Boi de Llobregat (Ciutat Cooperativa)   Pl. Catalunya;
 N14: Pl. Catalunya   Castelldefels (centre vila);
 N15: Sant Joan Desp (Torreblanca)   Pl. Portal de la Pau;
 N16: Pl. Catalunya   Castelldefels (Bellamar);
 N17: Pl. Catalunya   el Prat de Llobregat (Aeroport);

 Visites guiades .
 Bus Turstic ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127981" title="Abd al-Rahman II" nonfiltered="2509" processed="2502" dbindex="52706">
Abd-ar-Rahman II o Abd-ar-Rahman ibn al-Hkam (en rab:                    ,  Abd ar-Ra m n ibn al- akam) (Toledo, 792 - Crdova, 22 de setembre de 852), fou el quart emir omeia de Crdova, va regnar des de 822 fins a la seva mort.

Va succeir el seu pare Al-Hkam I (22 de maig del 822) i es va lliurar a la tasca de reorganitzar administrativament Al-Andalus. Va intentar presentar una imatge de moderaci davant dels mossrabs i els musulmans sotmesos a la frula de l'aristocrcia rab. Conscient del poder i influncia dels alfaquins, va ordenar fer caure el mercat de vins de Secunda, a prop de la capital cordovesa, contrari als preceptes de l'Alcor. Desprs, com a concessi al poble, va crucificar el responsable de la poltica fiscal del seu pare, un cristi anomenat Rab.

Va fomentar les cincies, les arts, l'agricultura i la indstria. Va atreure a Crdova als ms illustres savis de la seva poca i va conrear personalment la poesia. La seva brillant cort va estar dominada per les figures del msic Ziryab, l'alfaqu Yahya, la dona Tarub, i l'eunuc Nasr.

L'emir va mantenir la poltica militarista del seu pare, augmentant el nombre de cossos armats estrangers, lleials tan sols a la seva persona, que no es barrejaven amb la poblaci. Aix mateix es va dur a terme una hbil tasca de construcci de fortaleses (ribat) que donarien origen a poblacions com Calatrava (Qala'at ar-Rbat).

Va mantenir relacions amistoses amb els regnes rustmida de Tahart, salhida de Nakur i midrrida de Sidjilmassa (Sigilmasa), per no va tenir contactes amb els aglbides, que eren lleials als abbssides.

Caracterstic d'aquest regnat s el moviment en favor del martiri dels cristians mossrabs. Es va iniciar quan cristians que insultaven a la religi o el Profeta; primer foren casos allats, i els culpables eren executats; per aviat sacerdots, laics, homes, dones i criatures van comenar a insultar a la busca del martiri. Instigats pel sacerdot Eulogi, feien l'insult expressament i s'immolaven per la seva religi. Les fonts rabs no donen cap dada d'aquest fets que es coneixen per escrits llatins contemporanis; el moviment no es va extingir fins el 862 quan es va celebrar el Concili de Crdova presidit pel metropolit (matran) de Sevilla. Quan el 869 Eulogi de Crdova va intentar reviure el moviment fou arrestat i executat 

En accedir al tron, el seu oncle Abd Allah ben Abd al-Rahman (I), que ja ho havia provat dues altres vegada, va intentar assolir el poder; va sortir de Tnger on disposava d'un bon nombre de fidels, i es va dirigir a l'ndalus, on esperava rebre el suport dels seus tres fills, Kasim, Asfah i Ubayd Allah, que ocupaven crrec a l'administraci; noms desembarcar a Valncia fou assetjat; per intercessi dels seus fills Kasim i Asfah, que no volien ajudar al pare d'altre manera, l'emir li va oferir el govern de Todmir, que finalment va acceptar (823). Aquest mateix any els catalans van fer alguna incursi fins a les terres a l'oest del Segre. L'emir va anar a Barcelona i va atacar la ciutat (els historiadors rabs diuen que la va arribar a ocupar breument) i va retornar triomfant a Crdova.

El 824 hi va fer una asseifa a terres asturianes. Les relacions amb el regne de Pamplona en aquest moment sn complexos per sembla que forces lleials a l'emir enviades des de Saragossa i Tudela van ajudar als vascons contra els francs o gascons en la segona batalla de Roncesvalls.

El 825 fou destitut el visir Al-Haur ben Abd al-Rahman al-Kaysi. Una expedici va anar aquest any a Astries i es va dividir en dos cossos: un que es va dirigir a Galcia i un que va anar a laba (territoris basc dependent d'Astries), Al-Quila (Castella, la provncia de Burgos) i Vardlia (la Rioja).

El 826 Mrida, dominada pels berbers, es va revoltar; la revolta durar set anys. Tamb el 826 es va produir la rebelli d'Aiss contra Bernat de Septimnia. Aiss es va veure obligat a sollicitar ajuda de l'emir de Crdova, Abd al-Rahman II, al que va enviar una ambaixada presidida pel seu germ. L'emir va enviar al general Ubayd Allah conegut tamb com a Abu Marwan, que va arribar a Saragossa el maig del 827. D'all va passar a territori del comtat de Barcelona, arribant a la capital a l'estiu, i assetjant-la per sense xit, saquejant, aix s, els voltants. Van passar llavors a Girona que tampoc van poder ocupar (10 d'octubre del 827). Quan l'exrcit rab es va retirar els rebels van marxar amb ells.

El 827 el cap rebel de Mrida Muhammad ben Abd al-Gebir (Muhammad ben Abd al-Djabar) va fer front a un exrcit de l'emir que inicialment s'havia preparat per anar a Aquitnia. El 828 les forces de l'emir dirigides per Abd al-Ruf ben And al-Salem van entrar a la ciutat i el cap rebel va fugir a Galcia. L'emir va dictar un indult general i les seves forces van sortir de Mrida; pel mateix temps va esclatar la revolta a Toledo habitada per mulads (cristians convertits a l'islam o fills d'un rab i una cristiana o d'un cristi i una dona rab), dirigida per un jove i ric de la ciutat de nom Hisham al-Atiki; el governador cordovs Ibn Mafud ben Hisham va fugir i la ciutat va quedar en mans dels rebels. El 829 Mrida tornava a estar revoltada per el 833 es va sotmetre. Tamb es va sotmetre Toledo per el 834 tornava a estar revoltada i va haver de ser assetjada el 835 pel general Abd al-Ruf ben Abd al-Salam obligant a la rendici. Al-Atiki fou fet presoner i fou executat i el seu cap penjat a la porta de la ciutat on va romandre uns quants dies 

El 831 es va fundar la ciutat de Mrcia amb el nom de Madina Mursiya que va substituir a l'antiga capital regional Ello. En aquestos anys hi van haver altres asseifes a Astries. El 838 el governador de Saragossa Ibn abd al-Karim va atacar territori dels francs, i va repetir la incursi a l'any segent. La flota cordovesa a la Mediterrnia tamb va atacar les costes de Frana i potser d'Itlia, i Marsella fou saquejada.

El 838 l'emir va dictar una amnistia pels antics rebels, principalment de Toledo i Mrida. El cap dels rebels de Mrida Muhammad ben Abd al-Gebir s'havia refugiat a Galcia i el rei asturi li havia concedit establir-se a la regi amb els seus seguidors. Per poder tornar a Crdova amb dignitat va planificar organitzar una revolta contra el rei cristi que tindria el suport d'un exrcit cordovs. El pla es va posar en marxa (839) i l'exrcit cordovs va atacar per dos punts: per laba i per Galcia, per en el segon punt va arribar tard i els asturians van derrotat a la petita banda de rebels fcilment; quan van arribar els cordovesos ja havien estat aniquilats. El cap rebel Muhammad va morir en el combat.

El 840 es va fer una nova expedici cap a Galcia com sempre amb pocs resultats. Sobrarbe va atacar Osca per no la va poder ocupar. En aquest any va estar a Crdova una ambaixada bizantina que demanava la restituci de Creta, ocupada per un aventurer cordovs de nom Abu Hafs Umar al-Balluti. Una ambaixada cordovesa en la que va participar el poeta Al-Ghazal, va anar desprs a Constantinoble.

El 841 els cordovesos van tornar a Galcia. El governador Mussa ibn Mussa de la famlia mulad dels Banu Qasi, es va revoltar al seu govern de Tudela; per un temps es va sotmetre per es va tornar a revoltar vers el 843. El  naus cordoveses van atacar la costa de Provena i van arribar fins a Arles.

El 843 les tropes cordoveses van anar a sotmetre al rebel Mussa ibn Mussa de Tudela que estava aliat als Aritza de Pamplona. Aquestes tropes van fer tot seguit correries per Arag i Sobrarb i el rei Gal I Aznrez d'Arag i Sobrarb va acceptar pagar tribut a Crdova. 

El 844 els cordovesos van atacar un any ms Astries  i van entrar per Vardlia, laba i Al-Quila (Burgos) per foren enfrontats a les comarques de Njera i Albelda; no obstant els invasors van vncer i van obligar als asturians a retirar-se cap a la collada del Clavijo, on el rei, allegant un somni miraculs, va ordenar l'atac, i van derrotar els perseguidors, podent arribar a Calahorra 

El mateix 844 les naus normandes o vikingues (urdumaniyyun o madjus) van baixar per la costa atlntica i van passar per Lisboa que van saquejar durant 13 dies (agost-setembre), i desprs cap al Algarve i golf de Cadis. Van pujar amb les seves naus pel Guadalquivir (25 de setembre) i van derrotar els cordovesos a Cabtal, saquejant les afores de Sevilla i establint un fort a Tablada, del que es van retirar quan van arribar naus cordoveses el 29 de setembre. Llavors van atacar Cadis per es van retirar desprs d'una batalla naval davant de Moron amb resultats van ser catastrfics per als invasors, que van sofrir mil baixes, uns altres quatre-cents van ser fets presoners i executats i unes trenta de naus van ser destrudes, sent els ostatges alliberats. Amb el temps, el redut nombre de supervivents es va convertir a l'islamisme installant-se com a grangers a la zona de Coria del Ro, Carmona i Morn de la Frontera. Els normand van tornar a atacar diversos punts de la costa entre els quals Al-Yazira al-Jadr  (Algesires), el 845. 

El 846 els cordovesos van destruir la ciutat de Lle que havia estat repoblada poc anys abans pels cristians. Expedicions navals a la costa de Provena; atac entre altres a Marsella.

El 847 Mussa ibn Mussa de Tudela es va revoltar per tercera vegada. El 848 els asturians van ser els que van fer un atac a Crdova, arribant fins a Montemor Velho . El 848 les naus cordoveses van ocupar i saquejar les Balears, que no disposaven de guarnici bizantina feia molts anys, per romanien sense ocupar pels musulmans; noms se sap que els insulars tenien relacions amb el regne dels Francs des d'els temps de les expedicions del comte d'Empries . El 849 una segona onada a les illes va imposar al seu govern el pagament d'un tribut i cal suposar que la renuncia a tota vinculaci amb bizantins i francs.

El 850 asturs i cordovesos es van enfrontar a la zona de Leiria. El 851 va esclatar la guerra oberta amb Frana i amb l'Imperi (Lotari de Lotaringia). Les naus cordoveses atacaven les costes franceses i de Ligria per abans de retornar una pau de les naus foren damnades o destrudes per una turmenta; la majoria per van poder retornar a les seves bases a la costa Mediterrnia; en el retorn fou atacada Barcelona, que fou conquerida mercs a l'ajut dels jueus locals, per desprs de saquejada fou abandonada. Ms tard la flota, ja reparada va retornar al golf de Lle i va atacar diversos punts, incloent Marsella.

L'11 de novembre de 844 va preparar un contingent per enfrontar-se als vkings que havien conquerit i saquejat Sevilla un mes abans. La batalla campal va tenir lloc als terrenys de Tablada, i els resultats van ser catastrfics per als invasors, que van sofrir mil baixes, uns altres quatre-cents van ser fets presoners i executats i unes trenta de naus van ser destrudes, sent els ostatges alliberats. Amb el temps, el redut nombre de supervivents es va convertir a l'islamisme installant-se com a grangers a la zona de Coria del Ro, Carmona i Morn de la Frontera. Es van donar noves incursions normandes en els anys 859, 966 i finalment el 971, en qu la flota vkinga va ser totalment aniquilada.

Cap al final de la seva vida fou objecte d'intrigues per par del seu fata Nasr i de la seva concubina Tarub. Va morir el 19 d'agost del 852 (ltim dia de la lluna de saffar del 238 de l'hgira) o el 22 de setembre de 852 (3 rabi II del 238)i el va succeir el seu fill Muhmmad I.

La seva gran construcci fou l'engrandiment per dues vegades de la gran mesquita de Crdova (833 i 848). A la seva cort hi va haver personatges notables com el msic Ziryab (arribat el 822) i els poetes Al-Abbas ben Firnas, Al-Ghazal, Ibrahim ben Sulayman al-Shami i altres. Destac tamb l'escola jurdica de Yahya ben Yahya al-Laythi.

 Notes .


 Referncia .
E. Levi-Provenal, Historia de la Espaa musulmana























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127995" title="Frederick Banting" nonfiltered="2510" processed="2503" dbindex="52707">


Sir Frederick Grant Banting KBE, MC, FRSC (Alliston, Canad 1891 - Musgrave Harbour 1941 ) fou un metge i professor universitari canadenc guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1932 pel seu descobriment de la insulina.

Biografia.
Va nixer el 14 de novembre de 1891 a la ciutat d'Alliston, poblaci situada a la provncia d'Ontrio. Va estudiar medicina a la Universitat de Toronto, on es gradu l'any 1916, i va ser metge militar durant la Primera Guerra Mundial. Posteriorment va ser ajudant de fisiologia a la Universitat d'Ontrio Occidental i a partir de 1921 professor a la de Toronto. 

El 1934 fou nomenat Cavaller Comandant de l'Imperi Britnic per part del rei Jordi V del Regne Unit. Va morir el 21 de febrer de 1941 en un accident aeri a Musgrave Harbour, poblaci situada a l'illa de Terranova, quan es dirigia a Anglaterra, i fou enterrat a Toronto.

Recerca cientfica.

Durant la seva estada a la Universitat d'Ontrio Occidental, i concretament la nit del 31 d'octubre de 1920, mitjanant la lectura rutinria d'articles en un diari mdic va anotar una idea per a un mtode d'allar la secreci interna del pncrees, el pas crucial necessitat per al tractament efica per la diabetis. Fins aquell moment tots els mtodes per obtenir una secreci til que es podria administrar amb seguretat als ssers humans havien provat fracassat. Descontentat amb la seva prctica i fascinat per la seva idea, Banting va traslladar-se a Toronto, on el 17 de maig de 1921 va iniciar la seva recerca a la universitat de Toronto, sota supervisi de professor John Macleod, l'ajuda de Charles Best i l'assessorament del qumic James Collip, arribant al descobriment de la insulina a inicis de l'any 1922. 

L'any 1923 fou guardonat, juntament amb John MacLeod, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de l'insulina. Descontent per no haver ser reconeguts els treballs de Charles Best compart la recompensa monetria del Premi Nobel amb ell, alhora que MacLeod ho feu amb James Collip.

Posteriorment continu la seva recerca cientfica a l'Institut Banting, creat l'any 1930, realitzant investigacions sobre el cncer, l'escora suprarenal i la silicosis.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Banting sobre la superfcie de la Lluna aix com l'asteroide (43293) Banting descobert l'1 d'abril de l'any 2000 per l'astrnom John Broughton.

Vegeu tamb.
 Insulina;
 Diabetis;
 Indstria farmacutica;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1923;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127997" title="Matthew Gregory Lewis" nonfiltered="2511" processed="2504" dbindex="52708">
Matthew Gregory Lewis (Londres, 9 de juliol del 1775 - 14 de maig del 1818) fou un novellista i escriptor teatral angls fams per la seua novella gtica The Monk (El monjo).

Nasqu a Londres i fou introdut per la seua famlia en la carrera diplomtica, que curs en la Westminster School i la Christ Church d'Oxford, on es dedicaria sobretot a l'estudi de llenges. Recorregu Frana i Alemanya, on qued atrapat per l'obra de Goethe. El 1794 es trasllad a La Haia amb l'ambaixada britnica. Durant la seua breu estada escrigu la seua novella Ambrosio or The Monk (Ambrosio o El monjo), que fou publicada l'estiu de l'any segent. Lewis aconseguix notorietat immediatament entre els britnics, per la novella s retirada l'any segent a causa dels seus continguts, considerats obscens pels intellectuals. En public una segona edici el 1798, de la qual elimin alguns dels  passatges que consider ms problemtics, encara que sense eliminar alguns dels personatges ms terribles.

A pesar dels problemes morals, la novella no imped Lewis d'introduir-se en la societat i en la cort, i prompte obtingu un lloc a la Cambra del Comuns perWiltshire. Desprs del seu ingrs en el Parlament public:

 The Castle Spectre (1796), una obra de teatre musical que obtingu una durable notorietat; ;
 The Minister, traducci de l'alemany Kabale und Liebe de Friedrich von Schiller;
 Rolla (1797) una traducci de Kotzebue; ;
 The Bravo of Venice (1804), una novella traduda de l'alemany, considerada la seua millor obra desprs de The monk.

Es dedic tamb al teatre d'pera i a la tragdia. La mort de son pare el deix amb una slida fortuna i el 1815 marx cap a les ndies Orientals per visitar les seues possessiones; durant este viatge escrigu el Journal of a West Indian Proprietor, publicat pstumament el 1833. Torn a Anglaterra, i estigu tamb ocasionalment a Sussa, on coincid amb els seus amics Lord Byron, John William Polidori, Mary Shelley i Percy Shelley, per no tard a tornar a fer un segon viatge a Jamaica el 1817 per obtindre ms informaci sobre la condici dels esclaus, respecte de les quals tenia la intenci d'escriure un pamflet de defensa. El clima tropical, tanmateix, li result fatal: contragu la febre groga durant el viatge de retorn a Europa i mor. El 1839 fou publicat, en dos volums, The Life and Correspondence of M. G. Lewis.




 El monjo .

La histria (originalment titulada The monk; no hi ha traduccions al catal) t a veure amb Ambrosio, un piads i respectat monjo espanyol i la seua vinguda avall. El monjo s'enamora de la seua deixebla Matilda i, desprs d'haver satisfet amb ella els seus desitjos carnals, dirigix l'atenci vers Antonia, qui viola i mata.
 
La trama s interrompuda sovint per digressions i parntesis, fetes servir per revifar l'atmosfera gtica de la novella, entre les quals hi ha una monja sagnant, la histria de Lorenzo i Antonia o la de la germana d'ell, enterrada viva per monges geloses. 
Al final de la novella Ambrosio s lliurat a la Inquisici i, per fugir de la sentncia que l'espera, ven l'nima al Diable.

El monjo s considerada una de les novelles gtiques ms transgressives a causa de certs elements, entre els quals hi ha la presncia del Dimoni, l'estupre, la violaci, l'incest i personatges com l'hebreu errant, castells en runes i la Inquisici espanyola. La novella presenta, a ms, un interessant retrat del pensament britnic al voltant de l'Esglsia de Roma; un altre exemple s The Awful Disclosures of Maria Monk.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127998" title="San Javier" nonfiltered="2512" processed="2505" dbindex="52709">


San Javier s un municipi de la Comunitat Autnoma de la Regi de Mrcia (Espanya), a la comarca del Camp de Cartagena.

La seua extensi s de 74,2 km  i t una poblaci de quasi 23.000 habitants, encara que es multiplica notablement a l'poca estival. T 23 km de costa al Mar Menor i 16 km a la Mar Mediterrnia, i la seua altitud mitjana s de 17 metres.

El poble est al costat de la carretera nacional N-332 i l'Autopista AP-7.

Geografia.
Latitud: 37 48' N;
Longitud: 000 51' O;

Al Terme Municipal de San Javier es troba l'Acadmia General de l' Aire, centre d'ensenyament dels pilots de l'Exrcit de l'Aire Espanyol i seu de la Patrulla Acrobtica guila i l'l'aeroport de San Javier, que comparteix les installacions de l'Acadmia.

Tamb hi ha un important centre agrcola a les entitats de poblaci d'El Mirador, la Grajuela, Roda, Los Sez de Tarquinales, Pozo Aledo o La Calavera, on es produeixen diversos tipus de varietats de hortalisses i fruites.

Platges.

El mar de San Javier est format per Santiago de la Ribera i La Manga del Mar Menor. Algunes de les seues platges ms importants sn la Platja de El Castillico, la de Coln, El Pescador, Veneziola, Estacio, i aixina fins quasi les 30 platges que conformen l'oferta turstica d'este municipi.

Histria.

Els orgens com a poblaci estable de San Javier va ser al segle XVII, al voltant d'una ermita dedicada a San Francesc Xavier, en un encreuament de camins a la costa murciana. 

L'histria de San Javier va lligada a tres elements: la terra, el mar i l'aire. 

San Javier s un territori neutral entre el mar i el camp, el seu devenir histric s inseparable del conjunt de la comarca marmenorense, on els primers pobladors ja apareixien al Paleoltic.

Al fons del Mar Menor es dna fe de qu barcs fenicis, grecs i romans navegaren per les seues aiges i van comerciar a les seues costes.

Amb la reconquesta cristiana, el camp riberenc marmenorense va passar a dependre del que ara s l'Ajuntament de Mrcia i va ser repoblat amb castellans, aragonesos i catalans, cognoms d'aquests en sn l'origen de la toponmia de gran part dels nuclis de poblaci d'aquesta zona.

Al segle XVII es va construir, a l'actual nucli urb de San Javier, una ermita sota l'advocaci de San Francesc Xavier, al voltant de la qual es van agrupar els habitants de les cases disperses.

San Javier es va segregar de l'Ajuntament de Mrcia el 9 de mar de 1836.

Vegeu tamb.
Francesc Xavier;
Platges de la Regi de Mrcia;

Enllaos externs.
 Mancomunitat del Mar Menor.
 Pgina de l'Ajuntament de San Javier.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="127999" title="Can Parellada (Masquefa)" nonfiltered="2513" processed="2506" dbindex="52710">
Can Parellada s una urbanitzaci de l'extrem nord-oriental del municipi de Masquefa, a la comarca de l'Anoia, situada entre la carretera local B-224a que uneix Masquefa i la Beguda Baixa, al sud, i la riera de Masquefa al nord. El cap del municipi est situat a l'oest de Can Parellada, gaireb tocant, i a l'est es troba el nucli de la Beguda Alta i el terme municipal de Sant Esteve Sesrovires. Est travessada per la via dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de la lnia R6 de Barcelona a Igualada, que hi t un baixador.

Amb 1.343 residents censats l'any 2005, era el segon nucli ms poblat del terme, desprs del poble de Masquefa, cap del municipi.

La festa major de Can Parellada s els dies 24, 25, 26 i 27 d'agost.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128001" title="Mesopausa" nonfiltered="2514" processed="2507" dbindex="52711">

La mesopausa s la regi de l'atmosfera que determina el lmit entre la Mesosfera i la Termosfera. 
Es situa aproximadament a 90 km d'altitud. Es la regi que t la temperatura ms baixa de tota l'atmosfera, aproximadement -80.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128003" title="Arquebisbat de Tarragona" nonfiltered="2515" processed="2508" dbindex="52713">

L'Arxidicesi de Tarragona (en llat, Tarraconensis) s una demarcaci eclesistica que comprn les comarques catalanes del Tarragons, Baix Camp, Alt Camp, Conca de Barber i Baix Peneds i part de les Garrigues, l'Urgell i el Priorat.

 Dades (2006) .
Superfcie: 3.146,6 km ;
Habitants: 504.834 h. ;
Preveres: 143 ;
Parrquies: 200 ;
Ordes religiosos masculins: 12 ;
Ordes religiosos femenins: 24 ;

La dicesi est dividida en 3 vicaries majors, que sn:
 Vicaria de Tarragona;
 Vicaria del Baix Camp, la Conca de Barber, el Priorat i l'Urgell-Garrigues;
 Vicaria de l'Alt Camp, el Baix Peneds i el Tarragons;

Encapala la provncia eclesistica de Tarragona, tenint autoritat metropolitana sobre:
Bisbat de Girona (formada el 397);
Bisbat de Lleida (formada el 419);
Bisbat de Vic (formada el 516);
Bisbat de Tortosa (formada el 516);
Bisbat d'Urgell (formada el 527) ;
Bisbat de Solsona (formada el 1597);

Antigament, la Tarraconense tamb va tenir autoritat sobre les segents dicesis i bisbats:
Bisbat d'gara;
Bisbat d'Empries;
Bisbat de Menorca ;
Bisbat de Mallorca;
Bisbat d'Eivissa;
Bisbat de Valncia;
Dicesi de Roses;
Bisbat d'Osca;
Bisbat de Saragossa;
Bisbat de Tarassona;
Bisbat de Calahorra;
Bisbat de Pamplona;
Dicesi d'Oca (Burgos);
Dicesi d'Amaia i Segia (Segia, actual Ejea de los Caballeros);
Dicesi d'Alesanco (La Rioja);
Bisbat d'Elna;
Bisbat de Barcelona;

S'hi han celebrat 179 concilis provincials, ssent la provncia catlica amb ms concilis celebrats. El primer data del 380 i l'ltim de 1995.

 La Seu Metropolitana .
Alguns dels edificis ms importants de l'arquebisbat sn:
La Catedral de Tarragona s un edifici slid i elegant, que combina els estils romnic i gtic. Edificada damunt d'una mesquita (i aquesta damunt un temple rom), les obres foren iniciades per Sant Oleguer. L'altar major no fou elaborat fins el 1426 i el cor fins el 1493. No fou fins el segle XVI quan es feren l'orgue, les vidrieres, etc. ;

La faana t tres seccions i la nau s de planta llatina en forma de creu. s destacable la Capella de Santa Tecla, patrona de Tarragona, comenada el 1760 i acabada el 1776. La pica baptismal s una magnfica pea de marbre que es va trobar a les runes del palau d'August.

L'Esglsia de Sant Pau, edificada al lloc on, segons la tradici, hi predic Sant Pau.

L'Esglsia de Santa Tecla, patrona de Tarragona.

El Palau de l'Arquebisbe, situat a l'antic Capitol rom, reconstrut el segle XIX.

El Seminari de Sant Pau i Santa Tecla, fundat el 1570, t el rang d'Universitat Pontifcia.

A destacar tamb els monestirs de Poblet (Conca de Barber), Vallbona de les Monges (Urgell) i Santes Creus (Alt Camp).

Altres edificis notables sn: Els convents de Clarisses, de Santa Teresa, de Caputxins, de Sant Francesc (actualment escola), de Jesutes, de Dominicans (actualment s l'Ajuntament de la ciutat), de Mercedaris i de Carmelites (els dos ltims cedits a l'exrcit).

Antigament a l'Amfiteatre de Tarragona hi havia una esglsia al centre de l'arena, que fou el lloc on sofr martiri Sant Fructus.

 Histria .
 Bisbat de Tarraco .
L'esglsia de Tarragona va ser de les primeres comunitats cristianes d'Hispnia. La tradici conta que van predicar a la ciutat Sant Pau (l'any 64) i l'apstol Sant Jaume.

Es suposa que Sant Pau va deixar alg al capdavant de la comunitat cristiana i, els seus successors, amb el temps, esdevindrien bisbes. Les primeres referncies, per, daten del segle III i sn les Actes del Martiri del bisbe Fructus i els diaques Auguri i Eulogi, d'aquesta manera, Sant Fructus s el primer bisbe de Tarraco conegut, per es desconeix el nombre de predecessors que tingu en el crrec.

 Arquebisbat Tarraconense .
El 475, el rei visigot Euric va saquejar la ciutat. Amb l'arribada dels pobles germnics, van florir els concilis provincials (516-517, 546, 589, 599, 646, 683-684, 688, 693-694, etc.) tan a Tarragona, com a Toledo o gara. Grcies a les actes d'aquests concilis, es coneixen els noms dels arquebisbes de Tarragona d'aquells anys.

 Tarrakuna musulmana .
Amb l'arribada dels rabs, s'exting l'arquebisbat de Trraco. Els bisbes de Narbona i Barcelona pressionaren per tal de nomenar-se metropolitans, per els diferents papes no ho acceptaren.

Alguns clergues, com s ara Cesari o el bisbe de Vic At s'autonomenaren durant uns anys bisbes de Tarragona, per els seus intents no reeixiren. Amb tot, el 1091 el Papa Urb II va restituir la seu arquebisbal amb dignitat metropolitana en la persona de Berenguer Sunifred. La qesti estigu aturada fins la reconquesta de la zona per part de Ramon Berenguer III. 

 Arquebisbat de Tarragona .
Sant Oleguer fou l'encarregat de repoblar l'arxidicesi, desprs de l'expulsi dels musulmans, amb tot, per, hi hagueren violentes lluites pel control de la zona entre els segents arquebisbes i els fills de Robert d'Aguil, comte de Tarragona. Fins el 1318, els rei d'Arag havien de ser coronats per l'arquebisbe de Tarragona.

El titular de la seu de Tarragona, actu durant molt segles com un autntic senyor feudal, aix, per exemple, l'arquebisbe Guillem de Montgr va participar en la conquesta de Mallorca amb Jaume el Conqueridor i va encapalar la d'Eivissa i Formentera.

Visqu la sagnant repressi contra les persones i el patrimoni de l'esglsia el 1936: foren assassinats 136 preveres, ms d'una tercera part del presbiterat, entre ells el seu bisbe auxiliar, el canong Manuel Borrs; a ms de molts religiosos i laics. El 1940 es restaur la comunitat monstica de Poblet.

L'any 1957, en virtut del Concordat del 1953, s'incorporaren a l'arquebisbat de Tarragona les parrquies dels arxiprestats del Baix Peneds i de Santa Coloma de Queralt, que fins aleshores pertanyien a l'Arquebisbat de Barcelona i al bisbat de Vic respectivament.

 Llista d'Arquebisbes de Tarragona .
El cap de l'Arxidicesi s l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe ms important de Catalunya. T el ttol de Primat de les Espanyes i s Arquebisbe Metropolit.



 Vegeu tamb .
Dicesis dels Pasos Catalans;

 Enllaos externs .
 Arquebisbat de Tarragona;
 Conferncia Episcopal Tarraconense;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128007" title="Teorema de Cayley-Hamilton" nonfiltered="2516" processed="2509" dbindex="52714">
El teorema de Cayley-Hamilton s un resultat fonamental en l'lgebra lineal segons el qual, donada una matriu A i el seu polinomi caracterstic Q(x), aquest s'anulla en avaluar-lo en A.
s a dir, que Q(A)=0. s immediat que dins el polinomi, la matriu A s commutativa respecte l'operaci producte. Una formulaci equivalent n's l'afirmaci que el polinomi caracterstic de A s un mltiple del polinomi mnim de A o, el que s el mateix, que el polinomi caracterstic de A s un element de l'ideal principal de polinomis anulladors de A.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128009" title="Anatoli Krpov" nonfiltered="2517" processed="2510" dbindex="52715">

Anatoli Ievgunievitx Krpov (                             ) s un escaquista professional nascut el 23 de maig del 1951 a Zlatoust (antiga Uni Sovitica). Campi del mn d'escacs en el perode 1975-1985 i per a la FIDE, el 1993-1999. En l'actualitat juga amb Rssia.

La seua carrera fou reeixida des de molt prompte. Es convert en el mestre nacional ms jove de la Uni Sovitica el 1966 als 15 anys d'edat, i el 1969 guany el campionat mundial juvenil. 

Fou nomenat Mestre de l'Esport URSS el 1966, Mestre Internacional el 1969 i, l'any segent, obtingu la norma de Gran Mestre Internacional. 

Els anys segents anaren acompanyats d'una rpida consolidaci, i el 1973 obtingu el segon lloc en el campionat sovitic i el primer en el torneu interzonal de Leningrad, la qual cos li don el dret de participar en les partides de candidats. Desprs de vncer Lev Polugaievski en els quarts de final, hagu d'enfrontar-se a l'excampi mundial Boris Spassky, qui derrot, de manera convincent i contra tot pronstic, per 4-1 (les taules no hi comptaven). En la final derrot Korchnoi per un ajustadssim 12.5-11.5.

La situaci anterior li don el dret d'enfrontar-se a Robert Fischer per la corona mundial, per la renncia del nord-americ de defendre el seu ttol el convert el 1975 en el 12 campi mundial sense necessitat de jugar una partida. Esta situaci el dugu a demostrar que era efectivament el jugador ms fort del mn, i no pas un campi de paper, objectiu que compl amb ple xit defenent el seu ttol el 1978 (a Baguio City) i 1981 (a Merano) davant Vktor Kortxnoi amb resultats de 6-5 i 6-3 respectivament (les taules no hi comptaven). A ms a ms guany incomptables tornejos i fou el lder indiscutit fins l'aparici de Garry Kasparov, amb qui s'enfrontaria durant ms d'una dcada en una rivalitat tan forta i apassionant com poques en la histria de l'esport. El 1984 hagu de defendre el seu ttol contra ell, i desprs d'una polmica cancellaci (desprs de liderar 5-0 l'aspirant s'acost a 5-3, per la partida s'havia prolongat ms de tres mesos) es mantingu com a campi fins el 1985, any en qu fou abatut per Kasparov. Desprs d'este perd tres apretadssims encontres. A Leningrad 1986 per 12.5-11.5, a Sevilla 1987 12-12 i a Nova York-Li 1990 12.5-11.5. Recuper el ttol el 1993 en una partida contra Jan Timman a Jakarta desprs del cisma a la cimera d'escacs mundial que cre dos campionats del mn, en separar-se Kasparov de la Federaci Internacional. Este nou ttol, no obstant aix, no s'equiparava al que ostent fins el 1985, precisament per l'ambient dividit en qu es genera, i a causa que Kasparov continuava ostentant el nmero u del rnking. De qualsevol manera, defengu el seu ttol novament el 1998 contra Viswanathan Anand, en una disputata i agitata partida. 

En esta es considera el seu major xit la seua actuaci en el Torneig de Linares de 1994, el torneig ms fort de la histria fins eixe moment, i on s'impos amb un marge de 2.5 punts sobre els segons (Kasparov i Shirov). El seu resultat d'11/13 en un torneig de mitjana ELO 2685 s el ms fort registrat en la histria (si s'exceptua l'11/11 de Fischer en el campionat dels Estats Units 1963-1964 que qualifica com a "infinit", per contra una oposici de nivell fora menor). 

Desprs de les actuacions referides de 1994 i 1998, que es consideren dignes del seu calibre encara, l'excampi mundial continua jugant activament, per no en l'altssim nivell que sostenia abans. Finalment fins i tot es neg a defendre el seu ttol de la FIDE per incompatibilitat d'opinions, i paulatinament s'alluny dels primers llocs de la classificaci oficial. Per mant un alt nivell, i continua participant principalment en tornejos d'escacs rpids, en els quals no mostra declivi. 

Krpov tamb realitz un altre tipus d'activitats importants, com ara: Diputat del Congrs de Rssia, President del Fons Internacional per a la Pau i President de la Comissi per als damnificats de Txernbil.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128014" title="Mancomunitat de Tramuntana" nonfiltered="2518" processed="2511" dbindex="52717">
La Mancomunitat de Tramuntana s una mancomunitat de municipis de l'illa de Mallorca, que agrupa els segents pobles: Banyalbufar, Bunyola, Dei, Escorca, Esporles, Estellencs, Fornalutx, Puigpunyent, Sller i Valldemossa.

El seu nom prov de qu tots els municipis que l'integren estan situats a la Serra de Tramuntana.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128016" title="Geografia del Maresme" nonfiltered="2519" processed="2512" dbindex="52718">

La comarca del Maresme s una estreta faixa de terra entre el mar i la Serralada Litoral, situada de nord-est a sud-oest entre la Tordera i el Bess. T una amplada que oscilla entre cinc i quinze quilmetres, i una llargada de cinquanta quilmetres. La superfcie total s de 396,90 km. 

Relleu.
Es poden distingir diversos sectors: la serralada, amb algunes valls interiors; la plana; el litoral de sorra o rocs; i la plana de la Tordera.

La serralada est formada, de nord-est a sud-oest, pel Montnegre, el Corredor, Cllecs i Sant Mateu. La serralada est protegida pel Parc Natural del Montnegre i el Corredor i pel Parc de la Serralada Litoral.

El Montnegre s el masss principal degut al seu conjunt pissarrs de roques ms resistent a l'erosi. L'alada mxima s de 760 m al tur Gros. S'estn des de Tordera fins a Arenys de Munt. Una serra menor parallela a la costa separa el Montnegre del mar configurant la vall de Vallalta.

El Corredor, de constituci grantica, t una orografia ms suau. Unes serres menors entre el Corredor i el mar configuren les valls de Canyamars i Dosrius.

A l'oest, Cllecs i Sant Mateu, amb una alada al voltant dels 400 m, sn uns petits massissos molt propers a la densa poblaci del Baix Maresme.

La constituci grantica dels massissos i la seva erosi han originat la sorra de les platges i de les lleres de les rieres. Entre Caldes d'Estrac i Calella els contraforts del Montnegre arriben al mar fent que la costa sigui rocosa i vertical, excepte entre Canet de Mar i Sant Pol de Mar. L'orografia tpica del Maresme es trenca a la plana alluvial de la Tordera per, per contra, s el lloc on encara resten les maresmes que han donat nom a la comarca.

Clima.


El clima del Maresme s benigne i est condicionat per la seva morfologia. La proximitat del mar atenua les temperatures fent que els estius siguin suaus i que a l'hivern les glaades siguin estranyes. La serralada protegeix la comarca dels vents forts i freds del nord. L'orientaci al sud-est li dna un carcter general de solana amb una alta insolaci.

La temperatura s homognia des de la costa fins al peu dels turons, on se situa la franja de temperatures mitjanes anuals entre els 15 i 16.

Les precipitacions generalment no sn abundants i augmenten de sud a nord i de mar a muntanya. El vent clid i humit de llevant es condensa a la muntanya i provoca la major part de pluges amb grans fluctuacions interanuals. Els xfecs de finals d'estiu poden arribar a ser quantiosos. 

Aquest fenomen microclimtic provoca tamb la formaci freqent de boires de faana. La mitjana del 72% d'humitat relativa anual s fora elevada.

Hidrografia.

Noms la Tordera duu aigua tot l'any. La resta sn rieres que noms s'omplen amb les tamborinades de tardor i d'hivern, convertint-se en una caracterstica de la comarca. 

Les rierades sobtades i violentes poden arribar a ser perilloses amb les llevantades. Les rieres i rierades sn el resultat d'una combinaci de factors:
Els intensos desnivells, amb un mxim de 760 m en 5 km.
El rgim de pluges intermitents.
La urbanitzaci i la impermeabilitzaci del sl.
Les actuacions sobre les lleres i els marges.
L's urb de les lleres seques i sorrenques.

La riera d'Argentona s la que t una major conca. Recull les aiges del Corredor, de Cllecs i de les valls de Canyamars i Dosrius, i desemboca entre Matar i Cabrera de Mar. La segona conca en extensi s la riera de Sant Pol-Vallalta, que drena els vessants meridionals del Montnegre i la vall de Vallalta. La riera de Pineda s la que t un cabdal ms constant. La riera d'Arenys s una de les ms conegudes per les seves avingudes sobre el nucli urb.

Poblaci.

Una caracterstica de la comarca s el moviment de l'ocupaci entre l'interior i el litoral. Els ibers es van establir a la muntanya. En l'poca romana es va ocupar la plana. En el litoral es van establir ocasionalment els pescadors de la costa de Llevant, denominaci tradicional que tenia com a punt de referncia a Barcelona. Els atacs pirates no van permetre una poblaci estable al litoral fins al segle XVI. Diversos pobles del litoral es van anar segregant dels pobles de l'interior (de sud a nord):
 
A ms, Sant Andreu de Llavaneres es va segregar de Matar, Sant Vicen de Montalt de Sant Andreu i Caldes de Sant Vicen. Calella es va segregar de Pineda de Mar.

Tradicionalment el Maresme ha tingut tres vies de comunicaci longitudinals. El cam de Dalt seguia la serralada unint els pobles ibers, avui en dess. El cam del Mig unia les villes romanes i formava part de la via Augusta. Servia a les antigues capaleres municipals dels pobles de dalt i avui s prxim al recorregut de l'autopista. El cam Ral, o cam de Baix, no va ser practicable fins al segle XVIII. Avui s la carretera N-II, parallela al ferrocarril.

Histricament el Maresme ha sigut una comarca densament poblada. Hi vivien aproximadament uns 6.000 laietans, poblaci que va augmentar a 7.000 amb l'ocupaci romana. Al 1900 hi havia 70.000 habitants. Al 2005 la poblaci era gaireb de 400.000 habitants amb una densitat de 1.000 hab/km . Tot el litoral s avui una continutat urbana. Matar, amb un ter de la poblaci, n's la capital indiscutible situada al centre de la comarca. Per la part del sud-oest est fortament influenciada per Barcelona, i la plana de la Tordera, al nord-est, t unes relacions estretes amb la Selva. Histricament l'Alt Maresme pertanyia a la dicesi i vegueria de Girona, i el Baix Maresme a la dicesi i vegueria de Barcelona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128019" title="Lokichoggio" nonfiltered="2520" processed="2513" dbindex="52719">


Lokichoggio, tamb anomenat Loki, s una poblaci kenyana de la provncia de Rift Valley. Est a uns 30 quilmetres de la frontera de Kenya amb el Sudan, i t una poblaci de 36.187 habitants.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128020" title="Loyangalani" nonfiltered="2521" processed="2514" dbindex="52720">

Loyangalani s un petit poble keny de la provncia de l'Est, a prop del llac Turkana. Segons el cens realitzat l'any 1999, el poble t una poblaci de 1.000 habitants. Loyangalani significa, en samburu, "lloc amb molts arbres" i es va fundar durant els anys seixanta. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128027" title="Maur Ametller i Paguina" nonfiltered="2522" processed="2515" dbindex="52721">
Maur Ametller (Palafrugell, 1749 - Sant Benet de Bages, 1833) fou un compositor de msica religiosa i naturalista. Traductor al catal, entre altres de Les glries de Maria. Membre de la Reial Acadmia de Cincies i Arts i de la Societat Filharmnica de Barcelona. 

Fou prevere, i desprs entr com a monjo a Montserrat (1786), d'on havia estat escol. All invent un instrument de teclat que anomen velacordi i que present, amb algunes mquines hidruliques, a la Llotja de Barcelona.

Tamb fou naturalista i estudis de la fauna i flora de Montserrat. La seva cella havia estat convertida en una mena de museu visitat per gaireb tots els qui anaven al monestir. S'hi trobaven recollides les belleses ms rares en plantes i insectes que, a fora de treball i d'anys, havia buscat ell mateix i dissecat a la muntanya. Carles IV i la reina Maria Llusa tamb s'interessaren per la collecci arrel d'una visita de l'any 1802.

Durant 16 anys, el pare Ametller sortia del monestir els mesos d'estiu per fer les seves recollectes per la muntanya. Tamb va ser ell qui va mesurar per primera vegada l'alada de la muntanya de Montserrat. El pare Ametller, junt a un altre monjo que es deia Grau (que era farmacutic), a la fi del segle XVIII varen visitar les coves de Montserrat tot acompanyant un magistrat de la Audincia de Catalunya, que se suposa que era Francisco de Zamora, arribant fins a un lloc on un riu els imped de seguir ms endavant.

Malauradament, Ametller va veure com tot aquest material, els seus llibres, pintures i papers es perdien quan el monestir de Montserrat fou incendiat dues vegades per les tropes napoleniques, el 1811 i el 1812. 

Pass l'ultima part de la seva vida a Sant Benet de Bages on finalment mor als 84 anys. T un carrer dedicat a Llafranc.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128029" title="Ralli de Portugal" nonfiltered="2523" processed="2516" dbindex="52722">


El ralli de Portugal s un ralli del Campionat Mundial de Rallis de la Federaci Internacional d'Automobilisme (FIA). La primera edici del ralli va ser disputada l'any 1968. L'any 1973 va ser la tercera prova del primer campionat mundial. El ralli de Portugal va estar en totes les edicions del Campionat Mundial de Rallis excepte des del 2002 fins al 2006. El 2007 ha tornat al calendari del campionat mundial. 

En cinc edicions va ser nomenat "el millor ralli del mn", i una vegada "el millor ralli de l'any". L'ltima temporada que es va disputar, l'any 2001, sota una immensa pluja, el va guanyar Tommi Mkinen amb un Mitsubishi Lancer. Durant l'any 2005 els organitzadors del ralli van anunciar la intenci de qu el ralli torns al campionat mundial. L'any 2006 l'edici va presentar una candidatura per entrar en el campionat del 2007, i ho va aconseguir el 5 de juliol del 2006 en la reuni de la FIA.

 Guanyadors .


 Enllaos externs .


 Web oficial del Ralli de Portugal;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128030" title="Humor" nonfiltered="2524" processed="2517" dbindex="52723">
  L' humor s una particularitat de l'sser hum summament difcil de definir, no noms en el seu concepte, sin tamb en les seves varietats. Joseph Klatzmann, en la seva obra L'humour juif ("L' humor jueu"), ho defineix segons la seva necessitat: Riure per no plorar. Ms pessimista, es pot citar igualment a Nietzsche: L'home pateix tan profundament que ha hagut d'inventar el riure, concepci que l'aproxima a la filosofia cnica i que estableix que l'humor s, en el fons, un tipus de catarsi o antdot espiritual.

No tan substantivament, l'humor o, millor dit, la comicitat s una forma d'entreteniment i de comunicaci humana, que t la intenci de fer que la gent no sigui infeli i rigui. El riure s, a ms a ms, una de las poques coses que individualitzen al sser hum i a algunes espcies d'homnids respecte a altres animals; els etlegs senyalen que l humor s davant de tot, un rictus que apareix en els llavis dels primats i es mostra quan aquests s enfronten a situacions absurdes o incomprensibles per a ells: ensenyar les dents s una forma de desviar un impuls agressiu o de resumir-lo mmicament, un tipus de sublimaci. s per aix que ensenyar les dents o riure, entre els humans est freqentment lligat a dissociar-se d esdeveniments que susciten normalment profunda inquietud i que moltes vegades s associa amb la desgrcia (humor negre). Fins i tot a vegades es parla del que anomenen riure nervis com un acte falliu del subconscient. Des d aquest punt de vista, l humor es constitueix en un acte de purificaci que permetria evacuar aquesta violncia, nascuda de la frustraci i del patiment.

L humor, doncs, vindria a interpretar una funci catrtica semblant a la de les llgrimes, per diferent ja que l humor suposa una separaci i no una identificaci amb l objecte que s suport del mateix, un menyspreu i no una compassi. D aix deriva tamb la curiosa relaci sadomasoquista entre l humorista i l auditori, que s expressa en el riure; l humorista es presenta molt freqentment davant dels seus oients com ressentit i humiliat. L origen del terme humor ve de la teoria dels quatre humors del cos de la medicina grega, que regulaven l estat d nim: la bilis, la flema, la sang i la bilis negra o atra bilis. El carcter humorstic correspon a l humor sanguini.

Existeixen diferents tipus d humor adaptats a diferents sensibilitats i grups humans. Per exemple, els nens acostumen a riure ms de les caigudes i ensopegades, per no comprenen la subtilesa de la stira o de la ironia.

Tamb hi ha variacions culturals del sentit de l'humor, que pot fer que el que s divertit en un lloc no tingui grcia en un altre. Aix es deu a que en l humor conta molt el context, els a priori. L humor negre es recolza en elements tristos o desagradables que, per a fer-los ms suportables, els transforma i degrada en irrisi (l humor jueu i el britnic, per exemple, sn sovint negres: una obra de Thomas de Quincey es titula De l'assassinat considerat com una de les Belles Arts i una altra, A Modest Proposal (1729), "Una modesta proposici" de Jonathan Swift, tracta ni ms ni menys que d aprofitar els nens petits i utilitzar-los d aliment. Riure en aquest cas s forat i amarg: L humor es la gentilesa de la desesperaci (cita atribuda a scar Wilde). No obstant aix, en el mn modern on s general l s de mitjans de comunicaci de masses, les fronteres desapareixen i, per exemple, per a Paul Reboux ( la manire de ), l humor consisteix simplement en no donar importncia a les coses greus, i donar-n hi massa a les coses lleugeres. Un exemple tpic del que s seris i de l enaltiment del que s vulgar seria el cinema de Woody Allen. D altra banda, s important senyalar que s ha intentat utilitzar l humor com un instrument educatiu (d aqu el clebre adagi castigat ridendo mores, "corregeix les costums rient", que s utilitza com a definici de la utilitat de la comdia clssica i neoclssica).

Existeixen algunes tcniques especfiques d'humor verbal, com per exemple la ironia, el sarcasme, la hiprbole, l'anticlmax ("Du ha mort, Marx ha mort i jo no gaudeixo de bona salut", Woody Allen), l'enigma o definici incompleta o ellptica, la anttesi, l'oxmoron, l'atenuaci o litotes, l'allusi, el non sequitur, la sillepsi, el joc de paraules, la stira, la parodia o la paradoxa. I d altres no verbals, referents a una retrica parallela que juga amb els gestos, postures, caigudes, relliscades, etc. que s acostumen a denominar humorisme de situaci. Es pot, per una altra banda, establir una altra taxonomia:

Comicitat de gestos ;
Comicitat verbal, que inclou els jocs de paraules ;
Comicitat de costums ;
Comicitat de situaci ;
Comicitat de carcter ;
Comicitat de repetici ;

Ha hagut estudis ms o menys seriosos respecte a l humor per part d'Aristtels, Sigmund Freud, Arthur Schopenhauer o Henri Bergson.

No noms es fa servir en la vida corrent, com a procediment per evitar i curar les circumstncies traumatitzants de la vida, sin tamb en els espectacles i en la literatura (literatura d'humor) amb certa freqncia i forma una part molt important de corrents literries com el teatre de l'absurd. Els gneres literaris cmics sn la comdia, l'entrems, l'acudit i l'epigrama. El gnere cmic teatral de la comdia provoca la catarsi o purificaci de l espectador mitjanant el riure i el distanciament. Per contra, inversament al gnere trgic que ho fa per mitj de la compassi i les llgrimes. Plat afirmava que la tragdia era el gnere literari ms semblant a la veritat, mentre que el gnere cmic era el que menys s hi assemblava, i aquesta va ser la postura que va mantenir Scrates al final del dileg conegut com el Banquet.


Sentit de l'humor i salut.
Est comprovat que els estats d'nim influeixen de manera molt positiva en la salut de les persones, fins i tot en les persones que es troben en estats terminals.

Vegeu tamb.

Humor negre;
Humor hacker;
Humor grfic;
Caricatura;
Acudit;
Tira cmica;
Parodia;
Parodia de enciclopdia;
Parodia de religi;

Humoristes famosos.

Benny Hill;
Alberto Olmedo;
Cantinflas;
Jim Carrey;

Chiquito de la Calzada;
Do Sacapuntas;
Faemino y Cansado;
Paco Ganda;
Miguel Gila;
Les Luthiers;
Germans Marx;
Monty Python;
Tip y Coll;
El Chico de John y Bilis;
Eugenio;
Martes y Trece;
Cruz y Raya;
Rob Schneider;
Steve Carell;
Andreu Buenafuente;
Cada Da, Peor;
Los Tadeos, de Cuba;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128031" title="Gasogen" nonfiltered="2525" processed="2518" dbindex="52724">
El gasogen s un aparell que permet obtenir combustible gass a partir de combustibles slids com el carb, la llenya o gaireb qualsevol residu combustible.

AL cremar la llenya o el carb de forma parcial es genera, entre altres gasos, monxid de carboni, que t un baix poder calorfic. Si se li afegix aigua tamb es pot generar hidrogen.

Al segle XIX es van comenar a construir els primer models, se'ls anomenava motors de gas pobre. Va tenir un s molt ests a Espanya, en acabar la guerra civil (1939)(tamb especialment a Alemanya durant la Segona Guerra Mundial per al transport civil), per les dificultats d'abastiment de petroli en el mercat mundial. S'afegia als autombils un remolc on anava el generador.

Utilitzant aquest sistema es podia aprofitar combustibles slids per a moure motors de combusti interna en temps d'escassesa de benzina i gasoil.

Actualment ha tornat a ser til per a obtenir combustible adequat per a motors, a partir de llenya i altres residus de biomassa. En pasos pobres potser s l'nica forma d'utilitzar motors i en pasos desenvolupats permet disminuir el consum de combustibles fssils.

Avui en  dia, aquest sistema t altres usos. Les centrals com la de Elcogas, a Puertollano, es basa en aquest sistema, produint energia elctrica. Aquesta central, semblant a moltes altres en el mn, encara que pionera en aspectes de rendiment, utilitza un sistema productiu basat en la tecnologia de gasificaci de carb integrada en un cicle combinat, amb unes caracterstiques mediambientals modliques, reduint les emissions atmosfriques per sota de l'establert en la legislaci vigent.

Funcionament del gasogen.

El principi del gasogen s de produir la combusti en gerro tancat del combustible subalimentant-lo d'aire, per tal de produir gasos combustibles tal com CO (Monxid de carboni), H2 (hidrogen), i CH4(met).

2C + O2 = 2CO + 58000cal

C + O2 = CO2 + 97000cal

2CO + O2 = 2CO2 + 136000cal

CO2 + C = 2CO + 38000cal

En certs casos, s'injecten febles quantitats d'aigua en l'aire de combusti, perqu ella sigui trencada i produir majors quantitats d'hidrogen, seguint les frmules:

C + H2O = CO + H2 - 28000cal

C + 2H2O = CO2 + 2H2 - 18000cal

CO + H2O = CO2 + H2 + 9400cal

Principals tipus de gasgens amb carb.

Existeix tres famlies de gasgens seguint el sentit de la combusti, la tria depn del combustible utilitzat.

Gasogen per tiratge en alria.
El corrent d'aire i de gas circulen en el sentit invers del combustible. Interessant en el nivell trmic per requereix combustibles contenint poca matria voltil per evitar els quitrans en la sortida. Conviden als carbons de boscos molt purs per evitar l'embs de la reixa per les escries.

Gasogen per tiratge a la part baixa.

El gas i l'aire circulen en el mateix sentit que el combustible, els gasos travessen la zona incandescent, els eventuals quitrans sn doncs petats. Aquest dispositiu es limita tamb les pols en la sortida.

Gasogen a tovera, o gasogen per tiratge  transversal.
 
L'aire s adms horitzontalment per una tovera al cor de la zona de combusti, all que necessite una tovera en bronze massiu, o un refredament molt poders, per evitar la fusion. S'hi pot cremar carb de bosc, del coc, o de l'antracita, o una barreja, el que permet filtrar les impureses dels combustibles fssils pel carb de bosc. El principal inters d'aquesta disposici s la simplicitat de construcci, una vegada resolt el problema de la tovera.

Gasogen de llenya.

El gasogen a llenya ha de reunir en un sol i mateix aparell una zona de carbonitzaci i una zona de gasificaci. El tipus ms corrent s el gasogen a dibolo. El dibolo s un encongiment pel qual tots els gasos estan obligats a passar travessant la zona incandescent, petant aix la major part dels quitrans i cids. s en efecte important de suprimer ms eficament aquests productes que fan malb el motor. El dibolo, per la seva disposici, deu rsiter a molt fortes temperatures.


Aparells annexes. 

Refredament dels gasos.

Pot ser til, en el cas de gasogen que alimenta un motor, refredar els gasos abans de la seva admissi, per palliar els problemes de rendiment.
S'actua en general per contacte i per distensi, en caixons en xapes amb embolics, o per feixos de tubs. L'aigua de condensaci recuperada pot servir per fer un xipolleig del gas, el que neteja el gas de certes impureses.

Depuraci dels gasos.
Depurador sec.
Es tracta de fer travessar els gasos en carb de bosc polvoritzat, de suro o de coc. Sobretot utilitzat darrere els gasgens a carb.

Depurador humit. 

Consisteix a rentar el gas fent-ho xipollejar a l'aigua, per tal de retirar una minyona marxada de les impureses, desprs fer passar el gas en un filtre de suro que retindr la humitat i les impureses residuals.

Carburaci dels gasos. 

s efectuada per un mesclador de gas.

Posada en marxa del ventilador.

Consisteix a crear un tiratge amb l'ajuda d'un ventilador elctric per permetre l'encesa de la crrega de combustible. El gasogen s llavors allat de l'admissi motor per una comporta. La qualitat del gas s verificada en la sortida del ventilador per l'inflamaci d'aquest. Quan la qualitat del gas s bona, es talla el ventilador, obre la comporta d'allament, arregla la riquesa del mesclador al mxim, i s'acciona el motor d'engegada. Tots aix ha de ser efectuat rpidament per no ofegar el gasogen. Una vegada el motor arrencat, cal arreglar constantment la riquesa, de vegades ho avana a l'encesa, i el ralent.

Posada en marxa al carburant de sortida.

El motor ha de ser equipat per funcionar amb un altre carburant (benzina, alcohol...), sobre el qual s'arrenca el motor. S'obre la comporta del mesclador per crear la depressi necessria a l'encesa del gasogen quan el motor gira.

Manteniment del vehicle a gasogen. 

Diari:

 Ompliment de la tremuja de combustible;
 Neteja de la llar i cendrer;
 Buidat dels refrigerants i depuradors( gasogen de llenya);
 Neteja de la tovera i de la llar per retirar el lleter i les escries( Gasogen de carb);

Setmanal:

 Buidat i neteges dels filtres secs i humits, dels cendrers de depurador;
 Comprovaci de l'estanquitat del conjunt.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128033" title="Atemptat a la Terminal 4 de Barajas" nonfiltered="2526" processed="2519" dbindex="52725">
L'Atemptat a la Terminal 4 de Barajas fou un atemptat d'ETA de l'any 2006.

Els membres d'ETA Martn Sarasola, Igor Portu i Mikel San Sebastin van atemptar contra l'aparcament de la terminal 4 de l'aeroport de Barajas el 30 de desembre de 2006 a les nou del mat causant dues vctimes mortals (desaparegudes en un primer moment i trobades entre la runa dies desprs), diversos ferits lleus entre els policies que estaven acordonant la zona, i grans destrosses materials. L'atemptat va ser reivindicat per telfon per ETA uns moments abans de l'explosi de l'artefacte de gran potncia (500 kilos d'amonal reforat amb altres substncies) installat en bidons dins d'una furgoneta estacionada a l'aparcament. 

L'acci es va produir tal i com havien anunciat al butllet Zutabe uns dies abans, i el dia segent desprs de que el President del govern espanyol anuncis que "la situaci d'aqu a un any ser millor que l'actual".

Les reaccions de les forces poltiques van ser de condemna, excepte la illegalitzada Batasuna, que va solidaritzar-se amb les persones damnificades sense condemnar l'acci. Tant aquesta organitzaci com el govern basc van apostar per no donar per tancat el procs de pau. Tanmateix, el president del govern espanyol, Jos Luis Rodrguez Zapatero va decretar la suspensi de les negociacions amb ETA, considerant-les "radicalment incompatibles" amb l'acci comesa, i mentre no es constati una "voluntat inequvoca" d'abandonament definitiu de la violncia per part de la banda.

Fotografies.


Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128034" title="Josep Preses i Marull" nonfiltered="2527" processed="2520" dbindex="52726">
Josep Preses i Marull (anomenat tamb Josep de Preses) (Sant Feliu de Guxols, 1780 - Madrid, 1842) fou un poltic i escriptor catal.

De molt jove an a l'Argentina i es doctor en teologia a Buenos Aires. Ms tard va anar al Brasil, on fou secretari de la reina Carlota Joaquima de Borb (esposa de Joan VI de Portugal i germana de Ferran VII d'Espanya i gestion la seva possible successi al tron hispnic (o, eventualment al de les colnies d'Amrica) arran del captiveri de Ferran VII a Frana. Posteriorment fou oficial reial i comptador de l'administraci reial a Zacatecas, Mxic. Va tornar a la pennsula i public a Madrid una "Memoria sobre el estado... en qu se hallaba el reino de Nueva Espaa en... 1823" (1824) i introdu la cria de la cotxinilla a Mlaga.

Oposat a l'absolutisme, per, s'exili aviat i s'establ a Bordeus, on public obres poltiques liberals com "Pintura de los males que ha causado a Espaa el gobierno absoluto de los dos ultimos reinados..." (1827, publicat alhora en francs), "Juicio... sobre las... causas de la revolucin de la Amrica Espaola" (1828), "Filosfia del trono y del altar, del imperio y del sacerdocio... " (1829) i unes "Memorias secretas de... Doa Carlota Joquina de Borbn... " (1830). S'acoll a l'amnistia de Maria Cristina de Borb i se n'an a Madrid (1834), on public manuals d'histria i cronologia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128035" title="Ralli Safari" nonfiltered="2528" processed="2521" dbindex="52727">



El ralli Safari s un ralli afric situat entre els pasos de Kenya, Uganda i la zona de Tanganyika. s, per a molts, considerat com el ralli ms dur de tota la histria del Campionat Mundial de Rallis. 
Aquest ralli va formar part del Campionat Mundial de Rallis (WRC) durant molts anys, fins que, a l'any 2003, va ser excls del campionat per falta de finanament i d'organitzaci. Actualment el govern keny est lluitant perqu torni a formar part del WRC.

 Palmars .
A partir de l'any 1972, tot i que la primera edici comena l'any 1953.



 Enllaos externs .

Pgina oficial del Campionat afric de Rallis;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128036" title="John James Richard Macleod" nonfiltered="2529" processed="2522" dbindex="52728">


John James Richard Macleod ( Clunie, Esccia 1876 - Aberdeen 1935 ) fou un metge escocs guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1923.

Biografia.
Va nixer el 6 de setembre de 1876 a la poblaci escocesa de Clunie. Va estudiar medicina a la Universitat d'Aberdeen, on es va llicenci el 1898. L'any 1900, i desprs d'obtenir una plaa de professor de fisiologia a la Universitat de Cleveland, es trasllada als Estats Units. Posteriorment es trasllada a la ciutat de Toronto (Canad), esdevenint professor titular de fisiologia a la universitat d'aquesta ciutat. El 1928 retorn a Aberdeen, on mor el 16 de mar de 1935.

Recerca cientfica.
Durant la seva estada al Canad fou supervisor de les investigacions desenvolupades pel canadenc Frederick Banting al voltant de la recerca d'un mtode d'allar una secreci interna del pncrees que, amb l'ajuda de Charles Best i l'assessorament del qumic James Collip, va comportar el descobriment de la insulina i el seu posteriorment tractament efica per la diabetis.

L'any 1923 fou guardonat, juntament amb Frederick Banting, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de l'insulina. Banting es mostr descontent per no haver ser reconegut el treball de Charles Best, per la qual cosa compart la recompensa monetria del Premi Nobel. Davant aquest Macleod feu el mateix amb James Collip.

Vegeu tamb.
 Insulina;
 Diabetis;
 Indstria farmacutica;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1923;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128038" title="Wilhelm Molterer" nonfiltered="2530" processed="2523" dbindex="52729">


Wilhelm Molterer (Steyr, Alta ustria 1955)
Fou president del Partit Popular d'ustria (VP), i fou Vice Canceller d'ustria des del 2007 fins al 2008.

Infncia i estudis (1955-1980).
Va nixer el 14 de maig de 1955 a Steyr a la regi de la Alta ustria. Va realitzar els seus estudis al Collegi d'Agricultura de Sankt Florian, i ms tard va estudiar economia a la Universitat de Linz, on va graduar-se el 1974. 

Vida poltica (1980-actualitat).
El 1980 va afiliar-se al Partit Popular d'ustria (VP). Des de 1981 a 1984 va estar a l'Associaci de Granjers d'ustria. El ex1987 va treballar al Ministeri d'Agricultura, per sota dels ministres Josef Riegler i Franz Fischler. El 2003 va convertir-se del grup parlamentari VP. 

Vice Canceller d'ustria (2007-2008).
Desprs de les eleccions legislatives de l'1 d'octubre de 2006, donant la victria al SP, per amb majoria insuficient per governar, van veure's obligats a fer un govern de gran coalici,  i des de l'11 de gener de 2007, exerceix de Vice Canceller d'ustria. El 7 de juliol de 2008 va abandonar la coalci de govern i van convoar eleccions anticipades. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128039" title="Baldiri Reixac i Carb" nonfiltered="2531" processed="2524" dbindex="52730">

Baldiri Reixac i Carb (Bell-lloc d'Aro, Baix Empord, 1703 - Ollers, Pla de l'Estany, 1781) fou pedagog, prevere i rector de Sant Mart d'Ollers de 1730 a 1781. Deix indit un "Llibre de diferents notes del que ha passat en aquesta rectoria".

El 1749 public les "Instruccions per l'ensenyana de minyons", primera manifestaci a Catalunya de les repercussions dels nous sistemes pedaggics de Port Royal. Segueix el "Trait des tudes..." de Charles Rollin (1724), per adaptat, grcies a la seva experincia personal, a la mentalitat dels nens de les escoles primries de Catalunya.

Conseqent amb el mtode que defensava que l'educaci havia de comenar en la llengua materna i no en llat, s escrita en catal i molts passatges constitueixen una fervorosa defensa d'aquesta llengua; al final inclou, tanmateix, un diccionari castell-catal per facilitar l'aprenentatge del castell, que considera la ms til de les llenges estrangeres. L'obra tingu una gran popularitat: se'n feren com a mnim set edicions catalanes (sis a Girona i una a Barcelona), per hom no ha pogut comprovar l'afirmaci de Torres Amat que hi hagus tamb una edici francesa i una de castellana, ni una altra de llatina; el 1923 l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Catalana en fu una nova edici.

Recentment hom ha descobert una segona part d'aquesta obra, indita fins ara, i que segurament era ja redactada el 1749. Hi sn estudiats diversos temes (matemtica, lgica, fsica i geografia) que permeten descobrir una actitud cientfica i teolgica de l'autor considerablement avanades.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128045" title="Vasili Abaiev" nonfiltered="2532" processed="2525" dbindex="52731">
Vasili Ivnovitx Abaiev (en osset:            , en rus:                       ), nascut el 15 de desembre de 1900 a Kobi (Gergia) i mort el  18 de mar de 2001 a Sant Petersburg (Rssia), fou un destacat lingista osset especilitzat en l'estudi de les llenges irniques, especialment de l'osset.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128065" title="Antgona (Sfocles)" nonfiltered="2533" processed="2526" dbindex="52732">
Antgona (grec:         ) s una tragdia del dramaturg atens Sfocles, escrita, segons els estudiosos, cap el 442 aC.

El que cal saber abans de llegir-la.

Abans de llegir l'obra, el lector actual ha de saber unes nocions que eren compartides pels antics grecs (i que s'inclouen, majorment, a l'dip Rei sofocleu i Els set contra Tebes d'squil): dip es cas amb sa mare Iocasta desprs de matar el seu pare Laos i, havent estat proclamat rei de Tebes, engendr quatre fills: Etocles, Polinices, Antgona i Ismene. Quan es descobreix l'entramat (s l'argument de "l'dip Rei") Iocasta se sucida i dip es treu els ulls per a desprs partir a l'exili amb les seves filles (els seus fills, que es neguen a acompanyar-lo, sn malets pel pare a morir l'un en mans de l'altre.  Com que el tron de Tebes havia quedat vacant, Etocles i Polinices decideixen tornar-se el poder; per quan arrib el torn de Polinices, Etocles es neg a cedir-li el ceptre. L'ofs se'n va a Argos i d'all ataca la ciutat natal amb un exrcit comandat per set cabdills; Tebes resistir victoriosa, per els dos germans moriran un per l'arma de l'altre (argument de "Els set contra Tebes").

Argument per parts.

Prleg

Apareixen en escena Antgona i la seva germana Ismene. La primera assegura estar resolta a enterrar Polinices tot i la prohibici de Creont (el seu oncle, que havia assumit el poder), que el considera un enemic per haver atacat la ciutat (i que, en canvi, s enterra amb honors Etocles). Ismene, temorosa, no la vol acompanyar.

Prode

Entra el Cor (el Consell de Savis) i fa una oda al Sol, a la vegada que celebra la victria tebana.

Episodi I

Creont es presenta davant el Consell de Vells i explica el seu "programa": la ptria est per damunt temors i amics; per aix ha manat enterrar Etocles i deixar Polinices per als cans i els ocells.

En aquestes arriba el guardi per fer-li saber que alg ha fet les honres fnebres a Polinices, i el rei li diu que si no li presenta el culpable ell ser castigat (perqu els creu cmplices subornats).

A l'Estsim el cor fa una oda a l'home, per avisen de les desgrcies del que no ajusti les lleis terrenals amb les dels dus.

Episodi II

Arriba el guardi, que ha sorprs Antgona tornant a fer els honors funeraris (cobrir el cos de terra i realitzar tres libacions) al seu germ netejat. Ella no ho nega i diu a Creont que segueix les lleis divines i no les de cap hum. Nega a sa germana que l'acompanyi en el cstig que rebr.

A l'Estsim el cor fa una oda al desastre dels Labdcides i de qui confon b i mal.

Episodi III 

Arriba Hmon (fill de Creont i proms d'Antgona) i desprs de dir al pare que est al seu seu favor (aquest se'n congratula i elogia la disciplina enfront de l'anarquia) defensa que canvi de criteri adaptant-se a la voluntat del poble (democrcia) i a les lleis divines. Tanmateix Creont no l'escolta. 

A l'Estsim es fa una oda a l'amor; el cor al final es decanta per Antgona.

Episodi IV

Antgona s portada a la tomba, i ella es lamenta de sofrir tal cstig a causa haver estat justa, sense amics i ni conixer el matrimoni. 

A l'stsim oda a la gent que pat mal final tot i ser de noble ascendncia , com Dnae, Driant o els fills de Tideu.

Episodi V

L'endev Tirsias fa saber a Creont que la ciutat ser maleda pels dus si no canvia la seva decissi. Aquest s'hi resisteix, per quan l'endev l'adverteix que pagar amb la mort del seu fill la mort d'Antgona, es posa a disposici del Consell dels Vells. Aquest li diu que alliberi la jove i enterri el mort. 

A l'stsim hi ha una oda i una invocaci a Dions.

xode

Ve un missatger a informar que Hmon s mort. Eurdice (sa mare), que sent parlar de desgrcies familiars, surt de Palau i demana el qu: resulta que Hmon, havent vist Antgona penjada a la cova amb un tros del seu vestit, intenta matar son pare i fracassa, per just desprs se sucida clavant-se l'espasa. Desprs de sentir aix Eurdice tamb se sucida. Quan Creont arriba amb el fill en braos i sap la sort de s'esposa, es lamenta adonant-se que cap home pot oposar sa voluntat a la dels dus.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128068" title="Gran Buenos Aires" nonfiltered="2534" processed="2527" dbindex="52733">

El Gran Buenos Aires s el nom amb el que es coneix la Ciutat Autnoma de Buenos Aires ms la seva extensi natural sobre la provncia de Buenos Aires, sense constituir en el seu conjunt una unitat administrativa. Aquesta s'estn en totes direccions (nord, oest i sud; a l'est no s possible pel Riu de La Plata). La zona nord del Gran Buenos Aires est associada tradicionalment amb la classe alta, mentre que a la zona sud proliferen barris d'habitatges de classe mitjana i baixa.

 Extensi del aglomerat urb .
L'Aglomerat Gran Buenos Aires s'estn per 31 unitats administratives, conegudes com a "partits" (partidos en castell) amb una superfcie total de l'rea metropolitana de  3.833 km:
300px|thumb|Tigre, localitat de la zona nord del Gran Buenos Aires
La Ciutat Autnoma de Buenos Aires;
14 partits integrats totalment a l'aglomerat del Gran Buenos Aires;
 Avellaneda;
 General San Martn;
 Hurlingham ;
 Ituzaing;
 Jos C. Paz;
 Lans;
 Lomas de Zamora;
 Malvinas Argentinas;
 Morn;
 Quilmes;
 San Isidro;
 San Miguel;
 Tres de Febrero;
 Vicente Lpez;
10 partits integrats parcialment a l'aglomerat del Gran Buenos Aires i que formen part del Gran Buenos Aires (en sentit administratiu);
 Almirante Brown;
 Berazategui;
 Esteban Echeverra;
 Ezeiza;
 Florencio Varela;
 La Matanza;
 Merlo;
 Moreno;
 San Fernando;
 Tigre;
6 partits integrats parcialment a l'aglomerat del Gran Buenos Aires i que no formen part del Gran Buenos Aires (en sentit administratiu);
 Escobar;
 General Rodrguez;
 Marcos Paz;
 Pilar;
 Presidente Pern;
 San Vicente;
2 partits integrats molt poc parcialment a l'aglomerat del Gran Buenos Aires i que no formen part del Gran Buenos Aires (en sentit administratiu);
 Cauelas;
 La Plata;

 Poblaci .
El Gran Buenos Aires comptava el 2001 amb 11.460.575 habitants (2.776.138 a la Ciutat Autnoma de Buenos Aires ms 8.684.437 als 24 partits).

L'Aglomerat Gran Buenos Aires comptava el 2001 amb 12.046.799 habitants (2.776.138 a la Ciudad Autnoma i 9.270.661 a la resta). El 1991 la poblaci era de 11.297.987 habitants (2.965.403 i 8.332.584 respectivament).

L'aglomerat del Gran Buenos Aires s, per nombre d'habitants, la major concentraci urbana d'Argentina, la segona de Sud-amrica (desprs de la So Paulo), i la tercera d'Amrica Llatina (desprs de la Ciutat de Mxic i So Paulo).

 Fonts .
 INDEC Qu s el Gran Buenos Aires?;
 Cens de l'any 2001 INDEC;

 Enllaos externs .
Mapa interactiu de partides i localitats;
Mapa del Gran Buenos Aires;
Poblaci del Gran Buenos Aires per localitat;
Fotografies;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128070" title="Domnec Rovira II" nonfiltered="2535" processed="2528" dbindex="52734">
Domnec Rovira, (Sant Feliu de Guxols, s. XVII   ?, 1689), imatger i escultor, conegut tamb per Domnec Rovira II i Domnec Rovira el Jove per a poder diferenciar-lo del seu oncle tamb anomenat Domnec Rovira, escultor i guixolenc com ell, nascut cal al 1579 i mort cap el 1670.
 
Els seus primers treballs els realitz al costat del seu oncle, la mestria del qual no arribaria a assolir. La Confraria dels Dolors de Barcelona el contract el 1665 per fer uns Misteris de la Presentaci i Jess davant els doctors (1666). El 1668 li fou pagada una imatge de Sant Pau per a la faana de la Casa de Convalescncia, que, tanmateix, no agrad als administradors. El 1669 el Duc de Cardona li encarreg les imatges de San Bernat, San Benet i l'Assumpci de la faana del monestir de Poblet. Del 1670 al 1681 treball al retaule major de l'esglsia l'Arbo, iniciat amb el seu oncle, que mor a l'inici dels treballs. 

Va collaborar amb l'escultor Francesc Grau, al 1678, efectuant la part arquitectnica del sepulcre del bisbe Sant Oleguer per a la catedral de Barcelona (possiblement la ms reeixida de les seves obres); tamb junts es van encarregar de la realitzaci dels retaules de la Concepci per a la catedral de Tarragona i l'esglsia d'Alcover. 

Bibliografia. 
Volum 18 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5446-6;
Martn Gonzlez, Juan Jos (1983), Escultura Barroca a Espanya 1600/1770, Madrid, Edicions Ctedra. ISBN 84-376-0392-7;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128071" title="Apocolocyntosis divi Claudii" nonfiltered="2536" processed="2529" dbindex="52735">
L'Apocolocyntosis divi Claudii (La transformaci en carabassa del div Claudi) s una obra satrica escrita per Luci Anneu Sneca (4 aC - 65) a mode d'invectiva contra el difunt emperador Claudi, que l'havia condemnat a un exili a l'illa de Crsega. El terme apocolocyntosis, d'origen grec, significa transformaci en carabassa, i est usat irnicament en contraposici al terme apotheosis, que significava transformaci en du o, en altres paraules, divinitzaci o deficaci (que es creia que era el que succea als emperadors romans quan morien). L'estil de l'obra s el de la stira menipea, que combina prosa amb vers.

 Resum de l'argument .

Desprs d'haver mort, Claudi puja a l'Olimp per a convertir-se en du, per a proposta de l'emperador August divinitzat, que exposa les accions vergonyoses de Claudi en vida, els dus rebutgen la seva admissi. Mercuri el condueix al mn subterrani dels morts i el jutge dels morts el condemna en motiu dels seus assassinats a jugar amb un gobelet foradat. A continuaci, Calgula el reclama com a esclau i, finalment, acaba com a servent d'un llibert.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128072" title="Asociacin Atltica Argentinos Juniors" nonfiltered="2537" processed="2530" dbindex="52736">


L'Argentinos Juniors s un club de futbol argent de la ciutat de Buenos Aires.

Histria.
El club va ser fundat a La Paternal, (Buenos Aires), el 15 d'agost de 1904 amb el nom de Asociacin Atltica y Futbolstica Argentinos Unidos de Villa Crespo, essent el seu primer president Leandro Ravera Bianchi. El club fou resultat de la fusi de dos equips del barri anomenats Mrtires de Chicago i Sol de la Victoria. Pocs dies desprs de la seva fundaci es decid retallar el nom adoptant el dAsociacin Atltica Argentinos Juniors. s un gran provedor de grans jugadors argentins com ara Diego Maradona, Fernando Redondo i Juan Romn Riquelme, d'aqu el seu sobrenom del semillero. Bichos colorados ve de les seves samarretes vermelles.

 Palmars .
1 Copa Libertadores: 1985;
1 Copa Interamericana: 1986;
2 Lliga argentina de futbol: Metropolitano 1984, Nacional 1985;
3 Lliga argentina de segona divisi: 1940, 1955, 1996/97;

 Jugadors destacats .
 Roberto Miguel Acua (1993~1994);
 Sergio Batista (1981~988);
 Claudio Borghi (1985~1987);
 Fernando Gabriel Cceres (1988~1992, 2006);
 Diego Cagna (1988~1992);
 Esteban Cambiasso (1995~1996);
 Silvio Carrario (2005);
 Fabricio Coloccini (categories inferiors);
 Oscar Dertycia (1989~1990);
 Adrin Domenech (1980s);
 Carlos Ereros (1980s);
 Julio Arca (1999~2000);
 Ubaldo Fillol (1983);
 Leonel Gancedo (1990~1996);
  Ivn Kaviedes (2006);
 Juan Jos Lpez (1984~1986);
 Nstor Lorenzo (?);
 Diego Maradona (1976~1980);
 Julio Olarticoechea (1987~1988);
 Jorge Olgun (1984~1988);
 Pedro Pasculli (1980~1985);
 Jos Pekerman (1970~1974);
 Leonardo Pisculichi (2002~2005);
 Diego Placente (1995~1997);
 Jorge Quinteros (1993~2006);
 Fernando Redondo (1988~1990);
 Juan Romn Riquelme (categories inferiors);
 Juan Pablo Sorn (1994~1995);
 Enrique Vidall (1984~1987);

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
Argentinos Pasin;
InfoBicho;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128075" title="Racing Club" nonfiltered="2538" processed="2531" dbindex="52737">



El Racing Club de Avellaneda s un club de futbol argent de la ciutat d'Avellaneda, al Gran Buenos Aires.

Histria.
El Racing Club va ser fundat el 25 de mar de 1903.

Entre els seus majors xits destaquen set campionats professionals argentins (1949, 1950, 1951, 1958, 1961, 1967 i 2001), a ms de quatre campionats internacionals (la Copa Libertadores de 1967, la copa Intercontinental de 1967, la Supercopa de 1988 i la Supercopa Interamericana del mateix any. A poca amateur guany nou campionats argentins, entre altres copes menors.

El 1950 inaugur el seu estadi El Cilindro de Avellaneda, posteriorment anomenat Presidente Juan Domingo Pern. Els seus colors sn el blau cel i el blanc a ratlles verticals, igual que la selecci argentina.

El 1983 La Academia va descendir a Primera B on va romandre fins 1985. El 1999 sofr una profunda crisi econmica. Actualment el club s dirigit per la companyia Blanquiceleste S.A.

 Palmars .
1 Copa Intercontinental de futbol: 1967;
1 Copa Libertadores: ;
1 Supercopa Sud-americana: 1988;
1 Supercopa Interamericana: 1988;
16 Lliga argentina de futbol: 1913, 1914, 1915, 1916, 1917, 1918, 1919, 1921, 1925, 1949, 1950, 1951, 1958, 1961, 1966, Apertura 2001;

 Jugadors destacats .
Evaristo Barrera (1930s);
Alfio Basile (1964~1970);
Delfn Benitez (1940s);
Albano Benjamn Bizarri (1997~1999);
Jos Luis Brown 1989;
Gabriel Caldern (1977, 1979~1981);
Omar Oreste Corbatta (1955~1962);
Nstor Fabbri (1986~1992);
Ubaldo Fillol (1972~1973, 1987~1989);
Rubn Paz (1986~1993);
Roberto Perfumo (1960~1972);
Juan Jos Pizzuti (1950s);
Sergio Goycochea (1990~1991);
Claudio Lpez (1991~1996);
Walter Machado (1949);
Diego Milito (1999~2003);
Milovan Petar Mirosevic (2003~2006);
Diego Simeone (2005~2006);
Llamil Simes (1969);
Enrique Wolff (1967-1972);

 Evoluci de l'uniforme .


 Enllaos externs .
Web oficial del club;
Web no oficial del club;
Forum no oficial;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128078" title="Club Atltico Huracn" nonfiltered="2539" processed="2532" dbindex="52738">


El Club Atltico Huracn s un club de futbol argent de la ciutat de Buenos Aires. Tamb disposa de secci d'hoquei patins.

 Histria .
Tot i que el club fou fundat oficialment l'1 de novembre de 1908, alguns documents parlen d'una fundaci prvia el 15 de maig de 1903. El seu gran rival local s el San Lorenzo.

Localitzat al barri de Parque Patricios, el club visqu el seu moment de glria durant el Metropolitano de 1973, quan guany el seu nic ttol professional argent. Tamb ha guanyat els ttols de segona divisi les temporades 1989/90 i 1999/2000. A ms havia guanyat el campionat amateur els anys 1921, 1922, 1925 i 1928.

 Palmars .
5 Lliga argentina de futbol: 1921, 1922, 1925, 1928, Metropolitano 1973;
2 Lliga argentina de segona divisi: 1989/90, 1999/2000;

 Jugadors destacats .
Osvaldo Ardiles (1975-1977);
Carlos Babington (1969-1974, 1979-1982);
Claudio Borghi (1991);
Miguel ngel Brindisi (1967-1976, 1978-1980);
Hctor Cper (1988-1992);
Alfredo Di Stfano (1946-1947);
Narciso Horacio Doval (1971);
Luis Gonzlez (1998-2002);
Ren Houseman (1973-1980);
Omar Larrosa (1972-1976);
Atilio Mellone (1944) ;
Pedro Monzn (?);
Hugo Morales (1992-1995);
Claudio Morresi (1980-1985);
Oscar Ortz (1981-1982);
Adolfo Pedernera (1932-1933, 1948, 1954);
Sixto Peralta (1996-1999);
Hctor Pineda (1993-1995);
Eduardo Ricagni (1952);
Rubn Omar Romano (1978-1980);
Jos Serrizuela (1991-1992);
Guillermo Stbile (1920-1930);
Hctor Yazalde (1981);
ngel Tulio Zof (?);

Vegeu tamb.
 Pista del Club Atltico Huracn;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
PatriaQuemera - Web no oficial del club;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128080" title="Club Atltico Gimnasia y Esgrima de Jujuy" nonfiltered="2540" processed="2533" dbindex="52739">


El Gimnasia y Esgrima de Jujuy s un club de futbol argent de la ciutat de San Salvador de Jujuy.

Histria.
El club va ser fundat el 18 de mar de 1931. s un dels clubs ms importants del nord-oest d'Argentina, ha jugat la major part de la seva histria a segona divisi, tot i que diverses vegades assol la mxima categoria. Les seves darreres temporades a primera divisi han estat de 1994/95 al 2000 i des de la temporada 2005/06.

 Palmars .
1 Lliga argentina de segona divisi: 1993/94;

 Jugadors destacats .
David Bisconti;
Mario Humberto Lobo;
Chato Rosas;
Francisco Pedro Manuel S;
Jos Daniel Valencia;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128083" title="Plural majesttic" nonfiltered="2541" processed="2534" dbindex="52740">
El plural majesttic s l's de la primera persona del plural en lloc de la primera del singular en discursos formals.

El plural majesttic s'usa com a plural fictici referit sempre a persones d'altes jerarquies militars i/o eclesistiques. Hom l'usa per a magnificar i tractar respectuosament el destinatari sabent, per, que aquest plural t un evident sentit singular. 

El seu s s molt tpic en la literatura medieval, sobretot a les composicions dels trobadors i tamb a les novelles cavalleresques, com poden sser el Curial e Gelfa (annim) o el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128085" title="Club Atltico Newell's Old Boys" nonfiltered="2542" processed="2535" dbindex="52741">


El Club Atltico Newell's Old Boys s un club de futbol argent de la ciutat de Rosario a la provncia de Santa Fe.

 Histria .
El club fou fundat el 3 de novembre de 1903 per ex alumnes de la English High School de Rosario. El nom del club fou un homenatge al director i entrenador de l'escola, l'immigrant angls Isaac Newell. Els colors del club, negre i vermell van ser agafats de les banderes del Regne Unit i Alemanya (la dona d'Isaac Newell era alemanya).

Els seus majors xits han estat cinc campionats argentins, el primer el Metropolitano de 1974. A ms ha estat dos cops finalista de la Copa Libertadores de Amrica (1988 i 1992).

El club guany un torneig amists anomenat Petita Copa del Mn l'any 1988, derrotant River Plate, Milan, Juventus FC, Real Madrid i Manchester United. L'any 1941 va fer una brillant gira per Europa derrotant equips com el Valncia, Borussia Mnchengladbach, Real Madrid i la selecci espanyola de futbol.

 Estadi .
L'estadi Newell's Old Boys est situat al barri de Parque Independencia a Rosario. Des de 1911, l'ajuntament, el propietari, lloga l'estadi al club.d it to the club. Conegut com El Coloso del Parque, tenia una capacitat de 30.000 espectadors, abans de la seva remodelaci de l'any 1997 (actualment s de 42.000).

 Palmars .
5 Lliga argentina de futbol: 1974 (Metropolitano), 1987/1988, 1990/1991, 1992 (Clausura), 2004 (Apertura);

 Jugadors destacats .
Sergio Omar Almirn;
Abel Balbo (1987~1988);
Fabin Basualdo;
Gabriel Omar Batistuta (1981~1987, 1996~1997);
Eduardo Berizzo (1989~1993);
Jos Canteli (1941);
Ariel Cozzoni (1985-1988, 1989-1991, 1993);
Gustavo Dezotti;
Aldo Duscher;
Amrico Rubn Gallego;
Sergio Goycochea (1997~1998);
Ariel Graziani;
Diego Armando Maradona (1993);
Gerardo Martino;
Alfredo Mendoza (1992);
Lionel Messi (categories inferiors);
Alfredo Obberti (1970-1975);
Ariel Ortega (2004~2006);
Mauricio Pochettino (1988~1993);
Vctor Ramos (1978-1984, 1987-1989);
Maxi Rodrguez (1999~2002);
Mauro Rosales (2001~2004);
Walter Samuel (1996~1997);
Nstor Sensini (1985~1989);
Justo Villar (2004~);
Jos Yudica;
Mario Zanabria;
Julio Zamora;
Julio Csar Baldivieso;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128087" title="Takashi Miike" nonfiltered="2543" processed="2536" dbindex="52742">
, nascut el 24 d'agost de 1960 a Yao, Osaka, Jap, s un prolfic i controvertit director de cinema japons.

Miike ha dirigit ms de seixanta produccions per a cinema, vdeo i televisi des del seu debut l'any 1991 (durant els anys 2001 i 2002 va arribar a dirigir ni ms ni menys que catorze produccions). Abans de dedicar-se a la direcci havia treballat com a ajudant per a altres directors, com el reputat Shohei Imamura. La seva estrena internacional fou amb el film Fudoh: The New Generation (Gokud sengokushi: Fud), al qual seguiren altres obres importants de la seva filmografia com Dead or Alive, Audition, Ichi the killer, Visitor Q, The Happiness of the Katakuris, Gozu, Llamada perdida, Zebraman, Izo, The Great Yokai War (Ykai daisens) o Big Bang Love, Juvenile A, diverses de les quals han participat al Festival Internacional de Cinema de Catalunya.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128088" title="Nomen" nonfiltered="2544" processed="2537" dbindex="52743">
El nomen, en la filosofia d'Immanuel Kant, s el concepte problemtic que es proposa per referir-se a un objecte no fenomnic, s a dir, que no pertany a una intuci sensible, sin a una intuci intellectual o suprasensible. En teoria no es pot arribar a conixer mai, ja que no depn de les dades dels sentits, per aix no obstant la ra en parla. Inclou termes com Du i d'altres relacionats amb la metafsica. 

D'altra banda, el terme tamb ha sigut usat per parlar de les coses en si, s a dir, la cosa en la seua existncia pura independentment de qualsevol representaci. En aquest sentit, seria molt proper a l'idealisme de Plat.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128091" title="Can Parellada (Terrassa)" nonfiltered="2545" processed="2538" dbindex="52744">
Can Parellada s un barri de Terrassa, a la part oriental del districte 3 o del Sud, situat al marge esquerre de la riera de les Arenes. T una superfcie d'1,16 km2 i una poblaci de 6.053 habitants el 2005. Porta el nom de la masia homnima del segle XVIII que avui s'aixeca dalt d'un tur a la part sud del polgon industrial de l'altra banda de la riera, entremig de naus industrials i grans magatzems.

Est limitat al nord per l'autopista C-58 Barcelona-Manresa, on hi ha la sortida de Terrassa Ronda, a l'oest per l'avinguda del Valls, al sud pel nucli de les Fonts i a l'est pel terme municipal de Sant Quirze del Valls.

A l'altra banda de la riera de les Arenes, al marge dret, s'estn l'extens Polgon Industrial de Can Parellada (1,24 km), tamb per sota de l'autopista i fins a la carretera de Rub (BP-1503), que el separa del polgon industrial de Can Guitard.

Depn de la parrquia de la Mare de Du del Roser, a les Fonts, si b hi ha un centre de culte al carrer d'Europa. La festa major s per Sant Joan, el 23 de juny.

Al nord del barri, tocant a l'autopista, hi ha el centre comercial Pryca. Disposa d'un centre d'assistncia primria (CAP Antoni Creus i Querol, al carrer d'Itlia) i d'un institut d'ensenyament secundari (IES gara, al carrer d'Amrica).

 Histria .
La masia de Can Parellada, l'origen de la qual es remunta al segle XVI, allotja en els seus dominis restes arqueolgiques del segle III aC. A l'altra banda de la riera, en terrenys de la masia, cap al final de la dcada del 1960 comena a sorgir una urbanitzaci precria amb un bloc de pisos construt per FOPINSA, que fou el primer de molts altres que van configurar aquest barri extrem de la ciutat, fins no fa gaire amb connexions difcils amb Terrassa. El projecte d'urbanitzaci del barri s del final de la dcada del 1980, quan es va construir el pont de Can Parellada, que permetia l'enlla amb la resta de la ciutat. Actualment disposa de serveis educatius i sanitaris i d'un casal de barri.
                   
 Llocs d'inters .
Santa Margarida del Mojal, ermita romnica del segle XII reformada al XVIII, que va formar part d'un convent augustini fins al segle XV i avui es troba adossada a la masia de Santa Margarida. Situada al carrer d'ries, amb accs des de l'avinguda del Valls pel carrer de Saturn, a la part nord del polgon industrial de Can Parellada, prop de l'autopista. L'ermita i la masia han donat nom al polgon industrial de Santa Margarida, que s'estn al nord, a l'altra banda de l'autopista.

 Enllaos externs .
 Associaci de Vens de Can Parellada;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128094" title="Diafebus" nonfiltered="2546" processed="2539" dbindex="52745">
En el Tirant lo Blanc, Diafebus s el cos de Tirant i fidel escuder que l'acompanya al llarg de tota la novella, protagonitzant algunes aventures paralleles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128096" title="Parc Olmpic del Segre" nonfiltered="2547" processed="2540" dbindex="52746">


El Parc Olmpic del Segre s un equipament que va ser construt a la Seu d'Urgell pels Jocs Olmpics de Barcelona 92 per acollir el piragisme en la disciplina d'esllom. Est situat vora el riu Segre mitjanant un canal artificial parallel de 800 metres i que aquest es bifurca en dos canals d'aiges braves d'un total de 500 metres de llarg. El desnivell d'aquests canals d aiges braves s de 6,5 metres amb un cabal de fins a 15 m3. El Parc del Segre disposa d'una mini central hidroelctrica reversible, que per una banda, produeix electricitat, i per l'altra, en poques de sequera garanteix el suficient cabal d'aigua per la seva utilitzaci. Tamb t un sistema de remuntadors mecnics que t estalvia de baixar de l'embarcaci i pujar de nou a peu.

Actualment, a ms a ms, de celebrar diverses competicions d'esllom, s'explota per al turisme de la zona amb diverses activitats d aventura com el rfting, l'hidrotrineu, bicicleta tot terreny o btt, nrdic walking i d'altres.

Enllaos externs.
 Parc Olmpic del Segre;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128097" title="Baratria" nonfiltered="2548" processed="2541" dbindex="52747">
Baratria s l'illa inexistent que Don Quixot promet a Sancho Panza com a compensaci per l'ajuda i la companyia d'este com a escuder seu en la novella de Cervantes. En la segona part, un duc li la concedix a Sancho, qui desprs se sent enganyat quan s'assabenta que es tractava d'una jugada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128098" title="Viktor Dyk" nonfiltered="2549" processed="2542" dbindex="52748">

Viktor Dyk (31 de desembre de 1877, Povka u M lnka - 14 de maig de 1931, Lopud, Iugoslvia) fou un poeta, escriptor, poltic i advocat txec.

Desprs del batxillerat, va estudiar dret a Praga, llavors pertanyent a l'Imperi austrohongars. Des de 1907 fins a la seva mort va ser redactor del diari Lumr i va participar tamb en Samostatnost. Durant la Primera Guerra Mundial va ser arrestat per les seves activitats contra ustria-Hongria.

Amb la creaci de Txecoslovquia, l'any 1918, va entrar a formar part de la redacci de Nrodn listy. Polticament, el 1911 havia entrat en el Sttoprvn pokrokov strana i el 1918 va participar en la creaci del Nrodn demokratick strana pel qual va ser elegit diputat i senador en el Parlament txec.

Obra.
 Poesia .
 A porta inferi, 1897;
 Sla ivota, 1898;
 Marnosti, 1900;
 Bu i i, 1903;
 Satiry a sarkasmy, 1905;
 Mil sedmi loupenk , 1906;
 Pohdky z na vesnice, 1910;
 Giuseppe Moro, 1911;
 Prohran kampan , 1914;
 Lehk a t k kroky , 1915;
 Zpas Ji ho Mack , 1916;
 Noci chimry, 1917;
 Anebo, 1918;
 Okno, 1921;
 Pan poslanec, 1921;
 Posledn rok, 1922;
 Podl cesty, 1922;
 Domy, 1926;
 Zp vy v bou i, 1928;
 Devt vlna, 1930;

 Narracions .
 Hu  jez a jin przy, 1903;
 Pse  o vrb , 1908;
 P hody, 1911;
 Krysa , 1915;
 Tich d m, 1921;
 Tajemn dobrodrustv Alexeje Ivny e Kozulinova, 1923;
 M j p tel  ehona, 1925;
 Holoubek Kuzma, 1928;

 Novelles .
 Konec Hackenschmid v, 1904;
 Prosinec, 1906;
 Prsty Habakukovy, 1925;
 Soykovy d ti, 1929;

 Teatre .
 Epizoda, 1906;
 Smute n hostina, 1906;
 Posel, 1907;
 Zmoud en Dona Quijota, 1913;
 Velik mg, 1914;
 Zv rstva, 1919;
 Ond ej a drak, 1920;
 Revolu n trilogie, 1921;
 Napraven plukovnk vec, 1929;

 Memries .
 Vzpomnky a koment e, 1927;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128099" title="La Trinca" nonfiltered="2550" processed="2543" dbindex="52749">
La Trinca fou un grup de msica i espectacle catal format per Josep Maria Mainat, Miquel ngel Pasqual i Toni Cruz. Va ser un dels fenmens musicals i escenogrfics ms populars de la dcada dels 70 i principis dels vuitanta a l'Estat Espanyol. La seva original proposta artstica es basava en la crtica social i poltica sempre des de l'humor i la pardia, amb atrevides posades en escena. 

Publicaren 38 discos de llarga durada entre 1969 i i 1989. Entre el 1974 i el 1978 van organitzar el festival de les Sis Hores de Can, a Canet de Mar, d'on sn originaris.

Desprs de moltes actuacions en plats de televisi, el 1986 van dirigir un programa propi (No passa res!) a TV3, que fou un xit d'audincia i els report un Premi Ondas de televisi.

1987 fou un any clau en la carrera del trio de Canet de Mar. Aquest any van publicar el darrer disc de la seua carrera (Marro) i van fundar una companyia de producci audiovisual: Gestmusic. Fou l'any en qu farien un gir a la seua carrera, abandonant la msica i els escenaris per dedicar-se a la producci televisiva des de darrere de les cmeres. 

Van crear Gestmusic en un moment clau en el panorama audiovisual de l'Estat Espanyol: hi coincidia la proliferaci de televisions autonmiques i locals. Tot a don a Gestmusic la possibilitat de treballar en multitud de projectes, molts dels quals van obtenir grans xits d'audincia.

Cinc anys desprs, un dels components del trio, Miquel ngel Pasqual, va abandonar la companyia i va vendre una part de Gestmusic a una de les multinacionals ms potents del mercat audiovisual, l'holandesa Endemol.

Amb l'arribada del capital holands, Gestmusic Endemol es va convertir en una de les productores ms importants del mn. Sota la direcci de Josep Maria Mainat i Toni Cruz, i la incorporaci a la cpula directiva del germ del primer, el periodista Joan Ramon Mainat, va concebre programes d'entreteniment que batrien tots els rcords d'audincia a l'Estat Espanyol, com Crnicas Marcianas o Operacin Triunfo.

L'any 2007, 20 anys desprs de la dissoluci del grup, sort a la venda un recopilatori de les seves millors canons.

 Discografia .
1969: Quin nas!;
1969: Si has begut...;
1969: Tots som pops ;
1970: Festa Major ;
1970: A collir pebrots  ;
1970: Bones festes;
1971: Trincar i riure  ;
1971: L'orgue de gats  ;
1971: La Trinca   - edici especial Crculo de Lectores -;
1972: Bestiari;
1972: Histria de Catalunya amb canons ;
1972: Xauxa;
1973: Ca Barret!  ;
1973: Mort de gana  ;
1974: Botifarra de pags ;
1974: Rambla avall  ;
1975: Trincameron  ;
1976: Opus 10  ;
1977: Trempera matinera  ;
1977: 7 anys i 1 dia de canons ;
1977: xits  ;
1977: Vestits de milionaris  ;
1978: Don Jaume el Conquistador  ;
1978: La Trinca - Ara ja amb llibertat ;
1979: Pel broc gro  ;
1979: El millor de La Trinca ;
1980: Que bonica ets Barcelona ;
1981: Nou de Trinc  ;
1981: La Trinca - 1969 / 1976  ;
1981: La Trinca - 1977 / 1980  ;
1981: La Trinca - Antologia 1969 / 1976  ;
1983: Quesques se merd  ;
1983: Las hermanas sisters ;
1985: s que m'han dit qu...  ;
1985: Sinnimus molestandi  ;
1986: Trinca, sexe i rocanrol  ;
1987: La Trinca - Marro;
2007: La Trinca. 20 anys de canons;

 Televisi .
1986: No passa res! (TV3);
1988: Tariro-tariro (TVE);

Enllaos externs.
 Pgina no oficial;
 Lletres d'algunes canons de la Trinca;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128100" title="Villancet" nonfiltered="2551" processed="2544" dbindex="52750">

Un villancet s una can de carcter popular, basada en la forma potica del mateix nom. Fou un tipus de composici que gaud d'una gran popularitat durant el Renaixement a tota la Pennsula Ibrica. 

El terme prov del castell villancico, derivat de villano (en llat villanus), degut al seu carcter popular. En portugus s'anomena vilancete

La forma bsica del villancet musical consta de dos elements: una tornada i diverses cobles.

Pel que fa a la temtica, la majoria tracten temes profans, per tamb n'hi ha de carcter religis.

La font musical ms important de villancets del Renaixement s sens dubte el Canoner del Duc de Calbria, que recull un total de 54 villancets a 2, 3, 4 i 5 veus. Juan del Enzina, Juan Vzquez, Bartomeu Crceres i Mateu Fletxa el Vell  son alguns dels compositors que van dedicar una atenci especial a aquesta forma musical.

Al s.XVII el villancet es convert en un tipus de cantata de carcter religis per a veus amb acompanyament instrumental, mantenint la seva popularitat fins a finals del barroc. Alguns compositors destacats de villancets barrocs foren Joan Baptista Comes, Joan Cererols i Pere Rabassa. 

No s'ha de confondre el villancet amb les canons que tradicionalment es canten per Nadal, que en catal s'anomenen nadales i en castell villancicos.

 Enllaos externs .

Podeu trobar informaci sobre els villancets del Canoner del Duc de Calbria a:
 Wikisource en castell;
 Projecte a xtec;

Referncies.
RUBIO, Samuel. Historia de la msica espaola 2, Desde el "ars nova" hasta 1600. Madrid: Alianza editorial, 1988. ISBN 84-206-8502-X

 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128107" title="Antonio Skrmeta" nonfiltered="2552" processed="2545" dbindex="52751">
Esteban- Antonio Skrmeta Branicic, ms conegut com Antonio Skrmeta (Antofagasta, 7 de novembre de 1940), s un escriptor xil.

 Biografia .
Esteban Antonio Skrmeta Branicic va nixer el 7 de novembre de 1940 a Antofagasta, Xile. Fill d'Antonio Skrmeta Simunovic i de Magdalena Branicic, ambds d'ascedncia croata. Va realitzar els seus estudis secundaris en l'"Instituto Nacional General Jos Miguel Carrera".

Skrmeta va estudiar Filosofia i Literatura en la Universitat de Xile. Els seus estudis de filosofia els va realitzar sota la direcci de Francisco Soler Grima, filsof espanyol, deixeble de Julin Maras i de Jos Ortega y Gasset. La seua tesi va versar sobre el pensament d'aquest ltim. Seguint la lnia de Soler, s'interessa per les filosofies de Jean-Paul Sartre, Albert Camus i Martin Heidegger. Desprs va realitzar estudis de postgrau en els Estats Units i es va graduar en la Universitat de Columbia. En la Facultat de Filosofia i Educaci de la Universitat de Xile va ser catedrtic d'Axiologia en el Departament de Filosofia i, a continuaci, va ser catedrtic de Literatura General. 

A ms, va ser membre del Moviment d'Acci Popular i Unitria (MAPU).  En 1964 es va casar amb la pintora Cecilia Boisier, amb la qual va tenir dos fills, Beltrn, escriptor i filsof, i Gabriel, msic.

L'any 1969 s premiat en L'Havana amb el Premi Casa de las Amricas pel llibre de relats titulat Desnudo en el tejado (Nu en la teulada). Per l'any 1973 era professor de literatura de la Universitat de Xile, a ms de director teatral. Per aquests anys ja havia filmat una pellcula sobre la Unitat Popular amb el director alemany Peter Lilienthal, de la qual public anys ms tard (1982) la novella La insurrecci. A causa del colp militar a Xile ha d'eixir del pas en companyia del cineasta Ral Ruiz. La primera escala va ser Argentina, on va residir durant un any. A Argentina va publicar el seu llibre de relats Tiro libre (Tir lliure). Desprs va partir rumb a Alemanya occidental on es va dedicar al cine. Va treballar com a professor de Gui Cinematogrfic en lAcadmia Alemanya de Cine i Televisi a Berln Occidental.

A Alemanya va crear la histria del carter de Neruda: primer per a la rdio alemanya i desprs com un gui. La histria apareix com a narraci amb el ttol de Ardiente paciencia (Ardent pacincia), l'any 1985.

Abans de tornar a Xile, Skrmeta es va casar amb Nora Maria Preperski, berlinesa, amb la qual va tenir un fill anomenat Fabin. En 1989 va tornar a Xile, desprs d'un llarg exili de quasi 16 anys. Va crear i va conduir el programa de televisi El xou dels llibres.

L'any 1994 va estrenar la segona versi cinematogrfica dArdent pacincia, amb el ttol de El carter de Neruda, en el Festival de Vencia. La pellcula dirigida per Michael Radford i protagonitzada per Massimo Troisi, va obtenir cinc nominacions als Premis Oscar.

L'any 1996 va obtenir el Premi Internacional de Literatura Bocaccio per la seua novella No pas nada (No va passar res). L'any 1999 es va adjudicar el Premi Altazor grcies a la publicaci de La boda del poeta. Tamb va obtenir el Premi Grinzane Cavour, per la millor novella de l'any.

Al maig de 2000 va ser nomenat ambaixador de Xile a Alemanya, crrec que exerciria fins al febrer de 2003. El mateix any va rebre el Premi Llibreter per l'edici illustrada del seu relat La composici. L'any 2001 es va adjudicar el Premi Grinzane Cavour per la seua novella La boda del poeta.

A l'abril de 2003 va obtenir el Premi UNESCO 2003 de Literatura Infantil i Juvenil en pro de la Tolerncia, amb el seu llibre La redacci. A l'octubre del mateix any, davall el pseudnim de Mara Torns, Antonio Skrmeta va rebre el Premi Planeta per la seua obra El baile de la victoria (El ball de la victria).

El mes de juliol de 2004, Skrmeta va obtenir el Premi Municipal de Literatura de Santiago de Xile per la seua ltima novella, El ball de la victria.

 Obres .
 El entusiasmo (L'entusiasme), 1967.
 Desnudo en el tejado (Nu en la teulada), 1969.
 Tiro  libre (Tir lliure), 1973.
 So que la nieve arda (Vaig somniar que la neu cremava), 1975.
 Novios solitarios (Nuvis solitaris), 1975.
 No paso nada (No va passar res), 1980.
 La insurreccin (La insurrecci), 1982.
 Ardiente paciencia (Ardent pacincia), 1985.
 Matchball, 1989.
 La composicin (La composici), 1998.
 La boda del poeta, 1999.
 La chica del trombn (La nois del tromb), 2001.
 El baile  de la victoria (El ball de la victria), 2003.


 Enllaos externs .
 Plana web oficial d'Antonio Skrmeta ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128108" title="Valncia Club de Futbol Mestalla" nonfiltered="2553" processed="2546" dbindex="52752">


El Valncia Club de Futbol Mestalla s un club de futbol de la ciutat de Valncia. Va ser fundat l'any 1944 i juga a la Tercera Divisi. s l'equip filial del Valncia CF. Tamb ha sigut anomenat Club Esportiu Mestalla i Valncia CF B

Histria.
Va ser fundat el 6 de setembre de 1944 a partir de l'estructura del CD Cuenca (anomenat aix per estar situat al carrer de Conca de la capital valenciana) essent el seu primer president Federico Blasco Marzo.

Degut a la conversi en societat annima del seu club matriu al 1991 canvi el seu nom al de Valncia CF B, per a l'any 2006 va retornar en part al seu nom original al passar a anomenar-se Valncia CF Mestalla. La seva histria ha estat lligada a la del Valncia CF essent viver de nombrosos futbolistes. 

El major xit de l'equip va ser a la temporada 51/52, quan va aconseguir l'ascens a la Primera Divisi al quedar campi de la lligueta de promoci d'ascens, essent el primer equip filial en aconseguir-ho. Malgrat tot, el CE Mestalla no va jugar a Primera per la renncia del president del Valncia CF, Luis Casanova, a tenir dos equips en la mateixa categoria.

 Temporades a Segona Divisi: 21;
 Temporades a Segona B: 13;
(Dades fins a la temporada 2006/07)

Jugadors histrics.


Uniforme.
Varia cada temporada. Per a la temporada 2006-2007 s el segent:
Uniforme titular: Samarreta blanca, pantal negre, mitges blanques.
Segon uniforme: Samarreta taronja, pantal blanc, mitges taronja.
Tercer uniforme: Samarreta, pantal i mitges negres.

Estadi.
El Valncia CF Mestalla disputa els seus partits a l'estadi de la ciutat esportiva del Valncia CF situat a la ciutat de Paterna, encara que en partits de gran transcendncia tamb disputa ocasionalment partits a l'Estadi de Mestalla.

Enllaos externs.
Pgina oficial del Valncia CF;
Penya Valencianista Sant Marcell;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128109" title="Tryo" nonfiltered="2554" processed="2547" dbindex="52753">



Tryo s un grup francs de reggae "unplugged", popular a Europa i al Quebec, format per 3 guitarristes francesos, un percussionista llatinoameric i un productor.

Tryo s molt popular a Frana especialment a causa de les seves lletres polticament emotives, tamb mostren una vessant divertida amb un registre de canons gracioses, es pot veure especialment en les seves actuacions en directe.

Es decanten per una postura d esquerres i la seva msica critica molts lders francesos (com Charles Pasqua, identificat en escndols de corrupci que afecten a l habitatge de baix cost suburb o a l'habitatge protegit) i lders mundials (George Bush) en la seva msica. El grup tamb t una visi 'tolerant' sobre el cnnabis, molt evident en 'La main verte' de l lbum 'Mamagubida'.

Les referncies a la droga s han atenuat notablement en els darrers lbums. Aquestes, juntament amb altres factors com menys referncies poltiques i la seva popularitat entre la poblaci jove francesa, han portat alguns fans a acusar-los d esdevenir ms comercials en la seva evoluci. 

Han vengut ms de 900.000 lbums arreu del mn i van celebrar el seu des aniversari el 2006, seguit d una gira per tot el pas.

Christophe Mali va treure un lbum en solitari 'Je vous emmne' a l abril de 2006.

Membres.
 Guizmo (guitarra);
 Mali (guitarra);
 Manu (guitarrra);
 Daniel (percussi);

Artistes relacionats.
 Sinsemilia;
 La Rue Ketanou;
 Noir Desir;
 Les Wriggles;

 Discografia .
 1998: Mamagubida;
 2000: Faut qu'ils s'activent;
 2003: Grain de sable;
 2004: De bouches  oreilles (en directe);

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128115" title="Banys Romans de Bath" nonfiltered="2555" processed="2548" dbindex="52754">


Els Banys Romans (en angls Roman Baths) sn un edifici d inters histric situat a la ciutat anglesa de Bath. Es tracta d'un complex de banys pblics romans molt ben conservats i d un gran inters turstic. Els edificis, la part alta dels quals data del segle XVIII, estan considerats listed buildings de grau I (sistema de classificaci dels edificis d'especial inters arquitectnic, histric i cultural al Regne Unit).

Histria.
Els celtes van construir el primer recinte sagrat a la ciutat de les aiges termals i el van dedicar a la deessa Sulis, que els romans van identificar amb la deessa Minerva. Tot i que el nom de Sulis es va continuar utilitzant desprs de la invasi romana, va acabar derivant en el topnim Aquae Sulis (literalment, 'Aiges de Sulis'). Des del segle I, durant l'ocupaci romana a la Gran Bretanya, es van anar construir temples i balnearis enormes a Bath, que es van utilitzar durant quatre segles. Desprs de l'ocupaci romana, durant la primera dcada del segle V, aquests edificis es van abandonar i en ocasions van desaparixer, ja que van ser enderrocats. Les seves aiges termals, reputades com a medicinals, es van utilitzar durant tota l'edat mitjana i van adquirir notorietat al segle XVIII quan dos arquitectes, John Wood pare i fill, van reconstruir-ne els edificis. L'expansi victoriana dels banys pblics va seguir respectuosament la tradici neopalladiana establerta pels Woods, com es pot veure a les imatges annexes. El complex rom, recuperat a finals dels segle XIX i novament obert al pblic el 1897, a part de ser una gran troballa arqueolgica, ha esdevingut una de les atraccions turstiques ms importants de la ciutat. 

L aigua que flueix dels Banys Romans no es considera higinicament adequada per prendre un bany, en part a causa del sistema de canonades de plom installat en el passat i encara en funcionament, per sobretot tamb a causa de l'encefalitis que s'ha trobat a l'aigua. El nou Balneari Termal de Bath, construt al costat i dissenyat per l'estudi de Nicholas Grimshaw, permet als banyistes d'avui dia experimentar les aiges en les diferents perforacions que s'han realitzat recentment.

Referncies.


Enllaos externs .

Pgina oficial dels Banys Romans de Bath ;
Imatge panormica en 360 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128118" title="Boris Izaguirre" nonfiltered="2556" processed="2549" dbindex="52755">

Boris Rodolfo Izaguirre Lobo (Caracas, 29 de setembre de 1965) s un escriptor i personatge televisiu veneol nacionalitzat espanyol. 

Va ser guionista de telenovelles d'xit com Rub o La dama de Rosa. Emigrat a Espanya, fix la seva residncia a Santiago de Compostela. Comen escrivint guions i, posteriorment, particip en programes de televisi com Crnicas Marcianas amb en Xavier Sard o Channel n4 amb Ana Garca-Sieriz.

Ha escrit articles en diverses publicacions: Zero, El Pas Semanal, Fotogramas i Marie Claire. A l'any 2007 qued finalista del Premi Planeta de narrativa.

 Obra .
 El vuelo de los avestruces (1991) ;
 Azul petrleo (1998) ;
 Morir de glamour (2000) ;
 Verdades alteradas (2001) ;
 1965 (2002) ;
 Fetiche (2003);
 Villa Diamante (Finalista del LIV Premi Planeta, 2007) ISBN 84-080-7597-7;

Enllaos externs.

 Plana web personal ;
 Plana sobre Boris Izaguirre ;
 Boris Izaguirre en el IMDb ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128125" title="Bristol Sonics" nonfiltered="2557" processed="2550" dbindex="52756">
Bristol Sonics s un club de la lliga de rugbi establert a Bristol, al sud-est d Anglaterra.

Els Sonics es van formar a la tardor de 2002 de m d un grup d entusiastes de la lliga de rugbi de la ciutat. Es va triar el marr i el daurat com a colors del club com a tribut al club original de Bristol que va prendre part a la lliga de rugbi, que va existir en la dcada dels 80 i 90. El seu nom prov de la relaci que t la ciutat de Bristol amb el desenvolupament del Concorde, l avi supersnic, el qual es va construir i es va posar a prova molt a prop del terreny de joc de Filton.

Els Sonics tenen dos equips on no hi ha limit d edat. El primer d ells pren part en la Divisi Sud-Oest de la TotalRL.com Rugby League Conference, junt amb equips com els Oxford Cavaliers, Plymouth, Somerset Vikings i Gloucestershire Warriors. El segon equip, els Subsonics, juga partits amistosos i partits extraordinaris contra altres equips socials de la lliga de rugbi. El 2006 es va formar el Junior Sonics, la secci dels ms joves del club.

 TRL Rugby League Conference: South West and West Midlands 2006 .

El 2006 no va ser un any gaire bo pel primer equip dels Sonics, per com a punt positiu van poder formar un equip per a menors de 15 anys per primera vegada.

 Taula Final .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128126" title="Henryk Sienkiewicz" nonfiltered="2558" processed="2551" dbindex="52757">


Henryk Adam Aleksander Pius Sienkiewicz, conegut amb el pseudnim de Litwos, ( Wola Okrzejska, Polnia 1846 - Vevey, Sussa 1916 ) fou un periodista i escriptor polons guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1905.

Biografia.
Va nixer el 5 de maig de 1846 a la ciutat de Wola Okrzejska, poblaci situada al voivodat de Lublin. Es va iniciar com a periodista l'any 1869, realitzant diversos viatges entre 1876 i 1879, treballant als Estats Units com enviat especial entre 1876 i 1878. L'any 1882 va ser nomenat director del peridic conservador Slowo. Sent ja un prestigis periodista i gran defensor de la causa de Polnia, va dirigir una carta oberta a Guillem II de Prssia en la que s'oposava a la germanitzaci de la Posnnia i amb la que va atraure l'atenci mundial sobre el futur del seu pas. En els comenaments de la Primera Guerra Mundial, es trobava a Sussa, on va formar, junt amb Ignacy Jan Paderewski, el comit per a les vctimes de la guerra en Polnia. 

Va morir el 15 de novembre de 1916 a la ciutat de Vevey, poblaci situada al cant de Vaud.

Obra literria.

Especialitzat en temes socials, va ser molt popular en el seu temps, tot i que en l'actualitat no s gaire llegit. Les seves obres ms importants es refereixen als problemes socials dels pagesos i les classes populars de Polnia. Va aconseguir una gran fama amb la publicaci de la seva trilogia sobre la lluita polonesa davant les invasions del segle XVII: A sang i foc (1884), La inundaci (1886), i El senyor Wolodyjowski (1888). Sn tamb molt recordades Sense dogma (1891), La famlia Polanieski (1894) i Els croats (1900). 

Tamb sn notables els seus relats: Ning s profeta en la seva terra (1872), Esbossos al carb (1880); les seues novelles curtes Bartek el vencedor (1882), El torrer (1880) i Sachem (1889). La seva novella ms famosa avui dia s Quo vadis?, portada nombroses vegades al cinema, en la qual a travs dels patiments dels cristians en el regnat de Ner fa una crtica de l'opressi de la prpia Polnia. 

L'any 1905 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura pels seus mrits excepcionals com escriptor pic.

Obra publicada.
 1873: Humoreski z teki Worszy y   ;
 1875: Hania   ;
 1877: Szkice w glem   ;
 1880: Janko muzykant   ;
 1880: Z pami tnika pozna skiego nauczyciela  ;
 1880: Za chlebem ;
 1880: Orso  ;
 1880: Niewola tatarska   ;
 1882: Bartek Zwyci zca   ;
 1882: Jamio    ;
 1882: Latarnik  ;
Trilogia:
 1884: Ogniem i mieczem ;
 1886: Potop;
 1888: Pan Wo odyjowski;
 1889: Sachem   ;
 1889: Wspomnienie z Maripozy;
 1891: Bez dogmatu   ;
 1894: Rodzina Po anieckich;
 1896: Quo vadis;
 1900: Krzy acy ;
 1906: Na polu chwa y;
 1910: Wiry;
 1912: W pustyni i w puszczy;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1905;
  Projecte Gutenberg: Obres de Henryk Sienkiewicz;
  Pgina de Henryk Sienkiewicz al Museum Oblegorek;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128130" title="Albelda" nonfiltered="2559" processed="2552" dbindex="52758">



Albelda s una vila i municipi de la comarca de la Llitera, a l'Arag, dins de la provncia d'Osca.

 Geografia .
El poble d'Albelda est situat a 99 km d'Osca, a la part nord-oriental de la seua provncia, damunt de la depressi de l'Ebre, enclavat entre muntanyes de guix, gresos i argiles, d'altures suaus, formacions pintoresques i amb el tur del castell vigilant.

El seu terme municipal limita amb els del Campell (a l'oest), Castellonroi (al nord-est), Alfarrs (al sud-est) i Almenar (al sud), aquests dos darrers ja dins de la comunitat autnoma de Catalunya.

 Llocs d'inters .
Destaquen al seu casc antic, els porxos que tancaven el poble i els petits portals que donen a la Plaa Major, on hi ha la seua esglsia ex-collegiata del segle XVI, i la rambla on aflueixen les aiges del torrent que recull les d'una deu de la serra de la Gesses, el pou rab i la font que li dona vida i que van ser motiu d'assentaments.

 Histria .
La vila d'Albelda s d'origen ilerget, musulmana en els seus fonaments, aragonesa per regne i catalana per venat. El topnim Albelda, d'origen rab, significa 'la ciutat'. Posseeix diversos objectes ibers, entre ells representacions humanes que estan exposades al pblic.

Va ser una terra disputada per nobles i clergues (dicesi de Lleida i Barbastre), la qual cosa explica la condici, mentalitat, llengua i manera de ser dels seus habitants.

Va ser lloc de la senyoria dels comtes d'Urgell (segle XIII i XIV) i, desprs, dels Peraltas. Vila des que Felip IV, el 1629, li atorg aquesta condici. A partir d'aleshores, terra dInfanzones, a la qual van pertnyer les armes dels Miravete, Cuds, Sangens, Chicot i Torres, etc.

 Oficis tradicionals dels habitants .
Els seus habitants van ser guerrers, agricultors i comerciants. Com a agricultors van conrear sobretot l'olivera. Artesanalment van treballar el cnem als seus telers, l'elaboraci de cantis, el vmet, la boga i la canya. Ferrers, fusters guarnimenters, esquiladors... van treballar pel camp i per al camp. Van construir els seus forns per al pa i posseen mol d'oli per a molturar les olives, empresa que encara avui continua i que es recorda amb un monument i amb les armes herldiques de la vila.

Avui dia, Albelda s rica en cereals, olivera, fruiters i farratges. Abunden les granges de porc, ov i capr. Aix la seva gastronomia ofereix varietat de productes naturals, elaborats artesanalment.

 Territori i paisatge .
La seva vida discorria en un paisatge rid ple d'aljubs i sitges (receptacles rabs) a les seves roques que servien per palliar les necessitats d'altres poques no molt remotes i camins de tra directe entre Arag i Catalunya que han donat pas a les actuals rutes de senders (GR i PR ruta d'aljubs i sies).

 Hidrografia .
Aquest paisatge es va veure modificat a comenaments del segle XX per la construcci del Canal d'Arag i Catalunya i el seu sif, l'obra d'enginyeria hidrulica ms important d'Espanya en aquella poca, la base del qual, enjardinat, s el Passeig del Sif. Amb el canal l'economia va millorar i amb ella la vida i costums dels seus habitants.

Les aiges del canal divideixen el terme en dues zones: 
 la de sec, en la qual destaquen l'ermita de San Sebasti (s.XVI-XVII) i les "Voltes", les construccions d'arquitectura popular ms significatives;
 la zona de regadiu on podem trobar l'ermita de San Roc (s.XVII-XVIII) i la savina millenria.

 Tradicions i vida .
Satisfets i amb tenacitat, els seus habitants han recuperat les tasques tradicionals, festes com "La sega i la trilla" al juny i la mataca o "Festa del Tosino" el gener, grcies a un gran moviment associatiu que es deixa notar en les catorze associacions que existeixen al poble, que no supera els 900 habitants i que compta amb serveis de guarderia, biblioteca, piscines i centre de salut. Molt apropiat per a un turisme tranquil.

 Smbols .
 Escut .
Escut partit. Primer quarter d'or, els quatre pals de gules; sego quarter d'argent, amb una rama d'olivera de sinople; i de suports, dos lleons rampants. Al timbre, corona reial tancada.

 Bandera .
Est composta por un escacat blanc i atzur, carregat amb el blas local.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128132" title="La Mala Rodrguez" nonfiltered="2560" processed="2553" dbindex="52759">
Mara Rodrguez, La Mala, La Mala Mara, o La Mala Rodrguez (Jerez de la Frontera, Cadis, 13 de febrer de 1979) s una cantant andalusa de hip hop. Va anar a viure a Sevilla el 1983 i a Madrid el 1998. 

Usa les seves canons hip-hop influenciades pel flamenco per a parlar de feminisme i de problemes socials.

Discografia.
 "Yo marco el minuto/Tambalea" Maxi (Yo Gano, 1999);
 "Lujo ibrico" LP (Yo Gano/Superego-Universal, 2000);
 "Alevosa" LP (Universal, 2003);
 "Vtora Cedka" (Single) (Free Agents , Nescafe - 2006);
 "Por La Noche" (Single) (Universal - 2006);

 Banda sonora .
Luca y el sexo (Pellcula);
Yo puta (Pellcula);
Y tu mam tambin (Pellcula);
EA Sports FIFA 2005 (Videojoc);
Scarface (Videojoc);

Enllaos externs.
Portal Oficial?;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128134" title="El Maset" nonfiltered="2561" processed="2554" dbindex="52760">


Geografia:
el Maset, entitat de poblaci del municipi de Gelida, a l'Alt Peneds.
el Maset, entitat de poblaci del municipi de Masquefa, a l'Anoia.
el Maset dels Cosins, entitat de poblaci del municipi de Castellv de la Marca, a l'Alt Peneds.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128146" title="David Albelda Aliqus" nonfiltered="2562" processed="2555" dbindex="52767">






David Albelda s un futbolista valenci. Nascut a la Pobla Llarga, (Ribera Alta). Juga de centrecampista defensiu i la prctica totalitat de la seua carrera ha transcorregut al Valncia CF, equip del qual s el capit, excepte un perode de dos anys en els quals va jugar cedit al Vila-real CF.

Durant la temporada 2007-2008 es vei relegat de l'equip per decisi de l'entrenador Ronald Koeman i entr en un procs judicial amb la directiva de l'entitat per tal d'aconseguir la transferncia a un altre club que li permets tornar a jugar a futbol.

 Palmars .
 Valncia CF .
 2 Lligues espanyoles (2001-2002 i 2003-2004);
 1 Copa del Rei (2008);
 1 Supercopa d'Espanya (1998);
 1 Copa de la UEFA (2005);
 1 Supercopa d'Europa (2005);

 Selecci espanyola .
 1 Medalla de plata de futbol als Jocs Olmpics de Sydney 2000.

Participacions amb la selecci espanyola.
 Eurocopa 2004;
 Copa del mn 2006;

 Enllaos externs .
  Pgina oficial del Valncia CF;
  Albelda en www.lfp.es;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128147" title="Uni d'armes" nonfiltered="2563" processed="2556" dbindex="52768">

La Uni d'armes fou un organisme militar instaurat per decret el 25 de juliol de 1626 pel comte duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV de Castella, amb la finalitat de fer contribuir tots els regnes de la monarquia hispnica al manteniment d'un exrcit com de 140.000 homes, aportats i mantinguts segons una proporci fixa.

Desprs de ms d'un segle de guerres ininterrompudes, Castella va passar de ser la corona espanyola ms rica i dinmica a una regi empobrida amb greus problemes de despoblament.

A partir de 1626 el rei va anar convocant les diferents corts, d'Arag i Valncia va obtenir la contribuci de 2.000 i 1.000 soldats a l'any durant 15 anys (144.000 i 72.000 ducats a l'any respectivament). De Catalunya pretenia obtenir 250.000 ducats a l'any, la negociaci va ser rdua i sense xit. El projecte fou rebutjat a les corts de Barcelona del 1626, del 1632, del 1635 i de 1640, ja que un decret de les corts castellanes no podia obligar a recaptar diners a Catalunya.

Olivares va publicar la Uni d'Armes, malgrat que Catalunya no s'hi adhers. Tamb va assignar a Per una quota per valor de 350.000 ducats i a Mxic 250.000 ducats per a la defensa del comer transatlntic, si b les colnies ja tenien una crrega impositiva alta similar a la de Castella. 

A Catalunya, la instituci no fou mai efectiva, i amb la caiguda el 1643 del primer ministre rest oblidada.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128149" title="Cinelerra" nonfiltered="2564" processed="2557" dbindex="52769">

Cinelerra s un programari lliure per a l'edici de vdeo per al sistema operatiu GNU/Linux. Tamb es pot utilitzar com un reproductor d'udio, i grava tant udio com vdeo. T capacitat per a retocar fotografies i permet importar directament arxius MPEG, IFO, Ogg Theora i RAW.

Cinelerra t moltes caracterstiques per a contingut sense comprimir, processat i producci d'alta resoluci, per s poc amigable per als no professionals. Hi ha eines molt ms estndards per als no professionals, com per exemple MainActor, Kino o Moxy.

 Caracterstiques .
 Creaci i edici;
 Panormica d'imatges fixes;
 Medici de Media;
 Pistes illimitades;
 Edici YUV a 16 bits;
 Edici amb coma flotant;
 Edici de forma lliure;
 Firewire, MJPEG, bttv video I/O;
 Firewire, OSS, Alsa audio I/O;
 Utilitzaci de SMP;
 Efectes a temps real;
 Quicktime, AVI, MPEG i seqncia d'imatge;
 Imatges Open EXR;
 Audio Ogg Vorbis;
 Video Ogg Theora;
 Representaci interna de l'udio amb 64 bits;
 Motoritzaci del headroom;
 Plugins LADSPA;
 Mscares de Bezier;
 Seguiment de pistes com una consola real;
 Diferents modes d'overlay;
 Inversi de vdeo i udio a temps real;

 Enllaos externs .
Existeixen dues versions del mateix projecte. La primera, heroinewarrior, correspon al nucli d'iniciadors i que s'actualitza 2-3 cops a l'any; la segona, cvs que vol dir versi comunitria, cont pedaos, connectors i ms idiomes, que poden ser incorporats desprs al projecte mare
 http://heroinewarrior.com/cinelerra.php3 ;
 http://cvs.cinelerra.org/;

Enllaos externs.
 Pgina oficial;
 Cinelerra-CV - La versi comunitria de Cinelerra;
 Manual Cinelerra;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128152" title="Memorial de greuges" nonfiltered="2565" processed="2558" dbindex="52770">
El Memorial de Greuges era el nom amb qu es coneixia popularment la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Catalua, que fou adreada a Alfons XII l'any 1885, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes.

Li fou lliurat en un acte presidit per Joaquim Rubi i Ors i consistia en una srie de reivindicacions poltiques i econmiques amb motiu del projecte de conveni comercial entre l'Estat espanyol i Gran Bretanya i dels intents d'unificaci del dret civil. Aquest document era fruit de la collaboraci dels intellectuals amb la burgesia industrial catalana, i es considera el primer acte poltic del catalanisme en el camp oficial de l'Estat espanyol.

El Memorial de Greuges va fer quallar les Bases de Manresa de 1892.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128155" title="Montecarlo" nonfiltered="2566" processed="2559" dbindex="52771">


Monte Carlo (Occit: Montcarles, Monegasc: Monte-Carlu) s la part ms rica dels 4 barris de Mnaco, sovint concebuda de forma errnia com la capital de l'estat, encara que formalment no en t cap (Mnaco s una ciutat estat). Monte Carlo s coneguda pels seus casinos, pel joc. pel glamour i per la presncia de gent famosa. La poblaci permanent (estimada el 1990) s de 30.000 habitants. El barri de Monte Carlo inclou, no noms la zona on es troba el casino, sino tamb els venats de Saint Michel, Saint Roman/Tenao, i la comunitat costera de Larvotto.
Monte Carlo s la seu de la major part del Circuit de Mnaco, on lt lloc el Gran Premi de Mnaco de la Frmula 1; tamb s la seu del campionat mundial de boxa, dels Masters de Montecarlo, pasarelles de moda i altres espectacles. Monte Carlo ha estat visitat per les realeses aix com estrelles del cinema durant dcades. El barri de Monte Carlo estava conectat amb la lnia de Tranvies Tramway de Nice et du Littoral del 1900 al 1953, conectant parts de Mnaco.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128156" title="Copa de l'Espanya Lliure" nonfiltered="2567" processed="2560" dbindex="52772">
La Copa de l'Espanya Lliure, Trofeu President de la Repblica o Copa de la Repblica fou una competici de futbol disputada durant la Guerra Civil Espanyola, de juny a juliol de 1937, en el bndol republic.

La Guerra Civil espanyola provoc la suspensi de totes les competicions de futbol a nivell estatal. En la bndol republic hi havia dos campionats regionals (Campionat de Llevant i Campionat de Catalunya) i la Lliga Mediterrnia. 

S'organitz una competici amb el nom de Copa de l'Espanya Lliure o Trofeu President de la Repblica. Havien de participar els millors quatre equips de la Lliga Mediterrnia. Per el FC Barcelona va preferir viatjar a Mxic i als Estats Units per a jugar ms de 20 partits, per mirar d'augmentar el seu prestigi i aconseguir diners per a la causa republicana. El Llevant FC (cinqu en la Lliga Mediterrnia) fou aleshores adms per a jugar la Copa.

 Resultats .
 Ronda Semifinals .




Llevant FC i Valncia CF classificats per a la final.

 Final .
Barcelona, 18 de juliol de 1937

Llevant FC 1:0 Valncia FC


Campi: Llevant FC


 Notes .
La Reial Federaci Espanyola de Futbol encara no reconeix aquest ttol com a oficial malgrat haver donat validesa al ttol conquerit pel Sevilla en la zona controlada pel bndol franquista.
El 25 de setembre del 2007, el Congrs espanyol aprova per unanimitat una proposici per reclamar a la RFEF que reconegui l'oficialitat de la Copa de l'Espanya Lliure.
El CE Espanyol s'havia anomenat RCD Espanyol prviament a la instauraci de la Repblica. Va recuperar el seu nom desprs de la fi de la guerra i la victria franquista.

 Enllaos externs.
Proposici no de Llei per al reconoixement de la Copa de l'Espanya Lliure o Copa de la Repblica com a legal i oficial a tots els efectes (161/000588). Presentada el 15 de febrer de 2005 pel Grup Parlamentari de Esquerra Verda-Esquerra Unida-Iniciativa per Catalunya Verds, pgina 19 del Boletn Oficial de las Cortes Generales, Congreso de los Diputados, VIII Legislatura, Serie D: General, nmero 154.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128171" title="S'Albaida" nonfiltered="2568" processed="2561" dbindex="52773">

S'Albaida s un conjunt de msica menorqu que realitza una tasca que se centra tant en la recuperaci d'antigues melodies i romanos de la tradici, bsicament menorquina, com en la recreaci d'aquestes i la fixaci d'una msica essencialment nova.

Un dels trets que caracteritzen el grup s l'afany en la recerca d'un so propi, amb la volutat de fer una msica d'ara, a partir del que ens ofereix la tradici popular (conservada en canoners, llibres de poesia i material divers) i tamb la creaci potica ms actual. Creiem que la menorquinitat es deixa mostrar en molts mbits, des de les manifestacions ms prpiament culturals, fins a les mostres mes quotidianes de la manera de fer menorquina, i a s el que intentam trasmetre, obrint, tamb, els punts de mira cap al que ens ofereixen altres cultures.

Discografia.
 1998: Romanos i canonetes de la Mediterrnia;
 2000: Llucalquelba (Hi collaboren en Toni Pastor, Pep Toni Rubio, Biel Majoral, Pepe Robles i Enric Segura);
 2002: Mateixos temps (amb la collaboraci de Cris Juanico);
 2006: El llenguatge de les pedres (Picap);
 2008: Es Pas d en Revull (Autoedici);
 2008: Xalandria (Picap);

Membres.
 Nicolau Espinosa: Llat, mandolina, bouzuki, guitarra barroca.
 Joan Carles Villalonga: Veu i guitarr.
 Anna Ferrer : Veu.
 Annabel Villalonga: Guitarra i veu.
 Nicolau Siz: Baix acstic.
 Borja Moll : Flauta travessera.
 Moiss Pelegr : Percussi.

Enllaos externs.
 Pgina oficial del grup;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128174" title="Supernetting" nonfiltered="2569" processed="2562" dbindex="52774">
El supernetting s un procediment que aprofita els principis de CIDR per a direccionar cap a un conjunt de xarxes IP utilitzant una sola ruta. Aquesta ruta obtinguda, s'anomena supernet.

Per a la millor comprensi, n'exposem un exemple:

Suposem que en un swich multixarxa, s'hi troben 4 xarxes:

 192.168.0.0/24
 192.168.1.0/24
 192.168.2.0/24
 192.168.3.0/24

Si desitgem sumaritzar aquestes quatre xarxes (que hipotticament requereixen quatre rutes diferens als dispositius vens) en una sola xarxa a publicar, podem sintetitzar-les a la supernet IP: 192.168.0.0/22. Aquesta nica supernet engloba les quatre xarxes inicials, obtenint com a resultat una supernet de 22 bits per la part de xarxa i 10 bits per la part de host, amb un total de (2^10)-2=1022 hosts:

 Adrea IP.......11000000.10101000.00000000.00000000
 Mscara.........11111111.11111111.11111100.00000000

Observeu el tercer octet:

 Mscara............11111100
 Subxarxa 0.........00000000
 Subxarxa 1.........00000001
 Subxarxa 2.........00000010
 Subxarxa 3.........00000011

Els bits ressaltats en negreta sn els que corresponen a la part que identifica la xarxa amb una mscara de 22 bits. En aquest cas, les quatre xarxes /24 tenen el mateix patr binari i per tant, es poden sintetitzar en una sola ruta.

S'ha de tenir present que per a implementar el supernetting, s necessari fer s de protocols d'enrutament que soportin VLSM i CIDR, com ara: RIPv2, EIGRP, OSPF, IS-IS o BGP. Quan s'implementa alguns d'aquests protocols, depenent del protocol, Cisco IOS habilita o no per defecte la funci d'autosumaritzar rutes a les fronteres de classe. La sumaritzaci tamb pot configurar-se manualment.

Aix s una prctica important en grans xarxes corporatives, pel que fa a recurssos de processament i memria la reducci de grandria de les taules d'enrutament. En canvi, a internet s una prctica essencial per a poder mantenir la grandria de les taules d'enrutament dins de lmits admisibles.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128175" title="Circuit Ricardo Tormo" nonfiltered="2570" processed="2563" dbindex="52775">


El Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo s una pista de curses situada a Xest, Pas Valenci. Fou construt a l'any 2000 i t una capacitat per a 120.000 espectadors, amb 65.000 seients. El circuit duu el nom del campi de motos valenci Ricardo Tormo, que va sofrir un greu accident mentre entrenava a un polgon industrial.
El circuit ha obtingut tres guardons com "Millor Organitzaci" premi que atorguen els equips que competeixen en el Mundial de motociclisme.

 Esdeveniments ms importants . 
 Gran Premi de la Comunitat Valenciana de motociclisme (MotoGP, 250cc i 125cc);
 GP d'Espanya de Superbikes;
 Tests de Frmula 1;
 GP2;
 WTCC;
 F3;

Enllaos externs.
Circuit de Valencia - Pgina oficial del circuit;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128181" title="Carril bici" nonfiltered="2571" processed="2564" dbindex="52777">
Un carril bici s el nom genric que popularment rep la infraestructura destinada de forma exclusiva o compartida a la circulaci de bicicletes, tot i que tcnicament haurem de parlar de via ciclista. Un carril bici pot ser qualsevol via pblica que ha estat senyalitzada apropiadament o una via dissenyada especficament per aquest s.

Terminologia.

Hi ha diversos tipus de vies ciclistes i la terminologia s'usa sovint de forma ambigua. Tot i aix, tcnicament hi ha cert acord en els segents conceptes:

Via ciclista.

Via dissenyada especficament per al trnsit de bicicletes.

Carril bici.

Via ciclista a la calada segregada normalment amb una senyalitzaci horitzontal, tamb es coneix com a banda ciclable.

Carril bici protegit.

Carril bici amb elements laterals que el separen fsicament de la resta de la calada i de la vorera, tamb es coneix amb el nom de carril bici segregat.

Vorera bici.

Fa referncia a les vies ciclistes que transcorren per damunt de les voreres sense o amb poca segregaci de l'espai utilitzat pels vianants.

Pista bici.

s una via ciclista segregada fsicament de la resta de carrils de la calada i que transcorre de forma independent al traat de la resta de vies properes.

Cam verd.

Via per a vianants i bicicletes segregada del trnsit que transcorre per paratges naturals. Tamb s'anomena caminal pedalable o via verda.

Carrer de zona 30 .
Via urbana amb limitaci de velocitat a 30 Km/h i on es comparteix l'espai amb altres vehicles.

Carrer de convivncia.

Via urbana amb limitaci de velocitat a 20 Km/h on es comparteix l'espai amb altres vehicles i amb els vianant que gaudeixen de preferncia. Tamb reben el nom de carrers de prioritat invertida.

Altres.
Carril bici-bus.

Via urbana per a autobusos on es permet la circulaci de bicicletes. Normalment han de tenir una amplada mnima de 4 metres.

 Via verda .

Les vies verdes sn un cas particular de cam verd, ja que sn itineraris no urbans per a recrrer en bicicleta, a peu o amb altres mitjans de transport no motoritzats i sovint es construeixen sobre antic traats ferroviaris.

Caracterstiques de disseny.

Segregaci o protecci.

s la separaci que hi ha entre l'espai dedicat a la circulaci de bicicletes i la resta d'espai de la via pblica. Els carrils segregats o protegits s'entn que tenen una barrera fsica que impedeix l'ocupaci de la via per part de vehicles o persones que circulen per altres espais contigus.

Unidireccionalitat versus bidireccionalitat.

Els carrils bici bidireccionals permeten aprofitar millor l'espai de la via pblica ja que els dos sentits aprofiten els elements de segregaci. L'amplada d'aquests carrils tamb permet l'avanament entre bicicletes.

Amplada.

Est acceptat que l'amplada mnima d'un carril bici unidireccional ha de ser de 1'6 m, tot i que la majoria de recomanacions eleven aquesta amplada a 2 m. Pel que fa als carrils bidireccionals l'amplada mnima aconsellada se situa als 3 m, tot i que es recomana elevar-ho als 3'5. En el clcul de l'amplada caldr tenir en compte els obstacles verticals que poden deixar espais morts i deixar distncies de seguretat mnimes de 0'5 m dels espais d'aparcament de cotxes.

En tot cas, l'amplada d'un carril per a bicicletes s'ha de calcular segons les condicions de velocitat, capacitat, segregaci amb la resta de vehicles o vianants, possibilitat de fer avanaments, pendent etc.
 Referncies .






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128182" title="Protoestrella" nonfiltered="2572" processed="2565" dbindex="52778">
Es denomina protoestrella a aquella estrella que, des d'un nvol molecular format per hidrogen, heli i partcules de pols comena a contreure's fins que assoleix la seqncia principal en el diagrama d'Hertzsprung-Russell.

Suposem que tenim un nvol d hidrogen a l espai. Un petit percentatge de la massa del nvol s deuteri, un istop del hidrogen. Suposem tamb que el nvol incorpora tamb petitssimes quantitats de liti (Li), berilli (Be) i bor (B), tres elements molt lleugers.

Poc a poc la gravetat va actuant sobre el nvol, fent que la seva massa es contregui sota el seu propi pes, el que es denomina collapse gravitatori. Aquest collapse s molt gradual, per s fcil de deduir que com ms gran sigui la seva massa, ms rpid es contraur. Un nvol el qual la seva massa sigui el 8% de la massa del Sol tardaria 800 milions d anys en convertir-se en una estrella estable, mentre que un nvol amb una massa com la que va originar el Sol va tardar aproximadament uns 10 milions d anys. Un altre mecanisme detonador del procs  de  compressi consisteix en una explosi Supernova a prop d una regi d aquest tipus, l explosi genera un potent ona de xoc que comprimeix el gas i per tant possibilita la formaci estellar.

A mesura que es produeix el collapse, la temperatura en el centre del nvol va augmentant com a conseqncia de l'augment de pressi. Tenim el que es diu una protoestrella: una massa d'hidrogen amb una grandria d'unes 100 vegades el radi del nostre Sol, que genera ms i ms calor, detectable en la zona infraroja de l'espectre i que es prepara per a convertir-se en una estrella. Aquesta protoestrella s encara bastant freda, en realitat: la seva temperatura superficial s d'uns 3.000 K (2.700C), per emet 700 vegades ms energia per segon que el Sol.

Les coses succeeixen ara bastant de pressa: en uns 1.000 anys ms la protoestrella s'ha contret fins a convertir-se en una esfera amb un radi igual a 60 vegades el del Sol, i 500 vegades ms lluminosa. La qesti s que a mesura que la densitat i la temperatura del centre del nvol va augmentant, es fa ms probable que s'inicin reaccions de fusi que produeixin energia. 

Les reaccions de fusi nuclear sn la base energtica de qualsevol estrella important. 
Podem fer-nos una pregunta: L'energia necessria per a qu? B, una estrella usa part de l'energia que genera per apuntalar la seva estructura. Aquesta energia incrementa la pressi del gas que forma l'estrella, que intenta expandir-se... per la gravetat segueix empenyent el gas cap a dintre, comprimint-lo en el menor espai possible. Des del seu naixement i durant tota la seva vida, l'estrella es mant en un equilibri com aquest: fusionar elements per obtenir energia que impedeixi el collapse gravitatori de la seva massa.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128192" title="Ricardo Tormo Blaya" nonfiltered="2573" processed="2566" dbindex="52779">

Ricardo Tormo Blaya va ser un pilot valenci de motos. Nascut el 7 de setembre de 1952 en Aiacor, pedania de Canals, la Costera, encara que als 8 anys es trasllada a viure a Canals.
Va ser campi del mn dues vegades, les dues en la categoria de 50 centmetres cbics, la primera en 1978 i la segona en 1981. Les dues vegades amb una motocicleta Bultaco, encara que la segona vegada sense suport oficial de la marca.
A part d'aquestos dos campionats del mn, va aconseguir tres campionats d'Espanya en la categoria de 50 cc i quatre en la de 125 cc.

La seua carrera va estar molt lligada a la d'ngel Nieto, pilot que va ser company d'equip en unes ocasions i, en altres, rival. 

En 1983 junt a un aleshores jove Jorge Martnez "Aspar", fitxa per Derbi per a afrontar el proper campionat del mn de 1984. En el primer Gran Premi d'aquell any (Misano, Itlia) va trencar i no va poder acabar la cursa.

El segent Gran Premi era el d'Espanya en el circuit del Jarama. Abans l'equip volia fer unes proves, com que aleshores noms hi havia dos circuits fixos en tota Espanya (Jarama i Calafat), l'empresa feia de tant en tant proves al polgon industrial de Martorelles (Barcelona), prxim a la fbrica Derbi. En aquesta prova prvia a la cursa d'Espanya, Ricardo tingu un accident contra un autombil que circulava pel polgon industrial i que no havia sigut aturat pels ajudants de Derbi. 

Com a conseqncia d'aquell desgraciat accident, Tormo es va destruir una cama i ah va acabar la seua carrera com a pilot i va comenar una innumerable successi d'operacions.

En 1994 fou guardonat amb la ms Alta Distinci de la Generalitat Valenciana i va editar, en collaboraci amb el periodista Paco Desamparados, un llibre autobiogrfic titulat "Jo Ricard. Una vida per i per a la moto".

Va morir el 28 de desembre de 1998 a Valncia a conseqncia d'una leucmia que li va ser diagnosticada uns anys abans.

En la seua memria, el circuit de la Comunitat Valenciana ubicat a Xest, on es realitzen Grans Premis i altres curses d'importncia, duu el seu nom, anomenant-se oficialment "Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo".

 Premis .
 *Medalla d'or al mrit motociclista de la R.F.M.E.
 *Medalla d'or al mrit esportiu de la Generalitat Valenciana;
 *Insgnia d'or i brillants del Valncia C.F. ;
 Enllaos externs .

Web del circuit de Xest sobre Ricardo Tormo ;
 http://www.portalmundos.com/mundomotormania/campeones/ricardotormo.htm ;
 http://www.lahoya.net/circuitodecheste/ricardo.html ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128196" title="Costa Blanca" nonfiltered="2574" processed="2567" dbindex="52780">

La Costa Blanca s el nom turstic donat a la costa del Mediterrani situada en la provncia d'Alacant (Pas Valenci), que comprn des del municipi de Dnia fins al de Pilar de la Foradada. Est constituida per 244 km. de platges mediterrnies, cales i penya-segats. s tamb la marca comercial del consorci de turisme de la provncia, i en aquest sentit pot fer referncia incls als pobles d'interior.


Poblacions.

Les poblacions situades a la Costa Blanca o que tenen un terme costaner sn: 
Marina Alta: Dnia, Xbia, terme d'El Poble Nou de Benitatxell, terme de Teulada, terme de Benissa, Calp.
Marina Baixa: Altea, terme de L'Alfs del Pi, terme de Finestret, Benidorm, la Vila Joiosa.
Alacant: el Campello, Alacant.
Baix Vinalop:terme d'Elx, Santa Pola.
Baix Segura: terme d'Oriola, Torrevella, Guardamar del Segura, Pilar de la Foradada.

Transport.

El transport de la costa est articulat per dues vies. La primera, l'autopista AP-7, s una via rpida de peatge d'alt s que enllaa Valncia i Alacant amb les poblacions de la Marina, en especial Benidorm. Aquesta autopista rep el codi europeu d'E-15 i comunica la costa amb Frana i el Regne Unit. Al costat d'a, la carretera nacional N-332 fa un recorregut paral.lel al de l'AP-7. A partir d'Alacant, l'AP-7 es converteix en l'autovia A-7 i es dirigeix a Elx, Mrcia i Andalusia. La N-332 mentrestant, continua per la costa fins a Pilar de la Foradada.

La segona via de transport s el Trenet de la Marina, una lnia de ferrocarril histrica que recorre la costa d'Alacant a Dnia i a l'actualitat s'esplota com a tramvia de llarg recorregut. Les altres lnies de tren recorren l'interior, per la vall del Vinalop i la Foia d'Elx.

Cal esmentar tamb l'aeroport de l'Altet, a Torre del Pla, que s l'entrada principal pels milions de turistes que visiten de fora de l'Estat espanyol.

Platges.

La Costa Blanca ostenta 78 platges i cales, 54 de les quals sn guardonades amb banderes blaves.

Festes.

Com la resta del Pas Valenci, la Costa Blanca ostenta moltes festes, especialment durant els mesos d'estiu. Algunes d'aquestes sn de gran renom i s'hi destaca sobretot el Misteri d'Elx, que s guardonat com a Patrimoni de la Humanitat. Cal parlar tamb dels Moros i Cristians de la Vila Joiosa i El Verger, el primer del qual s nic en qu l'arribada dels "moros" es fa des de la mar, nadant des de les barques fins a la costa. D'altres festes com les Fogueres d'Alacant, els Bous al Carrer de la Marina i els Bous a la Mar de Dnia sn exemples tpics de les festes valencianes. Les Falles, encara que ms conegudes a Valncia, tamb se celebren a Benidorm i Dnia. 

s al 21 de juny, la Nit de Sant Joan, com arreu del mediterrani, que la Costa Blanca s'encn tot d'una en una lnia de fogueres contnues de ms de dos-cents quilmetres.

Turisme i immigraci.
La Costa Blanca s una de les ms visitades per gent de fora de l'estat. Els estats d'origen sn: Regne Unit (vora 4.500.000), Alemanya (700.000), Pasos Baixos (370.000), i Noruega (270.000).. Hi estiueja una gran quantitat de francesos (si b representen una minoria dels vols, perqu la majoria venen en cotxe). Cada any, l'aeroport d'Alacant factura unes nou milions (9.106.445 el 2007) d'arribades, dos dels quals de l'Estat espanyol.



La qualitat de vida, estabilitat poltica i el bon clima no noms atrau als turistes a l'estiu. S'ha esdevingut, junt amb d'altres costes com la del Sol un centre del que s'anomena "turisme residencial", s a dir, immigraci inter-europea. Hi ha colnies importants d'anglesos (109.429 al padr de la provncia fins el 2007), alemanys (33.462 al padr) i d'altres pobles del nord d'Europa a tota la costa, arribant a igualar o superar la poblaci auctctona a alguns municipis.  Pobles com Sant Fulgenci, Rojals, Calp, "A Xbia (...) la proporci de forasters oscil.la entre el 50,3% i el 57,4%" Xbia, i Teulada  tenen ndexs d'immigraci iguals o superiors al 50%. De manera ms moderada, gent de Madrid i d'altres indrets del centre de la pennsula s'hi han comprat habitatges de segona residncia. Aquesta mena d'"immigraci de rics" ha dut riquesa a la costa per tamb una situaci social i cultural complicada que, afegida a la immigraci dels 1960 i 1970 des d'Andalusia i l'actual des de Marroc i Llatinoamrica, pot generar-hi rebuig o recels. 

Moltes vegades, aquesta poblaci nova s'assenta fora del poble, en casetes o xalets, i aix viuen a part de la resta del poble. L'idioma i la cultura fa que la integraci d'aquest grup (que es caracteritza per la seua avanada edat i no sempre hi viuen tot l'any) siga difcil. Els mtodes tradicionals d'integraci (l'escola, el treball, l'associacionisme) a sovint no arriben a aquesta gent.  Encara que ciutadans de la Uni Europea poden votar al nivell municipal, noms un 32,5% s'han registrat al cens (62.264). s a dir representen 12% del padr per tan sols 5% del cens electoral.. La poblaci britnica vivint a fora del Regne Unit s molt elevada, i constitueix la major colnia estrangera a la Costa Blanca. Es coneixen com a "ex-pats" (o "ex-patriots") que vol dir "fora del pas", i han establert una xarxa d'ens culturals propis incloent-hi rdios (Coast FM), peridics i associacions prpies (llista completa). Caldria esmentar el grup d'acci Abusos Urbansticos No que aplega els estrangers residents afectats per la construcci il.legal (vegeu economia) i t seu a Benissa.

Tanmateix, amb el temps almenys una part d'ells s s'hi han integrat i incls s'han presentat a eleccions municipals. Hi ha crrecs electes estrangers a uns quants municipis, destacant-hi na Linda M Townsend a Calp, na Doris Courcelles i n'Amanda Vanessa Dean de Xbia,  i en Jurgen Buschmann, na Chantal Giron i na Sylvia Tatnell a Teulada. 

Convendria destacar l'escolaritzaci dels fills dels "ex-pats", si en tenen, que representa una voluntat de la segona generaci de fer de la costa la seua casa i integrar-s'hi.

Economia.

La major part dels municipis de la costa s'alimenten del turisme i es dediquen al serveis relacionats. Noms les ciutats ms grans despunten una tendncia industrial, com s el cas d'Alacant i Elx. Aquesta indstria s portuari en el primer cas i dels mobles en el segon.

El gran motor de l'economia als darrers anys ha sigut la construcci i serveis de manutenci (electricistes, fontaners, jardiners). s aix que podem trobar a municipis de noms cinc mil habitants sis magatzems de materials de construcci (com s el cas d'Ondara). Aquesta onada de construcci s'emmarca dins d'una tendncia ms general de l'economia espanyola, i a l'igual de llocs com Andratx o Marbella, la Costa Blanca destaca una srie d'escndols urbanstics, que consisteixen principalment de dues il.legalitats bastant esteses: concedir llicncies de construir a canvi de soborns (com s presumtament el cas a Oriola, on trobem ms de vuit mil habitatges il.legals i 600 expedients sancionadors)  i construir-ne a zones protegides (com s el cas de Catral, que tingu les competncies d'urbanisme retirades per la mateixa Generalitat al 2006 i el Marjal de Pego-Oliva, on l'alcalde ha acabat a la pres amb una sentncia de 3 anys per delicte ecolgic). D'altres municipis on l'urbanisme s o ha sigut subjecte d'un cas judicial sn Alacant, Elx, Torrevella, Albatera, Dolors i Sant Miquel de les Salines (vegeu  article de El Mundo ).  

Alguns pobles han passat a ser ciutats amb l'ajuda del creixement frentic que ha suposat el turisme residencial i estacional, amb Benidorm com el millor exemple, que pass dels 2.726 habitants al 1950 als 67.627 al 2006 (vegeu Benidorm).

Principals accidents geogrfics.
El masss del Montg;
El Cap de la Nau;
El Penyal d'Ifac;
La Serra Gelada;
L'illa de Nova Tabarca;
Les Llacunes de Torrevella;

Destinacions turstiques.
Malgrat que gaireb tots els municipis de la costa sn turstics i essencialment abocats als serveis, hi ha uns quants llocs d'un reclam turstic especial, i que reben milions de visites cada any:
Les ciutats de vacances de Benidorm i Torrevella;
Parc d'atraccions Terra Mtica;
Pobles de Guadalest i d'Altea la Vella;
Les platges de Dnia i de Xbia;
La vila vella d'Altea;
El Penyal d'Ifac;
l'Illa de Nova Tabarca;
A l'interior, els Moros i Cristians a Alcoi;

Fotografies.


Enllaos externs.
Web de turisme de la Costa Blanca;
Plana de la diputaci d'Alacant;
Pgina d'informaci sobre la Costa Blanca;
Plana no-oficial sobre afers de la Costa Blanca ;

Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128203" title="L'Eixample de Valncia" nonfiltered="2575" processed="2568" dbindex="52781">


L'Eixample s el nom que rep el districte nmero 2 de la ciutat de Valncia. Limita amb Ciutat Vella pel nord-oest, Extramurs per l'oest, Quatre Carreres pel sud i el Pla del Real pel nord-est.
Consta dels segents barris: 

Russafa;
El Pla del Remei;
Gran Via;

Poblaci.
L'Eixample t 44.127 habitants, distributs entre tres barris:
Russafa: 24.937.
el Pla del Remei: 7.071.
Gran Via: 12.119.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128204" title="Conservaci de l'energia" nonfiltered="2576" processed="2569" dbindex="52782">
En fsica, la llei de la conservaci de l'energia estableix que, a qualsevol sistema allat, la quantitat total d'energia es mant constant, l'energia pot canviar de forma per no pot ser creada ni destruda, per exemple, la fricci converteix energia cintica en energia calorfica. En termodinmica, la seva primera llei s una expressi de la conservaci de l'energia per als sistemes termodinmics.

 Histria .
A l'antiguitat els filsofs com Tales de Milet tenien la intuci de la conservaci d'algun tipus de substncia de la que tot estava fet. Per no tenim cap ra per assimilar aix amb el que avui dia coneixem com massa-energia, de fet Tales pensava que devia ser l'aigua. El 1638, Galileu va publicar a Leiden Discorsi e Dimostrazioni Matematiche, intorno a due nuove scienze que inclou el fams problema del pndol interromput, que en llenguatge modern podrien descriure com la conversi conservativa d'energia potencial en energia cintica i viceversa. Tanmateix Galileu no va establir el procs tal com el coneixem avui dia i tampoc s'el pot atribuir el coneixement del principi essencial. El primer a intentar una formulaci matemtica del tipus d'energia que est relacionada amb el moviment, l'energia cintica, fou Gottfried Wilhelm Leibniz entre 1676 i 1689. Leibniz es va adonar que en molts sistemes mecnics de varies masses mi cadascuna amb una velocitat vi, la relaci

;

es conservava mentre les masses no interactuaven. Va anomenar aquesta quantitat com a vis viva (fora viva) del sistema. El principi va representar l'expressi acurada d'una aproximaci a la conservaci de l'energia cintica en absncia de fricci. Molts fsics d'aquell temps pensaven que la conservaci de la quantitat de moviment, fins i tot en sistemes amb fricci, definida per la quantitat de moviment

;

era la conservaci de la vis viva. Ms tard es va demostrar que, sota les condicions adequades, ambdues quantitats es conservaven simultniament com a les collisions elstiques.

Durant fora temps enginyers com John Smeaton, Peter Ewart, Karl Hotzmann, Gustave-Adolphe Hirn o Marc Seguin van objectar que la conservaci del moviment per ella sola no era adequada per a un clcul prctic i utilitzaven el principi de Leibniz, que tamb era promogut per alguns qumics com William Hyde Wollaston. Alguns acadmics com John Playfair van veure rpida i clarament que l'energia cintica no es conservava. Aix que sembla obvi avui dia a partir d'una anlisi basada en el primer principi de la termodinmica, no ho era als segles XVIII i XIX quan la destinaci de l'energia aparentment perduda era encara desconeguda. Gradualment es va comenar a sospitar que la calor que inevitablement generava el moviment d'un objecte per fricci devia ser una altra forma de vis viva. El 1783, Antoine Lavoisier i Pierre-Simon Laplace van revisar les dues teories en competici de la vis viva i la teoria del calric . El 1798 les observacions de Benjamin Thompson sobre la generaci de calor durant el procs de perforaci dels canons van atorgar ms pes al punt de vista que considerava que el moviment mecnic podia convertir-se en calor i que la conversi era quantificable i podia ser predita (permetent una constant universal de conversi de l'energia cintica en calor). En aquell moment la vis viva comenava a ser coneguda com a energia, desprs que el terme fos utilitzat per primera vegada per Thomas Young el 1807.

La reformulaci de la vis viva com

;

que es pot entendre com adreada a buscar el valor exacte de la constant de conversi de l'energia cintica en treball fsic, va ser el fruit del treball de Gaspard Gustave de Coriolis i Jean-Victor Poncelet durant 1819 i 1839. El que primer van anomenar quantit de travail (quantitat de treball) i desprs travail mcanique (treaball mecnic) va triomfar en enginyeria.

A l'article Ansichten ber die Natur der Wrme (Parers sobre la natura de la calor), publicat al Zeitschrift fr Physik el 1837, Karl Friedrich Mohr establia una de les primeres definicions de la conservaci de l'energia amb aquestes paraules:
"A ms dels 54 elements qumics coneguts, hi ha al mn fsic un nic agent, i aquest s'anomena "Kraft" (fora vigor, potncia; s a dir: Energia). Pot aparixer, depenent de les circumstncies, com el moviment, l'afinitat qumica, cohesi, electricitat, llum i magnetisme; i cadascuna d'aquestes formes poden canviar-se en qualsevol de les altres.";

Un moment clau durant el desenvolupament modern del principi de la conservaci fou la demostraci de l'equivalent mecnic de la calor. La teoria del calric deia que la calor no podia ser creada ni destruda per la conservaci de l'energia comporta el principi contrari, la calor i el treball mecnic sn intercanviables.

El principi d'equivalncia mecnica va ser establert per primer cop a la seva forma moderna pel cirurgi alemany Julius Robert von Mayer el 1842 als Annalen der Chemie und Pharmacie. Mayer va arribar a les seves conclusions desprs d'un viatge als territoris de la  Companyia Holandesa de les ndies Orientals, on va observar que la sang dels seus pacients era d'un vermell ms intens perqu consumien menys oxigen, i per tant menys energia, per mantenir la temperatura del seu cos grcies al clima ms clid. Va descobrir que la calor i el treball mecnic eren dues formes d'energia, i ms tard, desprs de millorar els seus coneixements de fsica, va calcular la relaci quantitativa entre ells (Die organische Bewegung im Zusammenhang mit dem Stoffwechsel, 1845).



De manera simultnia, el 1843 James Prescott Joule va descobrir l'equivalent mecnic a partir d'una srie d'experiments. El ms fams, avui conegut com a aparell de Joule, un pes descendent agafat a un cordill feia girar una pala submergida en aigua. Amb ell va demostrar que l'energia potencial de la gravetat perduda durant el descens del pes era igual a l'energia trmica guanyada per l'aigua per la fricci amb la pala.

Durant el perode 1840-1843 l'enginyer dans Ludwig A. Colding va portar a terme un treball similar per no va ser conegut fora del seu pas.

El 1844, William Robert Grove va postular una relaci entre mecnica, calor, lumm, electricitat i magnetisme tractant tots aquests fenomens com a manifestacions d'un nica fora (energia en termes actuals). Grove va publicar les seves teories al llibre The Correlation of Physical Forces . El 1847, Hermann von Helmholtz va arribar a conclusions similars a les de Grove i va publicar-les al seu llibre ber die Erhaltung der Kraft (Sobre la conservaci de l'energia (fora)) que s considerat el punt inicial de la generalitzaci de l'acceptaci del principi.

El 1877, Peter Guthrie Tait va proposar sense xit que el principi de la conservaci es va generar amb Isaac Newton, basant-se en una lectura creativa de les proposicions 40 i 41 de la Philosophiae Naturalis Principia Mathematica.

 El primer principi de la termodinmica .
Donat un sistema termodinmic amb un nombre fix de partcules, el primer principi de la termodinmica estableix que:

, or equivalently, ,

on  s la quantitat d'energia afegida al sistema durant els processos d'escalfament,  s la quantitat d'energia perduda pel sistema a causa del treball efectuat pel sistema sobre el que l'envolta i  s l'increment de l'energia interna del sistema.

La   abans dels termes de l'escalfament i el treball s'utilitza per indicar que es descriu un increment d'energia que cal interpretar de manera diferent a , que indica un increment de l'energia interna. Treball i calor sn processos que afegeixen o treuen energia, mentre que l'energia interna  s una forma particular d'energia associada al sistema. Aix el terme energia d'escalfament per a  significa aquella quantitat d'energia afegida que ocasiona un escalfament en comptes de referir-se a una forma especfica d'energia. De la mateixa manera, el terme energia de treball per a  significa aquella quantitat d'energia que ocasiona treball. El ms significatiu d'aquesta diferenciaci s el fet que podem establir clarament la quantitat d'energia interna que posseeix un sistema termodinmic, per no podem dir quin al magnitud del flux d'energia entre dintre i fora del sistema com a resultat d'haver estat escalfat o refredat, tampoc la quantitat de treball que s'ha realitzat sobre el sistema o pel sistema. En altres paraules aix vol dir que l'energia no pot ser creada ni destruda, noms convertida d'una forma a una altra.

Per a un sistema simple, el treball realitzat pel sistema es ppot escriure com:

,

on  s la pressi i  s un petit canvi del volum dels sistema, cadascun dels dos termes sn variables del sistema. La temperatura d'escalfament pot ser escrita com:

,

on  s la temperatura i  s un petit canvi a l'entropia del sistema. Els dos termes tamb sn variables del sistema.

 Mecnica .
En mecnica, la conservaci de l'energia s'expressa habitualment com:

;

que s un cas particular de la llei general:

 and ;

on L s el lagrangi. Per a aquesta forma particular, per tal de ser vlid cal que s'acompleixi:
 El sistema s esclernom (ni l'energia potencial ni la cintica sn funci del temps);
 L'energia cintica s una forma quadrtica respecte de les velocitats;
 L'energia potencial no depen de les velocitats;

Teorema de  Noether.
La conservaci de l'energia s una caracterstica comuna de moltes teories de la fsica com una conseqncia del teorema de  Noether, que estableix una relaci unvoca entre cada simetria de la teoria fsica i la conservaci d'una magnitud fsica; si la simetria de la teoria s invariant respecte del temps llavors la magnitud que es conserva s'anomena energia. En altres paraules, si la teoria s invariant sota la simetria contnua del temps llavors la seva energia (que s una variable conjugada amb el temps) es conserva. De manera contrria, les teories que no sn invariants al pas del temps (com per exemple els sistemes als que la seva energia potencial depen del temps) no presenten conservaci de l'energia, tret que considerem que intercanvien energia amb un altre sistema extern, d'aquesta manera el sistema ampliat esdevindria invariant respecte del temps. Com que qualsevol teoria que varia amb el temps pot ser englobada en una altra teoria ms mplia invariant respecte del temps on l'energia es conserva, sempre es pot trobar una redefinici adequada per tal que l'energia es conservi. Aix la conservaci de l'energia s vlida per totes les teories de la fsica moderna, com la relativitat o la teoria quntica, inclosa l'electrodinmica quntica.

Relativitat.
Amb el descobriment d'Albert Einstein de la relativitat especial l'energia va esdevenir un dels components d'un quadrivector moment. Cadascun dels quatre components (un d'energia i tres de moment) d'aquest vector es conserva de manera separada a qualsevol sistema inercial de referncia. A un espai de Minkowski tamb es conserva el vector longitud, que s la massa invariant. en relativitat l'energia d'una partcula amb massa cont un terme relacionat amb la seva massa invariant a ms de l'energia cintica deguda al moviment. En el lmit d'una energia cintica nulla, l'energia total de la partcula u objecte (incloent-hi l'energia cintica interna del sistema) est relacionada amb la seva massa invariant a travs de la famosa equaci E=mc. Aix el paper de la conservaci de l'energia en relativitat especial apareix com un cas especial d'una regla ms general anomenada conservaci de la massa i l'energia tot i que normalment ens referim a la conservaci de l'energia.

 Teoria quntica .
En mecnica quntica, l'energia es defineix de manera proporcional a la derivada respecte del temps de la funci d'ona. En marcar la propietat commutativa de l'operador de la derivada respecte al temps respecte al mateix operador, matemticament s'arriba al Principi d'incertesa de Heisenberg per al temps i l'energia: com ms llarg sigui el perode de temps, amb ms precisi podrem definir l'energia (l'energia i el temps esdevenen un parell de variables conjugades, un parell de magnituds que sn una transformada de Fourier l'una respecte l'altra). En definitiva, ni la teoria quntica ni el principi d'incertesa atempten contra el principi de la conservaci de l'energia.

Vegeu tamb.
Llei de conservaci;
Llei de conservaci de la massa;
Teorema de Noether;
Principi d'incertesa de Heisenberg;
Teoria del caos;

Referncies.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128206" title="Extramurs (districte)" nonfiltered="2577" processed="2570" dbindex="52783">



Extramurs s el nom que rep el districte nmero 3 de la ciutat de Valncia. Llinda amb Ciutat Vella pel nord-est, l'Eixample pel sud-est, Campanar pel nord-oest i l'Olivereta, Patraix i Jess pel sud-oest.
Consta dels segents barris: 

El Botnic;
La Roqueta;
La Petxina;
Arrancapins;

Poblaci.
Extramurs t una poblaci de 50.076, dividida entre quatre barris:
el Botnic: 6.499.
la Roqueta: 4.668.
la Petxina: 15.479.
Arrancapins: 23.430.

Histria.

Elements destacats.
Dos elements a destacar sn les Torres de Quart i el Jard Botnic de la Universitat de Valncia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128207" title="Txon" nonfiltered="2578" processed="2571" dbindex="52784">


Un txon, o unitat taxonmica, s una agrupaci d'organismes, amb o sense nom. Normalment, un cop rep un nom, un txon tindr un rang i es podr situar en un nivell concret d'una jerarquia. 

Un esquema a grans trets dels rangs per ordre de jerarquia:
Domini;
Regne;
Flum (animals o plantes) o Divisi (plantes);
Classe;
Ordre;
Famlia;
Gnere;
Espcie;
Subespcie;

S'utilitza un prefix per a indicar un rang d'importncia menor: el prefix super- indica un rang per sobre, mentre que el prefix sub- indica un rang per sota. En zoologia, el prefix infra- indica un rang per sota de sub-, s a dir:

Superclasse;
Classe;
Subclasse;
Infraclasse;

Cal tenir en compte que el rang s relatiu i restringit a l'esquema concret que s'utilitza. Per exemple, les heptiques (Hepatophytao Marchantiophyta) han estat agrupades, en diversos sistemes de classificaci, com a famlia, ordre o classe. La utilitzaci de rangs representa un repte per als usuaris de la  cladstica, i ha portat a proposar el filocodi.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128208" title="Fabio Cannavaro" nonfiltered="2579" processed="2572" dbindex="52785">
Fabio Cannavaro (Nascut a Npols el 13 de setembre del 1973) s un futbolista itali que actualment juga de defensa central al Reial Madrid i s el capit de la selecci italiana.

Biografia.

Fabio Cannavaro va nixer a Npols el 13 de setembre de 1973. Va comenar aviat a jugar a futbol i amb vuit anys, desprs de  destrossar  ses botes sobre el camp de tierra del Fuorigrotta, va entrar a les categories inferiors del SSC Npols, on va poder jugar amb Maradona.

Cannavaro va debutar a la Serie A italiana amb el club de la seva ciutat de naixement, el SSC Napoli, a l'any 1992. Als tres anys va fitxar pel Parma FC, on va jugar des del 1995 fins al 2002 formant una gran defensa junt a Lilian Thuram i el porter Gianluigi Buffon. Al Parma va guanyar una Copa de la UEFA, dues Copes d'Itlia i una Supercopa.

Desprs d'una crisi a l'entitat parmesana, Cannavaro va fitxar pel Inter de Mil, on va ser titular indiscutit, per degut a la falta de ttols va signar pel Juventus al 2004, on va aconseguir guanyar la lliga a la seva primera temporada, revalidant-lo la temporada 2005-06.

La Juventus va veure's implicada a un cas de corrupci i va perdre la seva categoria a la Srie A i els seus darrers ttols aconseguits. Cannavaro va voler canviar d'aires i amb el seu company brasiler Emerson va signar pel Reial Madrid el 19 de juny del 2006.

Va debutar l'any 1997 amb la Selecci de futbol d'Itlia on ha jugat ms de noranta partits fins ara, sent el jugador en actiu amb ms participacions. Ha jugat els mundials de Frana 98, Corea i Jap 02 i Alemanya 06, i tamb les Eurocopes de Blgica i Holanda 2000 i Portugal 2004. A Alemanya 06, com a capit i titular de la selecci, va liderar l'equip aconseguint guanyar la competici.

Desprs de guanyar el mundial i fitxar pel Reial Madrid va guanyar la Pilota d'Or del 2006 atorgat per la revista francesa France Football al millor jugador de les lligues europees.

Cannavaro s el cinqu itali en guanyar-lo, desprs de Roberto Baggio (1993), Paolo Rossi (1982), Gianni Rivera (1969) i Omar Sivori (1961); i el tercer defensa que el guanya. Els alemanys Matthias Sammer (1996) i Franz Beckenbauer (1972 i 1976) van ser els altres dos. A ms, ha guanyat el FIFA World Player, superant al francs Zinedine Zidane i al brasiler Ronaldinho.

En dos anys amb la samarreta del Real Madrid ha guanyat dos ttols de lliga, al 2007 i al 2008.

 Partits amb la selecci nacional .


Enllaos externs.

Dades i perfil de Cannavaro (en angls);



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128209" title="Max i Ruby" nonfiltered="2580" processed="2573" dbindex="52786">
Max i Ruby s una srie animada produda per Silver Lining Production i Nelvana en el any 2002. La srie s basada en els llibres infantils creats per Rosemary Wells, els episodis consisteixen en les histries sobre els conills Max i la seva germana major Ruby.

Coses interessants.
 La 1 temporada s una adaptaci dels llibres creats per Rosemary Wells.
 En America la msica escoltada en la primera temporada , tambien es escolta en la 3 temporada;
 En el episodi "Max's Bug Salad" t aparici especial de Rosalinda;
 Max, Ruby, Louise i via sn els nics personatges que apareixen ms en la srie.
 En el mur part inferior de l'escala, pot veure's una foto de Max & Ruby al costat de's seus parents;

Enllaos externs.
 Lloc oficial de Max and Ruby en TreehouseTV.com;
 Max i Ruby en Noggin;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128219" title="Poblats Martims de Valncia" nonfiltered="2581" processed="2574" dbindex="52787">


Els Poblats Maritims s el nom que rep el districte nmero 11 de la ciutat de Valncia. Fita amb Algirs, Camins al Grau i Quatre Carreres per l'oest, Pobles del Sud pel sud, Alboraia pel nord i el Mediterrani per l'est.

Distribuci.
Consta dels segents barris: 
El Grau;
El Cabanyal-Canyamelar;
La Malva-rosa;
Beter;
Natzaret;

Poblaci.

Histria.

Elements destacats.
El barri del Cabanyal, antic poble pesquer, s classificat en part com a b d'inters nacional. Mentrestant, el Port, remodelat per la Copa de l'Amrica, ha esdevingut un centre d'activitat tursitca.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128224" title="Copa Interamericana" nonfiltered="2582" processed="2575" dbindex="52788">
La Copa Interamericana va ser una competici americana que enfrontava el campi de la Copa Libertadores de Amrica de la CONMEBOL i el vencedor de la Copa de Campions de la CONCACAF. La competici an perdent inters i aix provoc que molts anys no es disputs, o que alguns anys es disputs amb molt de retard (l'edici de 1995 es disput el 1997). Finalment la competici fou abandonada.

 Campions .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128226" title="Paracels" nonfiltered="2583" processed="2576" dbindex="52789">

Theophrastus Philippus Aureolus Bombastus von Hohenheim, conegut com Paracels (11 de novembre o 17 de desembre de 1493 a Einsiedeln, Sussa   24 de setembre de 1541 a Salzburg), fou un metge, alquimista i astrleg. Es tri el pseudnim de "Paracels" (Paracelsus, en llat) que significa "superior a Cels", un metge rom del segle I, autor d un fams tractat mdic. Malgrat l oposici amb que es top i la fama de mag que obtingu, contribu en gran mesura a que la medicina prengus un cam ms cientfic i s'allunys de les teories dels escolstics. Fou un pioner de la introducci de la qumica i de l's dels minerals en medicina.

La medicina de l poca seguia les teories del metge grec Gal, segons les quals la causa de les malalties era un desequilibri dels fluids corporals (humors) i calia curar-les amb sagnies i porgues. Rebat aquestes creences amb una gran fermesa i tract de convncer els seus collegues de qu l'origen de les malalties es trobava en agents externs al cos els quals es podien combatre amb l'ajuda de determinades substncies qumiques. Tamb estava contra la idea que tenien els metges d'aleshores que la cirurgia era una activitat marginal relegada als barbers. 

Se li atribueix la famosa frase: "La quantitat crea el ver".

Dades biogrfiques. 
 
Nasqu a Einsiedeln (Sussa), fill del metge i alquimista Wilhelm Bombast von Hohenheim. La seva mare era sussa on s'hi educ i durant la seva joventut treball a les mines com analista. Comen els seus estudis als disset anys a la Universitat de Basilea, i ms tard a Viena. Es doctor a la Universitat de Ferrara. 

Les seues investigacions s'abocaren sobretot al camp de la mineralogia. Viatj sovint en busca del coneiximent de l'alqumia. Produ remeis o medicaments amb l'ajuda dels minerals per destinar-los a la lluita del cos contra la malaltia. Un altre aportament a la medicina moderna fou la introducci del terme sinovial; d'aqu el lquid sinovial, que lubrica les articulacions . A ms, estudi i descobr les caracterstiques de moltes malalties (sfilis i goll entre altres) i per combatre-les feu servir el sofre i el mercuri . Tamb se'l considera com un precursor de l'homeopatia, ja que assegurava que "el que s parell cura el que s parell" i en aquesta teoria fonamentava la fabricaci de les seves medicines.  

El que li importava en primer lloc era "l'ordre csmic", que trob en la tradici arqueolgica. La doctrina de lastrum in corpore s la seva idea capital. Fidel a la concepci de l'home com un microcosmos, pos el firmament en el seu cos i l'anomen Astrum o Sydus. Fou per a ell un cel endosomtic, el cursor del qual coincidia amb la constellaci individual que comena amb l'Ascendent astrolgic. Per a ell la medicina tenia quatre pilars: l'astronomia, les cincies naturals, la qumica i l'amor.  

Introdu l's del ludanum. El seu llibre principal fou Die Grosse Wundartzney (La gran cirurgia).

Tamb aport dades alqumiques. A Paracels s'atribueix la idea dels quatre elements: "terra, foc, aire i aigua"  en relaci a criatures fantstiques que existien abans que el mn. Aix doncs, la terra pertanyia als follets, l'aigua a les neredes (nimfes aqutiques), l'aire als silfs (esperits del vent) i el foc a les salamandra (fades del foc).  

Paracels tamb accept els temperaments galnics i els associ als quatre gustos fonamentals. Aquesta associaci tingu tanta difusi en la seva poca que ara per ara, en llenguatge colloquial, ens referim a un carcter dol (tranquil, flemtic), amarg (colric) o salat (esperits, jovial). 

Notes.


 Enllaos externs .
Obres de Paracels digitalitzades per la Universitat Louis Pasteur d Estrasburg ;
Biblioteca Upasika: Paracels ;
The Zurich Paracelsus Project ;
Paracelsus and the medical revolution of the Renaissance - Una exposici de la National Library of Medicine ;
Theophrastus Paracelsus - Entrada detallada a la Catholic Encyclopedia ;
The Galileo Project - Dades biogrfiques ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128227" title="Willem Einthoven" nonfiltered="2584" processed="2577" dbindex="52790">


Willem Einthoven ( Semarang, Pasos Baixos 1860 - Leiden 1927 ) fou un metge i professor universitari neerlands guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1924.

Biografia.
Va nixer el 21 de maig de 1860 a la ciutat de Semarang, ciutat situada a l'illa de Java i actualment forma part d'Indonsia per que en aquells formava part de la colnia de les ndies Orientals Neerlandeses. Desprs de la mort del pare la famlia va retornar al seu pas d'origen, i Einthoven va estudiar medicina a la Universitat d'Utrecht, on es gradu el 1885. L'any segent fou nomenat professor de fisiologia i histologia a la Universitat de Leiden.

Einthoven mor el 28 de setembre de 1927 a la ciutat de Leiden, situada a la provncia d'Holanda Meridional.

Recerca cientfica.
L'any 1901 va publicar el seu primer article cientfic comunicant les seves experincies sobre el galvanmetre de corda i la seva utilitat per al registre de camps electromagntics. Aix mateix descriv amb detall les seves aplicancions mdiques, especialment en els potencials cardacs i les cardiopaties, esdevenint una eina til i imprescindible en l'anlisi cardiolgic. Mitjanant la formulaci del Triangle d'Einthoven determin els mecanismes del funcionament de l'electrocardiograma

L'any 1924 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre el mecanisme de l'electrocardiograma.

Posteriorment centr la seva recerca cientfica al voltant de l'acstica.

Reconeixements posteriors.
En honor seu s'anomen el crter Einthoven sobre la superfcie de la Lluna.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1924;
  Formulaci del Triangle d'Einthoven;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128231" title="Sbastien Loeb" nonfiltered="2585" processed="2578" dbindex="52791">



Sbastien Loeb s un corredor de rallis francs del Campionat Mundial de Rallis organitzat per la Federaci Internacional d'Automobilisme (FIA). Va nixer el 26 de Febrer del 1974 a Haguenau, Frana. Ha guanyat el Campionat Mundial de Rallis en les edicions del 2004, el 2005 i el 2006, a ms a ms de tenir el record de victries en curses del Campionat Mundial de Rallis. En el Campionat Mundial del 2005 va aconseguir 10 victries i durant la seva carrera n'ha aconseguit 28. El seu copilot s el Daniel Elena.

En l'edici del 2006, Loeb es va trencar l'hmer en un accident de bicicleta de muntanya aprop de la seva casa a Sussa i es va perdre el Ralli de Turquia i el Ralli d'Austrlia. Tot i aquest contratemps, Loeb tenia tants punts acumulats 

El 2005 va ser el seu segon campionat. Loeb va aconseguir sis victries consecutives en els rallis del campionat. A ms a ms va acabar la temporada havent guanyat 10 proves del campionat i es va convertir en el corredor amb ms victries en una temporada.

A finals del 2005 l'equip Citron i l'equip del mateix grup PSA (Peugeot) es van retirar oficialment del Campionat Mundial de Rallis, per hi ha plans per tal que tornin el 2007 amb el Citron C4 WRC, el desenvolupament del qual ha estat desenvolupat amb Loeb.

El 2006 va tornar a guanyar el Campionat portant al lmit el seu Citron Xsara i demostrant que encara s Le Patron (el cap), tal com se'l coneix popularment.

Va aconseguir superar Carlos Sainz en el nmero de victries del Campionat Mundial de Rallis desprs d'haver guanyat el seu 27 ralli, el Ralli del Jap. 

 Victries a Rallis .


2002

 Ralli d'Alemanya;


2003


 Ralli Monte-Carlo;
 Ralli d'Alemanya;
 Ralli de Sardenya;

2004


 Ralli Monte-Carlo;
 Ralli de Sucia;
 Ralli de Xipre;
 Ralli de Turquia;
 Ralli d'Alemanya;
 Ralli d'Austrlia;

2005


 Ralli Monte-Carlo;
 Ralli de Nova Zelanda;
 Ralli de Sardenya;
 Ralli de Xipre;
 Ralli de Turquia;
 Ralli d'Acrpolis;
 Ralli d'Argentina;
 Ralli d'Alemanya;
 Ralli de Crsega;
 Ralli de Catalunya;

2006


 Ralli de Mxic;
 Ralli de Catalunya;
 Ralli de Crsega;
 Ralli d'Argentina;
 Ralli de Sardenya;
 Ralli d'Alemanya;
 Ralli del Jap;
 Ralli de Xipre;


 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;
 Pgina web oficial del campionat    ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128232" title="Blondie" nonfiltered="2586" processed="2579" dbindex="52792">
Per al cmic vegeu Blondie (cmic).


Blondie s el nom d'una de les bandes ms exitoses i originals dels anys setanta, part de l'anomenada Nova Onada i precedent esttic i musical del pop dels vuitanta. 

Amb origen a Nova York, el grup va iniciar el seu cam musical el 1975 juntament amb d altres bandes locals com The Ramones, dins del moviment anomenat punk rock i que havia aparegut recentment. Els seus primers concerts a la sala CBGB varen suposar per a la banda una plataforma per donar-se a conixer a Nova York.

Desprs d'un parell d'lbums amb singles de cert xit com ("X offender","In the flesh" o la popular "Denis") el 1978 van treure a la venda el seu tercer treball, l'lbum "Parallel lines": un compendi de sons entre el punk, el garage, la msica disco i el soft rock. L'xit d'aquest lbum a nivell mundial, particularment a Gran Bretanya, als Estats Units i al Jap, prov de la popularitat d'alguna de les seves canons, com per exemple: "Heart of glass", "Sunday girl", "Picture This" o "One way or another".

La imatge de la banda, liderada per la vocalista Deborah Harry, va comenar a atraure l'atenci del pblic.

La carrera de Blondie va continuar amb els seus lbums posteriors: "Eat to the beat" (1979), que incloa canons convertides ms tard en icones del pop, com "Atomic", "Dreaming" o "Union city blue"; i posteriorment "Autoamerican" (1980), que incloa els temes "The tide is high" i "Rapture", juntament amb altres que passejaven per altres terrenys musicals, com el rock pic, jazz, la msica disco i fins i tot les seccions de vent metal de so llat.

El seu ltim disc, "The hunter", va ser el menys popular de tots els realitzats per la banda i va coincidir amb la seva decadncia el 1982, el que va acabar amb la separaci del grup l'any segent. Deborah Harry, lder, veu i imatge de la banda (que ja havia editat un lbum el 1981 anomenat "Koo Koo") va emprendre una carrera en solitari amb cert xit, tot i que sense arribar a igualar la popularitat de Blondie. A ms, va participar en algunes pellcules i sries de televisi com a actriu convidada. Alguns dels seus temes durant la dcada dels 80 varen ser "I want that man" o "French kissin in the USA".

El 1998, els 4 membres de la formaci original de Blondie, s a dir, Deborah Harry com a vocalista, Clem Burke a la bateria, James Destry als teclats i Chris Stein com a guitarrista, varen emprendre una reconstituci de la banda, que va correspondre's amb un parell de temes publicats a nivell internacional: "Maria" i "Nothing is real but the girl". D'aquesta manera, la banda va reiniciar la carrera que havia detingut anys enrere. 

Actualment la banda es troba en actiu i ja ha editat un nou disc "The curse of Blondie" (2003), que cont temes electrnics i guitarrers ("Good boys", "Undone", "Goldenrod") i tamb estan en actiu pel que fa a concerts.

Considerats a dia d'avui com una de les bandes ms interessants i influents del pop rock, una multitud d'artistes tan diferents com The Strokes, Madonna, Garbage, No Doubt, Blur o The Sounds han confessat la seva admiraci per la mtica banda de Nova York. 


Discografia.
Blondie (First Album) (1976).
Plastic Letters (1977).
Parallel Lines (1978).
Eat to the Beat (1979).
Autoamerican (1980).
The Best of Blondie (1981).
The Hunter (1982).
No Exit (1999).
Livid (1999).
The Curse of Blondie (2004).
Live By Request (2004).

 Enllaos externs .
 Frum sobre Blondie i Deborah Harry ;
 Pgina oficial ;
 Pgina oficial de la Deborah Harry ;
 Pgina no oficial sobre Deborah Harry ;
 Pgina sobre el llibre Blondie, From Punk to the Present: A Pictorial History ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128233" title="Samuel Taylor Coleridge" nonfiltered="2587" processed="2580" dbindex="52793">


Samuel Taylor Coleridge (21 d'octubre de 1772- 25 de juliol de 1834) va ser un poeta, crtic i filsof angls, qui va ser, junt amb el seu amic William Wordsworth, un dels fundadors del romanticisme a Anglaterra i un dels lakistes. Les seues obres ms conegudes sn, possiblement, The Rime of the Ancient Mariner, (Rima de l'anci mariner) i Kubla Khan, aix com la seua obra en prosa Biographia Literaria.

 Primers anys i educaci .
Samuel Taylor Coleridge va nixer el 21 d'octubre de 1772 en la ciutat d'Ottery St Mary, Devonshire. Era el ms jove de tretze germans. Son pare, el reverend John Coleridge, era un vicari molt respectat. Samuel va ser constantment ridiculitzat pel seu germ major, Frank, en part per zels, ja que els seus pares constantment lloaven i afavorien Samuel. Per defugir aquestes injries, es refugiava en la biblioteca local, on va descobrir la seua passi per la paraula escrita. 

Desprs de la mort de son pare en 1781, va ser enviat a Christ's Hospital, un internat en Londres, collegi conegut per la seua desagradable atmosfera i estrictes normes. Ac es va fer amic de Charles Lamb. Al llarg de la seua vida, Coleridge va idealitzar son pare com una persona innocent i piadosa, mentre que la seua relaci amb sa mare va resultar extremadament difcil. La seua infncia es va caracteritzar per la constant recerca d'atenci, la qual cosa es relaciona amb la seua personalitat dependent d'adult. Rares vegades podia tornar a casa durant els anys de collegi, i aquesta distncia amb la seua famlia que va resultar molt perjudicial des del punt de vista emocional. La seua soledat en el collegi es descriu en el poema Frost at Midnight. 
    
Des de 1791 fins a 1794 Coleridge va estudiar en el Jess College de la Universitat de Cambridge. L'any 1792 va obtindre la Medalla d'Or Browne per una oda que va escriure sobre el comer d'esclaus. Al novembre de 1793 va abandonar el collegi i es va allistar als dragons reials (unitat militar de cavalleria pesada), potser perqu havia contret deutes o perqu la jove que amava l'havia rebutjat; en tot cas, els seus germans van aconseguir que el llicenciaren uns mesos desprs (irnicament per suposada bogeria), i va ser readms en el Jesus College. Va deixar Cambridge sense obtenir cap ttol. 

Pantisocrcia i matrimoni.
En la universitat va descobrir idees poltiques i teolgiques que llavors es consideraven radicals. De la seua amistat amb el poeta Robert Southey naix un drama en vers titulat The fall of Robenspierre (La caiguda de Robespierre, 1794).

En 1795, obri un curs pblic sobre la histria de la Revoluci Francesa, de la que llavors era entusiasta. Coleridge es va unir a Southey i al poeta Robert Lowell en un pla, prompte abandonat, de fundar una societat utpica de tipus comunista, anomenada Pantisocrcia, en la que tots manaren per igual, en les terres salvatges de Pennsylvania. Aquest mateix any, els dos amics es van casar amb les germanes Sarah i Edith Fricker, per el matrimoni de Coleridge no va resultar feli. Va arribar a detestar la seua dona, i amb el temps es va divorciar d'ella. Durant el seu fallit matrimoni, i desprs, va estimar una dona anomenada Sarah Hutchinson, que no va compartir la seua passi. En aquell moment va conixer a Wordsworth i a la seua germana Dorothy, fent-se amics ntims.

Southey es va anar a Portugal, per Coleridge va romandre a Anglaterra. L'any 1796 va publicar Poems on Various Subjects. Va ser en aquesta poca quan va comenar a usar opi com analgsic. Tant els seus quaderns de notes, com els de Dorothy Wordsworth, recullen que patia diverses malalties, incloent mal de queixal i neurlgia facial. En aquell moment, el consumidor d'opi no estava estigmatitzat, per tamb s cert que se sabia poc dels aspectes fisiolgics o psicolgics de l'addicci. 
 
Els anys 1797 i 1798, durant els quals els amics van viure a Nether Stowey, Somerset, sn dels ms fructfers en la vida de Coleridge. A ms de la Rima de l'anci mariner, va compondre el poema simblic Kubla Khan, escrit, segons ell mateix va dir, com resultat de les allucinacions provocades per l'opi, en "una espcie d'ensomni"; i la primera part del seu poema narratiu Christabel. Durant aquest perode tamb va produir els seus molt lloats poemes de "conversa": This Lime-Tree Bower My Prison, Frost at Midnight, i The Nightingale.
 
L'any 1798 Coleridge i Wordsworth van publicar un volum conjunt de poesia, les Balades lriques, que marcaria el punt inicial del moviment romntic angls. Tot i que el productiu Wordsworth va contribuir al volum amb ms poemes, la primera versi de Coleridge de la Rima de l'anci mariner era el poema ms llarg i va cridar ms l'atenci que cap altre. 
 
En la tardor d'aquest mateix any Coleridge i Wordsworth van anar a Alemanya. Coleridge es va desillusionar completament en conixer la Revoluci Francesa, que va considerar molt radical; va posar llavors la seua atenci en la filosofia alemanya, especialment l'idealisme transcendental d'Immanuel Kant. Va aprendre alemany i va arribar a estudiar en la Universitat de Gottingen. Igualment, es va interessar en la crtica literria del dramaturg del segle XVIII, Lessing, i en les obres de Friedrich Schlegel i de Friedrich Schelling. Extrau dels cants dels Minnesnger i de les llegendes locals els temes de noves obres. Coleridge va estudiar alemany i, al tornar a Anglaterra, va traduir a l'angls la trilogia dramtica Wallenstein del poeta clssic alemany Friedrich Schiller.
 
Coleridge criticava el gust literari dels seus contemporanis, tement que aqueixa falta de gust, en el creixent nombre de persones alfabetitzades, acabara profanant la prpia literatura. 
 
En 1800 va tornar a Anglaterra i poc desprs es va assentar amb la seua famlia i amics a Keswick, en el Lake District de Cumberland per a estar prop de Grasmere, on havien anat a viure Wordsworth i la seua germana. Es va enamorar de Dorothy Wordsworth, amor mai correspost que el perseguir la resta de la seua vida. Prompte es va veure assetjat per problemes maritals, malalties, creixent dependncia de l'opi, tensions amb Wordsworth i falta de confiana en les seues capacitats potiques, tot aix va impulsar la composici de Dejection: an Ode i la intensificaci dels seus estudis filosfics. 
 
De 1804 a 1806, Coleridge va viure a Malta i va viatjar per Siclia i Itlia, amb l'esperana que, a l'abandonar l'humit clima d'Anglaterra, la seua salut millorara i poguera reduir el consum d'opi. Va treballar en l'administraci britnica de Malta, com a secretari del governador Sir Alexander John Ball. Thomas de Quincey sost en el seu Recollections of the Lakes and the Lake Poets que va ser llavors quan es va fer profundament addicte a l'opi, usant la droga com a substitut del vigor i la creativitat de joventut, ja perduts; s'ha suggerit, no obstant, que aix reflecteix ms aviat les experincies de Quincey, i no les de Coleridge. 
 
Entre 1808 i 1819 aquest "gegant entre nans", com sovint va ser denominat pels seus contemporanis, va donar una srie de conferncies a Londres i Bristol; les dedicades a Shakespeare van renovar l'inters en el dramaturg com a model per a escriptors contemporanis. 
 
L'any 1816 va empitjorar la seua addicci, patia depressi i es trobava distanciat de la seua famlia; per tot aix, va establir la seua residncia en la llar del metge James Gillman, a Highgate, Londres. Aquest any va publicar Christabel i Kubla Khan, obres que el van fer fams. 

En casa del doctor Gillman va acabar la seua major obra en prosa, la Biographia Literaria (1817), un volum compost per vint-i-cinc captols de notes autobiogrfiques i dissertacions sobre diversos temes, incloent-hi alguns de teoria literria i crtica. Destaca la seua definici sobre la naturalesa de la poesia i la imaginaci: va fer una famosa distinci entre la imaginaci primria i la secundria d'una banda, i la fantasia, per un altre. Va publicar altres escrits mentre vivia en la casa Gillman, entre les que cal destacar Sibylline Leaves (1817), Aids to Reflection (1825), i Church and State (1830). Va morir d'un atac al cor a Highgate el 25 de juliol de 1834.

Obres.

Poesia.
 Balades lriques (1798);
Cont la millor expressi de la seua fora potica. Va contribuir amb els tpics poemes de conversa o poesia de meditaci, com El rossinyol. 

Coleridge difereix de Wordsworth. Mentre Wordsworth s'inspira en les coses senzilles de la vida quotidiana ("everyday life"), Coleridge recorre al passat com un temps misteris i fantstic, projectant al lector cap al fantstic mn de la "imaginaci". Wordsworth pretn entretenir el lector amb una escriptura "simple", natural; enfront d'aix, Coleridge es dirigeix a ell per a transportar-lo al misteris i mgic mn d'all "sobrenatural". 

La seua contribuci ms famosa s la Rima de l'anci mariner. Alguns han prets trobar-hi una reflexi moral, i per als que creuen que t aquesta finalitat, Coleridge l'afegeix al final de la narraci, per el poema s en si mateix semblant a un conte rab, on tot es mou seguint una seqncia fantstica i inesperada" (Ifor Evans).

Fins i tot aquells que no l'han llegit, estan influts per ella, perqu va donar certes frases proverbials a l'angls, com la metfora de l'albatros al voltant del coll per a assenyalar quelcom que dificulta o entorpeix el treball; la cita de "water, water everywhere, but not a drop to drink / aigua, aigua per totes les bandes, per ni una gota per a beure", o l'expressi "a sadder but wiser Man / un home ms trist per ms savi".

 Kubla Khan, or, A Vision in a Dream, A Fragment  (1816);
El va comenar l'any 1798. El nom del poema prov de l'antic Khan mongol, Kublai Khan. 

Aparentment, va ser-li inspirat per un somni indut per l'opi. La histria s'ambienta en un orient antic i ple de ritus mgics. La fora expressiva de Coleridge s'explica en la bullent imaginaci descriptiva i en el ritme quasi musical, que dna a la composici. Recorre a imatges estranyes, onriques. 

 Christabel (1816);
Com Kubla Khan, aquest petit poema est inconcls. s un conte fantstic. Destaca pel seu ritme i llenguatge musicals i el seu aire de conte gtic, cosa bastant freqent en el romanticisme.

 Conversation poems. ;
El seu treball ms influent van ser els "conversation poems" (poemes de conversa o de meditaci), ms curts. El to d'aquests poemes oscilla entre els tranquils This Lime-Tree Bower my Prison i Frost at Midnight als molt emotius Dejection i The Pains of Sleep. Aquest model va ser immediatament adoptat per Wordsworth, qui els va usar en diverses de les seues obres. A travs de Wordsworth, aquests poemes de conversa es van fer una forma comuna per a l'expressi potica anglesa, i potser la ms adoptada pels poetes moderns. 

Altres gneres.
Biographia Literaria;
Aquesta obra confirma la seua capacitat d'anlisi i crtica filosfica, poltica i teolgica. Elabora una srie de teories, que desitjava incloure en un projecte filosfic ms ampli i complex, que mai no va arribar a escriure. 
Els mrits prosaics de Coleridge radiquen en qu, d'una banda, va proporcionar a la crtica literria "una interpretaci ms profunda i ms filosfica" i, per un altre per concebre per a ella "un vocabulari ms til i revelador".

Va escriure, a ms, diverses obres en prosa i peces teatrals.

 Ju crtic.
El Dictionnaire Bouillet au XIXe sicle afirma que el mrit de Coleridge com a poeta radica a haver-se alat contra els llocs comuns i la literatura artificial del seu temps, haver consultat la naturalesa, i cridat l'atenci sobre l'edat mitjana. 
Assenyala Ifor Evans que "L'estimaci en qu s'havia tingut la seua obra va canviar per complet quan a Kathleen Coburn, i en una data tan prxima a nosaltres com 1957, se li va permetre publicar els seus quaderns. Aquests mostren a un Coleridge convertit en un dels hmes ms cultes i laboriosos del seu segle". Fins llavors se'l jutjava noms per tres poemes, "El vell mariner", "Kubla Khan" i "Christabel"; l'edici definitiva dels seus quaderns i cartes confirmen la seua laboriositat i l'altura dels seus coneixements i capacitat de reflexi.

 Connexions familiars .


Coleridge va ser pare de Hartley Coleridge, Sara Coleridge, i Derwent Coleridge i avi de Herbert Coleridge, Ernest Hartley Coleridge i Christabel Coleridge. Va ser oncle de John Duke, primer bar de Coleridge. La poetessa Mary Coleridge era familiar seu, tot i que no descendia d'ell. El seu nebot Henry Nelson Coleridge, editor del seu treball, es va casar amb Sara. Mary Shelley, l'autora de Frankenstein o el modern Prometeu va freqentar de petita la seva companyia, ja que el seu pare n'era amic personal.

Curiositats.
 Douglas Adams usa repetidament referncies a Coleridge en la seua novella Dirk Gently's Holistic Detective Agency.
 El nom del Projecte Xanadu, de Ted Nelson, ve de la primera lnia de Kubla Khan.
 El grup Heavy Metall britnic, Iron Maiden va gravar una can titulada Rima de l'anci mariner   Basada en el poema de Coleridge, en el seu lbum de 1984 Powerslave.
 El grup de rock progressiu canadenc Rush va gravar una can titulada "Xanadu" en el seu lbum de 1977 A Farewell to Kings, que recorre ben sovint a "Kubla Khan".
 Hi ha un crter anomenat Coleridge en la superfcie de Mercuri.

Referncies.
Font parcial.
 Samuel Taylor Coleridge: The Poems of Samuel Taylor Coleridge (Introduction) Oxford University Press, 1912 ;
 Samuel Taylor Coleridge , per Marie-Nicolas Bouillet i Alexis Chassang (dir.), Dictionnaire universel d'histoire et de gographie, 1878 ;
 Ifor Evans, Breve historia de la literatura inglesa, Ed. Ariel, Barcelona, 1985. ISBN 84-344-8383-1  ;

Bibliografa.
 En castell:
Martnez, M., El pensamiento poltico de Samuel Taylor Coleridge, Eunsa. Ediciones Universidad de Navarra, 1995. ISBN 84-313-1330-7 ;
Perojo Arronte, M. E., Kublai Khan, hacia una revisin de su significado como sntesis de la teora y la expresin potica de S.T. Coleridge, Universidad de Valladolid. Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial, 1996. ISBN 84-7762-586-7 ;
Perojo Arronte, M. E., S.T. Coleridge, Kubla Khan y el reto de la poesa, Universidad de Valladolid. Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial, 1998. ISBN 84-7762-797-5 ;
VV.AA., Poetas romnticos ingleses: Byron, Shelley, Keats, Coleridge, Wordsworth, Editorial Planeta, 1989. ISBN 84-320-4012-6;

 En angls: ;
Holmes, R., Coleridge: Early Visions, 1772-1804, Pantheon, reeditada el 1999, ISBN: 0375705406;
Holmes, R., Coleridge: Darker Reflections, 1804-1834, Pantheon, 2000. ISBN 0375708383;
Levere, T.H., Poetry Realized in Nature: Samuel Taylor Coleridge and Early Nineteenth-Century Science, Cambridge University Press; New Ed edition, 2002. ISBN 0521524903;
Ashton, R., The Life of Samuel Taylor Coleridge: A Critical Biography (Blackwell Critical Biographies), Blackwell Publishers; reedicin, 1997. ISBN 0631207546;
 De Quincey, T., Recollections of the Lakes and Lake Poets, Viking Pr; reedicin, 1986. ISBN 0140430563;

 Pellcules .
Pandaemonium (2000), pellcula dirigida per Julien Tremp, narra l'amistat entre Wordsworth i Coleridge. No s fidedigna amb els fets histrics. ;

 Enllaos externs .
 Pgina sobre Coleridge. Inclou la Rima de l'anci mariner ;
 Poemes de Coleridge ;
La Can del Vell Mariner, en castelll traduda per Karina ngela Macci. ;
 Cites de S. T. Coleridge ;
 Cites de S. T. Coleridge ;
 L'arxiu Coleridge ;
 Rima de l'anci mariner ;
 Christabel ;
 Kubla Khan ;
 This Lime Tree Bower My Prison ;
 Frost at Midnight ;
 Dejection ;
 The Pains of Sleep ;
The Raven ;
Fragments sonors d'obres de S.T. Coleridge a Creative Commons recordings. ;
 Audiollibre gratut de Rima de l'anci mariner a LibriVox ;
 Obres de Coleridge en la Universitat de Toronto ;
 Recursos en el web sobre Coleridge a Voice of the Shuttle ;
 Assajos de l'erudita Catherine M. Wallace sobre Coleridge ;
 Selecci de poemes de Coleridge  ;
 Societat Amics de Coleridge ;
 Find-A-Grave profile for Samuel Taylor Coleridge ;
 "Kubla Khan" and the Embodied Mind, un anlisi detallada del poema. ;
 Parlant amb la Naturalesa en "This Lime-Tree Bower My Prison", un anlisi detallada del poema ;
 Literary Remains ;
 Biographia Literaria. ;

 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128234" title="Estepa negra" nonfiltered="2588" processed="2581" dbindex="52794">

L'estepa negra (Cistus monspeliensis) s un arbust de la famlia de les cistcies. Viu a les solanes en terrenys silicis i en altituds rarament superiors als 900 metres. Sn abundants en zones amb forta pressi de pastura.

Les flors sn blanques i solitries. Les fulles sn de color verd fosc, allargades, oposades, enganxoses i amb tres nervis principals. Solen arribar a un metre d'alada. Els fruits sn una cpsula de forma ovoide i contenen les llavors.

T usos medicinals i aromtics.

Referncies.
UIB, Herbari virtual de la Mediterrnia Occidental - Imatges detallades i informaci d'aquesta espcie;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128235" title="Lutz Schwerin von Krosigk" nonfiltered="2589" processed="2582" dbindex="52795">


Lutz Graf Schwerin von Krosigk (Rathmannsdorf, Regne de Saxnia 1887 - Essen, Rin del Nord-Westflia 1977), poltic alemany, i Canceller d'Alemanya durant el mes de maig de 1945.

Naixement i estudis.
Va nixer a Rathmannsdorf, a l'antic Regne de Saxnia, el 22 d'agost de 1887. Va estudiar dret i cincies poltiques a la Universitat de Halle (Alemanya), a la Universitat de Lausana (Sussa) i a la Universitat d'Oxford (Regne Unit).

Vida.
Durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va ser soldat alemany, serveis pels quals va ser premiat. El 1918 va casar-se amb la baronessa Ehrengard von Plattenberg, amb la qual van tenir nou fills (4 nois i 5 noies).

Un conservador no partis, va ser nomenat ministre de Finances per Franz von Papen el 1932, i va continuar amb el seu ofici, a petici del President Paul von Hindenburg, durant tot el rgim nazi.

Canceller d'Alemanya (1 de maig - 23 de maig 1945).
Desprs dels sucidis dels Cancellers Adolf Hitler i Joseph Goebbels, va ser nomenat l'1 de maig de 1945, Canceller d'Alemanya per l'aleshores President Karl Dnitz. El seu govern no va ser reconegut per les forces aliades i va ser dissolt el 23 de maig de 1945 quan van capturar els seus membres les forces britniques.

Va morir a Essen, al land de Rin del Nord-Westflia, el 4 de mar de 1977, als 89 anys.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128237" title="Amy Lee" nonfiltered="2590" processed="2583" dbindex="52796">

Amy Lynn Lee (13 de desembre de 1981, Riverside, Califrnia, Estats Units) s la vocalista del grup musical Evanescence. Mezzo-soprano she is.

Va fundar aquest grup juntament amb Ben Moddy, a qui va conixer en un campament mentre ella tocava la can  Meat Loaf "I Would Do Anything for Love" amb el piano. L'esttica de l Amy s clarament gtica, cosa que li dna una imatge victoriana o fins i tot sinistra.

L Amy t un germ i dues germanes. Quan era petita, va patir la prdua de la seva germana petita a qui li dedica la can "Hello" del disc Fallen i "Like You" de The Open Door, el seu ltim disc.

La seva famlia es va traslladar a molts llocs, com ara Illinois, Kansas i Florida, per finalment es van quedar a Little Rock, Arkansas, on podem trobar els inicis d'Evanescence. L'Amy es va graduar a la Pulaski Academy l'any 2000, tot i que tamb va estar un temps a la Middle Tennessee State University.

David Hodges, als teclats, es va integrar al grup el 1998, quan encara era un duo. L any 2000 tots tres varen enregistrar el que per a molts s el seu primer CD, titulat Origin. Tanmateix, l'Amy no ho considera aix ja que se n van editar molt poques cpies. Desprs d aix, David Hodges es va retirar i es van incorporar al grup John LeComp i Rocky Gray.

L any 2003 es va editar el que l Amy considera el primer CD del grup, Fallen, el primer single del qual va ser "Bring Me To Life", un duo amb Paul McCoy, vocalista de la 12 Stones. Aquesta can, que no va ser ms que una exigncia de la casa discogrfica, forma part de la banda sonora de la pellcula "Daredevil", juntament amb "My Immortal", la balada ms coneguda d'Evanescence.

El maig de 2003, l Amy va comenar una relaci sentimental amb Shaun Morgan (del grup Seether) amb el qual tamb va collaborar a la can Broken, que forma part de la banda sonora de la pellcula "The Punisher". Aquesta relaci es va acabar el 2005 de molt mala manera.

El desembre de 2005 Denni Rider, el representant de l Amy, la va demandar per incompliment de contracte. Llavors, l Amy va respondre l imposant-li una altra demanda acusant-lo d assetjament sexual i negligncia professional. Entre d altres coses, ella assegurava que l havia assetjat sexualment utilitzant recursos laborals en assumptes personals.

El seu segon lbum a nivell internacional titulat "Anywhere but Home" creat l any 2004 cont temes com Thoughtless (un cover de Korn), Farther Away, Breathe No More i Missing.

The Open Door s la seva ltima producci discogrfica. Va ser editada el 3 d'octubre de 2006. El primer single d aquesta nova producci va ser Call Me When You're Sober que, dedicat a Shaun Morgan, va resultar un xit radical. El segon single s Lithium i ja es pot veure i escoltar en els medis audiovisuals.


Imatge.

L'Amy t un estil que molts podrien definir com a "gtic", marcat per l's ocasional de maquillatge (lnia d'ulls negra, cara blanqussima i llavis vermells) i una manera de vestir nica, que consisteix en roba d'estil victori. Ella mateixa es dissenya tota la roba que porta i fins i tot a vegades la cus ella mateixa (com el vestit que porta al vdeo "Going Under"). Als concerts sol portar cotilla i sempre llueix un destacat piercing a la cella esquerra que es pot veure molt b a la cartula del disc "Fallen" (lbum debut d'Evanescence), tot i que alguns fans comenten que se l'ha tret  en concerts recents. El color de cabell natural de l'Amy s castany clar; els ulls, verd per porta lents de color blaves; i medeix 1,63m.

Molts fans veneren l Amy pel fet de no utilitzar el seu cos en la msica. Moltes vegades ha declarat que mai mostrara el seu cos en medis publicitaris per captar l atenci del pblic, criticant, de pas, a altres cantants com Britney Spears o Christina Aguilera. 

Actualment la seva imatge s una mica ms alegre perqu amb el llanament del seu nou disc ha canviat una mica el seu estil, incloent colors com el morat, el blau, el vermell i fins i tot una mica de rosa.

Al 2006, la revista Blender va colocar a l'Amy Lee com a una de les dones ms boniques del rock, juntament amb Joan Jett, Courtney Love i Maja Ivarsson




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128242" title="Johannes Andreas Grib Fibiger" nonfiltered="2591" processed="2584" dbindex="52797">


Johannes Andreas Grib Fibiger ( Silkeborg, Dinamarca 1867 - Copenhaguen 1928 ) fou un metge i professor universitari dans guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1926.

Bibliografia.
Va nixer el 23 d'abril de 1867 a la ciutat de Silkeborg. Va estudiar medicina a la Universitat de Copenhaguen, on es va gradu el 1890. Posteriorment va ampliar els seus estudis a la Universitat de Berln, on va ser deixeble de Robert Koch i Emil Adolf von Behring i on va exercir com a professor d'anatomia patolgica. Desprs d'ampliar els seus estudis a la ciutat de Berln, va retornar al seu pas per a treballar al Laboratori de Bacteriologia de la Universitat de Copenhaguen com a ajudant, on va obtenir el doctorat l'any 1895.

Va morir el 30 de gener de 1928 a la ciutat de Copenhaguen. 

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca cientfica sobre la bacteriologia de la diftria. Posteriorment, mentre estudiava l'aparici de la tuberculosi en rates de laboratori va trobar tumors en algunes d'aquestes. Va descobrir que aquests tumors estaven associats als cucs parsits dels nematodes que havien estat vivint en algunes paneroles que les rates havien menjat, pensant que aquests organismes havien pogut ser la causa dels tumors o cncer. La seva recerca sobre aquest fet el va dur a observar com les rates havien sofert una deficincia de vitamina A, que els hi generava els els tumors. Els parsits havien causat simplement una irritaci del teixit fi que va transformar les cllules danyades en cncer; qualsevol irritaci del teixit fi hauria pogut induir els tumors. Encara que la relaci especfica entre els parsits i el cncer ms endavant es consider poc important, la idea que el danys del teixit fi eren una causa del cncer fou un avan important en la investigaci sobre aquest. 

L'any 1926 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per les seves investigacions sobre el cncer.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1926;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128245" title="Zoo de Sofia" nonfiltered="2592" processed="2585" dbindex="52798">

El Zoo de Sofia, a la capital de Bulgria, es va fundar per Reial Decret l'1 de maig de 1888, i s el jard zoolgic ms gran i antic de Bulgria. T una rea de 230.000 m i al mar del 2006 acollia 1.113 animals representant 244 espcies.

Histria.
Inicialment, el zoo estava ubicat al parc de l'antic palau reial, essent-ne la principal atracci un voltor negre caat a Bulgria i exposat en una gbia al jard. Ms tard, es van afegir faisans i crvols a la collecci, per com que les exposicions i installacions del moment no eren adequades per a acomodar un parell d'ssos bruns, el tsar Ferran I de Bulgria va cedir al zoo de Sofia primer part de les terres de l'antic jard botnic i posteriorment altres terrenys als afores de la ciutat. 

L'exposici d animals del zoo de Sofia va anar creixent constantment, augmentant tant les espcies locals com les estrangeres. La ms notable fou un parell de lleons el 1892, els quals van installar-se en un estable i un cadell de lle va nixer aquell mateix any.
Entre 1893 i 1895, es van construir noves gbies i edificis per acomodar totes les colleccions d'ocells i mamfers, que augmentaven constantment, i tamb un edifici de pedra slida de tres habitacions al darrera del terreny dissenyat per a ser habitat per ssos (1894), una bassa on vivien alguns pelicans rosats, un edifici per a acomodar faisans i un altre per a guiles (1895).

El zoo de Sofia va ser traslladat de l'antiga ubicaci cap a un nou emplaament al sud del centre de Sofia el 1984. 

Enllaos externs.
Pgina web del zoo  i ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128247" title="Julius Wagner-Jauregg" nonfiltered="2593" processed="2586" dbindex="52799">

Julius Wagner-Jauregg ( Wels, Imperi austrohongars 1857 - Viena, ustria 1940 ) fou un neurleg, psiquiatre i professor universitari austrac guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1927.

Biografia.
Va nixer el 7 de mar de 1857 a la ciutat de Wels, situada en aquells moments a l'Imperi austrohongars i que avui en dia forma part de l'estat austrac d'Alta ustria. Va estudiar medicina a la Universitat de Viena entre 1874 i 1880 i, desprs d'obtenir la llicenciatura, va ser ajudant de la ctedra de patologia entre 1881 i 1882, i de psiquiatria entre 1883 i 1889. L'any 1885 va obtenir el doctorat en neurologia i psiquiatria a la Universitat de Viena. Fou professor de psiquiatria i neurologia a la Universitat de Graz entre 1889 i 1893, any que va esdevenir catedrtic de psiquiatria de la Universitat de Viena, on va exercir fins el 1928. 

Mor el 27 de setembre de 1940 a la ciutat de Viena, en aquells moments sota l'ocupaci de l'Alemanya nazi.

Recerca cientfica.
Va realitzar un gran nombre de treballs sobre la funci dels nervis estimulants cardacs, sobre la fisiologia i patologia de la glndula tiroides aix com sobre l'enfocament mdico-forense de la psiquiatria. Va desenvolupar un tractament del goll mitjanant l'administraci de iode i va estudiar tamb el tractament de la psicosi i l'hipotirodisme, que va tractar amb preparats de la glndula tiroides. 

s el fundador de la piroterpia, mtode consistent a provocar quadres febrils en malalts, una terpia que va resultar efica en la parlisi general progressiva produda per la sfilis. L'any 1917 desprs de trenta anys d'haver observat per primera vegada que els pacients de parlisis sifiltica milloraven quan sofrien febre va emprar el  parsit Plasmodium, causant de la malria, com a font productora de febre per a guarir la parlisi general progressiva. Aquesta revolucionria tcnica va ser acceptada aviat i aplicada de forma general a altres malalties. 

L'any 1927 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per les seves investigacions sobre la malria. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1927;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128251" title="Josep Sanchis Grau" nonfiltered="2594" processed="2587" dbindex="52800">
Josep Sanchis Grau (Valncia, 19 de juny del 1932) s un dibuixant valenci d'historietes, creador, entre altres personatges, del gat Pumby. Treball per a la revista Jaimito, d'Editorial Valenciana, on cre sries humorstiques com El soldadito Pepe, El Capitn Mostachete, Migueln y El Trenecito, Don Esperpento o Mariln y la moda, per al setmanari Maril, dirigit al pblic femen.

El 1954, en el nmero 260 de la revista Jaimito, d'Editorial Valenciana, aparegu la seua creaci ms destacada, el gat Pumby, srie on l'autor deixava anar la seua fantasia, aconseguint connectar fcilment amb el pblic infantil. Tant s aix que pocs mesos desprs, el 23 d'abril del 1955 aparegu una nova revista amb el nom del personatge, Pumby, que arriba a superar els mil nmeros, i el desembre del 1959 Super Pumby, on el gat es convertia en un inusual super heroi amb poders procedents de la ingesti de suc de taronja.

Durant els anys 1970 dibuixa tamb per als cmics d'Editorial Valenciana historietes protagonitzades pel robot Mazinger Z, inspirades en la pellcula xinesa del 1978.

Sanchis collabor intensament en totes les publicaciones d'Editorial Valenciana fins que desaparegu, el 1984. Public tamb treballs a la premsa i en revistes humorstiques d'unes altres editorials. Sn destacables els personatges Gaspar (publicat en el suplement infantil del diari Levante-EMV), Benjamn y su pandilla (per al setmanari infantil Trampoln) o Robin Robot, les aventures del qual public la revista Zipi y Zape, d'Editorial Bruguera a partir del 1970.

Desprs de la crisi del cmic infantil ocasionada pels tancaments d'Editorial Valenciana i Editorial Bruguera, Sanchis deix de treballar en la historieta durant anys. El 1991 torn amb la srie Els fills de Pumby publicada per la revista valenciana per a xiquets Camacuc. El 1993 public una histria del Pas Valenci en cmic protagonitzada per Pumby i el 1994 illustr el Diccionari Illustrat de la Llengua Valenciana.
El 1996 fou guardonat amb el Gran Premi del Sal del Cmic de Barcelona per la seua llarga trajectria en el mn del cmic. Eixe mateix any cre una nova capalera, basada una volta ms en el seu personatge ms clebre: Kuasar Pumby.

El 2001 Sanchis obtingu, desprs de diversos judicis, els drets d'autor del personatge Pumby, que eren retinguts pels hereus d'Editorial Valenciana.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128252" title="Charles Nicolle" nonfiltered="2595" processed="2588" dbindex="52801">


Charles Jules Henri Nicolle ( Rouen, Frana 1866 - Tunis 1936 ) fou un metge i microbileg francs guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1928. 

Biografia.
Va nixer el 21 de setembre de 1866 a la ciutat de Rouen, situada a la regi francesa de l'Alta Normandia. Va estudiar biologia a l'Institut Pasteur de Pars, on es gradu el 1893. 

Va morir el 28 de febrer de 1936 a la ciutat de Tunis, en aquells moments protectorat francs per que avui dia s la capital de Tunsia.

Recerca cientfica.
Durant la seva estada en un hospital de la seva ciutat natal va participar en l'elaboraci d'un srum contra la diftria. L'any 1903 va assumir la direcci de l'Institut Pasteur a la ciutat de Tunis, i all va treballar en diverses malalties infeccioses, com el tifus i la malria, estudiant el paper que desenvolupen alguns animals en la seva propagaci, descobrint l'any 1909 que el poll o Phthiraptera s el principal transmissor del tifus.

L'any 1928 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per les seves investigacions sobre el tifus.

s l'autor d'aquesta sentncia referent a l'aparici de noves malalties: 
Aix doncs hi haur noves malalties. s un fet inevitable. Un altre fet, tamb inevitable, s que mai serem capaos de localitzar-les en els seus orgens. Quan siguem coneixedors d'aquestes malalties, ja estaran formades, seran, per dir-ho aix, adultes. I apareixeran com va aparixer Atenea, sortint armada des del cap de Zeus. Com les reconeixerem aquestes noves malalties, com podrem sospitar la seva existncia abans que es vesteixin amb smptomes? Cal resignar-se a la ignorncia en els primers casos evidents. S'ignoraran, es confondran amb malalties existents amb anterioritat i noms desprs d'un llarg perode d'anar a cegues separarem el nou tipus patolgic del tauler de les malalties ja classificades. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1928;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128259" title="Sin Vergenza" nonfiltered="2596" processed="2589" dbindex="52802">
Sin Vergenza o Sinver s una associaci universitria GLBT de Catalunya, que treballa per acabar amb la discriminaci per ra d'orientaci sexual o de gnere, tant a la universitat com al carrer.

L'associaci va ser creada l'any 1996 per un grup d'estudiants universitaris que volien lluitar per la normalitzaci de la situaci de les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals en la societat. Avui en dia forma part de diversos grups GLBT i de foment de l'associacionisme, com la Federacin Estatal de Lesbianas, Gays, Transexuales y Bisexuales (FELGTB), el Consell de la Juventut de Barcelona (CJB), la Comissi Unitria del 28-J, i la International Gay and Lesbian Youth Organization (IGLYO).

Actualment, l'associaci la integren persones de totes les edats i condicions, no noms estudiants. Sin Vergenza fa campanyes per informar sobre malalties de transmissi sexual (MTS), denunciar actes homofbics, i eliminar la discriminaci per raons d'orientaci sexual. Un cop a l'any, organitzen la "Setmana Sinver", per donar a conixer l'associaci a les universitats catalanes.

Referncies.


 Enllaos externs .

 Pgina oficial de l'Associaci Sin Vergenza;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128260" title="Christiaan Eijkman" nonfiltered="2597" processed="2590" dbindex="52803">


Christiaan Eijkman ( Nykerk, Pasos Baixos 1858 - Utrecht 1930 ) fou un metge, patleg i professor universitari neerlands guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1929.

Biografia.
Va nixer l'11 d'agost de 1858 a la ciutat neerlandesa de Nykerk, situada a la provncia de Gelderland. El 1875 va comenar els seus estudis de medicina a l'Escola Mdica Militar de la Universitat d'Amsterdam, obtenint la llicenciatura i convertint-se en oficial mdic militar. Entre 1879 i el 1881 va ser professor assistent de fisiologia en aquesta universitat. El 1883 es va traslladar a Sumatra i, dos anys ms tard, a l'illa de Java, on va ser contagiat de paludisme, el que va fer que retorns al seu pas. Establert a la ciutat d'Utrecht, entre 1898 i 1928 fou professor a la Universitat d'Utrecht, on mor el 5 de novembre de 1930.
 
Recerca cientfica.
Durant la seva estada en l'illa de Java entre 1886 i 1897, va descobrir que les gallines alimentades amb arrs sense closca desenvolupaven polineuritis, malaltia similar al beri-beri, mentre que les que menjaven l'arrs amb closca romanien sanes, arribant a la conclusi que la malaltia podia deure's a la falta de certes substncies no conegudes, que ms tard serien anomenades vitamines. Aquest treball de recerca, el primer dels realitzats sobre les malalties per dficits en la dieta, el va dur ms tard al descobriment de la vitamina B1 o tiamina. Posteriorment treball aspectes relacionats amb la bacteriologia al costat de Robert Koch a la Universitat de Berln. 

L'any 1929 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel seu descobriment de les vitamines antineurtiques. Compart el premi amb el bioqumic angls Frederick Gowland Hopkins pel descobriment de les vitamines estimuladores del creixement.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1929;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128265" title="Copa Sud-americana" nonfiltered="2598" processed="2591" dbindex="52804">
La Copa Sud-americana (tamb anomenada Copa Nissan Sud-americana per raons de patrocini) s una competici internacional de clubs de futbol de Sud-amrica, organitzada per la CONMEBOL.

Substitu en el calendari del segon semestre a partir de l'any 2002 a les copes Mercosur i Merconorte, les quals havien substitut el 1998 a la Supercopa i el 2000 a la Copa Conmebol.

La majoria de lligues del continent classifiquen els seus equips per a la competici per mrits esportius, tot i que hi ha excepcions, com en el cas de Boca i River, que tenen assegurada la seva participaci per invitaci.

La Copa Sud-americana s el segon torneig de clubs del continent en importncia desprs de la Copa Libertadores de Amrica.

 Histria .
L'any 2001, la CONMEBOL decid unificar els torneigs continentals del segon semestre i intentaren crear una Copa Pan-americana que enfronts club tant de la CONMEBOL com de la CONCACAF. Aquesta competici, per, no es pogu organitzar correctament degut a les grans distncies que separen el continent.

Ja iniciat l'any 2002 la Conmebol decid crear la Copa Sud-americana exclusivament amb clubs del conitinent sud. Degut a la demora en organitzar el campionat, els clubs brasilers no prengueren part a aquesta primera edici, al tenir el seu calendari ja organitzat i no poder compatibilitzar-lo. Els clubs de la Confederaci Brasilera de Futbol s'afegiren a la competici la temporada 2003. Des de l'edici 2005 tamb hi comenaren a prendre part equips membres de la CONCACAF convidats.

 Campions .


 Enllaos externs .
CONMEBOL;

Categoria : Competicions futbolstiques americanes


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128266" title="Club Atltico Rosario Central" nonfiltered="2599" processed="2592" dbindex="52805">


El Club Atltico Rosario Central s un club de futbol argent de la ciutat de Rosario a la provncia de Santa Fe.

Histria.
El Central Argentine Railway Athletic Club fou fundat el 24 de desembre de 1889 per treballadors anglesos del ferrocarril. El primer president fou Colin Calder. Quan les companyies Central Argentine i Buenos Aires es fusionaren el 1903, el nom del club fou formalment canviat a Club Atltico Rosario Central. Els colors inicials eren el vermell i el blanc, que foren canviats a blau i blanc i finalment a blau i daurat a ratlles verticals.

L'equip jug a la lliga de Rosario, fins que s'un a la lliga argentina el 1939. Va perdre la categoria el 1942 i el 1951, ambds cops ascendint, de nou, la temporada segent.

Rosario Central guany el campionat Nacional els anys 1971 i 1973. El 1974 adquir els serveis de Mario Kempes del Instituto Atltico Central Crdoba, una de les seves grans figures. Desprs de set anys sense ttols, Central guany el Nacional de 1980, amb un equip que fou anomenat "La Sinfnica" pel seu joc bonic. Desprs de diverses sessions dolentes, el club fou relegat l'any 1985, per retorn, de nou, a primera divisi la temporada segent i guany el ttol 1986/87. L'nic ttol internacional l'aconsegu el 1995, la Copa CONMEBOL. A ms ha participat a deu edicions de la Copa Libertadores.

 Palmars .
1 Copa Conmebol: 1995;
4 Lliga argentina de futbol: Nacional 1971, Nacional 1973, Nacional 1980, 1986/87;

 Estadi .
Rosario Central juga a l'estadi Gigante de Arroyito, situat al barri de Lisandro de la Torre, al nord-est de Rosario. T una capacitat de 41.654 espectadors.

 Jugadors destacats .


 Enllaos externs .
Web oficial del club;
 Canalla.com;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128267" title="Frederick Gowland Hopkins" nonfiltered="2600" processed="2593" dbindex="52806">


Frederick Gowland Hopkins OM PRS  ( Eastbourne, Anglaterra 1861 - Cambridge 1947 ) fou un bioqumic, metge i professor universitari angls guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1929

Biografia.
Va nixer el 20 de juny de 1861 a la ciutat d'Eastbourne, situada al comtat de Sussex. Va estudiar qumica a la Universitat de Londres i posteriorment medicina al Kings's College de Londres. Va ser professor de fisiologia clnica a la Universitat de Cambridge, on tingu sota la seva supervisi Luis Federico Leloir, i des de 1914 professor de bioqumica, on entre 1921 i l'any 1943 va ocupar la ctedra Dunn de bioqumica. 

Membre de la Royal Society des de 1905, en fou nomenat president entre 1930 i el 1935, i des de l'any 1933 ho fou de la British Association for the Advancement of Science. L'any 1925 fou nomenat Cavaller per part del rei Jordi V del Regne Unit. Mor el 16 de maig de 1947 a la seva residncia de Cambridge.

Recerca cientfica.
La seva recerca se centr en el coneixement de les substncies elementals, posteriorment denominades vitmanina, aquelles que l'organisme necessita adquirir de la dieta i que la seva falta comporta l'aparici d'una malaltia. Va descobrir que uns aliments tenien relaci directa amb el creixement, comprovant que el consum de llet aconseguia reprendre el creixement aturat d'un sser viu en formaci. 

L'any 1892 descobr nous mtodes per a apreciar quantitativament l'cid ric de l'orina, el 1901 mtodes d'anlisis del triptfan (aminocid cristallitzat) i, el 1921 mtodes per a allar el glutati, compost aminocid important en l'autoxidaci cellular. 

L'any 1929 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de les vitamines estimuladores del creixement. Compart el premi amb el neerlands Christiaan Eijkman seu descobriment de les vitamines antineurtiques.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1929;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128275" title="Paul Wolfowitz" nonfiltered="2601" processed="2594" dbindex="52807">


Paul Dundes Wolfowitz (nascut el 1943), va ser subsecretari del Ministeri de Defensa dels EUA entre 2001 i 2005, durant el govern de George W. Bush i, des de l'1 de juny de 2005, s el president del Banc Mundial.

 Biografia .
 
Paul Wolfowitz s fill del matemtic jueu Jacob Wolfowitz, que tot i que va nixer a Polnia, va immigrar als EUA l'any 1920 amb noms deu anys. 

Nascut el 22 de desembre de 1943 a Nova York, Paul Wolfowitz va estudiar en primer lloc, i per obligaci, la carrera de fsica i qumica, i ms tard va llicenciar-se en cincies poltiques a la Universitat de Chicago. Des de llavors, se'l considera polticament trotskista.

A la Universitat de Cornell, on ensenyava el seu pare, Paul Wolfowitz va conixer el professor Allan Bloom, un dels deixebles del teric Leo Strauss i referent dels neoconservadors. 

Amb Bloom, Wolfowitz es va convertir en deixeble de Strauss, negant la filosofia del relativisme, que per aquella poca, la dcada dels 60, estava de moda. D'aquesta forma va negar tamb la "legitimitat universal dels valors americans i es va adaptar a la tirania". 

A la Universitat de Chicago Wolfowitz va redactar una tesi sobre el perill de proliferaci nuclear a l'Orient Mitj. 

Al 1972, Wolfowitz es va obrir pas en l'administraci federal americana. Se'l podria trobar rodejat tant de demcrates i de Dean Acheson, com de republicans. S'opos des del principi al realpolitik de Henry Kissinger i va entrar al Pentgon en 1977 sota l'administraci de Jimmy Carter. 

A partir d'aquest moment va destacar el factor d inestabilitat regional causat per l'Iraq de Saddam Hussein, mentre que el govern de Carter donava estabilitat a l'Iran de l'aiatoll Khomeiny. 

Defraudat per l'administraci de Jimmy Carter, el demcrata Wolfowitz va acollir amb entusiasme la victria del Ronald Reagan al novembre de 1980, doncs, segons ell, personificava millor el seu ideal democrtic. 

Entre 1982 i 1985, durant el govern de Reagan, va ser nomenat vicesecretari d'Estat per a assumptes de l'Est asitic i el Pacfic. En aquest crrec organitz la transici poltica de Filipines desprs del derrocament de Ferdinand Marcos, antic aliat dels EUA.

Al 1986, va ser nomenat ambaixador d'Indonsia, on es va obrir a la civilitzaci islmica. 

Del 1989 al 1993, sota la direcci de Dick Cheney, va exercir com a subsecretari de defensa, crrec des del que elabor una nova definici d'estratgia i organitzaci militar americana desprs de la fi de la Guerra Freda.

Al 1991, Paul Wolfowitz va organitzar el finanament de la Guerra del Golf i va arribar a convncer Israel de no intervenir militarment, per tal de mantenir aix la coherncia interna de la coalici composta per nombrosos pasos rabs. Tamb va predicar, tot i que sense xit, l'honradesa cap els xites del sud i els kurds del nord de l'Iraq, grup que el govern americ va empnyer a rebellar-se contra Saddam Hussein.

Durant la presidncia de Bill Clinton, Paul Wolfowitz va ser deg de l'Escola d'Estudis Internacionals Avanats de la Universitat John Hopkins a Washington DC del 1994 al 2001.

 El seu paper en l'administraci Bush .
Al febrer de 2001, George W. Bush el nomen Secretari de Defensa Adjunt, sota les ordres de Donald Rumsfeld. Des d'aquest crrec, i des dels atemptats de l'11 de setembre del 2001, va donar suport enrgicament a la caiguda del rgim de Saddam Hussein i de la invasi militar de l'Iraq. 

Catalogat com un dels neoconservadors ms radicals, s'encarreg de trobar les justificacions jurdiques de la invasi de l'Iraq, i se'l consider com el principal responsable dels desacords dins de l'exrcit americ, en particular, en la seva recerca de les armes de destrucci massiva. 

El 2002, davant dels partidaris d'Ariel Sharon durant una reuni pblica a Washington DC, va reconixer, entre escridassades, els sofriments a qu el pel poble palest s'havia vist sotms sota l'ocupaci israeliana.

El 26 d'octubre de 2003, durant una visita a Bagdad, es va lliurar per ben poc de patir un atemptat. Una trentena de coets van ser llanats contra l'hotel Al Rachid, en el que ell s'allotjava. Un coronel americ va resultar mort durant aquest atac i unes altres disset persones resultaren ferides. Paul Wolfowitz va sortir ills. 

El gener de 2005, es va comprometre personalment en el desplegament d'ajuda americana a les vctimes del tsunami del 26 de desembre de 2004, en particular en Indonsia. 

 El seu paper al Banc Mundial .
El mar de 2005, George W. Bush, per tal d'allunyar-lo de la seva administraci, li va oferir la presidncia del Banc Mundial (per regla general, els Estats Units sn els que la gestionen quan els europeus gestionen el Fons Monetari Internacional).

Amb l'acceptaci d'aquest crrec, Paul Wolfowitz elabor una llista de pasos en vies de desenvolupament que s'havien d'afavorir, entre els quals don prioritat a l'frica.

Paul Wolfowitz gestion, al gener de 2006, una crisi amb el president txadi per l'assumpte de la devoluci dels ingressos provinents del petroli.

Al Maig de 2007 Paul Wolfowitz va dimitir de la presidncia del Banc Mundial en mig d'un escndol de corrupci per haver asendit i aumentat el sou fins a 193.590$ americans lliures d'impostos a la seva novia. Fou succeit per Robert Zoellick.

 Vida familiar .
Paul Wolfowitz es va separar al 2002 de la seva dona Clare, brillant antroploga, especialista en Indonesia. Amb ella va tenir tres fills. Actualment viu amb Shaha Ali Riza, una feminista britnica d'origen tunisi, que treballa pels drets de les dones rabs al Banc Mundial.

Enllaos externs.

Biografia de Paul Wolfowitz al Banc Mundial ;
Biografia de Paul Wolfowitz al Departament de Defensa ;
Biografia de Paul Wolfowitz a la Casa Blanca ;
RFI: Tchad, bra de ferro amb el Banc Mundial ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128287" title="Poltergeist" nonfiltered="2602" processed="2595" dbindex="52808">

 (de l'alemany polter (soroll)  i geist (esperit)); s un fenomen parapsicolgic que es manifesta generalment mitjanant sorolls o moviments d'objectes.

Recerca.
El fenomen poltergeist s'estudia dins la parapsicologia  una disciplina que no t acceptaci dins la comunitat cientfica convencional. Els parapsiclegs defineixen l'activitat poltergeist com un tipus de quinesi sense control. La Psicoquinesi Recorrent Espontnia (PKER) s un terme suggerit pel parapsicleg William G. Roll per denotar fenmens poltergeist. Des de l'antiguitat hi ha testimoni d'aquests fenmens (el ms antic parla d'un plugim de pedres i d'un sacseig en els llits que ocorregu en l'antic Egipte) i han deixat oberta la matria per debatre-ho dins la comunitat parapsicolgica.


Descripci.
Les histries que ofereixen poltergeist se centren tpicament en els sons, batecs, colps, passes, i sacseig dels llits, sense un punt distingible en el seu origen. Moltes histries parlen d'objectes que sn llenats sobre les habitacions, mobles que sn moguts, i fins i tot levitaci de persones. Fins i tot s'ha dit que alguns poltergeist tenen la capacitat de parlar . Bona part de les histries clssiques del poltergeist van originar-se a Anglaterra, tot i que la paraula s alemanya.


Principals Hiptesis.

 L'activitat poltergeist s'origina mitjanant agents psicolgics .
L'activitat poltergeist tendeix a ocrrer al voltant d'una persona anomenada "agent" o "focus", tpicament joves en la pubertat. Gaireb 70 anys d'investigacions en el Centre d'Investigaci de Rhine (a Raleigh-Durham, NC USA) ha dut els parapsiclegs a generar la hiptesi que l'"efecte poltergeist" s la manifestaci exterior d'un trauma psicolgic.

Existncia autnoma.
Els poltergeist podrien simplement existir, de la mateixa manera que els elements. Una altra versi planteja que els poltergeist s'originen quan una persona mor dins un sentiment d'ira. D'acord a una variant d'aquesta hiptesi, els poltergeist i els fantasmes sn simples impressions d'aquest sentiment i queden enregistrats en el lloc. Aquesta impressi es far explcita una vegada i una altra fins que l'energia que la va crear minvi.

Tanmateix alguns poltergeist han tingut la capacitat de prendre forma i personalitat, la qual cosa que suggereix alguna mena de conscincia i intenci. Practicants de la projecci astral han reportat l'existncia d'entitats astrals no amigables, que Robert Bruce defineix com "negs" (els quals sn tamb identificables amb els "elements"). Si existeixen, podrien tenir l'habilitat d'afectar el mn fsic.

Causat per forces fsiques.
Alguns cientfics han arribat a la conclusi que totes les activitats poltergeist que no es poden demostrar com a fraudulentes troben una explicaci fsica en l'electricitat esttica, camps electromagntics, ultrasons i infrasons i/o aire ionitzat. En algunes ocasions, com en el cas poltergeist a Rosenheim, el fsic F. Karger del Max-Planck-Institut fr Plasmaphysik i G. Zicha, de la Technical University of Munich, no trobaren cap evidncia d'aquests fenmens, i els que donen suport les teories paranormals argumenten que mai no es va tenir coneixement de cap frau, fins i tot desprs d'una gran recerca.


Vegeu tamb.
Parapsicologia;
Fantasma;

Referncies.


 Enlaces externos .
Informaci dels poltergeist;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128290" title="Roges des Molinar" nonfiltered="2603" processed="2596" dbindex="52809">
Les roges des Molinar van ser fusellades el 5 de gener de 1937. Eren un grup de dones que vivien al barri del Molinar de Palma (Mallorca): Aurora Picornell, que va nixer l'any 1912 i fou afusellada al cementiri de Porreres, amb Catalina Flaquer Pascual i les seves filles Antnia Pascual Flaquer i Maria Pascual Flaquer, i Belarmina Gonzlez Rodrguez.

D'Aurora Picornell s'ha dit que era la Pasionria de Mallorca. Fou una de les principals dirigents del Partit Comunista d'Espanya, i havia militat a la Lliga Laica de Mallorca i al Socorro Rojo, tamb va ser companya de l'agent internacional comunista Heriberto Quiones, que tamb fou assassinat. Un dest semblant seguirien els pares i els germans d'Aurora Picornell.

David Ginard va escriure fa uns anys un llibre sobre Quiones: Heriberto Quiones i el Movimiento Comunista de Espaa editat per Edicions Documenta Balear. Lloren Capell conta al seu Diccionari Vermell com el dia segent un home entr a un caf exhibint uns sostens dient: sn els sostens de n'Aurora. Aquestes dones formen part de la llista de desapareguts que la Associaci per la Recuperaci de la Memria Histrica ha presentat a l'Audincia Nacional.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128291" title="Partnope (sirena)" nonfiltered="2604" processed="2597" dbindex="52810">
Partnope (del Grec:          ) era una de les sirenes, segons la mitologia la seva tomba es podia trobar a Npols, ciutat que rebia el mateix nom antigament. Aquesta sirena desesperada per la insensibilitat d'Ulisses al seu cant es tir a la mar amb les seves germanes. El seu cos hauria arribat a la Campnia on fou edificada Partenopea, desprs anomenada Nepolis, origen de l'actual Npols.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128295" title="Eutonia" nonfiltered="2605" processed="2598" dbindex="52811">
L'eutonia s una disciplina psico-corporal creada per Gerda Alexander que condueix la persona cap a la conscincia del seu propi cos i proposa un aprenentatge per a la regulaci del to muscular, adequant aquest to a qualsevol situaci de la vida quotidiana. La paraula eutonia prov del grec Eu (bo, ptim) i del llat Tonus (tensi, el grau de tensi o elasticitat de les nostres fibres musculars). Va ser creada per expressar la idea d'una "tonicitat harmoniosament equilibrada en adaptaci constant i ajustada a l'estat o a l'activitat del moment".

 Eutonia i to muscular .

L'eutonia com a disciplina utilitza el coneixement del propi cos com a eina per a l'adquisici d'un s adequat de les seves estructures. D'aquesta manera es desenvolupa la capacitat de fluir entre nivells de tensi ptima, entesos com els nivells apropiats per a satisfer les necessitats de l'individu en el moment d'afrontar les activitats de la seva vida quotidiana. T en compte l'existncia d'un component de la tensi muscular que no s conscient per a la major part de les persones.

El bon to muscular propi de l'estat eutnic s el que proporciona flexibilitat i adaptabilitat. En el cas contrari, trobar-se "distnic" s romandre en un estat d'excessiva tensi (hipertnic) o de poca tensi (hipotnic) que comporta la sensaci de pesadesa o falta de fora.

Tota alteraci en la tonicitat muscular genera alteracions en els controls automtics del sistema nervis autnom, el qual regula la circulaci, el metabolisme, el sistema glandular i les funcions de tots els rgans i sistemes del cos. Es basa en la comprensi que tot trastorn fsic t repercussions psquiques i viceversa. Es pot comprendre aix que actuant sobre la tonicitat es pot influir sobre tot l'sser.

 Orgens .

L'eutonia com a disciplina sorgeix a partir de l'experincia personal de Gerda Alexander. De jove va contreure febre reumtica i endocarditis i aix la va obligar a crear formes de moviment que no compliquessin les seves afeccions. Va passar llargs perodes de reps que la van animar a cercar per si mateixa una forma de moviment ms econmica i espontnia i que li proporcions benestar. Aix ho aconseguia a partir de l'aprenentatge de la regulaci tnica muscular. Gerda afirmava que cal aprendre, cada dia una mica ms, que som tot aquest cos, cos en el qual podem recolzar-nos. Per mitj de l'observaci i reflexi sobre els seus alumnes, sobre les seves prpies malalties i dificultats en la mobilitat i aprofundint en els fonaments neuro-psicolgics dels moviments de l'sser hum, va anar donant forma al seu propi mtode.

Inicialment el treball personal d'Alexander en relaci al moviment corporal tenia la premissa d'aconseguir la possibilitat de poder expressar-se sense models preestablerts que interferissin en les capacitats funcionals i creatives. En aquella poca aquesta intenci l'anomenava "la recerca del moviment espontani" i trigaria uns 30 anys a concretar el que finalment va anomenar Eutonia.

El desenvolupament de l'Eutonia com a disciplina es nodreix de mltiples antecedents que configuren un univers de teories i prctiques que s'han anat redefinint i desenvolupant. Representa una sntesi de la seva manera de comprendre els aspectes psiqucs i fsics de l'sser hum, entesos com una unitat. s una disciplina que t, d'una banda, una especificitat pedaggica ja que busca l'adaptabilitat del to muscular als constants canvis dels estmuls interiors i exteriors; aix ho fa a partir de l'ensenyament i aprenentatge del desenvolupament de la sensibilitat i de la observaci d'un mateix, a fi d'expandir la conscincia sobre el funcionament corporal i la interacci constant d'aquest amb els estmuls externs (temperatura ambient, la presncia d'altres persones, etc.) i interns (pensaments, emocions, etc.). De l'altra banda, cont una especificitat psico-corporal basada en l'experincia del propi cos, que condueix a la persona cap a una presa de conscincia de si mateixa, que l'ajuda a desenvolupar els recursos que tot individu t per assolir l'equilibri psicofsic.

 La prctica .

La transmissi de l'Eutonia es realitza en classes individuals o en grup. L'eutonista acompanya l'estudiant en un procs de reconeixement i exploraci personal, mirant de no interferir o influir en l'esmentat procs i fomentant alhora el desenvolupament de les potencialitats prpies de cada alumne.

Una sessi d'Eutonia comena amb una "fase d'inventari" en les quals l'estudiant mitjanant una srie de "posicions de control" pren conscincia de l'estat inicial del seu to muscular. Desprs, mitjanant diverses activitats fsiques guiades, que pot incloure l's d'objectes (pilotes, pals, coixins, etc.) o el contacte entre l'eutonista i l'estudiant, aquest darrer augmenta la seva conscincia respecte a diferents "principis de l'eutonia". Al final de la sessi poden ser repetides les posicions de control inicials per permetre constatar les diferncies en els estats i la conscincia dels mateixos.

La prctica de l'eutonia condueix a una millor autocomprensi, incrementant les capacitats cognitives i emocionals, l'harmonia i l'atenci. Propicia la presa de conscincia i la regulaci de la funci tnica a travs del desenvolupament de l'individu com a auto-observador. Aix s possible detectar fixacions en zones que van perdre la capacitat de fluir des de la seva tensi de base.

En desenvolupar-se la capacitat d'observar-se, acceptant el que ens succeeix, l'individu s testimoni de les seves prpies accions i de la seva prpia vida. I ser ms observador, i ser-ho sense prejudicis, li permet arribar a un coneixement ms profund d'ell mateix i, alhora, de l'altre. 


 Principis bsics .

Els principis constitueixen eines metodolgiques per ser utilitzades en les classes, eines que possibiliten a l'alumne recuperar la fludesa del to.

Aquests sn:

 presa de conscincia de la pell;
 presa de conscincia de l'espai intern del cos;
 presa de conscincia dels ossos;
 el contacte conscient (conscincia de l'espai magntic que envolta l'individu);
 experincia del transport (reflex conscient del redreament);
 "repousser" (rebutjar-empnyer);
 moviments actius i passius;
 micromoviments (moviments de descompressi articular);
 posicions de control (seqncies de moviments per avaluar la flexibilitat muscular);
 moviment eutnic;
 vibracions (vocals i ssies);


 Bibliografia .

 Alexander, Gerda (1979). La eutona. Un camino hacia la experiencia total del cuerpo. Buenos Aires: Paids.
 Alexander, Gerda (1981). Eutony. The holistic discovery of the total person. New York: Felix Morrow.
 Vishnivetz, Berta (1994). Eutonia. La Educacin del Cuerpo hacia el Ser. Buenos Aires / Madrid: Paids.
 Odessky, Alejandro (2002). Eutona y Stress. Buenos Aires: Paids;

 Enllaos externs .

 Escuela Argentina de Eutona;
 Associaao Brasileira de Eutonia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128296" title="Antoni I de Saxnia" nonfiltered="2606" processed="2599" dbindex="52812">

Antoni I de Saxnia (Dresden 1755 - Castell de Pillnitz 1836). Rei de Saxnia des de l'any 1827 fins a l'any 1836. Esdevingu, a la mort del seu germ, el segon rei de Saxnia.

Nascut a Dresden el 27 de desembre de 1755 essent fill del rei-elector Frederic Cristi I de Saxnia i de la princesa Maria Antnia de Baviera. Antoni era nt per via paterna del rei Frederic August II de Saxnia i de l'arxiduquessa Maria Josepa d'ustria; mentre que per via materna ho era de l'emperador Carles VII, emperador romanogermnic i de l'arxiduquessa Maria Amlia d'ustria.

El dia 29 de setembre de 1781 contragu matrimoni per poders a Tor amb la princesa Carlota de Savoia, filla del rei Vctor Amadeu III de Sardenya i de la infanta Maria Antnia d'Espanya. Carlota mor un any desprs d'haver contret matrimoni. 

El 8 de setembre de 1787 contragu de nou matrimoni, aquesta vegada amb l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria, filla de l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic i de la infanta Maria Llusa d'Espanya. La parella tingu quatre fills, cap dels quals arrib a la vida adulta:

 SAR la princesa Maria Llusa de Saxnia, nada a Dresden el 1795 i morta a Dresden el 1796.

 SAR el prncep Frederic August de Saxnia, nat a Dresden el 1796 i mort el mateix dia de nixer.

 SAR la princesa Maria Joana de Saxnia, nada a Dresden el 1798 i morta l'any segent.

 SAR la princesa Maria Teresa de Saxnia, nada a Dresden el 1799 i morta el mateix dia de nixer.

Des de 1827 i fins el 1836 fou rei de Saxnia com hereu del seu germ, el rei Frederic August I de Saxnia, que havia mort sense descendncia masculina directe. A la mort d'Antoni, tamb sense descendncia, heret el tro de Saxnia, el rei Frederic August II de Saxnia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128297" title="Frederic August I de Saxnia" nonfiltered="2607" processed="2600" dbindex="52813">


Frederic August I de Saxnia (Dresden 1750 - 1827). Elector de Saxnia des de 1763 fins el 1805, i primer rei de Saxnia des de 1805 i fins el 1827. En total estigu ms de 65 al capdavant de Saxnia.

Nat a Dresden el dia 23 de desembre de 1763 essent fill de l'elector Frederic Cristi I de Saxnia i de la princesa Maria Antnia de Baviera. Frederic August era nt per via paterna de l'elector-rei Frederic August II de Saxnia i de l'arxiduquessa Maria Josepa d'ustria; mentre que per via materna ho era de l'emperador Carles VII, emperador romanogermnic i de l'arxiduquessa Maria Amlia d'ustria.

El dia 17 de gener es cas per poders a Mannheim amb la princesa Amlia de Zweibrcken-Birkenfeld, matrimoni que fou posteriorment ratificat a Dresden. Amlia era filla del comte palat Cristi VI de Zweibrcken-Birkenfeld. La parella tingu una nica filla:

 SAR la princesa Maria Augusta de Saxnia, nada a Dresden el 1782 i morta a Dresden el 1863.

Durant els primers anys de regnat, s'establ una regncia en la persona de la princesa Maria Antnia de Baviera, com a conseqncia de l'escassa edat del sobir. L'any 1767, Frederic August esdevingu elector de Saxnia. 

L'any 1805, poc abans de la caiguda del Sacre Imperi Romanogermnic, fou elevat a la categoria de rei amb el nom de Frederic August I. Poc temps desprs, i durant vuit anys, fou proclament gran duc de Varsvia. 
  
La seva aliana amb Napole Bonaparte i la posterior desfeta l'any 1813, provoc que Saxnia fos un dels estats que ms perjudicats sort del Congrs de Viena. Arran de la derrota militar, el territori de Saxnia fou ocupat per l'exrcit de Rssia i qued pendent de la incorporaci total a Prssia, a la vegada, Frederic August I fou fet presoner. nicament desprs del Congrs de Viena i grcies a la pressi exercida per ustria, Regne Unit i Frana, Saxnia fou respectada malgrat que hagu d'entregar dos terceres parts del seu territori a Prssia, concretament gran part dels territoris que avui formen el land de Saxnia-Anhalt.  

Frederic August mor el dia 5 d'agost de 1827 a la ciutat de Dresden. Fou substitut al tron pel seu germ, el rei Antoni I de Saxnia.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128298" title="Neutralitzaci" nonfiltered="2608" processed="2601" dbindex="52814">
La neutralitzaci s un fenomen fontic pel qual dos fonemes perden alguns dels seus trets distintius en determinats contextos, pronunciant-se igual que un altre fonema (anomenat de vegades arxifonema).

En catal hi ha neutralitzacions en la majoria de dialectes. Per exemple, el catal oriental neutralitza les vocals, de manera que noms hi ha tres fonemes possibles en posici tona: la vocal neutra, la vocal posterior  i l'anterior . Es podria considerar que els ensordiments, assimilacions i similars son fenmens de neutralitzaci, tot i que no acostumen a rebre aquest nom.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128300" title="La Colla de Sabadell" nonfiltered="2609" processed="2602" dbindex="52815">
La Colla de Sabadell o Grup de La Mirada fou una agrupaci de gent jove fundada  l'any 1917  a l'entorn de l'Acadmia de Belles Arts de Sabadell, amb l'objectiu de renovar la vida cultural de la seva ciutat i  a un nivell ms ampli  de Catalunya. En formaven part  artistes i escriptors com Joan Oliver, Francesc Trabal, Armand Obiols, Ricard Marlet, Llus Parcerisa, Antoni Vila Arrufat, Josep M. Trabal i Benessat, Miquel Carreras i Joan Garriga, entre altres. El mxim impulsor en va ser Francesc Trabal.

El grup va publicar un full dominical de caire satric anomenat La Fulla Salau i va organitzar nombroses lectures i tertlies que van comptar amb la presncia d'alguns dels intellectuals ms destacats del moment com Josep Carner o Carles Riba. Nogensmenys l'empresa ms important del grup va ser la fundaci de l'editorial La Mirada a l'any 1925, que desprs esdevingu a formar part d'Edicions Proa sota el nom de Collecci La Mirada.

La Fundaci La Mirada de Sabadell est especialitzada en el seu estudi i en la publicaci de les obres dels seus components.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128302" title="Miguel ngel Angulo" nonfiltered="2610" processed="2603" dbindex="52816">
Miguel ngel Angulo Valderrey (Oviedo, Astries, Espanya, 23 de juny de 1977), s un futbolista asturi. Juga de centrecampista o davanter i el seu primer equip va ser el Valncia CF Mestalla. 

Biografia.
Aquest jugador es va  formar a la pedrera del Real Sporting de Gijn per va ser reclutat en edat juvenil pel Valncia CF. Desprs de passar una temporada a l equip filial, el Valncia CF Mestalla va ser cedit al Vila-real CF, aleshores en segona on va  destacar al marcar nou gols.

En acabar aquesta temporada fou repescat per a la primera plantilla del Valncia CF. Malgrat que als seus  inicis jugava com a davanter centre o segona punta, arribant a aconseguir acceptables marques golejadores al final de la campanya, poc a poc va anar reconvertint la seua posici a la d interior dret.

s aqu on ha jugat la majoria de partits, si b la seua polivalncia li ha fet ocupar quasi totes les demarcacions al camp, arribant a alinear-se en qualsevol posici de la davantera i en les bandes tant la dreta com l esquerra, ja sigui a la defensa o al mig del camp.

Malgrat no posseir una gran tcnica individual, aquesta queda suplida umb un gran esfor fsic, essent ms be un interior amb capacitat d arribada que un passador.

Durant tota la seua estncia al Valncia CF mai ha comenat una temporada com a titular, per a la fi si no acaba jugant de titular almenys si acaba disputant una gran quantitat de partits en una o altra posici.

Selecci espanyola.
Va debutar com a internacional amb la selecci espanyola el 17 de novembre de 2004 en un partit en el que Espanya va guanyar a Anglaterra per  a zero en un partit jugat a Madrid.

Va formar part de la selecci que va guanyar la medalla de plata en la Olimpiada de Sidney 2000. Tamb ha estat campi europeu amb la selecci sub-21 al 1998 i sub-18 al 1995.

 Clubs .


Ttols.





Campionats nacionals.


Campionats internacionals.


Enllaos externs.
Angulo a www.lfp.es ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128303" title="Pseudocelomat" nonfiltered="2611" processed="2604" dbindex="52817">
Els pseudocelomats (Pseudocoelomata) sn una agrupaci de flums la cavitat corporal dels quals no s d'origen mesodrmic, sin que representa un blastocel embrionari persistent que rep el nom pseudoceloma. Antigament formaven un filum nic, els asquelmints (Aschelmintha), per les diverses classes que el componien sn avui considerades com flums independents.

 Caracterstiques .
 

La majoria dels animals bilaterals tenen una cavitat corporal denominada celoma que es forma com una cavitat a la mesoderma embrionria, la qual proporciona un revestiment cellular a aquesta cavitat denominat peritoneu; els rgans interns es localitzen entre el peritoneu i la paret del cos o l'intest. Per contra, el pseudoceloma s una cavitat sense revestiment cellular, plena de lquid, que ocupa l'espai entre la paret del cos i l'intest. Les estructures d'origen mesodrmic dels pseudocelomats es localitzen principalment al costat extern de la cavitat, sota la epidermis (per exemple, les capes musculars) i els rgans interns sn realment lliures en l'interior del pseudoceloma i per tant no estan envoltats per peritoneu.

Gaireb tots els membres del grup sn allargats i amb freqncia ms o menys cilndrics. El cap no est diferenciat, per la part anterior del cos presenta major o menor grau de cefalitzai, amb boca i rgans dels sentits. El cos est recobert per una cutcula quitinosa ben definida que en alguns grups ha de mudar-se amb regularitat. No existeixen superfcies ciliades (o estan molt redudes). El tub digestiu est format, en general, per un tub complet, amb boca i anus i gaireb sempre existeix una faringe especialitzada. No possexen aparell circulatori ni respiratori, segurament perqu la majoria sn animals aqutics molt petits. Una caracterstica peculiar de la majoria dels pseudocelomats s la presncia d'un nombre constant de cllules, fenomen conegut com a eutlia. Cada espcie possex un nombre caracterstic de cllules, diferent d'altres espcies. En general, les mitosis cessen desprs del desenvolupament embrionari, i el creixement continua per l'augment de la grandria de les cllules.

Gaireb tots sn dioics i la seva segmentaci est fortament determinada. El desenvolupament s directe, sense larva primria i solament en els parsits o en les espcies de vida sssil apareixen larves secundries. Hi ha cpula i fecundaci interna i no es reproduxen mai de manera asexual.

 Filogenia .
 El pseudoceloma no s una etapa en l'evoluci del celoma verdader, sin una consecuci evolutiva independent, en conseqncia, des del punt de vista filogentic els pseudocelomats representen un grup terminal de filums.

En realitat, els pseudocelomats no en comparteixen cap d'apomorfa, amb el que segurament no formen un grup natural. Les relacions filogentiques dels diferents flums pseudocelomats sn fosques. Segons la interpretaci de Zrzav i cols.  en la seva anlisi conjunta de dades morfolgiques i moleculars, es tracta d'una agrupaci parafiltica, com queda reflectit en el cladograma segent.


Aquesta hiptesi filogentica s, no obstant aix, congruent amb l'existncia del clade ecdisozous. El clade meotricozous rep aquest nom perqu, segons els esmentats autors, han adquirit de manera secundria epitelis ciliats. El pseudocele tindria poc valor filogentic i els pseudocelomats serien probablement polifiltics.

 Rieger & Tyler  postulen que les mandbules de gnatostomlids i sindermats sn d'estructura homloga, amb el que ambds guardarien relacions de grups germans. Schmidt-Rhaesa  tamb reconeix el clade priaplids + loricfers + quinorrincs (al que denomina escalidfors) i el clade nematodes + nematomorfs (al que denomina nematoideus). Adrianov & Malakhov  inclouen els nematomorfs entre els cefalorrincs, clade a qu atorguen categoria de flum. Nebelsick  reconeix tamb la monoflia del clade priaplids + loricfers + quinorrincs, per sost que formen un clade de rang superior amb Nematodes i gastrtrics. Com pot comprovar-se, sn diverses les hiptesis sobre les relacions filogentiques dels flums pseudocelomats.

 Referncies .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128304" title="Cova de Sant Ignasi" nonfiltered="2612" processed="2605" dbindex="52818">


La Cova de Sant Ignasi s un conjunt arquitectnic d'una esglsia barroca ms el modern i enorme edifici neoclssic del seu costat, que constitueix juntament amb el Pont Vell romnic i la silueta gtica de la Seu, una de les imatges clssiques de l'entrada a la ciutat de Manresa.

Edificats al puig de Sant Bartomeu en una de les balmes formades per l'erosi de les aiges del Cardener, on segons la tradici s'hi va recloure sant Ignasi de Loiola a pregar i fer penitncia durant el seu sojorn a la ciutat del 25 de mar de 1522 a principis de febrer de 1523,i on hi va escriure les parts essencials dels Exercicis Espirituals.

A finals del segle XVI es desperta l'inters pels llocs ignasians i es comena a venerar la Cova. Es colloca una creu al cim de la roca i es tanca la balma amb una porta.

El 1603 la marquesa d'Aitona don a la Companyia els terrenys de la cova, damunt la qual, ampliada, fou construda una capella. La creena d'haver suat sang el 1627 el Crist de la Creu del Tort, venerat a la cova, n'augment la devoci dels fidels. Del 1660 al 1678 hi fou edificada una torre per a casa d'exercicis espirituals i per acollir els pelegrins que venien a la Cova.

Desprs fou enriquit l'interior de la cova amb una fastuosa decoraci en alabastre (1671) obra dels escultors manresans Joan i Francesc Grau (pare i fill) i de llur deixeble Josep Sunyer, que esculpiren el retaule amb marbre blanc i negre a finals del segle XVII. El 1720 foren collocats uns originals estucs del germ Ses. L'arquitecte vigat Josep Moret en constru l'esglsia (1759-63), una mostra tpica de l'arquitectura jesutica i considerat el principal conjunt barroc del Bages, que no fou decorada fins desprs de la restauraci de la Companyia (1860-64). La faana s molt notable, disposada a la manera d'un gran retaule, on es mostra Sant Ignasi vestit de penitent i escrivint els Exercicis. L'interior, d'una sola nau i amb passadissos laterals, cont interessants escultures de Joan Flotats i pintures de Sebasti Galls, amb un cert to neorococ.

Entre 1915 i 1922 s hi port a terme una reforma al vestbil que incloa la decoraci actual. Va ser realitzada per Mart Coronas amb un estil modernista. El mur del fons, que marca el pas de l avantcova a la Cova, s decorat amb ngels en bronze per Josep Llimona.

Aleshores hom dedic el lloc a tercera provaci, segon noviciat dels jesutes, i l'any 1894 s enderroca l antiga residncia i hi fou iniciada la construcci d'un gran edifici d'inspiraci neoclssica, segons un projecte de Ferran Martorell, residncia dels pares jesutes. Compta amb una important biblioteca especialitzada.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128305" title="WSDL" nonfiltered="2613" processed="2606" dbindex="52819">
WSDL sn les inicials de Web Services Description Language, un format XML que s'utilitza per descriure Serveis web. La versi 1.0  s la que existeix com recomanaci del W3C. La versi 1.1 no va assolir aquesta condici. S'espera que la versi 2.0, de la qual ja hi ha alguns esborranys, es converteixi en la propera recomanaci.

WSDL descriu la interfcie pblica dels serveis web. Est basat en XML i descriu la forma de comunicaci, s a dir, els requeriments del protocol i els formats dels missatges necessaris per interactuar amb els serveis que es troben a la llista del seu catleg. Les operacions i missatges que admet es descriuen de forma abstracta i s'enllacen desprs al protocol concret de xarxa i al format del missatge.

Aix, WSDL acostuma a utilitzar-se en combinaci amb SOAP i XML Schema. Un programa client que es connecta a un servei web pot llegir el seu descriptor WSDL per determinar quines funcions es troben disponibles al servidor. Els tipus de dades especials s'inclouen al fitxer WSDL en forma de XML Schema. El client pot utilitzar SOAP per fer la petici a una de les funcions de la llista del WSDL.

Vegeu tamb. 
SOAP;

Enllaos externs.
 WSDL 1.1 Specification ;
 Web Services Description Working Group ;
 Web Services Description Language (WSDL) 1.1 (2001) ;
 XML protocol activity ;
 Online WSDL Validator ;
 Another Online WSDL Validator ;
 WSDL 1.0 en espaol en el website de Microsoft ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128306" title="Sant Ignasi de Loiola" nonfiltered="2614" processed="2607" dbindex="52820">

Sant Ignasi de Loiola (Loiola, Azpeitia, Guipscoa, 1491 - Roma, 1556) s el nom amb qu s conegut igo Lpez de Loiola o igo Lpez de Recalde, fill d'una famlia noble i poderosa, fou un cavaller basc fundador de la Companyia de Jess.

Era el ms jove dels vuit fills i tres filles d'una noble parella. El seu pare, Bertrn, era senyor d'Ofiaz i de Loiola, cap d'una de les famlies ms antigues i nobles de la regi. I no era menys illustre el llinatge de la seva mare, Marina Senz de Licona i Balda.

Militar de professi, fins el 1517 segu la cort de Ferran II, llavors regent de Castella, al servei del comptador major del rei, Velzquez de Cullar. Fins el 1521 serv el seu parent, el duc de Njera, virrei de Navarra, any en qu collaborant en la defensa del castell de Pamplona assetjat pel rei de Frana, el dia 20 de maig va caure ferit a la cama dreta i enviat a Loiola, on passa la convalescncia.

Estada a Manresa.

Mentre s estava curant, va decidir canviar de vida i inici un pelegrinatge a Jerusalem i, a causa d aix, pass per Manresa, tot venint de Montserrat, on deixa els seus vestits i la seva espasa la nit del 24 al 25 de mar de 1522. S'estigu entre el 25 de mar de 1522 i principis de febrer de 1523 en una senzilla cova, coneguda com cova de Sant Ignasi, que s ha convertit en un dels referents universals del mn jesutic. Sembla ser que la seva estada a Manresa s deguda que la ciutat de Barcelona, des d'on volia embarcar, es trobava tancada per por de la pesta que fuetejava la regi.

s en aquest perode on comena una vida de pobresa, oraci, i penitencia. Comenar a formular la seva experincia espiritual comenant el que ms endavant ser el llibre dels Exercicis Espirituals.

Finalment es va embarcar a Barcelona, va passar la Pasqua a Roma, va prendre una altra nau a Vencia amb rumb a Xipre i d'all es va traslladar Jaffa per dirigir-se a Jerusalem. Hi roman poc temps doncs decideix estudiar per poder fer obra d'apostolat.

Estudis.

De retorn, estudi gramtica a Barcelona (1524-1526), a l'escola de mestre Jeroni Ardvol, adscrita a la universitat. Curs lgica, fsica a Alcal d'Henares (1526). Al llarg d'aquest any Ignasi viur un processament inquisitorial i ser empresonat. En sortir de la pres viatja a Salamanca on hi continua els estudis. Per novament se'l processa i se li prohibeix predicar i ensenyar matries teolgiques per no haver fet suficients estudis. Ignasi decideix marxar el febrer de 1528 a Pars on es llicenci en filosfofia (1535) i comen d'estudiar teologia.

El 1534 a Montmartre, amb un grup de companys, fu vot d'anar a Terra Santa, i decid que si aix no era possible dintre un termini fixat, es posaria a les ordres del papa. El 1537, Ignasi de Loiola s ordenat sacerdot a Vencia i es trasllada a Roma on celebra la seva primera missa a l'esglsia de Santa Maria la Maggiore.

Companyia de Jess.

Pau III aprov la fundaci de la Companyia de Jess el 27 de setembre de 1540. L'any segent comena la redacci de les Constitucions de la Companyia i s elegit superior general de la mateixa. A partir d'aquest moment Ignasi de Loiola viur permanentment a Roma.

De primer, pensaven noms de dedicar-se a la predicaci, en pobresa, i a les obres de caritat corporal. Per les experincies pedaggiques de la universitat de Gandia (fundada per Francesc de Borja el 1545) i del collegi de Messina (establert el 1548, per Jeroni Nadal), emmen Ignasi de Loiola a incloure l'ensenyament entre les tasques prpies del nou orde religis.

En la seva mort, el 31 de juliol de 1556, fou enterrat al lloc on actualment est l'esglsia del Ges a Roma.

El 1609 el papa Pau V el beatifica i el 1622 fou canonitzat pel papa Gregori XV.

Els exercicis espirituals.
Els exercicis espirituals resumeixen l'aprofundiment en la fe de Sant Ignasi. S'usen en el noviciat dels jesutes i per part per molts catlics en recs espiritual. Durant aquestes estades, els creients s'allunyen de la seva vida quotidiana i estan en un rgim de silenci i meditaci, llegint l'obra i debatent-la al final de dia en el grup o amb un director espiritual.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128310" title="Vctor Mora" nonfiltered="2615" processed="2608" dbindex="52821">


 Vctor Mora Pujadas, escriptor, traductor i guionista de cmics catal.
 Vctor Mora i Alzinelles, dramaturg i autor de llibrets de sarsuela;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128311" title="Almoixvena" nonfiltered="2616" processed="2609" dbindex="52822">
L'almoixvena s un dol d'origen rab caracterstic de Xtiva.

Rep tamb el nom de "monxvena", "almoxvena", i altres. S'elabora amb ous, farina, oli, vi, sucre i canyella i es cou al forn. Tradicionalment, els forns sols en servixen el dijous.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128312" title="Vctor Mora Pujadas" nonfiltered="2617" processed="2610" dbindex="52823">
Vctor Mora Pujadas (Barcelona, 1931) s un escriptor, traductor i guionista de cmics catal.

Emigrat a Frana durant la Guerra Civil, va retornar a Barcelona el 1941. De formaci autodidacta (va deixar l'escola als onze anys), va aprendre llegint llibres d'aventures i cmics. A vint anys va ser contractat per l'editorial Bruguera com a redactor i traductor. En aquesta editorial va crear el personatge que el faria ms fams: el Capitn Trueno. Els guions sn del propi Mora, per el dibuix correspon a Miguel Ambrosio Zaragoza (Ambrs). Anys desprs tamb va crear El Jabato. Tamb sn fruit de la seva feina Dani Futuro, El corsario de hierro, Taramis, Felina, Les anges d'acier, Les inoxidables i Les chroniques de l'innom. En el camp del cmic, s'ha d'esmentar a ms que va recuperar la revista TBO, que va dirigir entre 1988 i 1992.

La primera novella publicada per Mora fou Els pltans de Barcelona. En no superar el filtre de la censura, va veure la llum a Pars en francs el 1966 i fins el 1972 no es publicaria en catal. Amb aquesta obra s'inicia una trilogia que completen Pars flash-back (1978) i El tramvia blau (1985). El mateix any 66 s es publica El caf dels homes tristos, que havia guanyat el premi Vctor Catal un any abans, i La pluja morta. La seva obra, ha estat traduda a diverses llenges (alemany, blgar, castell, francs, hongars, portugus, romans, rus i txec).

En el vessant poltic, va militar en el PSUC, fet que el va dur a la pres el 1957 i a l'exili a Frana entre 1963 i 1968.

L'any 1991 el Govern francs el va nomenar Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres. El 1997 se li va concedir la Creu de Sant Jordi.

Obra.
Narrativa breu.
1966 El caf dels homes tristos;
1972 Perduts al prking;
1981 Mozzarella i Gorgonzola;
1989 Barcelona 2080 i altres contes improbables;
1992 La presa de poder de Stella Wunderberry;
 
Novella.
1966 Els pltans de Barcelona;
1966 La pluja morta;
1976 Whisky amb napalm;
1978 Pars Flash-back;
1984 El tramvia blau;
1993 La dona dels ulls de pluja: Barcelona anys 90;
1995 Entre silencis d'estels i tombes;
1996 El meu cor es diu frica;
1996 Els amants del ciberespai;
1996 El parc del terror;
1997 La dama de la gbia de ferro;
1998 L'ogre dels Crpats: Cor d'Acer II;
1999 Carcies d'un desconegut;
2000 El castell de lava negra;

No ficci.
1968 Frana, revoluci 68;
1970 Converses a Pars;
2000 Diari de bord (sense navegar i a punt de naufragi);
2003 Maig del 68 a Pars;

Premis literaris.
1965 Vctor Catal per El caf dels homes tristos;
1993 Joan Crexells per La dona dels ulls de pluja;

Enllaos externs.
Pgina de l'autor a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;
Fitxa de l'autor al Qui s qui de les lletres catalanes;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128313" title="Giorgione" nonfiltered="2618" processed="2611" dbindex="52824">




Giorgione s conegut per la potica qualitat del seu treball i pel fet que sn molt poques les obres que se l'hi atribueixen amb un 100% de certesa (aprox. 6), ja que entre d'altres raons, va deixar diversos quadres inacabats que van completar altres pintors. 

Si aix li afegim l'escassa quantitat de dades biogrfiques que hi ha sobre la seva figura i la incgnita sobre el significat de la pintura, el converteixen en un del pintors ms misteriosos de la Histria de l'Art. 

Biografa.
Orgens.
Pero tot i ser un personatge fosc de l'historia de l'art, es troba dins la nmina de pintors biografiats per Vasari. 
Giorgione va nixer al petit poble de Castelfranco Vneto, pero no queden dades del seu origen familiar. Apareix citat com Zorzi i incls Zorzo en la documentaci de la seva poca (els noms canvien segons la dicci veneciana, tot i que el seu nom vertader era Giorgio.

Paolo Pini, por primer cop, l'anomena Giorgione en el seus Dilegs de la pintura, nom amb el que avui es mundialment conegut Vasari explica que l'anomena aix:
Por las hechuras de la persona y por la grandeza de su nimo fue llamado Giorgione, el cual, aunque haba nacido de humildsima estirpe, no obstante no fue ms que gentil y de buenas costumbres durante toda su vida. Fue educado en Venecia y se complaca continuamente en las cosas del amor y le gustaba admirablemente el sonido del lud, y tanto, que l taa y cantaba a la vez tan divinamente que por ello, se empleaba a menudo en varias msicas y reuniones de personas nobles. 
Carlo Ridolfi , al 1648, pel contrario, diu que prov d'una familia acomodada i nativa de Vedelago (Provincia de Treviso), en una biografia qestionada pels estudiosos posteriors, pels seus errors i omissions.

Coneixem el seu aspecte fsic grcies a l'autoretrat del Museu Herzog Anton Ulrich de Branschweig, que va servir com a model pel gravat de la 2 edici de les Vides de Vasari. Se li atribueix a la seva autoria aquest autoretrat degut a que, l'examen radiogrfic ens mostra que est pintat sobre una tela que contenia una Verge amb Nen  d'estil giorgionesc.

No sabem exactament amb quina edat va arribar a Vencia, per Ridolfi afirma que fou vers als 10 anys. Va comenar a treballar com aprenent al taller de Giovanni Bellini, que era aleshores el pintor ms fams de la ciutat. En la formaci de Giorgione s'adverteixen influencies del seu mestre per tamb d'Antonello de Messina, personatge que don a conixer la tcnica de l'oli de Leonardo Vencia. De Leonardo tamb va prendre l'sfumato; i incls en l'actualitat es pensa que va rebre indicacions de Vittore Carpaccio en la seva etapa inicial.

Carrera artstica.
El seu talent va ser reconegut molt d'hora, segons els documents de l'poca, pel fet que vers al 1500, quan noms tenia 23 anys, segons la cronologia de Vasari, fou escollit per pintar el retrats del Dux Agostino Barberito i del condotiero Consalvo Ferrante.

Al 1504, li va ser encarregat un retaule en memria de Matteo Constanzo per l'esglsia de San Liberal  a la seva ciutat natal al 1507, rep per ordre del Consell dels Deu, el lliurament de pagament d'un quadre, avui perdut, per la decoraci de la nova Sala d'audincies del Palau Ducal.

Del 1507 al 1508 va treballar, junt amb altres artistes de la generaci de Tici, en els frescos de la faana del nou edifici de la Fondaco dei Tedeschi, seu dels mercaders alemanys a Vencia. Al segle XVIII, el gravador Antonio Mara Zanetti va realitzar unes cpies, gracies a les quals coneixem la disposici i la temtica; a ms d'unes petites restes que representaven la dona nua, conservats tots ells a la Galeria de la Acadmia de Vencia.

Ja havia participat en treballs similars a la Casa Soranzo, la Casa Grimani alli Servi i altres palaus venecians. Ams a ms havia pintat a colleccionistes privats per encrrec, diferncia bsica amb els seus contemporanis.que treballaren sobretot per a grans institucions, tant pbliques com l'Esglsia.

Vasari dna molta importncia en la vida del pintor a la trobada del pintor amb. Leonardo Da Vinci en la visita d'aquest a Vencia al 1500. aquest apropament va influir moltssim en la seva obra.

Mort prematura.
Al Setembre o Octubre de 1510 va morir a causa de la Peste que va assolar la ciutat de Venecia. Isabel d'Este, escriuria des de Mntua a Tadeo lbano, el seu corresponsal a Vencia, per tal que s'assegurs l'obra una Noce de Giorgione per a la seva collecci. Aquests desitjos es veieren frustrats quan haches va morir. La data de la seva mort, al 1510, la sabem grcies a aquesta correspondncia.

Tamb la mort de Giorgione es referida per Vasari a les seves Vides:
Mientras Giorgione atenda a honrarse a s mismo y a su patria, en el mucho conversar que l haca para entretener con la msica a muchos amigos suyos, se enamor de una seora y mucho gozaron el uno y la otra de sus amores. Ocurri que en ao de 1511 ella se contamin de peste; pero Giorgione, ignorante de su enfermedad, sigu tratndola y se contagi, de manera que en breve tiempo, a la edad de 34 aos, pas a la otra vida, no sin dolor de sus amigos, que le amaban por sus virtudes. 
Totes les fonts representen a Giorgione com un personatge de distingit i romntic encant, un gran amant, un gran music, capa d'expressar en l'art el plaer, l'esplendor, la sensualitat, matisada de potica melancolia, d'una Vencia que vivia moments d'esplendor cultural.

Desprs de la seva mort: El misteri Giorgione.
La manca de noticies sobre la seva vida, la dispersi de la seva obra, passades de m en m pels colleccionistes, sense haver estat fixe a cap esglsia pel seu carcter laic, fa que ja en el segle XVI es comencs a enfosquir la seva figura.

A ms ams, el fet que Tici termins algunes de les seves obres sempre a comportat confusi.
En el segle XVII, inexactituds transmeses pel seus bigrafs i les falsificacions (almenys n'hi ha 50) realitzades per Piero della Vecchia fomentaren la seva mitificaci, fins l'extrem de dubtar de la seva experincia principis del segle XIX.

A partir d'aqu, es realitzaren estudis cientfics seriosos sobre l'autor. Van contribuir a aclarir la seva figura la publicaci al 1800 del annim Morelliano, manuscrit de Marcantonio Michiel i la correspondncia d'Isabel de Este, publicada al 1888.

Des de 1925, els museus realitzen probes radiogrfiques als seus quadres per tal d'autentificar-los. De les obres de Giogione s'han fet radiografies a Venus, al 1931, Als tres filsofs al 1932 i la tempesta al 1939.

Es van celebrar exposicions antolgiques que van reunir gran part de la seva obra a Vencia al 1955 i al 1978.

Estil.

Els seus amplis coneixements el feien sobresortir amb gran nivell en la tcnica del fresc. Pero tamb destac en el tremp i l'oli sobre taula aix com en l'innovador s del llen.Dominava el dibuix, pero la seva concepci canviava segons el quadre.

Es poden advertir dos etapes en la seva evoluci estilstica:

En un primer moment es troba molt vinculat a la pintura dels mestres del Quattrocento veneci, tot i que comenava a sorgir d'una poderosa personalitat en el tractament del paisatge i la llum els temes religiosos tamb pertanyen a aquest perode. Destaca aix el Retaule de Castelfranco que culminaria aquesta fase, revelant ja innovacions en la disposici de les figures. Sense allunyar-se de la tradicional Sacra conversazione. ;

La plenitud de la seva obra aporta llibertat d'execuci i Riquessa. Possa en joc la tcnica a favor dels efectes cromtics i ms expressivitat. Destaca l's del paisatge per no com a marc sin com  personatge de l'obra. Exemples en son tant la Tempesta com els tres filsofs.

Innovacions.
Els avenos que va suposar la figura de Giogione en la pintura van ser:

 Riquessa cromtica: Us per part de Giorgione d'una gran gamma de colors, molt ms rica que la dels seus predecessors del Quattrocento, perqu considerava que per guanyar en expressivitat havien de sotmetre tots els elements al color;

s del llen: Fou l'inters pel color el que el va portar a emprar la nova tcnica del llen que substituiria la tradicional taula de la puntura italiana. La tela era fcil de transportar i molt ms econmica. A ms, oferia la possibilitat que sobre la textura s'aconseguissin efectes de colors ms adaptats a la seva esttica.

Paissatge com a part fonamental: De la perspectiva lineal del Quattrocento bassada en elements geomtrics i matemtics, Giorgione busca recolzar-se en elements atmosfrics i ambientals, deixants d'analitzar per separat les figures per donar una visi ms unitria en l'espai en el que estan situades. Per primer cop, Giorgione pinta paissatges amb figures en comptes de figures en paisatges. Aix s base important en el desenvolupament de l'art modern.

Quadres de gnere: La seva temtica es profana tot i comptar amb quadres religiosos als quals despossea de tot misticisme, propi de l'poca. No pretn moure's per la devoci, ni per les gestes histriques, ni composar escenes allegriques. s el que podrem anomenar L'art per l'art. ;

Obra.
 Home jove (El cantant apassionat) (Galera Borghese (Roma)): Giorgione va representar per a l'escola veneciana un avan similar al de Leonardo da Vinci a la Toscana vint anys abans superant la rigidesa arcaica i dotant a la pintura de ms llibertat en colors i temtica. Fou l'entrada del Cinquecento a la repblica veneciana. Giorgione, a ms a ms de retaules i retrats, va realitzar quadres sense el sentit didctic, devocional, allegric o mitolgic, en els que l'acci quedava substituda pel fet de la contemplaci de la bellesa a traves de les representacions de sentimients lrics o potics. Va exercir molta influncia en els seus contemporanis i en els seus immediats successors de l'escola veneciana, com Tizi, Sebastiano del Piombo, Palma el Vell, Giovanni Cariani i Domenico i Giulio Campagnola.

 Retaule o Palla de Castefranco (1505): Sacra conversazione, distribuda a travs d'una composici triangular en la que es veu a la Verge entronitzada amb el Nen, custodiada pels Sants Lliberal i Francesc d'Asss. Fou una obra d' encrrec en homenatge al fill del condotiero de la seva ciutat natal, com retaule de l'altar on se'l enterraria. Es de les poques obres de Giorgione que segueixen en la seva situaci original, en l'esglsia de Sant Lliberal. ;


 La tempesta (1508): Ha estat anomenat el primer paissatge de la histria de l'art occidental. El significat de l'escena no queda gaire clar
</doc>
<doc id="128314" title="Pont del Diable" nonfiltered="2619" processed="2612" dbindex="52825">

el Pont del Diable de Martorell, pont gtic d'origen rom sobre el Llobregat.;
el Pont del Diable de Tarragona, aqeducte rom que duia l'aigua a Trraco, tamb anomenat aqeducte de les Ferreres.
el Pont del Diable de Pineda de Mar.
el Pont del Diable de Ceret, sobre el Tec.
el Pont del Diable entre Sarroca de Bellera i Senterada, sobre el barranc de Sant Gens.;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128317" title="Simone Weil" nonfiltered="2620" processed="2613" dbindex="52826">
Simone Weil (Pars, 3 de febrer del 1909   Ashford (Anglaterra), 24 d'agost del 1943) fou una filsofa francesa.

D'origen jueu, desprs de llicenciar-se en Filosofia, treball com a professora d'aquesta especialitat i de grec en un institut de provncies francs. El seu pensament, a mig cam entre un cristianisme primigeni i radical i l'anarquisme, l'empenyeren a abandonar la seua cmoda posici social i a experimentar en ella mateixa les dures condicions de vida del proletariat. Aix ingress en la fbrica Renault per treballar com a pe. D'acord amb les seues idees, tamb, acud a  Barcelona per a participar com a brigadista internacional, s'incorpor a la columna Durruti, i s'estigu al front d'Arag. La seua delicada salut no li permet aguantar molt. El 1943, a causa sobretot de les dures condicions alimentcies que s'imposava a fi de no menjar ms que els que menys tenien, mor a Londres on es trobava exiliada a causa de la Segona Guerra Mundial.

Tot i la brevetat de la seua vida, 34 anys, sn sobradament coneguts els seus escrits sobre la guerra on s'entremescla el seu misticisme amb una gran clarividncia i originalitat respecte dels seu temps.


 Bibliografia en catal .

Simone Weil En espera de Du Barcelona : Edicions 62, 1965.

Simone Weil Escrits sobre la guerra Alzira: Bromera, 1997.

Simone Weil Autobiografia Espiritual i altres escrits de Marsella Paiporta: Denes (Collecci Rent), 2008;


Chavarria, Adri: "Simone Weil : Un pensament original" ;
A: L Espill nm. 14 (2003, tardor) p. 138-146

Chavarria, Adri: "Simone Weil : Uns cants tant purs com el silenci ?" ;
A: Serra d'Or nm. 511-512 (2002, juliol-agost) p. 16-19

Larrauri, Maite La guerra segons Simone Weil Valncia: Tndem, 2002.

Oton, Josep Simone Weil el silenci de Du Barcelona : Fragmenta Editorial, 2008.

 Bibliografia en castell .

En castell les obres completes de Simone Weil han estat editades per l'Editorial Trotta de Madrid entre 1993 i 2007. La mateixa editorial ha publicat la millor biografia sobre la nostra autora, escrita per una amiga seva. Es tracta de Pretment, Simone (1997) Vida de Simone Weil. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128320" title="Aqeducte de les Ferreres" nonfiltered="2621" processed="2614" dbindex="52828">

L'Aqeducte de les Ferreres (tamb anomenat Pont del Diable) s un pont aqeducte rom aixecat entre els costats del barranc dels Arcs al terme de Tarragona que duia aigua del riu Francol a l'antiga ciutat de Trraco. s un dels aqeductes ms monumentals i ben conservats de l'poca romana i el ms important de Catalunya.

Histria.
Malgrat que no es coneix la data exacta de la construcci de l'aqeducte, sembla probable que s'hagus aixecat al segle I dC, en l'poca de l'emperador August, coincidint amb el creixement de Trraco per la urbanitzaci de la part alta de la ciutat, seu del Concilium provinciae d'Hispnia Citerior.

L'aqeducte va estar en funcionament fins a l'edat mitjana. Va ser restaurat al segle X  sota el regne del califa Abd al-Rahman III de Crdova  i una altra vegada al segle XVIII. Durant el segle XIX i el segle XX es van dur a terme diversos treballs de conservaci per aturar el deteriorament del monument.

El 1905 es va declarar B Cultural d'Inters Nacional i el 2000 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO com a part del Conjunt arqueolgic de Trraco. Desprs de l'adquisici del terreny per l'Ajuntament de Tarragona, es va inaugurar l'any 2005 el Parc Ecohistric del Pont del Diable per a protegir tant el monument com el seu entorn natural.

Dimensions.


El pont t una llargada de 217 m i una alada mxima de 27 m, sense comptar la galeria de conducci de l'aigua, avui destruda, que devia fer uns 2 metres ms. Consta de dos nivells d'arcades sobreposades amb 11 arcs al nivell inferior i 25 arcs al nivell superior. Els arcs tenen una amplada (llum) de 6,30 m, una alada de 5,70 m (on no s'han d'adaptar al desnivell del barranc) i una gruixria de 1,86 m. La distncia entre els arcs s de 8 m. La cota de l'aqeducte al costat nord s de 56,8 m i la costat sud de 56,4 m.

Construcci.
Tota l'estructura del pont fou construda en opus quadratum, blocs de pedra regulars, tallats en forma de carreus lleugerament encoixinats i collocats en sec, sense morter a les seves juntes. El canal que duia l'aigua fou construt en opus signinum, amb un morter impermeable a base de cal i cermica. La pedra per l'obra fou treta d'una pedrera situada en un tur prxim al monument, conegut com coves de la Pedrera.

Recorregut.
La captaci de l'aigua al riu Francol es feia mitjanant una resclosa en un indret anomenat Torre del Comte, situat entre els pobles de Rourell i Puigdelf a uns 15 km de Tarragona. A partir d'aqu fou conduda per un canal cap a Trraco, primer en parallel al riu i des del pont del Codony seguint les corbes de nivell aprofitant els pendents naturals del terreny fins a arribar a la comella del barranc dels Arcs que es va salvar mitjanant el fams pont aqeducte. Al costat sud del barranc el canal seguia per l'antic cam de l'ngel i entrava a la ciutat per l'avinguda Catalunya on l'aigua fou recollida i depurada en un gran dipsit, anomenat castellum aquae (llat per torre d'aigua) i desprs distribuda per una xarxa de canonades de plom en la zona residencial de Trraco.

Llegenda del Pont del Diable.
Conta la llegenda que  
En temps de la dominaci romana i davant la necessitat que patia Tarragona d'aigua, calgu construir un aqeducte per tal d'unir dos turons separats per una profunda torrentera. La construcci anava endavant i quan ja estaven llestes les dues rengleres d'arcades, les fortes ventades i la fria de les tempestes enderrocaren el pont. El mestre constructor en veure l'enderroc del pont va dir tot desesperat que tant sols el dimoni podia fer un pont de mil anys de durada. Feta aquesta afirmaci se li present de sobte Satans i li digu que ell aixecaria un pont aquella mateixa nit amb pedra de la pedrera del Mdol que seria de forta durada. Se li oferiren trenta bosses plenes de moneda d'or i d'argent. Ms ell no volia diners. Deia que volia l'nima del primer que begus l'aigua que passs pel pont del diable. I tracte s tracte. El pont va sser construt i a l'endem el dimoni esperava a l'altra banda del pont el compliment de la paraula donada. Mentrestant, el mestre i els seus operaris des de l'altra part del pont li ensenyaren un ase que va sser el primer habitant que va beure d'aquella aigua.;

Curiositats.
El pont apareix en la pellcula La teta i la lluna de Bigas Luna de l'any 1994.

Visita.
L'aqeducte es troba a uns 4 km de Tarragona, a prop de l'autopista AP-7 (de Tarragona a Barcelona) i de la carretera N-240 (de Tarragona a Valls) al barri de Sant Salvador. Es pot accedir en cotxe particular fins a escassos metres del monument. Tamb es pot arribar en autobs urb des del centre de Tarragona amb les lnies 75 i 50. La visita s lliure.

 Galeria d'imatges .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128322" title="Idith Zertal" nonfiltered="2622" processed="2615" dbindex="52829">
Idith Zertal s una historiadora israeliana i professora universitria d'estudis jueus a la Universitat de Basilea. Ha publicat llibres sobre l'holocaust i la histria recent d'Israel.

 Obra .
 La naci i la mort, Palma, Lleonard Muntaner Editor, 2005.
 Israel's Holocaust and the Politics of Nationhood, Cambridge University Press, ISBN 0-521-85096-7.
 From Catastrophe to Power, Holocaust Survivors and the Emergence of Israel, University of California Press, 1998, ISBN 0520215788;

 Enllaos externs .
 Currculum, Plana de la universitat.
 Crtica, Miquel ngel Llauger;
 Crtica, El Llibreter;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128323" title="Joan Duran i Alemany" nonfiltered="2623" processed="2616" dbindex="52830">
Joan Duran i Alemany (Barcelona, 21 de setembre del 1896   22 d'abril del 1970) va ser compositor de pellcules i de ball. Ocasionalment sign amb el pseudnim R.Hosca.

 Biografia .
Estudi a l'Escola Municipal de Msica de Barcelona amb els mestres Enric Morera i Antoni Nicolau, i s'inici en la professi en conjunts de jazz com la Nic Fussly's Band i la Nut Crackers, amb les que recorregu Europa; tanmateix, el treball d'arranjador i compositor aviat reempla les d'instrumentista de piano. Tingu el seu primer contacte amb el mn cinematogrfic en la seva estada a Alemanya, quan fou contractat com a arranjador per la UFA. Posteriorment pass a Frana, per a treballar de director musical dels estudis de Joinville, aprop de Pars.

De tornada a Barcelona obtingu la feina de director artstic de Parlophon, que tant feu discos com produ pellcules (Caramellas 1929, dirigida per Josep Amich i Bert, Amichatis). En els anys quaranta es feu conegut per les seves peces de ball, com Pupudipu o Arrullo de amor, escrites molt sovint per a les pellcules en qu collabor  fent de director musical. En aquest darrer camp s'hi havia iniciat el 1940 amb el curt de Miquel Iglesias Msica, muchachos, i amb el llarg de Francesc Gibert Melodas prohibidas (1942), en qu mostr la seva tirada pel jazz i altres temes d'influncia nord-americana. Treball molt per a uns pocs directors fixos, com els de la productora Emisora Films d'Ignasi F. Iquino; a notar, especialment, la banda sonora de La nia de Luzmela (1949, Ricard Gascon). Es mantingu actiu fins a la mort.

A ms de compositor d'un centenar de bandes sonores, Joan Duran tamb fou autor de tres sardanes, diverses peces instrumentals i, especialment, gran quantitat de ballables (pas-dobles, fox, boleros i altres). Sembla que tamb es dedic a l'ensenyament de la msica.

 Obres .
 Dotze nadales populars, per a veu i piano;
 Meditaci, per a piano. Versions per a quartets de corda i de flautes;
 Montserratina. Estampa lrica catalana (ca. 1947);
 Oh Pepita!, fox-polka (1942);
 Pequeos estudios para clavicmbalo;
 Un puentecito, bolero (1960), escrit amb A.S. del Rivero;
 Quince primaveras: fox lento, per a veu i piano, amb lletra de Francesc Blanch;
 Romance para piano;
 Tierra de sol, bolero amb lletra de M. Parera;

 Per a orquestra .
Moltes de les composicions segents foren escrites originalment per a pellcules. Posteriorment tingueren vida prpia com a peces de ball

 Ballables, la majoria fox-trot, amb lletra de Vicent Moro Lanchares: Alegre bandolero (1946), Bella imagen (1947), Bello Tirol: marcha (1942), Brasil lejano, samba (1944), Cancin del amante, bugui (1947), Una chica con imn (1948), Cuando miro tus ojos (1945), Ivonne (1945), El kuruk (1947), Ojazos negros, marchia (1945), Partir (1944), Por el placer de besarte (1946), Qutate de mi camino, zambra (1946), Soar (1942), Tardes de Coimbra, marchia (1946 ), Un tirols en Pars, marcha (1942), Triunfar, gozar (1942), Yo siempre te querr (1942);
 Fox amb lletra de Rafael Jaimez Medina: Arrullo de amor (1942), El hada madrina (1945), Nina y Nicols (1942), Vuelve a mentir (1943);


 Archipilago, calypso (1964), signada amb el pseudnim R.Hosca;
 Barrabs, foxtrot (1942);
 Besa mis labios (1949), bolero amb lletra de Fernando Ruiz Arquelladas;
 Buen puyazo (1956), pas-doble per a orquestra i per a veu i piano;
 Bum, badabum!, vals con yodel (1942), lletra de Valent Castanys;
 Cameln (1941), can-fox de la pellcula El profesor Memorin;
 Carmela Flores. Pasodoble (1966);
 El cha del pach (1962), txa-txa-txa signat R. Hosca;
 Chico feliz (1964), fox amb lletra de F. Blanch;
 El cochero tirols, marcha con yodel (1942), lletra de Valent Castanys;
 Combinado de melodas (1942), espectacle teatral d'Ignasi F. Iquino, Francisco Prada Blasco, Concepcin Geij i Joaquim Gasa. Basada en la pellcula Boda accidentada. Comprn les peces Quimera, Soldaditos y aldeanas i altres;
 Covadonga, pasodoble (ca. 1954);
 Cuatro pasos (1964), bossa nova, lletra i msica de Duran;
 Curro Pinturas, pasodoble (1966);
 Embrujo gitano. Ballet espaol (1960), de la revista De Cuba a Espaa de Joaquim Gasa;
 Fiebre del charlestn (1959), msica i lletra de Duran. De la pellcula Charlestn;
 Madrugada (ca 1947), fox de la pellcula Ritmo en las ondas;
 Maraved (ca. 1935), pas-doble;
 Maravilla (ca. 1930);
 Mi canario (1936), tango amb lletra d'Amaro Garca Miranda;
 Mini-Choque, marchia (1948);
 Muchacha original (1945), fox amb lletra d'Antoni Angls Gilabert;
 Muchacho tmido (1943), fox amb lletra d'Iquino, de la pellcula Viviendo al revs;
 No entre sin llamar (1943), fox de la pellcula Viviendo al revs;
 Noche del Palmar (1942 ), bolero-fox amb lletra de J. Silva Aramburu, de la pellcula Vaya msica;
 Noches de la ciudad (1962), fox amb lletra de Josep Pal Latorre, de la pellcula Han matado a un cadver;
 Ojos de azul, danzn (1944), lletra de Ramon Quadreny;
 Ols y bravos, pasodoble (ca. 1954);
 Orqudeas de plata (1942), fox amb lletra de J. Silva, de la pellcula Vaya msica;
 El Papitu Santpere: setmanari sonor en dues planes i diverses seccions (1933), espectacle teatral de Joaquim Montero, amb msiques de Duran, (D.Mas), J.Torrents, Vicen Quirs, J.Viladomat, i (?) Pou;
 Parada fija, fox-beat (1962);
 Pilotos de Iberia: pasacalle (1951);
 Pu Pu Di Pu, can amb lletra de I.Iquino i F.Prada. Apareix a la pellcula El difunto es un vivo (Iquino, 1941);
 Qu importa si no me quieres! (1943), fox amb lletra d'Alberto Rochi;
 Romance infantil (1942), can-fox;
 Saxos Rock (1962), signat R. Hosca;
 Sevilla, paso doble (ca. 1929);
 Si escuchara mi corazn, fox lento (1956);
 Sin ti! (ca. 1940), can-fox, versions per a veu i orquestra, i per a piano, amb lletra i msica de J.Duran Alczar i Benito Ulecia;
 Solamente (1943), fox de la pellcula Turbante blanco;
 Somos padres de familia (1944), fox humorstic amb Antoni Losada Blanch i Antoni Angls;
 Soy un cartero tirols (1956), can humorstica;
 Tan solo un da (1944), can-fox amb lletra d'Antoni Angls;
 El triqui-truco (1945), marxa amb lletra de Ramon Quadreny, de la pellcula Eres un caso;
 Vaya vernicas (1933), pas-doble per a orquestra i per a veu i piano;
 Vieja guitarra (1940), pas-doble;
 Viejo caf del puerto (1948), fox amb lletra de Jos Mara lvarez Reymunde;
 Volvern aquellas horas, bolero (1948);
 Ya se fu (1936), tango amb lletra d'Amaro Garca Miranda;
 Zamora (ca. 1930);

 Msiques de pellcules .
 Pellcules de Miquel Iglesias: Msica, muchachos, curt-metratge (1941), Su excelencia el mayordomo (1942), Adversidad (1944), Las tinieblas quedaron atrs (1947), Ley del mar (1952), El fugitivo de Amberes (1954), El cerco (1955), Un heredero en apuros, No estamos solos i Los ojos en las manos (1956), Un tesoro en el cielo (1957), Tu marido nos engaa (1960), Carta a una mujer (1963), Despus del gran robo i Muerte en primavera (1965);

 Pellcules d'Ignasi F. Iquino: El profesor Memorin (1941), Boda accidentada i El pobre rico (1942), Fin de curso, El hombre de los muecos (1943),   Viviendo al revs (1943, juntament amb Josep Casas), Turbante blanco (1944, juntament amb Ramon Ferrs), El ngel gris (1947);

 Pellcules de Ricard Gascon: Un ladrn de guante blanco (1946), Cuando los ngeles duermen (1947), Conflicto inesperado i Don Joan de Serrallonga (1948; aquesta darrera, rodada en castell, fou doblada al catal el 1985), Ha entrado un ladrn i La nia de Luzmela (1949), El hijo de la noche (1950), El correo del rey (1951);


 1942 El capitn Tormentoso (Josep Maria Arolas), Legin de hroes (Joan Fortuny), Melodas prohibidas (Francesc Gibert), No te niegues a vivir (Pere Pujadas), Se ha perdido un cadver (Josep Gaspar), Vaya msica (?);
 1944 ngela es as (Ramon Quadreny), Tambor y cascabel (Alejandro Ulloa);
 1945 Eres un caso (Ramon Quadreny), Estaba escrito (Alejandro Ulloa), Se le fu el novio (Juli Salvador), El viajero del Clipper (Gonal P. Delgrs);
 1946 Es peligroso asomarse al exterior (Arthur Duarte, Alejandro Ulloa), Los habitantes de la casa deshabitada (Gonal P. Delgrs);
 1947 La gran barrera (Antonio Sau), Hroes del 95 (Ral Alfonso), Leyenda de Navidad (Manuel Tamayo), Mi enemigo el doctor (Juan de Ordua);
 1948 Alma baturra (Antonio Sau);
 1950 Tiempos felices (Enrique Gmez);
 1957 Sendas marcadas (Joan Bosch);
 1958 Ya tenemos coche (Juli Salvador);
 1960 La encrucijada (Alfonso Balczar), La mentira tiene cabellos rojos i Sentencia contra una mujer (Isasi), Sueos de mujer (Alfonso Balczar);
 1961 Tierra de todos (Isasi);
 1962 Al otro lado de la ciudad i Los castigadores (Alfonso Balczar), Han matado a un cadver (Juli Salvador), Solteros de verano (Alfonso Balczar), Vamos a contar mentiras (Isasi);
 1963 Escuadrilla de vuelo (Josep Llus Comeron) ;
 1964 Arriba las mujeres! i La boda era a las doce (Juli Salvador);
 1965 Estambul 65 (Isasi);
 1967 Breve visin de Tokio i Recuerdos de Bangkok (Josep Llus Comeron);
 1968 Elisabet (Alexandre Mart; basada en un conte de Josep Maria Folch i Torres, es reestren doblada al catal el 1981), En Baldiri de la costa (Josep Maria Font), Feria del Campo 68 (Juan Manuel de la Chica);
 1969 Espaa, pas de congresos (Josep Llus Font), Jerez y su vendimia (Rafael Campos de Espaa), Nuestro paso por Hong-Kong (Josep Llus Comeron), Quin soy yo? (Ramn Fernndez);

 Sardanes .
 Cors alegres (1947);
 Donzella enamorada (1955);
 Roser florit (1947);

 Enllaos .
 Filmografia IMDB de Joan Duran ;
 Filmografia de Joan Duran ;
 Llista de sardanes de Joan Duran;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128333" title="Jordi Mata i Viadiu" nonfiltered="2624" processed="2617" dbindex="52831">

Jordi Mata i Viadiu (Barcelona, 1966) s llicenciat en Histria i escriptor.

Ha estat un dels autors ms joves en adjudicar-se el premi Sant Jordi de novella, a l'edat de 30 anys. Preferentment s'ha dedicat a tal gnere, per tamb ha conreat la poesia, el teatre, el relat curt i l'assaig. Ha desenvolupat una faceta de divulgador d'aspectes curiosos o poc coneguts de la histria en publicacions com Serra d'Or, Sapiens i El Triangle.

La seva obra.
Prenent com a base que la intriga i el dubte governen la vida, que mai no sabem amb absoluta seguretat que succeir en els prxims minuts de la nostra existncia, Mata edifica una trajectria literria allunyada d'etiquetes generacionals i de modes ms o menys passatgeres.

El 1985 va guanyar el seu primer premi literari, el Mecanoscrit, amb un conte, La biblioteca dels Gim, que significava l'inici d'un perode que es perllongaria fins el 1995 amb una peculiar pardia del gnere negre, El capvespre de l'heroi, perode marcat bsicament per la irrupci del fantstic en un mn convencional i ordenat, tot entenent all fantstic no com quelcom vinculat a all monstrus o terrorfic, sin com all que encara roman ocult en la realitat quotidiana, els aspectes obscurs de la cincia o d'un passat encara pendents de descobrir, tot i que latents en el dia a dia, que ocasionalment exploten i pertorben els esdeveniments habituals.

Dins d'aquest mbit, les seves cinc primeres novelles, L'esps infernal (1990), Amors malets (1992), El comprador (1994), Madame Guignol (1995) i El capvespre de l'heroi, presenten unes caracterstiques comunes malgrat la diversitat de les peripcies que es narren. A ms del plantejament d'un enigma que s la clau de la histria, que condiciona i afecta la vida dels protagonistes de cada llibre, el temps i la mort, i sobretot els intents d'enganyar-los i vncer-los, sn aspectes temtics recurrents en aquestes obres. Sobreviure accidentalment en un cos ali i no desitjat (L'esps infernal), indagar en una part de la memria que se suposa heretada amb finalitats nobles per inconfessables (Amors malets), trobar amb fonament una via cap a la immortalitat (El comprador), habitar des de les tenebres un lloc i una poca per nocions de deure i de justcia (Madame Guignol), i descobrir la fragilitat d'un teric mn real que va desintegrant-se brutalment dia a dia (El capvespre de l heroi), sn els diferents arguments que emanen d'aquesta elucubraci sobre l'afany de superar la mort.

Cada obra posseeix trames i influncies que les singularitzen. A L'esps infernal, el matrimoni ents com a mxima encarnaci de la confiana d un sser hum en un altre s envestit sense pietat; a Amors malets, el paper de la famlia com a organitzaci tradicionalment benfica i acollidora s esbocinat i transformat en el mirall d'una simblica esclavitud; a El comprador, se li dna un tomb de rosca al mite de Faust tenint en compte coneixements cientfics oblidats; a Madame Guignol, una narraci al voltant dels clssics fantasmes amb una estructura que inclou contes intercalats que guien cap a la conclusi (deutora en gran part d Els tres impostors, d'Arthur Machen), la solitud s un esper per explorar mns nous amb un esperit adolescent per a punt de penetrar en la perspectiva adulta; i a El capvespre de l'heroi, que cont homenatges a Homer, Joyce, Proust, Conan Doyle i Unamuno, s'esbossa, concretada en la figura d'un celebrrim detectiu, la fugacitat de la fama i la facilitat amb que l'oblit pot atrapar qualsevol.

Mata va canviar totalment de matria el 1996 amb Reines i peons, una incursi en un realisme cru i contemporani que planteja un discurs social, l'arbitrarietat amb la que s'adjudica ra o bogeria a un individu i la impossibilitat de la llibertat. En aquesta obra tamb apareix per primera vegada un tema que es repetir en posteriors novelles: les tortuositats del poder, els seus manejos i les conseqncies de relacionar-s'hi des del desavantatge. Les mltiples cares de tal poder (poltic, social i fins tot familiar) s'enfrontaran a un personatge, Alois Berchtold, un okupa amb un passat que inclou una estranya estada en un manicomi, que lluitar per trobar un lloc en un mn que ha enterrat els valors d'una poca en qu la utopia semblava factible. Gaireb coincidint en el temps amb Reines i peons, la breu El cor dels enemics (1995), influda pels esdeveniments bllics que aleshores afligien els Balcans, aprofundeix en el vessant realista.

Mata assoleix la seva consagraci a les acaballes del 1996, quan guanya el premi Sant Jordi de novella amb El misteri de Berln. En aquesta obra exhibeix dots d'historiador per barrejar amb solvncia una realitat passada, construda rigorosament, amb una ficci hereva dels films dels anys 30 i 40 pel que fa a ritme. Sobre un fons de comdia, el relat del suposat intent de segrest de Marlene Dietrich organitzat pels nazis i en el que Hitler, Roosevelt i Hitchcock entre d'altres figurants illustres treuen el nas, recorda l'afany del poder per controlar qualsevol manifestaci artstica  en aquest cas el cinema- que li permeti difondre la seva propaganda entre les masses. Contra aix, el factor atzar, encarnat en la trama per la intervenci d un humil personatge, un extra cinematogrfic, s'alar com all que permet a la humanitat una esperana, una vida lliure d'un control absolut.

En resposta a algunes reacciones irades ocasionades pel fet que el premi Sant Jordi ans a mans d'alg sense cap fama ni rellevncia meditica, Mata escriu La compassi del dimoni, amb voluntat de stira, envers qui s'erigeixen en capdavanters de la veritat i rbitres del gust. Els falsos intellectuals, amb la seva defensa d'uns poders que els mantenen a canvi del seu paper de pregoners, i els tertulians maniqueus i els autoproclamats gurus culturals, que distribueixen llagots o insults segons el grup editorial o el partit poltic que els marca flies i fbies, sn retratats en una trama de trets policacs. L'obra va gunayar el premi Joanot Martorell el 1998.

La seva segent obra, La segona mort de Shakespeare, va aconseguir una unanimitat crtica positiva i un altre guard, el premi Nstor Lujn de novella histrica, el 1999. Ms enll de l'ancdota principal, les teriques relacions de naturalesa homoertica entre William Shakespeare i Christopher Marlowe, que explicarien per qu un escrivia realment des de l'ombra all que l'altre signava ms tard i enfortia la seva fama, all interessant d'aquest relat es troba en la revisi d'aquelles certeses que han passat de generaci en generaci sense suscitar discussions. Els dubtes sobre Shakespeare, que l'autor no treu del no-res i que exposa sense voler donar o negar la ra a qui sigui, noms sn una excusa per posar en evidncia la infallibilitat del dogma, en aquest cas el dogma histric, tan frgil com qualsevol realitat humana. Compta amb un treball minucis pel que fa a l'ambientaci fsica i ideolgica de l'Anglaterra de final del segle XVI i principi del segle XVII.

La segent novella de Mata, Una altra guerra per a Ney, no apareixer fins el 2002, desprs d'un parntesi de tres anys. L'obra s'inspira en un fet real esdevingut en un estat esclavista dels EE.UU. el 1819: un home va assegurar ser el mariscal Michel Ney, un dels lloctinents de Napole, quan constava que tal personatge havia estat afusellat quatre anys abans. La histria d'aquesta  resurrecci , que mai no va poder comprovar-se del tot, serveix al novellista per desenvolupar un discurs sobre la necessitat de les segones oportunitats que mereix qualsevol sser hum i per denunciar la hipocresia d'una societat que valora les aparences por damunt de la llibertat individual.

El 2004 es publica En algun punt de les muntanyes d'Ararat, una obra tamb localitzada als EUA, per aquest cop ambientada en els temps actuals. Els discutibles lmits tics de la religi i de la televisi se sumen en un terrible exercici destinat a perpetrar un frau colossal, un rentat de cervell revestit d'espectacle visual. D'aleshores en, mentre es couen noves creacions en format de llibre, Mata s'ha dedicat a la seva faceta de divulgador de la histria en les publicacions esmentades a l'inici.


Obra.
Novella.
En algun punt de les muntanyes d Ararat. Edicions 62; collecci El Balanc, nm. 495. Barcelona, setembre 2004.
Una altra guerra per a Ney. Editorial Crulla; collecci Gran Angular, nm. 125. Barcelona, mar 2002.
La segona mort de Shakespeare. Columna Edicions; collecci Clssica, nm. 352; novella histrica, nm. 17.
La compassi del dimoni. Edicions Bromera; collecci L'Eclctica, nm. 64.
El misteri de Berln. Edicions Bromera-Columna Edicions; collecci L'Eclctica, nm. 50. ;
Amors malets. Edicions Bromera; collecci Espurna, nm. 32. Alzira, Valncia, mar 1997.
El misteri de Berln. Columna Edicions; collecci Clssica, nm. 214.
Reines i peons. Columna Edicions-Edicions Bromera; collecci Moderna, nm. 82.
Reines i peons. Edicions Bromera; collecci L'Eclctica, nm. 40.
Madame Guignol. Edicions Can Sifre; collecci Les Illes, nm. 2.
El capvespre de l'heroi. Edicions Bromera; collecci L'Eclctica, nm. 32.
El comprador. Edicions Bromera; collecci Els Nostres Autors, nm. 26. Alzira, Valncia, octubre 1994.
Amors malets. Edicions Bromera; collecci Els Nostres Autors, nm. 15. Alzira, Valncia, mar 1992.
L'esps infernal. Edicions Bromera; collecci L'Eclctica, nm. 6. Alzira, Valncia, setembre 1990.

Narrativa breu.
Histries fora de manual. Germania serveis grfics, s.l.; collecci Xquer, nm. 1. Alzira, Valncia, novembre 1995.
El cor dels enemics. Ajuntament de Xtiva. Premi del XIV L'Encobert. Xtiva, Valncia,  juny 1995.
Johannes Anglicus. Area de Cultura de l Ajuntament de Mislata. Collecci Literatura Breu. Mislata, Valncia, juny 1994.
Jard de marbre. Obra collectiva. mnium Cultural Baix Camp-Reus/Edicions El Mdol; collecci Escornalbou, nm. 11. 1992.
Narracions Biennal 91. Obra collectiva. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1991.

Poesia.
Episodis de la construcci d'un castell de cartes. Edicions de la Vorera, s.l.; collecci Fulla de paper, 1. Premi de Mar, abril 1999.

Teatre.
La picada de l'abella reina. L'orgia de Marsella. Edicions Tres i Quatre; collecci Teatre, nm. 42. Valncia, octubre 1997.

Assaig.
El wagnerisme a Barcelona: instrumentalitzaci i faana. Agrupaci per al foment de la Cultura Catalana. Barcelona, mar 1995.

Obra traduda al castell.
El misterio de Berln. Ediciones del Bronce; collecci Cuadernos del Bronce, nm. 30. Premi del XXXVII Sant Jordi. Barcelona, novembre 1998.

Premis literaris (selecci).
1999 Nstor Lujn per La segona mort de Shakespeare;
1998 Joanot Martorell de narrativa per La compassi del dimoni;
1996 Sant Jordi per El misteri de Berln;
1995 Ciutat d'Alzira per Reines i peons;
1994 Baltasar Porcel per El cor dels enemics;
1994 L'Encobert per El cor dels enemics;
1994 Ciutat d'Eivissa per Madame Guignol;
1991 Antoni de Bofarull per Nemrod;
1990 Premi especial per la Pau i els Drets Humans del IX Certamen Potic Juvenil del Club d'Amics de la UNESCO de Barcelona.
1985 Mecanoscrit per a escriptors indits fins a 20 anys (convocat per l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana) per La biblioteca dels Gim;

Enllaos externs.
Pgina oficial;
Jordi Mata al AELC;
Fitxa de l'Instituci de les Lletres Catalanes;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128334" title="Andrea del Sarto" nonfiltered="2625" processed="2618" dbindex="52832">

Andrea del Sarto (Gualfonda, prop de Florncia, 16 de juliol de 1486 - 21 de gener de 1531) va ser un pintor itali del Renaixement.

 Biografia .
Fill d'un sastre (en itali sarto) anomenat Agnolo di Francesco i de Costanza di Silvestro, tamb filla d'un sastre, als set anys pass a ser aprenent d'un pintor anomenat Gian Barile que, en veure els seus grans progressos l'envi al taller de Piero de Cosimo.

Del 1508 son les seves primeres obres, inspirades directament en els pintors que li resultaven ms familiars a ell i al seu amic Franciabigio. Els frares del convent de l'Annunziata li van encarregar completar els frescos inacabats comenats l'any 1460 per Alessio Baldovinetti i continuats per Cosimo Rosselli. L'any 1509 li van ser encarregades cinc histries de miracles de sant Felip Benizzi, que va finalitzar l'any segent. Aquests frescos son de carcter molt descriptiu, semblants a l'estil de Domenico Ghirlandaio a les esglsies de Santa Trinita i de Santa Maria Novella, per renovats pel que fa al llenguatge, que es decanta ms per una atmosfera propera a Leonardo da Vinci i amb un ritme ms dinmic. 

Es creu que va viatjar a Roma vers el 1510, el que li hauria perms conixer els desenvolupaments pictrics de Rafael en l'Adoraci dels Reis Mags (1511) i en El Naixement de la Mare de Du (1514). El seu llenguatge formal, d'una narrativa prpia del segle XV, s'enriqueix amb les matisades atmosferes i els estilismes propis de Leonardo i Rafael. El gran nombre de dibuixos del periode segent, que li van donar fama com a dibuixant, el mostren molt atent als ensenyaments de Miquel ngel, a la singularitzaci de la imatge plstica  com a la Mare de Du amb Infant i sant Joan nen de la Galeria Borghese, en qu a  ms dels escoros de la cara de l'Infant i del bra tens de Sant Joan, la representaci mostra un dinamismo frentic, accentuat per la freda composici dels colors. 

L'any 1514 va comenar a treballar en els frescos monocroms del claustre Scalzo de Florncia, que completar, amb moltes interrupcions, el 1526, constituint-se en una llarga experincia que travess tota la seva obra.


Si amb la monocromia transmet un diseny concebut com baix relleu, la Mare de Du de les harpies de la Galeria dels Uffizi, de l'any 1517, amb evidents referncies a Fra Bartolomeo, gaireb sembla una escultura, collocada sobre un pedestal.

A finals de 1517 o principis de 1518 es cas amb Lucrezia del Fede, vdua des de setembre de 1516 de Carlo di Domenico Berrettaio.

Es dedic la retrat de forma espordica. Aquest era un gnere molt allunyat dels interessos d'Andrea, ms inclinat a l'articulaci complexa de la figuraci, com es pot apreciar al Retrat de Dona, al Museu del Prado de Madrid, que representa la seua muller; o en el Retrat d'escultor, avui dia a Londres, en el qual hi ha qui ha vist el seu amic Jacopo Sansovino o fins i tot Baccio Bandinelli.

Vers al maig de 1518 viatj a Frana, invitat per Francesc I, per al qual ja havia fet a Florncia una Mare de Du amb Infant, santa Isabel i sant Joan nen, actualment al Louvre, i altres obres 
avui perdudes. El llen t una qualitat pictrica propera al guix, senyal de la crisi amb la qual els seus conemporanis Rosso Fiorentino i Pontormo s'inclinaran vers les deformacions manieristes, mentre que Andrea, un cop esgotada la seva vena original, opta per la reelaboraci de motius antics, sovint confiats al seu taller.

Torn a Florncia l'any 1520. Hi va renovar les tradicionals imatges de les Piet florentines, tal i com es pot apreciar a les composicions que avui dia es conserven a Viena i del Palau Pitti, aquesta ltima pintada per a les monges de Sant Pere de Luco, a Mugello  on Andrea s'havia refugiat l'any 1523 fugint de l'epidmia de pesta  i inspirada en la Pietat de Fra Bartolomeo.

Al quadre de la Mare de Du de la Scala (~1522), l'atenci del pintor se centra en la definici d'un progressiu rigor en la composici, reafirmant els efectes de la monumentalitat compositiva, que expresen en les figures una naturalesa substancial.

Va morir de pesta l'any 1531.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128342" title="Polietil" nonfiltered="2626" processed="2619" dbindex="52835">

El polietil o polietil s qumicament el polmer ms simple. Es representa amb la seva unitat repetitiva (CH2-CH2)n. Per la seva alta producci mundial (aproximadament 60 milions de tones sn produdes anualment (2005) al voltant del mn) s tamb el ms barat, sent un dels plstics ms comuns. s qumicament inert. S'obt de la polimeritzaci de l'etil (de frmula qumica CH2=CH2 i anomenat et per la IUPAC), del que deriva el seu nom.

Aquest polmer pot ser produt per diferents reaccions de polimeritzaci, com per exemple: 
Polimeritzaci per radicals lliures, ;
Polimeritzaci aninica, ;
Polimeritzaci per coordinaci d'ions o ;
Polimeritzaci catinica. ;
Cadascun d'aquests mecanismes de reacci produeix un tipus deferent de polietil.

El polietil s un polmer de cadena lineal no ramificada. Encara que les ramificacions sn comunes en els productes comercials. Les cadenes de polietil s'arreglen baixant de la temperatura d'estovament Tg en regions amorfes i semi-cristallines.

 Classificaci i propietats fsiques .
L'abreviatura de polietil comunament utilitzada s PE. Els polietilens poden classificar-se en:
PEBD (en angls conegut com LDPE o PE-LD): Polietil de Baixa Densitat;
No txic;
Flexible;
Lleuger;
Transparent;
Inert (al contingut);
Impermeable;
Poca estabilitat dimensional, per de fcil processament;
Baix cost;
PEAD (en angls conegut com HDPE o PE-HD): Polietil d'Alta Densitat; densitat igual o menor a 0.941 g/cm3. T un baix nivell de ramificacions, per la qual cosa la seva densitat s alta, les forces intermoleculars sn altes tamb. La producci d'un bon PEAD depn de la selecci del catalitzador, alguns dels catalitzadors moderns inclouen els de Ziegler-Natta, el desenvolupament dels quals va culminar amb el Premi Nobel.
Resistent a baixes temperatures;
Alta resistncia a la tensi, compressi, tracci;
Baixa densitat en comparaci de metalls o altres materials;
Impermeable;
Inerta (al contingut), baixa reactivitat;
No s txic.
Poca estabilitat dimensional, creep;
PELBD: Polietil lineal de baixa densitat;
UHWPE: Polietil d'ultra alt pes molecular;
PEX: Polietil amb formaci amb xarxa;



Aplicacions.

PEBD:
Borses de tot tipus: supermercats, botigues, panificaci, congelats, industrials, etc.;
Pellcules per a agro;
Recobriment de squies;
Envasament automtic d'aliments i productes industrials: llet, aigua, plstics, etc.;
Stretch film;
Base per a bolquers d'un sol s;
Borses per a srum;
Contenidors hermtics domstics;
Basar;
Tubs i poms: cosmtics, medicaments i aliments;
Canonades per a reg.
PEAD:
Envasos per a: detergents, lleixiu, olis automotor, xamp, lactis;
Bosses per a supermercats;
Basar i menatge;
Calaixos per a peixos, gasoses, cerveses;
Envasos per a pintura, gelats, olis;
Tambors;
Canonades per a gas, telefonia, aigua potable, mineria, lmines de drenatge i s sanitari;
Tests;
Bosses teixides;
Guies de cadena, peces mecniques.

Copolmers d'Etil.
En addici a la polimeritzaci amb alfa-olefines, l'etil pot polimeritzar-se per mitj d'un gran nombre de monmers diferents. Exemples d'aquests monmers sn el acetat de vinil que resulta en el copolmer d'etil-vinil acetat o EVA, l's del qual s com en sandlies i Sabates esportives amb soles escumejades; gran varietat d'acrilats poden ser obtinguts tamb.

Histria.
El polietil va ser sintetitzat per primera vegada pel qumic alemany Hans von Pechmann qui per accident ho va preparar en 1898 mentre escalfava diazomet. Quan els seus collegues Eugen Bamberger i Friedrich Tschirner van caracteritzar la substncia grasosa i blanca que el va crear, van descobrir llargues cadenes compostes per -CH2- i el van anomenar polietil.

El 27 de mar de 1933 va ser sintetitzat com ho coneixem avui dia, per Reginald Gibson i Eric Fawcett a Anglaterra, qui treballaven per als laboratoris ICI. Aix va ser assolit aplicant una pressi d'aproximadament 1400 bar i una temperatura de 170C, on en un autoclau va ser obtingut el material d'alta viscositat i color blanquins que avui dia es coneix.

La pressi requerida per a assolir la polimeritzaci de l'etil era massa alta, per aix s que la investigaci sobre catalitzadors realitzada per l'Alemany Karl Ziegler i l'itali Giulio Natta, que va donar origen als catalitzadors Ziegler-Natta va valer el reconeixement del ms fams premi a la cincia a nivell mundial, el premi Nobel en 1963 pel seu aport cientfic a la qumica. Amb aquests catalitzadors s'assoleix la polimeritzaci a pressi normal.

Aplicacions modernes.
El polietil pot formar una xarxa tridimensional quan aquest s sotms a una reacci covalent de "vulcanitzat" (cross-linking en angls). El resultat s un polmer amb efecte de memria.

L'efecte de memria en el polietil i altres polmers consisteix que el material possex una forma estable o permanent i a certa temperatura, coneguda com temperatura d'obturaci, ja sigui *g o T, o una combinaci, es pot obtenir una forma temporal, la qual pot ser modificada simplement al escalfar el polmer a la seva temperatura d'obturaci.

L'efecte trmic de memria en els polmers s diferent de l'efecte trmic de memria en els metalls, trobat en 1951 per Chang i Read en el qual hi ha un canvi en l'arranjament cristall per mitj d'un re-acomodament martenstic, en els polmers aquest efecte es basa en forces antrpiques i punts d'estabilitat fsica (nusos entre cadenes) o qumica (vulcanitzat).

En el cas del polietil amb efecte trmic de memria, els usos ms comuns sn pellcules termoencogibles, allants i empaquetatges.

Altres polmers que presenten l'efecte trmic de memria sn: Poli(norborn), poliuretans, poliestir modificat i gaireb qualsevol polmer o copolmer que sigui cristall o amorf que pugui formar una xarxa tridimensional.

Polmers amb problemes per a l'efecte trmic de memria: Polipropil.

Altres noves aplicacions de PE inclouen el compost de farina de fusta i PE en percentatges que van des de 10% de fusta fins a 70% d'aquesta en pes. El resultat s un compost estable de major densitat que el PE. Equip especial per al seu processament s recomanat aix com additius d'acoblament i ajudes de procs, en peces grans tamb s'usen els escumants per a reduir la densitat de la pea.

Processament.
El Polietil s'usa per a diferents tipus de productes finals, per a cadascun d'ells s'utilitzen tamb diferents processos, entre els ms comuns es troben:
Extrusi: Pellcula, cables, fils, canonades.
Model per injecci: Parts en tercera dimensi amb formes complicades;
Injecci i bufat: Ampolles de diferents grandries;
Extrusi i bufat: Bosses o tubs de calibre prim;
Rotomoldeig : Dipsits i formes buides de grans dimensions;

El polietil t un color llets translcid, aquest color es pot modificar amb tres procediments comuns:
Afegir pigment pols al PE abans del seu processament;
Acolorir tot el PE abans del seu processament;
Usar un concentrat de color (conegut en angls com masterbatch), el qual representa la forma ms econmica i fcil d'acolorir un polmer.

Additius necessaris per a l's final sn importants, depenent de la funci final es recomanen per exemple: Antioxidants, antiinflamants, antiesttics, antibacterians.

Vegeu tamb.
Poliolefina;
Polipropil;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128344" title="Subxarxa" nonfiltered="2627" processed="2620" dbindex="52836">
Una subxarxa consisteix a dividir les IP en diferents subxarxes per agilitzar-ne l'administraci i millorar-ne la seguretat.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128345" title="Bohoyo" nonfiltered="2628" processed="2621" dbindex="52837">

Bohoyo s un municipi de la provncia d'vila que agrupa els nuclis de Bohoyo, Navamediana, Navamojada i Los Guijuelos. T una poblaci d'uns 400 habitants, i est envoltat per la serralada de Gredos.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128350" title="Quattrocento" nonfiltered="2629" processed="2622" dbindex="52838">


El Quattrocento (paraula italiana que en significa quatre-cents) s un dels perodes ms importants del panorama artstic europeu. Es situa al llarg de tot el segle XV, i s la primera fase del moviment conegut com Renaixement.

Aix s anomena tamb Primer Renaixement, o Renaixement primerenc o Baix Renaixement, i s'ubica a Itlia -encara que es parla tamb d'un Renaixement Nrdic, per el Renaixement Nrdic, si b s coetani a l'itali t expressions formals i conceptuals molt diferents del "Quattrocento".

"La font s Florncia". 
Els Mdicis dinastia de mecenes i colleccionistes, permeten el desenvolupament del renaixement des de la ciutat de Florncia amb el seu diner i el seu poder.

Amb la Caiguda de Constantinoble, savis i artistes bizantins fugen dels turcs otomans i viatgen cap a Itlia per installar-se en les riques ciutats-estat com Florncia o la "Serenssima Repblica de Vencia". Tamb es compten els Estats Pontificis en aquesta dinmica. Cada potestat paga per obres de belles arts amb temes religiosos primordialment.

L acumulaci de riqueses en els burgs italians al llarg de l  edat mitjana a causa de la situaci privilegiada de la pennsula itlica per a les rutes comercials del Mediterrani va possibilitar una abundncia de diners i d'informaci cultural.

En aquesta abundncia est l'origen de tot un moviment a favor de les arts a la "bota" italiana. Els Papes financen tamb l'embelliment de la ciutat del Vatic per sobre de la ciutat dels emperadors romans : Volta de la Capella Sixtina.

Com a part d'aquest procs els tallers de mestres ensenyen nombrosos deixebles ; els deixebles de vegades pinten les cares d'ells (vegeu el  de Caravaggio).*(Michelangelo Merisi ms conegut com el "Caravaggio" s posterior al Quattrocento).

En aquesta poca apareix la figura de l'artista genial, pel que s'abandona definitivament l'anonimat, i sorgeix el taller del mestre, que s qui rep els encrrecs dels clients. L'home s l'obra ms perfecta de Du. Es pinta la figura humana independentment del que representi.
L'art que es crea en aquesta poca s de major qualitat respecte a l'anomenat Trecento. En aquest art s'evolucionen tcniques de pintura, aconseguint la perspectiva; en escultura torna a la imitaci de la clssica grega i romana, i respecte a l'arquitectura hi ha un retorn a les lnies de l'art grec i rom. En general aquest art s de lnies ms pures que el seu predecessor europeu, el Gtic, sent de menor mida i simplicitat. 

Els mxims exponents d'aquesta poca sn:

Escultura: Donatello i Ghiberti.
Pintura: Masaccio, Fra Angelico, Sandro Botticelli, Piero della Francesca.
Arquitectura: Filippo Brunelleschi i Leon Battista Alberti.

 Vegeu tamb . 

Belles Arts;
Renaixement;

 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128355" title="Karl Landsteiner" nonfiltered="2630" processed="2623" dbindex="52839">

Karl Landsteiner ( Viena, Imperi austrohongars 1868 - Nova York, EUA 1943 ) fou un patleg i professor universitari nord-americ, d'origen austrac, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1930.

Bibliografia.
Va nixer el 14 de juny de 1868 a la ciutat de Viena, en aquells moments situada a l'Imperi austrohongars per que avui dia s la capital d'ustria. Va estudiar medicina a la Universitat de Viena, on es doctor el 1891. Posteriorment ampli els seus estudis i es gradu en qumica sota la supervisi de Hermann Emil Fischer. El 1908 fou nomenat professor de patologia, i posteriorment ho fou a La Haia aix com a Nova York, on a partir de 1922 treball al Rockefeller Institute for Medical Research.

Desprs d'obtenir la nacionalitat nord-americana durant la dcada del 1930, Landsteiner mor el 26 de juny de 1943 a la ciutat de Nova York a conseqncia d'un infart de miocardi.

Recerca cientfica.
L'any 1901 revolucion el mn mdic amb el seu sistema modern de classificaci dels grups sanguinis mitjanant la seva identificaci per l'algutinaci qumica de la sang. Per aquesta investigaci l'any 1930 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia.

Posteriorment l'any 1937, amb la collaboraci del genetista Alexander S. Wiener, identific el Factor Rh o Factor Rhesus.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Landsteiner sobre la superfcie de la Lluna.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1930;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128357" title="Santiago Caizares" nonfiltered="2631" processed="2624" dbindex="52840">
Jos Santiago Caizares Ruiz va ser un futbolista nascut el 18 de desembre de 1969 a Madrid encara que des de petit va residir a la localitat manxega de Puertollano. Va jugar en la posici de porter al Celta de Vigo, Reial Madrid i sobretot al Valncia CF, equip on va deixar de jugar el 19 de maig del 2008 i on ha militat la major i ms reeixida part de la seua carrera.

Biografia.

Amb 16 anys va ingressar a les categories inferiors del Real Madrid. 
Ms tard va anar passant per diversos equips: Elx (1990), Mrida (1991) i Celta (1992); aquest ltim va ser l equip que el va impulsar en la seua carrera professional. El 6 de setembre de 1992 va debutar en primera divisi amb l equip gallec, aconseguint ser el porter menys golejat aquella mateixa temporada.
En la temporada 94-95 va tornar al Real Madrid on l arribada de l entrenador itali Fabio Capello i del porter alemany Bodo Illgner li van tancar la porta a la titularitat. Quan li va arribar una oferta del Valncia CF en 1998, no la va rebutjar.
Amb l equip valencianista va guanyar l any 1999 la Copa del Rei, Caizares ja era titular, i amb ell arribaren els ttols. La Supercopa d Espanya aquell mateix any. En la temporada 2001-2002, la lliga, a l igual que en la temporada 2003-2004 i en aquella mateixa temporada tamb va guanyar la Copa de la UEFA i la Supercopa d Europa.

Amb l'arribada de l'entrenador Ronald Koeman al Valncia CF, durant la temporada 2007/08, el porter va ser relegat de l'equip, juntament amb David Albelda i Miguel ngel Angulo. Un cop marxat l'entrenador, a l'abril del 2008, va decidir rescindir el seu contracte amb l'entitat valenciana.

Selecci nacional.
Ha sigut internacional amb la selecci espanyola en 46 ocasions. El seu debut va ser el 17 de novembre de 1993 en un decisiu partit en Sevilla contra la selecci de Dinamarca en el qual Espanya es jugava la classificaci per a la Copa del Mn d Estats Units 1994. El porter titular era Andoni Zubizarreta per va ser expulsat, i Caizares va ingressar al camp, essent un dels jugadors determinants del partit.

Ha estat convocat per a les Copes del Mn de 1994, 1998 i 2006. En el de 2002 es perfilava com a titular per un inoport accident domstic va impedir que pogus jugar. 
Tamb ha sigut convocat per a las eurocopes de 1996, 2000 i 2004.

Clubs. 
 Elx 1990 - 1991 (Segona divisi);
 Mrida 1991 - 1992 (Segona divisi);
 Celta - 1992 - 1994;
 Real Madrid - 1994 - 1998;
 Valncia CF - 1998 - 2008;

 Ttols . 





Nacionals.
4 Lligues ( 1994-1995 i 1996-1997 amb el Real Madrid i 2001-2002 i 2003-2004 amb el Valncia CF).
2 Copes del Rei (1999 i 2008 amb el Valncia CF);
1 Supercopa d Espanya (1999 amb el Valncia CF);

Internacionals.
1 Lliga de Campions (1997-1998 amb el Real Madrid).
1 Supercopa d Europa (2004 amb el Valncia CF).
1 Copa de la UEFA (2003-2004 amb el Valncia CF).
Campi olmpic en Barcelona 92.

Distincions individuals.
4 Trofeus Zamora (1992-1993 amb el Celta de Vigo i 2000-2001, 2001-2002 i 2003-2004 amb el Valncia CF.

Referncies.


 Enllaos externs .
 Caizares a www.lfp.es ;
 Pgina de les fans de Santiago Caizares ;
 Ficha de Caizares com a jugador de la selecci ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128359" title="Goran Bregovi?" nonfiltered="2632" processed="2625" dbindex="52841">

Goran Bregovi  (Sarajevo, 22 de mar de 1950), s un reconegut msic compositor que ha destacat amb les seves obres per a bandes sonores de nombroses pellcules. 

 Discografia .
Kad bi bio bijelo dugme (1974);
Ima neka tajna veza (single) (1974);
Sta bi dao da si na mom mjestu (1975);
Eto! Bas hocu! (1976);
Milovan / Goodbye Amerika (singlovi) (1976);
Koncert kod Hajducke Cesme (uzivo) (1977);
Bitanga i princeza (1979);
Dozivjeti stotu (1981);
Singl ploce 1974 - 1975 (1982) ;
Singl ploce 1976 - 1980 (1982);
Uspavanka za Radmilu M. (1983);
Kosovka djevojka (1984);
Pljuni i zapjevaj moja Jugoslavijo (1986);
 Czas Cyganow (El temps dels gitans) (1990);
 Arizona dream (1993);
 La reine Margot (1994);
 Underground (1995);
 Ederlezi (1996);
 Tuvalu (2000);
 Kayah & Bregovic (2000);
 Song book (2000) ;
 Tales and Songs from Weddings and Funerals (2002);
 Balcanica (2002);
 Kris & Goran (2002);
 Karmen with a Happy End (2007);

 Enllaos externs .

 Web oficial de Goran Bregovi ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128363" title="Joan Just i Bertran" nonfiltered="2633" processed="2626" dbindex="52842">
Joan Just i Bertran (Sant Cugat Sesgarrigues, 5 d'octubre del 1897   Igualada, 25 d'abril del 1960) va ser un msic, mestre de msica i compositor, molt vinculat a Igualada.

 Biografia .
Reb els primers ensenyament musicals del seu pare, Miquel Just, violinista i director de cor populars. A l'edat de nou anys ingress a l'Escolania de Montserrat, per estar-s'hi els segents set anys aprenent-hi viol, piano, orgue, teoria musical, solfeig i harmonia. Tingu per mestres els destacats monjos Manuel M. Guzman i Anselm Ferrer. De Montserrat pass a estudiar a l'Escola Municipal de Msica de Barcelona, amb els mestres Millet, Morera, Carles Pellicer i Balcells.

A l'any 1921 obtingu la plaa de Director de Msica del collegi de Santo Domingo d'Oriola. Mentre visqu a la capital del Baix Segura fund lOrfe Orcelit
i tamb una escola de gimnstica; a ms, estudi el folklore musical murci i compongu dues de les seves primeres peces, La riada i La diligncia.

Es cas amb Maria Riba i Furriol l'any 1925, ja de tornada a Barcelona. Treball de director del Cor Mixt de Rdio Barcelona, hi collabor amb el mestre Antoni Prez i Moya i s'hi ocup de la crtica de novetats discogrfiques. Amb diversos msics amics (Josep Maria Roma, Frederic Longs i Josep Caminals ) fund lAcadmia Albniz, on Joan Just duia l'assignatura d'harmonia. Compagin aquesta feina amb les de pianista de cinema mut a diversos cinemes, la d'organista a esglsies barcelonines i, encara, amb actuacions musicals ocasionals en bars de la ciutat.

En plegar l'Acadmia trob una nova feina a la Fundaci Patxot; a instncies del mestre Millet es dedic al projecte de lObra del Canoner Popular. Amb el seu amic Josep Maria Roma fu diverses expedicions de recollida de materials, cobrint les zones de Castell de la Plana, Valncia i Mrcia, amb algunes escapades a Tortosa i Valls.

A l'any 1931, Just es trasllad a Igualada per substituir el mestre Manuel Borguny com a director del conservatori de lAteneu Igualad de la Classe Obrera, i romangu en el crrec fins a la seva mort. Des de la seva posici com a director de l'Orfe de l'Ateneu, fund la Schola Cantorum el 1939, a fi que les cerimnies religioses tinguessin un acompanyament de msica polifnica qualificat. A l'any segent inici un altre projecte, el de la Banda Municipal d'Igualada. Simultniament, dirigia l'Escolania de la Pietat, impartia classes de msica, piano i viol al collegi dels Escolapis de la capital de l'Anoia i portava la direcci de l'Orfe de Santa Coloma de Queralt. Igualment, collabor amb la Secci de Musicologia del Centre d'Estudis Comarcals i promogu la creaci de les Joventuts Musicals.

La Guerra Civil estigu marcada pel salvament de la destrucci de l'orgue de l'esglsia de Santa Maria , i la protecci que don al monjo de Montserrat David Pujol, que amag dels que el volien assassinar, i a qui ajud a fugir a l'estranger. Els anys 40 i 50 veieren l'eclosi de les institucions fundades pel mestre. El 1942, la Schola Cantorum i la Coral Mixta d'Igualada  feren la seva actuaci ms destacada, la interpretaci de la Missa del Papa Marcel, de Palestrina, en una versi per a quatre veus masculines. L'any 1958, la Schola i la Banda de Msica d'Igualada reforada (en funcions d'orquestra simfnica) presentaren una versi del Rquiem de Mozart de gran nivell.

Gran pedagog, form tota una generaci de professionals de la msica. Alguns del seus exlumnes destacats han estat Jordi Savall, les pianistes Teresa Llacuna  i Josefina Rigolfas, i el seu propi fill Joan (el futur abat de Montserrat Cassi Maria Just).

Com a compositor produ un centenar d'obres, que sign ocasionalment amb els pseudnims Grber i Frommer. A ms d'un gran nombre de canons, prpies i harmonitzades per a cor, fou autor de msiques per al teatre, goigs i sardanes.

Fou homenatjat per l'ajuntament d'Igualada, que li atorg la Placa del Mrit Artstic (23.2.58) i el nomen Fill Adoptiu de la Ciutat (25.2.60). El 1970 s'erig un monlit a la Tossa de Montbui en recordana seva i, ms modernament, s'ha denominat amb el seu nom lEscola Municipal de Msica i Conservatori de Grau Mitj Mestre Joan Just d'Igualada . Els anys 1996 i 1997 van fer-se dues edicions del Concurs Nacional de Cant Coral Mestre Joan Just, que van guanyar respectivament el Cor Madrigal i el Cor de Cambra Lieder Cmera. El compositor Miquel Sol i Ferrs  li dedic la sardana Benvinguts.

 Obres .
Music peces com La Passi, de Salvador Bonavia, i Nadal, d'Antoni Baldrich.

 A la Inmaculada Concepcin: Pequeo Oficio de la Inmaculada (1926), per a cantar a cor amb el text llat. Composici signada Juan Bautista Just;
 Un cablegrama, lletra i msica de Joan Just;
 La caravana;
 Cirerer florit, amb lletra de Joan Maria Guasch;
 La diligncia (1922);
 L'emigrant, o la terra, la fe i l'amor, comdia dramtica en tres actes (1927), msica de Joan Just a l'obra de Salvador Bonavia;
 La filla d'Igualada, lletra i msica de Joan Just;
 El flabiol, per a cor;
 Goigs en llaor de Nostra Senyora de Grcia (a l'ermita de La Tossa de Montbui), Santa Maria del Cam, Mare de Du de la Guia, Mare de Du de Montserrat, Sant Roc, Sant Agust, Sant Sime Estilita, Sant Cristfor, Sant Antoni Abat;
 Himne de l'excursionista (1951);
Himne del Patge Faruk, nadala per a cor;
 Jesucrist: vida, passi, mort (1927), msica al drama sacre en un prleg i 5 actes escrit per Fidel Grifol;
 Marziale;
 Pastorets ;
 El pont d'Aviny glossa per veus mixtes harmonitzada per Joan Just;
 Primaveral (1947), sardana;
 La riada (ca. 1922);
 El romance del rey moro;
 La segada, sardana coral d'una poesia mallorquina;
 El somni de la Ventafocs: comdia lrico-fantstica, d'espectacle, en tres actes (1928), lletra de Fidel Grifol i msica del mestre Just;
 El somni de la Ventafocs, sardana de l'obra;
 Tres quadres simfnics (1960), estrenada pstumament, fou acabada per Josep Maria Roma (comprn Dansa fantstica, Marxa elegaca i Caprici espanyol);
 La vall de Nria (1949), sardana;

 Harmonitzacions i arranjaments per  a cor .
 Canons populars catalanes, com Mambr (1951), El Maridet (1948) i les nadales La bona Mare de Du, La can del pobre, El cant dels ocells, El dimoni escuat (1946), Les dotze van tocant (1950), Marxa dels Reis d'Orient (1949), El noi de la mare (1946, lletra de Verdaguer), El primer Nadal, S'acaben les setmanes (1947);
 Canons populars, com Aires de Aragn, Estudiantil, El morito Pititn i les nadales Dime nio, Hablad muy bajito, San Jos al nio, Ven a Beln! i La Virgen se est peinando;
 Som el dia de Nadal, nadala bretona;

 Bibliografia .
 Obres de Joan Just .
 Joan Just Quatre canons populars catalanes a tres veus iguals Barcelona: Imp. J. Pars, s.a.
 Joan Just Quatre nadales populars catalanes a tres i quatre veus iguals Barcelona: Imp. J. Pars, 1950;
 Juan Just Cuatro canciones populares espaolas Igualada: s.n., 1952 (Barcelona: Imp. J. Pars);
 Joan Just, harmonitzaci Quatre canons de cam i un himne de l'excursionista Barcelona: Imp. J. Pars, 1953;
 Juan Just, harmonitzaci Canciones espaolas de Navidad a cuatro y cinco voces mixtas Barcelona: s.n., 1960;
 Homenatge dels Amics dels Goigs del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada al mestre Joan Just i Bertran Igualada: Amics dels Goigs del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, 1971. Recull deu goigs musicats pel mestre;
 Joan Just i Josep Maria Roma, recopiladors Terres de Castell publicat en el volum collectiu Materials de l'Obra del Canoner Popular de Catalunya VIII Barcelona: Abadia de Montserrat, 1998;
 Joan Just i Josep Maria Roma, recopiladors Camp de Tarragona publicat en el volum collectiu Materials de l'Obra del Canoner Popular de Catalunya IX Barcelona: Abadia de Montserrat, 1999;

 Obres sobre Joan Just .
 Jordi Dalmau i Ribalta Petita histria del Mestre Just Barcelona: Mediterrnia, 1997 (reimprs el 2006);
 Maria Antnia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Sol Diccionari biogrfic d'igualadins Barcelona: Fundaci Salvador Vives i Casajuana, 1986;
 Homenatge al mestre Joan Just 1897-1960 Igualada: Comissi organitzadora de l'Homenatge-Schola Cantorum, 1971;
 Homenaje al maestro J.Just Igualada: Grfiques Argent, 1960;

 Notes .


 Enllaos .
 Fotografia de Joan Just, Flix Millet i Teresa Llacuna;
 Llista de les sardanes de Joan Just;
 Obra del Canoner Popular de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128367" title="Egoisme" nonfiltered="2634" processed="2627" dbindex="52843">
L'egoisme (del llat ego, jo) s un excessiu amor per un mateix que fa atendre nicament a l'inters propi, fins i tot podent causar mal als altres.
 	
A la teoria tica s'empra egoisme com el propi inters com a fi de l'acci moral (oposat a altruisme), i en filosofia s equivalent al Solipsisme (doctrina segons la qual l'nic existent s la prpia conscincia i els seus continguts, i aquesta manca de tota possibilitat de transcendir el seu propi mbit).

 Egoisme racional .

L'egoisme racional s una postura tica proposada per diverses filosofies que abasten diferents perspectives teriques i diferents espectres poltics.

L'egoisme racional, en general, es fonamenta en la idea que cal preocupar-se per un mateix, pels seus propis interessos o pel seu propi benestar, seguretat... considerant-ho com a postura racional, raonable i fins i tot comprensible i recomanable.

En alguns casos s tolerat o proposat per corrents tant diferents com sn l'aristotelisme, el personalisme i l'objectivisme. En el cas de l'objectivisme, el concepte d'egoisme racional s ms ample i elaborat, i fins i tot ms difs que en els altres casos amb els que sol diferir fora en les implicacions tiques, econmiques i poltiques de les diferents definicions.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128368" title="Bandera del Nger" nonfiltered="2635" processed="2628" dbindex="52844">

La bandera del Nger va ser adoptada el 1959, desprs de la seva independncia de l'frica Occidental Francesa. La banda superior taronjada representa la regi septentrional del Desert del Shara, la banda central blanca representa la puresa, i la banda inferior verd representa l'esperana aix com les terres frtils del sud del Nger. El cercle ataronjat de la banda central representa el Sol.

La bandera de l'ndia s molt semblant i la bandera de la Costa d'Ivori t els mateixos colors.

La bandera s tricolor de la mateixa manera que moltes altres colnies i dependncies de Frana. 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128369" title="Renaixement francs" nonfiltered="2636" processed="2629" dbindex="52845">

Renaixement francs s el terme emprat per descriure el moviment cultural i artstic de la Frana de finals del segle XV fins a principis del segle XVII. Aquest moviment rep la influncia del Renaixement itali, per es desenvolup amb retard a causa de la Guerra dels Cent Anys.

Com a Itlia, els trets caracterstics d aquest moviment van ser:
la joia de viure ;
la confiana en l'home ;
la inquietud i el gust pel saber ;
l'esperit de lliure judici ;

Aquest moviment va qestionar la mentalitat de l'Edat Mitjana i va cercar noves formes de vida i civilitzaci. Les possibilitats de difusi de la informaci per la impremta, i el descobriment d'un nou mn ms enll de l'Atlntic, van modificar profundament la visi del mn dels homes d'aquesta poca.

 Orgens i especificitats franceses .


Els historiadors han situat l inici d'aquest moviment a Frana, en el comenament de les anomenades Guerres d'Itlia (1515), mentre que la seva fi s marcada per la firma de l'Edicte de Nantes (1598). 

En una visi molt fixada en el paper del sobir francs, es veu en efecte que un dels motors del Renaixement a Frana va ser el fet que el rei Francesc I convids artistes italians per concebre les seves residncies reials, castells del Loira.

El Renaixement francs va tenir trets especfics respecte als moviments que van tenir lloc als altres pasos europeus. 

 Les concepcions dels francesos sobre l'art de viure i de pensar es van modificar grcies al contacte directe amb l'obra dels italians en el transcurs de les Guerres d'Itlia. ;

 Es frueix d'un entusiasme sense precedents per la renovaci en tots els mbits, es va anomenar la seva tasca guerra contra la ignorncia, edat d'or, etctera; qestionant alguns trets de la cultura medieval.

No obstant aix, tot el que va tenir lloc al segle XVI s la continutat dels processos dels segles precedents, en particular el resultat de l'experincia en nombrosos mbits del coneixement: aixecats per missioners i exploradors (botnica, cartografia...), tcniques de posicionament i de navegaci. La investigaci de noves formes de vida i de civilitzaci es va inspirar en els texts antics, grecs i llatins, que va comenar durant la revoluci del segle XII. 

A Frana, el Renaixement, desprs del regnat centralitzador de Llus XI, el poder del rei es va accentuar sobre els seus vassalls. Es va passar progressivament d un rgim feudal a un rgim de sobirania. Francesc I va ser un dels primers monarques francesos, en el sentit propi del terme (en el sistema feudal, els reis eren senyors feudals dels seus vassalls, que prestaven jurament de fidelitat). L'absolutisme, va aparixer amb Enric IV, qui va acaparar poder com a resultat de l'edicte de Nantes (1598), i sobretot Llus XIII (sota la influncia molt forta de Richelieu), i es va consolidar amb Llus XIV, que va ser recolzat en aquest aspecte per Bossuet.


A finals del segle XV, Frana rep una influncia de l art for grcies a la vitalitat cultural de la cort de Borgonya, amb les seves connexions flamenques, i el contacte vlic amb terres italianes.
Destaquen els pintors Jean Clouet i el seu fill Franois Clouet i els italians Rosso Fiorentino, Francesco Primaticcio i Niccol dell'Abbate de l anomenada Escola de Fontainebleau (de 1531). Cal remarcar que Leonardo da Vinci va ser invitat per Francesc I, per a excepci dels treballs que va portar amb ell no va realitzar gaires encrrecs pel monarca. En arquitectura destaca la presncia de Giovanni Giocondo que reclamat per Carles VIII va acondicionar i rehabilitar diferents construccions com el Pont Notre-Dameaix com Sebastiano Serlo (1475 - 1554) que amb les seves construccions i el seu Tractat d Arquitectura de 1537 condicionar els arquitectes francesos de ms envergadura com Philibert de l Orme (1515   1570) i Pierre Lescot (1510 - 1578). 
En l'escultura, Benvenuto Cellini, deixar una influncia classicista que romandr fins el segle XVII.

 Alt Renaixement .


L art del perode comprs entre el regnat de Francesc I i el d Enric IV est fortament influenciat pel manierisme itali, associat a pintors com Michelangelo o Parmigianino. El manierisme disposa d una retrica visual que es caracteritza per figures allargassades i elegants i el gnere pictric ms caracterstic s la pintura d histria.

Hi ha un considerable nombre d'artistes francesos de talent increble en aquest perode que realitzaren retrats sorprenentment realistes i manuscrits illuminats notables, com el pintor Jean Fouquet nascut a Tours i els escultors Jean Goujon i Germain Pilon.

Es diu que la fita ms elevada del Renaixement francs va ser la construcci dels Castells de la Vall de Loira; ja no concebuts com fortaleses sin com palaus de camp que aprofitaven la riquesa dels rius i terres de la regi de Loira i mostren una destresa arquitectnica notable. Aquests castells encara disposen d'una influncia gtica.

L antic castell del Louvre a Pars es va reconstruir sota la direcci de Pierre Lescot i es va convertir en una icona entre els castells del Renaixement francs. A l'oest del Louvre, Caterina de Mdici Es va fer construir per a ella el Palau de les Tulleries amb jardins extensos i una gruta.

Les Guerres Franceses de Religi van arrossegar el pas a trenta anys de guerra civil que va eclipsar molta producci artstica ms enll de la propaganda religiosa i poltica.

 Manierisme .
L'ascensi d'Enric IV al tron va portar un perode de desenvolupament urb intens a Pars, incloent-hi la construcci del Pont Neuf, el Palau des Vosges (anomenat el "Palau Reial"), el Palau Dauphine, i parts del Louvre.
Enric IV va convidar els artistes Toussaint Dubreuil, Martin Frminet i Ambroise Dubois a treballar en el castell de Fontainebleau, aquest grup tradicionalment es coneix com Segona Escola de Fontainebleau. Maria de Mdici, segona muller d' Enric IV, va convidar el pintor flamenc Peter Paul Rubens a Frana, i l'artista va pintar quadres de gran format per al Palau de Luxemburg de la reina a Pars. Un altre artista flamenc que va treballar per a la cort va ser Frans Pourbus el jove.

A fora de Frana, treballant pels ducs de Lorena, es localitza un estil manierista tard molt diferenciat. Artistes com Jacques Bellange, Claude Deruet i Jacques Callot disposaven d un lleuger contacte amb els artistes francesos del perode, van desenvolupar un manierisme intensificat, extrem, i sovint ertic (incloent-hi escenes de nit i imatges de malson), i varen realitzar excellents gravats.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128370" title="Art medieval rus" nonfiltered="2637" processed="2630" dbindex="52846">

 
 Introducci .
L'art bizant era l'art alt de l'edat mitjana i els mosaics d'Esglsia monumentals eren la glria culminant. Un dels ms famosos dels mosaics que sobreviuen s a l'Esglsia de la Saviesa Sagrada en l'antiga Constantinoble - la imatge de Crist a les parets de la galeria sud superior.
L'art medieval cobreix un ample abast de temps i llocs, 1000 anys d'histria de l'art a Europa, l'Orient Mitj i frica del Nord. Inclou moviments d'art essencials i perodes, art nacional i regional, gneres, ressorgiments, les obres dels artistes, i els artistes mateixos.
Els historiadors d'art classifiquen l'art Medieval en perodes essencials i moviments essencials. Sn: art celta, primer art cristi, art del Perode de Migraci, art preromnic i romnic, art gtic, art bizant i art islmic. A ms a ms cada "naci" o cultura en l'edat mitjana tenien el seu propi estil artstic clar i aquests es miren individualment, com art anglosax o art vking. L'art medieval contenia obra variada, com mosaics i escultura; i hi havia molts gneres nics d'art, com art de Croada o d'estil animal.

Els artistes medievals a Europa depenien, en graus diversos, de l'herncia artstica de l'Imperi Rom i del llegat de la primera esglsia cristiana. Aquestes fonts es barrejaven amb la cultura artstica de "Brbars" vigorosa del nord d'Europa per produir un llegat artstic notable. En efecte la histria de l'art medieval es pot veure com la histria de la interacci entre els elements de l'art clssic, primerenc cristi i "pag".

L'art bizant se solapa amb o es fusiona amb el que anomenem primer art cristi fins al perode de l'iconoclasme ,730-843, moment del qual la majoria vasta dels originals es van destruir restant tan poc que avui qualsevol descoberta no facilita la seva prpia interpretaci. Desprs del 843 fins al 1453 hi ha una tradici d'art bizantina clara. S'anomenava sovint el millor art de l'edat mitjana en termes de qualitat de material i fabricaci, la producci de la qual se centrava a Constantinoble. La consecuci del punt lgid de l'art bizant la formen els frescos monumentals i mosaics dins de les esglsies amb cpula, la majoria dels quals no han sobreviscut a causa de catstrofes naturals i la conversi d'esglsies en mesquites

 Perode de Kev .
Els mestres bizantins construen les seves primeres catedrals a la Rus decoraven els seus interiors amb mosaics i murals. Les mostres d'art pictric, com icones i miniatures de manuscrits illuminats, arribaven a Kev i altres ciutats des de Constantinoble. Desprs de l'acabament de la catedral ms important de la Kev de Rus -la Catedral de Santa Sophia a Kev, anomenada desprs la catedral principal de la capital bizantina- , un clergue rus, el metropolit Ilarion, escrigu el seu treball Slovo o zakone i blagodati, que confirma els fonaments de la perspectiva mundial cristiana nova de Rssia.

Aix, la Rus de Kev es convertia en la part del mn cristi ms ampla sota la influncia de Bizanci. El metropolit de Kev se subordinava al Patriarca de Constantinoble. Els principats russos adoptaven la cultura bizantina durant un temps quan l'apogeu de l'Imperi Rom Oriental ja s'havia venut, per la seva decadncia era encara llunyana. Bizanci romania l'nic successor directe del mn Helenstic, que havia aplicat les consecucions artstiques de l'antiguitat a l'experincia espiritual de la cristiandat. La cultura bizantina diferia de la resta del mn pel seu gust refinat i sofisticaci. L'art bizant diferia en la profunditat de substncia religiosa i virtuositat de mtodes formals. La consecuci principal de teologia bizantina eren les escriptures eclesitiques dels pares sagrats. El nivell cultural alt dels mestres grecs posava tasques difcils per a la Rus de Kev.

No obstant aix, l'art dels principats de la Rus del des segle diferia de prototipus bizantins del mateix perode. Les peculiaritats de les primeres obres d'art "russes", creades pels grecs "visitants", incloen la magnitud i representativitat que demostrava les ambicions de l'estat rus jove i la seva autoritat principesca. La influncia bizantina, tanmateix, no es podria estendre de pressa sobre el territori enorme de les terres de la Rus, i la seva cristianitzaci portaria uns quants segles. Per exemple, hi havia revoltes paganes nombroses als principats de Suzdal i Rostov fins al segle XII, liderats pel volkhvy (, o sacerdots pagans).
L'estudi de la cultura pagana dels Primers Eslaus Orientals es basa en excavacions. Un dels descobriments ms interessants era l'dol Zbruch, una figura de pedra d'una divinitat amb quatre cares. Dobrynya i zmiy (Dobrynya i el Drac) era un dels monuments de la literatura d'pica de Rus.

Hi ha conceptes diferents sobre la correlaci de cristianisme i creences paganes entre els Eslaus Orientals. Entre ells s el concepte d'una "fe doble", la penetraci mtua i coexistncia de dues religions: la "popular" i la"oficial". La cultura popular ha estat molt de temps definida per creences paganes, especialment a les regions remotes de la Rus de Kev. Posteriorment, va ser definida per una interpretaci simplificada del cristianisme i per supersticions, similars al que havia passat en la cultura europea occidental. Tanmateix, la idea dels historiadors russos de la cultura popular desprs de cristianitzaci es basa principalment en dades indirectes i suposicions. Alhora, la cultura de l'lit eclesistica i secular s coneguda pels seus monuments, que no permeten als historiadors fer conclusions segures sobre la penetraci pagana de creences religioses a la Rus medieval. Els historiadors prefereixen parlar d'un desenvolupament parallel de cultures populars i "elitistes". Naturalment donen crdit a les tradicions anteriors dels Primers Eslaus Orientals i a les tribus fino-ugres sense sobrevalorar la seva importncia en elements de la conformaci de la cultura.

 Perode Suzdal .
Com a part del mn cristi, els principats russos aconseguiren una gamma ampla d'oportunitats per desenvolupar els seus lligams poltics i culturals no solament amb Bizanci, sin amb els pasos europeus, tamb. Al final del segle XI, Rssia gradualment queia sota la influncia de l'arquitectura romnica. Les catedrals de pedra blanca, decorades amb escultura, apareixien al principat de Vladimir-Suzdal a causa de la invitaci a Andrei Bogolyubsky per part d'arquitectes de "tot el mn". Segons l'historiador Vasili Tatischev, els arquitectes eren a Vladimir pel Sacre Emperador rom Frederick Barbarossa. Aquestes catedrals, tanmateix, no sn idntiques als edificis romans de l'Europa catlica, ms aviat representen una sntesi del plnol cruciforme i cpules bizantins amb la construcci de pedra blanca i tcnica decorativa romana. Aquesta mescla de tradicions europees gregues i occidentals era possible noms a Rssia. Un dels seus resultats va ser una obra mestra arquitectnica famosa de Vladimir, l'Esglsia de na Pokrova Nerli, un smbol veritable d'originalitat cultural de Rssia Medieval.

El 1155, Andrei Bogolyubsky prcticament transferia el lloc del Gran Prncep des de Kev fins a Vladimir, juntament amb el fams Theotokos de Vladimir, una icona de la Verge Maria. A partir d'aquest moment, gaireb tots els principats comenaven a formar les seves prpies escoles arquitectniques i d'art.

La invasi de Batu Khan i subsegent dominaci de les terres russes per l'Horda Daurada va ser tamb un punt d'inflexi en la histria de cultura russa i de la condici d'estat de la Rus. La llei mongola imposava els seus propis principis d'estat a Rssia, que era molt diferent dels de l'Europa Occidental. En particular, Rssia adoptava un principi de subordinaci universal i autoritat indivisa.

 Perode Moscovita .
Rssia era noms capa de recuperar-se de les conseqncies de la invasi mongola per finals del segle XIII. Les primeres rees en fer-ho van ser Novgorod i Pskov, les quals havien evitat els atacs trtars. Aquestes ciutats-estat, sota llei parlamentria, creaven una classe original de cultura sota amb certa influncia dels seus vens bltics occidentals. A principis del segle IX, el lideratge a les terres nord orientals es transferia des del Principat de Vladimir fins a Moscou, que, a canvi, lluitaria pel lideratge contra Tver durant un altre segle. Moscou era una part de les terres de Vladimir i funcionava com una de les fortaleses de frontera de Rssia al nordest. El 1324, el Metropolit Petr deixava Vladimir i s'installava a Moscou, aix, transfereix la residncia de l'Esglsia Ortodoxa Russa(curiosament, el Metropolit Maximus havia mogut la residncia de Kev a Vladimir no molt de temps abans, el 1299). A finals del catorze, l'objecte principal de veneraci de la "vella" capital  la icona del Theotokos de Vladimir - era transferida a Moscou. Vladimir es convertia en un model per a Moscvia.

Emfasitzant la successi, els prnceps de Moscvia prenien bona cura dels llocs sagrats de Vladimir. A principis del segle XV, l'Andrei Rublev i Prokhor des de Gorodets pintaven la Catedral de l'Assumpci (Uspensky). A meitat de1450, restauraven la Catedral de St.Georgi a Yuriev-Polsky sota supervisi de Vasili Dmitriyevich Yermolin. L'arquitectura de Moscvia i les seves terres circumdants des del segle XIV a principis del XV, normalment considerada primera arquitectura moscovita, heret la tcnica de construcci de pedra blanca i la tipologia de catedrals de quatre pilars de Vladimir. Els historiadors d'art, tanmateix, s'adonen que la primera arquitectura moscovita era influda pels Balcans i l'arquitectura gtica europea.
La pintura russa de finals del XIV i principis del XV s caracteritzat per dues influncies essencials, l'artista bizant Feofan Grek i el pintor d'icona rus Andrei Rublev. L'estil de Feofan s distingit per la seu paleta monocromtica i una expressivitat inusual de taques i lnies lacniques, la qual cosa envia un missatge d'una implicaci simblica complexa, a la vora de la llavors doctrina amplament estesa de l'hesicasme, procedent de Bizanci. Les icones suaument pintades de Rublev sn ms properes a l'ltim estil de pintura bizant dels pasos balcnics al segle XV.

El final del catorze va estar marcat per un dels esdeveniments ms importants en la histria russa. El 1380, el Dmitry Donskoy i el seu exrcit donaven el primer cop seris a l'Horda Daurada. Sergii Radonezhsky, el fundador i prior del monestir Troitse-Sergiyev, jug un paper excepcional en aquesta victria. El nom de Sant Sergii, que es convertia en el protector i patr de Muscvia, t una importncia enorme en la cultura russa. Radonezhsky mateix i els seus seguidors fundaven ms de dos-cents monestirs, que es convertirien en la base per a l'anomenada "colonitzaci monstica" de les terres del nord poc desenvolupades. La Vida de Sergii Radonezhsky va ser escrita per un dels escriptors excepcionals d'aquell temps, Epifaniy el Savi. Andrei Rublev pintava la seva Trinitat, l'obra mestra ms gran de l'edat mitjana russa, per a la catedral del monestir de Sergii.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128371" title="Escut del Nger" nonfiltered="2638" processed="2631" dbindex="52847">

L'escut d'armes del Nger va ser introdut l'1 de desembre del 1962. Mostra un sol daurat escortat per les espases tpiques dels tuaregs i una llana que simbolitza el valor de la gent en el passat. A ms mostra unes espigues de sorgo i un cap de bfal, ambds smbols del bestiar i l'agricultura. L'escut est envoltat per quatre banderes del Nger i un pergam on s'hi llegeix "Republique du Niger" (Repblica del Nger en francs, la llengua oficial).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128372" title="Machakos" nonfiltered="2639" processed="2632" dbindex="52848">

Machakos s una ciutat de Kenya, a la provncia de l'est, a 64 quilmetres al sud-est de Nairobi. La poblaci est creixent rpidament i ara s dde 144.109 habitants (1999). La majoria de la poblaci s Akamba, i solen ser pagesos. 
Machakos va ser el primer centre administratiu de la colnia britnica, per van moure la capital cap a Nairobi el 1899 perqu per all hi passava el ferrocarril d'Uganda.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128373" title="La Nigrienne" nonfiltered="2640" processed="2633" dbindex="52849">
La Nigerienne s l'himne nacional del Nger. El text s de Maurice Albert Thiriet i la msica de Robert Jacquet i Nicolas Abel Franois Frionnet. Va ser adoptat com a himne del Nger el 1961.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128377" title="Aqueos (desambiguaci)" nonfiltered="2641" processed="2634" dbindex="52851">

Antiga grcia;

Aqueos, general selucida;
 Aqueu fou el mitolgic fill de Xutos i de Cresa, germ d'Ioni net d'Helena, i el suposat ancestre de l tnia dels aqueus que va donar el seu nom a Acaia (abans Agialos). Quant el seu oncle Eol de Tesslia es va morir, Aqueu es va fer amo del districte de Phthiotis o Acaia Phithiotis;
Aqueos de Siracusa fou un escriptor trgic grec de Siracusa a l'illa de Siclia.
Aqueos d'Ertria fou un poeta trgic grec nascut el 484 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128385" title="Trecento" nonfiltered="2642" processed="2635" dbindex="52852">
 
El Trecento s un perode de la Histria de l'Art que segueix a la edat mitjana a Itlia. La seva diferncia ve del fet que aquest moviment acabar al principi del Renaixement, el que canviar tot el panorama artstic europeu. Es situa al llarg de tot el segle XIV, i es troba just abans de la primera fase del moviment conegut com Primer Renaixement, o Quattrocento. Es tracta d'un seguiment de l art bizant.

La pintura del perode en mostra molts trptics i usa senzills fulls d'or que representen el carcter de Du. Els personatges encara no estan ubicats en paisatges en els quals hi ha una perspectiva, aix els pintors no poden posar fcilment el sentit de profunditat en les escenes llargues.

L'art continua sent el de l'edat mitjana; com a conseqncia, els nics motius de representaci procedeixen de la mitologia cristiana. Va ser just en el Quattrocento quan es va arribar a un punt de ruptura en el moviment artstic.

Els artistes de la ciutat de Pisa produeixen obres de trptics religiosos, per la seva escola no seguir en els segles segents. Com tots, van a Florncia desprs de la seva conquesta militar del poder local.

Les parets dels monestirs de Toscana estan decorades amb frescos que mostren petits ngels davant de fons blaus (el cel), que consten noms de caps rossos de nadons que somriuen, amb ales: es criden ngel ets en els termes de la Histria de l'Art.

Destaca entre els florentins especialitzats en frescs el nom de Giotto, a qui s'atribueixen les superbes obres de la Capella dels Scrovegni i la srie de la vida de Sant Francesc. Giotto inaugura la tridimensionalitat de l'art mural itali, donant aix un tall radical amb el bizant i obrint el cam per als volums i l'humanisme del renaixement itali.

Veure tamb.
 Pintura del Trecento;
 Giotto di  Bondone;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128388" title="Vi gris" nonfiltered="2643" processed="2636" dbindex="52853">
Un vi gris, o vi blanc de negres, s un vi rosat elaborat de forma que s'obt un color rosat pllid, ataronjat i griss. Bsicament s'aplica el procediment de vinificaci del vi blanc a rams negres.

Desprs de la verema el ram negre es passa immediatament al premsat, sense una maceraci prvia. Aix permet una difusi rpida del color de la pellofa al most, deixant-los en contacte molt poc temps. Seguidament es vinifica com un vi blanc, fermentant el most filtrat sense ms maceraci. El vi obtingut s un vi jove fresc i fruits.

El vi gris s tradicional a Lorena i Alscia, on s'elabora amb pinot negre o amb gamay. A Crsega un ter de la producci s vi gris elaborat amb varietats autctones. A la Xampanya s'utilitza el mateix procediment per elaborar el xampany blanc de negres.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128389" title="Aquemenes (desambiguaci)" nonfiltered="2644" processed="2637" dbindex="52854">


Aquemenes (grec Achaimnes) fou un antic nom persa (Haxamani) derivat de hax  ( amic ) i manah  pensament fort . El van portar diversos personatges, els principals dels quals sn:

Imperi Persa:
Aquemenes fou l'ancestre suposat de la dinastia Aquemnida de Prsia.
Aquemenes d'Egipte fou un funcionari persa que fou strapa d'Egipte del 484 aC fins a la seva mort el 460 aC.
Aquemenes (prncep), prncep aquemnida;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128393" title="Vint-i-dos" nonfiltered="2645" processed="2638" dbindex="52855">

El vint-i-dos s un nombre natural que segueix al vint-i-u i precedeix al vint-i-tres. S'escriu 22 en xifres rabs, XXII en les romanes i     en les xineses.

Ocurrncies del vint-i-dos:

 s el nombre atmic del titani.
 Popularment, el nombre s conegut com "els dos anaguets".
 Designa l'any 22 i el 22 aC.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128394" title="Vint-i-tres" nonfiltered="2646" processed="2639" dbindex="52856">

El vint-i-tres s un nombre natural que segueix al vint-i-dos i precedeix al vint-i-quatre. S'escriu 23 en xifres rabs, XXIII en les romanes i     en les xineses.

Ocurrncies del vint-i-tres:
 s un nombre primer;
 s el nombre atmic del vanadi.
 s el nombre d'elements no metall, incloent-hi l'hidrogen.
 s el nmero dels Illuminati.
 s un dels "nombres misteriosos" de la srie Lost, Perduts.
 Al 2007 es va estrenar una pellcula basada en aquest nombre, "The Number 23" de Joel Schumacher.
 Designa l'any 23 i el 23 aC.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128398" title="Ivan IV de Rssia" nonfiltered="2647" processed="2640" dbindex="52857">

Ivan IV Vasilievich, anomenat tamb Ivan el Terrible (Kolomenskoie, Rssia, 25 d'agost de 1530 - Moscou, 18 de mar de 1584) Tsar de Rssia (1547-1584). Considerat un dels creadors de l'estat rus. Es va casar ms de set vegades, per el seu millor matrimoni va ser amb Anastasia Romanova el 1547. Les seves millors aportacions a Rssia van ser la conquesta de Sibria, la creaci d'un nou codi legal, el Sudibnik, la centralitzaci del poder a la capital, la creaci d'institucions amb la participaci popular, la conquesta de Crimea, la destrucci de l'Orde Teutnica i  grans reformes internes, com la reforma de l'exrcit i la revisi del codi legal.

 Infncia .

Net del tsar Ivan Vasilievich III el Gran i fill de Basili III i Elena Glinski, pertany al llinatge Rurik. Va ser coronat Gran prncep de Moscou als tres anys, desprs de la mort del seu pare. Per descomptat, el regne va ser administrat per la seva mare, la qual va ser assassinada cinc anys desprs de la coronaci per clans boiards que es disputaven el poder. Aquest fet va generar en Ivan un gran odi envers els boiards, cosa que en el futur originaria constants persecucions i matances en contra d'aquests clans. 

 Regnat com a Tsar .
Aquest govern pot dividir-se en dos perodes, marcats pels canvis produts sobre Ivan desprs de la mort de la seva esposa Anastsia Romanova el 1560.

 Govern anterior a 1560 .
Va comenar el 1547 en ser anomenat Tsar i Prncep de Rssia als 16 anys d'edat. Aquest perode es va caracteritzar per la seva gran reforma interna i expansi territorial. Durant el seu govern va impulsar les arts i les lletres, a ms d'introduir la impremta a Rssia. El 1547 es va casar amb Anastsia Romanova, o Romnov, i el seu govern es va veure molt influenciat per aquesta. Durant aquest mateix any, va crear la Rada, un organisme governamental que feu de consell reial, i que era integrat pel sacerdot Silvestre, Macario, el seu preceptor, i el seu secretari Alexei Adashev. El 1549 va realitzar la primera Zemski Sobor, una reuni dels representants dels principats russos, i va comenar una revisi del codi legal. Una gran aportaci va ser el Sudibnik, creat el 1550, que recopila tots els decrets emesos pel govern fins el moment. El 1551 va convocar un concili per crear un Esglsia af als seus propsits. Desprs de l'arribada del canceller angls Richard Chancelor i de diversos navegants anglesos a Moscou el 1553, va establir vincles comercials amb Anglaterra. Una de les seves majors campanyes militars va ser la conquesta dels khanats trtars (habitats per ttars, txuvaixos, mari, mordovians i udmurts) de Kazan (1552) i strakhan (1556) per controlar la totalitat del curs del riu Volga i acabar amb una dominaci de ms de 300 anys. Va comenar la guerra amb Livnia, un estat polons-litu el 1558 (que es va allargar fins 1583) per aconseguir una sortida al Mar Bltic. El 1560 va morir la seva esposa Anastsia Romanova i Ivan IV es transform en un governant psicpata, fantic religis i autoritari.

 Govern posterior a 1560 .
Desprs de la mort de la seva esposa, Ivan es va transformar en un tsar autoritari i psicpata, es diu que durant les nits els seus crits sonaven per tot el Kremlin.  Va establir la servitud, impedint als camperols canviar d'amo, inclusivament el dia de Sant Jordi. Va crear els Opritchnik o Strelts, la seva gurdia personal, a la qual va donar un s repressiu i d'acci militar. Amb aquesta gurdia, des de 1560 fins a 1564, va executar molts boiards i membres del clergat, i va impedir que es forms un rgim feudal a Rssia. Va utilitzar els Opritchnik de forma arbitrria i sanguinria contra els boiards i el poble. A partir de llavors comena a conixer-se'l com "El Terrible". El 1570 va devastar els pobles de Nvgorod i Pskov, matant molts habitants. Va allegar que estaven conspirant amb els boiards en contra del seu poder. El 1580, a causa d'un atac de clera, va matar a cops al seu fill gran, el tsarevitx Ivan (el seu preferit). Va matar, a ms, a alguns dels seus enemics i amics, el que va fer que Ivan es torns encara ms psicpata. Cap al final de la seva vida va conquerir Sibria (1581-1583), per acabar de conquerir la conca del riu Orbi, estant al comandament de les tropes del cosac Yermak Timofievich. Desprs de 27 anys, i pressionat internament pel clergat i els boiards, va perdre la guerra amb Livnia i es va veure obligat a lliurar a Sucia les regions d'ngria i Carlia Meridional i tornar-li a Livnia la regi de Polnia. Mort Ivan IV el 1584, el va succeir el seu fill menor Teodor I.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128401" title="Trenta-sis" nonfiltered="2648" processed="2641" dbindex="52858">

El trenta-sis s un nombre natural i parell que va entre el trenta-cinc i el trenta-set. S'escriu 36 en les xifres rabs i XXXVI en les romanes. 

Ocurrncies del trenta-sis:
s el nombre atmic del germani.
Els anys 36 aC, 36 i 1936.
36 = 10 - 8;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128402" title="Crnica d'una mort anunciada" nonfiltered="2649" processed="2642" dbindex="52859">
Crnica d'una mort anunciada (en espanyol Crnica de una muerte anunciada) s una novella de l'escriptor colombi Gabriel Garca Mrquez publicada per primer cop l'any 1981. La versi catalana, d'Avell Arts Gener, es va publicar un any ms tard que l'edici original, el 1982.

Contextualitzaci.
Crnica d'una mort anunciada s una de les novelles ms importants i ms populars de Gabriel Garca Mrquez, escriptor colombi que fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1982. Garca Mrquez s un dels principals representants de l'anomenat "boom" de la novella hispanoamericana. Precisament, a la  Crnica , novella publicada el 1981, es poden observar algunes de les caracterstiques d'aquest moviment renovador del fet literari: el tractament de l'mbit rural (d'una manera com fins al moment no s'havia fet), algunes pinzellades de realisme mgic, i, sobretot, l's de noves tcniques narratives i d'un estil extraordinriament verstil.


La histria i el seu origen.
Per l'autor, aquesta novella represent un acostament entre el periodisme i la narraci, i una aproximaci a la novella policaca. La histria explicada s'inspira en un succs real, ocorregut el 1951, del qual l'autor va agafar el succs central (el crim), els protagonistes, l'escenari i les circumstncies, i ho altera narrativament, per sense descuidar mai les dades i les precisions obligades en tota crnica periodstica.

En un petit poble, proper a la costa del Carib i connectat amb el mn exterior nicament per un riu, es casen Bayardo San Romn, ric i acabat d arribar, i ngela Vicario. Celebrat el casament amb molta pompa i retirat el matrimoni a la seva nova casa, el marit descobreix que l'esposa no s verge. Violentament, la torna a la casa paterna i pateix una profunda crisi en sentir-se humiliat i ultratjat. ngela acusa de la seva deshonra Santiago Nasar, ve del poble d'origen rab. Els germans Vicario -Pedro i Pablo-, obligats per la defensa de l'honor familiar, esperen l'ofensor i acaben matant-lo a la porta de casa seva, a la vista de la gent, que no fan res per a impedir-ho. Passats els anys, que no han fet sin augmentar la passi amorosa de Bayardo i ngela, aquests es reuneixen a Manaurel i viuen junts la resta dels seus dies.

D'aquest carcter real i verdic ve el nom de crnica, que no noms apareix en el ttol de la novella, sin que l'orienta estructuralment, ja que des del principi, el que pretn el narrador s l'acumulaci de dades que, d'alguna manera, puguin ajudar a entendre el perqu de l'assassinat de Santiago Nasar, la inevitabilitat d'aquest succs, aix com els perfils humans i psicolgics de tots els personatges que van tenir, per acci o omissi, alguna cosa a veure amb l'afer.

Personatges principals.

- Santiago Nasar: home de 21 anys que abandona els estudis de secundria quan el seu pare mor i ha d'actuar com a pare de famlia i dirigir el Divino Rostro, una finca que el pare li deixa en herncia. s un personatge somiador, alegre, pacfic, de cor fcil, una persona amb la qual es podia parlar, bell, formal i creient. Tenia un talent gaireb mgic per a les disfresses.

- Bayardo San Romn: enginyer de trens d'uns trenta anys. Ben vestit, galant amb les dones, una persona amb qui es pot parlar, culte. Coneix el codi Morse i s bon nedador. Li agraden molt les grans festes i beure, per s enemic dels jocs de mans. s honrat i de bon cor.

- ngela Vicario: s la menor de la seva famlia, no creient, molt cauta respecte als homes, sabia perfectament el que feia en cada instant. Madur desprs del succs i es torn enginyosa. Tot i que ning no li va poder treure res del que va passar amb Santiago, la versi ms corrent era que ngela estava protegint alg que estimava de veritat. Molt indecisa a l'hora de prendre decisions per si mateixa, ja que els seus pares li van imposar el seu marit. Tenia un aire desemparat.

Temes.

La impossibilitat d'accedir al coneixement de la veritat: un dels aspectes de la novella que ms criden l'atenci s que deixa sense aclarir com a mnim dos aspectes crucials de la histria: primer, si va ser Santiago Nasar o no qui va desvirgar ngela Vicario; segon, com va ser possible que el seu assassinat no pogus ser evitat donades les circumstncies pbliques en qu es va desenvolupar. Com que la novella es presenta com la reconstrucci gaireb periodstica d'uns fets reals a travs d'una minuciosa investigaci, la conclusi de l'obra sense resoldre aspectes tan essencials posa de manifest la dificultat extrema d'aconseguir el coneixement de la veritat, sobretot, quan com s el cas, s'indaga amb certa profunditat en els fets.

La violncia: no noms en l'execuci del crim, sin tamb en altres dimensions de la histria; es tracta de la violncia present en la vida quotidiana: el masclisme, el sentiment irreprimible de venjana obligat per un cruel codi d'honor, etc. A ms a ms, el llenguatge utilitzat potencia aquesta violncia.

El fatalisme, el tema del dest fatal: per acumulaci d'adverses casualitats, Santiago mor; la novella sembla voler incidir en la idea que el dest de Santiago Nasar estava predeterminat i que res hauria pogut evitar el que va acabar passant.

L'honor: un implacable mecanisme de venjana a qu s'ha d'acudir per a restaurar l'ordre de la moral collectiva; no admet vacillaci ni retard per a ser restaurat i s obligaci inexcusable; a ms a ms, l'honor legitima qualsevol conducta.

La religi i les creences dels individus: es presenta com una mescla de fetitxisme, superstici, miracleria, credulitat i simplisme; s'inclouen aqu, tamb, el de la figura del bisbe i la seva visita frustrada, i es tracta des d'un punt de vista crtic, amb matisos pardics, irnics, etc.

Temps de la histria.
Breu: condensat en 24 hores: des del diumenge del casament fins al dilluns del crim; sn hores detallades a les quals cal afegir el tancament posterior, 23 anys desprs, quan es produeix el retrobament entre Bayardo i ngela.

Tcnica narrativa.
La novella es presenta com la reconstrucci d'una histria: un narrador en tercera persona i testimoni d'alguns fets assumeix, anys desprs del succs, la funci d'investigador per a reconstruir la histria mitjanant informes, cartes, testimonis diversos, la seva memria (ja que ell mateix va ser al poble el dia del casament), etc.

El punt de vista des del qual es narra la histria s canviant: hi ha moltes perspectives, en tant que la visi dels fets se'ns presenta no noms des del punt de vista del narrador, sin tamb de la resta de personatges (protagonistes i testimonis dels fets). A vegades coincideixen i a vegades es contradiuen. La histria es presenta, doncs, mig ambigua, plena de dubtes, sobretot en el que es refereix a qui va ser qui va 'deshonrar' ngela o, per exemple, pel que fa al paper del poble: volia evitar el crim? Com en qualsevol crnica periodstica, l'ltima paraula la t el lector.

El narrador ens presenta la histria dividida en cinc parts (cada una de les quals desenvolupa temes concrets i gira al voltant dels diferents protagonistes) i altera l'ordenaci dels fets i la seva ordenaci temporal. El temps flueix de forma alineal, circular i catic, cosa que s'aconsegueix a travs d'anticipacions, retrocessos, reiteracions, superposicions, ellipsis, etc. El resultat s una espcie de 'trencaclosques'.

La novella presenta una estructura tancada-circular: la mort de Santiago a mans dels Vicario, anunciada de sobte en les primeres lnies, s el motiu narratiu que tanca tamb la histria.

La novella presenta abundants dilegs (fragmentats i breus, i normalment en estil directe, amb la qual cosa s aconsegueix tallar el ritme narratiu i introduir varietat en la narraci i en l estil) i fragments descriptius (d'objectes, personatges, escenaris, ambients). All estrictament narratiu es redueix a passatges breus, recurrents, que, en moltes ocasions, estan emmarcats dins de descripcions.

Estil.
Oscilla entre l's de la llengua oral, en un registre colloquial o familiar, i l's de la llengua escrita, en un registre culte (literari), amb matisos d'ironia, humor, fantasia, sensualisme, etc. La narraci manifesta un clar gust pel detall. 
El realisme mgic s'observa en el gust per afegir l'extraordinari dins la normalitat de la quotidianitat.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128404" title="Nen salvatge" nonfiltered="2650" processed="2643" dbindex="52860">
Una nena o nen salvatge o feral s una persona que ha viscut allunyada de la societat durant un llarg perode de la seva infncia. Aquesta categoria inclou des de persones que no han tingut cap mena de contacte amb ssers humans durant anys o infants que han estat confinats en llocs on noms se'ls alimentava. S'han conegut pocs casos per han estat molt estudiats pel seu inters sociolgic, mdic i lingstic. El terme feral prov del llat fer lis ('fero, letal').


Abandonats a la natura.
Filsofs com Rousseau i Kant suposaven l'existncia de persones aix i Carl von Linn a la seva obra Systema Naturae explicava les seves tres caracterstiques principals: hirsutisme, impossibilitat de parlar i dificultat per caminar drets de forma permanent. Aquests infants mostren insensibilitat al fred i la calor, disposen de visi nocturna i un sentit de l'olfacte molt desenvolupat; imiten sons d'animals i prefereixen la seva companyia en comptes de la humana; oloren el menjar que volen ingerir, dormen des del capvespre fins que surt el sol, d'acord amb les estacions; i semblen ser sexualment indiferents. Tanmateix aquestes caracterstiques depenen del moment en qu els abandonin i els trobin i el grau d'interacci amb animals i amb persones durant el perode al marge de la societat.

Criats per animals.
Hi ha registre d'infants criats presumptament per animals, sobretot per llops, tot i que tamb per ssos, micos o gaseles. Al llarg de la literatura ens trobem amb moltes referncies a aquest fenomen, des del cas de la lloba que va alletar a Rmul i Rem, fundadors de Roma segons la mitologia, fins la histria de Tarzan d'Edgar Rice Burroughs o de Mowgli en El llibre de la selva de Rudyard Kipling. Un dels casos reals ms interessants fou el de les nenes llobes Amala i Kamala, que foren criades per una rajada de llops prop de Midnapur, ndia. Sembla ser que no eren germanes i que varen ser acollides per la rajada en dos moments diferents, dormien arraulides totes juntes, udolaven, necessitaven estar amb gossos per menjar b (sobretot carn crua), es treien amb mossegades la roba que li posaven, tenien hbits nocturns, visi a la foscor i un olfacte extraordinari i serioses dificultats per aprendre a parlar i caminar dretes.

Allats.
Tamb s'han trobat casos en els quals els infants han sobreviscut sols en la natura. Cal destacar la troballa el 1799 de Vctor d'Aveyron, Frana. El metge-pedagog Jean Marc Gaspard Itard va voler vincular-lo a la vida social despertant la sensibilitat dels seus sentits i ampliant el seu horitz de necessitats i relacions. Totes les seves investigacions varen ser ben vistes per la comunitat cientfica i filosfica, ja que podien respondre a moltes preguntes sobre com som realment: si s cert que tenim idees innates i si realment l'home s social per naturalesa; per en canvi els resultats prctics foren prcticament nuls, perqu Itard va continuar la seva tasca pedaggica amb persones afectades per deficincies fsiques i mentals, amb carcter pioner. El cineasta Franois Truffaut va realitzar una pellcula sobre aquest tema: El nen salvatge, 1969.

Confinats.
En aquests casos uns altres ssers humans sn els responsables directes de l'allament. Una deficincia intellectual greu dels pares o la seva inhabilitat fsica poden fer que no es facin crrec dels seus fills, tot i que moltes vegades pares o tutors d'aquests infants semblin tenir cap mena de malaltia. Un dels casos ms coneguts s el de na Geniel, una nena californiana trobada el 1970 en condicions terribles d'allament. Els estudis amb ella varen servir per conixer millor el desenvolupament del llenguatge hum. Un altre cas conegut s el de Kaspar Hauser de Nuremberg, Alemanya; un nen trobat el 1828 que havia viscut encadenat a un forat. Quan tenia 16 anys mostrava una conducta totalment pueril i amb problemes d'enteniment, contestava a totes les preguntes que se li feien amb un woi nit (no ho s). Hi ha una pellcula basada en la histria d'aquest noi: L'enigma de Kaspar Hauser de Werner Herzog, 1974. Tamb hi ha una pellcula sobre aquest tipus de persones, encara que no est basada en la vida de cap en concret: Nell 1994, protagonitzada per Jodie Foster i Liam Neeson i dirigida per Michael Apted.

Reinserci.
Si l'allament passa a una edat molt primerenca de la seva vida, i la seva trobada molt tard, s molt difcil integrar a aquestes persones en la societat. Per aix, a partir de la manca de contacte amb altres ssers humans, i pel tracte vexatori que pateixen, la seva educaci s molt complexa i molt frustrant pels professionals que s'encarreguen de la seva reinserci i pels tutors que l'acullen. Acostumen a passar d'una llar adoptiva a una altra i s freqent que morin joves.

 Casos observats .

Els "nens llops" hessians (1341-1344).
El nen de Bamberg, que va crixer entre el bestiar (finals del segle XVI).
Hans de Liege, el nen irlands criat per ovelles.
Els tres "nens ssos" lituans (1657, 1669, 1694).
La nena d'Oranienburg (1717).
Els dos nens pirensos (1719).
La nena de Songi, a Champagne (1731).
La nena s hongaresa (1767);
L'home salvatge de Cronstadt (finals del segle XVIII).
Vctor d'Aveyron (1797).
Kaspar Hauser (principis del segle XIX).
Kamala (4) i Amala (1), nenes criades per llops, trobades a la regi de Calcuta (1920).
La nena ucranesa Oxana Malaya, que fou criada per gossos fins l'edat dels 8 anys (dcada dels noranta).
Andrei, un nen de 7 anys criat per un gos pigall a la regi d'Altai, al sud de Sibria, descobert el juliol de 2004.
Sunjit Kumar, de Fiji, criat per gallines (trobat el 2005);
Rochom P'ngieng, nena perduda a Cambodja i trobada el 2007;

Enllaos externs.
 Plana web sobre nens salvatges (angls);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128405" title="Ocarina" nonfiltered="2651" processed="2644" dbindex="52861">

L'ocarina s un petit instrument de vent, fet de cermica, sense claus i generalment amb vuit forats per als dits.

L'ordre dels tons en una ocarina de vuit forats s, de dreta a esquerra, 1 re, 2 mi, 3 fa, 4 sol, 9 mi, 5 la, 6 si, 7 do. En la de quatre forats s mi, sol, la y si.

L'origen de l'ocarina es remonta a l'Amrica prehispnica: els qutxues i els aimares utilitzaven aquest instruments, acompanyats de quenes, flautes de pan i altres instruments. L'ocarina s de difcil fabricaci ja que s feta de greda i buida per dins. N'existeixen de diferents mides, tot i que no superen la mida del palmell de la m. S'usen a Bolvia, Per, el nord de Xile i tota Mesoamrica.

Enllaos externs.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128409" title="Purcell" nonfiltered="2652" processed="2645" dbindex="52865">

Personatges
 Henry Purcell (1659-1695) Msic angls del barroc.
 Edward Mills Purcell (1912-1997) Fsic nord-americ.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128411" title="Otto Heinrich Warburg" nonfiltered="2653" processed="2646" dbindex="52866">

Otto Heinrich Warburg ( Friburg de Brisgvia, Alemanya 1883 - Berln 1970 ) fou un bioqumic i metge alemany guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1931.

Biografia.
Va nixer el 8 d'octubre de 1883 a la ciutat de Friburg de Brisgvia, situada a l'actual estat alemany de Baden-Wurtemberg. Fou fill del fsic Emil Warburg, que fou professor de James Franck o Hans von Euler-Chelpin. 

Va estudiar bioqumica sota les ordres del seu pare, Jacobus van 't Hoff i Emil Fischer, dirigint aquest ltim la seva tesi doctoral realitzada l'any 1906 sobre els polipptids. Posteriorment va estdiar medicina, graduant-se el 1911. L'any 1913 fou nomenat director de l'Institut Kaiser Guillem de Berln, centre de recerca que pass a denominar-se l'any 1948 Institut Max Planck, crrec que va ocupar fins la seva mort l'1 d'agost de 1970.

Recerca cientfica.
Interessat en el metabolisme dels tumors i la respiraci cellular, va idear l'any 1923 el manmetre per tal d'amidar la pressi dels fluids i descobr com el metabolisme energtic de les cllues cancergenes tenen un augment exagerat de gluclisi anaerbica amb una gran formaci d'cid lctic.

A partir de 1925 centr la seva recerca al voltant del citocrom, que Warburg anomen "ferment respiratori", descobrint el paper del ferro en el transport d'electrons en la respiraci cellular. Posteriorment va estudiar els processos de deshidrogenitzaci, va allar diverses flavicines (ferments grocs) i va contribuir a aclarir el paper de certes vitamines relacionades amb enzims deshidrogenants, particularment la nicotinamida, que forma part del complex denominat vitamina B. 

L'any 1931 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de la naturalesa i el mtode d'acci de l'enzim respiratori.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1931;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128414" title="Subaru Rex" nonfiltered="2654" processed="2647" dbindex="52867">
El Subaru Rex era un cotxe produt per Subaru entre el 1972 i el 1992 per vendre al Jap, tot i que tamb va ser venut en altres pasos, com ara Xile.

Era un cotxe de la mateixa categoria que el Suzuki Altoworks, el Mitsubishi Dangun ZZ, el Daihatsu Mira i el Suzuki Cervo.

Recentment ha aconseguit una gran popularitat al Jap. A ms a ms el nom de Rex s el nom com del Subaru Impreza WRX, especialment a Austrlia. En altres pasos s'anomena l' Ace.

 Vegeu tamb .

 Subaru;

 Enllaos externs .


 Web global de Subaru;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128419" title="Club Ferro Carril Oeste" nonfiltered="2655" processed="2648" dbindex="52868">


El Club Ferro Carril Oeste s un club esportiu, destacat en futbol, argent de la ciutat de Buenos Aires.

 Histria .
El club va ser fundat el 28 de juliol de 1904 per 95 treballadors del ferrocarril de Buenos Aires del barri de Caballito. 

El 1907 s'uniren a la segona divisi amateur argentina i el 1912 guanyaren la promoci a la primera divisi desprs de derrotar el Racing Club de Avellaneda a la final final. El 1947 fou relegat a segona per tornar a primera dos anys desprs. La seva poca daurada la visqu als anys vuitanta on guany dos ttols de la mxima categoria.

El seu derbi s el Clsico del Oeste disputat enfront Vlez Srsfield. Disposa de seccions professionals de basquetbol i voleibol, a ms del futbol.

 Palmars .
2 Lliga argentina de futbol: Nacional 1982, Nacional 1984;
5 Lliga argentina de segona divisi: 1912, 1958, 1963, 1970, 1978;
1 Lliga argentina de tercera divisi: 2002/03;

 Jugadors destacats .


 Altres seccions .
 Voleibol .
Iniciat el 1953, als anys 60 assoleix la mxima categoria. Alguns jugadors destacats foren Hugo Conte, Waldo Kantor, Esteban Martinez, Carlos Getzelevich i Daniel Castellani. Entre els seus ttols ms destacats destaquen:
Primera divisi: 1977, 1980, 1981, 1983, 1984, 1985;
Copa Morgan: 1966, 1977, 1977, 1983, 1984, 1985, 1986;
Campionat sud-americ: 1987, 1998;

 Voleibol femen .
Iniciat el 1953, arrib a primera divisi el 1957. Entre els seus ttols ms destacats destaquen:
Primera divisi: 1979, 1980, 1981, 1982, 1983, 1984, 1985, 1990;
Copa Morgan: 1977, 1978, 1980, 1981, 1983, 1984, 1986, 1987, 1988, 1998, 2004;

 Basquetbol .
Els anys vuitanta foren els millors de l'equip mascul de basquetbol de Ferro. En aquells anys guany 3 lligues argentines (1985, 1986 i 1989) i 3 campionats sud-americans (1981, 1982 i 1987). L'any 2004 descend a segona divisi (Torneo Nacional de Ascenso). Entre els jugadors ms destacats cal esmentar Miguel Cortijo, Luis Oroo, Sebastin Uranga, Javier Maretto, Diego Maggi, Daniel Arjula, Horacio Lpez, Luis Scola o els americans Berry, Terry, Wingo, Amos i Thomas.

 Enllaos externs .
Web oficial del club;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128424" title="Club Deportivo Godoy Cruz Antonio Tomba" nonfiltered="2656" processed="2649" dbindex="52869">


El Club Deportivo Godoy Cruz Antonio Tomba s un club de futbol argent de la ciutat de Godoy Cruz, a la provncia de Mendoza.

Histria.
El club va ser fundat l'1 de juny de 1921 amb el nom Sportivo Godoy Cruz, adoptant el nom actual el 25 d'abril de 1930, desprs de la fusi amb el Deportivo Bodega Antonio Tomba (club fundat el 1899 per obrers de la Bodega Antonio Tomba).

Disput les lligues provincials durant fora anys abans de arribar a la mxima categoria. Guany diverses vegades el campionat de Mendoza i particip al Torneo del Interior, que guany el 1994, assolint la Primera B Nacional Argentina. Desprs de ms de deu anys a segona divisi ascend a la primera el 2006. s el primer equip de la provncia de Mendoza en assolir la primera divisi.

El 1959 es constru l'estadi del club, el Feliciano Gambarte, tamb conegut com La Bodega. T una capacitat per a 14.000 espectadors.

 Palmars .
1 Lliga argentina de segona divisi (Apertura): 2005;
1 Torneo del Interior: 1994;
8 Campionat de Mendoza de futbol: 1944, 1947, 1950, 1951, 1954, 1968, 1989, 1990;

 Jugadors destacats .
 Carlos Francisco Pozzoli;
 Jos Tabaquillo Garca;
 Orlando Vicente Garro;
 Humberto Fabin Lentz;
 Rubn Hermes Almeida;
 Daniel Walter Oldr;
 Rafael Iglesias;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128428" title="Colin McRae" nonfiltered="2657" processed="2650" dbindex="52870">


Colin McRae (Lanark, Esccia, 5 d'agost de 1968 -  15 de setembre de 2007 ) fou un corredor de rallis escocs que particip en el Campionat Mundial de Rallis. Fill de l'ex-corredor de rallis Jimmy McRae, va ser el tercer conductor que ms proves va guanyar del Campionat Mundial de Rallis desprs Carlos Sainz i Sbastien Loeb.

Va guanyar el campionat l'any 1995 per Subaru i va ajudar el seu equip a guanyar el ttol per marques el 1995, el 1996 i el 1997. El 2003 va ajudar el seu nou equip, Citron, a guanyar el ttol per marques.

El 1996 va ser condecorat amb el ttol de Cavaller de l'Imperi Britnic per la Reina Elisabeth II.

Un accident d'helicpter a prop de casa seva, causat per un fort vent, va acabar amb la seva vida i la del seu fill petit, de 5 anys.

 Biografia .

Colin McRae va comenar la seva carrera en el mn dels rallis el 1986 amb un Talbot Sunbeam. Aviat es va fer un nom ja que condua a gran velocitat i amb un estil excitant, que va ser comparat amb el corredor fins Ari Vatanen. Desprs va conduir un Vauxhall Nova i desprs va passar a un Ford Sierra XR 4x4. La seva primera incursi en el Campionat Mundial de Rallis va ser 1987 en el Ralli de Sucia conduint el Vauxhall Nova. 

El 1989 va acabar 5 en el Ralli de Nova Zelanda conduint un Ford Sierra Cosworth. El 1991 es va unir a l'equip Prodrive Subaru per competir en Campionat de Rallis Britnic. Va guanyar dues vegades el campionat britnic: el 1991 i el 1992.

 Campionat Mundial de Rallis .

Colin McRae va guanyar el seu primer ralli del campionat el 1993 conduint un Subaru Legacy en el Ralli de Nova Zelanda. El 1995 va guanyar el ttol del Campionat Mundial de Rallis, desprs de gunyar en l'ltim ralli a Carlos Sainz.

Desprs d'alguns anys d'xits, McRae va canviar d'equip i va passar a Ford el 1999. Va conduir el nou Ford Focus WRC. Va guanyar el Ralli Safari i el Ralli de Portugal.

El 2003, McRae va decidir deixar Ford i signar amb l'equip de Citron. Va quedar set en el campionat i no va guanyar cap prova, per va contrubuir a que Citron guanys el ttol per marques.

En els ltims anys, tot i no retirar-se oficialment McRae va optar per passar algun temps fora del campionat i va participar al Ralli Dakar conduint un cami Nissan. A ms a ms va participar a les 24 hores de Le Mans. 

 Colin McRae Rally .

Colin McRae tamb fou molt conegut ja que hi ha un joc que porta el seu nom i que consisteix en conduir el seu cotxe en les diferents competicions del Campionat Mundial de Rallis. La primera versi va ser el 1998 i la segona va ser llanada el 2000 per Playstation i PC. La tercera versi va tenir una mplia audincia tant en PC com per Xbox. Les versions 04 i 2005 van ser llanades el 2004 i en totes les plataformes, sortint ltimament per Sony PSP i Nokia N-Gage. S'ha confirmat el llanament tamb per Playstation 3.

 Enllaos externs .
 Pgina web oficial de Colin McRae ;
 Marca d'esports de'n Colin McRae ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128429" title="Quicktime" nonfiltered="2658" processed="2651" dbindex="52871">


Quicktime s un estndar de reproducci de video de Macintosh, creat per Apple, per fora popularitzat en Windows, altres sistemes operatius i internet.
QuickTime no s noms un reproductor, sin un sistema multimdia complet capa de reproduir, i en casos transmetre, continguts d'alta qualitat a Internet i altres dispositius. S'el coneix tamb com a "navalla sussa d'edici de vdeo", per aix Apple ha decidit incorporar les noves tecnologies MPEG-4 de vdeo d'alta definici. Apple va anunciar la sortida d'un nou cdec dit H.264 o conegut tamb com a AVC (Advanced Video Coding) o 'Codificaci de Vdeo Avanada' ' que permet continguts molt ntids superiors a l'estndard de DVD, DivX i altres formats d'alta qualitat.

 Formats suportats .
Audio;
 Apple Lossless 1 i 2 ;
 Audio Interchange (AIFF);
 Audio CD (CDA);
 Interfa d'intruments musicals MIDI;
 MPEG-1 Layer 3 Audio (.mp3);
 MPEG-4 AAC Audio (.m4a,.m4b,.m4p);
 QDesign Music;
 Qualcomm PureVoice (QCELP);
 Sun AU Audio;
 ULAW/ALAW Audio;
 (WAV);
 (Advanced Audio Coding) ^AAC;

Video;
 3GPP i 3GPP2 ;
 Video AVI ;
 DV video (DV NTSC/PAL i DVC Pro NTSC/PAL codecs);
 Flash i FlashPix (animacions web);
 GIF i GIF animats;
 H.261, H.263, i H.264 codecs;
 JPEG, Photo JPEG, i JPEG-2000 codecs ;
 MPEG-1, MPEG-2, i MPEG-4 ;
 Quartz Composer Composition (solament Mac OS X );
 QuickTime Movie (.mov);
 video mac: Apple Video, Cinepak, Component Video, Graphics, i Planar RGB;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128432" title="Exorcisme" nonfiltered="2659" processed="2652" dbindex="52872">


L'exorcisme s un ritual o litrgia mitjanant el qual es pretn expulsar o destruir a un ens sobrenatural que es considera que ha pres possessi o control de l'objecte fsic o sser viu.

Aquests ens, depenent de les creences dels implicats, poden ser dimonis, esperits malignes, bruixots, etc. L'objecte de la possessi pot ser una persona o animal, objectes i fins i tot llocs com pobles o cases (poltergeist). La possessi pot ser total (l'ens pren control de les funcions del posset, pot moure's, parlar, etc, mitjanant la vctima) o parcial (en qu l'ens utilitza el posset per alguna tasca concreta).

L'exorcisme s present en la major part de les grans religions, incloent el cristianisme, el judaisme i l'islamisme.

El ritual d'exorcisme catlic, inclou la repetici contnua d'oracions i ordres d'expulsi, i l's d'objectes que poden repellir l'ens, en aquest cas un dimoni, com creus, aigua beneda, relquies, entre altres.

Epilpsia.
Durant molts segles els atacs epilptics han estat interpretats com possessions demonaques. El cas ms clar es el de l'Marc (9,17) que ens descriu a un posset per un esperit que volen curar:"Un de la multitud li respongu Mestre, us he portat el meu fill, que t un esperit mut; i quan se n'apodera, el tira per terra i treu bromera i cruix de dents i es queda rgid. Ho he dit als vostres deixebles perqu l'expulsessin, per no han pogut". El quadre clnic que es presenta en aquest text es el d'una persona que pateix atacs epilptics.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128442" title="Manuel Boix" nonfiltered="2660" processed="2653" dbindex="52874">


Manuel Boix (l'Alcdia, 1942) s un artista valenci amb reconeixement internacional en el camp de la pintura, l'escultura, l'obra grfica i la illustraci, sent un dels introductors del nou realisme a la pennsula en els anys 60 del segle XX. Premi Nacional d'Arts Plstiques en 1980, s reconegut sobretot pels seus gravats a l'aiguafort, especialment per la seua visi del Tirant lo Blanc.

 Biografia .

Nascut l'any 1942 a l'Alcdia (Ribera del Xquer), Boix estudi a l'escola de Belles Arts de Valncia. El seu figurativisme i el tra preciosista ja s part de l'imaginari dels valencians. Des de les seues famoses representacions de Tirant lo Blanc o les Germanies i el disseny de prcticament totes les portades de la discografia d'Al Tall, fins als centenars d'iniciatives culturals publiques i privades que ha illustrat, les seves obres l'han convertit en un dels principals cronistes grfics de la realitat cultural del Pas Valenci i, encara que en menor mesura, tamb de la catalana.

Desprs d'algunes obres inicials, en 1964 irrompia en el panorama artstic valenci amb el Trptic monoteista, on compartia espai amb Artur Heras i Rafael Armengol, dos pintors amb qu compartiria exposicions en anys successius.

Per el treball de Boix se singularitza prompte i comena a destacar per la creaci d'uns referents potics molt personals. En la dcada segent, la Retransmissi televisiva del miracle (1970) aix com les sries Falconeria i Trama i ordit aprofundeixen en el mateix fet de pintar on l'autor, a partir d'objectes o personatges trencats o descontextualitzats aconsegueix efectes verdaderament impressionants. Sn d'aquest perode obres d'una gran bellesa formal tan emblemtiques com l'Arc del triomf (1971), que clou la primera, i en especial El martiri de Sant Sebasti o Sant Bru (ambdues de 1973), que resumeixen la segona.

Ms tard, les obres de la srie Ticromart, a finals dels 70, o les vinculades a la srie Acrstic, 1982, ja indicaven ben clarament uns nous camins ms allegrics deixant de banda certs aspectes massa explcits per, al mateix temps, d'igual o major capacitat expressiva.

Des que l'any 1980 li fou concedit el Premi Nacional d'Arts Plstiques, i particularment desprs d'una llarga estada a Nova York a finals dels anys 80, la seua tasca s'ha significat en els ms diversos camps de la creaci. Boix reapareix en el panorama valenci el 1992 amb amb una exposici sobre la pilota valenciana: El punt dins el moviment, on s combinen tots els recursos creatius que ha explorat fins aquell moment com la pintura -sries Acrstic, Frontissa, Alfabet, Escacs...-, illustraci de llibres - Tirant lo Blanc, La Serp, el riu, El Quixot...-, obra grfica, amb sries com les dedicades a Tirant lo Blanc (1978-1985), i cartellisme, amb l'escultura, que tamb ha explorat i de manera molt insistent, sobretot de bronze. El punt dins el moviment, junt als Borja (1992-1998), El Laberint, i Els equilibristes son temptatives escultriques que busquen la plena ocupaci de l'espai escenogrfic.

En la seua ltima srie, El rostre, ha tornat a la pintura i als grans formats, aconseguint obres realment espectaculars.

Enllaos externs.

ManuelBoix.com Web oficial, amb galeria i botiga;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128444" title="Garraf (Sitges)" nonfiltered="2661" processed="2654" dbindex="52875">

Garraf s una petita urbanitzaci de Sitges ubicada a l'est del seu terme municipal en ple Masss del Garraf i envoltada pel Parc Natural del Garraf.

Se'n pot destacar la platja, on s'han filmat diversos anuncis de televisi, que forma una petita cala amb pintoresques casetes que contrasta amb el rocs Masss del Garraf. T un port, actualment d's esportiu per construt originalment per donar sortida als materials d'una pedrera que s'havien fet servir en una de les ampliacions del port de Barcelona.

Hi ha tamb el celler Gell, edifici d'Antoni Gaud visible des de la carretera i que actualment forma part d'un restaurant.

Accesos.
Carretera C-31 (Les Costes del Garraf);
RENFE-Estaci de Garraf;

Enllaos.
 Ajuntament de Sitges;
 Fotografia aria del 1929, procedent del fons Gaspar de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128445" title="Masss del Garraf" nonfiltered="2662" processed="2655" dbindex="52876">
El Masss del Garraf, integrat parcialment al Parc Natural del Garraf, est ubicat a la Serralada Litoral Catalana. Ocupa un rea triangular entre la vall del Llobregat, la depressi del Peneds i la mediterrnia, constituint un conjunt de muntanyes baixes, amb alries mximes al voltant dels 600 m. El Masss del Garraf perd alria cap a ponent i desapareix prop del Vendrell, on la depressi litoral es veu limitada pel mar. El masss presenta una superfcie de prop de 9967 ha, que orogrficament va des del nivell del mar fins als 593 m del cim de La Morella. 

La part oriental del masss s formada per una banda contnua de gresos i conglomerats vermells que origina una faana acinglerada, des del Castell de l'Erampruny fins a Cervell. Aquests materials, daten del Trisic inferior. La major part del masss, per, s integrada per calcries i dolomies del Trisic mitj i del Cretaci, que donen lloc a uns relleus tabulars esglaonats. La lnia litoral es caracteritza pels espadats estesos de manera quasi contnua des de l'oest de Castelldefels fins a Sitges, interromputs per petites cales.

El massis constitueix una de les zones crstiques ms importants de Catalunya, recollint les formes tpiques de la morfologia crstica fssil i un sistema de carst actiu profund, com La Falconera, que confereixen al masss un aspecte abrupte. En total s'han comptabilitzat vora 400 cavitats subterrnies. 



Enllaos externs.
Informaci del Parc Natural del Garraf;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128448" title="Tensi" nonfiltered="2663" processed="2656" dbindex="52877">

Tensi (mecnica). En fsica, una fora relacionada amb l'estirament d'una corda o un objecte similar.
Tensi superficial. En fsica, fenomen pel qual la superfcie d'un lquid tendeix a comportar-se com si fos una fina capa elstica.
Tensi elctrica. La diferencia de potencial que existeix entre dos punts d'un circuit elctric.
Estrs. En cincies de la salut s'usa per fer referncia a una tensi excessiva que pot afectar la salut.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128451" title="Jan Hendrik Oort" nonfiltered="2664" processed="2657" dbindex="52878">
Jan Hendrik Oort va nixer el 28 d'abril de 1900 a Franeker i va morir el 5 de novembre de 1992 a Leiden, va ser un astrnom neerlands internacionalment fams. Va ser qui va estimular la radioastronomia. La nebulosa d'Oort t el seu nom en el seu honor.

Nascut a Frsia (Pasos Baixos), va estudiar a Groninga amb Jacobus Cornelius Kapteyn. La seva tesi de va ser titulada Les estrelles d'alta velocitat. El 1927 va confirmar la teoria de Bertil Lindblad de qu la Via Lctia t un moviment de rotaci, analitzant el moviment de les estrelles. El 1935 va entrar com a professor de l'observatori de la Universitat de Leiden, de la que n'era director Ejnar Hertzsprung.

Oort estava fascinat per les ones de radio provinents de l'univers. Desprs de la Segona Guerra Mundial va ser un dels pioners en la nova branca de l'astronomia: la radioastronomia; proposant l's d'una antiga antena de radar alemanya.

En la dcada de 1950 va recollir fons per a un nou radiotelescopi a Dwingeloo,  (Drenthe, a l'est dels Pasos Baixos), per a investigar el centre de la galxia. El 1970 es va construir a Westerborkun radiotelescopi ms gran, prop de l'antic radiotelescopi. Aquest consistia en una dotzena de telescopis ms petits treballant junts per a utilitzar la tcnica de la interferometria, una tcnica que havia sigut proposada pel mateix Oort, per que va ser provada per primer cop a Cambridge per Martin Ryle i a Sidney per Joseph Pawsey.

Les seves hiptesis de qu els cometes tenen un origen com, postulat el 1950, va ser verificada. Una altra contribuci d'Oort va ser que va demostrar la possibilitat que la llum de la nebulosa del Cranc estigus polaritzada.

Alguns descobriments d'Oort.
 El 1924 va descobrir l'alo galctic, un grup d'estrelles orbitant la Via Lctia fora del disc principal.
 El 1927 va calcular que el centre de la Via Lctia est a 5 900 parsecs (19 200 anys llum) de la terra en la direcci de la constellaci de Sagitari.
 Va demostrar que la Via Lctia t una massa de 100 bilions de sols.
 El 1950 va suggerir que els cometes tenen un origen com en alguna regi del Sistema Solar (actualment, anomenat Cintur d'Oort).
 Va descobrir que la llum provinent de la nebulosa del cranc est polaritzada.

Premis.
 Medalla Bruce el 1942;
 Medalla d'or de la Reial Societat Astronmica el 1946;
 Henry Norris Russell Lectureship el 1951;
 Medalla Karl-Schwarzschild de la Astronomische Gesellschaft el 1972;

Objectes celestes nomenats desprs d'ell

 Asteroide 1691 Oort;
 Nebulosa d'Oort ;
 Constants d'Oort d'estructures galctiques;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128452" title="Jinmu" nonfiltered="2665" processed="2658" dbindex="52879">

L'emperador Jinmu.      Jinmu Tenn , tamb conegut com Kamuyamato Iwarebiko; nom donat: Wakamikenu no Mikoto o Sano no Mikoto, va ser el fundador mtic del Jap i s el primer emperador nomenat en les llistes tradicionals d'emperadors. Nascut segons la llegenda registrada al Kojiki, en el primer dia del primer mes, del 660 aC, i mort en l'onz dia del tercer mes del 585 aC (les dues dates segons el calendari japons tradicional lunisolar). La casa imperial del Jap va basar tradicionalment la seva demanda al tron en la seva descendncia de Jimmu.

Jimmu s el nom pstum d'aquesta figura mtica. De fet, sent xins en forma i budista en la implicaci, ha d'haver estat concebut segles desprs del curs de la vida que se li atribueix, com a part de la compilaci de llegendes sobre els orgens de la dinastia de Yamato coneguda com el Kojiki. Jimmu significa literalment fora divina.

Segons la creena del xintoisme, Jimmu s descendent directe de la deessa del sol, Amaterasu. Amaterasu tenia un fill anomenat Ame no Oshihomimi no Mikoto i a travs d'ell un nt va nomenar Ninigi-no-Mikoto. Amaterasu va enviar al seu nt a les illes japoneses on es va casar amb la princesa Konohana-Sakuya. Entre els seus tres fills hi havia Hikohohodemi no Mikoto, tamb anomenat Yamasachi-hiko, que va casar-se amb la princesa Toyotama, filla de Owatatsumi, el du japons del mar i germ d'Amaterasu. Tenien un sol fill anomenat Hikonagisa Takeugaya Fukiaezu no Mikoto. Els seus pares el van abandonar al nixer i va ser criat per la princesa Tamayori, la germana ms jove de la seva mare. Posteriorment es van casar i van tenir un total de quatre fills. L'ltim d'ells es va convertir en l'emperador Jimmu.

El dia de l'Any Nou al calendari lunisolar japons va ser celebrat tradicionalment com el dia del regnat de l'emperador Jimmu. El 1872, el govern de Meiji va proclamar l'onze de febrer de 660 A.C. al calendari gregori el dia de la fundaci del Jap. Aquesta data mtica va ser commemorada el dia de la festa Kigensetsu ("dia") de 1872 a 1948, y va ser recuperat el 1966 com el dia de la festa nacional Kenkoku Kinen no hi("dia nacional de la fundaci").


Els relats mtics de la migraci de Jimmu en el Kojiki i el Nihonshoki ens diuen que els germans de Jimmu van nixer a Takachiho, la part meridional de Kyushu (al que s ara Miyazaki), i van decidir traslladar-se cap a l'est, ja que van trobar la seva localitzaci inadequada per regnar sobre tot el pas. Un germ gran de Jinmu, Itsuse no Mikoto, va conduir originalment la migraci, i es van desplaar cap a l'est a travs del mar interior de Seto amb l'ajuda del cacic local Netsuhiko. Mentre assolien Naniwa (Osaka), van trobar un altre cacic local, Nagasunehiko (lit. l'home de les cames llargues"), i Itsuse va morir en la batalla que va seguir. Jimmu es va adonar que els havien derrotat perqu van lluitar cap a l'est contra el sol, aix que ell va decidir entrar per la banda de l'est de la pennsula de Kii i lluitar cap a l'oest. Van arribar a Kumano, i amb la direcci d'un ocell de tres potes, Yatagarasu, es van traslladar a Yamato. All van lluitar novament contra Nagasunehiko i van tornar a vncer. A Yamato, Nigihayahi no Mikoto, que tamb diu ser un descendent dels dus de Takamagahara, va ser protegit per Nagasunehiko. No obstant aix, quan Nigihayahi va trobar Jimmu, en va acceptar la legitimitat i Jimmu va ascendir al tron.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128453" title="Vicente Rodrguez Guilln" nonfiltered="2666" processed="2659" dbindex="52880">

Vicente Rodrguez Guilln, conegut simplement com a Vicente, va nixer el 16 de juliol de 1981 a Valncia (Pas Valenci), s un futbolista del Valncia CF. Juga de centrecampista esquerra, dotat d una gran tcnica, rpid i amb gol.

Biografia.
Es va formar com a jugador al Llevant. En 1998 va debutar en segona divisi amb noms 16 anys. Desprs de dues temporades ms al Llevant, l any 2000 va fitxar pel Valncia CF, el seu actual equip. Al principi, va haver de disputar-se la posici de titular amb l argent Kily Gonzlez, per a la fi va acabar essent titular fixe.

Selecci nacional.
Ha sigut internacional amb la selecci espanyola en 38 ocasions. Malgrat haver participat en la disputa de la fase prvia de la Copa del Mn 2002 no va ser convocat per a disputar la fase final, tampoc per a l edici de 2006. En canvi si va disputar la fase final de l Eurocopa 2004, essent un dels jugadors ms destacats de la selecci.

 Clubs .
 Llevant Uni Esportiva - 1997 - 1998 (Segona divisi);
 Llevant Uni Esportiva - 1998 - 1999 (Segona divisi B);
 Llevant Uni Esportiva - 1999 - 2000 (Segona divisi);
 Valncia CF - 2000 - Actualitat;

Ttols.

Nacionals.
Valncia Club de Futbol : ;
 2 Lligues: 2001-2002 i 2003-2004;
 1 Copa del Rei: 2008;

Internacionals.
Valncia CF: Copa de la UEFA: 2003-2004;
Valncia CF: Supercopa d Europa: 2004;

Enllaos externs.
Vicente a www.lfp.es;
Web oficial;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128455" title="Postura" nonfiltered="2667" processed="2660" dbindex="52881">
La postura o positura s la situaci o manera com hom disposa el cos. Per extensi tamb s la manera d'estar disposats els membres del cos, la manera de posar-se o de moure's. Etimolgicament ve de la mateixa paraula llatina, positura que significa "cosa a posar", "manera de posar-se".

A travs de les sensacions propioceptives es t conscincia de la disposici del cos en relaci amb l'espai i en relaci amb les seves diferents parts, que sn la base receptiva del control del moviment esttic i dinmic de l'sser hum. Els receptors sensorials que es troben en msculs i superfcies articulars reconeixen el canvi corporal en el grau de tensi d'aquestes estructures i envien la informaci a les rees propioceptives del cervell, on es processa la informaci i es pren conscincia de la situaci espacial del cos o de les seves parts, aix com la noci d'esquema corporal. La posici espacial del cos tamb est condicionada per la informaci que prov de l'rgan de l'equilibri, en l'orella interna, que determina ms concretament els canvis de posici del cap en l'espai.La postura normalment va acompaada d'uns hbits posturals adequats per a cada tipus de persona.

 Enllaos externs .
 The Posture Page;











 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128459" title="Aparell fonador" nonfiltered="2668" processed="2661" dbindex="52882">

L'aparell fonador el componen 3 grups d'rgans diferenciats:

 rgans de respiraci (Cavitats infraglticas:pulmons, bronquis i trquea).
 rgans de fonaci (Cavitats gltiques: laringe, cordes vocals i ressonadors -nasal, bucal i faringi).
 rgans d'articulaci (cavitat supragltiques: paladar, llengua, dents, llavis i glotis) .

Hi ha dos mecanismes bsics de producci de veu: 
  La vibraci de les cordes vocals, que dna lloc a sons  sonors  (vocals, semivocals, nasals, etc.).
  Les interrupcions (totals o parcials) en el flux d'aire que surt dels pulmons, que donen lloc als sons  sords  (fricatives, plosives, etc.). ;

Addicionalment hi ha combinacions d'ambds mecanismes, com les oclusives sonores.

Els sons aix produts desprs es matisen per la configuraci de la resta del tracte vocal.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128468" title="David Villa Snchez" nonfiltered="2669" processed="2662" dbindex="52884">

David Villa Snchez s un futbolista espanyol, nascut a Tiuya, Langreo el 3 de desembre del 1981, que actualment milita a les files del Valncia CF.

Biografia.
En la temporada 2001/2002 debutar al primer equip del Real Sporting de Gijn, club on va jugar dues temporades completes en segona divisi. Va cridar l atenci dels equips de primera marcant 39 gols en 78 partits i el Real Zaragoza el va fitxar en la temporada 2003/2004 on va  jugar 73 partits, marcant  31 gols en dues temporades, el que li va servir per poder debutar en la selecci espanyola.

En la temporada 2005/2006 va arribar al Valncia CF, el seu actual equip, que per aconseguir els seus serveis va pagar la clusula de rescissi del seu contracte, 12 milions d euros. En la seua primera temporada al club  xe' va complir amb les expectatives generades ja que va aconseguir marcar 25 gols, quedant segon en el trofeu Pichichi a un sol gol de Samuel Eto'o. La gran temporada realitzada li va dur a ser un dels convocats per Luis Aragons per a participar en el Mundial d Alemanya amb la selecci espanyola.

En el primer partit d Espanya en el mundial contra Ucrana Villa va marcar dos gols. En vuitens de final va marcar de nou front a Frana, equip que va eliminar de la competici a Espanya , aquest estiu guanyo l eurocopa amb espanya y es va  convertir amb quatre gols en maxim golejador del torneig.

 Clubs .
 Real Sporting de Gijn 2000 2003  (Segona divisi);
 Real Zaragoza   2003 2005;
 Valncia CF   2005-;

Ttols.
Campionats nacionals.
  2 Copes del Rei - Real Zaragoza (2004), Valncia CF (2008);
 1 Supercopa d Espanya - Real Zaragoza - (2004);

Campionats internacionals.
 1 Campionat d'Europa de futbol: 2008;

Distincions individuals.
 2 Trofeu Zarra (2006,2007);

Enllaos externs.
Pgina oficial sobre David Villa al Mundial d Alemanya 2006 ;
David Villa a www.lfp.es ;

Referncies.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128472" title="Macednia (Grcia)" nonfiltered="2670" processed="2663" dbindex="52885">



Macednia (en grec          , Makedonia) s una regi geogrfica de la Grcia septentrional, riberenca amb la mar Egea, que designa el territori al nord de Tesslia (amb lmit a les muntanyes de l'Olimp), a l'est de l'Epir i a l'oest de la Trcia, fins al riu Nestos. La Macednia grega t fronteres estatals amb Albnia, la Repblica de Macednia (o Antiga Repblica Iugoslava de Macednia) i Bulgria. Es divideix en tres perifries o regions administratives: la Macednia Occidental, la Macednia Central i la Macednia Oriental (aquesta ltima una part de la regi que engloba tamb la Trcia i que s'anomena Macednia Oriental i Trcia), subdividides al seu torn en 13 nomo o departaments. Inclou l'illa de Tassos i la pennsula de la Calcdica, on hi ha la comunitat monstica autnoma del mont Athos. s la segona regi ms poblada de Grcia, desprs de l'tica. La capital i la ciutat ms important s Tessalnica, amb ms de 700.000 habitants; passen dels 50.000 les poblacions de Kalamari, Kavala, Serres, Katerini, Drama i vosmos.

El seu territori ocupa la major part de la regi originria de l'antiga Macednia. Aquest nom va passar a denominar ms endavant una extensa regi dels Balcans coneguda modernament tamb com a Macednia, de la qual la Macednia grega n'ocupa el 52,4% del territori i hi viu el 52,9% de la poblaci. Fou part de l'Imperi Otom fins al 1912. El 1913, la major part de les terres otomanes d'Europa foren dividides en els estats vens de Grcia, Srbia, Bulgria, Albnia i Montenegro.

Etimologia.

Histria.

Vegeu:
Macednia (territori histric);
Regne de Macednia ;
Provncia romana de Macednia;
Alexandre el Gran;
Filip II de Macednia;
Perode hellenstic  ;
Grcia;

Geografia.







Subdivisi administrativa.
Macednia est formada per 3 regions administratives o             (perifries), subdividides alhora en       (nomo), que es podria traduir per departaments, districtes o prefectures. A ms a ms hi ha una regi autnoma anomenada el Mont Athos (         , gio Oros o "Muntanya Sagrada"), que s un estat monstic sota la sobirania de Grcia i la capital n's Karis (      ). 


 Macednia Occidental (                , Ditik Makedonia): ;

1. Kastori (               , Noms Kastoris);
2. Flrina (              , Noms Flrinas);
3. Kozani (             , Noms Kozanis);
4. Greven (              , Noms Grevenon);

 Macednia Central (                  , Kentrik Makedonia):

5. Pella (            , Noms Pellas);
6. Imathia (             , Noms Imathias);
7. Pieria (             , Noms Pierias);
8. Kilks (            , Noms Kilks);
9. Tessalnica (                  , Noms Thessalonikis);
10. Calcdica (                , Noms Khalkidiks);
11. Serres (            , Noms Serron);

 Macednia Oriental (                             , Anatolik Makedonia kai Thraki)    2 nomoi:

12. Drama (            , Noms Dramas);
13. Kavala (             , Noms Kavalas);

Enllaos externs.
Macedonia.info (angls);


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128473" title="Ral Albiol i Tortajada" nonfiltered="2671" processed="2664" dbindex="52886">
Ral Albiol Tortajada s un futbolista valenci, nascut a Vilamarxant (Camp de Tria) el 4 de setembre de 1985. Juga de defensa central, encara que tamb juga de centrecampista defensiu. El seu actual club s el Valncia CF. 

 Clubs .
 Getafe CF   2004   2005;
 Valncia CF   2005 -  ;

 Palmars .
 1 Copa de la UEFA: 2004;
 1 Copa del Rei de futbol: 2008;
 1 Campionat d'Europa de futbol: 2008;

Enllaos externs.
Albiol a www.lfp.es ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128477" title="Frederic August II de Saxnia" nonfiltered="2672" processed="2665" dbindex="52888">

Frederic August II de Saxnia (Dresden 1797 - Brennbchel 1854). Rei de Saxnia des de 1836 fins a 1854. 

Nat a Dresden el dia 18 de maig de 1797, era fill del prncep Maximili de Saxnia i de la princesa Carolina de Borb-Parma. Frederic August era nt per via paterna de l'elector Frederic Cristi I de Saxnia i de la princesa Maria Antnia de Baviera; mentre que per via materna ho era del duc Ferran I de Parma i de l'arxiduquessa Maria Amlia d'ustria.

El dia 26 de setembre de 1819 contragu matrimoni en primeres npcies amb l'arxiduquessa Carolina d'ustria, filla de l'emperador Francesc I d'ustria i de la princesa Maria Teresa de Borb-Dues Siclies. La parella no tingu fills i Carolina mor a Dresden el dia 22 de maig de 1832 als 31 anys.

El dia 24 d'abril de 1833 contragu matrimoni amb la princesa Maria de Baviera, filla del rei Maximili I de Baviera i de la landgravina Frederica de Hessen-Kassel. La parella tampoc tingu fills.

Durant la Revoluci de 1848, la famlia reial de Saxnia hagu de refugiar-se a la Fortalesa de Knigstein, nicament desprs de la intervenci de les tropes saxones i prussianes l'any 1849, Frederic August II pogu retornar a Dresden. 

Frederic August II mor a Brennbchel al Tirol el dia 9 d'agost de 1854 als 57 anys i desprs de 18 anys al tron sax. El succe a la Corona el seu germ el rei Joan I de Saxnia



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128479" title="Tandja Mamadou" nonfiltered="2673" processed="2666" dbindex="52889">


El coronel Tandja Mamadou (nascut el 1938) s un poltic niger i l'actual president. El seu nom a vegades s escrit "Mamadou Tandja" (ja que Mamadou s el nom i Tandja el cognom), per no s la forma que usa el ministeri d'afers exteriors niger.

Tandja va participar el 1974 en el cop d'estat que va dur Seyni Kountche al poder, i les subseqents posicions de fora sota el mandat de Kountche incloent la de ministre d'interior. El 1991, Tandja va derrotar Adamou Djermakoye en una comtesa per esdevenir lder del Moviment Nacional per a la Societat de Desenvolupament (Mouvement National pour la Societ de Dveloppement) (MNSD), el partit que manava. Tandja va concrrer en les eleccions a president del 1993, obtenint la primera posici a la primera volta del febrer amb el 34.22% dels vots, per desprs perdent contra Mahamane Ousmane a la segona volta del mar, obtenint un 45.58% dels vots. Ousmane va ser posteriorment derrocat en un cop militar liderat per Ibrahim Bar Manassara el 27 de gener del 1996, i es varen convocar noves eleccions per als dies 7 i 8 de juliol del 1996 en les que Tandja hi va tornar a concrrer; aquest cop va obtenir la tercera posici amb el 15.65% dels vots per darrera de Manassara amb el 52% i Ousmane amb el 20%. El segon dia de les eleccions va ser detingut sota arrest domiciliari durant dues setmanes juntament amb els altres tres candidats de l'oposici.

L'abril del 1999, Manassara va ser assassinat i un nou govern militar va prendre el poder. Aquesta junta va prometre un retorn a la democrcia al cap de l'any, i les eleccions es varen produir entre l'octubre i el novembre. Tandja va guanyar aquestes eleccions aconseguint una primera posici amb el 32% dels vots a la primera volta i el 60% a la segona, derrotant a Mahamadou Issoufou. El seu partit tamb guany la majoria d'escons en les eleccions parlamentries del novembre. Tandja va prendre el govern el 22 de desembre del 1999.Va collocar a Hama Amadou com a primer ministre el gener del 2000.

El Nger estava fortament endeutat i no rebia ajuda foranes des del cop d'estat del 1996 i les conseqents suspencions de les institucions democrtiques. Tandja es va centrar en el desenvolupament econmic, negociant amb el servei civil unions amb els donadors estrangers. Molts no varen aprovar les mesures de Tandja de reduir la despesa governamental. El 2001, estudiants de la Universitat de Niamey encapalaren protestes violentes contra la reducci dels serveis del govern. El 31 de juliol del 2002, alguns soldats de Diffa varen comenar un mot exigint un pagament i millores en les condicions de vida; aix es va estendre rpidament a Niamey en usn pocs dies. Els lleials al govern varen derrotar els amotinats i restaurar la pau el 9 d'agost, per Tandja va haver de viure un foc poltic degut als decrets que bloquejaven la comunicaci sobre la rebelli.

Es va presentar a la reelecci del novembre del 2004. A la primera volta va obtenir un 40.7% dels sufragis amb la resta de vots essent repartits entre els cinc oponents. Com en el 1999, Mahamadou Issoufou va obtenir la segona plaa de maner que hi va haver de competir a la segona volta del desembre. Va ser reelegit amb el 65.5% dels vots, obtenint Issoufou el restant 34.5%.
Referncies.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128482" title="S'Horta (Felanitx)" nonfiltered="2674" processed="2667" dbindex="52890">









S'Horta s un llogaret que pertany al municipi de Felanitx, a Mallorca.
Es troba al lmit del municipi, aferrat a Santany.

 Histria .
La primera vegada que el nom de S'Horta apareix escrit s del topnim que a aquestes terres donen els seus pobladors i ms concretament els propietaris  quan pel 1329 surten les possessions a les terres conegudes avui com les de Marina i que eren: "S'Horta  Nova", "S'Horta Vella", "S'Horta d'Avall" i "S'Horta d'amunt".

Al segle XIV S'Horta era una gran propietat formada per totes les terres conegudes amb aquest nom ms les possessions de Ca'n Alou i part del Fangar, i ja pel segle XVI tenia 2.420 quarterades registrades.

Sorgeix de una parcellaci al segle XIX. L'esglsia data de la segona meitat del XIX. Es va estar mig segle construint-la. Sobretot hi ha agricultura de regadiu. Als afores del poble, algunes casetes estan fortificades per proximitat la mar.

En quant a la gent, aquells segles de pobladors, es pot variar ls xifra de ells, tenint en compte que la primera referncia escrita que existeix referint-se a S'Horta es del rector de Felanitx all pel any 1775 parla de 53 cases amb una poblaci de 193 majors, 38 adolescents i 58 menors.

Pel Cultiu de la terra es van afanyar en la construcci de una gran quantitat de Snies (en part degut als coneixements dels rabs que eren mestres en la utilitzaci d'aquest element) per utilitzar la poca aigua que ens donava el cel. Els cultius que es donaven eren un poc de cereal, vinyes i arbres fruiters.

L'evoluci de la possessi de S'Horta comena a dividir-se i al mateix temps comencen nous assentaments humans. D'aquesta manera neix un incipient nucli de cases que amb el temps     seria l'actual S'Horta.

El nom de s'Horta, s relativament nou, ja que, durant molts d'anys es conegu amb el nom genric de MARINA; desprs passa a anomenar-se es BABOT i ms tard a punt de entrar dins el segle XX, l'ajuntament de Felanitx li dona el nom oficial de Sant Isidre. Aquesta darrera denominaci fou molt poc acceptada, tant pels propis habitants com per la poblaci del voltant.  Oficialment el nom tampoc no tengu gaire xit i s'afegia HORTA a continuaci del nom oficial. Per aquesta ra desprs de passar per varis noms (un poc castellanitzats): San Isidro o la Horta, San Isidro de la Horta, acab imposant-se la actual S'Horta.

 Consistori .
M Antonia Binimelis, s la batllesa de S'Horta.

 Bibliografia .
 De Terres de Marina a la Parrquia de S'Horta de Francesc Antich Adrover;

 Enllaos externs .
 Web de s'Horta;
 Histria de S'Horta;
 S'Horta al web de Felanitx;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128483" title="Manel Sols" nonfiltered="2675" processed="2668" dbindex="52891">
Manuel Sols s un actor barcelon. El 1960 inicia els seus estudis a l'Institut del Teatre de Barcelona. Ha participat a infinitat de muntatges teatrals sota la direcci, entre d'altres, de Llus Pascual, Feliu Formosa, Pere Dauss, Enric Cervera, Ricard Salvat, James de Paul, Paco Morn, Jaume Nadal, Ricard Reguant, Esteve Polls, Jordi Teixidor, Joan Llus Bozzo, Sergi Schaff, Arial Garca Valds, Pepa Calvo, Teresa Devant, Marta Momblant, Lakhdar Boustila, Marta Timn i Georges Lavaudant.

Tamb ha dirigit teatre, i ha intervingut en televisi i cinema.

 Filmografia com a actor .

(1979) Los bingueros, de Mariano Ozores;
(1991) Manila, d'Antonio Chavarras;
(1993) Monturiol, de Francesc Bellmunt;
(1993) La metamorfosis de Franz Kafka, de Carlos Atanes;
(1993) El laberinto griego, de Rafael Alczar;
(1996) Asunto interno, de Carlos Balagu;
(1997) La Moos, de Mireia Ros;
(1999) Metaminds & Metabodies, de Carlos Atanes;
(1999) Los sin nombre, de Jaume Balaguer;
(1999) Welcome to Spain, de Carlos Atanes;
(1999) Un banco en el parque, de Agust Vila;
(2001) El Velatorio, de Javier Domingo;
(2001) Gaudi Afternoon, de Susan Seidelman;
(2002) Fumata blanca, de Miguel Garca Borda;
(2004) , de Carlos Atanes;
(2005) El triunfo, de Mireia Ros;
(2007) PROXIMA, de Carlos Atanes;
(2008) CODEX ATANICUS, de Carlos Atanes;


 Enllaos externs .
 Teatre Nacional de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128491" title="Moiss Villlia i Sanmartn" nonfiltered="2676" processed="2669" dbindex="52893">
Moiss Villlia i Sanmartn (Barcelona 1928 - 1994) fou un escultor i poeta catal.

Va viure tamb a Pars a finals dels anys seixanta, a Quito i a Buenos Aires entre 1969 i 1972.
Va formar part del Club 49, fundat del Joan Prats. Collaborar intensament amb Oriol Bohigas, Jordi Estany, Enric Tous, Josep Maria Martorell, Joan Mir, ngel Ferrant, Antoni Tpies, Sebasti Gasch, Josep Llus Sert, Joaquim Gomis, Joan Brossa, Michel Tapi, Pierre Matisse, Jaques Dupin, ...

Breu cronologia.
1954. Realitza la seva primera exposici individual al Museu Municipal de Matar.
1956. Participa en el IX Sal d'Octubre de Barcelona.
1957. Presenta en el X Sal d'Octubre de Barcelona la seva primera escultura de canya.
1960. s elegit per la primera exposici del nou Museu d'Art Contemporani de Barcelona.
1961. Direcci, escenografia i vestuari de l'obra de Joan Brossa El Bell Lloc, a la seu del FAD.
1974. L'Editorial Polgrafa publica la seva primera monografia.
1986. Experimenta la incorporaci de la cermica a les seves escultures de bamb.
1990. Exposici antolgica al Centre d'Art Contemporani de Girona;
1992. Realitza una escultura monumental per a la plaa pblica La Brisa a Matar.
1994. Mort a Barcelona el 26 de setembre.
1999. Exposici a l'IVAM (Valncia).
2005. Exposici a la Fontana d'Or (Girona).
Enllaos externs.
Centre Cultural de Caixa Girona Fontana d'Or;
IVAM Centre Julio Gonzlez;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128494" title="Kojiki" nonfiltered="2677" processed="2670" dbindex="52895">
 s una compilaci mitolgica i histrica de fets relacionats amb el Jap, des dels orgens fins al segle VII, redactada al segle VIII pel funcionari de la cort O-no-yasumaru.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128496" title="Nihon Shoki" nonfiltered="2678" processed="2671" dbindex="52896">
 s una obra colectiva de trenta-un volums, acabada a principis del segle VIII, elaborada a la cort, amb la partcipaci possiblement dels propis emperadors, que narra la historia del Jap des dels orgens mitolgics fins a finals del segle VII.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128512" title="Sndrome de Digenes" nonfiltered="2679" processed="2672" dbindex="52898">

La sndrome de Digenes s un desordre del comportament que normalment afecta persones d'edat avanada que viuen soles, caracteritzant-se per un abandonament personal i social total i per l'allament voluntari del malalt a la llar prpia.
Als anys 1960 es va dur a terme el primer estudi d'aquest patr de conducta, batejant-lo el 1975 com a sndrome de Digenes, en referncia a Digenes de Sinope, un filsof grec que va adoptar i va promulgar fins a l'extrem els ideals de privaci i independncia de les necessitats materials.

 Smptomes .
La persona que pateix aquest desordre es caracteritza per allar-se socialment, arribant a recloure's a casa, a ms de desatendre'n absolutament la neteja i tota higiene personal.
A causa que creuen trobar-se en una situaci de pobresa extrema  situaci, de fet, poc freqent  tendeixen a intentar estalviar el mxim possible, arribant a reunir grans quantitats de diners sense tenir conscincia del que posseeixen realment. Tamb solen acumular grans quantitats d'escombraries i andrmines a casa seva, la qual cosa els aboca a viure en situacions insalubres. 

 Pacients .
Tals comportaments se solen trobar en persones d'edat avanada que se senten soles, sovint a causa de la mort d'un cnjuge o familiar molt proper. A ms, factors com ara les penries econmiques poden encoratjar aquest comportament, malgrat que no n's un factor clau, ja que es coneixen casos en persones de nivell socioeconmic alt que pateixen la sndrome. En definitiva, s la solitud el principal factor que desencadena aquest trastorn. 
Tractament: El tractament ha de comenar per la detecci dels casos de risc, l'ingrs en un hospital o una unitat de geriatria, i l'abordatge dels trastorns mdics. S'han d'adoptar les mesures de protecci social pertinents, evitant el retorn del malalt a les condicions de vida prvies. En alguns casos cal tractar la patologia psiquitrica associada (depressi, deliris crnics). Si no s possible assegurar la convivncia o situar el pacient en una instituci social, cal fer un seguiment crnic, visites domiciliries, i treball coordinat dels serveis sanitaris (metges, infermers) i socials (treballadors socials). ;

Consells a les famlies: Els familiars haurien de vigilar les persones grans que visquin soles, especialment si han observat algun factor de risc, com ara un comportament esquerp o un allament voluntari. No obstant aix, amb freqncia resulta difcil ajudar-los, ja que sn ells mateixos els qui eviten tot tipus d'atenci. Aix fa que, de vegades, arribi fins i tot a debatre's si es tracta realment d'una malaltia o noms d'un estil de vida. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128521" title="Camp Municipal del Collao" nonfiltered="2680" processed="2673" dbindex="52899">


El Camp Municipal del Collao, s un l estadi de futbol a la ciutat d Alcoi, Pas Valenci. s l estadi on el CE Alcoi disputa els seus partits com a local. Va ser inaugurat en 1921 i actualment t una capacitat per a 4.000 espectadors. s un camp d estil angls, amb les grades junt el terreny de joc, amb la qual cosa els aficionats estan molt a prop d aquest. A les dcades dels 40 i 50, es van disputar partits de primera divisi espanyola durant les quatre temporades que el CE Alcoi va estar a la mxima categoria del futbol espanyol.

Enllaos externs.
 Vista de l estadi;
 Plana web del club;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128522" title="3G" nonfiltered="2681" processed="2674" dbindex="52900">
3G s el diminutiu de la tecnologia de tercera generaci i s'utilitza en els estndards de telfon mbil. Els serveis associats amb el 3G comprenen la capacitat de transmetre simultniament dades de veu (una trucada de telfon) i dades no de veu (com ara descarregar informaci, rebre email, missatgeria instantnia i videoconferncies).

La implantaci de les xarxes 3G s'ha endarrerit en alguns pasos degut a l'enorme cost de sollicitud de llicncies de rdio addicionals. A la majoria de pasos, les xarxes 3G no utilitzen les mateixes freqncies de rdio que les xarxes 2G, obligant als operadors a construir una nova xarxa i a sollicitar noves freqncies (una notable excepci sn els Estats Units d'Amrica, a on el 3G funciona amb la mateixa freqncia que altres serveis). Una altra causa d'endarreriment s l'elevat cost d'actualitzar els equips per al nou sistema.
El Jap i Corea del Sud van ser els primers en adoptar el 3G grcies a que els respectius governs van prioritzar el desenvolupament d'infraestructures tecnolgiques. El primer pas a on es va introduir el 3G a gran escala va ser el Jap. L'any 2005, prop de la meitat dels abonats utilitzaven noms xarxes 3G. S'espera que a finals del 2006 la transici de 2G a 3G s'hagi finalitzat.
L'xit en la introducci del 3G al Jap va mostrar que la videoconferncia no era el principal avantatge de les xarxes 3G. En canvi, la descrrega de msica va ser el servei ms utilitzat pels abonats.

Tcnicament, les xarxes 3G no sn xarxes IEEE 802.11 (tamb conegudes com a xarxes Wi-Fi). Les xarxes IEEE 802.11 sn xarxes de curt rang usades principalment per accedir a Internet, mentre que les xarxes 3G sn xarxes telefniques de gran abast que han evolucionat incorporant accs a Internet de gran velocitat i videoconferncia.

Rerefons.
S'estima que hi ha prop de 60 xarxes 3G a ms de 25 pasos. A l'sia, Europa i EUA, les companyies de telecomunicacions utilitzen tecnologia WCDMA amb el suport de prop de 100 terminals designats per operar en xarxes mbils 3G.
Al 2001, NTT DoCoMo (una de les principals companyies de telecomunicacions al Jap), va ser la primera empresa en llanar una xarxa WCDMA comercial. La introducci dels serveis 3G a Europa va comenar a l'any 2003. La xarxa 3G a Europa va rebre un fort impuls quan el parlament europeu va suggerir que els operadors 3G haurien de cobrir el 80% de la poblaci de la Uni Europea a finals del 2005.
D'altra banda, a l'frica, Vodafone Egipte (tamb coneguda com a CLICK GSM) proveir aquest tipus de servei a Egipte a mitjans de 2007.

Caracterstiques.
Les caracterstiques ms significatives de la tecnologia mbil 3G sn la gran amplada de banda disponible per a suportar un nombre molt ms gran de clients de veu i dades (especialment til en zones urbanes) i l'augment de la velocitat de transmissi de les dades a un cost ms baix que amb 2G.

Les xarxes 3G utilitzen una portadora de canal de 5MHz d'amplada, la qual permet unes velocitats de transferncia molt ms elevades que amb les xarxes 2G. Aquesta portadora de canal proporciona un s ptim dels recursos de rdio per als operadors que han rebut grans i contigus blocs de l'espectre. D'altra banda, tamb ajuda a reduir el cost d'implementar xarxes 3G al ser capa de proporcionar altes velocitats de transferncia a un gran nombre d'usuaris.
3G tamb permet la transmissi de 384kbps per a sistemes mbils i 2Mbps per a sistemes estacionaris. Els usuaris de 3G disposaran d'una major capacitat i una eficincia millorada de l'espectre, el qual els permetr tenir accs a un roaming global entre les diferents xarxes 3G.

L'estndard 3G.
International Telecommunications Unit (ITU):
L'IMT-2000 est format per 6 interfcies de rdio:
 W-CDMA;
 CDMA2000;
 CDMA2001;
 TD-CDMA / TD-SCDMA;
 UWC-136 (sovint implementat amb EDGE);
 DECT;

Xarxes i estndards.
Xarxes cellulars:
 GSM 850MHz;
 GSM 900MHz;
 GSM 1800MHz;
 GSM 1900MHz;
 CMDA 800MHz;
 CDMA 1900MHz;
 CDMA 2100MHz;
 UMTS 800MHz;
 UMTS 850MHz;
 UMTS 900MHz;
 UMTS 1800MHz;
 UMTS 1900MHz;
 UMTS 2100MHz;
 iDEN 800MHz;
 iDEN 900MHz;
 PHS;
 TDMA;
 FDMA;

Estndards de dades per a mbils:
 CSD;
 HSCSD;
 GPRS;
 EDGE;
 UMTS;
 HSDPA;
 cdmaOne;
 CDMA2000 1x;
 CDMA2000 1xEV-DV;
 CDMA2000 1xEV-DO;
 WCDMA;
 FOMA;

Problemes.
Tot i que el 3G s'ha introdut exitosament als mercats asitics i europeus, existeixen una srie de problemes per als provedors i per als usuaris:
 Cost molt elevat de les llicncies d'explotaci dels serveis 3G.
 Grans diferncies en els termes de les llicncies.
 La majoria de les empreses de telecomunicacions estan fortament endeutades, cosa que fa que construir noves infraestructures per a les xarxes 3G sigui un risc.
 Suport dels Estats als operadors amb problemes econmics.
 Efectes negatius per a la salut de les ones electromagntiques.
 Cost i mida dels telfons mbils 3G.
 Falta de serveis 3G per als usuaris.
 Falta de cobertura degut a que s un servei molt nou.
 Elevats preus dels serveis 3G en alguns pasos, incls l'accs a Internet.

Veure tamb.
 2G;
 2.5G;
 3.5G;
 3.75G;
 4G;

Enllaos externs.
 UMTS Forum - llista de desenvolupament.
 Pgina web del 3G Partnership;
 3G "newsroom";
 3GP.com - 3GP Players and converters;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128525" title="Akadama" nonfiltered="2682" processed="2675" dbindex="52901">
L'akadama (  , del japons aka = vermell i dama = bola) s una argila vermella-marr d'origen volcnic que es troba tan sols a Jap i que s'utilitza com a substrat de cultiu neutre principalment per al creixement del bonsai.

L'estructura i la granulometria d'aquest substrat permet conservar un nivell d'humitat ideal per al bon desenvolupament dels vegetals que en ella hi resten, i s mpliament utilitzat pels bonsaistes professionals que l'acostumen a adquirir en establiments especialitzats en l'art del bonsai.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128527" title="Maria Amlia de Saxnia" nonfiltered="2683" processed="2676" dbindex="52902">


 Maria Amlia de Saxnia (reina d'Espanya) (1724 - 1761).

 Maria Amlia de Saxnia (duquessa de Zweibrcken) (1757 - 1831).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128528" title="Jeroglfic" nonfiltered="2684" processed="2677" dbindex="52903">


Un jeroglfic (     , hiers, sagrat i        , glphein, cisellar o escriure) s un  sistema d'escriptura en el qual els conceptes estan representats mitjanant dibuixos o signes grfics. Estan presents a les escriptures egpcies, anatliques, cretenques o maies, entre d'altres. Van aparixer cap al IV millenni aC. Es poden usar com a passatemps recreatiu i no com a sistema d'escriptura, on el lector ha d'endevinar un enigma sabent que les imatges o grfics formen la resposta a una pregunta.

Jean-Franois Champollion, un dels seus principals estudiosos, afirma que tenen base fontica i simblica alhora, per aix es troben a l'origen d'alfabets o d'ideogrames.

Vegeu tamb.
Jeroglfic egipci;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128529" title="Bernat I de Foix" nonfiltered="2685" processed="2678" dbindex="52904">
Bernat I de Foix (mitjan del segle XII) fou el primer fill de Guillem de Foix, primer personatge documentat varvassor del llinatge empordans dels Foix, vassalls del comte d'Empries, del castell de Foix.

En un comproms entre Ramon Berenguer IV i el Com de Gnova l'any 1146, apareix entre els 32 nobles que signen i que participa en les conquestes.

Sense descendncia, el succe Arnau I de Foix.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128530" title="Ufologia" nonfiltered="2686" processed="2679" dbindex="52905">

L'ufologia (o ovniologia) s'encarrega de l'estudi de les observacions d'ovnis (objectes voladors no identificats) i fenmens connexos. El terme ve de l'angls UFO, acrnim per a unidentified flying object (objecte volador no identificat).

Es basa principalment en testimoniatges i disposa igualment de fotografies, vdeos, dades de detecci de radar o dades d'instruments de mesura o d'empremtes en el sl. 

A causa de les dificultats per a l'obtenci de dades fiables i de fcil accs per als investigadors i curiosos, l'ufologia s considerada una pseudocincia per la major part de la comunitat cientfica i particularment criticada pels escptics.  
 
 Naixement de la ufologia .
La ufologia aparegu desprs de la Segona Guerra Mundial, desprs de l'observaci de Kennet Arnold (1947), que permet el periodista Bill Bequette de crear el terme plateret volador en base a la definici de l'objecte feta per Arnold. Uns altres casos, com el de l'illa Maury (que result ser un frau), l'avistament del lloctinent Gorman o la mort del capit Mantell, l'avi del qual s'estavell perseguint un ovni, contriburen perqu es prengueren seriosament estos misteriosos albiraments.

Amb el transcurs del anys els cientfics s'anaren interessant cada volta ms en els ovnis. Hi varen aparixer dos tendncies: d'un costat els escptics, que seguirien la metodologia i les conclusions de l'informe Condom, els quals consideren que no hi ha cap prova de pes per sostenir la hiptesi extraterrestre, i d'altra banda els partidaris de la HET (hiptesi extraterrestre), que intentaren aportar proves que l'extraterrestre s la millor hiptesi explicativa. 

Els uflegs consideren que no hi ha encara una explicaci per al fenomen ovni, per b que la majoria d'ells s'inclinen per la HET. Els cientfics que participen del moviment escptic contemporani consideren, per la seua banda, que el conjunt de les observacions pot reduir-se a elements prosaics: dins d'este quadre, totes les observacions s'expliquen per confusions o fraus.

De manera parallela a les visions d'ovnis, els contactats i els encontres en la tercera fase, hi ha tamb els testimonis de persones que asseguren haver sigut raptades per extraterrestres. Este darrer fenomen, conegut com abducci, s molt qestionat tan pels escptics com per alguns uflegs.

S'han creat diverses teories al voltant de l'origen i naturalesa dels ovnis, entre les quals destaquen la de la hiptesi extraterrestre de primer grau, la hiptesi extraterrestre de segon grau, la hiptesi paranormal, la hiptesi espcio-temporal o elmodel scio-psicolgic.

Enllaos externs.
 Senyals al cel Notcies i articles sobre ovnis.
 El bloc del CEI Notcies en catal, espanyol, angls o francs.

Vegeu tamb.
OSNI;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128534" title="Llista d'especialitats 54 de la Nomenclatura de la UNESCO" nonfiltered="2687" processed="2680" dbindex="52906">
Llista d'especialitats del camp 54 (Geografia) de la Nomenclatura de la UNESCO:



Vegeu tamb.
Nomenclatura de la UNESCO;
Llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128535" title="Jour de fte" nonfiltered="2688" processed="2681" dbindex="52907">

Jour de fte (en catal, dia de festa o el gran dia) (1949) s una comdia del director francs Jacques Tati. Jour de fte narra la histria d'un carter francs inepte que sovint es distreu i deixa de fer la seva feina per conversar amb els habitants locals i tafaneja la fira ambulant que arriba a la ciutat. Influenciat per l'excs de vi i per la rapidesa de l'American Postal Service, fa el possible per distribuir amb rapidesa les seves entregues amb bicicleta.

A Jour de fte, hi apareixen per primer cop diferents aspectes caracterstics del treball de Tati en un llargmetratge. Aquesta pellcula s en gran part una comdia visual amb un dileg que sovint s tan sols un soroll de fons. Malgrat tot aix, el so constitueix l'element clau de la pellcula, degut a les veus creades per la imaginaci de Tati i altres sons de fons que creen efectes humorstics.

La pellcula es va rodar originriament en color Thomson, un procs que va desaparixer abans que s'hi poguessin mostrar algunes cpies. La pellcula no va continuar endavant i Tati es va veure forat a estrenar la versi en blanc i negre (que mostra ocasionalment llums de colors, pintades a m per Tati) la qual es va crear per por de qu l'estrena en color no hi hagus quedat perfecte. La cpia en color la van publicar i modificar la filla de Tati, que es deia Sophie Tatischeff, i el cinematgraf Franois Ede, al 1995.
Un gran tros de la pellcula es va rodar a la ciutat de Sainte-Svre-sur-Indre i a les seves rodales i a una gran part dels seus habitants se'ls hi va donar un paper d'extres.

Repartiment.
 Jacques Tati com Franois (el carter);
 Guy Decomble com Roger;
 Paul Frankeur com Marcel;
 Santa Relli com la dona de Roger;
 Maine Valle com Jeannette;
 Delcassan com el tafaner;
 Roger Rafal com el perruquer;
 Robert Balpo;

Enllaos externs.
DVDBeaver comparison between black&white and colour DVD versions of the film;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128543" title="Jean de La Fontaine" nonfiltered="2689" processed="2682" dbindex="52908">

Jean de La Fontaine (1621-1695) va nixer el 8 de juliol de 1621 a Chteau-Thierry, al departament de l'Aisne de Frana, i va morir el 13 d'abril de 1695 a Pars. Va ser poeta, moralista, dramaturg, llibretista i escriptor francs.

 Vida .

 Formaci (1621-1658) .
Es disposa de molt poca informaci dels anys de formaci de La Fontaine. La ms antiga s de l'any 1641: de quan va entrar a l'Oratoire. Per l'any 1642 va abandonar la seva carrera religiosa.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128544" title="Clive Staples Lewis" nonfiltered="2690" processed="2683" dbindex="52909">
Clive Staples Lewis, conegut normalment per C.S.Lewis, (29 de novembre de 1898   22 de novembre de 1963) va ser crtic, acadmic i novellista. Fou autor d'obres de literatura medieval, d'apologtica cristiana i de fantasia. Lgic, sensible, solitari, individualista, desobedient i pessimista, va ser un home que va saber combinar un pensamient rigors, analtic i lgic amb un estil literari vigors i creatiu. La seva anomenada actual rau en l'xit dels set llibres de Les Crniques de Nrnia.

Era amic i collega de John R.R.Tolkien, l'autor de El Senyor dels Anells. Tots dos eren personalitats importants a la facultat d'angls de la Universitat d'Oxford i en un grup literari informal conegut com  Els Inkilings . Es va casar amb l'escriptora americana Joy Gresham, que moriria de cncer de medulla quatre anys desprs, als quaranta-cinc anys.

Les obres de Lewis s'han tradut a ms de trenta llenges i s'estan venent a un ritme de ms d'un mili d'exemplars cada any; i pel que fa les Crniques de Nrnia, se n'han venut fins ara ms de cent milions.

Vida.
 Infantesa . 
Clive Staples Lewis va nixer a Belfast, Irlanda (que actualment s la capital d'Irlanda del Nord) el 29 de novembre de 1898. El seu pare era el fiscal i notari, Albert James Lewis (1863-1929), el pare del qual va haver de marxar de Galles per anar viure a Irlanda. Comenar ssent obrer i acab com un soci d'una important firma d'ingenieria i armador de vaixells. Sa mare era Flora Augusta Hamilton (1862-1908), que feia gala d'una ment crtica i irnica. Era la filla d'un pastor protestant Irlands. Lewis tenia un germ gran: Warren H Lewis (Warnie).
Als quatre anys, un cotxe va atropellar el seu gos Jacksie; llavors, Lewis va decidir que, d'aleshores en, el seu nom passava a ser Jacksie. Al principi no responia a cap altre nom. Ms tard acceptava que l'anomenessin Jacks, el qual va passar a Jack, que s com el van anomenar amics i famlia la resta de la seva vida. Quan Clive noms tenia nou anys, la seva mare va posar-se malalta de cncer i mor. Aquesta mort marc la seva vida. No noms el deix orfe sin que a ms el separ del seu pare, qui sota la pressi de la enfermetat de la seva esposa s'havia convertit en un home intractable amb temperament imprevisible. ssent molt jove ja havia comenat a escriure narracions fantstiques que passaven en un mn on els personatges eren animals.

 Obra .
Algunes de les seves obres sn:
 Ms enll del planeta silencis (1938);
 Cartes del diable al seu nebot (1942);
 Perelandra (1943);
 El Gran Divorci (1945);
 Aquesta fora maligna (1946);
 La experincia de llegir;
 Mentre no tinguem rostre (1956);
 Cartes per a en Malcolm (1963);
 El problema del dolor (1940);
 L'abolici de l'home (1943);
 Pur cristianisme (1952);
 Els qutre amors (1960);
 Una pena observada (1961);
 Sorprs per l'alegria (Autobiografia);
 Miracles;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128550" title="Dami Forment" nonfiltered="2691" processed="2684" dbindex="52910">
Dami Forment (Valncia?, 1480 - Santo Domingo de la Calzada, Logronyo, 1540) fou un escultor valenci.

Fill de pare escultor, d'estil renaixentista, es creu per la seva formaci probablement a Itlia. Se'l considera un dels primers escultors introductors del renaixement a Espanya.

 Biografia .

Va ser a Saragossa, a la Baslica del Pilar, on va realitzar el seu primer gran encrrec, el retaule per a l'altar major, molt semblant al que tamb va realitzar, en 1512 per a la catedral d'Osca.

Per potser, l'obra ms important i polmica s el retaule per al monestir de Poblet (Tarragona), que li va encarregar l'abat Pere Caixal, en alabastre blanc. El va fer entre 1527 i 1529, contant amb molts collaboradors. El van acusar de no posar bon alabastre i deficincies en la talla (sobretot ornamental), per la qual cosa no va cobrar l'estipulat en el contracte. El retaule est restaurat i s l'obra d'estil renaixement ms important que t el monestir de Poblet.

Va morir quan estava treballant en el retaule de la catedral de Santo Domingo de la Calzada.

 Obra .

 Retaule Baslica del Pilar. Saragossa 1509;
 Retaule Catedral d'Osca. Osca 1512;
 Retaule San Pablo. Saragossa 1511;
 San Miguel de los Navarros. Saragossa 1518;
 La Magdalena. Tarazona (Saragossa) 1524;
 Retaule Sant Joan de la Muntanya. Montblanc (Tarragona);
 Retaule Monestir de Poblet (Tarragona) 1527;
 Retaule de Santiago. Bolea (Osca) 1532;
 Retaule Santo Domingo de la Calzada. Santo Domingo de la Calzada (Logronyo) 1537;

 Bibliografia .
Jose Fernndez Arenas(1979),Los Monasterios de Santes Creus y Poblet, LLe. Editorial Everest S.A. ISBN 84-241-4860-6 ;

 Enllaos externs .

Dami Forment








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128553" title="Rellotge Doomsday" nonfiltered="2692" processed="2685" dbindex="52911">
 

El Rellotge Doomsday s una esfera simblica mantinguda des del 1947 per la "Board of Directors" (Junta Directiva), a l'inici de la guerra freda, del "Bulletin of the Atomic Scientists" (Butllet dels Cientfics Atmics) de la Universitat de Chicago. Utilitza l'analogia dels minuts que li queden a la humanitat per arribar a mitjanit, hora que representa la total destrucci de per guerra o desastre nuclear. 

Aquest rellotge ha aparegut a la coberta de cadascun dels exemplars del Butllet des de la seva introducci.

El nombre de minuts abans de mitjanit, s una mesura arbitrria del grau d'amenaa nuclear que la Terra pateix, aquest s'actualitza peridicament. Aquest rellotge, que des del 2002 marcava set minuts abans de mitjanit ha anat canviant l'hora segons les tensions internacionals i les amenaces. El punt ms tens va sser el 1953, quan els Estats Units i la Uni Sovitica van rivalitzar amb sengles proves nuclears.

El 17 de gener s'ha decidit avanar a 5 minuts per les ambicions nuclears de Corea del Nord i de l'Iran, la proliferaci de material radioactiu incontrolat a Rssia, les amenaces d'al-Qaida, i l'enorme potencial nuclear dels Estats Units. Tamb hi ha contribut la pressi creixent perqu l'energia nuclear sigui l'alternativa al petroli, ara que s'ha demostrat que el planeta experimenta un canvi climtic que pot tenir (i ha tingut) conseqncies devastadores. El canvi d'hora del rellotge s'ha oficialitzat aquest cop amb dos actes simultanis a Londres i a Washington, amb la presncia de cientfics com Stephen Hawking i Martin Rees.



Enllaos externs .
 http://www.thebulletin.org/minutes-to-midnight/timeline.html ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128562" title="Club Atltico Coln" nonfiltered="2693" processed="2686" dbindex="52912">


El Club Atltico Coln de Santa Fe s un club de futbol argent de la ciutat de Santa Fe.

Histria.
El club nasqu el 5 de maig de 1920 al barri de Centenario de la ciutat de Santa Fe. Sempre ha estat un club de futbol, exclusivament. Comen disputant la Liga Santafesina de Futbol (14 cops) i el 1948 ingress a la Lliga argentina de futbol.

Inicialment es mantingu a la divisi B, i puntualment a la C, fins que el 1965 fou campi del Torneo de Ascenso i puj a primera. Es mantingu a la mxima divisi fins el 1981. Aquell any baix a la Nacional B on jugaria els segents 14 anys. El 1995 torn a la mxima categoria de nou. La seva millor posici fou la segona al campionat Clausura de 1997, 

 Estadi .

L'estadi Brigadier General Estanislao Lpez, tamb conegut con "El Cementerio de los Elefantes", degut a les victries del club sobre els grans del futbol argent o com el propi Santos de Pel, s la seu del Club Atltico Coln. T una capacitat per a 32.500 espectadors. Va ser inaugurat el 9 de juliol de 1946 amb un partit entre Coln i Boca Juniors. Fou reinaugurat el 2001.

 Palmars .
1 Lliga argentina de segona divisi: 1965 ;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128564" title="Club Atltico Platense" nonfiltered="2694" processed="2687" dbindex="52913">


El Club Atltico Platense s un club de futbol argent de la ciutat de Vicente Lpez, al Gran Buenos Aires, tot i que els seus aficionats s'estenen, a ms de Vicente Lpez, per la ciutat de Florida i el barri ve de Saavedra.

Histria.
El Platense fou fundat el 25 de maig de 1905. Jug a la segona divisi entre 1956 i 1964, i entre 1972 i 1976, quan guany la segona divisi. Es mantingu a la mxima categoria del futbol argent fins que sucumb al descens el 1999. El seu jugador ms carismtic dels darrers anys ha estat David Trzguet.

 Palmars .
1 Lliga argentina de segona divisi: 1976;
1 Lliga argentina de tercera divisi: 2005/06;

 Jugadors destacats .
 Claudio Borghi;
 Carlos Bulla;
 Ral Alfredo Cascini;
 Eduardo "Chacho" Coudet;
 Jos "Turu" Chatruc;
 Julio Cozzi;
 Adrin Domenech;
 Marcelo "Cabezn" Espina;
 Ral Frutos;
 Esteban "Bichi" Fuertes;
 Blas Giunta;
 Mauricio "Turquito" Hanuch;
 ngel Labruna;
 Mariano "Loco" Dalla Lbera;
 Andrs Madrid;
 Claudio Morresi;
 Lucas Pusineri;
 Julin Speroni;
 Claudio Spont;
 David Trzguet;
 Jos Yudica;
 Santiago Vernazza;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128570" title="Club Atltico Chaco For Ever" nonfiltered="2695" processed="2688" dbindex="52914">


El Chaco For Ever s un club de futbol argent de la ciutat de Resistencia, a la provncia de Chaco.

Histria.
Fundat el 27 de juliol de 1913, Chaco For Ever segueix l'antiga tradici d'usar noms anglesos per als clubs de futbol argentins (altres exemples sn River Plate, Boca Juniors, Newell's Old Boys, Racing Club o All Boys.

Tot i ser histricament el club ms potent de la provncia de Chaco, mai ha estat un dels clubs grans del futbol argent, basats principalment a la provncia de Buenos Aires o a altres ciutats importants. El seu major xit van ser les dues temporades que va jugar a primera divisi, el 1989/90 i 1990/91. A la 1989/90 acab disset i guany la promoci de descens contra el Racing de Crdoba per 5-0 mantenint la seva plaa a primera. La segent temporada la Primera es divid en Apertura i Clausera, i el Chaco acab 16 i 19, perdent la categoria. Tamb ha jugat set temporades a segona divisi (Primera B Nacional Argentina).

 Jugadors destacats .
Jos Luis Cuciuffo;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128573" title="Club Atltico Talleres" nonfiltered="2696" processed="2689" dbindex="52915">


El Club Atltico Talleres de Crdoba s un club de futbol argent de la ciutat de Crdoba.

 Histria .
L'any 1912 es disput la primera edici del campionat de Crdoba de futbol. Alguns joves treballadors del Ferrocarril Central Crdoba, decidiren fundar un club per a la prctica d'aquest esport. El 12 d'octubre de 1913 es fund el Atltico Talleres Central Crdoba. El 19 d'abril de 1914 ingress a la Federaci. A finals de la dcada canvi el nom per l'actual Club Atltico Talleres. El club guany 27 campionats de Crdoba.

El 1968 ingressa a l'AFA passant a disputar el campionat Nacional, la mxima divisi argentina. Entre els 70's i 80's alterna la primera i la segona divisi. Les seves millors posicions a primera foren una segona el 1977 i una tercera el 1980. El seu primer campionat internacional fou la Copa Conmebol de 1999, on derrot el Centro Sportivo Alagoano brasiler.

 Palmars .
1 Copa Conmebol: 1999;
1 Lliga argentina de segona divisi: 1997/98;
27 Campionat de Crdoba de futbol: 1915, 1916, 1918, 1921, 1922, 1923, 1924, 1934, 1938, 1939, 1941, 1944, 1945, 1948, 1949, 1951, 1953, 1958, 1960, 1963, 1969, 1974, 1975, 1976, 1977, 1978, 1979;

 Enllaos externs .
Web no oficial del club;
Talleres de Mi vida;
Web Oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128577" title="Club Atltico Belgrano" nonfiltered="2697" processed="2690" dbindex="52916">


El Club Atltico Belgrano de Crdoba s un club de futbol argent de la ciutat de Crdoba.

Histria.
El club va ser fundat el 19 de mar de 1905. Guany molts campionats provincials abans d'incorporar-se a l'AFA el 1968. El 1991 aconsegu l'ascens a la primera divisi.

 Palmars .
1 Campionat regional: 1985/86.
24 Campionat de Crdoba de futbol: 1913, 1914, 1917, 1919, 1920, 1929, 1930, 1931, 1932, 1933, 1935, 1936, 1937, 1940, 1946, 1947, 1950, 1952, 1954, 1955, 1957, 1970, 1971, 1973;
3 Lliga de Crdoba de segona divisi: 1908, 1909, 1910;
1 Lliga de la UCF: 1956;
3 campionat provincial de l'ACF: 1983, 1984, 1985;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
Blog de seguidors del Club Atletico Belgrano (A engonals);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128579" title="Marxa nrdica" nonfiltered="2698" processed="2691" dbindex="52917">
La marxa nrdica (en angls, nordic walking) s un estil de marxa amb bastons. Aquest esport s un complement ideal per a curses de muntanya i de fons, i per l'esqu de fons.
Nordic Walking in Spain;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128581" title="Instituto Atltico Central Crdoba" nonfiltered="2699" processed="2692" dbindex="52918">


El Instituto Atltico Central Crdoba s un club esportiu, destacat en futbol, argent de la ciutat de Crdoba.

 Histria .
El 8 d'agost de 1918, empleats del Ferrocarril Central Crdoba decidiren crear un institut per a fomentar l'esport entre els seus membres. L'entitat s'anomen Insituto Ferrocarril Central Crdoba. La samarreta fou escollida vermella i blanca amb pantal blanc en record del vell Alumni. En un principi estava reservada als membres del ferrocarril, per el normal creixement de l'entitat l'obr a la resta de ciutadans, el que provoc el petit canvi en el nom per esdevenir Instituto Atltico Central Crdoba.

 Palmars .
2 Lliga argentina de segona divisi: 1998/99, 2003/04;
7 Campionat de Crdoba de futbol: 1925, 1926, 1927, 1928, 1961, 1966, 1972;
4 Lliga de Crdoba de segona divisi: 1919, 1920, 1941, 1946;
6 Torneig Neder-Nicola: 1961, 1963, 1972, 1987, 1988, 1999;

 Seccions esportives .
 Futbol;
 Basquetbol;
 Voleibol;
 Nataci;
 Nataci sincronitzada;
 Gimnstica artstica;
 Gimnstica rtmica;
 Tennis;
 Pilota a paleta;
 Escacs;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128583" title="Club Atltico Racing de Crdoba" nonfiltered="2700" processed="2693" dbindex="52919">



El Club Atltico Racing de Crdoba s un club de futbol argent de la ciutat de Crdoba.

Histria.
Fou el 14 de desembre de  1924 que nasqu el Club Atltico Racing, essent primer president Rodolfo Castro Aguirre.

 Palmars .
Copa Presidente (Sel-Corea): 1981,
Torneo Argentino B 1998/99;
Torneo Argentino A: Apertura  2002;
Torneo Argentino A: Apertura  2003;
8 Campionat de Crdoba de futbol: 1962, 1965, 1967, 1980, 1981, 1994, 1995, 2004;
1 Campionat provincial de l'ACF: 1981;

 Jugadors destacats .
Daro Sala;
Jos Serrizuela;
Roberto Gasparini;
Lus Amuchastegui "La Araa";
Marco Nasello;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128591" title="Dcada del 1970" nonfiltered="2701" processed="2694" dbindex="52920">

La dcada de 1970 compren el perode d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.

Tendncies globals.

Es pot considerar els 70 com a un "temps pont" cap a l'estructura social global actual.
La interdependncia de les economies i el gran impacte que va tenir en la resta del mn el que li va succeir a la primera potncia econmica del mn - els Estats Units d'Amrica - va quedar prou pals. Tot plegat va iniciar el trnsit cap a la globalitzaci i l'eclosi d'una nova classe mitja al mn desenvolupat.

Globalment els 70 tingueren trets caracterstics que foren semblants arreu del mn, malgrat les diferncies econmiques i geogrfiques, destacant-ne per sobre de tots:
 La crisi del petroli del 1973.
 L'abandonament  del camp per anar a viure a ciutat.
 El creixent rol de la dona en la societat i en el mn laboral. ;

Altres fets de gran transcendncia mundial van ser:
El Jap va atansar el segon lloc en la llista d'economies mundials en detriment d'Europa.
Els rgims comunistes van mostrar els primers signes d'estancament, llevat el cas de la Xina. ;
Els pasos en vies de desenvolupament van experimentar un creixement econmic a l'estela de la seva independncia poltica i de la revoluci verda de finals del 60. Tanmateix, la crisi del petroli va fer que moltes economies africanes es collapsessin i esdevinguessin rgims dictatorials. ;
Moltes democrcies de l'Orient Mitj van esdevenir rgims catics amb governs pseudo-democrtics o directament dictadures militars, cosa que tamb va ocrrer a molts pasos de l'Amrica Llatina.

Pasos Catalans i Espanya.
L'agonia del franquisme i mort del dictador. Transici cap a la democrcia.
Vagues obreres, retirada progressiva del recolzament eclesistic, irrupci d'ETA - amb el posterior gran cop de l'assassinat de Carrero Blanco -, inici de recessi econmica com a conseqncia de la puja del preu del cru, inflaci per sobre del declarat oficialment i pressi internacional en contra del rgim van ser trets caracterstic de la primera meitat de la dcada. ;
El 20 de novembre de 1975, mor el dictador Francisco Franco, i el prncep Juan Carlos - nomenat successor a la prefectura de l'Estat pel mateix general - esdev el Rei Joan Carles I tres dies ms tard.
Celebraci de les primeres eleccions democrtiques desprs de la dictadura, el 15 de juny de 1977. La Unin de Centro Demcrtico (UCD) s el partit ms votat, i encarregat de formar govern. S'inicia el procs de redacci de la Constituci.
El 29 de setembre de 1977 el president del govern deroga la llei franquista de 1938 que eliminava les institucions catalanes i restableix la Generalitat provisional, nica instituci de l'poca de la Segona Repblica que ser reinstaurada. ;
El 15 d'octubre es publica la llei 46/1977, d'amnistia, que suposa una Llei de punt final, que eximia als participants en el rgim feixista i als defensors i lluitadors pel restabliment del sistema democrtic.
 El 6 de desembre de 1978 s'aprova en referndum la Constituci Espanyola, que entra en vigor el 29 de desembre. La nova constituci establiria el sistema de la monarquia constitucional, basada en un Cap d'estat hereditari i un president de govern escollit democrticament, i un sistema descentralitzat de repartiment de poder, anomenat autonmic.;
(Vegeu:Transici democrtica espanyola)

Europa.

Estats Units.
Si la dcada del 60 va veure crixer l'activisme social, els 70 van significar un pas enrere en aquest sentit. Aix es va evidenciar fins i tot en la msica, on la msica Disco va guanyar la partida als cantautors i la can protesta. La pobresa urbana va crixer i les taxes de crim urb amb ell. El cas Watergate va acabar amb la carrera del president del Estats Units, Richard Nixon, i parallelament es va viure  la fi de la Guerra del Vietnam . 
L'esclat de violncia de l'Orient Mitj va acabar amb un pas paralitzat per la crisi del petroli del 1973. Mentre l'economia s'aturava, el consum de drogues entre la poblaci creixia. Al final de la dcada el moviment feminista havia ajudat a millorar les condicions laborals de les dones i la causa ecologista havia arrelat als EUA i Europa.

Resta del Mn .
L'economia del Jap, a diferncia de la dels EUA va crixer fins a fianar-se en el segon lloc de les economies mundials per importncia. ;
Al tercer mn la revoluci verda va fer creure que aquestes economies podrien sortir del pou, tal i com va passar a Europa amb el pla Marshall, per la crisi del petroli va truncar el somni.  El somni d'una societat ms igualitria es va esvair.
Al 1973, es va acabar la Guerra del Vietnam amb els acords de pau de Pars, deixant via lliure al comunisme al sud-est asitic. A la vena Cambotja milions de persones van ser executades en "camps de treball" sota el rgim comunista de Pol Pot, un dels majors assassins de la histria de la humanitat.
Els sud-africans negres, majoria al seu pas, van haver de patir encara anys d' apartheid desprs de la mort de l'activista Steve Biko.

Economia dels setanta.

El perode de postguerra comprs entre 1945 i 1969 foren una poca de prosperitat. La robusta economia nord-americana i el pla Marshall van mantenir la lnia de flotaci de l'economia mundial. Per la crisi del petroli de 1973 va significar retrocs, atur i inflaci per a la resta de la dcada.

A l'Europa de l'Est, les economies d'inspiraci i tutela sovitica van comenar a evidenciar signes d'estancament, a on els xits eren seguits de grans revessos. La crisi del cru va fer crixer les exportacions, especialment les sovitiques, per el sector agrari va comenar a ser un greu maldecap per a aquestes economies.

Crisi del petroli.

Econmicament, els 70 van venir marcats per la crisi energtica, amb pics al 1973 i 1979. Desprs de la crisi del 73, la benzina va ser racionada a molts pasos. Europa depenia  del petroli de l'Orient Mitj i els EUA, malgrat tenir les seves prpies reserves, van patir igualment. Mots pasos europeus van establir els "dies sense cotxes". L'amarga experincia de que les reserves de cru no eren inesgotables i que el desenvolupament tecnolgic no era  sostenible  sense malmetre l'entorn va acabar amb l'era del modernisme. Com a resultat l'ecologisme va sorgir com a moviment social.

 Altres esdeveniments que van marcar la dcada .
Poltica i economia.
Europa.
Cau el rgim militar de Portugal en la revoluci dels clavells del 24 d'abril de 1975.

Mn.
1970
 Anwar el-Sadat s elegit president de la R.A.U. (Egipte).

1971
 Idi Amin i els seus rebels enderroquen el govern d'Uganda.

1973
 El general colpista Augusto Pinochet enderroca el govern de Salvador Allende a Xile. ;
 Fi de la Guerra del Vietnam pel tractat de Pars. ;

Al llarg de la dcada.
 Rgim dels Khmers rojos de Pol Pot a Cambotja, (1975-1979): prop de tres milions de persones moren assassinades ;

Cincia i Tecnologia.

Gran transcendncia de l'anomenada pndola contraceptiva en la dinmica social i demogrfica al primer mn.
 Al 1978 neix el primer hum fruit d'inseminaci in vitro: Louise Brown, l'anomenada "nena proveta";
 Son llanades per la NASA les sondes Pioneer i Viking;

Desastres.
1971;
 Epidmia de clera al recentment independitzat Bangladesh (ant. Pakistan Oriental);

Societat.
Moviments socials.

 Ecologisme;
 Pro-avortament;
 1970: Entra en vigor a Nova York la llei ms liberal dels EUA en pro de l'avortament.
 Drets dels homosexuals;

 Feminisme - Drets de les dones;
 1970: Una manifestaci de 10.000 dones a Nova York celebren el 50 aniversari de l'abolici de 19a esmena de la constituci dels EUA.

Cultura.
El Washington Post rep el Pulitzer per les seves investigacions en l'escndol Watergate (1973).

Cinema.

 Cinema de la dcada del 1970 als Pasos Catalans i a Espanya;
 Cinema de la dcada del 1970 a la resta d'Europa;
 Cinema de la dcada del 1970 als Estats Units;
 Cinema de la dcada del 1970 a la resta del mn;

Msica.

 Msica de la dcada del 1970 als Pasos Catalans i a Espanya;
 Msica de la dcada del 1970 a la resta d'Europa;
 Msica de la dcada del 1970 als Estats Units;
 Msica de la dcada del 1970 a la resta del mn;

Literatura.

 Literatura de la dcada del 1970 als Pasos Catalans i a Espanya;
 Literatura de la dcada del 1970 a la resta d'Europa;
 Literatura de la dcada del 1970 als Estats Units;
 Literatura de la dcada del 1970 a la resta del mn;

Esport.

 Esport mundial a la dcada del 1970;
 Esport de la dcada del 1970 als Pasos Catalans i a Espanya;
 Esport de la dcada del 1970 a la resta d'Europa;
 Esport de la dcada del 1970 als Estats Units;
 Esport de la dcada del 1970 a la resta del mn;

 Personatges rellevants .
 Lders Mundials i Poltics. 
Richard Nixon, president dels EUA;
Jimmy Carter, president dels EUA.
Henry Kissinger, secretari d'Estat dels EUA.
Aiatoll Khomeini, cap d'Estat de l'Iran;
Leonid Brezhnev, president del Soviet Suprem;
Willy Brandt, canceller de la Repblica Federal Alemanya.
Valry Giscard d'Estaing, president de la Repblica Francesa;
Edward Heath. primer ministre del Regne Unit;
Salvador Allende, president de Repblica de Xile;
Anwar el-Sadat, president de la Repblica rab d'Egipte;

 Artistes.
  Esportistes .
 Futbol: Franz Beckenbauer - Johan Cruyff - Johan Neeskens - Paul Breitner - Zico;
 Gimnstica: Nadia Comaneci;
 Nataci: Mark Spitz;
 Atletisme: Alberto Juantorena - Edwin Moses;
 Frmula 1: Niki Lauda - Emerson Fittipaldi - Jackie Stewart;
 Ciclisme: Eddy Merckx - Bernard Hinault - Luis Ocaa;
 Motociclisme: Angel Nieto - Kenny Roberts - Giacomo Agostini;
 Bsquet: Kareem Abdul-Jabbar - Julius Erving - Nino Buscat - Mika Slavnic;
 Boxa: Joe Frazier - Muhammad Al - George Foreman;

1970 - 1971 - 1972 - 1973 - 1974 - 1975 - 1976 - 1977 - 1978 - 1979

Dcada anterior - Segle XX - Dcada posterior









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128596" title="Ralli de Catalunya" nonfiltered="2702" processed="2695" dbindex="52921">


El Ralli de Catalunya s un ralli del Campionat Mundial de Rallis de la Federaci Internacional d'Automobilisme (FIA) que es disputa a Catalunya. L'any 2006 va ser la quarta prova del campionat i va tenir lloc entre el 24 i el 26 de mar. Est programat entre el 4 i el 7 d'octubre del 2007. La seva base operativa s la ciutat de Salou al Tarragons i es disputa per les comarques del Baix Camp, el Baix Peneds, l'Alt Camp i el Priorat, tenint la seva base al Tarragons.

Anteriorament es disputava a la Costa Brava i era conegut com a Ralli Catalunya - Costa Brava, per en la seva edici del 2005 va canviar de situaci i va passar a disputar-se a la Costa Daurada, canviant el seu nom per Ralli Catalunya - Costa Daurada. El Reial Autombil Club de Catalunya ha estat el patrocinador principal durant molts anys i aix a partir de l'edici del 2005 es va anomenar oficialment Rally RACC Catalunya - Costa Daurada.

 Campions .

 2007   Sbastien Loeb - Citron;
 2006   Sbastien Loeb - Citron;
 2005   Sbastien Loeb - Citron;
 2004   Markko Mrtin- Ford;
 2003   Gilles Panizzi - Peugeot;
 2002   Gilles Panizzi - Peugeot;
 2001   Didier Auriol - Peugeot;
 2000   Colin McRae - Ford;
 1999   Philippe Bugalski - Citron;
 1998   Didier Auriol - Toyota;
 1997   Tommi Mkinen - Mitsubishi;
 1996   Colin McRae - Subaru;
 1995   Carlos Sainz - Subaru;
 1994   Enrico Bertone - Toyota;
 1993   Franois Delecour - Ford;
 1992   Carlos Sainz - Toyota;
 1991   Armin Schwarz - Toyota;

() Aquest ralli noms va puntuar pel Campionat de 2 litres

 Enllaos externs .
 Web oficial del Ralli de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128597" title="Alfons Ars i Leita" nonfiltered="2703" processed="2696" dbindex="52922">
Alfons Ars i Leita s un periodista catal que va nixer el 22 de maig de 1961. El periodista es mou en l'mbit de la comunicaci al llarg de tota la seva trajectria des de programes de rdio com de televisi. Se'l considera un dels grans professionals de la rdio a Catalunya i fins i tot d'Espanya. 

La primera aparici a la televisi d'aquest periodista fou al 1989 en el programa La casa por la ventana, que s'emitia a TVE. Entre els anys 1990 i 1992, a la mateixa cadena, va presentar un programa de vdeos casolans, anomenat Vdeos de Primera, el qual va aconseguir gran popularitat i audincia.

En el 1992 va ser fitxat per Antena 3 per a presentar l'espai humorstic, titulat Al ataque on va presentar fins a l'any 1993. Les aparicions d'aquest periodista a Antena 3 no van acabar all sin que va presentar un segon programa molt semblant anomenat El Chou en el 1994.

A ms ha presentat diferents programes a TV3, on sn un exemple el programa humorstic-esportiu Fora Bara i el magazine Ja hi som.

Alfons Ars tamb ha estat present en les ones de rdio amb programes radiofnics estatals com Ya te digo, a on compartia programa amb altres locutors com Jos Miguel Cruz, que anys desprs tornaria a treballar amb ell en el programa Arucitys.

En el 2004 comen a presentar el programa Arucitys a 8tv, que retransmiteix a tota Catalunya, amb qui t com a collaboradora a la seva prpia dona Angie Crdenas.

Parallelament al programa Arucitys va comenar a emetre un altre programa a la Televisi Espanyola, Tan a gustito, on parlaven de temes del cor i on bsicament tenia la mateixa temtica i seccions que el programa Arucitys per amb la diferncia que t una difusi d'mbit estatal. Aquest programa es va deixar d'emetre a mitjans del 2006.

Alfons Ars ha estat dues vegades nominat al TP de Oro com a millor presentador pels programes Vdeos de primera i Al Ataque.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128600" title="Llac de Nicaragua" nonfiltered="2704" processed="2697" dbindex="52923">


El llac de Nicaragua (en espanyol Lago de Nicaragua) o Cocibolca (paraula amerndia que vol dir 'el mar dol') s un llac centreameric d'aigua dola. Es troba al sud-oest de Nicaragua, gaireb tocant a la frontera amb Costa Rica i prop de la costa del Pacfic. 

Amb una extensi de 8.264 km, s el tercer llac de l'Amrica Llatina, desprs dels llacs de Maracaibo a Veneuela i Titicaca entre Bolvia i el Per, i el ms gran de l'Amrica Central. 

Hi viuen els nics taurons d'aigua dola del mn.

El riu San Juan el connecta amb el mar Carib en direcci est, mentre que el Tipitapa el connecta amb el llac de Managua, al nord.

La ciutat de Granada i el volc Mombacho es troben a la riba d'aquest llac.

Dins el llac hi ha ms de quatre-cents illots, si s'hi compten les "Isletas de Granada" i l'arxiplag de Solentiname, i dues illes: Zapatera i Ometepe. Aquesta darrera est formada per dos volcans: el Maderas i el Concepcin.

Enllaos externs.
PIA03365: JPL NASA: Vista en perspectiva amb Landsat Overlay, llacs de Managua (Xolotln) i de Nicaragua (Cocibolca);
El llac Cocibolca;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128604" title="Charles Scott Sherrington" nonfiltered="2705" processed="2698" dbindex="52924">


Charles Scott Sherrington ( Londres, Anglaterra 1857 - Eastbourne 1952 ) fou un neurleg i professor universitari angls guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1932.

Biografia.
Va nixer el 27 de novembre de 1857 a la ciutat de Londres. Va estudiar medicina a la Universitat de Cambridge, on es llicenci el 1885. Posteriorment va ampliar els seus estudis a la ciutat de Berln amb Robert Koch i Rudolf Virchow, aix com a Estrasburg amb F. Goltz. Inici la seva docncia universitria a l'escola universitria de medicina del St. Thomas Hospital, l'any 1895 fou nomenat professor de la Universitat de Liverpool i el 1913 professor de fisiologia a la Universitat d'Oxford.

Va ser president de la Royal Society de Londres entre els anys 1920 i 1925. L'any 1922 va rebre la Gran Creu de l'Imperi Britnic i el 1924 l'Ordre del Mrit. Es va retirar de la vida acadmica el 1935, per va continuar donant conferncies i escrivint fins a la seva mort, ocorreguda el 4 de mar de 1952 a la ciutat d'Eastbourne.

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca al departament de veterinria de la Universitat de Londres. Posteriorment va utilitzar reflexos en la medulla espinal com a modus d'investigar les caracterstiques generals de les neurones i el sistema nervis. Aquests experiments el van dur a postular la "llei de Sherrington de la inervaci recproca", que indica que per a cada activaci nervisoa dels d'un mscul hi ha una inhibici corresponent del mscul d'oposici. Aix mateix va investigar la propiocepci, el control dels nervis de la postura. 

Sherrigton s conegut per l'encunyaci de la paraula sinapsi, una paraula que utilitz per definir la transmissi d'impulsos nerviosos entre neurones. Entre els seus collaboradors es trob l'australi John Carew Eccles, el qual fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina l'any 1963.

L'any 1885 viatj fins Espanya per investigar un brot de clera, moment en el qual, segons algunes fonts, conegu Santiago Ramn y Cajal. La biografia de la Fundaci Nobel confirma aquesta hiptesi, per Sherrignton afirm posteriorment que la relaci entre ambds es va produir en una visita de Cajal a Anglaterra l'any 1894, moement en qu aquest va realitzar una conferncia. Aix mateix afirm que les tcniques sobre bacteriologia i histologia no les aprengu del metge espanyol sin que les reb de Robert Koch durant la seva estada a Berln.

L'any 1932 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb Edgar Douglas Adrian, pels seus treballs relatius a la funci de les neurones i les cllules nervioses motores.

Reconeixements.
La Uni Astronmica Internacional anomen en honor seu el crter Sherrignton sobre la superfcie de la Lluna.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1932;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128610" title="Llista de presidents de Galcia" nonfiltered="2706" processed="2699" dbindex="52925">



El President de Galcia o President de la Xunta de Galcia s el mxim representant del govern de Galcia, a Espanya.

Llista de presidents (1977-actualitat).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128613" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 2006" nonfiltered="2707" processed="2700" dbindex="52926">


L'edici del 2006 del Campionat Mundial de Rallis va comenar el 20 de gener amb la 74ena edici del Ralli Monte-Carlo. 
Tot i l'accident en bicicleta de muntanya del francs Sbastien Loeb abans del Ralli de Turquia, Loeb va guanyar el seu tercer campionat. Mentre Ford va guanyar el primer ttol de marques des del campionat del 1979.



Punts.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128616" title="Edgar Douglas Adrian" nonfiltered="2708" processed="2701" dbindex="52927">

Edgar Douglas Adrian, 1r Bar d'Adrian ( Londres, Anglaterra 1889 - Cambridge 1977 ) fou un neurleg angls guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1932.

Biografia.
Va nixer el 30 de novembre de 1889 a la ciutat de Londres. Va estudiar cincies naturals al Trinity College de la Universitat de Cambridge, on es llicenci medicina l'any 1915. Durant la Primera Guerra Mundial va treballar al St Bartholomew's Hospital de Londres, tractant a soldats amb desordres nerviosos. L'any 1925 fou nomenat professor de fisiologia del Royal College of Physicians, el 1929 de la Royal Society, i el 1937 de la Universitat de Cambridge. Des de 1951 fou director del Trinity College. 

El 1942 li fou concedida l'Ordre del Mrit i el 1950 fou nomenat President de la Royal Society de Londres, crrec que desenvolup fins el 1955. Aquell mateix li fou concedit el ttol nobiliari de "Bar d'Adri", ttol que ostent ell i el seu fill. Mor el 4 d'agost de 1977 a la ciutat de Cambridge.

Recerca cientfica.
L'any 1925 inici la seva recerca sobre els impulsos nerviosos en els rgans sensorials humans, demostrant la possibilitat d'amidar el corrent en les fibres nervioses aplicant un amplificador. Aquest mtode continu el treball iniciat per Keith Lucas usant l'electrmetre Lippmann, desenvolupat per Gabriel Lippmann, i un tub de raigs catdics per amplificar els senyals produts pel sistema nervis i registrar la descrrega elctrica dels nervis sota estmul fsic. Un descobriment accidental d'Adrian l'any 1928 va aconseguir provar la presncia d'electricitat a les cllules del nervi. Ampli la seva recerca a l'estudi de les causes del dolor per l'estmul del sistema nervis, relitzant descobriments sobre la recepci d'aquestes senyals al cervell i la distribuci espacial de les rees sensorials de l'escora cerebral en diversos animals. Aquestes conclusions el conduren a la formulaci de la idea d'un mapa sensorial, anomenat homunculus.

l'any 1932 li fou atorgat el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus treballs relatius a la funci de les neurones i les cllules nervioses motores, premi que compart amb el neurleg Charles Scott Sherrington. 

Posteriorment va utilitzar l'electroencefalograma per estudiar l'activitat elctrica del cervell als ssers humans, realitzant avanos significatius en l'observaci de certes patologies cerebrals com l'epilpsia. Pass la resta de la seva vida cientfica en la recerca al voltant de l'olfacte.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1932;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128617" title="Garraf (desambiguaci)" nonfiltered="2709" processed="2702" dbindex="52928">


Geografia.
El Garraf, una comarca de Catalunya.
Masss del Garraf, un masss de la comarca del mateix nom.
Parc Natural del Garraf, un Parc Natural ubicat en aquest masss.
Garraf (Sitges), una petita urbanitzaci de Sitges en ple masss.
Histria.
Complot de Garraf, acci guerrillera frustrada en contra d'Alfons XIII;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128621" title="Guerau IV de Cabrera" nonfiltered="2710" processed="2703" dbindex="52929">
Guerau IV de Cabrera (1196-1229), vescomte de Cabrera, vescomte d'ger. Era en possessi del comtat d'Urgell subjecte als drets de la seva cosina Aurembiaix, comtessa d'Urgell.

 Orgens familiars .

Fill de Pon III de Cabrera i de Marquesa d'Urgell, filla d'Ermengol VII, comte d'Urgell.

Npcies i descendents.

Es va casar (desprs de 1204) amb Eilo Prez de Castro, senyora de la casa de Castro, filla de Pedro Fernndez de Castro senyor de Paredes i de l'Infantado de Len i la seva primera muller Jimena Gmez.

Van tenir dos fills: Pon IV de Cabrera, que esdevingu comte d'Urgell i vescomte d'ger, i Guerau V de Cabrera, que succe al seu pare al vescomtat de Cabrera.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128625" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 2005" nonfiltered="2711" processed="2704" dbindex="52930">


Puntuaci.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128627" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 2004" nonfiltered="2712" processed="2705" dbindex="52931">


Punts.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128630" title="Jean-Jacques Annaud" nonfiltered="2713" processed="2706" dbindex="52932">
Jean-Jacques Annaud (1943, Juvisy-sur-Orge, Frana) s un director francs de cinema. Entre els seus treballs destaquen: El nom de la rosa i Set anys al Tibet.

L'any 2006, roda els exteriors de la seva ltima pellicula en els bancals d'oliveres de Benigembla, i en la cala del Moraig de Benitatxell, una superproducci europea La Seva Majestat el Minor. Una pellicula basada en temps antics en l'antiga Grcia.

Filmografia.
1976 La Victoire en chantant;
1978 Coup de tte;
1981 La Guerre du feu;
1986 El nom de la rosa;
1988 L's;
1991 L'amant;
1995 Les Ailes du courage;
1997 Set anys al Tibet;
2000 Stalingrad;
2004 Deux Frres;
2006 Sa Majest Minor;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128637" title="Museu Maricel" nonfiltered="2714" processed="2707" dbindex="52933">

El Museu Maricel s un museu ubicat al centre de Sitges, concretament al Carrer Fonollar a primera lnia de mar.

Continguts. 

Cont colleccions d'art romnic i gtic, escultura catalana de finals del segle XIX de Joan Rebull i Josep Llimona, pintura mural de J.M. Sert. Tamb acull la Pinacoteca d'Art Modern i la collecci marinera d'Emerenci Roig.

Obres Rellevants.

 Joaquim Sunyer - Maternitat;
 Santiago Rusiol - Tirano, En Pere Cuca i Malavida;
 Pere Serra - Naixement de Jess ;
 Josep Llimona - Desconsol;

Referncies.
;

Enllaos externs.
Web del Museu al Consorci de Turisme de Sitges;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128638" title="Museu Romntic" nonfiltered="2715" processed="2708" dbindex="52934">

El Museu Romntic de Can Llopis s un museu ubicat al centre de Sitges.

L'edifici.
Can Llopis s un edifici de gust neoclssic, molt sobri en la decoraci exterior. El 1793, un membre d'una de les famlies ms tradicionals de Sitges, Josep Bonaventura Fal, va construir una nova casa fora del recinte emmurallat. Poc desprs els Fal van emparentar amb una altra famlia sitgetana, els Llopis, i la casa va passar a anomenar-se amb el nom actual. Can Llopis va ser testimoni de la histria del segle XIX a Sitges. Un segle ple de canvis socials, econmics, culturals i innovacions tecnolgiques. Bernard Llopis i Pujol, nascut al 1822, va ser un representat paradigmtic d'aquest esplendor. Va impulsar la indstria familiar de la fabricaci de la malvasia, aquest vi dol caracterstic de la vila de Sitges i que en l'actualitat es conrea a les vinyes de l'Hospital, donaci de la famlia Llopis.

El mseu.
Al 1935, la casa fou cedida a les institucions pbliques i el 1949 s'inaugurava com a museu romntic. s un exemple immillorable per veure com es vivia en el trnsit del segle XVIII al XIX. La decoraci dels interiors posa de manifest fins a quin punt els romntics tenien cura de cada detall i de cada rac de les seves llars. El Museu exhibeix tamb la collecci de nines antigues de l'artista i escriptora Lola Anglada (1892-1984) que reuneix 400 peces de diferents pasos i poques diferents (S.XVII-XIX).

Enllaos externs.
Ajuntament de Sitges






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128643" title="Port Ginesta" nonfiltered="2716" processed="2709" dbindex="52935">

Port Ginesta s un dels tres ports esportius del municipi de Sitges (els altres dos sn el Port del Garraf i el Port d'Aiguadol). De construcci relativament moderna, l'ampliaci de l'any 2007 en va fer el port esportiu ms gran d'Espanya i un dels ms grans d'Europa, amb 1.438 amarradors. 

 Localitzaci .
Es troba al nord del litoral de Sitges, al lmit amb el terme municipal de Castelldefels.

 Enlla .
 Plana web del port ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128644" title="Llibre dels fets" nonfiltered="2717" processed="2710" dbindex="52936">

El Llibre dels fets o Crnica de Jaume I s la primera de "les quatre grans Crniques". Sembla ser que la conquesta de Mallorca (1229) n impuls la redacci. Jaume I mor el 1276, per tant, l obra degu sser quasi acabada poc abans. No obstant aix, les cpies que en tenim sn posteriors (el manuscrit ms antic conservat s de 1343.

 Caracterstiques principals de la Crnica: .
 Els trets humans;

 El sentiment religis;

 L'amor del rei als seus regnes;

 Participaci directa en allo narrat.

 Esperit militar i heroic.

 Llenguatge popular i improvisat.

 Estructura .
La Crnica narra, de forma autobiogrfica, la vida i les gestes ms importants del rei (sobretot les conquestes de Mallorca i Valncia). La histria comena amb el seu naixement i acaba amb la seva mort (del 1208 al 1276). Alg proposat per ell en fu el prleg i l epleg: tant per la seva erudici com per la seva perfecci estilstica aquest prleg degu ser fet per alg diferent, de cultura superior, i un cop el rei ja era mort.

El conqueridor fou ben explcit a l hora d expressar la finalitat de les seves  memries :  E per tal que los hmens coneguessen, quan haurem passada aquesta vida mortal, o que ns haurem fet  e per dar eximpli a tots los altres hmens del mn... .

 Argument .

]]El contingut de la Crnica es podria dividir en quatre parts: 

 Entre 1208 i 1228. S expliquen un conjunt de petits conflictes durant la seva edat ms tendra, mentre els templers s ocupaven de la seva formaci (l engendrament gaireb miraculs de Jaume I, la mort de Pere I a Muret, el casament de Jaume amb Elionor de Castella, etc.). ;

 De 1229 a 1240. s la part ms divertida del Llibre dels fets: narra la conquesta de Mallorca. Seria el primer pas en el dest de la Corona d Arag. Posteriorment arribaria la conquesta de Valncia (1238). En el llibre s intenta demostrar com tots aquests fets el rei els pogu dur a terme perqu gaudia del favor div. ;
 De 1240 a 1265. Els fets narrats sn menys dinmics. Narra els conflictes amb els sarrans rebels de Valncia. ;

 De 1265 a 1276. Torna el dinamisme i les narracions bellicoses, altre cop contra els moros. T lloc la conquesta de Mrcia. A part, hi ha molts episodis de poltica interna que pretenen justificar els seus actes. Els ltims captols, que narren la malaltia que desembocaria en la mort de Jaume I, foren redactats per alguna altra personalitat en voler incorporar la mort del monarca a la Crnica.

 Llengua i estil .

La intenci didctica i justificativa, i el sentiment religis i providencialista es reflecteixen al llarg de tota la Crnica. El rei, a qui agrada d aparixer com un heroi d epopeia, no sempre fa histria militar i poltica, sin que sovint ens mostra els petits fets de la seva vida i els racons ms ntims de la seva personalitat.

A la Crnica es fa s d un llenguatge viu i popular (refranys, dites i expressions colloquials, utilitzaci de la primera persona del plural, etc.) i de la llengua prpia per part dels personatges (catal, aragons, castell, rab o francs).

 Captols.
 Captol 1: Prleg;
 Captol 2-4: Ascendents;
 Captol 5: Llegenda de l'engrendrament i del baptisme;
 Captol 6-7: Pare i Mare ;
 Captol 8-9: Captiveri de Jaume I i mort del rei Pere II d'Arag a la Batalla de Muret;
 Captol 10: Alliberament de l'infant Jaume;
 Captol 11: Assamblea o Corts de Lleida;
 Captol 12-14: Estada al castell de Monts;
 Captol 15-16: Primera revolta nobiliria contra Jaume I d'Arag ;
 Captol 17-19: Matrimoni amb Elionor de Castella;
 Captol 20-25: Segona revolta nobiliria contra Jaume I d'Arag ;
 Captol 26-34: Tercera revolta nobiliria contra Jaume I d'Arag;
 Captol 35-46: Guerra pel Comtat d'Urgell;
 Captol 47-117: Conquesta de Mallorca;
 Captol 118-124: Sotmetiment de Menorca pel Tractat de Capdepera;
 Captol 125-126: Conquesta d'Eivissa;
 Captol 127-289: Conquesta de Valncia;
 ...

 Cdexs i edicions .
Es conserven sis cdexs de Llibre dels Fets anteriors al segle XV, quatre del segle XIV i dos del segle XV. El testimoni ms antic de la Crnica data del 2 d'abril del 1313 i s la traducci llatina de fra Pere Marsili. El rei Jaume II d'Arag encarreg a fra Pere Marsili la traducci al llat del Llibre dels Fets adeqant-lo als estndards estilstics d'una crnica de principis del segle XIV: "que els fets del seu gloris avi (Jaume I) recollits en temps antics en un estil verdic per vulgar, posats al dia i un cop traduts al llat un sol volum d'histria i de crnica en la qual tota srie dels grans fets del rei son avi (siguin) teixits". Fra Pere Marsili finalitz l'encrrec reial el 2 d'abril del 1313, fent petici al rei que una cpia es destins al convent dels frares Predicadors de Mallorca, d'on ell mateix provenia, per tal que fos llegida durant la Festa de l'Estendard: "a fi que quan se celebra el darrer dia de l'any la festa anual de la presa de la ciutat de Mallorca, per la glria de Du i la memria digna de lloana perptua del seu Prncep ms afortunat, els frares que han de pregar en aquesta solemnitat, aquest dia, davant de tot el clergat i el poble, puguin recrrer a aquesta obra i puguin ser ms plenament informats de la veritat dels fets". El lliurament oficial de la "Cronice Illustrissimi Regis Aragonum domini Jacobi victorissimi principis" tingu lloc el 2 de juny del 1314 a l'esglsia dels frares Predicadors de Valncia. 


L'obra de Fra Marsili no s un simple traducci al llat, sin que seguint les disposicions del rei, tract d'adapatar-la als cnons de l'poca; aix, episodis ntims narrats per Jaume I com l'inici de les seves relacions sexuals amb la reina Elionor de Castella foren censurats, les descipcions topogrfiques de Mallorca foren millorades i corregides, llegendes com el "Plant per la mort dels Montcada" hi foren afegides, i l'estil en primera persona dels Llibre dels Fets fou canviat per ser narrat en tercera persona. Tot i no ser molt reeixida, l'obra de fra Pere Marsili es destaca per la seva contribuci al "Serm de la Conquesta" de la Festa de l'Estendard, on la lectura any rera any pels predicadors del "Plant per la mort dels Montcada" devia constituir un moment d'eloqncia sagrada. De la traducci llatina de fra Pere Marsili se'n conserven dos cdex, un a la Biblioteca Universitria de Barcelona i un altre, en lletra gtica i ms luxs, a l'Arxiu del Regne de Mallorca. 


Cdex de 1314 i Cdex de l'Arxiu del Regne de Mallorca (facsmil)

Fitxer:Cronice Illustrissimi Regis Aragonum-f6v.jpg |
Fitxer: |
Fitxer: |



El segon cdex data del 1343. Es coneix actualment amb la sigla H i est dipositat a la Biblioteca de Catalunya (Manuscrit Ms. 1). El manuscrit procedeix del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i s un cpia encarregada per l'abat de Poblet Pon de Copons al copista fra Celest des Torrents, qui l'acab la diada de Sant Lambert, el 17 de setembre, del 1343. Aquest cdex s de pergam i es caracteritza per una extremada cura en l'elaboraci; la riquesa del document es palesa en l'orla que acompanya l'escriptura dels primers fulls feta a base de motius vegetals, en les caplletres illuminades i en una miniatura al f. 27. Les guardes originals es varen perdre i fou relligat posteriorment. En una de les guardes hi ha escrit: Crniques del Sant Rey en Jaume de bona memria. Al final del volum, enganxat a la coberta, hi ha un altre escrit que alludeix a la visita que l'any 1585 realitz el rei Felip II de Castella al monestir de Poblet, qui n'encarreg una cpia per a la Real Biblioteca de San Lorenzo de El Escorial.


Cdex de 1343 (facsmil)

Fitxer:Llibre-dels-Feyts-XXVIIr.jpg |Conquesta de Mallorcanica miniatura que illumina el cdex, representant el Sopar de Tarragona on Jaume I d'Arag, Pere Martell, Nun San, Guillem II de Montcada, Hug IV d'Empries i d'altres decidiren conquerir l'illa
Fitxer:Llibre-dels-Feyts-CXXv.jpg |Conquesta de Valncia:"E quan vim nostra senyera sus en la torre descavalgam del cavall e endreamnos vers horient e ploram de nostres uyls e besam la terra per la gran merce que Deus nos havia feyta"
Fitxer:Llibre-dels-Feyts-CXXIIv.jpg |"E per tal que sapia hom quan fo presa Valencia fo la vespra de sent Miquel e lany de MCCXXXIX



El tercer cdex data del 1380. Es coneix actualment amb la sigla C i est dipositat a la Biblioteca de Catalunya (Manuscrit Ms. 1734). El manuscrit procedeix de la Cancelleria Reial del rei Pere IV d'Arag "el Cerimonis", qui man fer-ne una cpia a un dels seus curials, l'aragons Johan de Barbastro. La cpia es va finalitzar el 1380 tal com registr en el colof del llibre: Mandato serenissimi domini petri dei gratir regis Aragonum valentiae, Majoricarum, cardinieae et Corsicae, Comitisque Barchinonae, Rossilionis et Ceritaniae  Ego Iohannes de Barbastro de scribania predicti domini Regis Aragonum, oriundus Cesaraugustae scripsi Ciuitate Barchinonae Anno a Nativitate Dmi. Mo. CCCo. octuagesimo scripsi. El cdex est escrit en lletra gtica cancelleresca, tamb en pergam, a doble columna, amb una luxosa caplletra inicial i d'altres caplletres tamb illuminades en roig i blau. L'obra va encapalada per un prleg: Aquest es lo comenament del prolech sobre el libre que feu el rey en Jacme per la gracia de Deu rey de Arago e de Mallorches e de Valencia, comte de Barchinona e d'Urgell e senyor de Muntpesler de tots los fets e de les gracies que Nostre Senyor li feu en la sua vida. El rellevant d'aquest cdex s que Johan de Barbastro no va copiar el cdex de Poblet, sin que va copiar un cdex diferent, avui perdut. El cdex de Johan de Barbastro va arribar a la Biblioteca de Catalunya al segle XX procedent de la Biblioteca de Jos de Togores, Comte d'Aymans de Mallorca, on es va dipositar en el segle XVIII. 


Cdex de 1380 (facsmil)

Fitxer:Llibre-dels-Feyts-1380-f. 41r.jpg  |El cdex de 1380 cont dues miniatures. La primera, foli 41r, representa els dominics fra Miguel Fabra i Berenguer de Castellbisbal; la segona, foli 33v,representa a fra Miguel Fabra amb un text a la m
Fitxer:Llibre-dels-Feyts-1380-f. 101r.jpg  |Conquesta de Valncia:"E quan veem nostra senyera sus en la torre descavalgam e endream nos vers orient e ploram de nostres ulls besant la terra per la gran merce que Deus nos havia feyta"
Fitxer:Llibre-dels-Feyts-1380-f. 102v.jpg |"E per tal que sapia hom quan fo presa Valencia fo la vespre de sent Miquel En lany MCCXXXIX



De la resta de cdex destaca el designat amb la  sigla D que serv de base per l'edici impresa encarregada pels Jurats de la ciutat de Valncia el 1557. El Llibre dels Fets va ser editat per primera volta el segle XVI, coincidint amb un moment de gran revisclomanet de la historiografia; aquesta primer edici fou encarregada i pagada pels Jurats de la ciutat de Valncia, els quals, una vegada feta la impressi enviaren el cdex sigla D a Felip II de Castella, qui devia sentir una especial atracci pel Llibre dels Fets de Jaume I, doncs tamb es va interessar pel cdex H del Monestir de Poblet.


1 Edici impresa de 1557 (facsmil)

Fitxer:Libre-feyts-1557-f.5r.jpg |Illustraci de la 1 edici impresa que representa elrei Jaume I d'Arag
Fitxer:Libre-feyts-1557-f.LXXVIIIv.jpg  |Conquesta de Valncia:"e descavalcam, e dreamnos vers orient, e ploram en nostres ulls besant la terra, per la gran merce que Deus nos havia feyta"
Fitxer:Libre-feyts-1557-f.LXXIXv.jpg |"E per tan que sapia hom quan fo presa Valencia, fo la vespra de sent Miquel en lany  MCCXXXIX



Un altre manuscrit, sigla N, es conserva a la Real Academia de la Historia, i cont la singularitat que cont notes marginals atribudes a Jernimo Zurita. El segle XVII es fan dues cpies del manuscrit de Poblet; la primera s coneguda amb la sigla L, i es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Arag, procedent del Convent de la Merc. L'altra cpia de Poblet, sigla J, es va fer el 1619 i s conserva a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona; l'autor d'aquesta cpia fou l'estudiant Jaume Ferrera, qui la va realitzar per manament del seu senyor, el sacerdot Jaume Ramon Vila, qui tamb va afegir-hi un prleg. La singularitat d'aquest manuscrit radica en qu en el dit prleg el sacerdot explica que n'encarreg la cpia per desmentir les falsedats que historiadors castellans llenaven contra els catalans; aix mateix, indica que les dues miniatures sn cpia fidel de les del manuscrit original copiat, per la segona miniatura n'ho figura en el facsmil del cdex H, tot i que en el foli posterior del cdex hi han les marques de pintura del perdut foli 64. 


Manuscrit de 1619

Fitxer:Historia del molt alt y invictissim senyor lo Rey Don Jayme de Aragon-1619-f26r.jpg    |Cpia de la illlustraci del foli 26 que representa el Sopar de Tarragona
Fitxer:Historia del molt alt y invictissim senyor lo Rey Don Jayme de Aragon-1619-f62r.jpg  |Illustraci del manuscrit de 1619, foli 64, que no apareix en el facsmil del cdex H
Fitxer:Historia del molt alt y invictissim senyor lo Rey Don Jayme de Aragon-1619-f114v.jpg |"E per tal que sapia hom quan fo presa Valencia fo la vespre de sent Miquel e lany de MCCXXXIX



Hi ha una altra cpia dels segle XVII a la Biblioteca Nacional de Espaa, cpia del C, que va pertnyer a Felip V de Castella. Tamb a la Biblioteca Nacional de Espaa hi ha una cpia del segle XVIII, atribuda a Francisco Prez Bayer, i que cont textos de diferents manuscrits de la Real Biblioteca de San Lorenzo de El Escorial.

 Cdex .
 Cdex, 1314: Manuscrit. Ms. 64. Biblioteca Universitria de Barcelona ;
 Cdex, 1343, (H): Manuscrit. Ms. 1. Biblioteca de Catalunya;
 Cdex, 1380, (C): Manuscrit. Ms. 1734. Biblioteca de Catalunya - Cdex --- Manuscrit. Ms. 1734. Biblioteca de Catalunya ;
 Cdex, segle XIV: Cdex 40. Arxiu del Regne de Mallorca;
 Cdex, segle XV, (F): Real Biblioteca de San Lorenzo de El Escorial. (Cdex fragmentat);
 Cdex, segle XV, (D): Biblioteca del Palau Reial;

 Cpies manuscrites .
 Manuscrit, segle XVI, (E): Manuscrito n. 10121. Biblioteca Nacional de Espaa;
 Manuscrit, segle XVI, (N): Manuscrito ms. 9-4769. Real Academia de la Historia;
 Manuscrit, segle XVII (L): Ms. 41. Arxiu de la Corona d'Arag;
 Manuscrit, 1619 (J): Manuscrit. Ms. 69. Biblioteca de la Universitat de Barcelona;
 Manuscrit, segle XVII: Manuscrito n. 893. Biblioteca Nacional de Espaa;
 Manuscrit, segle XVIII: Manuscrito n. 3208. Biblioteca Nacional de Espaa;

 Edicions ntegres.
 1 Edici, 1557. Valncia. Vdua de Joan Mey Flandro: "Chronica, o commentari del gloriosissim e invictissim Rey en Iacme" (Reedici Facsmil en 2006; Ed. Base);
 2 Edici, 1873. Barcelona. Mari Aguil i Fuster: "Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme primer, Rey Darago, de Mallorques e de Valencia, Compte de Barcelona e de Montpesler", Versi en text (Reeditat en 1905) ;
 3 Edici, 1926-1962 (9 volums). Barcelona. Josep Maria de Casacuberta. Collecci Popular Barcin: "Crnica".
 4 Edici, 1960. Barcelona. Ed. Barcino: "Llibre dels fets" (catal medieval i catal estndard);
 5 Edici, 1971. Barcelona. Ferran Soldevila. Ed. Selecta: "Les Quatre grans crniques: Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner, Pere III". (Reedici de 1972 i 1982, Edicions 62; "Crnica o Llibre dels Fets") (Reedici de 2007, IEC; "Llibre dels feits del rei En Jaume");
 Edici Facsmil 1972, del Cdex, 1343 (H). Barcelona. Mart de Riquer: "Libre dels feyts del Rey En Jacme";
 6 Edici, 1991. Barcelona. Jordi Bruguera. Ed. Barcino: "Les quatre grans Crniques. I - Llibre dels feits del rei en Jaume" (Reeditat en 2005) (Edici crtica en 2 volums);
 7 Edici, 1991. Barcelona. Josep M. Pujol. Ed. Teide: "Llibre dels fets" (Reeditat en 1994, 1997 i 2003);
 8 Edici, 1995. Barcelona i Catarroja. Antoni Ferrando i Vicent Josep Escart; toponmia: Jos Manuel Carrillo i Jordi Xavier Escart. Ed. Afers: "Llibre dels fets de Jaume I" (Reeditat en 2005) (catal estndard);
 9 Edici, 2004. Barcelona. Ed. Proa: "Llibre dels fets" ;
 10 Edici, 2008. Barcelona. Jordi Bruguera. Ed. Proa: "Llibre dels fets" (catal estndard);
 11 Edici, 2008. Alzira. Francesc Machirant. Ed. Bromera: "Llibre dels fets" (catal estndard; adreada a estudiants de Batxillerat);
 12 Edici, 2008. Barcelona. Josep Maria Pujol; Estudi: Agns i Robert Vinas. Ed. Moll: "Llibre dels fets" (Edici crtica amb 200 illustracions a color, 16 mapes, 37 quadres complementaris i 4 arbres genealgics) (catal estndard);

 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Les quatre grans crniques;
 Crnica de Bernat Desclot;
 Crnica de Ramon Muntaner;
 Crnica de Pere el Cerimonis;

 Enllaos externs .
Digitalitzaci del Llibre dels fets en udio i text;
Recerca en Acci: una completa interpretaci del "Llibre dels Fets", til com a guia de lectura;
Un manuscrit del Llibre dels fets de Jaume I en versi on-line;
Josep M. Pujol: girs humorstics del Llibre dels fets;
Estudis sobre Llibre dels fets;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128646" title="Roberto Fabin Ayala" nonfiltered="2718" processed="2711" dbindex="52937">

Roberto Fabin Ayala nascut a Paran (Argentina) el 12 d'abril de 1973 s un futbolista argent que actualment juga al Reial Saragossa.

Biografia.
Ayala s argent, encara que tamb t nacionalitat italiana. Juga de defensa central i el seu primer equip va ser Ferro Carril Oeste. Com que son pare tamb es diu Roberto Ayala, ell prefereix que l anomenen Fabin Ayala.

Es va formar a les categories inferiors del Ferro Carril Oeste fins 1992, any que va passar a formar part de la primera plantilla. Va debutar en la primera divisi argentina el 23 de febrer de 1992 en el partit Ferro Carril Oeste 2 - Belgrano de Crdoba 1.

En 1994 va fitxar pel River Plate. Amb aquest equip va guanyar el Torneig Apertura aquell mateix any.

En 1995 va fitxar pel Npols de la Srie A italiana. 

En 1998 va fitxar per l'AC Milan. En la seua primera temporada al seu nou club es va proclamar campi de la lliga italiana.

En 2000 el Valncia CF es va fer amb els seus serveis. Amb aquest equip va arribar a la final de la Lliga de Campions de 2001 i va guanyar dues lligues i una Copa de la UEFA. En la temporada 2004-2005 un parell de lesions van mantenir Ayala fora de la major part de la lliga.

El 2007, Ayala va fitxar pel Vila-real CF per no va arribar a jugar cap partit amb l'equip groguet, ja que el 14 de juliol del mateix any, el Reial Saragossa va pagar els sis milions d'euros de la seva clusula de rescissi per a emportar-se'l a la seva plantilla.

Selecci nacional.
Va debutar com a internacional amb la selecci argentina el 16 de novembre de 1994 en el partit Xile 3 - Argentina 0.

Tamb va jugar amb la selecci olmpica que va guanyar la medalla d or als Jocs Olmpics d'Atenes 2004.

 Clubs .
 Ferro Carril Oeste   1992-1993.
 Club Atltico River Plate   1994-1995.
 SSC Napoli   1995-1998.
 AC Milan   1998-2000.
 Valncia CF   2000-2007;
 Reial Saragossa - 2007-;

Ttols.






Nacionals.
 1 Lliga argentina (Torneig Apertura), River Plate, 1994;
 1 Lliga italiana, AC Milan, 1998-1999;
 2 Lligues espanyoles, Valncia CF, 2001-2002 i 2003-2004;

Internacionals.
 1 Copa de la UEFA, Valncia CF, 2003-2004;
 1 Supercopa d Europa, Valncia CF, 2004;
 Medalla d or  als Jocs Olmpics, Selecci argentina;

Participacions en la Copa del Mn.
 Frana 1998: 5 partits.
 Corea i Jap 2002: 0 partits (lesionat a l escalfament del primer partit).
 Alemanya 2006: 5 partits, 1 gol.

Enllaos externs.
 Web Oficial d'Ayala ;
 Ayala en www.lfp.es ;
 Estadstiques d Ayala amb la selecci argentina (RSSF) ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128647" title="Carlos Marchena" nonfiltered="2719" processed="2712" dbindex="52938">
Carlos Marchena Lpez Lpez, nascut a Las Cabezas de San Juan, (Provncia de Sevilla, Andalusia), el 31 de juliol de 1979, s un futbolista espanyol. Juga de defensa central, actualment al Valncia CF, encara que el seu primer equip va ser el Sevilla FC. 

Biografia.
Es va formar a les categories inferiors del Sevilla FC, des de menut va destacar per la seua gran qualitat com a defensa central.

El debut amb el primer equip sevillista es va produir en la temporada 1997-1998 amb noms divuit anys. Aquest debut es va veure afavorit pel fet que l equip militava aleshores en segona divisi. Desprs d una segona temporada notable tamb a la segona divisi en la que es va consolidar en el primer equip, va aconseguir l ascens a primera.

La temporada del retorn de l equip sevillista a primera no va ser reeixida deguda a la greu crisi econmica del club format prcticament noms per jugadors de la pedrera, que com Marchena, tenien qualitat per els mancava experincia. A la fi, el Sevilla FC va descendir a segona i Marchena traspassat al Benfica per a poder disminuir el deute del club. 

Desprs d una temporada acceptable al club portugus va ser part d un intercanvi amb l eslov Zlatko Zahovic i acab a l equip del Valncia CF.

Al equip valencianista no aconsegueix fer-se amb la titularitat ja que es  troba amb Ayala i Pellegrino, per acaba disputant alguns partits de centrecampista defensiu. Malgrat tot, la seua arribada coincideix amb la consecuci del ttol de lliga per part del Valncia CF.

Les temporades segents continuen essent exitoses amb la consecuci d una nova lliga i una Copa de la UEFA mentre que la participaci de Marchena es cada vegada ms important fins aconseguir ser titular indiscutible, el que li serveix per a alcanar la internacionalitat absoluta.

En canvi, en la temporada 2005-2006 la quantitat de partits disputats per Marchena es inferior degut a l aparici de Ral Albiol que passa a ser junt a Ayala en l opci preferida per Quique Snchez Flores, entrenador del Valncia CF. Malgrat tot, va ser convocat per la selecci espanyola per a disputar el mundial d Alemanya 2006.

Selecci nacional.
Va debutar amb la selecci espanyola el 21 d'agost de 2002 en un partit en el que Espanya va empatar amb Hongria en un partit disputat a Budapest.

Anteriorment havia format part de la selecci juvenil que va obtindre la victria en la Copa del Mn juvenil de 1999 disputada a Nigria i de la selecci que va obtenir la medalla de plata als Jocs Olmpics de Sidney 2000.

 Clubs .
 Sevilla FC   1997-2000 (1997-1999 en segona divisi);
 Benfica   2000-2001;
 Valncia CF   2001- ;

Ttols.





Nacionals.
 2 lligues: 2001-2002 i 2003-2004 amb el Valncia CF.
 1 Copa del Rei: 2008 amb el Valncia CF.

Internacionals.
 1 Campionat d'Europa de futbol: 2008;
 1 Copa de la UEFA: 2004 amb el Valncia CF.
 1 Supercopa d Europa: 2004 amb el Valncia CF.
 1 Mundial juvenil: 1999 ;
 Medalla de plata als Jocs Olmpics: 2000;

Enllaos externs.
Marchena en www.lfp.es;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128650" title="Kaiser Chiefs" nonfiltered="2720" processed="2713" dbindex="52939">
Kaiser Chiefs s un grup independent de britpop britnic originari de Leeds i format a 1997 sota el nom de Parva, per desprs ser anomenats com Kaiser chiefs en 2003.

Sn guanydors de 3 Brit Awards en 2006 (millor grup, millor grup de rock i millor concert) i autors d'un primer lbum, Employment, eixit al 2005, molt ben rebut per la crtica i que ha conegut un gran xit entre el pblic grcies a dos temes de l'lbum: I love you less and less i I predict a riot.

El nom del grup fa referncia a un equip de futbol sud-afric, el Kaizer Chiefs Football Club, on a jugat Lucas Radebe, antic capit de l'equip Leeds United Football Club, del qual sn fans els membres de la banda. 

 Biografia .
Quan els Kaiser chiefs s'estaven formant a la ciutat de Leeds, durant l'estiu del 2003, la seua fi no era conquerir grans estadis de futbol o canviar el mn. Als amagatallas ms foscos dels clubs i sales de concert situats un poc apartats de la ciutat,Ricky Wilson (cantant), Andrew  Whitey  White (guitarra), Simon Rix (baix), Nick  Peanut  Baines (teclat) i Nick Hodgson (bateria i cantant), fou on els xics havien decidit formar un grup que tinguera com a propsit aconseguir debutar en el Festival de Leeds de l'any segent. Divuit mesos desprs, els xics van aconseguir ficar-se a les llistes de singles sense cap invitaci, van derrotar una gran multitud fins arribar a Moscou i van tocar com a teloners de Franz Ferdinand.

Per, la histria dels Kaiser chiefs va comenar temps abans de decidir aquest nom per al grup, eixit d'un grup de futbol sud-afric. Companys a l'escola, Simon, Peanut i Nick van tocar junts en diferents grups de msica des del quinze anys. Desprs van estar espiant Ricky, diplomat per una escola d'art i una gran bola plena d'energia hiperactiva, per tal de formar un grup amb recopilacions dels coneguts Rolling Stones. Malgrat la invitaci d'aquestos, Ricky no va accedir la primera vegada, per a la fi, va acceptar. "No se per qu" diu Ricky riguent-se, "encara no teniem cap tema en eixe moment". Desprs de submergir-se a l'escena ms vibrant de Leeds, Ricky i Nick van comenar a animar les legendries festes electro-punk conegudes com Pigs, que cada vegada eren ms elegants que les originaries. Eixes nits sota el folklore de Leeds sn encara recordades pel grup com a ancdotes, i, a ms, encara recorden com van prohibir de continuar el concert a Ricky per cantar "Age of Spades" de Motrhead, per incitar massa a la violncia. Per, com era d'esperar, aquesta norma la van transgredir.

El fet de trovar-se al centre de l'escena musical ms candent del seu pas, va fer que el grup decidira pujar el seu nivell musical. Desprs d'una llarga i calenta discusi, els membres del grup van estar d'acord amb el fet de qu si volien una plaa al prxim Festival de Leeds, deurien comenar des de zero. Comenaren a canviar-ho tot, primer el nom ("kaiser chiefs era l'nic nom amb el que tots els membres estavem conformes" diuen els membres) i es desferen desprs de les seues canons. "Era com veure la llum" diu Ricky, "vam estar esforar-nos tant per estar tots d'acord que varem oblidar all que millor feiem, no estar mai conforme". No estar conforme amb res implicava, pareix, el fet de donar formar a canons pop que sobrepassaven la resta, aquelles que parlaven dels carrers de les ciutats o de relacions. Canons que podien haver sigut escrites noms observant la vida quotidiana del nord d'Anglaterra, i els sons de les quals era esmaltat per reminiscncies que van de Madness a The Kinks, passant per Roxy Music  i Blur.

"Nosaltres noms estavem fins als nasos de tots eixos grups espantosos que venien de l'altra banda de l' Atlntic" diu Nick. Ricky aproba: "nosaltres deixarem de cantar sobre el fet de treballar als ferrocarrils o sobre el vals dels instituts, per parlar de com se sentir-se ser atropellat en el Hyde Park de Leeds". Aquestes declaracions van tocar la sensibilitat del pblic. El seu primer single autofinanat, "Oh my God", va aconseguir la plaa 66 a les llistes de vendes, malgrat fra una edici llimitada. El segon single, "I predict a riot" (la seua primera publicaci des que van firmar amb la productora independent B-Unique, casa discogrfica de grups com The Atomic  o The Ordinary Boys), va aconseguir ser nmero 20 a la mateixa llista de vendes.

Desprs d'aix, van firmar contractes amb els nord-americans i japonesos de la Universal i van ser reconeguts com un dels grups britnics d'xit per la KROQ, una rdio americana amb molta influncia en el mn del rock. Encara ms, el Leeds United Football Club va posar les canons a l'estadi durant els partits. Amb tot aix, era d'esperar que foren escollits per fer la clausura de la gira 2005 dels NME Awards, lloc que abans havia ajudat a pujar a l'xit a grups com Coldplay o Franz Ferdinand. El segon lbum del grup s esperat per a febrer del 2007.

 Membres actuals .

 Ricky Wilson (Cantant);
 Andrew White (Guitarra);
 Simon Rix (Baix);
 Nick Baines (Teclats);
 Nick Hodgson (Bateria);

 Discografia .
Albums.
 Employment (7 de mar del 2005) ;
 Yours Truly, Angry Mob (26 de febrer del 2007);

Singles.

Employment

 Oh My God;
 I Predict a Riot ;
 Everyday I Love You Less and Less ;
 Modern Way;

Yours truly, angry mob

 Ruby;
 Everything is average nowadays;

 DVD .
Enjoyment (2005) 

 Enllaos externs .
 pgina web oficial;
 fotos de concerts;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128651" title="Eduardo Csar Daud Gaspar" nonfiltered="2721" processed="2714" dbindex="52940">
Eduardo Csar Daud Gaspar, ms conegut com a Edu, s un futbolista brasiler, que actualment juga al Valncia CF. Ocupa la posici de centrecampista destacant per la capacitat d organitzar el joc de l equip i per la precisi de les seues passades, tant amb la dreta (la seua cama bona) com amb l esquerra.

 Clubs .
 Sport Club Corinthians Paulista (Brasil): 1998-2000;
 Arsenal Football Club (Anglaterra): 2001-2005;
 Valncia CF: 2005-;

Ttols.
Nacionals.
 2 Campionats brasilers, Corinthians, 1998 i 1999;
 1 Campionat paulista, Corinthians, 1999;
 2 Lligues angleses, Arsenal, 2001-2002 i 2003-2004;
 3 Copes angleses, Arsenal, 2002, 2003  i 2005;
 2 Community Shield, Arsenal, 2002 i 2004;
 1 Copa del Rei, Valncia CF, 2008;

 Internacionals.
 1 Campionat del Mn de Clubs, Corinthians, 2000;
 1 Copa Amrica, Selecci de Brasil, 2004;
 1 Copa Confederacions de la FIFA, Selecci de Brasil, 2005;

Enllaos externs.
 Edu a www.lfp.es ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128653" title="Histria d'Alacant" nonfiltered="2722" processed="2715" dbindex="52941">
Els orgens d'Alacant es remunten probablement a la civilitzaci ibera. Hi existeixen restes arqueolgiques de factories comercials fencies (el Palmerar d'Elx, Banys de la Reina al Campello, etc ) que pressuposen l'existncia d'una factoria similar a Alacant, on ms tard colons grecs de Focea, en sia Menor, fundaren un assentament anomenat Akra Leuka (Sima Blanca) en l'any 324 aC. En l'any 201 aC els romans s'apoderen de la ciutat i el canvien pel nom de Lucentum, ciutat dels contestans a la provncia Tarraconense, a la que els romans van donar el dret llat (ius lati). Si b el nom es tractava d'una llatinitzaci de la ciutat, a la qual s'hi referia pel nom iber de Leucanti, que noms exist als mapes romans.

 Edat Mitjana .

 Perode islmic .

Entre el 718 i el 4 de desembre de 1248 la vila romangu sota dominaci dels rabs, a la demarcaci territorial del Xarq al-ndalus, els quals posen de nom Medina Laqant o Al-Laqant, origen directe del nom actual en valenci, Alacant. Durant aquest temps s'hi installen contingents andalusins d'origen rab, siri i berbers, en finques situades al voltant de la falda del Benacantil, en la sima del qual ja hi existia en un petit fort.

Aquest primitiu establiment alto-medieval s l'origen del centre urb de l'actual ciutat, entre el barri de Santa Creu, darrere del Benacantil, i el Raval Roig, a la costa. Al s. XI hi havia una mesquita amb plpit, segons el cronista al-Edrix, i ms endavant esdevendria un important port comercial per a l'exportaci de cordatges fets amb espart i sosa. Durant el desmembrament del Califat de Crdova la vila pertangu a les Taifes de Dnia i de Mrcia en diferents moments.

 Colonitzaci feudal .

En virtut del Tractat de Cazola (Sria 1179) entre Alfons VII de Castella i Alfons II d'Arag, la frontera meridional per assolir d'Arag es fixava a la lnia que anava des de Biar a Castalla, Xixona i Calp, la qual cosa suposava, que Alacant restava com a zona d'expansi castellana. El 1243 Muhamad ben Hud sign el Pacte d'Alcars amb l'infant Alfonso, --desprs Alfons X el Savi de Castella-- i posa el regne mudita de Mrcia sota protectorat castell. Per el governador d'Alacant, Zayyan ben Mardanis, no accept el pacte i es neg a a sotmetre s a la sobirania castellana, fins que adossament de l infant Alonso li va obligar a partir cap a Tulis el 1247, data en qu s'instaur la sobirania castellana a Alacant. El 1244 el Tractat d'Almizra havia fixat punt per punt els lmits de l'expansi aragonesa i castellana a la lnia Biar-La Vila Joiosa. Alacant va quedar per a Castella. Tot i que al principi es va procedir a repoblar la ciutat, la manca de pobladors cristians suficients i raons econmiques aconsellaren la permanncia de la poblaci musulmana.

Entre 1264 i 1266 Alacant romangu immersa en la rebelli mudjar (vegeu Les revoltes d'Al-Azraq a l'Edat Mitjana al Pas Valenci) que va estendre's pel Regne de Mrcia, la qual cosa va obligar Jaume I "el Conqueridor" a intervenir militarment en ajuda del seu gendre, Alfons X el Savi. Des del principi Alfons X el Savi, tract d installar un nombrs grup de cristians, atesa la importncia militar i mercantil de la vila, per el procs repoblador fou lent i es perllong al llarg de tot el segle XIII, encara que s poc conegut, per la desaparici dels Llibres del Repartiment. Els repobladors castellans, catalans, i aragonesos reberen tot tipus de privilegis i franqucies per tal de facilitar el seu assentament. Comenant pel Fur Reial (agost 1252), l'organitzaci del govern municipal (bala, jutge, mostassaf, escriv, repartiment de heretats, dotaci d'un extens raval, exempcions fiscals, fixaci d'aranzels almoixerifat), impuls del seu port, al que se li va concedir el 1271, juntament amb el de Cartagena, l'exclusivitat d'embarcament vers a Ultramar.

Malgrat tot la repoblaci era lenta i el rei es veia forat a obligar la residncia dels beneficiaris de la intervenci militar de Jaume II al Regne de Mrcia aprofitant els problemes successoris castellans. Alacant fou conquerida l'abril del 1296, darrere d'una heroica resistncia de l'alcaid de la fortalesa Nicolau Prez, Jaume II respect els privilegis i institucions anteriors, encara que adaptant-les a la nova situaci poltica, particularment desprs de la incorporaci d'Alacant al Regne de Valncia (Sentncia Arbitral de Torrelles, 1304, i Tractat d'Elx, 1305). Els Furs de Valncia, regiren en avant la Vila.

El segle XIV fou una etapa de creixement fins els anys quaranta, encara que ja en 1333, la fam es deix sentir a Alacant, primera senyal de la crisi que s'acostava: la guerra de la Uni (1348), la pesta negra (1348) i la guerra dels dos Peres (Pere I de Castella - Pere IV), entre 1356 i 1366, que al territori alacant hi tingu un del seus principals escenaris. La vila estigu en poder dels castellans i la seua poblaci emigr, mor o caigu captiva, restant buida. Amb la pau s'inici la reconstrucci social i econmica, encara que els mudjars prcticament desaparegueren i els jueus foren una minoria. Pere IV dict nombroses mesures per tal de restaurar l'economia i la pau social, encara que en 1391 no es va poder evitar l'atac contra els jueus, que van desaparixer de la societat alacantina.

Edat Moderna.
Durant el segle XV Alacant continu creixent i una prspera agricultura orientada devers l'exportaci (vi, fruits secs, espart) impulsaren un notable desenvolupament del port i d'una classe mitjana que controlava el govern municipal. L'nic conflicte bllic fou la guerra amb Castella de 1430, de conseqncies menors que les anteriors. La poblaci continu creixent i el 1510 era la cinquena del regne. Aquest progrs va servir de justificaci a Ferran el Catlic per a enlairar-la del rang de vila al de ciutat en 1490.


Des de l'obtenci del ttol de ciutat el desenvolupament institucional econmic i demogrfic d'Alacant s palpable. El seu port es va convertir durant l'Edat Moderna en el ms important de l'Antic Regne de Valncia, i va propiciar l'assentament de colnies de comerciants estrangers que van imprimir gran dinamisme al trfic mercantil. La construcci de l'embassament de Tibi a finals del segle XVI va permetre d'assegurar les produccions de la propera horta, de les que el ram -i conseqentment el vi - s'erig en el producte ms remunerador junt amb la barrella, l'espart i els fruits secs. El port a ms a ms es convert en un excellent punt d'eixida de les llanes castellanes i en un efica redistribuidor d'alguns productes colonials i de saladures arribats des del nord d'Europa. 

El desenvolupament econmic va permetre a Alacant arrebatar a Oriola, el 1647, la capital de la Batlia meridional valenciana i, ja el 1785, la creaci d'un Consolat del Mar independent del de Valncia. Alacant fou objectiu militar en tots els conflictes bllics. Aix, va ser prcticament destruda el 1691 per l'esquadra francesa que comandava l'almirall Jean II d'Estres, i durant la Guerra de Successi l'ocuparen alternativament austriacistes i borbnics. La voladura parcial del Castell de Santa Brbara pel cavaller d'Asfeldt va determinar l'eixida dels aliats de la ciutat i el triomf borbnic en aquesta banda del regne valenci. La guerra del Francs va deixar-hi les seues seqeles com a conseqncia de la crisi de subsistncia i de les despeses militars que exig, i aix que les tropes franceses no aconseguiren ocupar-la.

 poca Contempornia .
El tarann obert i liberal dels alacantins es va fer pals al llarg del segle XIX i d'aix hi ha sobrades mostres: goig popular per la Constituci de Cadis i la desaparici de la Inquisici, grans dificultats per a conformar un batall de voluntaris reialistes el 1824 per a reprimir els liberals, rebelli de Pantalen Bon el 1844, recolzament a la Vicalvarada (1854) i al pronunciament de setembre de 1868 que don pas al sexenni revolucionari que enllumenaria la I Repblica Espanyola. El primer club republic s'obr a Alacant pels volts del novembre de 1868; aquesta tendncia poltica triomf a les eleccions municipals de 1870.

La provncia d'Alacant va nixer com a tal a les Corts liberals de 1822. Trenta anys desprs s'inauguraven les obres del ferrocarril Madrid-Alacant, culminades el 1858 amb l'enlla d'Alacant i Almansa. El trnsit del segle XIX al XX mostra un lent creixement de la poblaci a l'elevat nombre d'immigrants i a l'alt ndex de mortalitat, producte de la crisi de subsistncies i les freqents epidmies.

 Segle XX .
Durant el perode 1920-1935 l'economia alacantina es va decantar devers la indstria, restant l'agricultura sumida en una segona crisi. Les eleccions generals de febrer del 1936 donaren el triomf a Alacant al Front Popular i la guerra civil desencadenada per la rebelli militar de juliol del 1936 va fer que la ciutat suports les conseqncies de manera trgica.

A l'inici de la guerra, el bndol sublevat fracass un intent de posar-la a setge des d'Oriola i d'altres poblacions del Baix Segura. Un altre succs d'importncia va ser l'afusellament de Jos Antonio Primo de Rivera, que es trobava a la pres d'Alacant. Tanmateix, la ciutat va ser escenari de 71 bombardejos sobre la poblaci civil que van causar la mort a 481 persones i l'enderrocament de 705 edificis. El pitjor atac fou realitzat pel bombardeig d'avions italians Savoia el migdia del diumenge 25 de maig de 1938, on moriren  ms de 300 persones, en gran part dones i nens que es trobaven fent cua al Mercat Central. La majoria dels historiadors actuals experts en la Guerra Civil Espanyola coincideixen a equiparar-ho amb la massacre de Guernica.

No obstant aix, la ciutat es va mantenir fidel a la Repblica fins el darrer instant, i era objecte de l'estratgia de debilitament psicolgic com, per exemple, el llanament de pa blanc envoltat de lemes feixistes en poca de fam. En ser la darrera poblaci a caure en mans de les tropes del general Franco, al seu port es visqueren escenes dramtiques entre els que esperaven bucs per a sortir cap a l'exili. Al capvespre del 30 de mar de 1939, entraven a la ciutat les unitats de la Divisi Littorio, comandada pel general Gambar, amb una desfilada visiblement ostentosa davant de l'Ajuntament i els principals carrers de la ciutat.



La repressi subseqent fou notable, principalment quan es consider la ciutat i provncia com a "roja" i perillosa, veient-se obligades les mateixes autoritats del rgim a combatre aquest sentiment. La dcada dels seixanta contempl el fenomen del desenvolupament econmic i el creixement demogrfic, encara que a nivell poltic l'estroncament era evident. La mort del general Franco el novembre de 1975 i el conseqent adveniment de la democrcia marquen, de manera clara, l'avenir de la ciutat.

El 19 d'octubre de 1982 queien 220 mm a la ciutat, un nou rcord de pluja en menys de 24 h que va causar nombroses prdues materials. La Rambla de les Ovelles arribaria als 400 m /s el seu rcord histric i sembaria el caos al barri de Sant Gabriel, amb dos morts, el que va motivar que desprs de la riuada fora canalitzat. El 30 de setembre de 1997 es torna a batre el rcord de pluja amb 270 mm i la ciutat va sofrir les pitjors inundacions de la seua histria, amb quatre morts i una altura de les aiges que en alguns barris com Platja Sant Joan o Sant Agust van alcanar-se ms d'un metre. Les prdues econmiques van ser molt quantioses, sobre tot al centre de la ciutat i les platjes el que va motivar un gran pla de defensa anti-riuades, l'efectivitat del qual encara s'ha de provar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128654" title="Vescomtat de Cabrera" nonfiltered="2723" processed="2716" dbindex="52942">


El vescomtat de Cabrera fou un llinatge vescomtal del Principat de Catalunya que prov originriament del castell de Cabrera, avui desaparegut i que estava situat a l'Esquirol, al Cabrers (Osona). Va perdurar fins al segle XIX. Geogrficament s'estenia per una bona part de l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Valls Oriental i el Collsacabra, a Osona.

El vescomtat de Bas pass als Cabrera per herncia l'any 1335, i comprenia la Vall d'en Bas i Riudaura, a la Garrotxa. El comtat d'Osona, que comprenia la plana de Vic, fou donat pel rei Pere III a Bernat III de Cabrera.

El primer senyor documentat del castell s Gausfred de Cabrera l'any 1002. El seu fill Guerau I de Cabrera es va casar amb Ermessenda de Montsoriu, filla del vescomte de Girona Amat de Montsoriu, amb qu el vescomtat de Girona passava a vincular-se al llinatge dels Cabrera. A partir d'aquest moment aquest vescomte es titul de Cabrera, i alguna vegada vescomte de Montsoriu.

Tamb van donar una dinastia al comtat de Mdica, al vescomtat d'ger i al comtat d'Urgell. La famlia heretava el comtat d'Urgell desprs de la mort d'Aurembiaix comtessa d'Urgell el 1231, fins al seu retorn al casal de Barcelona el 1314.

Llista de vescomtes.
1002-d de 1017: Gausfred de Cabrera ;
d de 1017-1050: Guerau I de Cabrera fill de l'anterior;
1050-1105: Pon I de Cabrera fill de l'anterior;
1105-1132: Guerau II de Cabrera fill de l'anterior;
1132-1162: Pon II de Cabrera fill de l'anterior;
1162-1180: Guerau III de Cabrera fill de l'anterior;
1180-1199: Pon III de Cabrera fill de l'anterior;
1199-1229: Guerau IV de Cabrera fill de l'anterior;
1229-1242: Guerau V de Cabrera fill de l'anterior;
1242-1278: Guerau VI de Cabrera fill de l'anterior;
1278-1328: Marquesa de Cabrera filla de l'anterior;
1328-1332: Bernat I de Cabrera cos de Marquesa;
1332-1343: Bernat II de Cabrera fill de l'anterior;
1343-1349: Pon IV de Cabrera fill de l'anterior;
1349-1350: Bernat II de Cabrera;
1350-1358: Bernat III de Cabrera fill de l'anterior;
1373-1423: Bernat IV de Cabrera fill de l'anterior;
1423-1466: Bernat V de Cabrera fill de l'anterior;
1466-1474: Joan I de Cabrera fill de l'anterior;
1474-1477: Joan II de Cabrera fill de l'anterior;
1477-1526: Anna I de Cabrera germana de l'anterior;
....
Enrquez de Cabrera nebot del marit de l'anterior;
Luis Enrquez de Cabrera;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128658" title="Yeah Yeah Yeahs" nonfiltered="2724" processed="2717" dbindex="52943">

Yeah Yeah Yeahs s un grup de rock americ originari de Nova York. La seua msica s una barreja de l'estil retro amb guitarres heavyrock-punk, sons artificials, crits i algunes "vocalizacions bluesy".

 Biografia .
El grup va ser format al 2000 a Williamsburgh, Broklin, quan Karen O i Nick Zinner  es van encontrar a un bar neoyorqu. El seu primer album va sortir al 2003, desprs que el grup haguera recorregut quais totes les sales de concerts de New York. Escrigueren primer canons folk (acstiques) abans de convncer ells mateixos de qu podrien formar una bona banda de rock and roll, art-punk, msica per ballar- sleaze o el tipus de msica que preferisca el pblic. Va ser quan Brian Chase(bateria), antic amic de l'escola de Karen, es va unir al grup.

Al principi de 2001, Yeah Yeah Yeahs edita el seu primer EP amb cinc ttols a Teel Funhouse, estudis de Manhattan. Al mes de mar,el gru toca a Austin en Texas durant un festival de msica; el seu show electrificant y les fetes de Karen i el seu amic estilista Christian Joy, van fer que el grup apareguera al dia segent en les pgines locals. Al finals del mes de mar del 2002, el grup va vindre en la gira per Europa de Jon Spencer Blues Explosion, per primera vegada. A finals del mateix 2002, el NME va proclamar el seu EP numero dos de la llista de singles.

De volta a Broklyn, el Yeah Yeah Yeahs (YYYs) comenen a gravar el primer album. Aix va durar ms temps del previst i van haver de anular el seu concert en el Reading and Festival de Leeds. Van regresar de gira amb Jon Spencer Blues Explosion y Sleater-Kinney en octubre i septembre. YYYs ja havien acabat el seu album, batejat per Alan Moulder, que va debutar a Londres al 2003.

La banda deu gran part del seu xit a la escntrica cantant Karen O. El videoclip del primer senzill va ser dirigit per Spike Jonze. En octubre del 2004, va eixir un DVD del grup, "Tell Me What Rockers To Swallow", que comprenc els videos, una entrevista donada pel grup i un concert del grup registrat en The Fillmore, en San Francisco.

El seu nou album, "Show your bones", va exixir a mar del 2006: un comentari fals va fer creure que l'album estava dedicat a la vida del gat de Karen O.

La cantant Karen O deia sobre l'lbum: "Hi ha alguna cosa dins de l'lbum, com una corrent elctrica que passa per les canons, illuminant el seu interior, que fa riure, plorar, estremir-se o no...Per sobretot, l'lbum "Show your bones" li dona la mateixa sensaci, ms o menys, que si vost posara el dit dins d'un endoll".

Karen O, el bateria Brian Chase i el guitarrista NIck Zinner registraren aquest lbum amb la productora Squeak E Clean y va ser batejat per Alan Moulder (My Bloody Valentine, Nine Inch Nails, Smashing Pumpkins, Marilyn Manson i The Cure).

El seu primer lbum, "Fever To Tell", fou nominat pels Grammy com a millor lbum de msica alternativa, el videoclip "Maps" fou nominat pels MTV Music Video Awards com a "Best Art Direction" i "Best Cinematography". "Fever To Tell" fou nombrat com millor lbum pel New York Times.

El ttol Gold Lion ser el primer single d'aquest segon lbum.

 Discografia .

lbums. 
 2002 : Fever to Tell ;
 2006 : Show your bones;

EPs.
 2001 : Yeah Yeah Yeahs (5 temes) ;

Singles.
 2002 : Machine ;
 2003 : Date With the Night ;
 2003 : Maps ;
 2003 : Pin ;
 2006 : Gold Lion ;
 2006 : Turn Into ;
 2006 : Cheated Hearts;

 Enllaos Externs .

 pgina web oficial;
 lletres de canons;
 entrevista de la cantant Karen O;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128662" title="Llus Josep de Borb-Cond (VIII prncep de Cond)" nonfiltered="2725" processed="2718" dbindex="52944">
Llus Josep de Borb-Cond, VIII prncep de Cond (Pars 1740 - Chantilly 1818), fou prncep de Cond (Llus V) des de 1740 fins a la seva mort; els Prnceps de Cond tenien la consideraci de prnceps de sangs de Frana. 

 Abans de la Revoluci .

Nascut el dia 9 d'agost de 1736 a Pars fou l'nic fill del prncep Llus Enric I de Borb-Cond i de la princesa Carolina de Hessen-Rheinfels-Rotenburg (1714-1741). 

El dia 3 de maig de 1753 es cas a Versalles amb la princesa Carlota de Rohan-Soubise, filla del prncep de Soubise i duc de Rohan-Rohan, amic de Llus XV. La parella tingu tres fills:

 Llus Enric de Borb-Cond (Pars  1756-1830), que es cas amb la princesa Bathilde d'Orleans.

 Maria de Borb-Cond (Pars 1756-1759).

 Llusa Adelaida de Borb-Cond, nada a Pars el 1757 i morta el 1824. Abadessa de Remiremont i del Temple.

A la mort del seu pare, l'any 1740, el prncep Llus Josep esdevingu gran mestre de Frana. Nomenat lloctinent general l'any 1758, particip en la Guerra dels Set Anys  on obtingu victries com a les Batalla de Grningen i Batalla de Johannisberg. A ms a ms, esdevingu administrador general de la Borgonya.El 1780 fou nomenat coronel general d'infanteria per Llus XVI.

L'any 1764 proced a l'engrandiment del Palau Borb de Pars alhora que abandon l'Hotel Cond de la ciutat per construir-hi el Teatre de l'Odeon. Tamb port a terme diverses obres al Castell de Chantilly.

 Durant la Revoluci .

Durant la Revoluci Francesa, malgrat que fou considerat un liberal, s'opos a duplicar el nombre dels diputats del Tercer Estat als Estats Generals. Poc desprs de la presa de la Bastilla, el prncep de Cond marx de Frana, juntament amb el seu fill i el seu nt, i s'establ primer als Pasos Baixos i desprs a Tor. A Worms, a la vora del Rin, Llus Josep va organitzar-hi un exrcit al mateix temps que el comte de Provena i el comte d'Artois, germans del rei, installaven el seu quarter general a Coblena, a on el 1791 es va traslladar el Prncep de Cond, qui va organitzar-hi un exrcit contrarevolucionari d'emigrats format, entre d'altres pel duc d'Angulema i el duc de Berry, fills del comte d'Artois com tamb per joves aristcrates com ara el duc de Richelieu, el Duc de Blacas o Chateaubriand, bastants dels quals arribaren a tenir un paper destacat durant el rgim de la Restauraci.

En principi, l'Exrcit de Cond va lluitar aliat amb ustria; tanmateix, arran de diferncies estratgiques amb els austracs, el 1795 Cond va passar a entendre's amb els britnics; el 1797, desprs de la signatura del Tractat de Campo Formio entre ustria i Frana, que posava fi a les hostilitats entre aquests dos pasos, l'Exrcit de Cond es pos al servei del tsar Pau I i fou destinat a Polnia, fins que, el 1799 torn al Rin sota el comandament d'Alexander Suvorov. El 1800, quan Rssia deix la coalici, l'Exrcit de Cond es pos de nou al servei de la Gran Bretanya i lluit a Baviera.

Aquest exrcit contrarevolucionari fou dissolt el 1801; aleshores, el prncep de Cond va establir-se a Anglaterra, on va viure-hi amb la seva segona esposa Marie-Catherine de Brignole-Sale, que s'havia separat del seu anterior marit Honorat III, prncep de Mnaco, mort el 1795, amb qui es va casar el 1798. Marie-Catherine va morir el 1813. 

Desprs de la derrota de Napole, el Prncep de Cond va tornar a Pars on va reprendre les seves funcions de cort amb Llus XVIII. Va morir el 1818 i el succe el seu fill Llus Enric



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128663" title="Llista del Patrimoni de la Humanitat a l'sia i Oceania" nonfiltered="2726" processed="2719" dbindex="52945">
Llista dels bns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco a l'sia i Oceania, organitzats per estats i territoris.

Al comenament de cada un dels bns s'indica l'any en qu foren declarats Patrimoni de la Humanitat; si hi ha ms d'una data vol dir que s'ha produt una rectificaci (normalment una ampliaci) dels bns llistats originriament. Els marcats amb un asterisc (*) tamb estan inclosos dins la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill.

Patrimoni transfronterer.
 2003: La conca de l'Uvs Nuur (compartit entre Monglia i la Federaci Russa).

Patrimoni classificat per estats i territoris.
















  
 
   
 
 
 
 
 
 

















 
Afganistan.
 2002: El minaret i els vestigis arqueolgics de Jam.*;
 2003: El paisatge cultural i els vestigis arqueolgics de la vall de Bamian.*;

Arbia Saudita.
 2008: El recinte arqueolgic d'al-Hijr o Meda'in Saleh.

Armnia.
 1996 i 2000: Els monestirs de Haghbat i Sanahin.
 2000: La catedral i les esglsies d'Etxmiadzin (Santa Gaian i Santa Rhipsim) i el jaciment arqueolgic de Zvartnots.
 2000: El monestir de Geghard i l'alta vall de l'Azat.

Austrlia.
 1981: La gran barrera de corall, davant les costes de Queensland.
 1981, 1987 i 1992: El parc nacional de Kakadu, al Territori del Nord.
 1981: La regi dels llacs Willandra, a Nova Galles del Sud.
 1982: Les illes Lord Howe.
 1982 i 1989: La zona de natura salvatge de Tasmnia.
 1986 i 1994: Les reserves de les selves centreorientals d Austrlia, a Nova Galles del Sud i Queensland (inclou, entre d altres, els parcs nacionals de Lamington, Springbrook, Mount Barney, Main Range i Dorrigo).
 1987 i 1994: El parc nacional d Uluru-Kata Tjuta, al Territori del Nord.
 1988: Els trpics humits de Queensland (inclou, entre d altres, els parcs nacionals de Cedar Bay, Daintree, Endeavour River, Girringun i Wooroonooran).
 1991: Shark Bay, a Austrlia Occidental.
 1992: L illa Fraser, a Queensland.
 1994: Els jaciments de fssils de mamfers d Austrlia, a Riversleigh (Parc nacional de Boodjamulla, Queensland) i Naracoorte (Austrlia Meridional).
 1997: L illa Macquarie.
 1997: Les illes Heard i McDonald.
 2000: La regi de les Blue Mountains, a Nova Galles del Sud.
 2003: El parc nacional de Purnululu, a Austrlia Occidental.
 2004: El Royal Exhibition Building i els Carlton Gardens de Melbourne, a l estat de Victria.
 2007: L'pera de Sydney, a Nova Galles del Sud.

Azerbaidjan.
 2000: La ciutat fortificada de Bak, amb el palau dels Xirvanxs i la torre de la Donzella.*;
 2007: El paisatge cultural d'art rupestre de Qobustan.

Bahrain.
 2000: Qal at al-Bahrain, antic port i capital de Dilmun.

Bangla Desh.
 1985: Les runes del Vihara budista de Paharpur.
 1985: La ciutat mesquita histrica de Bagerhat.
 1997: Els Sundarbans.

Cambodja.
 1992: Les runes d Angkor.
 2008: El temple de Preah Vihear.

Corea del Nord.
 2004: El conjunt de les tombes de Goguryeo.

Corea del Sud.
 1995: La cova de Seokguram i el temple de Bulguksa.
 1995: El santuari de Jongmyo.
 1995: El temple de Haeinsa, amb el complex del Janggyeong Panjeon i les tauletes del Tripitaka Coreana.
 1997: El conjunt del palau de Changdeokgung.
 1997: La fortalesa de Hwaseong, a Suwon.
 2000: Les zones de dlmens de Gochang, Hwasun i Ganghwa.
 2000: Les rees histriques de Gyeongju.
 2007: L'illa volcnica i els tnels de lava de Jeju.

Federaci Russa.
Vegeu: Rssia;

Filipines.
 1993: Les esglsies barroques de les Filipines (inclou San Agustn de Manila, Nuestra Seora de la Asuncin de Santa Maria, San Agustn de Paoay i Santo Toms de Villanueva de Miag-ao).
 1993: El parc mar dels esculls de Tubbataha.
 1995: Les terrasses arrosseres de les Cordilleras filipines.*;
 1999: El parc nacional del riu subterrani de Puerto Princesa.
 1999: La ciutat histrica de Vigan.

Galpagos.
Vegeu: Illes Galpagos;

Gergia.
 1994: La catedral de Bagrati, a Kutasi, i el monestir de Gelati.
 1994: Els monuments histrics de Mtskheta.
 1996: L'Alta Svantia.

Hawaii.
Vegeu: Illes Hawaii;

Iemen.
 1982: La ciutat antiga emmurallada de Shibam.
 1986: La ciutat vella de Sana.
 1993: La ciutat histrica de Zabid.*;
 2008: L'arxiplag de Socotra.

Illa de Pasqua.
 1995: El parc nacional de Rapa Nui.
Vegeu tamb: Llista del Patrimoni de la Humanitat a Xile;

Illes Galpagos.
 1978 i 2001: Les illes Galpagos.*;
Vegeu tamb: Llista del Patrimoni de la Humanitat a Equador;

Illes Hawaii.
 1987: El parc nacional dels volcans de Hawaii.
Vegeu tamb: Llista del Patrimoni de la Humanitat als Estats Units d'Amrica;

Illes Pitcairn.
 1988: L'illa Henderson.
Vegeu tamb: Llista del Patrimoni de la Humanitat al Regne Unit;

Illes Salom.
 1998: La part oriental de l illa Rennell.

ndia.
 1983: El fort d'Agra, a Uttar Pradesh.
 1983: Les coves d'Ajanta, a Maharashtra.
 1983: Les coves d'Ellora, a Maharashtra.
 1983: El Taj Mahal, a Uttar Pradesh.
 1984: El conjunt de monuments de Mahabalipuram, a Tamil Nadu.
 1984: El temple del Sol de Konark, a Orissa.
 1985: El parc nacional de Kaziranga, a Assam.
 1985: El parc nacional de Keoladeo, al Rajasthan.
 1985: La reserva de fauna salvatge de Manas, a Assam.*;
 1986: Les esglsies i els convents de Goa.
 1986: El conjunt monumental de Hampi, a Karnataka.
 1986: El conjunt monumental de Khajuraho, a Madhya Pradesh.
 1986: L'antiga ciutat de Fatehpur Sikri, a Uttar Pradesh.
 1987: El conjunt de monuments de Pattadakal, a Karnataka.
 1987: Les coves d'Elephanta, a Maharashtra.
 1987 i 2004: Els Grans Temples Vivents de la dinastia Chola, a Tamil Nadu.
 1987: El parc nacional dels Sundarbans, a la Bengala Occidental.
 1988 i 2005: Els parcs nacionals de Nanda Devi i de la vall de les Flors, a Uttaranchal.
 1989: Els monuments budistes de Sanchi, a Madhya Pradesh.
 1993: El Qutb Minar i els seus monuments, a Delhi.
 1993: La tomba de Humayun, a Delhi.
 1999, 2005 i 2008: Els ferrocarrils de muntanya de l'ndia.
 2002: El conjunt del temple de Mahabodhi de Bodh Gaya, a Bihar.
 2003: Els abrics rupestres de Bhimbetka, a Madhya Pradesh.
 2004: L'estaci Chhatrapati Shivaji (antiga estaci Victria) de Mumbai, a Maharashtra.
 2004: El parc arqueolgic de Champaner-Pavagadh, a Gujarat.
 2007: El conjunt del Fort Vermell, a Delhi.

Indonsia.
 1991: El conjunt de Borobudur, a Java.
 1991: El conjunt de Prambanan, a Java.
 1991: El parc nacional de Komodo, a les illes Petites de la Sonda.
 1991: El parc nacional d Ujung Kulon, a Java.
 1996: El jaciment arqueolgic dels primers homes de Sangiran, a Java.
 1999: El parc nacional de Lorentz, a Papua.
 2004: El patrimoni de la selva tropical de Sumatra, que inclou els parcs nacionals de Gunung Leuser, Kerinci Seblat i Bukit Barisan Selatan.

Iran.
 1979: La plaa Naqsh-e Jahan, a Isfahan.
 1979: Perspolis.
 1979: Els zigurats de Choqa Zanbil.
 2003: Les runes de Takht-e Soleyman.
 2004: Bam i el seu paisatge cultural.*;
 2004: Pasargada.
 2005: El mausoleu de Soltaniyeh.
 2006: La inscripci de Behistun.
 2008: Els conjunts monstics armenis de l'Iran.

Iraq.
 1985: Les runes de Hatra.
 2003: El jaciment arqueolgic d Assur, o Qal at Cherqat.*;
 2007: La ciutat arqueolgica de Samarra.*;

Israel.
 2001: Les runes de Masada.
 2001: La ciutat antiga d Acre.
 2003: La ciutat blanca de Tel Aviv i el moviment modern.
 2005: La ruta de l encens, amb les ciutats del desert del Ngueb.
 2005: Els tells bblics de Megiddo, Hassor i Beerxeva.
 2008: Els llocs sagrats bah's de Haifa i la Galilea occidental.
Vegeu tamb: Jerusalem;

Jap.
 1993: El castell de Himeji.
 1993: Els monuments budistes de la regi de H ry -ji.
 1993: El bosc de Shirakami-Sanchi.
 1993: L illa de Yakushima.
 1994: Els monuments histrics de l antiga Kyoto, amb les ciutats de Kyoto, Uji i Otsu.
 1995: Les ciutats histriques de Shirakawa i Gokayama.
 1996: El memorial de la pau de Hiroshima, o Genbaku Dome.
 1996: El santuari xintoista d Itsukushima.
 1998: Els monuments histrics de l antiga Nara.
 1999: Els santuaris i temples de Nikk .
 2000: Les fortaleses (Gusuku) i els bns associats del regne de les illes Ryukyu.
 2004: Els llocs sagrats i els camins de pelegrinatge de les muntanyes de Kii.
 2005: El parc nacional de Shiretoko.
 2007: La mina de plata d'Iwami Ginzan i el seu paisatge cultural.

Jerusalem.
 1981: La ciutat antiga de Jerusalem i les muralles.*;
(La ciutat antiga de Jerusalem s a la part oriental de la ciutat, que est sota control israeli des del 1967, per no s reconeguda com a territori d Israel per les Nacions Unides ni per molts estats del mn. Aquest b cultural fou proposat a la candidatura com a Patrimoni de la Humanitat el 1981 per part de Jordnia, que va retirar la seva reclamaci de sobirania sobre la ciutat el 1988.);

Jordnia.
 1985: Les runes de Petra.
 1985: El castell de Quseir Amra.
 2004: El jaciment arqueolgic d'Um er-Rasas, o Kastrom Mefa a.
Vegeu tamb: Jerusalem;

Kazakhstan.
 2003: El mausoleu d Ahmet Yesevi a Trkistan.
 2004: Els petroglifs del paisatge arqueolgic de Tamgali.
 2008: Saryarka, les estepes i els llacs del Kazakhstan septentrional.

Laos.
 1995: La ciutat de Luang Prabang.
 2001: Vat Phu i els antics establiments associats del paisatge cultural de Champasak.

Lban.
 1984: Les runes d Anjar.
 1984: Les runes de Baalbek.
 1984: Les runes de Biblos.
 1984: Les runes de Tir.
 1998: Wadi Qadisha o la Vall Santa i el bosc dels Cedres de Du (Horsh Arz el-Rab).

Malisia.
 2000: El parc nacional del Kinabalu, a Sabah.
 2000: El parc nacional del Gunung Mulu, a Sarawak.
 2008: Melaka i George Town, ciutats histriques de l'estret de Malacca.

Monglia.
 2003: La conca de l'Uvs Nuur (compartit amb la Federaci Russa).
 2004: El paisatge cultural de la vall de l Orkhon.

Nepal.
 1979: El parc nacional del Sagarmatha, que inclou l Everest.
 1979 i 2006: La vall de Katmand.
 1984: El parc nacional de Chitwan.
 1997: Lumbini, lloc de naixement del Buda.

Nova Calednia.
 2008: Les llacunes dels atols de Nova Calednia: la diversitat dels esculls corallins i dels ecosistemes associats.
Vegeu tamb: Llista del Patrimoni de la Humanitat a Frana;

Nova Zelanda.
 1990 i 1993: El parc nacional del Tongariro.
 1984: Te Wahipounamu, la zona sud-oest de Nova Zelanda (inclou els parcs nacionals del mont Cook o Aoraki, Westland Tai Poutini, Mount Aspiring i Fiordland).
 1984: Les illes subantrtiques de Nova Zelanda (inclou les illes Snares, Bounty, Antpodes, Auckland i Campbell).

Oman.
 1987: El fort de Bahla.
 1988: Els jaciments arqueolgics de Bat, al-Khutm i al-Ayn.
 1994: La reserva de l rix blanc.
 2000: La terra de l encens.
 2006: Els sistemes de reg aflaj d Oman.

Pakistan.
 1980: Les runes arqueolgiques de Mohenjo-Daro.
 1980: Les runes budistes de Takht-i-Bahi i les restes de la ciutat vena de Sahr-i-Bahlol.
 1980: Les runes de Taxila.
 1981: El fort i els jardins de Shalimar, a Lahore.*;
 1981: Els monuments histrics de Thatta.
 1997: El fort de Rohtas.

Papua Nova Guinea.
 2008: El jaciment arqueolgic agrcola de Kuk.

Pitcairn.
Vegeu: Illes Pitcairn;

Repblica de Corea.
Vegeu: Corea del Sud;

Repblica Democrtica Popular de Corea.
Vegeu: Corea del Nord;

Repblica Popular de la Xina.
Vegeu: Xina;

Rssia (part asitica).
 1996: El llac Baikal.
 1996 i 2001: Els volcans de Kamtxatka.
 1998: Les muntanyes daurades de l'Altai.
 2001: El Sikhote-Aln central.
 2003: La conca de l'Uvs Nuur (compartit amb Monglia).
 2004: El sistema natural de la reserva de l'illa de Wrangel.
Vegeu tamb: Llista del Patrimoni de la Humanitat a la Rssia europea;

Sria.
 1979: La ciutat antiga de Damasc.
 1980: La ciutat antiga de Bosr.
 1980: Les runes de Palmira.
 1986: La ciutat antiga d Alep.
 2006: Krak dels Cavallers i Qal at Salah el-Din, la fortalesa de Salad.

Sri Lanka.
 1982: La ciutat histrica de Polonnaruwa.
 1982: La ciutat antiga de Sigiriya.
 1982: La ciutat santa d Anuradhapura.
 1988: La reserva forestal de Sinharaja.
 1988: La ciutat vella de Galle i les seves fortificacions.
 1988: La ciutat santa de Kandy.
 1991: El temple d Or de Dambulla.

Tailndia.
 1991: Les reserves de fauna salvatge de Thungyai Naresuan i Huai Kha Khaeng.
 1991: La ciutat histrica de Sukhothai i les ciutats histriques associades.
 1991: La ciutat histrica d Ayutthaya.
 1992: El jaciment arqueolgic de Ban Chiang.
 2005: El complex forestal de les muntanyes Dong Phaya Yen i el parc nacional de Khao Yai.

Turkmenistan.
 1999: El parc nacional histric i cultural de l antiga Merv.
 2005: Les runes de Kne rgen.
 2007: Les fortaleses partes de Nisa.

Turquia (part asitica).
 1985: La gran mesquita i l'hospital de Divri i.
 1985: El parc nacional de Greme i els jaciments rupestres de la Capadcia.
 1986: Hattusa, la capital hitita.
 1987: El Nemrut Da .
 1988: Pamukkale i les runes de Hierpolis.
 1988: Xanthos i el Leton, o santuari de Leto.
 1994: La ciutat de Safranbolu.
 1998: El jaciment arqueolgic de Troia.
Vegeu tamb: Llista del Patrimoni de la Humanitat a la Turquia europea;

Uzbekistan.
 1990: La ciutat emmurallada (Ichan Qala) de Khiv.
 1993: El centre histric de Bukhar.
 2000: El centre histric de Shahrisabz.
 2001: Samarcanda, crulla de cultures.

Vanuatu.
 2008: Els dominis del cap melanesi Roymata.

Vietnam.
 1993: El conjunt monumental de Hu .
 1993: La badia de H  Long.
 1993: El santuari de M  S n.
 1993: La ciutat vella de H i An.
 1993: El parc nacional de Phong Nha   K  Bng.

Xina.
 1987: Les coves de Mogao a Dunhuang, a la provncia de Gansu.
 1987: La Gran Muralla.
 1987: El mausoleu del primer emperador Qin a Xi an, a la provncia de Shaanxi.
 1987: El mont Tai, a la provncia de Shandong.
 1987 i 2004: Els palaus imperials de les dinasties Ming i Qing a Pequn (la Ciutat Prohibida) i a Shenyang (palau de Mukden).
 1987: El jaciment prehistric de l home de Pequn a Zhoukoudian, al municipi de Pequn.
 1990: Les muntanyes Huangshan, a la provncia d Anhui.
 1992: La regi d inters panormic i histric de Huanglong, a la provncia de Sichuan.
 1992: La regi d inters panormic i histric de la vall de Jiuzhaigou, a la provncia de Sichuan.
 1992: La regi d inters panormic i histric de Wulingyuan, a la provncia de Hunan.
 1994: El conjunt de construccions antigues de les muntanyes de Wudang, a la provncia de Hubei.
 1994, 2000 i 2001: El conjunt histric del palau del Potala, que inclou el temple de Jokhang i el palau de Norbulingka, a Lhasa (Tibet).
 1994: La residncia de muntanya i els temples vens de Chengde, a la provncia de Hebei.
 1994: El temple i el cementiri de Confuci i la residncia de la famlia Kong, a Qufu, a la provncia de Shandong.
 1996: El parc nacional de la glaciaci quaternria de Lushan, a la provncia de Jiangxi.
 1996: El paisatge panormic del mont Emei, que inclou el paisatge panormic del Gran Buda de Leshan, a la provncia de Sichuan.
 1997 i 2000: Els jardins clssics de Suzhou, a la provncia de Jiangsu.
 1997: La ciutat vella de Lijiang, a la provncia de Yunnan.
 1997: La ciutat vella de Pingyao, a la provncia de Shanxi.
 1998: El Palau d Estiu, jard imperial de Pequn.
 1998: El temple del Cel, altar sacrificial imperial, a Pequn.
 1999: Les muntanyes Wuyi, a la provncia de Fujian.
 1999: Les escultures excavades a la roca de Dazu, al municipi de Chongqing.
 2000: Els pobles antics del sud d Anhui, que inclou Xidi i Hongcun.
 2000: Les coves de Longmen a Luoyang, a la provncia de Henan.
 2000: El mont Qingcheng i el sistema de reg de Dujiangyan, a la provncia de Sichuan.
 2000, 2003 i 2004: Les tombes imperials de les dinasties Ming i Qing, que inclou les tombes de la dinastia Ming i el mausoleu de Ming Xiaoling, al nord de Pequn.
 2001: Les coves de Yungang a Datong, a la provncia de Shanxi.
 2003: Les rees protegides dels tres rius parallels, a la provncia de Yunnan.
 2004: Les capitals i les tombes de l antic regne de Goguryeo, a les provncies de Jilin i Liaoning.
 2005: El centre histric de Macau.
 2006: Les reserves del panda gegant de Sichuan.
 2006: Les runes de Yin Xu a Anyang, a la provncia de Henan.
 2007: Els diaolou i els pobles de Kaiping, a la provncia de Guangdong.
 2007: El karst del sud de la Xina, a les provncies de Yunnan, Guizhou i Guangxi.
 2008: Els tulou de Fujian.
 2008: El parc nacional de Sanqingshan, a la provncia de Jiangxi.

Xipre.
 1980: Pafos.
 1985 i 2001: Les esglsies pintades de la regi de Trodos.
 1998: Khoirokoitia.

Vegeu tamb.
Llista del Patrimoni de la Humanitat a l'frica;
Llista del Patrimoni de la Humanitat a Amrica;
Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa;
Llista del Patrimoni de la Humanitat als Pasos Catalans;
Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill;

Enllaos externs.
Llista completa del Patrimoni de la Humanitat, de la UNESCO  ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128667" title="Fundaci Universitria del Bages" nonfiltered="2727" processed="2720" dbindex="52946">

La Fundaci Universitria del Bages (FUB) se situa a l'avinguda Les Bases de Manresa dintre del Campus universitari manres. 
El seu objectiu primordial s donar formaci pblica als bagencs, i ampliar el nmero de carreres que es fan a la comarca del Bages. D'aquesta forma, s'est consolidant i ampliant la oferta d'estudis superiors a la Catalunya Central (comarques centrals de Catalunya).

Inicis.
La FUB va nixer l'any 1992. Actualment avana en la recerca aplicada, un altre element clau de les universitats i que no estava present a les universitats del centre de Catalunya, a excepci de la UVIC, la Universitat de Vic.

Expansi i projectes de futur.
Actualment i conjuntament amb altres iniciatives universitries , est creant un projecte com d'ampliaci territorial.
Tamb est avanant amb projectes pioners com la Clnica Universitria de Manresa. Relacionant l'entorn i la societat bagenca amb les seves universitats.

Recerca i investigaci.
La FUB est equipant plantes de recerca perqu professors aliens o no a la Fundaci puguin usar-los. Aquestes persones sn reconeguts en el camp de la investigaci i se'ls demana uns resultats mnims ja que la inversi s institucional i empresarial.
L'Observatori Social de la Catalunya Central s tamb un projecte de recerca noveds de la FUB.

Centres relacionats i que en formen part.
IESP-EM Lacetnia, on s'ensenyen CGFS.
IESP-EM-U la Joviat, on s'ensenyen titulacions de llicenciatura de Turisme i Hostaleria.

Enllaos externs.
Lloc oficial de la Fundaci Universitria del Bags;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128674" title="Gausfred de Cabrera" nonfiltered="2728" processed="2721" dbindex="52947">
Gausfred de Cabrera fou el primer senyor del castell de Cabrera del qual hom t notcia documentada des de 1002 fins a 1017, data a partir de la qual continu sent-ne senyor.

Fou el pare de Guerau I de Cabrera, senyor del castell de Cabrera, i desprs, pel seu matrimoni amb Ermessenda de Montsoriu, vescomtessa de Girona, filla d'Amat de Montsoriu, vescomte de Girona, aquest vescomtat es vincul al llinatge dels Cabrera. A partir d'aquest moment aquest vescomte es titul de Cabrera, i alguna vegada vescomte de Montsoriu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128684" title="Fernando Morientes" nonfiltered="2729" processed="2722" dbindex="52948">
Fernando Morientes Snchez s un futbolista que juga en la posici de davanter centre i que t una bona rematada de cap. Va nixer a Cilleros, (Cceres), (Espanya), el 5 d'abril del 1976, per quan tenia 4 anys es va traslladar amb la seua famlia a Sonseca, (Toledo).

 Clubs .
 Albacete Balompi, 1992-1995;
 Real Zaragoza, 1995-1997;
 Reial Madrid, 1997-2003;
 AS Mnaco (Lliga francesa), 2003-2004;
 Reial Madrid, 2004-2005;
 Liverpool FC (Lliga anglesa), 2005-2006;
 Valncia CF, 2006- ;

Ttols.
Nacionals.
 2 Supercopes d Espanya - Reial Madrid - 1997 i 2001;
 2 Lligues - Reial Madrid - 2000-2001 i 2002-2003;
 1 Copa anglesa - Liverpool FC   2006;
 1 Copa del Rei - Valncia CF - 2008;

Internacionals.
  4 Lligues de Campions   3 amb el Reial Madrid en 1998, 2000 i 2002   1 amb el Liverpool FC en 2005 (En aquesta no va disputar cap partit, ja que havia jugat ja aquella temporada amb el Reial Madrid);
 2 Copes Intercontinentals - Reial Madrid - 1998 i 2002;
  2 Supercopes d Europa - Reial Madrid en 2002 i Liverpool FC en 2005;

Distincions individuals.
 Mxim golejador de la Lliga de Campions - AS Mnaco - 2004;

 Enllaos externs .
 Morientes a www.lfp.es ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128700" title="Primer Diccionari" nonfiltered="2730" processed="2723" dbindex="52949">
El Primer Diccionari s un diccionari escolar de catal d'Eumo Editorial destinat als alumnes dels cicles mitj i superior d'educaci primria i dels primers nivells d'Educaci Secundria Obligatria.

Aquest diccionari compta amb ms de 17.000 entrades, amb 32 pgines de color, 15 illustracions temtiques, 8 mapes i 570 dibuixos.

La primera edici va sortir el setembre del 1996. Hi consta tamb informaci sobre l'ortografia i la morfologia dels mots, en el qual inclou un quadre dels adjectius numerals, 44 models de conjugaci i un ndex de formes verbals irregulars.

 Enllaos externs .

Informaci sobre el Primer Diccionari del lloc web d'Eumo Editorial;
Lloc web de la editorial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128706" title="Lubricaci vaginal" nonfiltered="2731" processed="2724" dbindex="52950">
La lubricaci vaginal es considera com la primera fase de la resposta sexual femenina i tamb l'excitaci (equivalent a l'erecci masculina), acompanyada de la segregaci d'un lquid transparent caracterstic, produt per les glndules de Bartholin, que es troben a les parets vaginals, encarregades de lubrificar els genitals, tenint com a finalitat tot el conjunt facilitar la penetraci de manera senzilla i sense dolor (l'home possex glndules similars conegudes com a glndules de Cowper). 

Histria. 
La lubricaci vaginal va ser descrita per primera vegada per De Graaf. Ms tard, l'amant incansable, Giacomo Casanova, a les seues "Memries i autobiografia" tamb destaca la importncia de la lubricaci vaginal durant la relaci sexual. Dos segles desprs de les experincies comentades per Casanova, va ser estudiat cientficament el paper de la lubricaci i els seus efectes. 

Lubricaci escassa o abundant. 
Una lubricaci escassa pot ser trava per a una penetraci cmoda, sent al mateix temps dolorosa gaireb sempre. Una lubricaci excessiva pot disminuir la sensibilitat durant l'acte, tant en l'home com en la dona. La falta de lubricaci es pot palliar per mitj de lubrificant ntim; havent de conixer que en alguns casos aquesta escassesa pot produir-se per diversos motius personals com la desmotivaci (possiblement subsanable participant en jocs sexuals o fent realitat alguna fantasia sexual) o per malaltia que requerir l'assistncia d'un especialista. 

Aquesta sequedat vaginal s una de les causes principals de la disparunia, dolor durant la relaci sexual. Pot estar originada per mltiples causes, principalment orgniques o psquiques. 

Causes orgniques. La falta de estrgens a l'organisme s la causa que sol donar-se amb ms freqncia perqu existeixi sequedat. Tpic de les dones amb menopausa o prop de passar a aquesta fase i tamb en aquelles que tenen un cicle menstrual alterat. Aquestes ltimes solen solucionar ms fcilment el seu problema degut al fet que responen millor al tractament adequat barrejant estrgens i lubrificants. 

Alguns anticonceptius tamb sn responsables de la sequedat, segons els seus efectes secundaris, per exemple els que tenen entre els seus components excessos andrognics i sn baixos en estrgens alhora. La soluci est en canviar de mtode anticonceptiu. Alguns medicaments a ms d'equilibrar desajustaments corporals tamb sn capaos de baixar la producci de lubricaci vaginal. Altres causes a les quals se'ls dna menys importncia per que poden motivar una disminuci de la lubricaci sn: el perode post-part, el perode de lactncia, la diabetis, una intervenci quirrgica o una infecci vaginal. 

Causes psquiques. El conjunt de temors que es tinguin respecte a la sexualitat, veritables o falsos, influxen en la facilitat per a lubricar vaginalment. s important saber que les dones a les quals no els resulti agradable el sexe o la parella (perqu no estigui totalment satisfeta, perqu spiga que la seua parella noms busca el seu propi plaer, perqu no existeixi la preparaci adequada), seran les ms propenses a tenir sequedat vaginal. Algunes vegades el lloc de trobada per a realitzar l'acte sexual tamb influx. 

Sol donar-se ms en diverses cultures i religions actuals on el sexe segueix sent tab o constitux pecat. Quan aquestes dones estan preparades per a realitzar l'acte sexual, superats els jocs preliminars i amb una bona lubricaci, a causa de l'educaci i al temor que li provoca, sn poc inclinades a arribar fins al final de manera inconscient. Altra causa pot ser la freqncia amb que es mantenen relacions sexuals, les dones amb relacions espordiques sn ms assdues a tenir sequedat que les que mantenen una vida sexual activa, independentment de l'edat o altre factor.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128707" title="Diccionari Oxford Pocket Catal" nonfiltered="2732" processed="2725" dbindex="52951">
El Diccionari Oxford Pocket Catal s un diccionari bilinge de butxaca per a estudiants catalanoparlants d'angls publicat per Oxford University Press el 1997.

 Caracterstiques .

 Ms de 52.000 termes, expressions i exemples;
 Tractament actualitzat de l'angls, basat en el Corpus Nacional Britnic;
 Entrades en color, illustracions i un extens sistema de referncies internes per a facilitar el maneig del diccionari;
 Smbols fontics a peu de pgina;
 Ms de 500 notes gramaticals, culturals i d's;
 Pgines d'estudi centrals;
 Apndixs amb llistes de verbs irregulars, noms de lloc, etc.

 Enllaos .

Informaci sobre el diccionari al lloc web de Oxford University Press 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128709" title="Pere Falqus i Urp" nonfiltered="2733" processed="2726" dbindex="52952">


Pere Falqus i Urp (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 - Barcelona 1916) fou un arquitecte modernista catal.

 Biografia .
 
Va aconseguir el ttol d'arquitecte el 1873, i la plaa d'arquitecte municipal de Barcelona l'any 1889, crrec que va ocupar fins el 1914. Fou president de l'Associaci d'Arquitectes de Catalunya de 1899 a 1900. En la seva etapa d'arquitecte municipal va realitzar notables obres, com el plnol topogrfic de la ciutat, reformes del Gran Teatre del Liceu, la tinena d'Alcaldia dels carrers Bruc/Arag (actual seu del districte de l'Eixample), va treballar tamb en la reorganitzaci del Parc de la Ciutadella, una de les zones verdes ms grans de la ciutat de Barcelona. Tamb va impulsar la construcci dels tnels del metro quan es va obrir la Via Laietana en 1913, tot i que el metro no es constru fins el 1926.

Va dissenyar diversos fanals de ferro com els del passeig de Llus Companys, de l'avinguda de Gaud i els ms famosos del passeig de Grcia amb els seus bancs de trencads.

 Obres .
 Parrquia de Sant Andreu de Palomar (1881);
 Torre Macosa (1882);
 Hidroelctrica de Catalunya (1897);
1889. Mercat Maignon a Badalona. Edifici de planta rectangular, construt amb ma vist i pedra artificial. ;
 Casa Bonaventura Ferrer, al passeig de Grcia (1906);
 Bancs fanals al passeig de Grcia (1906);
 Monument a Pitarra (1907), amb l'escultor Agust Querol;
 Institut J.M. Zafra (1911);
 Mercat de Sants (1913);
 Companyia d'Aiges de Montcada (1915);

Totes aquestes obres sn a Barcelona.


Fitxer:Monument a Seraf Pitarra.jpg|Monument a Seraf Pitarra.
Fitxer:Facana petita.jpg|Institut J.M. Zafra.


Referncies.

 Enllaos externs .

Web del forat del vent sobre Pere Falqus i Urp;
 Pere Falqus al web El poder de la palabra ;
Bibliografia.
Volum 8 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5436-9;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128713" title="Cant dels Nibelungs" nonfiltered="2734" processed="2727" dbindex="52953">

El Cant dels Nibelungs (en alemany Nibelungenlied) s una epopeia germnica escrita cap al 1200 per diversos joglars annims que hi recolliren cants anteriors. Escrita en estrofes de quatre versos que rimen de dos en dos, l'obra es divideix en dues parts: la mort de Sigfrid (en alemany, Siegfried) i la venjana de Crimilda (Kriemhild). Sigfrid, heroi invulnerable, es casa amb Crimilda, en canvi d'ajudar Gnther a conquerir Brunilde (Brunhild), valquria i reina verge d'Islndia. Sigfrid s assassinat per Hagen, sbdit de Brunilde, que coneix l'nic punt vulnerable de l'heroi. Per tal de venjar la mort de Sigfrid, Crimilda accepta de casar-se amb tila (Etzel), rei dels huns. Atrau els burgundis al pas d'tila, on sn atacats pels huns i derrotats. L'nic supervivent burgundi s Hagen, que es nega a revelar on s el tresor dels Nibelungs. Crimilda li talla el cap amb l'espasa de Sigfrid, i ella mor a mans d'Hildebrand.

Es tracta d'una narraci pica que s'ha anat transmetent oralment, fins que es comen a reflectir en manuscrits. No ens ha arribat una obra completa, sin que hi ha uns 35 manuscrits alemanys i un neerlands que reflexen la mateixa histria amb poques variacions. Les versions completes que es poden trobar avui a les llibreries s'han confeccionat per experts a partir dels manuscrits que aquests experts han considerat ms adients.
El Cant dels Nibelungs cont tres elements fonamentals:

 Un element pag, procedent de la antiga mitologia germnica, que es manifesta en tots els esdeveniments sobrenaturals que hi succeeixen.
 La histria est basada en esdeveniments histrics de l'poca de les invasions brbares. Aix, hi apareixen dos personatges histrics clarament identificables: tila, rei dels huns, i Teodoric el Gran, rei dels ostrogots; tamb es podrien relacionar altres personatges del cant amb personatges histrics, encara que no tan clarament com aquests dos. A ms, la segona part est basada en un fet histric: l'aniquilaci dels Burgundis, que vivien a la zona de Worms, per un exrcit d'huns comandats pel general rom Aetius. La transmissi oral d'una narraci basada en aquests fets mostra la importncia que va adquirir la migraci dels pobles germnics en l'imaginari collectiu d'aquests pobles molts segles desprs d'haver-se establert.
 Un element cristi-cortes, propi de l'poca en qu s'escrigu aquesta obra.
Aix doncs, podem trobar en aquesta obra coses que ens poden sonar tan estranyes com que a la cort d'tila se celebren tornejos medievals.

Les sagues escandinaves tamb narren la mateixa histria amb variacions importants, encara que hi t molt ms pes l'element pag. Per tant, es tracta d'una narraci que es transmet oralment dins de tot l'mbit dels pobles germnics, inclosa Gran Bretanya.

Aquesta epopeia ha servit d'inspiraci a diferents obres posteriors, entre elles una srie de pintures de Johann Heinrich Fssli a principi del segle XIX i la tetralogia operstica de Wagner Der Ring des Nibelungen (L'anell del Nibelung), que noms es basa llunyanament en aquest cant. Ha estat portada al cinema en diferents ocasions, essent la ms famosa la de Fritz Lang el 1924.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128714" title="Llus Simarro Lacabra" nonfiltered="2735" processed="2728" dbindex="52954">
Llus Simarro Lacabra (1851-1921), fou psicleg i metge; fill del pintor de Xtiva Ramon Simarro i Oltra nasqu a Roma durant un viatge de treball d aquest darrer.

Desprs de la prompta i dramtica mort dels seus pares Llus fou internat en un collegi, primer a Xtiva i desprs a Valncia. All Simarro fou expulsat del collegi de frares on estudiava quan aquestos li descobriren un exemplar de L origen de les espcies de Darwin. Desprs el seu republicanisme el va obligar a emigrar a Madrid per acabar el seus estudis. All es convert, a principis de segle XX, en el primer professor universitari de psicologia a l Estat Espanyol.

Actualment hi ha un IES a Xtiva amb el seu nom.

Bibliografia.

Lus Simarro i la psicologia cientfica a Espanya, Universitat de Valncia, 2003.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128715" title="Ramon Simarro i Oltra" nonfiltered="2736" processed="2729" dbindex="52955">
Ramon Simarro i Oltra s un pintor del segle XIX natural de Xtiva.

El seu fill fou el psicleg Llus Simarro Lacabra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128717" title="David Josu Jimnez Silva" nonfiltered="2737" processed="2730" dbindex="52956">
David Jimnez Silva (Arguinegun, Gran Canria, 8 de gener de 1986) s un futbolista que juga de centrecampista, actualment al Valncia CF. 

Biografia.
Silva s un jugador format a les categories inferiors del Valncia CF. Destaca per la seua qualitat tcnica i visi de joc. La seua posici habitual al camp s la de segona punta o de centrecampista, ja sigui ofensiu o per la banda esquerra. Va arribar a la pedrera valencianista en 2000 i en la temporada 2003-2004 va debutar a l equip B, encara que havia comenat la temporada al Valncia C. Va destacar a l europeu sub-19 de 2004, en el qual va ser la gran figura. Amb l  objectiu de progressar encara ms en el seu joc va ser cedit dues vegades, primer a la SD ibar en segona divisi i desprs al Celta de Vigo ja en primera. Als dos equips es fa imprescindible destacant per la seua gran qualitat tcnica. Desprs d aquest perode de cessions torna al Valncia CF per a formar part de la primera plantilla essent un dels jugadors ms utilitzats pel tcnic Quique Snchez Flores.

Selecci nacional.
Va debutar com a internacional absoluta amb la selecci espanyola, el 15 de novembre de 2006 a Cadis front a Romania.

 Clubs .
 Valncia B   2003-2004  (Segona divisi B);
 SD ibar - 2004-2005 (Segona divisi);
 Real Club Celta de Vigo - 2005-2006;
 Valncia CF - 2006- ;

Ttols.
 1 Europeu sub-19 - Selecci espanyola - 2004;
 1 Copa del Rei - Valncia CF - 2008;
 1 Campionat d'Europa de futbol: 2008;

Enllaos externs.
Silva a www.lfp.es ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128719" title="Pep Gimeno "Botifarra"" nonfiltered="2738" processed="2731" dbindex="52957">
Pep Gimeno Botifarra s un cantaor tradicional valenci amb vora trenta anys d'experincia que, recentment, ha aconseguit ress meditic en gravar el seu primer disc com a artista titular, guardonat amb el Premi Ovidi 2007 al millor disc de folk i noves msiques.

 Biografia .

Nascut al barri de la Juderia de Xtiva dins una famlia de malnom Botifarra (de la qual llavors era besnt), Josep Gimeno Montell va debutar en les albaes del carrer Puig de Xtiva amb catorze o quinze anys: la seua via materna, originria de Benignim, va ser la primera en ensenyar-li canons populars.

Llavors, va comenar a fer treball de camp amb el grup Sarau de la Costera de Ranes i, durant la dcada del 1980, va aprendre ms de cinquanta canons populars i romanos tradicionals directament de boca de les persones majors, amb la qual cosa es va convertir en depositari d'una part important de la cultura de transmissi oral en vies d'extinci. Una dotzena d'estes peces les van enregistrar l'any 1985 en l'nic disc de Sarau, Balls i canons de la Costera, en el qual Botifarra ja interpreta -entre moltes altres peces ballables- un cant de batre, l'estil amb el qual ms s'identifica.

D'en, Botifarra s'ha destacat com una de les veus ms solicitades de can d'arrel tradicional i collabora sovint, sol o acompanyat per la Rondalla de la Costera o el grup Ball a Banda amb grups de danses de la Ribera del Xquer, la Vall d'Albaida o la Safor i ha gravat diverses collaboracions en discs de msica d'arrel tradicional, can d'autor i, fins i tot, rock, entre les quals la participaci en el primer disc de l'algemesinenc Nstor Mont, el qual en acabant s'encarregaria dels arranjaments del primer disc de Botifarra, Si em pose a cantar canons, el vestit a mida que li ha teixit Nstor Mont i que fa que semblen noves les antigues melodies tradicionals segons les notes del llibret:

... si hi ha una manera de cantar al Pas Valenci que irradie, com ninguna altra, autenticitat en el gest, credibilitat en el tarann i "valenciania" en la substncia, aquesta s indubtablement la de Pep Gimeno, Botifarra.

 Discografia .

 Sarau: Balls i canons de la Costera (ValDisc, 1985);
 Xirimiters de Castell de la Ribera: Anem de festa (Cambra Records, 1998);
 Xirimiters de Castell de la Ribera: Cants de la terra (Cambra Records, 2000);
 Escola de Danses de Xtiva: Cants i balls de la Costera (Caixa Ontinyent, 2000);
 Xirimiters de Castell de la Ribera: Va de jota (2003);
 Nstor Mont: Sentit (Cambra Records, 2003);
 La Gossa Sorda: Vigila (2003);
 Sitja: La plaa de l'orat (2006);
 VerdCel: PasViatge (Cambra Records, 2006);
 Feliu Ventura: Alfabets de futur (2006);
 Pep Gimeno "Botifarra": Si em pose a cantar canons (Cambra Records, 2006);
 Ovidi Twins: A kabotaes (P.M: Produccions, 2006);
 Emili Someo: Penyal d'Ifach (autoedici, 2007);
 Les Folies: De Carcaixent... i dolces (Cambra Records, 2007);

 Enllaos externs .

 PepeBotifarra.com web oficial amb biografia, lletres i fragments d'udio;
 LlotjaCultural.com descrrega gratuta de les seues canons amb els Xirimiters;



Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128723" title="John Gutmann" nonfiltered="2739" processed="2732" dbindex="52958">
John Gutmann (1905-1998) fou un fotgraf alemany del segle XX. 

Desprs d estudiar pintura a Berln, va haver de fugir de l'Alemanya Nazi el 1933, tot emigrant als Estats Units. Abans d'eixir, va comprar una cmera fotogrfica, i a partir d'eixe moment, va quedar fascinat amb la nova manera de veure el mn que la fotografia li proporcionava.

Va descriure la ciutat americana com "un paisatge en el qual els edificis havien substitut les muntanyes, els autombils havia substitut els arbres, i el ne i les mostres de pintura havien sigut  substituts a les flors."     
    
Fotografiava, sobretot, en el carrer. Gutmann va utilitzar la seua cmera fotogrfica per a capturar l'exuberncia i el ritme d'Amrica.

Enllaos.
http://www.masters-of-photography.com/G/gutmann/gutmann.html;
http://www.fotorevista.com.ar;
http://www.tfaoi.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128724" title="Dseta Aquilae" nonfiltered="2740" processed="2733" dbindex="52959">

Dseta Aquilae (  Aql /   Aquilae) s un sistema estellar triple de la constellaci de l'guila. Es coneix tamb amb el nom tradicional de Deneb el Okab, del terme rab            (anab al-cuq b) que significa la cua del falc, i amb els noms, en mandar, Woo i Yu, derivats de  , w, un antic pas a prop de la provncia de Jiangsu, i  , yuun, un antic pas a prop de la provncia de Guandong.

La component primria,   Aquilae A, s una estrella blanca del tipus A de les nanes de la seqncia principal amb una magnitud aparent de +2,99. T dues companyes de la 12a magnitud a 6,5 i 158,6 segons d'arc. Dseta Aquilae est aproximadament 83,2 anys llum de la Terra.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128725" title="Jono Bacon" nonfiltered="2741" processed="2734" dbindex="52960">

En Jono Bacon s un escriptor i desenvolupador de programari originari del Regne Unit. Bacon va comenar el seu treball en la comunitat de Linux quan va crear el lloc web britnic de Linux, Linux UK. En abandonar aquest projecte va passar a unir-se a l'equip KDE, on va crear el lloc web KDE::Enterprise i el KDE Usability Study. Tamb ha estat involucrat ajudant a les organitzacions benfiques a usar programari lliure. s un participant de Lugradio i sustenta el lloc web WolvesLUG. A ms, ha creat una versi heavy metal de la Can del Programari Lliure.

Com a periodista professional, Bacon ha escrit en diverses publicacions, entre elles Linux User & Developer, Linux Format, Linux Magazine, MacTech, MacFormat y PC Plus.

Bacon s el vocalista i un dels guitarristes de la banda de heavy metal Seraphidian. El seu lloc web inclou algunes canons que ell ha gravat per separat sota la llicncia Creative Commons.

Enllaos externs.
Lloc web d'en Jono Bacon ;
Lloc web de Seraphidian ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128734" title="Sam Peckinpah" nonfiltered="2742" processed="2735" dbindex="52961">
Sam Peckinpah (Madera, Califrnia, 21 de febrer de 1925 - Inglewood, Califrnia - 28 de desembre de 1984) fou un director de cinema nord-americ.

La seva obra es caracteritza, especialment els western, per la construcci de personatges desarrelats i vctimes d'un progrs social que els rebutja. La seva mirada sobre el gnere va aportar, a ms d'una renovaci formal, un aprofundiment discursiu hereu dels plantejaments de John Ford. Ford apunta en les seves histries un optimisme histric, reconeixent en el present elements tradicionals que ens han de servir per a encarar el futur; per Peckinpah, contrriament, ens mostra amb descontentament l'aniquilaci d'un passat que, tot i les seves contradiccions, incorporava uns valors positius menystinguts en el present.

 Filmografia .

 The deadly companions (1961);
 Ride the high country (1962);
 Major Dundee (1965);
 The wild bunch (1969);
 The ballad of Cable Hogue (1970);
 Straw dogs (1971);
 Junior Bonner (1972);
 The getaway (1973);
 Pat Garrett & Billy the Kid (1973);
 Bring me the head of Alfredo Garcia (1974);
 The killer elite (1975);
 Cross of iron (1977);
 Convoy (1978);
 The Ostermann week-end (1983);

 Enllaos externs .
 Sam Peckinpah a IMDB ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128735" title="Nibelung" nonfiltered="2743" processed="2736" dbindex="52962">

Literatura:
el Cant dels Nibelungs, una epopeia medieval alemanya.
Mitologia germnica:
la saga dels Nibelungs.
Msica:
L'anell del nibelung, un cicle d'peres de Richard Wagner.
Els Nibelungs, l'pera de Heinrich Dorn.
Videojoc:
L'anell dels nibelungs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128738" title="Jaime Gaviln Martnez" nonfiltered="2744" processed="2737" dbindex="52963">
Gaviln s un futbolista que juga de centrecampista, actualment al Getafe CF. Va nixer a Benimaclet, Valncia (Pas Valenci). 

 Clubs .
 Valncia B - 2002-2004   (Segona divisi B) (A la temporada 2002-2003 va disputar 2 partits amb el primer equip a primera divisi);
 CD Tenerife - 2004-2005   (Segona divisi);
 Getafe CF - 2005-2006 ;
 Valncia CF - 2006- ;

Ttols.
 1 Europeu sub-16   2001;
 1 Europeu sub-19   2004;
 1 Copa del Rei: 2008;

Enllaos externs.
Gaviln a www.lfp.es ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128739" title="Neus Campillo i Iborra" nonfiltered="2745" processed="2738" dbindex="52964">
Neus Campillo (Sueca, 1945) s filsofa i professora de filosofia a la Universitat de Valncia.

Experta en feminisme, ha publicat diversos llibres d entre els que destaca El feminisme com a crtica, Tndem, Valncia, 1997.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128741" title="Guerau I de Cabrera" nonfiltered="2746" processed="2739" dbindex="52965">
Guerau I de Cabrera (?-v 1050), vescomte de Cabrera (d de 1017-v 1050) i de Girona.

 Orgens familiars .

Fill del primer senyor documentat del castell de Cabrera, Gausfred de Cabrera.

Npcies i descendents.

El 1033 es va casar amb Ermessenda de Montsoriu, filla d'Amat de Montsoriu,
vescomte de Girona, vinculant-se aix al llinatge dels Cabrera.  En cessar en la jurisdicci vescomtal de Girona, per no en el ttol, ja hereditari, aquest vescomte es titul de Cabrera, i alguna vegada vescomte de Montsoriu.

Van tenir un fill, Pon I de Cabrera, que heret el vescomtat.

Fets destacats.

El 4 de juny de 1038, ambds consorts fundaren el monestir benedict de Sant Salvador de Breda, el qual es convertir en el centre espiritual del vescomtat.

El castell de Montsoriu, principal propietat de Ermessenda, tamb passa sota el llinatge dels Cabrera.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128749" title="Curro Torres" nonfiltered="2747" processed="2740" dbindex="52966">
Cristbal Emilio Torres Ruiz, ms conegut com a Curro Torres s un futbolista catal, nascut a Ahlen (Alemanya) el 27 de desembre de 1976. Juga de lateral dret i el seu equip actual s el Valncia CF. 

Selecci nacional.
Va debutar amb la selecci espanyola el 14 de novembre de 2001 en un partit disputat a Huelva que Espanya va guanyar a Mxic. Va participar al mundial de Corea i Jap 2002.

Ttols.
Nacionals.


Internacionals.


Enllaos externs.
Curro Torres en www.lfp.es ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128752" title="Ralli de Sardenya" nonfiltered="2748" processed="2741" dbindex="52967">


El ralli de Sardenya s el set ralli de l'any 2007 del Campionat Mundial de Rallis de la Federaci Internacional d'Automobilisme (FIA). Al principi, el ralli es corria per els carreteres asfaltades al voltant de la ciutat de Sanremo, Itlia, per es va traslladar a l'illa de Sardenya l'any 2004, passant a ser un ralli sobre terra. 

 Guanyadors des de 1973 .
2006   Sbastien Loeb, Citron;
2005   Sbastien Loeb, Citron;
2004   Markko Martin, Ford;
2003   Petter Solberg, Subaru;
2002   Gilles Panizzi, Peugeot;
2001   Gilles Panizzi, Peugeot;
2000   Gilles Panizzi, Peugeot;
1999   Tommi Mkinen, Mitsubishi;
1998   Tommi Mkinen, Mitsubishi;
1997   Colin McRae, Subaru;
1996   Colin McRae, Subaru;
1995   Piero Liatti, Subaru (no WRC);
1994   Didier Auriol, Toyota;
1993   Gianfranco Cunico, Ford;
1992   Andrea Aghini, Lancia;
1991   Didier Auriol, Lancia;
1990   Didier Auriol, Lancia;
1989   Miki Biasion, Lancia;
1988   Miki Biasion, Lancia;
1987   Miki Biasion, Lancia;
1986   Markku Aln, Lancia;
1985   Walter Rhrl, Audi;
1984   Ari Vatanen, Peugeot;
1983   Markku Aln, Lancia;
1982   Stig Blomqvist, Audi;
1981   Michle Mouton, Audi;
1980   Walter Rhrl, Fiat;
1979   Antonio Fassina, Lancia;
1978   Markku Aln, Lancia;
1977   Jean-Claude Andruet, Fiat;
1976   Bjrn Waldegrd, Lancia;
1975   Bjrn Waldegrd, Lancia;
1974   Sandro Munari, Lancia;
1973   Jean-Luc Thrier, Alpine-Renault;
( L'any 1995 noms va contar per la categoria de 2 litres)

Enllaos.
 Web oficial del Ralli de Sardenya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128754" title="Malindi" nonfiltered="2749" processed="2742" dbindex="52968">

Malindi, tamb coneguda com a Melinde s una ciutat de Kenya, dins la provncia de la costa. s a 120 quilmetres de Mombasa, la capital de provncia, i t una poblaci de 177.735 habitants. 
L'activitat econmica principal de la ciutat s el turisme. La ciutat s popular entre els turistes italians que visiten la zona. Est comunicada per un petit aeroport i una autovia entre Mombasa i Lamu. La ciutat t excepcionals mostres de l'art suahili.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128764" title="Vint-i-cinc" nonfiltered="2750" processed="2743" dbindex="52969">

El vint-i-cinc s un nombre natural que segueix al vint-i-quatre i precedeix al vint-i-sis. S'escriu 25 en xifres rabs, XXV en les romanes i     en les xineses.

Ocurrncies del vint-i-cinc:

 s el nombre atmic del mangans.
 Les noces de plata.
 Un 25% representa una fracci d'una quarta part ( ).
 Designa l'any 25 i el 25 aC.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128768" title="Tornejos d'Apertura i Clausura" nonfiltered="2751" processed="2744" dbindex="52970">
Recentment, moltes lligues de futbol d'Amrica llatina divideixen la temporada futbolstica en dues parts. Aquestes s'anomenen Torneig Apertura i Torneig Clausura (paraules espanyoles pels termes obertura i tancament). A l'illa d'Hait s'anomenen Ouverture i Clture, en francs. Cadascn d'aquests torneigs t el seu campi.

El torneig Apertura es disputa la primera meitat de l'any a Xile, Colmbia, Equador, Panam, Paraguai, Per, mentre que es disputa a la segona meitat de l'any a Argentina, Bolvia, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Mxic, Nicaragua, Uruguai, Veneuela.

A les lligues d'Argentina, Bolvia, Xile, Colmbia, Equador, El Salvador, Guatemala, Hondures i Mxic, cada secci de l'any constitueix un campionat nacional en s mateix, mentre que a les lligues de Costa Rica, Nicaragua, Panam, Paraguai, Per, Uruguai i Veneuela, els campionats Apertura i Clausura sn part del campionat nacional i els campions no sn campions nacionals. Usualment, ambds campions s'enfronten a final de temporada per decidir-ne el campi. El primer grup de lligues atorga dos campions per any, mentre que el segon noms un.

La lliga brasilera de futbol s l'nica a l'Amrica llatina que no divideix el campionat en dues parts.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128790" title="Thomas Hunt Morgan" nonfiltered="2752" processed="2745" dbindex="52973">


Thomas Hunt Morgan ( Lexington, EUA 1866 - Pasadena 1945 ) fou un bileg i genetista nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1933.

Biografia. 
Va nixer el 25 de setembre de 1866 a la ciutat de Lexington, poblaci situada a l'estat nord-americ de Kentucky. Va estudiar cincies naturals a la Universitat de Kentucky, on es va graduar el 1886. L'any 1890 es doctor a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore.

Va morir el 4 de desembre de 1945 a la seva residncia de Pasadena, ciutat situada a l'estat de Califrnia.

Recerca cientfica.
Les teories de Gregor Mendel acabaven de ser redescobertes l'any 1900 i Morgan s'interess en estudiar la seva aplicaci als animals. Seguint els passos de William E. Castle va comenar a treballar a la Universitat de Columbia en el desenvolupament embrionari de la Drosophila melanogaster, generalment anomenada mosca del vinagre, on es va interessar pel problema de l'herncia. L'any 1910 va descobrir un mutant d'ulls blancs entre individus silvestres d'ulls vermells, observant carcters recessius i posteriorment inici la tradici de nomenar els gens segons el fenotip causat pels seus allels mutants. Dels seus experiments, va concloure que alguns carcters s'hereten lligats al gnere, que el gen responsable del carcter resideix en el cromosoma X, i que probablement altres gens tamb residien en cromosomes especfics, o el que s el mateix, que els cromosomes eren el suport fsic dels gens. Emprant la recombinaci dels cromosomes Morgan i Alfred Sturtevant van preparar un mapa amb la localitzaci dels gens en el cromosoma. 

L'any 1928 Morgan es trasllad a l'Institut Tecnolgic de Califrnia on fou director del Laboratori de Biologia, i on tingu com a estdudiants George Beadle, Boris Ephrussi, Edward L. Tatum, Linus Pauling, Frits Went, Edward B. Lewis, Hermann Joseph Muller i Sidney W. Fox.

L'any 1933 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments sobre el paper del cromosoma en l'herncia.

El Premi Nobel de Medicina de l'any 2006 Eric Richard Kandel digu sobre ell:
"Aix com les idees de Charles Darwin sobre l'evoluci de les espcies van donar coherncia a la biologia del segle XIX com a cincia descriptiva, les troballes de Morgan sobre els gens i la seva localitzaci en els cromosomes van ajudar a convertir la biologia en una cincia experimental"

Vegeu tamb.
 Centimorgan;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1933;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128797" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 2003" nonfiltered="2753" processed="2746" dbindex="52974">


Puntuaci.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128798" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 2002" nonfiltered="2754" processed="2747" dbindex="52975">


Puntuaci.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128799" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 2001" nonfiltered="2755" processed="2748" dbindex="52976">


Puntuaci.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128800" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 2000" nonfiltered="2756" processed="2749" dbindex="52977">


Puntuaci.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128802" title="Evelyn De Morgan" nonfiltered="2757" processed="2750" dbindex="52978">
Evelyn De Morgan (n. 30 d'agost de 1855 com Evelyn Pickering  m. 1919, Londres) fou una pintora anglesa prerrafaelina. 

Va nixer dins una famlia de classe mitja alta, el seu pare era el magistrat de Pontefract Percival Pickering; la seva mare, l'Anna Maria Wilhelmina Spencer Stanhope, era germana de l'artista John Roddam Spencer Stanhope i descendent del Thomas Coke, comte de Leicester. 

Evelyn va comenar a rebre classes de dibuix amb 15 anys i va convncer als seus pares perqu la inscrivissin en un centre d'art i el 1873, es va apuntar a la Slade School of Art. 

El seu oncle, John Roddam Spencer Stanhope, va ser molt influent per a ella i solia anar a visitar-lo a Florncia. Aix tamb va fer que s'interesss per artistes del Renaixement com el Botticelli. Es va casar amb el ceramista William De Morgan en 1887 i va viure amb ell a Londres fins a la mort de Williamen 1917. Dos anys ms tard va morir ella, est enterrada en el Brookwood Cemetery, prop de Woking, Surrey.

Obra.


Eos (1895);
Undiscovered Country;
Tobias and the Angel;
Dryad (1877) ;
Night & Sleep (1878) ;
Goddess of Blossoms & Flowers (1880) ;
Hope in a Prison of Despair (1887) ;
The Storm Spirits (1900) ;
Queen Eleanor & Fair Rosamund (1905) ;
Port after Stormy Seas (1907)	;
The worship of Mammon ;
Helen of Troy (1898) ;
The Love Potion (1903)	;
Medea ;
Earthbound ;
Ariadne in Naxos ;
The Hour-Glass ;
The Prisoner (1907) ;
The Gilded Cage (1919) ;
Death of the Dragon (1914);
The Red Cross (1916) ;
Love's Passing (1883-1884) ;
Deianera ;
The Kingdom of Heaven Suffereth Violence;

Enllaos externs.
De Morgan Foundation;
Grave of Evelyn and William De Morgan;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128803" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1999" nonfiltered="2758" processed="2751" dbindex="52979">


Puntuaci.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128804" title="Emoci" nonfiltered="2759" processed="2752" dbindex="52980">
L'emoci, en la seva definici ms general, s un intens estat mental que sorgeix en el sistema nervis de manera espontnia i provoca una resposta psicolgica positiva o negativa. s un impuls involuntari originat com a resposta als estmuls de l'ambient que indueix sentiments tant a l'sser hum com en animals i que desencadena conductes de reacci automtica. L'emoci s matria d'estudi de la psicologia, neurocincia i, ms recentment, de la intelligncia artificial.

L'emoci s un procs neuroqumic i cognitiu relacionat amb la presa de decisions, la memria, l'atenci, la percepci, la imaginaci, mecanismes que el procs de selecci natural ha perfeccionat com a resposta a les necessitats de supervivncia i reproducci. La interacci de l'organisme amb l'entorn constitueix la matriu biolgica de l'experincia subjectiva i social de l'sser hum, que identifica d'aquesta manera el carcter favorable o desfavorable de l'entorn cap a aquesta lluita.

 Definici d'emoci . 

Encara que una paraula molt usual no s fcil proposar una definici universalment acceptada. Hi ha un ampli consens en acceptar la distinci entre emoci i sensaci. Sensaci pot ser ents com l'experincia subjectiva d'una emoci que sorgeix fisiolgicament al cervell.

Etimolgicament la paraula ve del llat (emotio, -onis) i s una combinaci formada per e(x) (enfora) i motio (moviment, acci, gest). Es refereix a la naturalesa de l'emoci que s experimentada pels humans i tamb pot ser atribuda a qualsevol criatura que exhibeixi respostes complexes similars.

Molts psiclegs defineixen les emocions en termes de tres atributs fonamentals: 
 El desvetllament fisiolgic;
 L'expressi conductual (per ex., expressions facials);
 L'experincia conscient, la sensaci subjectiva d'una emoci;

Els tres atributs sn necessaris per a un ple esdeveniment emocional, encara que la intensitat de cada un pot variar molt.

Robert Masters () fa les segents distincions entre:
 Afecte. s una sensaci d'avaluaci innatament estructurada, no cognitiva all pot o pot no registrar-se en el coneixement.
 Sensaci. s l'afecte fet conscient, posseint una capacitat d'avaluaci no noms fisiolgica sin, sovint, tamb orientada psicolgicament.
 Emoci. Es construeix de manera psicosocial, amb sentiments dramatitzats.

L'emoci es considera a vegades com l'anttesi de la ra. Aquesta distinci prov de la filosofia occidental. Les emocions poden no ser desitjades per l'individu que les sent; pot voler controlar-les per sovint no pot aconseguir-ho. Un tret caracterstic de l'sser hum s aquest conflicte, o fins i tot oposici, entre emoci i ra.

En el clssic model de cervell de Paul MacLean (Triune brain), les emocions es defineixen com les respostes del crtex dels mamfers. Es produeixen respostes instintives des del crtex reptili que poden entrar en competncia amb el neocrtex ms lgic, que s el que raona. La investigaci actual en el sistema de circuits neuronals de l'emoci suggereix que aquesta s una part essencial de la capacitat de presa de decisi i planificaci humana, i que la famosa distinci feta per Descartes entre ra i emoci no s tan clara.

 Component fisiolgic .

El component fisiolgic de les emocions sn els canvis que es desenvolupen en el sistema nervis central (SNC) i que estan relacionats amb la presncia de determinats estats emocionals. Sn tres els subsistemes fisiolgics que segons Davidoff estan relacionats amb les emocions: el SNC, el sistema lmbic i el sistema nervis autnom. Durant els processos emocionals es consideren particularment actius als segents centres del SNC:

 L' escora cerebral, que forma part del SNC. Davidoff i Sloman coincideixen que la escora cerebral activa, regula i integra les reaccions relacionades amb les emocions. D'acord a l'Arquitectura Computacional de la Ment de Sloman, es necessari un procs central que administri les decisions referents a intencions,  planificaci i resoluci de conflictes. Les decisions d'un sistema intelligent no es poden prendre de manera independent i per aix els processos desenvolupats per la ment que impliquin adequades solucions als conflictes necessiten ser resoltes a un nivell ms gran d'abstracci. Sloman considera els processos emocionals com la base estructural de la ment dels sistemes intelligents.

 L'hipotlem, que forma part del sistema lmbic i que es relaciona amb l'activaci del sistema nervis simptic. Aquest centre t a veure amb emocions com el temor, l'enuig, a ms de participar com a activador de la set i de l'activitat sexual.

 L'amgdala, que s'activa quan apareixen sensacions com la ira, el plaer, el dolor i el temor. L'extirpaci de l'amgdala provoca complexos canvis en la conducta.

 La medulla espinal. D'acord amb diferents investigadors (Wolff, Ax, Schowartz) s possible que les reaccions emocionals estiguin relacionades amb canvis fisiolgics necessaris perqu l'individu pugui enfrontar-se a determinades situacions o tamb perqu pugui transmetre missatges o senyals de resposta a altres individus. Pot considerar-se tamb la hiptesi que molts d'aquests canvis potser siguin perceptibles noms de forma inconscient per altres individus. ;
Wolff va demostrar experimentalment que les parets de l'estmac reaccionen als estats emocionals canviant el seu flux sanguini, les contraccions peristltiques i les secrecions d'cid clorhdric. Albert Ax va determinar la relaci entre les emocions i la freqncia cardaca, la conductivitat elctrica de la pell (relacionada amb la transpiraci), la tensi muscular, la temperatura de la cara i les mans, i la freqncia respiratria. Va trobar que les reaccions emocionals davant el perill provocaven reaccions similars a l'acci de l'adrenalina; tamb que els actes insultants provoquen reaccions musculars, cardaques i respiratries similars a l'acci de l'adrenalina i noradrenalina. Gary Schowartz va observar que algunes reaccions emocionals provoquen canvis de tensi muscular facial imperceptibles a simple vista per mesurables instrumentalment.

Tipus d'emocions.
Tradicionalment s'ha acceptat que hi ha certes emocions bsiques o primries i d'altres secundries. Les primries sn ms universals i les secundries acostumen a implicar sentiments complexos o ser la suma de diverses emocions primries.

Dins les emocions primries es troben la rbia, la por, la pena, l'alegria, el fstic i la sorpresa. Robert Plutchik hi afegeix l'acceptaci i la curiositat.

No hi ha acord sobre les emocions secundries, que poden canviar molt segons l'autor que les enumeri. Algunes de les ms comunes sn l'ansietat, l'avorriment, el ressentiment, la pietat, la confusi, la decepci, la vergonya, la gratitud, la culpabilitat, la nostlgia, l'esperana, l'inters, la gelosia, la malenconia i l'admiraci.

 Investigadors destacats .  
Gran cientfics que han tractat el tema de l'emoci:
 Charles Darwin;
 William James;
 Ivan Pavlov;
 James Papez;
 Baruch Spinoza;
 Paul Elkman;

Enllaos externs.
Qestionari d'Expressivitat de Berkeley. Qestionari interactiu per l'avaluaci de l'expressivitat emocional.;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128805" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1998" nonfiltered="2760" processed="2753" dbindex="52981">


Puntuaci.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128806" title="Henri Bellery-Desfontaines" nonfiltered="2761" processed="2754" dbindex="52982">
Henri Bellery-Desfontaines (1867-1909) pintor Art Nouveau francs, decorador i illustrador de cartells, litografies, tapissos, mobles, bitllets de banc, etc. Va crear els carcters d'impremta Bellery-Desfontaines-large i Bellery-Desfontaines-troit per a la Fonderie G. Peignot et Fils entre el 1910 i el 1912.

Els 1900s, Pars era casa d'una generaci d'artistes nous influenciats per corrents artstics com el neogtic o el simbolisme. Gaireb tots comenaven com pintors per a ms tard dedicar-se a la decoraci atrets per la idea d'un art omnipresent sense elements de vida, un art total. El Henri Bellery-Desfontaines pertanyia a aquests artistes i va comenar com pintor al atelier de Pierre-Victor Galland (1822-1892) , qui li encarrega una srie de motius decoratius per a emmarcar les pintures del Panthon de Paris: el Maillot, el Bonnat, el Humbert i sobretot el Jean-Paul Laurens, qui li proposa d entrar al seu atelier a l cole des Beaux-Arts de Paris. Amb ell, realitza decoracions a l'Htel de Ville de Paris o al Salon Lobau, tamb es dic que va estudiar amb el Luc-Olivier Merson (1846-1920).

Durant els seus anys d'estudiant, va comenar a fer illustracions per a revistes i contes i el 1895, el Bellery-Desfontaines es decanta rpidament per la illustraci, probablement per problemes financers, i participa a l'elaboraci de revistes artstiques com L Image, L Estampe Moderne o L Almanach des Bibliophiles i aquest mateix any exposa un disseny de tapisseria al Salon des Artistes Franais i a poc a poc a partir de 1900 va evolucionant fins a les arts decoratives ms ambicioses, realitzant tapissos i mobles grcies a rics mandataris i mecenes. 

El Bellery-Desfontaines va ser un important artista en la seva poca i va participar a nombrosos esdeveniments com el Bal donis Quat'z'Arts o el Bal de l'Internat; tamb va realitzar illustracions, com un comod per a una baralla de la signatura Fossorier Amar et Cie, una tipografia per a la Fonderie G. Peignot et Fils, o els retrats de l Yvette Guilbert, etc. 

Deixo desprs d'ell, una vasta producci artstica amb motius florals, vegetals. Va morir als 42 anys i va deixar nombrosos projectes inacabats.

 Enllaos externs .
 Web oficial: Biografia, fotos, obres;
 Spcimen typographique;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128809" title="Cobla" nonfiltered="2762" processed="2755" dbindex="52983">


La cobla s una agrupaci musical autctona de Catalunya en el qual predominen els instruments de vent, que executen la msica de diferents danses populars, en especial de la sardana.

Histria.
Inicis. Els tres quartans.
El binomi flabiol-tambor, es dna a tot Europa des de molt antic. Al segle XIV hom troba cobles de joglars formades per tres o quatre msics. La cobla catalana, a semblana del conjunt instrumental de vent que acompanyava la dansa alta europea del segle XV, t un instrument del registre tenor que ocupa la part central. 

Els seus orgens es remunten a una formaci antiga que rebia el nom de tres quartans (o tamb cobla de ministrers o ministrils), i s'anomenava aix perqu el formaven tres msics que tocaven quatre instruments: el sac de gemecs, la tarota i el flabiol i tambor. Aquesta formaci musical medieval va anar evolucionant i ampliant, sobretot a mitjans del segle XIX. Pep Ventura (1818-1875) transform i estabilitz la cobla en les seves caracterstiques essencials, incorpor el contrabaix i don a la tenora el seu paper predominant, i va donar lloc a la cobla moderna, tal i com la coneixem nosaltres avui en dia.

Les primeres cobles.

La tessitura greu, aptes pel paper d'acompanyants rtmics i adequats per a servir de fons harmnic als instruments de fusta, havia impedit durant molts anys el seu
desenvolupament. Instruments d'aquella poca, com el sacabutx (tromb de vares), el serpent i el fagot que, dintre de llurs limitades possibilitats, responien ms o menys a
aquelles caracterstiques, no arribaren a arrelar mai a la cobla, per raons difcils de comprendre, ja que s'usaven a l'esglsia i pel sarau, i es troben profusament reproduts en nombrosos gravats i rajoles en qu figuren msics d'aquells temps.

Les cobles de mitjans del segle XIX no tenien una formaci fixa ni quant a nombre de msics ni pel que fa als instruments que tocaven. Eren conegudes pel nom del que les manava, per exemple la cobla de Pep Ventura, la d'en Guix de Torroella de Montgr, o la de l'Agramont, etc.

Aproximadament a la tercera dcada del segle XIX segueix un perode evolutiu de la cobla, caracteritzat per l's dels instruments de metall ms diversos. Aquest s el cas del bucsen que era una mena de tromb de vares amb un pavell que simulava un gran cap de serp amb la boca oberta. Pep Ventura encara el va usar en algunes de les seves partitures.

El primer instrument que va contribuir d'una manera notable a eixamplar el camp de la cobla fou el figle. Aquesta paraula s una corrupci del compost erudit oficleide, agafat del grec (dOphic, que vol dir serp i de kleide, claus). Venia a ser com un serpent de metall, en el qual la forma sinuosa s'havia substitut per la forma colzada, o sigui amb el tub de 'instrument doblegat pel mig i tapant els grossos forats amb claus de metall provedes de molles, com en els instruments de fusta.

A les partitures de les obres interpretades per la primera cobla que va actuar a Barcelona, que fou la de Miquel Gich, de Torroella de Montgr, l'any 1850, al Gran Teatre del Liceu, hi figurava el figle. Malgrat l'xit inicial amb qu fou acollit, el figle va tenir una vida molt efmera, en inventar-se els instruments de metall de cilindres i pistons, que encara sn usats actualment.

L'aplicaci a les antigues trompes d'un mecanisme de tres pistons o cilindres, permet la superaci de les notes naturals obtingudes amb la pressi del llavi, assolint aix amb la posici dels pistons, totes les notes de l'escala musical. Aquesta constant evoluci i incorporaci de nous instruments, comportava que el nombre de components de les cobles fos variable, com ho testimonien algunes fotografies antigues de cobles amb vuit, nou o deu msics.

Reforma de Pep Ventura.

L'altre aspecte determinant en l'evoluci de la cobla, correspon a la prpia evoluci de la tenora. Hi ha dos noms grcies als quals el futur de la cobla i de la sardana, experiment
una nova dimensi. Es tracta d'Andreu Toron (1815-1886) i Pep Ventura (1817-1875). Andreu Toron, fabricant d'instruments a Perpiny, va voler perfeccionar les antigues tarotes i xirimies fins que el 23 de desembre del 1849 presentava per primera vegada el seu nou instrument, al qual anomenava llavors obo-tenor.

Aquesta presentaci tingu lloc en la gran sala del Museu, a la Universitat, al curs d'una sessi pblica de la Societat Agrcola, Cientfica i Literria de Perpiny; i per la circumstncia, l'Andreu Toron toc' una pea acompanyat per la banda. A continuaci d'aquesta sessi en Toron multiplicar semblants concerts de presentaci, en especial l'any 1852, i sempre acompanyat
per bandes militars, per les quals desitjava fer adoptar el seu instrument.

Andreu Toron va anar perfeccionant aquest instrument, que ja s'assemblava a una tenora, introduint-hi innovacions constants en el sistema de claus, fabricant diverses tenores sobre les quals havia adaptat algunes claus amb anells, com en el sistema Bohm, sistema que, millorat, s'aplica avui en la flauta i el clarinet.

Al seu torn, Pep Ventura, anomenat Pep de la Tenora, transform i estabilitz la cobla en les seves caracterstiques essencials. Sense la seva encertada intervenci, la sardana segurament no hauria passat d'sser una pura manifestaci folklrica empordanesa. Aix es produ grcies a dos nous encerts de Pep Ventura, que va allargar la sardana (representat pel pas de la sardana curta a la sardana llarga) i va reestructurar i ampliar la cobla, tot incorporant el contrabaix i donant a la tenora el seu paper predominant. An introduint la tenora en les antigues cobles de l'poca, i ho aprofitar per a reorganitzar-les progressivament, enfortint-les amb altres instruments, sobretot de metall.

Aquest perode marca una evoluci que se significa en diferents plans amb els noms titulars de
les cobles; comenant per les que porten el nom de llur cap, com les d'en Mascar, de Torroella de Montgr, i d'en Llandrich de Figueres, com la cobla d'en Mercader, de Celr; coneguda per la d'en Ponch; la d'en Duran i Rei, de l'Armentera, i la d'en Pere Sot de la Bisbal. Vnen desprs la dels noms o motius que sustentaven les famlies dels components, diguem els Junc -Juncans- de Banyoles, els Romans i els Cervera de Figueres; els Prat d'Olot; els Juanola de Tortell i desprs de Manresa; els Grau i els Rovira de Bordils; els Sal de Palau-Sator. I els Colomines de Cornell de Terri,' els Cardoneda de Girona; amb els Bofills de Torell; seguits dels Serafins d'Arbcies i dels Rossinyols de Castell d'Empries.

Els Llauners de Cass de la Selva sn dels qui directament acusen la transposici dels
temps i modes; aquests darrers arribaren a ostentar el ttol dOrfe Cassanenc. I aix en aquesta modalitat culta o verdagueriana, figuren la Pirinenca de Camprodon, la Joventut Empordanesa de Cervi i La Lira de Torroella. Un estat significatiu dins l'escalada de denominacions, originada segurament en la multiplicaci d'agrupacions musicals i la sovintejada duplicitat de cobles a viles i ciutats; aix, on s'escau, el ttol pren un nom qualitatiu: La Principal, que tot seguit ens evoca la justcia de l'adjectiu en el cas de
les de la Bisbal (1888) i de Peralada (1892) sense oblidar la prelaci que t la de Llagostera, fundada el 1892.

Expansi per Girona.

Desprs de la mort de Pep Ventura (1875), segu una etapa d'una certa decadncia sardanista que an lligada a la depressi social i econmica del darrer quart de segle, i un ressorgiment a principis del segle XX. De les comarques gironines continuava irradiant la fora expansiva focalitzat en diversos centres:

Torroella.

El prestigi musical de Torroella, important ja en el segle XVIII grcies als bons mestres de capella i organistes que hi exerciren, sembrant la llavor d'on sortirien desenes d'importants msics de cobla i compositors. Com per exemple, Miquel Gich i la seva cobla, una de les ms antigues; Joan Rigau i la seva cobla La Juventut Torroellense dita tamb popularment
Els Barretons, i molt especialment el seu fill Pere Rigau, fundador d'Els Montgrins l'any 1884, prolfic compositor i eficient director, fou un personatge important de la vida musical torroellenca. Com ho foren tamb els Vallesp, Joaquim, Jaume i Enric, amb molts anys dedicats a Els Montgrins i tamb l'afamat compositor Vicen Bou, que en fou director a la mort d'en Pere Rigau.

Peralada.

De l'escola de Peralada, patrocinada pel compte de Savell, els germans Rocabert, en sorg Josep Serra i Bonal, qui ms tard es feu crrec de la direcci de la Principal de Peralada, fundada al si de l'escola el 1890. La importncia d'aquesta escola, instituci benfica educativa de gran prestigi, dins la promoci de l'ensenyament musical i concretament de la sardana, s reconeguda per tots els historiadors sardanistes. La seva cobla, que deix d'actuar durant la guerra, i ja no es refu, fou a primers de segle, de les capdavanteres. Serra, una de les seves figures ms prestigioses, compositor de gran inspiraci, s'havia traslladat a Barcelona el 1915 en recerca de nous horitzons musicals. Aquest fet ajudava tamb a la propagaci de la sardana, de les comarques empordaneses a nous horitzons d'expansi.

Castell d'Empries.

La tradici musical de Castell d'Empries, bressol d'intrprets i compositors de reconeguda fama i popularitat. L'avi Rau, Pau Guanter antic component de la vella cobla de l'Agramont i que amb elements joves, constitu una nova formaci coneguda com Els Rossinyols. I ja passat el primer quart de segle, entre 1925 i 1929 la cobla de joves Els Rossinyolets formada pels deixebles de l'Escola Municipal de Msica de Castell.

La Bisbal.

La llavor que va sembrar la pedagogia musical del compositor giron establert a la Bisbal, Joan Carreras i Dags, donaria grans fruits. La seva famosa cobla, La Principal de la Bisbal, fundada el 1888, seria l'escola d'una llarga llista de celebres msics i compositors.

Cass.

Cass de la Selva tamb fou el bressol d'antigues i prestigioses cobles: la Uni Cassanenca
fundada a les darreries el segle XIX, la Principal de Cass el 1910 i La Selvatana el
1913. Institucions musicals de gran prestigi, populars intrprets i compositors, van generar a Cass una gran tradici sardanista.

Les cobles-orquestres de Girona, tamb foren un focus d'inters sardanista, aix com d'altres petites poblacions com: L'Escala, Santa Coloma de Farners, Amer, Calonge, Tortell, Sant Feliu de Pallerols, Bordils, etc., que sn una mostra significativa de la importncia histrica que tenen les comarques gironines.

Expansi a Barcelona.

A Barcelona, la sardana s'havia comenat a propagar cap al 1860: La cobla de Pep Ventura
s invitada a participar a la festa que se celebra a Montserrat en ocasi de la visita de la
reina Isabel II. Un pas endavant molt important s'obt quan les sardanes s'inclouen en les Festes de la Merc de Barcelona. Aix, en el programa de l'any 1871 s'hi fa referncia als empordanesos que ballen sardanes llarges al so de la cobla. Tamb hi contribueix
la fundaci de l'Orfe Catal, que dedica especial atenci a la sardana i l'estrena al Gran Teatre del Liceu de l'pera Garin del mestre Toms Breton en la qual hi figura una sardana que el dia de l'estrena va haver de ser repetida tres vegades degut a la insistncia del pblic.

Per fins a principis del segle XX, la sardana, a Barcelona, es limita a fets espordics i allats, amb ms carcter expectatiu que participatiu. Un gran impuls ve donat per l'Ajuntament de Barcelona que per les Festes de la Merc de l'any 1902, organitza un concurs de cobles i La Vanguardia del 28 de setembre ho explicava aix:
Ahir al mat es va celebrar al teatre Novedades l'interessant concurs de cobles empordaneses, que va ser presenciat per un pblic molt nombrs.
Les orquestres que van prendre part en el concurs van ser nou i totes molt aplaudides. 

Va comenar el concurs amb la presentaci de la Uni Casanense, que va ser summament aplaudida, tant en la composici obligada Toc d'Oraci, com en la de lliure elecci, titulada La filia del marchant, de Garreta.

Va seguir La Principal, de Perelada, que va executar de molt gust el Toc d'oraci i La pubilla empordanesa, de Serra. Desprs es va presentar l'orquestra Antiga Pep, de Figueres, la qual va escollir la bonica composici de Ventura Arre Moreu, que va ser molt celebrada en aquesta com en l'obligada. 

La Vella, de La Bisbal, va executar La Pastoreta. La Copla de Torroella de Montgri i la Moderna de Llagostera, van escollir, respectivament, les composicions Bola de neu, de Rigau, i Flor d'un dia, de Pau Guanter (Rosinyol).

La Agramont, de Castell de Ampurias, va tocar La texana, bonica composici d'Agramont.

La Principal, de La Biabal, va ser sense disputa la que millor va interpretar el tema obligat, especialment el tenor. La lliure composici va ser La Fada, de Garreta.

L'Orfe de Cass de la Serra fou l'ltima orquestra que va prendre part en el concurs, i va escollir la composici de Cervera Raig de lluna.

El jurat, compost pels senyors Nicolau, Vives, Millet, Cot i Camb, va acordar distribuir els premis de la manera que a continuaci s'expressa:

El primer que consisteix en medalla d'or i 1.000 pessetes; ser repartit entre les orquestress La Principal de la Bisbal i La Principal de Peralada, donant-se a cada una 500 pessetes i la medalla d'or.

Els dos segons premis, consistents en medalla de plata i 7.500 pessetes, s'adjudiquen a la Uni Cassanenca i Els Montgrins.

Es van crear dos tercers premis de medalla de bronze i 250 pessetes cada un, sent adjudicats a les orquestres Agramont de Castell d'Empries i Moderna de Llagostera.

Els accsits es van adjudicar a l'Antiga Pep de Figueres i Orfe Cassanenc

El pblic va aplaudir la resoluci del jurat

L'any 1907 es funda la cobla Sureda, desprs cobla Barcelona

Expansi a la resta de Catalunya.
Per tot Catalunya, els nuclis sardanistes es van constituint en Foments de la Sardana o entitats afins. Sn fecunds en aquest aspecte els anys 1920-1930. Neixen La Principal d'Amer (1911), Tarragona (1918), La Principal del Valls de Sabadell (1920), Trrega (1920), Catalunya de Reus (1922), La Principal de Lleida (1924), La Lira de Sant Celoni (1925), la Girona (1926), La Principal de Banyoles (1929), la Barcelona-Albert Mart (1929), La Principal del Llobregat de Cornell (1929), La Principal d'Olot (1929), etc.

Consolidaci.

La consolidaci de la sardana a principis de segle XX aferma definitivament la cobla i la seva estructura ja no sofrir variacions fins als nostres dies. L'expansi de la sardana fora de les seves arrels gironines produda ja en la primera dcada del segle XX i afermada sobretot
a partir dels voltants de l'any 1920, propicia la creaci de noves cobles arreu de Catalunya. El Directori Sardanstic de lAlmanac de la sardana de 1929 ens dna un total de 65 cobles.

Passada ja la guerra civil i reestructurades les antigues formacions -algunes no sense dificultats i altres que desapareixerien per sempre, com La Principal de Perelada-, s'obre una altra gran poca de proliferaci de cobles que la podem situar entre els anys 1945 i 1955. El sardanisme entra en un gran moment: les ballades i concerts sn abundosos i propicien que es cren noves cobles i que fora orquestres de ball adoptin tamb la formaci de cobla. L'any 1950, ja sn 117 cobles.

Per ja a partir d'aquest moment els cens de cobles experimenta una davallada important i progressiva que no es detura fins a mitjans dels anys 70 quan sorgeix el fenomen de les cobles juvenils. La creaci de la cobla Jovenvola de Sabadell l'any 1976 s el punt de partida pel sorgiment de noves formacions de msics joves: Ciutat de Berga, Mediterrnia, Ciutat de Terrassa, Marinada, Flama de Farners, Ciutat de Cornell, Principal de Banyoles, Premianenca, Vila de Blanes, Juvenil de Bellpuig, etc.

Etimologia.

El terme cobla, que s'utilitza des de temps remots per a designar aquest tipus de formaci instrumental, procedeix del llat copula, que significa uni i fa referncia a l acoblament o agrupament de diversos instruments.

Instruments.

Actualment la cobla est formada per onze instrumentistes que toquen dotze instruments. Els msics estan distributs en 2 fileres, davant els instruments de vent de fusta (que toquen asseguts) i darrera els de vent de metall (que toquen drets). Aix mateix, cada filera tamb s'organitza segons el registre de so dels instruments: els aguts a l'esquerra i els greus a la dreta. El contrabaix est situat entre de les 2 fileres a la banda dreta.

Els instruments sn:

Asseguts davant d'esquerra a dreta:
El flabiol s l'encarregat de fer l'introit (o entrada) i els contrapunts. El toca el mateix msic que toca el tambor i la seva tonalitat s de Fa. El tambor s l'nic instrument de percussi de la cobla i amb el seu "toc" fa l'acompanyament a les sardanes.
El tible, segon i primer, s un instrument de la famlia de vent de fusta. T un so agut i uns tonalitat en Fa.
La tenora, primera i segona, s un instrument de vent de fusta, amb el pavell metllic. s el que sol fer la melodia i t un to greu. La seva tonalitat s en Si . ;
Drets a darrere d'esquerra a dreta:
trompeta, segona i primera, s un instrument de vent de metall, el ms agut de la famlia que trobem a la cobla. Acostumen a estar afinades en la tonalitat de sib,com la tenora.
tromb, a la cobla s'utilitza el de pistons i est afinat en do. El seu paper es limita quasi sempre a fer acompanyaments i fou l'ltim a incorporar-se.
fiscorn, primer i segon, s l'instrument de vent de metall ms greu de la cobla. Tonalitat en Do.
contrabaix, s l'nic instrument de corda de la cobla, format per 3 cordes afinades amb les notes La, Re, Sol. Combina l'arquet i el pizzicato. Tonalitat en Do.

Referncies.

Nonell, Jaume i Subirana, Llus (1988). Comps. Compendi bsic de la prctica sardanista. Ed. Caixa de Barcelona. Obres Socials. ISBN 84-7580-535-3;

Enllaos externs.

Cobla Llusos de Taradell;
Cobla Sabadell;
Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona;
Cobla Jovenvola de Sabadell;
Cobla Marinada;
Cobla Mediterrania;
Cobla Ciutat de Girona;
Cobla Ciutat de Terrassa;
Cobla Principal d'Amsterdam;
Esquema dels diferents instruments de la cobla;
Una audici comentada de msica de cobla;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128810" title="Grup de msica" nonfiltered="2763" processed="2756" dbindex="52984">
Un grup de msica o agrupaci musical s un grup de dos o ms msics que interpreten msica vocal o instrumental. En cada estil i gnere musical, s'han desenvolupat diferents normes per a la mida i la composici de les diferents agrupacions i pel repertori musical que aquests grups interpreten.

Algunes de les agrupacions musicals ms habituals, de diferents estils musicals serien: l'orquestra simfnica, un cor o coral, una big band o orquestra de jazz; una cobla, o un grup de rock.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128812" title="Big Band" nonfiltered="2764" processed="2757" dbindex="52985">
Una Big Band s una agrupaci musical prpia de la msica de jazz, que es va popularitzar en l'poca daurada del swing (les dcades dels 30 i 40 del segle XX).

El seu nom prov de l'angls i literalment significa gran banda. Altres noms que s'utilitzen son jazz band, stage band o jazz orchestra. Tot i que s poc utilitzat, el terme catal ms apropiat seria orquestra de jazz. 

Una big band tpica est composta aproximadament per una quinzena de msics i cont saxos, trompetes, trombons i secci rtmica (habitualment piano contrabaix i bateria).

Les big band dels anys del swing es classifiquen habitualment en swing bands o hot bands (que destaquen els aspectes rtmics i la improvisaci dels solistes, com les de Count Basie i Duke Ellington), i les sweet bands (que redueixen els aspectes caracterstics de les anteriors, com les orquestres de Benny Goodman, Glenn Miller, Freddy Martin i Guy Lombardo).

Aquesta tipologia de formaci musical ha arribat fins a l'actualitat, i sn programades per clubs i festivals. A Catalunya n'existeixen diverses. Els festivals de jazz de Terrassa i de Barcelona, i el Festival Internacional de Dixieland de Tarragona sn certamens en qu habitualment participen.

 Enllaos .

Web del Festival de Dixieland de Tarragona




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128815" title="Escut de Mra d'Ebre" nonfiltered="2765" processed="2758" dbindex="52986">


L'escut oficial de Mra d'Ebre t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una morera de sinople fruitada de porpra, ixent d'una faixa ondada d'atzur. Per timbre, una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 26 d'abril del 2006 i publicat al DOGC el 24 de maig del mateix any.

Aquestes armes parlants que fan referncia al nom de la vila sn el senyal tradicional del municipi, amb la representaci simblica del riu Ebre al peu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128816" title="Luca Jimnez" nonfiltered="2766" processed="2759" dbindex="52987">
Luca Jimnez (Segvia, 21 de novembre de 1978), actriu espanyola. 

Va comenar amb La buena vida del David Trueba i es va fer molt popular amb la srie de televisi Al salir de clase, com altres actors espanyols de la seva generaci.

 Cinema .


 Televisi .


Enllaos externs.
IMDB


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128824" title="Pierre tienne Rmillieux" nonfiltered="2767" processed="2760" dbindex="52988">
Pierre tienne Rmillieux (Vienne (Isre), 1811- Li, 1856) fou un pintor francs. 

Alumne del Claude Bonnefond i l'Augustin Thirrat a l'cole nationale des beaux-arts de Lyon, va exposar al Salon de Paris (1841-18555), va obtenir una medalla de tercera classe el 1841 i de segona el 1847.

 Museus .

 Li, Muse des Beaux-Arts, Groupe de fleurs dans une coupe de fleurs, - Fleurs et fruits, ;
 Montpeller, Muse Fabre, Vase de Fleurs.

 Subastes .

 Pars, 18 /12/ 1995, Enfant posant devant une balustrade et tenant un arc et une flche, huile sur toile, 23 000 FF.
 Nova York, Sotheby's, 24 /10/ 1996  Poire, pches et prunes sur un entablement, huile sur toile, 9 200 $;

 Bibliografia .

Gazette des Beaux-Arts, 1861, volume 10, 104, 165.
Elisabeth Hardouin-Fugier et Etienne Graffe, Les Peintres de fleurs en France de Redout  Redon, Les ditions de l amateur, Paris, 1992.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128825" title="Maria d'Orleans (princesa de Wrttemberg)" nonfiltered="2768" processed="2761" dbindex="52989">
Maria d'Orleans, princesa de Wrttemberg (Palerm 1813 - Pisa 1839). Princesa de sang de Frana de la casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial que es marid en el si de la casa reial wrttemburguesa.

Nascuda a Palerm el dia 12 d'abril de 1813 essent filla del rei Llus Felip I de Frana i de la princesa Maria Amlia de Borb-Dues Siclies. Maria d'Orleans era nta per via paterna del duc Llus Felip d'Orleans i de la princesa Adelaida de Borb-Penthivre; mentre que per lnia materna ho era del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria.

El  dia 17 d'octubre de 1837 contragu matrimoni al Trianon de Versalles amb el duc Alexandre de Wrttemberg, fill del duc Alexandre Frederic de Wrttemberg i de la princesa Antnia de Saxnia-Coburg-Saafeld. La parella tingu un nic fill:

 SAR el duc Felip de Wrttemberg, nat a Neuilly-sur-Seine el 1838 i mort a Stuttgart el 1917. Es cas a Viena el 1865 amb l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria;

Maria d'Orleans mor a Pisa el dia 2 de gener de 1839 a l'edat de 26 anys.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128827" title="Diana d'Orleans" nonfiltered="2769" processed="2762" dbindex="52990">
Diana d'Orleans, princesa de Wrttemberg (Petrpolis 1940). Princesa de sang reial de Frana amb el tractament d'altesa reial que es marid en el si de la casa reial wrttemburguesa.

Nascuda el dia 24 de mar de 1940 a la ciutat brasilenya de Petrpolis, essent filla del duc Enric d'Orleans i de la princesa Isabel d'Orleans-Bragana. Diana s nta per via paterna del duc Joan d'Orleans i de la princesa Isabel d'Orleans; mentre que per via materna ho s del prncep Pere d'Alcantara del Brasil i de la comtessa Elisabet von Dobrzensky von Dobrzenicz.

Diana contragu matrimoni al Castell d'Altshausen el dia 18 de juliol de 1960 amb el prncep Carles de Wrttemberg. Carles esdevingu cap de la casa reial de Wrttemberg al ser fill del prncep Felip de Wrttemberg i de l'arxiduquessa Rosa d'ustria-Toscana. La parella ha tingut sis fills:

 SAR el prncep Frederic de Wrttemberg, nat a Friedrichshafen el 1961. El 1993 es cas a Altshausen amb la princesa Guillemina de Wied.

 SAR la princesa Matilde de Wrttemberg, nada a Friedrichshafen el 1962. El 1988 es cas a Altshausen amb el comte Erich von Waldburg zu Zeil und Trauchburg. ;

 SAR el prncep Eberhard de Wrttemberg, nat a Friedrichshafen el 1963.

 SAR el prncep Felip de Wrttemberg, nat a Friedrichshafen el 1964. Es cas al Castell d'Altshausen el 1991 amb la princesa Maria de Baviera.

 SAR el prncep Miquel de Wrttemberg, nat a Friedrichshafen el 1965. Es cas al Castell d'Altshausen el 2006 amb Julia Storz.

 SAR la princesa Flor de Wrttemberg, nada al Castell d'Altshausen el 1977. Es cas al Castell d'Altshausen el 2003 amb el comte Moritz von Go.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128828" title="Muntanys" nonfiltered="2770" processed="2763" dbindex="52991">

El muntanys, tamb anomenat cntabre (en asturi montas), s una parla asturiana emprada a l'occident de Cantbria i algunes zones de les valls del Pas i el Soba, a la part oriental. s caracterstic, doncs, de les comarques de muntanya de Cantbria, i d'aqu el seu nom.

El muntanys s una variant de l'asturi o asturlleons, llengua procedent del llat que mant una gran vitalitat en les diverses comarques d'Astries aix com del nord de la provncia de Lle. 

Variants.
El muntanys t dos subdialectes: l'occidental i l'oriental. La divisria entre ambdues variants est entre els rius Saja i Pas. El pasiego pertany a la variant oriental, amb la particularitat que est especialment ben conservat.

Enllaos externs.
Diccionari de muntanys al viccionari asturi.
Diccionari de muntanys;
Alcuentros, revista cntabra de llenges minoritries.
Aicion pol cntabru;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128834" title="Pon I de Cabrera" nonfiltered="2771" processed="2764" dbindex="52992">
Pon I de Cabrera, vescomte de Cabrera (1050-1105) i de Girona.

 Orgens familiars .

Fill del Guerau I de Cabrera i d'Ermessenda de Montsoriu, filla d'Amat de Montsoriu.

Npcies i descendents.

Es va casar amb Beatriu, sense descendncia, i desprs amb Letgarda de Tost, filla d'Arnau Mir de Tost, anomenat el Cid catal i que fou un brau cavaller que reconquer un bast territori als sarrans i possedor de ms de trenta castells. Amb Letgarda tingu 4 fills:

 Guerau II de Cabrera, que succe al seu pare. ;
 Pon, probablement casat amb una dama castellana i establert a Lle, que fou l'estirp dels Ponce de Cabrera (i dels Ponce de Len).
 Pere, canonge de Vic;
 Una altra filla de la que es desconeix el nom.

Fets destacats.

Pel seu casament amb Letgarda, alguns castells conquerits pel seu pare Arnau van passar a domini dels senyors de Cabrera. Entre ells, els castells de Montclar, Artesa, Foradada, Montsons, Rubi i Marcovau, Queralt, Santa Linya, com tots els del sud del Montsec.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128836" title="Els Hostalets" nonfiltered="2772" processed="2765" dbindex="52993">


Toponmia:
Hostalets (o els Hostalets), barri de Palma, al districte de Llevant.
els Hostalets, poblaci del municipi de Llers, a l'Alt Empord.
els Hostalets, poblaci del municipi de Ribera d'Ondara, a la Segarra.
els Hostalets, poblaci del municipi dels Pallaresos, al Tarragons.
els Hostalets de Baleny, cap del municipi de Baleny, a Osona, i antic nom del municipi fins al 1991.
els Hostalets d'en Bas, poblaci del municipi de la Vall d'en Bas, a la Garrotxa.
els Hostalets de Pierola, municipi de la comarca de l'Anoia.
els Hostalets de Tost, poblaci del municipi de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell.
els Hostalets i Can Lle, poblaci del municipi de Sant Mart Sarroca, a l'Alt Peneds.

Histria:
Hostalets de Capsacosta, nom oficial que va adoptar durant la guerra civil espanyola (1937-39) la poblaci de Sant Salvador de Bianya, avui integrada dins el municipi de la Vall de Bianya, a la Garrotxa.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128842" title="Guerau II de Cabrera" nonfiltered="2773" processed="2766" dbindex="52994">
Guerau II de Cabrera, vescomte de Cabrera (1105-1132), i primer vescomte d'ger (1132).

 Orgens familiars .

Fill del Pon I de Cabrera i de Letgarda de Tost, filla d'Arnau Mir de Tost.

Npcies i descendents.

Es va casar amb Elvira i amb Estefania. Amb Elvira van tenir 5 fills:

 Pon II de Cabrera, que succe al seu pare.
 Arsenda, que es cas amb Ermengol VI, comte d'Urgell.
 Guerau, senyor de Montsons i Ventoses.
 Bernat;
 Pere;

Fets destacats.

Va collaborar amb Ermengol VI i Ramon Berenguer III en la conquesta l'any 1106 de la ciutat de Balaguer, que a partir d'aquell moment es va convertir en la capital del comtat d'Urgell.

En dates properes al 1094, quan es preparava la conquesta de Balaguer, ger fou erigida en centre d un vescomtat anomenat Vescomtat del Baix Urgell, que fou donat a Guerau, net d'Arnau Mir de Tost. En el seu testament del 1132, aquest vescomte ja es titula vescomte d'ger.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128843" title="Rubn Baraja Vegas" nonfiltered="2774" processed="2767" dbindex="52995">
Rubn Baraja, nascut a Valladolid (Castella), l 11 de juliol del 1975), s un futbolista que juga de centrecampista defensiu, actualment al Valncia CF.

Biografia. 
Baraja va debutar en 1993 amb el Valladolid alternant durant dues temporades les actuacions en el primer i segon equip. S'incorpora definitivament a la primera plantilla en 1995, jugant 27 partits i marcant un gol per als blanquiviolats. L'Atltic de Madrid el fitxa aquesta temporada per al seu equip filial, on juga tres temporades. L'ltima d'elles comena a jugar tamb amb el primer equip, destacant per la seva gran resistncia, joc aeri i tir lluny. 

Juga amb l'Atltic en el primer equip tota la temporada 1999-2000. Aquesta temporada l'Atltic s intervingut judicialment i la gestora a crrec del club renova el seu contracte, per la seva clusula de rescissi s molt baixa i a final de temporada, desprs del descens de l'equip, s fitxat pel Valncia CF. 

Amb el club valenci acaba per despuntar com a futbolista i debuta amb la selecci espanyola. La primera temporada juga la final de la Copa d'Europa. La segona temporada guanya la lliga. 

Baraja ha estat titular amb el Valncia CF amb tots els entrenadors que han passat pel club. 

Selecci nacional.
Va debutar amb la selecci espanyola el 7 d'octubre de 2000 en un partit que Espanya va guanyar 2   0 a Israel.  Va participar a la Copa del Mn de Corea i Jap 20002 i a l Eurocopa de Portugal 2004.

Ttols.
Nacionals.


Internacionals.


(*) Incloent la selecci

Enllaos externs.
 Baraja a www.lfp.es ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128844" title="Narcisa Malfoy" nonfiltered="2775" processed="2768" dbindex="52996">
La Narcisa Malfoy, s l'esposa d'en Lucius Malfoy i la mare d'en Draco Malfoy. Tamb sent ella "cavaller de la mort". Apareix en el sis llibre, n va a visitar el professor Severus Snape a casa (casualment en un poble muggle).






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128851" title="Triangle de Sierpi?ski" nonfiltered="2776" processed="2769" dbindex="52997">


El triangle de Sierpi ski s un objecte fractal, que va ser introdut per primera vegada en 1915 pel matemtic polons Waclaw Sierpi ski. s un dels exemples bsics de conjunt auto-similar, una de les propietats fonamentals de les fractals. Encara que va ser construt inicialment a partir d'un triangle equilter, anomenat triangle de Sierpi ski cannic, es pot fer la construcci a partir de qualsevol triangle.

Construcci.

Per construir el triangle de Sierpi ski se segueix l'algoritme segent:

 A partir d'un triangle, s'uneixen els punts mitjans dels seus costats, dividint el triangle inicial en quatre triangles;
 S'elimina el triangle interior;
 En cada un dels tres triangles que queden es procedeix a fer el pas 1;

El triangle de Sierpi ski s el lmit de fer el procediment anterior de manera infinita.



Propietats.

 El triangle de Sierpi ski t una dimensi fractal de , que es dedueix del fet que de fet s la uni de tres cpies de s mateix, cada una escalada pel factor 1/2.
 L'rea d'un triangle de Sierpi ski s zero (en mesura de Lebesgue). Aix es pot veure ja que a cada vegada que iterem, s'elimina un 25% de la iteraci anterior, i al lmit per tant quedar una rea nulla.

Vegeu tamb.
Nombre de Sierpi ski;
Triangle de Tartaglia;

Enllaos externs.
 Descripci del triangle de Sierpi ski a Mathworld - Angls;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128862" title="Luis Miguel Brito Garca Monteiro" nonfiltered="2777" processed="2770" dbindex="52998">
Luis Miguel Brito Garca Monteiro, nascut a Lisboa (Portugal), el 4 de gener de 1980), s un futbolista portugus. Juga de lateral dret i el seu actual equip s el Valncia CF. Amb la selecci portuguesa ha participat a l Eurocopa 2004, on van quedar subcampions i al mundial 2006, on van quedar en el quart lloc.

Biografia. 
Miguel s un lateral fort i rpid i amb una notable tcnica, que destaca sobretot per les seves qualitats ofensives que li han fet jugar en alguna ocasi com interior i sens dubte recorda molt a les caracterstiques tcniques de J. Angloma, aix com per la semblana fsica. 

Es va formar a les categories inferiors del CF Estrela Amadora un modest club de la perifria de Lisboa debutant al primer equip en 1998 i romanent en ell durant dues temporades. 

Va Ser traspassat al Benfica on va jugar des de la temporada 2000-2001 a la 2004-2005. La seva gran actuaci en un dels equips punters del campionat portugus li va servir per a aconseguir a la internacionalitat i la guanyar la lliga portuguesa 2004-2005, la Copa de Portugal 2003-2004 i la Supercopa de Portugal 2005. 

En l'estiu de 2005 va forar el seu trasps al Valncia CF allegant problemes en el seu contracte amb el Benfica sortint cap al club valencianista per vuit milions d'euros. En el club valenci s'ha fet amb el lloc de titular rpidament en part a causa de l'absncia de rival per la perllongada lesi de Curro Torres.

Participacions en Copes del Mn.


Ttols.
Nacionals.


Enllaos externs.
Miguel en www.lfp.es ;
Historial amb la selecci portuguesa de Miguel ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128863" title="Joaqun Snchez Rodrguez" nonfiltered="2778" processed="2771" dbindex="52999">
Joaqun Snchez Rodrguez s un futbolista, actualment al Valncia CF nascut el 21 de juliol de 1981 a El Puerto de Santa Mara (Cdiz, Espanya) que juga d extrem dret.

Va debutar com a internacional amb la selecci espanyola el 13 de febrer de 2002 i va participar als mundials de Corea i Jap 2002 i Alemanya 2006 i a l Eurocopa 2004 disputada a Portugal.

 Biografia . 
El club on Joaqun ha jugat ms temporades s el Real Betis Balompi, on va comenar en les categories inferiors. Quan va aconseguir entrar en l'equip, ell seguia vivint a Cadis, i anava a Sevilla tots els dies a entrenar. El 26 d'agost de 2000 va debutar amb el primer equip. 

A punt de comenar la temporada 2006 - 2007, Joaqun va fer unes declaracions on deia que era el moment d'anar-se del Reial Betis, i tant el club andals com el Valncia CF, van arribar a un acord per a traspassar el jugador al club merengot. Per un dia abans del primer partit de Lliga, precisament entre els dos clubs implicats, el president del club btic, Manuel Ruiz de Lopera es va negar a traspassar-lo de moment, i va obligar a Joaqun a anar-se cedit a l'Albacete, cancellant-se la cessi a ltima hora. 

Finalment Joaqun va fitxar pel Valncia CF a canvi de 25 milions d'euros, encara que a punt va estar de fitxar-lo l'Olympique de Li, ja que aquest club oferia 20 milions d'euros ms l'internacional francs Sydney Govou. 

El dia 28 d'agost de 2006 va ser presentat com jugador del Valncia CF. Va Ser aclamat pels ms de 8.500 aficionats valencianistes que l'esperaven la seva arribada a l'estadi de Mestalla. Joaqun, emocionat, va retreure tmidament el comportament autoritari de Manuel Ruiz de Lopera, mxim accionista del Real Betis Balompi, i va agrair als dirigents del Valncia l'esfor i l'inters que van mostrar en tot moment pel seu fitxatge. Ara mateix i a pesar dels 25 milions d'euros del seu trasps i anotar pocs gols, Joaqun s un gran futbolista, que ha jugat amb la seva selecci i ha jugat tamb la Lliga de Campions amb el Valncia C.F.

 Estadstiques .
1999/00 Real Betis B (2B) - 26 PJ/ 2 G;
2000/01 Real Betis (2) - 38 PJ/ 3 G;
2001/02 Real Betis - 34 PJ/ 4 G;
2002/03 Real Betis - 42 PJ/ 9 G;
2003/04 Real Betis - 36 PJ/ 7 G;
2004/05 Real Betis - 38 PJ/ 5 G;
2005/06 Real Betis - 47 PJ/ 3 G;
2006/07 Valncia CF;
PJ=Partits jugats; G=Gols

 Ttols .
 2 Copes del Rei:
 (2005), amb el Real Betis.
 (2008), amb el Valncia CF.

 Enllaos externs .
Web oficial del jugador  ;
Fitxa del jugador a www.terra.es ;
  Joaqun a www.lfp.es ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128867" title="Richard Gere" nonfiltered="2779" processed="2772" dbindex="53001">

Richard Tiffani Gere (Philadelphia, Pennsilvnia, 31 d'agost de 1949) s un actor d'Estats Units.

 Biografia .
Va nixer en una famlia de classe mitjana i la seva passi llavors va sser la msica, no el cinema, aix que des de molt petit va aprendre a tocar alguns instruments i va compondre pels festivals que s'organitzaven al collegi. Va estudiar filosofia i Arts dramtiques a l'Universitat de Massachusetts i poc desprs va fer alguns papers a Princetown Paly House i al Seattle Repertory Theater. Va treballar en diverses obres a Broadway, algunes com el musical de "Grease" amb el qual va viatjar a Londres. Al 1975 va debutar en el cinema amb la pellcula Report to the Commissioner. Ms endavant, al 1980 va treballar a American Gigolo i un parell d'anys desprs Oficial i cavaller, una pellcula que semblava estar a l'altura de Gere. Ms tard va rodar Breathless, un remake de la pellcula de Godard i al 1990 Francis Ford Coppola li va oferir treballar en Cotton Club per la pellcula va ser un altre fracs del director. L'xit li arriba el 1991 grcies a la pellcula Pretty Woman en la que va treballat junt a Julia Roberts.

s un dels actors ms atractius de Hollywood tant en el plnol professional com en altres relacionats amb les seves creences budistes i ecologistes. 

Va estar casat amb la model Cindy Crawford per el matrimoni es va dissoldre fa diversos anys.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128868" title="Nessun dorma" nonfiltered="2780" processed="2773" dbindex="53002">
Nessun dorma s una ria del darrer acte de Turandot, una pera de Giacomo Puccini. El ttol d'aquesta ria significa Que ning no dormi i fa referncia a la proclamaci que la princesa Turandot fa per prohibir que ning a Pekn dormi, fins que es trobi el nom del misteris prncep Calaf. El prncep, que ha llenat el desafiament canta, fent avinent la seva convicci que el nom no ser descobert.

L'ria es popularitz massivament quan una interpretaci  de Luciano Pavarotti va ser emprada per la BBC anglesa, com a tema de la copa del mn de futbol celebrada a Itlia l'any 1990.


Lletra.



Vegeu tamb.
Turandot;

Notes.




Enllaos externs.
Traducci i comentaris ;
Vdeo Nessun dorma - Darrera actuaci de L. Pavarotti (Tor 2006)  ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128871" title="Emiliano Moretti" nonfiltered="2781" processed="2774" dbindex="53003">
Emiliano Moretti s un futbolista itali nascut a Roma (Itlia) l 11 de juny del 1981. Juga de lateral esquerre i el seu actual equip s el Valncia CF.

Biografia. 
Emiliano Moretti s un lateral rpid i potent que destaca ms per la seva habilitat per a destruir el joc del rival que per la seva capacitat atacant, el que li permet disputar en moments puntuals determinats partits com defensa central. Desprs de formar-se com jugador en l'equip amateur del Lodigiani va ser fitxat per la Fiorentina durant la temporada 2000-2001. En el seu periple en el club tosc va assolir una Copa d'Itlia i va disputar la Copa de la UEFA. 

L'estiu de 2002 va signar per la Juventus que tenia la intenci de deixar-lo cedit en el seu club d'origen per la fallida d'aquest i el seu conseqent descens ho va impossibilitar romanent mitja temporada en el club de Tor on tot just va disputar sis partits. En el mercat d'hivern va ser cedit al Mdena FC. 

AL finalitzar la campanya va ser comprat pel Parma FC amb el qual no va arribar a debutar ja que el va cedir novament, aquesta vegada al Bolonya FC on va realitzar una notable temporada que va servir perqu el modest equip de l'Emlia-Romanya arribs a una meritria dotzena plaa final en la Srie A. 

Desprs d'aquest periple va ser traspassat al Valncia CF. Al equip valencianista desprs d'una primera temporada d'aclimataci on va compartir el lloc de lateral esquerre amb Amedeo Carboni i Fabio Aurelio jugant en ocasions com defensa central s'ha consolidat en la temporada 2005-2006 com titular indiscutible en el lateral esquerre de una de les millors defenses de la lliga. 

Selecci nacional. 
Ha estat internacional amb la selecci italiana en cinc ocasions. Va disputar el mundial de Jap i Corea 2002 encara que noms va participar en un partit. 

Palmars.





Nacionals.


Internacionals.


Enllaos externs.
Moretti en www.lfp.es ;
Pgina personal  ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128874" title="David Navarro Pedrs" nonfiltered="2782" processed="2775" dbindex="53004">
David Navarro Pedrs s un futbolista nascut el 25 de maig de 1980 a Sagunt, Camp de Morvedre, Pas Valenci. Juga de defensa central i el seu actual equip s el RCD Mallorca, cedit pel Valncia CF.

Biografia. 
David Navarro s un defensa format en les categories inferiors del Valncia CF que destaca per la contundncia a l'hora de tallar el joc del rival. El seu debut en el primer equip es va produir en la temporada 2001-2002 en la qual va disputar dos partits. La temporada segent va seguir simultanejant el primer equip amb el filial, Valncia B disputant tres partits en la mxima categoria. 

La seva incorporaci de ple dret a la primera plantilla es va produir en la temporada 2003-2004 encara que mai ha estat una pea fonamental per a cap dels seus entrenadors. 

En el partit de tornada front el Inter de Mil corresponent als vuitens de final de la Lliga de Campions 2007-2008, va copejar Nicols Burdisso, jugador de l'equip itali, en una baralla que es va produir al finalitzar el partit, fracturant-li el septe nasal al jugador argent, fet pel qual va ser susps durant 7 mesos per la UEFA, encara que posteriorment, aquest mateix organisme decidiria reduir-li el cstig a 6 mesos. Per la seua banda, el Valncia CF li imposa una multa al jugador de 6.000 euros.

La temporada 2006-2007 fou cedit al RCD Mallorca, club al que se'l torn a cedit la temporada segent, aquesta vegada amb opci de compra.

Ttols.
Nacionals.
 2 Lligues espanyoles - Valncia CF - 2001/02 i 2003/04;

Internacionals.
 1 Copa de la UEFA - Valncia CF - 2004;
 1 Supercopa d Europa - Valncia CF - 2004;

Referncies.


Enllaos externs.
David Navarro a www.lfp.es ;
David Navarro a terra.es ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128890" title="Quique Snchez Flores" nonfiltered="2783" processed="2776" dbindex="53006">
Enrique Snchez Flores, ms conegut com a Quique Snchez Flores, va nixer el 5 de febrer de 1965 a Madrid. Era un jugador de futbol i entren el Valncia CF fins el 29 d'octubre de 2007. s nebot de la cantaora i bailaora flamenca Lola Flores.

Biografia.
En 1985, Quique, va arribar al Valncia CF, provinent del CD Pegaso, on va jugar fins l any 1995 quan va fitxar pel Real Madrid. All va jugar dos temporades abans d anar al Real Zaragoza, club en el que es va retirar. Va jugar 15 partits amb la selecci espanyola, participant a la Copa del Mn Itlia 1990.

Com a entrenador, va comenar al Real Madrid juvenil, al 2003 va passar al Getafe CF, equip que debutava a la primera divisi. Desprs d una gran temporada amb aquest equip va ser fitxat pel Valncia CF, tornant aix a l equip on havia jugat la major part de la seua carrera. A les acaballes del mes d'octubre de 2007 fou destitut del seu crrec com a entrenador del primer equip de futbol, probablement per discrepncies amb la directiva del club, essent substitut pel tcnic neerlands Ronald Koeman.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128892" title="Agadez" nonfiltered="2784" processed="2777" dbindex="53008">

Geografia:
departament del Nger. Vegeu Agadez (departament).
ciutat del Nger. Vegeu Agadez (ciutat).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128893" title="Diffa" nonfiltered="2785" processed="2778" dbindex="53009">

Geografia:
departament del Nger. Vegeu Diffa (departament).
ciutat del Nger. Vegeu Diffa (ciutat).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128895" title="Dosso" nonfiltered="2786" processed="2779" dbindex="53010">

Astronomia: meteorit que va caure el 1962. Vegeu Dosso (meteorit).
Biografia: pintor del renaixement itali. Vegeu Dosso Dossi.
Geografia:
departament del Nger. Vegeu Dosso (departament).
ciutat del Nger. Vegeu Dosso (ciutat).
estat histric del Nger. Vegeu estat de Dosso.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128896" title="Maradi" nonfiltered="2787" processed="2780" dbindex="53011">

Geografia:
departament del Nger. Vegeu Maradi (departament).
ciutat del Nger. Vegeu Maradi (ciutat).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128898" title="Tahoua" nonfiltered="2788" processed="2781" dbindex="53012">

Geografia:
departament del Nger. Vegeu Tahoua (departament).
ciutat del Nger. Vegeu Tahoua (ciutat).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128899" title="Tillabri" nonfiltered="2789" processed="2782" dbindex="53013">

Geografia:
departament del Nger. Vegeu Tillabri (departament).
ciutat del Nger. Vegeu Tillabri (ciutat).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128900" title="Zinder" nonfiltered="2790" processed="2783" dbindex="53014">

Geografia:
departament del Nger. Vegeu Zinder (departament).
ciutat del Nger. Vegeu Zinder (ciutat).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128902" title="Tahoua (ciutat)" nonfiltered="2791" processed="2784" dbindex="53015">
Tahoua s una ciutat del Nger i el centre administratiu del departament de Tahoua. T una poblaci de 99.900 (2004) habitants. La ciutat s principalment una ciutat mercat  de l'rea agrcola del voltant, i un lloc de reuni per als tuareg del nord i per als fula del sud. Tamb hi ha activitat minera al voltant dels fosfats i el guix.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128904" title="Molire" nonfiltered="2792" processed="2785" dbindex="53016">

Jean-Baptiste Poquelin, ms conegut com Molire (Pars, 15 de gener del 1622 - 17 de febrer del 1673), fou un dramaturg i actor francs.

Considerat com el mestre de la Comdie-Franaise, segueix sent l'autor amb ms obres representades. Esma perdut per la pedentaria des falsos savis, les mentides dels metges ignorants, les pretensions dels rics burgesos, Molire estima la joventut que vol alliberar de tant absurdes crregues i prejudicis.

 Molt lluny dels rigors de la devoci o de l'ascetisme, el seu paper de moralista es com hom l'ha definit: No s si no s millor treballar per rectificar i per suavitzar les passions dels homes que voler suprimir-los completament, i el seu objectiu ha estat en principi de  fer riure la gent honesta. Fa doncs seva aquesta divisa que apareix en les operetes italianes des dels anys 1620 a Frana, sobre la comdia: Castigat ridendo mores - corregeix els costums pel riure.

 La joventut de Molire .


Fill d'un tapisser establert al carrer Saint-Honor a Pars, Jean-Baptiste Poquelin s batejat el 15 de gener de 1622 a la parrquia Saint-Eustache, curiosament nascut el mateix dia o el dia abans. El seu avi el port sovint a veure representacions teatrals, despertant en ell el gust per la comdia. La seva mare, Marie Cress, mor el 1632 quan encara no t ms que deu anys. L'any segent, entra al collegi de Clermont (actual liceu Louis-le-Grand). Segons certes fonts, hauria tingut per company d'estudis el prncep de Conti, que es far un dels seus protectors. Hauria estat potser igualment l'alumne del filsof Pierre Gassendi. Estudia llavors probablement  Dret a Orlans.

El 18 de desembre de 1637, presta el jurament de tapisser reial, reprenent aix el crrec del seu pare a Llus XIII. No se sap si Molire exerceix o no el seu nou ofici, ja que s en aquesta poca quan coneix d'una famlia de comediants, els Bjart, amb qui es lliga. Funda amb ells el Illustre Teatre el 30 de juny de 1643, que treballa en el Jeu de paume de les Parceries el gener de 1644.

Principals obres.
El metge ambulant (1645);
La gelosia del comproms (1650);
L'atabalat o els contratemps (1655);
El despit amors (1656);
El doctor enamorat (1656);
Les precioses ridcules (1659) ;
Sganarelle o el cornut imaginari (1660);
Don Garcia de Navarra o el prncep gels (1661);
L'escola dels marits (1661);
Els empipadors (1661);
L'escola de les mullers (1662) ;
La gelosia del gran Ren (1663);
La crtica de "L'escola de les mullers" (1663);
La princesa d'Elida (1664);
Tartuf o l'impostor (1664) ;
Don Joan o el fest de pedra (1665);
L'amor metge (1665);
El misntrop (1666) ;
El metge per fora (1666);
Melicerta (1666);
El sicili o l'amor pintor (1667);
Amfitri (1668);
Jordi Dandin o el marit comfs (1668) ;
L'avar (1668) ;
El senyor de Pourceaugnac (1669);
Els amants magnfics (1670);
El burgs ennoblit (1670);
Psych (1671);
Les trapelleries de Scapin (1671);
La comtessa d'Escarbanyes (1671);
Les dones svies (1672);
El malalt imaginari (1673);

Notes.








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128905" title="ndex de referncia de prstecs hipotecaris" nonfiltered="2793" processed="2786" dbindex="53017">
L'ndex de Referncia de Prstecs Hipotecaris (IRPH) s la mitja aritmtica simple dels tipus d'inters mitjos ponderats pel capital dels prstecs hipotecaris a ms de tres anys que han concedit les entitats financeres regulades pel Banc d'Espanya durant el mes natural al que es refereixin. L'IRPH es calcula separadament per als Bancs i les Caixes d'Estalvis, i se n'extreu la mitja aritmtica.

Cal assenyalar que, d'en de la introducci de l'Euro, l'IRPH mant una estreta relaci amb l'Euribor, ja que en definitiva, ve a ser una clcul del valor de l'Euribor Hipotecari ms la mitja dels diferencials aplicats. Per aix, l'evoluci d'ambds indicadors es necessriament similar, i noms poden divergir en la velocitat a la que s'acomoden al tipus d'inters de referncia del Banc Central Europeu. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128907" title="Rosa d'ustria-Toscana" nonfiltered="2794" processed="2787" dbindex="53018">
Rosa d'ustria-Toscana, princesa de Wrttemberg (Parsch 1903 - Friedrichshafen 1983). Arxiduquessa d'ustria i princesa d'Hongria, de Bohmia i de Toscana amb el doble tractament d'altesa reial i imperial. Rosa pertanyia a la branca dels Habsburg que govern fins el 1860 el Gran Ducat de Toscana.

Nascuda a Parsch el dia 22 de setembre de 1906 essent filla de l'arxiduc Pere Ferran d'ustria-Toscana i de la princesa Maria Cristina de Borb-Dues Siclies. Rosa era nta per via paterna del gran duc Ferran IV de Toscana i de la princesa Alcia de Borb-Parma; mentre que per via materna era nta del prncep Alfons de Borb-Dues Siclies i de la princesa Antonieta de Borb-Dues Siclies. 

El dia 1 d'agost de 1928 contragu matrimoni amb el prncep Felip de Wrttemberg, cap de la casa reial wrttemburguesa. Felip era fill del prncep Albert de Wrttemberg i de l'arxiduquessa Margarida d'ustria. Felip ja havia estat casat amb l'arxiduquessa Helena d'ustria-Toscana germana de l'arxiduquessa Rosa.

Felip i Rosa tingueren set fills:

 SAR la princesa Helena de Wrttemberg, nada a Stuttgart el 1929. Es cas el 1961 al Castell d'Altshausen amb Federico Marchese Pallavicini.

 SAR el prncep Llus de Wrttemberg, nat a Stuttgart el 1930. Es cas en primres npcies amb la baronessa Adelada von Bodman de qui es divorci el 1970. En segones npcies es cas a Munic el 1972 amb Angelika Kiessig.

 SAR la princesa Elisabet de Wrttemberg, nada a Stuttgart el 1933. Es cas al Castell d'Altshausen el 1958 amb el prncep Antoni de Borb-Dues Siclies.

 SAR la princesa Maria Teresa de Wrttemberg, nada al Castell d'Altshausen el 1934. Es cas a la Catedral de Dreux el 1957 amb el prncep Enric d'Orleans de qui es divorci el 1984. Fou creada duquessa de Montpensier.

 SAR el duc Carles de Wrttemberg, nat a Friedrichshafen el 1936. Es cas al Castell d'Altshausen el 1960 amb la princesa Diana d'Orleans.

 SAR la princesa Maria Antonieta de Wrttemberg, nada al Castell d'Altshausen el 1937 i morta a Friedrichshafen el 2004. ;

Rosa mor a la localitat meridional de Friedrichshafen el dia 17 de setembre de 1983 a l'edat de 77 anys. El seu marit havia mort vuit anys abans.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128908" title="Uliastai" nonfiltered="2795" processed="2788" dbindex="53019">
Uliastai (mongol:         ) s una ciutat de Monglia. Es localitza a la part oest del pas, a 1.115 km de la capital Ulaanbaatar. Uliastai s la capital de la provncia de Zavha i una de les 10 ciutats ms poblades del pas, amb 24.276 habitants (cens del 2000).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128910" title="Codificaci de carreteres a Catalunya" nonfiltered="2796" processed="2789" dbindex="53020">
El 2001 es va posar en marxa a Catalunya un nou sistema de codificaci de les carreteres catalanes. 

Histria.

La codificaci anterior, aprovada amb el Plan general de obras pblicas del 1939, en plena postguerra, estava realitzada amb una visi centralista, ats que l'nic referent geogrfic era Madrid, i es referia a una xarxa que no tenia res a veure amb la del 2001, amb la utilitzaci d'un sistema de jerarquies obsoletes basat en la xarxa radial de carreteres nacionals, i en un sistema radiocntric a partir de Madrid.

Sistema de codificaci 1939 - 2001.

Per a aquest sistema, s'utilitzaven habitualment una o dues lletres i tres dgits:

 La lletra o lletres per al tipus de carretera:

 - N per a les carreteres nacionals;
 - La inicial o inicials de la provncia per a les provincials, i;
 - C per a les comarcals.

 El primer dgit per al sector:

 La carretera Nacional II, o N-II, que s'inicia a Madrid, i que encara avui travessa Catalunya d'oest a est fins a Barcelona, i de sud a nord fins a La Jonquera, dividia Catalunya en dos sectors que s'utilitzaven per a la codificaci:

 - el sector 1 (entre l'N-I de Madrid a Irun i l'N-II), al nord, i;
 - el sector 2 (entre l'N-II i l'N-III de Madrid a Valncia), al sud, i entre l'N-II i la costa, a l'est.

 El segon dgit per a la distncia a Madrid (grosso modo) de l'origen de la carretera:

 - 1 fins a 100 km ;
 - 2 entre 100 i 200 km;
 - 3 entre 200 i 300 km;
 - 4 entre 300 i 400 km;
 - 5 entre 400 i 500 km;
 - 6 ms de 500 km;

 El tercer dgit per la direcci de la carretera segons la posici de Madrid:

 - Xifra parell si s perifrica respecte Madrid (el 0 es considera xifra parell).
 - Xifra senar si s radial respecte Madrid.

Aix, la carretera de Girona a Sant Feliu de Guxols (C-250) es codificava de la manera segent:

 C en tractar-se d'una carretera comarcal,
 2 per a indicar el sector 2 en qu se situava ja que va des de la N-II fins la costa,
 5 per a indicar el fet que es trobava entre 400 i 500 km de Madrid, i;
 0 per a indicar que mantenia una direcci perifrica respecte Madrid.


La nova codificaci.

s un sistema ms senzill, en forma de malla (similar al que utilitza Alemanya, per exemple) que es basa en la geografia catalana i la xarxa prevista pel Pla de carreteres, i pretn que el codi sigui un element de guia, al temps que tracta la xarxa de manera integrada, al marge de qui en sigui el titular. Utilitza la lletra C (de Catalunya) per a les carreteres a crrec de la Generalitat i dos dgits:

 El primer dgit classifica les carreteres en 6 tipus segons la direcci dominant i la seva situaci:

 - 1 nord - sud;
 - 2 est - oest;
 - 3 nord-est - sud-oest (paralleles a la costa);
 - 4 nord-oest - sud-est (perpendiculars a la costa) de la zona sud de Catalunya;
 - 5 nord-oest - sud-est (perpendiculars a la costa) de la zona central de Catalunya;
 - 6 nord-oest - sud-est (perpendiculars a la costa) de la zona nord de Catalunya;

 El segon dgit representa el nmero d'ordre sobre el territori, i es compta ordenadament segons el sentit de les direccions establertes, tot deixant codis vacants per a futures vies.

Exemples:

 L'Eix Transversal (Cervera - Girona) es codifica com C-25 perqu s la cinquena que segueix la direcci est-oest.
 L'autopista Manresa - Barcelona s la C-16 perqu s la sisena que va de nord a sud.
 La carretera d'Arenys de Mar a Sant Celoni s la C-61 perqu s la primera de la zona nord que s perpendicular a la costa. ;

s important tenir en compte que algunes carreteres poden tenir dues denominacions, la catalana i l'europea, ja que poden formar part dels grans eixos europeus que uneixen Catalunya amb Europa, pel nord, i Espanya, pel sud i l'oest. Per exemple, l'autopista de Manresa, a ms de ser la C-16, s l'E-9 perqu forma part d'aquest eix europeu que va de Barcelona a Orleans (Frana).

Llista de carreteres amb el codi actual.

 	

Eixos sud-nord.

C-12 Amposta-ger (Eix Occidental);
C-13 Lleida-Esterri d'neu (Eix del Pallars);
C-14 Salou-La Seu d'Urgell (Eix Tarragona-Andorra);
C-15 Vilanova i la Geltr-Igualada (Eix Garraf-Anoia);
C-16 Barcelona-Puigcerd (Eix del Llobregat);
C-17 Barcelona-Ripoll (Eix del Congost);

Eixos oest-est.
C-25 Cervera-Girona (Eix Transversal) ;
C-26 Alfarrs-Olot (Eix Pre-Pirinenc);
C-28 Vielha-Esterri d'neu;


Eixos sudoest-nordest.

C-31 El Vendrell-Figueres (Eix Costaner);
C-32 El Vendrell- Tossa de Mar (Corredor del Mediterrani);
C-33 Barcelona-Montmel;
C-35 Parets del Valls-Llagostera;
C-37 Valls-Olot;
C-38 Sant Joan de les Abadesses-Moll;

Eixos sudest-nordoest. 

C-42 L'Aldea -Tortosa;
C-43 Benifallet-Gandesa;
C-44 L'Hospitalet de l'Infant-Mra la Nova;
C-45 Maials-Sers;
C-51 El Vendrell-Valls;
C-53 Vilagrassa-Vallfogona de Balaguer;
C-55 Abrera-Solsona;
C-58 Barcelona-Castellbell i el Vilar;
C-59 Santa Perptua de Mogoda-Santa Maria d'Ol;
C-60 Argentona-La Roca del Valls;
C-61 Arenys de Mar-Sant Celoni;
C-63 Lloret de Mar-Olot (Eix Selva-Garrotxa);
C-65 Sant Feliu de Guxols-Girona;
C-66 Palafrugell-Besal;
 
Brancs i connexions. 
C-12B Branc d'Asc;
C-15B Branc de Sitges;
C-16C Branc de Manresa;
C-25D Branc de Vic;
C-31B Branc de Tarragona;
C-31C Branc d'El Prat de Llobregat;
C-31D Branc de Matar Sud;
C-31E Branc de Matar Nord;
C-32B Branc de l'aeroport;

Vegeu tamb.

Llista d'autopistes i autovies de Catalunya

Enllaos externs.

Codificaci de carreteres (Generalitat de Catalunya);
La classificaci de les carreteres pel nou codi (Generalitat de Catalunya);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128919" title="Ralli d'Acrpolis" nonfiltered="2797" processed="2790" dbindex="53021">


El ralli d'Acrpolis, a Grcia s la vuitena prova de l'any 2007 del Campionat Mundial de Rallis de la Federaci Internacional d'Automobilisme (FIA). Es disputar entre l'1 i el 3 de juny d'aquest any. El ralli transcorre per camins molt durs plens de roques, sent la seu de la prova la ciutat d'Atenes. A l'any 2005 va ser anomenat Ralli de l'Any. Els 53 anys d'histria d'auest ralli fa que sigui un dels ms antics del campionat.

 Informaci general.

El ralli d'Acrpolis ha estat organitzat des del seu inici per la Uni Grega d'Automobilisme (ELPA), fent el ralli de Grcia un dels que ms s'ha mantingut en el mundial de rallis. Molts corredors de rallis amb una gran trajectoria han guanyat aquest ralli, inclosos: Walter Rhrl, Bjrn Waldegrd, Ari Vatanen, Stig Blomqvist, Juha Kankkunen i Carlos Sainz, entre molts altres.

El 2005 es va introduir una nova etapa especial que es va disputar dins de l'estadi olmpic d'Atenes.

 Palmars .
2006   Marcus Grnholm, Ford;
2005   Sbastien Loeb, Citron;
2004   Petter Solberg, Subaru;
2003   Markko Mrtin, Ford;
2002   Colin McRae, Ford;
2001   Colin McRae, Ford;
2000   Colin McRae, Ford;
1999   Richard Burns, Subaru;
1998   Colin McRae, Subaru;
1997   Carlos Sainz, Ford;
1996   Colin McRae, Subaru;
1994   Carlos Sainz, Subaru;
1993   Miki Biasion, Ford;
1992   Didier Auriol, Lancia;
1991   Juha Kankkunen, Lancia;
1990   Carlos Sainz, Toyota;
1989   Miki Biasion, Lancia;
1988   Miki Biasion, Lancia;
1987   Markku Aln, Lancia;
1986   Juha Kankkunen, Peugeot;
1985   Timo Salonen, Peugeot;
1984   Stig Blomqvist, Audi;
1983   Walter Rhrl, Lancia;
1982   Michle Mouton, Audi;
1981   Ari Vatanen, Ford;
1980   Ari Vatanen, Ford;
1979   Bjrn Waldegrd, Ford;
1978   Walter Rhrl, Fiat;
1977   Bjrn Waldegrd, Ford;
1976   Harry Kllstrm, Datsun;
1975   Walter Rhrl, Opel;
1974   Prova cancellada.
1973   Jean-Luc Thrier, Alpine-Renault;

 Enllaos .
 Web oficial  ;
 Web oficial dels organitzadors del ralli d'Acrpolis ;
 Web oficial de la FIA sobre el Campionat Mundial de Rallis ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128920" title="Ralli de Finlndia" nonfiltered="2798" processed="2791" dbindex="53022">


El ralli de Finlndia (oficialment Neste Oil Rally Finland), tamb conegut com a ralli dels 1000 llacs, s la novena prova de l'any 2007 del Campionat Mundial de Rallis de la Federaci Internacional d'Automobilisme (FIA). La seva seu s la ciutat de Jyvskyl, en el centre de Finlndia. El ralli es disputa des del 1951, i al 1973 va ser incls en el primer campionat del mn de rallis. El ralli s conegut pels seus espectaculars salts i la velocitat que agafen els cotxes quan hi passen per ells, sent l'etapa ms famosa la d'Ouninpohja. Per el tram d'aquesta etapa es va haver de modificar a l'any 2005, quan Petter Solberg va passar el lmit de velocitat perms per la FIA (130 km/h).

 Palmars .
2006 Marcus Grnholm - Timo Rautiainen, Ford Focus RS WRC 06;
2005 Marcus Grnholm - Timo Rautiainen, Peugeot 307 WRC;
2004 Marcus Grnholm - Timo Rautiainen, Peugeot 307 WRC;
2003 Markko Mrtin - Michael Park, Ford Focus RS WRC 03;
2002 Marcus Grnholm - Timo Rautiainen, Peugeot 206 WRC;
2001 Marcus Grnholm -Timo Rautiainen, Peugeot 206 WRC;
2000 Marcus Grnholm - Timo Rautiainen, Peugeot 206 WRC;
1999 Juha Kankkunen - Juha Repo, Subaru Impreza WRC 99;
1998 Tommi Mkinen - Risto Mannisenmki, Mitsubishi Lancer Evolution;
1997 Tommi Mkinen - Seppo Harjanne, Mitsubishi Lancer Evolution;
1996 Tommi Mkinen - Seppo Harjanne, Mitsubishi Lancer Evolution;
1995 Tommi Mkinen - Seppo Harjanne, Mitsubishi Lancer Evolution;
1994 Tommi Mkinen - Seppo Harjanne, Ford Escort RS Cosworth;
1993 Juha Kankkunen - Denis Giraudet, Toyota Celica Turbo 4WD;
1992 Didier Auriol - Bernard Occelli, Lancia Delta HF Integrale;
1991 Juha Kankkunen - Juha Piironen, Lancia Delta HF Integrale;
1990 Carlos Sainz - Luis Moya, Toyota Celica;
1989 Mikael Ericsson - Claes Billstam, Mitsubishi Galant;
1988 Markku Aln - Ilkka Kivimki, Lancia Delta;
1987 Markku Aln - Ilkka Kivimki, Lancia Delta;
1986 Timo Salonen - Seppo Harjanne, Peugeot 205 Turbo;
1985 Timo Salonen - Seppo Harjanne, Peugeot 205 Turbo;
1984 Ari Vatanen - Terry Harryman, Peugeot 205;
1983 Hannu Mikkola - Arne Hertz, Audi Quattro;
1982 Hannu Mikkola - Arne Hertz, Audi Quattro;
1981 Ari Vatanen - David Richards, Ford Escort RS;
1980 Markku Aln - Ilkka Kivimki, Fiat 131 Mirafiori;
1979 Markku Aln - Ilkka Kivimki, Fiat 131 Mirafiori;
1978 Markku Aln - Seppo Harjanne, Fiat 131 Abarth;
1977 Kysti Hmlinen - Martti Tiukkanen, Ford Escort RS;
1976 Markku Aln - Seppo Harjanne, Fiat 131 Mirafiori;
1975 Hannu Mikkola - Atso Aho, Toyota Levin;
1974 Hannu Mikkola - John Davenport, Ford Escort RS;
1973 Timo Mkinen - Henry Liddon, Ford Escort RS;
1972 Simo Lampinen - Klaus Sohlberg, Saab 96 V4;
1971 Stig Blomqvist - Arne Hertz, Saab 96 V4;
1970 Hannu Mikkola - Gunnar Palm, Ford Escort TC;
1969 Hannu Mikkola - Anssi Jrvi, Ford Escort TC;
1968 Hannu Mikkola - Anssi Jrvi, Ford Escort TC;
1967 Timo Mkinen - Pekka Keskitalo, BMC Cooper S;
1966 Timo Mkinen - Pekka Keskitalo, Morris Cooper;
1965 Timo Mkinen - Pekka Keskitalo, BMC Cooper S;
1964 Simo Lampinen - Jyrki Ahava, Saab 96 Sport;
1963 Simo Lampinen - Jyrki Ahava, Saab 96 Sport;
1962 Pauli Toivonen - Jaakko Kallio, Citron DS 19;
1961 Rauno Aaltonen - Vin Nurmimaa, Mercedes-Benz;
1960 Carl-Otto Bremer - Juhani Lampi, Saab 96;
1959 Gunnar Callbo - Vin Nurmimaa, Volvo PV 544;
1958 Osmo Kalpala - Eino Kalpala, Alfa Romeo Giulietta TI;
1957 Erik Carlsson - Mario Pavoni, Saab 93;
1956 Osmo Kalpala - Eino Kalpala, DKW Donau;
1955 Eino Elo - Kai Nuortila, Peugeot 403;
1954 Osmo Kalpala - Eino Kalpala, Dyna Panhard;
1953 Vilho Hietanen - Olof Hixn, Allard;
1952 Eino Elo - Kai Nuortila, Peugeot 203;
1951 Arvo Karlsson - Vilho Mattila, Austin Atlantic;
( al 1995 va contar per la categoria de 2 litres)

Enllaos externs.
Web oficial del ralli de Finlndia;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128922" title="Zinder (ciutat)" nonfiltered="2799" processed="2792" dbindex="53023">
Zinder s la segona ciutat ms gran del Nger, amb una poblaci de 196.744 habitants (estimacions del 2006). Se situa 850 a quilmetres a l'est de Niamey i 240 quilmetres al nord de la ciutat nigeriana de Kano.

A partir del segle XVIII va ser el centre de l'estat de Damgaram. Tenia una poblaci d'uns 20.000 habitants i era coneguda per la seva muralla, que encara pot ser vista, i pel seu mercat d'esclaus. La ciutat va ser capturada per Frana el 1899, i quan el Nger va passar a ser una colnia en va esdevenir la primera capital, fins que va ser substituda per Niamey el 1926. Actualment Zinder abarca tres rees principals: Birni, la ciutat antiga, on se situen la gran Mesquita de Zinder i el palau dels Sultans de Zinder, aix com un museu; Zengou, l'antic establiment dels hausa, conegut per la seva arquitectura vernacular; la ciutat nova, entre Birni i Zengou, que s el centre comercial, coneguda pels seus grans mercats. Zinder s una de les rees ms afectades per la crisi alimentria que va patir el Nger el 2005.

Transport.
La ciutat tep el servei de l'aeroport de Zinder.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128923" title="Diafragma (mscul)" nonfiltered="2800" processed="2793" dbindex="53024">

El diafragma (del llat diaphragma, i aquest del grec          : di, "a travs de", "diferncia"; phrag, "separaci"; -ma) s el mscul que com un env, separa l'abdomen i el trax. Est situat davall dels pulmons i per damunt dels rgans de l'aparell digestiu. Antigament era anomenat septum transversum. Caracterstic dels mamfers, tamb el trobem en altres vertebrats com els rptils.

 Estructura i funci .

La seva estructura en forma de cpula comprn una porci muscular perifrica i una de central aponeurtica o tendinosa anomenada centre frnic. T uns orificis o hiatus per on passen l'esfag, els dos nervis pneumogstrics, l'aorta, la vena cava inferior i altres vasos i nervis.

s el principal mscul inspiratori ja que en contreure's fa augmentar el volum torcic. Quan el diafragma es relaxa l'aire s expirat per la mateixa elasticitat dels teixits pulmonars. Tamb interv en actes reflexos o voluntaris com la defecaci, orinar, riure, en el singlot i el vmit.

 Altres diafragmes .

Hi ha altres diafragmes en diferents parts del cos i sempre sn envans d'estructura musculomembranosa que separen cavitats naturals:

 Diafragma urogenital.
 Diafragma pitutari, a la hipfisi.
 Diafragma pelvi. s la part superior del perineu i est constitut pels msculs elevadors de l'anus i els msculs isquiococcigeals. Per sobre d'aquest diafragma muscular hi ha l'aponeurosi pelviana.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128924" title="Aeroport de Zinder" nonfiltered="2801" processed="2794" dbindex="53025">







L'Aeroport de Zinder  s un aeroport a prop de Zinder al Nger.

Enllaos externs.
;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128937" title="Batalla de l'aigua pesada" nonfiltered="2802" processed="2795" dbindex="53026">

La Batalla de l'aigua pesada va ser una srie d'accions fetes per sabotejadors noruecs durant la Segona Guerra Mundial per impedir que el projecte d'energia nuclear alemany aconsegus l'aigua pesada que li permetria construir armes nuclears.

Entre 1942 i 1944 un grup d'accions de sabotatge fetes pel moviment de resistncia noruec i els bombardejos dels aliats van aconseguir la destrucci de la planta i la prdua de l'aigua pesada produda. Aquestes accions, amb els noms en clau "Freshman, "Grouse" i "Gunnerside", van aconseguir aturar la producci de la planta a principis de 1943 i aturar de fet la recerca nuclear nazi.

La rtzia va ser batejada ms tard pel SOE com l'acte de sabotatge de ms xit de tota la Segona Guerra Mundial.

 Rerefons tcnic .
Quan l'Alemanya Nazi va investigar la possibilitat de construir una bomba atmica hi havia un grup de possibles camins a seguir. No se saben els detalls sobre la decisi de triar el cam de l'aigua pesada, per aquest cam, encara que no va tenir xit, es basava en una aproximaci que ms tard s'ha demostrat com a factible:

 El Plutoni-239 (Pu239) s un material nuclear efectiu.
 L'aigua pesada s un moderador efectiu per la producci de Pu239.
 L'aigua pesada es pot produir amb electrlisi.

 Aproximacions al desenvolupament d'una arma .
En el desenvolupament d'una arma atmica, el problema principal s aconseguir suficient material "de nivell militar", en concret els istops fissionables d'urani-235 (U235) o b de Pu239. Per produir urani de nivell militar es pot extreure urani d'un fil natural i enriquir-lo. Tamb es pot "alimentar" plutoni en un reactor nuclear fent servir urani sense enriquir com a combustible i llavors separar de manera qumica el Pu239 produt. Al contrari dels Aliats, qui perseguien alhora l'enriquiment d'urani i la producci de plutoni en reactors, els cientfics alemanys van triar concentrar-se en la producci de plutoni, ja que el complex industrial necessari per fer aquestes armes no s tan car.

 Producci de plutoni .
Tot i que l'istop ms com de l'urani, l'urani-238 (U238), s intil com a material de fissi d'una bomba atmica, l'U238 pot ser emprat per produir Pu239. La fissi de l'U235 produeix neutrons, alguns dels quals sn absorbits per l'U238 i creen U239. Al cap d'uns dies l'U239 decau i es torna en Pu239, usable en armament.

Els alemanys no van examinar el grafit ultrapur sin que es van concentrar en el disseny d'un reactor basat en l'aigua pesada. Un reactor nuclear moderat per aigua pesada es podria usar per investigar la fissi nuclear i, en ltima instnica, per generar plutoni a partir del qual fer una bomba atmica.

 Producci d'aigua pesada .
L'aigua pesada s un producte collateral de la producci de fertilitzant d'amonac. En aquella poca, l'hidrogen es produa per electrlisi d'aigua. Aleshores el procs Haber reacciona l'hidrogen amb el nitrogen de l'aire i produeix amonac. En aquella poca, el principal provedor d'amonac d'Europa era la planta hidroelctrica de Vemork, Noruega, dirigida per Norsk Hydro, a prop de Rjukan, a la regi de Telemark.

La tecnologia s directa. L'aigua pesada (D2O) se separa de l'aigua normal per electrlisi perqu la diferncia de massa entre els dos istops d'hidrogen es tradueix en una petita diferncia de velocitat en la reacci. Per produir aigua pesada pura per electrlisi es necessita una gran cascada de cambres d'electrlisi i consumir grans quantitats d'energia. Com que a Vemork la producci d'hidrogen es basava en l'electrlisi, l'aigua pesada era un producte aconseguit de manera rutinria.

Hans Suess va ser un conseller alemany sobre la producci d'aigua pesada. Suess va assegurar que la planta de Rjukan seria incapa de produir quantitats militars d'aigua pesada en menys de cinc anys al ritme de producci que duia.

 Operacions Freshman i Grouse .

La destrucci de la planta va ser ideada per la Comandncia d'Operacions Combinades el novembre de 1942. El pla consistia en dues operacions: la primera entraria un grup de locals noruecs a la zona com a fora d'avanada i, un cop a lloc, la segona portaria un grup d'enginyers britnics en planador per atacar la planta.

El 19 d'octubre de 1942, un grup de quatre homes, comandos noruecs, entrenats per l'Special Operations Executive (SOE), van saltar en paracaigudes sobre Noruega. Des del seu remot punt de salt fins a la planta havien d'esquiar una distncia considerable i per tant es va donar fora temps a aquesta missi, coneguda com a Operaci Grouse. Aquest pla, al contrari d'altres plans anteriors que no havien reeixit, va incloure la memoritzaci i estudi d'una srie d'esborranys i plnols per part del grup de comandos.

Un cop l'equip Grouse noruec va fer contacte amb els britnics, aquests es van mostrar suspicaos, ja que el contacte s'havia perdut feia massa temps: l'equip havia estat llanat en un punt equivocat de Noruega i es van perdre pel cam diverses vegades. La pregunta clau era: "Qu vau veure la matinada del dia (tal)?" i l'equip Grouse va contestar: "Tres elefants roses". Els britnics van quedar meravellats per l'xit de l'equip noruec i la segent fase de les operacions va comenar.

El 19 de novembre de 1942 va comenar lOperaci Freshman: l'aterratge en planador sobre el llac congelat Msvatn, prop de la planta. Els dos planador Airspeed Horsa, tibats per bombarders Handley Page Halifax i duent cada un dos pilots de planador i quinze Royal Engineers de la 9a Companyia, 1a Divisi Aerotransportada Britnica, van enlairar-se de Skiteen, a prop de Wick, a Caithness. Tibar planadors sempre havia estat una tasca molt perillosa, per les circumstncies normals van empitjorar pel fet de volar una gran distncia (fins a Noruega) i amb unes condicions climatolgiques molt dolentes.  Un dels remolcadors Halifax es va estavellar en una muntanya i en van morir els set tripulants; el seu planador es va poder desenganxar i es va estavellar a prop, amb alguns morts. L'altre Halifax va poder arribar a l'rea on hi havia la zona de desenganxament, per tot i que les condicions meteorolgiques havien millorat, no va poder trobar la zona en s, al no poder enllaar els fars Eureka (a terra) i Rebecca (a l'aire). Desprs de moltes voltes i de gastar el combustible, el pilot del Halifax va decidir abortar la missi i tornar a la base. Immediatament el remolcador i el planador es van trobar nvols molt espessos i una gran turbulncia que va trencar el cable del remolc. El planador va fer un aterratge d'emergncia prop d'on l'altre planador havia caigut, tamb amb diversos morts i ferits en la caiguda. Els noruecs no van poder arribar-hi a temps i tots els supervivents van caure en mans de la Gestapo, que els va torturar durant l'interrogatori (fins i tot els ferits greus) i els va executar tots de manera sumria, tal i com indicava l'Ordre de Comandos que havia promulgat Adolf Hitler.

L'equip Grouse de noruecs va passar una durssima espera en el seu amagatall de la muntanya, subsistint a base de molsa i lquens fins que, just abans de Nadal, van poder caar un ren.

Una pellcula noruega de 1948 basada en aquesta incursi, anomenada Kampen om tungtvannet, inclou la participaci dels quatre participants en la rtzia.

 Operaci Gunnerside .
El comandament britnic era conscient de la supervivncia de l'equip Grouse i van decidir de fer una altra operaci amb ells. En aquests moment l'equip havia canviat el nom a Swallow. La nit del 16 de febrer de 1943 va comenar lOperaci Gunnerside (anomenada aix pel poble on el cap del SOE, Sir Charles Hambro, solia caar galls boscans, grouse en angls). Sis comandos noruecs ms van ser llanats en paracaigudes a Noruega per un bombarder Handley Page Halifax que havia sortit de Tempsford. Van tenir xit en el salt i van localitzar l'equip Swallow desprs d'uns dies de recerca. L'equip combinat va fer els preparatius finals per fer l'assalt durant la nit del 27 de febrer.

Els subministres requerits pels comandos van ser llanats en contenidors CLE. Un d'aquests contenidors va ser enterrat en la neu per un patriota noruec per amagar-lo dels alemanys. Ms endavant el va aconseguir recuperar i l'agost de 1976 el va entregar a un oficial de l'aire britnic que feia exercicis en la zona. Aquest contenidor va ser retornat a Anglaterra i avui es pot veure al Museu de l'Aire d'Aldershot.

Desprs de l'Operaci Freshman, els alemanys van reforar la planta amb mines antipersona, focus de llum i gurdies. Tot i que les mines i els llums es van mantenir, el personal de refor va minvar durant el dur hivern. El que s que va quedar ben reforat va ser l'nic accs a la planta, per un estret pont de setanta-cinc metres de llargada que salvava els dos-cents metres de caiguda sobre el riu Maan.

Els comandos van decidir baixar el precipici de nit, travessar el riu glaat i escalar de nou el precipici per l'altra banda. En aquell mes el riu duia molt poca aigua i un cop els comandos van haver escalat el precipici van trobar una lnia de ferrocarril que entrava a la planta sense estar vigilada. El SOE havia aconseguit collocar un agent dins la planta fins i tot abans que el grup Grouse salts sobre Noruega. Aquest agent havia estat passant informaci detallada sobre la planta i els horaris dels empleats i gurdies. L'equip de demolici va poder usar aquesta informaci per aconseguir entrar al soterrani principal a travs d'un tnel de canalitzacions i a travs d'una finestra.

Els sabotejadors van posar crregues explosives a les cambres d'electrlisi d'aigua pesada i van enganxar-li un fus prou llarg com per poder fugir de la planta. A part del vigilant nocturn, a qui van "silenciar", els comandos no es van trobar ning en tota la missi ni en la fugida. El grup va deixar una metralladora britnica a la planta per indicar que el sabotatge havia estat obra de tropes britniques i no de la resistncia local, per evitar la represlia nazi. Totes les crregues van explotar i van destruir les cambres d'electrlisi i van deixar escapar tota l'aigua pesada emmagatzemada.

Els deu noruecs van aconseguir fugir. Sis d'ells van esquiar 400 quilmetres fins a Sucia i els altres quatre es van quedar a Noruega per ajudar la resistncia. La planta va ser reconstruda l'abril segent i el SOE va determinar que repetir una incursi seria extremadament difcil, ja que els alemanys van multiplicar la seguretat. El novembre segent la planta va ser bombardejada en una rtzia aria dirna de 143 bombarders B-17 que van deixar caure 711 bombes, de les quals com a mnim 600 van fallar la planta. Tot i aix la planta va rebre fora; si un any abans s'havia preferit l'assalt terrestre s perqu la tecnologia de dotze mesos enrere noms permetia fer un bombardeig nocturn, que hagus estat desastrs.

 Conseqncies .
Tot i que l'atac de comandos no va fer un dany excessiu a la planta, en va aconseguir aturar la producci. Aix que la planta va tornar a produir aigua pesada, la USAAF va comenar a atacar-la en rtzies aries. Els alemanys van creure que tard o d'hora hi hauria algun impacte crtic i van decidir abandonar la planta i transportar els estocs i els materials importants a Alemanya el 1944.

Knut Haukelid va descobrir el pla alemany i va decidir sabotejar el ferri que duia l'aigua pesada a travs del llac Tinnsj. Es va poder introduir al vaixell pel fet de conixer un dels tripulants. Un cop dins, va posar una bomba a la bodega del vaixell i va fugir. Heukelid havia enganxat vuit quilos i mig d'explosiu plstic amb dos fusos activats per rellotge a la quilla del vaixell D/F Hydro, que havia de dur els dipsits d'aigua (transportats per terra per ferrocarril). El 20 de febrer de 1944, poc desprs de salpar a la mitjanit, el ferri i la seva crrega es van enfonsar en aiges profundes, aconseguint per fi l'objectiu de totes aquestes missions: aturar per sempre el desenvolupament de la bomba atmica per l'Alemanya Nazi. Uns quants civils noruecs van morir en el vaixell. Alguns testimonis van indicar que els barrils flotaven quan el vaixell es va enfonsar, cosa que podria indicar que realment no duien aigua pesada. Desprs de la guerra, els documents examinats van mostrar que els dipsits duien poca aigua pesada i que per aix alguns d'ells podien haver flotat. S'especula sobre si algun d'aquests dipsits va ser rescatat desprs de l'explosi i dut finalment a Alemanya. Una expedici va recuperar el 2005 el barril numerat "26" del fons del llac. El seu contingut d'aigua pesada coincidia amb els papers recuperats i es va confirmar que el ferri no era cap esquer.

Sense que ho sabessin els sabotejadors, el SOE havia preparat un "Pla B" per atacar el carregament a Herya. La fbrica desmuntada d'aigua pesada va ser trobada en la part final de la guerra al sud d'Alemanya per la fora de seguretat nuclear durant l'Operaci Alsos.

A vista passada, hi ha un consens sobre el fet que el programa nuclear militar alemany no hauria aconseguit produir una bomba atmica abans que la guerra acabs. Tot i aix, l'acci de Vemork va convertir els comandos noruecs en herois nacionals.

 Agents noruecs del SOE .
El primer agent dins de la planta;
Einar Skinnarland;

L'equip Grouse/Swallow;
Jens Anton Poulsson;
Arne Kjelstrup;
Knut Haugland;
Claus Helberg;

L'equip Gunnerside;
Joachim Rnneberg;
Knut Haukelid;
Fredrik Kayser;
Kasper Idland;
Hans Storhaug;
Birger Strmsheim;
(Leif Tronstad) (planificador des de la Gran Bretanya);

L'equip del llac Tinnsj;
Knut Haukelid, lies "Bonzo";
Rolf Srlie (resistncia local);
Einar Skinnarland (operador de rdio);
Gunnar Syverstad (ajudant del laboratori);
Kjell Nielsen (director del transport de la planta);
( Larsen ) (enginyer principal de la planta);
(NN) (procurador de vehicles i conductor);

 Llibres, pellcules i programes de rdio i televisi .
 El 1948 es va fer un docufilm franconoruec en blanc i negre titulat La Bataille de l'eau lourde / Kampen om tungtvannet ("La batalla de l'aigua pesada"), on apareixien alguns dels sabotejadors reals.
 La batalla serveix com a base per la pellcula bllica The Heroes of Telemark( Els herois de Telemark), una producci de Hollywood de 1965 protagonitzada per Kirk Douglas. El seu personatge, Dr. Rolf Pedersen, est inspirat en Joachim Rnneberg. El propi Rnneberg va declarar que "La batalla de l'aigua pesada s un intent honest de descriure qu va passar. En canvi, The Heroes of Telemark t poc a veure amb la realitat".
 El llibre The Real Heroes of Telemark:  The True Story of the Secret Mission to Stop Hitler's Atomic Bomb de Ray Mears, publicat per Hodder & Stoughton 2003 (ISBN 0-340-83016-6) descriu els fets des del punt de vista de les habilitats de supervivncia dels comandos. Es va publicar parallelament a una srie de documentals de la BBC, The Real Heroes of Telemark, que s fora ms fidel a la realitat que la pellcula nordamericana. El documental descriu tamb la part de supervivncia de l'atac: sobreviure durant mesos en una cabana en la muntanya. El ttol del documental s una broma sobre el ttol de la pellcula.
 El llibre Skis Against the Atom (ISBN 0-942323-07-6) s una explicaci en primera persona feta per Knut Haukelid, un dels comandos que es va quedar a Noruega.
 El llibre Assault In Norway: Sabotaging the Nazi Nuclear Program de Thomas Gallagher, publicat per Harcourt Brace Jovanovich, 1975 (ISBN 0-15-109582-5) / The Lyons Press, 2002 (ISBN 1-58574-750-5) se centra en els comandos noruecs.
 El llibre Operation Freshman: The Rjukan Heavy Water Raid, 1942 de Richard Wiggan, publicat per W. Kimber, 1986 (ISBN 0-7183-0571-X) se centra en l'Operaci Freshman.
 El llibre "Blood and Water: Sabotaging Hitler's Bomb" de Dan Kurzman, publicat Henry Holt & Company, 1997 (ISBN 0-8050-3206-1) documenta totes les operacions contra la planta de Vemork.
 El llibre E=MC2: A Biography of the World's Most Famous Equation (ISBN 0-330-39165-8) t tota una secci dedicada a la incursi.
 El llibre Between Silk and Cyanide de Leo Marks t un captol sobre la incursi des del punt de vista del criptgraf del SOE que va muntar tot el sistema de comunicacions entre el SOE i els sabotejadors.
 El llibre The Making of the Atomic Bomb de Richard Rhodes (ISBN 0-684-81378-5) t una detallada secci sobre la incursi.
 El 2003 al programa de la Rdio 4 de la BBC Telemark Heroes, Julian Pettifer va parlar amb els supervivents de l'Operaci Gunnerside, Tornar-lo a escoltar;
 El 2004 la Australian Broadcasting Corporation va fer el progrma The Big Picture: Real Heroes Of Telemark, escrit i produit per Martin Pailthorpe, producci executiva de Dick Colthurst.
 El 2005 PBS va fer el documental Hitler's Sunken Secret.

 Referncies i notes .


 Enllaos externs .
 NOVA: Hitler's Sunken Secret;
 Diapositives de la CNN sobre la incursi;
 La incursi de Vemork;
 Operaci Freshman;
 Pgina oficial de Norsk Hydro sobre Rjukan durant la guerra;
 Entrevista amb Joachim Rnneberg;
 La fundaci de planejadors d'assalt;
 Memorial de l'Operaci Freshman a RAF Skitten;
 Llistat d'honor de l'Operaci Freshman, amb imatges;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128939" title="Aeroport Internacional Diori Hamani" nonfiltered="2803" processed="2796" dbindex="53027">









L'Aeroport Internacional Diori Hamani  s un aeroport de Niamey, la capital del Nger.

El 2004, l'aeroport va servir 97.814 passatgers. L'aeroport deu el nom a Hamani Diori, el primer president del Nger. 

Lnies aries.
Air Algerie (Alger);
Air Burkina (Ouagadougou);
Air France (Pars-Charles de Gaulle);
Air Ivoire (Abidjan);
Air Mali International (Bamako);
Air Niger (Agadez, Alger, Ouagadougou, Pars);
Air Senegal International (Dakar);
Afriqiyah Airways (Tripoli);
Ethiopian Airlines (Addis Ababa);
Royal Air Maroc (Casablanca);

Enllaos externs.
 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128940" title="Esztergom" nonfiltered="2804" processed="2797" dbindex="53028">

Esztergom s una ciutat d'Hongria, antiga capital del pas fins 1241. Esta situada a la vora del Danubi, al Nord-est de la provncia de Komrom-Esztergom, a uns 50 Km al nord de Budapest. El terme municipal ocupa 100,35 km. T una poblaci de poc ms de 30.000 habitants.

Demografia.



Histria.

El castell d'Esztergom fou la residncia dels reis d'Hongria de la casa d'rpd des del segle X. Entre els seus murs va nixer Violant d'Hongria. Durant la invasi mongola de 1241 el castell, igual que la ciutat, foren devastats i desprs reconstruts sota patronatge episcopal (els reis s'havien traslladat a Visegrd i desprs a Buda). 

L'ocupaci turca (1545) i la pressi militar dels Habsburg (la ciutat era un punt fortificat molt important i situat la frontera dels dominis otomans) provocaren noves i repetides destruccions, fins al punt de quedar la ciutat prcticament despoblada. L'expulsi dels turcs (1683) inici un nou creixement, que ha fet d'Esztergom un important nucli industrial.

Esztergom tamb s, des de la cristianitzaci del pas, la seu primada de l'esglsia catlica hongaresa. La catedral actual fou construda (1820) sobre les restes dels edificis medievals, destruts pels mongols i pels turcs. 

A partir dels anys 1930 les campanyes arqueolgiques al castell han aconseguit recuperar-ne una petita part. Les circumstncies histriques han conferit a Esztergom una importncia simblica de primer ordre en l'imaginari nacional hongars. 

Enllaos externs.

Esztergom Portl (web oficial);
Esztergom.lap.hu (informaci sobre Esztergom) ;
Castells d'Hongria: Esztergom ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128941" title="Marcus Grnholm" nonfiltered="2805" processed="2798" dbindex="53029">



Marcus "Bosse" Grnholm s un corredor fins de rallis que va nixer el 5 de febrer del 1968 a Kauniainen. Va guanyar el Campionat Mundial de Rallis el 2000 i el 2002. Va ser pilot de Toyota i va conduir un Toyota Celica i un Toyota Corolla WRC durant la dcada dels noranta. El 1999 va passar a l'equip Peugeot que va comenar el seu xit. Va guanyar el seu primer campionat al Ralli de Sucia amb el Peugeot 206 WRC. Desprs va intentar defensar el ttol el 2001, per una srie de problemes mecnics van fer que queds a la quarta posici, mentre que el 2002 va tornar a guanyar i va aconseguir fcilment el seu segon ttol.

Al 2006 Grnholm va canviar d'equip i va passar a Ford on va conduir el nou Ford Focus WRC. En el seu debut va guanyar el Ralli Monte-Carlo superant Sbastien Loeb.




Tot i continuar guanyant el segent ralli, el Ralli de Sucia, desprs va acabar guanyant el campionat el francs Sbastien Loeb.


 Enllaos externs .
 Web oficial de Marcus Grnholm ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128950" title="Ferran Mascarell i Canalda" nonfiltered="2806" processed="2799" dbindex="53030">

Ferran Mascarell i Canalda (Sant Just Desvern, Baix Llobregat 1951 ) s un historiador i poltic catal. Va ser conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya i regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Trajectria professional.
Va nixer el 10 de juliol de 1951 a la ciutat de Sant Just Desvern, poblaci situada al Baix Llobregat. Va estudiar histria a la Universitat de Barcelona. Vinculat des de sempre, com a professional o poltic electe, a la gesti cultural. Va
ser editor i director de la revista d'histria L'Aven entre 1977 i 1984 i coeditor i director de la revista Saber entre 1980 i 1983. s autor del llibre La cultura en l'poca de la incertesa (2006).

El 1982 va ser promotor i primer president de l'Associaci de Publicacions Peridiques en Llengua Catalana. El 1983 va ser nomenat director de Publicacions de la Diputaci de Barcelona.

Va desenvolupar el projecte inicial del Centre de Cultura Contempornia de Barcelona (CCCB) i entre el 1987 i 1991 va ser Coordinador de l'rea de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. Posteriorment va ser delegat general a Catalunya de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) i Director Gerent de l'Institut de Cultura de Barcelona entre 1996 i 1999.

En la vessant docent, dirigeix cursos de postgrau en gesti de plataformes culturals de la Universitat Pompeu Fabra.

Trajectria poltica.
El 1999 va ser nomenat regidor de Cultura, i regidor del districte de Grcia de l'Ajuntament de Barcelona. Des d'aquesta responsabilitat municipal ha promogut el pla de biblioteques de Barcelona i ha estat representant en mltiples institucions i fundacions, entre d'altres: Barcelona TV, Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Fundaci Mies Van der Rohe, Fundaci de la Ciutat del Teatre, Museu Nacional d'Art de Catalunya i Gran Teatre del Liceu.

En setembre de 2001 va ser el representant de l Ajuntament de Barcelona al Consell d'Administraci del Frum Universal de les Cultures 2004 , primer com conseller delegat desprs de la dimissi sobtada de Josep Caminal i posteriorment com vicepresident.

A la primera remodelaci del govern Maragall feta el 20 d'abril de 2006, s nomenat Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya en substituci de Caterina Mieras. Ocup el crrec fins les eleccions al Parlament de Catalunya (2006) en qu fou elegit diputat. A principis del 2007 abandona el seu esc per incorporar-se a una empresa audiovisual del sector privat, bo i sentint-se "desaprofitat" polticament.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128952" title="Asier del Horno" nonfiltered="2807" processed="2800" dbindex="53031">
Asier del Horno Cosgaya s un futbolista basc, nascut a Barakaldo (Pas Basc) el 19 de gener del 1981. Juga de lateral esquerre i el seu actual club s l'Athletic Bilbao, on juga cedit pel Valncia CF.

Clubs.


Ttols.
1 Lliga anglesa - Chelsea FC   2005-2006;
1 Supercopa anglesa   Chelsea FC   2005;

Enllaos externs.
 del Horno en www.lfp.es ;
 Fitxa en la BBC ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128954" title="Carles Fages de Climent" nonfiltered="2808" processed="2801" dbindex="53032">

Carles Fages de Climent (Figueres, 1902 - 1968) fou un escriptor, poeta i periodista altempordans. 

Biografia.
Va nixer a Figueres el 16 de maig de 1902. A l'institut Ramon Muntaner de Figueres coincideix amb Salvador Dal, fet que dna inici a una amistat que es mantindr tota la vida. Obt el doctorat en llenges clssiques per la Universitat de Barcelona (amb una tesi sobre el paisatge en la poesia d'Homer), i posteriorment inicia un fecunda activitat literria, centrada principalment en la poesia. Com a poeta aconsegueix la Flor Natural dels Jocs Florals de Girona, Mallorca, Barcelona, Sant Sadurn d'Anoia, entre d'altres. Va collaborar tamb amb diferents diaris i revistes (La Vanguardia, Diari de Barcelona, Telestel, etc.).

Obra.
Fages de Climent contribu a la mitificaci literria de la seva comarca nadiua, tot prenent l'Empord, la tramuntana i la seva gent com a temtica bsica d'una mltiple producci literria (poesia, prosa, teatre i periodisme). Aix, va crear literriament personatges com el "Sabater d'Ordis" -equiparable, segons Eugeni d'Ors, al Quixot de Cervantes- i va contribuir d'una manera decisiva a conferir determinades atribucions a certs pobles (Llers, terra de bruixes; Vila-sacra, capital del mn). Alhora, el seu gran inters per la pintura li va possibilitar de relacionar-se i d'establir collaboracions amb diferents artistes. 

Fages i Dal.
El seu company d'escola Salvador Dal fou un dels artistes amb qui ms collabor i amb qui tingu el privilegi de poder comptar amb illustracions dalinianes per als seus escrits. Entre ells destaquen Les bruixes de Llers (1924) i la balada del sabater d Ordis (1954), prologat per Eugeni d'Ors, amb epleg del mateix Dal. Dal i Fages van treballar plegats en el triomf i el rodol de la Gala i en Dal, en ocasi de l'homenatge que la ciutat de Figueres tribut, el 1961, a Salvador Dal. Fages hi pos els versos i Dal, els dibuixos que els acompanyen, fets en un nic cartr i, segons el poeta, en una sola nit. El text s una biografia potica del pintor i les il lustracions constitueixen una sntesi genial de tota la simbologia daliniana de l'poca. Aix, hi apareixen els "rellotges tous", les formigues, l'Angelus de Millet, el "sabater d Ordis", i alguns dels noms dels principals referents dalinians, com Picasso o Gaud. 

Cal esmentar tamb el Crist de la Tramuntana que es troba al Teatre-Museu Gala Salvador Dal -realitzat per Salvador Dal en homenatge al poeta amb motiu de la seva mort, i que fa allusi a un dels versos mes coneguts de Fages, l'Oraci al Crist de la tramuntana:


Braos en creu damunt la pia fusta,
Senyor, empareu la closa i el sembrat,
doneu el verd exacte al nostre prat
i mesureu la tramuntana justa
que eixugui l'herba i no ens espolsi el blat.

Josep Pla sobre Fages.
Josep Pla dedica una bona part del volum 38 de la seva obra completa, "Escrits Empordanesos", a Fages de Climent, de qui diu que "portava la literatura a la sang". "s un escriptor del pas, (...), literriament geogrfic, especficament empordans, (...) s un localista: de vegades vulgar, de vegades molt intelligent. Amb un home aix jo m'hi entendr sempre". 

Pla s tamb molt amatent a la relaci personal que lligava Dal i Fages. "A l'Empord, desprs de tants devessalls, desoris, subversions i trompades, han aparegut dos autntics caverncoles, com se solia dir a l'poca de la Repblica: Dal i Fages. Aquests dos conservadors empordanesos han estat els esperits ms lliures, ms oberts, menys caverncoles que aquest pas ha produt". "A Figueres (Fages) arrib a ser un home extremament conegut i popular (...). Aix com Dal s'ha fet pintoresc ell mateix, a Fages, el pintoresc, no se'l fu ell, sin la ciutadania".

Pla, per altra banda, diu que "corria el rumor que fou Dal qui li va suggerir la idea a Fages de fer "El Somni de Cap de Creus. (...) Aquest poema deu ser l'nica cosa seriosa que s'ha escrit fins a la data sobre el Cap de Creus i la seva geografia, la seva histria i manera de viure de la gent que manega i trepitja el pas. No crec que fos gaire difcil de la part de Dal d'impulsar Fages a escriure aquest poema, i aix perqu no solament Fages coneixia aquests indrets correctament, sin perqu en sabia la fora potica". Fages, conclou Pla, "era l'home exactament adequat per a fer el poema del Cap de Creus".

Els epigrames.
Josep Pla es refereix tamb als clebres epigrames de Fages de Climent. "Tingu el do de l'epigrama, que al meu modest entendre s una manera literria excelsa. N'escriv de meravellosos". "En t de mancats, xarons, frvols, de mal gust, per n'hi ha de perfectes, literriament ben girats, admirables, que duraran tant com poden durar aquesta espcie d'histries humano-literries". N'escriv moltssims, se'ls publicava ell mateix d'una forma molt precria a bas d'aplegar-ne un centenar en fulls copiats a mquina, per la seva popularitat a l'Empord es degu al boca-orella. Fages tingu una gran facilitat per improvisar epigrames i no hi ha clergue, curial, burgs o poltic de l'Empord a qui no n'hi dediqus algun. L'any 2002 del centenari del seu naixement foren publicats prop d'un miler d'epigrames comentats a cura de Joan Ferrers. Va fer servir sovint el pseudnim de Lo Gayter de la Muga.  "s el poeta de la gent (...) els epigrames no sn res ms que el que diuen: els seus triomfs (escassos) i les seves misries (mltiples). Ara el fet li ha produt una literatura -avui desconeguda- que jo crec que s admirable". Cal potser, per concloure aquesta referncia a l'escriptor de Palafrugell, recordar l epigrama que Fages li va dedicar:


s tan bonic l Empord,
ample, esbatanat i llis,
que l home que escriu mes pla
ha pres el nom del pas

Els ltims anys de la seva vida, Fages els passa lluny de Barcelona, al seu Empord natal, a la casa pairal de Climent, a Castell d'Empries.

El dia 1 d'octubre de 1968 mor a Figueres.

La seva obra literria contempla la poesia, la prosa i el teatre, i ha estat musicada per Francesc Pi de la Serra, Josep Tero i Xavier Falgarona. El director d'orquestra Carles Coll, va fer una orquestraci d'un espectacle basat en la Balada del Sabater d Ordis. Pau Riba comena el seu disc "Cosmosoma" (Canons de Pau Riba i arranjaments de Pastora. 1997) amb una cita de la "Balada del sabater d'Ordis".

Catleg d'obres.
Prosa.
 Climent;
 Fortuny, la mitad de una vida (en castell);
 Vilasacra Capital del Mn (prleg d'Alexandre Deulofeu);
 Ancdotes empordaneses (indit);
 Carles Fages de Climent. Recull d'articles. (2003);

Vers.
 Les Bruixes de Llers (Prleg de Ventura Gassol i illustracions de Salvador Dal);
 Tamarius i Roses;
 El Jutge est malalt;
 Sonets a Mara-Clara;
 Balada del Sabater d'Ordis (Prleg d'Eugeni d'Ors, i epleg de Salvador Dal);
 Epigrames  (Llibres I, II i III);
 Epigrames (a cura de Joan Ferrers);
 Emporium la de les tres muralles;
 El pintor d`esguards (inacabat) ;
 Llibre de Sonets;
 Poema dels Tres Reis;
 Somni de Cap de Creus;
 Bestiari (indit);

Teatre.
 El Bruel;
 La Dama d'Arag;

Prlegs.
 Encara no se com sc. (Maria dels ngels Vayreda, 1970. Premi Fastenrath);

Bibliografia.
Jordi Pla, "Tamarius i Roses, de Carles Fages de Climent: aproximaci a l'obra i la seva crtica", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 26 (1993), 283-292.
Jordi Pla, "El Somni de cap de Creus", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 22 (1989), 301-312.

Enllaos externs.
Fages de Climent, el poeta de l'Empord;
Dal i Fages: aquella collaboraci intelligent i cordialssima;
Museu d'Histria de Catalunya: Carles Fages de Climent: potica i mtica de l'Empord;
Atlas literari de les terres de Girona. L'Alt Empord;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128956" title="Ludovic Butelle" nonfiltered="2809" processed="2802" dbindex="53033">
Ludovic Butelle s un futbolista francs, nascut el 3 d'abril de 1983 a la ciutat de Reims, en la regi de Champagne-Ardenne. Actualment juga de porter al Lille OSC cedit pel Valncia CF.

Biografia. 
s va formar en els categories inferiors del FC Metz debutant en el primer equip grcies que Jacques Songo'o va ser convocat per a disputar la Copa Africana de Nacions de 2002 i a la lesi del meta suplent Johan Liebus disputant aquesta primera temporada un total de sis partits no deixant la titularitat durant la segent temporada. 

En l'estiu de 2004 va ser traspassat al Valncia CF ja que aquest buscava un porter jove i amb projecci que pogus crixer a l'ombra de Santiago Caizares i Andrs Palop. 

Durant un partit de pretemporada davant en Parma FC va rebre un cop en l'abdomen que li va fer sser intervingut quirrgicament per a extirpar-li la melsa (la mateixa lesi que va sofrir per els mateixes datis el seu company Ral Albiol) el qual li va fer perdre's gran part de la temporada. 

AL final de la mateixa va ser cedit al Hrcules Club de Futbol per a ajudar-li en la consecuci de l'ascens a segona divisi. 

La temporada 2005-2006 va retornar al Valncia CF com tercer porter per darrere de Caizares i Mora. 

Per a la temporada 2007-2008 ha estat cedit al Real Valladolid.

Selecci nacional.
Ha estat internacional amb la selecci francesa sots-21.

 Clubs .
 Football Club Metz - 2001-2004	;
2001-2002 (Primera divisi francesa);
2002-2003 (Segona divisi francesa);
2003-2004 (Primera divisi francesa);
 Valncia CF		;
2004- (Primera divisi espanyola);
 Hrcules Club de Futbol	;
2005 (Segona divisi B, cedit per jugar noms la promoci d ascens a segona divisi);

 Enllaos externs .
 Butelle a www.lfp.es;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128957" title="Mario Ignacio Regueiro" nonfiltered="2810" processed="2803" dbindex="53034">
Mario Ignacio Regueiro Pintos, ms conegut com a Mario Regueiro, s un futbolista uruguai, nascut el 9 de setembre de 1978 al barri de Villa del Cerro a Montevideo. Juga de centrecampista per la banda esquerra. El seu actual equip s l'AS Aris.

Ttols.
 Medalla de plata en el Mundial Juvenil de 1997.
2 lligues d Uruguai - Nacional Montevideo   1998 i 2000;

Enllaos externs.
 Regueiro a www.lfp.es ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128959" title="Batalla de Covadonga" nonfiltered="2811" processed="2804" dbindex="53036">


La batalla de Covadonga, tot i no tenir cap transcendncia militar, es considera l'inici de l'anomenada Reconquesta.

Antecedents.
Desprs de la batalla de Guadalete, l'any 711, Pelai, fill d'un duc tamb visigot anomenat Fvila i nt del rei Recesvint es va refugiar a Toledo, i a la caiguda de la ciutat el 714, mentre uns altres escapaven a terra franca, ell va tornar a la seva terra natal, Astries, suposadament custodiant el tresor del rei visigot. 

Les primeres incursions rabs a Astries van ser les de Mussa ibn Nussayr el 716, que va prendre les ciutats de Lucus Asturum (Lugo de Llanera) i Gijn, on va deixar a crrec al governador Munuza. Les famlies dominants de la resta de ciutats asturianes van capitular i probablement tamb la famlia de Pelai.

El 718 va tenir lloc una primera revolta encapalada per Pelai que va fracassar. La causa en va ser que Munuza s'havia casat per la fora amb la seva germana Adosinda. Pelai fou detingut i enviat a Crdova. No obstant aix, va aconseguir escapar i tornar a Astries on va encapalar una segona revolta i es va refugiar a les muntanyes.

La batalla de Covadonga.
Munuza va enviar al general Al Qama a sotmetre als revoltats. Aquest va entrar pel port de Tarna, va remuntar el riu Naln i va arribar a Lucus Asturum. Des d'all va anar a la vall de Cangas, on estaven els cristians i el 722, va tenir lloc la batalla de Covadonga, on fou derrotat i mort per Pelai.

Els cronistes musulmans posteriors, en canvi, afirmen que fou Pelai el derrotat a Covadonga, restant amb solament 300 dels seus homes, als quals es van anomenar despectivament "ases salvatges", i que es van refugiar en les coves d'una muntanya juntament amb 10 dones, sense representar per aix cap perill per al mandat islmic sobre la zona.

Crniques segons els musmulmans

Reb, efectivament (el val Anbasa), el govern d'Espanya. I es va ensenyorir de Galcia, laba i Pamplona, sense que rests a Galcia cap alqueria sense conquerir, si se n'exceptua la serra, on havia cercat refugi amb 300 homes un rei anomenat Belai(Pelagi), a qui els musulmans no van deixar de combatre i d'assetjar fins al punt que molts van morir de fam fins quedar reduts a 30 homes. Era difcil per als musulmans arribar fins ells, i els van deixar estar dient: "Trenta homes, quina importncia tenen?"

Crnica musulmana. Segle XI

Crniques segons els cristians

I aleshores, aquest Alqma ordena que comenci el combat. Per en aix no hi van mancar les grandeses del Senyor, perqu quan les pedres havien sortit de les catapultes i arribaven a l'esglsia de Santa Maria, que s dins, a la cova, tornaven a caure damunt dels qui les llanaven i feien gran mortaldat entre els musulmans. I fou aix on Alqama va ser mort. I al mateix lloc hi van morir 124.000 musulmans i 63.000 dels que n'havien quedat van pujar al cim del mont Auseva, i per la part d'Amuesa, van baixar a Libana.

Quan marxaven seguint la carena de la muntanya que hi ha damunt la riba del riu Deva s'esdevingu, per sentncia de Du, que aquesta muntanya, remoguda des dels fonaments, va llanar al riu els 63000 homes, i all els sepult.

Crnica cristiana d'Alfons III. Segle IX

Conseqncies.
Amb la derrota, Munuza va abandonar Gijn i va intentar sortir d'Astries, sent derrotat a Olales. Amb aquesta fugida Pelai va poder entrar a Gijn sense esfor. Pelai I, que mai es va proclamar rei, va establir el seu govern a Cangas de Ons.

La revolta de Pelai de l'any 722 mai hauria triomfat sola, ja que l'exercit rab era molt mes poders, per desprs de rebre les notcies de Covadonga, Pere de Cantbria es va unir a la lluita amb totes les forces del seu ducat. Tamb molts nobles visigots i poblaci cristiana de la Hispnia sotmesa van emigrar al nord per a unir-se a la revoluci de Pelai.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128961" title="Heptgon" nonfiltered="2812" processed="2805" dbindex="53037">
En geometria, un heptgon s un polgon amb set costats i set angles. En un heptgon regular, tots els costats i angles del qual sn iguals, els costats s'uneixen formant un angle d'aproximadament 128 36'. L'etimologia del nom prov del grec hepta- (set) i gonia (angles).

L'rea d'un heptgon regular de costat a seria:


s el polgon regular ms petit que no es pot construr amb regla i comps. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128962" title="Hugo Miguel Ferreira Gomes Viana" nonfiltered="2813" processed="2806" dbindex="53038">
Hugo Miguel Ferreira Gomes Viana, conegut com Hugo Viana, s un futbolista portugus nascut a Barcelos (Portugal) el 15 de gener de 1983). Juga de centrecampista defensiu. El seu actual club s el Valncia CF. Ha participat als mundials de Corea i Jap 2002 i Alemanya 2006.

Enllaos externs.
 Hugo Viana en www.lfp.es ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128963" title="Associaci de mestres Rosa Sensat" nonfiltered="2814" processed="2807" dbindex="53039">
L'Associaci de Mestres Rosa Sensat s una associaci catalana de mestres i educadors que malden per la qualitat de l'ensenyament i de l'educaci en general. s una associaci de base, no lucrativa i no governamental.

Va nixer l'any 1965 com a Escola de Mestres Rosa Sensat, per no fou fins l'any 1980 que s'organitz sota la denominaci actual, impulsada per Marta Mata.

T ofertes de formaci per als mestres (sn especialment famoses les escoles d'estiu), acull diversos grups de treball, organitza jornades i debats, i t dues publicacions de reconegut prestigi: Perspectiva Escolar i Infncia. s el moviment de renovaci pedaggica de la ciutat de Barcelona i com a tal, treballa en la xarxa estatal dels MRP. 

Histria.
L any 1965, de manera clandestina, s inici a Barcelona l Escola de Mestres Rosa Sensat, escola pensada per ensenyar a altres mestres ms joves ja en exercici que volguessin millorar el seu treball, reflexionant conjuntament sobre ell. Els responsables de la iniciativa sn Marta Mata amb altres mestres de diverses escoles, mestres amb uns deu anys d experincia renovadora en petites escoles que anaven contracorrent, i amb el suport d alguns dels pares d alumnes i altres persones interessades. Tot aix, amb l ajuda dels qui ja tenien ms experincia, entre ells alguns dels mestres que havien creat i participat del moviment pedaggic d abans de la guerra civil espanyola: A. Ferrer, A. Gal, A. Martorell i P. Vila.

 Paper en el panorama educatiu .
La histria de l educaci a Catalunya reconeix la transcendncia que va tenir la fundaci d'aquesta instituci. Rosa Sensat, com es coneix de manera colloquial, va iniciar una acci decidida de formaci del professorat amb el convenciment que la formaci dels mestres era el tema clau per propiciar un canvi en profunditat. Per tamb cal destacar l'inters per la recuperaci de la memria histrica desprs dels trasbals de la guerra i la post-guerra, la dignificaci de la professi dels mestres, la defensa de l escola pblica, democrtica i catalana i, en una altra dimensi, la poltica educativa.

El model a seguir va ser l'existent a Catalunya durant el primer ter del segle XX: l escola d estiu. En aquella poca l'escola d'estiu havia sigut l instrument ms efica per a la renovaci de l escola catalana en general i la dignificaci de l escola pblica, com a punta de llana d aquesta renovaci. El 1965, des de l oposici i la clandestinitat, primer de tot va ser una via de presa de conscincia de la situaci, de les possibilitats existents i dels lmits interns i externs, tot enfocat cal a la millora de l escola.

L Escola de Mestres Rosa Sensat es va proposar dignificar una professi que demana una mplia i profunda preparaci. Va ser un moment histric molt transcendent per l educaci, per a Catalunya i per a l estat espanyol. La suplncia de Rosa Sensat en la formaci del professorat es va exercir tamb en la formaci de formadors. La instituci va promocionar i ajudar aquelles persones que destacaven per la qualitat de la seva prctica o per l inters de les seves reflexions; els va reunir en seminaris, i els va donar la responsabilitat d alguns temes que desprs es concretaven en cursos i materials didctics.

La tasca de formaci de formadors per atendre les necessitats en tots els camps de l educaci es demostra en el fet que el noranta per cent dels participants a la primera escola d estiu van ser aviat professors o van acceptar tasques de coordinaci i d organitzaci. Aquesta poltica de formaci va fer que en sortissin moltes persones preparades per poder gestionar i dirigir noves escoles i per fer tasques de gesti i ocupar llocs de responsabilitat en temps de la transici i, desprs, en temps de democrcia.

Cal destacar el carcter de la formaci que s'impartia. No es basava tant en la relaci professor-alumne, com en la invitaci a un treball conjunt de renovaci. L escola d estiu i el nucli dels cursos d hivern permeteren la proliferaci d escoles ben diverses i en barris i poblacions ben diverses, autocoordinant-se i dotant-se d uns principis de canvi i de continutat, en el l'antic corrent de l escola nova o activa, de la valoraci del grup-classe, de l equip de mestres, de la importncia de la collaboraci efectiva entre pares i escola.

 Els Cursos de Tarda .
L octubre del 1965, amb l ambici de recuperar el que s havia perdut, l'Escola de Mestres Rosa Sensat es propos fer, en els nou mesos escolars, el Cursos de tarda. Aquesta formaci era equivalent a la dels tres cursos dels Estudis Normals de la Mancomunitat de Catalunya.

El pla d'estudis es fonamentava en l estreta relaci entre teoria i prctica, i en la reflexi sobre la prctica escolar feta a l aula. L objectiu d aquesta anlisi era fer aflorar les aportacions dels mateixos mestres com a professionals reflexius i crtics per tal d ajustar la seva prctica, completar-la, corregir-la o canviar-la per convicci i amb coneixement de causa. 

Ms endavant, quan es va aconseguir una escola de mestres renovada ja ubicada en una universitat pblica (Escola de Mestres Sant Cugat) es van tancar els cursos de tarda i es concentr la tasca formadora al voltant de cursos i de les escoles d'estiu.

 Les Escoles d'Estiu .
El primer curs de Rosa Sensat va fer possible la recuperaci de l escola d estiu (juliol del 1966) i durant quinze dies es reprodu el model de les escoles d estiu de la Mancomunitat dels anys 1914-1923 que duraven un mes. Aquesta primera escola d'estiu pos en contacte a molts mestres de Catalunya, Valncia i Balears. 

De Rosa Sensat van prendre model els nous moviments de renovaci pedaggica comarcals i en Rosa Sensat es van inspirar molts moviments de renovaci d arreu de l estat. Entre 1966 i 1975 proliferaren Escuelas de Verano, Escolas de Vero, Udaldi Eskolak, Escueles de Branu; i altres escoles d estiu. Tot aix va servir per descobrir i connectar entre s, a ms de molts mestres dispersos, els primers grups renovadors com el Grup de Mestres Valencians, el moviment de la ikastola al Pas Basc, l organitzaci de mestres Accin Educativa i algunes escoles de Madrid com el Colegio Estudio, o la primera escola gallega, Rosala de Castro. 

Parlar d escoles d estiu no s parlar de cap superestructura, sin d un conjunt de grups de treball que aportaven la seva experincia renovadora de maneres molt diverses: seminaris, cursets, ponncies, taules rodones, etc. Senzillament una trobada entre mestres i concepcions i prctiques pedaggiques diferents. I es tractaven temes com el valor educatiu de la llengua viva, l activitat en l escola, l expressi com a mitj d educaci, la importncia dels ms petits, la matemtica nova, el folklore i la llengua escrites, el treball en equip, la gramtica estructural i la generativa, la sociologia, la biblioteca escolar, etc. 

En un altre mbit d'actuacions, l any 1974, el collectiu de Rosa Sensat impuls la creaci de la revista Perspectiva escolar  una revista de prestigi que encara es continua publicant en l'actualitat.

 Redefici del futur de l'escola (1975) .
El 1975 la informaci de l escola d estiu es donava a doble pgina en la premsa. S'intua el final de la dictadura i, per aquest motiu, l'estiu del 1975 va estar ple de l esperana d un canvi que ja no podia trigar a arribar. El collectiu d'educadors que es reuniren en diferents poblacions aquell estiu, discutint la seva visi de l escola pblica i propugnant alternatives per recuperar-la, intentaven recuperar i definir la futura poltica educativa. Era necessari definir la nova escola en el marc d aquest canvi. 

En aquesta 10a escola d estiu es realitz la declaraci Per una Nova Escola Pblica. Amb aquests i altres documents posteriors acaba una etapa i en comena una altra d implantaci de l escola pblica. La restauraci de la democrcia i la normalitzaci de molts aspectes de la societat catalana i espanyola marcarien positivament el panorama educatiu en general, i el de Rosa Sensat en concret. 

Com digu Marta Mata (1999): 
"Es van buscar models de formaci de mestres a Frana, de segona llengua a Anglaterra, model d escola bressol a Hongria; es van buscar contactes amb els deixebles de Piaget a Frana i Sussa, amb els professors exiliats de Xile, amb els ajuntaments rogencs a Itlia; i tamb a la URSS, la Xina, Cuba, i als Estats Units, seguint les petjades de Dewey a Chicago i Nova York. Tot all no podia quedar en un moviment de mestres, en una suma d escoles. Perqu aquell moviment tenia un objectiu implcit de recuperar no sols la qualitat pedaggica, sin l entitat del sistema educatiu per al pas, d aconseguir l escola pblica catalana, com s havia fet amb el seu model el primer ter de segle".

Referncies.


 Bibliografia .
 BENEJAM, P. (1999):  Presentaci de Marta Mata . A Doctor Honoris Causa Marta Mata. Bellaterra. Servei de Publicacions de la UAB.
 MATA, M. (1997): La educacin pblica. Barcelona: Destino. ;
 MATA, M. (1999): Doctor Honoris Causa Marta Mata. Bellaterra. Servei de Publicacions de la UAB. ;

 Enllaos externs .
 Associaci de Mestres Rosa Sensat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128964" title="Rosa Sensat (desambiguaci)" nonfiltered="2815" processed="2808" dbindex="53040">


Biografia: Rosa Sensat i Vila;
Educaci:
Associaci de Mestres Rosa Sensat;
Escola de Mestres Rosa Sensat;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128965" title="Alacant Club de Futbol" nonfiltered="2816" processed="2809" dbindex="53041">

Alacant Club de Futbol s un club de futbol de la ciutat d Alacant (Pas Valenci). Va ser fundat l any 1918 i actualment juga a Segona divisi espanyola.

 Histria.

La major part de la histria de l'Alacant ha transcorregut en Tercera divisi espanyola. No obstant aix el club, en els seus vuitanta anys d'histria, sap tamb el que significa jugar en la Segona divisi espanyola. El seu debut en aquesta categoria es va produir en la temporada 1939/40, la qual va seguir a la Guerra Civil. Aquesta temporada va ser certament estranya, ja que la Segona divisi va estar formada per nombrosos grups en els quals van ser assignats equips segons criteris no estrictament esportius, sin poblacionals i de representativitat. 

L'Alacant va ser un d'aquests equips triats per a la categoria i encara que la seva actuaci va ser notable (va quedar tercer del seu grup), una nova reestructuraci de la divisi per a la segent temporada va manar a l'equip a Tercera divisi espanyola. La temporada 1941-42 es produ un fet curis. L'Hrcules CF adopt el nom Alacant CD i l'Alacant s'anomen Lucentum CF. En finalitzar la temporada retornaren als seus noms originals. L'Alacant va assolir el retorn a la Segona divisi en la dcada del 1950 i ms concretament en 1951. No va assolir mantenir la categoria i va haver d'esperar uns anys, fins a la temporada 1955/56, per a ascendir de nou a la categoria de plata.

L'equip blau es va mantenir un bienni en la categoria per a descendir en 1958 de forma definitiva a Tercera divisi espanyola. Durant aquestes tres temporades va compartir categoria amb els seus vens i rivals de l'Hrcules Club de Futbol. Desprs de llargs anys vagant per les categories inferiors, l'equip, de la m d'Antonio Solana, aconsegueix l'ascens a 3a divisi. 

Desprs d'un intent fallit, aconsegueix l'ascens a Segona divisi B en 2001. El club duu cinc temporades assentat en aquesta categoria, havent fregat en diverses ocasions els play-offs d'ascens, encara que sense haver-lo assolit encara. s ressenyable tamb l'actuaci de l'Alacant en la Copa del Rei de la temporada 2002/03, quan va assolir eliminar a dos equips de la Primera divisi espanyola, el Espanyol de Barcelona i Valncia Club de Futbol. 

Actualment milita en el grup III de la Segona divisi B espanyola. En la temporada de 2004/2005 va aconseguir classificar-se per a la promoci d'ascens a Segona divisi A, per va quedar apeat pel modest Lorca. La temporada 2005/06 va disputar de nou la promoci a Segona A. En la primera eliminatria va deixar fora a l'guilas CF amb un resultat de 2-1 i 0-0. Finalment, en la segona eliminatria va caure davant la SD Ponferradina per 1-1 i 0-1. En la temporada 2006/2007, l'Alacant va comenar amb mal peu, posant-se en la 20a posici, encara que va acabar la lliga en 1a posici. Faltant una jornada per a la finalitzaci de la lliga regular, l'Alacant es va classificar per a disputar el play-of d'ascens. 

Altra oportunitat per a aconseguir l'ascens a Segona A 50 anys desprs. En la mateixa va solucionar la primera eliminatria aturant al Real Unin Club de Irun, remuntant en la prorroga de la volta el resultat (1-0) obtingut en el "Stadium Gal" d'Irun per 2-0, amb 12.000 espectadors en la graderia. Aix, va quedar classificat per a disputar la 2 eliminatria del play-of d'ascens contra el Racing de Ferrol, que va perdre 2-0 en l'anada, i no va poder remuntar en la volta (1-0).
Per a la quarta va la venuda i l'Alacant aconsegu l'esperant ascens en Ponferrada davant la SD Ponferradina, tot i perdre per 1-0, ja que l'Alacant guany 2-0 al partit d'anada al Jos Rico Prez.

 Plantilla 2008-09 .

Dades actualitzades segons el web de la LFP






























Estadstiques.
4 temporada en segona divisi;
5 temporades en segona B;
44 temporades en tercera divisi;

ltimes temporades.
2000/2001: Tercera 1r;
2001/2002: segona B 6;
2002/2003: segona B 5;
2003/2004: segona B 6;
2004/2005: segona B 1r;
2005/2006: segona B 3r;
2006/2007: segona B 1r;
2007/2008: segona B 2n;

 Presidents .
1918 - Joaqun Olcina ;
1923 - Toms Joaqun Terol ;
1929 - Jos Lacrcel Garca, Luis Such Jimnez i Francisco Menacho ;
1930 - Jernimo Martn Hidalgo i Vicente Duart Soler ;
1946 - Alfonso de Miguel Balanzat ;
1947 - Enrique Toln de Gal ;
1955 - Amaro Gonzlez Corts ;
1959 - Vicente Peral Segu ;
1961 - Ramn Beltrn Limiana ;
1969 - Vctor Chacn Fernndez ;
1970 - Antonio Martnez Serrano ;
1973 - Santiago Baos Torres ;
1974 - Antonio Martnez Serrano ;
1975 - Antonio Luis Snchez Llanos ;
1977 - Jaime Bagur Esteve ;
1979 - Enrique Pic Llorens ;
1981 - Antonio Zamora Zaragoza ;
1985 - Domingo Canales Lpez ;
1988 - Andrs Ariza Goslvez ;
1990 - Jacinto Ros Espuch ;
1992 - Enrique Vidal Pastor ;
1995 - Miguel Barcel Prez ;
1997 - Pedro J. Boj Quereda ;
1999 - Antonio Solana Ynez ;
2006 - Juan Antonio Iniesta;

Referncies.


 Enllaos externs.
 Pgina oficial de l Alacant CF;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128967" title="Diccionari Bsic Catal-Alemany / Alemany-Catal" nonfiltered="2817" processed="2810" dbindex="53042">
El Diccionari Bsic Catal-Alemany / Alemany-Catal s un diccionari bilinge de butxaca per a estudiants catalanoparlants d'alemany, publicat per l'Enciclopdia Catalana, SA. En el desenvolupament va ser dirigit per Montserrat Torras i Conangla, la primera edici va ser el mar del 1998, a la quarta impressi el juny del 2003 va ser actualitzat i la cinquena edici va ser el febrer del 2006.

 Caracterstiques .
25.000 entrades amb exemples d's i frases fetes;
40.000 accepcions;
Pronncia figurada de les veus alemanyes i catalanes;
500 noms de lloc i de persona;

 Enllaos externs .
Lloc web de l'Enciclopdia Catalana



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128968" title="Aeroport Internacional Mano Dayak" nonfiltered="2818" processed="2811" dbindex="53043">

 

 
 
 

L'Aeroport Internacional Mano Dayak  s un aeroport d'Agadez al Nger. T vols a l'Alger, Niamey i Pars.

Lnies aries.

 Air Niger (Niamey);

=Enllaos externs=
Aeroport d'Agadez ;
;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128969" title="Diccionari Mitj Castell-Catal i Catal-Castell" nonfiltered="2819" processed="2812" dbindex="53044">
El Diccionari Mitj Castell-Catal i Catal-Castell s un diccionari bilinge per a estudiants catalanoparlants de castell, creat per Santiago Albert i publicat per Albert Editor. La primera edici va sortir l'octubre de 1974.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128970" title="Fiat 600" nonfiltered="2820" processed="2813" dbindex="53045">

El Fiat 600 s un cotxe produt per la marca italiana FIAT des del 1955 fins al 1969, i s considerat la icona del boom econmic itali.
Va ser el primer model de la marca amb motor posterior, en un projecte dirigit per Dante Giacosa, enginyer emblemtic de la casa, aprofitant la base motorstica d'un altre model popular: el Topolino.

La quantitat fabricada va assolir el nmero de 2.604.000 unitats, a la planta torinesa de Mirafiori, una quantitat extraordinria per a l'poca. A ms de les unitats fabricades a Itlia, tamb va ser produt a d'altres pasos, normalment sota llicncia.

La ms important d'aquestes llicncies va ser la de SEAT, que a la seva fbrica de la Zona Franca a Barcelona, va fabricar-ne 797.319 unitats, la majoria venuts a Espanya, per amb exportacions a Finlndia, Polnia, Argentina i Mxic.

Tamb va ser fabricat a la antiga Iugoslvia, sota la marca Zastava, a la factoria de Kragujevac, a Srbia, fins el 1985. A la URSS un vehicle similar va ser fabricat amb el nom de Zaporozhets ZAZ-965, des del 1960 fins al 1963.

A l'Argentina als anys 60, 70 i 80, era un cotxe molt popular, sent anomenat Fitito, diminutiu de Fiat. Fabricat per l'empresa Fiat Concord, S.A. va iniciar la producci d'aquest model l'any 1962, aturant-se la producci el 1981, bastant ms tard que a Itlia o Espanya.

Igualment diversos derivats del 600 van arribar al mercat, el ms conegut s el Fiat 600 Multipla, monovolum amb 3 files de seients i apte per a 6 places. Es fabric, per la prpia Fiat, un model descapotable amb sostre de lona, per mantenint l'estructura de la carrosseria. Tamb va existir el model jardinera, que sota el nom de "Jolly", transformava el carrosser Ghia.

Les adaptacions esportives tamb es van fer populars, especialment les de la casa Abarth, que a ms de comercialitzar transformacions ms potents, aconseguiren un ample palmars a les competicions de l'poca.

Les caracterstiques tcniques poden ser consultades amb detall a l'article Seat 600, ja que les cotes, i la seva evoluci, van ser paralleles.

Igualment que el Seat 600 a Espanya, el Fiat 600 representa a Itlia un bon exponent del miracle econmic que arriba a la Itlia septentrional des del 1958 fins el 1963, popularitzant-se a la mateixa hora que d'altres smbols de l'estat del benestar com el televisor i el frigorfic.

 Enllaos externs .

Pgina de Fiat Espanya;
Pgina de Fiat Italia;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128971" title="Coelophysis" nonfiltered="2821" processed="2814" dbindex="53046">

Coelophysis s un gnere de dinosaure terpode de petita grandria. El crani s allargat i baix, de construcci lleugera, amb una gran fenestra anterobital i una zona sense dents en el contacte premaxilo-maxilar. El coll era llarg i flexible, amb unes costelles cervicals allargades. La cua tamb era molt llarga, constituint ms de la meitat de la longitud total. Els braos sn llargs (a diferncia dels quals presenten els ceratosaures de gran grandria) i tenen, com s habitual en Ceratosauria, quatre dits amb noms tres urpes. Els ossos sn molt pneumtics (buits) com passa en les aus actuals. S'han trobat dos morfotips diferents de Coelophysis: una forma grcil i un altre robusta, que sn interpretades com representants dels dos sexes. 

Als anys 40 es van recollir centenars d'exemplars de Coelophysis en el jaciment del Ghost Ranch (Nou Mxic). S'ha interpretat la concentraci d'exemplars en aquest jaciment com el resultat d'una catstrofe natural (probablement una inundaci) que va acumular als membres d'una o diverses rajades. En el jaciment estan representats exemplars de totes les edats excepte nounats. Altre element sorprenent en el jaciment consisteix en la troballa de restes d'individus de petita grandria dintre de la caixa torcica d'un individu adult. Aquesta circumstncia, que s'interpret com una evidncia de canibalisme, fou desestimada l'any 2006. Es tracta, en realitat, de dos esquelets superposats.

 Enllaos externs .
 Web de Dinosauriomania;
 Altres dades d'aquest dinosaure;
 Coelophysis;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128972" title="Diccionari MAPFRE-INSETEC de Castell-Catal / Catal-Castell" nonfiltered="2822" processed="2815" dbindex="53047">
El Diccionari MAPFRE-INSETEC de Castell-Catal / Catal-Castell s un diccionari interactiu (per CD-ROM des de l'ordinador) bilinge per a estudiants catalanoparlants de castell, i a la inversa, creat per INSETEC i Mapfre amb la collaboraci del Departament de Cultura i Direcci General de Poltica Lingstica de la Generalitat de Catalunya. Aquest diccionari compta amb la reproducci de veu de totes les paraules d'ambdues llenges.

 Caracterstiques .
Ms de 40.000 entrades amb ms de 90.000 significats diferents;
Tots els termes escrits i vocalitzats en les dos llenges;
Entorn de Windows de 3.X/95/NT 4.0;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128974" title="Jules Hardouin-Mansart" nonfiltered="2823" processed="2816" dbindex="53048">

Jules Hardouin-Mansart (Pars, 16 d'abril del 1646 - Mary-le-Roi, Frana, 11 de maig del 1708) fou un arquitecte francs, un dels ms importants del segle XVII europeu, considerat la culminaci del Barroc a Frana, estil que va servir per engrandir el nom de Llus XIV.

Nascut com Jules Hardouin, es va formar amb el seu oncle-avi Franois Mansart, reconegut arquitecte iniciador de la tradici clssica en la arquitectura francesa, de qui heretaria el seu recull de plnols i dibuixos, aix com el seu cognom. Tamb se formaria amb Libral Bruant, que aleshores era l'arquitecte en cap de l'Htel des Invalides, l'hospital de veterans de guerra de Pars. Desprs de dissenyar els plnols del castell de Clagny, per Madame de Montespan, es va guanyar l'afecte de Llus XIV. 

La seva posici important en una Frana que era la naci ms important d'Europa, li va permetre crear els monuments ms significatius del seu perode, i marcar la tendncia que adquiriria l'arquitectura tardobarroca francesa. L'arquitectura francesa va estendre la seva influncia per tota Europa, arribant fins a Sant Petersburg i, fins i tot a Constantinoble. Tamb cal remarcar, no obstant aix, que s'especula que degut a la seva important posici burocrtica, es pensa que realment era bastant poc responsable dels projectes que es construen amb el seu nom, crtiques que infravaloren la disciplina de control dins d'un estudi d'arquitectura de cort clssica.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128976" title="Rosa Sensat i Vila" nonfiltered="2824" processed="2817" dbindex="53049">

Rosa Sensat i Vila (El Masnou, 1873 - Barcelona, 1961) va ser una mestra que contribu al desenvolupament de l'escola pblica catalana durant el primer ter del segle XX.

 Biografia .

Va estudiar magisteri a Barcelona i a la Escuela Central de Magisterio de Madrid. La seva inquietud per aprendre la va portar a estudiar posteriorment a l'Institut Rousseau de Ginebra i a conixer d'a prop les noves propostes pedaggiques en diverses escoles europees.

Al 1900 va guanyar les oposicions de Labors i la van destinar a Alacant. Es cas al 1903 amb David Ferrer amb qui s'installa definitivament a Barcelona. El 1904 va nixer la seva filla ngels.

Desenvolup una gran tasca divulgadora dels nous corrents educatius i la seva gran capacitat organitzadora la van portar a ser la primera directora de l'Escola del Bosc, a la secci de nenes, crrec que ocup entre 1914 i 1930. Posteriorment, des de 1930 fins al 1939, va ser-ho del Grup Escolar Mil i Fontanals del Patronat Escolar. Trasbalsada pel desenvolupament de la guerra i l'arribada del franquisme, la van jubilar al 1939.

Al 1921 va rebre l'encrrec de dissenyar el pla d'estudis de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i estableix un programa fora ampli per les dones obreres i les de classe mitjana. La seva activitat es concret tamb en diversos cursos i conferncies als estudis normals de la Mancomunitat, a les escoles d'estiu i al mateix Institut de la Dona. Particip en importants congressos com el I Congrs Nacional d'Ensenyament Primari a Barcelona (1909), el III Congrs Internacional d'Enseignement Menager, a Pars (1922), i al Congrs des coles Nouvelles, a Nia (1932).

El reconeixement a la seva tasca port a un collectiu de mestres a fundar el 1965 l'Escola de Mestres Rosa Sensat.

 Publicacions .
T algunes publicacions relacionades amb l'ensenyament domstic:
 Rapport present au III Congrs International d'Enseignement Menager (1922);
 Les cincies en la vida de la llar (1923);
 Cmo se ensea la economa domstica (1927);
 Hacia la nueva escuela (1934). ;

 Bibliografia .
 Rosa Sensat: Vers l'escola nova, Eumo Editorial.
 Josep Gonzlez-Agpito: Rosa Sensat i Vil. Fer de la vida escola, Rosa Sensat - Edicions 62.
 La mestra, Rosa Sensat(vdeo), Ajuntament del Masnou - Generalitat de Catalunya - C.R.P Maresme III - Associaci de Mestres Rosa Sensat.

 Enllaos externs .
Breu biografia de Rosa Sensat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128977" title="Uni Africana" nonfiltered="2825" processed="2818" dbindex="53050">


La Uni Africana (UA) s una organitzaci composta per cinquanta-tres estats africans. Va ser establerta el 2001 com a successora amalgamada de la Comunitat Econmica Africana (CEA) i la Organitzaci per a la Unitat Africana (OUA). Eventualment la UA anima a tenir una sola moneda i unes niques forces armades integrades, aix com d'altres institucions d'estat incloent-hi un cabinet per al cap de la UA. Els propsits de la uni s ajudar a assegurar la democrcia, els drets humans i una economia sostenible a l'frica, especialment portant la fi dels conflictes africans interns i creant un mercat com efectiu.

 Caracterstiques generals.


La Uni Africana est governada per l'Assemblea de la Uni Africana i el  Parlament Panafric que estan assistits per la Comissi de la Uni Africana que constitueix una de les secretaries del Parlament Panafric. El president actual del Parlament, Gertrude Mongella, s el Cap d'Estat de la Uni Africana. Denis Sassou-Nguesso, president de la Repblica del Congo s el president de l'Assamblea. Alpha Oumar Konare s l'actual president de la Comissi.

La Uni Africana cobreix tot el continent excepte el Marroc el qual es nega a ser-ne membre degut a qu la Uni reconeix la independncia del Shara Occidental com a Repblica Democrtica de Sahrawi Arab. Tanmateix el Marroc t un estatus oficial amb la Uni i es beneficia dels serveis disponibles a tots els estats de la Uni , com el Banc Afric del Desenvolupament. Els delegats del Marroc tamb participen en funcions importants de la Uni, i participa en negociacions per provar de resoldre el conflicte amb el Front Polisario a Tindouf, Algria i parts del Shara Occidental.

La primera intervenci militar de la UA en un estat membre va ser el maig del 2003 desplegant una fora de pau composta de soldats de Sud-frica,  Etipia i Moambic a Burundi per supervisar la posada en prctica de diversos acords. Les tropes de la UA tamb es troben desplegades al Sudan per mantenir la pau pel Conflicte del Darfur. El 1994 l'OAU no va estar atenta a la situaci del pas i noms va donar ajuda humanitria al conflicte.

 Histria de la Uni Africana .
Els fonaments originals de la Uni Africana es varen originar en la Uni d'Estats Africans, una primerenca confederaci que va ser establerta per Kwame Nkrumah a la dcada del 1960, aix com els segents intents d'unir a l'frica, incloent-hi l'Organitzaci per a la Unitat Africana (OUA), que es va establir el 25 de maig del 1963, i la Comunitat Econmica Africana el 1981. Els crtics argumentaren que la OUA en particupar va fer molt poc per protegir els drets i les llibertats dels ciutdans africans dels seus propis lders poltics, arribant a anomenar-la un "Club de Dictadors". 

La idea de crear la UA va reviure a mitjans de la dcada del 1990 com a resultat dels esforos del Front per a la Unificaci Africana. Els caps d'estat i de govern de l'OAU varen signar la Declaraci de Sirte el 9 de setembre del 1999, cridant a l'establiment de la Uni Africana. La declaraci va ser seguida per la cimera de Lom el 2000, quan es va adoptar la Declaraci Constitutiva de la Uni Africana a Lusaka el 2001, quan es va adoptar el pla per a la implementaci de la Uni Africana.

La UA es va posar en marxa a Durban el 9 de juliol del 2002, pel seu primer president sud-afric Thabo Mbeki, en la primera sessi de l'Assemblea de la Uni Africana. La segona sessi de l'Assemblea va ser a Maputo el 2003, i la tercera sessi a Addis Ababa el 6 de juliol del 2004.
La seva Declaraci de Constituci convida i encoratja la plena participaci de la dispora africana, com a una part important part en la construcci de la Uni Africana". El Govern de la Uni Africana ha definit la dispora aficana com la  gent d'origen afric vivint a fora del continent, independentment de la seva nacionalitat i que estan desitjant contribuir en el desenvolupament del continent i la construcci de la Uni Africana". 

Membres.

La Uni Africana t cinquanta-tres membres, abarcant la totalitat de l'frica excepte Mauritnia (susps) i  el Marroc (vegeu ms avall).

 Membres actuals;

 Membres sospesos:  Mauritnia actualment sospesa desprs del cop d'estat.
 Membres anteriors:  el Marroc va abandonar l'organitzaci predecessora el 1984.

Abandonament del Marroc.
L'nic estat afric que no s membre de la Uni Africana s el Marroc que va triar d'abandonar l'antecessor de la UA, La OUA, el 1984 degut a qu els altres estats africans recolzaven els nacionalistes Sahrawis del Front Polisario. Alguns pasos s'han retractat, des d'aleshores, del seu suport a la Repblica Sahrawi.



 Cimeres .



 Organitzaci .
L'actual cap d'estat de la Uni Africana s en Gertrude Mongella el qual tamb s president del parlament pan-afric. El President de la Uni Africana s en Denis Sassou-Nguesso, i el President de la Comissi Africana s l'Alpha Oumar Konar.

La Uni Africana t un nombre d'organitzacions oficials:
 Parlament Panafric (PAP): A d'esdevenir l'organisme legislatiu ms elevat de la Uni Africana. La seu s a Midrand, Sud-frica. El parlament est compost per 265 representants electes d'un total de 53 estats de la UA, i proven de proveir de la participaci popular de la societat civil en els processos de govern democrtic.

 Assemblea de la Uni Africana : Composta pels caps d'estat i de govern dels estats de la Uni, l'Assemblea s actualment el cos superior de govern de la Uni Africana. Gradualment est traslladant alguns dels seus poders de decisi al parlament panafric. Es troben un cop a l'any i realitzen les seves decisions ms concens o per majoria de dos teros. L'actual (a data de 2006) cap de l'assamblea s en Denis Sassou-Nguesso, president del Congo-Brazzaville.

 Comissi Africana : La secretaria del a Uni Africana, composta de deu comissionats i plantilla de suport establerta a Addis Ababa, Etipia. Est dissenyada a imitaci de la Comissi Europea i s per tant responsable de l'administraci i coordinaci de les activitats i cimeres de la Uni.

 Cort de Justcia Africana : Per tractar els abusos de drets humans a l'frica. La cort consistir en onze jutges elegits en assemblea. Kenya i Uganda han expressat el seu inters en hostatjar la cort.

 Consell Executiu: Compost de ministres designats pels governs dels estats membres. Decideix en assumptes com el comer exterior, la seguretat social, menjar, agricultura i comunicacions, s responsable davant l'Assemblea, i prepara material per a l'assemblea per discutir i aprovar. ;

 Comit dels Representants Permanents : Compost de representants permanents elegits pels estats membres, el comit prepara la feina del Consell Executiu. (Equivalent de la Uni Europea: el Comit dels Representants Permanents.

 Consell de la Pau i Seguretat : Proposat a la Cimera de Lusaka del 2001. T 15 membres responsables de monitoritzar i intervenir en conflictes, amb una fora africana a la seva disposici. Un intent d'imitar el Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

 Consell Econmic, Social i Cultural : Un rgan consultiu compost per representants civils i professionals, semblant a l'europeu Consell Econmic i Social.

 Comits Tcnics Especialitzats: Tracten sobre economia rural i matries agrcoles; afers monetaris i de finanament; comer, costums, i matries d'immigraci; indstria, cincia i tecnologia, energia, recursos naturals, i medi ambient; transport, comunicacions, i turisme; salut, feina i afers socials; educaci, cultura, i recursos humans.

 Institucions financeres : Banc Central Afric, Banc d'Inversi Afric, Fons Monetari Afric.

 Assumptes actuals .
La Uni Africana ha de fer front a molts desafiaments, incloent-hi assumptes mdics com combatre la malria i l'epidmia de SIDA/VIH; assumptes poltics com confrontar-se a rgims antidemocrtics i mediar en diverses guerres civils; assumptes econmics com la millora de l'estndard de vida de milions de pobres, la manca d'educaci; aspectes ecolgics com batallar contra les recurrents fams, la desertificaci i la manca de sostenibilitat; aix com aspectes de la llei internacional i l'encara no acabada descolonitzaci del Shara Occidental.

En resposta al Conflicte del Darfur al Sudan, la UA ha enviat 7.000 pacificadors, molts de Rwanda, al Darfur. Una conferncia de donants a Addis Ababa el 2005 va ajudar a obtenir fons per mantenir els pacificadors tot aqueix any i fins el juliol del 2006. Crtics dels pacificadors de la UA, incloent-hi el Dr. Eric Reeves, han dit que aquestes forces sn molt inefectives degut a la manca de fons, personal, i traa. Controlar una rea de la mida de Frana feia molt difcil sostenir una missi efectiva. El juny del 2006, el congrs dels Estats Units varen aprovar 173 milions de dlars per a les forces de la UA. N'hi ha com els de Genocide Intervention Network, que han fet una crida a ua intervenci de les Nacions Unides o l'OTAN per augmentar o substituir els pacificadors. La UA est meditant d'enviar-hi una fora ms potent.

En resposta a la mort de Gnassingb Eyadma, president del Togo, el 5 de febrer del 2005, els lders de la UA varen descriure el nomenament del seu fill Faure Gnassingb coma successor, com a un  cop militar. La constituci del Togo mana al portaveu del parlament de succeir el president en cas de mort d'aquest. Per llei el portaveu del president ha de convocar unes noves eleccions per triar un nou president en els segents seixanta dies. La protesta de la UA va forar a Gnassingb a convocar eleccions. Sota molt fortes crtiques de frau electoral va ser oficialment elegit president el 4 de maig del 2005.

Tamb, el 3 d'agost del 2005 hi va haver un cop d'estat a Mauritnia que va conduir a la Uni Africana a bandejar el pas de la Uni Africana. El Consell Militar que va prendre el control de Mauritnia va prometre de convocar eleccions en dos anys.

Entre els conflictes actuals hi ha el Conflicte de Casamance al Senegal; el Conflicte d'Ituri, una extensi de la Segona Guerra del Congo; la Guerra Civil de la Costa d'Ivori; i la Guerra Civil de Somlia, associada amb la proclamaci d'independncia de Somalilndia. Encara cuegen polticament el Conflicte Txad-Sudan, la Segona Guerra Civil Sudanesa, i el conflicte d'Uganda amb els Senyors de la Resistncia Armada. Zimbabwe tamb est sotms a una crisi poltica.

Tanmateix, l'aspecte ms seris al que s'ha d'enfrontar frica no sn les disputes entre nacions sin la rpida disrsi de la pandmia de la SIDA. L'frica Subsahariana s de lluny l'rea ms afectada en el mn, i la infecci est matant milions de persones anualment. L'epidmia ha afectat ms del 25% de la poblaci del sud d'frica i pasos com Sud-frica, Botswana, Kenya, Nambia i Zimbabwe estan veient reduda l'esperana de vida en diversos anys. Els efectes a Sud-frica que composa el 30% de l'economia amenacen amb impedir perceptiblement el creixement del PIB, i afectar negativament el comer intern i extern del continent.

La controvrsia va aparixer a la cimera del 2006 quan el Sudan va anunciar un candidat com a president de la UA. Cinc estats membres varen amenaar amb amb retirar el suport al candidat sudans degut a les tensions amb el Darfur. Finalment el Sudan va retirar la seva candidatura i en Denis Sassou-Nguesso de la Repblica del Congo va ser elegit per un mandat d'un any.

 Economia .


 Llenges .

La Uni Africana promou l's de les llenges africanes quan sigui possible en la seva feina. Les seves altres llenges de treball sn l'rab, l'angls, el francs, i el portugus, tot i que moltes altres llenges sn emprades oficialment per alguns estats membres (p.ex. el castell s cooficial amb el francs a Guinea Equatorial.) Protocols suplementaris de la Uni han fet del suahili una llengua oficial. Fundada el 2001, l'Acadmia Africana de les Llenges promou l's de la perpetuaci de les llenges africanes entre els africans.

 Geografia .


 Relacions estrangeres .


Smbols.
La Uni Africana s'ha provet dels seus propis smbols comparables als d'un estat, com sn la bandera, l'emblema i l'himne (Let Us All Unite and Celebrate Together).

 Referncies .


 The New African Initiative and the African Union: A Preliminary Assessment and Documentation by Henning Melber, Publisher: Nordiska Afrikainstitutet, Sweden; ISBN 91-7106-486-9; (October 2002);
 African Economic Community;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128985" title="Renaixement del segle XII" nonfiltered="2826" processed="2819" dbindex="53051">

El Renaixement o revoluci del segle XII s un perode de canvis poltics, socials i econmics i de revitalitzaci intellectual basada en unes profundes arrels cientfiques i filosfiques que Europa va viure durant la baixa edat mitjana. Aquestes transformacions van trencar l'antiga estructura prpia del feudalisme, agrria i rural, en benefici d'un nou ordre basat en la burgesia mercantil, que comand Europa fins al naixement de les monarquies absolutes. Els canvis produts durant el Renaixement del segle XII sn la base del Renaixement itali i de la revoluci cientfica del segle XVII.

La data precisa en qu van comenar els canvis s discutida, ja que alguns historiadors els fan remuntar fins al final del segle X, per en general tots estan d'acord que s al segle XII quan formen una massa crtica i poden canviar la societat europea. Per motius pedaggics es pot situar aquest perode de canvis entre dues fites histriques determinades, com per exemple la Primera Croada (1099) i la batalla de Legnano (1176), moment en qu es van consolidar els comuns al nord d'Itlia, que van configurar un nou agent poltic que disputava l'espai pblic tant als poders universals (pontificat i imperi) com a les monarquies feudals.

Charles H. Haskins va ser el primer historiador que va utilitzar extensament el concepte per referir-se al renaixement que va viure Europa a partir de l'any 1070. L'any 1927, Haskins escrivia:
En molts aspectes, a Europa el segle XII va ser una poca de vida fresca i vigorosa. El moment de les croades, el creixement de les ciutats i dels primers Estats burocrtics d'Occident va veure la culminaci de l'art romnic i el comenament del gtic; l'emergncia de les literatures verncules; la resurrecci dels clssics llatins, la poesia llatina i el dret rom; la recuperaci de la cincia grega, amb les aportacions rabs, i de gran part de la filosofia grega, i l'origen de les primeres universitats europees. El segle XII va deixar la seva firma en una educaci superior, en la filosofia escolstica, els sistemes jurdics europeus, en l'arquitectura i l'escultura, en el teatre litrgic, en la poesia llatina i verncula...

Canvis histrics en l'Europa del segle XII.

Poltica.
Durant aquest perode, a Europa es van desenvolupar dos importants processos poltics: d'una banda, el sistema feudal europeu es va expandir considerablement per terres que fins aleshores no controlava, i de l'altra, va comenar el procs de centralitzaci que va anar transformant lentament les monarquies feudals en monarquies autoritries (al final de l'edat mitjana), i que va acabar originant els estats naci, ja en l'edat moderna.

Expansi de les fronteres del feudalisme europeu.

A la pennsula Ibrica: Durant aquest perode, la crisi i posterior desintegraci del califat de Crdova, l'any 1031, va donar als regnes cristians una gran oportunitat d'atacar els regnes musulmans, dividits en taifes. s el moment en qu es crea la corona d'Arag amb el casament de Ramon Berenguer IV i Peronella i es conquereixen Tortosa (1148) i Lleida (1149), alhora que es continua intervenint en la poltica occitana. A Castella, Alfons VI de Lle i Rodrigo Daz de Vivar, el Cid, van expandir les fronteres del seu regne combatent la invasi almorvit, i Portugal es va declarar independent el 1143 desprs de la signatura del tractat de Zamora.

A Itlia: Durant la segona meitat del segle XI, els invasors normands van arrabassar tot el sud d'Itlia als bizantins, i ja durant la primera meitat del segle XII el rei normand Roger I de Siclia es va transformar en un dels monarques ms poderosos d'Europa. Durant aquest perode el regne de Siclia va ser el ms prsper i desenvolupat del continent grcies a una poltica de tolerncia religiosa que va permetre assimilar les aportacions culturals d'rabs i biantins, pobles ms avanats, tot i que parallelament s'introdua el catolicisme i el poder de l'Esglsia catlica anava en augment.

A les illes Britniques: Els normands tamb van envair Anglaterra l'any 1066. Guillem el Conqueridor va establir les bases del poder angls, que els seus successors van aprofitar per emprendre noves expedicions contra Irlanda i Esccia.

A Escandinvia: El producte del pillatge i dels saquejos dels vquings va portar a la introducci de l'economia occidental al mar Bltic. El prncep alemany Enric el Lle, vassall de Frederic Barba-roja, va conquerir als wends el territori entre Brandenburg i el riu Oder; va fundar Berln, entre altres ciutats, i va obrir cam a nous senyors feudals.

A l'Europa oriental: Al segle X es va crear el regne de Polnia, que en les centries segents va comenar una dura pressi militar cap a l'est, que era terra de ning i estava ocupada per tribus d'altres pobles, com per exemple Litunia. L'acci combinada dels polonesos i dels cavallers teutnics va aconseguir conquistar tots els territoris entre Occident i els regnes russos, en particular Novgorod i Moscvia. ;

Al Prxim Orient: L'any 1100, la Primera Croada va aconseguir conquerir Jerusalem, i es van fundar una sria de regnes cristians per Terra Santa. Aquests regnes van sobreviure amb grans dificultats, dividits per les seves picabaralles domstiques, fins que la irrupci de Salad, al final del segle XII, va acabar esborrant-ne prcticament tots els rastres. Van quedar algunes fortaleses cristianes que no caurien fins al final del segle XIII, per el domini cristi es pot donar per acabat desprs del pacte entre Ricard Cor de Lle i Salad i de la fracassada Tercera Croada.

Consolidaci dels regnes.

Regnes hispnics: Arran de la Reconquesta, el poder dels regnes peninsulars va anar creixent, particularment en els casos de la Corona d'Arag i de Castella, que aconsegueixen les conquestes s importants.

Anglaterra: Guillem el Conqueridor va comenar una certa tasca de centralitzaci administrativa, per tot i aix els seus successors es van haver d'enfrontar a una turbulenta noblesa feudal, cosa que fins i tot va desembocar en diverses guerres civils. El rei Enric II d'Anglaterra va introduir una srie d'innovacions administratives que van permetre el desenvolupament de la indstria i el comer i la creaci d'una burgesia mercantil a la ciutat de Londres. Tot i que el seu fill Joan Sense Terra va haver de cedir davant la noblesa i signar la Magna Carta el 1214, de fer el procs de consolidaci de la monarquia per sobre dels nobles ja no tenia remei, i el rgim que es va pactar en aquest document no era sin un delicat sistema d'equilibris entre la monarquia i els barons feudals.

Frana: Al segle XII, els reis francesos manaven poc ms enll de Pars. De fet, en la Primera Croada al rei francs ni tan sols se'l va tenir en compte, i el protagonisme se'l va endur Ramon IV de Tolosa. Els francesos van passar unes dcades molt delicades, ja que el casament entre Enric II d'Anglaterra i Elionor d'Aquitnia va posar en mans del monarca angls un enorme territori, l'imperi Angev, que amenaava d'ofegar la independncia del rei francs. Per amb l'adveniment de Felip August (1180) Frana va comenar un procs imparable de consolidaci interna, alhora que soscavava l'imperi Angev. L'ltima oportunitat anglesa de destruir Frana va desaparixer amb la derrota d'Ot de Brunswick, aliat d'Anglaterra, davant els francesos en la batalla de Bouvines (1214). Al final del regnat de Felip August, el 1223, amb Enric II venut i Occitnia afeblida per la croada albigesa, Frana era una monarquia consolidada i en procs de creixement.

Itlia i Alemanya: En aquests territoris no hi va haver una consolidaci del poder central. Per contra, les destructives guerres entre el Papat i l'Imperi Romanogermnic, en particular les comenades per Frederic Barba-roja i desprs per Frederic II d'Alemanya, van portar la creaci de diversos territoris autnoms: a Itlia, les comunes, i a Alemanya, els principats. En morir Frederic II, el 1250, el Sacre Imperi Romanogermnic era una ombra del que havia estat, i les ciutats i burgs independents havien format tota una constellaci d'estats autnoms per tot el nord d'Itlia, Alemanya, Flandes i les costes de la mar Bltica.

Polnia: El regne polons tamb va experimentar un cert procs de consolidaci interna, tot i que visiblement endarrerit respecte a la resta d'Europa, ja que la noblesa feudal continuava tenint molta fora davant el rei, que encara era un primus inter pares, ms que un autntic monarca en el sentit que estava adquirint aquesta figura en altres indrets d'Europa. ;

Tots aquests canvis poltics (centralitzaci del pder monrquic i expansi geogrfica feudal) estan relacionats amb l'aliana que els reis van establir amb la incipient burgesia urbana, en la qual van trobar un gran aliat que podien utilitzar contra la noblesa terratinent. Aquesta aliana els va permetre reunir els recursos necessaris per crear un sistema fiscal modern, base de la consolidaci del seu poder per sobre dels senyors feudals, visiblement ms febles.

Economia i societat.

Tots aquests canvis poltics van ser alhora causa i conseqncia, per obra d'un procs de retroalimentaci, d'una srie de canvis econmics i socials. D'una banda, el feudalisme havia proporcionat estabilitat social a Europa, alliberant-la de les destructores invasions de vkings, magiars i sarrans de segles precedents. De l'altra, des de l'poca carolnigia els mtodes agrcoles havien experimentat una revoluci, amb noves tcniques de ramaderia i conreu. A ms, el feudalisme generava un goteig de persones que no encaixaven dins el sistema, que tant incloa certs subordinats dels senyors feudals com serfs que es volien escapar de la tirania que vivien; alguns d'aquests van fer carrera com a soldats de fortuna a les fronteres de la cristiandat o b van trobar refugi als naixents burgs, dedicant-se a l'intercanvi d'excedents productius derivats de l'agricultura, cosa que va fer nixer les fires i mercats medievals. Aquests nous comerciants, els burgesos, van conformar una nova classe social, activa i emprenedora i en constant conflicte amb el mn feudal, basat en la tradici i la passivitat social. Les ciutats i la burgesia van ser, aix, el motor de qu es van valer els reis per anar-se imposant als seus turbulents senyors feudals.

A banda, la Primera Croada va crear un actiu intercanvi comercial entre Orient i Occident que va ser aprofitat per les ciutats italianes per crear riquesa, aprofitant la seva posici d'intermediries, i que va permetre la puixana dels comuns. Tot i que les croades van acabar en fracs, ciutats com Gnova, Vencia i Pisa, comandades per una poderosa burgesia, les van aprofitar per convertir-se en importants actors poltics. Els contactes amb Orient permetrien, ja al segle XIII, que viatgers europeus com Marco Polo recorressin la ruta de la Seda. Tamb la Corona d'Arag es va beneficiar de l'increment del comer, ja que els mercaders catalans van obrir rutes comercials amb tots els ports coneguts, emparats per la instituci del Consolat de Mar.

La presncia dels diners va trastornar completament el sistema feudal, ja que en moltes regions s'havia retrocedit al vell sistema del bescanvi. Els senyors feudals veien amb desconfiana el risc inherent a l'activitat comercial, i no eren partidaris d'invertir en unes empreses ultramarines que, si b podien donar uns substanciosos beneficis, tamb podien causar prdues ingents. Alguns comerciants van descobrir que podien temptar els senyors feudals deixant-los diners a canvi de pagar amb posterioritat una taxa d'inters, i aix forjar una fortuna que desprs podien invertir en altres negocis; d'aquesta manera naixia l'activitat bancria. Fins i tot hi va haver senyors feudals que van invertir en activitats mercantils de manera solapada a travs d'una nova figura jurdica, la societat comanditria, que separa els participants en una empresa en socis capitalistes (en aquest cas, els senyors feudals) i socis administradors (els burgesos). D'aquesta manera, el comer va comenar a soscavar les bases econmiques de l'ordre feudal. 

Els burgesos, per la seva banda, van tendir a agrupar-se en organitzacions anomenades guildes (com la Lliga Hansetica, al nord d'Europa), gremis, confraries (com la confraria de sabaters) o arts, depenent de la regi europea. Aquestes associacions gremials protegien els seus interessos corporatius dins el burg, i tamb influen en la seva poltica en els afers externs. D'aquesta manera van nixer la diplomcia i la guerra per interessos econmics (en temps feudals, la guerra es feia pel pillatge, per buscar l'expansi territorial, i fins i tot per motius com ara l'esport o el mer idealisme). Amb el pas del temps, a reds d'aquestes associacions que protegien els seus membres va anar naixent un nou estament, el dels treballadors assalariats, font de tensions socials posteriors.   

Els burgesos van portar una nova tica i una nova manera d'entendre la vida i el mn. Per als burgesos, centrats en l'obtenci de diner, el ms important era la vida mundana i els plaers terrenals. En aix s'allunyaven decisivament del mn feudal, que privilegiava la vida espiritual i la visi del cos com a pres de l'nima. Tamb van popularitzar una nova tica del treball, de la legitimitat del lucre i el guany (fins i tot de la usura), i de l'esfor i la iniciativa individual per sobre de l'obedincia i l'adscripci a entitats collectives.

Cincia.





A l'alta edat mitjana l'ensenyament filosfic i cientfic es basava en les poques cpies i comentaris de textos grecs antics que s'havien conservat a l'Europa occidental desprs del collapse de l'imperi Rom d'Occident. La major part d'Europa havia perdut el contacte amb el coneixement del passat. Aquest escenari va canviar amb el Renaixement del segle XII. El contacte creixent amb el mn islmic, que vivia l'edat d'or de l'islam a Al-Andalus i Siclia, les croades, la Reconquesta i l'increment dels contactes amb l'imperi Bizant va permetre a la cristiandat llatina buscar i traduir les obres dels filsofs i cientfics grecs i islmics, especialment les d'Aristtil, Euclides, Ptolemeu, Plot, Geber Al-Khwarizmi, Al-Razi, Abulcasis, Alhazen, Avicenna, Avempace i Averrois, entre d'altres. El desenvolupament de les universitats medievals els va permetre ajudar materialment en la traducci i propagaci d'aquests textos i es va anar creant una infraestructura necessria per a les comunitats cientfiques.



Al comenament del segle XIII hi havia fora bones traduccions llatines de les principals obres de gaireb tots els autors antics clau, cosa que va permetre la transferncia d'idees cientfiques, tant a travs de les universitats (anomenades Estudi General a la Corona d'Arag i a bona part d'Europa) com dels monestirs. Les cincies naturals incloses en aquests textos comenaven a ser divulgades pels escolstics ms importants, com Robert Grosseteste, Roger Bacon, Albert Magne i Duns Escot. Ja trobem precedents del modern mtode cientfic en l'mfasi de Grosseteste en les matemtiques com a via per entendre la natura, i en l'aproximaci emprica tan elogiada per Bacon, particularment en la seva Opus Majus. 

La primera meitat del segle XIV va veure aparixer moltes obres cientfiques d'importncia, la majoria en el marc dels comentaris escolstics a les obres d'Aristtil. Guillem d'Occam va introduir el principi de parsimnia o navalla d'Occam: el cientfic (filsof natural) no ha de postular ents innecessaris, ja que el moviment no s una cosa diferent sin el mateix objecte que es mou, i no cal recrrer a hiptesis tals com la fins aleshores necessria "espcie sensible" intermdia per transmetre la imatge d'un objecte fins a l'ull. Intellectuals com Jean Buridan i Nicole Oresme van comenar a reinterpretar els elements de la mecnica d'Aristtil. En particular, Buridan va desenvolupar la teoria que limpetus era la causa del moviment dels projectils, idea que s un precedent del concepte modern de la inrcia. Mentrestant, els Calculadors d'Oxford van comenar a analitzar matemticament la cinemtica del moviment, sense tenir-ne en compte les causes.

Tot i que la devastaci de la Pesta Negra (1348) i altres desastres van posar un final sobtat al perode anterior de gran desenvolupament filosfic i cientfic, al cap de dos segles va comenar la Revoluci Cientfica europea, que tamb es pot entendre com una recuperaci del procs de canvi cientfic aturat durant l'ocs de l'edat mitjana.

Tecnologia.




Durant el segle XII a Europa hi va haver un augment notable d'invents i innovacions de tota mena, cosa que va influir en la transformaci dels mitjans de producci tradicionals i el creixement econmic. Gaireb es pot dir que en menys d'un segle es van desenvolupar i aplicar ms invents tils que en els mil anys anteriors de la histria humana. Aquest perode va veure avenos tecnolgics tan importants com la invenci del gravat, la plvora, la lent, la millora dels rellotges, la introducci de l'astrolabi i una gran millora dels vaixells. Aquests dos ltims avenos van fer possible la futura era dels descobriments. Els historiadors de la tecnologia han enumerat alguns fets d'aquesta revoluci tecnolgica:

 Primer document escrit sobre un mol de vent (Yorkshire, Anglaterra, 1185).
 Fabricaci de paper (Itlia, vora l'any 1270).
 La filosa arriba a Europa (probablement des de l'ndia) al segle XIII.
 Des del final del segle XII a Europa es comena a fer servir la brixola com a instrument auxiliar per a la navegaci.
 A Itlia s'inventen les s per corregir la vista (final de la dcada del 1280).
 L'astrolabi arriba a Europa a travs de l'Al-ndalus.
 Leonardo de Pisa introdueix la numeraci arbiga en el seu Liber Abaci (1202).
 En un relleu d'una esglsia datat el 1180 es troba la descripci d'un tim de cua ms antiga que es coneix. ;

Escolstica.


Des del final del segle XII es va desenvolupar un nou mtode d'ensenyament, anomenat escolstica, a partir del redescobriment de les obres d'Aristtil, de les obres dels filsofs medievals jueus i islmics inspirats per ell, sobretot Maimnides, Avicenna (avicennisme) i Averrois (averroisme), i dels filsofs cristians influts per aquests, sobretot Albert Magne, Bonaventura i Pere Abelard. Els que practicaven el mtode escolstic creien en l'empirisme i defensaven les doctrines catliques sobre l'estudi secular, la ra i la lgica. S'oposaven al misticisme cristi, a les creences platnico-cristianes sobre la ment dualista i a la idea que el mn era intrnsecament malvat. El ms fams dels practicants de l'escolstica s Toms d'Aquino (posteriorment canonitzat i declarat doctor de l'Esglsia), que va liderar el trnsit del platonisme i l'agustinisme imperants fins aleshores cap a l'aristotelisme. Amb el mtode escolstic, Toms d'Aquino va desenvolupar una filosofia de la ment: segons ell, en nixer la ment s un simple paper en blanc o tabula rasa, i un al div li dna la capacitat de pensar i reconixer formes o idees. A banda, una de les principals qestions d'aquesta poca va ser el problema dels universals. 

Altres escolstics notables van ser Roscelin de Compigne, Pere Abelard i Pere Llombard. Els autors no-escolstics ms eminents de l'poca van ser Anselm de Canterbury, Pere Dami, Bernat de Claravall i els membres de l'escola de sant Vctor o victorins.

Literatura.
El segle XII s el moment en qu el llat deixa de ser l'nica llengua utilitzada com a idioma de cultura, un mbit que va sent conquerit progressivament per les diverses llenges vulgars. En un un primer moment aquesta nova literatura  sovint de tema amors, per que tamb podia tractar aspectes poltics, morals o literaris, entre d'altres  s'expressa principalment en vers i s'adrea a un pblic no necessriament cultivat, per de mica en mica anir guanyant nous mbits. s el moment en qu a Occitnia floreixen els trobadors, que tindran una gran influncia arreu d'Europa, especialment en l'rea que va des del nord d'Itlia fins a Catalunya. En el cas del nostre pas, la lrica rebr la influncia provenal fins a l'aparici d'Ausis March, al segle XV; la prosa, en canvi, ja comena un cam propi des de Ramon Llull.

En l'mbit de les llenges d'ol, al nord de l'actual Frana, al final del segle XII apareixen els trouvres, poetes cortesans que recullen bona part dels temes i l'estil dels trobadors. Una de les figures ms destacades d'aquest moment s Chrtien de Troyes, autor de novelles de cavalleries en vers molt populars al seu moment.

En l'mbit germnic trobem els minnesnger (literalment, 'cantors de l'amor'), un moviment molt influt pels trobadors occitans que es va desenvolupar entre els segles XII i XIV.

Finalment, en l'mbit hispnic cal destacar la literatura galaicoportuguesa (vegeu cantiga), tamb amb una forta influncia dels trobadors. Conreada a Galcia, Portugal, Lle i Castella, un dels autors ms coneguts d'aquest moment s Alfons X el Savi i les seves Cantigas de Santa Mara.

 Art .

Els canvis en les tendncies poltiques i socials es van manifestar en una srie de transformacions artstiques. El segle XII s l'poca en qu l'art romnic fa la seva transici a l'art gtic.

En lnies generals, l'arquitectura romnica es caracteritza pels edificis baixos de murs gruixuts, a causa del fet que els coneixements d'enginyeria del moment impedien aixecar edificacions ms altes. Per al comenament del segle XII dues poderoses innovacions arquitectniques, els contraforts i l'arc ogival, van permetre apuntalar les parets, fer-les ms primes i que aguantessin ms pes. Aquesta transformaci s ben visible en l'arquitectura dels monestirs cistercencs, que sn considerats amb ra la trnasici entre tots dos estils, en particular per l'explosiva quantitat de monestirs que es van construir a tot Europa en un perode de temps molt redut. Al final del segle XII comena l'edificaci de les primeres catedrals gtiques prpiament dites, com per exemple la catedral de Chartres.

Aquests canvis en l'enginyeria i l'arquitectura anaven de la m dels canvis econmics i socials. L'art romnic s'havia desenvolupat fonamentalment al servei dels reis i de l'Esglsia catlica, mentre que l'art gtic es va desenvolupar en bona mesura al servei dels burgs. La cursa per guarnir les ciutats amb els edificis ms bells ja va comenar al final del romnic; un dels principals exponents d'aquesta tendncia s el Campo dei Miracoli, els components ms rellevants del qual sn les famoses catedral de Pisa i torre de Pisa. Per l'explosi d'aquesta tendncia va coincidir amb el despuntar del gtic. Comenada la moda de les catedrals, cada ciutat en va voler tenir una de ms gran que les altres, perqu tenir una gran catedral no noms implicava religiositat, sin tamb donar una mostra del propi poder econmic, posat de manifest en un edifici gran i solemne que volia donar prestigi a la ciutat que l'acollia.

 Religi .

Tots aquests processos (concentraci del poder poltic, guerres contra "l'infidel", creixement dels burgs, atac al sistema feudal, auge del comer i la indstria, canvis artstics i literaris, etctera) van estar marcats tamb per profundes transformacions en l'espiritualitat medieval. L'Esglsia catlica es va trobar davant d'importants canvis intellectuals i no sempre va estar a l'altura, almenys durant el segle XII.

En matria teolgica, la principal novetat va ser la recepci de nombroses idees forasteres. Per exemple, Occident va comenar a parar atenci a Aristtil, ja fos llegint-lo directament en grec o b a travs dels comentaris dels musulmans Avicenna i Averrois. Fins aleshores, la teologia cristiana estava basada en les idees platniques, adaptades per sant Agust al segle V. Aristtil era incmode perqu plantejava qestions radicalment oposades a les idees de l'Esglsia catlica (per exemple, que el mn s etern i no creat, cosa que topa amb el dogma de la creaci ex nihilo expressat al Gnesi). La sntesi entre la teologia cristiana i l'aristotelisme no arribaria fins al segle XIII, de la m de sant Toms d'Aquino.

Aix doncs, el platonisme inherent a les doctrines agustinianes va ser posat en dubte, en benefici de posicions que es podrien qualificar de realisme moderat. El principal defensor d'aquestes noves idees va ser Pere Abelard, teleg que va ensenyar a la Universitat de Pars i que es va veure implicat en una dura polmica (coneguda com el debat dels universals) amb Bernat de Claravall, defensor del realisme extrem, que el va fer condemnar com a heretge i el va obligar a retractar-se. Pere Abelard s un representant dels nous temps ja que s'atreveix a qestionar, tot i que tmidament, algunes veritats essencials de la teologia cristiana.

L'esmentat Bernat de Claravall s el defensor ms destacat de lstatu quo medieval davant els canvis socials del seu temps. Va fundar un gran nombre de monestirs durant la primera meitat del segle XII, a ms de participar activament en poltica (per exemple, va predicar a favor de la Segona Croada). De llinatge aristocrtic, veia amb reticncia tota innovaci, inclosa la vida urbana i ciutadana. Els seus monestirs, de l'orde del Cister, es van transformar en un referent ineludible per refermar la unitat cristiana en una poca en qu els mateixos cristians dels burgs comenaven a qestionar vivament l'Esglsia.

El Cister, per, no va aconseguir frenar aquests qestionaments, que van cristallitzar en una sria de moviments considerats hertics, els primers que es donaven a Occident des de l'poca de sant Agust. Els ms perillosos per a l'Esglsia catlica van ser els dels valdesos i els ctars  d'influncia oriental, per d'origen desconegut , que van crixer especialment a Occitnia i que van ser reprimits per mitj de la croada albigesa (1209-1244). Tot i aix, aquesta tasca repressora (que va portar a la creaci de la Inquisici) es va veure complementada per l'obertura de l'Esglsia als nous corrents espirituals que atreien els habitants de les ciutats, especialment per obra de sant Francesc d'Asss.

Bibliografia.

Benson, Robert L., Giles Constable and Carol D. Lanham, eds.  Renaissance and Renewal in the Twelfth Century.  Cambridge: Harvard University Press, 1982.
Haskins, Charles Homer.  The Renaissance of the Twelfth Century.  Cambridge: Harvard University Press, 1927.

Notes.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128986" title="George Hoyt Whipple" nonfiltered="2827" processed="2820" dbindex="53052">

George Hoyt Whipple ( Ashland, EUA 1878 - Rochester 1976 ) fou un metge i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1934.

Biografia.
Va nixer el 28 d'agost de 1878 a la ciutat d'Ashland, poblaci situada a l'estat nord-americ de Nova Hampshire. Va estudiar medicina a la Universitat de Yale, on es va llicenciar l'any 1900, i posteriorment realitz el doctorat a la Universitat Johns Hopkins l'any 1905. Desprs de treballar com a patleg durant la construcci del canal de Panam fou nomenat l'any 1914 professor de recerca biomdica a la Universitat de Califrnia.

Va morir l'1 de febrer de 1976 a la ciutat de Rochester, situada a l'estat de Nova York.

Recerca cientfica.
L'any 1907 va ser el primer a descriure la malaltia de Whipple, anomenada aix en el seu honor, i descobrir que est causada pel bacteri Thropheryma whipplei. 

Els seus treball fonamentals de recerca mdica es van desenvolupar  sobre la funci dels nutrients sobre l'estimulaci de la medulla ssia. Desenvolup mtodes teraputics per combatre l'anmia mitjanant extractes del fetge.

L'any 1934 fou guardonat, juntament amb els patlegs nord-americans William Parry Murphy i George Richards Minot, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments referents a la terpia del fetge en casos d'anmia.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1934;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128990" title="George Richards Minot" nonfiltered="2828" processed="2821" dbindex="53053">

George Richards Minot ( Boston, EUA 1885 - d. 1950 ) fou un metge nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1934.

Biografia.
Va nixer el 2 de desembre de 1885 a la ciutat de Boston, poblaci situada a l'estat nord-americ de Massachusetts. Va estudiar medicina a la Universitat de Harvard, on es va llicenciar el 1912 i de la qual en va arribar a ser professor de medicina l'any 1928. Va pertnyer tamb al Consultori de l'Hospital General de Massachusetts i va dirigir el Laboratori Thorndike Memorial i l'Hospital de la ciutat de Boston. 

Va morir el 25 de febrer de 1950 a la seva residncia de la ciutat de Boston.

Recerca cientfica.
Inspirat pels treballs de George Hoyt Whipple, que demostr la possibilitat que la dieta a base de fetge augments l'aportaci d'hemoglobina a la sang de gossos anmics, va iniciar l'any 1924 en collaboraci amb William Parry Murphy a tractar als pacients d'anmia perniciosa amb grans quantitats de fetge, aconseguint un gran xit. 

L'any 1934 fou guardonat, juntament amb Hoyt Whipple i Parry Murphy, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments referents a la terpia del fetge en casos d'anmia.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1934;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128992" title="Eva Braun" nonfiltered="2829" processed="2822" dbindex="53054">
Eva Anna Paula Braun (6 de febrer de 1912   30 d'abril de 1945) fou la Primera Dama en les ltimes hores del Tercer Reich, coneguda per ser l'nica esposa d'Adolf Hitler.

Malgrat els molts anys de relaci, no es casaren fins l'any 1945, poc abans de sucidar-se conjuntament al Fuhrrbunker davant l'imminent arribada de l'exrcit aliat.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128996" title="Jonathan Swift" nonfiltered="2830" processed="2823" dbindex="53055">

Jonathan Swift fou un escriptor irlands (1667-1745). Autor, entre d'altres, d'Els Viatges de Gulliver (Gulliver's Travels, Motte 1726). L'estil de la seva obra s bsicament satric.

Vegeu tamb.
Yahoo (literatura);



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128997" title="Vers alexandr" nonfiltered="2831" processed="2824" dbindex="53056">
El vers alexandr o alexandr s un vers d'art major de dicci greu i elevada, molt utilitzat per William Shakespeare, que dna gran retoricitat a la composici potica ja que s un vers complex. Com tots els versos d'art major no n'hi ha prou en disposar d'un nombre de sllabes, sin que cal una estructura interna del vers per tal de construir-lo. 

L'alexandr t 12 sllabes i el ms habitual s que es reparteixin en dos hemistiquis de 6 sllabes, i cada hemistiqui funciona com un vers, s a dir, que si el primer acaba en paraula plana o esdrixola no es comptar o comptaran la darrera o darreres sllabes, com si fos un hexasllab:

Adu-siau, turons, per sempre adu-siau.
Mon cor estima un arbre! Ms vell que l'olivera.

Tamb podem trobar alexandrins formats a travs de tres hemistiquis de quatre sllabes, cosa que li dna un ritme molt sincopat. Tamb hi ha alexandrins que no tenen cesura i que han d'accentuar obligatriament la sisena sllaba. Exemples d'aquests versos els trobariem en poemes de Josep Carner que fou un gran experimentador en els versos; amb tot, sn els del primer tipus els que tenen ms tradici. 

L'alexandr equivalent en castell o en itali t 14 sllabes perqu aquestes llenges compten les sllabes dels versos de manera diferent que el catal o el francs, que en tenen 12. 

Va ser introdut a la literatura catalana al segle XVIII per Joan Ramis (Ma, 1746-1819). S'utilitza especialment per a poemes llargs o de carcter narratiu.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128998" title="Els Verds (ustria)" nonfiltered="2832" processed="2825" dbindex="53057">

Els Verds (en alemany Die Grnen - Die grne Alternative) s un partit poltic austrac.

El partit es va formar el 1986 amb el nom Grne Alternative. El 1993 es va canviar el nom del partit: Die Grnen - Die grne Alternative (Grne).

El partit s ecologista, ecosocialista, pacifista, solidari i promocional de la dona.

El Partit est afiliat als Verds-Aliana Lliure Europea (EV-ALE).

 Lders dels Verds d'ustria .
 
 Freda Meissner-Blau (1986-1988);
 Johannes Voggenhuber (1988-1992);
 Peter Pilz (1992-1994);
 Madeleine Petrovic (1994-1995);
 Christoph Chorherr (1995-1997);
 Alexander van der Bellen (1997-2008);
 Eva Glawsichnig (des de 2008);

 Resultats electorals .

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="128999" title="Bandera de la Uni Africana" nonfiltered="2833" processed="2826" dbindex="53058">
La bandera de la Uni Africana est composta per tres franges horitzontals de la mateixa mida: les exteriors sn de color verd i la central s blanca amb els marges horitzontals daurats. En el centre de la franja blanca figura l'emblema de la Uni Africana que est format per dos cercles, un mapa daurat del continent, dues branques de palmera de color verd i una cinta daurada a la part inferior.

Simbolisme.
El color verd simbolitzen les esperances africanes i l'aspiraci a la unitat.
El color or representa la salut i el benestar futur de l'frica.
El color blanc representa la puresa de l'frica i el desig de tenir amics genuns arreu del mn.
El color vermell (dels anells (en el centre)) representa la solidaritat africana i la sang vesada per a l'alliberaci de l'frica.

Enllaos externs.
Bandera de la Uni Africana ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129000" title="Lacrosse" nonfiltered="2834" processed="2827" dbindex="53059">
El lacrosse s un esport d'equip en qu s'utilitza un pal amb una xarxa a l'extrem (cross) on es mant la pilota fins que es passa a un altre company amb la finalitat de marcar un gol. Els equips sn de 10 persones.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129001" title="Emblema de la Uni Africana" nonfiltered="2835" processed="2828" dbindex="53060">

L'emblema de Uni Africana est compost per dues circumferncies concntriques: l'exterior es de color daurat i la interior, verda. Dintre de la circumferncia verda, en el centre de l'emblema, figura un mapa d'frica de color daurat.

La circumferncia daurada simbolitza la riquesa i el futur brillant desitjat per a l'frica. La circumferncia de color verd representa les esperances i aspiracions africanes. El mapa del continent afric, sense les seves fronteres interiors, eludeix a la unitat africana.  

Els cercles i el mapa apareixen envoltats per una corona vegetal formada por dues branques de palma que simbolitzen la pau.

A la part inferior de l'emblema figuren, en una cinta daurada, set anells rojos entrellaats que representen la solidaritat africana i la sang vessada durant l'alliberaci del continent.

Enllaos externs.
 Web oficial de la Uni Africana ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129002" title="Adrea de memria" nonfiltered="2836" processed="2829" dbindex="53061">
L'Adrea de memria s l'identificador nic d'una posici de memria utilitzat pels microprocessadors per a accedir (llegir, modificar o esborrar) les dades contingudes en aquesta posici. Aquest identificador s un nmero que el microprocessador rep com una srie de bits (8, 16, 24, 32 o ms, depenent del model i del fabricant). Tot i que l'emmagatzematge digital es quantifica habitualment en bytes, tot sovint una adrea de memria es refereix a grups de bytes (de manera que en una sola lectura a memria permet recuperar diversos bytes alhora) i una part de l'adrea determina quin d'ells s el qu volem obtenir.

Hi ha diferents tipus d'adreces de memria: fsica i virtual.
L'adrea fsica es refereix a la posici real que ocupa el byte, directament sobre l'electrnica, sense cap ms intermediari. L'adrea virtual, en canvi, utilitza tcniques ms o menys complexes per mostrar al microprocessador un entorn ideal, probablement amb memria illimitada (o molt superior a la fsicament disponible) i la gestiona de manera que les dades ms sovint llegides es mantinguin a la memria real i la resta es desplacin a espais de memria de segon nivell amb ms capacitat (el disc dur, per exemple) i on no sigui tan important la velocitat.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129003" title="William Parry Murphy" nonfiltered="2837" processed="2830" dbindex="53062">

William Parry Murphy ( Stoughton, EUA 1892 - Brookline 1987 ) fou un metge nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1934.

Biografia.
Va nixer el 6 de febrer de 1892 a la ciutat de Stoughton, poblaci situada a l'estat nord-americ de Wisconsin. Va estudiar medicina a la Universitat d'Oregon, on es llicenci el 1914, i la de Harvard, on es doctor el 1922.

Va morir el 9 d'octubre de 1987 a la ciutat de Brookline, situada a l'estat de Massachusetts.

Recerca cientfica.
L'any 1924 inici la seva collaboraci amb George Richards Minot, al costat del qual realitz investigacions sobre la presncia d'anmia en el cos dels gossos i la seva posterior recuperaci. Ambds cientfics comprovaren com amb la ingesti de grans quantitats de fetge podien aconseguir guarir la malaltia. Posteriorment la seva recerca s'encaman a determinar la partcula responsable d'aquesta curaci, aconseguint allar la vitamina B12 del fetge.

L'any 1934 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, que compart amb Richards Minot i George Hoyt Whipple, pels seus descobriments referents a la terpia del fetge en casos d'anmia.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1934;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129005" title="Llusa de Frana" nonfiltered="2838" processed="2831" dbindex="53063">

Llusa de Frana o Llusa de Borb-Artois ( Pars, Frana 1819 - Vencia 1864 ) fou una princesa de Frana de la casa de Borb amb el tractament d'altesa reial. A la mort del seu esps fou regent del Ducat de Parma en nom del seu fill.

Orgens familiars.
Nascuda a Pars el dia 21 de setembre de 1819, era filla del prncep Carles Ferran de Frana i de la princesa Maria Carolina de Borb-Dues Siclies. Per via paterna, Llusa era nta del rei Carles X de Frana i de la princesa Maria Teresa de Savoia; mentre que per via materna ho era del rei Francesc I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Clementina d'ustria.

Fou germana d'Enric de Frana, el qual s'autoproclam rei de Frana entre el 2 i el 9 d'agost de 1830 amb el nom d'Enric V de Frana, i que fou pretendent al tron francs entre 1844 i 1883.

Npcies i descendents.
El dia 10 de novembre de 1845, als 26 anys, contragu matrimoni a la localitat austraca de Frohsdorf amb Carles de Parma, fill del duc Carles II de Parma i de la princesa Maria Teresa de Savoia. La parella tingu quatre fills:

SAR la princesa Margarida de Borb-Parma, nascuda a Lucca el 1847 i morta a Viareggio el 1893. Es cas amb el pretendent carlista al tron espanyol, el duc de Madrid: Carles de Borb.

SM el duc Robert I de Parma, nascut a Florncia el 1848 i mort a Pianore el 1907. Es cas amb la princesa Maria Pia de Borb-Dues Siclies i en segones npcies amb la infanta Maria Antnia de Portugal.

SAR la princesa Alcia de Borb-Parma, nascuda a Parma el 1849 i morta a Fchwertberg (ustria). Es cas amb el gran duc Ferran IV de Toscana.

SAR el prncep Enric de Borb-Parma, comte de Bardi, nascut a Parma el 1851 i mort a Menton el 1905. Es cas amb la princesa Llusa de Borb-Dues Siclies i posteriorment amb la infanta Adelgundes de Portugal.

Regncia.
L'any 1854 el duc Carles III de Parma moria com a conseqncia d'un atemptat terrorista. Amb la mort del duc s'establ una regncia encapalada per la princesa Llusa en nom del seu fill, el futur duc Robert I de Parma.

L'any 1859 es mostr incapa de fer front a l'ocupaci dels territoris ducals per part de les tropes piemonteses. Pocs dies desprs de l'ocupaci del Ducat de Parma, Llusa i la famlia ducal fugiren a Vencia on reberen la protecci de les autoritats austraques. Malgrat les queixes que formul la duquessa per la improcedent ocupaci feta per l'exrcit piemonts, el Ducat de Parma qued annexionat al Regne de Sardenya.

Llusa Maria Teresa de Borb mor a la ciutat de Vencia l'1 de febrer de 1864 a l'edat de 45 anys.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129007" title="Maria Teresa de Savoia" nonfiltered="2839" processed="2832" dbindex="53064">


 Maria Teresa de Savoia (comtessa d'Artois) (1756 - 1805).

 Maria Teresa de Savoia (duquessa de Parma) (1803 - 1879).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129013" title="Maria Teresa de Savoia (comtessa d'Artois)" nonfiltered="2840" processed="2833" dbindex="53067">
Maria Teresa de Savoia, comtessa d'Artois (Tor 1756 - Graz 1805). Princesa de Sardenya de la casa de Savoia amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni amb qui esdevindria el darrer rei borbnic de Frana.

Nascuda a Tor, capital del Regne de Sardenya, el dia 31 de gener de 1756, era filla del rei Vctor Amadeu III de Sardenya i de la infanta Maria Antnia d'Espanya. Maria Teresa era nta per via paterna del rei Carles Manuel III de Sardenya i de la landgravina Polixena Cristina de Hessen-Rheinfels-Rotenburg; mentre que per via paterna ho era del rei Felip V d'Espanya i de la princesa Isabel de Farnesi.

El dia 16 de novembre de 1773 contragu matrimoni a Versalles amb el prncep Carles Felip de Frana, fill del Llus de Frana i de la princesa Maria Josepa de Saxnia. Carles Felip esdevindria amb el pas del temps el rei Carles X de Frana. La parella tingueren quatre fills:

 SAR el prncep Llus Antoni de Frana, nat a Versalles el 1775 i mort a Grz el 1844 Es cas a Mittau amb la princesa Maria Teresa de Frana.

 SAR la princesa Sofia de Frana, nada a Versalles el 1776 i mor a Versalles el 1783.

 SAR el prncep Carles Ferran de Frana, duc de Berry. Nat a Versalles el 1778 i mort assassinat a Pars el 1820. Es cas a Npols el 1816 amb la princesa Maria Carolina de Borb-Dues Siclies.

 SAR la princesa Maria Teresa de Frana, nada a Versalles el 1783 i morta a Choisy-le-Roi el 1783.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129014" title="Hans Spemann" nonfiltered="2841" processed="2834" dbindex="53068">

Hans Spemann ( Stuttgart, Alemanya - Friburg de Brisgvia 1941 ) fou un metge, zoleg i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1935.

Biografia.
Va nixer el 27 de juny de 1869 a la ciutat de Stuttgart, situada a l'estat alemany de Baden-Wurtemberg. Va estudiar medicina a la Universitat de Heidelberg i zoologia a l'Institut Zoolgic de la Universitat de Wurzburg. L'any 1908 fou nomenat director de l'Institut de Zoologia de la Universitat de Rostock, el 1914 director de l'Institut de Biologia Kaiser-Wilhelm de Berln, i el 1919 professor de zoologia a la Universitat de Friburg.

Va morir el 12 de setembre de 1941 a la ciutat de Friburg de Brisgvia.

Recerca cientfica.
Interessat en l'embriologia, l'any 1935 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel seu descobriment del factor organitzador en el desenvolupament embrionari, i que actualment s conegut amb el nom d'inducci embriolgica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1935;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129018" title="ELISA" nonfiltered="2842" processed="2835" dbindex="53069">

ELISA (de l'angls, Enzyme Linked Inmunoabsorvent Assay) s una tcnica bioqumica que es basa en la detecci d'un antigen immobilitzat sobre una fase slida mitjanant anticossos que directa o indirectament produeix una reacci, el producte de la qual, per exemple un colorant, pot ser mesurat espectrofomtricament. Aquesta tcnica t moltes de les propietats d un immunoassaig ideal: s verstil, robusta, simple de realitzar, utilitza reactius econmics i aconsegueix, mitjanant l s de la fase slida, una separaci fcil entre la fracci retinguda i la fracci lliure. 

A ms a ms, s han proposat i desenvolupat diferents mtodes d amplificaci del senyal (luminescncia, cascades enzimtiques, etc... ) que han perms elevar la sensibilitat d alguns ELISA a la obtinguda en la RIA (radioimmunoassaig) hormonal. 

Aquest mtode ha tingut un aplicaci molt gran en aquells camps en qu es precisava la quantificaci de productes mitjanant anticossos: diagnosi clnica, detecci viral, classificaci d anticossos en isotips, buscar anticossos monoclonals...
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129030" title="Henry Hallett Dale" nonfiltered="2843" processed="2836" dbindex="53071">

Sir Henry Hallett Dale OM GBE FRS  (Londres, Anglaterra 1875 - Cambridge 1968 ) fou un metge angls guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1936.

Biografia.
Va nixer el 24 de mar de 1875 a la ciutat de Londres. Va estudiar medicina a la Universitat de Cambridge, i posteriorment va ampliar els seus estudis a Alemanya, on va ser deixeble de Paul Ehrlich. L'any 1906 fou nomenat director del Wellcome Physiological Research Laboratories de Londres, i entre 1914 i 1943 va ocupar un lloc directiu al National Institute for Medical Research. 

Al 1932 va ser fet Cavaller, entre 1940 i 1945 presid la Royal Society, el 1944 li fou concedida l'Orde del Mrit i el 1948 la Gran Creu de l'Ordre de l'Imperi Britnic. Mor el 23 de juliol de 1968 a la seva residncia de Cambridge.
 
Recerca cientfica.

L'any 1914 va aconseguir identificar l'acetilcolina com un possible neurotransmissor, alhora que el seu company Otto Loewi va demostrar la seva importncia en el sistema nervis. L'any 1936 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, compartit amb Loewi, pels seus estudis sobre excitaci i transmissi qumica dels impulsos nerviosos.

Durant la dcada del 1940 va realtizar investigacions al voltant de la sinapsi, opinant que el seu origen era qumic, en contrapossici de la idea de John Carew Eccles que creia que era elctrica. Posteriorment s'observ com la major part de les sinapsis eren qumiques, si b una petita proporci eren elctriques. Dale tamb realitz estudis sobre l'esquema utilitzat per diferenciar les neurones segons els seu neurotransmissor, establert pel Principi de Dale i que estableix qeu cada neurona utilitzan un nic tipus de neurotransmissor. Actualment aquesta idea ha desmostrat ser falsa, ja que moltes neurones utilitzen neuropptids a ms d'aminocids.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Dale sobre la superfcie de la Lluna.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1936;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129034" title="Xiva de Morella" nonfiltered="2844" processed="2837" dbindex="53072">
Xiva de Morella (o Xiva) s un poble situat a 8,5 km de Morella (Ports, Pas Valenci), municipi al qual pertany. T al voltant de 40 habitants.

Hi ha una antiga masia del segle XVII que ha estat totalment restaurada desprs d'haver allotjat les Escoles de Xiva i la Casa Consistorial. Actualment disposa a la seua planta baixa d'un petit bar. Els xivatans cellebren les festes el segon diumenge d'agost, i cada 5 anys realitzen la romeria de la Mare de Du del Roser.

El darrer alcalde del municipi abans de ser annexionat a Morella fou el senyor Honorato Sebasti. Actualment, malgrat pertnyer a Morella i ser el seu ajuntament qui regeix Xiva de Morella, els pensionistes sn els qui s'ocupen de les festes municipals esmentades anteriorment. El segon cap de setmana de cada agost, el poble incrementa de poblaci fins arribar a uns 300 aproximadament, degut a l'arribada massiva de turistes, d'antics habitants que emigraren en un passat de postguerra i dels seus familiars.

 Enllaos externs .
El campanar de Xiva;
La Tossa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129036" title="Transferncia Western" nonfiltered="2845" processed="2838" dbindex="53073">
La transferncia western (de l'angls western blot) o transferncia de protenes s una tcnica utilitzada en biologia molecular, bioqumica, biotecnologia i immunogentica per detectar protenes en una mostra de teixit o extracte. Utilitza gels d electroforesi per separar protenes desnaturalitzades. Les protenes sn, llavors, transferides fora del gel i es posen a una membrana (normalment de nitrocellulosa) on es tornen a testar utilitzant anticossos especfics per cada protena. Un cop s uneixen antics i protena, es pot detectar la uni mitjanant diferents mecanismes: color, fluorescncia, radiaci....






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129039" title="Centre d'Estudis Lingstics i Literaris de les comarques centrals dels Pasos Catalans" nonfiltered="2846" processed="2839" dbindex="53074">

El Centre d'Estudis Lingstics i Literaris de les comarques centrals dels Pasos Catalans (CEL) s una associaci nascuda des de la filologia per intercanviar informaci sobre qualsevol activitat relacionada amb la llengua i la literatura catalanes, per difondre les obres de creaci i els treballs d'investigaci i per organitzar activitats de dinamitzaci de l's de la llengua i del foment del gust per la lectura. Actualment (2008) t el seu domicili a Alcanar.

 mbit d'estudi .
El seu mbit d'estudi s format pels pobles de les comarques centrals dels Pasos Catalans; ms concretament, pels municipis de l'actual dicesi de Tortosa, la totalitat del Maestrat, la comarca del Matarranya (segons el criteri integracionista) i els municipis de Mequinensa i Maials. Hi inclouen tamb, per tant, els municipis de Vandells i l'Hospitalet de l'Infant, Pratdip i Colldejou, de la comarca del Baix Camp. (En detall.)
El meteosat es un setlit per preveure el temps.

 Activitats .
Entre les activitats que realitza l'associaci, destaca el manteniment i ampliaci del centre de documentaci La Palometa, que aplega tota classe de documents relacionats amb la llengua i la literatura d'aquest territori, l edici de beCEroLes, publicaci monogrfica de llengua i literatura i els contactes amb altres associacions i institucions culturals que s'interessen per la llengua i la literatura catalanes.

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Beab, espai literari del CEL;



LA LITERATURA JAPONESA
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129043" title="Otto Loewi" nonfiltered="2847" processed="2840" dbindex="53075">

Otto Loewi ( Frankfurt del Main, Alemanya 1873 - Nova York, EUA 1961 ) fou un metge i professor universitari nord-americ, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1936.

Biografia.
Va nixer el 3 de juny de 1873 a la ciutat de Frankfurt del Main, poblaci situada a l'estat de Hessen. Va iniciar els seus estudis a la Universitat de Munic i es va llicenciar en medicina a la Universitat d'Estrasburg (en aquells moments part d'Alemanya) l'any 1896. 

Va impartir classes, com a professor ajudant, a la Universitat de Viena i el 1909 va obtenir la ctedra de farmacologia de la Universitat de Granz, per amb l'arribada dels nazis al poder va haver d'abandonar el pas. Desprs d'un breu perode a Brusselles i Oxford, es va traslladar a Nova York l'any 1940, on va ser nomenat catedrtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Nova York. 

L'any 1946 li fou concedida la ciutadania nord-americana. Mor el 25 de desembre de 1961 a la seva residncia de Nova York. 

Recerca cientfica.
Interessat des de sempre en la recerca cientfica, va orientar-los vers els impulsos desenvolupats pel sistema nervis. Loewi va iniciar les seves investigacions a partir d'una hiptesi que defensava que l'impuls nervis es transmetia a travs d'una substncia qumica. Loewi va poder demostrar que en el sistema nervis parasimptic aquesta substncia era l'acetilcolina, substncia que Henry Hallett Dale prviament havia allat. El descobriment de Loewi va donar origen al naixement de la teoria qumica de la transmissi nerviosa, segons la qual, el corrent nervis provoca, en l'extrem de les fibres nervisoses, l'alliberament d'una substncia qumica que es va anomenar neurotransmissor. 

L'any 1936 fou guardonat, amb el seu collaborador Hallett Dale, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre excitaci i transmissi qumica dels impulsos.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1936;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129050" title="Eleccions legislatives a ustria (2006)" nonfiltered="2848" processed="2841" dbindex="53076">
Les eleccions legislatives del 2006 a ustria, al Consell Nacional van ser l'1 d'octubre de 2006.

En les eleccions de 1999 el Partit Popular d'ustria (VP) va formar una gran coalici de govern amb el Partit de la Llibertat d'ustria (FP) i desprs amb l'Aliana pel Futur d'ustria (BZ). En les legislatives del 2006 la coalici VP-FP-BZ va tornar a tenir majoria al parlament. Per desprs de tres mesos de negociacions, es va anunciar que l'11 de gener de 2007 que es constituia una gran coalici entre VP-SP, i l'SP va tenir el Canceller, que va ser Alfred Gusenbauer.

Resultats.

Resum de l'1 d'octubre de 2006 Consell Nacional d'ustria resultats electorals
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2|Partits
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|+/-
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|%
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|+/-
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Escons
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|+/-
|-
|style="width: 10px" bgcolor=#CC0000 align="center" | 
|align=left|Partit Socialdemcrata d'ustria(Sozialdemokratische Partei sterreichs)
|align="right" | 1,663,986
|align="right" | -128,513
|align="right" | 35.34
|align="right" | -1.17
|align="right" | 68 (67)
|align="right" | -1
|-
|style="width: 10px" bgcolor=#000000 align="center" | 
|align=left|Partit Popular d'ustria(sterreichische Volkspartei)
|align="right" | 1,616,493 
|align="right" | -460,340
|align="right" | 34.33
|align="right" | -7.97
|align="right" | 66
|align="right" | -13
|-
|style="width: 10px" bgcolor=#99CC33 align="center" | 
|align=left|Els Verds(Die Grnen   Die Grne Alternative)
|align="right" | 520,130 
|align="right" | +55,150
|align="right" | 11.05
|align="right" | +1.58
|align="right" | 21
|align="right" | +4
|-
|style="width: 10px" bgcolor=#5566CC align="center" | 
|align=left|Partit de la Llibertat d'ustria(Freiheitliche Partei sterreichs)
|align="right" | 519,598
|align="right" | +28,270
|align="right" | 11.04
|align="right" | +1.03
|align="right" | 21
|align="right" | +3
|-
|style="width: 10px" bgcolor=#FF9900 align="center" | 
|align=left|Aliana pel Futur d'ustria(Bndnis Zukunft sterreich)
|align="right" | 193,539
|align="right" |*
|align="right" | 4.11
|align="right" |*
|align="right" | 7
|align="right" | +7
|-
|style="width: 10px" bgcolor=#FFFF00 align="center" | 
|align=left|Frum Liberal(Liberales Forum) 
|align="right" | 
|align="right" | 
|align="right" | 
|align="right" | 
|align="right" |  (1)
|align="right" | 
|-
|style="width: 10px" bgcolor=#FFFFFF align="center" | 
|align=left|Llista del Dr. Martin   Per la Democrcia, el  Control i la Justcia(List of Dr. Martin   Fr Demokratie, Kontrolle, Gerechtigkeit)
|align="right" | 131,688 
|align="right" |*
|align="right" | 2.80
|align="right" |*
|align="right" |  
|align="right" |*
|-
|style="width: 10px" bgcolor=#FF5533 align="center" | 
|align=left|Partit Comunista d'ustria(Kommunistische Partei sterreichs)
|align="right" | 47,578  
|align="right" | +20,010
|align="right" | 1.01
|align="right" | +0.45
|align="right" |  
|align="right" | 0
|-
|style="width: 10px" bgcolor=grey align="center" | 
|align=left|ustria Lliure Neutral(EU Austritt   Neutrales Freies sterreich) 
|align="right" | 10,594 
|align="right" |*
|align="right" | 0.23
|align="right" |*
|align="right" |  
|align="right" |*
|-
|style="width: 10px" bgcolor=#FF5533 align="center" | 
|align=left|Partit Socialista d'Esquerres(Sozialistische LinksPartei)  
|align="right" | 2,257 
|align="right" | -1,649
|align="right" | 0.05
|align="right" | -0.03
|align="right" |  
|align="right" | 
|-
|style="width: 10px" bgcolor=grey align="center" | 
|align=left|Salvament   Absolutisme   Independent, Franz Radinger(Sicher   Absolut   Unabhngig, Franz Radinger) 
|align="right" | 1,514 
|align="right" |*
|align="right" | 0.03
|align="right" |*
|align="right" |  
|align="right" |*
|-
|style="width: 10px" bgcolor=grey align="center" | 
|align=left|Iniciativa 2000(Initiativ2000) 
|align="right" | 592 
|align="right" |*
|align="right" | 0.01
|align="right" |*
|align="right" |  
|align="right" |*
|-
|style="width: 10px" bgcolor=grey align="center" | 
|align=left|Llista de Stark(Liste Stark) 
|align="right" | 312
|align="right" |*
|align="right" | 0.01
|align="right" |*
|align="right" |  
|align="right" |*
|-
|
|align=left style="background-color:#E9E9E9"|Total (turnout: 78.48%; -5.8)
|width="75" align="right" style="background-color:#E9E9E9"|4,708,281 
|width="75" align="right" style="background-color:#E9E9E9"|
|width="30" align="right" style="background-color:#E9E9E9"|100.0
|width="30" align="right" style="background-color:#E9E9E9"|
|width="30" align="right" style="background-color:#E9E9E9"|183
|width="30" align="right" style="background-color:#E9E9E9"|
|-
|align=left colspan=8|Notes:
*       No hi estan representats el 2002.;

|-
|align=left colspan=8|Font: Siemens ustria, BMI
|}


Vegeu tamb.
Eleccions a ustria;
Eleccions legislatives a ustria (2002);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129053" title="Mont Stanley" nonfiltered="2849" processed="2842" dbindex="53077">


El Mont Stanley s la muntanya ms alta de la serralada del Ruwenzori, situada a cavall entre la Repblica Democrtica del Congo i Uganda. Formada per diferents pics, entre ells s'inclou el Pic Margarida (5.109 m), el tercer ms alt del continent afric, rere el Kilimanjaro (5.895 m) i el Mont Kenya (5.199 m). El pic ms alt, i altres del voltant, sn prou elevats per permetre l'existncia de glaceres. La ms gran s la formada pels tres pics ms alts:





El Mont Stanley fou escalat per primer cop l'any 1906 pel Duc dels Abruzzi, J. Petigax, C. Ollier i J. Brocherel.  

El pic Margarida duu aquest nom en honor de la Reina Margarida de Savoia.

Nota: En un sentit estricte es podria considerar que el Pic Margarida/Mont Stanley s realment el quart pic ms alt del continent afric, ja que el pic Mawenzi, que forma part del complex del Kilimanjaro, s en realitat, amb els seus 5.149 metres, el tercer cim ms alt del continent.

 Enllaos externs .

 Informaci sobre la serralada del Ruwenzori i el Mont Stanley ;
 Mont Stanley a "Peak Bagger" ;
 El Mont Stanley a l'Enciclopdia Mundial sobre Muntanyes "Peakware" ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129054" title="Catal tortos" nonfiltered="2850" processed="2843" dbindex="53078">
 El valenci de transici, tamb anomenat catal tortos s un subdialecte de transici entre els dialectes valenci i nord-occidental.

 Extensi geogrfica .

Comprn el Maestrat (menys Atzeneta, per ms Xodos), els Ports de Morella (menys Olocau del Rei, de parla castellana), el Matarranya (incloent els municipis catalanfons del Baix Arag i Maella, Favara i Nonasp, del Baix Arag-Casp), el Montsi, el Baix Ebre, la Terra Alta i el sud de la Ribera d'Ebre (sud del Pas de l'Ase).

La part nord de la Ribera d'Ebre (nord del Pas de l'Ase), Fai (Baix Arag-Casp), algunes zones del Priorat i del Baix Camp i potser fins i tot Mequinensa hi ha autors que les inclouen. Sn parlars de transici cap a la resta del nord-occidental o del catal tarragon i, per tant, no es considerarien plenament del subdialecte de transici.

Atenent a la divisria de la conjugaci verbal en -s, -s (cants, bats, dorms) o en -ara, -era, -ira (cantara, batera, dormira), l'extrem sud inclouria noms Vinars i Alcal de Xivert.  Per aquest motiu, es diferencien dos sectors: el tortos septentrional i el meridional o valenci septentrional.

Filiaci dialectal.
La filiaci dialectal del tortos ha estat variable. En el primer quart del segle XX diversos autors l'inclouen en el valenci.  Posteriorment, autors com Badia, Veny, Alcover o Moll l'inclouen en el catal nord-occidental encara que posant mfasi en la consideraci de parlar de transici. En canvi, Llus Gimeno s contrari al carcter de transici i considera el tortos com el tercer subdialecte del catal occidental.

 Caracterstiques lingstiques .
Respecte els trets caracterstics generals del catal nord-occidental, el valenci de transici es distingeix en els punts segents.

 Fontica .
 Vocalisme .
 /a/ tnica en contacte amb palatal = , ,  (vegeu: palatalitzaci);
 /a/ posttnica final = : , ; : , ,  (mascul: ) (vegeu: harmonia voclica);
 /e/ tona >  contacte amb palatal (no s sistemtic) = senyor  (vegeu: palatalitzaci);

 Consonantisme .
 DY, I, BY, GY;
 Intervoclics: CORRIGIA, PEIORE, MAIORE, BAUBIA = : , , ,  (vegeu: palatalitzaci);
 Finals: RUBEU, PODIU = : ,  (vegeu: palatalitzaci);
 /v/ vi, vaca = a Pals i a Canet: ; a la resta:  (vegeu: betacisme);
 Progressiva palatalitzaci dels fonemes africats alveolars: dotze > , pots > ;
 Fusi progressiva dels fonemes  i : caix > ;

 Morfologia .
 Morfologia nominal .
 Pronoms personals;
 Cas recte (cas nominatiu) (P1, P4, P5) = , natros/natres, vatros/vatres;
 Cas oblic (cas acusatiu, cas datiu...) = s per a mi, mos diuen que s, los veuen vindre, vos/tos ho portar;
 Demostratius = este (-a, -os, -es); eixe (-a, -os, -es); aquell (-a, -s, -es);
 Locatius = aix, all; aqu/ac, all/all;
 Preposicions i adverbis;
 per a = per a, pa;
 menys = menos;
 desprs = ancabat, ads, despus;
 noms que = so que (Terra Alta);
 aviat = prompte, alego;
 doncs = pos, pus;
 fins a (lloc) = hasta;

 Morfologia verbal .
 P4, P5 Indicatiu Present = cantem(/cantam), canteu(/cantau);
 P3 Indicatiu Imperfet: dir, caure, creure = dia, caa, crea;
 P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 1a Cj = cante, -es, -e/-a, -en;
 P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 2a Cj = crrega, -es, -a/-e, -en;
 P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 3a Cj = drmiga, -es, -a/-e, -en;
 P4, P5 Subjuntiu Present = analogia amb el Subjuntiu Imperfet;
 Subjuntiu Imperfet: cantessa, dormiguessa;
 Indicatiu Present SER = sc, ets/eres, s, som, sou, sn;
 Imperatiu Futur = traurs-te-ho tu mateixa, sentes?;
 Infinitiu + pron. feble = ascaufar-se, anar-m'n, agarrar-les, minjar-vos;
 Incoatius - SC- = patixo, lleigixen, bullixo, fugixo;

 Lxic .
 Parallelismes amb el valenci i el balear .
Besada ('pet'), calces ('mitges'), faldetes ('faldilles'), torcar ('netejar')

 Parallelismes amb el valenci .
De bades ('gratis'), galtada ('bufetada'), bancal ('feixa de terra')

 Mots genuns .
Certinitat ('certesa'), ado ('dhuc'), lligallo  ('cam ramader'), escuranda ('vaixella bruta'), vam que ('potser que'), mano ('germ'), baldana ('botifarra'), maldar ('renyar'), pesteta ('bitxo'), xeic/xec (vocatiu), dolent ('malalt'), bac ('porc'), xompo ('feixuc'), pans ('moresc'), rabera ('ramat'), rendilla ('mosqun petit')

Referncies.


 Vegeu tamb .
 Valenci septentrional;
 Catal nord-occidental;
 Dialectes catalans;

 Enllaos externs .
Info-reflex;
LlibresEbrencs;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129058" title="Xixi" nonfiltered="2851" processed="2844" dbindex="53079">
Xixi s un personatge de Bola de Drac.



s la dona den Goku. Quan va nixer el seu primer fill Son Gohan, la Xixi sempre volia que estudis molt per en morir Goku, Son Gohan va anar a parar en mans d'en Cor Petit Jr, el qual va entrenar-lo i el va fer tornar un nen molt fort i valent. Ms endavant, en la Saga bu hi haur una noia que es dir Videl, es casar amb en Son Gohan i tindran una filla.

Arbre genealgic.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129059" title="Theta Aquilae" nonfiltered="2852" processed="2845" dbindex="53080">

Theta Aquilae (  Aql/   Aqlilae) s una estrella binria de la constellaci Aquila. Est aproximadament a 287 anys-llum de la Terra. Es coneguda tamb amb el nom tradicional de Tseen Foo, derivat del Mandar    ti nf que significa  la biga celestial,  o tamb baqueta, essent Altair, Beta Aquilae i Gamma Aquilae els tambors.

Theta Aquilae s una binria espectroscpica classificada com a una gegant blanca-blava del tipus B amb una magnitud aparent +3,24. Aquesta binria t un perode orbital de 17,1243 dies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129060" title="James Hetfield" nonfiltered="2853" processed="2846" dbindex="53081">

James Alan Hetfield (Downey, Califrnia, 3 d'agost de 1963) s el cantant, guitarrista i membre fundador del grup de thrash metal Metallica.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129066" title="Uesugi Kenshin" nonfiltered="2854" processed="2847" dbindex="53082">

Uesugi Kenshin (      Uesugi Kenshin; nascut el 21 de gener de l'any 1530; mort el 13 de mar de l'any 1578) fou un dimio japons durant el perode anomenat perode Sengoku i un dels personatges ms destacats d'aquest perode. Se l'anomenava El tigre d'Echigo i se'l considerava l'etern rival de Takeda Shingen i tamb l'encarnaci del du budista Bishamon.    

 Biografia .
 Sobre els noms .
Uesugi Kenshin era el segon fill del senyor Nagao Tamekage (    ). El seu nom de naixement era Nagao Kagetora (    ). El nom de Uesugi Kenshin l'obtingu quan accept el lideratge del clan Uesugi i el prengu de l'anterior lder, Uesugi Norimasa. 

 Campanyes .
El febrer de l'any 1548 Kenshin fou adoptat pel seu germ gran, Nagao Harukage, i amb aix es convert en l'hereu del lder del clan Nagao. No obstant aix, ben aviat es va haver de defensar del seu germ en diversos conflictes armats. Desprs de la seva rendici, Kenshin era el senyor incontestable del clan Nagao i de tota la provncia d'Echigo. El gener de l'any 1552 es dirig cap a Kant  per ajudar al seu protector, Uesugi Norimasa, en la lluita contra el clan Hojo.     

Des de l'any 1533 fins al 1564 estigu en lluites continues contra Takeda Shingen a la campanya de Kawanakajima. s especialment famosa la quarta batalla d'aquesta campanya, que acab amb un empat, el setembre de l'any 1561, en qu hi lluitaren 20.000 homes del clan Takeda i 18.000 homes del clan Uesugi. 

L'any 1560 Kenshin marx contra la provncia d'Etchu mentre el seu clan continuava lluitant contra els Hojo i els Takeda a Kant .  

Desprs de la mort sobtada de Takeda Shingen, l'abril de l'any 1563, Kenshin es dirig cap a Kyoto per tal de provocar el seu ltim rival: Oda Nobunaga. Tot i l'xit inicial, l'any 1577 va haver de tornar a Kant  perqu el clan Hojo s'havia enfortit de nou.

La seva mort sobtada, el 13 de mar de l'any 1578, pos punt i final a les seves campanyes.

 Caracterstiques.
Uesugi Kenshin respon en molts aspectes a la idea que molts occidentals tenen dels Samurais japonesos. Juntament amb Takeda Shingen, desenvoluparen un sentiment mutu de respecte sincer, comparable al que es tenien Ricard Cor de Lle i Salad. Segons una llegenda, un cop Uesugi Kenshin, les provncies del qual eren costaneres, va regalar sal a Takeda Shingen, les provncies del qual paraven a l'interior i a les quals els mancava sal.    

Mentre el seu rival ms poders, Oda Nobunaga, reb la notcia de la seva mort amb riure burleta, quan va ser informat, anys abans i pel mateix Kenshin, de la mort sobtada de Takeda Shingen, plor desconsoladament. 

Les oracions que en part dedicava al du Bishamon, du budista de la guerra, ens mostren la seva profunda religiositat.

De la mateixa manera que Takeda Shingen, Uesugi Kenshin rebutj l's d'armes de foc europees perqu eren contraries al Bushid , el cam del guerrer.

 Xintoisme .
Uesugi Kenshin s venerat com a Kami del temple xintoista de Kasugayama (a l'actual prefectura de Niigata, contrut l'any 1887) i del temple de Uesugi a Yonezawa (a la prefectura de Yamagata, construt l'any 1871 i nomenat l'any 1902 com a Gran Temple Imperial de Classe Especial (bekku-kempei-taisha)). 

 Enllaos externs .
  Samurai Archives - Uesugi Kenshin;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129070" title="Albert Szent-Gyrgyi" nonfiltered="2855" processed="2848" dbindex="53083">


Albert Szent-Gyrgyi de Nagyrpolt o Albert von Szent-Gyrgyi Nagyrpolt (en hongars: nagyrpolti Szent-Gyrgyi Albert) ( Budapest, Imperi austrohongars 1893 - Woods Hole, EUA 1986 ) fou un metge nord-americ, d'origen hongars, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1937.

Biografia.
Va nixer el 16 de setembre de 1893 a la ciutat de Budapest, en aquells moments ciutat situada a l'Imperi austrohongars per que avui dia s la capital d'Hongria. Va iniciar els seus estudis de medicina a la Universitat de Budapest, avorrit d'aquests inici la seva recerca al laboratori qumic del seu oncle per els hagu d'interrompre durant la Primera Guerra Mundial on serv com a metge. Durant la Gran Guerra es dispar un tret al peu per tal d'abandonar el front, i el que el permet finalitzar els seus estudis l'any 1917.

Desprs de fugir d'Hongria l'any 1947 s'install als Estats Units, d'on fou nomenat ciutad l'any 1955. Va morir el 22 d'octubre de 1986 a la ciutat de Woods Hole, situada a l'estat nord-americ de Massachusetts.

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca a la ciutat de "Pozsony", avui dia anomenada Bratislava. Quan la ciutat es va convertir en part de Txecoslovquia el gener de 1919, ell va abandonar la ciutat alhora que la major part de poblaci d'origen hongars. Posteriorment desenvolup la seva recerca a la Universitat de Groningen, centrant-se en la qumica de la respiraci cellular. Aquests treballs i grcies a la Fundaci Rockefeller el van permetre viatjar fins a la Universitat de Cambridge, on es va doctorar el 1927 grcies a uns treballs que el va permetre allar l'"cid hexurnic", avui dia denominat Vitamina C.

Posteriorment a la Universitat de Szeged va utilitzar "paprika" com a font de vitamina C (el L-enantimer de l'cid ascrbic) i es va adonar de la seva activitat anti-escorbtica. L'any 1937 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per les seves investigacions en relaci amb els processos de combusti biolgica, en especial als referents a la vitamina C.

Durant la Segona Guerra Mundial va participar activament en la Resistncia hongaresa. Encara que Hongria s'ali amb les potncies de l'Eix, el primer ministre hongars Mikls Kllay va enviar Szent-Gyrgyi a la ciutat d'Istanbul l'any 1944 per realitzar negociacions secretes amb els Aliats.

Adolf Hitler va dictar una autoritzaci per a la detenci de Szent-Gyrgyi, per aquest s'escap de la Gestapo i va romandre amagat dos anys. Desprs de la guerra recuper el seu crdit i fins i tot s'especul amb la possibilitat que els sovitics l'anomenessin primer ministre, s'afili al Partit Comunista d'Hongria i fou escollit membre del Parlament alhora que cre el Laboratori de Bioqumica de la Universitat de Budapest i restabl l'Acadmia de Cincies d'Hongria. Descontent amb el sistema comunista va emigrar als Estats Units l'any 1947.

Durant la seva estada als Estats Units va crear el seu propi laboratori a Woods Hole, Massachusetts, i inici la seva recerca al voltant del cncer i desenvolupant teories sobre fsica quntica a la bioqumica d'aquesta malaltia. Durant la dcada del 1970 la seva recerca el va conduir a deduir que els radicals lliures esdevenien una causa potencial del cncer.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1937;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129076" title="Magnlia" nonfiltered="2856" processed="2849" dbindex="53084">

La Magnlia (Magnolia grandiflora) s un arbre de la famlia de les magnolicies, compacte, perenne i de fulles oblongues alternes i brillants. T una gran flor blanca i aromtica. Produeix un fruit coniforme de 10-12 cm. s orginria del sud-est dels Estats Units (de Texas a Virgnia). Actualment s molt usada a la jardineria i distribuda arreu de les zones temperades del mn.

Enllaos externs.

Referncia ITIS ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129080" title="Lars Ulrich" nonfiltered="2857" processed="2850" dbindex="53085">

Lars Ulrich (Gentofte, Dinamarca, 26 de desembre de 1963) s el bateria i membre fundador del grup de thrash metal Metallica.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129081" title="Brachypodion phoenicoides" nonfiltered="2858" processed="2851" dbindex="53086">
REDIRECTFenassar;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129083" title="Liriodendron" nonfiltered="2859" processed="2852" dbindex="53087">

Liriodendron s un gnere de plantes de la famlia de les magnolicies, dividit en dues espcies: l'una procedent de l'Amrica del nord (Liriodendron tulipifera) i l'altra de la Xina i l'Indoxina (Liriodendron chinense).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129085" title="Annaba" nonfiltered="2860" processed="2853" dbindex="53088">

Annaba (en rab:              ) s el nom d'una ciutat i de la seva provncia, a la part nord-oriental d'Algria. s el port ms important d'Algria pel que fa a l'exportaci de minerals. El 2004 es calculava que la poblaci de la provncia era de 608.700 habitants dels quals 258.058 vivien a la ciutat el 2002 (quarta ciutat del pas). Est propera al riu Seybouse i a la frontera de Tunsia.

Annaba, abans coneguda como Bne o Bona, s la capital de la provncia del seu mateix nom, situada prop del riu Wadi Seybouse i de la frontera amb Tunsia. La ciutat t una universitat que el 2004 comptava amb 40.000 estudiants (http://www.annaba-univ.dz.org). Disposa d'aeroport internacional (Rabah Bitat) amb codi IATA: AAE.

Histria.

La zona presenta restes d'ocupaci prehistrica a Ain el Hanech, prop de Sada (vers 200.000 aC), amb diverses eines de pedra especialment dels perodes Levalloisi and Mosteri produts per lhomo sapiens, sempre anteriors al 100.000  aC, i que sn similars a altres de la zona. Algria fou la zona de mxim desenvolupament de les eines de pedra i s al Paleoltic Mitj i elements datats desprs del 85.000 aC han estat classificats com del perode Ateri pel lloc de Bir el Ater  al sud d'Annaba. 

Annaba, que va ser anomenada Hippo Regius en l'poca clssica. Va ser probablement fundada pels fenicis al segle XII aC. Al segle III aC, especialment sota Masinissa, i desprs els seus successors, la ciutat fou part del regne de Numdia i va esdevenir vila reial; era el port que garantia les comunicacions comercials entre la costa i el interior. Finalment el regne de Numdia va passar a Roma i aix la ciutat passa a ser romana. 

Per la seva histria al perode clssic, vegeu Hippo Regius.

Va ser un centre de difusi del primer cristianisme. Tamb va ser coneguda com Hipona. De fet, sant Agust d'Hipona va ser bisbe del lloc entre 396 i 430. La ciutat posseeix ponts cristians, musulmans i romans.
El nom Annaba derivaria de Madinat al-unnab o de Bilad al-unnab (Ciutat o Vila del jujube, una fruita). Fou ocupada pels vndals el 430 i recuperada un segle desprs pels bizantins. 

Va passar als rabs al segle VII. Els gegrafs rabs l'anomenen Buna segurament derivat d'Hipona. La vella ciutat estava en un tur on probablement hi havia la baslica de Sant Agust i al seu peu hi havia la vila de Sibus (del riu Seybouse antic Sibus) tamb esmentada com Madinat Zawi, del nom d'un prncep zrida (desconegut) que l'hauria rebut en feu. La ciutat musulmana fou abandonada al segle XI per estar massa exposada a les inundacions, i va desaparixer sota els alluvions del riu Seybouse. Vers el 1033, a uns 5 km ms enll es va construir Bona la Nova (Buna al-haditha) embri de la moderna ciutat. La mesquita est data l'any 1033 (desprs fou anomenada Sidi Abu Marwan per un sant local mort el 1111) i les muralles sn del 1058. 

El 1034 fou atacada per pisans i genovesos. El 1153 fou ocupada per Roger II de Siclia que hi va installar un prncep hammadita. El 1160 va caure en mans dels almohades. Vers el 1250 va passar als hfsides per va gaudir de independncia diverses vegades i altres va dependre de Bugia i de Constantina. El 1533 fou ocupada per Khayr al-Din Barba-roja cridat per la poblaci. El 1535 la va ocupar el rei Carles I (emperador Carles V) fins el 1540 en qu fou reconquerida pels turcs. Des llavors va romandre en mans dels otomans fins el 1830.

El 1830 fou ocupada pel general Damrmon per la va haver d'evacuar; el comandant Huber la va haver de tornar a conquerir el 1831 per altre cop, per manca de comunicacions amb la resta de l'exrcit, la va haver d'abandonar. L'abril del 1832 el capit  D'Armandy va entrar a la ciutat per mar amb els seus canons i va quedar assetjat per cinc mil homes del bey de Constantina; el 8 d'abril va rebre reforos i els assetjants es van retirar.

Durant el govern francs fou coneguda com a  Bne. En anys segents (segle XIX) la plana, plena de maresmes, es va assecar i es van fer grans treballs de millora dels terrenys esdevenint una zona de producci agrcola, vitcola i arborcola  important, mercs a l'aigua del riu Seybouse. Tamb es van installar una industria de tractament de fosfats, cooperatives agrcoles, el port comercial i altres infraestructures que van convertir la ciutat en la ms rica d'Algria.  Va sorgir un barri europeu que fou un dels principals establiments europeus d'Algria amb bon nombre de colons (pied-noir) entre els quals Alphonse Juin, mariscal de Frana i antic comandant de l'OTAN a Europa Central, nascut el 1888. 

El 4 d'agost de 1914 Bona fou bombardejada pels creuers alemanys Goeben i Bresland, produint molts morts. A la II Guerra Mundial va servir de base als exrcits britnic i americ que hi van arribar el 13 de novembre de 1942. Fou bombardejada el hivern del 1942 al 1943. 

El 1958 va arribar als cent deu mil habitants. Personatges rellevants nascuts en aquestos anys a la ciutat foren el dibuixant Roger Widenlocher (1953) i el cantant de varietats Phil Barney (1957). Els europeus i jueus van marxar el 1962. La ciutat va incrementar la seva poblaci per l'xode rural.


http://www.visoterra.com/images/original/Visoterra-annaba---vue-d-helicopter-6414.jpg;

Enllaos externs.

 Annaba;
 Annaba;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129091" title="Megadeth" nonfiltered="2861" processed="2854" dbindex="53089">

Megadeth s un grup de thrash metal creat l'any 1983 pel guitarrista i vocalista Dave Mustaine desprs que aquest fos expulsat de Metallica.

Juntament amb Metallica, Anthrax i Slayer, Megadeth s considerat com un dels "Quatre Grans" del thrash metal.

Histria.
Primers Anys.
Quan Dave Mustaine va ser expulsat de Metallica pels seus problemes amb l'alcohol i les drogues, juntament amb el baixista David Ellefson, el guitarrista Greg Handevidt i el bateria Dijon Carruthers van formar Megadeth. Desprs d'una busca de sis mesos sense xit per trobar un cantant, Dave Mustaine va decidir posar-s'hi ell mateix. Carruthers va ser reemplaat per Lee Rausch i el guitarrista Greg Handevidt va deixar el grup a finals de l'any 1983 per formar Kublai Khan. A principis de l'any 1984 Megadeth va gravar una maqueta que contenia unes primeres versions de tres temes que ms tard s'inclourien en el primer lbum. Megadeth va comptar amb el guitarrista Kerry King (Slayer) com a membre provisional mentre es buscava un guitarrista permanent. Desprs d'uns quants concerts a l'any 1984, Lee Rausch va ser reemplaat pel bateria Gar Samuelson. Grcies a la maqueta que havien gravat l'any anterior, Megadeth va signar un contracte amb la companyia independent Combat Records. El desembre del 1984, Megadeth va afegir un segon guitarrista, Chris Poland, un amic del bateria Gars Samuelson.

Killing Is My Business... And Business Is Good.
A principis de l'any 1985, el grup va rebre $8,000 de Combat Records per gravar i produir el seu lbum de debut. Tot i aix, desprs de gastar la meitat del pressupost en drogues i alcohol, Megadeth va ser forada a acomiadar els productors inicials i a produir-se el seu lbum de debut ells mateixos. Tot i la pssima producci final, Killing Is My Business... And Business Is Good! va ser llanat el Maig de 1985 amb molt bona acollida al combinar elements de thrash,speed metal i punk rock.

Totes les canons de l'lbum van ser escrites per Dave Mustaine excepte "These Boots". Aquesta can s una versi del clssic de Nancy Sinatra These Boots Are Made For Walking escrita per Lee Hazlewood. Mustaine va canviar la lletra original. Lee Hazlewood va qualificar els canvis de Mustaine com a ofensius i va exigir que es retirs la can. A l'estiu del 1985, el grup va fer una gira a Estats Units i Canad per primera vegada per promocionar Killing Is My Business... And Business Is Good juntament amb la banda canadenca de speed metal Exciter. Durant la gira, el nou guitarrista Chris Poland va deixar Megadeth sobtadament, i va ser substitut pel guitarrista Mike Albert. A l'octubre de 1985 Poland es va rejuntar una altra vegada amb Megadeth poc abans que es comencs a treballar en el seu segon lbum amb Combat Records.

Peace Sells... But Who's Buying?.
Originriament completat el mar de 1986, el segon lbum de Megadeth va tornar a rebre un pressupost redut per part de  Combat Records i el grup no va quedar satisfet del resultat final. Frustrat per les insuficincies econmiques de la petita discogrfica independent, Megadeth va signar un contracte amb una discogrfica ms important, Capital Records. La nova discogrfica tamb va comprar els drets del nou lbum. Capitol va contractar el productor Andy Somers per remesclar la gravaci, i el mes de Novembre de 1986, ms d'un any ms tard que comencs la gravaci, Capitol va llanar Peace Sells... But Who's Buying?. L'lbum va marcar el descobriment mundial de Megadeth, venent ms d'un mili de cpies noms als Estats Units.

Peace Sells... But Who's Buying? va ser considerat per All Music Guide com "Un dels lbums de metal ms influents de la dcada". El disseny de l'lbum va ser realitzat per Ed Repka qui va redissenyar la mascota del grup Vic Rattlehead al disseny ms conegut de Megadeth.

Al mes de Febrer de 1987, Megadeth va ser afegit com a grup per obrir els concerts d'Alice Cooper en la gira del seu lbum Constrictor. A ms, va fer una breu gira acompanyant a Mercyful Fate a Estats Units. Al mar del mateix any, Megadeth va comenar la seva primera gira mundiar com a cap de cartell actuant al Regne Unit amb el suport dels grups Overkill i Necros.

Desprs d'uns anys de problemes amb les drogues, el bateria Gar Samuelson i Chris Poland van ser expulsats de Megadeth el juliol de 1987. El seu ltim concert com a membres de Megadeth es va realitzar a l'ltim concert de la gira a Hawaii. Chuck Behler, que havia sigut professor de bateria de Gar Samuelson va ser contractat per Megadeth fins i tot abans d'acabar la gira que el grup estava duent a terme per la por que tenia Dave Mustaine que Samuelson fos incapa d'acabar els concerts degut al seu mal estat. Mustaine va afirmar que el guitarrista Chris Poland havia venut equipament del grup per poder pagar les drogues que consumia. Aquest fet est detallat a la can Liar, que s'inclouria en el segent lbum i que Mustaine va dedicar a Poland. Ell va ser inicialment substitut per Jay Reynold, del grup Malice, per quan el grup va comenar a treballar en el seu segent lbum, Reynolds va ser substitut pel qui havia sigut el seu professor, Jeff Young. Jeff Young es va unir a Megadeth en ple procs de gravaci del nou lbum.

So Far, So Good... So What!.
Amb un pressupost ms elevat i amb el productor Paul Lani, Megadeth va gastar cinc mesos per gravar el seu tercer lbum, So Far, So Good... So What!. El procs de gravaci va tenir una altra vegada problemes des del comenament, degut en part a l'addicci que tenia amb les drogues. Mustaine ms endavant diria: "La producci de So Far, So Good...So What! va ser horrible principalment per culpa de les substncies i de les prioritats que tenem o no tenem. Mustaine a ms, estava en desacord amb el productor Paul Lani per la manera com s'havia de gravar la bateria. Durant el procs de mescla, Mustaine i Lani van tenir una discussi que va acabar amb la substituci de Lani pel productor Michael Wagener, qui va remesclar l'lbum.

Al gener de 1988 va sortir a la venda So Far, So Good... So What!. Mentre l'lbum va aconseguir el certificat de plat a Estats Units, no va ser ben rebut per la majoria de critics musicals. Una de les canons incloses, In My Darkest Hour, va ser dedicada al qui havi sigut el seu company a Metallica, el baixista Cliff Burton, que havia mort en un accident d'autobs mentre realitzava una gira amb Metallica a Sucia. Mustaine va compondre la can el dia que va conixer la noticia, per les lletres (que no fan referncia a Cliff Burton) van ser afegides ms tard. L'lbum tamb va incloure una versi de la can Anarchy In The UK, dels Sex Pistols. Les lletres van ser alterades per Dave Mustaine perqu tal com declararia ms tard, hi havia parts de la can original cantada per John Lydon que no entenia i per tant, es va inventar els trossos que no va entendre.

Megadeth va comenar la seva gira mundial de presentaci de So Far, So Good...  obrint per Dio a Europa  al mes de febrer de l'any 1988, i unint-se a la gira d'Iron Maiden del seu lbum Seventh Son of a Seventh Son que el grup britnic va realitzar a l'estiu del mateix any a Estats Units. Mustaine va contractar Nick Menza com a tcnic de bateria de Chuck Behler perqu estigus preparat per substituir a Behler en cas que aquest no continus com a membre de Megadeth per culpa dels problemes que hi havia entre ell i Mustaine.

A l'agost de 1988, Megadeth va actuar al festival Monster of Rock al Castle Donnington al Regne Unit davant de ms de 100,000 persones, juntament amb Kiss, Iron Maiden, Guns N' Roses i David Lee Rothe. El grup va ser aviat afegit a la gira europea "Monster of Rock" per noms va acabar actuant en el primer concert. Poc desprs d'aquell concert, Mustaine va acomiadar el bateria Chuck Behler i el guitarrista Jeff Young i es va cancellar la gira que es tenia previst fer a Austrlia.

Al juliol de 1989 Nick Menza va ser contractat per substituir Behler a la bateria. Incapa de trobar un guitarrista a temps, Megadeth va gravar una versi de la can "No More Mr. Nice Guy" d'Alice Cooper amb tres components (Mustaine, Ellefson i Menza). La versi apareixeria ms tard a la banda sonora de la pellcula de terror Shocker, dirigida per Wes Craven. Mentre el grup buscava un nou guitarrista a l'estiu del 1989, Mustaine va ser arrestat per conduir mentre estava intoxicat i per possessi de drogues. Mustaine es va estavellar contra un cotxe aparcat ocupat per un oficial de policia fora de servei. Mustaine va ser obligat a rebre una terpia de rehabilitaci.

Rust In Peace.
Mustaine va oferir el lloc de guitarrista a Dimebag Darrell (Pantera) i a Jeff Waters (Annihilator) per van rebutjar l'oferiment perqu ja tenien el seus propis projectes. Finalment l'escollit va ser Marty Friedman. Friedman havia tocat juntament amb Jason Becker al grup Cacophony i havia tret l'lbum Dragon's Kiss. Friedman es va unir oficialment a Megadeth al febrer de 1990.

Amb la nova formaci de Megadeth, el grup va entrar a Rumbo Studios el mar de 1990 amb el coproductor Mike Clink per comenar a treballar en el que seria l'lbum ms venut del grup fins el moment, Rust in Peace. Per primera vegada en tota la seva carrera, el grup va treballar en un estat de sobrietat a l'estudi, fet que va evitar molts dels problemes que havien aparegut en la gravaci dels anteriors lbums. A ms, Clink va ser el primer productor que va poder produir amb xit un lbum de Megadeth des del principi fins al final, sense ser acomiadat com havia passat amb els anteriors productors que havia tingut el grup.

Sortint mundialment a la venda el 24 de Setembre de 1990, Rust in Peace va ser un xit absolut del grup i va rebre elogis tant dels fans com dels crtics. L'lbum es caracteritza per una gran tcnica musical amb constants canvis de ritme, riffs contundents i grans solos de guitarra de Friedman. L'lbum ha estat considerat com un dels lbums imprescindibles de thrash metal amb temes que s'han convertit en clssics del grup com Holy Wars...The Punishment Due, Hangar 18 o Tornado of Souls. Rust in Peace va vendre ms d'un mili de cpies a Estats Units, i va estar nominat als Grammy l'any 1991 i 1992.

Al setembre de 1990 Megadeth es va unir a Slayer, Testament i Suicidal Tendencies per a la gira europea "Clash of the Titans" i a l'octubre van ser afegits com a grup per a obrir la gira de Judas Priest en la presentaci de l'lbum Painkiller, culminant amb una actuaci al Gener de 1991 davant de 140,000 persones al festival Rock in Rio 2 a Brasil. Seguint amb l'xit de la gira europea, la gira americana de "Clash of the Titans" va comenar al Maig de 1991, actuant Megadeth, Slayer, Anthrax i Alice in Chains com a grup d'obertura. L'any 1991 Megadeth va treure a la venda el seu primer vdeo, Rusted Pieces. El vdeo contenia els sis videoclips que havia tret prviament i una entrevista amb els membres del grup.

Discografia.
lbums d'estudi.
Killing Is My Business... And Business Is Good! (Combat Records, 1985);
Peace Sells... But Who's Buying? (Capitol Records, 1986);
So Far, So Good... So What! (Capitol Records, 1988);
Rust in Peace (Capitol Records, 1990);
Countdown to Extinction (Capitol Records, 1992);
Youthanasia (Capitol Records, 1994);
Cryptic Writings (Capitol Records, 1997);
Risk (Capitol Records, 1999);
The World Needs A Hero (Sanctuary Records, 2001);
The System Has Failed (Sanctuary Records, 2004);
United Abominations (Roadrunner Records, 2007);












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129092" title="Cerro Bonete" nonfiltered="2862" processed="2855" dbindex="53090">

El Cerro Bonete, mal anomenat sovint Bonete Chico, es un volc del nord-est de la provincia de La Rioja (Argentina), a prop del lmit de la provncia de Catamarca, amb un cim de 6.759 metres, cosa que el fa ser el cinqu cim allat ms alt del continent americ, rera l'Aconcagua, els Ojos del Salado, el Monte Pissis i el Huascarn. Forma part de l'hemicicle dels volcans ms alts del mn, compost per Veladero, Baboso, Reclus, Gemelos, Monte Pissis, Peas Azules y Bonete.

El primer intent d'escalada es va produr l'any 1913 des de l'est,  pel geleg alemany Walther Penck, per que noms va arribar, enmmig dels nbols, a un pre-cim.

El nom Bonete Chico, noms correspon al petit con que el corona, per no al masss propiament dit.

 Enllaos externs .
 Cerro Bonete a summitpost ;
 Cordillera de los Andes ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129095" title="Bardock" nonfiltered="2863" processed="2856" dbindex="53091">
Bardock s un personatge de Bola de Drac.



s el pare d'en Goku i del seu germ gran Raditz. Va morir en la destrucci del Planeta Vegeta. En Freezer, el destructor d'aquest planeta, deia a tots els que havien sobreviscut que havia estat un accident d'un meteorit. En Bardock, abans de morir, crid en Kakarotto (el nom real d'en Goku).

Arbre genealgic.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129097" title="Tres Cruces" nonfiltered="2864" processed="2857" dbindex="53092">


Tres Cruces es un masss d'origen volcnic situat a la Serralada de los Andes, en el lmit de Xile amb la provncia de Catamarca (Argentina). Presenta entre 8 i 12 kilmetres d'extensi nord-sud i quatre cims principals, dos d'ells molt per sobre dels 6.000 metres: 
 Cim Sud o Internacional (6.748 m);
 Cim Central (6.629 m);

Un pas d'aproximadament 6.000 m separa aquests dos cims, fent possible la doble ascensi per part d'expedicions alpinistes. 

El cim sud, conegut amb el nom de Cerro Tres Cruces Sur, a tocar de la frontera entre Xile i l'Argentina, s el segon cim ms alt de Xile i el sis del continent americ.

La major part del masss es troba en territori xil. 

Enllaos externs.
 Serralada dels Andes: Tres Cruces ;
 Tres Cruces Sur al portal Andes.org.uk ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129098" title="Palmera excelsa" nonfiltered="2865" processed="2858" dbindex="53093">

La palmera excelsa (Trachycarpus fortunei) s una espcie de la famlia de les areccies originria de la Xina central i oriental, per plantada com a ornamental arreu de les zones temperades, amb una alta presncia als pasos mediterranis, per la seva bona resistncia al fred i a les altes temperatures.

El tronc assoleix fins a 12 m d'altura, i queda recobert (totalment o noms la part superior) per les beines de les fulles caigudes, el que li dna un aspecte "pelut"). Les fulles sn palmades, amb un limbe d'uns 50 cm de llarg per 75 d'ample, amb pecols amb els marges serrats i una mica ms llargs que el limbe.

Es distingeix fcilment del margall (Chamaerops humilis), que s una palmera mediterrnia, tamb petita i plantada sovint als jardins, perqu el margall t el pecol ms llarg (fins al triple del limbe) i espins. A ms, no assoleix mai tanta alada com la palmera excelsa sin que com a molt es queda al voltant dls 5 metres.

Rep el seu nom cientfic en honor de Robert Fortune, botnic que introdu la planta del te a l'ndia.

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129099" title="Carnaval de Tarragona" nonfiltered="2866" processed="2859" dbindex="53094">
El Carnaval de Tarragona s un dels ms emblemtics dels Pasos Catalans, ja que combina una riqussima seqencial ritual d'actes -heretada d'poques ben diverses- i uns extraordinaris treballs d'artesania en la confecci de les indumentries de les comparses, que desfilen en les dues grans rues del Dissabte -Rua de l'Artesania- i del Diumenge -Rua de Llument-.

Un dels elements ms representatius de la festa s la Bta monumental que s'installa en la plaa de l'Ajuntament, i que indica l'arribada de la celebraci i tamb el seu final, quan s cremada enmig dels focs dels diables i bsties gnies i d'un castell de focs artificials.

El menjar caracterstic del Carnaval de Tarragona s el Xarr -una escudella- que es cuina amb llegums, fideus i cansalada. Aquest menjar popular es realitza el Dissabte anterior al Dijous Gras.

El Diumenge anterior al Dijous Gras les comparses de Tarragona visiten la vena poblaci de Reus en un acte cada any t lloc alternativament en una o altra poblaci.

El Dimarts anterior al Dijous Gras s'installa la Bta monumental.

El Dimecres entren en la ciutat el Rei Carnestoltes i la Reina Concubina, que realitzen el seu Serm d'arribada.

El Dijous Gras es menja la coca de llardons, molt caracterstica de la festa, i t lloc la gala de la Disfressa d'Or, que acull les disfresses ms espectaculars.

El Divendres el Rei i la Reina visiten les escoles, les seus de les diferents entitats de la festa aix com als mitjans de comunicaci.

El Dissabte al mat es canten les rondes amb contingut satric. A la tarda, gran Rua de l'Artesania, encapalada pels grups de foc, integrada per les comparses i bandes musicals, i tancada pels squits del Rei i la Concubina.

El Diumenge al mat es convoca el singular concurs de llanament de telfons mbils. A la tarda, desfilen les millors comparses en la Rua de Llument. Al final el Doctor Mistela vola sobre la plaa de l'Ajuntament amb la seva monumental xeringa per intentar salvar el Carnestoltes en l'inici de la seva agonia.

El Dilluns, concurs de Drag Queens.

El Dimarts s la jornada del Dol, la ms tpica dels Carnavals catalans. Al mat, la Mascarada del Dol recorre la ciutat repartint les esqueles. A la tarda, es vetlla el cadver del rei Carnestoltes. A la nit, els Ninots del Rei i la Concubina sn cremats com smbol del final de la festa.

Del Dijous Gras al Dissabte de Carnaval, diriament hi ha actuacions nocturnes.

Histria de la festa.

Orgens. Els orgens del Carnaval de Tarragona es troben en les festes Saturnals, Lupercals i Matronals que celebraven els romans. Des de la seva colonitzaci s'han mantingut elements com la presncia del Rei Carnestoltes i la inversi de papers socials i sexuals, caracterstiques estructurals que es reprendran posteriorment durant l'edat mitjana. 

Segle VIII (principis). S'escriu el llibre litrgic tarragon anomenat Oracional de Verona, conservat a la ciutat italiana de Verona, i cpia del Liber Orationum de festivitatibus, l'oracional festiu hisp realitzat per l'arquebisbe Juli de Toledo els anys 682-683. L'obra cont rbriques o anotacions que expliciten com i a on s'havien de realitzar les cerimnies. Les nmero 523 i 526 especifiquen la realitzaci de processons itinerants la Domenica in carnes tollendas, s a dir, Diumenge de Carnestoltes.

Edat Mitjana. En el perode medieval es documenta tant el repartiment de vi per part del municipi com el joc amb els bous en l'actual carrer del Cs del Bou. El mot cs indica precisament que es corrien els bous. El capitell de la process de les rates del claustre de la Catedral de la ciutat ha estat identificat com una de les escenes carnestoltenques d'aquest perode histric: les rates passegen un gat que es fa el mort, i acaba ressuscitant per cruspir-se-les. 

Segle XIX. Les primeres referncies d'un Carnaval urb, amb rues o desfilades, corresponen a la segona meitat del segle XIX. En aquest temps viu la seva plenitud i es defineix la seqncia ritual amb la construcci de la Bta monumental per part del puixant gremi de boters local, i la seva crema, veritables inici i final de la festa. Es documenta tamb la participaci del ball de diables, com a grup de foc. 

1937. S'han documentat diferents prohibicions al llarg de tota la histria, per la ms transcendent fou la de la guerra civil espanyola. El 3 de febrer de 1937, una ordre datada a Burgos prohibia el Carnaval en tot el territori que controlaven les tropes franquistes. L'any 1939, amb el triomf de les forces faccioses del general Franco, aquesta ordre es faria extensiva a tot l'Estat Espanyol. 

L'arribada dels ajuntaments democrtics rescata la vitalitat d'aquesta festa de carrer, amb complicitat amb la nova societat civil. A Tarragona la festa es reprn el 1981.


 Enllaos externs.
 Web de la Comissi del Carnaval de Tarragona;
 Tots a Una, comparsa del Carnaval de Tarragona;
 Web de la comparsa Ballaruga;

 Bibliografia .
SANS, Noem: El Carnaval de Tarragona al segle XIX, Col. Titans, 1.
Edicions El Mdol, Tarragona, 2001.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129106" title="Uma Thurman" nonfiltered="2867" processed="2860" dbindex="53095">

Uma Karuna Thurman (Massachusetts, Boston, 29 d'abril de 1970) s una actriu nord-americana. s coneguda pels seus papers a pellcules com Beautiful Girls (1996), Gattaca (1997) i sobretot per la seva interpretaci a Pulp Fiction (1994) (per la qual va estar nominada a un Oscar com a millor actriu de repartiment) i Kill Bill (2003-2004), dirigides per Quentin Tarantino.


 Filmografia .




 Enllaos externs .
 Uma Thurman a IMDB ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129111" title="Metal" nonfiltered="2868" processed="2861" dbindex="53096">

Heavy Metal, estil musical;
Metal (lbum), lbum del grup canadenc Annihilator publicat l'any 2007;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129116" title="Caterina Mieras i Barcel" nonfiltered="2869" processed="2862" dbindex="53097">

Caterina Mieras i Barcel ( Sant Joan, Illes Balears 1947 ) s llicenciada en Medicina i Cirurgia, i especialitzada en dermatologia i venereologia, per la Universitat de Barcelona, s tamb diputada al Parlament de Catalunya des de 1999. Va ser Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya al govern Maragall, entre 2003 i 2006 .

Biografia.
Va nixer el 5 d'abril de 1947 a la poblaci de Sant Joan, situada a l'illa de Mallorca. Mieras va participar en la fundaci, el 1967, del Sindicat Democrtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), i va ser suspesa del dret de matrcula durant dos anys. 

Mieras va exercir com a mestra de l'Escola de Magisteri de les Illes Balears. Posteriorment, va treballar en els serveis de dermatologia de l'Hospital Clnic de Barcelona de 1974 a 1977 i a la Vall d'Hebron de 1978 a 1991. Tamb ha estat professora de dermatologia de la Facultat de Medicina de la Universitat Autnoma de Barcelona de 1979 a 1991 i a l'Escola Universitria d'Infermeres de la Residncia de la Vall d'Hebron de 1979 a 1991. Forma part, a ms, del comit d'experts en dermatologia proposat pel collegi de Metges de Barcelona per a assumptes judicials des de la seva creaci, el 1990.

Ha collaborat amb els programes de la Conselleria de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat per a la prevenci i el control de la sida, com a membre del grup de treball i com a vicepresidenta de la Comissi Assessora fins a la seva dissoluci, el 1989. La Federaci de Dones Progressistes, d'mbit estatal, li va concedir el premi Dona Progressista 1994 per la seva labor cientfica i social en el camp de la sida. Va participar, tamb, en el Frum de les Dones organitzat per les les Nacions Unides a Pequn.

Activitat poltica.
Entre 1975 i 1979 va militar en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), i el 1980 va ingressar al PSC. Entre 1995 i 2003 va ser regidora a l'Ajuntament de Badalona, on es va ocupar de les rees de Cultura, Joventut i Esports i, durant l'ltima legislatura, Cultura, Solidaritat i Cooperaci. 

L'any 2003 fou nomenada Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya sota la presidncia de Pasqual Maragall. A la primera remodelaci del govern Maragall, feta el 20 d'abril de 2006, va ser substituida com a Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya per Ferran Mascarell. 

Durant el seu mandat, va culminar l'operaci de retorn dels papers de Salamanca, nom amb el que es coneix la documentaci incautada pel rgim fascista durant la guerra civil espanyola i que estaven al Arxiu General de la Guerra Civil a Salamanca.

Al seu torn, mantingu una postura ambigua respecte els bns artstics originaris de la Franja de Ponent dipositats al Museu de Lleida. Va donar el vist-i-plau al retorn de les obres a l'Arag, per amb una srie de condicions que dificultaven la sortida de Catalunya.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129117" title="Jordi Valls i Riera" nonfiltered="2870" processed="2863" dbindex="53098">


Jordi Valls i Riera (Manresa, 1960). Poltic catal, ha estat Conseller de Treball i Indstria de la Generalitat de Catalunya, diputat al Parlament de Catalunya i alcalde de Manresa.

Llicenciat en Dret per la Universitat Autnoma de Barcelona, ha desenvolupat la seva tasca professional com a jutge substitut al Jutjat de Districte nm. 2, de Manresa, (1985); tcnic de la "Cambra de Comer i Indstria de Manresa", essent el responsable de Fires, (1985-1987); gerent del "Consorci de Formaci i Iniciatives de Cercs", organisme del qual formen part, el Departament de Treball i d'Indstria de la Generalitat de Catalunya, i la Diputaci de Barcelona, (1987-1989), i ha exercit d'especialista en dret administratiu, mercantil i laboral al bufet d'advocats "Valls, Cots & Gernimo Advocats Associats", especialitzat en dret administratiu, mercantil i laboral, (1989-1993). 

Va ser regidor a l'Ajuntament de Manresa (1988-1995), vocal del Consell Rector del Consorci Hospitalari de Catalunya (1995-1999), president de la Comissi d'Hisenda i vicepresident de la Federaci de Municipis de Catalunya (1995-1999) i membre del Consell Social de la Universitat Politcnica de Catalunya.

Entre el 1995 i 2006 va ser alcalde de l'Ajuntament de Manresa i ha estat president de Localret, Consorci Local per al desenvolupament de les xarxes de telecomunicacions i de les noves tecnologies des de 1999. 

s membre de l'executiva nacional del Partit dels Socialistes de Catalunya. 

A la primera remodelaci del govern Maragall, feta el 20 d'abril de 2006, va ser nomenat Conseller de Treball i Indstria de la Generalitat de Catalunya en substituci de Josep Maria Ra i Blasco, i Josep Camprub i Duocastella pass ser el nou batlle de la capital del Bages. Ocup el crrec fins a les eleccions al Parlament de Catalunya (2006) en qu va ser elegit diputat. Actualment s el president de l'Autoritat Porturia de Barcelona.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129118" title="Llista de membres de la Uni Africana per poblaci" nonfiltered="2871" processed="2864" dbindex="53099">
Aquesta s una llista des estats membres de la Uni Africana ordenats per poblaci.



Notes.


Vegeu tamb.
Ampliaci de la Uni Africana;
Llista de membres de la Uni Africana per sistema poltic;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129119" title="Nervi" nonfiltered="2872" processed="2865" dbindex="53100">
Per al grup germnic vegeu nervis.;

Un nervi s una estructura en forma de cord constituda per un conjunt de d'axons, agrupats en fibres nervioses i reunides i associades en fascicles per mitj de teixit conjuntiu.

Els nervis formen part del sistema nervis perifric i la seva funci s la de relacionar els centres nerviosos o els ganglis perifrics amb les diferents parts del cos. A travs d'ells es transmeten impulsos nerviosos. 

Hi ha nervis aferents i nervis eferents. Els aferents sn els que porten els senyals sensorials, per exemple, de la pell cap el cervell. Els eferents sn els que porten els senyals del cervell cap als msculs o les glndules. 

 Estructura d'un nervi .
En un nervi es poden distingir diferents components:
 Epineuri. s la capa ms externa d'un nervi i est constituda per cllules de teixit conjuntiu i fibres collgenes. Tamb poden trobar-se algunes cllules adiposes.
 Perineuri. Com una beina, envolta cadascun dels fascicles.  s cadascuna de les capes concntriques de teixit conjuntiu que embolica cada un dels fascicles ms petits d'un nervi. ;
 Endoneuri. Sn uns fins fascicles de fibres collgenes amb alguns fibroblasts situats en els espais interns que actua com un env. s molt fi i est format per delicades fibres reticulars que envolten cada fibra nerviosa.

Aix que el nervi es va ramificant, les beines de teixit conjuntiu es fan ms fines. En les branques ms petites falta l'epineuri, i el perineuri no pot distingir-se de l'endoneuri. Els vasos sanguinis es localitzen a l'epineuri i al perineuri i rarament es troben en l'endoneuri.

 Tipus de nervis .
Els nervis es divideixen segons la classificaci d'Erlanger i Gasser en tres categories depenent de la velocitat de conducci de l'estmul nervis i de si consten de beina de mielina o no. Aix, tenim:
 Fibres de tipus A, amb beina de mielina i que se subdivideixen en 4 tipus segons la velocitat de conducci i el dimetre:
 Alfa, amb una velocitat 70-120 m/segon i un dimetre entre 12 i 20 micres.
 Beta, amb 30-70 m/segon i entre 5 i 12 micres.
 Gamma, amb 15-30 m/segon i entre 3 i 6 micres. ;
 Delta, amb 12-30 m/segon i un dimetre entre 2 i 5 micres.
Les alfa sn responsables de la propiocepci, les Beta ho sn del tacte i la pressi, les Gamma de la transmissi motriu als fusos musculars, i les Delta de la transmissi del dolor, el fred i part del tacte.
 Fibres B, mielinitzades, responsables de la connexi autnoma preganglionar. Tenen una velocitat de conducci entre 3 i 15 m/segon, i un dimetre inferior a 3 micres.
 Fibres C, sense beina de mielina i per tant sn recobertes directament per l'epineuri. S'ocupen de la transmissi del dolor, la temperatura, informaci d'alguns mecanoreceptors i de les respostes dels actes reflexos. La velocitat de conducci est entre els 0'5 i 2 m/segon, i el dimetre entre 0'4 i 1'2 micres.

 Llista de nervis .
 Medciclopedia IQB;
 Diccionari Enciclopdic de Medicina. GEC;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129128" title="Vrtex geodsic" nonfiltered="2873" processed="2866" dbindex="53101">

Un vrtex geodsic s un senyal que indica una posici exacta i que forma part d'una xarxa de triangles amb altres vrtexs geodsics.
A Espanya solen estar formats per un cilindre de 120 centmetres d'altura i 30 de dimetre sustentat en una base cbica de formig, tot aix pintat de blanc. Normalment estan en llocs alts i aclarits per a poder veure altres punts, s per aix que sol haver-hi unes bones panormiques des d'ells. 

Des del 1994 a Catalunya estan regulats per la Llei 11/1994 d 11 de juliol, sobre els senyals geodsics
La xarxa espanyola de vrtexs geodsics es dividix en tres, de primer, de segon i de tercer ordre. La de primer ordre est formada per triangles de costats entre 30 i 70 quilmetres. En la de segon ordre, recolzada en la de primer ordre, els costats dels triangles varien entre els 10 i els 25 quilmetres. La xarxa de tercer ordre t costats de 5 a 10 quilmetres. Tots els vrtexs de les xarxes ms grans sn al seu torn vrtexs de les ms xicotetes.

Enllaos externs.

 Llei 11/1994 sobre els senyals geodsics;
 Plana de l'ICC sobre els vrtex geodsics;
 Descripci de la xarxa de vrtex de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129139" title="Musicoterpia" nonfiltered="2874" processed="2867" dbindex="53102">


La musicoterpia s l s de la msica (del seu so, ritme, harmonia, melodia ) amb la finalitat de prevenir el deteriorament de la salut o d ajudar a la millora de l organisme. A vegades es distingix de la  sonoterpia. Es troba vinculada a la psicologia i, ms concretament, amb el psicodrama. Tamb se la pot vincular amb la pedagogia i, dins d'aquesta, amb la logopdia.

La musicoterpia partix del fet constatat per qualsevol del plaer, benestar, tranquilitat i altres efectes emocionals agradables que proporciona la msica. Un exemple illustratiu al respecte, serien les canons de bressol que les mares canten als fills per donar-los benestar i tranquilitat i que es puguen dormir. A partir d'aqu, la musicoterpia investiga i intenta descobrir solucions acusmtiques per tal de millorar la nostra salut de manera diferenciada d'altres solucions teraputiques convencionals. 


La tcnica musicoteraputica.
 
Hi ha gaireb tantes tcniques com musicoterapeutes en el mn. Tot i aix, hi ha diverses comunitats que han aconseguit unir a grups de musicoterapeutes. Generalment, les coincidncies entre ells es deuen ms a principis psicolgics, filosfics i musicals que no pas purament tcnics.

Cal dir que cada tcnica posseeix, a la seva manera, un valor especfic, uns resultats comprovables al menys de manera emprica i una riquesa cultural i filosfica digna. s un terreny tan extens que fa que el que pensa cadasc sigui correcte. L nic fet clarament comprovable s que l s teraputic de la msica va aparixer amb el mateix home i ha existit en qualsevol indret, poca i condici humana.


Indicacions.

La musicoterpia est indicada a nens amb dificultats d aprenentatge, problemes de conducta, nens autistes, amb deficincia mental, amb dificultats en la socialitzaci, amb baix amor prpi o amb trastorns mdics crnics o degeneratius com cncer, cardiopaties, problemes de dolor, etc.

Tamb s'utilitza en persones amb malalties degeneratives degudes a l edat com l Alzheimer, amb problemes d abs de substncies, dany cerebral degut a malalties o traumatismes, incapacitats fsiques, problemes de dolor agut o crnic o a persones amb malalties terminals.

A ms, serveix per a reduir l estrs, ajuda al part en les dones, augmenta la creativitat de resoldre problemes, pot disminuir l ansietat i millorar l'amor propi tamb en els adults.


Funcionament.

La idea de base s reconixer que gran part de les malalties tenen el seu origen al cervell, que desprs transmet a una part del cos un estmul determinat que reprodueix una malaltia. 

Amb la musicoterpia s intenta fer arribar al cervell uns estmuls que li portin a una relaxaci o anullaci del que reprodueix la malaltia, a travs de diverses melodies amb les que es poden aconseguir efectes sorprenents.
 
Els beneficis de la musicoterpia han pogut travessar fronteres, idiomes i ideologies. Per exemple, a la Xina, posseeixen innumerables lbums musicals amb ttols com: insomni, fetge, cor, etc. 


Relacions de la msica amb els processos fisiolgics.

 Msica i respiraci .

La respiraci s, principalment, un procs rtmic. El patr general hum s de 35 a 25 respiracions per minut. Una mitjana baixa i profunda contribueix a calmar, controlar emocions, estimular el pensament i generar un millor metabolisme del cos. 

Al contrari, una respiraci rpida ens pot portar a pensaments dispersos, conductes impulsives, a cometre errors i a patir accidents. 

Aix, msica d alts nivells, ms de 60 pulsacions per minut, produeix efectes negatius, d igual manera que una dieta poc adequada produeix mala salut.

 Msica i pressi arterial .

El cor hum est particularment  sintonitzat amb la msica; aix, els batecs responen a totes les variables musicals com freqncia, temps i volum. 

De tal manera que un ritme rpid provoca palpitacions rpides, i un lent les alenteix. Per aix els ritmes lents creen menys tensions i estrs, mantenint la calma al cos i relaxant-nos. 

La msica s, doncs, un calmant natural, per l oposat tamb s cert: ritmes forts poden energitzar-nos i activar-nos.


 Msica, tensi i coordinaci muscular .

El to i la flexibilitat del sistema muscular sn poderosament influenciats pel to, el so i la vibraci musical, tal i com va ser demostrat cientficament pel professor Olav Skilie: la msica amb freqncies entre 40-66 Hz, redueix la tensi muscular i relaxa els nens. 

Avui en dia, es coneix com a terpia Vibroacstica, de gran poder curatiu en processos de dolors musculars. 


 Msica i endorfines .

Les endorfines, els sedants naturals del cervell, sn avui en dia una de les substncies ms estudiades en la bioqumica moderna.

El Centre d Investigacions de Stanford Califrnia, va arribar a la conclusi que l eufria experimentada mentre s escolta msica provocada pel goig i les emocions produdes per la riquesa musical de certes peces de pellcules, cants religiosos , poden produir estats d anestsia al dolor i millorar el sistema immune. Aquests experts tamb van trobar que les injeccions de Naloxona, una droga bloquejadora d endorfina, interrumpeix la sensaci tranquillitzant d escoltar msica. 

Bibliografia.

 Joseph J.Moreno, Activa tu msica interior: Msica y psicodrama, Ed.Herder, 2004.
 Rolando Benenzon, La nueva musicoterapia, Lumen, Buenos Aires, 1998.
 Rolando Benenzon, Manual de musicoterapia, Paids Ibrica, Barcelona, 1985.
 Lon Bence i Max Mreaux, Gua muy prctica de musicoterapia, Editorial Gedisa, Barcelona, 1988.
 Trallero Flix, C, El despertar del ser harmnic. Musicoterpia Autorealitzadora, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2004.
 Trallero Flix, C. y Oller Vallejo, J. Cuidados musicales para cuidadores. Musicoterapia Autorrealizadora para el estrs asistencial. Ed. Descle de Brouwer. Bilbao, 2008.

Enllaos externs.
http://www.xarxabcn.net/acmt/indexcat.htm;
http://www.musicoterapia-autorrealizadora.net;
http://www.intransite/blogspot.com (Artcles, informaci i enllaos de Msica, Musicoterpia, Meditaci amb msica, etc.);
Descrrega: Presetaci de musicoterpia (Joel Oliv);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129148" title="Ichigo Kurosaki" nonfiltered="2875" processed="2868" dbindex="53103">
Ichigo Kurosaki s el protagonista de la serie de manga/anime Bleach.




s un jove de quinze anys que te la capacitat de veure esperits i parlar amb ells. 
s considerat un rebel a causa del seu cabell de color taronja (color natural). Sovint est involucrat en baralles. Sempre est arrufant les celles. Porta roba molt ajustada.
Tot i la seva aparena, s un bon estudiant.

El seu nom es pot separar en dues parts: "Ichi" i "go" que en japons volen dir 1 i 5, una xifra que surt fora sovint al llarg de la serie. La mateixa paraula ichigo significa "maduixa" en japons. El protagonista explica en un dels captols que el seu nom s'escriu amb els kanjis de primer i protector. Per tant el seu nom significa "El que protegeix" tal com indica el seu pare Isshin Kurosaki.



Viu amb el seu pare i les seves dues germanes Karin Kusosaki i Yuzu Kurosaki en una casa adossada a la clnca del seu pare. Masaki Kurosaki va morir quan Ichigo tenia nou anys i aquest fet el va deixar marcat. 
Tot i semblar una famlia normal i corrent no ho sn: Ichigo i Karin tenen la capacitat de veure esperits.

Histria.

A l'inici de la srie, Ichigo coneix a la shinigami Rukia Kuchiki quan ella entra a la seva casa mentre busca un hollow. Ella resulta greument ferida i ha de transferir-li part dels seus poders de shinigami per poder salvar-lo a ell i a la seva famlia. Durant la transferncia el jove absorbeix completament els poders de la noia. Aix Ichigo, convertit en substitut de shinigami purifica el hollow i Rukia marxa.

L'endem a l'institut de Karakura hi ha una estudiant de intercanvi nova: Rukia Kuchiki. La shinigami li explica que est utilitzant un cos atrificial o gigai ja que ha perdut els seus poders i Ichigo ha de fer la seva feina com a shinigami fins que ella es recuperi. 
Ichigo noms es pot convertir en shinigami grcies a un guant que utilitza Rukia. Quan la srie avana, es transforma utilitzant una nima substituta, en Kon. Posteriorment rep la llicncia de shinigami substitut que fa que es pugui transformar ell sol.

Quan Rukia es veu forada a tornar a la societat de les nimes, ell decideix anar a salvar-la. Ja que diu que li deu, ella ja va salvar la seva vida en una ocasi.
Recupera els seus poders de shinigami i aprn a lluitar amb la ajuda del botiguer Kisuke Urahara que els obre la porta d'accs a la Societat de les nimes. Un cop all lluita contra diversos oponents i amb la ajuda de Yoruichi Shihouin aprn a transformar la seva zampakuto en la forma final (bankai).
El nom de la seva zampakuto s Zangetsu.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129149" title="A-ha" nonfiltered="2876" processed="2869" dbindex="53104">


a-ha s un grup musical noruec de Pop rock i New wave molt popular al Regne Unit i als Estats Units durant la dcada dels 80, per que ha continuat tenint xit durant els 90 i 2000. El trio est format per: el vocalista Morten Harket, el guitarrista Paul Waaktaar-Savoy (Pl Waaktaar fins que es va casar el 1994) i als teclats Magne Furuholmen. El grup noruec va canviar la seva Noruega natal per Londres al 1982 per tal de tenir xit en la seva carrera musical. El seu productor i mnager va ser John Ratcliff. L'origen del nom a-ha prov del ttol d'una de les primeres canons, Nothing To It. Desprs que ells comprovessin diferents diccionaris en diferents llenges van trobar que a-ha era una manera internacional d'expressar reconeixement amb unes connotacions positives. Era una paraula curta, fcil de dir i fora inusual.

 Membres del grup .
 Morten Harket - Vocalista (1982-94; 1998 - al present);
 Magne Furuholmen - Teclats (1982-94; 1998 - al present);
 Paul Waaktaar-Savoy - Guitarres (1982-94; 1998 - al present);

 Histria .

 Principis .
Quan els a-ha van marxar de Noruega van anar a Anglaterra a gravar, i el 1984 van llenar Take On Me. Originalment la can tenia com a ttol Lesson One. Aquesta primera versi de la can no va aconseguir ser popular i el vdeocip no va sortir mai a la llum, aix que noms se'n van vendre 300 cpies.

 Take On Me .
Una nova versi de Take On Me aparegu el 1985; aquesta versi va ser la que va captivar tot el mn. La can va ser un xit i el video va ser espectacular grcies al director Steve Barrons. El video mesclava seqncies reals amb seqncies animades d'estil cmic. Aix que la can es va convertir en el major xit del grup, fins i tot ara, 21 anys desprs del seu llanament. El single va aconseguir vendre en una setmana 1.500.000 cpies. La 12a edici del single va incloure Love Is Reason i una versi estesa de Take On Me.

 Els comenaments de l'xit: Hunting High And Low .


L'lbum de debut dels a-ha, Hunting High And Low, ha estat tamb el seu ms gran xit, car cap altre dels seus discos posteriors no ha aconseguit les xifres de vendes d'aquest primer. Inclou canons com Take On Me, The Sun Always Shines On T.V., Train Of Thought i Hunting High And Low entre d'altres.

 We want the world and we want it now .
La primera gira dels a-ha va tenir lloc un any desprs del llanament del seu primer lbum. Aquell mateix any van treure a la llum el seu segon LP, Scoundrel Days, que va aconseguir tamb una xifra considerable de vendes, tot i que no va superar les del primer lbum. Aquest segon lbum inclou xits com I've Been Losing You, Cry Wolf o Manhattan Skyline.

 Finals dels 80 i comenaments dels 90 .
El 1987 a-ha es va unir al compositor principal de les canons de James Bond, John Barry i van enregistrar junts The Living Daylights (amb Pl Waaktaar i John Barry com a compositors) per a la pellcula de James Bond d'aquell any (007: Alta tensi). Aquesta can apareixeria en una versi diferent al seu segent disc i a ms es pot escoltar en alguns dels lbums  recopilatoris que ha tret el grup.

El 1988 enregistren Stay On These Roads, que inclou la balada Stay On These Roads i temes ms ballables com The Blood That Moves The Body, Touchy!, You Are The One i una versi diferent a la del single de The Living Daylights, fins a un total de 10 canons. 

El 1990 surt a la venda East Of The Sun, West Of The Moon, amb temes com Early Morning o I Call Your Name i la can de ms xit de l'lbum: una versi prpia del clssic de The Everly Brothers Crying In The Rain.

Desprs de cinc lbums d'estudi a-ha va llanar al mercat Headlines And Deadlines, un recopilatori amb 15 grans xits (alguns remixos de les versions dels lbums) i un nou single Move To Memphis que va tenir molt d'xit.

 La decadncia .
Desprs de pasar per una etapa de gran xit, a-ha va tenir unes vendes molt minses amb l'lbum Memorial Beach del 1993. Noms va vendre 750.000 cpies. Van aparixer conflictes personals i creatius i el grup va entrar en decadncia. Desprs de tocar el seu ltim concert a Sant Petersburg i de gravar el single Shapes That Go Together pels jocs paralmpics de Lillehammer al 1994, el grup noruec ms important es va separar i els tres components van comenar carreres per separat.

 Set anys separats .
Durant els set anys separats, Morten Harket va gravar tres lbums: dos en noruec i Wild Seed el 1995 en angls, del qual va vendre 160.000 cpies. A ms a ms de collaborar amb altres artistes i en projectes ambientals, el ms important per ell va ser la lluita per la llibertat i la independncia de Timor Oriental, ocupada per Indonsia, i que va aconseguir la independncia el 1999. El 1996 va ser l'encarregat de presentar el festival d'Eurovisi cellebrat a Oslo, on va cantar Heaven's Not For Saints, tot i que no va representar Noruega.

Magne Furuholmen va dedicar la seva creativitat a la pintura, a l'art i a la msica per a pellcules. Va formar el grup Timbersound amb Kjetil Bjerkestrand i Freddy Wadling. Desprs de tres lbums junts van desfer el grup. Magne va treure dos lbums com a solista, ajudat per Kjetil, que tamb ha collaborat com a msic addicional a a-ha i com a productor d'algunes canons.

Paul es va unir amb la seva dona, Lauren Savoy, i al bateria Frode Unneland i van formar el grup Savoy. El grup t cinc lbums que van aconseguir cert xit a Noruega. El tercer lbum va ser disc de plat i l'edici limitada va vendre 5.000 cpies en tres dies. A ms a ms cont la can Whalebone (inclosa en el seu ltim lbum) que s el single de la pellcula noruega "Hawaii-Oslo".

 El retorn: "Minor Earth | Major Sky" .
a-ha va ser invitat per participar en el Premi Nobel de la Pau del 1998. All van tocar una nova can ja que no en volien tocar cap de les dels anys 80. Va sonar Summer Moved On. El que havia de ser una trobada del grup i que cadasc continus per separat, va ser un retrobament desprs de l'xit impressionant que va aconseguir aquesta can i el grup va decidir renixer i anunciar el llanament d'un nou lbum el 2000.

Minor Earth | Major Sky un lbum amb 13 nous temes es va editar el 2000 i va tenir molt d'xit. Va convertir-se en Disc d'Or. El 2001 Warner Music Vision va editar un DVD amb el concert del 24 de mar del 2001 a Vallhall, Oslo titulat Live at Vallhall - Homecoming. 

El 2002 van editar Lifelines. Aquest disc va aconseguir superar el disc del 2000 i es va convertir en disc de plat a Noruega. Aquell any va comenar la gira "Lifelines WorldTour", la qual va passar pels Pasos Catalans el 4 d'octubre a la sala Razzmatazz de Barcelona. Grcies a l'xit de la gira van treure un lbum en directe How Can I Sleep With Your Voice In My Head: a-ha Live al 2003.

 Un descans .

Desprs d'una altra poca d'xits a-ha va descansar i noms va editar un lbum recopilatori amb els singles de ms xit que vol celebrar els 20 anys de carrera del grup. Aquell any tamb s'edita la biografia "The Swing Of Things" de Jan Omdahl que inclou un CD amb demos del grup a-ha.

El 2 de juliol del 2005 a-ha va presentar al festival Live8 de Berln el seu gran xit de tota la seva histria: Take On Me.

 "Analogue" .
El febrer del 2005 a-ha torna a gravar i presenta un nou lbum: Analogue.

El 2006 van realitzar una gira europea del grup per sense passar pels Pasos Catalans.

 Discografia .

 lbums .
 1985: Hunting High and Low;
 1986: Scoundrel Days;
 1988: Stay On These Roads;
 1990: East Of The Sun, West Of The Moon;
 1993: Memorial Beach;
 2000: Minor Earth Major Sky;
 2002: Lifelines;
 2005: Analogue;

 Singles .
 1984: Take On Me (Primera versi 1);
 1985: Love is Reason;
 1985: Take On Me (Segona versi 2);
 1985: Take On Me (Tercera versi, nmero 1 en ms de 12 pasos);
 1985: The Sun Always Shines On T.V.
 1986: Train Of Thought;
 1986: Hunting High And Low;
 1986: I ve Been Losing You;
 1986: Cry Wolf;
 1987: Maybe, Maybe;
 1987: Manhattan Skyline;
 1987: The Living Daylights;
 1988: Stay On These Roads;
 1988: The Blood That Moves The Body;
 1988: Touchy!
 1988: You Are The One;
 1990: Crying In The Rain;
 1990: I Call Your Name;
 1991: Early Morning;
 1991: Waiting For Her (noms al Jap);
 1991: Move To Memphis;
 1992: The Blood That Moves The Body 92 (Remix de les canons del 1988);
 1993: Dark Is The Night;
 1993: Angel;
 1993: Lie Down In Darkness (noms als Estats Units);
 1994: Shapes That Go Together (ttol oficial dels Paralmpics del 1994);
 2000: Summer Moved On;
 2000: Minor Earth | Major Sky;
 2000: Velvet;
 2001: The Sun Never Shone That Day (noms a la capsa de singles Minor earth major sky);
 2002: Forever Not Yours;
 2002: Lifelines;
 2002: Did Anyone Approach You?
 2003: The Sun Always Shines On TV (live) (al canal alemany RTL);
 2005: Celice;
 2005: Analogue (All I Want);
 2006: Cosy Prisons;

 lbums en directe .
 2003: How Can I Sleep With Your Voice in My Head?

 Recopilatoris .
 1991: Headlines And Deadlines   The Hits Of a-ha;
 2004: The Singles 1984 2004 (2005 al Regne Unit i en altres pasos venut com a Definitive Singles Collection 1984 2004);

 Videos/DVDs .
 1991: Headlines And Deadlines   The Hits Of a-ha;
 1993: a-ha   Live In South America;
 2001: a-ha Live at Vallhall   Homecoming;
 2005: a-ha - Headlines And Deadlines   Best Of;

 Enllaos externs .
 Material d'a-ha a Wikimedia Commons;
 Pgina web oficial del grup ;
 www.aha-italia.com;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129150" title="Morten Harket" nonfiltered="2877" processed="2870" dbindex="53105">

Morten Harket s membre del grup noruec a-ha. s el vocalista del grup.

 Vegeu tamb .
 a-ha;
 Paul Waaktaar-Savoy;
 Magne Furuholmen;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129161" title="Delta Aquilae" nonfiltered="2878" processed="2871" dbindex="53106">

Delta Aquilae (  Aql /   Aquilae) s un sistema estellar triple de la constellaci de l'guila. Est aproximadament a 50,1 anys-llum de la Terra.

Es tracta d'una binria astromtrica. La component visible s una groga-blanca del tipus F subgeganta, amb una magnitud aparent de +3,36. El perode orbital de la binria es de 3,422 anys. La component visible s una binria espectroscpica, la qual cosa eleva el nombre de components a tres. La binria espectroscpica t un perode orbital de 3,77 hores.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129163" title="Postimpressionisme" nonfiltered="2879" processed="2872" dbindex="53107">

El postimpressionisme s el conjunt d'estils pictrics de finals del segle XIX i principis del XX que sorgiren desprs de l'impressionisme.
 
El postimpressionisme era tant una extensi de l'impressionisme com un rebuig a les seves limitacions. Els postimpressionistes van continuar fent servir colors vius, una aplicaci compacta de la pintura, pinzellades distingibles i temes de la vida real, per van intentar posar ms emoci i expressi a la seva pintura.

Tot i que sovint exposaven junts, no es tractava d'un moviment en equip. Treballaven en rees geogrfiques diferents entre s - Van Gogh a Arle, Czanne a Ais de Provena.

Les seves formes ms exagerades, l's del color, estructura i lnies van preparar el terreny pels estils que seguirien ms endavant durant el segle XX.

El crtic d'art Robert Fry va ser el primer en fer servir el terme postimpressionisme per referir-se al grup Les Nabis.

Van ser artistes postimpressionistes:
 Paul Czanne;
 Paul Gauguin;
 Harry Lachman;
 Henri Rousseau;
 Georges Seurat;
 Henri de Toulouse-Lautrec;
 Vincent van Gogh;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129168" title="Andreu Bertran" nonfiltered="2880" processed="2873" dbindex="53108">

 Andreu Bertran, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 10 de juliol de 1416. Bisbe de Barcelona (1416-1420 i 1431-1433) i bisbe de Girona (1420-1431)

Nascut a Valncia, bon coneixedor de l rab i l hebreu, hi ha qui pensa que va ser un jueu convers durant el pogrom de 1391. Seguidor del papa Benet XIII, rep una protecci d aquest que el portar des de la rectoria de Torrent (Valncia) a canonge de Valncia i almoiner papal.

T una participaci activa en els moviments de l poca contra els jueus, impulsats pel papa Benet: acusaci de manipulaci de la Biblia pels rabins, retirada de la protecci jurdica dels jueus creditors, requisa de llibres sospitosos. 

En 1416 es nomenat bisbe de Barcelona, en substituci de Francesc Climent, per Benet XIII d'Aviny, amb qui es reclou un temps a Penscola. Torna a Barcelona i, al juliol, es nomenat per Marc de Villalba successor seu a la presidncia de la Generalitat. 

Durant el seu mandat, es produeix la mort de Ferran I i la coronaci de Alfons IV el Magnnim. Les relacions d aquest amb les corts i els braos es caracteritz pels enfrontaments per motius de poder i autoritarisme. Una manifestaci es produ al seu nomenament en 1416 quan el rei, per primer cop, fa servir el castell per a adrear-se als reunits a Barcelona. s convidat a corregir les formes i a les Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419) ho fa, tot i que la creixent presncia de castellans al govern i a les corts reials, gener unes tensions que topen amb el conseller Ramon Despl i amb el comte Roger Bernat I de Pallars Sobir.

En 1417, a punt de comenar el Concili de Constana que possaria fi al Cisma d'Occident, forma part de la darrera ambaixada que demana al papa Benet que surti de Penscola i participi al concili.
En 1419 prest obediencia al nou papa Mart V i aquest el trasllad a la seu de Girona. Tornar com a bisbe de Barcelona a la mort de Francesc Climent en 1431.

Andreu Bertran va morir a Barcelona el 15 de juliol de 1433.

 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Enciclopdia Catalana. ISBN 84-412-0884-0 ;
La concepci de la visita pastoral del bisbe Andreu Bertran a la dicesi de Girona (1420-1423) en el context reformista de l'Esglsia occidental al segle XV. Institut d'Estudis Gironins (Annals). Puig i Aleu, Inmaculada. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129195" title="Delf Dalmau i Gener" nonfiltered="2882" processed="2874" dbindex="53110">
Delf Dalmau i Gener (Figueres, 1891 - Barcelona, 1965) fou un pedagog i lingista catal.

Als disset anys era professor de l'escola d'idiomes Berlitz de Barcelona, ms tard al collegi Mont d'Or de Vallparads de Terrassa. De 1914 a 1917 far classes de gramtica espanyola i francesa a Bahia Blanca. El 1918 fund el primer Liceu Dalmau d ensenyament mitj i tcnic, que el 1940 transforma en Institut Belpost d ensenyament per correspondncia. Collabor en diverses publicacions peridiques i dirig la revista Clarisme. Poliglot, fou un actiu esperantista, reconegut internacionalment, i va arribar a redactar la revista Kataluna Esperantisto i a presidir la Federaci Esperantista Catalana, de la qual fou un dels mxims idelegs, juntament amb Frederic Pujul i Valls. Destaca tamb en estenografia i ensenyament d idiomes. Public els primers dos discs per a l ensenyament del catal amb les veus de Pompeu Fabra, Merc Rodoreda i ell mateix, novelles psicolgiques i els assajos pre-sociolingstics:  Poliglotisme passiu  (1936) i  Aclariments lingstics  (1962).

Els estudis que Delf Dalmau engloba sota el rtol de pedagogia lingstica s'ocupen de qestions relacionades amb la interlingstica, la proposta esperantista, la pedagogia, la sociolingstica i la filosofia del llenguatge. Dalmau sempre estigu a l'avantguarda de la cultura i va saber fer confluir universalisme -la necessitat d'una llengua internacional auxiliar- i catalanisme integral, sense fissures regionalistes ni submissions ni renunciaments (com acostumava a dir) de cap mena.

La proposta de poliglotisme passiu consisteix a conrear i usar activament la llengua prpia, la llengua vernacla de cada lloc, i conixer amb mxima correcci per noms passivament el major nombre possible d'altres llenges, com a etapa intermdia entre una situaci d'imperialisme lingstic a nivell espanyol i planetari que caldria superar, i l'horitz igualitarista que l'assumpci de l'esperanto anuncia.

Obra escrita.
En catal.
 Seny i atzar. Llibreria Catalnia, Barcelona, 1932.
 Una altra mena d'amor. Edicions Clarisme, Barcelona, 1933.
 Polmica. Edicions Clarisme, Barcelona, 1934.
 Sinceritat. Imp. Flotats, Terrassa, 1938.
 Poliglotisme passiu. Publicacions de "La Revista", Barcelona, 1936.
 Aclariments lingstics. Rafael Dalmau, Editor, Barcelona, 1962.

En esperanto.
 Ilustrita lernolibro de Esperanto. 1938.
 Stenologio kaj stenografio. Barcelona, 1955.
 Dialekto, dialektiko. Editorial Belpost, Barcelona, 1956.
 Esperanta resumo de la stenologio kaj stenografio. Editorial E. Moreno Medrano, Barcelona, 1961.

Fonts.
 Jordi Sol i Camardons, Poliglotisme i ra. El discurs ecoidiomtic de Delf Dalmau, Pags Editors, Lleida, 1998.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129213" title="Banc Central Afric" nonfiltered="2883" processed="2875" dbindex="53114">
El Banc Central Afric (BCA) s una de les tres institucions financeres de la Uni Africana. est previst que vagi adquirint progressivament responsabilitats del Fons Monetari Afric.

La creaci del BCA que est previst que estigui complert el 2028 va iniciar-se el 1991 amb el Tractat d'Abuja. La Declaraci de Sirte del 1999 va fer una crida per a l'acceleraci d'aquest procs amb la culminaci de la creaci el 2020.. 

Quan estigui completament implementat via la legislaci del Parlament Panafric, El BCA ser l'nic emissor de la moneda nica africana, esdevindr el banquer del govern afric, ser el banquer de les institucions pbliques i privades de bancs, regular i supervisar la indstria bancria africana, i fixar els interessos oficials i els tipus de canvi; conjuntament amb l'administraci del govern afric.

Referncies.

 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129216" title="Fons Monetari Afric" nonfiltered="2884" processed="2876" dbindex="53116">
El Fons Monetari Afric ser una instituci financera de la Uni Africana, tot i que amb els  anys les seves responsabilitats seran transferides al Banc Central Afric. Aquesta instituci s una de les tres futures institucions financeres de la Uni Africana.

Tindr la seu a Yaound, al Camerun.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129217" title="Sakon Yamamoto" nonfiltered="2885" processed="2877" dbindex="53117">


Sakon Yamamoto Yamamoto Sakon, pilot japons de Frmula 1 nascut  el 9 de juliol de 1982 a Toyohashi, Aichi, Jap. 

Va comenar a mpetir amb karts a l'any 1994.

El seu debut a la mxima categoria es va produir a la Temporada 2005 de Frmula 1 on va ser el pilot de proves / tercer pilot de l'equip Jordan .

Ja a la Temporada 2006 de Frmula 1 va ser contractat com a pilot de proves / tercer pilot de l'equip Super Aguri. Desprs de qu al segon pilot oficial de l'escuderia  Yuji Ide li fs  retirada la seva superllicencia  Yamamoto va ser promocionat al segon seient oficial de l'equip al Gran Premi d'Alemanya de 2006. Va correr diverses curses com a company d'equip de Takuma Sato per sense grans resultats.

Per la Temporada 2007 de Frmula 1 l'escuderia Super Aguri l'ha substituit per Anthony Davidson.

 Palmars .
 Curses: 7;
 Millor classificaci a un G.P.: --;
 Millor classificaci al campionat: No ha puntuat;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129218" title="Ralli d'Alemanya" nonfiltered="2886" processed="2878" dbindex="53118">


El ralli d'Alemanya s la desena prova del Campionat Mundial de Rallis del 2007. Forma part d'aquest campionat des de l'any 2002. El ralli se celebra a la zona de Trier, i disputat sobre asfalt. Sbastien Loeb ha guanyat totes les edicons del ralli des que est en el Campionat Mundial.







 Palmars .




 Enllaos externs .
Web oficial  ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129220" title="Ralli de Nova Zelanda" nonfiltered="2887" processed="2879" dbindex="53119">



El ralli de Nova Zelanda (oficialment Propecia Rally New Zealand) s el ralli ms antic del Campionat Mundial de Rallis de l'hemisferi sud. Aquest any (2007) ser l'onzena prova del calendari. Va comenar a disputar el 1969i l'any 1977 va ser incls en el Campionat Mundial de Rallis. Carlos Sainz i Marcus Grnholm sn els pilots que ms vegades han guanyat aquest ralli, 4. L'any 2001 va ser anomenat "Ralli de l'any".

 Palmars .


 Enllaos externs .
Pgina web oficial ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129223" title="Tour de Crsega" nonfiltered="2888" processed="2880" dbindex="53120">


El tour de Crsega s un ralli francs incls en el 2007 (dotzena prova) dins del Campionat Mundial de Rallis de la  Federaci Internacional d'Automobilisme (FIA). s anomenat "Tour de Crsega" (Tour de Corse) perqu antigament es disputava en tota l'illa. Actualment, per, els trams estan situats al voltant d'Ajaccio.

 Palmars (des de 1973) .
2006   Sbastien Loeb, Citron;
2005   Sbastien Loeb, Citron;
2004   Sbastien Loeb, Citron;
2003   Petter Solberg, Subaru;
2002   Gilles Panizzi, Peugeot;
2001   Jess Puras, Citron;
2000   Gilles Panizzi, Peugeot;
1999   Philippe Bugalski, Citron;
1998   Colin McRae, Subaru;
1997   Colin McRae, Subaru;
1996   Philippe Bugalski, Renault (no WRC);
1995   Didier Auriol, Toyota;
1994   Didier Auriol, Toyota;
1993   Franois Delecour, Ford;
1992   Didier Auriol, Lancia;
1991   Carlos Sainz, Toyota;
1990   Didier Auriol, Lancia;
1989   Didier Auriol, Lancia;
1988   Didier Auriol, Ford;
1987   Bernard Bguin, BMW;
1986   Bruno Saby, Peugeot;
1985   Jean Ragnotti, Renault;
1984   Markku Aln, Lancia;
1983   Markku Aln, Lancia;
1982   Jean Ragnotti, Renault;
1981   Bernard Darniche, Lancia;
1980   Jean-Luc Thrier, Porsche;
1979   Bernard Darniche, Lancia;
1978   Bernard Darniche, Fiat;
1977   Bernard Darniche, Fiat;
1976   Sandro Munari, Lancia;
1975   Bernard Darniche, Lancia;
1974   Jean-Claude Andruet, Lancia;
1973   Jean-Pierre Nicolas, Renault;

Al 1996 va contar per la categoria de 2 litres (no WRC).

 Enllaos externs .
 Web oficial  ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129226" title="Ralli del Jap" nonfiltered="2889" processed="2881" dbindex="53121">


El ralli del Jap s un ralli del Campionat Mundial de Rallis de la Federaci Internacional d'Automobilisme (FIA). El 2007 ser la tretzena prova. Desprs d'un debut exits, l'any 2004, aquest ralli s'ha convertit en un event popular del calendari. La prova t la seva base a l'illa de Hokkaido. Degut a la climatologia d'aquesta illa, si plou molt el ralli pot ser un equivalent al de Galles.

 Palmars (des de 2004) .
 2006: Sbastien Loeb, Citron Xsara WRC;
 2005: Marcus Grnholm, Peugeot 307 WRC;
 2004: Petter Solberg, Subaru Impreza WRC;

 Enllaos externs .
 Web oficial  ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129227" title="Corneille Heymans" nonfiltered="2890" processed="2882" dbindex="53122">

Corneille Jean Franois Heymans ( Gant, Blgica 1892 - Knokke 1968 ) fou un metge i professor universitari belga guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1938.

Biografia.
Va nixer el 28 de mar de 1892 a la ciutat de Gant, capital de Flandes Oriental. Fill de J. Z. Heymans, catedrtic de farmacologia i rector d'universitat, va estudiar medicina a la Universitat de Gant i ms tard a Pars, Lausana i Londres. A partir de 1925 va impartir classes de farmacologia a la Universitat de Gant, esdevenint catedrtic d'aquesta matria posteriorment. 

Sota la direcci del seu pare va treballar a l'Institut de Farmacodinmica i Teraputica de Gant, centre fundat pel primer i que va passar a dirigir desprs de la mort d'aquest. Heymans va morir el 18 de juliol de 1968 a la ciutat de Knokke, situada a la provncia de Flandes Occidental. 

Recerca cientfica.
Va investigar inicialment els receptors de el sistema vascular, que permeten al sistema nervis vegetatiu regular la pressi arterial. Vers el 1929 va descobrir la sensibilitat de les artries a certes variacions qumiques de la sang, sensibilitat que permet regular la respiraci de manera que arribi la quantitat adequada d'oxigen al cor i l'encfal. 

L'any 1938 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre el paper del mecanisme sinusodal i artic en el control de la respiraci.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Heymans sobre la superfcie de la Lluna.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1938;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129230" title="Ralli d'Irlanda" nonfiltered="2891" processed="2883" dbindex="53123">


El ralli d'Irlanda s un dels tres nous rallis afegits aquest any 2007 al Campionat Mundial de Rallis de la Federaci Internacional d'Automobilisme (FIA). Ser la penltima prova del campionat, durant el 15 i 18 de novembre del 2007 i es disputar sobre asfalt en les carreteres d'Irlanda. Tindr el suport dels governs irlands i britnic i estar situat als municipis de Sligo, Fermanagh, Donegal, Leitrim, Tyrone, Roscommon and Cavan. Ser la primera vegada que s'organitzar un ralli del Campionat Mundial de Rallis a l'illa d'Irlanda.

 Enllaos externs .
Web oficial ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129234" title="Joan Pons" nonfiltered="2892" processed="2884" dbindex="53124">

 Joan Pons, pintor valenci del segle XV, conegut per la taula lEpifania (1477);
 Joan Pons o Joan Pon (Palma de Mallorca, ca 1445 - ?) bisbe d'Elvas (1504);
 Joan Pons, jurista d'entre els segles XV i XVI, governador de Npols i pare de Llus Pons d'Icart. Visqu ms de vuitanta anys ;
 Joan Pons (? - 1573), bandoler del segle XVI, que oper especialment entre els anys 1571 i 1572, en la Conca de Barber, fins que mor executat ;
 Joan Pons, Mestre de capella de la Catedral de Valncia a comenaments del segle XIX i mestre de Josep Melcior Gomis;
 Joan Pons (Barcelona, 1847 - 1906), guitarrista. Prengu llions del seu pare i de Joan Arcas. De jove es trasllad a Buenos Aires; posteriorment torn a Europa.
 Joan Pons i lvarez (Ciutadella de Menorca, 1946), barton dramtic;
 Joan Pon i Bonet (Barcelona, 1928 - St-Paul-de-Vence, 1984), artista plstic;
 Joan Pons i Estivill, C.Sagrera,  (segle XX - 1986), escriptor i compositor de msica lleugera;
 Joan Pons i Joanmiquel (Verges, 1944), mestre, instrumentista i compositor baix-empordans de msica per a cobla ;
 Joan Pons i Marqus (Sller, 1894 - Palma, 1971), intellectual i escriptor vinculat a lEscola Mallorquina;
 Joan Pons i Massaveu (Barcelona, 1850 - 1918), poeta i escriptor costumista;
 Joan Pons i Martorell, escriptor mallorqu, autor del recull potic Clavell de venes (1951);
 Joan Pons i Moll, historiador mallorqu, autor dOrgens i desenvolupament de l'Esglsia de Sant Cristfol (2002), Festa popular Sant Cristfol de ses corregudes (2003), Sant Antoni de Fornells (2007), paremileg ;
 Joan Pons i Nin, investigador de la UPC, membre del "Grup de Recerca en Micro i Nanotecnologies", i autor de diversos llibres tcnics  ;
 Joan Pons i Palacios (1972), pilot de trial catal;
 Joan Pons i Payeras (Bger), prevere, rector de Mancor de la Vall (1982) i Sa Pobla (2002 - ), estudis de la cultura mallorquina i impulsor de la beatificaci de Catalina del Carme Calds ;
 Joan Pons i Pons (Ferreries, 1880 - 1954), Es sereno vell, glossador. Autor de la lletra de Sa nvia d'Algendar;
 Joan Pons i Ribas (Blanes, 1933 - Girona, 1974), sacerdot. Vicari a Sils (anys 50), superior del Seminari Dioces de Girona (1963), primer rector de la parrquia de Sant Salvador de Girona. Public Una bona notcia: Du t'estima (Girona, 1968).
 Joan Pons i Rivas (Blanes, segle XIX - 1894), comerciant i poltic cub;
 Joan Pons i Serra, batlle d'Alaior 1933-1936;
 Joan Pons i Server (Atzvia, 1941), instrumentista, professor i compositor valenci de msica per a banda ;

Vegeu tamb.
 Antoni-Joan Pons i Pons (Ferreries, 25 de desembre del 1960), autor de literatura infantil i juvenil (premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil 2000), i estudis de la cultura popular menorquina   ;
 Joan Baptista Pons i Trabal (Barcelona, 1855 - 1928), tamb escrit "Traval", arquitecte amb diverses obres a Barcelona;
 Joan Josep Pon i de Guimer (Montclar d'Urgell, 1625 - Landau, Alscia, 1690), bar de Montclar. Exiliat a Frana, lluit en diverses guerres de Llus XIV i assol el grau de tinent general;
 Joan M. Pons Campos, historiador especialitzat en Btera. Autor de Junta de Montes i Senyoriu Territorial de Btera, en edicions catalana i castellana;
 Joan Manuel Pons Valens, historiador mallorqu especialitzat en arqueologia submarina, autor de diversos llibres sobre el tema, i fundador del Grup d'Arqueologia Sub-aqutica de Mallorca;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129239" title="Gerhard Domagk" nonfiltered="2893" processed="2885" dbindex="53125">

Gerhard Johannes Paul Domagk ( Lagow, Alemanya 1895 - Burgberg 1964 ) fou un patleg i bacterileg alemany guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1939.

Biografia.
Va nixer el 30 d'octubre de 1895 a la ciutat de Lagow, poblaci situada a l'estat alemany de Brandenburg. Va estudiar medicina a la Universitat de Kiel per vei interromputs els seus estudis per participar com a voluntari en la Primera Guerra Mundial, on va ser ferit el desembre de 1914, treballant la resta de la guerra com a metge. Va finalitzar els seus estudis desprs de la guerra i va treballar a la Universitat de Greifswald, on es va dedicar a estudiar les infeccions causades pels bacteris. El 1925 va seguir al seu professor Walter Gross a Mnster, i desprs va comenar a treballar als laboratoris de la IG Farben a Wuppertal, on l'any 1927 va ser nomenat cap del departament de patologia experimental i el 1929 cap de bacteriologia a Elberfeld. 

Va morir el 14 d'abril de 1964 a la ciutat de Burgberg, polbaci situada a Baden-Wurtemberg.

Recerca cientfica.
Treballant per a la IG Farben va continuar els estudis iniciats per Josef Klarer i Fritz Mietzsch, basats en treballs de Paul Ehrlich, en l's dels colorants, en aquells moments uns dels productes ms importants de la seva empresa, com a antibitics. La seva recerca el va dur a observar que el sulfonamida Prontosil era efectiu contra les infeccions causades per streptococcus, tractant la seva prpia filla amb ella, amb el que va aconseguir evitar l'amputaci d'un dels seus braos. 

L'any 1939 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment del sulfonamida Prontosil, primera droga efectiva contra las infecciones bacterianes. El rgim nazi el va obligar a refusar el premi, sent apresat una setmana per la Gestapo. Finalment l'any 1947 va rebre el premi, tot i que no li fou remesa la quantitat econmica estipulada pel premi degut al temps transcorregut.

Finalitzada la Segona Guerra Mundial va ser l'introductor de l's de la tiosemicarbazona en el tractament de la tuberculosi. Aix mateix va treballar en el camp de la quimioterpia contra el cncer, treballs que va continuar fins a la seva jubilaci l'any 1960. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1939;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129242" title="Henrik Dam" nonfiltered="2894" processed="2886" dbindex="53126">

Carl Peter Henrik Dam ( Copenhaguen, Dinamarca 1895 - d. 1976 ) fou un metge, bioqumic i professor universitari dans guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1943.

Biografia.
Va nixer el 21 de febrer de 1895 a la ciutat de Copenhaguen. Va estudiar medicina a l'Institut Politcnic de Copenhaguen, on es va graduar l'any 1920, i posteriorment va exercir la docncia en aquesta ciutat fins el 1939. L'any 1940 es va traslladar als Estats Units, on fou professor de la Universitat de Rochester entre 1942 i 1945. El 1946 va retornar al seu pas, on va ser professor de bioqumica i nutrici a l'Institut Politcnic fins el 1965. 

Va morir el 12 d'abril de 1976 a la seva residncia de Copenhaguen.

Recerca cientfica.
Interessat en la nutrici va observar que pollastres alimentats amb dietes mancades de greixos sofrien un retard en la coagulaci de la sang i brots hemorrgics, especialment en superfcies musculars i subcutnies. Posteriorment va demostrar que aquest defecte en la coagulabilitat de la sang no es devia a baixes concentracions de fibrinogen (F I), calci (F IV) i tromboplastina (F III), sin a un baix nivell de protrombina (F II). Investigant a la recerca d'una substncia liposoluble necessria per a la coagulaci de la sang, va descobrir una a les fulles verdes de les plantes, que va anomenar vitamina K. 

L'any 1943 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, compartit amb Edward Doisy, pels seus treballs en l'obtenci de la vitamina K i la seva estructura.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1943;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129245" title="Bandera de Nambia" nonfiltered="2895" processed="2887" dbindex="53127">

La bandera de Nambia va ser aprovada el 21 de mar de l'any 1990.

Tot i que als colors oficials no se'ls ha atribut cap significat en especial, moltes institucions del govern namibi els justifiquen de la segent manera:

 El vermell representa el recurs ms important de Nambia: la poblaci. Alludeix al comportament heroic i a la voluntat comuna d'aconseguir un futur d'igualtat d'oportunitats.  ;
 El blanc representa la convivncia pacfica.
 El verd representa la vegetaci i la fertilitat.
 El blau representa el sol i l'Atlntic i tamb la pluja i les reserves d'aigua. ;
 El sol groc representa la vida, la vitalitat, l'energia i la calor. Del sol en surten dotze rajos que representen les dotze tnies de Nambia.

Els colors vermell, blau i verd es prengueren dels colors de la bandera del partit poltic SWAPO, i el vermell, el blanc i el blau de la bandera de la del partit poltic Aliana Democrtica de la Turnhalle.  

 Banderes histriques .





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129248" title="Edward Adelbert Doisy" nonfiltered="2896" processed="2888" dbindex="53128">

Edward Adelbert Doisy ( Hume, EUA 1893 - Saint Louis 1986 ) fou un bioqumic, metge i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1943.

Biografia.
Va nixer el 3 de novembre de 1893 a la ciutat de Hume, situada a l'estat nord-americ d'Illinois. Va estudiar qumica a la Universitat d'Illinois, on es va graduar l'any 1916. Posteriorment ampli els seus estudis a la Universitat de Harvard, on es va doctorar en medicina l'any 1920. Des de 1919 fou professor associat a la Universitat de Washington, esdevenint el 1923 professor de bioqumica a la Universitat de Saint Louis. Mor en aquesta ciutat, situada a l'estat de Missouri, el 23 d'octubre de 1986.

Recerca cientfica.
Orient la seva recerca cientfica al voltant de les hormones sexuals. Aix l'any 1923 al costat d'Edgard Allen va idear la primera dosificaci dels estrgens, el 1929 va allar l'estrone, un dels components de l'estrogen, i el 1935 l'estradiol.

Interessat tamb en la vitamina K, va aconseguir descobrir la seva estructura qumica. L'any 1943 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus treballs en l'obtenci de la vitamina K i la seva estructura, premi que compart amb el dans Henrik Dam.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1943;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129250" title="Rukia Kuchiki" nonfiltered="2897" processed="2889" dbindex="53129">


 s una de les protagonistes del manga i l'  anime  Bleach. Rukia s una shinigami. Coneix a Ichigo Kurosaki, un estudiant d'institut, i per una srie de circumstncies, ell obt els seus poders, veient-se forada ella a viure a casa de l'Ichigo fins que els seus poders retornin. 


 Histria .
Inicialment va nixer a classe baixa, per conserva el seu carcter encara desprs de ser adoptada per la noblesa. 

Rukia es una bona actriu, sent capa d'en sortir-se'n de moltes situacions. Li agrada molt dibuixar (per se li dona fatal); els seus dibuixos de gent i hollows sn com conills i ossets de peluix, respectivament. Quan vol explicar-li a l'Ichigo alguna cosa, normalment utilitza els dibuixos, ell se'n riu i critica lo dolents que sn; fent que la Rukia s'enfadi i el pegi. Adora a Chappi el conill (i basicament, tota cosa relacionada amb conills). Tamb li encanta pujar a llocs alts. 

Se sent responsable de tot el que li est passant a l'Ichigo i tamb, de la mort del seu oficial Kaien Shiba.


 Residncia .
Durant el principi de l'histria i la temporada de l'anime dels Bount, la Rukia viu dins l'armari de l'Ichigo amb en Kon; utilitza la finestra per entrar a la casa. Cuasi tota la roba que t o es posa, l'agafa a la germana de l'Ichigo, Yuzu; i la resta l'obt amb els premis que dona l'Urahara al matar determinats Hollows. 

Desprs d'uns mesos dels incidents a la Soul Society, la Rukia torna al mn hum. En aquest cas, conven a la familia Kurosaki, amb una terrible i trista histria (inventada, per suposat) que no t cap lloc on anar, pel que la deixen quedar-se; compartint habitaci amb la Yuzu i la Karin. 

 Passat .
La Rukia i la seva germana gran, Hisana, van ser enviades juntes al 78 Rukongai desprs de morir al mn hum. La Hisana va abandonar-la quan noms era un infant, ja que no podien sobreviure juntes. Quan es ms gran, coneix a Renji Abarai i els seus amics. Junts, aconsegueixen menjar per sobreviure. Durant aquest temps, ells dos se n'adonen del seu poder espiritual. Aix que decideixen convertir-se en shinigamis, desprs de la mort de tots dels seus amics per aconseguir una vida millor. 

A l'acadmia de Shinigamis, en Renji es acceptat a la classe avanada, mentre que la Rukia ha d'entrar a la segona classe. Aix comena la separaci de la seva amistat. I aquesta s'accentua, quan Rukia s'uneix a la familia Kuchiki. Al unir-se a una famlia noble, va accedir directament a un escuadr sense ni tenir que fer examen. La Rukia no ho sabia, per el veritable motiu pel que Byakuya Kuchiki la va adoptar va ser per poder complir la promesa de la seva estimada Hisana, trobar la seva germana abandonada. 

 Poders .
La seva millor arma sn les arts demonaques o Kidoh. Per tamb, com a shinigami, posseeix la seva prpia zanpakuto, alliberada al captol 201 del Manga/ 117 de l'Anime. 


 Sode no Shirayuki .
La seva zanpakuto s'anomena "Sode no Shirayuki" (    ) (Funda de neu blanca). El comandament per accionar-la es "Balla" ( , Mai). 

Es considera una de les zanpakuto ms belles de tota la Soul Society. Al fer shikai, tota es converteix de color blanc, fins i tot la baina. s de tipus Gel. Poseeix ms d'un atac o habilitat.

- Primera dansa, lluna blanca(    ,    (some no mai, tsukishiro)

- Segent dansa, ona blanca (   ,    (tsugi no mai, hakuren)
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129253" title="Natt?" nonfiltered="2898" processed="2890" dbindex="53130">

El natto (  , natt ) s un menjar tradicional japons fet amb soia fermentada, popular especialment com a part de l'esmorzar, normalment combinat amb arrs blanc. s  una important font de protenes, per la seva consistncia llefiscosa i la seva forta olor fan que, fins-i-tot entre els japonesos, hi hagi moltes persones incapaces de menjar-ne. Tradicionalment es considerava un menjar tpic de Kanto i del nord del Jap, per avui en dia es ven a qualsevol supermercat del pas.

El 7 de gener de 2007, un programa televisiu de les cadenes KTV (Kansai TV), ems tamb per Fuji TV, va posar en antena un reportatge en qu s'explicava que una dieta a base de menjar natto durant dues setmanes, dues vegades al dia, resultava en importants prdues de pes. Durant les dues setmanes posteriors a l'emissi, es van disparar les vendes de natto a tot el Jap, fins a l'extrem que molts supermercats esgotaven a migdia les existncies. El 19 de gener, per, KTV va haver de demanar disculpes al pblic desprs d'admetre la falsedat d'algunes dades suposadament cientfiques que s'aportaven al reportatge, mantenint, per que els resultats del rgim eren verdics.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129254" title="Joseph Erlanger" nonfiltered="2899" processed="2891" dbindex="53131">

Joseph Erlanger ( San Francisco, EUA 1874 - Saint Louis 1965 ) fou un metge, bioqumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1944.

Biografia.
Va nixer el 5 de gener de 1874 a la ciutat de San Francisco, situada a l'estat nord-americ de Califrnia. Va estudiar qumica a la Universitat de Califrnia i medicina a la Universitat Johns Hopkins, on es gradu el 1899. Posteriorment es dedic a la docncia a les universitats Johns Hopkins, Wisconsin i Washington.

Va morir el 5 de desembre de 1965 a la ciutat de Saint Louis, situada a l'estat de Missouri.

Recerca cientfica.
Al costat de Herbert Spencer Gasser va realitzar, en el camp de l'electrofisiologia, un ampli estudi sobre l'oscilloscopi de raigs catdics aplicats als impulsos realitzat pels nervis al sistema nervis.

L'any 1944 ambds cientfics foren guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus treballs en el camp dels impulsos elctrics del sistema nervis.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1944;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129261" title="Agadez (departament)" nonfiltered="2900" processed="2892" dbindex="53132">

Agadez s un departament administratiu del Nger. Cobreix 634.209 km2. La capital del departament s Agadez.


Est dividida en 3 arrondissements:
 Arlit;
 Bilma;
 Tchirozerine;

Limita amb Lbia, Algria el Txad i Mali i amb els departaments nigerins de Diffa, Zinder, Maradi i Tahoua.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129264" title="Annihilator" nonfiltered="2901" processed="2893" dbindex="53133">

Annihilator s un grup canadenc de thrash metal creat per Jeff Waters i John Bates l'any 1984. Al llarg de la seva carrera, Annihilator ha canviat moltes vegades la seva formaci. Actualment el grup est format per Jeff Waters i Dave Padden. Els 3 ltims lbums d'estudi han incls Jeff Waters com a compositor principal, guitarrista i baixista i Dave Padden com a cantant. La resta de membres sn contractats temporalment per Annihilator per als concerts que el grup realitza.

De la discografia d'Annihilator cal destacar els seus dos primers treballs, Alice in Hell (1989) i Never, Neverland (1990), que han esdevingut dos lbums clssics dins del thrash metal.

Histria.
Inicis.
A l'any 1984, el guitarrista canadenc Jeff Waters va conixer el cantant i compositor John Bates. Amb ell van gravar la can Annihilator. Desprs de contractar un altre guitarrista, un baixista i un bateria, van gravar la seva primera demo, Welcome To Your Death. Desprs de realitzar uns quants concerts, els components es van separar i Jeff Waters qued com a nic integrant de Annihilator.

A l'any 1986, Jeff Waters va gravar una nova demo, en aquest cas amb el mateix bateria que en la seva anterior demo, Paul Melek. Aquesta demo, titulada Phantasmagoria va comptar amb Jeff Waters encarregat de la guitarra, el baix i les veus (perqu no va trobar cap cantant d'Ottawa que li agrads) . Waters va estar vuit mesos gravant maquetes i enviant-les. En total va gravar unes 4000 maquetes. 

Al segent any, i desprs de gravar una altra demo, Jeff Waters es va traslladar a Vancouver desprs de parlar amb un mnager amb la intenci de gravar el seu primer lbum . All va conixer el bateria Ray Hartmann i van comenar a practicar les diferents canons de les demos llenades anteriorment.

Alice in Hell.
L'any 1988 Waters i Hartmann van comenar a gravar el seu primer lbum d'estudi, que es titularia Alice in Hell. Tot i no tenir encara un cantant i un segon guitarrista, van comenar a gravar les altres pistes mentre buscaven els nous components. Com a baixista, Waters va contractar a Wayne Darley. Finalment, el baixista Randy Rampage es va encarregar de les veus tot i que altres msics tamb van participar en les veus en algunes canons de l'lbum. Per al procs de la segona guitarra, van tenir el problema que la discogrfica els hi exigia un segon guitarrista per a poder realitzar les sessions de fotos. L'escollit va ser Dave Scott Davis. L'lbum Alice in Hell va sortir a la venda el 5 de setembre de 1989. El guitarrista i fundador del grup nord-americ Megadeth, Dave Mustaine, va trucar a Waters dient que havia escoltat l'lbum i que li agradava molt i volia que Waters fos el nou guitarrista de Megadeth. Waters va declinar l'oferta perqu en aquell moment l'lbum Alice in Hell ja havia venut 250.000 cpies i va confiar en el projecte Annihilator. Durant la gira posterior amb el grup nord-americ Testament, Randy Rampage va abandonar el grup.

Never, Neverland.
Desprs que Rampage abandons el grup, el cantant escollit va ser Coburn Pharr, exvocalista de Omen. Waters, Hartmann i Pharr van gravar el que seria el segon lbum del grup, Never, Neverland. Les vendes de l'lbum van ser superiors a lAlice in Hell, consolidant a Annihilator com un dels grups canadencs amb ms projecci internacional. A ms, van actuar com a teloners (juntament amb Pantera) del grup angls Judas Priest en la gira de presentaci del seu lbum Painkiller a Europa. En aquesta gira no hi va ser present el que havia estat el segon guitarrista del grup, Dave Scott Davis. D'aquesta manera, en els concerts que van realitzar a Europa, Annihilator va comptar amb Jeff Waters com a nic guitarrista. Desprs de la gira, el cantant Pharr va abandonar el grup.

Set the World on Fire.
L'any 1992 va ser un any de molts de canvis dins d'Annihilator. El cantant Coburn Pharr va tornar al grup. A ms, es va incorporar el guitarrista Neil Goldberg, provinent de Boston. Pharr va tornar a abandonar el grup de nou i va ser substitut pel cantant Aaron Randall, provinent de Vancouver. Poc temps desprs, el bateria Ray Hartmann va deixar el grup. A l'any 1993, el conegut bateria Mike Mangini es va unir al grup per recomanaci del guitarrista Goldberg. Waters, Randall, Goldberg i Mangini van gravar el tercer lbum del grup, Set the World on Fire a Vancouver. Tot i aix, Mike Mangini no va participar en totes les canons ja que tres canons van ser gravades encara amb l'anterior bateria, Ray Hartmann i una altra, Phoenix Rising pel bateria Rik Fedyck.  L'lbum va suposar un gir en l'estil d'Annihilator respecte els dos primers lbums ja que al Set the World on Fire hi van predominar canons amb moltes parts acstiques deixant de banda la velocitat i agressivitat dels lbums Alice in Hell i Never, Neverland. Tot i aix, l'lbum s un dels ms aclamats pels seguidors del grup. Amb Mangini com a bateria, Annihilator va fer una gira a Europa. Desprs d'aquesta gira, Mangini i Goldberg van abandonar el grup. Annihilator va contractar el bateria Randy Black i el guitarrista Dave Davis va tornar al grup. La formaci completa d'Annihilator havia de fer una gira a Jap per com que el baixista Wayne Darley tenia prohibit entrar al pas, Davis va haver d'aprendre amb el baix les canons que tenien previst tocar i van realitzar la gira de nou noms amb un sol guitarrista. Desprs d'aquesta gira, van realitzar una altra petita gira als Estats Units amb els mateixos components.

Jeff Waters com a cantant: King of the Kill, Refresh the Demon i Remains.
A l'any 1994 el cantant Aaron Randall va abandonar el grup deixant a Waters i a Black com a nics membres del grup. Ells dos van gravar als Watersound Studios l'lbum King of the Kill amb Jeff Waters com a guitarrista (guitarra rtmica i solista), baixista i cantant. Jeff Waters va decidir encuidar-se tamb de les veus convenut per la seva xicota i el vocalista original del grup, John Bates, desprs que aquests el sentissin cantar la can Delivering the Goods, del grup Judas Priest. En la gira de presentaci del nou lbum per Europa i Jap, Annihilator va comptar de nou amb el guitarrista Dave Davis a ms del baixista Cam Dixon, que va abandonar el grup un cop acabada la gira.

A l'any 1996 Jeff Waters, Randy Black i Dave Davis van gravar el cinqu lbum del grup, Refresh the Demon. Per a la posterior gira europea, Waters va contractar el bateria provinent de Victoria Dave Machander desprs que Black abandons el grup. En lloc del baixista va ser ocupat per Lou Budjoso. En el mateix any, Annihilator va editar el primer lbum en directe del grup, In Command. L'lbum est compost per diferents canons de concerts del grup durant els anys 1989 i 1990. Cinc de les canons van ser gravades mentre Randy Rampage era el cantant del grup mentre que les altres nou gravades en l'poca en qu ho era Coburn Pharr.

A l'any 1997, Jeff Waters va gravar en solitari el sis lbum del grup, Remains. Waters va tocar tots els instruments a ms de cantar en totes les canons. Fins i tot es va encarregar de la bateria utilitzant diferents programes informtics. Waters va declarar ms tardque no contractar a un bateria per la gravaci de l'lbum Remains va ser un error perqu amb un bateria, l'lbum hauria tingut un so ms metal.

En els tres discs de l'etapa de Jeff Waters com a cantant (1994-1997), el primer cantant del grup, John Bates, va participar en la composici d'algunes de les canons.

Criteria for a Black Widow.
A l'any 1999, Waters, Hartman i de nou amb Randy Rampage (cantant del primer lbum d'Annihilator, Alice in Hell) van comenar a preparar el set lbum d'estudi del grup, Criteria for a Black Widow. L'lbum es va publicar al Gener de l'any 2000. L'lbum va ser seguit per dues gires europees que van comptar amb el baixista Russell Berguist. L'ltim concert de la segona gira Waters va haver de cantar perqu Randy Rampage va ser expulsat d'Annihilator per un incident que havia tingut amb Waters. Tot i no trascendir els fets, Waters va comentar que Rampage tenia greus problemes amb les drogues i amb l'alcohol.

poca Comeau: Carnival Diablos i Waking the Fury.
A l'any 2001 el novaiorqus Joe Comeau (exguitarrista del grup nord-americ Overkill) es va convertir en el nou cantant del grup. Waters, Hartmann i Comeau van gravar l'lbum Carnival Diablos. L'lbum va estar composat majoritriament per Waters per el nou cantant del grup tamb hi va intervenir (sobretot en les lletres de les canons). El baixista Berquist i el guitarrista Davis van tornar a ser contractats per a la gira europea.

Al segent any Randy Black va tornar al grup per substituir a Hartmann. Els tres van gravar l'lbum Waking the Fury. Una altra vegada Annihilator va tornar a confiar amb Berquist com a baixista a ms d'un nou guitarrista, Curran Murphy per al tour a Europa i Jap. Un dels concerts d'aquesta gira va servir perqu es publiqus el segon disc en directe del grup. El doble disc es va anomenar Double Live Annihilation i va ser publicat al Mar de 2003. 

Al juny del mateix any, Joe Comeau va deixar de ser el cantant d'Annihilator. Els motius reals que van provocar la sortida del novaiorqus no han estat aclarits del tot ni per Jeff Waters ni pel mateix cantant per Comeau va enviar un comunicat als mitjans de comunicaci per explicar que la seva marxa va ser provocada per Waters ja que va ser decisi del canadenc que Comeau deixs el grup no per motius musicals sin per altres assumptes que no va voler aclarir.

poca Padden: All For You, Schizo Deluxe i Metal.
El nou cantant escollit per Waters va ser un jove canadenc de Vancouver de noms 27 anys, Dave Padden. Tot i que quan va conixer a Jeff Waters, Padden era noms guitarrista i no cantant, quan Waters el va sentir cantar algunes canons de Annihilator va decidir que ell seria el nou cantant del grup. Al mateix estiu, Annihilator va tocar en diferents festivals europeus amb Waters, Black, Murphy, Bergquist i Padden. 

A l'any 2004 Mike Mangini, el bateria que ja havia gravat amb Annihilator a l'any 1993 l'lbum Set the World on Fire es va unir a Waters i a Padden per gravar el segent lbum del grup, All For You. Totes les canons van ser cantades per Padden excepte la can Holding on que Waters es va reservar per a ell. L'lbum no va ser ben rebut ni per la majoria de crtics ni de seguidors d'Annihilator i el nou cantant Dave Padden va ser bastant criticat perqu havia donat a Annihilator un nou so ms modern i bastant diferent als anteriors lbums del grup. Durant la promoci del disc, lgicament Jeff Waters va defensar el treball de Padden per ms endavant va donar la seva opini real. Waters va comentar que tot i que l'lbum tenia bones canons, es va equivocar triant la can All For You com la can que dons nom a l'lbum perqu la tornada de la can estava molt allunyada de l'estil d'Annihilator. Aquest fet, segons Waters, va provocar que molta gent critiqus el nou estil del grup sense haver escoltat tot l'lbum ja que molts seguidors va associar la can All For You amb la nova etapa d'Annihilator. Hi va haver-hi una nova gira com a suport al grup britnic Judas Priest. Els acompanyants de Padden i Waters van ser Murphy, el baixista Sandor De Bretan i el bateria Rob Falzano.

Al segent any Waters va contractar el bateria provinent de Ottawa per gravar de nou amb Padden l'onz disc d'Annihilator, Schizo Deluxe. Com en l'anterior lbum, Waters es va reservar una can on tamb cantava, Too Far Gone. El disc es va publicar al novembre de 2005. El disc es pot considerar com la continuaci de l'lbum All For You. Tot i aix, s un lbum molt ms directe, agressiu i amb un Dave Padden millorat respecte a l'anterior disc. Waters va remarcar que en aquest lbum el cantant Padden cantava "mil vegades millor" que no pas en l'anterior.

A l'any 2006 Annihilator va treure a la venda el doble DVD Ten Years In Hell. Aquest DVD cont els diferents videoclips del grup, entrevistes als diferents components que han passat pel grup i videos d'actuacions en directe. A l'estiu del mateix any, Annihilator va realitzar diferents concerts a festivals Europeus. En aquest cas, Dave Padden tamb va tocar la guitarra a ms de cantar. La resta de membres a part de Waters van ser de nou el baixista Berqguist i el bateria Ryan Ahoff.

A finals de l'any 2006, Waters va comenar a treballar en l'onz album d'Annihilator, juntament amb Padden i amb Mike Mangini (els mateixos membres que en la gravaci de l'lbum All For You). A diferncia dels anteriors lbums d'Annihilator, el nou lbum, anomenat Metal va comptar amb la participaci de nombrosos msics que van collaborar en les diferents canons de l'lbum. Hi van ser presents entre altres Jesper Strmblad (guitarrista del grup suec In Flames), Alexi Laiho (guitarrista del grup finlands Children of Bodom), Anders Bjrler (guitarrista del grup suec The Haunted) i Corey Beaulieu (del grup nordameric Trivium). Com en els anteriors lbums, Waters va cantar en una de les canons, Operation Annihilation. L'lbum va ser publicat el 16 d'abril de l'any 2007.

El mes d'Abril i Maig, el grup es va unir al grup nordameric Trivium com a teloners en la gira que els d'Orlando feien a Europa en la presentaci del seu nou disc The Crusade. Waters i Padden van estar acompanyats per dos msics molt joves i desconeguts: Alex Landenburg  a la bateria i Brian Daemon al baix. Molts seguidors d'Annihilator no van veure b que Annihilator, grup amb ms de vint anys d'histria fossin els teloners d'un grup molt ms jove amb noms tres lbums d'estudi. Tot i aix, Waters va declarar que no tenia cap problema en ser els teloners de Trivium perqu el que realment manava eren els diners i Trivium, tot i el seu poc recorregut tenien molta ms tirada (sobretot al Regne Unit) que no pas Annihilator. A ms, va alegrar-se ja que d'aquesta manera molts seguidors que anessin a veure Trivium, descobririen per primera vegada Annihilator. Els mesos d'octubre i novembre, Annihilator va tornar a participar en una gira europea com a grup teloner. En aquest cas, l'artista principal va ser el grup nord-americ Iced Earth, que presentava el seu disc Framing Armageddon.

Estil i influncies.
Annihilator s'ha caracteritzat al llarg de la seva carrera per la seva evoluci i canvi entre lbums i per tant es fa dificil de categoritzar la seva msica en un sol estil. Tot i aix, principalment el grup s reconegut com un grup de thrash metal.

Les influncies d'Annihilator sn moltes i molt variades. Des del heavy metal clssic angls (Judas Priest, Iron Maiden) al grup (australi AC/DC (tant ha influenciat a Annihilator que en alguns concerts toquen alguna can seva, Live Wire o Riff Raff). A ms, la can Shallow Grave, de l'lbum Carnival Diablos es pot considerar com un clar homenatge al grup australi) i lgicament tots els grups clssics de thrash metal com Metallica, Megadeth, Slayer, Anthrax i d'altres.

Les influncies d'Annihlator es poden observar a la lletra de la can Army of One, de l'lbum Metal. En aquesta can, Annihilator fa un homenatge als grans grups de heavy metal. Els grups que sn nombrats sn Anthrax, Motorhead, Exodus, Slayer, Judas Priest, Metallica, Megadeth, Iron Maiden i Black Sabbath.

Una altra influncia destacable s el grup canadenc Exciter. Annihilator va versionar el clssic Heavy Metal Maniac com a bonus track a la versi japonesa de l'lbum Metal. Waters va comptar amb la participaci del cantant i bateria original Dan Beehler i el baixista Allan Johnson durant la gravaci de la versi.

D'altra banda, Annihilator tamb ha publicat lbums amb canons ms meldiques que s'allunyen de l'estil principal del grup. El mateix Waters ha declarat ms d'una vegada que a Annihilator hi ha lloc tant pel heavy, el rock, el blues o fins i tot el jazz.

Annihilator: Grup o projecte en solitari?.

Annihilator ha tingut a les seves files nombrosos msics per la majoria d'ells han durat poc temps. En una entrevista, Jeff Waters va declarar que Annihilator s un projecte d'ell en solitari i que realment els msics que t treballen per a ell i cobren a comissi. En una altra entrevista, va destacar que ell a ms de compondre totes les canons de tocar la guitarra i el baix, tamb s el productor i enginyer ja que va crear uns estudis propis de gravaci a Canad que porten el seu nom (Watersound Studios). A ms va remarcar que d'aquesta manera, treballant sol, s'estalvia molts maldecaps i estrs degut a discrepncies amb altres components del grup. Segons Waters, quan est gravant un lbum, a l'estudi noms hi solen ser molt poques persones, a diferncia de la majoria de grups de msica que tenen molt de personal en les sessions de gravaci.

Discografia.
lbums d'estudi.


lbums en directe.


Recopilatoris.


DVD.


Enllaos externs.
Pgina web oficial ;
My Space;

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129266" title="Departaments del Nger" nonfiltered="2902" processed="2894" dbindex="53134">

El Nger est dividit en 7 departaments. Cada departament t el nom de la seva capital.

Agadez;
Diffa;
Dosso;
Maradi;
Tahoua;
Tillabri;
Zinder;

A ms a ms, la capital, Niamey, configura un districte capital.

El departament est subdividit en arrondissements i ciutats.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129272" title="Diffa (departament)" nonfiltered="2903" processed="2895" dbindex="53135">

Diffa s un departament administratiu del Nger, la capital de la regi s Diffa. El departament cobreix 140,216 km2.



Diffa est sotsdividida en 3 arrondissements:
 Diffa;
 Maine-soroa;
 N'guigmi;

Limita amb el Txad i Nigria i internament amb els departaments de Zinder i Agadez.

Vegeu tamb.
Arrondissements del Nger;
Municipis del Nger;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129274" title="Trivium" nonfiltered="2904" processed="2896" dbindex="53136">


Trivium s un grup de thrash metal/metalcore format a Orlando, Florida l'any 2000. Desprs de tres anys, van llanar un demo. El demo els va ajudar a acordar un contracte amb Lifeforce, on van llanar Ember to Inferno. Ms tard van signar amb Roadrunner Records i van llanar l'album Ascendancy. La seva popularitat va ser creixent, com el seu segent i mes recent album The Crusade, que va aconseguir el #25 en la US Billboard 200 i el #7 en el Regne Unit. Han viatjat a molts pasos tocant amb grups com Iron Maiden, Metallica i Machine Head. Recentment, han desenvolupat un so Thrash Metall segons l'escoltat en el seu lbum ms recent. Trivium, s un significat llat del terme "les tres maneres" o "els tres camins".

 Biografia .
Els membres de la banda van triar el nom Trivium, que s la intersecci entre les tres escoles de l'aprenentatge en Llat; ja que els va agradar la manera en la qual implicava una ment oberta a diferents estils.
Desprs de tocar diverses vegades en festes, el vocalista original va deixar la banda i Matthew Heafy es va quedar a crrec de les veus.
Heafy va guanyar el premi al Millor Guitarrista en els Orlando Metall Awards.
Al principi de 2003, Trivium va entrar a l'estudi per a gravar el seu primer disc demo d'alta qualitat. Desprs d'aix, la discogrfica alemanya, Lifeforce Records, va signar amb Trivium i els va enviar a gravar Ember to Inferno.
Desprs de diverses formacions, la banda va trobar al guitarrista Corey Beaulieu, un dedicat msic de death metal que va atreure noves influncies a la banda. Trobar a un baixista va ser encara ms difcil. Nombrosos msics van ser i van venir abans que Paolo Gregoletto vingus just abans de la gira amb Machine Head. Sentint-se tan segur de la banda i de la seva posici en ella, Gregoletto va deixar el seu altre grup, Metall Militia, per a ser part de Trivium.
Trivium va signar amb Roadrunner Records desprs de bones vendes del seu lbum debut i van comenar a escriure canons per a la seva segent producci discogrfica.

Per a Juliol, 200], la banda ja tenia un 80% del material per a Ascendancy escrit i entonat. A continuaci, al setembre entren a Audiohammer i Morrisound Studios. Ascendancy va deixar el so del seu predecessor i va afegir ms elements del heavy metal.
Desprs la banda va ser a vries gires amb Machine Head, Iced Earth, Killswitch Engage i Fear Factory. Al mar 22, 2005 van llanar el seu lbum debut amb Roadrunner Records, Ascendanc, mentre que la banda estava en la gira Roadrage 2005 en els Estats Units.

El 10 d'Octubre de 2006 llancen a la venda el seu lbum The Crusade, sota el segell de Roadrunner Records, ms orientat al thrash metal i heavy metal tradicional. Graven videoclips de les canons "Anthem (We Are The Fire)", "Entrance of the Conflagration", "The Rising", "To The Rats" i "Becoming The Dragon"

La banda va guanyar popularitat en el Regne Unit durant la gira Roadrage 2005 UK, durant l'estiu del mateix any, construint una bona reputaci amb revistes com Kerrang! i Metal Hammer. Trivium tamb va fer una presentaci en el Download Festival 2005 en el Regne Unit.

Al setembre del 2008 Trivium llano el seu ultimo disc anomenat Shogun.


 Membres de la Banda .
 Membres actuals .
 Matt Heafy - guitarra, vocalista principal;
 Corey Beaulieu - guitarra;
 Paolo Gregoletto - baix, coral;
 Travis smith - bateria;

 Membres antics .
 Jared Bonaparte - baix;
 Brent Young - guitarra, va canviar a baix quan en Jared va abandonar la banda; coral;
 Richie Brown - baix, ex-membre de l'antiga banda de Matt Mindscar.

Discografia.
lbums d'estudi.
Trivium (EP) (autofinanat, 2003);
Ember to Inferno (Liferforce Records, 2003);
Ascendancy (Roadrunner Records, 2005);
The Crusade (Roadrunner Records, 2006);
Shogun (Roadrunner Records, 2008);

 Enllaos externs .

 Pgina Oficial de Trivium;
 Trivium al MySpace;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129275" title="Herbert Spencer Gasser" nonfiltered="2905" processed="2897" dbindex="53137">

Herbert Spencer Gasser ( Plateville, EUA 1888 - Nova York 1963 ) fou un metge nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina l'any 1944.

Biografia.
Va nixer el 5 de juliol de 1888 a la ciutat de Plateville, poblaci situada a l'estat nord-americ de Wisconsin. Inicialment va estudiar zoologia a la Universitat de Wisconsin, on es va graduar l'any 1911, per aviat canvi els seus estudis pels de medicina a la Universitat Johns Hopkins, on es va graduar l'any 1918. 

Va morir l'11 de maig de 1963 a la seva residncia de Nova York. 

Recerca cientfica.
A la Universitat Johns Hopkins ingress al laboratori de fisiologia, on conegu el bioqumic Joseph Erlanger. Al costat d'aquest desenvolup la seva recerca en el camp dels impulsos elctrics del sistema nervis mitjanant l's de l'oscilloscopi de raigs catdics. L'any 1944, ambds cientfics, compartiren el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus treballs en el camp dels impulsos elctrics del sistema nervis.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1944;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129277" title="Skolelinux" nonfiltered="2906" processed="2898" dbindex="53138">
Skolelinux s una distribuci Linux basada en Debian.

Skolelinux s un projecte noruec de programari lliure que busca:
Crear una distribuci Linux especfica per a les escoles basada en les seves necessitats i recursos.
Simplificar el manteniment dels sistemes informtics.
Donar una soluci tipus client lleuger, que faciliti el manteniment, redueixi costos i permeti la utilitzaci de maquinari antic. *Minimitzar costos usant programari lliure i usant maquinari antic.
Localitzar les infraestructures de TU tranduint les pgines de programari a tots les llenges en oficialment suportades a Noruega, com sn el Nynorsk i Bokml aix com el Sami.
Identificar i facilitar programes apropiats per a l's en les escoles.
Permetre als professors donar ensenyaments en TU d'alta qualitat als seus estudiants.

Actualment s'ha integrat dins el projecte DebianEdu.

 Enllaos externs .
 Web oficial  ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129279" title="Day Of The Fight" nonfiltered="2907" processed="2899" dbindex="53139">

Day of the Fight s un documental en blanc i negre de l any 1951 considerat com la primera pellcula dirigida per Stanley Kubrick. 

Tot i que el comprador inicial de la pellcula es va fer enrere a l ltim moment, Kubrick va ser capa de vendre-la a RKO Pictures per 4.000 dlars (obtenint un petit benefici de 100 dlars, si tenim en compte que li va costar 3.900 dlars produir-la).

Sinopsi.

La pellcula est basada en un reportatge previ que havia fet ell mateix per a la revista Look anomenat Prizefighter (publicat el 18 de gener de 1949). En aquest documental es relatava la vida d un boxejador irlands anomenat Walter Cartier.

Day of the Fight mostra un dia en la seva vida, concretament el dia de la lluita contra el boxejador de raa negra Bobby James, el 17 d'abril de 1950. El film s inicia amb una breu histria de la boxa. Tot seguit connecta amb el dia de la lluita de Cartier amb James. El relat d aquest dia comena amb l esmorzar del boxejador, seguit d una sessi d entrenament i el dinar. A les 4 de la tarda, es comena a preparar per al combat, i a les 8 del vespre, est esperant en els vestuaris.

En aquest moment es prepara per a ser el lluitador que la ocasi demana. A continuaci veiem el curt combat a on ell surt vencedor.

Enllaos externs.
 Day of the Fight a la IMDb ;
 Vegeu Day of the Fight a http://mutinycompany.com/dayotfight.html ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129284" title="Hidrlisi" nonfiltered="2908" processed="2900" dbindex="53140">

La hidrlisi s una reacci qumica, que trenca enllaos entre biomolcules. Consisteix en agregar una molcula d'aigua a l'enlla fent que passi de ser una molcula determinada a una ms petita de la mateixa categoria.

Tipus d'enllaos:
 O-Glucosidric,
 N-Glucosidric,
 Peptdic,
 ster,
 I molts ms;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129288" title="Hidrolasa" nonfiltered="2909" processed="2901" dbindex="53141">
En bioqumica, una hidrolasa s un enzim que catalitza l'hidrlisi d'un enlla qumic. Per exemple, un enzim que catalitzi la segent reacci s una hidrolasa:

A B + H2O   A OH + B H;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129294" title="Iguanodon" nonfiltered="2910" processed="2902" dbindex="53142">

Iguanodon ("dent d'iguana") s un gnere de dinosaure herbvor que fou molt abundant al perode Cretaci. LIguanodon estava molt amplament distribut durant el perode cretcic inicial. S'estenia des del centre d'Estats Units, a travs d'Europa (on era habitual a Anglaterra, Alemanya, Espanya i Blgica), fins a sia oriental (Monglia).

Al principi, els cientfics van reconstruir l'animal com una criatura gran i de moviments pesats, que caminava a quatre potes, i amb una banya al final del musell. Per a mesura que s'anaven desenterrant ms esquelets es va comprovar que lIguanodon tenia una construcci ms lleugera del que havien cregut inicialment.

 De quatre a dues potes.
Ara ja sabem que la cua es mantenia recta cap enrere per proporcionar un contraps. Tamb l'espina dorsal se sostenia en una posici ms horitzontal. Aix significa que quant volia, lIguanodon podia caminar amb les cames davanteres i posteriors.

 Descobriments .
El primer rastre de lIguanodon va ser una dent fossilitzada trobat per l'esposa de Gideon Mantell, Mary Ann. Mantell va nomenar a la criatura Iguanodon ja que les dents trobades eren similars als d'una iguana que ell tenia conservada en formol. 

Anys desprs es va trobar un espcimen ms complet de l'Iguanodon en una pedrera de Maidstone, en el qual Mantell ho va identificar basat en la dent que tenia. La llosa de Maidstone va permetre les primeres reconstruccions esqueltiques i les interpretacions artstiques del lIguanodon. L'error ms fams era la collocaci d'una banya, tamb descobert per l'esposa de Mantell, sobre el nas del dinosaure. El descobriment de molts millors espcimens de I. bernissartensis en 1878 va revelar que la banya era en realitat un polze modificat, potser usat per a la defensa.

 Enllaos Externs .
 Informaci;
 Molta informaci sobre aquest dinosaure;
 Document de Iguanodon;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129295" title="Migracions internacionals" nonfiltered="2911" processed="2903" dbindex="53143">

La mundialitzaci dels intercanvis, concepte distint al de la simple internacionalitzaci, ha modificat les relacions entre els pasos enriquits i els empobrits. El moviment de persones com a fora de treball ha esdevingut un factor estructural dins un mn globalitzat per l economia i el mercat (A la web de la Uni Europea, en una secci dedicada a la poltica sobre immigraci, es reconeix que el declive demogrfico y el envejecimiento de la poblacin en la Unin Europea (UE) han llevado a las instituciones y a los Estados miembros a revisar sus polticas en materia de inmigracin. El desarrollo de las migraciones econmicas es una de las soluciones propuestas para responder a las necesidades del mercado laboral. Per altra banda, l aven cientfic i tcnic ha ajudat a crear una nova imatge/ cultura a partir de les aspiracions de la poblaci dels pasos enriquits del nord que s ha exportat com a realitat extremament desitjable a casi b totes les regions del mn. Haurem de cercar les causes d aquesta expansi planetria de sistemes de producci complementaris, en la integraci ms o menys catica dels sistemes d intercanvi, la submissi de les nacions a les exigncies del sistema financer internacional, la difusi de les tcniques a escala del planeta, la velocitat excepcional de circulaci dels capitals i l endimoniat ritme d innovaci tecnolgica com a efecte de la revoluci cientfica.

Demogrficament parlant, el contrast que en termes de riquesa s favorable per aquests pocs pasos mal anomenats rics, s en canvi estrepitosament nefast. Mentre s estima que la poblaci del continent afric arribar a triplicar-se entre el 1994 i l any 2050, els europeus es reduiran en un 7%. Una consulta a la base de dades en lnia de la ONU en afers de poblaci , estima que, si b l any 2005 a Europa hi havia 728.389.000 habitants, l any 2010 n hi haur 725.786.000 i el 2015 en quedaran 721.111.000.

Aquests fets no noms impliquen una gran pressi migratria sobre els pasos rics amb creixement demogrfic negatiu, sin que obliguen a aquests pasos a plantejar-se el seu propi creixement demogrfic intern.

Com diem la mundialitzaci s tamb el sorgiment d una civilitzaci/mn que es materialitza no noms en la necessria adaptaci mental que requereix la seva utilitzaci, sin tamb els mitjans de comunicaci, arribant aix a tots els racons del planeta. El cas s que l evoluci global amaga desigualtats que sn i seran la causa demogrfica de les migracions presents i futures (Blanco, Cristina Las migraciones contemporneas El libro universitario/ Ciencias Sociales. Alianza Edit. Madrid 2000).

Les corrents internacionals es multipliquen a nivell regional i entre els continent, afavorides, i a vegades indudes pel desenvolupament de les infraestructures tcniques i organitzatives de l economia mundial, legal o no. D aquesta manera s estableixen forts llaos entre la creaci de mercats mundials de serveis i mercaderies i l augment de fluxos monetaris entre fronteres i les corrents migratries vinculades al treball (VVAA Geoeconoma de las corrientes migratorias a El Atlas. Le Monde Diplomatique   edicin espaola   Madrid 2006).

En el moment actual s estima que la poblaci migratria suposa casi b un 2,1% de la poblaci mundial, uns 130 milions de persones.

Si intentem establir les tendncies actuals dels fluxos migratoris, ens trobem amb que tot i l agreujament de les diferncies entre les regions ms desenvolupades i les ms empobrides del planeta s han estabilitzat, i en segons quins casos disminut, els fluxos en direcci als pasos de la OCDE. Aquesta estabilitzaci s ha fet notar tant en alguns pasos de la Uni Europea (Alemanya, Frana, Pasos Baixos, Luxemburg, Sussa...) com a Austrlia, el Canad i els EUA.

La Inmigration Act americana de 1990 estableix per una banda que existeix una relaci directe positiva entre el creixement econmic dels EUA i l acollida de nous migrants, i per altra, l immigraci permanent ha de seguir sent la base de la poltica nord-americana d immigraci.

Les poltiques restrictives d entrada de nous contingents en combinaci amb les poltiques de nacionalitats i reagrupament familiar, han estabilitzat les poblacions estrangeres residents a l antiga Europa dels 15, tret dels casos espanyol i itali, on la tendncia s un fort creixement de la poblaci immigrada  en estat irregular que arriba a duplicar i fins a triplicar la immigraci legalitzada.

De manera parallela a l estabilitzaci s ha observat la persistncia d una srie de tendncies fonamentals com sn la diversificaci de pasos de dest i tamb d origen, la persistncia dels fluxos tradicionals, la tendncia a l augment de emigraci des del continent asitic (sobretot cap al Canad i els EUA) i l accentuaci del carcter interregional de les migracions.

Al contrari del que sembla a primera vista, els pasos enriquits no sn els nics que es veuen afectats pels fluxos migratoris. Sn tamb i sobretot les regions empobrides del planeta, ja que aquestes reben ms del 83% de la totalitat dels refugiats.

Les migracions sud/ nord, al seu torn, afecten a l estructura global de les poblacions dels pasos d origen: camperols, obrers, capes mitjanes, tcnics, cientfics... dit d una altra manera no noms exporten el que no necessiten sin tamb all que s necessiten i si existeix un camp en el que el concepte de immigraci a la carta posa de manifest tota la seva ambigitat, aquest s el de la salut  .

A Europa, diversos pasos que histricament eren d emigraci s han convertit en pasos d immigraci o de trnsit, sobretot els del sud   com ara Espanya, Itlia i Portugal (Blanchet, K. i  Keith, R. frica trata de retener a sus mdicos a Le Monde Diplomatique (edicin espaola), nm. 134 desembre 2006 Madrid).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129296" title="Joan Sents i Sunyer" nonfiltered="2912" processed="2904" dbindex="53144">


Joan Sents i Sunyer (Xerta, 1561 -   Barcelona, 1632) fou bisbe de Barcelona (1620-1632) i lloctinent de Catalunya de forma interina (1622-1626). Es pot considerar que va esdevenir el poltic ms important de la vegueria de l'Ebre a l'Edat Moderna.

Nasqu a Xerta (Baix Ebre), membre d'una familia noble que possea importants crrecs poltics i eclesistics. L'any 1625 va tenir un paper molt important en la segregaci del seu municipi de la vena ciutat de Tortosa i va aconseguir que obtingus el ttol de Vila per reial decret. Va morir a Barcelona i fou enterrat a la cripta de la catedral.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129298" title="Joan Vil Reyes" nonfiltered="2913" processed="2905" dbindex="53145">
Joan Vil Reyes ( Barcelona, 1925- 19 de gener de 2007) fou un industrial i president del RCD Espanyol.

Durant la guerra civil va pelegrinar per Frana i Itlia i va acabar installant-se a Zarautz, on el seu pare va rellanar una modesta fbrica txtil. Acabada la guerra va acabar el batxillerat a Barcelona i als vint anys va obtenir el ttol d'Enginyer Tcnic Industrial Txtil. El 1942 la familia Vil va obrir a Pamplona un taller escola que quatre amys ms tard es convert en fbrica, Manufacturas Arga.

Als 25 anys es va casar amb Mara Concepcin Costa Oller, amb la que va tenir set fills. A principis dels 1950 va fundar la seva prpia empresa, anomenada Iwer, dedicant-se a la investigaci i creaci tecnolgica txtil, produint patents que vendria a Espanya i l'extranger. El 1956 va nixer Maquinaria Textil del Norte de Espaa (Matesa), amb dotze de milions de capital social, on va ser el conseller delegat. L'empresa radicada a Pamplona es va convertir en una de las ms prsperes dels anys seixanta, sobre tot per l'explotaci del teller sense llanadora.

Va ser directiu del RCD Espanyol amb els presidents Cesreo Castilla Delgado (1962) i Josep Fust Noguera (1963-1966), i va arribar a la presidncia el juliol de 1967 amb el suport de Juan Antonio Samaranch. Sota el seu mandat, l'Espanyol va juntar a cinc futbolistes excepcionals -Jos Mara, Cayetano Re, Rodilla, Amas i Marcial- que han passat a la histria com els cinc dofins. Sota la seva presidncia, l'Espanyol va inaugurar unes noves i confortables oficines del club al carrer de Villarroel, de Barcelona, que substituen les del carrer de Crsega.

La presidncia de Vil Reyes va estar marcada per l'escndol Matesa, que va fer trontollar fins i tot les estructures del franquisme. Vil Reyes, amic ntim del ministre del 'Plan del Desarrollo', Laureano Lpez Rod, va ser acusat d'un frau gegant d'11.000 milions de pessetes, pel que va ser condemnat a 223 anys de pres i dels que va estar 6 anys, 6 mesos i 415 dies a la pres de Carabanchel (Madrid). La crisi de govern va acabar amb el cessament d'entre altres de Manuel Fraga al front del Ministeri d'Informaci i Turisme. Fraga va permetre que la premsa tracts l'afer amb una mica ms de llibertat de l'habitual i aix va preocupar a importants sectors del rgim. Franco va indultar Vil Reyes amb motiu del seu 35 aniversari en el poder. Vil Reyes va deixar la presidncia de l'Espanyol desprs de poc ms de dos anys en el crrec a causa de tot aquest escndol.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129328" title="Campionat d'Espanya de Rallis de Terra" nonfiltered="2914" processed="2906" dbindex="53147">
El Campionat d'Espanya de Rallis de Terra (Anomenat tamb "campionat nacional de terra") consta de vuit proves, que van des del mar al novembre per Espanya. Els rallis solen durar un dia, amb trams normalment curts i en el que s'hi passa ms d'una vegada. Actualment hi ha dues copes dins d'aquest campionat: la Copa Subaru i la Mitsubishi Evo Cup, que fan augmentar el nombre de participants en aquests rallis.

 Calendari de l'any 2006 .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129332" title="T?shir? Hitsugaya" nonfiltered="2915" processed="2907" dbindex="53149">
T shir  Hitsugaya s un personatge de la serie de manga/anime Bleach




s el capit del des esquadr. Sovint s anomenat el noi prodigi ja que amb la seva poca edat ja ha aconseguit aquesta plaa. 
s fora baixet i te el cabell completament blanc, cosa que fa que la seva amiga de la infncia Momo Hinamori li digui "Shir -chan" shiro en japons vol dir blanc.
es preocupa molt per la seva amiga i amenaa a tothom dient que si fan que ella perdi una sola gota de sang, els matar.

El seu bankai es caracteritza per qu invoca un drac de gel que es fusiona amb ell mateix, fent aix que tingui ale, cua i urpes de gel. Tot aix a diferencia dels altres capitans ell s molt jove i no controla del tot el poder del seu bankai fent aix que al cap d'un temps de tenir-lo actiu acabi desapareixent. 


Protagonista de la segona pelcula de la srie: Bleach: The DiamdondDust Rebellion



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129334" title="Unin Deportiva Horadada" nonfiltered="2916" processed="2908" dbindex="53150">




La Unin Deportiva Horadada s l' equip de futbol local del municipi de Pilar de la Horadada, al sud de la provncia d' Alacant, Espanya. La U.D. Horadada  ha tingut diversos patrocinadors, anomenant-se ara UD Horadada-Peinsa.

 Estadi i equipaci.

El nom del seu estadi s Ikomar ("muntanyes" en basc), per acord adoptat quan es va construir, amb una capacitat per a 3500 persones. La seua primera equipaci consistix en camiseta roja, pantal blau obscur i mitges blaves.

 Histria .

L' equip va ser fundat l'any 1972 i el seu actual president s ngel Martnez Muoz. Ha jugat una temporada (92/93) en Segona B i 22 a la Tercera , dues de las quals ha sigut subcampi. A la temporada 2006/2007 milita al Grup VI de la Tercera divisi de la lliga espanyola de futbol.

Fins a la temporada 2005/2006 el Horadada jugava al Grup XIII (Regi de Mrcia) per la comoditat que donava quan calia fer un hora dels desplaaments per a jugar els partits fora de casa, per a partir de la temporada 2006/2007 la Real Federacin Espaola de Ftbol va obligar a l' equip a jugar amb la federaci que li corresponia, en este cas la valenciana.

A la temporada 92-93, la mateixa en la que va jugar en 2 B, va arribar fins a la Tercera Volta de la Copa del Rei, empatant a 1 davant el Deportivo de la Corua a casa i perdent com a visitant per un contundent 1-9.

Actualment juga a la Primera Regional del grup 4 de la provncia d'Alacant.



 Dades .

 Temporades a 2B: 1 ;
 Temporades a 3: 22;

 Plantilla 2006/2007 .



Entrenador:  Antonio Pedreo Saura





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129337" title="Campionat d'Espanya de Rallis d'Asfalt" nonfiltered="2917" processed="2909" dbindex="53151">

El Campionat d'Espanya de Rallis d'Asfalt (Anomenat tamb "campionat nacional d'asfalt") consta de deu proves, que van des del mar al novembre per Espanya. Com diu el seu nom, els rallis sn sobre asfalt.

Calendari de l'any 2008 ==





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129341" title="Hama Amadou" nonfiltered="2918" processed="2910" dbindex="53154">
Hama Amadou (nascut el 1950) ha estat el primer ministre del Nger dues vegades, des del 1995 fins al 1996 i un altre cop des del 2000 fins el 2007. s membre del Moviment Nacional per al Desenvolupament de la Societat (MNSD).

Va esdevenir primer ministre per primera vegada el febrer del 1995. Aix va ser seguit d'unes eleccions el gener en les que una aliana de l'oposici, incloent-hi el MNSD, va guanyar la majoria dels escons, donant com a resultat un govern de cohabitaci entre el president de l'MNSD i el president rival, Mahamane Ousmane. Amadou i Ousmane es van posar en conflicte l'un amb l'altre, i la disputa va paralitzar el govern. El 27 de gener del 1996, un cop militar liderat per Ibrahim Bar Manassara va treure Ousmane, i tots dos varen estar sota arrest domiciliari durant diversos mesos.

Manassara va ser assassinat en el cop de l'abril del 1999 i es varen convocar eleccions parlamentries el segent novembre. Un altre cop, l'MNSD va guanyar el mxim nombre d'escons i va obtenir majoria en el parlament una aliana de la Convenci Social i Democrtica amb el partit d'Ousmane. Amadou va tornar a esdevenir primer ministre el 3 de gener del 2000.

Amadou va rebutjar el 2005 les ajudes alimentries de l'ONU assegurant que tenien prou collites i que era un insult a la dignitat del Nger.

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129346" title="Boukary Adji" nonfiltered="2919" processed="2911" dbindex="53155">
Boukary Adji (nascut el 1939) s un poltic niger. Va servir com a cap de govern entre el 30 de gener i el 21 de desembre del 1996.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129348" title="Amadou Ciss" nonfiltered="2920" processed="2912" dbindex="53156">
Amadou Ciss (nascut el 1948) s un poltic niger. Va servir l'estat com a cap del govern en dues ocasions - des del 8 al 21 de febrer del 1995 i entre el 21 de desembre del 1996 i el 27 de novembre del 1997.


  










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129350" title="Amadou Cheiffou" nonfiltered="2921" processed="2913" dbindex="53157">
Amadou Cheiffou (nascut el 1942) s un poltic niger. Va servir l'estat com a Cap de Govern des del 27 d'octubre del 1991 al 17 d'abril del 1993.

Cheiffou, es va presentar com a candidat del partit Reuni Social Democrtica (RSD-Gaskiya) en les eleccions presidencials convocades el 16 de novembre del 2004, quedant quart de sis candidats en guanyar el 6.35% dels vots.


  







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129357" title="Josep Maria Ureta i Buxeda" nonfiltered="2922" processed="2914" dbindex="53158">
Josep Maria Ureta i Buxeda (Sabadell, 1952) s un periodista expert en economia i escriptor. Va estudiar la carrera de periodista a la Universitat de Navarra. Del 1975 al 1983  va ser funcionari dels gabinets de Presidncia de la Diputaci de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. El 1983 va formar part de l'equip fundacional de Televisi de Catalunya com a cap de la Secci d'Informaci d'Economia. El 1989 es va fer crrec de la redacci de La Gaceta de los Negocios a Barcelona i dos anys ms tard es va incorporar a El Peridico de Catalunya com a redactor en cap d'Economia.

Actualment s collaborador del Peridico de Catalunya on publica articles sobre temes actuals econmics i de Catalunya Rdio com a tertuli en els quals explica algunes de les claus de l'actualitat econmica i la seva relaci amb l'economia domstica.

Ha publicat Economia de Butxaca a l'editorial Viena (ISBN: 8483303612) any 2005.

Enllaos externs.
Intervenci radiofnica de Josep Maria Ureta al programa Minoria absoluta;
Informaci sobre el llibre Economia de butxaca;
Crtica de Roger Maiol al llibre Economia de Butxaca, al bloc Llibrfags;
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129364" title="Msica de castells" nonfiltered="2923" processed="2915" dbindex="53159">


Msica de castells s el nom genric que es dna a les tonades que acompanyen i formen part de les jornades castelleres i que s'interpreten abans durant i desprs de la construcci dels castells.

El grup instrumental que interpreta aquestes melodies populars est format per tres gralles i un tabal, tot i que aquestes proporcions solen variar segons les colles i les circumstncies de cada actuaci. 

La msica prpia dels castells est posseda per un regust molt tradicional. De tot el vast repertori de melodies de gralla, n hi ha dues que revelen una incalculable antigor, que es perd en la llunyania del temps: sn precisament les dels castells i la de la Moixiganga, estretament relacionades.

 Les tonades de castells .

El toc de matinades o matines, s un toc de gralles i timbals, amb el que s acostuma a llevar al vens d'un poble en festa major, tamb en moltes ocasions es reuneixen varies colles de grallers i desprs de fer una tocada conjunta es distribueixen per els diferents barris de la vila o ciutat, desprs i ja al final del recorregut, sol haver-hi un esmorzar popular. Donant aix per comenada una nova jornada de festa major.

 Toc de castells .
s el toc de gralla per excellncia, el ms conegut i d'execuci obligada durant la construcci de qualsevol estructura castellera (castell, torre o pilar).

Com totes les melodies populars, s d autor annim i la seva antiguitat va a cavall dels segles XVIII i XIX, coincidint amb la consolidaci dels castells. En tot cas, l anotaci ms antiga que es conserva data de l any 1834. 

El toc de castells es pot estructurar en 5 parts: inici, pujada, aleta, baixada i sortida.

L'inici serveix per avisar al pblic de qu el castell es converteix en un intent. La pujada consta de dos elements que es van repetint fins que l enxaneta s encavalca i les gralles toquen l aleta, nota llarga i aguda, brillant i festiva, que dna a entendre que el castell ha estat coronat. Desprs de dues notes pausades i llargues, que ajuden a asserenar el castell, ve una curta melodia enjogassada i alegre, que correspon a la baixada i que, com en el cas de la pujada, es repeteix fins el moment de la sortida, les notes finals de la qual coincideixen amb la desfeta de la pinya. La sortida ser llarga en el cas que el castell sigui de dificultat superior a la torre de 7, o curta si el castell s ms simple. 

La forma exacta d interpretar aquest toc varia lleugerament segons la tradici local i sovint s motiu de polmica entre els puristes dels castells.

 Entrada a Plaa . 
Normalment s entra a plaa amb un pilar caminat des del lloc per on entra la colla fins el lloc exacte de l actuaci. Aquest pilar s'acompanya amb dues peces combinades: el "toc de castells" i el "toc d'entrada a plaa". El toc de castells sona mentre es basteix i es carrega el castells, en aquest moment comena el  toc d entrada a plaa  que sona mentre el pilar va caminant i finalment torna a sonar el toc de castells quan l enxaneta comena a baixar.

 Msica per dur el pilar al balc . 
A vegades, a l inici o al final de l actuaci les colles tenen la tradici de fer un pilar de quatre o de cinc i caminar-lo fins el balc de l Ajuntament on arreplegaran l enxaneta des de dalt. Aquest toc t la mateixa funci que el d entrada a plaa, s a dir, que sona mentre el pilar est caminant i mentre puja o es desmunta, sona el toc de castells.

 Toc de vermut . 
Indica el final de l'actuaci i que s l hora d anar a dinar. Sovint desprs d aquesta pea, si la colla est animada per haver fet una bona actuaci, es toquen ms canons per celebrar-ho.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129366" title="El Badorc" nonfiltered="2924" processed="2916" dbindex="53160">
El Badorc (o tamb El Bedorc) s un poblet al voltant de la ciutat dormitori de Piera, comarca de l'Anoia.

La Festa Major s el quart diumenge d'agost.

 Enllaos externs .
 Pgina web del Bedorc;
 Informaci del Bedorc;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129369" title="Ernst Boris Chain" nonfiltered="2925" processed="2917" dbindex="53161">


Ernst Boris Chain ( Berln, Alemanya 1906 - Dubln, Irlanda 1979 ) fou un bioqumic britnic, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1945 per la seva recerca al voltant de la penicillina.

Biografia.
Va nixer el 19 de juny de 1906 a la ciutat alemanya de Berln, en una famlia d'arrels jueves. Va estudiar qumica a la Universitat Friedrich Wilhelm, on es llicenci el 1930, i pel seu inters per la incipient bioqumica va treballar a l'Institut de Patologia de Berln. L'any 1933, fugint del poder nazi a Alemanya, es trasllad a Cambridge, Anglaterra, on es va incorporar al grup de recerca del Premi Nobel Frederick Hopkins  de l'Escola de Bioqumica de la Universitat de Cambridge. Dos anys ms tard va traslladar-se a Oxford convidat per Howard Walter Florey, amb el qual va iniciar una llarga collaboraci.

Al finalitzar la Segona Guerra Mundial va establir-se a Roma, Itlia on dirig l'Institut Superior de Salut fins el 1964, any en el qual retorn al Regne Unit. Va morir a la ciutat irlandesa de Dubln el 12 d'agost de de 1979. 

Recerca cientfica.
Interessat, juntament amb Walter Florey, en la possible aplicaci teraputica de la penicillina, les propietats inhibidores de l'activitat bacteriana de la qual ja havien estat observades per Alexander Fleming deu anys abans. Chain i Florey van assolir allar i purificar aquesta substncia, un fet que Fleming no havia aconseguit de cap manera, fet que comport el naixement de l'era dels antibitics, els agents antibacterians ms potents mai descoberts fins al moment. Ambds cientfics van teoritzar sobre l'estructura qumica de la penicillina, un fet confirmat posteriorment mitjanant l's d'un cristallgraf de raigs X per part de Dorothy Crowfoot Hodgkin.

L'any 1945 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de la penicillina i les seves propietats curatives en malalties infeccioses, premi que compart amb Alexander Fleming i Howard Walter Florey.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1945;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129372" title="Kanuri" nonfiltered="2926" processed="2918" dbindex="53162">

El kanuri s un continu dialectal parlat per aproximadament 4 milions de persones a Nigria, el Nger, el Txad i el Camerun, aix com per minories del sud de Lbia i per una dipora al Sudan. Pertany al subflum occidental de les Shara de les llenges niloticosaharianes. El kanuri s una llengua associada als imperis de kanem i Bornu que varen dominar la regi del llac Txad durant un miler d'anys.

L'ordre bsic de les paraules en les oracions s Subjecte Objecte Verb. Aix s tipolgicament inusual tenir-ho al mateix temps que es t postposicions i modificadors postnominals, per hi ha altres llenges que tamb ho tenen com el japons. T tres tons: alt, baix i declinant.

Tradicionalment havia estat una lingua franca per el seu s ha anat disminuint en les ltimes dcades.

La majoria de parlants d'aquesta llengua tamb parlen hausa o rab com a segona llengua.

Distribuci geogrfica.
El kanuri s parlat principament a les terres baixes del llac Txad, amb parlants al Camerun, el Txad, el Nger, Nigria i el Sudan.

Llenges o dialectes.
L'Etnologue divideix el kanuri en les segents llenges, mentre que alguns lingistes (p. ex. Cyffer 1998) els entenen com a dialectes d'una mateixa llengua:

Kanuri central;
Kanuri manga;
Kanuri tumari;
Kanuri kanembu;

El SIL considera consiera que el "kanuri" s una macrollengua que agrupa les tres primeres divisions.

Escriptura Kanuri.

El kanuri ha estat escrit fent servir l'escriptura ajami, principalment en textos religiosos i de la cort durant com a mnim quatre-cents anys. Ms recentment tamb s'escriu en una versi modificada de l'alfabet llat.

Alfabet.
a b c d e   f g h i j k l m n ny o p r   s sh t u w y z 

Enllaos externs.
PanAfrican L10n page on Kanuri ;
Alphabet Kanuri ;

Fonts.
Ethnologue report for Kanuri ;
 Norbert Cyffer, A Sketch of Kanuri. Rudiger Koppe Verlag: Koln 1998.
Documentation for ISO 639 identifier: kau ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129374" title="Howard Walter Florey" nonfiltered="2927" processed="2919" dbindex="53163">

Howard Walter Florey, Bar Florey OM, PRS ( Adelaide, Austrlia 1898 - Oxford, Anglaterra 1968 ) fou un farmacleg, patleg i professor universitari australi guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1945 per la seva recerca sobre la penicillina.

Biografia.
Va nixer el 24 de setembre de 1898 a la ciutat australiana d'Adelaide, situada a l'estat d'Austrlia Meridional. Va estudiar medicina a la Universitat d'Adelaide, on es va graduar el 1921. Es trasllad a Anglaterra per continuar els seus estudis a la Universitat d'Oxford, i el 1927 es doctor a la Universitat de Cambridge. Fou nomenat professor de patologia a la Universitat de Sheffield l'any 1931, i el 1935 retorn a Oxford.

L'any 1944 fou nomenat Cavaller per part del rei Jordi VI del Regne Unit i el 1965 li fou concedit el ttol de "Bar Florey d'Adelaida". L'any 1958 fou nomenat president de la Royal Society de Londres, crrec que abandon el 1965. Mor el 21 de febrer de 1968 a la seva residncia d'Oxford a conseqncia d'un infart de miocardi.

Recerca cientfica.
Durant la seva estada a la Universitat d'Oxford fou l'encarregat de dirigir un grup d'investigadors que iniciaren un estudi sobre la penicillina, l'activitat antibitica de la qual havia estat desocberta per Alexander Fleming deu anys abans. Florey convid al grup de recerca Ernst Boris Chain, amb el qual acosnegu extreure la penicillina dels cultius del fong Penicillium notatum i purificar-la mitjanant mtodes qumics, objectiu que ambds investigadors van assolir l'any 1940. 

L'any 1945 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de la penicillina i les seves propietats curatives en malalties infeccioses, premi que compart amb Alexander Fleming i Ernst Boris Chain.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (8430) Florey descobert el 25 de desembre de 1997 per Frank B. Zoltowski.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1945;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129376" title="Lo somni" nonfiltered="2928" processed="2920" dbindex="53164">
Lo somni s l'obra mestra de Bernat Metge. Metge hi explica com, estant a la pres, se li apareix, en somnis, el rei Joan I, mort feia poc. L'obra est en prosa, dividida en quatre llibres, i es basa en el recurs clssic del debat (entre Metge, el rei i d'altres personatges que se li apareixen) per introduir i desenvolupar conceptes filosfics.

Context i objectiu.
Lo somni va ser escrit l'any 1399, quan l'Humanisme acabava d'arribar a la Corona d'Arag. Bernat Metge la va escriure tot just desprs de sortir de la press, havent sigut absolt de l'acusaci a la que ell i trenta-set consellers reials ms havien sigut sotmesos. Segons aquella acusaci, la mort de Joan I hauria sigut causada per un mal consell per part dels consellers; aquella mort tan sobtada era, des del punt de vista religis, terrible, doncs el rei no havia rebut les atencions i les cerimnies necessries perqu la seva nima pogus anar al cel. Metge va escriure Lo somni com una defensa personal contra aquelles acusacions, per tal que la seva innocncia queds fora de tot dubte. Un altre objectiu de l'obra s guanyar-se el favor dels nous rei i reina, Mart l'Hum i Maria de Luna.

Parts de l'obra.
Primer llibre.
Durant aquesta part, l'autor, que est tancat a la pres, rep en somnis la visita de l'nima del rei Joan I, amb qui estableix un dileg filosfic i religis sobre la immortalitat de l'nima. Dels quatre llibres s el que ms reflexa el pensament humanista, posant en dubte totes les coses i argumentant racionalment.
Segon llibre.
Es coneix la identitat dels dos acompanyants del rei Joan, que sn els personatges de la mitologia clssica Tirsies i Orfeu. Aquest tamb s un element clarament humanista: la referncia als clssics. El rei Joan I tamb explica que el dest de la seva nima no s l'infern, sin el purgatori, on la seva nima ser purificada per desprs poder anar al cel. Aquesta part s un element molt important en la defensa de la innocncia de Bernat Metge.

Tercer llibre.
Orfeu fa una explicaci de la seva vida, per desprs descriure l'infern de la mateixa manera que Virgili i Dante. Tirsies fa una dura crtica contra les dones, dient gaireb literalment fragments traduts de Il Corbaccio, de Boccaccio.

Quart llibre.
Per contra, Metge fa una lloana molt extensa a totes les dones, comenant per l'Antiguitat i estenent-se al llarg de tota la histria. Para especial atenci a la reina Maria de Luna, volent-se'n guanyar el favor. Critica els homes, i ms tard comenta punt per punt els arguments contra les dones de Tirsies. Finalment, el llibre acaba quan l'autor es desperta del seu somni.

Enllaos externs.
Bernat Metge, Lo somni, ed. de Lola Badia (Biblioteca electrnica del Narpan);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129377" title="Hermann Joseph Muller" nonfiltered="2929" processed="2921" dbindex="53165">


Hermann Joseph Muller (Nova York, EUA 1890 - Indianpolis 1967) fou un bileg i genetista nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1946. 

Biografia.
Va nixer el 21 de desembre de 1890 a la ciutat nord-americana de Nova York. Va estudiar medicina a la Universitat de Columbia, on es llicenci el 1910. Va impartir classes a la Universitat de Texas des de 1920 fins el 1933, on va ser nomenat catedrtic de zoologia l'any 1925. Entre 1933 i 1937 va treballar com a genetista a l'Institut de Gentica de Moscou i durant els tres anys segents com investigador associat a l'Institut de Gentica Animal de la Universitat d'Edimburg. Des de 1945 fins el 1964 fou catedrtic de zoologia de la Universitat d'Indiana. 

Mor el 5 d'abril de 1967 a la seva residncia d'Indianpolis, ciutat situada a l'estat nord-americ d'Indiana.

Recerca cientfica.
Collaborador de Thomas Hunt Morgan, es va dedicar inicialment a l'estudi dels fenmens de combinacions i recombinacions gentiques. Desprs de desenvolupar diversos mtodes per a obtenir una valoraci quantitativa de les mutacions a la Drosophila melanogaster o mosca del vinagre, va descobrir l'any 1927 l'acci mutgena dels raigs X sobre les cllules. Per aquest treball fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1946.

Membre del Projecte Manhattan per l'elaboraci de la bomba atmica, tot i que Muller centr el seu treball al voltant dels efectes mutacionals del radar, l'any 1955 fou un dels onze intellectuals que siganaren el Manifest Russell-Einstein contra l's de les armes nuclears.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Muller sobre la superfcie de Mart.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1946;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129393" title="Castell del Montgr" nonfiltered="2930" processed="2922" dbindex="53166">

El castell del Montgr (anomenat tamb de Torroella de Montgr o de Santa Caterina) s una fortificaci militar construda entre 1294 i 1304 pel rei Jaume II, al cim del masss del Montgr al terme de Torroella de Montgr, Baix Empord.

El Montgr s una petita muntanya de tipus calcari, d'una altitud de 315 m i situada a 6 km del mar. El cim ens ofereix una bonica vista de tot l'Empord que arriba fins al Canig.

Histria.
Al capdamunt del masss del Montgr s'ala la figura emblemtica del castell del Montgr. Es comen a construir per Bernat de Llabi, governador de Torroella, el 1294 com a punt de control per un enfrontament entre Jaume II i Pon V, comte d'Empries, per les obres es van interrompre el 1301 sense acabar-ne la construcci, degut a la consolidaci del poder del comtat de Barcelona envers al comtat d'Empries.

El castells de Bellcaire i del Montgr encara es miren desafiants, tots dos sn testimonis de la lluita aferrissada de la monarquia contra el poder feudal. La lluita acab amb la incorporaci del comtat a la corona, desprs d'ocasionar la runa de la comarca i la desviaci del curs del Ter de la plana nord del Montgr a la plana sud. Aquesta desviaci provoc la formaci de les dunes continentals de Torroella.

Arquitectura.
Marca la tendncia importada d'orient desprs de les primeres Croades a Terra Santa durant els segles XII i XIII. Es van aixecar els murs que assoleixen uns 13 m d'alria, de planta quadrada (31 m de costat), i quatre torres cilndriques adossades a cadascun dels seus angles, aix com els fossats i la cisterna. s un gran dau amb altes muralles coronades per carreus perfectament dibuixats. La faana principal est orientada a migdia, i s'hi obre el portal d'accs, format per un arc de mig punt amb grans dovelles, defensada per un matavent construt sobre la porta. A l'interior, s'endevinen algunes cambres vora les torres adossades als quatre angles.

En veure aquesta grandiosa obra dalt de la muntanya, s fcil imaginar el terrible esfor dels jornalers que van haver de pujar tones de material per a la construcci dels alts murs.



Enllaos.

 Visita virtual al Castell del Montgr;
 Castell del Montgr per castillosnet.org;
 Imatge de la Histria del Castell que es troba penjada al seu interior;
 Histria del castell per un web d'excursions;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129397" title="Castell de Bellcaire" nonfiltered="2931" processed="2923" dbindex="53167">

El castell-palau de Bellcaire fou edificat a finals dels segle XIII i actualment s al nucli de la poblaci de Bellcaire d'Empord.

Histria.

Documentat a l'any 1289, fou construt com a defensa en motiu de les lluites i discrdies entre el comte d'Empries Pon V i el rei Jaume II, que al seu torn feu construir el ve castell de Torroella i el d'Albons.

Posteriorment form part de la baronia de Verges, per la qual cosa no revert a la corona amb el comtat d'Empries. Aquesta baronia va pertnyer des del 1418 als vescomtes de Rocabert i a una lnia d'aquest llinatge, la dels barons de Sant Mori. Pass als ducs de Cardona, i el 1587 la baronia fou incorporada a la corona. El 1698, Bellcaire formava part de la batllia reial de Verges.

Les guerres dels segles XV i XVI li van comportar nombrosos desperfectes.

Arquitectura.

Representa un bell conjunt arqueolgic, actualment restaurat. L'edifici de planta quadrada era envoltat per un altre recinte exterior amb sis torres rodones, la del sud-est es conserva bastant sencera. Malgrat l'aspecte exterior de clara fortificaci, el castell es va construir amb la idea de Castell-Palau, com a lloc residencial dels comtes d'Empries.

La sala major del castell s utilitzada actualment com a esglsia parroquial, bastida el segle XIV, i convertida en temple el 1657. Altres cambres tamb tenen una finalitat pblica, allotjant dependncies de l'Ajuntament, un parvulari i sales d'exposicions temporals.

Cada any serveix de marc per a una representaci teatral de carcter pic en la qual s'escenifica l'obra Bandera de Catalunya, amb la participaci d'un gran nombre de vens del poble.

Bibliografia.
J. Badia i Homs, L'arquitectura medieval a l'Emprod, 2a ed., Girona, Diputaci Provincial de Girona, 1985, vol. I, pp. 101-103, i vol. II-B, p. 499.
P. Catal i Roca, "Castell-palau de Bellcaire", a Els castells catalans, 7 vols., Barcelona, Rafael Dalmau, 1967-1979, vol. 2, pp. 609-616.

Enllaos externs.
Terra de castells: el castell dels comtes d'Empries;
Castillos medievales de Espaa: Castillo-palacio de Bellcaire ;
Castillos medievales de Catalunya: Castell-palau de Bellcaire ;
El Punt: Renovaci del teulat del castell de Bellcaire;
Fires i festes.com: Bandera de Catalunya, la fi del comtat d'Empries;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129399" title="Joan Vilacasas" nonfiltered="2932" processed="2924" dbindex="53168">
Joan Vila i Casas, conegut com Joan Vilacasas (Sabadell, 3 de juny de 1920 - Barcelona, 17 de gener de 2007) fou un pintor, gravador, ceramista, escriptor i colleccionista catal.

Considerat un dels pintors catalans ms destacats de l'abstracci dels anys 50. Com a pintor, les seves obres s'han exposat arreu del mn i qualsevol suport era vlid: una tela, el seu 600 o els objectes que trobava als Encants. Com a escriptor, podem trobar en la seva obra literria: novelles, teatre, guions per a la rdio i per a la televisi.

Biografia.

Estudia a l Escola Industrial d Arts i Oficis de Sabadell, formant-se en el mn postnoucentista estroncat per la guerra civil. Acabada la guerra fou membre destacat fins el 1941 del grup sabadellenc El Cenacle. Desprs d'algunes exposicions i enmig de la grisor d'aquells anys, el 1949 es trasllada a Pars, on s'hi installa l'any segent per estudiar a l'cole du Louvre i a l'Atelier Canivet.

Durant els anys 50 exposa sobretot a Barcelona i Pars, per tamb a Madrid, Washington, Taipei, Frankfurt, Londres i Rio de Janeiro. En aquest decenni va rebent diverses influncies, passant d'un cert fauvisme a una abstracci d'influncia neoplasticista.

El 1954 publica el seu primer llibre, Escrits, amb prleg de Joan Oliver, i amb illustracions del propi autor. Al llarg de l'any  1957 dibuixa mapes que seran els primers passos de les anomenades Planimetries, imatges conformades a base de lnies i configuracions espacials, gnere pel qual ser conegut internacionalment. El mateix any publica el seu segon llibre, Sis Contes.

El 1960 torna a Barcelona i funda la revista O Figura, i junt amb Tharrats, Hernndez Pijuan, Claret, Santos Torroella i Subirachs formen el grup que porta el mateix nom. El mateix any rep el premi Joan Gris.

Amb el pseudnim de Carles Valls, ha escrit comdies irniques, com Jo, el serial i la gallina, El funerari, L'enterrament s a les 4, Merc dels uns, Merc dels altres, etc.

En els anys 60 va destacar especialment per les seves novelles, signades amb el seu nom, on sovint denuncia amb un humor amarg el mn de l'art i els seus grups de pressi: Doble blanc (1960), Matria definitiva (1961), Operaci viaducte (1962), Nnoba fygurassi (1965), Jourdain 65 (1966) i Aiguafort del XII (1966).

Per a la televisi, ha escrit guions per Marta sempre, Marta tothora i per Joan Capri.

 Joan Vilacasas ha exhibit la seva obra en diverses institucions i esdeveniments internacionals de la talla de la Biennal de Vencia, el Museu Guggenheim de Nova York i la Fundaci Joan Mir entre d'altres. Les seves obres formen part de colleccions d'institucions com el MACBA, la Tate Gallery, i la Fundaci Joan March.

 Enllaos externs .
 Vila Casas;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129402" title="Bandera de la Franja de Ponent" nonfiltered="2933" processed="2925" dbindex="53169">


La Franja de Ponent no compta amb una bandera prpia, a banda de l's de la Senyera Reial, prpia del del rei de la Corona d'Arag.

El 1985, tanmateix, el vexillleg Adolfo Durn va proposar una bandera per a aquest territori. La proposta no ha transcendit ms enll.

La bandera, amb les cinc franges de gules sobre or a l'esquerra, vol simbolitzar les cinc comarques de la Franja de Ponent: (l'Alta Ribagora, la Baixa Ribagora, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya).

 Vegeu tamb .
 Senyera Reial;
 Franja de Ponent;

 Enllaos externs .
 La bandera catalana a l'actual Franja de Ponent ;
 Adolf Durn's Proposal for Eastern Aragon 1985 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129403" title="Benidorm Club Esportiu" nonfiltered="2934" processed="2926" dbindex="53170">

El Benidorm Club Esportiu s un club de futbol de la ciutat de Benidorm, (la Marina Baixa, Pas Valenci). Va ser fundat en 1964. El seu estadi s el Municipal de Foietes. Actualment juga al grup III de la Segona B.

 Histria.
14 temporades en Segona B;
14 temporades en Tercera Divisi;
------------------
ltimes temporades:
2001/2002: - Segona divisi B - 17 - Descens;
2002/2003: - Tercera divisi - 1r;
2003/2004:   Tercera divisi - 1r - Ascens;
2004/2005: - Segona B - 12;
2005/2006: - Segona B - 7;
2006/2007: - Segona B - 9;
2007/2008: - Segona B -;

 Enllaos externs.
 Pgina oficial Benidorm CE;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129407" title="Arxiplag Bismarck" nonfiltered="2935" processed="2927" dbindex="53172">

L'arxiplag Bismarck (en angls Bismarck Archipelago) s un grup d illes volcniques del Pacfic situades al nord-est de Nova Guinea, anomenades aix en honor al canceller alemany Otto von Bismarck, que actualment pertanyen a Papua Nova Guinea. En el passat foren part de la colnia alemanya de Nova Guinea.

Inclou les illes i els grups segents:
Illes de l'Almirallat;
Illes del Duc de York;
Illes Mussau;
Nova Bretanya;
Nova Hannover;
Nova Irlanda;
Illes Vitu;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129408" title="Melcior Comes i Cladera" nonfiltered="2936" processed="2928" dbindex="53173">
Melcior Comes (Sa Pobla, 1980) s un escriptor mallorqu. Llicenciat en Dret, irromp en el mn literari a partir de 2003. Curiosament, cadascun dels seus llibres de ficci ha recollit un premi literari. En el camp de l'assaig, destaca la seva participaci al manifest generacional Qui no mereix una pallissa?.

Obra.
2003 L'aire i el mn;
2005 L'estupor que us espera;
2007 El llibre dels plaers immensos;
2008 La batalla de Walter Stamm;

Premis literaris.
2003 Ciutat d'Elx per L'aire i el mn;
2004 Documenta per L'estupor que us espera;
2006 Lloren Vilallonga per El llibre dels plaers immensos;
2008 Josep Pla per La batalla de Walter Stamm;

Enllaos externs.
Blog de l'autor;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129409" title="Amaya Arzuaga" nonfiltered="2937" processed="2929" dbindex="53174">
Amaya Arzuaga s una dissenyadora de moda espanyola nascuda el 1970.

El 1992 finalitza Estudis Superiors de Disseny de Moda en la UPM i s'incorpora com dissenyadora a l'empresa familiar Elipse. 

El 1994, crea la seva prpia empresa. Ven i presenta la seva collecci regularment a Atmosphre (Pars), Fashion Cotterie (Nova York), Camera Nazionale della Moda Italiana (Mil), Pasarela Cibeles (Madrid), Passarella Gaud (Barcelona) o London Fashion Week. Amaya Arzuaga ten ms de 200 boutiques a Espanya.

Premis.
Magacines Telva , Elle, Woman;
Empresaria joven de Expansin;
Arte de Vivir;
Primer Premio Cibeles;
Medalla de oro al mrito en las Bellas Artes de 2005;

Enllaos externs.
Web oficial;
Biografa;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129410" title="Will Sanders" nonfiltered="2938" processed="2930" dbindex="53175">
Will Sanders s un trompista neerlands nascut a Venlo (Limburg). 

Va cursar a Maastricht la seua formaci musical, que va finalitzar a 1988 amb distinci. A 1985, mentre estava estudiant, va ser membre de la Jove Orquestra Europea, dirigida per Claudio Abbado. Un any ms tard es va incorporar com a  trompa solista suplent a l'Orquestra del Teatre Nacional de Manheim (Alemanya) i a 1988 va ingressar com a trompa solista en l'Orquestra Simfnica de la Sdwestfunks Baden Baden (Alemanya). A 1990 es va unir, en la mateixa posici de trompa solista a l'Orquestra Simfnica de la Radio Bvara. Durant el perode 1992-1997 va ser trompa solista al Festival de Bayreuth.

Will Sanders ha collaborat fins al moment amb els ms destacats directors del nostre temps, aix com en les principals orquestres d'Alemanya, i ha sigut msic convidat de l'Orquestra Filharmnica de Viena. A ms del seu treball orquestral ha realitzat CDs i gravacions per a la rdio i la televisi i apareix habitualment com a solista d'mbit internacional. Membre de diverses formacions de msica de cambra com German Brass, Linos Ensemble, Mullova Ensemble i el Wind Art Ensemble, ha impartit cursos i dirigit tallers internacionals de trompa als Estats Units, Jap, Corea, Austrlia, Itlia, Espanya, Pasos Baixos i Sussa, entre d'altres. Des de 1995 dna classes de trompa junt al professor Erich Penzel, al Conservatori de Maastricht (Limburg). En l'any 2000 va ser nomenat catedrtic de trompa al Conservatori de Msica de Karlsruhe (Alemanya).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129414" title="Gran Orient de Catalunya" nonfiltered="2939" processed="2931" dbindex="53176">
El Gran Orient de Catalunya s una obedincia manica regular amb implantaci a tot Catalunya, i amb vocaci pancatalanista i catalanista.

Fou fundada a Barcelona l'any 1989, a fi de crear una potncia manica a l'mbit catal, que segueix el Ritual Escocs Antic i Acceptat. Amb el temps ha aconseguit de tenir fins a sis respectables lgies al territori: dues a Barcelona, una a Girona, una a Figueres, una a Lleida i una a Perpiny.

Actualment el Gran Mestre de l'obedincia s Gabriel Plana i Gabernet.

 Bibliografia .
----
Per una maoneria catalana (La francmaoneria universal, el Gran Orient de Catalunya i el taller Rossell nm. 7), Cercle Alfons Mias, Sant Gens de Fontanes, 2001.

 Enllaos externs .
----*Lloc web del Gran Orient de Catalunya 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129415" title="Gran Mestre" nonfiltered="2940" processed="2932" dbindex="53177">
Un Gran Mestre s la mxima autoritat d'una obedincia manica. Tamb fou el lder dels ordes militars.

Es tracta d'una figura que, segons el sue origen, t ms o menys poder. En la francmaoneria s el cap visible de la uni de lgies i s escollit per sufragi universal secret dels germans de l'obedincia. El seu crrec s limitat i renovable.

 Enllaos externs .
Maoneria Arte Reial Blog interobedencial d actualitat manica;
DELTA,el podcast manic Radio manica a Internet;
Biblioteca manica Textos antics i moderns. Rituals, catecismes, divulgacions;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129419" title="Custo Dalmau" nonfiltered="2941" processed="2933" dbindex="53178">
Custo Dalmau (ngel Custodio Dalmau i Salmn) (Tremp, Lleida, 1959) s un dissenyador de moda catal, creador de populars samarretes estampades. 

Va passar la seva infncia i adolescncia a Barcelona, on va comenar a estudiar arquitectura. Desprs d'un viatge als Estats Units amb el seu germ, David, van comenar a dissenyar les seves samarretes. Custo Barcelona va comenar amb Meyba, per desprs de 11 anys se'n van separar i van crear una companyia independent que va comenar a tenir molt xit sobretot grcies als famosos que vesteixen la seva roba.

Enllaos externs.
Web de Custo Barcelona;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129420" title="Castell de la Bisbal" nonfiltered="2942" processed="2934" dbindex="53179">

El castell de la Bisbal, situat al centre de la Bisbal d'Empord, s l'antic palau episcopal residncia dels bisbes de Girona, que eren senyors de la ciutat. Constitueix una extraordinria mostra de l'arquitectura civil de l'edat mitjana.

Histria.

Documentat l'any 1180, a cavall dels segles XII i XIII va ser escenari dels durs enfrontaments entre la famlia Crulles i el bisbat de Girona. Finalment, el bisbat rebria la plena jurisdicci civil i criminal de la vila per decisi de Jaume I. Des d'aqu, el bisbat va centralitzar l'administraci de les seves importants possessions.

Arquitectura.

D'origen romnic de finals del segle XII, va ser fortament reformat el segle XIV amb la construcci d'altres dependncies com un pati d'armes, graners, horts, i sobretot amb una muralla exterior. Tamb es modific als segles XVI i XVII amb l'afegit d'un cos rectangular a la faana de ponent.

 T un pati central i davant la faana queden les restes de les seves antigues muralles que envoltaven l'antiga plaa d'armes del castell. Conserva una capella romnica a la part alta. Sobre la porta principal s'observen els signes d'identitat, escut, nom del bisbe Francisco Arvalo de Zuazo, i l'any 1604, per commemorar les obres de reformes realitzades.

Durant el segle XIX s'utilitz com a pres.

Actualment allotja l'Arxiu Histric Comarcal i des de la seva terrassa superior es t una vista panormica excellent de la ciutat i de la plana que s'estn fins les Gavarres.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129423" title="Neil Gaiman" nonfiltered="2943" processed="2935" dbindex="53180">
Neil Richard Gaiman s un conegut autor de cmics i escriptor de cincia-ficci i fantasia. Va nixer el 10 de novembre de 1960 a Portchester (Regne Unit). La seva creaci ms famosa s la srie The Sandman.

 Biografia .
Neil Gaiman va nixer el 10 de novembre de 1960 a la ciutat de Portchester, Anglaterra i es va criar a Sussex. De nen va conrear una gran afici a la lectura, tant de llibres (Chesterton, C.S. Lewis, J.R.R. Tolkien...) com de cmics. El seu principal somni era convertir-se en escriptor i per aix no va acabar els estudis i es va posar a treballar collaborant en diverses publicacions com a crtic, articulista o entrevistador. Una d'aquestes entrevistes, amb l'Alan Moore, li va canviar la vida: va despertar en ell la seva antiga afecci pels cmics i va comenar a plantejar-se la possibilitat d'escriure histries per a aquest mitj, sota l'acompanyament de l'Alan Moore.

Desprs d'un parell de treballs de rodatge, el 1986 coneix en Dave McKean, jove dibuixant amb un peculiar estil, i junts, creen la seva primera novella grfica:  "Violent Cases" (Cassos violents). Per aquella poca, l'xit d'Alan Moore amb "The Swamp Thing" (La cosa del pant), porta als editors de DC Comics a buscar nous talents a les illes britniques. Karen Berger, editora de DC, aconsegueix portar als Estats Units a una generaci d'escriptors que marcaran tota una fita a la indstria del Comic Book nord-americana; entre ells es troba en Gaiman. Gaiman comema la seva etapa pel mercat americ el 1988 amb l'Orqudia Negra ("Black Orchid"), i la Karen Berger, contenta amb el resultat, proposa al guionista britnic una srie mensual.

Per aix, Neil decideix crear un personatge nou, basat en la tradici anglosaxona anomenat Sandman, que es desenvoluparia en un ambient sobrenatural i onric, allunyat del tpic cmic de superherois predominant al mercat. 
Al llarg de 75 nmeros Gaiman recrea la vida d'aquest personatge, dels seus germans, Els Eterns, els seus amors, el seu carcter orgulls, la seva figura dramtica i els canvis. Tots els nmeros s'engalanen amb les meravelloses del seu amic McKean. La srie des de la seva publicaci no ha deixat de recollir premis i reconeixements arreu. Actualment, Neil Gaiman viu en una estranya casa en un lloc desconegut, amb un soterrani ple de llibres i armaris vells on escriu. T dos gats, ambds bojos, tres fills i esposa. I encara que ja "no creu que ser adult sigui tan genial com es diu, encara es diverteix quedant-se despert desprs de l'hora d'anar-se'n al llit".

 Novelles publicades .
 Els Llibres de la Mgia;
 Mr. Punch;
 Mort: L'Alt cost de la vida (1993);
 Mort: El millor de la teva vida (1996);
 Sandman: Nits eternes;
 Sandman: Els Caadors de Somnis;
 Stardust (1997);
 Bons Presagis (escrit amb en Terry Pratchett);
 El dia que vaig canviar el meu Pare per dos peixos de colors (1997);
 Fum i miralls;
 Enlloc - Neverwhere (1996);
 Casos violents - Violent cases (1987);
 American Gods (2001);
 Cor d'arlequ;
 Coraline (2002);
 Orqudia Negra - Black Orchid (1988-89);
 El Llibre dels Somnis -;
 Els Llops a la Paret (2003);
 Els Fills d'Anansi (2006);
 Coses frgils - Fragile Things (disponible per ara noms en llengua anglesa) (2006);

 Recull de premis i reconeixements .
Austrian Prix Vienne:
Milor Escriptor (1993);
Premi Bram Stoker (Associaci d'Escriptoris de Terror):
Millor illustrador: Sandman: Els caadors de somnis el (1999);
Millor novella: American Gods el (2001);
Millor Obra per a Joves Lectors: Coraline el (2003);
Premi BSFA: ;
Nominat: American Gods el (2002);
Defensor de la Llibertat (Fundaci per a la Defensa Legal del Comic Book) el 1997:
Premi Gem Diamond Distributors, (1993);
Premis Eagle:
Millor novella grfica, Violent Cases (1988);
Millor Escriptor de Cmics Americans, (1990);
Premi GLAAD:
Millor Cmic, (1996);
Premis Harvey:
Millor Escriptor, (1990 i 1991);
Millor Srie Contnua (1992);
Premi Haxtur (Espanya):
Millor Escriptor, (1993, 1994 i 1995);
Premi HQ (Brasil):
Millor Escriptor Estranger (1998, 1999, 2000 i 2001);
Millor cmic (1998, 1999, 2000 i 2001);
Premios Hugo:
Nominat: Sandman: Caadors de Somnis (2000);
Guanyador Millor novella de Cincia-ficci/fantasia: American Gods (2002);
Guanyador Millor novella: Coraline (2003);
Premi gremi Internacional de Crtics d'Horror:
Millor Collecci: Angels and Visitations (1994);
Premi Julia Verlanger (Frana):
Millor novella de Cincia-ficci/fantasia: Neverwhere (1999);
Premi Kemi (Finlndia):
Millor Escriptor Internacional (1994);
Premi Lucca:
Millor Escriptor (1997);
Premi MacMillan Silver PEN (Regne Unit):
Millor Collecci d'Histries Curtes, Fum i Miralls (1998);
Premi Max und Moritz (Alemanya):
Millor Escriptor Estranger (1998);
Premi Mythopoeic:
Millor novella per Adults, Stardust (1999);
Premi Nebula:
Nominat: Adaptaci de La Princesa Mononoke(1998);
Millor novella: American Gods (2002);
Premi Ricky (Canad):
Invitat Favorit, (1992);
Premi Sproing (Noruega) (1998);
Premi Will Eisner a la Indstria:
Millor Escriptor (1991, 1992, 1993 y 1994);
Millor Serie Continuada (1991, 1992 y 1993);
Millor lbum Grfic: Reprint (1991);
Millor lbum Grfic: Signal to Noise (1992);
Millor lbum Grfic: New (1993);
Premi World Fantasy:
Millor Historia Corta (1991);
Premi Yellow Kid (Itlia) (1995);
Premi Eisner Awards;

 Enllaos externs .

 Pgina web d'en Neil Gaiman;
 weblog d'en Neil Gaiman;
 The Flash Girls's website;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129424" title="Primera Internacional" nonfiltered="2944" processed="2936" dbindex="53181">
L'Associaci Internacional dels Treballadors (AIT) o Primera Internacional, fou la primera gran organitzaci que va tractar d'unir els treballadors dels diferents pasos; es fund el 1864 i es dissolgu el 1876. 

Fou fundada a Londres al 1864, va agrupar inicialment als sindicalistes anglesos, anarquistes, socialistes francesos i italians republicans. Les seves finalitats eren l'organitzaci poltica del proletariat a Europa i la resta del mn, i tamb un frum per a examinar problemes en com i proposar lnies d'acci. Van collaborar en ella Karl Marx i Friedrich Engels. Tamb hi va participar Mikhal Bakunin, i a causa de les tensions que sofria amb Marx, es va produir un enfrontament entre els marxistes i els anarquistes, desprs del qual els partidaris de Bakunin van ser expulsats. 

El 1872 el Consell General de l'AIT es trasllada des de Londres, on est situat des dels seus inicis, a Nova York, dissolent-se oficialment el 1876. Al 1889 s'estableix la Segona Internacional, de cort socialdemcrata, com la successora en les seves fins poltiques, i que durar fins al 1916, i al 1922 apareix l'Associaci Internacional dels Treballadors organitzaci anarcosindicalista, que prentn recollir el testimoni de la zona llibertria i que arriba fins a l'actualitat. 

La Primera Internacional va ser considerada com un dels majors factors que van conduir a la creaci de la Comuna de Pars de 1871. Encara que aquesta idea s disputada, Marx va fer un escrit en relaci amb la defensa de la Comuna. Publicat com La Guerra Civil a Frana (1871), reuneix el primer (juliol 1870) i segon manifests (setembre 1870) del Consell General la AIT i el manifest de juny de 1871, escrits per Marx.

Conferncies i congressos.
Conferncia preliminar de Londres (Regne Unit), 25 al 29 de setembre de 1865. Treballs preparatoris per a l'I Congrs. ;
I Congrs de Ginebra (Sussa), 3 al 8 de setembre de 1866. ;
II Congrs de Lausana (Sussa), 2 al 8 de setembre de 1867. ;
III Congrs de Brusselles (Blgica), setembre 1868. ;
IV Congrs de Basilea (Sussa), setembre 1869. ;
Conferncia de Londres (Regne Unit), 7 al 23 setembre de 1871. Convocat davant la imposibilitat de realitzar el respectiu congrs anual per la Guerra Franc Prusiana i la Comuna de Pars en 1870 i 1871 ;
V Congrs de la Haia (Pasos Baixos), 2 al 7 de setembre 1872. ;
VI Congrs de Filadlfia (Estats Units), 1875. Resol dissoldre la AIT. ;

Principals punts tractats.
Necessitat d'una acci unitria del proletariat, i l'organitzaci de la classe obrera. ;
Lluita per l'emancipaci econmica i per l'abolici de la societat classista. ;
Solidaritat internacional obrera. ;
Reconeixement de la importncia del moviment sindical. ;
Vaga com instrument de lluita. ;
Acci poltica. ;
Abolici de la propietat privada dels bns de producci i dels exrcits permanents.

La crisis de l'AIT.


Enfrontaments interns.
A partir del 1870 l'AIT va entrar en crisi, ms que res per les diferencies ideolgiques entre els anarquistes i els marxistes. Un dels punts que va voler tractar Marx era l'acci poltica i els anarquistes estaven totalment en contra d'aquest punt, cosa que ja van fer notar al II Congrs realitzat a Lausana. Poc a poc les tensions van anar augmentant, sobretot entre Bakunin i Marx, i ja al IV Congrs, el de Basilea hi va haver un enfrontament directe entre ells dos, Bakunin el que volia era que la I Internacional fos una coordinadora de moviments social-revolucionaris autnoms que actuarien contra els estats a nivell internacional, a ms rebutjava la rigidesa i l'autoritat que existia a l'Internacional. Marx simplement pensava que els anarquistes eren massa individualistes i taxava a Bakunin d'ingenu.

Al 1872, al V Congrs, realitzat a la Haia els bakuninistes foren expulsats. Va ser la primera gran separaci entre els defensors del treballador.

La Comuna de Pars.
A Pars, al 1871, es va produir una insurrecci obrera molt important. Molts dels insurrectes, ja fossin francesos o exiliats formaven part de la Primera Internacional. 

La Comuna fou una revolta espontnia contra els elements conservadors que havien triomfat en les eleccions. 

El manifest de la Comuna va ser un autntic projecte per a crear un Estat socialista format per municipis comuns  lliures i autnoms, federats entre si a nivell nacional i fins i tot internacional. Es va decretar la separaci de l'Esglsia i l'Estat, i es va realitzar una avanada legislaci social que reglamentava el treball.

La Comuna de Pars tindria una enorme ressonncia en el mn, tant entre el dividit moviment obrer, que per primera vegada veia la realitzaci prctica dels seus programes, com entre les burgesies i els governs europeus, que es disposaven a prendre mesures repressives en previsi de fets similars. 

La Comuna, totalment allada i sense cap suport exterior, va ser aixafada desprs d'una terrible repressi de l'exrcit francs. Amb aix tamb la Internacional en el Congrs de L'Haia , de 1872, va entrar definitivament en crisi, tant pels enfrontaments interns com pel seu fracs en la Comuna de Pars o en no haver assolit evitar la guerra franc-prusiana, que fou un preludi del fracs similar del moviment obrer europeu de 1914.

Els assoliments de la Primera Internacional.
El seu primer xit poltic va ser en la lluita que van dirigir els seus membres per la reforma dels drets poltics a Anglaterra. ;
Els membres de la Internacional van dirigir una gran campanya per una legislaci laboral ms progressiva: van exigir una jornada de treball ms curta i van condemnar el treball nocturn i totes les formes de treball perjudicials per a les dones i els nens. ;
La Internacional va estimular l'organitzaci sindical en diversos pasos i va buscar elevar el nivell poltic del moviment sindical. Va donar suport a les vagues que es van estendre d'un pas a l'altre desprs de la crisi econmica del 1866. ;
Va expressar la seva solidaritat activa en guerres civils i nacionals, per exemple va donar suport a la lluita de Lincoln en contra dels esclavistes del Sud durant la guerra civil dels Estats Units. ;
Per el que va deslligar l'odi de tota la burgesia, va ser el suport donat a la Comuna de Pars. ;
La Comuna de Pars. ;
Es va demostrar que la uni internacional dels treballadors era possible, fructifera i feia goig d'una bona organitzaci.

Vegeu tamb.
Segona Internacional;
Tercera Internacional;
Mikhal Bakunin;
Karl Marx;
Friedrich Engels;
Anarcosindicalisme;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129426" title="Can Palet (Terrassa)" nonfiltered="2945" processed="2937" dbindex="53182">
Can Palet s un barri de Terrassa del districte 3 o del Sud, situat al marge esquerre del torrent de Vallparads. T una superfcie de 0,51 km2 i una poblaci d'11.891 habitants el 2005.

Est limitat al nord per la carretera de Montcada, al sud per l'avinguda de Santa Eullia, a l'est per l'avinguda de les Glries Catalanes i a l'oest pel parc de Vallparads. 

Ms enll de l'avinguda de les Glries Catalanes, i fins al carrer del Xquer, s'estn el polgon industrial de Santa Eullia, conegut anteriorment com a polgon industrial de Can Palet.

T parrquia prpia, a l'esglsia de Sant Josep, que sobrepassa els lmits del barri i inclou els barris adjacents del Cementiri Vell, Guadalhorce, Can Palet II i Xquer. La festa major s el 19 de mar.

Acull la biblioteca Pere Roca, al carrer de Menndez y Pelayo, inaugurada l'any 1971.

 Histria .
El nom del barri prov de la masia de Can Palet de la Quadra, originria del segle XIII, que es troba situada ms a l'est, fora dels seus lmits, dins el polgon industrial de Can Palet. L'apellatiu de la Quadra fa referncia a la quadra de Vallparads, que era on s'aixecava la masia i els seus terrenys, origen del barri.

La barriada de Can Palet neix al comenament del segle XX, amb les primeres cases de l'aleshores anomenat carrer del Gall, que sortint de la carretera de Montcada resseguia el marge esquerre del torrent de Vallparads, on ara hi ha el carrer del Germ Joaquim. La trama actual del barri es va anar configurant arran de la creaci de la parrquia de Sant Josep el 1932, al voltant de la qual es van edificar les tpiques cases angleses de planta baixa i pis.

Enllaos externs.
Associaci de Vens de Can Palet;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129433" title="Josep Clar i Ayats" nonfiltered="2946" processed="2938" dbindex="53183">



Josep Clar i Ayats (Olot, 1878  - Barcelona, 1958) fou un escultor catal.

 Biografia .
Clarament emmarcat en el mediterranisme, la seva obra s figurativa, slida i compacta. Va iniciar la seva formaci a l'Escola de Dibuix d'Olot amb el professor Josep Berga i Boix (1837-1914), on l'elogi d'un dibuix seu que li va fer el pintor Joaquim Vayreda (1843-1894) , va ser un gran estmul i un dels seus records infantils ms grats. Ms tard, el 1897 va ingressar a l'escola de Belles Arts de Tolosa (Frana). Les seves inquietuds artstiques i desprs de guanyar un esment en un concurs, el van fer marxar a Pars el 1890, on va conixer Auguste Rodin, el qual va fer que es decids per l'escultura. Coneix entre altres artistes a l'escultor Arstides Maillol amb qui mantindr una gran amistat i una gran afinitat en el sentit de l'escultura, que el far connectar amb l'esttica que a Catalunya es batej amb el nom de Noucentisme. Com a dibuixant destaquen els apunts, que va realitzar a la ballarina Isadora Duncan, en diferents moviments de dansa. Isadora va morir el 1927. Desprs, una altra gran ballarina li va servir de model per als seus dibuixos: Antonia Merc "L'Argentina".

Viatges a Londres, i sobretot a Itlia completen la seva formaci. Torna a Pars, on es converteix en un escultor acreditat. Realitza nombroses exposicions en galeries i salons de Pars, Londres, Berln, Roma i Barcelona. Es trasllada definitivament el 1932 a Barcelona, on va seguir treballant i exposant fins a la seva mort. Esdevingu membre de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 1932.

La seva darrera  escultura fou Esttica (1954-1958). La gran part del llegat de les seves obres estan en el Museu Comarcal de la Garrotxa a Olot i al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a Barcelona.

L'any 1964, Josep Clar va llegar a la ciutat de Barcelona la seva casa, amb el taller i el jard que l'envoltava, a Sarri, amb prop de 800 escultures (els seus guixos i obres de marbre i altres materials), prop de 10.000 dibuixos propis, la seva collecci de pintures formada per obres d'artistes contemporanis i amics i la seva biblioteca personal, amb l'encrrec i la condici de crear un museu; juntament amb una quantitat important de diners en metllic per a constituir una fundaci. Havent estat arranjat el museu en l'antic taller de l'escultor i inaugurat l'any 1969, encara que no es va crear la fundaci, el testament de la germana de l'artista confirm aquesta donaci l'any 1982. El Museu Clar fou tancat i desmantellat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1995. El desembre d'aquell mateix any es va crear l'Associaci d'Amics del Museu Clar , per reivindicar l'obertura del museu i impedir la dispersi de les seves colleccions , que ara reposen als magatzems del Museu Nacional d'Art de Catalunya i del Museu Comarcal de la Garrotxa, a Olot. L'agost de 1999, l'Ajuntament de Barcelona va fer enderrocar la casa de Clar i desmantellar el jard noucentista. El taller va ser convertit en una biblioteca pblica  que porta el nom de l'insigne escultor catal.

 Guardons .

 1910 Guanya la Medalla d'Or a la Exposition Universelle et Internationale de Bruxelles i desprs a la Exposicin Nacional de Pintura, Escultura y Arquitectura de Madrid.
 1912 Se li atorga la Medalla d'Or a l'Exposici que t lloc a Amsterdam.
 1925 s nomenat acadmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando a Madrid.
 1929 Guanya el Premi d'Honor de l'Exposici Internacional a Barcelona.
 1934 s nomenat president del Cercle Artstic de Barcelona i acadmic de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
 1954 Rep el Gran Premi d'Escultura de la II Biennal Hispanoamericana d'Art de l'Havana.
 1956 Medalla de Plata de la Diputaci Provincial de Barcelona i Medalla d'Or del Cercle Artstic.
 1958 Rep el Premi de la Fundaci Joan March. ;

 Obres .
 Adolescncia, 1907;
 El crepuscle, 1907-1910;
 La Deessa, 1908-1910;
 Xnius, 1910;
 El Ritme, 1910;
 Venus sortint del bany, 1922;
 Joventut, 1928;
 Reps, 1929;
 Noia Asseguda, 1932;
 Puixana, 1936;
 San Benet, 1946;
 Maternitat, 1947-1948 Olot;

 Museus amb obres de Josep Clar .

 Museu Comarcal de La Garrotxa. Olot;
 Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) Barcelona;
 Muse National d'Art Moderne de Pars. (Frana);
 Museo Nacional de Bellas Artes de Buenos Aires (Argentina);
 Museo Nacional de Arte de Santiago de Chile (Xile);
 Museo Nacional de Bellas Artes de L'Havana (Cuba);
 Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofa de Madrid;

 Notes .


 Bibliografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129434" title="Txtniks" nonfiltered="2947" processed="2939" dbindex="53184">

Els txtniks (en serbi        ,  etnici en alfabet llat) era el nom amb qu es coneixien els membres d'una guerrilla nacionalista i monrquica srbia que el segle XIX va combatre la dominaci otomana. El mot txtnik prov de la paraula serbocroata (adaptada del turc)  eta, que significa 'companyia militar'. Als txtniks els caracteritzen fsicament les llargues barbes, la negligncia de la higiene corporal i els capells tradicionals serbis (shubara o shaykacha).

El terme reaparegu a partir de la fundaci, per Draza Mihailovic, d'un exrcit guerriller durant la Segona Guerra Mundial, anomenat Reial Exrcit Iugoslau en la Ptria. Va lluitar contra els partisans socialistes, en collaboraci amb la Itlia feixista -que havia ofert protecci a les atrocitats dels staixa- i fins i tot amb l'Alemanya Nazi. En aquesta poca tamb es van dur a terme actuacions de neteja tnica a Iugoslvia, fonamentalment contra els musulmans en la part oriental de Bsnia i Hercegovina. En aquesta poca, per, sembla que dins dels txtniks, a part dels serbis i montenegrins, hi havia un petit percentatge d'eslovens, croats i musulmans.

Passada la Segona Guerra Mundial, el terme ha designat els sectors ms nacionalistes partidaris de la Gran Srbia. Desprs de 1943, els aliats, que havien donat suport als txtniks, van canviar i van donar el seu suport a l'escamot rival, la dels partisans. En 1944 el govern iugoslau va reconixer als partisans com a Forces Armades legtimes i va ordenar als txtniks que s'unissin al nou exrcit iugoslau. Alguns es van negar a fer-ho i durant l'abril i el maig de 1945, mentre el victoris exrcit iugoslau prenia possessi del territori, es retiraven cap a Itlia i un petit grup cap a ustria. Molts van ser capturats pels partisans o retornats a Iugoslvia per les forces britniques. Uns altres van ser jutjats per traci o alliberats, amb sentncies de pres o mort. Va haver moltes execucions sumries, especialment en els primers mesos desprs de la fi de la guerra. En 1946 les ltimes unitats txtniks sota el comandament de Draza Mihailovic van ser capturades a Bsnia. Va ser jutjat, declarat culpable de traci i executat.

Desprs d'aquest episodi de represlies, alguns txtniks van escapar i altres emigrants nacionalistes serbis van formar associacions nacionalistes en pasos com els EUA, Gran Bretanya i Austrlia, i van continuar glorificant la ideologia i iconografia txtnik, que era illegal durant el perode socialista de Iugoslvia ja que dna suport la idea d'una Gran Srbia a costa dels territoris de Bsnia i Hercegovina, Crocia i, per descomptat, Montenegro (encara que amb els croats existia la possibilitat d'una aliana estratgica de cara la lluita contra grups no serbocroats i cristians, especialment bosnians i albanokosovars musulmans, fins i tot gitanos, rutens, magiars llatins (romanesos i italians), etc., en un clar mats racista i tnic excloent).

A la fi de la dcada de 1980, Slobodan Miloevi  va arribar al poder a Srbia i els txtniks van ser rehabilitats (encara que de manera no oficial). Es va acabar la prohibici que pesava sobre la seva literatura i els seus smbols. Van aparixer nous partits d'oposici que defensaven obertament el paper dels txtniks durant la Segona Guerra Mundial i deien que la histria oficial havia estat falsejada.

Poltics com ara Vuk Drakovi  i Vojislav eelj van organitzar unitats paramilitars que demanaven l's de la fora per part dels serbis, per a resoldre les tensions nacionalistes a Iugoslvia i assegurar que els territoris habitats per serbis en les altres repbliques iugoslaves romandrien unides a Srbia. Durant la Guerra dels Balcans dels anys 90 del segle XX que es van desenvolupar desprs, moltes unitats paramilitars i militars srbies s'autoproclamaven txtniks; d'aquesta manera, els croats i musulmans van utilitzar la paraula per a referir-se a qualsevol unitat armada srbia, tant de carcter regular com paramilitar.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129435" title="Pierre Corneille" nonfiltered="2948" processed="2940" dbindex="53185">

Pierre Corneille (Rouen, 6 de juny de 1606 - Pars, 1 d'octubre de 1684), dramaturg francs. s considerat un dels majors dramaturgs francesos del segle XVII, junt amb Molire i Racine. La riquesa i diversitat de la seua obra reflecteixen els valors i els grans interrogants de la seua poca.

 Biografia .
Pierre Corneille era el major de sis germans (un d'ells Thomas, tamb va ser dramaturg). Pertanyia a una famlia de magistrats de Rouen, i ell tamb va iniciar estudis de dret. L'any 1629 un desengany amors el va portar a escriure els seus primers versos per a passar posteriorment a la seua primera comdia, Melita, que va ser estrenada a Pars el mateix any per la companyia de Mondory i Le Noir.

Amb aquesta i les seues segents obres (Clitandre, La viuda, La galeria del Palau, La segent, La plaa Reial, Medea i La Illusi Cmica), Corneille va crear un nou estil teatral, en el que els sentiments trgics es manifesten a escena en el context d'un univers plausible, el de la societat contempornia.

Corneille, autor oficial per nomenament del Cardenal Richelieu, va trencar amb el seu 'estatus' de poeta de rgim i amb la poltica controvertida del Cardenal, per a escriure obres que exalten els sentiments de noblesa (El Cid), que recorden que els poltics no estan per damunt de les lleis (Horaci), o que presenten un monarca que tracta de recuperar el poder sense exercir la repressi (Cinna).

L'any 1647 va ser elegit com a membre de l'Acadmia Francesa, ocupant la butaca nmero 14 fins a la seua mort, quan el va succeir el seu germ Thomas.

Desprs de la mort de Richelieu, entre els anys 1643 i 1651, i durant el perode de La Fronda, la crisi d'identitat que pateix Frana es reflecteix en l'obra de Corneille: arranja comptes amb Richelieu en "La Mort de Pompeu", escriu "Rodugone", una tragdia sobre la guerra civil, i desenvolupa el tema del rei ocult en "Hraclius", "El senyor San d'Arag" i "Andrmeda", interrogant-se sobre la naturalesa mateixa del rei, subordinat a les vicissituds de la Histria, fent aix que aquest guanye en humanitat. Va ser precisament la maquinria necessria per a la posada en escena de Andrmeda, presentada com la seua obra mestra, la que va justificar la construcci del Teatre de Petit-Bourbon l'any 1650.

A partir de 1650, les seues obres coneixen menors xits i desprs del fracs de "Pertharite", Corneille va deixar d'escriure durant diversos anys.

L'estel ascendent del teatre francs era ara Jean Racine, en les obres del qual les intrigues prevalen sobre els sentiments i els personatges apareixen menys heroics i ms humans. Per el vell poeta no es va resignar i va renovar el teatre amb la tragdia dip.

Corneille va continuar innovant el teatre francs fins a la seua mort. Va provar fortuna amb el teatre musical ("Agsilas", "Psych"). Tamb va abordar el tema de la renncia, a travs de la incompatibilitat del crrec real amb el dret a la felicitat ("Sertorius", "Surna"). La comparaci amb Racine es va tornar en contra seua ja que ambds autors van crear quasi simultniament sengles obres sobre el mateix tema, Corneille "Titus i Berenice" i Racine "Berenice".

Al final de la seua vida, la seua situaci econmica era tan dolenta que el mayeix Boileau va sollicitar per a ell una pensi real, que Llus XIV li va concedir. Corneille va morir a Pars el 1 d'octubre de 1684.

L'extensi i riquesa de la seua obra ha fet que a Frana es desenvolupe l'adjectiu corneli, el significat del qual s avui dia s bastant ampli, ja que significa al mateix temps la voluntat i l'heroisme, la fora i la densitat literria, la grandesa d'nima i la integritat i una oposici irreductible en els punts de vista.

 Obres .

 Melita (1630);
 Clitandre o la Innocncia Perseguida (1631);
 La viuda (1632);
 La galeria del Palau (1633);
 La segent (1634);
 La plaa Reial (1634);
 Medea (1635);
 La Illusi Cmica (1636);
 El Cid (1636);
 Horaci (1640);
 Cinna o la Clemncia d'August (1641);
 Polieucte (1643);
 La Mort de Pompeu (1644);
 El Mentider (1644);
 Rodogune (1644);
 Thodore (1646);
 Hraclius (1647);
 Andrmeda (1650);
 El senyor San d'Arag (1650);
 Nicomedes (1651);
 Pertharite (1652);
 dip (1659);
 Sertori (1662);
 Ot (1664);
 Agsilas (1666);
 tila (1667);
 Titus i Berenice (1670);
 Psique (1671);
 Pulquria (1672);
 Surena (1674);

 Enllaos externs . 

 Pgina sobre Pierre Corneille i les seues obres ;
 Gallica Biografia de Corneille ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129436" title="Tercera divisi de la lliga espanyola de futbol" nonfiltered="2949" processed="2941" dbindex="53186">
La Tercera divisi s un torneig de la Lliga espanyola de futbol masculina. s la quarta categoria per sota de la primera, la segona i la segona B i s la categoria superior de les divisions regionals.

 Sistema de competici .
La Tercera divisi, a l igual que les altres categories, s un torneig que se celebra cada any. Actualment hi participen 364 equips. Aquesta categoria es va reestructurar per a la temporada 2006-2007 quedant un total de 18 grups, la majoria de 20 equips i els altres entre 18 i 22 equips. La distribuci geogrfica dels grups s la segent:


 I -  Galcia;
 II -  Astries;
 III -  Cantbria;
 IV -  Pas Basc;
 V -  Catalunya;

 VI -  Pas Valenci;
 VII -  Comunitat de Madrid;
 VIII -  Castella i Lle;
 IX -   Andalusia Or. i Melilla;
 X -   Andalusia Occ. i Ceuta;

 XI -  Illes Balears;
 XII -  Canries;
 XIII -  Regi de Mrcia;
 XIV -  Extremadura;

 XV -  Navarra;
 XVI -  La Rioja;
 XVII -  Arag;
 XVIII -  Castella-La Manxa;


 Ascens .
Els quatre primers equips de cada grup tenen dret a participar en la promoci d ascens a segona B. Per sorteig, es formen 18 grups de 4 equips, amb la condici que a cadascun d ells no hi hagi equips del mateix grup original i que hi hagi un primer, un segon, un tercer i un quart. 

En cadascun d aquestos 18 grups s enfronten els equips a doble partit. El que va ser primer  contra el que va ser quart i el que va  ser segon contra el que va ser tercer. Els guanyadors s enfronten entre s i els 18 guanyadors ascendeixen a segona B. Els partits d anada de cada eliminatria es disputa sempre al terreny de joc del pitjor classificat en la lliga.

 Descens .
El nombre d'equips que descendeixen depn de cada federaci autonmica. A la majoria de grups sn els tres ltims equips classificats els que descendeixen a les divisions regionals. Si desprs de coneguts el nombre d'equips que ascendeixen i descendeixen de cada grup, un grup queda amb ms de 20 equips, les federacions autonmiques podran decidir descensos adicionals de manera que el nombre d'equips quedi entre 20 i 22.

 Equips participants dels Pasos Catalans, temporada 2007-08 .
A ms dels equips dels grups del Principat, del Pas Valenci i de les Illes, cal afegir-hi la Uni Esportiva Fraga, que participa en el grup 17 (Arag).

  Grup 5 (Catalunya)  .



  Grup 6 (Pas Valenci)  .



  Grup 11 (Illes Balears)  .



 Vegeu tamb .
Lliga espanyola de futbol masculina;
Primera divisi;
Segona divisi;
Segona B;
Copa del Rei;
Supercopa d Espanya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129437" title="Conjunt arqueolgic de Trraco" nonfiltered="2950" processed="2942" dbindex="53187">
El conjunt arqueolgic de Trraco, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000, comprn un total de catorze monuments romans de la ciutat de Tarragona i la comarca del Tarragons:

 el Frum Provincial;
 el Frum de la Colnia;
 les muralles romanes;
 el circ;
 l'amfiteatre;
 l'aqeducte de les Ferreres;
 la pedrera romana del Mdol;
 el recinte de culte del Frum Provincial;
 la torre dels Escipions;
 el Teatre rom de Tarragona;
 la necrpolis paleocristiana;
 l'arc de Ber (a Roda de Bar);
 la vi la romana dels Munts (a Altafulla);
 el mausoleu de Centcelles (a Constant);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129445" title="Josep Muset i Ferrer" nonfiltered="2951" processed="2943" dbindex="53192">
Josep Muset i Ferrer (Igualada, 13 d'octubre del 1889   Barcelona, finals de gener/comenament de febrer del 1957) va ser sacerdot, organista i compositor.

 Biografia .
Comen els seus estudis musicals a l'Escolania de Montserrat. Posteriorment, establert a Vic, fou tamb deixeble dels Llus Romeu i Ramon Carbonell  i, a Barcelona, de Vicen M. de Gibert.

A Vic fou mestre de capella del Seminari, professor de rtmica de lOrfe Vigat i organista. Tamb visqu un temps a Sabadell, on el mar del 1917 fou nomenat organista i mestre de capella de l'esglsia de la Purssima Concepci, i on reb l'orde del sacerdoci el 2 de juny. En aquesta mateixa ciutat fund laes institucions Schola Cantorum, Associaci de Msica i Sindicat Musical.

Es trasllad desprs a Pars on visqu set anys collaborant amb l'organista de Ntre Dame, Louis Viern , de qui aprengu improvisaci. Estudi a la Schola Cantorum de Pars i amb Abel M. Decaux i Charles Tournemire .

L'any 1934 torn a Barcelona i guany la plaa d'organista de la catedral; a ms, exerc de professor d'orgue al Conservatori del Liceu; dos dels seus alumnes van ser el msic montserrat Gregori Estrada i el compositor i director d'orquestra Josep Vicens i Busquets. En els cinc anys segents ofer un centenar de recitals per tot Espanya. 

Acabada la guerra, i des d'Austrlia, el Delegat Apostlic el reclam per fer de professor de msica i dirigir el cor del Saint Patrick's College a Manly (1939-1945)  . Fu recitals a Sidney i Melbourne, pels pasos d'Europa Central i, del 1945 al 1949, a Canad i Estats Units (Nova Jersey, Ohio, Boston, Nova York i Filadlfia). S'install definitivament a Barcelona el 1949 i actu com a organista de la parrquia de Sant Sever.

El seu antic professor, Charles Tornemire, li dedic un dels oficis de lOrgue Mystique, la Dominica II post Epiphaniam .

 El seus germans .
 L'escriptor i poeta Antoni Muset i Ferrer;
 El msic i compositor Frederic Muset i Ferrer;

 Obres .
 A la Verge, can amb lletra de Verdaguer;
 Adoremus (1939), motet;
 Adoremus Te Christe (entre 1939 i 1945), motet;
 Adoro Te devoto (1941), motet;
 Ave Maris stella (1941), motet;
 Ave verum (1941), motet;
 Can de les flors, amb lletra de Verdaguer;
 La can trista: sarsuela dramtica en dos actes (1912), llibret de Manuel Gomis i Sents;
 En la Nativitat de la Verge , can sobre una poesia de Maria Vidal;
 Genitori (1931), composici que forma part de la Corona literria montserratina, amb motiu de les festes millenries del 1931;
 Glossa d'una can popular, per a cor mixt;
 Goigs a la Mare de Du de la Font de la Salut, que es venera en la capella del balneari de Vallfogona de Riucorb, lletra de Miquel Piera;
 Goigs en lloana del gloris Sant Crist de la Bona Mort, que es venera en la Parrquia de la Purssima Concepci de la ciutat de Sabadell, text de Mart Santandreu;
 Litany for organ;
 Maria a ses filles, sobre una poesia de Josep Cardona;
 La mixeta (ca. 1930), can sobre una poesia de Josep Gros Raguer;
 Nadal de Maria, sobre una poesia de Josep Franquesa;
 Paisatges;
 La petite matrise;
 O Salutaris (1944), motet;
 El pom de flors (ca. 1930), can sobre una poesia de Josep Gros Raguer;
 Regina coeli (1954), antfona;
 Sancta Virgo Virginum, Op. 20, dedicat a la Mare de Du de Guadalupe;
 Sant Nicolau de Veroca, sardana;
 Tantum ergo (1949), motet;
 Te Deum (1941);
 Tota pulchra es (1941), motet;
 Tres canons per a cant i piano, premiades al certamen d'Olot;
 Trptic (1933), obra simfnica per a gran orquestra, premi Granados de la Generalitat;
 Tu es Petrus (1941), motet;
 Ubi caritas (1941), motet;
 Veni creator (1944), himne;

 Altres composicions .
 10 Ave Maria a una veu;
 Arranjaments per a orgue: Kerry Dance, Ave Maria de Schubert, Contes dels Boscos de Viena de Johann Strau, O sacrum convivium de Lorenzo Perosi, Lamentations, Op. 42 de J.G.E. Stehle  i Danny Boy (1944);

 Bibliografia .
 Publicacions de Josep Muset .
 Percy Jones, editor; msica de Josep Muset The Australian hymnal: A collection of plainsong Masses and motets of English hymns for the Catholic Church in Australia Melbourne: The Advocate Press, 1956;
 Josep Muset Ferrer, poesies de Josep Gros i Raguer Canons amb gestos Barcelona: Musical Emprium, s.d. Obra de carcter pedaggic, edici bilinge catal-castell;
 Canons de l'Esglsia: a una veu o chor a l'uniss, amb acompanyament d'harmnium Barcelona: Musical Emprium, 1928. Edici bilinge catal-castell;
 Canons populars catalanes, harmonitzades a tres veus Barcelona: Uni Musical Espaola, s.d. ;
 Cants religiosos per al poble;
 Cinco Avemaras i dos Glorias, a 1 i 2 voces Barcelona: Boileau, s.d. Per a veu i orgue o harmnium;
 Joseph Muset, recopilaci, transcripci i edici Early Spanish Organ Music New York: G. Schirmer, 1948;
 Joseph Muset Eucharistic motets (in Benedictionibus cum SS. Sacramento): 33 motets for three equal voices (organ ad lib) Sidney: Chappell, c1950;
 Joseph Muset Fourteen organ works from the Litany of Loreto Melbourne: The Advocate Press, 1931-1943 Edici bilinge en francs i angls;
 Joseph Muset In benedictionibus com ss. sacramento: XXXIII cantica ternis fisque aequalibus vocibus modulata (organo ad libitum) Barcelona: s.n., 1948;
 Joseph Muset Litany for organ Gironde: Arcachon, s.d . Edici bilinge en francs i angls;
 Josep Franquesa, adaptaci del textos; adaptaci de melodies populars per Higini Angls, canons originals de Josep Muset Misteri de Nadal Sabadell: Joan Sallent, 1948;
 Joseph Muset Motets Manly: Saint Patrick's College, 1945;
 Joseph Muset; Ronald Harden, ed. Motets and Te Deum: for 3 equal voices Sidney: Chappell, 1948 (reimp. 1967);
 Joseph Muset; biografies i notes per Theodore Marier Organ works from the Litany for organ Boston: McLaughlin & Reilly, 1947-1954. Edici bilinge en francs i angls;
 Volume I: Fifteen organ works from the Litany for organ 1947;
 Volume II: Nine organ works from the Litany for organ 1954;
 Volume III: Eleven organ works from the Litany for organ 1954;
 Francesc Gay; msica de J.Muset i Ferrer Pobres captaires!: quadret lric infantil Barcelona: Biblioteca L'Escon, (>1915);
 Recull de cants marians: a una veu o chor, amb acompanyament d'orgue o harmnium Barcelona: Musical Emprium, s.d. Edici bilinge en catal i castell;
 Recull de deu Ave Maries: per a chor unissonal amb acompanyament d'harmnium u orgue Barcelona: Musical Emprium, 1928 Edici bilinge en catal i castell;
 Josep Muset per a cant i piano VIII canons populars catalanes Barcelona: Ibria Musical, (<1928);

 Publicacions sobre Josep Muset .
 Maria Antnia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Sol Diccionari biogrfic d'igualadins Barcelona: Fundaci Salvador Vives i Casajuana, 1986;

 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129448" title="Barri de Sant Pere (Terrassa)" nonfiltered="2952" processed="2944" dbindex="53193">
Sant Pere s un barri de Terrassa que ocupa l'extrem sud-oriental del districte 5 o del Nord-oest, travessat pels torrents de Sant Ller, Vallparads i Montner. T una superfcie de 0,61 km2 i una poblaci d'11.650 habitants el 2005.

Est limitat al nord per l'avinguda de l'Abat Marcet, al sud pel passeig Vint-i-dos de Juliol (l'antiga via del ferrocarril Barcelona-Manresa de la RENFE), a l'est per l'avinguda de Jaume I i a l'oest per la carretera de Rellinars.

T un parell de parrquies als lmits del barri: la de la Santa Creu a la carretera de Rellinars, que dna servei a la part oest del barri fins al carrer de Bartomeu Amat, i tamb als barris vens del Torrent d'en Pere Parres, Can Roca i una part de Can Boada i del Poble Nou   Zona Esportiva; i la de la Mare de Du del Carme, ms moderna (1977) i tocant a l'avinguda de l'Abat Marcet, que dna servei a la part nord de Sant Pere i tamb a la part restant del Poble Nou   Zona Esportiva i al barri del Pla del Bon Aire. La part sud i est pertany a la parrquia de Sant Pere, de l'Antic Poble de Sant Pere. 

La festa major s per la segona Pasqua. Un dels elements ms curiosos d'aquesta celebraci anual s el ball de la Papallona, una figura de bestiari creada el 1992 que llena aigua en comptes de foc.

 Histria .
Quan es va produir l'annexi a la ciutat del poble de Sant Pere de Terrassa el 1904, el nucli originari (el que avui s el barri anomenat l'Antic Poble de Sant Pere) es va estendre cap al nord, al llarg de la carretera de Matadepera i el carrer de la Llibertat, i va ocupar les terres d'en Sallari i d'en Vileta i dels antics masos de Can Tusell, Can Fatj i Can Pous. 

Amb la urbanitzaci del carrer Ample i la construcci del mercat de Sant Pere a la plaa de la Llibertat el 1928 el centre econmic es trasllada del nucli antic, ms avall de la via del tren, a aquesta zona. Entorn d'aquest nou eix s'aixequen les tpiques cases angleses de planta baixa i pis i ms endavant blocs de pisos de construcci particular, que van configurant un dels barris amb ms personalitat de la ciutat. El 1983 Sant Pere es convertir definitivament en un barri separat del de l'Antic Poble de Sant Pere.

Ms enll de l'avinguda de Jaume I, el barri que comenar a rebre la primera immigraci andalusa a la ciutat, durant la dcada del 1910, ser conegut ms endavant com a Sant Pere Nord.

 Llocs d'inters .
 El parc del Nord, inaugurat el maig del 1999 als terrenys que va deixar lliure el soterrament de les vies del ferrocarril a l'alada de l'estaci. s el parc ms gran de Terrassa desprs del de Vallparads, del qual depn pel que fa a la gesti. S'hi aixeca l'escultura Homenatge a Malvitx, de l'escultor basc Jorge Oteiza.

Enllaos externs.
 La Papallona, associaci cultural del barri de Sant Pere;






2 0' 50.97 Lat. 41 34' 11.64
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129450" title="OpenOffice.org Writer" nonfiltered="2954" processed="2945" dbindex="53195">


L'OpenOffice.org Writer s un processador de textos que forma part del conjunt d'aplicacions lliures d'oficina OpenOffice.org i es pot descarregar lliurement des d'Internet. Suporta gaireb del tot el format propietari .doc de Microsoft Word, a ms d'altres formats clssics de documents. El seu format natiu de fitxers s l'ODT. Pot exportar directament documents a fitxers PDF sense utilitzar programes intermedis. s multiplataforma com la suite ofimtica OpenOffice.org, de la qual en forma part.

El Writer s tamb un potent editor d'HTML tan fcil d'usar como un document de text. Tan sols en accedir al men Visualitza i seleccionar "Format web" canvia el format del quadre de text fent-lo similar al d'una pgina web, que es pot editar igual que ho farem en un processador de textos. Amb ell tamb es poden crear etiquetes o targetes de presentaci fcilment, sense haver de modificar el format d'un document de text per fer-ho. Fins i tot inclou una galeria d'imatges, fons, pics... i una ajuda bastant complerta.

s totalment modificable i ens permet canviar qualsevol configuraci; ja sigui de la barra d'eines (afegir i suprimir botons), dels mens, del programa en general, etc.

A ms pot protegir documents amb contrasenya, desar versions del mateix document, inserir imatges, objectes OLE, firmes digitals, smbols, frmules, taules de clcul, grfics, enllaos, marcadors, formularis, etc.

L'OpenOffice.org Writer, juntament amb l'OpenOffice.org en general, han experimentat un gran canvi en la seva nova versi 2.0. El Writer presenta millores com la incorporaci del nou format ODT per defecte i una gran varietat de noves opcions i caracterstiques, tant visuals com tcniques.

 Formats de fitxer admesos .
L'OpenOffice Writer permet treballar en 21 formats de fitxers de text:

Text en format OpenDocument - Per defecte (.odt);
Plantilla de text en format OpenDocument (.ott);
Document d'OpenOffice.org 1.0 - Per defecte en versions anteriors a la 2.0 (.sxw);
Plantilla de document d'OpenOffice.org 1.0 (.stw);
Microsoft Word 97/2000/XP (.doc);
Microsoft Word 95 (.doc);
Microsoft Word 6.0 (.doc);
Rich Text Format (.rtf);
StarWriter 5.0 (.sdw);
Plantilla de StarWriter 5.0 (.vor);
StarWriter 4.0 (.sdw);
Plantilla StarWriter 4.0 (.vor);
StarWriter 3.0 (.sdw);
Plantilla StarWriter (.vor);
Text simple (.txt);
Text codificat (.txt);
Document d'HTML (OpenOffice.org Writer) (.html);
AportisDoc (Palm) (.pdb);
DocBook (.xml);
Microsoft Word 2003 XML (.xml);
Pocket Word (.psw);

Quatre tipus de documents mestres:

Document mestre en format OpenDocument (.odm);
Document mestre d'OpenOffice.org 1.0 (.sxg);
Document mestre de StarWriter 4.0 (.sgl);
Document mestre de StarWriter 3.0 (.sgl) ;
Text codificat (Document d'OpenOffice.org) (.txt);

A ms ens permet exportar a:

Format pdf desde les versions 2.x tamb exporta els enllaos i els marcadors;
Format XML;

 Vegeu tamb .

 OpenOffice.org. Paquet ofimtic;
 Calc. Gestor de fulls de clcul;
 Impress. Presentacions;
 Draw. Dibuix;
 Base. Gestor de Bases de Datdes;
 Math. Editor de frmules matemtiques;

 Enllaos externs .

 ca.openoffice.org - Web oficial del programa;
 www.openoffice.cat - Web del projecte de traducci d'OpenOffice.org al catal;
 Manuals i tutorials de l'OpenOffice.org en catal;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129454" title="Partisans (Iugoslvia)" nonfiltered="2955" processed="2946" dbindex="53197">
Els partisans iugoslaus van ser la principal fora de resistncia contra les potncies de l'Eix als Balcans durant la Segona Guerra Mundial. Amb la denominaci oficial de Exrcit Popular d'Alliberament i Separaci Partisana de Iugoslvia (Narodno-oslobodila ka vojska i partizanski odredi Jugoslavije), els partisans iugoslaus van ser comandats directament per Josip Broz Tito i el politbur del Partit Comunista de Iugoslvia. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129457" title="Sant Salvador (Tarragona)" nonfiltered="2956" processed="2947" dbindex="53198">

Sant Salvador s un barri de Tarragona, situat a uns 4 km. al nord de la ciutat, ests a banda i banda de la carretera N-240. L'any 2007 comptava amb 6.596 habitants.

Emplaament geogrfic.
El barri de Sant Salvador est situat a la part nord del terme municipal de Tarragona, al lmit amb els termes dels Pallaresos i Constant, entre la riba del riu Francol i el barranc d'en Garrot. El punt ms alt del barri est situat a 106,9 metres, a la zona dels blocs de l'Avinguda Pallaresos, mentre que els punts ms baixos, al voltant dels 43 metres, es troben al barranc d'en Garrot i als horts de la riba esquerra del Francol.

Histria.
Sant Salvador es va crear com a zona residencial el 1966, uns anys abans de l'establiment del polgon petroqumic del Morell i la Pobla de Mafumet. Desprs de l'impuls urbanstic inicial dels anys 70, en el que el Patronat municipal de l'habitatge va construir 1 500 pisos, el barri prcticament no va crixer durant els anys 80. Per a la dcada segent Sant Salvador es va ampliar per la zona oest amb la construcci d'habitatges unifamiliars al barri de Santa Isabel, i ms tard per la zona est amb la construcci del barri de Sant Ramon.

Mobilitat.
Autobs urb municipal (EMT) L-50 i L-75,Carretera N-240 de Tarragona  a Valls, km 4.

Equipaments.
Centre d'assistncia primria (CAP), Farmcia, Guarderia Infantil, Centre d'educaci infantil i primria (CEIP), Secci d'Educaci Secundria (SES Sant Salvador), Escola taller Sant Salvador, Centre Cvic.

Entitats.
Associaci de Vens de Sant Salvador i Sant Ramon, Disc 45, Associaci de Jubilats.

Esports.
Al barri de Sant Salvador hi ha diverses entitats esportives:
 Tarragona Handbol Club, fundat el 1988.
 Club Petanca Sant Salvador;
 Club de Tennis Sant Salvador;
 U D Sant Salvador. ( El Club de Futbol);
 Club de Tir Jordi Tarrag.

Festes.
La festa major del barri se celebra el primer cap de setmana d'agost. A ms a ms, Sant Salvador viu molt intensament el Carnaval. Les diverses comparses del barri celebren una rua pel barri el dissabte de Carnaval pel mat i participen activament en les rues del Carnaval de Tarragona.

 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129462" title="Club Muntanyenc Sant Cugat" nonfiltered="2957" processed="2948" dbindex="53199">
El Club Muntanyenc Sant Cugat s una entitat fundada l'any 1944. A l'inici era part del Club Montas de Barcelona, separant-se anys ms tard. Des de llavors que du a terme una activitat esportiva i cvica sense interrupci. Realitza tot tipus d'activitats culturals i esportives amb la muntanya com a protagonista. 

Activitats.
Al club les activitats sn organitzades en general per les diferents seccions, tot i que puntualment sn organitzades per socis. Tamb es duen a terme a la seu del club activitats d'altres entitats, com els Castellers de Sant Cugat.

Seccions.
 Muntanya;
 Marxa infantil de regularitat;
 Escola d excursionisme;
 Esqu;
 Coral;
 Cultura;
 Esplai Sarau;
 Natura;
 Atletisme;
 Gimnstica rtmica;
 Bdminton;

Seu.
Des de les primeres seus del Club, prop de la plaa Octavi, es va passar a la seu de la plaa de Barcelona. L'any 2006, el Club es va traslladar a una nova seu ms moderna i apropiada a les activitats que s'hi duen a terme, a la rambla del Celler.

Rocdrom.
El rocdrom Josep Barber del CMSC, t una alada de 20 metres, que el converteix en el ms alt de l'estat. T una extensi de 400 metres quadrats i ms de 20 itineraris. Compta tamb amb una zona de boulder, amb una superfcie de 112 metres quadrats.

Federacions a les que pertany.
El Club est afiliat a les segents federacions esportives catalanes:
 Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya.
 Federaci Catalana d'Esports d'Hivern.
 Federaci Catalana de Gimnstica;
 Federaci Catalana d'Atletisme;
 Federaci Catalana de Triatl;
El Club tamb est afiliat per a les finalitats no esportives a l'entitat segent:
 Federaci Catalana d'Entitats Corals;

Enllaos externs.
Club Muntanyenc Sant Cugat;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129464" title="Ssif" nonfiltered="2958" processed="2949" dbindex="53200">

A la mitologia grega, Ssif (       ) fou fundador i rei d'Efira (nom antic de Corint). Era fill d'ol i d'Enrete . Fou marit de Merope. Va ser el pare de Glauc (du mar) i de Halmos, juntament amb Merope; i segons algunes fonts (posteriors) fou tamb pare d'Odisseu amb Anticlea, abans que aquesta es cass amb el seu ltim marit, Laertes.

Es deia que havia fundat els Jocs stmics en honor a  Melicertes, el cos del qual havia trobat ests a la platja  de l'istme de Corint.

Va ser promotor de la navegaci i el comer, per tamb avaricis i mentider. Va recrrer a mtodes illcits, entre els quals l'assassinat de viatgers i caminants, per augmentar la seva riquesa. Des dels temps d'Homer, Ssif tingu fama de ser el ms astut dels homes. Quan Tnatos an a buscar-lo, Ssif li va posar grillons, per la qual cosa ning mor fins que Ares vingu, alliber a Tnatos, i pos a Ssif sota la seva custdia.

Per Ssif encara no havia esgotat tots els seus recursos. Abans de morir digu a la seva muller que quan ell marxs no ofers el sacrifici habitual als morts. Aix ho va fer i a l'infern es queix  que la seva dona no complia amb els deures habituals, i va convncer Hades perque li permets tornar al mn superior i aix dissuadir-la. Per quan an a Corint refus de qualsevol manera retornar a l'infern, fins que Hermes a la fora l'obliga a tornar-hi.

A l'infern Ssif va ser obligat a empnyer una pedra enorme pendent amunt per una vessant costeruda, per abans d'arribar al cim de la muntanya la pedra sempre rodava cap avall, i Ssif havia de tornar a comenar de nou des del principi (L'Odissea, xi. 593). El motiu d'aquest cstig s esmentat per Homer, i resulta obscur (alguns suggereixen que s un cstig irnic de part de Minos: Ssif no volia morir i mai morir per a canvi d'un alt preu i noms descansar en pau fins haver-lo pagat). Segons alguns, havia revellat els designis dels dus als mortals. d'acord amb altres, es deu al seu hbit d'atacar i assassinar viatgers. Tamb es diu que encara desprs de vell i cec seguiria amb el seu cstig. Aquest assumpte va ser un tpic freqent en els escriptors antics, i va ser representat pel pintor Polignot als seus frescos de Delfos (Pausnies x. 31).

D'acord amb la teoria solar, Ssif s el disc del sol que surt cada mat i desprs s'enfonsa sota l'horitz. Altres veuen en ell una personificaci de les ones pujant fins a certa alada i llavors caient bruscament, o del perills mar. Welcker ha suggerit que la llegenda s un smbol de la vana lluita de l'home per assolir la saviesa. S. Reinach (Revue archologique, 1904) sita l'origen de la histria en una pintura, en la que Ssif era representat pujant una enorme pedra per l'Acrocorint, smbol del treball i el talent involucrat en la construcci del Sisypheum. Quan es va fer una distinci entre les nimes de l'infern, es va suposar que Ssif estava empenyent perpetuament al pedra vessant amunt com cstig per alguna ofensa comesa a la Terra, i es van inventar diferents raons per explicar-la.

 Vegeu tamb .

 El mite de Ssif d'Albert Camus;
 Hades;

 Enllaos externs .













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129466" title="Draza Mihailovic" nonfiltered="2959" processed="2950" dbindex="53201">

Dragoljub Draza Mihailovic (en serbi:          "     "           ), 27 d'abril de 1893 - 17 de juliol de 1947), fou un destacat general serbi que fund i dirig les guerrilles txtnik durant la Segona Guerra Mundial.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129467" title="Barri del Segle XX" nonfiltered="2960" processed="2951" dbindex="53202">

El Segle XX s un barri de Terrassa, a l'extrem nord-oriental del districte 3 o del Sud, situat al marge dret del torrent de Vallparads. T una superfcie de 0,73 km2 i una poblaci de 5.015 habitants el 2005.

Est limitat al nord per la carretera de Montcada, al sud per l'avinguda de Santa Eullia, a l'est pel parc de Vallparads i a l'oest per la Rambleta del Pare Alegre, inici de l'autopista C-58 a Barcelona. 

T parrquia prpia, a l'esglsia de Sant Valent, que sobrepassa els lmits del barri i inclou tamb el de Can Jofresa. La festa major s l'ltim diumenge de maig.

Acull l'estaci d'autobusos de Terrassa i la biblioteca Salvador Utset, inicialment al carrer d'Aviny i ara traslladada al carrer del Pare Font, inaugurada l'any 1972. Recentment s'hi ha installat el centre comercial i d'oci anomenat Parc Central Segle XXI, a la cantonada entre les carreteres de Montcada i de Rub. 

 Histria .
El nom del barri prov de la plaa del Segle XX, topnim sense cap relaci especfica amb la ciutat. Havia de ser el polgon industrial de Terrassa del comenament del segle XX i va acabar essent un conglomerat d'habitatges i d'indstries sense cap mena de control urbanstic. De fet, encara avui una gran part dels terrenys sn ocupats per naus industrials i a la prctica funciona com un ms dels polgons industrials de la ciutat.

Les primeres cases es van aixecar prop dels carrers de Rub (avui Pare Font), gara (avui Roger de Llria) i Aviny. La primera indstria que s'hi va installar fou la fbrica Vinyals, a la plaa del Segle XX.

 Llocs d'inters .
El parc de Vallparads, el parc central de la ciutat.
La Columna Rostrata, escultura de Salvador Juanpere del 1992 que recorda els orgens romans de Terrassa, installada a l'espai que va deixar lliure el soterrament de la via dels Ferrocarrils de la Generalitat, a la Rambleta del Pare Alegre. s fruit del programa Ctex-Entorn impulsat pels Amics de les Arts, que volia situar mostres d'escultura contempornia en quatre punts clau de la ciutat.
Lesglsia de Sant Valent, projectada per l'arquitecte Joan Baca el 1973 i inaugurada el 1976, edifici adaptat a l'estil de la configuraci industrial del barri. A la plaa del Segle XX.

 Enllaos externs .
 Associaci de Vens del Segle XX     ;
 Informaci sobre la biblioteca Salvador Utset   ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129471" title="Origen de la vida" nonfiltered="2961" processed="2952" dbindex="53203">
L'origen de la vida en biologia s la forma i poca en qu s'origin la vida. Aquest s un tema controvertit i i t implicacions filosfiques i teolgiques, s dificil establir-ne els mecanismes concret a causa de l'anlisi indirecte.

Entre la comunitat cientfica sembla ben establerta la teoria que la vida va evolucionar a partir de matria inerta en algun moment ara fa entre 3.900 i 3.500 milions d'anys. Aquest tema tamb inclou conjectures i idees referent a la hiptesi d'un possible origen extraplanetari o extraterrestre de la vida, que hauria succet durant els ltims 13.700 milions d'anys d'evoluci de l'Univers conegut desprs del Big Bang.

Els estudis sobre l'origen de la vida constitueixen un camp limitat d'investigaci, a pesar del seu profund impacte en la biologia i la comprensi humana del mn natural. Els progressos en aquesta rea sn generalment lents i espordics, tot i que encara atreuen l'atenci de molts donada la importncia de la qesti. Existeix una srie d'observacions que apunten les condicions fisicoqumiques en les quals va poder emergir la vida, per encara no hi ha un quadre raonablement complet sobre com va poder ser aquest origen. Aquestes explicacions no pretenen destriar sobre aspectes religiosos que examinen el paper de la voluntat divina en l'origen de la vida (creacionisme), ni sobre aspectes metafsics que illustrin a costa les causes primignies.

Hiptesis de l'origen de la vida.

Des dels inicis dels temps l'sser hum s'ha preguntat quin era el seu origen i l'origen dels animals. A la pregunta li ha donat diferents respostes que han evolucionat al llarg dels anys. Primerament en moltes cultures es pensaven que la vida l'havien forjat els dus. Desprs de la caiguda de l'imperi Rom en segles VI al XIX es va creure que va ser fruit de la mgia i va sorgir espontniament.

Tamb hi ha hagut una hiptesi anomenada pansprmia csmica que es fonamenta en el fet que l'essncia de la vida ronda per tot l'Univers i a la Terra ha estat possible grcies a la arribada de aquestes "llavors de vida" de l'Univers. Aquesta hiptesi fou defensada per Arrhenius, un dels pares de la qumica de l'edat moderna, per s la una de les primeres que deix de banda la relaci entre el origen de la vida i els dus o la mgia que alguns pobles li atribueixen. Aquesta hiptesi va ser ideada pel filsof grec Anaxgores que va viure entre els anys 500 aC i 428 aC.

Condicions inicials.

L'evoluci qumica de la vida es produ durant la formaci del Sistema solar i la Terra. La Terra es form fa uns 4.500 milions d'anys. Al voltant del sol giravoltaven masses de pocs quilometres de dimetre anomenades planetoides i aquestes foren xocat entre si fent aquestes menys nombroses i cada vegada mes grans. Desprs es van gastar algunes fonts radioactives de l'interior d'aquests planetoides. Aix va generar un augment de la temperatura important que provoc la fusi dels diferents materials que componien la Terra i va fer una diferenciaci per densitat dels seus elements qumics i que els seus components mes densos van anar a parar a les capes mes profundes i el menys densos com el silici, el carboni, l'alumini i el calci es van situar en zones ms superficials. Poc desprs la temperatura superficial va descendir i es va solidificar formant una prima escora terrestre produt pel lliurement de energia que fan tots el astres lluminosos. En el final d'aquesta fase dita acreci cataclsmica, la Terra com tots els planetes que resten sense gaire atmosfera estigu sotmesa a una pluja de objectes celestes fent grans crters immensos ja desapareguts a causa de la regeneraci de l'escora terrestre.

L'escora primitiva estava foradada amb nombrosos volcans amb constants erupcions que donen lloc a una atmosfera formada de CO2, CH4, NH3, H2 i sobre tot de vapor d'aigua. Tamb cal dir que aquesta atmosfera no contenia oxigen. El vapor d'aigua es va condensar, formant els mars i els rius. Es sap que fa 3.900 milions d'anys ja hi havia aigua en estat lquid a la Terra, perqu s'han detectat roques sedimentries que tenen aquella edat. Els gasos que formaven l'atmosfera com que a la vegada eren poc lleugers es van dissoldre en els mars tot formant un  brou primitiu  o ms tcnicament es formul la teoria del caldo prebitic.

El brou primitiu s la dissoluci aquosa de composici complexa de matria orgnica i inorgnica present a la Terra abans de l'aparici dels primers ssers vius i d'on es va originar l'aparici de sistemes autopoitics, segons les tesis de diversos estudiosos sobre l'origen de la vida.

Histria.
Desprs que Louis Pasteur refuts gaireb de forma incontestable la teoria de la generaci espontnia, seguint els passos deixats de Spallanzani i altres que el precediren, es va plantejar la necessitat de resoldre l'origen de la vida des d'un punt de vista no espontani. La vida doncs s'havia d'haver generat en un ambient primigeni on determinades condicions ambientals, fisiques i qumiques, principalment, poguessin generar ssers vius a partir de la matria inert.

El rus Alexander Oparin va ser un dels pioners en aquest camp publicant el 1894 el llibre L'origen de la vida uns pocs anys desprs que Charles Darwin publiqus L'origen de les espcies. Oparin integr coneixements de l'poca sobre biologia, paleontologia, qumica, geologia i astronomia en un intent per a explicar l'origen de la vida des d'un punt de vista no espontani. Postul que la vida s'havia generat per partcules colloidals proteniques que es varen anar agregant formant el que va anomenar coacervats. Aix succe en un brou primitiu. Desprs de la formaci del planeta Terra aquest es va anar refredant progressivament fins fa uns 5.000 milions d'anys en qu la temperatura de la Terra va permetre l'aparici de grans masses d'aigua lquida a la seva superfcie. Oparin suposava que aquesta aigua era rica en substncies orgniques.

El fsic alemany Erwin Schrdinger (Qu s la vida? L'aspecte fsic de la vida) aport ala teoria del brou primitiu la idea de qu els ssers vius havia de seguir les lleis ja establertes per la cincia i que probablement n'hauriem de descobrir de noves. Elimin l'aspecte ms esotric de la creaci de la vida a la Terra reafirmant el materialisme biolgic.

Stanley L. Miller va fer nombrosos experiments sobre el tema, la recerca s'ha centrat preferentment en l'estudi tant de la sntesi com de l'estabilitat dels compostos orgnics que poden tenir rellevncia prebitica. Va ser el primer junt amb Harold Urey (el seu professor) que va  aconseguir una simulaci qumica al laboratori sobre l'origen de la vida. El seu experiment consistia en dissoldre en aigua el que seria la atmosfera primitiva (CH4, NH3, H2O, H2) amb l'ajut de l'electricitat. El experiment va ser un xit perqu va obtenir adenina a partir de cianhdric. L'adenina no s vida per es un component essencial per a ella ja que forma part del ATP, RNA i l'ADN. Amb aquest experiment s'argumenta l'aparici d'aquestes molcules complexes i orgniques per encara no considerades   vida . Aquestes molcules, per, van poder evolucionar. Probablement per alguna ra es van concentrar i associaren de tal manera que formaren llargues cadenes moleculars. Aix podia haver-se degut a que els aiguamolls on es trobaven atrapades algun moment es va evaporar parcialment o que pel que diu Meller  Quan congeles una mescla d'aigua i de molcules orgniques, el gel que es forma primer s ms pur que el lquid   un es pot un imaginar que  aquestes molcules tamb es van poder concentrar en un medi fred.

Joan Or aport algunes novetats sintetitzant adenina a partir d'una mescla que contenia compostos orgnics ms simples, aigua i gasos i aplicant descrregues elctriques d'alt voltatge, a partir dels treballs de Miller i collaboradors. Intentava reproduir les condicions de la Terra primitiva. L'adenina s un dels components imprescindibles dels cids nucleics presents en tots i cadascun dels ssers vius i virus que actualment pervivim a la Terra.

Definici de la vida.
En aquesta matria tan complexa i alhora tan senzilla com aquesta s difcil determinar on est la frontera entre la vida i la matria inerta per aix es necessari fer un apartat on profunditzar els diferents aspectes que un sser viu com a tal. 

 Un sser viu t una complexitat molecular molt superior a la que trobarem la matria inanimada no obstant s'ha de tenir en compte que la mateixa adenina o una protena qualsevol, encara que tingui una complexitat molecular gran, no s vida. ;
 La vida sempre t com a component bsic el carboni en aquest planeta i en tots, ho dic perqu es obvi que en algun planeta tamb hi haur vida. ;
 El ssers vius tamb necessiten com a component bastant importat l'aigua.
 La matria inanimada un cop formada no pateix gaires alteracions, els ssers vius pel contrari experimenten un intercanvi permanent de energia i matria amb el seu entorn, tamb tenen un canvi de forma, ja sigui d'una manera evolutiva o de una manera individual perqu es desenvolupen. ;
 Tots els ssers vius sn capaos de reproduir-se ja sigui d'una manera sexual (intervenci de dos ssers) o asexual. ;
 Tamb tenen la propietat de reaccionar segons els canvis del medi i normalment tenen moviment, si no el sser viu est mort. ;
 Per tot i aquesta definici basada en apunts i una enciclopdia, la frontera vida es molt diferent segons uns cientfics i uns altres, hi ha qui diu que les macromolcules sorgides quan l'atmosfera primitives sn vida i tamb hi ha qui noms considera vida els ssers cellulars.

Els polinucletids.
La progressiva complicaci de les molcules va consistir en reproducci imperfecte de les molcules orgniques considerades per alguns  vives . Aquesta reproducci va ser possible grcies a les partcules anomenades polinucletids que sn partcules encarregades de portar la informaci gentica amb polmers que aquestos contenen ms molcules ms petites, dos exemples dels polinucletids sn l'ADN i l'ARN. Aquestos tipus de polinucletids es classifiquen tamb segons el tipus d'estructura molecular ja que poden ser desoxinucletids (ADN) o nucletids (ARN). 

Les diferents formes de vides competien per imposar el seu polinucletids sobre la resta i per tant per reproduir-se, poc a poc els nucletids (que s l'estructura molecular dels ssers que funcionen amb ARN) eren ms perfectes i complexos. Primerament no hi havia una substncia anomenada enzims que serveixen per incrementar la velocitat de les reaccions moleculars, per aquests polinucletids feien s del ions que estaven dissolts en el mar com a enzims.

Sembla ser que els primers polinucletids eren cadenes senzilles de ARN, per actualment fins i tot molts virus tenen material gentic en forma d'ADN. Deu fer uns 3.800 milions d'anys quan l'ADN es va imposar sobre el ARN com a dipositari de la informaci gentica. Segurament es decant per la millor estabilitat de les dobles cadenes d'ADN enfront de les d'ARN i la possiblilitat que la informaci gentica fos emmagatzemada amb una cpia homloga. No se sap com, per es va establir relaci entre les protenes que utilitzaven els nucletids i els desoxinucletids.

Actualment es creu que els ribozims implicats en lsplicing estarien implicats en aquest pas.

Les primeres cllules procariotes.
Les primeres cllules que van poblar la Terra, ja fa 3500 milions d'anys, eren cllules procariotes, (arqueobacteris) s a dir que no tenien nucli intern separat per una membrana que recull la informaci del ADN (i aquest ADN curiosament tenia la propietat de ser circular i no lineal) i van ser probablement hetertrofs que obtenien l'energia de la fermentaci de les molcules orgniques presents en el oce primitiu de tal manera que la lenta evoluci de la vida no havia servit noms per a la mateixa regeneraci i evoluci sin tamb per l'alimentaci d'aquests nous organismes. Es creu que la vida prov de una nica cllula procariota. Les cllules procariotes tenen un estructura molt simple per no obstant tenen la propietat de reproduir-se rpidament per fissi binria, sota condicions ptimes sn capaces de dividir-se cada 20 minuts i per tant originar 4.101.000 cllules en 12 hores. 

Aquesta gran capacitat de reproduir-se va fer que fossin capaces de fer una rpida evoluci a partir de mutacions i de la selecci natural. Aviat per l'aliment organomolecular va comenar a escassejar a mesura que anava creixent la poblaci de les cllules hetertrofes. Aix que l'evoluci va donar la virtut a algunes espcies de aprofitar el carboni en forma de CO2 de l'atmosfera i convertir-la en energia qumica. Va aparixer la fotosntesi que va modificar l'atmosfera deixant enrere la ja dita  atmosfera primitiva  a causa de l'aparici de grans masses de oxigen. ( Producte residual de la fotosntesi, CO2 > C (Que s la part aprofitable pels ssers auttrofs) + O2 (que es dissipa en el medi)). Al llarg de milions d'anys partir de l'acumulaci del oxigen es va formar una substncia amb propietats ben diferents a la qual li devem la vida en l'escora continental que s diu oz. L'oz va formar una capa que el seu nom bviament es donat en honor seu  la Capa d'oz  que ens protegeix dels raigs UVA. 

Tanmateix, aqu no s'acaba el problema i no qued resolt amb un equilibri ecolgic, ja que el oxigen residual era txic (sent per aquestos letal o no els deixava progressar seu desenvolupament fsic)  per els sser hetertrofs que tenien una respiraci anaerbia estricte.
Aixi doncs la presencia d'oxigen va esdevenir l'anomenada crisi de l'oxigen. Aquests en lloc d'utilitzar oxigen com acceptadors finals de electrons utilitzaven l'hidrogen o altres  com sulfats i nitrats. Aquests acceptadors finals de electrons, no sn ms que una part del metabolisme de la respiraci d'un sser viu que es dedica a intervenir en aquesta respiraci. La respiraci es dedica a expulsar el excs de CO2 i  a produir energia fent una reacci qumica. En els ssers vius anaerobis, anomenades arqueobacteris aquesta reacci qumica la produen fent una fermentaci a partir de una deshidrataci de un compost orgnic. Amb la presencia abundant de oxigen els bacteris no podien fer el procs  de fermentaci de l'aliment organomolecular que encara quedava i no van poder fer totes altres funcions de reproducci i desenvolupament. Aquestes cllules noms va tenir tres opcions morir, refugiar-se en zones inaccessibles per al oxigen o evolucionar. Aix que algunes van evolucionar i van poder extraure ms energia dels aliments amb la utilitzaci metablica de l'oxigen creant la respiraci aerbia que ara coneixem i consisteix en l'expulsi  del excs de CO2 i a la vegada a produir energia seguint un cicle anomenat cicle de Krebs.

Quan finalment es van acabar les reserves orgniques de les primeres molcules orgniques, una altre vegada en aquesta encara jove vida, les cllules heterotrfes van haver de evolucionar per assegurar la seva supervivncia. Aquestes fins en aquell moment s'havien alimentat de les reserves orgniques de les primeres molcules per a causa del seu esgotament van haver de fer un canvi per tal de poder alimentar-se de les molcules orgniques produdes prviament per ssers auttrofs que ara els mantenien tamb en el aspecte de la respiraci. 

Dins del grup de les cllules procariotes bacterianes, que si classifiquem la vida per regnes estan dins del regne de les moneres es van formar  dos grups, les arqueobacteris tamb dites arquees i els eubacteris (que  hi sn tots els bacteris a excepci de les arqueobacteris). Les arqueobacteris sn les primeres cllules que es van originar a la Terra, hi ha diversos grups dins d'aquest, a algunes se les nombre com a sulfurosos ja que eren productores de met, a altres les termofilis ( organismes amb tendncia a anar cap a ambients amb temperatures altes.) i finalment les halfils Per la gran diferencia que hi havia entre els dos tipus de bacteris era que les arquees eren anaerbies i els eubacteris aerobis. Tamb hi ha grans diferencies en el codi gentic de uns i altres. A ms algunes caracterstiques d'aquestes cllules tot i ser les aquestes ms antigues que la resta de bacteris s'assemblen ms a les cllules eucariotes. I s per tot aix que hi ha fons d'informaci que diuen que les arqueobacteris no s'inclouen dins dels grups dels bacteris.

Les primeres cllules eucariotes.
Les cllules procariotes van ser les protagonistes de la vida terrestre durant 2000 milions d'anys i van tenir temps per anar perfeccionant el seu metabolisme. Per ara fa 1400 milions d'anys va aparixer la primera cllula eucariota, es a dir una cllula que te un nucli amb la seva informaci gentica. Per l'aparici de aquesta primera cllula eucariota va ser necessari l'aparici d'una membrana plasmtica que independitzes l' ADN amb el medi, va haver de desenvolupar un sistema de reparaci de danys que pugui patir el ADN, va haver de desenvolupar d'un sistema de traducci ADN-ARN, tamb li va caler a la vida per esdevenir una cllula eucariota un  interruptor molecular" que desencadens, en el moment adient, la divisi de la cllula en dues cllules filles, un sistema adient per transportar els nutrients del exterior al interior del sser. Finalment tamb li va caler un metabolisme mnim per extreure l'energia dels sucres i la transformi en el bescanviador d'energia.

Teoria sobre la aparici de les primeres cllules eucariotes.
De com va poder passar tot aix sense que la cllula es moris en l'intent de canvi hi ha una teoria formulada per Lynn Margulis, una biloga amb un gran currculum. Aquesta teoria parla de la endosimbiosi, una teoria titllada de antidarwista, per la teoria de Darwin quan es tracta de cromosomes i en fi, de vida simple; quan es tracta d'aix la teoria de Darwin es invlida. Per tot i aquesta excepci la aquesta teoria no es pot abolir com faran els Estats Units. La teoria que va idear Lynn Margulis per explicar l'aparici de la cllula eucariota consisteix en la uni de dues formes de vida per formar-ne una. Recordant els arqueobacteris que per falta d'aliment i perqu  a ms eren anaerbies ara resultaven en perill d'extinci es van associar amb alguns bacteris formant una associaci. Van estar durant un breu perode en una fase flexible en qu els dos ssers eren independents i tenien els de llibertat de moviments, com quan una rmora s'enganxa en un taur; fent l'arqueobacteri d'hoste o de  simbionts  i amb llibertat de separar-se si canviaven les condicions. Per a diferencia de altres unions simbitiques un cop passada l'etapa flexible es convertia en una associaci estable. Quedant l'arqueobacteri al nucli i el bacteri al exterior.
  
Aquesta teoria es basa en qu la suma dels components de els eubacteris i les arqueobacteris estan a menys de tres components de unes cllules eucariotes esmentades cilis-flafels, mitocondris i plastidis fotosinttics que conserven moltes propietat del les cllules procariotes. I tot aix s un indici prou convincent per afirmar que van haver associacions, que en un principi devien ser temporals i que aquestes associacions en un moment donat es van esdevenir permanents donant lloc a la cllula eucariota. Un altre argument per dir que aquesta afirmaci s certa es dir sense dir cap disbarat que aquest no s un cas allat. Un exemple del cas es la relaci entre un insecte i el seu parsit (com el pug i B. afidicola) . Fa 150 milions els seus avantpassats eren molt diferents al que sn ara. Durant aquest temps el pug, que s el insecte, ha evolucionat per el seu parsit, la B. Afidicola, tamb ha evolucionat conjuntament amb ell. Aquesta llarga coevoluci ha originat una dependncia mtua dels dos organismes: el bacteri no es pot cultivar, no es pot criar en cap altre entorn que no sigui aquest; i el pug necessita el bacteri per obtenir el nitrogen per al seu metabolisme.

Apart la biloga Lynn Margulis argumenta la seva teoria dient aix:Hi ha quatre observacions que permeten afirmar l'origen simbiognic de la cllula eucariota: 
Que els organismes nucleats evolucionaren per fusi s ms evident en les plantes perqu en les seves cllules es pot observar fcilment la integritat dels orgnuls de qu es componen. ;
Qumicament, la vida s tan conservadora, que encara avui podem deduir l'ordre especfic en qu determinats bacteris es van fusionar per convertir-se en la cllula verda que s l'alga.
Que la simbiognesi va actuar com a motor evolutiu ho demostra el fet que els gens addicionals que apareixen en el citoplasma de les cllules animals, vegetals i d'altres nucleades no sn gens nous, ans al contrari (tenen un origen bacteri que posen de manifest un passat violent i competitiu, amb perodes de treva);
Els bacteris es convertiren en orgnuls desprs de diferents episodis evolutius i avui dia, a ms de formar part d'una de les divisions fonamentals de la biologia, ocupen tots els nnxols ecolgics i acompanyen tots els organismes anomenats superiors.

L'evoluci de l'atmosfera.
Amb la aparici dels ssers auttrofs i desprs la seva gran extensi, l'atmosfera d'aquell moment ja s'assemblava a la actual. La Terra va passar de tenir una atmosfera reductora, amb una concentraci de dixid de carboni superior al 90 per cent, i sense oxigen, a tenir una atmosfera oxidadora (la concentraci actual d'oxigen es del 21 per cent, amb una concentraci de dixid de carboni que actualment s de 0,036 per cent. En aquell moment (estem parlant de fa 1000 milions d'anys, 900 milions d'anys desprs de l'aparici de la primera cllula eucariota) Amb una xifra percentual semblant a aquesta: 78% de Nitrogen, 18 % de dixid de Carboni i un 4% d'oxigen.

Processos que es van establir abans de l'aparici dels ssers pluricelulars
Totes les innovacions a nivell cellular van tenir lloc abans de l'aparici de qualsevol sser pluricellular. Quan van sorgir, ja s'havien definit les principals branques de formes de vida, ja es van poder diferenciar els fongs i les algues, tots dos encara amb aspecte unicellular. 
Tamb abans de l'aparici del primer organisme pluricelular s'havien establert els processos de mitosi( tipus de reproducci cellular en qu a partir de la divisi d'una es formen dos amb el mateix nombre de cromosomes que el del progenitor, tot i no ser el nostre tipus de reproducci la mitosi es la ms freqent en la naturalesa) , meiosi (divisi de una cllula amb una reducci de cromosomes a la meitat perqu aquesta meitat s'hagi de unir amb un altre meitat per tenir el mateix nombre de cromosomes que el seu progenitor. Aquesta reproducci es tpica dels animals i plantes actuals que es reprodueixen sexualment) i de la fecundaci en alguns protoctists,

L'aparici dels primers organismes pluricellulars.
Els organismes pluricellulars representen un pas molt gran en l'evoluci de la vida que va succeir fa 700 millions d'anys. Com el seu nom indica estan formats per ms d'una cllula; per aquestes no actuen com unitats independents, sin que cadascuna que forma el ser, s'especialitza en unes determinades funcions concretes. Cadascuna de les cllules canvien segons la seva funci per tot i aix en el seu nucli hi ha el mateix ADN que en el nucli de totes les cllules del sser i aix se li anomena diferenciaci cellular. Tots el ssers pluricellulars en el principi de la seva creaci estan formats per una cllula que es va multiplicant amb el mateix ADN. Per en aquest ADN noms una part dels gens esta activada per una cllula que s especifica per fer la funci concreta.

Els primers ssers que es van concebre a la vida com a ssers pluricellulars van ser els fongs i les algues; aix es fcil de saber perqu se sap que sn els nics amb antecedents unicellulars. La diferencia entre els fongs i les algues, per, es gran. Els fongs estan formats per cllules eucaritiques, i sn hetertrofs, s a dir, no tenen clorofilla i no fan la fotosntesi. Com a  talloftics que sn, sn incapaos de fabricar teixits i aix es deu a que sn encara novells en la vida  pluricellular. Els fong juntament amb els bacteris fan un paper molt important en els ecosistemes i aix es degut a que es dediquen a la putrefacci de la matria orgnica. Les algues que estan incloses en el regne dels protists juntament amb els protozous. Cal dir que aquest regne est definit per exclusi, en aquests hi ha tots els ssers que no els poden classificar en cap dels altres quatre regnes. Les algues sn auttrofes definides tamb com a talloftiques amb clorofilla.

 L'aparici del regne vegetal .
Per comenar parlarem sobre l'origen del regne vegetal, el qual prov dels lquens. Els lquens van evolucionar formant estructures semblants a molses, tot i que realment encara es consideraven lquens. L'autntica molsa amb el nom cientfic de brifit, va aparixer fa uns 500 milions d'anys. La molsa, o brifit, no s tant diferent als lquens del que sembla, tenen cllules conductores per que no arriben a formar un autntic teixit conductor, per tant cada part del organisme ha de ser prxim a l'aigua, aix fa que no siguin gaire altes i noms estiguin en zones especialment humides. Amb transcurs del temps, alguns d'aquests van poder evolucionar cap a altres estructures, com ara les falgueres, les quals ja tenien un teixit conductor i podien crixer en zones d'alta muntanya formant els primers boscos de la histria. Poc a poc, amb el pas de l'evoluci es van anar formant altres grups de plantes ms preparades per la supervivncia.
Aix doncs, es pot dir que els brifits, o molses, han estat imprescindibles per a l'evoluci del regne vegetal, disponien de cllules conductores que els permetien absorbir aigua no molt llunyana, d'aquesta manera han d'estar en zones fora humides i la seva mida s fora petita.

L'origen del regne vegetal -Metfits- prov dels lquens. Els lquens van evolucionar formant lquens semblants a molses: Ara podem trobar un descendent d'aquestes anomenat molsa blanca, que realment no es ms que un liquen. La molsa amb el nom cientfic de brifit, no va tardar en aparixer, devia haver aparegut fa una 500 milions d'anys. La molsa no s tant diferent al lquens del que sembla, tenen cllules conductores per que no arriben a formar un autntic teixit conductor, per tant cada part del organisme ha de ser prxim a l'aigua, aix fa que no siguin gaire altes i noms estiguin en zones especialment humides. Amb transcurs del temps, una vegada ms alguns d'aquests van poder evolucionar i van aparixer les falgueres que ja tenien un teixit conductor i van poder crixer en altura formant els primers boscos de la histria.  Poc a poc, amb el pas de l'evoluci es van anar formant altres grups de plantes ms preparades per la supervivncia com ho sn  les gimnospermes i les angiospermes.

L'aparici del regne animal.
Fa 450 milions d'anys, fruit de l'evoluci dels protozous formant els metazous (grup d'organismes  pluricellulars que eren capaos de fabricar teixits) van sorgir els primers animals. Els primers animals segons el que mostren posseen una simetria radial i un pla corporal diploblstic. Els Diploblstics, tenien dues capes diferents per protegir les seves larves (l'ectoderma, que s la capa externa de la qual deriven l'epidermis i el sistema nervis; i l'endoderma la capa embrionria de la qual deriven l'aparell respiratori). Poc desprs van aparixer els triploblstics amb una capa ms anomenada mesoderma, que creava molts altres rgans en la larva . Aquest canvi encara no s'explica com va poder ser. Per el que s se sap que els primers animals existents van ser marins (clarament invertebrats) i si els classifiqussim pertanyerien als actuals grups anomenats: equinoderms,celenterats i les esponges.

Conclusi.
D'aquesta manera, amb el transcurs de milions d'anys es van poder crear  els cinc regnes de vida existents i aquestos van evolucionar creant multituds d'espcies diferents. Cal dir que de totes les espcies que han existit alguna vegada ara noms en coneixem un 0.01%. Amb el pas de milions d'anys la vida va evolucionar fins a arribar al que ara es creu el amo del mn, l'homo sapiens sapiens, per com va passar exactament aquesta evoluci ja enllaa amb altres treballs. Aquesta part de la paleontologia que explica la vida, s popularment poc coneguda.

Articles relacionats.
Protobiont;
L'origen de les espcies;
Taula dels temps geolgics;
Generaci espontnia;
Abiognesi;

Bibliografia.

Llibres.
 Coleccin RBA de Louresse, Diccionario de Biologia, Barcelona, 2002.
 Carraggio, Santiago. Nova Enciclopdia Catalana de l'estudiant de Cincies Biolgiques, Barcelona, 1999.
 Cuello Subirana, Jos. Atlas de Biologia fonamental. Barcelona, 1999.
 Oparin, Aleksandr Ivanovich. El origen de la vida. Ed. Fontana ISBN 84-7672-851-4;
 Oparin, Aleksandr I.; Haldane, John B. S. "L'origen de la vida". Universitat de Valncia, 2006  Breviaris, 11 ISBN 9788437064345;

Enllaos externs.
L'Origen de la Vida - Abiognesi (vdeo) ;
http://www.quimica.urv.es/~bordons/OrigenVida/sld001.htm ;
http://www.xtec.cat/aulanet/seglexx/navegador/index.htm;
http://es.geocities.com/cienciesterra/ctma01_3.html;
http://www.xtec.cat/~lvallmaj/palau/vida.htm;
http://www.uv.es/metode/numero39/29_39.htm > entrevista a Stanley L. Miller Avant la vie, des molcules... , dossier La Recherche, novembre 2000, 24 pp.
http://es.geocities.com/tonicasany/apuntscell_2.html;
http://cibernautes.com/didaclopez/dies/20040930/;
http://ambientals.iespana.es/educacio_ambiental4.htm;
http://ice.d5.ub.es/conferencies/carpetes/guerrero/1_TEXT_PLANETA_SIMB.PDF;
http://es.geocities.com/biohumana2002/biohumana_201.html;
http://www.uib.es/secc4/acces/critcou.html;
http://www.xtec.cat/~ajimeno/cn1eso/11laclassificacio/11laclassificacio.htm;
http://hemeroteca.diaridebarcelona.com/DdB-20201/cienciaalcarrer/confer/guerrero.doc;
http://www.cienciesnaturals.com/microorg/miact/fong.html;
http://www.grec.net/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0119519 ;
http://www.uv.es/metode/numero35/13_35.html;
http://www.xtec.cat/aulanet/ud/ciencies/terra/protists.htm;
http://www.aula2005.com/html/cn1eso/13molsesifalgueres/13molsesifalgueres.htm;
















 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129476" title="Sant Pere Molanta" nonfiltered="2962" processed="2953" dbindex="53204">

Sant Pere Molanta s un poble que pertany al municipi d'Olrdola, a l'Alt Peneds. Situat a 227 m d'altura i a poca distncia de Vilafranca del Peneds, s el segon nucli en importncia del municipi segons la poblaci, 626 habitants el 2007. Al seu costat, al peu de la carretera N-340, hi ha el polgon industrial de Sant Pere Molanta que amb els seus 61,79 km2 de superfcie s un dels ms importants de la comarca. Els darrers anys el poble ha crescut molt, fins el punt de doblar la seva poblaci. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129483" title="Franois de Malherbe" nonfiltered="2963" processed="2954" dbindex="53205">


Franois de Malherbe (Caen, 1555 - Pars, 16 d'octubre de 1628) va ser un poeta, crtic i traductor francs.

Biografia.
Va nixer a Caen, on la seua famlia gaudia d'una certa posici social. Va ser el fill major de Franois de Malherbe, conseller del Rei en la magistratura de Caen. Va ser educat a Caen, Pars, Heidelberg i Basilea.  Als vint-i-un anys, a Provena, va servir com a secretari al prncep Enric d'Angulema, fill natural d'Enric II de Frana. Ac es va casar l'any 1581. Segons sembla, va escriure alguns versos en aquest perode, per, si s'han de jutjar per una cita de Tallemant des Raux, van haver de ser molt dolents.

El seu patr va morir mentre ell estava en de visita a la seua terra natal, i durant algun temps no va tenir una ocupaci concreta, tot i que per alguns versos d'encrrec va obtenir una considerable recompensa en diners d'Enric III de Frana. Es va casar amb la filla d'un president del Parlament. En aquest perode, Malherbe vivia entre Provena i Normandia, i se sap molt poc de la seua vida. La seua obra Llgrimes de Sant Pere, va aparixer l'any 1587.

L'any 1600, va presentar a Maria de Mdicis una oda de benvinguda, el primer dels seus poemes de mrit. Per van transcrrer quatre o cinc anys ms abans que la seua sort canviara. El seu compatriota, el Cardenal Du Perron el va presentar a Enric IV de Frana i tot i que al principi no va mostrar un gran inters pel poeta, content amb la Prire pour le roi Henri le Grand, allant en Limousin (Pregria pel rei Enric el Gran, anat a Llemotges) el va convocar a la cort, en la que va ser el poeta oficial durant la resta del regnat, durant la regncia de Maria de Mdicis i fins a la seua mort sota el regnat de Luis XIII. Es diu que la pensi que se li va prometre no va ser pagada fins al segent regnat. Son pare va morir l'any 1606 i va heretar.

A partir de llavors, va viure en la cort, junt amb la seua dona per veient-se noms ocasionalment. Com a poeta oficial, va celebrar els esdeveniments poltics i al cardenal Richelieu. Es va rodejar de deixebles fidels, com Racan i Mainard i va esdevenir el guardi de la puresa del llenguatge potic. La seua vellesa es va veure entristida per un gran infortuni. El seu fill, Marc-Antoine, va morir en un duel l'any 1626. Malherbe va acudir a l'assetjament de La Rochelle per a demanar justcia al rei Llus XIII, per no va aconseguir que es castigara els culpables i va morir poc desprs a Pars. 

Va morir a Pars el 16 d'octubre de 1628 a l'edat de setanta-tres anys.

El club de futbol de la seva ciutat natal, Caen, porta el seu nom: Stade Malherbe Caen Calvados Basse-Normandie.

 El teric .
Independentment del valor de la seua obra literria, en la que hi ha obres de mrit, la major rellevncia de Malherbe est en la seua faceta de teric. Evolucionar des de l'exuberncia barroca cap a una sobrietat clssica. En els seus atacs cap als excessos ni tan sols va respectar la seua obra de joventut, les Llgrimes de Sant Pere. Atacar els seguidors de l'itali Marin. El ms important s la tcnica, no la inspiraci. L'escola de Malherbe va portar a la poesia francesa a uns extrems de gran depuraci tcnica, per a vegades escassa de geni i sentiment.
No obstant aix, Malherbe no va redactar cap tractat potic. Es pot recopilar el seu ideari de les correccions de l'obra de Desportes. Segons ell, la poesia ha de basar-se en la contenci i la claredat. El rigor i l'harmonia sn ms adequades per a la poesia que els excessos verbals.
s a ms prescriptiu i intransigent, i va deixar un bon grapat de seguidors. 

Tallemant des Raux, que el va descriure com  tauj i incivil , va pintar a la perfecci el carcter  manac  de la seua obsessi per la puresa de la llengua. Deia dels seus enemics  que, si s'hi posara, faria amb la relaci dels seus errors llibres ms grossos que llurs mateixos llibres . Alguns van refusar sempre, per aquesta ra, sotmetre els seus escrits a l'aprovaci de Malherbe perqu  no era ms que un tir, i tallava l'esperit de la gent  . No obstant aix, entre els que s'hi van arriscar,  Va dir a un home que li va mostrar un dolent poema que duia per ttol : PER AL REI, que noms calia afegir : PER A TORCAR-SE EL CUL. Fins i tot,  una hora abans de morir, es va despertar com en un sobresalt d'un gran ensopiment, per renyar la seua hostessa, que s'ocupava de la seua cura, per haver usat un mot que no era prou francs per al seu gust; i com el seu confessor va voler fer-li una reprimenda, li va replicar que no havia pogut resistir-s'hi, i que havia volgut fins a la mort mantenir la puresa de la llengua francesa. 

El teric Boileau, glossa la figura de Malherbe com la d'un regenerador d'una poesia perduda en excessos, en un vers del seu Art Potic de 1674: 

Finalment va arribar Malherbe, i va ser el primer que a Frana,;
va aconseguir que s'escoltara en els versos l'adequada cadncia ;

 Notes .


Enllaos externs.

 Obres de Malherbe en lnia: Obres de Malherbe. Edici sobre els manuscrits, les cpies ms autntiques i les ms antigues edicions, augmentades amb notcies, variants, notes, un lxic de mots i locucions remarcables, un retrat, un facsmil, recollides i anotades per Ludovic Lalanne, Tom primer, Tom segon, Tom tercer, Tom quart, Tom cinqu, Paris, Hachette, 1862, ;
 Obra ertica de Malherbe ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129484" title="Dicesi de Niamey" nonfiltered="2964" processed="2955" dbindex="53206">
La Dicesi de Niamey s una dicesi catlica del Nger. T la seu a Niamey, la capital, i es va fundar el 28 d'abril del 1942. Segueix el ritus rom i cobreix una superfcie d'aproximadament 20.000 Km.

El 2004, la poblaci de la dicesi era d'uns 5.880.000 habitants per amb noms un 0,3% de catlics. Hi havia 29 capellans, el que feia una proporci d'uns 517 creients per cada un. Michel Christian Cartatguy ha estat el bisbe de la dicesi des del gener del 2003.

Enllaos externs.
 Perfil de la dicesi;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129485" title="Carl Ferdinand Cori" nonfiltered="2965" processed="2956" dbindex="53207">


Carl Ferdinand Cori ( Praga, Imperi austrohongars 1896 - Cambridge, EUA 1984 ) fou un bioqumic i professor universitari nord-americ, d'origen txec, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1947.

Biografia.
Va nixer el 5 de desembre de 1896 a la ciutat de Praga, en aquells moments poblaci situada a l'Imperi austrohongars per que avui dia forma part de la Repblica Txeca. Va passar la seva infncia a la ciutat de Trieste, per el 1914 ingress a la Universitat Carolina de Praga per estudiar bioqumica, on conegu Gerty Theresa Radnitz, que es convertiria en la seva esposa. Ambds interromperen els seus estudis per la Primera Guerra Mundial, on Carl serv a l'exrcit en el cos sanitari, i es llicenciaren el 1920, treballant posteriorment en diverses clniques de Viena.

El 1922 emigraren als Estats Units, aconseguint la ciutadania nord-americana l'any 1928. L'any 1931 accept el seu nomenament com a professor de farmacologia de la Universitat de Washington de Saint Louis, esdevenint el 1942 professor de bioqumica. L'any 1967 es trasllad a la Universitat de Harvard i el 20 d'octubre de 1984 va morir a la ciutat de Cambridge, situada a l'estat nord-americ de Massachusetts. 

Recerca cientfica.
Convidat per Otto Loewi es trasllad a Graz per estudiar l'efecte del nervi vague en el cor, investigaci per la qual Loewi fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina l'any 1936. 

L'any 1922 es trasllad als Estats Units per esdevenir membre del grup de recerca de malalties infeccioses al Roswell Park Cancer Institute de Buffalo. Al costat de Gerty Cori va realitzar investigacions sobre el metabolisme de l'hidrat de carboni i la glucosa, cosa que els va conduir a definir el cicle de Cori l'any 1929. L'any 1947 ambds foren guardonats amb la meitat del Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per la seva recerca sobre la conversi cataltica del glucogen, premi compartit amb el metge argent Bernardo Alberto Houssay. 

Durant la seva estada a la Universitat de Harvard orient la seva investigaci al camp de la gentica, treballant a l'Hospital General de Massachusetts.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (6175) Cori descobert el 4 de desembre de 1983 per Antonn Mrkos.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1947;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129486" title="Ball de bot" nonfiltered="2966" processed="2957" dbindex="53208">



El ball de bot s el conjunt de balls tradicionals de Mallorca i Menorca. El ball de bot tamb es pot sentir anomenar ball tradicional, ball popular, ball de plaa... encara que s molt habitual (i vulgar) referir-s'hi mitjanant el nom d'un dels balls que el componen.

 Composici .

El ball de bot es compon per diferents tipus de ball, tots ells de comps ternari:

 El bolero s de ritme bastant lent, i es caracteritza musicalment perqu el tercer comps se subdivideix en dos. Antigament tenien tots la mateixa extensi, per aix avui en dia ja no succeeix degut a l'evoluci dels punts de ball, possiblement. Una caracterstica que s ha perdurat al bolero sn voltes marcades per la msica.
 La jota s molt ms rpida. Originriament, la can es dividia en dos fragments: un instrumental i un cantat, tot i que en les jotes compostes avui dia, la divisi no t perqu ser aix, ja que n'hi ha prou amb ser fidel al ritme i mantenir la diferenciaci entre els diferents fragments per tal de donar joc a canvis de punt durant el ball. Un cas concret de jota s la bullanguera.
 El fandango s ballat de forma molt diferenciada entre Mallorca i Menorca. A Mallorca se n'han conservat molts pocs de tradicionals, de fet s'havia perdut molt el ball encara que avui en dia s'ha anat recuperant.
 La mateixa s un ball molt rpid paregut a la jota i ballat sobretot al Llevant de Mallorca.
 El copeo.

 El ball de bot abans .

Antigament, en el ball de bot, cada pea tenia una coreografia mnima, de manera que cada balladora improvisava els diferents punts i el ballador l'havia de seguir. El mateix passava amb els cantadors, que comenaven a cantar en el moment que volien i improvisaven les canons. A va canviar en l'poca dels Coros y Danzas de la Seccin Femenina, ja que en eixe moment el ball deixa de fer-se per diversi i esdev un espectacle.  Les agrupacions que es crearen van primar el fet de poder guanyar concursos per damunt del manteniment del ball de bot en la seva puresa. Per aquest motiu es van estilitzar els moviments, es van fixar els balls per a que tots els balladors feren els mateixos punts alhora i fins i tot es van introduir noves coreografies que resultaven ms vistoses que les tradicionals.

 El ball de bot avui .

Avui en dia totes les agrupacions de ball han mantingut l'estil acadmic i les coreografies espectaculars introdudes per la Seccin Femenina. Tanmateix, pel que fa a les ballades populars, sembla que s'ha tornat una mica pel cam de la improvisaci dels punts i algunes escoles de ball ensenyen els diferents punts de ball per tal de ser combinats de la forma que cadasc s'estimi ms. Aix i tot, cal advertir que abans quasi sempre es ballava en parella i que els rotlos sn molt recents i que aparegueren per facilitar-ne l'aprenentatge.


 La mostra, la ballada popular i el recital .

s habitual la confusi entre els termes mostra i ballada popular.

 La mostra s una exhibici a crrec d'una agrupaci qualsevol de ball de bot, en la qual fan s de les seves coreografies i dels seus hbits antics. Moltes vegades es fa damunt d'un escenari. A les mostres, el pblic que sap ballar no hi pot intervenir.
 La ballada popular, coneguda ms popularment com ballada, s l'actuaci d'un grup musical a un lloc on hi ha espai per ballar (normalment una plaa, encara que s'han arribat a fer ballades a poliesportius, pubs...) i on no hi actua cap agrupaci de ball sin que s la gent del poble que hi balla. s habitual, en l'actualitat, concloure les ballades amb una bullanguera.
 El recital, quan parlam d'un grup de msica tradicional, s la seva actuaci dins un lloc on no s'hi pot ballar (un teatre, una esglsia...). En aquestes ocasions els grups solen aprofitar per mostrar les canons no ballables del seu repertori, que no solen sonar gaire a les ballades i les mostres.

 Enllaos externs .
 Completa i actualitzada agenda de ballades;
 Agendasaraus. Plana que cont una ampla base de dades de msica tradicional mallorquina i una actualitzada agenda de ballades.
 El Bloc de Mad Llcia sobre ballades, msica i cultura popular;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129490" title="Dau (desambiguaci)" nonfiltered="2967" processed="2958" dbindex="53209">

 Joc: Un dau s un objecte que permet obtenir un nombre a l'atzar.
 Geografia: La ciutat de Daw a Nbia.
 Esport: El dau s un espai del trinquet, canxa de la Pilota valenciana.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129491" title="President d'Arag" nonfiltered="2968" processed="2959" dbindex="53210">



El President d'Arag s el mxim representant de la comunitat autnoma d'Arag, aix com del seu govern. Actualment s Marcelino Iglesias Ricou (PSOE).

Llista de Presidents d'Arag.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129492" title="Jules Barbey d'Aurevilly" nonfiltered="2969" processed="2960" dbindex="53211">

Jules Amde Barbey d'Aurevilly (Saint-Sauveur-le-Vicomte, 2 de novembre de 1808   Pars,  23 d'abril de 1889) va ser un escriptor i periodista  francs. 

 Biografia .
Va nixer en el si d'una famlia monrquica normanda, l'ascensi social del qual es va veure truncada per la Revoluci Francesa, i va crixer en un ambient immers en la nostlgia per l'entorn realista i jansenista. Va estudiar en el collge Stanislas de Pars, i posteriorment Dret en Universitat de Caen. L'any 1883 va tornar a Pars on treballa com a periodista. 

Se'l considera membre del romanticisme tard. Desprs d'una primera poca en qu va barrejar catolicisme, dandisme (era llegendria la seua indumentria) i incls satanisme, es va reconvertir al catolicisme ms ultramont i va fundar la Societat catlica.

Va escriure relats i va collaborar com a crtic literari en el peridic Constitutionnel l'any 1845.
Des d'aquest mitj va defensar Balzac i Baudelaire l'any 1857, atacant no obstant Els miserables de Victor Hugo l'any 1862. El 1871, es va allistar a la Gurdia Nacional.

La seua obra ms coneguda s Les diaboliques (Les diabliques) (1874), una collecci de sis relats, histries de passions i crims, en els que les dones tenen un paper central. Altres obres sn: L'encisada (L'Ensorcele) (1854) i Un capell casat (1865). Va escriure uns 1.300 articles sobre temes literaris, reunits en Les obres i els homes del segle XIX, caracteritzats per la seua agudesa i brillantor, aix com per la gran capacitat per a sorprendre. 

Va ser conegut com el "Conestable de les lletres franceses".

El seu poema Le Cid Campeador va servir d'inspiraci per a Cosas del Cid, de Rubn Daro:

 Bibliografia .
 Jean Canu, Barbey d'Aurevillly, 1945;
 Roger Besus, Barbey d'Aurevilly, 1958;
 Jean-Pierre Thiollet, Barbey d'Aurevilly ou le triomphe de l'criture, 2006;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129493" title="Aristides Maillol" nonfiltered="2970" processed="2961" dbindex="53212">

Aristides Maillol (Banyuls de la Marenda, 8 de desembre de 1861 - 27 de setembre de 1944) fou un escultor, pintor i gravador catal de l'estat francs.

 Biografia .
A l'edat de tretze anys pinta una marina, el seu primer quadre. Als 18 anys publica una revista, La Figue; ell n's l'nic redactor, l'impressor, l'illustrador i, finalment, l'nic client.

Marxa a Pars, on desprs de moltes temptatives s adms el 1885 a l'cole des Beaux-Arts; s en aquesta poca quan passa ms penries i quan fa amistat amb Antoine Bourdelle i Paul Gauguin.

Comena a interessar-se pels tapissos i en fa diverses exposicions, per el treball de la tapisseria li afecta la vista i l'obliga a abandonar definitivament aquest art. s quan es dedica exclusivament a l'escultura; molt influenciat pel seu amic Gauguin, les seves escultures tenen un carcter alhora solemne i senzill, amb un gran equilibri i sempre emmarcant-les en figures geomtriques, centrant-se en el nu femen.

El 1905 li arriba l'xit al Sal de l'Automne, on hi exposa la Mediterrnia. A partir d'ac, fa exposicions a Pars, Nova York, Berln, Chicago, etc. T encrrecs i tamb illustra diversos llibres.

Maillol pinta i dibuixa molt; comena al 1940 la seva darrera esttua: L'harmonia, que no arribar a acabar. Mor a la seva casa de Banyuls el 27 de setembre de 1944.

Maillol  parlava catal, anava amb espardenyes, duia faixa i barretina, ballava sardanes  i afirmava:  Jo considero Catalunya la meva veritable ptria .

 Obres .

Escultures.
 Leda 1900;
 La nit 1902/1908;
 Mediterrnia 1902;
 L'acci encadenada, 1906;
 Corredor ciclista, 1907;
 Monument a Czanne, 1912/1925;
 L'Illa de Frana, 1925;
 Les tres nimfes, 1930/1937;
 Monument als morts de Ceret, Portvendres i Banyuls, 1938;
 La muntanya, 1937;
 Dina, 1939/1940;

Tapissos.
 El llibre;
 El Jard;
 Msica per a la princesa;

Illustracions.
 Les glogues de Virgili, 1925;
 LArt d'estimar d'Ovidi, 1935;
 Cantilena, de Josep Sebasti Pons, 1937;
 Cants pour elle, de Paul Verlaine, 1939;
 El Livret des folastries de Ronsard, 1940;
 Les Gergiques de Virgili, 1950;

Enllaos externs.
Museu Maillol a Pars

 Bibliografia .




Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129497" title="Thomas Paine" nonfiltered="2971" processed="2962" dbindex="53213">

Thomas Paine (29 de gener de 1737, Thetford, Anglaterra   8 de juny de 1809, Nova York) va ser un intelectual, poltic, revolucionari, escriptor i inventor angls i nordameric.

Biografia.
Va ser defensor de la llibertat i dels drets dels homes, de formaci autodidacta. Va estar influt per les idees de Benjamin Franklin, el qual li va recomanar que emigrs a Amrica.

Desprs de la independncia dels Estats Units, Thomas Paine torn a Europa. Primer an a Anglaterra d on fou expulsat en publicar Els Drets de l Home i on es cre l enemistat del conservador Edmund Burke, i desprs an a Frana, on en ple Terror Jacob, fou empresonat per Robespierre per la seva oposici a les terribles mesures que segons ell atemptaven contra els principis de la mateixa Revoluci (per exemple, Paine condemnava obertament l execuci de Llus XVI). Paine es va sentir abandonat, sobretot per part dels Estats Units que no van fer res per ajudar-lo, tot i que finalment va ser alliberat grcies a l ambaixador Monroe. El 1800 va coneixer Napole, del qual es proclam admirador, per desprs adopt una postura molt crtica quan la seva poltica va evolucionar cap a la dictadura.

El 1802 torn a Amrica convidat pel president Thomas Jefferson, per aquest retorn coincid amb un mal moment per les seves idees, ja que era una poca de revifalla dels moviments religiosos, que se li oposaren per la seva defensa del deisme. A ms, les seves idees poltiques desperten l'oposici dels federalistes. Aix, es troba en la misria i en l aband, i al seu funeral hi assisteixen noms sis persones, dues d elles antics esclaus negres.

Principals obres.
Common sense (Sentit com): Pamflet propagandista a favor de la independncia de les colnies americanes, publicat annimament el 1776, abans de la revoluci americana. Es va fer molt popular i va influir la Declaraci d'Independncia dels Estats Units.
Rights of man (Drets de l'home): Publicat el 1791, s una defensa de la Revoluci Francesa i de la llibertat.
The Age of Reason (L'edat de la ra): Comenada a escriure quan estava empresonat a Frana i publicada el 1794, s sobretot una crtica i un rebuig de totes les formes de cristianisme i de qualsevol religi revelada. Publicada en un moment de renaixement religis, va ser l'obra que li va fer perdre el favor de l'opini pblica nordamericana.
Agrarian Justice (Justcia agrria): Publicada el 1797, defensa idees de justcia social, incloent les pensions de vellesa i el repartiment equitatiu dels recursos naturals.

 Enllaos externs .















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129499" title="Empire Strike" nonfiltered="2972" processed="2963" dbindex="53214">
Empire Strike s un videojoc d'estratgia per jugar en lnia (jugat des d'un navegador web) de guerra ambientat en l'poca medieval, en el que es pot dirigir un imperi. El videojoc est creat en castell, i compta amb ms de mig mili de jugadors registrats.
Com ja s'ha dit l'Empire Strike s un joc d'estratgia, del tipus per torns, i cada acci, encara que sigui construir un edifici, o atacar una ciutat, costa torns. Cada dia donen 100 torns, i el primer dia es comena amb 400.

 Objectiu .

El jugador controla una de les sis races bsiques (humans, orcs, elfs, elfs foscos, no-morts o nans) i tracta de fer crixer el seu imperi. Cada dia rep una srie de torns per administrar. Pot atacar altres imperis, fer crixer les seves ciutats amb diferents edificis, invertir en millores generals o comercialitzar. Cada jugador pot jugar pel seu compte o aliat amb altres formant clans per pujar ms amunt del rnquing. La victria passa per aconseguir ms punts que els altres millorant el propi imperi en un termini preestablert (que acostuma a ser de dos mesos en temps real), no hi ha un nic parmetre que decideixi el guanyador o una sola manera de jugar.

 Els imperis . 
Es pot manejar diversos components dels imperis: 

Herois: els herois poden dur exrcits de tropes, i moure's lliurement per les regions que siguin necessries. Hi ha diversos tipus d'herois: Guerrer, Lladre, Mag o Sacerdot. El Guerrer s molt bo per a la batalla, i causa grans danys en combat, el lladre s pitjor que el guerrer a la batalla, per amb l'avantatge que pot augmentar els beneficis en or en sortir victoris d'un atac o realitzar un quest. El sacerdot s molt dolent per a la batalla, per pot aprendre mgies i llanar les mgies globals que funcionen amb Karma, i el Mag s el pitjor de tots els herois per a les batalles, per a nivells alts i amb mgies fortes, es tornen molt poderosos, poden llanar mgies globals que funcionen amb man. 

Ciutats: Les ciutats sn l'element bsic de tot imperi, sense ciutats, cap imperi podr desenvolupar-se, crixer i prosperar. Les ciutats, a cada pas de dia, aniran augmentant la seva poblaci, i en elles es poden construir edificis, que sn la principal font de recursos. Les ciutats tenen barres d'estat, que indiquen, per exemple, si la ciutat t manca de educaci, de felicitat, o si se sofreix de corrupci, en aquest cas s'haurien de construir els edificis pertinents per a palliar l'estat de la ciutat, o aquesta caur en l'adversitat en qesti de dies. Les ciutats van acumulant tropes dia a dia, que podran comprar-se en qualsevol moment. 

Recursos: Els recursos s'inverteixen per a construir edificis, comprar tropes, adquirir herois, i, en definitiva, sn necessaris si es vol veure que l'imperi es desenvolupa. 

 Recursos . 

A l'Empire Strike es manegen molts recursos: 

Or: s el recurs principal, s'usa prcticament per a gaireb tot, i amb aix es poden comprar prcticament tots els recursos. 

Ferro: amb aix es poden construir en les ciutats Casernes Militars o Tallers. El ferro es produeix mitjanant la Mina de Ferro. 

Eines: les eines sn un recurs molt til, ja que a ms de qu amb ell es poden construir molts edificis productors, sn necessaris per a fundar ciutats. El Taller s l'encarregat de produir aquest material.

Armes: les armes sn un recurs militar molt til, car sense aix no es podrien construir Castells, i sense aquests no es podrien produir tropes, tan necessries per a l'atac i defensa de ciutats. A ms, els orcs i els elfs foscos poden usar armes per a obtenir beneficis en les batalles. La Forja d'Armes s'encarrega de la seva fabricaci. 

Pedra: s un dels recursos ms bsics a l'Empire Strike, al costat de la fusta, s necessari per a fundar ciutats i per a la construcci de certs edificis bsics, per tant s tamb bsic la construcci de Mines de Pedra. 

Blocs: els blocs de pedra sn necessaris per a la construcci dAqeductes i per a les Muralles de les ciutats. Per a produir-los s'encarrega la Pedrera. 

Fusta: s el recurs ms bsic del joc, i el ms barat, amb aix es funden ciutats, es construeixen tots els tipus de mines i la fusteria. El Serradora produeix grans quantitats d'aquest recurs. 

Taules: s'haur de construir Fusteries si es desitja produir taules de fusta, i aix disposar de Magatzems, Bordells i Escoles a la ciutat. 

Mithril: aquest metall s molt valus per a les construccions religioses (Santuari i Temple). 

Relquies: s el recurs ms preuat pels jugadors de l'Empire Strike perqu s el ms car i renda ms benefici en el comer, encara que com curiositat, no serveix per res ms, no es construeix res amb aix. 

Aliments: s el recurs bsic si es desitja fundar ciutats o construir Serradores i Mercats. 

Aigua: l'aigua s, juntament amb els aliments, un recurs bsic per a fundar ciutats, a ms, s l'nica manera de construir cultius. 

Plata: solament serveix per a la construcci d'universitats, per s l'nic recurs el qual el seu preu mxim excedeix del seu valor en punts, es pot vendre a 21, quan en punts compta com 20. 

Joies: s un recurs, en general, secundari i poc important. Solament serveix per a la construcci del Mercat Negre, i s'obtenen generalment fcil dels Quest Normals 

Gemes: s un recurs innecessari, igual que les relquies, solament tenen valor en el mercat. 

Cristalls: tenen un bon valor en el mercat i serveixen per a construir Torres Mgiques, necessries per a la producci de man. 

Man i Karma: sn els nics recursos amb els quals no es pot comerciar, ni es pot construir res, noms serveixen per a llanar Mgies Globals a altres clans. Es produeixen amb la Torre de Mgia i Temple respectivament.

 Races . 

A l'Empire Strike conviuen conjuntament sis races: Humans, Nans, Elfs, Orcs, No-Morts i Elfs Foscos. Es pot aconseguir el mateix resultat amb totes les races, per cadascuna t els seus punts forts i els seus punts febles, que s'ajunten millor a una determinada estratgia, cada raa t les seves prpies tropes amb les seves prpies caracterstiques, i cada raa t bonificacions extra que la diferencien de les altres: 

Humans: 

+ Sn els millors per a comerciar, els costa menys torns 

+ Les ciutats produeixen el doble de relquies i joies 

+ La milcia de la ciutat augmenta els danys un 30% 

- Els herois sn ms fcils de ser reclutats si sn capturats 

Nans: 

+ Bonificaci a l'atac i la defensa si es troben a la muntanya 

+ Determinats edificis la seva construcci en torns costa la meitat 

+ Els herois sn ms difcils de reclutar si sn capturats 

+ No els afecten les mgies globals que funcionen amb man 

- No poden tenir herois mags, ni, evidentment, llanar conjurs de man 

Elfs: 

+ Bonificaci en atac/defensa si es troben al bosc 

+ Informaci en la finestra d'atac sobre la grandria de les ciutats 

+ Mai els falla l'espionatge 

+ Els herois guanyen ms punts de desenvolupament 

+ Canviar fama per tropes especials costa noms 150 en comptes de 200. 

Orcs: 

+ Assalt orc. Depenent de la quantitat d'armes usades, els orcs poden realitzar un poders atac, arribant a aconseguir una bonificaci en la batalla de +12% als danys i +2% per a conquerir la ciutat 

+ Els herois necessiten la meitat de tropes per a no caure en desmotivaci 

+ L'adversari tindr ms dificultat de reclutar els herois orcs 

No-Morts: 

+ Poden estendre la malaltia pesta negra a les ciutats a les quals ataca 

+ Les ciutats produxen ms quantitat de man 

+ Les ciutats poden canviar fama per a treure de 4 a 6 Devoradors d'nimes (les tropes no-mortes ms fortes del joc) 

+ Els herois sn ms difcils per a ser reclutats per altres imperis 

Elfs foscos: 

+ Assalt nocturn. Depenent de la quantitat d'armes gastades poden aconseguir una bonificaci de fins a +6% als danys, +3 a la velocitat, i +2% al percentatge de conquesta. 

+ Poden fustigar ciutats, les ciutats fustigades es poden veure amb una icona en la finestra d'atac, i si es ven a una ciutat amb fustigaci s'aconsegueix +4% al percentatge de conquesta. 

+ Tenen ms probabilitats d'aprendre una nova habilitat en els herois, a ms, guanyen ms punts de desenvolupament i sn ms difcils de reclutar. 

+ L'espionatge funciona la gran majoria de les vegades, aproximadament un 85% 

+ Les ciutats produeixen ms quantitat de Karma 

- No poden fundar ni conquerir ciutats en desert, plana i costa, per a canvi, poden realitzar saquejos, dels quals guanyen gran quantitat de diners. 

- Sn molt dolents per al comer, i els costa ms torns utilitzar-lo. 

- El creixement de les seves ciutats s menor que el d'altres races. 

- No poden beneficiar-se de la regla del pacifisme. 

Per a crixer com imperi cal obtenir ciutats, aquestes es poden aconseguir de dues maneres: o b es funda, amb un cost determinat d'or i recursos (a ms ciutats, ms elevat ser tal cost), o b conquerint ciutats a altres jugadors. En les ciutats, construir un edifici costa 2 torns i l'or i recurs corresponent, una vegada construt cada dia generar una quantitat determinada de recursos, per a aix poder seguir creixent com a imperi. 

Per a conquerir ciutats, o simplement defensar-te de l'enemic, es necessiten tropes, les tropes s'obtenen de les ciutats, i aquestes al seu torn generen major quantitat de tropes quants ms castells construts hi hagi.

 Enllaos externs .	 
Empire-strike Lloc web oficial del videojoc Empire Strike ;
Tot sobre l'ES Lloc web no oficial. Bloc amb manuals, guies i articles del joc. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129500" title="Francesc Xavier Puchol i Ruiz" nonfiltered="2973" processed="2964" dbindex="53215">
Francesc Xavier Puchol i Ruiz (Vinalesa, 11 de desembre de 1960) s un pilotari valenci conegut com a Puchol, en l'actualitat ja no s un professional per continua participant en competicions d'aficionats o en exhibicions amb altres antigues figures reconegudes. Ha sigut membre de la Selecci Valenciana de Pilota.

Puchol va tindre els primers contactes amb la pilota a un front que actualment encara es conserva a la seua localitat natal, Vinalesa, concretament en un bar. Prompte destac en l'equip de galotxa, i ms tard pass a jugar als trinquets, en els quals destacaria com a dauer d'Escala i corda.

El final de la seua carrera esportiva, al voltant dels 40 anys, ha estat marcada per la participaci en l'equip de llargues del Poble Nou de Benitatxell com a banca. Malgrat la seua edat, ha guanyat diversos campionats de front enfrontant-se a jugadors molt ms joves que ell. 

Va destacar pel seu poderiu fsic, la seua esquerra i el seu cop de "sobaquillo". Al front s conegut per la seua treta ben collocada. A ms, va arribar a jugar en tornejos internacionals. 

Palmars .
 Campi del Campionat Nacional d'Escala i Corda 1984;
 Sub-campi del Campionat Nacional d'Escala i Corda 1985 i 1991;
 Sub-campi del Circuit Bancaixa 1993;
 Campi del Campionat Autonmic de Front Individual 1998, 2002 i 2003;
 Sub-campi del Campionat Autonmic de Front Individual 1999;
 Sub-campi del Campionat Autonmic de Front per Parelles 2008;

Campionats Internacionals de Pilota
 Campi del Mn de Llargues, Maubeuge (Frana) 1998;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129501" title="Gerty Cori" nonfiltered="2974" processed="2965" dbindex="53216">


Gerty Theresa Cori o Gerty Theresa Radnitz ( Praga, Imperi austrohongars 1893 - Saint Louis, EUA 1957 ) fou una bioqumica i professor universitria nord-americana, d'origen txec, guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1947. Cori es convert aix en la tercera dona en aconseguir aquest guard desprs de Marie Curie i Irne Joliot-Curie.

Biografia.
Va nixer el 15 d'agost de 1893 a la ciutat de Praga, en aqueslls moments poblaci situada a l'Imperi austrohongars per que avui en dia s la capital de la Repblica Txeca, en una famlia d'arrels jueves. L'any 1914 va ingressar a la Universitat Carolina de Praga per estudiar bioqumica, on conegu Carl Ferdinand Cori, que es convert en el seu esps i del qual prengu el cognom. Desprs de la Primera Guerra Mundial reprengu els seus estudis i aconsegu llicenciar-se l'any 1920

El 1922 ambds emigraren als Estats Units on Carl Cori aconsegu ser nomenat membre del grup de recerca de malalties infeccioses al Roswell Park Cancer Institute de la ciutat de Buffalo, aconseguint la nacionalitat nord-americana l'any 1928. El 1942 fou nomenada professora de bioqumica a la Universitat Washington de Saint Louis, situada a l'estat nord-americ de Massachusetts, crrec que desenvolup fins la seva mort el 26 d'octubre de 1957 a conseqncia d'una insuficincia renal.

Recerca cientfica.
Al costat del seu esps va realitzar investigacions sobre el metabolisme de l'hidrat de carboni i la glucosa, cosa que els va conduir a definir l'anomenat cicle de Cori l'any 1929, el moviment de l'energia al cos: del mscul al fetge i d'aquest, novament, al mscul. L'any 1947 ambds foren guardonats amb la meitat del Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per la seva recerca sobre la conversi cataltica del glucogen, premi compartit amb el metge argent Bernardo Alberto Houssay.

El matrimoni es trasllad a la Universitat de Washington a Saint Louis, on Carl fou nomenat professor de farmacologia. Quan aquest fou nomenat director del Departament de bioqumica Gerty aconsgu ser nomenada professora titular de bioqumica.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Cori sobre la superfcie de la Lluna i el crter Cori sobre la superfcie de la Venus. Aix mateix tamb fou anomenat en el seu honor l'asteroide (6175) Cori descobert el 4 de desembre de 1983 per Antonn Mrkos.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1947;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129507" title="Sant Salvador" nonfiltered="2975" processed="2966" dbindex="53217">

Onomstica: ;
Nom amb qu s conegut entre els cristians el beat Salvador d'Horta (1520-1567), arran de la seva canonitzaci el 1938.
Apellatiu present en molts topnims i noms d'esglsies dedicat al Crist Salvador.
Geografia:;
 Sant Salvador de Guardiola, municipi de la comarca del Bages.
 Sant Salvador de Bianya, nucli de poblaci pertanyent al municipi de la Vall de Bianya, a la Garrotxa.
 Sant Salvador, barri del municipi de Tarragona.
 Sant Salvador, barri martim del municipi del Vendrell, al Baix Peneds.
 Sant Salvador, cim del municipi de Llobera, al Solsons.
 Sant Salvador, cim i cingles dels municipis d'Avi, Capolat i l'Espunyola, al Bergued.

 Esglsies i monestirs:;
 Sant Salvador de Khora, esglsia bizantina d'Istanbul, a Turquia.
 Sant Salvador de Poliny, esglsia romnica de Poliny, al Valls Occidental.
 Sant Salvador de la Vedella, monestir romnic del municipi de Cercs, al Bergued.
 Sant Salvador de Vencia, esglsia renaixentista de Vencia, a Itlia.

 Castells:
 Sant Salvador o Sant Salvador de Verdera, nom tradicional i popular del castell de Verdera, al municipi del Port de la Selva, a l'Alt Empord.

Vegeu tamb.
 San Salvador (desambiguaci);
 Salvador;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129508" title="Ciutats del Nger" nonfiltered="2976" processed="2967" dbindex="53218">
Aix s una llista de ciutats del Nger. s un pas molt poc habitat i amb una poblaci poc sedentria, de manera que n'hi ha poques reconegudes administrativament com a tals.

Abalak;
Agadez;
Arlit;
Assod;
Ayourou;
Bilma;
Birni N'Gaour;
Birni-N'Konni;
Dakoro;
Diffa;
Dogondoutchi;
Dosso;
Filingu;
Gaya;
Madaoua;
Maradi;
Mayahi;
Miria;
N'guigmi;
Niamey;
Tahoua;
Tchin-Tabaraden;
Tra;
Tessaoua;
Tillabri;
Timia;
Zinder;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129513" title="Saltcid" nonfiltered="2977" processed="2968" dbindex="53219">


Els saltcids (Salticidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, l'nica famlia dins la superfamlia dels salticodeus (Salticoidea). 

Es caracteritzen per la seva capacitat de fer grans salts i la seva bona vista, una de les millors entre els artrpodes, capacitats que usen per caar o per desplaar-se amb molta precisi. Amb uns 560 gneres i prop de 5.000 espcies descrites, aproximadament un 13% del total d'espcies d'aranyes, els saltcids sn la famlia ms nombrosa.

 Distribuci .
Viuen en una gran varietat d'hbitats. Tot i que s en els boscos tropicals on trobem la major part de les espcies, tamb se'n troben en boscos temperats, terres amb matolls, deserts, etc., des d'arran de mar fins a l'alta muntanya. L'aranya trobada a ms altitud s un saltcid, i l'observaci es va fer en una expedici a l'Everest.

 Morfologia i visi .



Sn unes aranyes generalment de mida petita o mitjana, amb molt de pl i presentant una gran varietat de dibuixos i colors. Les podem distingir pel seu patr d'ulls molt caracterstic; sn 8 ulls fora desiguals i disposats en 3 fileres. En la fila del davant destaquen els dos ulls centrals amb una grandria excepcional. Mirant un dels seus grans ulls poden observar com canvia de color; aix succeeix perqu la retina, que s la part ms fosca de l'ull, es mou.

Tenen molt bona visi, especialment en aquests dos ulls centrals anteriors que poden crear una imatge centrada a la retina. S'ha observat que poden tenir fins a quatre classes diferents de receptors cellulars, amb espectres d'absorci diferents, que els dna la possibilitat de visi de color tetracromtica, amb discriminaci de color i una sensibilitat que arriba fins a la gamma de l'ultravioleta.

Cal destacar l'evoluci morfolgica que han realitzat algunes espcies aconseguint formes que els fan semblar formigues, escarabats, o pseudoescorpins, i algunes es confonen amb una arrel, un branquill o un fragment de roca.

 Comportament .
Sn generalment dirns i uns caadors molt actius. En les potes tenen un sistema hidrulic ben desenvolupat que actua mitjanant un canvi en la pressi de la sang. Aix les permet saltar sense la necessitat de tenir unes potes llargues com una llagosta. 

Quan han de saltar lliguen un filament de seda a qualsevol superfcie i, si cauen per qualsevol ra, poden pujar una altra vegada pel fil de seguretat. Tamb utilitzen el fil de seda per teixir una mena de tenda on les femelles amaguen els ous per protegir-los o com un refugi en el moment de la muda, moment molt delicat per qualsevol animal.

Una dels comportaments que caracteritzen els saltcids s la seva curiositat, que s una prova ms de la seva "intelligncia", entenent aquest grau d'intelligncia en el nivell corresponent  parlem d'artrpodes . Si hom es dirigeix a un saltcid i li acosta lentament la m podr observar com dirigeix el cap i els seus gran ulls cap l'objecte. Aquest comportament que podem titllar de "curis" ens mostra que l'animal s'interessa per all que es mou aprop seu.

Sn de les poques aranyes que poden fcilment pujar per un vidre. Aix s grcies a un pls minsculs i a uns ganxos que tenen en els seus peus, que els permeten recolzar-se en les imperfeccions existents en els vidres.

 Capacitat de salt i alimentaci .
Els saltcids capturen la seva presa saltant-hi al damunt des de fora lluny, i poden fer un bot des d'un lloc a l'altre amb gran precisi. En un bon salt poden recrrer trenta vegades la seva llargada de cos. I sn capaos de realitzar elaborades maniobres al voltant d'obstacles per  tal d'arribar a la seva presa i caar-la.  

Tot i ser carnvores, hi ha algunes espcies que inclouen nctar en la seva dieta. s el cas de la relaci d'un tipus de psol (Cassia fasciculata) que ofereix el nctar a l'aranya i aquesta a ms de aprofitar l'aliment de la planta, es menja els possibles insectes que la poden atacar.

 Reproducci .
Tamb la visi t un paper molt important en la seva complexa parada nupcial. En l'aparena els mascles sn habitualment fora diferents a les femelles. Poden tenir pls amb colors molt vistosos, pls en forma de ploma, tamb una mena de serrells a les potes del davant i altres estructures i modificacions que criden molt l'atenci. 

Tota aquesta ornamentaci s fonamental en el festeig visual en el qual mostren ostentosament les parts pintades o metlliques del cos, fent uns curiosos moviments que podem descriure com una mena de dansa ritual. Observant aquest comportament s fcil fer comparacions amb les parades nupcials de moltes aus. 

 Sistemtica .

Hi ha uns 560 gneres descrits fins al Mar de 2006 (llista de saltcids). Aquests gneres estan agrupats en 18 subfamlies, ms un grup on s'inclouen els gneres de dubtosa classificaci (incertae sedis). La categoritzaci dels gneres en subfamlies s'ha realitzat seguint la proposta de Joel Hallan en el Biology Catalog. 

Hi ha afegides el nom d'algunes de les espcies ms freqents en els pasos de parla catalana i, per extensi, del sud-oest d'Europa.


 Aelurillinae;
Aelurillus v-insignitus (Clerck);
Phlegra fasciata (Hahn);
 Agoriinae;
 Amycinae;
Sitticus pubescens (Fabricius);
 Ballinae;
Ballus depressus (Walckenaer);
 Dendryphantinae;
Dendryphantes rudis (Sundevall) ;
 Euophryinae;
Euophrys frontalis (Walckenaer);
Neon reticulatus (Blackwall);
Chalcoscirtus infimus (Simon);
Saitis barbipes (Simon);
 Hasariinae;
Hasarius adansoni (Savigny et Audouin);
 Heliophaninae;
Carrhotus bicolor (Walckenaer);
Heliophanus cupreus (Walckenaer);
Icius subinermis (Simon);
Menemerus semilimbatus (Hahn);
Pseudicius encarpatus (Walckenaer);
 Hispinae;
 Lyssomaninae;
 Marpissinae;
Marpissa muscosa (Clerck);
 Myrmarachninae;
Myrmarachne formicaria (De Geer);
 Pelleninae;
Bianor albobimaculatus (Lucas);
Mogrus frontosus (Simon);
Neaetha membrosa (Simon);
Pellenes tripunctatus (Walckenaer) ;
 Plexippinae;
Evarcha arcuata (Clerck);
Philaeus chrysops (Poda);
Telamonia castriesiana (Grube) ;
 Salticinae;
Salticus scenicus (Clerck);
Salticus zebraneus (C.L.Koch);
 Spartaeinae;
Cyrba algerina (Lucas);
 Synagelinae;
Leptorchestes berolinensis (C.L.Koch);
Synageles venator (Lucas);
 Synemosyninae;
 Incertae sedis;

 Referncies .


Bibliografia.
 Elias, D. O., Mason, A. C., Maddison, W. P., & Hoy, R. R. (2003): "Seismic signals in a courting male jumping spider (Araneae: Salticidae)".  Journal of Experimental Biology, 206, p. 4029-4039.
 Forster, L. M. 1982. "Vision and prey-catching strategies in jumping spiders. American Scientist 70, p. 165-175.
 Jackson, R. R. (1982): "The behavior of communicating in jumping spiders (Salticidae)". A P. Witt i J. Rovner (eds): Spider Communication Mechanisms and Ecological Significance, p. 213-247. Princeton, New Jersey.
 Jackman, John A. (1997): A Field Guide to Spiders & Scorpions of Texas. Gulf Publishing Company. Houston, Texas, p. 127.
 Nakamura, T., & Yamashita, S. (2000). "Learning and discrimination of colored papers in jumping spiders (Araneae, Salticidae)".  Journal of Comparative Physiology, 186, p. 897-201.
 Richman, D. B., G. B. Edwards and B. Cutler. (2005): "Salticidae", a D. Ubick, P. Paquin, P. E. Cushing i V. Roth (eds.): Spiders of North America: an identification manual.  American Arachnological Society, p.205-216.
 Bimodal breathing in jumping spiders: morphometric partitioning of the lungs and tracheae in Salticus scenicus (Arachnida, Araneae, Salticidae).;

 Enllaos externs .


 Le "tigri" dell'erba: I Salticidi;
 Jumping Spider;
 Global Species Database of Salticidae;
 World Spider Catalog;
 Jumping Spiders of the World;
 Jumping Spiders of NW-Europe;
 Jumping spiders of Australia;
 Jumping Spiders of North America;
 American Jumping spiders;
 Generic key to the West-African salticid genera (PDF, hongars/angls) ;
 Movies of Habronattus courtship behavior;
 Saltcids a l'EOL ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129516" title="Alvol" nonfiltered="2978" processed="2969" dbindex="53220">

Els alvols sn estructures de forma esfrica envoltades per capillars sanguinis i agrupades en sacs alveolars.

Als alvols, l'oxigen provinent de l'aire pulmonar s cedit a la sang i el dixid de carboni s lliurat igualment als alvols perqu pugui ser expulsat a l'exterior durant l'expiraci.


Alvol s la unitat bsica de l aparell respiratori, on es dna l intercanvi de gasos. Sn evaginacions de l epiteli dels conductes aeris amb una sola obertura perqu surtin i entrin els gasos, controlada per l acci d un esfnter de mscul llis. Les seves parets, anomenades septes alveolars, proporcionen un gran augment de la superfcie d intercanvi. Els alvols es situen uns al costat dels altres separats pels septes interalveolars, que sn molt prims ja que estan formats per l epiteli pla simple d un alvol, la seva lmina basal, teixit connectiu amb una abundant xarxa de capillars sanguinis, lmina basal, i l epiteli pla simple de l alvol ve. A ms, les parets dels alvols contenen l'esfnter de mscul llis, fibres elstiques i collgen III (reticulina). Si fallen les fibres elstiques, els alvols es distenen provocant la desaparici de les divisions del sac alveolar i la incapacitat d fer l intercanvi. En alguns alvols hi ha un porus que el comunica amb la llum de l alvol adjacent.


Revestiment epitelial alveolar:
 Pneumcits tipus I. Duen a terme l intercanvi gass. Hi ha en menor quantitat per ocupen un 95% de la superfcie de l alvol grcies a les seves prolongacions citoplasmtiques. Sn cllules planes en epiteli pla monoestratificat molt prim. Nucli amb protusi cap a la llum alveolar, pocs orgnuls i amb unions estretes entre pneumcits veins. Tenen lmina basal.
 Pneumcits tipus II. Sn cllules cbiques amb microvellositats apicals, abundant RER i Golgi. Sn el 60% en nombre, per ocupen noms el 5% de l espai perqu sn petites. No fan l intercanvi gass sin que intervenen en la distensi i la recuperaci de la mida dels alvols mitjanant la sntesi i secreci de surfactant, un agent tensoactiu format per fosfatidilcolina-fosfatidilglicerol i components protecs (redueix la tensi superficial). Els pneumcits tipus II tamb degraden l agent tensioactiu, ja que ha d haver un recanvi continuat. El surfactant en el citoplasma es troba dins els cossos mielnics o laminars i es secreten per exocitosi a la llum de l alvol formant una pellcula lquida sobre la superfcie de l epiteli. Tenen lmina basal.
 Fibroblasts del teixit connectiu. Glndules cebades i macrfags tamb hi ha a l epiteli dels septes.Els macrfags alveolars es troben als septes interalveolars o flotant a la llum dels alvols. Capturen i fagociten partcules nocives que hi puguin entrar i surten de l alvol per via limftica o pel moc de les vies respiratries (els fumadors poden presentar molts macrfags).


En la zona alveolar on es dna l intercanvi gass, la paret s ms prima i s anomena barrera alveolo-capillar. Est formada per:
 Surfactant, a la superfcie alveolar.
 Pneumcit tipus I, de l epiteli alveolar.
 Lmines basals del pneumcit i endoteli fusionades.
 Cllula endotelial de la paret capillar.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129518" title="Vint-i-sis" nonfiltered="2979" processed="2970" dbindex="53221">

El vint-i-sis s un nombre natural que segueix al vint-i-cinc i precedeix al vint-i-set. S'escriu 26 en xifres rabs, XXVI en les romanes i     en les xineses.

Ocurrncies del vint-i-sis:

 s el nombre atmic del ferro.
 Segons la cronologia jueva, Du va donar la Tor a la 26a generaci des de la creaci.
 s el nombre de lletres de l'alfabet angls.
 Designa l'any 26 i el 26 aC.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129538" title="Uni Esportiva Alzira" nonfiltered="2980" processed="2971" dbindex="53222">


La Uni Esportiva Alzira s un club de futbol de la ciutat d Alzira, (la Ribera Alta, Pas Valenci). Va ser fundat en 1922. El seu estadi s el Llus Suer Pic. Actualment juga al grup VI de la Tercera divisi.

 Histria.
1 temporada en Segona divisi;
7 temporada en Segona B;
31 temporada en Tercera divisi;
Millor posici: 19   1988/1989   Segona divisi
-----------
ltimes temporades:
1999/2000: - Segona B - 15;
2000/2001: - Segona B - 18 - Descens;
2001/2002: - Tercera Divisi - 6;
2002/2003: - Tercera Divisi - 19 - Descens;
2003-2006: - Regional Preferent;
2006/2007: - Tercera Divisi;
2007/2008: - Tercera Divisi - 1r - Campi;
2008/2009: - Segona Divisi B;

 Enllaos externs.
 Pgina oficial UE Alzira;
 Penya Sapo Gol;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129539" title="Estructuralisme" nonfiltered="2981" processed="2972" dbindex="53223">
L'estructuralisme s una escola terica de les cincies socials i humanes origininada amb Ferdinand de Saussure. Considera l'objecte d'estudi com un sistema dividit en elements que es relacionen entre si. Per analitzar-lo cientficament, cal doncs estudiar aquestes relacions i com afecten a la globalitat, que adquireix un significat ms enll de la suma de les parts.

L estructuralisme disposa a ms d'un corrent important en art i arquitectura, desenvolupat basicament entre els anys 1950 i 1970 (estructuralisme (art)), aix com una posici terica cientfica (estructuralisme cientfic) dins de la filosofia analtica.

L'estructuralisme en lingstica.
Saussure proposava l'estudi de l'estructura de la llengua en un moment donat, contrastant-lo amb la lingstica diacrnica, que s'encarregaria d'estudiar l'evoluci de la llengua al llarg del temps.

Una de les aplicacions mes reeixides de l'estructuralisme va ser a la fonologia. Roman Jakobson i l'escola de Praga van analitzar les caracterstiques articulatries de cada so, dividint-los en parelles que contrastaven per un sol tret (per exemple + sonor - sonor), sent la base de l'AFI que avui s'utilitza. Aix es va poder estudiar la distncia objectiva entre els diversos fonemes en el global de les llenges.

Pel que fa a la morfosintaxi, l'estructuralisme introdueix la noci de sintagma, oposada a la de paradigma. Un sintagma estudia una paraula i les relacions gramaticals que estableix a la frase ("en horitzontal"), per veure com canvia el sentit si est en una posici o en una altra, si depn d'alguna altra paraula o no i si es veu afectada pels mots del voltant. En canvi el paradigma es fixa en les relacions "en vertical", s a dir, entre una paraula i totes aquelles que podrien ocupar el mateix lloc (per exemple entre els noms comuns que tenen sentit en un context donat).

L'estructuralisme en literatura i pensament.
La literatura comena a ser interdisciplinar, ja que qualsevol estructura social es torna un text susceoptible de ser llegit i interpretat pels estudiosos i en aquets sentit es pot considerar que l'estructuralisme va donar pas a la semitica o semiologia. Va tenir molt d'xit en la narrativa, on analitzava els elements estructurals que formaven una histria fent abstracci de les seves concrecions. s a dir, moltes histries tenen uns tipus de personatges i una manera de desenvolupar l'argument que les fa variants d'una protohistria, malgrat que l'ambientaci, els noms o l'estil sigui diferent. Roland Barthes, Northrop Frye i el primer Michel Foucault van usar aquest enfocament.

De la mateixa manera, es creia que la ment i el coneixement es podien descompondre en una srie d'elements atmics universals, en una idea deutora de la tradici de Demcrit i precursora dels memes.

L'estructuralisme en sociologia i antropologia.
Claude Lvi-Strauss va estudiar les relacions de parentiu com un sistema on els membres podien oposar-se per una srie de trets i aporttaven significaci al conjunt social. Tamb va estudiar com estructrues fixes els mites, comprovant que a diferents societats es donaven histries similars i donca havien de jugar una funci semblant. Amb posterioritat va estendre els seus estudis a la nutrici i altres camps amb la idea que totes les cultures sn variacions d'una srie fixa de sistemes.

Pervivncia de l'estructuralisme.
L'estructuralisme va suposar una revoluci perqu va apropar les cincies socials i humanes a la investigaci en identificar les estructures objecte d'estudi. Moltes de les seves troballes continuen vigents. Per des dels anys 60 han sorgit reaccions en contra, com la gramtica generativa en lingstica (Noam Chomsky) o la deconstrucci (amb Jacques Derrida). Jacques Lacan i Louis Althusser sn tamb deutors del moviment.

Les crtiques passen per la sobreinterpretaci (s'assimilen fenmens obviant el context que no haurien de comparar-se), la poca aplicabilitat a qestions quotidianes i la negaci de les aportacions individuals al sistema. A ms a ms, denuncien l'etnocentrisme de l'escola, ja que suposa que els esquemes occidentals sn extrapolables a d'altres cultures, fent dels europeus els universals.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129544" title="Rfia (desambiguaci)" nonfiltered="2982" processed="2973" dbindex="53225">

Botnica
Rfia (planta) s un gnere de la famlia de les palmeres (Areccies).
Rfia fou una ciutat de la costa de Palestina entre Gaza i Rhinocura.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129547" title="Escut del Montmell" nonfiltered="2983" processed="2974" dbindex="53227">


L'escut oficial del Montmell t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un mont de tres penyes de sinople movent de la punta, el cim central, ms alt que els altres dos, somat d'un castell d'or, i el de la destra, somat d'una esglsia d'or. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 20 de mar del 2006 i publicat al DOGC el 3 d'abril del mateix any.

L'escut s la representaci de la serra del Montmell, amb el castell del Montmell dalt la Talaia (castell de la marca del Peneds que va pertnyer al bisbe de Barcelona, avui en runes) i, ms avall, la primitiva esglsia romnica de Sant Miquel.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129550" title="Jacques Prvert" nonfiltered="2984" processed="2975" dbindex="53228">
Jacques Prvert (Neuilly-sur-Seine, 4 de febrer de 1900 - Omonville-la-Petite, Manche, 11 d'abril de 1977) va ser un poeta, autor teatral i guionista cinematogrfic francs.

 Biografia .
Jacques Prvert va passar la seua infantesa a Pars. Son pare era crtic de teatre i el portava sovint a veure representacions; no obstant atribua a sa mare el gust per la lectura. Va deixar l'escola als 14 anys per a treballar en una gran superfcie comercial. En 1918 va ser mobilitzat com a soldat i va servir en Orient Prxim tot just acabada la Gran Guerra. 

A partir de 1920, de retorn a Pars i a la vida civil, va participar en el moviment surrealista com a membre actiu del grup de la rue Du Chteau, junt amb Raymond Queneau i Marcel Duhamel, entre altres. No va participar en les expressions ms formals del surrealisme, per se li atribueix la paternitat d'algunes de les seues prctiques artstiques ms caracterstiques, com el cadver exquisit.

L any 1928 va fundar, junt amb el seu germ Pierre una productora teatral i cinematogrfica. En la dcada del 1930 va ser l'nima del grup de teatre "octubre", vinculat al Partit Comunista Francs, tot i que el seu proverbial inconformisme el va fer sospits de Trotskisme. 

Prvert tamb va escriure diversos guions per al director de cine francs Marcel Carn, entre els quals es troben Drle de drame (1937), Le jour se lve (1939) i, tal vegada el ms fams, Les enfants du paradis (1945).

La publicaci del seu llibre de poemes Paroles l any 1946, va ser un gran xit. Va ingressar llavors en el collegi de patafsica, on va aconseguir el grau de strapa el 1953.

Alguns dels seus treballs van ser musicalitats per Joseph Kosma, Christiane Verger i Hanns Eisler i cantats per prominents vocalistes francesos del segle XX incloent-hi Yves Montand i Edith Piaf. Els seus poemes s'ensenyen en les escoles franceses i desenes de collegis porten el seu nom.

 Estil potic .
Els seus poemes tracten sobre la vida a Pars i la vida desprs de la Segona Guerra Mundial. Jacques Prvert utilitza els jocs de paraules per a capgirar el flux convencional del llenguatge. La seua poesia recorre a neologismes, dobles significats, imatges inslites, i est farcida d efectes burlescos i lapsus voluntaris que produxen efectes cmics i inesperats, d'un humor a vegades negre i a vegades ertic. En els seus poemes abunden els jocs de sons, alliteracions, rimes i ritmes. El vincle amb el surrealisme est present tant en la naturalesa fluida de les imatges com en l's de recursos com els inventaris, les enumeracions heterclites d'objectes i individus, les substantivacions o les personificacions d'objectes i animals.

 Obres .
 1946 : Paroles ;
 1947 : Contes pour enfants pas sages ;
 1951 : Spectacle ;
 1952 : Lettre des les Baladar ;
 1953 : Tour de chant ;
 1955 : La Pluie et le beau temps ;
 1963 : Histoires ;
 1966 : Fatras;

 Filmografia .
 1932 : Comme une carpe  de Claude Heymann, gui, adaptaci i histria;
 1932 : L'Affaire est dans le sac de Pierre Prvert, gui i dilegs;
 1933 : Ciboulette de Claude Autant-Lara, adaptaci i dilegs;
 1933 : Si j'tait le Patron de Richard Pottier, gui;
 1934 : Le Taxi de minuit de Albert Valentin;
 1934 : L'Htel du libre change de Marc Allgret;
 1935 : Un oiseau rare de Richard Pottier;
 1936 : Moutonnet de Ren Sti, adaptaci i dilegs;
 1936 : Jenny de Marcel Carn;
 1936 : Le Crime de Monsieur Lange de Jean Renoir, adaptaci i dilegs;
 1937 : 27 rue de la Paix de Richard Pottier, adaptaci;
 1937 : Drle de drame de Marcel Carn, adaptaci i dilegs;
 1937 : L'Affaire du courrier de Lyon de Claude Autant-Lara i Maurice Lehmann, dilegs;
 1938 : Ernest le rebelle de Christian-Jaque, dilegs;
 1938 : Les Disparus de Saint-Agil  de Christian-Jaque, dilegs (no acreditat);
 1938 : Quai des brumes de Marcel Carn,  gui i dilegs;
 1939 : The Mysterious Mr. Davis de Claude Autant-Lara;
 1939 : Le Jour se lve  de Marcel Carn;
 1941 : Remorques de Jean Grmillon, adaptaci i dilegs;
 1941 : Une femme dans la nuit de Edmond T. Grville, adaptaci i dilegs (no acreditat);
 1941 : Le Soleil a toujours raison  de Pierre Billon, adaptaci i dilegs;
 1942 : Les Visiteurs du soir de Marcel Carn;
 1943 : Lumire d't  de Jean Grmillon, gui i dilegs;
 1943 : Adieu Lonard  de Pierre Prvert, gui i dilegs;
 1945 : Les Enfants du paradis de Marcel Carn;
 1945 : Sortilges de Christian-Jaque, adaptaci i dilegs;
 1946 : Aubervilliers de Eli Lotar, comentaris;
 1946 : Les Portes de la nuit de Marcel Carn;
 1946 : Voyage surprise de Pierre Prvert, gui i dilegs;
 1947 : L'Arche de No de Henry Jacques,  adaptaci i dilegs  ;
 1947 : Le Petit soldat de Paul Grimault;
 1947 : La Fleur de l'ge de Marcel Carn, pellcula inacabada;
 1949 : Les Amants de Vrone de Andr Cayatte, dilegs;
 1950 : Souvenirs perdus de Christian-Jaque;
 1950 : Bim de Albert Lamorisse, criture et commentaire;
 1950 : La Marie du port de Marcel Carn, dilegs (no acreditat);
 1953 : La Bergre et le ramoneur  de Paul Grimault, gui, adaptaci i dilegs;
 1956 : Notre-Dame de Paris de Jean Delannoy;
 1958 : La Seine a rencontr Paris de Joris Ivens;
 1959 : Paris la Belle de Pierre Prvert, voix;
 1961 : Amours clbres de Michel Boisrond, adaptaci i dilegs;
 1964 : Le Petit Claus et le grand Claus de Pierre Prvert basada en un conte de Hans Christian Andersen;
 1966 :  la belle toile de Pierre Prvert, adaptaci;
 1970 : Le Diamant de Paul Grimault;
 1980 : Le Roi et l'oiseau de Paul Grimault, gui, adaptaci i dilegs;

 Enllaos externs .
Textos musicats : Le jardin, La chanson du geolier, Djeuner du matin, Sabres Mouvants.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129551" title="Burjassot Club de Futbol" nonfiltered="2985" processed="2976" dbindex="53229">


El Burjassot Club de Ftbol s un club de futbol de la ciutat de Burjassot, (l Horta, Pas Valenci). Va ser fundat en 1913 com Club Verano Burjassot. Posteriorment al 1914 es fusiona amb el club "Los ingenuos". El seu estadi s el Los Silos. Actualment juga al grup VI de la Tercera divisi.

 Uniforme .
 Samarreta: a franges verticals grogues i violeta;
 Pantal: blanc;

 Histria.
1 temporada enSegona divisi ;
16 temporades en Tercera divisi;
Millor posici: 6   1939/1940   Segona divisi
------------------
ltimes temporades:
2001/2002: - Tercera Divisi - 2n;
2002/2003: - Tercera Divisi - 12;
2003/2004: - Tercera Divisi - 17;
2004/2005: - Tercera Divisi - 11;
2005/2006: - Tercera Divisi - 5;
2006/2007: - Tercera Divisi;
2007/2008: - Tercera Divisi - 11;

 Enllaos externs.
 Pgina oficial Burjassot CF;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129552" title="Escut de Torrefarrera" nonfiltered="2986" processed="2977" dbindex="53230">


L'escut oficial de Torrefarrera t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una torre oberta d'argent sobremuntada d'una creu de Malta d'argent i acompanyada de dues ferradures d'argent. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 26 de maig del 2006 i publicat al DOGC el 14 de juny del mateix any.

Les armes parlants de Torrefarrera fan allusi al nom del poble: la torre, element tradicional, i les ferradures. La creu de Malta vol indicar que el lloc fou atorgat als hospitalers el 1186.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129553" title="Novelda Club de Futbol" nonfiltered="2987" processed="2978" dbindex="53231">

El Novelda Club de Futbol s un club de futbol de la ciutat de Novelda, (el Vinalop Mitj, Pas Valenci). Va ser fundat en 1925. El seu estadi s La Magdalena. Actualment juga al grup VI de la Tercera divisi.

 Histria.
Desprs de fer-se popular el futbol en Novelda, el primer projecte seris va aparixer el 1925 amb la fundaci del Novelda F.C.. La seua primera poca d'esplendor va ser durant la dcada dels anys 30, en la qual destac la seua actuaci en els campionats regionals.

Per sens dubte la etapa mes destacada del club va estar en la dcada dels anys noranta. Desprs de baixar de Tercera Divisi en la temporada 1987/88, va competir en las categories inferiors durant alguns anys. Va ser a partir de 1994 quan comen eixa gran etapa, tornant eixe any a la Tercera Divisi.

L'any de la tornada a Tercera va ser magnfica, ja que coll el seu segon ascens en dos anys, competint en la temporada 1995/96 en Segona B per primera vegada en la seua histria. Per eixa temporada baix a la seua categoria ms competida.

Desprs de baixar de Segona B i tornar l'any segent a esta categoria en dues ocasions, en la segona(temporada 1999/00) comen la seua consolidaci en la categoria de bronze del futbol espanyol i disputant-la durant sis anys seguits. La seua millor temporada va ser 2000/01, en la qual va finalitzar cinqu en la classificaci i a un sol punt de disputar la promoci d'ascens a la Segona Divisi.

Des de 2005, competeix en la Tercera Divisi.

En algunes temporades destac l'actuaci del Novelda Club de Futbol en la Copa del Rei, en la qual ha venut a equips de primera com el Real Zaragoza, Valncia, o el Barcelona, al qual va guanyar per 3-2 l'11 de setembre de 2002, resultat que va donar la volta al mn, i li va servir per arribar fins als octaus de final.

8 temporades en Segona B;
30 temporades en Tercera divisi;
------------------
ltimes temporades:
2001/2002:   Segona B - 7;
2002/2003:   Segona B - 15;
2003/2004: - Segona B - 10;
2004/2005: - Segona B - 19 - Descens;
2005/2006: - Tercera Divisi - 7;
2006/2007: - Tercera Divisi - 5;
2007/2008: - Tercera Divisi - 6;

 Enllaos externs.
 Pgina oficial Novelda CF;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129554" title="Club Esportiu Olmpic" nonfiltered="2988" processed="2979" dbindex="53232">


El Club Esportiu Olmpic de Xtiva s un club de futbol de la ciutat de Xtiva, (la Costera, Pas Valenci). Va ser fundat en 1932. El seu estadi s el Camp de Futbol La Murta. Actualment juga al grup III de la Regional Preferent valenciana.

Darreres temporades.
2007/2008: - Tercera Divisi - 19 Descens;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial CE Olmpic de Xtiva;
 Pgina no oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129555" title="Club Esportiu Onda" nonfiltered="2989" processed="2980" dbindex="53233">


El Club Esportiu Onda s un club de futbol de la ciutat d Onda, (la Plana Baixa, Pas Valenci). Va ser fundat en 1923. El seu estadi s La Serratella. Actualment juga al grup VI de la Tercera divisi. Durant uns anys va ser equip filial del Vila-real CF.

 Histria.
Fou l any 1921 quan Rafael Guallart Carp materialitz l idea d organitzar un partit de futbol, si be d exhibici, en el terreny d'El Raval d'Onda. Els alumnes de l escola carmelita en la mateixa plaa d'El Pl organitzaren diversos partits on el colorit del les samarretes, a ratlles verticals uns i horitzontals altres, atreia als curiosos. Va tindre tant xit que un grup de persones van decidir crear un club de futbol a la localitat, crearen el CD Onda. La primera directiva la formaren Batiste "Sanjuanjo" Colera, Antonio Bernad, Rafael Guallart, Rafael "Sacaries" Arrando, i Ricardo Gaya.

El primer terreny ocupat, juntament amb el Sepelaco, cap als anys 1921/1922, fou el camp de La Torrasa, propietat d Andrs "de Meca", que va arrancar els arbres, vinyes, i altra vegetaci i aplan el terreny. No obstant aix, el camp presentava moltes deficincies, com la llunyania respecte al poble.

El segon diumenge de la fira de 1923 s inaugur el camp de "La Cosa", el qual fou durant molts anys el camp oficial de l'Onda, fins a la construcci de l'actual Camp de "La Serratella", deixant "La Cosa" per a les categories inferiors.

------------------
1 temporada en Segona B;
31 temporada en Tercera divisi;
------------------
2001/2002:   Segona B - 19 - Descens;
2002/2003:   Tercera Divisi - 3;
2003/2004: - Tercera Divisi - 5;
2004/2005: - Tercera Divisi - 7;
2005/2006: - Tercera Divisi - 8;
2006/2007: - Tercera Divisi;
2007/2008: - Tercera Divisi - 9;

 Jugadors importants.

 Javi Venta, actualment al Vila-real CF;
 Javier Calleja, actualment al Mlaga CF;
 Abel Buades, actualment al Gimnstic de Tarragona;
 Antonio Calle, actualment al Recreativo de Huelva;
 Xavi Jimnez, actualment al Ciudad de Murcia;

 Enllaos externs.
 Pgina Oficial CE Onda ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129556" title="Escut de Sora" nonfiltered="2990" processed="2981" dbindex="53234">


L'escut oficial de Sora t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una vall de sinople sobremuntada d'una garba de sinople ressaltant sobre una aixada d'or, en banda, i unes rpies d'or, en barra. Per timbre, una corona mural de poble.  
 
Histria.
Va ser aprovat el 26 de maig del 2006 i publicat al DOGC el 22 de juny del mateix any.

Sora s un municipi agrcola del Lluans de poblaci tradicionalment disseminada en grans masies. Els elements de l'escut fan referncia a l'activitat econmica principal, l'agricultura (ja en escuts anteriors hi figuraven uns arbres i una garba, a ms d'una creu), damunt una representaci de la vall de la riera de Sora.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129557" title="Ontinyent Club de Futbol" nonfiltered="2991" processed="2982" dbindex="53235">


L Ontinyent Club de Ftbol s un club de futbol de la ciutat d Ontinyent, (la Vall d'Albaida, Pas Valenci). Va ser fundat en 1947. El seu estadi s El Clariano. Actualment juga al grup III de la Segona divisi B.

 Histria.
5 temporades en Segona divisi;
9 temporades en Segona B;
39 temporades en Tercera divisi;
Millor posici: 9   1969/1970   Segona divisi
------------------
ltimes temporades:
2001/2002:   Tercera Divisi - 11;
2002/2003:   Tercera Divisi - 13;
2003/2004: - Tercera Divisi - 6;
2004/2005: - Tercera Divisi - 12;
2005/2006: - Tercera Divisi - 6;
2006/2007: - Tercera Divisi - 4t - Ascens;
2007/2008: - Segona Divisi B - 6;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129558" title="Vila Joiosa Club de Futbol" nonfiltered="2992" processed="2983" dbindex="53236">

El Vila-Joiosa Club de Ftbol s un club de futbol de la Vila Joiosa, (la Marina Baixa, Pas Valenci). Va ser fundat en 1944. El seu estadi s el Nou Pla. Actualment juga al grup III de la Segona B.

 Histria.
4 temporades en Segona B;
14 temporades en Tercera Divisi;
------------------
ltimes temporades:
2001/2002:   Tercera divisi - 4t;
2002/2003: - Tercera divisi - 2n - Ascens;
2003/2004:   Segona B - 12;
2004/2005: - Segona B - 6;
2005/2006: - Segona B - 8;
2006/2007: - Segona B -;

 Enllaos externs.
 Pgina oficial Vila Joiosa CF;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129561" title="Orihuela Club de Ftbol" nonfiltered="2993" processed="2984" dbindex="53237">

L Orihuela Club de Ftbol s un club de futbol de la ciutat d Oriola, (el Baix Segura, Pas Valenci). Va ser fundat en 1993. El seu estadi s el municipal Los Arcos. Actualment juga al grup III de la Segona B.

 Histria .
El Orihuela CF neix el 4 d'agost de 1993 desprs que lOrihuela Juventud y Deportes, que jugava a Primera Regional, absorbs el Atltico Orihuela, un club de futbol base. Inicialment el club conserv els colors del Orihuela Juventud y Deportes.

En finalitzar la temporada 1993/94 el principal club de la ciutat lOrihuela Deportiva CF (club fundat el 1944) va patir una greu crisi econmica, desapareixent el 1995. L'Orihuela CF assum els colors groc i blau del clubs desaparegut esdevenint, a la prctica, el seu hereu i el primer club de la ciutat. L'any 1997 va adquirir la plaa del club Los Garres a la tercera divisi espanyola. El 2003 aconsegu el seu primer ascens a Segona B.

A ms dels clubs esmentats, aquests sn els principals clubs que han jugat a la ciutat:
Juventud Sportiva Orcelitana (1910-13);
Hispania FC (1915-18);
Siempre Adelante FC (1919-22);
Orcelis FC (1920-22);
Orihuela FC (1922-23 en fusionar-se el Siempre Adelante amb altres clubs i que el 1923-24 s'anomen Orihuela Deportiva en fusionar-se amb La Adversaria).
Orihuela FC (1929-34, refundaci del club i que el 1932 absorbeix el CD Orihuela (1929));
Orihuela Deportiva (1929-30, un club diferent de l'anterior);
CD Orihuela (1942, que el 1944-1995 adopta el nom dOrihuela Deportiva, per tercer cop a la ciutat);
Orihuela CF (1993-avui);

 Trajectria esportiva .
3 temporades en Segona B;
8 temporades en Tercera divisi;

ltimes temporades:
2001/2002:   Tercera Divisi - 1er - Ascens;
2002/2003:   Segona B - 20 - Descens;
2003/2004: - Tercera Divisi - 5;
2004/2005: - Tercera Divisi - 5;
2005/2006: - Tercera Divisi - 1er - Ascens;
2006/2007: - Segona B - 7;
2007/2008: - Segona B - 5;

 Palmars .
 Campi de Tercera divisi (3): 1999, 2002, 2006;

 Referncies .


 Enllaos externs.
 Pgina no oficial Orihuela CF;
 Pgina Oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129562" title="Escut d'Ivorra" nonfiltered="2994" processed="2985" dbindex="53238">


L'escut oficial d'Ivorra t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, dues torres d'argent tancades de sable. Per timbre, una corona mural de poble.  
 
Histria.
Va ser aprovat el 4 de juliol del 2006 i publicat al DOGC el 10 d'agost del mateix any.

L'escut d'Ivorra presenta tradicionalment dues torres o castells, en referncia als dos nuclis originaris del poble: el principal, entorn del castell que pertangu al vescomtat de Cardona, del qual en resta l'anomenada torre del Moro, i que compta tamb amb l'esglsia de Sant Cugat; i un altre de ms al sud, al voltant de la parrquia de Santa Maria, avui santuari del Sant Dubte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129565" title="Escut de Montgai" nonfiltered="2995" processed="2986" dbindex="53239">


L'escut oficial de Montgai t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un mont de sable movent de la punta somat d'un gall d'or. Per timbre, una corona mural de poble.   
 
Histria.
Va ser aprovat el 12 de juliol del 2006 i publicat al DOGC el 10 d'agost del mateix any.

Tant el mont com el gall sn senyals tradicionals de les armes parlants de Montgai, que fan referncia al nom del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129567" title="Sarbatana" nonfiltered="2996" processed="2987" dbindex="53240">

Una sarbatana s un tub llarg de canya, fusta, metall o altres materials, en qu s'introdueixen dards, petites fletxes o altres projectils que es disparen bufant amb fora des d'un dels extrems. Tamb s una joguina infantil similar que popularment s'anomena tiraveces (sovint feta amb el cos de plstic d'un bolgraf) amb qu es disparen grans d'arrs, cigrons o boletes de paper. Actualment encara s utilitzada per tribus indgenes d'Amrica, sia, Oceania i frica. Tamb s utilitzada per cientfics, per adormir animals salvatges per poder tractar-los o installar dispositius de control.

Enllaos externs.
Indis Cherokee;
referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129569" title="Escut de Rocallaura" nonfiltered="2997" processed="2988" dbindex="53241">


L'escut oficial de Rocallaura t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, dos rencontres de bou d'or units per un jou de sable, acompanyats a la punta d'un roc d'argent.
 
Histria.
Va ser aprovat el 12 de juliol del 2006 i publicat al DOGC el 10 d'agost del mateix any.

El jou i els bous sn elements tradicionals de les armes parlants de Rocallaura, que fan referncia al nom del poble (especficament al fet de llaurar), igual com el roc, afegit ms modernament, arran de l'oficialitzaci de l'escut.

Com s norma en tots els escuts de les entitats municipals descentralitzades, el de Rocallaura no porta corona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129570" title="Uni Esportiva Oliva" nonfiltered="2998" processed="2989" dbindex="53242">


La  Uni Esportiva Oliva  s un club de futbol de la ciutat d Oliva, (la Safor, Pas Valenci). Va ser fundat en 1945. El seu estadi s el Camp del Morer. Actualment juga al grup VI de la Tercera divisi. 

 Histria.
1 temporada en Segona B;
16 temporada en Tercera divisi;
------------------
ltimes temporades:
2003/2004: - Tercera Divisi - 15;
2004/2005: - Tercera Divisi - 16;
2005/2006: - Tercera Divisi - 17;
2006/2007: - Tercera Divisi;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129574" title="Escut de Tornafort" nonfiltered="2999" processed="2990" dbindex="53243">


L'escut oficial de Tornafort t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un mont de sable movent de la punta, somat d'un llen de muralla d'or acostat de dos rams de tres pinyes de pi de sable.   
 
Histria.
Va ser aprovat el 24 d'octubre del 2006 i publicat al DOGC el 9 de novembre del mateix any.

El mur d'or sobre camper de gules sn les armes dels vescomtes de Vilamur, als quals pertanyia el castell de Tornafort, simbolitzat aqu tamb per la muralla dalt d'un mont que representa la situaci geogrfica del poble, al capdamunt d'un tur. Segons sembla, etimolgicament Tornafort derivaria del llat tormo forte, penyal isolat fortificat; en aquest sentit, aquestes sn unes armes parlants. Les pinyes volen significar que la riquesa de Tornafort ha estat sempre el gran bosc que l'envolta, que s comunal.

Com s norma en tots els escuts de les entitats municipals descentralitzades, el de Tornafort no porta corona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129575" title="Club Esportiu Dnia" nonfiltered="3000" processed="2991" dbindex="53244">

El Club Esportiu Dnia s un club de futbol de la ciutat de Dnia, (la Marina Alta, Pas Valenci). Va ser fundat en 1927. El seu estadi s el Camp Nou de Dnia. Actualment juga al grup III de la Segona B.

 Histria.
17 temporades en Tercera Divisi;
1 temporada en Segona B;

------------------
ltimes temporades:
2002/2003:   Tercera Divisi - 15;
2003/2004: - Tercera Divisi - 10;
2004/2005: - Tercera Divisin - 8;
2005/2006: - Tercera Divisi - 4rt;
2006/2007: - Tercera Divisi - 1r Ascens;
2007/2008: - Segona Divisi B - 12;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129576" title="The New Yorker" nonfiltered="3001" processed="2992" dbindex="53245">
The New Yorker s una revista dels Estats Units que publica reportatges, crtiques, assaig, vinyetes, poesia i relats. Va comenar com a semanari per actualment surt 47 vegades l'any amb cinc edicions quinzenals.

Tot i que els comentaris i l'agenda es concentren en la vida cultural de Nova York, The New Yorker t una mplia audincia fora d'aquesta ciutat. Gaudeix de prestigi grcies als comentaris sobre cultura popular; l'atenci a la literatura de ficci moderna (amb ressenyes i relats); la rigorosa comprovaci de les informacions publicades i l'acurada revisi de l'edici; el seu periodisme sobre poltica mundial i temes socials, i per les vinyetes que decoren cada nmero.

 Histria .
The New Yorker va nixer un 17 de febrer de 1925, amb l'edici del 21 del mateix mes. La van fundar Harold Ross i la seva dona, Jane Grant, cronista de New York Times. Ross volia crear una revista d'humor sofisticat. Un soci del matrimoni era l'empresari Raoul H. Fleischman, amb qui formaven la F-R Publishing Company.  Sense perdre el toc d'humor, la revista es va establir com a tribuna per al periodisme i la literatura seriosos. Durant els anys que segueixen a la Segona Guerra Mundial. la revista va incloure contes de molts grans autors del segle XX, entre ells, Alice Munro, Haruki Murakami, Vladimir Nabokov, Philip Roth, J.D. Salinger i John Updike.

A Ross el va succeir William Shawn (1951-1987). Desprs vindrien Robert Gottlieb (1987-1992) i Tina Brown (1992-1998). L'poca Brown ve marcada per una modernitzaci general de la publicaci. El cap d'edici actual s David Remnick. Advance Publications va comprar la revista el 1985.

The New Yorker es troba a Internet a www.newyorker.com i les histriques vinyetes es poden adquirir a www.cartoonbank.com.

 Collaboradors .
Alguns dels collaboradors ms famosos d'aquesta revista sn:
Woody Allen - humorista;
Hannah Arendt - politleg, filsof, periodista;
Margaret Atwood - escriptora;
Julian Barnes - corresponsal al Regne Unit i Europa;
Robert Benchley - humorista i crtic teatral;
Elizabeth Bishop - poeta;
Sidney Blumenthal - articulista;
Andy Borowitz - humorista;
Truman Capote - escriptor;
Raymond Carver - escriptor;
John Cheever - escriptor;
Robert Crumb - ninotaire;
Roald Dahl - escriptor;
E. L. Doctorow - escriptor;
Charles G. Finney - escriptor i periodista;
Jonathan Franzen - escriptor;
Seamus Heaney - poeta;
Edward P. Jones - escriptor;
Stephen King - escriptor;
Milan Kundera - escriptor;
Ursula K. Le Guin - escriptor;
Steve Martin - humorista;
Joseph Mitchell - escriptor;
Alice Munro - escriptor;
Haruki Murakami - escriptor;
Vladimir Nabokov - escriptor;
John O'Hara - escriptor;
Dorothy Parker - escriptor;
Philip Roth - escriptor;
Salman Rushdie - escriptor;
J.D. Salinger - escriptor;
Susan Sontag - escriptor i assagista;
Art Spiegelman - illustrador;
George Steiner - crtic cultural;
Adrian Tomine - illustrador;
John Updike - escriptor;

 Llibres sobre la revista (en angls) .
Ross and the New Yorker de Dale Kramer (1951);
The Years with Ross de James Thurber (1959);
Ross, the New Yorker and Me de Jane Grant (1968);
Here at the New Yorker de Brendan Gill (1975);
About the New Yorker and Me d'E.J. Kahn (1979);
Onward and Upward: A Biography of Katharine S. White de Linda H. Davis (1987);
At Seventy: More about the New Yorker and Me de E.J. Kahn (1988);
Katharine and E.B. White: An Affectionate Memoir de Isabel Russell (1988);
The Last Days of The New Yorker de Gigi Mahon (1989);
Genius in Disguise: Harold Ross of the New Yorker de Thomas Kunkel (1997);
Remembering Mr. Shawn's New Yorker: The Invisible Art of Editing de Ved Mehta (1998);
Here But Not Here:  My Life with William Shawn and the New Yorker de Lillian Ross (1998);
The World Through a Monocle: The New Yorker at Midcentury de Mary F. Corey (1999);
Some Times in America: and a life in a year at the New Yorker de Alexander Chancellor (1999);
Gone: The Last Days of the New Yorker, de Renata Adler (2000);
Letters from the Editor: The New Yorker's Harold Ross de Thomas Kunkel (2000; cartes de 1917 a 1951);
Defining New Yorker Humor de Judith Yaross Lee (2000);
NoBrow: The Culture of Marketing - the Marketing of Culture de John Seabrook (2000);
New Yorker Profiles 1925-1992: A Bibliography de Gail Shivel (2000);
About Town: The New Yorker and the World It Made de Ben Yagoda (2000);
A Life of Privilege, Mostly de Gardner Botsford (2003);
Christmas at The New Yorker: Stories, Poems, Humor, and Art (2003);
Maeve Brennan: Homesick at the New Yorker de Angela Bourke (2004);
Let Me Finish de Roger Angell (Harcourt, 2006);

 Enllaos externs . 
The New Yorker Pgina web;
1989 Entrevista a la rdio amb Gigi Mahon, l'autor de The Last Days of The New Yorker;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129577" title="Blumfeld" nonfiltered="3002" processed="2993" dbindex="53246">
Blumfeld (en alemany, literalment, camp-en-flor) era un conjunt musical alemany reconegut dins l'escena independent no noms del seu pas, sin tamb de Sussa i ustria, per oferir un particular estil de rock semiacstic amb lletres explcitament crtiques.

 Biografia .

Format en Hamburg l'any 1990 per Distelmeyer, Bohlken i Rattay desprs de la desfeta dels conjunts Arm, Laut i Der Schwarze Kanal, el nou grup prendria el nom del protagonista d'una narraci curta de Franz Kafka, Blumfeld, ein lterer Junggeselle (Blumfeld, un fadr matxutxo) de l'any 1915. Els Blumfeld formaven part de la Hamburger Schule junt amb Kolossale Jugend, Tocotrnic i Die Sterne i han sigut un dels conjunts ms exitosos sorgits de l'escena musical alternativa en llengua alemanya.

Les canons.

La lrica dels Blumfeld tracta la lluita de l'sser hum dins el context de la societat de consum moderna: la por, la depressi, la incertesa, la desorientaci i l'amor com a motiu sn els temes principals, convertits en objecte de dileg. La msica, sovint melangiosa, ajuda a crear el regust pessimista.

L'ltima gira.

El 22 de gener de 2007 anunciaren la imminent dissoluci del grup en acabar la gira d'abril a maig de 2007, en coincidint amb la publicaci del primer recopilatori de la seua discografia.

 Discografia .

Distelmeyer/Rattay/Bolken (1990-1995).

Ghettowelt (ZickZack, 1991): gueto-mn, primer senzill en vinil amb tres temes;
Ich-Maschine (ZickZack/Indigo, 1992): mquina de l'ego, primer llarga duraci editat en vinil i CD;
Zeitlupe / Traum:2 (ZickZack, 1992): cmera lenta/somni:2, doble senzill amb quatre canons;
L'tat et moi (Big Cat/Rough Trade/ZickZack, 1994): l'estat i jo, segon disc amb una pardia d'Elvis en la portada;
Drauen auf Kaution (Big Cat/USA, 1994): a la caa, primer senzill extret de L'etat et moi;
Verstrker (Big Cat/USA, 1995): amplificador, segon senzill del segon disc, publicat en vinil i mini-CD amb tres i quatre canons, respectivament;

Distelmeyer/Rattay/Thiessen/Mlhaus (1996-2001).

Old Nobody (Big Cat/Rough Trade, 1999): vell ning, tercer disc, ja amb la formaci clssica del grup;
Tausend Trnen tief (Big Cat/Rough Trade, 1999): cent llgrimes de profunditat, primer senzill de lOld Nobody i possiblement la can ms coneguda del grup;
Status: Quo Vadis (Big Cat/Rough Trade, 1999): segon senzill extret de lOld Nobody en vinil i mini-CD;
Graue Wolken (ZickZack/eastwest, 2001): nvols grisos, primer senzill del quart disc;
Testament der Angst (ZickZack/eastwest, 2001): el quart disc, testament de la por, ja reconegut comercialment;
 Die Diktatur der Angepassten (ZickZack/eastwest, 2001): la dictadura dels mesinfots, segon senzill del Testament der Angst;
 Wellen der Liebe (ZickZack/eastwest, 2001): ones de l'amor, tercer senzill del Testament der Angst;

Distelmeyer/Rattay/Mlhaus/Albrecht  (2002-2004).

 Die Welt ist schn (ZickZack, 2002): el mn s bonic, recopilaci dels senzills dels anys 91 i 92;
 Jenseits von Jedem (ZickZack/WEA, 2003);
 Wir sind frei (ZickZack/WEA, 2003): som lliures;
 Neuer Morgen (ZickZack/WEA, 2003): nou mat;

Distelmeyer/Rattay/Albrecht/Precht (2005-2007).

 Verbotene Frchte (Blumfeld-Tontrger/Sony BMG, 2006): fruites prohibides, l'ltim disc del grup;
 Tics (Blumfeld-Tontrger/Sony BMG, 2006): nic senzill extret del Verbotene Frchte;
Ein Lied mehr   The Anthology Archives Vol.1 (Blumfeld-Tontrger, 2007): una can ms, reedici dels tres primers discs amb extres;

 Curiositats .

 Blumfeld compartia espai amb Llus Llach en Train Leaves at Eight, el disc de versions d'autors europeus que els Walkabouts editaren l'any 2000;

 Enllaos externs .

  Blumfeld.de lloc web oficial;

  Skyeyeliner lloc d'aficionats;
  Blumfeld Online un altre web de fans;
  Indiepedia.de entrada sobre el grup;
  Laut.de biografia;
  YouTube.com videoclips i directes del grup;
  ElMundo.es notcia d'un concert a Madrid junt amb Pavement i Mercury Rev;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129578" title="Los desastres de la guerra" nonfiltered="3003" processed="2994" dbindex="53247">
Los desastres de la guerra s una srie de 82 aiguaforts del pintor espanyol Francisco de Goya, realitzada entre els anys 1810 i 1820. L'horror de la guerra es mostra amb especial cruesa en aquesta srie. Les estampes detallen les crueltats comeses pels soldats napolenics en la lluita amb el poble espanyol, en armes contra l'ocupaci francesa. En vida de Goya noms es van realitzar dues edicions completes. La primera edici va aparixer el 1863 i van seguir altres en 1892, 1903 i 1906. 

Galeria dels gravats. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129579" title="Procs adiabtic" nonfiltered="3004" processed="2995" dbindex="53248">
Un procs adiabtic s aquell en el qual el sistema (generalment, un fluid que realitza un treball) no intercanvia calor amb el seu entorn. Un procs adiabtic que s, a ms, reversible s un procs isentrpic. 

L'extrem oposat, en el qual t lloc la mxima transferncia de calor, causant que la temperatura romangui constant, es denomina com procs isotrmic. El terme adiabtic fa referncia a elements que impedeixen la transferncia de calor amb l'entorn. Una paret allada s'aproxima bastant a un lmit adiabtic.

Un altre exemple s la temperatura adiabtica de flama, que s la temperatura que podria arribar a una flama si no hagus prdua de calor cap a l'entorn. En climatitzaci els processos de humectaci (aport de vapor d'aigua) sn adiabtics, ja que no hi ha transferncia de calor, a pesar que s'aconsegueixi variar la temperatura de l'aire i la seva humitat relativa. L'escalfament i refredament adiabtic sn processos que comunament ocorren a causa del canvi en la pressi d'un gas. Aix pot ser quantificat usant la llei dels gasos ideals.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129580" title="Pantera (grup)" nonfiltered="3005" processed="2996" dbindex="53249">


Pantera va ser un grup de Heavy metal americ format a Arlington, Texas, l'any 1981. Tot i publicar el seu primer lbum a l'any 1983, no es van donar a conixer fins set anys ms tard al publicar l'lbum Cowboys from Hell. A partir d'aqu, Pantera va esdevenir un dels grups de heavy metal ms influents a la dcada dels 90.

Per culpa dels conflictes interns entre els membres del grup, Pantera es va disoldre l'any 2003. El segent any, el guitarrista i fundador del grup, Dimebag Darrell va ser disparat de mort mentre actuava en un concert amb el seu nou grup, Damageplan.

Discografia.

1983: Metal Magic;
1984: Projects in the Jungle;
1985: I Am the Night;
1988: Power Metal;
1990: Cowboys from Hell ;
1992: Vulgar Display of Power;
1994: Far Beyond Driven ;
1996: The Great Southern Trendkill ;
2000: Reinventing the Steel;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129581" title="Catarroja Club de Futbol" nonfiltered="3006" processed="2997" dbindex="53250">


El Catarroja Club de Futbol s un club de futbol de la ciutat de Catarroja, (l Horta Sud, Pas Valenci). Va ser fundat en 1924. El seu estadi s el Mundial 82. Actualment juga al grup VI de la Tercera divisi.

 Histria.
22 temporades en Tercera Divisi;
------------------
ltimes temporades:
2004/2005: - Tercera Divisi - 9;
2005/2006: - Tercera Divisi - 11;
2006/2007: - Tercera Divisi - 7;
2007/2008: - Tercera Divisi - 4t;

 Enllaos externs .
 Plana web oficial del Catarroja CF;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129582" title="Puerto Rico (joc)" nonfiltered="3007" processed="2998" dbindex="53251">

Puerto Rico s un joc de tauler d'estil europeu creat per Andreas Seyfarth i publicat el 2002 per Alea en versi alemanya i per Rio Grande Games en versi anglesa. Els jugadors assumeixen el paper de governadors colonials de l'illa de Puerto Rico i intenten aconseguir punts de victria mitjanant l'enviament de mercaderies a la metrpoli i construint edificis a l'illa. El 2002 fou nomenat el millor joc a la fira de jocs d'Essen i guany el Deutscher Spiele Preis. Actualment s un dels jocs de tauler ms ben considerats en el mn dels jocs.

Puerto Rico est indicat per tres a cinc jugadors, tot i que existeix una variant per a dos jugadors. Tamb existeix una ampliaci que afegeix nous elements al joc (nous edificis). El febrer de 2004 el creador Andreas Seyfarth public un joc de cartes basat en el Puerto Rico, anomenat San Juan.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129583" title="Club Deportivo Eldense" nonfiltered="3008" processed="2999" dbindex="53252">

El Club Deportivo Eldense s un club de futbol de la ciutat d Elda, (el Vinalop Mitj, Pas Valenci). Va ser fundat en 1921. El seu estadi s el municipal Pepico Amat. Actualment juga al grup VI de la Tercera divisi.

 Histria.
5 temporades en Segona divisi;
8 temporades en Segona B;
48 temporades en Tercera divisi;
Millor posici: 7 en Segona divisi (1962/63);
------------------
ltimes temporades:
2004/2005: - Tercera Divisi - 3r;
2005/2006: - Tercera Divisi - 3r - Ascens;
2006/2007: - Segona B;
2007/2008: - Tercera Divisi - 5;

 Enllaos externs.
 CD Eldense Web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129587" title="RJ-11" nonfiltered="3009" processed="3000" dbindex="53253">
El RJ-11 s el connector utilitzat a les xarxes de telfon. Es refereix exactament al connector que s'uneix al cable telefnic i t 4 contactes per als 4 fils del cable telefnic, encara qu normalment se n'usen noms dos (els dos centrals).

A Espanya s'usa en totes les connexions telefniques, per a altres pasos com Alemanya sn utilitzats connectors RJ45 com a connectors telefnics.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129591" title="Escut d'Alcanar" nonfiltered="3010" processed="3001" dbindex="53254">


Alcanar no t escut oficial. A dia d'avui, malgrat tot, paradoxalment, l'ajuntament de la localitat empra justament el que va ser proposat per la Societat Catalana de Genealogia, Herldica, Sigillografia, Vexillologia i Nobiliria el 1982.

 Blasonament .
Escut caironat: d'argent, 3 canyes arrencades de sinople posades en faixa; el peu de gules amb una creu de vuit puntes d'argent (o creu de Malta). Per timbre una corona mural de ciutat.

 Histria .
La histria de l'escut d'armes d'Alcanar s llarga i accidentada.

 Primeres manifestacions conservades.
 Carta de 1438 .



L'Arxiu Municipal de Vinars conserva el que es considera l'escut ms antic d'Alcanar, un segell gravat a l'aigua -en relleu al paper- en un document municipal canareu del 27 de maig de 1438, una carta adreada per Pere Rocha, lochtinent de Batle del loch del Canar, al molt honorable lo Justicia de la vila de Panischola o a son lochtinent, a qualsevulla altre official regent Senyoria dins la terra del Senyor Maestre de Muntesa o del Senyor Rey d'Arago, referent a una venda d'alls i garrofes efectuada pel canareu Berthomeu Balaguer al ve de Penscola Berthomeu Caramay.

En aquell blas de 1438 destaquen dos canyes ben dibuixades, amb les arrels unides dessota, que hi emmarquen una delicada creu de l'orde militar de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, repobladora de la vila dos segles abans.

 Escuts de pedra dels segles XVI-XVII .
Es conserven dos escuts de pedra que havien roms a la faana de l'antiga pres d'Alcanar. Daten dels segles XVI-XVII. L'un presenta tres canyes estilitzades i duu cisellat l'any 1538; l'altre llueix quatre canyes terrassades sobremuntades d'una creu de Malta.

Contemporani d'aquest s el de tres canyes que aparegu en una de les claus de volta de la nau primitiva de l'esglsia parroquial de Sant Miquel, datat aproximadament a la segona meitat del segle XVI i descobert en la restauraci de l'interior de l'esglsia (anys 1992-1993) -fins aleshores pintat- per revelar-ne la pedra picada.

I, encastat damunt de la porta dovellada d'arc de mig punt de la faana de l'ermita del Remei, hi ha encara un altre escut herldic de pedra datat aproximadament entre els segles XVI-XVII: emmarcat per tres volutes per costat, t tres canyes arrencades disposades en pal.

 L'escut borbnic .

Les autoritats locals havien restat fidels a Felip V durant la Guerra de Successi. L'any 1709 li demanaren una srie de recompenses. El monarca, segons s'ha recollit, va concerdir el 1714 el privilegi d'afegir a l'escut: les armes de Castella i de Lle, les tres flors de lis de la casa de Borb-Anjou i el ttol de Fidelsima.

L'escut de pedra descobert al brocal de pouar de l'antiga Cisterna del Vall, en una lpida que hi fa d'ampit amb l'escut i la data 1790, incorpora ja aquests elements borbnics.

La documentaci que es conserva l'Arxiu Municipal d'Alcanar del 1840 en cont diverses variants en segells sobre paper. Se'n troben de circulars i quartejats, i amb distribucions diverses dels quarters.

 Els tres primers quarts del segle XX .
La Segona Repblica supos un breu parntesi pel que fa al disseny. Es feren servir variants de l'escut primitiu i genu, noms amb les canyes.

La dictadura franquista supos el retorn i dhuc la popularitzaci de la versi borbnica, utilitzada a bastament tant per l'Ajuntament com per la gent, en haver-la fixat Josep Matamoros amb el pretigi de la lletra impresa al proemi de la seva Historia de mi pueblo.

 Desprs de la transici democrtica .
Recuperat el rgim constitucional, el desembre del 1981 l'Ajuntament inco un expedient per a la modificaci de l'escut. S'hi demanaren sengles informes: l'un del conseller herldic Armand de Fluvi i Escorsa (18 de febrer de 1982) i l'altre de l'Institut d'Estudis Catalans (21 d'abril de 1983).

Dictaminaren que l'escut de la ciutat d'Alcanar hauria d'sser organitzat i ordenat de la manera esmentada ms amunt. La polmica rebrot, i l'expedient no arrib a resoldre's de manera definitiva. Els sectors conservadors del municipi preferien seguir utilitzant l'escut borbnic; una altra gent era partidria de fer servir el ms tradicional i genu validat per Armand de Fluvi i l'IEC.

A partir del 1991 l'Ajuntament d'Alcanar comen a utilitzar en tota la seva nova documentaci i rtols (b que sense haver-hi adoptat cap acord oficial) l'escut caironat amb les canyes i la creu de Malta que havien proposat els experts. Parallelament, i de manera progressiva, aquests elements herldics han anat servint de base per als blasons adoptats per associacions locals.

Curiosament, a hores d'ara cap dels dos escuts en discrdia no ha estat aprovat encara per l'Ajuntament d'Alcanar ni per la Generalitat de Catalunya.

 Vegeu tamb .
 Alcanar;
 Bandera d'Alcanar;

 Enllaos externs .
 Alcanria - Els emblemes locals;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129592" title="Castell de Rupi" nonfiltered="3011" processed="3002" dbindex="53255">

El castell de Rupi, antic palau episcopal, s un edifici notable del gtic civil catal i durant molts segles va ser un dels llocs de domini del bisbe de Girona. Es troba al terme municipal de Rupi, al Baix Empord.

Histria.

En documents de l'any 1128 ja s'hi anomena en Guerau de Rupi, del llinatge que posse el domini feudal del lloc.

Est documentat que el 5 de desembre de 1268 Guillema de Rupi ven al bisbe Pere de Castellnou, parent seu, els castells de Rupi i Fonolleres pel preu de 34.000 sous barcelonesos.

El 23 de maig de 1269, el comte Pon III d'Empries cedeix al bisbe Pere de Castellnou la jurisdicci civil i criminal del castell de Rupi sobre Rupi, Ultramort i Parlav, els homes d'esglsia de Fonolleres i la meitat dels homes de Serra; a canvi, el bisbe renuncia a la jurisdicci sobre Canet i Sant Iscle.

El 14 de juliol de 1269, Arbert de Cros i altres homes de Parlav, reconeixen al bisbe Pere de Castellnou que el seu poble pertany al terme del castell de Rupi, i es comprometen a complir els deures derivats d'aquest fet.

El 4 de maig de 1353, el bisbe de Girona, d'acord amb la petici dels prohoms de Rupi, mana que els homes d'Ultramort i Parlav cooperin a fer el mur del castell de Rupi.

En un document del 7 de gener de 1385 adreat al capit del castell de Rupi, Ramon de Torroella, el bisbe li ordena que atesa la presncia de companyies al Rossell, faci recollir dins el castell tots els habitants, com s usana de guerra. Semblant ordre es don a Llop de Llabi, capit del castell de la Bisbal. Tamb se li man informar sobre la possibilitat de fortificar les esglsies de Cor, Ultramort i Parlav.

Arquitectura.

De planta rectangular, construt en carreu al llarg dels segles XIV i XV. Les muralles del segle XV devien encerclar a ms del palau, l'esglsia de Sant Vicen i el nucli primitiu del poble. A la planta noble hi ha una esvelta sala amb arcs de diafragma. A les dues faanes exteriors es destaquen les finestres gtiques, una de les quals s triforada.

Moltes cases s'han adossat als murs. El portal d'Avall conserva el passads amb volta, mentre que al portal d'Amunt s'hi veuen noms les arrencades de la curvatura de voltes i arcs. Altres restes visibles pertanyen a una torre angular quadrangular i una complexa estructura defensiva integrada en bona part a l'interior de la masia de Can Vil, del segle XVII. Hi ha algunes restes de murs atalussats al nord i a ponent, aix com d'altres fragments considerables dins les cases.

Actualment s de propietat municipal i fou arranjat els anys trenta per a servir de casa del com.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129593" title="Tornafort" nonfiltered="3012" processed="3003" dbindex="53256">

Tornafort s un poble del municipi de Soriguera que forma una entitat municipal descentralitzada. Situat a la part central del terme, dalt d'un tur al vessant nord de la muntanya de Ban, en un coll per on passa el cam que comunica Malmercat i la vall de la Noguera Pallaresa (a travs de la carretera local LV-5131) amb Puigforniu i Soriguera, a travs d'un vial asfaltat. Est emmarcat al sud pel tossal del Puial (1.914 m). Els boscos del terme es troben dins els lmits del Parc Natural de l'Alt Pirineu. 

L'any 2005 comptava amb 34 habitants, amb qu era el quart nucli ms poblat del municipi, desprs de Vilamur, Llagunes i Baro.

La seva esglsia, dedicada a Santa Coloma, depn de la de Malmercat.

Histricament va formar part del vescomtat de Vilamur. L'entitat municipal descentralitzada es va crear el 20 de juliol del 2004.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129604" title="Substncia" nonfiltered="3013" processed="3004" dbindex="53257">
Una substncia s tota porci de matria que comparteix determinades propietats intensives.

Es denomina substncia pura (denominada aix per a distingir-la d'una mescla) a tot aquell sistema homogeni que posseeixi un sol component. Les substncies pures poden ser simples o compostes. 

 Una substncia simple s aquella substncia pura que est formada per toms d'un nic element en els seus possibles estats allotrpics. ;
 Una substncia composta s aquella substncia pura en la composici de la qual trobem diverses classes d'toms en una proporci constant. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129605" title="Rocallaura" nonfiltered="3014" processed="3005" dbindex="53258">

Rocallaura s un poble de la part sud-oriental del municipi de Vallbona de les Monges que forma una entitat municipal descentralitzada. Est situat a 649 m d'altitud, dalt d'un tur al peu de la riera de Maldanell, al nord de la serra del Tallat, prop del lmit amb la Conca de Barber. El seu terme es correspon amb el de l'antic municipi, de 10,80 km.

Es comunica amb Vallbona de les Monges a travs de la carretera comarcal LP-2335, un trencall de la C-14 Trrega-Montblanc entre les poblacions de Belltall i Solivella.

El 2005 tenia 93 habitants, cosa que el fa el segon nucli ms habitat del municipi. 

L'economia del poble es dedica essencialment a l'agricultura de sec (cereals, olivera, vinya, ametllers). Tamb hi tenen importncia les aiges bicarbonatades clciques litniques de les fonts properes al poble. De la seva esglsia, dedicada a Sant Lloren, en depn el santuari de la Mare de Du del Tallat. De l'antic castell de Rocallaura no en queda cap traa.

Va pertnyer a les abadesses de Santa Maria de Vallbona i estigu incorporat al municipi de Vallbona de les Monges fins al decenni de 1920-30, en qu va tenir ajuntament propi fins al 9 de juliol del 1970, quan va tornar a ser annexat a Vallbona. L'entitat municipal descentralitzada es va crear el 20 de febrer del 2003.

Enllaos externs.
Pgina oficial de l'entitat municipal descentralitzada;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129606" title="Propietats intensives" nonfiltered="3015" processed="3006" dbindex="53259">
Els sistemes materials possexen propietats, entenent per tals les qualitats que impressionen els sentits o els instruments de mesurament, aix com tamb les formes que interactuen entre ells. Les propietats intensives sn aquelles que no depenen de la quantitat del material considerat, i sn les quals caracteritzen als materials des d'un punt de vista macroscpic. 

Vegeu tamb.
 Magnituds fsiques intensives;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129609" title="Lambda Aquilae" nonfiltered="3016" processed="3007" dbindex="53260">


Lambda Aquilae (  Aql/  Aquilae) s una estrella de la constellaci Aquila. Coneguda tamb amb el nom tradicional de Al Thalimain, nom que comparteix amb Aquilae. El nom deriva del mot rab          ath-thal main que significa  el Dos Estruos .

Lambda Aquilae s una estrella blava-blanca del tipus B de les nanes de la seqncia principal amb una magnitud aparent de +3,43. Est aproximadament a 125 anys-llum de la Terra.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129613" title="Andr Gide" nonfiltered="3017" processed="3008" dbindex="53261">


Andr Paul Guillaume Gide ( Pars, Frana 1869 - d. 1951 ) fou un escriptor francs, defensor dels drets dels homosexuals, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1947. 

Amb ferma voluntat de llibertat i franquesa i enfrontat a les convencions morals i puritanes, la seua obra s'articula al voltant de la recerca permanent de l'honestedat intellectual. Com ser plenament un mateix, fins a assumir la seua diferncia sexual, sense renunciar als propis valors. Aquest podria ser el repte de l'escriptura gidiana i la ra de la seua importncia a la primera meitat del segle XX.

Biografia.
Va nixer el 22 de novembre de 1869 a la ciutat de Pars, fill de Paul Gide un professor de dret de la Universitat de Pars que va morir l'any 1880. Criat a Normandia, amb problemes de salut i vivint prcticament allat, va esdevenir un prolfic escriptor des de ben jove. 

L'any 1896 va ser alcalde de La Roque-Baignard, una comuna situada al departament francs de Calvados, situada a la Normandia. Va morir el 19 de febrer de 1951 a la seva residncia de la ciutat de Pars.

Homosexualitat.
L'any 1895, desprs de la mort de sa mare Juliette Rondeax, va contraure matrimoni amb la seua cosina Madeleine Rondeax, per el vincle mai no va ser consumat.

El 1916, Marc Allgret, de 16 anys, va esdevenir el seu amant, sent aquest fill d'Elie Allegret, testimoni de boda de Gide. Tots dos van fugir a Londres, i l'esposa de Gide, en resposta, va cremar tota la correspondncia que havia rebut d'ell; "la millor part de mi," com Gide va comentar ms tard. L'any 1918 va conixer Dorothy Bussy, que va ser la seua amiga durant gaireb trenta anys i que va traduir tota la seua obra a l'angls. L'any 1923 va tenir una filla amb Maria Van Rysselberghe, filla del seu anmic i pintor neoimpressionista belga Tho van Rysselberghe. 

Obra literria.
L'any 1891 va publicar les seues primeres poesies Les Cahiers d'Andr Walter ("Els quaderns d'Andr Walter"). Entre 1893 i 1894 va viatjar pel nord d'frica, on va entaular amistat amb Oscar Wilde a Algria i posteriorment va comenar a reconixer la seua orientaci homosexual. L'any 1908 va iniciar la seva collaboraci en la revista literria La Nouvelle Revue Franaise. No ser, per, fins al final de la Primera Guerra Mundial quan les seues obres aconseguisquen gran renom.

A la dcada del 1920 Gide es va convertir en la inspiraci d'escriptors com Albert Camus i Jean-Paul Sartre, sobretot a partir de la publicaci de la seva obra La symphonie pastorale ("La simfonia Pastoral", 1919). L'any 1923 va publicar un llibre sobre Fidor Dostoievski, no obstant, arran de la seua defensa de l'homosexualitat a Corydon (1924), va rebre una ampla condemna. Ms tard, ell mateix va considerar que aquesta havia sigut la seua millor obra. A partir de 1925 va comenar a demanar millors condicions per als criminals empresonats, i l'any segent va publicar la seua autobiografia, Si le grain ne meurt ("Si la llavor no mor").

Des del juliol de 1926 fins al maig de 1927 va viatjar a l'frica Equatorial Francesa amb Marc Allgret. Va visitar l'actual Repblica del Congo, Oubangui-Chari (actual Repblica Centreafricana), Txad i Camerun. En tornar a Frana va relatar els seus pelegrinatges en uns diaris que va anomenar Voyage au Congo ("Viatge al Congo", 1927) i Le retour de Tchad ("Tornada de Txad", 1928). En aquests relats criticava el comportament dels interessos econmics francesos al Congo i particularment criticava el rgim de grans concessions. Aquest rgim acordava quina part de la colnia es concedia a les empreses franceses i en quina zona es podien explotar els recursos naturals, principalment el cautx. Va relatar, per exemple, com els natius es van veure forats a deixar els seus pobles natals durant diverses setmanes per a recollectar cautx en el bosc, comparant aquesta explotaci a l'esclavitud. 

Durant la dcada del 1930, per un breu espai de temps, va convertir-se al comunisme. Un viatge a la Uni Sovitica l'any 1936 en companyia de Pierre Herbart, Jef Last, Louis Guilloux i Eugne Dabit va ser prou revelador de les realitats de la burocrcia sovitica. Arran d'aquesta visita  va publicar dues obres amb les quals va consumar la seua ruptura amb l'estalinisme: Retour de l'U.R.S.S ("Tornada de l'URSS") i Retouches  mon retour de l'U.R.S.S ("Retocs a la meua tornada de l'URSS"). Tanmateix, aix no va impedir que continus amb el seu comproms militant, contra el feixisme i en suport a la Segona Repblica Espanyola l'any 1936, implicant-se principalment en la campanya de 1937 a favor dels militants del POUM.

Tot i aix, els aspectes poltics de l'obra de Gide sn marginals. s a travs de les seues obres de creaci i ms encara per la seua obra autobiogrfica com l'escriptor aconsegueix reconciliar les dues personalitats que una educaci rigurosa i una moral social massa estreta havien separat: l'homosexual vid de gaudis acaba sens dubte per no sentir-se avergonyit davant del protestant auster i refinat. Tots dos es van realitzar harmoniosament sota la mirada d'una poca que ja no pensava massa en alarmar-se.

La seua correspondncia amb Paul Valry i Roger Martin du Gard s d'un valor excepcional. La primera mostra un Gide molt impressionat per la potncia de Valry i la segona mostra ben al contrari unes relacions molt cordials d'igual a igual. Totes dues constitueixen una documentaci important per a comprendre la seua poca. Durant la Segona Guerra Mundial va traslladar-se a frica, i hi va viure fins el final de la guerra. 

L'any 1947 li fou atorgat el Premi Nobel de Literatura pels seus escrits comprensius i artsticament significatius, en els quals els problemes i condicions humanes s'han presentat amb un amor auda a la veritat i la penetraci psicolgica afilada. El 1948 l'Esglsia Catlica va incloure les seues obres dins del ndex de Llibres Prohibits. 

Llista parcial de les seues obres.


1891: Les cahiers d'Andr Walter;
1891: Le trait du Narcisse;
1892: Les posies d'Andr Walter;
1893: Le voyage d'Urien;
1893: La tentative amoureuse;
1895: Paludes;
1897: Rflexions sur quelques points de littrature;
1897: Les nourritures terrestres;
1897: Feuilles de route 1895-1896;
1898: El Hadj;
1899: Le Promthe mal enchan;
1899: Philoctte;
1900: Lettres  Angle;
1900: De l'influence en littrature;
1901: Le roi Candaule;
1901: Les limites de l'art;
1902: L'immoraliste ;
1903: De l'importance du public;
1903: Prtextes;
1906: Amyntas;
1907: Le retour de l'enfant prodigue;
1908: Dostoevsky d'aprs sa correspondence;
1909: La porte troite ;
1910: Oscar Wilde;
1911: Nouveaux prtextes;
1911: Charles-Louis-Philippe;
1911: C. R. D. N.;
1911: Isabelle;
1912: Bethsab;
1914: Souvenirs de la Cour d'Assises;
1914: Les caves du Vatican;
1919: La symphonie pastorale;

1920: Corydon;
1922: Numquid et tu . . .?;
1923: Dostoevsky;
1924: Incidences;
1925: Caractres;
1925: Les faux-monnayeurs;
1926: Si le grain ne meurt;
1926: Le journal des faux-monnayeurs;
1927: Dindiki;
1927: Voyage au Congo;
1928: Le retour de Tchad;
1929: L'cole des femmes;
1929: Essai sur Montaigne;
1929: Un esprit non prvenu;
1930: Robert;
1930: La squestre de Poitiers;
1930: L'affaire Redureau;
1931: dipe;
1934: Persphone;
1935: Les nouvelles nourritures;
1936: Genevive;
1936: Retour de l'U.R.S.S.;
1937: Retouches  mon retour de l'U.R.S.S.;
1938: Notes sur Chopin;
1939: Journal 1889-1939;
1941: Dcouvrons Henri Michaux;
1946: Thse;
1946: Le retour;
1947: Paul Valry;
1947: Le procs;
1947: L'arbitraire;
1948: Eloges;
1950: Littrature engage;


Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (11298) Gide descobert el 2 de setembre de 1992 per Eric Walter Elst.

Enllaos externs.
  Gidiana.net Lloc web dedicat a l'autor;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1947;
  Andr Gide al Projecte Gutenberg;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129614" title="Futbol Club Jove Espanyol" nonfiltered="3018" processed="3009" dbindex="53262">


El Futbol Club Jove Espanyol (en castell: Ftbol Club Jove Espaol), s un club de futbol de la ciutat de Sant Vicent del Raspeig, (l Alacant, Pas Valenci). Va ser fundat en 2003. El seu estadi s el de la Ciutat Esportiva de Sant Vicent. Actualment juga al grup VI de la Tercera divisi. 

 Histria.
El Jove Espanyol debuta en la temporada 2006/2007 en la Tercera divisi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129621" title="Andr Breton" nonfiltered="3019" processed="3010" dbindex="53263">

Andr Breton (Tinchebray (Orne), 19 de febrer de 1896 - Pars, 28 de setembre de 1966), va ser un escriptor francs, conegut com el principal impulsor del moviment surrealista. 

Biografia.
D'origen modest, va comenar a estudiar medicina per pressions familiars. Mobilitzat a Nantes durant la Primera Guerra Mundial l'any 1916, va conixer a , qui va exercir sobre ell una gran influncia, a pesar d'haver escrit nicament cartes de guerra. Entra en contacte amb el mn de l'art a travs del grup Dad l'any 1916. Durant la guerra va treballar en hospitals psiquitrics, on va estudiar les obres de Sigmund Freud i els seus experiments amb l'escriptura automtica (escriptura lliure de tot control de la ra i de preocupacions esttiques o morals), la qual cosa va influir en la seua formulaci de la teoria surrealista. Va esdevenir un pioner dels moviments antirracionalistas coneguts com dadaisme i surrealisme. L'any 1920 va publicar la seua primera obra Els camps magntics, en qu explorava les possibilitats de l'escriptura automtica. L'any segent va trencar amb Tristan Tzara, el fundador del dadaisme.
 
Va fundar amb Louis Aragon i Philippe Soupault la revista Littrature. El 1924 va redactar el Manifest surrealista i al seu voltant es va formar un grup compost per Philippe Soupault, Louis Aragon, Paul luard, Ren Crevel, Michel Leiris, Robert Desnos, Benjamin Pret, desitjosos d'arribar al Canviar la vida de Rimbaud i Transformar el mn de Marx.

El surrealisme es basa en la creena en la realitat superior de certes formes d'associaci tradicionalment desdenyades i en el lliure exercici del pensament. Tendeix a destruir definitivament tota la resta de mecanismes psquics i a substituir-los en la resoluci dels principals problemes de la vida.

A ms, en aquest manifest s'assenten les bases de l'automatisme psquic com a mitj d'expressi artstica que sorgeix sense la intervenci de l'intellecte. Ben aviat, el moviment s'acosta a la poltica i el 1927 Arag, luard i Breton s'afilien al Partit Comunista, tot i que la idea surrealista s'allunyar molt prompte del comunisme oficial. L'any 1928 publica a Pars Le surralisme et la peinture. Amb la publicaci del Segon manifest surrealista (1929) va arribar la polmica: Breton, lder, o ms prompte "papa negre" del moviment surrealista, concretava la noci de surrealisme i afirmava que havia de caminar junt amb la revoluci marxista  va ser membre del Partit Comunista Francs des de 1927 a 1935 ; per tant, va excomunicar, va condemnar i va expulsar del grup a tots aquells que no coincidien amb les seues idees; entre els expulsats es van trobar Roger Vitrac, Philippe Soupault, Antonin Artaud, Salvador Dal i Robert Desnos.

Escriu el llibre de poesies La Inmaculada Concepci (1930) i Els vasos comunicants, aquest darrer junt amb el tamb escriptor Paul luard (1932).

L'any 1934 va contraure matrimoni amb , inspiradora de L'amor boig. Dos anys desprs naix la seua filla Aube. La seua obra ms creativa s Nadja, en part autobiogrfica. El 1937 inaugura la galleria "Gradiva" en el carrer de Seine, viatja a Mxic on coneix a Trotski, i influt pel trotskisme, redacta una nova presa de posici, amb el ttol de Manifest per un art revolucionari independent. 

El 1941, fugint del Govern de Vichy s'embarca en el Capitaine-Paul-Lemerle cap a Martinica, on s internat en un camp. Alliberat sota fiana arriba a Nova York per a un exili que durar cinc anys i publica els Prolegmens a un tercer manifest o no, conegut tamb com Tercer manifest surrealista. Escriu La lanterne sourde (La llanterna sorda). Un any desprs funda a Nova York la revista VVV. En aquesta ciutat tamb coneixer a la seua nova esposa, Elisa. Va tornar a Pars l'any 1946. El 1956 funda una nova publicaci, Le Surrealisme Mme, seguint fins a la seua mort (1966) animant al grup surrealista. Poc abans de morir, li va dir a Luis Buuel, avui ning no s'escandalitza, la societat ha trobat maneres d'anullar el potencial provocador d'una obra d'art, adoptant davant d'ella una actitud de plaer consumista. Va morir en el mat del 28 de setembre de 1966, a l'hospital Lariboisire (Pars). Va ser soterrat en el cementeri de Batignolles, a pocs metres de la tomba del seu amic Benjamin Pret. La seua poesia, recopilada en Poemes (1948), reflecteix la influncia dels poetes Paul Valry i Arthur Rimbaud.

Obres.
Assaig.
Manifest  surrealista (1924, 1930, 1946) ;
El Surrealisme i la pintura (1928-1965) ;
Segon manifest (1929) ;
Antologia de l'humor negre (1940) ;
Prolegmens a un tercer manifest o no (1942) ;
Delicte Flagrant (1949)  ;
El surrealisme a travs de les seues obres (1954) ;
Poesia.
Poemes (1948);
Altres obres.
Mont de pietat (1919) ;
Els camps magntics  (1920) (amb Philippe Soupault) ;
Clar de terra (1923) ;
Els passos perduts (1924) ;
Nadja (1928-1962) ;
Els vasos comunicants (1932) ;
Point Du jour (1934) ;
L'amor boig (1937) ;
rcade 17 (1944) ;
La clau dels camps (1953);
Ella;

Enllaos externs.
Manifest surrealista ;
La veu de Breton;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129623" title="Raymond Queneau" nonfiltered="3020" processed="3011" dbindex="53265">
Raymond Queneau (Le Havre, 21 de febrer de 1903 - 15 d'octubre de 1976) va ser un poeta i novellista francs.

Biografia.
Graduat el 1919 en llat i grec, es va traslladar a estudiar a la Sorbona de Pars on va estudiar tant matemtiques com a lletres. Es va graduar en filosofia i psicologia. Ac es va sentir atret pel moviment surrealista.

Desprs d'un viatge a Grcia l'any 1932, va comenar a reflexionar sobre les divergncies existents entre les llenges parlades i les llenges escrites, divergncia evident en l'idioma grec per tamb en l'idioma francs. Aquestes reflexions les va plasmar en diversos articles sobre el "neofrancs" i les va utilitzar en les seues novelles. Va escriure la seua primera novella Le Chiendent, publicada en 1933.

Va viure del seu treball com a periodista, realitzant petits treballs, i desprs, a partir de 1938, de la seua collaboraci amb l'editorial Gallimard en la que va ser traductor, lector, membre del comit de lectura, etc.

L'any 1947 es van publicar els seus Exercices de Style (Exercicis d'estil en l'edici catalana). Va ser tamb l'inici de les primeres publicacions que va realitzar sota el pseudnim de Sally Mara, imitant el Vernon Sullivan del seu amic Boris Vian i que li va valdre diversos problemes amb la censura.

Desprs de l'alliberament, va freqentar tamb els mitjans de Saint-Germain des Prs. El seu poema Si tu t'imagines, musicat per Joseph Kosma per iniciativa de Jean-Paul Sartre, va ser un gran xit de Juliette Grco. Altres dels seus poemes van ser interpretats pel quartet vocal Les Frres Jacques. Va escriure llibrets per a comdies musicals i els dilegs de diverses pellcules com  Monsieur Ripois realitzada per Ren Clment.

L'any 1950, va entrar en el Collegi de Patafsica i l'any 1951 en l'Acadmia Goncourt.

L'any 1959 va publicar Zazie dans le Metro, novella que va revelar a Queneau al gran pblic. Anys ms tard, Louis Malle va realitzar una pellcula basada en aquesta novella. 

Amant de les cincies (el 1948 va entrar en la Societat Matemtica de Frana), Raymon Queneau sempre va intentar aplicar normes aritmtiques en la construcci de les seues obres. Amb motiu d'un colloqui, va fundar en 1960, junt amb Franois Le Lionnais, un grup d'investigaci literria i cientfica que es va convertir en el OuLiPo  o "Ouvroir de Littrature Potentielle" (Taller de Literatura Potencial).

Obres.
Novelles.
 Le Chiendent (1933);
 Gueule de pierre (1934);
 Les Derniers Jours (1936);
 Odile (1937);
 Les Enfants du Limon (1938);
 Un rude hiver (1939);
 Les Temps mls (Gueule de pierre II) (1941);
 Pierrot mon ami (1942);
 Loin de Rueil (1944);
 On est toujours trop bon avec les femmes (1947);
 Saint-Glinglin (1948);
 Le Journal intime de Sally Mara (1950);
 Le Dimanche de la vie (1952);
 Zazie dans le mtro (1959) ;
 Les Fleurs bleues (1965);
 Le Vol d'Icare (1968);
Poesia.
 Chne et chien (1937);
 Les Ziaux (1943);
 L'Instant fatal (1946);
 Petite cosmogonie portative (1950);
 Cent Mille Milliards de Pomes (1961);
 Le Chien  la mandoline (1965);
 Courir les rues  (1967);
 Battre la campagne (1968);
 Fendre les flots (1969);
 Morale lmentaire (1975);
Assaigs i articles.
 Btons, chiffres et lettres (1950);
 Pour une Bibliothque Idale (1956);
 Entretiens avec Georges Charbonnier (1962);
 Bords (1963);
 Une Histoire modle (1966);
 Le Voyage en Grce (1973);
 Trait des vertus dmocratiques (1993);
Altres.
 Exercices de style (1947);
 Contes et propos (1981);
 Journal 1939-1940 (1986);
 Journaux 1914-1965 (1996);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129624" title="Mont Tber" nonfiltered="3021" processed="3012" dbindex="53266">

El Mont Tber s un tur situat al barri gtic de Barcelona, a 16 m. sobre el nivell del mar, i que acoll el primer assentament rom de la nova Brcino. s difcil de percebre per les edificacions de la ciutat,  per el pendent d'alguns carrers permet notar la diferncia de cota entre la ciutat romana, situada sobre el tur, i els terrenys ms baixos del voltant com ara la baixada de la Llibreteria, la baixada de Santa Eullia o les escales del pla de la Catedral. El seu cim est assenyalat per una pedra de mol al carrer Parads, davant de la seu del Centre Excursionista de Catalunya. Dins d'aquest edifici tamb es troben les columnes del temple d'August, vestigi de Brcino.


Bibliografia .
Amades, J. Histries i llegendes de Barcelona, Ed. 62, Barcelona, 1984, vol. 1, pg. 694, 298;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129632" title="Homogenita" nonfiltered="3022" processed="3013" dbindex="53268">
Homogenita s el sediment que est format per material detrtic allcton sense presentar cap estructura sedimentria interna ni cap granoclassificaci. El mot homogenita prov de l'angls homogenite.

En geologia marina la homogenita es pot generar de diverses maneres. La generaci tpica d'una homogenita, s per exemple per algun fluxe turbidtic que diposita una turbidita formada per sediment hemipelgic molt fi. El seu aspecte homogeni fa que el sediment en cas d'estar intercalat per un altre material sedimentari hemipelgic autcton (hemipelagita), resulta de difcil diferenciaci. Aparentment una hemipelagita i una homogenita tenen aspectes extremadament semblants. Les homogenites tamb poden ser dipsits sedimentaris d'esllavissada que no tinguin cap estructura interna ni cap fet diferenciador. Les homogenites sn de difcil identificaci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129639" title="Selecci de futbol d'Espanya" nonfiltered="3023" processed="3014" dbindex="53269">

|} 
La Selecci de futbol d'Espanya s l'equip format per jugadors de nacionalitat espanyola que representa a la Real Federacin Espaola de Ftbol a les competicions oficials organitzades per la FIFA i la UEFA. 

Familiarment l'equip s conegut com "La Fria Espanyola", rememorant aix el Saqueig d'Anvers, episodi de la histria militar espanyola. 

Precisament, la selecci espanyola va ser creada en 1920 amb l'objectiu de presentar un equip de futbol que represents a Espanya als Jocs Olmpics d Anvers (Blgica). La Selecci va disputar el seu primer partit oficial el 28 d'agost de 1920, a l'estadi de La Butte de Brusselles (Blgica), en els esmentats Jocs Olmpics. El partit la va enfrontar a la selecci de Dinamarca. Va guanyar el partit Espanya per 1-0, amb gol de Patricio. L'alineaci de la selecci espanyola va estar formada per Zamora, Samitier, Sasmaga, Otero, Arrate, Belauste, "Pichichi", Acedo, Eguiazbal, Patricio i Pagaza.

La selecci espanyola ha participat en onze edicions de la Copa del Mn de futbol i va ser l'amfitriona de la Copa del Mn 1982. Tamb ha participat en nou edicions de l Eurocopa de futbol. 

El millor resultat obtingut per la selecci espanyola en una Copa del Mn va ser el quart lloc aconseguit a la Copa del Mn del Brasil 1950.

La selecci espanyola es va proclamar campiona de l Eurocopa 1964 organitzada a Espanya, al derrotar en la final a la Uni Sovitica per 2-1. A l Eurocopa 1984, celebrada a Frana, va aconseguir el subcampionat, perdent la final per 2-0 davant el pas amfitri. A l'Eurocopa 2008 es va consagrar campi del torneig, guanyant la final contra Alemanya per 1 gol a 0, estant Fernando Torres, que va marcar el gol de la victria, proclamat com el millor jugador de la final.

El seu major xit als Jocs Olmpics va ser a Barcelona 1992, quan va guanyar la medalla d'or al derrotar a Polnia per 3 a 2 en la final disputada al Camp Nou de Barcelona. 

Als Jocs Olmpics de Sydney 2000, va aconseguir per segona vegada la medalla de plata, desprs de la d Anvers 1920, a l'arribar a la final, que va perdre davant el Camerun en la tanda de penals.

Estadstiques.

  Participacions en Copes del Mn    = 12 ;
  Primera Copa del Mn    =  1934 ;
  Millor resultat en la Copa del Mn = Quart lloc (1950) ;
  Participacions en Eurocopes = 7 ;
  Primera Eurocopa    = 1964 ;
  Millor resultat en l Eurocopa = Campi (1964 i 2008) ;
  Participacions olmpiques = 9 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  1920 ;
  Millor resultat olmpic =  Medalla d or (1992) ;

 Primer partit;


 Major victria;


 Major derrota;


 Participacions a la Copa del Mn .

1930 - No particip;
1934 - Quarts de final - 5 lloc ;
1938 - Retirada durant la qualificaci per la Guerra Civil;
1950 - Lligueta final - 4t lloc;
1954 - No es classific;
1958 - No es classific;
1962 - Primera fase - 13 lloc;
1966 - Primera fase - 10 lloc;
1970 - No es classific;
1974 - No es classific;
1978 - Primera fase - 10 lloc;
1982 - Segona fase - 12 lloc;
1986 - Quarts de final - 7 lloc;
1990 - Vuitens de final - 12 lloc;
1994 - Quarts de final - 8 lloc;
1998 - Primera fase - 17 lloc;
2002 - Quarts de final - 5 lloc;
2006 - Vuitens de final - 9 lloc;

Participacions a l Eurocopa.

1960 - Retirada durant la qualificaci;
1964 - Campi;
Des de 1968 a 1976 - No es classific;
1980 - Primera fase - 7 lloc;
1984 - Final - 2n lloc;
1988 - Primera fase - 6 lloc;
1992 - No es classific;
1996 - Quarts de final - 6 lloc;
2000 - Quarts de final - 5 lloc;
2004 - Primera fase - 10 lloc;
2008 - Campi;

Plantilla actual.

Plantilla seleccionada pels partits de classificaci per a la Copa del Mn 2010 disputats els 6 i 10 de setembre de 2008 davant Bsnia-Hercegovina i Armnia.



Recentment convocats.
Els segents jugadors han estat convocats al 2008.



Jugadors.
Jugadors amb ms participacions.

Nota: Dades fins el 10 de setembre de 2008.



Jugadors amb ms gols.


Seleccionadors.


 Enllaos relacionats .
El futbol a Espanya;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Espanyola de Futbol ;
Arxiu de resultats de la RSSSF;
Arxiu de jugadors de la RSSSF;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129644" title="Selecci de futbol d'Uruguai" nonfiltered="3024" processed="3015" dbindex="53270">

|} 
La selecci de futbol d'Uruguai representa a Uruguai a les competicions internacionals de futbol. s controlada per l'Associaci Uruguaiana de Futbol.

 Histria .
La selecci de futbol de l'Uruguai jug el seu primer partit el 16 de maig de 1901 a Montevideo contra la selecci d'Argentina. Va victria fou per als argentins per 2 a 3. Fins l'any 1916 va disputar un total de 30 partits, tots excepte un contra Argentina. Aquest any es disput la primera edici de la Copa Amrica de futbol, amb victria final d'Uruguai. La primera derrota en un partit oficial de la selecci charra no arrib fins el 1919, on perd amb Brasil per 2 a 1.

L'any 1924, la selecci d'Uruguai viatj a Pars per a competir als Jocs Olmpics. L'equip derrot a tots els seus contrincants europeus i guany la medalla d'or fcilment, xit que repet quatre anys ms tard als Jocs Olmpics d'Amsterdam 1928. La selecci d'Uruguai dels anys vint era la ms potent del planeta, exceptuant els professionals britnics que per aquelles dates s'havien allat de la resta de futbol mundial.

A causa d'aquest doble triomf olmpic i aprofitant que se celebrava el centenari de la independncia de la naci Uruguaiana de Brasil, aquest pas fou escollit per a organitzar el primer Mundial de futbol, l'any 1930. La selecci blau cel continu la seva bona estadstica i venc la competici derrotant Argentina per 4 a 2 a la final.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, Uruguai guany de nou la Copa del Mn de 1950 derrotant els amfitrions Brasil a la final a l'estadi de Maracan, en un partit que fou anomenat com Maracanao. Des d'aleshores les participacions de la selecci a les fases finals del Mundial no han estat tan reeixides. Es classific en quarta posici a les edicions de 1954 i 1970 com a resultats ms meritoris. Durant aquest perode, per, aconsegu guanyar sis cops la Copa Amrica de futbol, per un total acumulat de 14 (fins l'any 2005).

 Estadi .
Des de 1930, Uruguai disputa els seus partits a l'Estadio Centenario de Montevideo. L'estadi fou construt com a celebraci del centenari de la independncia del pas i tenia una capacitat de 100.000 espectadors quan fou inaugurat. Fou seu de la Copa del Mn de Futbol 1930.

 Evoluci de l'uniforme .
L'actual uniforme de la selecci uruguaiana va ser adoptat l'any 1910 com a homenatge al club desaparegut River Plate FC.

El primer partit internacional disputat per un equip uruguai va tenir lloc a Montevideo el 1889 contra un  equip de Buenos Aires. L'equip de Montevideo era el Montevideo Cricket Club (actualment un club de rugbi). El primer partit oficial de la selecci fou jugat, tamb, a Montevideo el 1901. En aquella ocasi l'equip nacional d'Uruguai us l'uniforme de l'Albion FC. L'Albion havia guanyat el primer partit fora de l'Uruguai contra l'equip argent del Retiro el 1896 a Buenos Aires.

Entre 1901 i 1910, es disputaren diversos partits entre Uruguai i Argentina. Uruguai jug amb samarreta blava i blanca a ratlles verticals i Argentina de blau turquesa, just els colors a l'inrevs que usen avui en dia.

Quatre estels apareixen sobre l'escut de l'equip. Representen els dos campionats mundials guanyats el 1930 i el 1950, i les dues medalles d'or olmpiques dels anys 1924 i 1928.



 Participacions a la Copa del Mn .
1930 - Campions;
1934 - No particip;
1938 - No particip;
1950 - Campions;
1954 - Quarta posici;
1958 - No es classific;
1962 - Primera ronda;
1966 - Quarts de final;
1970 - Quarta posici;
1974 - Primera ronda;
1978 - No es classific;
1982 - No es classific;
1986 - Segona ronda;
1990 - Segona ronda;
1994 - No es classific;
1998 - No es classific;
2002 - Primera ronda;
2006 - No es classific;

 Participacions a la Copa Amrica .


1916 - Campions;
1917 - Campions;
1919 - Finalista;
1920 - Campions;
1921 - Tercera posici;
1922 - Tercera posici;
1923 - Campions;
1924 - Campions;
1925 - No particip;
1926 - Campions;
1927 - Finalista;
1929 - Tercera posici;
1935 - Campions;
1937 - Tercera posici;
1939 - Finalista;

1941 - Finalista;
1942 - Campions;
1945 - Quarta posici;
1946 - Quarta posici;
1947 - Tercera posici;
1949 - Sisena posici;
1953 - Tercera posici;
1955 - Quarta posici;
1956 - Campions;
1957 - Tercera posici;
1959 - Sisena posici;
1959 - Campions;
1963 - No particip;
1967 - Campions;

1975 - Semifinals;
1979 - Primera ronda;
1983 - Campions;
1987 - Campions;
1989 - Finalista;
1991 - Primera ronda;
1993 - Quarts de final;
1995 - Campions;
1997 - Primera ronda;
1999 - Finalista;
2001 - Quarta posici;
2004 - Tercera posici;
2007 - Quarta posici;



 Palmars .
2 Copa del Mn de Futbol: 1930, 1950;
14 Copa Amrica de futbol: 1916, 1917, 1920, 1923, 1924, 1926, 1935, 1942, 1956, 1959, 1967, 1983, 1987, 1995;
2 Jocs Olmpics: 1924, 1828;

Jugadors destacats.


Carlos Aguilera;
Jos Leandro Andrade;
Vctor Rodrguez Andrade;
Pablo Bengoechea;
Julio Montero Castillo;
Lus Alberto Cubilla;
Vctor Esprrago;
Daniel Fonseca;
Diego Forln;
Javier Chevantn;
Enzo Francescoli;
Diego Lugano;
Ladislao Mazurkiewicz;
Richard Morales;

Paolo Montero;
Jos Nasazzi;
Omar Oscar Mguez;
Rubn Paz;
lvaro Recoba;
ngel Romano;
Jos Santamara;
Hctor Scarone;
Juan Alberto Schiaffino;
Rubn Sosa;
Obdulio Varela;
Daro Silva;

Venancio Ramos;
Vctor Hugo Diogo;
Daro Pereyra;
Roberto Matosas;
Pedro Virgilio Rocha;
Fernando lvez;
Oscar Miguez;
Alcides Ghiggia;
Pedro Petrone;
Gustavo Poyet;
Sebastian Abreu;


 Enllaos relacionats .
El futbol a l'Uruguai;
Associaci Uruguaiana de Futbol;

 Enllaos externs .
Web de la Associaci Uruguaiana de Futbol;
RSSSF;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129645" title="Selecci de futbol d'Alemanya" nonfiltered="3025" processed="3016" dbindex="53271">

|} 

La selecci de futbol d'Alemanya representa a Alemanya a les competicions internacionals de futbol. s controlada per la Federaci Alemanya de Futbol.

Comen a competir el 1908, tot i que, entre 1899 i 1901, diversos combinats alemanys havien disputat partits. El primer partit oficial fou el 5 d'abril de 1908 a Basilea i amb derrota enfront Sussa per 5 a 3. Desprs de la Segona Guerra Mundial l'equip alemany fou prohibit de participar en competicions internacionals com a cstig per la guerra. Quan finalment fou readms als anys 50 el futbol alemany rest dividit en diverses seleccions. Entre 1950 i 1990 exist tamb la Selecci de futbol d'Alemanya Oriental a la Repblica Democrtica Alemanya. A ms, entre 1947 i 1956 exist la selecci del Saarland, que finalment s'un a l'equip de l'Alemanya Occidental.

El primer gran xit del futbol alemany arrib a la Copa del Mn de Futbol 1954 on fou campiona derrotant a la gran selecci d'Hongria en un partit que fou anomenat com "el miracle de Berna". Dotze anys ms tard, en una final recordada per un gol "fantasma" dels anglesos, Alemanya va perdre amb els amfitrions la final del mundial per 4 a 2 a la prrroga. Un nou campionat arrib a la Copa del Mn de Futbol 1974, que es disput a terres germanes. L'Alemanya de Franz Beckenbauer derrot els Pasos Baixos de Johan Cruyff per 2 a 1. Dos anys abans havia guanyat la seva primera Eurocopa de Futbol. Aquesta competici fou molt reeixida per als alemanys durant la dcada dels 70. El 1976 va perdre la final contra Txecoslovquia des del punt de penal, per quatre anys ms tard torn a guanyar el ttol, derrotant Blgica per 2 a 1.

Dos cops finalista de la Copa del Mn de Futbol els anys 1982 i 1986 la portaren al seu tercer ttol a l'edici de 1990 derrotant Argentina a la final. L'any 1996 guany el seu darrer ttol internacional, i primer amb el pas unificat, a l'Eurocopa de futbol d'Anglaterra.

Aquests resultats han portat a Alemanya a esdevenir la millor selecci de futbol europea per palmars.

 Participacions a la Copa del Mn .
Com Alemanya
1930 - No particip;
1934 - Tercera posici;
1938 - Primera ronda;
Com Alemanya Occidental
1950 - Prohibida;
1954 - Campions;
1958 - Quarta posici;
1962 - Quarts de final;
1966 - Finalista;
1970 - Tercera posici;
1974 - Campions;
1978 - Segona ronda;
1982 - Finalista;
1986 - Finalista;
1990 - Campions;
Com Alemanya
1994 - Quarts de final;
1998 - Quarts de final;
2002 - Finalista;
2006 - Tercera posici;

 Participacions al Campionat d'Europa .
Com Alemanya Occidental
1960 - No particip;
1964 - No particip;
1968 - No es classific;
1972 - Campions;
1976 - Finalista;
1980 - Campions;
1984 - Primera ronda;
1988 - Semifinals;
Com Alemanya
1992 - Finalista;
1996 - Campions;
2000 - Primera ronda;
2004 - Primera ronda;
2008 - Finalista;

 Entrenadors .
 Comit de la DFB (1908-1927);
 Otto Nerz (1928-1936);
 Sepp Herberger (1936-1964);
 Helmut Schn (1964-1978);
 Jupp Derwall (1978-1984);
 Franz Beckenbauer (1984-1990);
 Berti Vogts (1990-1998);
 Erich Ribbeck (1998-2000);
 Rudi Vller (2000-2004);
 Jrgen Klinsmann (2004-2006);
 Joachim Lw (2006-);

Jugadors.
Jugadors amb ms partits.
(* jugadors encara en actiu)


Jugadors amb ms gols.
(* jugadors encara en actiu)


 Enllaos relacionats .
El futbol a Alemanya;
Federaci Alemanya de Futbol;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Alemanya de Futbol;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129646" title="Selecci de futbol d'Andorra" nonfiltered="3026" processed="3017" dbindex="53272">

|} 
La selecci de futbol d'Andorra representa a Andorra a les competicions internacionals de futbol. s controlada per la Federaci Andorrana de Futbol.

Histria.
La selecci nacional d'Andorra fou reconeguda per la FIFA i la UEFA el 1996. El 13 de novembre d'aquest any juga el seu primer partit amists internacional enfront Estnia a l'estadi Comunal d'Andorra. El resultat final fou de 1 a 6, i Agust Pol fou l'autor del primer gol de la selecci a la seva histria.

Les seves victries ms mplies han estat per 2 a 0 enfront Bielorssia i Albnia el 26 d'abril del 2000 i el 17 d'abril del 2002 respectivament, ambds partits disputats a Andorra la Vella.

 Participacions a la Copa del Mn .
De 1930 a 1998 no hi particip.
2002 - No es classific;
2006 - No es classific;

 Participacions al Campionat d'Europa .
De 1960 a 1996 no hi particip.
2000 - No es classific;
2004 - No es classific;

 Enllaos relacionats .
El futbol a Andorra;
Federaci Andorrana de Futbol;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Andorrana de Futbol;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129648" title="Demografia del Nger" nonfiltered="3027" processed="3018" dbindex="53273">
En aquest article s'explica la demografia del Nger.

El grup hum ms gran del Nger sn els hauses, que tamb constitueixen el major grup del nord de Nigria, i els djerma-songhai (songhais que parlen zarma), que tamb es troben en parts de Mali. Tots dos grups sn sedentaris i viuen en la terra conreable del suc. La resta de nigerins sn nmades o seminmades com els tuaregs, fules, kanuris, i toubous. Totes les poblacions tenen un creixement accelerat i en conseqncia, en els ltims anys s'han generat conflictes per la competncia de recursos i dels diferents estils de vida.

L'elevada mortalitat infantil s comparable als nivells registrats en els estats vens. Tanmateix la mortalitat infantil entre els 1 i 4 anys s excepcionalment alta (274 per 1.000) degut a generalment a les pobres condicions de salut i nutrici inadequada per a la majoria dels infants de l'estat. La taxa de fertilitat s molt elevada (7.4%), aix vol dir que prop de la meitat de la poblaci (49%) t menys de 15 anys. L'escolaritzaci s molt baixa (34%), el que s un 38% dels homes i un 27% de les dones. Hi ha educaci addicional en les madrasses.



Poblaci:
10.075.511 (estimaci del juliol del 2000) Es calcula que aquesta poblaci s'haur doblat el 2026.

Estructuraci d'edats:
0-19 anys:
57,4% (homes 3.561.300; dones 3.413.841)
20-64 anys:
40,3% (homes 2.516.092; dones 2.378.398)
per sobre de 65 anys:
2% (homes 121.570; dones 109.725) (2000 est.)

Taxa de creixement de la poblaci:
2,75% (2000 est.)

Taxa de naixement:
51,45 naixements/1.000 poblaci (2000 est.)

Taxa de mortalitat:
23,17 morts/1,000 poblaci (2000 est.)

Taxa neta de migraci:
-0,75 migrants/1.000 poblaci (2000 est.)

Proporci de sexes:
en nixer:
1.03 homes/dones
per sota els 15 anys:
1.04 homes/dones
15-64 anys:
0.95 homes/dones
65 anys i ms:
1.11 homes/dones
total de poblaci:
1 homes/dones (2000 est.)

Taxa de mortalitat infantil:
124,9 morts/1.000 infants vius (2000 est.)

Expectativa de vida en nixer:
total de poblaci:
41,27 anys
homes:
41,43 anys
dones:
41,11 anys (2000 est.)

Taxa de fertilitat:
7,61 fills/dona (2000 est.)

Gentilici:
Home:
Niger
Dona:
Nigerina

Grups humans:
Hausses 56%, djermes 22%, tuaregs 8.5%, fules 8%, beri beri (kanuris) 4.3%, rabs, toubous i gourmantches 1.2%, tamb hi ha uns 10.000 francesos.

Religions:
Islam 80%, la resta sn creences indgenes i cristianisme

Llenges i dialectes:
Francs (oficial), arbic sahari, arbic sulaimiti, bilma, bornuans, dazaga, hassaniyya, haussa, fula, gourmanchma, manga, shuwa, tagdal, tahaggart, Tasawaq, Tawallammat, tayart, tedaga, tumari, zarma.

Alfabetitzaci:
definici:
poblaci per sobre els 15 anys que pot llegir i escriure
total de poblaci:
13,6%
homes:
20,9%
dones:
6,6% (1995 est.)







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129658" title="Anton van Dyck" nonfiltered="3028" processed="3019" dbindex="53274">

Sir Anton van Dyck (Anvers, 1599 - Londres, 1641) Pintor flamenc. 

Van Dyck va nixer a Anvers i va debutar com pintor l'any 1615. Durant la seva joventut va exercir com ajudant de Rubens. Al 1620, va viatjar a Anglaterra per no va aconseguir que el presentessin al rei Jaume I i va tornar a Brabant quatre mesos desprs. Es va estar 6 anys estudiant en Itlia pintura. El 1627 retorn a Anvers.

Rpidament es va fer fams i Carles I d'Anglaterra li va encomanar un encrrec. L'any 1632, Van Dyck va anar un altre cop a Londres, on tindria tamb un gran xit, essent famosos els seus retrats del rei de cacera, de la reina Enriqueta Maria de Frana, el Comte i fill reial Thomas Wentworth i altres personatges de la cort. Tamb va pintar diversos autoretrats i dibuixos de la seva amant, Margaret Lemon. Al cap del temps, va arribar a ser amo d'un taller de pintura, limitant-se d'acabar les obres dels seus ajudants.

El juliol del 1632 va rebre el ttol de Sir  i nomenat el 1633 "pintor de cambra del rei". Es va casar amb la filla de Lord Ruthven. L'any 1634 va visitar de nou la seva ciutat natal i, al 1641, va realitzar un viatge a Frana. Va morir el 1641 a Londres, essent enterrat en la Catedral de Sant Pau.

Fou un dels retratistes ms influents de la seva poca, sent considerat el pare de l escola de pintura anglesa.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129661" title="Clube Atltico Paranaense" nonfiltered="3029" processed="3020" dbindex="53275">


El Clube Atltico Paranaense s un club de futbol brasiler de la ciutat de Curitiba a l'estat de Paran.

 Histria .
L'Atltico Paranaense nasqu com a resultat de la fusi de dos clubs tradicionals de Curitiba, l'Internacional i l'Amrica. La fusi fou anunciada el 21 de mar de 1924 i formalitzada cinc dies desprs. L'estadi escollit pel club fou l'antic estadi de l'Internacional, anomenat gua Verde.

El primer partit del club es disput el 6 d'abril. El seu primer campionat fou el paranaense de l'any 1925, consolidant el club com un dels ms importants de l'estat. El 1934, l'Atltico Paranaense adquir els terrenys on actualment est situat l'estadi Arena da Baixada.

El 1949, amb la seva novena victria al campionat paranaense reb el sobrenom de  furaco (en catal hurac), atribut a la seva esplndida campanya al campionat. Aquest sobrenom ha esdevingut l'alies del club.

L'any 2001, l'Atltico guany el campionat brasiler de futbol, desprs de derrotar el So Caetano, i el 2004 fou finalista. El seu davanter Washington marc la xifra rcord de 34 gols en una temporada al campionat brasiler.

A la Copa Libertadores de Amrica, el club ha participat tres cops (fins l'any 2006), el 2000, 2002 i 2005. Aquest darrer any fou finalista, essent derrotat pel So Paulo Futebol Clube.

 Estadis .
L'estadi del CA Paranaense s l'estadi Joaquim Amrico, tradicionalment conegut com Arena da Baixada, per recentment reanomenat Kyocera Arena, amb capacitat per a 32.864 espectadors.

 Palmars .
1 Campionat brasiler de futbol: 2001;
1 Campionat brasiler de segona divisi: 1995;
25 Campionat paranaense: 1925, 1929, 1930, 1934, 1936, 1940, 1943, 1945, 1949, 1958, 1970, 1982, 1983, 1985, 1988, 1990, 1998, 2000, 2001, 2002, 2005;
1 Copa Sesquicentenrio: 2003;

 Jugadors destacats .
Alfredo Gottardi Jnior;
Assis;
Bellini;
Caju;
Claudinho;
Cocito;
Djalma Santos;
Jackson do Nascimento;
Lucas;
Nilson Borges;
Osas;
Paulo Rink;
Sicupira;
Washington;
Kleberson;
Jadson;
Dagoberto;
Carlos Navarro Montoya;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129663" title="Dirigible" nonfiltered="3030" processed="3021" dbindex="53276">

Un dirigible s un aerstat amb propulsi i capacitat de maniobrar per aix poder ser controlat lliurement com si d'una aeronau es tracts.

La seva forma sol ser de globus allargat ovalat per oferir una menor resistncia aerodinmica en l'avan. El gas sustentador que es fa servir per al globus sol ser l'heli.

 Histria .

Els aerstats al principi estaven lligats al moviment del vent. Llavors es van fer uns mtodes curiosos per mirar de controlar la direcci i no dependre del vent utilitzant unes ales i rems que mai van arribar a donar resultats, fins que finalment van acabar per aplicar-los un motor, fent aix que fossin dirigibles.

Vegeu tamb.
 Alberto Santos-Dumont;
 Graf Zeppelin;

 Enllaos externs.

 Pgina amb informaci i llista dels dirigibles de tota la histria ;
 Pgina que permet construir un dirigible amb diferents sistemes ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129671" title="Takeda Shingen" nonfiltered="3031" processed="3022" dbindex="53277">

Takeda Shingen (jap.     ; nascut l'1 de desembre de l'any 1521, mort el 13 de maig de l'any 1573) fou un dimio japons i un senyor de la guerra durant el perode anomenat Sengoku jidai. Control les provncies de Shinano i Kai (al voltant de la muntanya del Fujisan) i fou un dels rivals ms aferrissats dels "unificadors de la naci": Oda Nobunaga i Tokugawa Ieyasu. Se'l considera un geni militar i de la organitzaci. La seva poltica feudal va influir sobretot a Tokugawa Ieyasu, qui desprs fundaria el Shogunat de Tokugawa. Actualment se'l venera com a kami a la seva tomba, a K fu.   

 Vida i obra .

 Infncia i joventut .
Nascut el 1521 com a Takeda Katsuchiyo, era el fill  ms gran del dimio Takeda Nobutora. Ben aviat adquir renom com a poltic hbil i com a guerrer valent al costat del seu pare. Amb l'arribada a la majoria d'edat, se li atribu el nom de Takeda Harunobu per tal que s'aixequs en contra del seu pare i li prengus el control del clan Takeda. Es creu que la decisi de Nobutora de no declarar al seu primer fill com a hereu, sin al seu germ petit Takeda Nobushige, provoc aquesta reacci en Takeda Shingen.      

En aquesta mateixa poca dugu a terme una aliana amb el seu vassall Yoshimoto Imagawa i el seu clan.

 Expansi .
Poc desprs d'arribar al poder, el jove senyor de la guerra inici l'expansi pels territoris circumdants. Ell volia, sobretot, tenir sota control la provncia de Shinano tan aviat com li fos possible. Aquesta campanya li cost la vida dels seus millor oficials, per al final va poder conquerir la provncia rebel. L'any 1551 s'autoatribu el nom amb el qual es faria fams arreu del Jap: Takeda Shingen.   

Un succs de la seva vida ha passat a ser llegenda. Durant una de les moltes batalles que lliur contra el seu dimio rival i ve, Uesugi Kenshin, algunes tropes enemigues avanaven directament cap al seu punt de comandament. Shingen es qued assegut i no desenfund l'espasa, sin que atur el cops enemics amb el seu vano de ferro. No en va, el seu lema era "impassible com una muntanya".  

El seu fill i successor, Takeda Katsuyori duria, amb la catastrfica derrota a la batalla de Nagashino, al final del clan Takeda. 

 Shingen a la ficci i la cultura .

 L'adaptaci cinematogrfica ms coneguda de la vida de Takeda Shingen s la pellcula d'poca Kagemusha del director japons Akira Kurosawa. A la pellcula se sost que Shingen, de fet, mor en una emboscada i que, per desig propi, el seu govern va poder continuar uns quants anys ms mitjanant un ssia, un lladre indultat. ;

 Una pila de videojocs tracten de la vida de Shingen o del seu clan. Bons exemples d'aix sn els videojocs  o Takeda. ;

Bibliografia.
 Reinhard Zllner: Die Ludowinger und die Takeda. Feudale Herrschaft in Thringen und Kai no kuni Dieter Born, 1995, ISBN 3-922006-09-4;

 Enllaos externs .
  Samurai Archives - Takeda Shingen ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129672" title="Paran Clube" nonfiltered="3032" processed="3023" dbindex="53278">


El Paran Clube s un club de futbol brasiler de la ciutat de Curitiba a l'estat de Paran.

 Histria .
El 19 de desembre de 1989 es fund el Paran Clube, desprs de la fusi dels clubs Esporte Clube Pinheiros i Colorado Esporte Clube. 

El Colorado EC havia estat fundat el 29 de juny de 1971 com a resultat d'una altra fusi, en aquest cas de tres clubs: Britnia Sport Club, Palestra Itlia FC i CA Ferroviario (fundat el 1930).

El Britnia s'havia fundat el 1914 com a resultat de la fusi del Leo FC i el Tigre FC. El Palestra Itlia FC fou creat el 1920, de la m de la colnia italiana i durant la Segona Guerra Mundial, amb la prohibici de l's de noms italianfils, es va anomenar successivament Paranaense, Comercial, Palmeiras i de nou Palestra Itlia un cop acabada la guerra.

Per la seva banda el Pinheiros es va anomenar successivament Savoia FC (1914, que el 1920 absorb el EC Agua Verde, un club fundat l'any 1915), EC Brasil (1942), EC Agua Verde el 1944 i finalment Pinheiros el 1971.

El 1991, dos anys desprs de la fundaci del club, el Paran guany el seu primer campionat paranaense. El 1992, el club guany el campionat brasiler de segona divisi, ascendint a primera. El 2000, repet campionat al guanyar la Copa Joo Havelange, que substitu aquell any els campionats brasilers.

Els colors del club sn el vermell, color del Colorado, el blau, color del Pinheiros, i el blanc, que lluen ambds clubs.

 Estadis .
L'estadi del Paran Clube s l'Estdio Durival Britto e Silva, tamb anomenat Vila Capanema, que sofr una forta remodelaci l'any 2006 assolint una capacitat de 20.083 espectadors. A ms el club tamb disposa de l'Estdio Erton Coelho de Queiroz, conegut com Vila Olmpica, amb capacitat per a 18.500 persones. Tamb juga alguns partits a l'estadi Pinheiro amb capacitat per a 35.000.

 Palmars .
2 Campionat brasiler de segona divisi: 1992, 2000;
7 Campionat paranaense: 1991, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 2006;

 Jugadors destacats .
Rgis;
Marcos;
Flvio;
Ageu;
Adolson;
Hlcio;
Lcio Flvio;
Ricardinho;
Saulo;
Maurlio;
Renaldo;
Borges;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129682" title="Bruguers" nonfiltered="3033" processed="3024" dbindex="53279">

 Geografia;
 Bruguers, llogaret del municipi de Gav (Baix Llobregat), on est situat el Santuari de la Mare de Du de Bruguers;
 Bruguers, nucli de poblaci del municipi garrotx de Mai de Montcal;
 Els Bruguers, petit nucli urbanitzat del municipi de Santa Maria de Palautordera, al Valls Oriental;
 Mare de Du de Bruguers, santuari situat en el llogaret de Bruguers i aprop del Castell d'Erampruny, en el municipi de Gav;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129686" title="Alshain" nonfiltered="3034" processed="3025" dbindex="53280">

Alshain (  Aql /   Aquilae / beta Aquilae) s una estrella de la constellaci de l'guila. El seu nom, Alshain, deriva del terme rab           a- h n, derivat al seu torn del terme persa  h n que significa  el falc pelegr.

Malgrat que en la nomenclatura de Bayer rep el nom   Aquilae, Alshain no s pas la segona estrella ms brillant de la constellaci, sin la vuitena, amb una magnitud aparent de 3,71; Bayer li assign la   per la seva alineaci amb Altair i Tarazed. T una companya de magnitud 12, Alshain B o   Aquilae B, a una distncia aparent de 13 segons d'arc.

Enllaos externs.
Les estrelles ms prximes,   Aquilae.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129689" title="Coritiba Foot Ball Club" nonfiltered="3035" processed="3026" dbindex="53281">


El Coritiba Foot Ball Club s un club de futbol brasiler de la ciutat de Curitiba a l'estat de Paran.

 Histria .
El 1909, alguns joves de la comunitat germana de Curitiba, s'uniren al Clube Ginstico Teuto-Brasileiro. Al setembre d'aquell any, un d'aquells joves anomenat Frederico Fritz Essenfelder encet la idea de practicar el futbol entre els seus companys. Aix comenaren a practicar-lo a un terreny del Quartel da Fora Pblica. El 12 d'octubre d'aquell any fundaren el Coritibano Football Club.

El 23 d'octubre de 1909, el Coritibano jug el seu primer partit a la ciutat de Ponta Grossa enfront el Club de Foot-Ball Tiro Pontagrossense. El partit finalitz amb victria dels locals per 1 a 0. El 21 d'abril de 1910, a la primera assemblea del club es canvi el nom pel de Coritiba FBC. El 12 de juny, disput el primer partit a Curitiba derrotant el Ponta Grossa Foot Ball Club (nou nom del Club de Foot-Ball Tiro Pontagrossense) per 5-3. 

El 1916, el Coritiba guany el seu primer ttol, el Campionat paranaense. L'any 1985 guany el seu primer Campionat brasiler de futbol de primera divisi en derrotar el Bangu, el que li don de dret a participar a la Copa Libertadores l'any segent.

 Estadi .
El Coritiba juga els seus partits a l'estadi Major Antnio Couto Pereira. L'estadi fou fundat amb el nom de Belfort Duarte el 1932. Couto Pereira fou president del club aquell temps i el responsable de la construcci de l'estadi. Quan va morir l'any 1977, el nom de l'estadi canvi a l'actual. T una capacitat per a 37.182 espectadors.

 Palmars .
Futbol.
1 Campionat brasiler de futbol: 1985;
1 Torneio do Povo : 1973;
1 Festival Brasileiro de Futebol : 1997;
1 Fita Azul : 1972;
32 Campionat paranaense: 1916, 1927, 1931, 1933, 1935, 1939, 1941, 1942, 1946, 1947, 1951, 1952, 1954, 1956, 1957, 1959, 1960, 1968, 1969, 1971, 1972, 1973, 1974, 1975, 1976, 1978, 1979, 1986, 1989, 1999, 2003, 2004;

Futbol sala.
 5 Campionat paranaense: 1981, 1990, 1995, 1996, 1998;
 4 Taa Paran: 1982, 1987, 1990, 2006;

 Jugadors destacats .
Reinaldo Felizbino - Lela;
Rafael Cammarota;
Aroldo Fedato;
Hamilton Guerra - Miltinho;
Jairo;
Manga ;
Bequinha;
Hermes;
Dida;
Krger;
Dirceu;
Alex ;
Aladim;
Dulio Dias;
Hidalgo;
Pachequinho ;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129690" title="Llista d'arquebisbes de Tarragona" nonfiltered="3036" processed="3027" dbindex="53282">
El cap de l'Arxidicesi (o Arquebisbat de Tarragona) s l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe ms important de Catalunya. T el ttol de Primat de les Espanyes i s Arquebisbe Metropolit.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129693" title="Tempeh" nonfiltered="3037" processed="3028" dbindex="53283">

El tempeh s un derivat de la soia sovint presentat en forma de blocs rectangulars amb els grans de la soia semi-enters units per un miceli. T un gust fort i s ric en protena de bona qualitat.

La soia, que cont una gran quantitat de protenes, s fora difcil de digerir encara que estigui totalment cuita, per aix se la processa o es fermenta per poder-la assimilar millor. Un d'aquests productes s el tempeh que s'obt amb la fermentaci del gra de soia (per aix es poden apreciar a simple vista els grans trossejats). En sser un producte fermentat s indicat per regenerar la flora intestinal i cont la vitamina B12 (molt important per a l'assimilaci del ferro entre d'altres) inexistent al regne vegetal, per aix s un menjar molt apreciat pels vegetarians i "vegans".s tamb ric en protenes, greixos insaturats, vitamines del grup B (B1, B2 i B12) i minerals com ara el calci, el fsfor i el ferro. 

Es pot cuinar  de la mateixa manera que es faria amb les carns.

 Vegeu tamb .
Altres derivats de la soia























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129697" title="scar Cadiach i Puig" nonfiltered="3038" processed="3029" dbindex="53284">
scar Cadiach i Puig (Barcelona, 1952) s un alpinista catal.

El 28 d'agost de 1985 fou, juntament amb Antoni Sors i Carles Valls, el primer alpinista catal en assolir el cim de l'Everest.

s el catal que ha fet ms cims que sobrepassen els vuit mil metres:
 Everest (2 vegades);
 Lhotse;
 Makalu;
 Cho Oyu (2 vegades);
 Nanga Parbat;
 Broad Peak;
 Gasherbrum II;
 Shishapangma;

s el primer occidental en pujar a l'Everest sense oxgen i per la vesant nord.

A part d'alpinista, tamb s fotgraf i cmara d'alada. Ha realitzat diverses pelcules de les seves expedicions guanyant premis arreu del mn.
Dades actualitzades a maig de 2006

Enllaos externs.
 http://www.feec.org/Informacio%20Gral/cims_mon.php?opcio=8000#b;
 Enciclopdia de montaa Desnivel;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129702" title="Casc (desambiguaci)" nonfiltered="3039" processed="3030" dbindex="53285">

 Eines:
 El casc s una pea de material mes o menys slid que cobreix el cap de les persones.
 Aparell elctric format per dos auriculars i destinats a la transmissi de so. Vegeu auriculars.
 Peu ferrat de les cavalleries. Vegeu Casc (cavall);
 Urbanisme:
 Nucli edificat d'una poblaci. Vegeu barri.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129704" title="Bernardo Alberto Houssay" nonfiltered="3040" processed="3031" dbindex="53286">


Bernardo Alberto Houssay ( Buenos Aires, Argentina 1887 - d 1971 ) fou un farmacutic, metge i professor universitari argent guardonat amb el Premi Nobel de Medicina l'any 1947.

 Biografia .
Va nixer el 10 d'abril de 1947 a la ciutat de Buenos Aires. Descendent de francesos va ser un jove prodigi, va cursar els estudis primaris en 2 anys i va fer el batxillerat al Collegi Nacional de Buenos Aires als 13. Va estudiar farmcia a la Universitat de Buenos Aires, on es va llicenciar el 1904 amb 17 anys, i posteriorment va estudiar medicina a la mateixa universitat llicenciant-se l'any 1910, havent iniciat l'any 1908 la seva tasca docent.

El 1919 va fundar l'Institut de Fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Buenos Aires i el va dirigir fins l'any 1943, any en qu fou obligat a dimitir per la Junta Militar governant, perode que es prolong fins l'any 1955 amb el govern de Juan Domingo Pern. En aquest centre va iniciar la seva tasca d'ensenyament als seus deixebles, que desprs es transformarien en els primers professors universitaris de fisiologia del pas, converntint-se d'aquesta manera en un centre d'excellncia mundial en l'rea de la investigaci cientfica, i d'on sorg, entre d'altres, Luis Federico Leloir, Premi Nobel de Qumica l'any 1970.

Houssay va morir el 21 de setembre de 1971 a la ciutat de Buenos Aires.

 Recerca cientfica .
Investigador en molts camps de la fisiologia com el sistemes nervis, el digestiu, respiratori i circulatori, la seva contribuci principal al mn de la cincia fou la investigaci experimental del paper del lbul anterior de l'hipfisi en el metabolisme dels hidrats de carboni, especialment en la diabetis mellitus, obrint nous camps d'estudi per l'endocrinologia moderna.

L'any 1947 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de la influncia del lbul anterior de l'Hipfisi en la distribuci de la glucosa al cos, premi que comparta amb Carl Ferdinand Cori i Gerty Cori per la seva recerca sobre la conversi cataltica del glicogen.

Posteriorment realitz investigacions sobre les toxines produdes per les serps, aranyes i escorpins, aix com la regulaci endocrina de les secrecions del pncrees.

 Reconeixements .
En honor seu s'anomen l'asteroide (2550) Houssay descobert el 21 d'octubre de 1976 a l'Observatori Flix Aguilar, situat a la provncia de San Juan d'Argentina.

 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1947;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129706" title="Falc pelegr" nonfiltered="3041" processed="3032" dbindex="53287">

El falc pelegr (Falco peregrinus) s un falc de dimensions mitjanes, com ara un corb gros: 380-530 millmetres de llargria. El nom en catal, i tamb el cientfic, fa referncia que algunes poblacions sn migratries. T una envergadura d'un metre aproximadament. El mascle pesa uns 570-710 grams; les femelles ms grans pesen entre 910-1190 grams.

El seu reclam s un "ca-yac" repetitiu a la zona del niu, i el seu senyal d'alarma una mena de "kek-kek-kek-kek" agut. Les seves preses solen ser aus, de grandria variable entre petits passeriformes fins a coloms i fins i tot necs, que captura llanant-se en picat i copejant-les amb les urpes a les ales, arribant a una velocitat de ms de 300 km/h (200 millas/h). Caa sempre preses en vol, car si aquestes es trobssin posades, el falc segurament s'estavellaria contra el terra.

Cria en sortints rocosos, costats de roca o penya-segats, en tots els continents excepte la Antrtida. S'ha vist alguna migraci hivernal, per les poblacions menys septentrionals solen ser sedentaries. 

Au periurbana.
s un au que s'ha adaptat a la vida en grans ciutats, com s'ha comprovat en Madrid i en Nova York. Des dels anys 70 s'usa en el madrileny Aeroport de Barajas per a espantar als coloms, teuladins, sisons, fredelugues, torlits i altres aus que podrien causar accidents en estavellar-se amb els avions. Aquesta iniciativa va ser empresa grcies al naturalista Flix Rodrguez de la Fuente desprs de l'accident provocat per la collisi d'un avi amb un sisn a Madrid. Aix mateix, Barcelona compta des de 1999 amb un projecte per a re-introduir el pelegr a la zona urbana per a controlar la poblaci de coloms en aquesta ciutat. Aquesta mesura no ha estat efectiva, per el que si ha aconseguit la re-introducci d'una espcie a sl urb.

El falc pelegr s la criatura ms velo sobre el planeta, que pot superar els 300 quilmetres quan caa volant en picat.

Varietats.
Es coneixen moltes subespcies de falc pelegr:

Falco peregrinus, que habita l'oest d'Eursia.
F. peregrinus var. anatum, que es pot trobar a les muntanyes rocalloses.
F. peregrinus var. brookei, del sud d'Europa, al Caucas.
F. peregrinus var. calidus, engendra a l'rtic a la tundra d'Eursia, s una au migratria que viatja fins al sud del Sahara.
F. peregrinus var. ernesti, que es pot trobar a Nova Zelanda.
F. peregrinus var. macropus, una au d'Austrlia.
F. peregrinus var. madens, engendra al les Illes del Cap Verd.
F. peregrinus var. pealei, del Nord-est del Pacfic, a Nord Amrica.
F. peregrinus var. peregrinator, del Sud d'sia.
F. peregrinus var.tundrius, de la tundra rtica de Nord Amrica.

Enllaos externs.

El Falc al web de la Generalitat de Catalunya.
La reintroducci del falc a Barcelona al web de l'ajuntament.
 European Peregrine Falcon Working Group;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129709" title="Paul Hermann Mller" nonfiltered="3042" processed="3033" dbindex="53288">

Paul Hermann Mller ( Olten, Sussa 1899 - Basilea 1965 ) fou un qumic sus guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1948.

Biografia.
Va nixer el 12 de gener de 1899 a la ciutat sussa d'Olten, situada al cant de Solothurn. Va estudiar qumica a la Universitat de Basilea, on es doctor el 1925. Va morir el 12 d'octubre de 1965 a la seva residncia de Basilea.

Recerca cientfica.
Desprs de treballar al laboratori de J.R. Geigy a Basilea, es dedic a investigar desinfectants i insecticides de contacte, descobrint l'any 1936 les propietats insecticides del DDT, sent realment eficaces contra els artrpodes. Mller aconsegu les patents d'aquest insecticida l'any 1940 a Sussa, el 1942 als Estats Units i el 1943 a Austrlia.

L'any 1948 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de l'alta eficcia del DDT com a insecticida contra els artrpodes. Mller va esdevenir el primer guardonat amb el Premi Nobel de Medicina sense ser metge.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1948;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129717" title="Walter Rudolf Hess" nonfiltered="3043" processed="3034" dbindex="53289">


Walter Rudolf Hess ( Frauenfeld, Sussa 1881 - Locarno 1973 ) fou un oftalmleg i professor universitari sus guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1949.

Biografia.
Va nixer el 17 de mar de 1881 a la ciutat de Frauenfeld, situada al cant de Turgvia. Desprs d'estudiar medicina a Sussa i Alemanya va doctorar-se a la Universitat de Zuric l'any 1906, d'on posteriorment va esdevenir professor d'oftalmologia. Entre 1917 i 1951 fou director del Departament de Fisiologia d'aquesta universitat.

Va morir el 12 d'agost de 1973 a la seva residncia de Locarno, situada al cant de Ticino.

Recerca cientfica.
Interessat en la regulaci del flux de la sang i la respiraci, la seva recerca s'orient en l'estudi de les parts del mesencfal que controlen els rgans interns.

L'any 1949 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per les seves investigacions demostratives de l'acci que exerceix el mesencfal sobre les funcions dels rgans interns, premi que compart amb el portugus Antnio Egas Moniz pel descobriment del valor teraputic de la lobotomia.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1949;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129722" title="Castell de la Tallada" nonfiltered="3044" processed="3035" dbindex="53290">

El castell de la Tallada est situat al nucli antic de La Tallada d'Empord, al Baix Empord, i n's el seu origen.

Histria.

Documentat el 1193, va pertnyer als comtes d'Empries, a la baronia de Verges des de la fi del segle XIV, i des del 1587, es va veure lligat a la Corona a travs de la batllia reial de Verges.

El 1309 fou un dels castells que Pon V lliur al seu fill Malgaul pel seu casament en segones npcies amb la princesa Elisabet de Siclia, filla illegtima de Frederic II de Siclia.

Ja pertanyent a la baronia de Verges, el 1399 el compte Joan el va vendre al seu germ Pere per 11.000 sous. Pere tant sols fou comte durant quaranta dies, i ni tant sols fou reconegut pel comte-rei Mart l'Hum, el qual va unir el comtat als dominis reials l'any 1402.

En morir Pere sense descendncia, el va deixar a la seva esposa Joana de Rocabert. El 1418 pass al seu nebot el vescomte Dalmau. Al 1454 l'heret el seu fill Mart-Joan, primer dels Rocabert i bar de Verges. Al 1587 la baronia de Verges i el castell de La Tallada van ser incorporats a la corona com ho havia sigut la resta del comtat d'Empries el 1402.

Arquitectura. 

Antigament el recinte fortificat de la Tallada tenia set torres. Actualment resta la de l'esglsia, tres ms de circulars (Can Japot de Dalt i antiga Rectoria) i dues de rectangulars (Plaa Constitucional i Portalet), podent endevinar-se encara el traat del recinte. La torre que falta es creu que estava situada on avui hi ha el carrer que passa per davant de l'esglsia, a la banda de tramuntana. Algunes cases estan adossades als murs i algunes de les torres que encara resten de la muralla del castell, conserven les llindes de les portes amb inscripcions dels segles XVII i XVIII.

L'edifici ms notable del nucli s l'esglsia de Santa Maria, que originalment era la capella del castell. s una esglsia romnica de finals del segle XII, d'una sola nau i absis semicircular. Sobre l'absis hi ha una torre de defensa proveda d'espitlleres per a arma de foc.

Actualment el Passeig de l'Esglsia ocupa el que antigament havia estat el fossar del castell.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129725" title="Llista de presidents de la Regi de Mrcia" nonfiltered="3045" processed="3036" dbindex="53291">





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129728" title="Antnio Egas Moniz" nonfiltered="3046" processed="3037" dbindex="53292">


Antnio Caetano de Abreu Freire Egas Moniz ( Avanca, Portugal 1874 - Lisboa 1955 ) fou un poltic, neurleg i professor universitari portugus guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1949.

Biografia.
Va nixer el 29 de novembre de 1874 a la ciutat d'Avanca, situada al districte d'Aveiro. Va estudiar medicina a la Universitat de Combra, on s'especilitz en anatomia i fisiologia. Desprs d'ampliar estudis a Bordeus i Pars, des de 1902 fou professor en aquella universitat, i el 1911 fou transferit a la recent creada facultat de medicina de la Universitat de Lisboa, on ocup una ctedra de neurologia fins la seva jubiliaci l'any 1944.

Mor el 13 de desembre de 1955 a la seva residncia de Lisboa.

Activitat poltica.
Membre del Parlament de Portugal des de 1903 fins el 1917 fou fundador del Partido Centrista Republicano, escisi del Partido Republicano Evolucionista. Va donar suport al rgim del militar Sidnio Pais, durant el qual va exercir d'ambaixador de Portugal a Espanya durant l'any 1917 i Ministre d'Afers Estrangers l'any 1918. Vei com el seu partit es fusionava amb el Partido Nacional Republicano o Partido Sidonista.

Recerca cientfica.
Interessat en la neurologia va realitzar estudis sobre els tumors cerebrals grcies al descobriment de l'angiografia cerebral, que practiva mitjanant la coloraci del cervell per aconseguir l'opacitat dels raigs X, descobrint nepolsies, aneurismes, hemorrgies i altres malformacions al cervell. Fou el primer en realitzar la lobotomia prefontal.

L'any 1949 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de l'efecte teraputic de la lobotomia, premi que compart amb el sus Walter Rudolf Hess per les seves investigacions demostratives de l'acci que exerceix el mesencfal sobre les funcions dels rgans interns.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1949;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129739" title="Aventura grfica" nonfiltered="3047" processed="3038" dbindex="53293">
Els videojocs d'aventures o comunament aventures grfiques sn un tipus de programari d'entreteniment i videojocs, caracteritzats per la investigaci, l'exploraci, la soluci de trencaclosques, la interacci amb personatges del videojoc i un enfoc en relat en comptes de desafiaments basats en reflexos. s important observar que aquest terme no t relaci amb les pellcules d'aventures i les novelles d'aventures; i no s indicatiu del tema o del subjecte que tracta. La gran majoria dels videojocs d'aventura sn jocs d'ordinador, tot i que els videojocs d'aventura basats en videoconsola sn igualment freqents. A diferncia de molts altres gneres de videojocs, l'enfocament en una histria dels gneres d'aventura permet en gran mesura agafar coses d'altres mitjans basats en narrativa, com la literatura i les pellcules. Els videojocs d'aventura abasten una ampla varietat de gneres literaris, incloent la fantasia, cincia ficci, misteri, horror i la comdia. Alguns dels ms coneguts snMonkey Island, Indiana Jones and the fate of Atlantis, Grim Fandango, The day of the tentacle, The Longest Journey, Sam & Max Hit the Road, Maniac Mansion, The Dig, Syberia, Myst o Broken Sword entre d'altres. Si b molts dels ttols ms lloats tenen ms de deu anys, la immersi en la histria i la complexitat del joc fan que la qualitat grfica (comparada amb l'actual) no sigui un desavantatge a l'hora de ser jugats per nous fans del gnere. La postura reflexiva requerida per aquests jocs dificulten gaireb del tot les posibilitats multijugador, tot i aix estan oberts a que ms d'una ment a la vegada intenti resoldre'ls.
Gaireb tots els videojocs d'aventura estan dissenyats per a un sol jugador, ats que hi ha una forta mfasi en la histria i el personatge es fa dificil el disseny de mltiples jugadors. 

El gnere d'aventures era absolutament popular a finals dels anys 1980 i a principis dels anys 1990, i molts consideraven que estava entre els gneres ms avanats tcnicament. Mentre que pocs desenvolupadors continuen produint videojocs d'aventura, encara hi ha alguns que es publiquen, i el gnere del videojoc d'aventura ha transferit alguns elements a altres gneres. Els videojocs que fusionen elements d'aventura amb elements de videojocs d'acci de vegades directament com a videojocs d'aventures (un exemple popular s la srie de la The Legend of Zelda de Nintendo). Els puristes dels videojocs d'aventura consideren aix com incorrecte i criden aquests hbrids com a videojocs d'acci i aventura. A Europa, els videojocs que fusionen elements d'acci i aventura sn anomenats videojocs de "aventura arcade". El terme "videojoc d'aventura" s'usa amb el mateix significat a l'Amrica del Nord, Europa, i el Jap, i es considera com un gnere pur en totes les regions. 

 Histria .
 Colossal Cave Adventure .
 

 

A principis dels anys 1970, el programador, explorador de cavernes i jugador de rol William Crowther va desenvolupar un programa anomenat Colossal Cave Adventure (Aventura de la Cova Colossal). Crowther era un treballador en el Bolt, Beranek i Newman (BB&N), una empresa de Boston que involucrada en els enrutadors de ARPANET. Crowther va usar el PDP-10 del BBN per a crear el videojoc. El videojoc usava una interfcie de text per a crear una aventura interactiva a travs d'un espectacular sistema subterrani de coves. El treball de Crowther va ser posteriorment modificat i ampliat pel programador Don Woods, i el Colossal Cave Adventure va arribar a ser extremadament popular entre els primers entusiastes dels ordinadors, distribuint-se a travs de la nova ARPANET pels anys 1970. 

La combinaci nica, de les realistes descripcions de la cova fetes per Crowther, i l'addici d'elements fantstics per part de Wood, van ser immensament atractives, i van definir el gnere del videojoc d'aventura per dcades. Les espases, paraules mgiques, trencaclosques que implicaven objectes, i grans regnes subterranis, tots es converteixen en els elements principals del gnere d'aventura de text. 

La "aventura de butaca" aviat es va espargir ms enll dels campus de les universitats a mesura que el moviment dels microordinadors prenien fora. Nombroses cpies no autoritzades o imitacions i verisions del Colossal Cave Adventure, que progressivament va ser conegut simplement com a Adventure, van ser fetes a casa per aficcionats, i van aparixer entre finals dels anys 1970 i principis dels anys 1980.

 Scott Adams .
Un dels molts aficcionats de la Colossal Cave va ser el programador Scott Adams. Sobre la seva primera introducci a l'Adventure, Adams va passar gaireb deu dies jugant al videojoc abans d'arribar a l'estatus de Gran Mestre. Una vegada completat el videojoc, Adams va comenar a preguntar-se com un videojoc com el Colossal Cave Adventure podia ser desenvolupat en un ordinador personal com el seu TRS-80. El principal obstacle era que els ordinador personals com el TRS-80 no tenien suficient memria RAM per fer funcionar un videojoc gran com l'Adventure. No obstant aix, a l'Adams se li va ocrrer la idea que un videojoc d'aventura executable es podia dividir en codi escrit en un llenguatge d'alt nivell i un intrpret, com el mode que el BASIC era freqentment implementat. A ms, una vegada fs desenvolupat un intrpret, Adams es va donar compte que podia ser reusat per a desenvolupar altres videojocs d'aventura. (per ms informaci: Details of Adams's early work). 

Al 1978, Adams va crear l'Adventure International i va produir dotze videojocs d'aventura abans que l'empresa hagus de tancar al 1985. Els seus primers videojocs van ser basats en text i escrits en BASIC, per durant el seu tercer videojoc, Mission Impossible (missi impossible), Adams va comenar a programar en llenguatge ensamblador per a millorar la velocitat del seu programari. 

 Progrs grfic .
El gran avan que va seguir immediatament va ser la introducci d'imatges. Amb l's del llenguatge de mquina permetent programes ms petits, i la memria de l'ordinador augmentant, va arribar si pot ser usar el potencial grfic d'un ordinador com l'Apple II i algunes empreses aviat es van canviar de produir aventures basades en pur text a aventures amb grfics. 

Aviat els dolents grfics vectorials bsics van donar lloc a imatges ms esttiques dibuixats per artistes professionals. Els exemples inclouen: 

 Return of Heracles per Stuart Smith (1982) (que va retratar fidelment la mitologia grega);
 Sherwood Forest (1982),
 Masquerade de Dale Johnson (1983), ;
 Transylvania d'Antonio Antiochia (1982, rellanat al 1984) ;
 Desprs de Heracles, Stuart Smith va continuar amb l'Adventure Construction Set (1985), un dels primers xits d'Electronic Arts. L'aventura completa que va venir amb el programari, Rivers of Light, va ser basada en la llegenda de Gilgameix.

La introducci d'aquests grfics de mapa de bits d'alta qualitat va requerir una capacitat d'emmagatzematge ms substancial, pel que molts videojocs d'aventura necessitaven diversos disquets d'installaci, la qual cosa seguiria fins que el CDROM va fer la seva aparici. 

 Infocom .
 

Al 1977, dos amics Dave Lebling i Marc Blank, que eren estudiants en el Laboratori per a la Cincia de la Computaci del Institut tecnolgic de Massachusetts, van descobrir el videojoc Colossal Cave Adventure de Crowther i Woods. Desprs d'acabar el videojoc d'aventura, ells es van reunir amb Tim Anderson i Bruce Daniels i van comenar a desenvolupar un videojoc similar. La seva primera producci, Zork, tamb va comenar en un miniordinador PDP-10 i rpidament es va espargir a travs d'ARPANET. El seu xit va ser immediat, i el videojoc, que arribaria a la grandria d'un megaoctet, enorme per a aquest temps, no seria actualitzat fins al 1981. 

En la graduaci, els estudiants van decidir romandre junts i crear a una empresa. Tim Anderson, Joel Berez, Marc Blank, Mike Broos, Scott Cutler, Stu Galley, Dave Lebling, J. C. R. Licklider, Chris Reeve, i Albert Vezza van crear Infocom el 22 de juny de 1979. La idea de distribuir Zork molt aviat els va venir a la ment, per el videojoc era massa gran ser portat als microordinadors d'aquest temps: l'Apple II i el TRS-80, els objectius potencials, cadascun tenia solament 16 KB de memria RAM. Van solucionar aquest problema dividint el videojoc en tres episodis. 

Van escriure un llenguatge de programaci especial anomenat Zork Implementation Language (ZIL), que podia funcionar en qualsevol ordinador usant un emulador, la Mquina-Z, com un intermediari. 

Al novembre de 1980 el nou Zork I: The Great Underground Empire (El Gran Imperi Subterrani) va ser fet disponible pel PDP-11. Un mes desprs, va ser llanat pel TRS-80, amb ms de 1.500 cpies venudes entre aquesta data i setembre de 1981. Aquest mateix any, Bruce Daniels va concloure la versi per a l'Apple II i ms de 6.000 cpies addicionals van ser venudes. Zork I arribaria vendre sobre el mili de cpies. 

Douglas Adams va produir dos videojocs amb Infocom, el primer basat en la popular srie The Hitchhiker's Guide to the Galaxy i un videojoc d'aventura menys conegut anomenat Bureaucracy desprs del seu intent d'anar en vacances. 

L'empresa va continuar desenvolupant els videojocs d'aventura de text fins i tot mentre obria un departament per al desenvolupament de programari professional, un departament que mai va ser econmicament profits. Els videojocs d'alta qualitat, histries massives i intelligents, analitzadors de sintaxis, i documentaci meticulosa com parts integrals del videojoc, van tenir xit en tots els gneres. No obstant aix, amb el poder dels micrordinadors augmentant i la demanda de grfics, que van rebutjar incloure en els seus videojocs, Infocom va veure la les vendes van declinar i al 1989, s'havien contret a 10 treballadors, comparat a 100 treballadors al principi, i els videojocs desenvolupats desprs de 1989 no tenien connexi amb l'equip original. 

 Sierra .
 

 

A finals dels anys 1970, Ken Williams va intentar iniciar una empresa per a programari empresarial per a l'ordinador dominant del mercat, l'Apple II. Un dia, va dur un terminal de teletip a la seva residncia per a treballar en el desenvolupament d'un programa de comptabilitat. Mirant per un catleg, va veure el programa anomenat Colossal Cave Adventure. Ell i la seva esposa Roberta hi van jugar completament i a causa de la seva trobada amb el videojoc de Crowther hauria una forta influncia en la histria dels videojocs. 

Havent finalitzat la Colossal Cave Adventure, van comenar a buscar quelcom similar, per van trobar que el mercat no s'havia desenvolupat. La Roberta Williams li agradava molt el concepte d'una aventura de text, per va pensar que el jugador tindria una millor experincia de satisfacci amb imatges i va comenar a pensar en el seu propi videojoc. Aix, ella va concebre Mystery House (La Casa Misteriosa), el primer videojoc grfic d'aventura, una histria detectivesca inspirada a And Then There Were None d'Agatha Christie. 

Ken va passar algunes nits desenvolupant el videojoc en el seu Apple II, i al final van fer paquets amb bosses ziploc contenint el disc de 5  polzades del videojoc i un paper fotocopiat descrivint el videojoc. Ells el van vendre per mitj d'una botiga local de programari i per a la seva gran sorpresa, Mystery House va ser un gran xit. Encara que Ken va creure que el mercat del videojoc seria de menor creixement que el mercat professional del programari, ell persebrar amb els videojocs. Aix, al 1980, els Williams van fundar Ob-Line Systems que, al 1982, es convertiria en Sierra On-line. Va ser una important empresa en el mercat dels videojocs dels anys 1980. 

Sierra aviat va prendre les coses ms lluny. Fins a aquest punt, els videojocs d'aventura eren en primera persona, les imatges presentaven l'escena com a vista a travs dels ulls del jugador. La companyia dels Williams introduiria una nova caracterstica en la srie de King's Quest: un videojoc en tercera persona. Prenent avantatge de les tcniques desenvolupades en videojocs d'acci que havien progressat en parallel, Ken va introduir un caracter animat que representava al jugador en el videojoc i que el jugador controlava. Amb 3D Animated Adventures, va nixer un nou estndard, i gaireb tota la indstria s'hi va tancar. Les comandes encara eren amb teclat i analitzats per un intrpret de sintaxi, com amb els videojocs d'aventura de text. 

Immediatament desprs, Sierra tenia corrent mltiples sries d'xit de videojocs d'aventura, incloent King's Quest, Police Quest, Space Quest, Leisure Suit Larry, i Hero's Quest (Quest for Glory), amb cadascun contenint nombrosos videojocs. Alguns anys desprs que aquestes sagues haguessin comenat, els grfics clssics sobre el cursor de comandes van ser reemplaats completament pel videojoc tipus "apunta i clic" i els grfics VGA. Altres sagues importants s'inclouen Phantasmagoria i Shivers. L'ltima i ms crticament aclamada srie de Sierra va ser Gabriel Knight, que va comenar al 1993 i va acabar amb l'ltim videojoc d'aventura de Sierra al 1999. 

Sierra desenvoluparia nous videojocs i empenyeria els lmits del joc d'aventura fins a la seva compra per Cendant al 1998. Llavors al 1998, Cendant va vendre tota la seva branca interactiva de programari per mil milions de dlars a Havas interactive, una empresa subsidiria de Vivendi Universal. 

Sierra va perseguir tecnologies per als seus jocs (com fons dibuixats a m, animaci rotoscpica, i vdeo en joc) que eren ms avanades que la majoria dels altres gneres dels de llavors. No obstant aix, el llanament de la PlayStation de Sony va marcar el final de l'era del joc d'aventura, doncs el 3D es va convertir en el format grfic dominant, la major part del mercat dels jocs d'aventura 2D va comenar a acabar. 

A travs de la seva implicaci de gaireb 20 anys amb el negoci del joc d'aventura, Sierra va emprar a diversos importants dissenyadors de jocs, incloent Roberta Williams, Jane Jensen, Al Lowe, Scott Murphy, Jeff Tunnell, i Lori Ann, i Corey Cole.

 LucasArts .
 

Al 1987, quan ning semblava capa de superar el poder de Sierra, un programador anomenat Ron Gilbert, que treballava per a l'empresa Lucasfilm Games - que des de llavors es va convertir en LucasArts - van crear el sistema d'escriptura-script SCUMM, que usava una interfcie de "apunta i clica" semblants als jocs MacVenture de ICOM Simulations introduts per primera vegada al 1985. En comptes d'haver de mecanografiar una comanda per l'analitzador de sintaxi, aquest sistema era controlat per mitj d'icones de text. Per a interactuar amb el seu ambient, el jugador feia clic en una ordre, en un icona que representava un objecte en el seu inventari, o en una part de la imatge. Aquest acostament primer va ser usat per LucasArts pel joc Maniac Mansion per a un gran efecte. 

LucasArts vindria a diferenciar-se del seu principal competidor, el gegant Sierra, en repensar certs conceptes del joc d'aventura per a millorar la facilitat de joc. Va desaparixer la possibilitat de morir durant el curs del joc i tot va ser fet per a assegurar-se que el jugador mai estigus completament paralitzat. Finalment, LucasArts va abandonar el sistema de punts que indicaven el progrs del jugador en l'aventura. Aquestes innovacions van ser considerades immediatament per la competncia, especialment Sierra. 

No obstant aix, els intents de Gilbert, Maniac Mansion i Zak McKracken and the Alien Mindbenders, eren en 16 colors, (encara que la versi de FM Towns de Zak era de 256 colors), i el motor de "apuntar i clicar" encara tenia vestigis de l'analitzador de sintaxi, ja que en el joc, el jugador encara havia de construir oracions fent clic sobre paraules combinades amb objectes. Va ser The Secret of Monkey Island el qual finalment va fer un treball complet, amb 256 colors, un motor ms modern  de "apuntar i clicar", un sistema de dileg amb respostes opcionals, trencaclosques solucionats amb els objectes, grfics originals, msica ambiental, i un sentit de l'humor caracterstic. Sobretot, l'script va ser escrit com per a una pellcula (que es podria fer a casa) i el dileg i l'inventari van servir a les necessitats de l'script. El llanament al 1993 de Day of the Tentacle, un xit notable, va comenar una lnia jocs a l'estil de historietes, incloent el molt influent Sam & Max Hit the Road aix com l'aclamat Full Throttle, que tamb va anunciar el principi del final de l'Edat d'Or dels jocs d'aventura. 

Steven Spielberg va collaborar amb LucasArts en la creaci The Dig - un joc d'aventura de cincia ficci que el director havia imaginat convertir-se en una pellcula. 

Prenent avantatge dels avanos en els jocs d'acci i integrant un motor similar als dels jocs d'acci en primera persona, al 1998 l'empresa va fer un nou gir amb el joc Grim Fandango, on va abandonar l'estil d'historieta i el seu ambient de scripting SCUMM per un nou sistema de joc 3D anomenat GrimE. 


 Videojocs d'aventures en 3D i en primera persona .

A principis dels anys 1990, alguns fabricants independents de videojocs d'aventura van comenar a prendre avantatges de les millors capacitats d'emmagatzenament dels CD-ROM, per crear videojocs amb grfics tridimensionals prerenderitzats. Aquests eren generalment en primera persona, a diferncia dels videojocs en tercera persona creats per Sierra i LucasArts, i ms fotorealstics que videojocs amb grfics bidimensionals. Aix els hi va donar una major mfasi en submergir al jugador a l'ambient virtual. Els primers exemples d'aquest tipus de videojoc d'aventura inclouen The Journeyman Project i Myst, ambds llanats al 1993. A mesura que el maquinari de l'ordinador va arribar a ser ms poders, desprs eren possibles videojocs d'aventura que contenien grfics tridimensionals renderitzats en temps real, donant al jugador ms llibertat de moviment.

Myst, en particular, va ser un videojoc altament atpic per aquell moment. Va tenir molt d'xit, i per tant va tenir una profunda influncia en molts videojocs d'aventures que van vindre desprs. Myst i jocs semblants tenen poca interacci personal o d'objectes, i una major mfasi en l'exploraci, i en trencaclosques cientfics i mecnics. Part de l'xit del joc va ser perqu no semblava estar dirigits a una audincia masculina adolescent, sin que pel contrari a una audincia adulta principal. Per molts anys, Myst van mantenir el rcord en vendes de videojocs d'ordinador de tots els temps (es van vendre uns nou milions de cpies en totes les plataformes), un xit que no es va superar fins el llanament de The Sims al 2000.

Hi ha un debat entre jugadors d'aventures sobre si el Myst i videojocs semblants de trencaclosques han de ser considerats d'alguna manera diferent a como part del gnere d'aventures, ja que el seu enfocament en solucionar trencaclosques o puzzles abstractes i l'exploracin en lloc de la interacci i desenvolupament amb personatges els fixa a part del que va caracteritzar prviament als videojocs d'aventures.

Avui en dia, la majoria dels videojocs d'aventures tenen grfics tridimensionals, per varien en s'addereixen a la tradici del Myst. Alguns, com la srie Journeyman Project, tenen trencaclosques ms prctics i ms interacci d'objectoe. Altres, com els creats per LucasArts i Telltale Games, encara sn  en tercera persona, amb un estil ms cap a la historieta.

 Tipus de videojocs d'aventures .

Depenent del criteri hi ha molts tipus de videojocs d'aventures. Els videojocs d'aventures varien en el seu tema, interfcie, ajust o histria. Una classificaci definida no es pot fer ja que alguns poden pertenixer a dos o ms dels "gneres" anomenats ms avall.

 Basat en text .



Els primers videojocs d'aventures en aparixer eren les aventures de text (posteriorment anomenades aventuras conversacionals), que tpicament usaven un analitzador sintctic verb-nom per interactuar amb l'usuari. Es van desenvolupar, els primers ttols en Mainframes com el Hunt the Wumpus  de Gregory Yob i l'Adventure de Crowther i Woods, en videojocs comercials que podien funcionar en els ordinadors personals, com la molt popular saga Zork d'Infocom. En anys recents, una comunitat vibrant i creativa d'autors d'aventures conversacionals ha prosperat a Internet.

Algunes empreses que eren importants en el naixement dels videojocs d'aventures de text van ser  Adventure International, Infocom, Level 9 Computing, Magnetic Scrolls i Melbourne House, per Infocom va ser la ms coneguda.

 Aventura grfica .





Els videojocs grfics d'aventures van ser introduts per una nova empresa anomenada On-Line Systems, que posteriorment es va canivar el nom per Sierra On-Line. Desprs del rudimentari Mystery House (1980) es van establir amb l'aventura completa King's Quest (1984), apareixent en diversos sistemes, i tenint posteriors xits amb una bona varietat d'importants ttols.

Als anys 1980, un nombre de videojocs van ser llanats en formats d'ordinador personal de 8 bits, que van avanar en l'estil de les aventures de text originat amb videojocs com Colossal Cave Adventure i, en una manera semblant a Sierra, afegint  a un programa d'anlisi de sintxis o un sistema d'entrada semblant a les aventures tradicionals, personatges mobibles (sovint controlables directament). Exemples d'aix sn Heavy on the Magick de Gargoyle Games (1986) que tenia un sistema d'entrada de text amb una pantalla de visualitzaci animada, i els posteriors videojocs Magic Knight com Spellbound (1985) que usava un sistema de men-finestra per permetre entrada a l'estil de l'aventura de text.

Al 1984 una nova classe de videojocs d'aventures va aparixer seguint el llanament de l'Apple Macintosh amb la seva interfcie de "apuntar i clicar". El primer va ser l'innovador, per relativament desconegut, Enchanted Scepters al mateix any, llavors al 1985, ICOM Simulations va llanar el Deja Vu que va prohibir totalment el programa d'anlisi de text i tenia una interfcie de "apunta i clica". Al 1987 es va llanar  la coneguda continuaci Shadowgate, i LucasArts tamb va entrar al camp amb Maniac Mansion - una aventura de "apunta i clica" que va guanyar un fort seguiment. Un exemple excellent del treball de LucasArts s la saga de Monkey Island.

 Com a videojoc de rol .

Els videojocs d'aventures sn semblants als videojocs de rol (RPG), excepte que el joc est ms enfocat en la resoluci de problemes que en combats i estadstiques. En general, els videojocs que impliquen el maneig de les caracterstiques i estadstiques del jugador sn considerats RPG, mentre que els que es centren noms en trencaclosques i narrativa sn cosiderats part de la categoria de l'Aventura. No obstant aix, s'ha de notar que aquesta distinci s extremadament fluixa, i molts videojocs estan en una lnia borrosa entre les dos categories. En particular, l'estatus com a membre d'una categoria, del que algunes vegades es diu videojoc d'aventura i acci, en gran part est sense subte amb els puristes dels videojocs d'aventures (i en un grau menor, amb els puristes de videojocs d'acci), etiquetant els jocs d'aventura i d'acci como ni pertaneixent als gneres d'accin ni d'aventura en lloc d'ambds.

Alguns jocs d'aventures confien igualment en els elements comuns d'aventures, per tamb en la "construcci de personatges" del RPG. El personatge(s) principal normalment t certa mesura per punts anomenat "Hit point" i una carta d'habilitats. Alguns trencaclosques necessiten una quantitat mnima d'habilitats per poder ser solucionats (com Trepar sobre 5, per poder pujar a un arbre i obtenir un anell perdut) aix que el jugador pot tenir un personatge sobre un altre per solucionar-ho, o passi el temps construint les habilitats del primer personatge. Com en el RPG, els videojocs impliquen batalles, i el resultat depn de les habilitats i la salut del seu personatge (i en els reflexes del jugador en el cas del combat en temps real). Tanmateix, aquests tipus de videojocs no pertaneixen la "Aventura i acci" de ms amunt. Exemples tpics s'inclouen Quest for Glory i Beyond Zork.

 Aventures de trencaclosques .
Pertanyen a aquest gnere els jocs d'Aventura que no depenen de l'obtenci d'articles, el seu s, i interacci del personatge. Aquest tipus d'aventura emfatitza l'exploraci, la lectura de bitcoras???, i desxifrar l's apropiat de mecanismes complexos, sovint assemblant-se sovint a les mquines de Rube Goldberg. 

La trama d'aquests jocs s generalment obscura, i confia en la interpretaci del jugador de l'ajustament i de l'escenari, i la informaci de les bitcores per a poder entendre el panorama de fons. Gaireb tots aquests jocs sn jugats en la perspectiva d'una primera persona, amb el jugador "movent-se" entre imatges 3D immbils prerenderizadas, de vegades combinades amb animacions curtes o video. Exemples tpics inclouen: , , Riddle of the Sphinx i Myst, que va anar el pioner en aquest estil de joc. 

 Videojoc d'aventures japons .

El branca japonesa dels jocs d'aventura, entre molts altres termes, inclou el gnere conegut com les novelles visuals i per ms d'una dcada ha estat un element important en les vendes de programari de PC en Jap i altres pasos asitics i de l'aquest (de tal manera que els ttols populars s'han portat obertament a consoles, i alguns fins i tot tenen mnigas i animis basats en ells). Molts (els quals pertanyen al gnere de la novella visual) sn ms una novella interactiva que un joc convencional, i com a tal tenen un focus ms estret en la narrativa i ms limitades caracterstiques de trencaclosques que els seus contrapartes occidentals. En comptes d'interfcies de parser de text o de "apunta i clic", els jocs d'aventura japonesos sn caracteritzats per l's de menues en pantalla per a tot, des de la interacci fins a la navegaci, i les lnies de la histria generalment tenen un fort aspecte romntic (amb els simuladors de cites sent la subcategora principal del gnere). Els jocs clssics de Policenauts i Snatcher de Konami van anar per molt temps, els jocs ms altament considerats en aquest tipus de gnere en l'oest, i s solament molt recentment que van comenar a ser llanats aqu en un nombre significatiu (particularment en la cnsola Nintendo DS, i amb ttols de soluci de misteris com les sries Ace Attorney i Hotel Dusk). Les diferncies culturals entre els jocs d'aventura occidentals i japonesos estan estretament relacionades amb les dels jocs de rol (s a dir, sn ms lineals). 

 Altres aventures originals .

Alguns jocs d'aventura s'han definit a si mateixos com "originals" perqu es van distanciar del gnere principal d'aventura i es van enfocar en altres elements. Ells sn considerats nics perqu no es van convertir en gneres. 
 The Prisoner (Edu-Ware): Dissenyat per David Mullich. Aquest joc de 1980, basat lleugerament en la srie de televisi del mateix nom, va trencar a propsit totes les convencions d'aventures basades text amb els seus abstractes "grfics de text", melodies hipnticas, temes intellectuals, programa d'anlisi conversacional, i procurant enganyar al jugador amb artificis com errors simulats del joc. La seva nova versi grfica d'alta resoluci de 1982, The Prisoner 2, era una burla dels jocs d'aventura clssics com Colossal Cave Adventure i Mystery House. ;
 King's Quest VIII: The Mask of Eternity (Sierra): Encara que pogus ser etiquetat com un joc d'aventura-acci, KQ8 era dificil de definir perqu aquest gnere no era popular quan va ser llanat. En lloc de solament dependre de l'acci, va combinar molts altres elements, incloent primera persona i vista de tercera persona sobre els muscles (l'ltim similar a l'usat en Tomb Raider), endevinalles, dileg, inventari i elements de RPG com un extens arsenal d'armes i experincia de recollecci. ;
 Hampstead i Terrormolinos (Melbourne House): Escrits per Trevor Lever i Peter Jones, a mitjan els anys 1980, aquests jocs van introduir un nou element d'humor satric als jocs aventura. Encara que Hampstead no va contenir cap grfic, era una stira de l'escalada social del seu temps. Terrormolinos va requerir que el jugador sobrevisqus unes vacances familiaes de dues setmanes a Espanya, i contenia simples grfics a l'estil de Donald McGill amb que imitaven fotografies Polaroid 'desenvolupades' en pantalla. ;
 The Colonel's Bequest (Sierra): The Colonel's Bequest va contenir endevinalles i interacci amb articles i objectes com una aventura "ordinria", per el joc es va centrar sobretot en la comunicaci amb altres personatges i l'obtenci de tanta informaci com fora possible. El joc avanava quan el jugador estava present en certs moments i llocs que poguessin revelar informaci sobre la trama i la histria prvia. La puntuaci total seria assolida no noms per solucionar endevinalles, sin per percebre elements "sospitosos" com la relaci entre els personatges, objectes que canvien de posici, o rastres d'informaci sobre la identitat de l'assass. ;
 Loom (Lucasfilm Games): Aquest joc va ser mpliament aclamat com original i innovador, no solament a causa de la trama, sin per tot el concepte. A diferncia d'altres jocs d'aventura, aquest no tenia un inventari d'objectes fsics ni trencaclosques que depenguessin en la combinaci d'aquests objectes. A part d'accions bsiques de moviment i accions per a examinar objectes, les niques interaccions que el jugador tenia amb el mn del joc va anar pel llanament de conjurs, que era realitzat per l'execuci de notes musicals en certes seqncies. ;
 The Last Express (Br): Dissenyat per Jordan Mechner, el dissenyador de Prince of Persia. The Last Express es va diferenciar d'un joc d'aventura ordinari que va tenir lloc gaireb completament en temps real, el que significava que el jugador havia de prendre segones decisions dividides. Addicionalment, els personatges no jugadors eren semi-intelligents, i es movien al voltant en els seus propis horaris sense importar el progrs del jugador. El joc tenia lloc dintre dels lmits atapets del Exprs d'Orient i va oferir algunes seqncies d'acci que no van requerir molta destresa per a completar. Tamb, el joc principalment va mancar d'articles d'inventari i la major part del joc va requerir que el jugador avancs al parlar amb els altres passatgers i aprendre sobre les seves histries passades, en comptes de solucionar els trencaclosques tradicionals.

 Jocs d'aventura moderns .
 
 Caracterstiques comunes .
Els jocs d'aventura, com RPGs, oferien caracterstiques de "buscar i trobar/portar": per a avanar, el jugador ha d'ajudar a un personatge per a poder guanyar informaci o un article important com recompensa. En jocs amb temtica de fantasia, aquest personatge s sovint un salvador/curador o mag, i la recerca secundria s trobar els artefactes o articles, que amb freqncia sn ingredients per a una poci. Des d'un punt de vista de programaci, aix permet que l'aventura sigui modelada com una mquina d'estat finit. En els jocs, les respostes als problemes usualment no sn simples de veure, per el jugador ha d'usar la seva lgica per a descobrir o adonar-se de qu ha de fer desprs. Per exemple, usualment un personatge no est disposat a donar la seva informaci voluntriament, per ha de ser convenut per a parlar, o donant-li una mica que ho beneficiar. 

Els jocs d'aventura han estat criticats perqu alguns adopten l'actitud de 'la fi justifica els mitjans'. En tals casos, el jugador ha d'obtenir un article d'alg renuente cooperar, i l'nica manera de progressar s distreure'l per a poder robar l'article. En contrast, no obstant aix, molts jocs d'aventura tenen recerques o missions que impulsen al jugador a ajudar a uns altres; per exemple, ajudar a un esperit turmentat que busca ser alliberat, alliberant a un animal atrapat, o d'altra manera realitzant actes benvols, actes abnegats o desinteressats. Amb freqncia, aquests personatges recompensaran al jugador posteriorment en el joc, sovint en un moment crtic. 

Els primers jocs d'aventura de vegades atrapen als jugadors en situacions de atzucac on no es podia guanyar. Per exemple, si el jugador va passar per alt una clau (o un important article al principi del joc), el joc no podia ser acabat si ms endavant ell es trobava atrapat en una cella. Amb freqncia tals jocs no acabaven en aquest punt, ja que el jugador no era matat; sense la indicaci que un objecte vital havia faltat, el jugador sovint era redut a intentar accions cada vegada ms estranyes fins que finalment restaurava el joc a un punt anterior o sortia del joc completament. Un fams exemple d'una situaci d'atzucac s la planta en "Return to Zork". AL principi del joc una planta pot ser obtinguda. La majoria dels jugadors solament prenen la planta, per descobriran ms tard (molt ms trigui) en el joc que la seva planta ha mort. Sense la planta el joc no pot ser acabat. El que ells hagueren d'haver fet era remoure curosament la planta, en vegada solament agafar-la. Naturalment, els jugadors rarament van trobar entretingut aquest tipus forma de jugar. Algunes companyies, incloent LucasArts, deliberata i explcitament evitaven situacions d'atzucac en molts dels seus jocs. Encara que alguns puristas d'aventures van menysprear tals prctiques de "simplificar els jocs per a les masses", amb el temps, ms jocs van adoptar aquest acostament; fins i tot Sierra, que va ser infame per un temps per "castigar al jugador" despietadament, va abraar eventualment el concepte. Alguns articles molt sovint tenien prominncia en diversos jocs d'aventura, i tenen molts usos. Dos exemples sn una entenimentada i una palanca. En alguns jocs, certs articles sn usats com part de comdies de repetici; per exemple sent usats en moltes situacions absurdes lluny del seu previst propsit original, o articles que sn aparentment intils per a la major part del joc, com el pollastre de goma amb una corriola en el centre, en The Secret of Monkey Island, o la combinaci d'un estenedor, una abraadora, i un patito de goma amb un forat en ell, que, quan est posat entre l'abraadora, pot fer-se que es contregui amb el temps, i agafar un cert article en The Longest Journey. Les situacions com aquestes han estat criticades, per tals crtiques han estat solament de menor importncia. 

Molts jocs grfics d'aventura van representar o fan referncia a temes que d'altra manera serien censurats o tabs en un video o joc d'ordinador. Els jocs d'aventura estan situats en "sorres movedisses" (ex. Rise of the Dragon, Police Quest i Snatcher) que contindrien pedacitos de blasfemia i inclourien representacions o allusions de temes sexuals madurs com prostituci i drogues illcites. Jocs d'aventura que depenien fortament en l'humor sovint van ser influenciats per stiras i comdias a l'estil de Monty Python (ex. Discworld, Blazing Dragons, The Adventures of Willy Beamish, The Secret of Monkey Island i Simon the Sorcerer). 

 Videojocs d'aventura coneguts .
 Videojocs d'aventura grfics en una srie .


 Broken Sword;
 The Colonel's Bequest i la continuaci The Dagger of Amon Ra;
 Discworld i les seves continuacions Discworld 2 i Discworld Noir;
 Gabriel Knight;
 Gobliiins;
 Indiana Jones;
 The Journeyman Project;
 King's Quest;
 The Legend of Kyrandia;
 Leisure Suit Larry;
 The Longest Journey i la continuaci Dreamfall;
 Maniac Mansion i la continuaci Day of the Tentacle;
 Monkey Island;
 Myst;
 Phantasmagoria;
 Police Quest;
 RHEM i la continuaci RHEM 2;
 Sam & Max Hit the Road i les seves continuacions Sam & Max;
 The 7th Guest i la continuaci The 11th Hour;
  i la continuaci Runaway 2: The Dream of The Turtle;
 La saga Sherlock Holmes: Mystery of the Mummy, Secret of the Silver Earring i The Awakened;
 Shivers i la continuaci Shivers 2: Harvest of Souls;
 Simon the Sorcerer;
 Space Quest;
 Star Trek: 25th Anniversary (videojoc) i la continuaci Star Trek: Judgment Rites;
 Syberia i la continuaci Syberia II;
 Tex Murphy;
 Zork (Return to Zork, Zork: Nemesis, Zork: Grand Inquisitor);


 Videojocs grfics d'aventura individuals .


 Lighthouse;
 Beneath a Steel Sky;
 The Black Cauldron;
 The Bizarre Adventures of Woodruff and the Schnibble;
 Blade Runner;
 The Dig;
 Dragon Riders: Chronicles of Pern;
 ;
 Hopkins FBI;
 Full Throttle;
 Grim Fandango;
 Loom;
 Prisoner of Ice;
 The Neverhood;
 RAMA;
 Sanitarium;
 Snatcher;
 The Last Express;
 ;
 Toonstruck;
 Torin's Passage;
 Zak McKracken and the Alien Mindbenders;
 Total distortion;


 Videojocs d'aventura de noms text .

 Colossal Cave Adventure;
 The Hitchhiker's Guide to the Galaxy;
 Softporn Adventure;
 Zork;

 Videojocs d'aventura japonesos .

 Ace Attorney;
 Another Code: Two Memories;
 Harukanaru Toki no Naka de;
 Hotel Dusk: Room 215;
 Muv-Luv;
 Policenauts;
 Tokimeki Memorial;

 Referncies .

Originalment tradut de l'article en la Viquipdia en francs i en espanyol, que cita les segents fonts:
 ANFOSSI, Grald, La programmation des jeux d'aventure, Editions du PSI, Paris, 1985;
 MITCHELL, David, An Adventure in Programming Techniques, Addison-Wesley Publishing Co., London, 1986;

 Vegeu tamb .

 Aventura conversacional;
 Aventura grfica;
 Videojoc;
 MUD;
 Roguelike;
 Novella visual;
 Colossal Cave Adventure;
 L'Aventura Original;



 Enllaos externs .
  AdventureCon - Adventure Game Convention;
  "Creating Adventure Games on Your Computer" un manual de programaci del 1983 per Tim Hartnell;
  "Defining the ideal adventure game" article per David Tanguay (1999);
  Gran base de dades dels videojocs d'aventures;
  Fantasy Adventures   Musseu  de videojocs clssics d'aventures per ordinador;
  "Who killed adventure games?" (article);
  SCI Community   Communitat que crea videojocs d'aventures utilitzant l'Intrpret Creatiu de Sierra;
  IFReviews Organization, gran repostori d'anlisis de videojocs d'aventures en text escrites i classificades per la comunitat de jugadors i membres d'Interactive Fiction.
  Just Adventure+, un repostori d'anlisis de videojocs d'aventures;
  "The Future of Adventure Games" (article);
   Mystery Manor. Lloc web dedicat als videojocs d'aventures, amb molt de contingut divers com msica, preses de pantalla, i ms.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129741" title="Laringe" nonfiltered="3048" processed="3039" dbindex="53294">
La laringe s un rgan de la fonaci, un conducte aeri i un mecanisme esfinteri que s estn des de la base de la llengua fins a la trquea. s el resultat de l adaptaci d un rgan que ha estat transformat per a participar, juntament amb altres rgans, en funcions molt importants per a ssers ms evolucionats. 

 Funcions .
En conjunt, els msculs laringis sn capaos de fer moviments lleugers i discrets i operen de manera sinrgica en l execuci de diverses funcions larngies:

 Protecci durant la degluci. Els msculs laringis intrnsecs tenen una funci protectora, amb la qual la laringe protegeix els pulmons de la introducci d aliments o lquids durant la degluci. Quan aix passa, l epiglotis es doblega cap enrere i forma un precinte damunt de la laringe per evitar l aspiraci de substncies estranyes. A partir de l observaci ontognica es podria afirmar que la funci primitiva de la laringe seria la de protegir als pulmons de l entrada de cossos estranys.

 Ajuda en la respiraci. Durant la inspiraci, la laringe eixampla el seu espai intern facilitant aix el subsegent flux d aire als pulmons. Durant una inspiraci reposada i tranquilla, els plecs vocals s abdueixen noms molt lleugerament (posici intermdia). Una inspiraci forada, en canvi, far que els plecs vocals s abdueixin cap a una posici ms exterior (posici lateral) i aix augmentar considerablement la capacitat de la via d aire. Durant una expiraci reposada, la laringe es mou en la seva totalitat cap amunt.

 Ajuda a l augment del rendiment muscular. Existeix l anomenat reflex de tancament per esfor gltic, que es caracteritza per una adducci tensa i uniforme de la totalitat de la laringe, incloent-hi tant les plecs ventriculars com els vertaders plecs vocals; s el que passa quan es fa un esfor fsic important. Blocant la caixa torcica els msculs torcics i de la part superior del bra obtenen una fermesa mecnica que permet a una persona aixecar, empentar, o realitzar qualsevol activitat que exigeix ms fora a la cintura escapular. Tamb a les activitats corporals que exigeixen una sortida brusca de l aire, la laringe actua com un esfnter tancant, si cal amb molta fora, la sortida de l aire per passar a alliberar l aire expirat amb una gran pressi; ho podem observar en el tossir, esternudar i, a un nivell diferent, en els inicis de la fonaci en la qual cal ms pressi subgltica. A ms a ms, quan la cavitat torcica s eixampla i es fixa, les vsceres abdominals es poden comprimir, la qual cosa ajuda a l acte d estossegar, defecar, orinar, etc.

 Fonaci. A ms a ms d ajudar a la respiraci, els msculs laringis intrnsecs tamb tenen una funci que permet la producci de la veu. ;

s en la parla on la laringe assumeix tasques ms delicades. Com la protecci de la via aria i la regulaci de la respiraci continuen sent funcions vitals, aix explica perqu algunes estructures filogentiques ms antigues sn activades per estructures nervioses d aparici posterior. Tot i que la funci respiratria de la laringe s vital, la seva adaptaci per a la parla ha estat fonamental en l aparici de la societat i la cultura humana.

 Estructura esqueltica .

L estructura bsica de la laringe humana est determinada per un conjunt de cartlags, en els quals s insereixen diversos lligaments i msculs. Els tres cartlags majors (tiroide, cricoide, i epiglotis) sn simples, i els tres menors (aritenoides, corniculats, i cuneformes), sn dobles.

 Tiroide. s el major dels cartlags laringis.

 Cricoide. Forma la base de la laringe.

 Aritenoides. Sn dos cartlags laringis en forma de pirmide.

 Epiglotis. s un cartlag laringi ample, en forma de fulla.

 Msculs .
Els noms de la majoria dels msculs laringis deriven dels punts d inserci de cada mscul.

El grup de msculs extrnsecs, que tenen un punt d inserci a la laringe, en el cartlag tiroide, i una altra inserci en estructures externes a la laringe. Funcionen per a fixar, elevar i baixar la posici de la laringe en el coll. Aquesta fixaci s important en situacions en qu la laringe exerceix una funci esfinteriana.
Sn msculs parells, i es poden subdividir en dos grups:.
 Msculs suprahiodals. Com el seu nom indica, estan per damunt del nivell de l os hioide i actuen principalment per elevar la laringe;
 Msculs infrahiodals. Localitzats sota de l os hioide, actuen com a depressors laringis.

El grup de msculs intrnsecs, que tenen tots els punts d inserci dins de la laringe, funcionen per donar a la laringe capacitats de tancament, emmagatzemar aire per sota del nivell de la laringe, evitar que substncies estranyes puguin penetrar als pulmons i, tamb, capacitat fonatria. Sn els segents msculs:

 Msculs tiroaritenodals. Constitueixen la porci muscular dels veritables plecs vocals o cordes vocals, i s estenen des dels cartlags aritenoides fins a la superfcie interna del cartlag tiroide. Est format per dues masses musculars o fascicles: el ms mitj o intern s anomena mscul vocal perqu donen volum als plec vocals; en contraure s escura els plecs vocals, eleva la seva tensi i augmenta la seva massa per produir uns tons ms greus. El grup ms lateral o superficial ajuda a l adducci dels plecs vocals mentre redueix simultniament la seva tensi, participant en els mecanismes de regulaci del to vocal. Alguns autors consideren els dos fascicles com a msculs independents.

 Msculs cricotirodals;

 Msculs cricoaritenodals laterals. Funcionen com a adductors dels plecs vocals aconseguint que aquests s aproximin entre si, per separant la porci intercartilaginosa. Clssicament se l ha considerat el mscul del xiuxiueig. Actualment es considera que aquests msculs actuen en la fase inspiratria, juntament amb els cricoaritenodals posteriors, i no en la fonatria (Saudo, entrevista 2000).

 Msculs cricoaritenodals posteriors;

 Mscul aritenodal transvers. Acosta els aritenoides, collaborant en el tancament de la fenedura gltica. La seva funci ms important s el contacte medial dels plecs vocals.

 Msculs aritenodals oblics. Efectuen l adducci dels plecs vocals en realitzar una basculaci dorsal de l epiglotis, en una acci supragltica. Alguns autors parlen d un nic mscul aritenodal dividit en dos parts: la part transversa, que s un nic fascicle, i la part obliqua, amb dos fascicles en forma de creu. Aquest mscul Realitzaria una clara acci esfinteriana tant a nivell gltic com supragltic.

 Innervaci .
La innervaci de la laringe s molt complexa perqu rep, alhora, terminacions sensitives, motorosensitives, vasomotores i sensorials. A ms les dades de la dissecci no concorden sempre amb les de la clnica, la qual cosa fa ms complicat el seu estudi.

Els msculs de la laringe estan innervats per quatre nervis cranials: 
 vague, ;
 trigemin ;
 facial;
 hipogls ;

El nervi vague s el responsable de la innervaci sensitiva i motora dels msculs laringis intrnsecs, i els altres nervis cranials innerven els msculs extrnsecs. Surt del nucli ambigu en el bulb raquidi. En el seu trajecte de baixada es divideix en tres branques:
  
 Branca nerviosa larngia superior. Es subdivideix, a l altura de l os hioide, en dos nervis: ;
  Laringi intern. El nervi laringi intern es divideix en ms branques i porta informaci sensitiva de la mucosa de l epiglotis, de la zona ms posterior de la llengua, de la regi infragltica i de la part superior de la regi supragltica. ;
  Laringi extern.  La branca nerviosa larngia externa s un nervi motor per al mscul cricotirodal i el mscul constrictor inferior de la faringe.

 Branca nerviosa larngia inferior o recurrent. Surt del nervi vague en el moment que aquest creua la cara anterior de l artria subclvia per la dreta, i la crossa artica per l esquerra, ascendint cap a la laringe; d aqu ve la denominaci de recurrent. s un nervi motor i sensitiu, i innerva tots els msculs intrnsecs de la laringe, exceptuant-ne el mscul cricotirodal.

 Branca nerviosa farngia. s la que aporta fibres nervioses motores a la faringe i a tots els msculs del paladar tou, exceptuant-ne el tensor del vel del paladar.

Imatges addicionals.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129742" title="Jo Bonnier" nonfiltered="3049" processed="3040" dbindex="53295">
Joakim "Jo" Bonnier (Estocolm, 31 de gener de 1930 - Le Mans, 11 de juny de 1972) va ser pilot de carreres d'autombils que va competir a diferents categories al llarg de la seva vida, destacant per a la Frmula 1 on va tenir una dilatada carrera.

 Histria a la F1 .

Va comenar a competir en curses sobre gel, encara que a l'any 1955 es va passar a les curses en circuits. Aviat va ser cridat per  Maserati, escuderia amb la que va disputar la seva primera cursa, el Gran Premi d'Itlia de 1956, conduint un 250F  que va haver d'abandonar a la tercera volta.

Amb Maserati hi va romandre fins a finals de 1958, any en el que firma amb BRM. 

A la temporada de 1959 guanya el Gran Premi dels Pasos Baixos, en la que seria la seva nica victria a la Frmula 1.

Va crrer amb les escuderies Scuderia Centro Sud, BRM, Porsche, Rob Walker Racing Team, Joakim Bonnier Racing Team, Lotus, Brabham, Anglo-Suisse Racing / Ecurie Bonnier i Honda. 

Es  retira  de la competici amb la cursa al Gran Premi dels Estats Units de 1971.



 Resum .



  Millor classificaci al campionat: 8 a l'any 1959 (amb 10 punts);

 Enllaos externs .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129744" title="Bernard Collomb" nonfiltered="3050" processed="3041" dbindex="53296">
Niois Bernard Collomb-Clerc va ser un pilot de curses automobilstiques francs que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Bernard Collomb va nixer a Annecy, Frana el 7 d'octubre de 1930.
 
 A la F1 .

Va debutar a la quarta cursa de la temporada 1961 (la dotzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant  el 2 de juliol de 1961 el Gran Premi de Frana  al Circuit de Reims-Gueux amb un cotxe preparat per ell mateix.

Va participar a un total de 6 grans premis, sempre amb cotxes preparats per ell mateix, no aconseguint punts en cap de les curses que va disputar.

El seu millor resultat a la Frmula 1 va ser un 4t lloc en una carrera no puntuable pel campionat disputada a Viena al volant de un Cooper - Climax. 

En carrera puntuable el seu millor lloc va ser un 10 lloc al Gran Premi d'Alemanya de 1963.

La seva ltima carrera va ser  el Gran Premi de Mnaco de 1964.
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129745" title="Henning Solberg" nonfiltered="3051" processed="3042" dbindex="53297">



Henning Solberg s un corredor noruec del Campionat Mundial de Rallis. Actualment s membre de l'equip Ford. Va nixer el 8 de gener del 1973 i s germ del corredor noruec de rallis i campi de l'edici del 2003 del Campionat Mundial de Rallis Petter Solberg. 

Henning Solberg va comenar la seva carrera de conductor en el mn dels ralli cross (Rallycross)i va passar als rallis a la meitat de la decada dels noranta, com el seu germ Petter. El 1998 va disputar el seu primer ralli del Campionat Mundial de Rallis participant al Ralli de Sucia. Entre el 1999 i el 2003 va guanyar Campionat Noruec de Rallis.

El 2006 Henning Solberg va disputar 12 dels 16 rallis del Campionat Mundial de Rallis, a ms a ms del Ralli de Noruega, amb un Peugeot 307 WRC. Va quedar tercer en el Ralli de Turquia del 2006.

 Vegeu tamb .

 Petter Solberg;
 Campionat Mundial de Rallis;


 Enllaos externs .

 Web oficial de Henning Solberg ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129758" title="Organologia" nonfiltered="3052" processed="3043" dbindex="53298">

 
L'Organologia s la cincia que estudia els instruments musicals. Comprn l'estudi de la histria dels instruments, l's dels instruments en els diverses cultures, el seu funcionament acstic i la classificaci. En alguns d'aquests aspectes, l'organologia s'encavalca amb d'altres disciplines com ara l'acstica, l'etnomusicologia i la prpia musicologia.

Diverses cultures antigues ens han deixat documents amb informaci sobre els instruments musicals que empraven aix com la seva funci social; algunes d'aquestes descripcions inclouen tamb un sistema de classificaci.

A Europa, els primers documents rellevants sobre aquest tema daten del segle XVI, com el tractat del compositor alemany Martin Agricola Musica instrumentalis deudsch del (1529). Gaireb un segle ms tard i de la m del tamb alemany Michael Praetorius apareixer el que es considera el primer tractat sobre organologia, el Syntagma musicum editat el (1618). En aquesta obra trobem una descripci acurada dels instruments aix com comentaris sobre les prctiques instrumentals de l'poca. s per tant un document de primer ordre per a l'organologia, la musicologia i molt especialment en el camp de la interpretaci de la msica antiga amb instruments originals.

Tot i els notables avenos en la construcci i millora dels instruments, poc es va avanar en els aspectes ms terics i sistematitzadors durant els segents segles. L'inters pels instruments arribats a Europa d'arreu del mn van despertar de nou l'inters pel coneixement i classificaci dels instruments de la msica.

Un dels organlegs ms importants del segle XX fou Curt Sachs. Junt amb Erich von Hornbostel van idear l'esquema Hornbostel-Sachs per a la classificaci dels instruments musicals, publicat el 1914 i que ha mantingut la seva vigncia fins a l'actualitat.

La classificaci de Hornbostel-Sachs agrupa els instruments tenint en compte el cos vibrant, sorgint les segents categories:

Idifons;
Membranfons;
Aerfons ;
Cordfons;

Posteriorment s'hi afeg un cinqu grup, el dels electrfons.

Articles relacionats.
Histria de la classificaci dels instruments musicals;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129762" title="Rehobot" nonfiltered="3053" processed="3044" dbindex="53299">

Rehobot (en hebreu,          ) s una ciutat del Districte Central d'Israel a 20 km al sud de Tel Aviv. Segons l'Oficina Central d'Estadstiques d'Israel (CBS), a finals de 2004 la ciutat tenia una poblaci de 101.900 habitants.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129764" title="Joan Amades i Gelats" nonfiltered="3054" processed="3045" dbindex="53300">

Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890 - Barcelona, 17 de gener de 1959), fou un destacat etnleg i folklorista catal. De formaci autodidacta, va treballar a l'Arxiu Municipal d'Histria de Barcelona i al Museu d'Indstries i Arts Populars de la mateixa ciutat. Collabor amb la UNESCO a partir de 1956, i fou un destacat promotor de l'esperanto, fundant la Federaci Esperantista Catalana. Dins la seva gran obra, destaca el Costumari Catal, obra cabdal en l'estudi de la cultura popular catalana.

 Ttols destacats .
 Les diades populars catalanes (1932-1949);
 Les cent millor canons populars (1949);
 Refranyer catal comentat (1951);
 Les cent millors rondalles populars (1953);
 Costumari Catal (1950-1956);
 Guia de les festes tradicionals de Catalunya. Itinerari per tot l any (1958);

 Obra completa .


Apunts d imatgeria;
Apunts d imatgeria popular;
Arts i oficis;
Astronomia i meteorologia populars;
Auca de Carnestoltes;
Auca de costums de Barcelona;
Les Auques ;
El Ball de Serrallonga;
Bibliografia de la can popular de Nadal;
Bruixes i Bruixots;
Calendari de festes vuit-centista;
Calendari de refranys;
Les Campanes;
Canons populars histriques i de costums;
El Carnestoltes a Barcelona en el segle XIX;
El Carnestoltes a Barcelona fins al segle XVIII;
La casa;
Castells llegendaris de la Catalunya Nova;
Castells llegendaris de la Catalunya Vella;
Les cent millors canons de Nadal;
Les cent millors canons populars;
Les cent millors llegendes populars;
Els cent millors romanos catalans;
Les cent millors rondalles populars (1);
Les cent millors rondalles populars (2);
Costumari Catal;
Costums i tradicions d hostals i tavernes;
Costums muntanyencs;
La Cova de fra Gari;
Cultura infantil;
Danses de la terra;
Les Diades populars catalanes;
Diccionari d endevinalles;
El Diner;
Divinitat de la llar;
Divinitat del pa;
Enigmes populars;
L escudella;
Les esposalles;
Els ex-vots;
Excursi llegendria pel pla de Barcelona;
Fabulari Amades;
Les faules d Isop;
Folklore de Catalunya ( ISBN 84-298-0582-6 1984);
Gegants, nans i altres entremesos;
Geografia popular;
Els goigs;
Guia llegendria de Barcelona;
Herldica i Toponmia;
Histries i llegendes de Barcelona;
Imatgeria religiosa;
Imatges de la Mare de Du trobades a Catalunya;
Jocs de paraules i jocs de memria;
Les joguines de plom;
El jugar de l Amades;
Justcia popular;
Literatura gracienca de canya i cordill;
Llegendes de roques, coves, mars i estanys de Catalunya;
Llegendes i tradicions de Montserrat;
El llenguatge de les bsties i de les coses;
Llibre del temps que fa;
Llibre dels somnis;
El llibre segons el poble;
Els llibres de sants;
Mgia de la paraula;
El Mal donat;
Mrchen;
Les millors llegendes populars;
Les millors rondalles populars;
Mitologia de la mar;
Els Monarques catalans a la tradici;
Montserrat;
La Mort;
Naips o cartes de jugar;
El Naixement;
Notes d indumentria;
Oracioner i refranyer mdic;
Origen i sentit d alguns proverbis;
L Origen de les betes;
El paper de guardes;
Paraules i modismes;
La Patum de Berga;
El pessebre;
El Pirineu;
Poblet;
Popularitats dels nmeros;
El porr;
Quan jo anava a estudi;
El Quixot dels ignorants;
Les Rajoles dels oficis;
El Rector de Vallfogona;
Refranyer barcelon;
Refranyer catal comentat;
Refranyer catal;
Refranyer de les dones;
Refranyer Montserrat;
Refranyer musical;
Refranyer nadalenc;
Refranys geogrfics;
Refranys i dites;
Refranys personals;
Els rellotges de Sol;
Ritos primitivos de siembra;
La rondalla i el proverbi;
La sardana;
Els soldats i d altres papers de rengles;
La terra;
Titelles i ombres xineses;
Tradici dels jueus a Catalunya;
La tradici dels llums de ganxo;
Tradicions de Grcia;
Tradicions de la Seu de Barcelona;
Tradicions patritiques;
El tres i el set nmeros meravellosos;
El vi grec de Sitges;
Vocabulari de l art de la navegaci i de la pesca;
Vocabulari dels pastors;
Xilografies gironines;
Els Xiquets de Valls;

 Bibliografia .
 Antoni Anguela, Llus Calvo cols., El mn de Joan Amades, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1990.

 Enllaos externs .

 Histries i Llegendes de Barcelona selecci a Eixample Web ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129765" title="Selecci de futbol de Grcia" nonfiltered="3055" processed="3046" dbindex="53301">

|} 
La selecci de futbol de Grcia representa a Grcia a les competicions internacionals de futbol. s controlada per la Federaci Grega de Futbol.

Histria.
La selecci grega de futbol ha estat sempre a un segon nivell dins del concert futbolstic europeu. La seva primera aparici en un gran torneig internacional fou al Campionat d'Europa de 1980 d'Itlia. Fou eliminada a la primera fase, amb un balan final de dues derrotes i un empat. Hagu d'esperar fins al Mundial de 1994 als Estats Units per tornar a una gran competici, per finalitz amb un pobre balan de tres derrotes en tres partits. El seu major xit esportiu internacional arrib a l'Eurocopa 2004 de Portugal, on, sense partir com a favorit es proclam campi en derrotar els amfitrions, Portugal, a la final per 1 a 0.

 Participacions a la Copa del Mn .
1930 - No particip;
1934 - Abandon durant la qualificaci;
1938 - No es classific;
1950 - No particip;
1954 - No es classific;
1958 - No es classific;
1962 - No es classific;
1966 - No es classific;
1970 - No es classific;
1974 - No es classific;
1978 - No es classific;
1982 - No es classific;
1986 - No es classific;
1990 - No es classific;
1994 - Primera ronda;
1998 - No es classific;
2002 - No es classific;
2006 - No es classific;

 Participacions al Campionat d'Europa .
1960 - No es classific;
1964 - Abandon durant la qualificaci;
1968 - No es classific;
1972 - No es classific;
1976 - No es classific;
1980 - Primera ronda;
1984 - No es classific;
1988 - No es classific;
1992 - No es classific;
1996 - No es classific;
2000 - No es classific;
2004 - Campions;

 Entrenadors .


 Enllaos relacionats .
El futbol a Grcia;
Federaci Grega de Futbol;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Grega de Futbol;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129766" title="Selecci de futbol d'Itlia" nonfiltered="3056" processed="3047" dbindex="53302">

|} 







La selecci de futbol d'Itlia representa a Itlia a les competicions internacionals de futbol. s controlada per la Federaci Italiana de Futbol.

 Palmars .
Copa del Mn de futbol: 4 (1934, 1938, 1982, 2006);
Campionat d'Europa de futbol: 1 (1968);
Jocs Olmpics: 1 (1936);
Campionat de Centre Europa de futbol: 2 (1927-30; 1933-35);
Copa del Mn Militar de futbol: 8 (1950, 1951, 1956, 1959, 1973, 1987, 1989, 1991);

 Participacions a la Copa del Mn .
1930 - No particip;
1934 - Campions;
1938 - Campions;
1950 - Primera ronda;
1954 - Primera ronda;
1958 - No es classific;
1962 - Primera ronda;
1966 - Primera ronda;
1970 - Finalista;
1974 - Primera ronda;
1978 - Quarta posici;
1982 - Campions;
1986 - Segona ronda;
1990 - Tercera posici;
1994 - Finalista;
1998 - Quarts de final;
2002 - Segona ronda;
2006 - Campions;

 Participacions al Campionat d'Europa .

1960 - No particip;
1964 - No es classific;
1968 - Campions;
1972 - No es classific;
1976 - No es classific;
1980 - Quarta posici;
1984 - No es classific;
1988 - Semifinals;
1992 - No es classific;
1996 - Primera ronda;
2000 - Finalista;
2004 - Primera ronda;

 Entrenadors .
 Comissi Tcnica (1910 1912);
 Vittorio Pozzo (1912);
 Comissi Tcnica (1912 1924);
 Vittorio Pozzo (1924);
 Comissi Tcnica (1924 1925);
 Augusto Rangone (1925-1928);
 Carlo Carcano (1928 1929);
 Vittorio Pozzo (1929-1948);
 Ferruccio Novo (1949 1950)';
 Comissi Tcnica (1951);
 Carlino Beretta (1952 1953);
 Comissi Tcnica (1953 1959);
 Giuseppe Viani (1960);
 Giovanni Ferrari (1960 1961);
 Giovanni Ferrari i Paolo Mazza (1962);
 Edmondo Fabbri (1962-1966);
 Helenio Herrera i Ferruccio Valcareggi (1966 1967);
 Ferruccio Valcareggi (1967-1974);
 Fulvio Bernardini (1974 1975);
 Enzo Bearzot (1975-1986);
 Azeglio Vicini (1986-1991);
 Arrigo Sacchi (1991-1996);
 Cesare Maldini (1997-1998);
 Dino Zoff (1998-2000);
 Giovanni Trapattoni (2000-2004);
 Marcello Lippi (2004-2006);
 Roberto Donadoni (2006-?);

 Enllaos relacionats .
El futbol a Itlia;
Federaci Italiana de Futbol;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Italiana de Futbol;



 



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129767" title="Selecci de futbol de San Marino" nonfiltered="3057" processed="3048" dbindex="53303">

|} 
La selecci de futbol de San Marino representa a San Marino a les competicions internacionals de futbol. s controlada per la Federaci Sanmarinesa de Futbol.

 Participacions a la Copa del Mn .
1930 - No particip;
1934 - No particip;
1938 - No particip;
1950 - No particip;
1954 - No particip;
1958 - No particip;
1962 - No particip;
1966 - No particip;
1970 - No particip;
1974 - No particip;
1978 - No particip;
1982 - No particip;
1986 - No particip;
1990 - No particip;
1994 - No es classific;
1998 - No es classific;
2002 - No es classific;
2006 - No es classific;

 Participacions al Campionat d'Europa .
1960 - No particip;
1964 - No particip;
1968 - No particip;
1972 - No particip;
1976 - No particip;
1980 - No particip;
1984 - No particip;
1988 - No particip;
1992 - No es classific;
1996 - No es classific;
2000 - No es classific;
2004 - No es classific;
2008 - No es classific;

 Enllaos relacionats .
El futbol a San Marino;
Federaci Sanmarinesa de Futbol;

 Enllaos externs .
RSSSF Arxiu de partits;
RSSSF Arxiu de jugadors;
Federaci de Futbol de San Marino;



 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129768" title="Mathurin Rgnier" nonfiltered="3058" processed="3049" dbindex="53304">
Mathurin Rgnier (Chartres, 21 de desembre de 1575 - Rouen, 22 d'octubre de 1613) va ser un escriptor francs.

 Vida .
Mathurin Rgnier, s un dels escriptors ms originals del segle XVI. Naix a Chartres el 21 de desembre de 1575, any de la Massacre de Sant Bartomeu. Son pare, Jacques Rgnier, era un burgs que havia creat en la plaa de les Halles un joc de pilota que va ser molt popular durant la seua poca amb el nom de trinquet Rgnier. Sa mare, Simone Desportes, era la germana del tamb poeta Philippe Desportes, que era abat i bastant conegut en la seua poca com a poeta, a ms de ser un dels intellectuals que va aconseguir guanyar diners amb l'ofici d'escriptor. Son pare desitjava que Mathurin Rgnier heretara el lloc eclesistic del seu oncle, per la qual cosa el va tonsurar amb set anys.

Mathurin escoltava el seu oncle llegir poesia i per aix va comenar a imitar-lo, component poemes satrics dirigits als burgesos que acudien al trinquet de son pare. Viatja a Pars i amb 20 anys passa al servei del Cardenal de Joyeuse. Viatja per primera vegada a Roma l'any 1593 i comena a escriure les seues stires. Aquest gnere va estar molt de moda a principis del segle XVII, rebia el nom de stira bernesca, en honor a l'itali Berni. Tamb els clssics Horaci i Juvenal van influir bastant en l'obra de Rgnier a l'hora de triar els temes, aix com Montaigne.

L'any 1601 viatja a Roma per segona vegada, acompanyant a Philippe de Bthune, ambaixador del rei Enric IV, i hi va romandre fins 1605. D'aquest viatge va tornar bastant decepcionat.

Va morir a Rouen, el 22 d'octubre de 1613, als quaranta anys.

 Potica .
En l'poca de Mathurin Rgnier, era viva la polmica entre els seguidors de La Pliade i els de Malherbe. El seu oncle Desportes era el blanc principal dels atacs de Malherbe, i Rgnier va estar sempre alineat entre els seguidors de La Pliade, criticant l'estreta cotilla que Malherbe volia imposar a la poesia francesa.

Rgnier va ser molt criticat pels seus contemporanis a causa de la seua vida depravada i bohmia, la qual cosa va afectar a la consideraci de qu va gaudir en aquella poca la seua obra.

 Obres .
 Stires (I a XVI);
 Epstoles (Epistres);
 Elegies (Elgies);
 Poesies diverses (Posies diverses);
 Poesies espirituals (Posies spirituelles);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129769" title="Selecci de futbol de Portugal" nonfiltered="3059" processed="3050" dbindex="53305">

|} 
La selecci de futbol de Portugal representa a Portugal a les competicions internacionals de futbol. s controlada per la Federaci Portuguesa de Futbol.

Histria.
Les millors actuacions de la selecci nacional portuguesa cal situar-les al Mundial de 1966, que tot i ser la seva primera actuaci mundialista, va arribar a disputar les semifinals, perdent noms contra, els organitzadors i futur campions, Anglaterra. Destac en aquell mundial l'actuaci del portugus d'origen moambiqueny Eusebio. Portugal acab tercera i Eusebio fou qualificat com el millor jugador de la competici. A part, ha participat als mundials de 1986, 2002 i 2006.

Pel que fa als campionats d'Europa, la seva millor participaci fou al campionat del 2004, on actuava com a local i arrib a la final, perdent amb Grcia. Tamb tingu bones participacions als campionats de 1984, on fou semi-finalista i el 1996 on arrib a quarts de final.

A ms Portugal ha guanyat dos campionats del mn sots-20 el 1989 i el 1991.

 Participacions a la Copa del Mn .
1930 - No particip;
1934 - No es classific;
1938 - No es classific;
1950 - No es classific;
1954 - No es classific;
1958 - No es classific;
1962 - No es classific;
1966 - Tercera posici;
1970 - No es classific;
1974 - No es classific;
1978 - No es classific;
1982 - No es classific;
1986 - Primera ronda;
1990 - No es classific;
1994 - No es classific;
1998 - No es classific;
2002 - Primera ronda;
2006 - Quarta posici;

 Participacions al Campionat d'Europa .
1960 - No es classific;
1964 - No es classific;
1968 - No es classific;
1972 - No es classific;
1976 - No es classific;
1980 - No es classific;
1984 - Semifinals;
1988 - No es classific;
1992 - No es classific;
1996 - Quarts de final;
2000 - Semifinals;
2004 - Finalista;

 Enllaos relacionats .
El futbol a Portugal;
Federaci Portuguesa de Futbol;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Portuguesa de Futbol;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129770" title="Selecci de futbol de Galles" nonfiltered="3060" processed="3051" dbindex="53306">

|} 

La selecci de futbol de Galles representa al Pas de Galles a les competicions internacionals de futbol. s controlada per la Football Association of Wales. El primer partit internacional de la Selecci Gallesa fou contra Esccia el mar del 1876 a Glasgow amb derrota per 0-4. Noms ha jugat un Mundial (1958) on arrib a quarts de final, perdent contra el futur campi Brasil. Juga al Millennium Stadium de Cardiff.

 Participacions a la Copa del Mn .
1930 - No particip;
1934 - No particip;
1938 - No particip;
1950 - No es classific;
1954 - No es classific;
1958 - Quarts de final;
1962 - No es classific;
1966 - No es classific;
1970 - No es classific;
1974 - No es classific;
1978 - No es classific;
1982 - No es classific;
1986 - No es classific;
1990 - No es classific;
1994 - No es classific;
1998 - No es classific;
2002 - No es classific;
2006 - No es classific;

 Participacions al Campionat d'Europa .
1960 - No particip;
1964 - No es classific;
1968 - No es classific;
1972 - No es classific;
1976 - No es classific;
1980 - No es classific;
1984 - No es classific;
1988 - No es classific;
1992 - No es classific;
1996 - No es classific;
2000 - No es classific;
2004 - No es classific;

 Entrenadors .
 Jimmy Murphy (1958);
 Dave Bowen (1964-1974);
 Mike Smith (1974-1979);
 Mike England (1979-1987);
 Mike Smith (1987);
 Terry Yorath;
 John Toshack (1994);
 Bobby Gould (1995-1999);
 Mark Hughes (1999-2004);
 John Toshack (2004-?);

 Futbolistes destacats .
Membres del Welsh Sports Hall of Fame en negreta:


 Enllaos relacionats .
El futbol a Galles;
Football Association of Wales;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Gallesa de Futbol;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129771" title="Selecci de futbol de Malta" nonfiltered="3061" processed="3052" dbindex="53307">

|} 

La selecci de futbol de Malta representa a Malta a les competicions internacionals de futbol. s controlada per la Malta Football Association.

 Participacions a la Copa del Mn .
1930 - No particip;
1934 - No particip;
1938 - No particip;
1950 - No particip;
1954 - No particip;
1958 - No particip;
1962 - No particip;
1966 - No particip;
1970 - No particip;
1974 - No es classific;
1978 - No es classific;
1982 - No es classific;
1986 - No es classific;
1990 - No es classific;
1994 - No es classific;
1998 - No es classific;
2002 - No es classific;
2006 - No es classific;

 Participacions al Campionat d'Europa .
1960 - No particip;
1964 - No es classific;
1968 - No particip;
1972 - No es classific;
1976 - No es classific;
1980 - No es classific;
1984 - No es classific;
1988 - No es classific;
1992 - No es classific;
1996 - No es classific;
2000 - No es classific;
2004 - No es classific;

 Articles relacionats .
 El futbol a Malta;
 Associaci Maltesa de Futbol;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Maltesa de Futbol;
www.maltasport.com;
www.maltafootball.com;
RSSSF;
UEFA.com;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129773" title="Selecci de futbol d'Anglaterra" nonfiltered="3062" processed="3053" dbindex="53308">

|} 

La selecci de futbol d'Anglaterra representa a Anglaterra a les competicions internacionals de futbol. s controlada per la Federaci Anglesa de Futbol.

Jug el seu primer partit a Glasgow, a l'estadi de Hamilton Cresent, Partick el 1872 contra la selecci escocesa. El resultat final fou empat a 0. Durant prop de 40 anys, Anglaterra noms jug partits contra les altres seleccions britniques, Esccia, Galles i Irlanda. Els primers partits contra seleccions de l'Europa continental foren el 1908 dins d'una gira per l'Europa Central que l'enfront i derrot a ustria, Hongria i Bohmia. La primera derrota en front un equip de fora de les illes Britniques no arrib fins el 1929, a Madrid contra Espanya (4-3).

Tot i que la FA s'adher a la FIFA el 1905, les relacions entre els dos organismes durant la primera meitat de segle XX foren tenses. Les nacions britniques abandonaren el mxim organisme mundial l'any 1928. Aix provoc que Anglaterra no prengus part a les tres primeres edicions de la Copa del Mn de Futbol, tot i ser, possiblement el millor conjunt del moment. L'any 1946 s'hi un de nou. La primera derrota a casa contra un equip no britnic fou contra la Repblica d'Irlanda el 1949 a Liverpool per 0 a 2. Per la derrota ms dura la pat l'any segent, durant la disputa de la Copa del Mn de Futbol 1950 amb la derrota per 1 a 0 davant dels Estats Units. Tres anys ms tard fou derrotada per primer cop a casa per una selecci que no era de les illes. Fou el 25 de novembre de 1953 a Wembley contra la potent Hongria de Sndor Kocsis i Ferenc Pusks. Hongria venc per 3 a 6. En el partit de tornada, Hongria derrot de nou a Budapest als anglesos per 7 a 1. El domini angls del futbol mundial era definitivament esvat.

La tragdia de Munic de 1968, on l'avi del Manchester United pat un accident on moriren grans jugadors com Roger Byrne, David Pegg, Tommy Taylor o Duncan Edwards estronc un gran conjunt que estava cridat a fer coses importants. No fou fins quasi deu anys desprs, quan de la m de Bobby Charlton, un dels pocs supervivents del desastre, que Anglaterra aconsegu la seva major victria internacional. Fou a la Copa del Mn de 1966, disputada a casa seva, on acab en primera posici. Des d'aleshores, tot i confeccionar bons equips, i assolir classificacions dignes en grans competicions, mai ha tornat a guanyar un gran ttol mundial o europeu amb la selecci.

 Participacions a la Copa del Mn .
1930 - No particip;
1934 - No particip;
1938 - No particip;
1950 - Primera ronda;
1954 - Quarts de final;
1958 - Primera ronda;
1962 - Quarts de final;
1966 - Campions;
1970 - Quarts de final;
1974 - No es classific;
1978 - No es classific;
1982 - Segona ronda;
1986 - Quarts de final;
1990 - Quarta posici;
1994 - No es classific;
1998 - Segona ronda;
2002 - Quarts de final;
2006 - Quarts de final;

 Participacions al Campionat d'Europa .
1960 - No particip;
1964 - No es classific;
1968 - Tercera posici;
1972 - No es classific;
1976 - No es classific;
1980 - Primera ronda;
1984 - No es classific;
1988 - Primera ronda;
1992 - Primera ronda;
1996 - Semifinals;
2000 - Primera ronda;
2004 - Quarts de final;
2008 - No es classific;

 Entrenadors .
Walter Winterbottom (1946-1962);
Alf Ramsey (1963-1974);
Joe Mercer (provisional) (1974);
Don Revie (1974-1977);
Ron Greenwood (1977-1982);
Bobby Robson (1982-1990);
Graham Taylor (1990-1993);
Terry Venables (1994-1996);
Glenn Hoddle (1996-1999);
Howard Wilkinson (provisional) (1999);
Kevin Keegan (1999-2000);
Howard Wilkinson (provisional) (2000);
Peter Taylor (provisional) (2000);
Sven-Gran Eriksson (2001   2006);
Steve McClaren (2006   2008);
Fabio Capello (2008 - avui);

 Enllaos relacionats .
El futbol a Anglaterra;
The Football Association;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Anglesa de Futbol;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129776" title="Joan Pelegr i Partegs" nonfiltered="3063" processed="3054" dbindex="53309">
Joan Pelegr i Partegs (Barcelona 1910-1998) fou un metge, historiador i pedagog catal.

El seu pare, Antoni Pelegr i Nicolau, fou un alt funcionari primer de la Mancomunitat de Catalunya i desprs de la Generalitat de Catalunya, mentre que la mare era filla de pagesos de l'Ametlla del Valls. EL seu germ era Antoni Pelegr i Partegs.

A partir dels vuit anys va anar a viure al Portal de l'Angel 15-17 (en aquests moments hi ha el Banc d'Espanya a Barcelona). Estudi als Escolapis de Barcelona i desprs a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. L'any 1926 ja el trobem treballant al barri d'Hostafrancs com a catequista al "Centre Instructiu de la Mare de Du de Montserrat i Sant Francesc Xavier" ("Montserrat-Xavier"), que la Congregaci Mariana Universitria de Barcelona cre un 25 de mar de 1904. Joan Pelegr, conegut per totom com a "Pele", esdevindr l'nima d'aquest centre durant ms de 60 anys.

En reconeixement a la seva trajectria personal va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1984 i el 1986 amb el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.

Per agrair la seva dedicaci professional i didctica al barri d'Hostafrancs de Barcelona i especialment a les escoles de la Fundaci Cultural Hostafrancs, l'any 1994, les escoles "Montserrat-Xavier" i "Tcnica Professional" d'Hostafrancs passaren a denominar-se Escola Joan Pelegr.

 Obres .
  Costums catalans (1962);
 La premsa en catal (1920-1960) (1962);
 Tres dimensions educacionals (1968);
 Combat per la fe (1969);
 Catalunya Avui (1973);
 Cinquanta anys d'Orfeo Atlantida (1977);
 Cronologia dels Pasos Catalans (segles XI-XX) (1977);
 Basquet Ateneu Montserrat (1978);
 Setanta-cinc anys de tasca cultural (1904-1979) (1979);
 Fumerdes d'adolescent (1986);
 Quico Vila-Abadal (1981);
 Fidelitat a Catalunya (1986) ;
 Seu del Consell del Districte de Sants-Montjuc (1989);
 Memories d'en Jordi Montserrat (1990);
 Es per tu noi...noia (1991);
 Sintesi educativa i els avis (1992);
 72 hores de Repblica catalana (1993).
 Els infants tamb seran ciutadans (1994);

Enllaos externs.
 Escola Joan Pelegr;
 Fundaci Cultural Hostafrancs;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129780" title="Magma (vulcanisme)" nonfiltered="3064" processed="3055" dbindex="53310">
Magma es una mescla multifase d'alta temperatura (depenent de la seva composici i evoluci, des de menys de 700C fins ms de 1500C) de slids (cristalls i fragments de roca), lquida (en la seva majoria silicats) i gas (ric en H, O, C, S i Cl), format per la fusi parcial o total d'una font parental (principalment, la part superior del mantell i la base de l'escora terrestre).
Pel seu contingut mineral, el magma pot classificar-se en dos grans grups: mfics i flsics. Bsicament, els magmes mfics contenen silicats rics en Mg i Ca, mentre que els flsics contenen silicats rics en Na i K.

El magma ascendent que, des de la seva generaci fins abans de la seva solidificaci, brolla a la superfcie, rep el nom de lava.

La solidificaci del magma dna lloc a la formaci de roques magmtiques.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129781" title="Castell d'Albons" nonfiltered="3065" processed="3056" dbindex="53311">


El castell d'Albons est situat al nucli antic d'Albons, al Baix Empord, i n's el seu origen.

Histria.

El lloc d Albora s esmentat l'any 959 i en un document del 980 s'esmenta el lloc dAlburne, del comtat d'Empries.

Tamb hi ha documentaci a partir del segle XII on es fa referncia al lloc com un alberg del comte de Rossell amb els noms dAlburnos, Alburnis i Albornis, i com a l esglsia de Sant Cugat (Sancti Cucuphatis de Albornis).

El castell tamb es cita en documents del segle XIII, quan la famlia Torrent el tenia en feu dels senyors de Torroella, encara formant part del comtat d'Empries. El 1272 el vescomte Dalmau de Rocabert permut Albons i Torroella per altres castells amb l'infant Pere, d'aquesta manera el lloc pass a la corona.

El 1311 el rei Jaume II va vendre el domini feudal d'Albons al comte d'Empries Pon V, que posteriorment fou un dels molts motius de discrdia entre ambds personatges. Pon va comenar la fortificaci de la poblaci i, el rei, que estava alant el seu castell del Montgr, li va prohibir que continus les obres tant del castell d'Albons com el de Bellcaire.

11 anys ms tard, el 1322, el rei va fer donaci del domini a Bernat d'Orriols. A partir del 1356, a causa de diferents entroncaments, va passar primer a mans de Bernat Alemany de Foix i de Porqueres, senyor de Foix, segurament mitjanant el dot de la seva muller Catalana, germana de Berenguer i senyora d'Orriols, i a partir del segle XVII al llinatge dels Vallgornera.

Arquitectura.

L'aspecte actual que presenta l'edifici s el d'una masia fortificada del segle XV amb les reformes i modificacions puntuals que s'hi han anat introduint durant els darrers cinc-cents anys.

A l'esplanada davant el castell, en la que en altre temps deuria haver-hi la resta de construccions i dependncies annexes, es pot contemplar la llarga faana de l'edifici, amb un gran portal dovellat dels segles XIV-XV que dna accs al pati interior, delimitat a migdia pel mur de l'esglsia de Sant Cugat. Dins el pati, es conserva una altra portalada dovellada i finestres rectangulars de la mateixa poca.

L'expansi urbana que ha enregistrat el poble, han desfigurat la primitiva estructura d'un nucli edificat en el punt ms alt del tur, a l'entorn de l'esglsia i el castell.

A principis dels anys 80 del segle passat, fou rehabilitat i convertit en diversos habitatges, sempre respectant la seva estructura original.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129785" title="BeBox" nonfiltered="3066" processed="3057" dbindex="53312">

El BeBox fou un ordinador PC amb dos processadors de Be Inc., especialment dissenyat per a executar-se sobre el seu sistema operatiu, el BeOS.

El BeBox va apareixer al mercat en Octubre del 1995 (BeBox Dual603-66). A l'agost del 1996 va ser actualitzat amb pocessadors de 133 MHz (BeBox Dual603e-133). La producci d'aquests ordinadors va finalitzar a finals del 1996, centrant-se Be Inc des d'aleshores en portar el sistema operatiu BeOS a l'ordinador Macintosh i deixant el negoci del maquinari. Es van vendre al voltant de mil BeBoxes a 66 MHz i huit-cents BeBoxes a 133 MHz.

 Enllaos externs .
 The BeBox Zone;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129786" title="Lohachara" nonfiltered="3067" processed="3058" dbindex="53313">

L'illa de Lohachara era un illot del delta del Ganges, proper a l'estat indi de Bengala Occidental.

Va esser evacuada durant la dcada dels vuitanta a causa de la seva immersi que indu el desplaament forat de 6000 famlies cap a l'illa de Sagar, la qual est ara parcialment submergida. 

La seva immersi definitiva va esser constatada per les autoritats ndies al desembre del 2006.

Deprs de vint anys, quatre illes - Bedford, Lohachara, Kabasgadi et Suparibhanga- han estat definitivament submergides.

Encara que hi ha fets locals que han pogut esser causants de la immersi, com ara l'erosi, aquesta desaparici ha estat constantment lligada a la pujada del nivell del mar que s'ha donat a causa de l'escalfament global. 

Vegeu tamb.
Canvi climtic;
Escalfament global;

 Enllaos externs .
Article de l'Independent.co.uk;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129789" title="Luz Casal" nonfiltered="3068" processed="3059" dbindex="53315">
Luz Casal (Boimorto, Galcia 11 de novembre de 1958) cantant pop-rock gallega. 

Va crixer a Astries, desprs va anar a Madrid per continuar la seva carrera musical. 

Va tenir hits en els anys 1980, amb canons com Rufino de l'Elena Santonja , Un nuevo da brillar, versi de Duel au Soleil de l'tienne Daho o la banda sonora Tacones lejanos. Ha cantat canons del Carlos Goi (Besar el suelo) o de la Rosala de Castro (Negra sombra).

 Discografia .
 El ascensor (1980);
 Luz (1982);
 Los ojos del gato (1984);
 Luz III (1985);
 Quireme aunque te duela (1987);
 Luz V (1989);
 A contraluz (1991);
 Como la flor prometida (1995);
 Pequeos y grandes xitos (1996);
 Un mar de confianza (2000);
 Con otra mirada (2002);
 Sencilla alegra (2005);
 Vida Toxica (2007);

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Luz Casal a IMDB;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129793" title="Manuel Balcells i Daz" nonfiltered="3069" processed="3060" dbindex="53316">
Manuel Balcells i Daz, (Ripoll, 9 de gener de 1958). Metge, poltic i  Conseller de la Generalitat de Catalunya.

 Trajectria professional .
s llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autnoma de Barcelona, especialista en Cirurgia Ortopdica i Traumatologia i en Medicina de l'Educaci Fsica i l'Esport. 
Certificat d'Estudis Especialitzats per la Universitat de Montpeller en Biologia i Medicina de l'Esport. Diplomat per EADA en Gesti Sanitria. 

Ha estat membre de diferents societats cientfiques i acadmiques i director mdic de l'Hospital General de Granollers fins l'any 2003. 

 Trajectria poltica .
Va ser regidor de l'Ajuntament de Granollers des de 1995, primer tinent d'alcalde responsable de Salut i Benestar Social, del 1995 al 2001. 

Ha estat Director d'Estratgia i Coordinaci del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya des del gener de 2004.

El 20 d'abril de 2006, assumeix el crrec de conseller del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informaci de la Generalitat de Catalunya en la primera remodelaci del govern Maragall, crrec del que va ser destitut el 13 de maig de 2006 quan els consellers d ERC varen ser expulsats del govern.

El departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informaci de Catalunya va desaparixer desprs d aquests fets.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129794" title="Armes parlants" nonfiltered="3070" processed="3061" dbindex="53317">
Les armes parlants (tamb anomenades armes cantants) sn, en herldica, les armes representades per una crrega que, d'alguna manera, interpreta grficament el nom de la famlia o del municipi als quals correspon. Aix, els elements que configuren aquest escut (els anomenats senyals parlants o senyals cantants) parlen o canten aquest nom de manera intutiva, sense necessitat de tenir coneixements herldics previs.

La referncia al nom del possedor d'aquestes armories es pot resoldre de diverses maneres:
 per simple representaci (Castellfollit de la Roca porta un castell damunt un roc; Puigverd de Lleida, un puig verd; la Galera, una galera; la Palma de Cervell, una palma);

 per aproximaci fontica (Castellterol, tres sols, a ms del castell; Sabadell, una ceba; Cervera, uns crvols; Martorell, la mar, una m, una torre i un martell);

 per allegoria (Rocallaura, un parell de rencontres de bou ajuntats per un jou, en referncia als bous que llauren, a ms del roc; Bellaguarda, una torre de guaita des d'on es pot fer una bella guarda; Santa Maria d'Ol, una rosa, en referncia a la seva olor; Prat de Comte, una ovella pasturant);

 per representaci etimolgica (Tornafort, un tur fortificat, del llat tormo forte; Als i Cerc, una branca de roure, del llat quercus; Alcoletge, un castell, de l'rab al-qalat; Vallfogona de Riucorb, una vall i un foc, per etimologia popular).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129800" title="Geologia marina" nonfiltered="3071" processed="3062" dbindex="53318">
La geologia marina s la branca de la geologia que s'encarrega de l'estudi del fons ocenic i mar a ms de l'estructura tectnica submergida mitjanant l's d'eines de geofsica, sedimentologia, geoqumica i paleontologia.

La importncia dels estudis en geologia marina s cada vegada major ja que el 70% de la superficie terrestre est coberta per aigua i la major part de la poblaci mundial viu en zones costaneres. s important conixer les dinmiques i processos que succeeixen  en terrenys submerigts per poder paliar els danys en cas de terratrmols i tsunamis, saber la recurrncia d'aquests, conixer els recursos energtics d'origen fssil emmagatzemats als sediments marins, aix com conixer la histria climtica dels darrers milers d'anys enregistrat als sediments.
Vegeu tamb.
Homogenita;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129808" title="Museu dels Moomin" nonfiltered="3072" processed="3063" dbindex="53320">
La vall dels Moomin (Museu dels Moomin) est situada a la ciutat de Tampere, Finlndia. A la vall del Museu dels Moomin s'hi pot observar illustracions originals de Tove Jansson (la creadora dels Moomin), 40 miniatures, retaules sobre els fets dels Moomin i una casa petita dels Moomin (2,5 metres d'alada). S'hi pot observar la vall original multimdia dels Moomin i tamb visitar la botiga de la vall dels Moomin, on s hi venen records i llibres dels Moomin en diversos idiomes.

 Enllaos externs .
  Museu dels Moomin;
 Finland Travel Club  Fets i enllaos;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129822" title="Casa Blanca" nonfiltered="3073" processed="3064" dbindex="53321">


La Casa Blanca (The White House, en angls) s la residncia oficial i principal lloc de treball del President dels Estats Units (actualment George W Bush). s l'immoble ms visitat del mn amb 5.000 visitants al dia, 1.825.000 visitants a l'any.
 Estructura . 
La Casa Blanca t: 
6 pisos i 5.100 m d'rea a la casa. ;
132 habitacions i 35 banys als dos pisos de dalt ;
412 portes ;
147 finestres ;
28 xemeneies ;
3 ascensors;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la Casa Blanca ;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129823" title="Iris Murdoch" nonfiltered="3074" processed="3065" dbindex="53322">

Jean Iris Murdoch DBE (Dubln, 15 de juliol de 1919   8 de febrer de 1999) va ser una escriptora i filsofa britnica, nascuda irlandesa, coneguda fonamentalment per les seues novelles en les que combina una rica caracteritzaci dels personatges i arguments que involucren aspectes tics o temes sexuals. La seua primera novella publicada, Under the Net, va ser seleccionada l'any 2001 pel comit editorial de la companyia nord-americana Modern Library com una de les 100 millors novelles en llengua anglesa del Segle XX. L'any 1987, va ser distingida amb l'Orde de l'Imperi Britnic.

Biografia.
Murdoch va nixer al nmero 59 de Blessington Street, Dubln, el 15 de juliol de 1919. Son pare, Wills John Hughes Murdoch procedia d'una famlia principalment presbiteriana dedicada a la cria de ramats d'ovelles a Hillhall, County Down (prop de Belfast), i sa mare, Irene Alice Richardson, que havia estudiant cant fins el naixement d'Iris, procedia d'una famlia anglicana dublinesa de classe mitjana. Sent petita, els pares es van traslladar a Londres on son pare va treballar com a funcionari. Murdoch va ser educada en escoles progessistes, primer a la Froebel Demonstration School, i desprs com a interna a la Badminton School de Bristol l'any 1932. Va estudiar els clssics, histria antiga, i filosofia al Somerville College, Oxford, i tamb filosofa com a postgraduada al Newnham College, Cambridge, on va tenir com a professor a Ludwig Wittgenstein. L'any 1948, va obtenir una beca al St Anne's College, Oxford.

Va escriure la seua primera novella, Under The Net l'any 1954, havent prviament publicat assaigs sobre filosofia, incloent-hi el primer estudi en angls sobre Jean-Paul Sartre. L'any 1956 va conixer John Bayley, un professor de literatura anglesa i tamb novellista, a la Universitat d'Oxford, amb qui es va casar. Va escriure 25 novelles i altres obres de filosofia i teatre fins l'any 1995, quan va comenar a patir els primers efectes de la malaltia d'Alzheimer, que ella en un primer moment va atribuir a un bloqueig creatiu. Va morir el 1999 als 79 anys.

La pellcula de Richard Eyre, Iris (2001), basada en les memries del seu marit a partir del moment en qu ella estava desenvolupant la malaltia d'Alzheimer, va ser protagonitzada per Judi Dench i Kate Winslet respectivament com Iris Murdoch madura i jove.

Novelles.
Les novelles de Murdoch sn alhora intenses i estranyes, farcides d'humor negre i de girs imprevisibles en l'argument, ultrapassant la superfcie civilitzada del medi habitual de classes elevades al que pertanyen els seus personatges. Generalment tracten sobre aspectes tics, com els conflictes entre el b i el mal, sovint presentats en escenaris mundans que guanyen en fora trgica i mtica a travs de la subtilesa amb qu sn descrits.  Tot i ser intellectualment sofisticades, les seues novelles sn sovint melodramtiques i amb un toc de comdia, amb el propsit, tal i com ella va dir, d'aconseguir "una bona i feli trama."  Va rebre la influncia de pensadors com ara Plat, Freud, Simone Weil i Jean-Paul Sartre, i dels novellistes anglesos i russos del Segle XIX. Sovint s'hi troben a les seues novelles personatges homosexuals, animals domstics emptics, i de vegades un poders i quasi demonac mascle encisador que imposa la seua voluntat als altres personatges   un tipus d'home que potser Murdoch va modelar basant-se en el seu amant, el Premi Nobel de Literatura Elias Canetti.

Tot i que en un principi el seu estil s ms aviat realista, de vegades introdueix certa ambigitat a travs de l's del simbolisme i barrejant elements fantstics en escenes descrites amb precisi. The Unicorn (L'unicorni -1963) pot ser llegida i gaudida com una novella gtica sofisticada, com una novella embolcallada d'elements gtics o tamb com una pardia de l'estil gtic. The Black Prince (El prncep negre - 1973) s un destacat estudi sobre l'obsessi ertica, amb un text extremadament complex que suggereix diverses interpretacions, ats que els personatges subordinatys contradiuen el narrador i el misteris "editor" del llibre en una srie d'eplegs.

Murdoch va guanyar el Premi Booker l'any 1978 per The Sea, the Sea (El mar, el mar), una novella finament detallada sobre el poder de l'amor i la prdua, que narra la peripcia d'un director de teatre retirat, que pateix un atac de gelosia en trobar-se, desprs de dcades, amb la seua antiga amant.

Algunes de les seues obres han estat adaptades al cine, incloent-hi les sries de televisi britniques sobre les seues novelles An Unofficial Rose i The Bell. J. B. Priestley va dramatitzar la seua novella de l'any 1961, A Severed Head, que va ser dirigida per Richard Attenborough l'any 1971, i protagonitzada per Ian Holm. 

Controvsies.
Un controvertit punt de vista sobre Iris Murdoch es recull en el llibre de l'escriptor britnic A.N. Wilson Iris Murdoch as I Knew Her (Iris Murdoch tal i com la vaig conixer - 2003). L'obra va ser descrita per The Guardian com "perversament indiscreta" i "absolutament grollera," i qualificada pel mateix Wilson d' anti-biografia (vegeu ). Tot i que l'autor manifesta acuradament la seua estima per l'escriptora, no repara en descriure'n la deslleialtat i la promiscuitat. Observa que va prosperar a base de tracions", era cruel i se n'anava al llit amb qualsevol (Wilson 2003).

Obres.
Narrativa.
 Under the Net (1954);
 The Flight from the Enchanter (1956);
 The Sandcastle (1957);
 The Bell (1958);
 A Severed Head (1961);
 An Unofficial Rose (1962);
 The Unicorn (1963);
 The Italian Girl (1964);
 The Red and the Green (1965);
 The Time of the Angels (1966);
 The Nice and the Good (1968);
 Bruno's Dream (1969);
 A Fairly Honourable Defeat (1970);
 An Accidental Man (1971);
 The Black Prince (1973);
 The Sacred and Profane Love Machine (1974);
 A Word Child (1975);
 Henry and Cato (1976);
 The Sea, the Sea (1978), guanyadora del Premi Booker;
 Nuns and Soldiers (1980);
 The Philosopher's Pupil (1983);
 The Good Apprentice (1985);
 The Book and the Brotherhood (1987);
 The Message to the Planet (1989);
 The Green Knight (1993);
 Jackson's Dilemma (1995);
 Something Special (Conte reimprs, 1999; publicaci original de 1957);

Filosofia.
  (1953);
 The Sovereignty of Good (1970);
 The Fire and the Sun (1977);
 Metaphysics as a Guide to Morals (1992);
 Existentialists and Mystics (1997);

Teatre.
 A Severed Head (amb J.B. Priestly, 1964);
 The Italian Girl (amb James Saunders, 1969);
 The Three Arrows & The Servants and the Snow (1973);
 The Servants (1980);
  (1986);
 The Black Prince (1987);

Poesia.
 A Year of Birds (1978; edici revisada, 1984);
 Poems by Iris Murdoch (1997);

Referncies.
 Conradi, P.J. Iris Murdoch: A Life, 2001;
 "Telling tales" by AN Wilson, The Guardian, September 6, 2003;
 "I'm Mr. Evil" by Matt Seaton, The Guardian, September 3, 2003;

Per a aprendre'n ms.
 Bayley, J. Iris: A Memoir, 1998;
 _________. Iris and Her Friends, 1999;
 Wilson, A.N. Iris Murdoch as I Knew Her, 2003;

Enllaos externs.
 The Iris Murdoch Building at the Dementia Services Development Centre, University of Stirling;
 A Review of Something Special;
 The Iris Murdoch Society;
 The Centre for Iris Murdoch Studies;
 Extract of Conradi biography at Guardian Unlimited;
 Collated reviews of Conradi biography;
Collated reviews of AN Wilson biography;
A series of Iris Murdoch walks in London;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129825" title="Fargesia murielae" nonfiltered="3075" processed="3066" dbindex="53323">

La Fargesia murielae s una espcie de bamb, del gnere Fargesia de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

s originari de la Xina. 

Caracterstiques.
El Fargesia murielae s un bamb petit que no sobrepassa els 3 metres d'alria.

Les canyes sn fines, les fulles sn petites i estilitzades.

Resisteix extraordinriament b el fred, fins i tot -26C.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129826" title="Grim Fandango" nonfiltered="3076" processed="3067" dbindex="53324">
Grim Fandango s una aventura grfica de la companya Lucas Arts llenat l'any 1998 per a PC. Molts crtics l'han posicionat entre els millors d'aquest gnere i per alguns com el darrer de la edat d'or de les aventures grfiques. El seu motor de joc va ser usat posteriorment per a  la quarta entrega de la saga Monkey Island. El joc va ser creat sota les regnes de Tim Schafer i l'original disseny dels personatges van nixer de la m del dibuixant Jos Guadalupe Posada.
 Ambientaci .
L'ambientaci d'aquest joc s un dels elements ms originals: Per una banda interactuarem en uns escenaris inspirats en el cinema negre o les noveles de Raymond Chandler i fins i tot de l'estereotipat Humphrey Bogart al film Casablanca. Per l'altre, haurem caigut  de ple en el mn desprs de la mort segons la mitologia mexicana.

Segons la tradici asteca de la zona de Mxic, desprs de morir les nimes han de passar per set cels abans d'arribar al parads. Doncs b, aquest joc succeeix al mn de la mort on totes les nimes fan el seu viatge per aconseguir arribar al ms enll definitiu, tot i que molts es perden pel cam o malbaraten els seus bitllets.

 Argument .

El protagonista del joc s Manny Calavera, que pel seu comportament en vida ha de pagar treballant com a agent de viatges en aquest mn de la mort, atorgant els bitllets que es mereixen els nou vinguts. Tot i aix, Manny se n'adona de certes irregularitats en el sistema i, com si de Phillip Marlow es tracts, comena a investigar per a descobrir una trama de corrupci, crim i mentides. Tot sense que falti la femme fatal, Mercedes Colomar. 
 
Durant el joc sempre s el dia de los muertos que se celebra encara avui a Mxic. Grim Fandango s'estructura en quatre actes on cada acte es un any ms tard, aix podrem dir que durant el joc tamb realitzem aquest ltim viatge.

 Curiositats .

Podem trobar un anunci del joc a la tercera entrega de la saga Monkey Island: The curse of Monkey Island". Manny Calavera seu mort en un restaurant de la illa Plunder.

Es sol dir que Manny apareix de pblic a les grades del circuit de carreres a la pellcula L'amenaa fantasma de la guerra de les galxies. Noms s'hi assembla.

Algunes cites mtiques:

Love? Love Is for the Living

All people smoke. But all people is death, think on it!

 Dades Tcniques .

El joc es va distribuir en 2 CDs, tot i que actualment existeixen versions modernitzades. Els requisits son Intel Pentium 133mhz, 32m de RAM, 20mb al disc dur i 2mb de memria grfica.

Enllaos externs.
 Pgina oficial;







 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129827" title="Associaci Catalana d'Esperanto" nonfiltered="3077" processed="3068" dbindex="53325">

L'Associaci Catalana d'Esperanto s una entitat fundada el 1982 que agrupa els esperantistes dels Pasos Catalans, amb la finalitat de facilitar la prctica de l'esperanto entre els catalanoparlants i potenciar-n'hi la difusi com a llengua. Est considerada la continuadora de   la tasca de la Federaci Esperantista Catalana, fundada el 1910 i desapareguda desprs de la Guerra Civil. s membre de l'Associaci Universal d'Esperanto i de la FOCIR.

 Enllaos externs .
 Web de l'Associaci Catalana d'Esperanto;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129830" title="Aicmofbia" nonfiltered="3078" processed="3069" dbindex="53326">

L'aicmofbia s una fbia que es manifesta quant la persona t por de tocar o ser tocar per objectes punxants, causat pel contacte o per la vista, i d'altres tipus que comparteixen certa relaci amb la blennofbia.

Un exemple d'aquesta fbia s la por a assistir al consultori dental, els odontlegs necessiten saber si la por a les agulles, el tractament dolors i els comentaris negatius de certes persones sn els principals temors dels pacients.

 Enllaos externs .
 Enquesta realitzada per odontlegs;
 Article de psicologa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129831" title="Castell de Verges" nonfiltered="3079" processed="3070" dbindex="53327">
El castell de Verges, est situat al nucli antic de Verges, al Baix Empord, i n's el seu origen.

Histria.

Apareix esmentat en un document datat entre el 1115 i el 1164 en el qual el comte de Rossell rebia del comtat d'Empries un capbreu de les albergues i on hi constaven les seves propietats.

El castell va ser motiu de nombroses disputes entre el bisbe de Gironat i el comte d'Empries, fins al punt de ser el castell empenyorat i el comte Hug IV excomunicat.

Junt amb la vila, va pertnyer als comtes d'Empries fins al 1295 en qu fou donat a Bernat Amat de Cardona i d'Empries, per ser-li confiscat de nou el 1302.

Al segle XIV, durant les lluites entre el comte Joan I d'Empries i el rei Pere el Cerimonis, el comandament del castell fou lliurat al cap d'uns mercenaris gascons i armanyaguesos anomenat Bita, previ jurament, a l'esglsia de Verges, que respectarien tot el que calia respectar.

El setembre de 1385, Verges fou presa per l'exrcit reial de Pere el Cerimonis, comandat per Bernat de Forti, el qual, dos anys ms tard, annex el comtat d'Empries a la corona, per retornar-lo el 1387  al comte Joan.

El 1399, el comte Pere III es va casar amb Joana de Rocabert, i en la mort de Pere el 1401, la vila va passar als vescomtes de Rocabert. Per el rei Mart, oncle de Pere III, no accept aquesta disposici i apell les disposicions de 1325 i 1341 que estipulaven que en cas d extinci de la lnia directa, el comtat retornava a la corona com a tronc com de la rama dinstica. Aix doncs, el rei Mart va unir el comtat, i amb ell el castell, als dominis reials l'any 1402.

La localitat va esdevenir el centre de la baronia de Verges. Finalment, el 1587, la vila va passar a la Corona i fou el centre d'un municipi reial. 

El 27 de maig de 1694 forma part de l'escenari de la batalla de Verges o del Ter, en el marc de la invasi francesa, quan l'exrcit francs comandat per Anne-Jules de Noailles, el duc de Noailles hi derrot a les confiades tropes del duc d'Escalona.

Arquitectura.

 Les niques restes del castell es localitzen a la paret posterior de l'Ajuntament i parallel a la paret de l'esglsia. Diverses torres i alguns murs assenyalen el recorregut de les muralles d'poca medieval.

El castell era situat al lloc que avui dia ocupen les escoles i la Casa de la Vila, i a la plaa que hi ha al davant.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129833" title="Star Alliance" nonfiltered="3080" processed="3071" dbindex="53328">
Star Alliance s una aliana d'aerolnies creada el 1997, i que en l'actualitat compta amb 18 companyies associades. El gener de 2007 la flota conjunta disposava aproximadament de 3000 avions, i operaba uns 16000 vols a 841 destinacions de 157 pasos. Essent la primera uni d'aquestes caracterstiques, en l'actualitat competeix amb les aliances Oneworld i SkyTeam.

Companyies participants.
Air Canada (Canad),
Lufthansa (Alemanya),
SAS Scandinavian Airlines (Dinamarca, Noruega, Sucia),
Thai Airways International (Tailndia),
United Airlines (EUA),
Air New Zealand (Nova Zelanda),
All Nippon Airways (Jap),
Asiana Airlines (Corea del Sud),
Austrian Airlines (ustria),
Blue1 (Finlndia),
British Midland International (Anglaterra),
LOT (Polnia),
Singapore Airlines (Singapur),
South African Airways (Sud-frica),
Spanair (Espanya),
TAP Portugal (Portugal),
US Airways (EUA),
VARIG (Brasil).

Les cinc primeres sn les aerolnies fundadores de Star Alliance.

Enllaos externs.
Staralliance.com (Web oficial) ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129835" title="Al-Mansur" nonfiltered="3081" processed="3072" dbindex="53329">


Al-Mansur (califa), (754-775) califa abbssida;
Al-Mansur, mes conegut com Almansor  (946-953), hadjib de Crdova;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129841" title="Batalla de Verges" nonfiltered="3082" processed="3073" dbindex="53330">






La batalla de Verges, tamb coneguda com a batalla del Ter o a batalla de Torroella, fou un combat de la Guerra dels Nou Anys, durant la invasi francesa del Principat de Catalunya, que va tenir lloc el dia 27 de maig de 1694 al llarg dels bancs i guals del riu Ter, entre els actuals termes municipals de Verges, Torroella de Montgr i Foix.

Preludi.
Durant l'any 1694, el rei Llus XIV de Frana va decidir efectuar una ofensiva a Catalunya i posar l'exrcit del general Nicolas Catinat al Piemont a la defensiva, reservant ms tropes per al front catal.

El virrei de Catalunya, Juan Manuel Fernndez Pacheco, marqus de Villena i duc d'Escalona, que era tamb el capit general de l'exrcit espanyol, havia desplegat al llarg de la ribera del riu Ter prcticament totes les tropes que podia reunir per oposar-se a l'important cos expedicionari francs, dirigit pel mariscal Anne-Jules de Noailles, duc de Noailles, que es proposava capturar Girona i que ja havia pres Roses.

Ordre de batalla.
Els dos exrcits estaven constituts aproximadament pels mateixos efectius (uns 20.000 homes d'infanteria i uns 4.000-5.000 de cavalleria). Per els regiments francesos estaven formats principalment per tropes veteranes, mentre a les forces espanyoles hi havia un gran nombre de joves reclutes i d'unitats recentment constitudes que encara no havien lliurat mai cap batalla. A ms a ms, l'exrcit francs era superior en el nombre i la potncia de les peces d'artilleria, servides per artillers i soldats ben entrenats.

Unitats hispniques.
L'exrcit hispnic estava constitut per les segents unitatsnecessita cita:

Flanc dret

6 esquadrons de dragons;
11 esquadrons de cavalleria;
Gurdies del Conflent i Catalunya;
Ter de cavalleria de Mil;
13 batallons procedents d'11 teros:
Ter del Casc de la ciutat de Granada;
Ter d'Arag;
Ter de Morats Vells;
Ter de Blaus Vells (Toledo - Villarroel);
Ter Vell de Npols (1 batall);
Ter Nou de Valladolid (Dez Pimienta);
Ter Nou de Cuenca (Olalla);
Ter Nou de Sevilla (Venegas);
Ter Nou de Segvia (Luna);
Ter Nou de Mrcia (Daza);
Ter Nou de Burgos (Vlez de Guevara);

Centre

11 esquadrons de cavalleria;
Ter d'Osuna;
Ter de Valons;
7 batallons procedents de 6 teros i 3 batallons alemanys;
Ter de la Costa del regne de Granada;
Ter Nou de Lle;
Ter Vell d'Amarillos;
Ter del regne de Valncia;
Ter de Pignatelli;
Ter de d'Enrquez de Cabrera;
Ter de Beck;
Ter de Matatouchy;
Miquelets (400 homes);
Torres (?);

Flanc esquerre
20 esquadrons de cavalleria;
Ter del Rossell;
Ter d'Extremadura;
Ter d'alemanys;
Arcabussers de la gurdia del virrei;
Ter del virrei (duc d'Escalona);
5 batallons procedents de 4 teros;
Ter de Verds Vells;
Ter de la Diputaci del General de Catalunya;
Ter de la ciutat de Barcelona;
Ter de Vermells Vells;
8 peces d'artilleria;

En total, 42 esquadrons de cavalleria, 30 batallons d'infantera i 400 miquelets.

La batalla.
L'exrcit espanyol es va dividir en tres cossos per vigilar els guals del Ter a Verges, Ull i Torroella de Montgr i impedir aix que les tropes franceses travessessin el riu. 

En els dies anteriors a la batalla, els francesos van intentar sense xit forar la travessa a Verges i, posteriorment, a Ull i Torroella. El 27 de maig una boira densa cobria la ribera del riu i els francesos van aprofitar-la per travessar-lo, prop de Torroella, amb almenys 2.000 dragons i cavallers, seguits per un gran nombre de granaders d'infanteria, i carregaren contra la infanteria espanyola, que els esperava en aquella posici sense cap atrinxerament i que era batuda per l'artilleria francesa des de l'altre costat del riu.

Desprs de la primera descrrega dels seus mosquetons, els espanyols ja no van poder oposar-se eficament als francesos que anaven travessant el riu, i comenaren a fugir del camp de batalla, provocant el consegent desordre en la resta de l'exrcit. Es produ una gran quantitat de baixes entre la infanteria espanyola, sobretot desprs de quedar sense protecci a causa de la retirada de la cavalleria. Avisats d'aquest replegament i sense poder fer front al gran nombre de tropes franceses que havien aconseguit travessar el Ter i que s'estaven posicionant en ordre de batalla a la riba sud, tot l'exrcit espanyol va caure en la confusi i la cavalleria va optar per retirar-se, juntament amb la rereguarda, fins a la ciutat de Girona.

Els francesos van iniciar un aven general contra els espanyols en retirada, que no van oferir gaire oposici i molts dels quals van morir o van ser fets presoners, mentre l'equipatge i l'artilleria, i un gran nombre d'estendards, eren capturats.

Conseqncies.

Segons la versi oficial dels espanyols, les seves prdues foren de 2.931 infants i 324 cavallers, entre morts, ferits i desertors. Segons fonts franceses, les prdues espanyoles excediren els 9.000 homes, inclosos 2.000 presoners, mentre que les prpies prdues van ser noms d'aproximadament 500 homes.

En aquesta situaci, el virrei no va tenir cap altra elecci que enviar algunes tropes a Girona i la part ms gran del seu exrcit cap a Barcelona, on va romandre tot el mes de juny. Mentrestant, els francesos van saquejar sense oposici ms de 10 pobles de la ribera del riu Ter.

El 30 de maig, tres dies desprs de la desfeta espanyola al riu Ter, Noailles va comenar el setge, per terra i mar, de la plaa de Palams, que es va haver de rendir el 10 de juny. La ciutat de Girona va caure el 29 de juny i aviat Hostalric, tot deixant el cam obert cap a Barcelona, que els francesos no van poder atacar en aquesta ofensiva a causa de la reducci del pressupost de l'exrcit ordenada pel ministre de la guerra Louvois i de la presncia de la flota anglesa de l'almirall Edward Russell, que va forar la retirada de l'estol francs de suport comandat per Tourville. Davant d'aquests fracassos estrepitosos, el Consell d'Estat destitu el virrei.

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129851" title="Catalunya Acci Sonora" nonfiltered="3083" processed="3074" dbindex="53332">
Catalunya Acci Sonora (CAS) s un festival de msica catalana que va tindre lloc el 22 d abril del 2006 amb l objectiu de ser un punt de trobada dels diferents referents msicals dels Pasos Catalans. Va ser organitzat per la Fundaci Cultura, tot actuant grups com ara La Gossa Sorda, Lax'n'Busto, Gossos, Cris Juanico o Rauxa, entre d altres.

La segona edici es va celebrar el 27 d'abril del 2007, al Palau sant Jordi, i va comptar amb la msica d'Obrint Pas, Els Pets i La Troba Kung-F, i va ser presentat per l'actor Joel Joan.

 Enllaos externs.
Web oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129852" title="Llista de seleccions no afiliades a la FIFA" nonfiltered="3084" processed="3075" dbindex="53333">
Aquestes seleccions no estan afiliades a la FIFA, per tant no poden participar a la Copa del Mn de la FIFA.

Membres associats.
 Guadeloupe 4;
 Guaiana Francesa 4;
 Illes Marianes del Nord2;
 Martinica 4;
 Micronsia2;
 Niue2;
 Palau2;
 Reuni3;
 Saint-Martin4;
 Sint Maarten4;
 Tuvalu2;
 Zanzbar3;

1: Membre oficial de la UEFA
2: Membre associat a la OFC
3: Membre associat a la CAF
4: Membre oficial de la CONCACAF

Membres de la NF-Board.


Nacions sobiranes no afiliades.
 Ciutat del Vatic;
 Illes Marshall;
 Nauru;

Altres seleccions.
Llista de seleccions de nacions no reconegudes, regionals, dependncies, insulars i pobles sense estat.

Europa.


5: La FIFA reconeix la selecci del Regne Unit per a competicions olmpiques.

frica.
 Cabinda, Angola;
 Caprivi, Nambia;
 Mayotte, Frana;
 Santa Helena, Regne Unit;
 Sudan del Sud, Sudan;

Amrica.


sia.
 Guangxi, Xina;
 Jammu i Caixmir, ndia-Pakistan;
 Kurdistan;
 Nagaland, ndia;
 Sikkim, ndia;

Oceania.


Vegeu tamb.
 Llista de membres afiliats a la FIFA;
 Llista de seleccions nacionals de futbol desaparegudes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129853" title="Jery Sandoval" nonfiltered="3085" processed="3076" dbindex="53334">

Jery Sandoval s una actriu, cantant i model. Nasqu a Barranquilla, Colmbia, el 18 de desembre de 1986. A Colmbia s reconeguda pel seu rol de  Mara Reyes  a la telenovella colombiana  Los Reyes  i en el present actua com  Regina Corona  a la srie  Cdigo Postal .

 Inicis .

La seva histria artstica va comenar als 12 anys d'edat; aix era natural ja que la seva famlia li havia inculcat sempre l'inters pel cant i la msica. Va comenar cantant en la tuna del seu collegi i ms endavant, quan tenia 12 anys, ja feia part d'un grup anomenat  Notes i Colors , en El Carmen de Bolivar, agrupacion era veu cantant de balades i msica afroantillana. A ms, amb el seu cos Luis va formar una altra agrupaci, amb la qual es va guanyar el primer lloc en un concurs d'intrprets en Sincelejo.

Entre els 14 i 16 anys, Jery va viatjar constantment entre Barranquilla i Bogot. Va conixer a persones del mn de la msica que la van instar a gravar el seu primer disc de msica dance. Va escriure diverses canons entre elles: "Te Amo", "Cmo Dejarte" i "Mi Primer Dia sin Ti".

En el 2001, grcies a l'agncia de Julio Navarro i Ivn Corredor va participar en Concurs  Chica Mircoles , quedant en segund lloc. Incursion a la televisi treballant en el canal local Telebarranquilla en un programa anomenat Entre la Rubia y la Morena.

 En televisi .

Als seus 16 anys, desprs d'haver acabat secundria al collegi La Nuestra Seora del Carmen de Barranquilla, es va radicar a la capital colombiana juntament amb la seva mare per materialitzar el seu somni de ser cantant. Un dia va conixer en un estudi de gravaci a Ivn Ramrez, qui li va proposar representar-la. Va acceptar, i poc temps desprs ell li va dir que assists a un csting per al protagnico de la telenovella Al Ritmo de tu Corazn, all, va gravar 40 captols. Quan els productors del Canal RCN la van veure en el projecte, van preferir guardar-la per a un altre que ja tenien en ment, Los Reyes. Per a aquest va presentar diversos csting, primer com "Pilar", desprs com "Hilda", i desprs com "Mara". Jery es va preparar amb Rubn di Pietro, per desprs d'un mes comenar la gravacions d'aquesta producci.

Los Reyes es va convertir en xit a la televisi colombiana alcanzando 43,6% de rting (nivell comparable al de Yo Soy Betty, la Fea). Aix es va traduir en jornades cada vegada ms llargues i extenuants de gravaci (dos captols/dia) el que va provocar la defecci de diversos actors, entre ells Jery doncs, a part de les hores dedicades a la telenovella (7:00 a 22:00 o ms) havia d'estar estudiant angls a les 4:00.

El mes de mar del 2006, va viatjar a Mxic per presentar el csting de la telenovella Cdigo Postal, sent la primer colombiana a protagonitzar en Televisa   Mxic, al costat de Vernica Castro. All va actuar com Regina Corona fins a octubre de 2006.

 Carrera musical .

En febrer de 2007, es va radicar a Puerto Rico per comenar la seva producci musical amb White Lion Records, sent el seu productor Elas de Len, i ha viatjat entre Puerto Rico i Bogot. Des de principis de 2008 es troba radicada a Miami acabat la seva producci musical amb la disquera Universal Music i estudiant angls a la Universitat de Miami.

 Enlaos externs .
Pgina oficial de Jery Sandoval;
Pgina de Jery Sandoval feta per Jeryfanatics;
Vdeo d'una sessi fotogrfica de Jery Sandoval;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129857" title="Drada" nonfiltered="3086" processed="3077" dbindex="53335">


Les Drades (en grec        ,  esperits dels arbres ) sn nimfes associades amb la mitologia grega i l'hinduisme que viuen a les rodalies dels boscos i arbres, o als propis arbres. Les drades estableixen un vincle des del seu naixement amb un arbre especfic, originariament, a la cultura drudica celta un roure. Drys en grec clssic significa roure. En temps primitius, els grecs imaginaven que hi havia gent que vivia als glans. Les caritides estaven associades amb les nogueres abans que fossin utilitzades amb finalitats arquitectniques. I les drades dels freixes eren les melades, engendrades per Gea al ser fertilitzada pels genitals d'Ur llanats per Cronos.

Si les drades viuen als arbres, llavors se les anomena hamadrades, como s el cas d'Atlantia.

Igualment a les altres nimfes, les drades gaudien d'una vida sobrenaturalment llarga, per si el seu arbre es moria, elles corrien la mateixa sort. Per aquesta ra les drades i els dus castigaven als mortals que feien mal als arbres sense oferir abans un tribut a les nimfes.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129859" title="Josep Maria Valls i Casadevall" nonfiltered="3087" processed="3078" dbindex="53336">
Josep Maria Valls i Casadevall (Barcelona, 1940) s un advocat i poltic catal, que fou Conseller de Justcia de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2003 i 2006.

 Biografia .
Casat i amb dos fills. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, Cincia poltica (IEP, Pars) i Direcci d'empreses a ESADE. s catedrtic de Cincia Poltica i de l'Administraci a la Universitat Autnoma de Barcelona. Fou deg de la Facultat de Cincies Poltiques i Sociologia d'aquesta Universitat, on tamb fou rector. 

La seva activitat poltica s'inicia el 1999, com a soci i president de l'associaci Ciutadans pel Canvi, que forma part de la coalici electoral PSC- CpC. 

Va ser diputat del Parlament de Catalunya d'aquesta coalici per la circumscripci de Barcelona a les eleccions de 1999 i 2003. 

Desprs d'aquestes darreres, entr a formar part del govern de Catalunya 2003-2006 com a Conseller de Justcia durant tota la legislatura. 

s membre del Collegi d'Advocats de Barcelona i de l'Associaci Espanyola de Cincia Poltica i de l'Administraci, de la que s President des del 2001. 
Actualment imparteix classes de poltica a la Universitat Autnoma de Barcelona.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129868" title="Pars-Baleares" nonfiltered="3088" processed="3079" dbindex="53337">
Pars-Baleares fou l rgan de difusi de l associaci Les Cadetes de Majorque.

La Publicaci Pars-Baleares veu la llum oficialment el mes de gener de 1954 a Pars, com a rgan difusor de l associaci denominada Les Cadets de Majorque (Association Amicale des Originaires et Descendants des Balares rsidant en France). Segons publica la mateixa revista en el seu nombre quaranta-tres, els estatuts de l associaci foren presentats a les autoritats franceses competents el dia 18 de maig de 1953, s a dir, quasi set mesos abans de la publicaci de la revista i rgan difusor de la mateixa.

La publicaci va nixer amb la idea de generar llaos d amistat entre els emigrants balears residents a Frana i les seves famlies i amics encara residents a les Illes Balears. Amb una gran acollida des dels seus inicis, aquesta publicaci ha tingut una vida de quaranta-cinc anys, des de gener de 1954 fins a juny de 1998, amb un total de tres-cents setanta-set nombres.

Amb una periodicitat variable, essent primer mensual; al final bimensual, per amb breus perodes de publicaci quinzenal.

Sense poder xerrar de nombres absoluts, coneixem una tirada de 1.000 exemplars l any 1958, de 1.200 exemplars l any 1985 i de 300 exemplars l any 1994, per segurament en la dcada dels seixanta i setanta arribaria a tenir l edici de ms de 2.500 exemplars vist el nombre de socis i el seu canvi de periodicitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129874" title="Papua Occidental" nonfiltered="3089" processed="3080" dbindex="53338">
Pel que fa a la provncia d'Indonsia d'aquest nom, vegeu Provncia de Papua Occidental.




La Papua Occidental (tamb coneguda com la Nova Guinea Occidental) s la meitat indonsia de l'illa de Nova Guinea. Al llarg de la histria ha estat anomenada tamb Nova Guinea Neerlandesa, Irian Occidental i Irian Jaya. La incorporaci de la Papua Occidental a Indonsia en 1969 va ser molt controvertida i continua essent motiu de disputes.

Situada a l'oest del meridi 141E de longitud (excepte en una petita part de territori a l'est del riu Fly que pertany a Papua Nova Guinea), es divideix en dues provncies:
Papua Occidental (Papua Barat, abans anomenada Irian Jaya Barat), amb capital a Manokwari.
Papua (abans anomenada Irian Jaya), amb capital a Jayapura. S'ha proposat subdividir aquesta provncia en dues: Papua Central (Papua Tengah) i Papua Oriental (Papua Timur), per el projecte encara no s'ha dut a terme.

 Bandera .

La bandera s coneguda com Morning Star. Vegeu "Bandera de Nova Guinea Occidental"

 Enllaos externs.
 Papua Occidental Lliure ;
 PapuaWeb ;
 "Abs hum a la Papua Occidental" ;
 Notcies sobre la Papua Occidental ;
 Mapa ;
 Documents desclassificats dels EUA ;
 Agncia de notcies ;
 Organitzacions independentistes de Papua ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129877" title="Elasticitat" nonfiltered="3090" processed="3081" dbindex="53339">
L'elasticitat s la propietat mecnica d'alguns materials de patir deformacions reversibles quan estan sota l'acci de forces exteriors i de recuperar la forma original si aquestes forces deixen d'actuar.

Articles relacionats.
Mdul elstic;
Claude-Louis Navier;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129880" title="Jan Potocki" nonfiltered="3091" processed="3082" dbindex="53340">

Jan Nepomucen Potocki de Pilawa (Pikw, 8 de mar de 1761 - 1815) va ser un cientfic, historiador i novellista polons, clebre per la seua novella El manuscrit trobat a Saragossa. 

Biografia.
El comte Jan (o Jean) Potocki naix el 8 de mar de 1761 a Pikw (regi llavors polonesa que avui forma part d'Ucrana). Com a membre d'una de les famlies ms riques del pas, rep una slida educaci, tant cientfica com humanstica, a Ginebra i Lausana. A continuaci, ingressa en l'Acadmia Militar de Viena. Lluita com a soldat contra els pirates barbarescos i viatja incansablement per Europa Occidental, els pasos del Magrib, Egipte i Constantinoble. Els llibres de viatges que escriu en aquesta poca fan d'ell un pioner de l'etnografia. 

A mitjan anys 80, viu a Pars, on t ocasi de tractar amb els intellectuals illustrats. S'interessa tamb per l'esoterisme, vivament lligat en aquella poca a l'agitaci poltica.

L'any 1788 torna a Polnia, on funda una impremta i una editorial i sorprn als seus contemporanis, l'any 1790, sobrevolant Varsvia en globus. D'ac passa al Caucas, on absorbeix rpidament la cultura dels pasos eslaus. El 1805 inicia un viatge a Pequn com assessor cientfic del tsar Alexandre I de Rssia. L'expedici mai no arriba a la seua meta: en negar-los el pas l'emperador Iung-Ien, Potocki fa cap a Monglia.

De retorn al seu pas l'any 1812, els seus ltims anys transcorren en el seu castell d'Uladowka. L'evoluci de la Revoluci Francesa cap al Terror i l'Imperi, el divorci de la seua segona esposa i una malaltia penosa (probablement, la sfilis) el sumeixen en una profunda depressi. Segons algun bigraf imaginatiu, li va obsessionar la idea que s'havia convertit en home llop. Per aquesta o per una altra ra, comena a polir l'ansa d'un sucrer de plata fins a donar-li forma de bala. Demana al capell del castell que benesca el projectil i a continuaci es vola els cervells d'un tret.

El Manuscrit trobat a Saragossa.
La creaci ms notria de Potocki s la novella Manuscrit trobat a Saragossa (Manuscrit trouv  Saragosse), construda segons la tcnica del relat emmarcat, amb histries dins d'histries que es ramifiquen i entremesclen, al mode del Decamer o Les mil i una nits. Comenada l'any 1797, l'autor va treballar-hi fins a completar-la poc abans del seu sucidi.

La primera part del llibre, publicada l'any 1804, s un relat fantstic, prdig en prodigis (encara que quasi tots ells acaben rebent una explicaci racional). El protagonista, Alfons van Worden, s un oficial de la Gurdia Valona que travessa Sierra Morena en direcci a Madrid. En el cam, topa amb tot tipus de personatges extraordinaris: gitanos, princeses mores, lladres, endimoniats, cabalistes i fins i tot amb Ahasverus, el Jueu Errant. Tots ells van teixint entorn de van Worden una complexa xarxa d'enganys, que posen a prova el seu tremp i trellat. Finalment, van Worden descobreix que tots els qui l'envolten estan al servei d'un misteris personatge, el xeic dels Gomlez, que ha decidit sotmetre'l a una complexa prova inicitica. 

La segona part de l'obra, Avadoro (una histria espanyola), va veure la llum l'any 1813. Els elements fantstics s'atenuen en favor d'intrigues cortesanes i amoroses. 

Durant el segle XIX, la novella va caure en l'oblit, fins a tal punt que alguns dels seus escassos lectors, com Grard de Nerval i Washington Irving, van cedir a la temptaci de plagiar algunes de les seues histries i presentar-les com prpies. Quan el text torna a publicar-se en 1958, grcies a als esforos de Roger Caillois, deixa bocabadats els aficionats a la literatura fantstica, que la reconeixen com una obra mestra del gnere.

L'any 1963 el director polons Wojciech J. Has porta a la pantalla la primera part del Manuscrit, amb banda sonora de Krzysztof Penderecki. La pellcula, qualificada per Luis Buuel com a excellent, es convertix prompte en un film de culte. A principis dels 90, Jerry Garca s'interessa per la pellcula, pagant-ne de la seu butxaca la restauraci. Mor en 1995, sense veure complit el seu objectiu, per en recullen el testimoni altres dos fans de Has i Potocki, Martin Scorsese i Francis Ford Coppola. Per fi, s'Edita en DVD en el 2001.

A Espanya, l'any 2003, el dramaturg Francisco Nieva realitza una discutida adaptaci teatral de la novella.

Altres obres.

Teatre.
Farses (Parades) (1792);
Els gitanos d'Andalusia (1794);

Llibres de viatges.
Viatge a Turquia i Egipte (1789);
Viatge a l'Imperi del Marroc (1792);
Viatge per algunes parts de la Baixa Saxnia per a la busca d'Antiguitats o wendes (1794);
Memria sobre un nou periple del Pont Eux, aix com sobre la ms antiga histria dels pobles del Taurus, del Caucas i d'Esctia (1796) ;
Viatge a l'imperi de Xina;
Viatge per les estepes d'Astracan i del Caucas (pstum-1829). ;

Llibres d'histria.
Fragments histrics i geogrfics sobre Esctia, Sarmcia i els eslaus (1796);
Histria primitiva dels pobles de Rssia (1802);
Assaig sobre la histria universal;
Principis per a una cronologia dels temps anteriors als Jocs Olmpics;

 Enllaos externs .
 Potocki Escut i Clan Pilawa;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129881" title="Claustrofbia" nonfiltered="3092" processed="3083" dbindex="53341">
La claustrofbia s la por infundada a estar en un espai tancat i les manifestacions del qual sn les sensacions d'ofegar-se i els trastorns nerviosos, que poden desencadenar en una crisi de pnic. 

La claustrofbia s una de les fbies que acompanya al comportament obsessiu. El temor pot aparixer lligat a qualsevol espai tancat, o noms a alguns (un ascensor, una sala de cinema o teatre, un aula). Tamb pot estar associat a la presncia de persones o a l'absncia d'elles, i connectat amb altres elements diversos. El psicoanlisi, que ha estudiat l'etiologia i gnesi d'aquesta fbia, considera que va unida a sentiments de culpabilitat produts per un desenvolupament anmal de la sexualitat. Tamb apareix amb freqncia lligada a sentiments d'angoixa que es remunten a la infncia i que poden tenir o no una causa especfica. Les relacions amb la mare, en les quals es donen sentiments ambivalents (amor-odi), s'han descrit tamb com causa d'aquest tipus de fbies. El mecanisme pel qual es forma s el genric de tota fbia: la por interior impulsiu es desplaa cap a un objecte extern.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129883" title="Nosofbia" nonfiltered="3093" processed="3084" dbindex="53342">
La nosofbia (del grec nosos, malaltia i phobia, por) s el temor extremat a tenir una malaltia (greu o incurable). Les persones afectades necessiten tot tipus de cures per impedir un possible contagi.

La nosofbia ha estat considerada moltes vegades com una forma restringida d'hipocondria, en la qual la por a la malaltia, per no la convicci d'ella mateixa, seria la seva caracterstica principal.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129886" title="Sasa tsuboiana" nonfiltered="3094" processed="3085" dbindex="53343">

La Sasa tsuboiana s una espcie de bamb, del gnere Sasa de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

s originari del Jap, on se l'anomena Ibuki-zasa. 

Caracterstiques.
El Sasa tsuboiana s un bamb petit que no sobrapassa els 2 metres d'alria.

Les canyes sn fines (5-8 mm), les fulles fan entre 15 i 18 cm de llarg i de 3 a 6 cm d'ample

Resisteix el fred fins a -22C.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129888" title="Hamadrada" nonfiltered="3095" processed="3086" dbindex="53344">

Les hamadrades sn nimfes dels boscos de la mitologia grega que viuen als arbres. Sn una espcie especfica de drades, personatges pertanyents al grup de les nimfes. El seu pare s Oxylos i la seva mare "Hamadrias", ambds habitants del riu Esperqueu i dels monts Othrys i Oeta a Malis.

Les hamadrades neixen lligades a un determinat arbre. Si el seu arbre mor, la hamadrada associada a ell tamb mor. Per aquesta ra, les drades i els dus castiguen qualsevol mortal que faci mal als arbres. 

Eren considerades com ssers mediadors entre els mortals i els immortals.

El banquet dels savis d'Ateneu enumera vuit hamadrades:

 Karya (Arbres de "nous": avellaner, noguera, castanyer) (Corylus avellana, Juglans regia, Castanea vesca);
 Balanos (Arbres de "glans": alzina ) (Quercus ilex, Quercus aegilops);
 Kraneia (Corneller) (Cornus mas);
 Morea (Morera negra) (Morus nigra);
 Aigeiros (Pollancre) (Populus nigra);
 Ptelea (Oma) (Ulmus glabra);
 Ampelos (Vinya) (Vitis silvestris, Bryonia creticus, Tamus communis; Fucus volubilis);
 Syke (Figuera) (Ficus carica);

Callmac en lHimne a Delos, presenta una nimfa d'una alzina, angoixada pel seu arbre, que acaba de rebre l'impacte d'un llamp. Les nimfes -diu- estan contentes quan l'aigua del cel rega les alzines; estan de dol quan aquestes perden el fullatge.

Certes llegendes han conservat el record d' hamadrades que van pregar a determinats herois que salvessin el seu arbre com "Reco" i "Crisopelia". Altres recorden el cstig que van rebre els homes per haver tallat un arbre sense atendre els precs d'aquestes, com "Erisict".

Sangaris fou una hamadrada estimada per Atis.

Enllaos externs.
Theoi Project, Hamadryades ;

Referncies.
El banquet dels savis d'Ateneu es troba en lnia a University of Wisconsin Digital ;
Collections Center]
 Part d'aquest article s una traducci del corresponent article de la wikipdia en angls i en castell.

Referncies bibliogrfiques.
 GRIMAL, Pierre. Diccionario de la mitologia griega y romana. Barcelona: Labor, DL 1966.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129892" title="Saint Martin" nonfiltered="3096" processed="3087" dbindex="53345">


Saint-Martin (en francs Collectivit de Saint-Martin) s una collectivitat d'ultramar francesa que ocupa la meitat septentrional de l'illa de Sant Mart, a les Antilles. Va pertnyer al departament de Guadeloupe fins al comenament del 2007. L'altra meitat de l'illa, Sint Maarten, forma part de les Antilles Neerlandeses. 

T una extensi de 53,2 km i una poblaci de 33.102 el 2004. La capital s Marigot.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129894" title="Abel Mus" nonfiltered="3097" processed="3088" dbindex="53346">
Abel Mus, Abelardo Mus i Sanahuja, (Borriana, 22 d'abril del 1907 - Picanya, 23 de gener del 1983) fou violinista, pedagog i compositor.

 Biografia .
Fill de pare barber, comen a aprendre msica als vuit anys, juntament amb el seu germ Vicent, a la Banda de la Sociedad Filarmnica de Borriana, amb el seu director Jos Mara Ibez. Poc desprs s'inici en el mn del viol amb Vicent Trrega (germ de Francesc Trrega) i dos anys ms tard es trasllad a Valncia, per a estudiar amb el violinista borrianenc Joaquim Monzons Ribera. Becat per la Diputaci de Castell, marx a Pars el 1920 a ampliar els seus  estudis. Primer amb Bilewky; adms el 1921 al Conservatori de Paris, els continu amb Alfred Brun i mile Schwartz. L'any 1924 guany els primers diplomes internacionals de solfeig i viol, els quals eren els ms importants que oferia el centre. El 1926 aconsegu la Primera Medalla Internacional de Viol de l'Escola Superior de Msica i Declamaci de Pars, de la que en fou nomenat professor posteriorment.

S'establ a Castell de la Plana el 1932; hi fund, juntament amb Vicent Asencio, el Conservatori de Msica, que Mus dirig fins al 1938. Durant la Guerra Civil fu d'intrpret dels brigadistes francesos convalescents de l'hospital de Benicssim, estigu destinat al Comissariat de Propaganda de l'"Ejrcito de Levante" i don concerts als soldats de gran part del territori republic. Durant el conflicte bllic adopt el nom d'Abel, per comptes de lAbelardo amb que havia estat batejat . 

Represaliat en acabar la guerra, tingu problemes per a poder tornar a donar concerts.  El 1943 es van convocar oposicions per fundar l'Orquestra Municipal de Valncia i Abel hi va guanyar la plaa de concertino (primer viol). Al capdavant d'aquesta orquestra va estar fins a la seva jubilaci l'any 1972. La feina de l'orquestra la va desenvolupar parallelament a la seva carrera com a solista i durant la dcada dels quaranta va oferir una gran quantitat de concerts per tot l'Estat, que li donaren una reputaci i prestigi que pocs violinistes espanyols tenien. Cal ressaltar dos importants parntesis en la seva estana en l'Orquestra de Valncia: el primer quan es va desplaar a l'Argentina per a oferir una important gira de concerts, que finalitz amb diversos enregistraments per a la Casa Oden, i el segon quan va formar part el 1962-1963 de l'Orquestra Nacional d'Egipte, a El Caire. En aquests anys tamb va ser un temps director de l'Escola Municipal de Msica d'Alcoi. De l'orquestra de Valncia pass  a ocupar la mateixa plaa a l'Orquestra del Liceu de Barcelona. (almenys fins al 1975 ).

Deixebles seus han estat la violinista Josefina Salvador , els violinistes Gerardo Mesado Oliver i Jos Hernndez Yago, i el viola Emilio Mateu.

Entre els anys 1969 i 1976 collabor habitualment en la revista Buris-ana, butllet de lAgrupaci Borrianenca de Cultura.

El compositor Joaqun Rodrigo li dedic les peces L'enamorada junto al pequeo surtidor i Pequea ronda, que estren a Paris (1928) el propi Abel juntament amb la pianista, i germana seva, Encarnacin Mus. Eduard Lpez-Chvarri li dedic l'obra In modo de sarabanda (1930) i va fer-li el 1948 un arranjament propi per a viol i piano de la seva pea Variaciones para violn i orquesta.

 Obres .

 Can de bressol;
 Escenes d'infant;
 Himno del Batalln Mateotti (1936), lletra de Jos Santacreu ;
 Llegenda mora;
 Suite, per a orquestra;

 Bibliografia .
 Obres d'Abel Mus .
 Mtode(s) per a l'estudi del viol;
 Collaboracions a la revista Buris-ana, Butllet de l'Agrupaci Borrianenca de Cultura (selecci d'articles autobiogrfics; llista completa, a Enllaos);
 Carta al director nm. 125 (1972). Iniciaci a l'estudi de la msica, als nou anys;
 Trptico nm. 131 (1973). Memries de la Guerra Civil, 1938;
 El gran salto nm. 132 (1973). Viatge a l'Argentina, 1940;
 Cuando yo ganaba dos duros por misa nm. 135 (1973);
 El Danubio Azul nm. 137 (1974). Primer Concurs Internacional de Cant i Piano, Viena 1932;

 Obres sobre Abel Mus .
 Roberto Rosell Gimeno Ms sobre Mus , publicat a Buris-Ana 197 (2005);
 Gerardo Mesado Oliver Recordant Abel Mus, publicat a Buris-Ana 195 (2005);

 Enllaos .
 Plana web de lAgrupaci Borrianenca de Cultura, planes diverses del butllet Buris-ana:
 Article de Gerardo Mesado Recordant Abel Mus Amb fotografies;
 ndex de les collaboracions d'Abel Mus en la revista Buris-ana;
 Article de Roberto Rosell Ms sobre Abel Mus Amb fotografies;
Cicle homenatge a Abel Mus. A ms dels detalls del cicle, trobem informaci sobre la seua trajectoria professional, grabacions, composicions i bibliografia relacionada amb la seua figura.

 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129898" title="Jordi Valls" nonfiltered="3098" processed="3089" dbindex="53347">


Jordi Valls i Riera: poltic.
Jordi Valls i Pozo: poeta.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129900" title="Sasa palmata" nonfiltered="3099" processed="3090" dbindex="53348">

La Sasa palmata s una espcie de bamb, del gnere Sasa de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

s originari del Jap, on se l'anomena Okuyama-zasa. 

Caracterstiques.
El Sasa palmata s un bamb petit que no depassa els 3 metres d'alria.

Les canyes sn fines (10-15 mm), les fulles fan entre 20 i 28 cm de llarg i de 5 a 7 cm d'ample.

Resisteix el fred fins a -18C.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129905" title="Numeraci de la cultura dels camps d'urnes" nonfiltered="3100" processed="3091" dbindex="53349">

Durant el comenament de la cultura dels camps d'urnes, cap al 1.200 aC, apareixen a Europa central una srie de fals votives de bronze amb unes marques que s'han interpretat com un sistema de numeraci.

Descobriment.
Al 1946 es va trobar a Frankleben (a la comarca de Merseburg-Querfurt) un dipsit amb ms de 250 fals datat entre el 1500 i el 1250 aC. Aquesta troballa s'afegeix als dipsits trobats a la zona del riu Saale, pertanyents a la Cultura dels Camps d'Urnes, d'on s'han recuperat unes 600 fals i altres objectes. Les fals no mostren cap signe d'haver estat utilitzades, per tant es creu que van ser creades i enterrades dins de sots amb motius rituals.  

A les fals podem observar una srie de marques que es distribueixen en dues posicions: traades senzilles, per sota del bot que sobresurt prop d'on hauria d'haver el mnec, i signes ms complexos a l'angle de la fal o a la base. Les traades senzilles s'han interpretat com un sistema de numeraci.

S'han trobat altres objectes amb aquests signes, com el segell de Ruthen (tamb de finals de l'edat de bronze), que mostren les marques ////\\ i el got de Coswig (entre el 1200 i el 1000 aC), que tamb hi tenien els smbols ////\\ acompanyats per altres signes. Al cas del got de Coswig, dona la impresi de qu va ser una m ensinistrada la que va ser capa de marcar una srie complexa de signes sobre la superfcie de fang.

 El sistema de numeraci .
El sistema de numeraci descobert s de base cinc, tamb anomenat sistema quinari. Les unitats s'escriuen amb un tra inclinat de dalt a la dreta a baix a l'esquerra / i els conjunts de cinc amb un tra de dalt a l'esquerra a baix a la dreta '. S'han trobat nmeros des de l'1 / fins al 29 ////\\.

 Interpretaci .
Aquestes marques en relleu, niques en objectes de l'Edat del Bronze, van ser introdudes als motlles de fosa i no van ser creades sobre els objectes acabats. El fet que es realitzessin les marques sobre el fang del motlle, unes vegades a m, altres amb segells, i que es corregissin els signes incorrectes indiquen un propsit i una planificaci prvia. El sistema de marcat del fang recorda el de l'escriptura cuneforme de Mesopotmia.

El que no s'hagin trobat ms que els nmeros de l'1 al 29, quan tericament es pot emprar el sistema per escriure un nmero illimitat, s'ha interpretat partint del cicle lunar de 29'5 dies. Les cultures que empren un calendari lunar habitualment decideixen entre 29 i 30 dies per al seu calendari i corregeixen el desfasament anual per diversos mitjans. Si s'accepta aquesta interpretaci, cada fal representaria un dia del cicle lunar.

Important s tamb el fet que la forma de la fal recorda la lluna creixent, la qual cosa podria explicar la importncia d'aquest objecte en el culte de la Cultura dels Camps d'Urnes.

Aix s'ha interpretat el signe sobre el segell de Ruthen i el vas de Coswig, 29 = ////\\, com a smbol del cicle lunar. En general, es creu que l'escriptura codifica tant el cicle lunar com el cicle agrcola relacionat amb la lluna i el sol.

 Altres signes .

Existeixen una altra srie de smbols que apareixen sobre les fals i que encara no s'han pogut interpretar. Tanmateix s clar que aquests signes segueixen regles determinades que sn vlides a tot el territori d'influncia.

Alguns d'aquests signes permeten agrupar-se en conjunts d'1 a 4 pel que s'ha proposat que sn algun tipus de numeraci en base cinc.

 

Finalment existeixen alguns signes que no s'han pogut incloure en cap conjunt:

 

Els nmeros 22, 25, 33, 36, 43 i 69 i els 24, 52, 53, 54, 56, 62, 63, 64, 66, 73, 74, 84 i 86 apareixen en la base de les fals. Els nmeros 16, 26 i 42 i els 44, 52, 54, 55, 57, 58, 62, 64, 67, 68, 72, 74, 77, 78, 82, 84, 85, 87 i 88 apareixen en l'angle de les fals. Els nmeros 52, 54, 62, 64, 74 i 84 apareixen en les dues posicions.

 Hiptesi de les runes.

S'ha relacionat amb l'escriptura de les runes germniques, no solament per la coincidncia geogrfica sin tamb pel carcter agrcola/lunar que tenen. Ja des d'antic es va constatar que les runes apareixen sovint amb smbols no rnics, fins i tot combinats al mateix objecte. A ms els signes "?j", "?ng" i tamb "?g" no troben correspondncies en l'alfabet etrusc del qual suposadament procedeix l'alfabet futhark. D'altra banda, les lletres "?j", "?ng" i "?k" es diferencien de les altres runes per la seva mida menor. Les runes tamb es caracteritzen, a ms de representar un so, per tenir noms.

Sota la hiptesi que els noms d'algunes runes fossin adaptats d'usos anteriors, els noms d'aquestes runes podrien donar pistes sobre el significat dels smbols de la Cultura de les Urnes. Aix, si se selecciona el signe que t ms combinacions amb d'altres, el que apareix amb ms freqncia i el ms caracterstic es pot fer la segent equivalncia:



No deixa de ser una hiptesi interessant que potser mai no pugui ser confirmada.

Article relacionat.
 Disc de Nebra;

Enllaos externs.
Imatge de les fals de Frankleben.
Imatge del vas de Coswig.

Bibliografia.
Meller, Harald (Ed.), Der geschmiedete Himmel, Ed. Landesamt fr Denkmalpflege und Archologie Sachsen-Anhalt (2006) ISBN 3-8062-1907-9;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129907" title="Jordi Valls i Pozo" nonfiltered="3101" processed="3092" dbindex="53350">

Jordi Valls i Pozo (Barcelona, 25 de gener de 1970) s un poeta catal.

Va nixer a Barcelona el 1970, per fa molts anys que viu a Santa Coloma de Gramenet, ciutat que ha marcat bona part de la seva trajectria potica.

Ha presidit l'Associaci de Joves Escriptors en Llengua Catalana (1994-1996), i  s membre de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i el PEN Club Catal.

Com a guanyador dels Jocs Florals de l'any 2006, s el primer autor en ostentar el crrec de Poeta de la Ciutat. Actualment exerceix de llibreter al centre de Barcelona. Ernest Farrs, autor de l'antologia 21 poetes del XXI(2001), afirma que amb Jordi Valls la poesia no s solament subversi en la mesura que dna la facultat d'ultrapassar el marc de la realitat establerta, sin que s sobretot l'essncia del fet literari. I Carles Mart, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, el va definir com un ciutad de la Metrpoli que sap captar els instants en qu s'expressa en tota la seva bellesa la vida urbana.

 Llibres publicats .
 D'on neixen les penombres? (Premi Mart Dot de poesia 1994);
 Natura morta (Premi Vila de Martorell 1998);
 Oratori (Premi Senyoriu d'Ausis March 1999);
 La mel d'Aristeu (Premi de poesia Gorgos 2003);
 La m de batre (Premi Grandalla de poesia 2005);
 Violncia gratuta (Premi Jocs Florals 2006);
 ltima oda a Barcelona Amb la coautoria de Llus Calvo. Santa Coloma de Gramenet: La Gara 2008. ISBN 978-84-936342-1-6;

 Enllaos externs .
Poeta de la Ciutat;
Fitxa sobre Jordi Valls al Qui s qui de la Instituci de les Lletres Catalanes;
Pgina de Llus Calvo;
Vdeo a Youtube sobre el llibre ltima Oda a Barcelona;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129908" title="Roger Vitrac" nonfiltered="3102" processed="3093" dbindex="53351">
Roger Vitrac (Pinsac, lt, 17 de novembre de 1899 - Pars, 22 de gener de 1952) va ser un poeta i dramaturg francs, surrealista des dels principi del moviment va produir una obra iconoclasta i subversiva.

L'atracci de les  avantguardes .
Nascut a Pinsac, en el departament d'lt, Roger Vitrac va arribar a Pars l'any 1910. Va fer els estudis secundaris al Liceu Buffon i va comenar a apassionar-se per la poesia i el teatre a travs de la lectura de Lautramont i d Alfred Jarry tot deixant-se influir pel corrent simbolista.

Durant el seu servei militar, va conixer Marcel Arland, Ren Crevel, Andr Dhtel i Georges Limbour, amb els que va animar la revista Aventure (1921-1922), en qu van ser publicades un cert nombre de les seues peces. Va participar en les darreres manifestacions dadaistes i va entaular amistat amb Andr Breton l'any 1922. Aliniat amb el moviment surrealista va introduir-se en la literatura a travs de la poesia. En alguns dels seus reculls de poesia (Cruauts de la nuit, Connaissance de la mort i Humoristiques, 1927 ; Lanterne noire, pstuma, 1964), la dimensi onrica dona lloc a una escriptura recargolada, barroca, alterada per un desig d'all inesperat i estrany, que sempre ser el segell de la seua obra.

Espectacles innovadors. 
En companyia d'Antonin Artaud, va fundar per a  satisfer les exigncies ms extremes de la imaginaci i de l'esperit  el teatre Alfred-Jarry (1926-1930) que va inaugurar-se amb una representaci de Ventre brl ou la Mre folle (Antonin Artaud) al teatre de Grenelle. Els lligams amb els surrealistes van anar afluixant-se i va ser excls del grup, al mateix temps que Antonin Artaud, a les caballes dels anys 1920.

Amb to de pardia, quan no obertament de provocaci, Roger Vitrac va continuar en solitari la seua exploraci de l'inconscient, elaborant una obra aria, tan prompte clssica en l'expressi com absolutament moderna i nodrida d'enigmes.

Aix, diverses obres seues, estrenades al teatre Alfred-Jarry   com les Mystres de l'amour (1927), drama amb trenta-vuit personatges, barreja d'ironia i erotisme, o Victor ou les Enfants au pouvoir, stira corrosiva del conformisme burgs muntada a la Comdie des Champs-lyses l'any 1928 per Artaud i el mateix Vitrac   es consideren generalment com obres mestres del teatre surrealista. A partir de 1931, va esdevenir periodista per a poder continuar la seua carrera de dramaturg i poder explorar millor els aspectes burlescos d'un mn en descomposici.

En efecte, entre comdies de bulevard i tragdies ntimes, les seues obres sn molt ms que simples curiositats; no respecten els principis d'ordre i d'unitat, incompatibles amb la  lgica  dels abismes irracionals. A ms, prenent partit per la coexistncia sobre l'escena d'all cmic i all horrible, es fa acreedor del ttol de precursos del teatre de l'absurd.

Bromes vitriliques. 
En Coup de Trafalgar (1934), estigmatitza totes les fites de la cincia, el matrimoni, l'exrcit, la religi, el treball, la famlia, la ptria per la forma en qu sn usats per la societat ; les Demoiselles du large (1938) s un drama centrat en l'anlisi psicolgica. Torna a la comicitat amb Loup-Garou (1939) o le Sabre de mon pre (1951) ; per les representacions se succeeixen sense trobar un vertader xit. Va ser amb la reestrena pstuma de Victor ou les Enfants au pouvoir en una posada en escena de Jean Anouilh al teatre de l'Ambigu (1962), com va obtenir notorietat entre el gran pblic, havent esdevingut aquesta pea en un clssic del repertori.

Traduccions al catal.
 Vctor o els nens al poder. Traducci de Juana de Oleza i Santiago Sans. Edicions Robrenyo de Teatre de Tots els Temps, nm. 16. Matar, agost 1978.

Enllaos externs.
 Celebracions del centenari de Vitrac- 1999 ;
 Biografia de Vitrac, resum de Victor ou les enfants au pouvoir ;



 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129911" title="Aerstat" nonfiltered="3103" processed="3094" dbindex="53352">

Un aerstat s una aeronau no propulsada que fa servir el principi d'Arqumedes per poder volar.

Estan compostos per una bossa que cont una massa de gas ms lleugera que l'aire i per aix s'els coneix vulgarment com a globus. A la part inferior de la bossa s'hi pot unir una estructura slida denominada barqueta o tamb se li pot lligar qualsevol tipus de cos, com per exemple un sensor. Donat que no tenen cap tipus de propulsi, els aerstats es deixen portar per els corrents de l'aire, encara que alguns poden controlar-ne l'elevaci.

 Vegeu tamb .

Dirigible;

 Enllaos externs.

 Perqu vola un globus? ;
 StratoCat Histria i actualitat dels globus estratosfrics ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129915" title="Zoofbia" nonfiltered="3104" processed="3095" dbindex="53353">
La zoofbia s un temor patolgic als animals. Si es pateix a l'edat adulta, normalment s seqela d'angoixes infantils, ja sigui com a conseqncia d'atac d'animals petits (gossos, gats, etc.) o per errors educatius (por infantil de ser devorat pel llop o a sofrir danys corporals per animals com serps, estones, etc. motivat per frases desafortunades d'educadors sapastres).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129917" title="Madrassa" nonfiltered="3105" processed="3096" dbindex="53354">

Una madrassa (en  rab      ), tamb coneguda com a escola alcornica, s una escola en qu els infants sn ensenyats segons les interpretacions de l'Islam i per tal que l'aprenguin.

Histria.
No van existir en el perodes inicials de l'Islam. La seva formaci es remunta probablement a l'poca en qu hom es reunia a les mesquites per a tractar temes religiosos. En aquells temps, aquells qui volien adquirir coneixements religiosos s'acostumaven a aplegar al voltant d'aquells altres musulmans que en sabien ms; aquells mestres informals, ms tard anoments xaikhs, van comenar a impartir sessions educatives sobre religi anomenades majalis.

L'any 859 dC Jami'at al-Qarawiyyin va fundar a Fes la, potser, primera madrassa del mn.

Durant el perode Abbssida ms tard, el visir Nizam al-Mulk va crear la primera gran instituci acadmia oficial, anomenada Nizamiyyah en el seu honor, basada en les majalis informals. Cap a finals del segle XI, al-Mulk va crear un sistema de madrasses estatals (anomenades nizamiyyahs) en diverses ciutats abbsides.

Funcionament tradicional.

En l'antiguitat, eren centres d'estudis superiors o universitats islmiques. Noms hi tenien accs els homes, i no pas les dones. L'ensenyament es perllongava entre 10 i 20 anys segons l'especialitat escollida. Obligatriament s'estudiava l'Alcor, i la resta de matries eren generalment opcionals i no necessriament idntiques a totes les escoles alcorniques. Aquest funcionament s gaireb idntic al de les actuals madrasses ms tradicionals.

Una madrassa tradicional tpica acostuma a oferir dos cursos d'ensenyament: un curs hifz, en el qual es memoritza l'Alcor (i aquell qui ho aconsegueix rep el nom de hafiz), i un curs 'aalim amb el qual es pretn que l'estudiant sigui acceptat (el certificat d'aalim requereix 12 anys d'estudi de mitjana). Un curs sol incloure cursos de llengua rab, tafsir (interpretaci alcornica), xara (llei islmica), hadit (fetes del Profeta Muhmmad), mantiq (lgica), i histria de l'Islam.

A ms a ms, i segons la demanda educativa, algunes escoles alcorniques ofereixen cursos de literatura rab, angls, altres llenges estrangeres, cincies, i histria universal.

Una funci important de les madrasses s la d'acollir orfes i infants sense recursos per tal d'oferir-los una formaci. Cal esmentar per que el percentatge d'infants que acudeixen a escoles alcorniques tradicionals s fora baix (per exemple, el 1998 al Pakistan, hi prenien part un 0.3% dels infants en edat escolar a les gaireb 10.000 madrasses que hi t).

Tamb hi ha madrasses tradicionals fora de pasos islmics, com als Estats Units d'Amrica o Europa.



Estructura arquitectnica.
La seva estructura s fora similar a la d'una mesquita, ja que les dues posseeixen:

 Un mihrab, que s una espcie de petita capella, situada en un rac i en direcci a la Meca, dedicada a les oracions.
 Un minbar, una espcie de trona o plpit, normalment situat al capdamunt d'una escala, des d'on el predicador dna a conixer les seves llions i sermons.

Enllaos externs.
 Una passejada per l'interior de les madrasses pakistaneses ;
 Article que desmenteix que les madrasses siguin escoles de terroristes;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129921" title="TAP Portugal" nonfiltered="3106" processed="3097" dbindex="53355">

TAP Portugal (Transportes Areos Portugueses), s la principal aerolnia de Portugal. Fundada el 14 de mar de 1945, s membre del grup Star Alliance. Les seves destinacions principals sn cap a Europa, frica i Amrica del Sud.

 Enllaos externs .
Web de TAP Portugal ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129927" title="Triscadecafbia" nonfiltered="3107" processed="3098" dbindex="53356">

La triscadecafbia s la por al nombre 13. Es considera normalment una superstici. Una fbia especfica al divendres 13 es diu paraskavedekatriafbia o friggatriscaidecafbia. 

 Orgens .
S'ha relacionat amb el fet que havia 13 persones en l'ltim Sopar de Jess, per probablement es va originar en temps medievals. S'ha relacionat tamb amb el fet que un calendari lunisolar ha de tenir 13 mesos en alguns anys, mentre que el calendari solar gregori i el calendari lunar musulm sempre tenen 12 mesos en un any. 

La triscaidecafbia pot haver afectat tamb als vkings - es creu que Loki, en el pante nrdic, era el 13 du. Aix es  va cristianitzar  ms tard al dir que "Satn" era el 13 ngel.
El Codi de Hammurabi (al voltant del 1686 a. de C.) omet el nombre 13 en la seva llista numerada. Aix sembla indicar que aquesta superstici existia molt abans de l'era cristiana. 

En general, el 13 es pot considerar un nombre "dolent" senzillament perqu s un ms que 12, el qual s un nombre popularment utilitzat en moltes cultures (degut al fet que s un nombre altament compost). 

 Exemples .
En alguns edificis omiteixen el pis 13, saltant del piso 12 al 14 per evitar l'angoixa dels triscaidecafbics, o utilitzant en el seu lloc 12a i 12b. Aix tamb s'aplica en ocasions als nmeros de les cases o habitacions (Com per exemple en els hospitals). El mateix es vlid per les files dels avions.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129932" title="Ferenc Purczfeld Bir" nonfiltered="3108" processed="3099" dbindex="53357">






Ferenc Purczfeld Bir, ms conegut com Ferenc Pusks va ser un jugador hongars de futbol que va destacar al Budapest Honved FC i al Reial Madrid.

Va ser un gran davanter, amb una gran capacitat tctica del joc, i un xut nic. La Federaci Internacional de Historia i Estadstica del Futbol el considera el mxim golejador de la histria, amb 512 gols en 528 partits de primera divisi.

 Hongria .
Va nixer el 2 d'abril de 1927 a Budapest. Va comenar a jugar al futbol al Kispest de Budapest, debutant a primera divisi el 1943 amb setze anys. Al 1949, l'equip va ser incorporat a l'exrcit hongars, anomenant-se Honved.

Va debutar amb la selecci nacional el 1945, amb la que va aconseguir fama internacional, conquerint el 1952 la medalla d'or als Jocs Olmpics d'Hlsinki, i guanyant a Anglaterra al mtic estadi de Wembley, per 3 a 6. Al mundial de Sussa de 1954, amb companys de selecci com Sandor Kocsis, Josef Bozsik o Zoltan Czibor va aconseguir el subcampionat. En total va marcar 83 gols en 84 partits representant el seu pas.

Amb el Honved va aconseguir cinc ttols de lliga (1950, 1952, 1954, 1955 i 1956), aconseguint ser el mxim golejador tres cops (1949-50, 1950 y 1953), sumats al ttol de mxim golejador aconseguit amb el Kispest el 1947, marcant 358 gols en 349 partits.

El 1956 amb la Revoluci Hongaresa i l'arribada de l'exrcit sovitic va desertar, i la FIFA li va imposar una sanci de dos anys.

 Espanya .
Puskas va estar lluny del futbol fins a l'onze d'agost de 1958, amb 31 anys i sense estar en forma, quan va signar pel Reial Madrid, on va formar part d'una de les millors plantilles de la histria del futbol, acompanyat per Francisco Gento, Alfredo Di Stfano, Raymond Kopa i Hctor Rial.

Al Reial Madrid, va guanyar 5 lligues consecutives, (1960-1961, 1961-1962, 1962-1963, 1963-1964, i 1964-1965); 1 Copa d'Espanya (1962), 1 Copa Intercontinental (1960), Copes d'Europa (1959, 1960 i 1966), aconseguint ser el mxim golejador de la lliga en quatre ocasions (1960, 1961, 1963 i 1964)

Puskas es va retirar amb 40 anys, a finals de juny de 1967 desprs de marcar 154 gols en 180 partits de lliga.

Com a entrenador va treballar a diversos equips a Europa i Amrica, destacant el subcampionat d'Europa amb el Panathinaikos grec.

Al 1995 va ser proclamat mxim golejador del segle XX per la Federaci Internacional de Historia i Estadstica del Futbol (IFFHS).

Al 1997, el dia del seu aniversari nmero 70, va rebre un homenatge a l'Estadi Nacional hongars, rebent del president del Comit Olmpic Internacional (COI), Joan Antoni Samaranch, l'Ordre Olmpica. El novembre de 2003 fou nomenat Golden Player d'Hongria com el futbolista del pas ms destacat dels darrers 50 anys .

Va morir el 2006 a Budapest, desprs de diversos anys a l'hospital patint Alzheimer i arterioesclerosi cerebral.

 Referncies .





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129939" title="Xcaret" nonfiltered="3109" processed="3100" dbindex="53358">
Xcaret s un jaciment arqueolgic maia i parc natural de la ciutat mexicana de Playa del Carmen, a l'estat de Quintana Roo.

 Jaciment arqueolgic .
Diverses runes maies petites s'estenen a llarg de les 80'93 hectrees del parc. Xcaret s una paraula maia que significa "cala petita." (La "x" maia es pronuncia tal i com es fa en catal: ). Aquest assentament funcion aproximadament des de l'any 1400 fins 1517. Es diu que els maies es banyaven a la cala per purificar els seus cossos abans de viatjar a Cozumel per venerar a Ixchel, deessa de la fertilitat.

 Parc natural .

Un grup d'empresaris mexicans van adquirir la terra que envoltava Xcaret amb la idea de desenvolupar-hi activitat turstica que se sums a les atraccions de la regi.

El 1984, l'arquitecte Miguel Quintana Pali, captivat per la bellesa natural del lloc, adquir 5 hectrees d'aquesta meravellosa parcella al grup empresarial, amb la idea de construir-hi la casa dels seus somnis.

Tanmateix, quan va comenar a treure terra, va anar descobrint des de cenotes formats degut al collapse de sostres de coves per la debilitat de 3 milions d'anys d'erosi, fins a rius subterranis que flueixen a travs d'ells fins al mar. Sentia que tanta bellesa no hauria de ser accessible noms a uns pocs privilegiats. Aleshores fou quan Quintana formul la idea de crear un parc natural obert al pblic i aviat va unir forces amb scar, Marcos i Carlos Constandse per aconseguir aquest objectiu.
		 
 Enllaos externs .
Xcaret Park;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129940" title="Forma musical" nonfiltered="3110" processed="3101" dbindex="53359">
El terme forma musical fa referncia a dos conceptes diferents per relacionats:
 el tipus de composici, com per exemple la forma d'una simfonia o d'un concert. Sn obres amb ms d'un moviment.
 l'estructura d'una pea en particular, d'un sol moviment i es parla de forma binria, sonata, fuga, etc.

Hi ha alguna superposici entre forma musical i gnere musical. Gnere musical s'utilitza per referir-se a estils concrets de msica (com msica clssica o msica rock) i es determina per elements com el llenguatge harmnic, ritmes caracterstics, tipus d'instrument musical utilitzats i origen geogrfic. En aquest context el terme forma musical fa referncia a un tipus particular d'estructura dins d'uns determinats gneres. Per exemple, el "blues de 12 compassos" s una forma especfica que trobem sovint en els gneres de blues, rock and roll i jazz.

Algunes formes musicals sn:
Fuga;
Variaci;
Suite;
Sonata;
Simfonia;
Concert;
Obertura;
Preludi;
Poema simfnic;
Marxa;
Polonesa;
Masurca;
Vals;
Tarantela;
Polka;
Cnon;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129942" title="Economia del Nger" nonfiltered="3111" processed="3102" dbindex="53360">
El Nger s un estat afric sub-sahari sense sortida al mar. Est considerat per diversos estndards com l'estat ms pobre del mn i un perfecte exemple de quart mn. L'economia del Nger es basa en l'agricultura, el pasturatge, i en exportacions a la baixa d'urani. La devaluaci del 50% del franc CFA el gener del 1994 va fer augmentar les exportacions de bestiar, mongetes verdes, cebes i els productes de la petita indstria cotonera del Nger. El govern confia en l'ajuda bilateral i multilateral - que va ser suspesa seguint el cop d'estat de l'abril del 1999 - per a les despeses d'explotaci i la inversi pblica. Les perspectives a curt termini depenen de les negociacions amb el Banc Mundial i l'FMI.

 Evoluci macroeconmica .
Aquesta taula s de l'evoluci del PIB del Nger als preus del mercat estimats pel fons monetari internacional en milions de francs CFA.


 En detall .
El Nger s un dels estats ms pobres del mn, l'economia del Nger est basada de llarg en els cultius de subsistncia, bestiar i alguns dels dipsits d'urani ms grossos del mn. Els cicles de sequera, les desertificacions, un 3,4% de creixement de la poblaci i la davallada en la demanda mundial d'urani capen una economia marginal. La ramaderia tradicional de subsistncia domina una economia que genera poques feines formals.

La renta per cpita del Nger va crixer un 10% en els anys 60 aconseguint un pic de creixement en els anys 70 del 187%, per es va demostrar que es devia a poltiques no sostenibles es va reduir en un 27% en els any 80 i del 48% en els anys 90.

Els sectors agrcoles i ramaders sn la base econmica de la poblaci excepte per al 18%. El 14% del PIB del Nger est generat per la producci ramadera (camells, cabrum, ov i bov), en el que es basa el 29% de la poblaci. El 15% del territori del Nger que s conreable es troba al sud tocant la frontera amb Nigria. La freqncia de pluges varia i quan s insuficient el Nger t dificultats per alimentar la seva poblaci i ha de confiar en les compres de gra i les ajudes per resoldre requisits d'aliments. El mill, sorgo i la mandioca sn els principals conreus de subsistncia del Nger. L'arrs irrigat per al consum intern tot i ser car s des de la devaluaci del franc CFA ms barat que l'importat motivant-ne aix la producci. Per a l'exportaci es conreen mongetes verdes i cebes aix com petites quantitats d'all, pebrot, patata i blat.

Les exportacions de bestiar, tot i ser impossibles de quantificar es calcula que sn les segones desprs de les d'urani. Les exportacions actuals superen de llarg les estadstiques oficials que solen fallar en l'intent de detectar els grans ramats de bestiar que de manera informal creuen Nigria. Aix tamb s'exporten pells i cuirs i alguns sn transformats en artesanies.

La persistent caiguda del preu de l'urani ha dut rdits ms baixos per al sector de l'urani del Nger i tot i aix encara proveeix amb el 72% dels ingressos estatals d'importaci. Es va fruir de guanys substancials en les exportacions i rpid creixement econmic entre el anys 60 i els 70 desprs d'obrir dues grans mines d'urani a prop de la poblaci d'Arlit, al nord. Quan cap a la fi dels anys 80 va davallar l'auge de l'urani es va estancar l'economia i s'ha limitat la inversi. Les dues mines d'urani, (SOMAIR, de superfcie i COMINAK sota terra) estan liderades per dos consistoris francesos.

Se sap que hi ha dipsits explotables d'or entre el riu Nger i la frontera amb Burkina Faso. Tamb s'han trobat dipsits substancials de fosfats, carb, ferro i pedra calcria, i guix. Nombroses companyies estrangeres, incloent-n'hi d'americanes, han aconseguit llicncies d'explotaci per a l'or a la part oriental, que tamb cont dipsits d'altres minerals. Diverses companyies petrolieres han intentat trobar dipsits de combustibles fssils fins al 1992 a Djado al nord est del Nger i a la base d'Agadem al nord del llac Txad per no se'n va trobar. Les reserves de carb del Nger, de poca energia i contingut elevat de cendres, no poden competir en el mercat internacional. Tanmateix la paraestatal SONICHAR (Socit nigrienne de charbon) a Tchirozerine (nord d'Agadez) n'extreu d'un pou obert, per generar electricitat per a les mines d'urani.

Desprs de qu la competitivitat econmica creada per la devaluaci del franc CFA contribus a un creixement anual mitj del 3.5% en els anys 90 l'economia es va estancar degut a la reducci aguda d'ajuts econmics estrangers del 1999, que varen tornar a rebre gradualment el 2000, any de molt males pluges. Reflectint aix la importncia del sector agrcola el retorn de bones pluges va ser el factor primari de qu el creixement del 2001 es projects en un 4,5%.

En els ltims anys el govern del Nger ha promulgat revisions dels codis d'inversi (1997 i 2000), del petroli (1992), i mineria (1993), tots ells em termes atractius per als inversors. El govern actual cerca inversi privada estrangera i ho considera la clau per a instaurar el creixement econmic i el desenvolupament. Amb l'ajuda del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), ha emprs un esfor de revitalitzar el sector privat.

El Nger comparteix una divisa (el franc CFA) i un banc central (Banc Central dels Estats de l'frica Occidental (BCEAO), amb sis altres membres de la Uni Monetria de l'frica Occidental. La Tresoreria del Govern de Frana suplementa les reserves internacionals del BCEAO per tal de mantenir fixes les proporcions del 100 CFA (Comunitat Financera Africana) amb el franc francs (proporci amb l'euro des de l'1 de gener del 2002).

 Reformes econmiques .
El gener del 2000 el govern acabat de ser elegit va heretar seriosos problemes financers i econmics incloent-hi una tresoreria virtualment buida, els salaris endarrerits (11 mesos d'endarreriment) i pagaments d'escolaritzaci i un deute incrementat.

A ms de consolidar les finances pbliques i els pressupostos el nou govern ha perseguit una reforma econmica amb la privatitzaci de la distribuci de l'aigua, les telecomunicacions i la implementaci d'una clcul de preu del petroli lligat als mercats mundials. S'est treballant en altres privatitzacions d'empreses pbliques. En el seu esfor per consolidar l'estabilitat macroeconmica sota el PRGF, el govern tamb est prenent posicions per reduir la corrupci com a resultat d'un procs participatiu en el que s'hi ha d'implicar la societat civil. Ha ideat el Pla per a la Reducci de la Pobresa que se centra en millores de la salut, educaci primria, infraestructura rural i reformes judicials.

 Ajuda externa .
Els donants ms importants del Nger sn Frana, la Uni Europea, el Banc Mundial, el FMI i altres agncies de les Nacions Unides (UNDP, UNICEF, FAO, WFP i UNFPA). Entre d'altres donants importants hi ha els Estats Units, Blgica, Alemanya, Sussa, Canad i Arbia Saud. Encara que l'USAID no hi tingui una oficina els EUA sn el principal donant contribuint amb prop de $10 milions de dlars cada any al seu desenvolupament. Els EUA tamb sn el major contribuent en poltiques de coordinaci en rees com la salut alimentria i el VIH/SIDA. La importncia de l'ajuda externa est demostrada per fet que un el 2002 un 45% del pressupost de l'estat derivava de de les ajudes.

El 2005 la ONU va fer un toc d'atenci davant els problemes derivats per les sequeres i les plagues de llagosta que podien dur a la pobresa i fam de milions de persones.

 Estadstiques .
PIB (ppp): - $9.6 mil milions (9.6 G$) (1999 est.)

PIB   creixement real:
2000: -1,4;
2001: 7,1;
2002: 3.0;
2003: 5.3;
2004: 0.9;
2005: 4.2;
2006: 4.2;

Renta per cpita (ppp): - $1.000 (1999 est.)

PIB   composici per sector:
agricultura:
40%
indstria:
18%
serveis:
42% (1998)

Poblaci per sota de la lnia de pobresa:
No disponible%

ingressos de llar:
10% ms baix:
3%
10% ms alt:
29.3% (1992)

Taxa d'inflaci:
4.8% (1999)

M d'obra:
70.000 reben sous o salaris regulars

M d'obra   per ocupaci:
90% agricultura, 6% indstria i comer, 4% govern

Taxa d'atur:
No disponible%

Pressupost:
rdits:
$377 milions, incloent-hi $146 milions dels recursos forans
despeses:
$377 milions, incloent-hi despeses de capital de $105 milions (1999 est.)

Indstries:
urani mineria, ciment, totxo, txtil, processament de menjar, indstria qumica, escorxadors

Taxa de creixement de la producci industrial:
5.1% (2003 est.)

Producci d'electricitat:
180 GWh (1998)

Electricitat   producci per font:
combustible fssil:
100%
hidrulica:
0%
nuclear:
0%
altres:
0% (1998)

Consum d'electricitat:
363 GWh (1998)

Electricitat - exportacions:
0 kWh (1998)

Electricitat - importacions:
196 GWh (1998)

Productes agrcoles i ramaders:
Mongetes verdes, cot, cacauets, mill, sorgo, tapioca, arrs; bov, ov, cabrum, camells, rucs, cavalls, aviram

Exportacions:
$269 milions (f.o.b., 1997)

Exportacions - productes:
urani ms del 65%, productes ramaders, mongetes verdes, cebes (1998 est.)

Exportacions - clients:
EUA, Grcia, el Jap, Frana, Nigria, Benn

Importacions:
$295 milions (c.i.f., 1997)

Importacions - productes:
bens de consum, matries primeres, maquinria, vehicles i parts, petroli, cereals

Importacions - clients:
Frana, Costa d'Ivori, EUA, Benelux, Nigria

Deute extern:
$1.3 mil milions (1999 est.)

Ajuda externa:
$222 milions (1995)

Divisa:
1 Franc CFA (CFAF) = 100 cntims

Taxa de canvi:
Des de l'1 de gener del 1999 el CFA est equiparat a l'euro a la taxa de 655.957 francs CFA per euro














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129943" title="Forma binria" nonfiltered="3112" processed="3103" dbindex="53361">
La forma binria s una manera d'estructurar una pea de msica en dues seccions relacionades, i que normalment es repeteixen.

La forma binria era molt popular durant el Barroc i sovint s'utilitzava per donar forma a moviments de sonates per a instruments de tecla. Tamb s'utilitzava per a obres molt curtes i d'un sol moviment. 

Cap a la meitat del segle XVIII va deixar de ser tan usada i va ser en part substituda per la forma sonata que potenciava el desenvolupament del material musical. On encara es mant el seu s s en com a tema per a realitzar variacions. Tamb queda incorporada en grans obres i en formes ms elaborades, com la forma sonata, on es mantenen certes caracterstiques de la forma binria.

 Estructura .
Una pea en forma binria s caracteritza per tenir dues seccions (A i B) complementries, amb una duraci aproximadament igual. La primera secci (A) comenar en una determinada tonalitat, i modula normalment a una tonalitat propera. Les composicions en:
 tonalitats majors modulen tpicament a la tonalitat de la dominant.
 tonalitats menors modulen a la tonalitat del relatiu principal.

La segona secci (B) comena en la clau novament establerta, on roman per un perode indefinit de temps. Desprs d'una certa activitat harmnica, abans d'acabar, la pea modula un altre cop a la tonalitat original. En les composicions de segle XVIII, era habitual que les dues seccions A i B estiguessin separades per doble barra final amb senyals de repetici, que indicava que havien de ser repetides. Aix es pot esquematitzar la forma amb les lletres AABB.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129948" title="Richard Burns" nonfiltered="3113" processed="3104" dbindex="53362">



Richard Burns va ser un corredor angls de rallis que va guanyar el Campionat Mundial de Rallis del 2001. Va nixer el 17 de gener del 1971 a Reading, Anglaterra i va morir el 25 de novembre del 2005 desprs d'estar quatre dies en coma.

 Pre- WRC (Precampionat Mundial de Rallis .

Richard Burns va comenar a conduir amb un vell Triumph 2000 quan tenia 8 anys en un camp proper a la seva casa. Quan tenia 11 anys es va unir al club autombilistic Under 17 Car Club, on va ser conductor de l'any 1984. 

El 1990 es va unir a l'equip Peugeot Challenge desprs que en David Williams li comprs un Peugeot 205 GTI i va tenir la primera experincia en el Campionat Mundial de Rallis al Ralli RAC. El 1991 Burns va conixer el Robert Reid, l'home que seria el seu copilot durant els segents 12 anys.

El 1993 es va unir a l'equip de rallis de Subaru per disputar el Campionat Britnic de Rallis i va guanyar-lo.

 Campionat Mundial de Rallis .

 1996-1998: Mitsubishi .

El 1996 va fitxar per Mitsubishi i aix va suposar disputar proves a nivell internacional. Aquell mateix any va guanyar el Ralli de Nova Zelanda. El 1998 va guanyar el Ralli Safari amb un Mitsubishi Carisma GT.

 1999-2001: Subaru .

El 1999 va passar a Subaru i va conduir un Subaru Impreza WRC. El 1999 va culminar un gran any i va quedar subcampi per darrere de Tommi Mkinen. Durant aquell any va guanyar el Ralli d'Austrlia, el RAC Ralli i el Ralli d'Acrpolis. El 2000 va tornar a ser subcampi del mundial per darrere de Marcus Grnholm. En aquella ocasi va guanyar el Ralli Safari, el Ralli de Portugal, el Ralli d'Argentina i el RAC Ralli.

El 2001 per altra banda va guanyar el Campionat Mundial de Rallis. Tot i noms guanyar el Ralli de Nova Zelanda va aconseguir emportar-se el campionat desprs de sumar ms punts que no victries a Colin McRae, Tommi Mkinen i Marcus Grnholm.


 2002-2003: Peugeot .
El 2002 va passar a Peugeot i va conduir un Peugeot 206 WRC. Tot i no guanyar cap ralli durant el 2002, va quedar segon al Ralli de Catalunya, al Ralli de Xipre, al Ralli d'Alemanya i al Ralli de Finlndia. El 2003 se li va detectar un tumor cerebral.

 Mort .

El 25 de novembre del 2005, quatre anys desprs d'haver guanyar el Campionat Mundial de Rallis, Richard Burns va morir a l'edat de 34 anys desprs d'haver estat en coma els ltims dies. 

Subaru va retre tribut a Burns al castell de Combe el 2006 quan es van reunir ms de 60 Subaru WRX, entre ells el que hauria hagut de conduir Burns al Campionat Mundial de Rallis del 2006.

Subaru ha anunciat que crear una edici especial del Subaru Impreza WRX STI pel 2007 en memria de Richard Burns. A ms a ms collaborar en la fundaci Richard Burns que ajuda les persones malaltes. 

Enllaos externs.
Pgina web oficial ;
Video tribut ;
Club Automobilstic Under 17 Car Club ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129950" title="Legi V Macedonica" nonfiltered="3114" processed="3105" dbindex="53364">

La Legi V Macedonica fou una legi romana formada per August i el cnsol Gai Vibi Pansa Cetroni l'any 43 aC i rest estacionada a Msia fins al segle IV. El seu smbol era un bou, tot i que a vegades tamb utilitzava l'liga. El seu cognomen prov de la primera destinaci de la legi a Macednia.

s probable que la legi particips a la batalla d'Actium. Posteriorment es trasllad a Macednia, on rest del 30 aC fins al 6 dC, i desprs a Oescus (provncia de Msia, no gaire lluny de l'actual Pleven). L'any 62 la legi particip en la campanya de Gneu Domici Corbul contra l'imperi part i l'any 66, encara destinada a l'est, serv dota les ordres de Titus en les guerres jueves.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129952" title="Raymond Kopaszewski" nonfiltered="3115" processed="3106" dbindex="53365">
Raymond Kopa (Raymond Kopaszewski) va ser un jugador de futbol francs d'origen polons.

 Biografia .
Va nixer el 1931 a la localitat francesa de Noeux-les-Mines dins d'una famlia d'immigrants polonesos.

La seva trajectria com a futbolista va comenar al SCO Angers al 1949, on va jugar dues temporades abans de fitxar pel Stade Reims, on va guanyar el Campionat de Frana dues vegades (1952-1953, 1954-1955). Va ser subcampi de la Copa d'Europa al 1956, on va ser derrotat pel Reial Madrid. Curiosament va fitxar per l'equip de la capital d'Espanya desprs d'aquella final.

Al Reial Madrid durant tres anys va guanyar dos ttols de lliga (1956-57, 1957-58) i tres Copes d'Europa (1956-57, 1957-58, 1958-59). Va rebre el prestigis trofeu Pilota d'Or.

Va tornar al Stade Reims el 1959, on va guanyar dos campionats de Frana ms (1959-60), (1961-62). 

Va jugar amb la selecci francesa 45 vegades, marcant 18 gols, aconseguint la tercera plaa al Mundial de Sucia de 1958.

 Trajectria esportiva .
SCO d'Angers: 1949-1951;
Stade de Reims: 1951-1956;
Real Madrid: 1956-1959;
Stade de Reims: 1959-1967;

 Palmars .
4 Lliga francesa de futbol: 1952/53, 1954/55, 1959/60, 1961/62 (Stade de Reims);
2 Lliga espanyola de futbol: 1956/57, 1957/58 (Real Madrid);
3 Copa d'Europa de futbol: 1956/57, 1957/58, 1958/59 (Real Madrid);































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129954" title="Guppy" nonfiltered="3116" processed="3107" dbindex="53366">


El guppy (Poecilia reticulata), en angls i sovint referint-s'hi amb el nom de guppy i guppie, s un dels peixos d'aquari d'aigua dola ms populars. s un membre de petita mida de la famlia dels peclids (femelles 4 cm de llarg, mascles 2  3 cm) i com en altres membres de la famlia, els ous es desenvolupen al mateix interior de la mare. s ben conegut especialment per la seua gran facilitat de cria.

Origen.

s una espcie orinda de Veneuela, Trinitat i Tobago, el nord del Brasil, les illes Antilles i la Guaiana Francesa. Posteriorment, l'OMS va introduir-la a totes les aiges dolces dels Trpics per a ajudar a evitar les epidmies causades pels mosquits (com ara el paludisme), perqu se n'alimenta de les larves.

El 1866, en el transcurs d'una missi a Trinitat i Tobago, Robert John Lechmere Guppy fu arribar a Albert Charles Lewis Gnther, del British Museum, uns espcimens vius d'una nova espcie de peix que Gnther anomen com a : Girardinus guppyi. 
Ms tard, es va conixer que aquesta mateixa espcie ja havia estat descoberta el 1856 per Wilhelm Peters amb animals de Veneuela, i que havia batejat amb el mateix nom cientfic que l'actual. Per a ms, De Filippi, un naturalista itali el 1963, desconeixedor de la descripci de l'anterior, va batejar uns peixos que venien de Barbados com a Lebistes poeciloides.

El 1931, l'ictileg del British Museum, Charles Tate Regan, va arribar a la conclusi que les tres descripcions corresponien de fet, malgrat les variacions de color, a una mateixa espcie. Si b d'acord amb les regles de nomenclatura s'havia d'haver optat pel primer nom descrit, Poecilia reticulata, en haver-hi moltes altres espcies del mateix gnere, opta per una fusi del primers i segon nom (Lebistes reticulatus). Fins desprs d'unes decades, en tornar a classificar-se el gnere dels peclids, no es va adoptar el nom actual.

Al llarg del segle XX, s'havia arribat a utilitzar fins i tot altres noms cientfics, i a nivell colloquial tamb ha rebut el nom de Lebistes. A llocs com Trinidad, tamb es coneix com a peix mili, per la seua alta taxa de reproducci.

 Hbitat, ecologia i comportament .

En el seu territori original, a Amrica del Sur i el Carib, normalment formen poblacions allades que es troben en gran varietat d'hbitats; des de les aiges trboles de basses, canals i recs a baixes alades, fins als rierols de les muntanyes a altes cotes. 
Hi ha una gran varietat entre les poblacions, cada una amb un distint patr de colors. Aquelles que viuen en hbitats on els predadors sn comuns, tendeixen a presentar una coloraci menys viva com a mesura de protecci. En canvi, aquelles que s'enfronten a menys predadors, acostumen a ser ms acolorides. Estudis recents suggereixen que els mascles de colors vius estan afavorits per selecci sexual mentre que els ms plids ho estan per selecci natural davant dels predadors. Per tot aix, els fenotips dominants que s'observin en una comunitat en concret dependran de la importncia d'aquests dos factors en l'entorn.

Ocasionalment, els guppys mascle poden comportar-se agressivament entre ells, mossegant-se les aletes o assetjant-se. Fins i tot, aquest comportament s'ha arribat a veure amb altres nadadors de prop de la superfcie com ara els xifos, Xiphophorus, o tamb si sn d'aletes prominents, com ara els escalars, Pterophyllum.

S'ha documentat que els guppys viuen en xarxes socials complexes, arribant a triar als seus companys i fins i tot recordar-los.

Pels motius abans citats, l'espcie ha esdevingut de gran inters en biologia evolutiva per a l'estudi de l'efecte que hi t la predaci.

 Manteniment a l'aquari .

Es tracta de peixos fora adaptables que s'aconsella que visquin a una temperatura entre 22C i 28C; si b fins i tot s possible tenir-los a temperatura ambient si aquesta no s'allunya molt d'aqueix marge.

Es recomana un pH lleugerament alcal, entre 7 i 7,5. Igualment, una duresa de l'aigua entre 10 i 18dGH; de totes maneres, poden viure perfectament amb valors ms baixos i fora ms alts, fins i tot arribar a fer-ho amb una certa salinitat. De fet, s'ha descrit que pot arribar a viure fins a valors de salinitat 1,5 vegades superior a la mitjana de la mar (58  de salinitat respecte 35 ) ; motiu pel qual a vegades s'ha arribat a incloure en aquaris tropicals d'aigua marina. 

Pel que fa als gneres, es recomana tenir com a mnim 3 femelles per cada mascle. Un nombre superior de mascles pot produir estrs a les femelles per un continu assetjament dels darrers.

 Alimentaci .

Es tracta d'una espcie omnvora, si b li cal un complement vegetal. Accepta tot tipus d'aliments vius compatibles amb la seua mida i menja sense problemes la majoria de preparats liofilitzats.
Poden alimentar-se tant a la superfcie com al fons, on s'hi poden submergeixir. Tenen un metabolisme molt rpid, i es recomana alimentar-los en poca quantitat per vries vegades al dia si s possible.
A l'hbitat natural, s'alimenten de larves de mosquits, per aix s'ha utilitzat per a lluitar epidmies com la malria.

 Reproducci .

D'una vida mitjana d'entre 1 o 2 anys, poden atnyer la maduresa sexual als 3 mesos. La fecundaci s interna, i es porta a terme grcies a una aleta anal modificada anomenada gonopodi. Aquesta pot servir fins a 2 o 3 parts diferents, ats que les femelles poden emmagatzemar l'esperma durant molt de temps si no hi ha cap altre aparellament entremig. A diferncia de la majoria d'altres peixos d'aquari, es tracta d'una espcie ovovivpara i pot detectar-se que els ous han estat fecundats en una taca enfosquida a la part baixa del ventre, la qual va augmentant a mesura que s'acosta el part.

El perode de gestaci s entre 22 i 26 dies, i els alevins van sortint de la mare, a poc a poc, fins i tot durant dies. El nombre de cries depn de diferents factors com ara l'alimentaci de la mare o la seua mida, i s habitual que el nombre d'aquestes pugui ser superior a 15.
Si b en el part la mare experimenta un increment d'hormones que serveix per a disminuir el seu propi apetit i per tant evitar menjar-se les cries, molts afeccionats acostumen a posar la mare en un recipient on s'hi recullen les cries de forma separada (paridera), un aquari apart per a aquest propsit o b simplement mirant de garantir que l'aquari original hi tingui molta vegetaci on els alevins puguin amagar-se.

Les cries naixen ja formades i neden a la cerca d'aliments perqu no disposen de reserves vitellines. Idealment es recomana de 4 a 7 pats al dia, amb menjar en pols especial o nauplis d'artmies.


 Enllaos externs . 
 Referncia a FishBase ;

Referncies.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129960" title="Llevant Uni Esportiva Femen" nonfiltered="3117" processed="3108" dbindex="53367">

El Llevante UE Femen s un club de futbol de la ciutat de Valncia, Pas Valenci. Es va fundar l any 1993 amb el nom d Institut Politcnic Sant Vicent Ferrer. En 1995 va passar a denominar-se Sant Vicent Valncia Club de Futbol i en 1997 aconsegueixen quedar campiones de lliga. Malgrat tot, la falta de mitjans, pressupost i instalacions van fer que el club havera de ser apadrinat per un altre ms gran. Aix, en 1998, desprs de la negativa del Valncia CF, van arribar a un acord amb el Llevant UE i van passar a ser un secci del club granota, denominant-se Llevant Uni Esportiva Femen. Per motius federatius no van poder competir amb aquesta nova denominaci fins a la temporada 1999/2000. A partir d aqu comena una poca en qu l equip demostra la seua superioritat i aconsegueix nombrosos ttols.

Temporades.


Vegeu tamb.
 Llevant Uni Esportiva;

 Enllaos externs .
 Web del Llevant Femen;
 Web Oficial del Llevant Uni Esportiva;
 Plantilla de l equip femen;
 Portal del Futbol Femen  Valenci;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129964" title="Gamars" nonfiltered="3118" processed="3109" dbindex="53368">

El gamars, anomenat tamb basaroca, busaroca, bisaroca, bujaroca i miloca, (Strix aluco) s un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes.

Morfologia.

 s de color bru, rogent i griss.
 No t orelletes i t els ulls foscos.
 Medeix 38 cm.

Subespcies.

 Strix aluco aluco ;
 Strix aluco sylvatica ;
 Strix aluco nivicola ;
 Strix aluco biddulphi ;
 Strix aluco willkonskii ;
 Strix aluco mauritianica ;
 Strix aluco sanctinicolai ;
 Strix aluco ma ;
 Strix aluco harmsi ;
 Strix aluco siberiae ;
 Strix aluco yamadae;

Costums.

A la nit, el seu crit pot sser molt corprenedor. Durant el dia s normal de veure'l adormit en una branca, enganxat al tronc. 

Hbitat.

s sedentari i viu en boscos, per tot Catalunya i a qualsevol alada. No se'l troba a la Depressi de l'Ebre, a l'Empord ni a la Costa Daurada perqu no hi ha boscos.

Reproducci.

Diposita 2 o 4 ous en un arbre vell, per com que cada vegada s ms difcil de trobar-ne t l'opci d'emprar nius d'esquirols o les cavitats dels murs. D'aquesta manera pot continuar criant en un bosc que s'ha cremat, perqu pot desplaar-se a les penyes. Els ous s'han d'incubar durant 28-30 dies, i se n'encarrega la femella, mentre que el mascle alimenta els nounats, que volen al cap de 30-37 dies.

Alimentaci.

Durant la nit s un magnfic caador, que s'abat, preferentment, sobre rosegadors, encara que no refusa moixons, molluscs, cucs i insectes.

Referncies.



Enllaos externs.

 Estudi del gamars al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos de gamarusos en llur hbitat natural. ;
 mplia informaci sobre aquest ocell. ;
 Informaci diversa del gamars amb vdeos i fotografies. ;










 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129967" title="Club Esportiu Alone" nonfiltered="3119" processed="3110" dbindex="53369">

El Club Esportiu Alone s un club de futbol de la ciutat de Guardamar del Segura, (el Baix Segura, Pas Valenci). Va ser fundat en 1994. El seu estadi s Les Raboses. Desprs de quedar cuer al grup VI de la Tercera divisi, l'equip de Guardamar ha retornat a la Regional Preferent.

 Histria.
2 temporades en Tercera divisi;
------------------
ltimes temporades:
2004/2005:   Regional Preferent - Ascens;
2005/2006: - Tercera Divisi - 10;
2006/2007: - Tercera Divisi;
2007/2008: - Tercera Divisi - 21 Descens;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129968" title="Zakea Dolphin Mangoaela" nonfiltered="3120" processed="3111" dbindex="53370">
Zakea Dolphin Mangoaela (Hohobeng, Cap de Bona Esperana, febrer de 1883 - 25 d'octubre de 1963) fou un escriptor i folklorista sud-afric.

T diverses obres en sesotho i una gramtica en angls d'aquest idioma. Va crixer a Lesotho (anomenat Basutoland llavors) i va assistir al Basutoland Training College, on es va fer mestre. s considerat un dels escriptors ms importants de la literatura sud-africana.

 Obra .
 Lithoko tsa Marena a Basotho, 1921;
 Ar'a libatana le lenyamatsane;
 Grammar of the Sesuto language. Bantu studies Vol. III. (Johannesburg: University of Witwatersrand press, 1927). (co-autor);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129969" title="Francesc I d'ustria" nonfiltered="3121" processed="3112" dbindex="53371">

Francesc II del Sacre Imperi Romanogermnic o Francesc I d'ustria (Florncia 1768 - Viena 1835). Darrer protador del millenari ttol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermnic i primer emperador d'ustria.

 Naixement i Famlia .

Nascut a Florncia, capital del Gran Ducat de Toscana, el dia 12 de febrer de 1768, essent fill de l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic i de la infanta Maria Llusa d'Espanya, en aquell moment grans ducs de Toscana.

Francesc era nt per via paterna de l'emperador Francesc I, emperador romanogermnic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria. En canvi, per via materna ho era del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amlia de Saxnia. 

 Matrimoni i descendncia .

L'encara arxiduc Francesc d'ustria contragu matrimoni en primeres npcies amb la duquessa Elisabet de Wrttemberg, filla del duc Frederic II Eugeni de Wrttemberg i de la marcgravina Frederica de Brandenburg-Schwedt. Les noces tingueren lloc a Viena el 6 de gener de 1788. La parella tingu una nica filla:

 SAIR l'arxiduquessa Llusa d'ustria, nada a Viena el 1790 i morta a Viena el 1791.

La duquessa Elisabet de Wrttemberg mor a Viena el 18 de febrer de 1790 a conseqncia del part de la seva nica filla. 

Mesos desprs, el dia 15 d'agost de 1790 contragu matrimoni per poders a Npols amb la princesa Maria Teresa de Borb-Dues Siclies. El casament es ratific a Viena el dia 19 de setembre de 1790. Maria Teresa era filla del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria. Francesc i Maria Teresa eren cosins germans dobles ja que Ferran I de les Dues Siclies era germ de Maria Llusa d'Espanya, i Maria Carolina d'ustria ho era de Leopold II, emperador romanogermnic.

La parella tingu tretze fills:

 SAIR l'arxiduquessa Maria Llusa d'ustria, nada a Viena el 1791 i morta a Viena el 1847. Es cas amb l'emperador Napole I de Frana el 1810 en primeres npcies; en segones npcies amb el comte Adam Adalbert von Neipperg; i en terceres npcies, amb el comte Charles de Bombelles.

 SM l'emperador Ferran I d'ustria, nat el 1793 a Viena i mort el 1875 a Praga. Es cas amb la princesa Maria Anna de Savoia.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria, nada a Viena el 1794 i morta a Viena el 1795.
 
 SAIR l'arxiduquessa Carolina d'ustria, nada a Viena el 1795 i morta al Castell de Hetzendorf el 1799.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'ustria, nada a Viena el 1797 i morta a Rio de Janeiro el 1826. Es cas amb el rei Pere IV de Portugal.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Clementina d'ustria, nada a Viena el 1798 i morta al Castell de Chantilly el 1884. Es cas amb el prncep Leopold de Borb-Dues Siclies. ;

 SAIR l'arxiduc Josep Francesc d'ustria, nat el 1799 a Viena i mort el 1807 al Palau de Laxenburg.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria, nada a Viena el 1801 i morta a Dresden el 1832. Es cas amb el rei Frederic August II de Saxnia.
 
 SAIR l'arxiduc Francesc Carles d'ustria, nat a Viena el 1802 i mort a Viena al 1878. Es cas amb la princesa Sofia de Baviera.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Anna d'ustria, nada a Viena el 1804 i morta el 1858 a Baden bei Wien.

 SAIR l'arxiduc Joan d'ustria, nat a Viena el 1805 i mort el 1809;

 SAIR l'arxiduquessa Amlia d'ustria, nada a Viena el 1807 i morta el mateix any a la mateixa ciutat.

Maria Teresa mor a Viena el dia 13 d'abril de 1807. Mesos desprs, Francesc contragu terceres npcies amb l'arxiduquessa Maria Llusa d'ustria-Este a Viena el dia 6 de gener de 1808. Maria Llusa era filla del duc Ferran III de Mdena i de la princesa Maria Beatriu d'Este. La parella no tingu descendncia i Maria Llusa mor a Viena el dia 7 d'abril de 1816.

Francesc es cas en quartes npcies amb la princesa Carolina de Baviera, Carolina era filla del rei Maximili I Josep de Baviera i de la landgravina Augusta de Hessen-Darmstadt. La parella contragu matrimoni a Munic el 29 d'octubre de 1816. Carolina havia estat casada amb el rei Guillem I de Wrttemberg de qui la Santa Esglsia havia anullat el matrimoni. La parella no tingu descendncia.

 Vida poltica .

L'any 1792 mor l'emperador Leopold II, Francesc reb l'herncia sencera del seu pare a excepci del Gran Ducat de Toscana que pass al seu germ, el gran duc Leopold II de Toscana. Francesc reb els estats patrimonials de la famlia que incloien l'Arxiducat d'ustria i els Ducats d'Estria, Carntia i Carniola ms el Comtat del Tirol i l'ustria interior; a part reb el Regne d'Hongria i de Bohmia i els Pasos Baixos Austracs i la capitania de l'Imperi Romanogermnic.

L'any 1792 Francesc acced al tro austrac desprs de la mort del seu pare que havia regnat durant dos escassos anys. La situaci de l'Imperi era complexa. D'una banda, els Habsburg eren atacats directament a Flandes on els Pasos Baixos austracs havien estat ocupats parcialment per tropes franceses. De l'altra, els Habsburg eren atacats ideologicament ja que les premises de llibertat i igualtat de la Revoluci eren vistes amenaants com a conseqncia de la diversitat nacional dels territoris habsburguesos.

Les relacions entre ustria i Frana es tornaren pssimes amb l'esclat de la Revoluci Francesa i aquestes s'agreujaren amb l'execuci de l'arxiduquessa Maria Antonieta d'ustria, esposa de Llus XVI de Frana, a Pars. Aviat els austracs declararen la guerra a Frana i formaren la Primera Coalici.

La Primera Coalici un els exrcits austracs, prussians i d'altres estats alemanys contra Frana. Les diferents batalles significaren escassos avenos pels francesos que ocuparen Blgica, els territoris piemontesos de Nia i Savoia i formaren la Repblica del Rin amb diverses ciutats alemanyes. La Primera Coalici conclogu amb la firma del Tractat de Campo Formio on els francesos obtingueren definitivament Blgica, el control sobre gran part de la vall del Rin i la pennsula italiana i la divisi de la Repblica de Vencia entre ustria i Frana.

Aviats els austracs i el Regne Unit crearen una Segona Coalici que incloa per primer cop a Rssia. La segona coalici entra en acci el 1799 amb diversos fronts de guerra a Itlia i Sussa. Els xits inicials de la Coalici canviaren a partir de 1800 quan els francesos venceren als austracs a la Batalla de Hohenlinden. Aix, el 1801, ustria firm la pau amb Frana a travs del Tractat de Lunville que reconeixia el termes del Tractat de Campo Formio. El 1802, el Regne Unit buscava la pau amb el Tractat d'Amiens.

L'any 1806, l'emperador suprimia l'entitat del Sacre Imperi Romanogermnic. L'Imperi fundat el 843 tenia prcticament un milleni d'histria, la supressi i la restructuraci d'Alemanya amb la supressi dels territoris eclesistics (1803), supos el redisseny d'Alemanya sota els auspicis de Napole Bonaparte. L'emperador esdevingu emperador d'ustria i obtingu diferents territoris secularitzats entre els quals destaca el Bisbat de Salzburg. 

La Tercera Coalici fou firmada entre ustria, Regne Unit i Rssia el 1805. El gran enfrontament fou la Batalla d'Austerlitz on l'exrcit de la Coalici fou anorreat per l'exrcit francs. Malgrat aquesta derrota, Francesc intent de nou un atac contra Frana el 1809 aprofitant l'ocupaci francesa d'Espanya. La desfeta austraca fou de nou important i la dependncia austraca de Frana s'incrementa.

Vistos els resultats de 1809, Francesc hagu de permetre el casament de la seva filla primognita, l'arxiduquessa Maria Llusa d'ustria amb Napole Bonaparte per garantir la supervivncia de l'Imperi. Malgrat tot, Francesc es convert en un vassall de Napele, aquest canvi li costa a Francesc perdre gran part del seu prestigi internacional que l'afect greument en el control d'Alemanya al llarg del segle XIX en detriment de Prssia.

Les coses canviaren arran de la Campanya Russa de 1812. El 1813 es fund la Quarta Coalici entre ustria, Rssia i Prssia contra Napole Bonaparte. ustria lider la Coalici i s'erig com a principals estat-lider, d'aquesta manera, Metternich lider el Congrs de Viena que instaur certa hegemonia austraca al continent europeu.

El Congrs de Viena report important guanys territorials a ustria. D'una banda se li consolidaren les annexions territorials provinents d'antics territoris secularitzats, tals com Salzburg o Trento. De l'altra, noves incorporacions territorials com els territoris de l'antiga Repblica de Vencia. A ms a ms, el Congrs cre una nova organitzaci, la Confederaci Germnica, substituta de l'Imperi que d'alguna manera permet a ustria mantenir cert control sobre Alemanya. Per, el Congrs tamb establ la Santa Aliana, una instituci polticomilitar encarregada de garantir el manteniment de l'ordre procedent de l'Antic Rgim arreu i evitar noves sublevacions liberals.

Durant la dcada de 1820, ustria dirig importants maniobres militars al Regne de les Dues Siclies per tal de garantir l'absolutisme borbnic i controlar les aspiracions liberals dels napolitans. Els anys 1815 - 1835, es consolid el sistema de relacions exteriors basat amb el model Metternich.  

Internament, l'emperador realitz escasses reformes que contribuiren a certa decadncia de l'Imperi dels Habsburg al llarg del segle XIX arran de la seva incapacitat per establir un estat-naci al seu territori.

Francesc I mor a Viena l'any 1835.  La corona austraca pass al seu fill primognit, el poc capacitat Ferran I d'ustria.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129970" title="Alexis de Tocqueville" nonfiltered="3122" processed="3113" dbindex="53372">

Alexis Henri Charles de Clrel, vescomte de Tocqueville (Verneuil-sur-Seine, Illa de Frana, 29 de juliol de 1805   Cannes, 18 d'abril de 1859), va ser un pensador, jurista, poltic i historiador francs, besnt de  Malesherbes.

Nascut en una famlia d' ultres monrquics que va perdre a diversos dels seus membres durant el Terror que va succeir la Revoluci Francesa: la caiguda de Robespierre l'any II (1794) va evitar, in extremis, la guillotina a sa mare. Probablement per aquesta ra, desconfiar tota la seua vida dels revolucionaris, sense que aix el porte a plantejaments ultraconservadors.

Va estudiar Dret i va obtenir una plaa de magistrat a Versalles l'any 1827. Tanmateix, la seua inquietud intellectual el va portar a acceptar una missi governamental per a viatjar als Estats Units a estudiar el seu sistema penitenciari (1831). La seua estada a Amrica va durar dos anys. Fruit d'aquest viatge va ser la seua primer obra: Del sistema penitenciari en els Estats Units i de la seua aplicaci a Frana (1833). Tanmateix, la seua estada als Estats Units li va servir per a aprofundir en l'anlisi dels sistemes poltic i social nord-americ, que va descriure en la seua obra La democrcia a Amrica (1835-1840).

A la tornada dels seus viatges a Estats Units, Tocqueville va abandonar definitivament la magistratura per a dedicar-se a la poltica i a la producci intellectual. L'any 1838 va ingressar en l' Acadmia de Cincies Morals i Poltiques. El 1839 va ser elegit diputat pel poble de Normandia que porta el seu mateix nom, Tocqueville (del que parla en la seua obra 'Souvenirs'), i el 1841 membre de l'Acadmia Francesa. Es va oposar tant a la Revoluci de 1848 (que va acabar amb la monarquia de Llus Felip d'Orleans) com al colp d'estat de Llus Napole de 1851-1852 (que va acabar amb la Segona Repblica Francesa i va donar pas al Segon Imperi, amb Llus Napole com Napole III), sent un dels diputats arrestats durant el colp. En l'interval, va ser breument ministre d'Assumptes Exteriors (1848) de la segona repblica i vicepresident de l'Assemblea Nacional (1849). Desprs de l'adveniment del segon imperi, Tocqueville es va retirar de la vida pblica i es va dedicar a la que seria la seua principal obra (junt amb De la democrcia a Amrica), inacabada: L'Antic Rgim i la Revoluci (1856). L'any 1858, la seua salut es va ressentir i va ser enviat al migdia de Frana, on va morir (Cannes, 1859). Les seues obres completes van ser publicades en nou volums per H. G. de Beaumont (1860-1865).

La seua obra est basada en els seus viatges a Estats Units i s una referncia obligada per a entendre aquest pas, en particular durant el segle XIX. Es considera com un dels defensors histrics del liberalisme i de la democrcia, va ser anticollectivista i una de les referncies dels liberals. Va ser tamb un teric del colonialisme, concretament a travs dels seus estudis de la colonitzaci francesa d'Algria. Va advocar tamb per la caritat privada en compte de l'ajuda de l'estat per a l'atenci dels pobres, per la qual cosa ha estat reivindicat pels conservadors nord-americans, especialment a finals del segle XX i principis del XXI. 

Obres.
Les seues obres inclouen:
 Del sistema penitenciari en els Estats Units i de la seua aplicaci a Frana (1833), ;
 Quinze dies en el desert (1840),
 De la democrcia a Amrica (Volum I 1835 - Volum II 1840),
 L'Antic Rgim i la Revoluci (1856).

Enllaos externsn.
 www.tocqueville.org;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129973" title="Societat Esportiva Sueca" nonfiltered="3123" processed="3114" dbindex="53374">

La Societat Esportiva Sueca s un club de futbol de la ciutat de Sueca, (la Ribera Baixa, Pas Valenci). Va ser fundat en 1935. El seu estadi s el Camp de l Infantil. Actualment juga al grup VI de la Tercera divisi.

 Histria.
31 temporades en Tercera divisi;
------------------
ltimes temporades:
2005/2006: - Regional Preferent - 1r - Ascens;
2006/2007: - Tercera Divisi;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129975" title="Anas Nin" nonfiltered="3124" processed="3115" dbindex="53375">


Anas Nin (Neuilly-sur-Seine, 21 de febrer de 1903 - Los Angeles, 14 de gener de 1977) va ser una escriptora franco-americana d'ascendncia cubano-catalana i danesa coneguda pels seus diaris, que va escriure des dels dotze anys i que comprenen un perode de quaranta anys. La versi no censurada dels seus diaris noms es va publicar desprs de la seua mort i la del seu esps.

Va nixer a Neuilly-sur-Seine desprs de la separaci dels seus pares. Sa mare va traslladar-se tot seguit a Nova York amb la seua filla i dos fills ms. Sent una adolescent, Anas Nin va deixar l'escola i va comenar a treballar com a maniqu. L'any 1923, va casar-se amb Hugh Parker Guiler. L'any segent s'installen a Pars on Guiler va proseguir la seua carrera bancria. Nin se submergeix en l'escriptura, en collaboraci amb altres autors com ara D.H. Lawrence. Va explorar tamb el terreny de la psicoterpia, estudiant principalment amb Otto Rank, un deixeble de Jung.

s tamb apreciada per les seues obres ertiques. Abans que ella, molt poques dones s'havien endinsat en aquest terreny literari. Nin, enfrontada en els anys 1940 a seriosos problemes financers, redacta les novelles del Delta de Venus per un dlar la pgina. El seu estil, escandalosament explcit per a la seua poca, posa l'accent particularment sobre la bisexualitat femenina, orientaci sexual vers la que la mateixa Nin era molt tolerant.

Nin va ser amiga i amant de moltes figures literries importants, com ara Henry Miller, Antonin Artaud, Edmund Wilson, Gore Vidal, James Agee i Lawrence Durrell.

El seu apassionat affair i amistat amb Miller, i la seua esposa, June, va influir notablement sobre Nin com a dona i com a escriptora. L'any 1990 Philip Kaufman va dirigir una pellcula basada en la seua novella Henry & June, del seu The Journal of Love   The Unexpurgated Diary of Anas Nin 1931-1932, amb Maria de Medeiros com Nin, Fred Ward com Henry Miller, i Uma Thurman com June.

Nin mantenia tamb, una relaci incestuosa amb son pare des de molt curta edat. De fet, en moltes de les seues novelles es fa palesa aquesta fascinaci per son pare el pianista Joaquim Nin, pel qual va sentir una profunda passi.

L'any 1973 va rebre el doctorat honoris causa del Philadelphia College of Art. Va ser elegida per a l'Institut Nacional de les Arts i les Lletres en 1974. Va morir de cncer a Los Angeles, Califrnia, el 14 de gener de 1977. El seu cos va ser incinerat i les seues cendres escampades en la badia de Santa Monica.

 Enllaos externs .
 Lloc web dedicat a Anas Nin ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129978" title="Crevillent Esportiu" nonfiltered="3125" processed="3116" dbindex="53376">

El Crevillent Esportiu s un club de futbol de la ciutat de Crevillent, (el Baix Vinalop, Pas Valenci). Va ser fundat en 1955. El seu estadi s el Municipal de Crevillent. Actualment juga al grup VI de la Tercera divisi.

 Histria.
16 temporades en Tercera divisi;
------------------
ltimes temporades:
2005/2006: - Regional Preferent - 2n - Ascens;
2006/2007: - Tercera Divisi;
2007/2008: - Tercera Divisi - 13;

Enllaos externs.
 Pgina Oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129980" title="Castell de Vulpellac" nonfiltered="3126" processed="3117" dbindex="53377">
El castell de Vulpellac s un notable exemplar de l'arquitectura civil gtico-renaixentista al nucli de la poblaci de Vulpellac, al Baix Empord.

Histria.

Documentat el 1269, quan se signa un conveni entre el bisbe de Girona i el senyor de Vulpellac sobre la construcci de la fortalesa.

El 1287 el senyor de Vulpellac era Guillem de Palol, feudatari dels Peratallada, i el 1319 hi ha documentaci dels drets que el bisbe de Girona tenia sobre la parrquia. El 1322 el domini del castell pertanyia als Sant Sadurn i pass a Guillem Sarriera pel seu matrimoni amb Sibilla de Sant Sadurn. L'any 1358 Guillem compr les jurisdiccions del lloc al comte d'Empries.

El llinatge compt amb un metge conegut al segle XIV, Arnau Sarriera.

L'hegemonia dels Sarriera assolia tamb els castells d'Angls, Montsoriu, Cartell i Solterra.

Joan de Sarriera, net de Guillem, es va casar a la segona meitat del segle XV amb la filla de Bernat Margarit i de Pau, Violant Margarit i Bertran. Fou general de l'exrcit del conestable Pere de Portugal i de Renat d'Anjou durant la guerra civil (1462-1472).

Est documentat que Antoni Sarriera era el senyor de Vulpellac el 1523. 

Amb el seu fill, Miquel Sarriera, senyor de Vulpellac a la primera meitat del segle XVI, arriba l'poca daurada d'aquesta fortalesa, transformant el castell en un magnfic palau senyorial. Llegendes a part, sembla que la seva vida fou fora moguda. Aix, en Baldiri d'Agullana, juntament amb el Bar de Llagostera, s assassinat a Barcelona per Miquel Sarriera, que feia causa amb els Cartell i era el Batlle General de Catalunya.

Arquitectura.

Mant en bona part d'estructura essencial del segle XIV, amb nombroses reformes de la primera meitat del segle XVI, efectuades per ordre de Miquel Sarriera, que van afectar la disposici interior i la decoraci. Pels voltants de 1725, s'hi van fer altres reformes i ms endavant, l'edifici va ser reconvertit en casa de pags.

s un edifici de dues plantes, que junt amb l'esglsia, emmarquen un petit pati interior central de planta trapezial. Al centre hi ha un pou de pedra i l'accs a la part alta de l'edifici es fa mitjanant una escala adossada als murs. La torre mestra, a ponent, s del segle XIV, de planta rectangular amb poques obertures gtiques, espitlleres, merlets i pisos de fusta, per va ser aixecada sobre les restes d'una torre ms antiga, amb aparell d'espiga a la seva base.

A l'entorn del palau hi ha restes del recinte emmurallat amb obertures de defensa en forma d'espitllera, encara que alguns vestigis han quedat enmig de les cases del poble que s'hi han adossat. La torre de planta quadrada amb el portal adovellat al nord-est, s l'element ms ben conservat. S'ala una altra torre, cilndrica, al sud-oest del poble, tamb encaixada entre les cases.

A l'interior destaca la sala major, amb arcs de diafragma apuntats, les dependncies baixes amb voltes i les diverses estances de la planta principal. Desprs d'enderrocar una construcci rural posterior, ha aparegut un emmerlat superior ben conservat. Tamb es conserven algunes rajoles decorades. 

Llegenda.

Arreu del palau hi han inscripcions bbliques, per en una finestra renaixentista hi apareix l'emblema, el nom i la famosa inscripci de Miquel Sarriera: Ego sum pecavi - 1533 (Jo sc el que vaig pecar).

Pel seu misteri, aquesta frase ha donat origen a la llegenda del castell que explica que per la proximitat del castell de Vulpellac amb el de Crulles existia entre ambds senyors una cordial amistat fins al punt que eren freqents les visites de l'un i l'altre.

El senyor de Crulles havia prets l'esposa de Miquel abans del seu casament, per ella mai no havia correspost a aquest amor. Per aquest motiu, fu crrer certs rumors impropis d'una dama tan formal i seriosa. Aquestes murmuracions arribaren a odes del senyor Sarriera, que entr en gelosia, tancant a la seva muller a la torre de cstig. Desprs de torturar-la per tal que reconegus els fets, fou aparedada viva a la cambra de la torre.

Pass el temps, i el senyor de Sarriera s'assabent de la calumnia que al damunt de la seva muller havia forjat el fadr envejs, i amb indignaci fu empresonar l'impostor, fent-lo morir.

Torturat ara ell per la seva conscincia, va cridar al confessor i li explic tot el que havia passat. Aquest li aconsell que fes una visita al papa de Roma, per tal d'aconseguir el perd i aix alliberar-se de la preocupaci produda pels seus horrorosos crims.

El bar retorn al castell. Ja no era aquell home intractable, dspota i impulsiu, sin amable i senzill. Una vegada reposat al castell, va cridar a un operari per dur a terme una rpida reforma. I un bon dia aparegueren gravades les misterioses paraules en l'escut de la baronia que presideix el pati d'armes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129984" title="Ftbol Club Torrevieja" nonfiltered="3127" processed="3118" dbindex="53378">

El Ftbol Club Torrevieja s un club de futbol de la ciutat de Torrevella, (el Baix Segura, Pas Valenci). Va ser fundat en 1993. El seu estadi s el Vicente Garca. Actualment juga al grup VI de la Tercera divisi.

 Histria.
4 temporades en Tercera divisi;
------------------
ltimes temporades:
2005/2006: - Tercera Divisi - 12;
2006/2007: - Tercera Divisi;
2007/2008: - Tercera Divisi - 15;

Enllaos externs.
 Pgina Oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="129985" title="Estrigiforme" nonfiltered="3128" processed="3119" dbindex="53379">

Els estrigiformes sn un ordre d'ocells rapinyaires nocturns.

Conformen l'ordre dels estrigiformes aproximadament unes 400 espcies d'libes i mussols. 

Es troben en tot el mn, excepte a l'Antrtida, la major part de Groenlndia i en algunes illes remotes. Sn grans caadors, d'hbit generalment nocturn i solitari. S'alimenten generalment de petits mamfers, insectes i altres aus, encara que algunes espcies s'especialitzen en la pesca.

Vegeu tamb.
 Tyto balearica;
 liba;
 Duc;
 Gamars;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130011" title="Frederic II Eugeni de Wrttemberg" nonfiltered="3129" processed="3120" dbindex="53380">


Frederic II Eugeni de Wrttemberg (Stuttgart 1732 - Hohenheim 1797). Duc de Wrttemberg des de 1795 fins a 1797. 

Nascut a Stuttgart, capital de Wrttemberg, el dia 21 de gener de 1732, essent fill del duc Carles I Alexandre de Wrttemberg i de la princesa Maria Augusta de Thurn und Taxis. Frederic II Eugeni era germ del duc Llus Eugeni de Wrttemberg.

El 29 de novembre de 1753 contragu matrimoni a Schwedt amb la marcgravina Frederica de Brandenburg-Schwedt, filla del marcgravi Frederic Guillem de Brandenburg-Schwedt i de la princesa Sofia Dorotea de Prssia. La parella tingu dotze fills:

 SM el rei Frederic I de Wrttemberg, nat a Treptow el 1754 i mort a Stuttgart el 1816. Es cas en primeres noces amb la princesa Augusta de Brunsvic-Wolfenbttel el 1780 a Brunsvic. En segones npcies es cas amb la princesa Carlota del Regne Unit a Londres el 1797.

 SAR el prncep Llus de Wrttemberg, nat a Treptow el 1756 i mort a Kirchheim unter Teck el 1817. Es cas en primeres npcies amb la princesa Maria Anna Czartoryska el 1784 a Polnia. En segones npcies es marid amb la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg el 1797.

 SAR el prncep Eugeni de Wrtteberg, nat a Schwedt el 1758 i mort a Meiningen el 1822. Es cas a Meiningen el 1787 amb la princesa Llusa zu Stolberg-Gedern.

 SAR la princesa Sofia de Wrttemberg, nada a Stettin el 1759 i morta a Pavlovsk el 1828. Es cas a Sant Petersburg el 1776 amb el tsar Pau I de Rssia.

 SAR el prncep Guillem de Wrttemberg, nat a Stettin el 1761 i mort a Stetten el 1830. Es cas a Coswig amb la baronessa Guillemina von Tunderfeldt-Rhodis.

 SAR el prncep Ferran August de Wrttemberg, nat a Treptow el 1763 i mort a Wiesbaden el 1834. Es cas a Sondershausen el 1795 amb la princesa Albertina de Schwarzburg-Sondershausen de qui es divorci el 1801. En segones npcies es cas amb la princesa Paulina de Metternich-Winneburg el 1817 a Marseilles.

 SAR la princesa Frederica de Wrttemberg, nada a Treptow el 1765 i morta a Viena el 1785. Es cas el 1781 amb el gran duc Pere I d'Oldenburg.

 SAR la princesa Elisabet de Wrttemberg, nada a Treptow el 1767 i morta a Viena el 1890. Es cas amb l'emperador Francesc I d'ustria el 1788 a Viena.

 SAR la princesa Frederica de Wrttemberg, nada a Treptow el 1768 i morta dies desprs a Treptow.

 SAR el prncep Carles Frederic de Wrttemberg, nat a Mmelgard el 1770 i mort a Galatz el 1791.

 SAR el prncep Alexandre de Wrttemberg, nat a Mmelgard el 1771 i mort a Gotha el 1833. Es cas a Coburg el 1798. amb la princesa Antnia de Saxnia-Coburg-Saafeld.

 SAR el prncep Carles Enric de Wrttemberg, nat a Mmelgard el 1772] i morta a Ulm 1833. Es cas el 1798 amb Karoline Alexei, creada baronessa von Hachberg und Rottenburg i duquessa von Urach. ;

Frederic II Eugeni dirig el ducat de Wrttemberg des de 1795 i fins el 1797 que pass el testimoni al seu fill primognit, el rei Frederic I de Wrttemberg.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130013" title="Futbol a l'Equador" nonfiltered="3130" processed="3121" dbindex="53381">
Histria.
Juan Alfredo Wright de Guayaquil fou el primer promotor del futbol al pas, amb l'ajut del seu germ Roberto. Ells van estar vivint a Anglaterra i posteriorment es traslladaren a Per on formaren part de l'"Unin Cricket de Lima. Als voltants de 1899 retornaren finalment a Equador i iniciaren la prctica del futbol.

El 23 d'abril de 1899 es fund el prmer club de futbol, el Club Sport Guayaquil. Poc desprs nasqueren el Club Sport Ecuador i l'Asociacin de Empleados. El 28 de gener de 1900 es disputaren els primers partits.

L'any 1922 es comenaren a disputar els primers camipionats amateurs a les provncies de Guayas i Pichincha.

El 30 de maig de 1925 nasqu la Federacin Deportiva Nacional del Ecuador. L'any segent, la federaci s'incorpor a la FIFA i, a ms, s'organitz l'Olimpiada de Riobamba, guanyada per l'amfitri Chimborazo. El 1927, la federaci s'afilia a la CONMEBOL.

La dcada dels quaranta es disputen els primers campionats nacionals de seleccions amateurs i als anys 50 s'inici el professionalisme al pas. El 1951 s'inici el campionat professional de Guayas i el 1954 el de Pichincha. Finalment, el 1957 s'inici el campionat equatori de futbol professional, tot i que se suspengu els dos anys segents, essent reprs el 1960.

L'any 1967 conclouen els camionats de Guayas i Pichincha. El 30 de juny del mateix any neix lAsociacin Ecuatoriana de Ftbol. El 26 de maig de 1978 canvia el nom de la federaci per l'actual de Federacin Ecuatoriana de Ftbol.

 Competicions .
 Competicions nacionals .
Campionat equatori de futbol;

 Competicions provincials .
Campionat de Guayas;
Campionat de Pichincha;
Campionat Costa;
Campionat Interandinos;

Principals clubs.


Jugadors destacats.
Des de 1960
Pedro Alberto Spencer;
Des de 1990
Alex Dario Aguinaga;
Jaime Ivn Kaviedes;
Agustn Delgado;
Des de 2000
Ulises de la Cruz;

Principals estadis.
 Monumental Isidro Romero Carb (Guayaquil);
 Casa Blanca (Quito);
 Olmpico Atahualpa (Quito);
 George Capwell (Guayaquil);

 Articles relacionats .
 Federacin Ecuatoriana de Ftbol;

 Enllaos externs.
Federacin Ecuatoriana de Ftbol;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130016" title="Llevant Uni Esportiva B" nonfiltered="3131" processed="3122" dbindex="53382">

El Llevant Uni Esportiva B s un equip de futbol de la ciutat de Valncia, Pas Valenci), filial del Llevant Uni Esportiva. Va ser fundat en 1939. Juga els seus partits com a local a la Ciutat Esportiva de Bunyol. Actualment juga al grup 6 de la Tercera Divisi.

 Histria.
4 temporades en Segona B;
5 temporades en Tercera Divisi;
------------------
ltimes temporades:
1999/2000: - Tercera divisi - 3r;
2000/2001: - Tercera divisi - 5;
2001/2002: - Tercera divisi - 3r 1;
2002/2003: - Tercera divisi - 4t;
2003/2004:   Tercera divisi - 4t - Ascens;
2004/2005: - Segona B - 3r;
2005/2006: - Segona B - 2n;
2006/2007: - Segona B - 20 - Descens;
1: El Llevant B aconsegu aquest any l ascens a Segona B, per finalment no va pujar pel descens del primer equip a aquesta mateixa categoria, malgrat que a la fi, el primer equip va ser repescat per a la Segona Divisi.

 Enllaos externs.
 Pgina oficial Llevant UE;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130022" title="Vila-real Club de Futbol B" nonfiltered="3132" processed="3123" dbindex="53383">

El  Vila-real Club de Futbol B s un equip de futbol de la ciutat de Vila-real, (la Plana Baixa, Pas Valenci), filial del Vila-real Club de Futbol. Va ser fundat en 1999. Juga els seus partits com a local a la Ciutat Esportiva del Vila-real. Actualment juga al grup III de la Segona divisi B.

 Histria.
4 temporades en Tercera Divisi;
1 temporada en Segona Divisi B;
------------------
ltimes temporades:
2003/2004:   Tercera divisi - 3r;
2004/2005: - Tercera divisi - 5;
2005/2006: - Tercera divisi - 1r;
2006/2007: - Tercera divisi - 3r Ascens;
2007/2008: - Segona divisi B - 11;

Vegeu tamb.
 Vila-real Club de Futbol;

 Enllaos externs.
 Pgina oficial Vila-real CF;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130024" title="Elx Club de Futbol Illicit" nonfiltered="3133" processed="3124" dbindex="53384">

L'Elx Club de Futbol Illicit s un equip de futbol de la ciutat d'Elx, (el Baix Vinalop, Pas Valenci), filial de l'Elx Club de Futbol. Va ser fundat en 1932 amb el nom de Club Esportiu Illicit. Tamb ha sigut anomenat Elx Club de Futbol B. Juga els seus partits com a local a la Ciutat Esportiva d'Elx. Actualment juga al grup VI de la Tercera Divisi.

 Histria.
2 temporades en Segona Divisi;
29 temporades en Tercera Divisi;
Millor posici: 16 (Segona divisi) (1968/1969 i 1969/1970)
------------------
ltimes temporades:
1997/1998:   Tercera divisi - 8;
1998/1999: - Tercera divisi - 1r;
1999/2000: - Tercera divisi - 7;
2000/2001:   Tercera divisi - 14;
2001/2002: - Tercera divisi - 9;
2002/2003: - Tercera divisi - 8;
2003/2004:   Tercera divisi - 13;
2004/2005: - Tercera divisi - 6;
2005/2006: - Tercera divisi - 13;
2006/2007: - Tercera divisi;

Vegeu tamb.
 Elx Club de Futbol;

 Enllaos externs.
 Pgina oficial Elx CF;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130027" title="Frederic August I d'Oldenburg" nonfiltered="3134" processed="3125" dbindex="53385">
Frederic August I d'Oldenburg (1852 - 1931). Gran duc d'Oldenburg des de 1900 fins a 1918 esdevenint l'ltim gran duc sobir d'Oldenburg.

Nascut a Oldenburg el dia 16 de novembre de 1852 essent fill del gran duc Pere II d'Oldenburg i de la princesa Elisabet de Saxnia-Altenburg. Frederic August era nt del gran duc August I d'Oldenburg i de la princesa Ida d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym. En canvi, per via materna era nt del duc Josep I de Saxnia-Altenburg i de la duquessa Amlia de Wrttemberg.

El dia 18 de febrer de 1878 contragu matrimoni amb la princesa Elisabet de Prssia, filla del prncep Frederic de Prssia i de la princesa Maria Anna d'Anhalt. La parella tingu dues filles:

 SA la duquessa Sofia d'Oldenburg, nada a Oldenburg el 1879 i morta a Westerstede el 1964. El 1906 es cas a Berln amb el prncep Eitel Frederic d'Oldenburg de qui es divorci el 1926. El 1927 es cas a Rastede amb l'aristcrata Harald von Hedemann.

 SA la duquessa Margarida d'Oldenburg, nada a Oldenburg el 1881 i morta a Oldenburg el 1882.

El dia 24 d'octubre de 1896 contragu matrimoni a Schwerin amb la duquessa Elisabet de Mecklenburg-Schwerin. Elisabet era filla del gran duc Frederic Francesc II de Mecklenburg-Schwerin i de la princesa Maria de Schwarzburg-Rudolstadt. La parella tingu cinc fills:

 SAR el gran duc hereu Nicolau d'Oldenburg, nat a Oldenburg el 1897 i mort a Rastede el 1970. Es cas en primeres noces amb la princesa Helena de Waldeck-Pyrmont, i en segones npcies amb l'aristcrata Anne-Marie von Schutzbar.

 SA el duc Frederic August d'Oldenburg, nat a Oldenburg el 1900 i mort l'endem.

 SA la duquessa Alexandrina d'Oldenburg, nada a Oldenburg el 1900 i morta el mateix dia.

 SA la duquessa Ingeborg d'Oldenburg, nada a Oldenburg el 1901 i morta a Bienebek (Holstein) el 1996. Es cas a Rastede el 1921 amb el prncep Esteve de Schaumburg-Lippe.

 SA la duquessa Altburg d'Oldenburg, nada a Oldenburg el 1903 i morta a Arolsen el 2001. Es cas a Rastede el 1922 amb el prncep Josies de Waldeck-Pyrmont. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130033" title="ARJ" nonfiltered="3135" processed="3126" dbindex="53386">

ARJ s una aplicaci informtica creada per Robert K. Jung per a comprimir arxius. Tamb s l'extensi dels arxius creats pel mateix programari, sent possiblement l'acrnim de Archiver by Robert Jung. Actualment s un programari amb un s molt limitat. 

ARJ fou un dels dos formats d'arxius comprimits ms utilitzats durant els anys 1990, juntament amb els arxius ZIP. Els arxius ZIP es creaven amb ms rapidesa, per tenien una grandria una mica major que els comprimits en format ARJ. Algunes parts del format ARJ estaven cobertes per la patent USA 5140321.

 Enllaos externs .
 ARJ Software Inc (angls).;
 Versi Open Source del compressor ARJ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130039" title="Club de Futbol Gandia" nonfiltered="3136" processed="3127" dbindex="53387">

El Club de Futbol Gandia s un club de futbol de la ciutat de Gandia, (la Safor, Pas Valenci). Va ser fundat en 1947. El seu estadi s el Guillermo Olage. Actualment juga al grup VI de la Tercera Divisi valenciana.

 Histria.
- temporades en Segona B;
- temporades en Tercera divisi;

Millor posici: 1r   Segona B (1999/2000)  
------------------
ltimes temporades:
2001/2002: - Tercera divisi - 12;
2002/2003: - Tercera divisi - 10;
2003/2004: - Tercera divisi - 16;
2004/2005: - Tercera divisi - 2n;
2005/2006: - Tercera divisi - 20 - Descens;
2006/2007: - Regional Preferent;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130045" title="Ford Mustang" nonfiltered="3137" processed="3128" dbindex="53388">

El Ford Mustang s un cotxe fabricat per Ford; es tracta d'un dels cotxes amb ms xit del fabricant. El primer cotxe va sortir de la fbrica de Dearborn, Michigan el 9 de mar, 1964 i en 18 mesos des del seu llanament se'n van vendre 1.000.000. Des del 1964 fins ara s'ha mantingut en producci i ha recollit molts premis. La denominaci de pony cars, cotxes petits, esportius i normalment potents s a conseqncia del naixement del model de Ford.

 Primera generaci (1965-1973) .

Originalment el Mustang es basa en el Ford Falcon del 1964: plataforma (encara que el xasss era diferent al del Falcon), suspensions i motors procedien del Ford Falcon i el Ford Fairlane. Van haver-hi 2 versions, descapotable i la hardtop (sostre dur), encara que aquesta ltima s la que tingu major acceptaci al mercat. Cal esmentar que el Mustang va estrenar la "torque box", una tecnologia que li confer una millor assistncia a la direcci.

El model base era un motor de 6 cilindres en lnia amb una capacitat de 2.8L (170 in) amb una potncia de 105 cv i 212 Nm, caixa de 3 velocitats manual i un preu de $2.368 dlars. Existia tamb un altre motor, 8 cilindres en V de 4.2L (260 in) amb 200 cv.

Tots els models fabricats d'abril a setembre de 1965 foren coneguts com a 1964 1/2 i aix es incorrecte. A finals de 1965 s'estrenen nous motors per al Mustang, en concret:
 El 2.8L desapareix i dona pas a un nou 6 en lnia de 3.3L (200 in) amb 120 cv i 258 Nm. ;
 El 4.2L deixa pas a un V8 4.7L (289 in) de 225 cv.

El 1966 s'estrena el Mustang 2+2 fastback amb les mateixes mecniques que la resta de models. El Mustang tenia molt d'xit, i aquest va augmentar quan va fer aparici a la pellcula Bullit, on Frank Bullit (Steve McQueen) condua una versi modificada del Ford Mustang GT-390 fastback, perseguint un Dodge Charger pels carrers de San Francisco.



Els altres fabricants de cotxes van treure models per rivalitzar al Mustang. Chrysler va comenar amb un Plymouth Valiant i posteriorment traur el Plymouth Barracuda o 'Cuda (aquest ltim es molt respectat pels amants d'aquest tipus de cotxes). General Motors (GM) tenia el Chevrolet Monza, per realment el competidor del Mustang va ser el Chevrolet Camaro i el Pontiac Firebird. Incls Ford va vendre el Mustang baix un altre nom: Mercury Cougar. American Motors (AMC) presenta el Javelin i posteriorment el AMX.

El 1969 Ford treu un model del seu Mustang homologat per a la NASCAR, el Boss 429, un impressionant V8 de 7.0L (429 in).

La primera generaci del Mustang durar fins al 1974, data en qu es presenta la segona generaci del Ford Mustang.

 Segona Generaci (1974-1978) .
Basat amb el Ford Pinto, presenta innovacions com la direcci per cremallera i un ajust que redua el soroll i les vibracions del motor. L'embarg rab de petroli als EUA va provocar una reducci de vendes d'aquest tipus de cotxes. Models com el 'Cuda o el Challlenger de Chrysler i el Firebird i Camaro de GM van deixar-se de produir.

Aix doncs el Mustang s'ofer amb un inslit 4 cilindres en lnia de 2.3L i un V6 de 2.8L en opci, provocant per primer cop la desaparici del V8 (excepte a Mxic que se seguia oferint). Per al 1975 aquest motor ja va ser ofert novament a EUA: aquest V8 era de 5.0L (302 in) de 140 cv. Degut a les poques vendes que tenia, Ford va presentar el paquet Cobra II al 1976 i el King Kobra al 1978.

 Tercera Generaci (1979-1993) .
Es present una nova versi del Mustang, basada amb la plataforma "Fox". Presenta un restyling important, millorant el confort i amb capacitat per a 4 persones.


Mecnicament, el motor 2.3L que s'oferia passa a equipar un turbocompressor, augmentant la potncia a 132 cv, per per problemes tcnics va se suprimit, aix com el 2.8L del Mustang anterior (ambds motors van durar 1 any nicament), per es va mantenir el 5.0L.

Fou elegit novament com a pace car a la cursa d'Indianpolis (Indianapolis 500).Es presenten nous motors:

Un 3.3L (200 cid) de 6 cilindres en lnia.
Un 4.2L (255 cid) de 8 cilindres en V, amb el trist record de ser el V8 de menor potncia que ha equipat un Mustang.

Per donar-li ms potncia al 5.0L es present el Mustang GT, amb 157 cv.

El 4.2L i el 3.3L son extrets de la gamma i entren nous motors:
Un 3.8L (232 cid) Essex de 6 cilindres en V.
El 2.3L Turbo de 4 cilindres reapareix amb el Mustang SVO al 1984.
El 5.0L es reforma i passa a tenir 210 cv la versi L.H.O.

El 1986 es presenta el primer 5.0L amb injecci electrnica (EFI). Aix, el nou H.O EFI dona una major resposta a baixes revolucions.

El 1987 el Mustang rep el primer restyling. L'exterior presentava carcters del primer SVO, donant-li un aspecte "Aero" (dins les directrius de disseny de Ford). Aquest Mustang en particular representa la plataforma ms duradora en el temps i la popularitat d'aquest cotxe ha seguit alta degut al seu preu baix i l'alt rendiment d'aquests, en particular els V8 5.0L (molt populars avui dia en preparacions).

El motor 3.8L desapareix i el 2.3L adquireix la injecci electrnica. Queden doncs noms un 2.3L i un 5.0L. La divisi SVT de Ford presenta el Cobra R amb el 5.0L Windsor V8  de 235 cv i 380 Nm. Al 1993 la versi GT el motor 5.0 a 205 cv.

A punt de desaparixer

Desprs dels xits de vendes que havia recollit en les dcades pasades, a mitjans dels anys 80 les vendes eren baixes, menys de 100.000 unitats per any. Ford va anunciar que substituria al Mustang de propulsi amb una versi de tracci davantera: aquest fet va provocar una marea de crtiques a Ford demanant que es mantingus la versi de propulsi, i Ford, respongu que la versi de propulsi es mantindria com a Mustang i la versi de tracci davantera s'anomenaria Prove.

 Quarta Generaci (1994-2004) .



1994-1998

Aquesta generaci va representar el major restyling en 15 anys. Anomenat "SN-95" incorpora un nou disseny fet per Patrick Shiavone, que inclou alguns elements que s'assemblen als primers Mustangs.

El model base equiva un 3.8L Essex V6 de 165 cv i el GT un 5.0L V8 usat pel Ford Thunderbird de 215 cv. El paquet Cobra augmenta la potncia de la versi GT a 240 cv. La revista Motor Trend va nominar al Ford Mustang com a Cotxe de l'any 1994.

La versi Cobra descapotable va ser elegida com a pace car a la cursa d'Indianapolis. En conseqncia, un centenar de rpliques es van construr i vendre en alguns concessionaris.

Al 1996 el 5.0L Windsor V8 se substitueix per un 4.6L Modular V8 que desenvolupa 215 cv i 305 cv en la versi Cobra. Respecte del 3.8L V6 passa a 150 cv.

1999-2004

A partir del 1999 es fa un petit restyling d'acord al disseny "New Edge" de Ford. Les versions GT passen a tenir 260 cv i 409 Nm, i el 3.8 V6 passa a 190 cv. La versi Cobra presenta 320 cv per degut a uns problemes de falta de potncia la producci de la versi Cobra se suspn (excepte el Cobra R) fins al 2001.

El 2001 apareix la versi especial Bullitt equipada amb el 4.6L V8 Modular amb 265 cv. Degut al seu xit, Ford presenta una segona edici especial, la Mach I que a diferncia de la versi Bullitt que era una actualitzaci del GT incorpora un motor 4.6 V8 DOHC R-Code (l'usat pels Cobra del 1999 i 2001) que rendia 305 cv (310 cv al 2004).

 Cinquena Generaci (2005-) .

El 2004 Ford presenta al North American International Auto Show el nou Mustang (anomenat S-197) en una nova plataforma anomenada D2C. El disseny del nou cotxe va a crrec de Sid Ramnarace i s'inspira amb els Mustangs dels anys 60. Aquests nous cotxes surten de la fbrica de Flat Rock, Michigan.

El model base usa un nou 4.0L Cologne V6 de 210 cv, substituint a l'anterior 3.8L V6, i el model GT incorpora un nou 4.6L V8 Modular d'alumini de 300 cv.La versi Shelby GT500 incorpora un 5.4 V8 amb compressor (supercharger) de 500 cv.

El V6 incorpora una caixa de canvi manual Tremec T-5, pel GT la Tremec TR-3650 (ambdos motors opcionalment poden equipar la caixa automtica 5R55S) i pel GT500 la Tremec TR-6060.

Les velocitats mximes d'aquests models, limitades electrnicament, sn pel model GT500 150 mph (241 km/h) i el GT 145 mph (230 km/h). Sobre l'acceleraci, el quart de milla el GT el fa en 13,5 segons i la GT del 2007 en 13,9 segons (aix es deu al increment de pes que experimenten les versions 2007).

A la primavera del 2005 apareix la versi descapotable per als motors 4.0L V6 i 4.6L V8.

Al 2006 es presenta la preparaci "Pony" que s'ofereix en el 4.0L V6.

 Enllaos externs .

 http://www.foureyedpride.com/;
 http://www.mustangv8.com/;
 http://www.fordvehicles.com/cars/mustang/index.asp;
 http://dmoz.org/Recreation/Autos/Makes_and_Models/Ford/Mustang/;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130051" title="Club Deportivo Castelln B" nonfiltered="3138" processed="3129" dbindex="53389">


El Club Deportivo Castelln B (nom oficial, tamb conegut com Club Esportiu Castell B en catal i Castell Amateur o simplement l'Amateur entre els seus aficionats) s un equip de futbol de la ciutat de Castell de la Plana, (la Plana Alta, Pas Valenci), filial del Club Deportivo Castelln. Actualment juga a la Tercera divisi. 

Estadi.
Des de la dcada dels 60 el futbol base del Castell, incloent-hi l'Amateur, ha disputat a Bovalar. Per des de la temporada 2008/09 ho fan als camps de la Ciutat Esportiva, situada a les proximitats de l'Ermitori de la Magdalena.

Uniforme.
Uniforme titular: Samarreta albinegra a franjes verticals, pantal blanc, mitjes blanques. 
Segon uniforme: Samarreta, pantal i mitjes blaves
Tercer uniforme: Samarreta, pantal i mitjes granates.

Historial.
Actualitzat fins a la temporada 2007/08
 11 temporades en Tercera divisi;
 Millor posici: 8 1984/85.

ltimes temporades:
 2007-2008 - Tercera divisi   14;
 2006-2007 - Tercera divisi   9;
 2005-2006 - Tercera divisi   9;
 2004-2005   Regional Preferent   Ascens;
 2003-2004 - Tercera divisi   19 - Descens;
 2002-2003 - Tercera divisi   16;
 2001-2002 - Tercera divisi   15;
 2000-2001 - Tercera divisi   13;

Vegeu tamb.
 Club Deportivo Castelln;

Enllaos externs.
 Pgina oficial del club;
 Pgina oficial de les penyes del club;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130054" title="Tobago" nonfiltered="3139" processed="3130" dbindex="53390">
Tobago s una illa situada al sud del mar Carib. Juntament amb l illa de Trinitat forma l estat de Trinitat i Tobago. T 54.084 habitants i la seva capital s Scarborough.

 Geografia .

Tobago t una extensi de 300 km. Est localitzada a 11N i 60O, al nord de Trinitat.

 Poblaci .
A diferncia de Trinitat, la qual t una poblaci multitnica (natius, criolls, indis, pakistanesos i africans), la poblaci de Tobago s majoritriament d origen afric, malgrat que els ltims anys ha augmentat el nombre de residents estrangers d origen alemany i escandinau. Dels 54.080 habitantes que t l illa, 17.000 resideixen a la capital.

Histria.
Tobago estava habitada per tribus caribs quan va ser descoberta pels europeus. Va ser colonitzada per Frana, i pass desprs als Pasos Baixos, el Regne Unit i la Curlndia. Finalment va ser annexionada pel Regne Unit el 1814. Desprs de l abolici de l esclavitud, l economia de l illa s enfons, i va passar a ser administrada des de Trinitat.

 Enllaos externs .

Imatges de Trinitat i Tobago  ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130058" title="Rijeka" nonfiltered="3140" processed="3131" dbindex="53392">


Rijeka (en croat Rijeka, Rika o Reka; Fiume en itali i hongars, Reka en eslov; Sankt Veit am Flaum en alemany; Folymszentvt en hongars antic, el seu nom significa riu) s el principal port de Crocia, junt al Mar Adritic. T 144.043 habitants (240.000 a l rea metropolitana, segons dades de 2001) essent la tercera ciutat ms poblada del pas. El 80,39% de la poblaci s croata (cens de 2001).
Rijeka s la capital del Comtat de Primorje-Gorski Kotar. L economia de la ciutat depn del transport martim, de les drassanes i del turisme.


Enllaos externs.

 Pgina oficial de Rijeka   ;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130076" title="Principi d'ultima ratio" nonfiltered="3141" processed="3132" dbindex="53393">
Principi relatiu a la criminalitzaci, en l'mbit del Dret penal. Exerceix de lmit negatiu de l'ius puniendi.

Segons aquest principi, el Dret penal ha de ser l'ltim recurs al qual s'ha de recrrer a falta d'altres menys lesius. Tamb hi ha subsidiaritat dins les prpies normes penals: no s'han d'imposar sancions greus si sancions menys dures sn suficients. Lligat a aquest principi hi ha l'anomenat "carcter fragmentari del Dret penal", segons el qual el Dret penal noms ha de protegir els bns jurdics ms importants i penar els atacs ms greus contra aquests.

La part positiva del principi pretn evitar el que Roxin anomen "fugida al Dret penal": prendre totes les mesures positives de tipus jurdic o politicosocial que ajudin a evitar els delictes sense haver de recrrer al Dret penal.


 Aplicaci a l'ordenament espanyol .

La Constituci de 1978 dna llibertat al legislador per a decidir el nivell de protecci dels bns jurdics (exceptuant en l'mbit de la protecci del patrimoni histric i cultural de l'Estat, tal i com s'esmenta a l'art. 46 CE).


 Opini del Tribunal Constitucional .

El Tribunal Constitucional veu el principi com a part del principi de proporcionalitat de la pena en sentit ampli.


Les exigncies del Tribunal Constitucional sobre aquest principi es troben a la STC 136/1999:

 El b jurdic ha de ser suficientment rellevant.
 Adequaci. La norma penal ha de ser idnia per protegir el b jurdic.
 Necessitat: La norma penal ha de ser necessria per no existir altres alternatives.
 Proporcionalitat: La pena no ha de ser excessiva en relaci amb el delicte.


Vegeu tamb les segents sentncies:

 STC 55/1996;
 STC 161/1997;
 STC 24/2004;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130079" title="Llei penal en blanc" nonfiltered="3142" processed="3133" dbindex="53394">
A Espanya s'anomena "llei penal en blanc" aquella llei penal que remet la determinaci del seu contingut a una norma de rang inferior.
Alguns exemples de lleis penals en blanc:
 Art. 334 CP;
 Art. 361 CP;
 Art. 380 CP;

 Constitucionalitat .

El Tribunal Constitucional admet les lleis penals en blanc si segueixen els requisits estipulats a la STC 127/1990:
 La remissi normativa ha de ser expressa.
 Justificaci per ra del b jurdic protegit per la norma penal.
 La llei penal ha d'especificar la pena (s a dir, la llei penal que es considera llei penal en blanc).
 La llei penal en qesti ha de contenir el nucli essencial de la prohibici per a satisfer l'exigncia de certesa.

 Competncies de les Comunitats Autnomes .

Les Comunitats Autnomes tenen competncia penal a travs de les lleis penals en blanc, per la STC 120/1998 estableix uns lmits: la normativa de la Comunitat Autnoma no pot ser molt diferent quant a la finalitat perseguida respecte al rgim jurdic aplicable a la resta de parts del territori.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130081" title="Kenjutsu" nonfiltered="3143" processed="3134" dbindex="53395">
El Kenjutsu (  ) s una art marcial japonesa tradicional o koryu budo. Existeixen diferents escoles. Era la prctica per excellncia dels samurais amb la finalitat d'adquirir la major habilitat i destresa en l's del sabre, ja que en el Jap tradicional hi depenia la seva vida i l'honor.



La "katana" o sabre, era considerat l'nima del samurai. La casta dels "guerrers samurais" sorg al Jap del s.XII i tota la seva vida estava regida per un estricte codi d'honor conegut com a "Bushido", que recull les normes i tradicions establertes a l'poca. 

El Kenjutsu s una art marcial anomenada absolut, ja que la majoria de les seves tcniques, en aplicar-les adequadament acaben amb la mort de l'oponent. 

La prctica es desenvolupa principalment mitjanant les kates, tots realitzant talls sobre mrfegues enrotllades i humides, aix com amb troncs gruixuts de bamb. A les prctiques, s'empren tant el bokken (un sabre de fusta, sovint de roure, alzina o faig), com el shinai (sabre d'entrenament de bamb), o b el iaito (sabre de metall per sense tall) o el "shinken" (un sabre de deb), aix com la "katana" i el "tachi" entre d'altres.

Actualment existeixen antigues escoles, com ara la Katori Shinto Ryu, la Kashima Shinto Ryu i la Kashima Shin Ryu. Com en d'altres koryu budo, no existeixen pas els cinturons de colors per determinar el nivell dels practicants, sin que s'empra, en comptes dels graus, el lliurament de llicncies  com ara la menkyo kaiden.

Hi estan ntimament relacionats amb l'art del sabre el "Kendo" i el "Iaido" o "Iaijutsu".

 Apunts d'histria de les escoles de Kenjutsu .



El "Daimyo", el Senyor, enviava al jove samurai a una escola d'armes per tal que fos ensinistrat en les arts de "Kenjutsu", "kyudo", "Jujutsu", "Shodo" o "Ikebana" entre d'altres.

A finals del s.XIII el clebre mestre Shignobu Heyashizashi ensenyava a desembeinar i tallar de manera tan rpida que l'adversari no tenia temps de posar-se en gurdia... era el descobriment del "Iai", la tcnica que algunes incorporaren, des de llavors, al seu estil propi.

Durant el perode Tukogawa aparegu l'escola Itto-Ryu (escola del sabre nic). I a finals del s.XVI el fams Myamoto Musashi va crear l'escola Enmei (escola dels dos sabres) i va escriure un tractat sobre l'esgrima i l'estratgia de combat tot recollint la seva extensa experincia.

Cap el segle XVIII els experts del Daito (sabre llarg) amb la voluntat d'evitar els freqents accidents amb ferides greus que es produen als entrenaments a les escoles, introduren la prctica amb armadura protectora. Pocs anys ms endavant es va substituir la prctica amb la "Katana" pel "Shinai" de bamb o el "Bokken" de fusta, cosa que no va agradar gaire entre els samurais... que ho consideraren una covardia. 

Finalment i ja amb la "decadncia" dels samurais, del Kenjutsu sorg una prctica ms convencional i esportiva, nasqu el "Kendo", per els entesos consideren que les seves tcniques s'allunyen notriament de la realitat d'un combat amb sabre.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130082" title="Principi real" nonfiltered="3144" processed="3135" dbindex="53396">
Tamb conegut com a "principi de protecci", s un dels principis que regeix l'extraterritorialitat del Dret penal espanyol.


Segons aquest principi, el Dret penal espanyol s extensible a determinats delictes lesius d'interessos de l'Estat espanyol quan sn comesos fora d'aquest. Els delictes en qesti s'enumeren a l'article 23.3 LOPJ.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130086" title="Principi universal" nonfiltered="3145" processed="3136" dbindex="53397">
s un dels principis que regeix l'extraterritorialitat del Dret penal espanyol.


Segons aquest principi, el Dret penal espanyol s extensible a determinats delictes lesius d'interessos comuns a tot estat quan sn comesos fora de l'Estat espanyol. Els delictes en qesti s'enumeren a l'article 23.4 LOPJ, i comprenen, entre d'altres:
 Genocidi;
 Terrorisme;
 Segrest d'aeronaus;
 Falsificaci de moneda estrangera;
 Etc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130087" title="Josep Maria Ra i Blasco" nonfiltered="3146" processed="3137" dbindex="53398">
Josep Maria Ra i Blasco ( Barcelona 1954 ) s un sindicalista i poltic catal, nomenat Conseller de Treball i Indstria de la Generalitat de Catalunya entre 2003 i 2006, actualment presideix el Consell de Treball, Econmic i Social de Catalunya.

 Biografia .
Va nixer el 15 de juny de 1954 a la ciutat de Barcelona. Va cursar estudis d'enginyeria industrial superior. s membre de la Fundaci Josep Comaposada i de la Fundaci Utopia, centre Joan N. Garca-Nieto d'estudis socials del Baix Llobregat. 

Afiliat a la Uni General de Treballadors (UGT) de Catalunya des del 1976, n'ha estat secretari general (1978-1979) de la Uni Local de Sant Feliu de Llobregat, secretari de poltica sindical (1979-1981), secretari general (1981-1990) de la Uni Comarcal del Baix Llobregat, secretari de poltica institucional del Secretariat Nacional de la UGT de Catalunya (1990-1997) i Defensor dels afiliats i afiliades de la UGT (1997-2001). 

Activitat poltica.
Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) des del 1984. Membre de l'Executiva del Baix Llobregat, n'ha estat responsable, de la secretaria de Poltica Social de l'Executiva Nacional. 

Regidor de Joventut i Treball de l'Ajuntament de Sant Just Desvern (1983-1984), posteriorment fou regidor de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat des del 1999-2003 i des del 2007-2008, del qual en fou segon tinent d'alcalde i portaveu del Grup Municipal Socialista i regidor delegat de Hisenda, Serveis Generals i Segurat Ciutadana. 

Fou membre de la Comissi Executiva del Consell de Treball, del Consell General de l'Institut Catal de la Salut, del Consell Catal de la Salut i del Consell de Direcci del Servei Catal de la Salut, del Plenari de l'Institut d'Estudis Laborals de la Universitat de Barcelona, del Consell Econmic i Social de l'Ajuntament de Barcelona i del Consell General de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). 

Diputat de la III, la IV, la V , la VI i la VII legislatures (1988- 2003 i 2007-2008) i portanveu socialista dels temes de Treball i Industria, membre de les comissions parlamentaries de d'Indstria, Energia, Comer i Turisme, Poltica Social, Sindicatura de Comptes i Comissi Permanent de Legislatura sobre el Procs d'Equiparaci Dona-Home.

El 20 de desembre de 2003 va ser nomenat Conseller de Treball i Indstria en el govern de la Generalitat presidit per Pasqual Maragall. El 20 d'abril de 2006, arran de la remodelaci de govern impulsada pel president Maragall va ser cessat del crrec i substituit per Jordi Valls i Riera fins al final de la legislatura.

El 5 de juny de 2008 va ser nomenat president del Consell de Treball, Econmic i Social de Catalunya














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130089" title="Principi de personalitat" nonfiltered="3147" processed="3138" dbindex="53399">
s un dels principis que regeix l'extraterritorialitat del Dret penal espanyol.


Segons aquest principi, el Dret penal espanyol s extensible als subjectes que han coms un delicte fora de l'Estat espanyol, quan tenen nacionalitat espanyola o sn extrangers que han adquirit la nacionalitat espanyola desprs de l'execuci del delicte.


Els requisits per a l'aplicabilitat del principi sn:

 El fet coms pel subjecte ha de ser punible al pas on es va executar el fet.
 L'agraviat o, en defecte, el ministeri fiscal interposin querella o denncia davant un tribunal espanyol.
 Que el delinqent no hagi estat absolt, indultat o penat a l'extranger. En cas que hagi complert parcialment la pena, se li reduir la pena en la proporci que hagi complert. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130095" title="President de Castella-la Manxa" nonfiltered="3148" processed="3139" dbindex="53400">
El President de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa, segons l'Estatut d'Autonomia de Castella-la Manxa, presideix la Comunitat Autnoma de Castella-la Manxa, l'activitat de la qual dirigeix, coordina l'Administraci de la comunitat, designa, separa i cessa als consellers i ostenta la suprema representaci de la Junta de Comunitats i l'ordinria del Estat dintre la regi. s escollit per les Corts de Castella-la Manxa entre els seus membres i s nomenat pel Rei d'Espanya. 

L'actual president de la Junta de Comunitats s Jos Mara Barreda. La seu de la presidncia de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa es troba en el palau de Fuensalida (Toledo).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130096" title="Muscia" nonfiltered="3149" processed="3140" dbindex="53401">

Les muscies s una famlia de plantes de l'ordre de les zingiberals, distribuda arreu de les zones tropicals. Cont solament tres gneres.

Actualment aquesta famlia botnica s reconeguda per tots els taxonomistes. Antigament, havia incls gneres que avui sn a les heliconicies i les estrelitzicies.





Enllaos externs.

 Les muscies a Angiosperm Phylogeny Website;
 Les muscies a "the Flora of China";
 Les muscies a L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. Versi: 27th April 2006. http://delta-intkey.com. ;
 Enllaos del CSDL;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130098" title="Campionat de Guayas" nonfiltered="3150" processed="3141" dbindex="53402">
El campionat de Guayas fou una competici esportiva amateur disputada a la provncia del Guayas. Hi prenien part els clubs de Guayaquil. Es disput entre 1922 i 1950, any en qu fou substituda pel campionat Costa, de caire professional.

 Historial .
1922: Racing;
1923: Oriente;
1924: Racing;
1925: Packard;
1926: Diablo Rojo;
1927: Crdova;
1928: Crdova;
1929: Crdova;
1930: Crdova;
1931: Racing;
1932: Athletic;
1933: Norte Amrica;
1934: Daring;
1935: Italia;
1936: Italia;
1937: Daring;
1938: Panam;
1939: Panam;
1940: 9 de Octubre;
1941: Panam;
1942: Patria;
1943: Guayaquil Sporting;
1944: Patria;
1945: Emelec;
1946: 9 de Octubre;
1947: Norte Amrica;
1948: Emelec;
1949: Norte Amrica;
1950: Barcelona SC;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130101" title="Emilio Butragueo Santos" nonfiltered="3151" processed="3142" dbindex="53403">
Emilio Butragueo Santos (Madrid, 22 de juliol de 1963) conegut futbolsticament com el Buitre, es un ex-jugador de futbol espanyol que va desenvolupar la seva carrera al Reial Madrid i a l'Atltic Celaya de Mxic.

Biografia.
Emilio Butragueo va nixer a Madrid el 22 de juliol de 1963. Al 1981 va ingressar al Reial Madrid Amateur jugant els seus primers partits a tercera divisi. Aviat va debutar amb el Castilla (filial del Reial Madrid) guanyant el campionat de segona divisi (1983/84). Aqu va jugar amb Mchel, Manuel Sanchs, Rafael Martn Vzquez i Miguel Pardeza, creant l'anomenada Quinta del Buitre.

Al febrer de 1984, Alfredo Di Stfano, entrenador del Reial Madrid, el va fer jugar a Primera Divisi de la lliga espanyola davant el Cadis, aconseguint dos gols, i incorporant-se al primer equip, on va poder aprendre de jugadors com Jos Antonio Camacho, Ulrich Stielike, Rafael Gordillo, Juanito o Santillana.

La seva participaci va ser decisiva per a que l'equip aconsegus dos copes de la UEFA seguides (1984/85, 1985/86), ttols que el van consagrar com un dels millors jugadors joves d'Europa, aconseguint el Trofeu Bravo, al millor jugador europeu de menys de 24 anys.

Va jugar al Reial Madrid durant dotze anys, aconseguint un trofeu Pichichi (1990/91) i ajudant al seu company de davantera, Hugo Snchez a aconseguir-ne quatre.

Al juliol de 1995, va marxar al Atltic Celaya, de Mxic, jugant-hi durant tres anys, on va trobar-se el seu antic company Mchel. El 18 d'abril de 1998 va retirar-se del futbol en un partit homenatge a Mxic. Va viatjar als Estats Units per fer un curs de postgrau de gesti esportiva a la Universitat de Califrnia de Los ngeles (UCLA).

El quinze de gener del 2001 va ser nomenat Director General Adjunt del Reial Madrid, crrec que va mantenir cinc anys sota la presidncia de Florentino Prez.

Equips.
 Castilla (Espanya): 1982-1983;
 Real Madrid (Espanya): 1983-1995;
 Atltico Celaya (Mxic): 1995-1997;

Ttols.
6 Lligues (1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1995);
2 Copes del Rei (1989,1993);
4 Supercopes (1988,1989,1990,1993);
2 Copes de la UEFA (1985,1986);
1 Copa de la Lliga (1985);
2 Trofeu Bravo (1985,1986);
2 Pilotes de Bronze (1986,1987);
1 Trofeu Pichichi (1991);
1 Bota de plata del Mundial de Mxic de 1986;

Enllaos externs.
Estadstiques a la Primera Divisi espanyola - LFP ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130102" title="Campionat de Pichincha" nonfiltered="3152" processed="3143" dbindex="53404">
El campionat de Pichincha fou una competici esportiva amateur disputada a la provncia de Pichincha. Hi prenien part els clubs de Quito. Es disput entre 1922 i 1953, any en qu fou substituda pel campionat Interandinos, de caire professional.

 Historial .
1922: Gladiator;
1923: Gladiator;
1924: Gladiator;
1925: Gladiator;
1926: Gladiator;
1927: Gladiator;
1928: Gladiator;
1929: Crculo Ecuador;
1930: Gladiator;
1931: Gladiator;
1932: LDU Quito;
1933: Gladiator;
1934: Gimnstico;
1935: Gimnstico;
1936: Gimnstico;
1937: Gladiator;
1938: Gimnstico-Sacramemto;
1939: Sacramento;
1940: Gladiator;
1941: no es disput;
1942: Titn;
1943: Titn;
1944: Gladiator;
1945: SD Aucas;
1946: SD Aucas;
1947: SD Aucas;
1948: SD Aucas;
1949: SD Aucas;
1950: Argentina;
1951: SD Aucas;
1952: LDU Quito;
1953: LDU Quito;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130105" title="Provncies de l'Equador" nonfiltered="3153" processed="3144" dbindex="53405">
La Repblica de l'Equador es divideix en 22 provncies. Aquestes, al seu torn, es divideixen en 215 cantons, que contenen 788 parrquies rurals i 367 parrquies urbanes. Cada provncia escull un Consell Provincial, dirigit per un Prefecte, i cada cant escull el seu Consell Cantonal, dirigit per un alcalde. Les parrquies d'un mateix cant estan sota jurisdicci del mateix Consell Cantonal i el mateix alcalde.



 Llistat de Provncies .
 Provncia d'Azuay;
 Provncia de Bolvar;
 Provncia de Carchi;
 Provncia de Caar;
 Provncia de Chimborazo;
 Provncia de Cotopaxi;
 Provncia d'El Oro;
 Provncia d'Esmeraldas;
 Provncia de Galpagos;
 Provncia del Guayas;
 Provncia d'Imbabura;
 Provncia de Loja;
 Provncia de Los Ros;
 Provncia de Manab;
 Provncia de Morona-Santiago;
 Provncia de Napo;
 Provncia d'Orellana;
 Provncia de Pastaza;
 Provncia de Pichincha;
 Provncia de Sucumbos;
 Provncia de Tungurahua;
 Provncia de Zamora-Chinchipe;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130106" title="Selva Amaznica" nonfiltered="3154" processed="3145" dbindex="53406">

 


L'Amaznia s la regi d'Amrica del Sud definida per la conca del riu Amazones i els seus afluents, la conca fluvial ms gran del mn, i coberta en gran part per la selva tropical.

La conca es va formar a l'era paleozoica i t una antiguitat de 500 a 200 milions d'anys.

Sembla que el nom de l'Amazones sorg de la batalla que els conqueridors espanyols, encapalats per Francisco de Orellana, lliuraren amb una tribu de tapuies, on les dones lluitaven amb els homes, tal com els era costum. Una altra teoria atribueix el nom al mateix Orellana, que hauria confs homes indgenes duent faldilles de fulles amb dones. En qualsevol cas, el nom se'ls atribu derivat de les llegendries guerreres amazones de l'antiga mitologia grega, que vivien als confins de les terres civilitzades i foren descrites per Herdot i Diodor de Siclia. 

S'estn per nou estats i territoris: Bolvia, el Brasil, Colmbia, l'Equador, la Guaiana Francesa, Guyana, el Per, Surinam i Veneuela. Ms de la meitat de la seva extensi correspon al Brasil.

Extensi.

Encara que la conca del riu Amazones ocupa ms de set milions de km, la selva amaznica s'estn uns sis milions de km. s la selva tropical ms extensa del mn Es considera que la selva amaznica, selva de l Amaznia, selva de l Amazones o Amaznia arriba als sis milions de km i constitueix la selva tropical ms extensa del mn i s considerada una  Gran Reserva Verda i representa la meitat de les que encara queden. El seu ttol de  pulm del planeta  s metafric, ja que est en equilibri climtic: els ingressos i sortides de CO2 i d'O2 estan balancejats. La seva extensi es reparteix entre vuit pasos sud-americans: Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Guyana, Per, Surinam i Veneuela.

Tota la fauna de la selva tropical humida sud-americana est present a la selva amaznica.
Existeixen en ella innombrables espcies de plantes encara sense classificar, milers d'espcies d'aus, innumerables amfibis i milions d'insectes.
Des dels insectes fins als grans mamfers com el jaguar, el puma, la danta i els crvols. Rptils com tortugues, caimans, babilles i serps tamb l habiten. Hi ha aus i peixos de totes les espcies, plomatges i escates. En les llacunes al llarg del Riu Amazones floreix la planta Victria amaznica, les fulles circulars de la qual arriben a ms d'un metre de dimetre.
El nombre d espcies de peixos i de plantes aqutiques s molt ampli.

Bitop.
Localitzaci geogrfica: La Selva Amaznica est situada al nord d Amrica del sud, entorn tot el riu Amazones, que va des de la  Quebrada de Apacheta , al peu del  Nevado Misti , fins a l oce Atlntic, com es mostra a la imatge de la dreta Aproximadament, les seves coordenades sn: Latitud = 12 Nord   12 30  Sud i longitud = 42 Oest - 77 Oest. ;

Clima: Posseeix un clima tropical s equatorial: clid i humit amb abundants precipitacions durant tot l any sense gaires variacions estacionals. Per aquest motiu els arbres de la selva no tenen una poca especial per florir o fer fruit.

Temperatura: La mitjana de la temperatura al migdia es troba entre els 27C/80F i els 32C/90F. ;

 Precipitacions: El total de pluja anual passa dels 2.000 litres i el repartiment de les precipitacions, que s molt uniforme al centre de la regi, no ho s tant a la perifria, on en els mesos de juny a agost (hivern de l'hemisferi sud) la pluja disminueix a prop d'una tercera part i es va marcant el que seria una estaci seca. ;

Altura sobre el nivell del mar: La selva amaznica es troba, quasi tota ella, a uns 300 metres per sobre del nivell del mar, encara que un dels punts ms alts es troba a 2000 metres d alada al  Macizo de las Guayanas .

Vents: La selva amaznica es veu afectada pels vents alisis, que experimenten l efecte Fohn i es dona la precipitaci orogrfica, que consisteix en que, quan una massa d aire humit circula cap a una massa muntanyosa, s eleva fins a arribar al cim d aquesta, on es refreda, es condensa i cau en forma de precipitacions. Grcies a l efecte que pateixen els vents alisis, es poden donar selves als llocs on, si no es dons aquest efecte, hi hauria sabanes.

Biocenosi.
A l'Amaznia hi viuen al voltant de dos milions i mig d'espcies d'insectes, desenes de milers de plantes i uns 2.000 ocells i mamfers, amb qu constitueix el conjunt de vida ms gran del planeta. La biodiversitat augmenta de nord a sud de la regi. Fins ara han estat estimades unes 438.000 espcies de plantes amb inters econmic i en queden moltes per registrar. Es considera que el valor de la selva com a provedora de fruits, ltex i altres activitats sostenibles s 50 vegades superior al del seu s recent com a pastures de bovins. Es considera que la selva amaznica posseeix el 50% de la biodiversitat mundial. En ell habiten el 70% de les espcies terrestres animals i vegetals del planeta.

Es descobreixen noves espcies diriament. Algunes d'aquestes espcies tenen beneficis medicinals encara desconeguts. En l Amaznia brasilera es troba un ter dels arbres del planeta. 
Una hectrea de bosc tropical pot albergar fins a 50 arbres. Hi ha prop de 400 espcies diferents d Orqudies i flors extiques.

La vegetaci a la selva de l Amazones es pot dividir en tres tipus, segons la seva alada i la filtraci del sol:

La volta del bosc: En ella dominen els arbres gegants (accia); la seva alada fluctua entre els 40m i els 60m. s el nivell que rep ms radiacions solars i el ms ric en espcies d animals (aus, insectes, mamfers).
Nivell intermedi: Aqu apreciem com les espcies comencen a adaptar-se a l ombra. El nivell intermedi correspon a les espcies que es troben entre els 40 i els 10 m d alada.
Sotabosc: La llum gaireb no arriba i existeix una abundncia d organismes descomponedors de fulles.

A l Amaznia habita el 33% de les 30 milions d'espcies d'insectes que habiten a la Terra, a ms de 300 espcies de rptils.

De les 483 espcies de mamfers que viuen a Brasil, 324 viuen a l Amaznia (el 67%), amb ms de 30 espcies de micos, alguns descoberts recentment. Hi ha prop de mil espcies diferents d'aus (el 11% de totes les espcies d'aus conegudes del planeta).

La ictiofauna continental d'Amrica del Sud, es pot considerar com la de major riquesa, incloent-hi unes 60 famlies, diversos centenars de gneres i entre 3000 i 5000 espcies. En la conca del Amazones s'estimen unes 2300 espcies de peixos, si b hi ha qui consideren que almenys falta un 30% ms per descobrir, sent la conca ms rica del mn. S'ha estimat que la diversitat en trams fluvials de 20 km. vria entre 80 i 256 espcies cties. Al voltant del 85% sn Ostariophysi, dels quals el 43% s Characoidei, 39% Siluriformes i 3% Gymnotoidei. El 15% restant es distribueix entre Lepidosirenidae, Osteoglossidae, Nandidae, Cichlidae, Cyprinodontidae, Poecilidae, Scianidae, Lepidosirenidae, Engraulidae, Clupeidae, Soleidae, Symbranchidae, Tetraodontidae, Gobiidae i Potamotrygonidae. En aquesta ictiofauna tan rica, ens podem trobar des de peixos pulmonats (Lepidosiren paradoxa), l'nic poeclid ovpar (Fluviphylax pygmaeus), peixos elctrics (Gimnotiformes) o una immensitat de petits peixos ornamentals com el tetra cardenal (Paracheirodon axelrodi).

Vint milions de persones han fet de l Amaznia brasilera la seva llar. Alguns d'ells encara no tenen contacte amb el mn desenvolupat i desconeixen l'amenaa que suposa per a la seva supervivncia. La poblaci indgena brasilera arriba a les 200.000 persones, que es reparteixen en 120 nacions i suposen el 1% de la poblaci de Brasil. Algunes es troben entre les ltimes poblacions no contactades del mn.

  Espcies animals: Aqu es nombren algunes de les espcies animals, segons la seva classificaci taxonmica:

  Vertebrats:

1 - Peixos: A continuaci es citen les principals espcies:

Potamo trygon spp.,
Elipesuros spinicauda,
Pellona spp.,
Lycengraulis,
Acestrorhynchus spp.,
Ammocryptocharax elegans,
Aphyocharax spp.,
Astyanax bimaculatus,
Brycon bicolor,
Brycon falcatus,
Bryconamericus sp.,
Colossoma macropomus,
Colossoma Cynopotamus sp.,
Chalceus macrolepidota,
Exodon paradoxus,
Gnathocharax steindachneri,
Hemigrammus rhodostomus,
Hemigrammus unilineatus,
Hemigrammus stictus,
Holobrycon pesu,
Iguanodectes spilurus,
Metynnis sp,
Moenkhausia oligolepis,
Moenkhausia spp.,	;
Myloplus spp.,
Mylossoma aurem,
Mylossoma duriventris,
Pristella riddlei,
Parachqirodon axelrodi,
Roeboides sp.,
Serresalmus spp.,
Triportheus spp.,
Thayeria sp.,	;
Crenuchius spilurus, 	;
Poecilocharax weitzmani,
Hoplerythrinus unitaeniatus,
Hoplias malabaricus,
Hoplias macrophthalmus,
Boulengerella lateristriga,
Boulengerella luclus,
Boulengerella maculata,
HYydrolicus scomberoides,
Rhaphiodontichthys vulpinus,
Cynodon gibbus,
Copella spp.,
Nannostomus eques,
Nannostomus marginatus,
Nannostomus digiammus,
Nannostomus trifasciatus,
Nannostomus unifasciatus.

	Vista la enorme llista solament de peixos, es pot deduir fcilment que l ecosistema de la Selva Amaznica est format sobretot per peixos, en quan a metazous es refereix, encara que aqu noms s esmenten els tres primers ordres.

		
		2 - Mamfers: formen tamb un bon nombre d'espcies:

Chinchilla brevicaudata,
Melanomys zunigae,
Platalina genovensium,
Tapirus pinchaque,
Tomopeas ravus,
Alouatta palliata,
Aotus miconax,
Arctocephalus australis,
Ateles belzebuth,
Dinomys branickii,
Lama guanicoe,
Lontra felina,
Mormopterus phrudus,
Oreailurus jacobita,
Oreonax flavicauda,
Pteronura brasiliensis,
Pudu mephistophiles,
Saguinus labiatue,
Sturnira nana,
Thomasomys pyrrhonotus,
Thomasomys rosalinda,
Tremarctos ornatus,
Trichechus inunguis.


		3 - Aus: no sn tan nombroses com el mamfers, per tamb constitueixen un gran nombre d'espcies:

Cinclodes aricomae,
Cinclodes palliatus,
Crax globulosa,
Neochen jubata,
Nothoprocta kalinowskii,
Pelecanoides garnotii,
Penelope albipennis,
Podiceps taczanowskii,
Pterodroma p. phaeopygia,
Rhea pennata,
Taphrolesbia griseiventris,
Agriornis andicola,
Anairetes alpinus,
Atlapetes melanopsis,
Aulacorhynchus huallagae,
Brotogeris pyrrhopterus,
Eulidia yarrellii,
Grallaricula ochraceifrons,
Herpsilochmus parkeri,
Laterallus tuerosi,
Leptasthenura xenothorax,
Leucopternis occidentales,
Loddigesia mirabilis,
Mycteria americana,
Octhoeca piurae,
Pachyramphus spodiurus,
Pauxi unicornis,
Pelecanus thagus,
Penelope barbata,
Phalacrocorax bouganvilli,
Phalacrocorax gaimardi,
Phytotoma raimondii,
Poospiza alticola,
Poospiza rubecula,
Rollandia microptera,
Spheniscus humboldti.


		4 - Rptils:

Crocodylus acutus,
Dermochelys coriacea,
Peltocephalus dumerilianus,
Phyllodactylus sentosus,
Boa constrictor ortonii,
Bothrops roedingeri,
Caretta caretta,
Chelonia mydas agassizzi,
Dicrodon holmbergi,
Eretmochelys imbricada,
Geochelone carbonaria,
Lepidochelys olivacea,
Paleosuchus palpebrosus,
Podocnemis expanda.

	      5 - Amfibis:

Batrachophrynus macrostomus,
Epipedobates planipaleae,
Atelopus peruensis,
Batrachophrynus brachydactylus,
Bufo corinetes,
Cochranella saxiscandens,
Cryptophyllobates azureiventris,
Dendrobates mysteriosus,
Eleutherodactylus cosnipatae,
Telmatobius breviceps.

Dinmica del carboni.

 Definici: El concepte de  segrest  del carboni ha requerit una explicaci per quan s'aplica amb la idea que aquest procs constitueix un servei ambiental. Se sustenta en la noci de qu les emissions de carboni fetes per l'activitat humana en el seu quefer social i en la indstria, entren a l'atmosfera com part d'un macro procs, i que alg pot  segrestar  aquest carboni al fer desenvolupar els arbres i les pastures amb sistemes radiculars profunds. En el primer cas, el  segrest  ocorre especialment en els troncs dels arbres i ,en el segon, en les arrels i el sl. ;

A la prctica el procs s bastant ms complex quan el carboni est en permanent circulaci entre l'atmosfera, els arbres, les arrels, el subsl i les aiges profundes, i ,inclusivament, els oceans. En algun moment aquest flux crea acumulacions de carboni que es poden retenir amb cert grau de seguretat de qu no ocorrer una prdua; noms ocorre quan es cremen els boscos o quan en els sls es produeix l'oxidaci. 

La seguretat del  segrest  versus els riscos de prdua, constitueixen l'essncia de la definici del servei de  segrest  de carboni. El servei pot oferir-se si al mateix temps es dna la garantia que cada tona de carboni  segrestada  es podr retenir amb perpetutat. 

Un aspecte destacat s el balan net de gasos que ocorre com part del cicle biolgic dels bovins i els cultius de pastures. En el primer cas els animals ,a travs del seu procs ruminal, emeten met i, en el segon cas, les pastures sn fertilitzats amb abonaments nitrogenats, emetent-se dixid de nitrogen. L'efecte net que aquests tres gasos tenen en l'atmosfera i ,per tant, en la capa d'oz, ja ha estat referit; no obstant aix, encara queden importants aspectes a ser investigats.
 Aplicaci: No noms els ambientalistes concorden en la prdua de la biodiversitat com a resultat de la destrucci de la selva,  i l alliberaci de carboni de la vegetaci, accelerant l escalfament global.
La selva amaznica, sempre verda, acumula el 10 % de la productivitat primria del mn i el 10 % del carboni en ecosistemes  (de l ordre de 1,1 x 1011 tones de carboni). S estima que l'Amazones va acumular 0,62  0,37 tones de carboni a l any entre 1975 i 1996. El foc per la desforestaci amaznica ha posat a Brasil a dalt de tot, per sota dels Estats Units d Amrica, dels productors de CO2,  un dels gasos ms importants de l efecte hivernacle. Brasil produeix cerca de 300 milions de tones de CO2 cada any, de les quals 200 venen de la crema de la vegetaci.

Importncia i problemtica de la selva amaznica.
La selva amaznica, el desenvolupament de la qual va trigar ms de 22.000 anys, s una obra natural de bellesa difcilment imaginable. Per el que ms importa ressaltar s la seva importncia ecolgica. 

Aquesta selva, en el seu intercanvi de gasos amb la atmosfera, allibera el 50% del oxigen necessari per a la vida dels ssers humans i de les altres espcies animals; a ms s la generadora dels corrents de calor que, expandint-se cap al nord i cap al sud, aconsegueixen temperar el clima del planeta. Tamb regula el curs dels rius que la travessen, al retenir part de l aigua procedent de les pluges i anar alliberant-la lentament. La seva coberta vegetal espessa protegeix els sols de l erosi.

s fcil mesurar la importncia que t aquest ecosistema para la vida de tots els ssers que habitem el planeta. L'Amaznia desapareix a ra de 52.000 quilmetres quadrats cada any i amb la crema d'aquesta selva es fa una emissi de dixid de carboni a l'atmosfera de 200 a 300 milions de tones anuals que incrementa l'efecte hivernacle de la terra i provoca l'escalfament global i el canvi climtic mundial.

Les autoritats brasileres intenten impedir el procs de desforestaci per a la vegada hi ha molta pressi popular per rompre noves terres de conreu i el resultat s que la destrucci de l'ecosistema no s'atura. Les activitats econmiques, entre elles la mineria d'or, que d'altra banda per l'abocament de mercuri s molt contaminant i recalcitrant, posen en perill la vida dels habitants de les zones mineres generalment tnies indgenes. Tot i aix s continua la destrucci d aquest tresor de valor incalculable (per no parlar de la generalitzada dilapidaci dels recursos naturals en tot el planeta): la construcci de la Ruta Transamaznica, a ms d haver demandat la destrucci del hbitat natural de centenars i milers de espcies, s ara un cam segur pels qui s internen i continuen destruint; els incendis provocats per grangers i hisendats en busca de terres cultivables han arribat a liquidar 80 mil Km2 de selva anualment, amb la seva consegent contaminaci de 620 milions de tones de gasos carbnics, etc. 

Tot aix, s poc rendible, ja que el sl de l Amazones s molt pobre per a l agricultura, perque els nutrients es troben emmagatzemats en la biomassa. Aix la tala i crema respresenta un empobriment en qualitat mineral del sl a ms d'afavorir l'erosi per la retirada de la coberta vegetal. Ja no s noms l efecte hivernacle provocat pels gasos o el enrariment del aire, sin que el mateix riu Amazones  la ms gran reserva d aigua dola  es veu avui contaminat per l abs d herbicides, plaguicides i fertilitzants, a ms dels residus imputrescibles que s aboquen en ell. 

Els milers d incendis intencionats que es produeixen dia rere dia destrueixen aproximadament 100 mil Km2 de jungla a l any, i llencen a l espai al voltant de 620 milions de tones de gasos carbnics (aproximadament el 10% de tots els contaminants presents a l atmosfera). Les emissions de dixid de carboni, xid nitrs i met provoquen una concentraci que actua com una barrera allant i mant la calor de la Terra provocant l efecte hivernacle, al mateix temps que contribueix a la destrucci de la capa de oz. Es calcula que si la destrucci de la selva segueix aix, en 50 anys els efectes del desastre seran ms que notoris: la flora i la fauna minvaran i no es podr predir quin ser el dest de l home amb l aire tan malalt. 

Avui mateix es fan sentir els efectes del desastre. L Estat de San Pablo ha eliminat els boscos del 93% de la seva superfcie; la Conca del Plata ha perdut  47 milions de hectrees, de las quals 43 pertanyen al Brasil. Aquestes dades es tornen impressionants quan es fa la relaci desforestaci - inundacions. Les rees boscoses properes als grans rius, segons un informe de la UNESCO, funcionen en poques de pluges com esponges gegantines que absorbeixen l aigua caiguda i l alliberen lentament, determinant que el cabal augmenti noms en un tres per cent. Quan la zona est desforestada, s incrementa en un 97% i aix es produeixen els alluvions i les violentes inundacions. Segons expressions dels experts, "el Brasil s est anant cap al mar pel  Riu de la Plata". Tamb han contribut al desastre els embasaments que, a ms de haver canviat completament el paisatge de l Amazones, han inundat uns 5.000 Km2 de bosc. Sota l aigua van quedar les llars de centenars i milers de espcies.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130107" title="Campionat Costa" nonfiltered="3155" processed="3146" dbindex="53407">
El campionat Costa fou una competici esportiva professional disputada per equips de la zona de Guayaquil. Es disput entre 1951 i 1967, substituint l'antic campionat amateur de Guayas. Amb la desaparici del campionat, els clubs professionals de la regi disputaren exclusivament el campionat equatori de futbol.

 Historial .
1951: Ro Guayas;
1952: Norte Amrica;
1953: Valdez;
1954: Valdez;
1955: Barcelona SC;
1956: Emelec;
1957: Emelec;
1958: Patria;
1959: Patria;
1960: Everest;
1961: Barcelona SC;
1962: Emelec;
1963: Barcelona SC;
1964: Emelec;
1965: Barcelona SC;
1966: Emelec;
1967: Barcelona SC;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130108" title="Edward Calvin Kendall" nonfiltered="3156" processed="3147" dbindex="53408">

Edward Calvin Kendall ( South Norwalk, EUA 1886 - Princeton 1972 ) fou un qumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia.

 Biografia .
Va nixer el 8 de mar de 1886 a la ciutat de South Norwalk, poblaci situada a l'estat nord-americ de Connecticut. Va estudiar qumica a la Universitat de Columbia, on es gradu el 1908 i doctor el 1910. Desprs de treballar un any a l'empresa "Parke, Davis and Company" com a qumic investigador entre 1911 i 1914 treball a l'Hospital St. Luke de Nova York, esdevenint aquest ltim any professor de bioqumica a la Universitat de Minnesota i cap de la Clnica Mayo de Rochester.

Va morir el 4 de maig de 1972 a la seva residncia de Princeton, situada a l'estat de Nova Jersey.

 Recerca cientfica .
L'any 1919 va aconseguir allar en forma cristallina l'hormona principal de la glndula tiroides, que anomen tiroxina. Aix mateix, durant la seva estada a la Clnica Mayo va aconseguir desxifrar l'estructura i els efectes biolgics de l'hormona del crtex suprarenal en el tractament de l'artritis. Aix mateix se'l considera el descobridor de la cortisona.

L'any 1950 fou guardonat, juntament amb Tadeus Reichstein i Philip Showalter Hench, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre les glndula suprarrenal i el descobriment de la cortisona.

 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1950;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130109" title="Flecktarn" nonfiltered="3157" processed="3148" dbindex="53409">



El Flecktarn (tamb conegut com a Flecktarnmuster, Flectar or simplement Fleck; el nom prov de l'alemany Fleck (taca) i Tarn (camuflatge)) s un tipus de camuflatge disruptiu fruit de la combinaci de 5 colors en forma de taques irregulars: negre, verd fosc, gris-verd i marr sobre fons de color verd clar. La versi de desert utilitza un esquema de colors diferent, ja que aquest esquema est pensat com a camuflatge en terrenys boscosos temperats.

El camuflatge Flecktarn s utilitzat actualment pels tres exrcits d'Alemanya: el Heer (exrcit de terra), la Luftwaffe (aviaci) i algunes unitats de la Marine (marina de guerra). Altres exrcits, com l'austrac o el belga, l'utilitzen en algunes de les seves unitats.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130110" title="Campionat Interandinos" nonfiltered="3158" processed="3149" dbindex="53410">
El campionat Interandinos fou una competici esportiva professional disputada per equips de la zona de Quito i Ambato. Es disput entre 1954 i 1967, substituint l'antic campionat amateur de Pichincha. Amb la desaparici del campionat, els clubs professionals de la regi disputaren exclusivament el campionat equatori de futbol.

 Historial .
1954: LDU Quito;
1955: Deportivo Quito;
1956: Deportivo Quito;
1957: Deportivo Quito;
1958: LDU Quito;
1959: SD Aucas;
1960: LDU Quito;
1961: LDU Quito;
1962: SD Aucas;
1963: Deportivo Quito;
1964: Politcnico;
1965: Universidad Catlica de Quito;
1966: LDU Quito;
1967: LDU Quito;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130111" title="OpenOffice.org Calc" nonfiltered="3159" processed="3150" dbindex="53411">


L'OpenOffice.org Calc s un gestor de fulls de clcul lliure que forma part del paquet ofimtic OpenOffice.org, disponible sota la llicncia LGPL.

El Calc s similar al Microsoft Excel i inclou unes caracterstiques similars a aquest, a ms d'algunes de noves, entre les quals destaquen un sistema automtic per definir sries per a grfics basades en la disposici de les dades de l'usuari, la capacitat d'exportar fulls de clcul directament al format PDF...

Tot i que el Calc s capa d'obrir i modificar fitxers en format de Microsoft Excel, el format per omissi de l'OpenOffice.org 2.0 Calc s l'OASI OpenDocument (ODF). El Calc tamb s capa d'obrir i desar arxius en molts altres formats.

Igual que la suite ofimtica OpenOffice.org, el Calc es pot utilitzar en una gran varietat de plataformes, incloient Mac OS X, Windows, GNU/Linux, FreeBSD i Solaris.

 Crtica sobre el rendiment .

El Calc t problemes en treballar amb fulls de clcul molt grans (20.000 files amb 100 columnes) i pot arribar a ser 100 vegades ms lent comparat amb l'Excel. Aix es deu, en part al format XML utilitzat per gestionar el contingut de les celles. Un hacker de Novell Linux i de GNOME, anomenat Federico Mena Quintero, ha analitzat la causa del retard en el seu bloc i ha ofert alguns suggeriments per millorar la situaci.

La majoria dels usuaris que treballen amb un conjunt de dades (datasets) tan grans utilitzen un gestor de bases de dades (como MySQL o PostgreSQL), aix que el problema queda redut. Dins d'OpenOffice.org es poden gestionar bases de dades utilitzant la component Base.

Especificacions.
El Calc pot treballar amb un mxim de 65.536 files i 1012 columnes a cada full, amb un mxim de 256 fulls. S'est treballant per augmentar aquests lmits, per noms s adequat per a formats ODF o basats en text, ja que hi ha el risc de corrupci de dades en formats binaris com el format natiu de l'Excel.
Tot i que en la versi 2.0 el mxim eren 32.000 files i 256 columnes, la versi 3.0 va portar un augment d'aquests lmits fins a 65.536 files i 1012 columnes.





Referncies.


Enllaos externs.
 ca.openoffice.org - Web oficial del programa;
 www.openoffice.cat - Web del projecte de traducci d'OpenOffice.org al catal;
 Manuals i tutorials de l'OpenOffice.org en catal;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130117" title="Adolf Galland" nonfiltered="3160" processed="3151" dbindex="53412">



Adolf "Dolfo" Joseph Ferdinand Galland (19 de mar de 1912   9 de febrer de 1996) fou un pilot de caa de la Luftwaffe durant la Segona Guerra Mundial. Ostent el ttol de comandant de l'aviaci de caa alemanya (General der Jagdflieger) des de 1941 fins al 1945. Galland s'un a la Luftwaffe al 1933 i, malgrat a diverses lesions (incloent un ull danyant) en dues caigudes, continu la seva carrera militar.

Al 1937 va ser un dels 20.000 alemanys que van formar part de la Legi Cndor, donant-li una profitosa experincia de combat. Galland va ser transferit a una unitat de caces al 1940 i aconsegu la qualificaci d'As durant la Batalla de Frana. Al novembre de 1941, amb una marca de 94 victries aries, Galland esdevingu General der Jagdflieger amb noms 29 anys. 

Tot i al seu rang (i a la prohibici de fer-ho per part de Hitler, Galland continua provant diversos tipos d'avions, participant fins i tot en missions de combat quan podia. Al gener de 1945, Galland, juntament amb d'altres oficials de la Luftwaffe, va ser destinat a unitats operatives desprs de qestionar la competncia de . Galland es rend a les forces americanes al maig de 1945. Reclam un total de 104 victries en 705 missions, sent condecorat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants, sent un dels 27 alemanys que van rebre la ms alta condecoraci de combat alemanya (i ms concretament va ser el segon). Totes les seves victries van ser contra els Aliats Occidentals.

 Biografia .
Nascut a Westerholt,  (Westflia), Galland era el segon de 4 fills d'un terratinent. Dos dels seus germans tamb van arribar a ser nomenats Asos de l'Aviaci: Paul Galland aconsegu 17 victries i va ser abatut i mort per un de la RAF el 31 d'octubre de 1942, i Wilhelm-Ferdinand Galland, amb 54 victries, va ser abatut del 17 d'agost de 1943.

De ben jove mostr inters en l'aviaci, volant en planadors construts a casa (en aquells temps eren l'nic tipus d'aeronau perms a Alemanya sota els termes del Tractat de Versalles). Galland es gradu al Gymnasium Hindenburg a Buer al 1932, i en tenia uns 20 quan va ser acceptat a l'escola d'aviaci de la lnia aria nacional alemanya, la Lufthansa.

Galland va ser destinat a la nova (i tcnicament illegal) Fora Aria Alemanya, la Luftwaffe al 1933. Durant el seu entrenament, Galland s'estavell amb el seu avi, estant en coma durant 3 dies, amb el crani fracturat, el nas trencat i un ull danyat. Un any desprs s'estavell de nou, aquest cop amb un Arado Ar 68, tornant a ser hospitalitzat i agreujant-se la lesi de l'ull. Se li permet continuar a la Luftwaffe desprs de superar un examen visual (que havia memoritzat), i complet el seu entrenament a Itlia al 1935, sent destinat al Jagdgeschwader 2 Richthofen, llavors amb seu a l'aeroport de Dberitz, prop de Berln.

 La Legi Cndor i la Guerra Civil Espanyola .
Durant la Guerra Civil Espanyola, Galland va ser nomenat Staffelkapitn d'un esquadr de la Legi Cndor, el 3. Staffel J/88, amb seu al Ferrol, des de mitjans de 1937, participant en missions d'atac a terra amb Heinkels He 51. A Espanya, Galland mostr el seu estil, volant mentre fumava un cigar, en un avi decorat amb un dibuix d'en Mickey Mouse. Particip en unes 300 missions a Espanya, desenvolupant bombardeigs amb gasolina i petroli, suggerint l'aquartellament del personal en trens per tal de fer ms fcil la recollocaci, i va ser condecorat amb la Creu Espanyola d'Or i Diamants desprs de la victria dels Nacionals.

 Segona Guerra Mundial .
 Servei al Front: 1939-1941 .
Tot just abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Galland va ser promogut a Hauptmann, participant en unes 50 missions d'atac terrestre durant la Campanya de Polnia. Vol amb el 4.(S)/LG 2, equipat amb Henschel Hs 123, un Stuka bipl, des de l'1 de setembre. Vol una mitjana d 4 sortides diries a Polnia, rebent la Creu de Ferro de 2a Classe; no obstant, ell volia unir-se al cos de caces.

Desprs de la Campanya Polonesa declar que patia reumatisme i, per motius mdics, va ser retirat del seu dest com a pilot de suport terrestre. Va ser destinat ala unitat de caces Jagdgeschwader 27 al febrer de 1940, noms com a ajudant, i sense poder volar. Tanmateix, se les arregl per poder sortir a volar en missions de combat. El 12 de maig de 1940, prop de Lieja, aconsegu les seves primeres 3 victries aries, (3 Hawker Hurricanes de la RAF . El seu company era Gustav Rdel. Al final de la Batalla de Frana, Galland havia aconseguit 14 victries. L'1 d'agost de 1940 esdevingu el tercer pilot de caa en rebre la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro (el primer havia estat Werner Mlders).

Des de juny de 1940, Galland vol com a Gruppenkommandeur del III./JG 26, participant a la Batalla d'Anglaterra amb Messerschmitt Bf 109 "Emils", amb bases al Pas de Calais. Al juliol va ser promogut a Major. A mitjans d'agost, el comandant de la Luftwaffe, Reichsmarschall Hermann Gring, disgustat amb l'actuaci de l'arma de caces, reempla a diversos dels seus comandants de de pre-guerra amb les noves onades de joves pilots amb alts resultats. Aix, el 22 d'agost, Galland substitu al Major Gotthard Handrick i esdevingu Geschwaderkommodore del JG 26. Un mes desprs, el 25 de setembre, Galland afegiria les Fulles de Roure a la seva Creu de Cavaller desprs d'aconseguir 40 victries (era el tercer membre de la Wehrmacht en aconseguir les Fulles de Roure, desprs del Generaloberst Eduard Dietl i de Mlders).

Durant la Batalla d'Anglaterra, en una trobada amb Gring sobre les tctiques de la Luftwaffe, el Reichsmarschall pregunt als pilots qu els calia per guanyar la batalla. Mlders afirm que voldria que els Bf 109 estiguessin dotats d'uns motors ms potents. Galland replic que voldria uns quants Spitfires al seu esquadr. Gring va abandonar irat la reuni. 

Tamb es discut amb Gring sobre la qesti de matar als pilots enemics mentre que es llenaven en paracaigudes:

Gring volia saber si mai havem pensat sobre el tema. "Jawohl, Herr Reichsmarschall!" Em va mirar fixament als ulls i em va dir, "Qu en pensa d'una ordre per disparar als pilots que salten?" "Ho veuria com un assassinat, Herr Reichsmarschall", li vaig respondre, "i far tot el que estigui a les meves mans per desobeir una ordre aix". "Aix s el que esperava de vost, Galland".

A finals de 1940, Galland ja tenia 58 victries. Va ser promogut a Oberstleutnant, i continu al front del JG 26 durant 1941 contra els atacs de la RAF al nord d'Europa. A inicis de 1941, la majoria de les unitats de caces de la Luftwaffe van ser enviades al Front Oriental o al Teatre d'Operacions de la Mediterrnia, deixant noms al JG 26 i al Jagdgeschwader 2 Richthofen com a niques forces de caces d'nic motor Geschwader a Frana.

En aquells moments, el JG 26 estava comenant a ser reequipat amb el nou Bf 109 F, normalment equipat amb un can de 15mm (i posteriorment amb un de 20mm), i dues metralladores MG 17. Galland creia que el model no estava prou ben armat i prov una srie de 109 "especials": un amb un nic armament d'un can MG151/20 i dues metralladores MG 131 de 13mm, i un altre amb canons MG-FF de 20mm muntats a les ales.

Durant els dos anys segents, aquests dos Geschwader van ser els principals adversaris de la RAF en les seves ofensives durant el dia sobre l'Europa ocupada. L's sensat dels seus recursos i una tctica astuta va permetre a Galland mantenir les seves prdues i causar el mxim de danys als caces de la RAF durant 1941. Aix va ser ms evident amb l'arribada del potent Focke-Wulf Fw 190A a  les unitats a les darreries de 1941, que ja deixava totalment desfasat al Spitfire Mark Vb en servei a la RAF.

Al mat del 21 de juny de 1941, Galland va ser abatut per un Spitfire de l'Esquadr 303 de la RAF, fent un aterratge d'emergncia. Al vespre, va ser abatut de nou per un Spitfire de l'Esquadr 145, patint danys lleugers. Aquell mateix mes va afegir les espases a la seva Creu de Cavaller, sent el primer alemany en rebre-les.

El 2 de juliol de 1941, Galland comand el JG 26 en combat contra una formaci de Blenheims. Un Spitfire de l'escorta (probablement del 308 Esquadr) va aconseguir tocar a Galland amb un can de 20mm, salvant-se noms pel blindatge muntat al caa uns dies abans. Tot just aterrar, Galland va ser hospitalitzat per segon cop en pocs dies. Experincies com aquesta van fer que Galland respects cada vegada ms als seus oponents.

 L'Alt Comandament .
Al novembre de 1941, desprs d'aconseguir la seva 94a victria aria oficial, va ser escollit per Gring per comandar els caces alemanys com a General der Jagdflieger, substituint a l'as (i amic de Galland) Oberst Werner Mlders, que havia mort uns dies abans en un accident d'aviaci (tot just quan succea en el crrec a un altre llegenda de l'aviaci alemanya, Ernst Udet, i, ironies del dest, s'estavell quan es dirigia cap al funeral d'Udet). Galland no sent cap mena d'entusiasme per aquesta promoci, car es veia com un lder de combat i no esperava veure's "lligat a un escriptori". Al novembre de 1942, al ser promocionat a Generalmajor el convert en el general ms jove d'Alemanya. Ara, Galland era el responsable de la decisi de les tctiques i de la doctrina operativa de l'estratgia de caces de la Luftwaffe. Una de les seves primeres tasques va ser organitzar el Xoc del Canal dels creuers Scharnhorst, Gneisenau i Prinz Eugen.

El 23 de maig de 1943, Galland vol en un prototipus del Messerschmitt Me 262, el primer caa a reacci. Desprs del vol, va descriure l'experincia:

Per primera vegada vaig volar amb propulsi a reacci! Cap vibraci del motor. Cap moviment de torsi ni cap so dels embats del propulsor del motor. Acompanyat per un so de xiulet, el meu jet travessava l'aire. Desprs, quan em van preguntar com m'havia sentit, vaig dir: "Era com si els ngels m'empenyessin"

Immediatament va escaure's un seguidor entusiasta d'aquests avions, adonant-se del seu potencial com a caa en lloc de com a "Blitzbomber". Tanmateix, donada la decisi de Hitler, el Me 262 no es va desenvolupar prou de pressa com a caa. Galland esperava que amb ell es podria compensar la superioritat numrica aliada:

Durant els darrers 4 mesos (gener   abril de 1944) hem perdut 1.000 pilots dels caces dirns... som numricament inferiors i sempre ho serem... Crec que podem tenir una gran oportunitat amb petits nombres d'avions tecnolgicament superiors com el Me 262 i el Me 163... Crec que en aquest moment s millor tenir un Me 262 en acci que no pas 5 Bf 109.

Durant 1943, Galland es trob cada vegada ms involucrat en l'organitzaci de la defensa aria del Reich contra l'ofensiva de bombardeigs dirns de la USAAF. Com a General der Jagdflieger tenia a la seva disposici un petit destacament de Fw190 operatius. Galland volia intentar desenvolupar versions molt ms armades del Fw 190, i afegir-ne un a cadascun dels 9 Geschwader que defensaven el Reich. Per tal de conixer de primera m les condicions operatives sota les quals volaven els seus pilots, Galland particip en una dotzena de missions entre 1942-44, i probablement aconsegu dues victries ms sobre els B-17 Flying Fortress a inicis de 1944. Almenys en una ocasi, volant amb Hannes Trautloft, amb prou feines va evitar ser abatut pels escoltes de la USAAF.

A mitjans de 1944, les prdues catastrfiques de tripulacions de la Luftwaffe van fer que Galland es torns molt curs per mantenir una reserva de 1.000 pilots i avions per tal de llanar un atac decisiu contra els bombarders aliats. Tanmateix, aquesta batalla mai no tingu lloc, mentre que les reserves s'anaves esquarterant en la fracassada Operaci Bodenplatte. 

 Conflicte amb la comandncia de la Luftwaffe .
Sempre obert i amb crtiques cap als seus superiors, a mida que la guerra progressava, Galland aviat es trob distanciat de la jerarquia nazi, que ja no tolerava les seves opinions polticament incorrectes. Si b era un patriota, cada cop ms se sent contra ells en veure que la guerra que havien comenat es girava en contra d'Alemanya. Al gener de 1945, va ser finalment rellevat del seu comandament i posat sota arrest domiciliari seguint la Revolta dels Pilots de Caa. Juntament amb un grup dels lders de la Luftwaffe ms condecorats (i lleials a Galland), com Johannes Steinhoff o Gnther Ltzow, es va enfrontar a Gring amb una llista de reclamacions per a la supervivncia del seu servei, aix com amb la seva consternaci cap al Reichsmarschall sobre la seva manca de comprensi i de voluntat de recolzar als seus pilots contra les acusacions de covardia i traci. Himmler va voler presentar crrecs contra Galland per traci, i les SS i la Gestapo van comenar a investigar qui estava associat amb ell.

L'Oberkommando der Luftwaffe  nomen al polticament ms correcte Gordon Gollob per succeir-lo com a General der Jagdflieger. Segons els contemporanis, Gollob i Galland sentien una total antipatia mtua.

 Retorn al servei al front amb JV 44 .
Galland va retornar als deures a la lnia de front en desgrcia, i va ser inicialment destinat a comandar un Staffel de JG 54, en aquells moment darrera les lnies sovitiques dins de la Bossa de Curlndia. Mai no assum el comandament, per al mar de 1945 hagu de formar el JV 44 (Jagdverband). Se li permet reunir un nombre d'experts formidable per a la unitat, incloent pilots altament condecorats com Johannes Steinhoff, Heinrich Br i Gerhard Barkhorn. Aconseguint 7 noves victries sobre la USAAF, Galland comand el JV 44 fins a la seva darrera missi el 26 d'abril de 1945, quan va ser ferit lluitant amb un P-47 Thunderbolt i es fer el genoll quan aterr el seu Me 262. 

El comandament va ser transferit a Br, per Galland estava preocupat pels seus homes i intent negociar una rendici per separat dels pilots del JV 44 a les forces aliades a inicis de maig.

Galland aconsegu 104 victries, incloent 7 amb el Me 262. Les seves victries inclouen 55 Spitfires, 30 Hurricanes, i 5 naus de l'Armee de L'air francesa. Les seves 7 victries amb el Me 262 va ser contra avions americans, dos d'ells bombarders pesats. 

A la dcada dels 70, un estudiant compar les memries de Galland (El Primer i el Darrer) i els registres de l'USAAF. Descobr que el pilot que havia abatut a Galland el 26 d'abril de 1945 era James Finnegan, un pilot de P-47 del 50 Grup de Caces del 9 Exrcit Aeri. Ambds homes van es av conixer al 1979.

 Postguerra .
Galland va ser capturat pels americans el 14 de maig de 1945, restant com a presoner de guerra fins al 1947. La seva primera tasca desprs de la captivitat va ser aprendre sobre les tctiques de la RAF. Entre 1948 i 1955, juntament amb d'altres experts de la Luftwaffe, exerc com a consultor de la Fora Aria de l'Argentina de Juan Domingo Pern. Desprs de l'intent d'establir una indstria aeronutica prpia a l'Argentina, Galland torn a Alemanya i tingu una carrera d'xit al capdavant de la seva prpia companyia d'aviaci i consultoria. Durant els anys de postguerra, Galland va obtenir el respecte i l'amistat de diversos dels seus antics adversaris a l'aire, com Robert Stanford Tuck, Johnnie Johnson i Douglas Bader.

La seva autobiografia, Die Ersten und die Letzten (El Primer i el Darrer), va ser publicada al 1954. Al 1969 serv com a consultor tcnic per a la pellcula La Batalla d'Anglaterra. 

Al 1954 es cas amb Sylvinia von Dnhoff; i al 1984 amb Heidi Horn, amb qui estaria fins a la mort.

Condecoracions.
 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants ;
 Creu de Cavaller (96) (29 de juliol de 1940) ;
 Fulles de Roure (3r, desprs de Werner Mlders) (24 de setembre de 1940) ;
 Espases (1r) (21 de juny de 1941) ;
 Diamants (2n) (28 de gener de 1942) ;
 Creu de Ferro 1939 de 1 Classe ;
 Creu de Ferro 1939 de 2 Classe;
 Creu Espanyola d'Or i Brillants ;
 Medalla dels 4 anys de Servei a la Wehrmacht ;
 Insgnia combinada de Pilot/Observador de la Luftwaffe d'Or i Diamants ;
 Insgnia de Pilot de Caces d'or amb placa de 400 missions ;
 Insgnia de Ferit de 3 classe ;
 7 mencions al Butllet de la Wehrmacht: 16/08/1940; 25/09/1940; 02/11/1940; 18/04/1941; 22/06/1941; 30/10/1941; 15/01/1942 ;
 As de l'aviaci (104 victries) ;
 Medalla Militar (Espanya) ;
 Medalla de Campanya (Espanya) ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130118" title="Joan Aul" nonfiltered="3161" processed="3152" dbindex="53413">
Joan Aul (Felanitx, 19 de desembre de 1796 - Felanitx, 10 de gener de 1869) fou un compositor i organista mallorqu.

Obres.
Misa de coro, ed. Antonio Noguera (Palma de Mallorca, 1887); Missa del Santsimo Sacramento; Te Deum; Stabat Mater; Himnos a San Pedro, Inmaculada Concepcin, San Juan Bautista, and Beata Catalina Thoms;
Obras escniques:  La doncella de Misolongi; Norma; El Sepultero; Grecia;
Piano:  Vals; Rigodn; Pasodoble; Variaciones in si bemoll;

Bibliografia.
Noguera, Antonio:  Juan Aul:  Misa de coro con acompaamiento (Palma de Mallorca:  Imprenta Gelabert, 1887);
Antoni Piz:  El msic Joan Aul (Felanitx: Centre Cultural, 1996);
Antoni Piz:   Aul, Juan , The New Grove Dictionary of Music and Musicians, (Londres, 2000);
Carbonell, Xavier, ed.:  VII Nit Bielenca:  Homenatge al compositor Joan Aul (Bger, Mallorca,:  Fundaci ACA, 1997) (inclou CD);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130119" title="Conductus" nonfiltered="3162" processed="3153" dbindex="53414">
El conductus s, juntament amb l organum, el motetus i l hoquetus, una de les tres formes musicals ms importants de l ars antiqua (s.XII i XIII). Es tracta d un cant compost harmnicament per diferents melodies en llengua llatina que s acostumava a cantar per a festes de gent rica i cultivada musicalment.

 Histria i antecedents del Conductus polifnic .

El conductus polifnic tingu el seu origen en el conductus mondic. Durant l etapa mondica aquesta forma es disting dels altres gneres contemporanis perqu no es basava en cap melodia preexistent. 

El terme conductus va  aparixer per primer cop en un manuscrit de mitjans del segle XII (el Codex Calixtinus) on s escrivien un seguit de canons polifniques utilitzades com a introduccions processionals de lectures litrgiques. Sembla que t el seu origen en els introits tropats, en el qual es converteix un melisme lliure gregori en sons d igual durada (a l estil modern), amb el fi de correspondre un so amb cada sllaba i alhora ser cantat a dues veus.

Primitivament doncs, el conductus es tractava d un cant de process destinat a acompanyar els moviments del sacerdot o dels fidels durant l ofici. Per al llarg del temps an perdent la seva funci dins la cerimnia litrgica. Aix doncs, desprs d haver produt una srie de peces pietoses malgrat ser extralitrgiques, s orient decididament cap  el domini prof, tot i que va conservar la llengua llatina. 

Finalment, desprs d un perode d esplendor que dur uns cinquanta anys (XII-XIII) el conductus  va caure en dess, superat pel motet, el triomf del qual no va cessar d afermar-se al llarg del segle XIII.

 Caracterstiques generals del conductus polifnic .

El conductus es convert en un gnere majoritriament prof. Probablement s per aix que adquir les caracterstiques que el diferenciaren de la resta de formes de l poca. En general, podem dir que es tracta d una obra amb les segents caracterstiques:

 La veu ms greu cantava la melodia amb el text complet, mentre que les altres veus vocalitzaven sobre la vocal accentuada dels mots ms importants. A ms, es tractava d una obra plenament original, perqu aquesta veu que feia de guia tenia un procs de composici que no es basava en cap melodia gregoriana preescrita.

 S escriu a dues, tres o com a mxim quatre veus, que es mantenen dins un mbit meldic relativament estret, motiu pel qual es creuen sistemticament. ;

 Text lliure en llat.

 Cont versos senzills, generalment estrfics i sovint amb referncies espirituals, tot i que quan els textos eren profans tractaven esdeveniments histrics o contemporanis i de temes morals o eclesistics. ;

 T un ritme viu, de  carcter popular i fora extens (entre 35 i 300 compassos). ;

 Disposici homofnica de les veus, principalment sillbica i amb el mateix ritme en totes les veus (homoritmia). ;

 Organitzaci harmnica basada en les consonncies perfectes (octaves, quartes i quintes, i amb algunes terceres, tot i que no eren acceptades com a consonncies perfectes). ;

 Es podien escriure, a sobre de la melodia principal, un duplum (segona veu), un triplum (tercera veu) o fins i tot un quadruplum (quarta veu), per sempre s havien d evitar al mxim les dissonncies (segons les referncies sobre el conductus de Franco de Colnia).

 Inicialment t una funci litrgica, per durant la seva poca de mxim esplendor adquireix finalment el paper d entretenir les classes socials altes. Normalment, les de ms rang, gent cultivada en el mn de la msica, que es delectaven amb les noves formes musicals de l ars antiqua durant el segles XII i XIII.

 Els dos tipus principals de conductus .

Basant-se en l estil musical, els terics del  segle XIII van reconixer i descriure dues classes diferents de conductus. 

Els primers, coneguts amb el nom de conductus simplex o conductus simples, tenien una melodia principal ( el tenor ) sillbica i les veus afegides avanaven en el contrapunt de nota-contra-nota o neuma-contra-neuma caracterstic de l estil del discantus. Molts d aquests conductus tenien textos estrfics i la msica es repetia en cada estrofa. La forma d aquests conductus acostuma a ser com la dels himnes, i es segueixen seqncies de aabc, abab, o aabb, tot i que cada secci pot incloure dues o ms frases. Tot i que es fa difcil generalitzar, les veus afegides a diferncia de la principal no sempre segueixen el patr, perqu tenen una composici ms lliure, i es pot donar que en determinats moments s intercanvin els papers entre elles. 
La segona classe de conductus, s anomenava conductus embellits o conductus amb caudae. Al segle XIII aquest  caudae o cua significava que podia aparixer un passatge melismtic, de fora longitud, a qualsevol part del conductus, tot i que en general, la situaci ms tpica era trobar-ne tres, al comenament, al mig i al final. Aquests melismes es trobaven a la primera i a la penltima o a la ltima sllaba dels versos potics. Pel que fa a l estructura formal, els conductus que presenten la cua no difereixen en gaireb res dels altres respecte  aquest fet, ja que sovint simplement el que es fa s fer aparixer els melismes (la cua) a l hora d introduir la tornada. Alguns conductus poden tenir una introducci o una conclusi marcades amb melismes llargs amb un text simplificat.

 Compositors i obres ms importants .

La font de composici ms important del conductus fou l Escola de Notre-Dame, amb Protin com a capdavanter. Alguns dels conductus que se li atribueixen son: Salvatoris hodie (a tres veus), Dum sigillum... (a dues veus), i Beata viscera (a una veu).

 Bibliografia .

 Clemens Khn. Historia de la composicin musical, en ejemplos comentados. -IDEA MUSICA, Idea books-;
 DDAA. Gran encilopdia de la msica.   Enciclopdia catalana-;
 Roland de Cand. Diccionari de la msica. - Edicions 62; El cangur-;
 H.Hoppin, Richard. La msica medieval. -AKAL MSICA ;
 Donald J. Grout i Claude V. Palisca. Historia de la msica occidental 1, -Alianza Editorial-;

 Enllaos externs .
www.historiamusica.com;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130121" title="Carme Alborch Bataller" nonfiltered="3163" processed="3154" dbindex="53415">

Carmen Alborch Bataller ( Castell de Rugat, Vall d'Albaida 1947 ) s una poltica, escriptora i professora universitria valenciana que fou Minstra de Cultura durant l'ltim govern de Felipe Gonzlez.

 Biografia .
Va nixer el 31 d'octubre de 1947 a la poblaci de Castell de Rugat, situada a la comarca de la Vall d'Albaida. Estudi dret a la Universitat de Valncia, en la qual es llicenci l'any 1970 i es doctor el 1973. A continuaci, i en la mateixa universitat, treball com a professora titular de dret mercantil i ms tard, va aconseguir convertir-se en la degana de la Facultat de Dret.

Acitivitat poltica.
Sense afiliaci poltica inicial la seua pasi per la Cultura la port a ser Directora General de Cultura de la Generalitat Valenciana i Directora de l'IVAM. No fou fins el 1993, quan Felipe Gonzlez la nomen Ministra de Cultura, crrec que ocup durant la cinquena legislatura tot i que no era militant del PSOE. 

Ja afiliada al PSOE en les eleccions generals de 1996 fou escollida diputada al Congrs per la provncia de Valncia, crrec que ha repetit en les eleccions de 2000 i 2004.

En les eleccions municipals de 2007 fou la candidata del PSPV-PSOE a l'alcaldia de la ciutat de Valncia. A les eleccions generals espanyoles de 2008 fou escollida senadora per la provncia de Valncia.

 Obres publicades .
Ha publicat, fins al moment, tres llibres:
 1999: Solas (Soles);
 2002: Malas (Dolentes);
 2004: Libres (Lliures);

 Referncies .
  Pgina de Carmen Alborch;
  Fitxa de Carme Alborch al Congrs dels Diputats;
  Carmen Alborch, en telepolis.com;
  en IMDB.com;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130122" title="Francesc Guerau" nonfiltered="3164" processed="3155" dbindex="53416">
Francesc Guerau (1649   1717/1722) Compositor nascut a Art (Mallorca).  Treball a la Capilla Real de Madrid en l'poca de Carles II. Autor del fams Poema harmnico (1694).

Bibliografia .
Antoni Piz: Francesc Guerau  i el seu temps Palma de Mallorca: Govern de les Illes Balears/Institut d'Estudis Balerics, 2000; ISBN 84-89868-50-6;

 Enllaos .
Brief biography .
Music in the time of Vlaquez, p. 20. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130125" title="Alan Lomax" nonfiltered="3165" processed="3156" dbindex="53417">

Alan Lomax (31 de gener de 1915 - 19 de juliol de 2002) fou un etnomusicleg nord-americ. Treball arreu del mn enregistrant msica, incloent Catalunya i les Illes Balears.

 Obres .

American Ballads and Folk Songs (1934);
Negro Folk Songs as Sung by Leadbelly (1936);
Cowboy Songs and Other Frontier Ballads (1937);
Our Singing Country: A Second Volume of American Ballads and Folk Songs (1941);
American Folksong and Folklore (1942);
Folk Songs: USA (1946);
Mister Jelly Roll: The Fortunes of Jelly Roll Morton, New Orleans Creole and "Inventor of Jazz" (1950);
Harriet and Her Harmonium (1955);
The Rainbow Sign (1959);
The Folk Songs of North America (1960);
The Leadbelly Songbook (1962);
Hard-Hitting Songs for Hard-Hit People (1967);
Folk Song Style and Culture (1968);
3000 Years of Black Poetry (1969);
Cantometrics: A Method of Musical Anthropology (1977);
Land Where the Blues Began (1993);
Brown Girl in the Ring : An Anthology of Song Games from the Eastern Caribbean Alan Lomax (1997);

 Discografia (enregistraments) .

Negro Sinful Songs (1939);
Dustbowl Ballads (1940);
The Midnight Special (1940);
Music and interviews with Jelly Roll Morton (1941);
Folk Songs of the United States ;
American Sea Songs And Shanties ;
Folk Songs of Great Britain (1961);
Folk Songs of Spain (1953);
Columbia World Library of Folk and Primitive Music (1955);
Heather and Glen (1959);
Southern Journey (1959);
Negro Prison Songs (1959);
Southern Folk Heritage (1960);
The Gospel Ship: Baptist Hymns and White Spirituals from the Southern Mountains (1977);
Sound of the south (1993);

Bibliografia.
 "Lomax, Alan" necrolgica a Current Biography, 2002.
 Antoni Piz:  Alan Lomax:  Mirades Miradas Glances. (Barcelona:  Lunwerg / Fundacio Sa Nostra, 2006) ISBN 84-9785-271-0;


 Enllaos externs .

The Alan Lomax Site ;
The Alan Lomax DataBase ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130131" title="Estadi Santiago Bernabu" nonfiltered="3166" processed="3157" dbindex="53418">

El Santiago Bernabu s un estadi de futbol propietat del Reial Madrid CF situat al districte de Chamartn, al nord de la capital d'Espanya. La UEFA l'ha otorgat la consideraci dEstadi d'lit, mxim distintiu donat per l'organisme europeu. Aquest distintiu permet jugar-hi les grans finals europees, com la final de la Lliga de Campions o la final de l'Eurocopa de Futbol.

 Histria .
L'estadi es va inaugurar el dia 14 de desembre de 1947 en un partit entre el Reial Madrid i el CF Os Belenenses de Portugal, amb el nom de Nou Estadi Chamartn. La capacitat de l'estadi era de 75.145 espectadors, 27.645 aseguts i la resta drets.

El 19 de juny de 1954 es va inaugurar la primera ampliaci, augmentant la capacitat fins a 125.000 espectadors, creant l'estadi ms gran d'Europa.

El 4 de gener de 1955 es va canviar el nom a l'actual Santiago Bernabu en honor del seu president.

Donat que el 1982 Espanya acollia la Copa del Mn de futbol, es va tornar a remodelar l'estadi, millorant els accessos i la comoditat de les localitats, amb una inversi de 704 milions de pessetes.
La capacitat de l'estadi es va reduir de 125.000 a 90.800 espectadors.

A finals dels anys 80, la UEFA va aplicar noves normes de seguretat als estadis, suprimint les localitats que no tenien seient i creant ms accessos. Aquest fet va provocar una nova remodelaci amb un cost final de ms de 5 mil milions de pessetes sense cap ajut institucional.
Les obres van finalitzar al 1998, creant una capacitat final de 75.328 espectadors.

Amb l'arribada del president Florentino Prez, es va millorar el confort i la qualitat de l'estadi, invertint 127 milions d'euros durant cinc anys. L'actual aforament s de 80.354 espectadors.

Referncies.



Enllaos externs.

 Plana web oficial de la FIFA ;
 Plana web no oficial de l'estadi ;
 Plana web oficial del Real Madrid ;
 Article a la Revista Oficial de la UEFA   ...









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130132" title="Santiago Bernabu Yeste" nonfiltered="3167" processed="3158" dbindex="53419">


Santiago Bernabu Yeste (Almansa (Albacete), 8 de juny de 1895 - Madrid, 2 de juny de 1978) futbolista i president del Reial Madrid CF des del 1943 fins a la seva mort.

 Joventut .
Bernabu va nixer a Almansa, (Albacete) al 1895, per de ben jove va traslladar-se a la capital de l'estat. Va estudiar dret i va ser funcionari del govern. Va fitxar pel Reial Madrid a la temporada 1911-12, desprs d'haver jugat al San Lorenzo de El Escorial, al nord de Madrid. Es va retirar com a jugador el 1928, i va passar a ser delegat i directiu del club. 

 La 2a Repblica i la Guerra Civil Espanyola .
Durant la Repblica, Bernabu va simpatitzar amb membres de la CEDA.

Amb l'esclat de la Guerra,  Bernabu es va fer voluntari de l'exrcit franquista. Desprs d'estar un temps amagat a Madrid perqu estava a la llista negra del Partit Comunista, va traslladar-se a la Zona Nacional i d'all, fou destinat com a Caporal al Front d'Arag, al Cuerpo de Ejrcito Marroqu, i a la Divisi 150 de Muoz Grandes.

El 26 de mar de 1938 van ocupar Fraga, per desprs passar a Lleida, Balaguer i Tremp. Aleshores fou condecorat amb la Medalla de la Campanya de l'Exrcit Franquista i particip en l'assalt a Berga i en la desfilada triomfant de l'exrcit franquista a l'ocupaci de la ciutat de Barcelona.

 President del Reial Madrid .
El 15 de setembre de 1943 va ser designat president del Reial Madrid. Crrec que tindria fins a la seva mort, 35 anys desprs.

Sota la seva presidncia el Reial Madrid va guanyar setze lligues, 6 copes d'Espanya, 6 Copes d'Europa i 1 Copa Intercontinental. Va ser un dels creadors de la Copa d'Europa de Clubs i va construir l'estadi que avui porta el seu nom. (Estadi Santiago Bernabu). Tamb va fitxar personalment jugadors com Alfredo Di Stfano (amb molta polmica), Luis Molowny, Amancio Amaro o Francisco Gento.

 Llegat .
Va aconseguir canviar la histria d'un club arruinat desprs de la guerra civil fins a convertir-lo en un dels millors clubs del mn. L'estadi del Reial Madrid CF es diu Estadi Santiago Bernabu en honor seu.

Va ser titllat sovint d'anticatal i, de fet, va deixar per a la histria diverses frases: No s veritat el que diuen aquells que diuen que jo odie Catalunya. L' estimo i l' admire malgrat els catalans.   o Tenia un amic catal, el defecte del qual era ser jugador del Barcelona, i a ms, per si fos poc, professava com a catal. 

Referncies.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130133" title="S'Espalmador" nonfiltered="3168" processed="3159" dbindex="53420">


S'Espalmador s una illa situada al nord de Formentera i al sud d'Eivissa, que depn del municipi de Formentera i de la parrquia de Sant Ferran de ses Roques, i est inclosa al Parc natural de ses Salines. El nom de l'illa prov del verb espalmar, que es refereix a les tasques de neteja i manteniment de les embarcacions que es feien a les cales protegides de l'illa.

 Geografia .
Les seves coordenades sn . Amb quasi 2 km  de superfcie, 2.925 m de llargria i 800 m d'amplada, s l'illa ms gran de les illes deshabitades de les Pitises. Est envoltada d'altres illes menors: des Porcs, sa Torreta, Castev i s'Alga.

L'illa t una forma allargada de nord a sud. La punta des Pas, o de ses Savines, n's l'extrem meridional i ms oriental separat de la punta des Borronar de la pennsula des Trucadors per un bra d'aigua de 50 m d'ample i 2 m de profunditat. Segons les condicions dels corrents d'aigua es Pas es por creuar caminant. En determinades poques va arribar a estar unit fsicament a Formentera per una llengua d'arena de poca o nulla profunditat.

El vessant oriental s una costa baixa amb platges de sorra al sud i formacions rocoses al nord amb dues petites cales: cala de Bocs Petit i cala de Bocs Gros. El punt ms septentrional s la punta des Far d'en Pou situada a l'illa des Porcs que marca el lmit entre Formentera i es Freus.

El vessant occidental s ms variat amb dues badies, sa Torreta i s'Alga, separades pels penya-segats de la punta de sa Guardiola, el principal masss de l'illa amb 22 m d'alada, on es troba la torra de sa Guardiola construda el 1749.

La platja de sa Torreta, tancada per l'illa de sa Torreta, ha estat tradicionalment un refugi de pescadors. La badia de s'Alga, ms gran, est protegida per l'illa de s'Alga i parcialment per l'illa de Castev constituint el fondejador de s'Espalmador. s el lloc de destinaci dels vaixells d'esbarjo i dels turistes que arriben d'excursi des de la Savina.

A l'interior de l'illa les formacions dunars tanquen dins les seves depressions una srie de zones humides d'aigua salabrosa entre les que destaca la bassa pantanosa de s'Estanyol. s una llacuna fangosa on els turistes solen prendre banys de fang.

 Histria .
Existeixen unes restes d'installacions pniques no excavades que indiquen que va existir un establiment entre els segles III i I aC. En un promontori al nord de l'illa hi ha un jaciment arqueolgic que podria ser una villa romana.

Durant els segles XVI i XVII, quan Formentera estava prcticament despoblada, s'Espalmador va ser l'escenari d'alguns episodis bllics entre pirates i eivissencs.

Desprs de la repoblaci de Formentera, els recursos de s'Espalmador eren aprofitats a travs de la pesca i l'extracci de mars. Durant part del segle XX va ser un punt estratgic per al trfic de productes de contraban.

Al nord de s'Estanyol hi ha una casa de pags tradicional, anomenada can Vidal, que ha estat des del segle XIX habitada per majorals. El 1927 l'illa va ser comprada per l'empresari barcelon Bernard Cinnamond James, don Bernat. Es van construir uns habitatges al rac de s'Alga, al nord de la platja de s'Alga, amb un oratori dedicat a Sant Bernat. Avui s una residncia estiuenca i l'illa s propietat dels seus descendents.

 Enllaos externs .
Entrada a la Enciclopdia d'Eivissa i Formentera;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130135" title="Extorsi" nonfiltered="3169" processed="3160" dbindex="53421">
L'extorsi consisteix en obligar a una persona, amb violncia o intimidaci, a realitzar o ometre un acte o negoci jurdic en perjudici del seu patrimoni o del de tercers.

 Regulaci a Espanya.
Aquest s un delicte regulat a l'article 243 del Codi Penal espanyol.
L'extorsi es castiga amb pena de pres d'un a cinc anys, sense perjudici de les penes que es puguin imposar pels actes de violncia fsica realitzats.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130138" title="Calmnia" nonfiltered="3170" processed="3161" dbindex="53422">
La calmnia consisteix en imputar un delicte a una persona tot i tenir coneixement que s una falsedat.

 Regulaci a Espanya.

Delicte regulat als articles 245, 246 i 247 del Codi Penal espanyol.
La calmnia es castiga amb pena de pres de sis mesos a dos anys, o b multa de 12 a 24 mesos si es propaga amb publicitat, o b multa de 6 a 12 mesos. 

L'acusat del delicte de calmnia quedar exempt de tota pena demostrant el fet criminal que va imputar.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130139" title="Tadeusz Reichstein" nonfiltered="3171" processed="3162" dbindex="53423">

Tadeusz Reichstein ( W oc awek, Polnia 1897 - Basilea, Sussa 1996 ) fou un metge i professor universitari sus, d'origen polons, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1950.

Biografia.
Va nixer el 20 de juliol de 1897 a la ciutat de W oc awek, situada al voivodat polons de Cuivia i Pomernia. Desprs de passar la infncia a Kev i Jena va estudiar medicina a la Universitat de Zuric i posteriorment es trasllad a la Universitat de Basilea, on exerc de professor.

Va morir l'1 d'agost de 1996 a la ciutat de Basilea, pocs dies desprs de celebrar els seus 99 anys.

Recerca cientfica.
La seva investigaci se centr en els glucsids que exerceixen una acci farmacolgica sobre el cor i va aconseguir realitzar la sntesi industrial de l'cid ascrbic o vitamina C, realitzades independentment de les investigacions de Walter Norman Haworth. Aix mateix realitz treballs sobre la glndula suprarenal, que finalitzaren amb la sntesi de la cortisona.

L'any 1950 fou guardonat, al costat d'Edward Calvin Kendall i Philip Showalter Hench, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre les glndula suprarenal.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1950;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130140" title="Principi d'irretroactivitat" nonfiltered="3172" processed="3163" dbindex="53424">
El principi d'irretroactivitat consisteix en la prohibici de l'aplicaci retroactiva de la llei penal.

En l'ordenament jurdic espanyol es troba regulada:

 Art. 9.1 CE;
 Art. 25.1 CE;
 Art. 1 CP;
 Art. 2 CP;

El principi d'irretroactivitat exigeix una llei prvia que defineixi com a delicte la conducta realitzada, per tal de garantir la seguretat jurdica.

Excepci: Les lleis penals favorables s sn retroactives, segons l'art. 2.2 CP.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130145" title="Ne bis in idem" nonfiltered="3173" processed="3164" dbindex="53427">
En el Dret penal, es coneix com a ne bis in idem la prohibici de la doble condemna pels mateixos fets. Un mateix fet, realitzat per la mateixa persona, no pot donar lloc a una doble sanci sempre que ambdues normes tinguin el mateix fonament sancionador. Quan una persona realitza un fet subsumible en dues normes prohibitives (dues normes penals, o una de penal i una d'administrativa) que tenen el mateix fonament noms es pot aplicar una d'elles.

En l'aspecte processal espanyol, la STC 77/1983 indica que tampoc s admissible un doble procs, i que la via penal s preferent respecte de l'administrativa.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130147" title="Philip Showalter Hench" nonfiltered="3174" processed="3165" dbindex="53428">

Philip Showalter Hench ( Pittsburgh, EUA 1896 - Ocho Ros, Jamaica 1965 ) fou un metge nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1950.

Biografia.
Va nixer el 28 de febrer de 1896 a la ciutat de Pittsburgh, poblaci situada a l'estat nord-americ de Pennsilvnia. Va estudiar medicina a la Universitat de Pennsilvnia, on es va doctorar el 1920, i posteriorment ampli els seus estudis a Alemanya.

Va morir el 30 de mar de 1965 durant la seva estada a la poblaci de Ocho Ros, situada a l'illa de Jamaica.

Recerca cientfica.
L'any 1921 inici les seves collaboracions amb la Clnica Mayo de Rochester, on es va interessar en l'artritis. Els seus treballs sobre la glndula suprarenal, realitzats al costat d'Edward Calvin Kendall, el va permetre allar l'hormona que posteriorment es va denominar cortisona. 

L'any 1950 li fou otorgat el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre la glndula suprarrenal, premi que compart amb Edward Calvin Kendall i Tadeusz Reichstein.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1950;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130151" title="Principi d'especialitat" nonfiltered="3175" processed="3166" dbindex="53429">
En l'ordenament jurdic espanyol, s un principi relacionat amb l'extradici. El principi d'especialitat impedeix que el subjecte extraditat sigui jutjat per un delicte diferent a aquell que motiva la seva extradici.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130153" title="Campionat equatori de futbol" nonfiltered="3176" processed="3167" dbindex="53430">
El campionat equatori de futbol s la competici de futbol ms important de l'Equador. s organitzat per la Federacin Ecuatoriana de Ftbol. Es disputa anualment des de 1957, tot i la interrupci que pat de 1958 a 1959. El 2005 es disputaren dos campionats, anomenats Apertura i Clausura.

El campionat equatori est dividit en diverses divisions. Les dues principals sn anomenades Serie A i Serie B. Els dos millors equips de cada divisi ascendeixen a la divisi superior, mentre que els dos pitjors baixen de categoria. Els dos o tres millors classificats a la Serie A guanyen la participaci a la Copa Libertadores.

 Historial .


1957: Emelec;
1958: no es disput;
1959: no es disput;
1960: Barcelona SC;
1961: Emelec;
1962: Everest Guayaquil;
1963: Barcelona SC;
1964: Deportivo Quito;
1965: Emelec;
1966: Barcelona SC;
1967: El Nacional;
1968: Deportivo Quito;
1969: LDU Quito;
1970: Barcelona SC;

1971: Barcelona SC;
1972: Emelec;
1973: El Nacional;
1974: LDU Quito;
1975: LDU Quito;
1976: El Nacional;
1977: El Nacional;
1978: El Nacional;
1979: Emelec;
1980: Barcelona SC;
1981: Barcelona SC;
1982: El Nacional;
1983: El Nacional;
1984: El Nacional;

1985: Barcelona SC;
1986: El Nacional;
1987: Barcelona SC;
1988: Emelec;
1989: Barcelona SC;
1990: LDU Quito;
1991: Barcelona SC;
1992: El Nacional;
1993: Emelec;
1994: Emelec;
1995: Barcelona SC;
1996: El Nacional;
1997: Barcelona SC;
1998: LDU Quito;

1999: LDU Quito;
2000: Deportivo Olmedo;
2001: Emelec;
2002: Emelec;
2003: LDU Quito;
2004: Deportivo Cuenca;
2005-A: LDU Quito;
2005-C: El Nacional;
2006: El Nacional;
2007: LDU Quito;
2008: Deportivo Quito;


 Enllaos externs .
Federaci Equatoriana de Futbol ;
Futbol Equatori ;



Categoria :Competicions futbolstiques equatorianes












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130155" title="Escolania" nonfiltered="3177" processed="3168" dbindex="53431">
Una escolania s un cor de nens o de veus blanques dividit en soprano i contralt. Estan relacionades amb centres religiosos, degut a les reticncies de l'esglsia cristiana per admetre a les dones als cants de la litrgia.

Les agrupacions ms famoses de veus blanques sn els Nens Cantors de Viena i el Saint John College Chorus de Londres.

Tradicionalment a Catalunya ha destacat l'Escolania de Montserrat i a Espanya la del Monestir de l'Escorial.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130157" title="Eta Aquilae" nonfiltered="3178" processed="3169" dbindex="53432">

Eta Aquilae (  Aql /   Aquilae) s una estrella de la constellaci Aquila. s tamb part de la constellaci antiga Antinous. Aquesta estrella tamb porta el nom hebreu, poc usat, de Bezek o Bazak, que significa llamp.

s una cefeida variable que varia de la magnitud aparent 3,6 a la de 4,4, amb un perode de 7,176641 dies. Amb Delta Cephei, Dseta Geminorum i Beta Doradus, s una de les cefeides ms notables que es poden veure a ull nu; aix s, totes aquestes estrelles i la variaci del seu esclat pot ser distingit per l'ull nu. Algunes altres cefeides com la Polar sn brillants per noms tenen una petita variaci del seu resplendor.

Est situada a uns 1.200 anys-llum de la Terra. s una supergeganta groga-blanca, i s unes 3.000 vegades ms lluminosa que el Sol, amb un dimetre d'unes 60 vegades el Sol.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130165" title="Josep-Joaquim Esteve Vaquer" nonfiltered="3179" processed="3170" dbindex="53433">
Josep-Joaquim Esteve Vaquer (La Vall d'Uix, 1970) s msic i investigador.

 Biografia .

Es form musicalment a l'escola del Centre Instructiu d'Art i Cultura (CIAC) del seu poble i posteriorment al Conservatori Superior de Msica de Valncia.

La seva activitat musical ha estat centrada sobretot al mn de les bandes de msica. Des de 1989 s professor msic de la Banda Municipal de Palma en l'especialitat de tuba i s membre fundador del Centre d'Investigaci Musical de la Catedral de Mallorca (CINMUS).

Comen la seva tasca investigadora l'any 1997 als arxius de la Catedral de Mallorca. s autor de diversos articles sobre patrimoni musical balear i compositors mallorquins. L'any 2002 public el treball La msica d'un temps. Baltasar Moy (1861-1923) (Documenta Balear), amb el qual ha estat guardonat per la Federaci Balear de Bandes de Msica i Associacions Musicals amb el premi "Baltasar Moy" a la investigaci musical. L'any 2003 public C.I.A.C. Msica, cultura i societat a la Vall d'Uix (Documenta Balear), amb el que ha sigut nominat als premis Euterpe de la Federaci de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.

 Enllaos externs .
Centre Instructiu d'Art i Cultura;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130167" title="Temporada 1963 de Frmula 1" nonfiltered="3180" processed="3171" dbindex="53434">




Resultats de la Frmula 1 a la temporada 1963. s la 14 temporada de l'histria de la F1.

 Sistema de puntuaci .

S  adjudicaven punts als sis primers llocs (9, 6, 4, 3, 2 i 1). Ja no es donen punts per la volta ms rpida. Pel recompte  final del campionat nomes es tenien en comte els sis millors resultats dels deu possibles. 

Tamb es puntuable pel Campionat del mn de constructors.

 Curses .



 Posici final del Campionat de constructors de 1963 .




 Posici final  del Campionat de pilots de 1963 .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130168" title="Frum Liberal" nonfiltered="3181" processed="3172" dbindex="53435">

El Frum Liberal (Alemany: Liberales Forum, LIF) s un petit partit liberal austrac, membre del Partit Europeu Liberal Demcrata Reformista. 

El LIF es va fundar el 4 de febrer de 1993, a partir d'una escissi del FP com a conseqncia de les tensions entre l'ala nacionalista i liberal d'aquest partit. Va guanyar 11 escons a les eleccions al Parlament de 1994 amb un 5,51% del vots, per progresivament ha anat perdent influncia, fins que actualment no conserva cap esc a la Cambra de Representants. Actualment el seu lder s Alexander Zach.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130171" title="Temporada 1964 de Frmula 1" nonfiltered="3182" processed="3173" dbindex="53436">




Resultats de la 15temporada (1964) de la Frmula 1.


 Sistema de puntuaci .

S  adjudicaven punts als sis primers llocs (9, 6, 4, 3, 2 i 1). Ja no es donen punts per la volta ms rpida. Pel recompte  final del campionat nomes es tenien en comte els sis millors resultats dels deu possibles. 

Tamb es puntuable pel Campionat del mn de constructors.


 Curses .




 Posici final del Campionat de constructors de 1964 .




 Posici final  del Campionat de pilots de 1964 .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130173" title="Antoni Piz Prohens" nonfiltered="3183" processed="3174" dbindex="53437">
Antoni Piz Prohens (Felanitx, 1962), escriptor i musicleg.

Doctor en musicologia. Ha ensenyat Histria de la Msica a la Hofstra University (Long Island) i a la City University de Nova York. En l'actualitat (2007) s director de la "Fundaci per la Msica Ibrica" al centre d'investigaci musical Barry S. Brook d'aquesta darrera universitat. Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i ha collaborat en el The New Grove Dictionary of Music and Musicians.

 Bibliografia .
 J.B. Sancho:  Compositor pioner de Califrnia Palma de Mallorca:  Universitat de les Illes Balears, 2007; ISBN:  978-84-7632-342-7;

 Alan Lomax: Mirades Miradas Glances Barcelona: Lunwerg/Fundacio Sa Nostra, 2006; ISBN 84-9785-271-0;

 El doble silenci: Reflexions sobre msica i msics Palma de Mallorca: Edicions Documenta Balear, 2003; ISBN 84-95694-85-9;
	
 Antoni Literes: Introducci a la seva obra Palma de Mallorca: Edicions Documenta Balear, 2002; ISBN 84-95694-50-6;

 Antoni Piz, Bartomeu Amengual; prleg de Luciano Pavarotti Bravo Joan Pons!: L'univers del barton a Nova York Palma de Mallorca: Documenta Balear, 2001; ISBN 84-95694-23-9;

 Francesc Guerau i el seu temps Palma de Mallorca: Govern de les Illes Balears/Institut d'Estudis Balerics, 2000; ISBN 84-89868-50-6;

 El music Joan Aul Felanitx: Centre Cultural de l'Ajuntament de Felanitx, 1996;

 The Tradition of Autobiography in Music Ann Arbor, Mich.: University Microfilms International, 1997;

 Enllaos .
 Plana web professional ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130177" title="Real Racing Club de Santander" nonfiltered="3184" processed="3175" dbindex="53439">



El Real Racing Club de Santander s un club de futbol de la ciutat de Santander, a Cantbria.

 Histria .
A la ciutat de Santander abans de la creaci del Racing foren diversos els clubs de futbol que destacaren. L'any 1902 nasqu el Cantabria FC, desaparegut el mateix any, i el Santander FC, que desaparegu el 1915 en fusionar-se amb el propi Racing. El 1903 neix el Real Club Sport el Norte. Vers el 1907 trobem els clubs Recreativa, Camelia, Comercial i Montaa i des del 1908 es crearen clubs com lStrong, Nueva Espaa, Deportivo i Ari. 

El Racing va ser fundat el 23 de febrer de 1913, i va disputar el primer partit de l'entitat contra l'Strong als Campos de Sport del Sardinero, inaugurat sis dies abans. Per diversos motius el club ha canviat de nom diverses vegades. Les denominacions del club han estat:
 Santander Racing Club (1913-1914);
 Real Santander Racing Club (1914-1931);
 Racing Club de Santander (1931-1939, va perdre el ttol de reial amb l'arribada de la Repblica);
 Real Santander Sociedad Deportiva (1939-1973, per la llei que prohibia els noms no espanyols va perdre el mot Racing);
 Real Racing Club de Santander (1973-avui);

Des de la seva fundaci fins a principis de la temporada 2006-07 ha jugat 1198 partits a primera divisi, amb 387 victries i 1598 gols a favor, durant 38 temporades.

Al seu palmars hi trobem un trofeu Pichichi aconseguit per Salva Ballesta a la temporada 1999-00.

 Palmars .
Campionat Regional de Cantbria (13): 1923, 1924, 1925, 1926, 1927, 1928, 1929, 1930, 1931, 1933, 1934, 1939, 1940;
Segona Divisi (2): 1949-50, 1959-60;
Segona Divisi B (1): 1990-91;
Tercera Divisi (3): 1943-44, 1947-48, 1969-70;

 Estadstiques .

 Temporades a 1a: 38.
 Temporades a 2a: 32.
 Temporades a 2a B: 1.
 Temporades a 3a: 4.
 Partits jugats a 1a : 1198.
 Victries a 1a : 387.
 Empats a 1a : 265.
 Derrotes a 1a : 546.
 Millor posici a la lliga: 2n;
 Pitjor posici a la lliga: 19;
 Posici histrica: 16;

 Major victria com a local a la Lliga;


 Major victria com a visitant a la Lliga;


 Major derrota com a local a la Lliga;


 Major derrota com a visitant a la Lliga;


 Plantilla 2008-09 .



























Els jugadors amb dorsal superior al 25, tenen fitxa amb el filial

 Presidents .



 Entrenadors .


 Notes .




 Enllaos externs .
Web Oficial del club;
Web de la penya Cruzada Verdiblanca;
Web de la penya Nubero;
Web de la penya Concanos;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130178" title="Eutin" nonfiltered="3185" processed="3176" dbindex="53440">

Eutin s una petita ciutat del nord d'Alemanya, capital del districte d'Ostholstein a l'estat federat de Slesvig-Holstein.

 Geografia .
Eutin est ubicat enmig del parc natural "Holsteinische Schweiz", uns 100 km al nord-est d'Hamburg.


 Histria .
La primera poblaci, denominada "Utin", estava situada a una illa del "gran llac" i era d'origen eslau. Al segle XII pobladors holandesos (12 famlies) es van establir al que ara s el centre histric d'Eutin. El bisbe de Lbeck, Gerold, a l'any 1156 va fundar un mercat i es va construir una residncia a Eutin.

El poble va crixer molt i, finalment, l'any 1257 Eutin va aconseguir els privilegis de ciutat. Quan el Bisbat de Lbeck va ser secularitzat el 1803, la poblaci pass a dependre del Ducat d'Oldenburg.

A l'any 1937, Eutin va passar a pertnyer a Prssia, des de 1946 forma part del estat federal de Slesvig-Holstein.

Eutin fou el lloc on vei la llum el compositor Carl Maria von Weber. Per a honorar-lo, hom constru un auditori a l'aire lliure (Freilichtbhne) el 1951, on cada estiu s'hi fa un festival (Eutiner Festspiele) amb interpretaci d'obres orquestrals i peres.

 Monuments .
 El castell (Eutiner Schloss) es remunta al 1160, tot i que ha sofert considerables reformes amb el pas del temps. Acull un museu (el Ostholstein-Museum), dues biblioteques i uns jardins d'estil angls.
 La catedral de Sant Miquel, del segle XIII;
 La Plaa del Mercat;
 La Torre de l'Aigua, del 1909, en estil neogtic;
 A 5 km de la ciutat, el Pavell de Caa del Llac Uklei, bastit el 1776  ;

 Ciutadans famosos .

 Nikolaus Mercator (c.1620   Versalles, 1687), matemtic i teric de la msica;
 Johann Heinrich Vo (1751   1826), poeta i traductor;
 Carl Maria von Weber (1786   1826), compositor;

 Enllaos externs.
 
 Plana web de la ciutat;
 Plana web del festival d'estiu ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130180" title="Adolf Frohner" nonfiltered="3186" processed="3177" dbindex="53441">
Adolf Frohner (Gross-Inzersdorf, Baixa ustria, 12 de mar de 1934 - 24 de gener de 2007) fou un pintor i grafista austrac. 

Rebutjat per l Acadmia d Art es va formar de manera autodidacta. Treball a partir de 1955 de grafista publicitari. Als anys 60 amb Otto Mhl i Hermann Nitsch fund l Accionisme Viens, moviment d oposici al mn artstic burgs.

Adolf Frohner va participar als anys 70 a diverses biennals i certmens: Vencia, San Paolo, Mulhouse, Bratislava, Sofia, Buenos Aires. A partir de 1972, es convert en professor a l Establiment d Ensenyament Superior per l Art Aplicat de Viena. Va rebre nombroses distincions, entre d elles, la Gran Creu d Honor Austraca. Es poden trobar obres seues als museus austracs d Art Modern de Viena, el Albertina o el Belvedere. Tamb t obres a diversos museus internacionals.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130182" title="Ramallah" nonfiltered="3187" processed="3178" dbindex="53442">


Ramallah, o Ramala (      ), s una ciutat palestina amb uns 60.000 habitants a Cisjordnia. Est localitzada a 15 quilmetres al nord-est de Jerusalem.

Com la resta de Cisjordnia, Ramallah va estar sota ocupaci jordana des de la guerra rab-israeliana de 1948 fins la guerra dels Sis Dies de 1967 que va ser ocupada per tropes israelians, com a la resta del territori a l'oest del Jord. El 1994, la ciutat fou entregada a l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) dins dels Acords d'Oslo, firmats el 1993, i s administrada per aquesta. Ramala figurava com part del "Territori A", aix es, zona sota control palest. 

Ramallah s famosa per la Mukata, que actualment funciona com seu de Govern de l'ANP. L'ANP pretn que la futura capital de la Palestina independent sigui Jerusalem Est, actualment sota administraci israeliana.  

A Ramallah tamb es troba l'oficina del president de la ANP Mahmoud Abbas.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130184" title="Selecci de futbol de la Repblica Democrtica Alemanya" nonfiltered="3188" processed="3179" dbindex="53443">

|}



 1
|-
| colspan=3|1 com Equip Unificat d'Alemanya




La Selecci de futbol de la Repblica Democrtica Alemanya fou l'equip representatiu del pas en les competicions oficials. Era dirigida per la Deutscher Fuball-Verband.

 Histria .
Fundada el 1952, la selecci de la Repblica Democrtica Alemanya va viure sempre a l'ombra dels xits de la seva germana gran, la Repblica Federal Alemanya. El seu major xit esportiu el va viure l'any 1974 en qu es classific per la fase final de la Copa del Mn de Futbol 1974 i a ms super la primera fase per davant dels seus rivals de grup, Austrlia, Xile i Alemanya Occidental a la que venc per 1 gol a 0. On ms destac l'equip, fou als campionats de futbol dels Jocs Olmpics, on no era perms de participar-hi a futbolistes professionals i on l'Alemanya Oriental guany una medalla d'or el 1976, una d'argent el 1980 i dues de bronze el 1964 i el 1972.El 1990 deix d'existir degut a la reunificaci alemanya.

 Participacions a la Copa del Mn .
1954 - No particip;
1958 - No es classific;
1962 - No es classific;
1966 - No es classific;
1970 - No es classific;
1974 - Segona ronda;
1978 - No es classific;
1982 - No es classific;
1986 - No es classific;
1990 - No es classific;

 Participacions al Campionat d'Europa .
1960 - No es classific;
1964 - No es classific;
1968 - No es classific;
1972 - No es classific;
1976 - No es classific;
1980 - No es classific;
1984 - No es classific;
1988 - No es classific;

 Entrenadors .
 Willi Oelgardt (1952-1953);
 Hans Siegert (1954);
 Jnos Gyarmati (1955-1957);
 Fritz Gdicke (1958-1959);
 Heinz Krgel (1959-1961);
 Kroly Sos (1961-1967);
 Harald Seeger (1967-1969);
 Georg Buschner (1970-1981);
 Rudolf Krause (1982-1983);
 Bernd Stange (1983-1988);
 Manfred Zapf (1988-1989);
 Eduard Geyer (1989-1990);

Jugadors histrics.
Jugadors amb ms partits.
Partits comptats per la Federaci, entre parntesi els comptats per la FIFA (no comptabilitza els partits olmpics).


 Mxims golejadors .
Gols comptats per la Federaci, entre parntesi els comptats per la FIFA (no comptabilitza els partits olmpics).


Jugadors amb partits amb la RDA i Alemanya a partir de 1990.


 Enllaos relacionats .
El futbol a Alemanya;
Deutscher Fuball-Verband;

 Enllaos externs .
Resultats de la selecci de la RDA a rsssf;
Histria de la selecci de la RDA a rsssf;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130185" title="Jos Mara de Heredia" nonfiltered="3189" processed="3180" dbindex="53444">

Jos Mara de Heredia Girard ("La Fortuna", prop de Santiago de Cuba, 22 de novembre de 1842 - castell de Bourdonns, prop de Houdan, Yvelines, 3 d'octubre de 1905) poeta francs d'origen cub. L'any 1894 va ser elegit membre de l'Acadmia francesa. Va ser un dels ms destacats representants del parnassianisme. La seua obra ms important s el llibre de sonets Els trofeus (1893). 

Biografia.
Fill del cub Domingo de Heredia i de la seua segona esposa, la francesa Louise Girard, el poeta va nixer en la plantaci familiar, prop de Santiago de Cuba. Es va embarcar per a Frana als nou anys, l'any 1851 i hi va romandre, estudiant el batxillerat, fins el 1859. A Frana va descobrir l'obra de Leconte de Lisle, que li va causar una fonda impressi.

Desprs del seu retorn a Cuba, l'any 1859, va comenar a estudiar la llengua espanyola amb l'objectiu de llicenciar-se en Dret. Per no va aconseguir el seu propsit en no reconixer-se-li l'equivalncia del batxillerat cursat a Frana. Per tant, l'any 1860 va tornar a Frana amb la intenci de seguir all els seus estudis de Dret. 

Entre 1862 i 1865 va estudiar en la prestigiosa cole des Chartes de Pars, i va comenar a escriure els seus primers poemes, molt influenciats per l'escola parnassiana. L'any 1863 va conixer Leconte de Lisle, i des de 1866 va collaborar en el Parns contemporani. Va fer amistat amb autors com Sully Prudhomme i Catulle Mends, i va publicar els seus poemes en revistes com Revue des Deux Mondes, Le Temps i Le Journal des Dbats.

Va dedicar deu anys -entre 1877 i 1887- a traduir al francs la Histria verdadera de la conquista de la Nova Espanya de Bernal Daz del Castillo. Va traduir tamb la Histria de la Monja alferes, memries de Catalina de Erauso.  El 1893 va reunir tots els seus sonets en un llibre, Els trofeus (Les Trophes), una de les obres ms importants de la poesia parnassiana. L'any 1894 va ser elegit membre de l'Acadmia Francesa. Amb ocasi de la visita dels tsars russos a Pars va compondre el seu poema Salut a l'Empereur.

Casat des de 1867 amb la tamb cubano-francesa Louise-Ccile Despaigne, va ser pare de tres filles, una de les quals, Marie-Louise Hrdia seria la futura esposa d'Henri de Rgnier i l'amant de Pierre Lous.

Va morir el 3 d'octubre de 1905 en el castell de Bourdonn, prop d'Houdan.

 Enllaos externs .
  Web sobre l'autor ;
  Les Trophes ;
  Selecci de poemes ;
  Biografia de l'autor ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130186" title="Parnassianisme" nonfiltered="3190" processed="3181" dbindex="53445">
El parnassianisme s un moviment literari francs de la segona meitat del segle XIX (ca. 1860) creat com a reacci contra el romanticisme de Victor Hugo, el subjectivisme i el socialisme artstic.  Els fundadors d'aquest moviment van ser Thophile Gautier (1811-1872) i Leconte de Lisle (1818-1894).  

La paraula s d'origen grec i fa referncia al cim del mont Olimp on estaven les muses inspiradores, que eren deesses menors. 

L'any 1866 tingu lloc la publicaci de tres antologies potiques titulades "El Parns contemporani". Hi figuraven poemes de Thophile Gautier, Leconte de Lisle, Thodore de Banville, Sully Prudhome, Catulle Mends, als qui es van afegir noms d'altres poetes que la histria de l'art no ha classificat com a parnassians. Entre aquest darrers es trobava Charles Baudelaire. El Parnassianisme va sorgir com una anttesi del romanticisme i els seus "excessos"; excs de subjectivisme, hipertrfia del jo (creixement excessiu i anormal), excs de sentiment. Per contra, que els parnassians preconitzaren una poesia despersonalitzada, allunyada dels propis sentiments i amb temes que tingueren a veure amb l'art, temes suggeridors per ells mateixos, bells, extics, amb una marcada preferncia per l'antiguitat clssica, especialment la grega, i pel lluny Orient.

Pel que fa a l'estil, els parnassians tenien molta cura de la forma. Continent i contingut havien d'anar d'acord. D'aquesta manera, si els romntics van demostrar una preocupaci pels sentiments, els parnassians ho van fer per la bellesa .

El lema del parnassianisme era:  l'art per l'art , art vist com a forma i no com contingut. Art que no estiguera comproms amb la realitat social. El parnassianisme representa una reacci contra el subjectivisme potic i un menyspreu contra l'emoci potica.

 Els poetes parnassians ms clebres .
 Charles Marie Ren Leconte de Lisle;
 Thodore de Banville;
 Catulle Mends;
 Sully Prudhomme;
 Paul Verlaine;
 Jos Mara de Heredia;
 Franois Coppe;
 Thophile Gautier;

D'altres s'hi han inspirat, com ara Francis Jammes i Paul-Jean Toulet.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130187" title="Sigrn" nonfiltered="3191" processed="3182" dbindex="53446">
En la mitologia escandinava, Sigrn era una valquria. El seu nom significa "coneixedora dels misteris de la victria". La seva histria es relata a Hrmundar saga Gripssonar. D'acord amb l'autor de l'Edda potica va renixer com a Svva.

Per les seves aventures, vegeu Helgi Hundingsbane.

Va tornar a renixer com a Kra, la histria de la qual es relata a Hrmundar saga Gripssonar.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130188" title="Tractat de Campo Formio" nonfiltered="3192" processed="3183" dbindex="53447">



El Tractat de Campo Formio fou signat el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napole Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, emperador romanogermnic, en representaci de Frana i d'ustria respectivament. El Tractat marc el final de les guerres de la Primera Coalici i la victria franceses en les campanyes italianes dels primers anys de les Guerres Napoleniques. Fou firmat a la vila italiana de Campodeformio prop d'Udine.

Entre les diferents clausules d'una pau que s qualificada d'inviolable, el tractat concedeix diferents territoris fins al moment austracs a Frana. En primer lloc, consolida la cessi dels Pasos Baixos Austracs (Blgica) a Frana. En segon lloc, atorga a Frana diverses possessions venecianes a l'Adritic, tals com Corf. I, en tercer lloc, consolida la partici dels territoris continentals de la Repblica de Vencia entre Frana i ustria.

El Tractat significava el reconeixement de l'emperador d'ustria a una nova situaci al nord d'Itlia. ustria reconegu la formaci de la Repblica de Ligria formada pels antics territoris de Gnova. ustria tamb hagu d'acceptar la formaci de la Repblica Cisalpina que significava la cessi d'ustria a Frana del ric territori de la Llombardia i l'acceptaci que el Ducat de Mdena, en mans d'una branca menor dels Habsburg, passs a aquest estat satllit de Frana.

El Tractat tamb incloa un seguit de clauses secretes que permetien a Frana la lliure navegaci pel riu Rin i el Mosella a part d'acceptar com a nou lmits de Frana els rius Rin, Nette i Roer. 

El Tractat fou firmat desprs de cinc dies de negociaci partint com a base la Pau de Leoben l'abril de 1797. Ara b, les negociacions es retressaren fruit d'un cop militar intern a Frana de carcter monrquic. El cop entorp les negociacions i acab significant l'expulsi dels diputats monrquics del Directori. El Tractat signific una gran onada de prestigi en favor de Napole Bonaparte.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130194" title="Taxativitat" nonfiltered="3193" processed="3184" dbindex="53451">
La taxativitat de la llei penal s fruit del concepte lex stricta de Feuerbach.

Segons aquest principi, les lleis penals han de determinar de forma suficient la conducta punible i les penes associades a ella. Es pot considerar un mandat de determinaci al legislador, reconegut implcitament a l'article 4.1 del Codi Penal. T com a fonament l'aplicaci calculable i igualitria de la llei a tots els subjectes.


 Atacs al principi de taxativitat .

Es poden considerar atacs al principi de taxativitat:

 Tipus penals imprecisos quan al comportament prohibit.
 L's de conceptes indeterminats o vagues i conceptes que depenguin de la ideologia de l'aplicador.
 Termes dogmtics noms accessibles a l'expert jurdic.


 Constitucionalitat .

El Tribunal Constitucional espanyol sempre ha sigut molt permissiu; ja a la STC 151/1997 afirma la compatibilitat amb el principi de legalitat de les clusules normatives obertes o necessitades de complementaci judicial. Requisits que estableix:

 Que la concreci judicial d'aquestes clusules sigui factible en virtut de criteris lgics, tcnics o d'experincia; l'aplicador de la norma ha de seguir pautes objectives i no discrecionals.
 Que les clusules obertes siguin constitucionalment admissibles i el legislador les pugui establir quan des de la perspectiva constitucional existeixi una forta necessitat de tutella i sigui impossible atorgar-la adequadament amb termes ms precisos.
 Que es compleixi l'exigncia de motivaci.


 Jurisprudncia relacionada .

 STC 151/1997;
 STC 136/1999;
 STC 48/2003 de 12 de mar;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130195" title="Analogia im malam partem" nonfiltered="3194" processed="3185" dbindex="53452">
En Dret penal, l'analogia im malam partem s l'aplicaci d'una norma a supsits no regulats expressament en la seva lletra per que sn similars als contemplats per ella, perjudicant al reu.

Segons el principi de legalitat dels articles 4.1 i 4.2 del Codi Penal espanyol, l'analogia im malam partem no es pot aplicar en Dret penal per estar prohibit. El Tribunal Constitucional ho ratifica a la STC 133/1987.


Excepci: L'analogia im bonam partem s que s admissible. Aquesta analogia s la que beneficia al reu; per exemple quan a travs d'aquesta se li pot redur la pena.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130199" title="Trofeu Zarra" nonfiltered="3195" processed="3186" dbindex="53453">
El Zarra s el premi atorgat anualment pel diari esportiu Marca al mxim golejador nacional de la Primera divisi de la Lliga espanyola de futbol. El premi s anomena aix en honor al fams jugador de l Athletic Club de Bilbao, Telmo Zarra.

A l igual que el Pichichi, no t en compte les actes arbitrals, sin les apreciacions prpies del diari Marca. Va ser atorgat per primera vegada en 2006, any en que va morir Telmo Zarra, a David Villa, que va marcar 25 gols.

Primera divisi.


Segona divisi.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130200" title="Festival Internacional de Cinema Solidari de Navarcles" nonfiltered="3196" processed="3187" dbindex="53454">
El Festival de Cinema Solidari de Navarcles (CLAM), s un festival de cinema dedicat al tema de la solidaritat, que es fa al teatre Agust Soler i Mas de Navarcles. S'han posat pellcules com Rwanda i Las tortugas tambin vuelan. Es fa un concurs de filmets i de curts en el que el pblic premia al millor curtmetratge vist durant el Festival. Tamb s'hi lliura el "Premi Casaldliga a la Solidaritat".

El festival l'organitzen un grup d'aficionats al cinema, dirigits per Valent Oliveras, regidor a l'ajuntament de Navarcles.

Actualment s'est fent la quarta edici al Teatre Auditori de Navarcles.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130201" title="Viladordis" nonfiltered="3197" processed="3188" dbindex="53455">

Viladordis s una entitat de poblaci i barriada a l'est del nucli urb de Manresa, vorejant la dreta del riu Llobregat.

L'origen del venat es troba en dues viles rurals, de probable ascendncia romana: la vila Major i la vila d'Ordis, documentades l'any 983. La paraula Viladordis prov del mot llat Villa Ordeorum, per sser terreny adobat per al cultiu de l'ordi, o sigui Vila d'Ordis. Un document de l'any 1065 conservat a la catedral de Barcelona esmenta la villa ordei in comitatu minorise.

En un document sobre establiment de terres de l'any 1410, diu: ab el cam qui va de dita esglsia al Mas Marcet i ab honor del castell de Viladordis; i a l'arxiu de la seu de Manresa, es troba un llibre que diu ab cementiri i ab honors de dit castell. Per tant sembla que la vila estava fortificada amb un castell.
 
s una zona bsicament agrcola, composada per un petit nucli de tres carrers i multitud de cases disseminades al voltant de la seva parrquia de Santa Maria de Viladordis, popularment coneguda com Mare de Du de la Salut, ja documentada al segle X.

A la vora hi ha l'alzinar del bosc de les Marcetes, on s'hi han trobat restes arqueolgiques del perode neoltic i recentment ha estat recuperat com un indret de lleure. La masia de les Marcetes, conserva el record de freqents visites de sant Ignasi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130204" title="Pompeiopolis" nonfiltered="3198" processed="3189" dbindex="53456">

Pompeipolis s un "stable" en Kastamonu,el qual s una vella provncia de Turquia i que actualment es coneix amb el nom de Taskpr. Els arquelegs han comenat a trobar la antiga ciutat i ells hi estan treballant en aix.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130207" title="Pablo Csar Aimar" nonfiltered="3199" processed="3190" dbindex="53457">
Pablo Csar Aimar s un futbolista argent nascut el 3 de novembre de 1979 a Ro Cuarto (Argentina). Juga de centrecampista ofensiu o de segon davanter. El seu actual club s el Benfica. 

Ha participat en dos mundials amb la selecci argentina: el  de Corea i Jap 2002 i el d Alemanya 2006.

Biografia. 
Va comenar la seva carrera esportiva en Estudiantes de Rio Quart, desprs pas a formar part de les files de River Plate i amb tot just 19 anys ja era l'dol de l'equip. Va debutar en primera divisi l'11 d'agost de 1996, anotant el seu primer gol el 20 de febrer de 1998 quan jugava enfront de Rosari Central. En el seu primer torneig Apertura va aconseguir ficar quatre gols. 

Ocupa el lloc de centrecampista ofensiu, encara que tamb es pot desembolicar com segon davanter. s un jugador hbil, de gran pegada, molt bona visi de joc i pel qual t molta arribada i gol. 

Va jugar en la selecci sub 17 i actualment juga en la selecci absoluta. La temporada 2000/01 va ser fitxat pel Valncia CF, on, com la gran majoria de jugadors argentins, va tenir una difcil adaptaci al futbol europeu. Desprs de diversos anys, va aconseguir fer-se un lloc en l'equip i va ser un dels dols ms aclamats de l'afici ch, sent considerat com un dels jugadors amb mes tcnica que ha passat pel conjunt llevant. Tot i aix, la falta d'enteniment amb entrenadors i directiva del club provocava un cert malestar que acab en l'estiu de 2006 quan va fitxar pel Reial Saragossa, desprs d'un desembors de 10.2 milions d'euros per part de l'entitat aragonesa, ingressant aix en un equip plagat de compatriotes i tornant a liderar un gran club espanyol. 

La primera temporada al Reial Saragossa Aimar quall una gran temporada assolint la classificaci a la copa de la UEFA. A pesar que les lesions de genoll i musculars van comenar a minvar el seu nivell a mitjan any, Aimar, s'ha alat com el lder en atac del Saragossa.

Aimar ha participat dues vegades de la cita mxima del futbol mundial: Les copes de Jap-Corea en 2002, i Alemanya en 2006. 

En el 2007 va rebre el Trofeu EFE, atorgat per l'Agncia EFE al millor jugador iberoameric de la Primera Divisi espanyola en la temporada 2005/06, transformant-se en el cinqu argent a rebre la distinci.

Ttols.
Nacionals.


Internacionals.


Distincions individuals.


Referncies.


Enllaos externs.
PabloAimar.com.ar - Fotos, biografia, dades personals i trajectria;
Notcies de Pablo Aimar;
Aimar en la www.lfp.es;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130209" title="Joan Vilanova i Roset" nonfiltered="3200" processed="3191" dbindex="53458">
Joan Vilanova i Roset (Manresa, 1908 - 1990) fou un dibuixant i illustrador catal.

Estudi Belles Arts a Manresa. Deixeble i amic d'Evarist Basiana, treball com a illustrador a algunes revistes abans de la guerra civil. Conre un estil molt prxim a Junceda, amb escenes histriques i de costums. La seva obra ms important sn les illustracions que elabor per a una edici en tres volums del Canoner catal.

Per ser un dels dibuixants ms reconeguts i apreciats a Manresa, l'any 2004 se li va dedicar el nom d'un carrer: Dibuixant Joan Vilanova.

Al 2007 es va publicar un llibre del dibuixant: Joan Vilanova: itinerari vital i artstic, escrit per Pere Sobrerroca i Vidal i Francesc Comas.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130210" title="Eris (aranya)" nonfiltered="3201" processed="3192" dbindex="53459">

Eris s un gnere d'aranyes de la famlia dels saltcids o aranyes saltarines.

 Espcies .
 Eris bulbosa (Karsch, 1880) (Mxic);
 Eris flava (Peckham & Peckham, 1888) (EUA a la Hispaniola);
 Eris floridana (Banks, 1904) (EUA);
 Eris illustris C. L. Koch, 1846 (Puerto Rico);
 Eris militaris (Hentz, 1845) (EUA, Canad, Alaska);
 Eris perpacta (Chickering, 1946) (Panam);
 Eris perpolita (Chickering, 1946) (Panam);
 Eris riedeli (Schmidt, 1971) (Equador o Colmbia);
 Eris rufa (C. L. Koch, 1846) (EUA);
 Eris tricolor (C. L. Koch, 1846) (Mxic);
 Eris trimaculata (Banks, 1898) (Mxic);
 Eris valida (Chickering, 1946) (Panam);

 Enllaos externs .
Fotos de Eris sp;
 Fotos de E. aurantia;
 Fotos de E. floridana;
 Fotos de E. pinea;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130211" title="Maria Llusa d'ustria-Este" nonfiltered="3202" processed="3193" dbindex="53460">
Maria Llusa d'ustria-Este (Monza 1787 - Verona 1816). Arxiduquessa d'ustria, princesa d'Hongria, de Bohmia i d'Este amb el doble tractament d'altesa reial i imperial. Maria Llusa pertanyia a la branca habsburguesa dels ustria-Este que governaren el Ducat de Mdena.

Orgens familiars.
Nada a Monza el dia 17 de desembre de 1787 essent filla del duc Ferran III de Mdena i de la princesa Maria Beatriu d'Este. Maria Llusa era nta per via paterna de l'emperador Francesc I, emperador romanogermnic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria; mentre que per via materna ho era del duc Hrcules III d'Este i de la princesa Maria Teresa Cybo Malaspina.

Npcies.
El dia 6 de gener de 1808 contragu matrimoni a Viena amb l'emperador Francesc I d'ustria, fill de l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic i de la infanta Maria Llusa d'Espanya. Maria Llusa i Francesc eren cosins germans. 

La parella no tingu descendncia. Maria Llusa mor a Viena el dia 7 d'abril de 1816. Pocs mesos desprs l'emperador contragu de nou npcies, aquesta vegada amb la princesa Carolina de Baviera.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/habsburg/habsburg5.html;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130213" title="Francesc V de Mdena" nonfiltered="3203" processed="3194" dbindex="53461">

Francesc V de Mdena ( Mdena, Ducat de Mdena 1819 - Viena, Imperi austrac 1875 ) fou un arxiduc d'ustria que va esdevenir duc de Mdena des de 1846 fins a 1860.

Orgens familiars.
Va nixer a la ciutat de Mdena el dia 1 de juny de 1819 fill del duc Francesc IV de Mdena i de la princesa Maria Beatriu de Savoia. Francesc era nt per via paterna del duc Ferran III de Mdena i de la princesa Maria Beatriu d'Este, mentre que per via materna ho era del rei Vctor Manuel I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria-Este.

Fou germ de Maria Teresa d'ustria-Este, casada amb el pretendent Enric de Borb; Ferran Carles d'ustria-Este i Maria Beatriu d'ustria-Este.


Npcies i descendents.
El dia 19 d'octubre de 1848 es cas amb la princesa Adelgundes de Baviera, filla del rei Llus I de Baviera i de la princesa Teresa de Saxnia-Hildburghausen. La parella tingu un nica filla:
 SAIR l'arxiduquessa Anna d'ustria-Este (1848-1849). ;

Ascens al poder.
A la mort del duc Francesc IV de Mdena, ocorreguda el dia 21 de gener de 1846, fou nomenat duc de Mdena. Els territoris patrimonials dels ustria-Este englobaven tant el Ducat de Mdena com els territoris de Massa, Carrara, Luiningiana, Reggio i la Mirandola. L'any 1847 heret a la mort de l'arxiduquessa Maria Llusa d'ustria el Ducat de Guastalla. 

L'any 1859 el Ducat de Mdena fou ocupat militarment per les tropes del rei Vctor Manuel II d'Itlia. L'any 1860 el ducat fou annexionat al Regne de Sardenya-Piemont desprs de la celebraci d'un plebiscit en qu el poble de Mdena accepta la uni. A partir d'aquell moment Francesc V es trasllad a viure a Viena on viv el resta de la seva vida.

L'any 1840, arran de la mort de la princesa Maria Beatriu de Savoia, fou considerat el rei titular d'Anglaterra i Esccia pels jacobistes. A la seva mort, ocorreguda el 20 de novembre de 1875, fou la seva neboda, l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria-Este la considerada cap del legitimistes. 

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/habsburg/habsburg5.html;
  Francesc I, Pretendent jacobita;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130216" title="Sant Gervasi de Cassoles" nonfiltered="3204" processed="3195" dbindex="53462">

L'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, annexionat a Barcelona el 1897, s'estenia per una bona part de l'antic districte III de Barcelona, al NW de la ciutat, entre els municipis, abans tamb independents, de Sarri, les Corts de Sarri, Grcia, Horta i de Sant Cugat del Valls.

El nom de Sant Gervasi correspon a l'advocaci d'una primitiva capella rural o esglsia, esmentada ja el 987 (en realitat l'advocaci era als Sant Gervasi i Protasi, bessons mrtirs) i el de Cassoles ha estat interpretat com a derivat de "cases allades" o "soles" (el fogatge de 1359 parla de noms set cases), de la possible existncia d'unes bbiles que feien cassoles i encara de casules ("cases petites") o cassoles (segons el rector Gaiet Llar, que contesta el 1789 al qestionari que fu Francisco de Zamora).
El 1789 la majoria de les cases eren masies allades enmig de boscos, camps i vinyes; els conreus eren sobretot de sec i hi havia sis parelles de bous per a llaurar la terra; hom collia blat, ordi i mill.

La capella dels Sants Gervasi i Protasi ha mantingut l'emplaament fins a l'actualitat (on hi ha l'esglsia de la Bonanova), i fins el segle XVIII l'advocaci principal, ja que s'hi afeg un altar amb una imatge de la Mare de Du dels Afortunats o de la Bonanova, que despla el culte els sants bessons.

Al voltant de l'esglsia i del cam que hi duia (l'actual carrer de Sant Gervasi) es form el primitiu nucli del poble.

Fills i filles illustres.

 Gonal Cortada i Carreras (1852-1913): advocat i jutge.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130218" title="Iona" nonfiltered="3205" processed="3196" dbindex="53463">

L'illa d'Iona (anomenada Iona en angls i  Chaluim Chille en galic escocs) s una illa de les Hbrides Interiors d'Esccia i s a l'oest de l'illa ms gran de Mull.

L'any 563 Sant Columba hi fund un monestir. Des d'aqu predic la fe cristiana per tota Esccia, el nord d'Anglaterra i altres indrets d'Europa essent, de tots aquests indrets, l'abadia de Bobbio, a Itlia, el que es troba ms al sud. Molts estudiosos creuen que el Llibre de Kells va ser escrit a Iona entre els segles VII i VIII. El primer complex de monestirs cltics va existir fins al segle XI tot i haver sigut completament destrut en diverses incursions vikingues (795, 802, 806). S'hi fund encara un altre monestir que seria l'abadia benedictina i la catedral de l'illa. El monestir va existir fins a la Reforma Protestant.  

Iona fou tamb la necrpolis del reis de Dalriada, el primers reis d'Esccia, l'ltim dels quals, Macbeth, es faria fams pel drama del mateix nom de Shakespeare. 

L'any 1938 George MacLeod, capell de l'Esglsia d'Esccia a Govan (Glasgow), hi fund de nou una comunitat cristiana (la Iona Community), una missi i obra social encara avui remarcable. La finalitat d'aquesta obra s "trobar noves maneres per abastar el cor de tots". La comunitat ho fa mitjanant l'obra per als joves, la composici de canons, misses i la construcci d'esglsies aix com tamb apella a la justcia, la igualtat i la pau entre tots els homes. A ms, aquesta comunitat lidera un moviment que vol recuperar la forma cltica del cristianisme (cristianisme cltic).



 Fonts .
  Theodor Fontane: Jenseits des Tweed;

 Enllaos externs .

  The Isle of Iona Community Council;
  The Iona Community;
  Hebriden Online Reisebericht ber Iona;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130221" title="Willy Ley" nonfiltered="3206" processed="3197" dbindex="53464">
Willy Ley (Berlin, 2 d'octubre de 1906 - Nova York, 24 de juny de 1969) fou un escriptor cientfic que va contribuir a popularitzar els coets i el vol espacial.

 Biografia .

Ley va nixer a Berln i estudi paleontologia. Malgrat aix, va interessar-se pel vol espacial desprs de llegir el llibre Die Rakete zu den Planetenrumen (Cap a l'espai interplanetari en coet) de Hermann Oberth. El 1926 public el seu propi llibre sobre el tema: Die Fahrt in den Weltraum (Viatge a l'espai exterior).

El 1927 esdevingu un dels primers membres del Verein fr Raumschiffahrt (VfR - Societat del vol espacial), un grup d'amateurs dels coets; i escrigu abundantment al seu diari: Die Rakete (El coet). Juntament amb Oberth, tamb treball com a assessor de Fritz Lang durant el rodatge de la seva pellcula Frau im Mond (La dona a la lluna).

La VfR es va dissoldre el 1933 per una controvrsia entre els seus membres pel creixent inters que l'exrcit mostrava per les seves activitats. Ley decid escapar del rgim Nazi i es trasllad als Estats Units el 1935, esdevinguent-ne ciutad el 1944.

Continu escrivint extensivament sobre el vol espacial emprant un llenguatge que tothom pogus entendre. Els seus treballs dels anys 50 i 60 sn considerats clssics de la cincia popular. Tamb escrigu llibres sobre fauna.

Ley mor a Jackson Heights, Queens un mes abans que la primera persona trepitgs la lluna. El crter Ley al costat lluny de la lluna va ser anomenat aix en honor seu.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130223" title="Giuseppe Peano" nonfiltered="3207" processed="3198" dbindex="53465">

Giuseppe Peano (27 d'agost, 1858   20 d'abril, 1932) va ser un matemtic i filsof itali, conegut per les seves contribucions a la teoria de conjunts. Peano va publicar ms de dos-cents llibres i articles, la majoria en matemtiques. La major part de la seva vida la va dedicar a ensenyar a Tor.

Dades Personals.

Va nixer a una granja prop del poble de Spinetta, al Piemont. Va entrar a la propera Universitat de Tor el 1876. Es va graduar el 1880 amb honors i va comenar la seva carrera acadmica.

El 27 de juliol de 1887 es va casar amb Carola Crosio.  Va morir d'un atac de cor el 20 d'abril de 1932 a Tor.

Carrera.

Va comenar la seva carrera com a assistent a la Universitat de Tor en 1880. Primer va ser ajudant de Enrico D'Ovidio y desprs de Angelo Genocchi, el cap de ctedra en Clcul infinitessimal. Per la frgil salut de Genocchi, Peano va fer els cursos de clcul infinitessimal als dos anys d'estar a la Universitat.

El seu primer treball important, un llibre de text sobre clcul, va ser atribuit a Genocchi i publicat en 1884. Tres anys desprs, Peano va publicar el seu primer llibre sobre lgica matemtica. Aquest llibre va ser el primer en emprar els smbols moderns per a la uni i intersecci de conjunts.

A 1886 va comenar a impartir classes al mateix tems a l'Acadmia Militar Reial, i va ser ascendit a professor de primera classe l'any 1889. A l'any segent, la Universitat de Tor tamb li va atorgar un lloc de professor titular.

La famosa corba que omple l'espai o corba de Peano va aparixer en 1890 com a un contraexemple que es va emprar per mostrar que una corba contnua no pot ser tancada a una regi arbitrriament petita. Aquest va ser un dels primers exemples del que avui es coneix com a fractal.  

A l'any segent va comenar el Projecte Formulari. Devia ser una Enciclopdia de Matemtiques, contenint totes les frmules conegudes i els teoremes de la cincia matemtica emprant una notaci estndar inventada per ell mateix.

A l'any 1897, es va celebrar el Congrs Internacional de Matemtics a Zuric. Peano va ser un participant clau i va presentar un article clau sobre lgica matemtica. En aquell moment va comenar a estar ms ocupat en el Formulario en lloc dels seus altres treballs. En 1898 va presentar una nota a l'Acadmia sobre sistema binari i la seva capacitat per a ser emprat per respresentar els sons de les llenges. Es va frustrar tant amb les demores en les publicacions (per la seva demanda de qu les frmules fossin impreses a una sola lnia), que es va comprar una impremta.

Pars va ser seu de la Segona Conferncia Internacional de Matemtiques en 1900. La conferncia va ser precedida per la primera Conferncia Internacional de Filosofia, on Peano va ser membre del comit de direcci. Va presentar un article on va postular la qesti de definicions formades correctament en matemtiques, s a dir "Com es defineix una definici?".  Aquest va passar un dels interessos filosfics de Peano per a la resta de la seva vida. A la conferncia va conixer a Bertrand Russell y li va entregar una cpia del Formulario. Russell va quedar tan impressionat amb els innovadors smbols lgics que va deixar la conferncia i va tornar a casa seva per estudiar el text de Peano.  

Els deixebles de Peano varen presentar articles (emprant els ensenyaments de Peano) a les conferncies matemtiques, encara que Peano no va presentar cap. Es va dictar una resoluci per la formaci d'un "idioma internacional auxiliar" que faria ms fcil la difussi de noves idees matemtiques (i comercials), Peano va recolzar plenament aquesta idea.

Cap a 1901 estava al cim de la seva carrera matemtica. Va fer avanos en les rees d'anlisi, fonaments i lgica, va fer moltes contribucions en l'ensenyament del clcul i va contribuir en els camps d'equacions diferencials i anlisi vectorial. 
Va jugar un paper central en l'axiomatitzaci de les matemtiques i va ser pioner en el desenvolupament de la lgica matemtica. Peano estava en aquests moments molt involucrat en el projecte Formulario i lse seves ctedres varen comenar a sofrir. De fet, estava tan determinat a ensenyar els seus nous smbols matemtics que no posava especial atenci al clcul en els seus. Com a resultat, va ser despedit de l'Acadmia Militar Reial, per va retenir el seu lloc a la Universitat de Tor.

En 1903 va anunciar el seu treball en un idioma auxiliar internacional anomenat Latino sine flexione ("Llat sense inflexions," desprs anomenat Interlingua). Aquest va ser un projecte important per a ell (juntament amb la trobada de collaboradors per al Formulario). La idea era emprar un vocabulari llat, donat que era mpliament conegut, per simplificar la gramtica tant como fos possible i eliminar totes les irregularitats i les frmes anmales per fer-ho ms fcil d'aprendre. En un discurs brillant, va comenar parlant en llat i, a mesura que descrivia cada simplificaci les introdua al discurs, de manera que al final estava parlant en aquest nou idioma.

1908 va ser un gran any per a Peano. La darrera, la cinquena edici del projecte Formulario, 
titulat Formulario Mathematico, fou publicat. Contenia 4200 frmules i teoremes, tots 
completament enunciats i la majoria demostrats. El llibre va rebre poca atenci degut a que molt del seu contingut era vell en aquell moment. Els comentaris i exemples estaven escrits en Latino sine flexione, cosa que va disminu l'inters de la majoria de matemtics; encara que, roman com una contribuci significativa a la literatura matemtica.

Tamb en 1908 va prendre possessi de la ctedra d'anlisi superior a Tor (aquest crrec noms va durar dos anys). Va ser elegit director de l'Acadmia pro Interlingua. Havent creat previament l'Idioma Neutral, l'Acadmia va elegir abandonar-lo per prendre el Latino sine flexione de Peano.

Desprs de qu la seva mare mors en 1910, Peano va dividir el seu temps entre ensenyament, treballant en textos orientats a l'escola secundria (incloent un diccionari de matemtiques) i desenvolupant i promovent idiomes artificials d'ell i d'altres, arribant a ser un membre reverenciat del moviment internacional d'idiomes auxiliars. Va utilitzar el fet de ser membre de lAccademia dei Lincei per presentar articles escrits per amics i collegues que no eren membres (l'Accademia registrava i publicava tots els articles presentats durant les sessions).

L'any 1925 va canviar informalment de ctedra de Clcul Infinitessimal a Matemtiques 
Complementries, un campo que se ajustava ms al seu estil de matemtiques. Aquesta mudana es va oficialitzar en 1931. Va continuar ensenyant a la Universitat de Tor fins un dia abans de la seva mort, el 20 d'abril de 1932, quan va sofrir un atac cardac.

"Ell  va ser un home a qui vaig admirar molt des del moment que el vaig conixer per primera vegada a 1900 al Congrs de Filosofia, a la que ell dominava per l'exactitud de la seva ment."   Bertrand Russell, 1932;

Dates i distincions.
 1881: publicaci del seu primer article,
 1884: publicaci de Calcolo Differenziale e Principii di Calcolo Integrale,
 1887: publicaci de Applicazioni Geometriche del Calcolo Infinitesimale,
 1889: nomenat professor de primera classe a l'Acadmia Militar Reial,
 1890: professor extraordinari de Clcul Infinitessimal a la Universitat de Tor,
 1891: entra com a membre a la Acadmia de Cincia de Tor,
 1893: publicaci de Lezioni di Analisi Infinitesimale (2 volums),
 1895: promogut a professor ordinari de la Universitat de Tor,
 1901: cavaller de l'Ordre de Sants Maurici i Lltzer,
 1903: anunci de Latino sine flexione,
 1905: cavaller del Regne d'Itlia, elegit como a membre corresponent de la Accademia dei Lincei a Roma, el major honor per a un cientfic itali,
 1908: publicaci de Formulario Mathematico  (cinquena i darrera edicin del projecte Formulario),
 1917: oficial del Regne d'Itlia,
 1921: ascendit d'Oficial a Commendatore del Regne d'Itlia.

Referncies.
 "Peano: Life and Works of Giuseppe Peano" Hubert C.  Kennedy;

 Vegeu tamb.

 Axiomes de Peano;

 Enllaos externs .
 Biografia de Peano a Astroseti ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130224" title="Joc de guerra" nonfiltered="3208" processed="3199" dbindex="53466">
Un joc de guerra, tamb anomenat wargame o joc de simulaci de conflictes s un tipus de joc, habitualment de tauler o de miniatures, en qu dos o ms jugadors (anomenats wargamers o tamb grognards) simulen un conflicte militar, una campanya o una batalla concreta, ja sigui des d'un punt de vista tctic, operacional, estratgic o gran estratgic.

 Histria i caracterstiques bsiques .
Els jocs de guerra s'originaren a finals del segle XIX, amb la creaci dels jocs de miniatures que intentaven recrear batalles histriques. A partir dels anys 1950 comenaren a aparixer jocs de tauler que ampliaren i sovint abstragueren l'mbit d'aquest tipus de jocs. En general es tracta de jocs ambientats en episodis histrics bllics i amb una gran preocupaci per recrear amb precisi l'ambient de l'poca; a partir dels anys 1960 tamb comenaren a aparixer jocs de guerra situats en ambients futuristes, inspirats en obres de cincia-ficci o fantasia.

Els clssics jocs de guerra de tauler van tenir un gran moment d'expansi a la dcada de 1980 (a vegades anomenada l'edat d'or dels jocs de guerra) i, desprs d'un perode d'estancament i esgotament, han tornat a ressorgir amb fora durant els darrers anys, grcies a nous temes i nous mecanismes, com els jocs de guerra dirigits per cartes i els anomenats eurowargames, a mig cam d'un joc de guerra clssic i un joc d'estil europeu.

Els jocs de guerra presenten, com tot tipus de joc, un gran ventall de nivells de complexitat, des dels ms simples fins als que incorporen regles de centenars de pgines amb nombrosos casos particulars, situacions i excepcions. Tamb es troben en una gran quantitat de mides, des dels jocs de guerra de butxaca, amb un mapa de la grandria d'una postal o d'un foli i amb menys de 50 fitxes, fins als jocs monstre amb mapes enormes i milers de fitxes, amb partides que poden durar mesos. Precisament, la problemtica de reunir dos o ms jugadors en un mateix lloc durant moltes sessions fins acabar la partida, tot mantenint el tauler i les fitxes entre les diverses sessions, s una de les causes de l'aparici de les partides per correu electrnic (play by e-mail o PBEM), en les quals, amb ajuda del programari adequat, es reprodueix a l'ordinador el tauler i les fitxes; cada jugador, desprs de realitzar els seus moviments envia un fitxer que cont la partida al segent jugador.

 Tipus de jocs de guerra .
 Jocs de miniatures .
Vegeu l'article principal Jocs de miniatures;
Els jocs de guerra de miniatures acostumen a utilitzar models en miniatura, metllics o de plstic, i maquetes acurades del terreny on es desenvolupa l'acci, que normalment s una batalla. En general, les regles dels jocs de miniatures s'utilitzen per a qualsevol batalla d'un determinat perode, de manera que es poden jugar moltes batalles diferents amb un mateix conjunt de regles.

El moviment de les miniatures sobre el terreny i l'efecte dels enfrontaments es determina a partir de la distncia mesurada amb una cinta mtrica. Menys habitualment, les miniatures tamb es poden utilitzar sobre taulers d'hexgons.

 Jocs de tauler .

Els jocs de guerra de tauler acostumen a representar les unitats militars, exrcits o altres elements d'un conflicte en forma de fitxes que es poden desplaar pel tauler que representa l'escenari, en funci de regles determinades, sovint especfiques de cada joc particular. Els elements bsics d'aquest tipus de jocs sn:
El tauler: en general s un mapa que situa el conflicte i, en funci de la situaci representada, la seva escala pot ser d'uns centenars de metres fins a tot el mn. En el tauler sovint s'hi situen tamb taules i marcadors. Els tipus de mapa ms habituals sn els segents:
Mapes amb retcula hexagonal: els ms habituals en el mn dels jocs de guerra (de fet n'han esdevingut una icona). Permeten una simulaci fora realista del moviment sobre el terreny. Sn especialment habituals en els jocs d'mbit tctic, mentre que en l'mbit estratgic comparteixen protagonisme amb els d'rees i d'uni punt a punt. En alguns casos s'han utilitzat retcules quadrades en lloc d'hexagonals, per sense gaire xit.
Mapes d'rees: el mapa es divideix en rees que intenten aproximar de forma ms natural les divisions poltiques o geogrfiques de l'escenari.
Mapes d'uni punt a punt: Les rees queden abstretes a punts (tot i que l'rea que representen pot mostrar-se al mapa) per posar de manifest ms clarament les rutes de moviment disponibles.
Mapes geomrfics o modulars: Permeten modificar el terreny en diferents situacions i s'utilitzen principalment als jocs de nivell tctic.
Les fitxes: representen unitats militars o exrcits (en funci de l'escala del joc) i a vegades tamb elements addicionals, com ara factors logstics, marcadors d'informaci o elements externs. El tipus ms habitual s una fitxa plana de cartr que cont la informaci bsica de la unitat o exrcit: nacionalitat, tipus d'unitat, capacitat de moviment, fora d'atac, moral, etc., a ms de la designaci de la unitat en jocs histrics rigorosos (sovint s'utilitza el nom angls counter per aquestes fitxes). Un altre tipus habitual sn blocs de fusta verticals amb la informaci noms accessible al jugador que els controla, aconseguint aix una simulaci de l'anomenada boira de guerra. ;
Daus: S'utilitzen per introduir un element d'atzar en la resoluci dels combats i a vegades tamb en altres aspectes (meteorologia, arribada de reforos, comunicaci amb el quarter general, etc.). Les tirades de daus acostumen a estar modificades per diversos factors sobre els quals el jugador s t control, de manera que una bona estratgia intentar sempre minimitzar els efectes negatius de l'atzar.
Cartes: Sn una incorporaci recent en alguns mecanismes dels jocs de guerra de tauler. En els anomenats jocs de guerra dirigits per cartes aquestes serveixen per simular esdeveniments externs a l'escenari i que tenen un efecte directe sobre el joc (per exemple, decisions poltiques, esdeveniments econmics, etc. que afecten el curs d'una guerra).

 Jocs de cartes .
En general els jocs de cartes no sn gaire adequats per als jocs de guerra, ja que tendeixen a destacar els aspectes abstractes per sobre del carcter de simulaci que tenen els jocs de guerra. En la majoria de casos els jocs de cartes de temtica bllica no es poden considerar jocs de guerra. Malgrat tot, alguns jocs, com Up Front, han donat un resultat molt bo com a joc de guerra. No s'ha de confondre un joc de guerra de cartes, on no hi ha tauler i els nics elements sn les prpies cartes amb els seus valors i efectes, amb els jocs de guerra de tauler dirigits per cartes, on les cartes sn un element ms que determina les accions possibles que es poden realitzar amb les fitxes.

 Jocs de guerra destacats .
 Diplomacy (1954): un joc clssic de gran estratgia on s molt important la negociaci i la diplomcia entre els jugadors, a banda del tauler.
 Tactics II (Avalon Hill, 1958): el primer joc de guerra de l'empresa Avalon Hill, de carcter general, no representava cap situaci histrica concreta.
 Risk (Parker Brothers, 1959): el primer joc de guerra per al gran pblic.
 Gettysburg (Avalon Hill, 1961): el primer joc de guerra modern amb intenci de simular un esdeveniment histric real (la batalla de Gettysburg, en aquest cas). ;
Tactical Game 3 (joc de la revista Strategy & Tactics, 1969) el primer joc de guerra tctic, reeditat com a PanzerBlitz per Avalon Hill el 1970. Fou el primer en utilitzar mapes modulars.

Storm Over Arnhem (Avalon Hill, 1981): un dels primers a utilitzar els mapes d'rees en jocs de guerra tctics.
 Axis and Allies (Nova Games, 1981): un joc de guerra simplificat i amb components atractius per introduir el pblic general al mn dels jocs de guerra.
 Ambush! (Victory Games, 1983): el primer joc de guerra en solitari.
 We the People (Avalon Hill, 1994): el primer joc de guerra dirigit per cartes, que ha tingut una gran influncia en els darrers anys.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130229" title="Sal de ssam" nonfiltered="3209" processed="3200" dbindex="53467">

La Sal de ssam, (tamb anomenada Gomasi o Gomasio, en japons     gomashio), s un condiment elaborat amb sal marina, en japons shio ( ), i llavors de ssam, en japons goma (  ), torrades i mltes, molt similar al furikake.

El gomasi s'elabora sovint a casa, encara que es pot adquirir en comeros especialitzats en pots de vidre o de plstic precintats.

 Recepta d'elaboraci casolana tradicional .
La proporci ssam i sal, abasta des de les 16:1 fins les 5:1 parts de ssam per cada una de sal, tot segons els gustos o la dieta a seguir.

En una paella neta, sense oli, es torra el ssam fins que esdev marr daurat (normalment salta igual que les crispetes), moment en el qual s'incorpora la sal sense deixar de remoure durant poc ms d'un minut per tal que la sal perdi la humitat.
Desprs cal triturar-ho perqu el ssam es pugui assimilar: b amb un morter especial anomenat suribachi (morter amb l'interior ratllat) o b amb un molinet (si s elctric, els naturalistes ms puristes ho desaconsellen per les vibracions elctriques) o qualsevol altre instrument manual. 

Una altra ra per emprar el suribachi en aquesta elaboraci s l'objectiu d'aconseguir que cada gra de sal estigui cobert per l'oli que surt de les llavors de ssam, aix la sal s menys agressiva amb l'organisme quan es pren, i aix s'aconsegueix grcies a l'interior especialment ratllat del morter japons suribachi. 

La finesa del triturat s segons el gust de cadasc per s essencial que com a mnim les llavors del ssam es trenquin perqu siguin assimilables per la digesti humana.

 Exemples d'usos de la sal de ssam .

 Amanida de canonges de l'Isma a TV3;
 Una recepta de "cuiners per la diversitat: germans de cuina" del Frum de Barcelona 2004;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130233" title="Ricardo Penella Arias" nonfiltered="3210" processed="3201" dbindex="53468">
Ricardo Penella Arias, nascut a Catarroja, (l Horta Sud, Pas Valenci) el 25 de febrer de 1957, era un futbolista valenci. Jugava de defensa i quasi tota la seua carrera futbolstica va transcrrer al Valncia CF. Actualment s entrenador de les categories inferiors del Valncia CF.

Biografia.
Arias es va formar a les categories inferiors del Valncia CF i va debutar amb el primer equip amb noms denou anys. En els seus primers anys jugava de centrecampista defensiu, per a la fi va acabar jugant de defensa lliure. A aquesta posici es va fer imprescindible en el Valncia CF fins el punt que actualment t el rcord de partits disputats amb l equip valencianista en primera divisi amb 376 participacions.

Era un jugador que destacava pel fsic degut a la seua gran alada. No s acostava molt a la porteria rival, de fet sols va marcar un gol en la primera divisi. Malgrat tot, no estava exent de tcnica essent un jugador molt a l estil de l poca (influt per Franz Beckenbauer) en la qual s exigia al lliure la destrucci del joc del rival, la funci de creador del joc mitjanant passades llargues i el posicionamient de la defensa, tot executat de la manera ms esttica possible.

Malgrat els pocs gols que va marcar al llarg de la seua carrera esportiva, un va ser fonamental, el sis de la tanda de penals de la final de la Recopa d Europa que el Valncia CF va guanyar contra l Arsenal F.C. en 1980.

Desprs de la seua llarga carrera al Valncia CF va fitxar pel CE Castell on va disputar una temporada a gran nivell.

Selecci nacional.
Va ser internacional amb la selecci espanyola en un partit, el 26 de setembre de 1979 front a Portugal a Vigo amb resultat d empat a un.

 Clubs .
 Valncia CF - 1976-1992 - Primera divisi;
 CE Castell - 1992-1993 - Segona divisi;

Ttols.
Nacionals.
 1 Copa del Rei - Valncia CF - 1979;

Internacionals.
 1 Recopa d Europa - Valncia CF - 1980;
 1 Supercopa d Europa - Valncia CF - 1980;

Enllaos externs.
 Arias en www.lfp.es;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130241" title="Fernando Gmez Colomer" nonfiltered="3211" processed="3202" dbindex="53469">
Fernando Gmez Colomer, conegut al mn del futbol simplement com a Fernando, era un futbolista valenci. Va nixer l 11 de setembre de 1965 a la ciutat de Valncia (Pas Valenci). Jugava de centrecampista i la major part de la seua carrera va transcrrer en el Valncia CF, equip del qual va ser capit diverses temporades.

 Biografia .
Fernando s tot un smbol en el Valncia CF ja que s el jugador que ms vegades ha vestit la seua samarreta amb un total de 553 partits oficials que es reparteixen de la segent manera:

 Primera divisi: 420 partits en 14 temporades i 107 gols;
 Segona divisi: 38 partits en una temporada i 9 gols;
 Copa del Rei: 73 partits i 23 gols;
 Copa de la Lliga: 2 partits;
 Copa de la UEFA: 20 partits i 3 gols;

A ms, s actualment el quart mxim golejador del Valncia CF en lliga desprs de Mundo, Waldo i Kempes malgrat no ser davanter. Aquesta capacitat golejadora era deguda a la seua gran classe i tcnica i le va permetre ser diverses temporades mxim golejador de l equip per davant dels davanters.

Desprs de 15 temporades al club xe, va decidir continuar la seua carrera a l estranger i va fitxar per l'el Wolverhampton de la First Division anglesa. Desprs d una temporada al futbol britnic va tornar a Espanya a les files del CE Castell que aleshores jugava en Segona B on va jugar una temporada ms abans de retirar-se.

Desprs va continuar al club de Castlia, realitzant tasques de director esportiu. En l actualitat treballa de comentarista esportiu per a la televisi I la rdio.

 Selecci nacional .
Ha sigut internacional amb la selecci espanyola 10 vegades i va participar en el Mundial d Itlia 1990.

 Clubs .
 CE Mestalla -   - 1984;
 Valncia CF - 1984 - 1998;
 Wolverhampton Wanderers FC - 1998 - 1999;
 CE Castell - 1999 - 2000;

 Enllaos externs .
 Pgina no oficial;
 Fernando en www.lfp.es;
 Fitxa de Fernando com a jugador de la selecci;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130248" title="Antnous (constellaci)" nonfiltered="3212" processed="3203" dbindex="53470">
Antnous era una antiga constellaci al sud d'Aquila. Segons la llegenda, un oracle va dir a l'emperador Adri que noms la mort de la persona ms estimada el salvaria d'un gran perill. Es diu que Antnous, un bell jove estimat per Adri, el salv de caure al Nil. En la memria seva Adri cre la constellaci l'any 132.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130249" title="Galcer Sacosta" nonfiltered="3213" processed="3204" dbindex="53471">
Galcer Sacosta va ser bisbe de Vic entre 1328 i 1345.

Manresa i Sacosta.
El bisbe de Vic, llavors tenia moltes terres (jurisdiccions). Estem en la poca medieval i els bisbes amb territori tenien la seva prpia llei sobre la seva jurisdicci. Per aix hi havia disputes entre barons, reis i eclesistics. Quan Manresa va decidir fer una squia per la sequera que passaren, el bisbe va parar les obres a la seva jurisdicci. No volia que passessin per all. Llavors el poble, i sobretot, els nobles manresans es van queixar al rei Pere III. Aquest que havia proms que la squia seria una realitat i acabaria amb al fam a Manresa, es va enfadar, segons conten els historicistes, amb el bisbe. Llavors, tot de sobte, el bisbe es va enfadar molt ms i va excomulgar Manresa.
Aleshores, i al cap d'alguns mesos, Sacosta es va rendir i va deixar passar la squia.

La llegenda que els manresans conten per explicar el canvi de postura va ser que una llum arribada de Montserrat va parar a l'esglsia del Carme on el bisbe tement aquell miracle i interpretant que no estava fent el correcte va cedir a les pretensions del rei i de Manresa.

Altres, diuen que el rei va pressionar tan fort al bisbe que no va tenir ms remei que deixar passar les obres ja que sin el rei hagus perdut autoritat davant el seu poble.

Tot aix es representa cada febrer a Manresa per la Fira de l'Aixada.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130251" title="Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill" nonfiltered="3214" processed="3205" dbindex="53472">
Relaci dels 30 bns culturals i naturals que la Unesco ha decidit incloure en la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill, organitzats per estats i territoris. 

Al comenament de cada un dels bns s'indica l'any en qu foren inclosos dins la llista.

Patrimoni en perill classificat per estats i territoris.








Afganistan.
 2002: El minaret i els vestigis arqueolgics de Jam.
 2003: El paisatge cultural i els vestigis arqueolgics de la vall de Bamian (els budes foren destruts el 2001 pels talibans).

Alemanya.
 2006: La vall de l Elba a Dresden.

Azerbaidjan.
 2003: La ciutat fortificada de Bak, amb el palau dels Xirvanxs i la torre de la Donzella.

Costa d'Ivori.
 2003: El parc nacional del Como.
 1992: La reserva natural integral del mont Nimba (compartit amb  Guinea).

Egipte.
 2001: Abu Mena.

Equador.
 2007: Les illes Galpagos.

Etipia.
 1996: El parc nacional de Semien.

Filipines.
 2001: Les terrasses arrosseres de les Cordilleras filipines.

Guinea.
 1992: La reserva natural integral del mont Nimba (compartit amb la Costa d'Ivori).

Iemen.
 2000: La ciutat histrica de Zabid.

ndia.
 1992: La reserva de fauna salvatge de Manas, a Assam.

Iran.
 2004: Bam i el seu paisatge cultural.

Iraq.
 2003: El jaciment arqueolgic d Assur, o Qal at Cherqat.
 2007: La ciutat arqueolgica de Samarra.

Jerusalem.
 1982: La ciutat antiga de Jerusalem i les muralles.
(La ciutat antiga de Jerusalem s a la part oriental de la ciutat, que est sota control israeli des del 1967, per no s reconeguda com a territori d Israel per les Nacions Unides ni per molts estats del mn. Aquest b cultural fou proposat a la candidatura com a Patrimoni de la Humanitat el 1981 per part de Jordnia, que va retirar la seva reclamaci de sobirania sobre la ciutat el 1988.);

Nger.
 1992: Les reserves naturals de l Ar i del Tnr.

Pakistan.
 2000: El fort i els jardins de Shalimar, a Lahore.

Per.
 1986: La zona arqueolgica de Chan Chan.

Repblica Centreafricana.
 1997: El parc nacional del Manovo-Gounda Saint-Floris.

Repblica Democrtica del Congo.
 1997: El parc nacional de Kahuzi-Biega.
 1996: El parc nacional del Garamba.
 1999: El parc nacional del Salonga.
 1994: El parc nacional dels Virunga.
 1997: La reserva de fauna dels ocapis al bosc d Ituri.

Senegal.
 2007: El parc nacional del Niokolo-Koba.

Srbia.
 2006: Els monuments medievals de Kosov, que inclou el monestir de De ani, el patriarcat de Pe , el monestir de Gra anica i l'esglsia de la Mare de Du de Ljevi.

Tanznia.
 2004: Les runes de Kilwa Kisiwani i de Songo Mnara.

Veneuela.
 2005: Coro i el seu port.

Xile.
 2005: Les mines de nitre de Humberstone i Santa Laura, al desert d'Atacama.

Bns que ja no sn a la llista.
Bns que prviament havien estat inclosos dins la llista, per que en foren trets quan es consider que ja no corrien perill per les millores que s'hi havien fet. Al comenament de cada un dels bns s'indica l'any en qu foren inclosos dins la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill i l'any en qu van deixar de formar-ne part.


 1979-2003: Kotor (Montenegro). ;
 1984-1988 i 2000-2006: El parc nacional dels ocells del Djoudj (Senegal).
 1984-1989: La zona de conservaci de Ngorongoro (Tanznia).
 1985-2007: Els palaus reials d Abomey (Benn).
 1988-2004: El fort de Bahla (Oman). ;
 1989-1998: Les mines de sal de Wieliczka (Polnia). ;
 1990-2005: Timbuktu (Mali). ;
 1991-1998: Dubrovnik (Crocia). ;
 1992-1997: El parc nacional dels llacs de Plitvice (Crocia). ;
 1992-2003: La reserva natural de Srebrna (Bulgria). ;
 1992-2004: Angkor (Cambodja). ;
 1992-2005: El parc nacional de Sangay (Equador). ;

 1993-2007: El parc nacional dels Everglades, a Florida (Estats Units d'Amrica).
 1995-2003: El parc nacional de Yellowstone (Estats Units d'Amrica). ;
 1996-2006: El parc nacional de l Ichkeul (Tunsia).
 1996-2007: La reserva de la biosfera de Ro Pltano (Hondures).
 1997-2005: Butrint (Albnia). ;
 1999-2001: El parc nacional d'Iguau (Brasil). ;
 1999-2004: Les muntanyes Ruwenzori (Uganda). ;
 1999-2006: Hampi (ndia).
 2002-2006: Tipasa (Algria).
 2003-2007: La vall de Katmand (Nepal).
 2004-2006: La catedral de Colnia (Alemanya).


Vegeu tamb.
Llista del Patrimoni de la Humanitat a l'frica;
Llista del Patrimoni de la Humanitat a Amrica;
Llista del Patrimoni de la Humanitat a l'sia i Oceania;
Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa;
Llista del Patrimoni de la Humanitat als Pasos Catalans;

Enllaos externs.
Llista de la UNESCO del Patrimoni de la Humanitat en perill  ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130253" title="Mercury Grand Marquis" nonfiltered="3215" processed="3206" dbindex="53473">

El Mercury Grand Marquis s un cotxe de propulsi classificat com a full-size de la marca Mercury, una divisi de Ford. Es fabrica a St. Thomas (Canad) i a St. Louis, Missouri des de 1985.

 Introducci .
El Gran Marquis s, en essncia, una versi ms luxosa del Ford Crown Victoria. De srie es presenta amb els segents nivells d'equipament: GS (model base), GS Convenience, LS Premium, LS Ultimate i LSE. Es coneixen els GS com a M74 i la resta de models com a M75.

El model de Mercury comparteix la plataforma Ford Panther que usa el Ford Crown Victoria i el Lincoln Town Car i el Mercury Marauder. Aquests models van equipats amb un 4.6L V8 Modular de 190 cv (o 210 cv amb el paquet handling/dual exhaust). A partir del 2001 passen a 224 cv i 239 cv (amb el paquet handling/dual exhaust), excepci del Mercury Marauder, una versi del Grand Marquis amb un motor 4.6L Modular V8 DOHC amb 302 cv.

La transmissi es una AR70W que substitueix a les usades a principis dels anys 90 AOD i AODE de Ford.

El Grand Marquis era un producte de luxe i grans prestacions. Actualment pot parlar-se d'un vehicle semi luxs amb unes prestacions adequades.

Els preus actuals son de $25.555 dlars per la GS i $36.060 per la LSE.

 Histria .

La primera aparici fou com a paquet opcional del Mercury Monterey de 1967. El nom de Marquis va anar substituint al nom de Monterey i l'aparici del nom Grand Marquis es fa al 1975 com  paquet entre el base Marquis i el Marquis Brougham. Ser al 1983 quan naixer el Grand Marquis.

 Primera Generaci (1983-1991) .


El Marquis, com el Ford LTD estaven basat amb la plataforma "Fox", mentre que el Grand Marquis seguia usant la plataforma Ford Panther. El motor usat llavors fou un 5.0L Windsor V8.

Al 1986 s'afegeix al V8 el sistema d'injecci electrnica SFI. seqencial. Un any desprs, el Grand Marquis es fabrica exclusivament a la planta de St. Thomas.

Al 1988 el Grand Marquis rep un petit restyling exterior, i desapareix la versi cup de 2 portes.

Al 1990 es fa un nou disseny al tauler de control del cotxe i s'inclou l'airbag al volant del conductor i al 1991 s'afegeix la transmissi AODE.

 Segona Generaci (1992-1997) .

Es presenta el motor 4.6L SOHC V8 Modular. El Vehicle rep un nou disseny   de la carrosseria que, sobre l'anterior, es ms lleuger i t una menor resistncia al vent (i aix repercuteix amb un consum ms baix de gasolina). En l'interior es fa un restyling, amb noves portes i seients.

Rep tamb discs a les 4 rodes, direcci assistida sensible a la velocitat i un dipsit de gasolina amb capacitat de 19 galons d'EUA. En opci es deixava suspensi neumtica i sistema d'entrada sense clau.

Al 1993 l'airbag de passatger esdev de srie i s'afegeix la opci overdrive al final del canvi.

Al 1994 s'afegeix protecci addicional als laterals per complir amb el estndards de 1997.

Al 1995 rep la transmissi AR70W i un restyling exterior (noves rodes) i interior (tauler de control, seients, portes). Es modifica la relaci final del canvi passa de 3.08 a 2.73 i el control electrnic de la temperatura passa a estar disponible pel paquet LS.

El 1996 i 1997 es millora les prestacions del canvi i es millora la  direcci perqu sigui ms precisa.

 Tercera Generaci (1998-) .

El Grand Marquis presenta un restyling a l'exterior i algunes millores interiors. Mecnicament segueix amb el mateix 4.6L Modular V8.

Al 2002 retrovisors externs calefactables, ABS i Control de Tracci s'inclouen a la llista d'opcions. Els nivells d'equipament (paquets) sn el GS, GS Convenience, LS Premium, LS Ultimate i LSE.

Canvis al 2003 i al 2005

Al 2003 es fa un restyling al cotxe. La direcci passa a ser de cremallera. S'afegeix el sistema EDB als frens i airbags laterals, entre d'altres modificacions.

Al 2005 i 2006 es presenten canvis externs (al 2006 per exemple canvia el frontal del cotxe), s'afegeix el paquet LSE i s'estrena al 2006 la transmissi AR75E.

 Futur i informaci mediambiental .

Ford ha anunciat que se seguir fabricant el Grand Marquis fins al 2010 i sembla que li cauria el nom "Grand", quedant-se amb Marquis, a part de ser construt sobre la base D2C (la que usa el Mustang actual).

El motor del Grand Marquis admet E85 des del 2006.

 Enllaos externs .

 http://www.crownvic.net/liquid/changes.html;
 http://www.crownvicsetc.com/;
 http://www.mercuryvehicles.com/grandmarquis/;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130255" title="Frya" nonfiltered="3216" processed="3207" dbindex="53474">

Frya s un municipi de Noruega, el ms occidental del comtat de Sr-Trndelag. Est format per l illa de Frya, just al nord de l illa de Hitra, i de diversos illots. T una extensi de 241 km i en 2003 tenia una poblaci 4.107 habitants. Les principals poblacions sn Sistranda (la capital) situada a l est de l illa i Titran a l oest. La llengua oficial s el noruec Bokml.

Frya s membre de l Associaci Internacional dels Jocs Insulars.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130257" title="Joan Altisent i Ceardi" nonfiltered="3217" processed="3208" dbindex="53475">
Joan Altisent i Ceardi (Barcelona,  1891 - 1971) va ser compositor i professor de msica. Anim l'ambient musical barcelon dels anys cinquanta.

 Biografia .
Estudi al Conservatori Municipal de Msica i al Conservatori del Liceu de Barcelona. Fou compositor polifactic, professor de msica, intrpret d'orgue i dirig lOrfe Barcelons durant molts anys.

Va ser president de la Junta del Conservatori del Liceu. El 1955 va crear el Premi Joan Altisent que van guanyar, en algunes de les seves edicions anuals, el clarinetista i compositor Rafael Grimal Olmos (1963), i diversos alumnes de lEscola de Msica Josep Maria Ruera.

A finals dels anys 50 es feu construir lAuditori Joan Altisent, una sala de msica particular a la ronda del General Mitre de Barcelona, i all hi efectu moltssims concerts privats. En continuaci de l'actiu mecenatge musical de Joan Altisent, el 2003 les seves hereves feren donaci al  Conservatori de Msica Isaac Albniz, de Girona, de l'orgue que havia presidit l'escenari de l'Auditori des del 1962 . 

El 1958 fou nomenat acadmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de la Pursima Concepcin de Valladolid, ciutat on t un carrer dedicat. La rdio La voz de Valladolid convoc el 1959 el primer Premio Juan Altisent, que guany l'organista Jos Enrique Ayarra.

Fou un compositor molt variat: concerts per a diversos instruments solistes, canons, sardanes, una pera, un ballet... La seva obra ms coneguda sigui, probablement, Idilli, que figura en el repertori de gran nombre de corals espanyoles. Com a autor, Altisent segu una lnia tradicional, amb influncies de  la msica renaixentista.

El seu fill, Antoni Altisent i Balmas, i el seu net, Joan Albert Amargs i Altisent, tamb han estat compositors.

L'Ajuntament de Barcelona li dedic el novembre del 1981 un espai entre el carrer Gelabert i el Cam Vell de Sarri, els "Jardins Joan Altisent".

 Obres .
 Amunt (1958), pera estrenada al Liceu, amb llibret de Jaume Picas, amb la intervenci de Josep Carreras fent de nen.
 Un bateig de fadrins i mosses (indit), sarsuela en un acte amb llibret de Josep Iglsies;
 Charivari Marsch: marcha circense (ca. 1958), escrita amb Manuel Pascual Pons, de la comdia lrica Pensar siempre en ti;
 Concert per a arpa i orquestra (1962);
 Concert per a obo i orquestra (1953). L'autor en va fer una reducci per a obo i piano;
 Concert per a trompa i orquestra (1962);
 Diferencias sobre una cntiga de Alfonso X el Sabio, per a dos pianos;
 Doble concert per a flauta, clarinet i orquestra (1954);
 Honneur a Foch: marche triomphale, per a piano;
 Gavines (1962), ballet en un acte i tres quadres amb coreografia de Joan Magriny, sobre temes mariners de Vilanova i la Geltr;
 Polca 1800: charivari marsch;
 Scherzo y coral con variaciones, per a quintet de vent;
 Soliloquio (1969), per a saxo i piano;
 Suite per a orgue i orquestra (1962);
 En Tirant lo Blanc a Grcia (1958), pera bufa amb text de Joan Sales que versionava l'obra original;
 Toccata impromptu (1960), per a piano;
 Tres impresiones (1969), per a clarinet i piano;

 Canons .
 Amb lletra de Josep Maria Gibert i Flix: L'ametller (1951), Les cireres de Sant Climent (1951), Goigs a la Mare de Du de Lourdes (1959), Pregria a la Verge del Carme, per a cor a dues veus i piano;
 Fragments de El jardiner, de Rabindranath Tagore, en traduccions catalana de Maria de Quadras i castellana de Juan Ramn Jimnez: No te vayas sin decirlo (1961), On vas tan de pressa amb ton cistell? (1956), Parla'm, amor (1955);

 Acrstic, per a veu i piano, amb lletra de Llus Valeri;
 Amor de mare (1948), per a soprano i orquestra, poesia de Jaume Boloix;
 Can de bressol (1948), per a soprano i orquestra, amb lletra de Damas Calvet. N'hi ha una gravaci de Maria del Mar Bonet i el guitarrista Feliu Gasull ;
 Can de les boles de neu (1960), del poema de Ramon Masifern Les flors del Montserrat;
 Can de maig;
 Can del mar (1948), per a soprano i orquestra, lletra i msica de J. Altisent;
 La can del mestre Jan (1964), instrumentada per a cobla, amb lletra del poema Can de la farga de Francesc Pelagi Briz;
 La can del despistat, per a cor;
 Cantem, companys;
 Cntiga de Santa Mara, obra d'Alfons X el Savi harmonitzada per J.Altisent;
 Dia d'hivern (1960?), per a mezzo-soprano contralt, sobre una poesia de Llus Valeri;
 Esplai de primavera (1948), per a soprano i orquestra;
 La mort del pastor;
 Ning, nang, nong, nadala de Josep Corts i Buhigas;
 Nochebuena: cancin de cuna, nadala;
 Nochebuena: villancico, nadala, probablement sobre una poesia de Joan Baptista Bertran;
 El ocaso, per a cor;
 Oh, bon Jess!, sobre una poesia de Josep Maria Torrents i Sol;
 Plegaria a Jess (1946), motet amb lletra de Melcior Colet;
 Una pluja d'or (1960), nadala amb lletra de Josep Corts;
 Poema de la Resurrecci (1960), amb lletra de Miquel Melendres;
 Primavera, sobre una poesia de Josep Iglsies;
 Primaveral (1945), per a soprano i orquestra, sobre una poesia de Maria Verger;
 Romance (1961), sobre poesia de Flix Antonio Gonzlez;
 Salutacin a Mara Santsima, lletra de Josep Maria Torrents;
 Una vela blanca... (de l'estela d'or) (1945), per a soprano i orquestra, sobre una poesia de Maria Verger;
 La viola;

 Canons sobre poesies castellanes de l'Edat Mitjana i del Renaixement:
 D'autor annim Aquel caballero, madre! (1956), Enamorado vengo! (1951), Por qu me bes Perico? (1951), Por un pajecillo (1954), Quiero dormir y no puedo (1951), Tres morillas me enamoran (1951);
 De Gil Vicente: Dicen que me case yo (1951), Malhaya quin los envuelve! (1954);
 De Lope de Vega: Trbole!;

 Sardanes .
 La festa de Sant Lloren: Climentona (1964);
 Idilli, amb versi coral per a 4 veus mixtes  Lletra i Partitura en PDF;
 Lleida;
 Noia xica;
 La sardana per a l'pera marina (1968);

  Bibliografia .
 Obres sobre Joan Altisent .
 Quin es Joan Altisent? article publicat a Wagneriana  54 (abril 2005);
 Juan Bautista Varela de Vega Semblanza de Juan Altisent article publicat a Boletn de la Real Academia de Bellas Artes de la Pursima Concepcin 29 (1994);

 Obres de Joan Altisent .
 Jaume Picas, text. Msica de Joan Altisent Amunt! (Sull'aria ed il vento) pera en tres actes i cinc quadres Barcelona: Aym, 1958;
 Joan Altisent Aplec de canons per a cant i piano Barcelona: A. Boileau i Bernasconi, s.a.
 Joan Altisent Cuaderno de msica Barcelona: Imp. Bofarull, s.a. Cont Canonetas pera piano i cant; Tango pera piano; Polca pera piano; Marcha pera piano; Schotisch pera piano; Danza pera viol i piano;

 Arxius de so .
 Idilli en arxiu MP3 per la Coral Cristbal de Morales

 Idilli en arxius MIDI per la Coral Universitaria de Granada Arxius: General, i separats en veus de soprano, de contralt, de tenor i de baix

 Idilli en ENCORE

 Enllaos .
 Llista de les sardanes de Joan Altisent;

 Notes .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130258" title="Bullanguera" nonfiltered="3218" processed="3209" dbindex="53476">
La bullanguera, tamb anomenada bulla, o pastera (de fet, una de les bullangueres ms conegudes s el So de pastera) s una can de comps ternari, concretament una jota, caracteritzada per la seva llarga duraci.

Acostuma a tenir una instrumentaci senzilla, acompanyada de mamballetes. La lletra de les bullangueres sn gloses de jota o de copeo, i molt sovint s independent una glosa d'una altra: no guarden coherncia en el contingut.

Aquesta can es toca sempre al final d'una ballada popular, o de vegades quan manca poc per acabar. La gent fa un rotlo gros i enmig s'hi ballen punts de jota, per noms balla una parella. Aix com va sonant la can, la gent entra dins el rotlo i es prenen la parella els uns als altres, i al qui li han pres la parella ha de sortir del rotlo, de manera que sempre ballen noms dues persones. A la bullanguera, ben igual que en la totalitat de balls tradicionals mallorquins, comanda sempre la dona, encara que hi poden haver excepcions quan la parella que balla es coneix.

La forma de ballar aquesta can explica la seva durada: hi ha bullangueres de ms de 7 minuts, encara que es pot dir que habitualment dura uns 5 minuts... tamb n'hi ha de curtes per no solen sentir-se gaire. Aquesta llargria permet que, al ball, pugui sortir-hi molta gent.

Al contrari del que molta gent pensa, ballar la bullanguera al final de les ballades s una tradici relativament moderna.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130262" title="Mull" nonfiltered="3219" processed="3210" dbindex="53477">


Mull (anomenada Mull en angls i catal, Mhuile en galic escocs) s una illa del nord-oest d'Esccia que pertany al Argyll & Bute Council. La localitat ms important de l'illa s Tobermory. En total, hi viuen unes 3.500 persones a l'illa.  

Tota l'illa s fruit de l'erosi continuada dels ltims 30 milions d'anys. Per la qual cosa, s formada essencialment per bassalt. 

 Histria.
Per les puntes de llances trobades a l'illes, es creu que els primers homes en habitar l'illa s'hi van assentar l'any 6000 aC. Durant les edats de Pedra i Bronze, els habitants hi construiren el dun d'Ara, un cromlec (anomenat Loch Blue Circle), quatre fileres de pedres, ms d'una dotzena de menhirs i dos brochs. Posteriorment es contruiren els castells de Aros, Ardtornish, Calgary, Duart, Dunstaffnage, Dunoliie, Glengorm, Mingary, Moy i Torosay (amb jard).    

Durant el segle XIV l'illa de Mull form part de la Senyoria de les Illes. Desprs de la caiguda de la senyoria, l'any 1493, el clan Maclean prengu el control de l'illa, el qual, l'any 1681, seria substitut pel clan Campbell. Durant els segles XVIII i XIX, temps durant el qual dur el procs histric anomenat Highland Clearances, en nmero d'habitants de l'illa caigu de 10.000 a 4.000.  

Actualment Mull s una illa turstica i un punt d'aturada important pels nombrosos peregrins que, passant per Mull, viatgen cap a Iona. L'illa es pot visitar amb els abundants autobusos turstics que passen per les carreteres d'un carril de l'illa.

Es pot arribar a Mull pels ferris d'Oban, Lochaline i Ardnamurchan. Des de Mull hi surten els ferris per anar cap a Iona o Staffa.

Bibliografia.
de Watteville A.: The isle of Mull 1994

 Personalitats nascudes a l'illa .
Lachlan Macquarie, governador de la colnia britnica de Nova Galles del Sud.

 Enllaos externs .

  Plana web oficial;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130265" title="Hitra" nonfiltered="3220" processed="3211" dbindex="53478">



Hitra s un municipi del comtat de Sr-Trndelag, (Noruega). s la setena major illa de Noruega i est situada al fiord Trondheim, just al sud de l illa de Frya. T una extensi de 685 km i en 2004 tenia una poblaci 4.090 habitants. La capital s Fillan. 

Hitra s membre de l Associaci Internacional dels Jocs Insulars.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130268" title="Aelurill" nonfiltered="3221" processed="3212" dbindex="53479">

Els Aelurillinae sn una subfamlia de la famlia  dels saltcids, aranyes amb una gran capacitat de visi i de salt.

Sistemtica.
La categoritzaci dels gneres en tribus s'ha realitzat seguint la proposta de Joel Hallan en el Biology Catalog.

Aelurillinae
 Aelurillini;
 Aelurillus  , Simon, 1884;
 Asianellus  , Logunov & Heciak, 1996;
 Langelurillus  , Prchniewicz, 1994;
 Langona  , Simon, 1901;
 Microheros  , Wesolowska & Cumming, 1999;
 Phlegra  , Simon, 1876;
 Proszynskiana  , Logunov, 1996;
 Rafalus  , Prszyn'ski, 1999;
 Stenaelurillus  , Simon, 1885;

 Flacillulini;
 Afraflacilla  , Berland & Millot, 1941;
 Flacillula  , Strand, 1932;

 Freyini;
 Aphirape  , C. L. Koch, 1850;
 Capidava  , Simon, 1902;
 Chira  , Peckham & Peckham, 1896;
 Eustiromastix  , Simon, 1902;
 Freya  , C. L. Koch, 1850;
 Frigga  , C. L. Koch, 1850;
 Kalcerrytus  , Galiano, 2000;
 Nycerella  , Galiano, 1982;
 Pachomius  , Peckham & Peckham, 1896;
 Phiale  , C. L. Koch, 1846;
 Sumampattus  , Galiano, 1983;
 Trydarssus  , Galiano, 1995;
 Tullgrenella  , Mello-Leit o, 1941;
 Uspachus  , Galiano, 1995;
 Wedoquella  , Galiano, 1984;

 Silerini;
 Siler  , Simon, 1889;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130269" title="Dendrifant" nonfiltered="3222" processed="3213" dbindex="53480">

Els dendrifantins (Dendryphantinae) sn una subfamlia de la famlia dels saltcids, aranyes que es caracteritzen per la seva visi i capacitat de saltar. Aquesta subfamlia es localitza principalment en el continent americ tot i que tamb hi ha espcies a sia, frica, Europa o Polinsia. Les femelles generalment mostren un parell de taques a l'abdomen, i els mascles sovint tenen dos grans quelcers.

Sistemtica.
La categoritzaci dels gneres en tribus s'ha realitzat seguint la proposta de Joel Hallan Biology Catalog.

 Dendryphantini .
 Anicius, Chamberlin, 1925 (1 espcie, Mxic);
 Ashtabula, Peckham & Peckham, 1894 (9 espcies, Brasil fins a Panam);
 Avitus, Peckham & Peckham, 1896 (6 espcies, Argentina fins a Panam, Jamaica);
 Bagheera, Peckham & Peckham, 1896 (2 espcies, Guatemala fins a Mxic);
 Beata, Peckham & Peckham, 1895 (22 espcies, Amrica del Sud, Madagascar);
 Bellota, Peckham & Peckham, 1892 (9 espcies, Amrica, Pakistan);
 Bryantella, Chickering, 1946 (2 espcies, Panam fins a Argentina);
 Cerionesta, Simon, 1901 (2 espcies, Guaiana, St. Vincent);
 Chirothecia, Taczanowski, 1878 (12 espcies, Amrica del Sud);
 Dendryphantes, C. L. Koch, 1837 (57 espcies, Eursia, frica, Amrica);
 Empanda, Simon, 1903 (1 espcie, Guatemala);
 Eris, C. L. Koch, 1846 (12 espcies, Alaska fins a Equador);
 Gastromicans, Mello-Leitao, 1917 (6 espcies, Amrica del Sud, Amrica Central);
 Ghelna, Maddison, 1996 (4 espcies, Amrica del Nord);
 Hentzia, Marx, 1883 (21 espcies, Amrica);
 Lurio, Simon, 1901 (5 espcies, Amrica del Sud);
 Macaroeris, Wunderlich, 1992 (9 espcies, Eursia);
 Mburuvicha, Scioscia, 1993 (1 espcie, Argentina);
 Metaphidippus, F. O. P.-Cambridge, 1901 (47 espcies, Amrica);
 Osericta, Simon, 1901 (2 espcies, Per, Brasil);
 Paradamoetas, Peckham & Peckham, 1885 (4 espcies, Canad fins a Panam);
 Paramarpissa, F. O. P.-Cambridge, 1901 (6 espcies, EUA, Mxic);
 Paraphidippus, F. O. P.-Cambridge, 1901 (14 espcies, EUA fins a Panam);
 Parnaenus, Peckham & Peckham, 1896 (3 espcies, Amrica Central, Amrica del Sud);
 Pelegrina, Franganillo, 1930 (38 espcies, Canad fins a Panam);
 Phanias, F. O. P.-Cambridge, 1901 (12 espcies, EUA fins a El Salvador, Galpagos);
 Phidippus, C. L. Koch, 1846 (75 espcies, Amrica, ndia);
 Sassacus, Peckham & Peckham, 1895 (17 espcies, Amrica);
 Sebastira, Simon, 1901 (2 espcies, Venezuela, Panam);
 Selimus, Peckham & Peckham, 1901 (1 espcie, Brasil);
 Semora, Peckham & Peckham, 1892 (4 espcies, Amrica del Sud);
 Semorina, Simon, 1901 (4 espcies, Amrica del Sud);
 Terralonus, Maddison, 1996 (7 espcies, EUA);
 Thammaca, Simon, 1902 (2 espcies, Per, Brasil);
 Tulpius, Peckham & Peckham, 1896 (2 espcies, Brasil, Guatemala);
 Tutelina, Simon, 1901 (7 espcies, Canad fins a Ecuador);
 Tuvaphantes, Logunov, 1993 (2 espcies, Rsia);

 Donaldiini .
 Donaldius  , Chickering, 1946 (1 espcie, Panam);

 Rhenini .
 Agassa  , Simon, 1901 (1 espcie, EUA);
 Alcmena  , C. L. Koch, 1846 (5 espcies, Amrica del Sud fins a Mxic);
 Homalattus  , White, 1841 (6 espcies, frica del Sud, Sierra Leona);
 Napoca  , Simon, 1901 (1 espcie, Israel);
 Rhene  , Thorell, 1869 (47 espcies, sia, Africa, Amrica del Sud);
 Romitia  , Caporiacco, 1947 (1 espcie, Guaiana);
 Tacuna  , Peckham & Peckham, 1901 (4 espcies, Brasil, Argentina);
 Zeuxippus  , Thorell, 1891 (4 espcies, sia);

 Rudrini .
 Mabellina  , Chickering, 1946 (1 espcie, Panam);
 Nagaina  , Peckham & Peckham, 1896 (6 espcies, Amrica del Sud fins a Mxic);
 Poultonella  , Peckham & Peckham, 1909 (2 espcies, EUA);
 Pseudomaevia  , Rainbow, 1920 (2 espcies, Polinsia);
 Rudra  , Peckham & Peckham, 1885 (10 espcies, Amrica del Sud fins a Guatemala);

 Zygoballini .
 Messua  , Peckham & Peckham, 1896 (11 espcies, Amrica Central);
 Rhetenor  , Simon, 1902 (2 espcies, EUA, Brasil);
 Zygoballus  , Peckham & Peckham, 1885 (21 espcies, Amrica, ndia);

 Enllaos externs .
 Pictures of unidentified Dendryphantinae;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130274" title="Agor" nonfiltered="3223" processed="3214" dbindex="53481">

Els Agoriinae sn una subfamlia de la famlia dels saltcids, aranyes amb una gran capacitat de visi i de salt.

Sistemtica.
La categoritzaci dels gneres en tribus s'ha realitzat seguint la proposta de Joel Hallan en el Biology Catalog.

 Agoriini;
 Agorius  , Thorell, 1877;

 Dioleniini;
 Chalcolecta  , Simon, 1884;
 Diolenius  , Thorell, 1870;
 Furculattus  , Balogh, 1980;
 Lystrocteisa  , Simon, 1884;
 Tarodes  , Pocock, 1899;

 Piliini;
 Bristowia  , Reimoser, 1934;
 Pilia  , Simon, 1902;

 incertae sedis;
 Efate (spider)|Efate  , Berland, 1938 (3 espcies, Micronsia, Fiji, Vanuatu, Samoa);
 Leptathamas  , Balogh, 1980 (1 espcie, Nova Guinea);
 Rarahu  , Berland, 1929 (1 espcie, Samoa);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130275" title="Gasolina" nonfiltered="3224" processed="3215" dbindex="53482">

La gasolina (o essncia, i popularment benzina) s una barreja d' hidrocarburs derivada del petroli que s'utilitza com a combustible en motors de combusti interna.

 Fabricaci i distribuci .

La gasolina s'obt del petroli en una refineria. En general s'obt a partir de la nafta de destillaci directa, que s la fracci lquida ms lleugera del petroli (exceptuant els gasos). La nafta tamb  s'obt a partir de la conversi de fraccions pesades del petroli (gasoli de buit) en unitats de procs denominades FCC (craqueig cataltic fluditzat) o hidrocrquer.

Han d'acomplir-se una srie d'especificacions requerides perqu el motor funcioni b i altres de tipus ambiental, ambdues regulades per la llei en la majoria dels pasos. L'especificaci ms caracterstica s l'ndex d'oct (MON, "motor octane number", RON "research octane number" o la mitjana dels anteriors), que indica la seva tendncia a detonar.

Hi ha diferents tipus de gasolines comercials, classificades en funci del seu ndex d'oct. La gasolina ms venuda a Europa (2004) t un MON mnim de 85 i un RON mnim de 95.

 Components .

Normalment es considera nafta la fracci del petroli que el seu punt d'ebullici estigui aproximadament entre 28 i 175C (llindar que varia en funci de les necessitats comercials de la refineria). A la vegada, aquest subproducte se subdivideix en nafta lleugera (fins uns 100C) i nafta pesada (la resta). La nafta lleugera s un dels components de la gasolina, amb uns ndexs d'oct entorn de 70. La nafta pesada no t la qualitat suficient com per a ser utilitzada per aquesta fi, i el seu dest s la transformaci mitjanant reformat cataltic, procs qumic pel qual s'obt tamb hidrogen, a la vegada que s'augmenta l'ndex d'oct d'aquesta nafta.

A ms de la nafta reformada i la nafta lleugera, altres components que s'usen en la formulaci d'una gasolina comercial sn la nafta de FCC, la nafta lleugera isomeritzada, la gasolina de pirlisi desbenzenitzada, but, butens, MTBE, ETBE, alquilat i etanol. Les frmules de cada refineria solen ser diferents (fins i tot pertanyent a les mateixes companyies), en funci de les unitats de procs de qu disposin i segons sigui estiu o hivern. 

La nafta s obtinguda per un procs anomenat fluid catalitic cracking FCC (de vegades denominada gasolina de FCC) de gasoli pesat. Si no est refinada pot tenir fins a 1000 ppm de sofre. T al voltant d'un 40% d'aromtics i 20% d'olefines. Els seus ndexs d'oct (MON/RON) estan entorn de 80/93. 

La nafta lleugera isomeritzada (isomerat) s'obt a partir de la nafta lleugera de destillaci directa, mitjanant un procs que usa catalitzadors slids en base plat/alumini o zeoltics . s un component lliure de sofre, benz, aromtics i olefines, amb uns ndexs d'oct (MON/RON) entorn de 87/89. 

La gasolina de plisis desbenzenitzada s'obt com subproducte de la fabricaci d'etil a partir de nafta lleugera. Est composta aproximadament per un 50% d'aromtics (tolu i xilens) i un 50% d'olefines (isobut, hexens). T entorn de 200 ppm de sofre. El benz que cont en origen sol ser purificat i venut com matria primera petroqumica. Els seus ndexs d'oct (MON/RON) estan entorn de 85/105

L'alquilat s'obt a partir d'isobut i butens, mitjanant un procs que usa catalitzadors cids (b cid sulfric, b cid fluorhdric). Tampoc t sofre, benz, aromtics ni olefines. Els seus ndexs d'oct (MON/RON) estan entorn de 94/95. 





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130276" title="Amic" nonfiltered="3225" processed="3216" dbindex="53483">

Els Amycinae sn una subfamlia de la famlia dels saltcids, aranyes amb una gran capacitat de visi i de salt.

Sistemtica.
La categoritzaci dels gneres en tribus s'ha realitzat seguint la proposta de Joel Hallan en el Biology Catalog.

 Amicini;
  Acragas  , Simon, 1900;
 Albionella  , Chickering, 1946;
  Amycus  , C. L. Koch, 1846;
 Arnoliseus  , Braul, 2002;
 Encolpius  , Simon, 1900;
 Frespera  , Braul & Lise, 2002;
 Hypaeus  , Simon, 1900;
 Idastrandia  , Strand, 1929;
 Letoia  , Simon, 1900;
  Mago  , O. P.-Cambridge, 1882;
 Noegus  , Simon, 1900;
 Pseudamphidraus  , Caporiacco, 1947;
 Vinnius  , Simon, 1902;
 Wallaba  , Mello-Leito, 1940;

 Astiini;
 Adoxotoma  , Simon, 1909;
  Anaurus  , Simon, 1900;
 Arasia  , Simon, 1901;
  Aruana  , Strand, 1911;
 Astia  , L. Koch, 1879;
 Helpis  , Simon, 1901;
 Jacksonoides  , Wanless, 1988;
 Megaloastia  , Zabka, 1995;
  Orthrus  , Simon, 1900;
 Sondra  , Wanless, 1988;
  Tara  , Peckham & Peckham, 1886;
 Tauala  , Wanless, 1988;

 Huriini;
 Admesturius  , Galiano, 1988;
 Atelurius  , Simon, 1901;
 Hisukattus  , Galiano, 1987;
 Hurius  , Simon, 1901;
 Maenola  , Simon, 1900;
 Scoturius  , Simon, 1901;
 Simonurius  , Galiano, 1988;

 Hyetusini;
 Agelista  , Simon, 1900;
 Arachnomura  , Mello-Leito, 1917;
 Atomosphyrus  , Simon, 1902;
 Bredana  , Gertsch, 1936;
 Hyetussa  , Simon, 1902;
 Tanybelus  , Simon, 1902;
 Titanattus  , Peckham & Peckham, 1885;

 Scopocirini;
 Cylistella  , Simon, 1901;
 Cyllodania  , Simon, 1902;
 Gypogyna  , Simon, 1900;
 Scopocira  , Simon, 1900;
 Toloella  , Chickering, 1946;

 Sitticini;
 Aillutticus  , Galiano, 1987;
 Attulus  , Simon, 1889;
 Jollas  , Simon, 1901;
 Pseudattulus  , Caporiacco, 1947;
 Semiopyla  , Simon, 1901;
 Sitticus  , Simon, 1901;
 Yllenus  , Simon, 1868;

 Thiodinini;
 Banksetosa  , Chickering, 1946;
 Carabella  , Chickering, 1946;
 Ceriomura  , Simon, 1901;
 Cotinusa  , Simon, 1900;
 Monaga  , Chickering, 1946;
 Parathiodina  , Bryant, 1943;
 Thiodina  , Simon, 1900;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130277" title="Jocs Insulars" nonfiltered="3226" processed="3217" dbindex="53484">
Els Jocs Insulars sn un esdeveniment esportiu organitzat cada dos anys per l Associaci Internacional dels Jocs Insulars (International Island Games Association o IGA). Noms hi participen els membres d aquesta associaci que noms poden ser illes o arxipilags (amb l excepci de Gibraltar). L IGA va ser fundada en 1985 a l Illa de Man I els seus actuals membres sn:

 land;
 Alderney;
 Anglesey;
 Bermuda;
 Frya;
 Gibraltar;
 Gotland;
 Groenlndia;
 Guernsey;
 Hitra;
 Illa de Man;
 Illa de Wight;
 Illa del Prncep Eduard;
 Illes Caiman;
 Illes Froe;
 Illes Malvines;
 Illes Shetland;
 Jersey;
 Menorca;
 Orkney;
 Rodes;
 Saaremaa;
 Santa Helena;
 Sark;
 Western Isles;

 Seus dels Jocs Insulars .
 1985 Illa de Man;
 1987 Guernsey;
 1989 Illes Froe;
 1991 land;
 1993 Illa de Wight;
 1995 Gibraltar;
 1997 Jersey;
 1999 Gotland;
 2001 Illa de Man;
 2003 Guernsey;
 2005 Shetland;
 2007 Rodes;
 2009 land;
 2011 Illa de Wight;

 Esports .
El membre organitzador escolleix entre 12 i 14 esports de la segent llista:
 Atletisme;
 Bdminton;
 Basquetbol;
 Bitlles;
 Ciclisme;
 Esquaix;
 Futbol;
 Gimnstica ;
 Golf;
 Judo;
 Nataci;
 Tennis;
 Tennis taula;
 Tir amb arc;
 Tir olmpic;
 Triatl;
 Vela;
 Voleibol;

 Enllaos externs .
 Pgina dels Jocs Insulars ;
 Pgina de la propera edici, Rodes 2007 ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130280" title="Ball" nonfiltered="3227" processed="3218" dbindex="53485">

Els Ballinae sn una subfamlia de la famlia saltcids, aranyes amb una gran capacitat de visi i de salt.

Sistemtica.
La categoritzaci dels gneres en tribus s'ha realitzat seguint la proposta de Joel Hallan en el Biology Catalog.

 Ballini;
 Ballognatha  , Caporiacco, 1935;
 Ballus  , C. L. Koch, 1850;
 Baviola  , Simon, 1898;
 Colaxes  , Simon, 1900;
 Cynapes  , Simon, 1900;
 Goleta, Peckham & Peckham, 1894;
 Marengo, Peckham & Peckham, 1892;
 Pachyballus  , Simon, 1900;
 Padilla, Peckham & Peckham, 1894;
 Peplometus  , Simon, 1900;
 Philates  , Simon, 1900;
 Sadies  , Wanless, 1984;

 Copocrossini;
 Avarua, Marples, 1955;
 Copocrossa  , Simon, 1901;
 Corambis  , Simon, 1901;
 Ligdus  , Thorell, 1895;
 Mantisatta  , Warburton, 1900;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130283" title="Euofri" nonfiltered="3228" processed="3219" dbindex="53486">

Els Euophryinae sn una subfamlia de la famlia dels saltcids, aranyes amb una gran capacitat de visi i de salt.

Sistemtica.
La categoritzaci dels gneres en tribus s'ha realitzat seguint la proposta de Joel Hallan en el Biology Catalog.

 Amphidrausini;
 Amphidraus  , Simon, 1900;
 Nebridia  , Simon, 1902;

 Athamini;
 Athamas  , O. P.-Cambridge, 1877;

 Bellienini;
 Agobardus  , Keyserling, 1885;
 Antillattus  , Bryant, 1943;
 Belliena  , Simon, 1902;
 Dinattus  , Bryant, 1943;
 Mirandia  , Badcock, 1932;

 Chalcoscirtini;
 Chalcoscirtus  , Bertkau, 1880;
 Darwinneon  , Cutler, 1971;
 Dolichoneon  , Caporiacco, 1935;
 Neon  , Simon, 1876;
 Neonella  , Gertsch, 1936;

 Coccorchestini;
 Coccorchestes  , Thorell, 1881;
 Omoedus  , Thorell, 1881;
 Poecilorchestes  , Simon, 1901;

 Cytaeini;
 Ascyltus  , Karsch, 1878;
 Bathippus  , Thorell, 1892;
 Canama  , Simon, 1903;
 Cytaea  , Keyserling, 1882;
 Euryattus  , Thorell, 1881;
 Xenocytaea  , Berry, Beatty & Prszyn'ski, 1998;

 Emathini;
 Bindax  , Thorell, 1892;
 Emathis  , Simon, 1899;
 Gedea  , Simon, 1902;
 Lepidemathis  , Simon, 1903;
 Lophostica  , Simon, 1902;
 Pristobaeus  , Simon, 1902;
 Pseudemathis  , Simon, 1902;

 Euophryini;
 Akela  , Peckham & Peckham, 1896;
 Anasaitis  , Bryant, 1950;
 Asaphobelis  , Simon, 1902;
 Chalcotropis  , Simon, 1902;
 Chapoda  , Peckham & Peckham, 1896;
 Charippus  , Thorell, 1895;
 Chinattus  , Logunov, 1999;
 Chloridusa  , Simon, 1902;
 Cobanus  , F. O. P.-Cambridge, 1900;
 Colyttus  , Thorell, 1891;
 Commoris  , Simon, 1902;
 Coryphasia  , Simon, 1902;
 Donoessus  , Simon, 1902;
 Ergane  , L. Koch, 1881;
 Euophrys  , C. L. Koch, 1834;
 Habrocestoides  , Prszyn'ski, 1992;
 Habrocestum  , Simon, 1876;
 Hypoblemum  , Peckham & Peckham, 1886;
 Klamathia  , Peckham & Peckham, 1903;
 Lagnus  , L. Koch, 1879;
 Lakarobius  , Berry, Beatty & Prszyn'ski, 1998;
 Lilliput  , Wesolowska & Russell-Smith, 2000;
 Mexigonus  , Edwards, 2002;
 Mopiopia  , Simon, 1902;
 Muziris  , Simon, 1901;
 Naphrys  , Edwards, 2002;
 Ocnotelus  , Simon, 1902;
 Palpelius  , Simon, 1903;
 Parevophrys  , Petrunkevitch, 1942   (fsil de l oligoc);
 Phaulostylus  , Simon, 1902;
 Pignus  , Wesolowska, 2000;
 Pseudeuophrys  , Dahl, 1912;
 Rhyphelia  , Simon, 1902;
 Saitidops  , Simon, 1901;
 Semnolius  , Simon, 1902;
 Sidusa  , Peckham & Peckham, 1895;
 Sigytes  , Simon, 1902;
 Siloca  , Simon, 1902;
 Talavera  , Peckham & Peckham, 1909;
 Tariona  , Simon, 1902;
 Thyenula  , Simon, 1902;
 Tylogonus  , Simon, 1902;
 Udvardya  , Prszyn'ski, 1992;

 Hermotimini;
 Bokokius  , Roewer, 1942 (1 espcie, Bioko);
 Gorgasella  , Chickering, 1946 (1 espcie, Panam);
 Hermotimus  , Simon, 1903 (1 espcie, Africa de l Oest);
 Tatari  , Berland, 1938 (1 espcie, Vanuat);

 Laufeiini;
 Laufeia  , Simon, 1889;
 Pselcis  , Simon, 1903;

 Pensacolini;
 Compsodecta  , Simon, 1903;
 Paradecta  , Bryant, 1950;
 Pellolessertia  , Strand, 1929;
 Pensacola  , Peckham & Peckham, 1885;
 Pensacolops  , Bauab, 1983;

 Saitini;
 Caribattus  , Bryant, 1950;
 Ilargus  , Simon, 1901;
 Jotus  , L. Koch, 1881;
 Lauharulla  , Keyserling, 1883;
 Lycidas  , Karsch, 1878;
 Maeota  , Simon, 1901;
 Maeotella  , Bryant, 1950;
 Maratus  , Karsch, 1878;
 Parajotus  , Peckham & Peckham, 1903;
 Parasaitis  , Bryant, 1950;
 Prostheclina  , Keyserling, 1882;
 Saitis  , Simon, 1876;
 Saitissus  , Roewer, 1938;
 Salpesia  , Simon, 1901;

 Servaeini;
 Servaea  , Simon, 1888;

 Spilargini;
 Spilargis  , Simon, 1902;
 Thorelliola  , Strand, 1942;

 Thianiini;
 Micalula  , Strand, 1932;
 Nicylla  , Thorell, 1890;
 Thianella  , Strand, 1907;
 Thiania  , C. L. Koch, 1846;
 Thianitara  , Simon, 1903;

 Tritini;
 Opisthoncana  , Strand, 1913;
 Trite  , Simon, 1885;

 Zenodorini;
 Corythalia  , C. L. Koch, 1850;
 Margaromma  , Keyserling, 1882;
 Pseudocorythalia  , Caporiacco, 1938;
 Pystira  , Simon, 1901;
 Stoidis  , Simon, 1901;
 Zenodorus  , Peckham & Peckham, 1886;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130287" title="Artapalo" nonfiltered="3229" processed="3220" dbindex="53487">

Artapalo s el nom d'un collectiu que s'encarreg de la direcci d'ETA entre els anys 1986 a 1992, que en els seus inicis va tenir les morts de la dissident Dolores Gonzlez Katarain (Yoyes) i l'accidental de Txomin Iturbe Abasolo (Txomin), va ser dirigida per Francisco Mujika Garmendia (Pakito), Jos Luis lvarez Santacristina (Txelis) i Jos Mara Arregi Erostarbe (Fiti) i Jos Javier Zabaleta Elsegi (Baldo), caracteritzats per un canvi d'estratgia amb accions ms indiscriminades, i entre les accions ms sonades trobem l'atemptat de l'Hipercor a Barcelona el 19 de juny de 1987, la caserna de la Gurdia Civil de Saragossa el 11 de desembre de 1987 i la de Vic el 29 de maig de 1991. Artapalo va ser desarticulat a Bidart el 29 de mar de 1992.

La mort de Yoyes.

Les negociacions d'Alger.
El novembre de 1986 l'advocat Jorge Argote es va entrevistar a Algria amb Txomin, i l'any segent es van iniciar contactes entre Julin Sancristbal, Manuel Ballesteros i Pedro Martnez per part del govern espanyol, i Txomin, fins la seva mort accidental, i ms tard per Antxon, per van fracassar el 1989 fracassen les negociacions entre l'organitzaci, representada per Antxon, Beln Gonzlez Pealva (Carmen) i Ignacio Arakama Mendia (Makario) i l'Estat Espanyol representat per Rafael Vera i Juan Manuel Eguiagaray trencant-se amb l'atentat a la caserna de la gurdia civil de Saragossa. Els membres d'ETA son enviats a Santo Domingo. La captura de Jos Antonio Urrutikoetxea (Josu Ternera), el 1989, i Baldo, el 1990, va convertir a Pakito en el principal dirigente de ETA a finals d'any.

La caiguda de Bidart.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130292" title="Monato" nonfiltered="3230" processed="3221" dbindex="53488">
Monato (mes, en Esperanto) s una revista independent mensual publicada en Esperanto per la Flandra Esperanto-Ligo, amb articles sobre poltica, cultura, cincia i altres temes. S'imprimeix a Blgica i t lectors a 65 pasos.  


 
Monato va ser fundada l'any 1979 per Stefan Maul. El primer nmero aparegu el 15 de gener del 1980 i des de llavors n'apareix un cada mes. Monato s el successor de Semajno (setmana, en Esperanto), revista que noms public un nmero, el de l'1 de setemebre del 1978. 

Hi ha en total cinc versions de Monato. La ms popular i principal s la versi en paper. Per als cecs es produeixen versions gravades en cintes, per no contenen tots els articles de la revista. Des del 2001 els subscriptors poden rebre tots els textos de Monato a travs del correu electrnic, tant en format ASCII amb la ix, com en format XHTML en Unicode. El 2003 s'afeg una cinquena versi en format PDF.

 Enllaos externs .

Pgina web de Monato













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130296" title="Santa Magdalena de Talamanca" nonfiltered="3231" processed="3222" dbindex="53489">

La capella de Santa Magdalena de Talamanca, esmentada al segle XIII, es troba a 3 km de Talamanca en direcci a Navarcles, dalt d'un turonet immediat.

Arquitectura.

Esglsia del romnic tard i d'una sola nau, actualment est en runes, i la volta, esfondrada. Els murs sn llisos i sense cap ornamentaci. El portal antic, que encara es conserva, s tapiat i va ser reemplaat per un altre de modern a la part de ponent que dna a una posterior ampliaci de la capella, la qual sembla haver sofert altres reestructuracions. Tamb es conserva a llevant una part de l'absis semicircular que feia de capalera, amb una finestra de mig punt adovellada al centre.

Probablement en el segle XIV, s'hi afeg la capella en forma de porxada amb estructura de torre fortificada. Aquest recinte s cobert amb volta de can i s'hi accedeix per una porta d'arc escarser situada a ponent.

Histria.

Ens ha arribat documentaci dels anys 1282 i 1294, quan se li feren diversos llegats, per podria ser anterior. Fou una capella rural, que donava servei al sector ponent del terme de Talamanca propera als lmits de Navarcles, i fou sufragnia de l'esglsia de Santa Maria de Talamanca. Aquesta situaci s documentada al 1553 i al 1686 dins del mas Escayola que tenia cura del temple. Els habitants del mas cuidaven el conreu de les vinyes del voltant de la capella alhora que feien la funci d'ermitans.

Es conserven documents del 1870 on es comprova que es trobava en molt bon estat de conservaci i sobre l'existncia d'un cementiri al costat, avui dia desaparegut. Posteriorment s'abandon i amb el pas del temps s'an deteriorant fins arribar a la guerra civil que qued en l'estat actual.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130297" title="Maria Soledad Iparraguirre" nonfiltered="3232" processed="3223" dbindex="53490">
Maria Soledad Iparraguirre, Anboto, Elizabeth o Marisol (Eskoriatza, 25 d'abril de 1961) s una activista poltica basca, militant d'ETA.

Procedent d'una famlia de militants de l'organitzaci armada, es va integrar a l'escamot Araba entre 1984 i fins la seva desarticulaci el 1986, a l'escamot itinerant el 1991 i 1992, membre de l'escamot Madrid entre 1993 i 1995 i de l'escamot Itsasadar el 2006. 

A partir la captura de Kepa Picabea, Anboto va ser anomenada responsable dels taldes legals, i des de l'any 2000 s'ocupa del cobrament, gesti i distribuci de l'impost revolucionari i est considerada com un dels components del Comit Executiu de la organitzaci juntament amb Ignacio Gracia Arregi (Iaki de Rentera), el seu company sentimental, Mikel Albizu (Mikel Antza), Asier Oiartzabal (Baltza) i Jos Luis Arrieta (Azkoiti).

Anboto fou capturada a Frana el 2004 amb Mikel Antza i desprs de complir dos anys de condemna a Frana van ser traslladats a Espanya per ser jutjats.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130298" title="Resistncia aerodinmica" nonfiltered="3233" processed="3224" dbindex="53491">
La resistncia aerodinmica, o simplement resistncia, es el component de la fora que pateix un cos al moure's a travs de l'aire en la direcci de la velocitat relativa entre l'aire  i el cos. La resistncia se sempre de sentit oposat a aquesta velocitat, per aix, habitualment es diu que la velocitat s la fora que s'oposa a l'avan d'un cos a travs de l'aire.

Parlant de resistncia de forma ms general, per un cos en moviment en el recorregut d'un fluid, aquest component rep el nom de resistncia fluidodinmica; aix, en el cas de l'aigua se'n diu resistncia hidrodinmica...

 Tipus de resistncies aerodinmiques .
Resistncia total a l avan: Fora que correspon al decreixement en moment en la direcci del corrent extern inalterat que flueix al voltant del cos. Tamb s la fora total que posa resistncia al moviment del cos pel fluid. A la resistncia total a l avan hi contribueixen, entre d altres, la resistncia aerodinmica per pressi i la resistncia aerodinmica per fregament.
Resistncia aerodinmica per fregament (o resistncia aerodinmica per fricci superficial): Es deu a la viscositat que actua tangencialment a tots els punts de la superfcie del cos. A cada punt hi ha una component alineada i oposada al corrent extern inalterat. No existeix en fluids no viscosos.
Resistncia aerodinmica per pressi:s generada per la fora de pressi. Hi contribueixen la resistncia aerodinmica induda, la resistncia a la formaci d ones i la resistncia aerodinmica de forma.
Resistncia aerodinmica induda: Depn de la sustentaci i no depn dels efectes viscosos. Es pot calcular en fluids no viscosos. Quant ms grans siguin els vrtexs de les puntes de les ales, menor ser la seva efectivitat per a produir incidncia i resistncia aerodinmica.
Resistncia a la formaci d ones: est associada a la formaci d ones de xoc en vols d alta velocitat.
Resistncia aerodinmica de forma: s la fora total que actua en direcci cap enrere degut a la forma.
Resistncia aerodinmica del perfil (o resistncia aerodinmica de la capa lmit): s la suma de la fricci superficial i la resistncia aerodinmica de forma.

 Veure tamb .
Estela;
Llista de Cx d'autombils;
Capa lmit;
Coeficients aerodinmics;
Roament;
Sustentaci;
International Standard Atmosphere;

 Enllaos externs .
 Resistncia aerodinmica avanada en aviaci ;
 Indstria aerodinmica Danish Wind ;
 Proves aerodinmiques ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130301" title="Escolania de Montserrat" nonfiltered="3234" processed="3225" dbindex="53492">
L'Escolania de Montserrat s un cor de nens, que canta a veus blanques, cada dia, a la Baslica de Montserrat, sovint amb una gran afluncia de pelegrins i visitants de tot el mn. Quan el repertori ho requereix, es complementa amb la Capella de Msica de Montserrat, formada per alguns antics escolans i per la Capella de monjos del Monestir.

Amb el seu cant, els escolans transmeten un missatge evangelitzador de bellesa que traspassa els lmits lingstics, culturals i fins religiosos. La Salve del migdia s'ha convertit en les darreres dcades en l'acte diari ms concorregut del Santuari.

Des de finals dels anys 60 va ms enll de la Baslica de Montserrat i dna alguns concerts per pobles de Catalunya o arreu del mn. Els ms destacats en el darrer curs han estat amb l'Orquesta de les Nacions, dirigits per Jordi Savall i la participaci en l'pera El somni d'una nit d'estiu de Benjamin Britten al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.



Al llarg de la seva histria, han sortit un bon nombre de mestres de capella i instrumentistes, a ms de coneguts compositors i  professors.

Grcies a l'Escolania, la tradici del monestir permet que alguns monjos treballin en la creaci, la formaci i la producci musicals. L'any 1990 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya.

Actualment, l'Escolania est formada per ms de cinquanta nois, de nou a catorze anys, procedents de tot Catalunya i tamb de la resta dels Pasos Catalans. Durant els anys que estudien a Montserrat fan els darrers cursos de Primria i els primers de Secundria, i tamb els estudis de msica corresponents. Cada escol estudia dos instruments, el piano i un segon instrument a escollir, a ms de Llenguatge Musical, Conjunt Instrumental i, no cal dir, el Cant Coral, que constitueix l'especialitat de l'Escolania. 

La majoria dels escolans, quan deixen Montserrat, continuen els estudis de msica. Especialment en les darreres dcades, alguns destaquen professionalment com a cantants, instrumentistes o directors.

 Finalitat de l'Escolania .
La finalitat de l'Escolania, avui, com en segles passats, s la participaci diria en la pregria del santuari, juntament amb la gran afluncia de pelegrins de tot el mn.

s tamb funci de l'Escolania la difusi de la msica Sacra, aix com la msica coral, tant d'autors propis (Escola Montserratina), com de compositors internacionals.

L'Escolania participa en les celebracions litrgiques i la pregria comunitria que es fa a la baslica. Aix, actualment, canten a les 13 hores, de dilluns a divendres, una Salve i el Virolai; cada tarda de diumenge a dijous, a l'hora de Vespres, una Salve Montserratina i un Motet. Els diumenges canten a Missa Conventual i just en acabar la Salve i el Virolai.

 Localitzaci .
L'Escolania de Montserrat est ubicada dintre de l'espai que conforma l'Abadia de Montserrat. L'accs a la muntanya s molt cmode tant per la seva posici al centre geogrfic de Catalunya com per les diferents possibilitats que s'ofereixen per accedir-hi, totes molt recomanables ja que comparteixen l'atractiu d'endinsar-se dins un entorn natural nic i espiritual.

Vegeu tamb.
 Mare de Du de Montserrat;
 Monestir de Montserrat;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Escolania de Montserrat;
  Pgina de l'Abadia de Montserrat;
  Monestir de Santa Maria de Montserrat;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130303" title="Mont McKinley" nonfiltered="3235" processed="3226" dbindex="53493">

El Mont McKinley, tamb conegut com Denali pels nadius d'origen esquimal i pels habitants d'Alaska, s el cim ms alt dels Estats Units i d'Amrica del Nord, amb 6.194 metres d' alada. Malgrat de no ser un dels ms alts del mn, el desnivell que cal superar (uns 4.000 metres des del camp base), juntament amb les baixes temperatures, donada la seva proximitat al cercle polar rtic, fan del Mckinley un dels pics ms complicats d'escalar.

 Situaci .
El mont McKinley es troba al parc natural de Denali formant part de la serralada d'Alaska, on es troben alhora importants cims, com el Mont Hunter, el Mont Foraker, o el Mont Huntington. A noms 3 del cercle polar rtic (63 5 52 34  ), s el "sis mil" ms septentrional del mn. Tota la resta de cims de ms de 6.000 metres sn situats entre els 43 nord i 32 sud. Es troba a 209 km al nord-est de la capital de l'Estat d'Alaska, Anchorage, i a 249 km al sud de Fairbanks. 

 Aspectes destacts .
El mont McKinley t una prominncia superior a la de l'Everest. Malgrat que el sostre del mn s 2.700 ms alt, el fet de tenir la base a l'altipl del Tibet -a una alada de 5.200 metres- fa que la seva prominncia real sigui noms de 3.700 metres. La base del Denali est situada un altipl d'uns 600 metres d'alada, esdevenint el pic una "paret" de 5.500 metres.

La muntanya tamb es caracteritza per conferir als escaladors un inusualment alt risc de patir  l'anomenat mal d'alada, fet afegit a la presncia perenne d'un clima fred extrem, degut a la seva latitud i a la proximitat a un jet stream.   A l'equador, una muntanya d'aquesta alada tindria un 47% ms d'oxigen disponible al seu cim.

 Morfologia de la muntanya .
El McKinley t dos cims importants: el del Sud s el ms alt, mentre que el del Nord t una alada de 5.934 metres i una prominncia d'aproximadament 400 metres. El cim nord s rarament escalat. 

Cinc grans glaceres cauen pels seus vessants: Sn les de Peters (NO), Muldrow (NE), Traleika(NEE), Ruth (SE) i Kahiltna (SO).

 Controvrsia sobre el nom .
Al mont McKinley se'l coneix habitualment com a mont Denali, que significa "el gran" en el llenguatge dels Dena'ina , i que alhora s el nom oficial reconegut per l'Estat d'Alaska. L'any 1897 la muntanya va ser batejada com a Mont McKinley en honor del President dels Estats Units d'Amrica William McKinley. Activistes en pro dels drets dels amerindis van comenar a pressionar pel retorn del nom original, sense connotacions colonialistes, i de fet s el nom preferit pels muntanyistes.

Quan el Parc Nacional de Denali i Preserve va ser establert l'any 1980 l'Estat va fer canviar el nom, per no aix el Comit de Noms Geogrfics del Estats Units, que mant encara el nom de "McKinley".  La gent d'Alaska prefereix "Denali", per com que el nom de McKinley permet diferenciar millor entre el Parc i la muntanya, el nom anglosax encara t fora popularitat. Cal dir a ms que existeixen iniciatives a nivell del Congrs per tal de conservar el nom de McKinley .

 Les "primeres" ascensions.
Malgrat sser conegut pels nadius, els primers occidentals en contemplar-lo van ser els aventurers de l'poca de "la febre de l'or", a finals del segle XIX. Meravellats per la seva impressionant silueta, no van trigar en organitzar expedicions cap el cim.

El doctor Frederick A. Cook, desprs de dos intents fracassats per trobar una via per atansar el cim, va decidir a l'agost de 1906 fer un darrer intent, noms acompanyat per un ajudant nadiu. A la seva tornada va assegurar haver fet el cim, aconseguint aix un gran reconeixement com a alpinista.



Desprs de publicar "To the Top of the Continent", on es relatava la proesa, incloses fotografies del cim, diversos exploradors asseguraven conixer on havien estat preses. Aix els va dur l'any1910 a organitzar una expedici per tal de desmentir la versi del doctor. Seguint la ruta descrita per ell, van arribar al punt en qesti i van fer les mateixes fotografies que va publicar Cook. Encara eren a uns 30 km del cim.

Alhora, un grup de muntayistes que iniciaren l'ascensi pel sud tornaren assegurant haver arribat, tot assegurant de qu com a prova havien deixat una senyera lligada a un pal d'uns 4 metres.

L'any 1912 Brown y Parker, que ja van formar equip en l'expedici en contra del doctor, van tornar a provar-ho, amb l'ajut d'un tercer home: Merle LeVoy. Desprs d'una dura ascensi, i donades les adverses condicions climatolgiques, van prendre la decisi de tornar al camp base quan gaireb havien fet el cim. Entre els diversos entrebancs amb que van trobar-se, cal destacar que en comenar a baixar van poder experimentar l'esgarrifosa sensaci de viure un dels ms grans terratrmols coneguts de la histria moderna: el que va acompanyar l'erupci volcncia de Katmai.  

Posteriorment el missioner Hudson Stuck ho va intentar tamb.

Ell, Walter Harper i Robert Tatum van prendre la mateixa ruta (nord) que van seguir Brown i Parker. Desprs de forces setmanes d'ascensi van partir cap el cim. Desprs de passar pel punt on es van quedar Brown i Parker, van aconseguir coronar-lo. En ell no van trobar cap mstil de fusta. En canvi vren adonar-se de qu la muntanya tenia un segon cim menor situat ms cap el sud. Desprs d'examinar-lo amb uns prismtics se n'adonarem que, efectivament, hi havia un pal clavat a la neu. 

La muntanya s escalada regularment avui en dia, amb un 50% d'expedicons exitoses, tot i que t els seus riscos: 100 morts fins a l'any 2003. 

La majoria dels escaladors fan servir la ruta Buttress, seguida per primer cop l'any 1951 per Bradford Washburn, desprs d'una anlisi extensiva area de la muntanya. Les ascensions habitualment triguen entre 2 i 3 setmanes.

Cronologia.
 1896-1902 Expedicions de Robert Muldrow, George Eldridge, Alfred Brooks.
 1903. Primer intent, per Judge James Wickersham.
 1906. Frederick Cook reivindica fraudulentament la primera ascensi;
 1910. Els Sourdoughs fan el Cim Nord.
 1912. L'intent de Parker-Browne gaireb aconsegueix de coronar el Cim Sud.
 1913. Primera ascensi per Hudson Stuck, Walter Harper, Harry Karstens, Robert Tatum. ;
 1932. Segona ascensi, per Alfred Linley, Harry Liek, Grant Pearson, Erling Strom. (Ascensi dels dos pics);
 1947. Barbara Washburn esdev la primera dona en coronar el cim , i el seu marit Bradford Washburn esdev el primer en coronar-lo dos cops.
 1951. Primer ascens per la ruta Buttress, fet per Bradford Washburn.
 1959. Primera ascensiper l'Aresta Oest, popular ruta de dificultata mitjana.
 1961. Primera ascensi de la Cresta Cassin, la ruta ms documentada tcnicament.
 1963. Dos equips fan les primeres ascensions per rutes diferents al Mur de Wickershaml.
 1967. Primera ascensi feta a l'hivern, via la Buttress Oest, per Dave Johnston, Art Davidson, i Ray Genet.
 1967. Set membre de dotze de l'expedici de Joe Wilcox moren en una tormenta a prop del cim, tercer major desastre en cost hum de la histria de l'alpinisme.
 1970. Primer ascens en solitari, per Naomi Uemura.
 1984. Uemura fa el primer ascens en solitari a l'hivern, per mor despres de coronar el cim. Tono Krio, Frantiek Korl i Blaej Adam "creen" l'anomenada Ruta Eslovaca, a la cara sud del pic.;
 1988. Primera ascensi en solitari a l'hivern amb retorn, per Vern Tejas.

 Altres pics.
Al costat del cim nord, altres cims del masss sovint considerats com pics a part sn: 

 Buttress del Sud, 4.802 metres i una prominncia mitjana de 102 metres;
 Buttress de l'Est, 4.490 metres i una prominncia mitjana de 116 metres;
 Torre Browne, 4.429 metres i una prominncia mitjana de 23 metres;

Referncies.


Enllaos externs.
Fotografies i informaci complementria a summitpost.org ;
Denali, el sostre d'Amrica del Nord ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130304" title="Eduard Escalante i Mateu" nonfiltered="3236" processed="3227" dbindex="53494">
Eduard Escalante i Mateu (Canyamelar, Valncia, 1834-1895) fou un autor teatral valenci.

Orfe de mare quan nasqu, son pare va ser desterrat, com a liberal, amb l'editor Mari Cabrerizo, desprs dels successos de 1835, que produren la dimissi del comte d'Almodvar. Mort el pare el 1839, Escalante qued a crrec d'uns familiars. Estudi dibuix en la societat  El Liceo  i, a partir de 1847 encet el treball com a pintor de ventalls. Desprs d una breu estana a Madrid, collabor amb composicions potiques en peridics d'Alacant com  El Iris  i  La Palma , i els de Valncia  La flauta ,  El Rehilete  i  El Rub . En aquella poca escrigu un drama, Raquel. El 1855 escrigu dos miracles de Sant Vicent: La vanitat castigada i La muda. El 1861 es don a conixer com a sainetista, amb la pea Deu, dneu i noranta, la qual en seguiren fins a quaranta-set, la majoria de les quals aconseguiren un gran xit de pblic: La satresseta, Qu no ser, Un grapaet i prou, La process per ma casa, El bou, La mula i l'ngel bobo, A la vora d'un sequiol, Una nit en la Glorieta, Als lladres, Una sogra de castanyola, Les xiques de l'entresuelo, Tres forasters de Madrid, Les criaes, Les coentes, L'herncia del rei Bonet, Trapatroles, etc.
 
El teatre d'Escalante, en l aspecte lingstic, s un mostrari molt variat de la situaci idiomtica de la ciutat de Valncia, sobretot en els barris populars, en la segona mitat del segle XIX. La temtica gira sobre eixos ambients i personatges tipificats: l'avar, el vell verd, la presumida, la xica honesta i discreta, el guapo, etc. En les seues obres es pot advertir la ideologia popularista i liberal de l'autor, aix com unes difuses posicions davant de qestions idiomtiques que serien les mateixes posicions del pblic al qual anaven destinats els sainets.
 
A ms de les nombroses edicions soltes dels seus sainets fetes en vida de l'autor, a Valncia, el 1894, s'edit una Coleccin completa de Obras dramticas d'Escalante.

 Obres .
 A la vora d'un sequiol ;
 L'Agelo Cuc ;
 Als lladres ;
 Barraca en el Cabanyal ;
 Bolot d'Oros i M ;
 El Bou i la mula o l'ngel Bobo ;
 Un Buen moso ;
 Bufar en caldo gelat ;
 La Casa de Meca ;
 La Cencerrada del mercat ;
 Les Coentes;
 La Consoladora, Casa d'empenyos i prstamos;
 Corruixetes;
 Les Criades;
 Des de dalt del Micalet ;
 El Deu, dneu i noranta;
 En una orxateria valenciana ;
 Endevina endevinalla o el Tio Perico ;
 L'Escaleta del dimoni;
 La Falla de sant Josep;
 Fugint de les bombes;
 Un Grapadet i prou;
 L'Herncia del rei Bonet;
 Jeroni i Riteta ;
 Lepe i Talala ;
 Matasiete, Espantaocho ;
 Mentirola i el Tio Lepa ;
 La Moma;
 La Muda ;
 Una Nit en la glorieta;
 Els Nvios de ma cunyada;
 Oros sn triumfos o Un solter de l'Hortet;
 La Patti de Pescadors;
 La Process per ma casa;
 El Rei de les criadilles;
 La Sastreseta;
 Una Sogra de castanyola;
 Tadea la Corsetera ;
 El Tio Cavila o A divertir-se a un poblet;
 Tonico! ;
 Un Torero d'estopa;
 Trapatroles ;
 Tres forasters de Madrid ;
 Les Tres palomes;
 El Trovador en un porxe;
 La Vanitat castigada;
 Vides trencades;
 La Xala;
 Les Xiques de l'entresuelo;
 El Xiquet del Milacre;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130306" title="Utrera" nonfiltered="3237" processed="3228" dbindex="53495">

Utrera s un municipi de la provncia de Sevilla (Andalusia). T 47.429 habitants. (Dades del 2005).

Pertany a la comarca de la Campia i forma part de la Mancomunitat del Bajo Guadalquivir.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130311" title="S'Espardell" nonfiltered="3238" processed="3229" dbindex="53496">

S'Espardell s una illa de les Pitises. Pertany al municipi de Formentera i est inclosa en el Parc natural de ses Salines. Est situada a 1,4 km a l'oest de s'Espalmador i a 8 km al nord de la punta Pedrera de Formentera. A 100 m al sud-est de l'illa es troba l'illot s'Espardell. Els dos noms sn diferents diminutius d'espart.

La llargria, entre la punta de Tramuntana i la punta de Migjorn, s de 1.570 m i la superfcie total s de 0,6 km . A la part central l'illa s'eixampla formant a llevant la punta de sa Galera. La costa s abrupta i noms disposa d'un petit embarcador a ponent anomenat es Mollet. A la punta de Tramuntana hi ha el far de s'Espardell, de 53 m d'altitud i situat a les coordenades . La superfcie s relativament plana i l'altitud mxima s de 30 m al punt anomenat es Cocons de s'Espardell.

Geolgicament l'illa s calcria. El litoral de ponent est format per mars que arriba fins a 14 m d'altitud i s el resultat de la compactaci de grans calcaris i fragments d'organismes marins. La resta de l'illa est recoberta d'una crosta calcria formada per la salinitzaci per evaporaci del substrat de mars. Aquesta constituci calcria ha provocat la formaci de coves importants: la cova de s'Almnguena, la cova des Corbmarins i la cova de sa Sitja.

Destaca la presncia de la mateixa subespcie de sargantanes que a Formentera (podarcis pityusensis formenterae) i importants colnies d'aus marines com la gavina de bec roig (larus audouinii), el corb mar (palacrocorax aristotelis) i el virot (puffinus mauretanicus). 

Tradicionalment s'ha utilitzat pels formenterers per a la prctica de la pesca, per a virotar i per a cercar d'ous de gavina. A ponent es troben les restes d'una torre de defensa d'origen musulm.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130312" title="Temporada 1965 de Frmula 1" nonfiltered="3239" processed="3230" dbindex="53497">




Resultats  de la 16 temporada (1965) de la Frmula 1. 


 Sistema de puntuaci .

S  adjudicaven punts als sis primers llocs (9, 6, 4, 3, 2 i 1). Ja no es donen punts per la volta ms rpida. Pel recompte  final del campionat nomes es tenien en comte els sis millors resultats dels deu possibles. 

Tamb es puntuable pel Campionat del mn de constructors.


 Curses .



 Posici final del Campionat de constructors de 1965 .




 Posici final  del Campionat de pilots de 1965 .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130313" title="Temporada 1966 de Frmula 1" nonfiltered="3240" processed="3231" dbindex="53498">




Resultats de la Frmula 1 a la temporada 1966. 

 Sistema de puntuaci .
S  adjudicaven punts als sis primers llocs (9, 6, 4, 3, 2 i 1). Ja no es donen punts per la volta ms rpida. Pel recompte  final del campionat nomes es tenien en comte els cinc millors resultats dels nou possibles. 

Tamb es puntuable pel Campionat del mn de constructors.

 Curses .



 Posici final del Campionat de constructors de 1966 .




 Posici final  del Campionat de pilots de 1966 .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130317" title="Allan McNish" nonfiltered="3241" processed="3232" dbindex="53499">

Allan McNish Nascut el 29 de desembre de 1969 a Dumfries, Esccia s un pilot profesional de cotxes en diferents competicions. Viu a Mnaco amb la seva dona Kelly.
 
 A  la F1 .

A l'any 2001 McNish va competir a la Frmula 1  desprs de ajudar al desenvolupament del cotxe de l'equip Toyota F1. Va participar a 17 grans premis  debutant igual que el seu equip el 3 de mar del 2002 al Gran Premi d'Austrlia de 2002.
No va aconseguir cap punt al campionat degut a la manca d'experiencia del equip a la seva primera temporada a la F1, i,  igual que el seu company Mika Salo, va ser acomiadat al final de la temporada. La seva ltima cursa va ser el Gran Premi del Jap del 2002.
A l'any 2003 va ser el pilot de proves per Renault Sport, per a l'any segent va tornar a la seva reeixida carrera en el mn dels cotxes esportius.

 Altres competicions .

A l'any 2005, va estar conduint un Audi A4 DTM per l'equip de Audi Sport Team Abt a  les sries del campionat alemany de turismes anomenat Deutsche Tourenwagen Masters i tamb va participar en algunes carreres concretes amb un Audi R8 de l'equip Champion Racing a les American Le Mans Series.


A ms a ms de les mencionades anteriorment, tamb ha participat a les seguents competicions o modalitats:

 Karting;
 Frmula Ford;
 Vauxhall Lotus;
 British Frmula 3;
 Frmula 3000;
 North American GT;
 FIA GT;

 Palmars a la F1 .

 Curses: 17;
 Punts aconseguits: 0;

Enllaos externs.

Pgina oficial del pilot;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130319" title="Spa" nonfiltered="3242" processed="3233" dbindex="53500">

Spa s una ciutat belga situada a la provncia de Lieja. 
s coneguda mundialment per la seva proximitat amb el circuit de Spa-Francorchamps, seu de curses de Frmula 1, entre altres importants competicions esportives de motor.

Durant la Primera Guerra Mundial, el comandament alemany va establir a Spa la seu de la seva base d'operacions, a la qual va residir l'Emperador Guillem II.















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130324" title="Cumulus humilis" nonfiltered="3243" processed="3234" dbindex="53501">


Cumulus humilis (del llat humilis, humble) comunament referida al "bon temps amb cumulus". En regions caloroses i en terreny muntanyenc, aquests nvols es troben a ms de 6 km d'altitud encara que tpicament apareixen molt ms baix. 

Estan formats davant l'ascens d'aire calent, escalfat des del sl, pel sol. Tenen una profunditat limitada (tcnicament mai mostra desenvolupament vertical). Aix indica que la temperatura dalt de l'atmosfera, no permet generar gotes d'aigua. De vegades els Cumulus humilis poden estar acompanyats per altres tipus de nvols, i quan apareixen indiquen bon temps en les prximes hores. 

Per sota de la base dels nvols, l'atmosfera pot estar turbulenta, provocant a aeronaus, turbulncies. Per a evitar aquestes turbulncies on estan aquests nvols, els pilots poden passar per sobre dels seus topalls. En canvi els pilots de planejadors aprofiten activament aquests nvols per a guanyar altura.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130328" title="Associaci del Futbol Argent" nonfiltered="3244" processed="3235" dbindex="53502">

El futbol argent s dirigit per l'Associaci del Futbol Argent (AFA) (en espanyol: 'Asociacin del Ftbol Argentino). T la seu a Buenos Aires. s membre de la FIFA i la CONMEBOL.

T al seu crrec la selecci de futbol d'Argentina i organitza el Campionat argent de futbol, aix com el futbol femen i el futbol sala.

 Histria .
LArgentine Association Football League va ser fundada el 21 de febrer de 1893. s la federaci futbolstica ms antiga de Sud-amrica. El 1903 fou reanomenada Argentine Football Association, i el 1912 tradu el seu nom a l'espanyol esdevenint Asociacin Argentina de Football.

Una federaci parallela anomenada Federacin Argentina de Football fou fundada el 1912, que posteriorment s'un a l'AFA. El mateix succe amb lAsociacion Amateurs de Football, fundada el 1919 i unida a l'AFA el 1926.

Amb la fusi el 1926 la federaci adopt el nom Asociacin Amateur de Argentina de Football i amb la professionaltizaci del futbol el 1931 fou anomenada Asociacin de Football Amateur y Profesionales. La Liga Argentina de Football es fund el 1931 i s'un a lAsociacin de Football Amateur y Profesionales el 3 de novembre de 1934, formant l'actual Asociacin del Ftbol Argentino.

 Enllaos relacionats .
El futbol a l'Argentina;
Selecci de futbol d'Argentina;

 Enllaos externs .
Web de l'AFA;
Histria del futbol argent;
Futbol de l'interior;
Futbol de l'interior (ascens);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130329" title="Selecci de futbol d'Argentina" nonfiltered="3245" processed="3236" dbindex="53503">

|} 
La selecci de futbol d'Argentina representa a Argentina a les competicions internacionals de futbol. s controlada per la Associaci del Futbol Argent.

Histria.

La selecci argentina de futbol, coneguda com lalbiceleste s una de les ms destacades en el concert internacional. El seu primer partit el diput el 16 de maig de 1901, a Montevideo, i derrot la selecci de futbol d'Uruguai per 2 - 3.

Ha arribat a quatre finals de la Copa del Mn de Futbol. La primera fou el 1930 a l'Uruguai essent derrotada pels amfitrions per 4-2. El segon cop arrib el 1978, on es proclam campiona en vncer els Pasos Baixos per 3-1. Repet triomf el 1986, comandada per Diego Maradona, derrotant per 3-2 la selecci alemanya. La seva darrera final fou a la Copa de futbol de 1990, perdent amb Alemanya per 1 a 0.

La seva participaci a la Copa Amrica ha estat molt brillant, vencent en 14 ocasions (inclosos els tres campionats extra de 1941, 1945 i 1946. Tamb ha guanyat sis cops els Jocs Panamericans, el 1951, 1955, 1959, 1971, 1995 i 2003.

Tamb ha guanyat la medalla d'or en futbol als Jocs Olmpics de 2004, la medalla de plata el 1928 i el 1996, la Copa Confederacions i la Copa Kirin, ambdues el 1992. Tamb ha guanyat cinc Copes del Mn juvenils:
Jap, 1979 amb Diego Maradona i Ramn Daz;
Qatar, 1995 amb Juan Pablo Sorn ;
Malisia, 1997 amb Juan Romn Riquelme, Esteban Cambiasso i Pablo Aimar;
Argentina, 2001 amb Javier Saviola i Andrs D'Alessandro;
Pasos Baixos 2005 amb Lionel Messi i Kun Agero;

 Evoluci de l'uniforme .



Fitxer:ArgentinaShirt1994WorldCup.jpg| Mundial 1994
Fitxer:ArgentinaShirt1998WorldCup.jpg| Mundial 1998
Fitxer:ArgentinaShirt2002preWorldCup.jpg| Clas. Mundial 2002
Fitxer:ArgentinaShirt2002WorldCup.jpg| Mundial 2002
Fitxer:ArgentinaShirt2004Olympics.jpg|Olmpics 2004
Fitxer:ArgentinaShirt2006WorldCup.jpg|Mundial 2006


 Participacions a la Copa del Mn .
1930 - Finalista;
1934 - Primera ronda;
1938 - No particip;
1950 - No particip;
1954 - No particip;
1958 - Primera ronda;
1962 - Primera ronda;
1966 - Quarts de final;
1970 - no es classific;
1974 - Segona ronda;
1978 - Campions;
1982 - Segona ronda;
1986 - Campions;
1990 - Finalista;
1994 - Segona ronda;
1998 - Quarts de final;
2002 - Primera ronda;
2006 - Quarts de final;

 Participacions a la Copa Amrica .


 Participacions als Jocs Panamericans .
1951 - Campions;
1955 - Campions;
1959 - Campions;
1963 - Finalista;
1967 - Primera ronda;
1971 - Campions;
1975 - Tercera posici;
1979 - Tercera posici;
1983 - Primera ronda;
1987 - Tercera posici;
1991 - No particip;
1995 - Campions;
1999 - No particip;
2003 - Campions;

 Palmars .
2 Copa del Mn de Futbol: 1978, 1986;
14 Copa Amrica de futbol: 1921, 1925, 1927, 1929, 1937, 1941, 1945, 1946, 1947, 1955, 1957, 1959, 1991, 1993;
6 Jocs Panamericans: 1951, 1955, 1959, 1971, 1995, 2003;
1 Jocs Olmpics: 2004;
1 Copa Confederacions: 1992;
1 Copa Kirin: 1992;

 Entrenadors .


Jugadors destacats.


Matas Almeyda (1996-2005);
Antonio Angelillo (tamb jug per Itlia)  (1957);
Osvaldo Ardiles (1974-1982);
Roberto Ayala (1995-2007);
Abel Balbo (1988-1998);
Gabriel Batistuta (1991-2003);
Claudio Borghi (1983-1986);
Jorge Burruchaga (1983-1990);
Claudio Caniggia (1988-2002);
Amadeo Carrizo (1946-1958);
Jos Chamot (1991-2002);
Hernn Crespo (1995-);
Alfredo Di Stfano (tamb jug per Colmbia i Espanya) (1947);
Ramn Daz (1979-1982);
Ubaldo Fillol (1972-1985);
Marcelo Gallardo (1995-2002);

Amrico Gallego (1975-1982);
Sergio Goycochea (1989-1995);
Gabriel Heinze (2004-);
Mario Kempes (1974-1982);
Claudio Lpez (1995-2004);
Diego Armando Maradona (1977-1994);
Juan Ramon Rocha (1975-1980);
Silvio Marzolini (1961-1970);
Jos Manuel Moreno (1940-1947);
Lionel Messi (2005-);
Diego Milito (2005-);
Gabriel Milito (2004-);
Luis Monti (tamb jug per Itlia) (1924-1931) ;
Julio Olarticoechea (1982-1990);
Ariel Ortega (1993-2004);
Daniel Passarella (1974-1986);

Roberto Perfumo (1960-1974);
Diego Placente (1997-2005);
Antonio Rattn (1959-1966);
Fernando Redondo (1991-1996);
Juan Romn Riquelme (1997-);
Oscar Ruggeri (1982-1994);
Javier Saviola (2003-);
Roberto Nstor Sensini (1987-2003);
Diego Simeone (1991-2003);
Omar Sivori (tamb jug per Itlia)  (1956-1957);
Guillermo Stbile (1924-1934);
Carlos Tvez (2004-);
Jorge Valdano (1980-1990);
Juan Sebastin Vern (1995-);
Ricardo Villa (1974-1982);
Javier Zanetti (1994-);


 Enllaos relacionats .
El futbol a l'Argentina;
Associaci del Futbol Argent;

Referncies.


 Enllaos externs .
Web de l'AFA;
RSSSF 1901-2002;
RSSSF 1999-;
RSSSF jugadors;
RSSSF entrenadors;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130330" title="Temporada 1967 de Frmula 1" nonfiltered="3246" processed="3237" dbindex="53504">




Resultats de la Frmula 1 a la temporada 1967. 


 Sistema de puntuaci .

S  adjudicaven punts als sis primers llocs (9, 6, 4, 3, 2 i 1). Ja no es donen punts per la volta ms rpida. Pel recompte  final del campionat nomes es tenien en comte els cinc millors resultats dels sis primers grans premis i quatre dels cinc grans premis seguents, d'aquesta manera s'eliminava el pitjor resultat en cada una de les dues parts  possibles del campionat (5 de 6 i 4 de 5). 

Tamb es puntuable pel Campionat del mn de constructors.


 Curses .



 Posici final del Campionat de constructors de 1967 .



 Posici final  del Campionat de pilots de 1967 .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130331" title="Federaci Equatoriana de Futbol" nonfiltered="3247" processed="3238" dbindex="53505">


El futbol equatori s dirigit per la Federaci Equatoriana de Futbol (en espanyol: Federacin Ecuatoriana de Ftbol). T la seu a Guayaquil.

 Histria .
Juan Alfredo Wright de Guayaquil fou el primer promotor del futbol al pas, amb l'ajut del seu germ Roberto. Ells van estar vivint a Anglaterra i posteriorment es traslladaren a Per on formaren part de l'"Unin Cricket de Lima. Als voltants de 1899 retornaren finalment a Equador i iniciaren la prctica del futbol.

La Federaci Equatoriana de Futbol va ser fundada el 1925, l'any segent s'afili a la FIFA. El campionat equatori de futbol s'inici el 1957. Anteriorment existiren diversos campionats regionals.

El primer partit de la selecci equatoriana de futbol fou el 8 d'agost de 1938 empatant a 1 amb la selecci boliviana a domicili.

La seva primera participaci a una Copa del Mon fou a Xile 1962 per fou derrotat per Argentina i no aconsegu classificar-se per la fase final. A la fase de classificaci del Mundial de 1966 una de les seleccions equatorianes ms talentoses, encapalada per homes com Washington Muoz, Alberto Spencer, Carlos Raffo, Enrique Raymondi i Jorge Bolaos, for un partit de desempat contra Xile per en sort derrotada.

L'any 2002, la selecci aconsegu la seva primera classificaci per una fase final d'un Mundial. En el grup de classificaci acab segona per darrera d'Argentina i per davant de Brasil. L'equip era format per homes com Agustin Delgado, lex Aguinaga, Ivn Kaviedes, Ivn Hurtado o Ulises de la Cruz fou eliminat a la primera ronda per aconsegu una victria per 1 a 0 enfront Crocia.

El 2006 aconsegu de nou la classificaci per la fase final de la Copa del Mn d'Alemanya. Es classific en segona posici al grup A per darrera d'Alemanya i per davant de Polnia i Costa Rica. A la ronda de vuitens de final fou derrotada per Anglaterra per 1 a 0.

Pel que fa a la Copa Amrica de futbol la seva millor classificaci fou una quarta posici a les edicions de 1993 i 1959.

 Participacions a la Copa del Mn .
1930 - No particip;
1934 - No particip;
1938 - No particip;
1950 - No particip;
1954 - No particip;
1958 - No particip;
1962 - no es classific;
1966 - no es classific;
1970 - no es classific;
1974 - no es classific;
1978 - no es classific;
1982 - no es classific;
1986 - no es classific;
1990 - no es classific;
1994 - no es classific;
1998 - no es classific;
2002 - Primera ronda;
2006 - Segona ronda;

 Participacions a la Copa Amrica .


 Participacions als Jocs Pan-americans .
1951 - No particip;
1955 - No particip;
1959 - No particip;
1963 - No particip;
1967 - No particip;
1971 - No particip;
1975 - No particip;
1979 - No particip;
1983 - No particip;
1987 - No particip;
1991 - No particip;
1995 - Primera ronda;
1999 - No particip;
2003 - No particip;

 Enllaos relacionats .
El futbol a l'Equador;

 Enllaos externs .
Federacin Ecuatoriana de Ftbol;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130335" title="Planador" nonfiltered="3248" processed="3239" dbindex="53506">

Un planador s una aeronau ms pesada que el aire que no t motor, per donades les seves grans ales es pot mantenir a l'aire. La seva fora de sustentaci i traslaci provenen nicament de la resultant general aerodinmica.

 Enllaos externs.


Club de planadors d'Asturies ;
Club de planadors de La Plata (Argentina) ;
Aeroclub de Toledo, club de vol sense motor ms antic espanyol ;
Alas al viento vol sense motor a Espanya ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130336" title="Max Mosley" nonfiltered="3249" processed="3240" dbindex="53507">
Max Rufus Mosley, nascut l'any 1940 a Londres, esta exercint el seu quart mandat com a president de la FIA (Federaci Internacional del Autombil).

Mosley s el segon fill del lder feixista britnic Oswald Mosley i de Diana Mitford. Es va graduar en fsica l'any 1961 i durant el seu temps a Oxford tamb era Secretari del Sindicat d'Oxford . Posteriorment va estudiar dret a Londres i es va graduar com a advocat l'any 1964. Corria en esdeveniments de club a l'UK durant 1966 i 1967 va continuar per la Frmula Dos en un equip de Londres formant equip amb Frank Williams l'any 1968. Es va retirar l'any 1969 i  va entrar a la producci de cotxes de competici de Formula 1 ja al mes de mar. Va tenir un cert xit a la categoria ja que el seu equip va acabar tercer en el Campionat de Constructors del 1970 i 1971, i amb Ronnie Peterson, el seu plot estrella, segon en el Campionat Mundial de pilots del 1971 a ms d'aconseguir un  gran xit en  la venda de vehicles de Frmula Dos i altres vehicles per a consumidors.

Durant els primers anys 1970 es va implicar amb la FOCA, la  Associaci de Constructors de la Formula 1, un sindicat d'equips creats per defensar els drets dels equips i mantenir el control collectiu de l'esport. Al final de 1977 Mosley oficialment es retira en la seva tasca de constructor i es converteix en assessor legal a FOCA. Ms tard s elegit com president de la FISA (Fdration Internationale du Sport Automobile, un comit del FIA. Una reestructuraci posterior del FIA condua a la defunci de FISA i Mosley s'erigia com a president de la FIA.

Durant l'poca en qu Bernie Ecclestone era el president de la FOCA i  Jean Marie Balestre era el president de FISA els dos topaven repetidament en aspectes de regulaci i assumptes financers lluitant pel control de l'esport. Mosley va ajudar a resoldre aquest debat amb la creaci de l'Acord de la Concordia que consisteix bsicament en cedir a la FISA el  control de les regles per conservar per a la FOCA els drets de promoci i televisi.

Desprs d'aquest esdevenimenti Mosley va desapareixer totalment de la Formula 1 durant tres anys, per va tornar l'any 1986 per a convertir-se en president de la Comissi dels Fabricants de la FISA i va crear un nou equip de Formula 1, Simtek Research. Va vendre la seva porci de Simtek l'any 1991 moment en qu es convocaven unes eleccions a la presidencia de la FISA. Va guanyar a Jean Marie Balestre per 43 vots a 29. Tot i aix va dimitir un any ms tard manifestant que va ser escollit ms per les equivocacions del seu predecessor que no pel seu merit; la FISA immediatament va convocar de nou eleccions i el reelegia per a quatre anys. El 1993 s'escollia el president de la FIA que reemplaava Jean Marie Balestre. La FISA es fusionar llavors amb la seva branca esportiva,la FIA. Mosley va ser reescollit com a  president de la FIA l'octubre de 1997, l'any 2001 i l'any 2005.
Els detractors han criticat a Mosley perqu consideren que moltes de les regles que s'han imposat durant els seus mandats han reduit l'espectacle que gira entorn a la Formula 1, per exemple s'el culpava de la situaci que es va produir al GP d'Estats Units de l'any 2005.En alguns cercles s'el anomena "Mad Max" degut als canvis de regles constants que s'han realitzat a la categoria.

Un altre fet curios s que el juny de 2004 Mosley va anunciar que dimitiria l'octubre d'aquell any. Tanmateix, el juliol de 2004 va abortar la seva decisi desprs del Senat de FIA li demanes que es quedes. El seu mandat expirar l'octubre del 2009 per s'especula que dimitir abans.

Mosley i Bernie Ecclestone mantenen una autoritat gaireb absoluta sobre el circ de la Frmula 1;per  entre altres esdeveniments, la FIA actualment tamb regula tamb el Campionat Mundial de Ralli i el Campionat de GT.


Enllaos externs.

 Els principals personatges de la F1. BBC Sport (11 d'octubre 2004).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130338" title="Joinville Esporte Clube" nonfiltered="3250" processed="3241" dbindex="53508">


El Joinville Esporte Clube s un club de futbol brasiler de la ciutat de Joinville a l'estat de Santa Catarina.

 Histria .
El Joinville va ser fundat el 29 de gener de 1976, desprs de la fusi de l'Amrica Futebol Clube i el Caxias Futebol Clube. L'Amrica FC havia estat fundat el 1914 i s'havia anomenat CF Joinvilense. El Caxias FC havia nascut el 1920.

L'poca daurada del club va ser als anys vuitanta, quan guany vuit campionats estatals consecutius.

 Palmars .
12 Campionat catarinense: 1976, 1978, 1979, 1980, 1981, 1982, 1983, 1984, 1985, 1987, 2000, 2001;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130339" title="Figueirense Futebol Clube" nonfiltered="3251" processed="3242" dbindex="53509">


El Figueirense Futebol Clube s un club de futbol brasiler de la ciutat de Florianpolis a l'estat de Santa Catarina. El nom del club prov del barri (al centre de la ciutat) on est situat el club.

 Histria .
El club fou fundat el 12 de juny de 1921 amb el nom de Figueirense Foot-ball Club. El 1932 guany el seu primer campionat estatal, iniciant l'poca daurada del club durant els anys 30. L'any 1972 el club finalitz amb un perode de trenta anys en el que no guany cap ttol. Un nou perode negre de 17 anys sense ttols s trencat el 1994 amb un nou campionat estatal. L'any 1995 guany el Torneio Mercosul (no s'ha de confondre amb la Copa Mercosur) a Santa Catarina. El seu primer ttol (i nic a data de 2006) ttol internacional. El 2001 fou finalista del campionat brasiler de segona divisi, aconseguint l'ascens a primera divisi.

 Palmars .
1 Torneio Mercosul: 1995;
14 Campionat catarinense: 1932, 1935, 1936, 1937, 1939, 1941, 1972, 1974, 1994, 1999, 2002, 2003, 2004, 2006;

 Jugadors destacats .
 Agnaldo;
 Albeneir;
 Clber;
 Edmundo;
 Jorge Fossati;
 Srgio Gil;
 Valdo;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130340" title="Ava Futebol Clube" nonfiltered="3252" processed="3243" dbindex="53510">


L'Ava Futebol Clube s un club de futbol brasiler de la ciutat de Florianpolis a l'estat de Santa Catarina.

 Histria .
Un home de negocis de la ciutat anomenat Amadeu Horn don una srie d'uniformes a un grup de nois per que poguessin jugar al futbol. En el seu primer partit, aquests venceren a un club anomenat Humait. L'1 de setembre de 1923, a casa d'Amadeu Horn, es fund el club amb el nom d'Avahy Foot-ball Club. L'any segent venc en el primer campionat estatal de Santa Catarina.

El club ha disputat quatre cops el campionat brasiler de futbol de primera divisi ("Srie A") els anys 1974, 1976, 1977 i 1979. El 1998 guany el seu primer campionat nacional, el campionat de tercera divisi ("Srie C").

El seu seguidor ms fams s el tennista brasiler Gustavo Kuerten.

 Palmars .
1 Campionat brasiler de tercera divisi: 1998;
13 Campionat catarinense: 1924, 1926, 1927, 1928, 1930, 1942, 1943, 1944, 1945, 1973, 1975, 1988, 1997;
1 Copa Santa Catarina : 1995;
2 Taa Governador do Estado de Santa Catarina : 1983, 1985;
20 Campionat regional de Florianpolis: 1924, 1926, 1927, 1928, 1930, 1933, 1938, 1940, 1942, 1943, 1944, 1945, 1949, 1951, 1952, 1953, 1958, 1960, 1963, 1995;
1 Campionat catarinense de segona divisi: 1994;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130343" title="Cricima Esporte Clube" nonfiltered="3253" processed="3244" dbindex="53511">


El Cricima Esporte Clube s un club de futbol brasiler de la ciutat de Cricima a l'estat de Santa Catarina.

 Histria .
El Cricima Esporte Clube va ser fundat el 13 de maig de 1948, amb el nom de Comercirio Esporte Clube. El club, per, es va desfer degut a una crisi econmica als anys 60. El club fou refundat de nou el 1976 per alguns membres de l'original Comercirio Esporte Clube. El 1978 fou reanomenat com a Cricima Esporte Clube, i el 1984 adopt els actuals colors negre i groc. Anteriorment els seus colors eren blau i blanc.

El seu major xit fou el 1991 quan guany la Copa do Brasil, que a ms el classific per la Copa Libertadores.

 Jugadors destacats .
 Jairo Lenzi;
 Luiz Felipe Scolari;
 Mahicon Librelato;
 Paulo Baier;
 Paulinho Cricima;
 Roberto Cavalo;

 Palmars .

1 Copa brasilera de futbol: 1991;
1 Campionat brasiler de segona divisi: 2002;
1 Campionat brasiler de tercera divisi: 2006;
9 Campionat catarinense: 1968(#1|1), 1986, 1989, 1990, 1991, 1993, 1995, 1998, 2005;
1 Copa de Santa Catarina : 1993;
1 Campi el 1968 com a Comercirio E.C.

 Enllaos externs .
Web oficial del club;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130344" title="Inventor" nonfiltered="3254" processed="3245" dbindex="53512">
Un inventor (provinent del llat invenire, trobar) s tot aquell que crea o idea quelcom que abans no existia. Alguns inventors importants histrics sn Arqumedes, Leonardo da Vinci, Thomas Alva Edison i Nikola Tesla.

Vegeu tamb.
Cronologia d'invents;
Cientfic;

 Enllaos externs .

Collecci d'invents patentats de tecnologies electriques i d'altres;
Lliga dels inventors, feta des de l'any 1963;
Pgina del Dia oficial dels inventors;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130345" title="Bernie Ecclestone" nonfiltered="3255" processed="3246" dbindex="53513">


Bernard Charles "Bernie" Ecclestone nascut el 28 d'octubre de 1930 a Suffolk (Anglaterra) s el president i CEO de la Formula One Management i de la Formula One Administration. Com a tal es considerat l'autoritat ms important de la Formula 1. La seva posici la va aconseguir gracies a la distribuci dels drets televisius en la decada del 70. T una gran influencia en la cateogoria per sota els termes del Pacte de la Concordia. Ell i les seves empreses tamb gestionen l'administraci i organitzaci logstica de cada un dels GP de Formula 1.

Biografia. 
Bernie Ecclestone ha fet de la Frmula 1 un esport governant a travs d'una barreja de por, autoritat i perspiccia de negoci aguda.

Comenant com a venedor de ciclomotors pot presumir d'haver transformat la Frmula 1 en la marca global que s avui. Ecclestone va comenar la revoluci de F1 durant els anys 80 persuadint als propietaris d'equip per a que cedissin la gesti dels drets de televisi i mrqueting a una entitat que distribuiria els beneficis als equips. Com a resultat Bernie s ara un home extremadament ric (uns 2.343 milions de lliures). Ell i la seva famlia ocupaven la vuitena posici en la llista de personalitats amb ms poder econmic feta l'any 2004 pel Sunday Times.

El seu amor per l'automobilisme va comenar l'any 1951 per desprs d'unes poques curses de F3 un accident va fer que decidis canviar de rol i acabar amb la seva carrera com a conductor. En aquell moment es va convertir en manager de pilots.

Exercint ja com a manager el seu primer corredor era Stuart Lewis-Evans, per aquest es va matar al circuit en un accident.
Ecclestone llavors va passar a dirigir l'austrac Jochen Rindt,per de nou aquest va morir en un accident. Un fet curis s que Jochen Rindt es va convertir en el primer pilot nomenat campi mundial pstumament.

Durant els anys 70 Ecclestone va comprar l'equip Brabham que va vendre  durant els ltims anys dels 80. En aquell moment es va llanar a revisar acords comercials de F1's canviant la estructura de l'administraci de la categoria. Ecclestone ara t una xarxa de companyies que tenen l'exclusiva de comercialitzar i vendre els drets de TV de la  Federaci Internacional de l'Autombil (FIA).

L'any 2000, la FIA va acceptar arrendar a la seva franquicia els drets de la F1 durant 100 anys.  No obstant aix, el mar del mateix any Ecclestone venia un 50% d'una de les seves companyies (Slec Holdings)  al radioemissor alemany EM.TV.

Aix part dels drets passaven al gegant de mitjans de comunicaci Kirch, que adquiria posteriorment un 25% ms del negoci, deixant Ecclestone ja noms amb un 25%. Kirch posteriorment es va fusionar l'any 2002 amb tres bancs - Bayerische Landesbank, Germans Lehman i JPMorgan - que es passaven doncs a fer crrec doncs de la major porci dels drets de la F1.

Ara, amb 73 anys, Ecclestone diu sovint que la recerca de patrimoni no s ja el fil conductor de la seva vida. ltimament una de les seves principals actuacions ha estat assegurar la disputa del GP de Silverstone durant els prxims anys malgrat la oposici d'alguns sectors.  Tamb ha estat noticia  la signatura d'un acord amb la Generalitat Valenciana per fer el GP d'Europa a Valncia en un circut totalment urb entre el 2008 i el 2015 noms si governen Francisco Camps a la Comunitat Valenciana i Rita Barber a l'Ajuntament de Valncia. 

Referncies.



Enllaos externs.
 Credit Suisse eMagazine: Entrevista feta el 2003 a Bernie Ecclestone;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130346" title="Marc Gen i Guerrero" nonfiltered="3256" processed="3247" dbindex="53514">

Marc Gen (Sabadell, 29 de mar del 1974) s un pilot catal de Frmula 1. Va guanyar-se un lloc a la mxima categoria del mn del motor desprs de guanyar el Campionat Formula Open Nissan de l'any 1998 aconseguint aix una prova per al modest equip de F1 Minardi. En aquesta prova els responsables de l'equip Italia van quedar impresionats i posteriorment grcies al suport de Telefnica en Marc va aconseguir seient oficial per aquest equip.

L'any 1999 va debutar a la F1, aconseguint un punt al Gran Premi d'Europa desprs d'aconseguir la sisena posici. Posteriorment va ser nomenat "Millor debutant de l'any 1999".

Posteriorment, l'any2001 va passar a formar part de l'escuderia Williams com a plot provador on va romandre fins l'any 2004. Durant aquest perode va disputar una cursa substituint al lesionat Ralf Schumacher aconseguint una meritria cinquena posici. L'any 2004 va substituir de nou per dues ocasions a Ralf Schumacher.

A finals del 2004 va fitxar com a pilot provador de Ferrari on ha continuat durant les temporades 2006 i 2007.
s de los pocs pilots de Frmula 1 que a ms s llicenciat,concretament en economia, i parla fins a 5 idiomes.

Gen va acabar segon als 1.000 Quilmetres de Nrburgring del 2007, fent parella amb Nicolas Minassian.

Casat amb Eva Sakay, d'ascendncia japonesa, acaben de tenir una filla que es diu Siena.

Resultats a la Formula 1.
()


Enllaos externs.
Web oficial;
Noticia del seu fitxatge per Ferrari ;
Entrevista a Marc Gen) ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130349" title="Coulrofbia" nonfiltered="3257" processed="3248" dbindex="53515">
La coulrofbia  s la fbia o por irracional als pallassos. En discussions sobre causes de la coulrofbia, els pacients estan d'acord en que l'aspecte que ms els atemoreix s el maquillat excessiu, sovint acompanyat del tpic nas de color vermell i del color estrany del seu cabell que acompanyen la identitat del pallasso.

Els afectats sovint adquireixen aquesta por desprs d'haver tingut alguna mala experincia amb algun d'ells, o d'haver-ne vist algun retrat sinistre als mitjans audiovisuals.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130353" title="Mar d'Okhotsk" nonfiltered="3258" processed="3249" dbindex="53517">


El mar d'Okhotsk (en rus                , Okhtskoie more; en japons        Oh tsuku-kai, o b    Hokkai, s a dir, "mar del Nord") s la part de l'oce Pacfic occidental compresa entre la pennsula de Kamtxatka a l'est, les illes Kurils al sud-est, l'illa de Hokkaido a l'extrem sud, l'illa de Sakhaln a l'oest i una mplia franja costanera de la Sibria oriental a l'oest i al nord. Els exploradors russos Ivan Moskvitin i Vasili Poiarkov foren els primers europeus a descobrir aquest mar al segon quart del segle XVII. El seu nom deriva d'Okhotsk, el primer establiment de l'Extrem Orient rus.

El mar d'Okhotsk connecta amb el mar del Jap a banda i banda de Sakhaln: a l'oest a travs dels golfs de Sakhaln i de Tatria; al nord, per l'estret de La Prouse.

A l'hivern, la navegaci pel mar d'Okhotsk es fa difcil, i fins i tot impossible, a causa de la formaci de grans bancs de gel, ja que la gran quantitat d'aigua dola que hi aporta el riu Amur abaixa el nivell de salinitat i afavoreix que el mar es glaci. La distribuci i el gruix dels bancs de gel depn de molts factors, com ara la situaci, l'poca de l'any, els corrents i la temperatura de l'aigua. 

Excepte Hokkaido, una de les illes principals de l'arxiplag japons, el mar s voltat per totes bandes per territori administrat per la Federaci Russa, ra per la qual es considera generalment de sobirania russa. 

Durant la Guerra Freda, el mar d'Okhotsk fou l'escenari de diverses operacions d'intercepci de les comunicacions submarines per cable de l'Armada sovitica per part de la Marina nord-americana. Tamb en aquesta rea hi va haver l'atac contra el vol 007 de Korean Air del 1983 per part de la defensa antiaria de l'URSS. La flota sovitica del Pacfic utilitzava el mar d'Okhotsk com a basti submar de mssils balstics, estratgia continuada avui dia per Rssia.

A la plataforma continental del mar d'Okhotsk s'han identificat 29 zones de possible acumulaci de petroli i gas natural, amb unes reserves totals estimades de 3,5 bilions de tones de fuel equivalent, que inclouen 1,2 bilions de tones de petroli i 1,5 bilions de m3 de gas .

Ports principals.
 Abashiri, a Hokkaido (Jap);
 Iujno-Sakhalinsk, a Sakhaln (Rssia);
 Magadan, a la provncia de Magadan (Rssia);
 Monbetsu, a Hokkaido (Jap);
 Palana, a Kamtxatka (Rssia);
 Wakkanai, a Hokkaido (Jap);

Notes.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130359" title="Cipercia" nonfiltered="3259" processed="3250" dbindex="53519">


Cipercia (Cyperaceae), s una famlia de plantes amb flor monocotilednies. 

T una distribuci cosmopolita per amb un desenvolupament mxim a les zones temperades i fredes dels dos hemisferis. Els centres principals de diversitat sn a les parts tropicals d'sia i Amrica del Sud. Generalment sn plantes que es troben als prats i als aiguamolls per tamb estan presents als boscos.


La famlia de les cipercies consta d'unes 4.000 espcies distribudes en uns 70 gneres la meitat dels quals en el gnere Carex  

Ciperci s una famlia molt prxima a la de les gramnies.

Entre les cipercies ms conegudes hi ha el papir (Cyperus papirus) i la xufla (Cyperus esculentus)

Als Pasos Catalans sn autctones 7 gneres d'aquesta famlia: Carex, Cladium, Cyperus, Eleochrys, Eriophorum, Schoenus i Scirpus. 


 Alguns gneres .
Becca;
Blysmus;
Bolboschoenus;
Carex;
Cladium;
Cyperus;
Desmoschoenus;
Eleocharis;
Eleogiton;
Elyna;
Eriophorum;
Fimbristylis;
Fuirena;
Isolepis;
Kobresia;
Lipocarpha;
Pycreus   ;
Rhynchospora;
Schoenoplectus;
Schoenus;
Scirpoides;
Scirpus;
Trichophorum;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130366" title="Escrofularicia" nonfiltered="3260" processed="3251" dbindex="53522">

Escrofularicia (Scrophulariaceae), s una famlia de plantes amb flor.

El nom de la famlia escrofularicies pren com a tipus el de l'escrofulria (gnere Scrophularia) 

s una famlia amb distribuci cosmopolita, la majoria en zones de clima temperat i inclou rees tropicals muntanyoses.

A partir dels estudis filogentics que van mostrar que la distribuci anterior en famlies formava un grup en realitat polifiltic, moltes de les 5.000 espcies en 275 gneres que formaven la famlia escrofularicia van redistribuir-se  altres famlies com les lamials o de famlies de nova creaci.

Actualment les escrofularicies comprenen unes 3.000 espcies.

Generlment sn plantes silvestres, algunes d'elles parsites o semiparsites com la fonollada groga. Entre les considerades com mala herba hi ha algunes del gnere Veronica. Com ornamental destaquen els conillets (Antirrhinum) Altres sn usades com a medicinals com per exemple les del gnere Digitalis. 


Als Pasos Catalans sn gneres autctons dins les escrofularicies: Gratiola, Lindernia, Verbascum, Scrophularia, Anarrhinum, Antirrhinum, Linaria, Digitalis, Erinus, Veronica, Sibthorpia, Lafuentea, Melanpyrum, Tozzia, Euphrasia, Odontides, Bartsia, Parentucellia, Bellardia, Pedicularis, Rhinantus i Lathraea.    



 Alguns gneres .
Agalinis Raf. -- ;
Alectra Thunb.
Alonsoa Ruiz & Pav.
Aureolaria Raf. -- ;
Brachystigma Pennell -- ;
Buchnera L. -- ;
Buddleja -- ;
Capraria L.
Dasistoma Raf.
Diplacus Nutt. -- ;
Gerardia;
Hemianthus Nutt. ;
Ilysanthes;
Lendneria ;
Leptandra -- ;
Leucospora Nutt.;
Macranthera Nutt. ;
Mimetanthe Greene;
Phygelius E.Mey. ex Benth. -- ;
Rehmannia ;
Schwalbea L. -- ;
Scrophularia L. -- ;
Seymeria Pursh -- ;
Striga Lour. -- ;
Tomanthera;
Torenia L.
Verbascum L. -- ;

 Referncies .
  - on line here.
  - on line here.
 ;

Enllaos externs.

Universitat de les Illes Balears. Herbari virtual de les Illes Balears. SCROPHULARIACEAE - Informaci i imatges detallades de les espcies autctones d'aquesta famlia.
 Kew list of Scrophulariaceae;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130373" title="Thophile Gautier" nonfiltered="3261" processed="3252" dbindex="53525">

Thophile Gautier (Tarbes, 31 d'agost de 1811 - Neuilly, 23 d'octubre de 1872), va ser un poeta, novellista, pintor i crtic d'art francs. Malgrat ser un ardent defensor del romanticisme, la seua obra t referncies del Parnassianisme (del que va ser fundador), Simbolisme i modernisme

 Biografia .
 Formaci i primeres passes en la pintura .
Nat a Tarbes el 31 d'agost de 1811, el jove Gautier va guardar durant molt de temps  el record de les muntanyes blaves . No obstant aix, va traslladar-se ben aviat amb la seua famlia a Pars. L'any 1822 va fer una breu estada com intern al Liceu "Louis-Le-Grand", per els seus pares l'en van haver de traure passat un trimestre de tant com s'havia desmillorat. Ms feli com a extern del collegi "Charlemagne", Gautier hi va conixer Grard Labrunie (el futur Grard de Nerval) i va manifestar un gust especial pels poetes llatins considerats decadents, els  grotescos . En aquesta poca freqentava el taller del pintor Louis douard Rioult , al carrer Saint-Antoine, i va decidir consagrar-se a la carrera de pintor.

 Trobada amb Victor Hugo i primers poemes .
La seua poesia va comenar a desenvolupar-se a partir de 1826 i va comenar a publicar-la en peridics com La Presse, entre altres. El juny de 1829 va conixer  el mestre  Victor Hugo, i aquest fet va precipitar la seua carrera d'escriptor. Durant l'poca de 1830, va adoptar les idees revolucionries que hi havia en aquells temps i va viure de forma bohmia. Al final d'aquesta poca va pertnyer al grup estravagant i excntric d'artistes de  Le petit cnacle  junt amb Grard de Nerval, Alexandre Dumas, Petrus Borel, Alphonse Brot, Joseph Bouchardy i Philothe O'Neddy. El 25 de febrer de 1830, va participar a la batalla d'Hernani, vestit amb una armilla roja que far histria. Aquella mateixa nit va abandonar el taller de Rioult.

Cinc mesos ms tard, el 28 de juliol de 1830, les Posies de Thophile Gautier van aparixer publicades per Mary. Malhauradament, aquest dia va ser una jornada de barricades a Pars, i el recull va passar sense pena ni glria. No obstant aix, aquestes primeres poesies mostren un jove poeta molt hbil, havent adquirit ja l'estil dels antics, i, conscient de llur herncia, fa palesa una gran originalitat sense modificar gaire la forma i amb un llenguatge polit i precs. Tres anys ms tard, Gautier va fer reimprmir els seus primers versos en un nou recull titulat Albertus, tret del nom de l'heroi d'un poema llarg, relat fantstic, diablic i pintoresc. 

Deixant el domicili familiar de la plaa "des Vosges", Thophile Gautier es va installar a un apartament situat en l'emplaament actual de la plaa del Carrousel, tenint com a vens Camille Rogier, Arsne Houssaye i Nerval.

 El novellista .
L'any 1836, Gautier, esdevingut periodista per raons financeres, va publicar la novella Mademoiselle de Maupin, amb la qual va provocar un escndol. Mentre preparava una nova novella, Le Capitaine Fracasse, que no va concloure fins trenta anys ms tard, va anar publicant diversos contes i novelles, entre els anys 1837 i 1866, entre les que cal esmentar Fortunio, La Toison d'or, Une nuit de Cloptre, Arria Marcella, la Morte amoureuse o Le Roman de la momie.

 El crtic d'art .

Al peridic La Presse, Gautier es va encarregar en un principi de la crtica d'art. S'estima que va escriure al voltant de dos mil articles i fulletins per a aquest diari. Un nombre redut d'aquests articles s'ha recollit en diversos volums: Els Grotescos, La histria dels pintors, L Art modern, Les GBelles Arts a Europa, La Histria de l'art dramtic dels darrers vint-i-cinc anys, Tresors d'art de Rssia, Retrats contemporanis, Histria del Romanticisme, Records literaris, etc. Tots aquests articles estan feliment escrits amb un llenguatge polit, gil, impecable i brillant. Gautier va inventar a la seua manera un nou estil de crtica d'art que no t per nic objectiu l'anlisi i el judici de valor, sin que tamb pretn recrear us ces articles sont allgrement crits dans une langue nette, souple, impeccable et brillante. Gautier invente  sa manire une criture de critique d'art qui ne vise pas seulement au jugement,  l'analyse, mais aussi  recrer l'exactitud de l'emoci esttica. Intentava provocar, per mitj de la paraula, la sensaci visual, musical, produda per la percepci directa de l'obra d'art. Aquesta tasca de cronista el va ocupar tota la vida. Sovint feixuga, aquesta necessitat quotidiana no va impedir-li crear obres potiques i drmatiques, i realitzar viatges.

Aix, l'any 1838 va publicar La Comdie de la Mort, un recull de poemes bastant diferent dels precedents, en el qual, sota la influncia de Shakespeare, Goethe i Dante, va invocar amb vigor l'espectre de la Mort. L'any 1832 va cedir a la temptaci del teatre, que admirava desde sempre, escrivint Une Larme du Diable. A aquesta pea la van seguir Le Tricorne Enchant i Pierrot Posthume. Es tracta de fantasies, de pastorals de fades, un teatre lric, impossible i imaginari que fins i tot va traslladar a llibrets d'alguns ballets, el ms clebre dels quals s sense cap dubte Giselle, estrenat a l'pera de Pars el 28 de juny de 1841 amb un xit aclaparador.

 El contacte amb Orient i el Mediterrani .
L'any 1840 Gautier va descobrir Espanya en un viatge de sis mesos que li va proporcionar el material per al seu Viatge a Espanya, una mena d'apunts d'impressions vigoroses, tocats per una mirada fresca, l'estranyesa davant all vist i la preocupaci sempre exacerbada per l'exactitud de la crnica. Aquestes visions van donar lloc a nous versos: Espaa, que van aparixer en el recull de les Poesies completes l'any 1845. En el temps de la seua visita a Espanya, finalitzava la Primera Guerra Carlina, conflicte que va cobrir com a periodista, treball que va considerar humiliant. En el seu equipatge portava un aparell fotogrfic (daguerreotip) amb el que pretenia captar imatges del seu viatge. No res se sap dels resultats obtinguts, segons sembla els seus intents van ser infructuosos.

A aquest primer viatge van seguir-lo d'altres. L'any 1845 Algria, l'any 1850 Itlia, el 1852 Grcia i Turquia, el 1858 Rssia i el 1862 Egipte. Cadascun d'aquests viatges va donar lloc a una obra: Itlia, Constantinoble, per sobretot van nodrir la seua producci literria: novelles, contes o poesia.

A banda del treball com a crtic, Gautier va tenir sempre predilecci per la poesia, que era, com ho testimonien els seus amics mile Bergerat o Maxime du Camp, la seua passi, a seua distracci i el seu exercici quotidi. Aix, l'any 1852 va aparixer la primera versi de maux et Cames, recull que fins l'any 1872 va anar enriquint-se amb nous poemes.

 La famlia i els amics .
L'any 1857, Gautier es va installar amb la seua esposa, Ernesta Grisi (germana de la ballarina Carlotta Grisi), les seues filles, Judith Gautier i Estelle, que es casaria amb mile Bergerat, i les seues dues velles germanes al nmero 32 del carrer de Longchamp, a Neuilly-sur-Seine, en una petita casa on sovint rebia els seus amics: Baudelaire, Dumas fill, Ernest Feydeau, Gustave Flaubert, Puvis de Chavannes o Gustave Dor.
 
De la seua relaci amb Eugnie Fort, una dona molt bella d'origen espanyol, ms jove que ell, va tenir un fill: Thophile Gautier fill.

Als salons literaris de la princesa Mathilde, de la qual havia estat nomenat bibliotecari, va conixer escriptors com ara Taine, Sainte-Beuve, Prosper Mrime, els Goncourt ; pintors com Paul Baudry, Gustave Boulanger, Jean-Lon Grme ; escultors com Carpeaux ; erudits i cientfics com Claude Bernard, Pasteur o Berthelot. En aquesta poca Gautier assumeix el paper de cap d'una generaci d'escriptors. Baudelaire es declara el seu deixeble (li va dedicar Les flors del mal, qualificant-lo de  poeta impecable ), Thodore de Banville li va dedicar els seus versos. L'any 1844 Tophile Gautier va fundar el "club des Hashischins" amb Jacques-Joseph Moreau, club dedicat a l'estudi del cannabis. Aquest club ser freqentat per nombrosos artistes de l'poca, com Charles Baudelaire.

 President de la Societat Nacional de Belles Arts .
Elegit l'any 1862 president de la Societat Nacional de Belles Arts, es va trobar envoltat d'un comit compost pels pintors ms prestigiosos : Eugne Delacroix, Pierre Puvis de Chavannes, douard Manet, Albert-Ernest Carrier-Belleuse i Gustave Dor. Aquest crrec va provocar l'enveja d'una part dels literats, i potser aix va provocar que fracassara tres vegades en el seu intent d'entrar a l'Acadmia francesa: 1866, 1868 i 1869. 

Profundament trasbalsat per la Guerra francoprussiana, Gautier va tornar a Pars, on passaria la resta de la seua vida turmentat per la malaltia, per conscient del deure d'ensenyament i d'exemple en el paper de mestre que li havia atorgat una nova generaci d'escriptors. El 23 d'octubre de 1872 per la nit, el seu cor va deixar de bategar. Victor Hugo, Mallarm i Banville li van dedicar un darrer  brindis fnebre . Est soterrat al cementeri de Montmartre a Pars.

 Obres .
1831 : La Cafetire (novella curta);
1832 : Albertus;
1833 : Les Jeunes-France;
1836 : Mademoiselle de Maupin;
1838 : La Comdie de la Mort et posies diverses;
1839 : Une Larme du Diable, Le Tricorne Enchant i Pierrot Posthume.
1840 : Le Chevalier double;
1841 : Giselle;
1843 : Le Voyage en Espagne;
1845 : Espaa;
1852 : Arria Marcella, maux et Cames;
1856 : Avatar;
1858 : Le Roman de la Momie;


 Enllaos externs .
 Thophile Gautier, Autobiografia, publicada al volum Posies de Th. Gautier qui ne figurent pas dans ses uvres, France Imprimerie Particulire, Paris, 1873. ;
 Thophile Gautier, Spirite, conte fantstic, d. Charpentier, Paris, 1866. ;
Plana de la Societat Thophile Gautier ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130374" title="Anglesey" nonfiltered="3262" processed="3253" dbindex="53526">



Anglesey s una illa britnica del mar d'Irlanda pertanyent a Galles i separada de l'illa de Gran Bretanya per l'estret de Menai. El seu nom en galls s Ynys Mn (Illa de Mona). T una extensi de 714 km2 i 66.829 habitants. La seva capital s Llangefni. L'economia de l'illa es basa en la ramaderia, disposa de port pesquer, oleoducte i central nuclear. Destaquen pel seu inters turstic els seus monuments megaltics i el poble de Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch, el qual t el topnim ms llarg del Regne Unit.

Histria.
A l'antiguitat, l'illa va estar associada al poder dels druides. L'any 60 dC el general rom Gai Suetoni Paul va atacar l'illa i va posar fi al poder dels druides. Els romans anomenaren l'illa Mona. Posteriorment va ser envada pels vkings, els saxons i els normands. En el segle XIII va ser conquerida per Eduard I d'Anglaterra, juntament amb la resta del territori galls. 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130375" title="Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch" nonfiltered="3263" processed="3254" dbindex="53527">

Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch s un poble de l'illa d'Anglesey, Galles. s el topnim ms llarg del Regne Unit i el tercer ms llarg del mn.

 Nom .

En galls, el nom del poble significa l'esglsia de Santa Maria al buit de l'avellaner blanc prop d'un torbell rpid i l'esglsia de Sant Tysilio prop de la gruta roja.

No obstant aix, el nom del poble s'abrevia freqentment com a Llanfair PG (Llanfairpwll per als gallesos). Aix se suficient per distingir-lo d'altres llocs de Galles que comencen tamb per Llanfair.

El nom va ser decidit als anys 1860 pel consell del poble, principalment per tenir el privilegi de tenir el nom ms llarg d'una estaci ferroviria a la Gran Bretanya. Aquest nom no es pot considerar prpiament com al nom galls, ja que el nom original s Llanfair Pwllgwyngyll i representa 16 lletres en l'alfabet galls i 19 en l'angls.


Al cartell d'entrada al poble es presenta una versi fonticament ms cmoda de llegir, en galls: Llan-vire-pooll-guin-gill-go-ger-u-queern-drob-ooll-llandus-ilio-gogo-goch.
En quant a la pronunciaci anglesa, podria ser: Clan vira poolth gwinn gith gor gerrick win drob booth clan tay see lee oh go go gok i en catal seria (pronunciant la  z  com en castell): clan vair pulz ginn guiz gogur rikuirn drobulz clan ta s lo gogo gok.

Aquest nom es va utilitzar com a  contrasenya en la versi cinematogrfica de Barbarella.

El domini d'Internet del poble s el ms llarg (63 lletres) d'entre els dominis .com d'una sola paraula sense guions.

 Turisme .
s un dest turstic molt visitat. Els turistes solen fotografiar-se amb el cartell que indica el nom de la ciutat o fan posar un segell al passaport a l ajuntament local. 

Una altra atracci s la columna del Marqus d'Anglesey, prxima a la poblaci, des d'on es t una excellent vista d'Anglesey i de l'estret de Menai.

Enllaos externs.
Pgina oficial de la poblaci;
Aclariments en catal sobre la histria basada en un nom fals;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130377" title="Toms Genovs y Lapetra" nonfiltered="3264" processed="3255" dbindex="53529">
Toms Genovs y Lapetra (Saragossa, 28 de desembre de 1805 - Burgos, 5 de juny de 1861) va ser un compositor d'pera i sarsuela espanyol.

Nascut a Saragossa, es va educar en el collegi d'infants de la Baslica del Pilar i desprs a Madrid, on va completar la seua formaci de msic. A Madrid va estrenar l'any 1831 Enrico e Clotilde, una pera a l'estil itali, i l'any 1832 El rapte, una pera espanyola segons el propi autor, precursora en certa manera del renaixement de la sarsuela i una de les primeres peres que es van fer en castell.

Es va traslladar a Itlia, on va estrenar Zelma (1835) a Bolonya, La battaglia di Lepanto (1836) a Roma, Bianca di Belmonte (1838) a Vencia, Iginia d'Asti (1840) a Npols i Luisa della Vallire (1845) a Mil. Abans de tornar a Madrid, va passar per Alemanya.

Al seu retorn a Madrid va interessar-se per la sarsuela, component algunes d'aquestes obres en collaboraci, i Un embuste y una boda (1851) en solitari. Va treballar com a mestre de msica de la famlia reial, per va haver de deixar el treball quan la falta dels pagaments mensuals li va produir problemes econmics. Finalment es va traslladar a Burgos, on va morir en la misria.

Va exercir de mestre de capella en la catedral de Tarassona, on es conserva la msica religiosa que va compondre. A ms tamb va compondre dues simfonies: Numncia destruda i El Setge de Saragossa.

 Obres .
(LLista no exhaustiva)
 1831 Enrico e Clotilde o La rosa bianca e la rosa rossa - opera seria en 2 actes- llibret: Felice Romani - estrenada a Madrid ;
 1832 El rapto - pera espanyola en 3 actes - llibret: Luis Mariano de Larra - estrenada a Madrid ;
 1833 Bianca di Belmonte - estrenada a Vencia;
 1835 Zelma - estrenada a Bolonya ;
 1836 La battaglia di Lepanto - estrenada a Roma ;
 1840 Iginia d'Asti - estrenada a Npols;
 1845 Luisa della Vallire - llibret: Felide Meucci - estrenada a Mil ;
 1851 Un embuste y una boda - sarsuela en 2 actes - llibret: Luis Mariano de Larra - estrenada a Madrid ;
 1853 El bufn de la Reina - sarsuela en 3 actes - llibret: Emilio Mir - estrenada a Barcelona ;
 1854 Aurora - sarsuela en 3 actes - llibret: Emilio Mir - estrenada a Saragossa ;
 1857 Nadie toque a la Reina - sarsuela en 3 actes - llibret: Luis Corts - estrenada a Valladolid ;
 1857 Los mosqueteros de la Reina - sarsuela en 3 actes - llibret: Juan Callejo - estrenada a Valladolid;

Bibliografia.
 Palacios, Jos Ignacio, Los compositores aragoneses, Saragossa (2000) ISBN 84-95306-41-7 ;
 Roger Alier. La Zarzuela. Ed. Robinbook, S.L. 2002. Barcelona. ISBN 84-95601-54-0 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130384" title="John Milton" nonfiltered="3265" processed="3256" dbindex="53530">

John Milton (Londres, 9 de desembre de 1608   Londres, 8 de novembre de 1674) va ser un poeta i assagista angls, conegut especialment pel seu poema pic Paradise Lost (El parads perdut).

 Vida .
Milton va demostrar inters per les lletres des de molt jove i son pare el va animar a seguir amb aquesta afici. Als nou anys ja escrivia poesia. Es va educar sota la tutela de Thomas Young a Londres i a Cambridge. Mentre estava en Cambridge va escriure algunes de les seues millors poesies, entre elles Oda al mat de la Nativitat de Crist. Es va guanyar rpidament una reputaci d'erudit. Entre 1638 i 1639 va viatjar al continent europeu on va entrar en contacte amb Galileu.

L'any 1642 va contraure matrimoni amb Mary Powell, que el va abandonar a les poques setmanes per incompatibilitat de carcters, tot i que s'hi van reconciliar tres anys ms tard, deixant-lo vidu l'any 1652.

Ficat en poltica, va ser nomenat secretari d'Assumptes Exteriors l'any 1649 per la Commonwealth.

El 1656 va contraure noves noces, per va tornar a quedar-se vidu dos anys ms tard al donar a llum la seua esposa a una xiqueta que moriria mesos ms tard.

El seu infatigable treball li va costar la vista i va haver d'escriure a travs d'un ajudant. Va collaborar amb Oliver Cromwell i va ser arrestat a l'octubre de 1659. Va estar a punt de ser executat per diverses personalitats van declarar a favor seu i finalment va ser indultat pel rei Carles II al desembre de 1659.

A partir d'aquest moment Milton va viure retirat i es va dedicar nicament al seu treball potic. l'any 1667 va publicar la seua obra El parads perdut (posteriorment illustrada per Gustave Dor) que li va donar fama universal. L'obra va ser seguida per El parads recobrat i Sams agonista, un drama que seguia el model grec (1671).

Tota l'obra de John Milton est profundament marcada per les seues conviccions religioses i tamb per temes csmics. El mxim exponent d'aquesta religiositat est present en El Parads Perdut. L'obra, dividida en dotze sonets, narra la histria d'Adam intentant justificar el per qu de les accions de Du amb la humanitat.

 Obra .
Vint-i-tres sonets, escrits al llarg de la seua vida.
On the Morning of Christ's Nativity (El mat del naixement de Crist) (1629);
Sobre Shakespeare (1630);
l'Allegro (1631);
Il Penseroso (1631);
Temps (1632);
Una msica solemne (1633);
rcades (1634);
Comus (1634);
Lycidas (1637);
Reformes de la disciplina de l'Esglsia a Anglaterra (1641);
La ra del govern de l'Esglsia (1641-1642);
Doctrina i disciplina del divorci (1643);
Samson Agonistes (1671);
Areopagitica (1644);
Sobre l'educaci (1644);
L'exercici de la magistratura i el regnat (1649);
Eikonoklastes (1649);
Sobre la seua ceguesa (1655);
Sobre la seua esposa morta (1658);
Tractat de poder civil en causes eclesistiques (1659);
Paradise Lost (El parads perdut) (finalitzat l'any 1667);
Paradise Regained (El parads recobrat) (1671);

 El parads perdut en la literatura posterior .
La importncia del Parads perdut s tan gran que la poesia anglesa posterior a aquesta obra mai no va tornar a ser la mateixa. Milton, amb el seu monumental poema, s el fundador d'una poesia de gran estil, que influir en tots els grans poetes de llengua anglesa posteriors, des de William Blake fins a T. S. Eliot, tant per la profunditat del tema com pel seu brillant estil potic. Tamb ha tingut detractors, com Samuel Johnson, que han menystingut Milton per les seues posicions poltiques i puritanes, per s innegable que la seua empremta en la literatura anglesa s inesborrable.

 Enllaos externs .

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130386" title="Jos Carlos Pace" nonfiltered="3266" processed="3257" dbindex="53531">

Jos Carlos Pace (* 6 d'octubre de 1944 -   18 de mar de 1977) va ser un pilot brasiler de Frmula 1.

 A la F1 .

Pilot de gran classe, molt fi amb la seva conducci, i un dels conductors ms rpids del seu temps, el brasiler va arribar a la mxima categoria de l'automobilisme seguint el cam que va obrir el seu compatriota Emerson Fittipaldi encara que mai va arribar a tenir els xits d'aquest.

Va debutar amb March al G.P. de Sud-frica del 1972 per no va ser fins a la temporada 1973, va deixar clares les seves possibilitats a l'poca a la que va conduir per l'escuderia Surtees, amb qui aconseguiria al G.P. d'ustria el seu primer podi en acabar tercer.

Desprs va passar a Brabham i fou en aquest equip amb el que, a l'any 1975, va aconsegui rel que seria el seu mes gran triomf  corrent davant dels seus compatriotes al Gran Premi de Brasil corregut al circuit de Interlagos. Al llarg de la carrera, marcada per l'abandonament de Jean Pierre Jarier, per problemes mecnics quan anava primer, Carlos Pace obtenia la primera posici. A pesar de l'esgotament que tenia al llarg de les ltimes voltes, va aconseguir mantenir el primer lloc de la cursa obtenint la victria. Encara que competitiu durant tot l'any, no va poder aconseguir ms triomfs, i la temporada de 1976 la va passar gaireb en blanc perqu el seu nou Brabham, el model BT 45, no comptava amb la deguda posada a punt.

La temporada 1977 va ser diferent. El BT45 b era un monoplaa ms competitiu, potent i rpid, i l'equip es perfilava com un dels favorits al ttol al comptar a les seves files a Pace i al nord-irlands John Watson.  Els dos pilots van dominar el Gran Premi d'Argentina, que obria la temporada, fins que problemes mecnics causaren l'abandonament de Watson, deixant sol al cap de cursa a Pace a poques voltes del final. Els recurrents problemes fsics del brasiler li van privar de la victria, cedint-la a l'empenta del Wolf WR1 de Jody Scheckter, encara que va poder fer segon a la cursa.

La seva ltima cursa va ser el G.P. de Sud-frica ja que Carlos Pace va morir a causa d'un accident d'avioneta.

En el seu honor, el circuit que abans s'anomenava Interlagos porta el seu nom.


 Palmars .
  Curses: 73;
  Victries: 1;
  Podis: 6;
  Voltes rpides: 5;
  Poles: 1;
  Punts aconseguits al campionat del mn de pilots: 58;
  Millor classificaci al campionat de pilots: 6 (1975) amb 24 punts;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130387" title="Jean Pierre Jarier" nonfiltered="3267" processed="3258" dbindex="53532">
Jean Pierre Jarier nascut el 10 de juliol de 1946, s un pilot francs de Frmula 1, actualment retirat.

 A la F1 . 

Va comenar la seva carrera a la Frmula 2 dominant el campionat de 1973 amb un cotxe de l'escuderia March amb motor BMW trencant aix  el llarg domini dels motors Ford. Al mateix temps va comenar  a pilotar per March a la  Frmula 1.

Va debutar  el 5 de setembre de 1971 al G.P. d'Itlia i la seva ltima cursa a la F1 va ser al G.P. de Sudfrica desprs d'haver participat en 143 Grans Premis.
Va crrer per March, Shadow, Penske, Ligier, ATS, Lotus, Tyrrell i Osella. 

Es va retirar de la Frmula 1 al 1983 per continua participant a les competicions de Touring Car.

 Palmars .
  Curses: 143;
  Victries: 0;
  Podis:  3;
  Poles:  3;
  Voltes rpides:  3;
  Punts aconseguits al mundial de pilots:  31,5;
  Millor classificaci al Mundial de pilots:  12 (1979) amb 14 punts;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130388" title="Santa Magdalena del Pla" nonfiltered="3268" processed="3259" dbindex="53533">
L'esglsia de Santa Magdalena del Pla s una construcci romnica, documentada el 1077, situada al cementiri del Pont de Vilomara.

Majorment del segle XII, d'una nau rectangular, amb un absis semicircular llis amb finestra, enllut. A la faana de migdia porta tapiada, l'actual s a ponent. Sobre l'angle sud-est campanaret de planta quadrada.

Form part d'un petit convent d'un grup de donades sota l'obedincia de l'abat del monestir de Sant Benet.

Les transformacions ms importants es varen dur a terme durant els segles XVII i XVIII. Des de 1936 s tancada al pblic. Al 1987 finalitzaren les obres de restauraci de la capella.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130390" title="Saaremaa" nonfiltered="3269" processed="3260" dbindex="53534">



Saaremaa s l'illa ms gran d Estnia. Est situada al mar Bltic, al sud de l illa de Hiiumaa i davant la costa oest d Estnia. La capital de Saaremaa s Kuressaare, la qual t uns 16.000 habitants. La poblaci total de l illa s d uns 40.000 habitants i t una extensi s de 2.673 km.

Saaremaa s l'illa principal del comtat de Saare (en estoni Saaremaa o Saare maakond). El nom alemany i el suec de l illa s sel, mentre que el nom en fins s Saarenmaa , que literalment significa Terra de l Illa. 

Enllaos externs.
Saaremaa  ;
Saaremaa Spa   ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130391" title="Principi d'Arquimedes" nonfiltered="3270" processed="3261" dbindex="53535">
El Principi d'Arquimedes afirma que sobre qualsevol cos insoluble, totalment o parcialment submergit en un fluid (lquid o gas), hi actua una fora vertical (empenyiment), que l'empeny cap amunt, i que s igual al pes del fluid que desallotja, s a dir, al pes del fluid desplaat en submergir-hi el cos.

En la prctica, aix significa que tot all que sura s perqu desallotja un pes de lquid superior al seu propi pes; aix, l'empenyiment s superior al pes i l'objecte sura. Per exemple, cal molta fora per a submergir una pilota a l'aigua, perqu desallotja molta aigua per en canvi pesa poc en estar plena d'aire. Si s'omple la pilota de sorra, el pes ser superior a l'empenyiment i la pilota s'enfonsar.


Clcul de l'impuls d'Arquimedes.

L'empenyiment es calcula de la manera segent:
;

on E s l'empenyiment, d s la densitat del fluid, i V el volum del fluid desallotjat.

Referncies.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130392" title="Gaspar Sanz" nonfiltered="3271" processed="3262" dbindex="53536">
Gaspar Sanz (Calanda, Teruel, 4 d'abril de 1640 - (probablement) Madrid 1710), sacerdot, va ser considerat el teric espanyol de la guitarra ms important del segle XVII. Alguns especialistes defensen que tamb va ser el ms complet de tots els del seu temps. El mateix Sanz en la seva obra explica que va estudiar amb els millors mestres de capella d'Espanya. Ms tard va viatjar a Itlia on va seguir els seus estudis d'orgue a la Capella Reial de Npols i desprs a Roma, on tamb va perfeccionar els seus estudis de guitarra amb Lelio Colista. 

Posteriorment va tornar a Espanya, portant a sobre una gran influncia de la seva estada a Itlia, i va passar a ser instructor de guitarra de Joan II d'ustria, al qual va dedicar el llibre "Instruccin de msica sobre la guitarra espaola".  

Obra.
La seva obra destaca per la qualitat de la seva msica i pel gran nombre d'edicions de la seva obra, que no noms va influir en el panorama espanyol de la guitarra barroca sin que es va estendre per tot el segle XVIII, on tractats i edicions segueixen prenent-lo com a model.

El llibre era un tractat teric complet per tocar la guitarra amb tot tipus de consells tcnics i musicals, acompanyat de nombroses composicions del mateix Sanz, les quals, tenint en compte els tres volums que consta el llibre, ascendeixen a 90. 

De l'obra de Sanz se'n van fer al segle XVIII vuit edicions: la primera el 1675 i la vuitena el 1697, encara que els tres volums que consta l'obra completa sn de 1675. Possiblement ms endavant es van fer ms edicions, ja que Sanz solia fer-ne diverses un mateix any, perqu l'obra es va fer de seguida molt popular. Per pel prleg de la tercera edici de 1675, sabem que l'obra que es conserva s completa perqu parla que l'obra constaria de tres llibres. Tant el llibre segon com sobretot el tercer contenen composicions de major dificultat i bellesa que el primer. 

Al llarg del segle XIX la msica de Gaspar Sanz passa a convertir-se en una ancdota bibliogrfica; grcies a les seves nombroses edicions, es recorda el seu nom i la seva passada glria. 

No s fins al 1920 que comencen a aparixer a Pars una serie de transcripcions de peces de Sanz pel guitarrista i musicleg catal Emili Pujol. A partir d'aqu apareixen successives edicions, arranjaments i adaptacions que constaten en certa manera la discrepncia en l'inters per la msica de Sanz aix com en les possibilitats concretes de realitzaci prctica de l'obra de Sanz, ja que es desconeix l'instrument original i el moviment de la histria de la msica antiga, els seus instruments i les prctiques originals est donant els seus primers passos. s en aquesta perspectiva nova en la qual naixer la denominaci, desconeguda per a l'poca, de guitarra barroca ja que l'obra de Gaspar Sanz es tracta d'una msica idiomtica molt prarticular de l'instrument concret per al qual va ser feta i a ms est escrita en una tablatura instrumental prpia. 

En l'actualitat, Gaspar Sanz forma part del repertori estndard de la majoria de concertistes, encara que la seva obra es reduex a un petit nmero de les seves peces. Gaireb sempre s'agrupen les peces triades en forma de petita suite o collecci de danses, com Regino Sinz de la Maza, difusor de l'obra de Sanz, que va publicar aix les seves Danses cervantinas (transcripci de quatre peces de la Instrucci per a la guitarra moderna de sis cordes) o com Narciso Yepes que va agrupar les seves transcripcions en la forma de la coneguda Suite Espanyola. A ms a ms les peces de Sanz han sigut font d'inspiraci per algunes obres de Manuel de Falla (El retaule de Maese Pedro sobre Cervantes, 1923) o de Joaqun Rodrigo.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130394" title="Repblica de Saugeais" nonfiltered="3272" processed="3263" dbindex="53537">

La Repblica de Saugeais (en francs: La Rpublique du Saugeais) s una micronaci situada a l est de Frana, al departament de Doubs, junt a la frontera amb Sussa. La repblica est formada per 11 municipis i la seva capital s Montbenot. Va ser proclamada en 1947 i l  extensi reclamada s de 40 km.


 Fonts i enllaos externs .
Informaci sobre la Repblica de Saugeais ;
Histria de la Repblica de Saugeais ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130397" title="L'Unione" nonfiltered="3273" processed="3264" dbindex="53538">

La Uni (: L'Unione) fou una gran coalici nacional italiana, que actu com a partit poltic de centre-esquerra. El va crear Romano Prodi junt amb molts altres partits d'Itlia.

Partits poltics de La Uni.
Els partits que formaren part de La Uni son:

Partit Democrtic (Partito Democratico) (des del 14 d'octubre de 2007);
L'Olivera (L'Ulivo) (fins al 14 d'octubre de 2007);
Partit de la Refundaci Comunista (Partito della Rifondazione Comunista);
Federaci dels Verds (Federazione dei Verdi);
Partit Comunista d'Itlia (Partito dei Comunisti Italiani);
Partit Radical Itali (Radicali Italiani);
Partit dels Valors d'itlia (Italia dei Valori);
Popular-UDEUR (Popolari-UDEUR);
Partit del Pensionistes d'Itlia (Partito dei Pensionati) (fins al Novembre de 2006);
Els Socialistes Italians (I Socialisti) (fins al 5 d'octubre de 2007);

Eleccions primries de 2005.

Les eleccions primaries van ser el 16 d'octubre de 2005 i van tenir 7 candidats.
Candidats.
Es van presentar aquests candiats:
Fausto Bertinotti, secretari del Partit de la Refundaci Comunista.
Antonio Di Pietro, lder del Partit dels Valors d'itlia.
Ivan Scalfarotto, un candidat independent.
Simona Panzino, s una simblica candidata del moviment anti-globalitzaci.
Alfonso Pecoraro Scanio, secretari de la Federaci dels Verds.
Romano Prodi, lder de L'Ulivo, l'ex-Primer Ministre d'Itlia (1996-1998) i el President de la Comissi Europea.
Clemente Mastella, lder de Popular-UDEUR.

Resultats.
Els collegis electorals van obrir a les 8 del mat i van tancar a les 10 del vespre, el 16 d'octubre de 2005, un total de 4.311.149 de persones van anar a votar.



Els votants de la Uni van elegir a Romano Prodi amb un 74,1% dels vots, candidat de La Uni a Primer Ministre.

Eleccions legislatives a Itlia (2006).
Amb Romano Prodi com a candidat la Uni va treure 19.036.986 de vots i va assolir 348 escons i un 49,80% dels vots. I desprs de les dures crtiques del candidat derrotat de la Casa de la Llibertat, Silvio Berlusconi. Finalment el 17 de maig de 2006, Romano Prodi va poder ser investit, com a 80 Primer Ministre d'Itlia.

Desaparici.
Desprs de la gran influncia del Partit Democrtic, L'Unione fou dissolta el 8 de febrer de 2008, amb el Partit Democrtic com el seu gran successor. 


Vegeu tamb.
Romano Prodi;
Eleccions legislatives italianes (2006);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130398" title="Nitroglicerina" nonfiltered="3274" processed="3265" dbindex="53539">

La nitroglicerina s un explosiu molt inestable, de frmula C3H5N3O9.

s una molcula de glicerina (C3H5(OH)3) en qu s'han substitut tres toms d'hidrogen amb tres grups nitro (NO2): C3H5(O(NO2))3

La seva composici fa que combustioni molt rpidament fent una gran explosi segons la reacci segent:

4C3H5N3O9 
</doc>
<doc id="130399" title="Max Theiler" nonfiltered="3275" processed="3266" dbindex="53540">

Max Theiler ( Pretria, Sud-frica 1899 - New Haven, EUA 1972 ) fou un bacterileg sud-afric guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1951.

Biografia.
Va nixer el 30 de gener de 1899 a la ciutat de Pretria, en aquells moments colnia de l'Imperi Britnic per que avui dia s la capital administrativa de Sud-frica. Va iniciar els seus estudis de medicina a la Universitat de Ciutat del Cap, on es gradu el 1918, per ampli els seus estudis a la Universitat de Londres, on es llicenci el 1922. Des d'aquell any, i fins el 1930, fou nomenat ajudant d'investigaci a la Universitat de Harvard.

Va morir l'11 d'agost de 1972 a New Haven, poblaci situada a l'estat nord-americ de Connecticut.

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca en la investigaci de la disenteria. Posteriorment fou nomenat ajudant d'Andew Sellards i inici els seus treballs sobre la febre groga. El 1926 desaprovaren la teoria del japons Hideyo Noguchi per la qual la febre groga era causada per un bacteri, i el 1928 demostraren que aquesta malaltia era provocada per un virus. L'any 1930 li fou assignada per part de la Fundaci Rockefeller una beca per prepara una vacuna contra la febre groga, vacuna que va anunciar l'any 1937.

L'any 1951 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de la vacuna contra la febre groga.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1951;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130401" title="Galilei" nonfiltered="3276" processed="3267" dbindex="53541">

Galileo Galilei (1564-1642), astrnom, filsof i fsic.
Vincenzo Galilei (1520-1591), pare de Galileo, compositor, llatista i teric de la msica.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130402" title="Elbrs" nonfiltered="3277" processed="3268" dbindex="53542">

L'Elbrs s una muntanya situada al Caucas occidental, a la repblica russa de Kabardino-Balkria, a prop de la frontera amb Karatxai-Txerkssia i Gergia. s en origen un estratovolc que resta en reps des de fa uns 2.000 anys i que, atenent a la divisi poltica d'Eursia, s considerada la muntanya ms alta del continent Europeu. El cim occidental t una alada de 5.642 m sobre el nivell del mar, mentre que el cim oriental arriba als 5.621 m.

L'Elbrs s anomenat      -    (Mingui-Tau) entre els kabardins i balkars,          (Minguitav) entre els karatxais i txerkessos,         (Ialbuzi) en georgi i         (Elbrs) en rus, d'on ha passat a les llenges occidentals.

 Etimologia .
s un nom compost d'origen irnic: al/el (article) i borz/brus/braz/faraz (en persa) o barz (en osset), que signifiquen "alt".

 Localitzaci .
L'Elbrs es troba situat a 20 km al nord de la principal serralada, anomenada el Gran Caucas, i a 65 km al SSO de la ciutat russa de Kislovodsk. Els seus gels permanents alimenten 22 glaceres, que alhora nodreixen de cabal els rius Baksan, Kuban i Malka.

 Histria .
Els clssics conegueren la muntanya amb el nom de Strobilus, la paraula llatina per "pinya", derivada alhora del grec strobilos (objecte tort), en allusi botnica a la morfologia del cim. La mitologia clssica sost que va ser aqu on Zeus encaden Prometeu, el tit que va robar el foc dels Dus per donar-lo als homes, mite que fa referncia a l'activitat volcnica ja coneguda a l'antiguitat. El cim ms baix va ser coronat per primer cop l'any 1868 per Douglas Freshfield, A.W. Moore i C.C. Tucker, i el ms alt (amb tan sols uns 40 m ms) l'any 1874 per una expedici britnica capitanejada per Florence Crauford Grove.

L'exrcit alemany va ocupar breument l'rea dels voltants de la muntanya durant la Segona Guerra Mundial amb 10.000 soldats de la Divisi Gebirgsjger (tropes de muntanya). Una histria apcrifa diu que un pilot sovitic va rebre una medalla per haver bombardejat el principal refugi de la muntanya, el Prit 11 ("Refugi dels 11"), mentre era ocupat pels nazis. Per la medalla de fet l'hi van donar per no haver malms el refugi, sin noms els dipsits de combustible.

Quan Adolf Hitler es va assabentar que un destacament va ser enviat pel comandant de la divisi "noms" per tal de plantar una esvstica al cim de l'Elbrs, es diu que li va agafar una atac de fria, a causa de l'absurditat de la fita en relaci amb l'esfor emprat, i gaireb condemn el general a un consell de guerra.


Els lders de la Uni Sovitica encoratjaren la poblaci a fer ascensos a l'Elbrs, i l'any 1956 fou coronat per 400 muntanyistes alhora, per tal de commemorar el 400 aniversari de la incorporaci a Rssia de la Repblica Socialista Sovitica Autnoma de Kabardino-Balkria, on es troba situat l'Elbrs.


De de l'any 1959 fins al 1976, s'hi va construir un telefric que duu els viatgers a una alada de 3.800 metres. La ruta normal d'ascensi segueix ms o menys el recorregut del telefric. A l'estiu s relativament freqent trobar ms de 100 persones que miren d'escalar-lo per aquesta ruta. L'ascensi no s complexa, tcnicament parlant, per s realment dura per l'alada i els forts vents. Anualment moren entre 15 i 30 persones mirant d'escalar l'Elbrs, sobretot per manca d'organitzaci i d'equipament.

L'any 1997 un Land Rover Defender en va coronar el cim, amb qu va entrar al Llibre Guinness dels rcords.

Referncies.

 Anthony Huxley, Standard Encyclopedia of the World's Mountains (Nova York: Putnam, 1962) ;

Enllaos externs.
 L'Elbrs a TierraWiki.org ;
  L'Elbrs a l'Enciclopdia Britnica Online   ;
 La webcam de l'Elbrs en directe Vista des del Mont Txeguet  ;
 El Land Rover Defender escala l'Elbrs ;
 Informaci per pujar a l'Elbrs ;
 Fotografies ;
 ;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130403" title="Serra de Marina" nonfiltered="3278" processed="3269" dbindex="53543">
La Serra de Marina s el tram de la Serralada Litoral Catalana que transcorre entre les depressions del Bess i el coll de Parpers. Limita al SO amb la Serra de Collserola i al NE amb el Corredor. Al Nord davalla cap a la plana vallesana i al sud cap a l' estreta franja costanera del Maresme.

La Serra separa les comarques del Valls Oriental  de les del Maresme i el Barcelons. 

 Geologia .

La Serralada de Marina constitueix una cadena muntanyosa que s'estn de SO a NE amb una altitud moderada que mai no sobrepassa els 600 m d'altitud, per que orogrficament s singular pel fet que s'elevi rpidament entre la costa marina i la plana del Valls. 

Estructuralment, forma part de l'anomenada cadena costanera catalana que s'origina arran de l'activitat tectnica compressiva en el paleogen i que a continuaci amb una tectnica distensiva des del neogen i fins a l'actualitat modela el sistema muntanys tal com es coneixen. 

La geomorfologia de la zona la caracteritza el modelatge que sofreixen les masses rocoses fetes de granitoides. Aquests granitis en determinades condicions d' erosi es transformen en una roca alterada que es coneix amb el nom de saul, de textura sorrenca. Aquest s, juntament amb las particularitats climtiques de la serra, un dels factors per la obtenci de la famosa varietat vitcola D.O. Alella  

El paisatge de la Serralada litoral t com a principals estructures geolgiques les anomenades boles com ara els relleus del tur d'en Pons al Sud-Oest de Premi de Dalt i els de monts illes, com el de Cllecs, Montcabrer i Burriac.Del Puig Castellar al tur de Galzeran, recull a ms bona part dels miradors que ofereixen una espectacular visi de la meitat Nord de l'rea Metropolitana de Barcelona i de les serres que l'envolten.

L'alteraci erosiva tamb afecta al mn subterrani i permet l'aparici dels tafonis, que sn cavitats desenvolupades en els blocs de granit com la del Forat de les Bones Dones o cova de les Encantades a Cabrils, o les cadolles que sn concavitats formades sobre superfcies grantiques planes que evolucionen aprofundint a favor de la gravetat. 

Entre els seus cims destaquem de SO-NE: la Coscolla de l' Amig(466m), Turo d'en Galzeran o d' en Mates (485m), Turo de Figuerals (473m), Sant Mateu (499m), Turo d'en Baldiri (425m),Turo d'En Roure (448m),Turo d' En Torres (483m),Tur Rod (535m) Tur de Cllecs(534m), Tur d' en Cirers (472m)tur d' en Burriac (401m) i Montcabrer (307m).

 Clima .

El clima actual de la zona s netament mediterrani. Tanmateix, la proximitat de la serralada a la lmina marina fa que hi hagi algunes variacions entre el vessant litoral i el vessant valles. Les temperatures sn ms moderades a la costa a causa de l'efecte del mar i un xic ms baixes (entre 1 i 2C) al vessant continental. Per altra banda, a l'hivern, a la plana vallesana sn habituals les glaades i la inversi trmica. 

La zona est dominada per l'ambient assolellat com ho demostra una mitjana anual de dies de sol de ms de 115 dies. La pluja s ms abundant a l'interior que no pas a la costa. Al Valls, pot oscillar entre els 620 mm/any fins als 710 mm/any. A la costa, aquesta variaci s entre els 525 mm/any i els 645 mm/any. Ara b, el rgim de pluges s tpicament mediterrani i aix vol dir que poden caure veritables trombes d'aigua en determinats moments sobre rees puntuals. En el cas del vessant muntanys del Maresme, aquest es caracteritza per la presncia d'un gran nombre de valls o conques fluvials molt curtes que desguassen al mar a travs de rieres. El fort pendent, l'escassa extensi de les conques i la seva creixent urbanitzaci i, finalment, la curta distncia entre la serra i el mar afavoreixen que una pluja forta no pugui ser engolida pel sl. El resultat s una avinguda d'aigua que sobtadament omple i desborda els llits de les rieres amb una important fora erosiva. Les anomenades rierades del Maresme corresponen a precipitacions intenses per generalment de poca durada (entre 1 i 2 hores amb pluges de 80 a 100 l/h).

 Rius i Aigues .
Les dues principals conques hidrogrfiques sn la del riu Bess (amb els rius Mogent i Bess, com a principals), que flanqueja la serra litoral pel vessant valles i la separa fsicament de la plana, i concentra un important aqfer alluvial. Al costat martim, el principal curs fluvial s la riera d'Argentona que sobrepassa els 5 km de longitud. La resta s una muni de rieres de curt recorregut i fort pendent que duen aigua noms quan plou (llevat de les rieres de Clar i de Riudemeia i els torrents de Cuquet i Sant Bartomeu que presenten un curs continu per dbil). Tot i que a la zona no hi ha aiges termals subterrnies, hi ha aiges associades a emanacions gasoses de dixid de carboni endogen amb implicacions geotrmiques com s el cas de les fonts picants de Cabrera de Mar (actualment tancada) i Argentona.

La Vallalta s una estreta vall que circula per la serra de Marina als contraforts del masss del Montnegre al Maresme. Transcorre entre els municipis d'Arenys de Munt, Canet de Mar i Sant Pol de Mar, a la riba de la mateixa riera, i hi trobem Sant Iscle de Vallalta i Sant Cebri de Vallalta

 Vegetaci i Fauna .
Per la seva ubicaci geogrfica, la serralada de Marina es troba situada de ple en la regi biogeogrfica mediterrnia amb una notable riquesa d'espcies i diversitat de sistemes naturals.

A grans trets, l'orientaci obaga dels vessants vallesans de la serralada permet que s'hi donin les formacions prpies de zones ms humides, com ara els alzinars i les rouredes, els primers inclosos entre els hbitats d'inters comunitari, que mostren una regeneraci natural molt bona desprs de l'incendi de 1994. A l'obaga de la serra de Marina s'hi descriu l'alzinar litoral esclarissat, que s la formaci ms abundant, per en realitat, i en funci del rac, es pot trobar una brollad'estepes i bruc boal, una zona amb predominncia d'estepes, o rees ms degradades on dominen el roman i la gatosa. 

Els sistemes naturals dels vessants del solell sn propis de zones eixutes, de creixement ms lent i, en conseqncia, de menor desenvolupament durant el procs de regeneraci desprs de pertorbacions. A les carenes de solell destaca la garriga, per tamb es poden trobar elements de l'alzinar esclarissat, de la brollad'estepes i bruc boal , taques d'albada i, fins i tot, clapes de llistonar. 

Als vessants de solell pot dominar la brolla d'albada, que es pot barrejar amb clapes de garriga, clapes d'estepes, prats d'albellatge, etc. La vegetaci d'aquestes orientacions est constituda principalment per comunitats arbustives i herbcies, amb algunes clapes arbries, principalment de pi pinyer. Existeixen nombroses formacions de gran inters, tant per la seva raresa, vulnerabilitat, singularitat i estat de conservaci, com els prats d'albellatge -reconeguts d'inters comunitari-, i les brolles, garrigues i mquies, de gran diversitat florstica i faunstica.

Menci especial mereixen les comunitats de ribera, d'extrem inters intrnsec per l'acumulaci de valors naturals i funcional, ja que constitueixen una veritable xarxa de connectors biolgics, que permeten el manteniment dels fluxos entre les diverses zones del parc. Entre les principals comunitats cal destacar els alocars que encara romanen al llarg de diverses rieres del vessant costaner, i els magnfics boscos de ribera,  amb espcies tan significatives com el vern, l'avellaner i el roure afric, del vessant del Bess, totes elles incloses entre els hbitats d'inters comunitaris, i darrers reductes d'aquests ecosistemes.

Els alocars representen una de les comunitats ms especials de la serra de Marina pel fet que a Catalunya es troben noms dues grans taques de distribuci de l'alocar (Vinco-Viticetum agni-casti): una a la conca baixa del riu Ebre, i una altra al Nord-Est, de la qual les poblacions de la serralada Litoral significarien el lmit meridional. En aquesta comunitat, prpia de les rambles mediterrnies, s'hi troba l'aloc (Vitex agnus-castus), el magraner (Punica granatum), l'lbia (Lavatera olbia), la barretera (Petasites fragans) i la vinca grossa (Vinca major). Actualment, per, molts trams de l'alocar estan fora degradats i envats pel canyar i la bardissa que hi sn dominants. Tot i aix, es mantenen alguns trams ben conservats, on l'alocar forma franges fora amples a banda i banda dels torrents i on s'hi troben alocs de dimensions remarcables. Aix, cal esmentar la riera de Canyet (amb uns 200 m d'alocar, amb alocs que presenten soques d'uns 30 cm de dimetre), i el torrent de Pomar. A Sant Jeroni de la Murtra es localitza l'alocar millor conservat, amb una longitud d'uns 300 m entre la bassa de Sant Jeroni i l'autopista B-20.

Pel que fa a les plantes amb flor, el catleg s molt ms complet. s remarcable la presncia d'espcies de carcter eurosiberi, com el vern (Alnus glutinosa), el grvol (Ilex aquifolium), l'evnim (Euonymus europaeus), o l'aur negre (Acer monspessulanum). Onze espcies presenten el seu lmit meridional de distribuci en aquesta zona, i tres d'elles (Ampelodesmos mauritanica, Anthyllis cytisoides i Solanum rostratum) el septentrional. Aix mateix, s'hi localitzen tres endemismes catalans: Ophrys catalaunica, Salvia nemorosa ssp. valentina i Sarothamnus catalaunicus.

La serra de Marina es troba a la regi zoogeogrfica del palertic, en una regi semirida de la zona bioclimtica subtropical subhumida, amb un clima tpicament mediterrani. Al vessant de solell, la insolaci s important, tot i que la proximitat del mar proporciona una humitat ambiental ms elevada que la que correspondria a un clima mediterrani continental. Amb aquestes condicions, on dominen les formacions arbustives baixes, a la zona s'hi troben espcies de fauna prpies dels espais oberts, algunes d'elles fora rares a Catalunya, com s el cas de determinats ocells migratoris transaharians.

Al vessant obac i encarat al riu Bess, on abunden les masses forestals de pins i alzines, hi domina una fauna forestal i de zones arbustives altes. Tamb hi ha alguns ambients frescals fora humits en les fondalades dels torrents, on es poden trobar retalls de vegetaci de la regi humida superior propis de la zona bioclimtica temperada. En aquests ambients d'influncia eurosiberiana, amb arbres de fulla caduca, s'hi localitzen espcies de fauna forestal eurosiberiana de gran raresa en el conjunt de la serra.

Finalment, cal esmentar la importncia de la serralada en la migraci dels ocells, ja que la zona estudiada es troba dins la ruta migratria de la Mediterrnia occidental. Els ocells efectuen desplaaments seguint referents geogrfics determinats. Un d'ells s, de forma aproximada, la lnia de carenes de la Serralada litoral. Aquesta lnia presenta un predomini dels desplaaments en sentit NE.

 Turisme i Oci .


La Serra de la Marina inclou dos parcs naturals: el Parc de la Serralada Litoral i el Parc de la Serra de Marina, de 4053ha. i 2086 ha protegides respectivament.

Aquests dos parcs inclouen alguns itineraris per a la prctica del senderisme com sn l'Itinerari de la Roca d' en Toni, la Ruta de l'Esquirol i la creu de Montcabrer.

Igualment travessa la serra el Sender de gran recorregut GR 92 en dues etapes: Etapa 16 de Coll de Bordoi a Coll de la Font de Cera i l'etapa 17 de Coll de la Font de Cera a Montcada .

La Serra tamb permet nombrosos itineraris de Bicicleta de muntanya alguns dels cuals permeten travessar tota la serra pasant per les seves cotes ms altes.

Com a Patrimoni cultural a visitar destaquem la Cartoixa de Montalegre, Sant Jeroni de la Murtra i Sant Pere de Reixac, a ms de nombroses masies molt rellevants, que, a les parts baixes, donen lloc a un paisatge agrcola i forestal de gran atractiu, per amenaat pels canvis econmics i urbanstics.

Entre els jaciments arqueolgics trobem els dlmens de la Roca d'en Toni, can Gol I i can Gol II i el dolmen de Cllecs o la cabana del Moro, els abrics d'enterrament com la cova de la Granota i la cova d'en Pau i amb pintures rupestres com la Pedra de les Orenetes. Les restes histriques ibriques ms interessants sn les dels poblats de Burriac, Castellruf, Cadira del Bisbe i tur Gros de Cllecs. De l'poca romana queden restes de la via romana de Parpers i de la vila romana de can Sentrom i del pont rom de Parpers. 

El poblat ibric de Puig Castellar es troba situat en el terme municipal de Santa Coloma de Gramenet, concretament en el cim del tur del Pollo (303 m)

Per potser un dels elements patrimonials ms destacables siguin els castells (tots considerats Bns Culturals d'Inters Nacional, BCIN), com el de Burriac, la Roca, Castellruf i Sant Miquel.

 Enllaos Externs .

Parc de la Serra de Marina;
Parc de la Serra de Litoral;
Itinerari GR-92;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130404" title="Oxidoreductasa" nonfiltered="3279" processed="3270" dbindex="53544">
Les oxidoreductases sn enzims que regulen les reaccions d'oxidaci, que impliquen la prdua o guany de protons i electrons.

 Classificaci .

Les oxidoreductases es corresponen amb el nombre 1 dels Nombres EC: EC 1. A ms, poden classificar-se en 22 subcategories: 

EC 1.1.
EC 1.2.
EC 1.3.
EC 1.4.
EC 1.5.
EC 1.6.
EC 1.7.
EC 1.8.
EC 1.9.
EC 1.10.
EC 1.11. ;
EC 1.12. ;
EC 1.13. ;
EC 1.14. ;
EC 1.15. ;
EC 1.16. ;
EC 1.17. ;
EC 1.18. ;
EC 1.19. ;
EC 1.20. ;
EC 1.21. ;
EC 1.97.

 Tipus d'oxidoreductases .

 Deshidrogenases o reductases .
Sn els enzims que deshidrogenen, separant l'hidrogen (H) del substrat.
Actuen amb coenzims que fan d'acceptors com: NAD, FAD o NADP.

 Oxidases .
Sn els enzims que capten els electrons i els transfereixen als oxgens que el necessiten.

 Enllaos externs .

Introducci a les oxidoreductases ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130405" title="Motor Modular de Ford" nonfiltered="3280" processed="3271" dbindex="53545">

El motor modular o "mod motor", es una famlia de motors de Ford de construcci OHC (overhead camshaft) de 8 i 10 cilindres en V. Substitueix de forma gradual a les anteriors famlies Windsor i 385. Es fabriquen, des de 1991 principalment a la planta de Romeo, Michigan. Tamb a Windsor, Ontario se'n produeixen.

Aquests motors son usats a les camionetes Ford (reben el nom de Triton), cotxes Lincoln (reben el nom d'Intech) i en els Mercury.

 4.6 (281 in) . 

El primer vehicle que l'estren es el Lincoln Town Car del 1991. Existeixen diferents variants d'aquest 4.6. Cal esmentar que la versi DOHC estigu dins la llista Ward's 10 best engines al 1996 i la versi SOHC al 2005 i 2006.

2-vlvules

Vehicles que equipen la variant 4.6 SOHC 16v (2 vlvules per cilindre):

 1991-1993 Lincoln Town Car, 190 cv;
 1992-1997 Ford Crown Victoria/Mercury Grand Marquis, 190 a 210 cv;
 1998-2000 Ford Crown Victoria/Mercury Grand Marquis, 200 a 215 cv;
 2001-2002 Ford Crown Victoria/Mercury Grand Marquis, 220 a 235 cv;
 2003-2004 Ford Crown Victoria/Mercury Grand Marquis, 224 to 239 cv ;
 2004-actualitat Ford Crown Victoria Police Interceptor, 250 cv;
 1994-1997 Lincoln Town Car, 210 cv ;
 1994-1997 Ford Thunderbird, 205 cv;
 1994-1997 Mercury Cougar, 205 cv;
 1998-2000 Lincoln Town Car, 205 cv;
 2001-2002 Lincoln Town Car, 235 cv;
 2003-2004 Lincoln Town Car, 239 cv;
 2002-2005 Ford Explorer, 239 cv i 382 N m;
 1996-1997 Ford Mustang, 215 cv;
 1998 Ford Mustang, 225 cv;
 1999-2004 Ford Mustang, 260 cv i 410 N m;

En el motor del Lincoln de 1991 el intake manifold (part del motor que introdueix la mescla d'aire i gasolina als cilindres) era d'alumini. A partir del 1996 s'usa el Zytel nylon-composite de Dupont: aquest material va tenir problemes de prdua de lquid refrigerant, i en conseqncia els consumidors van presentar una demanda a Ford resolta el 17 de desembre de 2005 . A partir de 2002, Ford revesteix aquest material amb alumini i substitueix tots els intake manifold dels motors de 1996 en endavant. Els models objecte de la demanda son:

 Mercury Grand Marquis, 1996-2001;
 Lincoln Town Car, 1996-2001;
 Ford Crown Victoria, 1996-2001;
 Mercury Cougar, 1997 (construts desprs de 24/06/97);
 Ford Thunderbird, 1997 (construts desprs de 24/06/97);
 Ford Mustang, 24/06/1997-2001 (alguns vehicles);
 Ford Explorer, principis de 2002;

4-vlvules

Aquesta versi de 4 vlvules DOHC la equipa el Lincoln Mark VIII de 1993. Tenia el bloc d'alumini, sistema IMRC i el cap dels pistons amb 2 cambres dividides. A partir de 1999 per millorar el rendiment d'aquest, es canvia el cap dels cilindres amb un disseny tumble-style, nova configuraci dels arbres de lleves i una millora en el intake manifold.

Vehicles que equipen la variant 4.6 DOHC 32v (4 vlvules per cilindre):

 1993-1998 Lincoln Mark VIII, 280 cv i 386 N m;
 1995-1998 Lincoln Continental, 260 cv;
 1997-1998 Lincoln Mark VIII LSC, 290 cv;
 1999-2002 Lincoln Continental, 275 cv;
 2003-2004 Mercury Marauder, 302 cv i 431 N m;
 1996-1998 Ford Mustang Cobra, 305 cv i 407 N m;
 1999/2001 Ford Mustang Cobra, 320 cv  i 430 N m;
 2003 Ford Mustang Mach 1, 305 cv i 434 N m;
 2004 Ford Mustang Mach 1, 310 cv i 454 N m;
 2003-2005 Lincoln Aviator, 302 cv i 431 N m;
 2003-2004 Ford Mustang Cobra Supercharged, 390 cv i 528 N m (aquest ltim, porta el bloc d'acer);

3-vlvules

Aquesta versi SOHC fou presentada el 2002 amb el V8 5.4L equipat al Ford Falcon (Barra 230) a Austrlia, i al 2004 amb el nom de 5.4L Triton a les camionetes Ford F-Series. El primer 4.6L apareix en el Ford Mustang del 2005.  

Tcnicament, incorpora distribuci variable variable camshaft timing (VCT) i un sistema de control de flux d'aire cap a una o ambds cambres d'un pist Charge Motion Control Valve (CMCV). Els materials del bloc varien segons si es alumini (Ford Mustang del 2005 en endavant i Ford Explorer del 2006) o d'acer, usat a les Ford F-Series.

Vehicles que equipen la variant 4.6 SOHC 24v (3 vlvules per cilindre):

 2005+ Ford Mustang, 4.6 L, 300 cv i 434 N m;
 2006+ Ford Explorer, 4.6 L, 292 cv i 407 N m;

 5.4 (330 in) .

Aquesta versi 5.4L SOHC s'utilitza en camionetes i SUVs Ford baix el nom de Triton. Aquest motor ha estat presentat a la llista Ward's 10 Best Engines list els anys 1997, 1998, 2000 i 2002. Una versi d'aquest motor amb compressor es equipada pel Ford F-150 Lighting. 

El mateix motor per amb estructura DOHC de 4 vlvules per cilindre es equipada per una versi limitada del Cobra R del 2000, el Shelby Mustang GT500 i el Ford GT, aquest ltim el motor esta altament modificat degut a les caracterstiques d'aquest cotxe.

Vehicles que equipen la variant 5.4 SOHC 16v (2 vlvules per cilindre):

 1997-2004 Ford F-Series, 260 cv;
 1997-2004 Ford Expedition, 260 cv;
 1997-actualitat Ford E-Series, 255 cv;
 1999-2004 Ford Lightning amb compressor, 380 cv;

Vehicles que equipen la variant 5.4 SOHC 24v (3 vlvules per cilindre):

 2004-actualitat Ford F-Series, 300 cv;
 2005-actualitat Ford Expedition 300 cv;
 2005-actualitat Lincoln Navigator 300 cv;

Vehicles que equipen la variant 5.4 DOHC 32v (4 vlvules per cilindre):

 1999-2004 Lincoln Navigator, 300 cv;
 2000 Ford Mustang Cobra R, 385 cv i 522 N m;
 2005 2006 Ford GT Supercharged, 550 cv i 678 N m;
 2007 Shelby Mustang GT500 Supercharged, 500 cv i 651 N m;

 6.8 (415 in) .

Aquest motor a diferncia dels anteriors t 10 cilindres ms (V10) i tcnicament es tracta del 5.4L V8 amb 2 cilindres afegits. Utilitza un equilibrador per reduir les vibracions del motor. Les primeres unitats, la potncia era de 265 cv per amb la introducci de la versi SOHC de 24v (3 vlvules per cilindre) la potncia ha augmentat fins a 362 cv i 620 N m.

Comercialment es coneix com a Triton V10 i l'equipen:

 1997-actualitat Ford E-Series;
 1999-actualitat Ford F-Series Super Duty;
 2000-2005 Ford Excursion;

 5.0 Cammer .

En 2005 Ford Racing Performance Parts (FRPP) s'usa per vehicles d'altes prestacions o per competicions automobilstiques. El seu nom es M-6007-T50EA per hom el coneix com a "Cammer".

A la Grand-Am Cup, al SCCA World Challenge's GT class els Mustang usen aquesta mecnica.

 Ford Austrlia .

Alguns models de Ford com el Falcon o Fairlane i la divisi d'altes prestacions de Ford (Ford Performance Vehicles, FPV). Algunes aplicacions d'aquests motors:

 Barra 230 5.4 L V8 SOHC de 3 vlvules i 310 cv i 500 N m;
 Boss 260 5.4 L V8 DOHC de 4 vlvules, 349 cv i 500 N m;
 Boss 290 5.4 L V8 DOHC de 4 vlvules, 389 cv i 520 N m;

 Rcord mundial .

El Koenigsegg CCR utilitza un Ford Modular DOHC de 32 vlvules i doble compresor Rotrex. Aquesta combinaci dona 806 cv i la seva velocitat mxima es de 388 Km/h (241 mph). Aix el va convertir en el cotxe de srie ms rpid del mn (el anterior rcord el tenia el McLaren F1) i aix el llibre Guinness World Records ho recull al 2005 atorgant-li el ttol de Worlds Fastest Production Car. Per aquest privilegi ja no el t perqu el Bugatti Veyron 16.4 de 1001 cv t una velocitat mxima de 407 Km/h (253 mph) d'acord a Car and Driver.

 Informaci mediambiental .

El Koenigsegg CCR equipa un motor capa de funcionar amb E85.
Els motors Triton 5.4 V8 i Modular 4.6 V8 des del 2006 poden funcionar amb E85 .

 Enllaos externs .
 Informaci dels motors Modular ;
 Motors que poden funcionar amb E85 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130409" title="Corpus d'Argentona" nonfiltered="3281" processed="3272" dbindex="53546">
La diada del Corpus d'Argentona havia estat una de les festes ms importants en el calendari argenton.

En el passat es feia una process de Corpus que passava pels carrers i places de la vila tot deixant-hi flors de tot tipus.

Aquesta process va meravellar Jacint Verdaguer que va escriure l'article Lo Corpus d'Argentona, publicat a La Creu del Montseny el 4 de juny de 1899, en el qual descrivia l'ambient festiu i el fervor religis que es respirava a la vila per aquesta festivitat.

A partir del 1947 es comena a encatifar alguns carrers i places del poble amb serradures tenyides de colors.

Als anys 70 la festa entra en crisi i no es reprn la tradici fins l'any 1990 amb un caire menys religis i ms popular grcies a l'associaci Amics de les Tradicions.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130413" title="Rocafort (el Pont de Vilomara i Rocafort)" nonfiltered="3282" processed="3273" dbindex="53547">
Rocafort s un poble i l'antic nucli inicial del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort, a la comarca del Bages. Est situat a la part central del terme, entre el serrat del Caselles al nord i el Montgrs (584 m) al sud, a 7 km del Pont de Vilomara, poblaci amb la qual es comunica a travs de la carretera local BV-1224. Segons el cens del 2005, hi estaven empadronades 55 persones.

Est situat a 421 m d'altitud en un contrafort nord-occidental de la serra de Sant Lloren, a l'esquerra de la riera de Mura. Antigament Rocafort era el poble gran i el Pont de Vilomara un seu raval lluny i petit, mentre que actualment s just a l'inrevs.

s esmentat des del 909 amb el nom de Palau de Versa, amb l'esglsia de Santa Maria i el castell de Rocafort o de Nspola (Nespres), pertanyent en aquells moments al comtat de Manresa. El castell, actualment en runes, pass durant el segle XIV al domini del monestir de Sant Benet de Bages. A l'esglsia parroquial hi ha el sarcfag de mitjan segle XV de l'ltim senyor laic, Pere de Sitjar, senyor de Rocafort, obra de l'escultor i picapedrer manres Berenguer Ferrer.

Moltes cases del poble han estat condicionades per a estades de vacances i caps de setmana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130416" title="Roser Murillo Ribera" nonfiltered="3283" processed="3274" dbindex="53549">
Roser Murillo Ribera, Roser (Barcelona, 9 de maig de 1979) s una cantant i presentadora catalana.

Va comenar la seva carrera com model en passarelles com Gaud (Barcelona). Es va donar a conixer a Popstars l'any 2002, programa de Telecinco basat en el format que havia arrasat a pasos com Austrlia, Alemanya, Itlia o Frana, per que en la seva versi espanyola es va inspirar ms en el format OT. Va arribar a ser finalista, per va renunciar a aix per a desenvolupar la seva carrera com solista. El seu primer single va ser No vuelvas (No tornis), cort de presentaci de l'lbum Despert al mar de 2003. A aquest se li van sumar altres dues canons, Quiero besarte, tot un xit durant aquell estiu, i finalment Duea de mi corazn. L'xit va incloure una re-edici de l'lbum a la tardor d'aquell mateix any i les vendes ronden les 50.000, ja que va aconseguir el disc d'or.

Un any desprs va presentar el disc Fuego, i la seva edici catalana, Foc. Igual que amb Despert, la cantant es va embarcar en un intens tour estiuenc. El seu segon single va ser "Boca a boca". Desprs d'aquest, "La Trampa" va concloure el recorregut de l'lbum, del que s'estimen unes vendes superiors a 30.000 cpies. 

Roser va realitzar en un canal local de Barcelona l'any 2005 el programa Sexe Savi, mentre preparava el seu segent projecte discogrfic. En aquest perode va collaborar tamb en diferents programes televisius (TNT) i anuncis de tele-promoci.

El seu tercer i ltim lbum d'estudi, Raffaella, homenatge a la italiana Raffaella Carr, va veure la llum el passat 6 de juny de 2006. El single de presentaci s Rumore, en una versi que s'inclina cap al Pop Rock amb tocs electrnics. 

Quant a projectes televisius, va presentar al costat del cantant lex Casademunt (OT1) el programa Cantamania a TV3 i ha participat com a cantant en altres programes especials de la cadena, entre ells l'especial fi d'any 2007, on va cantar un duet amb Marcos Llunas.

Discografia.
lbums.
 "Despert" (17/03/2003) 55.000 cpies venudes - Disc d'or;
 "Despert" (Edici especial) (30/09/2003) ;
 "Fuego" / "Foc" (25/05/2004) 30.000 cpies venudes  ;
 "Raffaella" (06/06/2006)  ;

Singles.
 No Vuelvas (Remixs) (?/05/03);
 Quiero Besarte (Remixs)(?/05/03);
 Fuego (Remixs) (27/07/04);
 Boca A Boca (Remixs) (27/07/04);

Vdeos.
 No Vuelvas;
 Quiero Besarte;
 Duea de Mi Corazn;
 Fuego;
 Boca A Boca;
 La Trampa;
 Rumore;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Club de Fans;
 Frum oficial de Roser;
 Site de l'lbum 'Raffaella';
 Fansite sobre Roser;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130420" title="Selman Abraham Waksman" nonfiltered="3284" processed="3275" dbindex="53551">


Selman Abraham Waksman ( Priluki, Imperi Rus 1888 - Woods Hole, EUA 1973 ) fou un bioqumic i professor universitari nord-americ, d'origen rus, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1952.

 Biografia .
Va nixer el 2 de juliol de 1888 a la ciutat de Priluki, situada en aquells moments dins l'Imperi Rus per que avui dia est situada a la Provncia de Txernihiv d'Ucrana, en una famlia de religi jueva. Va realitzar els estudis secundaris a la ciutat d'Odessa, per l'any 1910 es va traslladar als Estats Units, on es va matricular a la Universitat de Rutgers de Nova Jersey per estudiar agricultura. Desprs de realitzar estudis de bioqumica es va doctorar en aquesta especialitat a la Universitat de Berkeley l'any 1918. 

L'any 1916 li fou concedida la ciutadania nord-americana. El 1925 fou nomenat professor a Rutgers, assumint posteriorment la direcci del departament de microbiologia de la Universitat de Rutgers. Va morir el 16 d'agost de 1973 a la ciutat de Woods Hole, situada a l'estat nord-americ de Massachusetts. 

 Recerca cientfica .
Va iniciar les seves investigacions sobre els microorganismes patgens, com per exemple el de la tuberculosi, observant com aquests eren destruts al sl. Investigant sobre aquest fet va descobrir que certs microorganismes eren els responsables d'aquesta destrucci, entre ells un fong que va denominar Streptomices griseus. 

Interessat posteriorment en els antibitics (mot emprat per Waksman) va descobrir, entre d'altres, l'actinomicina (1940), clavicina (1941), estreptotricina (1942), estreptomicina (1943), neomicina (1948). L'estreptomicina i la neomicina avui en dia encara sn tils en el tractament de malalties infeccioses, i l'estreptomicina fou el primer antibitic utilitzar per a guarir la tuberculosi.

L'any 1951 cre la Waskman Foundation for Microbiology, fundaci que utilitza bona part dels "royalties" obtinguts de les seves patents. L'any 1952 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de l'estreptomicina, el primer antibitic realment efectiu contra la tuberculosi. Si b la Fundaci Nobel noms inclogu aquest descobriment en el seu guard, la comunitat cientfica fa extensiu aquest premi a la seva recerca bioqumica sobre els antibitics.

 Enllaos externs .
  Waksman Foundation for Microbiology;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1952;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130426" title="El virgo de Visanteta (pellcula)" nonfiltered="3285" processed="3276" dbindex="53552">
El virgo de Visanteta s una pellcula dirigida per Vicente Escriv inspirada en el sainet homnim escrit per Josep Bernat i Baldov el 1845. Quan s'estren (l'any 1979), es va fer molt popular, i continua sent un mite de l'imaginari collectiu valenci.

 Fitxa tcnica .
 Intrprets: Mara Rosaria Omaggio, Jos Sancho, Josele Romn, Jos Mara Angelat, Queta Claver, Antoni Ferrandis, Luis Barbero, Jos Yepes, Tony Valento, Emilio Fornet, Miguel Monrabal, Pedro del Ro, Ramn Pons, Vernica Llimera, Enrique Marzal, Joan Monlen, Eva Robin, Brbara Lys, Rosita Amores, Paco Sanz, Jos Albiach, Enriqueta Delas, Andrea del Boca (nina);
 Gui: Vicente Escriv, Antonio Fos ;
 Argument: "Escrita en vers i una poqueta de brossa per una musa ms puta que les gallines" Inspirada en l'obra de Jos Brnat i Baldov, escrita el 1845 i titulada: "El virgo de Visanteta i l'alcalde de Favara o el parlar b no costa un patxo";
 Director de fotografia: Ral Prez Cubero ;
 Msica: Antn Garca Abril, Temes musicals: msica de dolaina interpretada per Juan Antonio Blasco Ribera ;
 Muntador: Pedro del Rey ;
 Productor: Vicente Escriv ;
 Director de Producci: Vicente Escriv (fill) ;
 Direcci artstica: Jos Mara Morera ;
 Decorats: Adolfo Cofi ;
 Figurins i ambientaci de vestuari: Mara Eugenia Escriv ;
 Disseny de caretes: Emilio Burgos ;
 Coreografia: Esteban Greco ;
 Gnere: Comdia costumista ;
 Durada: 95 minuts ;
 Llocs de rodatge: Valncia i provncia ;
 Estrena: 15-02-1979 Madrid: Paz, Richmond ;
 Empresa distribudora: Warner Espanyola SA;
 Espectadors: 1.010.657;
 Recaptaci: 716.727,63 ptes;
 35 millmetres. Color. Panormic;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130428" title="Castell de Rocafort" nonfiltered="3286" processed="3277" dbindex="53553">

El castell de Rocafort fou una fortificaci al poble de Rocafort, al Bages, del qual n's l'origen. En estat runs, les seves restes estan situades en un petit tur, a m esquerra de la carretera, poc abans d'arribar al poble pujant del Pont de Vilomara.

Rocafort, s esmentat per primera vegada el 909 en una escriptura de venda, atorgada pels comtes Sunyer i Riquilda, d'un alou situat a la vall de Nspola (de Nespres) al lloc anomenat Palau de Vesa, del comtat de Manresa. Aquest seria el seu nom primitiu.

La primera referncia amb el nom actual seria en un altre document, del 1023, on ja s anomenat Rokaforte (castell fort). En el document s'especifica que ...el castell de Nspola que diuen Rocafort....  Si b la parrquia s'anomen de Palau de Vesa fins a principis del segle XII.

Per el topnim Rocafort prevaldr com a definitiu en la denominaci del castell, la parrquia, el llinatge i la senyoria feudal del terme. La famlia Rocafort el mantindr fins que l'any 1281, Humbert de Rocafort ven a Pere Sitjar, ciutad de Barcelona, tot el seu domini. Fou un nt d'aquest, tamb anomenat Pere Sitjar, l'ltim senyor laic de Rocafort, les restes del qual reposen en el sarcfag que es conserva a l'esglsia de Rocafort.

El 1377, la seva vdua, Guillema Nerell, deixa tot el senyoriu de Rocafort al monestir de Sant Benet, amb el qual la casa de Rocafort mantenia relacions des de segles abans. El monestir tindr la jurisdicci senyorial del terme de Rocafort fins la desaparici dels drets senyorials i dels ordes religiosos el 1835.

El castell de Rocafort, abandonat pels monjos, fou destrut durant la guerra dels catalans contra Joan II, la Guerra civil catalana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130429" title="Vincenzo Galilei" nonfiltered="3287" processed="3278" dbindex="53554">
Vincenzo Galilei (1520 - 2 de juliol de 1591) va ser un llatista itali, compositor i teric de la msica. Pare del fams astrnom i fsic Galileo Galilei, va esdevenir una de les figures ms importants de finals del Renaixement musical i contribu de manera significativa a la revoluci artstica que donaria lloc a un nou estil: el Barroc.

Va nixer cap al 1520 a Santa Maria a Monte, aprop de Florncia (Itlia). L'any 1560 s'install a Pisa  on nasqu Galileo  i a comenaments dels 70 marx cap a Florncia, on mor el 1591. Com Galilei era un msic molt preparat  bon intrpret del llat, luthier, cantant i compositor , aviat reb el suport econmic de la noblesa. 

En una estada a Vencia conegu Gioseffo Zarlino, el teric de la msica ms important del segle XVI, i estudi amb ell. Ms tard es va incorporar a la Camerata Fiorentina, grup de poetes, msics i intellectuals guiats pel Compte Giovanni de'Bardi, que pretenien recuperar la msica de l'Antiga Grcia i el teatre clssic.

Entre 1570 i 1580 es dedic especialment a la teoria de la msica i a la composici. Algunes de les contribucions teriques ms importants de Galilei sn seriosos estudis sobre  la dissonncia; tenia una concepci molt moderna de l's de la dissonncia que anticipava l'arribada del barroc.

En el camp de l'acstica tamb va fer interessants observacions sobre el comportament vibratori de les cordes i les columnes d'aire. Probablement s ell qui va establir la relaci entre la tensi en una corda i la freqncia de les vibracions i el primer en descobrir una llei fsica no lneal. Si Vincenzo feia aquest descobriment i ho expressava utilitzant el llenguatge matemtic, el que feia era generalitzar el que ja havien descrit feia segles els seguidors de Pitgores: que els nombres enters determinen les escales harmniques. 

Si totes les relacions musicals sn mesurables i Vincenzo les podia definir amb quantitats, llavors la idea del seu fill Galileo que qualsevol tipus de relaci fsica es pot definir matemticament s, naturalment, el segent pas. Molts estudiosos creuen que s ell el que va orientar l'activitat del seu fill Galileo cap a les matemtiques pures i abstractes, i cap a l'experimentaci basada en el tractament quantitatiu dels resultats, concepte fonamental en la histria de la cincia.

Va compondre dos llibres de madrigals i msica per a llat. Per la seva contribuci ms important va ser una quantitat considerable de msica per a veu i llat on s'entreveuen unes maneres prpies de l'estil del barroc primerenc.

 Enllaos externs .
 Partitures de Vincenzo Galilei (Werner Icking Music Archive);

 Referncies .
 Vincenzo Galilei, article a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie.  20 vol.  London, Macmillan Publishers Ltd., 1980.  ISBN 1-56159-174-2;
 The Concise Edition of Baker's Biographical Dictionary of Musicians, 8th ed.  Revised by Nicolas Slonimsky.  New York, Schirmer Books, 1993.  ISBN 0-02-872416-X;
 Gustave Reese, Music in the Renaissance.  New York, W.W. Norton & Co., 1954.  ISBN 0-393-09530-4;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130430" title="Toni Sala Isern" nonfiltered="3288" processed="3279" dbindex="53555">
Toni Sala Isern ( Sant Feliu de Guxols, Baix Empord 1969 ) s un escriptor escriptor i professor de literatura catalana.

Biografia.
Va nixer el 2 d'abril de 1969 a la cuitat de Sant Feliu de Guxols, poblci situada a la comarca del Baix Empord. Desprs d'estudiar literatura catalana a la universitat acutalment s professor de secundria.

Obra literria.
Es va donar a conixer amb Entomologia (1997), el seu primer llibre i amb el qual va guanyar el Premi Documenta. Amb Bones notcies (2001) va proposar una mirada torbadora sobre les intimitats de la vida en parella. Crnica d'un professor de secundria mostra el mn de l'ensenyament des de dins (2001), va suscitar una certa polmica i s el llibre que el va donar a conixer al gran pblic. Amb Gorilla blanc (2002) es va introduir en el gnere de l'autobiografia, narrant en primera persona les memries de Floquet de Neu, el gorilla alb. En Un relat de la nova immigraci africana (2003) va narrar les aventures d'un gambi a Catalunya. Per la novella Rodalies va obtenir el Premi Sant Joan de literatura catalana l'any (2004) i el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya. Quatre dies a l'frica (2005) s el relat d'un viatge a Guinea Equatorial. El seu ltim llibre, Comelade, Casasses, Perejaume (2006) s un retrat d'aquests tres artistes i un homenatge. 

Collabora setmanalment al diari El Punt i habitualment amb el Diari Maresme.

Obra publicada.
1997: Entomologia, Barcelona: Edicions 62;
1998: Pere Marn, Barcelona: Edicions 62;
2001: Bones notcies, Barcelona: Edicions 62;
2001: Petita crnica d'un professor a secundria, Barcelona: Edicions 62;
2003: Gorilla blanc, Barcelona: Edicions 62;
2004: Un relat de la nova immigraci africana, Barcelona: Edicions 62;
2004: Rodalies, Barcelona: Edicions 62;
2005: Quatre dies a l'frica, Barcelona: Edicions 62;
2006: Comelade, Casasses, Perejaume, Barcelona: Edicions 62;

Enllaos externs.
 Informaci de Toni Sala a l'UOC;
 Blogcrnica - Bloc de Toni Sala en unes jornades sobre blocs celebrades a Sant Cugat;
 Toni Sala - Bloc de Toni Sala;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130435" title="Fritz Albert Lipmann" nonfiltered="3289" processed="3280" dbindex="53556">


Fritz Albert Lipmann ( Knigsberg, Alemanya 1899 - Poughkeepsie, EUA 1986 ) fou un metge, qumic, bioqumic i professor universitari nord-americ, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1953.

Biografia.
Va nixer el 12 de juny de 1899 a la ciutat de Knigsberg, en aquells moments situada a Prssia Oriental per que avui dia forma part de l'enclavament rus de Kaliningrad, en una famlia de religi jueva. Desprs d'estudiar medicina a la Universitat de Berln, on es va graduar l'any 1924, va ampliar els seus estudis estudiant qumica i bioqumica a la mateixa universitat. El 1926 fou nomenat assistent d'Otto Mayerhof, sota el qual realitz el seu doctorat l'any 1927.

Des de 1939 resid als Estats Units, on entre 1949 i 1957 fou professor de qumica biolgica a la Universitat de Harvard, i des d'aquell any dirig el Departament de Recerca de la Universitat Rockefeller situada a Nova York. Mor el 24 de juliol de 1986 a la poblaci de Poughkeepsie, situada a l'estat nord-americ de Nova York.

Recerca cientfica.
Dedic tota la seva carrera cientfica en la recerca del coenzim A, el qual descobr l'any 1945. Per aquest descobriment fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1953, premi que compart amb Hans Adolf Krebs pel descobriment del cicle de l'cid ctric.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1953;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130441" title="Oristrell" nonfiltered="3291" processed="3281" dbindex="53558">
Oristrell, antigament Ullastrell, s un petit nucli entre el Pont de Vilomara i Rocafort, sent l'indret del terme del qual se n'ha trobat la referncia escrita ms antiga.

L'any 932, el comte de Barcelona Sunyer, fill de Guifr el Pils, dna fe en un document d'una venda de terres al comtat de Manresa en el terme de la Vall de Nspola al lloc conegut com a Ullastrell. Aquestes terres limitaven a l'est amb el Palacio de Avezia, nom antic on posteriorment s'hi s'assentar el castell de Rocafort; a l'oest amb el flumen Lubregado, riu Llobregat; al sud limitaven amb el Monte Virgilio, actual muntanya de Puig Gil; i al nord amb el rio Nspola, riera de Nespres o de Mura.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130442" title="Pasporta Servo" nonfiltered="3292" processed="3282" dbindex="53559">


El Pasporta Servo (servei de passaport) s un important servei d'allotjament internacional gratut a disposici dels parlants de l'esperanto (esperantistes). La base n's l'edici anual d'una llista que cont les adreces de persones d'arreu del mn disposades a acceptar hostes esperantistes de franc.  

Els amfitrions trien quantes nits d'allotjament i quantes despeses accepten i poden ficar a l'anunci diversos comentaris del seu inters, desitjos i condicions particulars (com ara "no fumadors", "joves benvinguts", "famlia nudista", etc). L'allotjament s gratut i els amfitrions poden oferir tamb menjar, transport o visites al lloc. 
 
No es requereix allotjament recproc. L'nic requisit n's que el convidat parli l'esperanto, ja que tant la llista com la comunicaci entre els participants es fan dins d'aquest idioma. 

La principal finalitat del Pasporta Servo s la de poder practicar l'esperanto oral mentre es coneix gent de totes les cultures. s tamb un exemple de la seva utilitat prctica, fet servir per demostrar que l'idioma funciona. Per a moltes persones, aquest servei ha sigut la principal motivaci per aprendre l'esperanto.

La llista d'adreces del Pasporta Servo s editada per TEJO (sigles en esperanto de l'Organitzaci Mundial de Joves Esperantistes). Va apareixer per primera volta al 1966, amb el nom "Programa Pasporto", i fou una proposta de Rubn Feldman-Gonzlez, d'Argentina. El Pasporta Servo segons el sistema actual va sorgir per primera vegada al 1974, amb quaranta amfitrions, sota la direcci de Jeanne-Marie Cash, de Tolosa de Llenguadoc. Tots dos pioners sn encara amfitrions del Pasporta Servo. 

 Enllaos externs .
 Pgina oficial del Pasporta Servo  Versi en catal;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130443" title="Gran Premi de San Marino de 1982" nonfiltered="3293" processed="3283" dbindex="53560">
Resultats del Gran Premi de San Marino de 1982 disputat  a l'  Autodromo Enzo e Dino Ferrari el 25 d'abril de 1982.

 Resum .

Aquesta cursa va ser boicotejada pels equips de la FOCA .

Aquesta va ser l'ltima cursa disputada per Gilles Villeneuve ja que va sofrir un accident mortal als entrenaments de la segent cursa (el G.P. de Blgica).

Ja al podi hi va haver un enfrontament entre els dos pilots de Ferrari guanyadors, ja que segons Villeneuve tenien un pacte de no avanar-se desprs de l'ltim revolt, pacte  que Pironi no va seguir.

 Classificaci .



 Altres .

 Volta rpida: Didier Pironi 1'35.036;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130456" title="Distopia" nonfiltered="3297" processed="3284" dbindex="53564">
Una distopia s una utopia negativa on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal, s a dir, en una societat opresiva, totalitria o indesitjable. El terme va ser encunyat com a antnim dutopia i s'usa principalment per a fer referncia a una societat fictcia (freqentment emplaada en el futur proper) on les tendncies socials es duen a extrems apocalptics. 

D'acord amb l'Oxford English Dictionary, el terme va ser encunyat a finals del segle XIX per John Stuart Mill, qui tamb emprava el sinnim creat per Bentham, cacotopia, al mateix temps. Ambdues paraules es van basar en el terme utopia, encunyat per Thomas More com ou-topia o lloc que no existeix, normalment descrit en termes d'una societat perfecta o ideal. D'aqu, llavors, es deriva distopia, com una utopia negativa on la realitat transcorre en termes antittics als d'una societat ideal. Comunament, la diferncia entre utopia i distopia depn del punt de vista de l'autor de l'obra o, en alguns casos, de la percepci del propi lector, que jutga el context descrit com desitjable o indesitjable. 

En aquest sentit, la distopia creu en una evoluci negativa o involuci, ja que pensa que el futur ser pitjor que el present. Per aix entronca amb la mitologia antiga de l'edat d'or, que creia que l'sser hum ve sorgir en un estat proper a la perfecci ja que va ser creat per dus per a causa de les seves faltes va acabar degenerant en l'espcie actual. 

Els textos basats en distpies sorgeixen com obres d'advertiment, o com a stires, que mostren les tendncies actuals extrapolades en finals apocalptics. En aquest sentit difereixen de les utopies, que no es basen en la societat actual, sin que transcorren en una poca i un lloc remots, o indeterminats, o desprs d'una ruptura de la continutat histrica (per exemple, les obres de H. G. Wells). Predomina el pessimisme i l'anlisi del context.

Les distpies guarden molta relaci amb l'poca i el context sociopoltic en qu es conceben. Per exemple, algunes distpies de la primera meitat del segle XX advertien dels perills del feixisme, del consumisme, del control social o de les societats totalitries en general (1984, Un mn feli, Viure!, Fahrenheit 451). Altres ms recents sn obres de cincia ficci ambientades en un futur proper i etiquetades com a ciberpunk, que utilitzen una ambientaci distpica en la que el mn s'ha anat corrompent pel consumisme i es troba dominat per les grans multinacionals tecnolgiques i els governs es tornen cada vegada ms irrellevants. La cincia ficci postapocalptica es caracteritza per transcrrer freqentment en una distopia.

Distopies en la literatura.
Un mn feli, d'Aldous Huxley (1932);
1984, de George Orwell (1949);
Fahrenheit 451, de Ray Bradbury (1953) ;
Neuromntic, de William Gibson (1984);
The Handmaid's Tale (El conte de la criada) de Margaret Atwood (1985);
Watchmen, novella grfica d'Alan Moore i Dave Gibbons (1986);
V de Vendetta, novella grfica d'Alan Moore i David Lloyd (1981-1988);
Oryx i Crake, de Margaret Atwood (2003);
Globlia, de Jean-Christophe Rufin (2004);

Distopies en el cinema.
THX 1138, de George Lucas (1971);
Blade Runner, de Ridley Scott (1982);
Matrix, dels germans Wachowski (1999);
, dirigida per Carlos Atanes (2004);








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130458" title="Masss Vinson" nonfiltered="3298" processed="3285" dbindex="53565">

El Masss Vinson s la muntanya ms alta de l'Antrtida, i es troba situada vora uns 1.200 km del Pol Sud. El masss t una longitud d'uns 21 km i un ample d'uns 13 km. A l'extrem sud del masss es troba el Mont Craddock (4.650 m).

Es troba a la Serralada del Sentinella, que forma alhora part de les Muntanyes Ellsworth , situades molt a prop de la plataforma de gel de Ronne i de la base de la Pennsula Antrtica.

L'existncia del masss va ser del tot desconeguda fins l'any 1957, quan va ser avistat per una nau de la US Navy.  Fou anomenat aix en honor de Carl Vinson, un congressista per l'estat nord-americ de Gergia que va ser un dels ms fervents promotors de la investigaci i recerca a l'Antrtida.

Primera ascensi.
L'any 1963, dos grups diferents de lAmerican Alpine Club, un comandat per Charles Hollister i Samuel C. Silverstein, de Nova York, i un altra capitanejat per Peter Schoening, de Seattle, cercaren fons a la National Science Foundation per tal de formar una expedici per coronar el Vinson. Els dos grups es van fusionar en un de sol a la primavera de 1966 per desig de la National Science Foundation i l'American Alpine Club, i Nicholas Clinch (Pasadena) va ser recrutat per l'AAC per comandar la recent fusionada expedici. Anomenada oficialment la American Antarctic Mountaineering Expedition 1966/67, l'expedici va ser patrocinada per l'AAC i la National Geographic Society, i va comptar amb el recolzament sobre el terreny de la U.S. Navy i la National Science Foundation Office of Antarctic Programs. 
En total 10 cientfics i muntanyers, a ms a ms d'en Clinch,  van participar a l'AAME 1966/67:  Barry Corbet (Jackson Hole, WY), John Evans (University of Minnesota, Minneapolis, MN), Eiichi Fukushima (University of Washington, Seattle, WA), Charles Hollister, Ph.D. (Columbia University, New York, NY), William Long, Ph.D. (Alaska Methodist University, Anchorage, AK), Brian Marts (Seattle, WA), Peter Schoening (Seattle, WA), Samuel Silverstein, M.D. (Rockefeller University, New York, NY) and Richard Wahstrom (Seattle, WA). 

Durant els mesos anteriors a la seva partida envers l'Antrtida, l'expedici va rebre una considerable atenci per part de la premsa, especialment degut als reportatges que avanaven que Woodrow Wilson Sayre estava planejant volar en un Piper Apache pilotat per Max Conrad, l'"avi volador", amb quatre companys ms vers la Serralada del Sentinella per tal de pujar al Vinson. Sayre s'havia forjat una reputaci de viatges problemtics com a resulta del seu fracassat, no autoritzat i gaireb fatal intent de coronar l'Everest pel vessant nord l'any 1962. La seva incursi no autoritzada al Tibet va portar a la Xina a presentar una protesta oficial al Departament d'Estat dels Estats Units. Finalment l'intent de volar al Vinson no es va duur a terme. Conrad va tenir dificultats amb l'avi, i segons la premsa, ell i Sayre encara estaven a Buenos Aires el dia que els primer quatre membres de l'expedici AAME 1966/67 van assolir el cim del Vinson. 
      
AL desembre de 1966 la Navy va transportar l'expedici i les seves provisions des de  Christchurch a la base antrtica McMurdo Sound, dels Estats Units , i d'all amb un Hercules C-130 equipat amb esqus, fins a la Serralada del Sentinella. Tots els membres de l'expedici van coronar el cim. El primer grup el 18 de desembre de 1966, quatre membres ms l'endem, i els darrers tres el dia 20.

Ascensions posteriors.
L'escalada al Vinson ofereix poques dificultats tcniques ms enll de la prpia duresa d'una incursi a l'Antrtida, i com a un dels Set Cims, ha rebut molta atenci per part d'alpinistes amb recursos en els darrers anys. Entre 1985 i el 2000, Adventure Network International (l'nica agncia privada que organitza expedicions al Vinson) ha guiat al voltant de 450 escaladors cap el cim.
Antarctic Logistics and Expeditions (ALE) ha comprat recentment la Adventure Network International. ALE s ara l'nica companyia que ofereix vols al Masss Vinson, tot i que a ms d'aquesta, existeixen altres companyies que guien clients al cim del Vinson. 

La nova alada oficial (4,892 m, 5 metres inferior a l'alada oficial anterior) prov d'una medici amb GPS per la "2004 Omega Foundation", equip format per Damien Gildea d'Austrlia (leader), i Rodrigo Fica i Camilo Rada de Xile.

 Primera ascensi pel vessant est.
Mentre que la majoria d'ascensions al cim van fer servir el vessant oest del masss, des de la glacera de Branscomb, la primera ascensi pel vessant est va ser completat per un equip de 8 persones patrocinat per una productora de sries de TV (Nova), al gener de 2001. L'equip estava format per: Conrad Anker - lder de l'expedici - i Jon Krakauer, Dave Hahn, Andrew Mclean, Dan Stone, Lisel Clark (primera dona en coronar per aquest vessant), John Armstrong i Rob Raker.

Aquest equip va ser el primer en fer un mesurament amb GPS de l'alada del cim, que result en el 4.897 metres que van ser l'alada oficial fins a l'expedic de tres anys ms tard. 

Nova va batejar la producci filmada com "la Muntanya de Gel" (Mountain of Ice), emesa a la televisi pblica al febrer de 2003.

Enllaos externs.
 El Masss Vinson a TierraWiki.org ;
 Muntanya de gel ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130460" title="Lemmings" nonfiltered="3299" processed="3286" dbindex="53566">
Lemmings s un videojoc d'estratgia que ha tingut nombroses seqeles i versions. Es tracta de guiar uns animalets antropoides cap a la sortida de cada nivell fent s d'unes habilitats limitades (com saltar, blocar, construir ponts...). L'alicient del joc s saber quan usar aquestes habilitats, ja que si no s'utilitzen b els lemmings moren (continuen avanant en lnia recta encara que el terreny acabi en un precipici o similar i no pensen per ells mateixos). 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130461" title="Super Mario World" nonfiltered="3300" processed="3287" dbindex="53567">


 s un videojoc de plataformes desenvolupat i publicat per Nintendo per a la consola Super Nintendo. Va ser el joc ms venut per a aquesta plataforma, amb 20 milions de cpies venudes a tot el mn. Al Jap, aquest videojoc s conegut tamb com a Super Mario Bros. 4 i va ser un dels ttols de llanament per al sistema, juntament amb Pilotwings i F-Zero. El joc va ser rellanat per a Game Boy Advance (amb el nom de Super Mario World: Super Mario Advance 2 i amb noves caracterstiques) i per a la Virtual Console de Wii.

Histria.

Desprs de salvar el Regne Xampiny (Mushroom Kingdom) a Super Mario Bros. 3, en Mario, en Luigi i la Princesa Toadstool se'n van de vacances a Dinosaur Land per a recuperar-se de les seves aventures. Per mentre en Mario i en Luigi jeuen a la platja, la Princesa desapareix, aparentment segrestada per forces malfiques. Els dos germans la busquen durant hores i es topen amb un ou gegant, que es trenca i de dins en surt un dinosaure anomenat Yoshi.

En Yoshi explica a en Mario i en Luigi que altres dinosaures com ell han estat tancats en ous semblants per un grup de tortugues monstruoses. En Mario i en Luigi arriben a la conclusi que tot aix s obra d'en Bowser i decideixen anar-lo a buscar per a rescatar la Princesa i els amics d'en Yoshi. El dinosaure s'uneix a ells i entrega a en Mario una capa mgica que el pot ajudar en la seva nova aventura.

Els herois hauran de viatjar per Dinosaur Land enfrontant-se amb els set fills d'en Bowser per a alliberar els dinosaures atrapats en ous i finalment s'hauran de veure les cares amb el propi Bowser per a rescatar la Princesa i salvar aquesta terra.

Joc.

s un joc de plataformes de desplaament lateral, com els seus predecessors. El joc consisteix en un viatge a travs de diverses zones repartides en set mons. Algunes zones sn secretes i noms s'hi pot accedir trobant una sortida secreta en una altra zona. Hi ha diversos camins per arribar al final del joc, per es pot arribar a guanyar el joc passant noms per 12 zones.

Tal com ja passava a Super Mario Bros. 3, a Super Mario World hi ha un mapa del mn per on hom pot viatjar per a triar la zona que vol jugar, d'entre les disponibles fins el moment. Hi ha un total de 72 zones repartides entre els set mons, amb un total de 96 sortides. Les zones que tenen sortides secretes estan marcades al mapa amb un punt vermell, mentre que les que noms tenen una sortida normal estan marcades amb un punt groc. Les sortides secretes fan aparixer nous camins al mapa que poden portar a zones secretes.

Tant en Mario com en Luigi poden anar a peu o damunt d'en Yoshi. Hi ha Yoshis de quatre colors diferents: verd, groc, vermell i blau. El verd s el Yoshi normal i ms habitual, i els altres tenen habilitats especials quan es mengen una closca de Koopa. Els Yoshis blaus poden volar, els vermells poden escupen foc i els grocs fan tremolar el terra quan salten, fent mal als enemics ms propers. Qualsevol Yoshi pot tenir qualsevol d'aquests poders si es menja una closca d'aquests mateixos colors; s a dir, qualsevol Yoshi pot volar amb una closca blava, escopir foc amb una closca vermella i fer tremolar el terra amb una closca groga. Tamb es poden combinar el poder del Yoshi i el de la closca: per exemple, si un Yoshi vermell es menja una closca blava llavors pot volar (perqu la closca s blava) i escopir foc (perqu el Yoshi s vermell). Finalment, si un Yoshi es menja un Koopa multicolor obt tots els poders. Els Yoshis verds es poden trobar en zones normals i sn grans des del principi. Els Yoshis d'altres colors es poden trobar noms al principi de les zones de la Carretera Estrella i comencen sent petits. Per a fer-lo crixer, en Mario l'ha d'agafar i fer-li menjar cinc enemics, tres baies o un power-up. Un cop crescuts, ja s'hi pot pujar a sobre.

Mons.

 Illa d'en Yoshi (Yoshi's Island). s el primer mn, amb poques zones i sense sortides secretes. Inclou la Casa d'en Yoshi (Yoshi's House) i la Muntanya de Kappa (Kappa Mountain), on hi ha el Palau de l'Interruptor Groc (Yellow Switch Palace). L'enemic final del castell s l'Iggy.
 Planes del Donut (Donut Plains). s un mn amb forma de donut, on es poden trobar les primeres zones amb sortides secretes i la primera Casa Fantasma (Ghost House). L'enemic final del castell s en Morton.
 Cpula de Vainilla (Vanilla Dome). s un mn format principalment per zones subterrnies a l'interior de la cpula, per es pot accedir al cim de la cpula a travs de sortides secretes. Al cim s'hi pot trobar la primera Fortalesa (Fortress). L'enemic final del castell s en Lemmy.
 rea dels ponts. Inclou el Pont de Formatge (Cheese Bridge), el Pont de Mantega (Butter Bridge), el Llac de Soda (Soda Lake) i la Muntanya de Galeta (Cookie Mountain). L'enemic final del castell s en Ludwig.
 Bosc de la Illusi (Forest of Illusion). s un mn laberntic on la majoria de zones tenen sortides secretes. L'enemic final del castell s en Roy.
 Illa de Xocolata (Chocolate Island). Cont zones principalment a la superfcie de l'illa, amb algunes zones secrets subterrnies. L'enemic final del castell s al Wendy.
 Vall d'en Bowser (Valley of Bowser). La seva entrada principal s a travs del Vaixell Enfonsat (Sunken Ghost Ship). s l'ltim mn, caracteritzat per zones subterrnies i fosques. L'enemic final del castell s en Larry. Aquest mn inclou tamb el Castell d'en Bowser, on es troba en Bowser, l'enemic final del joc.

Mons secrets.

 Carretera Estrella (Star Road). Un mn amb forma d'estrella, amb 5 zones que es poden arribar a connectar resseguint el permetre de l'estrella. S'hi pot arribar des dels mons normals a travs de 5 accessos secrets, cadascun dels quals porta a una punta de l'estrella. A les zones de l'estrella es poden aconseguir els Yoshis de colors i totes tenen sortides secretes. Des d'una de les zones es pot arribar a un sis accs secret que condueix a la Zona Especial.
 Zona Especial (Special Zone). Aquest mn inclou 8 zones amb caracterstiques niques i amb una dificultat en general superior a la mitjana, tot i que no tenen sortides secretes. Els noms de les zones i la msica tamb sn diferents dels habituals. Desprs de guanyar les 8 zones apareix un ltim accs estrella que porta a la Casa d'en Yoshi. Tamb canvien alguns colors del mapa (principalment un intercanvi de tons verds i marrons) i l'aspecte i el nom d'alguns enemics.

Tipus de zones.

A Super Mario World hi ha diferents tipus de zones, cadascun amb caracterstiques particulars:

 Zona normal. Zona qualsevol on en Mario ha d'anar avanant fins al final, on hi ha una porteria (com una porteria de rugbi). Quan en Mario travessa la porteria s'acaba la zona. Aquesta porteria t una cinta que es mou amunt i avall. Si en Mario la trenca rep estrelles, en funci de l'alada en qu es trobi, fins a un mxim de 50 (quan la cinta s a dalt de tot). Per cada 100 estrelles acumulades en Mario juga un joc de bonus on pot aconseguir vides extra.
 Zona normal amb sortida/es especial/s. A ms de la porteria al final, hi ha una o ms sortides secretes. La sortida secreta pot ser una porteria alternativa o un forat d'un pany on s'hi ha de ficar una clau amagada dins de la zona.
 Casa d'en Yoshi. s on comena el joc. Hi ha baies que es pot menjar en Yoshi.
 Palau de l'Interruptor. N'hi ha quatre, cadascun d'un color diferent (groc, verd, vermell i blau). Consisteixen en una primera pantalla on hi ha alguns enemics i/o monedes i al final hi ha un tub que porta a la sala de l'interruptor. En Mario ha de saltar a sobre de l'interruptor per activar-lo. En moltes zones del joc hi ha quadrats dibuixats amb lnies de punts d'un color. Quan en Mario activa l'interruptor del color corresponent, en aquests quadrats apareixen blocs amb signes d'exclamaci. Aix pot fer ms fcils aquestes zones, perqu sovint formen terres damunt de barrancs. Un cop activat un interruptor ja no es pot repetir el seu palau.
 Castell. N'hi ha un al final de cada mn, i cadascun pertany a un dels fills d'en Bowser. En Mario ha d'avanar fins al final del castell, on s'ha d'enfrontar amb un fill d'en Bowser. Quan el derrota, el castell s destrut i en Mario rescata un dels ous. Es pot repetir un castell prement L + R.
 Casa Fantasma. En Mario ha d'avanar per l'interior d'una casa plena de fantasmes. Aquests cases solen ser una mica laberntiques i algunes tenen sortides secretes.
 Fortalesa. s semblant a un castell, per com a enemic final hi ha quatre dinosaures anomenats Reznor. Hi ha quatre fortaleses, i la majoria estan en camins alternatius.
 Vaixell enfonsat. s un vaixell enfonsat ple de fantasmes que guarda l'entrada a la Vall d'en Bowser.
 Castell d'en Bowser. s l'ltima zona del joc. En Mario pot triar parcialment el cam dins del castell triant entre portes numerades. S'hi pot entrar per la porta del davant o per la del darrera (secreta). Al final de tot en Mario s'ha d'enfrontar amb en Bowser.

A ms d'aquests tipus de zones, al mapa tamb hi ha altres elements:

 Estrelles. Permeten entrar i sortir de la Carretera Estrella.
 Tubs. Comuniquen diferents parts del mapa.

 Novetats des de Super Mario Bros. 3 .

 En Mario pot anar a sobre d'en Yoshi.
 Si s ferit en aquesta situaci descavalca sense rebre mal, per en Yoshi marxa corrent.
 En Yoshi pot menjar baies, enemics i altres objectes.
 Possibilitat de desplaar la pantalla cap a l'esquerra o la dreta mitjanant els botons L i R.
 Es pot guardar la partida.
 Cada cop que es carrega la partida es pot triar entre 1 judador (Mario) o 2 jugadors (Mario i Luigi).
 Es poden transferir vides entre els dos jugadors.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130462" title="Travian" nonfiltered="3301" processed="3288" dbindex="53568">

Travian s un videojoc d'estratgia en temps real que es juga a travs de la xarxa. El jugador controla un poble de gals, romans o germnics i tracta de fer-lo crixer, construint edificis, atacant els enemics i conquerint valls abandonades. El joc t servidors en ms de deu idiomes diferents, amb milers de jugadors connectats alhora.

El jugador depn dels recursos disponibles (fusta, cereals, fang i ferro) per construir edificis i entrenar tropes. Segons el que s'edifiqui, es pot accedir a unes millores o d'altres. El jugador pot inscriure's en una aliana per recolzar-se en eltres jugadors i defensar-se millor dels enemics. El joc s gratut, per si es volen unes millores o jugar una versi rpida, s'ha de pagar. Apart dels diferents jocs, Travian cont una comunitat amb frums de discussi i xat. 

La interfcie grfica s fora senzilla, es mostren imatges esttiques del poble o del mapa del servidor (amb els altres pobles), si b les pantalles de transici i les introduccions mostren imatges de les tropes. Els grfics es basen en dibuixos animats, amb una esttica semblant a la dels cmics d'Astrix.

El dia 17 d'Octubre es va obrir el Travian en catal, que de moment noms compta amb un servidor, ja que no s'implementen nous servidors fins a que no s'han omplert els anteriors.

 Enllaos externs .
Pgina del joc en catal;
Pgina del joc en espanyol;
Travian Tool: Statistics and tools for Fr, Eng, Nl, De, Au, Us, Uk, Ru, Pt, Pl, Net, It & many other worlds;
Calculadora de Recursos (Francs, angls, holands, itali, portugus, castell);







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130465" title="Ford Taurus" nonfiltered="3302" processed="3289" dbindex="53569">

El Ford Taurus es un cotxe de tracci davantera classificat com a mid-size. Fabricat per Ford, fou presentat al desembre de 1985 com un model del 1986, substituint al Ford LTD.

El Taurus va representar un canvi en les lnies de disseny de cotxes que  hi havia en aquells temps a la indstria automobilstica americana i fou un cotxe molt ben acollit pel mercat, aix ho justifiquen els 7.500.000 de Taurus venuts i el fet de ser el lder de vendes a EUA durant els anys 1992-1996, malgrat perdi aquest estatus al 1997 a favor del Toyota Camry.

La producci del Taurus cessa el 27 d'octubre de 2006, essent el model 2007 l'ltim.. L'any 2008 s'ha presentat la nova generaci del Taurus, basada amb el Ford Five Hundred.

 Primera generaci (1986-1991) .


En els seus inicis fou un model d'xit al seu segment. La filosofia de disseny europeu que a EUA la representava el Audi 5000 plasmada en aquest Taurus va representar un canvi radical en la seva poca en comparaci als seus competidors, com el Chevrolet Celebrity o el Dodge Diplomat. El disseny del tauler de control que era una mescla de lo millor d'Europa i Jap (l'anomenaren "jelly bean") contrastava molt amb el disseny que presentaven els vehicles del seu segment. Exteriorment el cotxe tenia un coeficient aerodinmic baix i de lnies suaus, va representar el final del disseny "boxy" dels cotxes dels anys 70 i 80.

Mecnicament s'estrena amb un motor 2.5L HSC de 4 cilindres en lnia de 90 cv i un 3.0L Vulcan V6 de 140 cv, caixa manual per al primer de 5 velocitats amb opci d'una automtica ATX de 3 velocitats, i automtica AXOD de 4 velocitats pel segon. De preus, el 2.5L manual sortia per $10.500 dlars.

Al 1988 s'afegeix el motor 3.8L Essex V6 amb 140 cv i 291 Nm molt apropiat per la versi familiar, encara que va presentar alguns problemes de fiabilitat.

Al 1990 rep un nou disseny de volant amb airbag,de palanca de canvis i de tauler de control. El 2.5L HSC de 90cv rep el sistema d'injecci electrnica seqencial (SFI) i passa a rendir 105 cv. La resta de mecniques segueixen igual.

Mides del Taurus

Batalla (Wheelbase): 2,692 m

Llargada (Length): 4,785 m

Amplada (Width): 1,798 m

Alada (Height): 1,374 m

Pes (Curb weight): 1383 kg

Primers SHO

Sembla ser que Ford volia un cotxe lleguer i esportiu per competir amb el Pontiac Fiero i el Toyota MR2, d'aqu que signs amb el fabricant japons Yamaha un acord perque li proporcioni motors per aquest nou esportiu, per en veure que el mercat de cotxes esportius estava en recessi, Ford decideix installar-lo al Taurus baix la denominaci de SHO, "Super-High Output". El Ford SHO V6, era un motor de 3.0L DOHC de 24 vlvules (4 per cilindre) que rendia 220 cv i 271 Nm. Amb aquest, el Taurus tenia una velocitat mxima de 233 Km/h (141 mph).

Tot i tenir un molt bon rendiment, no va tenir l'xit de vendes que Ford  desitjava. Externament presentava algunes modificacions, possiblement destaca que la lnia roja del tacmetre se situava a 8000 rpm.

Reconeixements

La primera generaci del Taurus va ser el Cotxe de l'any al 1986 per la revista Motor Trend. Tamb va apareixer en la Ten Best list de Car and Driver.

 Segona generaci (1992-1995) .

El primer canvi esttic important ve al 1992 on es fa un restyling exterior i interior. A Ford aquesta operaci li va costar $650 milions de dlars, i era necessria aquesta actualitzaci perqu baixaven les vendes del model anterior. De fet, aquest nou model va donar al 1992 unes vendes de 410.000 Taurus.

De disseny eren semblants, per Ford va donar-li el que ella anomen "smarter appointed interior" que consistia en oferir alguns detalls com un climatitzador automtic, sostre elctric, seients de pell i consola central.

El motor 2.5L HSC fou eliminat i el SHO rep l'opci de tenir transmissi automtica. Des de 1994 l'airbag de passatger es de srie. La versi familiar "station wagon" tenia moltes de les opcions de la versi sedan.

La versi base del Taurus equipa el motor 3.0L SFI Vulcan V6 de 140 cv amb caixa automtica AXOD-E.

Al 1995 s'afegeix una versi SE, que equipa el SFI Vulcan V6. En opci queda un 3.8L Essex V6. Per als policies, tenien una versi especfica per ells, amb el Essex V6 lleugerament modificat, en concret rendia 15 cv ms per la doble sortida de gasos.

Segona generaci SHO


El model SHO seguia amb el mateix motor. Com que no existia la opci de transmissi automtica les vendes van baixar, situaci que al 1993 Ford corregeix, i a dems presenta una nova versi del seu SHO V6, que passa dels 3.0L als 3.2L. En potncia segueix amb 220 cv per amb 292 Nm (20.3 Nm ms que l'anterior 3.0L).

Ford va construir una versi SHO familiar que va provar la revista Car and Driver, i com a dades, van afirmar que era la millor station wagon que Ford havia construt mai.

Mides del Taurus

Batalla (Wheelbase): 2,692 m

Llargada (Length): 4,877 m

Amplada (Width): 1,808 m

Alada (Height): 1,374 m

Pes (Curb weight): 1414-1575 kg

Cal esmentar que ocup el 7 lloc a la Card and Driver Ten Best list for 1992.

 Tercera generaci (1996-1999) .

Aquesta generaci representa el canvi de disseny ms important que havia sofert el Taurus. Ford esperava que amb aquest restyling tan agressiu aconsegus el mateix xit que va tenir el Taurus al 1986. Per, el disseny posterior del cotxe no va agradar gens a la premsa i al pblic, tan es aix que el estatus de best seller que tenia el Taurus va passar a mans de Toyota amb el seu Camry el 1997.


Un altre motiu que explica el descens de vendes es tamb l'increment de preu: $2.500 dlars ms car el model 1996 sobre el 1995. Es cert que el model 1996 podia equipar un 3.0L DOHC Duratec 30 30 V6 de 200 cv per la qualitat del vehicle va disminuir: Consumer Reports va qualificar-lo de poc confiable, poor reliabiliy. Un altre problema que tenien era als equips amb aire condicionat: a causa d'un problema de disseny s'acumula aigua al conductes de l'aire, facilitant el creixement de fongs, que poden arribar a ser perjudicials per a la salut .

A causa de la baixada de vendes Ford va efectuar retocs al disseny del Taurus al 1998 i 1999.

Aquests canvis van afectar a la part davantera i a la controvertida part posterior, adoptant un disseny semblant al SHO. Presenta altres canvis, i tamb desapareixen paquets com el G i el GL i es reinstalla el SE. Els models de 1998 podien equipar el motor DOHC Duratec 30 30 V6 per al 1999 noms la SE podia equipar-lo.



Sobre les caixes de canvi, noms automtiques de 4 velocitats AX4S i 
AX4N.

Tercera generaci SHO

Estrena un nou motor SHO, en concret un 3.4L DOHC V8 de 235 cv i canvi nicament automtic AX4N de 4 velocitats. A causa de l'augment de pes i la desaparici de la caixa manual de 5 velocitats provoca una disminuci de prestacions, encara que la velocitat mxima era de 232 km/h (144 mph) i la frenada era millor. Malauradament aquest motor va tenir greus problemes de fiabilitat i, malgrat la garantia cobria 36.000 milles, les avaries es donaven al voltant de les 50.000 milles. El problema es rectifica en refer els arbres de lleves.

Mides del Taurus

Batalla (Wheelbase): 2,756 m

Llargada (Length): 5,016 m

Amplada (Width): 1,854 m

Alada (Height): 1,400 m

Pes (Curb weight): 1510 kg

 Quarta generaci (2000-2007) .


Per l'any 2000 el Ford Taurus rep un restyling per reduir el disseny oval per un de ms convencional. Tamb augmenta l'alada posterior del cotxe perqu els passatgers de darrera vagin ms cmodes (el disseny de 1996 l'havia disminut) i l'interior va ser totalment canviat per un disseny ms conservador. Alguns elements com la consola integrada es mant. Per disminuir el preu, van retallar frens de discs a les 4 rodes, l'aspecte SHO se suprimeix. 

Per la introducci per part de GM del Chevrolet Impala al 2000 va afectar a les vendes del model de Ford. Al 2002, el Taurus inclou ms equipament als diferents paquets a destacar airbags laterals i control de tracci com a opcions per a tots els paquets.

Al 2004 el Taurus rep un restyling exterior i interior. El motor Duratec 30 V6 passa a tenir 201 cv i 281 Nm, per al 2006 deixa d'oferir-se.

Mides del Taurus

Batalla (Wheelbase): 2,756 m

Llargada (Length): 5,019 m

Amplada (Width): 1,854 m

Alada (Height): 1,425 m

Pes (Curb weight): 1504 kg

Desaparici del Taurus

Les vendes del Taurus van anar disminuint . Al 2005 la producci de la versi familiar se suspn i la versi sedan al 26 d'octubre de 2006. Pel 2007, el Taurus va ser venut exclusivament a empreses.

 Cinquena generaci (2008-) .

Mides del Taurus

Batalla (Wheelbase): 2,862 m (112.7 in)

Llargada (Length): 5,118 m (201.5 in)

Amplada (Width): 1,882 m (74.1 in)

Alada (Height): 1,554 m (61.2 in)

En el sal de Detroit , Ford va comunicar que tornaria a comercialitzar el Ford Taurus l'any 2008. Construt sota el xasss D3, es tracta d'un Five Hundred amb el nom canviat i un redisseny extern, sent notori la graella (la mateixa que la del Ford Fusion), un motor 3.5L Cyclone anomenat Cyclone de 260 cv @ 6250 rpm i transmissi automtica 6F de 6 velocitats. El Ford Freestar tamb canvia el nom a Ford Taurus X com a versi familiar.

El Ford Taurus ja es comercialitza des de l'estiu com a model del 2008 . Podr elegir-se tamb amb tracci integral i els paquets d'equipament sn el "SEL" i el "Limited" .

En matria de seguretat, el Taurus 2008 SEL ha obtingut les qualificacions de "good" i "good" en el test de xoc frontal i lateral, rebent a dems el reconeixement de "Top Safety Pick" del 2008 per part del IIHS .

S'espera que pel 2010 s'estreni una nova generaci del Taurus .

Competidors del Taurus sn el Chevrolet Impala, Toyota Avalon i Kia Amanti.

 Informaci mediambiental .

Molts motors Vulcan V6 SFI de 1995 admeten E85 

 Referncies .

Taub, Eric (Nov 1991). Taurus: The Making of the Car That Saved Ford. E. P. Dutton. ISBN 0-525-93372-7.

Mayne, Eric. "End of Ford Taurus closes era", Detroit News, 2005-04-19. Retrieved on 2006-05-16.

Walton, Mary (May 1997). Car: A Drama of The American Workplace. W. W. Norton. ISBN 0-393-04080-1. 

Consumer Reports 1998 New Car Buyer's Guide

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;
 Club Taurus ;
 Pgina amb informaci del Taurus ;
 Informaci del Taurus a 1-87vehicles.org ;
 Enciclopdia del Ford Taurus ;
 Informaci del Taurus 2008 a Car and Driver ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130467" title="Article" nonfiltered="3303" processed="3290" dbindex="53570">
L'article s una categoria gramatical, mot o afix, de la classe dels determinants que acompanya un nom com i que n'especifica que l'entitat referida est identificada pels interlocutors: tinc llibres / tinc els llibres, en el segon exemple se sap de quins llibres es tracta.

En algunes llenges l'article pot ser una afix (morfema flexiu), p.ex. en basc etxea 'la casa', on -a s l'article. 

En catal els articles deriven dels demostratius llatins ILLE/ILLA 'aquell/aquella'. (llengua que no tenia aquesta categoria).

Classes d'articles.
Definit: usat per a referir-se a elements coneguts dins un conjunt ms ampli, com el "the" angls. En catal els articles definits sn el, la, els, les o les diferents formes d'article salat (es, sa, sos, ses).
Personal: acompanyen els noms propis. En catal sn en i na, tot i que l'article definit pot acomplir la mateixa funci (la Maria, per exemple).
Indefinit: usat per a referir-se a elements desconeguts dins un conjunt o per a indicar qualsevol d'aquells elements. En catal sn un, una, uns, unes. En aquest cas molts gramtics consideren que simplement s el numeral.
Partitiu: usat com a quantificador o per a noms incomptables, com el "du" del francs. En catal no existeixen aquests articles.

enllaos.
Sobre l'article J. Roca Pons GBook ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130469" title="Escala musical" nonfiltered="3304" processed="3291" dbindex="53571">

L'escala musical s una successi de sons o notes disposats segons un sistema o mode determinat. Aquestes notes se succeeixen regularment per graus conjunts, s a dir per tons i semitons, en sentit ascendent o descendent dins l'extensi d'una octava, i es relacionen jerrquicament amb la nota principal la tnica, que dna nom a l'escala i en determina la tonalitat.
 
 Graus de la tonalitat .
Les notes d'una escala tamb sn identificades amb un grau (msica) i s'identifiquen amb xifres romanes, del I al VII. 

Els graus de la tonalitat s'identifiquen segons la seva funci harmnica. En la taula segent es posa amb l'exemple concret de l'escala de Do Major:




El III grau tamb s'anomena Modal degut a que s el grau que determina de manera inequvoca el mode de l'escala. El VII grau s'anomena Subtnica quan la distncia amb el grau segent s d'un to.

 L'Escala en la msica occidental .
Segons com s'organitza la distribuci de tons i semitons l'escala rep diferents denominacions. Tamb el nombre de sons (5, 7 o 12) comporta la seva corresponent denominaci. Tot i que els intervals solen ser de to o semit, en algunes escales apareix el de to i mig, o 3 semitons; s el cas, per exemple, de l'escala pentatnica. Si donem un cop d'ull a altres tradicions musicals observem que usen intervals ms petits que un semit, que s el cas dels ragues hinds), o de quarts de tons en el maqaam, un tipus de tcnica de la improvisaci de la msica rab.

La msica occidental usa bsicament 3 tipus d'escales de 7 notes:
 L'escala diatnica;
 L'escala menor meldica;
 L'escala menor harmnica;

Durant els segles XIX i XX s'han afegit altres escales:
 L'escala cromtica, de 12 notes.
 L'escala de tons, de 6 notes.
 L'escala pentatnica, de 5 notes, escala molt caracterstica de la msica oriental.
 L'escala octatnica, de 8 notes intercalant tons i semitons.

 Llista d'escales .
A continuaci hi ha una llista orientativa de les escales existents:
 Escala diatnica;
 Escala major;
 Escala menor natural;
 Escala menor harmnica;
 Escala menor meldica;
 Escala menor napolitana;
 Escala cromtica;
 Escala modal;
 Mode jnic (vegeu l'escala major);
 Mode dric;
 Mode frigi;
 Mode lidi;
 Mode mixolidi;
 Mode elic (vegeu l'escala menor natural);
 Mode locri;
 Escala de tons;
 Escala pentatnica;
 Escala octatnica o Escala disminuda;
 Escala augmentada;
 Escala alterada;
 Escala enigmtica;
 Escala bebop;
 Escala de blues;
 Escala rab;
 Escala xinesa;
 Escala oriental;
 Escala temperada;

 Referncies .
Burns, Edward M. 1998. "Intervals, Scales, and Tuning." In The Psychology of Music, second edition, edited by Diana Deutsch, 215 64. New York: Academic Press. ISBN 0-12-213564-4.
Zonis , Ellen. 1973. Classical Persian Music: An Introduction. Cambridge, MA: Harvard University Press.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130473" title="Chajul" nonfiltered="3305" processed="3292" dbindex="53572">
El municipi de Chajul forma part del departament de El Quich.

El seu nom deriva de del vocable Chaj que significa pi i del vocable jul que vol dir enllumenar, o sigui pi per enllumenar.

Aquest municipi est situat a la Sierra Cuchumatanes, on es localitza la reserva de la biofera Vivs-Cab, tamb coneguda com a Zona Reina. Aquest municipi forma part del Triangle Ixil juntament amb San Juan Cotzal i Santa Maria Nebaj.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130476" title="Cultura esperantista" nonfiltered="3306" processed="3293" dbindex="53573">

La cultura esperantista s el conjunt d'elements culturals creats per l'esperanto per accedir a una cultura internacional. 

Hi ha ms de 30.000 obres en esperanto (de les quals un 70 % sn obres originals) i es publiquen ms de cent revistes regularment. Hi ha esperantistes que fan servir la llengua per viatjar arreu del mn i una xrcia d'hospitalitat, el Pasporta Servo, els permet d'allotjar-se debades en casa d'uns altres esperantfons. D'altres mantenen correspondncia amb amics de molts pasos grcies al servici Koresponda Servo.

Cada any s'escriuen nous textos literaris i canons i s'editen nombroses revistes, la ms important de les quals s Monato, fundada l'any 1979. La msica en esperanto, amb grups actuals com els catalans Kaj Tiel Plu, t tamb la seua editora de discos: Vinilkosmo. 
A la xrcia, la pgina web d'Esperanto Radio Arkivo oferix, des del 1993, un ampli arxiu actualitzat diriament d'enregistraments d'emissions de rdio en esperanto produdes per diverses emissores (entre les quals destaquen Radio Polonia, China Radio Internacia, Radio Havano Kubo o Radio Vatikana). S'han fet tamb algunes pellcules en esperanto, com  Incubus, amb William Shatner. 

 Trobades i congressos .

El 2001, l'Associaci Universal d'esperanto (Universala Esperanto Asocio) tenia membres en 119 pasos. Cada any, entre 1500 i 6000 esperantistes es donen cita en el Congrs Mundial d'Esperanto (Universala Kongreso de Esperanto) i cada 15 de desembre (data de naiximent de L. L. Zamenhoff) els esperantistes de tot el mn celebren el Dia del Llibre en Esperanto. S'organitzen tamb durant l'any unes altres trobades, de distinta durada i proporci.

L'Espero (L'esperana) s l'himne del mn esperantista, el qual parla de pau mundial, fraternitat i una llengua neutral per a tots. Tanmateix, tots els esperantistes no estan d'acord amb la idea que l'esperanto podria ajudar la societat si tothom el parlara. 

Durant el primer Congrs d'Esperanto, a Boulogne-sur-Mer el 1905, es decid que un esperantista s qui sap parlar esperanto "sense que importen les seues motivacions", i que les seues opinions respecte de l'expansi de l'idioma sn personals.

 Vegeu tamb .
 Literatura esperantista;

 Enllaos externs .
 Associaci Universal d'Esperanto;
 Associaci Catalana d'Esperanto;
 Vinilkosmo;
 Pgina del grup Kaj Tiel Plu;
 Esperanto Radio Arkivo Arxius en MP3 d'emissions de rdio en esperanto de diversos pasos;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130481" title="Chisec" nonfiltered="3307" processed="3294" dbindex="53574">
El municipi de Chisec es localitza al nord del department de Alta Verapaz fou fundat al 1813. El nom del poble era en un principi Espritu Santo i posteriormente fou anomenat Chisec que en q eqchi significa Navajuela, planta de fulla tallant. Est situat a 230m sobre el nivell del mar. Ocupa una superfcie de 1994 km2 i una poblacio de 100000 habitants, dels quals el 95% son maia. El kektx s la llengua majoritria. 
En aquest municipi es troben les Cuevas de Candelaria recorregudes pel riu homnim i que ocupen una superfcie de 21 km2

Enllaos externs.

  Pgina de la muni;
  Visit Chisec;
  Informaci turstica de les Cuevas de Candelaria;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130489" title="Formula One Administration" nonfiltered="3308" processed="3295" dbindex="53575">
La Formula One Administration,presidida per Bernie Ecclestone i anomenada habitualment FOA s la companyia que gestiona els drets comercials de la Frmula 1. Aquests drets els hi garanteix la FIA sota les condicions del Pacte de la Concordia i sn dirigits per la Formula One Management.

FOA forma part dels Formula One Holdings.

En els seus comptes anuals l'any 2004 la FOA va informar d'uns moviments d'uns 750 milions de dolars i uns beneficis abans d'impostos d'uns 447 milions de dolars  Aix li ha perms reduir les seves deutes dels 347 milions de dolars als 121 milions de dolars. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130491" title="Juan Gil-Albert Simn" nonfiltered="3309" processed="3296" dbindex="53576">
Juan Gil-Albert Simn (Alcoi, 1 d'abril 1904 - Valncia, 4 de juliol de 1994), poeta i assagista valenci.

Biografia.
D'una famlia pertanyent a l'alta burgesia, els seus primers anys de formaci estigueren a crrec d'un professor particular i en un collegi de monges d'Alcoi. Als nou anys d'edat, la famlia es trasllada a Valncia en obrir-hi son pare un magatzem de ferreteria, i ingressa com a intern en el Collegi dels Escolapis. A Valncia acaba el batxillerat i inicia els estudis de Dret i Filosofia i Lletres, sense arribar a acabar aquests estudis, que l'avorreixen. Llegeix molt, per els autors que el marquen sn especialment Gabriel Mir, Valle-Incln i Azorn. L'any 1927 va publicar les seues dues primeres obres en prosa, La fascinacin de lo irreal, collecci de relats costejada per ell mateix i amb influxos d'Oscar Wilde i Gabriel Mir, i Vibracin del esto. La crtica va acollir aquestes obres amb entusiasme, especialment Las Provincias de Valncia i El Noticiario Regional de Alcoy. 

A partir de 1929 entra en poltica de la m de Jos Bueno, Juan Miguel Rom i Joan Renau. Max Aub el va posar en contacte amb tots els "ismes" i avantguardes. I Federico Garca Lorca, Juan Ramn Jimnez, Luis Cernuda, Manuel Altolaguirre, Pablo Neruda, Mara Zambrano, Rosa Chacel, Miguel Hernndez i Vicente Aleixandre entre 1930 i 1934 el posen en contacte amb la poesia. En el perode 1936-1938, Manuel Altolaguirre li publica els seus primers llibres potics, bastant tardans; el primer va aparixer l'any 1936 amb el ttol Misteriosa presencia, collecci de sonets de tema amors on es deixa sentir l'empremta de Luis de Gngora i Stphane Mallarm, seguit de Candente horror, del mateix any. De 1938 s Son nombres ignorados, imprs a Barcelona i que suposa la seua dolorida conscincia de la Guerra Civil espanyola. l'any 1936 funda a Valncia la revista Hora de Espaa, la redacci de la qual est formada per Juan Gil-Albert, Rafael Dieste, Antonio Snchez Barbudo i Ramn Gaya. A mitjan de 1937, es van unir a ells en la redacci Mara Zambrano i Arturo Serrano Plaja. Quan Valncia es converteix en capital de la Repblica, la casa de Juan Gil-Albert es convertix en centre de reuni dels intellectuals republicans. Participa en l'organitzaci del II Congrs Internacional d'Escriptors Antifeixistes, aix com, en la redacci de la famosa Ponncia Collectiva. En Memorabilia ha evocat Gil-Albert els seus trobades d'aquells dies amb Louis Aragon, Octavio Paz, junt amb el record d'altres noms, com Antonio Machado, Alberti, Miguel Hernndez, Jos Bergamn.... Acabada la guerra far cap a un camp de refugiats a Frana.

S'exilia des de 1939 a 1947 a Mxic i Argentina. A Mxic s secretari de la revista Taller dirigida per Octavio Paz i fa crtica de cine en la revista Romance. Collabora tamb en Letras de Mxico i El hijo prdigo, amb poemes i prosa. A finals de 1942 viatja a Buenos Aires i collabora en els diaris argentins Sur i en la pgina literria de La Nacin. Hi coneix Jorge Luis Borges i publica El convaleciente (1944).
 
Va tornar a Valncia l'any 1947, vivint un exili interior fora dels corrents dominants. Per aix alguns crtics el consideren un membre despenjat i allat de la Generaci del 27, encara que la data de publicaci de la seua primera obra potica (1936) ha fet a altres considerar-lo part de la Generaci del 36 o, almenys, com un nexe entre ambds generacions. 

Desprs del seu retorn a Espanya publica El existir medita su corriente (1949), Concertar es amor (1951) i se sumeix en un silenci gens inactiu. La seua falta de contacte amb els mitjans socials i culturals del franquisme s absoluta i viu immers en anys de febril i intensa escriptura fins que l'any 1972 la collecci "Ocnos" publica Fuentes de la constancia, antologia potica que el rescata per a la crtica i el 1974 Crnica general, que el popularitza entre el gran pblic. Seguiran Meta-Fsica (1974), Mesa revuelta, (1974), una reedici de Las ilusiones (1974). A Herakls: sobre una manera de ser (1975), aborda el tema de l'homosexualitat inspirant-se en el Corydon d'Andr Gide. Segueixen Memorabilia (1975), Homenajes e impomptus (1976), A los presocrticos (1976), El ocioso y las profesiones (1979), Breviarium vitae (reeditat l'any 1979), etc.

La consagraci definitiva li arribaria l'any 1982 amb el Premi de les Lletres del Pas Valenci. Desprs va rebre la medalla al Mrit de Belles Arts, va ser doctor Honoris Causa per la Universitat d'Alacant i fill Predilecte d'Alcoi. La seua Obra completa en prosa va ser editada l'any 1985.

Juan Gil-Albert, avantguardista i surrealista en els seus comenaments i possedor d'un gran i acurat estil, es mostra posteriorment ms comproms amb la realitat del seu temps arran de la seua experincia durant la Guerra Civil espanyola i l'exili. Sempre fidel a si mateix i insubornable, rebel a vegades, d'amplis referents culturals grecollatins i d'una sensibilitat epicria i extrema cap a la bellesa, oscilla entre la narraci i l'evocaci, la reflexi i la crtica. Potser per aix la seua obra en prosa s una de les ms memorables del segle XX i com a poeta va influir poderosament en la lrica dels anys 1970, a partir sobretot de la seua eclosi de l'any 1974. s en aquest any quan publica la seua autobiografia en prosa, Crnica general (1974), aix com, en anys segents, els tamb autobiogrfics Herakls (1975) i Breviarium Vitae (1979). 

Joan Fuster va afirmar que Juan Gil-Albert "s el millor poeta valenci del segle, i de ms segles, en castell". La lrica de Gil-Albert s un cant festiu a la vida, a la bellesa, al pas del temps i a la poesia mateixa. Obra singular i personalssima, poblada de mites i profundament lligada al Mediterrani.

Obres.
Poesia. 
 Misteriosa presencia. Sonetos Madrid: Hroe, 1936;
 Candente horror Valncia: Nueva Cultura, 1936;
 Siete romances de guerra Valncia: Nueva Cultura, 1937;
 Son nombres ignorados. Elegas. Himnos. Sonetos Barcelona: Edic. Hora de Espaa, 1938;
 Las ilusiones con los poemas de El Convaleciente Buenos Aires: Imn, 1943;
 Poemas. El existir medita su corriente Madrid: Librera Clan, 1949;
 Concertar es amor Madrid: Col. Adonais, 1951;
 Poesa: Carmina manu trementi duoere Valncia: La Caa gris, 1961;
 La trama inextricable (prosa poesa crtica) Valncia: Col. Mis Cosechas, 1968;
 Fuentes de la constancia Barcelona: Llibres de Sinera, 1972 (Antologia potica amb poemes indits);
 La Meta-fsica Barcelona: Llibres de Sinera, 1974;
 A los presocrticos, seguido de Migajas del pan nuestro Valncia: Lindes, 1976;
 Homenajes e in promptus Len: CSIC, 1976;
 El ocioso y las profesiones Sevilla: Aldebarn, 1979;
 Razonamiento inagotable con una carta final Madrid: Caballo Griego para la poesa, 1979. 114 p. ISBN 84-85417-04-6 ;
 Mi voz comprometida (1936-1939) (Candente horror, Siete romances de guerra, Son nombres ignorados) Barcelona: Laia, 1980 (Edic. intr. i notes de Manuel Aznar);
 Obra potica completa Alacant: Alfons El Magnnim; Valencia: Diputaci Provincial de Valncia, 1981. 2 v. ISBN 84-00-04846-6 ;
 Variaciones sobre un tema inextinguible Sevilla: Renacimiento, 1981. ISBN 84-85424-03-4;
 Antologa potica, 1936-1976 Esplugues de Llobregat, Barcelona: Plaza & Jans, 1982. 336 p. ISBN 84-01-80971-1;
 Espaa, empeo de una ficcin Madrid: Jcar, 1984. 190 p. ISBN 84-334-4501-4 ;
 Fuentes de la constancia Madrid: Ctedra, 1984. 228 p. ISBN: 84-376-0473-7 ;
 Antologa potica Valncia: Consell Valenci de Cultura, 1993. 364 p. ISBN 84-482-0156-6 ;
 Primera obra potica: 1936-1938 Valncia: Consell Valenci de Cultura, 1996. 206 p. ISBN 84-482-1177-4 ;

Prosa. 
 Breviarium vitae Valencia: Pre-Textos; Alacant: Instituto de Cultura "Juan Gil-Albert", . 495 p. ISBN 84-8191-274-3 ;
 Breviarium vitae Alcoi: Caixa d'Estalvis d'Alacant i Mrcia, 1979. 2 v. ISBN 84-500-3227-X ;
 Cartas a un amigo Valncia: Pre-Textos, 1987. 162 p. ISBN 84-85081-85-4 ;
 Cmo pudieron ser Valncia: Levante, 1929. 83 p. ;
 Concierto en "mi" menor; La trama inextricable; Memorabilia (1934-1939) Valncia: Alfons El Magnnim, 1982. 381 p. ISBN: 8400050312 ;
 Concierto en "mi" menor Alcoi: 1974. 159 p. ISBN 84-400-7146-9;
 Contra el cine Valncia: Prometeo, 1974. 103 p. ISBN: 8471991063 ;
 Crnica general Valncia: Pre-Textos; Alacant: Instituto de Cultura "Juan Gil-Albert", 1995. 352 p. ;
 Drama patrio: testimonio 1964 Barcelona: Tusquets, 1977. 134 p. ISBN: 8472230554 ;
 El ocio y sus mitos Mlaga: Begar Ediciones, 1982. ISBN 84-86134-02-1 ;
 El ocioso y las profesiones Sevilla: Mara Auxiliadora, 1998. 46 p. ISBN 84-85086-40-6 ;
 El retrato oval Barcelona: Seix-Barral. 92 p. ISBN: 84-322-0478-1 ;
 Gabriel Mir: (El escritor y el hombre) Valncia: , 1931. 56 p. ;
 Heracls: sobre una manera de ser Valncia: Pre-Textos; Alacant: Instituto de Cultura "Juan Gil-Albert", 2002. 152 p. ISBN 84-8191-433-9  (Text escrit l'any 1975 sobre la condici de l'homosexual) ;
 Homenaje a los presocrticos Madrid: s.n., 1963. 10 p. s tirada apart de Cuadernos Hispanoamericanos, abril de 1963. Vol. 160 ;
 Homenajes e in promptus Len: Institucin Fray Bernardino de Sahagn: Diputacin Provincial, 1976. 144 p. ISBN: 8400042786 ;
 Intento de una catalogacin valenciana (sobre Pedro de Valencia y su "regin") Valncia: Mis cosechas, 1955. 61 p. ;
 La mentira de las sombras: crtica cinematogrfica publicada en "Romance", revista popular hispanoamericana (Mxico, febrer de 1940-maig de 1941). Valncia: Pre-Textos, . 192 p. ISBN 84-8191-539-4 ;
 La trama inextricable: prosa, poesa, crtica Valencia: Mis cosechas, 1968. 260 p. ;
 Les Archanges S.l.: Actes Sud, 1993. 140 p. ISBN: 2868696368 ;
 Los arcngeles: parbola Barcelona: Laia, 1981. 109 p. ISBN 84-7222-994-7 ;
 Los das estn contados Barcelona: Tusquets, 1974. 166 p. ISBN 84-7223-039-2 ;
 Memorabilia Barcelona: Tusquets, . 283 p. ISBN 84-7223-703-6 ;
 Mesa revuelta Fernando Torres, 1974. 171 p. ISBN 84-7366-017-X ;
 Obra completa en prosa Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Cientficas, 1999. 11 v. ISBN: 8400049241 ;
 Taurina: (Crnica) : s.n., 1962. 11 p. Tirada apart de Cuadernos Hispanoamericanos vol. 152-153 ;
 Tobeyo o Del amor: homenaje a Mxico Valncia: Pre-Textos; Alacant: Instituto de Cultura "Juan Gil-Albert", 1989. 181 p. ISBN 84-87101-14-3 ;
 Un mundo: prosa, poesa, crtica Valncia: l'autor, 1978. 116 p. ISBN 84-300-0069-0 ;
 Valentn: homenaje a William Shakespeare Barcelona: La Gaya Ciencia, 1974. 187 p. ISBN: 8470800132 ;
 Valentn: (homenaje a William Shakespeare) Madrid: Akal, 1984. 139 p. ISBN 84-7600-011-1;
 Vibracin de esto Alacant: Instituto de Cultura "Juan Gil-Albert", 1984. 156 p. ;
 Yehud Halev Madrid: Jcar, 1987. 172 p. ISBN 84-334-3063-7 ;

Enllaos externs.

Antologia potica de Juan Gil-Albert ;
Portal consagrat la vida i obra de Juan Gil-Albert ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130493" title="Formula One Management" nonfiltered="3310" processed="3297" dbindex="53578">
La empresa Formula One Management, anomenada habitualment FOM, s una empresa que s'encarrega de la relaci amb els mitjans de comunicaci i gestiona els aspectes econmics involucrats amb la Formula 1. La FOM forma part dels Formula One Holdings.

El president de la FOM s Bernie Ecclestoneque ha presidit aquesta companyia desde que existeix. La companyia controla els drets de promoci i distribuci de la Formula 1, per exemple sn els qui gestionen la web oficial: . Financerament la FOM ajuda parcialment als equips i circuits per tal d'aconseguir que aquests no abandonin la categoria i poder aix mantenir la popularitat. FOM tamb t els drets comercials dels noms dels equips, dels logotips de la Formula 1 i de totes les imatges de la categoria. La coordinaci, organitzaci i regles de les curses en canvi es a mans de la Fdration Internationale de l'Automobile 

Origen.
L'any 1974 va ser fundada la Associaci de constructors de la Formula 1 (FOCA) per tal d'aconseguir incrementar els beneficis comercials per als equips participants a la categoria. L'any 1978 Bernie Ecclestone va arribar a ser el mxim executiu de la FOCA i va lluitar amb la  Fdration Internationale du Sport Automobile (FISA) pel control dels drets comercials de la F1. Les disputes van finalitzar al mar de 1981 quan amb l'Acord de la Concordia la FISA va cedir els drets de TV als equips. Quan el primer acord de la concrdia va finalitzar l'any 1987 Bernie Ecclestone va abandonar la seva posici al davant d'un equip i es va erigir el lider d'una nova entitat, la FOPA (Formula One Promotions and Administration) a qui els equips van cedir els seus drets televisius. La FOPA ms endavant passaria a anomenar-se Formula One Management. La FOA actualment es queda un 23% dels beneficis televisius. El 77% restant se'l reparteixen en un 47% els equips participants a la Formula 1, i un 30% per a la FIA.


 Articles relacionats.
 Formula 1;
 Bernie Ecclestone;
 Fdration Internationale de l'Automobile;

 Enllaos externs .
 Formula1.com   Lloc oficial de la F1;
 GrandPrix.com   Entrada de Bernie Ecclestone a GrandPrix.com ;
 FT.com   article relacionat del Financial Times;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130494" title="Lann" nonfiltered="3311" processed="3298" dbindex="53579">

El Lann s un estratovolc amb una alada de 3.776 m, i que no ha registra activitat en els darrers mil anys.
Gaireb 3/4 parts de la muntanya es torben en territori argent, al Parque Nacional Lann, entre els llacs Paimn i Huechulafquen al sud i Tromen al nord.

Presenta grans glaceres a la seva cara sud. Les de la cara nord eren visibles fins a primers dels anys 1980, per avui en dia han gaireb desaparegut. 

La seva ascensi s relativament senzilla per la cara nord, pel llac Tromen, pel pas internacional de Mamuil Malal, que uneix les ciutats de Pucn (Xile) amb Junn de los Andes (Argentina).

s el smbol de la Provncia de Neuqun, formant la seva imatge part de l'escut provincial. 

Donat que est envoltat de muntanyes fora ms baixes que ell, s ben visble des de les poblacions de Zapala i Piedra del guila, gaireb a 200 km cap a l'est.



Enllaos externs.
Volc Lann ;
Expedici al Volc Lann  ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130498" title="Provncia de Bursa" nonfiltered="3312" processed="3299" dbindex="53581">
Bursa  li s una de les 81 provncies de Turquia, situada a uns 100 km al sud-oest d'Istanbul.



Superfcie: 11.087 km ;
Poblaci (2000): 2.125.140      ;
Densitat de poblaci:  191,68 hab./km ;
Capital:       Bursa ;
Poblaci (2000): 1.194.687;

Districtes (il eler):
Nilfer, Y ld r m, Osman Gazi, Byk Orhan, Gemlik, Grsu, Harmanc k,  negl,  znik, Karacabey, Kales, Kestel, Mudanya, Mustafa Kemal Pa a, Orhaneli, Orhangazi, Yeni ehir.

A ms de la capital, Bursa, antiga capital de l'Imperi Otom, la provncia cont altres ciutats d'importncia histrica com Iznik (Nicea). Altres ciutats importants sn Mudanya, Zeytinbagi (Trilye) i Gemlik.
 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130508" title="Festival Internacional de Dixieland de Tarragona" nonfiltered="3313" processed="3300" dbindex="53582">
El Festival Internacional de Dixieland de Tarragona s un festival dedicat a l'estil origen del jazz que se celebra anualment en aquesta ciutat la setmana anterior a la de Pasqua. Es tracta d'una de les cites culturals ms importants no sols de la ciutat de Tarragona sino tamb del conjunt de certmens artstics musicals de Catalunya. Dins el mapa de festivals jazzstics de l'Estat espanyol, s l'nic existent dedicat a l'estil dixieland. Aix mateix, ha estat considerat per diferents especialistes com un dels quatre festivals de dixieland de referncia a Europa, juntament amb  Breda (Pasos Baixos), Dresden (Alemanya) i Miskolc (Hongria), representant el de Tarragona l'rea de la Mediterrnia. 

Neix el 1994 en una ciutat on des de la restauraci dels ajuntaments democrtics, el jazz s'havia recuperat com a gnere estable dins de les diferents programacions culturals de l'any. Donat que d'altres poblacions catalanes i tamb de la resta de l'Estat espanyol ja comptaven amb festivals de jazz entesos amb un sentit genric, l'Ajuntament de Tarragona va optar per l'especialitzaci de la vessant dixieland, s a dir, el punt de partida del jazz, el jazz ms tradicional, fet que comportava d'entrada una innovaci temtica. 

El Festival aplega anualment un centenar d'activitats i concerts que congreguen ms de 25.000 espectadors.

 Caracterstiques .
 
 Difusi. ;
Difusi del jazz en sectors amplis de la poblaci buscant la mxima diversificaci i promoci de nous pblics. De fet, el Festival arriba als escolars dels centres d'ensenyament de Tarragona, aix com a les mestresses de casa que diriament troben les bandes pels diferents mercats. 

 Suport a la creaci artstica local.  ;
Suport a la creaci artstica local, que ha donat els seus fruits ja que en l'actualitat la ciutat de Tarragona compta amb una big band prpia, amb quatre brass bands i amb una nombrosa quantitat de grups d'altres formats. La possibilitat que els msics locals toquin amb alguns dels grans monstres de l'escena jazzstica catalana, europea i americana, a vegades a la mateixa jam i el mateix escenari, ha estat, sens dubte, un alicient a tenir en compte.  

 Integraci a la xarxa d'espais musicals de la ciutat. ;
El Festival ha buscat des del mateix inici una presncia en totes aquelles sales que habitualment programen a Tarragona. Per aix, el Festival inclou una mplia llista d'espais interiors que tenen com a eix vertebrador el Teatre Metropol. 

 Collaboraci entre la iniciativa pblica, privada, en el seu finanament i programaci. ;
El Festival compta amb una direcci artstica lliure i independent integrada dins de l'equip de gesti cultural de l'rea de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona. En la programaci intervenen tamb els propietaris de les sales privades amb gesti empresarial que acullen el Festival, i tamb diverses associacions sense nim de lucre que gestionen espais i coordinen les audicions per a les escoles. 

 Generaci de nous mercats pel jazz. ;
El Festival de Tarragona ha contribut al fet que el dixieland estigui molt ms present avui en les programacions pbliques i privades de Catalunya. Sens dubte l'increment de bandes catalanes en el panorama musical dixieland s una realitat, destacant la renovaci dels intrprets que s'ha produt. Aix al costat de les bandes ms histriques com La Locomotora Negra i La Vella Dixieland, han sorgit formacions molt ms joves. Tots aquests grups responen, doncs, a unes possibilitats d'actuar no nicament en cicles especialitzats, sin tamb en actes oficials, inauguracions, campanyes de promoci publicitria i festes populars. 

Contribuci al manteniment de les orquestres i bandes de titularitat privada.  ;
Totes les formacions que han intervingut en el Festival responen a la frmula de gesti privada, destacant les professionals per damunt de les associacions sense nim de lucre. 

 Creaci d'un segell cultural propi dins del panorama de l'espectacle catal i estatal.  ;
El Festival de Tarragona s actualment l'nic especialitzat en el gnere en tot l arc mediterrani de l'Estat espanyol. Aquesta singularitat s'emmarca perfectament dins del que hauria de ser un panorama divers de festivals d'espectacles. Per tant, el Festival de Dixieland, sens dubte, ha contribut a l'equilibri territorial de l'activitat musical en el marc catal i en general espanyol. El seu xit tamb ha contribut perqu neixin altres iniciatives de festivals encara incipients en d altres territoris de la pennsula Ibrica. 

Plataforma de contractaci per a altres festivals. ;
A ms a ms d'haver generat ms contractacions genriques, el Festival de Tarragona facilita constantment informaci per a programadors d'altres festivals, no nicament musicals sin tamb teatrals donat el vessant escnic que sovint adquireixen els passeigs pels carrers amb bandes de dixieland. El Festival acull assessors de diverses ciutats europees, especialment alemanyes, encara que la voluntat inicial no era ser una fira sin un festival. 

Programaci de les millors bandes del gnere a nivell mundial.  ;
La cura artstica ha estat un dels punts de mira del Festival de Tarragona. En l'apartat referent a les formacions que han passat pel Festival podem observar que la marca de qualitat artstica ha estat constant en totes les programacions de les anteriors edicions. 

Contemporanetat del projecte. ;
Les noves tendncies de la msica universal han demostrat que el dixieland ha viscut una reinterpretaci per part de les noves bandes que han definit un nou moviment musical denominat neoswing, que parteix dels Estats Units per que tamb ha tingut repercussi en el Festival. 

Producci regular de creacions i de projectes indits ;
Any rere any el Festival ha produt espectacles propis, juntament amb la iniciativa privada. La gran majoria han tingut un notable xit artstic, avalat per la crtica, i alguns d ells ha girat per nombrosos festivals i programacions. 

Ajut a la formaci i al desenvolupament professional dels msics joves ;
El Festival de Dixieland de Tarragona no ha volgut mai comptar noms amb les grans estrelles, sin que ha apostat per integrar noves formacions, especialment les ms joves, en la programaci. La secci Fringe, posteriorment anomenada, secci emergent, ha esdevingut un referent. 

Accions de cooperaci amb altres festivals de l arc mediterrani. ;
Tarragona ha treballat en diverses oportunitats amb el Festival de Jazz Terrassa, i des del 2006 ho fa tamb amb el Festival de Dixieland de Cantanhede a Portugal i la Fira Trapezi de Circ de Reus.

 Festivals de bandes de metall: el de Tarragona entre els 25 ms importants .

El Centre d informaci i de recursos per a les msiques actuals (IRMA), organisme independent que treballa des de l any 1994 des de l Estat francs i amb seu a la ciutat de Pars, edita el 2008 la Guia de les bandes de metall. Aquesta publicaci s un treball de recerca que inclou totes les bandes de metall de Frana, aix com les ms importants d arreu del mn; els organitzadors de Festivals que sn protagonitzats per aquest tipus de formacions o b aquells en qu participen sense ser-ne les protagonistes niques; i els mitjans de comunicaci que se n ocupen.  En total el volum aplega ms de sis mil contactes internacionals. Els seus autors sn Jean-Louis Perrier  que ha programat ms de 2.500 actuacions de bandes de metall arreu del mn i s membre de la prestigiosa banda Ceux Qui Machent Debout- i del dissenyador Michel Bridenne. 

Dins l apartat de Festivals europeus internacionals fora de l Estat francs, en qu participen bandes de metall, apareix el Festival Internacional de Dixieland de la ciutat de Tarragona. El festival tarragon s un dels 25 seleccionats arreu del mn per l organisme francs. En el conjunt de l Estat espanyol noms es referencien quatre certamens: Pirineos Sur  dedicat a les msiques tniques cada mes de juliol des de fa disset anys i que s ha caracteritzat per incloure bandes de metall-, el Festival do Mundo Celta d Ortigueira  que des de fa 24 edicions est basat en el mn celta i compta amb la presncia d aquest tipus de formaci-, el Festival  Msicas de Europa  dins la xarxa de Festivales de Aragn i dedicat essencialment a les msiques tniques- i el Dixieland de Tarragona, amb les seves quinze edicions. La nmina tamb inclou certamens de llarga trajectria i prestigi com el Festival sus de Jazz de Montreaux, o com el serbi de Guca  dedicat a les bandes de metall balcniques-.

L edici inclou sis mil contactes en 336 pgines. El llibre ha comptat amb el suport del Ministeri de la Cultura i de la Comunicaci  de l Estat francs, l ADAMi (Societat civil per a l administraci dels drets dels artistes i dels intrprets), la FCM (Fundaci per a la creaci musical), la SPPF (Societat civil dels productors fonogrfics de Frana) i del Centre Nacional de la can i del jazz.

 Enllaos externs .
Web oficial del certamen






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130511" title="Llista de captols de Lost" nonfiltered="3314" processed="3301" dbindex="53583">
Aix s una llista dels captols de la srie Lost.

ndex de captols.

1a temporada.


A ms dels vint-i-cinc episodis regulars, s'emet un especial, "Lost: The Journey". Fou estrenat el 27 d'abril de 2005 per posar els misteris de l'illa i els personatges en perspectiva per encarar el final de la temporada. Resumeix els 20 primers episodis de la primera temporada.

2a temporada.



A ms dels vint-i-tres episodis regulars de la segona temporada, s'emeteren tres episodis especials que resumeixen la situaci fins aquell moment:
 Destination Lost. Estrenat el 21 de setembre de 2005 (abans de comenar la segona temporada).
 Lost revelation. Estrenat l'11 de gener de 2006 (entre els episodis 9 i 10 de la segona temporada).
 Lost:The Reckoning. Estrenat el 26 d'abril de 2006 (entre els episodis 19 i 20 de la segona temporada).

3a temporada.


4a temporada.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130520" title="Cobn" nonfiltered="3315" processed="3302" dbindex="53584">
La ciutat de Cobn s la capalera del departamento de Alta Verapaz a Guatemala.

La ciutat fou fundada pels frares dominics al 1543.  Fou declarada Ciudad Imperial per Carles V. L'any 2005 la poblaci estimada del municipi era de 206.838  habitats, dels quals 86.202 viuen a la zona urbana. 

El nom prov del kektx i significa "entre pluges" i es deu a la freqent pluja de la regi que durava diversos dies i que es denominava "chipi chipi". 

Economia.
El municipi de Coban se situa a la part central del pas. Els immigrants alemanys del segle XIX hi fundaren grans finques cafeteres i de cardamomo, que donaren gran activitat a la ciutat. 
Desprs de la Segona Guerra Mundial el govern dels Estats Units presion Guatemala perqu deports els propietaris de les finques.

Llocs d'inters.
Dins el municipi de 2.132 km2 es troba el Parc Nacional de la Llacuna Lachu de gran bellesa.

Tradicions.
A finals de juliol se celebra el Festival Folklrico gran cita de trobada de totes les tnies maies

Enllaos externs.
   Servicio de Informacin Municipal,Cobn;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130522" title="Torre Negra" nonfiltered="3316" processed="3303" dbindex="53585">

La torre Negra s una construcci militar romnica al terme de Sant Cugat del Valls, molt ben conservada, de planta quadrangular i tres pisos d'alada amb una torre quadrada adossada a un angle de l'edifici.

Algunes finestres de la faana son germinades i el portal d'entrada s d'arc de mig punt, adovellat.

Ubicada en un esper natural entre dues torrenteres, a la entrada de la vall de Gausac en el lmit entre la serra de Collserola i els conreus ms meridionals de la plana del Valls amb vistes sobre la totalitat de l'horitz al nord.

El seu origen es remunta al segle XII, en un castell anomenat Ricanli o Ricard, erigit en poca de l'abat Ermengol i sembla que fou reconstruda entre els segles XIV i XV. La torre Negra deu el seu nom actual a les seves muralles de pedra de color fosc.

Els primers habitants coneguts foren els Vilanova, al segle XII. Posteriorment pass a la famlia dels Palou.

Al llarg de l'edat mitjana fou objecte de litigis entre els propietaris i el monestir de Sant Cugat del Valls, que s'oposava a la seva construcci. Fou, tamb, seu de la jurisdicci de la Quadra de Vilanova.

 Enllaos externs .

 L'espai natural de Torre Negra, a Collserola, est en perill..








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130523" title="Santa Cruz de Barillas" nonfiltered="3317" processed="3304" dbindex="53586">
Barillas s un municipi de Huehuetenango, a Guatemala.

La capalera muncipal de Barillas est situada a una petita planura de la Sierra de los Cuchumatanes, a la ribera nord del riu Cambalam, i a una  altitud de 1.450 metres sobre el nivell del mar. s el municipi ms gran en extensi territorial del departament, amb 1.112 km2. La poblaci s de 58.812 habitants.

El municipi de Barillas limita al nord amb Mxic, a l'est amb Chajul, Nebaj i Ixcn del departament de El Quich; al sur amb Santa Eulalia; i a l'oest amb San Mateo Ixtatn de Huehuetenango. 

Enllaos externs.
   Servicio de Informacin Municipal,Barillas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130524" title="Gioseffo Zarlino" nonfiltered="3318" processed="3305" dbindex="53587">

Gioseffo Zarlino (31 de gener o el 22 de mar de 1517 -   4 de febrer de 1590) va ser un compositor i, sobretot, un teric de la msica del Renaixement, el ms important des d'Aristoxen de Trent fins a Rameau. La seva contribuci destaca especialment en el camp del contrapunt i de l'afinaci dels instruments.

 Notes biogrfiques .
Zarlino va nixer a Chioggia, a prop de Vencia. Va ser educat amb els franciscans i, ms tard, entr en aquest ordre religiosa. El 1536 era cantant a l'esglsia de Chioggia i al 1539 el van nomenar diaca i aconsegu el crrec d'organista de la catedral. Ordenat sacerdot el 1540, va anar a Vencia l'any segent per estudiar amb el savi contrapuntista flamenc Adrian Willaert que era el mestre de capella de la Baslica de Sant Marc.

Molts anys desprs, el 1565, seria nomenat tamb mestre de capella a Sant Marc de Vencia, un dels crrecs musicals ms prestigioses de tota Itlia, i va conservar aquest crrec fins a la seva mort. Durant els darrers anys va tenir com a deixebles els principals compositors de l'escola veneciana: Claudio Merulo, Girolamo Diruta i Giovanni Croce, aix com Vincenzo Galilei, i el polemista Giovanni Artusi.

 La seva obra i la seva influncia .
El nombre de composicions musicals s modest. Els seus motets sn de bona factura i mostren el seu domini del contrapunt. Tanmateix la seva fama prov dels seus estudis terics. Va preconitzar la divisi de l'octava en dotze intervals i encara que Pietro Aaron hagi estat probablement qui va descriure una forma de temperament mesotnic, s Zarlino qui sembla haver estat el primer a fer-ho de manera precisa, explicant en detall el temperament als 2/7 de coma a la seva obra de 1558, Istitutioni harmoniche. En una altra obra de 1571, titulada Dimonstrationi harmoniche, examina els diferents modes i recomana el de Do Major (mode jnic). S'acosta aix al sistema harmnic i meldic fonamentat en la tonalitat, que prioritzaria els modes major i menor en detriment dels modes antics.

Zarlino va ser el primer a reconixer la importncia de la 3 major com l'interval fundador de l'harmonia. La justa entonaci que conceptualitza s induda per les imperfeccions comprovades en la gamma pitagrica i el desig de tenir el mxim d'intervals sonant just en un sistema de 12 intervals per octava. Va ser igualment el primer en intentar explicar la norma que prohibia les quintes i octaves paralleles en la conducci del contrapunt. Tamb va ser el primer a estudiar els efectes i conseqncies harmniques de les falses relacions.

Els escrits de Zarlino van ser difosos a tota Europa cap a finals del segle XVI. Les traduccions i edicions comentades van ser nombroses a Frana, Alemanya, i els Pasos Baixos, on van ser llegides i estudiades pels alumnes del mestre Sweelinck.

 Bibliografia .
 "Gioseffo Zarlino", article a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. 20 vol. Londres, Macmillan Publishers Ltd., 1980. ISBN 1-56159-174-2;
 Gustave Reese, Music in the Renaissance. New York, W.W. Norton & Co., 1954. ISBN 0-393-09530-4;
 Gioseffo Zarlino Istituzioni armoniche, tr. Oliver Strunk, a Source Readings in Music History. New York, W.W. Norton & Co., 1950.

 Publicacions de Zarlino .
 Istitutioni harmoniche (1558);
 Dimostrationi harmoniche (1571);
 Sopplimenti musicali (1588);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130526" title="Agrupacin guerrillera de Levante y Aragn" nonfiltered="3319" processed="3306" dbindex="53588">
AGLA (Agrupacin guerrillera de Levante y Aragn), va ser l'agrupaci guerrillera ms important que va tenir el PCE dins l'estat espanyol durant els anys 1940.

L'Agrupaci Guerrillera de Llevant (AGL) en un principi estava estructurada en tres sectors, que ms endavant passarien a ser quatre a causa de la intensa activitat. Cada sector estava format per brigades, batallons i companyies i existia una vertadera jerarquia militar. El primer comandant de l'AGL, designat pel PCE fou Vicente Galarza (Andrs), que seria afusellat al juliol de 1947.

 El 5 Sector comprenia Conca, part de Valncia i de Guadalajara, comandat per Manuel Torres (Rodolfo);
 L'11 Sector comprenia la resta de Valncia i Terol, comandat per Florin Garcia Blasco (Grande);
 El 17 Sector comprenia el Baix Arag, Castell i les comarques del sud de Tarragona, comandat per Francisco Corredor, Pepito el Gafas. ;
 El 23 Sector, que actuava a Saragossa, Tarragona, Castell i Terol, va sorgir de la divisi del 17 sector, i fou comandat per Jess Caellas Aymerich, (Carlos o Cataln) fins que s'exili a Frana a finals de 1948.

L'encarregat pel govern franquista d'eliminar l'amenaa maquis en aquesta zona fou el governador militar de Terol, Albacete, Conca i Valncia, Manuel Pizarro Cenjor, nomenat el 28 de juliol de 1947.

L'AGLA disposava d'un campament de capacitaci guerrillera a la Muela Mediana, en la Serra d'Albarras (Monts Universals), aprop de Tormn i Jabaloyas (Terol) i dirigit per Francisco Corredor (Pepito el gafas), on es feia instrucci poltica i cultural, a ms d's d'armament i explosius, i s'editava El Guerrillero, fou assaltat el desembre de 1947 por centenars de gurdies civils, per els guerrillers fugen amb noms una baixa.

Entre 1940 i 1941 va establir el campament de morro del gorrino a Salvacaete, un dels ms actius. L'estiu de 1946 moren dos guerrillers en un tiroteig i uns dies desprs aquests maten a un suposat confident de la Gurdia Civil. El 16 de Febrer de 1947 els maquis assalten el recinte Tormeda, i el 6 de gener de 1948 finalment el campament s assaltat per la gurdia civil, morint el cap del sector, Valencia i sent capturats la resta de maquis.

El 4 de maig de 1948 la gurdia civil descobreix el campament general del 23 Sector a la part ms muntanyosa del terme de la Snia, i s assaltat el 24 de maig per el troben desocupat, requisant documentaci.

Referncies.


 Referncies externes .
Centre d'Estudis d'Investigaci histrica Baix maestrat / Montsi Activitat de l'AGLA a les nostres Comarques;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130528" title="Acadmia d'Esperanto" nonfiltered="3320" processed="3307" dbindex="53589">
L'Acadmia d'Esperanto (en esperanto Akademio de Esperanto) fou creada el 1905 pel primer Congrs Mundial d'Esperanto. Seguint una proposta de L.L. Zamenhof es cre el Comit Lingstic (Lingva Komitato). El 1948 adopta el seu nom actual. 

La seua labor principal s de conservar i protegir els fonaments de l'esperanto i controlar-ne l'evoluci. Les seues decisions no sn de carcter obligatori per als parlants; esta obligatorietat noms la possex l'anomenat Fundamento de Esperanto (Fonament de l'Esperanto), fixat en l'esmentat primer Congrs Mundial del 1905.

L'Acadmia est formada per 45 integrants electes per a 9 anys. Es renova per teros cada 3 anys. 

T com a rgans oficials:
 
 Oficialaj Informoj de la Akademio de Esperanto   ;
 Oficiala Bulteno de la Akademio de Esperanto;

 Enllaos externs .

 Lloc oficial de l'Akademio de Esperanto;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130530" title="Mont Kosciuszko" nonfiltered="3321" processed="3308" dbindex="53590">

El Mont Kosciuszko, situat a les Muntanyes Nevades, al Parc Nacional de Kosciuszko, s el cim ms alt de l'Austrlia continental. L'explorador polons Paul Strzelecki li va posar aquest nom l'any 1840 en honor de l'heroi nacional polons General Tadeusz Ko ciuszko.

Diverses mesures del pic que originalment va ser batejat com a Kosciuszko van mostrar que era lleugerament ms baix que el seu ve, el Mont Townsend, i el noms van ser transposats oficialment, de forma que el Mont Kosciusko s el pic ms alt d'Australia, i el Mount Townsend s el segon.
. La fotografia presa per Eugene von Guerard que es troba a la National Gallery of Australia titulada "Panorama del nor-est vist des del pic nord del Mont Kosciusko" s realment el Mt Townsend. 

Ascensi.
Existeix un cam cap a Charlotte Pass, des del que surt un cam de 7 km cap el cim. Qualsevol persona amb un nivell fsic mig el pot escalar. Fins l'any 1976 el cam estava obert als vehicles a motor. 

El pic tamb pot ser escalat per Thredbo, cam un mica ms llarg per igualment fcil i que a ms compta amb un telecadira que deixa a prop del cim. 

El parc nacional de Kosciuszko compta amb les muntanyes esquiables ms properes a Canberra i Sydney, amb les estacions d'esqu de Thredbo i  Perisher Blue. 

Es creu que el Kosciuszko podria haver estat coronat pels aborgens molt abans de l'arribada dels europeus.

Muntanyes d'Austrlia de superior alada.

Fora de l'Austrlia continental, per formant part de territori australi o reclamat per Austrlia:  
 El Pic Mawson, de 2.745 metres, situat a l'illa Heard de les Illes Heard i McDonald;
 El Mount McClintock. de 3.490 metres, i el Mount Menziesde 3.355 metres, al territori antrtic australi. ;

Enllaos externs.
 Mt. Kosciuszko Inc. Perth Austrlia;
 Fotografies ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130532" title="Mont Townsend" nonfiltered="3322" processed="3309" dbindex="53591">

El Mont Townsend s el segon pic ms alt de l'Austrlia continental.

Situat al Parc Nacional de Kosciuszko, a les Muntanyes Nevades (part de la Gran Serralada Divisria), el Mont Townsend es troba 3.68 kilmetres al nord del pic ms alt de l'Austrlia continental, el Mont Kosciuszko. Tot i que s una mica ms baix, el pic s ms punxegut, i domina ms l'rea circumdant que no pas l'arrodonit pic del Kosciuszko.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130534" title="Buick Lucerne" nonfiltered="3323" processed="3310" dbindex="53592">


El Buick Lucerne s un cotxe de tracci davantera venut sota la marca de Buick, divisi de General Motors (GM). Construt en la plataforma "Zeta" de GM a Hamtramck, Michigan, el Lucerne substitueix al Buick Park Avenue i al LeSabre. Presentat al Chicago Auto Show el 9 de Febrer de 2005 i comercialitzat al 2006, el Buick Lucerne va ser molt ben acollit pel mercat amb unes vendes que representaven el 24% del volum total de full-size que es venien a Estats Units.

Els motors que equipa el Lucerne sn el 3800 V6 Srie III i el Northstar V8. Aquest ltim, representa el primer V8 que equipa Buick des del Roadmaster de 1996. La caixa de canvi es automtica de 4 velocitats i la suspensi es activa (Magnetic Ride Control, usada al Corvette).

El seu preu es inferior al LeSabre, i el preu del V8 s'assembla al preu que tenia el Park Avenue, per aix el primer es considera el substitut del LeSabre i la segona opci, com la substituta del Park Avenue.

Seguint amb la tradici Buick dels "Ventiports" que s'ubiquen al lateral i representa el nombre de cilindres del motor (3 pel V6 i 4 pel V8).

Amb el Lucerne, Buick presenta un model que competeix contra el Toyota Avalon, el Mercury Sable i el Hyundai Azera en el segment entry level-luxury.

Mides del Lucerne

Batalla (Wheelbase): 2,936 m 

Llargada (Length): 5,161 m 

Amplada (Width): 1,874 m 

Alada (Height): 1,473 m 

Pes (Curb weight): 1.846 kg

Capacitat del dipsit: 68 l 

La NHTSA ha atorgat al Buick Lucerne del 2006 5 estrelles (conductor i passatger) en el test de xoc frontal i 4 estrelles en el xoc lateral .

Lucerne Super.

Es presentar al sal de l'autombil de Nova York  una versi del Lucerne anomenada Super. Aquest nom ja va ser usat per Buick temps enrere, i en essncia el paquet "Super" es tracta d'una versi millorada del "CXS" amb el motor Northstar V8 que passa dels 275 cv als 292 cv, llantes d'aliatge exclusives i una srie de modificacions en l'equipament i detalls del cotxe, com per exemple una graella cromada ms gran.

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130537" title="Hidroavi" nonfiltered="3324" processed="3311" dbindex="53594">

Un hidroavi (de l'angls, seaplane) es una aeronau que t la capacitat d'utilitzar l'aigua com a pista d'enlairament o aterratge. Aix es deu al fet que en lloc de rodes, duu un o ms flotadors.

 Histria .

El 28 de mar del 1910, el francs Henri Fabre va volar per primer cop en un hidroavi anomenat Le Canard (en francs, l'nec). Es va enlairar des de la Llacuna de Berre, a Martigues, Frana. 

Glenn Hammond Curtiss, de Hammondsport, Nova York, va aconseguir al Gener del 1911 ser el primer americ en desenvolupar i fer volar un hidroavi. 

Durant la Primera i Segona Guerra Mundial, els Marines de Guerra van utilitzar els hidroavions pel reconeixement i lluita antisubmarina. Molts cuirassats i creuers portaven una o dues catapultes per llenar els hidroavions de reconeixement o per seguir als blancs fora de l'hortiz i aix poder-los disparar grcies a l'allargada dels canons. El Jap va arribar a construir un submar per transportar hidroavions que poguessin atacar les preses del Canal de Panam. Una de les causes de l'enfonsament del Bismarck s grcies al hidroavi Arado 196 que va destruir el Consolidated PBY Catalina.

 Vegeu tamb .

Arqumedes;
Aigua;
Ekranopl;
Mar;

 Enllaos externs .

Pilots i fans dels hidroavions ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130539" title="Pacte de la Concrdia" nonfiltered="3325" processed="3312" dbindex="53595">
El Pacte de la Concrdia s un contracte entre la FIA, els equips de la Formula 1 i la FOA que dicta les condicions que acorden els equips per a participar en les curses, com es reparteixen els ingressos en concepte de TV, publicitat... 
Fins avui hi ha hagut 5 pactes de la Concrdia, tots ells s'han mantingut estrictament en secret. El primer va ser l'any 1981, desprs n'hi ha hagut altres els anys 1987,1992,1997 i l'actual que es va realitzar l'any 1998 i que acabar al final de l'any del 2007.

Aquests acords han professionalitzat la Formula 1 i tamb han augmentat significativament el seu xit comercial. La novetat ms important que va introduir el primer d'aquests acords s la obligaci dels equips a participar a totes i cadascuna de les curses que conformen el campionat allunyant aix els pilots ocasionals que noms participaven a unes poques proves. Aix  ha perms als mitjans poder difondre l'esport d'una forma slida i a la llarga s'ha tradut en un increment de la seva popularitat. Finalment grcies a la popularitat els signants de l'acord han aconseguit un increment significatiu dels seus beneficis.

 Acord del 1981 .
L'any 1979 la Commission Sportive Internationale, una organitzaci subordinada a la FIA que era l'rgan regulador de les regles de la Formula 1] va ser dissolt i substitut per la Fdration Internationale du Sport Automobile (FISA) que va passar a realitzar la mateixa funci. La FISA va xocar continuament amb la Associaci dels Constructors de la Formula 1 ((FOCA) que representava els interessos dels equips. El cap de la FOCA en aquells temps era Bernie Ecclestone que tenia d'assessor legal Max Mosley, i el president de la FISA era Jean Marie Balestre.

Els desacords entre les organitzacions van convertir-se en una petita guerra i diverses curses d'aquella temporada van ser cancellades. Degut a aix Goodyear va amenaar a abandonar completament la Formula 1 i si aix s'hagus produt hagus estat un gran desgavell econmic per a l'esport.Finalment una reuni organitzada per Bernie Ecclestone va reunir als directors d'equip, Balestre i els altres representants de la FiSA en un dels despatxos de la FIA a la Plaa de la Concrdia de Pars. Desprs de 13 hores de negociacions tots aquests membres van signar el primer Pacte de la Concrdia.

Els termes del contracte han estat sempre confidencials per se sap que una de les obligacions per als equips s la de participar a totes les curses per tal d'assegurar que el public televisiu pugui seguir la evoluci dels pilots durant la temporada. A ms l'acord va garantir a la FOCA el dret de qu les curses fossin televisades durant els segents anys, aquest dret era exercit per la  Formula One Promotions and Administration, una companyia que pertanyia a Bernie Ecclestone i que ms endavant, l'any 1995 passaria a anomenar-se Formula One Administration (FOA).

Aquest acord va expirar el 31 de desembre de 1987.

 Acord del 1987 .
S'arriba a un nou acord per a 5 anys per no s'en tenen detalls significatius.
 Acord del 1992 .

S'arriba a un nou acord per a 5 anys per no s'en tenen detalls significatius.
  Acord del 1997 .
L'any 1995 la FIA decideix transferir els drets comercials de la Formula 1 a la FOA per un perode de 14 anys. A canvi, Ecclestone faria un pagament anual als integrants de l'esport. Els equips Mclaren,Williams F1 i Tyrrell Racing van protestar i rebutjar aquesta proposta. Ken Tyrrell estava especialment enrabiat pel fet que Ecclestone com a president de la FOCA havia transferit els drets d'aquesta organitzaci depenent de la FIA a una companyia que li pertanyia.

Aix doncs aquests tres equips van refusar signar aquest nou Pacte de la Concrdia inicialment amb el suport de la resta d'equips per finalment alguns van canviar la seva posici i el 5 de setembre de 1996 l'acord va ser signat per tots els equips excepte els tres dissidents inicials. Aquest acord era vlid del 1 de gener de 1997 al 31 de desembre del 2002.

 A partir de 1998 .
Al prendre acci contra  Bernie Ecclestone i la FIA aquests 3 equips van perdre influncia i ingressos  provinents del nou acord ja que noms els signants els rebien. Finalment la voluntat de la organitzaci de la Formula 1 a que aquests 3 equips (especialment Mclaren) no abandonessin la categoria i el desig dels equips a seguir participant de la competici van fer possible la revocaci del Pacte del 1997 i la creaci d'un nou pacte (bsicament el mateix amb uns petits retocs) al que s'hi van poder acomodar tots els equips i que expirar el 31 de desembre del 2007.

Desprs de la temporada del 2004 els 3 bancs que actualment tenen el 75% de SLEC , el grup de companyies de Bernie Ecclestone que controlen la majoria d'aspectes de la F1 van demanar tenir ms influncia en les decisions econmiques. La proximitat de la fi de l'acord de la Concordia va fer que es poses sobre la taula un nou allargament del Pacte per diversos fabricants van donar un avs a Ecclestone creant unes noves series competidores a la Formula 1 i que s'anomenarien GPWC. El 7 de desembre del 2004 en una reuni on van acudir tots els directors dels equips excepte el de la Scuderia Ferrari Ecclestone va oferir el pagament de 260 milions de lliures a fi i a efecte de renovar el Pacte de la Concrdia garantint aix la continuitat de la Formula 1 per molts equips no es van pronunciar. La Scuderia Ferrari va anunciar unilateralment que havia signat una extensi del acord del 1997 que expirar el 2012, degut a la seva popularitat aix  dificulta molt les GPWC  ja que la Scuderia s l'equip ms popular.  Desprs ja al 2005 Red Bull Racing i Midland F1 van signar aquesta extensi .
El 7 de desembre del 2005 Williams F1 va convertir-se en el quart signant de la extensi de l'acord posant aix ms pressio als membres de la GPWC i debilitant el seu poder en la negociaci.

 Enllaos externs.
 Article relacionat del The Economist;
 GrandPrix.com:De qui s la F1?;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130540" title="Futbolista americ de l'any" nonfiltered="3326" processed="3313" dbindex="53596">
El premi al futbolista americ de l'any s un guard anual amb el que es premia al millor jugador sud-americ de futbol del continent, inicialment, i al millor jugador dels que juguen a Amrica, actualment. Els premis comenaren a atorgar-se el 1971 per diari veneol "El Mundo", i arribaren a sser considerats oficials fins el 1985. Des del 1986, el diari uruguai "El Pas" escull al "Rei del futbol americ", que des d'aleshores s considerat com el premi oficial.

 Guanyadors .
 Escollits pel diari "El Mundo" .


 Escollits pel diari "El Pas" .


 Articles relacionats .
 Futbolista europeu de l'any;

 Enllaos externs .
Futbolista sud-americ de l'any per RSSSF ;
Diari El Mundo ;
Diari El Pais ;

Categoria : Guardons futbolstics

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130542" title="Futbolista europeu de l'any" nonfiltered="3327" processed="3314" dbindex="53597">
El premi al futbolista europeu de l'any s un guard anual amb el que es premia al millor jugador de futbol que juga a Europa. Els premis sn atorgats pel diari uruguai "El Pas" amb el nom de "Rei del futbol europeu".

 Guanyadors .


 Articles relacionats .
 Futbolista americ de l'any;

 Enllaos externs .
Futbolista europeu de l'any per RSSSF ;
Diari El Pais ;

Categoria : Guardons futbolstics
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130557" title="Juan Adsuara Ramos" nonfiltered="3328" processed="3315" dbindex="53598">

Juan Adsuara Ramos (Castell de la Plana, 31 de juliol de 1891 - Castell de la Plana, 17 de gener de1973) fou un escultor valenci.

Biografia.
Aconsegueix una beca per a anar a estudiar a la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid, on va treballar en un lloc de modelatge dins un taller de medalles commemoratives i ms tard en els tallers Granda, que es dedicaven a la imagineria. L'any 1920 munta el seu propi taller, car ja a partir d'aquesta data el seu xit va en augment i t encrrecs de retrats i de monuments. 

En 1932, aconsegueix la ctedra de Dibuix de vestidures i del natural de l'Escola de Belles Arts de San Fernando, per cobrir la vacant de Julio Romero de Torres, crrec que no deixa fins a la seva jubilaci el 1961.

Va ser director de l'Escola des de 1958 fins a 1963, any que present la seva renncia. A partir d'aqu, sobretot per problemes de salut va treballar cada vegada menys; la seva darrera exposici s la d'Artistes Socis d'Honor del Cercle de Belles Arts de Madrid de l'any 1971. Dos anys ms tard es trasllad a Castell on mor el 17 de gener de 1973.

Molt influt per l'escultor Victorio Macho, de gran expressivitat, la seva escultura presenta una preocupaci per les formes i volums. En les seves imatges religioses s'acosta ms a l'escultura castellana, mentre que en les seves figures femenines i les seves maternitats, sn fresques i amb uns plnols plens de grcia. Les seves obres de fusta tallada sn les millors.

Reconeixements.
 1912 Tercera Medalla en l'Exposici Nacional de Belles Arts de Madrid.
 1920 Segona Medalla en l'Exposici Nacional de Belles Arts de Madrid.
 1923 Primer premi en la Biennal de Vencia (Itlia).
 1924 Primera Medalla en l'Exposici Nacional de Belles Arts de Madrid.
 1929 Premi Nacional d'Escultura.
 1947 Acadmic de la Real Acadmia de San Fernando de Madrid.

Monuments.
 Monument a Trrega. 1916 Castell.
 Monument al pintor Ribalta. 1927 Castell.
 Monument a Perot de Granyana. 1959 Castell.
 Monument a Cardona Vives. 1963 Castell.
 Allegories de les Arts i la Cincia en la faana del Ministeri d'Educaci de Madrid.
 Relleus de l'edifici del Banc de Biscaia a Madrid.
 Monument a la Reconquesta 1947 a Vigo;
 Monument a Vicente Manterola 1949 (Sant Sebasti).
 Monument a Francisco Aguirre. La Serena (Xile).


Obra.


 La meva Mare (relleu) 1916;
 Madrilenya 1917;
 Cadncia 1920;
 La Crrega (maternitat) 1923;
 Maternitat 1927;
 Les Arts 1929;
 La Cincia 1929;
 Dona del Cntir 1934;
 Formentera 1955;

Religiosa.
 San Isidoro a l'Esglsia de l'Esperit Sant. Madrid;
 San Pedro en l'Esglsia Esperit Sant. Madrid;
 Plpit a l'Esglsia Esperit Sant. Madrid;
 Baix relleu frontal de l'altar major a l'Esglsia Esperit Sant. Madrid;
 Conjunt del presbiteri a l'Esglsia Esperit Sant. Madrid;
 Immaculada Concepci Capella "Vila Elisa" a Benicssim (Castell);
 Mare de Deu del Carme, Museu Provincial Belles Arts de Castell;
 Monument al Sagrat Cor de Jess a Bilbao;
 Crist crucificat per a la Cofradia de la Pursima Sang de Castell;

Bibliografia.




Enllaos externs.
Web sobre Juan Adsuara;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130558" title="Guy de Maupassant" nonfiltered="3329" processed="3316" dbindex="53599">

Henri Ren Albert Guy de Maupassant (AFI: ) (5 d'agost de 1850   6 de juliol de 1893) va ser un popular escriptor francs del Segle XIX. s un dels creadors del conte modern. Les seues narracions denoten sovint la futilitat de la guerra i la desgrcia a qu s'hi sotmet als ciutadans innocents - moltes d'elles estan ambientades durant la Guerra francoprussiana dels anys 1870. Els seus contes es caracteritzen per la seua economia d'estil i la manera eficient com es resolen diferents lnies argumentals. Tamb va escriure sis novelles.

Biografia.
Maupassant va nixer probablement, al Castell de Miromesnil, prop de Dieppe, al departament de Seine-Maritime. 

Els Maupassant eren una vella famlia de Lorena que s'havia arrelat a Normandia a mitjan Segle XX. L'any 1846 son pare es va casar amb Laure Le Poittevin. Junt amb el seu germ Alfred, havia estat amiga del novellista Gustave Flaubert, qui estava destinat a tenir una influncia decisiva en la vida del seu fill. Era una dona amb una cultura literria poc comuna, amb una atracci pels clssics, especialment per Shakespeare. Separada del seu marit, va quedar al crrec dels dos fills majors, Guy i Herv.

Va passar la seua infantesa a tretat on, entre mar i camp, va crixer en l'amor a la natura i a l'esport a l'aire lliure. Anava a pescar amb els pescadors de la costa i parlava la llengua dels camperols. Estava profundament unit a sa mare.

En un principi va ingressar al seminari d'Yvetot, segons era el desig de sa mare, per va reeixir a fer-se expulsar. En aquests llocs va comenar a versificar, a l'edat de tretze anys. De la seua primera educaci catlica conservaria una hostilitat marcada envers la religi. Llavors va ser enviat al Liceu Corneille de Rouen, on va destacar com a bon alumne, dedicant-se a la poesia i participant molt en el teatre escolar.

Va allistar-se com a voluntari i va lluitar valentament en la Guerra francoprussiana que va esclatar noms acabar el seu batxillerat. Desprs de la guerra va deixar Normandia l'any 1871 i va traslladar-se a Pars, on va passar deu anys com empleat del Ministeri de la Marina. Durant aquests deu anys d'avorriment, la seua nica distracci era practicar el rem al Sena els diumenges i durant les vacances.

Gustave Flaubert el va prendre sota la seua protecci i ser per a ell una mena de mentor literari, guiant els seus inicis en el periodisme i la literatura. A casa de Flaubert va conixer el novellista rus Ivan Turgenev i mile Zola, aix com nombrosos escriptors pertanyents a les escoles naturalista i realista. Va escriure molta poesia i peces curtes.

L'any 1878 va ser traslladat al Ministeri d'Instrucci Pblica i va comenar a subministrar articles a diversos peridics importants com ara Le Figaro, Gil Blas, Le Gaulois i l cho de Paris. Va consagrar el seu temps de lleure a l'escriptura de contes i novelles curtes. L'any 1880 va publicar la seua primera obra mestra, Boule de Suif (Bola de greix), que esdev un gran xit. Flaubert va qualificar-la de  obra mestra que romandr .

La dcada del 1880 s el perode ms fecund de la vida de Maupassant. Esdevingut clebre arran de l'xit de la seua primera novella, va treballar metdicament, produint anualment de dos a quatre volums. El sentit per als negocis, unit al seu talent el fan un home ric.

L'any 1881, va publicar el seu primer volum de contes sota el ttol de La Maison Tellier (La casa Tellier), que ateny en dos anys la dotzena edici ; el 1883, conclou la seua primera novella llarga, Une vie (Una vida), de la qual es van vendre vint-i-cinc mil exemplars en menys d'un any. 

En les novelles, concentra totes les observacions disperses en els seus contes i novelles curts. La seua segona novella llarga, Bel-Ami, va aparixer l'any 1885 i va gaudir de trenta-set reimpressions en quatre mesos. Aix, obres caracteritzades per l'estil, la concepci i la penetraci surten de la seua ploma fecunda. En aquesta poca escriu tamb altra de les seues obres mestres, Pierre et Jean.

La seua aversi natural pel contacte social el porta al retir, la solitud i la meditaci. Va viatjar extensament per Algria, Itlia, Anglaterra, Bretanya, Siclia, Alvrnia i cada viatge va ser per a ell sinnim de nous volums. Va fer un creuer en el seu iot privat anomenat  Bel-Ami  com la seua novella. Aquest creuer, que el va portar per Cannes, Agay i St Tropez li va inspirar Sur l'eau (Sobre l'aigua). Aquesta vida agitada no li va impedir establir lligams d'amistat amb les celebritats literries del seu temps: Alexandre Dumas (fill) sentia vers ell un afecte paternal. Guy va sucumbir tamb a l'encs del filsof i historiador Taine, a qui va conixer a Aix-les-Bains.

Tot i aix Flaubert va continuar sent el seu padr literari. Per altra banda, l'amistat amb els germans Goncourt va ser de curta durada; la franquesa de Maupassant i el seu esguard crtic sobre la comdia humana s'acomodaven malament amb l'ambient de xafardeig, d'escndol, de duplicitat i de crtica envejosa que els dos germans havien creat al seu voltant, sota l'aparena d'un sal literari a la manera del segle XVIII. 

Durant els seus darrers anys es desenvolupa en ell un gust exagerat per la soledat, un instint de conservaci malalts, un temor constant a la mort i una certa paranoia, potser deguts a la sfilis que s'havia encomanat en els seus anys de joventut. L'1 de gener de 1892, va fer una temptativa de sucidi, intentant tallar-se la gola. Aleshores va ser internat a Pars, en la clnica del Dr. Blanche, on va morir de parlisi general un mes abans del seu 43 aniversari, el 6 de juliol de 1893, desprs de divuit mesos d'inconscincia gaireb total. En l'acta de defunci figura la menci  nat a Sotteville, prop d'Yvetot , dada que va obrir la polmica sobre el seu lloc de naixement.

Est soterrat al cementeri de Montparnasse a Pars, (divisi 26).

Mirada sobre la seua obra.
 Boule de Suif permet a Maupassant esdevenir, als trenta anys, un home clebre.
 Domina completament la ironia, que exerceix en nombrosos contes i narracions naturalistes, els personatges dels quals sn sovint paisans normands o petits burgesos.
 Excelleix tamb en la narraci d'aventures amoroses o en el gnere fantstic: cal esmentar entre d'altres la Maison Tellier (1881), les Contes de la bcasse (1883) o Le Horla (1887), que pot ser vista com l'expressi dels seus primers signes de malaltia.
 S'hi troba en Maupassant aquesta por a la mort en moltes de les seues narracions i en la novella : Fort comme la mort (1889).
 Maupassant aporta tamb una visi de la societat i sobre l'absncia de valors morals, que hom por trobar en tots els medis. Les seues novelles Une vie (1883), Bel-Ami (1885), Pierre et Jean (1888), li van permetre aprofundir en aquest esguard crtic.
 Maupassant va utilitzar diversos pseudnims:
Joseph Prunier, amb el qual va publicar, l'any 1875, el seu primer conte :  La Main d'corch .
 Guy de Valmont, amb el qual va signar  Gustave Flaubert , aparegut l'any 1876. Va utilitzar aquest pseudnim fins l'any 1878.
  Maufrigneuse, que va utilitzar entre 1881 i 1885.

Obres.
Les obres marcades com  llibre electrnic  s'hi troben disponibles lliurement en format electrnic en francs. Seguiu l'enlla per a accedir-hi.

Novelles i narracions.
Per ordre cronolgic : 
 Boule de suif (1880) (llibre electrnic);
 La Maison Tellier (1881) (llibre electrnic) ;
 Une partie de campagne (1881);
 Une vie (1883);
 Mademoiselle Fifi (1882) (llibre electrnic);
 Contes de la Bcasse (1883) (llibre electrnic);
 Au soleil (1884);
 Clair de Lune (1883) (llibre electrnic);
 Les surs Rondoli (1884);
 Yvette (1884);
 La Parure (1884);
 Miss alex (1884);
 Adieu(1884);
 L'hritage (1884);
 Monsieur Parent (1885);
 Bel-Ami (1885);
 Contes du jour et de la nuit (1885);
 La Petite Roque (1886);
 Toine (1886);
 Mont-Oriol (1887);
 Le Horla (1887) (llibre electrnic);
 Sur l eau (de Guy de Maupassant)Sur l eau (1888) (llibre electrnic);
 Pierre et Jean (1888) (llibre electrnic);
Le Rosier de madame Husson (1888);
 L hritage (1888);
 Fort comme la mort (1889) (llibre electrnic);
 La Main gauche (1889) (llibre electrnic);
 Histoire d une fille de ferme (1889);
 La vie errante (1890);
 Notre Cur (1890);
 L Inutile beaut (llibre electrnic);
 Le pre Millon (1899, posthume);
 Le colporteur (1900);
 Les dimanches d un bourgeois de Paris (1900);
 Le papa de Simon;
 la ficelle (1884);
 la lgande du mont St Michel (1882);

Teatre.
 Histoire du vieux temps (1879);
 Musotte (1890);
 La paix du mnage (1893);
 Une rptition (1910);

Crtica.
 Emile Zola (1883);
 Etude sur Flaubert (1884);

 Cites .
 "El bes s la manera ms segura de callar dient-ho tot.";
 "La conquesta de les dones s l'nica aventura emocionant en la vida d'un home.";
 "Els grans artistes sn aquells que imposen a la humanitat la seua illusi particular." (Pierre et Jean);
 "Les vertaderes dones de lletres sn fenmens. Llur raresa s el llur valor." (Les femmes de Lettre);
 "De totes les passions, l'nica vertaderament respectable s la golafreria" (Amoureux et primeurs);

Notes.


Enllaos externs .
 
 Les obres completes disponibles al Projecte Gutenberg;
 Plana dedicada a Maupassant i la seua obra ;
 Site consacr  Maupassant et son uvre ;
 http://www.ifrance.com/EGB/Bio.html ;
 Biografia i cites de Maupassant ;
 Integral de l'obra de Maupassant ;
 Biografia, bibliografia i resums crtics ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130561" title="Hans Adolf Krebs" nonfiltered="3330" processed="3317" dbindex="53601">

Sir Hans Adolf Krebs FRS ( Hildesheim, Alemanya 1900 - Oxford, Anglaterra 1981 ) fou un metge, bioqumic i professor universitari britnic, d'orgen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1953.

Biografia.
Va nixer el 25 d'agost de 1900 a la ciutat de Hildesheim, poblaci situada a l'estat alemany de Baixa Saxnia, en una famlia de religi jueva. Va estudiar medicina a la Universitat de Gttingen, on es gradu l'any 1923. L'any 1925 realitz el doctorat a la Universitat d'Hamburg, i posteriorment ampli els seus estudis a la Universitat de Berln, on estudi qumica durant un any, la qual cosa el permet esdevenir assistent d'Otto Warburg, Premi Nobel de Medicina l'any 1931. 

L'any 1933 emigr a Anglaterra davant l'onada imparable d'atacs antisemtics a Alemanya, entrant a treballar al laboratori de bioqumica de Frederick Gowland Hopkins a la Universitat de Cambridge, i l'any 1945 va esdevenir professor de la Universitat de Sheffield. Desprs d'aconseguir la nacionlitat britnica l'any 1947 fou nomenat membre de la Royal Society de Londres i el 1958 fou nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit. Va morir a la ciutat d'Oxford el 22 de novembre de 1981.

Recerca cientfica.
Els seus principals treballs d'investigaci giren al voltant de l'anlisi del metabolisme de la cllula, fonamentalment en la trasformaci dels nutrients en energia dins les cllules corporals. L'any 1932 va descobrir el cicle de l'urea o cicle de Krebs-Hemsekit, corresponent a la via metablica utlilitzada per eliminar les deixalles nitrogenades de l'organisme. L'any 1937 va descobrir que totes totes les reaccions conegudes dins d'aquestes cllules estaven relacionades entre si, nomenant a aquesta successi de reaccions cicle de l'cid ctric, i que posteriorment es conegu amb el nom de cicle de Krebs, el qual s el conjunt de reaccions energtiques que es produexen en els teixits dels mamfers, tradudes per la formaci i descomposici repetides de l'cid ctric amb eliminaci d'anhdrid carbnic. 

L'any 1953 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment del cicle de l'cid ctric, premi que compart amb Fritz Albert Lipmann pel descobriment i desenvolupament del Coenzim A.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1953;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130563" title="IBAN" nonfiltered="3331" processed="3318" dbindex="53602">
L'IBAN (International Bank Account Number) s una srie de carcters alfanumrics que identifiquen un compte corrent bancari determinada en una entitat financera en qualsevol lloc del mon. s a dir, a cada compte li correspon un nic IBAN i a travs de l'IBAN s'identifica l'estat, l'entitat, l'oficina i el compte. Es tracta d'un estndard (EBS204) del Comit Europeu d Estndards Bancaris, que a la vegada compleix amb l'estndard ISO 13616. 

L'objectiu de l'IBAN s facilitar el tractament automtic de pagaments i cobraments transfronterers. L'estndard assegura la transmissi correcte de les dades i redueix les possibilitats d'intervenci manual. Per tant, contribueix a evitar el costos i les demores associades a la transmissi incorrecta o insuficient de les dades relatives als comptes bancaris. 

L'IBAN consta d'un mxim de 34 carcters alfanumrics. Els dos primers sn de carcter alfanumric i identifiquen l'estat. Els dos segents sn dgits de control i sn l'element validador de la totalitat de l'IBAN. Els restants sn el nmero de compte, que en la majoria de casos identifica a ms a ms l'entitat i l'oficina. En el cas de l'estat espanyol als quatre primers carcters segueixen els 20 carcters numrics actuals. 

El format correcte d'un IBAN s el segent: PPXXnnnnnnnnnnn. 
On: 
PP sn dues lletres corresponents a l'estat (GB, FR, DC ).
XX sn dos nmeros corresponents al dgit de control de l'estat i el compte.
nnnnnnnnnn sn els dgits alfanumrics corresponents al compte de l'estat i no t un format fix ni un format determinat.

 Vegeu tamb . 
BIC;

Enllaos externs.
 Comit Europeu d Estndards Bancaris;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130565" title="Schoenus (desambiguaci)" nonfiltered="3333" processed="3319" dbindex="53604">

Botnica:;
 Schoenus (planta) s una gnere de la famlia de les Cipercies.
Geografia:;
 Schoenus fou una antiga ciutat de Grcia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130566" title="John Franklin Enders" nonfiltered="3334" processed="3320" dbindex="53605">

John Franklin Enders ( West Hartford, EUA 1897 - Waterford 1985 ) fou un bacterileg nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1954.

Biografia.
Va nixer el 10 de febrer de 1897 a la ciutat de West Hartford, situada a l'estat nord-americ de Connecticut. Va estudiar medicina a la Universitat de Yale, estudis que hagu d'abandonar per participar en la Fora Aria dels Estats Units durant la Primera Guerra Mundial. A la finalitzaci d'aquesta guerra reprengu els estudis i realitz el seu doctorat l'any 1930 a la Universitat de Harvard en bacteriologia i immunologia.

Enders mor el 8 de setembre de 1985 a la ciutat de Waterford, poblaci situada a l'estat de Connecticut.

Recerca cientfica.
Especialitzat en virologia va dedicar especial atenci a les resistncies bacterianes, i especialment en la poliomielitis durant la seva estada a l'Hospital Infantil de Boston. Per aquests treball fou guardonat, juntament amb els seus collaboradors Thomas Huckle Weller i Frederick Chapman Robbins, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1954.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1954;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130568" title="Francesc Sers Guilln" nonfiltered="3335" processed="3321" dbindex="53606">
Francesc Sers Guilln ( Said, Baix Cinca 1972 ) s un escriptor aragons en llengua catalana establert a Catalunya. 

Biografia.
Va nixer el 1972 a la poblaci de Said, situada a la comarca aragonesa del Baix Cinca. Establert al Sallent, La Garrotxa, va estudiar Belles Arts i Antropologia a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar els anys 1996 i 1998 respectivament.

Obra literria.
s autor de les novelles Els ventres de la terra (2000), L'arbre sense tronc (2001) i Una llengua de plom (2002), trilogia posteriorment publicada amb el ttol De fems i de marbres (2003). Desprs ha escrit el llibre de contes La fora de la gravetat (2006) i el llibre de crniques Matria primera (2007) Premi Octavi Pellissa 2004. Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig (2008) recull tres obres de teatre basades en la vida i l'obra d'aquests escriptors catalans.

L'any 1999 fou finalista del Premi Pere Calders de Literatura Catalana per Els ventres de la terra, obra per la qual va rebre el 2001 el Premi Pedro Saputo de las Letras Aragonesas, en la modalitat de llengua catalana. L'any 2004 fou guardonat amb el Premi Octavi Pellissa pel text Matria Primera, que public tres anys desprs. El 2007 fou guardonat amb el Premi de la Crtica Serra d'Or per La fora de la gravetat, la mateixa obra que l'ha fet ser el guardonat amb el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya.

Obra publicada.
2000: Els ventres de la terra;
2001: L'arbre sense tronc;
2002: Una llengua de plom;
2003: De fems i de marbres;
2006: La fora de la gravetat;
2007: Matria primera;
2008: Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig;

Enllaos externs.
 Pgina personal de l'autor;
 Informaci sobre Francesc Sers a la xarxa;
 Traduccions del conte "El preu", de La fora de la gravetat a l'angls, el francs i l'alemany   ;
 Conte per a la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Illustracions de Leo Beard.;
 Traducci a l'angls del conte "Camp de fruit i batalla", de L'arbre sense tronc;
 Traducci a l'angls del captol V dUna llengua de plom;
 Entrevista sobre Caure amunt al blog El llibreter;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130570" title="ISO 9362" nonfiltered="3336" processed="3322" dbindex="53607">
El BIC s un codi d'identificaci per a bancs. Els codis estan regularitzats per la norma ISO 9362. Aquest codi s'utilitza, entre d'altres coses, per a les transferncies bancries internacionals.

El BIC t l'estructura segent: AAAABBCC, en qu:
AAAA s el codi del banc (lletres);
BB s el codi de l'estat (lletres);
CC s el codi de la zona geogrfica (lletres i/o nmeros);

 Vegeu tamb .
IBAN;

Enllaos externs.
 Comit Europeu d'Estndards Bancaris ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130573" title="Camille Pissarro" nonfiltered="3337" processed="3323" dbindex="53608">

Camille Pissarro (Saint-Thomas, 10 de juliol de 1830 - Pars, 13 de novembre de 1903) va ser un  pintor impressionista francs. Camille Pisarro va ser el menys espectacular dels impressionistes perqu s un pintor ms tonal que colorista. Tot i aix, s considerat el deg de l'Impressionisme, en haver tingut un important paper com a conscincia moral i guia artstic.

 Biografia .
Va nixer a Saint-Thomas, a les Illes Verges Nord-americanes. Abans d'establir-se a Frana, va viatjar a Caracas (1852), acompanyat del seu mestre, el pintor dans Fritz Melbye, on va dedicar-se plenament a la pintura, realitzant paisatges i escenes de costums. Per va tornar a Saint-Thomas per a ajudar en el comer dels seus pares. 

L'any 1855 es trasllada a Pars, on ingressa a l'Escola de Belles Arts i a l'Acadmia de Jules Suisse. Estudia amb el paisatgista francs Camille Corot, i fa amistat amb Claude Monet, Czanne i Guillaumin.
 
Claude Monet i Pissarro van coincidir a Londres, on van conixer Durand-Ruel (1831-1922), qui va esdevenir a partir d'aquest moment el marxant "oficial" del grup. Pissarro i Monet van fer a Londres estudis d'edificis embolcallats de boires.

El seu estil en aquesta poca s bastant tradicional. Se l'associa amb l'Escola de Barbizon, tot i que passat algun temps decidix integrar-se en l'impressionisme. En tornar a Frana desprs de la seua estada a Londres, participa plenament en el moviment impressionista, sent cofundador del mateix i l'nic que participa en les vuit exposicions del grup (1874-1886). 

Durant la Guerra francoprussiana, (1870-1871), torna a residir a Anglaterra, on estudia l'art angls i en especial els paisatges de William Turner. Durant els anys 80 experimenta amb el Puntillisme. Produeix escenes rurals de rius i paisatges; escenes dels carrers a Pars com El carrer Saint-Honor desprs del migdia, efecte de pluja (1897, Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid), Le Havre i Londres. 

Atret per la terra, va pintar la vida rural francesa, en particular paisatges i escenes representant persones treballant en el camp. Del perode anomenat de Pontoise (1872-1884, aproximadament) daten les seues millors obres inspirades en Monet i Czanne: La collita a Montfoucault (1876), Els sostres vermells (1877), Primavera a Pontoise (1877). Desprs d'un perode neoimpressionista, torna al lirisme i a l'esplendor cromtica de l'impressionisme. Tamb sn famoses les seues escenes de Montmartre.

L'any 1895, un empitjorament de la malaltia ocular que patia l'obliga a pintar paisatges urbans de Pars des de la finestra de sa casa: avinguda de l'pera, Jard de les Tulleries i Efecte de neu. 

L'obra de Pissarro, que comprn tots els gneres, est representada al Museu d'Orsay de Pars i a quasi tots els museus d'art modern del mn. A Catalunya s representat al Museu de Montserrat. Va tenir com a alumnes Paul Gauguin, Paul Czanne, el seu fill Lucien Pissarro i la pintora impressionista nord-americana Mary Cassatt.

 Vegeu tamb .
Impressionisme;

Enllos externs.

 Art gallery - Camille Pissarro;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130574" title="Thomas Huckle Weller" nonfiltered="3338" processed="3324" dbindex="53609">

Thomas Huckle Weller (Ann Arbor, EUA, 1915 - Needham, 2008) fou un bacterileg estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1954.

Biografia.
Va nixer el 15 de juny de 1915 a la ciutat d'Ann Arbor, poblaci situada a l'estat estatunidenc de Michigan. Va estudiar Medicina a la Universitat de Michigan i Harvard, on conegu John Franklin Enders, i posteriorment s'especialitz en bacteriologia i immunologia.

Recerca cientfica.
Durant la seva estada a l'Hospital Infantil de Boston, on coincid amb el seu amic John Frnaklin Enders i Frederick Chapman Robbins, s'interess per les resistncies bacterianes de la poliomielitis. Els treballs de Weller, Enders i Robbins van millorar les tcniques de cultiu de virus en teixits vius, permetent donar un gran pas en el maneig d'aquests microorganismes, produint-se un avan en la lluita de malalties d'etiologia vrica. 

L'any 1954 els tres metges estatunidencs foren guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus treballs sobre virologia i bacteriologia, en especial sobre la Poliomielitis. Aquests treballs van permetre que altres equips d'investigadors de la Universitat de Pittsburg, dirigits per Jonas Edward Salk, poguessin obtenir la primera vacuna amb virus morts contra la poliomielitis. 

Aix mateix Weller aconsegu tractar l'esquistosomosi, malaltia parasitria produda pel cuc Platyhelminthes, i fou el primer en allar el virus de l'herpes i la varicella.

Mor el 23 d'agost de 2008 a Needham (Estats Units), a l'edat de 93 anys.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1954;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130578" title="Frederick Chapman Robbins" nonfiltered="3339" processed="3325" dbindex="53610">

Frederick Chapman Robbins ( Aubur, EUA 1916 - Cleveland 2003 ) fou un bacterileg nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1954.

Biografia.
Va nixer el 25 d'agost de 1916 a la ciutat d'Aubur, poblaci situada a l'estat nord-americ d'Alabama. Va estudiar medicina a la Universitat de Missouri, on es va graduar el 1938. Va iniciar els seus treballs en l'Hospital Infantil de Boston i posteriorment va treballar com a director del departament de pediatria i malalties infeccioses del City Hospital de Cleveland, ciutat on mor el 4 d'agost de 2003.

Recerca cientfica.
Durant la seva estada a l'Hospital Infantil de Boson va treballar amb John Franklin Enders i Thomas Huckle Weller sobre la virologia i bacteriologia de la poliomielitis. Per aquests treballs els tres cientfics foren guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1954. Els treballs de Weller, Enders i Robbins van millorar les tcniques de cultiu de virus en teixits vius, permetent donar un gran pas en el maneig d'aquests microorganismes, produint-se un avan en la lluita de malalties d'etiologia vrica i que van permetre posteriorment el descobriment de la primera vacuna contra la poliomielitis per part de l'equip de Jonas Edward Salk.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1954;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130581" title="Valenci (postres)" nonfiltered="3340" processed="3326" dbindex="53611">
El valenci sn unes postres refrescants que consisteixen en una bola de gelat que sura en suc de taronja.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130583" title="Or (color)" nonfiltered="3342" processed="3327" dbindex="53613">

El color or agafa el seu nom del metall del mateix nom. s una tonalitat del groc associada al brillant, a l'alegria i a la terra. 

Una mostra del color or:
 













Ocurrncies de l'or:
Significa luxe i poder o diners;
En cambinaci amb el negre, indica elegncia;
Les medalles de primer classificat sn d'or;
Els lleons daurats sn el smbol de Gran Bretanya;
Molts interiors de cases es pinten amb aquest color que recorda la llum del sol;
s un smbol de Buda;
 Nombre d'or o altrament anomenat, ra uria, secci uria o divina proporci;

 Vegeu tamb .
 Llista de colors;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130586" title="Hugo Theorell" nonfiltered="3343" processed="3328" dbindex="53614">

Axel Hugo Theodor Theorell ( Linkping, Sucia 1903 - Estocolm 1982 ) fou un metge, bioqumic i professor universitari suec guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1955.

Biografia.
Va nixer el 6 de juliol de 1903 a la ciutat de Linkping. Va estudiar medicina a l'Institut Karolinska, on es gradu el 1924, i posteriorment comen a treballar a l'Institut de Fisiologia Cellular de la ciutat de Berln. Va exercir com a professor de fisiologia mdica de la Universitat d'Uppsala, i posteriorment va ser membre de l'Institut Karolinska i director del Departament de Bioqumica de l'Institut Nobel. 

Va morir el 15 d'agost de 1982 a la seva residncia de la ciutat d'Estocolm.

Recerca cientfica.
Interessat en els processos bioqumics dels enzims realitz amplis treballs d'aquests complexos processos, aportonatn un gran coneixements sobre la naturalesa i acci dels enzims d'oxidaci. Per aquests estudis l'any 1955 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, sent el primer collaborador de la Fundaci Nobel premiat amb aquest guard.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1955;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130587" title="Club Sport Emelec" nonfiltered="3344" processed="3329" dbindex="53615">


El Club Sport Emelec s un club esportiu, destacat en futbol, equatori de la ciutat de Guayaquil.

 Histria .
El CS Emelec fou fundat el 28 d'abril de 1928 per empleats de lEmpresa Elctrica del Ecuador, de la qual n'heret el nom: EMpresa ELctrica del ECuador. En fou l'impulsor, el nord-americ George Capwell i el club practic el beisbol i la boxa en els seus inicis.El club inici la prctica del futbol el 1947, coincidint amb la celebraci de la Copa Amrica a l'Equador.

El 1948, amb motiu del Torneo del Pacfico, s'enfront per primer cop en partit oficial al Barcelona SC. En aquells moment l'Emelec estava associat a l'opulncia del nou estadi Capwell i rebia el nom dels milionaris, mentre que el Barcelona estava associat a les classes ms pobres. Ambds clubs provenien del barri d'Astillero i els enfrontaments entre ambds van rebre el sobrenom de Clsico del Astillero.

Emelec fou el primer campi equatori l'any 1957, amb un "dream team" que incloa jugadors com Yu Lee, Jos Balseca, Cruz vila, Mariano Larraz, Carlos Raffo, Jaime Ubilla, Daniel Pinto, Rmulo Gmez i Surez-Rizzo. Fins el 2006 el club ha guanyat deu ttols de lliga els anys 1957, 1961, 1965, 1972, 1979, 1988, 1993, 1994, 2001 i 2002. Internacionalment les seves millors participacions han estat el 1995 quan fou semifinalista de la Copa Libertadores i el 2001, quan arrib a la final de la Copa Merconorte.

 Palmars .
10 Lliga equatoriana de futbol: 1957, 1961, 1965, 1972, 1979, 1988, 1993, 1994, 2001, 2002;
2 Campionat de Guayas: 1945, 1948;
5 Campionat Costa: 1956, 1957, 1962, 1964, 1966;

 Jugadors destacats .


 Altres seccions .
Emelec s probablement el millor club poliesportiu de l'Equador. El club ha guanyat gran quantitat de campionats en altres disciplines esportives entre les que es poden esmentar:
 33 campionats nacionals consecutius de boxa.
 13 campionats nacionals de beisbol.
 11 campionats nacionals masculins de basquetbol.
 18 campionats nacionals femenins de basquetbol.
 7 campionats nacionals de ciclisme.
 5 campionats nacionals de tae kwon do.
 5 campionats nacionals de judo.
 1 campionat mundial d'aixecament de pes, per Johnny Constante.

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
Web no oficial del club;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130594" title="Casa Coll i Regs" nonfiltered="3345" processed="3330" dbindex="53616">
La Casa Coll i Regs s un edifici modernista creat per l'arquitecte mataron Josep Puig i Cadafalch a 1898 per encrrec d'una important famlia burgesa de Matar (Barcelona).

s B Cultural d'Inters Nacional des del 2000.
Documentaci General.

Cronologia: 1898;
Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch;
Localitzaci: Carrer Argentona, Matar (Barcelona);
Estil: Modernisme;
Materials Emprats: Ma, cermica, ferro i vidre.
Sistema Constructiu: amb materials industrials;

El pas de la Renaixena al Modernisme va implicar l'abandonament del romanticisme histric, nostlgic, que mirava cap al passat, per una voluntat renovadora i modernitzadora.
A la arquitectura, el modernisme s el pas entre la tradici constructiva anterior i les tcniques avanguardistes. L'obra de Puig i Cadafalch s'integra en aquest moviment, on s'apliquen nous materials com el ferro i la cermica, i es recuperen els materials tradicionals com el ma.

Descripci.
La casa no s ampla degut a l'alt preu del terreny a la zona, caracterstica que recorda a la Casa Tassel de Victor Horta. Per l'interior, amb amples sales i gran illuminaci fa que l'edifici sembli molt ms gran.
L'edifici est format per dues plantes comunicades per mitj d'una gran escala i un tic baix. L'element decoratiu, sobre tot aconseguit mitjanant la cermica, est present a totes les habitacions, sobretot a la sala central, illuminada amb llum natural grcies a una gran vidriera. S'inspira en motius religiosos (creus) i vegetals. Totes les parts de la casa tenen una mplia funci decorativa.
La faana presenta ornaments estucats, cermiques decorades, reixes de ferro forjat a les finestres i una gran escultura: la Filosa; d'Eusebi Arnau sobre la porta principal.
Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130595" title="Sociedad Deportivo Quito" nonfiltered="3346" processed="3331" dbindex="53617">


La Sociedad Deportivo Quito s un club de futbol, equatori de la ciutat de Quito.

 Histria .
El club va ser fundat el 9 de juliol de 1940 amb el nom de Sociedad Deportiva Argentina, canviat el 1955 per Sociedad Deportivo Quito, desprs d'una disposici consistent en qu cap club dugus el nom d'un pas. Foren adoptats els colors distintius de la ciutat, el vermell i el blau.

 Palmars .
2 Lliga equatoriana de futbol: 1964, 1968, 2008;
4 Campionat Interandinos: 1955, 1956, 1957, 1963;
1 Campionat de Pichincha: 1950, com Argentina;

 Enllaos externs .
Web oficial del club ;
Web no oficial ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130599" title="Club Deportivo Cuenca" nonfiltered="3347" processed="3332" dbindex="53618">


El Club Deportivo Cuenca s un club de futbol equatori de la ciutat de Cuenca.

 Histria .
El Deportivo Cuenca va ser fundat el 4 de mar de 1971. El seu major triomf fou el 2004 quan guany la lliga equatoriana, classificant-se tamb per la Copa Libertadores.

 Palmars .
1 Lliga equatoriana de futbol: 2004;

 Jugadors destacats .
  Angel Liciardi;
  Ruben Bareo;
  Jos Luis "El Puma" Rodrguez;
  Javier "El Candado" Klimovich;
  Raul Alvarado;
  Walter "Mamita" Calderon;
  Pablo Arevalo;
  Pablo Marn;
  Hctor Gonzlez;
  Claudio "Pampa" Biaggio;
  Alberto Montao;

 Enllaos externs .
Web no oficial del club ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130607" title="Llenges italooccidentals" nonfiltered="3348" processed="3333" dbindex="53619">
El grup de les llenges italooccidentals s el subgrup ms gran de les llenges romniques.  Comprn 38 llenges en 2 branques: italodlmata, i italooccidentals de l'oest.  

 Italodlmata inclou l'itali, napolit, sicili, i la llengua extinta dlmata.  ;

 La branca de l'Oest inclou 32 llenges en dos grups; el grup Galloibric (galloromnic i iberoromnic) i el grup Prineic-mossarbic.
 El grup Galloibric inclou el castell, portugus, l'occit i el catal, en les llenges iberoromniques, i les llenges d'Ol (incloent el francs), l'arpit, ladino, romanx, emili-romanyol, llombard, veneci, piemonts i liguri en les llenges galloromniques.
 El grup Pirineic-Mossarbic consisteix en dues llenges en dues branques: l'aragons i el mossrab. ;

Vegeu tamb.
 Llenges romniques;

Enllaos externs.
Les llenges italooccidentals a l'Ethnologue;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130610" title="Adrian Willaert" nonfiltered="3349" processed="3334" dbindex="53620">

Adrian Willaert (c. 1490 -   7 de desembre de 1562) va ser un compositor flamenc del Renaixement fundador de l'escola veneciana de msica. Com altres contemporanis va viatjar a Itlia i van implantar all l'estil polifnic de la msica flamenca. Willaert va ser un dels compositors ms verstils de l'poca i va escriure msica en gaireb totes els estils i formes existents.

 Biografia .
Va nixer a Bruges o a Roeselare al comtat de Flandes (actualment a Blgica). Segons el seu alumne i gran teric de la msica renaixentista, Gioseffo Zarlino, Willaert va anar a Pars a estudiar dret per finalment es va decidir per la msica. A Pars va conixer Jean Mouton, principal compositor de la capella real francesa i compatriota estilstic de Josquin des Prs.

Cap el 1515 Willaert viatja per primera vegada a Roma. I en aquest viatge es va produir un fet que mostra ja les habilitats del jove compositor. Va anar a escoltar el cor de la capella papal i aquest va interpretar una obra que atribuen al fams Josquin des Prs; quan Willaert els va informar de l'error i que estaven interpretant una obra seva  probablement el motet a sis veus Verbum vonum et suau , els cantaires van parar de cantar. bviament l'estil primerenc de Willaert s molt similar al de Josquin, amb suaus polifonies, veus balancejades i un s freqent de la imitaci.

El juliol de 1515, Willaert ingressa al servei del Cardenal Ippolito I d'Este, a Ferrara. Ippolito viatjava molt i Willaert sovint el va acompanyar en els seus viatges. Un dels llocs on van anar va ser Hongria, on sembla que el compositor va romandre entre 1517 i 1519. Quan el cardenal mor, el 1520, Willaert entr al servei del Duc Alfonso d'Este, a Ferrara. El 1522, obtingu un crrec a la capella del Duc, i l'any 1525 deix el crrec per posar-se al servei d'Ippolito II d'Este a Mil.

Un dels principals xits de Willaert, i un fet important per a l'evoluci de la msica, va ser el seu nomenament com a mestre de capella a Sant Marc de Vencia. All l'activitat musical passava per un mal moment i amb la seva arribada la situaci va canviar. Des del seu nomenament, el 1527, fins a la seva mort l'any 1562, Willaert va mantenir el seu crrec a Sant Marc. Compositors de tota Europa anaven a Vencia per estudiar amb ell cant i composici. Mentre va estar amb el Duc de Ferrara va establir nombrosos contactes i aconsegu tenir amics influents, incloent la famlia dels Sforza a Mil. Sens dubte ells van ajudar a escampar la fama de Willaert, provocant l'arribada de msics estrangers al nord d'Itlia.

Media.


 Bibliografia .
 "Adrian Willaert," article a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie.  20 vol.  London, Macmillan Publishers Ltd., 1980.  ISBN 1-56159-174-2;
 Gustave Reese, Music in the Renaissance.  New York, W.W. Norton & Co., 1954.  ISBN 0-393-09530-4;
 Harold Gleason and Warren Becker, Music in the Middle Ages and Renaissance (Music Literature Outlines Series I).  Bloomington, Indiana.  Frangipani Press, 1986.  ISBN 0-89917-034-X;
Adrian Willaert en HOASM;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130611" title="Centro Deportivo Olmedo" nonfiltered="3350" processed="3335" dbindex="53621">


El Centro Deportivo Olmedo s un club de futbol, equatori de la ciutat de Riobamba.

 Histria .
El club va ser fundat el 11 de novembre de 1919. El seu major xit fou la lliga equatoriana del 2000. A ms ha arribat dos cops a la primera ronda de la Copa Libertadores.

 Palmars .
1 Lliga equatoriana de futbol: 2000;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130617" title="Sociedad Deportiva Aucas" nonfiltered="3351" processed="3336" dbindex="53623">


La Sociedad Deportiva Aucas s un club de futbol equatori de la ciutat de Quito.

 Histria .
El nom del club prov de la tribu indgena dels Aucas, degut al fet que el club pertanyia a l'empresa Royal Dutch Shell, que en aquells moments estava operant als camps de petroli de la zona esta d'Equador on aquesta tribu estava establerta. Els colors del club, el groc i el vermell, foren adoptats per que eren els colors del logotip de l'empresa Shell.

L'Aucas mai ha guanyat el campionat d'Equador, per s diversos campionats regionals. Entre els seus jugadors ms destacats de la histria podem destacar Ariel Graziani, Nicols Ascencio, Edison Maldonado, Geovanny Espinoza i Ren Higuita.

 Palmars .
2 Campionat Interandinos: 1959, 1962;
6 Campionat de Pichincha: 1945, 1946, 1947, 1948, 1949, 1951;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130621" title="Provncia de Pazardzhik" nonfiltered="3352" processed="3337" dbindex="53624">


La Provncia de Pazardzhik s una provncia del sud-est de Bulgria.  La principal ciutat s Pazardzhik. La provncia s abundant en recursos aqfers, degut a la conca del riu Maritsa i els seus afluents com el riu Topolnitsa i riu Luda Yana.

 Economia .

El principal recurs econmic s la indstria. El "Batashki Vodnosilov Pat" s un hidrocomplex important consistint en tres plantes hidruliques - "Batak", "Peshtera" i "Aleko" amb una capacitat total d uns 250 MW. La indstria d extracci de coure s de gran importncia a nivell europeu amb mines al voltant de Panagyurishte (Asarel i Medet), Elshitsa, Tsar Asen i Mina Radka. La construcci de maquinria industrial s present a Pazardzhik (bateries cides), Panagyurishte (ptica), Velingrad. 

Tamb hi ha una indstria farmacutica emergent a Peshtera amb ms de 1 000 empleats a la planta. Hi ha indstria de paper a Belovo. La fustereria s important a la regi meridional dels Rhodopes- Batak, Peshtera, Rakitovo i Velingrad. La manufactura de txtils s important a Pazardzhik, Panagyurishte i Velingrad. Hi ha una planta sabatera important a Peshtera. El processament d aliments s present a totes les ciutats.
L agricultura tamb s important, especialment en les parts centrals de la regi, ms frtils. Els principals conreus sn fruites (pomes, prunes i maduixes), ram, civada, ordi, sgol i arrs.  La ramaderia s ben desenvolupada a les rees muntanyenques.   

 Principals ciutats .

Les principals ciutats sn Pazardzhik, Peshtera, Velingrad, Panagyurishte, Strelcha, Septemvri, Rakitovo i Bratsigovo.

Ciutats de la provncia de Pazardzhik per poblaci :
 Pazardzhik- 76 161;
 Velingrad- 23 960;
 Panagyurishte- 22 252;
 Peshtera- 20 020;
 Septemvri- 8 631;
 Rakitovo- 8 304;
 Bratsigovo- 4 577;
 Strelcha- 4 515;
 Kostandovo- 4 356;
 Belovo- 4 095;
 Batak- 3 782;
 Sarnitsa- 3 607;
 Vetren- 3 562;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130622" title="Ernesto Sbato" nonfiltered="3353" processed="3338" dbindex="53625">

Ernesto Sbato nascut al 1911, s un novelista argent, amb una obra caracteritzada per un profund contingut intellectual sobre la separaci entre el b i el mal.

 Biografia .
Va nixer al 1911 a Rojas (Buenos Aires), Argentina. Penltim d'onze fills, s enviat a la ciutat de La Plata a iniciar els seus estudis secundaris. All es va matricular a la Facultat de Cincies Fsiques i matemtiques i s afili al partit comunista, el qual abandona desprs d un viatge a Brusselles al qual obt informaci dels crims comesos pel rgim de Josef Stalin. Al 1937 viatja a Pars amb una beca i estableix contactes amb els surrealistes. A principis de la dcada dels quaranta decideix deixar la seva professi i installar-se en un modest terreny a les serres de Crdova (Argentina). All escriu el llibre d assatjos Uno y el universo (1945), amb el qual obt la Faixa d'Honor de la Societat Argentina d'Escriptors. Treballa a Pars amb la UNESCO. De nou a Buenos Aires s anomenat director general de Relacions Culturals del Ministeri de Relacions Exteriors, crrec que abandona per la literatura. 

Sbato va rebre l'anomenament de Cavaller de la Legi d'Honor de Frana a 1979, i el Premi Miguel de Cervantes a 1984. Des de fa anys, la seva progressiva disminuci de la vista l'ha allunyat de l'escriptura, encara que ha descobert la pintura a la qual dedica gran part del seu temps.

 Obres .
La seva producci assatgstica, els temes de la qual es centren en els problemes de l'art i la literatura, de l'artista i de l'escriptor i la seva relaci amb la realitat, est reunida en Homes i engranatges (1951), Heterodxia (1953), L'altre rostre del peronisme (1956), L'escriptor i els seus fantasmes (1963), Tango, discussi i clau (1963), Itinerari (1969), Tres aproximacions a la literatura del nostre temps (1970), Claus poltiques d'Ernesto Sbato (1972), Apologies i rebutjos (1979), Robotitzaci de l'home (1981), i Pgines escollides (1984). La seva producci narrativa es concentra en la trilogia composta per el Tnel (1948), Sobre heros i tombes (1961), i Abadddn l'exterminador (1974). 

Textos d'Ernesto Sbato a Internet.
 Aqu es pot consultar una mplia llista de textos de E. Sbato;
 Ernesto Sbato: El Tnel;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130623" title="Andr Frdric Cournand" nonfiltered="3354" processed="3339" dbindex="53626">

Andr Frdric Cournand ( Pars, Frana 1895 - Great Barrington, EUA 1988 ) fou un metge i professor universitari nord-americ, d'origen francs, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1956.

Biografia.
Va nixer el 24 de setembre de 1895 a la ciutat de Pars. Va estudiar medicina a la Universitat de Pars, per el 1930 abandon el pas i s'install als Estats Units. L'any 1941 aconsegu la ciutadania nord-americana, i des de 1951 fou professor de cirurgia a la Unviersitat de Columbia. 

Va morir el 19 de febrer de 1988 a la ciutat de Great Barrington, poblaci situada a l'estat nord-americ de Massachusetts.

Recerca cientfica.
Les seves tcniques sobre el cateterisme cardac va facilitar la diagnosi de cardiopaties congnites, motiu pel qual li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1956 juntament amb Werner Forssmann i Dickinson W. Richards.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1956;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130627" title="Provncia de Vratsa" nonfiltered="3355" processed="3340" dbindex="53627">

Vratsa s una provncia del nord-oest de Bulgria, fronterera amb Romania. La principal ciutat s Vratsa, altres ciutats inclouen Byala Slatina, Kozloduy, Krivodol, Mezdra, Mizia, Oryahovo. La regi fa frontera al nord amb el riu Danubi, i al sud amb la Provncia de Sofia. T una rea de 3,621.8 km. La poblaci de 235,189 habitants s distribuda en 10 municipalitats.

 Enllaos externs .

 Fotos de la cova de Ledenika vora Vratsa;
 Ciutats i viles a Vratsa;
 Vratsa Informaci;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130628" title="Provncia de Varna" nonfiltered="3356" processed="3341" dbindex="53628">

Varna s unaa provncia del nord-est de Bulgria, fronterera amb el Mar Negre. T una poblaci aproximada de 490,000 habitants, dels quals el 70% viu al centre administratiu de Varna. La provncia t una extensi de 3,820 km.

 Histria .
Cap el 580 a.C s hi establ la colnia grega d Odessos. Ms tard, sota els romans, eslaus i blgars, Varna fou el port comercial ms important de Constantinobla, Vencia i Ragusa
El 1393 fou capturada pels turcs, que en van fer un important centre militar. Actualment s el principal port comercial de Bulgria.   


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130629" title="Es Freus" nonfiltered="3357" processed="3342" dbindex="53629">

Es Freus s l'estret existent entre l'illa d'Eivissa i Formentera constitut per diversos passos separats per illots. La distncia total, entre la punta meridional d'Eivissa i l'illa de s'Espalmador, s de 6,3 km. s el pas obligat entre el port d'Eivissa i el de la Savina a Formentera, o d'Eivissa cap a ponent. El nom prov del llat fretu, que significa "estret". Antigament, i de cert s entre els formenterers, s'anomenava ses Portes. Tota la zona forma part de la reserva marina del Parc natural de ses Salines.

Es tracta d'un rea desprotegida dels vents, amb poca profunditat i amb corrents d'irregular direcci i intensitat. Els grans temporals, especialment de ponent i gregal, converteixen es Freus en un pas de navegaci difcil motivant la incomunicaci de Formentera en algunes poques de l'any. Al llarg de la histria s'han registrat diversos naufragis.

Es distingeixen diferents passos. Els illots i els freus sn, de nord a sud:
Punta de ses Portes, a Eivissa, entre la platja de ses Salines i la platja des Cavallet.
es Freu de ses Portes;
Illa de'n Caragoler.
es Freu Petit;
Illa des Penjats, i a ponent les illes Negres;
es Freu Gros;
Illa des Porcs;
es Freu des Faro;
Illa s'Espalmador;
es Pas;
Punta des Trucadors, a Formentera.
Noms es Freu Gros s practicable per la navegaci de crrega i passatge, i es Freu Petit per a embarcacions petites.

Es Freu de ses Portes s el pas entre la Punta de ses Portes, la ms meridional d'Eivissa, i l'illa de'n Caragoler al sud. s navegable noms en calma i per embarcacions molt petites. 

Es Freu Petit, o d'Enmig, s el pas entre l'illa de'n Caragoler, al nord, i l'illa des Penjats i les illes Negres, al sud. Noms s navegable de dia amb bon temps. La sonda mxima s de 4 m. Al sud-oest de l'illa de'n Caragoler Petit es troba la seca de sa Barqueta, un niell que est a flor d'aigua. Al nord-oest de l'illa Negra Grossa es troba la seca de l'Enteniment, un baix amb fons de pedra i un metre de sonda.

Es Freu Gros, o es Freu Gran, s el pas entre l'illa des Penjats, la ms meridional d'Eivissa, i la des Porcs, la ms septentrional de Formentera. El canal t menys d'una milla d'amplada. Les dues illes estan unides per la barra del Freu, un baix de 250 m d'amplada i un fons variable entre 6 i 8 m de sonda. A la barra domina el fons de pedra amb algunes zones d'algues o de sorra. La zona, de gran trnsit a l'estiu, est senyalitzada per
El far de l'illa des Penjats est situat al sud de l'illa, de 29 m d'altitud.
La balisa de ponent estava situada al sud de l'illa Negra Petita marcant el baix des Penjats de 4,5 m de sonda. Ha desaparegut diverses vegades a causa dels temporals.
La balisa des Freus, al centre, marca el baix de'n Pou amb 6,1 m de sonda.
El far de'n Pou s a l'illa des Porcs, de 31 m d'altitud.

Altres topnims menors sn es Freu des Faro entre l'illa des Porcs i s'Espalmador, i es Freuets, una zona d'esculls a l'est de l'illa des Porcs. Finalment, es Pas, entre l'illa de s'Espalmador i es Trucadors de Formentera, amb noms 2 m de profunditat est tancat a la navegaci.

Enllaos externs.
Navegaci per es Freus;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130633" title="Provncia de Sliven" nonfiltered="3358" processed="3343" dbindex="53630">


La Provncia de Sliven s una provncia del centre de Bulgria.  La principal ciutat s Sliven. La principal ciutat s Sliven, i d altres sn Nova Zagora, Kermen, Kotel, Shivachevo i Tvarditsa.
Sliven est situada al peu de la nica roca del masss  "Sinite Kamani" (Roques Blaves). La ciutat s famosa per l aire fresc, recursos a aigua estius frescs i hiverns clids.

En aquesta localitat tamb va nixer Anton Pann, un msic i literari d'origen romans, nascut cap el 1787 i que va arribar a Bucarest cap el 1820.

Sliven s l nica ciutat blgara que mai no ha canviat el seu nom eslavnic, del qual n s un dels ms antics establiments a Europa. Hi visqueren tracis, romans, eslaus i antics grecs. El primer establiment rom  - Tuida ( segle III) fou un fams centre comercial. Sliven fou esmenada com a gran ciutat per primer cop el 1153 pel viatger rab Idrisi.

Segons el cens del 2001, l 11.2% de la poblaci sn gitanos, el ms alt percentatge d una provncia blgara. 
 
 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130634" title="Werner Forssmann" nonfiltered="3359" processed="3344" dbindex="53631">



Werner Forssmann ( Berln, Alemanya 1904 - Schopfheim 1979 ) fou un metge i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1956.

Biografia.
Va nixer el 29 d'agost de 1904 a la ciutat de Berln. Va estudiar medicina a la Universitat de Berln, on es gradu el 1929, ampliant els seus estudis en anatomia i cirurgia.

Mor l'1 de juny de 1979 a la ciutat de Schopfheim, situada a l'estat alemany de Baden-Wurtemberg.

Recerca cientfica.
Forssmann est acreditat com el primer en utitlitzar la tcnica del cteter en una intervenci quirrgica al cor durant la seva estada al August Victoria Home d'Eberswalde. L'any 1929 realitz una incisi a la seva vena antecubital introduint un catter de 65 cm a l'aurcula dreta del seu propi cor. Posteriorment realitz una radiografia mitjanant raigs X, demostrant aix la presncia del catter dins el cor. Per aquesta intervenci tant arriscada, per, el feren fora de l'hospital.

Desprs de participar en la Segona Guerra Mundial i esdevenir presoner de guerra es dedic, a partir de la dcada del 1950, a l'urologia.

L'any 1956 li fou concedit, juntament amb el francs Andr Frdric Cournand i el nord-americ Dickinson W. Richards, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel desenvolupament de l's del catter cardac.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1956;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130638" title="Provncia de Pleven" nonfiltered="3360" processed="3345" dbindex="53632">

La Provncia de Pleven s una provncia del centre-nord de Bulgria.  La principal ciutat s Pleven. Limita amb el riu Danubi, Romania i les provncies de  Vratsa, Veliko Tarnovo i Lovech. La provncia de Pleven t una extensi de 4,333.54 km i una poblaci de 310,449. La capital s la ciutat de Pleven.

Geografia.
La provncia forma part de la Planura Danubiana. s travessada de nord a sud pels rius Iskar, Vit i Osam (d oest a est); les valls dels rius sn separades per turons argilosos.

Subdivisi administrativa.
La Provncia de Pleven se subdivideix en municipalitats (       / obshtina). 

 Municipalitat de Belene: Belene, Byala Voda, Dekov, Kulina Voda, Petokladentsi, Tatari;

 Municipalitat de Gulyantsi: Brest, Pleven, Gigen, Iskar, Gulyantsi, Dolni Vit, Dabovan, Zagrazhden, Kreta, Lenkovo, Milkovitsa, Somovit, Shiyakovo;

 Municipalitat de Dolna Mitropoliya: Baykal, Bivolare, Bozhuritsa, Bregare, Gorna Mitropoliya, Gostilya, Dolna Mitropoliya, Komarevo, Krushovene, Orehovitsa, Pobeda, Podem, Riben, Slavovitsa, Stavertsi, Trastenik;

 Municipalitat de Dolni Dabnik: Barkach, Gorni Dabnik, Gradina, Dolni Dabnik, Krushovitsa, Petarnitsa, Sadovets;

 Municipalitat de Levski: Asenovtsi, Asparuhovo, Bozhurluk, Balgarene, Varana, Gradishte, Izgrev, Kozar Belene, Levski, Malchika, Obnova, Stezherovo, Tranchovitsa;

 Municipalitat de Nikopol: Asenovo, Batsova Mahala, Vubel, Debovo, Dragash Voyvoda, Evlogievo, Zhernov, Lozitsa, Lyubenovo, Muselievo, Nikopol, Novachene, Sanadinovo, Cherkovitsa;

 Municipalitat d Iskar: Dolni Lukovit, Iskar, Pisarovo, Staroseltsi;

 Municipalitat de Pleven: Beglezh, Bohot, Brestovets, Brashlyanitsa, Bukovlak, Varbitsa, Gortalovo, Grivitsa, Disevitsa, Koilovtsi, Kartozhabene, Kashin, Laskar, Mechka, Nikolaevo, Opanets, Pelishat, Pleven, Radishevo, Ralevo, Slavyanovo, Todorovo, Tuchenitsa, Tarnene, Yasen;

 Municipalitat de Pordim: Borislav, Valchi Tran, Zgalevo, Kamenets, Kateritsa, Odarne, Pordim, Totleben;

 Municipalitat de Cherven Bryag: Breste, Glava, Gornik, Deventsi, Koynare, Lepitsa, Radomirtsi, Rakita, Reselets, Ruptsi, Suhache, Telish, Cherven Bryag, Chomakovtsi;

 Municipalitat de Knezha: Brenitsa, Enitsa, Knezha, Lazarovo;

Demografia.
Segons el cens del 2001, la poblaci de la provncia s de 311,985, dels quals els blgars sn la gran majoria (280,475); uns 16,931 es declararen Turcs (encara que aquest nombre inclou alguns gitanos) i 9,777 gitanos. 

Quan a religi, 275,112 es declararen Cristians ortodoxos, 15,681 musulmans i 7,065 catlics romans (el segon centre d importncia al pas).

283,626 declararen que el blgar era la seva llengua materna, 14,947 declararen parlar turc mentre que els parlant nadius de romani foren 8,861.

Enllaos externs.
 Municipalitat de Pleven;
 Provncia de Pleven;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130641" title="Ron Arad" nonfiltered="3361" processed="3346" dbindex="53633">
Ron Arad (en hebreu,        ) s un artista, arquitecte i dissenyador industrial nascut a Tel Aviv el 1951.

Ha treballat per a moltes companyies importants com ara Alessi, Vitra o Kartell. Dels seus treballs podem destacar la cadira amuntegable Tom VAC per a la companyia Vitra i la prestatgeria per a llibres, BookWorm, creada per Kartell.

Molts d'aquests disseny estan exposats en grans museus com ara el Metropolitan de Nova York, el Centre Georges Pompidou de Pars, el Victoria and Albert Museum de Londres i el Vitra Design Museum a Weil am Rhein (Alemanya).

Enllaos externs.
Ron Arad design+arquitecture ;
Mobiliari dissenyat per Ron Arad ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130643" title="Provncia de Plovdiv" nonfiltered="3362" processed="3347" dbindex="53634">


Provncia de Plovdiv s un oblast, o provncia, de Bulgria central, que forma part de Rumlia Oriental.  

 Geografia.

Inclou parts de l  Alta Planura Trcia, els Rhodopes, Sredna Gora, les Valls Sub-Balcniques i Stara Planina, incls el pic del Botev (2, 376 m). El principal riu de la provncia sn els Maritsa, Stryama, Pyasachnik. Hi ha nombrosos embassaments, el ms important dels quals s el Pyasachnik. Abunden les aiges termals, principalment les de Hisarya, Narechen, Banya , Klisura, Asenovgrad, Kuklen, Rosino, Krasnovo, Stoletovo i altres.  

 Economia .

L economia de la provncia s de gran importncia. La producci agrria s intensiva i eficients, amb alts percentatges d irrigaci. Les principals collites sn de fruita (pomes, prunes, peres), ram, melons i sndries, hortalisses (tomquets, pebrots, pastanagues, carabasses, patates), civada, ordi, sgol, i altres. La indstria s molt desenvolupada: metallrgica de ferro vora Plvdiv; indstries electrniques a Plvdiv, Saedinenie, Voivodinovo, Radinovo i altres ciutats de la zona; maquinria agrcola (tractors) a Karlovo, armes militars a Sopot, Karlovo, Plvdiv; indstria qumica a Plvdiv, Asenovgrad; alimentries a gaireb tot arreu, principalment a Plvdiv i Asenovgrad (vins). El turisme s una indstria creixent amb la rica herncia cultural de la provncia i les nombroses estacions termals d importncia internacional.  
  
 Ciutats .

La capital de la provncia s la ciutat de Plvdiv, i altres ciutats importants sn Karlovo, Sopot, Klisura, Kalofer, Hisarya, Saedinenie, Rakovski, Brezovo, Stamboliyski, Krichim, Perushtitsa, Sadovo, Parvomay, Asenovgrad, Laki.

 Municipalitats .

La regi t 18 municipalitats:
 Plvdiv;
 Asenovgrad;
 Karlovo;
 Maritsa;
 Rodopi;
 Hisarya;
 Parvomay;
 Stamboliyski;
 Krichim;
 Perushtitsa;
 Sadovo;
 Laki;
 Rakovski;
 Brezovo;
 Saedinenie;
 Kaloyanovo;
 Sopot;
 Kuklen;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130647" title="Platja de Talamanca" nonfiltered="3363" processed="3348" dbindex="53636">

La platja de Talamanca es troba al municipi d'Eivissa. 

s una badia tancada, poc profunda i protegida dels vents. Situada a 2 km de la vila i el port d'Eivissa fa que tingui una mplia oferta de serveis i lnies regulars d'autobusos i vaixells.

La platja s de sorra fina d'origen natural. El fons s de sorra i vegetaci submarina. A certa profunditat, molts metres cap a dins, alterna amb zones de roca. L'orientaci cap al sud-est fa que els vents dominants siguin de mar a terra provenint del sud.

L'11 de juliol del 2007 va quedar afectada per la contaminaci causada per l'accident del vaixell Don Pedro.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130650" title="Provncia de Sofia" nonfiltered="3364" processed="3349" dbindex="53637">

La Provncia de Sofia s una provncia del nord-oest de Bulgria.  La principal ciutat s Sofia. Limita a l est amb la ciutat de Sofia (que forma un oblast, separat) per no la inclou. La provncia t un territori de 7 059 km i 273 240 habitants. La terra s predominantment muntayenca. Al nord hi ha els marges meridionals de les Muntanyes Balcniques  i al sud s aixeca Rila amb l alria de Musala. Hi ha nombroses muntanyes ms petites i valls espaioses. Una de les ms importants estacions d esqu a Bulgria, Borovets, es troba vora Samokov.

La indstria est molt desenvolupada. La mineria i la metallrgica sn l esquelet de la seva economia, amb la refineria de coure ms important d Europa Meridional a Pirdop i importants mines de coure a Chelopech i Etropole. La maquinria est ben desenvolupada a Botevgrad (busos, components automobilstics i electrnics), Pravets (informtica), Etropole, Samokov, Elin Pelin, Ihtiman, Slivnitsa, Godech. El principal centre d indstria sucrera s Svoge.

Ciutats.

 Botevgrad;
 Bozhurishte;
 Chelopech;
 Dragoman;
 Elin Pelin;
 Etropole;
 Ihtiman;
 Koprivshtitsa;
 Kostenets (vila);
 Kostinbrod;
 Pirdop;
 Pravets;
 Samokov;
 Slivnitsa;
 Svoge;
 Zlatitsa;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130657" title="Provncia de Kyustendil" nonfiltered="3365" processed="3350" dbindex="53638">


 
La provncia de Kyustendil s una provncia de l'oest de Bulgria, que limita amb la Repblica de Macednia i Srbia. La principal ciutat s Kyustendil, i altres ciutats importants sn:

Dupnitsa;
Bobov dol;
Kocherinovo;
Boboshevo;
Separeva banya;
Rila;
   
La Regi de Kyustendil est situada i al sud-oest de Bulgria,ocupa una rea de 3084,30 km. (constitueix el 2,7% del total de Bulgria), i una poblaci de 173 889.  Limita amb les provncies de Sofia, Pernik i Blagoevgrad, mentre que a l'oest, fa frontera amb la Repblica de Macednia, i Srbia. El principal centre administratiu s Kyustendil.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130659" title="Ses Figueretes" nonfiltered="3366" processed="3351" dbindex="53639">

Ses Figueretes s un barri i una platja d'Eivissa. 

Est formada per un conjunt de platgetes separades per espigons de roca. Es troba a 1,2 km del centre d'Eivissa en una zona urbana de fcil accs. Disposa d'un passeig enjardinat amb diversos locals d'oci i restauraci.

La platja s de sorra blanca molt fina d'origen natural. El fons alterna la sorra amb zones de roca. s poc profund i amb un desnivell gradual: a 25 m la profunditat s de mig metre i a 50 m mar endins s d'1 m. Est orientada al sud amb vents de mar a terra i l'estructura de badia tancada la protegeix dels vents forts i de les onades.

L'11 de juliol del 2007 la platja va quedar afectada per la contaminaci causada per l'accident del vaixell Don Pedro.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130660" title="Provncia de Gabrovo" nonfiltered="3367" processed="3352" dbindex="53640">

La Provncia de Gabrovo s una petita provncia del centre de Bulgria. Gabrovo s la capital de la provncia, mentre que altres ciutats importants eren Sevlievo, Dryanovo i Tryavna. s important la producci d'articles de cuir i textils com el sobriquet del   Manchester de Bulgria . 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130661" title="Gabrovo" nonfiltered="3368" processed="3353" dbindex="53641">

Gabrovo (blgar        ) s una ciutat del centre-nord de Bulgria, el centre administratiu de la provncia de Gabrovo. s situada al marge dret del riu Yantra, i s coneguda com a important centre de l'humor i la stira.

Notable nadius.


Chardafon (Prodan Tishkov);
Christo Yavashev;
Ran Bosilek;
Emanuil Manolov;
Todor Kableshkov;
Onufri Gabrovski;
Vasil Aprilov;
Tsanko Dyustabanov;
Lazar Payakov;
Lyubomir Andreychin;
Ivan Gyuzelev;
Captain grand Nikola;
Mitko Palauzov;
Nikola Voynovski;
Nikolay Palauzov;
Ivan Vutsov;
Nikolay Stoletov;
Neofit Rilski;
Svilen Noev;
Hristo Tsokev;

Enllaos externs.

 Casa d'humor i stira a Gabrovo;
 Informaci turstica;
 Municipi de Gabrovo;
 Ciutats, viles i llocs del districte de Gabrovo;
 Imatges de Gabrovo;
 Portal sobre la regi de Gabrovo;
 Virtual Gabrovo;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130663" title="Noucentisme" nonfiltered="3369" processed="3354" dbindex="53642">
El Noucentisme s un moviment cultural, d abast poltic, que s inicia a Catalunya aproximadament el 1906 amb la creaci de Solidaritat Catalana i acaba el 1923 amb el cop d Estat de Miguel Primo de Rivera. s la resposta moderada als plantejaments que havia promogut el Modernisme. 

El nom de Noucentisme va aparixer per primera vegada en les gloses d Eugeni d'Ors. Ell n s el creador i el principal ideleg. D Ors justifica el nom amb diversos motius: per una banda trobem el referent directe del Quattrocento (1400) i el Cinquecento (1500) italians. Noucentisme ve de 1900. D Ors diu que noucentista s un adjectiu cronolgic. Per altra banda, nou s el contrari de vell. S inicia un segle nou, amb propostes de canvi noves que trenquen amb el que era vell. 

A diferncia dels modernistes, els noucentistes arriben a materialitzar la conjunci de poltica i cultura. La burgesia est compromesa amb el catalanisme i la intellectualitat i accepta collaborar en el projecte de transformaci d una Catalunya ms autnoma. Aquesta idea d autonomia competent va ser iniciada durant el Modernisme, per els postulats modernistes trencaven clarament amb les classes dirigents. Els noucentistes van entendre que sense la burgesia era impossible engegar un projecte com aquest. 

A nivell ideolgic, el Noucentisme representa la imposici de la ra, la precisi, la serenitat, l ordre i la claredat. Manifesten una preponderncia de la lnia respecte al color i defensen la sobrietat expressiva. s una reacci en contra del liberalisme, el romanticisme, el naturalisme, el positivisme i el lacisme. S oposa a aquests moviments amb una exigncia intervencionista en els afers pblics, un renovat espiritualisme, i una major importncia de la voluntat en contra de la dada ms emprica. Valora ms la intelligncia que la sensibilitat. El Noucentisme coincideix ms amb les doctrines ms mediterraneistes que s estan donant a Frana en aquell moment. Doctrines originades en primer lloc per l cole romane i desprs per les aportacions de Czanne i la retrica classicista de l esprit nouveau. 

El Noucentisme va servir a la burgesia catalana per refermar-se com a classe hegemnica i exportar el seu programa de millora a la resta d Espanya. 

Hereta de la Renaixena l'afany de superaci per veure la literatura catalana a un ms alt nivell, en aquest cas a partir de la recuperaci dels clssics grecollatins i una gran atenci a la forma. Les obres noucentistes busquen la bellesa, l'harmonia i estan plenes de cultismes i metfores. 

La seva ideologia s la imposici de la ra, la precisi, la serenitat, l'ordre i la claredat. s una reacci contra el modernisme, el liberalisme, el romanticisme, el naturalisme, el positivisme i el lacisme.

La novella va ser un gnere menor durant aquest perode, tot i aix, Narcs Oller i Joaquim Ruyra en van escriure. La major producci de prosa eren relats breus i contes ja que era una manera de transmetre les idees sense dispersar-les degut a que el text fos massa llarg. La producci de teatre va ser molt minsa, noms van ser Carles Soldevila i Mills-Raurell qui n'escriguren.

Els autors ms importants del perode sn Josep Carner i Eugeni d'Ors.

Els artistes plstics ms representatius del Noucentisme foren escultors com Arstides Maillol -que tot i ser de la Catalunya del Nord i de estar ms vinculat a Pars que a Barcelona coincidia amb l'esttica dels noucentistes de la Catalunya Sud-, Josep Clar Enric Casanovas i Esteve Monegal. Entre els pintors cal destacar Joaquim Torres-Garcia, principal responsable de l'orientaci mediterranista del moviment, Joaquim Sunyer, Xavier Nogus -sempre per amb una certa dosi d'ironia-, Francesc d'Asss Gal o Josep Aragay.



 


 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130666" title="Paulina de Wrttemberg (reina de Wrttemberg)" nonfiltered="3370" processed="3355" dbindex="53643">


Paulina de Wrttemberg, reina de Wrttemberg (Riga 1800 - Stuttgart 1873). Nascuda duquessa de Wrttemberg amb el tractament d'altesa reial contragu matrimoni en el si de la casa reial wrttemburguesa.

Nascuda a la ciutat de Riga el dia 4 de setembre de 1800 era filla del prncep Llus de Wrttemberg i de la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg. Endems, Paulina era nta per via paterna del duc Frederic II Eugeni de Wrttemberg i de la marcgravina Frederica de Brandenburg-Schwedt; per via materna ho era del prncep Carles Cristi de Nassau-Weilburg i de la princesa Carolina d'Orange-Nassau.

El dia 15 d'abril de 1820 contragu matrimoni a Stuttgart amb el rei Guillem I de Wrttemberg, fill del rei Frederic I de Wrttemberg i de la duquessa Augusta de Brunsvic-Wolfenbttel. Guillem havia estat casat amb anterioritat amb la princesa Carolina de Baviera de qui s'havia divorciat l'any 1814, i de la gran duquessa Caterina de Rssia que havia mort el 1819.

La parella, que es portava dinou anys d'edat, tingu tres fills:

 SAR la princesa Caterina de Wrttemberg, nada a Stuttgart el 1821 i morta a Stuttgart el 1898. Es cas el 1845 amb el prncep Frederic de Wrttemberg a Stuttgart.

 SM el rei Carles I de Wrttemberg, nat a Stuttgart el 1823 i mort el 1891 a Stuttgart. Es cas a Sant Petersburg el 1846 amb la gran duquessa Olga de Rssia.

 SAR la princesa Augusta de Wrttemberg, nada a Stuttgart el 1826 i morta a Stuttgart el 1898. Es cas a Friederichshafen el 1851 amb el prncep Germ de Saxnia-Weimar.

Paulina mor a Stuttgart el dia 10 de mar de 1873 a l'edat de 72 anys. El seu marit havia mort nou anys abans.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130667" title="Alp 2.500" nonfiltered="3371" processed="3356" dbindex="53644">
Alp 2500 s el nom que rep la uni de dues estacions d'esqu alp diferents: La Molina i La Masella, ambdues al terme municipal d'Alp, a la Cerdanya. Es pot participar de les activitats de cada estaci per separat o b de la combinaci de les dues amb un forfet com. L'agrupaci va sorgir per fer front a les estacions del Pirineu francs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130669" title="Doctorat" nonfiltered="3372" processed="3357" dbindex="53645">
El doctorat s el programa mxim d'educaci superior de moltes universitats. Consisteix en un perode de docncia i un de recerca, amb la lectura pblica en acabar d'un projecte o tesi sobre un tema especialitzat. El doctorat es diferencia del mster o altres programes similars perqu t un fort component teric o especialitzat i a banda de l'aplicaci professional permet dedicar-se a la recerca. Equival al nivell 6 de l'ISCED.

A la Comunitat Autnoma de Catalunya el doctorat s un requisit per ser professor titular universitari i catedrtic. Consta d'un any de docncia, un treball que dna dret a un ttol intermedi i la tesi final, elaborada individualment i amb l'ajuda d'un tutor. Els doctorats s'adhereixen a departaments que representen les diferents divisions del coneixement. Tenen una durada variable, no inferior als tres anys. Poden complementar-se amb estades postdoctorals per aprofundir en la recerca.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130670" title="Platja d'en Bossa" nonfiltered="3373" processed="3358" dbindex="53646">


La platja d'en Bossa s una de les platges ms llargues de l'illa d'Eivissa, repartida entre els municipis d'Eivissa (700 m) i Sant Josep de sa Talaia (2.000 m). 

La platja es troba a 3 km d'Eivissa i a 18 de Sant Josep de sa Talaia. Es pot accedir des d'Eivissa en direcci a l'aeroport, o des del barri de ses Figueretes.

T una estructura de badia oberta a l'est exposada al vents forts, per sempre de mar a terra. La sorra s fina i blanca d'origen natural. El fons s tamb de sorra amb poca profunditat: a 25 m la profunditat s de mig metre i a 50 m mar endins s d'1 m. A l'extrem de la platja hi ha la Torre de sa Sal Rossa, una torre de defensa ben conservada. L'alta urbanitzaci fa que disposi d'amplis serveis. Disposa d'un parc aqutic i un mercat artes setmanal.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130671" title="Provncia de Blagoevgrad" nonfiltered="3374" processed="3359" dbindex="53647">

La Provncia de Blagoevgrad (blgar:                   , oblast Blagoevgrad o                      , Blagoevgradska oblast), tamb coneguda en alguns contexts com a Macednia de Pirin (blgar:                   , Pirinska Makedoniya), s una provncia  (oblast) del sud-oest Bulgria. Part de la regi macednia, limita amb altres provncies de Bulgria, aix com amb Grcia i amb la Repblica de Macednia. T 14 municipalitats amb 12 ciutats. La principal ciutat s Blagoevgrad, i altres ciutats importants sn Bansko, Gotse Delchev, Melnik, Petrich, Razlog, Sandanski i Simitli.

 Demografia .

Segons el cens del 2001, la poblaci de la provncia consta de 286,491 blgars (inclosos blgars musulmans), 31,857 turcs de Bulgria , 12,405 gitanos de Bulgria i 3,117 macedonis, entre d altres. 4,242 persones no especificaren la nacionalitat

268,968 dels residents sn Cristians ortodoxos, 62,431 sn musulmans, 1,546   protestants. 7,018 no especifiquen religi.

El blgar s la llengua materna de 306,118 persones, el turc s parlat per 19,819, mentre que 9,232 afirmen ser parlants de roman. 

 Macednia Pirin .
Aquesta provncia tamb respon al nom de Macednia de Pirin, que s reclamada per alguns nacionalistes de la Repblica de Macednia com a regi ocupada en el concepte irredentista de Gran Macednia. Nogensmenys la majoria dels media macedonis  (source) i la majoria dels poltics (source) sistemticament envien informaci amb dos elements bsics : negar el passat blgar de la Macednia eslava i reclamar el reconeixement de la regi tnica macednia a Pirin amb acusacions de violacions dels drets humans.  

Avui la idea d una Macednia  unida  s reivindicada nicament per una minoria marginal de partits nacionalistes i organitzacions de la Repblica de Macednia. Segons els activistes macedonis en favor dels drets humans Chris Popov i Michael Radin, el nombre probable de macedonis tnics s d uns 200,000, segons Krasimir Kanev del Comit Blgar Helsinki sn entre 15,000 i 25,000 (source) i segons l activista macedoni local, Stoyko Stoykov, sn entre 5,000 i 10,000 (source). 
Noms uns 3,117 habitants de la provncia (de 341,173) es definien com a macedonis tnics el 2001, els blgars sn la majoria de 286,491 (dades oficials en blgar aqu). Tanmateix, alguns han reclamat que en els recents censos l opci "macedoni" no figura a la llistga (noms els tres grups tnics principals), tot i que la gent s hi pot inscriure (el qestionari es pot veure aqu, veure secci n14), la qual cosa vol dir que el nombre actual s discutit pels nacionalistes macedonis o els seus partidaris. 
Aquest nombre baix de macedonis tnics a la regi s explicat pels partidaris del   Macedonisme com a resultat de la repressi. Tamb afirmen que el nombre de macedonis a la provncia era ms gran als censos del 1948 i 1956, afirmant que aleshores la Bulgria -Estalinista hi reconegu una minoria macednia i els reconegu el dret a l autodeterminaci (cosa que no es dna avui). Aix s explicat pels blgars com a part de la poltica de la Comintern i del Partit Comunista de Bulgria d aleshores, que donava suport a la  proposta sovitica d uni de Bulgria en Iugoslvia amb la correspondent incorporaci de Macednia de Pirin a la Repblica Socialista de Macednia.  Amb el temps la idea de promoure una conscincia nacional separada a Macednia de Pirin va perdre el suport de les autoritats.

 Notes .




Bibliografia.

Who are the Macedonians?  Hugh Poulton.  London: 1995.
 Enllaos externs .

Provncia de Blagoevgrad   informaci de les ciutats i viles;
Administraci provincial de Blagoevgrad;
Municipalitat de Blagoevgrad;
Municipalitat de Gotse Delchev;
Municipalitat de Sandanski;
Municipalitat de Petrich;
Pgina de Bansko;
Parc Nacional de Pirin;
Parc Nacional de Rila;
Universitat Neofit Rilski;
Universitat Americana de Bulgria;
Danses folklriques de Pirin;
Reserva histrica i arqueolgica de Kovachevitza;
Monestir de Rozhen;
Estaci d esqu de Bansko;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130672" title="Copa Amrica" nonfiltered="3375" processed="3360" dbindex="53648">

Esports
Copa Amrica de futbol;
Copa Amrica de vela;
Copa Amrica d'hoquei patins;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130674" title="Targeta de so" nonfiltered="3376" processed="3361" dbindex="53649">
La targeta de so s un dispositiu, normalment intern, que permet obtenir un senyal d'udio analgic a partir d'informaci digital. 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130675" title="Francofonia" nonfiltered="3377" processed="3362" dbindex="53650">

La Francofonia (en francs Organisation Internationale de la Francophonie o, simplement, La Francophonie), coneguda tamb per les sigles OIF, s el conjunt de territoris que parlen francs i que comparteixen un passat com (fruit del colonialisme) i una certa herncia cultural, tot i poder tenir altres llenges com a oficials. Compta amb una bandera prpia des de 1987, acceptada pels 51 estats i governs actuals que en sn membres de ple dret, juntament amb els dos membres associats i els 13 que en sn tan sols observadors. Agrupa uns 200 milions de persones i el seu dia oficial s el 20 de mar.

Cal distingir, efectivament, entre els estats en qu el francs s llengua oficial, aquells en qu s la llengua materna d'una gran part de la poblaci, aquells en qu s llengua de difusi cultural, aquells en qu s usat per determinades classes socials, etc. Ara b, aquestes categories no cal pas que coincideixin: en alguns estats, per exemple, el francs, tot i essent-hi llengua oficial, pot ser ben b que no sigui la llengua materna de la poblaci, com passa en la majoria dels estats membres.

La Francofonia t, entre els seus principis i valors fonamentals, la democrcia i els drets humans, el respecte i la promoci de la diversitat cultural i lingstica i la solidaritat i el desenvolupament sostenible. 

 Membres de l'Organitzaci Internacional de la Francofonia .




Notes :
 La classificaci per zones s la publicada oficialment per l'Organitzaci Internacional de la Francofonia.
 * : Membres associats;
 ** : Membres observadors;
Mitjans de comunicaci.
France 24;
 Enllaos externs .
 Organitzaci Internacional de la Francofonia ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130676" title="Llus de Wrttemberg" nonfiltered="3378" processed="3363" dbindex="53651">


Llus de Wrttemberg, duc de Wrttemberg (Treptow 1756 - Kirchheim unter Teck (Baden-Wrttemberg) 1817). Duc de Wrttemberg amb el tractament d'altesa reial. 

Nat el dia 30 d'agost de 1756 a la ciutat de Treptow, actualment Polnia, essent fill del duc Frederic II Eugeni de Wrttemberg i de la marcgravina Frederica de Brandenburg-Schwedt. Per via paterna era nt del duc Carles I Alexandre de Wrttemberg i de la princesa Maria Augusta de Thurn und Taxis; mentre que per via materna ho era del marcgravi Frederic Guillem de Brandenburg-Schwedt i de la princesa Sofia Dorotea de Prssia. 

El dia 28 d'octubre de 1784 contragu primeres npcies amb la princesa Maria Anna Czartoryska, membre d'una de les ms destacades famlies de la noblesa polonesa. La parella tingu un nic fill:

 SAR el duc Adam de Wrttemberg, nat a Pulawy i mort a Langenschwalbach el 1847.

Llus i Maria Anna es divorciaren el 1793. Llus es torn a casar el dia 28 de gener de 1797 amb la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg, filla del prncep Carles Cristi de Nassau-Weilburg i de la princesa Carolina d'Orange-Nassau. La parella tingu els segents fills:

 SAR la duquessa Maria Dorotea de Wrttemberg, nada a Karlsruhe el 1797 i mort a Ofen (Hongria) el 1855. Es cas a Kirchheim unter Teck el 1819 amb l'arxiduc Josep Antoni d'ustria. ;

 SAR la duquessa Amlia de Wrttemberg, nada a Wallisfurth el 1799 i morta a Altenburg el 1848. Es cas el 1817 a Kirchheim unter Teck amb el duc Josep I de Saxnia-Altenburg.

 SAR la duquessa Paulina de Wrttemberg, nada a Riga el 1800 i morta a Stuttgart el 1873. Es cas a Stuttgart el 1820 amb el rei Guillem I de Wrttemberg.

 SAR la duquessa Elisabet de Wrttemberg, nada a Riga el 1802 i morta a Karlsruhe el 1864. Es cas el 1830 a Stuttgart amb el prncep Guillem de Baden.

 SAR el duc Alexandre de Wrttemberg, nat a Kirchheim unter Teck el 1804 i mort a Tuffer (Estria) el 1885. Es cas el 1835 a Viena amb l'aristcrata austraca comtessa Cludia Rhdey von Kis-Rhde, creada duquessa de Hohenstein.

Llus mor a Kirchheim unter Teck (Baden-Wrttemberg) el dia 20 de setembre de 1817 a l'edat de 61 anys. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130679" title="Augusta de Brunsvic-Wolfenbttel" nonfiltered="3379" processed="3364" dbindex="53652">


Augusta de Brunsvic-Wolfenbttel, duquessa de Wrttemberg (Brunsvic 1764 - Lohde (Estnia) 1788). Duquessa de Brunsvic-Wolfenbttel que es marid en el si de la casa ducal wrttemburguesa.

Nada a Brunsvic el dia 3 de desembre de 1764 essent filla del duc Carles II de Brunsvic-Wolfenbttel i de la princesa Augusta del Regne Unit. Augusta era nta del duc Carles I de Brunsvic-Wolfenbttel per via paterna mentre que per via materna ho era del prncep Frederic del Regne Unit i de la duquessa Augusta de Saxnia-Gotha.

El dia 15 d'octubre de 1780 contragu matrimoni a Brunsvic amb el duc i desprs rei Frederic I de Wrttemberg, fill del duc Frederic II Eugeni de Wrttemberg i de la marcgravina Frederica de Brandenburg-Schwedt. La parella tingu quatre fills:

 SM el rei Guillem I de Wrttemberg, nat el 1781 a Lbben i mort el 1864 al Castell de Rosenstein. Es cas en primeres npcies el 1808 a Munic amb la princesa Carolina de Baviera de qui es divorci el 1814. El 1816 es cas a Sant Petersburg amb la gran duquessa Caterina de Rssia de qui qued viudu l'any 1819. El 1820 es cas a Stuttgart en terceres npcies amb la princesa Paulina de Wrttemberg.

 SAR la princesa Frederica de Wrttemberg, nada el 1783 a Sant Petersburg i morta el 1835 a la Villa Mon Repos de Lausana. El 1807 es cas a Pars amb el prncep Jeroni Bonaparte.

 SAR la princesa Sofia Dorotea de Wrttemberg, nada el 1783 a Sant Petersburg i morta  a Sant Petersburg el 1784.

 SAR el prncep Pau de Wrttemberg, nat el 1785 a Sant Petersburg i mort el 1852 a Pars. Es cas amb la princesa Carlota de Saxnia-Hildburghausen el 1805 a Ludwigsburg.

Augusta mor a l'edat de 24 anys a la localitat de Lohde a Estnia, el dia 27 de setembre de 1788.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130681" title="Platja des Cavallet" nonfiltered="3380" processed="3365" dbindex="53653">

La platja des Cavallet, o platja des Solser, s una platja del sud-est d'Eivissa al municipi de Sant Josep de sa Talaia i dins del Parc natural de ses Salines. s una de les platges nudistes pioneres.

La platja es troba a 9,5 km d'Eivissa i a 24,5 de Sant Josep de sa Talaia.

s una platja oberta i llarga amb gran presncia de vegetaci i sorra. La sorra s molt fina i blanca d'origen natural. A l'extrem sud hi ha roques amb piscines naturals i la Torre de ses Portes a la punta septentrional dels Freus. El fons s de sorra amb algunes zones de roca i amb vegetaci submarina a certa profunditat. L'orientaci a llevant fa que els vents siguin moderats de mar a terra. Es troba al costat dels estanys de les salines amb presncia d'aus aqutiques. Hi ha una varietats de corriols entre els pins i la vegetaci tpica de l'illa.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130685" title="Francesc Sabat Llopart" nonfiltered="3381" processed="3366" dbindex="53654">
Francesc Sabat Llopart, (L'Hospitalet de Llobregat, 30 de mar de 1915   Sant Celoni, 5 de gener de 1960) tamb conegut com Quico Sabater o El Quico, fou un maquis que continu lluitant desprs de la fi de la Guerra Civil Espanyola el 1939. Sabat comand un grup de guerrillers que des del sud de Frana feia incursions a Catalunya.

Biografia.

Fill de Manel Sabat Escoda i Madrona Llopart Batlle, als 10 anys Sabat ja manifestava el seu esperit lliure, no assistia a classe en una escola clerical per la qual cosa els seus pares ho van internar. Abans dels 17 s'afilia al Sindicat d'Oficis Varis de la Confederaci Nacional del Treball i funda el grup d'acci anarquista "Els Novells" (Els Novenans) a la Federaci Anarquista Ibrica al costat dels seus germans i alguns amics, com continuaci del grup Els Solidaris. El grup es va implicar en insurreccions en contra del govern conservador de la Segona Repblica Espanyola en 1933. En 1935 Sabat va rebutjar complir el servei militar fidel a la seva ideologia anarquista. Tamb en aquest any, "Els Novenans" feia el seu primer robatori (expropiaci) per a finanar ajudes a presos represaliats pel rgim i les seves famlies. D'ofici mecnic treball en diverses fbriques de la comarca barcelonina del Baix Llobregat al costat del seu germ Josep Sabat. 

 Guerra Civil .
Durant la Guerra Civil Espanyola Sabat va lluitar en el front d'Arag amb "La Columna dels Aguiluchos" de la FAI. Desprs de la recaiguda de Terol a les mans de les tropes nacionals va tenir un incident amb un comissari comunista que es negava a facilitar armament a les columnes anarquistes i va ser acusat de la mort d'aquest comissari. Va Desertar fugint a Barcelona on va seguir combatent amb la CNT-FAI. Finalment Sabat va ser arrestat pels comunistes per amb l'ajuda d'una dona, ell i alguns altres companys van escapar de pres. Va acabar la guerra en la 216 Divisi de "La Columna de Durruti". 

 Exili .
Perduda la Guerra civil pel bndol republic, Sabat va passar a Frana en 1939, on va ser confinat per les autoritats franceses, durant algun temps, en el Camp d'internament de Vernet d'Arige i posteriorment alliberat per a treballar en una fbrica d'explosius a Angulema. 

Ja lliure, es reuneix amb la seva famlia i l'alcalde de Prades, d'afiliaci anarquista, li dna papers en regla i atorga un crdit amb el qual va poder installar-se durant una poca, amb la seva famlia, en la localitat nord catalana de Costoja al costat de la frontera espanyola on va estudiar possibles rutes clandestines cap a Espanya a travs de les muntanyes . 

Al juliol de 1944 realitz un primer viatge a Espanya, per a incorporar-se als grups d'acci en contra del rgim de Franco formant la partida de maquis de Quico Sabat. Des del seu refugi a Frana compaginava treballs de lampista, llauner i agricultor amb la seva activitat antifranquista; robatoris a empresaris acabalats i entitats bancries per a finanar activitats contra el rgim, activitats de trasllat de propaganda antifranquista des de Frana, reorganitzaci dels sindicats de la CNT a l'interior, sabotatges i activitats d'escamot urb a Barcelona. Descobert el seu refugi de Costoja, va comenar a residir ambulantment entre Barcelona i territori francs. Es va allotjar durant un perode de temps a Pars a casa de Lucio Urtubia.

Va Ser detingut i empresonat a Frana per tinena d'armament i explosius i confinat durant diversos anys a la poblaci francesa de Dijn. Va Aconseguir eludir el seu confinament i captura durant els segents anys i va ser descrit com "L'Enemic Pblic nmero   del rgim franquista" en els mitjans de comunicaci espanyols. El seu grup editava una publicaci cridada "El Combat" portaveu dels grups anarcosindicalistes que es repartia clandestinament a Catalunya en cercles obrers. En la seva ltima etapa d'activitat guerrillera va mantenir fortes discrepncies amb els crrecs de la AIT de l'exili radicat a Toulouse, al negar-se a fugir a Amrica o collaborar amb grups armats comunistes de l'antiga Iugoslvia o Algria, sostenint que els comunistes poguessin atacar les essncies crates. Igualment, sempre va contar amb suports i complicitats dels seus militants a nivell individual. El grup de Quico Sabat va collaborar en accions conjuntes amb altres grups guerrillers llibertaris maquis com el de Marcell Massana i Josep Llus Facerias, i en altres capitals, a ms de Barcelona, com Saragossa i Madrid.

 L'ltim viatge .
Al 1959, en el seu exili a Frana, va rebre la carta d'un company arrestat a Barcelona i condemnat a 30 anys de pres a Espanya. Com home lleial a les seves amistats i d'acci, va decidir realitzar una incursi en territori espanyol al costat dels homes de la seva partida de maquis. Del 17 de desembre de 1959 al 3 de gener de 1960 Quico i els seus homes van aconseguir evadir les patrulles, primer de la policia francesa i posteriorment de la Gurdia Civil apostades pel Pirineu. Per finalment, el dia 4, trobant-se refugiats en una masia, el "Mas Clar", situada en les muntanyes entre Girona i Banyoles van ser acorralats per la gurdia civil. Desprs d'un intens tiroteig, van morir tots els homes de la partida de Quico excepte ell, que va aconseguir fugir, encara que greument malferit en una natja, una cuixa i en el coll. Gaireb miraculosament en el seu estat, va creuar el ric Ter i va arribar A Fornells de la Selva on va pujar a un tren amb la intenci d'arribar a Barcelona. Descobert pel maquinista, va saltar a un altre ferrocarril, per la gurdia civil ja estava sobre la pista per l'avs dels ferroviaris. En les proximitats de Sant Celoni va saltar del tren en marxa i, ja en el poble, quan buscava un metge perqu li atengus, desprs d'un tiroteig amb el somatent Abel Rocha , va caure mort. Eren les 8 del mat del 5 de gener de 1960 i Quico tenia 44 anys.

 Cultura popular .
El Quico est enterrat al cementiri de Sant Celoni on cada any, el 5 de Gener (dia de la seva mort) es realitza un acte-homenatge en la seva memria. 
Dues pellcules han tractat sobre la vida de Quico Sabat: 
 I va arribar el dia de la Venjana, (1964) en angls original Behold A Pale Horse, dirigida per Fred Zinnemann. Interpretant a Quico, Gregory Peck. ;
 Metralleta Stein, dirigida per Jose Antonio de la Loma en 1974. ;

 Referencies .
 * Mara Teresa Martnez de Sas, Pelai Pags, Pelai Pags i Blanch. Diccionari biogrfic del moviment obrer als pasos catalans ;
 Antonio Tllez Sol. SABAT, Guerrilla urbana en Espaa (1945-1960). Barcelona, editorial Virus. (en castell);
 Dolors Marn Silvestre. Clandestinos. El maquis contra el franquismo, 1934-1975 . Barcelona, editorial Plaza & Jans.
 Eduard Pons Prades. Guerrillas Espaolas 1936-1960 . Barcelona, editorial Planeta, 1977. (en castell);
 Bernard Thomas, traduccin de Albertina Rodrguez y Francisco Rodrguez. Lucio, l'irrductible. Suma de letras S.L. ISBN 84-663-0671-4 (en castell);
 Jos Peirats. Les anarchistes espagnols. Repres-silena, 1989 (en francs);
 Ferran Snchez Agust. El Maquis anarquista - De Tolouse a Barcelona por los Pirineos. Lleida, Milenio 2005 ISBN 84-9743-174-X (en castell);
 VV.AA. La Lucha del Movimiento Libertario contra el Franquismo. Barcelona Virus 1991 (en castell);
 Pilar Eyre. Quico Sabat, el ltimo Guerrillero. Barcelona Peninsula 2000 ISBN 84-8307-236-X;

Enllaos externs.
Informaci addicional















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130688" title="Dakoro" nonfiltered="3382" processed="3367" dbindex="53655">

Dakoro s un municipi situat al departament de Maradi del Nger.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130689" title="Fernando Hierro" nonfiltered="3383" processed="3368" dbindex="53656">
Fernando Ruiz Hierro es un ex-futbolista espanyol. Va jugar principalment com a defensa i centrecampista defensiu, encara que tamb va jugar de jove a la posici de mitjapunta. Va ser considerat com un dels millors defenses del mn.

 Biografia .
Encara que va nixer a Mlaga, es va formar a la pedrera del Real Valladolid. Va debutar a primera divisi amb el Valladolid el 4 d'octubre de 1987, a un Valladolid-Espanyol, i al 1989, un mes desprs de jugar la final de la Copa del Rei contra el Reial Madrid, va ser fitxat per aquest ltim, on va jugar fins el 2003. Va ser internacional 89 cops, debutant el 20 de setembre de 1989 en un amists contra Polnia, i s el segon golejador histric de la Selecci de futbol espanyola, desprs de Ral. Tamb va ser durant anys el capit de la selecci i del Reial Madrid.

Es va retirar de la selecci desprs del Mundial de Corea i Jap 2002, va participar als mundials de 1990, 1994, 1998 i 2002 i a les Eurocopes de 1996 i 2000. 

Al seu palmars destaquen tres Copes d'Europa, cinc lligues espanyoles i dues Copes Intercontinentals. 

Desprs de deixar el Reial Madrid al 2003, va jugar al Al-Rayyan de Qatar, i a la temporada 2004/05 va tornar al futbol europeu amb el Bolton Wanderers angls. El 9 de maig de 2005 va anunciar la seva retirada del futbol professional al finalitzar la lliga.

 Clubs .


 Ttols .
5 Lligues (1990, 1995, 1997, 2001, 2003);
1 Copa del Rei (1993);
4 Supercopes d'Espanya (1990, 1993, 1997, 2001);
3 Copes d'Europa (1998, 2000, 2002);
1 Supercopa d'Europa (2002);
2 Copes Intercontinentals (1998, 2002);
1 Copa Iberoamericana (1994);

Curiositats.
Posseeix el rcord de targetes grogues i vermelles a la Lliga espanyola.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130690" title="Mayahi" nonfiltered="3384" processed="3369" dbindex="53657">

Mayahi s un municipi situat al Departament de Maradi al Nger.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130691" title="Aguie" nonfiltered="3385" processed="3370" dbindex="53658">

Aguie s un municipi situat al departament de Maradi del Nger.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130693" title="Repblica Popular d'Albnia" nonfiltered="3386" processed="3371" dbindex="53659">

La Repblica Popular d'Albnia (albans Republike Popullore Shqiperis) fou el nom que va rebre l'estat albans proclamat per Enver Hoxha el 1946 de rgim comunista i que dur fins el 1992.
 Perode estalinista 1946-1956 .
El 2 de desembre del 1945 el Partit del Treball d'Albnia (PPS) form un Fronti Demokratike i Shqiperis (Front Democrtic Albans) i convoc unes eleccions, on va obtenir el 93,8 % dels vots. Aix, el gener del 1946 es proclam la Republike Popullore Shqiperis (Repblica Popular Albanesa) i elabor una nova constituci, semblant a la iugoslava, per la qual es creava una Kuvend Popullore (Assemblea Popular) de 250 membres sota un rgim de partit nic, el PPS. En el govern que es va formar, Enver Hoxha (1908-1985) ocupar la secretaria general del PPS, el cap del Consell d Estat l la cartera d Afers Exteriors; Omer Nishani (1887-1954) ser nomenat president d Albnia; el general Haxhi Lleshi (1913-1998) ser ministre d interior, l histric Seyfulla Maleshova Lame Kodra ministre d educaci, i Mehmet Shehu (1913-1981) cap d estat major i vicepresident.
 
Els poltics comunistes albanesos eren principalsment tosk, per el rgim no fou acceptat pels gegh del Nord, que vivien sota la instituci del fys (comunitat pastoral i agrria), i rebels a tot poder central. Aix, en el I Congrs del PPS celebrat el novembre del 1948, hi havia 29.137 afiliats (el 2,4 % de la poblaci albanesa), i fou reforat amb la creaci d organitzacions de mases com la Bashkime i Rinise se Puns se Shqiperis (Uni de Joves Treballadors Albanesos), el sindicat Keshilli Quendror i Bashkimeve Profesionale te Shqiperis (Consell Central d Unions Professionals d Albnia) i la Bashkime i Grave Shqiperis (Uni de Dones Albaneses). El 1957, endems, apareixeria el Komiteti Kombetar i Veterahave te Luftes Antifashiste Nacional lirimtare te Popullit Shqiptar (Comit Nacional de Veterans de la Guerra d Allibeament Nacional Antifeixista del Poble Albans). 

Koi Xoxe, ministre d interior del 1946 al 1948, defensar la coordinaci completa de les economies albanesa i iugoslava, i va elaborar un Pla Quinquenal d explotaci agrcola i minaire, feta a Iugoslvia a canvi de bens manufacturats. Per l expulsi iugoslava de la Kominform el 1948 va permetre Hoxha abraar el marxisme ms ortodox i eliminar els titistes. Xoxe fou executat l 11 de juny del 1949 desprs d un judici a porta tancada, i foren empresonats Pandi Kristo, Vasco Koleci, Nuri Huta i Vango Mitrogjorgji. Seyfulla Maleshova, expulsat del partit per titoista el 1948, i el 1952 fou denunciat per desviaci dretana, i potser executat. Del 24 de maig al 6 de juny del 1950 foren jutjats en un procs popular per alta traci els paracaigudistes Edem ako (1908-1950), Llukman Lutfiu i Kasem Zhupa, i desprs executats. Dels 31 membres del Comit Central del PPS nomenats en el perode 1943-1948, noms 9 restaven al seus crrecs a la mort de Stalin el 1956. Encara el 25 de novembre del 1956 foren executats com a titistes Liri Gega, membre del comit central del PPS, i els militars Dale Ndrev i Petro Buli.

El 1951 Djemal Shami, pistoler de l ambaixador albans a Pars, va intentar assassinar Sadik Premtaj, ex membre del PKS. I el 24 de juliol del 1953 fou destitut Omer Nishani com a persident albans i es va produir una remodelaci: Enver Hoxha ocup els crrecs de primer ministre, la cartera d afers exteriors i el cap del Consell d Estat, Haxhi Lleshi esdev president d Albnia i cap del Presidium, i Mehmet Shehu, ministre d interior i de defensa.

 Reserva espiritual estalinista .
A la mort de Stalin el 1956, en comenar la desestalinitzaci a l URSS sota Nikita Khrusxov, Hohxa va condemnar-ho i s autoconsider com a la  reserva espiritual del marxisme-leninisme , tot omplint el pas de bunkers defensius contra una eventual invasi iugoslava. I quan Mao Zedong va trencar amb Moscou el 1958, Hoxha s arrengler amb ell, i aix va obtenir algunes inversions xineses al pas, ja que volgueren utilitzar Albnia com a plataforma propagandstica del maoisme de cara al Tercer Mn.

Durant el perode 1961-1966 Hoxha va canviar els fils del partit per adaptar-lo a la nova situaci. El 1960 els dirigents del partit Liri Belishova i Koo Tashko foren exclosos per fer declaracions prosovitiques, i el maig del 1961 el contralmirall Temo Sejko amb un nombre indeterminat d oficials.  

El 1966 se celebr el V Congrs del PPS, pel qual es reform l exrcit i l administraci. Mehmet Shehu ser nomenat primer ministre i s accentu la poltica proxinesa.  El pas es va tancar totalment a l exterior i les notcies que se n rebien eren motl minses, i ms encara quan el 1968 decidiren retirar-se del Pacte de Varsvia desprs de condemnar l URSS per  revisionisme  i apartar-se de la lnia ortodoxa.  

El 1972 Enver Hoxha va ordenar l elaboraci d una nova ortografia albanesa basada en el tosk, per que noms es va fer servir a l interior, ja que la dispora i els kosovars seguiren emprant l antiga. El juny del 1973 el responsable de propaganda del PPS a Tirana, Fadil Parani, i el director de la TV albanesa, Todi Lubonja, foren destituts per  no impedir la penetraci d idees occidentals a la joventut albanesa . Conforme a les exigncies de Pekin, Abdyl Kellezi, president de l Associaci Xineso-Albanesa, es mostr favorable a l obertura relativa als canvis internacionals de productes agrcoles per bns d equip, i de la descentralitzaci dels poders de decisi econmica.  El ministre de defensa, Beqir Balluqu, i el cap d estat major, Petrit Dume, en retornar de Pekin defensaren l aproximaci militar a Iugoslvia i a Romania per tal de compensar les febleses defensives albaneses, per ambds foren executats el 1975.

El 1974 Mehmet Shehu fou nomenat cap del Consell de Ministres i es perfila com a successor de Hoxha. Per el 1976 va morir Mao Zedong, i en apartar-se els seus successors de l ortodoxia marxista, els albanesos trencaren amb la Repblica Popular de la Xina, cosa que cost una nova purga del partit en la que, endems dels ja esmenats, desaparegueren del govern Kio Ngjela (ministre de comer) i Koo Theodhosi (ministre d indstria). En total dimit un ter dels membres del govern i una quarta part del bur poltic.

El 1976 aprovaren una nova constituci on es mant la supremacia del PPS i tant el sistema de producci com la vida econmica socialista. El Comit central del PPS passa a tenir 30 membres que escollien un bur poltic de set. Des del 1978 s obriran relacions diplomtiques amb Europa Occidental i Iugoslvia. Aix, el setembre d aquest any Shehu i altres visitaran Frana, Itlia, Dinamarca, Polnia i Iugoslvia. Grcies als esforos diplomtics de Tito, a finals d any s inaugurar el ferrocarril Tirana-Belgrad, per aquestes bones relacions s espatllaren quan va esclat la revolta kosovar del 1981, ja que les autoritats iugoslaves acussaren Hoxha d instigar-les. 

 Periclitaci del rgim .
Per el rgim albans s anava periclitant i enquistant. El 1979 va morir a Pars d una greu malaltia Hysni Kapo, secretari del comit central, tercer en l escalaf albans i representant del PPS en els organismes internacionals. Aix va suposar un cop molt fort per Hoxha, ja que es tractava d un moment delicat perqu el trencament amb la Xina provoc una certa indefinici tant interior com exterior. L abril del 1980 Mehmet Shehu, president del Consell des del 1954 i ministre de defensa, cedeix el crrec al seu cunyat Kadri Hasbiu i nomena Prokop Murra, aliat seu, ministre de Mines. Pel novembre del 1981 se celebr el VIII Congrs del PPS, on foren declarats tradors l URSS, la Xina i Iugoslvia, i es proclamaren novament com a la reserva espiritual del marxisme-leninisme, alhora que Mehmet Shehu presenta un informe sobre la situaci econmica. Poc desprs, el 18 de desembre del 1981, va morir en circumstncies poc clares Mehmet Shehu (oficialment  sucidi per depresi nerviosa ).  Amb la seva mort, el gener del 1982 es va reorgantizar l organigrama comunista albans: Enver Hoxha (1908-1985) continua com a secretari general del partit; Ramiz Alia (1925), fins aleshores secretari del Comit Central del PPS, substitueix Haxhi Lleshi com a president albans, i Adil arani (1922-1997), qui fou ministre d indstria i energia el 1965, s nomenat primer ministre. Dels antics ministres noms en mantindr tres; aix, Prokop Murra, militant poc destacat fins aleshores, esdev ministre de defensa.

Aprofitant un cert buit de poder, el setembre del 1982 un grapat d exilats partidaris de Leka I i del Levzija Legalitet comandats per Xhevdet Mustafa organtizaren un desembarcament a Durrs, per que fou dispersat per la milcia albanesa. El novembre del 1982 es publica Els titistes d Enver Hoxha, on endems d atacar Tito pels fets de Kosovo acussa Mehmet Shehu d espiar des de primera hora per l URSS, per EUA i per Iugoslvia. I no acaba la cosa aix, ja que el 1983 foren executats Kadri Hasbiu (ministre de defensa), Feor Shahu (Ministre d Interior) i Llambi Zicishti (ministre de sanitat), mentre que Nesti Nase (d afers exteriors) i la vdua de Shehu foren condemants a 25 anys, i fins i tot dos fills de Shehu foren empresonats. El 1984 fou empresonat l escriptor Fatos Lubonja fins el 1991.

L 11 d abril del 1985 va morir Enver Hoxha. El va substituir com a cap del pas Lenka Cuko (1938), qui des del 1983 ja era de fet secretari general del partit, per el veritable home fort del pas s Ramiz Alia, qui compta amb el suport de Nexmihe Hoxha (1921), vdua del dirigent. S intensificar la resoluci dels problemes econmics i intentar millorar la relaci amb els pasos vens, per acussen el govern iugoslau de seguir una poltica de genocidi a Kosovo, i per primer cop reconeix que Shehu fou  liquidat  per ser un agent al servei dels EUA, URSS i Iugoslvia. 

Pel febrer del 1987 denunci Mikhal Gorbatxov com a revisionista, mentre Foto Cami fou nomenat secretari del comit central del PPS i Hekuran Isai, ministre d inteior i viceprimer ministre. El 28 d'agost del 1987 abandonaran definitivament l  estat de guerra  amb Grcia, tot i que no arribaran a un acord definitiu sobre els fonteres, i el 16 de setembre iniciaran relacions diplomtiques amb Alemanya, amb vistes d obtenir compensacions de guerra. D aquesta manera, el 23 d octubre el ministre d afers exteriors alemany, Hans-Dietrich Genscher, visitar Tirana.

Pel febrer del 1988 Albnia participar per primer cop en la Conferncia de Ministres d Afers Exteriors dels Pasos Balcnics. Per la perestroika de Gorbatxov es comena a fer sentir a l interior, i cap el desembre del 1989 s inciaren les primeres manifestacions contra el rgim comunista a Durrs.

Pel juliol del 1990 Ramiz Alia accept l inclusi a les llistes d alguns candidats independents, i cedir en aspectes com la planificaci econmica, per es nega a renunciar a l hegemonia poltica del PPS. El dia 7 es convoquen manifestacions a Tirana, molt reprimides, i com a resultat, 5.000 manifestants demanen asil poltic a les ambaixades d Itlia, Frana, Grcia, Turquia, Polnia, Hongria i Txecoslovquia, per no els concediren visat. Fins i tot el 9 de novembre del 1990 l escriptor Ismail Kadare, considerat com el nen mimat del rgim, fug cap a Pars. I el 12 de desembre, aprofitant que Alia decideix legalitzar el multipartidisme, els dissidents Arben Imami, el cardileg Sali Berisha, Azem Shpendi i Gramoz Pashko fundaren el primer partit opositor, el Partit Democrtic Albans, partidari de les reformes democrtiques, de l economia de lliure mercat i de convocar eleccions lliures; aviat rebr el suport de la Uni d'Albanesos Lliures de Brusselles. Aleshores promouen disturbis a Shkder i Kavaj, i manifestacions arreu del pas. 

Aquest fet generar la major crisi poltica de la histria albanesa. Es produeixen fugides massives de poblaci cap a Itlia i Grcia (es calcula que entre l u de desembre del 1990 i el 7 de mar del 1991 uns 20.000 albanesos fugiren, fins que militaritzaren els ports i ho impediren). 

Pel gener del 1991 Ramiz Alia allibera un total de 393 presos poltics i es formen nous partits poltics, com el Partit Republic d'Albnia de Sabri Godo i el Partit dels Verds d'Albnia, de caire ecologista, aix com el diari opositor Rilindja Demokratike. Els fugits a Grcia ja sn 18.000, alhora que esclata una vaga de minaires. Tamb hagu d abolir la prohibici religiosa i donar llibertat d expressi. El 1991 uns 15.000 fidels musulmans es reuniren a la mesquita Ethem Bei de tirana per primer cop en 34 anys, i tqamb fou reoberta la mesquita bektashi. 

El 24 de febrer del 1991 es produiren enfrontaments a l Acadmia Militar de Tirana, amb 10 morts, aix com una gegantina manifestaci a Tirana de 100.000 persones que acaba derribant la gran esttua d Enver Hoxha al centre de la ciutat. Aquest fet obliga Alia a enfrontar-se al sector ms intransigent i estalinista del PPS, encapalat per Nexmihe Hoxha, vdua del dictador, i destitueix Adil arani per imposar al reformista Fatos Nano (1952) i reforma tot el govern.

Nogensmenys, es forma un Comit d Iniciativa per les Escoles Militars de Tirana per la Defensa dels Interesos del Poble i de la Ptria, que proposa la democratitzaci i despolititzaci de l exrcit. El 8 de mar les autoritats bloquejaren militarment els ports de Durrs i Tirana per tal d evitar fugides massives de poblaci, i es convocaren les primeres eleccions lliures pel 31 de mar.   

 Poltica antireligiosa .
Des del 1946, Hoxha tamb va engegar una persecuci religiosa sense paliatius, tot eliminant els clergues que se li oposaven. El mar del 1947 foren assassinats dos prominents dirigents bektashi, Baba Fajo i Baba Fejzo; tamb va fer desaparixer el muft de Durrs, Mustafa Efendi Varoshi, el gran muft d Albnia, Hafed Ibrahim Dibra, i Sheh Xhemal Pazari de Tirana. El 1948 foren afusellats el representant de la Delegaci Apostlica i el bisbe de Sappa, els bisbes Volai, Ghini i tres mes, i el jurista musulm Mustafa Pipa, defensor dels franciscans, i empresonats el vicari general de Shkodr, Gaspar Thai (qui morira en arrest domiciliari) i l arquebisbe de Durrs, Vicenz Prennushi, qui moriria de les tortures sofertes; el 1949 tamb va exilar el bisbe ortodox Kissi. El 1958 van empresonar els bisbes de Shkoder, Anton Fishta i Ernest Coba.
Endems, el 1967 es va decidir el tancament de totes les institucions religioses i l obertura d un  museu de l ateisme , alhora que anunciaven cofois i orgullosos que  l ltima i ms parasitria forma d explotaci de masses havia estat exterminada . 

El 1968 el Free Albania Commitee amb base a Nova York va denunciar que Hoxha havia executat o enviat a camps de concentraci uns 200 capellans de totes les religions albaneses. El maig del 1967 unes 2.169 mesquites, esglsies, monestirs i altres monuments religiosos foren tancats, destruts o transformats. Tot aquell qui era enxampat amb smbols religiosos s arriscava a ser condemant a 10 anys de pres.

 L'oposici al rgim .
L'oposici externa al rgim sempre fou feble i dividida. Zog I d'Albnia es va aixoplugar a Egipte i esdev cap espiritual de la dispora, per el 1955 Gamal Abdel Nasser l expuls del pas i marx a Canas, on va morir el 1961. Els diferents grups poltics no aconseguiren unir-se i formaren quatre grups diferents.

 Lidhja te Prizrenit (Lliga de Prizren), creada a Nova York el 1961 pels seguidors de Fan Noli i independentistes kosovars, com a part de la Besldhja Kombtare Demokratike Shqipetare (Lliga Nacional Democrtica de la Paraula d Honor Albanesa), que pretenia agrupar tots els anticomunistes.
 Balli Kombetar (Front Nacional, BK), creat el 1943, anticomunista, nacionalista i liberal, i dirigit per Midhat Frashri i Ali Klissura.
 Legalitet (Legalitat), moviment creat el 1949 per Zog I d'Albnia, amb centres a EUA, Austrlia, Canad, Blgica, Frana, Gran Bretanya, Sucia i Alemanya. A la seva mort fou encapalat pel seu fill, Leka I (1938).
 Lidhja te Kosovar (Lliga dels Kosovars), fundada el 1949 a Roma.
Midhat Frashri va proposar el 1947 als EUA infiltrar comandos per a lluitar contra el rgim comunista. El 1949 va rebre visat nord-americ i va crear el National Committee for a Free Albania finanat per la CIA, amb Mustafa Merlika-Kruja (m. 1958), Hasan Dosti, i Xhafer Deva (m. 1978), antic ministre d interior durant l ocupaci i que va morir a Califrnia. Merc els oficis de l espia doble britnic Kim Philby, la majoria dels comandos infiltrats foren detinguts i executats. Endems, la mort de Zog I a Canas el 1961 i de Fan Noli a Fort Lauderdale (Florida) el 1965, els dos opositors al rgim comunista ms carismtics, van deixar molt desballestada l oposici externa a Hoxha.

El fill de Zog I, Leka I, s havia establit a Espanya, per en fou expulsat el 1979 acussat de trfic d armes, i s establ a Zimbabwe, des d on planejar un desembarcament a Albnia el 1982 que va ser un fracs. Ning no va intentar res destacable fins a la caiguda del rgim comunista el 1992.

Referncies.
Library of Congress Country Study d'Albnia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130694" title="Groumdji" nonfiltered="3387" processed="3372" dbindex="53660">

Grumdji s un municipi situat al departament de Maradi del Nger.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130698" title="Chixoy" nonfiltered="3388" processed="3373" dbindex="53661">
La hidroelctrica de Chixoy s una central hidroelctrica situada a San Cristbal Verapaz, Alta Verapaz, Guatemala.

La seva construcci s'inici l'abril de 1977, sota el mandat del general Kjell Eugenio Laugerud Garca. Fue acabada el 27 de novembre de 1983. Debut a una errada d'enginyeria a la construcci del tunel que condueix l'aigua del riu a las turbines va ser necessari construir-hi reforos. Aix elev els costos de l'obra. Fou posada en funcionament el 1986. El seu cost original fou de  825 milions de US$, financiats pel Banc Mundial i el Banc Interameric de   Desenvolupament. La hidroelctrica fou pensada per satifer la demanda creixent d'electricitat utilitzant els recursos naturals.

Aquesta construcci es considerada la major obra d'enginyeria civil de Guatemala, s'ubica en la confluncia dels rius Chicruz, Salam i Chixoy (Negro), entre Cubulco, Baja Verapaz, y San Cristbal Verapaz, Alta Verapaz. T una capacitat de generaci de 300 megavats. Proveeix aprop del  26% de la producci nacional d'eletricitat.

La construcci de la presa durant ms de 20 anys afect a 3500 indgenes de les comunitats maies que foren desplaades. Ms de 6000 famlies foren afectades per la prdua de les terres i del medi de subsistncia. Els membres d'aquestes comunitats foren torturats o sequestrats en exigir compensacins al govern militar. Avui en dia encara denuncien aquestes injustcies.

Enllaos externs.
  Fotografies de Guate360;
  Comunitats Afectades,International Rivers Network  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130699" title="Madarounfa" nonfiltered="3389" processed="3374" dbindex="53662">

Madarounfa s un municipi situat al departament de Maradi del Nger.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130704" title="Tessaoua" nonfiltered="3390" processed="3375" dbindex="53663">

Tessaoua s un municipi situat al departament de Maradi del Nger. T una poblaci d'uns 31.667 habitants (cens del 2001).

Histricament ha estat un centre important de la regi. Est situat en una localitzaci geogrfica central. s un punt central de comer entre Agadez al nord i Nigria al sud. Agadez s una de les ciutats ms famoses del Nger en el desert del Shara, habitada primerament pels tuaregs. Kano s encara un important centre de comer al nord de Nigria habitat principalment pels hauses. Tamb cal destacar que sigui a mig cam de les capitals departamentals nigerines de Maradi i Zinder. Zinder havia estat la capital del Nger fins a l'poca del colonialisme francs es va moure la capital a l'oest cap a Niamey on hi havia ms proximitat amb les possessions de l'frica Francesa Occidental fent-la ms fcil de controlar. Jurdicament Tessaoua noms era la capital regional fins que aquest estatus es va moure fins a Maradi la qual encara s actualment la capital.

Tessaoua t una escola superior (liceu) i diverses escoles d'educaci primria. Algunes ensenyen en francs i d'altres principalment en una llengua local com el hausa o fins i tot en rab en les escoles alcorniques. Hi ha dos hospitals. Diverses organitzacions no governamantals (ONG) tenen les seves bases regionals en aquesta ciutat des de la que accedeixen a les publacions dels voltants.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130708" title="psilon Aquilae" nonfiltered="3391" processed="3376" dbindex="53664">


psilon Aquilae (  Aql/   Aquilae) s un sistema estellar triple a la constellaci d'Aquila. Tamb t els noms tradicionals de Deneb el Okab, del mot rab            anab al-cuq b que significa la  coa del falc , i en Mandar Woo i Yu derivats de   w, un antic estat aprop de la provncia de Jiangsu, i   yu, un antic estat aprop de la provncia de Jiangsu, i , un antic estat de la provncia de Guandong. Comparteix aquests noms amb Aquilae. 

El component primari,   Aquilae A, s una gegant del tipus K amb una magnitud aparent +4,02. T dues companyes separades de la primria per 131,1 i 148,6 segons d'arc. psilon Aquilae est aproximadament a 154 anys-llum de la Terra.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130709" title="Miquel Santal i Parvorell" nonfiltered="3392" processed="3377" dbindex="53665">
Miquel Santal i Parvorell (Vilar, Alt Empord 1887   Guadalajara, Mxic 1962) fou un gegraf, pedagog i poltic catal.

Va nixer el 1887 a la poblaci de Vilar, situat a la comarca de l'Alt Empord. Format dins el nucli del republicanisme giron del primer quart del segle XX a Girona, juntament amb Carles i Darius Rahola  que acabarien convergint dins Esquerra Republicana de Catalunya , fou escollit diputat de la Mancomunitat de Catalunya el 1923 i alcalde de Girona l'any 1931 amb l'adveniment de la Segona Repblica Espanyola. 

A les eleccions generals del 28 de juny de 1931 fou escollit diputat al Congrs dels Diputats. No abandon mai aquest esc per la circumscripci de Girona i el revalid successivament a totes les eleccions legislatives de la Repblica, esdevenint Ministre de Comunicacions entre setembre i octubre de l'any 1933. Ocup el crrec d'alcalde de Girona fins al 1933, quan hi renunci per la multiplicitat de crrecs que acumulava, ats que l'havia de compaginar amb el de ministre de comunicacions al govern espanyol (1932-1933) i el de Conseller Primer del govern de la Generalitat de Catalunya, sota l'etapa final de la presidncia de Francesc Maci i el primer govern de Llus Companys (1933-1934). Al 1934, amb la resta del govern catal, fou detingut i empresonat pels fets del sis d'octubre de 1934. Tanmateix, al judici de 1935 fou absolt.

Al camp acadmic destac en tant que gegraf i membre fundador de la Societat Catalana de Geografia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

Al 1939 part a l'exili amb 62 diputats de les Corts per la frontera amb Frana a Catalunya. Desprs de romandre fins al 1942 a Cotlliure, Pars, Bordeus, Seta i Marsella, aconsegu d'embarcar-se en un dels vaixells que el govern de Mxic pos a disposici dels exiliats espanyols situats a la part francesa no ocupada pels alemanys. S'install a Mxic el mateix any, on mor el 1962.

Bibliografia.
CLARA, Josep, "Trajectria d'un empordans (1887-1962)", a Revista de Girona, 127 (1988), pp. 21-27.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130711" title="Sant Francesc Caracciolo" nonfiltered="3393" processed="3378" dbindex="53666">
Sant Francesc Caracciolo, o de Caracciolo, de seglar Ascanio Caracciolo (Villa Santa Maria, Chieti, 13 d'octubre de 1563 - Agnone, Campobasso, 4 de juny de 1608), fou un sacerdot catlic itali fundador de l'Orde dels Chierici Regolari Minori (pares Caracciolini).

Fou beatificat pel papa Climent XIV el 1769, i canonitzat pel papa Pius VII el 24 de maig de 1807.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130712" title="Joan Desgarrigues" nonfiltered="3394" processed="3379" dbindex="53667">

Joan Desgarrigues, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 31 de juliol de 1419 durant les Corts de Sant Cugat-Tortosa. 

Originari del Rosell, havia professat a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, de la que havia arribat a ocupar el crrec de comanador de Masdu, la casa mare del Rosell.

El 15 de novembre de 1411 form part de la delegaci enviada a Siclia pel Parlament per conixer la situaci del conflicte entre Blanca I de Navarra i Bernat de Cabrera.   

Durant el seu mandat com a diputat pel bra eclesistic de la Generalitat, el rei Alfons el Magnnim inicia la reconquesta de Sardenya i Crsega. La necessitat de nova financiaci dels catalans, s aprofitada per les Corts per aconseguir drets d'exclusivitat sobre "oficis de jurisdicci", primacia absoluta dels Usatges de Barcelona i de la Constituci, encarregant a la Diputaci del General el control de qualsevol extralimitaci reial. D'aquesta funci neixeria en 1481 la Constituci de l'Observana.

El 4 de maig de 1426, va sortir de Barcelona capitanejant dues naus de l'Orde amb dest a l'illa de Rodes.

 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Enciclopdia Catalana. ISBN 84-412-0884-0 ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130715" title="Estils flamencs" nonfiltered="3395" processed="3380" dbindex="53668">
A dins de la msica flamenca s'hi poden distingir diversos estils, pal o canya, que tenen unes caracterstiques harmniques i rtmiques determinades.

Quan parlem de falsets, entenem la variaci meldica que executa el guitarrista entre copla i copla del cantant, guardant les regles rtmiques i harmniques del toc.

Quant s'escrigui "Per dalt", parlem dels acords de La menor, Sol major, Fa major i Mi major.

Quant s'escrigui "Pel mig", parlem dels acords de Re menor, Do major, Si bemoll major i La major.


Sole.

La  sole  o  soleares  s un dels estils ms importants del flamenc.
Aquesta es desenvolupa en un comps bsic de 3 per 4 i s un cant amb copla de tres o quatre versos octosllabs amb rima consonant o assonant. 
En aquest cant es descobreix el coneixement i el valor del bon  cantaor , que es veu obligat a posseir unes innates  facultats i un coneixement del comps indiscutible. 
En quant a la guitarra, s important forar un comps molt exacte, el qual obliga a forar ms al compositor a l hora de confeccionar un falsete.
L origen del Soleares no est ben determinat, ja que es tracta d un dels estils ms cimentats en diverses poblacions andaluses. Per, anant a buscar als primers que coneixien i cantaven aquest estil, tot indica que es va originar en les provncies de Cadis i en els seus ports. Posteriorment, tamb Crdova va ser una gran font de  solealeros  amb les seves caigudes i estils propis.
Finalment, com a dada curiosa, podem informar que antiguament, quan les  soleares  les ballava una dona se ls i deia  Gelianas  i quan era un home  Jaleos .


L'Alegra.

Les  alegrias  sn de la mateixa quadratura musical que les  Soles . 
Aquestes sn de carcter alegre, amb un toc lleuger i ritme energtic. L estil, per la exactitud del comps, precisa una gran varietat de matisos, aix com posseir una gran desimboltura digital. Sempre s executen en to major (La o Mi Major per dalt o per baix) i en comps 3 per 4.
El seu origen prov de Cadis, les quals tenien una estreta relaci amb les jotes de Cardis i eren designades amb els de  Jaleos  o  Cantes por Fiestas .
Durant la seva evoluci s han anat produint variacions i han estat influenciades estilsticament pel lloc i per cada generaci. Tamb van anomenar-se  Cantias , on va haver-hi ms proximitat amb la  sole  i sota la influncia gitana. s llavors quan va quedar introduda definitivament dins del flamenc, passant a ser ms popular i conegut amb el nom de Alegries.
Altres estils que es desprenen d aquesta denominaci serien, en tant a la forma ballable:  La Rosa ,  Alegras de baile ; i a la forma cantable:  Las Romeras ,  Mirabrs  i  Caracoles .


La Seguirinya.

Les  seguiriya , s trista, anguniosa, dolorida i un sense fi d adjectius per tal de descriure l nsia de independncia que van patir gent no forosament gitana.
Primerament va ser ballable, per ms tard tamb es cantava.
L estructura del ritme va incls en el comps compost de 3 per 4, 6 per 8.
Es toquen  pel mig  un semit entre La major - Si bemoll major, sent la tnica de Re menor.
Algunes variacions serien: les  Serranas  (por arriba tnica en La menor i un semit entre Mi Major   Fa Major) i les  Cabales  ( La major   Mi sptima   Re major)
Gran part de la seva execuci (per a guitarra) es fa amb el dit gros.
Aquesta, junt amb la  sole podem afirmar que sn la ms alta representaci de l art i l estil flamenc, ja que d ells, junt amb el fandango, han derivat la majoria dels estils de l art flamenc.


La Bulera.

Les  bulerias  s el ms difcil, tot i que hi poden haver  falsetes  ms fcils i altres  de ms difcils.
Normalment, est en comps 3 per 8 i tant es toca pel mig (to Re menor, semit La   Si bemoll), com per dalt (to La menor, semit Mi   Fa), per per la seva gran versatilitat tamb es toca en tons majors. 
Gaireb amb tota seguretat es pot dir que la  buleria  s descendent de la  Sole  i, al ser ternria, es presta cmodament per adaptar e interpretar amb ella gaireb la majoria de canons.
Hi ha qui afirma que l autor s el  cantaor  flamenc  Loco Mateo .
Rpidament van sorgir unes  falsets guitarrstics per al nou estil.
Primerament es van anomenar  bulerias al golpe  i s executen d una forma ms senzilla i actualment s utilitzaven per  aflamencar  canons d aquella poca. 
Avui en dia la  buleria  posseeix una prpia personalitat i ha passat a ser un dels puntals de l estil flamenc. 


El Tento.

El  tento  s profundament meldic dintre del seu particular ritme i el seu comps s de 2 per 4 i s interpreta en el to de Re menor (denominat  por medio ) i en la menor. En aquest to i amb una diferenciaci en el cantant, existeix l estil denominat  Marianas . Aquest es balla i es canta.
Aquests, en comparaci amb els altres estils del flamenc, podrem dir que la seva aparici s molt recent.
Realment, no ha aconseguit la importncia que es mereix.
El Tento s procedent del Tango (no l argent) portant el mateix comps per molt ms solemne i lent. Casi podem assegurar que el tiento i el tango formen una parella inseparable. Normalment, tant en el sol de guitarra com en el cant, es comena pel tiento i s acaba pel tango.

Els Fandangos.

Les tonalitats del Fandango sn dues: la menor (per dalt) i Re menor (pel mig).
Aquest to no est subjectat a cap ritme, s  ad libitum , encara que si es desitja es pot donar un aire acompasat similar al Fandango de Huelva.
L inici d aquest estil, se suposa, que s un antic ball espanyol o dansa, a tres temps i amb vivesa enardida.  Posteriorment va sorgir la denominaci de  Fandanguillo .
El Fandango s general en tota Espanya. Per en Andalusia s hi troba una gran influncia d estils, concretament tres: el Fandango natural, Fandango de Huelva i fandango por Verdiales. Per a la seva vegada deriven les Granainas, Malaguenyes, Tarantas ...
Al Fandango i als seus derivats se ls denominen  Cante Chico  i als pals que no cedeixen el pas a cap altre ms se ls denomina  Cante Grande .
Aquest estil, fent referncia al cant, es pot dir que casi cada poble li dna el seu toc personal. Aix, per, no passa amb el toc guitarrstic, ja que aquest est ms generalitzat. Els acords corresponents a l acompanyament sempre sn els mateixos, excepte en petites excepcions. L nic que ha de saber el guitarrista s per on es vol comenar a cantar i si s per dalt o pel mig.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130721" title="Provncia d'Arad" nonfiltered="3396" processed="3381" dbindex="53669">


Arad (; hongars: Arad, serbi: Arad/    ) s una provncia(jude ) de Romania, a Cri ana, amb capital a Arad (poblaci: 185,272).

Geografia.

La provncia t una extensi total  7,754 km. A l est hi ha les Muntanyes Zarand i les Muntanyes Apuseni. A l oest les alries baixen cap a la Planura de Romania Occidental. El pas s travessat pels rius Mure  i al nord pel riu Cri ul Alb.

Lmits.

 Provncia de Hunedoara i Provncia d'Alba a l'Est.
 Hongria a l'oest - Comtat de Bks i Comtat de Csongrd.
 Provncia de Bihor al nord.
 Provncia de Timi  al sud.
La provncia s part de l'euroregi del Danubi-Kris-Mures-Tisa.

Demografia.

El 2002, tenia una poblaci de 461,791 i una densitat de poblaci 60/km.

Els romanesos asn la majoria de la poblaci. Les minories tniques sn hongaresos, alemanys i rromas.

 

Turisme.

Les principals zones turstiques:
 La ciutat d Arad;
 Lipova   ;
 Moneasa  ;
 Les rees S vr in, Peri , Macea i Pecica.

Economia.

Junt amb la Provncia de Timi  forma una de les regions ms desenvolupades de Romania.  La seva proximitat a la frontera atrau gran nombre d inversions estrangeres.  


Divisions administratives.

La provncia t una municipalitat, 9 ciutats i 68 comunes.

Municipalitats.

 Arad;

Ciutats.

 Chi ineu-Cri ;
 Curtici;
 Ineu;
 Lipova;
 N dlac;
 Pncota;
 Pecica;
 Sntana;
 Sebi ;

Comunes.



Viles.

 Clit;

Referncies.





Enllaos externs.

www.virtualarad.net;

Pgines oficials.

www.arad.ro;
www.primariaarad.ro;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130722" title="Cofre de Perote" nonfiltered="3397" processed="3382" dbindex="53670">


El Cofre de Perote, originalment anomenat Naupa-Tecutpetl en llengua nahuatl, tamb s conegut amb el nom de Nauhcampatpetl. Els dos noms en nahuatl signifiquen ms o menys 'Muntanya del Senyor dels Quatre LLocs'. Aquets volc extingit es troba localitzat a l'estat mexic de Veracruz, en el punt on el Cintur Volcnic Trans-Mexic, on es troben els pics ms alts de Mxic, s'uneix a la Sierra Madre Oriental. Amb els seus 4.201 metres s una de les deu muntanyes ms altes del pas.

La forma d'quest volc s fora diferent de l'estrovolc Pico de Orizaba, que jau ms al sud, essent ample i amb forma d'escut. El terme cofre fa allusi a l'aflorament volcnic a l'estil d'un cap guerrer essent portejat al damunt d'un escut, que constitueix el pic de la muntanya. 

Cap el nord del Cofre es troba la ciutat de Perote, de la que agafa el nom .

Cofre de Perote tamb s el nom del parc nacional on es troba el volc.


Fitxer:Cofre_Perote&Orizaba.jpg|Cofre de Perote des del nord-est, el Pico de Orizaba i la  Sierra Negra cap al sud


Enllaos externs.
Fotografia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130724" title="Campillo de Llerena" nonfiltered="3398" processed="3383" dbindex="53671">


Campillo de Llerena s un municipi d'Extremadura, provncia de Badajoz, a 128 Km. de la capital provincial.

Geografia.

Est situat al nord de Llerena, allat al centre d'un ample territori escs d'assentaments. Exceptuant Retamal de Llerena, a quinze quilmetres, les restants localitats de l'entorn es troben molt ms allunyades.

El seu terme municipal s de 236,86 km , i limita al nord amb els termes de Retamal i Zalamea de la Serena, al sud amb Azuaga i Maguilla, a l'est amb els de Zalamea i Peraleda del Zaucejo i a l'oest amb els d'Hornachos i Valencia de las Torres. En extensi, el poble fa el nmero 27 entre els 162 que t la provncia.

El nucli urb es troba situat a les coordenades, 38 30' 05", latitud nord i 5 48' 35" longitud oest.
Economia.

L'estructura productiva de Campillo es caracteritza per l'elevat pes del petit comer, i una destacable importncia de la construcci i de les empreses auxiliars, que sn els motors fonamentals per a la creaci de llocs de treball durant els ltims anys.

Agricultura.

Campillo de Llerena, est situat en una comarca principalment agrcola i ramadera, caracterstica que corresponen tamb amb l'economia local.

La major part de la superfcie agrria es dedica a pastures (29.6%). Entre els cultius destaca la civada (17.6%) a les terres de sec i al regadiu destaquen la colza (46.2%) i el gira-sol (40%).

El principal sistema d'explotaci agrcola s el minifundi (46.7% de les explotacions sn menors de 5 Ha.). 

Indstria.

El sector secundari s de tipologia molt diversa al municipi. Trobem una forta dedicaci als embotits, encara que tamb hi ha indstria txtil i cermica.

Serveis.

La major part d'empreses dedicades al sector serveis (terciari) es dediquen al petit comer i a la restauraci.

Enllaos externs.

 Ajuntament de Campillo de Llerena;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130725" title="Constituci de l'Observana" nonfiltered="3399" processed="3384" dbindex="53672">

La Constituci de l Observana, aprovada a les Corts de Barcelona de 1480-1481, establia el principi de submissi del poder reial a la llei.

Ja durant les Corts de Barcelona (1421), en el regnat d'Alfons el Magnnim s'havia acordat la primacia absoluta dels Usatges de Barcelona i de les Constitucions catalanes, encarregant a la Diputaci del General el control de qualsevol extralimitaci reial. 

La crisi social provocada per la Guerra dels Remences (1462-1472), que tindria un rebrot amb el segon alament remena (1484-85) oblig a Ferran II a aprovar aquesta llei per redrear una situaci poltica delicada a Catalunya. 

Aquesta constituci, que establia el principi de submissi del poder reial a la llei, retornava a la Generalitat la missi de vetllar pel compliment de lleis o constitucions fins i tot per part de les autoritats reials; en darrera instncia, la Reial Audincia de Catalunya dictaminava els greuges presentats per la Generalitat. Va ser la base del rgim pactista catal vigent fins els Decrets de Nova Planta de Felip V (1716).

La constituci s tamb coneguda com Poc valdria, pel seu text inicial:
Poc valdria que ns i els nostres oficials fssim lleis si, desprs, ns no les hagussim de complir.;

 Vegeu tamb .
Constitucions catalanes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130726" title="La Scala" nonfiltered="3400" processed="3385" dbindex="53673">

El Teatro alla Scala (tamb conegut com La Scala) de Mil, s un dels teatres d'pera ms famosos del mn.

La temporada del teatre sol iniciar-se el 7 de desembre, dia de Sant Ambrosi, sant patr de Mil. Totes les funcions han d'acabar abans de la mitjanit; les peres ms llargues han de comenar ms enjorn. 

Histria.

Ha estat ubicat en dos edificis. Un incendi va destruir el primer, l'antic Teatro Ducale, el 25 de febrer de 1776, desprs d'una gala de carnestoltes. Els noranta propietaris de les llotges del teatre, li van demanar a l'arxiduc Ferran I d'ustria la construcci d'un nou teatre i d'un altre provisional durant les obres.

L'arquitecte neoclssic Giuseppe Piermarini va fer un disseny inicial que va ser rebutjat pel comte Firmian (un governador austrac). Un segon pla va ser acceptat per l'emperadriu Maria Teresa l'any 1776. 

El nou teatre es va construir en el lloc que ocupava abans l'esglsia Santa Maria alla Scala, que va llegar el seu nom al teatre. L'esglsia va ser desconsagrada i enderrocada, i en un perode de dos anys Pietro Marliani, Pietro Nosetti i Antonio i Giuseppe Fe van completar la construcci del nou edifici. Va ser inaugurat el 3 d'agost de 1778, amb el nom de Nuovo Regio Ducal Teatro alla Scala, amb l'pera L'Europa riconosciuta de Salieri.

Com altres teatres de l'poca, la Scala va ser tamb un casino; els apostadors ocupaven el foyer.

L'estructura original va ser renovada el 1907, canviant al disseny actual. L'any 1943, durant la Segona Guerra Mundial, els bombardejos van danyar seriosament el teatre. Va ser reconstrut i reestrenat l'11 de maig de 1946 amb un concert memorable, dirigit per Arturo Toscanini. 

En la Scala s'han estrenat moltes peres famoses, i va mantenir una relaci molt especial amb el compositor Giuseppe Verdi. No obstant aix, durant molts anys el compositor no hi va presentar cap de les seues obres, ats que Verdi va acusar a l'orquestra de modificar la seua msica.

Actualment l'edifici posseeix un museu al qu s'accedix des del foyer, amb una extraordinria collecci de pintures, esbossos, esttues, i altres documents relacionats amb l'pera.

Restauraci.
El teatre va ser tancat entre el 19 de gener del 2002 i novembre del 2004 per a la seua restauraci. En aquesta ocasi el projecte va ser dissenyat per l'arquitecte Mario Botta. Durant aquest perode la companyia es va traslladar al Teatre degli Arcimboldi. 

La restauraci va ser controvertida perqu els que vetlaven per la preservaci del teatre, temien que es perderen els detalls histrics. La decisi ms discutida va ser l'enderrocament de tota l'rea posterior a l'escenari per a crear una zona de servei moderna i funcional, digna d'un dels ms importants teatres del mn, com es va argumentar. 

En canvi, la filosofia que ha guiat la reestructuraci del sal del teatre, ha estat la de tornar a la Scala l'esplendor originria i eliminar totes les modificacions posteriors. S'han eliminat estores i pintures que ocultaven el marbre originari i, en la mesura en qu ha estat possible, s'han recuperat les decoracions del segle XVIII d'alguns palchi d'importncia histrica com la barcaccia del virrei d'un meravells color blau celeste. 

Es considera que la companyia va quedar satisfeta i impressionada amb la qualitat del so i les millores en l'estructura. En l'espai que s'ha agregat a la part posterior de l'escenari es podran guardar ms escenografies. Les localitats van ser equipades amb monitors on es presenta el llibret en angls, francs o itali. 

Per a la reobertura del teatre es va escollir la mateixa pera que es va utilitzar en la seua obertura, L'Europa riconosciuta.

Estrenes absolutes.
Algunes de les peres significatives estrenades en aquest teatre han estat:

 2007: Teneke de Fabio Vacchi;
 1988: Montag aus Licht de Karlheinz Stockhausen;
 1984: Samstag aus Licht de  Karlheinz Stockhausen;
 1963: Pasaggio de Luciano Berio;
 1962: Atlntida, de Manuel de Falla (versi escnica; estrenada en versi de concert al Liceu el 1961);
 1957: Dialogues des Carmlites de Francis Poulenc;
 1926: Turandot de Giacomo Puccini;
 1924: Nerone de  Arrigo Boito;
 1924: La cena delle beffe d'Umberto Giordano;
 1904: Madama Butterfly de  Giacomo Puccini;
 1896: Andrea Chnier d'Umberto Giordano;
 1895: Guglielmo Ratcliff de Pietro Mascagni;
 1893: Falstaff de  Giuseppe Verdi;
 1892: La Wally de  Alfredo Catalani;
 1889: Edgar de  Giacomo Puccini;
 1887: Otello de  Giuseppe Verdi;
 1885: Marion Delorme d'Amilcare Ponchielli;
 1876: La Gioconda d'Amilcare Ponchielli;
 1873: Fosca de  Carlos Gomes;
 1870: Il Guarany de  Carlos Gomes;
 1868: Mefistofele d'Arrigo Boito;
 1845: Giovanna d'Arco de  Giuseppe Verdi;
 1843: I Lombardi alla prima crociata de Giuseppe Verdi;
 1842: Nabucco de Giuseppe Verdi;
 1840: Un giorno di regno de Giuseppe Verdi;
 1839: Oberto, Conte di San Bonifacio de  Giuseppe Verdi;
 1835: Maria Stuarda de  Gaetano Donizetti;
 1834:  Gemma di Vergy de Gaetano Donizetti;
 1833: Lucrezia Borgia de Gaetano Donizetti;
 1831: Norma de  Vincenzo Bellini;
 1830:  Anna Bolena de Gaetano Donizetti;
 1829: La straniera de  Vincenzo Bellini;
 1827: Il pirata de  Vincenzo Bellini;
 1820: Margherita d'Anjou de  Giacomo Meyerbeer;
 1814: Il turco in Italia de  Gioacchino Rossini;
 1813: Aureliano in Palmira de  Gioacchino Rossini;
 1812: La pietra del paragone de  Gioacchino Rossini;
 1786:  I due supposti, ossia, Lo sposo senza moglie de Domenico Cimarosa;
 1778: Europa riconosciuta de  Antonio Salieri;

 Directors musicals .
 1871-1889 : Franco Faccio;
 1898-1908 : Arturo Toscanini;
 1909-1914 : Tullio Serafin;
 La Scala es tanc de 1914 a 1917;
 1917-1918 : Tullio Serafin;
 La Scala es tanc de 1918 a 1920;
 1921-1929 : Arturo Toscanini;
 1929-1953 : Victor de Sabata ;
 1953-1956 : Carlo Maria Giulini;
 1956 : Guido Cantelli  (mort accidentalment abans de la presa de possessi);
 Lloc vacant entre 1956 i 1968;
 1968-1986 : Claudio Abbado;
 1986-2005 : Riccardo Muti;
 des de 2006 : Daniel Barenboim (en tant que director convidat principal);

Enllaos externs.

 Plana oficial  ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130730" title="Caix flamenc" nonfiltered="3401" processed="3386" dbindex="53675">

El caix flamenc o simplement caix, s un instrument de percussi peru que, amb lleugeres modificacions, va ser utilitzat per Paco de Luca i el seu grup. Consisteix en una caixa de fusta amb un panell frontal que es toca assegut a sobre, i s'adapta molt b al flamenc perqu t una afinaci determinada i proporciona un so sense harmnics i molt sec. El caix t un forat per augmentar la ressonncia i pot tenir algun objecte metllic a l'interior per millorar la sonoritat.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130731" title="Ull nu" nonfiltered="3402" processed="3387" dbindex="53676">
L' ull nu s una modisme que fa referncia a la percepci visual no ajudada per equipament, com pot ser un telescopi o uns prismtics. (bviament no es fa referncia a les ajudes de petita escala con les ulleres.) Aquesta paraula s'usa en astronomia quan es fa referncia a fenmens que poden ser vists pel pblic en general, com poden ser les conjuncions astronmiques, pas de cometes o meteors. El saber popular del cel i nombrosos test mostren una impressionant abundncia de fenmens que poden ser vists per l'ull sense cap tipus d'ajuda.

L'ull i el dia a dia.

Algunes dades bsiques de l'ull hum sn:

Capacitat d'enfocar des de els 10 cm (persones joves)  o els 50 cm (la majoria de les persones que tenen ms de 50 anys) fins a l'infinit.

Resoluci angular: 1-2' (uns 0,02   0,03), que correspon a 30-60 cm a 1km de distncia.

Angle de visi, percepci visual simultnia d'una rea de uns 130   160;

L'estrella ms feble s de la magnitud aparent? +6,5. (Traducci de l'angls.  s de suposar que fa referncia a la magnitud aparent, i tamb a la lluminositat ms feble visible per l'ull hum).

Fotometria (esclat) fins a un 10% o un 1% d'intensitat   en un rang de la nit al dia de 1 : 10.000.000.000 (aix s una traducci de l'angls; o jo no ho entenc, o s'ha escrit malament);

Simetria de 10-20  (5-10 cm per 1 km) vegeu les excellents mesures de Tycho Brahe i els Egipcis.

Estimacions d'interval (per exemple en un plnol o en un paper) fins a 3 5%.

Reconeixement inconscient del moviment (aquest s un  sistema d'alarma  i un reflex).

Estimaci de la rapidesa entre un 5 10%.

La percepci visual permet a una persona obtenir informaci sobre el seu voltant:

 les distncies i la posici en 3 dimensions de les coses i les persones,
 la velocitat dels cotxes en un carrer,
 la vertical (plomada)  i la inclinaci dels objectes plans,
 lluminositat i colors  i els seus canvis en el temps i l'espai;
 sembla que l'ull hum pot veure els colors i les formes gaire b de nit i en el mig jorn, l'ull capta els colors i les formes malgrat els canvis de lluminositat que s'han esmentat ms amunt,
 ... i molts d'altres objectes i qualitats.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130733" title="Platja de ses Salines" nonfiltered="3403" processed="3388" dbindex="53677">

La platja de ses Salines, o platja de Mitjorn, s una platja del sud de l'Eivissa al municipi de Sant Josep de sa Talaia i dins del Parc natural de ses Salines. s una platja molt popular amb gran varietat de serveis.

La platja es troba a 11 km d'Eivissa i a 26 de Sant Josep de sa Talaia.

s una platja oberta i llarga amb gran presncia de savines i pins. La sorra s molt fina i blanca d'origen natural. A l'extrem est hi ha una zona de roques. El fons s de sorra amb un pendent suau: als 25 m mar endins la profunditat s de 0,85 m, i a 50 m s de 1,65 m. L'orientaci a al sud amb vents de mar a terra suaus i moderats. Es troba al costat dels estanys de les salines amb presncia d'aus aqutiques. Com a panormica es pot observar els conjunt d'illots dels Freus i Formentera.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130734" title="Dalmau de Cartell i Despou" nonfiltered="3404" processed="3389" dbindex="53678">

Dalmau de Cartell i Despou, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 22 de juliol de 1422, va ser abat de Santa Maria de Ripoll

Fill de famlia noble originria del castell de Cartell (actual municipi de Sant Gregori), va iniciar la carrera eclesistica a Sant Maria d'Amer d'on va arribar a ser abat en 1403. Desprs de ser abat del Monestir de Sant Cugat del Valls, pass a Santa Maria de Ripoll per nomenament del papa Benet XIII d'Aviny. En aquest crrec hagu de fer front a divisions internes com la del Monestir de Montserrat que s'havia fet autnom de Ripoll en 1409, si be va mantenir certa dependncia fins 1431. Tamb va haver de reconstruir bona part del edifici de Ripoll destrut pel terratrmol de 1428. La seva reconstrucci de l'esglsia amb voltes gtiques fou enderrocada en 1835.

Va ser enterrat al monestir, per el seu sepulcre four destrut al 1835.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003 ISBN 84-412-0884-0 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130735" title="Provncia d'Arge?" nonfiltered="3405" processed="3390" dbindex="53679">


Arge  () s una provncia (jude ) de Romania, a Valquia, amb capital a la ciutat de Pite ti.

Lmits.
Provncia de Dmbovi a a l'est.
Provncia de Vlcea i Provncia d'Olt a l'oest.
Provncia de Sibiu i Provncia de Bra ov al nord.
Provncia de Teleorman al sud.

Demografia.

El 2002, tenia una poblaci de 652,625 i la densitat de poblaci was 95/km.

Romanesos - 96%;
Rroma, i altres.

 


Divisi administrativa.

La provncia t 3 municipalitats, 4 ciutats i 95 comunes.

Municipalitats.

 Pite ti;
 Cmpulung;
 Curtea de Arge ;

Ciutats.

 Mioveni;
 Coste ti;
 Topoloveni;
 tef ne ti;

Comunes.


References.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130736" title="Ford Thunderbird" nonfiltered="3406" processed="3391" dbindex="53680">

El Ford Thunderbird es un cotxe fabricat a Estats Units per Ford. La producci d'aquest va comenar al 1955 fins al 1997, quan cessa la producci d'aquest. Al 2002 es torna a fabricar i es comercialitza fins al 2005.

 Concepte .

Un antic executiu de GM, Lewis D. Crusoe, un vice-president de Ford, George Walker i un dissenyador de Ford, Frank Hershey van ser els qui van crear aquest vehicle. La idea neix d'una trobada entre Crusoe i Walker a Pars quan van veure un cotxe esportiu. Walker truca a la seu central de Ford i comunica a Hershey la idea. Aquest va dissenyar el concepte, un coup sense sostre amb un pes de 1145 kg i un motor Interceptor V8 capa de moure el vehicle a 160 Km/h (100 mph). Crusoe va veure la maqueta del model en Maig de 1953 i en Setembre de 1953, desprs d'haver-lo comparat amb les ultimes tendncies europees del moment, ordena la producci.

A diferncia del Corvette de Chevrolet, el Thunderbird mai havia esta un autntic cotxe esportiu. Ford el descrivia com un cotxe de luxe personal, un segment prcticament creat per Ford.

Sobre el nom del cotxe, es van suggerir noms com Hep Cat, Beaver, Detroiter, Runabout, Arcturus, Savile, El Tigre i Coronado. Crusoe va oferir $250 dlars a aquell qui ports un millor nom dels anteriors. El estilista Alden "Gib" Giberson va aportar el nom de Thunderbird. Curiosament, Giberson no va demanar el seu premi.

La revista Palm Sprimgs Life diu que la elecci de Thunderbird es deu a que es tracta d'un smbol dels natius americans.

 Primera Generaci (1955-1957): "Classic Birds" o "Little Birds" .

Va presentar-se al Detroit Auto Show de Febrer de 1954 i al dia 22 d'Octubre de 1954 es va comenar a vendre com un model del 1955. Durant els primers 10 dies, va rebre 3.500 peticions. Ford havia calculat construir 10.000 models, per eventualment al 1955 les vendes van ser de 16.1555.

El Thunderbird incloa un sostre extraible de fibra de vidre. Tamb de fbrica s'ofereix una versi amb sostre descapotable, "convertible". El motor era un 4.8L (292 in) Y-block V8.

Pel model 1956 s'afegeix ms espai al portaequipatges, s'afegeixen "air vents" per millorar la ventilaci. Per millorar la visi posterior de la versi de sostre extraible s'afegeixen finestres "porthole". Un motor 5.1L (312 in) Y-block V8 es deixa amb opci.

Al 1957 es fa un restyling exterior. Les vendes van ser de 31.380, incloent 3 mesos extra perqu els models de 1958 van sofrir un retrs. Aquest ser l'ltim Thunderbird de 2 seients que fabrica fins el model de 1982 Ford EXP.

 Segona Generaci (1958-1960): "Square Birds" .

Una decisi encaminada a augmentar el numero de vendes fou el incorporar una segona fila de seients al Thunderbird. Aix, de tenir 2 seients passa a tenir-ne 4. A dems estrena un nou disseny, de fet, aquest es el culpable de qu rebs el sobrenom de "Square Bird".

Construt en xasss monobloc , mecnicament se suprimeixen les anteriors mecniques i s'incorpora un 5.8L (352 in) FE-Series. La transmissi continua sent una de 3 velocitats manual, amb opci a una automtica Cruise-O-Matic de 3 velocitats. La revista Motor Trend li atorga el ttol de Car of the Year, per el public va criticar el nou model de Ford per l'increment de seients als que Ford va respondre que el model actual tenia unes vendes de 37.892, ms del doble previst malgrat d'haver sofert un retrs de 3 mesos.

Al 1959 es van alguns canvis en la part davantera, posterior i lateral i es dona la opci de demanar insercions de pell al interior. Un nou motor de 7.0L (430 in) MEL-series va ser disponible. Amb unes vendes que s'havien doblat a 67.456, incloent 10.261 "convertibles".

Al 1960 les vendes augmenten a 92.843, incloent 11.860 pels descapotables. Destaca tamb que el model de 1960 oferia en opci un sostre solar anomenat "Golde Edition": se'n van vendre 2.530.

 Tercera Generaci (1961-1963): "Bullet Birds" .

Es presenta aquesta versi un disseny ms llis, d'aqu el sobrenom de "Bullet Bird". Les mecniques disponibles per aquest nou Thunderbird eren un 6.4L (390 in) FE-series V8. Les vendes al 1961 eren de 73.051, incloent 10.516 "convertibles". El Thunderbird destac fora perqu fou elegit el pace car de la cursa Indianpolis i perqu en ell hi va pujar el president d'Estats Units John F. Kennedy.

Al 1962 les vendes eren de 78.011, incloent 9.884 "convertibles". Es presenta el Thunderbird Sports Roadster que transforma el Thunderbird en un 2 seients com era el original, entre d'altres modificacions i un preu tant elevat que li va donar poques vendes, i entre els pocs compradors hi figura Elvis Presley.

Tamb es presenta la versi Landau i destaca pel sostre de vinil. Aquest model ser el qui crea la moda dels anys 60-70 de posar vinil al sostre, a part de ser un smbol del Thunderbird durant els prxims 20 anys.

Al 1963 les vendes baixen a 63.313. El Landau es el segon ms venut amb 12.193 i la edici limitada "Principality of Monaco" del model Landau limitada a 2.000. Els 5.913 "convertibles" i 455 Sports Roadsters venuts indicaven un declivi de la versi descapotable del Thunderbird.

 Quarta Generaci (1964-1966): "Flair Birds" .



El restyling del Thunderbird va consistir en trencar aquest disseny "Bullet" per donar-li un aspecte ms "formal". Mecnicament era el 6.4L (390 in) FE-series V8 amb 315 cv, capaos de posar el Thunderbird a 200 km/h (120 mph). Les suspensions eren suaus i aix causava que el xasss del cotxe s'inclins, fet incmode en carreteres amb moltes corbes. Diferents provadors de cotxes van notar que per exemple, el Buick Riviera era ms gil per carretera que el Thunderbird. No obstant aix, aquest ltim seguia essent el lder de vendes en el seu segment.

Inicialment s'ofer la versi amb sostre dur "hardtop", un descapotable "convertible" i el Landau, amb sostre de vinil. Les vendes van ser fora bones amb 92.465 unitats (un increment del 50%). Al 1965 en canvi les vendes baixen a 74.792 degut a la competncia (incloent al nou nascut Ford Mustang ).

Al 1966 el motor 7.0L (428 in) FE-series entra com a opci, amb una potncia de 345 cv que donaven una acceleraci al Thunderbird de 0-100 de 9 segons (11 pel motor de srie). S'ofereix una nova versi, Town Hardtop i el model Landau passa a dir-se Town Landau. Amb unes vendes de 69.176 de les quals el 35.105 eren del Town Landau.




Durant els anys 1963-1965 es van vendre 427 Thunderbirds especials: 120 eren "d'altes prestacions" dels quals avui dia en queden 6. Ha quedat documentat que Bob Tasca va demanar un d'aquests 427 Thunderbirds que segons ell l'acceleraci de 0-100 en 6 segons amb una velocitat mxima de 135 mph (225 Km/h).

Una unitat d'aquestes va ser usada a la srie de televisi Highlander. Un Thunderbird descapotable del 1966 va ser un dels icones de la pellcula Thelma & Louise, protagonitzada per Susan Sarandon i Geena Davis i dirigida per Ridley Scott.

 Cinquena Generaci (1967-1971): "Glamour Birds" .


En aquesta es realitza un canvi profund amb el Thunderbird. L'entrada del Ford Mustang ha provocat una competncia entre ambds cotxes: el Mustang era semblant al Thunderbird i era ms barat. Per aix, Ford va decidir desplaar el Thunderbird cap a un altre segment. Ara el Thunderbird era ms llarg a semblana del Lincoln (una marca de luxe propietat de Ford), elevant el concepte de "cotxe de luxe personal". Ford decid abandonar la construcci monobloc i torna al sistema antic body-on-frame.

El disseny destaca unes formes molt radicals amb una graella de tipus "fishmouth" que contenia les llums ocultes. El disseny global del cotxe rebia influncies dels avions de combat, com el F-100 Super Sabre.

La versi descapotable va desaparixer. En el seu lloc, es presenta un model "four-door" que durar fins al 1971, amb unes vendes discretes.

El nou Lincoln Continental Mark III de 1968 usa el xasss de la versi 4 portes del Thunderbird. Fins  prcticament els anys 90, els Lincoln Continental i els Thunderbird compartiran estructures, aix com tamb el Mercury Cougar.

Molts seguidors del Thunderbird clssic, en veure les noves tendncies del nou, van decidir de no interessar-se ms per ell.

 Sisena Generaci (1972-1976): "Big Birds" .



Els Thunderbirds ms grans que mai s'han produt. Amb uns imponents 7.0L (429 in) i 7.5L (460 in) de 8 cilindres en V, pesaven prop dels 2250 kg. Aix els convertia en els "reis de la carretera" per el consum era molt alt (29,4 a 19,6 l/100 Km). Degut a la crisi del petroli de 1973, els autombils tenien que disminuir la seva mida per ser ms eficients.

 Setena Generaci (1977-1979): "Torino Birds" .

De 1977 a 1979 el Thunderbird disminueix el xasss i usa el del Ford Torino i LTD II. Tamb la disminuci de mida provoca una disminuci de $2.700 dlars en el preu. Respecte de les mecniques usades, desapareixen els motors anteriors i el 5.0L (302 in) Windsor V8 esdev estndard. Els motors 5.8L (351 in) i 6.6L (400 in) es deixen com a opcions. A California el 5.8L era la nica opci. Tot i perdre potncia, aquesta queda compensada per la disminuci de pes.

 Vuitena Generaci (1980-1982): "Box Birds" .

El nou model segueix amb la disminuci de pes i dimensions. En concret, 363 kg i 432 mm ms curt i de xasss monobloc. El nou Thunderbird usava la plataforma "Fox", grcies a la disminuci de pes el Thunderbird tenia una millor economia.

Per el public no va estar entusiasmat amb aquest nou model. El motor base era un 4 cilindres i en opci es donaven un 3.8L V6 i un 4.2L V8 o un 5.0L V8. Els motors V6 eren coneguts per rendir 30 mpg i 25 mpg amb el 5.0L Windsor V8 amb la transmissi AOD.

El Thunderbird tenia detalls de luxe, com instrumentaci digital, i diferents acabats. Tamb tenien l'opci de muntar seients Recaro i finestres elctriques.

Per culpa de les normes d'emissions vigents a finals dels anys 70, va fer que el motor 5.0L V8 el ms potent, encara que la potncia fos de 130 cv.

 Novena Generaci (1983-1988): "Aero Birds" .

Sota la mateixa plataforma Fox, es presenta una versi amb una millor aerodinmica, amb un disseny "Aero". Mecnicament rep els mateixos motors que l'anterior, 3.8L Essex V6 V6 de 110 cv i un renovat 5.0L Windsor V8 de 140cv. La novetat ms important fou el Turbo Coupe, amb un motor  de 4 cilindres i 2.3L Turbo i el sistema EEC-IV.

Al 1984 rep alguns canvis, com la transmissi automtica de 3 velocitats en opci al Turbo Coupe.

Al 1985 el Turbo Coupe passa a rendir 155 cv. Es presenta una edici especial 30 aniversari.

Per al 1987 el motor 2.3L Turbo rep un intercooler i augmenta la potncia a 190 cv. A ms, la revista Motor Trend premia aquest Turbo Coupe amb el premi Car of the Year del 1987. El Turbo Coupe equipa una caixa manual de 5 velocitats, frens ABS i control de tracci.

Al 1989 el Turbo Coupe se substitueix pel Super Coupe que equipa un 3.8L Essex V6 amb compressor.

 Desena Generaci (1989-1997): "Super Birds" .

Es presenta el nou Thunderbird, conegut com a MM-12, amb suspensions independents a les 4 rodes i un xasss lleugerament ms aerodinmic. Mecnicament es queda amb 2 pel 1989. El motor base passa a ser el 3.8L Essex V6 de 140 cv que es quedaba curt per moure els 1725 kg.

El 3.8L Essex V6 amb compressor rendia 210 cv. Equipat pel Super Coupe i 5 caixa manual de 5 velocitats, com tamb la caixa AOD automtica de 4 velocitats. El Super Coupe va ser premiada per la revista Motor Trend com a cotxe de l'any del 1989.

Malgrat els xits, es va considerar un fracs per part de la direcci de Ford perqu augmentava els costos de producci del model i l'increment de preu que havia de pagar per ell va resultar en una disminuci en el volum de producci en comparaci amb l'anterior model. La fbrica de Lorain, Ohio d'on surten els Thunderbird va disminuir la producci degut a la baixa demanda.

Al 1994 el Thunderbird rep un restyling extern i intern, per a on s'experimenta un major canvi es en la substituci del 5.0L Windsor V8 en mans del nou 4.6L SOHC Modular V8 de 205 cv. A dems, equipa una nova transmissi automtica AR70W de 4 velocitats. El Super Coupe segueix venent-se amb el mateix motor per amb 230 cv.

Al 1995 desapareix el Super Coupe i al 1996 el Thunderbird rep l'ltim restyling. Es ven amb acabats LX i Sport i les mecniques sn el mateix 4.6L V8 i un 3.8L Essex V6 sense compressor i 145 cv com a motor base.

Al 1997 Ford decideix introduir fora canvis al Thunderbird i al 4 de Setembre de 1997 va deixar-se de fabricar.

 Onzena Generaci (2002-2005): "Retro Birds" .

Es presenta de nou el Thunderbird, basat amb la plataforma Ford DEW, un disseny que recorda al model de 1955 per actualitzat als temps moderns, tamb de 2 seients, i amb una nica versi disponible: descapotable amb sostre dur extraible. El Thunderbird va rebre el premi cotxe de l'any per la revista Motor Trend.

Ford esperava vendre 25.000 unitats per any. El preu de sortida va ser de $40.000 dlars i la demanda va superar la producci, aix va fer que els venedors pugessin el preu del cotxe. Quan les vendes van disminuir, els venedors van recrrer als incentius (descomptes) per "treure's els cotxes dels concessionaris", tal com ho recull la revista New Car Buyers Guide de 2004.

Tot i que Ford va introduir nous paquets per millorar les vendes, aquestes van anar baixant com les 11.998 del 2004 i les 9.548 del 2005, quan va deixar-se de produir. Ford te previst treure de nou el Thunderbird, per aix de moment no se sabr quan.

Mecnicament usava nicament el motor 3.9 AJ35 V8 que rendia 280 cv.

 Enllaos Externs .

 http://www.tccoa.com/ (en angls);
 http://thunderbirdinfo.blogspot.com/ (en angls);
 http://www.thunderbirds.org/ (en angls);
 http://www.vintagethunderbirdclub.org/ (en angls);
 http://forums.tbirdregistry.com/ (en angls);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130737" title="Televisi Digital Catalana" nonfiltered="3407" processed="3392" dbindex="53681">
Televisi Digital Catalana (TDC) s una societat privada que va participar en el concurs de la Generalitat de Catalunya per a la concessi de l'explotaci d'un canal mltiple de Televisi Digital Terrestre amb cobertura nacional i emissi principalment en obert. El grup Mediapro n's l'accionista majoritari tot i que un percentatge minoritari pertany al Grup Flaix, el grup Comit Audiovisual i a la productora d'animaci D'Ocon Films Production.

 Articles relacionats .
 Emissions Digitals de Catalunya;

 Enllaos externs .
 Nota informativa sobre la societat Televisi Digital Catalana;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130740" title="Mescla" nonfiltered="3409" processed="3393" dbindex="53683">

A qumica, una mescla o barreja s una combinaci de dues o ms substncies de tal forma que no ocorre una reacci qumica i cadascun dels seus components mant la seva identitat i propietats qumiques. Una barreja pot ser usualment separada als seus components originals per medis fsics: destillaci, dissoluci, separaci magntica, flotaci, filtraci, decantaci o centrifugaci. Si desprs de barrejar algunes substncies, no es poden recuperar per mitjans fsics, s per que ha succeit una reacci qumica i les substncies han perdut la seva identitat: han format compostos nous. Un exemple d'una barreja s la sorra amb llimadures de ferro, que a primera vista s fcil veure que la sorra i el ferro mantenen les seves propietats, el ferro pot separar-se facilment mitjanant un iman de la resta de la mescla. Tot i que no hi ha canvis qumics en una mescla, les seves propietats fsiques, com el seu punt de fusi, poden diferir respecte la dels seus components. 

Hi ha tres tipus diferents de mescles: mescles homognies (tamb anomenades solucions), mescles heterognies i dispersions colloidals.

Mescles homognies.


Una mescla homognia, a diferncia d'un sistema heterogeni s aquell, els constituents del qual, no es poden distingir ni a simple vista ni amb un microscopi convencional, ja que presenta una distribuci uniforme de les diferents partcules i qualsevol dels seus punts t la mateixa composici i propietats. Tota la mescla homognia a ms, presenta el mateix estat de la matria. 

Les solucions sn un tipus molt freqent de mescles homognies, on un component minoritari (el solut) es dissol en un de majoritari el dissolvent). Per exemple l'aigua carbnica amb gas, s una soluci de dixid de carboni (solut) en aigua (dissolvent).

Existeixen cinc tipus de barreges homognies que sn: 
Slid - slid (p.ex.: tots els aliatges, com ara el llaut).
Lquid - slid (p.ex.: l'aigua de mar).
Lquid - lquid. ;
Gas - lquid (p.ex: el salfumant).
Gas - gas (p.ex.: l'aire).

Mescles heterognies.

Una mescla heterognia s una mescla formada per components visiblement diferents o de fases diferents i presenten una composici no uniforme, on se n'aprecien a simple vista els seus components, per exemple el granit. Es diu que les mescles heterognies presenten fases (no s'han de confondre amb estats de la lquides, la fase aquosa i la fase oliosa, i es poden separar per decantaci.

Dispersions colloidals.


En general, una dispersi colloidal s un tipus de mescla amb caracterstiques d'una o dues fases, un tipus intermedi de mescla entre una l'homognia i l'heterognia amb propietats intermedies entre ambdues. Un colloide no sedimentar si es deixa reposar. Una suspensi s un tipus de colloide. Els colloides mantenen particules en suspensi en una fase dispersiva.

 Tipus de dispersions colloidals: .
Segons el medi dispersor (fase majoritaria) i la fase dispersora (component minoritari) els colloides es poden classificar de la segent manera: 

 sol slid: slid i slid (p.ex.: el vidre colorat).
 gel (colloide). Slid, lquid, (p.ex.: la gelatina). Estat amb major cohesi que la fase Sol, per aquesta barreja no arriba a ser un estat solgut com per exemple la gelea. ;
 escuma slida: slid, gas, (p.ex.: les escumes plstiques).
 sol: lquid i slid (p.ex. el cacau en pols en llet).
 emulsi: lquid i lquid, (p.ex.: la maionesa.
 escuma: lquid i gas (p.ex.: la nata batuda).
 aerosol: gas i slid, (p.ex. els esprais de pintura).
 aerosol lquid: gas i lquid, (p.ex. la boira).

 Articles relacionats.
 Suspensi (qumica);
 Dissoluci;
 Coacervat;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130746" title="La noia de la perla" nonfiltered="3410" processed="3394" dbindex="53684">

La noia amb turbant coneguda tamb com La noia de la perla (en holands Het meisje met de parel) s un quadre fet per Vermeer de Delft aproximadament del 1665 i actualment es troba al Museu Mauritshuis, La Haia.

Descripci.
En la producci de Vermeer hi ha quatre obres en les quals amb prou feines hi ha allusions narratives, la qual cosa indica que podria tractar-se de retrats.

En aquest grup sobresurt la tela de La noia de la Perla, una de les obres ms famoses del pintor de Delft. La ubicaci de la model en un primer pla refora aquesta hiptesi, encara que per desgrcia en desconeixem el nom; s'ha suggerit, per, que podria tractar-se de Maria, la filla de Vermeer. El bust de la noia, de perfil, es retalla davant d'un fosc fons neutre i el seu cap, entregirat, dirigeix la mirada cap a l'espectador. La seva boca, oberta lleugerament com si ans a parlar, dota de major realisme la composici, recordant obres de Tici, Tintoretto, Rembrandt o Rubens.

La model vesteix una jaqueta de tonalitats brunes i groguenques en la qual sobresurt el coll blanc de la camisa, i cobreix el seu cap amb un turbant blau del qual cau un drap d'intens color groc, creant un contrast cromtic. La gran perla que li ha donat nom adorna la seva orella, recollint el brillant reflex de la llum que n'illumina el rostre.

L'obra va originar el 1999 una novella amb el mateix ttol (original angls: Girl with a Pearl Earring), de Tracy Chevalier. Aquesta composici literria, al seu torn, fou adaptada al cinema, en una pellcula del 2003 dirigida per Peter Webber i protagonitzada per Scarlett Johansson, Colin Firth, Tom Wilkinson i Cillian Murphy.

Enllaos externs.
 Web del Museu Mauritshuis ;
 Web monogrfica dedicada a aquesta pintura ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130748" title="Grup Flaix" nonfiltered="3411" processed="3395" dbindex="53685">
El Grup Flaix s una societat limitada que posseeix dues emissores de rdio musicals: Flaix FM i Rdio Flaixbac i canal de televisi Flaix TV. El grup est encapalat pels periodistes Miquel Calada i Carles Cun.

L'any 2003 es va presentar mitjanant la societat Televisi Digital Catalana al concurs per a l'adjudicaci del mltiplex nacional privat convocat per la Generalitat de Catalunya, que al final no van obtenir i que va passar a mans del Grup God.

Fins a finals de 2005 tamb produa juntament amb Mediapro el canal de televisi musical dirigit a un pblic juvenil Flaix TV, que va desaparixer temporalment per que grcies a un acord amb Emissions Digitals de Catalunya tornar a emetre.

 Enllaos externs .
  Grup Flaix;
  Grup Flaix a Andorra;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130752" title="Leica M8" nonfiltered="3412" processed="3396" dbindex="53686">
Leica M8 s la primera cmera fotogrfica telemtrica digital de la marca Leica i el segon model existent desprs de l'Epson RD1.

La serie M de Leica fou creada el 1913 i va ser la primera cmera de 35 mm, que dna origen a les cmeres de pas universal que coneixem avui en dia.

Les cmeres telemtriques son de visor parallel, es a dir que l'usuari no mira a traves de l'objectiu, sin a traves d'un sistema de visor que mesura la distancia a la qual s'ha d'enfocar mitjanant un telmetre. 

Aquest tipus de cmera en digital presenta grans dificultats tcniques. La distancia entre el sensor i l'ultim vidre dels objectius es massa curta de manera que aix provoca problemes de vinyatejat i de contaminaci d'infraroig ja que no port filtre IR a sobre el sensor. D'aquesta manera el filtre IR es colloca a sobre del obejctiu, quan es realitza fotografia en color.






 Enllaos externs .
Enllaos oficials
 Leica Camera AG ;
 Leica Camera Espanya ;
 Imatges de la Leica M8 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130756" title="Provncia de Bac?u" nonfiltered="3413" processed="3397" dbindex="53687">


Bac u () s una provncia (jude ) de Romania, a Moldvia, amb capital a Bac u.

Lmits.
Provncia de Vaslui a l'est.
Provncia d'Harghita i la Provncia de Covasna a l'oest.
Provncia de Neam  al nord.
Provncia de Vrancea al sud.

Demografia.

El 2002, hi ha una poblaci de 706,623 i una densitat de poblaci de 113/km.

La composici tnica era:

Romanesos - over 90%;
hongaresos/Csngs - 0.7%;
Gitanos.

Segons el cens 2002 els Csng (romans: Ceang i) hongaresos sn 5,100 persones (0.7%). Alguns estimaren el seu nombre en 70,000.



Divisions Administratives.

La provncia t 3 municipalitats, 5 ciutats i 80 comunes.

Municipalitats.

 Bac u;
 One ti;
 Moine ti;

Ciutats.

 Com ne ti;
 Buhu i;
 D rm ne ti;
 Trgu Ocna;
 Sl nic Moldova;

Comunes.


Referncies.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130758" title="Copa Amrica de futbol" nonfiltered="3414" processed="3398" dbindex="53688">
La Copa Amrica de futbol s el campionat de seleccions nacionals de futbol ms antic del mn, organitzat cada dos anys per la CONMEBOL, on participen les seleccions sud-americanes.

 Histria .
 
Es disput per primer cop entre el 2 i 17 de juliol de 1916, com a part de la commemoraci del centenari de la independncia d'Argentina d'Espanya. Foren convidades les seleccions de Brasil, Xile i Uruguai, guanyant aquesta darrera.

Posteriorment, amb la fundaci de la CONMEBOL es continu disputant la competici amb el nom de Campionat Sud-americ de Seleccions, fins que el 1975 passa a anomenar-se oficialment com Copa Amrica. Des d'aquell any s'abandon el sistema d'una seu fixa, a la que es retorn el 1987.

Els anys 1935, 1941, 1945, 1946, 1956 i 1959, els campionats no foren disputats prpiament com a Campionats Sud-americans, per la CONMEBOL tamb els considera com a oficials, reben el nom de Campionats Sud-americans extra.

Des de 1993, es convida a dues seleccions futbolstiques que no pertanyen a la confederaci. Els convidats han estat pasos de la CONCACAF: Mxic (1993, 1995, 1997, 1999, 2001, 2004, 2007), Estats Units (1993, 1995, 2007), Costa Rica (1997, 2001, 2004) i Hondures (2001, desprs de la renncia de l'Argentina). La selecci del Jap, membre de l'AFC, fou convidada el 1999.

 Historial .


1 Tot i que el campionat no fou disputat prpiament com a tal, la CONMEBOL els considera com a torneig vlids de la Copa Amrica. 
2 Noms participaren tres seleccions.
3 No va haver partit pel tercer i quart lloc, per la qual cosa els dos equips compartiren el tercer lloc.
4 El campionat no va tenir una seu fixa, disputant-se per eliminatries d'anada i tornada.
En cursiva equips convidats.

 Palmars .


 Amfitrions .




 Enllaos externs .
Conmebol: XVII Copa Amrica de futbol 2007;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130760" title="Club Atltico Unin" nonfiltered="3415" processed="3399" dbindex="53689">


El Club Atltico Unin, tamb conegut com Unin de Santa Fe, s un club esportiu, destacat en futbol, argent de la ciutat de Santa Fe, a la Provncia de Santa Fe.

 Histria .
El club va ser fundat el 15 d'abril de 1907 per 14 ex socis del Santa Fe Foot-ball Club, un club que en aquells anys havia desaparegut. El nom original del club fou Club United i adopt els colors vermell i blanc de l'histric Alumni. Poc temps desprs canvi el nom per l'actual Club Atltico Unin de Santa Fe.

Comen jugant a la lliga local i el 1913 es va inscriure al Campionat Regional de Rosario. El 1931 es fund la Liga Santafesina de Ftbol i el club aconsegu el primer campionat. A partir de 1932 el club practica oficialment el basquetbol. El 1940 es va inscriure a l'AFA, comenant a participar a la Segunda Divisin de Ascenso.

El 1966, desprs de vncer el Club Atltico Talleres de Remedios de Escalada, es proclam campi de segona divisi i ascend a primera. El 1968 aconsegueix el seu segon ascens a primera divisi, en vncer el Nueva Chicago per 3 a 0 al darrer partit. Altres ascensos els aconsegu el 1974, el 1989 vencent el seu gran rival Coln de Santa Fe i el 1996, romanent a primera fins el 2003.

La seva millor temporada fou el 1979, on aconsegu el sots-campionat argent, essent derrotat pel River Plate a la final del campionat Nacional.

 Palmars .
1 Lliga argentina de segona divisi: 1966;

 Jugadors destacats .
 Leopoldo Luque;
 Nery Pumpido;
 Jose Luiz Marzo;
 Fernando  Ali;
 Altres seccions .
El CA Unin s un club poliesportiu. A ms del futbol, el club t seccions d'esgrima, bsquet, hoquei, tir amb arc, botxes, voleibol, polo, patinatge, karate, nataci, criquet i softbol.

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;
 Web no oficial;
 Web no oficial;
 Web no oficial;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130763" title="Consorci Local i Comarcal de Comunicaci" nonfiltered="3416" processed="3400" dbindex="53690">
El Consorci Local i Comarcal de Comunicaci (CLCC) s una entitat pblica de carcter associatiu constituda el novembre de l'any 1998.

El consorci aporta serveis per crear i optimitzar estructures informatives, de producci, d'implantaci de noves tecnologies, de comercialitzaci, de formaci i d'anlisi als mitjans de comunicaci de proximitat. Tot amb una idea comuna: potenciar i difondre la catalanitat i la llengua catalana en tot el seu domini lingstic.

El 1999 el Consorci va constituir una societat annima sota la denominaci d'Intracatalnia. Entre els diferents serveis que oferia destacava la de l'Agncia Catalana de Notcies (ACN), una iniciativa pionera als Pasos Catalans. El 2002 TVC Multimdia, empresa filial a la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi, en va adquirir el 51% del capital de la societat i el 2005 es qued amb el 100% de l'empresa.

L'any 2003 el Consorci Local i Comarcal de Comunicaci va constituir Comuniclia, una empresa creada per a la gesti i administraci dels recursos del CLCC.

 Enllaos externs .
 Consorci Local i Comarcal de Comunicaci;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130764" title="Histria de la msica en el cinema" nonfiltered="3417" processed="3401" dbindex="53691">


La msica en el cinema mut.
Lluny del que pugui semblar, la msica en el cinema ja existia bastant abans de l'aparici del so en el mn del celluloide. Ja en el cinema mut la idea d'acompanyar amb msica les pellcules havia estat posada en prctica. s per aix que en les sales de cinema de principis de segle XX hi ha havia un piano, un gramfon o fins i tot una petita banda o orquestra. No obstant aix, s important remarcar que, almenys en un primer moment, la idea d'acompanyar amb msica les pellcules no anava dirigida a reforar l'acci cinematogrfica sin a apaivagar, dins del que era possible, el soroll que feien les bobines de les cintes.

Ms endavant, per, s que sorgeix la idea d'escollir la msica en funci del que s'est veient. Aix, comena a utilitzar-se msica de grans clssics coneguts pel pblic, com Mendelssohn, Beethoven o Chopin, i tot i que encara no ho podem anomenar banda sonora, s un primer pas molt important.

Les primeres bandes sonores.

L'any 1908 va ser creada la primera banda sonora original de la histria. Durant aquest any, dos compositors, Camille Saint-Sans i Mihail Ippolitov-Ivanov, van ser els encarregats de crear bandes sonores originals per a les pellcules L'assassinat del duc de Guisa i Stenka Razin. Aquest fet per, ms que ser vist com un exemple, va ser acceptat simplement com una cosa original. Aix doncs, la resta de pellcules encara eren acompanyades per msica coneguda pel gran pblic.

Aquest acompanyament en directe, per, desapareixeria amb l'arribada definitiva del cinema sonor el 6 d'octubre de 1927 amb El cantant de jazz, amb msica incidental de Louis Silvers, considerat el primer compositor per al cinema.

L'any 1914, el que abans havia estat purament anecdtic va comenar a agafar fora, ja que van ser quatre les pellcules creades amb un fons musical especfic. La ms emblemtica de les quatre fou Cabiria que va comptar amb la participaci del msic compositor J.K. Briel, considerat un dels primers professionals de bandes sonores. L'any 1915, el nombre de pellcules amb fons musical creat especficament per a elles va augmentar fins a deu, quatre de les quals van ser compostes per l'esmentat Briel, que va realitzar la partitura d'una producci emblemtica i alhora controvertida: El naixement d'una naci. 

A partir d'aquests moments es comencen a generalitzar les composicions d'aquesta mena, fins al punt que cada estudi tingus els seus propis compositors. 

Cap a finals dels anys vint, va arribar el cinema sonor, molt revolucionari aleshores. Aix doncs, tot i que va haver-hi opositors com Charles Chaplin, podem dir que amb el so comena una etapa nova en el cinema.

El cinema sonor, la msica dins de les pellcules.

Durant els anys trenta la msica va patir alguns canvis i va passar d'un acompanyament constant a una utilitzaci ms selectiva per remarcar certs moments de la pellcula. Una caracterstica fonamental dels trenta s que va haver-hi una professionalitzaci en la msica del cinema amb Erich Korngold i Max Steiner com a mxims exponents.

La msica acostumava a posar-se tan sols en aquells trossos en els que quedava justificada per la presncia d'un gramfon, d'una orquestra o d'una rdio (ja especificats en el gui). 

Aquest tipus de msica creada per illustrar una imatge cinematogrfica en la que existeix una font visible d'emissi de sons (un tocadiscos, una orquestra de ball, un clarinetista ) se la coneix amb el nom de Msica diegtica. Aquesta msica ha de contenir necessriament els instruments que apareixen a la imatge per donar credibilitat a aquesta. Per contra, no s gaire difcil preveure l'existncia d'una msica no diegtica, la composici de la qual no est subordinada a la presncia d'alguna font sonora en la pantalla. En aquest segon tipus, doncs, el compositor t la llibertat d'escollir els instrumentistes que vulgui. s important remarcar que aquest segon tipus de msica, a diferncia de la primera que tenia com a finalitat donar credibilitat a les imatges, t com a objectiu principal subratllar el carcter potic i/o expressiu de les imatges projectades.

Parlant en clau de cinema actual, val a dir que la relaci entre aquests dos estils de msica no s, ni molt menys, d'antagonisme, sin de complementarietat. La msica diegtica es converteix en no diegtica quan la seva presncia continua havent desaparegut la imatge que l'originava. Aix, la msica guanya un nou paper a nivell discursiu. De la mateixa manera passa en el sentit contrari: una msica no diegtica es converteix en diegtica quan apareix en la imatge l'instrument o objecte que generava la msica present amb anterioritat. Per tant, s freqent trobar msica diegtica i no diegtica simultniament.

Desprs d'aquest breu parntesi, tornem als anys trenta on ens trobvem. En aquesta dcada, tots els grans estudis contaven amb departaments musicals complerts, amb una plantilla de compositors, d'adaptadors, d'arranjadors i de directors d'orquestra.

En un primer moment, potser per falta d'experincia, la msica s'ajustava a l'acci d'una manera no gaire precisa. Tot i aix, aix va canviar l'any 1933 quan Max Steiner va donar una gran lli demostrant el que es podia arribar a fer amb una msica original absolutament sincronitzada amb les imatges. La pellcula (la plasmaci del mite de la bella i la bstia) fou ni ms ni menys que King Kong.

Durant la dcada dels quaranta no es van produir canvis remarcables en la msica. Tot i aix s important subratllar que el nombre de compositors per a la msica del cinema va augmentar considerablement. Erich Korngold i Max Steiner, seguien treballant per aix no va impedir l'arribada de nous talents procedents de diferents rees musicals. De Broadway, per exemple, van arribar Alfred Newman, Herbert Stothart i Roy Webb. Tamb de les sales de concerts d'pera, de la rdio o d'Europa (fugint del nazisme) van arribar Nino Rota, Dmitri Tiomkin, Mikls Rzsa, Victor Young i Bernard Herrmann. Altres compositors de msica clssica com Malcolm Arnold o Aaron Copland tamb van fer les seves aportacions.

L'aparici de la televisi. 
Tot i la gran varietat de compositors, la segent dcada, els anys cinquanta, van suposar un domini absolut d'Alfred Newman per amb un Bernard Herrmann que comenava a fer crixer el seu prestigi collaborant amb Orson Welles. De totes maneres, Mikls Rzsa i Dmitri Tiomkin van continuar treballant amb fora xit competint cada cop amb ms compositors que pujaven al carro de les bandes sonores. Aquesta vegada la majoria eren procedents del mn del jazz, com Elmer Berntein, Georges Delerue, Ernest Gold, Maurice Jarre i el conegut Henry Mancini. 

Mentrestant altres compositors esperaven la seva oportunitat, entre els quals es trobaven John Barry, Jerry Goldsmith i John Williams, que havien comenat a fer msica per la televisi, la gran amenaa de la indstria del cinema.

El rpid desenvolupament de la televisi als Estats Units va fer que aquest hagus de ser el primer a idear noves armes per lluitar contra aquell espectacle casol que li robava els espectadors a passos de gegant. Per fer-nos-en una idea, els 4.680 milions d'espectadors de l'any 1947 van reduir-se a 2.478 milions d'espectadors l'any 1956 (malgrat el creixement demogrfic del pas). Les xifres parlen per si soles: una mica menys de la meitat d'espectadors.

La televisi havia comenat la seva era comercial l'any 1946, any durant el qual existien 11.000 receptors en funcionament i a pesar de la "congelaci" del nmero d'emissores decretada pel govern entre 1948 i 1952, durant aquest any el nmero de receptors havia augmentat fins a 21.200.000.

Tants aparells de televisi van fer que les taquilles baixessin en picat, i per aix l'any 1948 la indstria cinematogrfica va comenar a prendre mesures contra aquella amenaa i va establir un bloqueig de lloguers de pellcules a la televisi amb l'esperana d'aconseguir la seva asfixia. Tot i aix, la gran guerra contra la televisi no va ser lliurada fins l'any 1952.

I va ser durant la dcada dels cinquanta que el mn de les bandes sonores, juntament amb Hollywood, va comenar a trontollar. Els estudis volien melodies i temes fcils de vendre per intentar remuntar la davallada d'espectadors que havia sofert; temes que moltes vegades no tenien res a veure amb les imatges. Un exemple s "Moon River" de Johnny Mercer i Henry Mancini per a Esmorzar amb diamants (1961).

John Williams.
Tot i que en les dues dcades segents va haver-hi una renovaci important de compositors, cap d'ells no va poder resoldre la crisi en la que havia caigut la msica del cinema al mateix temps que la davallada d'aquest havia avanat amb gran rapidesa amb l'aparici de la televisi. Un dels que va aconseguir posar remei a aquesta situaci va ser John Williams amb les seves orquestracions revolucionaries que, juntament amb Steven Spielberg, van rescatar la msica orquestral completa que, l'aparici de la televisi i la crisi de pressupost que aquesta va generar, havia caigut en un cul de sac. El star system, el sistema brillant i infallible de Hollywood es va anar debilitant poc a poc amb la competncia de la televisi. Els estudis van haver d'invertir molts diners en aparells com el Cinemascope o el Cinerama la qual cosa va suposar algunes retallades de pressupostos importants, i a un dels sectors on abans aquestes es van manifestar va ser al de la msica. 

Durant l'ltima dcada havia quedat bastant oblidat el que era una banda sonora instrumental i original, fet afavorit amb les mltiples canons que collapsaven les pellcules (que molts no creien necessries) i amb les retallades de pressupostos amb les que els estudis es van veure afectats. Aix doncs, va ser John Williams qui va rescatar la msica instrumental del pou on havia caigut.

A finals dels anys setanta i durant la dcada dels vuitanta la msica instrumental va trontollar de nou amb l'arribada del sintetitzador que tot i haver-se inventat ja feia uns anys, va comenar a utilitzar-se massivament. Els autors ms reconeguts que van fer servir el sintetitzador van ser Vangelis, Maurice Jarre i Ryuchi Sakamoto. No obstant aix, les instrumentacions de Williams no van decaure, cosa que va fer anar a l'ala la msica orquestral a la que es van sumar nous compositors com James Horner, Hans Zimmer, James Newton Howard i Alan Silvestri.

Hi ha una ancdota interessant a comentar respecte el sintetitzador. De fet, quan George Lucas va contactar amb Williams perqu aquest fos el compositor de la msica de La guerra de les galxies, creia que utilitzar el sintetitzador seria perfecte, aprofitant la volada que aquest estava agafant i que a ms ajudaria a donar una perspectiva ms futurista a la pellcula. No obstant aix, Williams li va proposar a Lucas utilitzar una orquestra simfnica completa, i aquest no gaire convenut va decidir fer una prova: li va proposar a Williams que fes la msica dels crdits inicials, que llavors ajuntaria amb les imatges per veure'n el resultat. El cas s que, quan Lucas va veure les imatges amb aquella msica orquestral tan imponent, no s'ho va pensar dues vegades i va contractar a Williams per a tota la pellcula.

Pgines relacionades.
Banda sonora;
Llista de compositors de cinema;
Llista de compositors de cinema catalans;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130767" title="Good Charlotte" nonfiltered="3418" processed="3402" dbindex="53692">
Good Charlotte s un grup de musica pop-punk d'Estats Units. Va nixer a Waldorf, un poble de Maryland, a la costa est. Es va formar l'any 1996. 
El nom de "Good Charlotte" prov del ttol d'un llibre infantil anomentat: Good Charlotte: The Girls Of Good Day Orphenage de Carol Beach York. Han realitzat 3 albums i el 27 de mar de 2007 treuran el nou album, Good Morning Revival!. 
El grup est format per dos germans bessons, el Joel i el Benji Madden, i els seus amics, Billy Martin i Paul Thomas. Tamb tenen un bateria que van canviant constantment.
El Joel i el Benji sn qui escriuen les canons de Good Charlotte ni que a l'album "The Cronicles of Life and Death" hi a diverses canons creades pel Billy.


 Histria .


Sortir a la llum

Al 1999 Good Charlotte va fer-se popular tocant en clubs i festes redudes per van trobar la oportunitat a la gira per la costa est dels EUA. 
Poc desprs Good Charlotte va tocar algunes dates amb Blink 182 que gaudien de l'xit de l'lbum Enema of The State. Good Charlotte va comenar anant amunt i avall fins acabar a les portes d'un festival de Filadlfia de rock modern: Y100, que va fer escampar la can de "Little Things". Va ser tot un xit i van captar l'atenci  de molts productors. GC va firmar per Epic Records al 1999. 


El gran xit: The Young and the Hopeless

Al 2002, The Young and the Hopeless (El jove i el desesperanat) va marcar la histria de Good Charlotte. El segon lbum del grup nord-americ va rebre 3 certificats de plat de la RIAA "Recording Industry Association of America",(3 milions de copies venudes).
El trencador senzill "Lifestyles of the Rich and the Famous" va ser molt xocant. Inclou "The Anthem", "Girls and Boys", "Hold on"...


The Chronicles of Life and Death







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130770" title="Benji Madden" nonfiltered="3420" processed="3403" dbindex="53694">

Benji Madden (Benjamin Levi Madden) s el primer guitarrista del grup punk Good Charlotte. El seu germ bess, Joel Madden, s el cantant del grup ni que de vegades tamb toca la guitarra. Els dos van nixer el dia 11 de mar de 1979 a Waldorf, Maryland.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130775" title="Pertinena" nonfiltered="3421" processed="3404" dbindex="53695">
En la teoria de conjunts la pertinena d'un element a un conjunt s la propietat de pertnyer l'element al conjunt. Es denota per  .

La pertinena es pot definir en termes de la funci caracterstica del conjunt. Aix s, una funci que donat un element x retorna un valor 1 si l'element s del conjunt i 0 si no ho es. Aix, la funci caracterstica del conjunt A correspon a una funci  tal que  si i noms si .

En la teoria dels conjunts difusos, la pertinena s parcial i ve representada per les funcions de pertinena: funcions de X en .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130777" title="Cmfora" nonfiltered="3422" processed="3405" dbindex="53696">


| align="center" colspan="2" |     
|-

 
 
 
 


| CAS number
| (inespecfic) ((1R)-Cmfora) ((1S)-Cmfora}
|-


| Solubilitat en aigua
| 0.12 g in 100 ml
|-



| Solubilitat en ter
| ~100 g en 100 ml
|-

 
 

 
 


 









La cmfora, s una cetona terpnica de frmula , s extreta de la fusta del camforer, o produda artificialment.

Alguns dels seus usos actuals sn; com a repellent de les arnes, com a antimicrobial, en l'embalsamament, en pirotcnia i coma plastificant del nitrar de cellulosa.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130779" title="Camforer" nonfiltered="3423" processed="3406" dbindex="53697">


El camforer (Cinnamomum camphora) s un arbre perenne de la famlia Lauraceae que tamb es coneix amb el nom d'arbre de la cmfora. s un arbre de zones tropicals, originari del sud-est asitic, tpic de pasos com Jap, Malisia o Xina, per s'ha pogut trobar a Austrlia i a la costa oest dels Estats Units. El nom prov del grec Cinnamomum que s el seu nom clssic grec, i camphora del grec kamphora, cmfora.

 Ecologia .

Creix a una velocitat molt rpida, per prefereix sols frtils, ben drenats, frescos i arenosos. Pot viure en sols cids, neutres o alcalins. S'ha de plantar en un lloc on hi hagi semiombra. El camforer floreix entre abril i juny, depenent de la zona on es trobi

 Morfologia .
Cinnamomum camphora s un arbre millenari que forma part de la famlia de les laurcies. Els exemplars ms ancians d'aquest arbre poden arribar a mesurar ms de 40 metres d'altura i fins a 3 metres de permetre. La inflorescncia est formada per petits rams. La rel s fasciculada, l'escora s llisa, d'un color griss amb branques recobertes de moltes escames. Les fulles es disposen de forma alterna. Sn coricies i ovalades o ellptiques, simples sense estpules, d'un color verd clar brillant que quan s'han de renovar passen a color vermell, amb 3 nervis poc marcats. Les flors sn actinomorfes, accliques, molt petites, hermafrodites, trmeres, de color groc verds amb perigoni de sis peces anomenades tpals. L'androceu est format per nou estams disposats de tres en tres en tres nivells; les anteres tenen 4 finestres i el gra de pollen esta monoaperturat. El gineceu assumeix la posici nfer i noms consta de un carpel. El fruit s una drupa negre i globosa, d'uns 7-8mm de dimetre i cont una llavor. 

 Farmacologia .

La essncia de cmfora s'obt del tronc del arbre del alcanfor quan aquest ja s vell. Tamb es pot sintetitzar-la cmfora de manera industrial. La cmfora va ser el primer producte natural sintetitzat de manera industrial.

Composici qumica
La cmfora natural es una substncia semislida cristallina, blanca i cerosa amb un caracterstic olor acre. s un terpenoide de formula qumica es C10H16O. S'extreu del tronc del arbre del alcanfor. La cmfora sinttica s'elabora a partir de la trementina La essncia de cmfora conte tamb safrol, borneol, heliotropina, vanillina, terpineol i alguns alcohols sesquiterpnics.

Usos medicinals
S'utilitza com contrairritant, alleugerant de dolors musculars i articulars. Descongestiu nasal i administrat en petites dosis s un revitalitzant cardac i antifatigant.

Accions farmacolgiques

 	 te la propietat de envermellir la pell i dona una sensaci de calor

 	 sobretot s'utilitza per via tpica perqu provoca vasodilataci cutnia. S'absorbeix molt be per la pell i es troba en moltes pomades.

 	Descongestionant nasal: S'utilitza normalment amb el mentol en productes que s'evaporen fcilment i tenen efecte descongestiu (Vicks VapoRub).

 	Anestsic local lleu

 	Antimicrobi

Altres usos de la cmfora: s'utilitza com a blsam, en la plastificaci de nitrat de cellulosa, i fins hi tot en pirotcnia. La cmfora es un fort repellent d'insectes, fins i tot serveix per repellir serps i altres rptils. Tamb s'utilitza com condiment en menjar indi, aix com en algunes cerimnies hinds. Es pensa que s'utilitzava fa segles a la Xina per donar sabor a aliments similars al gelat a la Xina.

 Toxicitat .
En grans quantitats s verins si s ingerit i pot causar atacs, confusi, deliris, mal de cap, irritabilitat, hiperactivitat neuromuscular i en alguns casos allucinacions. A 1980 es van prohibir la comercialitzaci de productes que continguessin oli de camforer per la seva toxicitat. Des que existeixen alternatives a la utilitzaci de cmfora com a component de medicaments aquest s'ha deixat d'utilitzar, exceptuant en alguns productes de via tpica on la seva quantitat es mnima com pols de talc o mscares tonificants de la pell.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130780" title="Nanchang" nonfiltered="3424" processed="3407" dbindex="53698">

Nanchang (xins:   , pinyin: Nnch ng) s la capital de Jiangxi, provncia del sud-est de la Xina. Est situada a uns 60 km del riu Yangtze a la vora del riu Gan. Nanchang s coneguda pel Pavell Tengwang, edifici de l'any 653 i per la Plaa del poble de Nanchang, la segona plaa ms gran de Xina, desprs de la Plaa de Tiananmen de Pequn. Nanchang t 1,934,445 habitants, i la seva rea metropolitana en t 1,990,184 .

Histria.
L'any 201 dC, en l'poca de la dinastia Dinastia Han, es va construir la ciutat anomenada Gn ( ).

L'any 589 dC, en l'poca de la Dinastia Sui, la ciutat va passar a dir-se Hongzhou (  ), i desprs Nanchang.

L'any 653 dC, es va construir el Pavell Tengwang. L'any 675 dC, Wang Bo (  ) va escriure el clssic  Tengwang Ge Xu . Aquest llibre va fer famosa la ciutat i el pavell. L'edifici ha estat destrut i reconstrut diverses vegades al llarg de la histria. L'edifici actual va ser reconstrut l'any 1980 desprs de ser destrut l'any 1929 durant la guerra civil xinesa. 

L'any 1927 va haver-hi l'aixecament de Nanchang.

L'any 1939, hi va ocrrer la batalla de Nanchang.

Economia.
Nanchang s un centre de distribuci de la producci agrcola de la provincia de Jiangxi.  

La companyia Ford t una planta a Nanchang, que forma part de la seva joint venture (associaci) amb Jiangling Motor on es construeixen les furgonetes Ford Transit. Nanchang tamb s un centre de producci de medicines tradicionals xineses.

Estudis superiors (universitats).
Jiangxi University of Finance and Economics (      ) (fundada el 1923);
Nanchang University (    ) ;
Jiangxi Normal University (      );
Jiangxi Agricultural University (      );
East China Jiaotong University (      );
Nanchang Institute of Aeronautical Technology (        );
Jiangxi Institute of Traditional Chinese Medicine (      );

Enllaos externs.

Web oficial (en xins);
El dialecte de Nanchang;
TravelChinaGuide.com   Guia de Nanchang;
Jiangxi Agricultural University;
Una introducci a Nanchang de la revista americana Newsweek;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130782" title="Gilles Villeneuve" nonfiltered="3425" processed="3408" dbindex="53699">

Joseph Gilles Henri Villeneuve, conegut com a Gilles Villeneuve (18 de gener de 1950 - 8 de maig de 1982), fou un corredor canadenc de Formula 1.

Entusiasta dels cotxes de competici ja durant la seva infantesa, va comenar la seva carrera professional en curses de motos de neu a la seva provncia natal al Quebec. Posteriorment va passar a crrer a la Formula Atlantic, l'equivalent a la F3 de la ChampCar. Va guanyar els campionats de Formula Atlantic d'Estats Units i Canad del 1976, desprs d'aix li va arribar una oferta de Mclaren per crrer el GP de Gran Bretanya de 1977 i just desprs va signar per Ferrari, la escuderia que era campiona del mn en aquell moment ja fins al final de la temporada. La seva relaci amb Ferrari ja duraria fins l'any 1982, any de la seva mort. Va guanyar 6 curses en una curta carrera al ms alt nivell. L'any 1979 va acabar segon a 4 punts del seu company d'equip i campi de la categoria Jody Schekter.

Villeneuve va morir al xocar a ms de 230 km/h amb Jochen Mass, plot de March Engineering durant els entrenaments lliures del  GP de Blgica de 1982. L'accident va ser noms dues setmanes desprs d'una gran discussi amb el seu company d'equip Didier Pironi a causa de l'avanament que aquest va realitzar a  Gilles durant el GP de San Marino de 1982. En el moment de la seva mort Gilles era molt popular entre els periodistes i els aficionats. La seva mort va commocionar la categoria i  Gilles es va convertir en un dels icones de l'esport, recordat pel seu pilotatge agressiu i la seva actitud lluitadora. 

Biografia.

Villeneuve va nixer a  Richelieu, un petit poble de parla francesa de la provncia del Quebec a Canad i va crixer al poble de Berthierville. va casar-se amb Joann Barthe l'any 1970 i va tenir-hi 2 fills, Jacques i Melanie. Al principi de la seva carrera Gilles va ser pioner en portar la seva famlia al motorhome algunes curses, un habit que amb el temps han adquirit altres plots.. Sovint ell proclamava haver nascut l'any 1952, aix es deu a que volia aparentar ser ms jove per a que no es consideres que era massa gran per a triomfar a la mxima categoria de l'automobilisme.

Com altres grans pilots de la categoria Villeneuve era una personalitat peculiar. Lauda va escriure d'ell "s el dimoni ms boig que mai ha arribat a la Formula 1". El fet es que conduint era un pilot que prenia riscos per malgrat aix els altres pilots deien que era just i que el seu pilotatge no posava en perill la integritat dels altres participants.Els qui treballaven amb ell el solen definir com una persona tmida i probablement a causa de tots aquests factors el pilot era extremadament popular.

El seu germ petit, que es deia Jacques com el seu fill era conegut popularment com a "oncle Jacques" i tamb era pilot. Va competir a la Formula Atlantic i a la CART entre d'altres. El seu fill Jacques va guanyar les 500 milles d'Indianapolis la Champ Car de l'any 1995 i el Campionat de pilots de Formula 1 l'any 1997.

 Carrera a la Formula 1 .

Desprs de qu Villeneuve impressions al pilot de McLaren James Hunt al batre'l en una cursa de Formula Atlantic a Trois Rivieres Mclaren va oferir a Villeneuve un contracte per a 5 curses en el seu tercer cotxe l'any 1977.  El jove pilot canadenc va debutar doncs al GP de Gran Bretanya de 1977 on va classificar-se en una notable 9ena plaa en el seu Mclaren M23 batent als altres dos pilots de la escuderia : James Hunt i Jochen Mass . Desprs de perdre dues voltes per problemes amb el seu cotxe va acabar la cursa en 11 lloc i fent la 5ena volta rpida.  Malgrat aquesta aparent bona actuaci l'equip Mclaren va decidir prescindir dels seus serveis desprs d'aquesta cursa, aix l'agost de 1977 Villeneuve es va reunir amb Enzo Ferrari i va signar per la Scuderia Ferrari. L'any 1977 tamb es va produir un mal moment de Gilles a la categoria quan a la cinquena volta del GP de Jap de 1977 intentant avanar el Tyrrel P34 de Ronnie Peterson va perdre dues rodes que van anar a parar al pblic causant la mort de dos espectadors.

Desprs de debutar per Ferrari ell va declarar que "si alg m'hagus demanat tres desitjos, el primer seria ser un plot de curses, el segon crrer a la Formula 1 i el tercer crrer per Ferrari."

L'any 1978 Gilles va abandonar en moltes curses a causa de problemes de Ferrari amb els nous pneumtics de Michelin i a la seva poca experincia en la categoria. Ferrari per va reiterar la confiana en ell i Gilles va aconseguir la seva primera victria al GP de Canad de 1978 davant del seu pblic.
 
Villeneuve va formar equip amb Jody Scheckter l'any 1979 desprs de qu Carlos Reutemann fitxes pel Lotus. L'equip en aquella temporada va acabar en primer i segon lloc amb Scheckter batent a Villeneuve per 4 punts tot i que el canadenc va guanyar 3 curses. L'any 1980 va ser desastrs ja que tot i que Gilles era el mxim favorit de cara al campionat de pilots en les cases d'apostes d'Anglaterra  noms va poder sumar 6 punts en tota la temporada a causa dels problemes del seu Ferrari 312T5. El seu company d'equip Jody Schekter noms va poder sumar un punt en aquella temporada i va decidir retirar-se.

L'any 1981 Ferrari va construir el seu primer cotxe amb motor turbo, el 126C1, tot i que en principi havia de ser una millora grcies a la seva potncia la seva aerodinmica va resultar molt pobre. Villeneuve, acompanyat per Didier Pironi, va guanyar dues curses tot i no ser considerat favorit a les curses de Monaco i Espanya. L'any 1982 de nou tornaren els problemes mecnics per a Gilles i a ms a Imola  va ser avanat pel seu company d'equip quan liderava la cursa. Aix va originar la anomenada discussi amb Pironi. Posteriorment Gilles va morir a la qualificaci per a la segent cursa que era a Blgica.

Discussi amb Pironi.
Gilles era a priori un dels favorits per al campionat de l'any 1982 ja que era considerat el millor pilot de Formula 1 que competia en aquell moment. Quan liderava el GP de San Marino, (GP boicotejat per alguns equips a causa de problemes entre la FISA i la FOCA) en segona posici estava el seu company d'equip Didier Pironi. Didier i Gilles tenien un pacte verbal, qui arribes primer a la primera volta no seria avanat pel seu company d'equip durant tota la cursa. A les ltimes voltes del GP quan ambds pilots ja estaven administrant l'avantatge aconseguida i estalviant gasolina per assegurar les seves posicions Pironi va avanar a Gilles en diverses ocasions per Gilles recuperava la posici fcilment i dins del pacte semblava que Pironi estes intentant donar espectacle per al pblic per res que fos estrany. Malgrat aix finalment Pironi va ignorar aquest pacte i va avanar a Gilles durant la ltima volta guanyant aix la cursa i restant opcions per al campionat de Gilles. Villeneuve es va sentir enfadat i va decidir no parlar ms a Pironi.

L'accident.
En la qualificaci de la segent cursa, el 8 de maig de 1982, en el GP de Blgica que llavors es feia a Zolder Villeneuve estava intentant batre la volta rpida marcada pel seu company d'equip Pironi. En el seu ltim intent per a superar el temps de Pironi Gilles va prendre masses riscos i es va accidentar amb el March-Ford de Jochen Mass. La roda frontal esquerra del vehicle de Gilles va contactar amb la roda del cotxe de Jochen i el cotxe del canadenc a causa de l'impacte va sortir volant amb violncia. El fort impacte va deixar noms integra la cabina del vehicle per el pilot va sortir disparat contra les tanques de seguretat. Quan l'equip mdic va arribar el pilot ja no respirava i les seves ferides eren fatals.. En realitat la seva mort tot i ser sorprenent no va ser del tot inesperada a causa del estil sempre al lmit de Gilles per si que va produir una gran tristesa dins el paddock i fins i tot un dels seus mxims rivals,Ren Arnoux, va admetre que va plorar en veure les conseqncies del accident.

Desprs de la seva mort.

Villeneuve desde la seva mort s un dels icones de la Formula 1. La seva determinaci per a la victria era molt gran i sovint forava massa en les seves voltes rpides o feia avanaments temeraris. Aix aquest estil de pilotatge espectacular el va fer molt popular entre els aficionats de la Formula 1 que sovint es queixen de la falta d'atreviment dels pilots de la categoria. Desprs del seu trgic accident Ronnie Peterson va passar a ser considerat el pilot ms temerari de la categoria.

Durant el seu funeral a Berthierville el seu antic company d'equip, Jody Scheckter,va declarar:  Trobar a faltar a Gilles per dos motius. En primer lloc, ell era el pilot ms rpid de la histria del automobilisme. En segon lloc, ell era l'home ms sincer que mai he conegut. Per no se n'ha anat. El record del que ha fet i del que ha aconseguit sempre hi ser."

En realitat l'estil de Villeneuve s encara recordat per molts aficionats de la Formula 1 com ho demostren les diverses pgines d'homenatge que es poden trobar a Internet. Tamb hi ha una escultura de bronze d'ell a la entrada del circuit de proves de Ferrari, una corba del GP de Imola on el pilot es va accidentar durant la seva carrera (ara es una chicane)  s'anomena "Curva Gilles Villeneuve".

El circuit de la le Notre-Dame, Montreal, on es disputen el GP de Canad de la Formula 1 i el Grand Prix de Montreal de la Champ Car va ser reanomenat per Circuit Gilles Villeneuve l'any 1982. Al seu poble natal,Berthierville,es va obrir un museu l'any 1992 i hi ha una esttua d'ell a un parc de la rodalia.  Villeneuve va entrar al Canadian Motorsport Hall of Fame en la seva sessi inaugural al Four Seasons Hotel de Toronto el 19 d'agost de 1993. I durant el juny de 1997 es va editar un segell a Canad en honor seu.

Actualment encara hi ha una gran demanda de productes sobre Gilles Villeneuve i s'han escrit diversos llibres sobre ell. El nmero 27, el que va usar a Ferrari durant diversos anys, el tenen associat molts dels seus fans. Jean Alesi, pilot que pel seu estil de pilotatge molts aficionats comparaven amb Gilles, va fer servir el nmero 27 en el seu pas per la Scuderia i el seu fill Jacques tamb usava el 27 durant les seves curses a la Indycar. L'any 2005 es va anunciar una pellcula basada en la seva biografia.La pellcula ser produda per Gerald Donaldson i possiblement s'estrenar l'any 2007.

Resultats a la Frmula 1.
() (En negreta indica pole position)



Curses destacables.

Dijon 1979

Zandvoort 1979

Watkins Glen 1979

Jarama 1981

Montreal 1981

Cites.




Fonts d'informaci.

Els resultats han extrets de:
 Official Formula 1 Website. Archive: Results for 1977   1982 seasons www.formula1.com ;

Enllaos externs.

Web del Museu Gilles Villeneuve ;
Web d'homenatge a Gilles ;
CBC Digital Archives - Gilles Villeneuve: Competint a la velocitat de la llum ;
L'historial de Gilles Villeneuve ;
Video d'homenatge , al final es pot veure el conflicte del GP d'Imola i el senyal televisiu del fatal accident de Blgica;
Un exemple del pilotatge de Gilles en un final de cursa amb Rene Arnoux;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130783" title="Villeneuve" nonfiltered="3426" processed="3409" dbindex="53700">

Biografies:
Gilles Villeneuve: pilot canadenc de Frmula 1, va nixer el 1950 i va morir en competici l'any 1982.
Jacques Villeneuve: fill de Gilles Villeneuve, ha estat pilot de Formula 1 i la IndyCar.
Pierre-Charles Villeneuve: almirall de la flota francesa durant la batalla de Trafalgar.
Jrme Ption de Villeneuve: poltic i escriptor francs del segle XVIII.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130789" title="Hermosillo" nonfiltered="3427" processed="3410" dbindex="53703">
Hermosillo s la capital de l'estat mexic de Sonora. s situada al centre de l'estat i al nord-oest de Mxic, a 295 N 11057 O i a 270 km de la frontera amb els Estats Units. La poblaci de la ciutat el 2005 era de 655.950 persones. 

Fundat com un presidi amb el nom de Pitic, l'assentament va rebre l'estatus de vila a finals del segle XVIII i el 1828 es va canviar el nom a Hermosillo en honor al general Jos Mara Gonzlez de Hermosillo que el 1810 va lluitar per la independncia de Mxic a l'estat de Sinaloa. El 1879 es va convertir en la cpaital de l'estat de Sonora. Durant la Revoluci Mexicana, Hermosillo va ser la capital de facto dels poders constitucionals de Mxic durant cinc mesos, com a seu del gabinet de guerra de Venustiano Carranza.

En l'actualitat la indstria s la activitat ms important de l'economia de la ciutat, seguida de l'agricultura.  La ciutat s seu de la planta de la fbrica d'autombils Ford.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130797" title="Optoacoblador" nonfiltered="3428" processed="3411" dbindex="53705">
Els optoacobladors sn components electrnics que allen elctricament els circuits als quals estan connectats. Consten d'un encapsulat dintre del qual hi ha un RED (dode LED d'infrarojos) i un component receptor de llum com un fotodode o fototransistor.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130798" title="Gaizka Mendieta Zabala" nonfiltered="3429" processed="3412" dbindex="53706">

Gaizka Mendieta Zabala s un futbolista natural d'Euskadi, per criat i format futbolsticament a Castell. Va nixer a Bilbao (Pas Basc) el 27 de mar de 1974 i juga de centrecampista, encara que tamb ho feu de defensa lateral. s el fill adoptiu d'Andrs Mendieta, antic porter del CD Castelln i home fortament vinculant al club.

Trajectria.
Gaizka Mendieta s considerat un dels millors futbolistes d Espanya dels anys 90. Va comenar jugant al CD Tonn, d'on va passar a les categories inferiors de Castell. Ja des de ben menut destacava per les seves excepcionals condicions fsiques. No de vades, tamb va practicar l'atletisme i el bsquet. Amb noms desset anys va ser convocat pel primer equip, dirigit llavors per Lucien Mller, el 13 de desembre de 1991 per a jugar a Mrida. El seu debut en partit oficial fou a la Copa del Rei, a l'anada dels vuitens de finals contra el CD Logros al Nou Castlia (2-0), ja amb Quique Hernndez. Malgrat que el club albinegre va tindr tres entrenadors aquella campanya (els dos esmentats i Garca Hernndez), tots es van fixar en aquell jove migcampista, que acab disputant 16 partits de lliga. Al final de la temporada fou traspassat al  Valncia.

Amb el Valncia CF va guanyar una Copa del Rei, una Supercopa d Espanya i va disputar dues finals consecutives de la Lliga de Campions, en 2000 i 2001. La seua classe com a interior dret i la seua capacitat golejadora el van dur a ser un dels futbolistes ms cotitzats d Europa de final dels anyos 90. El Valncia CF va arribar a rebutjar una oferta per ell del Real Madrid superior als 24 milions d euros. A la fi, en 2001, Mendieta va ser traspassat a la SS Lazio, per no es va adaptar al futbol itali i en la temporada 2002-2003 va tornar a la lliga espanyola per a jugar cedit en el FC Barcelona. Mendieta va rendir a un bon nivell en el conjunt catal, per degut a la seua alta fitxa econmica va haver de tornar a la Lazio. En 2003 va ser traspassat al Middlesbrough FC de la lliga anglesa on jug des de la temporada 2003-2004 fins a la 2007-2008.

Selecci nacional.
Mendieta va jugar 40 partits amb la selecci espanyola entre 1999 i 2002. El seu debut es va produir en l'histric 9-0 a ustria de la classificaci per a l'Eurocopa 2000, en un partit precisament disputat a Mestalla. El seu primer gol va tancar l'altre 9-0 d'aquella prvia, en aquesta ocasi front a San Marino. Va participar en la posterior Eurocopa d Holanda i Blgica 2000 i en el Mundial de Corea i Jap 2002, a ms dels Jocs Olmpics d'Atlanta '96.

 Clubs .
 Categories inferiors del Tonn i el Castell.
 Castell - 1991-1992 - Segona divisi.
 Valncia B - 1992-1993 - Segona B.
 Valncia CF   1993-2001 - Primera divisi.
 SS Lazio - 2001-2002 - Srie A italiana.
 FC Barcelona - 2002-2003 - Primera divisi.
 SS Lazio - 2003 - Srie A italiana.
 Middlesbrough FC - 2003-2008 - Premier League anglesa.

 Palmars .
 1 Copa del Rei: 1999 amb el Valncia CF.
 1 Supercopa d'Espanya: 1999 amb el Valncia CF.
 1 Copa de la Lliga anglesa de futbol: 2004 amb el Middlesbrough FC.

 Altres mrits .
 2 cops triat millor migcampista de la Lliga de Campions per la UEFA: 1999/00 i 2000/01 amb el Valncia CF.
 2 cops finalista de la Lliga de Campions: 1999/00 i 2000/01 amb el Valncia CF.


Enllaos externs.
 Mendieta a www.lfp.es;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130799" title="Museu d'Art Modern" nonfiltered="3430" processed="3413" dbindex="53707">

Nova York:
Museu d'Art Modern de Nova York;
Olot:
Museu d'Art Modern (Olot);
Barcelona:
Museu d'Art Modern de Barcelona;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130802" title="Arahal" nonfiltered="3431" processed="3414" dbindex="53708">


Arahal s el nom amb qu era conegut al segle XIII un poblat situat a la Vall de Xal. Aquest topnim prov del mot rab ar-rahal, que significa la finca.

Altres rahals.

Cal no confondre aquest rahal amb algun dels altres quatre que existien a la Vall de Xal al segle XIII:

 El Rahal Abencurbulin;
 El Rahal Alinhegu;
El Rahal de Nahamn (o Nahamen);
 El Rahal de Saneig (o Saneg);

Els dos primers rahals sempre apareixen esmentats junts en la documentaci de l'poca; cosa que d'alguna manera fa pensar que devien trobar-se a prop l'un de l'altre. La mateixa situaci es dna en els Rahals Nahamen i Saneg, i es creu que tamb respon a una relaci de de proximitat geogrfica dins de la Vall de Xal.

Situaci.

Un important document del segle XIII dna a entendre que Arahal i Benixalon -que era una alqueria- eren dos nuclis de poblaci que es trobaven situats prxims l'un de l'altre. Les modernes investigacions apunten en la lnia que el Rfol de Xal podria haver sorgit de la fusi d'Arahal i Benixalon, s a dir, d'un rahal i una alqueria.

Aquesta tesi tamb vindria confirmada pel fet que al segle XIV ja no s'esmenten documentalment els topnims Arahal i Benixalon, i es generalitza la denominaci de el Rfol de Xal, que perdurar fins a la Carta Pobla de 1611.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130803" title="Axiomes de Peano" nonfiltered="3432" processed="3415" dbindex="53709">


Els axiomes de Peano (o postulats de Peano) sn un conjunt d'axiomes de segon ordre que defineixen de manera exacta la teoria dels nombres naturals. Varen ser establerts l'any 1889 per Giuseppe Peano (1858-1932), matemtic itali, , a l'article Arithmetices principia, nova methodo exposita ("Els principis de l'aritmtica, presentats per un nou mtode"). La teoria de primer ordre que sorgeix d'aquests axiomes s'anomena Aritmtica de Peano (PA). 

Els axiomes de Peano serveixen per construir molts dels conjunts de sistemes numrics (nombres enters, racionals, reals, complexes,...), i les estructures matemtiques que s'utilitzen avui en dia. L'aritmtica de Peano constitueix el punt fonamental per al formalisme de l'aritmtica.

 Axiomes de Peano .
Peano va crear una notaci lgica per presentar els seus axiomes. Encara que aquesta notaci no s la utilitzada actualment, s molt similar a la notaci moderna. Peano utilitza el smbol  per la pertinena a un conjunt, i una C en reversa per a la implicaci lgica (que es va convertir en ).

Els nou axiomes de Peano, escrits en notaci moderna, sn:
 Existeix un element, , que pertany al conjunt dels nombres naturals.
 Tot nombre natural s igual a ell mateix.
 Per tots nombres naturals  i ,  si i noms si .
 Per a tots nombres naturals ,  i , si  i  llavors .
 Si  i  s un nombre natural, llavors  s un nombre natural.
 Existeix una funci , anomenada successor (tamb coneguda per ), tal que si  s un nombre natural, llavors  s un nombre natural.
 Si  i  sn nombres naturals, llavors  si i noms si .
 Si  s un nombre natural, llavors  no s igual a . ;
 Per a cada conjunt , si  pertany a , i per a cada natural  que pertany a , es t que  pertany a , llavors tot nombre natural s de .

Els axiomes 2, 3, 4 i 5 sn considerades actualment les propietats bsiques d'igualtat, i sn preses per certes en la majoria de contexts. Llavors els axiomes 1, 6, 7, 8 i 9 sn els que realment descriuen l'estructura dels nombres naturals, i per aix moltes vegades es presenten aquests cinc axiomes com els axiomes de Peano.

Els axiomes 6, 7 i 8 determinen les propietats de l'operaci successor. L'axioma 6 afirma que tot nombre natural t un successor; l'axioma 7 determina que el successor s una operaci injectiva del conjunt dels nombres natuals a ell mateix, i l'axioma 8 diu que 1 no s el successor de cap nombre natural. Aquests axiomes impliquen que el conjunt dels nombres naturals s infinit, ja que cap en la cadena 

;

no hi ha dos elements iguals, encara que els axiomes 1 a 8 no sn suficients per demostrar que aquesta cadena cont tots els nombres naturals. 

L'axioma 9 s l'axioma d'inducci (o principi d'inducci) que implica que tot conjunt de nombres naturals contenint l'element  i tancat amb l'operaci successor cont tots els nombres naturals. Aix implica, per tant, que la cadena anterior cont tots els nombres naturals, perqu la cadena anterior cont l'1 i si un nombre  s de la cadena, el seu successor tamb hi s. Com que aquest axioma t un quantificador sobre tots els conjunts, s un axioma de segon ordre.

Propietats de la suma i el producte de nombres naturals.
Desprs, s estableix la definici de suma, que expressa que l'addici d'un nombre natural a un altre donat pot considerar-se com la suma repetida d'1; esta ltima operaci s fcilment expressable per mitj de la relaci de successor:

(a) n + 0 = n;   (b) n + k' = (n + k)'

Passant ara a la multiplicaci dels nombres naturals, se la pot definir per mitj de la segent definici per recurrncia, que expressa de manera rigorosa que el producte nk de dos nombres naturals pot ser considerat com la suma de k termes cada un dels quals s igual a n, en altres termes:

(a) n . 0 = 0;   (b) n. K' = n. K + n

 Curiositats .
El fet de considerar el 0 com a nombre natural o no, s un tema controvertit. Per a molts matemtics que estudien l'anlisi matemtica, no ha de ser incls, encara que pels ms algebristes, s que ho ha de ser. De tota manera, el nombre zero se sol considerar natural depenent del context on es treballi.

Articles relacionats.
Prova per inducci;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130804" title="Amadeo Ibez Tormo" nonfiltered="3433" processed="3416" dbindex="53710">
Amadeo Ibaez era un futbolista valenci. Va nixer a la ciutat de Valncia el 22 de febrer de 1916. Jugava d interior dret i tota la seua carrera esportiva va transcrrer al Valncia CF.

Junt amb Epi, Mundo, Asensi i Gorostiza va formar la davantera elctrica, que va transformar el Valncia CF en un equip guanyador i un dels ms importants de la dcada dels quaranta.

Va jugar un total de 217 partits en 13 temporades a la Primera divisi amb el Valncia CF marcant 74 goles.

 Clubs .
 Valncia CF - 1935-1951;

 Ttols .
 Nacionals .
 3 Lligues - Valncia CF - 1941-1942, 1943-1944 i 1946-1947;
 2 Copes del Rei - Valncia CF - 1941 i 1949;

 Enllaos externs .
Amadeo en www.lfp.es;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130805" title="Francisco Jos Camarasa Castellar" nonfiltered="3434" processed="3417" dbindex="53711">

Francisco Jos Camarasa Castellar era un futbolista valenci. Va nixer a Rafelbunyol, (l Horta Nord, Valncia), el 27 de setembre de 1967. Jugava de defensa central o de lliure i tota la seua carrera esportiva va transcrrer al Valncia CF.

Biografia.
Camarasa era un defensa central que destacava per la facilitat amb la que arribava al tall i treia la pilota jugada, essent per tant molt diferent al seu company de defensa durant molts anys en el Valncia CF Fernando Giner. Malgrat la seua gran classe com a futbolista es prodigava poc a l atac, motiu pel qual va anotar pocs gols al llarg de la seua carrera.

Es va formar a la pedrera del Valncia CF, va debutar en el primer equip de manera testimonial en la temporada 1987-1988 si b a la segent campanya ja va formar part del primer equip. Desprs de dues temporades en les que la seua participaci si b va ser important no ho va ser tan continuada, s en la temporada 1990-1991 quan s afiana com a titular indiscutible a l eix de la defensa xe, lloc que ja no va abandonar en set temporades.

Per la seua posici al camp, era l encarregat d ordenar la defensa, la seua forta personalitat i el fet de ser de la pedrera va accedir a la capitania de l equip compartint-la amb un mite valencianista, Fernando Gmez Colomer.

No obstant aix, en la temporada 1996-1997 va comenar a patir un calvari de lesions de les quals mai es va recupera del tot. Tot aix unit amb el fet de qu quan es va recuperar va topar amb qui era l entrenador per aquell temps, Claudio Ranieri, que li va retirar la capitania i va preferir convocar a gent del filial abans que a ell. 

Malgrat tot, quan el Valncia va guanyar la Copa del Rei, encara que no era el capit i quasi no havia participat va alar la copa juntament amb el que era el capit al camp Gaizka Mendieta.

L any segent, amb l arribada a la banqueta d Hctor Cper, la seua situaci va empitjorar encara ms i a la fi de la temporada es va retirar del futbol.

Selecci nacional.
Va ser internacional amb la selecci espanyola en 14 ocasions. Va debutar el 8 de setembre de 1993. Va participar en la fase final del Mundial dels Estats Units 1994 on van arribar als quarts de final.

 Clubs .
 Valncia Club de Futbol - 1988-1999 - Primera divisi:  267 partits, 7 gols;

Ttols.
Nacionals.
 1 Copa del Rei - Valncia CF - 1999;
 1 Supercopa d'Espanya - Valncia CF - 1999;

Enllaos externs.
 Camarasa en www.lfp.es;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130806" title="Jos Claramunt Torres" nonfiltered="3435" processed="3418" dbindex="53712">
Jos Claramunt Torres era un futbolista valenci. Va nixer a Puol (l Horta Nord, Pas Valenci). Jugava de centrecampista, per encara que sempre li agradava ms la banda dreta, era irreductible en qualsevol posici del centre del camp.

Trajectria.
Es va formar a les categories inferiors del Valncia CF, encara que a la seua etapa de juvenil va estar cedit a l Atltic Sagunt. No obstant aix, sempre va comptar amb la confiana dels tcnics de la casa arribant a ser convocat per qui aleshores era l entrenador del primer equip (Mundo), per a una gira per Amrica en 1966, quan noms tenia 20 anys, debutant amb el primer equip l 11 de setembre de 1966.

Abans de de complir 22 anys ja era habitual en la selecci espanyola. Parava, manava, conservava, circulava, tocava amb precisi  i golejava prou sovint, ms del que li corresponia a un jugador de la seua posici. Durant molt de temps va ser el llanador de penals de l equip, els executava amb senzillesa, mitjanant un tir potent  i ajustat on no podia arribar el porter.

Di Stfano va marcar la seua plenitud amb tan sols 24 anys, endarrerint la seua posici  i convertint-lo en un mig centre a l antiga, formant parella al mig del camp amb un altre jugador histric del Valncia CF, Paquito.

En total, amb el Valncia CF, va disputar 381 partits oficials, en els quals va marcar 83 gols, distributs de la segent manera:

 Primera divisi: 295 partits en 12 temporades  i 60 gols;
 Copa del Rei: 55 partits i 15 gols;
 Copa d Europa: 5 partits i 2 gols;
 Copa de la UEFA: 26 partits  i 6 gols;

En l actualitat forma part del cos tcnic del Valncia CF. Tamb ha sigut seleccionador de la selecci valenciana. 

Selecci nacional.
Va ser internacional amb la selecci espanyola en 23 ocassions. Va debutar debutar el 28 de febrer de 1968 en un partit contra Sucia. A ms a ms, va ser el primer valenci capit de la seleccin espanyola. Va marcar un total de 4 gols amb la selecci.

 Clubs .
 Valncia CF - 1966-1978   Primera divisi;

Ttols.
Nacionals.
1 Lligues espanyoles - Valncia CF - 1970-1971;
1 Copa del Rei - Valncia CF - 1967;

Tamb va disputar altres tres finals de la Copa del Rei en 1970, 1971 i 1972.

 Enllaos externs .
 Claramunt en www.lfp.es;
 Fitxa de Claramunt com a jugador de la selecci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130807" title="Ferran Giner i Gil" nonfiltered="3436" processed="3419" dbindex="53713">
Fernando Giner Gil era un futbolista valenci. Va nixer a Alboraia (l Horta Nord, Pas Valenci, el 31 de desembre de 1964. Jugava de defensa central, quasi tota la seua carrera esportiva la va desenvolupar al Valncia CF i era conegut com  El Xufa . 

Biografia.
Giner era un defensa central esquerr que destacava per la contundncia del seu joc per damunt de la seua qualitat tcnica. Era un jugador molt difcil de superar per alt i la seua gran velocitat li va permetre ser molt efica tallant el joc del rival encara que a vegades feia fortes entrades que li valien nombroses amonestacions.

Es va formar a la pedrera del Valncia CF, debutant en el primer equip uns dies abans de complir 18 anys (el 5 de desembre de 1982. Malgrat haver debutat tant prompte, la seua presncia al primer equip no va ser massa habitual fins la temporada 1986-1987. Aquella temporada el Valncia CF jugava en segona divisi degut a la greu crisi econmica que arrossegava des de la celebraci del Mundial 82, el que va motivar que el club venera els jugadors ms importants i comenara un nou projecte esportiu basat en jugadors de la pedrera.

Un d ells era Giner que es va convertir en indiscutible aquell any. Desprs del rpid retorn a la primera divisi va viure un perode de vuit temporades en les que va ser titular indiscutible, excepte quan les lesions o les sancions ho impedien. Aquella poca va coincidir amb el resorgiment del Valncia CF, el qual va tornar consolidar-se com un dels grans equips de la lliga.

Va sorprendre que no el renovaren a l'acabar la temporada 1994-1995, aix que Giner va acabar recalant en el Real Sporting de Gijn on va jugar dues discretes temporades.

Una vegada acabat el comproms amb el club asturi i ja amb 33 anys va acceptar una oferta de l'Hrcules CF en la segona divisi. Desprs, va fitxar pel Llevant UE de la segona B. All es va retirar com a jugador, passant a formar part del cos tcnic.

Actualment s l entrenador del CE Olmpic de Xtiva, club de la Regional Preferent valenciana. 

Selecci nacional.
Va ser internacional amb la selecci espanyola en onze partits. Va debutar el 17 d'abril de 1991 front a Romania. 

 Clubs .
 Valncia CF - 1982-1995   Primera divisi (excepte 1986-1987 en Segona divisi);
 Real Sporting de Gijn - 1995-1997   Segona divisi;
 Hrcules CF - 1997-1998   Segona divisi;
 Llevant UE - 1998-2000   Segona B;

Enllaos externs.
 Giner en www.lfp.es;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130808" title="Vicente Guillot Fabin" nonfiltered="3437" processed="3420" dbindex="53714">
Vicente Guillot Fabin era un futbolista valenci. Va nixer a Aldaia (l Horta Oest, Pas Valenci), el 15 de juliol de 1941. Jugava d extrem i quasi tota la seua carrera va transcrrer al Valncia CF. 

Biografia.
Desprs de passar dos anys al CE Mestalla, filial de l equip valencianista, el debut de Guillot en el primer planter de l equip  xe  es va produir durant una gira de pretemporada que l equip va realitzar per diversos pasos d Europa. Tan bon rendiment va oferir que l entrenador va decidir donar-li la oportunitat de debutar oficialment amb el primer equip.

En les vuit temporades en el primer planter valencianista, Guillot va ser un autntic dol, arribant a dividir l afici en dos grans blocs, els waldistes, partidaris del davanter brasiler Waldo Machado, i els seus partidaris, coneguts com a guillotistes. No obstant, eren de caracterstiques tan diferents que van formar una societat letal per als contraris.

Guillot era un jugador menut, rpid, amb gran esprint i regat i capa tant del millor com del pitjor degut a la seua gran irregularitat.

Aquesta va ser una poca daurada del Valncia CF, aconseguint dues Copes de Fires i una Copa del Rei.

L arribada d Alfredo Di Stfano al crrec d entrenador del Valncia CF va suposar la sortida de l equip tant de Guillot com de Waldo, en una decisi que va ser molt criticada per l afici. 

Aleshores, Guillot va fitxar per l Elx CF, equip en el qual va disputar una temporada ms a un nivell no molt alt.

Selecci nacional.
Va ser internacional amb la selecci espanyola en un total de sis partits, marcant quatre gols. Va debutar l 1 de novembre de 1962 front a Romania a Madrid.

 Clubs .

 Valncia CF - 1961-1970 - Primera divisi:  152 partits i 51 gols;
 Elx CF - 1970-1971 - Primera divisi:  14 partits i 2 gols;

Ttols.
Nacionals.
 1 Copa del Rei - Valncia CF   1967;

Internacionals.
 2 Copes de Fires - Valncia CF - 1962 i 1963;

Enllaos externs.
 Guillot en www.lfp.es;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130809" title="Edmundo Surez" nonfiltered="3438" processed="3421" dbindex="53715">
Edmundo Surez, ms conegut simplement com a Mundo  va ser un futbolista i entrenador basc. Va nixer a Barakaldo (Pas Basc). Jugava de davanter centre i la major part de la seua carrera va transcrrer a les files del Valncia CF.

Biografia.
Mundo es tot un smbol en el Valncia CF, ja que s el mxim golejador histric en lliga amb aquest equip, aconseguint tamb dos trofeus Pichichi. A ms a ms, s el cinqu mxim golejador de la lliga espanyola, sols superat per Telmo Zarra, Alfredo Di Stfano, Lngara i Ferenc Puskas.

Estava dotat d una gran corpulncia fsica i d un fort carcter que el feia disputar tots els balons. Va ser un dels grans dominadors de l rea a la dcada dels 40. Junt amb Epi, Amadeo, Asensi i Gorostiza va formar part de la davantera elctrica que va transformar el Valncia CF en un equip guanyador.

Va militar en diversos equips amateurs del seu Pas Basc natal, per l arribada de la guerra civil va cambiar totalment la seua carrera. Va fitxar per l Athletic Club de Bilbao per com que aquest fitxatge es va realitzar en territori republic no va ser considerat vlid pel rgim franquista, per la qual cosa a l acabar la guerra va quedar lliure. L any 1939 l exrcit franquista va crear un equip, el Recuperacin de Levante, del qual van formar part diversos jugadors que havien lluitat a la regi militar de Llevant. Aquest equip va ser l elegit pel Valncia CF per a debutar desprs de la guerra i desprs de veure Mundo en acci, el Valncia CF no va desaprofitar l oportunitat i el va fitxar.

Mundo va jugar al Valncia CF durant onze temporades, entre 1939 i 1950. En elles va destacar com a  un consumat golejador aconseguint un promedi de  0'92 gols per partit al llarg de tota la seua carrera al Valncia CF. Grcies a aix va guanyar el trofeu Pichichi en les temporades 1941-1942 i 1942-1943 amb 27 i 28 gols respectivament.

Desprs d una ltima temporada en la que noms va disputar 6 partits va decidir sortir del club de tota la seua vida per embarcar-se en el projecte del CE Alcoi que tamb competia en la Primera divisi. All va jugar unicament la temporada 1950-1951 competint a un acceptable nivell.

Malgrat tot, no va acabar ah la seua relaci amb el Valncia CF. A mitjan temporada 1963-1964 es va fer crrec de l equip en condici d entrenador sustituint a Pasieguito. Grcies al seu fort carcter i rigidesa va aconsegur remuntar llocs en la lliga, acabant en sisena posici.  Per contra, l actuaci de l equip en la Copes de Fires va ser molt millor, disputant la final, que va perdre contra el Real Zaragoza en un polmic partit. Desprs de la bona actuaci d aquell any, la directiva del Valncia CF va confiar en ell un altre any ms com a entrenador acabant la lliga en quarta posici. Tanmateix, encara que el club va donar per bo el seu treball van  decidir fitxar un altre entrenador. Com que els resultats no li van acompanyar, Mundo va retornar al seu antic lloc a mitjan temporada.

Va continuar d entrenador, aconseguint la Copa del Rei de 1967, fins el 13 d'octubre de 1968 en qu va ser destituit pels mals resultats.

Mundo va morir el 14 de desembre de 1978.

Selecci nacional.
Va ser internacional amb la selecci espanyola tres vegades marcant tres goles. Va debutar el 28 de desembre de 1941 front a Sussa.

 Clubs .
Com a jugador.
 Valncia CF - 1939-1950 - Primera divisi;
 CE Alcoi - 1950-1951 - Primera divisi;

Como a entrenador.
 Valncia CF - 1963-1965 i 1966-1968 - Primera divisi;

Ttols.
Com a jugador.
Nacionals.
 3 Lligues - Valncia CF - 1941-1942, 1943-1944 i 1946-1947;
 2 Copes del Rei - Valncia CF - 1941 i 1949;

Distincions individuals.
 2 trofeus Pichichi - 1941-1942 i 1943-1944;

Com a entrenador.
 1Copa del Rei - Valncia CF - 1967 ;

Enllaos externs.
 Mundo en www.lfp.es;
 Ficha de Mundo como jugador de la seleccin;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130811" title="Salvador Gonzlez Marco" nonfiltered="3439" processed="3422" dbindex="53716">
Salvador Gonzlez Marco, ms conegut com a Voro era un futbolista valenci, nascut a la ciutat de Valncia (Pas Valenci), el 9 d'octubre de 1963. Jugava de defensa i la major part de la seua carrera va transcrrer al Valncia CF. Actualment s l'entrenador del Valncia CF, desprs de la destituci de Ronald Koeman.

 Selecci nacional .
Va ser internacional amb la selecci espanyola en nou partits. Va debutar el 13 d'octubre de 1993 front a Irlanda a Dubln guanyant el combinat espanyol per un a tres.

Va participar en la fase final del Mundial dels Estats Units 1994 disputant un nic partit front a Bolvia.

 Clubs .
 CE Mestalla - 1983-1984 - Segona B;
 CD Tenerife - 1984-1985 - Segona divisi;
 Valncia CF - 1985-1993 - Primera divisi (excepte 1986-1987 en Segona divisi);
 Deportivo de La Corua - 1993-1996 - Primera divisi;
 CD Logros - 1996-1997 - Primera divisi;

 Ttols .
 Nacionals .
 1 Copa del Rei - Deportivo de La Corua - 1995;
 1 Supercopa d Espanya - Deportivo de La Corua - 1995;

 Enllaos externs .

 Voro en www.lfp.es;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130813" title="Voro" nonfiltered="3440" processed="3423" dbindex="53717">

Onomstica: malnom;
 Salvador Gonzlez Marco, futbolista;
 Salvador Hervs Llcer, pilotari;
Llenges:
 Vro, parla finogrica dels vros considerada generalment un dialecte de l'estoni.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130815" title="Spanish Bombs" nonfiltered="3441" processed="3424" dbindex="53718">

"Spanish Bombs" ("Bombes espanyoles") s una famosa can del grup The Clash, inclosa a l'lbum London Calling. Aquesta can s un tribut musical a la Guerra Civil Espanyola. Es tracta d'una de les moltes canons que posen de manifest el fams activisme poltic de The Clash. El grup mexic Tijuana No n'ha fet una versi.

Lletra i interpretaci.

La Guerra Civil Espanyola, tamb anomenada segons els bndols belligerants Alament Nacional (Alzamiento Nacional) i Rebelli Feixista, va ser una contesa que es desenvolup a Espanya entre el 17 de juliol de 1936 i l'1 d'abril de 1939, que va seguir el cop militar contra les institucions constitucionals de la Repblica. Andalusia va ser una de les primeres regions d'Espanya que va ser envada per l'autoanomenat "bndol nacional" el 1936. Federico Garca Lorca, un poeta republic andals, es troba entre els personatges ms famosos assassinats durant la rebelli. La gurdia civil era un cos de policia rural, semblant a la gendarmerie de Frana o als carabinieri d'Itlia. En algunes zones la gurdia civil feia costat als republicans i en altres recolzava al bndol contrari. Federico Garca Lorca va ser assassinat per un dels seus cosins, que pertanyia a un grup de repressi falangista.

Primera estrofa:

Canons espanyoles a Andalusia, camp de tir al 39,
oh, si us plau, deixa la finestra oberta, Federico Lorca s mort i ens ha deixat,
forats de bala a les parets del cementiri, els cotxes negres de la gurdia civil,
bombes espanyoles a la Costa Rica, aquesta nit hi anir en un DC 10...

A Espanya no hi ha cap indret que es digui Costa Rica. s ms, el pas que du aquest nom no va tenir cap paper a la Guerra Civil Espanyola. Ara b, pot ser que la can es refereixi a la riquesa o a la fertilitat de les costes espanyoles.

Tornada:

Bombas espaolas, yo te quiero infinito ;
yo te quiero, oh mi corazn ;
Bombas espaolas, yo te quiero infinito;
yo te quiero, oh mi corazn;


La tornada de la can original s en castell i en catal vindria a dir "t'estimo moltssim, oh estimat meu", per com que The Clash ho van traduir literalment de l'angls al castell, no queda clar a qu es refereixen amb "infinito". Ha tingut diverses interpretacions. Per a alguns s una declaraci d'amor per tamb hi ha qui diu que podria referir-se a la dificultat de ser valent durant una guerra.

Els "lluitadors per la llibertat" eren una coalici de diversos partits de centre i d'esquerra anomenats Front Popular, que eren escollits democrticament i anaven al darrera d'una revoluci a l'estil sovitic. El Front Popular era un assortiment de grups de socialistes i comunistes (simbolitzats per una bandera vermella), i ms tard, anarquistes (simbolitzats per una bandera negra). A Espanya, els anarquistes es mostraven reacis a fer costat als republicans, donada la seva oposici al govern, per des del primer dia van contribuir decisivament a la lluita contra el bndol nacionalista. 

Els nacionalistes van fer-se amb el govern i el seu lder, Francisco Franco, va governar Espanya fins que va morir, l'any 1975. Molts dels qui van lluitar i morir al bndol republic van ser poetes i artistes, com el que ja hem anomenat anteriorment, Federico Garca Lorca. Al final de la can s'enumeren els llocs que van ser bombardejats i envats pels nacionalistes. En particular, Granada, que s la ciutat natal de Garca Lorca i que va ser testimoni de les escenes ms dures de la guerra.

Enllaos externs.
 Letra de la can;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130816" title="Davantera elctrica" nonfiltered="3442" processed="3425" dbindex="53719">
La Davantera elctrica era el nom amb el que es coneixia el conjunt de jugadors que van formar la davantera del Valncia CF durant la major part dels anys 40. Estava formada per Epi, Amadeo, Mundo, Asensi i Gorostiza.

Durant aquesta poca el Valncia CF va passar de ser un equip discret a un dels ms temuts de la lliga. En aquesta dcada van guanyar tres ttols de lliga (1941, 1943 i 1946), dos subcampionats (1948 i 1949), dos Copes del Rei (1941 i 1949) i tres subcampionats de copa (1944, 1945 i 1946).

Les seues estadstiques en el Valncia CF van ser les segents:

 Epi: 198 partits i 73 gols.
 Amadeo: 217 partits i 74 gols.
 Mundo: 210 partits i 188 gols.
 Asensi: 308 partits i 33 gols.
 Gorostiza: 116 partits i 72 gols.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130825" title="Eusebi Bertrand i Serra" nonfiltered="3443" processed="3426" dbindex="53720">
Eusebi Bertrand i Serra (Barcelona, 1877 - 1945) fou un industrial txtil cotoner, i poltic, de famlia d'origen occit.

Heret del seu pare Manuel Bertrand i Sales i de la seva mare Flora Serra i Casanoves, filla d'Eusebi Serra i Clars, unes fbriques a Manresa i a Molins de Rei. Sota el seu mandat l'empresa va viure el seu moment de mxima esplendor, modernitzant i ampliant, fins a aconseguir el control de tot el procs productiu del cot.

L'empresa Bertrand i Serra fou una de les ms importants de Catalunya dins el ram txtil cotoner. Tenia la ra social i el magatzem a Barcelona, i les fbriques eren ubicades a Manresa (al carrer del Remei  i a la barriada del Guix), a Sant Fruits de Bages i a Barcelona (al barri de Sants). Existent des de l'any 1730, al segle XX primer pren el nom d'Eusebi Bertrand i Serra i des de finals del 1940, Textiles Bertrand Serra SA.

L'imperi Bertrand i Serra fou considerat l'any 1935 com l'empresa cotonera particular ms important del mn en nombre de telers, segons el butllet de la Federation of Master Cotton Spinners Association, de Manchester. Certament hi havia empreses ms grans, per no d'un sol propietari com era el seu cas.

En l'ordre poltic, fou un dels fundadors, junt amb Prat de la Riba i Francesc Camb, de la Lliga Regionalista, dirigent del sometent i diputat a Corts per Puigcerd en el perode de 1907 a 1923. En aquesta poca constru el camp de golf i l'Hotel del Golf de Puigcerd i aconsegu notables millores de comunicacions, com la carretera de la collada de Toses i el ferrocarril entre Ripoll i la Tor de Querol. Fou conseller del Foment del Treball Nacional i de l'Institut del Foment del Conreu Cotoner. Durant la guerra civil, collabor amb lAsociacin Cooperadora para la Continuidad Industrial, destinada a la reconstrucci de les fbriques afectades per la guerra.

En els primers anys del franquisme va ser encausat pel Tribunal Regional de Responsabilitats. Durant aquest perode va passar per la precarietat econmica degut al fort intervencionisme econmic per part dels organismes de l'estat, i tamb pel sindicat vertical txtil de la Falange. Es disposava d'un nombre limitat de matries primeres i d'energia elctrica. Destaca la vaga de 1946 en temps de postguerra i amb el franquisme ms dur i repressor. Aquest fet va desplaar fins a Manresa el Governador Civil Bartolom Barba Hernndez, qui es va fer crrec de les negociacions amb els obrers.

Adquir plantacions de cot a Andalusia i el control de fbriques com la d'Ordis (Girona) i la Colnia Gell. La colnia va ser venuda el 1943 pels hereus de Gell a la famlia Bertrand i Serra.

Impuls empreses financeres, presid la Companyia Catalana de Gas i Electricitat SA i fou conseller de la Maquinista Terrestre i Martima SA, del Banco de Espaa i del Banco Hispano Americano.

L'any 1910 va construir la Granja de la Ricarda al Prat de Llobregat, destinada a la producci de llet, i que fou considerada una installaci modlica. Actualment encara conserva de manera intacta l'estructura interior, amb tot l'espai interior recobert amb cermica blanca i algun detall decoratiu en verd.

Fou president del primer Sal de l'Autombil de Barcelona.

Gran afeccionat a la msica, fou president honorari vitalici de la Junta Directiva del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

En el mn empresarial el succe el seu fill Manuel Bertrand i Mata.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130826" title="Maradi (departament)" nonfiltered="3444" processed="3427" dbindex="53721">

El departament de Maradi es troba localitzat a l'est del departament de Tahoua i a l'oest de Zinder, al centre del Nger, al nord de la ciutat nigeriana de Kano. El centre administratiu s Maradi. Els habitants del departament sn en la major part hauses.  La majoria dels 38.581 km2 de terra est classificada com a Sahel.

S'hi conrea el tabac, els cacauets, els mangos, el blat, la soia i fins i el cot i tamb el sorgo i mill tant cultivats a tot l'estat.


Maradi est dividida en 6 arrondissements:
 Aguie;
 Dakoro;
 Groumdji;
 Madarounfa;
 Mayahi;
 Tessaoua;

Limita amb Nigria al dus i internament amb els departaments de Tahoua, Agadez, Zinder.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130828" title="Lszl Slyom" nonfiltered="3445" processed="3428" dbindex="53722">


Lszl Slyom (Pcs, Hongria 1942)
actual President d'Hongria, des del 5 d'agost de 2005.

Naixement i Estudis.
Va nixer a Pcs, a Hongria el 3 de gener de 1942. Va estudiar dret, carrera que acab el 1965. 

Vida.
El 1983 va convertir-se en professor de dret civil a la Universitat Etvs Lornd. Els 1980s va debutar en poltica com a conseller jurdic per a organitzacions civils mediambientals. El juliol de 1990 va convertir-se en president de Tribunal Constitucional.
s fundador de Vdegylet, una organitzaci no governamental, creada el 2000. s doctor honoris causa de la Universitat de Colnia a Alemanya des de 1999.

President de la Repblica (5 d'agost de 2005-actualitat).
En la primera volta de les eleccions de 2005, el 6 de juny de 2005, Slyom va obtenir 13 escons contra 183 de la seva adversaria Katalin Szili. Szili no va ser nomenada presidenta per que no tenia la majoria de 278 escons. Els pocs vots rebuts per Slyom s'expliquen per l'abstenci de 169 diputats de la dreta.

En la segona volta el 7 de juny, Slyom va rebre 185 vots contra 178 per a Katalin Szili. En la tercera volta, no necessitant ms que una majoria simple, Slyom s elegit per 189 escons contra 182 per a Katalin Szili. El 5 d'agost de 2005 va succer al president Ferenc Mdl.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130831" title="Manuel Bertrand i Mata" nonfiltered="3446" processed="3429" dbindex="53723">
Manuel Bertrand i Mata (Barcelona, 1905 - 1963) fou un industrial cotoner, fill d'Eusebi Bertrand i Serra.

Va succeir al seu pare en la propietat de Txtil Bertrand i Serra SA, en les pitjors poques de la postguerra. Als anys seixanta la indstria txtil catalana entra en crisi, l'autarquia que havia seguit a la guerra civil havia perllongat artificialment un sistemes de producci que no es van modernitzar.

Presid la Caixa de Jubilacions i Subsidis dels Treballadors de la Indstria Txtil (1946-1963). Va aconseguir que el govern franquista pagus el primer subsidi d'atur als obrers afectats pel tancament de fbriques per la manca de cot. A partir del 1959 form part de la Comissi Especial del Pla de Reestructuraci de la Indstria Txtil Cotonera. Presid, tamb com el seu pare, la Catalana de Gas i Electricitat i fou conseller del Banco de Espaa i del Banco Hispano Americano.

Reconegut melman, com la resta de la seva famlia, va costejar els estudis d'una jove, d'humil condici, per superdotada, Montserrat Caball. El mecenatge era fora usual dins la classe benestant de l'poca.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130835" title="Johann Karl Ehrenfried Kegel" nonfiltered="3447" processed="3430" dbindex="53724">

Johann Karl Ehrenfried Kegel (Friesdorf, Alemanya, 3 d'octubre de 1784   Odessa, 25 de juny de 1863) fou un agrnom i explorador alemany al servei de Rssia. Va explorar la pennsula de Kamtxatka.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130836" title="Liga Deportiva Universitaria de Quito" nonfiltered="3448" processed="3431" dbindex="53725">


La Liga Deportiva Universitaria, popularment coneguda com LDU o Liga de Quito, s un club de futbol equatori, de la ciutat de Quito.

 Histria .
El club va ser fundat el 13 de gener de 1930. En els seus inicis jug a un petit camp anomenat Estadio del Arbolito. Posteriorment es trasllad a l'estadi Olmpico Atahualpa, que compartia amb el Club Deportivo El Nacional, Sociedad Deportivo Quito i Club Deportivo ESPOLI. El 1997 inaugur el seu propi estadi anomenat Rodrigo Paz Delgado o La Casa Blanca.

Entre els seus majors xits cal destacar 8 campionats nacionals. Ha participat 11 cops a la Copa Libertadores, la millor posici fou el quart lloc el 1976, i 4 cops a la Copa Sud-americana, amb una tercera posici el 2004.

 Palmars .
9 Campionat equatori de futbol: 1969, 1974, 1975, 1990, 1998, 1999, 2003, 2005 (Apertura), 2007;
6 Campionat Interandinos: 1954, 1959, 1960, 1961, 1966, 1967;
3 Campionat de Pichincha: 1932, 1952, 1953;
3 Subcampi del Campionat equatori de futbol: 1977, 1981, 2008.
2 Campionat ecuatoria amateur:1934, 1952.
1 Copa Libertadores de Amrica: 2008;
1 Subcampi del Campionat del Mn de Clubs de futbol:2008;

 Enllaos externs .
Web oficial del club ;
Resultats de la lliga ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130839" title="Liga Deportiva Universitaria" nonfiltered="3449" processed="3432" dbindex="53726">

Esport: Liga Deportiva Universitaria de Quito;
Esport: Liga Deportiva Universitaria de Portoviejo;
Esport: Liga Deportiva Universitaria de Loja;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130842" title=".cs" nonfiltered="3450" processed="3433" dbindex="53727">
.cs va ser durant diversos anys el domini de primer nivell territorial (ccTLD) de Txecoslovquia. No obstant aix, el pas es va dividir en la Repblica Txeca i Eslovquia el 1993, i aviat van rebre les seves prpies ccTLDs: .cz i .sk respectivament. L's de .cs va ser gradualment desfasat, i el ccTLD va ser esborrat al voltant del gener de 1995. 

.cs s el domini de nivell superior de major s que ha estat esborrat. Les estadstiques del Centre de Coordinaci de Xarxes RIPE mostren que fins i tot en el juny de 1994, desprs de nombroses conversions a .cz i .sk, .cs encara tenia ms de 2.300 usuaris. Comparativament, altres ccTLDs eliminats (.nat i .zr) possiblement mai van arribar a les desenes. 

CS s ara el codi ISO 3166-1 per a Srbia i Montenegro. Encara que la naci continua usant .yu com la seva ccTLD. IANA ha revertit .cs per a Srbia i Montenegro, encara que sense organitzacions patrocinadores assignades. No obstant aix, a causa de la recent declaraci d'independncia de Srbia i Montenegro, s improbable que el canvi de .yu ocorri en un futur proper. 

 Vegeu tamb .
Domini territorial de primer nivell;
DNS;

 Enllaos externs .
 IANA - .cs;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130844" title="Arlit" nonfiltered="3451" processed="3434" dbindex="53728">

Arlit s una poblaci industrial del nord del Nger, situada a 200 km per carretera de la frontera amb Algria, al departament d'Agadez.  Fundada l'any 1969, ha crescut al voltant de la indstria minera i d'explotaci de l'urani. Tamb t un aeroport. T una poblaci d'uns 69.435 habitants (cens del 2001).

Les mines d'urani sn explotades per la companyia francesa Areva, que dna feina a 1.600 treballadors locals, segons Le Canard Enchan (3 d'agost del 2005), encara que sembla que aquesta xifra ha descendit considerablement, fins a uns 600 treballadors en l'actualitat (2007). Al 2001 la mina havia produit unes 80.000 tones d'urani, que s'havien exportat a Frana per a combustible de centrals elctriques i per a usos militars.

El 2003, en la gestaci de la Segona Guerra d'Iraq, hom acus en Saddam Hussein d'intentar aconseguir urani d'Arlit. Aquesta informaci, que recolzava les afirmacions americanes que l'Irak volia desenvolupar armament nuclear, ha estat posteriorment desmentida.

Enllaos externs.
Pgina web de la ciutat ;
 Pgina web de la regi, amb un breu article sobre la ciutat ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130846" title=".so" nonfiltered="3452" processed="3435" dbindex="53729">
.so is el domini de primer nivell territorial (ccTLD) per a Somlia.

Degut a l'absncia de govern reconegut a Somlia, les operacions d'aquest domini, oficialment delegades a una empresa de Pittsburgh, han estat suspeses.

Mentrestant, l'nic lloc actiu s nic.so que diu que el domini .so est aturat i que els registres no estan disponibles des de febrer de 2005.

De moment, la zona .so actualment consisteix en una redirecci massiva a l'adrea reservada 127.0.0.2, per efectivament deshabilitar el domini.

Enllaos externs.
 Informaci whois .so IANA;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130848" title="Monique Coleman" nonfiltered="3453" processed="3436" dbindex="53730">

Monique Coleman (nascuda el 13 de novembre de 1980 a Orangeburg, Carolina del Sud) s una actriu nord-americana. 

Probablement s ms coneguda per la seva aparici en la pellcula original de Disney Channel, High School Musical com a co-estrella; on fa el paper de Taylor McKessie, la millor amiga de Gabriella Montez (Vanessa Anne Hudgens). Monique tamb est competint a Mira quin baila! 3 en la versi nord-americana. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130850" title="Guillermo Gorostiza Paredes" nonfiltered="3454" processed="3437" dbindex="53731">
Guillermo Gorostiza Paredes era un futbolista basc. Va nixer a Santurtzi (Pas Basc) el 15 de febrer de 1909. Jugava de davanter i era conegut com La Bala Roja. Va debutar en la Primera divisi amb l Arenas de Getxo, encara que els clubs on ms va destacar van ser l Athletic Club de Bilbao i el Valncia CF. Amb l equip valenci va formar part de la davantera elctrica. En total va jugar 256 partits en Primera, marcant 178 gols (11 mxim golejador de la histria de la lligua). Va morir en 1966 amb 57 anys d edat.

Selecci Nacional.
Va ser internacional amb la selecci espanyola en 19 ocassions. Va debutar el 14 de juny de 1930 en el partit Txecoslovquia 2 - 0 Espanya. Va marcar 2 gols amb la selecci. Va participar a la Copa del Mn Itlia 1934.

 Clubs .
 Arenas de Getxo - 1927-1929;
 Athletic Club de Bilbao - 1929-1940 - Primera divisi   140 partits i 106 gols;
 Valncia CF - 1940-1946 - Primera divisi   116 partits i 72 gols;
 Barakaldo - 1946-1948 - Segona divisi;
 Logros - 1948-1949 - Tercera divisi;

Ttols.
 6 Lligues:
 4 amb l Athletic (1929/1930, 1930/1931, 1933/1934 i 1935/1936);
 2 amb el Valncia CF (1941/1942 i 1943/1944);

 5 Copes del Rei:
 4 amb l Athletic (1930, 1931, 1932 i 1933);
 1 amb el Valncia CF (1941);

Distincions Individuals.
 2 Trofeus Pichichi amb l Athletic (1929/1930 i 1931/1932);


 Enllaos externs .
 Gorostiza en www.lfp.es;
 Fitxa de Gorostiza com a jugador de la selecci;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130851" title="Epifanio Fernndez Berridi" nonfiltered="3455" processed="3438" dbindex="53732">
Epifanio Fernndez Berridi, ms conegut al mn del futbol com Epi, era un futbolista basc. Va nixer a Sant Sebasti (Pas Basc), el 23 d'abril de 1919. Jugava d'extrem dret i la seua carrera esportiva va trancrrer entre el Valncia CF i la Real Sociedad.
Amb l'equip valenci va formar part de la davantera elctrica. En Primera divisi va disputar 334 partits en 15 temporades i va marcar 124 gols.
Va morir el 12 de juny de 1977.

Selecci nacional.
Va ser internacional amb la selecci espanyola en 15 ocasions. Va debutar el 12 de gener de 1941 en un partit front a Portugal.

 Clubs .
 Valncia CF - 1940-1949 - Primera divisi - 198 partits i 73 gols;
 Real Sociedad - 1949 - 1955 - Primera divisi - 136 partits i 54 gols  ;

Ttols.
 3 Lligues - Valncia CF - 1941-1942, 1943-1944 i 1946-1947;
 2 Copes del Rei - Valncia CF - 1941 i 1949;

Enllaos externs.
Epi a www.lfp.es;
 Fitxa d Epi com a jugador de la selecci;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130852" title="Estadi Nou Mestalla" nonfiltered="3456" processed="3439" dbindex="53733">
 
El Nou Mestalla s un estadi de futbol en construcci. Ser el futur estadi del Valncia CF, substituint aix a l antic Mestalla. Les obres comenaren l'agost de 2007 i est previst que acaben l estiu de 2009. Est situat a l Avinguda de les Corts Valencianes, al barri de Benicalap de la ciutat de Valncia. La principal caracterstica es que les faanes i la coberta es basen en un mapa de la ciutat, representant el riu Tria i els districtes de Valncia. El nom oficial ser Nou Mestalla. S espera que el nou estadi puga ser la seu de la final de la Lliga de Campions de 2011.

 Dades de l estadi .
 Capacitat per a 75.000 espectadors;
 24 escales principals;
 22 ascensors;
 8 escales mecniques;
 132 llotges privades;
 Tribuna per a 1.500 espectadors;
 Llotja d honor per a 150 persones;
 Restaurant de 3.000 m2 amb vistes al camp.

 Construcci .
L'UTE FCC i el Grupo Bertoln comenaren les obres del futur Mestalla l'1 d'agost de 2007. Unes obres que, en principi, la previsi s que s'allarguen fins septembre de 2009. Una vegada terminat, comenaran les obres de demolici de l'actual Mestalla.

Durant la construcci, el dia 26 de maig de 2008, mentre es duien a terme feines de montatge de l'estructura metlica, van morir 4 treballadors per desplom de l'estructura de sujecci del mur d'una de les 10 torres principals, caiguent aix 12 metres al buit tres operaris que estaven instalant l'estructura, i un quart, que es trobava al pis baix de la torre.

 Enllaos externs .
Vdeo de presentaci de l estadi;

 Referncies .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130853" title="Nger als Jocs Olmpics" nonfiltered="3457" processed="3440" dbindex="53734">

El Nger (NIG) ha enviat esportistes a tots els Jocs Olmpics d'estiu des del 1964 excepte els de 1976 i 1980. Noms ha guanyat una medalla un cop: Issaka Daborg, que va guanyar una medalla de boxa el 1972. Mai han enviat cap esportista als Jocs Olmpics d'Hivern.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130857" title="Nger als Jocs Olmpics d'estiu 1964" nonfiltered="3458" processed="3441" dbindex="53735">

Nger va competir per primera vegada als Jocs Olmpics en els Jocs Olmpics d'estiu 1964 de Tquio (Jap).

No va obtenir cap medalla.
Referncia.
Official Olympic Reports ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130864" title="Provncia de Bihor" nonfiltered="3459" processed="3442" dbindex="53736">


Bihor (), en hongars: Bihar (),  s una provncia (jude ) de Romania, a Cri ana, amb capital a Oradea.

Lmits.

 Provncia de S laj, Provncia de Cluj i Provncia d'Alba a l'est.
 Hongria a l'oest - Comtat d'Hajd-Bihar.
 Provncia de Satu Mare al nord;
 Provncia d'Arad al sud.

Demografia.

El 2002, Bihor tenia una poblaci de 600,223 i la densitat de poblaci de 79.56 h/km. 48.6% de la poblaci viu a rees urbanes, el percentatge ms baix de romania. 

Romanesos - 67.40%;
Hongaresos - 25.91%;
Roma - 5.00%;
Eslovacs - 1.22%;
Alemanys - 0.19%;


Cristians - 99.6% :


Ortodoxos - 59.7%;
catlics - 11.5% (Catlics romans - 9.2%; Catlics grecs - 2.3%);
Protestants - 28.4% (Reformats - 15.3%; Pentecostal - 5.7%; Baptistes - 3.7%; Adventistes - 2.9%; Luterans - 0.6%; Esglsies cristianes i Esglsies de Crist - 0.2%);


Ateus - 0.3%;
Jueus - 0.03% i Musulmans - 0.03%;



Divisi Administrativa.

La provncia t 4 municipalitats, 6 ciutats i 90 comunes.

Municipalitats.

 Oradea;
 Beiu ;
 Marghita;
 Salonta;

Ciutats.

 Ale d;
 Nucet;
 S cueni;
 tei;
 Valea lui Mihai;
 Va c u;

Comunes.



Referncies.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130865" title="Serra del Corredor" nonfiltered="3460" processed="3443" dbindex="53737">
La Serra del Corredor s un sector de la Serralada Litoral catalana, entre el Maresme i el Valls Oriental. Molt aprop del seu cim (642,2m.) hi ha el Santuari del Corredor, i junt amb el Montnegre forma el Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130867" title="Emilio Serrano" nonfiltered="3461" processed="3444" dbindex="53738">
Emilio Serrano (Vitria, 13 de mar de 1850 - Madrid, 8 d'abril de 1939) va ser un compositor i pianista espanyol. Ms que per la seua prpia obra, ha passat a la histria per la seua tasca com a professor de tota una generaci de compositors en haver accedit a la plaa de catedrtic de composici del Conservatori de Madrid l'any 1894, succeint en aquest crrec a Emilio Arrieta.

Va ser deixeble de Joaqun Espn y Guilln i Hilarin Eslava. Molt apreciat en la Cort, i havent estat mestre de msica d'Isabel II, va apostar per la creaci d'una pera nacional. En la dcada del 1890 va estrenar diverses peres que li van donar molta reputaci.

Posteriorment es va orientar vers la sarsuela obtenint un cert xit en l'any 1924 amb La Bejarana

Va ser membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid.

 Obres .
Llista no exhaustiva

 pera .
 1882 Mitrdates;
 1890 Giovanna la Pazza, Teatre Real de Madrid;
 1891 Irene de Ortranto, Teatre Real de Madrid;
 1898 Gonzalo de Crdoba, Teatre Real de Madrid;
 La maja de rumbo, Teatre Coln de Buenos Aires;

 Sarsuela .
 1924 La Bejarana, en collaboraci amb Francisco Alonso;
 1929 El romeral, en collaboraci amb Fernando Daz Gils;

 Altes obres .
 1887 Simfonia en Mi bemoll;
 1908 La primera salida de Don Quijote, poema simfnic;
 Quartet de corda en Re menor;
 Canciones del hogar, per a veu i orquestra;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130869" title="Provncia de Bistri?a-N?s?ud" nonfiltered="3462" processed="3445" dbindex="53739">


Bistri a-N s ud (; hongars: Beszterce-Naszd) s una provncia (jude ) de Romania, a Transsilvnia, amb capital a Bistri a.

Lmits.

 Provncia de Suceava a l'est.
 Provncia de Cluj a l'oest.
 Provncia de Maramure  al nord.
 Provncia de Mure  al sud.

Demografica.

El 2002, tenia una poblaci de 311,657 i una densitat de poblaci de 58/km.

Romanesos - 90%;
Hongaresos - 6%;
Rroma;

Tamb hi ha alemanys que han disminut per la emigraci.

 

Divisi Administrativa.

La provncia t 1 municipalitat, 3 ciutats i 56 comunes.

Municipalitats.

 Bistri a;

Ciutats.

 Beclean;
 N s ud;
 Sngeorz-B i;

Comunes.


Referncies.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130870" title="Valencia (Veneuela)" nonfiltered="3463" processed="3446" dbindex="53740">


Valencia s una important ciutat industrial i cultural de Veneuela. s la capital del municipi de Valencia i de l'estat de Carabobo, a ms de ser la tercera major ciutat en poblaci del pas, amb 1.385.202 habitants i aproximadament 2.000.000 la seva rea metropolitana. Es troba a una mplia vall de la Cordillera de la Costa, creuada pel Riu Cabriales, prop del llac de Valencia en el centre-nord del pas.
Valencia est considerada com un dels principals centres industrials del pas per la gran concentraci d indstries manufactureres en la seua rea urbana, a ms de ser on estan establides quasi totes les fbriques automotrius de Veneuela.

 Histria .
Fundada el 25 de mar de 1555, per Alonso Daz Moreno, al principi de la seua fundaci es va designar amb el nom de la Nueva Valencia del Rey, posteriorment Nuestra Seora de la Anunciacin de la Nueva Valencia del Rey i, ms tard, Nuestra Seora del Socorro de la Nueva Valencia del Rey. Va rebre el seu nom pel fundador Alonso Daz Moreno, qui la va batejar en honor a la ciutat de Valncia.

Va ser capital de Veneuela en tres ocasions, en 1812 quan els poders pblics es van traslladar all, en 1830 al dissoldre's la Gran Colmbia, i en 1858 quan va triomfar la Revoluci de Mar.

Durant la guerra d'Independncia, Valencia fou teatre de grans esdeveniments que van culminar amb la Batalla de Carabobo el 24 de juny de 1821, i sis dies desprs es va crear ac el Concejo Municipal, que va ser el primer de Veneuela, el 30 de juny de 1821.

Valencia ha gaudit de fur universitari des de 1852, quan es van crear quatre facultats universitries en el Collegi Nacional de Primera Categoria. Hi ha la Universidad de Carabobo, com tamb la Universidad Arturo Michelena des de 1999, a ms d'altres instituts d'educaci superior, de recent creaci, igualment de nivell universitari.

 Enllaos externs .
Pgina de l alcaldia de Valencia;
Metro de Valencia;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130873" title="El Club" nonfiltered="3464" processed="3447" dbindex="53741">
El Club s un espai produt per Televisi de Catalunya, S.A., en collaboraci amb Dies Tontos, S.L.

Es tracta d'un magazine presentat per Albert Om amb l'ajuda dels seus col-laboradors. En aquest espai, hi podem veure com es tracten temes d actualitat, entrevistes, tertlies i seccions de cultura.

 Quarta temporada .

"El club" s el magazn lder de les tardes a Catalunya que va estrenar la quarta temporada el dimecres 12 de setembre del 2007. Albert Om es va posar de nou al capdavant del programa acompanyat de Cristina Puig, que va presentar "El club estiu", Mbel Mart, Eloi Vila i Xantal Llavina, que es va incorporar en la tercera temporada. L'ltim en incorporar-se al programa ha estat Jordi Grcia, el qual ja el vam veure a "El club estiu".  

El programa s'estren amb nou decorat, nova imatge grfica, noves seccions i nous collaboradors, com l'actor Joan Pera i els cuiners Sergi Arola i Nando Jubany.

Ha comenat a emetre en format panormic () des del passat 23 d'abril de 2008.

 Enllaos externs .

 Web del programa El Club;
 Un soroll ben fort fa ressonar el plat d'El Club;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130874" title="Provncia de Boto?ani" nonfiltered="3465" processed="3448" dbindex="53742">


Boto ani () s una provncia (jude ) de Romania, a Moldvia, amb capital a Boto ani.

Lmits.

Repblica de Moldova a l'est - Edine  Raion.
Provncia de Suceava a l'oest.
Ucrana al nord - Provncia de Txernivtsi.
Provncia de Ia i al sud.

Demografia.
El 2002, tenia una poblaci de 452,834 i una densitat de poblaci de 91 h/km.

Romans - (98%);
Russos, Ucranesos i Rroma.

 
Divisi administrativa.

La provncia t 2 municipalitats, 5 ciutats i 67 comunes.

Municipalitats.
 Boto ani;
 Dorohoi;

Ciutats.

 Darabani;
 S veni;
 Fl mnzi;
 Bucecea;
 tef ne ti;

Comunes.


Referncies.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130876" title="Pole position" nonfiltered="3466" processed="3449" dbindex="53743">
El terme pole position sol usar-se en les competicions de motor, i especialment a la Formula 1, per a referir-nos al participant que comena  la cursa des de la primera plaa de la graella de sortida.  Aquest nom t rigen a les curses de cavalls angleses on el participant que era primer es deia que estava al carril de la pole. El terme amb els anys es va anar traslladant a l'automobilisme ja que en diverses especialitats es feia una sessi de qualificaci per a decidir l'ordre de la graella i el plot que sortia primer va comenar a rebre aquesta designaci.

Pole position a la Frmula 1.
Per a determinar l'ordre de la graella i quin plot ha realitzat la pole s'han fet servir diversos sistemes durant la histria de la especialitat.
Del 1950 al 1995.
La graella es decidia en dues sessions de dues hores, una els divendres i una altra els dissabtes. La volta ms rpida que realitzes un pilot en qualsevol d'aquestes dues sessions era el temps que valia per a compondre les posicions de sortida. Aquest sistema de fet, s idntic al que s'usa a Moto GP.

Del 1996 al 2003.
Els plots podien fer fins a 12 voltes en una sessi de 1 hora els dissabtes. S'escollia el temps ms rpid realitzat en aquesta sessi per a compondre la graella.

2003, 2004 i a partir del 28 de maig del 2005.
La pole era determinada pel millor temps realitzat a una sola volta els dissabtes amb la gasolina que es faria servir durant la cursa.

Del 6 de mar al 22 de maig del 2005.
La graella es determinava sumant el millor temps de dues sessions de qualificaci, una que es feia els dissabtes amb el diposit descarregat i una altra que es feia els diumenges al mati amb la benzina que es faria servir durant la cursa.

Temporada 2006.
Desprs de dues tandes de 15 minuts en qu s'eliminen els 6 plots ms lents els 10 plots restants proven de realitzar la volta rpida amb la crrega de combustible que vulguin per que ser amb la que sortiran al principi de la cursa.

Pole position a la Nascar. 
Actualment la pole es determina mirant qui s el plot ms rpid a dues voltes.Abans del 2001 la NASCAR usava un format de qualificaci de dos dies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130877" title="Provncia de Bra?ov" nonfiltered="3467" processed="3450" dbindex="53744">


Bra ov ((); hongars: Brass) s una provncia (jude ) de Romania, a Transsilvnia, amb capital a Bra ov.

Lmits.
Provncia de Covasna a l'est.
Provncia de Sibiu a l'oest.
Provncia de Mure  i Provncia de Harghita al nord.
Provncia d'Arge , Provncia de Dmbovi a i Provncia de Prahova al sud.

Demografia.
El 2002, tenia una poblaci de 589,028 i una densitat de poblaci de 110 h/km.

Romanesos - 87.28%;
Hongaresos - 8.65%;
Rroma - 3.10%;
Alemanys tnics - 0.75%;

 

Divisi administrativa.
La provncia t 4 municipalitats, 6 ciutats i 47 comunes.

Municipalitats.

 Bra ov (Brass, Kronstadt);
 F g ra  (Fogaras);
 Codlea (Feketehalom);
 S cele (Htfalu);

Ciutats.

 Ghimbav (Vdombk);
 Predeal;
 R nov (Rozsny);
 Rupea (K halom);
 Victoria;
 Z rne ti (Zernyest);

Comunes.


Referncies.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130881" title="Provncia de Br?ila" nonfiltered="3468" processed="3451" dbindex="53745">


Br ila () s una provncia (jude ) de Romania, a Muntnia, amb capital a Br ila.

Lmits.
Provncia de Tulcea a l'est.
Provncia de Buz u a l'oest.
Provncia de Gala i i Provncia de Vrancea al nord.
Provncia de Ialomi a i Provncia de Constan a al sud.

Demografia.

El 2002, tenia una poblaci de 373,174 i una densitat de poblaci de 78 h/km.

Romanesos - 98%;
Rroma, russos, lipovans, aromanesos i altres.

 

Divisi Administrativa.

La provncia t 1 municipalitat, 3 ciutats i 40 comunes.

Municipalitat.

 Br ila;

Ciutats.

 Ianca;
 nsur  ei;
 F urei;

Comunes.


Referncies.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130882" title="El Corredor" nonfiltered="3469" processed="3452" dbindex="53746">

La Serra del Corredor, a la Serralada Litoral catalana.
El Parc Natural del Montnegre i el Corredor, entre les comarques del Maresme i el Valls Oriental.
El Santuari del Corredor, esglsia del municipi de Dosrius, al Maresme.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130886" title="Provncia de Buz?u" nonfiltered="3470" processed="3453" dbindex="53747">


Buz u () s una provncia (jude ) de Romania, a la regi de Muntnia, amb capital a Buz u.

Lmits .
Provncia de Br ila a l'est.
Provncia de Prahova i Provncia de Bra ov a l'oest.
Provncia de Covasna i Provncia de Vrancea al nord.
Provncia de Ialomi a al sud.

Demografia.

El 2002, tenia una poblaci de 496,214 i una densitat de poblaci de 81 h/km.

Romanesos - 97%;
Roma - un 3% declarats.



Divisi Administrativa.

La provncia t 2 municipalitats, 3 ciutats i 82 comunes.

Municipalitats.

 Buz u;
 Rmnicu S rat;

Ciutats.

 Nehoiu;
 Pogoanele;
 P trlagele;

Comunes.


Referncies.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130890" title="Provncia de Cara?-Severin" nonfiltered="3471" processed="3454" dbindex="53748">


Cara -Severin (; serbi i croat: Kara-Severin/             , hongars: Krass-Szrny, blgar:      -       ) s una provncia (jude ) de Romania, en la regi histrica del Banat, amb capital a Re i a.

Lmits.

 Provncia de Hunedoara i Provncia de Gorj a l'est.
 Provncia de Timi  al nord.
 Provncia de Mehedin i al sud-est.
 Srbia al sud-oest:
 Regi Autnoma de Vojvodina a l'oest - Districte del Banat Meridional.
 Districte de Bor i Districte de Brani evo al sud.

Demografia.

La provncia s part de l'euroregi del Danubi-Kris-Mures-Tisa.

El 2002, tenia una poblaci de 333,219 i una densitat de poblaci de 39 h/km.

La majoria de pa poblaci sn romanesos. Tamb hi ha Hongaresos, alemanys, Serbis, Croats, Blgars, i Rroma .



Divisi Administrativa.

La provncia t 2 municipalitats, 6 ciutats, i 69 comunes.

Municipalitats.

Re i a;
Caransebe ;

Ciutats.

Anina;
B ile Herculane;
Boc a;
Moldova Nou ;
Oravi a;
O elu Ro u;

Comunes.


Viles.

Agadici;

Referncies.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130909" title="Provncia de C?l?ra?i" nonfiltered="3472" processed="3455" dbindex="53749">


C l ra i () s una provncia (jude ) de Romania, a Muntnia, amb capital a C l ra i.

Lmits.

Provncia de Constan a a l'est.
Provncia d'Ilfov i Provncia de Giurgiu a l'Oest.
Provncia de Ialomi a al nord.
Bulgria al sud - Provncia de Silistra i Provncia de Ruse.

Demografia.

El 2002, tania una poblaci de 324,617 i una densitat de poblaci de 64 h/km.

Romanesos -  95%;
Rroma, i altres.

 

Divisi Administrativa.

La provncia t 2 municipalitats, 3 ciutats, i 48 comunes.

Municipalitats.

 C l ra i;
 Olteni a;

Ciutats.

 Bude ti;
 Fundulea;
 Lehliu-Gar ;

Comunes.



Referncies.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130912" title="Provncia de Cluj" nonfiltered="3473" processed="3456" dbindex="53751">


Cluj (, hongars: Kolozs); s una provncia (jude ) de Romania, a Transsilvnia, amb capital a Cluj-Napoca.

Lmits.
Provncia de Bihor a l'oest.
Provncia de Mure  i Provncia de Bistri a-N s ud a l'est.
Provncia de S laj i Provncia de Maramure  al nord.
Provncia d'Alba al sud.

Demografia.

El 2002, tenia una poblaci de 702,755 i una densitat de poblaci de 105 h/km. 

Romanesos - 79.4%;
Hongaresos de Romania - 17.4%;
Gitanos - 2.8%;




Divisi Administrativa. 

La provncia t 5 municipalitats, una ciutat i 75 comunes.

Municipalitats.

 Cluj-Napoca;
 Turda;
 Dej;
 Cmpia Turzii;
 Gherla;

Ciutats.

 Huedin;

Comunes.


Viles.

 C pu ;
 Near ova;
 Pgli a;

Referncies.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130914" title="Provncia de Constan?a" nonfiltered="3474" processed="3457" dbindex="53752">


Constan a () s una provncia (jude ) de Romania, a Dobrudja, amb  capital a Constan a.

Lmits.
Mar Negre a l'est;
Provncia de C l ra i i Provncia de Ialomi a a l'oest;
Provncia de Tulcea i Provncia de Br ila al nord;
Bulgria (Provncia de Dobrich i Provncia de Silistra) al sud;

Demografia.
El 2002, tenia una poblaci de 715,151 i una densitat de poblaci de 101 h/km. El grau d'urbanitzaci s el ms alt (75%) de Romania. En els darrers anys la poblaci ha evolucionat:

 


La majoria de la poblaci sn romanesos. Hi ha comunitats importants de turcs i ttars, descendents de l'poca otomana. Fins avui la regi s el centre de la minoria musulmana a Romania. Un gran nombre d'aromanesos han emigrat a Dobrudja en el darrer segle i es consideren una minoria cultural ms que no pas tnica. Tamb hi ha comunitat de membres de l'etnia gitana.



Divisi Administrativa.
La provncia t 3 municipalitats, 8 ciutats i 52 comunes.

Municipalitats.
 Constan a;
 Mangalia;
 Medgidia;

Ciutats.
 Basarabi;
B neasa;
 Cernavod ;
 Eforie;
 Hr ova;
 N vodari;
 Negru Vod ;
 Ovidiu;
 Techirghiol;

Comunes.


References.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130918" title="Consell de Highland" nonfiltered="3475" processed="3458" dbindex="53753">


El Consell de Highland (en galic, '(Sgre Comhairle na Gidhealtachd, en angls Highland council), s una entitat de govern local d'Esccia i del Regne Unit. 

Geografia.
El territori del consell comprn aproximadament un 40% de la regi coneguda com a Scottish Highlands i part de les Hbrides Interiors (les illa de Skye, Rm i altres petites illes). T una extensi de 30.659 km  que el fan el consell ms extens d'Esccia i del Regne Unit. El 2006 comptava amb 215.300 habitants.

El consell de Highland limita amb els consells de  Moray, Aberdeenshire, Perth and Kinross i Argyll and Bute.

Ciutats i viles.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130923" title="Aralar" nonfiltered="3476" processed="3459" dbindex="53754">


Aralar s un partit independentista i socialista basc encapalat per Patxi Zabaleta i creat el 2001, desprs de la ruptura per part d'Herri Batasuna de la coalici electoral Euskal Herritarrok i dintre del procs Batasuna.

Histria.
 2003 .
El 2003 es va presentar a les seves primeres eleccions en solitari. Aralar es va convertir en primera fora nacionalista a Navarra, amb 24.068 vots i 4 parlamentaris i a la seva capital Pamplona amb 9.437 vots i 2 regidors. En aquesta mateixa comunitat va aconseguir tamb 3 ajuntaments (Alsasua-Altsasu, Luzaide i Leitza) i 26 regidories. A la Comunitat Autnoma Basca Aralar va obtenir 36.091 vots en les juntes generals, amb una representant a Guipscoa per la comarca de Deba-Urola, que va ocupar al principi l'actual regidora de Getaria i parlamentria al parlament basc Aintzane Ezenarro, qui desprs va ser substituda com a juntera per la regidora d'Elgeta Rebeka Ubera. A les eleccions municipals Aralar va aconseguir a la CAB una representaci de 30 regidors i una alcaldia a Zaldibia (Guipscoa) 

 2004 .
Es va presentar a les eleccions generals al Congrs dels Diputats d'Espanya de mar de 2004 en coalici amb Zutik per les circumscripcions del Pas Basc sense aconseguir escons i amb el 3,09% dels vots vlids.

Per a la circumscripci de Navarra van participar en la coalici Nafarroa Bai (NaBai), juntament amb Eusko Alkartasuna, Batzarre, Partit Nacionalista Basc i independents, obtenint la llista un esc per a la independent Uxue Barkos i un 18,04% del total de vots vlids, sent la segona vegada que una opci basquista arribava a un dels cinc diputats de la Comunitat Foral a les eleccions generals, i el major percentatge i de nombre de vots. Es va presentar a les eleccions europees de juny de 2004 en solitari, sense aconseguir escons i amb el 1,26% pel pas Basc i el 4,43% a Navarra. 

Al novembre de 2004 va tenir lloc a Sant Sebasti el 'II. Kongresua', en el qual el navarrs Patxi Zabaleta va tornar a ser triat com coordinador general del partit. Es van constituir les joventuts del partit, Iratzarri (Desperta! en uscar). 

La irrupci d'Aralar va provocar un cert moviment en el sector illegalitzat de l'"esquerra abertzale" expressat en la cridada "Declaraci d'Anoeta", per els militants d'Aralar van decidir continuar pel seu propi cam com partit independent. 

 2005 .

El 2005 va aconseguir 28.180 vots en la Comunitat Autnoma Basca i una parlamentria per Guipscoa: Aintzane Ezenarro. 

 2007 .
A les eleccions municipals de 2007, Aralar es va presentar en coalici amb Ezker Batua en 112 municipis de la comunitat autnoma basca i en les Juntes Generals del mateix territori i en altres 26 en solitari o en plataformes.
Aralar va aconseguir 56 regidors propis, (sense treure els que serien de les llistes illegalitzats de ANV) anant en solitari o amb la coalici. Aralar tamb va obtenir 4 diputats propis del grup de 12 de la coalici en Bizkaia, Araba i Gipuzkoa.

A Navarra, i dintre de la coalici electoral Nafarroa Bai van aconseguir 77.625 vots i 5 dels 12 parlamentaris en el Parlament de Navarra i 4 de 8 en Iruea - Pamplona
El cap de llista de la coalici al parlament va ser el cap de Aralar Patxi Zabaleta, i la candidata a alcaldessa de Pamplona Uxue Barkos.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130926" title="Yap" nonfiltered="3477" processed="3460" dbindex="53755">

Yap s un grup d'illes volcniques a l'oest de les Illes Carolines que forma un dels Estats Federats de Micronsia. s format per les illes Yap, Gagil-Tamil, Maap i Rumung, amb capital a Colonia (6.300), a l'illa de Yap, la ms gran. 
Foren integrades el 1947 en les Illes del Pacfic en Administraci Fiduciria, des de 1990 formen part dels Estats Federats de Micronsia.

 Municipis .

 Dalipebinau;
 Eauripik;
 Elato;
 Fais;
 Fanif;
 Faraulep;
 Gaferut Island;
 Gagil;
 Gilman;
 Ifalik;
 Kanifay;
 Lamotrek;
 Map;
 Ngulu;
 Rull;
 Rumung;
 Satawal;
 Sorol;
 Tomil;
 Ulithi;
 Weloy;
 Woleai;

 Governadors .
 John Avila Mangefel  8 de gener 1979 - 12 de gener 1987 ;
 Petrus Tun      12 de gener 1987 -  9 de gener 1995                       ;
 Vincent A. Figir   9 de gener 1995 - 13 de gener 2003                 ;
 Robert A. Ruecho  13 de gener 2003 -  8 de gener 2007  ;
 Sebastian L. Anefal  8 de gener 2007 -                           ;


Enllaos externs.

 Fotografies de pedra;
 myMicronesia/Yap secci;
 www.visit-fsm.org/yap;
 Yapese.com;
 h2g2 Institut de Cincia Natural de Yap;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130930" title="Can Cabot" nonfiltered="3478" processed="3461" dbindex="53758">
Can Cabot s una entitat de poblaci del municipi d'Argentona, a la comarca del Maresme.
La urbanitzaci situada ambdues vessants respecte a la carretera d'rrius va ser erigida a l'any 1963. El privilegi de l'urbanitzaci es la tranquillitat i  la flora que l'envolta. s una urbanitzaci molt assolejada on els habitants disfruten amb el contacte tan aprop i directe de la naturalesa que l'envolta.

A mesura que passen els anys la urbanitzaci ha passat de ser un conjunt petit de cases de segona residncia a una urbanitzaci on un 85% son cases de primera residncia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130933" title="Jos Trag" nonfiltered="3479" processed="3462" dbindex="53759">
Jos Trag y Arana (Madrid, 1857-1934). Pianista i compositor espanyol. Va realitzar els seus estudis en el Conservatori de Madrid, traslladant-se desprs a Pars a fi de perfeccionar la seua tcnica pianstica, arribant a guanyar el Gran Premi del Conservatori de Pars. A Pars va ser condeixeble d'Isaac Albniz, amb qui va mantenir una fructfera relaci professional al llarg de la seua carrera, participant en concerts per a dos pianos i en el Trio Arbs. Albniz li va dedicari el seu Concert Fantstic per a piano i orquesta op. 78. 

Va ser un important concertista, participant en la Societat de Quartets de Madrid junt amb Jess de Monasterio, Enrique Fernndez Arbs, Vctor Mirecki, i molts altres, amb la que va realitzar gires per Espanya i Portugal. 

Catedrtic de piano del Conservatori de Madrid des de 1886, forma junt a Jess de Monasterio (msica de cambra), Felip Pedrell (composici) i Vctor Mirecki (violoncel) el nucli de renovaci de la didctica musical en l'escola musical madrilenya i junt amb Pedrell, participa en els orgens del nacionalisme musical espanyol. Entre els seus deixebles cal destacar a Joaqun Turina, Manuel de Falla, Enric Granados i molts altres.

Condecorat amb l'Orde d'Isabel la Catlica i s elegit acadmic de nmero la de Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid.

La seua tasca com a compositor es va centrar fonamentalment en el seu instrument, sent la seua obra ms famosa la collecci d'estudis Escuela de Piano.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130947" title="Jordi Baeres i Barril" nonfiltered="3480" processed="3463" dbindex="53760">
Jordi Baeres (Barcelona 1950) s un historiador i sociolingista catal. s un especialista en minories lingstiques d'arreu d'Europa, sobre les quals ha escrit uns 50 assaigs, i ha treballat en el Departament de Poltica Lingstica de la Generalitat de Catalunya. s membre del CIEMEN i del Grup Catal de Sociolingstica.

 Obres .
 Litunia. Dels inicis a la tercera independncia (1990) amb Marc Leptre. Edicions El Llamp.
 El repte (scio) lingstic de l'Acta nica. Les llenges comunitries, coord. Jordi Baeres, autors diversos, Generalitat de Catalunya, 1990.
 L'impacte de la Llei de poltica lingstica sobre els sectors encara no desplegats normativament. Crnica de gener de 1998 a octubre de 1999 Institut de Sociolingstica Catalana. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130948" title="Billy Wilder" nonfiltered="3481" processed="3464" dbindex="53761">

Samuel Wilder, ms conegut com Billy Wilder (Sucha, ustria, 22 de juny de 1906 - Hollywood, Estats Units 27 de mar de 2002) va ser un director de cinema i guionista nord-americ d'origen austrac.

Va nixer en Sucha, quan encara era l'Imperi Austrohngar. Wilder va passar la seua infncia i la seua joventut a ustria. El seu primer treball va ser com a cronista en el peridic austrac Juranek. Va continuar treballant com a cronista a Berln, havent d'alternar esta ocupaci amb altres per a sobreviure. All es va aficionar al cine, desprs de veure diverses pellcules que el van impressionar profundament. Una d'elles va ser El cuirassat Potemkin, de Sergei Eisenstein. Va entrar a treballar per a la UFA on va conixer els grans directors del moment.

Desprs de la pujada al poder de Hitler, Wilder es va veure obligat a abandonar Berln, a causa de la seua ascendncia jueva. Sa mare moriria en els camps de concentraci d'Auschwitz. Va estar a Pars i, des d'all, en 1934 es va traslladar a Estats Units, junt amb l'actor Peter Lorre. Wilder i Lorre van compartir apartament, fam i moments molt difcils durant una temporada. All va comenar a treballar com a guionista per a la Paramount, i va tindre l'ocasi de collaborar amb Ernst Lubitsch, el seu gran mestre. El dia del seu funeral va dir: "Ens hem quedat sense Lubitsch. Pitjor encara, ens hem quedat sense les pellcules de Lubitsch".

Com a guionista, Wilder va escriure 60 pellcules. Com a director, va realitzar 26 pellcules. Va ser guardonat amb set Oscar desprs d'haver sigut nominat en 21 ocasions.

En 1981 va dirigir la seva ltima pellcula, Ac, un amic. A partir de llavors les companyies asseguradores ja no volien assegurar pellcules seues a causa de la seua avanada edat. Va morir 21 anys ms tard a l'edat de 95 anys en la seua residncia de Beverly Hills, a causa d'una pneumnia.

En una entrevista publicada en 1952 Wilder va enumerar les seues deu pellcules favorites:

 El cuirassat Potemkin (Sergei Eisenstein) (1925) ;
 Avarcia (Erich von Stroheim) (1923) ;
 Variet (Charles Dupont) (1925) ;
 La quimera de l'or (Charles Chaplin) (1924) ;
 I el mn marxa (King Vidor) (1928) ;
 La gran illusi (Jean Renoir) (1937) ;
 El delator (John Ford) (1935) ;
 Ninotchka (Ernst Lubitsch) (1939) ;
 Els millors anys de la nostra vida (William Wyler) (1946) ;
 El lladre de bicicletes (Vittorio de Sica) (1948) ;

Filmografia com a director.
 1981 - Ac, un amic (Buddy, Buddy) ;
 1978 - Fedora (Fedora) ;
 1974 - Primera plana (The Front Page) ;
 1972 - Qu va ocrrer entre mon pare i ta mare? (Avanti) ;
 1970 - La vida privada de Sherlock Holmes (The Priva't Life of Sherlock Holmes) ;
 1966 - En safata de plata (The Fortune Cookie) ;
 1964 - Besa'm, panoli (Kiss Me, Stupid) ;
 1963 - Irma la dola (Irma la Douce) ;
 1961 - U, dos, tres (One, two, three) ;
 1960 - L'apartament (The Apartament) ;
 1959   Ning s perfecte (Some Like it Hot) ;
 1958 - Testimoni de crrec (Witness for the Prosecution) ;
 1957 - Ariane (Love in the Afternoon) ;
 1957 - L'heroi solitari (The Spirit of St. Louis) ;
 1955 - La temptaci viu dalt (The Seven Year Itch) ;
 1954 - Sabrina (Sabrina) ;
 1953 - Trador en l'infern (Stalag 17) ;
 1951 - El gran carnestoltes (Ace in the Hole) ;
 1950 - El crepuscle dels dus (Sunset Bulevar) ;
 1948 - Berln Occident (A Foreign Affair) ;
 1948 - El vals de l'Emperador (The Emperor Waltz) ;
 1945 - Dies sense empremta (The Lost Weekend) ;
 1944 - Perdici (Double Indemnity) ;
 1943 - Cinc tombes al Caire (Five Greus to Caire) ;
 1942 - El major i la menor (The Major and the Minor) ;
 1934 - Corbes perilloses (Mauvaise graine);





 
 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130950" title="Real Madrid Castilla CF" nonfiltered="3482" processed="3465" dbindex="53762">
El Real Madrid Castilla, (Real Madrid B entre 1991 i 2005), s el primer filial del Real Madrid CF. Juga a l'estadi Alfredo Di Stfano

Histria.

Va ser fundat al 1943 amb el nom de Plus Ultra, rebent el nom de Castilla al 1972. 

A la temporada 1979-1980 va ser sotscampi de la Copa del Rei, a una final indita contra el primer equip del Real Madrid, al Estadi Santiago Bernabu.

A l'any segent va jugar a la Recopa d'Europa, siguent eliminat a la primera ronda davant el West Ham United angls, amb prrroga inclosa.

A la temporada 1983-1984 amb la generaci anomenada la Quinta del Buitre va aconseguir el campionat de Segona divisi.

El 1991, la Reial Federaci Espanyola de Futbol va obligar a canviar el nom de tots els equips filials. Al 2005, va recuperar el nom que va utilitzar durant la seva poca ms important (1972 a 1991), per celebrar el retorn a la segona divisi espanyola.

L'antic Castilla CF tenia el seu propi escut, amb les inicials de l'entitat i sense corona, per no s'ha pogut recuperar al 2005, i utilitza el del primer equip.



Dades del club.

 Entrenador: Julen Lopetegui;
 Temporades a la Segona divisi: 31;
 Temporades a la Segona divisi B: 11;
 Temporades a la Tercera divisi: 20;
 Debut a Segona divisi: 1949-50;
 Millor posici a la lliga: 1r (Segona divisi temporada 1983-84);


Palmars.

 Segona divisi (1): 1983-84;
 Sotscampi de la Copa del Rei (temporada 1979-80). ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130959" title="Daniel Sordo" nonfiltered="3483" processed="3466" dbindex="53763">



Daniel Sordo s un corredor de rallis espanyol que actualment participa en el Campionat Mundial de Rallis. Va nixer a Torrelavega, Espanya el 2 de maig de 1983. Tot i ser molt jove, t un palmars i experincia en diverses disciplines del motor: motocross, carts, turismes, carreres de munyanya, carreres sobre gel i rallis. Va ser campi d'Espanya de rallis i campi del mn junior de rallis el 2005, aconseguint aquests campionats a l'edat de 22 anys, tot un record. 

El 2005 va conduir el Citron C2, amb el catal Marc Mart de copilot, en el Campionat Mundial de Rallis Junior amb l'equip Belgium's Kronos Racing. Va guanyar el Ralli de Sardenya, el Ralli de Finlndia, el Ralli d'Alemanya i el Ralli de Catalunya, amb la qual cosa va aconseguir el ttol de Campionat Mundial de Rallis Junior del 2005.

El 2006 va passar a ser el tercer conductor de l'equip Kronos Total conduint un Citron Xsara WRC. Els seus bons resultats al Ralli de Catalunya i al Tour de Crsega van provocar que es converts en el segon pilot en el Ralli d'Alemanya, compartint equip amb el francs Sbastien Loeb i el catal Xavier Pons.

Per la seva banda Citren Sport ha anunciat que Daniel Sordo ser el seu segon conductor en la tornada de l'equip Citron al Campionat Mundial de Rallis tot conduint un Citron C4 WRC.


 Vegeu tamb .
 Sbastien Loeb;
 Campionat Mundial de Rallis;

 Enllaos externs .
 Web oficial de Daniel Sordo ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130960" title="Dickinson W. Richards" nonfiltered="3484" processed="3467" dbindex="53764">

Dickinson Woodruff Richards ( Orange, EUA 1895 - Lakeville 1973 ) fou un metge nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1956.

 Biografia .
Va nixer el 30 d'octubre de 1895 a la ciutat d'Orange, poblaci situada a l'estat nord-americ de Nova Jersey. Va iniciar els seus estudis universitaris a la Universitat de Yale, on es graud l'any 1917 en angls i grec. Desprs de participar a la Primera Guerra Mundial com a instructor d'artilleria a Frana va continu els seus estudis a la Universitat de Columbia, on es llicenci en medicina l'any 1922, cosa que el permet entrar a treballar a l'Hospital Presbiteri de la ciutat de Nova York.

Entre el 1947 i el 1961 fou catedrtic de cirurgia a la Universitat de Columbia. Mor el 23 de febrer de 1973 a la seva residncia de Lakeville, poblaci situada a l'estat de Connecticut.

 Recerca cientfica .
L'any 1927 viatj fins a Londres per formar part de l'Institut Nacional de Receca Mdica, treballant sota les ordres de Henry Dale en el control de la circulaci del fetge.

Durant la seva estada a l'Hospital Presbiteri de Nova York inici la seva recerca sobre la circulaci pulmonar sota les ordres de Lawrence Henderson, aix com les seves collaboracions amb el francs Andr Frdric Cournand. A partir d'aquell moment orient la seva recerca, juntament amb el metge francs, en el desenvolupament d'una tcnica de cateteritzaci del cor que va facilitar la diagnosi de cardiopaties congnites.

L'any 1956 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel desenvolupament de l's del catter cardac, premi compartit amb Andr Frdric Cournand i l'alemany Werner Forssmann.

 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1956;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130961" title="Estadi Alfredo Di Stfano" nonfiltered="3485" processed="3468" dbindex="53765">

L'Estadi Alfredo Di Stfano  s un estadi de futbol propietat del Reial Madrid situat al districte de Valdebebas, entre la fira d'IFEMA i l'aeroport de Barajas.

 Histria .

Va ser inaugurat el 9 de maig del 2006. El seu nom s un homenatge a uns dels millors jugadors del Reial Madrid als anys 50 i 60, Alfredo Di Stfano. L'estadi est situat dintre de la Ciutat del  Reial Madrid a Valdebebas.

El partit inaugural el van jugar un combinat de jugadors de diferents categories del Reial Madrid i l'Stade de Reims francs, equip que va jugar la primera final de la Copa d'Europa contra l'equip madrileny. El resultat final va ser de 6 a 1 a favor del Reial Madrid.

Actualment l'estadi s seu de tots els partits com a local del Real Madrid Castilla, primer filial del Reial Madrid.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130969" title="Jaume Martnez Vendrell" nonfiltered="3486" processed="3469" dbindex="53766">

Jaume Martnez Vendrell (Colnia Gell, Santa Coloma de Cervell, 20 d'abril del 1915   Barcelona, 26 de novembre del 1989) fou un militar i independentista catal. Milit a Nosaltres Sols i durant la Guerra civil espanyola assol el grau de capit de l'exrcit de la repblica.

 El Nacionalisme radical. Nosaltres Sols! .

De ben jove s'afili al grup nacionalista radical Nosaltres Sols! i es dedicava a tasques culturals, com la fundaci de la Biblioteca Popular "Joaquim Folguera" del seu poble.

 La Guerra Civil Espanyola .

Durant la Guerra civil espanyola, va ser voluntari en el desembarcament de Mallorca enquadrat amb les milcies d'Estat Catal i ms tard va ingressar a l'escola de Guerra, de la qual va sortir amb grau de tinent d artilleria, per posteriorment ser ascendit a capit per mrits de guerra.

Malgrat ser ferit i fet presoner es va evadir, reincorporant-se a la seva unitat amb la que va passar a Frana arran de la desfeta militar, anant a parar al camp de concentraci de Sant Cebri, d on s escapa per venir a Barcelona el 4 de juliol de 1939 amb ganes d'organitzar algun grup de resistncia.

L'abril de 1939 s'escapa del camp per connectar amb Daniel Cardona que era a Perpiny i estableix de nou contacte amb els seus companys separatistes per comenar a configurar la resistncia.

La resistncia: FNC.

Retorna clandestinament a Catalunya i participa en la formalitzaci del FNC, el 4 de maig de 1940 a Pars, on exerceix de representant de Nosaltres Sols!. 

En aquesta reuni es va establir una coordinaci de les forces poltiques independentistes, iniciada per aquests dos grups, tot comprometent-se a aparcar les diferncies mtues i comenar a treballar plegats. Tamb es va decidir mantenir la direcci d aquest grup a l'interior de Catalunya.

El 1942, acabat el procs de debat intern, "l'Organitzaci" passa a anomenar-se Front Nacional de Catalunya i Martnez Vendrell organitza l'aparell militar sota el crrec de secretari militar, fent tasques de propaganda amb la collocaci de banderes, voladura de monuments i locals falangistes, etc. 

En comenar la Segona Guerra Mundial immediatament es posa en contacte amb la resistncia francesa i ajuda a passar la frontera als qui fugien de l'agressi nazi.

Foren molt nombrosos els serveis d'informaci que va prestar a la resistncia, tant s a aix que fou proposat per la Legi d'Honor, una de les ms altes condecoracions que concedeix l'Estat francs, per ell no volgu acceptar dient que humanitriament tamb els hauria ajudat i que de fet havia lluitat per Catalunya.

La diada de Sant Jordi del 1943 va posar la primera senyera que aparegu des de la fi de la guerra, concretament a la Barceloneta, a la torre de Sant Sebasti del telefric que travessa del port de Barcelona. L'11 de setembre del 1943 posen una altre senyera a les torres de la Sagrada Famlia i per segona vegada a la torre de Sant Sebasti del telefric. En motiu d'una final es posa tamb una senyera al camp del Bara. 

A partir de 1944, Martnez Vendrell esdev Secretari General del FNC.

En haver-se de celebrar un final de copa a Montjuc a primers de juny del 1946 intentaren posar una senyera que s'havia de desplegar durant el partit. All, un de l'equip de collocaci va ser detingut per la gurdia civil, apallissat i torturat. Arran d'aquesta detenci foren detinguts els militants de la impremta i d'altres companys. Aquest fou el motiu de la detenci de Martnez Vendrell amb 14 o 15 companys ms el 13 de juny del 1946. 

Trigaren a fer-li el judici militar ms de 3 anys i va ser condemnat a 20 anys de pres i traslladat al penal de Sant Miquel dels Reis (Valncia) fins que amb motiu del Congrs Eucarstic va rebre l'amnistia d'una quarta part de la condemna, i amb la redempci per treball pogu sortir el 23 de novembre del 1952. 

El 1963 fou requerit novament per sser secretari del FNC. Va deixar el crrec el 1965.

 L'organitzaci armada EPOCA .
A finals dels 60, Josep Maria Batista i Roca li encarreg engegar de nou una organitzaci armada per lluitar per l'alliberament de Catalunya.

L'agost de 1974 amb el lema "Per un partit de masses i de combat", el Front Nacional de Catalunya celebr el seu 1er Congrs a Montserrat on s'aprov tornar a emprendre la lluita armada. Martnez Vendrell s'encarreg de preparar als elements que havien de dur-la a terme. Es comen a gestionar l Exrcit Popular Catal (EPOCA). 

El 1977 se'n va anar a viure a Andorra per la malaltia que patia. Durant la seva estada a Andorra s vigilat per la policia.

 La detenci .

El novembre de 1978 va tornar a Barcelona per a fer unes gestions i a Sant Just Desvern va tenir un accident, trencant-se el fmur. Fou intervingut en una clnica de Barcelona i quan estava a punt de tornar a Andorra, el 4 de mar de 1979 s detingut a l'edat de 64 anys, juntament amb Llus Montserrat i Sangr, Joan Mateu i Martnez, M. Teresa Sol i Cifuentes i Manuel Vius, sota l'acusaci de pertnyer a l'Exrcit Popular Catal (EPOCA) i de participar en les morts de l'industrial Josep Maria Bult i de l'ex-alcalde franquista Joaquim Viola i Sauret (assassinat per un escamot d'EPOCA el gener de 1978). 

Segons la policia, Martnez Vendrell fou l'inspirador d'EPOCA, formava part de la seva direcci i era qui aportava els coneixements i l'experincia militars. 

El judici pels fets Bult-Viola es va celebrar el juny de 1980. En fou acusat de ser el dirigent principal amb Josep Maria Batista i Roca i Manuel Vius i Camps. Martnez Vendrell va admetre la seva pertinena a l'organitzaci armada i haver donat classes de formaci militar, per neg la participaci en els atemptats. L'Audincia Nacional el va condemnar, per la pena ja l havia complert amb pres preventiva. 

Per l any 1981, la famlia Bult va recrrer la sentncia i el Suprem el va condemnar a dotze anys de pres, que no va complir per haver-se exiliat a Andorra.

El gener de 1982, torna a ser condemnat a 36 anys de pres pels mateixos delictes, per tampoc ingress a pres per ser a l exili. Greument malalt es va presentar voluntriament a l'Audincia Nacional de Madrid el 1988.

Empresonat a Madrid i Lleida II, d'on noms va sortir per morir a l'Hospital Clnic de Barcelona el 26 de novembre de 1989. El 2002 se li va dedicar un carrer  a la seva memria a Santa Coloma de Cervell. Per aquest motiu, l'alcalde Jaume Comellas  fou denunciat per enaltiment del terrorisme per l'Associaci Catalana de Vctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT) en nom del fill de Josep Maria Bult el 2008.

 Enllaos externs.
Breu resum biogrfic;
 Breu nota biogrfica en lliurar-se a la policia el 1988;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130974" title="Daniel Bovet" nonfiltered="3487" processed="3470" dbindex="53767">

Daniel Bovet ( Neuchtel, Sussa 1907 - Roma, Itlia 1992 ) fou un farmacleg itali, d'origen sus, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1957.

Biografia.
Va nixer el 23 de mar de 1907 a la ciutat de Neuchtel, poblaci situada al cant del mateix nom. Va estudiar a la Universitat de Ginebra en la qual es va doctorar l'any 1927 en Cincies Biolgiques i el 1929 en Cincies Naturals, treballant durant aquest temps com a ajudant del departament de Fisiologia de la facultat de Medicina. Des de 1929 fins l'any 1936 va treballar al Laboratori de Qumica Teraputica de l'Institut Pasteur de Pars. Posteriorment es trasllad a Roma contractat com a director del departament de Qumica Teraputica de l'Institut Superior de Sanitat Itali, esdevenint professor a La Sapienza i ciutad itali l'any 1947. 

Bovet mor el 8 d'abril de 1992 a la seva residncia de la ciutat de Roma.

Recerca cientfica.
La seva rea principal d'investigaci fou l'estudi de la relaci entre l'estructura qumica i l'acci biolgica dels medicaments, realitzant investigacions sobre el sistema nervis simptic i la quimioterpia. Desenvolup estudis sobre els sulfanomides, els guars i els alcaloides del Claviceps purpurea, un fong caracterstic del sgol. Aix mateix l'any 1937 descobr els antihistamnics, uns frmacs que bloquegen la histamina del neurotransmissor i que sn indicats per a l'allrgia. 

L'any 1957 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per la sntesi del primer antihistamnic clnicament disponible.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1957;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130975" title="Castell de Pbol" nonfiltered="3488" processed="3471" dbindex="53768">
El castell de Pbol s una fortificaci gtica-renaixentista del segle XI situada al poble de Pbol, al Baix Empord, que esdevingu centre de la baronia de Pbol, i als anys 70 residncia de Salvador Dal.

Histria.

Esmentat en un document del 1065 en qu Gaufred Bastons cedeix la seva potestat, juntament amb el de Cervi, als comtes de Barcelona.

A mitjan segle XIV el va adquirir Arnau de Llers. Ms endavant fou propietat de la famlia Cervi i al 1370 consta com a propietat de Gisper de Campllong.

Mort Francesc de Corbera i de Campllong, el succeeix la seva filla Isabel de Corbera-Campllong, la qual, fruit del seu segon matrimoni el fill Francesc de Requesens-Campllong, es converteix en bar de Pbol i s'inicia un llarg perode en qu el nom de Requesens perdura fins a principis del segle XVII.

Posteriorment fou propietat dels Oms, dels Tormo, dels Batlle i dels Miquel, desprs marquesos de Blondel de l'Estany.

Arquitectura.

L'estructura bsica de l'edifici actual, de tres plantes articulades a partir d'un pati central alt i estret, cal situar-la durant el perode de mxima esplendor de la baronia de Pbol: segona meitat del segle XIV i principis del XV. D'estil gtic-renaixentista ha sofert nombroses transformacions.  

Residncia de Salvador Dal.

L'any 1969, Salvador Dal li va prometre a la seva estimada Gala la compra d'un castell. Desprs que fallessin les negociacions amb el castell d'Empord i el castell de Foix, finalment adquireix el castell de Pbol que es trobava en molt mal estat. S'iniciaren les obres de restauraci sota les ordres del genial pintor, amb la decoraci interior creada ntegrament pel pintor, de manera que el castell sencer es convert en una obra seva que regal a la seva estimada Gala, la qual fou enterrada el 1982 al mausoleu del soterrani dissenyat pel seu marit. Salvador Dal es va ferir seriosament en un foc que feia malb parts del castell el 1984.

A l'interior es poden veure les pintures i els dibuixos que Dal va regalar a Gala per exposar al castell, a ms de les escultures d'elefants de llargues potes que decoren el jard, la piscina amb busts de Richard Wagner, una collecci de vestits d'alta costura de Gala, i el mobiliari i els nombrosos objectes amb qu van decorar el castell, aix com el mausoleu de Gala.

La casa-museu Castell Gala Dal de Pbol, oberta al pblic el 1996, permet descobrir un edifici medieval on Salvador Dal va materialitzar el seu esfor creatiu pensant en una persona: Gala. Es pot visitar del 15 de mar al 31 de desembre.

Sales visitables.
Sal dels escuts;
Sal del piano;
Habitaci de Gala;
Bany de Gala;
Biblioteca;
Habitaci de convidats;
Golfes;
Repartidor;
Menjador;
Eixida;
Delme: cripta;
Gargatge;
Jard;
Piscina;

Enllaos externs.
Web oficial de la fundaci Gala-Salvador Dal;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130978" title="Triclini" nonfiltered="3489" processed="3472" dbindex="53769">
El triclini (del llat Triclinium ) era l'estana d'una casa romana amb la funci de menjador.
El nom s'origina perqu a l'habitaci hi havia tres sofs coberts amb coixins, al voltant dels tres costats de la taula dels quatre que hi havia, per aquest ltim que quedava es servia el menjar. 
El romans menjaven estirats.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130979" title="Tony Curtis" nonfiltered="3490" processed="3473" dbindex="53770">

Bernard Schwartz s un actor de cinema nord-americ conegut amb el nom artstic de Tony Curtis. Va nixer al districte del Bronx de (Nova York) el 3 de juny de 1925. La seva filla Jamie Lee Curtis tamb s actriu de cinema.

 Filmografia parcial .

 1953 - El gran Houdini (Houdini) de George Marshall. ;
 1957 - Xantatge en Broadway (Sweet Smell of Success) d'Alexander MacKendrick ;
 1959 - Ning s perfecte (Some Like it Hot) de Billy Wilder. ;
 1960 - Esprtac (Spartacus) de Stanley Kubrick. ;
 1960 - Qui era aqueixa xica? (Who Was That Lady?) de George Sidney. ;
 1975 - Lepke de Menahem Golan. ;
 1986 - Club Life de Norman Thaddeus Vane. ;
 1989 - Lobster man from Mars de Stanley Sheff. ;
 1995 - The Immortals de Brian Grant ;
 1997 - Brittle Glory de Stewart Schill ;
 1997 - Louis i Frank d'Alexandre Rockwell.


 Enllaos externs .

 ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130982" title="Marc Coma" nonfiltered="3491" processed="3474" dbindex="53771">


Marc Coma s un corredor catal de motos que va nixer a Avi al Bergued el 7 d'octubre del 1976. Marc Coma va guanyar la edici 2006 del Ralli Dakar de motos amb l'equip KTM. Posteriorment a l'edici del 2007 va abandonar quan estava liderant la prova degut a una caiguda.

 Palmars .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130983" title="George Wells Beadle" nonfiltered="3492" processed="3475" dbindex="53772">


George Wells Beadle ( Wahoo, EUA 1903 - Pomona 1989 ) fou un genetista i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1958.

Biografia.
Va nixer el 22 d'octubre de 1903 a la ciutat de Wahoo, poblaci situada a l'estat nord-americ de Nebraska. Va estudiar agronomia a la Universitat de Nebraska, on es va graduar el 1926, i posteriorment realitz el doctorat a la Universitat de Cornell, Nova York, l'any 1931, on conegu Barbara McClintock. Immediatament comen a treballar a l'Institut Tecnolgic de Califrnia, fins que l'any 1936 fou nomenat professor adjunt de gentica de la Universitat de Harvard. Posteriorment fou nomenat professor de gentica de la Universitat de Stanford i desprs va exercir com a professor de biologia a la Universitat de Pasadena. Aix mateix entre 1961 i 1968 fou president de la Universitat de Chicago.

Va morir el 9 de juny de 1989 a la ciutat de Pomona, poblaci situada a l'estat de Califrnia, patint els ltims anys de la seva vida la malaltia d'Alzheimer. 

Recerca cientfica.
Durant la seva estada a l'Institut Tecnolgic de Califrnia form part del grup d'investigadors de la gentica de la Drosophila melanogaster juntament amb Edward Lawrie Tatum, Alfred Sturtevant i Thomas Hunt Morgan. Al costat d'Edward Lawrie Tatum la recerca cientfica de Beadle se centr en les transmissions hereditries dels carcter biolgics. En la seva recerca utilitz la floridura de la Neurospora crassa exposada als raigs X, observant l'aparici de mutacions. En diverses sries d'experiments van demostrar que aquestes mutacions eren les responsable canvis en els enzims especfics implicats en les rutes metabliques. Aquests experiments, publicats l'any 1941, els van dur a proposar un vincle directe entre els gens i les reaccions enzimtiques, coneguda com la hiptesi  Un gen, un enzim . 

L'any 1928 li fou concedit, juntament amb Edward Lawrie Tatum, la meitat del Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel seu descobriment que els gens actuen regulant esdeveniments qumics definits. L'altre meitat del premi recaigu en Joshua Lederberg pels seus descobriments referents la recombinaci gentica i a l'organitzaci del material gentic dels bacteris.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1958;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130984" title="Jack Lemmon" nonfiltered="3493" processed="3476" dbindex="53773">

Jack Lemmon (Newton, Massachusetts, 8 de febrer de 1925 - Los Angeles, 27 de juny del 2001) va ser un actor de cine nord-americ nascut a Boston amb el nom de John Uhler Lemmon.

Va destacar per la seva intervenci tant en papers cmics com trgics:
 1955 - La meva germana Eileen de Richard Quine ;
 1959 - Ning no s perfecte de Billy Wilder (amb Tony Curtis i Marilyn Monroe).
 1960 - L'apartament de Billy Wilder. ;
 1960 - Dies de vi i roses de Blake Edwards. ;
 1960 - Pepe de George Sidney. ;
1979 - El sndrome de la Xina de James Bridges;
 1982 - Missing de Costa-Gavras ;
 1986 - Aix s la vida de Blake Edwards ;
 1989 - Mon pare de Gary David Goldberg. ;
 1991 - JFK, cas obert d'Oliver Stone. ;
 1992 - xit a qualsevol preu de James Foley. ;
 1996 - Hamlet de Kenneth Branagh.

El 1955 va rebre l'Oscar al millor actor secundari per la pellcula Mister Roberts. El 1974 va obtenir l'Oscar al millor actor per la seva interpretaci a Salveu el tigre de John G. Avildsen (1973). Va ser nominat pel seu paper a Missing, sobre un pare que viatja a Xile per tal d'esbrinar qu li ha passat al seu fill, desaparegut durant els desordres posteriors al cop d'estat de Pinochet.

Lemmon va realitzar destacades interpretacions teatrals (Long day's journey into night, 1986) i va protagonitzar produccions televisives (L'assassinat de 'Mary' Phagan, W. Hale, 1988).

El 1996 li va ser atorgat l's d'Or en el Festival Internacional de Cine de Berln pel conjunt de la seua carrera.

El 1979 li va ser atorgat el Premi a la interpretaci masculina (Festival de Cannes) per El sndrome de la Xina (The China Syndrome) de James Bridges, i el 1982 per Missing de Costa-Gavras.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130988" title="Joan Roma Cararach" nonfiltered="3494" processed="3477" dbindex="53774">

Joan Roma Cararach, conegut popularment com Nani Roma s un corredor catal de rallis que va guanyar el Ralli Dakar del 2004. Va nixer el 17 de febrer del 1972 a Folgueroles, a la comarca d'Osona. Va ser el primer catal en guanyar el Ralli Dakar en la categoria de motos amb una KTM el 2004. En canvi en les edicions posteriors del 2005, 2006 i 2007 va passar a competir en cotxes amb un Mitsubishi oficial.

Palmars.
 1991: Subcampi d'Espanya d'Enduro Junior 125 cc;
 1992: 5 en el Circuit d'Europa d'Enduro Senior 125 cc;
 1993: 4t en el Circuit d'Espanya d'Enduro Senior / Medalla de bronze en els ISDE;
 1993: Vencedor X Enduro Gironella;
 1994: Campi d'Europa d'Enduro Senior / Medalla d'or en els ISDE / 4t Circuit d'Espanya Enduro Senior;
 1995: 2n Cicrcuit d'Espanya d'Enduro 4T / Medalla de bronze en els ISDE;
 1996: 3r Circuit d'Espanya d'Enduro 4T / 2n Absolut del Circuit Mundo Enduro 4T / 1ra Participaci Ralli Dakar-Dakar (2 victries d'etapa);
 1997: Campi d'Espanya d'Enduro / Campi d'Espanya de Raids / Vencedor de la Baja Aragn ;
 1998: Participaci Pars-Granada-Dakar (1r Classificat a la meitat del Ralli) / Vencedor de la Baja Aragn;
 1999: Medalla d'or ISDE / 2n Raid d'Egipte / 2n Ralli de Dubai / Vencedor Baja Espanya Aragn i Baja Italia;
 2000: Guanyador de 4 etapes en el Dakar / Medalla de bronze en els ISDE;
 2001: Guanyador de 3 etapes en el Dakar / Medalla de bronze en els ISDE / 2n Baja Espanya Aragn;
 2002: Guanyador d'una etapa en el Dakar / Vencedor del Ralli de Tunsia (KTM 950 Rally) / 1r Baja Espanya Aragn;
 2003: Guanyador d'una etapa en el Dakar / 2n Baja Espanya Aragn / 3r Copa FIM Rallis T.T. / 3r Ralli de Tunsia / 3r Ralli de Marroc / Vencedor Ralli d'Egipte / Vencedor Ralli de Sardenya;
 2004: Vencedor del Dakar / 2n Ralli de Cerdenya /2n Baja Qatar;
 2005 : Guanyador Baja Aragn / 6 Barcelona - Dakar;
 2006 : 3r Lisboa - Dakar;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130990" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1997" nonfiltered="3495" processed="3478" dbindex="53775">


Puntuaci.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130991" title="Camps" nonfiltered="3496" processed="3479" dbindex="53776">

Camps s un poble que pertany al terme municipal de Fonollosa, al Bages. 
Noms vuit persones viuen al nucli, la resta d'habitants viuen escampats en cases i masies, algunes formant petits ravals. El nucli est format per l esglsia parroquial, algunes cases, les antigues escoles i el local social de l Associaci de Vens i Cultural de Camps. Als caps de setmana i dies festius, el nombre d'habitants augmenta considerablement.

 Orgens .
L any 950, el Comte Borell dna a Santa Ceclia de Montserrat, un alou amb les esglsies, la de Santa Maria, Sant Pere i la capella de Sant Mamet de Bacardit, a un lloc que es deia Cancis (que avui s Camps) i que pertanyia a Castelltallat (castro de Montedeon), del comtat de Manresa.

 Geografia .
El nucli del poble de Camps est situat a la part Nord del terme de Fonollosa a 580 metres d'alada.
Limita al nord amb la serra de Castelltallat i al sud amb la riera de la Vall. En destaca l excellent vista sobre el Pla de Bages i els relleus circumdants, especialment, de la serra de Montserrat que s'ala ben ve a migdia.
T una poblaci de 110 habitants i fora envellida. 
La vegetaci predominant sn alzinars i pinars.

 Economia .
La seva economia pertany (principalment) al sector primari.
L'agricultura que predomina s la de sec -vinyes, cereals ametllers i oliveres-.
La ramaderia no est tan estesa per hi ha algunes granges de ramat porc i bov i tamb pastures de vaques. 
Fora cases tamb tenen el seu bestiar per consum propi, principalment conills i aviram i el seu hort.

 Situaci .
Per arribar-hi s utilitza la carretera de 2,5 km que surt del Raval del Pais de Fonollosa, situat al km 13 de l antiga carretera de Manresa a Calaf i a uns 13 km de la sortida 123 de l'eix transversal. Tamb est ben comunicat amb Fonollosa a travs del cam venal del raval de la Pocafarina que s'agafa per darrere l'antiga fbrica txtil.

 C-25 (Sortida Fals/Fonollosa);
 BV-3008 (Carretera antiga de Calaf a Sant Joan de Vilatorrada);

 Entitats .
Associaci Cultural de Vens i Venes de Camps i els Trabucaires de Camps.

La histria dels trabucaires del poble de Camps comena l any 1920. Fou en aquest any quan es van reparar unes velles armes procedents de la guerra dels Carlins (1872-1876) que un cop transformades en trabucs varen fer sentir la seva veu de tro pel pla de Camps.
Es trabucava per la diada de Pasqua tot portant l alegria i la bona nova a totes les cases del terme durant divuit o vint hores seguides, intercalant-hi , s clar, les estones per a beure el bon vi que oferien la gent de les masies i recollint ous i altres obsequis.

La guerra civil del 1936 al 1939 i la llarga postguerra van tallar la tradici. Durant molt de temps va ser prohibida aquesta activitat festiva, prohibici noms superada l any 1950 per un perms especial, amb motiu de l arribada de la imatge de la Mare de Du de Ftima al poble de Camps.

L any 1979, un grup de joves entusiastes es proposaren reprendre l antiga tradici. Ho feren comenant per fabricar-se ells mateixos nous trabucs, que sn els que utilitzen encara avui els Trabucaires de Camps per manifestar, ben sorollosament, l alegria popular.

El 2004 van celebrar el seu 25 aniversari.

 Patrimoni .
L altre aspecte destacat s la riquesa de patrimoni cultural. La importncia histrica de les seves esglsies: Santa Maria de Camps, Santa Maria de Caselles, Sant Mamet de Bacardit i Sant Esteve de Camps.

En destaquen tamb unes sepultures excavades a la roca que sn les tombes de Camps, situades a uns 500 m darrere el cementiri i les anomenades Roques del Diable (formaci calcria afectada per un procs de carstificaci).

 Festes .
El poble celebra la Festa Major el primer cap de setmana de maig, la festa del Jovent el cap de setmana anterior a la Festa Major, la fira artesanal el primer diumenge d'octubre, la festa de Santa Llcia (Festa Major petita) el cap de setmana segent al dia 13 de desembre (Santa Llcia), les caramelles de Camps
el dissabte i diumenge de Pasqua, la caminada popular se celebra quinze dies desprs de la Festa Major (maig) i nombroses festes, sopars, dinars i tradicions repartides al llarg de l any, organitzades per l Associaci de Vens i Cultural de Camps.

Tamb destaca la fira Artesanal, que se celebra cada primer diumenge d'Octubre.

 Enllaos externs .
 Camps al web de l'Ajuntament de Fonollosa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130992" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1996" nonfiltered="3497" processed="3480" dbindex="53777">


Puntuaci.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130995" title="Graham Hill" nonfiltered="3498" processed="3481" dbindex="53778">

Norman Graham Hill, conegut com Graham Hill va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va aconseguir ser bicampi de la Frmula 1. 

Graham Hill va nixer a Hampstead, Londres el 15 de febrer del 1929 i va morir el 29 de novembre del 1975.


Biografia professional.

Desprs de fer el servei militar Hill va fer-se mecnic de Smiths Instruments  i va incorporar-se al Team Lotus com a mecnic a mitjans dels anys 50. A diferncia del habitual Graham va debutar com a pilot al voltant dels 30 anys, va comenar a disputar curses quan Lotus va comenar a competir a la Frmula 1. El seu debut va ser al Gran Premi de Mnaco de 1958.

L'any 1960 Graham va fitxar per BRM, i va proclamar-se campi de Frmula 1 amb ells la temporada 1962. Hill aprofitant que les temporades de Frmula 1 eren ms breus que en la F1 moderna tamb va a comenar a competir a la Indianapolis 500 triomfant all l'any 1966 amb un Lola- Ford.

A la temporada 1967 Hill va tornar al equip Lotus i va ajudar al desenvolupament del Lotus 49 que disposava d'un motor Cosworth V8. 
Desprs de la mort dels seus companys d'equip Jim Clark i Mike Spence Hill va liderar l'equip en el seu segon campionat la temporada 1968. Els cotxes Lotus tenien fama de ser molt frgils i perillosos especialment desprs dels xocs de Hill i Jochen Rindt al Gran Premi d'Espanya de 1969. Graham es va trencar les dues cames en un accident al Gran Premi dels Estats Units de 1969 i aix va interrompre la seva carrera professional durant un temps.

Ja amb 41 anys ell no es va retirar i va continuar en actiu fins l'any 1975 per amb pocs xits esportius. La seva ltima victria en un Frmula 1 va ser en una cursa fora de campionat del International Trophy de 1971 al Circuit de Silverstone amb un Brabham BT34 . 

Amb Henri Pescarolo va guanyar les 24 hores de Le Mans l'any 1972.

Desprs de no aconseguir  superar el 107% de la pole al  Gran Premi de Mnaco de 1975 on Graham havia guanyat 5 vegades i veure's desqualificat per a la cursa el britnic va decidir retirar-se i concentrar-se en la gesti del seu propi equip. Aquest era l' Embassy Hill , equip que va crear l'any 1973 i que en els seus inicis usava els xasss dels equips Shadow Racing i Lola Racing.


 Resultats a la Frmula 1 .

() (Les curses en negreta indiquen pole)


 Familia .

Hill es va casar amb  Bette l'any 1955. Ells van tenir dues filles, Brigitte i Samantha, i un fill, Damon que esdevindria campi del mn de Formula 1. 

Damon ha estat l'nic fill d'un pilot que ha esdevingut campi i va usar un casc molt similar al que va usar el seu pare en els moments ms brillants de la seva carrera: blau fosc amb un cotxe blanc i els colors del London Rowing Club, club del que era membre Graham.

 Mort .

El novembre de 1975 Graham va morir quan pilotava el seu avi , un Piper Aztec, en condicions boiroses al Golf d'Arkley al nord de Londres. Cinc membres de l'equip de Hill van morir incloent la jove promesa Tony Brise. A ms com que Hill no disposava de cap assegurat personal la seva dona va ser demandada per les families de les altres victimes.

Frases celebres.

"Sc un artista, la pista s el meu marc i el cotxe el meu pinzell."

Enllaos externs.

Biografia de Graham Hill;
Estadstiques de Graham Hill;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130996" title="Hill" nonfiltered="3499" processed="3482" dbindex="53779">

Biografies:
Graham Hill: pilot britnic de Frmula 1 i bicampi de la categoria, va nixer el 1929 i va morir el 1975.
Damon Hill: fill de Graham Hill, va nixer el 1960 i ha estat tamb pilot i campi de Formula 1 .
Tamb pot significar:
Hill (constructor): Equip de Frmula 1 creat per Graham Hill.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130997" title="Fals" nonfiltered="3500" processed="3483" dbindex="53780">
El nucli de Fals est situat a la zona sud del terme de Fonollosa (Bages), en un gran pla entre les rieres de la Vall i de Rajadell, a 400 m d altitud. s el terme ms gran del municipi, que va des de la serra de Castelltallat a la riera de Rajadell, i del cim de Cal Xamal fins a tocar del riu Cardener.

Al 2005 comptava amb una poblaci de 271 habitants dels quals la meitat habita al nucli, conegut com el raval, i l altre meitat en cases disseminades i ravals. El nucli antic est format per un petit entramat de carrers estrets i cases construdes a partir de finals del segle XVIII, a tocar del qual, s ha alat una zona urbana ms moderna que compta amb una vintena de cases i un nombre semblant de parcelles per edificar. L impacte de la construcci de l eix transversal (a 150 metres del nucli) i la seva proximitat a la capital de la comarca, aix com el propi creixement vegetatiu de la poblaci autctona, comporten la necessitat d ampliar ms la zona urbana.

El terme, originriament anomenat Falchs, compta amb un dels monuments religiosos i militars ms coneguts i vistosos de la comarca, les Torres de Fals. Tamb cal destacar la presncia d ermites com Santa Maria del Grau i Sant Andreu, d origen romnic; d unes sepultures excavades a la roca i de paratges d alt inters natural com la serra de Collbaix.

El poble compta amb l Associaci Cultural i Recreativa, formada fa ms de 25 anys, i que s l encarregada de gestionar la vida cultural del poble i fins i tot, dna cabuda a activitats de caire social i assistencial. Organitza actes com el Pessebre Vivent del Bages representacions teatrals, les caramelles, la cavalcada de reis, la festa de Sant Vicen, etc.

Enllaos externs.
Pessebre Vivent del Bages;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="130999" title="Vall de Mxic" nonfiltered="3501" processed="3484" dbindex="53781">
La vall de Mxic s un altipl situat al centre de Mxic que prcticament limita amb l'actual Districte Federal i la meitat est de l'Estat de Mxic. Aquesta vall, que es troba envoltada de muntanyes i volcans, va ser el cor de diverses civilitzacions precolombines, com per exemple els teotihuacans, la civilitzaci tolteca i la civilitzaci asteca. Tant l'antic terme asteca Anhuac com l'expressi "Conca de Mxic" s'utilitzen a vegades per referir-se a la vall.

Geografia.
La vall de Mxic fa uns 60 km d'est a oest i uns 80 km de nord a sud. La vall s una conca endorreica, sense desguassos naturals. Per aquest motiu, abans del segle XX, molta o gran part de la vall estava coberta per una cadena de llacs intercomunicats: llac Texcoco, llac Chalco, llac Xochimilco, Zumpango i Xaltocan. Des d'aleshores els llacs s'han anat buidant i ja han perdut gran part de la seva extensi. Avui en dia, la gran rea urbana de Ciutat de Mxic cobreix gaireb tota la vall.

La tragdia de la contaminaci.
La contaminaci atmosfrica relacionada amb aquest entorn urb, constituda principalment per oz, dixid de sofre i partcules en suspensi, queda retinguda pels contorns naturals de la vall. A l'hivern, la inversi trmica se suma a la tragdia. Aquest fet ha portat diverses organitzacions, des de l'Institut Mundial de Recursos (World Resources Institute) fins al Llibre Guinness dels rcords, a considerar Ciutat de Mxic la gran ciutat ms contaminada del mn. Per els nivells de contaminaci s'han redut espectacularment des de finals dels anys 80: el 1991 l'aire va arribar a nivells insalubres 355 dies a l'any, el 2003 va baixar a 170 dies i el 2004 a 141 dies.

Clima.
La vall de Mxic es troba a una mitjana de 2.240 metres per damunt del nivell del mar. Tot i que la vall est situada dins de la zona tropical, la gran alada la mant relativament temperada. La temperatura mitjana anual es troba entre els 16 i 18C i els canvis estacionals sn mnims. En els mesos ms freds hi pot haver gelades nocturnes, per fins i tot al mes de gener la mitjana de temperatures mximes s de 21C. L'abril i el maig sn els mesos ms clids. A l'estaci de les pluges, que normalment va de finals de maig a comenaments d'octubre, es recull un 80% dels 850 mm de pluja anual, cosa que alleugereix una mica la sequedat habitual de l'aire.

Enllaos externs.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131001" title="Llista de municipis d'Uri" nonfiltered="3502" processed="3485" dbindex="53782">
Llista completa dels municipis del cant d'Uri (Sussa). (Actualitzaci d'abril de 2004):












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131005" title="Mscul cricotirodal" nonfiltered="3503" processed="3486" dbindex="53783">
El mscul cricotirodal s'insereix en la cara anterolateral de l'arc del cartlag cricoide i a la banya i lamina inferior del cartlag tiroide. s l'nic mscul laringi innervat pel nervi laringi extern.

Acci.

Actuen reduint l espai entre els cartlags cricoide i tiroide. Aquest moviment produeix una separaci entre el cartlag tiroide i l apfisi vocal dels aritenoides; aix, la longitud i la tensi dels plecs vocals augmenten amb el propsit de canviar el to vocal. 

Tamb actua inclinant el tiroide cap endavant i tensant les cordes vocals; el cartlag bascula cap a davant i augmenta la longitud del replec o corda vocal.

Imatges addicionals.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131007" title="Salzburg" nonfiltered="3504" processed="3487" dbindex="53784">

 s la quarta ciutat d'ustria i la capital del land homnim, Salzburg. Coneguda internacionalment pel magnfic casc histric que s'ha mantingut al llarg dels segles i que des de 1997 s protegit per la UNESCO. La ciutat tamb es coneguda per ser el bressol de Mozart i la seu del fams festival de Salzburg que se celebra anualment.

 Geografia .



Situada a la ribera del riu Salzach i al lmit septentrional de la serralada alpina, la ciutat es troba prxima al cim d'Untersberg de 1972 metres. A ms a ms, la ciutat est envoltada dels cims de Mnchsberg i de Kapuzinerberg que actuen com a pulmons verds de la ciutat. 

Salzburg es troba al mig de la ruta entre Munic i Viena estant a 150 quilmetres de la primera ciutat i a 300 quilmetres de la segona.

 Demografia .

La poblaci de Salzburg l'any 2007 s de 150.269 habitants. Al llarg del segle XX la poblaci s'ha triplicat passant dels 48.945 amb qu comen el segle i acabant amb 150.269 habitants que t a l'actualitat.



 Histria .
 Edat Antiga i Mitjana .

La zona de Salzburg ha estat habitada des de l'poca neoltica. Les primeres traces de poblament sn de poblaments celtes que habitaren les valls del riu Salzach. Durant l'poca romana, la petites poblacions celtes foren unificades en una nica poblaci: Juvavum, esdevenint una de les principals poblacions de la poblaci de Noricum. 

La construcci de la Fortalesa de Hohensalzburg l'any 1077 signific la consolidaci de la poblaci esdevenint la base del futur creixement. A finals del segle XIV el territori de Salzburg esdevingu completament independent de Baviera constituint-se com un principat de carcter religis sota l'autoritat d'un arquebisbe. Aquesta situaci perdur fins el 1803.

 Edat Contempornia .

El 31 d'octubre de 1731, aprofitant el 214 aniversari de la publicaci de les 95 tesis de Martin Luter, l'arquebisbe de Salzburg expulsa la poblaci de religi protestant de la ciutat. En total 21.475 habitants que se'ls convidava a acceptar el catolicisme o a abandonar la ciutat. Molts es convertiren, per, prop de 12.000 salzburguesos hagueren de marxar de la ciutat installant-se molts d'ells a Prssia grcies a l'oferiment del rei Frederic Guillem I de Prssia els hi fu.

L'any 1803, en el marc de les guerres napoleniques, els territoris eclesistics del Sacre Imperi Romanogermnic foren secularitzats, entre ells Salzburg. L'antic arquebisbat fou estregat al gran duc Ferran III de Toscana, desprs d'haver perdut el Gran Ducat de Toscana. L'any 1805 el territori de Salzburg fou entregat a ustria i cinc anys desprs a Baviera. Finalment, el 1816, el territori de Salzburg pass definitivament a ustria grcies al Congrs de Viena.  

L'any 1850, el territori salzburgus esdevingu un territori independent de la Corona austraca. L'any 1921, una enquesta feta a la poblaci afirmava que el 99% dels ciutadans de Salzburg desitjaven l'annexi d'ustria a Alemanya. 

El 13 de mar de 1938, durant l'Anchluss, les tropes alemanyes ocuparen Salzburg, els opositors als nacionalsocialistes i els jueus fores arrestats i la sinagoga jueva destruda. Diferents camps de concentraci tant per jueus com per dissidents i estrangeres foren ubicats a l'rea de Salzburg.

Durant la Segona Guerra Mundial la ciutat fou bombardejada pels aliats; en aquests bombardejos moriren 550 persones i es destruren 7.600 cases. Malgrat que la Catedral i diferents ponts de la ciutat foren destruts, la ciutat mantingu un magnfic catleg de monuments arquitectnics esdevenint un magnfic exemple de ciutat. 

Salzburg fou alliberada per les tropes estatunidenques l'any 1945. La ciutat esdevingu el centre de decisi de les tropes d'ocupaci aliades a ustria desprs de la Guerra.

 Atraccions turstiques de Salzburg .

La ciutat de Salzburg s una dels principals destins turstics de l'Europa central grcies als magnfics monuments que t i a la gran oferta cultural.

Ciutat Antiga

 Tota la ciutat antiga de Salzburg ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1996. El centre histric inclou nombroses esglsies i palaus.
 La Catedral de Salzburg.
 La Fortalesa de Hohensalzburg.
 L'Esglsia Franciscana de Salzburg.
 El cementiri de Sant Pere.
 L'abadia de Nonnberg .
 El Castell de Mirabell.
 El Castell de Leopoldskron.
 Hellbrunn.
 La Baslica de Maria Plain, a la Muntanya del Calvari.

Proximitats de Salzburg

 El Castell de Klessheim.
 Salzkammergut, una gran rea de llacs.
 El niu de les ligues.
 Nombroses estacions d'esqu alpines.












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131017" title="Gambsia" nonfiltered="3505" processed="3488" dbindex="53785">

La gambsia o moix de moscard (Gambusia affinis) s una espcie de peix d'aigua dola de la famlia dels peclids. S'assembla i est emparentat amb espcies populars en l'aquarioflia com els guppys, i per aix sovint rep el nom de guppy salvatge.

Es tracta d'un peix natiu de les maresmes del Golf de Mxic, on s'hi alimenta de larves aqutiques i mosquits en estadis de pupa. s molt resistent i pot sobreviure en aiges amb baixa saturaci d'oxigen, altes salinitats (fins al doble que l'aigua marina) i altes temperatures, amb casos descrits de fins a 42C per curts perodes. Per aquest motiu, s un dels peixos ms escampats arreu del mn, ats que s'ha mirat d'utilitzar per a control de plagues de malalties associades amb els mosquits (com ara el paludisme).

Malauradament, molt sovint all on s'hi ha introdut, s'ha vist que els peixos endmics ja hi oferien mecanismes de control, i a ms, han deteriorat les condicions de les espcies autctones. Als Pasos Catalans, per exemple, a espcies de peix com el fartet o el samaruc.  

Referncies.

 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 27.

 Enllaos externs .

 Gambusia affinis al FishBase ;
 Fitxa d'espcies extiques invasores de la Pennsula Ibrica ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131019" title="Ariadna Gil i Giner" nonfiltered="3506" processed="3489" dbindex="53786">
Ariadna Gil i Giner, (Barcelona; 23 de gener de 1969 - ) actriu catalana, filla de l'advocat August Gil Matamala. 

Va comenar el 1986 amb la pellcula del Bigas Lluna "Lola".  Desprs de 4 pellcules en catal, va protagonitzar "Amo tu cama rica" del Emilio Martnez Lzaro el 1991. 

Del 1993 al 2007, ha fet ms de 31 pellcules com "Libertarias", del  Vicente Aranda; " El laberinto del fauno ", del Guillermo del Toro o "Soldados de Salamina"; del seu company sentimental David Trueba.
 Filmografia .


 Premis .
1992: Premio Ondas a la millor actriu, "Amo tu cama rica";
1992: Premi del Festival de Pescola a la  millor actriu, "Amo tu cama rica";
1993: Premio Goya a la  millor actriu, "Belle poque";
1993: Fotogramas de plata, "Belle poque";

Enllaos externs.

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131020" title="Interjecci" nonfiltered="3507" processed="3490" dbindex="53787">
La interjecci s una categoria gramatical que cont paraules que denoten estats d'nim. Sn expressions invariables, sovint provinents d'una onomatopeia o d'una frase feta que s'usen en oracions exclamatives per acompanyar el discurs. No realitzen cap funci sinttica dins la frase, noms realcen el missatge, apellen a l'interlocutor i expressen els sentiments del que les usa. Peratanyen a un registre oral i colloquial de la llengua. 

Exemples d'interjeccions podrien ser: ah!, Jess!







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131021" title="Concilium provinciae" nonfiltered="3508" processed="3491" dbindex="53788">
Un Concilium provinciae (llat per consell provincial) fou una assemblea de delegats de totes les colnies i municipis d una provncia romana, que un cop a l any es reunien en la capital de la provncia per celebrar-hi cerimnies en honor al culte imperial presidides per un flamen  un sacerdot rom  elegit anualment pel consell.

Llevat de l aspecte religis d aquest aplec, tamb en obtingu la funci de reuni de les elits locals per discutir-hi problemes de la provncia o per formar-hi delegacions enviades a Roma per resoldre disputes amb l administraci del imperi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131024" title="Javier Fesser" nonfiltered="3509" processed="3492" dbindex="53789">
Javier Fesser (Madrid, 1964) director i publicista espanyol. 

Va estudiar Comunicaci a la UCM. El seu germ,Guillermo Fesser s un fams periodista. Va fundar la Lnea Films el 1986.
 Filmografia .
 Binta y la gran idea (2004);
 La gran aventura de Mortadelo y Filemn (2003);
 El milagro de P. Tinto (1998);
 El secdleto de la tlompeta (1995);
 Aquel ritmillo (1995);
Premis.
 2007 Academy Award for Live Action Short Film (Nomination);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131025" title="Histria de la pilota valenciana" nonfiltered="3510" processed="3493" dbindex="53790">
Els origens exactes de la pilota valenciana no sn encara coneguts amb exactitud, de manera que noms se'n poden fer conjectures en base als jocs de pilota semblants.

 L'Antiguitat . 
D'esports de pilota n'hi ha hagut a l'Antiga Grcia, a la Xina o a l'Amrica precolombina, per llurs descripcions sn molt vagues o no tenen cap relaci amb la pilota valenciana. Aix, per exemple, l'explicaci que en fa Homer d'una partida a L'Odissea sembla ms d'una dansa que d'un esport, amb cants i jugades marcades pel ritme dels instruments. Ja en el mn rom, el poeta llat Marc Valeri Marcial en els seus Epigrames distingia quatre jocs de pilota



 Follis: Una pilota grossa i d'aire que es colpejava amb el puny tancat o amb el bra protegit amb un braalet. Semblant, doncs, a dues modalitats de l'actual Pallone itali. Es jugava, per, en recintes tancats i de dimensions redudes, les termes.
 Harpestum: En un terreny de joc delimitat per dues ratlles i una ratlla central, els jugadors tractaven d'enviar la pilota ms enll del lmit del camp contrari. Ats que la pilota sovint anava a ran de terra, semblaria aquest un precedent del Raspall, tot i que d'altres el veuen com un precedent del futbol.
 Paganica: Noms se'n sap que s'hi jugava amb una pilota petita i molt dura.
 Trigonalis: Formant un triangle tres jugadors es llenaven una pilota petita.

Cap d'elles, per, s'adiu exactament  a l'actual pilota valenciana. Per el fet documentat d'esports basats en les ratlles de la modalitat de  llargues en antics territoris de l'Imperi Rom com les actuals Blgica, nord de Frana, Frsia o nord d'Itlia fan pensar en un origen com.

 Edat mitjana .
En l'Edat mitjana francesa hi ha constncia del jeu de paume, que, en un comenament, era practicat amb la m nua. L'any 1292 havia a Pars tretze tallers de fabricaci de pilotes, aix que queda palesa la seua popularitat. Aquest esport, precursor del tennis, era jugat en recintes tancats (tripots) amb una xarxa al mig per sobre la qual havia de passar la pilota. La puntuaci era molt pareguda a la valenciana. Al segle XVI Joan Llus Vives compara en els seus Dilegs les dues maneres de jugar a pilota, a Frana i al Regne de Valncia, i acaba concloent que, malgrat lleus diferncies les regles eren les mateixes.

A la Corona d'Arag va ser un esport molt popular practicat per membres de la noblesa i fins i tot reis (l'humanista Arnau de Vilanova va recomanar la seua prctica a Jaume II en 1305), si b aquest xit va ser part de la seu posterior prdua de popularitat, ja qu per a evitar problemes es va prohibir la seua prctica en els carrers quedant confinat a recintes tancats (trinquets) que solament podien mantenir les classes adinerades (a mitjan segle XVI hi ha censats a Valncia 13 trinquets). Fams per la seua transcendncia s el bndol del 14 de juny de 1391 que va promulgar el Consell de la ciutat de Valncia en el qu va prohibir la seua prctica al carrer:


 Car per occasi del joch deius escrit se seguien diverses blasfemies en offensa de nostre senyor Du e dels sants, e diverses injuries de paraula e fet a les gents anants e stants per los carrers e places de la ciutat, ha novellament establit e vedat que alcuna persona privada o estranya, de qualsevol estament condici o ley, sia de edat de X anys a ensus, no gos ne presumesca jugar dins los murs de la dita ciutat a joch de pilota arruladia, sots pena de XX morabatins d'or per cascuna vegada que contrafara.

Malgrat les constants prohibicions les classes populars continuaren practicant la pilota, i les classes acabalades l'abandonaren (fra per diferenciar-se'n, fra per passar a esports ms nets com el tennis). La pilota a m va ser, doncs, un esport menystingut i dominat per les apostes i els desafiaments locals. 

 poca moderna .

No s fins a finals del segle XIX quan els peridics del Cap i casal comencen a oferir crniques de partides, majoritriament als trinquets com el de Pelayo (1868), per tamb al carrer. s per aquestes referncies que avui coneixem pilotaris com Roquet de Penguila, Bandera, Melero, Bota, el Nene, el Paler o el Pilotero, i trinquets com el de Juan de Mena o el del Grau.

s tamb llavors quan apareixen els primers frontons al Pas valenci, per a jugar a les modalitats basques. per annunciat com a una diversi per a les elits. A tall d'exemple, el 26 de febrer de 1910, El Mercantil valenci annuncia dos partides amb preus molt disparells: una pesseta i mitja costa la de cesta-punta al Jai Alai de l'Alameda, i 20 cntims la d'escala i corda al Pelayo


Per la vertadera revoluci la provoc El Nel de Murla, qui, el 1910, colloca una corda de vora 2 m d'altura al mig d'un trinquet i va inventar la modalitat de l'Escala i corda. Fins aleshores als trinquets es jugava com al carrer, a ratlles, tal com es fa avui dia encara al Trinquet de l'Abdet.

Posteriorment la popularitzaci dels esports de masses, especialment el futbol, l'expansi urbanstica que va provocar l'enderrocament de nombrosos trinquets, l'augment de la circulaci automobilstica que va dificultar el joc al carrer i la progressiva castellanitzaci de la societat a causa de la immigraci de gran quantitat de persones que no veien la pilota valenciana com a un esport propi, provoca que la seua situaci en la dcada dels 60 del segle XX fra quasi crtica.

 En l'actualitat .
Els anys 70 i 80, en aqueix moment de decadncia i manca d'alicients, la pilota torna a ressorgir, i es pot dir que s grcies a un pilotari, el Genovs I, el carisma del qual atrau nombrosos aficionats de volta al trinquet.

A aquest fenomen s'uneix el procs autonmic dels anys 80. La descentralitzaci poltica encetada amb el nou rgim facilita, el 1984, la independncia de la Federaci de Pilota Valenciana respecte de la Federacin Espaola de Pelota, que noms acull les modalitats basques. D'en que la presideixen persones que coneixen la pilota autctona i la promouen amb l'organitzaci de nombroses competicions de gran part de les modalitats i amb la construcci de canxes de joc als nous instituts per a anar introduir el jovent en un esport que restava oblidat o minimitzat. Tamb, de portes en fora, la FPV participa en l'organitzaci dels Campionats Internacionals de Pilota amb els altres pasos amb un joc de pilota a ratlles.



El 1990 s'inicia una nova popularitzaci de la pilota amb les retransmissions de les partides en directe per part de Canal 9. Aquesta tasca de reintroducci, per, s ara amortida per ser actualment les partides retransmesses en diferit i per Punt 2, a ms d'un programa amb l'actualitat del mn de la pilota anomenat Trinquet, d'entre 30 i 45 minuts de durada, els diumenges per la vesprada.

Arran d'aquest reviscolament l'ex-pilotari Alfred Hernando, Fredi, ha encapalat la modernitzaci de la pilota valenciana mitjanant el torneig Circuit Bancaixa, que ha emps diversos trinquets a millorar les installacions i, en general, l'ha professionalitzada. Des del 2005, la seua nova empresa, ValNet t en nmina tots els jugadors professionals de pilota valenciana.

 Enllaos externs .
 Histria del Joc de pilota, en pdf;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131028" title="Costa de la Tarongina" nonfiltered="3511" processed="3494" dbindex="53791">

La Costa de la Tarongina s el tram de costa comprs entre el delta de l'Ebre i el cap de la Nau. Sovint s utilitza per referir-se noms al  tram corresponent a les provncies de Castell i Valncia. A vegades tamb es fa una divisi d aquesta costa utilitzant com a noms turstics els de Costa de la Tarongina per a la provncia de Castell i simplement Costa de Valncia per a la de Valncia. Entre les platges ms importants d aquesta costa es troben les dels municipis de Penscola, Alcal de Xivert, Orpesa, Benicssim, Castell de la Plana, Sagunt, Valncia, Sueca, Cullera, Tavernes de la Valldigna, Gandia, Oliva, Dnia i Xbia.

Vegeu tamb.
Llista de platges del Pas Valenci

Enllaos externs.
Web oficial del Turisme de la Comunitat Valenciana













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131030" title="Andreu Carranza i Font" nonfiltered="3512" processed="3495" dbindex="53792">
Andreu Carranza i Font (Asc, 19 de juny del 1957), escriptor riberenc que actualment viu a Flix. La seva ltima novella, escrita juntament amb Esteban Martin, La Clau Gaud, ha sigut un dels xits del Sant Jordi 2007, essent la segona ms venuda en categoria de ficci en catal.

Premis literaris.
 Recull-Francesc Puig i Llensa de narraci, 1991 per La tinta de la immortalitat;
 Ribera d'Ebre, 1992 per El desert de l'oblit;
 Sebasti Juan Arb de novella de Sant Carles de la Rpita, 1995 per Riu avall ;
 Sant Joan, 2000 per Anjub. Confessions d'un bandoler;
 Vila d'Asc de narrativa, 2000 per La filla de la memria;
 
Llibres publicats.
Narrativa breu.
 La tinta de la immortalitat Barcelona: Prtic, 1991  ;
 Aigua de Valncia Barcelona: Columna, 1993  ;
 Riu avall Tarragona: El Mdol, 1996  ;
 
Novella.
 El desert de l'oblit Tarragona: El Mdol, 1993  ;
 Llibre de les set xibeques : la riuada Tarragona: El Mdol, 1997  ;
 Anjub. Confessions d'un bandoler Barcelona: Ed. 62, 2000  ;
 La filla de la memria Tarragona: El Mdol, 2001  ;
 El que l'herbolria sap Barcelona: Planeta, 2002  ;
 L'hivern del Tigre Barcelona: Planeta, 2004  ;
 El invierno del Tigre Valls: Lectio, 2006;
 La Clau Gaud Barcelona: Rosa dels Vents, 2007 (Escrit junt amb Esteban Martn);

Poesia.
 Trilogia del deliri Calaceit: Sisalls, 1993  ;
 A mumpare Tarragona: El Mdol, 2000  ;

 Enllaos .
Entrevista a Andreu Carranza i Esteban Martn a Anika Entre Libros;

MySpace d'Andreu Carranza;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131052" title="Nacionalisme (msica)" nonfiltered="3513" processed="3496" dbindex="53793">
El Nacionalisme en msica es refereix a l's de materials que sn recognoscibles com nacionals o regionals. Per exemple, l's directe de la msica folklrica, i l's de melodies, ritmes i harmonies inspirats per la mateixa. El nacionalisme tamb inclou l's del folklore com a base d'obres programtiques o peres. 

Generalment es relaciona el nacionalisme amb el romanticisme musical de mitjan  segle XIX, per hi ha ja evidncies del nacionalisme tant a inicis com a finals del segle XVIII. El terme tamb s'usa sovint per a descriure la msica del segle XX d'altres regions, sobretot de Llatinoamrica. Fins molt recentment, el nacionalisme musical del segle XIX ha estat considerat com una reacci contra el "domini" de la msica romntica alemanya.

Pasos relacionats amb molta freqncia al nacionalisme sn Rssia, Txecoslovquia, Noruega, Finlndia, Espanya, Gran Bretanya i els Estats Units.

 Fonts .
Apel, Willi. 1968. Harvard Dictionary of Music. Boston: Harvard UP.
Grout, Donald J. 1960. A History of Western Music. Nova York: Norton.
Stolba, K. Marie. 1990. The Development of Western Music: A History. Dubuque, Iowa: Wm. C. Brown, Inc.
Taruskin, Richard. N.D. Nationalism, Grove Music Online ed. L. Macy (accs el 8 de desembre de 2005). ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131056" title="Poblenou (desambiguaci)" nonfiltered="3514" processed="3497" dbindex="53795">

 Geografia: Poblenou (o Poble Nou) s un topnim d's freqent als Pasos Catalans que designa una localitat o un barri de nova construcci en el moment de la seva aparici.
 el Poblenou, barri de Barcelona, del districte de Sant Mart.
 el Cementiri del Poblenou, al barri barcelon del mateix nom.
 el Poblenou, nucli de poblaci del municipi de Catadau, a la Ribera Alta.
 el Poblenou (o el Poblenou de Llers), nucli de poblaci del municipi de Llers, a l'Alt Empord.
 el Poblenou (o el Poblenou de la Salut), barri del districte set de Sabadell, al Valls Occidental.
 Poble Nou (o el Poblenou del Pi), pedania de Valncia, al districte dels Pobles del Nord.
 el Poble Nou de Benitatxell, municipi de la Marina Alta, conegut tamb simplement com a Benitatxell.
 Poblenou de la Corona, municipi de l'Horta Sud, conegut tamb com a Llocnou de la Corona.
 el Poblenou del Delta, nucli de poblaci del municipi d'Amposta, al Montsi, conegut abans com a Villafranco del Delta.
 el Poble Nou de la Mar (o el Poble Nou del Mar), antic municipi de l'Horta que fou annexat a la ciutat de Valncia el 1897.
 el Poblenou de Sant Rafael, nucli de poblaci del municipi de Cocentaina, a la comarca del Comtat.
 Poble Nou   Zona Esportiva, barri del districte cinqu de Terrassa, al Valls Occidental.
 Tamb s'anomena el Poblenou, entre d'altres, un raval d'Isona i un barri dels municipis d'Alcsser, Figueres, Fraga, Manresa, Pineda de Mar i la Vila Joiosa.

 Televisi: ;
 Poblenou, srie de TV3 ambientada al barri homnim de Barcelona.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131058" title="Sant Salvador de Khora" nonfiltered="3515" processed="3498" dbindex="53796">



L'esglsia de sant Salvador de Khora (en turc: Kariye Kilisesi o Kariye Camii) s considerada un dels ms bonics exemples d'esglsia bizantina. Actualment est situada al districte occidental d'Edirnekap , a Istanbul. Al segle XVI, l'esglsia va ser convertida en mesquita pels turcs otomans, i va esdevenir un museu el 1948 (en turc: Kariye Mzesi). L'interior s cobert de fins mosaics i frescs del segle XIV.

Histria.

L'esglsia va ser originalment construda al segle V fora dels murs que Constant havia construt al segle IV. El nom grec de l'esglsia s                                         (h  Ekkl sia tou Hagiou S t ros en t  Ch ra), en t  Ch ra significa en els camps, aquesta locuci va esdevenir el diminutiu de l'esglsia. Quan les noves muralles de Teodosi van ser erigides el 413-414, l'esglsia es va trobar dins del sistema defensiu de la ciutat, per va guardar el nom de Chora. El nom podria haver pres llavors un sentit ms espiritual, sent llavors assimilat al ventre de la Verge com ho fa pensar la inscripci que es pot llegir sobre un mosaic del nrtex: Lloc d'encarnaci del Du incommensurable.

Tanmateix la majoria del que avui s visible data del perode 1077-1081, quan Maria Ducaina, la sogra d'Aleix I Comn, va fer reconstruir l'esglsia amb planta de creu grega, un estil aparegut al segle XI i el qual servir de model per a les esglsies ortodoxes fins al segle XVIII. Al comenament del segle XII, l'esglsia va sofrir un enfonsament parcial, potser degut a un terratrmol. Aleshores va ser reconstruda per Issac Comn, el tercer fill d'Aleix. Tanmateix, no fou fins desprs de la tercera fase de construcci, dos segles ms tard, que l'esglsia va rebre la forma amb que la coneixem actualment. El poders home d'estat Theodore Metochites va dotar l'esglsia de la majoria dels seus magnfics mosaics i frescs. Aquesta decoraci impressionant va ser executada entre 1315 i 1321.

Per contra, encara que coneguem b els socis comanditaris d'aquestes obres, els executants en continuen sent desconeguts. El 1328, Metochites va ser exiliat per Andronikos III Palaiologos; tanmateix, va ser autoritzat a tornar a Constantinoble dos anys ms tard en tant que monjo de la congregaci de la Chora.

Desprs de la conquesta de Constantinoble pels turcs, l'esglsia fou transformada en mesquita el 1511 per At k Ali Pa a, gran visir de Bayezid II. A causa de la prohibici a l'Islam de representar l'Home, els mosaics i els frescs sn recoberts de cal, per no sn destruts.

El 1948, Thomas Whittemore i Paul A. Underwood, del Byzantine Institute of America i del Dumbarton Oaks Center fur Byzantine Studies, van patrocinar un programa de restauraci. Des de llavors, l'edifici va deixar de ser una mesquita, i el 1958, va ser obert al pblic en tant que museu.

L'edifici.


L'esglsia s petita comparada a la resta d'esglsies d'Istanbul (la seva superfcie s de 742,5 m), per la seva relativa petita talla s compensada per la majestuositat de l'interior, com s sovint el cas en l'arquitectura bizantina. L'edifici es compon de tres zones principals: el vestbul d'entrada o nrtex, el cos principal de l'esglsia o naos, i la capella adjacent o paracclesion. El nrtex est dividit en dues parts: l'interior i l'exterior. La separaci entre ambdues s neta degut a la refecci de l'esglsia, formant la part interior part de la construcci original.

L'edifici t sis cpules, la major de les quals t una dimensi de 7,7 m de dimetre i es troba en el centre del naos.

Decoraci interior.

Els mosaics i els frescs presentats al museu sn en quantitat i en qualitat les obres pictriques entre les ms importants de les llegades pels artistes bizantins. Han estat realitzades ms o menys en els temps de Giotto. Es poden notar similituds amb el realisme i la vitalitat que sn la marca del pre-renaixement, per en un examen exhaustiu dels detalls de l'execuci, les diferncies es revelen importants i les pintures italianes d'aquesta poca no tenen els trets tradicionalment molt estilitzats de l'art bizant.

Els moviments graciosos dels personatges donen a les seves representacions una lleugeresa i una elegncia incomparable, d'altra banda subratllades per una coloraci fresca. A ms a ms, la vasta gamma de temes bblics dna una idea de la fora creadora dels mestres bizantins, malgrat l'ordre iconogrfic imposat. El tema principal d'aquests mosaics rics en detall s l'encarnaci de Du en Home i la salvaci aportada als Homes. La resurrecci del Crist s el motiu central dels frescs de la capella funerria i ve a completar aquesta noci de salvaci.

El nrtex.


En el moment de l'entrada a l'esglsia, la mirada cau sobre la representaci del Crist Pantocrator sobre la portada del nrtex interior. Oposadament a l'entrada principal, es troba la Verge Maria: la refecci de l'esglsia ha estat aix consagrada a Crist i a Maria. Desprs d'haver salvat el nrtex exterior, es pot veure el mosaic que representa el benefactor de l'esglsia, Theodore Metochites, agenollat, presentant-la al Crist.

Dues icones en mosaic de sant Pere i sant Pau flanquegen el passatge. La cpula sud ensenya un Crist Pantocrator i la seva genealogia, i la del nord present Maria i els seus avantpassats. En la volta sota la cpula del nrtex interior, el cicle, que comptava originalment 20 escenes, comena per la vida de Maria que era molt popular a l'edat mitjana. El cicle d'imatges en el nrtex exterior comena per la infantesa de Jess i prossegueix en el nrtex interior amb la representaci dels miracles pblics de Crist.

El paracclesion.

Els murs i els sostres del paracclesion sn principalment recoberts de frescs. En el fons s'hi troba l'obra mestra de l'esglsia: una fresc representant el Descens als Inferns o Anastasi.

El naos.

La Dormici (Koimesis) de la Verge est representada sobre un mosaic sobre la porta central de la nau. El nen que t el Crist darrere d'ella simbolitza la seva nima. Aquest mosaic de composici clssica s l'nica representaci que ens hagi arribat d'un conjunt de mosaics representant les Dotze Festes i que ocupaven tota la nau. Sense mobiliari i desproveda d'altres decoracions, al naos no hi ha res ms a veure que els marbres que el decoren i dna una impressi de fredor, reforada pels tons blaus i verds de les venes del marbre aix com pel feble enllumenat.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131066" title="Tipi" nonfiltered="3516" processed="3499" dbindex="53797">

Un tipi s una tenda cnica originalment feta de pella d'animals i popularitzada pels amerindis de les Grans Planes. Aquest habitatge solia durar molt, i donava calor i comfort als seus inquilins durant els freds hiverns, era sec en poca de pluges, i fresc en l'estiu.

Era desmuntable i porttil, un factor molt important ja que els indis eren nmades, i podia ser desmunatada i empaquetada quan decidien moure's i fcilment plantada quan trobaven un lloc adequat.

Els Tipis estan associats als Indis americans, encara que hi havia amerindis d'altres de llocs a part de les Grans Planes que construen altres tipus d'habitatges.

La paraula s d'arrel amerndia: prov de la llengua lakota.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131085" title="Ernst Theodor Amadeus Hoffmann" nonfiltered="3517" processed="3500" dbindex="53799">

Ernst Theodor Amadeus Hoffmann (Knigsberg, 24 de gener de 1776 - 25 de juny de 1822), escriptor i compositor alemany, que va influir en el moviment romntic de la literatura alemanya.

Biografia.
Va nixer a Knigsberg (Prssia Oriental; avui dia Kaliningrad, Rssia), fill d'un advocat. Desprs del divorci dels seus pares l'any 1778 va ser criat per la 
famlia de sa mare. El seu tercer nom era originriament Wilhelm, per ms tard va adoptar el d'Amadeus en honor del compositor Wolfgang Amadeus Mozart. Hoffmann va estudiar Dret en la Universitat de Knigsberg per noms va exercir la professi durant un curt perode, abans de dedicar-se forosament a la pintura, la crtica musical i la composici a causa de la derrota de Prssia per part de Napole. L'any 1814 va tornar a l'administraci civil prussiana a Berln i va exercir com jutge fins a la seua mort.

Hoffmann s molt ms conegut com escriptor. Les seues obres de ficci, combinant aspectes grotescos i sobrenaturals amb un poders realisme psicolgic, es troben entre les ms influents del moviment romntic. Les ms famoses potser seran els contes fantstics en qu Jacques Offenbach va basar la seua pera Els contes de Hoffmann (1880) i Lo Delibes el seu ballet Copplia (1870). El seu personatge del Kapellmeister Kreisler tamb va inspirar l'obra per a piano Kreisleriana del compositor alemany Robert Schumann.

Moltes de les novelles curtes ms famoses de Hoffmann van ser reunides en les seues Peces fantstiques (2 volums, 1814-1815), que tamb contenen una collecci de crtica musical i les seues prpies illustracions. Hoffmann va escriure tamb la novella Els elixirs del diable (1816), famosa per l's d'un personatge doppelgnger, s a dir un doble fantasmal. Com a compositor va produir msica religiosa i msica incidental per a obres de teatre, i l'pera Ondina (1816).

Obra literria.
 Fantasiestcke in Callot's Manier (Quadres fantstics a la manera de Callot). Collecci de relats publicada l'any 1814, incloa:
 Der magnetiseur (El magnetitzador);
 Ritter Gluck;
 Kreisleriana;
 Don Juan;
 Nachricht Von den neuesten Schicksalen des Hundes Berganza;
 Der goldene Topf;
 Die Abenteuer Der Sylvesternacht;
 Die Elixiere dnes Teufels (Els elixirs del diable), 1815. ;
 Nachtstcke (Quadres noctuins). Collecci de relats publicada en 1817, incloa:
 Der Sandmann (L'home de l'arena);
 Die Jesuiterkirche in G. (L'esglsia dels jesutes de G.);
 Des de Haus (La casa buida);
 Des Sanctus (El Sanctus);
 Des Gelbde;
 Ignaz Denner;
 Des Majorat;
 Des steinerne Herz;
 Die Serapionsbrder (Els germans de Serapi). Collecci de relats publicada l'any 1819. Va constar de quatre toms entre els que s'incloen els segents contes:
 Die automat (Els autmats);
 Barbara Roloffin;
 Der unheimliche Gast (L'hoste sinistre);
 Spielerglck (Afortunat en el joc);
 Vampirismus (Vampirisme);
 Eine Spukgeschichte (Una histria de fantasmes);
 Die Marquise de la Pivardire (La marquesa de la Pivardire), 1821.
 Datura fastuosa (Der schne Stechapfel) (Datura fastuosa -El bell estramoni-), 1821. Es va publicar desprs de la mort de l'autor.

Enllaos externs.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131094" title="Llista de seleccions nacionals de futbol desaparegudes" nonfiltered="3518" processed="3501" dbindex="53800">
Les segents seleccions nacionals ja no existeixen per la desaparici de les nacions que representaven

Txecoslovquia.
 ;
 Dissolta en 1993 en els estats independents de la  i .
 La FIFA reconeix a la  com a successora de la selecci nacional de Txecoslovquia i li atribueix els seus registres. ;

Alemanya.
 ;
  Alemanya Federal;
 Unificada en 1990.
 La FIFA reconeix l  unificada com a successora de la selecci nacional d Alemanya Federal i li atribueix els seus registres.
  Sarre;
 Integrada a l Alemanya Federal en 1957.

Vietnam.
  Vietnam del Nord;
  Vietnam del Sud;
 Unificat en 1976.
 La FIFA reconeix el  Vietnam unificat com a successor de la selecci nacional del Vietnam del Nord i li atribueix els seus registres.

Iemen.
  Iemen del Nord;
  Iemen del Sud;
 Unificat en 1990.
 La FIFA reconeix el  Iemen unificat com a successor de la selecci nacional del Iemen del Nord i li atribueix els seus registres.

URSS.
 ;
 Dissolta en 1992.
 ,  i  es van independitzar i van formar seleccions nacionals abans de la dissoluci de la Uni Sovitica en 12 estats ms. Aquestos van participar en 1992 amb la denominaci de Comunitat d'Estats Independents i desprs cada estat amb seva prpia selecci. ;

La FIFA reconeix a Rssia com a successora de la Comunitat d Estats Independents i  aquesta com a successora de la selecci nacional de la URSS i li atribueix els registres d aquestes dues seleccions.

Iugoslvia.
  (Repblica Federal Socialista);
 Dissolta en 1992 en 5 estats independents.
 ;
 ;
 ;
 ;
    Desprs reanomenada ;

 ;
 Dissolta en 2006 en els estats independents de  i .
 La FIFA reconeix a Srbia com a successora de Srbia i Montenegro i  aquesta com a successora de la selecci nacional de  (Repblica Federal Socialista) i li atribueix els registres d aquestes dues seleccions.

Canvis de nom.
 El "Regne de Iugoslvia" pass a ser la "Repblica Federal Socialista de Iugoslvia" en 1945.
 "ndia Britnica" pass a ser ndia en 1947.
 "ndies Orientals Holandeses" pass a ser Indonsia en 1949.
 La "Costa d Or" pass a ser Ghana en 1957.
 "Egipte" pass a ser la "Repblica rab Unida" en 1958 i desprs torn a Egipte en 1972.
 "Tanganica" pass a ser Tanznia en 1962.
 La "Guaiana Britnica" pass a ser Guyana en 1966.
 La "Guinea Espanyola" pass a ser la Guinea Equatorial en 1968.
 El "Congo-Kinshasa" pass a ser el "Zaire" en 1971 i desprs la Repblica Democrtica del Congo en 1997.
 "Ceilan" pass a ser Sri Lanka en 1972.
 "Dahomey" pass a ser Benn en 1975.
 La "Guaiana Holandesa" pass a ser Surinam en 1975.
 La "Guinea Portuguesa" pass a ser la Guinea-Bissau en 1975.
 L "Alt Volta" pass a ser Burkina Faso en 1984.
 "Samoa Occidental" pass a ser Samoa en 1996.

Vegeu tamb.
 Llista de membres afiliats a la FIFA;
 Llista de seleccions no afiliades a la FIFA;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131097" title="Provncia de Covasna" nonfiltered="3519" processed="3502" dbindex="53801">


Covasna (, hongars: Kovszna) s una provncia (jude ) de Romania, a Transsilvnia, amb capital a Sfntu Gheorghe.

Lmits.
 Provncia de Vrancea i Provncia de Bac u a l'est.
 Provncia de Bra ov a l'Oest.
 Provncia de Harghita al nord.
 Provncia de Buz u al sud.

Demografia.
El 2002, tenia una poblaci de 222,449 i una densitat de poblaci de 60 h/km. 

Hongaresos - 73.79% (o 164,158);
Romanesos - 23.28% (o 51,790);
Gitanos - 2.68% (o 5,973);

Covasna t el segon percentatge ms alt de poblaci hongaresa a Romania, juntament amb la Provncia d'Harghita. Els hongaresos de Covasna sn principalment Szeklers.

 

Divisi Administrativa.
La provncia t 2 municipalitats, 3 ciutats i 39 comunes.

Municipalitats.
 Sfntu Gheorghe (Sepsiszentgyrgy) - capital; poblaci: 60,900;
 Trgu Secuiesc (Kzdivsrhely);

Ciutats.
 Covasna (Kovszna);
 Baraolt (Bart);
 ntorsura Buz ului (Bozdafordul);

Comunes.


Referncies.




Enllaos externs.
Web del Comtat de Covasna ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131103" title="Primer Ministre de Liechtenstein" nonfiltered="3520" processed="3503" dbindex="53802">
El Primer Ministre de Liechtenstein s el cap de govern del Regne de Liechtenstein, actualment Otmar Hasler (FBP) ocupa aquest crrec.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131105" title="Provncia de Dmbovi?a" nonfiltered="3521" processed="3504" dbindex="53803">


Dmbovi a (o Dmbovi a; ) s una provncia (jude ) de Romania, a Muntnia, amb capital a Trgovi te.

Lmits.
Provncia d'Ilfov i Provncia de Prahova a l'est.
Provncia d'Arge  a l'oest.
Provncia de Bra ov al nord.
Provncia de Teleorman i Provncia de Giurgiu al sud.

Demografia.
El 2002, t una poblaci de 541,763 i la densitat de poblaci era 134 h/km. s un dels ms densament poblats de Romania.

Romanesos - 96%;
Gitanos, altres.

 

Divisions Administratives.
La provncia t dues municipalitats, 4 ciutats i 76 comunes.

Municipalitats.
 Trgovi te;
 Moreni;

Ciutats.
 G e ti;
 Pucioasa;
 Titu;
 Fieni;

Comunes.


Referncies.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131111" title="Algesires" nonfiltered="3522" processed="3505" dbindex="53804">

Algesires (Algeciras oficialment i en castell, de l'rab                 al-Yazira al-Jadr , la illa verda) s una ciutat de la provncia de Cadis, a Andalusia. L'any 2005 el municipi tenia 111.283 habitants.

 Geografia .

sta situada a la comarca del Campo de Gibraltar, a la costa occidental de la Badia d'Algesires, al costat de Gibraltar.

 Economia .
s el motor comercial de la comarca. Les seves industries principals sn la petroqumica, la pesca i la surera. El port d'Algesires s el ms important d'Espanya i s el primer del Mediterrani pel que fa a trnsit de contenidors.

 Histria .
Amb el nom d'Al-Yazira al-Jadr  va ser la primera ciutat fundada pels rabs, l'any 711, pertanyent a aquest imperi fins a la conquesta per Alfons XI de Castella el 1344. 

El 1704, es va fundar la ciutat actual sobre les runes de la ciutat rab. Els fundadors van ser refugiats espanyols provinents de Gibraltar, conquerida pels anglesos.


Veure tamb.
 Mercat d'Abastaments d'Algesires;

 Enllaos externs .
Ajuntament d'Algesires;
Museu municipal d'Algesires;




 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131112" title="Provncia de Dolj" nonfiltered="3523" processed="3506" dbindex="53805">


Dolj () s una Provncia (jude ) de Romania, a Oltnia, amb capital a  Craiova (poblaci: 314,437).

Lmits.
Provncia d'Olt a l'est.
Provncia de Mehedin i a l'oest.
Provncia de Gorj i Provncia de Vlcea al Nord.
Bulgria al sud - Provncia de Vidin, Provncia de Montana i Provncia de Vratsa.

Demografia.
El 2002, t una poblaci de 734,231 i una densitat de poblaci de 99 h/km.

Romanesos -  96%;
Gitanos - 3%;
Serbis i blgars 1%.



Originaris de la Provncia.
Corneliu Baba ;
Nicolae Vasilescu Karpen ;
Alexandru Macedonski ;
Titu Maiorescu ;
Francisc Sirato ;
Marin Sorescu;
Nicolae Titulescu;
Ion  uculescu;

Divisi Administrativa.
La Provncia t 3 municipalitats, 4 ciutats i 104 comunes.

Municipalitats.
 Craiova;
 B ile ti;
 Calafat;

Ciutats.
 Bechet;
 D buleni;
 Filia i;
 Segarcea;

Comunes.


Referncies.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131114" title="Provncia de Gala?i" nonfiltered="3524" processed="3507" dbindex="53806">


Gala i () s una Provncia (jude ) de Romania, a Moldvia, amb capital a  Gala i.

Lmitss.
Repblica de Moldova a l'est - Cahul raion.
Provncia de Vrancea a l'oest.
Provncia de Vaslui al nord.
Provncia de Br ila i Provncia de Tulcea al sud.

Demografia.
El 2002, t una poblaci de 619,556 i una densitat de poblaci de 139 h/km.

Romanesos - un 98%;
Russos, Ucranesos i Gitanos.


 

Divisi Administrativa.
La Provncia t 2 municipalitats, 2 ciutats i 59 comunes.

Municipalitats.
 Gala i (capital; poblaci: 331,360);
 Tecuci;

Ciutats.
 Trgu Bujor;
 Bere ti;

Comunes.


Refernceis.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131116" title="Tnel de Seikan" nonfiltered="3525" processed="3508" dbindex="53807">


El tnel de Seikan (en japons        Seikan Tonneru, o      Seikan Zuid ) s el tnel ferroviari ms llarg del mn, amb 53,85 km de longitud (23,3 km sota la mar). Enllaa les illes japoneses de Honsh  i Hokkaid  a travs de l'estret de Tsugaru. Es va inaugurar l any 1988. Est construt 100 m per davall del fons del mar i a 240 m sota el nivell del mar. Van ser necessaris 25 anys d obres per a construir-lo.

El nom de Seikan (  ) s una contracci dels noms de les ciutats principals de cada extrem del tnel. El primer carcter prov de    (Aomori) i l altre de    (Hakodate).

Malgrat ser el tnel ferroviari ms llarg del mn est relativament poc utilitzat, ja que el viatge aeri s ms rpid i barat.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131118" title="Provncia de Giurgiu" nonfiltered="3526" processed="3509" dbindex="53808">


Giurgiu () s una Provncia (jude ) de Romania, a Muntnia, amb capital a Giurgiu.

Lmits.
Provncia de C l ra i a l'est.
Provncia de Teleorman a l'est.
Provncia d'Ilfov i Provncia de Dmbovi a al Nord.
Bulgria al sud - Provncia de Ruse.

Demografia.
El 2002, tenia una poblaci de 297,859 i una densitat de poblaci de 84 h/km.

Romanesos - un 96%;
Gitanos - 3.5%, i altres.



Divisi Administrativa.
La Provncia t una municipalitat, 3 ciutats i 51 comunes.

Municipalitats.
 Giurgiu - capital; poblaci: 73,260;

Ciutats.
 Bolintin-Vale;
 Mih ile ti;
 Dealu;

Comunes.


Referncies.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131119" title="Mar del Jap" nonfiltered="3527" processed="3510" dbindex="53809">

La mar del Jap s una mar costanera de l'oce Pacfic occidental, al nord-est d'sia. Com la Mediterrnia, gaireb no t marees ja que es troba gaireb voltada completament de terra ferma per totes bandes.

Caracterstiques fsiques.
Est limitada per la Rssia continental i l'illa de Sakhaln al nord, Corea del Nord i Corea del Sud a l'oest, i les illes japoneses de Hokkaid , Honsh  i Ky sh  a l'est. 

Est connectada a altres mars per cinc estrets: l'estret de Tatria, entre l'sia continental i l'illa de Sakhaln, i l'estret de La Prouse, entre les illes de Sakhaln i Hokkaid , que la connecten amb la mar d'Okhotsk; l'estret de Tsugaru, entre les illes de Hokkaid  i Honsh , i l'estret de Kanmon, entre les illes de Honsh  i Ky sh , que la connecten amb el Pacfic; i l'estret de Corea, entre la pennsula de Corea i l'illa de Ky sh  (anomenat canal Occidental i estret de Tsushima a banda i banda de l'illa de Tsushima), que la connecta amb la mar de la Xina Oriental.

 Profunditat mxima: 3.742 metres sota el nivell del mar;
 Profunditat mitjana: 1.752 metres;
 Superfcie aproximada: 978.000 km;

Consta de tres conques principals: la conca de Yamato al sud-est, la conca del Jap al nord i la conca de Tsushima (o conca d'Ulleung) al sud-est. La conca del Jap s la que registra les mximes profunditats, mentre que la de Tsushima s la ms plana. 

A la costa oriental, la plataforma continental s mplia, per a l'occidental, sobretot al llard de la costa coreana, s estreta, d'uns 30 quilmetres de mitjana.

El corrent clid de Tsushima, un dels braos del corrent de Kuroshio, es desplaa en direcci nord a travs de l'estret de Corea per la costa japonesa, i el corrent fred de Liman baixa en direcci sud a travs de l'estret de Tatria per la costa russa. 

Temps enrere fou una mar tancada, quan existia el pont continental de l'sia Oriental.

Economia.
Les rees septentrional i sud-oriental sn riques en pesca. La importncia de la pesca en aquesta mar la illustra perfectament la disputa entre Corea del Sud i el Jap sobre l'illa de Dokdo o Takeshima. La mar tamb s important pels seus dipsits minerals, sobretot de sorres de magnetita. Tamb s creu que hi ha bosses de gas natural i de petroli. Amb el creixement de les economies de l'sia Oriental, la mar del Jap ha esdevingut una de les vies martimes comercials de ms rellevncia.

El nom de la mar.
Si b mar del Jap s el terme ms habitual per referir-s'hi entre la comunitat internacional (els estats riberencs l'anomenen, per exemple,     Nihonkai en japons i               Iapnskoie more en rus), en core es fa servir un nom diferent: Corea del Sud l'anomena la "mar de l'Est" (   Tonghae), mentre que Corea del Nord en diu la "mar de l'Est de Corea" (     Chos n Tonghae). Tanmateix cap d'aquestes dues denominacions no gaudeix de reconeixement internacional formal. 

 Referncies .




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131120" title="Provncia de Gorj" nonfiltered="3528" processed="3511" dbindex="53810">


Gorj () s una Provncia (jude ) de Romania, a Oltnia, amb capital a Trgu Jiu.

Lmits.
Provncia de Vlcea a l'est.
Provncia de Mehedin i i Provncia de Cara -Severin a l'est.
Provncia de Hunedoara al nord.
Provncia de Dolj al sud.

Demografia.
El 2002, tenia una poblaci de 387,308 i una densitat de poblaci de 69 h/km.

Romanesos - un 98%;
Gitanos, altres.

 

Divisi Administrativa.
La Provncia t 2 municipalitats, 6 ciutats i 62 comunes.

Municipalitats.
 Trgu Jiu - capital; poblaci: uns 100,000 el 2004.
 Motru;

Ciutats.
Rovinari;
Bumbe ti-Jiu;
Trgu C rbune ti;
Turceni;
Tismana;
Novaci;
icleni;

Comunes.


Referncies.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131122" title="Provncia de Hunedoara" nonfiltered="3529" processed="3512" dbindex="53811">


Hunedoara (; hongars: Hunyad) s una Provncia (Jude ) de Romania, a Transsilvnia, amb capital a Deva.

Lmits.
 Provncia  d'Alba a l'est i al nord.
 Provncia  d'Arad, Provncia  de Timi  i Provncia  de Cara -Severin a l'oest.
 Provncia  de Gorj al sud.
La Provncia tamb forma part de Euroregi de Danubi-Kris-Mures-Tisza.

Demografia.
El 2002, tenia una poblaci de 485,712 i una densitat de poblaci de 69 h/km.

Romanesos - 92%;
Hongaresos - 5%;
Gitanos - 2%;
Alemanys tnics menys de l'1%.

A la vall minaire del riu Jiu, hi ha un grau molt alt d'industrialitzaci que ha provocat l'arribada de molta gent d'altres regions de Romania.



Divisi Administrativa.
La Provncia t 7 municipalitats, 7 ciutats i 55 comunes.

Municipalitats.
 Deva - capital city; population: 77,259;
 Hunedoara;
 Brad;
 Lupeni;
 Or  tie;
 Petro ani;
 Vulcan;

Ciutats.
 Aninoasa;
 C lan;
 Geoagiu;
 Ha eg;
 Petrila;
 Simeria;
 Uricani;

Comunes.


Referncies.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131124" title="Valencia (Califrnia)" nonfiltered="3530" processed="3513" dbindex="53812">
Valencia s una ciutat situada en el Comtat de Los ngeles (Califrnia), en la zona nord-est de la vall de Santa Clarita. En 1987 va ser una de les quatre ciutats juntament amb Saugus, Newhall i Canyon Country que van crear la ciutat de Santa Clarita.                                                                                                           

La ciutat va ser planificada i creada entre les dcades de 1960 i 1990 per l empresa Newhall Land Company. El seu paisatge destaca pels seus bulevars que uneixen la zona urbanitzada amb centres comercials i els magatzems de les empreses. Altre dels elements ms caracterstics sn els passos elevats que permeten als vianants caminar per la ciutat sense haver de creuar els carrers.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131125" title="Provncia de Ialomi?a" nonfiltered="3531" processed="3514" dbindex="53813">

Ialomi a () s una Provncia (jude ) de Romania, a Muntnia, amb capital a Slobozia.

Lmits.
Provncia de Constan a a l'est.
Provncia d'Ilfov a l'oest.
Provncia de Br ila, Provncia de Buz u i Provncia de Prahova al nord.
Provncia de C l ra i al sud.

Demografia.
El 2002, tenia una poblaci de 296,572 i una densitat de poblaci de 67 h/km.

Els romanesos sn el 95.6% de la poblaci, i la minoria ms important sn els gitanos (4.1%).



Divisi Administrativa.
La Provncia t 3 municipalitats, 4 ciutats i 57 comunes.

Municipalitats.
 Slobozia - capital; poblaci: 56,913;
 Fete ti;
 Urziceni;

Ciutats.
 Amara;
 C z ne ti;
 Fierbin i-Trg;
 nd rei;
Comunes.


Referncies.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131127" title="Provncia de Ia?i" nonfiltered="3532" processed="3515" dbindex="53814">


Ia i () s una Provncia (jude ) de Romania, a Moldvia, amb capital a Ia i. Ia i rep el nom dels antics Iazygi poble que hi vivia antigament.

Lmits.
Repblica de Moldova a l'est - Ungheni raion.
Provncia de Neam  a l'oest.
Provncia de Boto ani i Provncia de Suceava al nord-oest.
Provncia de Vaslui al sud.

Demografia.
En el cens del 2002, la Provncia de Ia i tenia una poblaci de 816,910, la tercera ms poblada de Romania desprs de Bucarest i la Provncia de Prahova), amb una densitat de poblaci de 149 h/km.

Romanesos - 98%;
Gitanos.

La poblaci de la Provncia de Ia i s'ha doblat en els darrers seixanta anys.

 

Divisi Administrativa.
La Provncia t 2 municipalitats, 3 ciutats i 92 comunes.

Municipalitats.
 Ia i - capital; poblaci: 320,888;
 Pa cani;

Ciutats.
 Trgu Frumos;
 Hrl u;
 Podu Iloaiei;

Comunes.


 Habitants famosos .
 Grigore Antipa;
 Monica Brl deanu, actriu;
 Emil Brumaru, poeta;
 Petre P. Carp;
 Corneliu Zelea Codreanu;
 Alexandru C. Cuza;
 Liviu Deleanu;
 Emil Grleanu, escriptor;
 Spiru Haret, matemtic;
 Garabet Ibr ileanu;
 Mihail Kog lniceanu;
 Costache Negruzzi;
 Iacob Negruzzi;
 George Emil Palade;
 Theodor Pallady;
 Vasile Pogor;
 Emil Racovi  ;
 Mihail Sadoveanu;
 Constantin Stamati, poeta;
 Dimitrie A. Sturdza;
 Mihail Sturdza;
 Ionel Teodoreanu;
 Alexandru D. Xenopol;

Referncies.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131129" title="Josep Berga i Boix" nonfiltered="3533" processed="3516" dbindex="53815">
Josep Berga i Boix (La Pinya, La Garrotxa, 1837 - Olot, La Garrotxa, 1914) fou un escriptor i pintor catal.

En el camp de l'escriptura, va conrear el conte, la novella i el teatre de costums. Les seves obres ms significatives en aquest camp foren La Borda (1902), en teatre, i L'estudiant de la Garrotxa (1895), en narrativa, amb alguns tocs autobiogrfics.

Va collaborar com a illustrador a Catalunya Artstica. Per alguns dels seus escrits, amb motiu de la Tercera Guerra Carlina, va haver de refugiar-se a Frana. Va tornar, cridat pel seu amic Joaquim Vayreda i Vila el 1868, per a dirigir l'Escola de Dibuix i Pintura d'Olot, on sota el seu ensenyament es van formar, entre d'altres, els escultors Josep Clar i Miquel Blay i Fbregas.

En el que ms va sobresortir va ser, sens dubte en la pintura, de marcat realisme. Va saber dur als quadres el gran paisatge olot amb un estil molt personal. Va realitzar tamb diversos retrats i algunes figures tpiques.

L'any 1880, amb la collaboraci de Joaquim Vayreda i Valent Carrera, va crear un taller d'imatgeria religiosa, "Sants d'Olot", conegut internacionalment grcies a la seva magnfica labor.

Obra.
Paisatge d'Olot;
Paisatge amb pastor i ramat;
Interior amb figura, 1875;
Process, 1909;
Paisatge, 1911;

Bibliografia.

ISBN 84-86626-28-5







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131130" title="Provncia d'Ilfov" nonfiltered="3534" processed="3517" dbindex="53816">

Ilfov () s la Provncia que envolta Bucarest, la capital de Romania. tradicionalment ha estat una provncia rural, per desprs de la caiguda del comunisme, moltes de les viles de la provncia han esdevingut petites ciutats, de fet suburbis de Bucarest.   

Lmits.

Provncia de Ialomi a i Provncia de C l ra i a l'est.
Provncia de Dmbovi a a l'oest.
Provncia de Prahova al nord.
Provncia de Giurgiu al sud i est.

Demografia.

T una poblaci (exclosa Bucarest) de 300,123. La densitat de poblaci s de 188 h/km. El 40% de la poblaci sojorna i treballa a Bucarest, tot i que darrerament s'hi ha installat moltes plantes industrials. T un creixement anyal del 4%.

Romanesos -  96.05%;
Gitanos 3.66%, i altres;

 

Divisi Administrativa.

La provncia t 8 ciutats i 31 comunes.


 Peri ;
 Ciolpani;
 Gruiu;
 Nuci;
 Snagov;
 Gr di tea;
 Moara Vl siei;
 Balote ti;
 Corbeanca;
 Dasc lu;
 Petr chioaia;
 Otopeni (ciutat);
 Tunari;
 tef ne tii de Jos;
 Afuma i;
 Voluntari (ciutat);
 G neasa;
 Mogo oaia;
 Buftea (ciutat);
 Chitila (ciutat);
 Dragomire ti Vale;
 Chiajna;
 Dobroie ti;
 Pantelimon (ciutat);
 Br ne ti;
 Ciorogrla;
 Domne ti;
 Clinceni;
 Bragadiru (ciutat);
 Pope ti-Leordeni (ciutat);
 Glina;
 Cernica;
 Cornetu;
 M gurele (ciutat);
 Jilava;
 Berceni;
 D r  ti;
 1 Decembrie;
 Vidra;

References.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131134" title="Provncia de Maramure?" nonfiltered="3535" processed="3518" dbindex="53817">


Maramure  (, hongars: Mramaros) s una Provncia (jude ) de Romania, a la regi de Maramure . La capital s Baia Mare.

Lmits.
Provncia de Suceava a l'est.
Provncia de Satu Mare a l'oest.
Ucrana al nord - Provncia d'Ivano-Frankivsk and Transcarpcia.
Provncia de S laj, Provncia de Cluj i Provncia de Bistri a-N s ud al sud.

Demografia.
En 2002, la Provncia t una poblaci de 510,110 i una densitat de poblaci de 81 h/km.

Romanesos - 82.02% (or 418,405);
Hongaresos - 9.07% (o 46,300);
Ucranesos - 6.67% (o 34,027);
Gitanos - 1.74% (o 8,913);
Alemanys tnics - 0.39% (o 2,012), i altres.



Divisi Administrativa.
La Provncia t 2 municipalitats, 6 ciutats, i 62 comunes.

Municipalitats.
 Baia Mare - capital; poblaci: 149,735;
 Sighetu Marma iei;

Ciutats.
 Baia Sprie;
 Bor a;
 Cavnic;
 Seini;
 Trgu L pu ;
 T u ii-M gher u ;
 Vi eu de Sus;

Comunes.


Referncies.
 Vell Maramure  Treball fotogrfic amb textes breus sobre el Comptat;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131135" title="Mar de Java" nonfiltered="3536" processed="3519" dbindex="53818">

La mar de Java (en indonesi Laut Jawa) s una mar plana i extensa (310.000 km) de la plataforma continental de la Sonda. Es va formar quan va pujar el nivell del mar al final de la darrera glaciaci. 

Est limitada per les illes indonsies de Borneo al nord, Java al sud, Sumatra a l'oest i Clebes a l'est. L'estret de Karimata entre Sumatra i Borneo, al nord-oest, la connecta amb la mar de la Xina Meridional; l'estret de la Sonda entre Sumatra i Java, al sud-est, la connecta amb l'oce ndic; l'estret de Macassar entre Borneo i Clebes, al nord-oest, la connecta amb la mar de Clebes; a l'oest comunica amb la mar de Flores, i al sud-oest amb la mar de Bali.

La pesca s una activitat econmica important de la mar de Java: en aquesta rea hi ha ms de 3.000 espcies de vida marina. A la regi hi ha diversos parcs nacionals, com el de l'arxiplag de Karimunjawa. Les Mil Illes se situen al nord de Jakarta. Popular destinaci turstica, la prctica del submarinisme permet d'explorar i fotografiar coves subaqutiques i restes de naufragis, a ms de corall, esponges i altres formes de vida marina.

La batalla de la mar de Java, esdevinguda entre febrer i mar del 1942, fou una de les batalles navals ms cruentes de la Segona Guerra Mundial. Les forces navals dels Pasos Baixos, la Gran Bretanya, Austrlia i els Estats Units hi foren gaireb completament destrudes en el seu intent de defensar Java de l'atac japons.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131138" title="Provncia de Mehedin?i" nonfiltered="3537" processed="3520" dbindex="53820">


Mehedin i () s una provncia (jude ) de Romania, a la regi histrica d'Oltnia. La capital s Drobeta-Turnu Severin.

Lmits.
Bulgria al sud - Provncia de Vidin.
Srbia al sud-oest - Districte de Bor.
Provncia de Cara -Severin al nord-oest.
Provncia de Gorj al nord-est.
Provncia de Dolj al sud-est.

Demografia.
El 2002, tenia una poblaci de 306,732 i una densitat de poblaci de 62 h/km.

Romanesos - un 96%;
Gitanos - 3%;
Serbis - gaireb 1%;

 

Divisi Administrativa.
La provncia t 2 municipalitats, 3 ciutats i 61 comunes.

Municipalitats.
 Drobeta-Turnu Severin - capital; poblaci: 118,734;
 Or ova;

Ciutats.
 Strehaia;
 Vnju Mare;
 Baia de Aram ;

Comunes.


Referncies.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131140" title="Zhu Chen" nonfiltered="3538" processed="3521" dbindex="53821">

Zhu Chen (  ) (16 de mar de 1976) jugadora d'escacs xinesa, gran mestra internacional.

Amb 25 anys va vncer a la russa Alexandra Kosteniuk al campionat mundial d'escacs femen. El 1988 Zhu es va convertir en la primera xinesa que guanyava una competici internacional d'escacs, ja que va guanyar el 12 Campionat Mundial Femen a Romania. Va guanyar el Campionat Mundial Juvenil Femen el 1994 i el 1996. Est casada amb Mohammed al-Modiahki i ara representa a Qatar.

 Enllaos externs . 
Fitxa personal a la Federacin Internacional d'Escacs. ;
Posicions crtiques de les seves partides. ;
La seva participaci com a representant de Qatar.  ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131141" title="Provncia de Mure?" nonfiltered="3539" processed="3522" dbindex="53822">


Mure  (, hongars: Maros) s una provncia  (jude ) de Romania, a  Transsilvnia, amb capital a Trgu Mure .

Lmitss.
 Provncia d'Harghita a l'est.
 Provncia d'Alba i Provncia de Cluj a l'oest.
 Provncia de Bistri a-N s ud i Provncia de Suceava al nord.
 Provncia de Sibiu i Provncia de Bra ov al sud.

Demografia.
El 2002, Mure  tenia una poblaci de 580,851 i la densitat de poblaci era de 86.5 h/km.

Romanesos - 53.26% (o 309,375);
Hongaresos - 39.3% (o 228,275);
Gitanos - 6.95% (o 40,425);
Alemanys tnics - 0.35% (o 2,045), i altres.

Quan a la religi:

Romanesos ortodoxos -  53.3%;
Esglsia Reformada - 27%;
Catlics romans - 9.5%;
Ateus, No religiosos o no declarats - 0.5% (o 2,770);

 

Divisi Administrativa.
La provncia t 5 municipalitats, 7 ciutats i 91 comunes.

Municipalitats.
 Trgu Mure  (Marosvsrhely);
 Sighi oara (Segesvr);
 Reghin (Szszrgen);
 Trn veni (Dics szentmrton);

Ciutats.
 Iernut (Radnt);
 Ludu  (Marosludas);
 Sovata (Szovta);
 Miercurea Nirajului (Nyrdszereda);
 S rma u (Nagysrms);
 Sngeorgiu de P dure (Erd szentgyrgy);
 Ungheni (Nyrdt );

Comunes.


Referncies.




 Enllaos externs .
 Mure  Info;
 Mure  online;
 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131142" title="Vladislav Tkatxev" nonfiltered="3540" processed="3523" dbindex="53823">

Vladislav Tkatxev (en rus                 ), de vegades conegut com a Vladislav Tkachiev, s un jugador d'escacs rus, nascut a Moscou el 9 de novembre de 1973 i nacionalitzat francs el 1996. 

El 1982 se'n va anar a viure al Kazakhstan amb els seus pares i va aprendre a jugar als escacs amb 10 anys. El 1985 va guanyar el Campionat Juvenil del Kazakhstan. El 1992 va representar per primera vegada el Kazakhstan a les Olimpades d'escacs. El 1993 es va convertir en Mestre Internacional. El 1995 va esdevenir Gran Mestre Internacional i el 1996 es va establir a Canes; des de llavors juga com a francs. Entre els seus majors xits cal destacar els assolits als campionats d'Oakham 1993, Canes 1996 i 1999, Man 1996 i Makarska 1997. El 1999 va guanyar Alberto David 6-2 (+4=4-0) i John van der Wiel 7-3 (+5=4-1). El 2000 va jugar a Canes contra Jeroen Piket, amb el resultat de 4-4 (+2=4-2). El 2005 va arribar a les semifinals del Campionat Rus d'Escacs. El juliol del 2006 era el nmero 2.645 del rnquing Elo.

 Enllaos externs .
 Fitxa de Vladislav Tkatxev de la Federaci Internacional d'Escacs ;



 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131143" title="Provncia de Neam?" nonfiltered="3541" processed="3524" dbindex="53824">


Neam  () s un Provncia (jude ) de Romania, a la regi de Moldvia ramb capital a Piatra Neam .

Lmits.
Provncia de Ia i i Provncia de Vaslui a l'est.
Provncia de Harghita a l'oest.
Provncia de Suceava al nord.
Provncia de Bac u al sud.

Demografia.
El 2002, tenia una poblaci de 557,000 i una densitat de poblaci de 99 h/km.

Romanesos - 98.66%;
Hongaresos - 0.05%;
Gitanos - 1.08;
Lipovans - 0.07%, i altres;

 

Divisi Administrativa.
La Provncia t 2 municipalitats, 3 ciutats i 76 comunes.

Municipalitats.
 Piatra Neam  - capital; poblaci: 125,050;
 Roman;

Ciutats.
 Bicaz;
 Roznov;
 Trgu Neam ;

Comunes.


 Humule ti;
 Poiana Largului;

Famosos nadius.

 Ion Creang , escriptor;
 Sergiu Celibidache, director d'orquestra;
 Vasile Conta, filsof;
 Constantin Matas , arqueleg;
 Gheorghe Cartianu, enginyer;

Referncies.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131146" title="Valquia" nonfiltered="3542" processed="3525" dbindex="53825">



Valquia (en romans  ara Romneasc , literalment "pas romans"; i tamb  Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romans de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan segle XIX.

La capital canvi amb el temps, de Curtea de Arge  a Trgovi te i, finalment, a Bucarest.

 Geografia .
Valquia se situa al nord del Danubi i al sud dels Carpats. El Danubi separa Valquia de Bulgria. Altres rius d'aquesta rea sn el Jiu, l'Olt (l'antic Aluta dels llatins), l'Arge  i el Ialomi a, afluents del Danubi. Els Carpats meridionals o muntanyes Bucegi cobreixen tot el nord de la regi amb els seus contraforts que separen Valquia de Transsilvnia. Valquia est formada per la uni de dues subregions: Oltnia o Valquia Menor, a l'oest, i Muntnia o Gran Valquia, a l'est, separades pel riu Olt. Quan aquesta rea tenia independncia poltica, estava envoltada per l'Imperi Otom al sud, Transsilvnia al nord-oest i Moldvia al nord-est. Les ciutats principals sn, a Muntnia, Bucarest (la capital estatal), Br ila (important port del Danubi), Buz u, Pite ti, Ploie ti i Trgovi te; i, a Oltnia, Craiova, Drobeta-Turnu Severin, Rmnicu Vlcea i Trgu Jiu. 

 Clima .
La primavera i la tardor hi sn molt curtes, per la qual cosa gaireb sembla haver-hi noms dues estacions: l'hivern i l'estiu. L'hivern dura cinc mesos, de novembre a abril; l'estiu gaireb set, comena a mitjan abril i acaba a la fi d'octubre. Durant l'hivern, el terra es troba sempre cobert de neu i s'hi registren temperatures de -26 C, i a l'estiu de 35 C. El sl de Valquia s molt frtil i produeix un blat d'excellent qualitat. El bestiar s abundant, tant el bov com els xais, cabres, cavalls i altres. 

 Histria .
1241: Radu Negru. L'origen del ducat de Valquia data d'aquest any; Radu Negru, duc de F g ra  a l'Ardeal o Transsilvnia, va arrabassar Valquia als mongols i es va fer amo del pas, a pesar dels interessos del regne d'Hongria. Per aquest motiu, els prnceps de Valquia es van veure obligats a defensar la seva independncia contra els reis hongaresos. 

1265: Miquel I, ban de Craiova i vassall de Radu, va ser triat a la mort d'aquest. Reun ambdues Valquies. 

1284: Dan I, fill de Radu, mor combatent el rei d'Hongria Carles Robert d'Anjou, que va arrabassar a Hongria el banat de Severin. 

1300: Alexandre I, germ de Dan, reconquist el banat de Severin. 

1382: Mircea I, germ de Dan II, atac l'imperi valac-blgar i ajuda als turcs a destruir-lo que van destruir l'imperi serbi a Kosovo i Mircea es veu obligat pel Tractat de Nicpolis a reconixer-se vassall de Baiazet sold dels turcs per esclat la guerra entre ells; la Valquia fou envada pels turcs; Segimon, rei d'Hongria, acud en socors de Mircea i desallotj els turcs. En socors posteriorment cridaren Segimon i Mircea als prnceps d'Europa i hi acudiren el mariscal de Boucicault, el comte de Nevers i Joan sense Por per foren venuts a la batalla de Nicpolis en 1396. Durant la batalla, veient-se perdut Mircea es va passar a l'enemic i va prometre pagar tribut als turcs a canvi de conservar el seu ducat. Ms tard va formar aliana amb Ladislau de Npols contra Segimon, va enderrocar-lo del tron d'Hongria i va batre els turcs en 1398 i es va emancipar de Turquia i Hongria. 

1446.-Dan IV. Form aliana amb Joan Corv d'Hongria contra els turcs per fou derrotat el 1448 i hagu de pagar tribut. 

1456.-Vlad III, tamb conegut com a Vlad Draculea. El 1460 Vlad III es reconeix pel Tractat d'Andrinpolis tributari de Mehmet II (capitulacions) i es fixen els privilegis de la provncia. En 1462 envaeix la Bulgria i sotmet al suplici del pal a 25.000 presoners. Mehmet II desallotja a Vlad III. 

1493.-Radu IV, fill de Vlad V, establert pels turcs; tots els seus successors obtenen la investidura dels sultans amb gran anarquia. 

1522.-Radu VI. Aquest prncep forma aliana amb la Moldvia, Polnia i la Hongria contra els turcs. Foren derrotats a la batalla de Mohcs en 1526 i es repeteix l'anarquia. 

1592.-Miquel IV tracta de regenerar el pas sotms als turcs i pertorbada per l'anarquia i els venc en 1595, per hagu de reconixer-se vassall del prncep de Transsilvnia, Segimon Bathory. La guerra contin Miquel IV venut i la Valquia conquistada; per per fi desallotj els turcs i s'apoder de la Trasnsilvnia en 1599 a la Batalla de  elimb r, es recolz en els romanesos d'aquest pas contra els magiars i els saxons; conquista la Moldvia en 1600 i funda d'aquesta manera la unitat romanesa, o sigui, les tres parts de l'antiga Dcia reunides sota un mateix ceptre. L'obra de Miquel va durar poc ja que una guerra desgraciada amb Polnia, les intrigues d'ustria i dels turcs van transformar de nou Valaquia. Miquel fou venut i assassinat en 1601 i els tres pasos romanesos es van separar. La mort de Miquel IV fou el senyal de la caiguda de Romania. 

1601.-L'Imperi Turc priva als boiards del dret de nomenar ells mateixos el seu hospodar i concedeix aquest ttol a Sime Movila qui s destitut pels boiards i substitut per Radu XI.

1610.-La Valquia i la Moldvia perderen el dret d'escollir als seus prnceps i la Porta nomen Radu XII i tant aquest com els seus successors no foren ms que bajans sotmesos a la Porta fins a la intervenci russa. 

1822.-Turquia va retornar a la Valaquia el dret de nomenar als seus prnceps i el primer hospodar triat fou Gregori Ghica i l'ltim Gheorghe Bibesco I; durant el regnat d'aquests prnceps l'esperit nacional es desperta i de l'odi cap als turcs es va passar al menyspreu dels russos, veritables dominadors del principat. 

1848.-El 23 de juny els valacs es van revoltar contra el prncep Bibesco, partidari de Rssia per van vncer els insurrectes i va acceptar la constituci, que li va ser presentada.Per posteriorment es va nomenar un govern provisional per els russos van envair la Valaquia; la Porta va enviar un cos d'exrcit i la revoluci va quedar suprimida i es va abolir l'antiga constituci, el pas va ser militarment ocupat i va esclatar una lluita entre les dues corts de Sant Petersburg i Constantinoble, volent la primera avasallar els principats i la segona mantenir la seva independncia tan necessria a la seva seguretat. Finalment, l'acta d'1 de maig de 1849 va arreglar la qesti. Es va decidir que l'estatut orgnic o reglamentat, obra de la Rssia i la iniquitat de la qual havia produt la revoluci de 1848, es revisaria; que els hospodars serien nomenats per la Porta d'acord amb la Rssia, per que al cap de set anys, l'elecci d'aquells seria restituda als pricipats i a les seves assemblees representatives. 

1849.-Barbo-Stiberg fou nomenat hospodar en virtut del tractat anterior. Desprs Rssia, convertint una qesti religiosa en poltica, va provocar una guerra contra Turquia.

Llengua. 
Els etnlegs atribueixen als habitants de la Valquia un origen rom-eslau i l'idioma dacoromans (de l'antiga Dcia). Els dacis i els getes parlaven un dialecte de l'eslau per els colons romans del segle II enviats per Traj van introduir a Valquia la seva llengua, que es va fusionar amb la dels indgenes, i ha arribat a ser una branca de les llenges neollatines o romniques. 

En l'idioma vulgar d'aquelles comarques domin un llat corromput amb multitud d'arrels eslaves al costat de les llatines i arrels gtiques, gregues i turques, origen de l'actual romans. Segons Johann Thunmann, en la seva Histria dels pobles de l'Europa oriental, a travs de l'estudi dels dialectes romanesos es pot calcular que la proporci de les arrels llatines s la meitat del vocabulari de la llengua. Pel que fa a l'altra meitat estaria formada per tres vuitenes parts d'arrels gregues, dues vuitenes parts d'arrels gtiques, eslaves i turques i les tres ltimes parts de les restes d'una llengua morta, relacionada amb l'albans.

Bibliografia complementria.
Samuil Micu-Klein i Gheorghe  incai: Elementa linguae daco-romanae sive valachicae, Viena, 1780.
Johann Molnar: Deutsch-Walachische Sprachlehre, Viena, 1788.
JohannThunmann: Untersuchungen ber die Geschichte der stlichen europischen Vlker, Leipzig, 1774.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131147" title="Alta Gracia" nonfiltered="3543" processed="3526" dbindex="53826">

La ciutat de Alta Gracia s la capital del  departament de Santa Mara, provncia de Crdoba, Argentina. Est situada a 39 km al sud sud-oest de la capital provincial, en l'mplia Vall de Paravachasca, entre els vessants orientals de la Sierra Chica a l'oest i la plana de les Pampes a l'est, solcada pel rierol Chicamtoltina o Alta Gracia, tributari del riu Anisacate.

s un antic i prestigis indret turstic caracteritzat per l'emplaament d'una installaci jesuta. A l'atractiu dels seus paisatges muntanyencs i la seua proximitat a la capital, s'ha sumat l'obertura de la Casa Museu del Che Guevara.

La poblaci estimada al novembre de 2005 era de 45.000 habitants.

Ciutat d'un plcid i saludable clima quasi tot l'any amb molt espordiques nevades hivernals (principalment al juliol), el seu clima atrau a viatgers i turistes gaireb des de la seua fundaci. Per aquest motiu el turisme s un dels seus principals recursos econmics. A ms de l'activitat principal, que s la prestaci de serveis turstics i el comer, posseeix petites indstries alimentries (begudes) i txtils (fabricaci de ponxos).

Histria.
En el segle XVII Alta Gracia va ser una gran finca administrada pels jesutes. Junt amb altres Caroya, Jess Mara, Santa Catalina, La Candelarai i San Ignacio de los Ejercicios va dotar dels recursos econmics necessaris perqu funcionara  el "Colegio Mximo" (desprs Universidad de Crdoba, una les primeres universitats americanes i la primera d'Argentina) la seu original de la qual pot visitar-se en l'anomenada "Manzana Jesutica" de Crdoba. Tots aquests conjunts han estat designats per la UNESCO, Patrimoni de la Humanitat.
La principal activitat econmica d'Alta Grcia durant el perode colonial  va ser l'agricultura i la ramaderia.
 Els obrers eren majoritriament esclaus d'origen afric (els que vivien en el ranxo, un conjunt de construccions precries que ocupaven una manana en diagonal i cap al sud de l'esglsia. Tamb existien obrers contractats i indis.
1941, el casc de la finca s declarat monument histric nacional, per la residncia va seguir ocupada per hereus de Solares fins l'any 1968. El 1971 es va restaurar i shi va inaugurar com el Museo Nacional Casa del Virrey Liniers;


Antics propietaris.
 El conquistador espanyol Juan Nieto, 1588 va rebre el territori com merc  pels seus serveis a la colonitzaci de Jernimo Luis de Cabrera. En aquest any la poblaci es redua a un parell de ranxos rodejats de cultius europeus (com el del blat), cultius en els quals treballaven els aborgens de la hisenda. L'hereu d'aquesta precria finca, Alonso Nieto de Herrera, en l'ingressar a la Companyia de Jess, va donar la merc a l'esmentada orde (1643). De la m dels jesutes es desenvoluparia una gran empresa productiva: la branca txtil, agropecuria aix com el comer de mules. s, segons sembla, Alonso Nieto de Herrera, qui la va batejar com "Mare de Du d'Alta Grcia". La finca d'Alta Gracia, l'any 1659 ja no era l'originria construcci d'atov; s'havia transformat en una mola de cal i pedra, desafiant amb el seu estil barroc  l'arquitectura de l'poca. Estava conformada per la residncia, l'obratge destinat principalment a la producci txtil, la fusteria, els forns, el ranxo i els seus seixanta habitatges per a treballadors, el "tajamar" (dic artificial per al reg dels cultius) aix com l'esglsia.

 L'any 1810, desprs de l'expulsi i de successius propietaris particulars, l'antic virrei del Ro de la Plata, Santiago de Liniers  va prendre possessi de la finca tot i que noms hi va residir cinc mesos fins al seu trgic final.

 1820, Jos Manuel Solares (l'ltim propietari) disposa en el seu testament que es trace una vila per a "els pobres de notria honradesa", donant origen al que amb el temps seria la ciutat d'Alta Grcia.

Personatges illustres.
Manuel de Falla, compositor espanyol, hi va tenir la seua residncia durant diversos anys, els ltims de la seua vidam, i hi va morir el 14 de novembre de 1946.
Ernesto Che Guevara, metge, poltic i guerriller revolucionari.


Enllaos externs.
 Plana oficial ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131152" title="Bolea" nonfiltered="3544" processed="3527" dbindex="53827">


Bolea s una localitat de la comarca Foia d'Osca (provncia d'Osca) que pertany al municipi de La Sotonera i que, amb 537 habitants (2004), n'exerceix la capitalitat. Es troba a 19 km al nord-oest d'Osca i a 627 m sobre el nivell del mar, sobre una altura que t   vessants a nord i sud.

Bolea s coneguda per la qualitat de les seves cireres. Se n'hi recullen anualment uns 75.000 Kg per al seu consum fresc i uns altres 325.000 Kg per a la seva transformaci posterior en bombons, melmelades i altres productes. El fruit es recull des de finals de maig fins a primers de juliol; a mitjans de juny se celebra "El da de la cereza", que s un dia de promoci per als productors i de diversi per als visitants.

Monuments.

 Collegiata, "Iglesia Parroquial de Santa Mara la Mayor";
 Esglsia de Ntra. Sra. de la Soledat;
 Monestir de la Santssima Trinitat;
 Ermita de Mueras (segle XII);
 Ermita de Santa Quitria;
 Ermita de Sant Joaquim;
 Ermites de Sant Andreu Corsino i Sant Josep (en runes);

Histria.
Nombroses sn les peces iberes trobades a la partida de Betance, destacant la figura d'un lle. D'altra banda, a jutjar per les restes arqueolgiques i numismtiques trobades a la partida de Corona, hagu de gaudir d'una gran esplendor durant la dominaci romana, ats que era pas obligat de les calades principals cap al nord.

Plaa forta musulmana, el 1057 Ramir I fracassa en el seu intent de prendre-la. El mateix li ocorre a San Ramrez l'any 1083, per s conquerida de forma definitiva per Pere I el 18 d'octubre de 1101. Encara musulmana, el 1093 el Rei d'Arag San Ramrez nomena a la vila Priorat de la Abadia de Montearagn, privilegi que ostenta fins al 1571. El 1577, en passar a dependre del Bisbat d'Osca, el temple es converteix en Collegiata, amb un captol format per un vicari i nou canonges-racioners, que rebien els delmes de tota l'mplia comarca que dominava des de la seva posici estratgica. El 1548 s'inclou Bolea entre les ciutats i viles mes importants del Regne d'Arag.

El 1890 arriba a tenir gaireb 2.500 habitants, per, arran de la desamortitzaci eclesistica a mitjans del segle XIX, la Collegiata perd tots els seus privilegis i es converteix en Esglsia Parroquial, estat que conserva en l'actualitat.

Als anys 70 del segle XX absorb la poblaci d'Anis, i es fusion amb Esquedas, Lierta, Plasencia del Monte i Quinzano tot formant el nou municipi de La Sotonera, conservant-ne, per, la capitalitat.

La Collegiata va ser declarada Monument Histric el 23 de febrer de 1983. 

Enllaos externs.
 Visita virtual de la Collegiata;
 http://www.arrakis.es/~bolea/;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131159" title="Sant Albert" nonfiltered="3545" processed="3528" dbindex="53828">

Hagiografia: diversos sants cristians s'anomenen Albert:
Sant Albert de Siclia;
Sant Albert Magne;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131160" title="Sant Albert de Siclia" nonfiltered="3546" processed="3529" dbindex="53829">


Sant Albert de Siclia, tamb anomenat Albert de Trapani (Trapani s. XIII   Messina, 7 d'agost del 1307), s un sant carmelita a qui l'Esglsia honora com a confessor, i va sser un dels telegs ms importants del seu temps.

Va nixer a Trapani, ciutat de l'illa de Siclia, en ple segle XIII. Els seus pares es deien Benito degli Abatti i Giovanna Palizi i eren persones riques i de sang illustre que havien estat casats durant vint-i-sis anys sense tenir descendncia. Veient perillar la continuaci del seu llinatge varen prendre per mitjancera la verge Maria a qui prometeren consagrar al seu servei i glria el primer fill que els dons.

Aix Albert, de molt jove i acomplint amb la prometena dels seus pares, va ingressar en el monestir del Carme que hi ha prop de Trapani, on aviat comen a mostrar les virtuts que ms tard n'acreditarien la santedat a ulls de l'Esglsia: s'entregava a severs dejunis i penitncies, portava un aspre cilici, es mortificava jaient nu sobre unes estores, vestia roba aspre, mai no bevia vi i sobresortia dels seus vens per la pobresa i la humilitat.

Al llarg de la seva vida va convertir a gran nombre de jueus a la religi catlica i li foren atribudes gran nombre de curacions miraculoses. Quan Robert, duc de Calbria, assetj la ciutat de Messina on Albert s'estava, els seus habitants, que es morien de fam, acudiren al Sant demanant-li que interceds per ells davant de Du perqu els ajuds a resistir el setge. Aix ho va fer Albert en la celebraci d'una missa i als pocs moments tres galeres plenes de provisions trencaren el bloqueig.

El 1296 fou nomenat Provincial de l'Orde Carmelita. Mor el dia 7 d'agost de 1307 a la ciutat de Messina. En les seves exquies hom li ofer la Missa de confessors i no la de Rquiem com pretenia en un principi la classe alta de la ciutat, ja que la miraculosa intervenci de dos ngels que entonaven l'introit "Os iusti meditabur sapientiam", que s de la Missa de confessors, mogu els fidels a entendre que aquella era la voluntat de Du.

El 15 d'octubre de 1457 el Papa Calixt III n'aprov el culte al beat Albert i a primers de juny de 1476 el Sant Pare Sixt IV va expedir una butlla canonitzant el beat carmelit per la gran veneraci que se li dedicava arreu.

El seu cos reposa a l'esglsia de Santa Maria de Messina, ciutat de la que n's tamb el patr.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131162" title="El mgic d'Oz" nonfiltered="3547" processed="3530" dbindex="53830">
El meravells mgic d'Oz s un llibre de literatura infantil escrit per L. Frank Baum i illustrat per W.W. Denslow. Va Ser publicat per la George M. Hill Company a Chicago en 1900, i des de llavors fins a la data actual, El mgic d'Oz s un dels llibres que ms vegades s'ha publicat, tant a Estats Units com a Europa. Aquest llibre, que narra les aventures d'una noia anomenada Dorothy en la terra de Oz, constitux una de les histries ms conegudes de la cultura popular nord-americana, i ha estat tradut a molts idiomes. Grcies al gran xit d'aquest llibre, L. Frank Baum va escriure tretze llibres ms sobre la terra de Oz. S'han donat multitud de lectures allegriques de la histria, sobretot polticoeconmiques.

Argument.
La Dorothy es veu transportada per un cicl a un mn mgic anomenat Oz i intenta tornar a casa seva. Compta amb l'ajuda de diversos personatges que es troba pel cam, sobretot un lle, un robot i un espantaocells. Aquests l'acompanyen a veure el Mgic d'Oz, que pot acomplir desitjos i per tant donar-los el que ms vol cadasc. Diversos enemics, sobretot dues bruixes, intenten impedir aquest fet. 
 Adaptacions al teatre .
El 1998, Joaquim Carn Jordana escriu una versi teatral del conte i Joan Baptista Torrella Ibez s'encarrega de la composici musical. Amb el ttol "El mn del Mgic d'Oz", neix un nou i original musical infantil.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131166" title="Edward Lawrie Tatum" nonfiltered="3548" processed="3531" dbindex="53831">



Edward Lawrie Tatum (Boulder (Colorado), EUA 1909 - Nova York 1975) fou un bileg, qumic, genetista i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1958 conjuntament amb Lederberg i Tatum.

Biografia.
Va nixer el 14 de desembre de 1909 a la ciutat de Boulder (Colorado). Va estudiar qumica, biologia i microbiologia a la Universitat de Chicago i es va doctorar a la Universitat de Wisconsin l'any 1934 sobre la nutrici i metabolisme dels bacteris. Posteriorment es trasllad a la ciutat d'Utrecht (Pasos Baixos) per desenvolupar una beca sobre qumica bacteriolgica. En 1937 fou destinat al Departament de Cincies Biolgiques de la Universitat de Stanford i a partir de 1957 va treballar de professor a l'Institut Rockefeller de Nova York. 

Tatum mor el 5 de novembre de 1975 a la ciutat de Nova York.

Recerca cientfica.
Al costat d'George Wells Beadle la seva recerca cientfica se centr en les transmissions hereditries dels carcters biolgics. En la seva recerca utilitz la floridura de la Neurospora crassa exposada als raigs X, observant l'aparici de mutacions. En diverses sries d'experiments van demostrar que aquestes mutacions eren les responsables de canvis en els enzims especfics implicats en les rutes metabliques. Aquests experiments, publicats l'any 1941, els van dur a proposar un vincle directe entre els gens i les reaccions enzimtiques, coneguda com la hiptesi  Un gen, un enzim . 

Posteriorment orient la seva recerca sobre la gentica dels bacteris, realitzant estudis sobre la biosntesi del triptfan dEscherichia coli. Posteriorment, al costat de Joshua Lederberg va aconseguir demostrar com Escherichia coli podria compartir la informaci gentica amb la recombinaci gentica.

L'any 1958, a resultes d'aquests estudis, fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia juntament amb George Wells Beadle pel seu descobriment que els gens actuen regulant esdeveniments qumics definits; i amb Joshua Lederberg pels seus descobriments referents la recombinaci gentica i a l'organitzaci del material gentic dels bacteris.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1958;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131170" title="Mscul cricoaritenodal posterior" nonfiltered="3549" processed="3532" dbindex="53832">
El mscul cricoaritenodal posterior permet l'abducci dels plec vocals, s a dir que la fenedura gltica (glotis) s'obri.

 Acci .
Separen els plecs vocals i, conseqentment, obren la glotis, desplaant els cartlags aritenoides cap enfora al voltant d'un eix vertical que passa a travs de les unions cricoaritenodals. Aix, doncs, t l'efecte oposat al mscul cricoaritenodal lateral.

 Imatges addicionals .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131172" title="Joshua Lederberg" nonfiltered="3550" processed="3533" dbindex="53833">


Joshua Lederberg (Montclair (Nova Jersey), EUA 1925 - 2008) fou un microbileg i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1958 pels seus estudis de gentica juntament amb Beadle i Tatum.

Biografia.
Va nixer el 23 de maig de 1925 en Montclair, poblaci situada a l'estat nord-americ de Nova Jersey i va morir el 2 de febrer de 2008 a Nova York. Va estudiar medicina a la Universitat de Columbia de Nova York, i desprs realitz el seu doctorat a la Universitat de Yale l'any 1948. Posteriorment es trasllad a la Universitat de Wisconsin com a professor de gentica, on arrib a obtenir la ctedra d'aquesta especialitat. Ms tard fou nomenat director del Departament de Gentica de la Universitat de Stanford i director dels laboratoris Kennedy de biologia molecular.

Recerca cientfica.
Inicialment, durant la seva estada a la Universitat de Columbia, realitz estudis gentics i bioqumics sobre la floridura de la Neurospora crassa. Posteriorment orient la seva recerca, en collaboraci d'Edward Lawrie Tatum, vers l'estudi del bacteri Escherichia coli, demostrant com aquesta podria compartir la informaci gentica amb la recombinaci gentica, i desprs ver l'intercanvi gentic en la salmonella, amb el que quedaven aclarits alguns fenmens de l'herncia gentica bacteriana i la transferncia horitzontal de material gentic. 

L'any 1958 li fou concedida la meitat del Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments referents la recombinaci gentica i a l'organitzaci del material gentic dels bacteris, premi compartit amb George Wells Beadle i Edward Lawrie Tatum el seu descobriment que els gens actuen regulant esdeveniments qumics definits.

Desprs de la concessi del Premi Nobel collabor amb Frank Macfarlane Burnet en la recerca sobre els antibitics, amb Edward Feigenbaum en el desenvolupament del sistema dendral, i finalment amb la NASA en la recerca de vida a Mart aix com en la intelligncia artificial.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1958;
  Arxius de la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131174" title="Plecs vocals" nonfiltered="3551" processed="3534" dbindex="53834">
Els plecs vocals, tamb anomenats cordes vocals, sn dos doblecs mucosos de la laringe que tenen un paper fonamental en la fonaci. Estan situats entre el cartlag tiroide i el cartlag aritenoide.Internament sn dues bandes de teixit muscular llis. El terme que trobem a la Nomina Anatomica s el de plica vocalis i l's popular ha consagrat el terme de corda vocal. 

Els plecs vocals vibren per l'acci del pas de l'aire que ve dels pulmons i produeixen el so de la veu. El so que produeixen les cordes vocals  s enviat a travs de la gola, el nas i la boca, donant lloc a un so ms ric en harmnics.

Els desordres de les cordes vocals sn sovint causats per l'abs o mal s de les cordes vocals, tal i com un s excessiu de la veu quan cantem, parlem, fumem, tossim, cridem o inhalem substncies irritants. Alguns dels trastorns ms comuns de les cordes vocals sn la laringitis, nduls vocals, la parlisi de les cordes vocals i els plips vocals.

 Estructura morfolgica del plec vocal .
La laringe est recoberta interiorment per una mucosa de tipus respiratori que comprn un epiteli, una dermis o crion i glndules, vasos i nervis. En algunes parts de la laringe, especialment en la vora del replec vocal, es troba epiteli mucs.

Els plecs vocals estan formats per tres capes successives: la capa mucosa o superficial, la capa intermdia o lligament vocal, i la capa profunda o mscul vocal.

 La mucosa. Est formada per un epiteli escams que li dna brillantor i una aparena blanquinosa. Alguns autors inclouen la capa ms superficial de la lmina elstica que s la que dna la capacitat d estirament al plec vocal. La mucosa de la laringe t continutat, per amunt, amb la de la faringe i la boca i, per baix, amb la de la trquea. La mucosa presenta uns plecs que recobriran les estructures lligamentoses i musculars. La part que recobreix les cordes vocals s prima i en algunes parts no t glndules de secreci; per tant, l epiteli que recobreix les cordes vocals s especialment vulnerable a la sequedat i depn de la secreci de les glndules venes. Durant la fonaci s ha observat com baixa, peridicament, la secreci produda per glndules ubicades ms amunt. Si l epiteli vocal s asseca es dificulta la fonaci i, a ms a ms, es pot originar una necrosi superficial. La sequedat de la mucosa en els plecs vocals provocada per canvis ambientals (calefacci excessiva, aire condicionat, etc.) pot produir una disfonia.

 El lligament vocal. Est format per la resta de la lmina prpia: l estrat intermedi, amb fibres elstiques, i l estrat profund, amb fibres collgenes. Les fibres collgenes confereixen una capacitat de resistncia i donen als plecs vocals consistncia.

 El mscul vocal. T les seves fibres orientades parallelament a les del lligament vocal.

Cal destacar l espai de Reinke situat entre la mucosa de la vora lliure de la corda i les fibres elstiques que dna unes caracterstiques elstiques a la vorera de la corda i t un paper important en la fonaci. Aquest espai t molta importncia per a l explicaci de la teoria mucoondulatria de la vibraci dels replecs vocals, teoria que tractarem ms endavant. La laxitud d aquest espai permet que al passar l aire entre els replecs vocals en l expiraci fonada, l epiteli escams pugui onejar com una bandera al vent.

 Cordes falses .
Els plecs vocals s'anomenen a vegades 'plecs vocals vertaders' per a distingir-los dels plecs vocals falsos o cordes vocals falses. Tamb s'anomenen plecs vestibulars o plecs ventriculars.

El nom fa referncia a un parell de grans i gruixuts plecs de membrana mucosa que se situen per damunt i que protegeixen els delicades plecs veritables. Tenen un paper mnim en la fonaci normal, per s'utilitzen sovint per algun tipus d'emissi vocals, en determinats crits, maneres de cantar, o per crear efectes vocals determinats.

Els plecs vocals falsos, quan sn extirpats amb cirurgia, es poden regenerar completament.

Imatges addicionals.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131175" title="Suzuki SX4" nonfiltered="3552" processed="3535" dbindex="53835">


El Suzuki SX4 s un cotxe desenvolupat per Suzuki i Fiat. Tot i que originalment fou dissenyat pel mercat europeu, el cotxe tamb es ven al Jap i a Nord-amrica. Es va presentar al sal de l'autombil de Ginebra el 2006. Es produeix a la fbrica de Magyar Suzuki a Esztergom, Hongria, a ms a ms del Jap. Esperen produir 60.000 unitats que seran venudes a ra de 2/3 amb el logo de Suzuki i 1/3 amb el de Fiat, anomenat Sedici. S'espera que Lancia tregui un model germ durant el 2007. El disseny ha estat realitzat per Giorgetto Giugiaro.

Hi ha dos models: amb tracci a les dues rodes i amb tracci a les quatre rodes. 



El 28 de febrer del 2006 al sal de l'autombil de Ginebra, Suzuki va confirmar que participaria al Campionat Mundial de Rallis el 2007 amb el Suzuki SX4. Tot i que amb els canvis de calendari del Campionat Mundial de Rallis, Suzuki ha posposat el seu debut fins el 2008 i aix aprofitar el 2007 per millorar-lo.

 Referncies .

 Article a Autoblog del Suzuki SX4 ;
 Fons d'escriptori del Suzuki SX4 ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131177" title="Glotis" nonfiltered="3553" processed="3536" dbindex="53836">
 

La glotis s l'espai entre les cordes vocals, a la laringe. Tamb se l'anomena fenedura gltica o rima glottidis. Ms concretament queda delimitat per l'obertura de les cordes vocals i els cartlags aritenoides. El mscul responsable de tancar l'espai gltic s el mscul aritenodal.

Alguns autors, seguint la Nomina Anatomica, consideren que la glotis s la porci on es produeix la veu i inclou els plecs vocals i l espai comprs entre elles i els aritenoides, que correspondria a la fenedura gltica, que varia de forma i dimensions segons que els plecs vocals estiguin separats o apropats. 

Se subdivideix normalment en dues parts:
 Una d'anterior, anomenada intermembranosa o glottis vocalis, que s la que hi ha entre les cordes vocals.
 Una de posterior, que rep el nom de intercartilaginosa i s la que hi ha entre els cartlags aritenoides. Tamb se l'anomena glotis intercartilaginosa, glotis respiratria, o espai interaritenodal.

La presncia dels plecs vocals divideix la cavitat larngia en tres regions o compartiments. Hi ha variacions en la seva classificaci segons els autors:

 La glotis. Tenint en compte el concepte de compartiment mitj, hi ha qui n inclou la glotis i els ventricles laringis o de Morgagni. Altres autors situen aquests ventricles dins la regi supragltica.

 La supraglotis o el compartiment superior o vestbul laringi. S estn des de la glotis fins l entrada de la laringe a la faringe o aditus laringi. Per als autors que parlen de compartiment superior, el lmit inferior sn els plecs vestibulars o cordes vocals falses; per als que parlen de supraglotis, el lmit s la glotis.

 La infraglotis, subglotis, o compartiment inferior. S estn per la part inferior des dels plecs vocals fins la zona d uni amb la trquea, en el caire inferior del cartlag cricoide. Clnicament es considera que la subglotis s inicia en un pla horitzontal situat 1 cm per sota del pla que forma la cara superior dels plecs vocals.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131181" title="Paul Waaktaar-Savoy" nonfiltered="3554" processed="3537" dbindex="53837">
Paul Waaktaar-Savoy s un membre del grup a-ha. Va nixer el 6 de setembre del 1961 a Oslo, Noruega amb el nom de Pl Gamst Waaktaar. s el guitarrista i el principal compositor de la banda noruega de pop a-ha. s el responsable de molts dels xits de la banda, entre ells The Sun Always Shines on T.V., Hunting High and Low, Take on Me i Summer Moved On.

 Vegeu tamb .
 a-ha;
 Morten Harket;
 Magne Furuholmen;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131182" title="Dunhuang" nonfiltered="3555" processed="3538" dbindex="53838">

Dunhuang (en , tamb escrit com    fins als inicis de la Dinastia Qing; en )  s una ciutat situada en un oasi de la prefectura de Jiuquan, a la provncia de Gansu, a la Repblica Popular de la Xina. T una poblaci de 130.933 habitants (1999).

 Introducci .
La ciutat est situada prop de l'encreuament de les rutes nord i sud de la Ruta de la Seda i per tant va ser una ciutat d'importncia militar.

Durant segles els monjos budistes a Dunhuang varen recollir escriptures de l'oest i molts pelegrins, que varen passar per la zona, varen pintar murals a dins de les Coves de Mogao o "Coves dels mil Budes".

Tamb s'ha trobat un petit nombre d'objectes cristians dins les coves (veure Sutras de Jesucrist), testimoni de la gran varietat de gent que circulaven per la Ruta de la Seda. Avui, aquest indret s una important atracci turstica i l'objecte d'un projecte arqueolgic. Un important nombre de manuscrits i objectes trobats a Dunhuang han sigut digitalitzats i posats a disposici del public mitjanant el International Dunhuang Project.


Sacsejat per diferents onades d'invasions, Dunghuang va ser independent aix com sota la dominaci de la Xina i del Tibet.

Dunhuang va passar a ser una prefectura al 117 aC sota l'emperador Han Wudi i va ser un important punt d'intercanvi entre la Xina i el mont exterior durant les dinasties Han i Tang.

El centre de la ciutat de Dunhuang est relativament desenvolupat, incloent molta activitat comercial i molts hotels. Llibreries i botigues de records tenen a la venda material relacionat amb les coves de Mogao i l'historia de la regi. Hi ha un mercat nocturn, molt popular entre els turistes, on s'hi venen objectes de record incloent-hi els tpics objectes de jade, joies, manuscrits, penjolls, petites escultures i coses per l'estil. Un respectable nombre de minories de la Xina acostumen a fer negocis en aquest tipus de mercat. Tamb es poden trobar uns postres tpics de l'sia Central confeccionats a base de fruita seca i fruita confitada i que es tallat a llesques, segons els gust del client. 

Hi ha un crater a Mart amb el nom de la ciutat.

Referncies.
Baumer, Christoph. 2000. Southern Silk Road: In the Footsteps of Sir Aurel Stein and Sven Hedin. White Orchid Books. Bangkok. ;
Beal, Samuel. 1884. Si-Yu-Ki: Buddhist Records of the Western World, by Hiuen Tsiang. 2 vols. Trans. by Samuel Beal. London. Reprint: Delhi. Oriental Books Reprint Corporation. 1969. ;
Beal, Samuel. 1911. The Life of Hiuen-Tsiang by the Shaman Hwui Li, with an Introduction containing an account of the Works of I-Tsing. Trans. by Samuel Beal. London. 1911. Reprint: Munshiram Manoharlal, New Delhi. 1973.
Hill, John E. 2003. "Annotated Translation of the Chapter on the Western Regions according to the Hou Hanshu." 2nd Draft Edition.;
Hill, John E. 2004. The Peoples of the West from the Weilue    by Yu Huan   : A Third Century Chinese Account Composed between 239 and 265 CE. Draft annotated English translation. ;
Hulsew, A. F. P. and Loewe, M. A. N. 1979. China in Central Asia: The Early Stage 125 BC   AD 23: an annotated translation of chapters 61 and 96 of the History of the Former Han Dynasty. E. J. Brill, Leiden.
Legge, James. Trans. and ed. 1886. A Record of Buddhistic Kingdoms: being an account by the Chinese monk F-hsien of his travels in India and Ceylon (A.D. 399-414) in search of the Buddhist Books of Discipline. Reprint: Dover Publications, New York. 1965.
 Stein, Aurel M. 1907. Ancient Khotan: Detailed report of archaeological explorations in Chinese Turkestan, 2 vols. Clarendon Press. Oxford.  ;
 Stein, Aurel M. 1921. Serindia: Detailed report of explorations in Central Asia and westernmost China, 5 vols. London & Oxford. Clarendon Press. Reprint: Delhi. Motilal Banarsidass. 1980.  ;
 Watson, Burton (1993). Records of the Grand Historian of China. Han Dynasty II. (Revised Edition).  New York, Columbia University Press. ISBN 0-231-08167-7;
Watters, Thomas (1904-1905).  On Yuan Chwang's Travels in India. London. Royal Asiatic Society. Reprint: 1973.


Enllaos externs .

 Crescent Lake;
 Echoing-Sand Mountain;
 The International Dunhuang Project (Inclou milers de manuscrits digitalitzats i pintures trobades a Dunhuang);
 Christian art on silk from Dunhuang;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131185" title="Provncia de Prahova" nonfiltered="3556" processed="3539" dbindex="53839">


Prahova () s una Provncia  (jude ) de Romania, a la regi de Muntnia, amb capital a Ploie ti.

Lmits.
Provncia de Buz u a l'est.
Provncia de Dmbovi a a l'oest.
Provncia de Bra ov al Nord.
Provncia de Ialomi a i Provncia d'Ilfov al sud.

Demografia.
El 2002, tenia una poblaci de 829,945 i una densitat de population de 176 h/km. s el comtat ms poblat de Romania, i t una densitat del doble de la del pas.

Romanesos - 97.74%;
Gitanos, altres.

 


Divisi Administrativa.
La Provncia t 2 municipalitats, 12 ciutats i 89 comunes.

Municipalitats.
 Ploie ti - poblaci: 253,068;
 Cmpina;

Ciutats.
 Azuga;
 B icoi;
 Bolde ti-Sc eni;
 Breaza;
 Bu teni;
 Comarnic;
 Mizil;
 Plopeni;
 Sinaia;
 Sl nic;
 Urla i;
 V lenii de Munte;

Comunes.


Referncies.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131186" title="Jude?" nonfiltered="3557" processed="3540" dbindex="53840">
Un jude  s una divisi administrativa de Romania que tamb fou usada durant un temps a Moldvia. Generalment es tradueix com a "provncia".

El seu nom deriva del romans jude (del llat "judicis"), que era un boiard al qual se li concedien poders administratius i judicials als Principats del Danubi, que  corresponien a les actuals funcions de jutge i alcalde.

En el cas de Romania al capdavant de l'administraci provincial hi ha el prefecte, que conjuntament amb el conjunt d'autoritats locals exerceix l'acci de govern provincial, per en total consonncia amb les directrius que es marquen des de la capital, Bucarest, i des del govern romans.

Vegeu tamb .
 Divisi administrativa de Romania;
 Divisi administrativa de Moldvia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131187" title="Blitx d'Avall" nonfiltered="3558" processed="3541" dbindex="53841">


Blitx d'Avall s una possessi mallorquina del terme municipal de Fornalutx. Es troba prop del curs del Torrent de na Mra, a l'anomenada Vall de Blitx.

s un pas obligat en l'excursi que travessa La Costera.

Els primers documents que s'han trobat de les cases de Blitx d'Avall daten del segle XIII. Al segle XVI,Toms Ripoll va adquirir la possessi amb la construcci i a ms amb una torre de defensa i una tafona d'oli. La construcci de la torre de vigilncia data del mateix segle; aquesta rep el nom de Na Seca. Al segle XVII el Senyor Pere Lluc Ripoll i Bau  divideix la finca en dues parts: la que s'anomenaria (Ca'n Gordo) pel fill Pere Antoni Ripoll  i Mallol de Blitx- que finir el 1945 amb el prevere Don Pere Lluc Ripoll i Moragues i l'altre que es dir (Ca'n Levet)i que finiria ,el 1900, amb Donya Margalida Ripoll i Bisquerra de Gabell, pel segon fill Bartomeu Ripoll i Mallol de Blitx.

Don Perico de Can Gordo i Donya Margalida de Blitx havien  fet a l'Esglsia Catlica hereva de la seva respectiva heretat. La construcci de la capella data del segle XVIII.

Al segle XX, la famlia Oliver,alies Roc adquireix Ca'n Levet i Ca'n Gordo i a finals del mateix segle, les famlies Oliver - Pastor adquireixen aquesta darrera. Les principals fonts d'ingressos, des del segle XIII i fins a mitjans del segle XX, eren: primer i molt important, l'oli, desprs el carb. Finalment altres productes com la cal, el xot, els cabrits i les garroves.
Aquests malnoms de Levet i Can Gordo en el primer cas es deu a que el propietari que adquir la finca de Donya Margalida Ripoll es deia de Can Levet (Don Joan Puig Rullan  de Can Levet). En el segon era perqu els Ripoll propietaris de l'altra Balitx d'Avall tenien una finca al Port de Sller ( Sa Figuera) nomenada Can Gordo.

Ser a finals del segle XX quan Ca'n Gordo s'adapta per convertir-se en un agroturisme nomenada Can Gord6.

Enllaos externs.
 Web de l'agroturisme;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131190" title="Regne de Hannover" nonfiltered="3559" processed="3542" dbindex="53842">



El Regne de Hannover fou una entitat sobirana de l'Alemanya septentrional al llarg dels segles XVIII i XIX. El seu centre principal era la ciutat de Hannover de qui agaf el nom.

El Principat de Callenberg, una divisi territorial del Ducat de Brunsvic-Lneburg, fou creat l'any 1432 com a ens sobir. La divisi dels territoris entre els diferents fills del sobir era una prctica habitual al Sacre Imperi Romanogermnic i en trobem exemples paradigmtics a Saxnia. 

Des de l'any 1584 i fins l'any 1632, Callenberg form part del Ducat de Brunsvic-Wolfenbttel i posteriorment adquir de nou la independncia per sota el nom de Ducat de Hannover. L'any 1692 el territori hannoveri adquir el rang d'electorat. 

L'Electorat de Hannover, creat l'any 1692, tenia el privilegi de ser un dels territoris, junt amb Prssia, Bohmia, el Palatinat, Saxnia, l'Arquebisbat de Magncia, l'Arquebisbat de Treveris i l'Arquebisbat de Colonia, d'elegir el cap del Sacre Imperi Romanogermnic. 

Arran de la mort de la reina Anna I de la Gran Bretanya, l'elector de Hannover esdevingu rei de la Gran Bretanya sota el nom de Jordi I de la Gran Bretanya. Des d'aquest moment i fins el 1837 els interessos de Hannover i de la Gran Bretanya caminaren conjuntament sota una nica dinastia. Ara b, el Parlament angls s'assegur que cap soldat angls fos emprat per defensar els interessos de l'Electorat. 



Al llarg del segle XVIII la influncia de la casa de Hannover cresqu a Alemanya. L'any 1705 reb el Principat de Lneburg i l'any 1719 els territoris suecs de Bremen i Verden. Finalment, l'any 1803 arran de la secularitzaci de territoris reb el Principat-Bisbat d'Osnabrck. 

L'any 1803 l'Electorat fou ocupat per l'Imperi Francs que la incorpor en el Regne de Westflia des de 1807. L'exrcit de Hannover fou dissolt per molts soldats emigraren al Regne Unit on es cre una divisi hannoveriana a l'Exrcit britnic. L'any 1813 l'Electorat fou restaurat i l'any 1814, a travs del Congrs de Viena fou elevat a la categoria de Reialme. A ms a ms, l'Electorat augment considerablement en territori adquirint el Bisbat de Hildesheim, la Frsia Oriental, la part septrentional del Bisbat de Mnster i part del Comtat de Lingen. 

L'any 1837 amb l'accs al tron britnic de la reina Victria I del Regne Unit i arran del manteniment de la Llei Slica al territori de Hannover, pe primera vegada en ms de cent anys Hannover tenia un rei diferent a Anglaterra. El primer rei d'aquesta etapa s Ernest August I de Hannover, duc de Cumberland i oncle de Victria I. 

Hannover recolz a l'Imperi austrac en el marc de la Guerra austroprussiana. La victria prussiana signific l'annexi de Hannover a Prssia l'any 1866. Altres territoris que patiren la mateixa sort que Hannover foren el Landgravinat de Hessen-Kassel o la ciutat de Frankfurt. Des de 1866 i fins a 1918 fou una provncia prussiana i l'any 1946 fou incorporat al land de Baixa Saxnia de nova creaci i amb capital a Hannover.

 Caps d'Estat .

Electorat de Hannover.

 * Ernest August I de Hannover (1692 - 1698).

Electorat de Hannover i Reis de la Gran Bretanya. 

 * Jordi I de la Gran Bretanya (1698 - 1727).
 * Jordi II de la Gran Bretanya (1727 - 1760).
 * Jordi III del Regne Unit (1760 - 1803).

Reis de Hannover i Reis de la Gran Bretanya.

 * Jordi III del Regne Unit (1813 - 1820).
 * Jordi IV del Regne Unit (1820 - 1830).
 * Guillem IV del Regne Unit (1830 - 1837).

Reis de Hannover

 * Ernest August I de Hannover (1837 - 1851).
 * Jordi V de Hannover (1851 - 1866).
 
Caps de la Casa Reial de Hannover

 * Jordi V de Hannover (1866 - 1878).
 * Ernest August de Hannover (1878 - 1913).
 * Enrest August de Hannover (1913 - 1953).
 * Ernest August de Hannover (1953 - 1987).
 * Ernest August de Hannover (1987)





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131191" title="Carlos lvarez" nonfiltered="3560" processed="3543" dbindex="53843">
Carlos lvarez Rodrguez (Mlaga, 12 d'agost de 1966) s un cantant d'pera espanyol, amb veu de barton.

Carrera.

Nascut a la ciutat andalusa de Mlaga, va estudiar en un collegi pblic de la ciutat, en el qual va entrar a formar part de la seva escolania als set anys. Va ser membre de diverses corals d'afeccionats i, el 1988, quan es va crear, del Cor de l'pera de Mlaga. Va estudiar en el conservatori de la seva ciutat natal, compatibilitzant-lo amb els seus estudis de Medicina. Finalment, va abandonar aquests i es va dedicar professionalment a la can. Va ser determinant la seva trobada amb el seu representant Alfonso Garca Leoz.

El 1990 va debutar en el Teatre de la Zarzuela de Madrid amb la sarsuela La del manojo de rosas, de Pablo Sorozbal.

Va comenar com a barton mozarti, rebutjant l'oferta de Riccardo Muti de cantar Rigoletto a La Scala per considerar-se massa jove i inexpert per interpretar-lo. Plcido Domingo el va ajudar en la seva carrera artstica, convidant-lo a interpretar el personatge d'un caador portugus, dolent de l'pera O Guarani, del compositor brasiler Antnio Carlos Gomes, tant a Bonn (1994) com en l'pera de Washington, en la inauguraci de la temporada de Domingo com a Director Artstic (novembre de 1996). De la m de Plcido Domingo ha cantat en llocs tan diversos com a Frankfurt, Tquio, Hannover, Berln i Boston, a ms d'escenaris espanyols, com Madrid i Sevilla.

Considerat un gran barton verdista, a partir d'aquest moment Carlos lvarez va cantar als principals teatres del mn. Aix, en el Covent Garden de Londres, va intervenir en una destacada La Traviata (1994), amb la direcci de Georg Solti; Otello (1999), amb l'Orquestra Simfnica de Londres i direcci de sir Colin Davis i Rigoletto (2003), amb direcci de Maurizio Benini.

En el Metropolitan Opera de Nova York ha format part de: La Traviata (1996), Il trovatore, Un ballo in maschera (Renato, 2005), Luisa Miller (2006) i Rigoletto (2006).

Els seus majors triomfs els ha obtingut cantant, al llarg de diverses temporades, en la Staatsoper de Viena: debuta el 1997 amb el Rodrigo de l'pera de Verdi Don Carlos, Ernani (1998), Don Giovanni (1999), Roberto Devereux (2000), Les noces de Fgaro (2001, 2005), La favorite (paper dAlfonso XI, 2003, 2004), Falstaff (paper de Ford, 2003), Il barbiere di Siviglia (2003, 2004, 2006). En aquesta plaa ha estat dirigit per directors com Ricardo Muti, Zubin Mehta, o Seiji Ozawa.

Va debutar en el Festival de Salzburg, en un fams Don Carlos (1998 i 1999), dirigit per Lorin Maazel, que ha estat el seu gran triomf en aquesta plaa; tamb ha intervingut en un Otello.

Amb Don Giovanni va debutar a La Scala el 1999, amb la direcci de Muti. L'octubre de 2006 ha tornat amb xit amb el mateix paper al teatre milans.

Altres escenaris d'pera en els que ha cantat sn: Ravenna, Chicago, Pars, Florncia i Tquio.

Al Liceu ha actuat en diverses temporades: Don Carlos (2000), coma Ricardo Forth a I Puritani (2001), Giorgio Germont a La Traviata (2001), Rigoletto i Macbeth (2004). El 2006 va intervenir al costat de Montserrat Caball, en l'homenatge al barton Manuel Ausensi, durant la fase final del Premi Manuel Ausensi i, com Sharpless, a Madama Butterfly. L'any 2007 ha cantat un esplndid Rodrigo, novament a Don Carlos.

Enllaos externs.

Opera Base;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131192" title="Marina Rossell i Figueras" nonfiltered="3561" processed="3544" dbindex="53844">
Marina Rossell i Figueras ( Castellet i la Gornal, Alt Peneds 1954 ) s una cantant catalana que canta en catal i castell.

Biografia.
Va nixer el 17 de gener de 1954 a la poblaci de La Gornal, poble situat al municipi de Castellet i la Gornal.

Figura clau de la segona generaci de la Nova Can, entre el seu repertori s'hi troben tant canons tradicionals clssiques catalanes, aix com havaneres i canons prpies. 
Ha collaborat amb Llus Llach, Georges Moustaki, Montserrat Caball, Luis Eduardo Aute, Carlos Cano, Pedro Guerra, Miguel Poveda o el guitarrista de flamenc Tomatito. Ha realitzat nombroses gires per Europa, Llatinoamrica i el nord d'frica. 

L'any 1987 li fou concedida la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya.

Discografia parcial.
1978: Penyora;
1982: Cos meu recorda;
1985: Barca del temps;
1990: Cinema blau;
1993: Marina;
1996: Ha llovido;
1997: Entre linies;
2000: Y rodar el mundo;
2002: Cap al cel;
2003: Martim;
2005: Nadal;
2006: Vistas al mar;
2007: Sinfona de mujeres, (en col.laboraci amb Cristina del Valle i Rim Banna);
2007: Clssics catalans, .
2008: Marina Rossell al Liceu, DVD.

Enllaos externs.
  Pgina oficial;
  Web de fans;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131193" title="Frederic August II de Saxnia (elector)" nonfiltered="3562" processed="3545" dbindex="53845">


Frederic August II de Saxnia (Dresden 1696 - 1763). Elector de Saxnia des de 1733 i fins a 1763 i Rei de Polnia des de 1734 i fins a 1763.

Nat a Dresden el dia 7 d'octubre de 1696 essent fill de l'elector Frederic August I de Saxnia i de la marcgravina Cristina de Brandenburg-Bayreuth. Frederic August era nt per via paterna de l'elector Joan Jordi III de Saxnia i de la princesa Anna Sofia de Dinamarca; mentre que per via materna ho era del marcgravi Cristi Ernest de Brandenburg-Bayreuth i de la duquessa Sofia Llusa de Wrttemberg. 

El 20 d'agost de 1719 contragu matrimoni a Viena amb l'arxiduquessa Maria Josepa d'ustria, filla de l'emperador Josep I, emperador romanogermnic i de la princesa Guillemina de Brunsvic-Wolfenbttel. La parella tingu catorze fills:

 SAR el prncep Frederic August de Saxnia, nascut a Dresden l'any 1720 i mort a la mateixa localitat l'any 1721.

 SAR el prncep Josep de Saxnia, nat el 1721 a Dresden i mort el 1728 a la capital saxona.

 SM l'elector Frederic Cristi I de Saxnia, nat a Dresden el 1722 i mort a Dresden el 1763. Es cas amb la princesa Maria Antnia de Baviera.

 SAR la princesa Maria Amlia de Saxnia, nascuda a Dresden el 1724 i morta el 1760 a Madrid. Es cas amb el rei Carles III d'Espanya.

 SAR la princesa Maria Margarida de Saxnia, nascuda el 1727 a Dresden i morta el 1734 a la capital saxona.

 SAR la princesa Maria Anna de Saxnia, nascuda a Dresden el 1728 i morta a Munic el 1797. Es cas amb l'elector Maximili III de Baviera. ;

 SAR el prncep-regent Francesc Xavier de Saxnia, nascut el 1730 a Dresden i mort a Zabeltitz el 1806. Esdevingu regent de Saxnia des de 1763 i fins a 1768.

 SAR la princesa Maria Josep de Saxnia, nascuda a Dresden el 1731 i morta a Versalles el 1767. Es cas amb el delf Llus de Frana.

 SAR el prncep Carles Cristi de Saxnia, comte de Courland, nascut a Dresden el 1733 i mort el 1796 a Dresden. Es cas amb l'arsitcrata polonesa Franziska von Corvin-Krasinski. ;

 SAR la princesa Maria Cristina de Saxnia, nascuda el 1735 a Dresden i morta el 1782 a Remiremont. Esdevingu abadessa de Remiremont. ;

 SAR la princesa Maria Elisabet de Saxnia, nascuda a Dresden el 1736 i morta el 1818.

 SAR el prncep Albert de Saxnia, duc de Teschen, nascut a Dresden el 1738 i mort el 1822 a Viena. Es cas amb l'arxiduquessa Maria Cristina d'ustria, duquessa de Teschen i governadora de Flandes.

 SAR el prncep Climent Venceslau de Saxnia, nascut a Wermsdorf el 1739 i mort el 1812 a Marktoberdorf. Bisbe-elector de Trveris. ;

 SAR la princesa Maria Dorotea de Saxnia, nascuda el 1740 a Dresden i morta el 1826 a Thorn. Esdevingu princesa-abadessa de Thorn i Essen.

Amb la mort del seu pare, el rei-elector Frederic August I de Saxnia, esclat un conflicte intern a Polnia. Grcies al suport de l'exrcit austrac i rus, les pretensions saxones sobre el tro polons reeixiren en contra de les pretensions franceses de collocar al prncep Estanislau Leszczy ski. La guerra conclogu l'any 1738.

Desinteressat dels afers interns tant de Polnia com de Saxnia, el monarca estigu ms preocupat per la caa, l'pera o el colleccionisme d'art que pels afers poltics. Durant el seu regnat, de trenta anys, nicament pass a Polnia tres anys. La seva despreocupaci pels temes polonesos permet l'augment de les rivalitats internes concentrades entre els Czartoryski i els Potocki.

Durant el seu regnat es produ la Guerra de successi austraca i la Guerra dels set anys. A la seva mort el succe el seu fill, l'elector Frederic Cristi I de Saxnia que ja no fou escollit rei de Polnia.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131198" title="Teresa Jord i Roura" nonfiltered="3563" processed="3546" dbindex="53846">
Teresa Jord i Roura s l'actual alcaldessa de Ripoll desprs de les ltimes eleccions municipals del 2007.

s llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona.

Encapala el grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Jord va obtenir l'alcaldia a l'any 2003 amb el seu segon intent, grcies al pacte amb el grup municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrs Municipal i el d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa. Aix doncs, el pacte Tripartit va fer de Jord la primera alcaldessa de Ripoll que ocupava el crrec.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131199" title="Mario Alberto Kempes" nonfiltered="3564" processed="3547" dbindex="53847">

Mario Alberto Kempes era un futbolista argent. Va nixer a Bell Ville (Crdoba, Argentina), el 15 de juliol del 1954. Jugava de davanter centre i destacava per la seua potent esquerra, la facilitat cara el gol, la velocitat, el coratge i destresa. Era conegut com "El Matador" i est considerat com un dels ms grans jugadors argentins de la histria  (elegit per la IFFHS com el 6 millor jugador argent del segle XX.


Selecci nacional.
Va ser internacional amb la selecci argentina en 43 ocassions, marcant 20 gols. Va ser el mxim golejador de la selecci argentina, campiona de la Copa del Mn Argentina 1978 amb 6 gols, marcant 2 en la final front a  Holanda.

Clubs.
 Talleres de Bell Ville   ????-1972   Lliga argentina;
 Instituto Atltico Central Crdoba   1972-1974   Lliga argentina;
 Rosario Central   1974-1976   Lliga argentina   105 partits i 85 gols;
 Valncia CF   1976-1981    Primera divisi   142 partits i 95 gols;
 River Plate   1981-1982   Lliga argentina   29 partits i ? gols;
 Valncia CF   1982-1984    Primera divisi   42 partits i 21 gols;
 Hrcules CF   1984-1986    Primera divisi   38 partits i 10 gols;
 First Vienna FC   1986-1987   Lliga austraca;
 VSE Sankt Plten   1987-1990   Lliga austraca;
 Kremser SC   1990-1992   Lliga austraca;
 CDFAA Fernndez Vial   1995   Lliga xilena;
 PS Pelita Jaya   1996   Lliga indonsia;

Ttols.
Nacionals.
 1 Lliga Argentina - River Plate   1980-1981;
 1 Copa del Rei    Valncia CF   1979;

Internacionals.
 1 Mundial    Selecci argentina   1978;
 1 Recopa d Europa - Valncia CF - 1980;
 1 Supercopa d Europa - Valncia CF - 1980;

Distincions Individuals.
 2 Mxim Golejador de la Lliga Argentina   1974 i 1976;
 2 Trofeus Pichichi   1976-1977 i 1977-1978;
 Bota d Or al Mxim Golejador del Mundial d Argentina   1978;
 Millor jugador sud-americ de l any   1978;

Enllaos externs.
 Kempes en www.lfp.es;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131200" title="L'Alberquilla" nonfiltered="3565" processed="3548" dbindex="53848">
L'Alberquilla (oficialment La Alberquilla, localment la Barquilla) s un nucli de poblaci catalanoparlant del Carxe i una antiga pedania de Jumella. L'any 2006 registrava 26 habitants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131201" title="Pere Conillet" nonfiltered="3566" processed="3549" dbindex="53849">
En Pere Conillet o Conillet Peret (Peter Rabbit en l'original angls) s el personatge principal d'una srie de llibres infantils de Beatrix Potter. Va aparixer per primer cop a El Conte del Conillet Peret el 1902.  Encara que ell i els altres conills estan dibuixats del natural, fan servir roba; en Peret porta una jaqueta d'un viu color blau i esclops. La srie del Conillet Peret ha venut ms de 151 milions de cpies en 35 idiomes. Els drets sobre els personatges van pertnyer a Frederick Warne & Company del 1943 al 2002.

Aparicions d'en Peret.
El Conte del Conillet Peret.
El primer dels llibres de Beatrix Potter ens presenta el Peret i la seva famlia. Un dia, la Sra. Conilla se'n va al mercat, deixant que en Peret i les seves germanes, Borrissol, Patufa i Cot Fluix vagin a jugar al bosc. Tot desobeint les ordres de la seva mare, en Peret es cola al jard del Sr. McGregor i menja tantes verdures com pot abans que el Sr. McGregor el descobreixi i comenci a perseguir-lo. Al final, en Peret aconsegueix escapar, per no sense perdre la seva jaqueta i els seus esclops, que el Sr. McGregor utilitza en el seu nou espantaocells.

El Conte del Conillet Benjam.
El cos d'en Peret, en Benjam, descobreix que el Sr. i la Sra. McGregor han deixat casa seva sense vigilncia i arrossega a en Peret al seu jard, on encara es troba la roba d'en Peret (encongida degut a les pluges de la nit anterior). Desprs de recuperar la roba d'en Peret, ell i en Benjam roben algunes carabasses per donar-les a la mare d'en Peret per sn capturats per la gata del Sr. McGregor. Per fortuna, el pare d'en Benjam, el Sr. Benjam Conill, que s'ha adonat de la seva desaparici, es presenta i els rescata, encara que desprs els renya per haver anat al jard del Sr. McGregor i els estova amb un branquill que porta.

El 1987 es va publicar un vdeo d'aquests dos personatges en una sola histria. 

El Conte de la Sra. Esgardissa.
En Peret, juntament amb en Benjam, tenen un petit paper en aquesta histria on la Sra. Esgardissa sargeix, entre d'altres peces de roba, la jaqueta d'en Peret.

El Conte de Gingebre i Cogombretes.
En aquesta histria dels estafadors del ttol, en Peret i la seva famlia, aix com personatges d'altres de les histries anteriors de Beatrix Potter, fan petits papers.

El Conte dels Conillets Borrissol.
Segons aquesta histria, en Peret, ara ja adult, presta sovint carabasses a en Benjam, la Borrissol i els seus fills. De vegades no t carabasses per a compartir.

El Conte del Sr. Guillot.
Els fills d'en Benjam i la Borrissol han estat segrestats pel malvat teix Tom Toix. Mentre la Borrissol descarrega la seva ira en el Sr. Bots per haver-lo deixat entrar, en Benjam i en Peret persegueixen a en Toix, que s'amaga a la casa del Sr. Guillot (una guineu creada a partir d'un personatge similar a El Conte de l'oca Gemma). Quan el Sr. Guillot troba a en Toix dormint al seu llit, ho prepara tot per a que un cubell d'aigua li caigui a sobre. Per en Toix es desperta abans que el Sr. Guillot munti la seva trampa i els dos s'embranquen en una gran baralla durant la qual, en Peret i en Benjam (que han estat observant aquests esdeveniments) rescaten els menuts.

Referncies.
 Contes Complets de Beatrix Potter - Ed. Debate ISBN 8483065223 Traductora: Esther Roig;

Enllaos externs.
 Pere Conillet a TV3;
 Pere Conillet i amics ;
 La histria del Conillet Peret ;
 El conte del Conillet Peret en angls, francs, alemany i japons ;
 La senyora de Pere Conillet ;
 udio del conte de Pere Conillet en angls ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131202" title="El Canals de Crespo" nonfiltered="3567" processed="3550" dbindex="53850">
El Canals de Crespo s un nucli de poblaci catalanoparlant del Carxe dins la pedania de la Sarsa. Prcticament no t poblaci permanent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131218" title="La Canyada de l'Alenya" nonfiltered="3568" processed="3551" dbindex="53851">
La Canyada de l'Alenya (oficialment Caada de la Lea) s un nucli de poblaci catalanoparlant del Carxe a la pedania de Favanella. Tamb s coneguda com a els Martines. Registra 138 habitants .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131219" title="La Canyada del Trigo" nonfiltered="3569" processed="3552" dbindex="53852">
La Canyada del Trigo (oficialment Caada del Trigo) s un nucli de poblaci catalanoparlant del Carxe a la pedania de Jumella. Registrava 162 habitants el 2006. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131220" title="Els Cpitos" nonfiltered="3570" processed="3553" dbindex="53853">
Els Cpitos (oficialment Casa de los Cpitos) s un nucli de poblaci catalanoparlant del Carxe a la pedania de la Canyada del Trigo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131222" title="Les Cases del Conill" nonfiltered="3571" processed="3554" dbindex="53854">
Les Cases del Conill (oficialment Casas Conejo) s un nucli de poblaci catalanoparlant del Carxe. Llogaret de Jumella, gaireb no t poblaci permanent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131223" title="Les Cases dels Frares" nonfiltered="3572" processed="3555" dbindex="53855">
Les Cases dels Frares (oficialment Casa de los Frailes) s un nucli de poblaci catalanoparlant del Carxe a la pedania del Collado dels Gabriels. Actualment no t poblaci permanent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131225" title="El Collado dels Gabriels" nonfiltered="3573" processed="3556" dbindex="53856">
El Collado dels Gabriels (oficialment Los Gabrieles) s un nucli de poblaci catalanoparlant del Carxe a la pedania de Favanella. En la parla local el nom sovint es redueix a el Collao. Registra 41 habitants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131226" title="Les Coves de Penya-roja" nonfiltered="3574" processed="3557" dbindex="53857">
Les Coves de Penya-roja (oficialment Cuevas de Pea Roja) s un nucli de poblaci catalanoparlant del Carxe a la pedania de la Raixa. Actualment no t poblaci permanent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131227" title="Els Escandells" nonfiltered="3575" processed="3558" dbindex="53858">
Els Escandells (oficialment Los Escandeles) s un nucli de poblaci catalanoparlant del Carxe de la pedania de la Canyada del Trigo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131228" title="L'Esperit Sant" nonfiltered="3576" processed="3559" dbindex="53859">
L'Esperit Sant (oficialment Casas Espritu Santo) s un nucli de poblaci catalanoparlant del Carxe de la pedania de l'Alberquilla. En l'actualitat no t gaireb poblaci permanent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131229" title="L'Ombria de la Sarsa" nonfiltered="3577" processed="3560" dbindex="53860">
L'Ombria de la Sarsa (oficialment Casa de la Umbria de la Zarza o La Umbra) s un nucli de poblaci catalanoparlant del Carxe a la pedania de Favanella. Des de 2005 registra 2 habitants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131232" title="Frederic August I de Saxnia (elector)" nonfiltered="3578" processed="3561" dbindex="53861">


Frederic August I de Saxnia o August II de Polnia (Dresden 1670 - 1733). Elector de Saxnia des de 1694 fins a 1733 i rei de 1697 fins a la seva mort en diverses interrupcions.

 Naixement i Famlia .

Nat a Dresden el dia 13 de maig de 1671 essent fill de l'elector Joan Jordi III de Saxnia i de la princesa Anna Sofia de Dinamarca. Frederic August era nt per via paterna de l'elector Joan Jordi II de Saxnia i de la marcgravina Magdalena Sibilla de Brandenburg-Bayreuth; mentre que per via materna ho era del rei Frederic III de Dinamarca i de la duquessa Sofia Amlia de Brunsvic-Lneburg.

 Casament i Descendncia .

El dia 20 de gener de 1693 es cas a Bayreuth amb la marcgravina Cristina de Brandenburg-Bayreuth, filla del marcgravi Cristi Ernest de Brandenburg-Bayreuth i de la duquessa Sofia Llusa de Wrttemberg. La parella tingu un nic fill:

 SM l'elector-rei Frederic August II de Saxnia, nat a Dresden el 1696 i mort a Dresden el 1763. Es cas amb l'arxiduquessa Maria Josepa d'ustria.

Entre els molts fills illegtims destaca:

 SAR el prncep Maurici de Saxnia, comte de Saxnia. Nat a Goslar el 1696 i mort a Chambord el 1750.

 L'aventura polonesa .



Amb la mort inesperada del seu germ gran, l'elector Joan Jordi IV de Saxnia el 1794, acced al tron de Saxnia. Per tal d'accedir al tron polons, es convert al catolicisme fet que fou qualificat d'espectacular pel fet que els ducs de Saxnia havien estat qualificats tradicionalment dels Campions de la Reforma. Malgrat que aquest fet signific a la llarga l'elecci de l'elector com a rei de Polnia, Saxnia perd el rol de lder entre els pasos germnics de tradici protestant, rol que adoptaria Prssia a partir de llavors.

Degut al fet que Frederic August garantir respectar la fe religiosa dels seus sbdits, aquest fet provoc fortes friccions entre el Papat i Saxnia. Aquest fet, sumat a les enormes despeses econmiques que significava l'elecci polonesa, l'accs al tron de Polnia per Frederic August I fou anomenat l'Aventura Polonesa. Malgrat tot, Frederic August mantingu una poltica luterana tot i la seva conversi al catolicisme fet que s interpretat com un requisit per ser escollit rei de Polnia.

Desprs de la mort del rei Joan III Sobieski a Polnia, i grcies a la conversi de Frederic August al catolicisme, l'elector de Saxnia fou escollit rei de Polnia el 1697 amb el suport diplomtic de Rssia i ustria, i el suport financer del banquer jueu Berend Lehmann.

Frederic August I de Saxnia fou el segon candidat que reb ms vots. El primer fou Francesc Llus de Conti, per aquest refus acceptar el tron polons. El candidat menys votat fou Jaume Llus Sobieski. Per aquesta ra, Frederic August I fou molt discutit entre els polonesos.

Durant el regnat de Frederic August I de Saxnia continu la guerra contra l'Imperi Otom. Desprs de la desfeta otoma a la Batalla de Podhajce el 1698 es firm el Tractat de Karlowitz el 1699 pel qual s'annex la regi de Podlia i la de Kamienic Podolski.

Extremadament ambicis, actu des d'un primer moment per tal de fer de Polnia una monarquia hereditria sota la dinastia Wettin. Tamb pretengu posar ordre en els afers interns polonesos molt complicats des del segle XVI. 

Finalment, junt amb el rei Frederic IV de Dinamarca i el tsar Pere I de Rssia port a terme la La gran guerra del Nord contra el rei Carles XII de Sucia per tal d'annexionar-se part dels seus territoris, d'aquesta campanya, Frederic August obtingu el territori de Livnia. Ara b, aviat els tropes poloneses foren derrotades per les sueques a Riga el dia 17 de juny de 1701. La superioritat suqca feren que Carles XII pretengus que el tron polons l'ocups alg de la seva confiana, per aquesta tasca s'escolli a l'aristcrata Estanislau Leszczy ski. Malgrat l'bvia negativa de Frederic August, el 1706, Carles XII de Sucia ocup Saxnia i oblig a Frederic August a signar el Tractat de Altranstadt pel qual cedia Polnia al candidat suec.

Mentrestant, Pere I de Rssia reform l'exrcit rus i infling una severa derrota als suecs a la Batalla de Poltava que signific la fi de l'Imperi Suec i l'inici de la glria dels tsars.

 Segona aventura a Polnia .

La debilitada Repblica de les Dues Nacions, nom que rebia la uni entre Polnia i Litunia, sense la presncia d'un monarca fort com August II caigu en mans de Rssia esdevenint un simple protectorat dels tsars. El 1709, August II retorn al tron polons sota els auspicis de Rssia i aviat intent de nou imposar-se sobre la noblesa polonesa i establir una monarquia absoluta. Ara b, la mediaci del tsar Pere I de Rssia entre la noblesa i la monarquia fu que es firms el Silenci de Sejm el 1717 que signific l'augment d'influncia de Rssia a Polnia.

Des de 1717 la situaci de la monarquia a Polnia fou ms o menys estable. D'una banda August II havia abandonat les seves intencions de convertir Polnia amb una monarquia absoluta. I, de l'altra, August II tenia el suport puntual de Rssia o d'ustria per tal de mantenir el tron.

Frederic August I mor l'any 1733. Malgrat que havia fracassat en fer de Polnia un tron hereditari, el seu fill primognit, Frederic August II de Saxnia, fou coronat monarca polons. Ara b, Frederic August II o August III hagu de fer front a la Guerra de successi polonesa i noms pogu establir-se a Varsvia grcies a les tropes russes.

 Llegat .



August II fou anomenat El Fort per la seva fortalesa fsia per tamb pel fet d'haver-li estat imputat fins a 365 o 382 fills. Malgrat que el nombre s extremadament difcil de verificar, Frederic August ja en reconegu una important part d'aquests entre els quals destaca per la seva trajectria militar posterior, el comte de Saxnia, Maurici de Saxnia. Maurici de Saxnia, com a general a les ordres de la monarquia francesa s'hagu d'enfrontar al seu germ, el rei Frederic August II de Saxnia, en el marc de la Guerra de successi polonesa. 

Frederic August I pat de diabetis i d'obesitat els darrers dies de la seva vida. A la seva mort, pesava 110 quilograms, el cos d'August II fou enterrat a Polnia, per el cor fou enterrat a l'Esglsia Catlica de Dresden.

Frederic August fou un gran promotor d'art. D'una banda promocionar la porcelana de Meissen que adquir gran prestigi internacional. I, de l'altra, promocionar la construcci de diferents edificis barrocs a Dresden, entre d'altres fu contruir el fams Zwinger, i l'establiment d'una luxosa cort a Dresden inspirada en Versalles, que el monarca havia conegut en la seva joventut.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131233" title="La Raixa" nonfiltered="3579" processed="3562" dbindex="53862">
La Raixa (oficialment La Raja) s un nucli de poblaci catalanoparlant del Carxe, pedania de Jumella. Registra 89 habitants . A la pedania de la Raixa pertanyen els nuclis de les Coves de Penya-roja, la Tosquilla i Xamaleta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131235" title="La Sarsa" nonfiltered="3580" processed="3563" dbindex="53863">
La Sarsa (oficialment La Zarza) s un nucli de poblaci catalanoparlant del Carxe a la  pedania de Jumella. Registra 27 habitants .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131236" title="Silvestre Tornassol" nonfiltered="3581" processed="3564" dbindex="53864">
El professor Silvestre Tornassol (Tryphon Tournesol en francs) s un personatge de ficci de les aventures de Tintn. s el tpic cientfic despistat, dur d'orella, inventor d'alguns dels artefactes ms famosos en les aventures del reporter Tintn, com ara el submar en forma de taur que apareix a El tresor de Rackham el Roig o el coet blanc-i-vermell que apareix en les aventures lunars. En Tornassol sempre treballa en benefici de la humanitat i s per aix que s'inventa coses com les pndoles que curen l'alcoholisme fent que l'alcohol tingui un gust horrible per al pacient.

La sordesa del professor Tornassol sovint s font d'humor, perqu repeteix el que ell creu que ha sentit per amb un significat completament diferent: "Senyor Tornassol! Us en devem una de ben grossa!" "Quina rossa?".

Insisteix en dir que ell no s sord, que noms s una mica dur d'una orella. En els lbums  i Hem caminat damunt la Lluna, porta un audifon que el converteix durant dos volums en un personatge ms seris.

Molt aficionat a la radioestsia, l'objecte inseparable del professor Tornassol s un pndol, que utilitza per buscar tot all que hagi pogut perdre. Orgulls del seu passat atltic, presumeix de la seva anterior dedicaci a la boxa francesa (savate), tot i que en la demostraci que en fa a Vol 714 a Sidney no sembla que tingui una gran condici fsica.

La primera aparici del professor Tornassol va ser en El tresor de Rackham el Roig, desprs d'una llarga cerca d'Herg per trobar el perfecte prototipus de cientfic despistat. Abans hi havia hagut l'egiptleg Filem Sicl a Els cigars del fara o el Professor Alamb a El ceptre d'Ottokar.

Enllaos externs.
 Intertintn;
 Tintn en catal;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131237" title="La Torre del Rico" nonfiltered="3582" processed="3565" dbindex="53865">
La Torre del Rico (oficialment Torre del Rico) s un nucli de poblaci catalanoparlant del Carxe de la pedania de Jumella. Registra 83 habitants . La seva torre forta, construda el 1573, s l'nic edifici antic del Carxe.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131238" title="La Tosquilla" nonfiltered="3583" processed="3566" dbindex="53866">
La Tosquilla (oficialment Casa de Tosquilla) s un nucli de poblaci catalanoparlant del Carxe de la pedania de la Raixa. En l'actualitat est gaireb deshabitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131240" title="Els Pinillos" nonfiltered="3584" processed="3567" dbindex="53867">


Els Pinillos (oficialment Los Pinillos) s un nucli de poblaci catalanoparlant del Carxe que pertany al municipi de Iecla.

Les poblacions ms properes sn Cerricos del Hondo del Campo (2,9 Km), Los Quiones (4 Km) i Rabosera (6,9 Km).

Referncies.
  Informaci sobre Pinillos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131244" title="Mod (videojocs)" nonfiltered="3585" processed="3568" dbindex="53868">
El terme Mod (de l'angls modification) al mn dels videojocs, concretament els d'acci en primera persona i estratgia en temps real, significa alterar o ms ben dit, modificar videojocs perqu puguin proporcionar noves i diferents possibilitats de joc, no existents en el videojoc original. Aix, aquestes modificacions les creen des dels desenvolupadors dels videojocs originals (que llavors s'anomenen extensions) fins als propis jugadors per aconseguir nous objectes, armes, personatges, enemics, models, textures, nivells, histries o lnia del joc i modes de joc. Els mods poden executar-se en videojocs d'un sol jugador o multijugador, respectivament.

 Enllaos externs.
Clan DLAN: informaci, modificacions i traduccions de videojocs;
ModDB, una de les millors comunitats de Modding existents (en angls) ;
El Rincn del Bardo. Comunitat del rol. Traducci de mods. Traducci de KotOR2;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131247" title="Milena Jesensk" nonfiltered="3586" processed="3569" dbindex="53869">
Milena Jesensk (Praga,10 d'agost de 1896   Ravensbrck, Alemanya, 17 de maig de 1944) fou una periodista, escriptora i traductora txeca.

 Vida .
Milena Jesensk va nixer en una antiga famlia aristocrtica d'origen eslovac, afincada a Bohmia. El seu pare, Jan Jesensky, era cirurgi i professor de la Universitat Carolina de Praga. La 
seva mare va morir quan ella tenia 16 anys. El pare de Milena no compartia la manera d'entendre la vida de la seva filla, per li va permetre viure amb molta llibertat. Milena va estudiar a una exclusiva escola femenina de Praga anomenada Minerva. Seguint els desitjos del seu pare, va iniciar els estudis de Medicina, per aviat els va abandonar. Entre els anys 1918 i 1925 va estar casada amb Ernst Pollak, un escriptor i traductor d'origen jueu, i es va traslladar a viure a Viena amb el seu marit. Aquest matrimoni, que va provocar un fort allunyament entre Milena i la seva famlia, ben aviat va entrar en crisi.

Buscant la independncia del seu marit, Jesensk va comenar a treballar com a traductora i professora de txec. Un dels seus alumnes va ser el novellista i assagista austrac  Hermann Broch. L'any 1919 va llegir un relat curt de l'escriptor de Praga Franz Kafka i li va escriure per demanar-li perms per traduir-lo de l'original alemany al txec. Aquesta carta va marcar el comenament d'una apassionada correspondncia entre ells. Jesensk i Kafka es van veure personalment comptades vegades: quatre dies a Viena i ms endavant un dia a Gmnd. Amb el temps, la correspondncia es va anar apagant. Tots dos sabien que per a ells no hi havia un veritable futur en com. Jesensk va traduir molts relats de Kafka al txec, sovint amb l'ajuda del propi escriptor que coneixia a la perfecci ambdues llenges.

Milena Jesensk va establir tamb una bona amistat amb els escriptors alemanys Max Brod i Franz Werfel, i amb l'escriptor txec Karel  apek i la seva esposa, l'actriu txeca Olga Scheinpflugov.

En aquells anys, 1920-23, Jesensk es va convertir en una coneguda periodista. Des de  Viena, va collaborar amb el diari Tribuna. Entre 1923 i  1926 va escriure per al diari Nrodn Listy a Praga, i ms tard per a dues revistes txeques: Pestr tden i  Lidov Noviny. Entre 1938 i 1939 va dirigir el reconegut setmanari poltic i cultural P tomnost (Presncia), publicat a Praga per Ferdinand Peroutka. 

Jesensk es va divorciar de Pollak i es va traslladar a Praga, on es va casar amb l'arquitecte txec Jaromr Krejcar. Va mostrar molt inters pel Partit Comunista de Txecoslovquia, del qual va ser membre durant un temps, per l'any 1936 va perdre totalment aquest inters.

Desprs de  l'ocupaci de Txecoslovquia per part de l'exrcit Nazi, Jesensk es va unir a la resistncia clandestina contra l'ocupaci. L'any 1939 va sser arrestada per la Gestapo. Fou deportada al camp de concentraci de Ravensbrck, Alemanya, on va treballar com a infermera i on va donar suport psicolgic i moral a les altres presoneres. All va conixer i va establir un fort lligam d'amistat amb l'escriptora Margarete Buber-Neumann. Milena Jesensk no va poder sobreviure al camp de concentraci, i va morir a Ravensbrck l'any 1944. 

Jana "Honza" Krejcarov, la filla de Milena i Jaromr Krejcar, va escriure nombrosos articles per a la revista  P lnoc a comenaments dels anys 50.

 Obres .
 Cesta k jednoduchosti ("El cam cap a la simplicitat") (1926);
  lov k d l aty ("L'home fa els vestits"), (1927);
 Un recull dels articles de la revista P tomnost (1937-39) va sser pubicat en forma de llibre desprs de la mort de Jesensk.

A ms de les seva prpia activitat literria, Jesensk va traduir obres de Franz Kafka, Thomas Mann, Franz Werfel, F. C. Weiskopf i altres escriptors al txec.

 Referncies .
 Kafka, Love, and Courage: The Life of Milena Jesensk per Mary Hockaday, ISBN 087951731X  ;
 Milena, per Margarete Buber-Neumann, ISBN 8478090363, Ed. Columna. Tradut per Gemma Beltran i Francina Jord. ;
 Cartas a Milena per Franz Kafka, ISBN 8420633542, Alianza Ed.

Enllaos externs.
Milena Jesensk Fellowships for Journalists, Institute for Human Sciences, Viena;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131252" title="Joan Llus Moraleda i Perxachs" nonfiltered="3587" processed="3570" dbindex="53870">

Joan Llus Moraleda i Perxachs (Santa Maria de Palautordera, 26 d'abril del 1943) s un compositor catal, centrat especialment en la msica per a cobla. Tamb s director d'orquestra i intrpret d'obo. Des del 2000, s director de la Cobla Jovenvola de Sabadell

 Biografia .
La seva primera influncia musical provingu possiblement del seu pare , i segurament aix el port a ingressar al Conservatori Municipal de Msica de Barcelona amb vuit anys. Estudi piano, obo, harmonia, contrapunt, fuga, direcci i composici, amb ampliaci d'estudis a Frana (composici i direcci d'orquestra amb Tony Aubin, obo amb Pierre Pierlot); tamb va ser deixeble d'Antoni Ros-Marb en direcci d'orquestra. Obtingu els premis d'honor de composici i d'obo, i el premi extraordinari de composici, del Conservatori de Msica de Barcelona.

L'any 1967 entr com a instrumentista d'obo a l'orquestra Ciutat de Barcelona, d'on fou co-solista, i on s'hi estigu tretze temporades. La seva presentaci com a director fou al Palau de la Msica Catalana el 1978, en un memorable concert en homenatge a Frederic Mompou, dirigint el Grup Instrumental Catal (desaparegut en l'actualitat) amb Les noces, d'Igor Stravinsky. El GIC va ser primera formaci del pas que represent Le Marteau sans Matre, de Pierre Boulez a Barcelona, aquell mateix any. Desprs collabor amb altres grups de msica contempornia, com el Grup Bartk (fins el 1982).

Posteriorment, dirig l'orquestra Ciutat de Barcelona, les simfniques de Bilbao, Mlaga i la del Llenguadoc-Rossell, i la Banda Municipal de Barcelona, fins al 1980 en qu deman excedncia i constitu una empresa de msica i sonoritzaci per a cinema i televisi. El 1985 es feu crrec de la Cobla Municipal Ciutat de Barcelona fins que l'ajuntament la dissolgu el 1989; pel que sembla, aquest fet caus una profunda decepci en Moraleda. Puntualment ha dirigit lOrquestra de Cambra del Garraf (fundada per ell mateix el 1993) i d'altres orquestres, incloent-hi algunes de poloneses. Des del 2000, s director de la Cobla Jovenvola de Sabadell.

 El compositor .
Joan Llus Moraleda va comenar la seva carrera com a compositor de msica lleugera, i com a arranjador per a altri, com La Trinca (el disc Ca barret!, 1973), Guillermina Motta (Guillermina Motta, 1979) i Jos Antonio Labordeta (Cantar y callar, 1974).

El 1986 el gran pblic sardanista descobr aquest compositor quan guany el premi  Banyoles-Ceret pel poema Tirant lo Blanc, que en aquell moment caus un cert impacte en el mn de la msica per a cobla. Tanmateix, no era un nou vingut en aquest camp: Auca trgica i mort del Plem era del 73, Suite segarrenca i On vas tu, rossinyol? del 78. En els anys a venir encet una mplia producci per a cobla, que li valgu nombrosos premis de composici. Aix, el Joaquim Serra el 1973, el Ciutat de Barcelona el 1977, el Memorial Francesc Basil del 1998 per la sardana Un nou al de vida i lAgust Borguny del 2005. Amb la sardana Un tardorenc i assolellat diumenge va rebre el Premi SGAE de Sardanes 2007.

A banda, Moraleda tamb ha compost peces de concert per a altres formacions diferents de la cobla, com orquestra de cambra, grup de gralles, banda... o per instruments solts, com piano, piano i tenora.

Els seus germans Jordi i Albert , i una neboda, Ins Moraleda , tamb es dediquen a la msica.

 Obres .
 Canons lleugeres amb lletra d'Eduardo Bartrina de Caso (1977): Alguna vez, Para l, Si yo me voy, Sin saberlo;
 Rumbes amb lletra de J.M.Balaguer (1992): As es Mara, Nia, Cante gitano al alba;

 Adeste, fideles. Arranjament per a cor i orquestra d'aquesta nadala (1998);
 Apunta, Manolo, apunta: cha-cha.cha (1963), amb lletra de Daniel Clavero;
 Com de la nit al dia (1989), can publicitria amb lletra de J.L.Gimeno;
 Corrandes i passapeus (1991), per a tres gralles i timbal;
 Divertiment per a corda (1992), per a orquestra de corda;
 Divertimento para cuatro jvenes msicos (1979), per a flauta, guitarra, piano i violoncel;
 Estudi per a piano;
 Himne oficial dels IV Jocs Petits Estats: Andorra '91 (1991), lletra de Maria del Carme Grau i Francesc Perarnau;
 Marcha fresca!! (1981), rock amb lletra de M.Monfort i R.Boladeras;
 El noi d'Holanda (1974), lletra de Jaume Picas, dedicada a Johan Cruyff;
 El profeta (1987), orquestraci de poemes de Gibran Khalil Gibran;
 Romana (2000). Composta per a banda, l'autor l'ha adaptada posteriorment per a tenora i cobla, i per a tenora i piano.
 Queda ms vida (1976), can amb lletra de Daniel Carbonell Casanovas. La van gravar Sergio y Estbaliz;
 Ta-ta-boom-boom (1974), banda sonora per a la pellcula de Maral Molin ;
 Una veu per al mn: Himne del II Congrs Internacional de la Llengua Catalana (1986), lletra de J.V.Foix;

 Msica per a cobla .
 Antic ball de l'liga de Barcelona, glossa. Instrumentada tamb per a cobla de Tres Quartans;
 Auca trgica i mort del Plem (1973), obra lliure per a cobla;
 Una boa est paint un elefant (2002), obra lliure per a cobla i percussi;
 Comiat (1988);
 Concert per a tres cobles (1988);
 D'aqu, d'all, Dal (2004), obra lliure per a cobla i guitarra;
 De matria orgnica (2005), suite;
 El drac, el cavaller i la donzella (1998), poema per a tres cobles i percussi;
 Eduard Toldr, mestre de mestres (1996);
 Estany (1990), poema per a cor i cobla;
 Fem realitat un somni, obra lliure per a cor i cobla, sobre temes de Manuel Saderra i Puigferrer;
 Galop olmpic (1992), pas-doble per a la cerimnia d'obertura dels Jocs Olmpics de Barcelona;
 La goja de Banyoles (2002), obra lliure per a dues cobles i percussi;
 Impressions vilanovines (1996), per a piano i cobla;
 En Joan de Serrallonga (1990), poema simfnic per a tres cobles;
 Joguina (1988), fantasia concertant per a tible, tenora, fiscorn i cobla;
 La Lloll, masurca;
 Ms enll del cam, dedicada a Rafael Ferrer;
 Nocturn a Ribes-roges (1996), obra lliure per a cobla i piano;
 Ofrena a Manuel Saderra i Puigferrer (1988), glossa;
 Ofrena a Mossn Cinto (2002);
 L'ou csmic (1998), obra lliure per a dues cobles, dedicada a Dal;
 La Patum (1996), obra lliure per a dues cobles;
 Poema d'amor occit;
 Quintet de cobla (2001);
 Rapsdia per a piano i cobla (2004), coescrita amb Jos Henrquez;
 Retaule mallorqu (1992), suite;
 La rosa dels vents (2002), obra lliure;
 Santjoanesca (1990), per a dues cobles;
 Sirventesos berguedans, per a cor i cobla;
 Suite dels Reis de Mallorca (2006), per a tenora i orgue;
 Suite segarrenca (1978);
 Tirant lo Blanc: poema cavalleresc per a cobla (1986), petita simfonia en quatre temps. N'hi ha adaptaci per a banda ;
 Un tres de deu amb folre i manilles (1999), obra lliure;
 Trincamer, suite per a tres tenores i cobla;

 Sardanes (selecci) .
 A l'amic Flix (1994), per a 2 cobles;
 A la clau de fa (1993), per a dos contrabaixos;
 A trenc d'alba (1998), Premi Joaquim Serra;
 Adu, amic Ricard (2005);
 Als tres amics absents (1988), en record dels compositors Narcs Pauls, Rafael Ferrer i Josep M. Ruera, per a dues cobles i timbales;
 Benvinguts (1992). Composta per a la cerimnia d'obertura dels Jocs Olmpics de Barcelona, lletra de Llus Serrahima i Villavecchia, amb les veus de Montserrat Caball i Josep Carreras.
 Les campanes de Breda (1995). Popularitzada per l'anunci televisiu de la Loto Rpid;
 Charlie Rivel, clown (2003), premi SGAE;
 L'era dels monjos (2006);
 Fajol (1998), a Narcs Ferrer i Josefina Salgueda de la Flor de Fajol;
 Homenatge a Manuel de Falla (1996);
 Ofrena a Josep Maria Ruera (2000);
 On vas tu, rossinyol? (1978);
 Pedra gentil (1996), lletra de Maria del Carme Perxachs i Pins;
 Per tu, Josep Maria (1990), dedicada a Josep Maria Bernat i Colomina, per a 2 cobles;
 Les Rambles Barcelonines (1974), trptic, guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona. Comprn La Rambla de les flors, premi de la crtica Sardana de l'Any 1977, La Rambla dels Caputxins i La Rambla de Santa Mnica;
 Recordant l'Agapit (1991), dedicada al compositor Agapit Torrent i Batlle (?), per a 2 cobles;
 Les Roquetes a l'Orfe Catal (1991);
 Terrassa, Ciutat pubilla 1998;
 Ventdelpl (2006);

 Bibliografia .
 Certamen musical de composici de sardanes de Banyoles, Girona Barcelona: Tenora, 1991 ;
 El petit pianista 1 Barcelona: Clivis, 1984;
 Piano, piano... Barcelona: Dinsic-Boileau, 1996-1998. 2 volums (5 edicions el primer volum, 3 el segon);

 Enllaos .
 Breu biografia i recopilaci de frases de Moraleda sobre la sardana i la msica per a cobla;
 Breu biografia;
 Llista de sardanes i peces de msica per a cobla de Joan llus Moraleda;

 Notes i referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131254" title="Vicente Asensi Albentosa" nonfiltered="3588" processed="3571" dbindex="53871">
Vicente Asensi era un futbolista valenci. Va nixer a l'Alcdia de Crespins (la Costera, Pas Valenci), el 28 de gener de 1919. Jugava d interior esquerr i tota la seua carrera esportiva com a professional va transcrrer al Valncia CF.

Juntament amb Epi, Amadeo, Mundo i Gorostiza, va formar part de la davantera elctrica.

Si b es va fer fams jugant a la davantera, amb el pas del temps va anar endarrerint la seua posici fins acabar jugant de defensa.

Selecci nacional.
Va ser internacional amb la selecci espanyola en sis ocassions. Va debutar el 6 de maig de 1945 front a Portugal. Va disputar la fase final de la Copa del Mn Brasil 1950, on Espanya va quedar en quart lloc.

 Clubs .
 Burjassot CF   1939-1940 - Segona divisi;
 Valncia CF - 1940-1952 - Primera divisi   308 partits i 33 gols;


Ttols.
 3 Lligues - Valncia CF - 1941-1942, 1943-1944 i 1946-1947;
 2 Copes del Rei - Valncia CF - 1941 i 1949;


Enllaos externs.
Asensi en www.lfp.es;
 Fitxa d Asensi com a jugador de la selecci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131255" title="Ignacio Eizaguirre" nonfiltered="3589" processed="3572" dbindex="53872">
Ignacio Eizaguirre Arregui era un futbolista basc. Va nixer a Sant Sebasti (Pas Basc), el 7 de novembre de 1920. Jugava de porter i els seus equips van ser la Real Sociedad, el Valncia CF i l'Osasuna.

Selecci nacional.
Va ser internacional amb la selecci espanyola en 18 partits. Va debutar l 11 de mar de 1945 front a Portugal a Lisboa.
Va disputar la fase final de la Copa del Mn Brasil 1950, on Espanya va quedar en quart lloc.

 Clubs .
 Real Sociedad - 1936-1941 - Segona divisi;
 Valncia CF - 1941-1950 - Primera divisi   187 partits;
 Real Sociedad - 1950-1956 - Primera divisi   107 partits;
 Club Atltico Osasuna - 1956-1960 - Primera divisi   87 partits;

Ttols.
 3 Lligues - Valncia CF - 1941-1942, 1943-1944 i 1946-1947;
 1 Copa del Rei - Valncia CF - 1949;

Distincions individuals.
 2 Trofeus Zamora - 1943-1944 i 1944-1945;

Enllaos externs.
 Eizaguirre en www.lfp.es;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131256" title="Enrique Saura Gil" nonfiltered="3590" processed="3573" dbindex="53873">
Enrique Saura Gil era un futbolista valenci. Va nixer a Onda (la Plana Baixa, Pas Valenci, el 2 d'agost del 1954. Jugava de centrecampista i els seus clubs van ser el CE Castell i el Valncia CF. 

 Selecci nacional .
Va ser internacional amb la selecci espanyola en 23 partits, marcant 4 gols. Va debutar el 8 de novembre de 1978 front a Frana a Pars.
Va disputar la Copa del Mn Espanya 1982 marcant el gol de la victria front a Iugoslvia.

 Clubs .
 CE Castell - ????-1974 ;
 Valncia CF - 1975-1985 - Primera divisi   304 partits i 37 gols;
 CE Castell - 1985-1988 - Segona divisi;

 Ttols .
 Nacionals .
 1 Copa del Rei    Valncia CF   1979;

 Internacionals .
 1 Recopa d Europa - Valncia CF - 1980;
 1 Supercopa d Europa - Valncia CF - 1980;

 Enllaos externs .
 Saura en www.lfp.es;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131257" title="Estadi Ciutat de Valncia" nonfiltered="3591" processed="3574" dbindex="53874">

L'Estadi Ciutat de Valncia s el camp on juga els seus partits el Llevant UE. 
Es troba situat al carrer Sant Vicent de Pal, 44, al barri d'Orriols de Valncia.

Es va inaugurar en l'any 1969, essent president Antonio Romn i ha canviat de nom diverses vegades: Estadio Antonio Romn, Nou Estadi i finalment Estadi Ciutat de Valncia. Anteriorment, el Llevant UE jugava els seus partits a l'Estadi de Vallejo.

T capacitat per a 25.354 espectadors i unes dimensions del terreny de joc de 107x70 metres. El 3 de setembre de 2004 va ser seu d un partit de la selecci espanyola: selecci espanyola de futbol 1-1 selecci d'Esccia.  

Zones.
Actualment a l'estadi hi ha 7 zones diferenciades pels espectadors des d'on es poden presenciar els partits. 

Estes sn: Llotja VIP L'Alqueria, Tribuna, Grada Central, Gol Orriols Alt, Gol Orriols Baix, Gol Alboraia Alt y Gol Alboraia Baix. 

El nou Estadi.
El Llevant UE ha presentat al ministre d'Administracions Pbliques, Jordi Sevilla, un projecte d'un nou estadi de 40.000 espectadors, envoltat d'aigua, al costat de la nova drsena de la Copa de l'Amrica. L'Estat, que s a qui pertany el sl, no rebutja d'entrada la idea i emplaa al club a desenvolupar el pla per a desprs de la Copa de l'Amrica, "quan es constitusca la nova societat estatal" que gestionar el port de Valncia. 

El nou estadi estar envoltat de mar per tres dels seus quatre costats, amb un aparcament subterrani per a 3.000 cotxes. El projecte est dirigit per Alejandro Escribano, el mateix arquitecte del Nou Mestalla. Els terrenys estan ocupats actualment pel grup naval Boluda, que est disposat a traslladar les seues drassanes al port de Sagunt. El club pret una permuta dels terrenys, propietat de l'Estat, per edificar el seu nou camp sense cost, contant aix mateix amb el vistiplau de l'Ajuntament de Valncia. El procs que es portaria a terme seria el segent: per la venda del seu antic estadi en Orriols (l'actual Ciutat de Valncia) per un valor de 165 milions d'euros, que depn de la recalificaci de les installacions actuals. Amb aqueixa venda es pagaria la construcci del nou estadi en el nou solar, construt sobre terreny pblic. El club preveix, d'altra banda, que l'explotaci comercial de l'estadi siga encarregada a l'empresa multinacional Arena que ja gestiona altres recintes.

Vegeu tamb.
 Llevant UE;
 Estadi de Vallejo;
 Penya Ttil;

Enllaos externs.
 Pgina oficial;
 Frum no oficial;
 Penya del Llevant UE;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131258" title="Estadi Jos Rico Prez" nonfiltered="3592" processed="3575" dbindex="53875">


L Estadi Jos Rico Prez s un estadi de futbol de la ciutat d Alacant (Pas Valenci). L estadi s compartit pels dos principals clubs de la ciutat: l Hrcules CF i l Alacant CF. Duu el nom del qui era president de l Hrcules CF quan es va inaugurar, ja que aquest va ser l equip que el va construir. 

 Estrena .
El 3 d'agost de 1974 es va estrenar l estadi amb un partit amists contra el FC Barcelona amb el resultat de 0-4, encara que poc desprs, en competici oficial, el resultat fou de 0-0. En competici oficial, el primer partit acav en empat a dos contra el Real Murcia. Carreo va pasar a la histria com el jugador que marc el primer gol a l'estadi alacant.

 Historia .
El Rico Prez ha viscut dues fases molt clares: en la primera (1974-1986) es va viure l'edat d'or de l'Hrcules CF, aqueixos huit anys consecutius en Primera Divisi, el Mundial 1982 amb la presncia de la selecci argentina, campiona de l'edici anterior, i seu del 3er i 4 lloc entre Frana i Polnia i, desprs del descens a 2 Divisi A, l'ascens a 1 en 1984 davant el CE Castell (2-0); la segona etapa s ms fosca ja que l'equip alacant s'ha passat 11 onze anys en 2  divisi B i 8 en 2 divisi, per una en Primera (1996/97). El 25 de juny de 2006 va viure l'ltima alegria al gaudir-se de l'ascens a 2 A de l'Hrcules CF davant la RSD Alcal. 

En 1994 l'Hrcules es va veure forat a vendre el seu estadi a l'ajuntament d'Alacant per a pagar els deutes que tenia el club amb Hisenda i la Seguretat Social. Des de llavors i fins al 2007 l'estadi va ser de titularitat municipal, encara que l'Hrcules va seguir disputant els seus partits com local en l'estadi. 

En 2001, amb l'ascens de l'Alacant CF a Segona divisi B, aquest club va sollicitar jugar tamb com local en l'estadi Jos Rico Prez, perqu l'Estadi de Villafranqueza no acollia les normes bsiques d'un estadi de Segona Division B, per tant l'Alacant va demanar perms per a jugar en l'estadi Jos Rico Prez, ja que era municipal. El perms va ser adms per l'ajuntament; pel que actualment els dos clubs de la ciutat comparteixen l'estadi, encara que existeix una clusula en el contracte de recompra per part de l'Hrcules que especifica com data mxima per al seu s per part de l'Alacant CF el 2012. 

L'11 de maig de 2007 l'Hrcules CF, a travs de l'empresa Aligestin, possedora de les seues accions, ho recompr per uns 9 milions d'euros (entre preu i impostos), pel que l'estadi ara s de Aligestin, desprs de ser 13 anys municipal. 

 Estructura .
Estadi en el qual les diferents graderies confereixen una imatge d'un estadi de diferents altures: aix, el Fons Sud t menys capacitat que el Fons Nord i l'altura de la tribuna, en el seu moment ms elevada grcies a la Tribuna Alta (on se situen les cabines de premsa), s superada per la graderia mundialista, construda pel mateix arquitecte, D. Francisco Muoz Llorens, i ms coneguda pel de "Graderia Tejero" per la seua forma de tricornio (qestions d'espai van obligar que una de les parts haguera d'estar fitada i la simetria va fer la resta). Des d'octubre de 2005 disposa d'un videomarcador que supleix a un marcador electrnic avariat i que va funcionar durant una dcada; tanmateix, molts afeccionats recorden el vell marcador Dard, que estava en un cant del Fons Sud al costat de la graderia preferent.

 Remodelaci .
L'estadi en l'actualitat presenta un estat prou deteriorat i des de l'afici es reclama una remodelaci. En efecte, desprs de la seua ltima recompra per l'Hrcules CF, es traur a concurs la seua reforma, per al que el club s'ha posat en contacte amb arquitectes de prestigi mundial: els estudis de Reid Fenwick, Carlos Lamela i Subarquitectura + n6. Per a portar a terme aquest projecte, el consell d'administraci del club ha avanat que es realitzaran alguns canvis per a igualar les graderies (en la mesura del possible) i se cercar un disseny angls amb abundant cristall i seguint les noves tendncies d'alguns estadis europeus recentment reformats. Les informacions del club diuen que es pretn crear un estadi que siga punt de referncia en la ciutat d'Alacant. Estava previst tenir el projecte definitiu per a tardor de 2007. 

Referncies.


Enllaos externs.
 Pgina oficial Hrcules CF ;
 Pgina oficial Alacant CF ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131260" title="Antoni Puchades i Casanova" nonfiltered="3593" processed="3576" dbindex="53876">
Antoni Puchades fou un futbolista valenci. Va nixer a Sueca (la Ribera Baixa, Pas Valenci), el 4 de juny de 1925. Jugava de centrecampista defensiu i tota la seua carrera professional va transcrrer al Valncia CF. Al llarg de la seua carrera va disputar els segents partits:

 Primera divisi: 257 partits i 4 gols;
 Copa del Rei: 39 partits i 2 gols;
 Copa Eva Duarte Pern: 2 partits;
 Copa de Fires: 2 partits;

Selecci nacional.
Va ser internacional con la selecci espanyola en 23 ocasions. Va disputar tots els partits del Mundial del Brasil 1950, on Espanya va quedar en quart lloc. A ms, va ser incls a l equip ideal del campionat. 

 Clubs .
 SE Sueca;
 CE Mestalla - 1944-1946 ;
 Valncia CF - 1946-1958 - Primera divisi   256 partits i 4 gols;

Ttols.
1 Lliga - Valncia CF - 1946-1947;
2 Copes del Rei - Valncia CF - 1949 i 1954);

Distincions Individuals.
 Membre de l equip ideal del Mundial del Brasil 1950;

Enllaos externs.
 Puchades en www.lfp.es;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131267" title="Materials petris" nonfiltered="3594" processed="3577" dbindex="53877">
Els materials petris sn materials de composici molt variada, durs, slids i compactes, gaireb inalterables amb el pas del temps. Sn els ms usats des de les construccions primitives fins a les actuals.

Hi ha pedres naturals que, un cop extretes de les pedreres, es poden fer servir en la construcci desprs de sotmetre-les a diversos processos o tractaments, com poden ser la neteja, el poliment, el tallat, l esculpit, el picat, el garbellament, etc..., que no n alteren les propietats ni les caracterstiques originals.

Alguns materials petris s extreuen en grans blocs que es transformen en peces que es poden utilitzar amb facilitat, com s el cas de la pissarra, el granit, el marbre, etc. Altres, com ara la sorra i les graves, formen conjunt de materials petris que en la construcci s anomenen rids i que es fan servir barrejats i pastats amb aglomerats per a fer morters, formig, paviments, etc. Els rids, especialment la sorra, s extreuen dels llits dels rius, les rieres i els torrents. Altres tipus d rids , com la grava, s'obtenen ms o menys grossos quan es tritura i es garbella la pedra. Aquest tipus de materials es classifiquen i s anomenen segons la seva mida.

Hi ha dos tipus de materials petris: els naturals i els transformats. Exemples de naturals poden ser: el granit, el marbre i la pissarra. Exemples de transformats: el guix, la cal i el ciment.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131270" title="Second Sight (videojoc)" nonfiltered="3595" processed="3578" dbindex="53878">


Second Sight s un videojoc desenvolupat per Free Radical Design i publicat per Codemasters per GameCube, Xbox, PlayStation 2 i PC. Va ser llanat el 21 de setembre de 2004. 

 Argument .

Els jugadors es posen a la pell de John Vattic, un jove home que desprs de despertar-se d'un son profund es troba en una habitaci ple d'ordinadors i aparells com si tingus alguna cosa paranormal. Desprs de veure's que t vendatges i tenir alguns problemes al cervell pot moure a travs de la ment objectes com taules, pantalles d'ordinadors, cadires, etc. I no recorda res, noms com es diu, com si li haguessin esborrat la memria. Llavors s quan decideix sortir d'aquella habitaci i descobrir el que passa. En surt prement amb la ment un interruptor a fora de la sala veient des del darrera d'una paret de vidre a prova de bales fent que s'obri la porta tamb de vidre. A partir d'aqu s quan comena a rondar per l'edifici i va descobrint el que li passa. A mesura que va acabant amb alguns dels obstacles i va descobrint coses de l'edifici no noms t la necessitat de fugir d'all sin tamb d'acabar amb els culpables. Per l'escenari, en John Vattic, troba armes, des de simples pistoles fins a rifles d'assalt com tamb va millorant les seves noves qualitats mentals com la telequinessis, la sanaci, psicoexplosions, etc.

 Jugabilitat .
El jugador pot realitzar les accions de moure objectes amb la ment del personatge, per tamb t l'oportunitat de disparar amb armes de foc.
Els grfics sn ptims per a un videojoc de consoles de sisena generaci com la PlayStation 2. I tamb consta d'un mode multijugador. Tamb s'ha d'esmentar la banda sonora del videojoc que lliga amb l'argument i l'escenari del videojoc amb sons tenebrosos i poc rtmics, en el qual en les escenes de major tensi hi posen melodies inquietants.

 Referncies .


Vegeu tamb.
;

 Enllaos externs.
Lloc web oficial de Second Sight;
Lloc web de Second Sight de Free Radical Design;
Second Sight a Game Rankings;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131271" title="Cumulonimbus" nonfiltered="3596" processed="3579" dbindex="53879">


Els Cumulonimbus sn nvols de gran desenvolupament vertical, que internament estan formats per una columna d'aire clid i humit que s'eleva en forma d'espiral rotatoria que t un sentit antihorari a l'hemisferi nord i horari a l'hemisferi sud. La seva base sol trobar-se a menys de 2 km d'altura mentre que el cim pot arribar a uns 15 a 20 km d'altitud. Aquests nvols solen produir pluges intenses i tempestes elctriques, especialment quan ja estan plenament desenvolupades. S'abreuja: Cb.

El Cumulonimbus (Cb) s un tipus de nvol de desenvolupament alt, dens, amb tempesta i mal temps. Es poden formar alladament, en grups, o al llarg d'un front fred en una lnia d'inestabilitat. Els cumulonimbus es formen de nvols del tipus cumulus. 

 Formaci de cumulonimbus.

Per a la seva creaci es necessita la concurrncia de tres factors. 

 Molta humitat ambient. ;
 Una massa inestable d'aire calent. ;
 Una font d'energia per a pujar aquesta massa calenta i humida, rpidament. ;



Els llocs tpics de gran formaci d'aquests nvols s, en les zones temperades, al voltant d'una lnia de front fred, prop dels oceans (on la brisa marina pot proveir energia a la tempesta, o en muntanyes en els vessants de sobrevent on el vent es veu forat a elevar-se ocasionant que l'aire ms calent (menys dens) ascendeixi donant origen a fortes precipitacions i tempestes. Els cumulonimbus serveixen per a equilibrar, dintre de la zona intertropical, les petites rees d'inestabilitat que s'originen per l'insolaci. Sempre generen la seva prpia energia per l'acumulaci de calor en un rea molt ms estesa que la prpia base del cumulonimbus. 

Quan l'aire calent es troba per sobre de les masses ms fredes (que estan per sota), comena el refredament i la concomitant condensaci del vapor d'aigua en gotes d'aigua. I, aquesta condensaci escalfa l'aire circumdant pel calor latent, fent avanar l'ascens de les masses d'aire. Continuant amb la pujada de la massa d'aire, les gotes d'aigua es refreden tant que comena el procs de formaci de cristalls de gel. La gravetat causa que aquestes gotes i/o grans de gel comencin a caure, causant un moviment descendent que ha de competir amb l'altre ascendent. 

La inestabilitat entre les rfegues en ascens, acompanyades de pols atmosfrica, i les que es troben en descens amb pedres i pluja, produint crregues d'electricitat esttica que es van acumulant en el cumulonimbus. La descrrega d'aquesta electricitat causa el llamp i el tro.

Des de finals de primavera fins a comenaments de la tardor, el cumulonimbus t ms oportunitats de formar-se, i ms encara al capvespre, a causa de la calor acumulada en el sl per la insolaci. Per descomptat, fa falta un front fred perqu l'aire calent ascendent sigui encara ms emps per la irrupci rpida de les masses inferiors d'aire fred. Fins a un moment anomenat "Preferent", on semblaria que l'aire calent en grans proporci s "tallat com una navalla" per l'aire fred. Aix pot ocrrer en qualsevol poca de l'any, com ho demostren les tempestes que poden ocrrer en conjunt amb tempesta de neu a l'hivern.

 Tipus de Cumulonimbus .

Es categoritzen els cumulonimbus en nou tipus:

praecipitatio;
virga;
pannus;
incus;
mammatus;
pileus;
velum;
arcus;
tuba;

 Aparena .

La base d'un cumulonimbus pot tenir ms de 10 km horitzontals, i ocupar mitjanes i baixes altituds: des d'una altitud al voltant dels 3 a 4 km, i el bec pot arribar fins a 23 km en casos extrems. Normalment, arriben a altituds molt ms baixes.

El cumulonimbus sol caracteritzar-se per una zona camusa, i una altra tipus enclusa (el domo d'enclusa), causada per lnies de vent feble que es queden enrere del nvol per la seva velocitat que s menor, tant com per la inversi de temperatura causada per l'augment de temperatures dalt de la  tropopausa. Aquesta forma d'enclusa precedeix l'estructura principal del nvol per molta distncia. 

 Efectes .

Les cllules de tempesta d'un cumulonimbus poden produir pluges fortes (particularment de naturalesa convectiva) i inundaci, aix com intensos vents. Moltes cllules de tempesta cessen en no ms de 20 min, quan la precipitaci causa ms descensos que ascensos, fent cessar la seva energia que es dissipa. Si hi ha suficient energia solar en l'atmosfera (un dia d'intensa calor a l'estiu), la humitat de la cllula de tempesta pot evaporar-se rpidament resultant en una nova cllula formant-se a pocs km del nucli original. Aix pot causar tempestes que durin moltes hores. 

Els cumulonimbus tenen forts corrents de convecci, amb molt forts i impredictibles vents, particularment en els plnols d'ascensos i descensos verticals. Aix pot ser extremadament perills per a les aeronaus. Les naus petites a hlix no han de travessar-les, sin circumdar-les; jets ms grans que volen ms alt que aquelles tamb han de tractar de circumdar-les. Com solen contar amb radar meteorolgic i medidor de vent, les detecten i els dna una guia per a passar pel costat, i encara si haguessin de sortejar-les, per ex. en el procs de comenament d'aterrar.

 Vegeu tamb .
 Nvol mastodntic;
 Fora de Coriolis;
 Meteorologa;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131276" title="Free Radical Design" nonfiltered="3597" processed="3580" dbindex="53880">


Free Radical Design s una empresa desenvolupadora de videojocs, situada a Nottingham, Anglaterra.

ltims videojocs.
TimeSplitters (2000) per PlayStation 2;
TimeSplitters 2 (2002) per PlayStation 2, GameCube i Xbox;
Second Sight (2004) per PlayStation 2, GameCube, Xbox i Windows;
TimeSplitters Future Perfect (2005) per PlayStation 2, GameCube i Xbox;

 Enllaos externs .
Lloc web oficial;
Lloc web oficial de TimeSplitters Future Perfect;
Lloc web oficial de Second Sight;
Lloc web oficial de Haze;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131281" title="Codemasters" nonfiltered="3598" processed="3581" dbindex="53881">

Codemasters (que es coneixia per Code Masters) s una de les desenvolupadores de videojocs ms antigues i conegudes del Regne Unit. 

 Videojocs publicats .
Famlia Atari de 8 bits.

Advanced Pinball Simulator ;
BMX Simulator;
Fruit Machine Simulator  ;
Grand Prix Simulator ;
Red Max;
Transmuter;

Nintendo Entertainment System.
Micro Machines;

Sega Genesis.
Micro Machines;


 Enllos externs .
Lloc web oficial      ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131285" title="IPv6" nonfiltered="3599" processed="3582" dbindex="53882">

IPv6 s la versi 6 del Protocol d Internet (IP), un estndard de nivell de xarxa que s encarrega de dirigir i encaminar els paquets commutats. Est dissenyat per a substituir l'actual IPv4, ja que el seu lmit en el nombre d'adreces de xarxa disponibles est comenant a restringir el creixement d Internet (l'elevat increment d'assignacions a zones d'sia n'est accelerant l'exhauriment). Actualment, ja  hi ha assignades ms de 2/3 parts de les que disposa. La nova IPv6, permetr proporcionar als futurs telfons cellulars i mbils, una direcci fixa i prpia per a cada un d ells.

IPv6 s la segona versi del Protocol d Internet que s ha adoptat per l's general. Va ser definit l'any 1996 per l'IETF a partir del document RFC 2460. Tamb va existir un IPv5, tot i que no va ser un successor d'IPv4, sin que va ser un protocol experimental orientat al flux d'streaming que intentava suportar veu, vdeo i so.

Es preveu que caldr seguir suportant el protocol IPv4 junt amb l'IPv6 durant fora temps. A ms, els nodes (clients o servidors) exclusivament IPv4 no sn capaos de comunicar-se directament amb els nodes IPv6 i necessitaran, per tant, utilitzar algun intermediari.

Adreament IPv6. 
El canvi ms drstic d'IPv4 respecte d'IPv6 s la longitud de les adreces de xarxa. Les adreces IPv6, definides al RFC 2373 i RFC 2374, sn de 128 bits. IPv4 suporta 4.294.967.296 (232) adreces de xarxa diferents, un nmero inadequat si a la llarga volem donar una adrea a cada persona del planeta, i menys encara per a cada cotxe, telfon, PDA, etc. En canvi, IPv6 suporta 340.282.366.920.938.463.463.374.607.431.768.211.456 (2128 o 340 sextilions) adreces  prop de de 3,4  1020 (340 trilions) adreces per cada polzada quadrada (6,7  1017 o 670 mil bilions d'adreces/mm2) de la superfcie de La Terra. Aquest nombre pot representar-se tamb com 1632, amb 32 dgits hexadecimals, cadascun dels quals pot prendre 16 valores (vegeu combinatria). 
 
En molts casos, les adreces IPv6 estan formades per dues parts lgiques: un prefix de 64 bits i una altra part de 64 bits que correspon a l'identificador de la interfcie. Aquest ltim acostuma a generar-se automticament a partir de l'adrea MAC de la interfcie a la que es troba assignada l'adrea. 
 

Notaci per a adreces IPv6. 
Les adreces IPv6, de 128 bits de longitud, s'escriuen com vuit grups de quatre dgits hexadecimals.

Per exemple,  
 2001:0db8:85a3:08d3:1319:8a2e:0370:7334
s una adrea IPv6 vlida. 

Si un grup de quatre dgits s nul (s a dir, pren el valor "0000"), pot ser comprimit. Per exemple, 
 2001:0db8:85a3:0000:1319:8a2e:0370:7344  
s la mateixa adrea que
 2001:0db8:85a3::1319:8a2e:0370:7344

Seguint aquesta regla, si ms de dos grups consecutius sn nuls, poden comprimir-se com "::". Si l'adrea t ms d'una srie de grups nuls consecutius, la compressi es por aplicar en ms d'un. Aix, 
 2001:0DB8:0000:0000:0000:0000:1428:57ab
 2001:0DB8:0000:0000:0000::1428:57ab
 2001:0DB8:0:0:0:0:1428:57ab
 2001:0DB8:0::0:1428:57ab
 2001:0DB8::1428:57ab
sn totes vlides i representen el mateix, per
 2001::25de::cade
no s vlida perqu no queda clar quants grups nuls hi ha a cada costat. 

Els zeros inicials en un grup poden ser omesos. Aix,
 2001:0DB8:02de::0e13
s el mateix que 
 2001:DB8:2de::e13 

Si l'adrea s una IPv4 camuflada, els ltims 32 bits poden escriure's en base decimal; aix, 
 ::ffff:192.168.89.9 s el mateix que  
 ::ffff:c0a8:5909, per no equival a
 ::192.168.89.9 o b 
 ::c0a8:5909. 
El format ::ffff:1.2.3.4 es denomina adrea IPv4 mapejada, i el format ::1.2.3.4 adrea IPv4 compatible.

Les adreces IPv4 poden ser fcilment transformades al format IPv6. Per exemple, si l'adrea decimal IPv4 s 135.75.43.52 (en hexadecimal, 0x874B2B34), aquesta pot ser convertida a 0000:0000:0000:0000:0000:0000:874B:2B34 o ::874B:2B34. Llavors es pot usar la notaci mixta adrea IPv4 compatible, de manera que en aquest cas seria ::135.75.43.52. Aquest tipus d'adrea IPv4 compatible no est essent quasi utilitzada a la prctica, malgrat que els estndards no l'han declarat obsoleta.

Identificaci dels tipus d'adreces. 
Els tipus d'adreces IPv6 poden identificar-se prenent en compte els primers bits de cadascuna.
 
 ::/128   l'adrea amb tot zeros s'utilitza per a indicar l'absncia d'adrea, i no s'assigna cap node. ;
 ::1/128   l'adrea de loopback s una adrea que pot usar un node per a enviar-se paquets a si mateix (correspon amb 127.0.0.1 de IPv4). No pot assignar-se a cap interfcie fsica.
 ::/96   L'adrea IPv4 compatible s'utilitza com un mecanisme de transici en les xarxes duals IPv4/IPv6. s un mecanisme obsolet.
 ::ffff:0:0/96    L'adrea IPv4 mapejada s utilitzada com un mecanisme de transici en terminals duals. ;
 fe80::/10   El prefix d' enlla local (<  angls link local) especifica que l'adrea noms s vlida a l'enlla fsic local. ;
 fec0::/10   El prefix d'emplaament local  (<  angls site-local prefix) especifica que l'adrea noms s vlida dintre d'una organitzaci local. El RFC 3879 el va declarar obsolet, establint que els sistemes futurs no devien implementar cap suport per aquest tipus d'adrea especial. ;
 ff00::/8   El prefix de multicast s'utilitza per a les adreces multicast. ;
 
Cal ressaltar que les adreces de difusi (< angls broadcast) no existeixen en IPv6, tot i que la funcionalitat que ofereixen pot emular-se utilitzant l'adrea multicast FF01::1, denominada tots els nodes (< angls all nodes)

Paquets IPv6. 
 
Un paquet IPv6 est format principalment de dues parts: la capalera i les dades. 
 
La capalera es troba en els primers 40 bytes del paquet i cont les adreces d'origen i de dest (128 bits cadascuna), la versi del protocol IP usat (4 bits), la classe de trfic (8 bits, Prioritat del Paquet), etiqueta de flux (20 bits, gesti de la Qualitat de Servei), longitud del camp de dades (16 bits), capalera segent (8 bits), i lmit de salts (8 bits, Temps de Vida). A continuaci ve el campo de dades, amb la informaci que transporta el paquet, que pot arribar fins a 64k de mida en mode normal, o a ms fins i tot, amb l'opci "jumbo payload". 
 
Hi ha dues versions d'IPv6 lleument diferents. La -ara- obsoleta versi inicial, descrita en el RFC 1883, difereix de l'actual proposta d'estndard, descrita en el RFC 2460, en dos camps: 4 bits han estat reassignats des d'"etiqueta de flux" (flow label) cap a "classe de trfic" (traffic class). La resta de diferncies sn menors. 
 
Amb IPv6, la fragmentaci es realitza tan sols al node origen del paquet, contrriament que amb IPv4 - on els routers poden fragmentar un paquet. Amb IPv6, les opcions tamb se surten de la capalera estndard i sn especificades pel campo "Capalera Segent" (Next Header), similar en funcionalitat amb IPv4 al camp Protocol. Un exemple: amb IPv4 s'afegiria l'opci "ruta fixada des de l'origen" (Strict Source and Record Routing) a la capalera IPv4 si es vol forar una determinada ruta per al paquet- Per a,n IPv6 es modificaria el camp "Capalera Segent", indicant que una capalera d'encaminament s la prxima de venir. La capalera d'encaminament podr llavors especificar la informaci addicional d'enrutament per al paquet, i indicar que, por exemple, la capalera TCP ser la segent. Aquest procediment s anleg al d'AH i ESP amb IPsec per a IPv4 (que s'aplica igualment a IPv6).

 Capaleres d'extensi d'IPv6 .
L's d'un format flexible de capaleres d'extensi opcionals s una idea innovadora que permet anar afegint funcionalitats de forma progressiva. Aquest disseny aporta una gran eficcia i flexibilitat, ja que es poden definir en qualsevol moment a mida que calgui entre la capalera fixa i la crrega til.

Actualment, existeixen 8 tipus de capaleres d'extensi, on la capalera fixa i las d'extensi opcionals inclouen el camp de capalera segent, que identifica el tipus de capalera d'extensi que ve a continuaci, o l'identificador del protocol de nivell superior. Aleshores les capaleres d'extensi es van encadenant utilitzant el camp de capalera segent que apareix tanta a la fixa com en cadascuna de les esmentades capaleres d'extensi. Com a resultat de la seqncia anterior, cal processar aquestes capaleres d'extensi en el mateix ordre amb qu apareixen al datagrama. Totes o part d'aquestes capaleres d'extensi han d'ubicar-se en el datagrama en l'ordre especificat:

1.	Capalera principal, cont el contrari del que hi ha a la capalera de la versi IPv4, amb una mida fixa de 40 octets/bytes. 

2.	Capalera d'opcions de salt a salt (Hop-by-Hop), transporta informaci opcional, cont les dades que han de ser examinades per cada node (qualsevol sistema amb IPv6) a travs de la ruta d'enviament d'un paquet. El seu codi s 0.

3.	Capalera d'encaminamient (Routing), s'utiliza per a que un origen IPv6 indique un o ms nodes intermedis que cal de visitar en el cam del paquet cap al dest. El codi que utilitza s el 43.

4.	Encaminament des de la font.

5.	Capalera de fragmentaci (Fragment), fa possible que l'origen envi un paquet ms gran del que cabria a la MTU de la ruta (unitat maxima de transferncia). cal tenir present que a diferncia que amb IPv4, amb IPv6 la fragmentaci d'un paquet noms es pot realitzar en els nodes d'origen. El codi utilitzat en esta capalera s 44.

6.	Capalera d'autenticaci (Authentication Header), serveix per a prover serveis d'integritat de dades, autenticaci de l'origen de les dades, antireplay per a IP. El codi d'aquesta capalera s el 51.

7.	Capalera d'encapsulaci de seguretat de la crrega til (Encapsulating Security Payload), permeten oferir serveis d'integritat de dades. El codi al qual fa referncia aquesta capalera s el 50.

8.	Capalera d'opcions per al dest (Destination), es fa servir per portar informaci opcional que necessita ser examinada nicament pels nodes dest del paquet.  L'ltima de les capaleres utilitza el codi 60.

Cada capalera d'extensi ha d'aparixer como a molt una sola vegada, excepte la d'opcions per al dest, que pot aparixer como a molt dues vegades, una abans de la capalera d'encaminament i l'altra abans de la capalera de la capa superior.

IPv6 i el Sistema de Noms de Domini. 
Les adreces IPv6 es representen en el Sistema de Noms de Domini (DNS) mitjanant registres AAAA (tamb anomenats registres de quad-A, per analogia amb els registres A per a IPv4)
 
El concepte d'AAAA fou una de les dues propostes en el moment en qu l'arquitectura IPv6 estava essent dissenyada. L'altra proposta utilitzava registres A6 i altres innovacions com les etiquetes de cadena de bits (bit-string labels) i els registres DNAME. 
 
Mentre la idea d'AAAA s una simple generalitzaci del DNS IPv4, la idea d'A6 fou una revisi i posta a punt del DNS per a ser ms genric, d'aqu la seva complexitat.
 
El RFC 3363 recomana utilitzar registres AAAA mentre no es provi i estudi exhaustivament l's dels registres A6. El RFC 3364 realitza una comparaci de les avantatges i inconvenients de cada tipus de registre.

Enllaos externs. 
Notcies i Informaci d'IPv6 ;
Ajuda sobre IPv6 ;
Web oficial d'IPv6;
Projecte IPv6 de l'UNAM;
Fonaments;
Els Root Servers ja utilitzen IPv6;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131287" title="Ma (construcci)" nonfiltered="3600" processed="3583" dbindex="53883">


El ma s una pea en forma de prisma rectangular feta d'argila cuita en unes installacions especials anomenades "bbiles".

El ma tradicional era masss i servia per a fer tot tipus de parets. Actualment hi ha molts tipus de maons; el totxo s un ma masss, ms gruixut de l'habitual.

 Tipus de maons .

Bsicament es distingeixen tres tipus de maons: els maons massissos, els maons calats i els maons foradats.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131290" title="Ma (desambiguaci)" nonfiltered="3601" processed="3584" dbindex="53884">

Geografia:
Ma s la capital de l'illa de Menorca.
Construcci:
 Un ma (construcci) s un bloc d'argila o altres materials utilitzat a la construcci.

----


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131292" title="Msculs suprahiodals" nonfiltered="3602" processed="3585" dbindex="53885">

Els msculs suprahiodals, com el seu nom indica, estan per damunt del nivell de l os hioide i actuen principalment per elevar la laringe.

s un grup muscular que comprn 4 msculs:
 Mscul digstric;
 Mscul estilohiodal;
 Mscul milohiodal;
 Mscul geniohiodal;

Sn elevadors laringis extrnsecs i la seva funci s elevar la laringe dins del coll, per exemple, durant la degluci. Pel que fa a la fonaci, la seva acci permet incrementar la ressonncia del trajecte vocal en els tons ms aguts, tot escurant la longitud del plec vocal.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131300" title="Msculs infrahiodals" nonfiltered="3603" processed="3586" dbindex="53887">

Els msculs infrahiodals estan per sota del nivell de l os hioide i actuen principalment per fer descendir la laringe.

s un grup muscular que comprn 4 msculs:
 Mscul esternotirodal;
 Mscul esternohiodal;
 Mscul tirohiodal;
 Mscul omohiodal;


Sn depressors laringis extrnsecs i la seva funci s antagnica a la del grup dels msculs suprahiodals ja que actuen abaixant la laringe dins del coll. Els msculs infrahiodals tamb abaixen la laringe durant la producci de sons vocals greus. El fet d abaixar la laringe millora la ressonncia d'aquesta part del trajecte vocal pel que fa als tons greus, ja que augmenta la longitud de d vocal.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131307" title="Provncia de Satu Mare" nonfiltered="3604" processed="3587" dbindex="53888">


Satu Mare (, hongars Szatmr megye)  s una Provncia (jude ) de Romania. La capital s Satu Mare. Endems de romanesos (58.8% de la poblaci), Satu Mare t una significant minoria d'hongaresos (35.2%).

Lmits.
Provncia de Maramure  a l'est.
Hongria a l'oest - Szabolcs-Szatmr-Bereg.
Ucrana al nord - Transcarpcia.
Provncia de Bihor i Provncia de S laj al sud.

Es membre de l'euroregi Carptia.

Demografia.
El 2002, tenia una poblaci de 367,281 i una densitat de poblaci de 83 h/km. 

Romanesos - 58.8%;
Hongaresos - 35.2%;
Gitanos - 3.7%;
Alemanys tnics - 1.7%;
Ucranesos, eslovacs, altres;

Els hongaresos habiten les localitats al voltant de la frontera amb Hongria, i sn poc presents a la resta del territori.

 

Divisi Administrativa.
La Provncia t 2 municipalitats, 2 ciutats i 57 comunes.

Municipalitats.
 Satu Mare - capital; poblaci: 130,573;
 Carei;

Ciutats.
 Negre ti-Oa ;
 T  nad;

Comunes.


Vegeu tamb.
Szatmr;

Referncies.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131308" title="Provncia de S?laj" nonfiltered="3605" processed="3588" dbindex="53889">


S laj (, hongars: Szilgy) s una provncia (jude ) de Romania, a Transsilvnia, amb capital a Zal u.

Lmits.
Provncia de Bihor a l'oest.
Provncia de Maramure  i Provncia de Satu Mare al Nord.
Provncia de Cluj al sud i est.

Demografia.
El 2002, tenia una poblaci de 248,015 i una densitat de poblaci de 64 h/km.

Romanesos - 71.23%;
Hongaresos - 23.04%;
Gitanos - 5.05%;
Eslovacs - 0.55%;
Altres o no declarats - 0.13%;

 

Divisi Administrativa.
La Provncia t una municipalitat, 3 ciutats i 56 comunes.

Municipalitat.
 Zal u - capital; poblaci: 71,580;

Ciutats.
 Cehu Silvaniei;
 Jibou;
 Sarmasag;
 imleu Silvaniei;

Comunes.


Referncies.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131311" title="Fonaci" nonfiltered="3606" processed="3589" dbindex="53890">
En fontica, la fonaci s l's coordinat del sistema respiratori i l'rgan de la laringe per generar la veu, una font perceptible d'energia acstica, que pot ser modificada per les accions ressonadores i articulatries de la resta de l'aparell vocal.

La fonaci s efectua per les accions dels msculs laringis intrnsecs, ja que mouen els diversos cartlags i aix canvien les posicions d aquests entre si. Aquests moviments fan que les plecs vocals s aproximin (adducci) o separin entre si en una mplia obertura (abducci). El moviment resultant de la contracci dels msculs laringis intrnsecs, produeix aix les caracterstiques de massa, longitud i tensi que modifiquen els plecs vocals.

Si els plecs vocals estan en tensi, aleshores la glotis es troba gaireb tancada i, en vncer l obstacle, el pas de l aire produeix una srie de vibracions i s emet un so. La producci de la veu depn de la relaci equilibrada entre les forces exercides pels msculs intrnsecs de la laringe i la fora exercida per la pressi de l aire expirat des dels pulmons. Les ms petites desviacions d aquest equilibri precari produeixen una notable alteraci en el to, la potncia o la qualitat de la veu produda.

Enllaos externs.
Universitt Stuttgart Speech production;
Universit de Lausanne Speech production;
Edmondson & Esling paper on harsh, faucalized, and strident phonation (PDF);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131313" title="Provncia de Sibiu" nonfiltered="3607" processed="3590" dbindex="53891">


Sibiu (; hongars: Szeben) s una provncia (jude ) de Romania, a Transsilvnia, amb capital a Sibiu.

Lmits.
Provncia de Bra ov a l'est.
Provncia d'Alba a l'oest.
Provncia de Mure  al nord.
Provncia de Vlcea i Comtat d'Arge  al sud.

Demografia.

El 2002, tenia una poblaci de 421,724 i una densitat de poblaci de 78 h/km.

El cens de 2002 donava un repartiment de poblaci de:

Romanesos - 90,6% (o 382,061);
Hongaresos - 3,6% (o 15,344);
Gitanos - 4,1% (or 17,125);
Alemanys - 1,6% (o 6,554) ;
Altres - 0,1% (or 640);

Religi:

Ortodoxa - 88,9% ;
Catlics grecs - 2,3% ;
Reformats - 2,0% ;
Catlics - 1,5% ;
Pentecostals - 1,1% ;
Baptistes 0,9% ;
Altres - 3,3% ;

 

Personatges illustres d'aquesta provncia.

 Emil Cioran;
 Octavian Goga;

Divisi Administrativa.

La provncia t 2 municipalitats, 9 ciutats i 53 comunes.

Municipalitatss.

 Sibiu - capital; poblaci: 170,038;
 Media ;

Ciutats.

 Agnita;
 Avrig;
 Cisn die;
 Cop a Mic ;
 Dumbr veni;
 Miercurea Sibiului;
 Ocna Sibiului;
 S li te;
 T lmaciu;

Comunes.


Referncies.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131314" title="Manchester" nonfiltered="3608" processed="3591" dbindex="53892">



Manchester s una ciutat situada al nord-oest d'Anglaterra, amb una poblaci de 430.000 habitants, sent centre de la segona aglomeraci urbana del Regne Unit, l'rea conegut com Gran Manchester, que engloba 2.513.468 habitants. D'aquesta rea metropolitana en formen part altres ciutats com Bury, Wigan, Bolton, Salford, o Stockport.

Vegeu tamb.
Platt Fields Park;















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131315" title="Provncia de Suceava" nonfiltered="3609" processed="3592" dbindex="53893">

Suceava () s una Provncia (jude ) de Romania, en la regi histrica de Moldvia, amb capital a Suceava.

Lmits.
Provncia de Boto ani i Provncia de Ia i a l'est.
Provncia de Maramure  i Provncia de Bistri a-N s ud a l'oest.
Ucrana al nord - Provncia de Txernivtsi.
Provncia de Mure , Provncia de Harghita i Provncia de Neam  al sud.

Demografia.
El 2002, tenia una poblaci de 688,435 i una densitat de poblaci de 80.5 h/km.

Romanesos - 96.3%;
Gitanos - 1.33%;
Ucranesos, polonesos, Eslovacs, altres.

 

Divisi Administrativa.
La Provncia t 5 municipalitats, 11 ciutats i 96 comunes.

Municipalitats.
 Suceava - capital; poblaci: 118,670;
 F lticeni;
 R d u i;
 Cmpulung Moldovenesc;
 Vatra Dornei;

Ciutats.
 Bro teni;
 Cajvana;
 Dolhasca;
 Frasin;
 Gura Humorului;
 Liteni;
 Mili  u i;
 Salcea;
 Siret;
 Solca;
 Vicovu de Sus;

Comunes.


Viles.
Solone u Nou;

Referncies.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131321" title="Provncia de Teleorman" nonfiltered="3610" processed="3593" dbindex="53894">


Teleorman () s una Provncia  (jude ) de Romania, a la regi de Muntnia, amb capital a Alexandria. El nom Teleorman s d'origen turc i significa bosc salvatge (Deli orman).   

Lmits.
Provncia de Giurgiu a l'est.
Provncia d'Olt a l'oest.
Provncia d'Arge  i Provncia de Dmbovi a al nord.
Bulgria al sud - Provncia de Veliko Tarnovo i Provncia de Pleven.

Demografia.
El 2002, tenia una poblaci de 436,025 i una densitat de poblaci de 75 h/km.

Romanesos - 96.76%;
Gitano - 3.18%;

 

Divisi Administrativa.
La Provncia t 3 municipalitats, 2 ciutats i 92 comunes.

Municipalitats.
 Alexandria - capital; poblaci: 59,308;
 Ro iori de Vede;
 Turnu M gurele;

Ciutats.
 Zimnicea    ;
 Videle;

Comunes.


Referncies.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131324" title="Platja des Codolar" nonfiltered="3611" processed="3594" dbindex="53895">


La platja des Codolar s una platja del sud de l'Eivissa, del municipi de Sant Josep de sa Talaia a la parrquia de Sant Frances de s'Estany.

La platja es troba a 9,5 km d'Eivissa i a 24,5 de Sant Josep de sa Talaia. Limita amb els estanys des Codolar de les salines i amb l'aeroport des Codolar o aeroport d'Eivissa.

s una platja oberta i llarga formada de cdols. El fons s primer de cdols i desprs de sorra amb vegetaci submarina. La profunditat s d'1 m a 25 m de la riba i d'1,7 m a 50 m. L'orientaci s a ponent fent que els vents no siguin forts a l'estiu. 

La platja es divideix en dues parts: s'Arrentador de ses Btes a la part occidental on antigament es rentaven les btes de vi, i Sanvertesc a la part oriental. En un dels extrems es troben els penya-segats de Cap des Falc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131325" title="Badia de Palma" nonfiltered="3612" processed="3595" dbindex="53896">

La badia de Palma s una badia que es troba al sud-oest de l'illa de Mallorca.

Est formada per la costa dels termes municipals de Palma (tota), i de Calvi i Llucmajor, parcialment.

Esta limitada per l'oest pel cap de Cala Figuera, i per l'est pel cap Blanc.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131326" title="Badia d'Alcdia" nonfiltered="3613" processed="3596" dbindex="53897">


La badia d'Alcdia s una badia que es troba al nord-oest de l'illa de Mallorca.

Est formada per la costa dels termes municipals d'Alcdia (parcialment), Muro i Santa Margalida (en la seva totalitat) i Art (tamb parcialment).

Esta limitada per l'oest pel cap Pinar, i per l'est pel cap Ferrutx.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131327" title="Badia de Pollena" nonfiltered="3614" processed="3597" dbindex="53898">


La badia de Pollena s una badia que es troba al nord de l'illa de Mallorca.

Est formada per part de la costa dels termes municipals de Pollena i d'Alcdia.

Esta limitada pel nord pel cap de Formentor, i pel sud pel cap Pinar.
Galeria.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131328" title="Provncia de Timi?" nonfiltered="3615" processed="3598" dbindex="53899">


Timi  (, hongars: Temes, serbi: Tami/     , blgar: Timi) s una Provncia (jude ) de Romania, a la regi histrica de Banat, amb capital a  Timi oara. s el comtat ms gran de Romania.

El nom prov del riu Timi , conegut pels romans per Tibisis o Tibiscus.

Lmits.
 Provncia de Hunedoara a l'est.
 Hongria al nord-oest - Comtat de Csongrd.
 Provncia d'Arad al nord.
 Provncia de Cara -Severin al sud.
 Srbia al sud-oest - Vojvodina - Districte Banat del Nord i Districte Banat Central.

La Provncia forma part de l'euroregi Danubi-Kris-Mures-Tisa.

Demografia.
El 2006, tenia una poblaci de 685,901 i una densitat de poblaci de 79.8 h/km.

Romaneso - 83%;
Hongaresos - 7.5%;
Gitanos - 2%;
Alemanys tnics - 2%;
Serbis - 2%;
Blgars del Banat, ucranesos, altres - menys de l'1%;



Gent.
 Ana Blandiana;
 Traian Vuia;

Divisi Administrativas.
La Provncia t 2 municipalitats, 8 ciutats i 85 comunes.

Municipalitats.
 Timi oara - capital; poblaci: 305,977 el 2004;
 Lugoj - 46,189;

Ciutats.
 Snnicolau Mare - 13,298;
 Jimbolia - 11,605;
 Reca  - 8,188;
 Buzia  - 7,738;
 F get - 7,356;
 Deta - 6,582;
 G taia - 6,101;
 Ciacova - 4,939;

Comunes.


Viles.
Ianova;
Urseni;

Referncies.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131330" title="Provncia de Tulcea" nonfiltered="3616" processed="3599" dbindex="53900">


Tulcea () s una provncia (jude ) de Romania, a la regi de Dobrudja, amb capital a Tulcea.

Lmits.

Mar Negre a l'est.
Provncia de Br ila a l'oest.
Provncia de Gala i ial nord-oest;
Ucrana al nord - Provncia d'Odessa.
Provncia de Constan a al sud.

Demografia.

El 2002, tenia una poblaci de 256,492. La densitat de poblaci era de 31 h/km, la ms baixa de Romania.

Romanesos - 90.00%;
Russos i Lipovans - 6.37%;
Turcs i ttars - 1.29%;
Gitanos - 0.88%;
Grecs - 0.65%;




Divisi Administrativa.
La provncia t 1 municipalitat, 4 ciutats i 46 comunes.

Municipalitat.

 Tulcea - capital; poblaci: 96,813;

Ciutats.

 Babadag;
 Isaccea;
 M cin;
 Sulina;

Comunes.


Referncies.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131341" title="Severo Ochoa de Albornoz" nonfiltered="3617" processed="3600" dbindex="53901">


Severo Ochoa de Albornoz ( Luarca, Espanya 1905 - Madrid 1993 ) fou un metge i bioqumic de nacionalitat espanyola i a partir del 1956 tamb nord-americana, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1959 pels seus estudis sobre la sntesi de l'cid nucleic.

Biografia. 
Va nixer el 24 de setembre de 1905 a la ciutat de Luarca, poblaci situada al Principat d'Astries. A la mort del seu pare la famlia es trasllad a Mlaga, on va estudiar el batxillerat, i l'any 1922 va iniciar els seus estudis de medicina a la Facultat de Medicina de la Univesitat de Madrid, on es va doctorar l'any 1929. 

En el segon any de carrera va conixer al professor de fisiologia Juan Negrn, posterior president del Govern d'Espanya durant la Segona Repblica, amb el qual va treballar al laboratori de Fisiologia de la Residncia d'Estudiants i es va centrar en el metabolisme energtic, amb especial atenci a les molcules fosforilades. Durant la seva poca de resident al laboratori de la Residncia d'Estudiants, Ochoa va posar a punt un mtode per a la determinaci de la creatinina. 

Formaci europea. 
Una vegada finalitzats els estudis va treballar en diversos laboratoris d'Europa, en ciutats com Berln, Heidelberg, Londres, Oxford. En aquesta poca va treballar sobre la qumica de la contracci muscular, aix com l'enzim glioxalasa, la gluclisi i la vitamina B1. Desprs de passar un estiu a Anglaterra al laboratori de Patton va publicar el seu primer treball en angls l'any 1929, concretament a la prestigiosa revista Journal of Biological Chemistry.

L'any 1931 es va casar amb Carmen Garca Cobin, i el mateix any fou nomenat professor ajudant de Negrn, el seu principal suport davant la Junta d'Ampliaci d'Estudis perqu complets la seva formaci al Regne Unit i Alemanya. 

Exili i xit. 
Va retornar a Madrid per abandonar immeditament Espanya davant el clima d'enfrontament militar i social a l'inici de la Guerra Civil. Va passar per Alemanya, el Regne Unit, i el 1940 va establir-se als Estats Units. L'any 1941 aconsegu ser nomenat professor a la Universitat Wahington de Saint Louis, i el 1945 a la Universitat de Nova York, desenvolupant investigacions sobre farmacologia i bioqumica i on tingu entre d'altres alumnes Santiago Grisola. L'any 1956 aconsegu la nacionalitat nord-americana.

El 1954 prosseguint amb els seus treballs sobre la fosforilaci oxidativa va descobrir l'enzim polinucletid fosforilasa, capa de sintetitzar in vitro l'cid ribonucleic (RNA) a partir de ribonucleosidodifosfats. L'any 1955 Ochoa va publicar al Journal of the American Chemical Society, juntament amb la bioqumica francorrusa Marianne Grunberg-Manago, l'allament d'un enzim del colibacil que catalitza la sntesi d'ARN, l'intermediari entre l'cid desoxiribonucleic (ADN) i les protenes. Ambds cientfics van anomenar aquest enzim "polinucletid-fosforilasa", per posteriorment fou denominat ARN-polimerasa. El descobriment d'aquest enzim va donar lloc a la preparaci de polinucletids sinttics de diferent composici de bases amb els quals el grup de Severo Ochoa, parallelament al grup de Marshall Nirenberg, van arribar al desxiframent de la clau gentica. 

El 1956 el nord-americ Arthur Kornberg, deixeble d'Ochoa, va demostrar que l'ADN se sintetitza igualment mitjanant la seva polimerasa. Ambds cientfics van compartir l'any 1959 el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per les seves respectives troballes. 

Severo Ochoa va ocupar un paper important en la creaci de la Societat Espanyola de Bioqumica l'any 1963, avui dia anomenada Societat Espanyola de Bioqumica i Biologia Molecular i va participar posteriorment assdua i activament en els Congressos de la Societat. A partir de 1964 Ochoa es va endinsar, d'una banda, en els mecanismes de replicaci dels virus que tenen RNA com a material gentic, descrivint les etapes fonamentals del procs, i, per una altra banda, en els mecanismes de sntesis de les protenes, amb especial atenci al procs d'iniciaci, tant en organismes procaritics com eucaritics, sent un pioner en el descobriment dels factors d'iniciaci de la traducci. 

L'any 1971 el govern d'Espanya va voler recuperar el seu magisteri, per la qual cosa li fou creat per a ell el Centre de Biologia Molecular de Madrid. El 1974 es va traslladar com a Investigador Distingit a l'Institut Roche de Biologia Molecular de Nova Jersey i es va jubilar a la Universitat de Nova York l'any 1975. 

Retorn a Espanya. 
Des de 1977 compart les seves activitats a l'Institut Roche de Biologia Molecular amb les seves freqents estades al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa de Madrid, Centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Cientfiques i de la Universitat Autnoma de Madrid, la creaci de la qual havia promogut. 

El 1985 va tornar definitivament a Espanya. L'any 1987 va ingressar en la Real Acadmia de Medicina d'Espanya, i va ser nomenat president de la Fundaci Jimnez Daz. Va morir l'1 de novembre de 1993 a la ciutat de Madrid. 

Recerca cientfica. 
La seva recerca cientfica va ser polifactica, va fer nombroses i importants contribucions en diferents camps de la bioqumica i la Biologia molecular. L'aportaci cientfica de Severo Ochoa s'ha realitzat essencialment a tres nivells. 

En primer lloc mitjanant treballs d'enzimologia metablica amb el descobriment de dos enzims, la citrato-sintetasa i la piruvato-deshidrogenasa, que van permetre concloure el coneixement efectiu del cicle de Krebs, i que representa un procs biolgic fonamental en el metabolisme dels ssers vius. ;

En segon lloc realitz una srie de treballs que conduxen finalment a la sntesi de l'cid ribonucleic (ARN), desprs del descobriment de l'enzim polinucietid-fosforilasa. Aquesta troballa li va valer, al costat del seu deixeble Arthur Kornberg, el Premi Nobel de Medicina de 1959. ;

En tercer lloc l'aportaci cientfica es materialitza en una srie de treballs en els quals es desenvolupen les idees i les troballes anteriors i que es relacionen amb el desxiframent del codi gentic, la biosntesi intracellular de les protenes i els aspectes fonamentals de la biologia dels virus. ;

Aix mateix tamb va estudiar la fotosntesi i el metabolisme dels cids grassos. 

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (117435) Severochoa descobert el 14 de gener de 2005 a l'Observatori de La Caada d'vila.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1959;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131342" title="Henri Fayol" nonfiltered="3618" processed="3601" dbindex="53902">

La teoria de Fayol es basa en la divisi del treball, per es fixa ms en la funci directiva i en la jerarquia d'aurotirat que no pas en les tasques dels operaris. Per realitzar-ho, va establir 6 rees funcionals que han de tenir les empreses (tcnica, comercial, financera, comptable, de seguretat i administrativa) actualment encara es fan servir aquestes tcniques de manera gaireb semblant en totes les empreses. Cada rea funcional est dirigida per un cap, el qual te autoritat sobre els treballadors.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131347" title="Domnec Ram i Lanaja" nonfiltered="3620" processed="3602" dbindex="53904">


Domnec Ram i Lanaja (Alcanys, ? - Roma, 1445), eclesistic i poltic. President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 14 de juliol de 1428, va ser bisbe d'Osca, bisbe de Lleida, arquebisbe de Tarragona i cardenal.

 Orgens familiars .
Fill de Blasi Ram i de Dola Lanaja. Entre els seus avantpassats es troba Pedro Ram, qui fou justcia d'Arag en temps d'Alfons el Bataller. La seva germana estava casada amb Berenguer de Bardaix i Lpez de Ses, amb qui per tant eren cunyats.

 Biografia .
Desprs d'estudiar dret civil a la Universitat de Lleida, va iniciar-se com a prior de la collegiata d'Alcanys el 1394, i l'any segent ho va ser de l'esglsia de Sant Salvador de Saragossa. En nom del captol de la Seu va participar a les Corts d'Arag del 1395. El 1405 era collector de l'arquebisbat saragoss i per tant s'ocupava d'apartar els diners que havien de ser per la cort papal d'Aviny.

El 1406, que ja era doctor en dret, Benet XIII el va nomenar referendari de la seva cancelleria. El 1407 era anomenat prior de la catedral de Saragossa, tot i que no hi residia ja que estava al servei directe del papa Luna, el qual el va enviar de nunci davant del rei Mart l'Hum. Juntament amb Bernat de Gualbes, va ser present al Concili de Pisa del 1409 on no va poder impedir que els congregats elegissin un tercer Papa cismtic: Alexandre V, rebutjant Benet XIII d'Aviny, aix com Gregori XII de Roma.

 L'interregne i el Comproms de Casp .
Era amic personal de Pedro Martnez de Luna, el Papa cismtic d'Aviny conegut com a Benet XIII; el qual per a assegurar-se la fidelitat dels episcopats de la Corona d'Arag hi anava ubicant persones de la seva confiana. Per tant aquest el va nomenar bisbe d'Osca el 5 de maig de 1410. Al seu servei va votar per Ferran d'Antequera com a nou rei de la Corona d'Arag al Comproms de Casp de 1412. Ho va fer juntament amb Vicent Ferrer, el germ d'aquest Bonifaci, Francesc d'Aranda, Berenguer de Bardaix (del qual era cunyat) i Bernat de Gualbes. Tamb fou ell l'encarregat d'ungir com a rei a Ferran a la segona cerimnia de coronaci que es va fer a Saragossa el 15 de gener de 1414.

 Al servei del nou rei i del nou papa .
A inicis de 1415 Ferran I l'envi com a ambaixador a Npols per renegociar les clusules abusives del pactat matrimoni entre el seu fill Joan d'Arag i la reina Joana II de Npols, per va fracassar i el casament no es fu efectiu. Desprs, no obstant aix, el va fer virrei de Siclia el 1415 com agrament per el recolzament durant el Comproms de Casp. Per a aquesta ocasi Benet XIII tamb l'havia fet nunci de Npols, Siclia, Sardenya i Crsega.

El 13 de novembre de 1415 Benet XIII el nomenava bisbe de Lleida. Es va implicar profundament en la reorganitzaci de la dicesi. En aquest crrec cal destacar que un dels seus vicaris generals fou Alfons de Borja, el futur papa Calixt III.

A l'acabament del 1417, i seguint les instruccions de sostracci d'obedincia que havia ordenat Ferran I, abandon la causa de Benet XIII desprs de la negativa d'aquest a una soluci conciliar al Cisma d'Occident. Per aquest motiu el nou papa elegit a Constana, Mart V, el confirm a la dicesi lleidetana el 15 de desembre de 1417, i el 1423 el va premiar elevant-lo a cardenal per b que romangu in pectore fins al 1430, que li fou assignat el ttol de Ss. Giovanni e Paolo.

Entre 1428 i 1431 fou el diputat eclesistic de la Diputaci del General de Catalunya. La Generalitat d'aquest trienni es caracteritz per la dedicaci a liquidar els temes pendents desprs del Cisma implicant-se en la organitzaci i pagament del Concili de Tortosa.

El 22 d'agost de 1434 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, tot i que va gestionar poc aquesta responsabilitat a causa del seu absentisme. Alfons el Magnnim li va demanar que pressions els bisbes de la Tarraconense perqu acceptessin lequator regium (la confirmaci reial de les butlles que dicts el papa abans que els bisbats les apliquessin).

Polticament fou sempre molt actiu, particip a les corts des de 1416 a 1442, va fer d'ambaixador del rei per pactar la pau amb lvaro de Luna a Castella i davant del papa per reclamar la investidura del Regne de Npols en favor d'Alfons el Magnnim.
 
El 1443 el papa Eugeni IV el va elevar a cardenal-bisbe de Porto-Santa Rufina amb residncia a Roma, on va morir el 25 d'abril de 1445 quan ja tenia "ms o menys" (aix es llegeix al seu epitafi) cent anys. La seva tomba s a la baslica de Sant Joan del Later. Abans, per, encara feu un ltim servei als Trastmara fent d'rbitre entre les disputes del germ d'Alfons, Joan d'Arag rei de Navarra i el rei de Castella, el 1444.

Referncies.


 Vegeu tamb .
 Comproms de Casp;
 Berenguer de Bardaix i Lpez de Ses;

 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Enciclopdia Catalana. ISBN 84-412-0884-0 ;
Web del bisbat de Lleida;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131367" title="Drift" nonfiltered="3624" processed="3603" dbindex="53910">

El drift s una tcnica de conducci i tamb un esport basat en aquesta tcnica. El drift consisteix en  mantenir una derrapada en entrar a les corba i les rodes davanteres senyalen la direcci oposada de la corba (si es gira el cotxe a l'esquerra, les rodes apuntaran cap a la dreta).

Histria.

El drift es va originar al Jap a la dcada dels 60. Sobretot es practicava a les muntanyes japoneses. A mitjans de la dcada dels 70, Keiichi Tsuchiya es va interessar pel drift i va comenar a practicar aquesta tcnica. Keiichi Tsuchiya (conegut com a Drift King) s va fer popular al Jap i l'any 1988 juntament amb Daijiro Inada, el creador de la revista d'autombils japonesa Option Magazine, van organitzar un dels primers esdeveniments especials sobre el drift.
Oficialment, l'any 1996 el drift es va estendre fora del Jap. Des d'allavors s'ha fet popular a Nord Amrica, Austrlia i Europa. Cada vegada s'organitzen ms esdeveniments especialment sobre el drift i s'han creat diverses competicions oficials: D-1 Grand Prix (al Jap), Formula-D (als Estats Units) D1UK (al Regne Unit), entre d'altres. 



Els vehicles.

El drift es pot realitzar amb un vehicle qualsevol amb tracci posterior o a les quatre rodes (amb dificultat i habilitat es pot aconseguir amb un vehicle amb tracci davantera, per no s'aconsegueix el mateix resultat). Els vehicles utilitzats en competicions, com per exemple el D-1 Grand Prix, es poden considerar de l'estil tuning o personalitzats. Per un millor rendiment, al vehicle ha estat modificat amb:

 La carrosseria, utilitzant materials menys pesants com ara la fibra de carboni.
 La suspensi, que es modifica per un control millor de l'autombil. ;
 S'installa un autoblocant (LSD) perqu la part posterior del cotxe vaigi de costat a costat amb ms facilitat.
 S'installen millores al motor per augmentar la potncia.
 S'installen millores al motor per resistir les altes revolucions.

El drift a la cultura popular.

Anime i Manga.
La serie de manga Initial D de Shuichi Shigeno, adaptada al anime i a una pellcula d'acci real, tracta principialment sobre les carreres illegals a les muntanyes japoneses, on s'aplica el drift.

Videojocs.

 Molts videojocs requereixen la tcnica del drift per aconseguir la victria. s el cas de Ridge Racer], Kaido Battle i Initial D:Special Stage ;
 Simuladors com Gran Turismo, Enthusia Professional Racing, Forza Motorsport i Live For Speed, inclouen la fsica necessria per simular el drift. Live For Speed t servidors per jugar en lnia expressament per practicar el drift i aix obtenir punts.
A la saga Need for Speed, o sigui a les versions Need for Speed: Underground, Need for Speed Underground 2 i Need for Speed Carbon els jugadors han d'aplicar el drift per obtenir punts.  ;
El videjoc D-1 Grand Prix(Ps2), es basa en les comptecions oficials de drift.

Pellcules.

 La tercera pellcula de la saga The Fast and the Furious, Tokyo Drift, tracta sobre la cultura del drift al Jap. ;
 Initial D:The Movie s una altre pellcula que tracta el Touge.


 Enllaos externs .

 
D1 Grand Prix Primera empresa de preparaci de cotxes de drift.
DriftMania Web oficial del Campionat de drift del Canad. ;
Prodrift Ireland Web oficial del Campionat d'Irlanda de drift.
Prodrift Europe Web oficial del Campionat Europeu de drift.
Web oficial del campionat de drift d'Australia.;
drifter.hu Oficial del Hungarian Drift Association Hungary.
drifting.pl Web oficial de drift de Polnia.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131369" title="Arthur Kornberg" nonfiltered="3626" processed="3604" dbindex="53912">


Arthur Kornberg ( Nova York, EUA 1918 ) s un metge nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1959.

Biografia.
Va nixer el 3 de mar de 1918 a la ciutat de Nova York en una famlia d'immigrants de Galtsia. Va estudiar medicina a la Universitat de Rochester, on es va doctorar l'any 1941. Desprs de treballar durant deu anys al Servei de Salut Pblica dels Estats Units, l'any 1952 fou nomeant Cap del Departament de microbiologia de la Universitat de Washington de Saint Louis, i posteriorment fou nomenat cap del Departament de bioqumica de la Universitat de Stanford a Califrnia.

Recerca cientfica.
La seva recerca inicial consist en estudiar el seus elevats nivells de bilirubina a la sang, malaltia coneguda com sndrome de Gilbert, estudis que public l'any 1942. Durant la seva estada al Servei de Salut Pblica dels EUA dirig la seva recerca vers la nutrici i les vitamines.

L'any 1946 fou nomenat ajudant de Severo Ochoa a la Universitat de Nova York i ampli els seus coneixements de la qumica orgnica aix com de purificaci dels enzims i treballant en la comprensi de la producci del Trifosfat d'adenosina del dinucletid de nicotinamida i adenina (NAD) i el fosfat de dinucletid de nicotinamida i adenina (NADP). Ochoa havia aconseguit l'allament d'un enzim del colibacil que catalitza la sntesi d'cid ribonucleic (ARN), l'intermediari entre l'cid desoxiribonucleic (ADN) i les protenes. Continuant amb aquests treballs Kornberg aconsegu demostrar l'any 1956 que l'ADN se sintetitza igualment mitjanant la seva polimerasa utilizant el bacteri intestinal anomenat Escherichia coli.

L'any 1959 fou guardonat, juntament amb Severo Ochoa, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per la sntesi de l'cid nucleic de l'ADN i l'ARN.

El seu fill, Roger D. Kornberg, fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 2006.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1959;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131371" title="Vint-i-set" nonfiltered="3628" processed="3605" dbindex="53914">

El vint-i-set s un nombre natural senar que segueix al vint-i-sis i precedeix al vint-i-vuit. S'escriu 27 en xifres rabs, XXVII en les romanes i     en les xineses.

Ocurrncies del vint-i-set:

 s el resultat d'elevar el primer nombre primer senar a ell mateix.
 s el nombre atmic del cobalt.
 s el pes atmic aproximat de l'alumini.
 Designa l'any 27 i el 27 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131372" title="Senneville" nonfiltered="3629" processed="3606" dbindex="53915">

Senneville s un municipi de l'aglomeraci de Mont-real, dins la provncia canadenca del Quebec. Amb una superfcie de 7,49 km, Senneville es troba a l'oest de l'illa de Mont-real, limitant amb els municipis de Mont-real i Sainte-Anne-de-Bellevue.

Senneville pren el seu nom de la localitat normanda de Senneville-sur-Fcamp. 

Poblaci.
Segons el cens de 2001, la poblaci de Senneville era de 970 habitants. En el cens anterior, el de 1996, el nombre d'habitants de Senneville era de 906, el que suposa un creixement demogrfic del 7,1% entre 1996 i 2001.

Tradicionalment, Senneville, com d'altres municipis de l'oest de l'illa de Mont-real, ha estat residncia de ciutadans de parla anglesa.

L'any 2001, l'angls continuava sent la llengua materna majoritria entre la poblaci de Senneville, per al contrari del que succeeix a d'altres municipis de l'oest de l'illa de Mont-real, el percentatge d'anglofns ja no arriba al 50%. D'acord amb la terminologia emprada per Statistique Canada, l'agncia federal encarregada de l'elaboraci del cens, s'entn per llengua materna la primera llengua apresa a casa durant la infncia i encara compresa en el moment d'elaborar-se el cens.



La relaci de confessions religioses presents al municipi s, per ordre de fidels, la segent:



Administraci local.
La comunitat de Senneville, que s'havia constitut en municipi l'any 1895, quan se separ de la parrquia de Sainte-Anne-de-Bellevue, va esdevenir un barri de la ciutat de Mont-real l'1 de gener de 2002, com a conseqncia d'una llei de l'Assemblea Nacional del Quebec. En aquesta data, va entrar en vigor la llei que establia la fusi de tots els municipis situats a l'illa de Mont-real, aix com algunes illes adjacents, que composaven fins aleshores la Comunitat Urbana de Mont-real, amb la ciutat vella.

Aquesta fusi, per, no fou ben rebuda per la poblaci de tots els nous barris de Mont-real. Posteriorment, amb l'accs dels liberals al govern quebequs, es va organitzar un referndum sobre la segregaci dels municipis fusionats. Aquesta consulta va tenir lloc el 20 de juny de 2004 a Senneville i a uns altres vint-i-un antics municipis. D'aquests, quinze (entre ells Senneville) van votar a favor de tornar a ser municipis independents. Aquest segregaci va entrar en vigor l'1 de gener de 2006.

Ara b, Senneville no ha recuperat totes les competncies de qu disposava abans de la fusi. Algunes competncies, anomenades competncies d'aglomeraci, sn gestionades pel Consell d'Aglomeraci, format per la ciutat de Mont-real i els municipis segregats.

George McLeish n's l'actual batlle i juntament amb els sis consellers municipals (un per cada districte en qu es divideix Senneville) formen el Consell municipal, el principal rgan director i decisori de la ciutat.

Notes i referncies.


Enllaos externs.
Village de Senneville  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131374" title="Peter Medawar" nonfiltered="3630" processed="3607" dbindex="53916">

Sir Peter Brian Medawar OM CBE FRS (Rio de Janeiro, Brasil 1915 - Londres, Anglaterra 1987 ) fou un zoleg, bileg i professor universitari angls, d'origen brasiler, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1960.

Biografia.
Va nixer el 28 de febrer de 1915 a la ciutat de Rio de Janeiro, poblaci situada a l'estat del mateix nom, fill de pare libans i mare anglesa. Va estudiar zoologia a la Universitat d'Oxford, i desprs de graduar-se treball a l'escola de patologia de Howard Walter Florey a Oxford on inici a interesar-se en els camps de la biologia i la medicina.

Membre de la Royal Society de Londres des de 1949, entre 1947 i 1951 fou professor de zoologia a la Universitat de Birmingham, i entre 1951 i 1962 de la Universitat de Londres. L'any 1965 fou nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II d'Anglaterra i el 1981 ingress a l'Orde del Mrit. Mor el 2 d'octubre de 1987 a la ciutat de Londres a conseqncia de problemes cerebro-vasculars.

Recerca cientfica.
Inici els seus treballs al voltant dels trasplantaments l'any 1949, quan Frank Macfarlane Burnet va emetre la seva hiptesi per la qual durant el desenvolupament embrionari i desprs del seu naixement les cllules adquireixen la capacitat de distingir les cllules fornies del cos. L'any 1960 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia juntament amb Macfarlane pels seus estudis sobre els teixits transplantats, establint la base dels trasplantament d'rgans i descobrint la tolerncia immunolgica adquirida. Un treball que va ser utilitzat pels transplantamens de pell a la cara desprs de cremades. 

Aix mateix va realitzar estudis sobre el creixement, envelliment i les transformacions cellulars.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1960;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131377" title="Nger als Jocs Olmpics d'estiu 1968" nonfiltered="3631" processed="3608" dbindex="53917">

El Nger va competir per segona vegada als Jocs Olmpics d'Estiu 1968 a la Ciutat de Mxic.

No va aconseguir cap medalla.

 Boxa.
Pes gall (54 kg).
Dary Dasuda;
Ronda 1 - Perd davant Sulley Shittu, de Ghana;

Pes mitj lleuger (63.5 kg).
Issaka Dabore;
Ronda 2 - Guanya davant Jos Marn, de Costa Rica;
Vuitens de final - Perd davant Evgeny Frolov, de la Uni Sovitica;

Referncia.
Estadstiques Oficials dels Jocs Olmpics ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131378" title="Nger als Jocs Olmpics d'estiu 1972" nonfiltered="3632" processed="3609" dbindex="53918">

El Nger va competir als Jocs Olmpics d'estiu 1972 a Munic (Alemanya Occidental). Va ser la seva primera medalla en aquesta competici i l'nica fins al moment.

Medalles.
Bronze.
 Issaka Daborg   Boxejador;

Resultats.
 Boxa.
Pes mitj lleuger (63,5 kg).
Issaka Daborg;
Ronda 1 - Guanya Odartey Lawson, de Ghana;
Ronda 2 - Guanya Park Tai-Shik, de Corea del Sud;
Quarts de final - Guanya Kyoji Shinojara, del Jap;
Semifinals - Perd davant Angel Angelov, de Bulgria    Bronze;

Pes de la categoria mitjana (71 kg).
Issoufou Habou;
Ronda 2 - Perd davant Mohamed Majeri, de Tunsia;

Referncies.
Informes Olmpics Oficials;
Base de dades de resultats del COI;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131379" title="Felipe Massa" nonfiltered="3633" processed="3610" dbindex="53919">

Felipe Massa, nascut el 25 d'abril de 1981, s un plot brasiler de Frmula 1 que actualment condueix per la Scuderia Ferrari.

Biografia.
Abans de la Frmula 1.
Massa s de pare brasiler i mare italiana. Va neixer a So Paulo (Brasil) i va comenar a interesar-se per la Frmula 1 als 7 anys desprs de repartir pizzes per al GP de Brasil. Massa va comenar a competir en curses de karts als 8 anys acabant quart ja en el seu primer campionat. Va continuar en campionats nacionals i internacionals i l'any 1998 va passar a la Formula Chervolet acabant el campionat brasiler en 5 lloc. L'any segent va guanyar 3 de les 10 curses aconseguint aix guanyar el campionat. L'any 2000 va marxar a Europa per a competir a la Formula Renault. Desprs de tenir la oportunitat de participar a la Formula 3 va optar per competir a la Formula 3000 on va guanyar 6 de les 8 curses i va guanyar el campionat. Grcies a aquesta actuaci se li va oferir un test per l'equip Sauber amb qui va signar l'any 2002.  


Sauber (2002, 2004-2005).
En el seu debut va tenir per company d'equip al campi de la Formula 3000 de 1999, Nick Heidfeld. Tot i demostrar tenir un alt ritme Felipe va cometre bastantes errades al perdre diverses vegades el control del cotxe. Va sumar 4 punts incloent un 5 lloc al Gran Premi de Catalunya del 2002. Ms tard va ser sancionat al GP d'Estats Units del 2002 i aix va permetre entrar a l'equip a Heinz-Harald Frentzen. Massa va tornar al circuit de Suzuka per Frentzen ja va ser confirmat com a company de Heidfeld per al 2003. Desprs de qu Jordan li negues un sseient Massa va passar a ser el plot de proves de Ferrari.

Durant aquesta temporada de proves Massa va madurar i va deixar de cometre errades, aix va resignar per a Sauber l'any 2004 on tindria de company a Giancarlo Fisichella. Va sumar 12 punts dels 30 del equip i va ser quart al GP de Blgica del 2004. Durant la temporada 2005 va seguir a Sauber per degut al baix rendiment del cotxe no va aconseguir sumar cap punt per en aquesta temporada va aconseguir superar al seu company d'equip, Jacques Villeneuve.

De cara a la temporada 2006 va signar per a Ferrari al costat de Michael Schumacher.



Ferrari (2006- ).

Tot i que va comenar amb molt bon peu a Ferrari, amb un segon lloc en la qualificaci oficial del primer Gran Premi de la temporada, en el de Bahrain, el cert s que va tenir un inici de temporada fora irregular i, fins i tot, en alguns casos, decepcionant. Tot i aix, va aconseguir un meritri cinqu lloc al GP de Malisia, desprs de sortir 21 a la graella de sortida, un quart lloc a San Marino i, tamb, un tercer lloc -el seu primer podi- al GP d'Europa. La temporada, per, va donar un tomb just en el seu equador, en el Gran premi dels EUA, quan Ferrari va estrenar unes importants millores en els seus F2006. A partir d'aquell moment, les seves actuacions van donar un important salt qualitatiu (amb 2 segons llocs als EUA i a Alemanya i, tamb, 1 tercer lloc a Frana), que van culminar amb la seva primera pole i posterior victria, al GP de Turquia, a finals d'agost. En el tram final de la temporada, va fer una pole (amb un 2n lloc final) al GP del Jap i, tamb, va aconseguir la seva segona victria -amb pole prvia inclosa-, en el darrer GP de la temporada, a Brasil.  

A l'any 2007, el brasiler es va perfilar com un dels favorits de cara al campionat. Tot i aix, la sort, que en algunes ocasions li va donar l'esquena, i algunes errades van fer que el pilot noms pogus acabar quart en el Mundial de Pilots. Tot i aix, va millorar l'actuaci de l'anterior campanya (va aconseguir 92 punts, amb 3 victries)i, alhora, es va perfilar com un dels millors qualificadors de la graella, amb un total de 6 poles (Malisia, Bahrain, Espanya, Frana, Turquia i Brasil). La temporada segent, la 2008, el pilot va tenir un inici fora irregular, amb 2 victries (a Bahrain i a Turquia), un segon lloc (a Espanya), dues poles (a Malisia i Bahrain) i, tamb, un parell d'abandonaments (en la boja carrera d'Austrlia i, tamb, a Malisia). A mesura que va anar passant la temporada, per, va anar millorant els seus registres, la qual cosa li va permetre posar-se lder del Mundial de pilots, desprs del GP de Frana. Aix no obstant, dues setmanes desprs va perdre el liderat desprs de la 13a posici (va ser l'ltim pilots dels que van acabar la carrera) que va aconseguir en un GP de la Gran Bretanya plujs. En aquest Gran Premi va sortir-se fins a cinc cops de la pista, la qual cosa no va agradar gens al box de Ferrari. Ms endevant, va fer bones actuacions al GP d'Alemanya i al GP d'Hongria, per l'actuaci magistral de Lewis Hamilton, en el cas d'Alemanya, i una inoportuna cremada del motor a 3 voltes del final, en el cas d'Hongria, van fer que el pilot de Sao Paulo queds, provisionalment, en 3a posici del Mundial de Pilots, desprs d'onze curses disputades. 

En les darreres carreres europees del 2008, Massa va fer una bona actuaci, amb dues victries al GP d'Europa i GP de Blgica (aquesta segona, a causa d'una penalitzaci a Lewis Hamilton) i un meritori sis lloc al plujs GP d'Itlia. Amb aquestes actuacions, doncs, el pilot brasiler es va collocar a noms 1 punt del britnic Lewis Hamilton, primer classificat del Mundial de Pilots, quan faltaven 4 curses per cloure la temporada. Finalment, per, el pilot brasiler es va haver de conformar amb la 2a plaa del Mundial de Pilots de l'any 2008, amb noms 1 punt de diferncia respecte el seu rival, l'angls Lewis Hamilton.        

==Resultats a la Frmula 1==
() (Les curses en negreta indiquen pole)


 Al GP de Blgica del 2008, el pilot va arribar a meta en segona posici. Una posterior decisi dels comissaris de la FIA, els quals van penalitzar a Lewis Hamilton, guanyador inicial de la cursa, va fer que Felipe Massa es proclams campi del GP.

 Resum per anys .



Enllaos externs.

 Lloc oficial de  Felipe Massa;
 Estadstiques de Felipe Massa ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131380" title="Brzeszcze" nonfiltered="3634" processed="3611" dbindex="53920">



Brzeszcze s un municipi del comtat d'O wi cim, al voivodat de la Petita Polnia, al sud de Polnia, a prop d'O wi cim.

Es va fundar en el segle XV i fou propietat de ciutadans polonesos rics, com Dominik Gherri, doctor del rei Stanis aw August Poniatowski. L'ocupaci principal fou la pesca i la ramaderia. El municipi va crixer a causa d'una mina d'antracita, la qual es fund a principis del segle XIX. En la Segona Guerra Mundial el municipi fou un basti de la resistncia polonesa, que ajud els presoners del camp de concentraci d'Auschwitz. L'any 2006, Brzeszcze t al voltant de 12.000 habitants. 

Ciutadans clebres.
 Arkadiusz Skrzypaszek, bicampi olmpic de pentatl modern, guanyador de dues medalles d'or als jocs de Barcelona.
 W odzimierz Luba ski, futbolista de la selecci de futbol de Polnia.
 Beata Szyd o, diputada al Parlament polons (Sejm).
 Kazimierz Bielenin, arqueleg.

Economia.
L'economia del municipi se centra en la mina d'antracita KWK "Brzeszcze-Silesia", la qual s la principal provedora de llocs de treball tant en la regi com en el voivodat.

Esports.
 Grnik Brzeszcze, club de futbol fundat el 1922 per refugiats polonesos de la Repblica Txeca. El principal espnsor del club fou la mina KWK "Brzeszcze-Silesia".






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131381" title="Tommi Mkinen" nonfiltered="3635" processed="3612" dbindex="53921">

Tommi Mkinen (pronunciat /tom-mi m-ki-nen/) s un ex-corredor de rallis fins que va guanyar quatre vegades el Campionat Mundial de Rallis, concretament els anys 1996, 1997, 1998 i 1999. Va nixer a Puuppola, Finlndia, el juny del 1964.

El 1994 Tommi Mkinen va guanyar el seu primer ralli del Campionat Mundial, el Ralli de Finlndia amb un Ford Escort RS. L'any segent va entrar a Mitsubishi i grcies a la victria en un espectacular Ralli Safari del 1996 es va proclamar campi en el Ralli d'Austrlia superant Colin McRae. Durant els anys 1996 - 1999 en qu va guanyar el Campionat Mundial de Rallis, pertanyia a l'equip Mitsubishi i estava al volant del Mitsubishi Lancer Evolution. 

El 2000 Mitsubishi va produir una edici especial Tommi Mkinen edition del seu Mitsubishi Lancer Evolution. El 2002 va passar a l'equip Subaru i el 2003 es va retirar desprs d'haver quedat tercer al Ralli de Galles.

 Enllaos externs .

 Web oficial de Tommi Mkinen;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131385" title="Provncia de Vaslui" nonfiltered="3636" processed="3613" dbindex="53922">


Vaslui () s una Provncia (jude ) de Romania, a la regi de  Moldvia, amb capital a Vaslui.

Lmits.
Repblica de Moldova a l'est- Cantemir raion i Cahul raion.
Provncia de Neam , Provncia de Bac u i Provncia de Vrancea a l'oest.
Provncia de Ia i al nord.
Provncia de Gala i al sud.

Demografia.
El 2002,tenia una poblaci de 455,049 i una densitat de poblaci de 86 h/km.

Romanesos - un 98%;
Gitanos, altres;

 

Gent.
 Dimitrie Cantemir;
 tefan Procopiu;
 Gheorghe Gheorghiu-Dej;
 Constantin T nase;

Divisi Administrativa.
La Provncia t 3 municipalitats, una ciutat i 71 comunes.

Municipalitats.
 Vaslui;
 Brlad;
 Hu i;

Ciutats.
 Negre ti;

Comunes.


Villages.
Crasna, Vaslui;

Referncies.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131386" title="Provncia de Vlcea" nonfiltered="3637" processed="3614" dbindex="53923">


Vlcea (also spelt Vlcea; ) s una Provncia (jude ) de Romania, a la regi d'Oltnia, amb capital a Rmnicu Vlcea.

Lmits.

Provncia d'Arge  a l'est.
Provncia de Gorj i Provncia de Hunedoara a l'oest.
Provncia de Sibiu i Provncia d'Alba al nord.
Provncia de Dolj i Provncia d'Olt al sud.

Demografia.

El 2002, tenia una poblaci de 413,247 i una densitat de poblaci de 72 h/km.

Romanesos - un 98%;
Gitanos, altres.

 


Divisi Administrativa.
La Provncia t 2 municipalitats, 8 ciutats i 75 comunes.

Municipalitats.
 Rmnicu Vlcea - capital; poblaci: 119,581;
 Dr g  ani;

Ciutats.
 B beni;
 B lce ti;
 B ile Govora;
 B ile Ol ne ti;
 Berbe ti ;
 Brezoi;
 C lim ne ti;
 Horezu;
 Ocnele Mari;

Comunes.


Referncies.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131387" title="Provncia de Vrancea" nonfiltered="3638" processed="3615" dbindex="53924">


Vrancea () s una Provncia (jude ) de Romania, a la regi de Moldvia. La capital s Foc ani.

Lmitss.
Provncia de Vaslui i Provncia de Gala i a l'est.
Provncia de Covasna a l'oest.
Provncia de Bac u al nord.
Provncia de Buz u i Provncia de Br ila al sud-est.

Demografia.
El 2002, tenia una poblaci de 387,632 i una densitat de poblaci de 80 h/km.

Romanesos - un 98%;
Gitanos, altres.

 

Divisi Administrativa.
La Provncia t 2 municipalitats, 3 ciutats, i 59 comunes.

Municipalitats.
 Foc ani -- county seat, population: 103,219;
 Adjud;

 Ciutats.
 M r  e ti;
 Odobe ti;
 Panciu;

Comunes.


Referncies.




Enllaos externs.
Portal de Comtat de Vrancea;
Vrancea.com.ro ~ Trecut, prezent si viitor / Passat, present i futur ;
www.carnivoremari.ro ~ Protecci carnvora a Vrancea;
www.carnivoremari.ro/rezervatii ~ rees Protegides a les muntanyes de Vrancea;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131388" title="Muntnia" nonfiltered="3639" processed="3616" dbindex="53925">


Muntnia o Gran Valquia s una regi histrica de Romania, considerada com a Valquia prpiament dita (Muntenia,  ara Romneasc , o b Valahia sn sinnims en romans). Est situada entre el Danubi (sud i est), els Crpats (els Alps de Transsilvnia) i Moldvia (al nord), i el riu Olt a l'oest. Aquest fiu fa de frontera entre Muntnia i Oltnia, o Petita Valquia. part de la frontera tradicional entre Valquia/Muntnia i Moldvia est formada pel riu Milcov.

 Geografia .
Muntnia inclou 10 comtats:
Arge ;
Br ila;
Buz u;
C l ra i;
Dmbovi a;
Giurgiu;
Ialomi a;
Ilfov;
Prahova;
Teleorman;

La capital de Romania, Bucarest, es troba a Muntnia. Altres ciutats importants sn: 
Br ila;
Buz u;
Pite ti;
Ploie ti;
Trgovi te;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131391" title="Manuel Mestre Torres" nonfiltered="3640" processed="3617" dbindex="53926">
Manolo Mestre Torres era un futbolista valenci. Va nixer a Oliva (la Safor, Pas Valenci), el 7 de gener de 1935. Jugava de defensa central i la major part de la seua carrera va transcrrer al Valncia CF, club del que va formar part del cos tcnic quan es va retirar com a jugador.

Era un defensa que destacava per la seua classe, qualitat tcnica, claretat d idees per a jugar el bal i una magnfica colocaci que li van permetre disputar un total de 323 partits en Primera divisi, essent el tercer jugador que ms partits ha disputat en primera amb el Valncia CF. Malgrat ser defensa central i haver jugat ms de 29.000 minuts en primera, noms va sofrir una expulsi.

Com a entrenador, va ser tcnic del filial valencianista, el CE Mestalla i del primer equip en tres moments puntuals en 1976, 1977 i 1982.

Va morir el 31 d'agost del 2008 a l'edat de 73 anys.

Selecci nacional.
Va ser internacional amb la selecci espanyola en dos ocassions. Va debutar el 22 de novembre de 1959 a Valncia en el partit: Espanya-6;  ustria-3.

 Clubs .
 UE Oliva;
 CF Gandia;
 CE Mestalla;
 Valncia CF   1955-1969   Primera divisi   323 partits i 3 gols.

Ttols.
Nacionals.
 1 Copa del Rei - Valncia CF - 1967;

Internacionals.
 2 Copes de Fires - Valncia CF - 1962 i 1963;

Enllaos externs.
 Mestre en www.lfp.es;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131395" title="Silenci del Sejm" nonfiltered="3641" processed="3618" dbindex="53927">
El Silenci del Sejm (en polons Sejm Niemy) s el nom amb qu es coneix la sessi del Sejm o Parlament de la Repblica de les Dues Nacions que tingu lloc el dia 1 de febrer de 1717. La sessi marca el punt i final dels intents d'August II de Polnia d'establir una monarquia absoluta a Polnia. Alhora signific l'inici de la creixent influncia de Rssia al pas.

A les acaballes de la Gran Guerra del Nord, que signific entre altres coses la desfeta de Polnia i l'augment de la influncia de Rssia a l'Europa oriental, augment el conflicte existent des del principi del regnat d'August II de Polnia entre la monarquia i el Parlament. 

Les posicions eren clares. Mentre August pretenia crear un poder absolut i centralitzat per a la monarquia a imatge de la Frana borbnica, el Parlament era reticent a deixar anar competncies i quotes de poder, que la noblesa mantenia des d'antic. En aquestes dues posicions enrocades, el tsar Pere I de Rssia esdevingu el conciliador entre totes dues forces. Aquesta conciliaci es produa en un moment de debilitat de Polnia i de fortalesa de Rssia, que s'havia erigit com la gran guanyadora de la Gran Guerra del Nord. 

L'exrcit rus ocup el Parlament polons i nicament se li permet de parlar al mariscal del Sejm o president de la cambra, Stanis aw Ledchowski. La resta de parlamentaris nicament pogueren sancionar favorablement una concrdia escrita paraula per paraula pel tsar rus Pere I. 

La Concrdia de Pere establia els segents punts: Primer, estipulava que tant els polonesos com els saxons no podien immiscir-se en els afers interns dels altres. Segon, establia una limitaci important al poder que ostentava la noblesa a travs de l'exrcit. Tercer, marcava un lmit mxim de 24.000 soldats a l'exrcit polons. Acabada l'exposici de la Concrdia de Pere, el mariscal del Sejm, Ledchowski, pregunt si hi havia objeccions. Desprs de ms de sis hores en qu ning no havia dit res, davant de les pressions russes, s'aprov la concrdia.

Pels historiadors, aquesta concrdia signfica la primera intromissi de Rssia en els afers interns del pas. I, alhora, un precedent per entendre la partici del pas que es produ al final del segle XVIII i que comport la desaparici de l'estat polons del mapa l'any 1795.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131399" title="Ludwig Tieck" nonfiltered="3642" processed="3619" dbindex="53929">

Johann Ludwig Tieck (Berln, 31 de maig de 1773 - Berln, 28 d'abril de 1853), escriptor alemany del romanticisme.

Biografia.
Va estudiar histria, filologia i literatura en les universitats de Halle (1792), Gotinga (1792-3 i 1793-4) i Erlangen (1793). De retorn a Berln, va comenar la seua carrera de narrador escrivint novelles d'aventures en collaboraci amb l'illustrat Nicolai. La seua amistat des de la infncia amb Wilhelm Heinrich Wackenroder i, a Jena, amb els germans Von Schlegel, Friedrich i August Wilhelm, i el seu tracte assidu amb el poeta Novalis, de qui va ser editor, amb els filsofs Fichte i Schelling i amb els germans Bettina i Clemens Brentano el van inclinar vers l'esttica del romanticisme, i de fet va ser confundar amb els Schlegel de la revista Das Athenum, un dels principals impulsors del romanticisme alemany. A partir de 1800, va residir successivament a Berln, Dresden, Viena, Munic i Praga. L'any 1805 va viatjar a Itlia i s'hi va dedicar a investigar en la Biblioteca Vaticana a la recerca de manuscrits de literatura medieval alemanya. L'any 1817 va viatjar a Londres, on va estudiar a Shakespeare, algunes de les obres del qual va traduir ajudant al seu amic el filleg August Wilhelm von Schlegel. Desprs gaireb no va eixir de Dresden durant vint anys, dedicat en cos i nima al teatre, com a ltima gran figura viva del romanticisme alemany, fins que el rei de Prssia va encarregar-li la direcci del Teatre Reial de Berln l'any 1842. Ac va morir octogenari i ple d'honors el 28 d'abril de 1853.

Obra.
Va traduir en quatre volums del Quixot de Miguel de Cervantes  (Berln, 1799-1801) i va ajudar August Wilhelm von Schlegel amb la traducci de part del teatre de Shakespeare. Va editar cantigues amoroses de un bon grapat  de poetes medievals i les obres dels poetes alemanys Novalis i Kleist. Ell mateix va escriure poesia, narrativa curta i extensa i bastant teatre.

Va destacar en la narrativa sobretot pels seus contes inspirats en el folklore tradicional alemany i les seues novelles. Entre els primers destaquen Eckbert el ros (1796) i La muntanya de les runes (1802). La seua narrativa extensa es troba al principi molt influda per Goethe i el corrent del Sturm und Drang, de manera que resulta ser de carcter gtic o fantstic; en ella sobrexen la seua novella epistolar La histria del senyor William Lowell (3 volums, 1795-1796), Vida de poeta (1826) i El jove ebenista (1836); posteriorment, ms distanciat del romanticisme, va ser un dels primers a cultivar la novella histrica amb obres com Der Tod des Dichters (La mort del poeta), 1833, sobre Lus de Camoens, o Vittoria Accorombona (1840), ambientada en la Itlia del Renaixement.

En el camp del teatre, es van fer famoses les seues versions satriques dels contes de fades, com la popular de El gat amb btes (1797), i va fer a vegades exercicis metateatrales o del teatre dins del teatre en les seues comdies satriques Die verkehrte Welt (El mn al revs), 1798 i Prinz Zebrino (El prncep Zebrino),  1799, on s'exerceix la ironia romntica. Tamb va cultivar el drama histric romntic amb obres com Leben und Tod Der heiligen Genoveva (Vida i mort de Santa Genoveva), 1800 i Kiser Octavianus (L'emperador Octavi), 1804.

Obres.
Novella.
William Lovell (1793-96).
Der Blonde Eckbert (Eckbert, el ros), 1796,
Franz Sternbalds Wanderungen (Excursions de Franz Sternbald), 1798.
Der Tod des Dichters (La mort del poeta), 1833. Novella histrica.
Des Lebens berfluss (Profusi de vida), 1839. Novella histrica.
Vittoria Accorombona (1840). Novella histrica.
Narrativa curta.
Phantasus (1812-16), collecci de contes ;
Teatre.
Fortunat (1816) comdia;
Leben und Tod Der heiligen Genoveva (Vida i mort de Santa Genoveva), 1800, drama.
Kaiser Octavianus (L'emperador Octavi), 1804, drama.
Der gestiefelte Kater (El gat amb botes), 1797, comdia satrica.
Die verkehrte Welt (El mn al revs), 1798, comdia satrica.
Prinz Zebrino (El prncep Zebrino),  1799, comdia satrica.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131401" title="Pere I de Rssia" nonfiltered="3643" processed="3620" dbindex="53931">

Pere I de Rssia (Moscou 1672 - Sant Petersburg 1723) fou tsar de Rssia des de 1682 fins a la seva mort. A part del creixement territorial i de prestigi que experiment Rssia al llarg del seu regnat, Pere s mundialment conegut per ser el fundador de la ciutat de Sant Petersburg. 

 Naixement i Famlia .

Nat a Moscou el dia 30 de juny de 1672 essent fill del tsar Aleix I de Rssia i de l'aristcrata boiarda russa Natlia Naryshkina. Pere era nt per via paterna del tsar Miquel I de Rssia, primer sobir rus de la dinastia dels Romanov, i de l'aristcrata russa Eudoxia Streshneva.

 Casament i Famlia .

El 1689 es cas a Moscou amb l'aristcrata Eudoxia Lopukhina, es divorci el 1698 i fou empresonada a un monestir rus durant ms de 20 anys. La parella havia tingut tres fills:

 SAI el tsarevitx Aleix de Rssia, nat a Moscou el 1690 i mort el 1718 a Sant Petersburg. Es cas el 1711 a Torgau amb la duquessa Carlota de Brunsvic-Wolfenbttel.

 SAI el gran duc Alexandre de Rssia, nat a Moscou el 1691 i mort l'any segent.

 SAI el gran duc Pau de Rssia, nat a Moscou el 1693 i mort escassos dies desprs.

En segones npcies es cas en secret amb una pagesa de Letnia que esdevindria la tsarina Caterina I de Rssia. Amb Caterina, Pere tingu set fills:

 SAI la gran duquessa Anna de Rssia, nada a Moscou el 1708 i morta a Kiel el 1728. Es cas amb el duc Carles Frederic de Holstein-Gottorp.

 SM la tsarina Elisabet I de Rssia, nada a Kolomenskoe el 1709 i morta a Sant Petersburg el 1762. Molts han afirmat que contragu matrimoni amb el comte Alexei Razumovsky.

 SAI la gran duquessa Natlia de Rssia, nada a Sant Petersburg el 1713 i morta dos anys desprs.

 SAI la gran duquessa Margarida de Rssia, nada a Sant Petersburg el 1714 i morta el 1715.

 SAI el gran duc Pere de Rssia, nat a Sant Petersburg el 1715 i mort el 1719.

 SAI el gran duc Pau de Rssia, nat a Wesel el 1717 i mort un dia desprs a Wesel.

 SAI la gran duquessa Natlia de Rssia, nada a Sant Petersburg el 1718 i morta el 1725.

 SAI el gran duc Perer de Rssia, nat i mort el 1723 a Sant Petersburg.

 Infncia .

L'any 1676 mor el tsar Aleix I de Rssia. En un primer moment acced al tron el germanastre de Pere, el tsar Frederic III de Rssia, que mor el 1682 sense descendncia. Desprs de Frederic acced al tron un altre germanastre de Pere, el tsar Ivan V de Rssia que mor sense descendncia el 1696.

El regnat d'Ivan origin nombroses dificultats dinstiques. D'una banda signific el conflicte entre les famlies Miloslavskya i Naryshkina. De l'altra, les continues malalties d'Ivan feren que la Duma escolls a Pere, de tan sols deu anys, com a tsar de Rssia sota la regncia de la seva mare, Natlia Naryshkina. Aquest nomenament aixec les ires dels Miloslavskya i la gran duquessa Sofia de Rssia lider una revolta coneguda com la Rebelli de Streltsy. El conflicte originat a Streltsy provoc importants episodis de mortaldat en el si de la famlia de Pere i li arrib a causar un important trauma tal i com han afirmat alguns experts.

Finalment, la revolta acab amb un pacte de famlia ja que tant Ivan com Pere serien tsars conjunts i Sofia de Rssia exerciria la regncia i tot el poder de Rssia. Durant molts anys s'afirm que la regent era una dona cruel i maquiavllica per s remarcable que durant la seva regncia cap membre de la famlia de Pere fou assassinat ni desterrat.






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131403" title="Baiasca" nonfiltered="3644" processed="3621" dbindex="53932">

Baiasca s un petit poble del Pirineu catal, agregat al municipi de Llavors, comarca del Pallars Sobir.

Emplaat sobre la penya al final d'una vall secundria. Destaca per la bellesa del seu entorn, els seus boscos i els seus prats.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131405" title="Lise Meitner" nonfiltered="3645" processed="3622" dbindex="53933">
Lise Meitner (7 novembre de 1878 a Viena, ustria - 27 octubre 1968 Cambridge, Anglaterra) fou fsica austraca, estudi la radioactivitat i la fsica nuclear. Tingu un paper clau en el descobriment i explicaci de la fissi nuclear.

Biografia.
Lise Meitner, tercera de 8 germans d una famlia jueva, entr el 1901 a estudiar fsica a la universitat de Viena, on tingu de professor Ludwig Boltzmann. El 1905 obtingu el doctorat, i es trasllad a Berln el 1907 per estudiar amb Max Planck i el qumic Otto Hahn, amb el qual treballaria els segents 30 anys, dirigint sengles departaments a l Institut Kaiser Wilhelm de Berln. El director de l Institut Emil Fischer no permetia que cap dona treballs als laboratoris, i Meitner havia de treballar al soterrani. Hahn i Meitner van collaborar estretament en l estudi de la radiaoctivitat. L any 1918 van descobrir el primer istop de llarga vida de l element protactini.

El 1923, Lise Meitner descobr el fenomen de transici no radioactiva que s anomenaria efecte Auger, rebent el nom del fsic francs Pierre Victor Auger que el descobriria independentment dos anys desprs.

El 1926 esdevingu professora titular a la Universitat de Berln, essent la primera dona que assolia aquest grau a Alemanya.

Amb el descobriment dels neutrons a principis dels 30, i la possibilitat d obtenir elements ms pesants que l urani, l estudi de la fsica nuclear guany cada vegada ms importncia. Meitner i Hahn destacaren en aquest camp al costat de personalitats com Ernest Rutherford, Enrico Fermi o  Joliot-Curie.

Amb l arribada de Hitler al poder, s inici la persecuci de molts cientfics jueus o d esquerres al si mateix del mn acadmic alemany. Otto Frisch, Albert Einstein, Leo Szilard, entre altres, foren forats a dimitir o acomiadats. Meitner, aleshores directora de l Institut de Qumica, va poder evitar-ho inicialment per la seva nacionalitat austraca. L annexi d ustria el mar de 1938, l assetjament que pat, tot i haver-se convertit al luteranisme i no considerar-se ella mateixa jueva, i el poc suport rebut dels seus collegues, incls el mateix Hahn, precipitaren la seva marxa a Sucia. Des d Estocolm segu en contacte amb cientfics alemanys, sobretot amb Hahn tot i la creixent desconfiana que hi havia entre ells, per correspondncia o en reunions clandestines mantingudes a Copenhaguen grcies a la seva relaci amb el fsic dans Niels Bohr. 

En aquestes reunions Meitner i Hahn planificaren un seguit d experiments, que es realitzarien al laboratori de Hahn a Berln el novembre de 1938, i que donarien lloc a les primeres evidncies de la fissi nuclear. Per els resultats no van ser interpretats  per a Hahn fins que a travs de la correspondncia amb Meitner, aquesta li va poder explicar i demostrar, a partir de les teories d Einstein, que l tom d urani s havia  trencat per formar bari i cript, expulsant gran quantitat de neutrons i energia.

Hahn public el descobriment cientfic el gener de 1939, sense esmentar la collaboraci amb Meitner. Ella en public l explicaci el mes segent amb el seu nebot, Otto Robert Frisch, que fou qui don el nom de fissi nuclear. Igualment, Meitner s adon de la possibilitat d una reacci en cadena d un potencial energtic enorme. Aquest informe despertaria un gran inters, pel seu potencial armamentstic. En el context prebllic del moment, els avenos dels fsics alemanys influren en els esforos nord-americans que cristallitzarien en el Projecte Manhattan.

L any 1944, Otto Hahn reb el Premi Nobel de qumica pel descobriment de la fissi nuclear, i Lise Meitner es qued sense el reconeixement que, en opini de molts cientfics, mereixia. Hahn reclamava el mrit allegant que el descobriment  era un treball de qumica.

Tanmateix, al llarg de la seva vida, Meitner reb altres reconeixements pels seus treballs, com la Medalla Max Planck de la Societat Alemanya de Fsica el 1949, o l Enrico Fermi Award, l any 1966. 

Desprs de la guerra, tot fent autocrtica del seu error d'haver seguit treballant a Alemanya en el perode de 1933 a 1938, fou molt crtica amb cientfics alemanys com Werner Heisenberg o el mateix Hahn, que o b collaboraren o es limitaren a conviure amb el rgim nazi, sense resistir-s'hi, fos per afinitat o per obtenir privilegis en el seu treball. 

L any 1949, Lise Meitner obtingu la ciutadania sueca, i el 1960 es trasllad al Regne Unit. Va morir a Cambridge l any 1968.

L element 109 s ha anomenat meitneri en el seu honor














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131412" title="Toro" nonfiltered="3646" processed="3623" dbindex="53934">


Toro, localitat que pertany a la provncia de Zamora, a Espanya. Es troba al nord-oest de la pennsula Ibrica.
Pels peus de la ciutat hi passa el riu Duero, el qual es pot veure des del mirador de la vila.

Demografia.
Segons dades de l'INE la ciutat t una poblaci de 9.466 habitantes (1 de gener de 2005).



Festes tradicionals. 
Carnavals: Declarada d'inters turstic regional (febrer-mar).
Setmana Santa.
Romeria del Crist de las Batalles (maig). ;
Fira de l'All de Toro (juny).
Fires i Festes de San Agust (28 d'agost).
Verge del Cant: (8 de setembre).
Festa de la Vendimia (12 d'octubre).;

Destaca per la seva producci vincola que, a causa de la bona qualitat del producte, des de fa anys mereix la Denominaci d'Origen Toro.

 Histria .
Abans de la invasi dels romans de la pennsula, aquesta ciutat era coneguda pels fencis pel nom d'Arbucala.

 Monuments .

Actualment, a Toro, es poden trobar restes de la muralla que protegia la ciutat, un pont del segle XV, la Colegiata de Santa Maria la Major del segle XII (que compta amb el Prtic de la Majestat), romnica i gtica; l'esglsia de Sant Salvador i Sant Lloren, les restes de Sant Pere del Olmo i Santa Maria de la Vega d'orgen mudjar, l'arc del rellotge del segle XVIII, el monastir del Santi-Spiritus, etc
Durant dcades i fins el segle XIX donava nom a la provncia a la qual pertanyia.

 Administraci .



 Enllaos externs .
Web del Ajuntament de Toro;
Pgina amb informaci de Toro;
Galera fotogrfica de Toro;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131421" title="Mrius Torres i Perea" nonfiltered="3647" processed="3624" dbindex="53935">
Mrius Torres i Perea (Lleida, 30 d'agost de 1910 - Puigdolena, Valls Oriental, 29 de desembre de 1942) fou un poeta catal, en l'rbita del Simbolisme.

Va nixer al si d'una famlia lleidatana benestant, fill d'Humbert Torres i Barber, poltic, diputat al Parlament de Catalunya. Va ser el germ del tamb poltic Vctor Torres. Metge de professi, especialitzat en malalties de l'aparell digestiu, es va interessar des de ben jove per la literatura. Va estudiar al Liceu Escolar i al Institut General i Tcnic de Lleida on va arribar a batxillerat. Actualment el centre que es coneixia com "Institut General i Tcnic de Lleida" porta el nom de "Institut Mrius Torres".

Als vint-i-cinc anys, emmalalt de tuberculosi i va passar la resta de la seua curta vida al Sanatori de Puigdolena. All es va dedicar a la lectura i l'escriptura, produint la seua breu obra. Mor als trenta-dos anys.

Tamb va collaborar al diari L'ideal de Lleida amb el pseudnim de Gregori Sastre.

La seua producci potica, amb el ttol Poesies, es va publicar pstumament (Cocoayn, Mxic, 1947) grcies al seu amic l'escriptor Joan Sales. La seua poesia es mou en l'rbita del Simbolisme, amb influncia de Baudelaire, per tamb en rep d'altres, com ara la de Carles Riba. Els temes que hi dominen sn la msica, l'art en general, la naturalesa, que permeten una reflexi sobre la vida humana, el sentiment i la mort.

 Enllaos externs .
 Biblioteca Virtual Mrius Torres de la Universitat de Lleida;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131431" title="Grease" nonfiltered="3648" processed="3625" dbindex="53936">
Grease s una comdia musical nord-americana rodada per Randal Kleiser el 1978. Est basada en un musical de Broadway creat per Jim Jacobs i Warren Casey el 1972, que porta el mateix nom.

La pellcula, ambientada en un institut nord-americ dels anys 50, narra la histria d'amor entre dos joves molt diferents, la Sandy (una estudiant de bona famlia) i en Danny (un trinxeraire rocker), encarnats per Olivia Newton-John i John Travolta.

La pellcula, que va comptar amb un gran xit en el seu moment, s'ha convertit en un clssic del seu gnere. Va significar una redescoberta pels jove pblic de l'poca de l'ambient cultural i musical de la fi dels anys 50, i la banda sonora -que barreja rock and roll, boogie-woogie i pop- va ser nmero u de vendes en nombrosos pasos. 

Sinopsi.
Durant l'estiu del 1958, Sandy, una estudiant australiana de vacances als Estats Units, coneix Danny, el cap de la banda de joves dels "T-Birds". El seu amor s troba per interromput per la fi de les vacances, ja que Sandy ha de tornar al seu pas.

Tanmateix, l'atzar fa que Sandy es quedi a Amrica i que integri l'institut Rydell, que s el mateix on estudia Danny, tot i que ella no ho sap. All es fa amiga d'un grup de noies, les "Pink Ladies", liderat per Betty Rizzo. Aix, Danny i Sandy expliquen als seus amics, cadascun pel seu cant, el seu amor de vacances perdut. Danny i Sandy s'acaben trobant i decideixen reprendre la seva relaci encara que tot els oposi a l'institut...

En parallel, hi ha la rivalitat entre la banda de Danny, els "T-Birds" i la dels "Scorpions"; la carrera de cotxes en la qual s'enfrontaran ser determinant.

 Premis . 

 Nominaci al Oscar 1979 a la Millor Can per Hopelessly Devoted to You (composta per John Farrar) ;

 Nominacions als Globus d'Or 1979 per Millor Pellcula (Musical o Comdia), Millor Actor (Musical o Comdia) (John Travolta), Millor Actriu (Musical o Comdia) (Olivia Newton-John), Millor Can Original (You're the One that I Want per John Farrar i Grease per Frankie Valli) * Premi a la Millor Pellcula en els Golden Screen alemanys 1979. * Premi a la Millor Pellcula Musical en els People's Choice Awards 1979 ;

 Trivia .

 Primer va ser estrenada a Espanya sota el ttol de Brillantina, per desprs es va recuperar el ttol original. ;
 Olivia Newton-John era poc inclinada a actuar en la pellcula a causa de les seves males experincies anteriors en el cinema, per John Travolta es va presentar a casa seva i li va demanar que fes la pellcula amb ell, el que la va fer canviar de parer. ;
 Jeff Conaway (Kenickie) s ms alt que John Travolta (Danny), pel que havia de caminar de manera especial per a semblar ms baix. ;
 El somni de Stockard Channing (Rizzo) era de rodar un musical on tingus un pes en la historia, i va poder veure'l complert en rodar aquesta pellcula.
 El personatge de Sandy Olson (interpretat per Olivia Newton-John) estava basat en l'actriu Sandra Dee i el de Rizzo en Marilyn Monroe. ;
 Noms Lorenzo Lamas (Tom, nou nuvi de Sandy) i Dinah Manoff (Marty, de les Pink Ladies) tenien l'edat aproximada dels personatges que interpretaven: 19 anys. La resta superaven els 24: John Travolta en tenia 24, Olivia Newton-John 30, Stockard Channing 34 i ja s'havia casat 3 vegades, Jeff Conaway tenia 28 anys i ja s'havia casat 1 vegada, Barry Pearl en tenia 28, Michael Tucci 34, Kelly Ward 24 i duia 1 any casat, Didi Conn 27 i Jamie Donnelly 31.
 You're The One That I Want, una de les ms reeixides i recordades canons de Grease, va estar a punt de no aparixer perqu al director no li agradava. Tamb va passar amb la can principal, Grease, composta per Barry Gibb, membre dels Bee Gees. ;
 L'escena en la qual Rizzo cita Elvis Presley va ser rodada el dia en qu aquest va morir. ;
 Jeff Conaway es va casar amb la germana d'Olivia Newton-John el 1980, 2 anys desprs del rodatge. Es van divorciar el 1985. ;
 Els pantalons que duu Olivia Newton-John en l'escena final va ser una aportaci prpia.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131432" title="Bernardino Prez Elizarn" nonfiltered="3649" processed="3626" dbindex="53937">
Bernardino Prez Elizarn, ms conegut com a Pasieguito, era un futbolista basc. Va nixer a  Hernani (Pas Basc), el 21 de maig de 1925. Jugava de centrecampista i els seus equips van ser el Valncia CF i el Llevant UE. 

Pasieguito va ser fitxat pel Valncia CF en edat juvenil i va debutar amb el primer equip el 21 de mar de 1943. Com que encara no tenia 18 anys, el RCD Espanyol ho va denunciar i va ser sancionat un any sense jugar per haver falsificat la data de naixement a la fitxa federativa. Desprs de la sanci va ser cedit al Llevant UE per a que anara agafant experincia. 

Tenia una gran qualitat tctica i domini dels fonaments del joc que li permitia dirigir el joc de l equip a la perfecci. En els seus inicis va destacar d interior, per va acabar formant amb Puchades una mtica medular valencianista. Tamb tenia un rpid regat i magnfic toc de bal, el que li permitia marcar gran quantitat de gols de falta.

Com a tcnic, va comenar al CE Mestalla, filial del Valncia CF, per un ms desprs va anar al Llevant UE com a jugador-entrenador. Desprs va passar per diversos equips com el Carcaixent, Granada, Sporting de Gijn i Valncia CF on va aconseguir una Copa del Rei i una Supercopa d Europa.
Tamb va ser secretari tcnic del club valencianista, aconseguint xits com els fitxatges de Kempes i Mijatovic.

Selecci nacional.
Va ser internacional con la selecci espanyola en tres ocassions. Va debutar el 6 de gener de 1954 front a Turquia a Madrid.

 Clubs .
 Valncia CF - 1942-1943   Primera divisi   3 partits;
 1943-1944 - Sancionat;
 Llevant UE - 1944-1945   Tercera divisi;
 Valncia CF - 1945-1959   Primera divisi   240 partits i 65 gols;
 Llevant UE - 1959-1960   Segona divisi;


Ttols.
Nacionals.
Com a jugador.
 1 Lliga - Valncia CF - 1946-1947;
 1 Copa del Rei - Valncia CF - 1954;

Com a entrenador.
 1 Copa del Rei - Valncia CF - 1979;

Internacionals.
Com a entrenador.
1 Supercopa d Europa   Valncia CF - 1980;

Enllaos externs.
 Pasieguito en www.lfp.es;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131434" title="Escopinya" nonfiltered="3650" processed="3627" dbindex="53938">

Escopinya s el nom com de certs bivalves marins, especialment de l'espcie comestible comuna europea. El catxel s l'escopinya comuna europea (Cerastoderma edule), encara que en algunes contrades l'anomenen vulgarment "berberetxo", com en castell.

Com a bivalves, les escopinyes tenen dues cobertes articulades en forma de cor, amb nervadures prominents i un peu musculs acabat en punxa, que utilitzen com a mitj de locomoci. 

Es coneixen al voltant de 200 espcies, majoritriament natives dels trpics. A la fauna llatinoamericana cal destacar l'escopinya que tamb s coneguda com a "mija mija", present a les Antilles i a les costes brasileres, uruguaianes i argentines. Al golf de Mxic i a les costes del pacfic mexic s'hi troben diverses espcies semblants. L'escopinya viu enterrada al substrat a prop de la superfcie de l'aigua, en zones prximes a la costa. L'escopinya comuna s un animal filtrador que s'alimenta del plncton.

Classificaci cientfica.
Les escopinyes pertanyen a la famlia Cardiidae. El catxel s l'escopinya comuna europea, que t el nom cientfic de Cerastoderma edule.

El "mija mija" s l'espcie Trachycardium muricatum, l'escopinya del golf de Mxic s Dinocardium robustum i la del Pacfic s Laevicardium elatum.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131437" title="Fag Lambda" nonfiltered="3651" processed="3628" dbindex="53939">
 
El fag Lambda s un bacterifag amb un genoma de doble cadena de DNA amb una llargada de 49Kb.

El substrat d'empaquetament consisteix en concatmers del genoma produts en la replicaci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131438" title="Miquel Blay i Fbregas" nonfiltered="3652" processed="3629" dbindex="53940">

Miquel Blay i Fbregas (Olot, La Garrotxa, 1866 - Madrid 1936) fou un escultor catal.

Va fer el seu aprenentatge a l'Escola de Dibuix i Pintura d'Olot, dirigida per Josep Berga i Boix i Joaquim Vayreda. Ms tard a Itlia i Frana rep una slida formaci artstica, a Pars acudeix al taller de l'escultor Henri Chapu. El 1892 rep la primera medalla de l'Exposici Nacional de Belles Arts de Madrid amb l'obra Els primers freds i al 1900 s Primera medalla en l'Exposici Universal de Pars, on li concedeixen el ttol de Cavaller de la Legi d'Honor el 1901, roman en la capital francesa fins a 1906, data en la qual s'installa a Madrid, sent ja un artista reconegut.

Va ser un gran mestre d'escultors, va tenir en el seu taller entre d'altres, a Julio Antonio (1889-1919), gran escultor tarragons.

Introdueix en la seva escultura, amb un naturalisme extrem, tots els elements del modernisme. Va collaborar amb l'arquitecte Llus Domnech i Montaner amb l'escultura La can popular, collocada a un angle de la faana del Palau de la Msica Catalana a Barcelona, obra ja totalment modernista.

Al 1909 se'l va nomenar acadmic de la Reial Acadmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid i professor de modelatge en l'Escola de San Fernando, crrec que va ocupar fins a l'any 1924, que rep el nomenament de director de l'Academia de Belles Arts d'Espanya a Roma.



Obra.
1886 La Primavera;
1899 Remordiment;
1892 Els primers freds;
1892 La nena nua;
1900 Desencantament;
1908 Eclosi;
1910 Sensitiva;
1918 La Lectura;

Monuments.


1903 Monument a Vctor Chvarri. Portugalete (Biscaia).
1906 Monument al Doctor Federico Rubio. Madrid.
1907 Grup escultric en el Palau de la Musica Catalana. Barcelona.
1909 Monument a Mariano Moreno. Buenos Aires (Argentina).
1914 Monument a Jose Pedro Varela. Montevideo (Uruguai).
1914 Monument a Mesonero Romanos. Madrid.
1914 Monument al Comte de Romanones. Guadalajara.
1910 (inauguraci 1922) Grup La Pau i baix relleus al Monument a Alfons XII del Parc del Retir. Madrid.
Grups escultrics en la Font de la plaa d'Espanya. Barcelona.

Enllaos externs.

Monument a Vctor Chvarri;
Grup La Pau;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131439" title="Dolores Huerta" nonfiltered="3653" processed="3630" dbindex="53941">
Dolores C. Huerta (Dawson, Nou Mxic, 10 d'abril del 1930 - ) s la cofundadora i vice-presidenta emrita del sindicat nord-americ United Farm Workers of America, AFL-CIO (Abreujat, la UFW; en catal, Camperols Units d'Amrica, AFL-CIO).

 Biografia .
Dolores Huerta va nixer en un poble miner, on el seu pare, Juan Fernndez, feia de miner i de pags,  a ms d'activista sindical i legislador estatal. Tres anys ms tard es divorciaren els seus pares, i la seva mare, Alicia Chvez, cri la Dolores juntament amb els seus quatre germans en el poble camperol de Stockton, a la Vall de San Joaqun de Califrnia. La seva mare tenia un restaurant i un hotel de setanta habitacions on, sovint, allotjava camperols de franc.
 
En el 1955, Huerta fou un dels fundadors del captol de Sacramento de la Community Service Organization i, cinc anys ms tard, de lAssociaci de Treballadors Agrcoles (Agricultural Workers Association). El 1962, juntament amb Csar Chvez, fund la National Farm Workers Association, que, temps a venir, esdevindria la UFW. Al 1966, Dolores Huerta va negociar un conveni entre aquest sindicat i la Schenley Wine Company, el primer conveni collectiu amb una empresa agrcola. Tamb encapal la UFW en el boicot nacional del ram, que feu conixer als consumidors la difcil situaci dels treballadors del camp; el boicot aconsegu, a la fi, que se signs un conveni collectiu trianual entre la indstria vinyatera californiana i el sindicat.

 L'activitat poltica .
La senyora Huerta ha dut a terme una important tasca poltica. Ha participat en diversos grups de pressi a favor i en contra de lleis estatals californianes i federals:

 Una llei de 1960 per permetre examinar-se de conducci en castell;
 Legislaci del 1962 per eliminar el Bracero Program (El Bracero Progam va ser una forma de contractaci de treballadors mexicans iniciat el 1942 i molt criticat per abusos als treballadors) ;
 Legislaci de 1963 per ampliar als camperols californians les ajudes a famlies amb nens dependents;
 La Agricultural Labor Relations Act (Llei de Relacions laborals en el Sector Agrcola) del 1973;

En tant que activista dels drets dels treballadors del camp, Dolores Huerta ha estat detinguda 22 vegades per haver participat en vagues i actes no-violents de desobedincia civi. El seu paper organitzatiu i de pressi ha quedat sovint en segon terme darrera la figura de Csar Chvez, una persona molt admirada, especialment pels "Chicanos", que el consideren una figura clau en el Moviment pels Drets Civils dels Chicanos. En l'actualitat, Huerta continua defensant causes progressistes i s membre de la junta directiva de les associacions People for the American Way (de caire lliberal) i la Feminist Majority Foundation. 

Divorciada dues vegades, t onze fills.

 Bibliografia .
 Rebecca Thatcher Murcia Dolores Huerta. Bear, Delaware: Mitchell Lane Publishers, c2003. ISBN 1584151552;

Enllaos externs.
Biografia i llista d'enllaos d'inters ;
Plana oficial de la UFW amb la biografia de Huerta i els reconeixements pblics que ha rebut ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131441" title="Maria Rosa" nonfiltered="3654" processed="3631" dbindex="53942">
Maria Rosa s un drama social i amors en tres actes d'ngel Guimer aparegut el 1894. Escrit en prosa especialment per a l'actriu madrilenya Mara Guerrero, fou estrenat el 24 de novembre d'aquell any al  Teatre Novedades de Barcelona, amb direcci d'Enric Borrs i amb Concepci Ferrer com a protagonista; simultniament se n'estrenava al Teatro Espaol de Madrid la versi castellana de Jos Echegaray i protagonitzada per Mara Guerrero. Ha estat traduda tamb a l'angls, el francs, l'itali, l'alemany, el txec, el portugus i el sicili.

La trama de l'obra descriu les intrigues, les trgiques passions amoroses i les pulsions sexuals reprimides en el triangle que formen la Maria Rosa, l'Andreu i en Maral, tres peons caminers que es coneixen en les feines de construcci d'una carretera. La Maria Rosa, que es casar amb l'Andreu, veur com el seu marit s acusat de la mort del capats i enviat a una pres de l'frica, on morir. Ms endavant el Maral, el culpable real de l'assassinat, aconsegueix de casar-se amb la vdua, desig que covava des que es van conixer. Quan la Maria Rosa spiga la veritat es produir el desenlla fatal. 

s una de les peces teatrals ms celebrades del dramaturg catal juntament amb Terra baixa, Mar i cel i La filla del mar, i ha tingut diverses versions cinematogrfiques. Entre les representacions ms recents, destaca l'esdevinguda al Teatre Nacional de Catalunya del mar al maig del 2004, dirigida per ngel Alonso i protagonitzada per Rosa Renom i Llus Soler, que desprs va girar per diverses ciutats catalanes.

Adaptacions cinematogrfiques.
 1908, direcci de Fructus Gelabert. Films Barcelona. Curtmetratge (18 min). Muda. B/n. 35 mm. Protagonitzada per Llorena Adri.
 1912, Lluita de cors, direcci de Joan Maria Codina. Films Barcelona. Curtmetratge (40 min). Muda. B/n, 35 mm. Protagonitzada per Carlota de Mena. ;
 1915, direcci de Cecil B. DeMille (EUA). Paramount. Llargmetratge (50 min). Muda. B/n. 35 mm. Protagonitzada per Geraldine Farrar.
 1944, Orosia, direcci de Florin Rey. Iberia Films. Llargmetratge (77 min). Parlada en castell. B/n, 35 mm. Protagonitzada per Blanca de Silos. ;
 1946. direcci de Luis Moglia (Argentina). San Miguel. Llargmetratge (80 min). Parlada en castell. B/n. 35 mm. Protagonitzada per Amelia Bence.
 1964, direcci d'Armand Moreno. Cine Film. Llargmetratge (127 min la versi parlada en catal i 97 min la versi en castell). B/n. 35 mm. Protagonitzada per Nria Espert i Francisco Rabal.

Enllaos externs.
 Sinopsi de l'obra;
 Dossier del Teatre Nacional de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131442" title="Adrianne Pieczonka" nonfiltered="3655" processed="3632" dbindex="53943">
Adrianne Pieczonka (2 de mar de 1963) s una soprano dramtica canadenca.

Ha actuat a les principals places de l'pera d'Europa, Amrica del Nord i sia, sota la direcci de directors com Riccardo Muti, Zubin Mehta, Neville Marriner, Claudio Abbado, Richard Bradshaw, Lorin Maazel, Nikolaus Harnoncourt, Anthony Pappano i Georg Solti.

Adrianne Pieczonka es va llicenciar a l'escola d'pera de Toronto i tot seguit comenava la seva carrera professional amb la companyia d'pera canadenca amb Lady Macbeth de Xostakvitx a Mtsensk el 1988. El 1989 es trasllada a Viena per entrar a la Volksoper i comenar la seva carrera europea. El 1991 va entrar a la Viena Staatsoper on va continuar gaudint d'un gran xit. El 1995, va debutar al Festival de Glyndebourne com Donna Elvira al Don Giovanni de Mozart, rebent una invitaci de retornar l'any segent per cantar el paper dArabella de Strauss. A partir d'aquest moment comena a debutar als grans teatres d'pera, incloent-hi el Metropolitan Opera el 2004.

El primer paper wagneri fou el de Freia a L'or del Rin a l'pera Estatal de Viena el 1993. El segent va ser el dEva a Els mestres cantaires de Nuremberg el 1994, al mateix escenari. El 1999 interpreta Elsa a Lohengrin a l'pera Estatal bavaresa. Tamb ha interpretat Sieglinde a  La Valquria el 2004 i Elisabeth a Tannhuser a La Scala el 2005.

El gener del 2007 ha actuat amb gran xit al Liceu interpretant Elisabetta a Don Carlos.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131443" title="Llagosta (crustaci)" nonfiltered="3656" processed="3633" dbindex="53944">







Els palinrids (Palinuridae) sn una famlia de crustacis decpodes ms coneguts sota el nom de llagostes, i molts apreciats en gastronomia. La seva gran mida i el seu inters culinari fa que alguns el confonguin amb el llamntol, tot i que tenen caracterstiques fora diferents. Mentre que els llamntols tenen unes grans pinces i unes antenes petites, les llagostes no tenen pinces i s que tenen unes antenes llargues i espinoses.

Les llagostes viuen, en general, en fons rocosos on fcilment poden trobar refugis. Es desplacen caminant amb l'ajuda de les seves potes per tamb poden nedar propulsant-se mitjanant violentes contraccions de l'abdomen, mecanisme que fan servir sobretot en situacions de fugida.

Les larves, anomenades fillosomes, translcides i de forma aixafada, tenen una vida planctnica. Es deixen portar pels corrents marins fins que ja ms madures, van a parar al fons on realitzant la metamorfosi i es transformen en una llagosta adulta. Per poder crixer han d'efectuar un seguit de mudes de manera regular, durant les quals perden i renoven la seva closca. Aix ho fan diverses vegades a l'any quan sn juvenils i ja d'adults, habitualment, una vegada a l'any.

Les llagostes es troben a gaireb tots els mars clids, incloent-hi el Mar del Carib i el Mar Mediterrani, per sn especialment comuns a Australsia. Hi ha unes 45 espcies conegudes i una espcie nova, Palinurus barbarae va ser descrita l'any 2006. 

Tamb entre els palinrids es troben els escassos exemplars de fssils vivents de decpodes com l'espcie Neoglyphaea inopinata que es creia extingida des del Mesozoic i de la que es van trobar exemplars a les costes de les Filipines. 

 Sistemtica .
La famlia dels Palinuridae, creada per Pierre Andr Latreille el 1802, compren els gneres i espcies segents:
 Jasus Parker, 1883;
 Jasus edwardsii, llagosta de Nova Zelanda;
 Jasus frontalis, llagosta de Juan Fernandez;
 Jasus lalandii, llagosta del Cap;
 Jasus novaehollandiae;
 Jasus paulensis, llagosta de Saint-Paul;
 Jasus tristani, llagosta de Tristan da Cunha;
 Jasus verreauxi;
 Justitia Holthuis, 1946 ;
 Justitia japonica;
 Justitia longimanus;
 Justitia mauritiana;
 Linuparus White, 1847 ;
 Linuparus somniosus;
 Linuparus sordidus;
 Linuparus trigonus;
 Palinurus Weber, 1795;
 Palinurus charlestoni;
 Palinurus delagoae, llagosta de Natal;
 Palinurus elephas, llagosta comuna, llagosta vermella o llagosta europea ;
 Palinurus gilchristi, llagosta del sud;
 Palinurus mauritanicus, llagosta salamenya o llagosta rosa ;
 Palinustus A. Milne-Edwards, 1880 ;
 Palinustus mossambicus;
 Palinustus truncatus;
 Palinustus unicornutus;
 Palinustus waguensis;
 Panulirus White, 1847;
 Panulirus argus, llagosta blanca, llagosta de Cuba, llagosta del Carib;
 Panulirus cygnus, llagosta d'Austrlia;
 Panulirus echinatus;
 Panulirus gracilis, llagosta verda;
 Panulirus guttatus;
 Panulirus homarus, llagosta fistonada;
 Panulirus inflatus ;
 Panulirus interruptus;
 Panulirus japonicus, llagosta japonesa;
 Panulirus laevicauda;
 Panulirus longipes, llagosta dimoniet;
 Panulirus marginatus;
 Panulirus ornatus, llagosta ornamentada;
 Panulirus pascuensis;
 Panulirus penicillatus, llagosta forquilla;
 Panulirus polyphagus, llagosta del fang;
 Panulirus regius, llagosta real o llagosta verda;
 Panulirus stimpsoni;
 Panulirus versicolor    ;
 Projasus George et Grindley, 1964;
 Projasus bahamondei;
 Projasus parkeri;
 Puerulus Ortmann, 1897, llagosta fuet;
 Puerulus angulatus;
 Puerulus carinatus;
 Puerulus sewelli, llagosta fuet rab;
 Puerulus velutinus;

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131445" title="Calamar" nonfiltered="3657" processed="3634" dbindex="53945">

El calamar es un mollusc mar pertanyent a la classe Cephalopoda, subclasse Coleoidea, ordre Teuthida, amb dues subordres principals: Myopsina i Oegopsina (l'ultima inclou l' Architeuthis dux, el calamar gegant).

Anatomia.
Els calamars tenen dues brnquies, i un sistema circulatori tancat associat, format per un cor sistmic i dos cors branquials.

Els seus tentacles musculosos estan dotats de ventoses, i si sn arrancats no poden tornar a crixer. Els calamars poden camuflar-se en el seu medi amb gran facilitat per a evitar els depredadors.

Tamb tenen unes cllules anomenades cromatfors a la pell, i se li atorga la qualitat de canviar de color en cas de sentir-se amenaat, estratgia que combinen amb l'expulsi de la tinta que produeixen. La seva estructura ssia s interna, a diferncia d'altres animals similars, com el pop, que no en t; i est formada per una pea prima i plana unida al cos. Disposen d'un rgan anomenat hipnom, que els permet moure's en expulsar aigua a pressi.

La boca del calamar est equipada amb un bec afilat, que utilitza per matar les preses i especejar-les en troos manejables. Als estmacs de moltes balenes capturades s'hi han trobat becs de calamar, ja que s la nica part d'aquest animal que no es pot digerir. A la boca del calamar hi ha la rdula, la llengua primitiva com en tots els molluscs amb l'excepci dels bivalvis i dels aplacfors.
El calamar s exclusivament carnvor, s'alimenta de peixos i altres invertebrats, que captura amb dos tentacles diferenciats de major longitud. Sn voraos, de moviments molt rpids i amb un creixement molt accelerat, poden arribar a ser molt abundants en alguns mars. La majoria viuen un any i moren desprs de fresar, encara que algunes espcies gegants poden viure dos o ms anys.

La majoria dels calamars no mesuren ms de 60 centmetres. Els calamars gegants, per, poden arribar fins els 13 metres.

Classificaci.
CLASSE Cefalpodes;
Subclasse Nautiloidea;
Subclasse Coleoidea;
Superordre Decapodiformes;
Ordre Spirulida;
Ordre Sepiida ;
Ordre Sepiolida ;
Ordre Teuthida: calamar;
Subordre Myopsina;
Famlia Loliginidae;
Subordre Oegopsina;
Famlia Ancistrocheiridae;
Famlia Architeuthidae: calamar gegant;
Famlia Bathyteuthidae;
Famlia Batoteuthidae;
Famlia Brachioteuthidae;
Famlia Chiroteuthidae;
Famlia Chtenopterygidae;
Famlia Cranchiidae;
Famlia Cycloteuthidae;
Famlia Enoploteuthidae;
Famlia Gonatidae;
Famlia Histioteuthidae;
Famlia Joubiniteuthidae;
Famlia Lepidoteuthidae;
Famlia Lycoteuthidae;
Famlia Magnapinnidae;
Famlia Mastigoteuthidae;
Famlia Neoteuthidae;
Famlia Octopoteuthidae;
Famlia Ommastrephidae;
Famlia Onychoteuthidae;
Famlia Pholidoteuthidae;
Famlia Promachoteuthidae;
Famlia Psychroteuthidae;
Famlia Pyroteuthidae;
Famlia Thysanoteuthidae;
Famlia incertae sedis (grup incert)  ;
Famlia Walvisteuthidae;
Superordre Octopodiformes;

Enllaos externs.
Calamar Info;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131447" title="Super Mario Bros." nonfiltered="3658" processed="3635" dbindex="53946">

Super Mario Bros. s un videojoc llanat per Nintendo a la recta final de l'any 1985 per la Nintendo Entertainment System.

 Descripci del joc .
El videojoc tracta de rescatar la princesa Peach i als seus sbdits en el seu propi regne, el Regne Xampiny, que ha estat invat pels Koopes, una tribu de malvades tortugues que en la invasi van covertir la gent del regne en roques, totxos i fins i tot en xampinyons. Llavors, com que el Rei dels Koopes era el malvat Bowser, es va apoderar del tron. Tanmateix, com a resultat d'aquesta invasi dels Koopes i el regnat d'en Bowser, al regne, s'hi va produir un gran caos i una desesperaci profunda. Per, es diu que la nica filla del Rei del Regne Xampiny, la princesa Peach, podria desfer el conjur que tenia aplicada la gent del regne i llavors tornar-los a la normalitat. En Bowser que coneixia de cap a peus el conjur, va raptar la Peach i la va tancar en un dels seus castells. I tot el pas va ser coneixedor de la situaci del Regne Xampiny. La terrible notcia va arribar fins a les orelles d'un humil llauner, que es deia Mario, i com que era valent, i a ms, va fer el jurament de rescatar a la princesa i als seus sbdits del malfactor que els tindria empresonats. I llavors, va comenar l'aventura, en el qual hi ha perills de tota mena i que a la mnima, poden fer fracassar el propsits d'en Mario.

 Enemics .


 Caracterstiques .
En el mode d'un sol jugador es pot agafar noms en Mario, per el de dos jugadors (no simultniament) es pot agafar tamb el seu germ Luigi, un cop derrotada totes les vides que pot tenir en Mario.

 Millores .
Hi poden haver millores com el Super Xampiny, la Flor de Foc o la Estrella. Per hi ha altres maneres d'aconseguir vides com agafar cent monedes, que equival a una vida extra.

 Emulaci .
Aquest videojoc (com tamb molts altres) t la possibilitat d'emular-se des d'un emulador de consola conjuntament amb el respectiu rom. Com que aquest videojoc s'ha llanat en diverses plataformes al pas dels anys, a ms del gran xit que va obtenir, llavors es pot descarregar la rom des de molts llocs web.









 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131448" title="Oltnia" nonfiltered="3659" processed="3636" dbindex="53947">


Oltnia (Petita Valquia en antigues versions, amb els noms en llat Wallachia Minor, Wallachia Alutana, Wallachia Caesarea usats entre 1718 i 1739) s una regi histrica i geogrfica de Romania. Est sitiuada entre el Danubi, els Crpats Meridionals i el riu Olt). 

Geografia.
Els tradicionals Oltenian comtats sn Mehedin i, Gorj, Dolj, Vlcea, i Olt.

La principal ciutat de la regi i la seva capital durant tota l edat mitjana s Craiova. Altres ciutats sn Drobeta-Turnu Severin, Rmnicu Vlcea, Slatina, Trgu Jiu, Caracal, i Motru.

Histria.
Inicialment fou habitada pels dacis, fou incorporada a l Imperi rom (106, al final de les Guerres Dcies; veure Dcia romana). El 129, durant el regnat d Adri, form part de la Dcia Inferior, una de les dues divisions de la provncia (junt amb la Dcia Superior, a l actual Transsilvnia); la reforma administrativa de Marc Aureli  va fer d Oltnia una de les tres noves divisions (tres Daciae) com a Dacia Malvensis, i la capital i principal ciutat era anomenada Romula. Fou colonitzada amb veterans de les legions romanes. Els romans abandonaren l administraci al sud del Danubi a mitjans del segle III i Oltnia fou governada pels  gots i dacis carpians.

Pel 1247 el pas va caure el mans de Litovoi, qui ms tard va dominar Muntnia per a formar l estat migeval de Valquia. Des d aleshores fins el 1831, el voivoda (Prncep de Valquia) fou representat a Oltnia per un ban (marele ban al Craiovei - "el grant ban de Craiova", desprs la seu fou traslladada a Strehaia), considerat el crrec ms gran en la jerarquia valaca, i que fou ocupat moltes vegades per membres de la famlia Craiove ti  (des de finals del 1400 al 1550).

Durant el segle XV, Valquia hagu d acceptar la sobirania de l Imperi Otom i pagar un tribut anyal per a mantenir la seva autonomia. Tanmateix, molts governants, inclosos Miquel el Valent, lluitaren contra els otomans, atorgant Valquia breus perodes d independncia total. Desprs del 1716, els otomans decidiren que els boiards valacs no escollissin els voivodes, i establiren el rgim fanariota.

Dos anys ms tard, en 1718 sota els termes del Tractat de Passarowitz, Oltnia fou separada de Valquia i annexada per la monarquia dels Habsburg (de facto, sota ocupaci austraca el 1716); el 1737, fou retornada a Valquia sota el prncep Constant Mavrocordatos (veure Guerra Austro-Turca de 1716-18 i Guerra Austro-Turca de 1737-1739). Sota l ocupaci, Oltnia fou l nica part dels Principats del Danubi (amb l excepci de la Bucovina) que experiment el despotisme illustrat i l administraci austraca, encara que que amb una formidable oposici dels boiards conservadors.  D antuvi aclamats com a alliberadors, els austracs aviat deceberen els valacs en imposar una reforma administrativa, fiscal, judicial i poltica molt rgida  que centralitzava i integrava el territori (antagonizant ambds extrems de l espectre social: eliminant els privilegis dels nobles i imposant fortes taxes als camperols). 

El 1761, la residncia dels bans fou traslladada a Bucarest, de cara a un centralisme (un kaymakam representava els boiards a Craiova). S`hi va mantenir fins a la mort del darrer ban, Barbu V c rescu, el 1832.

El 1821, Oltnia i el comtat de Gorj foren el centre de la revolta de Tudor Vladimirescu (veure Aixecament valac de 1821). Tudor inicialment domin Pandurs a Pade  i assol el control dels monestirs fortificats de Tismana i Strehaia.

Referncies.
Vlad Georgescu, Istoria ideilor politice romne ti (1369-1878), Munic, 1987;
Neagu Djuvara, ntre Orient  i Occident.   rile romne la nceputul epocii moderne, Humanitas, Bucarest, 1995;
Constantin C. Giurescu, Istoria Bucure tilor. Din cele mai vechi timpuri pn  n zilele noastre, Ed. Pentru Literatur , Bucarest, 1966, p.93;
 erban Papacostea, Oltenia sub st pnirea austriac  (1718-1739), Bucarest, 1971, p.59;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131450" title="Gelat de gel" nonfiltered="3660" processed="3637" dbindex="53948">
El gelat de gel o polo s un gelat fet d'aigua amb colorants i sabors congelat en un motlle. Hom el subjecta amb un palet de fusta. Els polos sn gelats tot i que no tenen textura cremosa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131452" title="Gelat" nonfiltered="3661" processed="3638" dbindex="53949">

El gelat sn unes postres gelades elaborades industrialment o artesanament amb sucre i productes lactis (llet i crema de llet, principalment) combinats amb extractes, essncies, colorants i sabors; sn ideals contra la calor. A molts pasos n'est regulada la classificaci en funci de la quantitat d'ingredients en tants per cents. Aix vol que que no poden dir, posem per cas, que un gelat s de maduixa si en realitat noms est fet del 60% de maduixa i la resta sn altres ingredients.

De gelats n'hi ha de diversos gustos i de combinats amb fulloles, fruita, trossos de xocolata, fruita seca, etctera. Els sabors ms corrents sn xocolata, vainilla, llimona i maduixot.

Els gelats es congelen mitjanant un procs especial per aconseguir que siguin cremosos i que alhora no quedin cristallitzats. Industrialment la mescla del ingredients es congela en una gelatera. Artesanament es prepara un recipient tancat amb gel trinxat i sal a dins. El gel refredar la mescla i la sal permetr que el gel tardi ms en fondre's. Se submergeix el recipient a la mescla i aix s'aconsegueix fer-ne baixar la temperatura.

Histria del gelat.

s difcil precisar un punt on es vegi clarament que s l'origen del gelat, s molt confs, ja que si seguim l'evoluci del terme gelat ens porta a altres tipus de postres, que perqu es puguin determinar com les mares del gelat haurien de ser fredes i/o cremoses. Tot i aix podriem dir que el gelat procedeix dels refrescos que es portaven al concurs babiloni de begudes fresques que se celebrava els ltims segles abans de Crist. Aquestes begudes les presentaven a les corts acompanyades de gel.

Fins i tot abans, a la Prsia (l'actual Iraq) de l'any 400 aC., unes postres gelades fetes amb aigua de roses i cabell d'ngel i elaborades com una barreja entre flam i pding d'arrs, eren molt assemblades al sorbet. Aquestes postres se servien a la reialesa per l'estiu. Els perses dominaven fora la tcnica de l'emmagatzematge del gel. Ho feien en grans neveres subterrnies anomenades yakh-chal, el recollien a l'hivern i el conservaven fins que arribava l'estiu. Treballaven amb receptors de vent que mantenien fred el magatzem subterrani. En acabat, barrejaven el gel amb safr, fruita, i altres sabors diversos.

D'altra banda s'ha sabut que Alexandre el Gran i Ner refredaven els seus vins i sucs de fruita amb gel o neu que els esclaus anaven a buscar a les muntanyes.

A l'edat mitjana a les corts rabs es preparaven unes postres fredes, ensucrades i combinades amb fruites i espcies. Aix s el que ara s'anomena sorbet. Els turcs en deien  chorbet  i els rabs  charat .

El gelat tamb remunta els seus origens a la Xina, on el seu emperador Tang de la dinastia Shang (dinastia del 618 aC al 97 aC) tenia un mtode per barrejar la llet amb gel. De la Xina es va passar a fer a l'ndia, i d'all a les cultures perses, i finalment a Grcia i Roma.

Per no va ser fins el segle XIII que el gelat va quedar arrelat a Europa. Aix va ser grcies a Marco Polo. Quan va tornar dels seus viatges a l'sia va portar diverses receptes de postres gelades que es van posar molt de moda a les corts italianes. 

El segle XVI es va descobrir que el nitrat d'etil barrejat amb neu produa fred, aquest descobriment va ser molt important en la fabricaci de gelats. En aquell temps els gelats eren les postres de les corts per excellncia. Amb els casaments entre els nobles les receptes dels gelats s'anaven difonent per totes les corts reials d'Europa fins que tamb van arribar a Amrica amb els colonitzadors.

El 1660 el sicili Francisco Procope va obrir una gelateria que va esdevenir tant famosa per la qualitat dels seus productes, que el mateix rei Llus XIV el va anar a visitar per felicitar-lo sincerament.

El gelat va ser introdut als Estats Units pels seus colonitzadors, que hi van dur les seves prpies receptes. Els geladers, molts d'ells europeus, venien gelats en botigues de Nova York, entre altres llocs, durant l'poca colonial. Desprs de la dcada del 1830, amb l'aparici de les gelateres, la disponibilitat del gelat era cada cop ms mplia.

Ha estat de gran importncia per a la indstria del gelat el descobriment del descens crioscpic (descens de la temperatura de solidificaci) de les solucions de sal, les quals permetien, mitjanant un recipient envoltat d'una mescla de gel i sal o aigua i sal a baixes temperatures, congelar begudes i sucs de fruita ensucrats noms batent-los, aix es van fer els primers gelats amb textura cremosa.

Aqu hem observat que el gelat, en els seus orgens, no era un producte lacti com ho s avui, sin ms aviat estava fet a base fruita. Amb el pas del temps, per, el concepte de gelat s'ha anat transformant, i a passat d'elaborar-se bsicament amb fruita acompanyat de petites quantitats de derivats lactis,  a tenir la llet i la crema de llet com a components principals.

 Producci .

Abans del desenvolupament dels nous sistemes de refrigeraci, el gelat era un element molt luxs que estava reservat per a les ocasions especials. Llavors la fabricaci del gelat era una tasca molt laboriosa.

 Congelaci amb nitrogen lquid .
La utilitzaci de nitrogen lquid per congelar els gelats s una invenci molt antiga que recentment s'ha comenat a posar en prctica.

 Aspectes qumics.

El gelat ha estat un dels triomfs de la tecnologia dels aliments, i s digne de notar que l'aire s un dels seus ingredients principals. 
Sense ell, el gelat seria una neu de llet, per amb l'aire es converteix en un sistema collodal molt complex. s una escuma slida de celles d'aire envoltades de greix emulsionat juntament amb una xarxa de cristalls de gel diminuts, que estan envoltats per un lquid aqus en forma de sol.

 Estadstiques de consum .

Principals pasos consumidors de gelat. 
Estadstiques del consum mundial de gelat segons l'Associaci Internacional de Productes Lactis en dades del 2006 (litres anuals/habitant):

Nova Zelanda (26,3), Estats Units (22,5), Canad (17,8), Austrlia (17,8), Sussa (14,4), Sucia (14,2), Finlndia (13,9), Dinamarca (9,2), Itlia (8,2), Xile (6,0), Frana (5,4), Alemanya (3,8), Xina (1,8).

Els gustos que ms agraden.
Els cinc sabors que ms agraden als ciutadans dels Estats Units sn:
Vainilla 26%;
Xocolata 12,9%;
Napolit 4,8%;
Maduixa 4,3%;
Nata i galeta 4,0%;

 Vegeu tamb .
 Gelats d'Alacant i de Xixona;
 Gelat de gel;
 Gelat de neula;
 Sandvitx de gelat;
 Sorbet;
 Valenci;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131453" title="Josep Moreno i Gans" nonfiltered="3662" processed="3639" dbindex="53950">
Josep Moreno i Gans (Algemes, 12 d'agost  del 1897   Muxa La Corunya, 28 d'agost del 1976), compositor. s considerat un dels millors compositors valencians de la seva generaci.

 Biografia .
Comen els seus estudis de msica a Algemes, per continuar-los el 1918 al Conservatori de Madrid, on fou deixeble d'harmonia i composici de Conrado del Campo. Obtingu el Premio nacional de Msica d'Espanya els anys 1928 i 1943. La Real Academia de Bellas Artes de San Fernando el bec el 1933 per ampliar estudis a l'estranger, que aprofit per formar-se a Viena, Berln i Pars; en aquest perode conegu Maurice Ravel, Paul Hindemith, Ottorino Respighi, Alfredo Casella, Pau Casals. El 1963 reb un subsidi de la Fundacin Juan March per a compondre un Trptico sinfnico navideo sobre temas gregorianos. A comenaments dels anys 70 treballava a Rdio Madrid.

Va formar part de la Banda Simfnica Santa Ceclia de la Societat Musical d'Algemes.

En l'actualitat (2006), l'Auditori i l'Escola de Msica de la Societat Musical d'Algemes  i el Quartet Moreno Gans  en recorden el nom.

 Obres .
(Les dades que es donen per a les obres poden correspondre a la composici o, en el seu defecte, a la de publicaci)
 Arranjament el 1975 de la msica de la Muixeranga d'Algemes a partir de les melodies tradicionals per a dolaina .

 Concierto para piano y orquesta;
 Concierto para violonchelo y orquesta ;
 Las Manolas de Chamber, per a banda;
 El rgano qued mudo, poema simfnic per a orquestra;
 Pinceladas goyescas (1928), per a orquestra Premio Nacional de Msica. L'autor la transcrigu posteriorment per a banda (Comprn: Las mozas del cntaro, El entierro de la sardina, La Romera de San Isidro);
 Preludi i dansa en Mi menor (1953), per a orquestra. Transcrit per a banda;
 Simfonia d'estampes llevantines, per a orquestra;
 Simfonia en Do major;
 Sinfona Esopo (1972);
 Sinfona para orquesta de cmara (1953);
 Suite en Si menor, per a orquestra de corda;
 Suite simfnica;
 Trptico sobre cantos gregorianos (1963);

 Canons .
 Castro Urdiales (1952), per a quatre veus mixtes;
 Desdn;
 s de nit (ca. 1934), amb versions per a soprano i quartet de corda i per a gran orquestra;
 Floreta dels camps;
 Mi ira, poesia de Rafael Alberti;
 Quintanar de la Sierra, poesia de Rafael Alberti;
 Teo o corazon perdido (1961), sobre una poesia en gallec d'Alfonso Alcaraz del Rio;
 Tres canons de mar, per a veu i piano. Comprn Neguit, Temps d'eternitat i Romana sense lletra;
 Valencia (entre 1931 i 1939), lletra de Luis de Tapia Romero;
 Vora el barranc dels Algadins (1952), per a quatre veus mixtes, adaptaci de la msica de la Muixeranga d'Algemes al poema de Teodor Llorente;

 Per a instruments solts .
 Alcirea: danza valenciana (<1935), per a piano;
 Algemesinense: danza valenciana (1944), per a piano;
 Gavota en Si menor (1945), per a piano;
 Homenaje a Albniz: suite para piano (1962);
 Invencin nmero 1 (1963), per a arpa;
 Melodia nmero 1 per a viol i piano en Si menor;
 Meloda nmero 2 per a viol i piano en Mi b major;
 Meloda nmero 3 para guitarra (1969);
 Meloda nmero 4 para arpa (1969);
 Nocturno (1969), per a arpa;
 Nocturno nmero 2, per a arpa;
 Pastoral (1951), per a piano;
 Preludio y danza (1932), per a piano ;
 Quartet nmero 2 per a instruments de corda;
 Quartet nmero 6 per a viol, viola, violoncel i piano;
 Seguidillas en rond, para guitarra (1969);
 Sonata en Do major (<1951), per a piano;
 Sonata en Fa sostenido menor (1943), per a viol i piano, Premio Nacional de Msica;
 Sonata nmero 3 (1978, estrenada pstumament), per a piano;
 Sonata para arpa en Si menor (1974);
 Trio para flauta, violonchelo y piano;
 Zapateado: homenaje a Pablo Sarasate (1951), per a viol i piano;

 Bibliografia .
 Obres de Josep Moreno .
 Jos Moreno Gans; Eduardo Arnau, estudio, notas crticas, revisin, transcripcin Jos Moreno Gans (1897-1976). Trio para flauta, violonchelo y piano Castell: Conservatori Superior de Msica de Castell, 2004;
 Josep Moreno Gans; Josep Climent, revisi i correcci Pinceladas goyescas Valncia: Diputaci-Ed. Piles, 1997. Partitures per a banda simfnica;
 Cabanilles; Moreno Gans, adap. Tres piezas para pequea orquesta Madrid: Moreno Gans, 1964. Comprn Tiento 56, de primer tono, Tiento 66, sexto tono, de falsas i Gallardas I, primer tono;
 Josep Moreno Gans, Vicent Viv La carta: Espsie d'entrems u entremesos, en un acte, orichinal i en prosa Valencia: Marco Hnos., 1918. Publicat a la collecci El cuento del diumenche nmeros 242, 243 i 245;

 Obres sobre Josep Moreno .
 Eduardo Arnau Jos Moreno Gans (1897-1976) Tavernes de la Valldigna: Eduardo Arnau, 2004. 2 volums;
 Eduardo Arnau Grau Esttica y creatividad en la obra de Jos Moreno Gans, publicat a la revista Archivo de arte valenciano nm. 85 (2004);
 Eduard Arnau Grau Jos Moreno Gans en la msica espaola Valncia: Universitat de Valncia, 2003. CD-ROM amb la tesi doctoral de l'autor;
 Eduardo Arnau Jos Moreno Gans en la msica espaola (1897-1976) publicat a Nasarre. Revista aragonesa de musicologa Vol. 19, nm. 1 (2003);
 Eduardo Arnau La msica religiosa indita de Jos Moreno Gans. Estudio musicolgico y transcripcin. Publicat a Universitad Catlica de Valencia (2007);

 Enregistraments .
 CD La msica de cmara de Jos Moreno Gans Quartet Moreno Gans: Eduard Arnau i Amparo Vidal (violins), Francesc Gaya (viola), Raquel Lacruz (cello), Victoriano Goterris (piano). Valncia: Cambrarecords, 2007;

 Arxius de so .
 Gravaci de la Diputaci Provincial de Valncia, interpretada pel Cor i la Jove Orquestra de La Primitiva de Llria i la Banda Simfnica de la Uni Musical de Carlet. Comprn obres de diversos compositors (de Josep Moreno, Pinceladas goyescas en sn les peces quatre a set), en format ZIP

 Enllaos .
 Biografia i fotografia ;

 Notes .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131456" title="Districte de Famagusta" nonfiltered="3663" processed="3640" dbindex="53951">

El Districte de Famagusta s un dels sis districtes de Xipre. La principal ciutat de tamb s el port ms important de l illa, Famagusta. La gran majoria del districte fou ocupat per  l exrcit turc el 1974, i s controlat per la Repblica Turca de Xipre del Nord que no s reconeguda internacionalment.

Hi ha una administraci a l "exili" en la Repblica de Xipre que controla part de l illa.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131457" title="Rosalind Franklin" nonfiltered="3664" processed="3641" dbindex="53952">

Rosalind Elsie Franklin (5 de juliol de 1920 - 16 d'abril de  1958) fou una cientfica britnica que va tenir un paper destacat en la major fita del desenvolupament de la biologia molecular, el descobriment de l'estructura de l'ADN.  

Rosalind Franklin va nixer a Londres, Anglaterra i es va doctorar en Qumica fsica al 1945 per la Universitat de Cambridge. Va estudiar les tcniques de difracci de raigs X durant tres anys al Laboratori Central de Serveis Qumics de l'Estat, de Pars. 

Va tornar a Anglaterra per treballar d'investigadora associada al Laboratori de John Randall a King's College, Londres. Rosalind Franklin, una dona de forta personalitat, va mantenir aqu una relaci complexa amb en Maurice Wilkins, qui va mostrar sense el seu consentiment les seves imatges de difracci de raigs X de l' ADN a James Watson i a Francis Crick. S'admet que cap altra inspiraci fou tan forta com aquesta per la seva publicaci, al 1953, de l'estructura de l'ADN.

Aquest descobriment no fou casual, sin que Franklin va demostrar la seva habilitat per obtenir les millors imatges i per interpretar-les correctament en la investigaci d'altres objectes, com l'estructura del grafit o la del virus del mosaic del tabac.  

Franklin va morir prematurament, de cncer d'ovari, al 1958 a Londres, amb tota probabilitat per efecte de les repetides exposicions a les radiacions en el curs de les seves investigacions.

Les condicions de treball que com a dona va haver de suportar a Cambridge i certes paraules despectives de James Watson fan aparixer com un greuge la concessi del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina a Watson, Crick i Wilkins al 1962, quan ja s'havia produt la seva defunci. Els seus companys, fins i tot en Watson, fams per la mordacitat amb la que es refereix als seus collegues, van expressar repetits cops el seu respecte personal i intellectual per ella. En qualsevol cas, Rosalind Franklin mereix el lloc que ha arribat a ocupar, com a icona de l'avan de les dones en la cincia.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131460" title="Districte de Kernia" nonfiltered="3665" processed="3642" dbindex="53953">

El districte de Kernia (en grec                  , Eparkhia Kernias) s un dels sis districtes de Xipre. s el districte ms petit de l illa, i la capital s Kernia. Fou ocupat per l exrcit turc el 1974, i s controlat per la Repblica Turca de Xipre del Nord, que no s reconeguda internacionalment (vegeu la disputa de Xipre).

Hi ha una administraci a l "exili" en la Repblica de Xipre que controla part de l illa.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131461" title="Josep Moreno" nonfiltered="3666" processed="3643" dbindex="53954">


 Joan Josep Moreno Cuenca (Barcelona, 1961   Badalona, 2003);
 Jos Mara Moreno Galvn (Puebla de Cazalla, 1923   Madrid, 1981), crtic d'art;
 Jos Moreno Carbonero (Mlaga, 1860   Madrid, 1942), pintor;
 Josep Moreno i Gans (Algemes, 1897   Muxa, 1976), compositor;
 Jos Moreno y Polo (La Hoz de la Vieja, 1778   1774), organista i compositor;
 Jos Moreno Rigo (Chiclana de la Frontera, 1933   ), actor cinematogrfic. Actu en pellcules de Ramon Quadreny, Miquel Iglesias, Luis Buuel i Juan de Ordua;
 Jos Moreno Villa (Mlaga, 1887   Mxic, 1955), poeta i pintor;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131463" title="Canig (revista)" nonfiltered="3667" processed="3644" dbindex="53955">
Canig s una revista catalana que es va comenar a editar a Figueres sota la direcci de Xavier Dalf l'any 1954. Sortia mensualment. La revista Canig va representar una opci informativa pels catalanistes independentistes sobre temes poltics i culturals. El 1971 Isabel Clara Sim va esdevenir la directora de la revista, va traslladar la redacci Barcelona i la revista va passar a ser setmanal, per l'any 1983 es va haver de deixar de publicar per raons econmiques.

 Referncies .

Entrada Canig a la Gran Enciclopdia Catalana;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131464" title="Districte de Lrnaca" nonfiltered="3668" processed="3645" dbindex="53956">

El Districte de Lrnaca s un dels sis districtes de Xipre. La capital s Lrnaca. Una petita part de la zona oriental fou ocupada per l exrcit turc el 1974, i s controlada per la Repblica Turca de Xipre del Nord que no s reconeguda internacionalment. Veure disputa de Xipre. La part sota control xipriota s governada pel districte de Nicsia.

Al territori hi ha l aeroport internacional de Lrnaca i la mesquita musulmana de Hala Sultan Tekke, la tercera ms sagrada del mn islmic.

 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131467" title="Tiroide (cartlag)" nonfiltered="3669" processed="3646" dbindex="53958">

El cartlag tiroide s el ms gran dels nou cartlags que constitueixen l'esquelet de la laringe, una estructura cartilaginosa situada ms amunt de la trquea. 

Anatomia.
Est format per dues lmines que s'ajunten en la part anterior i formen la prominncia larngia anomenada popularment la nou del coll, que s molt ms visible en els homes. L angle d aquesta prominncia s ms agut i robust en el sexe mascul i ms arrodonit en el femen.

Dues prolongacions inferiors del cartlag tiroide, les banyes inferiors, s articulen a travs de les articulacions cricotirodals amb el cartlag cricoide. El moviment del cartlag en aquesta uni produeix un canvi en la tensi dels plecs vocals. 

El cartlag tiroide forma la major part de la paret anterior de la laringe, i serveix per protegir els plecs vocals que estan situats directament al darrere. Tamb serveix com a suport a la inserci de diversos msculs laringis.

Imatges addicionals.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131468" title="Espai (desambiguaci)" nonfiltered="3670" processed="3647" dbindex="53959">

Astronutica: ;
Exploraci espacial, progrs de la humanitat per a l'estudi i explotaci de l'espai des del punt de vista cientfic i econmic.
 Espai exterior, regions relativament buides de l'univers.
 Espai interestellar, el que es troba entre les estrelles, dins de la galxia.
 Espai interplanetari, espai exterior dins del Sistema Solar.

Fsica: ;
espai;
Espai-temps, on es desenvolupa la teoria de la relativitat;
Espai buit, on no hi ha matria.
Espai de Minkowski;
Espai de fases;

 Informtica:
 Espais de color: RGB, sRGB, CMYK, HSV.
Espai (puntuaci), carcter en blanc dins d'un text.
Espai8, un videojoc.

Matemtiques: ;
Espai af;
Espai euclidi;
Espai de Hilbert;
Espai mtric;
Espai projectiu;
Espai topolgic;
Espai vectorial;

Territori:
Espai d'inters natural;

Filosofia:
Espai (filosofia);

Art:
L'Espai de Dansa i Msica de la Generalitat de Catalunya;

Viquipdia:
;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131469" title="Sirena (instrument acstic)" nonfiltered="3671" processed="3648" dbindex="53960">


En acstica una sirena s un aparell generador de sons mitjanant les interrupcions peridiques d'una corrent d'aire, o vapor, per un o ms discs amb forats situats formant un cercle. La sirena emet un so de freqncia igual al producte del nombre d'orificis pel de revolucions. La sirena de Cagniard de la Tour (1819) s un aparell que utilitza l'aire comprimit i amb un mecanisme semblant a una turbina. Les sirenes eren usades a les locomotores de vapor i a les naus per fer senyals, i tamb a les fbriques per indicar l'entrada i la sortida, i tamb a les investigacions acstiques. A l'actualitat, segle XXI, hom diu sirena a qualsevol dispositiu electrnic que produeix un so semblant al de la sirena mecnica, i que es fa servir com a senyal pels bombers, ambulncies, policia ...


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131470" title="Polo (desambiguaci)" nonfiltered="3672" processed="3649" dbindex="53961">

 Automobilisme:;
Volkswagen Polo s un model de cotxe de la marca Volkswagen;
Esports:;
Polo s un esport eqestre d'equip que es juga amb una bola i una maa.
Polocrosse s un esport eqestre d'equip que es juga amb una pilota.
Waterpolo s un esport d'equip aqutic.
Kayak-polo s un esport d'equip. ;
Gastronomia:
Polo s un gelat de pal.
Geografia:
 San Polo d'Enza, s un poble d'Itlia de la provncia de Reggio de l'Emlia.
 San Polo dei Cavalieri, s un poble d'Itlia de la provncia de Roma.
 San Polo Matese, s un poble d'Itlia de la provncia de Campobasso.
 San Polo di Piave s un poble d'Itlia de la provncia de Treviso.
Histria:
Marco Polo fou un comerciant i explorador de Vencia;
Roba:
Polo (roba);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131472" title="Carles II Teodor de Baviera" nonfiltered="3673" processed="3650" dbindex="53962">


Carles II Teodor de Baviera (Drogenbos (Brusselles 1724 - Munic 1799). Cap de la branca palatina de la famlia dels Wittelsbach que heret l'electorat de Baviera el 1772 i unific els territoris familiars.

Nat a Drogenbos, a les proximitats de Brusselles, el dia 12 de desembre de 1724, era fill del comte Joan Cristi I del Palatinat i de la princesa Maria Anna de la Tour d'Auvergne. Carles II Teodor era nt per via paterna del comte Teodor I del Palatinat i de la landgravina Maria Elionor de Hessen-Rheinfels-Rothenburg.

A la mort de Carles III Felip, elector palat l'any 1742 sense descendncia, Carles II Teodor heret el Palatinat. El Palatinat era un important territori histric de l'Alemanya meridional que tenia la condici d'Electorat del Sacre Imperi Romanogermnic. D'aquesta manera l'Electorat es trobava unit en totes les seves branques en la figura de Carles Teodor.

Com a sobir del Palatinat port a terme una important obra cultural al pas esdevenint mecenes de les arts, un gran colleccionisme i essent el fundador de l'Acadmia de les Cincies.

L'any 1777 moria sense descendncia a Munic l'elector Maximili III de Baviera, darrer membre de la branca principal de la Casa de Wittelsbach. A la mort de Maximili, Carles Teodor heret el territori de l'Electorat de Baviera i unific d'aquesta manera el Palatinat i Baviera que des de l'any 1410 formaven dues entitats diferenciades.

Traslladat a Munic, aviat es guany mala fama entre els bavaresos per la seva voluntat de canviar parts de Baviera per possessions austraques al Rin i a Flandes. Aquestes negociacions les realitx amb l'emperador Josep II, emperador romanogermnic. 

L'any 1778 esclat a Baviera la Guerra de successi bavaresa que enfront a Prssia i ustria. El conflicte s'origin per la voluntat de Baviera d'intercanviar la Baixa Baviera per Flandes, el conflicte s'acab l'any segent amb la Pau de Teschen per la qual no es produa a la cessi i a la mort de Carles Teodor el tro bavars passaria a Maximili de Baviera de la branca de Zweibrcken. 

Carles Teodor mai esdevingu un governant popular a Baviera. Conegut pels seus constants intents de canviar territoris bavaresos per possessions austraques a Flandes, es produiren diferents tensions populars entre els bavaresos. L'any 1795, l'exrcit revolucionari francs ocup el Palatinat i l'any segent proced a l'ocupaci de Baviera. Immediatament Carles Teodor deman ajuda a l'emperador Francesc II, emperador romanogermnic, aquesta maniobra configur l'estat bavars com un autntic estat vassall de la totpoderosa ustria. 

El dia 16 de febrer de 1799, Carles Teodor moria a Munic entremig de les manifestacions de goig popular. Carles Teodor malgrat ser un rei impopular i no ents, deix la seva emprenta a Munic i la transform amb la creaci de diferents espais pblic com el Parc Angls o la Karlsplatz.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131474" title="Maximili III Josep de Baviera" nonfiltered="3674" processed="3651" dbindex="53963">


Maximili III Josep de Baviera (Munic 1727 - 1777). Elector de Baviera des de 1745 fins a l'any 1777. Esdevingu el darrer membre de la branca primognita dels Wittelsbach, a la seva mort heret els territoris bavaresos l'elector palat, Carles Teodor del Palatinat.

Nat a Munic el dia 28 de mar de 1727, era fill de l'elector i emperador Carles VII, emperador romanogermnic i de l'arxiduquessa Maria Amlia d'ustria. Maximili Josep era nt per via paterna de l'elector Maximili II Manuel de Baviera i de la princesa Teresa Coneguda Sobieski; mentre que per via materna ho era de l'emperador Josep I, emperador romanogermnic i de la duquessa Guillemina Amlia de Brunsvic-Lneburg.

A la mort del seu pare, l'any 1745, heret l'Electorat de Baviera, immiscut de ple en la Guerra de successi austraca i havent, l'exrcit austrac, ocupat l'electorat. Rpidament, Maximili III Josep sign la pau amb l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria que reconegu com a sobirana d'ustria, i amb el seu esps, l'emperador Francesc I, emperador romanogermnic que reconegu com a emperador del Sacre Imperi Romanogermnic a travs del Tractat de Fssen.

Maximili Josep es mostr un governant capa i amb una gran fora per desenvolupar i millorar la qualitat de vida dels bavaresos. Aix, l'any 1747 establ a Nymphenburg una fbrica de porcelana. A ms a ms fund l'Acadmia bavaresa de les Cincies. Tamb es obra de Maximili Josep la construcci del Teatre Cuvillis a Munic on s'interpretaren diverses obres de Mozart per primera vegada. 

A la seva mort, l'any 1777, esclat la Guerra de successi bavaresa. El resultat d'aquesta fou la consolidaci al tro de l'elector palat Carles II Teodor de Baviera. Grcies a aquest resultat s'uniren els territoris de Baviera i del Palatinat que havien estat separats des del segle XIV.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131476" title="Carles VII del Sacre Imperi Romanogermnic" nonfiltered="3675" processed="3652" dbindex="53964">

Carles VII del Sacre Imperi Romanogermnic o Carles Albert I de Baviera (Brusselles 1697 - Munic 1745) fou un Elector de Baviera des de 1726 i fins a 1745, any en qu mor. Des de 1740 i fins a la seva mort fou emperador del Sacre Imperi Romanogermnic.

Orgens familiars.
Nat a Brusselles el dia 6 d'agost de 1697 essent fill de l'elector Maximili II Manuel de Baviera i de la princesa polonesa Teresa Coneguda Sobieski. Carles Albert era nt per via paterna de l'elector Ferran I Maria de Baviera i de la princesa Adelaida Enriqueta de Savoia; mentre que per via materna ho era del rei Joan III Sobieski i de l'aristcrata francesa Maria Casimira Llusa de la Grange d'Arquien.

Npcies i descendents.
El dia 5 d'octubre de 1722 contragu matrimoni a Viena amb l'arxiduquessa Maria Amlia d'ustria, filla de l'emperador Josep I, emperador romanogermnic i de la duquessa Guillemina Amlia de Brunsvic-Wolfenbttel. La parella tingu set fills:

 SAR la princesa Maximiliana de Baviera, nada a Munic el 1723 i morta pocs dies desprs.

 SAR la princesa Maria Antnia de Baviera, nada a Munic el 1724 i morta a Dresden el 1780. Es cas amb l'elector Frederic Cristi I de Saxnia.

 SAR la princesa Teresa Benedicta de Baviera, nada a Munic el 1725 i morta a Munic el 1734.

 SM l'elector Maximili III Josep de Baviera, nat a Munic el 1727  i mort el 1777 a Munic.

 SAR el prncep Josep Llus de Baviera, nat a Munic el 1728 i mort el 1733 a Munic.

 SAR la princesa Maria Anna de Baviera, nada a Munic el 1734 i morta a Baden-Baden. Es cas amb el marcgravi Llus Jordi de Baden-Baden.

 SAR la princesa Maria Josepa de Baviera, nada a Munic el 1741 i morta el 1767 a Viena. Es cas el 1765 a Viena amb l'emperador Josep II del Sacre Imperi Romanogermnic.

Vida poltica.

El germ de Carles Albert, el prncep Josep Ferran de Baviera, era un dels principals candidats a ocupar el tron espanyol desprs de la mort de Carles II de Castella; ara b, la mort d'aquest l'any 1699 frustr la candidatura d'un prncep bavars al tron espanyol. Aquest fet i l'esclat de la guerra l'any 1700 feren que els Wittelsbach fossin fets presoners per l'exrcit austrac i transportats i retinguts a ustria fins l'any 1715.

L'any 1716, Carles Albert recolz a ustria en la guerra contra els turcs amb l'aportaci d'un contingent bavars. L'any 1726 acced al tron bavars jugant una poltica d'amistat tant amb Frana com amb ustria. Durant el seu regnat es proced a la construcci de l'enorme palau de Nymphenburg. 

Per si per quelcom es recordat Carles Albert s pel seu rol jugat en el marc de Guerra de successi austraca. Amb la mort de Carles VI, emperador romanogermnic, la seva filla primognita havia d'accedir al tron del Sacre Imperi Romanogermnic i aix ha havia acceptat Carles Albert amb l'acceptaci de la Pragmtica Sanci.  

Ara b, l'esposa de Carles Albert, l'arxiduquessa Maria Amlia d'ustria, era cosina de la candidata Maria Teresa I d'ustria i filla del germ gran de Carles VI. Carles Albert argument que davant de l'absncia de descendncia masculina a la famlia dels Habsburg, la seva esposa havia d'sser l'heredera de la famlia com a nta primognita de l'emperador Leopold I, emperador romanogermnic. Aix, l'any 1741 les tropes bavareses ocuparen l'Alta ustria i intentaren ocupar Viena per en ltim moment els francesos els enviaren a Bohmia. 

Aix, el dia 9 de desembre de 1741 Carles Albert fou coronat a Praga rei de Bohmia. Pocs dies desprs, el 24 de gener de 1742, a proposta del prncep-elector de Colnia, Clement August de Baviera, fou proclament emperador del Sacre Imperi Romanogermnic. D'aquesta manera, els Habsburg es veien privats d'un ttol electiu que ostentaven ininterrompudament des del segle XIV. 

Poc desprs, Maria Teresa, que havia obtingut el suport econmic i diplomtic de la Gran Bretanya, recuper Bohmia i l'Alta ustria i dirig les seves tropes cap a Baviera arribant a ocupar la capital, Munic. Carles Albert aconsegu firmar un acord militar amb el rei Frederic II de Prssia amb el qual aconsegu recuperar els seus territoris i Munic.

El dia 20 de gener de 1745 mor desprs d'haver retornar a Munic. A la seva mort, el seu hereu, l'elector Maximili III Josep de Baviera sign la pau amb ustria i es retir del conflicte malgrat que aquest continu fins el 1748. 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131478" title="Hipocamp (mitologia)" nonfiltered="3676" processed="3653" dbindex="53965">


L'Hipocamp (del Grec:           : ippokampos, literalment "cavall monstrus"; de      , "cavall" i        , "monstre") s una criatura mitolgica compartida pels fenicis, el grecs. Encara que el seu origen s purament grec, esdevingu part de la mitologia etrusca. Es representa habitualment com un cavall amb els darreres en forma de peix enrotllat, amb escates. 

Homer descriu a Posid, qui era un du dels cavalls (Poseidon Hippios) i tamb de la mar, dibuixat pels peus de bronze de cavalls sobre la superfcie del mar, i Apolloni de Rodes, arcaic de veres, a Argonautica, descriu el cavall de Posid emergint del mar i galopant per les arenes de Lbia. A la imatgeria hellenstica i romana, Posid (o el rom Nept) sovint condueixen un cotxe de mar tirat per hipocamps.

D'aquesta manera els hipocamps juguen amb aquest du en ambdues descripcions antigues i moltes altres de modernes, com a les aiges de la Fontana de Trevi del segle XVIII de Roma contemplats per Nept des del seu nnxol tal com es pot veure a la illustraci.


L'aparici dels hipocamps, tant de les aiges dolces com de l'aigua de mar va contra la intuci d'una audincia moderna, encara que no a una antiga. La descripci grega del cicle hidrolgic no tenia en compte la condensaci de l'aigua atmosfrica en forma de pluja per reomplir els mantells fretics, car imaginaven que la renovaci de les aiges de la mar es devia a vastes cavernes i aqfers, que fluen reomplits i dolos en forma de fonts.

D'aquesta manera era natural per un temple de Helike en el pla costaner d'Acaia dedics a Poseidon Helikonios (el Posid d'Helike), la font de l'Helic Boeci (segons Estrab). Quan un terratrmol de sobte submerg la ciutat, el Posid de bronze del temple acompanyat per hipocamps acab sent un obstacle  segons Eratstenes  per les xerxes dels pescadors. 

De la mateixa manera, l'hipocamp fou considerat una decoraci apropiada pels mosaics de les termes, establiment de banys, generalment pblic, dotat de gimns i altres serveis, com a Aquae Sulis a Britannia, a l'actual Sommerset (vegeu la illustraci). 
    


Els cavalls de Posid, contenguts en una elaborada escultura de bronze daurat i ivori, afegit per un client rom al temple de Posid a Corint, s com si fossin hipocamps; el grec romanitzat Pausanias descriu el ric conjunt al final de segle II dC (Descripci de Grcia II, I, 7-8): 

"Dins el santuari del du hi ha a un costat retrats estatuaris dels atletes que havien obtingut victries als jocs stmics, a l'altra banda, una srie de pins sembrats en filera, el major nombre d'aquests abres que creixen en lnia recta, en el temple, que no s molt gran, hi ha tritons de bonze. A l'atri del temple hi ha imatges, dues de Posid, una tercera d'Amftritre, i un Mar, que tamb s de bronze. Les ofrenes que hi ha dedins van ser dedicades els nostres dies per Herodes l'Atenenc: quatre cavalls, daurats excepte en les potes, que son d'ivori i dos tritons d'or al costat dels cavalls, amb les parts de baix la cintura d'ivori. Sobre el carro hi estan drets Amftrite i Posid, i all est el nin Palaemon muntat sobre un dof. Aquests tamb estan fets d'ivori i or. En mig de la base en qu s'ha obrat el carro un Mar aguantat a l'alt la jove Afrodita, i a cada costat les nimfes anomenades Nereides. ;

L'hipocamp apareix amb la primera fase orientalitzant de la civilitzaci etrusca: fou un tema de les parets pintades de les tombes etrusques i dels relleus, a vegades amb ales, com a la Fontana de Trevi. Katharine Shepard trob en aquest tema una creena etrusca en un viatge per mar a l'altre mn.

Llevat dels aigikampoi, els bocs amb coa de peix que representen a Capricorn o Egeu ("l'home cabra") els altres animals amb coa de peix rarament apareixen a l'art grec, per sn ms caracterstics de l'etrusc incloent els leokampoi  (lleons amb coa de peix), els taurokampoi (bous amb coa de peix) o els pardalokampoi (lleopards amb coa de peix).

El mtic hipocamp ha estat usat com a crrega herldica, particularment des del Renaixement, ms sovint en els escuts d'armes de les persones i dels indrets associats a la mar. 



Bibliografia.

Historiadores Griegos: Pausanias, Descripcin de Grecia. Traducci del grec de Francisco de P. Samaranch, A. Diaz Tejera, P. Bartolom Pou, Luis Escolar y David Gonzalo Maeso. Introduccin de Juan Martn Ruiz-Werner. Aguilar. Madrid, 1969.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131479" title="Amor corts" nonfiltered="3677" processed="3654" dbindex="53966">
L'amor corts  s una de les temtiques ms importants de la literatura trobadoresca. Aquesta temtica cortesana es compara amb la relaci de vassallatge que un senyor i el seu vasall mantenen. A es trasllada en l'amor corts al trobador que en seria el vasall i, per tant, la dama -que normalment est casada- que seria la domina o midons encara que en alguns moments tamb li anomenen bon senyor el seu mascul com es el cas de Bernat de Ventadorn (o Ventadour). Ambds mantenen el seu amor en secret en la mesura que hi ha els lausengiers que sn els encarregats de vetlar per la fidelitat que la dama  deu al seu marit anomenat gils, aquest amor s un amor vertader en la mesura que el trobador no s capa de manifestar obertament la seua estima a la domina i, per aquest motiu empra el pseudnim i mai no s'atreveix a dir-ne el nom real. A partir d'ac apareix tota un temtica que ve acompanyada per tot un vocabulari especfic que contribueix a la riquesa de la trobadoresca.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131480" title=".biz" nonfiltered="3678" processed="3655" dbindex="53967">
.biz s un domini de primer nivell genric previst per a ser usat per negocis; el nom s l'ortografia fontica de la primera sllaba de la paraula anglesa "business" (negoci en catal). Va ser creat per a alleujar una mica la demanda del nombre finit de dominis disponibles en el domini de primer nivell .com, i per a proporcionar una alternativa als negocis que preferien un nom de domini .com que ja havia estat registrat per tercers. No hi ha requisits legals o geogrfics especfics per a registrar un nom de domini .biz, excepte que nicament poden ser usats per a "s comercial", i els remeis legals tpics per violaci de marca registrada sn aplicables. Es va crear el 2001 juntament amb diversos altres a la primera tanda de nous dominis aprovats per la ICANN seguint el boom de l'inters en internet en els anys 1990. Est administrat per Neulevel.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131481" title="Maria Montessori" nonfiltered="3679" processed="3656" dbindex="53968">



Maria Montessori (31 d'agost de 1870 - 6 de maig de 1952) fou una educadora, cientfica, metgessa, psiquiatra, filsofa, psicloga, devota catlica, feminista, i humanista italiana.

 Vida .

Va nixer a Chiaravalle, una provncia d Ancona (Itlia) el 31 d agost del 1870. Quan tenia 12 anys, la seva famlia es trasllada a Roma per tal que ella pugui tenir una bona educaci. Tot i que els seus pares havien pensat que estudis per ser mestra   de fet, la nica sortida oberta a dones   ella opta per estudiar medicina, pel que haur de passar per nombroses dificultats de caire econmic i social. Tot i aix, als 26 anys, esdev la primera dona italiana que obt el certificat de metge. Ingressa a la Universitat de Roma com a assistent en la clnica psiquitrica.

Per Maria Montessori aviat comena a traslladar el seu pensament cap a altres disciplines. Durant un congrs pedaggic a Tor realitza una intervenci sobre el tractament i l educaci dels nins amb retard mental, que en aquella poca eren considerats malalts mentals.

A partir d aquesta intervenci, el ministre d educaci, Guido Bacelli, la convida a realitzar una srie de conferncies a Roma per presentar les seves idees sobre l educaci d aquests nens. Posteriorment, es fundar una escola estatal d ortofenia on Montessori exercir com a directora entre el 1899 i el 1901. Durant aquest trienni integra un grup de professors especialitzats en la observaci i la educaci d infants amb retard.

Un temps ms tard, es trasllad a Londres i a Pars per tal d estudiar els mtodes estrangers. De retorn a Roma prossegu amb les seves observacions, elabor un mtode fonamentat en els principis d Itard i de Seguin i emprengu una srie de noves experincies en l mbit de la lecto-escriptura. Aquest mtode result positivament aplicat amb nens retardats, els qui arribaren a aprovar els mateixos exmens que els nens normals.

Sorpresa o animada pels resultats, comena a dedicar molt ms temps al treball amb els nins considerats normals. De fet, abandona l ensenyana i es dedica ntegrament a l estudi i a la investigaci. Profunditza en les obres dels dos educadors francesos que havien inspirat el seu anterior mtode, assisteix a un curs de filosofia a la Universitat de Roma i a un de psicologia experimental a Npols i a Tor.

s durant aquests cursos que Montessori entra en contacte amb dos intellectuals italians que influeixen en la seva perspectiva. La novetat del seu mtode no hagus estat possible sense les aportacions del professor Sanctis, psicleg de la Universitat de Roma, i de G Sergi, fundador de la Societat Romana de Sociologia.

Sanctis ja preconitzava l exercici dels sentits com a estmul per al desenvolupament mental   un dels pilars de la perspectiva montessoriana   i mostrava el seu inters cap als retardats.

Mentre, Sergi postulava que la antropologia i la psicologia experimental eren la base per fer progressar a la pedagogia. Podem dir que fou grcies a ell que Montessori orient les seves investigacions cap a les escoles de primria, moment essencial en l evoluci del pensament de Montessori.

Arribats a un punt, el conjunt de les seves troballes li dona la possibilitat d ocupar la ctedra d antropologia pedaggica a la Universitat de Roma, on es dedic a l ensenyana durant diversos anys, al 1906 tamb havia accedit a la ctedra d higiene al Magisterio Feminile de Roma.

D aquesta manera, paulatinament va desplaant el seu inters inicial pels nins amb retard mental cap als infants en edat escolar. A partir d aquest desplaament, el mes de gener de 1907 Montessori funda la primera Casa dei Bambini, un lloc on els nens tinguessin l oportunitat d aprendre seguint els seus innovadors mtodes.

De fet, la fundaci d aquest primer centre fou impulsada bsicament per l Instituto Romano dei beni stabili, un organisme social que pretenia impulsar la rehabilitaci del barri de San Lorenzo de la capital italiana mitjanant la construcci de edificis moderns, ja que els habitants d aquest barri vivien en una gran precarietat higinica. El director d aquest organisme E. Talamo coneixia les experincies de Montessori com a metgessa i com educadora i cregu oport confiar-li la direcci d un centre de formaci per infants.

En realitat el centre era una instituci pedaggica orientada als nins de tres a sis anys que residien als immobles de l Instituto Romano. Segons reconeix Montessori al seu llibre Il Bambini, el projecte inicial pretenia reunir als fills dels residents d un edifici per tal d impedir que s equivoquessin d escala, maltractessin els murs i sembressin el desordre.

En acceptar, Maria Montessori es proposava dues metes: per una banda procurar una vida millor als residents basada en la higiene i l harmonia familiar i social; per altra, perseguia una finalitat pedaggica.

La principal innovaci de la Casa dei Bambini era la d oferir als petits un espai adaptat on podien viure tot el dia acompanyats d una institutriu, els pares estaven convidats a entrar al centre i seguir el treball dels seus fills sempre que respectessin els modals i la propietat dels nins. Pel que fa a la institutriu, tenia la obligaci de residir a l edifici per tal de facilitar la cooperaci amb els pares en la seva tasca d educar als infants.

Fou en aquest primer centre, desprs transportat com a model a tants altres arreu del mn que Montessori comen a aplicar els resultats dels seus estudis, creant el que coneixem com a Mtode Montessori.

D aquesta petita escola fundada al carrer Marsi, a Roma, sorg una obra que va tenir ressonncia mundial en els mitjans educatius. En aquesta poca, resultava extraordinari associar l aspecte social i el pedaggic respecte a l educaci infantil, aix com defensar els drets dels infants i defensar-los front als adults.

El 1909, Montessori va publicar la seva obra fonamental sobre el mtode de la pedagogia cientfica aplicada a l educaci dels infants: Il metodo della pedagogia scientifica applicato all  educazione infantile nelle case dei bambini(en angls). Les seves repercussions foren tan grans que l obra fou traduda amb gran rapidesa a molts idiomes. A partir d aquesta publicaci la pensadora va intensificar les seves activitats, ja que considerava necessari propagar les seves idees.

El 1913 organitza cursos internacionals a Roma als que assistiren un centenar d educadors de gran varietat de pasos, confessions i afiliacions poltiques. Tots aquells professionals que conegueren el Mtode, ja sigui a travs del llibre com en algun dels seminaris, contriburen a crear un clima favorable arreu d on procedien. Com a fruit d aquesta propagaci, diverses organitzacions demanaren perms per constituir Case dei Bambini, en acord als principis montessorians.

Tot i que ella era conscient del seu xit, no deix pas de treballar, multiplicant els seus viatges arreu d'Europa, Amrica i sia, dictant conferncies i organitzant cursos de formaci, participant en congressos, establint contactes amb personalitats. Roma, Mil, Londres, Pars, Berln, Amsterdam, Barcelona, San Francisco, Madrs o Karachi sn algunes de les ciutats on s organitzaren tots aquests esdeveniments. Amb tot aix arrib a formar personalment a ms de cinc mil estudiants d arreu del mn.

Resulta difcil ordenar cronolgicament tots els viatges que arrib a fer, aix i tot, si s possible destriar aquells que tingueren una influncia especial en el dest de la seva obra.

Durant la Primera Guerra Mundial es trasllad sovint als Estats Units on va fundar un collegi per a mestres. Amb Alexander G. Bell   l inventor del telfon   i la seva filla obren la primera Case dei Bambini als Estats Units. All, les escoles es multipliquen i es forma l'American Montessori Association que van encapalar el mateix Alexander G. Bell i Margaret Wilson, filla del president Wilson. L entrada del mtode Montessori s interromp degut a la intervenci del professor William Kilpatrick que, el 1914, escriu el llibre The Montessori System Examined (Heard Kilpatrick, W, Arno Press Inc. 1971) en el qual declara que la teoria Montessori ha quedat obsoleta i a partir de dures crtiques l extermina. Kilpatrick era un reconegut professor de la Universitat de Columbia i les seves paraules van tenir un profund impacte en el pensament dels seus collegues.

El 1926 es funda la Real Escola del Mtode Montessori amb el suport de Mussolini, les escoles i els centres de formaci a docents es multipliquen a Itlia i s escampen en pasos com Alemanya. Posteriorment, ella renncia a l'ajuda de Mussolini degut a la seva voluntat d adoctrinar als nens amb una finalitat feixista, principi que resulta incompatible amb el concepte de llibertat, tan fonamental en el Mtode. Mussolini mana tancar totes les escoles, aix com Adolf Hitler fa el mateix a Alemanya. Abandona Itlia i parteix cap a Barcelona als 64 anys, creant un seminari de pedagogia que dirig durant diversos anys. All, va experimentar amb l aplicaci dels seus principis educatius en l educaci religiosa.

Quan esclata la Guerra Civil Espanyola, Montessori torna a emigrar per establir-se en els Pasos Baixos el 1936, any en qu el govern feixista l obliga a l exili. Holanda, concretament Amsterdam, ciutat que l acoll, esdevingu la seu de l Associaci Montessoriana Internacional(en angls).

Durant la Segona Guerra Mundial, Montessori es refugia a la ndia, on desenvolupa el treball amb nens majors de sis anys, iniciant la primria Montessori. Al 1946, en apaivagar-se el conflicte torna a integrar-se en el cercle Europeu, fent una primera estada a Europa per tornar desprs a Amsterdam, on viu a Noordwijk Aan Zee fins el 1952, any en qu mor als 82 anys.

 Pensament .

Cal tenir en compte que, Maria Montessori, va rebre la seva primera formaci com a metgessa i que fou a partir d aqu que va anar aproximant-se progressivament cap a la pedagogia. De fet, el pensament de l poca est marcat per un fort positivisme, el canvi de segle XIX al XX ve protagonitzat per la fe en la ra i aquest fet no deixa de condicionar les aportacions que aquesta metgessa convertida a educadora ha fet al pensament pedaggic modern.

Tamb cal fer notar que han passat gaireb cent anys des de la publicaci del seu Mtode, i que durant els anys, moltes de les seves aportacions s han fusionat amb el ideari actual sobre l educaci, fet que li resta la originalitat que tingueren en el seu moment.

Tal vegada la seva principal aportaci rau en el canvi de concepci del infant i del rol del mestre. Montessori contraposa el nin a l adult basant-se en una idea orgnica: la metamorfosi de la infantesa front a la no transformaci de l adult que ha arribat a l estat de l espcie. S observa un clar talant biolgic en aquesta concepci. De fet, Montessori arriba a fer un model de nad a escala d un adult per a demostrar com en sn de diferents els dos organismes.

A partir d aquest primer principi, la educadora perfila algunes caracterstiques que s haurien de tenir en compte a l hora d educar als petits, caracterstiques que s inspiren en les conclusions d educadors francesos.

La idea de qu el treball fsic, extern, alimenta al treball psquic, intern, de l alumne, fa que Montessori busqui la manera de dotar als alumnes d un material didctic especialment dissenyat per a preparar l evoluci dels nins cap als seus objectius formatius.

Aquesta concepci de la comunicaci cos/ment va acompanyada de la intuci que durant el creixement es van passant diferents estats sensibles, etapes en qu els allots tenen una major capacitat de desenvolupar certes habilitats psicomotrius. La combinaci del treball individual, seguint el seu propi ritme intern, amb aquests estats sensibles, origina les explosions espontnies, moments en qu el nen supera una fase amb l adquisici d una nova consciencia.

Montessori planteja que el treball dels nins difereix radicalment del dels adults. La diferncia es troba en la ubicaci de la finalitat d aquest treball. Mentre l adult entn el treball com a mitj per assolir una finalitat externa, els nins no tenen aquesta consciencia de la finalitat externa; pel que el treball durant el creixement s principalment individual, no pot haver-hi collaboraci. El treball dels petits s una forma d experimentar amb l entorn, de poder assimilar les regles del mn, de trobar els seus recursos; per aquest motiu tamb, els petits tendeixen a repetir les seves accions una vegada i una altra, sense que sembli importar-los si amb ell ja han respost la finalitat externa de la seva acci.

D aquesta manera, entenem perqu no hi pot haver collaboraci, el nin t una activitat autocreadora, necessita fer les coses per si mateix per aprendre. s per aix que l autoformaci s una premissa fonamental del Mtode Montessori. La intervenci dels mestres s mnima, noms la d acompanyar i observar el procs d aprenentatge, intervenint en moments molt concrets per orientar la dedicaci dels alumnes. La principal aportaci del professorat en una Case dei Bambini s la de preparar un entorn adequat i ordenat, llest per a la investigaci que hi desenvolupen els alumnes. Una vegada la mestra o el mestre han iniciat a l alumne en una determinada activitat amb els materials didctics, el seu deure s retirar-se i observar, noms intervenint si l alumne no utilitza el material convenientment o es troba davant situacions insuperables.

Una soluci molt moderna de Montessori davant la incomprensi de gran part del mecanisme d aprenentatge s entendre la intervenci dels mestres com al de qui apropa un estmul a un sistema incomprs amb la certesa que al ser processat, aquest estmul fructificar en un coneixement. D aquesta manera l aprenentatge t dues vessants: una acci externa, fsica, manipulant objectes i, parallelament un procs profund   incomprs   una activitat invisible i creadora de coneixement.

Per aix s tamb molt important respectar el ritme intern d aprenentatge, a cada persona li caldr el seu temps de manipulaci per arribar a aquesta explosi espontnia que indica la superaci d una fase.

I vet aqu la importncia que t per a l alumne la seva independncia, per a ells s una qesti de sana superaci personal, necessiten trobar per ells mateixos la soluci als seus reptes. No s una sensaci comparable a la d un alpinista que lluita per assolir un alt cim?

En la seva primera Case dei Bambini, aix com en tots els centres que es van inspirar en aquesta primera escola, Montessori pot posar en prctica el que desprs recollir en el seu llibre sobre el Mtode. Des de les seves primeres investigacions ja ha utilitzat l aula com a laboratori, els mitjans didctics com a reactius i l aprenentatge dels seus alumnes com a comprovacions de les seves hiptesi.

 Bibliografia .

 Recursos en lnia .

 http://www.montessori-formations.fr/ cole de formation  la "mthode Montessori" pour adultes sur toute la France;

 Bibliografia sobre l'autora .

 Standing, EM The Montessori revolution in education (1966);
 de Bartolomeis, F Maria Montessori e la pedagogia scientifica (1961);
 Dimitrios, Y Montessori (1989);











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131485" title="Cricoide" nonfiltered="3680" processed="3657" dbindex="53969">

El cartlag cricoide, o simplement el cricoide (del significat del grec krikoeides que vol dir "forma d'anell"), sembla realment un anell de segellar amb una mena d'arc situat en la part anterior. 

Es localitza en el coll, directament damunt de la trquea i forma la base de la laringe. La superfcie posterosuperior del cartlag cricoide proporciona tamb superfcies d articulaci per als dos cartlags aritenoides.

Est sota el cartlag tiroide al coll, i s'uneix a ell mitjanant el lligament cricotirodal i posterolateralment per la uni cricotirodal. st tamb relacionat anatmicament amb la glndula tiroide, ms concretament amb els dos lbuls de la glndula. 

El cricoide s'uneix als anells traqueals mitjanant el lligament de cricotraqueal. L'arc anterior del cricoide es pot palpar exteriorment per sota la nou del coll i s ms gruixut i sobresurt ms que el anells de la trquea que venen a continuaci.

La funci del cricoide s donar suport a diversos msculs, cartlags, i lligaments implicats en l'obertura i tancament de la ruta aria i en la producci de la veu. 

s un cartlag hial i amb el temps es calcifica i ossifica, com succeeix en la vellesa.




Imatges addicionals.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131486" title="Hipocamp" nonfiltered="3681" processed="3658" dbindex="53970">

 Anatomia: part del cervell situada al lbul temporal i relacionada amb la memria i l'orientaci; vegeu Hipocamp (anatomia).
 Mitologia: criatura mitolgica amb el tronc de cavall i les extremitats inferiors de peix; vegeu Hipocamp (mitologia).
 Zoologia: gnere de peixos que inclou els cavallets de mar, de nom cientfic Hippocampus; vegeu Cavallet de mar.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131487" title="Canig (desambiguaci)" nonfiltered="3682" processed="3659" dbindex="53971">

El masss del Canig, situat als Pirineus catalans.
El poema de Jacint Verdaguer Canig.
El monestir de Sant Mart del Canig.
La revista catalanista Canig.
La can tradicional catalana, Muntanyes del Canig.
Cobla Canig, cobla de sardanes.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131492" title="Maximili II Manuel de Baviera" nonfiltered="3683" processed="3660" dbindex="53972">


Maximili II Manuel de Baviera (Munic 1662 - 1726). Prncep Elector de Baviera des de 1679 i fins a la seva mort. 

Nat a Munic el dia 11 de juliol de 1662, era fill de l'elector Ferran I Maria de Baviera i de la princesa Adelaida Enriqueta de Savoia. Per via paterna era nt de l'elector Maximili I de Baviera i de l'arxiduquessa Maria Anna d'ustria; mentre que per lnia materna ho era del duc Vctor Amadeu I de Savoia i de la princesa Cristina Maria de Frana.

El dia 15 de juliol de 1685 contragu matrimoni a Viena amb l'arxiduquessa Maria Antnia d'ustria, filla de l'emperador Leopold I, emperador romanogermnic i de la infatna Margarida d'Espanya. La parella nica tingu un fill:

 SAR el prncep Josep Ferran de Baviera, nat a Munic el 1692 i mort a Brusselles el 1699.

El dia 2 de gener de 1695 es cas en segones npcies amb la princesa Teresa Cunegunda Sobieski, filla del rei Joan III Sobieski i de l'aristcrata francesa Maria Casimira Llusa de la Grange d'Arquien. La parella tingu dos fills:

 SM l'emperador Carles VII, emperador romanogermnic, nat a Brusselles el 1697 i mort a Munic el 1745. Es cas el 1722 a Viena amb l'arxiduquessa Maria Amlia d'ustria.

 SAR el prncep-arquebisbe Climent August de Baviera, elector de Colonia. Nat a Brusselles el 1700 i mort a la Fortalesa d'Ehrenbreitstein el 1761.

L'any 1679, a l'edat de 17 anys, heret l'Electorat de Baviera. Aviat s'embarc en diferents expedicions militars essent la ms coneguda la lluita contra l'Imperi Otom el 1683 a les portes de Viena. Aviat la seva fama augment sobretot desprs de la captura de la ciutat de Belgrad l'any 1688.

El seu prestigi augment considerablement en la Guerra dels Nou Anys i aix, el rei Carles II d'Espanya el nomen governador dels Pasos Baixos espanyols l'any 1692. El nomenament com a governador dels Pasos Baixos semblaven complir les gran expectatives de Maximili Manuel per amb la mort, l'any 1693, de la seva primera esposa, fu que perds dosis d'influncia tant amb l'emperador Leopold I, emperador romanogermnic com amb el rei Carles II d'Espanya.

Per tal de paliar aquesta prdua momentnia d'influncia, i malgrat que els seus interessos es trobaven eminentment a l'Europa occidental, es marid amb la princesa Teresa Conenguda Sobieski, filla del rei de Polnia, amb qui tingu dos fills. Amb la mort, l'any 1699, del seu fill primognit i pressumible hereu al tro espanyol, el prnep Josep Ferran de Baviera, i amb l'esclat de la Guerra de Successi espanyola l'any 1701, els interessos de Maximili Manuel es giraren cap a la pretensi d'ocupar, com a electors de Baviera i amb el suport de Llus XIV de Frana, el tro del Sacre Imperi Romanogermnic. 

Aliat amb Frana en contra dels seus tradicionals defensors, els Habsburg, els seus plans es veieren frustrats amb la derrota de les tropes franceses a la Batalla de Blenheim el 1704. En l'intent de fugir de Brusselles cap a Munic, la famlia de Wittelsbach se separ i els prnceps Carles Albert de Baviera i Climent August de Baviera foren fets presoners per les tropes de l'emperador i traslladats a Viena. Poc desprs, Maximili Manuel vei com tropes imperials ocuparen Baviera i era dividida entre l'emperador i l'elector palat, Carles III Felip, elector palat.

Maximili Manuel encara pat un nou revs militar a la Batalla de Ramillies que l'expuls definitivament de Flandes havent de buscar refugir a Versalles al costat de Llus XIV de Frana. 

Des de 1706 i fins a 1713 Maximili Manuel resid a Versalles i els seus territoris de Baviera restaren ocupats pels exrcits imperials. Noms el Tractat d'Utrecht de 1713 permet a Maximili Manuel recuperar l'Electorat de Baviera. Dos anys desprs li tornaren els seus dos fills que havien estat educats a ustria pels jesutes.

De retorn a Baviera, Maximili Manuel patrocin les arts. No noms man la construcci de noves ales al Palau de Nymphenburg sin que man la construcci del Palau de Schleissheim. 

L'any 1724, Maximili II Manuel patrocin una entesa familiar entre les diferents lnies dinstiques de la casa de Wittelsbach del moment. L'any 1726 fund el Reial Orde de Sant Jordi, destinat a la defensa de la Immaculada Concepci i que esdevingu un orde dinstic de la Casa Reial de Baviera.

Maximili II Manuel de Baviera mor a Munic el dia 26 de febrer de 1726.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131493" title="Vesna Pisarovi?" nonfiltered="3684" processed="3661" dbindex="53973">
Vesna Pisarovi  (9 d'abril de 1978) s una cantant croata. 

Pisarovi  va nixer a Br ko, Bsnia-Hercegovina, per va crixer a Poega (Crocia), fins als 14 anys. Des de petita va anar a una escola de msica, on toc la flauta, cant en cors i particip en diversos concursos musicals.

A mitjan dels anys 90 es trasllad a Zagreb, (Crocia), on continua la seva carrera musical. Va comenar composant temes i cantant en clubs. L'any 1997, en qu va participar al Zadarfest, va conixer Milana Vlaovi . Vlaovi  comen a compondre canons per a Vesna. 

L'any 2002, Vesna Pisarovi  va guanyar l'edici del festival Dora, el concurs que determina la can representant de Crocia al Festival d'Eurovisi. El seu tema "Everything I Want" ("Tot el que vull") va ser 11 al Festival d'Eurovisi. Dos anys ms tard (2004) va escriure "In The Disco" amb qu el cantant Deen va representar Bsnia-Hercegovina al Festival d'Eurovisi 2004.

Vesna Pisarovi  ha tret al mercat els segents treballs: 
 Da zna ("Si sabessis"), 2000, primer lbum en vendes de l'any a Crocia. Inclou xits com ara "Da zna", "Poslije svega", "Sve na svijetu" i "Ja  ekam no "). ;
 Za tebe stvorena ("Feta per a tu"), 2001 (alguns temes inclosos sn: "Za tebe stvorena", "Da je meni (oko moje)", "Da sutra umrem" i "Jutro donosi kraj").
 "Everything I want", s el tema amb qu Vesna va representar Crocia a Eurovisi l'any 2002.
 Kao da je vrijeme ("Com si fos el temps"), s el tercer lbum de Vesna, per tamb el seu lbum-debut a Srbia, Montenegro i Macednia. Inclou xits com "Kao da je vrijeme...", "Sasvim sigurna", "Bjei od mene" o "Ivane", 2002;
 "Best of", ("El millor de") 2003;
 Pjesma mi je sve ("Cantar ho s tot per a mi"), inclou xits com "Dolje na koljena", "Ljubomora", "Ne dam da ode", "Spremna sam" i "Svrha ljubavi". Va sortir l'any 2003.
 Peti ("Cinc"). Vesna presenta 8 temes indits en aquest lbum que van des del pop-rock ("Hypohondar", "Ti si kriv"), a l'electrosound ("Zato mi lae", "Srela sam an ela"), passant pel jazz ("Stranac"), el folk ("Ovo nije moje vrijeme") o les balades ("Neka ljudi govore", "Ti ne zna to je ljubav")... 2005.
A ms, Vesna ha aconseguit collocar-se en el nmero 1 a Crocia amb el seu nou single "Imam sve, al' tebe ne".
Vesna Pisarovi  ha aconseguit premis en nombrosos festivals ("Dora" 2002, Zadarfest 2003, "Zlatne ice Slavonije" 2004, 2005...).

Enllaos externs.
 Web Oficial;
 Discografia de Vesna Pisarovi ;
 Fan Blog;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131494" title="Puigmal (mitologia)" nonfiltered="3685" processed="3662" dbindex="53974">
En la mitologia catalana en Puigmal dominava les muntanyes de la vall de Ribes (tradicionalment se'n deia "amo i senyor"). Se'l descriu sempre vestit de neu i se'l considera el protector d'arbres i animals, que defensa, si cal amb fora, davant les agressions dels humans als regnes vegetal i animal.

S'explica que un dia quan va munyir una daina, en fregar-se les mans plenes de llet sobre el seu vestit de neu, la va convertir en formatge que va oferir a un mortal, tot dient-li que, mentre no se l'acabs tot, el formatge tornaria a crixer i els humans podrien alimentar-se'n tota la vida sense haver de matar animals.

Sobre l'ensenyana del formatge als humans hi ha una mite semblant sobre el gegant de neu anomenat Aneto, i la gent de Benasc (Ribagora) diuen que les nits de molt de vent, se senten els clams de l'Aneto convertit en muntanya i ara penedit de no haver ajudat Jesucrist. 

Vegeu tamb.
Mitologia dels Pirineus;

Enllaos externs.
 Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que ressorgeix a cada revolt", pp. 64-65, Revista El Temps, nm.1.159 del 29 d'agost del 2006.
Portal de mitologia catalana;
Rondalles Mallorquines d'en Jordi des Rac;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131498" title="Robert Doisneau" nonfiltered="3686" processed="3663" dbindex="53975">



 Robert Doisneau (Gentilly, prop de Pars, 14 d'abril del 1912 - Pars, 1 d'abril del 1994) fou un fotgraf francs, guanyador del Premi Kodak (1947), el Premi Niepce (1956 i 1957) i el Gran Premi Nacional de Fotografia de Frana (1983).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131499" title="Aritenoide" nonfiltered="3687" processed="3664" dbindex="53976">
El dos cartlags aritenoides formen part de l'rgan de la laringe. Tenen forma de pirmide de tres cares. En la seva base tenen una petita concavitat que serveix de superfcie d'uni amb la fossa articular de la lmina del cartlag cricoide. 

A cada costat de de la base hi ha una apfisi:

 l'apfisi vocal, ms prima, on s'insereix el lligament vocal i el mscul vocal, formant part del plec vocal;

 l'apfisi muscular, ms gruixuda, on s'insereixen diversos msculs laringis (cricoaritenodal posterior i lateral, aritenodal oblic, tiroaritenodal);

En la part superior, en l'pex de la pirmide, se situa el cartlag corniculat.

Imatges addicionals.


Enllaos externs.
 Diagrama;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131502" title="Berria" nonfiltered="3688" processed="3665" dbindex="53977">


Berria s l'nic diari que es publica completament en basc i que es distribueix per tot Euskal Herria, creat desprs del tancament de Euskaldunon Egunkaria. Es publica tots els dies, excepte els dilluns.

Es va publicar per primera vegada el 21 de juny de 2003. La seva seu principal s al parc cultural Martin Ugalde, a Andoain (Guipscoa), per t oficines a Vitria, Bilbao, Pamplona i Baiona.

 Suplements .
 "Igandera+Egitura": s el suplement dels diumenges.
 "Mantangorri": Suplement pels nens.
 "Matraka": Suplement pels joves.

 Enllaos externs .
 Versi digital del diari;
 Blogs del diari Berria;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131504" title="Joc d'estratgia" nonfiltered="3689" processed="3666" dbindex="53978">
Els Jocs d'estratgia sn aquells entreteniments en qu l'estratgia, planificada i mitjanant tcniques ms o menys establertes, sol portar a un jugador a la victria sobre la resta. Actualment, podem trobar-los en els jocs de taula o en videojocs, tot i que d'altres poden ser jugats en altres suports.

Els jocs d'estratgia poden presentar-se de manera molt diversa. Entre els possibles temes trobem el control d'una civilitzaci (Age of Empires), d'un exrcit (escacs) de l'alcaldia d'una ciutat (SimCity) i infinitat de temes ms. Tamb n'hi ha sense un tema concret, i que per tant es basen en el joc en si, com alguns jocs de cartes.

D'altra banda, podem classificar els jocs d'estratgia segons el grau en el que interv l'atzar. Des dels escacs, el go o l'Stratego, on el factor d'atzar s nul, altres amb un factor d'atzar lleu, com l'Advance Wars: Dual Strike (NDS) fins a jocs amb un nivell d'atzar ms elevat, com ara el Risk. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131505" title="In My Life" nonfiltered="3690" processed="3667" dbindex="53979">
In My Life s una can escrita per John Lennon i Paul McCartney que va aparixer per primer cop a l'lbum Rubber Soul de The Beatles, comercialitzat en el Regne Unit a finals del 1965. Ha rebut diversos premis, com el de la millor can de tots els temps per la revista Mojo (any 2000) o el lloc nmero 23 de les "millors canons de la histria" per la revista Rolling Stone, entre d altres. 

John Lennon hi parla de la seva infncia; en la versi original descriu la lnia d autobs que agafava a Liverpool, fent referncia a llocs que veia pel cam, com Penny Lane o Strawberry Field, que desprs inspirarien altres canons. Lennon trobava aquesta versi massa sentimental i nostlgica, aix que juntament amb McCartney la va tornar a escriure, reemplaant certs records personals per una meditaci generalitzada sobre seu passat.

Aquest ttol i el d' Eleanor Rigby sn les dues niques canons dels Beatles en les que Lennon i McCartney es van disputar en vida l'autoria total o parcial de lletres i msiques.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131507" title="Fon" nonfiltered="3692" processed="3668" dbindex="53981">

FON s una iniciativa empresarial de Martin Varsavsky sorgida en l'any 2005 amb l'objectiu de crear una gran comunitat WiFi que permeti aprofitar tots els avantatges que aquesta tecnologia oferix. 
Est present en cada vegada ms pasos d'Europa, Amrica del Nord i sia.

El model de negoci. 
La iniciativa pretn estendre's grcies a l'esfor com entre tots els membres que s'inscriguin en l'aix anomenada "comunitat FON" que estiguin disposats a oferir el seu accs a Internet mitjanant WiFi a altres usuaris. 
D'aquesta manera s'opera amb un model de negoci basat en tres tipus d'usuaris: els Linus, els Bills i els Aliens:

 Els usuaris que es registren com Linus (en referncia al creador del kernel Linux, Linus Torvalds) estan disposats a compartir la seva connexi a Internet WiFi amb la resta de membres de la comunitat FON. A canvi, els usuaris Linus poden utilitzar els altres punts d'accs (hotspots) de FON gratutament en aquells llocs on existeixin. ;

 Aquells usuaris que vulguin fer negoci amb el seu accs a Internet sn els Bills (en referncia a Bill Gates). No obstant aix, els Bills no tindran accs gratut als punts d'accs FON. ;

 La resta d'usuaris es coneixen com Aliens. No disposen de punt d'accs registrat en FON, i paguen per la connexi a la xarxa. Actualment el cost s relativament baix (3 per a 24 hores).

A fi d'estendre el nombre d'usuaris (fonaires) i estendre amb aix la xarxa, FON subvenciona la compra d'enrutadors (que denomina Enrutador social o Fonera), actualment a un preu de 39,95 ms 5 de despeses d'enviament (dada del 4 de setembre de 2007), a canvi d'adquirir el comproms del fonaire. Aquest comproms consisteix que l'usuari prometi activar el seu Enrutador Social FON per a compartir el seu WiFi, o retornar-lo perqu un altre usuari ho pugui compartir en el seu lloc.

Funcionament. 

Tant per als Linus com par els Bill, el procs de connexi s el mateix: noms necessiten un punt d'accs WiFi compatible amb FON. Fins al 19 d'octubre de 2006 eren els enrutadors Linksys WRT54G, WRT54GS/GL i Buffalo AirStatio 54g. Els que ja tenen un d'ells simplement haurien de descarregar-se i installar en l'enrutador un microprogramari disponible en la web de FON, que convertir el punt d'accs en un punt d'accs FON. 

Ara FON oferix un enrutador propi: la Fonera. Aquest enrutador sense fil oferix, segons FON, un alt nivell de seguretat a travs de les seves dues xarxes sense fil: un canal social de FON i un canal privat. 

Tothom qui rebi el senyal pot utilitzar FON. Es recomana collocar l'antena on ms possibilitats d'abast tingui l'usuari (al costat de la finestra, en la balconada, en la teulada, etc.)

Avantatges i problemes. 
Els avantatges d'aquesta xarxa sn clars per als usuaris: 
 Els Linus tenen la possibilitat de connectar-se gratutament des de qualsevol punt d'accs d'una altra ciutat o pas. ;
 Preu de connexi molt baix, comparat amb altres provedors de hotspots. s molt interessant el seu s si les necessitats de connexi sn espordiques. A partir d'uns 10 dies al mes (i per tant un cost de 10 x 3 = 30) comena a ser ms recomanable contractar l'accs a Internet a travs d'un ISP. ;
 Cobertura mundial (actualment, Amrica del Nord, Europa i sia), en rpid creixement. ;
 Els Linus i els Bills poden obtenir enrutadors a un preu inigualable: 29,95 o 28$ ;
 La configuraci i l's de l'enrutador s molt senzilla i est en contnua millora. ;
 Noves funcions en el futur basades en la xarxa FON, com la telefonia voIP.

En canvi, podrien existir els segents problemes: 

FON no oferix encara (14/12/2006) una tecnologia que permeti mantenir una connexi entre dos punts d'accs com succeix per exemple en el cas de la telefonia mbil, a causa del disseny del microprogramari: no preveu cap tipus d'enrutat entre els diferents punts d'accs (tant actualment com en el futur a mitjan o llarg termini, tal com han confirmat els seus creadors), com per exemple fan les mesh networks. Aix es pot comprovar baixant el microprogramari oficial de la pgina de FON (versi modificada dels microprogramaris lliures OpenWRT i DD-WRT, amb els quals va incomplir en el seu moment la llicncia GPL) i verificant el funcionament intern que no fa cap tipus d'enrutat entre nodes, ni tan sols tracta de connectar-se mtuament entre els diferents punts d'accs (Alguna cosa com WDS o similar).;

Un dels problemes ms greus als quals s'enfronta actualment la tecnologia WiFi en general s la seguretat. Un molt elevat percentatge de xarxes s'han installat per administradors de sistemes o de xarxes per la seva simplicitat d'implementaci, sense tenir en consideraci la seguretat i per tant han convertit les seves xarxes en xarxes obertes, sense protegir l'accs a la informaci que per elles circulen. Existeixen diverses alternatives per a garantir la seguretat d'aquestes xarxes, les ms comunes sn la utilitzaci de protocols d'encriptaci de dades com el WEP i el WPA, proporcionats pels propis dispositius sense fil, o IPsec (tnels IP) i 802.1x, proporcionats per o intervenint altres dispositius de la xarxa de dades. FON assegura que realitza constants millores i que el seu microprogramari i, sobretot, la Fonera, gaudeixen d'un alt nivell de seguretat.

No obstant aix, el problema ms greu al que s'enfronta FON actualment sn els aspectes legals. Segons la legislaci espanyola (i en altres pasos la situaci pot ser similar) s'estarien cometent diversos delictes precisament per l'aspecte lucratiu del projecte: redistribuci de connexi (Linus), incitaci a la illegalitat per part de tercers (Bill), actuar com operador de telecomunicacions sense pagar el corresponent gravamen de la CMT (estan registrats en la base de dades de la CMT per no com a provedor d'Internet, sin com a "comunitat sense fils" d'usuaris), etc. Tot aix ha provocat les reticncies dels usuaris ms entesos en aquest tipus de moviments o en assumptes legals, que consideren aquest model un frau o vaporware.

Enfront d'altres comunitats WiFi, com les que engloba RedLibre, presenta el desavantatge que una empresa es fa amb el control de la xarxa, proposa una alternativa en la qual tot est sota el seu control i l'objectiu del qual s guanyar diners utilitzant tcniques de mrqueting d'esttica revolucionria. D'altra banda, t l'avantatge que faciliten als usuaris la configuraci de l'equip oferint un microprogramari de fcil utilitzaci i que estandarditza la interfcie d'usuari independentment del model d'enrutador utilitzat.

Inversors de FON. 
Al febrer de 2006, entre uns altres, Skype, Google i eBay (per confirmar) decideixen invertir 18 milions d'euros en el projecte FON. A ms Sequoia Capital, el primer inversor de risc de Google, es converteix en membre del consell de FON. 

Alternatives lliures a FON.
Guifi.net;
Wifree;
Red_Libre;

 Vegeu tamb .

 Warchalking;
 GPRS;
 UMTS;
 LMDS y WiMAX;
 WRT54G;

Referencias.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131514" title="Frank Macfarlane Burnet" nonfiltered="3694" processed="3669" dbindex="53983">


Sir Frank Macfarlane Burnet OM AK KBE FRS ( Traralgon, Austrlia 1899 - Port Fairy 1985 ), conegut tamb com a Macfarlane Burnet o Mac Burnet, fou un virleg i bileg australi guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1960.

 Biografia .
Va nixer el 3 de setembre de 1899 a la ciutat de Traralgon, situada a l'estat de Victria. Va estudiar medicina a la Universitat de Melbourne, on es va gradu l'any 1924, i posteriorment realitz el doctorat a la Universitat de Londres l'any 1928.

Membre de l'Institut Walter i Eliza Hall de Melbourne en fou director entre 1944 i 1956. Aquell any abandon l'Institut per continu la seva recerca a la Universitat de Melbourne fins la seva jubilaci l'any 1978, i l'any 1957 fou nomenat president del Comit Nacional Assessor sobre Radiaci. L'any 1951 fou nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit i l'any 1958 ingress a l'Orde del Mrit. Va morir el 31 d'agost de 1985 a la seva residncia de Port Fairy, poblaci situada a l'estat de Victria.

 Recerca cientfica .

Inici la seva recerca al voltant dels bacterifags i els virus a l'Institut Walter i Eliza Hall. La seva estada en aquest centre va permetre que realitzs descobriments significatius referents a la seva naturalesa i rplica i a la seva interacci amb el sistema immunitari. 

A partir de la dcada del 1950 va treballar extensivament sobre la immunologia i fou un dels principals contribudors a la teoria de la selecci clnica, per la qual els limfcits sn seleccionats per a la destrucci d'antgens invasors del cos durant el desenvolupament embrionari. L'any 1960 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, que compart amb Peter Medawar, pels seus estudis sobre la tolerncia immunolgica adquirida. Aquesta investigaci va proporcionar la base experimental per a induir la tolerncia immunolgica adquirida, la principal base per als trasplantaments d'rgans slids. 

Posteriorment collabor amb Joshua Lederberg, Premi Nobel de Medicina l'any 1958, en la recerca sobre els antibitics.

 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1960;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131521" title="Georg von Bksy" nonfiltered="3698" processed="3670" dbindex="53987">


Georg von Bksy (en hongars: Bksy Gyrgy) ( Budapest, Imperi austrohongars 1899 - Honolulu, EUA 1972 ) fou un biofsic i professor universitari hongars guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1961.

Biografia.
Va nixer el 3 de juny de 1899 a la ciutat de Budapest, en aquells moments situada a l'Imperi austrohongars per que avui dia s la capital d'Hongria. Realitz els seus estudis secundaris en diverses escoles de Budapest, Istambul, Munic i Zuric, i estudi qumica a la Universitat de Berna i es doctor a la Universitat de Budapest l'any 1926. Durant la Segona Guerra Mundial treball al Servei Postal hongars, on realitz recercques al voltant de les telecomunicacions i especialment sobre l'oda. El 1946 abandon el seu pas i s'establ a Estocolm treballant a l'Institut Karolinka. L'any segent emigr als Estats Units, on fou professor de la Universitat de Harvard fins el 1966 i posteriorment de la Universitat de Hawaii.

Va morir el 13 de juny de 1972 a la ciutat d'Honolulu, poblaci situada a l'estat nord-americ de Hawaii.

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca cientfica durant la seva estada al Servei Postal hongars, on realitz estudis sobre les telecomunicacions i s'interess especialment sobre l'oda. Desenvolup la major part de la seva investigaci al Laboratori de Psicoacstica de Harvard, observant la funci de la cclea en l'organ auditiu dels mamfers. A causa de l'estructura de la cclea i la membrana basilar, diverses freqncies del so causen les mximes amplituds d'ona succedes en diversos llocs d'aquesta membrana al llarg de la bobina de la cclea 

L'any 1961 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments del mecanisme fsic de l'estmul dins de la cclea. La decisi del comit no fou exempta de polmica des del principi, i la investigaci de les ltimes dcades del segle XX va revelar que les conclusions principals de von Bksy eren errnies. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1961;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131525" title="Ralli de Xipre" nonfiltered="3700" processed="3671" dbindex="53989">


El Ralli de Xipre s un ralli del Campionat Mundial de Rallis de la Federaci Internacional d'Automobilisme (FIA) que es va disputar del 2000 al 2005. El 2005 va ser la sisena prova del Campionat i es va celebrar entre el 13 i el 15 de Maig del 2005. Es disputa en les carreteres muntanyoses al voltant de la ciutat de Limassol, Xipre. Va ser el ralli ms calurs i el ms lent del Campionat Mundial de Rallis.

 Palmars .




 Enllaos externs .

 Web Oficial del Ralli de Xipre;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131529" title="Ministeri de Justcia de Finlndia" nonfiltered="3701" processed="3672" dbindex="53990">
Llista de Ministres de Justcia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131530" title="Ministeri d'Afers Exteriors de Finlndia" nonfiltered="3702" processed="3673" dbindex="53991">
El Ministeri d'Afers Exteriors de Finlndia (fins: Ulkoasiainministeri, suec: Utrikesminister) s'encarrega dels afers exteriors de la Repblica de Finlndia. El Ministre actual d'Afers Exteriors s Alexander Stubb.
 
 Paavo Vyrynen: s'encarrega de la cooperaci al desenvolupament i les relacions econmiques amb l'estranger, a l'igual que coordina la poltica de les rees properes.  ;
 Jan Vapaavuori: s'encarrega del Secretariat de la Cooperaci Nrdica.
 Alexander Stubb: s'encarrega de la resta de temes de poltica exterior finlandesa.

Llista de Ministres d'Afers Exteriors.


Enllaos externs.
El Ministeri d'Afers Exteriors de Finlndia ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131532" title="Melanie Griffith" nonfiltered="3703" processed="3674" dbindex="53992">


Melanie Griffith (Nova York, 9 d'agost de 1957) s una actriu de cinema nord-americana. s filla de l'actriu Tippi Hedren i de Peter Griffith.

Griffith ja treball en un anunci al 9 mesos. Als 12 anys intervingu com a extra a Smith! (1969), i desprs de treballar en diversos papers com a secundria, va aconseguir el seu primer xit al 1985 a Body Double (Doble cos) de Brian De Palma. Entre els seus ttols ms destacar es pot citar Something Wild (J. Demme, 1988), Working Girl (M. Nichols, 1988), A Stranger Among Us (S. Lumet, 1992), Two Much (F. Trueba, 1995), Celebrity (Woody Allen, 1998) i Crazy in Alabama (A. Banderas, 1999). 

Griffith s'ha casat quatre vegades. El primer matrimoni va ser amb l'actor Don Johnson el 1976. Entre 1980 i 1987 va estar casada amb Steven Bauer. Es torn a casar amb Johnson el 1989. Finalment, el 1996 es cas amb el seu aactual marit, l'actor Antonio Banderas.

Filmografia.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131536" title="George Mallory" nonfiltered="3704" processed="3675" dbindex="53993">


George Herbert Leigh Mallory (Mobberley, 18 de juny de 1886 - Everest, 8 o 9 de juny de 1924) va ser un alpinista angls que va participar en les tres primeres expedicions que es proposaren escalar l'Everest (1921, 1922 i 1924). 

Va desaparixer el juny de 1924 amb el seu company Andrew Irvine tractant d'arribar a l'Everest, desprs d'haver estat vistos a noms 270 m per sota del cim, i el seu cos no va ser trobat fins el 1999 (el cos d'Andrew Irvine segueix desaparegut). S'ha especulat molt amb la possibilitat que haguessin arribat al cim, i si ho haguessin aconseguit haurien estat els primers a escalar el sostre del mn, 29 anys abans de la primera ascensi confirmada d'Edmund Hillary i Tenzing Norgay el 1953.

 Biografia .
George Herbert Leigh Mallory va nixer a Mobberley, Cheshire el 1886. Va estudiar a l'escola primria de West Kirby abans de ser internat en un collegi d'Eastbourne el 1896. Als catorze anys aconsegu una beca de matemtiques al Winchester College. Va ser all on fou introdut al mn de l'escalada en roca per un dels seus professors, Graham Irving, que tots els anys portava alguns dels seus alumnes a escalar a Galles. 

 L'octubre de 1905 Mallory va ingressar al Magdalene College, Cambridge, per estudiar histria. All va conixer i fer amistat amb John Maynard Keynes i l'escalador Geoffrey Winthrop Young. Mallory va participar activament a la vida social i intellectual de la universitat: va fundar i actuar a la Marlowe Dramatic Society i va prendre part a les regates Oxford-Cambridge de 1906, 1907 i 1908. Va ser durant aquesta poca quan va assolir un cert reconeixement en els cercles alpinstics. 

 En finalitzar els seus estudis es convert en professor de l'escola Charterhouse de Godalming. Entre els seus alumnes hi havia Robert Graves, de qui es va fer molt amic i a qui va introduir en el muntanyisme.

El 29 de juliol de 1914 Mallory es cas amb Ruth Turner (amb qui tingu tres fills), filla d'un arquitecte de Godalming. Durant la Primera Guerra Mundial va servir com a fuseller a la Royal Garrison Artillery, que va entrar en acci a Armentires. Abans de tornar a casa, el 1919, havia assolit el rang de tinent.

 A la muntanya .
Mallory va ser introdut en el mn de l'escalada pel seu professor Graham Irving, i l'escalador i amic Geoffrey Winthrop Young. Al llarg de la seva vida va realitzar ascensions per tota Gran Bretanya i els Alps, per acabar dirigint la seva atenci al llavors desconegut Himlaia, on perdria la vida. 

Ascensions per Europa.
Mallory va freqentar les zones d'esclada del nord de Galles, on va comenar la seva vida alpinstica. All va realitzar diverses ascensions pioneres al Y Lliwedd, un cim secundari del Snowdon, catalogades amb graduacions 5.8 i 5.9. 

El 1904 Mallory i un amic van tractar d'escalar el Mont Velan, als Alps, per van abandonar en patir mal d'altura. Posteriorment, el 1920 pujaria el Mont Blanc. El 1913 va escalar el Pillar Rock, a l' English Lake District, sense cap mena d'ajuda. La via que va seguir s avui coneguda com a Via Mallory i, havent estat qualificada com a 5a, va ser durant molts anys la via ms difcil de la Gran Bretanya. 

Primera expedici a l'Everest (1921).
Mallory va prendre part en la primera expedici oficial britnica a l'Everest, que el seu promotor, sir Francis Younghusband, havia convertit en una qesti d'importncia nacional. La missi de l'esmentada expedici consistia en l'exploraci dels accessos a la muntanya des del seu costat nord. El grup, el cap del qual era Charles Howard-Bury el componien tant membres del Britain's Alpine Club com topgrafs del Servei Topogrfic de l'ndia. 



 La caravana, que va partir de Darjeeling (ndia), el maig de 1921, va haver de donar una immensa marrada, ja que els havia estat denegat el dret de pas pel Regne del Nepal. L'entrada al Tibet la van aconseguir grcies a certes pressions, ja que el Dalai Lama estava buscant un aliat poders del qual pogus aprofitar-se si la situaci amb la Xina empitjorava. Durant la marxa d'aproximaci va morir Alexander Kellas, nic component del grup que havia vist l'Everest anteriorment, i sabia distingir-lo entre la mar de cims que hi havia. La tasca de reconixer-ho va recaure en Mallory. D'altra banda, les relacions dins el grup van anar empitjorant ja que Mallory i Howard-Bury es professaven una profunda antipatia. 

 Una vegada establert el campament base a prop de la glacera de Rongbuk l'expedici es va dividir en tres grups d'exploraci. El grup de Mallory l'integraven, a ms d'ell, el seu amic Guy Bullock i el topgraf canadenc E. O. Wheeler, junt amb dotze xerpes. Junts van explorar els accessos a la muntanya, realitzant de passada algunes ascensions notables a cims secundaris, com la del pic nord de l'Everest (7.066 msnm). Desprs de descobrir la cascada del Khumbu, la Vall Oest (tamb coneguda com a Vall del silenci) i la boca de la glacera est del Rongbuk, van envoltar la vall de Khampa per trobar finalment el coll nord, que donava accs a la muntanya. Tanmateix, hi havia un ltim escull: la glacera del Rongbuk tancava l'accs a l'esmentat coll. Wheeler va ser l'encarregat cartografiar la glacera i va ser Mallory qui finalment va trobar el pas que el travessava (Pas del Nord-Est). El cam de l'Everest va quedar aix obert per a futurs intents. 

Segona expedici a l'Everest (1922).
 El 1922 Mallory va tornar a l'Everest com a membre de l'expedici liderada pel general Charles Granville Bruce, el cap d'escalada del qual era E. I. Strutt. Aquesta vegada l'objectiu era fer el cim. Per a aix s'utilitzaria el mtode polar dissenyat per Longstaff, que consistia en situar campaments d'altura a mesura que se n'anava ascendint. 

 La polmica principal va sorgir entorn de la utilitzaci d'ampolles d'oxigen, prctica que comptava amb partidaris i detractors. El cert s que cada equip d'oxigen suposava carregar amb quinze quilos de ms, per la qual cosa Mallory va decidir evitar-los. Junt a Howard Somervell, Norton i Morshead van escalar fins els 7.600 msnm, on van fer nit. L'endem, deixant Morshead enrere perqu patia mal d'altura, van assolir els 8.000 msnm per primera vegada en la histria, per van haver de tornar enrere. 

 L'endem l'australi George Ingle Finch i el britnic Geoffrey Bruce van superar el rcord establert per Mallory, Somervell i Norton, en assolir els 8.300 msnm.

Mallory va tractar d'organitzar un tercer atac abans que de l'arribada del mons, per durant l'aproximaci un allau arrosseg el grup, matant set xerpes. Aquest trgic fet va posar fi a l'expedici de 1922. 

Tercera expedici a l'Everest (1924).
Mallory va passar l'any 1923 de gira per Amrica promovent la prxima expedici a l'Himlaia. All, lluny de l'ambient d'Anglaterra, on l'Everest s'havia convertit en una qesti nacional, Mallory es va trobar amb una opini general que no comprenia la finalitat d'una ascensi a la muntanya ms alta del mn. La llegenda diu que a la pregunta de per qu escalar-la, ell es va limitar a contestar : Perqu s all. 

El 1924 una nova expedici britnica va arribar a l'Himlaia. El seu cap era Charles Granville Bruce, que va emmalaltir ben aviat, cosa que va fer que les decisions van recaure sobre Somervell, Norton i Mallory. Un dels nous membres de l'expedici era Andrew Irvine, de 22 anys. Irvine coneixia a la perfecci el funcionament dels aparells d'oxigen i, si b no tenia experincia en alta muntanya, havia demostrat un comportament exemplar en una expedici a les illes Svalbard. 

 Abans que cap cordada fes el primer intent, un temporal va sorprendre quatre xerpes que estaven realitzant tasques de provement en altura. Desprs de quatre dies atrapats, i tot i que el temps no millorava, Norton, Somervell i Mallory van pujar per rescatar-los. Aix els deix esgotats, per van decidir fer dos intents d'atac al cim al cap de pocs dies.

Somervell i Norton, sense ajuda d'oxigen, l'intentarien primer pel Gran Corredor (que d'ara endavant seria conegut com a Corredor Norton). Mallory i Irvine l'intentarien desprs amb oxigen, prenent la ruta de l'aresta nord fins a connectar amb l'aresta nord-est.

Norton i Somervell van escalar sense oxigen fins els 8.570 metres. Per Norton arrossegava una malaltia i van haver de donar mitja volta. 

 El 7 de juny Malory i Irvine, acompanyats per alguns portadors, van marxar cap el cim per l'aresta nord-est. Uns altres dos escaladors de l'expedici, Noel Odell i Hazzard, romandrien en un campament al coll nord com a suport a la cordada de Mallory. Desprs de la primera jornada de marxa el grup va assolir els 8.160 msnm, on van installar l'ltim campament, el C6. Desprs, els portadors van descendir. L'endem Mallory i Irvine van partir cap el cim. Des del seu campament al coll nord, Noel Odell seguia la progressi dels dos homes amb un telescopi i feu la segent descripci:


"Tota l'aresta somital i el cim de l'Everest es trobaven netes de nvols. Els meus ulls van quedar fixos en el petit punt negre que es retallava en una cresta de neu situada sota d'un ressalt rocs de l'aresta; el punt negre es va moure. Llavors va aparixer un altre punt negre que es va desplaar per la neu fins a reunir-se a la cresta amb el primer. Aquest es va aproximar llavors al gran esgla rocs i al cap de poca estona va aparixer dalt; el segon el va imitar. Llavors tota aquella fascinadora visi es va esvair, una vegada ms, embolicada en nvols." 


 Desprs d'all mai ms se'n va saber ms de Mallory i Irvine. En dies posterior Odell els va buscar desesperadament. Va pujar en dues ocasions fins al C6, per no eren all. Ell estava segur d'haver-los vist superar el segon esgla, per la qual cosa sempre va defensar que abans de morir havien assolit el cim. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131537" title="Vandalisme" nonfiltered="3705" processed="3676" dbindex="53994">

Si us esteu referint al vandalisme en la Viquipdia, vegeu ;
El vandalisme designa l'hostilitat envers les arts, la literatura o les propietats alienes, arribant al deteriorament o destrucci voluntria de monuments o patrimoni cultural. Aquesta denominaci es refereix figuradament al comportament dels vndals en els seus atacs en contra de l'Imperi Rom. El terme va ser probablement utilitzat per primera vegada el 10 de gener de 1794 durant la Revoluci Francesa per Henri Grgoire, bisbe constitucional de Blois, en un informe dirigit a la Convenci, on va utilitzar aquesta paraula per descriure certs aspectes del comportament de l'exrcit republic.

Al llarg de la histria, la destrucci de monuments d'un govern anterior ha estat un dels smbols ms significatius de la transici del poder.

Els grafits i Letrinlies poden ser considerats una forma de vandalisme, encara que tamb una forma d'art, segons el contingut del grafit i del lloc on es fan.

Amb l'aparici i desenvolupament de l'Internet van arribar les modificacions no autoritzades ni desitjades de pgines web mitjanant cracking, una altra forma de vandalisme. En els wikis, qualsevol pot crear i editar pgines, per la qual cosa el vandalisme s molt com i un recurrent tema de discussi entre els collaboradors. s el cas, per exemple, de la Viquipdia. 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131538" title="Districte de Limassol" nonfiltered="3706" processed="3677" dbindex="53995">

El Districte de Limassol s un dels sis districtes de Xipre. La capital s Limassol. Una part del districte est cedida al Regne Unit qui hi ha installat les bases militars d'Akrotiri i Dhekelia.
 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131539" title="Districte de Nicsia" nonfiltered="3707" processed="3678" dbindex="53996">

El Districte de Nicsia s un dels sis districtes de Xipre. La principal ciutat tamb s la capital de l illa, Nicsia. La part septentrional del districte fou ocupat per  l exrcit turc el 1974, i s controlat per la Repblica Turca de Xipre del Nord que no s reconeguda internacionalment, i que l'administra des de la part ocupada del districte de Lrnaca.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131540" title="Districte de Pafos" nonfiltered="3708" processed="3679" dbindex="53997">

Districte de Pafos s un dels sis districtes de Xipre i situat a la part occidental de Xipre. La principal ciutat i capital s Pafos. Tot el districte sencer s controlat pel govern reconegut internacionalment de Xipre. Hi ha quatre municipis al districte de Pafos: Paphos, Yeroskipou, Peyia, i Polis Chrysochous.

T una extensi de 1,393 km, que constitueix el 15.1% de l'extensi de l'illa, i una poblaci el 2001 de 66.364 habitants. La zona costanera es troba plena de golfs, coves, caps, platges i petites illes. El districte es pot dividir en tres regions morfolgiques: la planura costanera, d'una extensi de 200 metres cap a l'interior, una rea de turons que s'estn des de la planura fins a les roques gnies del bosc de Pafos, i la zona muntanyenca. Al nord-oest hi ha la pennsula d'Akamas.


 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131541" title="Cri?ana" nonfiltered="3709" processed="3680" dbindex="53998">

Cri ana (hongars: Krsvidk, alemany Kreischgebiet) s una regi histrica de Romania, que rep el nom dels tres tributaris del riu Cri  (hon: Krs) que travessa el territori: el Cri ul Alb (hon: Fehr-Krs), Cri ul Negru (hon: Fekete-Krs) i Cri ul Repede (hon: Sebes-Krs). Limita amb Maramure  al nord, Transsilvnia-prpiament dita a l'est, el Banat al sud, i l'hongaresa Gran Alfld a l'oest. la regi s dividida en els comtats romanesos d'Arad, Bihor i S laj.

Cri ana correspon parcialment a la regi histrica de Partium de l'antic Regne d'Hongria. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131542" title="Districte d'Anenii Noi" nonfiltered="3710" processed="3681" dbindex="53999">


El districte d'Anenii Noi (en romans Raionul Anenii Noi) s una de les divisions administratives de la Repblica de Moldvia. La capital s Anenii Noi. L'u de gener de 2005, la seva poblaci era de 81.700 habitants. Es troba 50 km a l'est de Chi in u, la capital de la repblica i limita al nord amb el districte de Criuleni i al sud amb el districte de Tighina. Hi ha dos restaurants i algunes empreses. Hom pot arribar-hi en transport pblic en mitja hora des de Chi in u.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131545" title="Anenii Noi" nonfiltered="3711" processed="3682" dbindex="54000">


Anenii Noi s la capital del districte d'Anenii Noi, al centre-est de la Repblica de Moldvia. La ciutat es troba a 36 km SE de la capital, Chi in u.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131547" title="Loglan" nonfiltered="3712" processed="3683" dbindex="54001">
El loglan s una llengua construda dissenyada originalment per a la investigaci en lingstica, en particular per a demostrar les hiptesis de Sapir-Whorf. 

s desenvolupada des del 1955 per James Cooke Brown amb l'objectiu d'establir un idioma tan distint dels naturals que, si la hiptesi nomenada abans fra certa, portara les persones a pensar d'una manera diferent i menys limitada. 

El loglan s la primera llengua lgica creada i per tant ha servit de base i inspiraci per a desenrotllaments potsteriors com el lojban i el ceqli.

El Dr. Brown fund l'Institut Lojban per a desenrotllar el llenguatge i aplicaciones relacionades amb ell, per de fet no deix mai de considerar-lo un projecte d'investigaci en procs i incomplet. Per aix, malgrat haver publicat estudis sobre el disseny del loglan, no el "llan" mai al pblic en general.  

Esta fou en part la base perqu un grup dels seus seguidors formara el Logical Language Group (Grup del Llenguatge Lgic) amb l'objectiu de crear una llengua davall els mateixos principis per animant al seu s general i a la seua adopci com a llengua natural.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131551" title="Josep Maria Planes i Mart" nonfiltered="3713" processed="3684" dbindex="54002">
Josep Maria Planes i Mart (Manresa, 1907 - Barcelona, 1936) fou un dels primers impulsors del periodisme d'investigaci a Catalunya. Tamb va escriure i estrenar obres i traduccions de teatre.

Va comenar la seva carrera periodstica en publicacions locals i, l'any 1929, va fer el gran salt i va escriure a La Nau, Mirador i La Publicitat, entre d'altres publicacions. Fou director de la histrica revista satrica El Be Negre durant tota la seva curta trajectria.

El seu llenguatge denota una clara preocupaci perqu el lector l'entengui. Les seves obres ms destacades sn els dos reculls de crniques de Nits de Barcelona i Gngsters de Barcelona, una srie d'articles en qu denunciava les connexions de la FAI i l'anarquisme catal amb el pistolerisme i la delinqncia comuna. 
 
En plena revoluci (agost de 1936), un escamot d'anarquistes de la FAI el troba en un pis del carrer de Muntaner de Barcelona, on s'havia amagat, el det, se l'enduu a la carretera de l'Arrabassada i li dispara set trets de pistola al cap.

Obra dramtica.
 El faquir Bengapur, original d'Eulton Cursler i Lowel Brantano. Traducci de Josep Maria Planes. Estrenada al teatre Romea el 11 de desembre de 1929.
 L'home que s'havia de morir, estrenada al Teatre Novetats el 4 d'abril de 1930.
 Qui l'ha vist i qui el veu, estrenada al teatre Novetats el 6 de desembre de 1930.
 El crit del carrer, original de Raymond Massy. Traducci de Josep Maria Planes. Estrenada al teatre Romea el 12 de febrer de 1932.
 Un dinar fred, estrenada al Teatre Romea el 8 de mar de 1932.
 Amor, estrenada al teatre Romea, el 7 de gener de 1933.

Enllaos externs.
 Web de Josep Maria Planes i Mart. Escriptor manres (1907-1936) Pioner i vctima del periodisme d'investigaci;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131553" title="Bangalore" nonfiltered="3714" processed="3685" dbindex="54003">

Bangalore (en canars:         ) s la capital de l'estat de Karnataka, a l'ndia. s coneguda com la "ciutat jard", degut a la quantitat d'arbres i flors que cont. La seva poblaci s de 4,5 milions d'habitants, el que la converteix en la quarta ciutat major del pas (2004).

Desprs de la independncia de l'ndia (1947), Bangalore es convert en una ciutat principalment dedicada a la indstria pesada. Actualment, ha esdevingut un important centre per a les tecnogies de la informaci i la comunicaci, on s'han installat nombroses multinacionals aprofitant l'experincia i professionalitat dels informtics i matemtics autctons en una estratgia que s'ha anomenat offshoring.

 Origen del nom .
El nom Bangalore s la versi anglificada de la paraula kannada Bengaluru, que ve de la paraula 'Bendakalooru', que significa "la ciutat de las faves cuites". El nom va sorgir durant el segle XIV pel rey Ballala de la dinastia Hoyasala desprs d'haver-li servit faves cuites per una dona d'avanada edat mentre el rei caava a les rodalies de la ciutat.

Referncies.







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131557" title="Esfnter" nonfiltered="3717" processed="3686" dbindex="54006">
Un esfnter s un mscul en forma circular o d'anell que obre o tanca un orifici. Est situat al voltant de l'orifici d'entrada o de sortida de certes cavitats naturals i, en contreure's, el tanca. L'esfnter permet el pas d'una substncia d'un rgan a l'altre alhora que impedeix la seva tornada.

 Principals esfnters .
Alguns dels esfnters existents en el cos hum sn:

 Esfnter del crdies. Tamb anomenat cardioesofgic. Separa l'estmac de l'esfag evitant que la bitlla alimentria torni. No s un veritable esfnter  pel fet que no existeix cap estructura muscular que el delimiti. s ms aviat una esfnter fisiolgica: realitza la mateixa funci que una esfnter anatmica, per no per l'acci d'un mscul determinat, sin per la confluncia d'una srie de factors fisiolgics com la pressi interna, externa, i d'altres.

 Esfnter pilric. Separa l'estmac de l'intest prim. Impedeix que el quim retrocedeixi desprs d'haver passat a l'intest prim. s l'estructura que connecta el clon sigmoides amb el recte i permet la sortida cada 20 segons dels excrements fecals en petites porcions perqu l'organisme les rebutgi. L'estmac es buida en 2 a 6 hores. S'observa un engruiximent progressiu de les fibres musculars circulars de l'estmac i arriba a tenir uns 3 o 4 mm de gruix a nivell de l'orifici. Per la part del duod acaba sobtadament en una superfcie plana. ;

 Esfnter anal. Est format per dos msculs concntrics, el mscul esfnter extern de l'anus i el mscul esfnter intern de l'anus. ;

 Esfnter de l'iris. Tamb anomenat esfnter pupillar. s el mscul que fa possible la contracci de l'iris de l'ull. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131563" title="Epiglotis" nonfiltered="3718" processed="3687" dbindex="54008">

L'epiglotis s una part de la supraglotis que est constituda pel cartlag del mateix nom (epiglotis) i la mucosa que el recobreix. Tapa l'orifici de la glotis en el moment de la degluci. s una espcie de vlvula que cobreix l'entrada de la laringe i que es mou cap a dalt i cap a baix, impedint que els aliments entrin en ella i en la trquea en empassar-se.

Com a estructura, s un cartlag laringi ample, en forma de fulla, que est unit a la superfcie mitjana del cartlag tiroide i es projecta cap a la llengua. Apareix en els mamfers juntament amb el cartlag tiroide per fer possible la separaci completa entre vies aries i digestives. 

Durant la respiraci el vel del paladar realitza un descens, facilitant el lliure pas de l'aire cap a la faringe, la laringe i la trquea; en aquesta acci l'epiglotis es mant aixecada.

El tancament de la laringe succeeix quan s'abaixa l'epiglotis durant la degluci, per evitar que l'aliment obstrueixi la laringe. Ocasionalment, quan es menja molt rpid, els aliments slids o els lquids poden entrar a la laringe abans del tancament de l'epiglotis i aix pot provocar una resposta de protecci com tossir.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131564" title="Isidor Mar Mayans" nonfiltered="3719" processed="3688" dbindex="54009">
Isidor Mar Mayans (Eivissa, 1949) s un professor i sociolingista eivissenc.

Es llicenci (1972) en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i va comenar la seva carrera acadmica com a professor de la Facultat de Filosofia i Lletres de les Balears, (1972-1980), on va dirigir el Departament de Llengua i Literatura Catalanes i va intervenir directament en la incorporaci de la llengua catalana al sistema educatiu de les Illes Balears.

Al principi, els seus interessos anaven dirigits a la cultura popular. Posteriorment, la seva activitat s'ha centrat en la sociolingstica i la planificaci lingstica.

Del 1980 al 1996, va treballar en el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, com a cap del Servei d'Assessorament Lingstic (1980-1988) i com a sotsdirector general de Poltica Lingstica (1989-1996). Entre d'altres projectes, va promoure el curs Digui, digui... i el Centre de Terminologia Termcat, que va dirigir de 1988 a 1997.

Des de 1989 s membre de la Secci Filolgica de l'Institut d'Estudis Catalans.

El 1996 va passar a treballar per la Universitat Oberta de Catalunya com a director dels estudis d'Humanitats i Filologia.

L'any 2007 rep el Premi Lupa d'Or de l'Associaci de sociolingistes de llengua catalana.

Tamb t una faceta com a msic: fou integrant dels grups de msica Isidor i Joan (1965-1966), Uc (1974-1985) i, des de 1999, de Falsterbo Mar. Tamb ha actuat en solitari.

Obra.
 1981: L estandarditzaci de la llengua catalana. Perspectives actuals;
 1984: La nostra prpia veu;
 1991: El debat autonmic a les Illes durant la Segona Repblica (amb Guillem Sim Roca);
 1992: Un horitz per a la llengua;
 1992: Les illes oblidades (editor);
 1993: Conocer la lengua y la cultura catalanas;
 1996: Plurilingisme europeu i llengua catalana;
 2001: La cultura a Eivissa i Formentera (segles XIX i XX);
 2002: Una poltica intercultural per a les Balears?;

En obres collectives.
 1983: Registres i varietats de la llengua, COM ensenyar catal als adults, 3, 24-26.
 1986: Sobre l'estndard i l'ensenyament del catal, COM ensenyar catal als adults. 12, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 23-25.
 1987: Noves consideracions sobre l estndard, COM, 15, 23-25.
 1987: Varietats i registres en la llengua dels mitjans de comunicaci de masses, a Actes de les Segones Jornades de la Llengua Normativa. Barcelona, Publicacions de l Abadia de Montserrat, 9-30.
 1990: Consideracions prvies per a la difusi d'un model lingstic als mitjans de comunicaci, a La llengua als mitjans de comunicaci. Valncia, Antoni Ferrando (ed.). Inst. Filologia Valenciana, 17-24.
 1992: Estat d elaboraci dels registres, a Segon Congrs Internacional de la Llengua catalana, IV, rea 3. Lingstica Social. Palma, Universitat de les Illes Balears.
 1999: La planificaci lingstica, a El catal. Un debat a finals del segle XX. Barcelona, la Busca edicions, 81-108.
 2006 Mundialitzaci, interculturalitat i multilingisme Palma: Lleonard Muntaner. (Premi La lupa d or de l Associaci de Sociolingistes de Llengua Catalana);

Discografia.
Amb Uc.
 1974: Canons d'Eivissa;
 1976: En aquesta illa tan pobra;
 1979: Una ala sobre el mar;

Amb Falsterbo Mar.
 2000: Salta un ocell;
 2002: Cor de crom;

En solitari.
 2006: Ansa per ansa;

Referncies.
 http://www.llull.cat/llull/estatic/fil/cat/02protagonistes/Mari_Isidor.shtm;
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 10.

Enllaos externs.
 Falsterbomar;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131566" title="Uc (grup musical)" nonfiltered="3720" processed="3689" dbindex="54010">

Uc s un grup de msica eivissenc format el 1973 per Joan Murenu, Isidor Mar i Victor Planells.

El 1984, Isidor Mar abandon el grup.

El nom prov de l'uc, el crit tradicional eivissenc.

Discografia.
 1974: Canons d'Eivissa;
 1976: En aquesta illa tan pobra;
 1979: Una ala sobre el mar;
 1987: Canoniues;
 1993: Camins de migjorn;
 1997: Entre la mar i el vent. Uc canta a Mari Villangomez;
 1998: Toc i repic;

Enllaos externs.
 http://www.musicsperlallengua.com/cgi-bin/grups.cgi?ver=89;
 http://www.falsterbomari.com/pagina.asp?0=4&1=147942&2=1412&3=7092;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131569" title="Ubuntu (desambiguaci)" nonfiltered="3721" processed="3690" dbindex="54011">

UBUNTU - Frum Mundial de Xarxes de la Societat Civil s una xarxa mundial de la societat civil. ;
Ubuntu (ideologia) s un concepte eticofilosfic sudafric.
Ubuntu s una distribuci del sistema operatiu GNU/Linux basada en Debian;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131570" title="Miquel Gil i Alfonso" nonfiltered="3722" processed="3691" dbindex="54012">

Miquel Gil (Catarroja, 1956) s un cantant valenci, exmembre del grup Al Tall.

 Discografia .

Al Tall.
Can popular (Edigsa, 1975);
Deixeu que rode la roda (Edigsa, 1976);
Posa vi, posa vi, posa vi... (Edigsa, 1978);
Quan el mal ve d Almansa... (PDI, 1979);
Som de la pelitrmpeli (nec, 1980);
Canons de la nostra Mediterrnia (Ariola, 1982), amb la Maria del Mar Bonet;
Tocs i vares (Edigsa, 1983);
10 anys (PDI, 1984);
Xarq al-Andalus (RTVE-Msica, 1985), amb Muluk el-Hwa;

Terminal Sur.
 Viajero (PDI, 1989): amb la collaboraci de Remigi Palmero;

Miquel Gil.
 Buscando tu olor (Seminola, 1997): el seu primer disc en solitari, quasi descatalogat;
 Orgnic (Sonifolk, 2001): el segon disc en solitari i el primer de la nova etapa;
 Kat (Galileo MC, 2004): el seu segon disc a efectes promocionals;
 En concert (Galileo MC, 2006): amb Savina Yannatou & Primavera en Salonico i l'Orquestra rab de Barcelona;
 Eixos (Temps Record, 2006): el primer produt per Borja Penalba i masterizat als estudis d'Abbey Road;

 Enllaos externs .
 MiquelGil.com lloc web oficial;
 MySpace.com pgina i bloc de Miquel Gil;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131572" title="Ioditzaci" nonfiltered="3723" processed="3692" dbindex="54013">
La ioditzaci, o ieisme histric, s un tret histricament propi del bloc oriental de dialectes del catal que consisteix en l'articulaci com a  (i consonntica) de l'evoluci dels grups llatins C'L, G'L, LE, LI (amb i consonntica), un grup que mai apareix a principi de paraula. Algunes paraules amb ioditzaci sn ull, rella, palla, fulla.

Aquest fenomen t una extensi prou considerable a moltes varietats dialectals de les llenges llatines. En occit per exemple s la forma dominant al dialecte provenal i tamb s molt estesa en el llenguadoci martim. Es retroba a ms aquesta mateixa ioditzaci a moltes varietats del nord d'Itlia.

 La ioditzaci en catal .

En el bloc dialectal occidental els grups consonntics d'on procedeix la ioditzaci han produt la consonant lateral palatal (lleisme), escrita ll, a partir de l'etapa anterior comuna a tot el catal que fou  (escrit antigament yl: mirayl), amb una i consonntica que desprs palatalitz la .

La ioditzaci s un tret no recollit per l'ortografia ni en els registres orals formals, en els quals, en aquest punt, es segueix la pronncia occidental i la grafia corresponent. Fora de les illes Balears la ioditzaci t connotacions rurals, per la qual cosa s en regressi, a l'rea on encara es conserva. En el dialecte baleric la ioditzaci tampoc no s'ha considerat mai adequada en els registres orals ms formals ni en l'escriptura, tant que hi ha desaparegut en alguns mots (depenent del subdialecte).

Per influncia culta i de l'escriptura, al catal balear en alguns mots no apareix la ioditzaci (meravella, millor, muralla, perill; Fullana, Miralles...).

La  de la ioditzaci desapareix en contacte amb una e tancada (ullera) i, a Menorca i part de Mallorca, entre vocals (paa), mentre que a la resta de Mallorca es pronuncia  semivocal (paea). Aquests dos fenmens darrers, per, no tenen relaci amb la ioditzaci, ats que es produeixen en el mateix context en paraules sense ioditzaci (reia). 

Cal distingir la ioditzaci del ieisme no histric, encara que de vegades sn dos mots que s'usen com a sinnims. La comparaci amb el francs i l'espanyol pot servir per a distingir-los en cada cas. La  de la ioditzaci correspon a una fricativa uvular sorda de l'espanyol (, ) (ojo, hoja) o al so escrit en francs , ill> (oeil, feuille).

En asturi-lleons existeix un fenomen parallel a la ioditzaci (asturi central i oriental): muyer, aguya. Per no es pot parlar de ioditzaci en francs, ats que en aquest idioma ha desparegut la distinci de la /j/ amb la lateral mediopalatal sonora .

Tamb es parla de ioditzaci en referir-se al fenomen propi del mallorqu que apareix quan els fonemes , ,  i  (prepalatals o postalveolars) es pronuncien  seguits de consonant (vaig dir, pronunciat vaid). A ms a ms, s'anomena ioditzaci el fenomen en qu una nasal palatal () es realitza  si va seguida de consonant (l'any passat, pronunciat laimpassat). 

Enllaos externs.
 "Ai!, Ceba!", dins Antoni I. Alomar, Lnia Directa IX, p. 10-12.;
 Francesca Salv, La variaci a l'estndard de la lateral palatal al catal de Mallorca, Menorca i Eivissa;
 Gemma Aparicio, The Influence of the Catalan standard on regional speech;

Bibliografia.
 Ldia Pons, Ioditzaci i apitxament al Valls: interpretaci sociolingstica i psicolingstica dels canvis fontics, Institut d'Estudis Catalans, Biblioteca de dialectologia i sociolingstica. ISBN 84-7283-212-0;
 Joan Veny, La ioditzaci, dins J. Veny, Estudis de geolingstica catalana, Edicions 62, Barcelona, 1978, ps. 39-47. ISBN: 84-297-1430-8.
 Joan Veny, Contacte i contrast de llenges i dialectes, Biblioteca Lingstica Valenciana, Valncia, 2006. ISBN: 84-370-6300-0;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131574" title="Joan Miquel Perpiny Barcel" nonfiltered="3724" processed="3693" dbindex="54014">
Joan Miquel Perpiny Barcel s un gurdia civil mallorqu secretari general de la Asociacin Unificada de Guardias Civiles (AUGC), una associaci que compta amb ms de 25.000 afiliats.

El 2002 fou el primer gurdia Civil en declarar-se obertament homosexual.

El gener de 2007 fou sancionat per organitzar una manifestaci de gurdies civils d'uniforme per reclamar la desmilitaritzaci del cos.

Referncies.
 http://www.ahige.org/texto_noticias.php?wcodigo=11306;
 http://www.normalitzacio.net/noticia/index.php?sec=noticia&n=1299;

Enllaos externs.
 Carta de Perpiny al president del Govern;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131579" title="Nomina Anatomica" nonfiltered="3725" processed="3694" dbindex="54015">
La Nomina Anatomica s la nomenclatura sobre termes anatmics que va ser redactada pel International Anatomical Nomenclature Committee, grup format en el 5 Congrs Internacional d'Anatomistes, reunit a Oxford el 1950. Aquesta nomenclatura va ser ratificada en posteriors congressos (Pars, 1955; Nova York, 1960; Wiesbaden, 1965). Tamb se la denomina amb la seva forma abreujada, NA. 

 Histria .
A finals del segle XIX hi havia una certa confusi entre els anatomistes de tot el mn pel que fa a la terminologia anatmica ja que existien uns 50.000 termes per descriure les diverses parts de cos i sovint les mateixes estructures eren denominades de manera diferent. Aquestes diferents maneres de fer servir els noms depenien, entre altres coses, de l'escola i el pas on s'havia format cada anatomista. Les traduccions de les paraules llatines i gregues a la llengua de cada parlant, aix com l's de diversos termes epnims, no facilitaven un marc adequat per a una comunicaci efica a nivell internacional.

 Primeres propostes (BNA, BR, JNA) .
El primer intent de posar ordre va ser la Basle Nomina Anatomica (BNA) de 1887 que pretenia ser un nou sistema internacional de terminologia anatmica. El sistema s'aprov finalment el 1895, en el 9 Congrs de l'Anatomische Gesellschaft cellebrat a Basel (Sussa), ciutat que en aquell temps s'escrivia "Basle". El BNA va aconseguir reduir el nombre de termes anatmics passant dels 50.000 existents a 5.528 termes acceptats.

El BNA va ser adoptat pels anatomistes de molts pasos, entre els que hi havia els d'Espanya i els Estats Units, per no va ser acceptada per tothom. Els francesos preferien continuar amb la seva prpia tradici i, el 1933, els britnics tamb se separarien de la BNA, adoptant una nova proposta coneguda com la Birmingham Revision (BR). Una mica desprs, l'any 1935, lAnatomische Gesellschaft tamb realitzava una altra revisi, la Jena Nomina Anatomica (JNA).

Malgrat tot, el BNA i les seves diverses revisions (BR, JNA) serien l'estndard terminolgic internacional fins l'any 1955.

 La Nomina Anatomica (NA) .
La International Federation of Associations of Anatomists (IFAA) s l'associaci internacional que representa un gran nombre de societats anatmiques de tot el mn. El seu primer congrs (First Federative International Congress of Anatomy) es realitz a Ginebra l'any 1903. 

En el 5 Congrs (Oxford, 1950) la IFAA va constituir un comit, el International Anatomical Nomenclature Committee (IANC), amb la finalitat de treballar en una nova terminologia anatmica que fos l'estndard. La revisi de l'IANC de la nomenclatura de Basel (BNA) s'aprovava finalment el 1955, en el marc del 6 Congrs celebrat a Pars. Se l'anomen el Parisiensia Nomina Anatomica (PNA) per ms tard es va simplificar el nom i aix es coneix com la Nomina Anatomica (NA).

La primera edici de la Nomina Anatomica es publicava l'any 1956. Contenia 5.640 termes, dels quals 4.286 reproduen els que ja hi havia a la BNA.

La IANC va continuar treballant en la terminologia anatmica durant prop de trenta anys. Les revisions de la Nomina Anatomica s'aprovaren successivament en posteriors congressos: el 7 a Nova York (1960), el 8 a Wiesbaden (1965), el 9 a Leningrad (1970), el 10 a Tquio (1975) i l'11 a Ciutat de Mxic (1980). Darrera cada congrs apareixia publicada una nova edici: la segona el 1961, la tercera edici el 1966, la quarta edici el 1977 i la cinquena i ltima edici el 1983.

En la 12 Conferncia celebrada a Londres (1985), sorg la disputa sobre la independncia editorial de la IANC. La IANC no creia que el seu treball hagus d'estar subjecte a l'aprovaci per part de les associacions de membres de la IFAA. Aix porta a una ruptura i en el 13 Congrs (Rio de Janeiro, 1989), la IFAA cre un nou comit, el Federative Committee on Anatomical Terminology (FCAT) que es faria crrec de revisar pel seu compte la terminologia anatmica internacional. 

El resultat seria la publicaci, l'any 1998 d'una terminologia anatmica nova, actualitzada, simplificada i uniforme, l'anomenada Terminologia Anatomica (TA).

 Referncies .


Bibliografia.
 Clemente, C.D.: Gray s Anatomy, 30 edici americana. Lea & Febiger, 1985.
 DiDio, L.J.A.: History of IFAA. ;
 Federative Committee on Anatomical Terminology:  Terminologia Anatomica.  Thieme, 1998.
 Ferner H.: Eduard Pernkopf Atlas of Topographical and Applied Human Anatomy.  Urban & Schwarzenberg, 1980.
 Figge F.H.J.: Sobotta/Figge Atlas of Human Anatomy, 9 edici anglesa. Urban & Schwarzenberg, 1997.
 Grant J.C.B.:  Grant s Atlas, 5 edici. Williams & Wilkins, 1962. ;
 Standring S.  Gray s Anatomy, 39 edici.  Elsevier Churchill Livingstone, 2005.

Enllaos externs.
 Universitat d'Auckland - Exemple;
 Universitat d'Auckland - Fullejar per ontologia;
 Japanese site;
 Spanish site ;
 IFAA home page;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131582" title="Enric Vicent Sria i Parra" nonfiltered="3726" processed="3695" dbindex="54016">
Enric Sria (Oliva 1958). Assagista i poeta valenci. 

 Biografia .
Enric Sria va nixer a Oliva (la Safor) el 1958. s llicenciat en Histria per la Universitat de Valncia. En l'mbit professional, ha treballat, entre d'altres, com a corrector, traductor, professor de catal i redactor. Com a escriptor, ha publicat els poemaris Mirall de miratges (1981), Varia et memorabilia (1984 i 1988, ampliada), guanyador del Premi Valncia de literatura de 1983, El joc i el foc (1989), Comps d'espera (1993) i L'instant etern (1999), Premi de la Crtica de l'IIFV i premi Carles Riba. D'altra banda, ha publicat els reculls d'articles Incitacions (1997) i L'espill de Janus (2000). s autor del dietari Mentre parlem: fragments d'un diari inicitic (1990), obra guardonada amb el premi Joanot Martorell de 1990, i el 2004 ha estat premiat amb el Carles Rahola d'assaig per La lentitud del mar (Dietari 1989-1996). Tamb ha publicat l'assaig Trenta anys de cultura literria a la Safor (1959-1990) (1990). Aix mateix, ha collaborat en diverses revistes, com ara El Temps, Daina, L'Ullal, Papers o Sa. Juntament amb Heike van Lawick ha tradut La metamorfosi (1989) de Franz Kafka i Confessions d'un opiman angls (1995) de Thomas de Quincey. La seua obra ha estat traduda a diverses llenges.

 Enllaos .
 Poemes d'Enric Sria a la Biblioteca Virtual Joan Llus Vives;
 Obres publicades;
 Uns pocs poemes de l'autor;
 Pgina de l'autor a la base de dades "Qui s qui";








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131583" title="Mandelbrot" nonfiltered="3727" processed="3696" dbindex="54017">

Benot Mandelbrot: Matemtic, el creador del mot fractals i un dels seus principals divulgadors.
Conjunt de Mandelbrot: Subconjunt del nombres complexos, un dels fractals del pla complex ms conegut.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131586" title="Grand Theft Auto IV" nonfiltered="3728" processed="3697" dbindex="54018">
Grand Theft Auto IV (GTA IV) s el nov episodi de la srie de videojocs Grand Theft Auto, anunciat per llanar-se per Rockstar Games el 19 d'octubre de 2007 per PlayStation 3 i Xbox 360. El joc va ser ajornat, i finalment va ser llanat el 29 d'abril de 2008.

Durant la conferncia de premsa de Microsoft a l'E3 el 9 de maig de 2006, va ser anunciat que Grand Theft Auto IV estar disponible per la Xbox 360 i Rockstar proporcionar contingut exclusiu per Xbox Live amb la Xbox 360.

Vegeu tamb .
Grand Theft Auto (la saga);

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial de Grand Theft Auto IV ;
 Grand Theft Auto IV a GameSpot ;
 Tot sobre Grand Theft Auto IV, aqu ;
 Grand Theft Auto IV a IGN ;
 Grand Theft Auto IV a GameSpy ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131588" title="Joan Navarro" nonfiltered="3729" processed="3698" dbindex="54019">
Joan Navarro (Oliva 1951) s un poeta, narrador i professor de Filosofia.

Amb la seua primera obra aconsegueix guanyar el premi de poesia Vicent Andrs Estells del 1973. Grills esmolen ganivets a trenc de por, que ser considerada una obra clau dins del trencament que suposa la seua generaci, la dels 70, en relaci al moviment de caire social dominant fins l'poca. Ha estat incls a les antologies ms destacades dels anys 70: Carn fresca (1974), Les darreres tendncies de la poesia catalana (1968-1979) o La nova poesia catalana (1980). 

 Obra .

 Poesia .
Grills esmolen ganivets a trenc de por, Valncia, Tres i Quatre, 1974.
L'ou de la gallina fosca, Barcelona, Llibres del Mall, 1975.
Vaixell de folls, Valncia, Septimomiau, 1979.
Bardissa de foc, Barcelona, Llibres del Mall, 1981.
La para dels crancs, Valncia, Tres i Quatre, 1986.
Tria personal (1973-1987), Valncia, Ed. de la Guerra, 1992.
Magrana, Valncia, Brosquil, 2004.

 Narrativa .
Drumcondra, Valncia, Tres i Quatre, 1991.

 Enllaos externs .
 Escriptors.cat;
 Web personal del poeta;
 Espai a l'Institut Cervantes;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131590" title="Primera histria d'Esther" nonfiltered="3730" processed="3699" dbindex="54020">
Primera histria d'Esther s una obra que Salvador Espriu i Castell va concebre el 1948.

s una expressi desesperada per crear un testimoni d'una llengua viva i rica, per aix va omplir el text de mots de variants i nivells de la llengua catalana i fins de paraules del cal, la parla gitana. Com diu el comentarista Arnau Pons, en  Primera histria d'Esther , Espriu treu els titelles hebreus per tal de representar la situaci de gravetat de Catalunya desprs de 1939. La compara a la del poble jueu desprs de ser deportat de l'esclavatge de Babilnia. La reina Esther, segons la Bblia, va salvar el poble jueu que vivia escampat dins el regnat d'Assuerus, rei de la Mdia i la Prsia, l'actual Iran. Espriu, en la seva justificaci, dna un manament vers la llengua catalana, la deixa  al fibl de cada conscincia  i allibera de  la pres del bon gust  cada paraula i cada forma. Vol dir, doncs, que no hem  de censurar cap forma d'expressi.

Primera histria d'Esther, en general segueix el text bblic, per amb matisos esperpntics. Presenta una doble acci, una de real al jard de Sinera (Arenys), lloc on es fa la representaci, i l'altra de fictcia a Susa, centre de l'antiga Prsia. El personatge de l'Altssim s un cec que fa el paper de romancer, coneix els vilatans i en parla, i enllaa les dues histries. El rei Assuerus repudia, per desobedient, la seva reina Vasthi, i els consellers li diuen que ha de convocar pretendentes al tron, perqu cal que es busqui reina. Mardoqueu s la figura de jueu gran, que observa de prop els moviments de palau, ja que es fa amic de Secundina, la portera. Sap que el seu poble t molts enemics, un de molt important s Aman, el primer ministre, i se li acut fer presentar a la convocatria la seva protegida Esther, que de molt petita no tenia pares. Li canvia el nom d'Hadassa pel d'Esther, paraula que en hebreu vol dir  amagar ; no vol que se spiga que es jueva. Ella s molt bonica i Assuerus la pren per esposa. Mardoqueu, que sempre est al corrent de les enraonies cortesanes, sap que s'ordeix un pla per assassinar el rei i ho denuncia, de manera que Assuerus li ha d'estar en deute. Quan Aman fa veure al rei que les comunitats jueves el perjudiquen i s'han d'eliminar, s quan la reina Esther es juga la vida demanant la salvaci del seu poble, i l'obt, i no sols aix, sin que el monarca mana anihilar els partidaris d'Aman i de l'extermini dels jueus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131593" title="DVB-IPI" nonfiltered="3731" processed="3700" dbindex="54021">
El DVB-IPI s un estndard obert, creat per DVB, per la transmissi de serveis multimdia utilitzant la infraestrucuta existent i ms estesa com s la xarxa IP (Protocol d'Intenet).

A grans trets, una vegada tenim les dades codificades amb MPEG-2 e inserides a MPEG Transport Streams (MTS), sn encapsulats en RTP (Real-time Transport Protocol) i aquests, alhora, encapsulats a datagrames IP, tal com es mostra a la figura segent:






En aquesta imatge podem observar que la crrega efectiva dels datagrames sn les dades d'usuari ms les capaleres corresponents als protocols MTS i RTP. 


Pila de protocols per oferir serveis DVB-IP.

La figura segent es tracta d'un diagrama lgic dels protocols com interfcie de DVB-IPI. Mostra des dels serveis oferts a l'usuari, travessant pels protocols d'aplicaci, transport, xarxa i enlla, d'acord amb el model OSI.

Cal tenir en compte que es pren com a capa fsica i d'enlla Ethernet i FireWire per podrien haver estat altres xarxes fsiques que cumpleixin els requeriments de DVB Home Networking.






Serveis i/o Aplicacions.
Els serveis que s'ofereixen amb DVB-IPI s'han classificat per categories en quant a les seves funcionalitats:

Serveis d'oci:
 Pay TV (audio/vdeo).
 Video On Demand (audio/vdeo).
 Msica.
 Descrrega d'imatges.
 Jocs.

Serveis d'informacin general:
 Guia de programaci.
 Anuncis a mida.
 Notcies esportives.
 Notcies d'oci.
 Informaci d'emergncia.
 Notcies d'inters general.
 Informaci de reserves de vols.
 Informaci financera.

Serveis d'eduaci:
 E-Learning.

Serveis de missatgeria:
 E-mail.
 Missatgeria multimdia.

Serveis de comunicaci:
 Vdeo conferncia.
 Videotelefonia.
 VoIP.

 Serveis unidifusi (Unicast);
 Serveis Multidifusi Multicast;


Vegeu tamb.
IPTV;
DVTS;
 Digital Video Broadcasting;
MPEG-4 Parte 8: MPEG-4 sobre redes IP. (en castell);

Enlaos externs.
 Llistat de documents tcnics que fan referncia a DVB-IPI (amb angls);
 White Papers about DVB, MPEG-2, MTS... (amb angls);
 RFC 3550 y RFC 2250 Contenen informaci del encapsulament dels MTS en RTP/UDP/IP.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131595" title="Joan Valls i Jord" nonfiltered="3732" processed="3701" dbindex="54022">
Joan Valls i Jord (Alcoi 1917 - 1989). Prolfic poeta valenci, un dels ms destacats de la seua generaci.

----

 Biografia .


Joan Valls i Jord va nixer a Alcoi (l Alcoi) l any 1917. Als catorze anys comen a treballar en la indstria txtil. Alhora, per, duia a terme la seua formaci autodidacta. La seua vocaci com a escriptor de creaci pren forma ben aviat: el 1934 escriu el sainet satric Quatre de la terra. I el 1936 el seu primer poemari -en castell-, Sol y nervio. Durant la Guerra d Espanya (1936-1939), la seua militncia com a republic determin el seu empresonament. Fou alliberat el 1940, i un any desprs publica el llibre de poemes Guirnaldillas del nacimiento. A continuaci passa per una etapa de silenci i reflexi fins que el 1947 publica el seu primer poemari en catal: La can de Mariola. El 1952 guanya els Jocs Florals de Sueca amb el poema "Elegia de l ngel". Un any desprs publica el poemari L home pot sser ngel, i a continuaci Presoner de l ombra (1955), Grumet a soles (1958) i L ntim miratge (1959). Durant la dcada dels seixantes obt diversos guardons per la seua obra literria. Guanya el Premi Ciutat de Barcelona amb Parads en blanc (1964), el Ciutat de Palma amb Les roses marginals (1965) i de nou el Ciutat de Barcelona i el Premi Valncia amb Versos a Sara (1967). El 1969 publica Posicions terrenals, que representa un acostament a la lrica realista tpica de la dcada en el context valenci. A principis dels anys setantes apareix Hereu de solituds (1972), un dels poemaris ms significatius de la seua producci. A continuaci es publiquen Breviari d un eremita urb (1975, guanyador del Premi Ausis March de Gandia) i Cent serafins (1975). El 1978 veu la llum Les hores vives, poemari que sintetitza bona part dels temes anteriors. Posteriorment apareixen: Temps de sa (1979), Obra potica (1981, que arreplega la producci fins al 1975), A cavall de la vida (1983, antologia de la poesia escrita entre 1955 i 1969), Sonets de la fita obscura (1984) i Anys i paranys (1985). Quadern vermell(1986), ser l ltim poemari que publicaria en vida. Joan Valls mor l any 1989, quan preparava el poemari La rosa quotidiana (que es publicaria pstumament el 1990).

 Obra .

 Poesia .

La can de Mariola (1947);
L'home pot sser ngel (1953);
Presoner de l'ombra (1955);
Grumet a soles (1958);
L'ntim miratge (1959);
Parads en blanc (1964);
Les roses marginals (1965);
Versos a Sara (1967);
Posicions terrenals (1969);
Hereu de solituds (1972);
Breviari d un eremita urb (1975);
Cent serafins (1975);
Les hores vives (1978);
Temps de sa (1979);
Obra potica (1981);
A cavall de la vida (1983);
Sonets de la fita obscura (1984);
Anys i paranys (1985);
Quadern vermell (1986);
La rosa quotidiana ;

 Enllaos externs .
 Plana web de Joan Valls;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131607" title="Rockstar Advanced Game Engine" nonfiltered="3733" processed="3702" dbindex="54023">

RAGE, abreviaci de Rockstar Advanced Game Engine, s un motor de videojoc creat per la companyia desenvolupadora de videojocs anomenada Rockstar Games. Rockstar la vol utilitzar als nous videojocs per les videoconsoles Xbox 360 i PlayStation 3. 

Rockstar Games Presents Table Tennis.
Rockstar Games presents Table Tennis s l'nic videojoc actualment llanat que utilitza el motor RAGE. La crtica en parla molt b del videojoc, i sovint sobre els seus grfics.

Grand Theft Auto IV.
Va ser confirmat que el videojoc Grand Theft Auto IV utilitzar el RAGE com a motor.

Referncies.


 Enllaos externs .
 Rockstar Games;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131611" title="Motor de videojoc" nonfiltered="3734" processed="3703" dbindex="54024">
Un motor de videojoc (o Game Engine en angls) fa referncia a una aplicaci de programari que permeten el disseny, la creaci i la representaci del videojoc.  




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131612" title="Arquitectura de l'antic Egipte" nonfiltered="3735" processed="3704" dbindex="54025">


L'arquitectura de l'antic Egipte es caracteritza pels seus monuments de pedra, en grans blocs, amb slides columnes. S'aconsegueix grcies als coneixements matemtics i geomtrics, l'existncia d'artistes i artesans molt experimentats, organitzats i l'abundncia de pedra fcilment tallable. Treballaven pedres calcries i grantiques, que transformaven en blocs regulars i de superfcie llisa (carreus). Les construccions ms originals d'aquesta arquitectura sn les pirmides, els temples i les tombes. Aquestes obres, colossals i monumentals, pretenien durar eternament i manifestar al llarg del temps el poder del fara i dels sacerdots.

 El colossalisme arquitectnic .

La construcci en pedra es treballa en formes geomtriques (carreus). No sn pedres toscament desbastades, com s el cas dels meglits, sin que sn peces de mesures precises que permeten construir edificis i murs de perfils rectes. 

La caracterstica ms evident de l'arquitectura de l'antic Egipte s el seu colossalisme: la construcci era desproporcionada en relaci a la seva funci, car no era necessari un monument funerari tan immens per enterrar un fara, ni els temples egipcis congregaven tantes persones. L'edificaci desborda l'escala humana de forma premeditada i s'imposa per la seva grandria a l'nima dels espectadors i imposa un sentiment de temor. 

s una arquitectura allindada, que desconeix els principis de la construcci en forma d'arc; per tant, es fonamenta, exclusivament, en lnies horitzontals i verticals, o com en les pirmides, en una formaci en diagonal. 

A l'arquitectura religiosa la columna s un element sustentador de la coberta plana i, alhora, un element decoratiu que recorda la forma vegetal de la palmera, les fulles de lotus o de papirus.

 Formes d'enterrament: mastaba, pirmide i hipogeu.

 
La forma ms antiga d'enterrament s la mastaba, de forma tronco-piramidal. Cap a l'any 3000 aC s la tomba dels personatges notables, sacerdots o nobles, i dels primers faraons. 

L'acumulaci de poder i el desig de grandesa en la figura del fara donen lloc a la superposici de mastabes per distingir la tomba del rei; aix neix la pirmide esglaonada. A partir del 2700 aC, la pirmide distingeix la tomba faranica de les dels grans dignataris. Corresponen a la IV dinastia les grans pirmides de Gizeh (entre el 2600 i el 2500 aC); la ms imponent s la de Keops (de 137 metres), que sobresurt al costat de les de Kefren i Micer. 

L'interior de les pirmides s un conjunt de galeries, pous i cambres, extraordinriament complicat, a fi d'evitar el saqueig dels riqussims aixovars. 

Durant la XVIII dinastia, el centre poltic de l'Antic Egipte es trasllada al sud, a Tebes, a la Vall dels Reis, on es construeix un nou tipus de tomba excavada en el vessant d'una muntanya, dins la roca. s l' hipogeu. Aquest mant la disposici interior laberntica, per s'enriqueix amb pintures i les tombes posseeixen un aixovar molt ric, com en el tresor de Tutankamon.

 Temples .

Cap l'any 1580 aC, la XVIII dinastia impulsa, tamb, la construcci de temples immensos. La grandiositat d'aquests espais s enlluernadora en un intent de glorificar els dus i els sobirans. Influenciats pel paisatge horitzontal, a l'antic Egipte es cobriren els temples amb una estructura amb llindes, sistema que implicava la utilitzaci d'abundants columnes inspirades en la natura.

Els reis guerrers, com els Ramss i Tutms, sn els impulsors dels temples gegantins, que s'adeqen als nous ideals de domini territorial Ramss II acaba el temple de Luxor, i Tutms III man edificar el de Karnak. Els atris, els patis, les columnes i les escultures enormes produeixen una sensaci de poder.

 Speos .

Als volts de 1500 aC, la reina Hatsheosyt mana construir temples excavats en l'interior d'un tur com el de Deir el-Bahari. s el tipus de temple anomenat speos, que repeteix Ramss II a Abu Simbel i que pot ser considerat l'antecedent de l'esperit grec quant al propsit de fondre la bellesa de l'arquitectura amb la de l'espai natural.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131613" title="Difracci de raigs X" nonfiltered="3736" processed="3705" dbindex="54026">

La difracci de raigs X s una tcnica consistent a fer passar un feix de raigs X a travs d'un cristall de la substncia subjecta a estudi.

El feix s'escindeix en diverses direccions a causa de la simetria de l'agrupaci d'toms i, per difracci, dna lloc a un patr d'intensitats que pot interpretar-se segons la ubicaci dels toms en el cristall, aplicant la llei de Bragg.

s una de les tcniques que gaudeix de major prestigi entre la comunitat cientfica per a dilucidar estructures cristallines, a causa de la seva precisi i a l'experincia acumulada durant dcades, elements que la fan molt fiable. Les seves majors limitacions es deuen a la necessitat de treballar amb sistemes cristallins, pel que s difcilment aplicable a dissolucions, a sistemes biolgics in vivo, i no s aplicable a sistemes amorfs o a gasos. s possible treballar amb monocristalls o amb pols microcristallina, aconseguint-se diferents dades en ambds casos.

Per a la resoluci dels parmetres de la cella unitat pot ser suficient la difracci de raigs X en pols, mentre que per a una dilucidaci precisa de les posicions atmiques s convenient la difracci de raigs X en monocristall. La cristallografia de raigs X va ocupar un paper essencial en la descripci de la doble hlix de la molcula d'ADN. Aquesta tcnica s'utilitza mpliament en la determinaci de les estructures de les protenes.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131614" title="E" nonfiltered="3737" processed="3706" dbindex="54027">

E3 o E s la Exposici d'Entreteniment Electrnic (de l'angls Electronic Entertainment Expo). Aquest esdeveniment s la convenci de videojocs de PC i consola ms important de la indstria dels videojocs. La exposici est oberta noms per a treballadors de les empreses del videojoc i periodistes majors de 18 anys.

L'E3 se celebra la tercera setmana de maig de cada any en el Centre de Convencions de Los Angeles a la ciutat de Los Angeles, Estats Units. Segons l'ESA (Associaci de Software per a Entreteniment) l'E3 de 2005 va superar la xifra de 70.000 visitants.

Molts desenvolupadors de videojocs mostren les seves creacions i novetats en programari i maquinari. Des del 1998 s'entrega un premi al millor videojoc de l'E3.

El primer E3 es va celebrar el 1995 en mans de l'Associaci del Software Digital Interactiu (ara Associaci de Software de Entreteniment). Abans de la seva creaci, molts desenvolupadors mostraven els seus productes en altres conferncies i exposicions com el Consumer Electronics Show i el European Computer Trade Show.

L'E3 del 2007 es va celebrar a Santa Monica entre l'11 i el 13 de juliol incloent nous canvis enfocats a que sigui una fira menys multitudinria i ms centrada en els videojocs donant ms dileg i interactivitat. Els seus principals canvis van ser:
Una fira amb menys persones, es necesit invitaci prvia per entrar.
Selecci exhaustiva de les companyies i mitjans que podien assistir.

 Llocs on hi ha hagut l'E3 .

1995 - Los Angeles
1996 - Los Angeles
1997 - Atlanta
1998 - Atlanta
1999 - Los Angeles Convention Center
2000 - Los Angeles Convention Center
2001 - Los Angeles Convention Center
2002 - Los Angeles Convention Center
2003 - Los Angeles Convention Center
2004 - Los Angeles Convention Center
2005 - Los Angeles Convention Center
2006 - Los Angeles Convention Center

 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'E ;
Article de l'E a Vadejocs.net ;
Notcies i novetats de l'E3 2006 ;
Notcies, videos, imatges i informaci de l'E3 ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131623" title="Neunkirchen (Saarland)" nonfiltered="3738" processed="3707" dbindex="54028">


Neunkirchen s una ciutat i un municipi de Saarland (Alemanya). s la ciutat ms gran del districte de Neunkirchen. Se situa a la riba del riu Blies, 20 km. aproximadament al nord-est de Saarbrcken. Amb gaireb 50.000 habitants, Neunkirchen s la segona ciutat ms gran de Saarland. El nom de la ciutat significa "esglsia nova" (no confondre amb "nou esglsies"). En el passat, l'economia de Neunkirchen s'ha basat de forma gaireb exclusiva en l'explotaci de carb i acer. Amb la decadncia d'aquest sector industrial, l'economia de Neunkirchen s'havia d'encarar amb canvis drstics i experiment un canvi significatiu cap al sector serveis, encara que les indstries ms petites encara resten a la zona.

Histria.
Els primers assentaments de la zona daten del segle VIII. La part ms vella de la ciutat s el poble de Wiebelskirchen, situat al nord del centre de la ciutat. El seu nom consta des de l'any 765 i, s aix el nom cristi ms antic de la ciutat ("Kirche" vol dir esglsia). El nom de "Neunkirchen" s'enregistr per primera vegada el  1281.

Neunkirchen pertanyia al principat de Nassau-Saarbrcken, el qual erigu dos castells a les proximitats, que actualment ja no existeixen. A Neunkirchen se li atorg el ttol de ciutat l'any 1922, desprs d'haver estat el municipi (no-ciutat) ms gran d'Europa durant algunes poques.

Economia.

Hi ha evidncies d'activitat en mines de carb que daten del segle VIII. Les primeres plantes de tractament de carb s'installaren el 1593 a la vall del Blies. Moltes de les decisions que es prenien a la ciutat corrien a crrec dels "von Stumm-Hallberg", famlia burgesa, propietria de la ferreria local des de 1806, que influenci enormement en la poltica local. 

Durant la Segona Guerra Mundial el gran complex de ferreries situat a la dreta del centre de la ciutat pat bombardejos per ser considerat objectiu militar per a l'exrcit aliat. El 1945, un atac aeri destrua aproximadament tres quartes parts del centre de la ciutat.

A causa de la disminuci de la indstria del carb i l'acer, l'economia local pat importants dificultats econmiques. La taxa de desocupaci augment drsticament arran del tancament de la darrera mina de carb l'any 1968 i de part essencial del complex de ferreries l'any 1982. Avui en dia nicament es mant en funcionament un mol d'acer.

Aix doncs la ciutat es va veure obligada a transformar-se una "ciutat comercial", un procs que s'inici amb l'edificaci d'un gran centre comercial en els terrenys de l'antiga planta d'acer. Mentrestant s'han anat conservant i renovant romanents de l'anterior planta d'acer que no s'havien destrut. Ara serveixen com a monument industrial, part d'elles s'han reconvertit en petits bars i discoteques.

Personalitats.
 Friedrich Carl Glaser (enginyer).
 Julius Adler (poltic comunista).
 Erich Honecker (poltic comunista).
 Erich Schwertner (poltic liberal).
 Stefan Kunz (jugador de futbol).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131624" title="Los Angeles Convention Center" nonfiltered="3739" processed="3708" dbindex="54029">

Los Angeles Convention Center (abreviat LACC, o b en catal Centre de Convencions de Los Angeles) s un centre de convencions al centre de la ciutat de Los Angeles. El LACC acull anualment esdeveniments com el Greater Los Angeles Auto Show, i la fira ms important de videojocs com s l'exposici E3, que en el qual aquesta fira va ser l'ltima el 2006 en aquest centre.

El Convention Center va ser obert el 1971, i ampliat al 1993. La part del nord-est del Center va ser aterrat al 1997 per fer l'Staples Center.

 Enllaos externs .

Lloc web del LACC ;
Especificacions del terra de l'edifici ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131631" title="GTAForums.com" nonfiltered="3740" processed="3709" dbindex="54031">
GTAForums.com s una web de frum de discussi fet per fans de la famosa saga de videojocs "Grand Theft Auto". Va ser creat en el mes de novembre de 2001 i actualment compta amb 135.000 membres registrats.

El frum est subdividit en la major part per seccions relacionades amb la franquicia GTA. Entre aquestes divisions es troben subfrums dedicats a l'edici del joc, d'ajuda per a completar-los, etc.

GTAForums.com s conegut per impolsar i promoure modificacions del joc per part de fans, fins i tot els mods San Andreas Multiplayer, "Vice City Multiplayer", "Myriad Islands" i "GTA: Liberty City". 
Aquestes modificacions, amb excepci del San Andreas Multiplayer van ser principalment fetes a "GTAForums.com". Actualment promou notables modificacions com "Liberty City Stories Total Conversion"

Aquesta web pateix de lentitut degut a la sobrecarrega del servidor i freqents missatges de 500: Internal Server Error.

 Enllaos externs .
GTA IV;

  Gta-4-.new.fr - Reference Site;

GTAForums.com;
GTANet;
Liberty City Stories Total Conversion;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131634" title="Meat Puppets" nonfiltered="3741" processed="3710" dbindex="54033">
Meat Puppets s un grup de msica rock estatunidenc. Els seus components sn els germans Kurt i Chris Kirkwood.

Discografia (incomplerta).

 Meat Puppets ;
 Meat Puppets II;
 Huevos;
 Too high too die;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131640" title="David Broza" nonfiltered="3742" processed="3711" dbindex="54034">
David Broza (          ) (Haifa, 4 de setembre de 1955) s un cantant israeli de gran xit al seu pas natal. 

El seu avi, Wellsley Aron, va fundar l'assentament rab-israeli de Neve Shalom (Oasi de Pau)  i el moviment de joventuts Habonim.

Fill d'un home de negocis britnic i una cantant folk es va criar entre Anglaterra i Espanya; de petit va voler sser artista grfic i amb 17 anys, venia quadres al Rastro de Madrid. Desprs del servei militar israeli, va comenar a tocar a cafs i va acabar gravant un disc. T tres fills i resideix entre Israel i New Jersey 
.

El seu debut als Estats Units, l'lbum Away From Home, va ser aclamat pel New York Times . Tamb ha tingut xit a Europa la seva can Raquel que va servir com capalera d'una srie de TVE; el seu lbum Isla Mujeres es va editar a Espanya i a molts altres pasos. Todo o Nada, el seu darrer lbum, tamb s'ha editat en castell.

Com activista, ha participat en diverses missions humanitries i ha estat ambaixador de bona voluntat de la UNICEF. La seva can Together (coescrita amb Ramsey McLean) va sser seleccionada per a la celebraci del 50 aniversari de la UNICEF . Ha fet una gira per l'Orient Mitj amb el msic jord Hani Naser per a promoure la pau a travs de la msica.

 Discografia .
2002 Todo o nada;
2002 All or Nothing;
2002 Painted Postcard;
2001 Spanish Heart ;
2000 Isla mujeres;
1999 Matchil Linshom;
1995 Sodot Gdolim;
1994 Stonedoors ;
1994 Second Street;
1994 Elements of Love;
1994 Masada Live;
1993 Time of Trains;
1992 Neshika Gnuva;
1990 First Collection;
1989 Away from Home;
1987 A Poet in New York;
1984 Broza;
1983 Haisha Sheiti;
1981 Klaf ;
1979 David Broza;
1978 Hakeves Ha Shisha Asar;
1977 Sikhot Salon;

Enllaos externs.
 Plana web oficial del cantant ;
 Plana web de l'agncia que el representa ;
 Associaci nord-americana d'Amics de Neve Shalom/Wahat al-Salam ;
 Article David Broza: Making the Music the Poem Wants a la plana web de l'Acadmia de Poetes Americans ;

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131641" title="Traducci (desambiguaci)" nonfiltered="3743" processed="3712" dbindex="54035">

Biologia: procs biolgic en qu se sintetitza una cadena de protenes a partir d'una seqncia d'ARN missatger; vegeu sntesi proteica.
Lingstica: procs d'interpretaci d'un text en una llengua i posterior producci d'un text equivalent en una altra:
 Traducci lingstica.
 Traducci automtica;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131642" title="Nger als Jocs Olmpics d'estiu 1984" nonfiltered="3744" processed="3713" dbindex="54036">

El Nger va competir als Jocs Olmpics d'Estiu 1984 a Los Angeles. Va tornar a competir desprs de boicotejar els Jocs del 1976 i el 1980.

Resultats per esport.
Boxa.
Pes mosca mascul (  51 kg)
 Chibou Amna;
 Va perdre al primer round contra David Mwaba (TNZ), 0:5;

Referncies.
Informes Olmpics Oficials ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131644" title="Baltasar de Muntaner i de Sacosta" nonfiltered="3745" processed="3714" dbindex="54037">


Baltasar de Muntaner i de Sacosta fou Paborde de Berga i abat del Monestir de Sant Pere de Galligants. Posteriorment fou abat del monestir de Sant Cugat del Valls (1696-1711) i bisbe de la ciutat de Mxic (1711-1712).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131647" title="Frederic Muset i Ferrer" nonfiltered="3746" processed="3715" dbindex="54038">
Frederic Muset i Ferrer (Igualada, Anoia, 8 de juliol del 1896   Barcelona, maig del 1979) va ser un sacerdot i msic, compositor i organista catal.

 Biografia .
Inici la seva preparaci musical als vuit anys, quan entr a la Capella de Santa Maria, que dirigia Salvador Puigsec a Igualada. Continu els estudis amb Illuminat Saperas, amb Vicen M. de Gibert a Barcelona i, a Vic, amb el seu germ (i msic reconegut) Josep. Fou organista del Seminari de Barcelona (1916). Al 1918 feu de professor del Collegi de Vocacions Religioses de Valncia; en la seva estada a aquesta ciutat, hi fund la Schola Cantorum. Els anys 1923-1925 els visqu a Pars, com a organista i mestre de capella de Saint-tienne du Mont. De tornada a Barcelona, esdevingu mestre de capella i organista de Santa Maria del Mar (1931-1933 aprox.). Durant la Guerra Civil visqu a Valncia (1936-1939); acabada aquesta, torn a establir-se a Barcelona.

Public Canons populars catalanes, amb harmonitzacions per a piano. Compongu ms de 20 misses, una trentena d'antfones (Salves i Ave Maria), una vintena de Goigs, dues obres de teatre lric per a cor i orquestra, i moltes altres composicions, la majoria de caire religis. La Biblioteca de Catalunya conserva el seu llegat bibliogrfic (vegeu-ne el catleg a Enllaos). En alguna ocasi empr el pseudnim M.Sigfried.

 El seus germans .
 L'escriptor i poeta Antoni Muset i Ferrer;
 El msic i compositor Josep Muset i Ferrer;

 Obres (selecci) .
 Los amantes de Teruel (1939), per a gran orquestra, cor a sis veus, quintet vocal solista i rapsode. Basat en l'obra de Tirso de Molina;
 El fantasma de la cumbre, per a cors i orquestra, obra per a l'escena amb llibret de Joaquim Civera i Sorman;
 Finales: nmero 23, per a orgue;
 Illustracions musicals adaptades a la rondalla "El Comte d'Oliver" (1917), per a viol, violoncel i piano;
 Marcha nupcial para gran orquesta (1941), dedicada al compositor Joan Pich i a Maria Escrihuela;
 Offertorium para grande orquesta (1944);

 Misses .
 Missa Adoramus te Christe (1944), per a quatre veus mixtes i gran orquestra o orgue;
 Missa In honorem Beat Mari Virginis de Montserrato, Cathaloni Patron Principalis (1935), per a diverses veus i orgue;
 Missa In honorem Beat Mari Virginis in Expectatione Partus (1933), per a quatre veus mixtes i acompanyament;
 Missa In honorem Sancti Friderici (1934), per a tres veus mixtes i acompanyament;
 Missa pro Defunctis n1 cum Sequentia et Exequiis (1935), per a tres veus i orgue;
 Missa "Regina Pacis" (1945), per a dues veus i orgue;
 Missa Santa Patrona del Gremio de Hostalera (1946), per a quatre veus mixtes amb acompanyament d'orgue i orquestra;

 Canons, motets, antfones .
 Amb lletra de Jacint Verdaguer: A la Inmaculada (1944), A la Reina de Catalunya, Maria al Cel guia (1926), can per a tres veus blanques amb acompanyament d'harmnium;
 Amb lletra de Joan Maragall: Boscos de Vallvidrera, a cinc veus mixtes (1974), Unes flors que s'esfullen, a quatre veus mixtes (1974), Jugant, La vaca cega, a sis i vuit veus mixtes (1974);

 A Cristo crucificado, a quatre veus, amb lletra de Santa Teresa de Jess;
 Beata te dicent (1941), per a quatre veus mixtes i orgue;
 Can de l'albada, a tres veus i cor, lletra d'Antoni Navarro;
 Can de l'infant' (1920), per a sis veus mixtes, premi del concurs literari musical del Seminari Conciliar de Barcelona;
 Can de maig, lletra d'Apelles Mestres;
 Cantarcillo, a sis i set veus mixtes, lletra de Lope de Vega;
 Cinc cants a la Mare de Du de Montserrat (1947), per a veus i orgue;
 Dotze canons per a soprano amb acompanyament de corda, harmnium i piano (1930), amb lletres de Joan Maragall, Josep Carner, Joaquim Folguera, Joan Ros de Corella, Clementina Arderiu, Josep Maria Lpez-Pic i Josep Maria Rovira i Artigues. L'autor tamb en feu una reducci per a soprano o tenor i piano el 1935;
 Glossa, lletra de Maria Antnia Salv;
 Himne a Sant Vicent Ferrer, per a una veu i orgue, amb lletra de Josep Maria Bayarri;
 Himno a Pekn (1971), per a quatre veus mixtes, dedicat a la barriada suburbial de Pekn (Barcelona);
 Madrigal, lletra de Mari Manent;
 El que diu una can, lletra de Lloren Riber;
 Tota Pulchra es Maria (1943), motet a tres veus iguals;
 La Verge ressuscitada: Poema (1950), per a tres veus d'home i orgue, lletra de Forti Sol;
 Visi de Montserrat: poema coral a veus mixtes (1946), lletra de Josep Maria Rovira;

 Bibliografia .
 Publicacions de Frederic Muset .
 Frederic Muset Vint-i-cinc canons populars catalanes Barcelona: Unin Musical Espaola, s.d. (entre 1925 i 1930). Comprn dos Quaderns;

 Publicacions sobre Josep Museu .
 Maria Antnia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Sol Diccionari biogrfic d'igualadins Barcelona: Fundaci Salvador Vives i Casajuana, 1986;
 F. de Valr Mossn Frederic Muset, article publicat a Garba nm. 32-34 (Sabadell, 1922);

 Enllaos .
 Catleg del Fons Frederic Muset a la Biblioteca de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131653" title="Gagasos" nonfiltered="3747" processed="3716" dbindex="54039">

Els gagasos sn una minoria turca al sud de Moldvia (Gagasia) i sud-oest d'Ucrana (Budjak) en un nombre de 250.000. Ells i els txuvaixos, iacuts i dolgans de Rssia sn els nics grups trquics que sn predominantment cristians (ortodoxos i alguns protestants).

Distribuci geogrfica.
Els gagasos de fora de Moldvia viuen principalment a les regions ucraneses d'Odessa i Zaporizhzhia, aix com al Kazakhstan, dins els districtes de Semipalatinsk (Kokpeti, Zharma, Txarskij, Aksuat i Urdzhat) i Pavlodar; el Kirguizistan, a la ciutat de Bishkek, l'Uzbekistan, Romania i a la repblica russa de Kabardino-Balkria. Hi ha tamb uns 20.000 gagasos vivint als pasos balcnics de Grcia, Bulgria (a les viles de Varna (Provadya), a la Dobrudja (Kavarna) i al Sud (Yambol i Topolovgrad)) i la Repblica de Macednia.

Hi ha un grup tnic relacionat anomenat gagavuz (o gajal) que viu a la part europea del nord-oest de Turquia, al nord-est de Bulgria, i a la Repblica de Macednia. Sn musulmans.

Dins de Moldvia, segons dades oficials del 1995, uns 153.000 gagasos vivien a la seva repblica, la qual cosa suposava el 82,5% de la poblaci; la resta sn blgars, moldaus, russos i ucranesos. D ells, el 92% usen el gagas com a llengua nadiua, tot i que el 73% afirmen conixer el rus, i noms el 4% afirma parlar romans. La seva religi s l'ortodoxa grega, llevat uns 2.000 baptistes. Sn ms del 50% de la poblaci a 24 ciutats i noms a sis sn minoritaris. Tamb n'hi ha a Chisinau (5.808), Basarabeasca (2.451), Tiraspol (1.909), Tighina (1.554), Cahul (1,254), Burlaceni, regi Vulcanesti (1.090), Baurci, regi Cainari (501), Taraclia (725), Cimislia (226), Ciumai, regi Taraclia (329), Etulia, regi Vulcanesti (312), Moscovei, regi Cahul (128), Visinesti, regi Cantemir (182), Sadic, regi Cantemir (148), Iargala, regi Leova (145), Albota de Sus (242), Cealic (171), Satul Nou (288), Salcia (194), Sofieni (388), tota a la regi Taraclia.

 Histria .
 Orgens .
L'origen i ascendncia dels gagasos s poc coneguda. Segons algunes hiptesis, sn descendents dels cumans o polovtsians, que arribaren al Don-Kuban el 880 i a Kev el 948 i en mataren el prncep Sviatoslav de Kiev. El 1046 el cap dels uz, Kegen, provoc una revolta contra el Khan Turak, marx a Bizanci i adopt el cristianisme, de manera que s'establ a l'actual Macednia, on el 1071 collaboraren a la derrota definitiva dels cumans. Jugaren un rol actiu en la histria de les estepes de la Rssia Meridional fins el 1237. Segons els blgars, per, sn descendents dels blgars que foren turquitzats en el segle XIX, per conservant-ne la religi.

Segons altres teories, sn descendents dels torks o uzes (Gk Uz), que estaven emparentats amb els cumans, i que en les antigues crniques russes del segle XI coneixen com a Tornije Klobuki ( barrets negres , en turc kara kalpak). Aquests, per, semblen haver estat una tribu molt barrejada. Durant la dominaci russa adoptaren la religi ortodoxa grega.

La hiptesi ms probable, per, s la que els considera descendents dels turcs oghuz i dels saldjuks, originaris del Baikal i que van marxar cap a l oest en el segle VI, tamb anomenats toquz oghuz, i que en el segle IX eren dividits en 24 clans.

 L'estat gagas de Dobrudja .
El territori ms tard anomenat Dobrudja ja fou habitat des de la primera meitat del segle XIII per les tribus turques, i l'anomenaven Pas de Karvuna, pel nom de la seva capital (avui Bal ik). En el segle XI travessaren el Danubi i s'assentaren d'antuvi a Grcia, Macednia i Bulgria, on adoptaren el mode de vida sedentari i la religi ortodoxa cristiana i on potser es van barrejar amb elements cumans, polovtsians i petxenegs. Des d'ac amenaaven l'imperi bizant, qui feia lleves de tropes entre la poblaci de la regi, sobretot els uzes. Les tribus oghuz atacaven sovint l'imperi, a vegades units a altres tribus en incursi. 

Com a conseqncia, deixaren de desconfiar en ells i s'esforaren en sotmetre'ls amb la intenci d'utilitzar les seves forces en benefici propi. Aix, el 1261 l'emperador Miquel VIII Paleleg crid a la cort el sold saldjuk Izzaldin Kayka'us II (1236-1276), qui havia  fugit d'Anatlia atacat pels mongols. L'emperador li conced en feu la possessi de territoris davant la Dobrudja, on hi establ un estat oghuz independent amb capital a Karvuna. D'aquesta manera, es creu que l'apellatiu tnic prov del mot del cabdill Kaykaus. L'ortodxia grega fou reconeguda com a religi dominant, i l'autoritat eclesistica era exercida pel patriarcat de Constantinoble mitjanant l'exarcat de Karvuna. El nou estat fou reforat per la incorporaci de turcs seljcides, i pels voltants del 1296 cre la seva prpia armada i flota.

Desprs de diversos combats entre tribus, s'hi disting Balik, qui es pos al cap de les tribus oghuz i fou nomenat nou cap de l'estat. El 1346 va intervenir en els desordres de Constantinoble, on hi envi mil cavallers per ajudar la regent Anna de Savoia. Desprs de la seva mort el 1357, fou nomenat nou rei Dobroti , qui va reforar notablement l'estat i va augmentar la flota. El pas de Karvuna va passar a anomenar-se definitivament Dobrudja (per Dobroti ) o principat de Dobrydzha (en gagas, Uzi ayalet).

Tanmateix, els turcs otomans assetjaren Bizanci i els seus feus, i el reialme turcocristi dels gagasos els fou una presa fcil. El successor de Dobroti , Yanko o Yvanko, fou el darrer sobir oghuz. El 1398 fou obligat a reconixer la sobirania de l'otom Bayazid I (1389-1402), quan aquest havia ja conquerit la Grcia Continental.

 Del segle XV al segle XIX .
Desprs de la desaparici de l'estat oghuyz, una part de la poblaci abra l'islam, per la resta es mantingu fidel al cristianisme. Desprs de la presa de Constantinoble pels turcs el 1453, el sold otom Mehmet II reconegu el patriarca grec de Constantinoble com a cap de tots els cristians sense distinci de nacionalitat. 

Per b que durant quatre segles les fonts histriques no fan esmena dels turcs de la Dobrudja, se suposa que es mantingueren sota l'autoritat del patriarca. Una prova n's que el 1652 el patriarca prengu la decisi de conferir la jurisdicci sobre les viles i els llogarrets al bisbe local, en comptes de l'exarca de Karvuna. Endems, durant el segle XVI i XVII patiren incursions dels nogais

Des del 1684 comen a declinar la puixana otomana i els regnes cristians formaren la Santa Lliga, de manera que esclataren diverses guerres russoturques i austroturques. Aix provocaria l'xode de diversos pobles dels Balcans cap a la  Santa Rssia . Aix, entre el 1750 o el 1846, de manera semblant a la dels blgars, molts gagas marxaren de la Pennsula Balcnica cap a Rssia a travs del Danubi; el 1769, a la provncia de Novaja Rossija; entre el 1787 i el 1791, i ms tard entre el 1801 i el 1812, al sud de Bessarbia. Des del 1807, endems, van ocupar els buits que deixaren els nogai, que abandonaren Budjak i marxaren a Crimea i Azov. Els gagasos s establiren a les viles de Comrat, Avdarma, Kongaz, Tomai i Cimischioi, zona molt frtil, per encara es mantingueren en Provadya, Varna, Yanvol i Topolovgrad (Bulgria).

Simultniament, el principat de Moldvia era posat sota la protecci de Rssia el 1774 pel tractat de Ku uk-Kainardji, i pel Tractat de Bucarest del 1812 la Bessarbia fou atribuda a Rssia. Cap el 1770 fundaren a Moldvia les viles de ad r i Orak, i quan els ttars foren obligats a marxar de Bucak el 1812, s'hi establiren ells, encoratjats pels russos. Des del 1818, endms, el seu nombre s'increment a la zona de adir-Lunga sota la protecci de Russia i Moldvia. En els censos del 1817, 1835, 1851 i 1859 se'ls considera com a blgars de parla turca, per des del de 1897 se'ls considera com a una tnia apart.

 Els segles XIX i XX .
Aquestes emigracions no provocaren cap intervenci per part del govern rs, per s que hi pos ordre en la gesti de terres i en l'administraci. Aquest moviment era aparentment proper a l'opressi dels daghli i kirdjali, bandes de pillatges dels Pasvand-oghlu (Uthman, el fams paix de Vidin, i Kara Feydi). Noms una minoria de gagas van romandre a Bulgria, on encara hi sn llurs descendents. A partir del cens del 1817 s'usar el terme gagas per primer cop de manera oficial.

El 1856 el territori gagas fou posat sota administraci del gubernia de Bessarbia. Per des de la creaci del regne de Romania el 1861, els nacionalistes romanesos reclamaren la Bessarbia, que li fou atribuda en acabar la Primera Guerra Mundial. Noms van gaudir d'un petit perode independent, cinc dies d'hivern del 1906, quan una revolta de pagesos dirigits per Andre'i Galatan, fill d'Atmaca Pavli, qui proclam la repblica de Comrat que fou aixafada a les dues setmanes pels soldats tsaristes el 1906; obligaren als sublevats a agenollar-se davant el Sobor i els torturaren. Entre el 1909-1910 alguns gagasos emigraren cap a Turgaj (sia Central), i el 1925 d'altres s establiren a Taixkent. El pas es mantingu en l'endarreriment econmic i patiren alguns intents uniformitzadors del grup feixista romans Garda de fier (guarda de ferro) de Corneliu Codreanu. El 1937 apareixer el primer grup nacionalista gagas, Khalky Gagauze (Organitzaci Popular Gagas), i l'ambaixador turc a Bucarest, Hamdullah Suphi Tanr ver (1931-1944) va fomentar els cursos de llengua turca entre ells i les beques per a estudiar a Istanbul.

A causa del Pacte von Ribbentrop-Molotov signat per nazis i sovitics, la Bessarbia fou envada per tropes sovitiques, i el 2 d'agost del 1940 passar a formar part de la RSS de Moldvia. Per l'octubre del 1941 el pas fou novament envat pels romanesos, formant part de la nova provncia de Transnstria fins la signatura de l'armistici de Moscou del 1944, pel qual la Bessarbia tornava a mans sovitiques. Per el territori gagas ser dividit entre Moldvia (el 80%) i Ucrana (el 20%).

Des del 1949, totes les viles gagases de Moldvia i Ucrana foren collectivitzades, aix com les de Romania i Bulgria. Tot i que aleshores eren fora assimilats a la cultura romanesa, Stalin els  encoratj  a mantenir la seva cultura indgena o a russificar-se. Malgrat no obtenir cap mena d'autonomia, el 30 de juliol del 1957 s'adapt un nou alfabet per a la seva llengua (fins aleshores escrivien en alfabet grec), i des del 1958 s'utilitzava a l'ensenyament primari. A partir del 1980, per, augmentaren les protestes i pressions per tal d exigir un augment de presncia de la llengua als mitjans de comunicaci, de manera que el 1986 les autoritats sovitiques permeteren un augment limitat de presncia en els mitjans. 

El 20 de juny del 1989, en plena perestroika i aprofitant l'aparici del Frontul Popilar Moldovei (FPM), amb idees panromaneses, es reconstitu el partit Khalky Gagauze (Poble Gagas), dirigit per Mefody Vyrlam i Stepan Topal, aix com el grup Arkalyk (Cooperaci).  El 27 d'agost van organitzar una marxa contra la Llei de la Llengua Moldava, que proposava l'oficialitat nica del romans a Moldvia.

L'octubre del 1989 el moviment Khalky Gagauze es va inscriure legalment i el novembre celebr el I Congrs en el qual va crear la RSSA Gagasa dins la Repblica de Moldvia.  

Per la histria posterior, vegeu Conflicte a Gagasia.

Bibliografia.
Mihail ak r, 1934, Basarabyal  Gagavuzlar n  storyas  del poble gagas de Bessarbia";
 Roger Caratini, 1990, Dictionnaire des nationalits et des minorits en URSS Larousse, Poitiers;
 Tatiana Lariushina Ethnic minorities in the Republic of Moldova dins Sumary of the economic activities in the Republic of Moldova;
 John W. Baggaley History of Gagauzia dins Gagauzia, a new phenomenon in Europe 1997 pel Center for Economic & Social Initiative.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131654" title="Ermengol Amill" nonfiltered="3748" processed="3717" dbindex="54040">
Ermengol Amill (Bonestarre 1665 - Npols 1718)  fou militar catal durant la Guerra de Successi Espanyola. 

Desprs de l'Aixecament Militar Austriacista esdevingu Coronel d'un regiment de Fusellers Voluntaris Miquelets, batejat desprs com Regiment de Fusellers Voluntaris "Sant Raimon de Penyafort". Fou un dels principals caps militars del Front Exterior. 

Home dotat d'una gran capacitat d'organitzaci i lideratge, es destac en la guerra irregular i les tasques d'espionatge i contraespiontage. Alguns l'acusaren de ser extremadament despietat i sanguinari amb el castellans i els collaboradors botiflers. Quan el 1713 els Regs, Antoni de Cortada i d'altres vigatans ja havien abandonat la lluita, ell prossegu en la guerra per, tal com queda testimoniat, la Llibertat de la Ptria.

El gener del 1714 es pos sota les ordres d'Antoni Desvalls i de Vergs, Marqus del Poal, que havia estat encarregat d'organitzar l'exrcit catal de l'interior, i combat al Maresme, Valls, Moians, Lluans, Bages, Baix Llobregat i Peneds.

Capitul el 18 de setembre del 1714 a Cardona, juntament amb els seus companys d'armes, i, tot i que estava prevista en la capitulaci la seva llibertat, els castellans incompliren la paraula i l'empresonaren. Pogu escapar a l'Arxiducat d'ustria on va continuar al servei Carles III lluitant contra els turcs.

Lluitant contra l'Imperi Otom, fou fet presoner i torturat. El 1718 obtingu la llibertat, per segurament amb la salut malmesa. Se'l nomen Governador del Castell de Cotrone, al Regne de Npols, on mor aquell mateix any, sempre fidel a la Casa d'ustria i demostrant el coratge, la valentia i l'indomable esperit militar dels catalans del Pirineu.


Enllaos externs.

 Biografia del Coronel Ermengol Amill;
 La Batalla de l'11 de Setembre de 1714;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131655" title="Entente FC" nonfiltered="3749" processed="3718" dbindex="54041">
Entente FC s un club de futbol niger amb la seu a Dosso. El seu estadi s l'Estadi de Dosso.  




 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131659" title="Nicolau Aixandri" nonfiltered="3750" processed="3719" dbindex="54042">
Nicolau Aixandri (Llagostera segle XVII - Viena 1732) fou militar catal durant la Guerra de Successi Espanyola.

Tinent coronel del Regiment n4 Generalitat de Catalunya, va ser detingut desprs de la batalla de l'11 de setembre de 1714 que finalitzava el Setge de Barcelona. Fou empresonat primer a Pamplona i desprs, el 1719 a Segvia. No va ser alliberat fins al 1725, grcies al Tractat de Viena. 

Vegeu tamb.
 Guerra de Successi;


Enllaos externs.
 Biografia del Coronel Nicolau Aixandri;
 La Batalla de l'11 de Setembre de 1714;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131660" title="Joel Madden" nonfiltered="3751" processed="3720" dbindex="54043">

Joel Madden (nascut l'11 de mar de 1979) s el cantant principal del grup de musica punk rock Good Charlotte i s el germ bess del guitarrista principal del mateix grup Benji Madden.

Abans de Good Charlotte.
Nascut amb el nom de Joel Ryan Reuben Combs a Waldorf, Maryland. El seu pare va marxar de casa la nit de Nadal, quan ell tenia 15 anys cap a 16 perqu a casa seva tenien molts problemes econmics. Tant ell com els seus germans van haver de treballar en feines mal pagades. Sa mare es va fer crrec d'ells. Good Charlotte ha compost diverses canons que van sobre aquest tema: "Thank you mom" (2000), "Emotionless"(2002), "The story of my old man" (2002) i "Chistmas by the phone", que no entra a cap lbum. T un germ gran que es diu Josh i s DJ, i una germana petita, la Sarah que es cantant tamb d'un grup de msica anomenat Her Daily Obsession.

Tan ell com el seu germ es van canviar el cognom de Combs per Madden, el cognom de soltera de la seva mare.
Va "estudiar" a l'institut La Plata High School a La Plata, Maryland.

Vida personal.
El Joel va esta sortint amb la cantant de pop Hilary Duff durant dos anys i mig, per la seva relaci va acabar el novembre de 2006, suposadament per la seva diferncia d'edat (quan van tallar la Hilary tenia 19 anys i ell 27). S'ha arribat a dir que estaven espiats per dos homes. Una fan de la Hilary Duff tenia planejat de matar en Joel i desprs casar la Hilary amb un fotgraf fams.

El desembre de 2006 es va saber que estava sortint amb Nicole Richie, una actriu (The Simple Life) i cantant, filla adoptiva de Lionel Richie.
 
Enllaos externs.
Lloc oficial de Good Charlotte;
Joel Madden a MySpace;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131663" title="Francesc d'Asprer i Talric" nonfiltered="3752" processed="3721" dbindex="54044">
Francesc d'Asprer i Talric (? s.XVII - Barcelona 1713)  fou militar catal durant la Guerra de Successi Espanyola. Destacat austriacista, particip en la presa de Barcelona l'any 1705. Fou nomenat Governador de Tarragona i assol el grau de General de Batalla. 

Desprs de la retirada per motius de salut del Coronel Cordelles, el General de Batalla Asprer fou posat al front del Regiment n5 Ciutat de Barcelona el 29 de juliol de 1713. Per poc ms d'una setmana desprs, el 7 d'agost, el Coronel Asprer caigu abatut i mor. Probablement s enterrat al Fossar de les Moreres.

Enllaos externs.

 Biografia del General Francesc d'Asprer i Talric;
 La Batalla de l'11 de Setembre de 1714;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131667" title="Mag Baixeres" nonfiltered="3753" processed="3722" dbindex="54045">
Mag Baixeres (? s.XVII - Barcelona 1714) fou militar catal durant la Guerra de Successi Espanyola. 

Partidari progermnic, ja lluit contra els Borbons durant el Setge francs de 1697, dirigit pel General Vendme. Continu lluitant contra els francesos durant el Setge de Barcelona de 1706 i va participar en la defensa de Girona (1710-11).

Ascendit al grau de capit del Regiment nmero 5 "Ciutat de Barcelona", mor durant la Batalla de l'11 de Setembre de 1714. Probablement es troba enterrat al Fossar de les Moreres

Enllaos externs.
 Biografia del Capit Baixeres;
 La Batalla de l'11 de Setembre de 1714;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131673" title="Jangorzo FC" nonfiltered="3754" processed="3723" dbindex="54046">
Jangorzo FC s un equip de futbol niger que t la seva seu a Maradi. El seu estadi s l'Estadi de Maradi.  

Triomfs.
Campionat del Nger de futbol: 1;
 1983;

Copa del Nger: 1;
 1983;

    
    
    
     




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131675" title="Nger als Jocs Olmpics d'estiu 1988" nonfiltered="3755" processed="3724" dbindex="54047">


El Nger va competir per cinquena vegada als Jocs Olmpics en els de l'estiu de 1988 de Sel.

Resultats.
Atletisme.
Marat masculina
Abdou Monzo   2:25.05 (  47ena posici);
Inni Aboubacar   2:28.15 (  59ena posici);
Hassane Karinou   2:43.51 (  80ena posici);

Referncia.
Estadstiques Oficials dels Jocs Olmpics ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131677" title="La Bonanova" nonfiltered="3756" processed="3725" dbindex="54048">


 La Bonanova (Barcelona), barri  del districte de Sant Gervasi de Barcelona, Catalunya;
 La Bonanova (Palma), barri de la ciutat de Palma, Mallorca;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131678" title="Nger als Jocs Olmpics d'estiu 1992" nonfiltered="3757" processed="3726" dbindex="54049">

El Nger va competir per sisena vegada als Jocs Olmpics en els de l'estiu del 1992 a Barcelona.

En aquesta olimpada no va aconseguir cap medalla.

Referncia.
Estadstiques Oficials dels Jocs Olmpics ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131679" title="Requint" nonfiltered="3758" processed="3727" dbindex="54050">



El requint s un clarinet habitualment afinat en Mi  (Mi bemoll), o sigui, una quarta per sobre del clarinet soprano en Si bemoll. Com aquest, el requint s tamb un instrument transpositor.

El requint s un instrument molt difs a Cantbria, on de coneix com pitu montas i es toca acompanyat de tambor. La parella formada s coneix amb el nom de piteros. Es va difondre en la regi des de mitjans del segle XIX i va substituir en gran mesura a la dolaina i al sac de gemecs com a instrument emprat en la interpretaci de peces del folklore cntabre, especialment en la zona de La Montaa.

 Enllaos externs .
 Clarinetes ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131680" title="Neus Catal Pallej" nonfiltered="3759" processed="3728" dbindex="54051">
Neus Catal Pallej, membre de les Joventuts del PSUC durant la Guerra Civil Espanyola, s l'nica supervivent catalana viva del camp de concentraci nazi de Ravensbrck.

Va nixer cap al 1915 als Guiamets (Priorat). Diplomada en infermeria el 1937. Al comenament de la Guerra Civil es va traslladar a Barcelona. L'any 1939 va creuar la frontera amb 180 nens, orfes de la colnia Negrn de Premi de Dalt, que estaven al seu crrec. Collabor en activitats de la Resistncia, amb el seu marit centralitzant a casa seva la recepci i transmissi de missatges, armes i documentaci. Va fer d'enlla fins que un apotecari de Sarlat la va denunciar als nazis, la qual cosa va provocar la seva detenci el 1943. Fou reclosa i maltractada a Llemotges, i l'any 1944 fou deportada a Ravensbrck on va ser obligada a treballar a la indstria de l'armament. Desprs del seu alliberament, torn a Frana on continuaria la seva lluita clandestina contra el franquisme.

Actualment presideix l'Amical de Ravensbrck, i continua la seva militncia al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i la Fundaci Pere Ardiaca, de la qual n's scia d'honor. La Generalitat de Catalunya la guardon amb la Creu de Sant Jordi el 2005. Ha estat escollida Catalana de l'Any 2006 per la seva tasca de defensa de la memria de ms de 92.000 dones mortes que van morir a Ravensbrck.

Bibliografia.
 Neus Catal, De la resistencia y la deportacin : 50 testimonios de mujeres espaolas, Barcelona: Pennsula, 2000. ISBN 8483072831;
 Elisenda Belenguer, Neus Catal, memria i lluita, Barcelona: Fundaci Pere Ardiaca, 2006. ISBN 978-84-935342-0-2;
 Mar Trallero, Neus Catal: la dona antifeixista a Europa Barcelona: Mina, 2008. ISBN 978-84-96499-94-2;

Enllaos externs.
Plana del Gencat sobre els deportats catalans als camps nazis ;
Entrevista a Neus Catal;
Plana del Peridico;
Plana web de la Fundaci Pere Ardiaca;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131682" title="Llibre d'estil" nonfiltered="3760" processed="3729" dbindex="54052">

Pel llibre d'estil de la Viquipdia, consulteu 

Un llibre d'estil s un document en qu es fixen una srie de normes o pautes lingstiques per unificar l'estil de les comunicacions en una empresa o una instituci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131683" title="Kabuki" nonfiltered="3761" processed="3730" dbindex="54053">
El kabuki (   ) s una forma de teatre japons tradicional. Els carcters kanji individuals, llegits d'esquerra a dreta, signifiquen cantar (  ka), ballar (  bu), i habilitat (  ki). Sovint es tradueix kabuki com "l'art de cantar i ballar". Existeixen tanmateix, carcters ateji que no reflecteixen l'etimologia actual, i que la paraula kabuki es creu que en realitat deriva del verb kabuku, que significa "inclinar-se, o "ser fora de l'ordinari", de manera que el significat de kabuki pot ser interpretat tamb com a teatre "experimental" o "estrany".


 1603-1629. Kabuki femen .

La histria del kabuki va comenar el 1603, quan Izumo no Okuni, una miko d'Izumo Taisha, va comenar a realitzar un nou estil de dansa dramtica a les vores seques del riu Kioto. Les executants femenines interpretaven tant els papers femenins com els masculins representant situacions cmiques de la vida quotidiana. 

Aquest estil es va fer popular molt rpidament, i ben aviat se li va demanar a Okuni que fes la seva interpretaci davant la Cort Imperial. Desprs d'un xit tan rotund, no van trigar a aparixer rivals, i el kabuki va nixer com a un conjunt de drama i dansa executat per dones, una forma molt diferent a la dels nostres dies. 

En aquest perode moltes de les actuacions arribaven a tenir un carcter indecent; les actrius estaven disponibles per a la prostituci, i els membres masculins de l'audincia podien requerir lliurement els serveis d'aquestes dones. Per aquesta ra, durant el Perode Edo el kabuki s'escrivia tamb amb els carcters     (prostituta, cantant i ballarina).

 1629-1652. Kabuki amb joves actors .
L'atmosfera escandalosa, i en alguns moments violenta, de les actrius de kabuki va atreure l'atenci del shogunat Tokugawa, i el 1629 les dones van ser expulsades dels escenaris per mirar de protegir la moral pblica. Alguns historiadors suggereixen que el govern estava preocupat perqu la popularitat del kabuki dramatitzava la vida quotidiana en comptes de lloar el passat heroic i va donar a conixer diversos escndols, alguns dels quals involucraven oficials del govern.

Ja que el kabuki era tan popular, joves actors masculins van ocupar el lloc de les dones. Amb el canvi dels executants, tamb es va modificar el carcter de la interpretaci, centrada ms en el drama que en la dansa. Aquestes actuacions van resultar igualment obscenes, i molts actors estaven tamb disponibles per a la prostituci. Les audincies s'esvalotaven sovint, i de tant en tant hi havia baralles, de vegades per demanar els favors d'un atractiu actor. El 1652 el shogunat tamb prohib les actuacions d'aquests joves actors.

 1653: Kabuki amb homes madurs .
Des de 1653, noms homes madurs podien realitzar kabuki, i l'espectacle es va convertir en una forma sofisticada i altament estilitzada anomenada yar  kabuki (     ) ("Kabuki d'homes"). Aquesta metamorfosi de l'estil estava molt influda pel teatre cmic ky gen (  ), que va ser molt popular. Avui dia el "yar " ha decaigut, per no va ser fins fa poc que els rols interpretats en el kabuki eren executats noms per homes. Els actors que s'especialitzaven en interpretar papers de dones eren coneguts com a onnagata u oyama (ambds se escriuen   ). Els onnagata habitualment formaven part de famlies especialitzades en aquest estil. Dos altres rols principals eren aragoto (  , estil aspre) i wagoto (  , estil suau).

 1673-1735: El perode Genroku .
Durant el perode Genroku el kabuki va prosperar.Els locals on es duien a terme les funcions kabuki van ser formalitzats, aix com molts altres elements d'estilitzaci, com per exemple, es van determinar els diferents tipus de personatges convencionals. 

Durant aquest perode van confluir els teatres kabuki i ningy  j ruri (     ) la forma elaborada del teatre de marionetes que desprs es va donar a conixer com a bunraku. Cada un va influir en el desenvolupament de l'altre. 

El fams dramaturg Chikamatsu Monzaemon, un dels primers dramaturgs professionals del kabuki, va realitzar diversos treballs influents, encara que la seva pea ms coneguda, "Els amants sucides de Sonezaki" (Sonezaki Shinj  o      ), va ser escrita per executar-se en el bunraku. Com moltes obres bunkaru tanmateix, aquesta va ser adaptada al kabuki, i aquesta va trobar molts imitadors. Aquesta i altres obres van influir en la gent generant sucidis en la vida real pel que el govern va prohibir el 1723 els shinju mono, obres sobre sucidis de dos amants. Ichikawa Danjuro qui tamb va viure en aquest perode, se li atribueix el desenvolupament de les postures mie i el maquillatge kumadori, que s'assembla a una mscara.

A mitjan el segle XVIII, el kabuki va deixar de ser l'espectacle ms popular, i el bunraku va prendre el seu lloc com la primera forma d'entreteniment entre les classes socials baixes. Aix es va deure en gran part a l'aparici de bon dramaturgs de bunraku. El kabuki va quedar estancat fins al finals de segle, quan va tornar a ressorgir.

 El kabuki desprs de la Restauraci Meiji .

L'enorme canvi cultural que va comenar el 1868 desprs de la caiguda del shogunat Tokugawa, l'eliminaci de la classe samurai, i l'obertura del Jap cap als productes i idees d'Occident van contribuir a encendre l'espurna que va marcar el ressorgiment del kabuki. Mentre que la cultura lluitava per adaptar-se als nous temps, els actors es van esforar per augmentar la reputaci del kabuki entre les classes altes i adaptar els estils tradicionals als gustos moderns.

Moltes cases kabuki van ser destrudes pels bombardeigs durant la Segona Guerra Mundial, i durant la postguerra les forces d'ocupaci van prohibir espordicament els espectacles de kabuki. Tanmateix, l'any 1974 la prohibici va ser aixecada.

 El kabuki en l'actualitat .
Al Jap modern, el kabuki continua sent relativament popular; s el ms popular dels estils tradicionals de drama japons, i els seus actors estellars apareixen amb freqncia en papers de cinema i televisi . Per exemple, el ben conegut onnagata Bando Tamasaburo V ha aparegut en diversos papers i en diferents obres d'altres estils i en pellcules, de vegades interpretant papers femenins.

Algunes companyies teatrals actualment utilitzen actrius per als papers onnagata, i l'Ichikawa Kabuki-za, una companyia de noms actrius, va ser formada desprs de la Segona Guerra Mundial. En el 2003, es va erigir una esttua d'Okuni a prop del districte de Pontoch, a Kioto.

El 24 de novembre del 2005 la UNESCO va afegir el kabuki a la llista d'Obres Mestres del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat.

 Elements del kabuki .
El kabuki utilitza una extensi addicional de l'escenari coneguda com a hanamichi (  ), literalment "cam florit", un cam que s'estn fins a l'audincia on es fan les entrades i sortides dramtiques. Els teatres i escenaris kabuki s'han anat sofisticant tecnolgicament, i entre les innovacions es troben les portes i escenaris giratoris, introduts el segle XVIII, millorant en gran manera l'escenografia de les obres kabuki.

En el kabuki, aix com en altres execucions d'art japons, els canvis d'escenografia sn en ocasions realitzats a meitat d'escenes, mentre els actors continuen a l'escenari i les cortines es mantenen obertes. Els encarregats d'afegir i treure objectes de l'escenari sn coneguts com kuroko (  ), i van sempre vestits de negre i sn tradicionalment considerats "invisibles".

Existeixen tres categories principals d'obres kabuki: 
 jidaimono (   , "histrica", o prehistries del perode Sengoku);
 sewamono (   , "domstico", o posthistries del perode Sengoku);
 shosagoto (   , peces de dansa).

Algunes caracterstiques importants del teatre kabuki inclouen:
 el mie (  ), en el qual l'actor pren un posat pintoresc per crear el seu personatge;
 el kesh, o maquillatge, aporta un element d'estil fcilment recognoscible fins i tot per aquells que no estan familiaritzats amb aquesta forma d'art. La pols d'arrs s utilitzada per crear la base blanca coneguda com a oshiroi, i el kumadori, que reala o exagera les lnies facials per produir animals dramtics o mscares sobrenaturals per als actors.

 Referncies .
 A.C. Scott (1999) The kabuki theatre of Japan, Dover Publications, 1999, ISBN 0486406458.

 Enllaos externs .
Teatre Kabuki;
Festival del Premi a la histria kabuki 2001 (en angls) ;
WebJapan: Dades sobre kabuki (en angls);
Kabuki 21;
 Kabuki modern;
Informaci del teatre kabuki a "Pgina digital";








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131684" title="Premi Catal de l'Any" nonfiltered="3762" processed="3731" dbindex="54054">
El Premi Catal de l'Any s un guard que atorga El Peridico de Catalunya des de l'any 2000 a una personalitat destacada de la societat catalana. Els lectors del diari proposen els candidats i sn els encarregats de decidir el guanyador.
El premi es lliura conjuntament amb els premis Iniciativa Empresarial, Esdeveniment de l'Any i Iniciativa Solidria.

Premiats.
 2000: Ernest Lluch (a ttol pstum), poltic.
 2001: Pau Gasol, jugador de bsquet.
 2002: Manuela de Madre, poltica.
 2003: Ferran Adri, cuiner.
 2004: Joan Manuel Serrat, cantant.
 2005: Joan Massagu, bioqumic.
 2006: Neus Catal, supervivent dels camps de concentraci nazis;
 2007: Pasqual Maragall i Mira, President de la Generalitat de Catalunya (2003-2006);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131686" title="Club Pat Breda" nonfiltered="3763" processed="3732" dbindex="54055">

El Club Pat Breda s un club esportiu de Breda dedicat a la prctica del patinatge artstic i l'hoquei sobre patins. Es fund al 1980.

 Enllaos externs .
Club Pat Breda;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131702" title="Interruptor" nonfiltered="3764" processed="3733" dbindex="54056">

Un interruptor s un operador elctric de comandament que permet interrompre el circuit elctric.

s el tpic comandament de les llums de casa, quan noms podem controlar-les des d'un punt. 

S'anomena commutador aquell dispositiu que deriva el curs d'un circuit en ms d'una posici, i permet obtenir diverses sortides funcionals.




Diferents interruptors especialitzats sn:
Interruptor automtic;
Interruptor centrifug;
Interruptor diferencial;
Interruptor DIP;
Interruptor magnetotrmic;
Interruptor elctric;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131713" title=".gov" nonfiltered="3765" processed="3734" dbindex="54057">
.gov (de l'angls government, govern) s un domini de primer nivell genric d'Internet que forma part del sistema de dominis d'Internet. s utilitzat pel govern federal dels Estats Units. Va ser un dels dominis de nivell superior originals, establert el gener de 1985.

Estats Units s l'nic pas que t un domini de nivell superior especfic per al seu govern, a part del seu domini geogrfic .us. Altres pasos utilitzen amb aquesta finalitat un domini de segon nivell, com per exemple, .gov.ar per a Argentina, .gov.cl per a Xile, .gob.es per a Espanya i gov.bo per a Bolvia. Ja que els Estats Units controla el domini de nivell superior .gov, seria impossible per a qualsevol altre pas crear un domini que acabi en .gov, per exemple, .jp.gov.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131714" title=".info" nonfiltered="3766" processed="3735" dbindex="54058">
.info s un domini de primer nivell genric d'Internet que forma part del sistema de dominis d'Internet i est previst per a les pgines web informatives, encara que el seu s no est restringit. Va ser part d'un molt publicitat anunci de l'ICANN a finals de 2000, amb el qual es van llanar set nous dominis de nivell superior (gTLD). Els set nous gTLDs, seleccionats d'entre ms de 180 propostes, van ser creats per treure pressi al molt saturat domini .com.

.info va ser el ms exits dels set nous dominis, amb ms de 3 milions de dominis registrats a mitjan 2006. D'aquests, ms de 1.6 milions pgines .info estan actives.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131715" title="Samuel Hahnemann" nonfiltered="3767" processed="3736" dbindex="54059">

Christian Friedrich Samuel Hahnemann (10 d'abril de 1755 a Meissen, Saxnia - 2 de juliol de 1843 a Pars, Frana) va ser un metge alemany que fund la medicina homeoptica. A Hahnemann tamb se li atribueix la prctica sanitria de la quarantena, prctica que utililtz quan estava al servei del Duc d'Anhalt-Kthen.

Biografia.
El doctor Samuel Hahnemann va ser l inventor del sistema homeoptic. 
Va nixer al 1755 a la ciutat alemanya de Meissen i va morir a l edat de 88 anys, al 1834. 

Al principi tractava als seus pacients com qualsevol altre metge al lpata per tenia molts dubtes sobre aquest sistema de medicina ja que va comprovar que l s molt freqent de medicaments produa la desaparici temporal dels dolors, per amb el pas del temps la malaltia anava guanyant fora i anava debilitant al pacient any rere any fins que contreia una incurable malaltia crnica.

Aquestes observacions van fer que Hahnemann arribs a la conclusi que estava fent una gran injustcia a la humanitat prescrivint aquests remeis. Una nit, molt tard, el va visitar un pacient d asma que estava amb tractament des de feia molt temps. Aquella nit el pacient havia tingut un greu atac d asma, per el doctor Hahnemann es va adonar que no tenia a la seva clnica la medicina corresponent, aleshores, per no decepcionar al pacient, es va emportar el flasc buit a dins el va emplenar amb aigua, el va barrejar b i n hi va subministrar al pacient, que al dia segent va tenir una gran millora poc freqent.. Per al doctor Hahnemann va ser un gran descobriment  el fet de que l eficcia dels medicaments augments quan es dilueix la substncia medicinal. Va repetir l experiment i va verificar moltes vegades que era cert.

El doctor Hahnemann va deixar de tractar als pacients i va comenar a fer els seus nous experiments amb la medicina, va experimentar primer sobre els seu propi cos, de manera que ning excepte ell pats cap risc. Al principi va fer experiments amb el suc de l escora de la Cinchona que desprs va anomenar China. Va prendre nota completa dels smptomes que es van produir en el seu cos i desprs va utilitzar la dosis diluda de la mateixa medicina per curar una persona que tenia un conjunt de smptomes similars, trobant una cura miraculosa. Va fer aquest mateix experiment sobre el seu cos amb moltes altres medicines i va escriure la matria medica. Aix va ser com va comenar a existir l homeopatia. Uns pocs intel lectuals que van ser capaos d entendre l van ser el seu primer grup d alumnes. Ells van fer el mateix tipus d experiments i van enriquir la cincia de l homeopatia a costa del seu propi cos i de la seva salut.

Quan el doctor Hahnemann va publicar per primera vegada les seves observacions sobre l homeopatia, es va produir un gran escndol en el camp de la medicina del seu temps, van tenir lloc grans discussions i una gran lluita d ideologies a travs dels peridics. Es va produir una autntica revoluci del pensament mdic y una desviaci del cam ja acceptat. Tot aix va ser massa per els metges contemporanis que van desterrar al doctor Hahnemann per enveja. El van expulsar del pas amb la seva esposa i els seus fills i va estar rondant sense tenir a on menjar ni a on dormir. Ell va continuar treballant sense desviar-se. Estava segur de l ajuda tan positiva que estava donant a la humanitat en general i per aix mai li van importar les dificultats. Li va arribar l xit i la gent va comenar a reconixer la veritat i la utilitat de la seva feina. Va arribar fins i tot a tractar ducs i altres governants a qui va curar. El doctor Hahnemann va fer cures efectives a milers de persones, fent que la seva vida tingus sentit. 

Desprs, poc a poc, el seu cos es va posar malalt a cauca dels molts experiments que havia fet amb els medicaments. Als ltims dies de la seva vida el seu estat es va fer insuportable i va estar lluitant per la vida fins als ltims moments sofrint de disenteria (infecci intestinal provocada per bacils, que deriva a una diarrea extenuant que esgota al pacient).

La seva formaci.
Hahnemann va viure a Meissen fins als vint anys, i ja de jove va mostrar la seva gran facilitat per els idiomes: "als vint ja dominava l' angls, francs, itali, grec i llat," i treballava com a traductor i professor de llenges. Ms tard tamb sabria "rab, sirac, chaldaic i hebreu."

Estudi medicina a Leipzig i Viena. Va obtenir el doctorat en medicina amb honors a la Universitat d'Erlangen el 10 d'agost de 1779, amb una tesi sobre el tractament de les rampes musculars. Comen a practicar com a metge el 1781. Poc desprs es casava amb Johanna Henriette Kuchler amb la que va tenir onze fills.

Crisi professional.

Durant la seva prctica professional Hahnemann s'adon ben aviat que la medicina que li havien ensenyat feia tant mal com b. El seu sentit del deure el situava en un gran conflicte perqu veia que el que feia no ajudava als seus pacients fins al punt de sentir-se com un assass o un malfactor; terrible que no pogus ajudar els seus amics i ssers estimats, tan terrible que durant uns anys va decidir deixar la prctica mdica i dedicar-se a la qumica i a escriure."

Les bases d'un nou enfocament.
Un dia, mentre tradueix A Treatise on the Materia Medica de William Cullen, un metge i qumic escocs, es fixa en l'observaci que la quinina, susbstncia que es treu de l'escora d'un arbre peru, era efica en el tractament de la malria degut a la seva propietat astringent. Hahnemann que tenia present que altres substncies astringents no sn eficaces contra de malria va comenar a investigar l'efecte de la quina sobre l'organisme hum experimentant amb ell mateix. Va descobrir que la droga li provocava els smptomes de la malria i concloa que aix passaria en qualsevol individu sa. 

Aix el port a postul un principi sanitari: "all que pot produir un conjunt de smptomes en un individu sa, pot servir per tractar un individu malalt que est manifestant un conjunt similar de smptomes.". Aquest principi es convertia en la primera pedra d'un nou enfocament mdic.

Desenvolupament de la homeopatia.
Hahnemann comen a provar sistemticament diferents substncies per estudiar l'efecte que produen en un individu sa i intentant deduir d'aix quin tipus de malaltia es podrien curar. Observava que les substncies que prenem per produir determinats canvis  a l'organisme podien ocasionar efectes txics. El segent pas era mirar de resoldre el problema de la toxicitat i ho abord provant diferents nivells de diluci i analitzant-ne els efectes.

A partir d'aqu es pos a practicar la medicina utilitzant la seva nova tcnica , que aviat va atreure altres metges. El primer article que va escriure sobre homeopatia va ser publicat en un diari mdic alemany el 1796. L'any 1810 publicaria el seu Organon der rationellen Heilkunde, el primer tractat sistemtic sobre el tema.

Hahnemann va continuar practicant la medicina, investigant sobre nous medicaments, escrivint i fent conferncies fins al final d'una llarga vida. Moria el 1843 a Pars, als 88 anys d'edat, i est enterrat en el cementiri de Pre Lachaise de la mateixa ciutat.

 Publicacions .

Conspectus adfectuum spasmodicorum aetiologicus et therapeuticus (Diss.). Erlangen 1779.
Anleitung, alte Schden und faule Geschwre grndlich zu heilen. Leipzig 1784, Crusius.
Ueber die Arsenikvergiftung, ihre Hlfe und gerichtliche Ausmittelung. Leipzig 1786, Crusius.
Abhandlung ber die Vorurteile gegen die Steinkohlenfeuerung. Dresden 1787, Waltherische Hofbuchhaltung.
Unterricht fr Wundrzte ber die venerischen Krankheiten, nebst einem neuen Quecksilberprparate. Leipzig 1787. Crusius.
Ueber die Weinprobe auf Eisen und Blei. Leipzig 1788.
Freund der Gesundheit. Frankfurt 1792.
Apothekerlexikon. 4 Theile in 2 Bnden, Leipzig 1793-1798.
Striche zur Schilderung Klockenbrings whrend seines Trbsinns. In: Deutsche Monatsschrift, 1. Jg. (1796), S. 147-159.
Versuch ber ein neues Princip zur Auffindung der Heilkrfte der Arzneisubstanzen, nebst einigen Blicken auf die bisherigen. In: Hufelands Journal der practischen Arzneykunde, Bd. 2 (1796), 3. Stck, S. 391 ff. sowie 4. Stck, S. 1 ff.
Heilung und Verhtung des Scharlach-Fiebers. Gotha 1801.
Ueber die Kraft kleiner Gaben der Arzneien und der Belladonna insbesondere. In: Hufelands Journal der practischen Arzneykunde, Band 13 (1801), 2. Stck, S. 152-159.
Der Kaffee in seinen Wirkungen. Leipzig 1803.
Fragmenta de viribus medicamentorum positivis sive in sano corpore humano observatis. Leipzig 1805, Barthius.
Heilkunde der Erfahrung. Berlin 1805, Wittich.
Fingerzeige auf den homopathischen Gebrauch der Arzneien in der bisherigen Praxis. In: Hufelands Journal der practischen Arzneykunde, Bd. 16 (1807), S. 5-43.
Ueber den Werth der speculativen Arzneisysteme, besonders im Gegenhalt der mit ihnen gepaarten, gewhnlichen Praxis. In: Allgemeiner Anzeiger der Deutschen (1808).
Auszug eines Briefes an einen Arzt von hohem Range ber die hchst nthige Wiedergeburt der Heilkunde. In: Allgemeiner Anzeiger der Deutschen (1808).
Organon der rationellen Heilkunde. Dresden 1810, Arnoldische Buchhandlung. Sptere, jeweils vermehrte und vernderte Auflagen unter dem Titel: Organon der Heilkunst. 2. Auflage: Dresden 1818. 3. Auflage: Dresden 1824. 4. Auflage: Dresden und Leipzig 1829. 5. Auflage: Dresden und Leipzig 1833. 6. Auflage (posthum): Leipzig 1921 (hrsg. von Richard Haehl).
Reine Arzneimittellehre. Theil 1-6. Leipzig, 1811-1821. Zweite, vermehrte Auflage: Leipzig 1822-1827. ;
De helleborismo veterum. Leipzig 1812.
Die chronischen Krankheiten. Ihre eigenthmliche Natur und homopathische Heilung, Theil 1-5. Erste Auflage: Leipzig 1828-1830. Zweite, vernderte und vermehrte Auflage: Leipzig und Dresden 1835-1839.
Allopathie. Ein Wort der Warnung an Kranke jeder Art. Leipzig 1831.
Heilung der asiatischen Cholera und Schtzung vor derselben. Nrnberg 1831.
Sicherste Ausrottung und Heilung der asiatischen Cholera. Leipzig 1831, Glck.

Vegeu tamb.
 Homeopatia;

 Referncies .


Enllaos externs.
 http://www.arp-sapc.org/articulos/homeopatia/;
 Life History of Samuel Hahnemann;
 Original en alemany (en un altre format);
 Traducci anglesa;
 Text en alemany del Versuch ber ein neues Prinzip zur Auffindung der Heilkrfte der Arzneisubstanzen, nebst einigen Blicken auf die bisherigen;
 Organon 6 edici anglesa ;
 Organon, with the Chronic Diseases. Una altra 6 edici anglesa diferent;
 Some of Hahnemann's Lesser Writings;
 Christian Friedrich Samuel Hahnemann A revisi histrica;
 Pioneers Of Homeopathy;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131722" title="Zzere" nonfiltered="3770" processed="3737" dbindex="54062">


El riu Zzere (en portugus, ) s un riu de Portugal, afluent del Tajo. Neix a la Serra da Estrela, prop de la Torre, el punt ms alt del Portugal continental. El seu curs s'inica en direcci sud vers la ciutat de Manteigas, passant pel sud de la ciutat de Covilh. S'uneix al Tajo a Constncia. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131723" title="Thomas Johann Seebeck" nonfiltered="3771" processed="3738" dbindex="54063">

Thomas Johann Seebeck (9 d'abril de 1770 - 10 de desembre de 1831), fsic alemany descobridor de l'efecte Seebeck o efecte termoelctric.

Va nixer a Reval, Prssia oriental (avui dia Tallinn, Estnia), dins d'una poderosa famlia de comerciants alemanys. Va estudiar medicina a les universitats de Berln i de Gttingen, a la darrera va obtenir-ne la diplomatura el 1802. Tot i exercir com a metge, va preferir dedicar-se a l'estudi de la fsica, essent ms conegut com a fsic que com a metge, es va inscriure com a estudiant lliure a la universitat de Jena, desprs a la de Bayreuth i finalment a la de Nrnberg a les quals va seguir els cursos de cincies naturals; va tenir contacte amb Johann Wolfgang von Goethe amb qui va treballar sobre una teoria dels colors oposada a la newtoniana, i el color de la llum; tamb va fer treballs sobre la repartici de l'energia dins l'espectre solar. 
Cap el 1810 va treballar amb xids de plata en aplicacions que ms tard donarien pas a la fotografia en color. A la mateixa poca va observar el magnetisme del nquel i el cobalt; el 1818 va descobrir la polaritzaci de la llum (el gir del pla de polaritzaci) de les solucions de sucre. Tamb va demostrar que filtrant la llum s'obtenien efectes similars als de la separaci de la llum per mitj d'un prisma, amb l'afegit que per a la llum blava era un mtode ms efectiu.

El 1821 va descobrir l'efecte termoelctric, que s conegut com a efecte Seebeck en honor seu, tot i que ja havia estat observat cap el 1801 per Johann Wilhelm Ritter. L'efecte consisteix en l'aparici d'una diferncia de potencial a la uni de dos materials diferents, Seebeck va utilitzar coure i bismut, quan son sotmesos a un gradient de temperatura, essent la diferncia de potencial directament proporcional a la diferncia de temperatura. Aquest efecte s la base de la generaci d'electricitat per efecte termoelctric i de la mesura de la temperatura per termoparells. Tanmateix, Seebeck no va divulgar l'aparici del corrent elctric sin d'un camp magntic.

Durant els anys 1822 i 1823 va publicar els seus treballs sobre termoelectricitat i termomagentisme,  "Magnetische Polarisation der Metalle und Erze durch Temperatur-Differenz" (Polaritzaci magntica dels metalls i dels minerals per una diferncia de temperatura), als Abhandlungen der Preuischen Akademie der Wissenschaften (Papers de l'Acadmia Prusiana de Cincis).

Tamb li devem el descobriment del poder rotatori de certs olis, de la birefrigncia i de la fotoelasticitat.

El 1814 fou escollit com a membre de la Berliner Akademie der Wissenschaften (Acadmia de Cincies de Berln) i el 1825 de l'Acadmie des Sciences de Paris (Acadmia de Cincies de Pars).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131728" title="Grand Theft Auto: London, 1961" nonfiltered="3772" processed="3739" dbindex="54064">

Grand Theft Auto Mission Pack #2: London, 1961 s una expansi gratuta del videojoc Grand Theft Auto i . Com que al GTA: London 1969 utilitza el mateix motor que Grand Theft Auto. Aquesta expansi afegeix noves missions, 22 nous vehicles, una nova seqncia i un nou mapa de duel entre 2 jugadors situat a Manchester.

 Videojocs relacionats .

Aquesta expansi, t com a lloc vuit anys abans del que va passar amb el seu predecessor GTA: London 1969. Tanmateix, per poder-lo installar s necessari tenir la primera expansi i, naturalment, el Grand Theft Auto. L'expansi s noms per PC i el fitxer de noms 7MB pot ser descarregat gratutament a la pgina de GTA: London 1969.

 ;
 Grand Theft Auto (la saga);

 Enllaos externs .

 Lloc web oficial de Grand Theft Auto: London, 1969;
 GTAClassics.com;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131729" title="Gifhorn" nonfiltered="3773" processed="3740" dbindex="54065">



Gifhorn s una ciutat de la Baixa Saxnia, a Alemanya. Gifhorn s la capital de la dictricte Gifhorn. Es troba sobre el riu Isa, cap al nord des de Braunschweig. Limita amb els districtes de Peine, Uelzen i de la ciutat Wolfsburg, i compta amb una poblaci de 43.300 habitants a l'any 1998.

 Ciutats agermanades amb Gifhorn .
 Xanthi de Grcia;
 Korsun-Schewtschenkiwski de Ucrana ;
 Dumfries de Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (Esccia) ;
 Gardelegen de Alemanya (Saxnia-Anhalt);
 Hallsberg de Sucia;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131736" title="Quarantena" nonfiltered="3774" processed="3741" dbindex="54066">
El terme quarantena deriva del nombre quaranta i fa referncia a l'acci d'allar o apartar persones o animals durant un perode de temps, per evitar o limitar el risc que estenguin una determinada malaltia contagiosa. El terme prov de l'itali quaranta giorni que vol dir quaranta dies, i va ser importat per altres llenges no romniques com l'angls (quarantine), o l'alemany ("quarantne").

L'allament s'imposava als viatgers i a les mercaderies procedents de zones endmiques de certes malalties o amb epidmies conegudes. Les formes d'allament ms antigues conegudes sn les esmentades en el Pentateuc (Bblia) de la que es van seguir els consells, especialment en el cas de la lepra. A partir dels segles XIII i XIV s'estn el seu s com a mesura de control sanitari.

La quarantena s un dels primers mtodes de lluita contra les malalties infeccioses impedint el contacte entre els possibles afectats i els sans. D'aquesta manera el contagi no es produeix i les malalties desapareixien per elles mateixes. El lloc on es recollia a las persones sospitoses de estar malaltes s'anomenava llatzeret, nom que sorgeix d'encreuar el nom de Lltzer, l'amic malalt que Jess va curar, amb la ciutat de Natzaret. Tamb la malaltia que histricament va provocar aquest tipus d'actuacions va ser la lepra, la malaltia de Lltzer.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131739" title="Josep Guia i Marn" nonfiltered="3775" processed="3742" dbindex="54067">
Josep Guia i Marn (Valncia 1947) s doctor en Matemtiques i professor del Departament d'lgebra a la Universitat de Valncia, on n'ha ocupat diversos crrecs directius. s tamb membre del patronat i professor de la Universitat Catalana d'Estiu.

Per la seua figura pblica s ms coneguda arran de la seua militncia poltica independentista: s membre del Comit Executiu del PSAN, ha sigut detingut, multat i processat en nombroses ocasions, tant abans com desprs de la mort de Franco. El 1986 va ser guardonat per la Fundaci Jaume I. 

Ha publicat diversos assajos sobre la qesti nacional catalana: Pasos Catalans i Llibertat (1983, exhaurit), s molt senzill, digueu-li Catalunya (1985, cinc edicions, exhaurit), Des de la Catalunya del Sud (1987), Valncia, 750 anys de naci catalana (1988, premi d'assaig Joan Fuster) i Catalunya descoberta (1990). A ms, s editorialista de la revista Lluita. En collaboraci amb Maria Conca, la seua muller, ha publicat l'edici revisada i ampliada del llibre El Tractat de Almir (1994), diversos articles, ponncies d'investigaci paremiolgica, i el llibre Els primers reculls de proverbis catalans (1996, premi Valeri Serra i Bold). 

En els darrers temps ha orientat les seues investigacions cap a l'anlisi fraseolgica del Tirant lo Blanc i de l'obra completa de Joan Ros de Corella. Arran d'aquesta investigaci ha publicat el llibre  De Martorell a Corella: descobrint l'autor de "Tirant lo Blanc", on mira de demostrar la intervenci de Joan Ros de Corella en la redacci del Tirant.

Vegeu tamb.
Digueu-li Catalunya;
 Enllaos externs .
 Fitxa a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131743" title="Kere" nonfiltered="3776" processed="3743" dbindex="54068">



El Kere, en serbi: Kere o      ; en hongars: Krs-r, s un riu del sud d'Hongria i del nord de Srbia, de 70 km de longitud que desemboca al riu Tisza. El seu trancurs el fa per la regi de Ba ka de la Vojvodina srbia i hongaresa: 27 km a Hongria, 15 km fronterers i 27 km a Srbia.

 Hongria.

El Krs-r neix entre les ciutats de Jnoshalma i Kiskunhalas. Flueix vers el sud-est ms en forma d'aiguamolls que no pas de riu, sens a penes trobar-hi poblacions. A l'oest e la vila de Kelebia, el Krs-r esdev fronterer.

 Srbia .

Els Kere entra a Srbia per la ciutat fronterera de Subotica. Desprs de deixar les poblacions de Male Pijace and Velebit, tomba cap a l'est al nord de la vila de Sen anski Trenjevac i desemboca al riu Tisza, a Adorjan, a una alada de 76 m. Prop de Velebit, el Kere passa per l'rea pantanosa de Kapetanski Rit.

El govern municipal de Kanjia, terme en el qual es troba la desembocadura, ha protestat sovint per la polluci extrema de les seves aiges, probablement degut a l'abocament sense depuraci de les aiges residuals de la ciutat de Subotica.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131749" title="James D. Watson" nonfiltered="3777" processed="3744" dbindex="54069">


James Dewey Watson ( Chicago, EUA 1928 ) s un zoleg i biofsic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962 per descobrir l'estructura helicodal de la molcula de l'ADN.

Biografia. 
Va nixer el 6 d'abril de 1928 a la ciutat de Chicago, poblaci situada a l'estat nord-americ d'Illinois. El 1947 ingress a l'Escola de graduats de la Universitat d'Indiana, on treballava Hermann Joseph Muller, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina l'any 1946 pel seu treball sobre les mutacions indudes pels raigs X. Al maig de 1950 Watson va completar el seu doctorat en zoologia, incorporant-se a la Universitat de Harvard l'any 1955. 

Recerca cientfica.

Al costat del biofsic britnic Francis Crick va desenvolupar la major part de la seva recerca cientfica al Laboratori Cavendish de la Universitat de Cambridge entre 1951 i 1953. Prenent com base els treballs realitzats en aquell mateix centre per Maurice Wilkins i Rosalind Franklin, Watson i Crick van describint l'estructura en doble hlix de la molcula de l'cid desoxiribonucleic o ADN. Les investigacions van proporcionar els mitjans per a comprendre com es copia la informaci hereditria, descobrint que la molcula d'ADN est formada per compostos qumics enllaats anomenats nucletids. Cada un d'aquest consta de tres parts: un sucre anomenat desoxiribosa, un compost de fsfor i una de quatre possibles bases nitrogenades: adenina (A), timina (T), guanina (G) o citosina (C). Posteriorment Arthur Kornberg va aportar proves experimentals de l'exactitud del seu model. 

Com a reconeixement als seus treballs sobre la molcula d'ADN, Watson, Crick i Wilkins van compartir l'any 1962 el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, un premi per que no fou otorgat a Rosalind Franklin, la qual havia mort de cncer l'any 1958 i que la feu inelegible pel guard de l'Institut Nobel.

A partir de 1988 va participar en el Projecte Genoma Hum de l'Institut Nacional de Salut dels Estats Units, projecte que abandon l'any 1992 per desavinenes amb el director del projecte, Bernadine Healy. Watson s'opos fermament a la idea de Healy de comercialitzar les patents obtingudes d'aquestes investigacions, cosa que Francis Collins, substitut de Healy al capdavant del prjecte nord-americ del genoma hum, no realitz.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1962;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131755" title="Divisor" nonfiltered="3778" processed="3745" dbindex="54070">
En matemtiques, un divisor d'un enter n, tamb anomenat un factor de n, s un enter que divideix n sense deixar residu.

Per exemple, 7 s divisor de 42 perqu 42/7 = 6. Tamb es pot dir que 42 s divisible per 7, que 42 s mltiple de 7, que 7 divideix 42 o que 7 s un factor de 42, i  se sol represntar com 7 | 42. Per exemple, els divisors positius de 42 sn 1, 2, 3, 6, 7, 14, 21 i 42.

En general, es diu que m|n (que es llegeix: m divideix n) per a enters m and n, diferents de zero, si i solament si existeix un enter k tal que n = km.  Aix, els divisors poden ser positius i negatius, tot i que hom se sol fixar noms en els positius. (Per exemple, el 4 t sis divisors, 1, 2, 4, -1, -2, i -4, per normalment noms es fa esment dels tres positius, 1, 2 i 4.) 

1 i  1 divideixen (sn divisors de) tots els enters, tots els enters son divisors de si mateixos, i tots ells sn divisors de 0, excepte, per convenci, el propi 0. Els nombres divisibles per 2 s'anomenen parells, i els que no ho sn, senars.

Un divisor de n que no sigui 1,  1, n o  n es coneix com a divisor no trivial; els nombres amb divisors no trivials reben el nom de nombres compostos, mentre que els nombres primers no tenen divisors no trivials.

El nom divisor prov de la divisi: si a/b = c, aleshores a s el dividend, b el divisor, i c el quocient.

A partir de les xifres que componen el nombre, s possible esbrinar si s mltiple de determinats divisors; per exemple, tot nombre que acabi en 5 o en 0 ser mltiple de 5.

Vegeu tamb.
 Divisibilitat.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131759" title="Futbol a Xile" nonfiltered="3779" processed="3746" dbindex="54071">
Histria.
El futbol entra a Xile a les darreries del segle XIX, principalment a les ciutat porturies del pas, entre les que cal destacar a Valparaso, Coquimbo, Antofagasta, Iquique i Talcahuano. A la capital, el futbol es desenvolup una mica ms tard, per aviat agaf embranzida.

Fou precisament a Valparaso, el principal port de Xile, on es cre, el 19 de juny de 1892, la primera associaci de clubs del pas, la Football Association of Chile. Intent regular les diferents competicions de la ciutat i apleg a clubs com Valparaso F.C., Victoria Rangers, Mac Kay and Sutherland Athletic i Chilian F.C., als que posteriorment s'uniren el Santiago National Athletic, Santiago Rangers, Valparaso Wanderers i National F.C. Al llarg del territori es desenvoluparen altres associacions amateurs locals, destacant pel nivell competitiu les de Valparaso i Santiago. El 23 de maig de 1906 neix l'Asociacin de Foot-ball de Santiago i el 14 de setembre de 1912 es crea l'Asociacin de Foot-ball de Chile, primera associaci estatal, que reun les diverses associacions regionals. Als anys 20 destac l'equip de l'English.

L'arribada dels anys trenta port la cada cop major professionalitzaci del futbol. Molts equips comenaren a pagar sous als seus futbolistes tot i que la prctica no era legal. L'any 1933 els clubs grans abandonen l'associaci de Santiago i creen una lliga professional. Aquests clubs foren Colo Colo, Unin Espaola, Badminton, Audax Italiano, Green Cross, Morning Star, Magallanes i Santiago National.

Magallanes guany els tres primers campionats, seguit d'Audax Italiano el 1936 i Colo Colo el 1937. El 1934 el torneig s'expand amb clubs els clubs Ferroviarios (que posteriorment es fusion amb el Badminton per formar el Ferrobadminton), Carlos Walker, Deportivo Alemn i Santiago F.C., embri de l'actual Santiago Morning.

En els seus inicis el campionat estigu circumscrit als clubs de Santiago. El primer club de fora de la ciutat fou el Santiago Wanderers el 1937, i el 1944 s'incorpor l'Everton de Via del Mar. No fou fins 1953 que es va admetre un tercer club de provncies, el Rangers de Talca. Altres clubs destacats al pas foren Metropolitano, Antofagasta Portuario, Deportes Aviacin, i CAF Estrella del Mar de Talcahuano.

 Competicions .
 Competicions actuals .
Campionat xil de futbol;
 Competicions desaparegudes .
Copa xilena de futbol;
Campionat d'obertura xil;
Campionat de clausura xil;
Lligueta Pre-Libertadores xilena;

Principals clubs.


Jugadors destacats.


Principals estadis.
Estadi Nacional de Xile	(Santiago de Xile);
Estadi Monumental David Arellano	(Santiago de Xile);
Estadi Municipal de Concepcin	(Concepcin);
Estadi Regional de Antofagasta	(Antofagasta);
Estadi de Santa Laura	(Santiago de Xile);
Estadi Municipal de Calama	(Calama);

 Articles relacionats .
 Federacin de Ftbol de Chile;

 Enllaos externs.
Web de l'ANFP;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131760" title="Garfield i els seus amics" nonfiltered="3780" processed="3747" dbindex="54072">

Garfield i els seus amics (Garfield and friends a la seva versi original nord-americana) s una srie animada de televisi basada en les tires "Garfield" i "U.S. Acres" del dibuixant Jim Davis. La seva emissi va ser a la cadena CBS entre els anys 1988 i 1994. La seva distribuci a Espanya es va fer a travs de Luk Internacional, la qual va vendre els drets d'emissi per televisi a la FORTA. La seva primera emissi per TV3 va ser l'any 1998.

La serie consta de 121 episodis, tots emesos per TV3 i TVE, encara que Luk internacional va incloure els especials de Garfield amb la serie. Cada episodi est dividit en dos episodis de Garfield, un episodi de "La granja de l'Orsen" i diversos "dit i fet".

 Garfield .
Cada episodi explica la vida del gat Garfield, qui viu en una casa unifamiliar en un barri dels EUA. All viu amb el seu amo, en Jon Arbuckle i amb un gos, l'Odie, qui ser el seu fidel company, encara que Garfield no ho vulgui reconixer. A part tamb hi hauran altres personatges secundaris com la veterinria Liz, la xicota de'n Garfield Penlope, en Binky el pallasso...

 Personatges de Garfield .

 Garfield: En Garfield s un gat taronja atigrat molt peculiar. El seu estil de vida s dormir i menjar tot el dia. El seu menjar preferit s la lasanya i les seves aficions enviar en Nermal a Abu Dhabi i llenar a l'odie daltabaix de la taula. La seva veu catalana s la d'en Jordi Vila.

 Odie: L'Odie s un gos, el company fidel d'en Garfield a les seves aventures. Encara que en Garfield no li mostra estima i sempre rep les seves trastades sn del tot inseparables. Veu: No en t, noms borda.

 Jon Arbuckle: s l'amo d'en Garfield i l'Odie. Es un home d'uns 30 anys, que viu sol amb els seus animals. Veu: Joan Pera.


 La granja de l'Orson .
"Orson's farm" va ser el nom que va rebre "U.S. Acres" a tot el mn, amb excepci dels Estats Units. Aix va provocar que es canviessin tots els rtols per a adaptar-ho a la seva venda a l'estranger.

La granja de l'Orson explica les peripcies d'un grup d'animals a dins d'una granja. Alguns personatges destacats: L'Orson, un porc, s el cap i qui intentar posar ordre, en Roy s un gall i s el que normalment provocar els aldarulls, en Wade, un nec poruc...



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131762" title="Rur" nonfiltered="3781" processed="3748" dbindex="54073">


El Rur -en alemany, en neerlands i francs : Roer,   no confondre amb el Ruhr   s un riu de Blgica, Alemanya i els Pasos Baixos. s un riu tributari del Mosa, per la seva marge dreta, i prop del 90% del curs del riu s produeix en territori alemany. 

Geografia.

Les fonts del Rur es troben al parc nacional de Hautes Fagnes/Hohes Venn, prop del cim de  696 m Signal de Botrange, a Blgica, a una alada de 660 m . Al sud de Monschau es dirigeix cap a Alemanya, passant primer pels turons Eifel, entrant en territori germnic pel land de Rin del Nord - Westflia. 

Desprs de 39 km arriba al Rurstausee, el segon llac artificial ms gran d'Alemanya. Aix fins a aprox. 120 km ms enll, quan entra en territori neerlands, fins que finalment desemboca al Mosa, a la ciutat de Roermond. 

Els principals afluents del riu sn l'Inde i el  Wurm. Les ciutats principals del curs sn Monschau, Dren, Jlich, Heinsberg (totes a Almanya) i Roermond (Pasos Baixos).

Afluents.

 Ellebach;
 Inde;
 Kall;
 Malefinkbach;
 Merzbach;
 Wurm;
 Olef;
 Urft;

Histria.
Va esdevenir un important front en l'assalt aliat a l'Alemanya nazi cap a la fi de la Segona Guerra Mundial.  Entre el 16 de desembre de 1944 i el 23 de febrer de1945, el nov exrcit dels Estats Units no va ser capa de travessar el Rur donat a que les forces alemanyes controlaben les preses properes al riu a la boscosa zona del Hohes Venn.  Aix significava un potencial perill de voladura dels dics. Alhora, l'ofensiva alemanya, la batalla de les Ardenes podria significar deixar desabastides les forces aliades situades ms cap a l'est. Finalment la contraofensiva va fracassar, i els enginyers alemanys van obrir les comportes.  Quan les aiges van comenar a baixar, les forces aliades van creuar el riu en basses a trenc d'alba del 23 de febrer de 1945, en el marc de l'ofensiva anomenada Operaci Granada.



Des dels anys 1795 dins el 1815, quan Blgica, els Pasos Baixos i parts d'Alemanya restaren incorporades a l'Imperi Napolenic, va existir un departament anomenat el departament del Roer.

Enllaos externs.
 Roercrossing of the 102. Infantry Division 1944/45 documents i fotografies;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131765" title="Copa xilena de futbol" nonfiltered="3782" processed="3749" dbindex="54074">
La copa xilena de futbol fou la segona competici de futbol per a clubs en importncia al pas. Es desenvolup des de 1958 fins l'any 2000 per sistema d'eliminatries. . Era organitzada per lAsociacin Nacional de Ftbol Profesional (ANFP).

Al llarg de la histria ha rebut les segents denominacions:
1958-1959: Copa Chile;
1961: Copa Chile Green Cross;
1974-1977: Copa Chile;
1979-1986: Copa Polla Gol;
1987: Torneo de Apertura;
1988: Copa Digeder;
1989: Copa Coca Cola Digeder;
1990: Torneo de Apertura;
1991: Copa Chile Digeder;
1992-1998: Copa Chile;
2000: Torneo de Apertura;

Abans de la primera edici de la copa xilena, ja s'havien disputat altres campionats amb un format similar. Degut al perode de l'any en que es disputaren reberen el nom de Campionat d'Obertura i Campionat de Clausura.

 Historial .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131769" title="Campionat d'obertura xil" nonfiltered="3783" processed="3750" dbindex="54075">
El campionat d'obertura xil de futbol (Campeonato de Apertura) va ser una competici futbolstica que es disput a Xile entre 1933 i 1950. Rebia la seva denominaci al fet que es disputava al comenament de la temporada. Es disputava per eliminatries pel que es pot considerar com un predecessor de la copa xilena de futbol. No s'ha de confondre amb l'actual Torneig d'Apertura, que forma part de la lliga xilena de futbol.

 Historial .
1933 Colo Colo 2-1 Unin Espaola;
1934 Santiago FC 4-2 Colo Colo;
1935-36 no es disput;
1937 CD Magallanes 2-0 Audax Italiano;
1938 Colo Colo 3-1 Audax Italiano;
1939 no es disput;
1940 Colo Colo 3-2 Universidad de Chile;
1941 Audax Italiano 2-1 CD Magallanes;
1942 Santiago Nacional 2-1 Badminton;
1943 Santiago Morning 4-3 Audax Italiano;
1944 Santiago Morning no es disput final, ja que es desenvolup per sistema de lliga;
1945 Colo Colo no es disput final, ja que es desenvolup per sistema de lliga;
1946 no es disput;
1947 Unin Espaola 2-0 Iberia;
1948 no es disput;
1949 Santiago Morning 3-2 Santiago Wanderers;
1950 Santiago Morning 2-2 Audax Italiano         Morning guany per penals;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131773" title="Campionat de clausura xil" nonfiltered="3784" processed="3751" dbindex="54076">
El campionat de clausura xil de futbol (Campeonato de Clausura) va ser una competici futbolstica que es disput a Xile l'any 1944. Va rebre la seva denominaci al fet que es disput al final de la temporada. Es disputava per eliminatries pel que es pot considerar com un predecessor de la copa xilena de futbol. No s'ha de confondre amb l'actual Torneig de Clausura, que forma part de la lliga xilena de futbol.

 Historial .
1944 Santiago Morning 1-1 Audax Italiano         Morning guany per penals;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131775" title="Riu Traisen" nonfiltered="3785" processed="3752" dbindex="54077">


El riu Traisen s un riu de la Baixa ustria.

El Traisen s el resultat de l'uni dels risu Recht-Traisen i Unrecht-Traisen. s un afluent del Danubi a la regi de Mostviertel. Els dos rius que el conformen neixen a prop: a St. Aegyd am Neuwalde i a Trnitz respectivament. Desprs d'unir-se passen per les poblacions de Trnitz, Lilienfeld, Traisen, Wilhelmsburg, i St. Plten, abans de morir al Danubi a Traismauer. Deguta la construcci de la Factoria Altenwrth, les boques del traisen van seer remogudes fins Altenwrth, al municipi de Kirchberg am Wagram. 

Durant les greus inundacions del juliol de 1997, molst d'aquests municipis van resultar severament anegats.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131777" title="Josep de Ribas i Boyons" nonfiltered="3786" processed="3753" dbindex="54078">

Josep de Ribas i Boyons (Npols, 6 de juny de 1749   Sant Petersburg, 14 de desembre de desembre segons el CJ de 1800) conegut a Rssia com a       (    )                    (Iossif (Ossip) Mikhilovitx Deribas) fou un almirall catalano-rus que destac en les guerres russo-turques de 1768-1774 i de 1787-1792. 

Fill de pare barcelon i mare irlandesa, trobant-se al servei de l'exrcit napolit entr en contacte amb la flota russa desplaada al Mediterrani per  Caterina II de Rssia i particip en diversos combats contra els turcs. Posteriorment, es trasllad a Sant Petersburg on, grcies als contactes establerts amb la Cort (es cas amb una dama d'honor de la tsarina) va aconseguir escalar posicions fins a passar al servei de Grigori Potiomkin, favorit de la tsarina. Particip en la segent guerra contra els turcs (1787-1792) i va distinguir-se sobretot en la conquesta de Crimea i en la captura de la ciutat fortificada d'Izmail al Delta del Danubi. Es sobretot ms conegut per ser el fundador de la ciutat d'Odessa, Ucrana, de la qual va ser-ne el primer batlle.

A la mort de Caterina la Gran (1796) la seva influncia es veu reduda a causa de l'oposici del nou tsar Pau I de Rssia al llegat de la seva mare i al seu cercle de poder, en el qual hi havia de Ribas. Ell i altres personatges importants de la Cort hauren pres part en un complot per assassinar el monarca. De Ribas, per, emmalalt de malria i els altres membres de la conxorxa sembla que l'emmetzinaren perqu no parls ms del compte a causa dels deliris produts per la febre.

Est enterrat al cementiri Smolnskoie de Sant Petersburg, Rssia.
 
En honor seu hi ha a la ciutat d'Odessa el carrer de De Ribas, en rus                     (litsa Deribssovskaia).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131781" title="Audax Club Sportivo Italiano" nonfiltered="3787" processed="3754" dbindex="54079">


L'Audax Club Sportivo Italiano s un club de futbol xil de la ciutat de Santiago de Xile.

 Histria .
El club va ser fundat el 30 de novembre de 1910 per membres de la colnia italiana amb el nom d'Audax Club Ciclista Italiano. Disputa els seus partits a l'estadi Municipal de La Florida, amb capacitat per a 8.500 espectadors.

 Palmars .
4 Lliga xilena de futbol: 1936, 1946, 1948, 1957;
1 Campionat d'obertura xil: 1941;

 Jugadors destacats .
 Claudio Borghi;
 Salvador Cabaas;
 Alejandro Carrasco;
 Eduardo Fournier;
 Pablo Lenci;
 Carlos Reinoso;
 Pedro Reyes;
 Humberto Suazo;
 Rafael Olarra;
 Carlos Vidal;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131791" title="Club de Deportes Cobreloa" nonfiltered="3788" processed="3755" dbindex="54080">


El Club de Deportes Cobreloa s un club de futbol xil de la ciutat de Calama, al desert d'Atacama.

 Histria .
Tot i ser un club fundat durant els anys setanta, el Cobreloa s un dels clubs amb ms ttols del pas. Fou fundat el 7 de gener de 1977, a la ciutat minera de Calama.

Rpidament es promocion fins la primera divisi xilena, i noms quatre anys desprs de la seva fundaci abast les finals de la Copa Libertadores, el 1981, perdent amb el Flamengo. Cobreloa tamb assol la final l'any segent, perdent, aquest cop, amb el Pearol uruguai. A ms, arrib a les semifinals de la Copa Libertadores el 1987.

 Palmars .
8 Lliga xilena de futbol: 1980, 1982, 1985, 1988, 1992, 2003 (Apertura), 2003 (Clausura), 2004 (Clausura);
1 Copa xilena de futbol: 1986;

 Jugadors destacats .


 Enllaos externs .
 Web oficial del club;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131795" title="John Carew Eccles" nonfiltered="3789" processed="3756" dbindex="54081">

John Carew Eccles ( Northcote, Austrlia 1903 - Locarno, Sussa 1997 ) fou un neurofisileg i professor universitari australi guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1963.

Biografia.
Va nixer el 27 de gener de 1903 a la ciutat de Northcote, situat a l'estat australi de Victria, que en aquells moments formava part de l'Imperi Britnic. Va estudiar medicina a la Universitat de Melbourne, on es va graduar l'any 1925. Posteriorment va ampliar els seus estudis a la Universitat d'Oxford sota la direcci de Charles Scott Sherrington. L'any 1937 va tornar a Austrlia com a director de l'Institut Kanematsu de l'Hospital de Sydney. 

L'any 1966 es trasllad als Estats Units per treballar a l'Institut Biomdic de Chicago, per insatisfet amb les seves condicions de treball accept el crrec de professor a la Universitat de Buffalo entre 1968 i 1975. Desprs de jubilar-se es trasllad a Sussa, i mor el 2 de maig de 1997 a la ciutat de Locarno, poblaci situada al cant de Ticino.

Mantingu, des de l'any 1944, una relaci professional molt estreta amb el filsof Karl Popper.

Recerca cientfica.
Durant la seva estada a l'Hospital de Sydney, juntament amb els cientfics europeus Bernard Katz i Stephen Kuffler, va iniciar la seva recerca al voltant del sistema nervis, especialment en la transmissi de senyals entre nervis i msculs. Durant la seva estada a la Universitat Nacional Australiana de Canberra va treballar en el mecanisme inic d'excitaci i inhibici de les sinapsis cerebrals, opinant que el seu origen era elctric, en clara contrapossici a les teories qumiques de Henry Hallett Dale. 

L'any 1983 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus treballs descriptius de la transmissi elctrica dels impulsos a travs dels nervis, premi compartit amb Alan Lloyd Hodgkin i Andrew Huxley.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1963;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131803" title="Club Deportes Cobresal" nonfiltered="3790" processed="3757" dbindex="54082">


El Club Deportes Cobresal s un club de futbol xil de la ciutat de El Salvador.

 Histria .
El club fou fundat a la regi minera d'El Salvador el 5 de maig de 1979. Disputa els seus partits a l'estadi El Cobre, amb capacitat per uns 20.000 espectadors.

 Palmars .
1 Copa xilena de futbol: 1987;
2 Lliga xilena de segona divisi: 1983, 1998;

 Jugadors destacats .
 Cristin Tapia;
 Ivn Zamorano;

 Evoluci de l'uniforme .



 Enllaos externs .
 Web oficial del club;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131808" title="Alan Lloyd Hodgkin" nonfiltered="3791" processed="3758" dbindex="54083">


Alan Lloyd Hodgkin OM, KBE, PRS (Banbury, Anglaterra 1914 - Cambridge 1998 ) fou un biofsic angls guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1963.

 Biografia .
Va nixer el 5 de febrer de 1914 a la ciutat de Banbury, poblaci situada al comtat d'Oxfordshire. Va estudiar medicina a la Universitat de Cambridge i va ser membre de la Royal Society de Londres des de 1952, esdevenint el seu president entre 1970 i 1975.

L'any 1972 fou nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit i el 1973 ingress a l'Orde del Mrit. Mor el 20 de desembre de 1998 a la ciutat de Cambridge.

 Recerca cientfica .
Desprs de la Segona Guerra Mundial particip en el projecte de desenvolupament del radar centrimtric al Telecommunications Research Establishment (TRE). A la Universitat de Cambridge, i al costat d'Andrew Huxley, posaren les bases de la teoria de Hodgkin i Huxley, coneguda com a potencial d'acci, s a dir l'impuls elctric transms entre el sistema nervis central i la resta de l'organisme, determinant la naturalesa qumica i fsica dels impulsos nerviosos.

L'any 1963 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus treballs descriptius de la transmissi elctrica dels impulsos a travs dels nervis, premi compartit amb l'australi John Carew Eccles i el seu collaborador Andrew Huxley.

 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1963;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131809" title="Govern de Catalunya 1984-1988" nonfiltered="3792" processed="3759" dbindex="54084">
El govern de la Generalitat de Catalunya en el perode 1984-1988, correspon a la II legislatura del perode democrtic.

 Cronologia .
Desprs de les eleccions del 29 d'abril de 1984 la candidatura encapalada per Jordi Pujol de CIU obt una majoria absoluta de 72 escons sobre els 41 del PSC de Raimon Obiols. 

El 30 de maig es fa el debat d'investidura i Jordi Pujol torn a sortit elegit com President de la Generalitat de Catalunya amb 88 vots a favor (CIU, Alianza Popular-AP i ERC), 47 en contra (PSC i PSUC).



 Estructura de Govern .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131812" title="Club Social y de Deportes Concepcin" nonfiltered="3793" processed="3760" dbindex="54085">


El Club de Deportes Concepcin s un club de futbol xil de la ciutat de Concepcin.

 Histria .
El club va ser fundat el 29 de febrer de 1966 amb la fusi de diversos clubs amateurs com el Galvarino, Liverpool, Juvenil Unido, Santa Fe i Club Lord Cochrane.

El club s'un a la segona divisi de la lliga xilena de futbol professional el mateix 1966, guanyant el campionat i assolint la promoci a primera divisi.

El 1991 represent a Xile a la Copa Libertadores, passant la primera ronda per essent eliminat a la ronda de setzens de final per l'Amrica de Cali. La segent participaci internacional arrib el 1999, a la Copa Conmebol i aconsegu arribar a les semifinals, per fou venut per Talleres de Crdoba. El 2001 particip de nou a la Copa Libertadores i torn a caure a setzens de final, aquest cop enfront del CR Vasco da Gama de Romrio.

L'any 2006 el club va suspendre les activitats en no poder a causa dels deutes i falta de pagament, abandonant la competici professional.

 Palmars .
2 Lliga xilena de segona divisi: 1967, 1994;

 Jugadors destacats .
 Osvaldo "Pata Bendita" Castro;
 Vicente Cantatore;
 Fernando "Palito" Cavaleri;
 Carlos Fernando Navarro Montoya;
 Daniel Morn;
 Mario Osbn;
  Mario Vener;
 Nicolas "El Loco" Villamil;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131816" title="Grand Theft Auto: London, 1969" nonfiltered="3794" processed="3761" dbindex="54086">

Grand Theft Auto Mission Pack #1: London, 1969 s una expansi pel videojoc Grand Theft Auto. GTA: London 1969 va ser llanat el 1999 per PC i Playstation. Utilitza el mateix motor de videojoc que el Grand Theft Auto, i per aix els grfics sn molt similars, com tamb el sistema de joc i la jugabilitat. Com tots els GTA, aquesta expansi est dividida en subseccions amb seqncies cinematogrfiques entre elles.

 Temtica .

Com el seu nom ho indica, el videojoc agafa com a lloc a Londres, l'any 1969. El jugador, una cop ms, agafa el paper d'un criminal buscant la manera d'arribar a ser el lder del crim organizat. L'aspecte de temps ha sigut explotat mitjanant numeroses referncies de tipus cultural i histric, fins i tot l'aparici d'un personatge com el James Bond i l's de l'argot de la poca. Els dilegs del joc inclouen lnies memorables com "Oy, stop right there!", "You're nicked!" i "You're brown bread!".Com en el Londres real, els vehicles es condueixen per l'esquerra.

 Especulacions .

Es rumoreja que l'acci de Grand Theft Auto IV es desenvolupar a Londres, ja que per la forma en la qual Rockstar Games fa servir per a escollir les ciutats on transcorren els seus jocs, s molt probable que desprs d'usar Liberty City, Vice City i Sant Andreas, que eren els barris de Grand Theft Auto, comenci a usar els llocs de l'expansi. 

 Videojocs relacionats .

A ms d'aquesta expansi, existeix una altra que es relaciona amb aquesta sobre London 1969, i duu per nom Grand Theft Auto London, 1961. Es pot descarregar gratutament de la pgina oficial de GTA: London, 1969. 

 Grand Theft Auto (el videojoc);
 ;

 Enllaos externs .

 Lloc web oficial de Grand Theft Auto: London, 1969;
 GTAClassics.com;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131820" title="NASCAR" nonfiltered="3795" processed="3762" dbindex="54087">
NASCAR sn les inicials en angls de National Association for Stock Car Auto Racing (Associaci Nacional de Carreres d'Autombils de Srie) i representa actualment a la organitzaci ms gran de competicions de cotxes de srie del mn, tant per les seves variades categories com pel seu nivell d'espectadors.

La particularitat d'aquestes competicions es basa, principalment, en qu els circuits sn ovalats i sn sempre cotxes tipus turisme de srie, s a dir, autombils el disseny bsic dels quals s el d'un cotxe sortit de fbrica. Actualment les actuacions sn fabricats per especialistes basant-se en els perfils i especificacions detallades per la NASCAR i els motors sn provets pels grans fabricants assegurant un nivell de competncia igualat per a tots els participants. 

 Orgens de la NASCAR .
Es t coneixement que els traficants d'alcohol a EUA durant l'poca de les prohibicions i alts impostos utilitzaven a experts conductors que modificaven cotxes comuns per a suportar gran pes en els seus maleters. Aquests conductors van haver de desenvolupar destresa en la conducci per a evadir a la policia sobretot quan els seus cotxes anaven totalment carregats. 

Els conductors i mecnics d'aquests cotxes van comenar a reunir-se en circuits ovalats i aix mostraven la seva destresa competint contra altres pilots. Aviat aquestes competicions van atreure l'atenci de ms gent i la popularitat va augmentar.

 El comenament de la NASCAR .
Cap a l'any 1947, quan EUA es recuperava dels efectes de la Segona Guerra Mundial i la normalitat tornava al pas, les carreres d'actuacions tipus Stock van comenar a ressorgir com esdeveniments que cridaven poderosament l'atenci del pblic. 

La popularitat va augmentar tant que va fer que es duguessin a terme competicions d'aquest tipus a tots els Estats Units, per a llavors, cada organitzador o pista (anomenats tamb promotors) duia la competici el ms just possible concordament a la seva prpia reglamentaci. Els esdeveniments entre si eren allats i els pilots d'una regi rara vegada corrien en una altra sota un reglament similar. 

La pauta histrica per a aquest esport la va prendre Bill France Sr., promotor del circuit de Daytona (el primer amb forma d'oval i asfaltat) al unir als involucrats principals en la primera associaci per a cotxes tipus Stock, la NASCAR, nascuda al desembre de 1947. Dos mesos desprs, el 15 de febrer de 1948 es va disputar la primera carrera en la histria de NASCAR, aquesta va ser celebrada a Daytona i va ser guanyada per Red Byron amb un Ford modificat. No obstant aix, hi va haver grans problemes per la falta de gasolina disponible a Estats Units durant les guerres mundials.

 Enllaos .

Pgina web oficial de la NASCAR ;
La Nascar en Espanyol ;
Fast Cars ;
Nascar teams ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131821" title="Club Social y Deportivo Colo-Colo" nonfiltered="3796" processed="3763" dbindex="54088">


El Club Social y Deportivo Colo-Colo s un club de futbol xil de la ciutat de Santiago de Xile.

 Histria .
La histria del club s'inici quan onze jugadors del Magallanes se separaren del seu club. Eren els germans Arellano, David i Francisco; Juan Quiones (qui disseny l'uniforme i colors); Luis Contreras (l'autor del nom); Rubn i Nicols Arroyo; Clemente Acua; Guillermo Garcs; Rubn Seplveda; Eduardo Stavelton; i Luis Mancilla.
Era el 
Els seus majors xits han estat dues finals de la Copa Libertadores. El 1991 guany el ttol, sota les ordres de l'entrenador Mirko Jozic. El ttol arrib el 5 de juny, quan derrot a la final el Club Olimpia d'Asuncin. El partit d'anada finalitz amb empat a 0, mentre que la tornada va veure la victria dels xilens per 3-0 amb gols de Luis Prez (2) i Leonel Herrera. L'alineaci del club fou:
Daniel Morn (porter);
Lizardo 'Chano' Garrido;
Miguel Ramirez;
Javier Margas;
Juan Carlos Peralta;
Eduardo Vilches;
Jaime Pizarro;
Rubn Espinoza;
Gabriel 'Coca' Mendoza (substitut per Leonel Herrera);
Luis Prez;
Marcelo Barticciotto;
Altres jugadors destacats a la competici que no jugaren la final foren: Patricio Yez, Rubn Martnez i Ricardo Dabrowski.

El 2005 el club esdevingu societat annima, dirigida per l'empresa Blanco y Negro S.A. (el nom fa referncia als colors del club) i entr a la borsa de Santiago.

El Colo Colo s l'equip amb ms triomfs al futbol xil. Fins l'any 2006 destaquen 25 campionats nacionals, a ms de l'nic ttol de la Libertadores aconseguit per un equip xil.

 Smbols .
El smbol del club s el cacic maputxe Colocolo, smbol del coratge, fermesa i lluita dels aborgens que mai es van rendir davant els espanyols. Els colors del club sn el blanc (samarreta) i negre (pantalons) i sn smbol de la filosofia dels fundadors, el blanc simbolitza la puresa i el negre la lluita i l'esperit per la victria. Els sobrenoms del club sn, el cacique, albos  eterno campen

 Estadi .
L'estadi del Colo-Colo s el Monumental David Arellano, situat a Macul, Santiago de Xile amb capacitat per a 62.000 espectadors.

 Palmars .
1 Copa Libertadores de Amrica: 1991;
1 Recopa Sud-americana: 1992;
1 Copa Interamericana: 1991;
27 Lliga xilena de futbol: 1937, 1939, 1941, 1944, 1947, 1953, 1956, 1960, 1963, 1970, 1972, 1979, 1981, 1983, 1986, 1989, 1990, 1991, 1993, 1996, 1997 (Clausura), 1998, 2002 (Clausura), 2006 (Apertura i Clausura), 2007 (Apertura i Clausura);
10 Copa xilena de futbol: 1958, 1974, 1981, 1982, 1985, 1988, 1989, 1990, 1994, 1996;
4 Campionat d'obertura xil: 1933, 1938, 1940, 1945;

 Jugadors destacats .


 Entrenadors destacats .
  Luis lamos;
  Gustavo Bentez;
  Claudio Borghi;
  Mirko Jozic;
  Jaime Pizarro ;
  Franz Platko;
  Ferenc Puskas;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
Colo Colo Xile;






 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131832" title="Manuel Vius i Camps" nonfiltered="3797" processed="3764" dbindex="54089">
Manuel Vius i Camps (Barcelona, 1917 - Pars, 1998) fou un pintor i militant nacionalista catal.

Era fill d'un descarregador del port i d'una planxadora. Quan esclat la Guerra civil espanyola es present voluntari i lluit al front d'Arag amb la Brigada Roja i Negra. Ms tard lluit amb gent del PSUC a Bell-lloc d'Urgell i el 1938 fou fet presoner pels italians a Sers. Internat en un camp de presoners a Valladolid, als sis mesos aconsegu tornar a Barcelona.

El 1939 contact amb Enric Pags i Montesut i Llus Sabat i Rossignol, i es va unir al Front Nacional de Catalunya. A Barcelona se n'encarreg de fabricar papers falsos per als fugitius que arribaven indocumentats, de passar informaci als aliats i de la redacci de l'rgan del FNC, Per Catalunya. Per desprs de la caiguda de Jaume Martnez Vendrell i altres militants el 1946, hagu d'amagar-se. Fou un dels organitzadors del llanament de fulls volants durant l'entronitzaci de la Mare de Du de Montserrat el 1947, i el 1948 marx a l'exili, on va rebre algunes condecoracions del govern francs.

Es va installar a Canet de la Marenda (Rossell), des d'on editava la revista Ariel i Per Catalunya. Fou un dels pintors catalans importants a la segona meitat del segle XX. La seva obra, figurativa, d'un post-impressionisme colpidor i melanclic, s avui altament valorada als mercats d'art internacionals.

El 1956 es trasllad a Pars, des d'on es dedic a la tasca editorial i des d'on collaborava molt activamente amb el FNC, a la branca dirigida des de Mexic per en Marcell Perell i Domingo. Tamb organitz els concerts a Pars de Raimon, Llus Llach i Ovidi Montllor a finals dels anys seixanta, i va dirigir les gestions davant el govern d'Alemanya per tal que Carme Ballester, vdua del president de la Generalitat de Catalunya, Llus Companys i Jover, rebs una pensi com a reparaci per vctima de guerra.

El 1979 fou acusat pel govern espanyol de ser un dels organitzadors de l'EPOCA juntament amb Josep Maria Batista i Roca i Jaume Martnez Vendrell, i d'haver gestionar la compra d'armes al traficant catalano-sus Sporri. Nogensmenys, el govern francs va denegar la sollicitud per no aportar cap prova. Tanmateix, aix l'oblig a exilar-se novament, aquest cop a Veneuela, on hi romangu, junt amb la seva muller, prop de tres anys. El 1982 establ la seva residncia a Andorra la Vella. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131842" title="Maximili I de Baviera" nonfiltered="3798" processed="3765" dbindex="54090">


Maximili I de Baviera (Munic 1573 - Ingolstadt 1651). Duc de Baviera i primer elector de Baviera. Fou sobir del territori bavars des de 1695 fins a 1651.

Nat a Munic el dia 17 d'abril de 1573. Fill del duc Guillem V de Baviera i de la princesa Renata de Lorena. Per via paterna era nt del duc Albert IV de Baviera i de l'arxiduqessa Anna d'ustria; mentre que per via materna ho era del duc Francesc I de Lorena i de la princesa Cristina de Dinamarca.

L'any 1595 es cas en primeres npcies amb la princesa Elisabet Renata de Lorena, filla del duc Carles III de Lorena i de la princesa Cludia de Frana. La parella no tingu descendncia i Elisabet Renata mor a Munic l'any 1634.

Pocs dies desprs de la mort de la princesa Elisabet Renata de Lorena, Maximili contragu matrimoni en segones npcies amb l'arxiduquessa Maria Anna de Baviera, filla de l'emperador Ferran III, emperador romanogermnic i de la princesa Maria Anna de Baviera. La parella tingu un nic fill: 

 SM l'elector Ferran I Maria de Baviera, nat a Munic el 1636 i mort a Munic el 1679. Es cas amb la princesa Adelaida Enriqueta de Savoia.

 SAR el prncep Maximili Felip de Baviera, nat a Munic el 1638 i mort a Munic el 1705. Es cas amb la princesa Maurcia de Latour d'Auvergne.

Educat en un estricte ambient catlic a la Universitat d'Ingolstadt, comen a prendre part en el govern bavars l'any 1591. L'any 1595 esdevingu duc de Baviera desprs de la renncia del seu pare, el duc Guillem V de Baviera. 

Amb el seu ascens al tron comena una etapa de gran activitat diplomtica en qu Baviera inici un paper preponderant. Des d'un inici, Maximili I mostr la seva ferma voluntat d'engrandir el ducat i per aix man l'ampliaci de la Residenz de Munic. Alhora inici una poltica de modernitzaci de l'exrcit i capacitaci de la seva elit directiva en ra d'un possible enfrontament armat a Alemanya.

Malgrat tot, Maximili I s'havia mostrat recels d'exercir influncia a Alemanya fins l'any 1607. L'any 1607, les tropes bavareses ocuparen la ciutat lliure de Donauwrth per ordres de l'emperador desprs que els ciutadans protestants d'aquesta ciutat haguessin expulsat als catlics. Maximili, a ms a ms, orden fortes mesures de repressi en contra dels protestants. Rpidament alguns prnceps protestants es mostraren molestos i formaren la Uni Protestant que pretenia ser l'equivalent de la Lliga Catlica. La Uni Protestant financi la formaci d'un exrcit que en un primer moment opt per una poltica de defensa ms que no pas d'atac.

L'any 1619 Maximili I refus presentar-se com a candidat al tron imperial. Com a conseqncia de la guerra bohemi que porta a l'elector Frederic V, elector palat al tron de Praga l'any 1618, Maximili firm un seguit de tractats amb l'emperador Ferran II, emperador romanogermnic que li asseguraven importants guanys territorials a canvi d'ajuda als Habsburg. Per tal d'assegurar-se la victria, Maximili firm un tractat de neutralitat amb la Uni Protestant i ocup l'Alta ustria per assegurar-se el compliment del tractat amb Ferran II. Aix, l'any 1620, Maximili I s'enfront amb Frederic V, elector palat i el derrot a la Batalla de la Muntanya Blanca.

Tot i el tractat de neutralitat firmat amb la Uni Protestant, les tropes de Maximili ocuparen el Palatinat i l'any 1623 es fu investir amb la dignitat electoral. Amb totes aquestes campanyes Maximili I obtingu l'Alt Palatinat a canvi de retornar a l'emperador l'Alta ustria. 

A partir d'aquest moment, el protagonisme de Maximili en les qestions interiors d'Alemanya perderen fora. D'una banda, l'any 1630 signific l'inici de la preponderncia protestant, i de l'altra, el Tractat de Fointenebleau de 1631 que garantia la neutralitat bavaresa no fou complert pel rei francs. 

Aix, l'any 1632 les tropes sueques ocuparen la ciutat de Munic i Maximili hagu de retornar a l'obedincia imperial i a sotmetre's, militarment parlant, a les ordres de Wallenstein que havia tornat al servei de l'emperador desprs que hagus estat expulsat a iniciativa del propi Maximili. L'acostament de Maximili a l'rbita imperial fu que es marids en segones npcies amb l'arxiduquessa Maria Anna de Baviera.

L'any 1647, Maximili I firm amb Sucia i Frana el Tractat d'Ulm. Complicacions amb l'emperador Ferran III, emperador romanogermnic feren que Baviera fos ocupada de nou i que les tropes de Maximili fossin derrotades a Zusmarshausen. 

El Tractat de Westflia de 1648 assegur els guanys territorials de Baviera amb la inclusi de l'Alt Palatinat als territoris de Maximili. Alhora assegur la dignitat electoral que es mantingu en el si de la seva famlia fins a l'extinci de l'Imperi el 1803.

Maximili I mor el dia 27 de setembre de 1651 a la ciutat bavaresa d'Indolstadt. Posteriorment fou enterrat a l'Esglsia de Sant Miquel de Munic.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131845" title="Vnda" nonfiltered="3799" processed="3766" dbindex="54091">

La vnda s l'organitzaci territorial tradicional de les Pitises. Histricament a l'illa d'Eivissa noms existia un nic nucli urb, anomenat Vila, i la resta era una zona rural dispersa organitzada en vndes. Amb el repoblament de Formentera, al principi del segle XVIII, es va traslladar l'organitzaci eivissenca. Aquesta organitzaci territorial s'articula en quatre nivells: el casament, la vnda, la parrquia i el municipi.

Un casament s una casa rural eivissenca on s'entn per casa cadascun dels volums que la formen, o habitacions. El casament era l'espai de referncia familiar i la unitat econmica d'explotaci agrria. El nom del casament era la identificaci familiar i s'usava com a complement del nom propi.
 
Un grup de casaments prxims s'organitzaven per les feines comunitries i pels actes festius, formant una vnda. Podien ser feines agrcoles com segar, de seguretat com torns de vigilncia o construcci de torres de defensa, o d'infrastructures com camins o esglsies. Aquest terme va acabar tenint un sentit territorial i un sentiment de pertinena a una comunitat. Les relacions socials es mantenien dins d'una mateixa vnda i els matrimonis amb membres d'altres vndes eren estranys. Aquest sistema d'organitzaci territorial ja es va estructurar dintre dels antics quartons d'Eivissa i Formentera i ha perdurat fins avui a pesar de les noves organitzacions en parrquies i municipis, i del desenvolupament de nous nuclis urbans. El nombre de vndes i els seus lmits territorials ha anat variant amb el temps adaptant-se a les variacions demogrfiques i a les necessitats de cada poca.

Les parrquies es van crear l'any 1785 passant a ser una divisi d'ordre superior a les vndes. Cada parrquia sol tenir tres o ms vndes. Amb el temps les noves esglsies parroquials van ser el nucli al voltant del qual s'han anat formant els pobles deixant a les illes una toponmia caracterstica a partir del santoral. Per la major part de la poblaci va continuar vivint de forma disseminada fins a la segona meitat del segle XX quan el desenvolupament turstic va modificar la urbanitzaci i l'estructura econmica.

Els municipis es van crear posteriorment com a agrupaci de diverses parrquies. El 1983 l'ajuntament de Formentera va oficialitzar la divisi territorial en vndes creant-ne catorze. Aquestes divisions es solen anomenar vndes municipals per distingir-les de les vndes tradicionals. L'any 2000 l'ajuntament de Sant Josep de sa Talaia tamb va oficialitzar la divisi del municipi en divuit vndes.

Llista de vndes.
Llista de vndes agrupades per municipis i parrquies:
Sant Antoni de Portmany;
Sant Antoni de Portmany (Sant Antoni Abad);
 es Bernats, es Bessons, Buscastell, Cas Ramons, Forada, es Macians, es Pla, sa Raval, sa Vorera.
Sant Mateu d'Albarca;
Albarca, Benimaim, Besora, Can Miquel Cires, Cas Turs, sa Noguera, Rac d'Alcal.
Sant Rafel de Forca;
sa Bassa Roja, sa Creu, Forca, es Forns.
Santa Agns de Corona;
Pla de Corona, Sant Gelabert, ses Rotes;
Sant Joan de Labritja;
Sant Joan de Labritja (Sant Joan Baptista);
 Cas Cavallers, Cas Ripolls, Cas Vidals, Labritja, es Murtar, es Niu des Corbs, Portinatx, Xarraca, Xarrac.
Sant Lloren de Balfia;
Balfia de Baix, Balfia de Dalt, Bellmunt, es Boletar de Baix, es Boletar de Dalt, Canadella, es Codolar, es Forn Blanc, Porrals, Safragell, Santa Llcia.
Sant Miquel de Balansat;
 Benirrs, es Port, Rubi.
Sant Vicent de sa Cala (Sant Vicent Ferrer);
s'Almnguena, s'guila, es Negres.
Sant Josep de sa Talaia;
Es Cubells (Mare de Du del Carme);
Cala d'Hort, es Cubells, Davall sa Serra, la Flota.
Sant Agust des Vedr;
De Torrent, Dell Torrent;
Sant Francesc de s'Estany (Sant Francesc de Paula);
 Can Llaudis, sa Canal, Rac des Jondal, sa Revista, sa Torre de sa Sal Rossa.
Sant Jordi de ses Salines;
Cas Costes, l'Horta, es Rac.
Sant Josep de sa Talaia;
Benimussa, Cas Marins, Cas Serres, sa Talaia.
Santa Eulria des Riu;
Jess (Mare de Du de Jess);
Santa Maria, ses Torres, l'Horta, Puig d'en Valls (tradicionalment vnda, s parrquia des de 1979);
Sant Carles de Peralta;
Atzar, es Figueral, Morna, Peralta.
Santa Eulria des Riu;
Arab, Cala Llonga, es Coloms, s'Esglsia, es Novells, es Trull d'en Vic, sa Vila.
Santa Gertrudis de Fruitera;
 Can Lltzer, Cas Ramons, Cas Serres, Fruitera, Parada, sa Picassa, es Poble, Santa Maria, es Savions.
Formentera;
El Pilar de la Mola (Mare de Du del Pilar);
Tradicionals: sa Cala, ses Clotades, s'Esglsia, es Far, es Monestir, sa Talaiassa, es Torrent Fondo.
Municipals: es Carnatge, ses Clotades, es Monestir, sa Talaiassa;
Sant Ferran de ses Roques;
Tradicionals: s'Estany, es Mol, Punta Prima, ses Roques;
Municipals: es Mol   s'Estany, sa Punta, ses Roques, ses Salines;
Sant Francesc de Formentera (Sant Francesc Xavier);
Tradicionals: es Brolls, Cala Saona, Can Parra, es Cap de Barbaria, Mal Pas, Migjorn, sa Miranda, es Pi des Catal, Porto-sal, sa Raval, la Savina;
Municipals: es Brolls, es Ca Mar   Migjorn, es Cap de Barbaria, sa Miranda   Cala Saona, es Pi des Catal, Porto-sal.

Enllaos externs.
Dades de les parrquies del Bisbat d'Eivissa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131850" title="Nahr al-Kabir" nonfiltered="3800" processed="3767" dbindex="54092">
An Nahr al Kabir, que en rab significa  el gran riu (            ), s un riu de l'Orient Prxim que neix a les fonts de la plana de Bukaya i desemboca a la Mediterrnia.

El seu curs forma part de la frontera nord entre el Lban i Sria.
Si b alguns l'identifiquen amb el Eleutheros sembla que seria un riu una mica ms al sud. 

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131854" title="Altocmulus" nonfiltered="3801" processed="3768" dbindex="54093">


Un altocmulus o altocmul s un nvol de classe caracteritzat per masses globulars o enrotllaments en capes o pegats, els elements individuals sn ms llargs i foscs que els cirrocmulus i ms petits que els estratocmulus. 

Sn nvols de mitjana altitud, al voltant de 2,4 a 6,1 m, d'una mida mitjana, amb un color de blanc a grisenc, en estrats, capes, o pegats amb masses en ones, formes acigarrades o atropellades. Els altocmulus freqentment precedeixen un front fred, i amb la presncia de matins calorosos i humides d'estiu, assenyalen el desenvolupament de nvols de tempesta ms tard en el dia. 

Una forma d'altocmuls, altocumulus lenticularis, o "ones de muntanya", no s estrany que siguin reportats com "OVNIs". 



Enllaos externs.

 Biblioteca Nacional Digital de Cincies de EE.UU. - Altocmulus;
 Altocmulus;
 WW2010.edu: Universitat d'Illinois;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131855" title="Eleccions al Kazakhstan" nonfiltered="3802" processed="3769" dbindex="54094">
La ms recent de les eleccions al Kazakhstan es va celebrar el 4 de desembre del 2005.

El president del Kazakhstan s escollit per sufragi universal i el seu mandat dura set anys.  

El poder legislatiu, conegut com a Parlament (Parlamenti), t dues cambres. L'assemblea (Mazhilis) t 77 escons, elegits per un termini de quatre anys, 67 en circumscripcions electorals unipersonals i 10 per representaci proporcional 

El senat t 47 membres, 40 dels quals sn escollits per a un mandat de sis anys  per les assemblees locals, renovats cada dos anys, i set nomenats directament pel president. Endems, els expresidents sn ex-officio senadors vitalicis.

El Kazakhstan s un rgim de partit nic en el qual noms els partidaris del president poden assolir el poder. Els partits de l'oposici sn permesos, per no tenen cap possibilitat real d'assolir el poder a causa de la corrupci, com ho demostraren les nombroses irregularitats a les eleccions de 2004.

ltimes eleccions.
Eleccions presidencials 2005 .

Resultat de les eleccions presidencials del Kazakhstan del 4 de desembre de 2005
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left|Candidats i partits
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|%
|-
|align=left valign=top|Nursultan Nazarbayev - Ptria (Otan)
|valign="top"|6,147,517
|valign="top"|91.15
|-
|align=left valign=top|Zharmakhan Tuyakbay - Coalici per un Kazakhstan Just (Ediletti Kazakhstan Yuzhin)
|valign="top"|445,934
|valign="top"|6.61
|-
|align=left valign=top|Alikhan Baimenov - Partit Democratic de Kazakhstan Cam Brillant (Qazaqstan Demokratiyalyk Partiyasi Ak Zhol)
|valign="top"|108,730
|valign="top"|1.61
|-
|align=left valign=top|Yerassyl Abylkassymov - Partit Comunista del Poble de Kazakhstan (Qazaqstan Kommunistik Khalkik Partiyasi)
|valign="top"|23,252
|valign="top"|0.34
|-
|align=left valign=top|Mels Yeleusizov - Tabigat (Natura) moviment ecologista
|valign="top"|18,834
|valign="top"|0.28
|-
|align=left style="background-color:#E9E9E9"|Total (participaci 76.8%)
|width="75" align="right" style="background-color:#E9E9E9"|6,744,267
|width="30" align="right" style="background-color:#E9E9E9"|
|-
|align=left colspan=4|Font: Ambaixada de Kazakhstan al Regne Unit
|}
Eleccions parlamentries  2004 .

Resultat de les eleccions legislatives de 19 de setembre i 3 d'octubre de 2004 a l'Assemblea del Kazakhstan  
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left|Partits i aliances
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|%
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Escons
|-
|align=left|Ptria (Otan) 
|align="right" |
|align="right" |60.6
|align="right" |42
|-
|align=left|Partit Democratic del Kazakhstan Cam Brillant (Qazaqstan Demokratiyalyk Partiyasi Ak Zhol)
|align="right" |
|align="right" |12.0
|align="right" |1
|-
|align=left|Tots Plegats (Asar)
|align="right" |
|align="right" |11.4
|align="right" |4
|-
|align=left|Bloc Uni de Treballadors Agraris i Industrials
Partit Agrari de Kazakhstan (Qazaqstan Agrarlyk Partiyasi);
Partit Cvic de Kazakhstan (Qazaqstan Azamattlyk Partiyasi);
|align="right" |
|align="right" |7.1
|align="right" |11
|-
|align=left|Uni Opositora de Comunistes i Opci Democrtica
Partit Comunista del Kazakhstan (Qazaqstan Kommunistik Partiyasi);
Opci Democrtica del Kazakhstan (Qazaqstannyn Demokratiyalyk Tandau);
|align="right" |
|align="right" |3.4
|align="right" |-
|-
|align=left|Partit Comunista del Poble del Kazakhstan (Qazaqstan Khalyk Kommunistik Partiyasi)
|align="right" |
|align="right" |2.0 
|align="right" |-
|-
|align=left|Partit Social Democrtic de les Viles (Auyl Sotsial-Demokratiyalyk Partiyasi)
|align="right" |
|align="right" |1.7
|align="right" |-
|-
|align=left|Partit Democrtic (Demokratiyalyk Partiyasi)
|align="right" |
|align="right" |0.8 
|align="right" |1
|-
|align=left|Partit dels Patriotes
|align="right" |
|align="right" |0.6
|align="right" |-
|-
|align=left|Partit Rukhaniyat 
|align="right" |
|align="right" |0.4 
|align="right" |-
|-
|align=left|Independents
|align="right" |-
|align="right" |.
|align="right" |18
|-
|align=left style="background-color:#E9E9E9"|Total (participaci  %)
|width="75" align="right" style="background-color:#E9E9E9"|
|width="30" align="right" style="background-color:#E9E9E9"| 
|width="30" align="right" style="background-color:#E9E9E9"|77
|}

Eleccions anteriors.


Enllaos externs.
Arxiu d'eleccions d'Adam Carr;
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131858" title="Arrissat" nonfiltered="3803" processed="3770" dbindex="54095">
L'arrissat, algunes vegades anomenat fluctuaci o ripple (de l'angls), s el petit component de corrent altern que queda desprs de rectificar-se un senyal. Aquest procs s anomenat a vegades "filtrar", i ha d'entendre's com la reducci d'un valor molt ms petit del senyal a amplificar, doncs, si no ho s, el senyal d'udio resultant inclou un molest zumbeig a 60 o 50 Hz.

L'arrissat usualment es quantifica com un percentatge del voltatge total de la font i es calcula com el valor efica de l'arrissat sobre el voltatge total, per 100. 

Vegeu tamb:
Font d'alimentaci;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131870" title="Ferran I Maria de Baviera" nonfiltered="3804" processed="3771" dbindex="54096">



Ferran I Maria de Baviera (Munic 1636 - Palau de Schleissheim 1679). Elector de Baviera des de 1654 fins a 1679, any en qu mor.

Nat a la ciutat de Munic, capital de Baviera, el dia 31 d'octubre de 1636, essent fill de l'elector Maximili I de Baviera i de l'arxiduquessa Maria Anna d'ustria. Ferran Maria era nt per via paterna del duc Guillem V de Baviera i de la princesa Renata de Lorena; mentre que per via materna ho era de l'emperador Ferran II, emperador romanogermnic i de la princesa Maria Anna de Baviera.

El dia 8 de desembre de 1650 contragu npcies amb la princesa Adelaida Enriqueta de Savoia, filla del duc Vctor Amadeu I de Savoia i de la princesa Cristina de Frana. La parella tingu set fills:

 SAR la princesa Maria Anna de Baviera, nada a Munic el 1660 i morta a Versalles el 1690. Es cas amb el prncep Llus de Frana.

 SM l'elector Maximili II Manuel de Baviera, nat a Munic el 1662 i mort a Munic el 1726. Es cas en primeres npcies amb l'arxiduquessa Maria Antnia d'ustria i amb segones npcies amb la princesa Teresa Conegunda Sobieski.

 SAR la princesa Llusa Margarida de Baviera.

 SAR el prncep Llus Amadeu de Baviera.

 SAR el duc Kajetan Maria de Baviera.

 SAR el prncep Josep Climent de Baviera, elector de Colonia. Nat a Baviera el 1671 i mort a Colnia el 1727.

 SAR la princesa Violant Beatriu de Baviera.

Heret l'electorat de Baviera l'any 1651 i tres anys desprs, el 1654, fou coronat elector bavars a Munic. El seu absolutisme a l'hora de governar esdevingu coneguda en l'Alemanya de la seva poca. 

Durant el seu regnat, el barroc itali fou introdut a Baviera i es proced a la construcci de clebres edificacions a Munic. Aix, l'any 1664 es proced a la construcci del Palau de Nymphenburg a les proximitats de la capital bavaresa.

Mort al Palau de Schleissheim l'any 1679 fou enterrat a la cripta de l'Esglsia Theatiner de Munic que ell mateix havia manat construir. Fou succet pel seu fill, l'elector Maximili II Manuel de Baviera.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131872" title="Municipi de Tetovo" nonfiltered="3805" processed="3772" dbindex="54097">


Tetovo (Macednic:       , albans: Tetov) s una municipalitat al nord-oest de la Repblica de Macednia. Tetovo temb s el nom de la ciutat on hi ha la seu principal.

El municipi limita amb Srbia al nord i oest, amb el municipi de Tearce al nord-est, amb el de municipi de Jegunovce a l'est, elino al sud-est, Brvenica al sur i Bogovinje al sud-oest.


 Demografia .

La poblaci del municipi s de 86 580 hab. dels quals aproximadament 75 000 viuen a la ciutat de Tetovo, i la resta en els suburbis i petites viles.
Segons el darrer cens nacional macedoni, la majoria de la poblaci s albanesa.  

El 2003 la divisi territorial de la repblica va atribuir al municipi dels municipis rurals  de ipkovica i Djep ite. Sense ells, la poblaci de Tetovo era de 65 318 hab. segons el cens del 1994, i 70 841 en l'ltim cens   . 

La poblaci de ipkovica l'any 1994 era de 6 797 habitants, i el 2003 de 7 820. 

La de Djep ite el 1994 era de 7 286 hab., i el 2003 de 7 919. 

Amb la divisi del 2003 els municipis de Djep ite i ipkovica foren atributs a Tetovo i la poblaci augment a 86 580 hab. . Al municipi hi ha un total de 18 viles.


 Enllaos externs .

 Kalkandelenliler Derne i;
 Pgina oficial del municipi de  Tetovo;
 Municipi de Tetovo al ministeri macedoni d'autogovern;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131875" title="Govern de Catalunya 1988-1992" nonfiltered="3806" processed="3773" dbindex="54098">
El govern de la Generalitat de Catalunya en el perode 1988-1992, correspon a la III legislatura del perode democrtic.

 Cronologia .
Desprs de les eleccions del 29 de maig de 1988 la candidatura encapalada per Jordi Pujol de CIU obt una majoria absoluta de 69 escons sobre els 42 del PSC de Raimon Obiols. 

El 22 de juny es fa el debat d'investidura i Jordi Pujol torn a sortit elegit com President de la Generalitat de Catalunya amb 69 vots a favor (CIU), 57 en contra (PSC, IC i ERC) i 9 abstencions (AP i CDS).



 Estructura de Govern .




 Vegeu Tamb .
Eleccions al Parlament de Catalunya (1984) i Govern de Catalunya 1984-1988;
Eleccions al Parlament de Catalunya (1988);
Eleccions al Parlament de Catalunya (1992) i Govern de Catalunya 1992-1995;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131877" title="Llus Millet i Pags" nonfiltered="3807" processed="3774" dbindex="54099">

Llus Millet i Pags (El Masnou, 18 d'abril de 1867 - Barcelona, 7 de desembre de 1941), popularment conegut com el Mestre Millet, fou msic i fundador de l'Orfe Catal, juntament amb Amadeu Vives, al que va consagrar la seva vida i al que va dirigir en l'estrena d'una gran quantitat d'obres cabdals de la msica universal. 

Va estudiar amb Miquel Font i Josep Rodoreda i va ampliar els estudis de composici amb Felip Pedrell i els de piano amb Carles G. Vidiella. El contacte establert amb el folklorista Sebasti Farns li forn l'estimaci pel canoner tradicional. Va dirigir el cor La Lira, de Sant Cugat del Valls. 

L'any 1891 va fundar, juntament amb Amadeu Vives, l'Orfe Catal. Dos anys ms tard ambds van ser nomenats directors perpetus. L'Orfe Catal va ser, a banda d'un esdeveniment musical molt important per al pas, l'aglutinador de propaganda d'un nou catalanisme. L'any 1896 va ser nomenat catedrtic de solfeig, teoria musical i conjunt vocal de l'Escola Municipal de Msica de Barcelona, que posteriorment va dirigir a partir del 1930. L'any segent va fundar la capella de Sant Felip Neri de Barcelona. El 1904 fund la Revista Musical Catalana. Mestre de l'Escolania de la Merc (1906). Impuls el cant popular i religis. 

Autor d'unes Catalanesques (1891), de Pregaria de la Verge del Remei, i de cants espirituals per a l's del poble. Autor d'una vintena de goigs, per a canons de veu i piano, i de tota una srie d'obres corals, com el Cant de la senyera (1896), sobre un poema de Joan Maragall, que esdevingu himne de l'Orfe Catal, i en poques difcils, cant de resistncia catalanista. Escriv El cant popular religis (1912), La can popular catalana (1917), i El nostre ideal (1917), on es recullen molts dels seus escrits.

Mor a Barcelona el 1941 a l'edat de 74 anys en el silenci dolors de la postguerra.

Referncies.


Enllaos externs.
 Breu biografia i bibliografia de Llus Millet;
 http://www.lafiguera.net;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131878" title="Llus Via i Pags" nonfiltered="3808" processed="3775" dbindex="54100">
Llus Via i Pags (Vilafranca del Peneds 1870   Barcelona 1940). Poeta, narrador, periodista i traductor. Membre de l'Acadmia de Bones Lletres. 

Va ser director i redactor de la revista Joventut (1900-1906), fundada per membres de Setmana Catalanista, adherits a Uni Catalana, reun intelectuals del moviment modernista i defensors del catalanisme.

Va collaborar a les revistes La Renaixena, El Poble Catal, Gent Nova, i La Novella d'Ara. 
 Obra literria .
Impressions i records (1899);
Fent cam (1903);
Estels (1907);
De lluny i de prop (1911);
Collita (1916);
Llavor dispersa (1918);
A mitja veu (1920);

A la seva obra s'hi pot trobar la influncia de Joan Maragall. Per a ell la naturalesa s tan important que tota la seva poesia n's plena. Amic de mossn Cinto Verdaguer, van fer plegats diverses excursions pel Montseny.

En 1926, va acabar i estrenar l'obra "Per dret div" d'ngel Guimer.

Enllaos externs.
 http://www.lafiguera.net/via.htm;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131880" title="Govern de Catalunya 1992-1995" nonfiltered="3809" processed="3776" dbindex="54101">
El govern de la Generalitat de Catalunya en el perode 1992-1995, correspon a la IV legislatura del perode democrtic.

 Cronologia .
Desprs de les eleccions del 15 de mar de 1992 la candidatura encapalada per Jordi Pujol de CIU obt una majoria absoluta de 70 escons sobre els 40 del PSC de Raimon Obiols. 

El 9 d'abril es fa el debat d'investidura i Jordi Pujol torn a sortit elegit com President de la Generalitat de Catalunya amb 70 vots a favor (CIU), 58 en contra (PSC, IC i ERC) i 7 abstencions (PP).



 Estructura de Govern .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131881" title="Canal Catal" nonfiltered="3810" processed="3777" dbindex="54102">
Canal Catal s un grup de comunicaci audiovisual amb seu a Sant Just Desvern que agrupa diferents televisions locals que emeten franges de programaci sindicada. El conseller delegat del grup s Nicola Pedrazzoli i Marta Polo n's la directora. Ha rebut 15 de les 17 llicncies de TDT local privada a les quals optava.

Televisions.
Canal Catal Andorra;
Canal Catal Anoia;
Canal Catal Barcelona;
Canal Catal Central;
Canal Catal Ebre;
Canal Catal Girona Pla;
Canal Catal la Selva;
Canal Catal Lleida;
Canal Catal Maresme;
Canal Catal Osona;
Canal Catal Peneds-Garraf;
Canal Catal Reus;
Canal Catal Tarragona;
Canal Catal Valls;
Canal Catal Valls Oriental;

 Vegeu tamb .
Sensaci fm;

 Referncies .


Enllaos externs.
 Canal Catal ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131882" title="Perpiny TV" nonfiltered="3811" processed="3778" dbindex="54103">
Perpiny TV, antigament Perpignan Infos, s un canal de televisi local creat per l'Ajuntament de Perpiny el 1999. Actualment forma part de la xarxa de televisions Televisi Sense Fronteres.

El canal s pot sintonitzar en analgic (40 UHF), via la xarxa de cable de Perpiny o per internet.

Els programes, emesos les vint-i-quatre hores el dia, inclouen espais informatius, reportatges i programes de plat, bsicament en llengua francesa i en certa mesura en llengua catalana.

Actualment t tres programes dedicats a la llengua catalana: Comunicat (divulgatiu, per apendre la llengua), Aix s la pera (programa infantil en catal) i la srie Poble Nou.

 Enllaos externs .
 TSF Perpignan ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131885" title="Nger als Jocs Olmpics d'estiu 1996" nonfiltered="3812" processed="3779" dbindex="54104">

El Nger va competir per setena vegada als Jocs Olmpics en els de l'estiu del 1996 a Atlanta.

Resultats.
Atletisme.
Marat masculina
 Abdou Monzo   85ena posici (2:30.57);

Referncia.
Estadstiques Oficials dels Jocs Olmpics ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131887" title="Maria Ribakova" nonfiltered="3813" processed="3780" dbindex="54105">
Maria Ribakova  (     .         ) (Moscou, 1973) s una escriptora russa; s nta del escriptor Anatoli Ribakov. Amb 17 anys va comenar Filologia Clssica a la Universitat de Moscou. Va continuar els seus estudis a Alemanya on es trasllada amb 20 anys i, desprs de passar una llarga temporada a Berln, va realitzar el seu doctorat a la Universitat de Yale, on s professora de rus. 

 Novelles .
                       1999, El fantasma de l'Anna Grom;
                    . 2005;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131888" title="Nger als Jocs Olmpics d'estiu 2000" nonfiltered="3814" processed="3781" dbindex="54106">

El Nger va competir per vuitena vegada als Jocs Olmpics en els de l'estiu del 2000 a Sydney.

Resultats.
Atletisme.
100 metres masculins
 Mamane S. Ani Ali;
 Round 1   11.25 (no va prosseguir);

400 metres femenins
 Haissa Ali Garba;
 Round 1   01:07.49 (no va prosseguir);

Nataci.
100 metres lliures masculins
 Karim Bare;
 No va prosseguir desprs dels preliminars ;

100 metres braa femenins
 Balkissa Ouhoumoudou;
 No va prosseguir desprs dels preliminars;

Referncies.
Wallechinsky, David (2004). The Complete Book of the Summer Olympics (Athens 2004 Edition). Toronto, Canada. ISBN 1-894963-32-6. ;
International Olympic Committee (2001). The Results. Retrieved 11/12/05.
Sydney Organising Committee for the Olympic Games (2001). Official Report of the XXVII Olympiad Volume 1: Preparing for the Games. Retrieved 11/20/05.
Sydney Organising Committee for the Olympic Games (2001). Official Report of the XXVII Olympiad Volume 2: Celebrating the Games. Retrieved 11/20/05.
Sydney Organising Committee for the Olympic Games (2001). The Results. Retrieved 11/20/05.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131891" title="Nina Berberova" nonfiltered="3815" processed="3782" dbindex="54107">

Nina Nikolievna Berberova (en rus                         a) (Sant Petersburg, 8 d'agost (26 de juliol segons el calendari juli) de 1901 - Philadelphia, 26 de setembre de 1993) escriptora russa que, entre altres coses, s famosa per narrar la vida dels exiliats russos a Pars. 

Filla del funcionari Nikolai Ivnovitx Berberov i de la Natlia Ivnovna Karaulova, la seva histria com escriptora comena a Berln, ms tard a Pars i desprs als Estats Units com descriu a la seva autobiografia "Kursiv moi", (          , "La cursiva s meva") publicada el 1957. Va viure a Pars des del 1925 al 1950, any que es va establir als Estats Units, on va treballar per a les universitats de Princeton i Yale. 

Va morir el 27 de setembre de 1993 per complicacions desprs d'una caiguda. 

 Bibliografia .
 De capa y de lgrimas;
 La acompaante;
 Chaikovski (           ), biografia del Piotr Ilitx Txaikovski.
 Astachev en Pars;
 El junco rebelde;
 Historia de la baronesa Boudberg;
 Soy yo la que subraya;
 El mal negro;
 El asunto Kravtchenko;
 La resureccin de Mozart;
 En memoria de Schliemann;
 Roquenval;
 Crnicas de Billancourt(                     );
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131892" title="Nger als Jocs Olmpics d'estiu 2004" nonfiltered="3816" processed="3783" dbindex="54108">

El Nger va competir per novena vegada als Jocs Olmpics en els de l'estiu del 2004 a Atenes.

Resultats.
Atletisme.
400 metres obstacles masculins:
 Ibrahim Tondi - Round 1 52.62 s (34ena posici, no va prosseguir);

400 metres femenins:
 Salamtou Hassane - Round 1: 1:03.28 (NR) (41ena posici, no va prosseguir);

Judo.
Homes, 66 kg
 Abdou Alassane Dji Bo - derrotat en el primer round;

Nataci.

50 metres lliures masculins
 Ibrahim Maliki - Heat 26.81 s (69ena posici, no va prosseguir);

Encarregats.
President: Mamadou Talata Doulla;
Secretari General: Ide Issaka;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131893" title="Saga de la Rosa Negra" nonfiltered="3817" processed="3784" dbindex="54109">
La Saga de la Rosa Negra s la segona saga dins l'anime de Sh jo Kakumei Utena i va des del captol 14 fins al 24.
Pren el nom de l'emblema utilitzat, que canvia de la rosa de color rosa a la rosa negra.

En aquesta saga s'introdueix el personatge Souji Mikage, un noi de gran poder i influncia a l'Acadmia Ohtori.
L'objectiu d'en Mikage s prendre Anthy d'Utena, i intentar generar duels entre determinats alumnes contra Utena. El que motivar a aquests nous "duelistes de la Rosa Negra" sn sentiments de ressentiment i decepcions, traumes i desamors, dels quals se serveix Mikage.
Molts dels duelistes han mantingut alguna relaci amb algun dels personatges principals, i obtenen l'espasa pels duels del pit d'aquests, aix com Utena aconsegueix la seva espasa de Deus quasi sempre del pit d'Anthy:
 Kozue obt el seu floret del pit de Miki.
 Shiori treu la seva espasa del pit de Juri.
 I en Tsuwabuki  del pit de la Nanami.

Akio Ohtori fa la seva primera aparici en aquesta saga.


 Captols .
 Captol 14: Els nois de la Rosa Negra .
Utena descobreix que Anthy t un germ gran, kio, que s ni ms ni menys que el director de l acadmia. Tamb coneixem un misteris personatge, Souji Mikage, relacionat amb l associaci de la Rosa Negra. Aquest grup tamb t emblemes de la rosa, per sembla que tinguen uns objectius ben diferents dels altres duelistes...  Acaben provocant un duel del tot inesperat entre Utena i una altra persona que no s membre del consell.
 Captol 15: El paisatge que albira la Kozue .
Mikage i Mamiya volen utilitzar els membres del consell per enderrocar a Utena i prendre-li el lloc a Anthy. Per aix decideixen utilitzar persones properes als membres del consell: creuen que han sigut derrotats per la ment, no per la falta de tcnica, i tenen una forma d aprofitar la fora i la tcnica dels duelistes del consell. Acaben manipulant a Kosue, que sent molt d odi per Anthy per la seua relaci amb Miki.
 Captol 16: L'esquellot de la felicitat .
Nanami rep un paquet amb un  penjoll  ben estrany; de fet, s un esquellot enorme. Ella creu que s una joia dissenyada per un fams joier i decideix lluir-lo per tota l acadmia i no treure-se l per res. El que no sap s que l esquellot est malet, i que poc a poc l est convertint en una vaca.
 Captol 17: Les espines de la mort .
Shiori, una amiga d infncia de Juri, s traslladada a l acadmia. De fet, era ella la persona de qui Juri ha estat enamorada tot aquest temps, i quan, casualment, Shiori ho descobreix, li fa sentir el sentiment d inferioritat que Juri li donava. Aix s aprofitat pels nois de la Rosa Negra, que provoquen un nou duel.
 Captol 18: El creixement turmentant d'en Mitsuru .
Misturu vol que Nanami el vegi com un home, que se n enamore, per ella noms el veu com un xiquet que li fa d esclau. Mitsuru desitja fer-se gran per a conquistar-la, per no sap com. Decideix experimentar amb Mari, una amiga, fent-li un pet, per aquesta s enfada moltssim. Tot aix crea confusi en el noi, i la Rosa Negra decideix aprofitar-ho. 
 Captol 19: La can del regne perdut .
Utena rep una carta d amor d un noi anomenat Tatsuya. Aquest resulta ser un amic d infncia de Wakaba. Gradualment, descobrirem que Wakaba n estava enamorada, i tamb que en realitat Tatsuya s havia declarat a Utena per a aproximar-se a Wakaba, ja que ell  sent alguna cosa per ella per no sap com expressar-li.
 Captol 20: Les flors de la Wakaba floreixen .
Saionji ha estat vivint a casa de Wakaba des que va ser expulsat de l acadmia. Ella est molt contenta amb la situaci, ja que n est enamorada. Com a agrament, li fa un adorn de fusta per als cabells, per Mikage fa una proposta a Saionji: Si regala l adorn a Anthy en lloc de Wakaba, el readmetran. Saionji accepta, i quan Wakaba se n adona, s enfurisma i se sent enganyada. La Rosa ho aprofita per provocat un duel.
 Captol 21: Els parsits .
La ra que porta a les tres amigues de Nanami a seguir-la, s per estar ms a prop de Toga, per de gelosia de la germana ho impedeix. Un dia, Keiko troba a Toga baix la pluja, i li ofereix el seu paraiges. Quan Nanami se n assabenta, expulsa a Keiko del seu cercle i diu que l exterminar. La Rosa Negra traur profit d aquesta situaci.
 Captol 22: L'edifici commemoratiu de Nemuro .
Quan tot sembla preparat per a l'enfrontament final entre la Utena i el Mikage, aquest ltim sorprn tothom oferint a la Utena un lloc a la Rosa Negra. La Utena va al Nemuro Memorial Hall per rebutjar l'oferta i hi descobreix tots els misteris d'en Mikage i del mateix edifici. Tot i resoldre molts dubtes, s'obren noves incgnites, ja que l'Akio sembla haver-se mantingut igual de jove durant dcades.
 Captol 23: Les qualitats del dualista .
En Mikage insisteix que la Utena s'uneixi a la Rosa Negra i la noia decideix prendre's un temps per pensar-ho. Mentre passeja pel Nemuro Memorial Hall, la Utena descobreix fotos de la Kozue, la Shiori i la resta de duelistes de la Rosa Negra i s'adona que en Mikage eradarrere de tot el qu ha passat. La Utena decideix reptar en Mikage i en el transcurs del duel es produran unes quantes revelacions sobre el passat d'en Mikage i les seves vertaderes motivacions.
 Captol 24: El diari secret de la Nanami .
Tsuwabuki salva herocament la Nanami i acaba a l'enfermeria. Mentre ell continua el procs de recuperaci, la Utena i l'Anthy tenen l'oportunitat de llegir el diari secret de la Nanami, que en Tsuwabuki guardava. Quan els plans de la Nanami sn descoberts, la situaci esclata i en Tsuwabuki no pot fer res per aturar-ho.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131895" title="Andrew Huxley" nonfiltered="3818" processed="3785" dbindex="54110">



Sir Andrew Fielding Huxley OM, PRS(Londres, Anglaterra 1917 ) s un metge, biofsic i professor universitari angls guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1963.

Biografia.
Va nixer el 22 de novembre de 1917 a la ciutat de Londres fill de l'escriptor i editor Leonard Huxley i Rosalind Bruce, la seva segona esposa. Fou germ, per part de pare, de l'escriptor Aldous Huxley i el bileg Julian Huxley. Va estudiar medicina a la Universitat de Cambridge i des de 1960 s professor de fisiologia, cincies naturals i medicina al University College de Londres. 

Membre de la Royal Society de Londres des de 1955, entre 1980 i 1985 en fou el seu president. Va ser nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit el 12 de novembre de 1974, i l'11 de novembre de 1983 fou nomenat membre de l'Orde del Mrit.

Recerca cientfica.
Al costat d'Alan Lloyd Hodgkin realitz bona part de la seva recerca cientfica sobre el sistema nervis, especialment sobre la base dels potencials d'acci dels nervis, els impulsos elctrics que habiliten l'activitat d'un organisme de ser coordinada per un sistema nervis central. Aquesta recerca es va dur a terme a la Universitat de Cambridge, durant la dcada del 1930 i la dcada del 1940, desprs de ser interromputs per la Segona Guerra Mundial. La parella va publicar la seva teoria l'any 1952, descrivint un dels primers models computacionals de bioqumica, el qual s la base de la majoria dels models usats en neurobiologia durant les quatre segents dcades. 

Els descobriments de Hodgkin i Huxley els van dur a realitzar hiptesis de l'existncia d'un canals d'ions, teoria ratificada dcades ms tard. Els mesuraments experimentals en les quals van basar la seva teoria de potencials d'acci representen una de les primeres aplicacions d'una tcnica d'electrofisiologia coneguda com a "voltage clamp". El segon element important de la seva recerca va ser l'anomenat ax giogant del calamar atlntic (Loligo pealei), el que els va permetre registrar corrents inics que no podrien haver-los registrat de cap altra neurona al ser aquestes cllules massa petites per a ser estudiades utilitzant les tcniques de l'poca. 

L'any 1963 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, premi compartit amb el seu collaborador Alan Lloyd Hodgkin aix com John Carew Eccles, aquest ltim sobretot per la seva investigaci sobre la sinapsi.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1963;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131898" title="Televisi en catal" nonfiltered="3819" processed="3786" dbindex="54111">
Televisi en catal s una organitzaci que agrupa a diferents teleespectadors i que t com a objectiu principal augmentar la presncia i l's de la llengua catalana en els diferents canals de televisi.

L'organitzaci, que va nixer a partir de la campanya Td8, en catal, compta amb l'adhesi i el suport de la Federaci d'Organitzacions per la Llengua Catalana, l'Institut de Projecci Exterior de la Cultura Catalana i la campanya Cable Catal.

Una de les campanyes que ha centrat l'actuaci de Televisi en catal ha estat la de denunciar el reiterat incompliment per part d'Emissions Digitals de Catalunya de les clusules de la concessi d'un canal privat mltiple de Televisi Digital Terrestre amb cobertura nacional, sobretot en els aspectes que fan referncia a la programaci i l's del catal.

Enllaos externs.
Televisi en catal


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131908" title="Konrad Bloch" nonfiltered="3821" processed="3787" dbindex="54113">


Konrad Emil Bloch ( Nysa, Alemanya 1912 - Lexington, EUA 2000 ) fou un qumic alemany, de nacionalitat nord-americana, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1964.

Biografia.
Va nixer el 21 de gener de 1912 a la ciutat de Nysa, poblaci en aquells moments sota domini d'Alemanya i actualment dependncia administrativa del Voivodat d'Opole a Polnia. Va estudiar qumica a l'Escola Tcnica Superior de Munic, especialitzant-se en qumica orgnica. 

Desprs de la pujada al poder del partit nazi a Alemanya emigr a Sussa, on hi va romandre dos anys, i posteriorment emigr als Estats Units, on adquir la nacionalitat nord-americana el 1944. Treball al departament de bioqumica de la Universitat de Columbia on es va doctorar l'any 1938. Posteriorment va esdevenir membre del Departament de Qumica de la Universitat de Cambridge a l'estat nord-americ de Massachusetts aix com de la Universitat de Chicago. L'any 1954 fou nomenat catedrtic bioqumica a la Universitat de Harvard, on exerc la docncia fins el 1985. 

Va morir el 15 d'octubre de 2000 a la seva residncia de Lexington, estat de Massachusetts, a coseqncia d'una aturada cardaca.

Recerca cientfica.
Independentment de Feodor Lynen, es dedic a l'estudi del procs de la sntesi del colesterol, descobrint que l'cid actic s el comenament d'una successiva cadena de reaccions qumiques el producte final de les quals s el colesterol. Ambds investigadors van contribuir al coneixement del metabolisme intermedi dels greixos i lpids. Els avanos en aquest camp van ser decisius en l'estudi de les malalties circulatries i el posterior tractament de l'arterioesclerosi. 

Bloch fou un dels primers investigadors que va descobrir l'important paper que t el colesterol en la formaci de les hormones sexuals, descobriment que va obrir el cam de la biosntesi dels esteroides actius. 

L'any 1964 fou guardonat, juntament amb Feodor Lynen, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus treballs sobre el mecanisme i la regulaci del metabolisme del colesterol i l'cid gras.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1964;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131910" title="Feodor Lynen" nonfiltered="3822" processed="3788" dbindex="54114">

Feodor Felix Konrad Lynen ( Munic, Alemanya 1911 - d. 1979 ) fou un bioqumic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1964.

Biografia.
Va nixer el 6 d'abril de 1911 a la ciutat de Munic. Va estudiar qumica a la Universitat de Munic, i s'especialitz per la bioqumica. Des de 1942 fou professor de qumica i catedrtic de Bioqumica a la Universitat de Munic. Aix mateix tamb va exercir com a director de l'Institut Max Planck de Qumica Cellular.

Mor el 6 d'agost de 1979 a la seva residncia de la seva ciutat natal, Munic.

Recerca cientfica.
Interessat en el metabolisme del colesterol va orientar la seva recerca en descobrir la substncia d'uni entre els cids grassos i el colesterol. Aquestes investigacions juntament amb els treballs de Konrad Bloch, realitzats de forma independent, van permetre establir les pautes de profilaxi en la patologia cardiovascular. 

L'any 1964 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb Konrad Bloch, pels seus treballs sobre el mecanisme i la regulaci del metabolisme del colesterol i l'cid gras.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1964;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131912" title="Campionat xil de futbol" nonfiltered="3823" processed="3789" dbindex="54115">
La lliga xilena de futbol (o campionat xil de futbol) s la mxima competici futbolstica del pas. s organitzat per la Federacin de Ftbol de Chile.

 Historial .



Llegenda
  = Apertura;
  = Clausura;

 Enllaos externs .
 Campionat xil a RSSSF;





 element A;
 element B;
 element C;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131913" title="Federaci de Futbol de Xile" nonfiltered="3824" processed="3790" dbindex="54116">


El futbol xil s dirigit per la Federaci de Futbol de Xile (en espanyol: Federacin de Ftbol de Chile). T la seu a Santiago de Chile.

La federaci s l'encarregada de supervisar les segents associacions:
 Asociacin Nacional de Ftbol Profesional (ANFP): Anteriorment anomenada Asociacin Central de Ftbol (ACF) i que est formada pels clubs professionals de futbol.
 Asociacin Nacional de Ftbol Amateur (ANFA): Formada pels clubs no professionals.

 Histria .
La federaci xilena va ser fundada a Valparaso el 19 de juny de 1895 amb el nom de Football Association of Chile i presidida per David Scott. s la segona ms antiga d'Amrica. S'afili a la FIFA el 1913 i s membre fundador de la CONMEBOL el 1916.

El 24 de gener de 1926, la Federacin de Football de Chile es fusion amb la Asociacin de Football de Chile, conformant una sola entitat amb el nom de Federacin de Football de Chile i amb seu a Valparaso.

L'any 1954 present la seva candidatura per organitzar la Copa del Mn de futbol de l'any 1962. Dos anys ms tard li fou atorgada aquesta organitzaci.

La selecci xilena de futbol debut internacionalment el 27 de maig de 1910 a Buenos Aires enfront Argentina, amb victria dels darrers per 3 a 1.

Xile particip a la primera Copa del Mn, l'any 1930. En el seu grup derrot les seleccions de Mxic i Frana i va perdre amb Argentina, classificant-se en segona posici al seu grup, essent eliminada. A la Copa del Mn de Futbol 1950 tamb fou eliminada a la primera ronda, guanyant un nic partit als Estats Units per 5-2.


La seva millor actuaci internacional fou a la Copa del Mn de 1962, organitzada al propi pas. Perd per 4-2 amb els futurs campions Brasil a les semifinals i derrot la selecci de Iugoslvia per 1 a 0, classificant-se a la tercera posici final.

Xile tamb particip als Mundials de 1966, 1974, 1982, amb eliminacions a la primera ronda, i al de 1998, on arrib a la segona. 

El moment ms infame de la selecci arrib amb motiu de la fase de classificaci de la copa del Mn de 1990. En un partit disputat el 3 de setembre de 1989 a l'estadi de Maracan, el porter xil Roberto Rojas caigu al terreny de joc aparentment ferit per un objecte llenat des del pblic. La selecci xilena abandon el partit. L'estudi de les imatges demostr que l'objecte no va fer contacte amb el porter i que s'autolesion. La FIFA don el partit per guanyat a la selecci brasilera i desqualific els xilens de la competici. La selecci, a ms, fou sancionada per la FIFA sense poder participar a la Copa del Mn de 1994.

Pel que fa a la resta de competicions cal assenyalar la medalla de bronze guanyada per l'equip als Jocs Olmpics de Sydney 2000, amb el golejador Ivn Zamorano com a mxim realitzador del campionat. A ms ha arribat a quatre finals de la Copa Amrica de futbol, essent, juntament amb Equador i Veneuela, una de les tres nacions sud-americanes que mai han guanyat la competici.

 Participacions a la Copa del Mn .
1930 - Primera ronda;
1934 - No particip;
1938 - No particip;
1950 - Primera ronda;
1954 - no es classific;
1958 - no es classific;
1962 - Tercera posici;
1966 - Primera ronda;
1970 - no es classific;
1974 - Primera ronda;
1978 - no es classific;
1982 - Primera ronda;
1986 - no es classific;
1990 - desqualificada;
1994 - sancionada;
1998 - Segona ronda;
2002 - no es classific;
2006 - no es classific;

 Participacions a la Copa Amrica .


 Participacions als Jocs Panamericans .
1951 - Tercera posici;
1955 - No particip;
1959 - No particip;
1963 - Tercera posici;
1967 - No particip;
1971 - No particip;
1975 - No particip;
1979 - No particip;
1983 - Primera ronda;
1987 - Finalista;
1991 - No particip;
1995 - Quarts de final;
1999 - No particip;
2003 - No particip;

 Enllaos relacionats .
El futbol a Xile;

 Enllaos externs .
Web de l'ANFP;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131914" title="Pere de Palou" nonfiltered="3825" processed="3791" dbindex="54117">

Pere de Palou, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat en juliol de 1434.

Fill d'una famlia de la noblesa del Valls, el seu pare havia estat conseller de la ciutat de Barcelona, procurador general del Regne de Sardenya amb Ferran I i vicealmirall de Catalunya (1397).

Canonge de la seu de Barcelona des de 1412, particip com a procurador a les Corts Catalanes de 1431, 1436 i 1440.
Al 1432 va ser rector de Santa Maria del Mar. 

A les Corts de Monts (1435), la reina Maria de Castella demana fons per pagar el rescat de 30.000 ducats exigit per Npols a canvi dels presoners nobles -entre els que s trobava el rei Alfons i el seu germ Joan- capturats a la batalla de l'illa de Pona i que est considerada la primera derrota d'una armada catalana. 

Gran amant dels llibres, les darreres informacions que consten d'ell sn del 1440.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131916" title="Club Athltic Silenc" nonfiltered="3826" processed="3792" dbindex="54118">

L'Athletic Silenc s un club poliesportiu de la ciutat de Sils (Girons).

 Histria .
L'Athltic Silenc va ser fundat com a club d'atletisme i de futbol el 1995. Amb el temps va anar introduint noves disciplines a travs de l'escola esportiva. El 2002 s'iniciava l'activitat basquetbolstica i actualment s'hi parctica tamb judo, patinatge artstic, nataci, gimns de manteniment... tot plegat format per uns 350 silencs i silenques que gaudeixen de la prctica de l'esport a Sils.

 Secci d'atletisme .
Entre els seus atletes destaquen Xavi Snchez, campi del mn en 3.000 m obstacles (veter M-35) al Campionat del Mn Veter de Sant Sebasti (2005); Gabriel Abraham Rojas, des classificat al cros (veter M-35) al Campionat del Mn Veter de Sant Sebasti (2005); Xevi Masoliver, destacat fondista catal, etc. 

Al 2006 l equip es va proclamar campi provincial de cros de Girona. A ttol individual han aconseguit campionats de Catalunya, mtings internacionals, etc. 

Enllaos externs.

Web oficial de l'Athltic Silenc;
Atletisme.com;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131918" title="Gabriel Abraham Rojas" nonfiltered="3827" processed="3793" dbindex="54119">

Gabriel Abraham Rojas (Barcelona, 1966) s un atleta catal. 

El 2005 assol la 10 posici al cros i la 2 amb l'equip espanyol del Campionat del Mn de Veterans celebrat a Sant Sebasti. 

El 2006 va ser el primer classificat dels 5.000 m.l. veter M-35 al primer Mting Internacional d'Atletisme Veter (Lloret de Mar).

Gabriel Abraham Rojas ha obtingut fins ara set medalles a Campionats de Catalunya (10.000 m.l., 4 x 200 m, cros individual, cros per equips, pista per equips, etc.). 

Com a atleta promesa (19-20 anys), va ser el primer atleta catal als 10.000 m.

Va destacar en categoria jnior (17-18 anys) en assolir marques de nivell internacional: 8 27   (3.000 metres) i 14 45   (5.000 metres). 

Va ser campi jnior i 6 a la classificaci general absoluta a la Cursa del Corte Ingls de Barcelona l'any 1985, aix com 2on al Cros de la Generalitat de Catalunya del mateix any. 

 Enllaos externs .
Llista de jueus en l'esport ;
World Masters Athletics;
Bloc de Gabriel Abraham Rojas;
Federaci Catalana d'Atletisme;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131923" title="Lligueta Pre-Libertadores xilena" nonfiltered="3828" processed="3794" dbindex="54120">
La Lligueta Pre-Libertadores fou una competici xilena de futbol. Servia per classificar-se per la Copa Libertadores.

 Historial .
1974: Unin Espaola;
1975: Palestino;
1976: Universidad de Chile;
1977: Palestino;
1978: O'Higgins;
1979: O'Higgins;
1980: Universidad de Chile;
1981: Cobreloa;
1982: Colo Colo;
1983: CD Magallanes;
1984: no es disput;
1985: no es disput;
1986: Cobreloa;
1987: Colo Colo;
1988: Colo Colo;
1989: Universidad Catlica;
1990: Deportes Concepcin;
1991: Universidad Catlica;
1992: Universidad Catlica;
1993: Unin Espaola;
1994: Universidad Catlica;
1995: Universidad Catlica;
1996: Universidad Catlica;
1997: no es disput;
1998: Universidad Catlica;
1999: no es disput;
2000: Deportes Concepcin;
2001: Cobreloa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131926" title="Perifric" nonfiltered="3829" processed="3795" dbindex="54121">
Els perifrics sn tots aquells dispositius que, tot i formar part de l'ordinador, es troben fora del contenidor principal (anomenat "caixa" o "torre"). Actualment tamb es fa referncia com a perifrics els dispositius que, tot i estar inclosos dins d'aquesta caixa sn elements complementaris al funcionament bsic de l'ordinador. s el cas d'alguns dispositius inclosos en ordinadors porttils, com el monitor, el teclat, el ratol, cmeres web, etc.

El concepte "perifric" fa referncia, no tan a la posici fsica d'un component, com a la seva situaci lgica respecte al bus principal del sistema. En certa manera, tot all que no sigui la UPC, la memria principal, la memria secundria (per exemple el disc dur) i el bus del sistema, s considerat perifric.

Perifrics comuns.
 Perifrics d'emmagatzemament .
Perifrics d'emmagatzemament o perifrics d'entrada/sortida que permeten a un sistema informtic emmagatzemar informaci per a ser recuperada posteriorment.

 Removibles (Llegeixen/escriuen medis portables);
 CD (Lector de disc ptic);
 CD-ROM;
 CD-RW;
 CD-R;
 DVD (Lector de disc ptic);
 DVD-ROM;
 DVD-RW;
 DVD-R;
 Memria USB;
 Unitat de cinta;
 Disquet;
 Tarja perforada;
 No-removibles;
 Disc dur;

 Perifrics d'entrada.
Els perifrics d'entrada sn aquells dispositius que han estat construts per enviar informaci cap a l'ordinador (obviant les senyals de control), com ara imatges, moviments, etc...
 Manual;
 Teclat;
 Dispositiu assenyalador;
 Ratol;
 Ratol de bola (Trackball);
 Palanca de control (Joystick);
 Pantalla tctil;
 Comandament de joc (Gamepad);
Micrfon;
 Escner;
 Terminal d'ordinador;
 Reconeixement de la parla;
 Cmera web;
 Tauleta digitalitzadora;
 Lector de codis de barres;

 Perifrics de sortida .
Els perifrics de sortida sn aquells dispositius que han estat construts per enviar informaci cap a fora de l'ordinador (obviant les senyals de control), com ara imatges, senyals, etc...

 Impressi;
 Traador (plotter);
 Impressora;
 Terminal braille;
 So;
 Sintetitzador de veu;
 Tarja de so;
 Altaveus;
 Visual;
 Cmera digital;
 Tarja grfica;
 monitor;
 Visualitzador braille;

Altres perifrics.
 De Xarxa;
 Mdem;
 Tarja de xarxa;
 D'expansi;
 Vase de connexi (docking station);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131927" title="Espoir FC Zinder" nonfiltered="3830" processed="3796" dbindex="54122">
Espoir FC s un club de futbol que t la seva base a Zinder. el seu estadi s l'Estadi de Zinder.  

Triomfs.
Campionat del Nger de futbol: 1;
 1984;

Copa del Nger: 2;
 1984, 1985;

    
    
    
     





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131928" title="Jeunesse Sportive du Tnr" nonfiltered="3831" processed="3797" dbindex="54123">
JS du Tnr s un club de futbol niger que t la seu a Niamey. El seu estadi s el Gnral Seyni Kountch Stadion.  

Triomfs.
Campionat del Nger de futbol: 2;
 2000, 2001;

Copa del Nger: 4;
 1997, 1998, 1999, 2000;




 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131929" title="Gnral Seyni Kountch Stadion" nonfiltered="3832" processed="3798" dbindex="54124">
L'Stade Gnral Seyni Kountch, tamb conegut com a Stade du 29 Julliet s un estadi de diversos usos edificat a Niamey, al Nger.  Actualment es fa servir com a l'estadi del club de futbol Sahel SC, tamb ho havia estat del JS du Tnr. T capacitat per a 30.000 persones.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131946" title="Gaspar de Berart i de Cortada" nonfiltered="3833" processed="3799" dbindex="54125">
Gaspar de Berart i de Cortada (? s.XVII - ? s.XVIII) o Gaspar de Berard i Cortiada fou militar catal durant la Guerra de Successi Espanyola. 

Destacat austriacista, defens Barcelona contra l'atac borbnic de 1706. Durant la Junta de Braos de 1713 i com a membre del Bra Militar de Catalunya, fou partidari de la lluita a Ultrana contra les Dues Corones. Al Setge de Barcelona de 1713-1714, fou capit de la 2 Companyia del 4art Batall de la Coronela de Barcelona.

Escap de la repressi borbnica i s'exili a Viena. El Kaiser el nomen bar d'Esponell el 1717. Es desconeix la data i el lloc de la seva mort

Enllaos externs.
 Biografia del Capit Berart;
 La Batalla de l'11 de Setembre de 1714;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131947" title="Ramon Bordes" nonfiltered="3834" processed="3800" dbindex="54126">
Ramon Bordes (? s.XVII - Barcelona s.XVII) fou militar catal durant la Guerra de Successi Espanyola. 

El Tinent Coronel Bordes fou Cap de la Companyia de la Quietud durant el Setge de Barcelona (1713-1714). Aquesta unitat fou creada per mantenir l'ordre pblic a la Capital de Catalunya.

Enllaos externs.
 Biografia del Tinent Coronel Bordes;
 La Batalla de l'11 de Setembre de 1714;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131951" title="Jaume de Carreras i del Portal" nonfiltered="3835" processed="3801" dbindex="54127">
Jaume de Carreras i del Portal (? 1658 - Mil 1743)  fou militar catal durant la Guerra de Successi Espanyola. Partidari progermnic de primera hora, fou dels que insist ms, juntament amb N'Antoni de Peguera i d'Aimeric, en la necessitat d'ampliar l'Exrcit de Catalunya.

El Lloctinent (Virrei) borbnic de Barcelona, Velasco, dict ordre d'empresonament contra ell al 1704, per ser membre del complot del Portal de l'ngel organitzat pel Feldmarschall Georg von Hessen-Darmstadt (el Prncep Jordi de Hessen-Darmstadt), i que pretenia sublevar Barcelona des de l'interior. 

Pogu escapar i s'un a les forces del Feldmarschall alemany, participant a la Conquesta de Gibraltar. Desembarc a Barcelona el 1705 i desprs de la Victria de l'Aixecament Militar Austriacista, s'un al regiment de cavalleria que s'estava alant, el Regiment de Cavalleria n2 "Clariana", amb el grau de Sergent Major

Al 1708 particip en la presa de Sardenya. Al 1709 fou ascendit al grau de Tinent Coronel i particip en el combat del Montnegre.     

Algunes fonts apunten que al un regiment de cavalleria el 1714 i que fou desbandat al 1718. Una altre possibilitat seria que el Regiment n2 "Clariana", estigus sota el seu comandament en algun moment determinat. 

Al 1717 es trobava lluitant en la defensa de Cller (Sardenya) en l'Exrcit Imperial sota les ordres de l'aleshores Feldzugemeister Josep Antoni de Rub i de Boixadors

Enllaos externs.
 Biografia del Tinent Coronel Carreras;
 La Batalla de l'11 de Setembre de 1714;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131952" title="Antoni de Clariana i de Gualbes" nonfiltered="3836" processed="3802" dbindex="54128">
Antoni de Clariana i de Gualbes (? 1683 - Barcelona 1756)  fou militar catal durant la Guerra de Successi Espanyola. El Coronel Clariana era fill d'En Miquel Clariana-Seva i d'Ardena. Era Comandador de l'Orde Militar de Sant Joan de Malta a Catalunya. Al 1705, ell i el seu pare foren expulsats pel Lloctinent (Virrei) de Catalunya, Francisco Fernndez de Velasco, per ser progermnics. 

A l'arribada de l'Arxiduc d'ustria Carles III foren els primers nobles de l'aristocrcia catalana a jurar-li obedincia. El pare, En Miquel de Clariana-Seva i d'Ardena, fou un dels 8 membres de la Junta del Bra Militar de Catalunya nomenada per l'Arxiduc d'ustria; N'Antoni fou nomenat Coronel del Regiment de cavalleria n2 "Clariana", conegut pel seu nom.

Una versi esmenta que la unitat de cavalleria alada per l'aleshores Coronel Josep Moragues fou unida al Regiment del Coronel Clariana i de Gualbes. 

Al 1706, el Coronel Clariana i de Gualbes i el seu pare, tot i la seva edat, lluitaren en la defensa de Barcelona. Sembla que el Coronel Clariana i de Gualbes caigu presoner en un dels atacs dels francesos. 

Al 1708 fou la fora terrestre que conquer l'illa de Sardenya, i Jaume Carreras fou nomenat Sergent Major del Regiment. L'expedici estava sota el comandament de l'Almirall Leake i comptava amb una fora de 40 navilis anglesos. Al 1709 particip a la Batalla de Montnegre contra els francesos. Al 1711 (o 1710), el Coronel Clariana i de Gualbes es retir del servei.

Deix les unitats de cavalleria i pass al servei de la marina veneciana; com a membre de l'Orde Militar de Sant Joan de Malta, particip en l'expedici per a deslliurar l'illa de Corf (Grcia) del setge Turc i public un "Resumen nutico de lo que se practica en el tretro naval o arte de la guerra" al 1731. Tradu i public una "Historia del reino de Argel", de Laugier de Tassy, a la qual afeg una detalladssimia descripci de la conquesta de la Ciutat d'Or per les forces borbniques de Felip V, al 1733

Enllaos externs.
 Biografia del Coronel Clariana i de Gualbes;
 La Batalla de l'11 de Setembre de 1714;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131953" title="Josep Comes" nonfiltered="3837" processed="3803" dbindex="54129">

Josep Comes (? s.XVII - Barcelona 1714)  fou militar catal durant la Guerra de Successi Espanyola. El Tinent Coronel Comes fou militar catal. Al 1705 s'un al Regiment nmero 2 "Reials Gurdies Catalanes" amb el grau de Tinent. Desprs de la Traci Anglesa al juliol de 1713, s'un al Regiment de cavalleria nmero 12 "Sant Jordi", del qual fou el comandant en cap amb el grau de Tinent Coronel desprs de Joan Baptista Lleida. 

Caigu en combat a la Batalla de l'11 de Setembre de 1714, durant la crrega de cavalleria sucida al Pl d'En Llull

Enllaos externs.
 Biografia del Tinent Coronel Comes;
 La Batalla de l'11 de Setembre de 1714;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131954" title="Jaume de Cordelles i Ramanyer" nonfiltered="3838" processed="3804" dbindex="54130">
Jaume de Cordelles i Ramanyer (Barcelona s.XVII - Barcelona s.XVIII)  fou un militar catal durant la Guerra de Successi Espanyola. El Coronel Jaume Cordelles fou un destacat partidari progermnic. La seva familia pertanyia a la burgesia catalana de Barcelona compromesa amb el rgim austriacista, era cunyat d'un general de l'Imperi, Georg Ignaz von Tattenbach, i un avantpassat seu, el Canonge Jaume Cordelles i Oms, havia estat el 79 President de la Generalitat de Catalunya. D'entre els seus germans, els que ms es destacaren en la lluita foren Francesc (Abat), Miquel (coronel) i Felici.

Al 1704, amb el grau de Tinent Coronel i protector del Bra Militar de Catalunya, era el mxim comandant de la Coronela de la Ciutat de Barcelona i alhora formava part dels nuclis conspiratius que preparaven l'aixecament militar contra el nou rei Felip IV d'Arag i V de Castella. Quan les tropes del Reichfeldmarshall Georg von Hessen-Darmstadt (Prncep Jordi) desembarcaren a Barcelona, el complot fou descobert i el virrei de Catalunya borbnic Velasco el desterr de Barcelona. 

An a Vic, i al 1705 s'un a les forces que participaren en l'Aixecament Militar Austriacista. Quan l'Arxiduc d'ustria Carles III desembarc a Barcelona, fou un dels nobles de l'aristocrcia catalana que li ret homenatge. Al 1706 fou nomenat de nou protector del Bra Militar de Catalunya i Governador del Castell de Montjuc. Ascendit al grau de Coronel, estigu al front del Regiment n5 "Ciutat de Barcelona". 

Combat fins al juliol de 1713 quan, ja greument malalt, hagu de presentar la renncia i fou rellevat pel General de Batalla Francesc d'Asprer i Talric.

Els borbnics decretaren la confiscaci de tots els seus bns, per no en trobaren a nom seu.

Enllaos externs.
 Biografia del Coronel Jaume de Cordelles;
 La Batalla de l'11 de Setembre de 1714;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131955" title="Miquel de Cordelles i Ramanyer" nonfiltered="3839" processed="3805" dbindex="54131">
Miquel de Cordelles i Ramanyer (Barcelona s.XVII - Barcelona s.XVIII)  fou militar catal durant la Guerra de Successi Espanyola. 

El coronel Miquel de Cordelles fou un destacat partidari progermnic. 

La seva familia pertanyia a la burgesia catalana de Barcelona compromesa amb el rgim austriacista, era cunyat d'un general de l'Imperi, Georg Ignaz von Tattenbach, i un avantpassat seu, el Canonge Jaume Cordelles i Oms, havia estat el 79 President de la Generalitat de Catalunya. D'entre els seus germans, els que ms es destacaren en la lluita foren l'Abat Francesc de Cordelles i Ramanyer, el Coronel Jaume de Cordelles i Ramanyer i En Felici de Cordelles i Ramanyer.

Enllaos externs.
 Biografia del Coronel Miquel de Cordelles;
 La Batalla de l'11 de Setembre de 1714;
Arbre genealgic dels Cordelles i informaci adicional;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131957" title="Chevrolet Cobalt" nonfiltered="3841" processed="3806" dbindex="54133">

El Chevrolet Cobalt es un cotxe compacte creat per Chevrolet al 2004, per comerciat com un model del 2005. El Cobalt substitueix al Cavalier i competeix contra cotxes com el Honda Civic, Toyota Corolla, Mazda 3 i Volskwagen Jetta.

El Cobalt disposa de dos tipus de carrosseria diferent: sedan i coupe. El xasss del Cobalt esta basat en el xasss Delta de GM, compartida per altres models de GM com el Chevrolet HHR, Pontiac G5, Saturn ION i el Saturn Astra. Tots els Cobalts son fabricats a la planta de Lordston, Ohio.

 Caracterstiques .

Malgrat que la EPA el consideri com un cotxe de la categoria dels subcompact, es considera que el Cobalt es un cotxe de la categoria dels subcompactes. Les suspensions que munta son independents "McPherson strut" al davant i un eix semi-independent amb barra de torsi es la opci per la suspensi posterior. La direcci es assistida elctricament i respecte de les caixes de canvi, ofereix una manual de 5 velocitats Getrag F23 i una automtica de 4 velocitats 4T45.

Mides del Cobalt:

Batalla (Wheelbase): 2,624 m

Llargada (Length): 4,585 m (coupe); 4,579 m (sedan)

Amplada (Width): 1,720 m

Alada (Height): 1,450 m

Pes (Curb weight): 1273-1355 kg

Capacitat del dipsit: 49 l (13 galons EUA)

El vehicle s'ofereix en 4 diferents paquets d'equipament: LS, LT, LTZ i SS. El primer es el paquet bsic. Inclou aire condicionat, reproductor de CD, XM Radio (des del 2008). Control de creuer, Onstar, acabats en pell entre d'altres es troben disponibles en el LT, LTZ i SS. En matria de seguretat, la NHTSA ha qualificat el Cobalt de 2 portes amb 4 estrelles (conductor) i 5 estrelles (passatger) en el xoc frontal i 4 estrelles (conductor i passatger) en xoc lateral .

El Cobalt ha estat el 10 cotxe ms venut als EUA l'any 2006 amb unes vendes de 211.449 cotxes .

Motors.

A partir del 2008 se substitueix el motor 2.0L amb supercargador per un nou motor 2.0L Turbo d'injecci directa, usat en el Chevrolet HHR i el Pontiac Solstice entre d'altres.



 Informaci mediambiental .

El Cobalt 2006 amb motor 2.2L i caixa manual t uns consums de 25 mpg ciutat/34 mpg autopista, l'equivalent a 6,9 l/100 per autopista i 9,4 l/100 per ciutat. Sobre emissions, el Cobalt emet 6,1 tones de CO2 a l'atmosfera anualment .

 Enllaos externs .

 Informaci del Cobalt a Yahoo! ;
 Pgina web oficial ;
 Pgina web sobre el Cobalt ;
 Informaci del Cobalt a Edmunds.com ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131958" title="Adrien Douady" nonfiltered="3842" processed="3807" dbindex="54134">


Adrien Douady (25 de setembre de 1935   2 de novembre de 2006) fou un matemtic francs.

Com a estudiant d'Henri Cartan a l'cole Normale Suprieure de Pars comen treballant en el camp de l'lgebra homolgica; no obstant, aviat destacaren les seves aportacions a la geometria analtica, aix com les seves collaboracions amb l'Association des Collaborateurs de Nicolas Bourbaki. Una de les seves especialitats era la construcci de notables i tils contraexemples. Posteriorment, i sovint en collaboraci amb el seu estudiant John H. Hubbard, reorient la seva recerca cap als sistemes dinmics, recuperant aix l'estudi de la iteraci de funcions racionals en variable complexa iniciat a principis del segle XX per Pierre Fatou i Gaston Julia. En particular, a ell i els seus estudiants es deuen alguns resultats tan importants com la connexitat del conjunt de Mandelbrot o l'existncia de conjunts de Julia amb mesura positiva.

A ms de la seva tasca com a professor i, a partir del 2001, professor emrit de la Universitat de Pars XI d'Orsay, Douady es dedic en gran part a la divulgaci de les matemtiques, d'on destaca la co-realitzaci de nombrosos documentals de caire cientfic.

El 1989 fou guardonat amb el premi Ampre de llectricit de France i el 1997 investit membre de l'Acadmia Francesa de Cincies.

 Enllaos externs .
Pgina del Mathematics Genealogy Project corresponent a Adrien Douady;
Frum en memria d'Adrien Douady;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131962" title="Pere de Darnius" nonfiltered="3843" processed="3808" dbindex="54135">

Pere de Darnius, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat en 12 d'agost de 1437.

Va ser canonge i sagrist major de la catedral de Girona. Va representar, com a procurador, al bisbe de Girona a les Corts Catalanes entre 1414 i 1436. Va ser, en una data posterior, canonge de la catedral d'Elna.

En aquest perode, continuava la demanda de recursos per part del rei Alfons per atendre la seva lluita amb Npols. Les Corts de 1440 aprovaren enviar una galera de la Generalitat amb 300 ballesters.

En 1439 s'inici la construcci d'un port a Barcelona. Tamb durant 1439 i degut a la pesta que afectava Barcelona, bona part dels diputats i odors es traslladaren temporalment a Vic.


 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131984" title="Bullet time" nonfiltered="3846" processed="3809" dbindex="54138">
Bullet time (tradut de l'angls, Temps bala o Efecte bala) s un concepte introdut recentment en el cinema i videojocs actuals. Consisteix en una extremada ralentitzaci del temps per a permetre veure moviments o successos molt veloos (com el recorregut d'una bala). Tamb s usat per a crear efectes dramtics, com en la pellcula Matrix. LEfecte bala est creat a partir d'una srie de cmeres collocades cadascuna apuntant un plnol diferent i amb escs espai entre elles. Sn fotografiades amb molt poca diferncia temporal (desenes de segon) i al ser reprodudes a 24 fotogrames per segon s'aconsegueix la sensaci.

 Aplicacions al cinema i videojocs .

Una de les primeres aplicacions al cinema va ser amb Kill and Kill Again del 1981, per quan realment va comenar a popularitzar-se va ser a partir de la pellcula Blade (1998) i la trilogia Matrix (1999).

Altre aplicacions del concepte en videoclips van ser a:
 Videoclip de Suede "The Wild Ones", 1994. Dir. Howard Greenhalgh.  ;
 Videoclip de The Rolling Stones "Like a Rolling Stone", 1995. Dir. Michel Gondry. ;
 Videoclip d'Sting "Let Your Soul Be Your Pilot", 1996. Dir. Emmanual Carlier. ;
 Videoclip d'Smoke City "Underwater Love", 1996. Dir. Tim MacMillan ;
 "Little Bitty"  Alan Jackson video 1996.
 Videoclip de Korn "Freak On A Leash", 1998.

Dins del mn dels videojocs van destacar entre d'altres:

 Max Payne (2001);
 Max Payne 2 (2003) ;
 F.E.A.R (2005);
 Enter the Matrix (2003);
 The Matrix Online (2005);
 Path of Neo (2005);
 10.000 Bullets (2005);

 Enllaos externs .
 Exemple (vdeo);
 TimeFreezeWiki ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131985" title="GameShark" nonfiltered="3847" processed="3810" dbindex="54139">
GameShark s una eina per a modificar l's de videojocs mitjanant el desbloqueig de diverses modes de joc i objectes, usant codis usualment per al propsit de fer trampes. 

 Funcionament . 

El GameShark treballa en canviar codis binaris desats en llocs especfics de la memria del joc. Per aquesta ra, nous codis GameShark poden ser creats per a afectar essencialment qualsevol part del joc. Un codi GameShark consisteix d'una memria "en blanc", una adrea de la memria i un valor per a posar dintre d'aquesta adrea, en hexadecimal. La major part dels GameSharks tenen l'habilitat de trobar la ubicaci, dintre de la memria, de qualsevol valor perqu un pugui descobrir nous codis. Per exemple, si ests jugant un joc d'acci en primera persona i tens 10 crregues de munici i vols canviar-lo a 255 crregues, normalment activaries el men del sistema GameShark i dir-li que busqui en la memria RAM del joc el nombre 10, el qual s "A" en hexadecimal. Usualment aix activar ms d'una ubicaci en la memria, aix que haurs de canviar el valor que es busca, per exemple usant una mica de munici, i llavors utilitzar la teva GameShark un cop ms per a buscar el grup trobat l'ltima vegada, per amb la informaci que possexes en el valor actual. Eventualment obtindrs menys resultats en les teves recerques i el GameShark reportar el codi d'aquesta ubicaci. En aquest cas se suposa que s "01FFA202". En el nostre exemple, "A202" s la ubicaci de la memria, "FF" s el valor emmagatzemat aqu, i "01" s el banc de la memria. Les ubicacions de la memria es troben ficades dintre de grans trossos de la mateixa grandria anomenats bancs de memria. La major quantitat de bancs de memria s el primer "01". Ara volem collocar la nostra munici a 255 (el valor mxim que pot ser guardat en la grandria d'aquesta ubicaci en la memria), aix que canviem "02" a la versi hexadecimal de 255, la qual s "FF".

 Plataformes .

El GameShark est disponible per aquestes plataformes:

 Game Boy;
 Game Boy Advance;
 GameCube;
 Nintendo 64;
 PlayStation;
 PlayStation 2;
 Sega Dreamcast;
 Sega Saturn;
 Xbox;

Enllaos externs.


 GameShark.com Pgina oficial de GameShark;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131986" title="Joan Toms i Pars" nonfiltered="3848" processed="3811" dbindex="54140">
 
Joan Toms i Pars (Barcelona, 1896 - 1967) fou msic i folklorista, i sots-director de l'Orfe Catal. Autor d'una nombrosa producci coral i de notables harmonitzacions de canons tradicionals catalanes, va dur a terme una important tasca de recerca i recull de canons i melodies del folklore catal. 

 El cant coral i l'activitat pedaggica.



La seva slida formaci musical i les seves aptituds pedaggiques el van portar a la direcci de la secci de nois de l'Orfe Catal l'any 1919. Joan Toms va dirigir nombrosos orfeons i grups corals a diferents poblacions del Barcelons i del Valls, entre els que destaca l'Escola Coral de Terrassa i l'Orfe Llus Millet de Sant Andreu. Va treballar com a mestre de msica a les escoles Blanquerna i a l'Acadmia de Msica de Barcelona, i l'any 1922 va sser nomenat professor d'educaci musical de les escoles de l'Ajuntament de Barcelona (Escola del Mar, Escola del Bosc, Grup Escolar Baixeras) i posteriorment a l'escola Pere Vila. Fins a la seva jubilaci, va ser professor al Collegi Sant Ignasi (Jesutes) de Sarri. Va treballar amb Joan Llongueres, i va contribuir a la introducci i aplicaci a Catalunya del mtode Dalcroze, un innovador sistema d'ensenyament de la msica que Llongueres havia conegut a Sussa.

 L'Obra del Canoner Popular de Catalunya .
L'any 1921 es va emprendre a Catalunya una iniciativa que proposava recollir el patrimoni musical en forma de canons i melodies encara pervivents als territoris de parla catalana. Joan Toms, entre altres recercadors, fou designat per dur a terme una part d'aquesta tasca. Acompanyat per Joan Llongueres, per Bartomeu Llongueres, per Antoni Bonell, per Llus M. Millet, per Esteve Albert (recerca del Maresme), per Joan Amades, per Joan Llongueres fill, i algunes vegades tot sol,  va recrrer Catalunya, recollint directament les canons i melodies de la gent dels pobles. 
Joan Toms era el responsable de la part musical de les seves recerques: escoltava, desxifrava i transcrivia les melodies interpretades per la gent, ja fos cantant, ja fos amb flabiols o altres instruments populars. El material original de l'Obra del Canoner Popular de Catalunya es troba al monestir de Montserrat i es pot consultar microfilmat a la Biblioteca de Catalunya i al CPCPTC. Els tres primers volums es van publicar abans de l'any 1936, i la resta fins al setz volum, han estat editats per les Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

 La collaboraci amb Joan Amades. El Costumari. .

 

Joan Amades i Joan Toms van collaborar molt estretament, i l'any 1927 van fer la primera recerca conjunta per al Canoner Popular. Eren amics i vens, i junts van recrrer les comarques catalanes. El mestre Toms va estudiar i revisar la part musical de les obres de Joan Amades Folklore de Catalunya (Volum II, Canoner), i el Costumari Catal. De fet, noms cal obrir a l'atzar qualsevol pgina dels cinc volums del Costumari per trobar el nom del mestre Joan Toms en la transcripci musical de les melodies.


 La composici musical.
Joan Toms va compondre moltes melodies, sobretot peces per ser interpretades per corals i tamb obres per a piano, veu i piano i orquestra. Va destacar a ms per les seves harmonitzacions de canons populars profusament interpretades en l'mbit del cant coral. Entre composicions i harmonitzacions, va signar prop de dues-centes obres.

 Un recull de deu mil canons.
En tota una vida de recerca, Joan Toms va recollir unes deu mil melodies, moltes de les quals es poden trobar als volums de l'Obra del Canoner Popular de Catalunya, al Costumari Catal i a molts canoners de msica tradicional i folklrica de Catalunya. 

La guerra civil espanyola va interrompre la recerca musicolgica i les activitats de l'Orfe Catal. Joan Toms, per, no va deixar mai d'ensenyar msica als infants i va seguir treballant per  preservar i promoure el patrimoni musical catal i l'amor a la msica.

 Bibliografia .

El mestre Joan Toms i Pars: passi per la can popular. Autor: Jordi Toms i Guilera. 
Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Bold. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008. ISBN 9788478260768 


 Enllaos externs .
 Article de RIDEC relatiu a lArxiu Joan Toms i Pars, dipositat al CPCTPC;
 Versions en format MIDI de nombroses melodies de l'Obra del Canoner Popular de Catalunya i altres canoners;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131987" title="Edge" nonfiltered="3849" processed="3812" dbindex="54141">
"Edge" redirigeix aqu. Si busqueu el lluitador de lluita lliure, vegeu Adam Copeland.;
Edge s una revista britnica de videojocs que compta amb una versi espanyola des del 2006, publicada per Globus. Tracta els jocs de consola i ordinador per a tot tipus de pblic. La seva data de publicaci s mensual, posant-se a la venda a la meitat del mes.

 Enllaos externs .

Pgina d'Edge (Regne Unit);
Pgina d'Edge (Espanya);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131988" title="Rayman" nonfiltered="3850" processed="3813" dbindex="54142">
Rayman s un videojoc dissenyat i publicat per Ubisoft. Va ser llanat el setembre del 1994 per a la Atari Jaguar, i el novembre del 1995 per a Sega Saturn i Sony PlayStation. Tot i que la versi d'Atari i Sega no va tenir massa xit, la versi de Sony ha tingut una gran acollida entre la crtica i el pblic, venent ms de 10 milions de cpies i provent aix a Ubisoft dels fons financers necessaris per esdevenir l'empresa ms important del sector.

Ubisoft ha publicat dues versions ms amb grfics 3D de la saga de Rayman. La primera d'aquestes, Rayman 2: The Great Escape va tenir un gran xit. No obstant, d'acord amb l'edici del setembre de 2006 de la revista Nintendo Power, l'ltim joc, Rayman 3: Hoodlum Havoc, va causar decepci ja que no noms li mancava la mgia que havia fet que les altres dues versions fossin aclamades, sin que a ms feia una stira del gnere, i de la saga en general.

Un altre joc d'Ubisoft, Rayman Raving Rabbids, va debutar com a ttol principal de la consola Wii. A diferncia de les altres versions del joc, en aquesta, Rayman no s ms que un personatge secundari; tot i que l'argument del joc gira entorn de la seva captura, queda eclipsat pels Rabbids. A ms, el joc en si s un recull de mini-jocs, cosa que el diferencia substancialment de les altres versions. Cap a finals del 2007, va sortir a la venda Rayman Raving Rabbids 2, i actualment s'est treballant en una tercera entrega, Rayman Raving Rabbids TV Party.

L'univers de Rayman.

La major part de l'univers de Rayman s de natura fantstica o abstracta. Els jocs es desenvolupen en dos mns completament diferents i aparentment sense relaci: el primer s el mn d'on prov Rayman, mentre que el segon, anomenat The Glade of Dreams (La Clariana dels Somnis), s el mn d'un sser superior anomenat Polokus. Al mn original de Rayman el protegeix el Protoon, un gran orbe d'energia, el qual est envoltat dels Electoons, petits ssers roses i esfrics.

Sembla ser que, en un inici, el mn de Polokus era un gran espai ple de petites boles d'energia, anomenades Lums. En algun moment del passat, per, aquests lums van concentrar la seva energia en el pensament, i en va sorgir un sser div anomenat Polokus. El seu poder era tal, que qualsevol petit pensament o desig es feia realitat. Polokus va utilitzar aquests poders a favor seu i va crear un mn habitat per ssers mgics. Per aquest poder tamb tenia inconvenients. A Polokus el preocupava el fet de no poder controlar les seves creacions, i els seus malsons i pensaments negatius tamb van crear bsties peculiars i criatures perilloses. 

Quan Polokus va parar de somiar, va deixar el seu mn per tal de reunir-se amb altres divinitats i debatre sobre el futur. Per abans de marxar, va repartir 4 mscares arreu del seu mn, per si passava alguna cosa en la seva absncia. Per fer tornar a Polokus, s'havien de reunir les 4 mscares.

El mn de Rayman.

Els dos mns de Rayman es caracteritzen per una gran varietat d'ambients naturals, amb prats verds, coves, pantans i boscos. Alguns ssers habiten el mn de Polokus, com les fades o els anomenats Teensies, uns ssers lilliputencs (guardians dels passatges), la gent, com Globox, Clark i Murfy i el mateix Rayman. Els habitants d'aquest mn viuen en harmonia amb el planeta, i rarament compten amb l'ajuda de les mquines o la tecnologia.

Per pels mns on es mou Rayman tamb hi ha criatures malignes. Les que habiten al mn de Polokus es creu que sn el resultat dels seus malsons i pensaments negatius. Els del mn de Rayman els controla Mr. Dark.


 Enllaos externs .
Pgina oficial de Rayman;
Rayman Raving Rabbids per a Nintendo Wii;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131990" title="Johann Wilhelm Ritter" nonfiltered="3851" processed="3814" dbindex="54143">


Johann Wilhelm Ritter (Samitz 16 de desembre del 1776 - 23 de gener del 1810), s un fsic i qumic alemany.

Va neixer a Samitz, avui dia Zamienice, un llogarret proper a Haynau, avui dia Chojnw a Schlesien (la Silsia prussiana, avui dia al Wojewdztwo polons de Dolno l skie o Baixa Silsia.

Desprs d'haver treballat durant cinc anys com a aprenent a una farmcia, el 1795, quan tenia 19 anys, va rebre una petita herncia que li va permetre d'inscriure's a la universitat, primer a Thringen i desprs a Jena (1796), per estudiar medicina. El coneixement dels treballs d'Alexander von Humboldt sobre l'excitaci galvnica dels teixits nerviosos el va portar a desenvolupar un gran inters cap els experiments elctrics.

Ritter va treballar especialment en el camp de l'electricitat, en particular en electroqumica i l'electrofisiologia. El 1798 va ser el primer a establir una relaci explcita entre el galvanisme i la reactivitat qumica, posant les bases de l'electrlisi i la galvanoplstia.

El 1799 va fundar la revista Beytrge zur nhern Kenntni des Galvanismus on va enunciar algunes de les conclusions dels seus estudis, com ara que els processos galvnics sempre sn relacionats amb una oxidaci i una reducci. Va estudiar l'oxidaci bimetllica demostrant la seva naturalesa elctrica i no estrictament qumica.

El 1800, pocs mesos desprs que William Nicholson descompongus l'aigua en oxigen i hidrogen, Ritter va repetir l'experiment per va aconseguir de recollir els dos gasos separadament en millorar els elctrodes. Poc desprs va descobrir el procs de la galvanoplstia i va comprendre que la intensitat dels seus efectes depenia de la distncia entre els elctrodes.

El 1801 pass a formar part de la cort d'Ernest II (1745-1804) duc de Saxnia-Gotha-Altenburg.

El 1801 va observar corrents termoelctrics anticipant el descobriment de la termoelectricitat que faria Thomas Johann Seebeck el 1821. Aquest mateix any va millorar la pila voltaica i el 1802, grcies als seus estudis sobre les cllules electroltiques, va construir la primera la pila seca, i el 1803 els primers acumuladors.

El 1801 Ritter va descobrir les radiacions ultraviolades, aquesta incursi en l'espectrografia fou motivada pel descobriment que el 1800 va fer William Herschel de les radiacions infraroges, Ritter era convenut de qu la naturalesa bipolar de l'electricitat era com a tota la natura i, per tant, si existia una radiaci invisible ms enll de la llum visible roja, havia d'existir el seu equivalent al costat oposat de l'espectre visible, s a dir, ms enll de la llum violeta visible. Durant els anys que va ser a la universitat havia notat que el clorur de plata (AgCl) era fotosensible i s'enfosquia en presncia de la llum. Aquesta experincia l'ajud a verificar la seva teoria sobre les radiacions ultraviolades, utilitzant un experiment anleg al de Herschel. Emprant un prisma de vidre va dividir un raig de llum solar en els diferents colors de l'espectre i els va posar en contacte amb clorur de plata. Ritter va observar que el vermell causava petits canvis mentre que la zona que havia ms enll del violeta s'enfosquia molt rpidament. Aquesta va ser la prova de l'existncia d'una radiaci invisible que fou anomenada ultraviolada.

A la tardor del 1804 va rebre finalment el reconeixement cientfic i l'estabilitat laboral per mitj de la Bayerische Akademie der Wissenschaften (l'Acadmia Bavaresa de les Cincies), per aix es trasllad a Munic on va romandre fins a la seva mort, que es va produir als 33 anys desprs duna greu malaltia, probablement causada pels seus experiments d'excitaci elctrica d'alt voltatge que feia sobre el seu propi cos. 

Ritter tenia la tendncia a endarrerir la publicaci de les seves investigacions i descobertes, pensava que per documentar dos mesos del seu treball eren necessaris dos anys, per aix molts dels seus descobriments i investigacions van passar desapercebuts, en alguns casos van ser redescoberts posteriorment de manera independent per altres investigadors. A ms, durant els darrers anys de la seva vida es va interessar sobre els fenmens ocults, cosa que va perjudicar la seva credibilitat i el va allar del mn cientfic, al mateix temps que el posava en dificultats econmiques. No fa gaire ms d'un segle que el seu treball dins del camp cientfic ha estat reconegut i considerat digne de crdit.

Escrits.
Fragmente aus dem Nachlasse eines jungen Physikers. Ein Taschenbuch fr Freunde der Natur. Erstmals Heidelberg 1810. ;
(Fragments de les deduccions d'un fsic jove. Un llibre en rstica per als amics de la natura).
Tornat a publicar amb un epleg de Steffen i Birgit Dietzsch, publicat per Gustav Kiepenheuer, Leipzig i Weimar, 1984, ISBN 3-7833-6401-9. 
- Aquesta publicaci, feta desprs de la seva mort, no tracta de les seves deduccions sin una collecci dels seus croquis i aforismes fsics i potics arranjada per ell mateix.

Entdeckungen zur Elektrochemie, Bioelektrochemie und Photochemie. Srie: Ostwalds Klassiker der exakten Wissenschaften, volum 271.
(Descobriments en electroqumica, bioelectroqumica i fotoqumica)
Selecci, introducci i explicacions de Hermann Berg i Klaus Richter, publicat per Harri Deutsch, Thun i Frankfurt/Main 1997, ISBN 3-8171-3271-9. 
- Aquest llibre recull els assaigs ms importants de Ritter en el camp de les cincies, des de la invenci de l'acumulador al descobriment de la llum ultraviolada.

Bibliografia.
Klaus Richter: Das Leben des Physikers Johann Wilhelm Ritter. Ein Schicksal in der Zeit der Romantik.;
(La vida del fsic Johann Wilhelm Ritter. Un dest a l'poca del romanticisme.)
Publicat per Hermann Bhlaus Nachfolger, Weimar, 2003, ISBN 3-7400-1191-2. 
-Amb una extensa bibliografia dels treballs i les cartes de Ritter a l'apndix.

Enllaos externs.
Bibliografia de Johann Wilhelm Ritter i sobre aquest fsic en alemany











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="131991" title="Ambra" nonfiltered="3852" processed="3815" dbindex="54144">


Ambra s un castell situat al sud de la vila de Pego i de 264 m. d'altitud, tamb conegut com el castell de Pego, construt a primeries del segle XIII i habitat abans de l'entrada del rei Jaume el Conqueridor i desprs va servir de fortalesa per a les tropes d Al-Azraq en els enfrontaments contra el rei. Va perdre importncia a partir del segle XIV.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132000" title="Calvin i Hobbes" nonfiltered="3853" processed="3816" dbindex="54145">
Calvin i Hobbes s una srie de cmics publicada als diaris entre 1985 i 1995 i recollida en diversos llibres. El seu autor, Bill Watterson, no va voler deixar mai que es comercialitzessin els seus personatges en altres suports, si b es pot trobar marxandatge pirata.  Tracta de les aventures d'un noi anomenat Calvin i el seu tigre de peluix Hobbes dins del gnere de l'humor. Les tires, publicades en ms de 2400 diaris diferents, no estan tradudes al catal en la seua totalitat. T un estil grfic propi dels dibuixos animats i destaquen les expressions facials dels protagonistes.

S'aprecia una influncia de Peanuts a la srie. La visi de Calvin s el centre de l'obra, barreja la innocncia d'un nen amb el cinisme adult. Hi ha una crtica social i un qestionament sobre qu s la realitat constant, reforat pel grafisme. La localitzaci s un rea residencial nord-americana i les refrencies a la cultura pop i cinematogrfica local sn molt freqents.

Els personatges.
Els personatges que ms surten a les histries sn:
Calvin: s el protagonista absolut. El seu nom ve de Calv, el teleg protestant de rgida moral. s una pardia, ja que Calvin es un nen de sis anys entremeliat que es mou buscan el propi benefici. Mai no creix a la tira cmica. T una poderosa imaginaci, li agrada llegir cmics, jugar a l'aire lliure i odia l'escola. A vegades es caracteritza com a astronauta, superheroi o monstre-dinosaure;
Hobbes: s el tigre de peluix, que noms cobra vida en la imaginaci de Calvin (si b hi ha una ambigitat en aquest punt perqu el tigre provoca fets reals), els altres el veuen noms com un ninot. Acostuma a seguir en Calvin en les seves propostes, si b t ms sentit com. El seu nom ve del filsof Thomas Hobbes. Alterna comportaments humans amb els propis dun tigre.
Pare: s un home de classe mitjana molt preocupat per l'educaci del seu fill, intenta ensenyar-lo a ser assenyat tot i que mai respon la veritat a les seves preguntes sobre el mn. A vegades t un punt cnic que recull en Calvin;
Mare: s una dona que no treballa fora de casa i que alterna els intents de posar lmits al seu fill amb l'amor incondicional. Renya el seu marit quan es posa irnic. Les seves batalles principals amb el fill sn les clssiques d'una mare: endrear l'habitaci, anar al llit, dutxar-se, sopar...
Susie Derkins: s una noia de la mateixa classe d'en Calvin que viu al costat de casa seva. s molt femenina i bona alumna. En Calvin i ella mantenen una relaci d'amor - odi al llarg de tota la tira perqu en Calvin rebutja oralment les nenes per la necessita al seu costat.
Senyoreta Carcoma: s la professora d'en Calvin, una dona gran que perd la pacincia sovint;
Rosalyn: s una adolescent que fa de cangur al Calvin i que s l'nica que pot dominar-lo de tant en tant. Surt amb un noi al qual truca constantment per telfon i va a la universitat;
Moe: s un company d'escola, repetidor i partidari de la fora que intimida el Calvin (sobretot a classe d'educacio fsica) per que mostra poca intelligncia;

Els arguments.
Si b cada tira t independncia argumental, sovint s'enllacen per formar histries ms llargues. Hi ha una srie de temes recurrents:
La neu: en forma de ninots molt violents o de curses en trineu;
Els jocs: calvin-ball, la bicicleta...
Els monstres sota el llit;
Els alter-ego de Calvin;
La caixa de cartr, que permet duplicar en Calvin, transformar objectes o viatjar en el temps;
El club secret;
Les arribades de l'escola, on Hobbes ataca en Calvin per jugar;
Les "enquestes poltiques" sobre com es fa de pare;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132001" title="Tuba" nonfiltered="3854" processed="3817" dbindex="54146">
La tuba s un instrument de vent-metall constitut per un tub de ms de tres metres de llarg, normalment de coure, blegat sobre ell mateix i amb perforaci cnica, perforaci que es fa especialment ampla cap a la part del pavell. 
 	  
L'embocadura de les tubes t forma de copa i dins les dificultats que presenten els instruments de metall en l'emissi del so, les tubes potser sn els que ho fan amb ms facilitat, fet que els proporciona una agilitat superior a la d'altres instruments de la famlia que en certa manera compensa la gran quantitat d'aire que requereixen.
 
La tuba s un instrument que incorpora pistons i a causa del seu volum es toca assegut. Les seves caracterstiques, en part coincidents amb les trompes, relacionen l'origen com d'ambds grups d'instruments. Tant les trompes com les tubes constitueixen al llarg de la histria un conjunt d'instruments molt variat, per, la tuba, tal i com la coneixem actualment, va ser un instrument creat cap a mitjans del segle XIX com a baix de la famlia dels metalls, fruit tant dels avenos industrials i tcnics pel que fa a la construcci d'instruments, com a les necessitats que imposaven les noves tendncies i gustos musicals.

D'entre els diferents tipus de tubes, l'extensi dels
instruments ms utilitzats a les orquestres s: 	 

La funci de les tubes a l'orquestra sovint es reserva a fer de baix dels trombons, essent un instrument poc utilitzat com a solista. 

Tamb s durant el segle XIX que es construeixen els sausofons, instruments de la mateixa sonoritat i tcnica que les tubes, per pensats per a ser tocats bsicament en bandes, motiu pel qual el seu cos envolta el del msic, que aix pot tocar dret o b caminant.
 
Cal mencionar tamb la tuba wagneriana, una mena de tuba-trompa (tamb se la coneix per aquest nom), construda expressament en el mateix segle XIX per a la Tetralogia de Wagner. s un instrument amb embocadura de trompa que tamb incorpora vlvules giratries i t una sonoritat ms solemne que la tuba orquestral.

 Enllaos .
 Plana sobre la tuba, de Sebastin Martnez del CIM Benimaclet;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132002" title="Antoni d'Aviny i de Moles" nonfiltered="3855" processed="3818" dbindex="54147">

Antoni d'Aviny i de Moles, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 17 de setembre de 1440.

Fill de Sim d'Aviny i de Maria de Moles va seguir la carrera eclesistica i va estar prior de Sant Quint de Mediona, procurador de l'abat de Santa Maria de Ripoll, abat de Santa Maria d'Arles i, des del 6 de mar de 1440, abat del Monestir de Montserrat succeint a Marc de Villalba. 


Durant el seu mandat al front del Monestir, per influncia de la reina Maria s'incorporen uns monjos provinents de Montecassino que intentaren fer una reforma monstica enfrontant-se internament i creant una mena de doble comunitat que Antoni d'Aviny va haver de pacificar. A la mort d'aquest, la reina i els monjos cassinesos nomenaren abat a Jaume de Faus, per el papa Nicolau V ho va anular.


Durant la seva estana a la Generalitat, es celebraren les Corts de Tortosa de 1442 amb la reina Maria per absncia del rei Alfons. L'nic punt a tractar era l'amena francesa al Rossell. Va patir diversos ajornaments i protestes dels representants de Barcelona pel comportament i les formes de la reina, amb fets que questionaven la independncia de la cambra. Finalment varen acabar en en febrer de 1443 sense cap inters, ja que les tropes franceses havien marxat cap a Normandia. 

En aquest perode s'incorpor a l'escrivania de la Generalitat Jaume Safont, persona clau en la redacci i compilaci del dietari de la Diputaci del General.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132004" title="Els barrufets" nonfiltered="3856" processed="3819" dbindex="54148">

Els barrufets sn uns personatges de cmic infantil creats pel belga Pierre Culliford "Peyo" (1928-1992). Han protagonitzat una srie de dibuixos animats de Hanna-Barbera. Sn una mena de follets o nans de color blau molt petits (de tres pomes d'alada) que viuen al bosc, dins de bolets que fan servir de cases, i van vestits amb pantalons i barretina blanca. 

La societat barrufeta s un transsumpte de la humana passada pel filtre dels contes infantils clssics o els mites i amb un to d'humor. Els barrufets es passen el dia treballant i ballant plegats, i est mal vist la peresa o voler infringir les normes.

Histria.
Els barrufets van aparixer dins un altre cmic, el de dos amics anomenats Jan i Trencapins (Johan i Pirlouit en l'original) que passaven aventures a l'Europa medieval. Recuperant una flauta mgica van trobar-se amb un barrufet. El personatge es va fer molt popular i va nixer la srie el 1958.

Des de llavors han aparegut en multitud de mitjans i els colleccionistes guarden les figuretes de goma. La ideologia del cmic sovint reflecteix la seva poca de creaci (la postguerra). Fins i tot va aparixer un parc temtic entorn els barrufets.

Els anys 70 els barrufets van saltar al cinema, encara que hi havia hagut una primera pel.lcula en blanc i negre els anys 60. El film, La flauta dels Barrufets encara popularitz ms els personatges. La banda sonora del pel.lcula va ser un xit internacional. Va sser composta per Michel Legrand i no pas per Pierre Kartner conegut com el "Pare Abraham". El personatge del Pare Abraham, un home gran, bondads, vestit de negre, amb barret i abundant barba de patriarca va quedar lligat als Barrufets i aquests apareixien en nombrosos programes de televisi arreu d'Europa cantant les seves canons. Els anys 80 la companyia d'animaci de Hannah-Barbera va crear un srie de televisi de dibuixos animats que va ser emesa a molts pasos amb un gran xit. Avui en dia encara s'emet a diversos pasos.

Els barrufets arreu del mn.
Les seves aventures s'han adaptat a diverses llenges, traduint el nom dels personatges (pitufos, smurfs...). El nom catal ve d'una antiga paraula per significar "dimoniet" i va ser usat a Cavall Fort grcies al traductor Albert Jan, on van aparixer per primer cop el 1967. Sembla que tamb va ajudar al bateig el fet que el nom barrufet tingus una sonoritat similar a barretina, que s precisament la pea de roba que cobreix el cap dels barrufets.

El vocable castell "pitufo" s una adaptaci de Patufet. El nom original "schtroumpf" vol recordar la paraula alemanya per mitj, ja que la gorra que duen al cap t aquesta forma. Molts idiomes han adaptat senzillament aquesta paraula a la seva fontica (com l'angls "smurf" o "smerfy" en polons).

El basc "pottokiak" relaciona els barrufets amb una raa de ponies, per la seva mida petita. Igualment el "dardak" hebreu o el "torpk" hongars fan referncia a ssers petits, com nens o follets respectivament.

El llenguatge.
Els barrufets s'expressen en un llenguatge propi, consistent a inserir la paraula "barrufet" (o el nom corresponent en altres idiomes) dins la llengua ordinria, sigui com a verb ("barrufar"), nom o morfema. No usen paraules malsonants. Els humans no entenen el llenguatge barrufet, noms els nens.

Els personatges.
Els barrufets sn tots iguals, noms alguns es diferencien per portar un barret (barrufet cuiner), una flor, un  mirall... Representen professions o caracterstiques morals (aix per exemple hi ha el barrufet inventor i el rondinaire). Es diu que n'hi ha cent, xifra simblica, per n'apareixen molts ms.

El lder del poble s el Gran Barrufet, que porta un barret de color vermell i t una barba blanca. Ell marca les normes i controla la mgia. Part dels problemes vnen quan en Filsof intenta igualar-s'hi. s l'nic barrufet ms gran, la resta no creix ni mor, sn sempre com nens.

Els barrufets sn personatges plans i arquetpics, no evolucionen al llarg de les histries. Cadasc t un rol dins del conjunt (sn personatges-funci en termes de narrativa).

L'nic personatge femen s la barrufeta, creada per l'enemic Gargamel per crear divisi entre els barrufets introduint-hi l'amor i la gelosia. El Gran Barrufet la transforma en bona i s'adapta a la vida del poble. No t relacions amb cap barrufet, tot i que sembla que el Barrufet Forut se l'estima. En la segona temporada de la srie t fills perqu ve la cigonya i altres barrufets es transformen en petits ficant-se dins el rellotge del temps (no hi ha sexe ni naixements a la srie, destinada al pblic infantil).

Els personatges secundaris.
Gargamel s un bruixot hum que viu al bosc amb el seu gat Azrael (anomenat aix per l'ngel venjador) i que mira de destruir els barrufets (per mai no arriba a trobar el seu poble, allunyat de tot i protegit per la mgia). A vegades surten altres personatges com l'Avi Barrufet, lder d'un altre poble, la Bruixa Foguera, la mare del Gargamel... En alguns episodis els barrufets viatgen al mn dels humans (medieval) i hi troben d'altres perills. Hi ha anacronismes propis del mn dels nens.

Referncies.
Les referncies principals sn les dels contes populars, com els dels germans Grimm. Tamb apareixen mencions explcites a ACME, la marca dels Looney Tunes, i els superherois Marvel (els dolents volen "dominar el mn" i tenir superpoders), degut a que Hanna-Barbera va ser l'encarregada d'adaptar els cmics a la petita pantalla.

lbums.
Realitzats per Peyo.
Els Barrufets negres;
El Senyor de Barrufet;
La Barrufeta;
L'ou i els Barrufets;
El Gallimarsot;
El Barrufonauta;
L'aprenent de Barrufet;
Histries de Barrufets;
Clar i Barrubet i Barrufet i catal;
Sopa de Barrufets;
Els Barrufets Olmpics;
El Beb Barrufet;
Els Petits Barrufets;
L'aerobarrufet;
L'estrany despertar del Barrufet gandul;
El Barrufet financer;

Altres autors.
El Barrufador de joies;
El Doctor Barrufet;
El Barrufet Salvatge;
L'amenaa dels Barrufets;
El progrs no barrufa;
El Barrufet periodista;
Els Barrufets jugadors;
Amanida de barrufets;
Un nen al poble barrufet;
Les Schtroumpfs et le Livre qui dit tout;

Enllaos externs.

 Pgina oficial dels barrufets;

 Pgina sobre tots els cmics d'en Peyo;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132009" title="Corporacin Deportiva Everton de Via del Mar" nonfiltered="3857" processed="3820" dbindex="54149">


La Corporacin Deportiva Everton s un club de futbol xil de la ciutat de Via del Mar.

 Histria .
El club va ser fundat el 24 de juny de 1909, adoptant el nom del club angls Everton F.C.. Disputa els seus partits com a local a l'Estadi Sausalito, amb capacitat per a uns 25.000 espectadors. El seu sobrenom ruleteros prov de la paraula ruleta, i es deu a que la seva ciutat d'origen s coneguda pels seus locals de joc.

 Palmars .
4 Lliga xilena de futbol: 1950, 1952, 1976, 2008 apertura;
1 Copa xilena de futbol: 1984;
2 Lliga xilena de segona divisi: 1974, 2003;

 Jugadors destacats .
  Nelson Acosta;
 Rodrigo Naranjo;
 Manuel Neira;
 Alvaro Ormeo;
 Eladio Rojas;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
Web no oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132015" title="Club Deportivo Palestino" nonfiltered="3858" processed="3821" dbindex="54150">


El Club Deportivo Palestino s un club de futbol xil de la ciutat de Santiago de Xile.

 Histria .
El club fou fundat el 20 d'agost de 1920, quan particip a una competici colonial a Osorno. El 1952, el club fou acceptat a la lliga xilena de segona divisi, la qual guanyaren, assolint l'ascens a primera. L'any 1955, el club guany el seu primer campionat nacional, sota el control del argent Guillermo Coll. En aquells anys el club fou conegut amb el sobrenom dels milionaris, a causa de la seva habilitat d'adquirir futbolistes de primera lnia.

El 1978 guany el seu segon ttol de lliga, aquest cop liderat per Elas Figueroa. En aquest campionat, el club establ un rcord de partits imbatut al campionat i, a ms, guany la copa xilena, el que signific l'obtenci del doblet.

El 2004 es convert en societat annima, per, aquest fet no signific una millora en els resultats. El Palestino disputa els seus partits a l'estadi Santa Laura, amb capacitat per a 28.500 espectadors.

 Palmars .
2 Lliga xilena de futbol: 1955, 1978;
2 Copa xilena de futbol: 1975, 1978;
2 Lliga xilena de segona divisi: 1952, 1972;

 Jugadors destacats .


 Evoluci de l'uniforme .


 Enllaos externs .
Web oficial del club;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132021" title="Club Deportivo Huachipato" nonfiltered="3859" processed="3822" dbindex="54151">

El Club Deportivo Huachipato s un club de futbol xil de la ciutat de Talcahuano. Va ser fundat el 7 de juny de 1947.

 Palmars .
1 Lliga xilena de futbol: 1974;
1 Lliga xilena de segona divisi: 1966;
1 Participaci Copa Libertadores 1975, segundo en su grupo;
1 Classificaci copa Sud americana 2006;
1 Classificaci liguilla copa sud americana 2007;

 Jugadors destacats .
 Pablo Caballero;
 Lus Chavarra ;
 Jos Contreras ;
 Omar Gomez O.
 Luis Eyzaguirre;
 Hctor Mancilla;
 Rodrigo Millar;
 Pedro Morales;
 Norberto Raffo;
 Cristin Reynero;
 Carlos Sintas;
 Cristin Fernando Muoz;
  Javier di Gregorio;
  Mario Vener;
 Juan Francisco Viveros;
 Jonny Walker;
 Renzo Yez;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132024" title="Club Deportivo O'Higgins" nonfiltered="3860" processed="3823" dbindex="54152">


El Club Deportivo O'Higgins s un club de futbol xil de la ciutat de Rancagua.

 Histria .
El club va ser fundat el 7 d'abril de 1955, per la fusi de dos clubs de la ciutat, l'Amrica i l'O'Higgins Braden. Disputa els seus partits a l'estadi El Teniente, amb capacitat per a 22.000 espectadors.

 Palmars .
1 Lliga xilena de segona divisi: 1964;

 Jugadors destacats .
 Carlos Bustos;
 Mario Desiderio ;
 Juvenal Soto;
  Nelson Acosta;
 Clarence Acua;
 Eduardo Bonvallet;
 Claudio Borghi;
 Juan Rogelio Nez;
 Jaime Riveros;
 Jorge Oliver Robledo;
 Nelson Tapia;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
La Celeste;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132026" title="John H. Hubbard" nonfiltered="3861" processed="3824" dbindex="54153">

John Hamal Hubbard (6 d'octubre o 7 d'octubre de 1945   ) s un matemtic nord-americ, conegut per les seves contribucions, juntament amb Adrien Douady, a l'estudi del conjunt de Mandelbrot, la connexitat del qual s un dels resultats ms importants dels dos matemtics.

Estudiant d'Adrien Douady, el 1973 es doctor a la Universitat de Pars XI amb un Doctorat d'tat; el seu treball de tesi, Sur les sections analytiques de la courbe universelle de Teichmller, fou publicat per l'American Mathematical Society. Hubbard ha fet recerca en una varietat de camps d'investigaci que s'estn des de l'anlisi complexa fins a la geometria diferencial, amb especial mfasi en la dinmica complexa, d'on ha publicat nombrosos articles i llibres.

Actualment s professor de la Universitat de Cornell i de la Universitat de la Provena.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132027" title="U (desambiguaci)" nonfiltered="3862" processed="3825" dbindex="54154">


Gramtica:
U s el nom de la cinquena vocal.
Matemtiques:
U (nombre) s el nom del nombre 1.
Qumica:
U s el smbol del Urani;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132029" title="Club Social de Deportes Rangers de Talca" nonfiltered="3863" processed="3826" dbindex="54155">


El Club Social de Deportes Rangers de Talca s un club de futbol xil de la ciutat de Talca.

 Histria .
El club va ser fundat el 2 de novembre de 1902. El nom del club, Rangers, fou escollit per l'angls Juan Greenstret, un dels fundadors del club. L'origen dels colors, el vermell i el negre, sn desconeguts, per una teoria diu que provenen del fet que alguns dels seus primers jugadors eren membres de la segona companyia de bombers de Talca, que lluen aquells colors.

En els seus ms de cent anys d'histria, el club no ha aconseguit grans xits. Els seus ttols ms destacats sn tres campionats de segona divisi. Els seus partits com a local els disputa a l'estadi Fiscal, amb capacitat per uns 17.000 espectadors.

 Palmars .
3 Lliga xilena de segona divisi: 1988, 1993, 1997;

 Jugadors destacats .
  Vicente Cantatore;
 Silvio Fernndez Dos Santos;
 Rubn Gmez;
 ngel Labruna;
 Omar Enrique Mallea;

 Evoluci de l'uniforme .


 Enllaos externs .
Web oficial del club;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132036" title="Franois Jacob" nonfiltered="3864" processed="3827" dbindex="54156">

Franois Jacob ( Nancy, Frana 1920 ) es un metge i bileg francs guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1965.

Biografia.
Va nixer el 17 de juny de 1920 a la ciutat de Nancy, poblaci situada a la regi de Lorena. Va iniciar els seus estudis de medicina, estudis que va haver d'abandonar desprs de la invasi de Frana per part de l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial, passant a formar part de les Forces Franceses Lliures del comandant Charles de Gaulle. Desprs de la Guerra proessegu els seus estudis a la Universitat de Pars, on es doctor l'any 1947. L'any 1951 inici els seus estudis de biologia a La Sorbona, per aconseguir el seu doctorat el 1954. Posteriorment fou nomenat assistent de l'Institut Pasteur de Pars, en aquells moments sota la direcci d'Andr Lwoff, i el 1960 fou escollit cap del Servei de Gentica Microbiana del mateix centre. 

L'any 1977 fou nomenat membre de l'Acadmia Francesa de Cincies i el 1996 de l'Acadmie franaise.

Recerca cientfica.
La seva recerca cientfica va versar sobre les activitats reguladores a l interior de les cllules, especialment la forma en la qual els gens transmeten la informaci sobre la reproducci i el funcionament cellular. L'any 1958 Jacob, en collaboraci de Jacques Monod i la supervisi d'Andr Lwoff, va observar certes analogies entre la lisognia i la possibilitat d'induir en certs bacteris la sntesi de la lactasa, l'enzim obtingut de la descomposici de la lactosa, procs conegut com a Oper lac. 

Els resultats obtinguts els va permetre aclarir els mecanismes gentics responsables de l'intercanvi de gens entre els bacteris. Aquests intercanvis confereixen a les noves caracterstiques dels bacteris que els permet, per exemple, sintetitzar les protenes. Aquests descobriments sn l'origen de la revoluci tecnolgica de l'enginyeria gentica, i en la conclusi d'aquest treball, Jacob i Monod van desenvolupar un model que descrivia la interacci dels diversos tipus de gens i protenes a l'hora de la transcripci de l'ARN. 

L'any 1965 els tres cientfics francesos foren guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments referents al control gentic de la sntesi de l'enzim i del virus.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1965;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132041" title="Jacques Monod" nonfiltered="3865" processed="3828" dbindex="54157">

Jacques Lucien Monod ( Pars, Frana 1910 - Cannes 1976 ) fou un qumic, bioqumic i professor universitari francs guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1965.

Biografia.
Va nixer el 9 de febrer de 1910 a la ciutat de Pars. Desprs de passar la seva infncia al sud de Frana l'any 1928 retorn a Pars per iniciar els seus estudis superiors de cincies naturals a La Sorbona, on es doctor l'any 1941. Desprs d'haver treballat a l'Institut Tecnolgic de Califrnia, va tornar a Pars i el 1945 va ingressar a l'Institut Pasteur, del qual en fou director entre 1971 i 1976. Aix mateix l'any 1954 fou nomenat professor de qumica a La Sorbona.

Va ser condecorat amb la Creu de Guerra pels seus serveis en la Resistncia francesa durant la Segona Guerra Mundial. Monod mor el 31 de maig de 1976 a la ciutat de Cannes, poblaci situada a la regi de Provena-Alps-Costa Blava.

Recerca cientfica.
Pioner de la gentica molecular particip al costat de Franois Jacob en l'Operaci lac per la qual es va observar certes analogies entre la lisognia i la possibilitat d'induir en certs bacteris la sntesi de la lactasa, l'enzim obtingut de la descomposici de la lactosa. Els resultats obtinguts els va permetre aclarir els mecanismes gentics responsables de l'intercanvi de gens entre els bacteris. Aquests intercanvis confereixen a les noves caracterstiques dels bacteris que els permet, per exemple, sintetitzar les protenes. Aquests descobriments sn l'origen de la revoluci tecnolgica de l'enginyeria gentica, i en la conclusi d'aquest treball, Jacob i Monod van desenvolupar un model que descrivia la interacci dels diversos tipus de gens i protenes a l'hora de la transcripci de l'ARN. 

L'any 1965 fou guardonat, juntament amb Franois Jacob i Andr Lwoff, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments referents al control gentic de la sntesi de l'enzim i del virus.

Receoneixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (59388) Monod descobert el 24 de mar de 1999 per l'astrnom Matteo M. M. Santangelo.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1965;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132042" title="Club de Deportes Santiago Wanderers" nonfiltered="3866" processed="3829" dbindex="54158">


El Club de Deportes Santiago Wanderers s un club de futbol xil de la ciutat de Valparaso.

 Histria .
El club va ser fundat el 15 d'agost de 1892. Adopt el nom de Santiago Wanderers a causa que en aquells moments ja existia un club anomenat Valparaso Wanderers. Actualment s el club ms antic, en actiu, de Xile. Disputa els seus partits a l'estadi Regional ChileDeportes, amb capacitat per uns 18.500 espectadors.

 Palmars .
3 Lliga xilena de futbol: 1958, 1968, 2001;
2 Copa xilena de futbol: 1959, 1961;
2 Lliga xilena de segona divisi: 1978, 1995;

 Evoluci de l'uniforme .


 Jugadors destacats .


 Enllaos externs .
Web oficial del club;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132045" title="Jaume Safont" nonfiltered="3867" processed="3830" dbindex="54159">

Jaume Safont (Barcelona, 1420-1487) fou un poeta i notari catal. 

Al mar de 1436, va ser escrivent del consell municipal de Barcelona i des de juliol de 1440 form part de l'escrivania de la Generalitat de Catalunya. s l'autor material del dietari de la Generalitat entre 1454 i 1472 i, a ms, va compilar la informaci de la Diputaci del General des de 1411 fins a 1478.

En 1462 s nomenat procurador amb la missi de controlar els encarregats de recaptar les generalitats.

Polticament era partidari de la Biga i poc simpatitzant amb Alfons el Magnnim. Quan la Busca puj al poder municipal barcelon de la m del lloctinent Galceran de Requesens i aplic mesures proteccionistes en 1456, les seves anotacions en els dietaris de la Generalitat reflecteixen l'enfrontament que existia entre la Generalitat, majoritriament bigaire, i el consell municipal amb suport reial.

Durant la guerra civil catalana don recolzament al Prncep de Viana, mostrant-se contrari al rei Joan.

Bibliografia.
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132049" title="Andr Lwoff" nonfiltered="3868" processed="3831" dbindex="54160">

Andr Michael Lwoff ( Ainay-le-Chteau, Frana 1902 - Pars 1994 ) fou un microbileg i professor universitari francs guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1965.

Biografia.
Va nixer el 8 de maig de 1902 a la ciutat de Ainay-le-Chteau, poblaci situada a la regi d'Alvrnia, en una famlia d'ascendncia russo-polonesa. Va iniciar els estudis de cincies naturals i medicina, per d'aquest ltim noms realitz un any, i els complet alhora que treballava a l'Institut Pasteur de Pars, on ingress l'any 1921. Finalment es gradu el 1927 i doctor el 1931 a La Sorbona, d'on posteriorment fou professor de microbiologia.

Membre honorari de la Royal Society de Londres, va morir el 30 de setembre de 1994 a la ciutat de Pars.

Recerca cientfica.
Durant la seva estada a l'Institut Pasteur de Pars treball al costat de Franois Jacob i Jacques Monod sobre les activitats reguladores a l'interior de les cllules, amb els quals contriburen al coneixement dels processos fonamentals en la matria viva que constituxen la base de fenmens com l'adaptaci, reproducci i evoluci. Les seves investigacions els conduren a demostrar el mecanisme pel qual alguns virus, que ell anomen provirus, infecten els bacteris.

L'any 1965 fou guardonat, juntament amb els seus dos collaboradors, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments referents al control gentic de la sntesi de l'enzim i del virus.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1965;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132056" title="Peyton Rous" nonfiltered="3869" processed="3832" dbindex="54161">

Francis Peyton Rous ( Baltimore, EUA 1879 - Nova York 1970 ) fou un patleg i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1966.

 Biografia .
Va nixer el 5 d'octubre de 1879 a la ciutat de Baltimore, poblaci situada a l'estat nord-americ de Maryland. Va estudiar medicina a la Universitat Johns Hopkins, on es gradu l'any 1905. Posteriorment fou professor de patologia a la Universitat de Michigan i membre investigador de l'Institut Rockefeller.

Mor el 16 de febrer de 1970 a la ciutat de Nova York.

 Recerca cientfica .
Interessat en el cncer, especialment en el cncer de prstata, l'any 1910 havia estudiat la possible associaci d'un virus de creixement amb l'aparici de tumors, per no va ser fins el 1947 quan va aconseguir veure i fotografiar el virus causant del sarcoma. Continuant amb la seva recerca l'any 1951 aconsegu allar el virus de la leucmia en ratolins.

L'any 1964 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment del paper dels virus en la transmissi de diversos tipus de cncer. El premi fou compartit amb Charles Brenton Huggins pel descobriment del tractament del cncer de prstata amb hormones.

 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1966;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132060" title="Charles Brenton Huggins" nonfiltered="3870" processed="3833" dbindex="54162">


Charles Brenton Huggins ( Halifax, Canad 1901 - Chicago, EUA 1997 ) fou un metge i professor universitari canadenc, de nacionalitat nord-americana, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1966.

 Biografia .
Va nixer el 22 de setembre de 1901 a la ciutat de Halifax, poblaci situada a la provncia canadenca de Nova Esccia. Desprs de graduar-se a la Universitat d'Acadia al Canad es trasllad a la Universitat de Harvard per estudiar medicina, universitat on es llicenci l'any 1924. L'any 1929 fou nomenat professor a la Universitat de Chicago i el 1951 pass a dirigir els laboratoris Ben May.

Va morir el 12 de gener de 1997 a la ciutat de Chicago, poblaci situada a l'estat nord-americ d'Illinois.

 Recerca cientfica .
Especialista del cncer, i especialment del cncer de prstata, ha desenvolupat la seva tasca cientfica a la Universitat de Chicago raalitzant investigacions sobre el carcinoma prosttic i la seva inhibici mitjanant la utilitzaci d'hormones com els estrgens i diversos agents qumics.

L'any 1966 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment del tractament del cncer de prstata amb hormones, premi compartit amb Peyton Rous pel descobriment del paper dels virus en la transmissi de diversos tipus de cncer.

 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1966;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132063" title="Marcos Garca Barreno" nonfiltered="3871" processed="3834" dbindex="54163">
Marcos Garca Barreno s un futbolista eivissenc que actualment juga a la Reial Societat de Segona divisi, cedit pel Vila-real CF. Ha estat internacional amb les seleccions sub-16, sub-17, sub-20 i sub-21.

Va anotar el seu primer gol a Primera divisi el 20 de desembre de 2006 contra el Racing de Santander, encara que no pogu evitar la derrota del seu equip (2-1).

El 27 de gener de 2007 va anotar el gol de la victria al partit corresponent a la jornada 20 de Primera Divisi que enfront el seu equip, el Vila-real, i el Reial Madrid. Es tracta d'un gol histric ja que supos la primera vegada que el Vila-real aconseguia imposar-se a l'equip madrileny. La mateixa temporada va marcar tamb front al FC Barcelona al Madrigal en la que va ser la victria del seu equip. En febrer de 2007 va ser renovat fins juny de 2012.

La temporada 2007-2008 fou cedit al Recreativo de Huelva i la segent temporada amb la Reial Societat.

Palmars.
Subcampi d'Europa sub-17;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132066" title="Spitsbergen" nonfiltered="3872" processed="3835" dbindex="54164">


Spitsbergen (anteriorment coneguda com a Vestspitsbergen o Spitsbergen Occidental) s l'illa ms gran de l'arxiplag noruec de Svalbard, a l'oce rtic. T una superfcie de 37.673 km i fa 280 km de llargada i entre 40 i 225 km d'ample. La poblaci s de 2.800 habitants (2004), ms de la meitat dels quals resideixen a la vila de Longyearbyen, capital de l'arxiplag. Culmina al Newtontoppen, de 1.713 m d'altitud.

Amb el nom noruec de Spitsbergen (de vegades tamb escrit Spitzbergen o Spitzberg, segons el nom original neerlands) s'ha conegut tradicionalment l'arxiplag sencer, i avui dia encara s'utilitza habitualment aquesta denominaci per a les illes Svalbard. 

Tot i dependre de Noruega, l'arxiplag s regit pel Tractat de Svalbard, signat el 1920 per 30 estats, que hi dna certs drets d'accs a altres estats. Les mines de carb explotades per interessos russos, per exemple, a Barentsburg (el segon nucli de poblaci de l'illa) sn conseqncia d'aquest tractat. 

El parc nacional del Nord-oest de Spitsbergen cont dues de les fonts d'aiges termals ms al nord del planeta, situades a 80 de latitud nord.

Histria.
El nom de Spitsbergen significa "muntanyes punxegudes" i li fou donat originriament per l'explorador neerlands Willem Barentsz, que va descobrir l'illa en la seva recerca del Pas del Nord-est cap a la Xina el 1596. L'arxiplag sembla que ja el coneixien els caadors russos pomors des dels segles XIV o XV, per b que no se'n t cap prova slida anterior al segle XVII. Es pensaven que all que havien descobert era part de Grenlndia i ho van anomenar "Grumant" (       ). Tamb pot ser que descobrissin l'arxiplag vkings vinguts de Noruega el 1194. El nom de Svalbard s'esmenta per primer cop a les sagues islandeses dels segles X i XI, tot i que possiblement es refereixin a l'illa de Jan Mayen, o fins i tot a Grenlndia. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132068" title="Canal de Schlemm" nonfiltered="3873" processed="3836" dbindex="54165">
El canal de Schlemm o si vens de l'esclertica s un canal circular de l'ull que recull l'humor aqus del compartiment anterior i el porta fins al torrent sanguini. s un tub recobert per epiteli, molt semblant als vasos limftics. 

Paper al glaucoma.
En condicions normals, el canal transfereix aproximadament 2 o 3 microlitres d'humor aqus per minut. Si es bloqueja el canal a causa d'alguna infecci o per problemes de pressi, es produeix el glaucoma.

Curiositats.
Rep el nom d'un anatomista alemany: Friedrich Schlemm (1795-1858).

Bibliografia.
Cassin, B. i Solomon, S.: Dictionary of Eye Terminology. Gainsville, Florida: Triad Publishing Company, 1990. ;
Johnson, M.C. i Kamm, R.D.: "The role of Schlemm's canal in aqueous outflow from the human eye", Invest Ophthalmol Vis Sci, mar 1983, 24(3):320-5. PMID 6832907. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132069" title="Lactncia materna" nonfiltered="3874" processed="3837" dbindex="54166">


La lactncia materna s l'alimentaci amb la llet de la mare. L'OMS recomana com a imprescindible la lactncia materna exclusiva durant els sis primers mesos de vida. Es mantindr, introduint alimentaci complementria (beikost) lenta i progressivament des dels sis mesos. L'Acadmia Americana de Pediatria (AAP) recomana mantenir la lactncia com a mnim durant el primer any. Segons l'OMS, hauria de mantenir-se la lactncia materna com a mnim els dos primers anys de vida, i continuar a partir d'aquesta edat, fins que el nen o la mare vulguin, sense que hi hagi un temps lmit. S'han descrit casos en els quals s'ha mantingut la lactncia fins els nou anys. En alguns casos, quan s'ha deixat el nen provar altres aliments quan ell vol, s'han descrit lactncies exclusives durant ms d'un any, sense que s'hagin observat trastorns en la salut de la mare ni del lactant. De fet, els ltims estudis sobre la llet materna demostren que a partir de l'any aquesta es torna ms rica en greixos i altres nutrients, complementant aix de manera ptima la dieta cada vegada ms diversificada dels nens a partir d'aquesta edat.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132070" title="Ejrcito Revolucionario de Ayuda a los Trabajadores" nonfiltered="3875" processed="3838" dbindex="54167">
L' Ejrcito Revolucionario de Ayuda a los Trabajadores (ERAT) fou un grup armat format durant el 1977 per alguns treballadors de la SEAT i alguns delinqents comuns. Fou creat per Manuel Nogales Toro, Gabriel Botifoll i Jos Hernndez Tapias. Pretenien, davant la ineficcia del govern de la transici i la incertesa existent en el mn laboral, dur a terme una lluita revolucionria ajudant els treballadors en atur i els sectors afectats per la repressi capitalista. El mitj era atacar les institucions bancries.

Amb aquesta finalitat cometeren un atracament a l'hipermercat Catalsa del barri de Sants (Barcelona) el 28 de febrer de 1978. Tanmateix, el 21 d'abril de 1978 foren detinguts gaireb tots els seus membres: Manuel Nogales Toro, Gabriel Botifoll, Jos Hernndez Tapias, Jos Ramn Snchez Ramos, Agustn Garca Coronado, Jos Fernndez, ANtonio Mateos Lpez, Gregorio Zabala Ramrez, Hctor lvarez Gonzlez y Diego Santos Garca. Foren acusats d'intentar un grup semblant a les Brigades Roges o el FRAP. El 18 de gener de 1980 foren condemnats a set anys de pres. El 1984 foren alliberats i pogueren reincorporar-se laboralment a SEAT.

 Referncies .
 Francesc Viadel  ERAT: l'exrcit fantasma de Seat a El Temps, 15 d'abril de 1998. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132075" title="Malaltia de Huntington" nonfiltered="3876" processed="3839" dbindex="54168">


La malaltia de Huntington o corea de Huntington, s una malaltia neurodegenerativa que afecta els ganglis basals del cervell. Va ser descrita per primer cop el 1872 pel metge americ George Huntington. Es presenta entre els 30 i els 50 anys, encara que els smptomes es poden desenvolupar a qualsevol edat. La malaltia produeix alteracions cognoscitives, psiquitriques i motores, de progressi molt lenta, durant un perode de 15 a 20 anys. s una malaltia hereditria en qu si un dels progenitors est afectat, la seva descendncia t un 50% de probabilitat d'heretar la mutaci que causa la malaltia.

El seu origen gentic es va publicar per primer cop a la revista Nature el 1982, per l'equip de gentica de la facultat de medicina de la Universitat de Harvard, a Boston. L'article identifica el cromosoma 4 com a responsable de la malaltia.

Epidemiologia.
La prevalena s de 5 a 8 casos per cada 100.000 habitants, encara que hi ha variacions segons el pas.

Aproximadament un 10% dels casos de la malaltia de Huntington es dna en menors de 20 anys. En aquesta franja d'edat es parla de malaltia de Huntington juvenil o "variant" de Westphal.

Signes i smptomes.
No hi ha prdua sobtada de capacitats, sin que es van perdent progressivament; fins i tot alguns smptomes poden arribar a desaparixer mentre progressa la malaltia. 

Alteracions fsiques.
Els malalts de Huntington presenten moviments desiguals, a l'atzar, incontrolables i rpids (moviments coreics). Aquests moviments anormals augmenten gradualment a mesura que progressa la malaltia. Aquests moviments afecten a la capacitat d'asseure's, a estar parat establement, a la masticaci i a la degluci, entre d'altres.

Alteracions cognoscitives.
Les capacitats cognoscitives selectives es deterioren progressivament. Les capacitats afectades sn:

Funci executiva:
Planejament;
Flexibilitat cognoscitiva;
Pensament abstracte;
Inici inadequat d'accions apropiades;
Funci psicomotora:
Retard en els processos de control dels msculs;
Discurs;
Habilitats perceptives i espacials d'un mateix;
Capacitat d'aprendre noves habilitats;

Alteracions psicolgiques.
Ansietat.
Depressi.
Egocentrisme.
Agressivitat.
Repugnncia per determinats aliments i olors.

Causes.

El gen implicat en la malaltia de Huntington, denominat gen HD (de l'angls Huntington disease), est situat al bra curt del cromosoma 4 (4p16.3). L'extrem del gen HD presenta una repetici trinucletida: es repeteixen tres nucletids (Citosina-Adenina-Guanina; CAG). Com ms cops es repeteixin aquests nucletids, major s la possibilitat de desenvolupar la malaltia i ms jove. La velocitat de degeneraci de la cllula s proporcional al nombre de les repeticions addicionals de CAG.

s una malaltia autosmica dominant, ja que noms es necessita que es transmeti un allel afectat de qualsevol pare per heretar la malaltia.

Diagnstic.
Per tal de confirmar que un pacient pateix la malaltia es requereix un examen fsic i psicolgic. Els moviments incontrolats sn smptomes que causen una alarma inicial i condueixen al diagnstic; tot i aix, la malaltia pot comenar amb smptomes cognoscitius o emocionals, que no es reconeixen sempre. Els descendents dels malalts de Hungtinton poden saber si han heretat el gen mutat per mitj d'un anlisi de sang que conti el nombre de repeticions de CAG.

Tractament.
Actualment, no hi ha tractament per parar totalment la progressi de la malaltia, per els smptomes es poden reduir o alleujar administrant els medicaments adequats prescrits pel metge. Se solen administrar altres tractaments estndard per alleujar els smptomes emocionals, incloent l's d'antidepressius i sedants.

La nutrici s una part important del tractament; la majoria dels malalts necessiten dues o tres vegades les calories que necessita una persona sense la malaltia per mantenir el pes corporal. Estudis cientfics han demostrat que una dieta restrictiva en calories retarda l'inici dels smptomes de la malaltia en rates.

Tractaments potencials.
Durant l'any 2006 es portaren a terme estudis en mosques i rates els gens dels quals havien estat modificats per tal de desenvolupar la malaltia. Aquests estudis sn el pas previ per dur a terme estudis en humans. 

El tractament anticipat ms esperanador que s'est estudiant es basa en "silenciar" el gen: com que  la malaltia de Huntington est causada per l'expressi d'un sol gen, el fet de silenciar el gen tericament podria parar la progressi de la malaltia.

Referncies.


Enllaos externs.
Associaci Catalana de Malalts de Huntington;
Associaci Espanyola de Malalts de Huntington ;
Associaci Internacional de Malalts de Hungtinton ;
Centres on es fan tests gentics predictius ;
Huntington Project ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132079" title="Iain Crichton Smith" nonfiltered="3877" processed="3840" dbindex="54169">
Iain Crichton Smith OBE (Iain Mac a' Ghobhainn) (Glasgow 1 de gener, 1928 - 15 d'octubre, 1998) fou un escriptor escocs, autor prolfic en angls i galic escocs. Nasqu a Glasgow, per es trasllad amb la seva famlia a l'illa de Lewis als dos anys, on tamb hi vivia Derick Thomson.  Estudi a la Universitat d'Aberdeen i es gradu en llengua anglesa. Ms tard serv com a mestre a l'exrcit britnic a Clydebank, Dumbarton i Oban fins el 1952, i es retir per a dedicar-se completament a la literatura el 1977. Fou guardonat amb l'Orde de l'Imperi Britnic el 1980.

 Obres .

The Long River (1955);
 Burn is Aran (1960);
 Thistles and Roses (1961);
 Deer on the High Hills (1962);
 An Dubh is an Gorm (1963);
 Biobuill is Sansan Reice (1965);
 The Law and the Grace (1965);
 Modern Gaelic Verse (1966);
 The Golden Lyric: an Essay on the Poetry of Hugh MacDiarmid (1967);
 At Helensburgh (1968);
 Consider the Lilies (1968);
 Ben Dorain by Duncan Ban MacIntyre (1969);
 From Bourgeois Land (1969);
 The Last Summer (1969);
 Iain am Measg Nan Reultan (1970);
 Maighstirean is Ministearan (1970);
 Selected Poems (1970);
 Survival Without Error (1970);
 My Last Duchess (1971);
 Poems to Eimhir translated from Sorley MacLean (1971);
 Love Poems and Elegies (1972);
 An-t-Adhar Ameireaganach (1973);
 The Black and the Red (1970);
 Rabhndan is Rudan (1973);
 Eader Fealla-dha is Glaschu (1974);
 Goodbye Mr Dixon (1974);
 Hami Autumn (1974);
 The Notebooks of Robinson Crusoe (1975);
 The Permanent Island (1975);
 An t-Aonaran (1976);
 The Hermit and Other Stories (1977);
 An End to Autumn (1978);
 River, River (1978);
 On the Island (1979);
 Murdo (1981);
 A Field Full of Folk (1982);
 Selected Poems 1955-1982 (1982);
 The Search (1982);
 Mr Trill in Hades (1984);
 The Exiles (1984);
 Selected Poems (1985);
 The Tenement (1985);
 Towards the Human: Selected Essays (1986);
 Twelve More Modern Scottish Poets (1986) editor, amb C. King:
 A Life (1986);
 Burn is Aran (1987);
 An t-Eilean agus an Caan (1987);
 In the Middle of the Wood (1987);
 Moments in Glasshouses (1987) editor;
 A' Bheinn Oir (1989);
 Na Speuclairean Dubha (1989);
 The Dream (1989);
 Selected Poems (1990);
 Turas tro Shaoghal Falamh (1991);
 Na Guathan (1991);
 An Honourable Death (1992);
 Collected Poems (1992) An Dannsa mu Dheireadh (1992).
 Am Miseanaraidh (publicat el 2006);

 Enllaos externs .

The Contribution of Iain Crichton Smith - Un assaig sorbe la poesia de Crichton Smith per Edwin Morgan;
Iain Crichton Smith - An extensive exploration of his life, work, and legacy - Dissertaci sobre la prosa galica de Crichton Smith, per Alexander Shevellin;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132082" title="George Campbell Hay" nonfiltered="3878" processed="3841" dbindex="54170">
George Campbell Hay (Elderslie, Renfrewshire 1915-1984) fou un poeta i traductor escocs, autor en galic escocs, lall i angls. Us el patronmic Dersa Mac Iain Dersa. Tamb va escriure alguns poemes en francs, itali i noruec, i tradu molts poemes al galic. 

Era fill d un pastor protestant i escriptor John MacDougall Hay (1880-1919), de petit s establiren a Argyll, d on eren originaris. Estudi a Oxford i lluit al Nord d'frica durant la Segona Guerra Mundial. Tamb fou un reconegut nacionalista escocs, influt per Hugh MacDiarmid i nima de la revista Gairm.

 Obres .
 Fuaran Sleibh (1948) ;
 O na ceithir Airdean (1952) ;
 Mochtar is Dughall;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132083" title="Trekorientaci" nonfiltered="3879" processed="3842" dbindex="54171">

La Trekorientaci s una cursa d'orientaci popular organitzada per l'empresa Drac Actiu SL en el marc de la Ruta del Cister.

Aquesta iniciativa va comenar l'any 2003 amb la primera Trekorientaci al bosc de Poblet, i amb el pas dels anys s'ha anat consolidant. Actualment, la Trekorientaci consta de tres proves, cadascuna al voltant dels tres monestirs que conformen la Ruta del Cister: Poblet, Vallbona de les Monges i Santes Creus.

El Trekorientaci s una prova apta per a tot tipus de pblic i per mantenir el seu caire popular es divideix en tres recorreguts de diferent nivell d'exigncia fsica i tcnica.

 Vermell (distncia entre 20 i 23 km);
 Blau (distncia entre 14 i 16 km);
 Verd (distncia entre 6 i 8 km);

Enllaos externs.
 http://www.trekorientacio.com;
Ress de la Trekorientaci als mitjans de comunicaci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132084" title="No Angels" nonfiltered="3880" processed="3843" dbindex="54172">
No Angels s un grup de pop d'Alemanya.

Membres.

Nadja Benaissa (* 26 d'abril de 1982 a Frankfurt del Main) ;
Ludmilla "Lucy" Diakovska (* 2 d'abril de 1976 a Pleven, Bulgria);
Sandy Mlling (* 27 d'abril de 1981 a Wuppertal) ;
Jessica Wahls (* 1 de febrer de 1977 a Frankfurt del Main) ;

Discografia.
 Albums .
 Elle'ments (2001);
 Now ... Us! (2002) ;
 When the Angels Swing (2002) ;
 Pure (2003) ;
 The Best of No Angels (2003) ;
 Acoustic Angels (2004);
 Destiny (2007);

 Singles .


Enllaos externs.
  Pgina oficial del grup;
 MySpace oficial del grup;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132085" title="Circuit en srie" nonfiltered="3881" processed="3844" dbindex="54173">
Un circuit en srie s un terme que s'utilitza en electricitat per referir-se a un circuit elctric on els components (resistncies, condensadors, fonts, ... ) sn a la mateixa branca, posats l'un darrere l'altre.

Anlisi.

A un circuit en srie, el mateix corrent passa a travs de cada component elctric. La intensitat del corrent s la mateixa a tots els punts del circuit.

Resistncies.

Per un circuit amb resistncies en srie:



La resistncia equivalent (total) del circuit s igual a :


Aquesta equaci pot ser demostrada basant-se a les propitats del circuit:



Utilitzant la llei d'Ohm i els dos enunciats anteriors: 




Inductors.

Per a un circuit amb inductors (tamb anomenats bobines) connectats en srie:


La inductncia total s igual a:


Condensadors.

Per a un circuit amb condensadors connectats en srie:


La capacitat total s igual a:


 Vegeu tamb .
Circuit elctric;
Circuit en parallel;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132086" title="Club Deportivo Universidad Catlica" nonfiltered="3882" processed="3845" dbindex="54174">


El Club Deportivo Universidad Catlica s un club de futbol xil de la ciutat de Santiago de Xile.

 Histria .
El club nasqu com una de les diverses branques esportives de la Pontificia Universidad Catlica de Chile, fundat oficialment el 1937, ja des de 1910 alumnes de la universitat hi practicaven el futbol, sovint enfrontant-se amb altres universitats com la Universidad de Chile.

La idea de formar un club professional de futbol es formalitz el 21 d'abril de 1937. Debut a la segona divisi contra la Universidad de Chile. La rivalitat entre ambds clubs ha esdevingut un clssic que s conegut com el classic de les universitats.

Fins el 2006 el club ha guanyat 9 campionats nacionals com a ttols ms destacats. Internacionalment ha guanyat una copa Interamericana i ha arribat a una final de la Copa Libertadores de Amrica, perdent contra l'equip brasiler del So Paulo.

 Palmars .
1 Copa Interamericana: 1994;
9 Lliga xilena de futbol: 1949, 1954, 1961, 1966, 1984, 1987, 1997, 2002 (Apertura), 2005 (Clausura);
4 Copa xilena de futbol: 1983, 1984, 1991, 1995;
1 Copa Repblica: 1984;
2 Lliga xilena de segona divisi: 1956, 1975;

 Seccions .
A ms del futbol, el Club Deportivo Universidad Catlica t altres seccions. Aquestes sn:
Aeromodelisme;
Atletisme;
Basquetbol;
Equitaci;
Gimnstica artstica;
Hoquei herba;
Hoquei patins;
Nataci;
Rugbi;
Esqu;
Tennis;
Triatl;
Voleibol;

 Jugadors destacats .


  Alberto Acosta;
  David Bisconti;
  Jos Mara Buljubasich;
  Daro Conca;
  Nstor Ral Gorosito;
  Facundo Imboden;
  Pablo Lenci;
  Sergio Fabin Vzquez;
  Jos Manuel Moreno;
   Nstor Isella;
  Jorge Quinteros;
   Ricardo Lunari;
  Cristian lvarez;
  Jorge Aravena;
  Marco Antonio Cornez;
  Sergio Livingstone;
  Mario Lepe;
  Alberto Foullioux;

  Mark Gonzlez;
  Juvenal Olmos;
  Sebastin Rozental;
  Jorge Acua;
  Sergio Livingstone;
  Javier Margas;
  Milovan Mirosevic;
  Gustavo Moscoso;
  Eduardo Rubio;
  Ignacio Prieto;
  Fernando Riera;
  Nelson Tapia;
  Patricio Toledo;
  Raimundo Tupper;
  Osvaldo Hurtado;
  Jos Guillermo del Solar;
  Jos Saturnino Cardozo;
  Jorge Campos;


 Enllaos externs.
 Web oficial del club;
 CDUCatolica.com;
 Los Cruzados;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132088" title="Temporada 1968 de Frmula 1" nonfiltered="3883" processed="3846" dbindex="54175">




Resultats de la Frmula 1 a la temporada 1968. 


 Sistema de puntuaci .

S  adjudicaven punts als sis primers llocs (9, 6, 4, 3, 2 i 1). Ja no es donen punts per la volta ms rpida. Pel recompte  final del campionat nomes es tenien en comte els cinc millors resultats dels sis primers grans premis i cinc dels sis grans premis seguents, d'aquesta manera s'eliminava el pitjor resultat en cada una de les dues parts  possibles del campionat (5 de 6 i 5 de 6). 

Tamb es puntuable pel Campionat del mn de constructors.


 Curses .



 Posici final del Campionat de constructors de 1968 .




 Posici final  del Campionat de pilots de 1968 .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132089" title="Ford Fusion" nonfiltered="3884" processed="3847" dbindex="54176">

El Ford Fusion es un cotxe de tipus mid-size fabricat a Hermosillo, Sonora Mxic per Ford. Construt sota la plataforma Ford CD3 que comparteix amb d'altres models com el Mazda 6. La seva comercialitzaci va comenar al 2005 i es va vendre com a model 2006. Els predecessors del Fusion es el substitut del Ford Contour i el Ford Taurus.

Rivals del Fusion sn el Nissan Altima, Mazda6, Toyota Camry, Honda Accord, Chevrolet Malibu, Mitsubishi Galant, Pontiac G6 i Saturn Aura.

 Introducci i caracterstiques .

La introducci del Fusion per part de Ford en el mercat dels mid size va tenir una bona acollida. Batalla llarga (que dona un espai geners per les cames), un disseny distintiu i una bona dinmica, a part de tenir un preu ms baix que els seus rivals directes.

Des del seu llanament, Ford va presentar-lo amb una graella de 3 barres, disseny que s'espera que sigui la imatge dels prxims models d'aquest fabricant (Ford Edge per exemple).

Mides del Fusion:

Batalla (Wheelbase): 2,727 m (107.4 in)

Llargada (Length): 4,831 m (190.2 in); 4,851 m (191.0 in, versi AWD)

Amplada (Width): 1,833 m (72.2 in)

Alada (Height): 1,447 m (57.0 in); 1,452 m (57,2 in, versi AWD)

Pes (Curb weight):  1405 kg (3101 lb) Model 2.3L

Capacitat del dipsit: 66 l (17,5 galons EUA)

Capacitat del portaequipatges: 500 cm3 (16 cu. ft.)

Els paquets d'equipament sn 3: 

S (base), amb motor 2.3L Duratec de 160 cv, aire condicionat, estreo cd entre d'altres.
 SE (equipat), amb SYNC de Microsoft (mans lliures, reconeixement per veu), llantes de 16", seient de conductor elctric entre d'altres.
 SEL (luxe), amb llantes de 17", entrada sense clau entre d'altres.

Tant el SE com el SEL poden elegir-se amb motor 2.3L (que pot elegir-se amb transmissi manual o automtica de 5 velocitats) com amb el 3.0 V6 Duratec de 221 cv (aquest associat a una automtica de 6 velocitats). El Fusion va ser el primer de la seva categoria en poder-se elegir amb tracci simple o integral.



Tot i que el Ford Fusion substitueix a dos models de Ford, els parallelismes entre aquest model i la primera generaci del Ford Taurus sn clars, com pot llegir-se a la revista Car and Driver . Aquesta informaci ja ha quedat superada amb la nova generaci del Ford Taurus.

Controvrsia amb el nom

En principi s'hauria dit Futura, que es l'ltim nom usat per la versi de dos portes del Ford Fairmont. Per, Pep Boys tenda d'accessoris de cotxes havia adquirit els drets d'aquesta marca i tot i els judicis que van haver, Ford no va aconseguir recuperar els drets que Pep Boys posseia (el nom de Futura es un paquet del Ford Falcon, cotxe venut a Austrlia).

Una altra opci va ser Falcon, per aix hauria creat confusi amb el Ford Falcon. Per, Ford va inclinar-se amb el nom de Fusion, un nom que Ford ja usa a Europa per anomenar a un supermini basat amb el Ford Fiesta. Un altre nom plantejat fou Torino.

 Premis i resposta dels consumidors .

D'acord amb Ford, la resposta dels consumidors ha superat les seves expectatives, amb 30.000 vehicles venuts durant el primer quadrimestre de 2006 . Va estar nominat pel North American Car of the Year de 2006. Al Juliol de 2006 Strategic Vision li dona el premi Total Quality Award com al midsize de millor qualitat al mercat d'EUA .

En gener de 2007, s'han venut 10.529, el que suposa un increment del 5,3% 

En desembre de 2005 Card and Driver realitz un test entre competidors del Ford Fusion i aquest ltim va merixer el segon lloc . 

 NASCAR .

El Fusion, adaptat a les normes de la NASCAR substitu al Ford Taurus l'any 2006. Aquest fet suposa el primer cop que Ford presenta un nou model i al mateix moment de llanament el presenta adaptat a la NASCAR des del Ford Torino al 1968. Debuta el Ford Fusion a la pista de Daytona 500 i guanya la seva primera cursa una setmana desprs a California.

 Informaci mediambiental .

El Ford Fusion 2007 amb motor 2.3L i caixa manual t uns consums de 23 mpg ciutat/31 mpg autopista, l'equivalent a 7,6 l/100 per autopista i 10,2 l/100 per ciutat. Sobre emissions, el Fusion emet 7,0 tones de CO2 a l'atmosfera anualment .

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;
 Informaci del Ford Fusion a Fordfusion.net ;
 Ford Fusion a Edmunds.com ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132092" title="Espermatognesi" nonfiltered="3885" processed="3848" dbindex="54177">

L'espermatognesi s el procs mitjanant el qual s'originen els espermatozoides. s la gametognesi masculina. T una durada de 64 dies i es produeix als tubs seminfers dels testicles.

L'espermatognesi consta de tres fases:
Fase proliferativa: 16 dies.
Les cllules germinals primordials, es multipliquen mitjanant mitosi. Quan arriba la maduresa sexual, augmenten els nivells de testosterona i les cllules germinals primordials es diferencien per a formar espermatognies. Hi ha successives mitosis, tanmateix la citocinesi no s'acaba de completar, de manera que cada espermatognia es transforma en espermatcits primaris units per ponts citoplasmtics (sincitis). En total queden unides pel sncit 64 cllules o ms.

Fase meitica: 25 dies.
Els espermatcits primaris fan la primera divisi meitica, i es converteixen en espermatcits secundaris.
Els espermatcits primaris experimenten diversos canvis durant la profase I:
S'inicia la substituci d'histones somtiques per histones testiculars: Es canvien les histones H1 i H2B per les TH1 i TH2B.
Se sintetitza ARNm (per exemple, de protamines).
Es sintetitzen protenes de la membrana de l'acrosoma.
Es produeixen canvis en els mitocondris.

Quan t lloc la segona divisi meitica, els espermatcits secundaris es transformen en espermtides.

Espermiognesi: 23 dies.
En aquesta etapa, l'espermtida es diferencia per tal d'esdevenir un espermatozoide madur.

El 1r canvi que pateixen a l acabar la 2a divisi meitica s una intensificaci en els processos de sntesi proteica i, per tant, un augment en el volum de l aparell de Golgi i dels reticles endoplasmtics. Les protenes queden emmagatzemades en una vescula que es recolza en el nucli i el deforma provocant una invaginaci. Aquesta vescula s anomena vescula proacrosmica, precursora de l acrosoma. T funci enzimtica, amb enzims semblants als lisosomals (pH cid).

Tamb s augmenta la sntesi de tubulines per part dels ribosomes lliures (que no estan al RE). A provoca un augment en el nombre de microtbuls. Aleshores, un dels centrols comena a funcionar com a cos basal i organitza els tbuls per a formar un conjunt axonmic (9+2) caracterstic d un flagel. El flagel s ubica en la posici contraria a la vescula acrosmica. La vescula acrosmica marca la posici anterior i el flagel la posterior.

La vescula acrosmica segueix augmentant de volum i canvia la seua forma, s aplana envoltant parcialment l extrem anterior del nucli.
L acrosoma est ple d enzims. L axonema continua creixent en longitud. Comencen a produir-se canvis al nucli, que conduiran a una reducci de mida molt gran. Per a fer-ho, s expulsa del nucli a travs dels porus nuclears tot all que no s cromatina. La densitat del nucli augmenta, al microscopi electrnic es veu com a una porci mes electrondensa.

Comena la sntesi d un nou tipus de protenes, les escleroprotenes, paregudes als filaments intermedis, i es colloquen al voltant de l axonema, prop del cos basal. Formen una estructura de refor, 9 columnes proteiques per a reforar el flagel.

Hi ha dos lnies de canvi:

Canvis nuclears:

Hi ha una srie de canvis al nucli de cara a reduir el volum. Abans havia eixit el nucleoplasma i ara se substitueixen les histones per  nucleoprotenes TP2, TP3 i S1. Ms tard aquestes nucleoprotenes sn substitudes per les protamines P1 i P2. Finalment tot l'ADN queda unit a protamines, unes protenes bsiques per amb una crrega neta positiva molt superior a la de les histones, per tal d'afavorir-ne la compactaci i la protecci del DNA. Tot el que no siguen protamines o DNA s expulsat. S arriba al mxim grau de compactaci. La vescula acrosmica envolta la part anterior del nucli i dna hidrodinamisme a la cllula per a poder desplaar-se millor.

Orgnuls i citoplasma:

De tots els orgnuls sols canvien els mitocondris. Aquests s agrupen a la porci ms proximal del flagel i l envolten. Els altres orgnuls es queden on estaven. Com no ho ha transcripci, els orgnuls van degradant-se, es produeix una gemmaci i s allibera la major part del citoplasma i orgnuls, formant els cossos residuals.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132093" title="Llista de clubs esportius d'Olot" nonfiltered="3886" processed="3849" dbindex="54178">
Aquesta s una llista de clubs esportius d'Olot.

 Clubs de futbol .
 Uni Esportiva Olot;
 Escola de Futbol Garrotxa;
 Joventut Sant Pere Mrtir;
 Club de Futbol Sant Roc Olot;
 Atltic Olot;

 Altres .
 Centre Excursionista d'Olot;
 Club Escacs Olot;
 Club Nataci Olot;
 Club Bsquet Olot;
 Club Patinatge Artstic Olot;
 Club Pat Hoquei Olot;
 Club Tennis Olot;
 Club Tennis Taula Olot;
 Club Vlei Olot;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132094" title="Corporacin Club Deportivo Universidad de Concepcin" nonfiltered="3887" processed="3850" dbindex="54179">


El Club Deportivo Universidad de Concepcin s un club de futbol xil de la ciutat de Concepcin. Tamb disposa de secci de basquetbol.

 Histria .
El club fou fundat el 8 d'agost de 1994. Disputa els seus partits a l'estadi Municipal de Concepcin amb capacitat per a 35.000 espectadors.

 Palmars .
1 Lliga xilena de tercera divisi: 1997;

 Jugadors destacats .
 Silvio Fernndez Dos Santos;
  Jorge Valdivia;
 Carmelo Vega;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132095" title="Cornet amb pues" nonfiltered="3888" processed="3851" dbindex="54180">

El cornet amb pues, cargol punxenc o cargol de vera (Haustellum brandaris, antigament Murex brandaris) s un mollusc que els antics usaven per obtenir tint blau.

La Tor prescriu que totes les robes que tinguin quatre cantons, han de portar uns flocs a cada cant, amb un dels fils tenyit d'un mats celest del tint.

El mollusc secreta el tint en forma de mucus per les seves glndules hipobranquials.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132099" title="Sorley MacLean" nonfiltered="3889" processed="3852" dbindex="54181">

Sorley MacLean (galic escocs Somhairle MacGill-Eain, o b "MacGilleathain") (26 d'octubre, 1911 - 24 de novembre, 1996), un dels ms significatius poetes escocesos del segle XX. 
Nasqu a Osgaig a l'illa de Raasay el 26 d'octubre, 1911, on el galic escocs era la llengua ms parlada.

Estudi a la Universitat d'Edimburg on destac com a jugador de futbol. Desprs torn al Highland i a la seva illa, on treball com a mestre.
Comen a escriure en angls, per desprs d'esdcriure el seu primer poema en galic, An Corra-Ghridheach ("La garsa"), decid que ho feia millor que en angls, i a finals dels anys 30 fou el poeta ms destacat en aquesta llengua.

De jovenet abandon el presbiterianisme i milit en l'extrema esquerra. Serv al  nord d'frica durant la Segona Guerra Mundial i hi fou ferit tres cops, un d'ells de gravetat. Els seus poemes canten el genocidi cultural escocs del segle XIX, aix com les de Biafra i Ruanda.

Bibliografia.
Antologies.
 MacAulay, Donald (Domhnall MacAmhlaigh)  (1977).  Nua-Bhrdachd Ghidhlig / Modern Scottish Gaelic Poems: A Bilingual Anthology.  New Directions, New York. pp.70-115: "Am Mr Gorm/The Blue Rampart", "Camhanaich/Alba", "An Uair a Labhras mi mu Aodann/Quan parlo de la cara", "Cha do Chuir de Bhuaireadh riamh/Never has such Turmoil been Put", "Gaoir na h-Erpa/El crit d'Europa", "An Roghainn/L'elecci", "Coin is Madaidhean-Allaidh/Gossos i llops", "A' Chorra-Ghritheach/La garsa", "Hallaig/Hallaig", "Coilltean Ratharsair/Els boscos de Raasay", "Ban-Gidheal/Dona del Highland ", "Glac a' Bhis/Vall de la mort", "Latha Foghair/Un dia de tardor", "Aig Uaigh Yeats/A la tomba de Yeats".









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132101" title="Parc elic Serra del Tallat" nonfiltered="3890" processed="3853" dbindex="54182">

El parc elic Serra del Tallat s un parc elic de nova construcci que es troba a la serra del Tallat, en els termes municipals de Passanant i Belltall i Vallbona de les Monges. Aquest parc elic, el ms gran de la Conca de Barber, t una potncia de 49,5 MW i est connectat al sistema elctric per mitj de la subestaci prpia situada a la zona de Montblanquet, entre la Conca de Barber i l'Urgell.


Aquest parc elic de la companyia Acciona va entrar en funcionament en fase de proves el 24 d'octubre de 2007, i va ser inaugurat oficialment el divendres 15 de febrer de 2008 pels consellers d Economia i Finances de la Generalitat, Antoni Castells, i el de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar. La installaci es pot contemplar des del tram Montblanc - Trrega de la carretera C-14; T 33 aerogeneradors de 80 metres, cadascun dels quals pot generar 1,5 MW. 

Controvrsia.
L'associaci Ecologistes de Catalunya va presentar un recurs al Tribunal Superior de Justcia de Catalunya (TSJC) contra l'autoritzaci del parc en considerar que aquesta infraestructura, juntament amb el parc elic de la serra de Vilob, est situada en una serra que serveix de frontera entre el litoral i l'interior catal i que s importantssima per a la migraci d'aus. El gener de 2009, el TJSC va sentenciar que aquests parcs eren illegals, ja que, abans de la seva aprovaci, i ats que afectaven diferents localitats, requerien la tramitaci d'un pla general d'mbit supramunicipal que avals la seva compatibilitat urbanstica. Tanmateix, aquesta sentncia no era ferma i la Generalitat va presentar un recurs contra ella.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132103" title="Albert II, Prncep de Mnaco" nonfiltered="3891" processed="3854" dbindex="54183">

Albert Alexandre Pere Grimaldi o SM, Albert II, Prncep de Mncaco (Mnaco 1958).

Famlia.
s el segon fill i nic home de Ranier de Mnaco i l'actriu nord-americana, Grace Kelly, i va nixer el 14 de mar de 1958 a Mnaco.

Vida.
s un esportista, va participar en els Jocs Olmpics d'hivern, el 1988, 1992, 1994, 1998 i 2002. Va representar a Mnaco en el congrs de la ONU de 1993 i l'octubre de 2004 al Consell d'Europa.

La sexualitat d'Albert de Mnaco ha despertat contnues controvrsies que es projecten a la successi del tron del pas. Els rumors sombre una homosexualitat oculta desprs de falsos festeijos amb models famoses l'han acompanyat durant tots els seus anys com a prncep hereu. Recentment, desprs de l'ascensi al tron, ha reconegut al fill de l'hostessa Nicole Coste, Alexandre Coste com a fill seu i el 2006 va reconixer a Jazmin Grace Rotolo, filla d'una altra antiga amant, Tamara Rotolo. Aquests descubriments han afegit ms crrega a la polmica i molts veuen en la sortida a la llum pblica dels seus descendents una nova operaci publicitria per a netejar la imatge pblica d'un sobir que no pot permetre's una orientaci sexual controvertida. 
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132105" title="Club Nataci Olot" nonfiltered="3892" processed="3855" dbindex="54184">
El Club Nataci Olot s un club d'Olot que practica la nataci (i nataci adaptada), el tennis, l'atletisme, el triatl i el waterpolo. D'aquesta ltima secci, la de waterpolo, cal destacar que juga a la primera divisi espanyola de waterpolo (segona categoria darrera de la divisi d'honor).

 Histria .
Els inicis del CNO cal cercar-los en les penyes que es formaven en el riu Fluvi deprs de la guerra Civil espanyola. Una d'aquestes penyes va formar l'ADOR (Agrupaci Deportiva Olotina Record), la qual, l'estiu de l'any 1951 organitza les primeres curses de nataci. Durant l'estiu del 1953, l'ADOR, juntament amb les altres penyes del riu organitzen la primera Travessia Tussols-Basil, la qual continua disputant-se. L'ADOR s'afilia a la Federaci Catalana de Nataci l'any 1955, i la seva primera seu s a la Societat Indstria i Comer, de forma provisional, per acabar traslladant-se al "Caf Esport" del firal d'Olot. A can Basil s'hi habilita una piscina a l'espera d'installacions idnies.
En fracassar l'intent de comprar uns terrenys al costat del riu al sector de can Basil, es compren uns terrenys al costat del riu per a la zona de les Tries. Un cop comprats els terrenys, es va comenar a preparar el projecte de construcci de la piscina. Al 1961 comencen les obres de la piscina nova, que no s'acabarien fins al 1962. 

 Enllaos externs .
Web oficial 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132109" title="Joaquim Gonzlez Caturla" nonfiltered="3893" processed="3856" dbindex="54186">
Joaquim Gonzlez Caturla (Alacant, 1951) s un escriptor valenci.

Ha recopilat narracions populars Rondalles de l'Alacant, 1985 i Rondalles del Baix Vinalop, 1987. Ha escrit narrativa, potica (Un estiu amb flora, 1989), infantil (La cova del llop mar, 1989; Julieta i el caragol mgic, 1993; La penya dels pirates, 1998), narrativa juvenil (Tot l'estiu per davant, 1992; Mirant la lluna, 2001), narrativa breu (Els colors de la solitud, 1996), narrativa de tema ertic (Les quatre edats d'Eros, 1996). La Novella La casa de les flors, 1999.

Tamb ha collaborat en revistes com Quaderns de migjorn, 1993-98 o Canelobre, 1997, ha participat en el llibre collectiu Microsexe, 1998 -un recull de contes ertics breus- i ha publicat el llibre sobre cultura popular Histria de la vida quotidiana, 1998.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132113" title="Corporacin de Ftbol de la Universidad de Chile" nonfiltered="3894" processed="3857" dbindex="54187">


La Corporacin de Ftbol Profesional de la Universidad de Chile s un club de futbol xil de la ciutat de Santiago de Xile.

 Histria .
El club va ser fundat el 24 de maig de 1927 amb el nom de Club Deportivo Universitario, desprs de la fusi de diversos clubs: Club Nutico Universitario, Internado F.C. (del Internado Nacional Barros Arana), Universitario de Atletismo i Federacin Universitaria. Els seus primers jugadors eren estudiants de la Universitat de Xile i formava part de la branca esportiva de la instituci. Aix fou fins el 1980 quan es decid separar el club de futbol de la universitat, creant el CORFUCH per dirigir l'equip de futbol. A nivell esportiu el club declin i arrib a baixar a segona divisi el 1988. El club guany la segona divisi el 1989 i retorn al mxim nivell futbolstic xil.

La seva poca ms destacada la visqu entre 1959 i 1969, on el club guany sis ttols xilens (59, 62, 64, 65, 67, 69) i l'equip fou conegut com el ballet blau, en referncia al seu bonic joc.


El 2006 el club fou declarat en fallida. Els nous administradors imposats per la llei canviaren els smbols del club i intentaren transformar-lo en una empresa privada, en contra de la voluntat dels aficionats. El nou rector de la universitat, canvi la relaci amb el club i permet l's del nom i els smbols per l'entitat privada.

 Palmars .
12 Lliga xilena de futbol: 1940, 1959, 1962, 1964, 1965, 1967, 1969, 1994, 1995, 1999, 2000, 2004-A;
3 Copa xilena de futbol: 1979, 1998, 2000;
1 Lliga xilena de segona divisi: 1989;

 Jugadors destacats .




 Evoluci de l'uniforme .
 Clubs fundadors .


 Uniformes de la la U .


 Enllaos externs .
Web oficial del club;
Web de su hinchada;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132118" title="George Huntington" nonfiltered="3895" processed="3858" dbindex="54188">

George Huntington (9 d'abril de 1850 - 3 de mar de 1916) fou un metge americ. Va nixer a Long Island (EUA), un poble d' East Hampton. El seu pare i el seu avi havien exercit la medicina abans que ell.

La malaltia de Huntington porta el seu nom perqu fou el primer que la va descriure, un any desprs de graduar-se com a metge a la Universitat de Colombia a Nova York. L'escrit on descrivia la malaltia fou publicat ms endavant pel diari medicoquirrgic de Philadelphia, el 13 d'abril de 1872.

George Huntington no s'ha de confondre amb George Sumner Huntington (1861-1927), l'anatomista. Internet est ple d'informaci que confon els treballs d'aquests dos homes.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132122" title="Montblanquet" nonfiltered="3896" processed="3859" dbindex="54189">
Montblanquet s una petita poblaci del municipi de Vallbona de les Monges, a l'Urgell, situada a la part sud-oest del terme. Actualment hi viuen 9 habitants.

El poble s al pla del Bar a 627 m d'altitud, prop del municipi dels Omells de na Gaia, i es troba a la carretera local LV-2338 que va dels Omells a Blancafort (Conca de Barber) a travs de la serra del Tallat, molt a prop del lmit comarcal amb la Conca.

 Histria .
Va pertnyer al monestir de Poblet fins a l'any 1835. Ms tard, el poble fou agregat de Vallbona de les Monges per mai va pertnyer a la baronia de Vallbona.

El castell de Montblanquet s esmentat ja al 1156, el 1195 fou donat a Poblet. Hi ha notcies que l'any 1407 tenia una pres i tamb es conserva el Llibre de la Cort de Montblanquet de 1440.

L'esglsia data del segle XIII i s d'estil cistercenc, que va del romnic al gtic. T una sola nau coberta amb volta de can i sense absis diferenciat. L'absis s llis i al seu lateral hi ha la sagristia, a l'altre cant el cor. El campanar s d'espadanya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132124" title="Fouad Siniora" nonfiltered="3897" processed="3860" dbindex="54190">


Fouad Siniora (en rab:              ) (Sidon, 1943) Poltic libans, primer ministre del Lban des de l'any 2005.

Nascut en una famlia musulmana sunnita a Sidon el 14 d'abril de 1943, va ser amic del primer ministre assassinat Rafik Hariri durant ms de 45 anys. Amb un graduat en negocis per la Universitat Americana de Beirut, Siniora va ser ministre de finances durant la majoria del perode de la postguerra al Lban. Desprs de treballar per a Citibank i de donar classes a la seva universitat als anys 70, Siniora va treballar per al comit auditor del Banc Central abans de treballar per a Hariri el 1982 en els seus creixents negocis, on va desenvolupar diversos crrecs. Siniora est casat amb Huda Bsat, amb la qual t tres fills. Les seves activitat preferides sn l'escriptura i la literatura rab.

Siniora t forts lligams en les finances internacionals. Favorable al negoci, el consideren un partidari del liberalisme econmic. Va ser conseller proper de Rafik Hariri i segueix molt proper al seu fill Saad Hariri. Va exercir com a ministre d'Hisenda de 1992 a 1998 i de 2000 a 2004. Siniora era el principal valedor de la conferncia de Pars II el novembre del 2002 que va permetre que el Lban aconsegus 2'6 mil milions de dlars. Va ser acusat de corrupci i de la mala gesti desprs de l'expulsi d'Hariri el 1998, en la qual va ser vist com el principal conflicte entre Hariri i el president Emile Lahoud. Siniora va ser desposset de tots els crrecs el 2003 pel parlament. El 2002, va suprimir la majoria dels impostos del Lban i va introduir un impost sobre el valor afegit. Sota el seu mandat el deute pblic del Lban va esclatar, encara que la seva responsabilitat en aix s disputada.

Desprs de la victria de l'oposici antisiriana en les eleccions parlamentries celebrades el maig i juny de 2005, el president Lahoud va demanar a Fouad Siniora, el 30 de de juny, la formaci d'un govern. Ell va dimitir de la presidncia del Group Mditerrane (un holding bancari controlat per la famlia d'Hariri). Desprs de negociacions laborioses amb el president i les diverses forces poltiques, Siniora va formar un govern el 19 de juliol de 2005. s el primer govern format desprs de la retirada de Sria del Lban i el primer govern que inclou membres d'Hezbollah. Respecte a Hezbollah, Siniora ha dit que "el govern considera la resistncia una expressi natural i honesta dels drets nacionals del poble libans d'alliberar la seva terra i de defensar el seu honor contra l'agressi i amenaces israelianes". A excepci del Moviment Patritic Lliure del general Michel Aoun, totes les corrents poltiques estan representades.

L'abril de 2006, Siniora i alts funcionaris van realitzar una visita a Washington per a reunir-se amb el president George W. Bush i membres del Consell de l'administraci de Bush. Les seves declaracions pbliques han estat relativament silenciades respecte a la implicaci de Sria en l'assassinat del primer ministre libans Rafik Hariri el 2005. Siniora no recolza l'organitzaci de Hezbollah o els seus atacs. Ell discrepa sobre alguns assumptes amb Israel com l'ocupaci de l'rea de les granges de Shebaa i omet donar informaci respecte als camps de mines al Lban. El seu govern ha estat en l'avantguarda de l'ltima iniciativa de pau. Arran dels atacs d'Israel al Lban el juliol de 2006, ha tingut converses amb l'ONU i diversos paises de la Uni Europea i Estats Units, per trobar formes diplomtiques d'assolir la pau.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132125" title="Derick Thomson" nonfiltered="3898" processed="3861" dbindex="54191">
Derick S. Thomson (1921-), conegut com a Ruaraidh MacThmais en galic escocs, s un poeta escocs, editor, lexicgraf, acadmic i escriptor. Era originari de Upper Bayble (Pabail Uarach) (Lewis), com els autors galics Iain Crichton Smith i Anna Frater, per pass la major part de la seva vida a Glasgow.

s conegut per digir la revista i editorial Gairm, la ms duradera en llengua galica. Tamb s President Honorari de la Llibreria de Poesia Escocesa, i membre de la Reial Societat d'Edimburg i de l'Acadmia Britnica
  
Estudi a Stornoway, i an a les universitats d'Aberdeen; Cambridge i Bangor. Fou mestre a les universitats d'Edimburg, Glasgow i Aberdeen. Fou professor de cltic a Glasgow el 1963, i es retir el 1991. Tamb ha estat president del Gaelic Books Council 1968-91; de la Scottish Gaelic Texts Society; membre del Scottish Arts Council i cap del Comit de Galic del SNP.

Ha estat autor d' An Introduction to Gaelic Poetry, The Companion to Gaelic Poetry, European Poetry in Gaelic, i els reculls de poemes Creachadh na Clarsaidh (El pillatge de l' arpa/clarsach), Meall Garbh/La muntanya escabrosa (1995), Smeur an Dochais etc






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132127" title="Corporacin Club de Deportes Santiago Morning" nonfiltered="3899" processed="3862" dbindex="54192">


El Club de Deportes Santiago Morning s un club de futbol xil de la ciutat de Santiago de Xile.

 Histria .
El club nasqu el 16 d'octubre de 1903 amb el nom de Santiago Football Club, equip format principalment per ex membres del Brasil Football Club, fundat el 1902. L'any 1909 es fund el Morning Star. L'any 1936 ambds clubs es fusionaren per formar el Santiago Morning. Disputa els seus partits a l'estadi Usach.

Uniforme del Santiago F.C.


 Palmars .
1 Lliga xilena de futbol: 1942;
5 Campionat d'obertura xil: 1934 (com a Santiago FC), 1943, 1944, 1949, 1950;
1 Campionat de clausura xil: 1944;
2 Lliga xilena de segona divisi: 1959, 2005;
1 Lliga xilena de tercera divisi: 1996;

 Jugadors destacats .
 Hctor Aldea;
 Pedro Gonzlez Vera;
 Pablo Lenci;
 Fernando Manrquez;
 Alvaro Ormeo;
 Guillermo Pez;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132130" title="Dosso (departament)" nonfiltered="3900" processed="3863" dbindex="54193">

Dosso s un departament administratiu del Nger; la seva capital tamb es diu Dosso.

El departament t una rea de 31.002 km2. La seva poblaci era de 693.207 habitants en el cens de 1977; el 1988 havia arribat als 1.018.895, i el 2001 als 1.479.095.


Dosso est dividit en 5 arrondissements:
 Boboye;
 Dogondoutchi;
 Dosso;
 Gaya;
 Loga;

Limita amb Nigria i Benn i internament amb Tahoua i Tillabri.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132139" title="Gangli basal" nonfiltered="3901" processed="3864" dbindex="54194">

Els ganglis basals sn un grup de nuclis del cervell interconnectats amb el crtex cerebral, el tlem i el tronc de l'encefl. Els ganglis basals dels mamferes s'associen a moltes funcions: control motor, cognici, emocions i aprenentage.

Subdivisions anatmiques.

 Nuclis craneals;
 Nucli accumbens;
 Nucli estriat;
 Nucli caudat;
 Nucli lenticular;
 Putamen ;
 Globus pllid;
 Globus pllid extern (GPe);
 Globus pllid intern (GPi);
 Nuclis caudals;
 Nucli subtalmic (NsT);
 Substncia negra (SN);
 Pars compacta (SNc) ;
 Pars reticulata (SNr) ;
 Pars lateralis (SNl);

Connexions.

La circuiteria dels ganglis basals es divideix en dues vies principals, la via directa i la via indirecta.

 Via directa: Nucli estriat -  GPi/SNr -  Tlem +  Crtex;
 Via indirecta: Nucli estriat -  GPe -  NsT +  GPi/SNr -  Tlem +  Crtex;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132142" title="Fecundaci" nonfiltered="3902" processed="3865" dbindex="54195">



La fecundaci s el procs mitjanant el qual dos gmetes, un vul i un espermatozoide s'uneixen per formar un zigot. Forma part de la reproducci sexual present en la immensa majoria d'eucariotess.

Fecundaci en humans.

En l'sser hum, aquest procs t lloc al tracte genital femen i consta de diferents etapes:
Penetraci de les cllules del cmulus.
Quan l'espermatozoide troba l'vul, necessita travessar la corona radiada o cumulus, una capa de cllules que envolten l'vul, per tal de poder-s'hi unir. Mitjanant la hialuronidasa present al cap de l'espermatozoide o acrosoma. Aquest enzim degrada l'cid hialurnic de la matriu de les cllules del cmulus i es va obrint cam fins que aconsegueix arribar a la zona pellcida.
Adhesi a la zona pellcida.
La zona pellcida s la matriu extracellular de l'vul, rica en protenes ZP1, ZP2 i ZP3 que s'uneixen formant una xarxa.
A la membrana plasmtica de l'espermatozoide hi ha mltiples cpies de protenes que reconeixen especficament la ZP3 de la zona pellcida. Quan l'espermatozoide reconeix la zona pellcida de l'vul, s'hi adhereix i es produeix l'activaci d'un procs que incrementa la concentraci d'ions calci al citoplasma de l'espermatozoide.
En cada espcie, les protenes de reconeixement varien i generalment no s possible la uni d'un espermatozoide i un vul d'espcies diferents. (Vegeu hibrid o mula)
Reacci acrosmica.
L'augment de la concentraci d'ions calci comporta la fusi de la membrana del cap de l'espermatozoide amb la membrana externa del seu acrosoma. Llavors els enzims continguts en l'acrosoma s'alliberen i degraden la zona pellcida.
Penetraci de la zona pellcida.
L'espermatozoide arriba a l'espai perivitell de les trompa de fallopi, i l'vul avana amb els moviments de les trompes de fallopi, mitjanant petites contraccions musculars indolores. L'espermatozoide entre a l'vul i de cop i volta es crea una membrana protectora que protegeix l'vul d'agressions mecniques i bioqumiques i tamb impedeix l'entrada de ms espermatozoides. 

Uni i fusi de membranes.
Activaci de l'ocit.
Descondensaci del nucli de l'espermatozoide.
Primera divisi embrionria.

Temes relacionats.
Oocitognesi;
Espermatognesi;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132158" title="Ragnar Granit" nonfiltered="3903" processed="3866" dbindex="54196">

Ragnar Arthur Granit ( Hlsinki, Finlndia 1900 - Estocolm, Sucia 1991 ) fou un neurofisileg i professor universitari suec, d'origen finlands, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1967.

Biografia.
Va nixer el 30 d'octubre de 1900 a la ciutat de Hlsinki. Va estudiar medicina a la Universitat de Helsinki, on es gradu l'any 1927. L'any 1940 s'exili a Sucia fugint de l'ocupaci sovitica durant la Guerra d'Hivern (1939-1940), aconseguint la nacionalitat sueca aquell mateix any per sense renunciar mai a la seva nacionalitat finlandesa. Establert a la capital sueca va esdevenir professor a l'Institut Karolinska, ciutat on va morir el 12 de mar de 1991.

Recerca cientfica.
Durant la seva estada a Estocolm continu els seus treballs iniciats a Finlndia, treballs dedicats a la investigaci en el camp de la neurofisiologia i en especial en entendre els mecanismes de la visi.

L'any 1967 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus treballs en l'anlisi neurofisiolgic dels mecanismes de la visi. El premi fou compartit amb els nord-americans Haldan Keffer Hartline i George Wald.

Enllaos externs.
   Fundaci Ragnar Granit;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1967;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132181" title="Antifeixisme" nonfiltered="3904" processed="3867" dbindex="54197">

L'antifeixisme s un moviment poltic contrari al feixisme. S'associa amb la resistncia poltica als pasos amb governs feixistes o nazis, tot i que tamb s'autodenominen antifeixistes nombrosos grups europeus i nord-americans que des de la dcada dels anys 70 s'han enfrontat, mitjanant la propaganda o la mobilitzaci al carrer, als partits i bandes d'extrema dreta.

Per extensi, els antifeixistes contemporanis s'han enfrontat a una idea de feixisme de contons difusos i generalistes, a vegades confusa amb qualsevol exercici d'autoritat o amb formes de discriminaci com l'homofbia, el sexisme, el racisme o la restricci de les llibertats civils.
  
Els antifeixistes no estan circumscrits completament per una ideologia en particular, tot i que a vegades tenen llaos amb organitzacions del moviment obrer, socialistes, anarquistes o comunistes. En l'mbit dels activistes poltics d'esquerra, l'antifeixisme ha servit de punt d'uni i collaboraci entre organitzacions marxistes-leninistes, anarquistes i militants no enquadrats partidriament.

 Histria .

Un dels moviments antifeixistes ms importants es va produir durant la Guerra Civil Espanyola quan persones de nacionalitats molt diverses van lluitar amb les Brigades Internacionals contra l'exrcit de Franco que s'havia sublevat contra la Segona Repblica.

Desprs de la victria del exrcit de Franco es va produir un moviment de Resistncia denominat maquis.

Durant la Segona Guerra Mundial molts dels grans moviments de resistncia davant l'ocupaci nazi eren de carcter antifeixistes. Molts dels que van ser capturat pels nazis van ser empresonats i assassinats a camps de concentraci com Buchenwald o Dachau. 

 Enllaos externs .

Remembering the Anarchist Resistance to fascism;
Anvers - Un skinhead proche du Vlaams Belang a tu;
Beating Fascism: Anarchist Anti-Fascism In Theory And Practice;
Topic  Fascism/Anti-Fascism;
Interview from, Beating Fascism: Anarchist anti-fascism in theory and practice;
Archive for the 'Anti-fascism' Category;
Fascism or Revolution !  Anarchism and Antifascism in France, 1933-39;
Uno Laht (photograph);
Estonian anti-German resistance movement 1941-1944;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132203" title="Club de Deportes Unin Espaola" nonfiltered="3905" processed="3868" dbindex="54198">


La Unin Espaola S.A.D.P. s un club de futbol xil de la ciutat de Santiago de Xile.

 Histria .
La Unin Espaola va ser fundada el 18 de maig de 1897, per un grup d'immigrants espanyols a Xile. Disputa els seus partits a l'estadi Santa Laura, el ms antic de Xile, construt el 1922. El club ha guanyat (fins el 2006) sis lligues i dues copes xilenes. Internacionalment, el seu major xit arrib el 1975, quan va perdre al final de la Copa Libertadores enfront l'Independiente de Avellaneda.

 Palmars .
6 Lliga xilena de futbol: 1943, 1951, 1973, 1975, 1977, 2005 (Apertura);
2 Copa xilena de futbol: 1992, 1993;
1 Lliga xilena de segona divisi: 1999;

 Entrenadors destacats .
 Luis Santibez;

 Jugadors destacats .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132206" title="Haldan Keffer Hartline" nonfiltered="3906" processed="3869" dbindex="54199">

Haldan Keffer Hartline ( Bloomsburg, EUA 1903 - Fallston 1983 ) fou un metge, biofsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1967.

Biografia.
Va nixer el 22 de desembre de 1903 a la ciutat de Bloomsburg, poblaci situada a l'estat nord-americ de Pennsilvnia. Va estudiar medicina a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore, on es graud l'any 1927. Posteriorment va ampliar els seus estudis a Leipzig i Munic, i fou professor de biofsica a la Universitat Johns Hopkins, on tingu d'alumne a Paul Greengard. L'any 1953 fou nomenat professor de neurofisiologia a la Universitat Rockefeller de Nova York.

Recerca cientfica.
S'interess en els mecanismes de la transmisi dels impulsos nerviosos de l'ull al cervell i el comportament de les fibres ptiques en les variacions de la llum sobre la retina. L'any 1967 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus treballs en l'anlisi neurofisiolgic dels mecanismes de la visi, premi compartit amb Ragnar Granit i George Wald.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1967;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132207" title="Angelets de la terra" nonfiltered="3907" processed="3870" dbindex="54200">
Els Angelets de la terra s el nom que reberen els pagesos del Rossell que van lluitar contra l'ocupaci francesa de la Catalunya Nord. L'origen de la seva revolta fou l'aixecament d'aquests pagesos nord-catalans els anys 1667 a 1675 contra la gabella de la sal (un impost sobre la sal imposat pels francesos el 1661).

Aquest fet, contrari a les constitucions del Rossell, provoc la revolta dels Angelets, la qual es va estendre per les comarques del Rossell, el Vallespir i el Conflent.

 Antecedents . 
El 7 de novembre del 1659, com a conseqncia de la guerra dels Segadors, les monarquies hispnica i francesa signaren el Tractat dels Pirineus, que signific la repartici Catalunya entre els dos sobirans. La resistncia a l'ocupaci francesa de la Catalunya Nord comen al mar de 1661. Van ser ajusticiats un veguer, amb el notari i el criat que l'acompanyaven, implantant-se tot seguit un impost a la comarca per a pagar el sometent francs.

La gens popular decisi del monarca francs de confiscar l'impost de la sal provoc la revolta. Aquests diners havien de servir pel pagament de les despeses de les places fortes i dels sous dels funcionaris francesos. La confiscaci de l'impost de la sal per part de Frana fou considerada un atemptat contra el jurament reial de respectar els privilegis de la capital del Rossell, que cobrava una quantitat molt insignificant pel seu control. Els cnsols de Perpiny protestaren, per una decisi del Consell Sobir desestim aquell acord municipal i impos la voluntat de Pars.

Els pagesos necessitaven la sal per al bestiar, i un cop apujat el preu desmesuradament es negaren a pagar-lo i es rebellaren. Els Angelets actuaren sobretot entre 1666 i 1675 com a autntiques guerrilles contra les tropes franceses i sobretot contra els funcionaris de la gabella de la sal, que dificultaven la gesti dels contrabandistes de la sal.

 La primera revolta (1667-1668).
Josep de Trinxeria, un pags de Prats de Moll, es declar en rebellia contra els ocupants francesos i fou un dels caps dels revoltats. Dami Nonell, conegut com a fill del batlle de Serrallonga i Joan Miquel Mestre de Bellavista, dit l'Hereu Just del Vallespir, foren uns dels lloctinents d'en Trinxeria.

Les partides sota el comandament de diferents caps com Josep de Trinxeria, Joan Miquel Mestre i Dami Novell actuaven contra els funcionaris de l'administraci de la gabella, per tamb contra les tropes franceses dirigides per Francesc de Segarra, un collaboracionista dels francesos, president del Consell Sobir (substitut de les tradicionals institucions del Rossell). La lluita, tamb, agaf un carcter d'aixecament anti-francs i aix els angelets collaboraren amb la monarquia hispnica (1673) i intervingueren en la conspiraci de Vilafranca de Conflent (1674). Bons coneixedors del territori, les guerrilles convertiren perjudicaren greument a les tropes franceses entre els anys 1667 i 1668, perseguint i eliminant un bon nombre de cobradors de l'impost de la sal. 

Les forces enviades a aquelles valls i muntanyes foren rebutjades, arribant fins i tot, a partir del mes de juliol de 1668, a oferir cent doblers d'or a qui detingus a qualsevol dels resistents. Francesc Segarra actu decididament contra els revoltats, arribant fins i tot a organitzar una incursi armada al Vallespir acompanyat per 200 homes armats, sent derrotat al Pas del Llop, a la vall del Rodols, havent de retirar-se a Arles i acabant l'enfrontament desprs de vuit dies de lluita amb el comproms de Ceret, pel qual, els guardes de la sal no farien ms inspeccions i s'entendrien amb els "consells" de cada poble per a la venda de la sal. A partir d'aquella acci, la resistncia es comen a manifestar a ms punts d'aquelles contrades. Com a resposta van ser imposades multes a centenars de famlies acusades d'ajudar als miquelets.

 La segona revolta (1670-1674) .

El Conflent es revolt i reclam els mateixos drets que el Vallespir en la Revolta del Vallespir. El 27 de febrer de 1670 els miquelets o Angelets s'apoderaren d'Arles matant al batlle. Els darrer dies de mar es presentaren a Ceret per tal d'alliberar Joan Miquel Mestre de Bellavista, capturat a la carretera de Camprodon, i es feren amos de la ciutat empresonant tota la companyia de soldats a cavall que havien estat enviats per capturar-los.

La importncia de la revolta es pot establir per l'amplada i la gravetat de la relaci repressiva del poder francs. Hi hagueren execucions, a Arles i a d'altres ciutats, on es penjaren als rebels a les places pbliques; mentre els seus bns eren confiscats per a indemnitzar les vctimes i reconstruir tot el que havien fet malb durant la revolta. 

A primers de novembre de 1673 una columna de l'exrcit francs, format per 3.000 soldats d'infanteria, i un miler de soldats de cavalleria, entr a l'Empord i cal foc a la Jonquera. Finalment, el 7 d'abril de 1674 hi hagu una conspiraci contra els resistents. Manuel Descatllar fou detingut i traslladat a Perpiny, reconeixent tots els seus actes, terriblement torturat i executat a la plaa de la Llotja (el 2 d abril de 1674). Francesc Puig i Terrats va ser condemnat a mort i degollat en pblic i davant de la seva mateixa casa, i desprs trossejat i posat a la porta de la Vila, segons l'Arxiu de la Corona d'Arag. Molts d'altres conjurats pagaren la cooperaci amb els revoltats amb la prdua de la llibertat cvica i del seu patrimoni.

Amb el Tractat de Nimega (1678), Frana renunci al seu projecte de bescanviar amb Espanya la Catalunya del Nord per Flandes, la qual cosa fu que s'extings totalment la revolta.

 Enllaos externs .
 Ms informaci sobre els Angelets de la terra;

Bibliografia.
 Ayats, Alain: "La revolta dels angelets i els arxius militars francesos". L'Aven, nm. 133. ;
 Durliat, Marcel: Histoire du Roussillon. Pars: PUF, 1962. ;
 Sahlins, Peter: "Dues histries de la frontera de la Cerdanya: Del Tractat dels Pirineus (1659) als tractats de Baiona (1866-1868)". L'Aven, nm. 89. ;
 Sales, Nria: "Els segles de la decadncia". En : Histria de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1989. Vol. IV.
 Sales, Nria: Senyors bandolers, miquelets i botiflers: Estudis sobre la Catalunya dels segles XVI al XVIII. Barcelona : Empries, 1984. ;
 Sanabre, Josep: El Tractat dels Pirineus i la mutilaci de Catalunya. Barcelona : Barcino, 1960. ;
 Sanabre, Josep: La resistncia del Rossell a incorpora-se a Frana. Perpiny : El Trabucaire, 1985. ;
 Torras i Rib, Josep M. "El projecte de repressi dels catalans de 1652". En : La revoluci catalana de 1640. Barcelona : Crtica, 1991. ;
 Vilar, Pierre. "El Vallespir, el Rossell i la Cerdanya: problemes de la frontera". L'Aven, nm. 86.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132243" title="Jaume de Cardona i de Gandia" nonfiltered="3908" processed="3871" dbindex="54201">

Jaume de Cardona i de Gandia va ser el vint-i-dos President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 11 de novembre de 1443.

Era fill del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i germ de Joan Ramon Folc II de Cardona.

En la seva carrera eclesistica va ser cardenal, referendari apostlic del papa, administrador perpetu de l'abadia de Santa Maria de Solsona, canonge i ardiaca de Barcelona, bisbe de Vic (1445-1459), de Girona (1459-1462) i de la Seu d'Urgell (1462-1466), a on mor en 1466. 

Particip en la canonitzaci de Sant Vicent Ferrer

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132245" title="COPE" nonfiltered="3909" processed="3872" dbindex="54202">
L' emisora COPE (Cadena de Ondas Populares de Espaa) s una de les principals cadenes de rdio de l'Estat Espanyol.

Accionariat.
COPE s la marca de la qual fa s  Radio Popular S.A., amb un accionariat composat per la  Conferncia Episcopal Espanyola (50%), les dicesis (20%) i altres institucions religioses com ara els jesutes o els dominics. Tamb hi s la ONCE .El 2005, els grups Vocento i Planeta van abandonar les seues respectives participacions per incompatibilitat amb la titularitat de les seues noves emissores Punto Radio i Onda Cero, respectivament. La rdio es caracteritza pel seu suport al PP (Partit Popular) i a CV (Coalicin Valenciana)i per criticar amb freqncia els partits d'esquerres, encara que en l'poca en qu gobernava Aznar, el PP era durament criticat tamb.

Programaci.
Encara que la seua programaci inclou programes de contingut religis, especialment en diumenges i dades especials del   calendari catlic com ara el Nadal i la Setmana Santa, s una emissora generalista amb programaci de qualsevol tipus. Al grup pertanyen tamb altres cadenes de rdio i televisi: la emissora de rdio Cadena 100 (msica en general) i Rock & Gol (msica i esports), aix com la cadena de televisions locales Popular TV. 

Histria.

Creaci i comenament (1960-).
A principis dels anys 60, les emissores de l' Esglsia Catlica, unes 200 denominades emissores parroquials, passaren a formar la Cadena de Ondas Populares Espaola. En desembre de 1964 eixe nombre va quedar redut pel Plan Transitorio de Ondas Medias para la Radiodifusin qu oblig a una reorganitzaci del espectre de la AM per a adequar-se a les freqncies assignades a l'espai europeu. El mateix pla va obligar tamb a las emissores a comenar les emissions en freqncia modulada.

En 1979 desprs de la publicaci del Plan Tcnico de Radiodifusin, es va exigir la agrupaci de totes las emissores dins d'una nica societat Radio Popular S.A. el control de la qual seguix tenint la Conferncia Episcopal Espanyola.

 L'augment de popularitat (1992-2004) .
En 1992 a la vista de l'operaci de PRISA en Antena 3 radio un grup de periodistes liderat pels populars y polmics Jos Mara Garca i Antonio Herrero es van traslladar a la COPE amb els seus respectius programes lders d'audincia (de esports nocturn el primer i matinal informatiu el segon), donant un impuls a tota la cadena qu no passava per un bon moment, i la van situar com una de les ms importants d'Espanya. Encara que ambds abandonaren l'emissora per raons molt distanciades (Jos Mara Garca se'n va anar a Onda Cero i Antonio Herrero va morir en un trgic accident), altres periodistes ocuparen els seus espais mantenint els seus ndex de audincia.

Locutors.
Al llarg de la seua histria han passat pels micrfons de COPE periodistes com ara Luis del Olmo, Encarna Snchez, Jos Antonio Abelln, Matas Antoln, junt als esmentats anteriorment Jos Mara Garca i Antonio Herrero, o ms recentement Luis Herrero, Federico Jimnez Losantos, Germn Yanke, Csar Vidal i Cristina Lpez Schlichting. Alguns d'ells amb una gran influncia social i poltica en l'audincia de la cadena; locutors controvertits que han suscitat polmiques variopintes al voltant de les seues figures i de la imatge de la mateixa cadena.

Tamb altres periodistes han mantingut les seus veus a la COPE durant molt de temps: Pedro Javier Cceres (programes taurins), Csar Lumbreras (agrcola), Mara Jos Navarro, Andrs Arconada (cinema) o el Dr. Prez Almeida (medicina, gent major) entre altres.

Polmiques.
Al llarg de la seua histria, la cadena s'ha vist envolta dins d'una srie de disputes ms o menys justificades amb diversos mitjans de comunicaci i partits poltics . Mentre que els seus detractors afirmen que la COPE busca el sensacionalisme a travs de l'insult directe amb la intenci de pujar les  audincies, per contra el seus seguidors la defenen indicant que s l'nic mitj de comunicaci radiofnic realment crtic amb els nacionalismes i les actuacions dels mitjans i partits d'esquerra.

Dins dels conflictes cal fer menci especial als conflictes amb la Generalitat catalana, amb ERC i amb el actual govern de Josep Llus Rodrguez Zapatero.

Programes de la COPE en 2005.
La Maana (amb Federico Jimnez Losantos).
La Tarde con Cristina (amb Cristina Lpez Schlichting).
La Linterna (amb Csar Vidal).
El Tirachinas (amb Jos Antonio Abelln).
Tiempo de Juego (amb Jos Antonio Abellan, Rafael Snchez e Isaac Fouto). ;
A Cielo Abierto (amb Enrique Campo).
 Programacin Socio Religiosa (diversos programes, amb Manuel M Bru).
Al Sur de la Semana (amb Rafael Snchez).
Quiero ser como Pau (amb Mara Jos Navarro).
Estamos en el Aire (amb Och Corts).
La Luna en COPE (amb Mara Jos Bosch).
Cineycope (amb Andrs Arconada).
La Palestra (amb Ignacio Villa).
Cowboys de Medianoche (amb Luis Herrero, Jos Luis Garci i Eduardo Torres Dulce).
La Rebotica (amb Enrique Beotas).
La Palestra a la Carta (amb Lola Prez-Collado y Ana Luisa Pombo).
Los Decanos (amb Dr. Prez Almeida).
Bueno es Saberlo (amb Julia Bustamante).
El Albero (amb Pedro Javier Cceres).
Hablemos de Caza y Pesca (amb Antonio Lpez).
Agropopular (amb Csar Lumbreras).

Enllaos externs.
Web oficial;
Histria de la rdio a Espanya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132246" title="Resistncia Catalana d'Alliberament Nacional" nonfiltered="3910" processed="3873" dbindex="54203">
Resistncia Catalana d'Alliberament Nacional (RCAN) fou una organitzaci independentista, que va sorgir el 1979, a partir d'una escissi del PCE(i) i les seves joventuts (UJM-L), formada per militants del FRAP i posteriorment del GRAPO. s partidari de la defensa combativa radical per la reconstrucci nacional i popular dels Pasos Catalans, la seva reunificaci i la independncia total dins d 'una nova societat, combatre el capitalisme de les multinacionals i el centralisme espanyol, tot oposant-se a l'entrada a l'OTAN.

Entre les seves principals accions, entre 1979 i 1980, van posar bombes als jutjats i al Monument als Cados de l'Hospitalet de Llobregat, a la factoria de Citron, a la Jefatura Superior de Polica de la Via Laietana de Barcelona (en el primer aniversari de la mort de Mart Marc i Bardella) i a la Comandncia de Marina, aix com diversos atracaments i robatoris d'armes i explosius. 

Pel febrer del 1980 foren detinguts  la major part dels militants: Jordi Cano, Guillem Joan Lorenzo, Lloren Trivio, Jaume Pujoles, Albert Rubio Sancho, Josep M. Bieites Arca i M del Carme Marin Pradas. Joan Carles lvarez, Joan Agust Prez Herrera i Joaquin Josep Rodriguez Dorado aconseguiren escapar. El 24 d'octubre del 1982 Albert Rubio i Guillem Joan Lorenzo foren condemnats a 26 anys de pres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132247" title="Tempo" nonfiltered="3911" processed="3874" dbindex="54204">
En msica el tempo s la velocitat en qu s'interpreta una determinada pea. Generalment s'expressa en cops per minut (beats per minute en angls o bpm) i representa les negres que cont un minut.

 De ms rpid a ms lent, els marcatges de tempo ms comuns sn:

Prestissimo  - Tant de pressa com sigui possible (200 - 208 bpm);
Vivacissimo;
Allegrissimo;
Presto - De pressa (168 - 200 bpm);
Vivo;
Vivace - Viu i de pressa (~140 bpm);
Allegro assai;
Allegro -  Alegre i de pressa (120 - 168 bpm);
Assai-;
Allegretto -  Bastant viu (per menys que l'Allegro);
Moderato - Moderat (108 - 120 bpm);
Andantino - Alternativament de ms de pressa o ms lent que el Andante.
Andante - Caminant (76 - 108 bpm);
Adagietto - Bastant lent;
Adagio - lent (66 - 76 bpm);
Larghetto (60 - 66 bpm);
Lento - Molt lent;
Largo -   Susps (40 - 60 bpm);
Lentissimo;
Adagissimo;
Larghissimo;
Grave -   Pesat, seris;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132269" title="George Wald" nonfiltered="3912" processed="3875" dbindex="54205">

George Wald ( Nova York, EUA 1906 - Cambridge 1997 ) fou un bioqumic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1967.

Biografia.
Va nixer el 18 de novembre de 1906 a la ciutat de Nova York, en una famlia de religi jueva. Va estudiar cincies naturals a la Universitat de Nova York, on es gradu l'any 1927, i posteriorment es doctor en zoologia a la Universitat de Columbia l'any 1932.

Desprs d'ampliar els seus coneixements a Berln, Zuric i Chicago, l'any 1934 fou nomenat professor a la Universitat de Harvard, on el 1948 es convert en catedrtic de biologia. Mor el 12 d'abril de 1997 a la ciutat de Cambridge, situada a l'estat nord-americ de Massachusetts.

Recerca cientfica.
Durant la seva estada a Berln entre el 1932 i 1933 treball amb Otto Heinrich Warburg, amb el qual aconsegu determinar que la vitamina A s un dels principals ingredients dels pigments de la retina, necessaris per la visi, i durant la seva estada a Zuric treball amb Paul Karrer, el descubridor d'aquesta vitamina.

Durant la seva estada a Harvard continu els seus estudis bioqumics sobre la percepci visual, estudis que li permeteren de descobrir els mecanismes de les cllules fotoreceptores de la retina sota els efectes de la llum. Aix mateix va allar quatre pigments visuals de forma sinttica, i demostr els seus processos qumics, que eren determinants per a l'enviament dels impulsos nerviosos al cervell.

L'any 1967 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, premi compartit amb Ragnar Granit i Haldan Keffer Hartline, pels seus treballs en l'anlisi neurofisiolgica dels mecanismes de la visi.

Wald fou un ferm oponent a la Guerra del Vietnam aix com a la cursa armamentista, especialment pel que fa a les armes nuclears.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1967;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132270" title="PRISA" nonfiltered="3913" processed="3876" dbindex="54206">

PRISA (Promotora de Informaciones, S.A) s el grup de mitjans de comunicaci i editorial ms gran de Castella cofundat per Jos Ortega Spottorno en 1972. Jess de Polanco en fou president fins el seu trasps el 2007, any en qu el succe el seu fill Ignacio. El seu conseller delegat s Juan Luis Cebrin.

 Presncia a Espanya.
Entre els mitjans de comunicaci que pertanyen al Grupo PRISA es troben els diaris El Pas (informaci general), Diario As (informaci esportiva), Cinco Das (informaci econmica); les emissores de rdio SER (general) i les musicals Los 40 Principales, M80 Radio, Cadena Dial, Mxima FM, Radio Ol, etc.; l'entitat de televisi Sogecable, qu inclou la televisi en obert Cuatro i la plataforma de televisi digital via satllit Digital+, amb canals temtics propis com ara Canal+ (generalista), CNN+ (notcies), Cuatro (generalista en obert), Sportmana  (esports), Cinemana (cinema), Documana (documentals) i de tercers; i Pretesa, qu cont la xarxa de televisions locals Localia.

 Presncia a Hispanoamrica.
A Colmbia, s propietari de Caracol Radio, la cadena ms important del pas; el mateix passa a Xile, on t el Consorcio Radial de Chile i  obtinguda recentment- Ibero American Radio Chile, cadenes qu concentren ms del 50% de la programaci nacional.
A Mxic s propietari al 50% de Televisa Radio (Grup que conglomera emissores com W-RADIO o Los 40 principales Mxico i controlat en l'altre 50% com  el seu nom indica pel Grupo Televisa)

 Editorials.
En el sector editorial, PRISA disposa del Grupo Santillana, amb editorials com la prpia Santillana, Alfaguara, Taurus, etc. PRISA cotitza a l' Ibex 35 de la Borsa de Madrid.

 Crtiques.
A Espanya ha rebut el grup crtiques respecte a la seva imparcialitat poltica, acusant-lo d'afavorir al PSOE. A ms, des dels sectors crtics, es va veure l'obertura del canal de televisi Cuatro com una resposta per part del govern socialista al suport donat per la corporaci.

 Enllaos externs .
Grupo PRISA;
Sogecable;
Diari "EL PAS";









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132274" title="Tahoua (departament)" nonfiltered="3914" processed="3877" dbindex="54207">

Tahoua s un departament administratiu del Nger.  La seva capital s Tahoua. T una rea d'uns 106.677 km2.


Tahoua est dividida en 7 arrondissements:
 Bkonni;
 Bouza;
 Illela;
 Keita;
 Madoua;
 Tahoua;
 Tchin-Tabaraden;

Limita amb Nigria i Mali i internament amb Agadez, Maradi, Dosso, Tillabri.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132276" title="Temporada 1969 de Frmula 1" nonfiltered="3915" processed="3878" dbindex="54208">




Resultats de la Frmula 1 a la temporada 1969. 


 Sistema de puntuaci .

S  adjudicaven punts als sis primers llocs (9, 6, 4, 3, 2 i 1). Ja no es donen punts per la volta ms rpida. Pel recompte  final del campionat nomes es tenien en comte els cinc millors resultats dels sis primers grans premis i quatre dels cinc grans premis seguents, d'aquesta manera s'eliminava el pitjor resultat en cada una de les dues parts  possibles del campionat (5 de 6 i 4 de 5). 

Tamb es puntuable pel Campionat del mn de constructors.


 Curses .



 Posici final del Campionat de constructors de 1969 .





 Posici final  del Campionat de pilots de 1969 .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132280" title="Club Deportivo Magallanes" nonfiltered="3916" processed="3879" dbindex="54210">


El Club Deportivo Magallanes s un club de futbol xil de la ciutat de Santiago de Xile, que juga a la vena Maip.

 Histria .
El Magallanes es va fundar el 27 d'octubre de 1897 amb el nom d'Atltico Escuela Normal F.C.. L'any 1899, l'Atltico Normal es fusion amb un altre club d'estudiants, l'Escuela de Artes y Oficios i forma el Britania F.C. El 15 d'agost de 1901 alguns joves que no podien jugar al Britania, formaren un segon club al que anomenaren Baquedano F.C. Aquest club poc a poc comen a ser ms fort que el Britania, cosa que provoc que tots els socis del primer ingressaren al segon, convertint-se el Baquedano en el club oficial de l'Escuela Normal. El 1904, el Baquedano ingressa a la segona divisi de l'Asociacin de Ftbol de Santiago. L'any segent s acceptat a la primera divisi, deixant de ser el club de l'escola en permetre ingressar-hi jugadors que no fossin del collegi. Finalment, el 27 d'octubre de 1904, decidiren canviar-li el nom adoptant el de Magallanes Atltico.

El 1933 es proclam primer campi de la lliga nacional xilena. A ms aconsegu els tres primer ttols de forma consecutiva (1933, 1934 i 1935). El seu darrer gran ttol fou el 1938. Des d'aleshores les seves actuacions han estat ms aviat fluixes. L'any 2006 va descendir a la tercera divisi. Malgrat aquesta manca de ttols, el club s a la setena posici del rnquing xil de futbol.

 Palmars .
4 Lliga xilena de futbol: 1933, 1934, 1935, 1938;
1 Copa xilena de futbol: 1937;
1 Lliga xilena de tercera divisi: 1995;

 Enllaos externs .
Web no oficial del club ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132281" title="Johannes Robert Becher" nonfiltered="3917" processed="3880" dbindex="54211">

Johannes Robert Becher (Munic, 1891 - Berln, 1958) Poeta i poltic alemany.

Becher va nixer el 22 de maig de 1891, sent fill del jutge Heinrich Becher. Va estudiar medicina i filosofia a la ciutat bavaresa de Munic. Deix els seus estudis i es convert en escriptor expressionista. Milit en nombroses organitzacions comunistes. Quan els nazis arribaren al poder, fug cap a Moscou. Desprs de la Segona Guerra Mundial emigr a la Repblica Democrtica d'Alemanya (Alemanya Oriental) i ocup crrecs poltico-culturals de gran rellevncia en el govern (Ministre de Cultura). Va escriure la lletra de l'himne nacional de la RDA: Auferstanden aus Ruinen (en catal, "Alats de les runes"). Mor l'11 d'octubre de 1958 a Berln.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132286" title="Assimil" nonfiltered="3918" processed="3881" dbindex="54212">
Assimil s el nom d'una editorial francesa dedicada principalment a l'edici de material didctic per a l'autoaprenentatge de llenges. "Sans Peine" s la seva collecci ms popular, basada en la repetici diria i la comprensi passiva.   

Els productes de la collecci Sans Peine els formen dos elements: els enregistraments (en disc compacte o cintes d'udio) i els llibres, que comprenen el text de les llions, les explicacions gramaticals i la soluci dels exercicis.  

L'anglais sans peine (L'angls sense esfor), el primer volum d'Assimil, va ser escrit per Alphons Chrel el 1929. Ara per ara n'hi ha ms de quaranta, dedicats a diferents llenges. 

El mtode Assimil es va fer fams per la primera frase de L'Anglais sans peine: My tailor is rich (el meu sastre s ric), que ha estat repetida i parodiada nombroses vegades, per exemple a La cantatrice chauve, d'Eugne Ionesco, o a Astrix a Bretanya. 

 Enllaos externs .

 Lloc web d'Assimil;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132288" title="Teorema d'incompletesa de Gdel" nonfiltered="3919" processed="3882" dbindex="54213">
En lgica matemtica, els teoremes d'incompletesa de Gdel sn dos clebres teoremes demostrats per Kurt Gdel l'any 1930. Simplificant, el primer teorema afirma:

En qualsevol formalitzaci consistent de les matemtiques que sigui prou forta per definir el concepte de nombres naturals, es pot construir una afirmaci que ni es pot demostrar ni es pot refutar dins d'aquest sistema.;

Aquest teorema s un dels ms famosos fora de les matemtiques i un dels pitjor compresos. s un teorema de lgica formal, i com a tal s fcil malinterpretar-lo. N'hi ha molts que semblen similars a aquest primer teorema d'incompletesa de Gdel, per que en realitat no sn certs (vegeu la secci Malentesos en torn als teoremes de Gdel).

El segon teorema, que es demostra formalitzant part de la demostraci del primer teorema dins el propi sistema, afirma:

Cap sistema consistent es pot usar per demostrar-se a s mateix.;

Aquest resultat fou devastador per a l'aproximaci filosfica a les matemtiques conegudes com el programa de formalitzaci de Hilbert. David Hilbert propos que la consistncia dels sistemes ms complexos, tals com l'anlisi real, es podien demostrar en termes de sistemes ms senzills. Finalment, la consistncia de totes les matemtiques es podria reduir a l'aritmtica bsica. El segon teorema d'incompletesa de Gdel demostra que l'aritmtica bsica no es pot usar per demostrar la seva prpia consistncia i, per tant, tampoc pot demostrar la consistncia de cap altre sistema ms fort.

Significat dels teoremes de Gdel.

Els teoremes de Gdel son teoremes en lgica de primer ordre i s'han d'entendre en aquest context. En lgica formal, tant les afirmacions matemtiques com les demostracions s'escriuen en un llenguatge simblic en el que es pot comprovar mecnicament la validesa de les proves. D'aquesta forma no pot haver-hi cap dubte de qu un teorema es dedueix d'una llista inicial d'axiomes. En teoria, aquest tipus de proves es poden verificar amb un ordinador, i de fet hi ha programes que ho fan (s'anomena raonament automatitzat).

Per a poder realitzar aquest procs es necessita saber quins sn aquests axiomes. Es pot partir d'un conjunt finit d'axiomes, com en la geometria euclidiana, o ms en general es pot permetre un nombre infinit d'axiomes que donada una afirmaci es pugui verificar mecnicament si s un axioma. Encara que pugui semblar estrany l's d'un nombre infinit d'axiomes, aix es fa habitualment amb els nombres naturals, els axiomes de Peano.

El primer teorema d'incompletesa de Gdel demostra que qualsevol sistema que permeti definir els nombres naturals s necessriament incomplet: cont afirmacions que ni es poden demostrar ni refutar.

L'existncia d'un sistema incomplet no s en s particularment sorprenent. Per exemple, si s'elimina el postulat de parallelisme de la geometria euclidiana s'obt un sistema incomplet. Un sistema incomplet pot significar que simplement no s'han descobert tots els axiomes necessaris. 

El que va mostrar Gdel s que en la majoria de casos, com en la teoria de nombres o en l'anlisi real, mai es poden descobrir el conjunt complet d'axiomes. Cada cop que s'afegeixi un nou axioma sempre n'hi haur un altre que quedi fora.

Tamb es pot afegir un conjunt infinit d'axiomes. Per exemple, totes les afirmacions certes sobre els nombres naturals, per aquesta llista no ser un conjunt recursiu. Donada una afirmaci qualsevol, no hi haur forma de saber si s un axioma en el sistema o no. Donada una prova, no hi haur una manera general de verificar que aquesta prova s vlida.

El teorema de Gdel t una altre interpretaci en el context de la informtica. En lgica de primer ordre, els teoremes sn recursivament enumerables: es pot construir un programa d'ordinador que acabar per donar una demostraci vlida. Tot i aix, no compleixen la propietat ms forta de ser un conjunt recursiu: no es pot construir un programa que donada una afirmaci qualsevol determini si aquesta s certa o no.

Molts lgics pensen que els teoremes d'incomplitud de Gdel van donar un cop fatal al programa de formalitzaci de Hilbert que apuntava a un formalisme matemtic universal. La postura acceptada generalment s que fou el segon teorema el que va donar aquest cop. Alguns, per, pensen que va ser el primer teorema, i incls hi ha que pensa que cap d'ells ho va fer.

Exemples d'afirmacions indecidibles.

L'existncia d'una afirmaci indecidible dins d'un sistema formal no s en s mateixa un fenomen sorprenent.

El treball combinat de Gdel i Paul Cohen ha donat a conixer exemples concrets d'afirmacions indecidibles: tant els axiomes d'elecci com la hiptesis del continu sn indecidibles en l'axiomatitzaci estndard de teoria de conjunts. Aquests resultats no requereixen del teorema d'incomplitud.

Al 1936, Alan Turing va demostrar que el problema de la parada (la qesti de si una mquina de Turing s'aturar al introduir unes dades) s indecidible. Ms tard, aquest resultat es va generalitzar en el camp de les funcions recursives en el teorema de Rice que demostra que tots els problemes de decisi que no sn trivials sn indecidibles en un sistema que sigui Turing-complet.

Al 1973, es va demostrar que el problema de Whitehead en teoria de grups s indecidible en la teoria estndard de grups. Al 1977, Kirby, Paris i Harrington demostraren que una afirmaci en combinatria, una versi del teorema de Ramsey, s indecidible en l'axiomatitzaci de l'aritmtica donada pels axiomes de Peano, per es pot demostrar certa en el sistema ms ampli que s la teoria de conjunts. L'algorisme de Kruskal, que t implicacions en informtica, tamb s indecidible a partir dels axiomes de Peano per demostrable en teoria de conjunts. Aix mateix, el teorema de Goodstein s una afirmaci relativament simple sobre els nombres naturals que s indecidible en l'aritmtica de Peano.

Gregory Chaitin va produir afirmacions indecidibles en teoria algorsmica de la informaci i de fet demostrar el seu propi teorema d'incomplitud dins aquest context.

Un dels primers problemes dels que es va sospitar que era indecidible fou el problema d'equivalncia d'enunciats sobre grups, proposat inicialment per Max Dehn l'any 1911, el qual estableix que existeix un grup representat de forma finita per al qual no existeix algorisme que decideixi si dos formules que noms parlen de propietats d'aquells grups sn equivalents. El carcter indecidible d'aquest enunciat no fou demostrat fins al 1952.

 Malentesos en torn als teoremes de Gdel .

Donat que el primer teorema de Gdel s tant fams, ha donat origen a multitud de malentesos. Aqu resumim alguns:

 El teorema no implica que tot sistema axiomtic interessant sigui incomplet. Per exemple, la geometria euclidiana es pot axiomatitzar de forma que sigui un sistema complet. De fet, els axiomes originals d'Euclides sn casi una axiomatitzaci completa. Els axiomes que falten expressen propietats tant bvies que va ser necessari l'aparici de la idea de prova formal per trobar-les a faltar. Tot i aix, incls en un sistema complet com el de la geometria euclidiana hi haur construccions impossibles (triseci de l'angle, quadratura del cercle).
 El teorema noms s'aplica a sistemes que permetran definir els nombres naturals com un conjunt. No n'hi ha prou que el sistema contingui els nombres naturals. A ms, ha de ser capa d'expressar el concepte x s un nombre natural usant els axiomes i la lgica de primer ordre. Hi ha multitud de sistemes que contenen els nombres naturals i sn complets. Per exemple, tant els nombres reals com els nombres complexos tenen axiomatitzacions completes.

Discussi i implicacions.
Els resultats d'incompletesa afecten a la filosofia de les matemtiques, particularment als punts de vista tals com el formalisme, que usa la lgica formal per definir els seus principis. Es pot parafrasejar el primer teorema dient  mai es podr trobar un sistema axiomtic que sigui capa de demostrar totes les veritats matemtiques i ninguna falsedat. 

Per altre banda, des de una perspectiva estrictament formalista aquesta parfrasis es considera sense significat perqu pressuposa que la  veritat  i la  falsedat  matemtiques estan ben definides en un sentit absolut, en lloc de ser relatives a cada sistema formal.

La segent reformulaci del segon teorema s encara ms inquietant pels fonaments de les matemtiques:

 si un sistema axiomtic es pot demostrar que s consistent a partir de s mateix, llavors s inconsistent.;

Per tant, per establir la consistncia d'un sistema S cal utilitzar un altre sistema T, per una prova en T no s totalment convincent a menys que la consistncia de T ja hagi estat provada sense emprar S. La consistncia dels axiomes de Peano per als nombres naturals per exemple, es pot demostrar en la teoria de conjunts, per no en la teoria dels nombres naturals per s sola. Aix proporciona una resposta negativa al problema nmero dos de la famosa llista de qestions obertes importants en matemtiques de David Hilbert (anomenada problemes de Hilbert).

En principi, els teoremes de Gdel encara deixen alguna esperana: podria ser possible produir un algorisme general per una afirmaci donada que determini si s decidible o no, permetent als matemtics evitar completament els problemes indecidibles. Per la reposta negativa al Entscheidungsproblem demostra que no existeix tal algorisme.

s de notar que els teoremes de Gdel noms sn aplicables a sistemes axiomtics suficientment forts. Aquest terme significa que la teoria cont la suficient aritmtica per portar a terme les instruccions de codificaci requerides per la prova del primer teorema d'incompletesa. Esencialment, tot el que se li exigeix sn alguns fets bsics sobre l'addicci i la multiplicaci tal com per exemple es formalitzen en l'aritmtica Q de Robinson. Hi ha sistemes axiomtics incls ms dbils que sn consistents i complets, com per exemple l'aritmtica de Presburger que demostra totes les afirmacions de primer ordre certes aplicant noms la suma.

Els sistemes axiomtics poden consistir en un nombre infinit d'axiomes (tal i com fa l'aritmtica de primer ordre de Peano), per per a poder aplicar-se el teorema de Gdel ha d'haver-hi un algorisme efectiu que sigui capa de verificar la correcci de les proves. Per exemple, el conjunt de totes les declaracions de primer ordre que sn certes en el model estndard dels nombres naturals s complet. El teorema de Gdel no es pot aplicar perqu no hi ha cap procediment efectiu que decideixi si una certa declaraci s un axioma. De fet, que aix sigui aix s conseqncia del primer teorema d'incompletesa de Gdel.

Un altre exemple d'una especificaci d'una teoria en la que el primer teorema de Gdel no s aplicable es pot construir de la segent manera: ordenem totes les possibles declaracions sobre els nombres naturals, primer per la seva longitud i desprs en ordre lexicogrfic; comencem amb un sistema axiomtic incialment igual als axiomes de Peano, repassem la llista de declaracions una a una, i, si la declaraci actual no es pot demostrar ni refutar a partir de l'actual sistema d'axiomes, llavors l'afegim a la llista. Aix crea un sistema que s complet, consistent i suficientment potent, per no s recursivament enumerable.

Gdel mateix noms va demostrar una versi dels teoremes exposats a dalt, que s tcnimanet una mica ms dbil, la primera demostraci de les versions descrites anteriorment fou donada per J. Barkley Rooser al 1936.

En essncia, la prova del primer teorema consistent a construir una declaraci p dintre un sistema formal axiomtic al que se li pot donar la segent interpretaci meta-matemtica:

 Aquesta declaraci no es pot provar.;

Com a tal, es pot veure una versi moderna de la paradoxa del mentider. Al contrari de la declaraci del mentider, p no es refereix directament a s mateixa; la interpretaci de dalt noms es pot  veure  des de fora el sistema formal.

Si el sistema aixomtic s consistent, la prova de Gdel mostra que p (i la seva negaci) no es poden demostrar en el sistema. Per tant, p s cert (p afirma no ser demostrable i no ho es), per no es pot provar formalment en el sistema. Cal fer veure que afegir p als axiomes del sistema no resoldria el problema: hi hauria una altre sentncia de Gdel per a la teoria ampliada.

Roger Penrose afirma que aquesta (presunta) diferencia entre el que es pot provar mecnicament i el que els humans poden veure com a cert demostra que la intelligncia humana no s mecnica en la seva naturalesa. Tamb J.R. Lucas ha ats aquestes reivindicacions.

Aquesta perspectiva no est mpliament acceptada, perqu tal i com la planteja Marvin Minsky, la intelligncia humana s capa d'errar i de comprendre declaracions que sn en realitat inconsistents o falses. Tot i aix, Minsky ha informat que Gdel li va a dir a ell en persona que ell creia que els ssers humans tenen una forma intutiva, no solament computacional, d'arribar a la veritat i per tant el seu teorema no limita el que pot arribar a ser sabut com a cert pels humans.

La posici de qu el teorema mostra que els humans tenen una habilitat que transcendeix la lgica formal tamb es pot criticar de la segent manera: No sabem si la sentncia p s certa o no, perqu no sabem (ni podem saber) si el sistema s consistent. De manera que en realitat, no sabem ninguna veritat que estigui fora del sistema. Tot el que sabem s el segent:
 O p s indemostrable dins el sistema, o el sistema s incosistent.

Aquesta declaraci s facilment demostrable dins el sistema.

Una altre implicaci s que el treball de Gdel va motivar Alan Turing (1912-1594) a estudiar quines funcions eren susceptibles de poder ser calculades i quines no. Per a aix es va servir de la seva mquina de Turing, una mquina de propsit general mitjanant la qual va formalitzar les funcions i els procediments de clcul. Demostrant que existien funcions que no sn possibles de calcular mitjanant una Mquina de Turing. El paradigma d'aquest conjunt de funcions el representa la funci que estableix  si donada una Mquina de Turing, aquesta produeix un resultat o, pel contrari, roman calculant indefinidament . Aquesta funci, coneguda amb el nom de Problema de la parada (Halting Problem), ser una pea fonamental per demostrar la incomputabilitat de certes funcions.

Esbs de demostraci per al primer teorema.

El principal problema en ajuntar l'idea de demostraci a dalt mencionada s el segent: per a construir una declaraci p que sigui equivalent a  p no es pot demostrar , p hauria de contenir d'alguna forma una referncia a p que pogus donar lloc a una regressi infinita. Describirem a baix l'ingenis truc de Gdel, que ms tard seria usat per Alan Turing per resoldre l'Entscheidungsproblem.

Per comenar, tota frmula o declaraci que es pugui formular en el nostra sistema obt un identificador nic, anomenat el nombre de Gdel. Aix es fa d'una manera tal que sigui fcil convertir mecnicament entre frmules i nombres de Gdel. Donat que el nostre sistema s el bastant fort per raonar sobre nombres, ara tamb es possible raonar sobre frmules.

Una forma  que cont exactament una variable lliure  s'anomena una forma declarativa. Tant bon punt com  es reemplaa per un nombre especfic, la declaraci es transforma en una declaraci bona fide, i s o b demostrable en el sistema o no. Les formes declaratives no sn declaracions, i per tant no es poden provar o refutar. Tot i aix, cada forma declarativa  t un nmero de Gdel que denotarem com . La selecci de la variable lliure triada en la frmula no s relevant per l'assignaci del nombre de Gdel .

Mitjanant l'anlisi dels axiomes i regles del sistema, es pot escriure una frmula declarativa  que encarna la idea de  s el nombre de Gdel d'una declaraci que pot demostrar-se en el nostre sistema. Formalment,  es pot provar si  s el nombre de Gdel d'una declaraci demostrable, i la seva negaci  es pot provar si no ho s. (Encara que aquesta explicaci s adequada per aquest esbs de prova, tcnicament no s completament exacte. Vegeu l'article de Gdel per aquest problema i l'article de Rosser per la resoluci. La paraula clau s omega-consistncia).

Ara ve el truc: una forma declarativa  es denomina auto-indemostrable si la forma , aplicada al seu propi nombre de Gdel, no s demostrable. Aquest concepte es pot definir formalment, i es pot construir una forma declarativa  la interpretaci de la qual s que  s el nombre de Gdel d'una forma declarativa auto-indemostrable. Formalment, es defineix com:  per alguna forma particular , i  s el nombre de Gdel de la declaraci , i . Ara la declaraci desitjada , que fou mencionada abans, es pot definir com:

;

Intutivament, quan ens preguntem si  s cert, preguntem  s la propietat de ser auto-indemostrable ella mateixa auto-indesmotrable? . Aix s reminiscent de la paradoxa del barber sobre un barber que afaita a totes les persones del poble que no s'afaiten a s mateixes: s'afaita a s mateix?

Ara assumim que el nostre sistema axiomtic s consistent.

Si  fos demostrable, llavors  seria cert, i per la definici de  seria el nombre de Gdel d'una forma declarativa auto-indemostrable. Per tant,  seria auto-indemostrable, el que per la definici d'aquest terme implica que  no s demostrable, per aquest era el nostre :  no s demostrable. Aquesta contradicci mostra que  no pot ser demostrable.

Si la negaci de  fos probable, llavors per definici de  aix significaria que  no s el nombre de Gdel d'una forma auto-indemostrable, el que implica que  no s auto-indemostrable. Per definici d'auto-indemostrable, concluim que  s demostrable, i per tant  s demostrable. De nou una contradicci. Aix deixa de manifesta que tampoc la negaci de  pot ser demostrable.

De manera que l'afirmaci  ni es pot provar ni refutar en el nostre sistema.

Esbs de demostraci del segon teorema.

Sigui  la sentncia indecidible construda prviament, i assumim que la consistncia del sistema es pot provar dins el propi sistema. Hem vist a dalt que si el sistema s consistent, llavors  no s demostrable. La prova d'aquesta implicaci es pot formalitzar en el propi sistema, i per tant, l'afirmaci   no s demostrable , o  no   es poden demostrar en el sistema.

Per aquesta ltima declaraci s equivalent a  mateix (i aquesta equivalncia es pot demostrar en el sistema), de forma que  es pot demostrar en el sistema. Aquesta contradicci posa de manifest que el sistema ha de ser inconsistent.

Vegeu tamb.

 Consistncia lgica;
 Auto referncia;
 Logicisme;
 Ments, Mquines y Gdel;
 Teorema de Lb;

Enllaos externs i referncies.

 Kurt Gdel: ber formal unentscheidbare S tze der Principia Mathematica und verwandter Systeme, I., Monatshefte fr Mathematik und Physik, 38 (1931), pp. 173-198. ;
Tradut al castell a: Kurt Gdel: Obras completas. Jess Mostern y otros (Trad.) Alianza Editorial, Madrid (1981). ISBN 8420622869;
 B. Rosser: Extensions of some theorems of Gdel and Church, Journal of Symbolic Logic, 1 (1936), N1, pp. 87-91 ;
 K rlis Podnieks: Around Goedel's Theorem. Enlla al text. ;
 Hofstadter, Douglas R. 1979: Gdel, Escher, Bach: un Eterno y Grcil Bucle. TusQuets editores, tercera edici (1989), Barcelona. ISBN 84-7223-459-2;
 Ernest Nagel, James Roy Newman, Douglas R. Hofstadter: Gdel's Proof, edici revisada (2002).  ISBN 0814758169.
 Hilbert's second problem. ;
 Norbert Domeisen: Logik der Antinomien, Berna: Peter Lang. 142 S. 1990. (ISBN 3-261-04214-1),  Zentralblatt MATH ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132289" title="Oftalmologia" nonfiltered="3920" processed="3883" dbindex="54214">

L'oftalmologia s la branca de la medicina que s'encarrega de les malalties i de la cirurgia de les vies visuals, incloent l'ull i el cervell. La paraula prov del grec ophthalmos que vol dir ull, aix, oftalmologia vol dir "la cincia dels ulls". Donat que els oftalmlegs realitzen operacions als ulls, se'ls sol categoritzar generalment com a cirurjans.

Histria de l'oftalmologia.

L'ull, incloent la seva estructura i el seu mecanisme, ha fascinat els cientfics i al pblic en generals des d'poques antigues.

Sushruta.
Sushruta va escriure Sushruta Samhita al segle V AC. a la India, descrivint prop de 72 malalties de l'ull, instruments quirrgics oftalmolgics fins i es descriu com el primer cirurgi oftlmic que opera cataractes. 

Prehipocrtics.
Els prehipocrtics basaren gran part dels seus conceptes anatmics en l'especulaci, ms que en l'empirisme. Reconeixeren l'esclertica i la crnia com a les capes ms externes de l'ull, amb una capa interna amb la pupilla i un lquid al centre. Creien que aquest lquid era el mitj de la visi. Aristtil avan aquestes idees amb estudis emprics: va dissecar ulls d'animals i descobr l'existncia de tres capes -i no dos-.

Segles XVII i XVIII.
En aquests segles es produ un gran aven grcies a l'aparici dels microscopis i de la possibilitat de poder fixar l'ull i ms endavant poder-lo congelar. Aix, permet l'estudi detalla de l'ull i d'un model avanat. Tot i aix, encara alguns errors persistien. La capa cons i bastons no foren descoberta correctament fins el 1834.

Primer cirurgi oftlmic.
El primer cirurgi oftlmic fou Juan Freke, designat com a tal pels directors de l'hospital de Sant Bartholomew el 1727. Malgrat aix, el primer hospital oftlmic dedicat s'inaugur en 1805 -l'hospital ara denominat Moorfields Eye a Londres. D'aquesta manera, Anglaterra s convert en un pas punter en oftalmologia i donava pas a l'oftalmologia moderna.

Requisits acadmics.
Per poder exercir com a oftalmleg a Espanya cal cursar la llicenciatura en medicina i desprs fer l'especialitzaci en oftalmologia.

Cirurgia oftlmica.
 
La cirurgia oftlmica es realitza sota anestsia local. Les principals cirurgies que es duen a terme sn:

Cirurgia refractiva (Correcci d'ametropies);
Cirurgia de la crnia;
Cirurgia de les cataractes;
Cirurgia del glaucoma;
Cirurgia vtreo-retiniana;
Cirurgia dels msculs de l'ull (Correci estrabisme);
Cirurgia oculoplstica;
Cirurgia de les parpelles;
Cirurgia de l'aparell lacrimal;
Cirurgia orbital;

Articles relacionats.
Hermenegild Arruga i Lir;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132291" title="Calzada de Calatrava" nonfiltered="3921" processed="3884" dbindex="54215">

Calzada de Calatrava s una localitat de la provncia de Ciudad Real, en la comunitat autnoma de Castella - la Manxa, Espanya. 
Est situada al sud de la capital provincial, encreuament de camins entre les carreteres autonmiques CM-410 i CM-417, a 34 km de Puertollano i a 22 d'Almagro. Limita al nord amb Grantula de Calatrava, a l'est amb Viso del Marqus, al sud amb San Lorenzo de Calatrava i a l'oest amb Aldea del Rey i Villanueva de San Carlos. 
 Habitants: 4.934 ;
 Gentilici: calzadea/o. ;
Prop de la localitat es troben el Castell de Calatrava la Nova i les runes del seu tur convent del segle XIII, i el Castell de Salvatierra d'origen musulm. La seva activitat agcola s cultius de regadiu (patata) i de sec (cereals, vinya, olivera...). 
s el poble natal del director de cinema Pedro Almodvar.


 Enllaos externs . 

 Calzada de Calatrava ;
 Guia turstica ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132292" title="Ministeri de l'Amor" nonfiltered="3922" processed="3885" dbindex="54216">
El Ministeri de l'Amor (o Miniam, tal com es coneix en Novaparla) s un dels quatre ministeris que governen Oceania a l'obra "1984" de George Orwell, i l'indret on transcorre la major part de l'acci de la tercera i darrera part del llibre.

Els altres ministeris que hi apareixen es coneixen amb els noms de Ministeri de la Veritat (Miniver), Ministeri de l'Abundncia (Miniabun) i Ministeri de la Pau (Minipax).

Com aquests altres, el Ministeri de l'Amor t un nom deliberadament enganys, b que s el ms proper a la realitat, ja que el seu propsit s el d'obligar a la gent a estimar el Gran Germ, mitjanant el terror, tortures i rentats de cervell. 

L'edifici on es troba el ministeri de l'amor ens s descrit com un lloc sense finestres, envoltat de tanca elctrica, portes d'acer i torres on s'amaguen guardes armats amb ametralladores.
Dins de l'edifici no els llums no s'apaguen mai, motiu pel qual t l'enigmtic eptet "el lloc on no hi ha foscor". Tot i que el Partit li dna poca importncia, la seva funci s ben coneguda, i possiblement aquest organisme de control de la poblaci sigui el ministeri ms important del govern.

Aquest ministeri cont la famosa "Habitaci 101" i els quarters generals de la Policia del Pensament.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132293" title="Oceania (1984)" nonfiltered="3923" processed="3886" dbindex="54217">

Oceania s un dels tres superestats que hi ha al mn de la novella "1984" de George Orwell, i que cont la ciutat on se situa l'obra, Londres.

Aquest gran estat el componen les Amriques, les Illes Britniques, Austrlia, Nova Zelanda, Papua Nova Guinea i la meitat d'frica, al sud del Riu Congo. Tamb controla les regions polars, l'ndia i les illes del Pacfic, malgrat que la sobirania sobre aquestes regions va canviant segons els avenos que es van produint en el transcurs de l'inacabable guerra que t contra Eursia i sia Oriental. El llibre d'Emmanuel Goldstein diu que va ser creat amb l'annexi de l'Imperi Britnic per part dels Estats Units.

Durant la seva histria en ocasions va arribar a annexar-se la resta d'frica, per avui en dia Eursia hi mant el control. Oceania no t una sola capital, sin que posseeix diverses capitals regionals. Aix doncs, Londres s la capital de la zona anomenada Pista d'Aterratge Nmero 1, s a dir, all que abans es coneixia sota el nom d'Illes Britniques.

La doctrina que governa Oceania s el Socang (Ingsoc), una forma derivada del socialisme angls. El seu lder s el Gran Germ, que possiblement en realitat noms sigui la personificaci d'un concepte abstracte creada per l'estat, i a qui s'atribueix el mxim poder i la major virtut. El culte a la personalitat existeix en aquest superestat en base a que s ms fcil posser sentiments elevats i reverents cap a un individu poders que cap a una organitzaci - idea que a l'poca en la que es va publicar el llibre havia estat, i encara era palpable.

Les llenges oficials i majoritries d'Oceania sn l'angls - que t la denominaci oficial de Vellaparla - i una creaci minimalista de la primera, amb fortes inflexions ideolgiques, anomenada Novaparla, que s'intenta imposar en els ciutadans. La Novaparla est estructurada de tal manera que no existeixi cap forma d'expressar-hi un pensament poltic diferent al que imposa Oceania.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132298" title="Editorial 7 i mig" nonfiltered="3924" processed="3887" dbindex="54218">
7 i mig s el nom d'una xicoteta editorial de Benicull de Xquer (La Ribera Baixa). 

La seua producci, centrada principalment en autors valencians, abraa llibres sobre temes locals, de poesia, obres de filosofia, histria o narrativa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132299" title="Game Maker" nonfiltered="3925" processed="3888" dbindex="54219">
Game Maker s un eina RAD, basada en un llenguatge de programaci interpretat i un paquet de desenvolupament de programari (SDK) per a desenvolupar videojocs, creat pel professor Mark Overmars, i orientat a usuaris novells o amb poques nocions de programaci. El programa s gratut, encara que existeix una versi comercial ampliada amb caracterstiques addicionals. 

Va tenir el seu origen en els anys 90, quan Mark Overmars va comenar a crear una eina d'animaci per a ajudar als seus estudiants. Amb el temps el seu projecte es va convertir en una eina de desenvolupament de videojocs. El 29 de maig del 2005 va sortir la versi 6.1. 

Game Maker usa el seu propi llenguatge de programaci, el GML (Game Maker Language), amb el qual es poden aconseguir impressionants jocs, car encara que el Game Maker est dissenyat per a la creaci de jocs en 2 dimensions, usant el GML es poden aconseguir jocs 3D increbles tals com un FPS (First Person Shotter o d'Acci en Primera Persona). 

El desenvolupament d'un joc s realment simple, al basar-se en el maneig de: 
 Recursos (grfics, sons, fons, etc.), que s'assignen a objectes. ;
 Esdeveniments (pressionar una tecla, moure el ratol, etc.), a travs dels quals s'executen comandos. ;
 Objectes, sobre els quals s'actua en el joc. ;

Les accions del joc es poden programar de dues formes diferents: 
 L'interfcie "Drag & Drop" ("arrossegar i deixar"): el programador arrossega unes espcies de caixes a una llista, aquestes "caixes" realitzen certa acci. Es guanya en facilitat de maneig, en canvi d'una menor flexibilitat. ;
 El llenguatge GML (Game Maker Language): llenguatge de programaci propi de Game Maker, ms potent, amb el qual es pot accedir a totes les funcions i possibilitats de Game Maker. ;

L'estil de programaci de GML s molt "relaxat", ja que barreja elements de Delphi, C++, i altres llenguatges. Aix, el programa tracta indistintament: 
 Lnies acabades amb punt i coma (";") o no. ;
 Blocs de codi delimitats amb begin i end o amb claus (""). A ms, s'inclouen instruccions de control de flux com switch, break, for, etc. ;

El compilador de Game Maker no compila realment els executables, sin que uneix el codi a interpretar al seu propi intrpret per a formar els executables dels jocs. Per aix, no resulta molt eficient per a grans projectes. En versions recents es pot compilar el codi GML a codi mquina en carregar el joc (Just in Time) just abans d'executar. Overmars ha confirmat que no pensa compilar mai el GML. 

En la versi 6.1 s'utilitza Direct3D per als grfics, el que els fa ms rpids que en la versi 5.3a, que utilitzava DirectDraw. Tamb hi ha suport per als DLL fets a C++, Delphi i Pascal, i es poden crear jocs 3D o online, entre altres funcionalitats. 

 Vegeu tamb .
libSDL;
OpenGL ;
M.U.G.E.N.;
RPG Maker;

 Enllaos externs .
Pgina oficial de Game Maker, amb tutorials i exemples ;
Frum oficial d'ajuda de Game Maker ;
GeantGames, Manual tradut en castell, gran quantitat de recursos, molts exemples, frums en castell(administrador de Solsona (Lleida));
Comunitat Game Maker, amb el manual oficial en castell, frums de consulta en castell, recursos, exemples i banc de codis. (Comunitat GM) ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132300" title="Palau de Longleat" nonfiltered="3926" processed="3889" dbindex="54220">
 Longleat s un palauet d'estil isabel del segle XVI dissenyat per Robert Smythson en un entorn boscs.

s una propietat adjacent al poble d'Horningsham prop de les ciutats de Warminster a Wiltshire, i de Frome i Somerset (Anglaterra).

L'habitatge continua sent propietat de la famlia de John Thynne, que va acabar de construir-la el 1580. Inclou un parc dissenyat per Capability Brown, un jard floral d'inspiraci francesa, un ferrocarril de via estreta, el laberint ms gran del mn (2,5 km de senders, plantat el 1975), un terreny de joc, un hivernacle de papallones, el "Mirall del rei Artur" (laberint) i un Safari Park.

La faana queda marcada per tres fileres de finestres simtriques coronades amb una balustrada de la qual sobresurten decoratives xemeneies. L'arquitectura interior combina els estils perpendicular i itali amb el gust francs desenvolupat als castells del Loira i la sobrietat geomtrica flamenca. Cada un dels representants de la dinastia ha deixat la seva prpia empremta. Als apartaments es poden veure una collecci de vestits i dos gabinets de porcellana europea i anglesa. Tamb es poden visitar les cuines victorianes i les dependncies, que comprenen un escorxador i una quadra amb forja.

La principal atracci del Safari Park, que es recorre amb cotxe, sn els seus lleons, per tamb trobem wallabis, girafes, zebres, llames, dromedaris, camells, rinoceronts blancs, crvols, micus rhesus, elefants de l'ndia, llops grisos del Canad i diferents races de tigres.

 Enllaos externs .

 web de Longleat;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132301" title="Alfian bin Sa'at" nonfiltered="3927" processed="3890" dbindex="54221">

Alfian bin Sa'at (Singapur 18 de juliol de 1977) s un escriptor, dramaturg i poeta de Singapur, enfant terrible del seu pas, s conegut per les seves obres provocatives. 

s musulm malai d'ascendncia minang, hakka i javanesa. 

Biografia. 
Va ser a alumne de Tampines Primary School, Raffles Institution, i Raffles Junior College. Alfian va sser president de les societats de dramatrgia de RI i RJC i va participar als seus programes d'arts creatives.

Les seves obres de teatre s'han representat a Malisia i Singapur i avui dia treballar per al grup de teatre W!LD RICE.

Obres.
Teatre.
En angls.
Fighting (Luchar)(1994);
Black Boards, White Walls (Tablas negras, muros blancos)(1997);
Yesterday My Classmate Died (Ayer muri mi compaero de clase)(1997);
sex.violence.blood.gore (con Chong Tze Chien) (1999);
Asian Boys Vol. 1 (Chicos de Asia Vol.1)(2000);
What's The Difference? (Cul es la diferencia?)(2001);
Don't Say I Say (No digas que digo)(2001);
Poppy dot dream (La amapola no duerme)(2001);
The Corrected Poems of Minah Jambu (Los poemas corregidos de Minah Jambu)(2001);
The Optic Trilogy (La triloga ptica)(2001);
7 Ten: Seven Original 10-minute Plays: Not In (7 diez: siete obras oeginiales de 10 minutos: pasadas de moda)(2003);
Landmarks: Asian Boys Vol. 2  (Hitos:Chicos de Asia Vol.2)(2004);
Tekka Voices (Voces Tekka)(2004);
Mengapa Isa? (2004);
The Importance of Being Kaypoh (La importancia de ser Kaypoh)(2005);
Harmony Daze (El aturdimiento de la armona)(2005);
Confessions of 300 Unmarried Men: Blush (Confesiones de 300 mujeres no casadas: Ruborzate)(2006);
Homesick (Morria)(2006);

En malai.
Deklamasi Malas (Declaracin de indolencia) (1997);
Dongeng (Mito) (1997);
Anak Bulan di Kampung Wa' Hassan (Luna nueva en Kampung Wa' Hassan) (1998);
Madu II (Poligamia) (1998);
Causeway (1998);
The Miseducation of Minah Bukit (2001);
Tapak 7 (7 pasos) (2001);
Selamat Malam Ibu (adaptat de night Mother de Marsha Norman) (2003);
Keturunan Laksmana Tak Ada Anu (adaptat de Descendants of the Eunuch Admiral de Kuo Pao Kun) (2003);
Minah & Monyet (Minah y mono) (2003);

En mandar.
Fugitivos (  )(conNg How Wee) (2002);

Poesia.
One Fierce Hour (Landmark Books, 1998) ISBN 981-3065-18-4;
A History of Amnesia (Ethos Books, 2001) ISBN 981-04-3704-8;

Prosa.
En angls.
Corridor (SNP, 1999) ISBN 981-4032-40-9;

En malai.
Bisik: Antologi Drama Melayu Singapura (Whisper: Anthology of Malay Singaporean Drama) (Pustaka Cipta, 2003);

Premis.
1995 - Kripalani Award for Outstanding Contribution to Creative Arts;
1998 - Commendation Award by the Malay Language Council for Causeway;
1999 - Singapore Literature Prize Commendation Award;
2001 - Golden Point Award for Poetry;
2001 - Young Artist Award for Literature;
2005 - Life! Theatre Awards for Best Script for Landmarks: Asian Boys Vol. 2;
2006 - FRONT Award;

Referncies.




Enllaos externs.
Recklessness over Paralysis - Entrevista de Sintercom;
Deny Thy Country, Young Man - Entrevista d'Audrey Lim;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132305" title="Maria Anna de Baviera (delfina de Frana)" nonfiltered="3928" processed="3891" dbindex="54222">


Maria Anna de Baviera, delfina de Frana (Munic 1660 - Versalles 1690). Princesa de Baviera amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni amb el prncep hereu francs, el Gran Delf.

Nascuda a Munic el dia 28 de novembre de 1660, era filla de l'elector Ferran I Maria de Baviera i de la princesa Adelaida Enriqueta de Savoia. Mentre que per via paterna era nt de l'elector Maximili I de Baviera i de l'arxiduquessa Maria Anna d'ustria, per via materna ho era del duc Vctor Amadeu I de Savoia i de la princesa Cristina de Frana. 

El dia 7 de mar de 1680 contragu matrimoni a Munic amb el prncep hereu Llus de Frana, fill primognit del rei Llus XIV de Frana i de la infanta Maria Teresa d'Espanya. La parella tingu dos fills:

 SAR el prncep Llus de Frana, nat a Versalles el 1682 i mort a Versalles el 1712. Es cas a Versalles amb la princesa Maria Adelaida de Savoia el 1697.

 SM el rei Felip V d'Espanya, nat a Versalles el 1683 i mort a Madrid el 1746. Es cas en primeres npcies a Tor el 1701 amb la princesa Maria Llusa de Savoia i en segones npcies a Guadalajara el 1714 amb la princesa Isabel de Farnesi.

 SAR el prncep Carles de Frana, nat a Versalles el 1686 i mort a Versalles el 1714. Es cas amb la princesa Llusa Elisabet d'Orleans el 1710 a Versalles.

El casament de Maria Anna amb el fill primognit del rei de Frana s'inscriu en el marc d'una tctica diplomtica de Munic per mantenir bones relacions amb Pars a part de les tradicionals relacions mantingudes amb Viena. Aix, l'elector bavars es pos enmig del xoc de la poltica imperial i de la poltica francesa tradicionalment enfrontades durant els segles XVI, XVII i XVIII.

Maria Anna mor a Versalles el dia 20 d'abril de 1690 a l'edat de 29 anys.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132312" title="Amlie Helga Lundahl" nonfiltered="3929" processed="3892" dbindex="54224">

Amlie Helga Lundahl (Oulu, 26 de maig de 1850 - Hlsinki, 20 d'agost de 1914) fou una pintora finlandesa. 

Va estudiar a l'escola de Belles Arts d'Estocolm, desprs va aconseguir una beca per a seguir els seus estudis a l'Acadmie Julian de Pars. Per una visita a Bretanya en els anys 1870 on es va installar, va comenar a pintar el seus paisatges i retrats.

Galeria.


Enllaos externs.
Alguns dels seus quadres;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132318" title="Histria de la penicillina" nonfiltered="3930" processed="3893" dbindex="54226">
Alexander Fleming va ser el primer en suggerir que el Penicillium, un tipus de floridura, havia de posseir una substncia antibacterial, i va ser el primer en allar la substncia activa que anomenava penicillina. Per Fleming no va ser el primer en utilitzar les seves propietats.

Histria.


Bibliografia.
 "History of Antiobiotics" from a course offered at Princeton University.
 Penicillin Man: Alexander Fleming and the Antibiotic Revolution, by Kevin Brown, St Mary's Trust Archivist and Alexander Fleming Laboratory Museum Curator. (2004)  ISBN 0-7509-3152-3 (Most of the information in this article comes from this book);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132320" title="Juan Snchez Moreno" nonfiltered="3931" processed="3894" dbindex="54227">
Juan Gins Snchez Moreno era un futbolista valenci. Va nixer a Aldaia, (l Horta Oest, Pas Valenci) el 15 de maig de 1972. Es va formar a la pedrera del Valncia CF. Jugava de davanter i en 2006 es va retirar. Actualment forma part del cos tcnic del Valncia CF.

Selecci nacional.
Va ser internacional amb la selecci espanyola en una ocasi, el 18 de novembre del 1998 en el partit disputat a Salerno: Itlia-2;  Espanya-2.

 Clubs .
 Valncia B - ????-1993 - Segona B;
 Valncia CF - 1992-1993 - Primera divisi;
 RCD Mallorca - 1993-1994 - Segona divisi;
 Celta de Vigo - 1994-1999 - Primera divisi;
 Valncia CF - 1999-2004 - Primera divisi;
 Celta de Vigo - 2004-2006 - Segona divisi (2004/2005); Primera divisi (2005/2006) ;
 
Ttols.
Nacionals.
 1 Supercopa d'Espanya - Valncia CF - 1999;
 2 Lligues - Valncia CF - 2001-2002 i 2003-2004;

Internacionals.
 1 Copa de la UEFA - Valncia CF - 2004;

Enllaos externs.
Juan Snchez a www.lfp.es;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132322" title="Vicente Segu Garca" nonfiltered="3932" processed="3895" dbindex="54228">
Vicente Segu Garca era un futbolista valenci. Va nixer a Valncia (Pas Valenci), el 13 de desembre de 1927). Jugava d extrem esquerre i la major part de la seua carrera va transcrrer al Valncia CF. 

 Clubs .
 CE Mestalla - 1945-1946;
 Valncia CF - 1946-1959 - Primera divisi - 260 partits i 83 gols;
 Llevant UE - 1959-1960 - Segona divisi;

Ttols.
1 Lliga - Valncia CF - 1946-1947;
2 Copes del Rei - Valncia CF - 1949 i 1954;

Enllaos externs.
Segu en www.lfp.es;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132323" title="Claudio Lpez" nonfiltered="3933" processed="3896" dbindex="54229">
Claudio Javier "Piojo" Lpez s un futbolista argent. Va nixer el 17 de juliol de 1974 a Ro Tercero (Crdoba, Argentina). Juga de davanter i el seu actual club s el Kansas City Wizards dels Estats Units de la Major League Soccer desprs d'abandonar el seu club de debut, el Racing Club de Avellaneda.

 Ttols .





 1 Medalla de plata als Jocs Olmpics Atlanta 96   Selecci argentina   1996;
 1 Copa del Rei - Valncia CF   1999;
 1 Supercopa d'Espanya - Valncia CF - 1999;
 1 Supercopa d'Itlia - SS Lazio - 2000;
 1 Copa d'Itlia - SS Lazio - 2004;
 1 Lliga mexicana de futbol - Club Amrica - 2005;
 1 Copa de campions de la CONCACAF - Club Amrica - 2006;

Enllaos externs.
 Claudio Lpez a www.lfp.es;
 Claudio Lpez en www.footballdatabse.com ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132324" title="Andreu Palop i Cervera" nonfiltered="3934" processed="3897" dbindex="54230">
Andreu Palop Cervera s un futbolista valenci. Va nixer el 22 d'octubre del 1973 a L'Alcdia (la Ribera Alta, Pas Valenci, Pasos Catalans). Juga de porter i el seu actual club s el Sevilla FC.

 Trajectria .

Format en la pedrera del Valncia CF, la temporada 1997/98 va ser cedit al Vila-real CF, que en aquells dies jugava en la Segona Divisi espanyola. Amb el submar groguet va fer histria, en assolir aquella temporada l'ascens a Primera divisi, per primera vegada en la seua histria. En la mxima categoria Palop va seguir defensant la porteria del Vila-real amb notables actuacions. A la f de la temporada i consumat el descens groguet, el Valncia CF va decidir repescar-lo.

En Valncia va romandre sis temporades en les quals el club va abastir mltiples xits (dos lligues, una Copa de la UEFA, una Supercopa d'Europa i dos subcampionats de la Lliga de Campions de la UEFA). No obstant aix, Palop sempre va estar a l'ombra de Santiago Caizares, i en sis anys noms va ser alineat en 43 partits de lliga.

L'estiu de 2005 va abandonar Valncia per a incorpora-se al Sevilla FC, on prompte es va convertir en un dels pilars de l'equip. En la seua primera temporada va conquistar la Copa de la UEFA, el primer trofeu europeu en la histria del club. El ttol es va reeditar la segent temporada i Palop va jugar un paper destacat. El 15 de mar de 2007, Palop es va convertir en l'heroi de la jornada per al seu equip, ja que aquest perdia 2-1 amb el Shakhtar Donetsk ucrani en els vuitens de final de la Copa de la UEFA 2006-2007 i en temps de descompte va fer el gol de l'empat rematant de cap, un servei de cant.. A la prrroga el Sevilla FC aconsegu un altre gol que li don la victria.

En la final, jugada el 16 de maig de 2007 contra l' Espanyol de Barcelona, Palop es va convertir una vegada ms en l'heroi del seu equip al parar tres llanaments durant la tanda de penals, en la que el Sevilla FC es va imposar 3 penals a 1 desprs de concloure el temps reglamentari amb el resultat de 1-1 i la prrroga amb 2-2.

La temporada 2006/07 tamb va conquistar la Supercopa d'Europa i la Copa del Rei, a ms d'acabar la lliga en tercera posici, desprs de lluitar durant tota la temporada pel ttol.

 Selecci espanyola .

El 20 d'agost de 2007 va ser convocat per primera vegada per la Selecci de futbol d'Espanya com recanvi d'urgncia del lesionat Iker Casillas, de cara a un partit amists contra Grcia , encara que no va arribar a debutar. Va participar en l'obtenci de l'Eurocopa 2008.

Comproms social.

Andreu Palop junt a Nria Roca i Hctor Faubel va protagonitzar en 2008 la campanya d' Escola Valenciana per la matriculaci dels xiquets a les escoles en valenci. 

Ttols.

Nacionals.


Internacionals.


(*) Incloent la selecci

Referncies.


Enllaos externs.
 Palop a www.lfp.es;
 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132328" title="Jos Francisco Molina Jimnez" nonfiltered="3935" processed="3898" dbindex="54231">

Jos Francisco Molina Jimnez, conegut com Molina, (8 d'agost de 1970) s un futbolista valenci que juga de porter i el seu darrer equip fou el Llevant UE.

Selecci nacional.
Ha sigut internacional amb la selecci espanyola en 9 ocasions. Va debutar com a internacional el 24 d'abril de 1996 en un amists front a Noruega. Curiosament, va debutar en la posici d interior esquerre degut a les circumstncies del partit. Va participar a la Copa del Mn Frana 2002 i a l'Eurocopa d Holanda i Blgica 2000.

Ttols.
Nacionals.
 1 Lliga - Atltico de Madrid - 1995-1996;
 2 Copes del Rei;
 amb l Atltico de Madrid - 1995-1996;
 amb el Deportivo - 2001-2002) ;
 2 Supercopes d'Espanya - Deportivo - 2000 i 2002;

Distincions Individuals.
 1 Trofeu Zamora - Atltico de Madrid - 1995-1996;

 Enllaos externs .
 Molina a www.lfp.es;
 Fitxa de Molina com a jugador de la selecci;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132334" title="Ovoviviparisme" nonfiltered="3936" processed="3899" dbindex="54232">
Es coneix com a ovoviviparisme a l'estratgia reproductiva prpia de diferents animals amb la qual es ous romanen a l'interior de la femella fins al moment de llur desclosa. A diferncia del viviparisme, la prognie no t cap relaci nutritiva amb la mare excepte pel que fa a l'intercanvi de gasos. 

Sn ovovivpars diferents peixos com ara alguns taurons o els peclids, alguns rptils com ara serps, i diversos invertebrats.

 Vegeu tamb .

 Viviparisme;
 Oviparisme;
 Ovofgia;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132342" title="Joan Elies Adell i Pitarch" nonfiltered="3937" processed="3900" dbindex="54233">
Joan-Elies Adell. Naix a Vinars l'any 1968. Poeta.  Pertany al grup dels Imparables, antologats al volum Imparables (2004).


 Biografia .
Joan-Elies Adell va nixer a Vinars (el Baix Maestrat) el 1968. Va cursar estudis de Filologia i Comunicaci Audiovisual en la Universitat de Valncia, i, a hores d ara, treballa com a professor a la Universitat Oberta de Catalunya. Pel que fa a la seua obra literria, ha publicat diverses obres assagstiques al voltant de la msica i la cultura digital. A ms, s ha dedicat al conreu de la poesia, amb ttols com La matria del temps (1994), que va merixer el premi Gabriel Ferrater de poesia, Oce immbil (1995) guardonada amb el premi Benvingut Oliver de poesia de Catarroja, A curt termini (1997), que va rebre el premi Ciutat d Elx de poesia, Un mateix cel (2000), Encara una olor (2003) premi Alfons el Magnnim, La degradaci natural dels objectes (2004), Jocs Florals de Barcelona i Pistes Falses (2006), 1r premi Mrius Sampere de poesia. Ha estat antologat als volums collectius Bengales en la fosca 1998, Dotze poetes valencians 2000 Vint-i-un poetes del segle XXI, 2001 i Imparables, 2004.

 Obra .

 Poesia .
La matria del temps. Tarragona: El Mdol, 1994  ;
Oce immbil. Catarroja: Ajuntament, 1995  ;
A curt termini. Valncia: Eliseu Climent / 3i4, 1997  ;
Un mateix cel. Valncia: 7 i mig, 2000  ;
Encara una olor. Alzira: Bromera, 2003  ;
La degradaci natural dels objectes. Barcelona: Proa, 2004  ;
Pistes falses. Santa Coloma de Gramenet: La Gara, 2006  ;

 Assaig .
Msica i simulacre a l'era digital. Lleida: Pags, 1997 ;
 (ed.) Indstria musical i cultural popular. Barcelona: Editorial UOC, 2005;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132345" title="Alfons Navarret i Xapa" nonfiltered="3938" processed="3901" dbindex="54234">
Alfons Navarret i Xapa s un poeta valenci.

 Biografia .
Va nixer a Alfara de l'Horta el 1974. Actualment resideix a Burjassot. Llicenciat en Dret, treballa com a professor a Valncia. 

Va presidir l'Associaci de Joves Escriptors en Llengua Catalana del Pas Valenci entre els anys 1986 i 1988. 

El catedrtic de la Universitat de les Illes Balears, Pere Rossell Bover, afirma d ell, al seu estudi de La poesia a Mallorca a inicis del segle XXI, que   ens introdueix en una lrica de to cadencis, que es complau en la suggesti i en l'evocaci dels ambients i dels personatges de qu ens parla .  Mentre que, del poemari Aparador d ombres amb corc, al nmero 47 de la revista interactiva Barcelonareview, se ns diu:  Cinqu lliurament d un dels joves poetes catalans amb ms projecci de futur. Navarret escriu una poesia desolada, aspra, tacada de dolor, amb un idioma magnfic. Inventaria instants, fotogrames de llums evanescents que transiten per la pupilla del lector amb un efecte devastador .

 Obra .

 Poesia .
Com qui contempla la mar. Valncia: Universitat Politcnica, 2000 ;
Genealogies i desencontres. Catarroja: Ajuntament, 2001 ;
En blanc. Palma de Mallorca: Caixa de Balears, 2002;
Versos d'Arafl. Valncia: 7 i mig, 2002;
Homenatge (amb Empar Delgado Calvo, Josep Ferran Valls). Palma de Mallorca: Capaltard, 2003;
Aparador d'ombres amb corc. Palma de Mallorca: Moll, 2005 ;

 Narrativa .
Les veus del mn. Palma de Mallorca: Capaltard, 2003;

 Premis Literaris: .
Universitat Politcnica de Valncia de poesia, 1999: Com qui contempla la mar;
Benvingut Oliver de poesia de Catarroja, 2000: Genealogies i desencontres;
Miquel ngel Riera de poesia, 2001: En blanc;
Vila de Lloseta de poesia, 2004: Aparador d'ombres amb corc;
Vila de la Vall d'Uix, 2006: Malaurana de l'hora vella;

 Enllaos externs .
Base de dades del Qui s qui;
Revista literria Barcelona Review;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132347" title="Estadi Panathinaiko" nonfiltered="3939" processed="3902" dbindex="54235">



L Estadi Panathinaiko, (en grec,                   ), tamb anomenat Kallimarmaro ("bon marbre" en grec), s un estadi d atletisme situat a Atenes (Grcia), construit ntegrament amb marbre blanc del Mont Pentlic. 

Va ser construit en 1895 per als primers Jocs Olmpics de l era moderna (celebrats a Atenas en 1896), sobre plnols dels arquitectes Anastasios Metaxas i Ernst Ziller, i financiat per George Averoff. Quan es va construir les mesures dels estadis d atletisme no estaven estandaritzades, per la qual cosa t una disposici a l estil de l antiga Grcia, diferent als estadis actuals, amb una pista en forma d U i amb capacitat per a 70.000 espectadors. 

Est ubicat al centre d Atenes, al principi del carrer Vasileos Konstantinou, front als Jardins Nacionals i aprofitant la pendent del pujol d Arditos per a la grada. La ubicaci s la mateixa que la de l antic estadi on es celebraven les competicions atltiques dels antics Jocs Panatenaics.

Esdeveniments.

 1896   Jocs Olmpics d Atenes 1896, els primers de l era moderna.
 1968   Final de la Recopa d'Europa de bsquet: AEK d'Atenes   Slavia de Praga, amb 60.000 espectadors s el rcord mundial d assistncia en un partit de bsquet.
 1997   Cerimnia inaugural del Campionat del Mn d'Atletisme.
 2004   Jocs Olmpics d Atenes 2004, proves de tir amb arc i arribada de la marat.
Tamb s utilitza per rebre amb honor els esportistes grecs campions, com en 2004 quan la selecci grega de futbol va guanyar l Eurocopa de Portugal.

Ministeri Grec de Cultura, amb informaci arqueolgica i histrica ;
Atenes 2004 ;
Estadi Panathinaiko en Google Maps;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132350" title="Llus de Frana (duc de Borgonya)" nonfiltered="3940" processed="3903" dbindex="54236">


Llus de Frana, duc de Borgonya (Versalles 1682 - 1712). Duc de Borgonya des del seu naixement i Delf de Viennois des de 1711.

Nascut al Palau de Versalles el dia 6 d'agost de 1682 essent fill del Gran Delf i de la princesa Maria Anna de Baviera. Mentre per via paterna era nt del rei Llus XIV de Frana i de la infanta Maria Teresa d'Espanya, per via materna ho era de l'elector Ferran I Maria de Baviera i de la princesa Adelaida Enriqueta de Savoia.

El dia 7 de desembre de 1697 es cas amb la princesa Maria Adelaida de Savoia, filla del rei Vctor Amadeu II de Sardenya i de la princesa Anna Maria d'Orleans. La parella tingu tres fills:

 SAR el prncep Llus de Frana, duc de Bretanya, nat a Versalles el 1704 i mort a Versalles el 1705.

 SAR el prncep Llus de Frana, nat a Versalles el 1707 i mort a Versalles el 1712.

 SM el rei Llus XV de Frana, nat a Versalles el 1711 i mort a Versalles el 1774. Es cas a Versalles el 1735 amb la princesa Maria Leszczy ska.

Arrogant i indisciplinat, el duc de Borgonya no respectava a ning i nicament amb gran esfor per part del tutor Fnelon (arquebisbe de Cambrai, es convert en un home piets i religis. 

L'any 1702 fou adms, pel rei Llus XIV de Frana, al Consell d'Estat encarregat de temes trascendentals com la religi, la diplomcia i la guerra. Grcies a aquesta posici, el duc de Borgonya exerc una forta influncia a travs de l'anomenat "partit devot" que estava format pel duc de Beauvillier, el duc de Chevreuse, el duc de Saint-Simon, Fenlon i altres membres de la noblesa francesa. Aquest partit defensava el retorna a una monarquia menys absolutista i amb un retorn de poders als consells locals. 

Aquesta posici del duc de Borgonya, responia a l'existncia d'un ideal que pregonava la constituci d'una monarquia administrada per la noblesa i de carcter no centralitzat, un ideal recolzat plenament pel duc de Borgonya i que segurament hauria portat a terme si hagus esdevingut rei de Frana.

La prematura mort del duc de Borgonya frustr les expectatives de la facci dels devots. Malgrat tot, la regncia del Duc d'Orleans, inicida el 1715 port a la prctica gran part dels ideals del duc de Borgonya. Tot i aix, l'any 1718 el mateix duc d'Orleans pregon el retorn al sistema absolutista del rei Llus XIV de Frana.

El duc de Borgonya mor a Versalles el dia 18 de febrer de 1712, un any escs de la mort del Gran Delf, sis dies desprs de la seva muller, la princesa Maria Adelaida de Savoia i dies desprs de la mort del seu fill primognit.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132360" title="Llus de Frana (duc de Bretanya)" nonfiltered="3941" processed="3904" dbindex="54237">
Llus de Frana, duc de Bretanya (Versalles 1707 - 1712). Prncep de Frana amb el tractament d'altesa reial que ostent el ttol de duc de Bretanya des del seu naixement.

Nascut al Palau de Versalles el dia 8 de gener de 1707 essent fill del prncep Llus de Frana i de la princesa Maria Adelaida de Savoia. Mentre per via paterna era nt del Llus de Frana i de la princesa Maria Anna de Baviera; per lnia materna ho era del rei Vctor Amadeu II de Savoia i de la princesa Llusa Elisabet d'Orleans. El duc de Bretanya era besnt del rei Llus XIV de Frana.

El duc de Bretanya mor a Versalles a l'edat de cinc anys, el dia 8 de mar de 1712. Pocs dies abans, el dia 12 de febrer de 1712 havia mort la seva mare, i el dia 18 de febrer de 1712 el seu pare. Hom el considera hereu presumible al tron francs des del 18 de febrer fins a la seva mort, el dia 8 de mar.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132386" title="Gal" nonfiltered="3942" processed="3905" dbindex="54238">


Etnologia: habitant de les Gllies. Vegeu gals.
Lingstica: El gal fou la llengua de la Gallia, vegeu gal (llengua);
Histria: Imperi fundat per Pstum el 258. Vegeu Imperi Gal.
Onomstica:;
Gal (cognom);
Eli Gal, prefecte d'Egipte i cap de l'expedici a Arbia (25-24 aC);
Gai Eli Gal, jurista rom;
Eli Gal, escriptor rom;
Marc Gal, metge rom;
Luci Anici Gal pretor rom;
Luci Anici Gal, cnsol el 160 aC;
Anni Gal, general rom;
Antpater Gal, historiador rom ;
Gai Aquilli Gal, jurista rom;
Luci Aquilli Gal, pretor rom;
Luci Asini Gal I, militar i magistrat rom;
Gai Asini Gal Solon, cnsol rom el 8 aC;
Asini Gal, conspirador;
Luci Asini Gal II, cnsol l'any 62;
Luci Canini Gal, trib de la plebs el 56 aC;
Luci Canini Gal, cnsol el 37 aC;
Luci Canini Gal, cnsol sufecte;
Gai Cesti Gal Camer, cnsol l'any 35;
Cesti Gal o Cest Gal, governador de Sria;
Constanci Gal (Flavi Claudi Constanci Gal), fill de Juli Constanci i net de Constanci Clor;
Gai Corneli Gal, poeta, orador i general rom;
Aule Didi Gal, magistrat rom;
Marc Fadi Gal o Marc Fabi Gal llegat a Hispnia el 49 aC;
Quint Fadi Gal, cavaler rom;
Tit Fadi Gal,  qestor rom;
Flavi Gal, trib militar;
Glici Gal, conspirador;
Herenni Gal, actor rom;
Herenni Gal, llegat imperial;
Noni Gal, general rom;
Quint Ogulni Gal, cnsol el 269 aC;
Marc Ogulni Gal, pretor el 181 aC;
Luci Ploti Gal, reotric gal rom;
Gai Pompeu Gal, cnsol l'any 49;
Rubri Gal, general rom;
Gai Rubri Gal, cnsol sufecte el 101;
Gai Sulpici Gal, cnsol el 243 aC;
Gai Sulpici Gal, cnsol el 166 aC;
Gai Gal, senador rom;
Surdini Gal, senador rom;
Tisi Gal, general rom;
Treboni Gal o simplement Gal, emperador rom (Gai Vibi Treboni Gal) 251-253;
Publi Volumni Gal Amint, cnsol el 461 aC;
Volusi Gal conegut per Volusi, fill de Treboni Gal i csar 252-253;
Gal (csar) vers el 350;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132387" title="Traci" nonfiltered="3943" processed="3906" dbindex="54239">

Traci (llengua);
Traci, natural de la Regi de Trcia;
Gladiador traci, tipus de gladiador;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132390" title="Catedral de Bristol" nonfiltered="3944" processed="3907" dbindex="54240">

La catedral de Bristol, coneguda en angls com Cathedral Church of the Holy and Undivided Trinity, s la catedral anglicana de la ciutat anglesa de Bristol.

Va ser fundada com l'abadia de sant Agust el 1140 per Robert Fitzharding, un terratinent local ric i oficial reial. Com el nom suggereix, estava pensat per allotjar canonges agustins. Els edificis de pedra s'aixecaven gradualment durant la resta del segle. Sobreviuen dos bons exemples d'aquesta fase normanda: la sala capitular i la casa abacial, juntament amb una porta romnica, que originalment portava a les estances de l'abat.

 Amb l'abat David (1216-1234) s'edific una nova fase, la capella de Lady Elder (1220). La part oriental de l'esglsia de l'abadia es reconstrua en estil decorat angls entre 1298 i 1332 amb l'abat Edward Knowle. L'abat John Newland (1481-1515) comenava la reconstrucci de la nau, que quedava incompleta en la Dissoluci dels Monestirs del 1539, i era demolida. El 1542 l'esglsia esdevenia la catedral d'una nova dicesi de Bristol i es dedicada a la santssima trinitat.

Una nau nova fou afegida durant el segle XIX, dissenyada per George Edmund Street i que harmonitzava amb l'estil medieval. La cerimnia d'inauguraci va ser el 23 d'octubre de 1877. Tanmateix el front occidental amb les seves torres idntiques torres es completava el 1888.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132391" title="Campionat de Rosario de futbol" nonfiltered="3945" processed="3908" dbindex="54241">
El Campionat de Rosario de futbol s la mxima competici futbolstica de la provncia de Santa Fe. Hi participen clubs de la ciutat de Rosario i voltants.

 Histria .
L'any 1905 es cre la Liga Rosarina de Football, associaci encarregada d'organitzar la primera competici de la provncia, on participaren clubs de la ciutat de Rosario. Era una competici de caire amateur.

L'any 1912, els clubs Rosario Central i Tiro Federal Argentino fundaren una associaci dissident, la Federacin Rosarina de Football i abandonaren la LRF. Dos anys ms tard, la LRF i la FRF s'uniren, adoptant el nom de la primera.

L'any 1931, amb l'aparici del professionalisme, l'associaci es divid en dos. Els clubs Alberdi New Boys, Ascot, Atlantic Sportsmen, Belgrano Old Boys, Calzada, Estudiantes de Rosario, Fisherton, Intercambio, Rosario Puerto Belgrano i Zavalla continuaren a l'amateur LRF.

Per la seva banda, Belgrano de Rosario, Central Crdoba, Nacional, Newell's Old Boys, Provincial, Rosario Central, Sparta, Tiro Federal Argentino i Washington crearen lAsociacin Rosarina de Football professional.

Rosario Central i Newell's Old Boys s'uniren a la lliga Nacional el 1939.

 Historial .
 Liga Rosarina de Football .
1905 Newell's Old Boys;
1906 Newell's Old Boys;
1907 Newell's Old Boys;
1908 Rosario Central;
1909 Newell's Old Boys;
1910 Newell's Old Boys;
1911 Newell's Old Boys;
1912 Argentino de Rosario;
1913 Newell's Old Boys;
1914 Rosario Central;
1915 Rosario Central;
1916 Rosario Central;
1917 Rosario Central;
1918 Newell's Old Boys;
1919 Rosario Central;
1920 Tiro Federal Argentino;
1921 Newell's Old Boys;
1922 Newell's Old Boys;
1923 Rosario Central;
1924 Belgrano de Rosario;
1925 Tiro Federal Argentino;
1926 Tiro Federal Argentino;
1927 Rosario Central;
1928 Rosario Central;
1929 Newell's Old Boys;
1930 Rosario Central;

 Asociacin Rosarina de Football .
1931 Newell's Old Boys;
1932 Central Crdoba de Rosario;
1933 Newell's Old Boys;
1934 Newell's Old Boys;
1935 Newell's Old Boys;
1936 Central Crdoba de Rosario;
1937 Rosario Central;
1938 Rosario Central;
1939 Central Crdoba de Rosario;
1940 Rosario Central;
1941 Newell's Old Boys;
1942 Rosario Central;
1943 Rosario Central;
1944 Argentino de Rosario;
1945 Newell's Old Boys;
1946 Newell's Old Boys;
1947 Central Crdoba de Rosario;
1948 Argentino de Rosario;
1949 Rosario Central;
1950 Newell's Old Boys;
1951 Rosario Central;
1952 Talleres - Rosario Puerto Belgrano;
1953 Talleres - Rosario Puerto Belgrano;
1954 Central Crdoba de Rosario;
1955 Central Crdoba de Rosario;
1956 Talleres - Rosario Puerto Belgrano;
1957 Central Crdoba de Rosario;
1958 Newell's Old Boys;
1959 Rosario Central;
1960 Sportivo de lvarez;
1961 Rosario Central;
1962 Rosario Central;
1963 Rosario Central;
1964 Talleres - Rosario Puerto Belgrano;
1965 Newell's Old Boys;
1966 Newell's Old Boys;
1967 Central Crdoba de Rosario;
1968 Rosario Central;
1969 Rosario Central;
1970 Newell's Old Boys;
1971 Rosario Central;
1972 Newell's Old Boys;
1973 Rosario Central;
1974 Rosario Central;
1975 Rosario Central;
1976 Newell's Old Boys;
1977 Newell's Old Boys;
1978 Renato Cesarini;
1979 Rosario Central;
1980 Newell's Old Boys;
1981 Newell's Old Boys;
1982 Rosario Central;
1983 Newell's Old Boys;
1984 Newell's Old Boys;
1985 Newell's Old Boys;
1986 Newell's Old Boys;
1987 Rosario Central;
1988 Rosario Central;
1989 Central Crdoba de Rosario;
1990 Rosario Central;
1991 Newell's Old Boys;
1992 Newell's Old Boys;
1993 Newell's Old Boys;
1994 Frigorfico Paladini;
1995 Renato Cesarini;
1996 Newell's Old Boys;
1997 Rosario Central;
1998 Tiro Federal Argentino;
1999 Tiro Federal Argentino;
2000 Tiro Federal Argentino;
2001 Tiro Federal Argentino;

 Palmars .
 Newell's Old Boys 36 ttols;
 Rosario Central 33 ttols;
 Central Crdoba de Rosario 9 ttols;
 Tiro Federal Argentino 7 ttols;
 Talleres - Rosario Puerto Belgrano 4 ttols;
 Argentino de Rosario (ex Nacional el 1934) 2 ttols;
 Renato Cesarini 2 ttols;
 Belgrano de Rosario 1 ttol;
 Frigorfico Paladini de Villa Gobernador Glvez 1 ttol;
 Gimnasia y Esgrima de Rosario (ex Argentino de Rosario) 1 ttol;
 Sportivo de lvarez 1 ttol;

 Enllaos externs .
Futbol del Interior;
RSSSF;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132394" title="Nucli estriat" nonfiltered="3946" processed="3909" dbindex="54242">

El nucli estriat o cos estriat s una estructura subcortical del telencfal. Constitueix el lmit inferior dels ventricles laterals. s l'estaci d'entrada (input) dels ganglis basals. Engloba dos nuclis: el nucli caudat i el nucli lenticular.

Histria.
Als segles XVII i XVIII, el terme cos estriat s'utilitzava per designar molts elements diferents, profunds i infracorticals de l'hemisferi. Els Vogts (Ccile i Oskar, 1941) simplificaren la nomenclatura proposant el terme nucli estriat o simplement estriat per a totes aquelles estructures constitudes per elements estriatals: el nucli caudat i el nucli lenticular.

Estructura.
EL nucli estriat s una massa llarga i contnua, que s travessada per la cpsula interna, deixant el nucli caudat lateralment i el nucli putamen ms medial.

El nucli estriat s homogeni quant a composici neuronal, ja que est constitut per quatre tipus de neurones:

 Neurones espinoses. Estan relativament a prop de les neurones piramidals del crtex. Presenten espines dorsals. Constitueixen el 96% de les neurones del nucli estriat.
 Neurones leptodendrtiques o de Deiter(2%). Presenta dendrites llargues per poc ramificades.
 Interneurones colinrgiques d'Spidery(1%). Sn diferents en primats i en rates.

A ms presenta una srie de neurotransmissors:
 Parvalbmina GABArgica, sintetitzada per les interneurones. Sn d'acci rpida.
 Calretinina GABArgica, sintetitzada per les interneurones.
 Somatostatina GABArgica, sintetitzada per les interneurones.

Aferncies.
L'aferncia ms important en termes de quantitat d'axons s la connexi corticoestriada, s a dir, la via que l'uneix amb el crtex cerebral. Les neurones corticals que projecten sobre el nucli estriat estan situades a la lmina V. Acaben normalment a les espines dorsals de les neurones espinoses. s una connexi excitadora, ja que el neurotransmissor s el GABA.

Una altra aferncia ben coneguda s la connexi nigroestriada, s a dir, amb la substncia negra (pars compacta). Tamb hi ha una connexi amb el tlem (connexi o via talamoestriada. A ms rep altres aferncies dels ganglis basals tals com el nucli subtalmic (neurotransmissor: glutamat) o el globus pllid extern (neurotransmissor:GABA).

Eferncies.
La principal eferncia s sobre la substncia negra. Aquesta via s molt densa i est formada per axons molt poc mielinitzats. Tamb presenta eferncies amb els globus pllid extern i intern.

Funci.
EL nucli estriat interv en el plantejament i la modulaci de les vies del moviment. Tamb est involucrat en processos cognoscitius que impliquen la funci executiva.

Patologia associada.
La malaltia de Parkinson s causada per la prdua de la innervaci dopaminrgica cap a l'estriat -i cap a altres ganglis basals-, el que provoca una cascada de conseqncies. La lesi de l'estriat tamb est implicada en la malaltia de Huntington, corees i discinsies. Tamb est relacionat amb l'addicci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132395" title="Grand Theft Auto 2" nonfiltered="3947" processed="3910" dbindex="54243">

Grand Theft Auto 2, o tamb conegut com a GTA2, s un videojoc llanat a tot el mn el 22 d'octubre de 1999, desenvolupat per Rockstar North, en un principi per Windows, per tamb per PlayStation, i llavors per la Dreamcast, i per Game Boy Color. Aquest s el videojoc successor del controvertiu joc de 1997,Grand Theft Auto (tamb desenvolupat per Rockstar North, llavors conegut com a DMA Design).  Rockstar ara ofereix la versi per PC, una descrrega gratuta al seu lloc web.

 Argument del videojoc . 

En el joc encarnem a la pell d'en Claude Speed, un assass de mig pl que tamb s el protagonista de Grand Theft Auto 3. Ens vam trobar prop del futur (segons la lnia argumental de Grand Theft Auto, el joc se situa bastant desprs de GTA 3) en una ciutat sense nom amb 3 rees. L'objectiu a cadascuna de les tres rees s obtenir els suficients diners per a escapar i passar a la segent. La llibertat d'acci de la saga segueix palesa en aquest joc, ja que per a aconseguir l'objectiu, podem realitzar qualsevol tasca que doni diners: robar cotxes, explotar-los, xocar-los, armar-los; atropellar persones, assassinar-les, cremar-les... No obstant aix el normal per a guanyar grans quantitats de diners s realitzar missions per a les Bandes. Cada vegada que es completa una missi per a una determinada banda, el multiplicador de diners puja una unitat, i aquest modificador influeix en tot els diners que rebem per qualsevol acci. Cadascuna de les bandes representa una facci, amb uns interessos determinats i un respecte cap a nosaltres que varia segons les nostres accions. El respecte influeix tant en la manera en el qual ens tracten els integrants de la banda (si tenim pels sls el nostre respecte en la banda, ens atacaran amb totes les armes que tinguin disponibles), com tamb en les missions que ens donen (a ms de respecte, major oferta de missions, ms dificultat, per major recompensa). Fer missions per a una banda influeix negativament en una altra o d'altres: cada banda t una banda rival, amb la qual cosa si matem a integrants d'aquesta banda rival, pujar el nostre respecte amb la primera. En Grand Theft Auto 2 tamb hem de rendir comptes per les accions illegals comeses. s per aix que la llei estar present per a frenar-nos (o almenys intentar-lo). Ara no noms en forma de policia local com en el primer GTA; a mesura que anem delinquint, ms i ms cossos de policia se sumaran a la nostra caa. Aix, en els primers nivells de recerca, la policia local ser l'encarregada d'arrestar-nos; ms tard els SWAT, el FBI i fins i tot, arribat el cas, l'Exrcit, amb tancs i infanteria estaran a l'aguait. Podrem salvar la partida en una esglsia si disposem d'una certa quantitat de diners (el mtode de guardat de les partides s totalment de la consola), punt des del qual podem continuar si aix ho desitgem. 

Bandes. 

Al GTA2 hi ha 7 bandes: una banda present en totes les rees i altres dues especfiques de cada rea. 

- Zaibatsu Pharmaceuticals: Opera en totes les rees i es dedica a tots els negocis, des d'armes, cotxes fins a drogues. El seu smbol s una Z groga i el seu nom ve de la paraula japonesa Zaibatsu, que significa Cooperativa. La seva indumentria s negra i el seu cotxe el Z-Type. Els seus caps sn: Trey Welsh (Districte Central), Xarxa Valdez (Residencial) i Uneixo Carb (Industrial). 

- Bojos (Loonies en angls, o Piraos en castell): Opera en el Districte Central, i es dedica, bsicament a les drogues. El seu smbol s un acid somrient. La seva indumentria s verda i el seu cotxe el Dementia. El seu cap s Elmo. 

- Yakuza: Opera en el Districte Central. Es dedica principalment a les drogues. El seu smbol s un Ien blau i el seu nom ve de la Yakuza japonesa. La seva indumentria s blava i el seu cotxe el Miara Yakuza. El seu cap s Johnny Zoo. 

- Cientfics: Opera en el Districte Residencial. Es dedica al desenvolupament armamentstic i clonaci. El seu smbol s un escut. La seva indumentria s groga i el seu cotxe el Meteor. El seu cap s Dr. LaBrat. 

- Colls Vermells (Rednecks): Opera en el Districte Residencial. Es dediquen a provocar el caos amb bombes i al ressorgiment de les seves ideologies. El seu smbol s una bandera de la Confederaci, i el seu nom ve dels Rednecks. La seva indumentria s blava clar i el seu cotxe el Redneck Pickup. El seu cap s Billy Bob Bean. 

- Hare Krishna: Opera en el Districte Industrial. Es dediquen a convncer a tots d'arribar al Nirvana, mitjanant qualsevol mitj. El seu smbol s una flor taronja, i el seu nom ve de l'organitzaci religiosa Hare Krishna. La seva indumentria s taronja i el seu cotxe el Karma Bus. El seu cap s Sunbeam. 

- Mfia Russa: Opera en el Districte Industrial. Es dediquen als explosius, armes, indstries... tot menys les drogues. El seu smbol s una estrella vermella de 5 puntes. La seva indumentria s vermella i el seu cotxe el Bulwark. El seu cap s en Jerkov.

La polmica. 

La polmica que va ocasionar aquesta segona part va ser encara ms gran que l'ocasionada per la primera: el joc es va tornar ms violent i apareixen destacades diverses organitzacions reals. En alguns llocs del mn es va prohibir la seva venda a menors i fins i tot es va arribar a retirar de les prestatgeries. Alguns pares van denunciar a Rockstar acusant-los que el joc fomentava la violncia i la pertinena a bandes, denncies que segueixen produint-se avui dia amb els successius lliuraments de la saga. 

 Enllaos externs .
Descrrega gratuta de Grand Theft Auto 2 per Windows PC a Rockstar Classics;
GTA2: The Movie;
Pgina de "GTA2 Game Hunter" Un cercador de partides En lnia per al GTA2;
GTA2 a gouranga.com;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132405" title="Mononucleosi infecciosa" nonfiltered="3948" processed="3911" dbindex="54244">
La mononucleosi infecciosa o  febre glandular, coneguda popularment com a malaltia del pet, s una malaltia que es caracteritza per la febre, el dolor referit i la fatiga. s causada pel virus d'Epstein-Barr (EBV), que afecta als limfcits B, produint una limfocitosi reactiva i limfcits T anormals (cossos de Downey).

El virus es transmet per individus asimptomtics a travs de la sang o de la saliva (d'aqu el nom popular de malaltia del pet).

Histria.
El terme mononucleosi infecciosa fou introdut el 1920, quan es va descriure una sndrome caracteritzada per febre, limfadenomeglies, fatiga i limfocitosi en sis pacients. El 1968, Henle va demostrar que el virus d'Epstein-Barr era l'agent etiolgic de les sndromes mononuclesides (SMN) associades amb la presncia d'anticossos heterfils.

Smptomes.
Una persona pot estar infectada amb el virus setmanes o mesos abans que aparegui qualsevol smptoma. Les primeres mostres de la malaltia se solen confondre amb smptomes de la grip. Els smptomes ms tpics de la mononucleosi sn:

 Febre. Pot ser ms suau o ms severa, per es veu en la majoria dels casos.
 Limfadenomeglies (nduls limftics ms grans i ms tous). Particularment els nduls cervicals posteriors de manera bilateral (a ambds costats del coll).
 Faringitis.
 Fatiga. En algunes ocasions pot ser extrema.

A ms, alguns pacients tamb presenten:

 Esplenomeglia (Melsa ms gran).
 Hepatomeglia (Fetge ms gran);
 Dolor abdominal.
 Dolor muscular.
 Maldecap.
 Prdua d'apetit.
 Ictercia.
 Depressi.
 Debilitat.
 Erupcions cutnies.
 Vertigen o desorientaci.
 Edema supraorbital (ulls inflats). Sol ocrrer al principi.

Molta gent exposada al virus d'Epstein-Barr no presenta el smptomes de la malaltia, sin que noms porten el virus i el transmeten a altres persones. Aix sol passar habitualment en nens, en els quals la infecci sol causar noms una malaltia molt suau, fins i tot moltes vegades no s'arriba a diagnosticar. Aquesta caracterstica, ms el fet que t un perode llarg d'incubaci, fa que el control epidemiolgic de la malaltia sigui gaireb impossible. Prop del 6% de la gent que presenta mononucleosi infecciosa sol recaure.

La mononucleosi pot fer que la melsa s'infli -esplenomeglia- (50% casos) i en casos molt estranys pot conduir a la ruptura de la melsa. La ruptura se sol produir sense traumatisme, encara que s un factor important. A causa d'aix, se sol recomanar als pacients que pateixen la malaltia que no practiquin esports de contacte mentre la malaltia no hagi desaparegut. Altres complicacions inclouen hepatitis (inflamaci del fetge), que causa l'elevaci de la bilirubina del srum (en el 40% dels pacients), l'ictercia (5% dels casos) i anmia.

Encara que el virus d' E.B. causa la gran majoria de casos de la mononucleosi, el cytomegalovirus pot produir una malaltia similar, generalment sense faringitis. Independentment del virus, s'inclouen ambdues infeccions sota el diagnstic de mononucleosi.

Variants atpiques de la mononucleosi.

En nens petits, la malaltia sol ser asimptomtica. El curs de la malaltia pot tamb ser crnic, ja que alguns pacients sofreixen els smptomes de la malaltia durant mesos o anys. Aquesta variant de la mononucleosi es coneix com Sndrome crnica de la fatiga o Sndrome d'EBV.

Mortalitat/morbilitat.
La mort a causa de la mononucleosi s molt estranya en pasos desenvolupats. Les complicacions mortals que es poden donar sn la ruptura de la melsa, infeccions bacterianes, insuficincia heptica i el desenvolupament de miocarditis viral.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132412" title="Leaves' Eyes" nonfiltered="3949" processed="3912" dbindex="54245">


Leaves' Eyes s una banda de gothic metal i folk metal alemanya. Va ser formada desprs de qu la vocalista de Theatre Of Tragedy, Liv Kristine, fs expulsada. Leaves' Eyes va ser creat per Alexander Krull (marit de Liv Kristine) i antics membres d'Atrocity.
Els membres de la banda sn:
 Liv Kristine Espens Krull - Cantant;
 Mathias Rderer - Guitarra;
 Thorsten Bauer - Guitarra;
 Chris Lukhaup - Baix;
 Moritz Neuner - Bateria;
 Alexander Krull - Programador (cantant en ocasions);



Discografia.



CDs.
 Lovelorn;
 Elegy (EP);
 Vinland Saga;
 Legend Land (EP);

Singles.
 Into Your Light;


Enllaos externs.
Pgina oficial de Leaves' Eyes  ;
Leaves' Eyes Myspace ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132415" title="Rossend Palmada i Teixidor" nonfiltered="3950" processed="3913" dbindex="54246">
Rossend Palmada i Teixidor (Banyoles, 30 de juliol del 1893   14 d'agost del 1988), va ser compositor de sardanes i teric musical.

 Biografia .
Fill del compositor i instrumentista de cobla Joaquim Palmada i Butiny, de qui reb les primeres llions de msica. S'estren com a msic als tretze anys, com a flabiolaire i violinista de la cobla de son pare, Els Juncans; per a l'ocasi, aquest li va dedicar la sardana La primerenca, obligada per a dos flabiols, que interpretaren ells dos. Dos anys ms tard en Rossend es llu en una srie de concerts amb Els Juncans en el Palau de Belles Arts de Barcelona.

En desfer-se la cobla, el 1917, en Rossend cerc feina d'administratiu i, a l'any segent aconsegu, la plaa d'oficial de secretaria de l'ajuntament de Banyoles. Estudi Dret Administratiu i Cincies Exactes i aix el permet d'ocupar diversos crrecs en l'administraci local. Al 1945 ingress en el Cos de Secretaris i Interventors Municipals. Fou interventor de l'Ajuntament de les Borges Blanques i, posteriorment, interventor municipal al de Banyoles, crrec que ocup fins a la jubilaci el 1963. 

Malgrat abandonar la feina d'instrumentista, tota la seva vida salv de l'oblit i promogu activitats folklriques de diversa mena, com la recuperaci del Ball del Tortell d'Esponell. Des del seu despatx collabor a fomentar i organitzar concerts, certmens i concursos, com el concurs de sardanes per a cobla dels anys 1920 al 1923 i 1931; tamb contribu al nomenament de Banyoles com a Ciutat pubilla de la sardana el 1965. A banda, fou autor d'estudis sobre folklore, histria de la sardana, i el dodecafonisme.

Compongu una seixantena de sardanes, una vintena abans del 1923, i la resta desprs de la Guerra Civil. El 1947, el mestre Vicen Bou dedic la sardana Maria Carme, encs de nina a l'esposa del seu fill Albert Palmada, Maria Carme Roura.

El 1993, l'Ajuntament de Banyoles, el Foment de la Sardana, lEsbart Fontcoberta i les comissions de festes del barri del Terme i del Barri de Sant Martiri li dedicaren un homenatge i afixaren una placa commemorativa a la casa on havia viscut. L'Obra del Ballet Popular li dedic el Premi Vicen Bou el 1970. Tamb s'ha convocat el Premi Rossend Palmada de composici de sardanes, que guany el 1990 en Joan Llus Moraleda.

 Obres .
 Harmonitzacions per a cobla de ballets tradicionals;

 Sardanes (selecci) .
 A la meva filla Carme (1940), dedicada a la seva filla Carme Palmada i Teixidor;
 A Margalida (1969);
 Aires de la rodalia (1969);
 Albada (1917 per a piano; instrumentada el 1983 per a cobla);
 L'alegre Angelina, dedicada a ngela Planadevall i Pi;
 L'aplec de Sant Ferriol (1943);
 Banyoles sardanista (1981);
 El Barri de Sant Martiri (1961) dedicada al barri del carrer de Sant Martiri de Banyoles;
 Canons muntanyenques (1909);
 Cantem i ballem (1942);
 Carme riallera (1966), a la seva jove Carme Roura;
 Comenant la tasca (1909), possiblement la seva primera composici;
 L'encant de Palera (1978), tamb anomenada Palera;
 Festa a les Illes (1962);
 Finesa d'amor (estrenada per la cobla la principal de Banyoles en les festes de Sant Martiri de l'any 1955) ;
 Imma (1962), dedicada la seva neta Imma Palmada Roura;
 La fira de la mel (1972), dedicada a la fira que es fa a la vila de Crespi (pla de l'Estany);
 La font del Rei (1972);
 La font del Vilar (1980);
 Gener (1948), dedicada al seu pare;
 Joguetona (1915). Composta com a obra a interpretar per a un concurs de cobles, podria ser una de les primeres sardanes obligades per a cobla;
 El llac de plata (1968);
 Lliris i clavells (1955);
 Mare (1974), lletra del propi compositor;
 Matinejant (1976);
 Moixaines (1968);
 Montserrat en festes (1971), premi Sardana de l'ofrena;
 Muntanyes de Ceret (1964);
 La nostra Judith (1973), dedicada a la seva neta Judith Palmada Roura;
 Nova estrella (1909);
 Nova garlanda (1971);
 Nvols d'or (sobre el llac) (1958);
 La petita Josefina (1965), a la seva nta Josefina Planadevall i Palmada. Estrenada en la sessi matinal del dia de la sardana, per la cobla Costa Brava de Palafrugell, en la qual Banyoles fou honorada amb el ttol de ciutat pubilla.
 Els Pinetons (1949), dedicada a l'aplec de Cardedeu;
 La poma d'or (1967);
 El pomer (1944);
 Records de Banyoles (1923), obligada de tenora, dedicada al seu germ Joaquim. A aquest mateix, el compositor Toms Gil i Membrado li dedic el 1982 la sardana Preuada.
 Roda d'amor (1967);
 Rosa gentil (1947);
 Roses de jard (1958), obligada de tible, reescrita el 1988 com a Roses del jard del Terme. Dedicada a la secci sardanista de Torell l'any 1959;
 Sant Pere Sallavinera (1982), darrera sardana;
 La sardana del Tortell (1939), sardana curta;
 Setembre (1975);
 Tot sospirant (1916);
 Vilanova de la Muga (1955), lletra d'Antoni Vives i Batlle, dedicada a la vila del mateix nom. Aquesta sardana es va interpretar, en part, en els Jocs Olmpics de Sidney (2000);

 Sardanes revesses: El cotir, Desori (1950), Enginys de fada (1948), Fent palletes, Misteriosa, Tot segant (1949);

 Enllaos .
 Llista de les sardanes de Rossend Palmada;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132417" title="TikiWiki" nonfiltered="3951" processed="3914" dbindex="54247">
Tiki CMS/Groupware o TikiWiki s un Sistema de gesti de continguts de carcter collaboratiu (CMS/Groupware) fcil de configurar i personalitzar, dissenyat per a crear portals, llocs comunitaris, intranets i aplicacions web en general. TikiWiki no noms s un gestor de documents i imatges, tamb s una eina per a l'elaboraci collaborativa de qualsevol material escrit. La seva principal funcionalitat s un wiki. Disposa d'un gran nombre de funcionalitats que amplien les seves possibilitats del treball collectiu: llistes de correu, missatgeria interna, blogs o bitcores, edici d'articles, FAQ, enquestes, xat, directori per a enllaos, butlletins, calendari... s una aplicaci adaptable a un gran tipus de finalitats com per exemple per a documentaci de projectes en intranets o com una eina per a l'educaci. Utilitza PHP, ADOdb i Smarty, i funciona sota qualsevol sistema operatiu. 

Algunes de les seves caracterstiques principals: 
Codi de sortida XHTML vlid ;
s de CSS per als temes ;
Gesti de permisos per a usuaris i grups ;
Utilitza PEAR DB per a accs de bases de dades ;
Suport multillenguatje ;
Es basa en plantilles usant Smarty ;
Sistema de cach per a pgines internes i imatges ;
Motor de recerca integrat ;
La seva llicncia s GPL/LGPL;

Vegeu tamb.
 MediaWiki - El programari de la Viquipdia;
 TiddlyWiki - El programari personal lliure pels teus wikis, disponible en catal;
 Wiki - Documents d'hipertext i el programari collaboratiu;

Enllaos externs.
 softcatal ;
 Curs Tiki Coneixement lliure a la UB;
 Pgina oficial  majoritriament;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132418" title="Literatura kurda" nonfiltered="3952" processed="3915" dbindex="54248">
Literatura kurda s la literatura feta en kurd.
 La tradici oral .
La literatura oral i folklrica ha estat una constant en la histria literria kurda. Hi ha canons de diverses classes  i varietats: dlok, govand i diln (dansa), lawjk i hyran (amor),  er o delal (guerra), canonetes que acompanyaven la transhumncia de primavera (serle) o de tardor (pahzok), canons de bressol (lor), epitlams (hevale o serezavano) o de dol (s n o qewil). Els contes o historietes en prosa (rok) sn plens d'imaginaci, poden ser meravellosos, satrics o anecdtics, com els comtes d'animals (lewda). Entre les grans narracions legendries trobem Mam Alan, Zelixa  Fatl, Layla  Mejnn, Siyabend  Xac, Zambilfiros (Venedor de cistelles), Xrsid  Xawer,  irin  Xo rew,  irin  Ferhad, Faxr  Sitiy i Manica  Bijan; les epopeies de trama histrica (destan) Dimdim, Julind, Rustem  Zoraw, Cihangir, Zendeheng, Nadir  Topal, Els dotze Cavallers de Meriwan, Abdul Rehman Baban i Ezdn er Bedir-Xan, que facilitaven la glria dels dengbj (trobadors professionals) i xirokbj (contistes), capaos de retenir en la memria llargues i nombroses canons, amb histries d'amor trgiques i de poders sobrenaturals, com Sleman Slivi.

Durant el segle XX s'han publicat nombrosos reculls de folklore kurd, com Gotina pcine (1957) i Srpehatiye Resiwe dar (1956) de Cegerxwin, publicats a Damasc; Oise-i p inan (1933) d'Ismail Heq  aweys, publicat a Bagdad; Hezar bj  pend (1930) de Marf iyawok, tamb a Bagdad, iri ke kurde (1961) i irike  Siyamend (1956) d'A. Ayyubian, a Tabriz; i Zambilfros (1965) de Gew Mukriani, a Hewler. El 1987 l'editorial sueca Orfeus public els Crokn kurd (Contes kurds) de Roger Lescot, qui public una Krte gramari (1968) amb E.C. Bedirxane.
 Primeres mostres .
El primer text en kurd data del segle VII, i narra com els rabs exterminaren els zoroastrians. Per Ibn al Athir (mort el 1233) al seu Kamil assenyala que pocs kurds saben escriure el seu idioma, i que les obres cultes les escriuen en rab, com Ibn Kallikan (1211-1282), historiador i bigraf, o Abu'l Fida (1273-1331) historiador i gegraf; en farsi, com Xarif Khan Bidlisi (fl. 1596) i Idris Hakim Bidlisi (mort el 1520), autor de Hest Bihest (Vuit paradisos, 1501) i una histria de l'imperi otom en persa. Tamb era kurd el gran poeta turc Fuzuli (mort el 1556). Gaireb tots els escriptors kurds antics eren polglotes. Altres autors kurds destacats en idiomes forasters foren:

 Els poetes rabs Zah w  (1863-1936), Ahmad Shawki (1868-1932), Rusaf  (1875-1945), el socileg Kasim Amin (1865-1908) i els novellistes 'Akkad (1889-1964), Muhammad Taymur (1892-1921) i Mahmud Taymur (1894-?).
 En persa, Muhammad Mardukh Kurdistan , R. Yasim  i Ihsan N ri;
 En turc, M.N. Dersimli i A. Yamulki.

Segons la informaci donada per Alexander Jaba, cnsol rus a Hakkari, caldr esperar al segle XV per a trobar al primer poeta kurd conegut en llengua kurda, El Herr (1425-1495) d'Hekari amb cants patritics, Ahmed Mala-i-Ziviri (s. XII), Hafz (mort el 1389), Djam (1414-1492), Mela Ehmed de Bat (1414-1495), x Ehmed Nsan Meley Cizri de Bohtan (1407-1481), autor d'un diwan de 2.000 versos influts per la mstica sufita, publicat el 1904; Mir Mihemed de Mukis Feqiy Teyran ( El jurista dels ocells , 1590-1660), amb les obres en kurmanji El cavall negre i Histria del xeic San'an; li Tirmuqi (1590-1653) amb B t , Mustafa Besarani (1641-1702) amb Mala Tahir Avromani, Sharaf Khan (1543-1604), amb Nubara picunan (La primavera dels petits, 1648),  diccionari rab-kurd per a infants; i el gran Ehmed Xan (1652-1706), autor del lxic rab-kurd Nbuhar (Primcies), editat el 1892, i de la gran epopeia nacional Memozn (1695), versi del mite Mame Alan escrita en 2.565 dstics, on relata la vida de Mem, fill del rei del Iemen, que representa el poble kurd, i que s empresonat i es lamenta de la divisi del pas. Foren deixebles seus Ismal Bayezid (1654-1709), autor de Gulzar (El roser) glossari kurmanji-rab-persa, Murad Xan Bayezid (1736-1778) i Sheref Khan de lemerg (1682-1748), poetes lrics.

La primera gramtica de la llengua kurda fou composta per l'itali Maurizio Gaizoni, religis dominic que pass vint anys a Amadiyya i hi compos Grammatica e vocabolario della lingua kurda (1787). A les corts dels valis d'Ardalan o dels soldans de Heweraman, destacarien els poetes en gurani i producci potica fonamentada en la mtrica dodecasllaba, Ehmed Text (mort el 1640), x Mistefa Besaran (1641-1702), X nay Qub d  (1700-1759), autor d'un Salaw t nama i del irin  Xosrow, Mahzni (fl. 1783) i Mullah Bulad Xan (m. 1885) amb un Layli  Mexnum. Tamb destacaren els autors de ghazals Mawlawi (1806-1882) i Yusuf Yaska (1592-1636).

 Segle XIX .
Durant el segle XIX, augment el nombre d'escriptors en llengua kurda; en poesia s'usa la qa ida, poema lric monormic de 15-30 dstics, el ghazal, poema curt de 5-12 dstics i altres; i destacaren autors com Mewslewi (1806-1882), Nal (Mal Khidr Ahmed- Chawaysi Mikhayl, 1797-1825), amb un div en kurd central publicat el 1931; Hdci Qadir Goy (1815-1892), autor de qasides de tarann social i considerat el ms gran poeta kurd del segle, del qual se'n public el diw el 1925; el mullah sufita Salih Herq (1851-1907); Edeb (Evdelah Beg Misbah al Diwan, 1859-1916) amb un diwan, el poeta Ehmed Beg Komasi (1795-1876) i el xeic x Riza Taleban (1835-1910), mullah agnstic fundador de la poesia satrica kurda; Salim (1800-1866) i Kurdi (1803-1849), amb poesia patritica; el naqshbandi Mehw (1830-1904), amb teories sufites; Mirza Rehm Wafa'i (1836-1892) i les poetesses Mah  eref Xanim d'Ardelan (1800-1847), Sira Xanim de Diyarbakir (1814-1865) i Mihrewan de Berwar (1858-1905). Tamb van rebre visites de cientfics europeus, com Alexander Jaba, autor de Recueil de notices et recites kurdes (1860) i d'un Dictionnaire kurde-franois (1879) amb F. Justi.

 Segle XX .
Quan al segle XX, cal dir que fou al final de la Primera Guerra Mundial quan es produ l'esclat definitiu de la literatura en llengua kurda, grcies a les revistes i diaris. Tewfq Wahb fou el pioner de la gramtica kurda (1929), dels orgens de la llengua (1966) i autor d'un diccionari kurd-angls el 1966; desatacarien a Irak Hisn Arif (1926), fundador de la Uni d'Escriptors Kurds a Irak; Ehmed Muxtar Caf (1897-1935), Hamd (1878-1936), Mihemed  x Evdil Kerm Qani (1900-?), Evdil Wahd Nr (1903-1944), Hac Tewfiq Piremerd ( l'anci , 1867-1950), amb Duvanza suvarai marivan (Dotze genets a Marivan, 1935); l'historiador Huseyn Huzn Mukrian (1886-1947); el general Mihemed Emn Zek (1880-1945); Refiq Hilm (m. 1961) amb Kurdistan del Sud (1956) el poeta de Silemani Evdelah Mihemed Ziwer (1875-1945) i el turmentat Faik Evdelah Bkes ( el sense persona , 1905-1948). Evdil Gorani (1904-1962) fou poeta, autor de Baha t a yadegar (Parads i memria, 1950), Fimesk  hunar (Llgrimes i art, 1950), Siru t  darun (Natura i nima ,1968) i Lavik  payam (Ballada i missatge, 1969), director de la revista Jin (Vida) del PDK el 1952-1954 i presoner poltic. Posteriorment han destacat Dilzar (1928),  Dildar (1918-1948), autor de l'himne nacional kurd Ey ragip, Ehmed Hard (1922), Salam (1892-1959), Kaka-y Fallah (1928), Kameran Mokr (1929) i Mihemed Huseyn Berzinji  Ain ha Ba. 

Ac tamb des dels anys 20 comen a desenvolupar la prosa. La primera novella fou La Xawim (Dins el meu somni, 1925) de Jamil S'ib (1887-1950), publicada a la revista Jiyanawa, per el 1945 fou prohibit l'assaig Adamizad la saya-y darabag (L'home en la societat feudal) de Mahmud Ahmad. Per tal d'eixamplar vocabularis i termes, comenaren traduint clssics francesos, anglesos, perses i turcs. Aix, Jamal Nebez tradu The storm de William Shakespeare (1957), Mihemed El Kurd el Zadig de Voltaire (1954), i Nuredn Zaza (1919-1988) el Gavroche de Victor Hugo i Les Estrelles d'Alphonse Daudet. Ha im Dixirmac escriur articles de divulgaci cientfica, i Nac Elas tradueix les narracions dels viatgers britnics. Zaza tamb public amb Mistefa Ehmed Bot contes a la revista Hawar, i els poemes d'Osman Sebr (1906-1993). Tots tres s'exilaren a Sria. Quan a la crtica literria, destacaren Ynis Ref, el folklorista Izz al Din Rasl (1935), Marf Xiznedar, autor de Ke   qafiyet le  'ir kurd da (Ritme i mtrica a la poesia kurda, 1962), Ceml Bendi Rojbeyani tradu a l'rab el Sharaf name (1957). I quan a novellistes, destacaren  ekir Fetah, Ibrahm Ehmed (1912) i Miherem Mihemed Emn (1921). 

Endems d'aquests, en novella i teatre cal destacar Burkan amb Ki  qutebxane (la noia i l'escola, 1956), Jir amb Afret  niwi te (La dona i el talism, 1956), Emn Mirza Kerm; Xald Delair, Cemal Evdil Qadir Baban, amb Norz (1960) drama de cinc actes en vers, i Zek Ehmed Henar. El 1971 es va fundar l'Acadmia Kurda de Bagdad, on destacarien Marif Barzinji (1927-1963), Q 'us Guftan, Huseyn Arif (1936), Ibrahim Ahmed (1914, autor de la primera novella en sorani, Jan-i gal (El patiment d'un poble, 1973) i publicaren el 1970 Masala-y wijd n (Una qesti de conscincia, 1920) escrita en sorani per Ehmed Muxtar Caf.

A Turquia,  Cladit Bedir Xane (1893-1951) i Kamuran Bedir Xane (1895-1978) amb la revista Hawar (Crida) en kurmanji, s'exilaren a Damasc i el seu treball lingstic i literari ajudar a fer del kurd una llengua moderna. El nacionalista i unitarista Sxmus Hesan Cegerxwin (en turc, Fattah Beg Sahibqiran, 1903-1984) va compondre la novella Sehr-i Jin (La ciutat de la vida) i el recull de poesia Diwan Cegerxwn (1945) i Sewra azad (la revolta de la llibertat, 1954), faula sobre el Kurdistan i l'actitud nacional de les diverses classes. El ms destacat ha estat el novellista i activista Musa Anter (1920-1992), assassinat pel rgim turc, autor de Birna re  (La ferida negra, 1965), publicada a Istambul, sobre la misria i ignorncia dels pagesos kurds de Turquia, i Hatiralarim (Els meus records, 1991). Mahmud Bozarslan publicaria Meliya Meshr (Contes populars, 1984) a Uppsala, i H. Deniz els Gotn psy kurda (Proverbis kurds, 1991). Suzan Damanci (Diyarbekir, 1962) escriu els novelles Reine kokyyordu Hlin (Hlin feia olor a rena, 1993), Eriyip gidiyor gice (La nit s'esvaeix, 1991) i Kiva daglar kar tuttu (Les rides muntanyes cobertes de neu, 1995).

A Iran destac el poeta Dildar Yunus (1918-1948), autor d'Ey ragip (Ai enemic), himne nacional de la Repblica de Mehabad i adoptat posteriorment pel PKK. El poeta ms destacat fou el tamb poltic Evdirehman Sherafkendi Hjar ( Captaire , 1920-1993) membre del Komala i Zhiani Kurd el 1941 i futur cap del PDKI, compos la novella Alakok (Una flor a la muntanya, 1945) i el drama Bjti seremer  lassayi sag  mangesew (La histria dels caps de molt i la lluna i el gos) i Bcan Esedpr va compondre Molla Nasreddn.

A la URSS han destacat Ereb Semo (1898-1979), resident a Armnia que compos el Sivane kurd (Div kurd, 1935), una de les millors antologies potiques, Amre Lenin (Vida de Lenin, 1930), Jina Bextewar (Vida feli, 1959), el folklorista Haciy Cind (1908), amb Nevisark'ared k'urdaya sovetie (1957); el crtic Ordixan Cell, amb l'epopeia Tel Hamza (1963); Emn Evdal (1906-1964) amb els poemes Darishan, Khalil ve Sinem (1965); Dzhalil Dzhasme (1908) amb Alagiaz (1964), Wezr Nadir (1911-1946) amb Nubar (1935), el drama Revajin (El rapte, 1935) i Nado ve Giulizer (1935);  Ahmad Mukhtar Jaf Beg (1897-1935), Ma Zeki (1880-1948), Tahir Beg (1875-1917), Maruf Barzinji (1921), Rehm Gaz, amb Hi yarbn (El despertar, 1960) sobre la resistncia contra turcs i iranians. Sement Siyabend (1908) amb l'epopeia lrica Siyabend  Xec (1959) i El Evdalrehman (1919), amb Xat Xanim (Senyora Khat, 1959), i Gund Merxasan (La vila dels herois, 1968). Tamb destacaren els poetes lrics i crtics yazidis Casim Celil (1908-?), Mikal Re d (1925), Etar Sero (1906-), Usiv Beko (1909), i els dramaturgs A. Mrazm, amb Zeman uy (El temps passat, 1945) i Ismal Duko, amb Zewaca b dil (Matrimoni sense amor, 1964).

Des dels anys vuitanta funciona a Pars un Institute Kurde que promou la literatura kurda des de l'exili, escrita en alfabet llat perqu s el que s'adapta millor a la llengua kurda. Tamb han escrit en altre llenges Salim Bereqet (1951) de Sria, en rab, Ismet Eli (1964) en alemany Sinan ohne land (Sinan sense terra) o Cemile oder das Marchen der Hoffnung (Cemile o la rondalla de l'esperana), i Kemal Sadik Gkeli Yashar Kemal (Hemite, Adana, 1923) en turc, membre del comit central del TIP empresonat per activitats prokurdes, amb els contes Sari Sicak (El cor groc, 1952) i Ince Memed (Memet el falc, 1956), traduts a nombrosos idiomes. Altres dirigents kurds han escrit els seus testimonis en francs o angls, com Mehdi Zana, amb La prison n 5. Onze ans dans les goles turques (1995) i la seva esposa Leila Zana (1961) amb Ecrits de prison (1995) a Pars, i Ali Ekbar Gurgoz La huit de Diyarbakir, tre kurde a Turquie (1995) a Sussa. Tamb s conegut el cantant Ahmed Kaya (1957-2000) de Meleti, habitualment cantant en llengua turca per que fou pressionat per les autoritats per aparixer el 1999 a MedTV cantant en kurd. 

Referncies i enllaos.

T. Bois, Kurdish Folklore and Literature, Part VI of Kurds and Kurdistan, Encyclopaedia of Islam.
Kurdish Literature, pel Prof. Mehrdad R. Izady, Acadmia Kurda.
The Kurdish Language and Literature, per Joyce Blau, Professor de llengua i cultura kurda a l'Institut Nacional de Llenges i Civilitzacions Orientals de la Universitat de Pars (INALCO). ;
Kurdish Written Literature, per Philip G. Kreyenbroek, Encyclopaedia Iranica, Feb. 2005.
Institut Kurd de Pars;
Departament de Llengua Kurda, Universitat de Salahaddin;
Llengua Kurda, Universitat de Columbia;
ndex d'Autors de Literatura Kurda, Virginia Polytechnic Institute & State University.
Antologia de poemes kurds;
Lligams de literatura kurda;
Mem i Zn o cremar en les ales de l'amor.
Publicacions de l'Institut Kurd d'Istanbul;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132419" title="ADOdb" nonfiltered="3953" processed="3916" dbindex="54249">
ADOdb s un conjunt de llibreries de bases de dades per a PHP i Python. Aquesta permet als programadors desenvolupar aplicacions web d'una manera portable, rpida i fcil. L'avantatge resideix que la base de dades pot canviar sense necessitat de reescriure cada cridada a la base de dades realitzada per l'aplicaci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132420" title="Joaquim Palmada i Butiny" nonfiltered="3954" processed="3917" dbindex="54250">
Joaquim Palmada i Butiny (Banyoles, 1865 - 4 de gener de 1947) fou msic i compositor de sardanes.

 Biografia .
Encara que fill de msic, la seva formaci musical no vingu del seu pare, que emigr a Amrica quan el seu fill era molt petit. Amb altres instrumentistes de Banyoles, com Corominas (Feliu Corominas i Sunyer?) i Frigols, estudi viol, flabiol i tible, i una mica d'harmonia. A causa de les dificultats que pat al llarg de la seva vida, moltes de tipus econmic, la resta de la seva formaci fou adquirida de forma autodidacta. Principalment, mitjanant la lectura i estudi de la bibliografia que pogu aconseguir. No podent comprar-se el seu primer llibre, se'l copi: el Tratado de Armona d'Hilarin Eslava.

Als quinze anys, amb altres companys d'estudis form la Cobla Nova (1880-1885). Quan aquesta es desfu ingress com a tible i viol director a una cobla molt antiga (del 1746!) de la poblaci, Els Juncans, que dirig fins a la seva dissoluci el 1917. Port tamb corals de diverses societats banyolines, realitz una gran tasca com a folklorista revivint el ballet figuerenc La Filosa i mald per un renaixement del contraps. Fou tamb un excellent pedagog.

A ms d'un centenar de sardanes, t escrites havaneres per a corda, dues peces per a viol i orquestra, ballables, canons de carcter religis i nadales, una obra lrica i la seva composici preferida, el Rosari a tres veus i orquestra.

El seu fill, Rossend Palmada i Teixidor, compositor de sardanes i teric musical, li dedic el 1948 la sardana Gener.

 Obres .
 Emilieta: comedieta en tres actes (1918), llibret de Joan Pujol i Rubi;
 Fantasia, per a viol;
 Rosari a tres veus i orquestra;

 Harmonitzaci de diversos ballets populars, per a cobla;

 Sardanes (selecci) .
 A la plana de Vic (1940);
 Amoretes (1929);
 Apassionada (1921), premiada en un concurs de l'Ajuntament de Banyoles;
 Aurlia (1903);
 Brot de farigola (1930), obligada de tible;
 La cotillaire (189?);
 Crit de festa (1921);
 La curtidora (189?);
 Declaraci amorosa (1940);
 Les dues nebodetes (1903), obligada per a dos tibles;
 Les dues pubilletes (1932), obligada per a dos tibles;
 En el jard de l'amor (1924), basada en un poema de Llus Matas;
 Festivitat (1946);
 La filla del marxant (1931), premiada per l'Ajuntament de Banyoles. Glossa de la can popular del mateix ttol;
 La filosa;
 Gracieta, obligada de tible;
 Jovialitat, obligada de tible;
 Mat de primavera (1946), obligada de flabiol;
 Ocell de primera volada (1907), obligada de flabiol, escrita per a llument del seu fill Rossend;
 La primerenca (1906), obligada de per a 2 flabiols, en l'estrena com a intrpret de son fill Rossend, flabiolaire;
 Promesa d'amor (1946), darrera sardana;
 Sota d'un salze (1908), obligada de flabiol. Estrenada al Palau de Belles Arts de Barcelona;
 Vora l'estany (1910);

 Sardanes revesses: La cosina d'en Trenca-closques (1903), Cu-cut (1907);

 Enllaos .
 Llista de sardanes de Joaquim Palmada;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132423" title="Smarty" nonfiltered="3955" processed="3918" dbindex="54251">
Smarty s un motor de plantilles per a PHP, l'objectiu de les quals s separar el contingut de la presentaci en una pgina web, es troba sota la llicncia GPL pel que pot ser usat lliurement. s habitual que en grans projectes el rol del dissenyador grfic i el del programador siguin coberts per persones diferents, no obstant aix la programaci en PHP t la tendncia a combinar aquestes dues tasques en una persona i dins del mateix codi el que comporta grans dificultats a l'hora de canviar alguna part del disseny de la pgina, ja que s'ha de furgar entre els scripts per a modificar la presentaci del contingut, Smarty t com objectiu solucionar aquest problema. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132468" title="Aelurofbia" nonfiltered="3956" processed="3919" dbindex="54252">


L'aelurofbia o ailurofbia s la por irracional als gats domstics. Els que tenen aquesta fbia se senten desprotegits a la presncia d'aquests animals. 

La fbia als gats s molt com i, per descomptat, aquests animals s'asocien a all sobrenatural, la bruixeria i el dimoni. Les bruixes normalment, ho representaven amb un gat negre, com si fs un membre de la famlia, i es creia que podien adoptar la forma d'aquest animal. Una vella creena explica que els gats poden predir el temps. "Quan claven les seves urpes a un coix es que far vent, quan es llepa les orelles es que plour", donant-li un cert especte "bruixeril" al gat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132487" title="DHKP-C" nonfiltered="3957" processed="3920" dbindex="54253">

DHKC-P sn les sigles del Partit Revolucionari d Alliberament Popular/Front, (turc: Devrimci Halk Kurtulu  Partisi/Cephesi o DHKP/C) s una organitzaci marxista-leninista de Turquia. Est considerada com a organitzaci terrorista per Estats Units, el  Regne Unit i la Uni Europea.

Fou creat el 1978 per Dursun Karata  com a Esquerra Revolucionria (turc: Devrimci Sol o Dev Sol), una escisi de Devrimci Yol ("Via Revolutionria", tamb  conegut com a Dev Yol), alhora escindit del Partit d'Alliberament dels Pobles de Turquia-Front (THKP-C), alhora escisi de la  Federaci de la Joventut Revolucionria (ms conegut en turc com a Dev Gen). 

El 1994 Dev Sol es va dividir en dues faccions: el grup principal, dirigit per Dursun Karatas es va reanomenar DHKP/C, mentre que Bedri Yagan cre un nou THKP/C (no ha de ser confs amb l original).

Ent tots casos el nom "Partisi/Cephesi" (Partit/Front) en lloc de "Partit" fa referncia a les activitats poltiques del grup, mentre que  "Front" fa referncia a les operacions militars, ja que eren concebudes com a entitats separades. 

El grup expos  una ideologia marxista-leninista i una posici anti-EUA., anti-OTAN. Considerava que el govern turc era sota l imperialisme occidental i calia destruir-ne el control per mitjans violents.    

Finana llurs activitats mitjanant donacions i extorsions arreu de Turquia i d'Europa. D antuvi fou designada com a organitzaci terrorista l octubre de 1997 pel Departament d'Estat dels EUA i encara ho estava el 2005. Segons algunes fonts, l organitzaci probablement tenia una dotzena de members operatius a Turquia, i una bona xarxa de support arreu d Europa. 

El seus principals aliats sn Solidaritat Internacional (Solidarieta Internazionale, Itlia) i el FPAP.

Activitats.
Des de finals dels 1980s, el grup t com a objectiu primriament els membres en actiu o retirats de les forces de seguretat turques. Inici una nova campanya contra interesos estrangers el 1990, incloent atacs contra militars i diplomtics dels EUA. 

Per protestar per l actitud de l'imperialisme dels EUA en la Guerra del Golf, el DHKP/C assassin dos militars nordamericans, va ferir un oficial de les forces aries i va posar bombes a ms de 20 objectius militars, comercials i culturals dels EUA i de l OTAN.    

Per el primer acte de terrorisme significatiu del DHKP/C es produ el 9 de gener de 1996, quan assassin zdemir Sabanc , prominent home de negocis turc, i dos ms: el seu soci Haluk Grgn i la secretria Nilgn Hasefe. Ela assassinat foren duts a terme per asassins amagats a les Torres Sabanci per un member, l estudiant Fehriye Erdal, que collaborava amb ella aleshores. El DHKP/C ms tard va reivindicar l acte.

El DHKP/C afeg atemptats sucides a les operacions de 2001, amb nombrosos atacs contra la policia turca en gener i setembre d aquell any.  

Les operacions de represslia a Turquia i altres indrets han afeblit el grup, tanmateix. El DHKP/C no va dur a terme actes terroristes destacats 2003, tot i que la terrorista sucida Sengul Akkurt va explotar el seu cintur per accident el 20 de maig de 2003 a Ankara, en un restaurant, mentre es preparava per a l acci.

El 24 de juliol de 2004, van dur a terme una nova explosi accidental en un bus a Istanbul, que mat el terrorista Semiran Polat i tres persones ms, i va ferir 15 ms.

L 1 de juliol de 2005, Eyup Beyaz del DHKP/C va morir a Ankara en un atemptat sucida contra el ministeri de justcia.

El febrer de 2006, la dona Fehriye Erdal fou condemnada a Blgica, per va escapar mentre estava sota arrest domiciliari i encara no ha estat trobada.

Fonts.
http://library.nps.navy.mil;
http://www.state.gov;

Enllaos externs.
 Pgina pro-DHKC;
 DHKC Internacional;
 DHKP-C profile, MIPT Base de Dades del Terrorisme;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132508" title="Agammnon" nonfiltered="3958" processed="3921" dbindex="54254">


Agammnon (, llat Agamemnon) fou el rei d'Argos que, d'acord amb la Ilada, va participar a la guerra de Troia, esdevenint un dels mxims dirigents de l'exrcit aqueu que assetjava la gran ciutat. Se l'anomena rei d'Argos o "rei de Micenes", capital del regne. Estava casat amb Clitemnestra i tenia quatre fills (Orestes, Ifignia, Cristemis i Electra).

Com a germ de Menelau, que va ser abandonat per Helena, no va trigar a reunir un poders exrcit; primer va viatjar amb Palamedes cap a taca, on va convncer a Odisseu que s'uns a l'empresa. Tamb va enviar missatgers a Xipre, on el rei Cinires li havia proms cinquanta vaixells de guerra. Enlloc d'aix, per, el rei va enviar-li un vaixell de veritat i quaranta-nou de joguina. 

Abans de sortir amb les naus cap a l'Hellespont (la platja de Troia), va veure castigada la seva gosadia quan dies abans va matar un crvol de la mare rtemis tot blasfemant que ni ella mateixa ho hauria fet millor. La deessa, enutjada, li ho va fer pagar amb la vida de la seva filla Ifignia. Agammnon va trobar just el tracte i no va dubtar en sacrificar ell mateix a la seva filla per aconseguir el vent propici per creuar el mar Egeu. 

Just abans de marxar cap a Troia, Agammnon va consultar un oracle que li va dir:

"Agammnon no morir ni dins ni fora d'un palau;
ni en aigua ni a terra;
ni vestit ni despullat;
ni menjat ni afamat";

Un cop a Troia va passar deu llargs anys ssent un dels millors guerrers per sobretot un gran estadista, encara que va tenir baralles amb molts dels seus "subordinats", amb Aquilles especialment. 

En acabar la guerra i recuperar Helena el seu germ, va tornar cap a Micenes on l'esperava la seva esposa, Clitemnestra i el seu amant Egist. En arribar a casa seva, es va prendre un bany al jard. Quan va treure un peu, la seva dona li va donar una poma i li va llenar una xarxa de pescar a sobre. Aleshores, Egist va matar-lo amb l'espasa i desprs, Clitemnestra va tallar-li el cap. 

S'havia acomplert la profecia:
ni dins ni fora d'un palau (estava al jard de palau);
ni en aigua ni a terra (tenia un peu fora la banyera);
ni vestit ni despullat (la xarxa li cobria el cos, per no s un vestit);
ni menjat ni afamat (s'estava acostant una poma a la boca en el moment de la mort).

Als descendents d'Agammnon, se'ls anomena Agammennides.

Vegeu tamb.
Ciutat d'Argos;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132522" title="Complement de rgim verbal" nonfiltered="3959" processed="3922" dbindex="54255">
 Definici .

El complement de rgim verbal (CRV), tamb conegut en altres teories gramaticals com a suplement, s un complement verbal argumental (s a dir, que la seva presncia o absncia dependr de l'estructura argumental del verb) que es caracteritza per presentar la forma d'un sintagma preposicional la preposici del qual vindr determinada pel verb, esdevenint invariable, en principi, o per una clusula subordinada substantiva encapalada per la conjunci que.

 confiar en la victria;
 adonar-se de les raons;
 tenir prou amb el contracte;
 adonar-se que les coses no van b;

Segons les classificacions de la teoria temtica desenvolupada al si de la Gramtica Generativa, el CRV sol tenir el paper temtic de Tema, tot i que tamb en pot tenir el d'Origen:
 Es va oblidar de dur l'autoritzaci (Tema);
 S'allunyaren del lloc de l'explosi (Origen);

 Tipologia .

El lingista Emilio Alarcos Llorach va distingir quatre tipus de CRV o suplement -en la seva terminologia-:

 Suplement propi: s un complement imprescindible del verb, incompatible amb el complement directe, ats que realitza la mateixa funci sintctica i semntica.
Fa dues hores que parlen de futbol;

 Suplement impropi: s semblant a l'anterior per aquest s compatible amb el CD.
Amena el seu subordinat amb el comiat;

 Suplement atributiu: segons Alarcos, aquest complement es troba a mitjan cam entre el suplement i l'atribut. Aquest sintagma preposicional modifica el subjecte a travs del verb. Altres lingistes no consideren aquesta mena de complements com a CRV o suplements sin com a complements predicatius:
Gemma presumeix d'intelligent;

 Suplement inherent: aquest comparteix trets del suplement i del complement circumstancial o aditament. Aquesta mena de complements s'havien considerat tradicionalment com a circumstancials, per el fet que siguin imprescindibles els diferencia clarament dels vertaders circumstancials. Complementen el verb indicant circumstncies de carcter temporal, locatiu o modal. Altres lingistes els anomenen complements pseudocircumstancials:
Viu a Xtiva/Aquests embotits vnen de Salamanca;


 El complement de rgim verbal en catal: el canvi i caiguda de preposicions .

La particularitat del CRV en catal s que la preposici que l'encapala s pot variar, i fins i tot desaparixer, en funci de la categoria gramatical que vingui darrere:

Quan hi ha un infinitiu les possibilitats quant a la preposici es redueixen. Noms sn possibles, normativament, les preposicions a i de. Quan la preposici exigida sigui una altra, haur de canviar-se per una d'aquestes dues.

 confiar a vncer;
 tenir prou dsser contractat;

Quan hi ha una proposici o clusula subordinada, la preposici desapareix.

 confiar   que vencerem;
 tenir prou   que el contractin;

Tanmateix, s possible veure que, malgrat aquesta caiguda normativa de la preposici, aquesta roman present a l'estructura profunda de l'oraci. Aix ho mostra la pronominalitzaci dels CRV en qu la preposici caiguda s de, que segueixen sent substituts pel pronom en, caracterstic dels sintagmes preposicionals encapalats per aquesta preposici:
 S'adon   que havia fet tard = Se n'adon;


 Notes .



 Bibliografia .

 Emilio Alarcos Llorach, Estudios de gramtica funcional del espaol, Madrid, Gredos, 1999.
 Joan Rafael Ramos, Introducci a la sintaxi, Valncia, Tndem, 1998.
 Maria Josep Cuenca, Sintaxi catalana, Barcelona, UOC, 2005.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132528" title="Lothar de Maizire" nonfiltered="3960" processed="3923" dbindex="54256">


Lothar de Maizire (Nordhausen, 1940) Poltic conservador alemany, militant de la CDU i darrer cap de govern de la Repblica Democrtica Alemanya (RDA).

De Maizire va nixer el 2 de mar de 1940 a Nordhausen, ciutat alemanya de l'estat federat de Turngia. Estudi viola a l'Acadmia de Msica "Hanns Eisler" a Berln Est de 1959 a 1965. Acostumava a tocar a l'Orquestra Simfnica de Berln abans que s'inici en els seus estudis de Dret a distncia a travs de la Universitat Humbolt de Berln de 1969 a 1975.

El mar de 1990, en tant que membre de la Uni Demcrata Cristiana, fou escollit representant de la Cambra del Poble (Volkskammer) i, alhora, President del Consell de Ministres de la RDA. Aleshores es convert en el successor de Hans Modrow com a Primer Ministre de la Repblica Democrtica d'Alemanya, crrec que ocup des del 12 d'abril fins el 2 d'octubre de 1990. El 3 d'octubre de 1990, l'Alemanya Oriental es reunific amb la Repblica Federal d'Alemanya (Alemanya Occidental). Desprs de la reunificaci alemanya, se'l nomen Ministre per a Afers Especials en el govern de democristi d'Helmut Kohl, fins a la seva dimissi el 17 de desembre de 1990 arran dels rumors sobre la seva collaboraci amb l'Stasi.

De Maizire pertany a una famlia noble que, aix com els hugonots, havia fugit de Frana per demanar asil a Prssia a finals del segle XVII. s fill de l'advocat Clement de Maizire i nebot d'Ulrich de Maizire, Inspector General de les Forces Armades Alemanyes. El seu cos Thomas de Maizire, ostent un crrec ministerial a l'estat federat de Saxnia i, el novembre de 2005 es convert en Cap de la Cancelleria Federal (Chef des Bundeskanzleramtes und Minister fr besondere Aufgaben).





Articles relacionats.
Markus Meckel;

 Referncies .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132531" title="Pedrera de la Vallenana" nonfiltered="3961" processed="3924" dbindex="54257">
La pedrera de Vallensana s una pedrera situada al terme municipal de Badalona on, des de fa uns 50 anys, s'extreuen minerals per a la construcci. Actualment ja no s'explota i aquesta est sofrint una prova pilot per tal de recuperar la zona muntanyenca del tur de la Roca Plana (342m.), el Pi Candeler (462m.)i el neixement de la riera de la Vallenana, que consisteix en bales de residus biodegradables que sobre aquests s'hi collocar terra i s'hi plantaran vinyes, per tal de fer-hi un tallafocs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132532" title="Creu de Montigal" nonfiltered="3962" processed="3925" dbindex="54258">
La Creu de Montigal s en un tur de la ciutat de Badalona, situat entre la Riera de Canyet i la Riera de Sant Jeroni, just al costat de l'autopista B-20.

A dalt d'aquest tur emblemtic de la ciutat, hi ha situada una creu de pedra d'uns 4 metres d'altura. La seva altitud s modesta: fa 136,7 metres.

Des d'all dalt es t una panormica molt bona de Badalona, i tamb de Barcelona i part del Maresme.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132534" title="Color plata" nonfiltered="3963" processed="3926" dbindex="54259">
El color plata (tamb anomenat argent o platejat), correspon a un color gris metllic, semblant al que presenta l'argent. s un color que sovint s utilitzat en herldica (argent).

s el color de les medalles de classificats en segon lloc en esdeveniments esportius.

Una mostra del color plata:
 




 	












 Vegeu tamb .
 Llista de colors;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132537" title="Tur d'en Caritg" nonfiltered="3964" processed="3927" dbindex="54260">
El tur d'en Caritg s el segon ms alt de la Serra d'en Mena, situada entre els barris de Puigfred (on hi ha el tur ms elevat de la petita serra, l'altitud del qual s de 84m), Montigal, i s'estn per la Salut, Lloreda, Sant roc, Artigas de Badalona, fins als barris de Santa Coloma de Gramanet i, finalment mor al riu Bess.

Antigament, s a dir, abans de que Badalona pats un gran creixement, aquest tur i tota la serra, eren camps de conreu, vinyes i frondosos boscos de pi i alzina, per amb el creixement demogrfic i econmic de la ciutat, aquest tur de 78 metres d'altitud ha quedat sepultat sota els carrers de Badalona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132538" title="National Memorial Institute for the Prevention of Terrorism" nonfiltered="3965" processed="3928" dbindex="54261">
El National Memorial Institute for the Prevention of Terrorism (MIPT) s una organitzaci no governamental fundada desprs de l'Atemptat d'Oklahoma City de 1995.  Rep suport del Departament de Seguretat Nacional i altres subvencions governamentals, grcies a les quals es dedica a la recerca de les causes del terrorisme i mant la MIPT Base de Dades del Terrorisme   una base de dades online de grups terroristes, atemptats i altra informaci.  El MIPT tamb treballa juntament amb el RAND, sobre recerca i anlisi.

Enllaos externs.
 MIPT website ;
 MIPT Terrorism Knowledge Base ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132541" title="Timbre elctric" nonfiltered="3966" processed="3929" dbindex="54262">


El timbre elctric o avisador elctric s un giny electromecnic que funciona grcies a un electroimant. 

 Funcionament .

Com en pot veure a la imatge del costat, quan es pressiona el polsador K el corrent elctric flueix a travs de la bobina E i esdev un electroimant atraient la tira de metall A. Aix fa que que H colpegi la campana metllica B, per com que al mateix temps es trenca el circuit, en baixar la tira metllica A deixa d'haver contacte a S i la bobina deixa de comportar-se com un imant, per tant es restableix la posici inicial, el timbre continua sonant fins que el polsador es deixa anar.

 Histria .
El timbre elctric va ser patentat el 1831 per Joseph Henry. Dues aplicacions primerenques del timbre elctric foren el telfon i les portes de les cases. Els primers telfons utilitzaven timbres elctrics per avisar que havia una trucada entrant. A les portes eren usats pels visitants per indicar la seva presncia. Malgrat que encara s'utilitza, avui ha de competir amb altres tecnologies capaces de produir sons, com la reproducci de sons prviament enregistrats a travs d'un altaveu.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132543" title="Eriny" nonfiltered="3967" processed="3930" dbindex="54263">
Eriny s una entitat de poblaci del municipi de Conca de Dalt, al Pallars Juss.
 
Actualment a Eriny hi viuen entre 10 i 12 habitants, per a l'estiu pot arribar a uns 200 habitants, igual que per la seva festa major, que t lloc a la segona Pasqua on tot el poble va a retre homenatge a la Verge Maria de l'Obac, una ermita a les afores del poble, on desprs de la missa es reparteix coca i pa, i desprs hi ha un ball a la Plaa del Rei per a tots els que es vulguin afegir.
Hi ha una frase molt coneguda a la contrada que diu: "Eriny, cireretes i pa", ja que antigament es coneixia per la producci de cireres. Tamb es deia que el pa era un dels millors. Ara, queden 4 cirerers i el mol ja est en runes.
A l'Edat Mitja, hi ha documents que existia el castell d'Eriny, per fins ara no se n'ha trobat cap resta.
L'Esglsia del poble s d'estil romnic i est dedicada a Sant Esteve. A uns 2 quilmetre hi ha l'ermita de Sant Isidre, on tamb t lloc una romeria per la festa del sant.
Tenim la sort que a Eriny encara no ha comenat l'especulaci immobiliria, i aix podem gaudir del poble tal i com sempre ha estat, amb algunes cases noves i altres en venda, per seguint una mateixa tnica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132544" title="Dosso (ciutat)" nonfiltered="3968" processed="3931" dbindex="54264">
Dosso s una ciutat del sud-oest del Nger. Es troba a 86 km al sud-est de la seva capital, Niamey, en la confluncia de Zinder i Benn. s la setena poblaci amb ms poblaci del Nger i la ms poblada del departament de Dosso, el 2001 tenia una poblaci de 43.300 habitants; el 2004 s'havia incrementat a 47.400.

Les atraccions de la ciutat inclouen un museu.

Havia estat el centre de l'estat de Dosso actualment ja no existent.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132547" title="Ventura Marg Vives" nonfiltered="3969" processed="3932" dbindex="54265">
Ventura Marg Vives s un novellista lleidat que durant el franquisme treball en la clandestinitat per la recuperaci de les llibertats de Catalunya com a membre del PSUC. Actualment es dedica a la recuperaci de la memria histrica utilitzant la narrativa.

Les seves obres sn:
 La lluita per la democrcia: Lleida 1960-1975, 1992 (La Paeria);
 Episodis Lleidatans, 1995 (Diario La Maana);
 Fidelitats, 2004 (Garsineu Edicions);
 Lleida, abans i desprs del 36, 2006 (Pags Editors ISBN 8497793684);
 Locals de lluita clandestina a Lleida, 2007 (Patrocinat per Ajuntament de Lleida);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132548" title="Harry Potter i les relquies de la Mort" nonfiltered="3970" processed="3933" dbindex="54266">
 s el set llibre de la srie Harry Potter.

Harry Potter i el misteri del Prncep va deixar moltes preguntes sense respondre, i els seus fans volen saber com acabar la srie, cosa que fa d'aquest un llibre molt esperat. J. K. Rowling ha dit que, a diferncia de qualsevol altre llibre de Harry Potter, el set llibre ser una continuaci de la histria "incompleta" del sis.

El set llibre s la conclusi i culminaci de la saga. Tractar sobre el jove Harry i la seva cerca i destrucci dels horricreus per matar finalment Lord Voldemort. 

Per altra part, J. K. Rowling ha assenyalat que no t intencions d'escriure un vuit llibre continuant la histria; per tamb ha dit que s possible que escrigui altres llibres que tinguin un paper secundari o una intenci caritativa, com ara Bsties fantstiques i on trobar-les o El Quidditch de totes les poques publicats cadascun anteriorment pels autors Newt Scamander i Kennilworthy Whisp.


 Data de llenament.

El 21 de juliol de 2007 va ser publicada l'edici en angls de Harry Potter and the Deathly Hallows al Regne Unit i als Estats Units, aix com ho havia anunciat oficialment J.K. Rowling l'1 de febrer de 2007.

El 21 de febrer de 2008 va ser publicada l'edici en catal per part de l'Editorial Empries.

 Epgrafs .

 s el primer llibre de la srie de Harry Potter que cont epgrafs. Aquest epgraf est compost per dues cites, una sobre la mort i l'altra sobre l'amistat. La primera cita s els Cofores de l'escriptor grec squil; la segona cita s Ms fruits de solitud de William Penn.

 Traduccions oficials .

 Catalunya: Harry Potter i les Relquies de la mort, disponible a partir del 21 de febrer de 2008;
 Ucrana:                                   , disponible des del 25 de setembre de 2007;
 Itlia: Harry Potter e i Doni della Morte, disponible des del 5 de gener de 2008;
 Crocia: Harry Potter i Darovi smrti, disponible des del 26 d'octubre de 2007;
 Dinamarca: Harry Potter og Ddsregalierne, disponible des del 13 d'octubre de 2007;
 Frana: Harry Potter et les Reliques de la Mort, disponible des del 26 d'octubre de 2007;
 Alemanya: Harry Potter und die Heiligtmer des Todes, disponible des del 27 d'octubre de 2007;
 Grcia:                                       , disponible des del 3 de novembre de 2007;
 Sucia: Harry Potter och Ddsrelikerna, disponible des del 21 de novembre de 2007;
 Vietnam: Harry Potter v B o b i T  th n, disponible des del 27 d'octubre de 2007;
 Finlndia: Harry Potter ja kuoleman varjelukset, disponible a partir del 7 de mar de 2008;
 Resta d'Espanya: Harry Potter y las Reliquias de la muerte, disponible a partir del 21 de febrer de 2008;
 Galcia: Harry Potter e as reliquias da morte, disponible a partir del 21 de febrer de 2008;

Com es pot veure, Espanya s dels pasos en qu ms es triga en publicar la traducci.

 Traducci no oficial .

Un grup autoanomenat Relquies de la Mort i format per vint-i-quatre aficionats de Harry Potter, entre els quals es trobaven traductors i estudiants de traducci, van comenar a fer la seva prpia traducci del llibre, entre altres motius per protestar contra la tardana de la traducci oficial de l'Editorial Empries: la versi oficial catalana s una de les que arriba ms tard ja que mentre que les versions francesa, alemanya i ucranesa (entre d'altres) ja fa mesos que circulen per les llibreries (des del setembre i octubre), la versi catalana no ha estat disponible fins el 21 de febrer de 2008.

La traducci es va penjar a la xarxa poques setmanes desprs de la publicaci de l'original angls, i s'oferia gratutament a tots els usuaris. La traducci illegal va anar guanyant popularitat fins que va ser coneguda per un diari electrnic. Una entrevista entre aquest diari electrnic i Empries va aclarir que l'editorial prendria accions legals contra els traductors, que immediatament abandonaren el projecte de traducci i eliminaren el seu contingut en lnia per por a les represlies perqu entre els traductors hi havien majors d'edat.

L'editorial Salamandra, que edita la srie en castell i que va treure al mercat el set llibre el mateix dia que la versi en catal, va dir que no prendria cap mena d'acci legal contra les traduccions fetes per fans.

 Argument .

 L'ltim estiu .

En Lord Voldemort i els seus seguidors planegen realitzar una emboscada a en Harry Potter quan aquest abandoni la protecci de la casa dels Dursley amb l'Orde del Fnix per ltima vegada. A ms, en Voldemort vol una nova vareta per vncer en Harry i per aix exigeix a en Lucius Malfoy que li doni la seva. Els membres de l'Orde escorten en Harry fins a un lloc segur fent s de la poci de la mutaci per produir sis Harrys falsos i despistar els Cavallers de la Mort. En Harry escapa amb en Hagrid amb la motocicleta d'en Sirius Black; en George Weasley es trasllada en escombra al costat d'en Remus Llopin; en Fred Weasley va en escombra al costat de l'Arthur Weasley; en Ron Weasley avana al costat de la Nimfadora Tonks en escombra; la Fleur Delacour puja en cavall vespral al costat d'en Bill Weasley; l'Hermione Granger vola en cavall vespral al costat d'en Kingsley Shaklebolt; i en Mundungus Fletcher vola en escombra al costat de l'Alstor Murri. Tanmateix, els cavallers de la mort els ataquen durant el trajecte. En Harry apunta disparant encanteris atordidors contra els cavllers de la mort, i en Hagrid usant Sortilegis de la motocicleta, per al final l'identifiquen perqu desarma a l'Stan Senspag. En Voldemort els acorrala i la vareta d'en Harry llana flames daurades destruint la vareta d'en Lucius Malfoy. En Harry aconsegueix escapar a dures penes, per en George Weasley perd una orella i la Hedwig i l'Alstor Murri sn assassinats (encara que no queda rastre del cos d'en Murri).

Ja a El Cau, la senyora Weasley es nega a mantenir en Harry, en Ron i l'Hermione junts perqu no planegin res, tement que se'n vagin sense acabar el collegi. Quan en Harry compleix els 17 anys el Conseller d'Afers Mgics Rufus Scrimgeour apareix per a donar-los a en Harry, en Ron Weasley i l'Hermione Granger el que l'Albus Dumbledore els ha donat al seu testament. En Ron rep l'apagador i l'Hermione rep un llibre per a nens escrit en runes anomenat La rondalla dels tres germans. En Harry hereda l'espasa d'en Ncanor Gryffindor i la papallona daurada que va capturar al seu primer partit de quidditch. L'espasa s confiscada per la Conselleria, allegant que s un important artefacte histric. El trio, confs, presumeix que aquests objectes serviran per la recerca dels horricreus. El Conseller d'Afers Mgics tracta d'investigar per qu en Dumbledore els deix aquests artefactes, per cap d'ells tres li diu res.

 La recerca comena .

Durant les noces d'en Bill Weasley i la Fleur Delacour, apareix el Patronus d'en Kingsley Shacklebolt, anunciant que l'Scrimgeour est mort (qui en un honorable acte de valentia, es nega a revelar als cavallers de la mort el parador d'en Harry) i que la Conselleria d'Afers Mgics ha caigut sota control d'en Voldemort. Com que els Cavallers de la Mort s'apropen, en Harry, en Ron i l'Hermione desapareten, aparetrent de nou en un caf muggle. No obstant aix, sn atacats rpidament per ms Cavallers de la Mort. Desprs es refugien a la Plaa Grimmauld nmero 12, la caserna oficial de l'orde del Fnix.

A la plaa Grimmauld, en Harry dedueix per la inscripci d'una porta que el germ d'en Sirius Black, en Regulus Arcturus, era en "R.A.B", que va emportar-se el medall verdader de la cova.
En Llopin arriba i anuncia que la Tonks est embarassada, a ms que estan jutjant als fills dels muggles per "robar la mgia". L'Hermione recorda haver vist un medall mentre netejava la casa al cinqu llibre, s aix com descobreixen que en Kreacher, l'elf domstic, va robar el medall que estava entre els objectes que anaven a ser llenats. En Kreacher admet que ell va collocar el medall a la cova sota ordres d'en Voldemort, i que en Regulus va morir recuperant-lo. L'horricreu va acabar caient en mans de la Dolors Umbridge a travs d'en Mundungus Fletcher, que robava les possessions d'en Kreacher per vendre-les.
En Harry torna diversos dies desprs amb el Peridic Proftic anunciant que en Severus Snape s el nou Director de Hogwarts. El trio s'infiltra amb xit a la Conselleria i recupera el medall, en Harry recupera l'Ull mgic de l'Ull-foll Murri, el trio s descobert i els tres s'escapen, emportant-se diversos fills de muggles que estaven all per ser jutjats per robar mgia, per el nmero 12 de Grimmauld Place s pres durant la fuga, obligant-los a fugir cap al camp.

Grcies a una conversa que el trio escolta per casualitat entre en Griphook i altres, el trio descobreix que l'espasa de Gryffindor que va confiscar la Conselleria s falsa. En Harry decideix trobar la real, capa de destruir els horricreus, per en Ron, enfadat, abandona el grup. En Harry i l'Hermione busquen l'espasa al Cau d'en Godric per sn trobats per la serp d'en Voldemort, la Nagini. Mentre s'escapen, l'Hermione trenca accidentalment la vareta d'en Harry.

Poc desprs en Harry descobreix algunes coses del passat d'en Dumbledore enfadant-se ms amb ell, per mai revelar-li res del seu passat, per haver travat amistat amb un mag tenebrs, i per voler torturar als muggles per la fora.

Al Bosc de Dean, un Patronus amb forma de crvola condueix en Harry fins a un estany congelat on es troba la veritable Espasa de Gryffindor. Mentre en Harry intenta recuperar-la, el medall s'estreny al voltant del seu coll, estrangulant-lo. En Harry s salvat per en Ron, guiat en la tornada per l'apagador d'en Dumbledore. En Ron destrueix el medall amb l'espasa. Tamb els adverteix que el nom d'en Voldemort est encantat, el que provoca que tots els sortilegis protectors es dissolguin i que la posici de qui ho pronuncia s donada a uns caafortunes.

 Les Relquies de la Mort .

El trio decideix anar a buscar en Xenfil Lovegood, per trobar la resposta un smbol que sembla un ull sobre un triangle. El trio aprn del pare de la Luna, en Xenfil Lovegood, que el smbol secret que han trobat repetides vegades representa les tres Relquies de la Mort: la Vareta d'lber (la vareta mes poderosa del mn), la Pedra de la Resurreci (una pedra que reviu els esperits durant una estona) i la Capa d'Invisibilitat (una capa que, per una mgia especial, que no s pell de moke o una tela amb encantamientos desillusionadors, es torna invisible i pot durar anys sense gastar-se) lliurats a tres germans que es van trobar a la mort en un cam. Quan s'adonen de l'absncia de la Luna, en Xenfil admet que va ser segrestada pels cavallers de la mort, en venjana pel seu suport a en Harry a la seva revista El Tafaner. Esperant que la Luna torni, en Lovegood informa als cavallers de la mort la posici del trio, per aconsegueixen escapar.
En Harry es mostra emocionat per les relquies de la mort, creient que seran els objectes mgics amb els quals derroti en Voldemort, per l'Hermione s'hi oposa, perqu ella no creu que existeixin.

Els Snatchers els capturen desprs, quan en Harry pronuncia el nom de Voldemort, que segueix encantat. El trio s dut a la Mansi dels Malfoy, on sn empresonats al costat de la Luna, en Dean Thomas, el Senyor Ollivander i en Griphook. Al trobar l'Espasa de Gryffindor en possessi del trio, la Bellatrix Lestrange, temerosa que aquests s'hagin colat a la seva cambra cuirassada de Gringotts, tortura a l'Hermione perqu li doni informaci. Anteriorment, l'Snape, davant una intromissi de la Ginny i altres alumnes al seu despatx, a la recerca de l'Espasa, envia la cpia d'aquesta (desprs de consultar-ho amb en Voldemort) al cuirassat dels Lestrange, aquest s el motiu pel qual la Bellatrix assegura posseir-la. Al rescat arriba en Dobby, que apareix a la cella i rescata a la Luna, en Dean i a l'Ollivander. Uns sorolls fan que en Ben Babbaw vagi a investigar qu passa. En Ben ataca en Harry, per recordant que li deu la vida, es det, fent que la seva prpia m l'estranguli fins a la mort com a cstig. En Harry i en Ron corren escala amunt. En Ron desarma a la Bellatrix i en Harry roba la vareta d'en Draco. En Dobby reapareix i els porta a la casa d'en Bill i la Fleur Weasley. En Dobby mor desprs que la Bellatrix li perfors el pit amb un ganivet durant la fuga.

A la casa, en Griphook parla que l'espasa que est a la cambra cuirassada s l'espasa falsa, per en Harry vol que els ajudi a entrar all perqu creu que s'hi troba un horricreu. L'Ollivander confirma l'existncia de la Vareta d'lber i diu que una vareta pot transferir la seva lleialtat si el seu amo mor o s desarmat. A ms, afegeix un advertiment: encara que la Vareta d'lber s invencible, el seu amo sempre ha de protegir-se contra els atacs sorpresa. El comportament de la Bellatrix conven al trio que hi ha un altre horricreu amagat a la cambra dels Lestrange. Ajudats per en Griphook, entren a les defenses de Gringotts i recuperen la Copa de l'Hortnsia Hufflepuff, encara que en el procs en Griphook s'emporta l'espasa.
Mentrestant, en Voldemort roba la Vareta d'lber de la tomba d'en Dumbledore, creient que aix podr derrotar en Harry. En Dumbledore havia obtingut la vareta desprs de derrotar en Grindelwald, el mag tenebrs, en un duel. Informat per un follet de Gringotts, en Voldemort s'adona que els seus horricreus estan sent destruts; la seva ment es connecta involuntriament a la d'en Harry revelant-li que un altre horricreu est amagat a Hogwarts.

 La Batalla de Hogwarts .

A Hogsmeade, l'Aberforth Dumbledore aconsegueix introduir al trio a Hogwarts a travs d'un passads secret que els porta directament a la Sala de la Necessitat, on sn conduts per en Neville Longbottom, que durant la seva absncia ha liderat l'antic Exrcit d'en Dumbledore, convertint-se a l'interior del collegi en una fora de resistncia al rgim liderat per en Voldemort. A la Sala de la Necessitat, troben als restants membres de l'Exrcit d'en Dumbledore que encara es trobaven dintre de Hogwarts, a qui la presncia d'en Harry els injecta nous nims per lluitar. En Neville utilitza els galions falsos per comunicar el retorn d'en Harry als membres del grup que es troben fora de Hogwarts, sent la Luna Lovegood la primera a tornar. En Harry sospita que l'horricreu final ha de ser algun tresor que va pertnyer a la Mari Pau Ravenclaw, pel que sollicita informaci sobre possibles objectes als membres d'aquesta residncia. La Luna suggereix que pot ser la diadema perduda de Ravenclaw. Tots dos van a la sala comuna de Ravenclaw, per sn trobats per l'Allecto Carrow, que avisa en Voldemort. El duet s salvat per la Professora McGonagall. Per l'Amycus arriba i s'aterra per veure que la seva germana es toc la marca de les forces del mal i tracta de culpar als estudiants de Ravenclaw, la professora McGonagall tracta d'impedir-ho ocasionant que l'Amycus l'escupi a la cara i que en Harry li lleni la maledicci Cruciatus en venjana. La professora McGonagall rpidament alerta als professors via Patronus sobre la imminent batalla amb en Voldemort. En Severus s informat per la Marca de les Forces del Mal i aconsegueix escapar de Hogwarts abans de ser dominat per la McGonagall i els altres professors lleials a en Dumbledore. La McGonagall informa als alumnes per la veu d'en Voldemort s'escolta demanant a crits en Harry. La Pansy Parkinson crida que en Harry est al costat i que l'agafin i aix fa que tots els Slytherin es retirin. En Harry recorda haver vist la diadema a la Sala de la Necessitat mentre amagava all el seu llibre de Pocions. Mentrestant, l'Hermione destrueix la Copa de Hufflepuff amb un ullal de basilisc que ella i en Ron van agafar a la Cambra Secreta. El trio va a la Sala de la Necessitat i sn atacats per en Malfoy, en Crabbe i en Goyle. A en Crabbe se li escapa de les mans el poders encanteri Foc Malet, matant-se a si mateix i destruint la diadema, per els altres escapen illesos. La batalla als jardins del collegi ha comenat. Mentre que en Percy i en Fred lluiten contra els cavallers de la mort, en Fred mor durant aquest combat.

En Harry es connecta de nou amb la ment d'en Voldemort i guia al trio fins a Ca l'Alfred. All sn testimonis de com en Voldemort, utilitzant a la Nagini, fereix mortalment a l'Snape, creient que aix es convertir en l'amo de la Vareta d'lber. Abans de morir, l'Snape li dna a en Harry uns records i li demana que per ltima vegada el miri als ulls. En Harry torna al castell, es dirigeix a l'oficina del Director i utilitza el pensiu per observar les memries de l'Snape, unes memries que demostren la seva lleialtat cap en Dumbledore, lleialtat motivada per l'etern amor cap a la Lily, la mare d'en Harry. Desprs de ser malet per l'Anell dels Gaunt, en Dumbledore, condemnat a morir, ordena a l'Snape que el mati en el moment oport, alliberant en Draco de la crrega d'haver de matar-lo sota ordres d'en Voldemort. Va ser l'Snape qui va enviar el Patronus amb forma de crvola. L'amor de l'Snape per la Lily va fer que el seu Patronus imits al d'aquesta ja que el patronus del seu esps era un crvol. Les memries de l'Snape mostren tamb que en Harry mateix s un horricreu i que ha de morir per derrotar en Voldemort.

Resignat a morir, en Harry s'apropa al campament d'en Voldemort al Bosc Prohibit, donant instruccions a en Neville de matar a la Nagini si pot. Durant el cam, resol l'enigma de la papallona daurada trobant la Pedra de Resurrecci dintrs de la papallona, invoca els esperits dels seus pares, d'en Sirius Black i del recn assassinat Remus Llopin, que l'acompanyen fins al campament d'en Voldemort. En Voldemort l'ataca amb un Obitus per Subitum.

Despertant en un lloc eteri, en Harry ignora si est viu o mort. En Dumbledore apareix i li explica que l'horricreu d'en Voldemort que estava al seu interior havia estat destrut. Tamb explica que igual com en Voldemort no pot morir mentre existeixin fragments de la seva nima, tampoc pot matar en Harry perqu va usar la sang d'aquest per a regenerar el seu cos. A ms tamb parla de la seva vida i de les relquies de la mort de com les ambicion i per aix mor, a ms que l'anell tenia una maledicci i que l'hi va posar per que all hi havia la pedra de resurecci, a ms que no volia que en Harry s'ambicions amb les relquies. Unes relquies que en Harry va obtenir perqu ell estava concienciat de la seva mort, i que per aix ell s l'amo de la mort.

En Harry reviu, per fingeix estar mort. En Voldemort ordena a la Narcisa Malfoy revisar en Harry. Encara que ella s'adona que en Harry est viu, declara que est mort, demanant-li a canvi la ubicaci d'en Draco dins del castell. En Harry s portat a Hogwarts com un trofeu d'en Voldemort per en Hagrid, que havia estat capturat pels descendents de l'Aragog i portat al Bosc. Els partidiaris d'en Harry cauen en l'agonia.

En Voldemort festeja la victria, Neville l'embesteix, en Voldemort li ofereix a en Neville que unir-se amb ell per aquest s'hi neiga, en Voldemort li posa el barret que tria i aquest es crema al cap d'en Neville.
Una sobtada interrupci s ocasionada per en Grep, els centaures i els gegants. En Neville es treu l'Espasa de Gryffindor del recn aparegut Barret Que Tria. En Neville decapita a la Nagini, destruint l'ltim horricreu. En Harry es mou al voltant sota la seva capa i demana suport durant la batalla. Mentre la batalla es desenvolupa, molts personatges mgics s'uneixen al combat contra els Cavallers de la Mort. La Molly mata a la Bellatrix, que prviament havia llanat una maledicci assassina, sense xit, contra la Ginny Weasley. En Voldemort derrota a la McGonagall i en Llagot intentant matar a la Molly Weasley. Sabent que ell s el veritable amo de la Vareta d'lber, en Harry s'enfronta finalment amb en Voldemort. Quan en Draco Malfoy desarm en Dumbledore a la Torre d'Astronomia, sense saber-ho, es va tornar l'amo de la Vareta d'lber; aquesta lleialtat va ser transferida a en Harry quan aquest va capturar la vareta d'en Draco a la Mansi dels Malfoy. En Voldemort llana una altra maledicci assassina a la seva contra, i en Harry llana un encanteri desarmador per la Vareta d'lber reconeix en Harry com el seu veritable amo i es nega a atacar-lo, pel que l'encanteri es torna en contra, ocasionant la seva mort. En Harry guanya.

Entre les morts tenim la d'en Fred Weasley, en Remus Llopin, la Nimfadora Tonks, en Pau Parra, la Hedwig, l'Alstor Murri, en Dobby, la Bellatrix Lestrange, en Severus Snape, la Charity Burbage, en Vincent Crabbe, en Lord Voldemort, en Rufus Scrimgeour, en Ben Babbaw i en Ted Tonks. Desprs de la batalla, en Harry li diu al quadre d'en Dumbledore que conservar la Capa d'Invisibilitat, per que la Pedra de Resurrecci romandr perduda al bosc. La Vareta d'lber ser recollocada a la tomba del Director, el veritable lloc que es mereixia. D'aquesta manera, si en Harry mor de mort natural, sense ser venut per cap altre mag, el poder de la vareta s'extingir.

 Epleg .

Dinou anys desprs de la batalla de Hogwarts; en Harry est casat amb la Ginny i aquests tenen 3 fills: en James Sirius, l'Albus Severus i la Lily, i en Ron i l'Hermione tamb estan casats i tenen a dos nens, la Rose i l'Hugo. Les famlies es troben a l'estaci de King's Cross, on l'Albus, nervis comena el seu primer any a Hogwarts. El fillol d'en Harry, en Ted Llopin (fill orfe d'en Remus i la Tonks), s vist petonejant a la Victoire Weasley (filla d'en Bill i la Fleur) en un compartiment del tren. En Teddy visita freqentment als Potter, anant a sopar diverses vegades a la setmana. En Harry veu en Draco Malfoy i a la seva esposa, l'Asteria Greengrass (revelat en el lloc web de J.K. Rowling) amb el seu fill Scorpius; en Malfoy reconeix en Harry amb un cabeceig i desprs s'allunya. En Neville Longbottom s ara professor de Botnica i amic proper d'en Harry. Per a animar a l'Albus, que est preocupat per si el posen a Slytherin, li diu que una de les persones a qui deu el seu nom, en Severus Snape, va ser un Slytherin i tamb l'home ms valent que conegus mai. Tamb afegeix que el Barret que Tria t en compte l'elecci de cada persona. El llibre conclou amb: "Feia dinou anys que a en Harry no li feia mal la cicatriu. Tot anava b."

 Informaci addicional i comentaris de J. K. Rowling .
 Protagonistes .
En una entrevista i conversaci en lnia,  Rowling va donar informaci addicional sobre el futur dels personatges principals que va decidir no incloure a l'epleg del llibre.
 
Sobre en Harry, va dir que es torna auror a la Conselleria d'Afers Mgics, i ms tard s nombrat Director del departament. Tamb posseeix la motocicleta d'en Sirius Black que l'Arthur Weasley arregl per ell. Els noms complets dels fills d'en Harry sn: James Sirius Potter, Albus Severus Potter y Lily Luna Potter.
Va afegir que ja no pot parlar reptilinge, desprs que es destus el fragment de l'nima d'en Voldemort que estava dins seu.
La Ginny Weasley jug a l'equip de quidditch professional Holyhead Harpies, i ms tard es convert en la corresponsal de quidditch pel Peridic Proftic.
En Ron Weasley va a la botiga de bromes amb el seu germ George, pe ms tard decideix seguir en Harry i es converteix en auror. ;
L'Hermione Granger primerament treballa per la Conselleria d'Afers Mgics, en el Departament de Regulaci i Control de Criatures Mgiques, millorant considerablement les condicions dels elfs domstics. Ms tard es trasllada al Departament de Regulaci de la Llei Mgica i ajuda a eradicar lleis opressives, a favor dels "sang pura". Tamb troba als seus pares a Austrlia i els treu l'encanteri que els modific la memria.
En Lord Voldemort era incapa de sentir amor perqu la seva concepci se'n va grcies a una poci i no a la lliure elecci. Aix podria haver canviat si la seva mare l'hagus criat i l'hagus estimat. Desprs de la seva mort, en Voldemort ha quedat a la espcie de paret que en Harry identific amb l'Estaci de King's Cross, ja que per a ell sempre ha estat la barrera entre el mn muggle i el mgic.

 Personatges secundaris .
La Rowling tamb explic algunes dades de diversos personatges secundaris.
En George tira endavant la seva reeixida botiga de bromes. Es casa amb l'Angelina Johnson i tenen dos fills, nomena el seu primer fill Fred, en memria del seu germ bess mort, i a la seva filla, Roxanne.
La Luna Lovegood viatja pel mn buscant criatures rares i niques. Es casa amb en Rolf, un nt del fams naturalista Newt Scamander, autor de Bsties fantstiques i on trobar-les. La revista del seu pare, El Tafaner, ha tornat al seu estat de "bogeria avanada" i s apreciat pel seu humor casual.
El centaure Firenze s acceptat novament al seu ramat, que comprn que les inclinacions cap als humans no eren vergonyoses, sin honorables.
La Dolors Umbridge s arrestada, interrogada i empresonada pels seus crims contra els nascuts de muggles.
Els Malfoy no van acabar a la pres per ajudar en secret (tot i que amb un evident inters personal) en Harry al final de la batalla. En Draco i en Harry van millorar la seva relaci, tot i que mai va ser amistosa. Recentment a la pgina oficial de la J.K Rowling ha aparegut un arbre genealgic dels supervivents i els seus fills. En aquest es veu que en Draco va tenir un fill, mostrat a l'epleg: Scorpius Malfoy. El dubte sobre l'esposa d'en Draco tamb es va aclarir: Es tracta d'Astoria Greengrass, que s dos anys menor que ell. L'Astoria s la germana menor de la Daphne Greengrass, que presenta els exmens GNOM juntament amb l'Hermione. Les Greengrass sn Slytherin de sang pura, i la Daphne pertanyia a la banda de la Pansy Parkinson. Els fans sempre van pensar que la Pansy seria la esposa d'en Draco, per en realitat ell mai la va voler; ni tan sols van sortir junts, ell noms estava amb ella (com en el viatge al tren de Hogwarts en el set any) per una imatge social. Ell sempre estim l'Astoria. La Rowling no revel el dest de la Pansy.
En Remus Llopin va ser assassinat per l'Antonin Dolohov, i la Tonks, per la Bellatrix Lestrange.
La Lily Evans estimava el Snape com un amic, i podria haver-lo estimat si no fos per l'atracci d'aquest cap a les forces del mal. D'altra banda, el Snape no renunci a les forces del mal tot i que estigus enamorat de la Lily perqu desitjava el poder i volia ser alg impressionant. Aix ho defineix l'autora com "la tragdia del Snape".
En Neville va demanar ajuda al Barret que Tria quan s'estava cremant a sobre el seu cap, de la mateixa manera que ho va fer en Harry a la Cambra Secreta. D'aquesta manera l'espasa de Gryffindor es transport al seu interior, ja que el Barret era originalment d'en Ncanor Gryffindor. Aix prova que, al contrari del que deia en Griphook, el fundador no rob l'espasa.
En Neville es va tornar professor de Botnica a Hogwarts i es cas amb la Hufflepuff Hannah Abbot, que seria la nova tavernera de La Marmita Foradada, i junts van viure a la part de dalt del local quan en Neville no exercia de professor.
La Xo Xang es cas amb un muggle.
En Harry i en Dudley mantenen una relaci formal, tot i que es possible que els fills de l'un i de l'altre no es portin gaire b.

 Altres dades .
Tamb hi ha informaci sobre aspectes ms amplis de l'univers mgic. 
En Kingsley Shacklebolt es converteix en el nou Conseller d'Afers Mgics, amb en Percy Weasley treballant amb ell en un alt crrec. Com una de les seves reformes, Azkaban ja no utiliza demntors. En  conseqncia, el mn es ara "un lloc molt ms assolellat". ;
A Hogwarts, la residncia de Slytherin s'ha dilut i ha deixat de ser el bast per a magos de sang pura que alguna vegada va ser; no obstant, la seva reputaci de mgia negra es mant. ;
La maldici d'en Voldemort sobre el lloc de profesor de Defensa Contra les Forces del Mal es trenca amb la seva mort, i ara hi ha un professor permanent en aquesta assignatura. ;
No apareix un retrat de l'Snape a l'oficina del director de Hogwarts, ja que abandon el seu lloc abans de morir. En Harry intentar persuadir perqu s'afegeixi aquest retrat, a l'igual que revela a tots la verdadera lleialtat de l'Snape.




 Referncies .



Enllaos externs.

 Harry Potter en Catal- Pgina web en catal sobre Harry Potter, amb notcies de l'ltim llibre, pellcules, etctera. ;
 Harry Latino- Pgina web dedicada als llibres i pellcules de Harry Potter;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132549" title="Estat de Dosso" nonfiltered="3971" processed="3934" dbindex="54267">
Dosso va ser un estat ja no existent del Nger en l'actual Dosso. El seu cap tradicional es deia Jermakoy (o Zarmakoy), un estrany ttol autcton que literalment vol dir "El que posseix els jermas". Els jermes o zarmes sn el grup tnic predominants de Dosso.

Jermakoys:
1856 - 1865    Kossom ;
1865 - 1890    `Abdu ;
1890 - 1897    Alfa Atta ;
1897 - 1902    Atiqu ;
1902 - 1913    Awta ;
1913 - 1924    Musa ;
1924 - 1938    Sa`idu ;
1938 - 19..    Mumuni ;
19.. - 19..    Sa`idu Isufu Sa`idu;

Font.
WorldStatesmen- Niger;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132552" title="Farga catalana" nonfiltered="3972" processed="3935" dbindex="54268">
La farga catalana era l'establiment on es produa ferro pel procediment de reducci del mineral conegut com a procediment catal.
La farga catalana estava formada per diverses parts. En primer lloc tenia un forn, on s'hi cremava carb vegetal o troncs, que podia arribar a uns 1000 graus centgrads.

En segon lloc t una trompa d'aigua, que s el sistema d'alimentaci d'aire utilitzat a la farga. Un canal alimenta un tub vertical que presenta una disminuci en la secci just desprs de la qual trobem uns petits forats que permeten l'entrada d'aire. Arribant a la caixa dels vents, l'aigua i l'aire que cauen barrejats dins del tub se separen aqu. L'aigua surt per un petit forat situat al fons de la caixa, mentre que l'aire sota l'efecte de la pressi passa per la tovera directament al cor del forn. Aix, la combusti del carb es mant dins del forn a una temperatura d uns 1000 graus desitjada. Aix es forma, a la base del forn, un bloc incandescent essencialment constitut de ferro: el masser.

El martinet s la tercera part i l'eina caracterstica de la farga. Mogut per la fora de l'aigua, servia per dues operacions:  	
 per fracturar la mena abans d'introduir-la al forn (una capa de mena, una capa de carb...);
 per forjar el metall obtingut: a la sortida del forn, el masser s moldejat pel martinet. Aix permetia d'eliminar les escries i de millorar les qualitats mecniques del metall.

La producci de vuit tones de ferro consumia trenta tones de mena i cinquanta de carb.

El ferro batut, segons les dimensions dels perfil, rebia diferents denominacions: Verga o vergalina, emprat per a fer claus, barrot, barres grosses quadrades de tres dits, llauna o barra, de tres dits d'ample i un de gruix, i cairal, quadrat d'un dit.. Els perfils brillants i amb acabat rectificat rebien el nom de plata.

A Catalunya va florir una brillant indstria siderrgica transformadora, que amb les lgiques desviacions que exigeixen els temps moderns, encara perdura. Les principals indstries derivades de la farga catalana foren, entre d'altres, les d'armes porttils, claus, reixes, bns d'equip, etc. Els productes manufacturats per la indstria transformadora proveen el mercat del pas i eren motiu d'exportaci, tamb cap a Amrica.a farga catalana va tenir importncia durant l edat mitjana, per al segle XIX va anar en declivi.
Aquest sistema es va estendre molt per tot Europa i, en el nostre pas, es va estendre sobretot per la Vallferrera, el Llobregat, el Freser, el Ter i al Vallespir.

Referncies.


 Enllaos externs .
 La farga catalana, una tecnologia que cal recordar;
 vdeo "La farga catalana 1";
 vdeo "La farga catalana 2";








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132553" title="Simfonia nm. 1 de Mahler" nonfiltered="3973" processed="3936" dbindex="54269">

La Simfonia nm. 1 en Re o Simfonia Tit de Gustav Mahler s una obra composta el 1888, tot i que esbossada en 1885 (el seu treball com a director l'impedia compondre a una poca que no fos les vacances). El nom de Tit prov d'una novella de Jean Paul Richter encara que no est basada en ella. La durada de la simfonia s d'uns 55 minuts i consta de:

 1r moviment (Wie ein Naturlan, Com un soroll de la naturalesa). Aquest moviment comena amb un sobreagut de la corda (la7 en els violins) que recorda en gran part el primer moviment de la simfonia nm. 9 de Beethoven. En re menor, aquesta part es desenvolupa amb gran tranquillitat i serenitat fins a arribar al clmax amb l'explosi de l'orquestra i de les trompetes amb els tresets encadenats que formen un dels temes principals.
 2n moviment: (Kftig bewegt, doch nicht zu schell, Forts moviments, per no molt rpids): En aquest moviment la tonalitat passa a ser la cinquena del relatiu major de la tonalitat de re menor. Aquest s el moviment ms relaxat de la simfonia amb melodies molt lriques i ben estructurades.
 3r moviment: (Feierliich ung gemessen ohne zu schleppen, marxa fnebre). Per aquest moviment Mahler retorna a la tonalitat del primer moviment (re menor) per fer la seva variaci en forma de marxa fnebre de la coneguda melodia Frre Jacques. El passatge comena amb un solo de contrabaix al que respon el fagot i desprs la tuba en un passatge d'oposicions. Aquest moviment acaba amb dos tensionants cops de tam-tam i contrabaix que desembocaran en el 4t temps. ;
 4t moviment (Strmisch bewegt, moviment tempestus). Aqu Mahler pretn passar de l'infern al parads. Aquest ltim moviment d'uns 20 minuts est ellaborat en forma sonata i comena amb un esclat romntic que ve a ser l'infern amb una corda molt tensionant i uns instruments de metall molt furibunds. Dues vegades aquest tema ser derrocat per a la tercera, fent coincidir amb la forma sonata (A-B/A2-B2/A-B), la victria sobre les tenebres s duta a terme amb una explosi en re major amb l'explosi de 7 trompes amb pavell a l'aire, 4 trompetes i 3 trombons. El final s un relaxament total de tota la tensi acumulada durant tots els altres moviments.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132557" title="Instrument transpositor" nonfiltered="3974" processed="3937" dbindex="54270">
Un instrument transpositor s un instrument musical que no toca en la tonalitat real, s a dir, la nota que l'intrpret executa no s la que realment es toca.

Per exemple: 
 Un clarinet en si bemoll (Bb): quan executa un do, la seva nota real (la que se sent) es un si bemoll.
 Una trompeta en re (D): quan executa un do, la seva nota real es un re.

A l'hora de fer transposicions escrites cal fixar-se en la tonalitat del pentagrama real i buscar la relaci tonal entre aquest (+2 sostinguts en el cas dels si bemoll o -2 bemolls en el cas dels re). Una vegada trobada la tonalitat de l'instrument transpositor s'afegeixen les notes en relaci i noms s'hi alteren en relaci les que ja hi ha alterades al text principal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132558" title="Pierre Fatou" nonfiltered="3975" processed="3938" dbindex="54271">

Pierre Joseph Louis Fatou (28 de febrer de 1878, Lorient   10 d'agost de 1929, Pornichet) fou un matemtic i astrnom francs.

Estudi Matemtiques a l'cole Normale Suprieure de Pars (1898 a 1901) i, en graduar-se, obtingu una plaa d'astrnom adjunt a l'Observatori de Pars. Aix li permet tirar endavant les seves investigacions matemtiques, que el 1907 li donaren com a fruit el Doctorat en Cincies Matemtiques amb el treball de tesi Sries trigonomtriques et sries de Taylor, publicat l'any anterior a Acta Mathematica. Posteriorment, Fatou estudi la iteraci de funcions en variable complexa; en particular, plantej el problema , amb  i  fixat, que, cap a finals del segle XX i mitjanant l's d'ordinadors , donaria lloc al conjunt de Mandelbrot.

L'any 1917 Fatou escrigu una llarga memria sobre la teoria fonamental de la iteraci, utilitzant les idees de Paul Montel sobre famlies normals, i aix ho anunci amb una nota publicada al Comptes Rendus del desembre d'aquell mateix any. Aquest objecte d'estudi era precisament el que l'Acadmie des Sciences de Pars havia proposat dos anys abans per al seu Grand Prix de 1918. No s casualitat, doncs, que Gaston Julia desenvolups una teoria similar a la de Fatou, malgrat que els seus dos plantejaments fossin inicialment diferents. Finalment, Fatou no particip en el concurs matemtic per l'Acadmie el guardon igualment pel seu remarcable article.

s en el seu honor que, en dinmica complexa, el conjunt estable o conjunt normal sovint s'anomena tamb conjunt de Fatou, encara que aquesta assignaci s fora arbitrria i, en tot cas, no sembla pas fonamentada en raons histriques.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132559" title="Pneumologia" nonfiltered="3976" processed="3939" dbindex="54272">
La pneumologia s l'especialitat mdica que s'encarrega de les malalties dels pulmons i del tracte respiratori. Generalment, es considera una branca de la medicina interna, encara que es relaciona ntimament amb la medicina intensiva ja que tracta els pacients que requereixen ventilaci mecnica. La cirurgia de la zona respiratria la realitzen els cirurgians torcics. El metges especialistes en aquesta rea s'anomenen pneumlegs.

Diagnstics.
En general, el 50% de tots el diagnstics es poden fer amb un historial mdic curs, i les malalties del pulm no sn una excepci. El pneumleg condueix una revisi general i se centra en:
 Malalties hereditries que afectin els pulmons.
 Exposici a toxines (fum del tabac, etc.);
 Exposici a agents infecciosos.

El diagnstic fsic s molt important:
 Inspecci amb les mans per buscar signes de malalties .
 Palpaci dels nduls limftics cervicals, la trquea i el pit.
 Percussi dels camps del pulm.
 Auscultaci dels camps del pulm.

Existeixen nombres malalties cardaques que donen determinats smptomes als pulmons, per aix tamb se solen incloure revisions cardaques.

Altres mtodes diagnstics inclouen:

 Anlisi clnic. Es mesura el gas en sang.
 Espirometria. s la determinaci de la capacitat pulmonar.
 Broncoscpia.
 Radiografies de trax.
 TC.
 Determinats mtodes de medicina nuclear.
 PET (Tomografia per emissi de positrons);

Tractaments.
El tractament quirrgic s portat a terme pel cirurgi torcic, desprs de l'avaluaci primria del pneumleg-

La medicaci s el tractament ms important en la majoria de les malalties pumonars, a travs d'inhaladors (com s el cas de broncodilatadors i els esteroides) o de forma oral (antibitics)

La terpia amb oxgen s necessria molt sovint en malalties respiratries severes (enfisema i fibrosis pulmonar). Quan la terpia no funciona, es pot requerir ventilaci mecnica.

Requisits acadmics.
Per ser pneumleg a Espanya cal cursar la llicenciatura en medicina i desprs especialitzar-se en pneumologia.

Malalties pneumolgiques ms freqents.
 Aspergilosi broncopulmar allrgica.
 Asma.
 EPOC (Malaltia pulmonar obstructiva crnica).
 Emfisema.
 Fibrosi qustica.
 Cncer de pulm.
 Pneumnia.
 Pneumotrax.
 Emblia pulmonar.
 Fibrosi pulmonar.
 Hipertensi pulmonar.
 Sarcoidosi.
 Apnea de la son.

Enllaos externs.
Fundaci Catalana de Pneumologia;
Societat Espanyola de Pneumolgia i Cirurgia Torcica ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132561" title="PhpMyAdmin" nonfiltered="3977" processed="3940" dbindex="54273">

phpMyAdmin s una eina escrita en PHP amb la intenci de manejar l'administraci de MySQL a travs de pgines web, utilitzant un navegador. Actualment pot crear i eliminar Bases de dades, crear, eliminar i alterar taules, esborrar, editar i afegir camps, executar qualsevol sentncia SQL, administrar claus en camps, administrar privilegis, exportar dades en diversos formats i est disponible en 50 idiomes. Es troba disponible sota la llicncia GPL. Aquest projecte es troba vigent des de l'any 1998, i va ser avaluat com el millor en la comunitat de descrregues de SourceForge.net com la descrrega del mes de Desembre del 2002. Donat que aquesta eina corre en mquines amb Servidors Web i Suport de PHP i MySQL, la tecnologia utilitzada ha anat variant durant el seu desenvolupament.

Enllaos externs.
 Pgina oficial de PhpMyAdmin ;
 PhpMyAdmin Tutorials Formaci per a utilitzar aquest programari per a gestionar bases de dades ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132562" title="Ral Romeva i Rueda" nonfiltered="3978" processed="3941" dbindex="54274">
Ral Romeva i Rueda (Madrid, 1971), analista i poltic catal.

Biografia.

Va passar tota la infncia i la joventut a Caldes de Montbui (Valls Oriental). Doctor en Relacions Internacionals i llicenciat en Cincies Econmiques per la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB), on ha exercit de professor de Relacions Internacionals.

Ha treballat com a analista sobre conflictes armats i rehabilitaci postbllica al Centre UNESCO de Catalunya, a la ONG Intermn Oxfam i a l'Escola de Cultura de Pau de la UAB, i tamb ha estat consultor de Nacions Unides. 

Entre 1995 i 1996 el responsable del programa educatiu i de Cultura de Pau de la UNESCO a Bsnia i Hercegovinai els anys 1996 i 1997 va ser observador electoral de l'OSDE. En aquell pas.

Membre d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), l'any 2004 va ser escollit eurodiputat a les eleccions al Parlament Europeu, integrant-se al Partit Verd Europeu del que forma part ICV.

De la seva tasca parlamentria cal destacar especialment els seus informes sobre comer internacional d'armes, molt crtics amb el paper de diversos estats de la Uni Europea en aquest camp.

Publicacions.
 Guerra, posguerra y paz: pautas para el anlisis y la intervencin en contextos posblicos o postacuerdo (Icaria: 2003) ;
 Bosnia en paz: lecciones, retos y oportunidades de una posguerra contempornea (Catarata: 2003);
 Desarme y desarrollo: claves para armar conciencias (Intermn Oxfam: 2000);
 Bsnia-Hercegovina: llions d'una guerra (Centre UNESCO: 1998);
 Pau i seguretat a Europa: prevenci de conflictes armats a l'Europa de la postguerra freda (Centre UNESCO: 1997) ;

Vegeu Tamb.
 UNESCO;
 Parlament Europeu;
 Iniciativa per Catalunya Verds;

Enllaos externs.
 Bloc d'en Ral Romeva;
 Plana web d'en Ral Romeva;
 Fitxa al Parlament Europeu ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132569" title="Gaston Julia" nonfiltered="3979" processed="3942" dbindex="54275">
Gaston Maurice Julia (3 de febrer de 1893, Sidi-bel-Abbs   19 de mar de 1978, Pars) fou un matemtic francs que treball en el camp de la dinmica complexa.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132572" title="Faringe" nonfiltered="3980" processed="3943" dbindex="54276">
La faringe s la part del coll situada posteriorment a la boca i la cavitat nasal; i cranealment a l'esfag, la laringe i la trquea. Forma part del sistema digestiu i del respiratori de molts d'organismes.

Com que tant l'aire com el menjar passen a travs de la faringe, sn necessries unes adaptacions per a que quan mengem no entri aire. En humans, la faringe est implicada en la vocalitzaci.

Parts.
La faringe humana es divideix convencionalment en tres seccions:

 Nasofaringe, just darrere de la cavitat nasal. La paret inferior s el palladar tou.
 Orofaringe, just darrere la boca. La paret anterior s la base de llengua i la vallcula; la paret lateral est formada per l'arc pallatofaringi, l'arc pallatogls i per l'amgdala pallatina. La paret superior es formada per la vula (campaneta) i el palladar tou.
 Laringofaringe o hipofaringe. Inclou el si o recs piriforme i la paret posterior de la faringe. Est recobert per un epiteli pla estratificat.

 Funcions de la faringe .
La faringe interv en importants funcions com:
 La degluci.
 La respiraci.
 La fonaci.
 L'audici.

 Msculs de la faringe .
 Mscul tensor del vel del palladar.
 Mscul elevador del velo del palladar.
 Mscul constrictor superior de la faringe.
 Mscul estilofaringi.
 Mscul constrictor mig de la faringe.
 Mscul contrictor inferior de la faringe.
 Mscul cricotirodal.
 Mscul digstric.
 Mscul hiogls.
 Mscul estilogls.
    
Imatges addicionals.


Veieu tamb.
Faringitis;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132574" title="Escacs passapeces" nonfiltered="3981" processed="3944" dbindex="54277">
Els Escacs passapeces (o simplement passapeces) s un joc d'estratgia basat en els escacs. Les normes sn similars a les d'aquest, i en distingim quatre variants:


 Simple (per a 2 jugadors);
 Simultnia (per a 3 jugadors);
 Doble (per a 4 jugadors);
 Doble simultnia (per a 2 jugadors);


Les quatre modalitats estan basades en el fet que quan un jugador captura una pea, passa a ser seva (o del jugador del seu equip) de manera que pot ser collocada en joc durant el torn del jugador, per en aquest cas sense que aquest pugui jugar un moviment normal. Aquesta pea pot ser collocada o no en escac al rei contrari segons la modalitat de joc. Els peons no poden ser collocats mai a primera ni a vuitena fila.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132577" title="Cambra del Poble" nonfiltered="3982" processed="3945" dbindex="54278">

La Cambra del Poble (en alemany: Volkskammer) era el parlament de la Repblica Democrtica Alemanya (RDA), que a partir de 1976 va comenar a funcionar a l'edifici conegut com  el Palau de la Repblica. Des de la seva creaci l'any 1949 i fins a la realitzaci d'eleccions multipartidistes el 18 de mar de 1990, tots els seus membres eren electes d'una aliana electoral, el Front Nacional, controlada pel Partit Socialista Unificat d'Alemanya (SED).

Si b altres partits poltics funcionaven i integraven l'aliana, el predomini del SED estava garantit per la Constituci, pel que la Repblica Democrtica Alemanya era de fet un Estat socialista de partit nic. Tamb tenien representaci a la Cambra del Poble diverses organitzacions de masses, com la Federaci Alemanya de Sindicats Lliures (FDGB) i la Joventut Lliure Alemanya (FDJ).

La Cambra del Poble tenia un poder nominal molt gran, sent responsable de la designaci del Consell d'Estat, el de Ministres, i del President del Consell de Defensa Nacional. Tanmateix, el seu poder real era limitat en dirimir-se bona part dels assumptes poltics dins del mateix SED. Un dels pocs desacords notoris que va mostrar el parlament davant del SED va ser la negativa de 15 i l'abstenci de 8 parlamentaris de la Uni Demcrata Cristiana respecte a l'aprovaci de la llei de legalitzaci de l'avortament.

 Representaci parlamentria .
Taula de repartici d'escons a la Cambra del Poble durant el perode comprs entre 1981 i 1986:






Disposici dels partits desprs de les eleccions dutes a terme el 18 de mar de 1990:



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132588" title="Antoni de Cortada" nonfiltered="3983" processed="3946" dbindex="54280">
Antoni de Cortada (Manlleu s.XVII - Manlleu 1714) fou militar catal durant la Guerra de Successi Espanyola. 

El Coronel Cortada fou un dels Vigatans, signant del Pacte dels Vigatans i del Pacte de Gnova, servint des del 1705 al 1707 com a capit amb el grau de Coronel en el Regiment de Reials Gurdies Catalanes. Desprs de la Traci Anglesa accept el Tractat d'Utrecht i fou indultat.

Enllaos externs.
 Biografia del Coronel Cortada;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132589" title="Francesc Descatllar i de Tord" nonfiltered="3984" processed="3947" dbindex="54281">
Francesc Descatllar i de Tord (Berga, Segle XVII - Barcelona, 1715)  fou militar catal durant la Guerra de Successi Espanyola. Del sector pro-germnic ms fantic, fou membre de la Gurdia de Corps del l'Arxiduc d'ustria, al Regiment de Reials Gurdies Catalanes. Al 1713 fou nomenat Capit del Regiment del Roser.

Desprs de la capitulaci de Barcelona aconsegu escapar de la repressi borbnica. Es reun amb el General Josep Moragues i particip en l'intent d'escapada a Mallorca. Fou executat juntament amb el General Moragues per les tropes castellanes el 1715. Es desconeix on es troba la seva tomba.

Enllaos externs.
 Biografia del Capit Descatllar;
 La Batalla de l'11 de Setembre de 1714;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132590" title="Joan de Jans" nonfiltered="3985" processed="3948" dbindex="54282">
Joan de Jans (Barcelona s.XVII - Viena 1741)  fou militar catal durant la Guerra de Successi Espanyola. Era Sergent Major del Regiment nm. 4 "Generalitat de Catalunya" durant el setge de Barcelona. Pel maig de 1714 fou proposat per Francesc Busquets i Mitjans com a tinent coronel del seu regiment. Exiliat a Viena, form part del regiment d'infanteria del comte d'Alcaudete, que posteriorment s'anomen de Vzquez, per ser Juan Jacinto Vzquez qui el comand. Lluit contra els turcs a Hongria i l'emperador Carles VI l'ennobl amb el ttol de comte de Jans. Ms endavant esdevingu coronel governador. L esglsia de Montserrat de Viena, fundada el 1639 per monjos catalans, va ser un dels punts de trobada de l exili austriacista i all fou enterrat. 

 Fonts .
Alcoberro, Agust: L'exili austriacista, Barcelona, 2002.
Berenguer, Jacint: Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, Barcelona, 2002.

Enllaos externs.
 Biografia del Sergent Major Jans;
 La Batalla de l'11 de Setembre de 1714;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132591" title="Jordi de Hessen-Darmstadt" nonfiltered="3986" processed="3949" dbindex="54283">
Georg von Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Hessen, 25 d'abril de 1669 - Barcelona, 13 de setembre de 1705), conegut als Pasos Catalans per Jordi de Darmstadt o Prncep Jordi, fou un militar alemany que assol fama en diverses guerres europees del segle XVII i durant la Guerra de Successi Espanyola. Va comandar la conquesta britnica de Gibraltar esdevenint el segon governador de Gibraltar (1704-1705).


Antecedents familiars.
El Prncep Jordi era el segon fill del landgrave Llus VI de Hessen-Darmstadt i la seva esposa Elisabet Dorotea de Saxnia-Coburg, filla del duc Ernest I de Saxnia-Gotha. El seu pare va morir quan Jordi comptava tan sols nou anys i als disset anys, la seva mare el fu emprendre un Grand Tour (viatge cultural per Europa que feien els joves aristocrtics per Frana i Sussa).

Carrera militar.
Quan va tornar del viatge, el jove prncep del Landgraviat de Hessen-Darmstadt va emprendre la carrera militar. El 1687 particip en el seu primer combat a la batalla de Mohacs (actual Hongria) contra l'Imperi Otom. Posteriorment s'allist a les tropes de Guillem III d'Anglaterra que anaren a lluitar a Irlanda. Convertit al catolicisme desprs de l'experincia irlandesa, fou ascendit a Generalfeldwachtmeister (General Major de l'xrcit Alemany) amb noms vint-i-quatre anys.

Dirig diversos destacaments a Alemanya durant la guerra dels Nou Anys fins que l'emperador alemany Leopold I el va destinar al capdavant de 2.000 homes a Catalunya, on forces franceses havien ocupat part del territori. Es dirig a Barcelona (1695) on organitz eficament les forces catalanes. Durant aquest perode tingu sota les seves ordres els futurs dirigents dels Vigatans: Josep Moragues i Mas, Francesc Maci i Ambert (Bac de Roda), Jaume Puig de Perafita i Ramon Sala, entre altres. 

Al setge de Barcelona de les tropes franceses del duc de Vendme (1697), el Prncep Jordi recolz la decisi dels estaments, els consellers i els diputats de Catalunya, de resistir. Per el virrei de Catalunya Diego Hurtado de Mendoza, comte de Corzana, seguint les ordres del Ministeri castell de Madrid, rend la ciutat i l'entreg als francesos (10 d'agost). 

Recuperada Barcelona per la pau de Rijswijk, i davant la pressi popular, el rei Carles II d'Espanya el nomen Lloctinent de Catalunya (1698) i l'invest de la Grandesa d Espanya i de l'Orde del Tois d Or. 

La Guerra de Successi Espanyola.
El 1700 fou coronat rei d'Arag el francs Felip de Borb, que no simpatitzava amb els austriacistes que havien recolzat la candidatura de l'Arxiduc Carles. La tensi an pujant fins que el rei va destituir el Prncep Jordi el 1701.

Aleshores, l'alemany es convert en el principal dirigent conspirador contra l absolutisme borbnic a Catalunya. Organitz els Vigatans i prepar un alament contra Felip IV d'Arag i V de Castella. L arxiduc Carles el nomen a Lisboa, Vicari General de la Corona d Arag. El maig de 1704, Jordi de Darmstadt intent d apoderar-se de Barcelona, per la conspiraci fou descoberta per les autoritats borbniques.

Al juliol de 1704 va dirigir, juntament amb Sir George Rooke, l'atac britanico-neerlands a Gibraltar que don el Penyal a l'Imperi Britnic naixent. Pocs dies desprs, el 4 d'agost, el Prncep Jordi era nomenat Governador de Gibraltar, crrec amb el qual va dirigir la defensa de la plaa forta contra els repetits intents franco-espanyols de prendre el Penyal.

Amb Gibraltar assegurat per a la causa austriacista, embarc novament el 1705 en l estol aliat comandat per l angls Lord Peterborough, disposat a alliberar finalment Catalunya del jou francs d'acord amb el Pacte de Gnova. Desembarcades les tropes a la desembocadura del Bess, for Lord Peterborough a atacar el castell de Montjuc (13 de setembre de 1705), car l angls volia abandonar Catalunya.

El Prncep Jordi fou ferit greument per una bala i mor en la batalla, per finalment el virrei Velasco va rendir la ciutat de Barcelona el 9 d'octubre. Pocs dies desprs, el 22 d'octubre, entrava a Catalunya l'Arxiduc Carles que fou reconegut com a Carles III d'Arag i Comte de Barcelona.

Memria.
El Prncep Jordi fou enterrat multitudinriament al Convent dels Josepets de Grcia (Barcelons) per el seu cor fou enviat el 1711 a la seva ciutat natal de Darmstadt, a l'estat de Hessen. Arreu de Catalunya, el Prncep Jordi ha aconseguit fama com a defensor del pas. A Barcelona hi ha un carrer que duu el seu nom: Carrer del Prncep Jordi.

Fora dels territoris de parla catalana, Jordi de Darmstadt es fora menystingut; els britnics el tenen com un personatge secundari en la conquesta de Gibraltar.






Enllaos externs.
 Commemoraci del Tercer Centenari de la mort de Georg von Hessen-Darmstadt ~ Princep Jordi;
 Biografia del Feldmarschall Georg von Hessen-Darmstadt ~ Princep Jordi ;
 Video sobre la vida de Georg von Hessen-Darmstadt ~ Princep Jordi;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132592" title="Banat" nonfiltered="3987" processed="3950" dbindex="54284">


El Banat (romans: Banat, serbi:      , Banat, hongars: Bnt o Bnsg, alemany: Banat, eslovac: Bant, blgar:      , Banat) s una regi geogrfica i histrica de l'Europa Central actualment repartida entre tres pasos: la part oriental a Romania (comtats de Timi , Cara -Severin, Arad, i Mehedin i), la part occidental a Srbia (el Banat Serbi, majoritriament inclos a la regi de Vojvodina, llevat una petita part inclosa a Srbia Central), i una petita part septentrional a Hongria (comtat de Csongrd). 

El Banat s una part de la planura de Pannnia limitada pel Danubi al sud, el riu Tisza (Theiss, Tissa, Tisa) a l'oest, el Mure  al nord, i l'est els Carpats. La capital histrica s Timi oara (hongars: Temesvr, serbi: Temivar), avui al comtat de Timi  a Romania.

 Nom .
El nom Banat designava una provncia fronterera governada per un ban. El sufix -at s un llatinisme (per al romans, cf. voievod/voievodat, i cneaz/cnezat, del llat medieval -atus).

Hi havia nombrosos banats al regne d'Hongria durant l'edat mitjana, com els banats de Dalmcia, Eslavnia, Bsnia o Crocia. Van desaparixer durant el curs de les guerres amb els turcs, per la paraula, usada sense qualsevol altre indicaci, indica el banat de Timi oara, que curiosament va adquirir aquest ttol desprs del Tractat de Passarowitz del 1718, tot i que mai no hi va governar un ban.

 Geografia .
 El Banat Romans .
El 1938, els comtats de Timi -Torontal, Cara , Severin, Arad, i Hunedoara foren units per a formar inutul Timi , que comprenia el Banat Romans. 

El 6 de setembre de 1950 la provncia fou subsituda per la regi de Timi oara, formada pels comtats actuals de Timi  i Cara -Severin.

El 1956 la part meridional de la regi d'Arad fou incorporada a la la Regi de Timi oara, que des del desembre del 1960 fou anomenada Regi del Banat. El 17 de febrer de 1978 es va establir una nova divisi territorial, i se'n formaren els actuals comtats de Timi , Cara -Severin i Arad.

Des de 1998, Romania ha estat dividida en vuit regions de desenvolupament, de fet una forma de divisi en regions autnomes. La Regi de desenvolupament de Vest est composta de quatre comtats: Timi , Cara -Severin, Arad i Hunedoara, i comprn gaireb els mateixos lmits que la Provncia de Timi  el 1929. La regi de Vest tamb forma part de l'euroregi del Danubi-Kris-Mures-Tisa 

El Banat romans s muntanys al sud i sudest, mentre que el nord, oest i sudoest s pla. El clima, llevat a les parts ms planes, s en general benigne. S'hi conreen grans quantitats de civada, ordi, sgol, arrs, moresc i tabac, i tant el ram com el vi sn de bona qualitat. La cacera i la pesca sn importants. Tamb la mineria s rica, destacant el coure, l'estany, zinc, ferro i el carb. De les estacions termals, la ms destacada s la de Mehadia, amb aiges sulfuroses, coneguda durant l'poca de l'Imperi rom com a Termae Herculis (B ile Herculane). L'actual banat romans inclou algunes rees muntanyoses i no formen part del Banat histric o de la planura pannnica.


Banat Serbi.


El Banat Serbi (Banat Occidental) fou part de la Vojvodina srbia (1848-1849) i part del Voivodat de Srbia i Banat de Tami (1849-1860). Desprs de 1860, el Banat serbi form part dels comtats de Torontl i Temes del Regne d'Hongria. El centre del comtat de Torontl era Veliki Be kerek (hongars: Nagybecskerek, romans: Becicherecul Mare), l'actual Zrenjanin.

La regi fou un comtat del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens entre 1918 i 1922, i el 1929 fou incorporat a la Banovina del Danubi (Banat del Danubi), una provncia del regne de Iugoslvia.

Entre 1941 i 1944, el Banat Serbi fou ocupat per les Potncies de l'Eix. Formalment form part de Srbia, per virtualment form una regi autnoma governada per la minoria alemanya. Des de 1945 el Banata Serbi (amb Ba ka i Srmia), fou incorporada a la regi autnoma srbia de Vojvodina.

A Srbia, el Banat s fora pla. S'hi conrea Blat, civada, ordi, arrs, moresc, cnem i gira-sol, i hi ha jaciments de petroli i gas natural. La principal poblaci turstica de la regi s Deliblatska Pe ara. Segons el cens del 2002, la poblaci del Banat Serbi (exclosa la part vorera a Belgrad) s formada per Serbis (70.69%), hongaresos (10.21%), romanesos, eslovacs, i altres. 

Els districtes de Srbia al Banat sn:
 okrug Banat del Nord;
 okrug Banat Central;
 okrug Banat del Sud;

Vegeu tamb: Regions geogrfiques de Srbia

 Banat hongars .
Consisteix en una petita regi septentrional, que forma part del comtat de Csongrd a Hongria. A Deszk, Sz reg, hi viuen alguns serbis amb els hongaresos.

 Histria .


Abans de l'arribada dels romans (emperador Traj) el 106, el territtori fou habitat pels dacis. El domini rom, no fou extensiu fins que Lluci Domici Aureli (270-275) decid abandonar el territori al nord del Danubi, deixant-hi una poblaci romanitzada.

Durant les migracions medievals, els eslaus s'hi establiren en el segle VI. la regi fou incorporada al Primer Imperi Blgar a comenaments del segle IX. La crnica histrica Gesta Hungarorum informa d'un duc anomenat Glad, governador del territori del Banat que provenia de Vidin i que era vassall de Sime I de Bulgria. El seu descendent, Ahtum, , el darrer governant, fou cristi ortodox i es va oposar a l'establiment del regne d'Hongria.

La regi fou incorporada al Regne d'Hongria en el segle XI (entre el 1008 i el 1028) per Esteve I d'Hongria, qui hi form el comtat de Csand, repartit ms tard entre els comtats d'Arad, Temes, Krass i Csand.

El Banat fou incorporat a l'Imperi Otom el 1552, i esdevingu un eyalet (provncia) otom anomenat Eyalet de Teme var. Des del segle XVI, el banat fou poblat per servis i romanesos (valacs), ra per la qual en algunes fonts fou esmenat com a Rscia o Valquia. El 1594 els serbis del Banat es revoltaren contra els otomans, amb ajut dels valacs.

En el segle XVII algunes parts del Banat foren incorporades a l'Imperi Austrac dels Habsburg. El 1716 el prncep Eugeni de Savoia arrabass als otomans el que els quedava del Banat, i pel tractat de Passarowitz (1718) va rebre el ttol del Banat de Temeswar, i va romandre com a provncia separada de l'imperi sota administraci militar fins el 1751, quan l'emperadriu Maria Teresa I d'ustria hi ha introduir l'administraci civil. La provncia del Banat de Temeswar fou abolida el 1778. La part meridional fou incorporada a la Frontera Militar (Krajina Banat) fins que aquesta fou abolida el 1871.

Durant el govern otom, algunes parts del Banat tenien poca densitat de poblaci degut a les gueres, i la majoria del territori rest dessolat, boscs i salvatge. El comte Claudius Mercy (1666-1734), nomenat governador del Banat el 1720, va prendre nombroses mesures per a regenerar el Banat. Les zones abandonades entre el Danubi i el Tisza foren roturades, es construiren canals i carreteres, s'hi establiren artesans alemanys i altres colons agraris.





Maria Teresa es va interessar moltssim pel Banat, orden colonitz ar la regi amb nombrosos pagesos alemanys, encoratj l'explotaci de les riqueses minaires, i desenvolup les mesures introdudes per Mercy. Els colons alemanys procedien de Subia, Alscia i Baviera, aix com les provncies d'ustria. Molts dels assentaments del Banat oriental eren poblats majoritriament per alemanys. Els alemanys tnis de la regi eren coneguts com a Donauschwaben (Suabis del Danubi). Els hongaresos no hi foren cridats fins a molt ms tard.

El 1779 la regi del Banat fou incorporada a la Hongria dels Habsburg, i s'hi crearen els comtats de Torontl, Temes i Krass. El 1848 la part occidental fou incorporada a la Vojvodina srbia, regi autnoma dels Habsburg. Durant la revoluci de 1848-1849, el Banata fou ocupat per les tropes srbies i hongareses.

Desprs de la revoluci de 1848, el Banat, junt amb Srem i Ba ka, fou convertit en un territori separat de l'imperi austriac com a Voivodia de Srbia i Banat de Tami  (Woivodschaft Serbien und Temescher Banat), per el 1860 la provncia fou abolida i incorporada novament al regne d'Hongria.

Desprs del 1871, la Frontera Militar situada al sud del Banat fou posada sota administraci civil i novament incorporada al Banat. Els comtats de Krass i Szrny foren unificats el 1881.

L'octubre del 1918 es va proclam a Timi oara la repblica del Banat, i el govern d'Hongria en reconegu la independncia. Tanamteix, a les dues setmanes, les tropes srbies penetraren al territori i aboliren la repblica. 

El 1918-1919 (confirmat pel Tractat de Versalles del 1919 i pel Tractat del Trianon del 1920) la majoria del Banat formaria part de Romania (tot Krass-Szrny, dos teros de Temes i una petita part de Torontl). La part sud-occidental (la major part de Torontl i un ter de Temes) formaria part del nou Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (ms tard Iugoslvia). Una petita rea vora Szged fou incorporada a la nova Hongria.

El territori del Banat forma part actualment dels comtats romanesos de Timi , Cara -Severin, Arad, i Mehedin i), la regi srbia de la Vojvodina i del Districte de Belgrad i del comtat de Csongrd (Hongria).
 
 Demografia .

El 1660-1666, els serbis vivien a la part occidental (plana) del Banat, mentre que els romanesos vivien a la part oriental (muntanya). 

El 1743-1753, la composici tnica del Banat era: 
3 districtes orientals tenien poblaci romanesa: Lugoj, Caransebe , i Or ova.
3 districtes occidentals tenien poblaci srbia: Veliki Be kerek, Pan evo, and Velika Kikinda.
6 districtes centrals tenien poblaci mixta: Timi oara, Lipova, Vrac, Nova Palanka, Ciacova, i Cenad.

Segons dades del 1774, la poblaci del Banat de Temesvar tenia 375,740 habitants i era compost per: 
 romanesos = 220.000 (58.55%);
 Serbis i grecs = 100.000 (26.61%);
 Alemanys = 53.000 (14.11%);
 Hongaresos i blgars = 2.400 (0.64%);
 Jueus = 340 (0.09%);

Segons el cens del 1910, la poblaci del Banat era de 1.582.133 habitants, inclosos:
592,049 (37.42%) Romanesos;
387,545 (24.50%) Alemanys;
284,329 (17.97%) Serbis;
242,152 (15.31%) Hongaresos;
Un petit nombre d'altres grups tnics com eslovacs, croats, rusyns, blgars, etc. ;

A Srbia la poblaci alemanya aviat emigr o fou expulsada desprs de la Segona Guerra Mundial, com a conseqencia dels fets que hi esdevingueren. A Romania la majoria emigraren el 1989 per raons econmiques.

 Poblaci .

La poblaci del Banat antigament ha estat:
1717: 85.166;
1743: 125.000;
1753: 210.992;
1774: 375.740;
1797: 667.912;
1910: 1.582.133;

 Smbols .
El smbol herldic tradicional del Banat s un lle, encara present a l'escut de Romania i a l'escut de Vojvodina.

 Ciutats .
Les principals ciutats del Banat sn:
Romania:
Timi oara (317.651) ;
Re i a (83.985);
Lugoj (44.571);
Caransebe  (28.294);
Srbia:
Zrenjanin (79.545) ;
Pan evo (76.110);
Kikinda (41.825) ;
Vrac (36.001);

 Galeria .


Referncies.
 Miodrag Milin, Vekovima zajedno (Iz istorije srpsko-rumunskih odnosa), Temivar, 1995.
 Milan Tutorov, Mala Raka a u Banatu, istorika Zrenjanina i Banata, Zrenjanin, 1991.
 Milan Tutorov, Banatska rapsodija, istorika Zrenjanina i Banata, Novi sad, 2001.
 Dr. Branislav Bukurov, Ba ka, Banat i Srem, Novi Sad, 1978.
 Milojko Brusin, Naa razgrani enja sa susedima 1919-1920, Novi Sad, 1998.
 Jovan M. Pejin, Iz prolosti Kikinde, Kikinda, 2000.
 Duan Bel a, Mala istorija Vrca, Vrac, 1997.

Notes.


Enllaos externs.
 backabanat.com;
 banatul.com;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132596" title="Moviment per l'Extinci Humana Voluntria" nonfiltered="3988" processed="3951" dbindex="54285">
VHEMT sn les sigles angleses i ms popularitzades del Moviment per l'Extinci Humana Voluntria (Voluntary Human Extinction Movement, en angls). Tot i que la pgina web del Moviment, el principal rgan de disfusi dels seus plantejaments, inclou versions en diferents llenges, en totes es fan servir de manera exclusiva o prioritria les sigles angleses, l's preferent de les quals s recomanat pel Moviment perqu sn les ms conegudes.



El VHEMT s un moviment de carcter mundial que proposa l'extinci voluntria de la humanitat com la millor alternativa davant dels problemes ecolgics i de superpoblaci del planeta. 
Una frase de benvinguda al seu lloc web manifesta aix les seues esperances:

"La lenta desaparici de la raa humana a travs del cessament voluntari de la procreaci permetr la biosfera terrestre recuperar la salut. La manca d espai vital i l escassesa de recursos s alleugeriran a mesura que anem reduint la nostra densitat."

El Moviment reconeix dos nivells de suport: el dels voluntaris, persones convenudes de la necessitat de l'extinci definitiva de l'espcie humana que han decidit no tenir cap fill biolgic (o no tenir-ne ms, en cas que n'haguessin tingut abans d'adherir-se al Moviment) per tal d'afavorir aquest objectiu, i el dels simpatitzants, aquells que no pensen que l'espcie humana s'hagi d'extingir definitivament, per s que seria beneficis que es redus de manera drstica la xifra de naixements, ra per la qual han decidit tamb de no procrear.

La filosofia dels simpatitzants s semblant a la que comparteixen els membres d'uns altres moviments extincionistes, com ara Population Connection , anteriorment conegut com Zero Population Growth, que demana mesures legislatives per regular la poblaci, o b Childfree, un collectiu de persones que escull de no tenir mai fills.

L'associaci ha aparegut en nombrosos mitjans de comunicaci, recollits a VHEMT:Media. Al 2001 van ser entrevistats a la Fox News Channel. Al 2006, a la MSNBC, on el presentador va destacar que els objectius es volien aconseguir de manera pacfica i no violenta, en benefici de la protecci del medi ambient.

 Referncies.


 Enllaos externs .
Web oficial del VHEMT ;
 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132597" title="DISH" nonfiltered="3989" processed="3952" dbindex="54286">

DISH s un poble al comptat de Denton County, Texas (EUA) amb una poblaci aproximada de 345 habitants. Anteriorment el poble s'anomenava Clark, per fou reanomenat DISH (En lletres majscules) el 16 de novembre de 2005.

El motiu del canvi de nom, que portava el nom de Clark en motiu del seu fundador Landis Clark que fou el seu primer alcalde l'any 2000, per la victria electoral per un sol vot de Bill Merrit la primavera de 2005 propici el canvi de nom del poble. 

Com a contrapartida del canvi de nom, els habitants van poder tenir enregistradores de vdeo digital i televisi de la companyia DISH Network per un perode de 10 anys de manera gratuita.


Referncies.
  

 Enllaaos Externs.

 Vilaweb (6 de febrer, 2007  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132598" title="Carles Manuel IV de Sardenya" nonfiltered="3990" processed="3953" dbindex="54287">

Carles Manuel IV de Sardenya ( Tor, Regne de Sardenya-Piemont 1751 - Roma, Estats Pontificis 1819 ) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya des de 1796 fins a 1802. 

L'any 1802 abdic en favor del seu germ, el rei Vctor Manuel I de Sardenya.

Orgens familiars.
Va nixer el dia 24 de maig de 1751 a la ciutat de Tor, capital del Regne de Sardenya, fill fill del rei Vctor Amadeu III de Sardenya i de la infanta Maria Antnia d'Espanya. Carles Manuel era nt per via paterna del rei Carles Manuel III de Sardenya i la landgravina Polixena Christina de Hessen-Rotenburg; i per via materna del rei Felip V d'Espanya i la princesa Isabel de Farnesi.

Npcies i descendents.
Es cas el 6 de setembre de 1775 a la ciutat de Chambry amb la princesa Maria Clotilde de Frana, filla del prncep Llus de Frana i la princesa Maria Josepa de Saxnia, i germana dels reis Llus XVI, Llus XVIII i Carles X de Frana. Malgrat que la parella es profess un vertader amor no tingueren descendncia.

Ascens al tron.
Des del seu naixement ostent el ttol de Prncep del Piemont. Amb la mort del rei Vctor Amadeu III de Sardenya, ocorreguda el dia 14 d'octubre de 1796, Carles Manuel esdevingu rei de Sardenya, tenint sota els seus dominis el ducat de Savoia, el Piemont i l'illa de Sardenya. Malgrat tot, el pas estava en guerra amb la Frana revolucionria i l'any 1798 Carles Manuel es va veure obligat a abandonar el Piemont i a installar-se a Cller. Les temptatives de recuperar la part continental del regne fracassaren l'any 1799.

Carles Manuel IV i la seva muller es traslladaren a viure a Roma i a Npols com a hostes de la famlia Colonna. Pocs anys desprs, l'any 1802, Maria Clotilde mor en aquesta ltima ciutat i pocs dies desprs Carles Manuel IV abdic en favor del seu germ, Vctor Manuel I de Sardenya.  

Durant la seva llarga estada a Roma, Carles Manuel frequent la vila de Frascati on residia el seu cos, el duc de York i pretendent jacobista Enric Benet Stuart. A la mort d'Enric el 1807 es convert en cap dels partidaris de la dinastia Stuart al tron del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda. Tot i aix, ell mai fu cap pretensi d'aspiracions a aquests trons.

Els darrers anys de la seva vida els pass a un monestir de la Companyia de Jess malgrat que mai ingress a l'ordre. El dia 6 d'octubre de 1819 mor a Roma i fou enterrat a l'Esglsia de Sant Andreu del Quirinal.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132599" title="Comunitat de Pasos de Llengua Portuguesa" nonfiltered="3991" processed="3954" dbindex="54288">

La Comunitat de Pasos de Llengua Portuguesa (en portugus Comunidade dos Pases de Lngua Portuguesa) o CPLP s un frum multilateral entre pasos lusfons que instiga l'aliana i amistat entre els seus signataris.

 Formaci i pasos membres .

La CPLP fou creada el 17 de juliol del 1996 per Angola, Brasil, Cap Verd, Guinea Bissau, Moambic, Portugal i So Tom i Prncipe. L'any2002, desprs d'aconseguir la independncia, Timor Oriental fou acollit com a pas integrant.

A pesar de la iniciativa, la CPLP s una organitzaci jove que malda per posar en prctica els objectius d'integraci dels territoris lusfons. El 2005, en una reuni a Luanda, Angola, la CPLP decid que el dia 5 de maig es commemorara el Dia de la Cultura Lusfona en el mn.

Pasos membres.

  Angola ;
  Brasil;
  Cap Verd;
  Guinea Bissau ;
  Moambic ;
  Portugal;
  So Tom i Prncipe;
  Timor Oriental;

Observadors Consultius.

 Consell Empresarial de la CPLP  Frum de la Joventut de la CPLP  Fundaci Calouste Gulbenkian  Fundaci Luso-Americana per al Desenrotllament  Associci dels Comits Olmpics de Llengua Portuguesa  Fundaci per a la Divulgaci de les Tecnologies de la Informaci  Fundaci Bial  AMI   Assistncia Mdica Internacional  Salut en Portugus  Cercle de Reflexi Lusfona  Fundaci Luso-Brasilera  Metges del Mn  Associaci de les Misericrdies de Portugal  Universitat Lusfona d'Humanitats i Tecnologia  Fundaci per al Desenrotllament de la Comunitat  Associaci d'Universitats de Llengua Portuguesa  Comunitat Sindical dels Pasos de Llengua Portuguesa

 Observadors Associats .

  Guinea Equatorial ;
  Maurici;

 Importncia de la CPLP .

La Comunitat de Pasos de Llengua Portuguesa abraa una poblaci superior a 223 milions d'habitants, i ocupa una rea total de 10.742.000 km - ms gran que Canad, el segon pas ms gran del mn. El PIB de tots els pasos, sumats, superen els 900 bilions de dlars americans.

La CPLP ja ha sigut decisiva per alguns dels seus pasos. A Guinea Bissau, per exemple, la CPLP ha ajudat a controlar colps d'estat i a concretar una reforma poltica, i a So Tom i Prncipe es va proposar una reforma econmica.

 Organitzaci i comunitat .

La Comunitat s dirigida pel Secretariat Executiu, que estudia, escull i implementa plans poltics per a l'organitzaci. Est situat a Lisboa. El mandat del Secretari Executiu dura dos anys, i pot allargar-se en cas de reelecci.

La Conferncia dels Caps d'Estat i de Govern, biennal, estudia les prioritats i els resultats de la CPLP. El pla d'acci s pres pel Consell de Ministres dels Negocis Estrangers i Relacions Exteriors, que t lloc anualment. Hi ha tamb unes altres encontres mensuals del Comit de Concertaci Permanent.

La bandera de la Comunitat de Pasos de Llengua Portuguesa cont huit ales que formen un cercle. Cadascuna d'estes ales representa un membre de la CPLP. Fins abans de la filiaci oficial de Timor Oriental, hi havia set ales.

 Altres territoris .

Galcia.

A Galcia hi ha moviments que reclamen que Galcia siga acceptada com a membre de ple dret de la CPLP, o almenys com a observadora.

Este moviment, impulsat per intellectuals i alguns grups poltics, aix com organitzacions lingstiques que reivindiquen la unitat de la llengua gallego-portuguesa (Associaom Galega da Lngua i Movimento de Defesa da Lngua) i defenen que el gallec s una variant dialectal de la llengua portuguesa. 

En declaraciones recents, l'actual responsable de cultura de la Xunta de Galicia, ha manifestat la voluntat del govern gallec d'estudiar la possible entrada de Galcia en la CPLP.

Guinea Equatorial i Maurici.

Alguns pasos de l'frica tenen idiomes criolls derivats del portugus, a causa de la presncia portuguesa en el continent d'en del segle XV. A Guinea Equatorial i Maurici (sense fer esment del Marroc, que tamb deman l'estatut d'observador), a pesar de parlar uns altres idiomes (Maurici t com a idioma el francs, i Guinea Equatorial el francs i l'espanyol), els seus governs han intentat, aix i tot, d'obtenir l'estatut d'Observador a la CPLP. En la VI Conferncia de Caps d'Estat i de Govern, realitzada a Bissau, el juliol del 2006, la Repblica de Maurici i Guinea Equatorial obtingueren l'estatut d'Observadors Associats.

Macau.

Macau fou l'ltim territori ultramar portugus descolonitzat, el qual fou tornat a la Xina el 1999. Encara mant vius trets de la cultura portuguesa. El portugus s una de les llenges oficials d'este territori. La demanda per a l'obtenci de l'estatut d'"Observador Associat" no s'havia efectuat fins el 2006, any en qu la Xina deman per a ella esdevenir membre observador, a travs de Macau.

 Enllaos externs .

 Pgina oficial de la Comunitat de Pasos de Llengua Portuguesa ;
 CAE/CPLP (Centre d'Anlisi Estratgica de la Comunitat de Pasos de Llengua Portuguesa);
 IILP/CPLP (Institut Internacional de la Llengua Portuguesa - Cap Verd);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132601" title="K?toku-in" nonfiltered="3992" processed="3955" dbindex="54289">

K toku-in (en carcters japonesos    ) s un temple budista de la secta de la Terra Pura situat a la ciutat de Kamakura, a la prefectura de Kanagawa, al Jap.

El temple s reconegut pel seu Gran Buda o Daibutsu (  ), una monumental esttua de bronze a l'aire lliure del Buda Amida que s'ha convertit en una de les icones ms famoses del Jap. L'esttua, que fa 13,35 metres d'alada i pesa unes 93 tones, s el segon Buda monumental ms gran del Jap desprs del de T dai-ji a Nara.

El Gran Buda probablement data del 1252, durant el perode de Kamakura, quan els annals del temple informen de la construcci d'una esttua de bronze; ara b, no se sap amb seguretat si es tracta del Gran Buda actual o no. L'esttua es va construir dins un temple de fusta, que va desaparixer durant un tsunami esdevingut al perode de Muromachi, al final del segle XV. L'esttua, per, va romandre all on era.

L'esttua s coneguda arreu del mn com 'el Buda de Kamakura' sobretot grcies a uns versos que encapalen els captols inicials de la novella Kim, de Rudyard Kipling (1901).

El Gran Buda.
El Gran Buda de Kamakura, a l'exterior del temple de K toku-in, es creu que fou construt a mitjan segle XIII segons la idea inicial del monjo Joko, que va organitzar una collecta a fi i efecte de la realitzaci de l'esttua monumental, construda pels escultors One Goroemon i Tanji Hisatomo.

L'esttua, de proporcions gegantines (13,35 metres d'alada i 93 tones de pes) s buida per dins, i els visitants poden accedir a l'interior per una quantitat simblica de 20 iens per cap.

D'en del tsunami del 1495 que va escombrar el temple dins el qual s'allotjava el Buda, l'esttua ha roms a l'aire lliure. Fou objecte d'obres de restauraci durant els anys 1960-1961, quan se li va reforar el coll i se li van aplicar diverses intervencions per protegir-lo dels terratrmols.


Detalls.
Pes: 93 tones;
Alada: 13,35 m;
Llargada de la cara: 2,35 m;
Llargada de l'ull: 1,0 m;
Llargada de la boca: 0,82 m;
Llargada de l'orella: 1,90 m;
Llargada de genoll a genoll: 9,10 m;
Dimetre del dit polze: 0,85 m;

Vegeu tamb.

Gran Buda d'Ushiku, l'esttua de Buda ms gran del mn, a Ushiku (prefectura d'Ibaraki, Jap).
T dai-ji, temple de Nara on es troba l'esttua de bronze de Buda ms gran del Jap.
Buda de Tian Tan, a Hong Kong, l'esttua del Buda assegut ms gran del mn.
Daibutsu;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132605" title="Penicillium" nonfiltered="3993" processed="3956" dbindex="54290">


Penicillium s un gnere de fong ascomicet que inclou les segents espcies:

Penicillium bilaiae, que s un inoculant agrcola ;
Penicillium camemberti, usat en la producci del formatge Camembert i el Brie.
Penicillium candida, utilitzat per a fer formatge Camembert i Brie.
Penicillium glaucum, usat per a fer formatge Gorgonzola.
Penicillium marneffei, una espcie trmicament dimrfica endmica del Sud-est asitic que s'usa en el tractament sistemtic de pacients amb SIDA.
Penicillium notatum, del que es produeix la penicillina.
Penicillium purpurogenum;
Penicillium roqueforti, usat per a fer formatge Roquefort, Dans blau i  ms recentment Gorgonzola.
Penicillium stoloniferum;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132610" title="Organitzaci dels Estats del Carib Oriental" nonfiltered="3994" processed="3957" dbindex="54291">

L'Organitzaci dels Estats del Carib Oriental (en angls Organization of Eastern Caribbean States), coneguda amb les sigles OECS, s una instituci regional que promou la cooperaci tcnica i el desenvolupament sostenible de sis estats independents, antigues colnies britniques i avui membres del Commonwealth, i tres territoris que encara ara depenen del Regne Unit, tots els quals situats a la banda oriental del Carib, a les Petites Antilles. Les seves rees d'actuaci prioritria sn actualment el comer, el transport, el turisme i les catstrofes naturals. Tots els membres tenen una moneda comuna, el dlar del Carib Oriental, excepte les illes Verges Britniques, que utilitzen el dlar dels Estats Units. 

Es va crear el 18 de juny del 1981 mitjanant la signatura del Tractat de Basseterre a la capital de Saint Kitts i Nevis. L'organisme principal de l'OECS, el secretariat, t la seu a Castries, la capital de Saint Lucia; precisament l'actual directora general n's Len Ishmael, una economista d'aquest estat insular caribeny. Les altres institucions principals de l'organitzaci sn el tribunal suprem de justcia i el banc central (Eastern Caribbean Central Bank), emissor de la unitat monetria comuna; a ms a ms, l'OECS tamb disposa de les direccions encarregades de les telecomunicacions i l'aviaci civil. T missions diplomtiques a Brusselles (amb la representaci davant la Uni Europea), Ginebra (per l'OMC), Ottawa i San Juan de Puerto Rico.

L'1 de juliol del 2007 est previst que els integrants passin a formar part d'una uni econmica, a part de la monetria que ja comparteixen.

Membres.
De ple dret;
Antigua i Barbuda ;
Dominica ;
Grenada ;
Montserrat (dependncia britnica);
Saint Kitts i Nevis ;
Saint Lucia  ;
Saint Vincent i les Grenadines ;
Associats;
Anguilla (dependncia britnica);
Illes Verges Britniques (dependncia britnica);

Vegeu tamb.
Banc de Desenvolupament del Carib;
Commonwealth;
Comunitat del Carib;
Dlar del Carib Oriental;
Organitzaci dels Estats Americans;

Enllaos externs.
Organitzaci dels Estats del Carib Oriental ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132615" title="Els ocells" nonfiltered="3995" processed="3958" dbindex="54293">



Els ocells (The Birds) s una de les pellcules ms conegudes del director britnic Alfred Hitchcock, basada en un relat de l'escriptora Daphne du Maurier i considerada una de les seues obres mestres absolutes. Va ser presentada al Festival de Cannes i nominada a l'Oscar als millors efectes especials.
Aquesta pellcula es distingix de les precedents per l'absncia de msica, que sol servir d'instrument al suspens de les pellcules d'Hitchcock.

 Argument .
 
En una botiga d'animals de San Francisco es troben l'advocat Mitch Brenner (Rod Taylor) i la rica i jove Melanie (Tippi Hedren). L'home la convida a Bodega Bay, on viuen sa mare i la seua germana menuda, Cathy, per celebrar l'aniversari de la petita.

En arribar al lloc, Melanie s atacada per una gavina que li ferix el rostre. s hostatjada per la mestra de la ciutat, una dona enamorada de Mitch. Durant la festa de Cathy, un estol de gavines ataca els xiquets. La mateixa vesprada, la casa dels Brenner s atacada per centenars de pardals. La confussi i el terror a causa dels inexplicables esdeveniments s'apoderen de tots. Enmig d'este ambient sn trobats tamb alguns cadvers amb els ulls arrancats pels pardals.

L'endem, Melanie anir a arreplegar Cathy a l'eixida de l'escola, on un grup de corbs ataca les dones, que troben refugi en un cotxe. Ms tard, tota la ciutat es veu assetjada per milers de pardals que sembren el terror matant i destruint tot per all on passen. Mitch i Melanie es tanquen a casa i aconseguixen, no sense algunes ferides, lliurar-se de la fria homicida dels ocells. A l'alba ixen de casa: el silenci s sepulcral. Se'n van amb el cotxe, amb milers de pardals escampats pertot arreu que els observen silenciosos i immbils.

La pellcula no dna cap explicaci sobre la revolta dels ocells, deixant la porta oberta a mltiples interpretacions.

Notes i referncies.
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132624" title="Elisabet de Wrttemberg" nonfiltered="3996" processed="3959" dbindex="54294">


 Elisabet de Wrttemberg (arxiduquessa d'ustria) (1767 - 1790).

 Elisabet de Wrttemberg (princesa de Baden) (1802 - 1864).

 Elisabet de Wrttemberg (princesa de les Dues Siclies) (1933).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132625" title="Frederica de Wrttemberg" nonfiltered="3997" processed="3960" dbindex="54295">


 Frederica de Wrttemberg (duquessa d'Oldenburg) (1765 - 1785).
Frederica de Wrttemberg (1783-1835).
 Frederica de Wrttemberg (princesa de Hohenlohe-Oehringen) (1789 - 1851).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132627" title="Apologistes" nonfiltered="3998" processed="3961" dbindex="54296">
En la histria de la filosofia, es coneix amb el nom d'apologistes aquells autors, llatins o grecs, que escrigueren apologies, s a dir defenses, del Cristianisme, pels volts del segle II d. C.

Les apologies d'estos autors sn escrits de justificaci que pretenen mostrar la veritat de les idees, vida i explicacions cristianes enfront d'alguns aspectes de la filosofia hellenstica. En elles es recorre a afirmacions filosfiques provinents del pensament grec, encara que se'ls intenta donar un altre sentit.

En les apologies apareixen els temes centrals del pensament cristi: la idea de Du, la idea de creaci, la concepci de l'home, el lloc de l'home en el mn o el lloc que han d'ocupar els cristians en l'Imperi. En algunes d'estes apologies apareix, a ms a ms, una valoraci positiva del pensament grec, sobretot del platnic, com a antecedent o preparaci per al pensament cristi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132630" title="Frederica de Wrttemberg (duquessa d'Oldenburg)" nonfiltered="3999" processed="3962" dbindex="54297">
Frederica de Wrttemberg, duquessa d'Oldenburg (Treptow 1765 - Viena 1785). Duquessa de Wrttemberg amb el tractament d'altesa reial que contragu npcies amb el gran duc Pere I d'Oldenburg.

Nascuda a Treptow, a la histrica regi de Brandenburg, el dia 27 de juliol de 1765 essent filla del duc Frederic II Eugeni de Wrttemberg i de la marcgravina Frederica de Brandenburg-Schwedt. Per via paterna era nt del duc Carles I Alexandre de Wrttemberg i de la princesa Maria Anna de Thurn und Taxis; mentre que per via materna ho era del marcgravi Frederic Guillem de Brandenburg-Schwedt i de la princesa Sofia Dorotea de Prssia.

El dia 26 de juny de 1781 contragu matrimoni amb qui esdevindria gran duc Pere I d'Oldenburg, fill del duc Jordi Llus d'Oldenburg i de la princesa Sofia de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Beck, al Castell d'Etupes a Montbliard. La parella tingu dos fills:

 SAR el gran duc August I d'Oldenburg, nat a Rastede el 1783 i mort a Oldenburg el 1853. Es cas en primeres npcies el 1817 amb la princesa Adelaida d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym a Schaumburg. En segones npcies el 1825 a Schaumburg amb la princesa Ida d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym. I, el 1831 a Viena amb la princesa Ceclia de Sucia.

 SA el duc Jordi d'Oldenburg, nat a Oldenburg el 1784 i mort a Twer el 1812. Es cas a Sant Petersburg el 1809 amb la gran duquessa Catetrina de Rssia. ;

Frederica mor a Viena el dia 24 de novembre de 1785 als vint anys.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132632" title="Xavier Dalf i Hors" nonfiltered="4000" processed="3963" dbindex="54298">
Xavier Dalf s un periodista que va fundar la revista Canig i en va dirigir la redacci del 1954 al 1971. Est casat des del 1968 amb la filsofa, escriptora i periodista Isabel Clara Sim.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132633" title="Elisabet de Wrttemberg (arxiduquessa d'ustria)" nonfiltered="4001" processed="3964" dbindex="54299">
Elisabet de Wrttemberg, arxiduquessa d'ustria (Treptow 1767 - Viena 1790. Duquessa de Wrttemberg amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni en el si de la casa reial d'ustria.

Nascuda a Treptow, a la histrica regi del Brandenburg, el dia 21 d'abril de 1767, essent filla del duc Frederic II Eugeni de Wrttemberg i de la marcgravina Frederica de Brandenburg-Schwedt. Elisabet era nta per via paterna del duc Carles I Alexandre de Wrttemberg i de la princesa Maria Anna de Thurn und Taxis, i per via materna del marcgravi Frederic Guillem de Brandenburg-Schwedt i de la princesa Sofia Dorotea de Prssia.

El dia 6 de gener de 1788 contragu matrimoni a Viena amb l'arxiduc i desprs emperador Francesc I d'ustria, fill de l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic i de la infanta Maria Llusa d'Espanya. La parella tingu una nica filla:

 SAIR l'arxiduquessa Llusa d'ustria, nada a Viena el 1790 i morta a Viena el 1791.

Elisabet mor a Viena el dia 18 de febrer de 1790 als 22 anys a causa del part. El seu marit es cas en tres ocasions ms, primer amb la princesa Maria Teresa de Borb-Dues Siclies, amb l'arxiduquessa Maria Beatriu d'ustria-Este i amb la princesa Carolina de Baviera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132635" title="Menorca Informaci i Comunicaci" nonfiltered="4002" processed="3965" dbindex="54300">
Menorca Informaci i Comunicaci s una futura televisi digital insular a Menorca.

El Consell d'administraci est format per set membres, segons la distribuci del partits poltics al Consell Insular de Menorca. Aix, tres membres son del PSIB, tres del Partit Popular i un de PSM-Entesa Nacionalista.

Freqncies.
Freqncia digital
 Canal 53 UHF: Menorca.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132636" title="Abelard Saragoss i Alba" nonfiltered="4003" processed="3966" dbindex="54301">
Abelard Saragoss (Silla, l'Horta Sud el 1954) s un filleg valenci i  professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Valncia - Estudi General

Ha editat diverses obres entre les quals cal citar la Gramtica Valenciana raonada i popular o Passat, present i futur de les Normes ortogrfiques de Castell (1932). Va obtenir el Premi d'Assaig 2006 de la Generalitat valenciana en la modalitat d'Assaig en valenci pel seu treball "Reivindicaci cientfica del valenci", es tracta d'una obra en qu l'autor sost com a tesi la necessitat d'acostar el valenci popular, en gran mesura construt pels usuaris de la llengua, amb el culte i cientfic, que es cultiva en mbits universitaris, cultes i cientfics, alhora que es reivindica una actitud per part dels valencians d'estima de la seua llengua prpia, de la cultura histrica que li s inherent i de les peculiaritats que, al llarg dels segles, ha anat generant.

Collaborador de la revista sa. Abelard ha estat un dels gramtics valencians que ha defensat la doble denominaci valenci/catal juntament amb altres fillegs valencians com Jordi Colomina. Ha escrit diversos articles com el de la concordncia del participi a la revista Llengua Nacional en qu defensa la necessitat de fer sistemticament la concordana del femen singular ja que en apostrofar l'article, aquest deixa d'explicitar el gnere per s tot just el participi l'element que passa a explicitar el gnere.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132637" title="Arabisme" nonfiltered="4004" processed="3967" dbindex="54302">
Un arabisme s un estrangerisme derivat de l'rab i incorporat a una altra llengua. Els arabismes del catal, el castell, el portugus i el sicili constitueixen un superstrat d'aquestes llenges. En el cas de les altres llenges romniques, els arabismes constitueixen un adstrat.

Tipus d'arabismes.

Els arabismes estan relacionats amb les activitats en qu la cultura arbiga fou capdavantera sobretot a l'edat mitjana. Actualment molts dels arabismes d'aquest origen han esdevingut desuets per la relaci amb la vida tradicional (en el catal bsic els arabismes ja noms representen el 2%). Els arabismes del catal, i moltes dels corresponents en altres idiomes, pertanyen sobretot a la terminologia de la construcci (alcova, algorfa, argolla, golfes, jssera, rajola), el guarniment de la casa i el vestuari (aixovar, alfbia, alfil, arracada, barns, catifa, escacs, gerra, guitarra, matals, safata, set, sanefa, sarr, setrill, sof, tarima, tassa, tat), l'agricultura (albercoc, albergnia, alfals, arrs, carxofa, cot, garrofa, llimona, taronja, squia), la gastronomia (almvar, escabetx, fideu, mandonguilla, massap), el govern (alcalde, aldea, alqueria, rafal, raval), la guerra (almirall, almogver, rtzia, rehena. ronda, tambor), la qumica i l'adrogueria (alcohol, cmfora, elixir, qumica, raima, quitr, sosa, talc, xarop), el comer i el transport (albar, aranzel, arrova, aval, magatzem, quirat, tara, tarifa) i la navegaci (garb, llebeig, llibant, ratxa, xaloc), la pesca (aladroc, alatxa), l'astronomia i la matemtica (algoritme, almanac, guarisme, xifra, zenit, zero), i la fauna (fardatxo, gasela, girafa, papagai, zebra).

Tamb tenim arabismes en la toponmia de la Pennsula Ibrica, les Balears i Siclia. En el cas del territori de llengua catalana es classifiquen en a) apellatius (Albaida, Albalat), b) procedents de noms propis (molts comenats per Beni-, Bini-, 'fill de'), c) apellatius seguits de noms de persona i d) hbrids amb un element llat (Benillup, Catarroja, Llucalcari, Valldemossa). Els apellatius es repeteixen a les Balears i al Pas Valenci (Muro, Rafal, Alqueria, Alcdia, Algaida, Almudaina). La zona de distribuci dels topnims s la mateixa que la del lxic com.

Hi ha tamb antropnims d'origen arbic tradicionals del territori de llengua catalana. Noms sn cognoms i sn moltssims menys que els noms comuns i els topnims i, per altra banda, la seva quantitat contrasta amb la dels antropnims que sngermanismes, molt ms nombrosos. Sn casos d'antropnims d'origen rab els segents: Arab, Arrom, Bennsser, Borja, Gamund, Homar, Maim, Massot, Massut, Medina, Melis; Vinixer, Vinatea. A aquesta minsa quantitat s'hi haurien d'afegir els que procedeixen de topnims (Binimelis, Dei, Mesquida, entre els actuals) i que no sn, doncs, el reflex d'una poblaci mudixar. El poc nombre d'antropnims d'origen arbic conservats s el resutat del costum que els esclaus en cristianitzar-se adoptassen el cognom catal dels seus padrins i un nom cristi.

Vies de transmissi dels arabismes.
Hi ha arabismes de difusi europea (alamb, albercoc, alcatrs, almirall, cot, drassana, duana, falua, mstec, quitr, sucre, taronja, xifra, zero), procedents dels pasos que tenien frontera amb Al-Andalus, del comer i de les expedicions de les Croades; altres arabismes es troben en les llenges europees que han tingut contacte amb l'arbic en el seu mateix territori, contacte fronterer o relacions comercials. Formen part del primer, del segon i del tercer grup el catal, el portugus, el castell. El sicili forma part del primer i del tercer grup. L'itali i l'occit formen part del tercer grup.

En el cas del catal, els arabismes hi entraren ms especificament mitjanant les relacions comercials i poltiques de la Catalunya Vella amb Al-Andalus (sobretot amb les taifes de Valncia i Dnia), amb les relacions comercials amb el Magrib, les Balears, Siclia i Alexandria i per l'emigraci de grups dels anomenats mossrabs que fugien de la persecuci almorvit i almohade i que sabien la llengua arbiga (s. XI i XII). Desprs de la conquesta de la Catalunya Nova i del Regne de Valncia (s. XII i XIII), s'hi mantingueren comunitats arabfones de moriscs, del contacte amb les quals procedeix una part dels arabismes meridionals del catal. Les Balears desprs de la seva conquesta (s. XIII) tingueren moltes relacions comercials amb Algria i Tunsia i un gran contingent d'esclaus de llengua rab. Un darrer cam d'entrada d'arabismes foren les traduccions de l'rab al baix llat, com les del monestir de Ripoll, a la segona meitat del segle X (lgebra, antimoni).

En una part dels arabismes del catal, l'arbic va fer d'intermediari. Un grup de paraules procedeixen del berber (genet), del persa (albergnia, alfals, duana, escacs), altres del grec (alamb, alqumia, guix, guitarra), del llat (alcsser, alatxa, setrilleres), del snscrit (cmfora), del bengal (enrocar). En alguns casos, l'rab forma part d'una cadena d'intermediaris (albercoc, del llat a travs del grec; arrs, de l'ndia a travs del grec; escarlata, del grec bizant a travs del baix llat).

El castell de vegades ha fet d'intermediari entre l'rab i el catal (alferes, alfange, alicates, amonar, aranzel, mandonguilla, taquilla). Altres idiomes intermediaris, en menor proporci, han estat l'angls (xerif), el francs (amalgama), l'itali (drsena). En algun cas la cadena de transmissi s ms llarga (girafa, a travs del francs i en aquest idioma procedent de l'itali: ogiva, a travs del francs, i en aquest, a travs del castell).

El catal ha transms alguns dels seus arabismes a altres idiomes sobretot a l'occit, el francs (apricot, matelas, sucre) i el castell (cofa, cofn, fideo); i en algun cas al portugus (alcarchofa). Un cas especial s el dels arabismes transmesos pel catal al castell de Mrcia, generalment d'rea valenciana (aladroque, alhbega), i a l'aragons (alimara, almudn).

Distribuci dins el catal.

La influncia directa de l'arbic en el catal es reflecteix en els topnims, en els antropnims i en els noms comuns i varia segons el temps de la dominaci musulmana a cada territori, aix, de 502 topnims conservats d'origen arbic al domini lingstic catal, a la Catalunya Vella noms n'hi ha 4 (Jafre, Gallifa, Marata, Rama), a les Balears, 105, i al Pas Valenci, 393. A les Balears, a ms a ms, s'han creat topnims amb el prefix BINI- desprs de 1276.

La diferncia de contacte amb la llengua arbiga tamb ha tengut com a resultat que els noms comuns procedents d'aquest idioma tinguin una distribuci territorial variable: on n'hi ha ms s al catal valenci i desprs al baleric. Els arabismes regionals poden ocupar una rea formada per dos dialectes, com el baleric i el valenci (albercoc, alfals...); noms pel catal valenci (alacr, almoneda...), o noms pel catal baleric (alimares, atzep, bidu, a betzef, cuscuss...). Una part d'aquests arabismes regionals, tenen geosinnims d'origen llat o amb el llat com a intermediari (trull/almassera, claveguer/albell, userda/alfals; escorp/alacr, agl/abellota, guix/algeps, prssec/albercoc, tpera/caparra, etc.). En alguns casos hi ha parelles de sinnims noms a un dialecte (guix/algeps, al catal valenci; rambla/areny, al catal central). Els arabismes presents a tot el territori sn xenismes, paraules amb referents culturals rabs, sense sinnims d'origen llat, doncs (cot, sucre, taronja). Dins aquest grup de xenismes tenim en catal parelles de sinnims amb els dos membres d'origen rab. Els dos elements poden ser contemporanis per d'rees diferents (carxofa/alcanria) o pertnyer a poques diferents (snia/nora).

Diferncies entre idiomes.
Germ Coln ha determinat les diferncies en la incorporaci d'arabismes en el catal, el castell i el sicili, comparant els mots comenats en A- de la traducci del diccionari d'Elio Nebrija. El resultat s que castell s l'idioma que t ms arabismes d'aquests tres. El catal al principi del segle XVI tenia un 53% dels arabismes del castell i el sicili, el 22,2%. De la llista comparada per Coln, el catal compartia amb el castell 26 noms comuns i el sicili, noms 8. Els petits diccionaris generals del francs recullen vers 400 arabismes i el Trsor de la langue franaise informatis recull prop de 500 lexemes francesos amb un element arbic (sense els derivats). No es pot dir, per, que el catal en tengui ms que el francs, perqu Joan Coromines al Diccionari Etimolgic i Complementari de la Llengua Catalana va recollir 518 lexemes de noms comuns d'origen arbic en catal, per 796 en castell (la quantitat d'arabismes del catal representa un 65% dels del castell; i els del francs, un 62,8% dels del castell). Actualment, per, noms un 2% del lxic bsic catal s format per arabismes, contra un 8% del mateix lxic del castell.

El catal comparteix tamb arabismes amb el portugus, bastants de comuns amb el castell (aixovar / ajuar / enxoval; albar / albarn / alvar; alcalde / alcalde / alcalde), per, com hem vist, el catal en t menys que aquestes llenges, com el francs i menys que l'itali. Malgrat aix, el catal t una srie d'arabismes exclusius (per exemple, alfbia, garbell, engalzar, farnaca, tfona, trallar; engiponar, entabanar, nafrar, tafaner, caliu, enxaneta, rajola i d'expressions com "a betzef", a la babal, literalment a la providncia de Du; en doina, i de gaid i de gairell...). A ms a ms, alguns arabismes del catal procedeix d'una variant diferent que la que ha donat lloc als del portugus i del castell (aljub / algibe, barns / albornoz). En el cas de les diferncies d'accentuaci, la causa pot ser que alguns arabismes del catal sn ms antics que els del castell  (alfbrega / albahaca). En altres casos paraules catalanes i les castellanes o portugueses tenen un origen dialectal diferent dins l'rab (alamb/alambique, barrina / barrena, xarop / jarabe). En alguns casos no trobam simples variants sin paraules diferents (almod / alhndiga, catifa / alfombra / alfombra; rajola / azulejo).

Continuant la comparaci, de vegades a l'arabisme del catal li correspon una parella sinnimica en castell (enteixinat//alfarje/artesonado). En altres a l'arabisme castell hi correspon una parella de sinnims en catal formada per un arabisme i un llatinisme (ardilla//sarda/esquirol). En algun cas hi ha hagut canvis en el temps: el castell ha substitut un arabisme per un catalanisme d'origen llat (alfaiate/sastre), o s'ha conservat l'arabisme en castell i s'ha perdut en castell (matals / almatraque / colchn; camlic/alhamel, festuc/alfstigo), o el castell ha conservat el llatinisme i el castell l'ha substituit per un arabisme (ginesta / retama).

De vegades a un llatinisme del catal i el portugus hi correspon un arabisme del castell. Alguns dels arabismes sn compartits pel catal, el portugus i el castell (afalagar / afagar / halagar). De vegades el portugus t una parella de sinnims, amb els dos membres equivalents al catal i al castell (tonyina // tonhina / atum // atn).

L'aglutinaci de l'article AL-.
Una caracterstica d'alguns dels arabismes del catal, el castell i el portugus s la conservaci de l'article arbic AL- aglutinat. Hi ha per una diferncia notable en el nombre d'arabismes que conserven aquest article en un idioma i en l'altre (catal: cot, sucre, arrs; occit: coton, sucre, ris; francs: coton, sucre, riz; itali: cotone, zucchero, riso; castell: algodn, azcar; arroz; portugus: algodo, acar, arroz), de vegades amb assimilaci de la consonant final a la segent quan s una consonant solar, s a dir dental, alveolar, prepalatal sorda, lateral alveolar, nasal alveolar, vibrant mltiple (adip, adarga, tat, talaia, tafona, safata, squia, anafil, arrs, xarop, ...) i transformaci en nasal davant consonant labial o lunar (ambrnia, ancolla, angerra, ancalde, totes aquestes amb variants en al-...). El catal conserva aquest article en el 32 % dels arabismes i el castell actual, en el 60 % i el castell medieval, en el 74%. Aquesta diferncia tamb existeix entre diferents cronolectes d'un mateix idioma: un 12% dels arabismes del catal han tengut durant la seva histria una primera forma amb article i l'altra sense (algerra/gerra, almesc/mesc). En canvi, no hi ha diferncies dialectals, en el cas del catal.

Teories sobre l'aglutinaci de l'article.
Els arabismes sense l'article s'han relacionat per Walter von Wartburg (1932) amb llur difusi per Europa des de Siclia i -passant per Itlia. Unes altres explicacions sn les d'Arnald Steiger, que primer relacion la conservaci de l'article amb la difusi culta i no oral dels arabismes (1832).

Steiger desprs atribu l'aglutinaci a la influncia del berber (1967). Aquesta tesi fou represa per William Elcock (1960), el qual atribu l'aglutinaci a la inexistncia d'article en els parlars berbers, la qual feia impossible la identificaci de l'article rab. Helmut Ldtke (1968) observ que els arabismes de les llenges africanes orientals i asitiques no incorporaven l'article aglutinat i, per contra, s que o feien els del berber i de les llenges africanes occidentals. L'aglutinaci era, doncs, una evoluci excepcional. Noms hi ha aglutinaci on hi ha bilingisme de l'arbic amb una altra llengua (Al-Andalus i Nord d'frica). Federico Corriente (1999) consider que els berbers foren els qui difongueren l'arbic entre els nadius hispanovisigtics i que es tract d'un arbic amb un abs de l's de l'article.

Josep M. Sol-Sol (1967-1968) mitjanant una anlisi gramatical arrib a la conclusi que en catal hi ha una certa resistncia als esquemes nous i que la confluncia de l'article AL- amb l'article catal el, pronunciats igual en el catal oriental, amb la vocal neutra, degu afavorir la seva desaparici (deglutinaci). Per aix no explica el cas del catal occidental, al qual pertany la zona amb ms arabismes, on aquest factor no interv, com ha notat Francesc X. Llorca (1992), que postula que en el cas del catal valenci l'article aglutinat desapareix per assimilaci de la consonant de l'article AL- a la consonant segent o el seu emmudiment i la identificaci posterior de la combinaci que en resulta amb l'article femen la per error de segmentaci sillbica (l'almadrava > l'amadrava > la madrava). 

Volker Noll (2007), per, rebutja la influncia de l'article del catal oriental perqu abans del segle XII oralment s'emprava l'article de IPSE i observa que Sol-Sol noms analitza els articles no assimilats a la consonant posterior. Noll opina que el catal no conserva tant l'article aglutinat per la posici marginal de la Catalunya Vella i per l'antiguitat de la conquesta cristiana. La causa principal de l'aglutinaci, per, segons Noll s que la  de l'article rab andalus mantingu la qualitat prpia de l'arbic andalus i perqu la lateral de l'article catal era velar. Sobre la qualitat de l'article rab andalus, consisteix en el fet que, contrriament a la resta de varietats de l'arbic, no elideix mai la vocal, no perd el carcter sillbic ni esdev un element cltic, amb  doncs, la qual cosa fa coincidir la divisi sillbica amb la segmentaci morfemtica i que l'article s'atribus pretnicament al substantiu determinat i formassin un grup rtmic. La conservaci de l'article s conseqncia del bilingisme dels mossrabs amb l'arbic i els arabismes sense article sn fruit del contacte entre llenges sense bilingisme.

Vegeu tamb.
Rahal;
Arabismes del francs;

Enllaos externs.
Dolors Bramon, Tradici i dissidncia als Pasos Catalans;
Francesc X. Llorca Ibi, "L'article AL- en els arabismes valencians", Sarq al-Andalus 9 (1992), 183-186.
Volker Noll, La aglutinacin del artculo rabe al en el lxico espaol;
Franoise Quinsat, Le traitement des arabismes dans le TLF(i): quelques observations;

Bibliografia.
 Joan Coromines, Mots catalans d'orgen arbic, dins Entre dos llenguatges, Bd.3, Curial Ed., p. 68-177.
 Joan Coromines, Estudis de toponmia catalana;
 Joan Coromines, Jos a. Pascual (ff.): Diccionario Crtico Etimolgico Castellano e Hispnico, Ed. Gredos, Madrid, 1980.
 Joan Coromines, amb la collaboraci de Joseph Gulsoy i Max Cahner, Diccionari Etimolgic i Complementari de la Llengua Calalana, Curial, Barcelona: 1980 .
 Majid El Houssi, Les arabismes dans la langue franaise du Moyen Age  nos jours, 2001.
 Josep- David Garrido Valls, Arabismes del vocabulari militar catal medieva dins Miscellnia Germ Colom, Barcelona, 1994, p. 277-291.
 Katja Uhlisch, Zum arabischen Einflu im Katalanischen (arabismes del catal i aquells que sn tpicament balerics) ;
 Reinhard Kiesler,  Die Arabismen im Katalanischen, dins Zeitschrift fr Katalanistik 5, 1992, p. 79-105.
 Francesc de B. Moll, Gramtica histrica catalana, Ed. Gredos, Madrid, 1952.
 Josep M. Nadal i Farreras, La conquesta rab i la llengua catalana, Els Marges p. 22-23, 1981, p. 3-18.
 Maria Jess Rubiera i Mata, Els arabismes del catal: Histria d'un rebuig, Actes/2, p. 301-319.
 Maria Teresa Sabri Rius, Els arabismes de la llengua catalana a les comarques de Girona", Revista de Girona 34, 126, 1988, p. 58-67 ;
 Arnald Steiger, La penetracin del lxico arbico en el cataln y el provenzal, Boletn de Dialectologa Espaola 34, 1956-1967, p. 555-570.
 Josep M. Sol-Sol, El artculo al- en los arabismos del iberoromnico, Romance Philology 21, 1967-1968, p. 275-285.
Volker Noll, Der arabische Artikel al und das Iberoromanische, Romania Arabica, Fs. Kontzi, 1996, 299-313. Amb una bona bibliografia.
Volker Noll, La aglutinacin del artculo rabe al en el lxico espaol, dins Cosmos lxico. Contribuciones a la lexicologa y a la lexicografa hispnicas, Peter Lags Verlagsgruppe, Frankfurt am Main, Berln, Berna, Brusselles, Nova York, Oxford, Viena, 2006. XIV ISBN 978-3-631-56022-8 ;

 Vegeu tamb .

 Anglicisme ;
 Mossrab;
 Castellanisme;
 Gallicisme ;
 Germanisme  ;
 Iberisme ;
 Italianisme ;
 Latinisme ;
 Lusitanisme;
 Nahuatlisme;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132638" title="Carme Miquel i Diego" nonfiltered="4005" processed="3968" dbindex="54303">
Carme Miquel i Diego, coneguda amb el nom de ploma de Carme Miquel, s una mestra i escriptora valenciana nascuda a la Nucia (la Marina Baixa) l'any 1944.

Carme Miquel ha destacat principalment en dos mbits: el de l'ensenyament i el de l'escriptura. Pel que fa al camp de l'ensenyament, ha estat una de les defensores ms destacades de l'ensenyament en valenci, molt relacionada amb els moviments de renovaci pedaggica i vinculada amb entitats cviques com la Federaci Escola Valenciana. 

Quant al camp de la creaci en prosa, s autora, entre d'altres, de diversos llibres de narrativa infantil i juvenil i de la novella Aigua en cistella, guanyadora del premi de novella Ciutat d'Alzira 1998 que atorga l'editorial Bromera. Publica tamb regularment a la premsa peridica, com per exemple al diari Levante, on t una columna d'opini setmanal.

El 1995 va rebre el Premi d'Honor Jaume I per les seues actuacions en el camp cvic i cultural.

El 1995 va ser nomenada Miquelet d'Honor per la Societat Coral el Micalet de Valncia

El 2005 va ser nomenada Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes de Silla

 Obres .
 Un estiu a la Marina Alta Valncia: Falla Sant Josep de la Muntanya 1970 (narrativa breu per a infants);
 Marieta o les bromes d'un rei Barcelona: La Galera, 1972 (adaptaci d'un conte popular valenci)  ;
 La rabosa Barcelona: La Galera, 1973 (adaptaci d'un conte popular valenci);
 Escola i llengua al Pas Valenci Valncia: 3 i 4, 1976 (assaig, escrit en collaboraci amb Maria Conca, Robert Lafont i altres);
 Estimem la nostra llengua Valncia: Instituci Alfons el Magnnim, 1981 (assaig per a infants i joves);
 Milotxa. Llibre per a l'ensenyament de la llengua. 2n nivell Valncia: Diputaci de Valncia, 1981 (llibre de text, escrit en collaboraci amb Empar Arenas, Fina Mesquida i altres);
 Vola, Topi! Llibre per a l'ensenyament de la llengua.1r nivell Valncia: Gregal, 1983 (llibre de text, escrit en collaboraci amb Empar Arenas, Fina Mesquida i altres);
 Barrets barata rialles Valncia: Gregal, 1984 (rondalles per a infants);
 Xarq al-Andalus. Guia didctica Valncia: Generalitat Valenciana, 1987 (assaig);
 Uns papers en una capsa Alzira: Bromera, 1994 (novella per a joves);
 La rabosa viatgera Valncia: Generalitat Valenciana, 1995 (narrativa breu per a infants);
 A cau d'orella. Cartes a Roser Valncia: Tndem, 1997 (narrativa breu per a joves). Premi Samaruc de l'Associaci de Bibliotecaris Valencians, 1998;
 Aigua en cistella. Bromera, Valncia, 1998 (novella). Premi Ciutat d'Alzira 1998.  ;
 Murmuris i crits. Cartes a Mireia. Tndem, Valncia, 2003 (prosa de no-ficci).  ;
 La mel i la fel. Tndem, Valncia, 2005 (novella). ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132640" title="Wells" nonfiltered="4006" processed="3969" dbindex="54304">

Wells s una petita ciutat al voltant de la seva catedral al districte de Mendip, a Somerset, Anglaterra, que s'arrauleix als turons de Mendip.

El nom de Wells (pous) deriva dels tres pous dedicats a sant Andreu, un en el mercat i dos dins dels del palau del bisbe. Durant l'edat mitjana es creia que aquests pous tenien poders curatius.

Llocs d'inters.

 Catedral.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132644" title="Cavitat nasal" nonfiltered="4007" processed="3970" dbindex="54305">
La cavitat nasal o fossa nasal s un espai situat a l'interior del nas, al centre de la cara.

Funci.
La funci de la cavitat nasal s escalfar i fer net l'aire que s'inhala.

Lmits.
El lmit superior de la cavitat nasal s l's nasal; mentre que els lmits laterals el formen l's maxillar i l's etmoides. El palladar separa la cavitat nasal de la boca: s el lmit inferior. Davant de la cavitat nasal trobem les narius (obertures del nas) i a la part posterior les coanes, que comuniquen amb la nasofaringe.

La cavitat nasal s divideix en dues fosses per un cartlag vertical: el septe nasal. Al laterals de la cavitat trobem els cornets i els meats. Els cornets interrompen la circulaci de l'aire, conduint-lo cap a l'epiteli olfactiu, situat a la part ms superior de la cavitat nasal. L'rgan vomeronasal (encarregat detecci feromones) est situat a la part posterior de la cavitat nasal.

L'interior de la cavitat nasal, sobretot l'entrada, est recoberta per cllules que tenen follicles pilosos (vilrises) i que secreten moc.

Irrigaci.
La cavitat nasal presenta una irrigaci molt important a travs de branques de la cartide interna, la cartide externa, l'artria facial i l'artria maxillar.:

 Artria esfenopallatina;
 Artria etmodal anterior;
 Branques artria facial;

Innervaci.
La innervaci de la cavitat nasal responsable del sentit de la olor es produeix a travs del nervi olfactori (I parell cranial), que envia fibres microscpiques des del bulb olfactori, a travs de la placa cribiforme per arribar a la cavitat nasal.

La innervaci sensorial general es produeix a travs de branques de les branques del nervi trigemin (V parell cranial):

 Nervi nasociliar (Branca del nervi olfactori);
 Nervi nasopallat (Branca del nervi olfactori);
 Branques nasals posteriors del nervi maxi.lar (Branca del nervi trigemin);

A ms, la cavitat nasal est innervada per fibres vegetatives. La innervaci simptica dels vasos sanguinis de la mucosa de la cavitat nasal provoca la seva contracci, mentre que la innervaci parasimptica controla la secreci de les glndules que secreten moc.

Malalties associades.
Les malalties associades a la cavitat nasal solen ser de tipus viral i cncer de cavitat nasal. A ms, es relaciona amb la sndrome del nas buit.

Imatges associades.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132645" title="Zuzwill" nonfiltered="4008" processed="3971" dbindex="54306">
Zuzwil s una comuna sussa del cant de Berna, situada en el districte de Fraubrunnen. Limita al nord amb la comuna d'Iffwil, a l'occident amb Bangerten i Rapperswil, al sud amb Deisswil bei Mnchenbuchsee i Ballmoos i a l'est amb Jegenstorf.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132648" title="Anatomia humana" nonfiltered="4009" processed="3972" dbindex="54307">
L'anatomia humana o antropotomia s un camp especial dins l'anatomia. Estudia les estructures i sistemes del cos hum, excepte l'estudi dels teixits, ja que correspon a la histologia. El cos hum, d'igual manera que el dels animals, est format per sistemes, que estan formats per rgans, aquests per teixits i els teixits per cllules. Determinades professions, especialment la medicina i la fisioterpia, requereixen l'estudi de l'anatomia humana en profunditat.

Sistemes del cos hum.

 Sistema circulatori: bombeja sang a travs del cos.
 Sistema digestiu: processament dels aliments.
 Sistema endocr: comunicaci a travs d'hormones.
 Sistema immunitari: defensa.
 Sistema integumentari: pell, pl i ungles.
 Sistema limftic: transferncia de limfa a la sang.
 Sistema muscular: implicat amb el moviment.
 Sistema nervis: recull, transfereix i processa informaci.
 Sistema reproductor: rgans que ens serveixen per tenir descendncia.
 Sistema respiratori: rgans que utilitzem per respirar.
 Sistema esqueltic: protecci i moviment.
 Sistema urinari: producci i secreci d'orina.

Caracterstiques externes.

Noms vulgars de parts ben conegudes del cos, seguint un ordre craneo-caudal:

Pell
-Cap
-Front
-Ull
-Nas
-Boca
-Llengua
-Dents
-Mandbula
-Cara
-Galta
-Barbeta
-Coll
-Gola
-Nou
-Espatlla
-Bra
-Colze
-Canell
-M
-Dit
-Columna vertebral
-Pit
-Costella
-Abdomen
-Llombrgol
-rgans sexuals
-Recte
-Anus
-Engonal
-Maluc
-Natja
-Cama
-Cuixa
-Genoll
-Tal
-Turmell
-Peu

rgans interns.
rgans interns:

Glndula suprarenal
-Apndix vermiforme
-Vescula urinria
-Cervell
-Duod
-Ulls
-Vescula biliar
-cor
-Intest prim
-Intest gros
-Rony
-Fetge
-Pulm
-Esfag
-Ovari
-Pncrees
-Glndula paratiroide
-Glndula tiroide
-Prstata
-Pell
-Melsa
-Estmac
-Testicles
-Timus
-ter

Anatomia de l'encfal.
Amgdala
-Tronc de l'encfal
-Cerebel
-Crtex cerebral
-Hipotlem
-Tlem
-Sistema lmbic
-Medulla espinal
-Cervell
-Epfisi

Subdisciplines principals.
L'anatomia es pot dividir en dos subdisciplines principals: l'anatomia humana regional i l'anatomia descriptiva. Se sol classificar el cos amb els segents grups regionals:

 Cap i coll. Inclou la part ms cranial del trax.
 Extremitat superior. Inclou:
M;
Avantbra;
Bra;
Espatlla;
Aixella;
Regi pectoral;
Cintura escapular;
 Trax. Cont la regi del pit fins el diafragma.
 Abdomen. Des del diafragma fins la pelvis.
 Part posterior. Cont la medulla espinal i els seus components.
 Pelvis i perin.
 Extremitat inferior. Tot all que est per sota del lligament inguinal:
Cuixa;
Maluc;
Cama;
Peu;

Vegeu tamb.
;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132649" title="Diocleci" nonfiltered="4010" processed="3973" dbindex="54308">

Gaius Aurelius Valerius Diocletianus (c. 245 c. 312), nascut Diocles (grec        ) i conegut en catal com a Diocleci, fou Emperador rom des del 20 de novembre de 284 fins al primer de maig de 305. 
Diocleci pos fi al perode habitualment conegut entre els historiadors com a Crisi del Segle III (235-284). Establ un govern autocrtic i fou el responsable de posar els fonaments de la segona fase de l Imperi Rom, coneguda de diverses maneres: Dominat (en oposici al Principat institut per August), la Tetrarquia o simplement l Imperi Rom Tard. Les reformes de Diocleci van canviar fonamentalment l estructura del govern imperial i ajudaren a estabilitzar l Imperi econmicament i militarment, capacitant-lo per romandre essencialment intacte durant uns altres cent anys.

 Orgens i arribada al poder .
Illiri d origen humil (de Dioclea, prop de Salona (Dalmcia)), Diocles an pujant dins els rangs de l exrcit. Se sap que va ser Dux Moesiae, amb la responsabilitat de defensar el Danubi Inferior. Quan el 282 les legions del Danubi Superior proclamaren Emperador el Prefecte pretori Car, Diocles comen a guanyar-se la confiana del nou emperador i en va obtenir el consolat el 283 i el rang de Comes domesticorum, s a dir, comandant de la cavalleria i de la gurdia personal de l Emperador.

L'estrella ascendent dins de l Imperi Rom era Flavi per, el prefecte pretori i sogre de Numeri fill de Car. El 283, Car elegia el seu primer fill Car com a August, a crrec del qual deixava la cura d Occident, i es despla amb Numeri, per i Diocles a l'Orient, contra l'Imperi Sassnida. Car guany la capital sassnida, obtenint una victria molt important, per mor pel juliol/agost, segons hom diu colpit per un llamp o potser per malaltia. Deix Numeri com a nou August, i un exrcit que havia de ser condut dins de les fronteres de l'Imperi. Apurius Aper afirmava que Numeri era malalt tamb, ats que l'emperador viatjava en un vehicle tancat, sense cap contacte extern. Quan els soldats notaren fetor i obriren el vehicle, Numeri era mort. Diocles va aprofitar l'ocasi, acus per d'haver matat Numeri, i mat el prefecte pretori personalment davant de les tropes, que immediatament el van proclamar Emperador, el 20 de novembre de 284.

Tanmateix, hi havia un altre emperador legtim a Occident, Car, el fill gran de Carus. Car i Diocles es trobaren prop de Belgrad, i el darrer va guanyar la Batalla del Riu Margus, matant Car i esdevenint l'nic governant de l'Imperi, amb el nom ple de Diocleci. Les fonts estan en desacord sobre qu va passar realment a la batalla: Aureli Vctor afirma (39. 11) que Car estava guanyant la batalla, quan un dels seus oficials, la muller del qual l'emperador jove havia sedut, l apunyal per l esquena; Eutrpius sost (9.20.2) que Car va ser abandonat pel seu exrcit. Diocleci, en un acte inusual de clemncia, no va matar ni deposar el prefecte pretori de Car i cnsol Aureli Aristbul, sin que el confirm, i ms tard li don el proconsolat de l'frica i la dignitat de prefecte urb - una carrera que alguns erudits veuen com a recompensa per la seva traci. 

Entre 235 i 284 hi havia hagut entre 20 i 25 emperadors successius, una mitjana d'un emperador nou cada dos o tres anys. Tret de dos, tots van ser assassinats o morts al camp de batalla. Diocleci semblava al principi estar abocat a seguir els passos dels seus predecessors efmers, mentre combatia una srie llarga de guerres des d'un extrem de l'Imperi a l'altre, mantenint els lmits estesos de les fronteres i acabant amb revoltes domstiques. Pel 298, tanmateix, havia reeixit a repellir intrusions germniques de l'altre costat del Danubi i el Rin, havia aturat les invasions sassnides a Sria i Palestina, i havia derrotat els seus enemics poltics.

 Les reformes de Diocleci .

La seva posici estable, una proesa notable desprs de cinquanta anys d'inestabilitat interna que gaireb van veure l'esfondrament de l'Imperi Rom (el que s'anomena la Crisi del Tercer Segle), el va animar a engegar reformes, ats que el sistema de govern imperial era insostenible. Inici un cert nombre de reformes per evitar un retorn al desordre de generacions anteriors i per mantenir la viabilitat de l'Imperi. Aquestes incloen partir l'Imperi en dos per tal de fer-lo ms gestionable, crear un sistema nou de successi imperial, governar com a autcrata i fer fora qualsevol faana restant de republicanisme i reformes econmiques encaminades a fer front al problema de la hiperinflaci.

La dignitat d'emperador havia estat originalment un crrec dictatorial prudentment dissimulada com a monarca constitucional. Mentre que treia molta de la seva legitimitat d'una varietat complexa de ttols i prctiques republicans, fent de l'Emperador el Princeps ("Primer entre iguals", i d aqu "Principat"), obtenia gran part del seu poder real del domini sobre les legions i la Gurdia Pretoriana. Aix es reflecteix en el ms important de tots els ttols imperials, Imperator (Comandant Suprem), d on prov el mot catal emperador . Aquests arranjaments, per b que incmodes de vegades i seguits ms de prop per uns emperadors ms que no pas per d altres, funcionaren durant els primers dos segles d'existncia de l'imperi. Tanmateix, comenant amb el regnat de Septimi Sever, els governants comenaren a desempallegar-se n i a ignorar moltes de les convencions republicanes, regnant ms com a dictadors que com a monarques constitucionals. Aquest procs soscavava els fonaments i la legitimitat del crrec. Diocleci s adon que el ttol s'havia de basar en alguna cosa ms que la simple fora  militar, per ser ms reconegut i estable. Aix va procurar bastir un fonament nou per la legitimitat imperial en base a la religi estatal, amb ell mateix com a monarca semidiv i sacerdot suprem. El vell ttol republic de Pontifex Maximus, comenaria a prendre una nova importncia.

Diocleci va triar un ttol nou per a ell mateix i es fu anomenar Dominus et deus ("Senyor i Du", d aqu que aquest perode es conegui com a "Dominat"). Seuria, de fet, en un tron. No se l'havia de veure en pblic, i s'exigia una audincia per parlar-hi, tenia cerimnies elaborades en les quals s'exigia que el visitant es prostrs i mai no mirs l'emperador, i permetia potser besar l extrem de les seves robes. D'aquesta manera creava una dignitat remota, misteriosa, teocrtica i autocrtica.

Segons una anlisi d Edward Gibbon al seu llibre La Decadncia i Caiguda de l'Imperi Rom, Diocleci no exigia tal ritual per vanitat. Aquest tipus de majestat imperial havia existit des de l ordenament d'Octavi August. Tanmateix, mentre que aquest la dissimulava, Diocleci simplement l exhibia.

 Tetrarquia i divisi de l'Imperi.
Les experincies de Diocleci durant els seus primers nou anys de recrrer l'imperi apagant focs el van portar a la conclusi que l'imperi era senzillament massa gran per ser governat per un sol Emperador: no era factible encarar les incursions dels brbars al llarg del Rin i els problemes d Egipte alhora, a ms dels problemes interns que l'imperi estava experimentant. La seva soluci radical va ser mig partir l'Imperi, dibuixant una lnia recta per la meitat del mapa amb l'eix just a l'est de Roma a la meitat oriental i occidental. Tot i que aquesta divisi no va romandre a curt termini, posava el precedent per a la divisi permanent de l'imperi desprs de 395. 

La qesti de la successi imperial mai no s'havia resolt en el sistema rom; no hi havia cap principi clar de successi, la qual cosa sovint condua a guerres civils. Els Emperadors anteriors havien preferit el sistema d'adopci, mitjanant el qual adoptaven un fill i hereu. Aquest sistema no agradava als militars que preferien la successi biolgica, amb el fill de l'emperador com a legtim hereu. D altra banda, el senat rom creia que hauria de tenir el dret d elegir el nou emperador. Aix,  n'hi havia normalment com a mnim tres, si no molts ms, de legtims hereus per a la successi.

Per resoldre aquest problema, i solventar la qesti de qui governaria les dues meitats de l Imperi recentment dividit, Diocleci va crear el que s'ha conegut com a sistema de "Tetrarquia", o "regla de quatre " pel qual un emperador superior governaria a l'Est i un altre emperador superior manaria a l'Oest, i cada un tindria un emperador junior. Entre els molts ttols tradicionalment atorgats als emperadors romans, el ms important era el dAugust i per aix noms els dos emperadors superiors prendrien aquest ttol, mentre que els emperadors juniors gaudirien de la dignitat de Csar. Diocleci pretenia que quan l emperador superior es retirs o mors, el Csar prengus el seu lloc i escolls al seu torn un nou Csar, resolent aix el problema de successi.

Pel 292, Diocleci tenia el sistema a punt i tri l'Imperi Oriental per a ell mateix,  donant a Maximi el control de l'Imperi Occidental. El poder imperial es dividia ara entre dues persones. Els dos emperadors establien capitals separades, cap de les quals no era Roma. La capital antiga era massa lluny dels llocs on el dest de l'imperi es decidia per la fora de les armes. Mentre millorava la capacitat dels dos emperadors per governar l'imperi, la divisi de poder marginava encara ms el Senat, que romania a Roma. El 293, Diocleci i Maximi designaven un Csar cada un (Galeri i Constanci I Clor, respectivament), adoptant-los formalment com els seus hereus. Tanmateix, aquests no eren merament successors:  cada un tenia autoritat sobre aproximadament un quart de l'Imperi. En la prctica, doncs, l Imperi es dividia en quatre bocins. 

Tenint en compte que durant el mig segle precedent a l'ascensi de Diocleci l'imperi havia estat en un estat gaireb constant de guerra civil, s notable que la Tetrarquia no es desfs immediatament a causa de la cobdcia de cap dels quatre emperadors. Tanmateix, la naturalesa oportunista de la poltica imperial romana aviat va provocar la desintegraci de la Tetrarquia i el  restabliment de la monarquia. El 305, Diocleci es retirava i Maximi es persuadia de fer el mateix. El dos Csars esdevingueren emperadors suprems com estava previst, per quan arrib el temps d'escollir csars nous, els militars i el Senat intevingueren i presentaren els seus propis candidats. El 307, Constant (fill de Constanci) comenava una guerra civil a Occident, que guanyaria el 312. Prenia la meitat oriental de Licini I pel 324 i va governar l'imperi sencer fins a la seva mort el 337. El poder es fracturava una altra vegada sota els fills de Constant. Encara que el tron estigu nominalment unificat sota, entre d altres, Juli, Valentini I i Teodosi I, el 395 la divisi entre les meitats oriental i occidental era definitiva.

 Persecuci de cristians .

El 303 comenava la darrera persecuci, i la ms gran, de cristians dins de l'Imperi Rom.
En els comenaments del regnat de Diocleci, Galeri havia estat l'instigador de tal persecuci. Tanmateix, Diocleci tard va abraar la poltica de persecuci amb un zel inequvoc, promulgant el seu primer "Edicte contra els cristians" (24 de febrer de 303). Primer, els soldats cristians havien de deixar l'exrcit, ms tard la propietat de l'Esglsia es va confiscar i es destruren els llibres cristians. Desprs de dos incendis al seu palau, va prendre mesures ms dures contra els cristians: o apostataven o eren condemnats a mort. Aquesta ona de persecuci dur intermitentment fins el 313, amb la promulgaci de l'Edicte de Mil per Constant I i Licini I.

La persecuci fu una tal impressi en els cristians que l'Esglsia d Alexandria utilitzava el comenament del regnat de Diocleci (284) com a inici de la seva Era dels Mrtirs. Entre els mrtirs enregistrats, hi ha el Papa Marcell I, Filomena, Sebasti, Afra, Llcia, Erasme de Frmia, Flori, Jordi, Agns, Cessi, Sant Dujam (bisbe de Salona (Dalmcia)) i altres fins a Pere d'Alexandria (311). Un altre efecte de la persecuci va ser l'escapada d'un Mar el Dlmata al Mont Titano, formant el que finalment esdevindria la Repblica de San Marino.

 Jubilaci i mort .
El 305, a l'edat de cinquanta-nou anys, desprs de gaireb morir d'una malaltia, Diocleci es retirava al seu palau a Dalmcia, prop del centre administratiu de Salona, vora el Mar Adritic, per reprendre la seva afici de conrear cols. Quan li van demanar que torns a assumir els honors a qu havia renunciat voluntriament, la seva resposta fou: "Si pogussiu veure les hortalisses plantades per les meves mans a Salona, llavors mai no pensareu a intentar tal cosa". Era el primer Emperador rom que abandonava voluntriament el crrec; tots els anteriors detentors del ttol havien mort exercint el crrec o havien estat trets per la fora.

El Palau de Diocleci ms tard es convertiria en el germen de la moderna Split, Crocia.

 Llegat .
En conjunt les reformes de Diocleci - en particular aquelles de l'administraci militar, civil, i burocrtica romana - eren slides i ajudaren a perllongar la vida de l'imperi durant alguns segles. A.H.M. Jones observa que "potser l assoliment ms important de Diocleci s que regni durant vint-i-un anys, desprs abdiqui voluntriament, i passi els anys restants de la seva vida retirat". Tanmateix, la seva Tetrarquia generaria una frmula per la guerra civil, com va poder presenciar abans de la seva mort. Una cop es va retirar, el sistema de la Tetrarquia s esfondr, amb un nou governant nic i fort emergint triomfant finalment. La divisi de l'imperi en dues meitats finalment esdevindr permanent, i la meitat oriental es convertir en l'Imperi Bizant. Encara que l'Imperi Occidental duraria noms un altre parell de segles, l'Imperi Bizant, en part grcies a les prpies reformes de Diocleci, continuaria en diverses formes durant uns altres mil anys.

Per b que el seu regnat i aportacions han estat en gran part eclipsats per Constant, marquen un punt de tombant important en la histria romana. Diocleci roman una de les personalitats ms enigmtiques i contradictries de la histria: encara que va destruir molt del que havia roms de la Repblica, aniria a parar en els darrers anys de la seva vida com ho va fer Cincinnat:  deixant el poder per cultivar la terra.

 Diocleci en les arts .
La primera part de l'Histria Augusta s dedicada a Diocleci.
Aranykopors ("Arqueta daurada"), la novella de Ferenc Mra (l'escriptor hongars de primers del segle XX) tracta els darrers anys del regnat de Diocleci.

 Notes .


 Bibliografia .
 Edward Gibbon, Historia de la decadencia y cada del Imperio romano, Barcelona, Alba, 2003;
 Gonzalo Bravo, Diocleciano y las reformas administrativas del Imperio, Madrid, Akal, 1990;
 Jos Ignacio San Vicente Gonzlez de Aspuru, Moneda y propaganda poltica : de Diocleciano a Constantino, Bilbao, Universidad del Pas Vasco, 2003;
 Jess Pardo, La gran derrota de Diocleciano : el emperador romano que persigui a los cristianos, Madrid, La esfera de los libros, 2004;

 Enllaos externs .
Diocleci en un portal d'histria de Roma de la Universitat de Valncia (en castell);
Text sobre Diocleci de Ralph W. Mathisen, University of South Carolina (en angls);
Diocleci a la Catholic Encyclopaedia;
Palau de Diocleci a Split (en angls);


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132650" title="Jaume Compte i Canelles" nonfiltered="4011" processed="3974" dbindex="54309">
Jaume Compte i Canellas (Castell d'Empries, Alt Empord 1897   Barcelona, 1934) fou un poltic i lluitador nacionalista catal. 

De jove milit en el Centre autnom de dependents del comer i la industria, CADCI. Membre de primera hora d Estat Catal, va ser un dels fundadors, l any 1925, de La Bandera Negra, sots-organitzaci d Estat Catal com a grup armat encarregat d efectuar accions militars contra les autoritats espanyoles, juntament amb Miquel Badia i Capell, Daniel Cardona i Civit, Marcell Perell i Domingo, Ramon Xammar i Sala, Emili Granier Barrera, Jaume Juli i Jaume Balius. 

A finals de maig de 1925 particip ensems amb l'escamot Roell, en l'atemptat contra la vida del rei d'Espanya, Alfons XIII quan, de tornada de Barcelona cap a Madrid, passava en tren pel tnel de Garraf. Fou condemnat a mort per un tribunal militar, per la pena li fou commutada per la de cadena perptua.

A la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera i la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola el 1931 fou alliberat, i dirig els escamots de defensa de la Repblica Catalana proclamada per Francesc Maci i Lluss. Decebut per la dissoluci de la repblica, no va voler acceptar la Conselleria de Treball que li va oferir Maci, i ms tard no accept la integraci d'Estat Catal dins Esquerra Republicana de Catalunya. Aleshores adopt uns postulats socialistes revolucionaris i independentistes, i fund un nou partit que adopt els noms d' Estat Catal-Fora Separatista d Extrema Esquerra; Estat Catal-Partit Proletari que el 1934 s'escind en Estat Catal i Partit Catal Proletari. 

El 6 d'octubre de 1934, quan Llus Companys i Jover proclam novament la Repblica Catalana dins la Federaci Espanyola, Compte s atrinxer als locals del CADCI (a la Rambla Santa Mnica de Barcelona), entitat dirigida per elements del seu partit, tot vigilant els moviments dels soldats de la caserna situada a les Drassanes. Poc desprs les tropes atacaren amb artilleria el local i Jaume Compte hi va morir, juntament amb Manuel Gonzlez Alba i Ramon Bardina, militant del PSUC. 

 Vegeu tamb .
 Fets del sis d'octubre;

 Referncies .
 Tret en part de  (amb llicncia GFDL). ;
 Imma Tubella i Casadevall Jaume Compte i el Partit Catal Proletari (1978)  Edicions la Magrana;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132652" title="Escacs capturapeces" nonfiltered="4012" processed="3975" dbindex="54310">
Els Escacs capturapeces (o simplement capturapeces) s un joc d'estratgia basat en els escacs. Sovint sn anomenats amb el terme angls Looser chess o Looser's chess (Escacs dels perdedors). Les normes sn similars a les d'aquest, per en distingim les segents (respecte de les normes dels escacs normals):


 s obligatori capturar una pea quan sigui possible, sempre que no es deixi el rei en escac. Quan pot capturar-se ms d'una pea al mateix torn, el jugador pot escollir quina de les peces vol capturar.
 El jugador que rep un escac i mat, perd la partida.
 El jugador que es queda tan sols amb el rei, perd la partida.


Aquestes normes, fan del capturapeces un joc amb unes estratgies que sovint s'oposen a les dels escacs clssics (per exemple, es recomana no posar les torres en columnes obertes).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132655" title="Floridura" nonfiltered="4013" processed="3976" dbindex="54311">
 
 
 

Les floridures sn fongs multicellulars de mida microscpica. Sn genticament similars a llevats. Estan formades generalment d'hifes, unes estructures filamentoses, separades l'una de l'altra per unes divisions anomenades septes. Al conjunt d'hifes se l'anomena miceli. 

Les floridures no formen una agrupaci taxonmica o filogentica especfica. Hi ha milers d'espcie conegudes que s'agrupen en tres divisions: 
 Zygomycota;
 Deuteromycota;
 Ascomycota;

Biologia.
La seva font d'energia principal s la matria orgnica. La descomponen en substncies ms simples grcies als enzims que alliberen els micelis. Aquesta capacitat de transformar la matria orgnica, fa que juguin un paper molt important en la biodegradaci de tot tipus d'ecosistemes. Els enzims i determinades micotoxines tamb poden inhibir el creixement d'altres floridures i microorganismes.

Per a tenir un creixement ptim, com la major part dels organismes vius necessiten una humitat i temperatura adequades. El fet de trobar floridures en llocs on aparentment no hi ha aigua s perqu les floridures xerfiles utilitzen la humitat de l'aire com la seva nica font d'aigua. En aquest cas l'aire que es circula pot impedir el creixement de la floridura ja que t un efecte dessecant, disminuint la humitat ambiental.

Les floridures es reprodueixen a travs d'espores petites, que poden romandre flotant en l'aire durant un temps indefinit. Les espores poden sobreviure a temperatures i pressions extremes. Algunes floridures poden comenar a desenvolupar-se a temperatures tan baixes com 2C. Quan les condicions no permeten el creixement, poden romandre vives en un estat inactiu, dins d'una gran gamma de temperatures. Aix explica com poden sobreviure en condicions extremes com dins de neveres o de cavitats de l'estructura d'un edifici.

 Presncia en les vivendes .
La seva presncia s noms visible a l'ull quan hi ha les condicions necessries per al seu desenvolupament. Aix s habitual en hbitats humans on la humitat i temperatura sn sovint prou estables per arribar a promoure el creixement de colnies. Aquestes poden ser vistes com una capa suau, avellutada o peluda que creix, per exemple, sobre el menjar o en diferents superfcies. Els edificis, que en molts casos mantenen ambients estables, permeten la seva proliferaci.

Les colnies de floridura es veuen fcilment en rees humides com soterranis i banys. Tamb el creixement s promogut per inundacions i fuites d'aigua i en aquest sentit s un indicador per localitzar aquestes avaries. A vegades la seva presncia pot desprendre una olor identificable. Tota la matria orgnica s una font d'aliment per a les floridures: sab, paper, fusta, pols, etc. en sn noms uns quants exemples.

 s hum . 

Encara que la presncia de floridura pot ser un indicador d'una descomposici indesitjada, algunes es cultiven deliberadament per o obtenir productes transformats. Exemples en trobem en la producci de menjars, com els diferents tipus de formatges (Penicillium sp), el tempeh d'Indonsia (Oligosporus Rhizopus), el quorn angls (Venenatum Fusarium), el pu-erh xins de te negre i algunes botifarres. Per a la salsa de soia i el miso s'utilitza la floridura Aspergillus oryzae junt amb altres microorganismes, i s'aconsegueix fermentar una mescla de soia i blat.

Un altre mbit s el de la producci d'antibitics. El que es fa s aprofitar les defenses naturals que determinades floridures ja tenen contra els bacteris. El cas ms conegut s el de la penicillina, un antibitic extret de la floridura Penicillium notatum.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132657" title="Hifa" nonfiltered="4014" processed="3977" dbindex="54312">


Les hifes sn els filaments que, reunits, formen el miceli de la majoria dels fongs. En el cas dels liquens sn les hifes del fong les que emboliquen els gonidis, les cllules de l'alga, i constitueixen la major part de la massa i estructura del liquen.

Una hifa tpica consisteix en un filament cilndric, constitut per una filera de cllules allargades embolicades en una paret cellular. En els fongs verdaders (regne Fungi) la paret est feta de quitina. Les cllules de l'hifa poden formar un citoplasma continu, un sinciti, i llavors es parla tamb d'hifes sifonals, o aparixer separades per envans o septes, i llavors direm que sn hifes septades. A ms dels fongs verdaders, diversos grups de protistes han desenvolupat formes similars per convergncia evolutiva; en aquests casos tamb es parla d'hifes i igualment pot succeir que siguin septadas o sifonales.

Alguns fongs parsits tenen una part de les seves hifes modificades en forma d'haustoris, rgans capaos de penetrar en els teixits de l'organisme amfitri. De manera similar, les micorisses sn tamb hifes penetrants, encara que d'acci mutualista, ja que tenen gran importncia a l'aportaci de nutrients i aigua a les plantes.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132661" title="Manuel Gonzlez Alba" nonfiltered="4015" processed="3978" dbindex="54313">
Manuel Gonzlez Alba (Valls, 1896 - Barcelona, 1934) fou un poltic catal. An a estudiar a Marsella, per en esclatar el 1914 la Primera Guerra Mundial torn a Barcelona. Fou professor de catal i collaborador de Pompeu Fabra, i empresonat el 1927 pels fets de Prats de Moll. Poc abans, havia fundat a Valls Edicions de L'Arc de Ber, on public obres de caire socialista. Tamb collabor amb Jordi Arquer en diverses publicacions de l'Ateneu de Grcia, que es proposava la formaci cultural de la classe treballadora.

Des del 1931 milit al Bloc Obrer i Camperol i ms tard a Estat Catal-Partit Proletari. Juntament amb Jaume Compte i Canelles i Amadeu Bardina va morir als locals del CADCI a la Rambla de Santa Mnica de Barcelona, durant els fets del sis d'octubre.

 Enllaos externs .
 Homenatge a Manuel Gonzlez Alba;
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132664" title="EMI" nonfiltered="4016" processed="3979" dbindex="54315">
El Grup EMI (EMI Group) s una discogrfica del Regne Unit que comprn al segell EMI Music, amb seu a Brook Green, i a EMI Music Publishing, amb seu en Charing Cross Road, ambdues a Londres. EMI Music s una dels quatre grans segells discogrfics del mn, juntament amb Universal Music Group, Sony BMG Music Entertainment, i Warner Music Group. EMI Music Publishing s el major productor musical del mn.

La Electric and Musical Industries Ltd va nixer el mes de mar de 1931 de la uni de la Columbia Graphophone Company del Regne Unit i la Gramophone Company. El 1957, per substituir la prdua dels seus acords sobre llicncies a llarg termini amb RCA Victor Records i Columbia Records (Columbia USA va trencar els seus llaos amb EMI el 1951), EMI va entrar en el mercat americ amb l'adquisici del 96% de les accions de Capitol Records.

La companyia va establir operacions a travs de mltiples subsidiries en diversos llocs de la Commonwealth, inclosos l'ndia, Austrlia i Nova Zelanda. Les filials d'EMI a Austrlia i Nova Zelanda van liderar el mercat de msica popular en aquests pasos des de la dcada de 1920 fins a la dcada de 1960. Altres companyies subsidiries locals, com la Festival Records, mantenen un relatiu monopoli d'EMI en diferents regions.

Enllaos externs.
 EMI Group ;
 EMI Music (UK) ;
 EMI Music Publishing ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132665" title="Montblanc (Alta Provena)" nonfiltered="4017" processed="3980" dbindex="54316">
Montblanc s una antiga poblaci de Frana, avui dia integrada dins del municipi de Val-de-Chalvagne, que pertany al departament francs Alps de l'Alta Provena i a la regi Provena-Alps-Costa Blava. El poble apareix documentat per primer cop cap al 1200.

Cal no confondre'l amb Montblanc d'Occitnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132675" title="Escola socrtica menor" nonfiltered="4018" processed="3981" dbindex="54317">
Les escoles socrtiques menors eren escoles filosfiques creades per deixebles de Scrates a l'Antiga Grcia.

Els alumnes de Scrates..

Com s sabut, a la mort de Scrates (399 a.C.), tots els deixebles de Scrates es dispersaren per diferents ciutats de Grcia. D'aquests deixebles, alguns d'ells obriren escoles filosfiques. Tots els deixebles del Mestre, sense excepci, tingueren unes relacions molt tenses entre ells, car cadasc don "la seva interpretaci" del pensament i la biografia de Scrates, i aix, no hi hagu pas cap unitat doctrinal entre els successors del "tab d'Atenes".

L'escola socrtica major, sens dubte, s l'escola de Plat, l'Acadmia. Per hi hagu altres escoles de filosofia, d'una certa importncia, que hom anomena "les escoles socrtiques menors". 

Apart del "socrtic major" Plat, entre els "socrtics menors", els ms rellevants sn Antstenes, Aristip, Euclides (no confondre amb el gemetra), Fed, Esquines i Xenofont. De tots sis, els quatre primers formaren escoles socrtiques.

De l'escola de Fed (anomenada l'escola d'Elis), que es dedic (pel que sembla) al conreu de l'erstica i la retrica, no se'n conserva gaire informaci.

Esquines fou un alumne de Scrates poc destacat per la seva inteligncia, el pensament del qual no sembla haver obtingut gaire importncia.

Una menci apart mereix Xenofont; socrtic que es dedic a la literatura, i a la defensa del pensament aristocrtic i antidemocrtic, tingu una certa fama com a escriptor i fou molt llegit pels seus contemporanis i la posteritat. En quan a la filosofia, per, "l'avella tica" (seudnim que reb) sembla que no comprengu gaire el pensament de Scrates, i les seves opinions filosfiques sn, realment, de poca envergadura i ms aviat superficials. Era, en canvi, un bon escriptor de memries i de biografies.

Els altres tres deixebles de Scrates sn (per ordre cronolgic): Antstenes, Aristip i Euclides, formaren respectivament les escoles: escola cnica, escola cirenaica, i escola de Megara.

Caracterstiques comunes entre les escoles socrtiques menors..

s ben clar que les tres escoles socrtiques menors ms importants (deixant apart la poc rellevant escola d'Elis), tot i que no estaven relacionades entre elles, i que els seus fundadors (com ja he mencionat) estaven bastant enemistats entre ells, aquestes escoles tenen, en general, alguns elements comuns que, no noms les fan un tant semblants entre elles, sin que les distingeixen a les tres de l'Acadmia (l'"escola socrtica major"). 

Per comenar, enfront de la gran volada especulativa de Plat i dels primers temps de l'Acadmia, els "socrtics menors" (tant els fundadors com els seus deixebles) recomanen als seus "oients" que se separin dels coneixements i del saber en general: msica, astronomia, cincia, dialctica, coneixements religiosos, etcetra.

El pensament, en general, de les tres escoles, t com a finalitat radical la "tica ms immediata". L'immediat s aconseguir la felicitat; per no una felicitat immoral i "sense tica", sin una felicitat aconseguida a travs d'una actitud individualista, indiferent, serena. Una actitud individualista, "apoltica per no antipoltica", poc activa en la societat, centrada en una satisfacci constant per moderada. Hi ha qui ha anomenat aquest tipus de moral (prpia dels socrtics i d'alguns pensadors grecs posteriors) com a "L'ideal del savi".

No obstant aix, el sistema per aconseguir aquesta felicitat individual (i potser "la felicitat individual obtinguda en concret") s un tant diferent segons l'escola socrtica a la que ens referim: per als cnics, la felicitat individual s'aconseguia amb la supressi individual de necessitats; per als cirenaics, la felicitat individual s'obt amb una dosi elevada (per amb autocontrol) de plaer empric i material; per als megrics, la felicitat individual s'aconsegueix quan hom obt el coneixement de la realitat del b ("quan un sap qu s el b i qu s el mal, escull sempre el b sense dubtes").

Potser el membre ms important d'aquestes escoles moralistes, deixant apart els seus fundadors, fou el cnic Digens de Snope, molt fams per les ancdotes que sobre la seva vida ens conserv Digens Laerci. Com hom sap, Digens el cnic vivia "com un gos", dins un barril, sense preocupacions ni materials, ni econmiques, ni intelectuals, i refusant, pel que sembla, ofertes generoses d'Alexandre Magne en persona.

El futur d'aquestes escoles socrtiques fou incert. Des de bon principi, i cadascuna per la seva banda, hagueren de lluitar contra les escoles contempornies d'aleshores (l'Acadmia de Plat i el Liceu d'Aristtil), i aviat, contra les escoles filosfiques posteriors (epicureisme, estocisme, escepticisme), que les combat alhora que n'acceptava algunes tesis. De totes maneres, potser l'escola socrtica menor que aconsegu ms popularitat fou l'escola cnica, la qual, com se sap, aguant durant molts segles, fins a la caiguda de l'Imperi Rom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132676" title="Escola socrtica major" nonfiltered="4019" processed="3982" dbindex="54318">
L'escola socrtica major s el nom que reb l'Acadmia, l'escola filosfica fundada per Plat el 387 a.C., dotze anys desprs de la mort del mestre Scrates.

Es sol emprar aquest termini en oposici a les escoles socrtiques menors.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132680" title="ol (fill d'Hpotes)" nonfiltered="4020" processed="3983" dbindex="54319">


A la mitologia grega, ol (en grec       ) fou un heroi, fill d'Hpotes (o b de Posid i d'Arne, segons altres genealogies). Els dus li concediren el domini dels vents que havia de mantindre tancats en una caverna de l'illa d'Elia i noms en podia deixar anar els que convinguessin amb el perms de Zeus. 

ol tenia els vents encadenats en un profund antre, on els governava amb un domini absolut, empresonant-los o alliberant-los segons els seus designis, ja que tots els vent alliberats podrien provocar greus desastres al cel, la terra i les aiges. ol era responsable del control de les tempestes, i els dus a vegades li demanaven ajuda, com va fer Hera per impedir que Enees desembarqus a Troia. Tamb va ajudar a Odisseu que el visit al retornar d'taca. ol el tract molt b, i li don un vent favorable, a ms d'una bossa que contenia tots els vents i que havia de ser utilitzada amb cura. Malgrat aix, la tripulaci d'Odisseu, va creure que la bossa contenia or i la obriren, provocant greus tempestes. La nau acab arribant a les costes d'Elia, per el du es neg a ajudar-los de nou. ol s representat empunyant un ceptre com smbol de la seva autoritat i rodejat de turbulents remolins, els Vents, cadascun dels quals era un du. 

 Bibliografia .

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 77.

 Enllaos externs .









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132681" title="Eol" nonfiltered="4021" processed="3984" dbindex="54320">

 Mitologia: ;
 ol (fill d'Hpotes);
 ol (fill d'Hell);

 Bioinformtica: Sigles del web que pretn fer un recull de totes les espcies d'ssers vius; vegeu Encyclopedia of Life.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132682" title="Base (geometria)" nonfiltered="4022" processed="3985" dbindex="54321">
En geometria s'anomena base a la lnia d'una figura geomtrica plana, com ara un triangle o un pentgon, o al pla de contorn d'una amb volum, com ara un hexaedre o un con, sobre el qual descansa imaginriament la figura. En particular, s'anomena "base" a un dels costats parallels d'un trapezi o al costat diferent en un triangle issceles.

La base, juntament, amb l'altura, el radi, el nombre  , etc. es pren sovint com a factor per a calcular rees i volums de les figures a qu pertanyen.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132685" title="Junc" nonfiltered="4023" processed="3986" dbindex="54322">

Onomstica: cognom catal;
 Antoni Junc i Soler (Figueres, 17 de maig del 1875   Saragossa, 19 de febrer del 1952), msic i compositor;
 Benet Junc, o Benet Joncar  (?    Barcelona, 1821), compositor i eclesistic;
 Francesc Junc i Carol o Francesc Joncar i Querol (Sabadell, 1742     Girona, 1833), compositor i eclesistic;
 Joan Junc i Albert (Tarragona, 8 de maig del 1927   2003), compositor. Nebot d'Antoni Junc i Soler;
 Joaquim Junc i Franch, conegut artsticament per Mim Junc, (Banyoles, 1959   ), pintor, dibuixant i illustrador;
 Josep Antoni Junc Ubierna (Madrid, 1956  ), enginyer, expert en obres subterrnies;
 Josep Junc i Albert (Tarragona, 25 de desembre del 1916   Madrid, desembre del 1937), msic i compositor de sardanes. Germ de Joan Junc i Albert;
 Josep Junc i Juscafresa (Banyoles, 1888     Madrid, 1972) , instrumentista de contrabaix;
 Melcior Junc i Farr o Melcior Joncar (Sant Joan de les Abadesses, 1757   Tarragona, 1824), compositor i mestre de capella.
 Salvador Junc (   Banyoles, 2003), alcalde de Banyoles i director del Centre d'Estudis Comarcals;
 Salvador Junc i Piera, enginyer industrial, empresari i professor d'ESADE. Antic Comissari General de Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya;
Msica: Cobla-orquesta Els Juncans.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132686" title="Plena Ilustrita Vortaro" nonfiltered="4024" processed="3987" dbindex="54323">
El Plena Ilustrita Vortaro (abreujat PIV) s un diccionari d'esperanto compilat per un gran equip d'esperantlegs i professionals sota la direcci de Gaston Waringhien. s editat per l'Associaci Anacional Mundial (SAT).

Plena ilustrita vortaro.
Edici del 1970.

Abans del PIV hi havia el Plena Vortaro (PV), compilat per Emile Grosjean-Maupin. Sota la direcci del seu deixeble Gaston Waringhien va sorgir el PIV i es va editar per primera vegada el 1970. Desprs en van aparxer dues reimpressions.

El PIV s considerat per molts, principalment per la seua incomparable amplitud (15.200 entrades, 39.400 unitats lxiques), una obra normativitzadora per a l'esperanto. Per tamb s criticat, entre altres coses, per tindre massa influncia de la llengua francesa i tendncies poltiques. A banda d'aix, les poques i una mica antiquades illustracions que hi havia apareixien noms en forma d'apndix. 
 
Suplement del 1987.

El 1987 aparegu a part el Plena Ilustrita Vortaro, Suplemento, escrit sota la direcci de  Gaston Waringhien i Roland Levreaud. Contenia aproximadament 1000 entrades i 1300 unitats.

 Nova Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto .
Edici del 2002.

El 2002 aparegu, desprs de diversos anys de treball, una nova edici profundament revisada amb el ttol La Nova Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto, redactada per Michel Duc-Goninaz. El PIV2 (o PIV2002) cont 16.780 entrades i 46.890 unitats lxiques. Les illustracions ja no estan localitzades en les ltimes pgines, sin incorporades en el text. 

La inauguraci del Nova PIV tingu lloc durant el congrs de la SAT a Alacant (l'Alacant) de l'1 al 7 de juliol del 2002.

Els 2000 exemplars editats del nou PIV ja estaven exhaurits el 2004. 

Edici del 2005.

Una nova edici, amb errades d'impressi corregides i modificacions detallades, aparegu el mar del 2005.

 Enllaos externs .
 Imatge de l'edici corregida del 2005 ;
 Notes crtiques sobre el Nova PIV - per Bertilo Wennergren;
 Ressenya del Nova PIV - a Monato, per Bertilo Wennergren;
 Grup de discussi sobre el PIV a Yahoo;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132690" title="Alria (dimensi)" nonfiltered="4025" processed="3988" dbindex="54324">
En geometria, l'alria s la lnia imaginria que es pot traar des d'un vrtex, o des del pla superior, d'una figura geomtrica fins a la base, i de manera perpendicular a aquesta. Per extensi, s tamb la longitud d'aquesta lnia.

L'alria, juntament, amb la base, el radi, el nombre  , etc. es pren sovint com a factor per a calcular rees i volums de les figures a qu pertanyen.

Quan es refereix a ssers animats com els humans, s'utilitza el terme altura.

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132692" title="Robert W. Holley" nonfiltered="4026" processed="3989" dbindex="54325">


Robert William Holley ( Urbana, Illinois, EUA 1922 - Los Gatos 1993) fou un bioqumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1968.

Biografia.
Va nixer el 28 de gener de 1922 a la ciutat d'Urbana, poblaci situada a l'estat nord-americ d'Illinois. Va estudiar qumica a la Universitat d'Illinois, on es gradu l'any 1942 i inici posteriorment el seu doctorat en qumica orgnica a la Universitat de Cornell. Hagu d'interrompre els seus estudis per la Segona Guerra Mundial, acabant el seu doctorat l'any 1947. L'any 1948 fou nomenat professor de qumica orgnica a la Universitat de Cornell, i el 1962 ho fou de bioqumica. L'any 1968 fou nomenat professor de l'Institut Salk de La Jolla.

Va morir l'11 de febrer de 1933 a la ciutat de Los Gatos, poblaci situada a Califrnia.

Recerca cientfica.
Durant la Segona Guerra Mundial fou nomenat investigador a l'Escola Mdica de Cornell, aconseguint al costat de Vincent du Vigneaud la primera sntesi de la penicillina.

L'any 1956 inici la seva recerca sobre l'cid ribonucleic a l'Institut Tecnolgic de Califrnia, centrant-se en l'allament de l'ARNt o ARN de transferncia i posteriorment determinant l'estructura de l'ARNt d'alanina, la molcula que permet incoporar l'aminocid alanina a les protenes. L'estructura d'aquesta molcula fou completada l'any 1964, obrint-se aix una clau necessria per explicar la translaci de les protenes de l'ARN missatger, esdevenint la primera seqncia d'un nucletid determinada en l'ARN, i obrint nous horitzons pel desxiframent del codi gentic.  L'any 1968 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per la descripci del codi gentic i el seu impacte en la sntesi proteica, premi que compart amb Har Gobind Khorana i Marshall Warren Nirenberg.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1968;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132693" title="Fianchetto" nonfiltered="4027" processed="3990" dbindex="54326">

El terme fianchetto (de l'itali fianco, costat) fa referncia a la posici, en escacs, tpica de les apertures, en qu l'alfil es colloca en la casella 2C (en notaci descriptiva), com es mostra a la imatge.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132699" title="Rhythm and blues" nonfiltered="4028" processed="3991" dbindex="54327">
El Rhythm and blues (R&B o RnB) s un terme musical producte del mrqueting, introdut als Estats Units el 1949 per Jerry Wexler des de la revista Billboard. Va ser definit com una mescla de jazz, gospel i blues. 

El juny de 1949, Wexler va substituir la denominaci "race records" (enregistraments de raa), amb connotacions racistes, per la de rhythm and blues, dins la categoria Billboard "Harlem Hit Parade". El terme s'utilitzava inicialment per identificar l'estil de msica que combinava el format de blues de 12 compassos i un tipus de boogie-woogie, que ms tard es convertiria en un element fonamental del rock and roll. El 1948, RCA Victor estava comercialitzant msica negra amb la denominaci Blues and Rhythm. Per aquesta definici actualment no t res a veure amb el R&B d'avui en dia.

Rhythm and Blues original.



En la seva primera manifestaci, el rhythm and blues va ser l'antecessor del rockabilly i del rock and roll. Va estar molt influenciat pel jazz i pel jump, i pel gospel. En la seva evoluci va rebre noves influncies del mn del jazz ja que el hard bop va ser un producte de la influncia del rhythm and blues, el blues i el gospel en bebop, juntament amb compassos africans.

Els primers enregistraments de "rock and roll" eren canons rhythm and blues com Rocket 88 i Shake, Rattle and Roll, fent aparici en les llistes de msica popular i en les de R&B. Whole Lotta Shakin Goin' On, el primer xit de Jerry Lee Lewis, va ser una versi d'un tema de rhythm and blues que va assolir el lloc ms alt en les llistes de msica pop, rhythm and blues i country.

Els msics no feien massa diferncies entre el jazz i el rhythm and blues, i sovint gravaven per ambds gneres. Nombrosos artistes de swing, per exemple Jay McShann, Tiny Bradshaw i Johnny Otis, tamb van gravar rhythm and blues. Count Basie tenia una emissi setmanal en directe des de Harlem. Fins i tot una icona del bebop com era Tadd Dameron va estar dos anys com a pianista de Bull Moose Jackson desprs de fer bebop. La major part dels msics de R&B ho eren tamb de jazz. A ms, molts dels msics per a qui Charlie Mingus tocava jazz eren veterans del rhythm and blues. Altres llegendes van ser Lionel Hampton i Eddie Vinson.

La dcada dels 50 va ser la primera del rhythm and blues. De la mateixa manera com va passar en altres gneres com el jazz i rock and roll, el rhythm and blues tamb va desenvolupar altres variacions regionals. Alguns artistes destacats van ser Fats Domino, amb xits com Blueberry Hill i Ain't That a Shame, Professor Longhair, Clarence "Frogman" Henry, Frankie Ford, Dr. John, Irma Thomas i The Neville Brothers.

 R&B .



No va ser fins la dcada dels 80 quan el terme "R&B" va recuperar el seu estil original. Durant uns anys, la msica soul de James Brown i Sly & the Family Stone havia adaptat elements de la msica psicodlica i altres estils a travs de treballs d'artistes com George Clinton. El funk es va convertir tamb en un element important en la msica disco. A comenaments dels 80, tanmateix, el funk i el soul s'havien convertit en estils sensuals i carregats de sexualitat, a causa, en gran part, de Prince. En aquells moments l'estil modern del R&B va arribar a ser un dels gneres musicals ms populars de la msica americana.

El R&B avui en dia s un estil de msica afroamericana, originat desprs de la mort de la msica disc en els 80, que combina elements de soul, funk, pop i, a partir de 1986, de hip hop. En aquest context s quan es consolida la denominaci amb l'abreviatura "R&B", no l'expressi sencera. De vegades se'l coneix com a "urban contemporary", que s el nom del format de rdio que posava msica hip hop i R&B, o urban pop. I contempla un estil de producci electrnica, amb una caixa de ritmes de fons i uns arranjaments vocals suaus.

 Artistes dels 80 .

Amb la transici del soul al R&B de principis a mitjan dels 80, el solista Luther Vandross i noves estrelles com Prince (Purple Rain), i Michael Jackson (Off the Wall, Thriller) van dominar la dcada. L'lbum Thriller de Michael Jackson va popularitzar de nou la msica negra i es va convertir en el disc ms venut de la histria.

Cantants femenines de R&B com Whitney Houston i Janet Jackson van adquirir molta popularitat durant l'ltima meitat de la dcada; i Tina Turner, que llavors s'acostava als 50 anys, va tornar a l'escena musical amb una srie d'xits. Tamb va ser popular New Edition, un grup d'adolescents, que van servir de prototip per a posteriors boy bands com New Kids on the Block, Backstreet Boys i NSYNC entre d'altres.

El 1986, Teddy Riley va comenar a produir enregistraments de R&B que incloen influncies del, cada vegada ms popular, gnere del hip hop. Aquesta combinaci de l'estil R&B i els ritmes del hip hop va ser conegut com a new jack swing, amb artistes com Keith Sweat, Guy, Jodeci i BellBivDeVoe. Un altre popular, per efmer grup amb arrels de R&B ms pronunciades va ser LeVert, liderat per Gerald Levert, fill d'Eddie Levert, lder vocalista d'O'Jays.

 Artistes dels 90 .

A comenaments dels 90, el grup Boyz II Men va popularitzar de nou el soul clssic inspirat en l'harmonia vocal, i diversos grups similars com Shai, Soul for Real i Dru Hill seguirien els seus passos. Boyz II Men, i alguns dels seus competidors, van beneficiar productors com Babyface i Jimmy Jam and Terry Lewis, qui va portar a la fama Janet Jackson, germana de Michael Jackson, a finals dels 80 i principis dels 90. Com a solista, Babyface, i contemporanis com Brian McKnight, es van abstenir de les destacades influncies del hip hop, i van fer enregistraments en un estil de R&B tranquil i suau conegut com a Quiet Storm.

En aquells moments el rock alternatiu, la msica adulta contempornia i el gangsta rap dominaven en les llistes, i els artistes de R&B van comenar a afegir ms d'un so de hip hop en els seus treballs. Va sorgir un nou gnere anomenat hip hop soul produt per Mary J. Blige. Ella i altres artistes com R. Kelly, Montell Jordan, Conyac i Aaliyah, ms alguns predecessors del new jack swing, van portar l'argot, l'estil i les actituds del hip hop al R&B. Aquest subgnere tamb inclou una forta influncia del gospel amb inflexions vocals i uns sons molt caracterstics. L'estil es va fer menys popular cap a finals dels anys 90, per ms tard va ressorgir. El so del hip hop soul va continuar sonant amb msics com Jaheim, Ashanti, Amerie i Keyshia Cole.

A mitjans dels 90, cantants com Mariah Carey, el grup femen TLC i els ja esmentats Boyz II Men, van aconseguir que el R&B contemporani traspasss la barrera del mainstream. Boyz II Men i Mariah Carey van gravar diversos #1 de Billboard Hot 100, incloent One Sweet Day, una collaboraci entre ambds que va fer histria a l'sser el single que ms setmanes va estar en el ms alt dels Billboard Hot 100. A ms, tant Boyz II Men (II) com TLC (CrazySexyCool) van llanar lbums el 1994, amb unes ventes d'uns deu milions de cpies, aconseguint el disc de diamant de la RIAA. Altres artistes supervendes de l'poca van ser la cantant Toni Braxton, el cantant, productor i compositor R. Kelly i el grup femen En Vogue.

 El canvi de segle .

A finals dels 90 i principis dels 00's, les influncies del pop en el R&B van poder ser escoltades en els treballs de diversos artistes de pop; els ms notables han sigut Jennifer Lopez, *NSYNC i 98 Degrees. El lder de *NSYNC, Justin Timberlake, va continuar fent enregistraments en solitari en les que es mostrava una clara influncia en la seva msica tant de R&B com de hip hop. Altres estrelles de pop que fan una msica molt influda pel R&B, de vegades anomenada "dirty pop", "urban pop" o "hip pop", sn Christina Aguilera, Britney Spears, Gwen Stefani i Pink.

Al Regne Unit, el R&B va trobar el seu cam en el 2step, subgnere de l'UK garage, tipificat per l'estil de cant del R&B i acompanyat per ritmes de breakbeat i jungle. L'artista ms notable de 2step s Craig David, que va arribar al pblic americ de R&B a comenaments del 2000.

 Panorama actual .

A mitjan dels 90's Mariah Carey li va donar un gir a la musica fent histria i marcant una fita en la uni del Pop/R&B amb el Hip-Hop; aix va succeir el 1995 amb el tema Fantasy que va ser la primera can femenina en debutar directament en el #1 del Bilboard Hot 100. Amb aix Mariah Carey es va consolidar com la ms gran exponent del Hip-Pop i el R&B modern, sent considerada la "Reina del R&B".

A comenaments de segle XXI, la uni entre el R&B i el hip hop va arribar a un punt en qu, en molts casos, l'nica diferncia entre un enregistrament de R&B i de hip hop s la de si el text s rapejat o cantat. Amb els anys el R&B va comenar a centrar-se ms en artistes en solitari que en grups. Al dia d'avui, els artistes ms populars del R&B sn Usher, Beyonc (membre de Destiny's Child), Mariah Carey, Ashanti, Nelly Furtado i Kanye West.

El R&B ms commovedor continua sent popular, amb artistes com Alicia Keys, John Legend, Toni Braxton i la guanyadora de lAmerican Idol, Fantasia Barrino. Alguns cantants de R&B han usat elements de la msica del Carib, especialment reggaeton i dancehall.

El quiet storm, encara existent, no s una presncia dominant en les llistes de pop, i generalment la seva presncia queda reduda a la rdio urbana contempornia. La majoria dels artistes ms destacats del quiet storm, com sn Babyface i Gerald Levert, van iniciar les seves carreres musicals els 80 i els 90, encara que artistes ms recents com Kem siguin els exponents actuals del subgnere. La seva influncia encara pot apreciar-se en singles com el We Belong Together de Mariah Carey, Confessions, Pt. 2 de Usher, i Cater 2 U de Destiny's Child.

 Subgneres del R&B .


Aquests sn els subgneres principals del R&B actual, aproximadament en l'ordre cronolgic de popularitat.
 Quiet storm;
 New jack swing;
 Hip hop soul;
 Neo soul;

 Links .
  MusicasoulSoul, R&B;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132707" title="Ter" nonfiltered="4029" processed="3992" dbindex="54328">

Un ter (en arans teron) s una divisi geogrfica prpia de la Vall d'Aran. Va estar vigent des de la concessi de la Querimnia, el 1313, fins l'abolici el 1834 amb la nova divisi provincial. S'ha mantingut tradicionalment com a element identitari i es va restaurar el 1990 com a circumscripci electoral per al Consell General d'Aran (Conselh Generau d'Aran).

Inicialment eren tres demarcacions, d'aqu el nom de terons: Gars, Viella i Bossst. Els tres terons es corresponien a les tres rees geogrfiques de la vall: Alt Aran (Naut Aran), Mig Aran (Mijaran) i Baix Aran (Baish Aran). Al segle XVI cada ter es va subdividir en dos sesterons que es van continuar anomenant habitualment tamb com a terons:
De Gars: Arties (avui Arties e Gars) i Pujlo.
De Viella: Marcatosa i Viella o Castiro.
De Bossst: Irissa (o Lairissa) i Quate Lcs (o Quatrellocs);

La Querimnia, atorgada per Jaume el Just el 1313, establia el Consell General d'Aran com a rgan de govern propi format per representants de cada ter. Els Decrets de Nova Planta no van suprimir els furs de la Vall d'Aran, per es va disminuir significativament l'autonomia de govern. Amb la divisi provincial del 1833 el territori es va integrar en la provncia de Lleida, amb la subsegent supressi del Consell General i la substituci dels terons per municipis.

Encara que es van quedar sense una funci administrativa, els terons es van continuar mantenint de forma tradicional entre els habitants de la vall com a referent identitari i amb valor simblic. El 1977, desprs de la caiguda del rgim franquista, es va constituir una associaci popular amb el nom d'Es Terons per defensar els interessos aranesos en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

La Llei 16/1990 sobre el rgim especial de la Vall d'Aran va restituir l'estructura administrativa tradicional, que se superposava a l'estructura municipal. En les eleccions municipals cada ter elegeix, a ms, els consellers. Amb un total de 13, cada ter t assignat un nombre de consellers segons el nombre d'habitants.



Enllaos externs.
Llei 16/1990 de 13 de juliol de la Generalitat de Catalunya ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132709" title="Notaci descriptiva" nonfiltered="4030" processed="3993" dbindex="54329">
La notaci descriptiva, s un sistema de notaci en escacs, que es fa servir per transcriure les jugades, de manera que podran ser reprodudes amb tota precisi posteriorment, es un sistema que est en extinci doncs est sent substitut per la notaci algebraica.

Es basa en una estructura fixa, cada columna t el nom de la pea en qu s'inicia la partida (TD, CD, AD, D, R, AR, CR, TR), i cada fila es numera a partir d'on est situat cada jugador, comenant per la fila 1 i fins la fila 8, amb dos numeracions diferents, una per blanques i altre per negres. La forma d'anotar la jugada es, en primer lloc la inicial del nom de la pea que es mou, i posteriorment la casella on va, primer la fila i desprs la columna. Si hi hi ha possibilitat de confusi s'ha d'indicar a mes del nom de la pea una dada que permeti evitar la confusi, normalment s'afegeix el cant del tauler on est (CR2R en lloc de C2R, CD2D en lloc de C2D), encara que tamb es pot fer amb el nmero de la fila on est (C(1)2R en lloc de C2R); igualment passa amb la casella de dest (A5C en lloc de A5CR). Si es captura una pea, s'ha d'indicar un signe "x" entre la pea capturant i la casella de dest.

Inicials de les peces:

 P Pe;
 C Cavall;
 A Alfil;
 T Torre;
 D Dama o Reina;
 R Rei;
A
En angls s'indiquen per les inicials P, N, B, R, Q i K respectivament.

S'ha d'indicar el nombre de la jugada, i si es fa escac (amb un signe +) o escac i mat (++). Quan un pe corona, indiquem al final de la jugada un signe = i la pea resultant (P8C=D).

Quan en els llibres es comenta una partida, s'acostumen a afegir signes, d'interrogaci (?) si la jugada s dolenta o dos (??) si es un error greu, i signes d'exclamaci (!) quan la jugada s bona, o dos (!!) quan es una jugada excepcional. Tamb es poden combinar els dos signes, si es fa (!?) significa una jugada interessant, si es fa al revs (?!) jugada dubtosa, indica que sense arribar a ser dolenta, no es una bona opci en la majoria dels casos.

L'enroc curt se simbolitza O-O o b 0-0, i l'enroc llarg O-O-O o b 0-0-0. La captura al pas es fa amb el signe de captura (x) i la casella on arriba el pe que captura.


Exemples de partides en notaci descriptiva:

1. P4R P4R
2. C3AR C3AD
3. A4A C3A
4. C5C?! C2R??
5. AxP++

1. P4CR? P4R
2. P3AR?? D5T++
(Anomenat El mat del boig)

1. P4R P4R
2. A4A C3AD
3. D5T?! C3AR??
4. DxPA++
(Anomenat El mat del pastor  del Lle) 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132711" title=".um" nonfiltered="4031" processed="3994" dbindex="54330">
.um s l'actual domini de primer nivell territorial (ccTLD) de les Illes Perifriques Menors dels EUA. s administrat pel Registre de les Illes Perifriques Menors dels EUA. Originalment, els registrats noms podien inscriure dominis de tercer nivell o ms alt, per a partir d'abril de 2002 tamb es poden de segon nivell. 

La pgina de registres de .um roman activa des de finals de desembre de 2006; tanmateix, el cercador Google de .um troba noms un resultat, la pgina de registres. Hi ha una adrea de correu electrnic a travs de la qual es pot demanar informaci sobre la pgina inicial al lloc de registres, per aparentment, a dia d'avui, el registre noms est acceptant registres d'"inters", per tant, cap domini pot ser registrat actualment.

El gener de 2007, l'ICANN excloia el domini de .um de la llista mestra de noms de domini en resposta a la seva inoperativitat, mentre que l'Institut de Cincies de la Informaci de la Universitat del Sud de Califrnia es desvinculava de l'administraci del domini.

Enllaos.
 IANA .um whois information ;
 United States Minor Outlying Islands NIC ;
 DNS Report on the .um domain ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132716" title="Billboard" nonfiltered="4032" processed="3995" dbindex="54332">
Billboard s una revista setmanal nord-americana especialitzada en informaci sobre la indstria musical. Mant diverses llistes musicals internacionalment reconegudes entre les quals es troben les canons i lbums ms populars en diverses categories, tot aix setmanalment. La llista ms famosa, Billboard Hot 100, classifica les 100 primeres canons independentment del gnere musical a qu pertanyin. Billboard 200 s un llistat dels 200 lbums musicals ms venuts dels Estats Units.

Fundada el 1894, inicialment s'ocupava d'entreteniments de carnaval, per la cobertura musical va crixer fins al punt que en els anys 50 els altres temes van ser separats i publicats en una revista independent .

 Llistes de Billboard .
El 4 de gener de 1936, Billboard va publicar el primer 'rnquing' musical i el 20 de juliol de 1940 va fer el mateix amb el seu primer llistat, la Music Popularity Chart. Des de 1958, Hot 100 ha estat publicant, combinant vendes de 'singles' i 'radi airplay'.

Fins al dia d'avui, els artistes ms reeixits de les llistes de Billboard sn Mariah Carey, Bing Crosby, Madonna, Elvis Presley, Diana Ross & The Supremes, The Beatles, Janet Jackson i Michael Jackson.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Billboard ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132717" title="Jane Austen" nonfiltered="4033" processed="3996" dbindex="54333">

Jane Austen (Steventon, Hampshire, Anglaterra, 16 de desembre de 1775   Winchester, Hampshire, Anglaterra, 18 de juliol de 1817) va ser una novellista anglesa. Les seues obres, entre les que cal destacar Orgull i prejudici, Sentit i sensibilitat i Emma, sn generalment considerades clssics de la literatura anglesa. La seua penetrant anlisi de la societat de la seua poca, unida al seu magistral s del la narraci indirecta i de la ironia, fan d'Austen una de les ms influents i estimades novellistes del segle XIX.

Biografia.
Jane Austen va nixer en una rectoria a Steventon, Hampshire, sent la benjamina dels set fills del Reverend George Austen (1731 1805) i la seua esposa Cassandra (Leigh de nom de soltera) (1739 1827). Dos dels seus germans mascles James i Henry van seguir la carrera del pare i es van fer clergues (el darrer al final de la seua vida desprs d'una reeixida carrera com a banquer), mentre que Francis i Charles van seguir la carrera naval. Amb la seua nica germana, Cassandra, va mantenir una estreta relaci durant tota la vida. L'abundant correspondncia entre les germanes ha provet als historiadors la major part de les dades sobre la vida de Jane Austen. L'nic retrat indiscutit de Jane Austen es un esbs rudimentari i colorejat fet per Cassandra, que actualment es conserva a la National Portrait Gallery de Londres. L'any 1783, va ser educada breument per un familiar a Oxford, desprs a Southampton, i finalment (1785 1786) va assistir a una escola de senyoretes en l'abadia de Reading, Berkshire. El seu singular i avanat nivell d'educaci pot haver contribut a la seua primerenca afici per la literatura, haven comenat la seua primera novella l'any 1789. La seua famlia tamb va propiciar la seua vocaci; sovint la famlia Austen representava obres de teatre, donant a Jane l'oportunitat de posar en escena les seues prpies histries. Tamb solien emprar llibres de la biblioteca local, llibres que van influir en l'estil d'Austen. El seu germ Henry la va encoratjar especialment, i ell mateix era aficionat a escriure.


L'any 1801 la famlia va traslladar-se a la socialment estimada ciutat balneari de Bath, que li va proporcionar l'ambient de moltes de les seues novelles. Tanmateix, Jane Austen, com el seu personatge Anne Elliot, sembla haver "persistit en el seu desgrat per Bath", potser perqu la seua estada en aquesta ciutat va coincidir amb una situaci de precarietat financera de la seua famlia.  L'any 1802, Austen va rebre una proposta de matrimoni d'un ric per "gras i maldestre" home anomenat Harris Bigg-Wither, que era sis anys ms jove que ella.  Aquest enlla l'hauria alliberada de les dificultats i la dependncia que llavors anaven associats a l'estatus de fadrinota. Aquestes consideracions van poder condicionar-la a la seua acceptaci inicial, noms per a canviar d'opini al dia segent i refusar-hi. Tot sembla indicar que ella no l'estimava. Desprs de la mort de son pare, l'any 1805, Austen, la seua germana i sa mare van residir a Southampton amb el seu germ Frank i la famlia d'aquest durant uns quants anys, per a desprs traslladar-se a Chawton l'any 1809. Ac, el seu ric germ Edward tenia una finca amb una villa, on va allotjar sa mare i les seues germanes. Aquesta casa s avui dia un museu molt visitat pels turistes, i ha esdevingut un lloc de pelegrinatge per al admiradors d'Austen.

Austen va viure a Chawton i hi va escriure les seues darreres novelles. L'any 1816, va comenar a patir problemes de salut. Al maig de 1817 va traslladar-se a Winchester per a estar ms a prop del seu metge. Avui dia s'especula que va patir la malaltia d'Addison, una disfunci de les glndules suprarenals que sovint s causada per la tuberculosi. Aquesta malaltia era desconeguda en aquell temps.  Altres, com ara un dels seues bigrafs, Carol Shields, sn partidaris de la hiptesi que va morir de cncer de mama. El seu estat va anar empitjorant, i el 8 de juliol de 1817 va morir a l'edat de quaranta-un anys, sent soterrada a la Catedral de Winchester.

Obra.
L'obra ms popular d'Austen s Orgull i prejudici, que es considera un exponent de la seva astuta comdia de costums.  Austen tamb va escriure una stira de les llavors populars novelles gtiques d'Ann Radcliffe, Northanger Abbey, que va ser publicada pstumament.

Adherint-se a una prctica comuna entre les escriptores de l'poca, Austen va publicar les seves obres de manera annima; aquest fet va comportar que mai no s'integrs en els cercles literaris influents.

Les comdies de costums d'Austen, especialment Emma, sovint es posen com a exemple de perfecci formal. Els crtics moderns continuen descobrint noves perpectives en els incisius comentaris d'Austen sobre la situaci de les senyoretes solteres angleses dels ltims anys de la dcada del 1790 i els primers de la dcada del 1800, una conseqncia de les lleis i costums en matria d'herncia, que atribuen al fill mascle de ms edat la prctica totalitat de l'herncia familiar.

Tot i que la carrera d'Austen va coincidir amb el moviment romntic, no va ser una romntica intensa i apassionada, podent trobar-se elements neoclssics en la seva obra. Les emocions passionals, en les novelles d'Austen, habitualment comporten perills: la dama jove que resa dues vegades al dia t ms probabilitats de trobar la felicitat vertadera que aquella que fuig amb un amant capritxs. Els valors artstics d'Austen tenen ms punts de contacte amb David Hume i John Locke que amb els seus contemporanis William Wordsworth o Lord Byron.  Entre les influncies sobre Austen cal destacar Samuel Johnson, William Cowper, Samuel Richardson,Walter Scott, George Crabbe i Fanny Burney. 

Tot i que Austen no pren partit per l'emoci en el mateix grau que altres escriptors romntics, tamb es mostra escptica per l'actitud contrria - un clcul i una fredor excessius sovint condueixen al desastre en les novelles d'Austen.



Crtica.
Les novelles d'Austen van obtenir noms una tbia acollida quan van ser publicades, tot i que particularment Sir Walter Scott va lloar la seua obra:

"Aquesta jove dama t un talent per a descriure les relacions de sentiments i personatges de la vida corrent, que s per a mi el ms meravells amb qu he topat." En l'ltima novella d'Austen, Persuasion, uns personatges estan llegint una novella de Scott i la lloen, per Marianne Dashwood a "Sentit i Sensibilitat" ja havia declarat a Scott un dels seus escriptors preferits.

Austen tamb va guanyar-se l'admiraci de Macaulay (qui creia que en el mn no hi havia novelles que pugueren acostar-se a la perfecci d'Austen), Samuel Taylor Coleridge, Robert Southey, Sydney Smith, Edward FitzGerald, i el prncep Regent, qui fins i tot va convidar-la a visitar-lo a Brighton. Els estudiosos del segle XX la situen entre els ms grans genis de la literatura anglesa, de vegades comparant-la amb Shakespeare. Lionel Trilling i Edward Said han escrits assaigs sobre les obres d'Austen. Said es refereix extensament a Mansfield Park en la seua obra de l'any 1993 Culture and Imperialism.

Trilling va escriure en un assaig sobre Mansfield Park:

"Va ser Jane Austen la primera en representar l'especificitat de la personalitat moderna i la cultura on es va desenvolupar. Mai abans que ella, la moral quotidiana havia estat expressada com ella ho va fer, mai abans s'havia concebut que podia ser tan complexa, difcil i esgotadora. Hegel parla de la "secularitzaci de l'espiritualitat" com una caracterstica essencial de l'era moderna, i Jane Austen s la primera en dir-nos el que aix significa. s la primera novellista en descriure la vida social, la cultura general, com a part de la moral corrent, generant els conceptes de "sinceritat" i "vulgaritat" que cap temps anterior havia dotat de significat, i que per a nosaltres sn tan subtils que desafien la definici, i tan punyents que ning no pot fugir al seu poder. Va ser la primera en adonar-se del terror que domina la nostra situaci moral quan exposem les nostres vides i capteniments, la ubiqitat i l'anonimat del judici a qu hem de respondre, la necessitat que sentim de demostrar la puresa de la nostra espiritualitat secular, els indrets foscos i dubtosos de la qual sn ms nombrosos i misteriosos que els de l'espiritualitat religiosa, ...";

Les crtiques negatives vers Austen tamb han estat notables, amb detractors severs que sovint van acusar les seues obres de ser antiliterries i ximples. 

Charlotte Bront va criticar l'estretor de propsit de les obres d'Austen:

"No res semblant a calor o entusiasme, no res enrgic, punyent, colpidor, pot ser utilitzat per a elogiar aquestes obres: totes aquestes demostracions que l'autora hauria tractat amb un menyspreu ben educat, poden ser excloses per 'outrs' i extravagants. Va fer molt b la seua feina de descriure la superfcie de la vida d'un grapat de gentils anglesos. Hi ha una fidelitat xinesa, una delicadesa de miniatura en el dibuix. No amona el lector amb cap element vehement, no el destorba amb res profund. Les passions sn matria desconeguda per a ella: fins i tot renuncia a parlar-ne...  Li agrada sotmetre a estudi all que veu d'agut, de ben parlat, de moviments flexibles: per all que batega rpidament i pregonament, all que fa escalfar la sang, com s all que rau sota la lnia de la vida o el significat de la mort, aquesta Miss Austen ho ignora...   Jane Austen va ser una dama completa i sensible, per una incompleta i radicalment insensible (no sense sentit) dona, si aquesta s la seua heretgia jo no puc ajudar-la.;

Mark Twain, el primer crtic americ d'Austen, tenia en molt poca estima les obres de l'escriptora, com es desprn del comentari que fa al descriure la biblioteca del seu vaixell: "Llibres de Jane Austen... no n'hi ha en aquesta biblioteca. Noms aquest fet per si sol ja la faria una biblioteca bastant bona, tret que fos una biblioteca sense cap llibre". 

Rudyard Kipling tenia una opini diferent, arribant fins i tot a escriure un conte The Janeites sobre un grup de soldats que eren admiradors d'Austen, i tamb dos poemes lloant l'Anglaterra de Jane (England's Jane) on li professa una veritable admiraci pstuma.

La fora literria d'Austen rau el la descripci dels personatges, especialment els femenins, amb tocs delicats procedents dels incidents senzills i quotidians de la vida de les classes mitjana i alta, sobre les quals tracten generalment les seues novelles. Els personatges, tot i ser tipus bastant corrents, estan traats amb tal fermesa i precisi i amb tant de detall que retenen la seua individualitat al llarg del desenvolupament de la narraci, i sn transparents a la personalitat de l'escriptora. La seua visi de la vida sembla principalment cordial, amb una bona dosi d'ironia gentil per punyent.

Alguns lectors contemporanis poden trobar el mn que ella descriu, en el qual el principal propsit de tothom sembla aconseguir matrimonis avantatjosos, encotillat i inquietant. En la seua poca les opcions eren limitades, i tant els homes com les dones es casaven per consideracions econmiques. Les dones escriptores tractaven els assumptes limitats del gnere romntic. Part de la prominent reputaci d'Austen prov de la manera en qu va saber integrar les observacions sobre la condici humana dins d'unes convincents histries d'amor. Gran part de la tensi en les seues novelles prov de la necessitat de trobar un equilibri entre les consideracions purament financeres i altres factors: amor, amistat, honor i autoestima. Cal remarcar que a l'poca, les novelles d'amor eren considerades com una intelligent i moderna variaci de les novelles amoroses sobre cavallers medievals; aquells a qui les damiselles foraven a l'aventura, a la recerca de la fortuna i a executar les seues comandes.

Hi ha dos museus dedicats a Jane Austen.  El Jane Austen Centre, a Bath s un museu pblic situat en una casa d'estil georgi, a Gay Street, just a dos cases del nmero 25, on Austen va residir l'any 1805.  El Museu Casa de Jane Austen est situat a Chawton cottage, Hampshire, on Austen va viure de 1809 a 1817.

Filmografia.
Les obres d'Austen s'han adaptat al cinema i a la televisi en moltes ocasions, variant molt pel que fa a la fidelitat als corresponents originals.

Orgull i prejudici ha estat la ms adaptada de les seues obres, amb sis pellcules, la ms recent de les quals data de 2005, dirigida per Joe Wright i protagonitzada per Keira Knightley (Elizabeth Bennet), Donald Sutherland (Mr. Bennet), Matthew Macfadyen (Mr. Darcy), i Judi Dench (Lady Catherine de Bourgh). Tamb hi ha una adaptaci de Bollywood de 2004: Bride & Prejudice. La versi cinematogrfica de 1940 va comptar en el seu repartiment amb Laurence Oliver com Mr. Darcy, i Greer Garson com Elizabeth Bennet. En una versi de la BBC de 1985, Elizabeth Garvie va fer-se crrec de paper d'Elizabeth Bennet. Anteriorment, la BBC n'havia produt cinc sries de televisi, la ms notable de les quals va ser la de l'any 1995, amb Colin Firth i Jennifer Ehle.  Tanmateix, la primera adaptaci va ser per al cinema mut, tot i que totes les cpies s'han perdut. La pellcula de 2001 El diari de Bridget Jones, basada en un llibre de Helen Fielding, pren l'argument i alguns personatges directament de la novella d'Austen.

Emma ha estat adaptada a la televisi diverses vegades, la primera d'elles l'any 1948. Entre les versions ms recents cal esmentar la de 1972 per a la televisi britnica, la pellcula de 1996 Emma, amb Gwyneth Paltrow i Jeremy Northam, i tamb l'adaptaci televisiva britnica de 1996, amb Kate Beckinsale.  La pellcula de l'any 1995 Clueless, dirigida per Amy Heckerling i protagonitzada per Alicia Silverstone, s una transposici de la histria d' Emma a l'ambient universitari de Califrnia. 

Sentit i Sensibilitat ha estat adaptada quatre vegades, incloent-hi la versi de 1995, sobre gui d'Emma Thompson (qui va gunyar un scar al millor gui adaptat). Va ser dirigida per Ang Lee i protagonitzada per Thompson i Kate Winslet.  Persuasion ha estat adaptada dues vegades a la televisi i una al cinema. Mansfield Park i Northanger Abbey s'han adaptat al cinema.   La pellcula de 1980 Jane Austen in Manhattan tracta de dues companyies teatrals rivals que desitgen produir l'nica obra de teatre completa de Jane Austen, "Sir Charles Grandison" (basada en la novella homnima de Richardson), que va ser redescoberta l'any 1980.

Bibliografia.
Novelles.
 Sentit i Sensibilitat (published 1811);
 Orgull i prejudici (1813);
 Mansfield Park (1814);
 Emma (1816);
 Persuassi (1818) pstuma;
 Northanger Abbey (1818) pstuma;

Narrativa curta.
Lady Susan ;
The Watsons (novella incompleta, la neboda d'Austen, Catherine Hubback, va completar-la i publicar-la amb el ttol The Younger Sister a mitjans del segle XIX.);
Sanditon (novella incompleta);

Obres de juventut.
The Three Sisters;
Love and Freindship l'errada en la paraula "friendship" (amistat) s deliberada;
The History of England;
Catharine, or the Bower;
The Beautifull Cassandra ;

Notes.


Bibliografia addicional.
 Knox-Shaw, Peter.  Jane Austen and the Enlightenment. Cambridge: Cambridge University Press, 2004. ISBN 0521843464;
 Tomalin, Claire.  Jane Austen: a life. Revised and updated edition.  Londres: Penguin, 2000.  ISBN 0-14-029690-5;
 Le Faye, Deirdre.  Jane Austen: A Family Record. 2nd. ed. Cambridge: Cambridge University Press, 2003.  ISBN 0-521-53417-8;

Enllaos externs.

 The Jane Austen Museum;
 The Republic of Pemberley Plana web amb informaci sobre Austen.
 The Jane Austen Society of Australia;
 The Jane Austen Society of North America ;
 The Jane Austen Society of the United Kingdom;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132719" title="Har Gobind Khorana" nonfiltered="4034" processed="3997" dbindex="54334">


Har Gobind Khorana ( Raipur, ndia/Pakistan 1922 ) s un bileg molecular i professor universitari nord-americ, d'origen indi, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1968.

Biografia.
Va nixer el 9 de gener de 1922 a la ciutat de Raipur, situada en aquells moments a l'ndia colonial britnica o Raj Britnic i que avui dia forma part de la regi del Panjab al Pakistan. Va estudiar qumica a la Universitat de Panjab de Lahore, on es gradu l'any 1945, i posteriorment realitz el seu doctorat a la Universitat de Liverpool l'any 1948. Aix mateix ampli els seus estudis a l'Institut Tecnolgic Federal de Zuric, treballant al costat de Vladimir Prelog, i a la Universitat de Cambridge, i desprs fou nomenat professor a la Universitat de la Columbia Britnica, la Universitat de Wisconsin i l'Institut Tecnolgic de Massachusetts. L'any 1960 aconsegu la ciutadania nord-americana.

Recerca cientfica.
Durant la seva estada a l'Institut Tecnolgic Federal de Zuric treball al costat d'Alexander Todd, realitzant investigacions sobre els nucletids, els compostos que formen les unitats estructurals dels d'cids nucleics ADN i ARN.

Posteriorment la seva recerca vers sobre la forma en la qual s'uneixen les substncies bsiques gentiques per a determinar la composici qumica de noves cllules aix com la funci d'aquestes, aconseguint grans avanos en el desxiframent del codi gentic. L'any 1968 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per la descripci del codi gentic i el seu impacte en la sntesi proteica, premi que compart amb Robert W. Holley i Marshall Warren Nirenberg.

L'any 1970 aconsegu, per primera vegada, la sntesi completa d'un gen de l'ARN transportador de l'alanina del llevat.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1968;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132723" title="OpenOffice.org Impress" nonfiltered="4035" processed="3998" dbindex="54335">


L'OpenOffice.org Impress s un programa de presentacions similar al Microsoft PowerPoint. Forma part de la suite ofimtica OpenOffice.org desenvolupada per Sun Microsystems. Pot exportar presentacions com a fitxers SWF de Macromedia Flash permetent que siguin executats en qualsevol ordinador que tingui installat el Macromedia Flash Player. Tamb inclou la capacitat de crear fitxers en format PDF. L'Impress sofreix de la carncia de dissenys de presentacions llestes per a ser utilitzades. Per descomptat, a Internet hi ha disponibles plantilles de tercers.

Els usuaris de l'OpenOffice.org Impress tamb poden installar l'Open Clip Art Library (Biblioteca Oberta de Clip Arts), que afegeix una enorme galeria de banderes, logotips, icones i pancartes per a presentacions generals i projectes de dibuix. Algunes distribucions de GNU/Linux, com Debian, Mandriva Linux i Ubuntu han proporcionat un paquet anomenat openclipart llest per a utilitzar de manera fcil en les seves distribucions, installant una galeria d'imatges i sons per a l'OpenOffice.org.

 Vegeu tamb .
 Manuals i tutorials de l'OpenOffice.org en catal;
 Open Clip Art Library;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132724" title="Marshall Warren Nirenberg" nonfiltered="4036" processed="3999" dbindex="54336">


Marshall Warren Nirenberg ( Nova York, EUA 1927 ) s un bioqumic i genetista nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1968.

Biografia. 
Va nixer el 10 d'abril de 1927 a la ciutat de Nova York. De ben petit va desenvolupar febres reumtiques, motiu pel qual la seva famlia es va traslladar a Orlando, poblaci situada a l'estat nord-americ de Florida, perqu es pogus beneficiar del clima subtropical. Va estudiar zoologia a la Universitat de Florida, on es va gradu l'any 1948, i posteriorment va realitzar el doctorat en bioqumica l'any 1957 a la Universitat de Michigan.

Aquell mateix va iniciar el seu treball de postdoctorat a l'Institut Nacional de la Salut dels Estats Units, i el 1960 inici la seva tasca de recerca cientfica en bioqumica.

Recerca cientfica.
El 1959 va iniciar els estudis relacionats amb l'cid desoxiribonucleic (ADN) i l'cid ribonucleic (ARN), aix com la generaci de protenes. La seva recerca va posar els fonaments de bona part de l'actual bioqumica gentica. 

Al costat d'Oswald Avery, Francis Crick, James D. Watson va realitzar estudis sobre el funcionament biolgic i qumic de l'ADN respecte les seves funcionalitats de transmissi de la informaci gentica. En aquells moments no es coneixien els mecanismes de replicaci de l'ADN i la manera de la qual estava aquest cid implicat en la generaci de les protenes, aix com el rol que tenia l'ARN en tots aquests processos. Formant equip amb Heinrich J. Matthaei va intentar resoldre de la millor forma possible la descripci d'aquests processos, aconseguint la sntesi qumica de l'ARN mitjanant l's d'un compost denominat uracil, un nucletid que apareix noms a l'ARN. El procs d'elaboraci va ser aparentment simple, ambds cientfics van afegir aquest poli-uracil en una cllula lliure extreta d'una Escherichia coli la qual contenia l'ADN, l'ARN, els ribosomes i altres mecanismes cellulars per a la sntesi de la protena. Van afegir a la soluci ADNasa, substncia que trenca i separa a part l'ADN de les cllules, observant d'aquesta forma que les protenes generades procedien noms de l'ADN allat i que no hi havia altres fonts contaminants. Afegint un aminocid radioactiu i uns dinou sense radioactivitat noms alguns blocs de protenes generats mostraven un traat radioactiu de fenilalanina. D'aquesta forma es va aconseguir desxifrar el codi gentic d'aquest aminocid: tres bases d'uracil (UUU). Aquest va ser el primer pas per al desxiframent del codi gentic i la primera demostraci de les habilitats de l'ARN missatger.

L'any 1968 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per la descripci del codi gentic i el seu impacte en la sntesi proteica, premi que compart amb Robert W. Holley i Har Gobind Khorana.

Posteriorment va arribar a trobar tres bases repetits d'adenosina (AAA) produts per l'aminocid lisina, citosina, la triple repetici (CCC) produda per la prolina i la guanina, igualment la repetici (GGG). El seu ajudant, Phillip Leder, va aconseguir desenvolupar un mtode per a determinar el codi gentic basat en peces de l'ARNt o ARN de transferncia. Aix mateix es va dedicar a investigar profundament en l'rea de la neurocincia, el desenvolupament neural, i els gens homeobox. 

Referncies.
Voet, Donald and Judith G. Voet. 1995. Biochemistry 2nd ed. John Wilely & Sons, New York.
U.S. National Library of Medicine. "Profiles in Science: The Marshall W. Nirenberg Papers." ;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1968;
  The Marshall W. Nirenberg Papers;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132727" title="Campionat de Crdoba de futbol" nonfiltered="4037" processed="4000" dbindex="54337">
El Campionat de Crdoba de futbol s la mxima competici futbolstica de la provncia de Crdoba. Hi participen clubs de la ciutat de Crdoba i voltants.

 Histria .
La competici s'inici l'any 1902 amb el nom de Liga Cordobesa de Foot-Ball. En foren els clubs fundadors: Agronoma, Argentino Pearol, Atltico Argentino, Belgrano, Colegio Nacional, Crdoba Athletic, Crdoba Central, General Paz, Olmpico Infantil, San Isidro, San Martn i Sud Americano. Inicialment de caire amateur, el 1933 es convert en professional.

L'any 1978 la LCF fou intervinguda, essent reemplaada per lAsociacin Cordobesa de Ftbol. L'any 2004 es produ una reforma de l'estatut i recuper el seu nom original.

 Historial .
 Campions amateurs .
1902: Crdoba Athletic Club;
1903: Crdoba Athletic Club;
1904: Central;
1905: Central;
1906: Facultad de Medicina;
1907: Gimnasia;
1908: Universitarios;
1909: Universitarios;
1910: Facultad de Agronoma;
1911: Facultad de Agronoma;
1912: Facultad de Agronoma ;
1913: Belgrano;
1914: Belgrano;
1915: Central Crdoba;
1916: Central Crdoba;
1917: Belgrano;
1918: Talleres;
1919: Belgrano;
1920: Belgrano;
1921: Talleres;
1922: Talleres;
1923: Talleres;
1924: Talleres;
1925: Instituto;
1926: Instituto;
1927: Instituto;
1928: Instituto;
1929: Belgrano;
1930: Belgrano;
1931: Belgrano;
1932: Belgrano;

 Campions professionals .
1933: Belgrano;
1934: Talleres;
1935: Belgrano;
1936: Belgrano;
1937: Belgrano;
1938: Talleres;
1939: Talleres;
1940: Belgrano;
1941: Talleres;
1942: Universitario;
1943: General Paz Juniors;
1944: Talleres;
1945: Talleres;
1946: Belgrano;
1947: Belgrano;
1948: Talleres;
1949: Talleres;
1950: Belgrano;
1951: Talleres;
1952: Belgrano;
1953: Talleres;
1954: Belgrano;
1955: Belgrano;
1956: Sportivo Belgrano;
1957: Belgrano;
1958: Talleres;
1959: Sportivo Belgrano;
1960: Talleres;
1961: Instituto;
1962: Racing;
1963: Talleres;
1964: General Paz Juniors;
1965: Racing;
1966: Instituto;
1967: Racing;
1968: Sportivo Belgrano;
1969: Talleres;
1970: Belgrano;
1971: Belgrano;
1972: Instituto;
1973: Belgrano;
1974: Talleres;
1975: Talleres;
1976: Talleres;
1977: Talleres;
1978: Talleres;
1979: Talleres;
1980: Racing;
1981: Racing;
1982: Union San Vicente;
1983: Union San Vicente;
1984: Belgrano;
1985: Belgrano;
1986: no es disput;
1987: Sportivo Belgrano;
1988: Sportivo Belgrano;
1989: General Paz Juniors;
1990: Union San Vicente;
1991: General Paz Juniors;
1992: Unin San Vicente;
1993: Huracn;
1994: Racing;
1995: Racing;
1996: Alumni de Villa Mara;
1997: General Paz Juniors;
1998: Bella Vista;
1999: Alumni de Villa Mara;
2000: Universitario;
2001 (Ap.): Unin San Vicente;
2001 (Cl.): Escuela Presidente Roca;
2002: Avellaneda;
2003 (Ap.): General Paz Juniors;
2003 (Cl.): Belgrano;
2003 (Anual): General Paz Juniors;
2004 (Ap.): General Paz Juniors;
2004 (Cl.): Racing;
2004 (Anual): Racing;
2005 (Ap.): Escuela Presidente Roca;
2005 (Cl.): Las Palmas;
2005 (Anual): Escuela Presidente Roca;

 Provincial .
1981: Racing;
1982: Estudiantes de Ro IV;
1983: Belgrano;
1984: Belgrano;
1985: Belgrano;
1986: Estudiantes de Ro IV;
1987: Sarmiento de Leones;
1988: Sportivo Belgrano;
1989: General Paz Juniors;
1990: San Lorenzo;
1991: Alumni de Villa Mara;
1992: Deportivo Coln  ;

 Enllaos externs .
Futbol del Interior;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132731" title="Campionat de Santa Fe de futbol" nonfiltered="4038" processed="4001" dbindex="54338">
El Campionat de Santa Fe de futbol s la mxima competici futbolstica de la ciutat de Santa Fe a la provncia de Santa Fe.

 Histria .
El campionat de Santa Fe de futbol s'inici l'any 1913 organitzat per la Liga Santafesina de Foot-Ball. El 1922 fou organitzat per la Federacin Santafesina de Ftbol. El 1931 per la Liga Santafesina de Ftbol.

A partir dels anys 70 els grans clubs de la ciutat Unin i Coln comencen a participar als campionats nacionals argentins i ja no prenen part a aquesta competici o la disputen molt puntualment.

 Historial .
 Liga Santafesina de Foot-Ball .
1913: Coln;
1914: Coln;
1915: Unin;
1916: Coln;
1917: Unin;
1918: Coln;
1919: Unin;
1920: Unin;
1921: no es disput;

 Federacin Santafesina de Ftbol .
1922: Coln;
1923: Coln;
1924: Unin;
1925: Coln;
1926: Unin;
1927: Gimnasia y Esgrima;
1928: Unin;
1929: Coln;
1930: no es disput;

 Liga Santafesina de Ftbol .
1931: Gimnasia y Esgrima;
1932: Unin;
1933: Gimnasia y Esgrima;
1934: Unin;
1935: Unin;
1936: Unin;
1937: Coln;
1938: Unin;
1939: Unin;
1940: Unin;
1941: Sport Candioti;
1942: Unin;
1943: Coln;
1944: Gimnasia y Esgrima;
1945: Coln;
1946: Coln;
1947: Coln;
1948: Gimnasia y Esgrima;
1949: Gimnasia y Esgrima;
1950: Coln;
1951: Coln;
1952: Coln;
1953: Unin;
1954: Unin;
1955: Unin;
1956: Unin;
1957: Coln;
1958: Coln;
1959: Unin;
1960: U Y S Candioti ;
1961: Unin;
1962: Unin;
1963: Unin;
1964: Unin;
1965: Unin;
1966: Unin;
1967: Unin;
1968: Coln;
1969: Coln;
1970: Coln de San Justo;
1971: Unin;
1972: Coln de San Justo;
1973: Coln de San Justo;
1974: Unin;
1975: Coln de San Justo;
1976: Sportivo Guadalupe;
1977: Atenas de Santo Tom;
1978: Gimnasia y Esgrima;
1979: Unin;
1980: Santa Paula de Glvez;
1981: Santa Paula de Glvez;
1982: Central Helvecia;
1983: Atenas de Santo Tom;
1984: Sanjustino;
1985: Central Helvecia;
1986: Coln de San Justo;
1987: Sanjustino;
1988: Coln de San Justo;
1989: San Cristbal;
1990: Atenas de Santo Tom;
1991: Coln de San Justo;
1992: La Salle;
1993: San Cristbal;
1994: Unin;
1995: Coln;
1996 (Ap.): Belgrano de Coronda;
1996 (Cl.): Argentino de San Carlos;
1997 (Ap.): Sportivo Guadalupe;
1997 (Cl.): Pucar;
1998 (Ap.): Cicln Racing;
1998 (Cl.): Sportivo Guadalupe;
1999 (Ap.): Argentino de San Carlos;
1999 (Cl.): Argentino de San Carlos;
2000 (Ap.): Unin;
2000 (Cl.): San Cristbal;
2001 (Ap.): Coln;
2001 (Cl.): San Cristbal;
2002 (Ap.): Banco Provincial;
2002 (Oficial): Coln de San Justo;
2002 (Cl.): Gimnasia y Esgrima;
2003 (Ap.): Unin;
2003 (Cl.): La Perla del Oeste;
2004 (Ap.): Coln;
2004 (Cl.): La Perla del Oeste;
2005 (Ap.): Gimnasia y Esgrima;
2005 (Cl.): Argentino de San Carlos;

 Enllaos externs .
Futbol del Interior;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132737" title="Campionat de Mendoza de futbol" nonfiltered="4039" processed="4002" dbindex="54339">
El Campionat de Mendoza de futbol s la mxima competici futbolstica de la ciutat de Mendoza a la provncia de Mendoza. s organitzat per la Liga Mendocina de Ftbol des de 1922.

 Historial .
1922: Gimnasia y Esgrima;
1923: Gimnasia y Esgrima;
1924: Independiente Rivadavia;
1925: Independiente Rivadavia;
1926: Independiente Rivadavia;
1927: Independiente Rivadavia;
1928: Independiente Rivadavia;
1929: Independiente Rivadavia;
1930: Palmira;
1931: Gimnasia y Esgrima;
1932: Independiente Rivadavia;
1933: Gimnasia y Esgrima;
1934: Argentino;
1935: Independiente Rivadavia;
1936: Independiente Rivadavia;
1937: Gimnasia y Esgrima;
1938: Independiente Rivadavia;
1939: Gimnasia y Esgrima;
1940: Independiente Rivadavia;
1941: Argentino;
1942: Argentino;
1943: Argentino;
1944: Godoy Cruz Antonio Tomba;
1945: Independiente Rivadavia;
1946: Andes Talleres;
1947: Godoy Cruz Antonio Tomba;
1948: Argentino;
1949: Gimnasia y Esgrima;
1950: Godoy Cruz Antonio Tomba;
1951: Godoy Cruz Antonio Tomba;
1952: Gimnasia y Esgrima;
1953: Dep. Maip;
1954: Godoy Cruz Antonio Tomba;
1955: Andes Talleres;
1956: Andes Talleres;
1957: Boca Juniors de Bermejo;
1958: Dep. Maip;
1959: Argentino;
1960: Independiente Rivadavia;
1961: Independiente Rivadavia;
1962: Independiente Rivadavia;
1963: San Martn;
1964: Gimnasia y Esgrima;
1965: Independiente Rivadavia;
1966: San Martn;
1967: Independiente Rivadavia;
1968: Godoy Cruz Antonio Tomba;
1969: Gimnasia y Esgrima;
1970: Independiente Rivadavia;
1971: Andes Talleres;
1972: Independiente Rivadavia;
1973: San Martn;
1974: Gimnasia y Esgrima;
1975: San Martn;
1976: Independiente Rivadavia;
1977: Gimnasia y Esgrima;
1978: Independiente Rivadavia;
1979: San Martn;
1980: Gimnasia y Esgrima;
1981: Gimnasia y Esgrima;
1982: Gimnasia y Esgrima;
1983: Gimnasia y Esgrima;
1984: Huracn Las Heras;
1985: Dep. Maip;
1986: Gimnasia y Esgrima;
1987: San Martn;
1988: Gutirrez Sport Club;
1989: Godoy Cruz Antonio Tomba;
1990: Godoy Cruz Antonio Tomba;
1991: Gimnasia y Esgrima;
1992: San Martn;
1992/93: Independiente Rivadavia;
1993/94: Independiente Rivadavia;
1995: Argentino;
1996: Argentino;
1997/98: Gimnasia y Esgrima;
1998/99: Chacras de Coria;
1999/00: Chacras de Coria;
2000: Guaymalln;
2001 (Ap.): Gimnasia y Esgrima;
2001 (Cl.): Palmira;
2001 (Anual): Gimnasia y Esgrima;
2002 (Ap.): Lujan de Cuyo;
2002 (Cl.): Guaymalln;
2003 (Ap.): Palmira;
2003 (Cl.): Dep. Maip;
2003 (Anual): Dep. Maip;

 Enllaos externs .
Futbol del Interior;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132741" title="Nefrologia" nonfiltered="4040" processed="4003" dbindex="54340">

La nefrologia (del grec nephros, que vol dir rony) s la branca de la Medicina interna que s'encarrega de l'estudi de la funci i de les malalties del rony. Els metges especialistes en nefrologia s'anomen nefrlegs.

Abast de l'especialitat.
La majoria de les malalties que afecten al rony no es limiten a l'rgan, sin que solen ser desordres sistmics. La nefrologia es refereix al diagnstic de la malaltia i el seu tractament, aix com de tenir  cura dels pacients que requereixen un trasplantament renal. Tamb es tracta l'hipertensi dels electrlits. Donat que la majoria dels pacients sn crnics, se sol dir que els nefrlegs "creixen amb els seus pacients".

Especialitzaci.
A Espanya, la nefrologia s una especialitat que s'assoleix mitjanant el mtode conegut com a especialista intern-resident o MIR. El periode d'especialitzaci consta de 4 anys i, segons el Ministeri de Sanitat, aquest hauria d'incloure rotacions per les especialitats de Medicina interna, Urologia i Medicina intensiva, aix com pel Servei de Nefrologia.

Malalties.

 Insuficincia renal aguda. ;
 Insuficincia renal crnica.
 Hematria (Presncia de sang a l'orina).
 Proteinria (Prdua d'albmina a travs de l'orina).
 Pedres al rony, conegudes mdicament com a litiasis renals.
 Cncer de rony.
 Infeccions crniques o recurrents de la zona urinria.
 Hipertensi que no respongui a la medicaci.
 Desequilibri cid/base.

Dignostic.
Les proves de laboritari es dirigeixen sobre les variacions d'urea, creatinina i dels electrlits a travs de les anlisi d'orina.

Altres proves inclouen:

 Bipsia renal. Obtenci d'una mostra de teixit del rony.
 Exploraci amb ultrasons de la zona urinria.
 TACs.
 Proves de medicina nuclear.
 Angiografia;

Tractament.
La majoria de les malalties que afecten als ronyons es tracten amb medicaments. Quan la insuficincia  renal s molt greu es requereix la dilisi. Si als pacients se'ls hi ha transplantat el rony reben tractaments immunosupresors i sn vigilats per evitar possibles infeccions.

Enllaos externs.
Societat Espanyola de Nefrologia ;
Investigaci i experimentaci al voltant de la nefrologia ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132744" title="Macednic" nonfiltered="4041" processed="4004" dbindex="54342">
El macednic s una llengua que pertany al grup meridional-oriental de llenges eslaves parlada per prop d'1,5 milions de persones, principalment a Repblica de Macednia, on s una de les llenges oficials. S'escriu amb l'alfabet cirllic. 

s un idioma molt proper al blgar, fins al punt que existeix la polmica sobre si s en realitat un dialecte d'aquest idioma. No s'ha de confondre amb el dialecte macednic del grec antic. Tant Grcia com Bulgria neguen la seva existncia per motius poltics. 

No t declinacions als noms per usa tres articles definits com a sufixos en una funci similar als casos. T un accent fix segons el nombre de sllabes de la paraula. Presenta tres gneres (mascul, femen i neutre). 

El macednic s la llengua oficial en la Repblica de Macednia, i oficialment reconeguda en el districte de Kor, en Albnia. Es parla tamb en Srbia, Montenegro i Grcia. El macednic s l'nica llengua eslava, a banda del blgar, que no t casos de substantius, per t tres articles definits, que sn usats com sufixos. El cirllic macednic, una escriptura cirlica modificada amb 31 lletres, s'utilitza per a escriure. Aquesta, juntament amb el glagoltic, va ser una antiga escriptura eslava, usada per a l'antic eslau eclesistic. nicament el cirllic perviu fins a avui, probablement perqu les lletres sn ms simples i apreses ms fcilment quan els erudits com Sant Ciril van introduir els escrits cristians al poble eslau. El macednic s'ensenya com matria en diversos centres universitaris del mn i en totes les universitats de l'ex-Iugoslvia.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132745" title="Xavier Pons i Puigdollers" nonfiltered="4042" processed="4005" dbindex="54343">

Xavier Xevi Pons (Vic, 21 de gener del 1980) s un corredor de rallis catal que disputa el Campionat Mundial de Rallis organitzat per la Federaci Internacional d'Automobilisme. Actualment viu a Manlleu, Osona.

El 2002 Pons va saltar al mn de les competicions de rallis i el 2003 va debutar per primer cop al Campionat Mundial de Rallis, disputant el Ralli de Sucia. El 2004 va disputar set proves del campionat i va aconseguir puntuar al Ralli d'Austrlia, on va quedar sis.

El 2005 va puntuar al Tour de Crsega i va quedar quart al Ralli de Catalunya, quedant 16 en la classificaci de l'any 2005 amb 7 punts.

En l'edici del 2006, Pons va signar per l'equip Kronos Total Citron, sent company d'equip del campi mundial Sbastien Loeb. Per desprs del Ralli d'Alemanya el seu equip va decidir substituir-lo per Daniel Sordo com a segon conductor de l'equip, ja que Pons noms portava 11 punts i Citron necessitava guanyar punts per tal de tenir possibilitats al ttol de marques. Pons va tenir una altra oportunitat per tornar a ocupar el lloc de segon conductor quan Sbastien Loeb va patir un accident i no va poder competir al Ralli de Turquia, per l'equip Kronos va llogar Colin McRae per substituir-lo. Tot i aix va quedar quart al Ralli de Turquia i a continuaci va ser altre cop seleccionat com a segon conductor de la marca, acabant quart al Ralli d'Austrlia, al Ralli de Nova Zelanda i cinqu al Ralli de Galles. Amb 32 punts va quedar set en la classificaci del Campionat Mundial de Rallis del 2006.

El millor resultat en un ralli del campionat mundial que ha aconseguit Pons s quedar quart, tot i que ho ha aconseguit cinc vegades: al Ralli de Catalunya el 2005 i al Ralli de Sardenya, el Ralli de Turquia, el Ralli d'Austrlia i al Ralli de Nova Zelanda el 2006.

 Vegeu tamb .

 Sbastien Loeb;
 Daniel Sordo;
 Citron;

 Enllaos externs .
 Web oficial de Xavier Pons ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132746" title="Funci recursiva" nonfiltered="4043" processed="4006" dbindex="54344">
En lgica matemtica i computaci, les funcions recursives o tamb conegudes com funcions recursives-  sn una classe de funcions dels nombres naturals en els nombres naturals que son  computables  en un sentit intutiu. De fet, en teoria de la computabilitat es demostra que les funcions recursives sn precisament les funcions que poden ser calculades amb el formalisme de cmput ms general conegut com sn les mquines de Turing. Les funcions recursives estan relacionades amb les funcions primitives recursives i la seva definici inductiva es construeix basant-se en les funcions primitives recursives. No tota funci recursiva s primitiva recursiva. L'exemple ms conegut s la funci d'Ackermann.

Existeixen altres sistemes formals equivalents quant a poder d'expressi, per exemple, el clcul lambda i les cadenes de Markov.

Definici.

Per definir les funcions recursives es pren la definici de les funcions primitives recursives, per permetre funcions parcials, agregant l'operador de cerca o minimitzaci no acotada com segueix:

 Si  s una funci parcial sobre els naturals amb  arguments , la funci  x f s la funci parcial amb arguments  que retorna el ms petit  tal que  estan totes definidies i , si un tal  existeix, en cas contrari  x f no est definida pels valors particulars dels arguments .

Es pot verificar que l'especificaci del mnim valor dx, junt amb la resta de la definici idntica a les funcions primitives recursives, impliquen l'axioma de cerca acotada de les funcions primitives recursives.

El conjunt de les funcions recursives parcials est definit com el ms petit conjunt de funcions parcials amb qualsevol nombre d'arguments dels naturals en els naturals que contenen el zero, el successor i les funcions de projecci, tals que la composici, la recursi primitiva i la cerca no acotada sn operacions tancades d'aquest conjunt.

El conjunt de les funcions recursives totals s el subconjunt de les funcions recursives parcials que a ms son funcions totals.

En la tesi de Church-Turing s'estableix el parallelisme entre mquina de Turing que no s'atura per certes entrades i el resultat indefinit d'una funci recursiva parcial. L'operador de cerca no acotada no pot ser definit usant les regles de definici de les funcions primitives recursives, ja que no es disposa en elles d'un mecanisme d'iteraci no acotada pel qual podria no trobar-se el resultat d'una funci.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132748" title="Reglament de la Frmula 1" nonfiltered="4044" processed="4007" dbindex="54345">
Els nombrosos canvis en les normatives fetes per la FIA han fet que la categoria canvii moltissim des de la seva primera edici l'any 1950. 

 Regles i normatives any 2005 .
L'any 2005 la FIA va modificar els reglament de Frmula 1 per tal d'augmentar la seguretat i redur els costos de manteniment dels equips.

Seguint aquest esperit, durant aquesta temporada noms es va poder usar un sol joc de neumtics per a cada cursa. Aquesta mesura a ms de retruc va acabar amb el domini que havia exercit durant 5 temporades seguides el tandem Ferrari-Bridgestone. Tanmateix, degut a les crtiques rebudes, a partir del 2006 es va tornar a l'estat anterior i ara de nou es poden tornar a usar  5 jocs de pneumtics per cap de setmana (com havia estat habitual).

Noms durant el 2005 s va introduir d'altres mesures innovadores: Si per algun motiu s'havia de canviar els pneumtics (punxades, perdues de pressi, etc.) no estava perms cap mena de reavituallament de carburant quan es realitzava aquest canvi, aix s'aconseguia que els equips no els substituissin excepte per necessitat. La FIA tamb va establir normes per intentar redur la velocitat de passada en curva dels cotxes per aquestes no estan tinguent els efectes desitjats degut a la rpida millora dels equips.

La qualificaci dels Grans Premis aquell any era la segent: 
Es valorava un temps que s'aconseguia a traves de dues sessions de qualificacions cronometrades que se sumen per obtenir la graella de sortida.
La primera sessi t lloc el dissabte a l'hora de la carrera, amb la quantitat justa de carburant per a poder realitzar les voltes de qualificaci.
La segona sessi es desenvolupa el diumenge al mat, algunes hores abans del Gran Premi, amb la quantitat de carburant necessari per a poder disputar les qualificacions i finaltzar la cursa.

Aquest sistema no obstant va ser abandonat desprs del Gran Premi d'Europa del 2005 i fins al final de la temporada les qualificacions es disputaren de nou en una sola sessi, dissabte a la tarda, amb el carburant per la sortida de la carrera. A ms una nova norma de la FIA demanava que un nic motor V8  de 90 hagi d'aguantar durant dos Grans Premis. En cas d'abandonar durant un Gran Premi, l'equip s autoritzat a canviar de motor pel segent Gran Premi. Aix si, els equips amb menys recursos econmics van ser autoritzats a seguir utilitzant motors V10 per amb un rendiment limitats per tal que aquests motors V10 fossin inferiors als nous motors V8.
 Regles i normatives actuals .
aprovades el 21 de desembre del 2005, entraren en vigor doncs la temporada 2006.

 Normativa tcnica .
 Xasss .
Un cotxe de F1 no pot mesurar ms de 180 cm d'amplada. Tot i que no hi ha mxim de longitud o alada, altres regles limitaran indirectament aquestes dimensions fent aix que finalment tots els cotxes tinguin una mida similar.

Els cotxes noms poden tenir 4 rodes muntades a l'exterior del cotxe, noms les dues davanteres portaran la direcci del cotxe i les del darrera seran guiades. Hi ha unes distncies mnimes entre les rodes i els lmits frontal i posterior del cotxe.

El xasss cont una cllula de seguretat que inclou la cabina del pilot. Aquesta cllula t una estructura dissenyada per a disminuir qualsevol impacte a la cabina o al tanc de gasolina. El pilot ha de ser capa d'entrar a la cabina del vehicle sense realitzar cap mena d'ajustament a part de treure el volant.

Els sistemes electrnics seran inspeccionats al principi de la temporada i no podrn ser canviats sense l'aprovaci del regulador. L'ordinador de bord contindr dades de telemetria del vehicle usant el sistema BSD.

 Motor .
Els motors de Frmula 1 han de ser de 4 temps, d'aspiraci, de combusti interna i han de consumir gasolina, amb pistons circulars i un mxim de dues vlvules per cilindre. Han de ser motors V8 de 2,4 litres.

Hi ha una petita concessi per als equips petits que poden acollir-se a fer servir motors de 10 cilindres V3; la idea s reduir els costos d'aquests equips als canvis de normatives que ha realitzat la FIA durant els anys. Els equips que fan servir motors V3 per han de posar un limitador de revolucions als seus vehicles.

No es permet usar dispositius que refredin l'aire abans d'entrar als cilindres, tampoc es pot injectar a la gasolina qualsevol substncia que no sigui fuel o aigua.

Es pot fer servir dispositius d'arrancada diferents als boxes o a la graella. Si el motor est equipat amb un sistema que previngui que es cali, aquest sistema actuar automticament al cap de 10 segons que es produeixi un accident.



 Normativa esportiva .
 Parc tancat.
Desprs de pesar cada vehicle al final de la sessi de qualificaci els equips sn obligats a deixar els seus vehicles a una part del paddock seleccionada per la FIA. Aquesta zona es coneix amb el nom de parc ferm (parc tancat) i en aquesta zona els equips no poden realitzar cap modificaci als cotxes excepte tasques rutinaries relacionades amb la cursa que comenar l'endem al mati.

Si un equip necessites canviar el motor d'un dels seus vehicles mentre s al parc tancat aix implicar que el cotxe afectat surtin en la ltima posici de la graella de l'endem. En canvi si les modificacions es realitzen noms a la suspensi el cotxe comenara a competir des del pit lane desprs de qu surtin tota la resta de vehicles.

 Procediment de cursa .

El pit lane s'obre 30 minuts abans de l'inici de la cursa per a que els plots puguin donar les voltes a la pista que vulguin per sempre passant per la recta de boxes per tal d'evitar els mecnics que preparen la graella.A falta de 15 minuts per la sortida els plots han d'estar situats al seu vehicle abans que el pit lane es tanqui o sino es veuran obligats a comenar la cursa des del seu box. 
A falta de 10 minuts a la graella noms hi poden quedar mecnics, la direcci de cursa i els plots. Els equips habitualment voldran mantenir els pneumtics calents fins a l'ltim moment per els mecnics tamb han d'abandonar la graella a falta de 5 minuts per la sortida.

Els motors han de ser encesos a falta d'un minut per la sortida, a ms a falta de 15 segons per la sortida tot el personal dels equips hauran de deixar la pista lliure. En aquest moment s'encendran els semafors, dues llums verdes signifiquen l'inici de la volta de formaci, volta en la qual els plots no es poden avanar excepte si el plot de davant ha tingut problemes mecnics o un accident. Un cop realitzada aquesta volta els plots es posaran a la graella en les posicions que es correspongui i comenara la sortida de la cursa.



La cursa finalment comena quan 5 llums vermelles controlades normalment per Charlie Whiting fan la segent seqencia: Les llums s'illuminen d'esquerra a dreta d'una en una en intervals d'un segon i llavors s'apaguen totes 5 a la vegada indicant el principi de la cursa. Si per algn motiu la cursa s'ha d'abortar les 5 llums vermelles de nou s'encendran i les 3 taronjes es posarn a fer pampallugues.Desprs d'uns pocs segons tant les llums vermelles com les taronjes s'apagarn i quan les llums verdes s'encenguin de nou indicarn l'inici d'una nova volta de formaci.

 Puntuaci .
El Campionat de Plots i el Campionat de Constructors sn decidits per els punts que otorga la FIA al final de cada cursa. Per a rebre punts un plot no necessita haver acabat la cursa, ser suficient que hagi recorregut el 90% de la distncia de cursa i que no hagin acabat els plots suficients per a ocupar totes les places que reben punts.





Qualsevol plot que acabi en una posici pitjor que la vuitena no suma cap punt.

Aquest s el sistema de puntuacions actual, durant la histria de la Frmula 1 hi ha hagut diversos sistemes de puntuaci.



 Banderes .




 La bandera groga indica perill, com les restes d'altres vehicles a la pista desprs d'un accident. Els plots han de reduir la seva velocitat i no esta perms que s'avanin en el tram afectat per aquesta senyalitzaci.
 la doble bandera groga, tant si s perqu la mostren dos comissaris seguit o un comissari mostrant-ne dues a la vegada indica un greu perill a la pista. Els plots han de reduir drsticament la seva velocitat i estar preparats per aturar-se. De nou no es permet avanar en aquesta zona.
 La bandera verda indica que qualsevol perill anterior s'ha acabat i que de nou la pista no cont cap obstacle. Els plots per tant poden tornar a circular a la mxima velocitat.
 La bandera vermella indica que la cursa, sessi de prctiques o qualificaci s'ha susps momentaniament o permanentment.
 Una bandera blava pot tenir tres significats depenent del context:
 Durant qualsevol sessi una bandera blava fixa (o actualment una llum blava al semafor del pitlane) indica que el plot ha de vigilar a la sortida del pitlane ja que hi ha cotxes que estaran passant a la vegada quan ell surti.
 Durant la sessi de prctiques una bandera blava onejada significa que un plot ms rpid esta a punt d'avanar-lo i que s'ha d'apartar de la traada.
 Durant la cursa una bandera blava onejada indica que el plot esta a punt de ser doblat per un vehicle ms rpid i que per tant ha de deixar la via lliure. Si el plot ignora 3 banderes blaves consecutives ser penalitzat.
 La bandera blanca indica que hi ha un vehicle lent a la pista, podrien ser ambulancies, remolcadors o el safety car. La seva presncia demana als plots que circulin ms lent.
 La bandera negra indica que un plot concret ha de tornar al seu box en la segent volta i que aquest ha de presentar-se immediatament al director de la cursa. Habitualment s'ensenya aquesta bandera quan es desqualifica un plot de la cursa. La bandera sol estar acompanyada pel nmero del cotxe afectat per a no causar confusi.
 Una bandera blanca i negra a quadres indica el final d'una cursa, sessi de prctiques o de qualificaci. Durant la cursa es mostra aquesta bandera en primer lloc al guanyador i posteriorment al resta dels plots a mesura van acabant.



 Sancions .
Les sancions s'imposen als plots degut a numeroses accions irregulars que es contemplen al reglament. Algunes d'elles sn sortir abans que s'apaguin els semafors, sobrepassar la velocitat al pit lane , causar un accident, bloquejar antiesportivament l'avanament que realitza un plot o ignorar les banderes.
Ara veurem les penalitzacions que utilitza habitualment la FIA:
Una sanci econmica per l'incompliment de les regles s la sanci menys severa. S'utilitza sobretot en situacions d'excs de velocitat al pitlane durant els entrenaments.
 La penalitzaci drive-through obliga a un plot d'entrar al pitlane i recorre'l obeint la limitaci de velocitat sense poder aprofitar aquest event per a fer un repostatge.
 La penalitzaci stop-go obliga a un plot a entrar al pitlane, parar al seu box durant 10 segons i sortir de nou sense que els mecnics pugin aprofitar aquesta aturada per a treballar amb el cotxe.
Retrasar 10 places a un plot en la graella del segent Gran Premi, aix per exemple un plot que aconsegus el millor temps sortiria des de la 11ena posici.
Una sanci ms severa s la bandera negra, habitualment s'imposa per ignorar altres penalitzacions,per irregularitats tcniques o per comportament no esportiu . Un plot al que se li hagi mostrat bandera negra ser desqualificat de la cursa i els seus resultats no comptaran de cara als campionats.
Si el comite de la FIA decideix que el plot mereix una sanci major el plot podria ser sancionat amb la no participaci en un cert nombre de curses.
La sanci ms greu i habitualment noms imposada a causa de conductes perilloses i anti esportives que puguin posar en perill la vida d'altres plots se ser excls del campionat de plots d'aquell any. Aquests casos tamb podrien portar al plot davant d'un jutjat. ;

Per a les penalitzacions drive-through i stop-go un plot disposa de 3 voltes per a entrar als boxes. Si el plot no entres en el terme de 3 voltes seria penalitzat amb una bandera negra. Si la penalitzaci es produis quan queden noms 5 voltes de cursa no s necessari complir la sanci per se li afegir 25 segons al seu temps de cursa.

 Enllaos externs .
Normatives generals de la FIA

Normatives any 2008


 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132751" title="Enric Aguad i Sans" nonfiltered="4045" processed="4008" dbindex="54346">
Enric Aguad i Sans (Reus, 25 de desembre del 1920), metge i senderista.

 Biografia .
Llicenciat en Medicina l'any 1947, va fer el doctorat a Madrid el mateix any. A partir de 1948 va comenar a exercir a Reus, i fins al 2004. En el camp de l'excursionisme, l'any 1973 va entrar a formar part del Comit Catal de Senders de la Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya, i en va ser president durant ms de 25 anys.

Per tota la seva dilatada trajectria, el doctor Aguad ha estat guardonat amb mltiples distincions, com les insgnies d'or de la Diputaci de Tarragona, de la Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya, i del Collegi Oficial de Metges de Tarragona, la medalla de plata de la Ciutat de Reus, la medalla de Forjadors de l'Esport a Catalunya, el premi Humanisme i esport de Barcelona. Tamb el trofeu de la Federacin Espaola de Montaa pels seus 25 anys de dedicaci als Senders de Gran Recorregut, la Creu de Sant Jordi (2000) i el 2003 el premi de Medi Ambient.

 Bibliografia .
La seva producci editorial sobre camins i senders s molt prolfica: Guia de Reus a Lourdes a peu (1985), Vint anys del Dia del Cam de Muntanya (1987), Camins Millenaris del Baix Camp (1992), Memorial d'Aiguats (1995), Topnims Ibrics (1998), Camins Millenaris de Catalunya per on passaven els Pelegrins de Santiago (1999), Cam Ancestral de Salou a Ulldemolins (2001), Itineraris per la Serra de la Llena i els Sagalassos (2005). Tamb public la seva autobiografia, Memries d'un metge caminador (2006), prologada per l'aleshores alcalde de Reus, Llus Miquel Prez Segura.

 Enllaos externs.
 Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132752" title="Joan Herrera i Torres" nonfiltered="4046" processed="4009" dbindex="54347">
Joan Herrera i Torres (Barcelona 1971) s un jurista i poltic catal.

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, especialitzat en temes de dret urbanstic i dret del medi ambient, amb un postgrau a la Universitat Pompeu Fabra.

Va comenar la seva militncia poltica a Joves amb Iniciativa (JIC) al districte barcelon de Sant Mart. El 1996 comena la seva carrera professional a la poltica en ser escollit Coordinador Nacional de JIC, crrec que va ostentar fins l'any 2000. Sota la seva direcci l'organitzaci juvenil es va definir com a ecosocialista, definici que posteriorment tamb assumiria com a prpia l'organitzaci poltica de referncia de JIC, Iniciativa per Catalunya Verds (ICV). Tamb durant aquest periode, i com a conseqncia de la posici de la organitzaci respecte el Tractat de Maastricht (defensant un s crtic), la insubmissi (prioritzant l'objecci de conscincia com a estratgia) i el progressiu allunyament de posicions anticapitalistes, pateix una escissi que acabaria formant Joves Comunistes

Militant ja a ICV, va ser responsable de moviments socials del partit i va coordinar, entre d'altres la "Campanya No a la Guerra" d'ICV dels anys 2002 i 2003.

El 14 de mar de 2004 va ser escollit diputat al Parlament espanyol, encapalant la llista d'ICV-EUiA; crrec que ostenta actualment.

El gener de 2007 va ser escollit vice-president d'ICV. Des de la novena assemblea de ICV, celebrada a Sabadell el novembre de 2008, s Secretari General de la formaci.

Enllaos externs.
 Plana web de Joan Herrera.
 Fitxa de Joan Herrera al Congrs ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132765" title="Len (desambiguaci)" nonfiltered="4047" processed="4010" dbindex="54348">

Geografia:;
 Len, nom castell de la ciutat espanyola de Lle (Castella i Lle), a Castella i Lle, capital histrica de l'antic Regne de Lle i de l'actual provncia de Lle.
 Len, ciutat mexicana de l'estat de Guanajuato.
 Len (Nicaragua), ciutat nicaragenca, capital del departament de Len.
 Leon, sense accentuar, s tamb el nom d'un municipi filip de l'illa d'Iloilo i de diverses poblacions i comtats dels Estats Units.
 Nuevo Len, un dels estats mexicans, amb capital a Monterrey.
Personatges:;
 Len, sobrenom amb qu s conegut el pilotari valenci Rafael Soler Toms.
 Fray Luis de Len, escriptor castell del segle XVI.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132767" title="Associaci Mundial d'Esperanto" nonfiltered="4048" processed="4011" dbindex="54349">
L'Associaci Mundial d'Esperanto (en esperanto, Universala Esperanto-Asocio, abreujat: UEA) s l'organitzaci internacional ms gran de parlants d'esperanto, amb membres en 117 pasos (segons l'Anuari de l'UEA del 2007) i amb relaci oficial amb l'ONU i la UNESCO. Afegint-hi aproximadament sis mil membres individuals, 67 Associacions Nacionals d'Esperanto s'han unit a l'UEA, amb 12.000 membres en total. L'actual president de l'UEA s Probal Dasgupta, electe per al perode 2007-2010. 
 
 Estructura .

L'UEA t membres individuals registrats al centre de Rotterdam i membres adherits, que sn els membres de les Associacions Nacionals adherides.

L'rgan de decisi ms alt s el Komitato (Comit) de l'UEA, que elegeix la Direcci. Al Comit s'entra per tres vies diferents:

 Membre de Comit A: com a representant electe d'una Associaci Nacional adherida o associaci especialitzada, o (aquest grup s el ms gran);
 Membre de Comit B: com a representant electe dels membres individuals;
 Membres de Comit C: els antics membres de comit A i de comit B tenen el dret de seleccionar un cert nombre d'altres membres de comit. ;

 Oficines .

L'UEA t l'Oficina Central a Rotterdam, Pasos Baixos. Aqu tamb est ubicada oficialment TEJO. A ms d'aix hi ha diversos centres, per exemple l'Oficina de Nova York, a la seu de l'Organitzaci de Nacions Unides (des del 1977) i el Centre Afric (des del 2001). Ara ja sn histria el Serva Centro a Gnova (1947-1960/1980), el Grafika Centro Antverpeno) i el Scienca Eldona Centro a Budapest. 

 Secci Juvenil .

Tutmonda Esperantista Junulara Organizo (TEJO) s la secci juvenil de l'UEA. TEJO t  estructura prpia amb Comit i Direcci, per depn de l'organitzaci "mare", l'UEA.

De manera semblant al Congrs Universal de l'UEA, TEJO organitza el Congrs Juvenil Internacional cada any en un lloc diferent. El Congrs s un esdeveniment d'una setmana de durada amb concerts, presentacions, excursions i entreteniment general que atreu joves de tot el mn. 

 Activitats .

Universala Esperanto Asocio t com a objectius, segons l'Estatut del 1980, difondre l's de l'esperanto, treballar per la soluci del problema lingstic en les relacions internacionals, facilitar les relacions espirituals i materials de tota mena entre la gent i "fer crixer entre els seus membres un fort sentiment de solidaritat i desenvolupar la comprensi i l'estima per altres pobles". Les activitats constants de l'UEA sn: 

Cada any l'UEA organitza el Congrs Universal d'Esperanto, en el qual participen normalment entre 1500-3000 persones. ;
UEA s editorial i t el servei ms gran de venda de llibres per correu del mn (amb ms de cinc mil llibres, discs compactes i d'altres).
La Biblioteca d'Hector Hodler s una de les biblioteques esperantistes ms grans del mn, juntament amb l'arxiu de l'UEA.
UEA t tamb una xarxa delegada de representants de tot el mn que informen sobre el lloc de residncia o a travs de la seva especialitat professional. ;
UEA edita cada mes el seu rgan oficial Esperanto Gazeto i un manual anomenat Jarlibro (Anuari) pel moviment esperantista. ;
UEA organitza cada any concursos en esperanto d'art i literatura sobre diverses especialitats artstiques.

 Relacions .

L'UEA t relacions amb moltes associacions especialitzades. Algunes sn adherides, de manera semblant a les associacions nacionals, i envien un membre de comit al Comit. La majora t noms un contracte "de collaboraci" amb l'UEA, entre ells totes les associacions "no neutrals", com ara les religioses. 

A ms d'amb l'ONU i la UNESCO, l'UEA t tamb relacions de consulta amb UNICEF i el Consell d'Europa i relacions collaboratives generals amb l'Organitzaci d'Estats Americans. L'UEA collabora oficialment amb l'Organitzaci Internacional per a l'Estandaritzaci. L'associaci treballa per la informaci a la Uni Europea i altres organitzacions i conferncies interestatals i internacionals. UEA s membre del Consell Lingstic Europeu, frum com d'universitats i associacions per fomentar el coneixement sobre llenges i cultures a la Uni Europea i fora d'ella. 

 Vegeu tamb .
Renato Corsetti;
Organitzaci Internacional de Joves Esperantistes ;
Organitzaci Anacional Mundial;
Congrs Mundial d'Esperanto;
Associaci Catalana d'Esperanto;

 Enllaos externs .

 Web Oficial de l'Associaci Mundial d'Esperanto ;
 Web oficial de l'Organitzaci Mundial de Joves Esperantistes ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132768" title="Associaci Anacional Mundial" nonfiltered="4049" processed="4012" dbindex="54350">

L'Associaci Anacional Mundial (SAT, en esperanto Sennacieca Asocio Tutmonda) s una associaci internacional, independent i neutral sense nim de lucre, dedicada a promocionar la cultura i l'aprenentatge entre les classes treballadores. T la seu a Pars i utilitza l'esperanto com a llengua de treball. Est lligada a l'Associaci de Treballadors Esperantistes (LEA) per la convenci de Gteborg.

Va ser fundada el 1921 com a organitzaci de l'Associaci de Treballadors Esperantistes. Una figura important entre els fundadors de la SAT fou Eugenio Lanti. 

 Objectius .

  Fer servir en la prctica la llengua internacional Esperanto per als objectius de la classe obrera internacional.
 Tant com siga possible, millorar i dignificar les relacions entre els seus membres, fent crixer entre ells un fort sentiment de solidaritat humana.
 Instruir els membres de tal manera que arriben a ser els ms capaos dels internacionalistes.
 Servir de mitj per a la relaci entre associacions de distintes llenges amb objectius anlegs als de la SAT.
 Mitjanar, i de totes les maneres possibles contribuir a la creaci de literatura (traduda i original) que reflectisca els ideals de l'associaci.

Esta definici fou acceptada en el congrs fundacional de la SAT el 1921, i continua sent vlida ara per ara.

SAT no s una organitzaci "per a l'Esperanto", s a dir, no s una organitzaci que faa propaganda de l'Esperanto. s una organitzaci "a travs de l'Esperanto", s a dir, SAT fa servir l'Esperanto per a les seues finalitats.

 Estructura .

SAT t una estructura aptrida. Els membres s'associen individualment i no mitjanant una associaci nacional. Es poden crear, per, Associacions Laboristes Esperantistes (LEA) per a la difusi de l'Esperanto. A l'interior de la SAT els grups poltics poden formar faccions.

L'estructura de presa de decisions de la SAT s, en teoria, per referndum de base (les decisions dels congressos es validen noms desprs del referndum). Un objectiu estatutari s la democrcia de base. Tanmateix, l'experincia mostra que la majoria de les decisions en congrs no arriben mai a ser sotmeses a referndum. La direcci de la SAT, que guia el rumb de l'associaci, es diu Plenum-Komitato.

 Plena Ilustrita Vortaro . 

SAT publica una revista mensual (Sennaciulo) i una altra anual (Sennacieca Revuo), per la seua publicaci ms important s el Plena Ilustrita Vortaro, el diccionari ms gran d'Esperanto i una obra de referncia fonamental.

 Vegeu tamb .

 Anacionalisme ;
 Associaci Mundial d'Esperanto ;
 Amikeca Reto ;

 Enllaos externs .

 Lloc oficial de SAT;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132771" title="Castell de Dunster" nonfiltered="4050" processed="4013" dbindex="54352">

El castell de Dunster s la casa histrica de la famlia Luttrell situada a la petita ciutat de Dunster, Somerset, a Anglaterra. El coronel Sir Walter Luttrell va donar el castell i una bona part del seu contingut a la National Trust el 1976.

La seva existncia sobre el Tor es remunta a ms de 1000 anys. El Domesday Book n'enregistra un en aquesta localitzaci abans de 1066.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132773" title="Maria Clementina d'ustria (duquessa de Calbria)" nonfiltered="4051" processed="4014" dbindex="54353">

Maria Clementina d'ustria, duquessa de Calbria (Poggio Imperiale (Gran Ducat de Toscana) 1777 - Npols 1801). Arxiduquessa d'ustria i princesa d'Hongria i de Bohmia amb el tractament d'altesa reial i imperial que contragu matrimoni en el si de la casa reial de les Dues Siclies.

Nascuda a Poggio Imperiale, al Gran Ducat de Toscana, el dia 24 d'abril de 1777, essent filla de l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic i de la infanta Maria Llusa d'Espanya. Maria Clementina era nta per via paterna de l'emperador Francesc I, emperador romanogermnic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria; i pre via materna del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amlia de Saxnia.

El dia 25 de juny de 1797 contragu matrimoni amb el prncep i desprs rei Francesc I de les Dues Siclies. Francesc ostentava el ttol de duc de Calbria, propi dels hereus al tro napolit, i era fill del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria. La parella tingu dos fills:

 SAR la princesa Maria Carolina de Borb-Dues Siclies, nada a Npols el 1798 i mort a Brunnsee el 1870. Es cas en primeres npcies amb el prncep Carles de Frana a Pars el 1816. En segones npcies amb el comte Ettore Carlo Lucchesi, prncep de Campofranco i duc della Grazia;

 SAR el prncep Ferran Francesc de Borb-Dues Siclies, nat a Palerm el 1800 i mort a Palerm el 1801.
 
Maria Clementina mor a Npols el dia 15 de novembre de 1801 a l'edat de 24 anys. A la seva mort, el seu marit es cas amb la infanta Maria Isabel d'Espanya. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132774" title="Linux a la PlayStation 3" nonfiltered="4052" processed="4015" dbindex="54354">
La PlayStation 3 presenta novetats que fan que la installaci de GNU/Linux la converteixi en un sistema d'experimentaci de la nova arquitectura del processador Cell, a part de la possibilitat de l's com a ordinador d'una consola de joc.

 Yellow Dog Linux a la PS3 .

Els seus fabricants, Terra Soft Solutions, com a experts en GNU/Linux sobre PowerPC, van rebre primer l'encrrec de la Sony a la tardor del 2005, per desenvolupar un ram de sistemes "GNU/Linux sobre Cell" per a tasques de Supercomputaci i Bioinformtica i, posteriorment, l'encrrec de SCEI per a desenvolupar GNU/Linux per a la PS3.

Yellow Dog Linux 5.0 parteix de Fedora Core 5 i integra l'entorn d'escriptori E17 (Enlightenment Dev. Release 0.17)

Terra Soft diu:

>> En el desenvolupament de Yellow Dog Linux, Terra Soft integra i millora codi del Centre de Supercomputaci de Barcelona, de Sony i de Fedora amb la intenci d'oferir el segent:
 kernel 2.6.16;
 gcc 3.4.4 i glibc 2.4;
 Cell SDK 1.1;
 OpenOffice 2.0.2;
 FireFox 1.5.0 and Thunderbird 1.5.0;
 Nautilus 2.1.4 (gestor visual de fitxers);
... i un conjunt d'Accessoris Personals, Eines de desenvolupament i Aplicacions de So, Video, Internet i de Xarxa.

 GNU/Linux Fedora Core a la PS3 . 

Fedora Core ha sigut la distribuci base per a l'emulaci de sistemes "GNU/Linux sobre Cell" en altres plataformes i s la distribuci de treball del Centre de Supercomputaci de Barcelona en el desenvolupament de GNU/Linux sobre Cell.

Aqu podeu veure un vdeo d'aquesta distribuci a la PS3.

 GNU/Linux Gentoo a la PS3 .

La distribuci Gentoo, especialitzada en la recompilaci especfica per a cada plataforma amb selecci de prestacions (flags en vocabulari gentoo), funciona sobre Cell encara que est en fase Beta (vegeu-ne l'estat i les mancances).

Aqu podeu veure imatges de Gentoo a la PS3.

 El nucli Linux 2.6.20 ja suporta la PS3 .

Linux ja va incorporar suport per al Cell amb l'edici 2.6.13 del nucli del Juny del 2005. La versi 2.6.20 del nucli Linux del 4 de febrer del 2007 ha incorporat nous pedaos de la Sony afegint suport a la tecnologia especfica de la PS3, arquitectura de memria, model DMA (accs directe a memria) i SMP (multiprocs simtric) .

 Connexi VGA / DVI i resoluci de pantalla .

Cal tenir en compte que el tipus de cable de video cap al monitor i l'adaptador a VGA en condicionen la resoluci. Cal a ms especificar la connexi i el mode desitjats a la configuraci de la PS3.



El mode 480i al que es refereixen molts documents s el bsic americ ("Estndard NTSC" als ajustatges) (480 lnies x 640 pxels horitz). El mode 576i s el bsic per a Europa ("Estndard (PAL)" als ajustatges) (576 lnies amb 720 o 704 pxels horitz.)

El cable a "Video Compost" que porta la capsa de la PS3 noms admet aqu el mode 576i Aquesta resoluci s inferior a la mnima recomanada per Terra Soft per a YDL, el mode 720p. Aix mateix caldria un adaptador de "Video compost" a VGA.

Un cable opcional del tipus "Component Video" es pot connectar a un adaptador Component a VGA incorporen circuit convertidor del senyal i cal comprovar-ne els modes suportats (Els cables Component a VGA no valen).

El cable opcional HDMI de sortida digital es pot connectar a un cable conversor HDMI a DVI per cal que el monitor compleixi l'especificaci HDCP (Protecci de Continguts Digitals en Ample de banda Alt) sin no va.

Existeix un cable "Vdeo per Components" multi-consoles que admet tots els modes i es complementar prximament amb un adaptador Component a VGA.

S'espera per que Sony proporcioni un cable directe a VGA com ja va fer en el kit Linux per a PS2.

 Compatibilitat de monitors .

Fins ara no es disposa d'una taula d'aquest tipus per a la PS3. Els cables de Component Video proporcionen un senyal YPbPr amb Sincronisme al Verd (Sync on Green) igual que la PS2 i molt probablement la taula oficial de monitors compatibles amb la PS2 valgui per a la PS3.

 Installaci per a YDL i FC5 .

Vegeu el Viquillibre Linux a la PlayStation 3

 Frums GNU/Linux PS3 .

Segons anunciat al frum oficial per a Europa de GNU/Linux a la PS2, ser aquest mateix el que tracti els temes de GNU/Linux a la PS3.

 Referncies .



 Enllaos externs .


 Maquinari .



 Articles .

IBM - Introducci a "GNU/Linux a la PS3" ;

 Infos i Frums .

Wiki PS3 ;
Frum oficial GNU/Linux PS2 PS3 ;
PS3forums.com - Frum GNU/Linux ;

 Recursos .

Playstation.com - Open platform for PS3 ;
PowerDeveloper.org - Pedaos per al nucli Linux ;
Centre de Supercomputaci de Barcelona - Linux On Cell ;
Centre de Supercomputaci de Barcelona - Imatge d'installaci de Fedora Core per al processador Cell ;
Disc d'afegits (ang: AddOn Disc) per a GNU/Linux a la PS3 ;
Disc d'afegits (ang: AddOn Disc) per a GNU/Linux a la PS3 (Fonts) ;
GNU/Linux per a PS2 ;

 PS3 a les Distribucions .

Yellow Dog Linux ;
Desenvolupament de "Gentoo GNU/Linux for PS3" ;
Debian Live per a PS3 ;

 Exemples / instruccions  d'installaci .

Ubuntu Gutsy a la PS3 ;
Guia completa per a la installaci de Fedora Core 5 a la PS3 ;
Yellow Dog Linux per a la PS3 ;
Installar Gentoo a la PS3 ;
Installar Ubuntu GNU/Linux a la PS3 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132778" title="Pilar Mateos" nonfiltered="4053" processed="4016" dbindex="54355">
Pilar Mateos Martn (Valladolid, 1942) s una escriptora espanyola de literatura infantil.

Els seus relats usen un vocabulari senzill per a parlar sobre personatges allats, marginats o trists i barregen la realitat i la imaginaci dins obres on la fantasia i els somnis poden crear noves realitats.
 Bibliografia .
 Jeruso quiere ser gente, 1980;
 Historias de Ninguno, 1981;
 Capitanes de plstico, 1982;
 Molinete, 1984;
 La bruja Mon, 1984;
 Lucas y Lucas. El rapto de Caballo Gris, 1984;
 La isla menguante, 1987;
 Mi to Teo, 1987;
 Quisicosas, 1988;
 El pequeo Davirn, 1991;
 Qu desastre de nio!, 1992;
 La casa imaginaria, 1993 ;
 Silveiro el grande, 1993;
 Sin miedo a los brujos, 1995;
 El reloj de las buenas horas, 1996 ;
 La bruja del pan "pringao", 1997;
 Gata Garca, 1997;
 Barbas Jons y los tteres acatarrados, 1997;
 El viejo que no sala en los cuentos, 1997;
 El fantasma en calcetines, 1999;
 Los chicos de al lado, 2005;
Premis.
 Jeruso quiere ser gente, 1980, premi El Barco de Vapor;
 Historias de Ninguno, 1981, premi El Barco de Vapor;
 Capitanes de plstico, 1982, premi Lazarillo;
 Gata Garca, 1997, premi Edeb;
 El fantasma en calcetines, 1999, premi Ala Delta;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132780" title="Natalia Toledo" nonfiltered="4054" processed="4017" dbindex="54356">
Natalia Toledo Paz (Juchitn, Oaxaca, Mxic; 1968) s una poetessa mexicana en castell i zapoteco. 

s filla del pintor Francisco Toledo. Va estudiar a la Casa de la Cultura de Juchitn i la Sociedad General de Escritores Mexicanos (SOGEM). Ha estat becria del Fondo Nacional para la Cultura y las Artes (FONCA) (1994-1995; 2001-2002), i Fondo Estatal para la Cultura y las Artes de Oaxaca (FOESCA) (1995-1996). s presidenta del Patronato de la Casa de la Cultura de Juchitn. 

Obres.
Poesia;
Paraso de fisuras (1990), junto con Roco Gonzlez, Consejo Estatal para la Cultura y las Artes de Oaxaca.
Ca guna gu bidxa, ca guna guiiba' risaca (Mujeres del sol, mujeres de oro, 2002), Instituto Oaxaqueo de las Culturas.
Guie' yaase (Olivo negro, 2004), CONACULTA.
Xtaga be'e (Flor de pantano, 2004), Instituto Oaxaqueo de las Culturas.
Guendaguti ee sisi (La muerte pies ligeros, 2005), Fondo de Cultura Econmica.
Antologias;
Demin Flores Corts (1993), Palimpsesto, Ediciones Bi'cu'.
Aurora Mayra Saavedra (1996) Las divinas mutantes, UNAM.
Antologa de poetas de Tierra Adentro (l997), TELAM Nava.
Varios Autores (1997), Historia de Arte de Oaxaca, tomo lll, Gobierno del Estado de Oaxaca.
Miguel Flores (1998), Toledo: la lnea metafrica, Ediciones Oro de la Noche/FONCA.
Vctor de la Cruz (1999), Guie' sti' diidxaz, La flor de la palabra, UNAM.
Vernika Bennholdt-Thomsen (2000), Juchitn-Mexikos stad der fra un, Frederking & Thaler, Alemanya.
Memoria del XII Festival Internacional de Poesa de Medelln (2002), Colmbia.
Mnica de la Torre, Michael Wiegers (2002), Reversible Monuments: Contemporary Mexican Poetry, Copper Canyon Press, Estats Units.
Carlos Montemayor (2003), La voz profunda, antologa de literatura mexicana en lenguas indgenas, Joaqun Mortiz.
Carlos Montemayor y Donald Frischmann (2006), Words of the True Peoples. Anthology of Mexican Indigenous-Language Writers, University of Texas Press.

 Premis.
Premi Nezahualcyotl de Literatura 2004.

Enllaos externs.
Premio Nezahualcyotl 2004 Comisin Nacional para el Desarrollo de los Pueblos Indgenas;
Entregan premio Nezahualcyotl a la poeta Natalia Toledo Paz Letralia;
Natalia Toledo: dibujar y hacer msica con palabras La Ventana;

Poesia en lnia.
Dos poemas de Natalia Toledo La Jornada Ojarasca 47, mar 2001.
Tres poetas: Natalia Toledo, Vctor Manuel Pazarn y Rodolfo Alonso La Jornada Semanal, Nm. 378, 2 de juny de 2002.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132785" title="Adolf Frederic IV de Mecklenburg-Strelitz" nonfiltered="4055" processed="4018" dbindex="54357">

Adolf Frederic VI de Mecklenburg-Strelitz (Neustrelitz 1882 - Neustrelitz 1918). Gran duc de Mecklenburg-Strelitz des de 1914 fins a la seva mort, el 1918.

Nascut a Neustrelitz, capital del Gran Ducat de Mecklenburg-Strelitz, el dia 17 de juny de 1882 essent fill del gran duc Adolf V de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Elisabet d'Anhalt. Adolf Frederic era nt per via paterna del gran duc Frederic Guillem I de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Augusta del Regne Unit, i per via materna del duc Frederic I d'Anhalt i de la princesa Antonieta de Saxnia-Altenburg.

Adolf Frederic VI mai contragu noces malgrat que des de Neustrelitz es fu arribar una proposta de casament a Berln destinada a unir Adolf Frederic i la princesa Victria Llusa de Prssia, filla del kiser Guillem II de Prssia. Victria Llusa no accept la proposta i Adolf Frederic romangu solter.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132786" title="Torre Sears" nonfiltered="4056" processed="4019" dbindex="54358">

La Torre Sears (o b en angls Sears Tower) s un gratacel a Xicago, Illinois, i s l'edifici ms alt dels Estats Units, mesurat des de la planta baixa fins a la terrassa. L'antena de l'edifici One World Trade Center el sobrepassava per 58 cm (1.9 ft) fins que va ser destrut l'11 de setembre de 2001. L'edifici est en propietat de Sears, Roebuck & Company, va ser dissenyat per l'arquitecte Bruce Graham i per l'enginyer estructural Fazlur Khan de Skidmore, Owings & Merrill.

 Enllaos externs .

Chicago Public Library: Torre serars el 1973 ;
Lloc web oficial de la Torre Sears ;
Sears Tower a Emporis;
Sears Tower Facts, Graphs and Pictures;
Sears Tower Skydeck website;
SkyscraperPage diagram of Sears Tower;
Structurae: Sears Tower;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132792" title="Saint Ives" nonfiltered="4057" processed="4020" dbindex="54359">

Saint Ives, normalment denominat amb la forma abreujada St Ives (en crnic Porth Ia), s una ciutat costanera del districte de Penwith, a Cornualla (Anglaterra).

La ciutat s al nord de Penzance i a l'oest de Camborne. Antigament depenia comercialment de la indstria pesquera. La decadncia d'aquest sector, tanmateix, ha provocat un canvi comercial i la ciutat s ara principalment un centre turstic. Saint Ives va ser incorporada per carta reial el 1639 a Anglaterra.

L'ltim padr donava 11.165 habitants (2001).

Histria.
Segons la llegenda, els orgens de la ciutat sn atributs a la vinguda de la santa irlandesa Ia de Cornualla al segle V. El nom de Saint Ives provindria d'una versi deformada del seu nom. L'esglsia de la ciutat porta el nom de la santa.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132795" title="Palau de Schleissheim" nonfiltered="4058" processed="4021" dbindex="54360">
El Palau de Schleissheim s un antiga residncia de la famlia reial bavaresa ubicada a la localitat d'Oberschleiheim, a les proximitats de Munic.



El Palau en qesti fou creat com una residncia campestre del duc Guillem V de Baviera, a les proximitats del Palau de Dachau. Per, fou sota el regnat de Maximili I de Baviera que la petita residncia campestre prengu unes mides considerables essent embellit i engrandit.

Al llarg del segle XVII, el Palau ocup un espai central en la vida de la famlia electoral bavaresa i principalment en la vida de l'elector Ferran I Maria de Baviera que hi mor el 1679. Aix, el 1684, l'elector Maximili II Manuel de Baviera orden la construcci d'un petit pavell a la residncia, anomenat de Lustheim, sota l'arquitecte Enrico Zuccalli. El pavell esdevingu un regal de noces de l'elctor a l'arxiduquessa Maria Antnia d'ustria, la seva primera muller.

L'obra de Zuccalli no es limit al pavell de Lustheim sin que tamb dirig la construcci d'un nou palau entre 1701 i 1704 en un moment en qu les expectatives de Maximili II Manuel de Baviera en el marc de la Guerra de Successi espanyola era molt altes. Quan a partir de 1704 la participaci bavaresa a la guerra decaigu, les obres es veieren interrompudes.

Les obres de construcci del nou palau de Schleissheim es reprengueren el 1619 i s'allargaren fins el 1726. A la mort de l'elector, el seu successor, Carles Albert de Baviera, prefer residir a Nymphenburg i el Palau qued incomplert amb una nica ala construda.

L'elector Maximili III Josep de Baviera redecor diverses sales i habitacions del Palau en estil rococ. I durant el regnat de Llus I de Baviera s'acabaren diverses habitacions i escales del palau i orden l'exposici de diversos retrats barrocs que encara avui s'hi exposen.

El parc del Palau mant la disposici barroca dels jardins, un fet inslit a Alemanya. Els jardines foren dissenyats per Dominique Girard, deixeble de Le Notre, el 1720.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132796" title="Hematologia" nonfiltered="4059" processed="4022" dbindex="54361">
L'hematologia s la branca de la medicina que s'encarrega de les malalties de la sang i dels rgans que la sintetitzen. Inclou l'estudi de l'etiologia, el diagnstic, el tractament, el pronstic i la prevenci de les malalties de la sang. A ms, tamb tracta l'estudi de la sang que es realitza al laboratori.

Les malalties de la sang afecten a la producci de sang i als rgans que les sintetitzen: cllules de la sang, hemoglobina, protenes de la sang, mecanisme de coagulaci, etc.

Hematlegs.
Els metges que s'especialitzen en hematologia s'anomenen hematlegs. El seu treball pot estendre's a la gerncia de laboratoris, interpretaci de proves de laboratori i vigilar els pacients, independentment de si estan a l'hospital o no. Els hematlegs que treballen als laboratoris se'ls sol conixer com a hemopatlegs.

A Espanya, per ser hematleg cal cursar la llicenciatura en medicina i desprs especialitza-se en hematologia.

Classificaci de les malalties.
Algunes de les malalties que tracten els hematlegs sn:

Hemoglobinopaties (Anormalitat congnita en la sntesi d'hemoglobina):
Anmia falciforme.
Talassmia .
Metemoglobinmia.
Anmies (Manca de cllules sangunies o hemoglobina).
Anmia ferropnica o Anmia per deficincia de ferro.
Anmia megaloblstica.
Deficincia de Vitamina B12.
Anmia perniciosa.
Deficincia de folat.
Anmies hemoltiques (Destrucci d'eritrcits).
Malalties que minven el nmero de  cllules:
Sndrome mielodisplsic.
Mielofibrosi.
Neutropnia (Disminuci del nombre de neutrfils).
Agranulocitosi.
Trombocitopnia (Disminuci del nombre de plaquetes).
Limfomes.
Limfoma de Hodgkin.
Limfoma No-Hodgkin.
Limfoma de Burkitt.
Mieloma.
 Mieloma mltiple.
Leucmies.
Coagulopaties (Desordres de la coagulaci):
Trombocitosi.
Trombosi.
Aterotrombosi;
Desordres que afecten a protenes:
Hemoflia.
Hemoflia A.
Hemofilia B.
Hemofilia C.
Deficincia de protena S.
Sndrome antifosfolpid.
Desordres que afecten a les plaquetes:
Trombocitopnia.
Altres.
Hemocromatosi.
Asplnia.
Hipersplenisme.
Malalties que afecten a la sang secundriament;
Mononucleosi infecciosa.
SIDA.
Malria.
Leishmaniosi.

Eines de diagnstic.
Les proves de diagnstic utilitzades ms freqentment pels hematlegs sn:

 Proves per comprovar la velocitat de sedimentaci.
 Hemograma.
 Anlisi micrscopic de la sang.
 Biopsia de la medulla ssia.
 Nivell de ferritina al srum.
 Prova de l'antiglobulina o de Coombs.
 Dmer-d.
 Electroforesi de:
 Protenes.
 Hemoglobina.

Tractaments.
Alguns dels tractaments utitzats en hematologia sn:

 Consells sobre la dieta.
 Medicaments d'administraci oral.
 Terpia per evitar la coagulaci.
 Injeccions intramusculars.
 Transfussi de sang.
 Transplantament de mdulla ssia.
 Quimioterpia.
 Radioterpia.

Enllaos externs.
Societat Espanyola d'Hematologia i Homoterpia ;
Societat Espanyola d'Hematologia Peditrica ;
Societat Espanyola de Trombosi i Hemostsia ;
Societat American d'Hematologia ;
BloodLine;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132801" title="Cirurgia general i digestiva" nonfiltered="4060" processed="4023" dbindex="54362">
La cirurgia general i digestiva s una especialitat quirrgica que se centra en el tractament quirrgic  d'rgans abdominals:
 Esfag.
 Estmac.
 Fetge;
 Vescula biliar;
 Intest prim;
 Intest gros;

En funci de la disponibilitat de cirurgians torcics, solen operar els problemes que afecten a la glndula tiroide. Aix mateix, s'encarreguen del tractament quirrgic de les hrnies.

A Espanya, per ser cirurgi general cal llicenciar-se en medicina i desprs fer l'especialitzaci en cirurgia general i digestiva.

Enllaos externs.
Societat Catalana de Cirurgia.
Associaci Espanyola de Cirurgians.  ;
Associaci Espanyola de Cirurgia Major Ambulatria. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132805" title="Esfag" nonfiltered="4061" processed="4024" dbindex="54363">
L'esfag s un tub muscular, a travs del qual el menjar passa de la boca a l'estmac. Es continua amb la laringofaringe a nivell de la sisena vrtebra cervical (C6).

Funci.
El menjar passa a travs de l'esfag per moviments peristltics (peristalsi). Als mamfers connecta la faringe, que s una cavitat comuna de l'aparell respiratori i el digestiu, amb l'estmac, on s'inicia la segona part de la digesti (la primera part es produeix a la boca, a travs de la masticaci i la mescla del menjar amb saliva.

Histologia.
Consta de quatre capes que, de ms intern a ms extern, sn:

Mucosa;
Epiteli pla estratificat. La seva funci s la protecci.
Lmina prpia. Escassa.
Muscular de la mucosa. Mscul llis.
Submucosa. Cont glndules secretores de moc (glndules esofgiques).
Muscular externa. La seva composici varia segons el tram de l'esfag:
Ter superior: Mscul estriat.
Ter mig: Mscul llis.
Ter inferior: Predomini del mscul llis.
Adventcia.

Malalties associades.
La malaltia ms comuna s el reflux, en qu l'cid de l'estmac puja a travs de l'esfag causant una sensaci de cremor. Un reflux continu pot arribar a erosionar les capes ms internes de l'esfag i donar lloc al que s'anomena com esfag de Barrett.

Altres malalties que afecten a l'esfag sn:

 Acalsia.
 Malaltia de Chagas.
 Atrsia esofgica.
 Fstula traqueoesofgica.
 Cncer d'esfag.
 Espasme esofgic;
 Esophageal speech;
 Constricci esofgica;
 Varius esofgiques.
 Esofagitis.
 Hernia de hiat.
 Sndrome de Mallory-Weiss.
 Disfsia neurognica.
 Sndrome de Plummer-Vinson.
 Anell d'Schatzki.
 Diverticle de Zenker.

Imatges addicionals.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132806" title="Flaut" nonfiltered="4062" processed="4025" dbindex="54364">

El flaut (anomenat tamb piccolo, de l'itali flauto piccolo o flauta petita) s un instrument aerfon i pertany a la famlia del vent fusta. S'utilitza habitualment en bandes de msica i s un dels instruments de l'orquestra.


Fsicament, el flaut s com la flauta travessera per de mida ms petita. El timbre s semblant, per pot sonar una octava ms alta. s un instrument transpositor, s a dir, la nota que sona s diferent de la nota escrita: les notes d'una partitura per a flaut s'escriuen una octava ms baixa que el seu so real. 

El so del flaut s penetrant i es caracteritza pel seu to agut. De fet, el flaut t el registre ms agut de tots els instruments de l'orquestra. 

La sonoritat del flaut, especialment en les notes ms altes, s molt penetrant, per la qual cosa el podem sentir clarament encara que tots els altres instruments estiguin sonant. Malgrat aquesta presncia constant del so del flaut, s un instrument que tamb pot ser adequat per interpretar peces delicades i tranquilles.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132808" title="Campionat d'Europa de futbol 1960" nonfiltered="4063" processed="4026" dbindex="54365">

L Eurocopa de futbol de 1960 es va disputar a Frana entre el 6 i el 10  de juliol de 1960, essent la primera edici.

Pasos participants.



 Seus .


Rondes Classificatries.
Eliminatria prvia.



Vuitens de Final.



Quarts de Final.



Fase Final.




Mxims Golejadors.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132809" title="Altipl del Tibet" nonfiltered="4064" processed="4027" dbindex="54366">
L'altipl del Tibet o Txang Tang (mot tibet que significa "lloc solitari"), tamb anomenat altipl de Qinghai i el Tibet i altipl de Qingzang (en xins     , Q ngzng G oyun), s un vast i elevat altipl (geografia)altipl de l'sia Central que ocupa la major part de la regi autnoma del Tibet i de la provncia de Qinghai, a la Xina. S'estn per una superfcie d'uns 1.000 per 2.500 quilmetres i t una altitud mitjana de ms de 4.500 metres. Anomenat "el sostre del mn", s l'altipl ms elevat i extens del mn: la seva rea s d'uns dos milions i mig de quilmetres quadrats (unes quatre vegades la superfcie de Frana o de Texas). L'altipl es va formar a causa de la collisi de les plaques tectniques indoaustraliana i eurasitica durant el perode cenozoic (ara fa uns 55 milions d'anys), en un procs que encara continua.

L'altipl del Tibet s una elevada estepa rida esquitxada de serralades i de grans llacs d'aigua salada. La precipitaci anual varia dels 100 als 300mm i cau majoritriament en forma de calamarsa. Als lmits meridional i oriental de l'estepa hi ha prats i pastures que poden ser l'hbitat temporal de pastors nmades, tot i que estan coberts pel gla durant la meitat de l'any. Anant de nord a nord-oest, l'altipl esdev cada vegada ms elevat, fred i sec, fins a arribar a la remota regi de Kekexili, a la part nord-occidental de l'altipl del Tibet. All l'altitud mitjana excedeix els 5.000 metres, l'aire cont tan sols un 60% de l'oxigen que trobarem al nivell del mar i les temperatures mitjanes anuals sn de -4C, que arriben fins als -40C a l'hivern. Com a resultes d'aquest medi tan extrem i inhspit, la regi de Kekexili s la menys poblada de l'sia i la tercera menys poblada del mn, desprs de l'Antrtida i del nord de Grenlndia.

El Txang Tang est limitat al nord-oest per la serralada del Kunlun, que el separa de la conca del Tarim, i al nord-est limita amb la serralada de Qilian, que el separa del desert del Gobi. Al sud, l'altipl ressegueix la vall del riu Brahmaputra, que corre al peu de l'Himlaia, i la vasta planura indogangtica. A l'est i al sud-est, l'altipl dna pas a les gorges boscoses i la geografia accidentada de les capaleres muntanyoses dels rius Salween, Mekong i Iang-ts, a la part occidental del Sichuan. A l'oest, comunica amb la regi muntanyosa del Karakoram, al nord del Caixmir.

L'aixecament tectnic de l'altipl es creu que ha tingut una influncia significativa sobre el canvi climtic, i es diu que afecta el mons de l'sia. Pel que fa a l'estaci del mons de l'ndia, que va de juny a octubre, quan els vents porten l'aire tropical humit del sud, l'Himlaia fa de barrera que impedeix el pas de les pluges al nord de la serralada, cosa que fa que l'altipl del Tibet sigui extremadament sec, i en canvi concentra les precipitacions al nord de l'ndia, que esdev una regi molt humida. Els vents de direcci nord deixen sobre l'altipl la poca humitat que els restava i quan arriben a l'extrem septentrional sn molt secs i creen deserts com els del Taklamakan i el Gobi.

Rius.
Alguns dels rius ms llargs del mn tenen l'origen a l'altipl del Tibet:

 el Iang-ts (o Chang Jiang);
 el riu Groc (o Huang He);
 l'Indus;
 el Sutlej;
 el Brahmaputra, conegut com a Yarlung Tsangpo al Tibet;
 el Mekong;
 l'Irauadi;
 el Salween;

Entre tots plegats, aquests rius porten al mar el 25% dels sediments mundials derivats de l'erosi del sl.

Llacs.
 el Tso Ngonpo;
 el Nam Tso;
 el Dagze Tso;
 el Yamzho Yumco;
 el Puma Yumco;
 el Paiku;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132813" title="Glastonbury" nonfiltered="4065" processed="4028" dbindex="54367">
Glastonbury s una petita ciutat a Somerset (Anglaterra), situada a 34 km al sud de Bristol. T una poblaci de 8.800 habitants (2002). s al districte de Mendip.

Llocs d'inters.

 La ciutat s coneguda per la seva histria, incloent-hi les runes escampades sobre una catifa de gespa de l'abadia de Glastonbury i la torre de Glastonbury, aix com els molts mites i llegendes que s'associen amb la ciutat. Tamb destaca l'esglsia de Sant Joan Baptista. s tamb coneguda pel Festival de Glastonbury que t lloc al poble prxim de Pilton.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132816" title="Mortaza Ghbydulla uly Rximev" nonfiltered="4066" processed="4029" dbindex="54368">

Mortaza Ghbydulla uly Rximev (en baixkir                               ; en rus                                 , Murtaz Gubaidllovitx Rakhmov) (1934) s el president de la Repblica de Baixkortostan, a Rssia. 

Fou elegit el 17 de desembre de 1993 com a primer President de la Repblica. Abans de les eleccions, Rakhmov fou cap del Soviet Suprem de la Repblica, el crrec ms alt en el seu temps.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132817" title="Baixkirs" nonfiltered="4067" processed="4030" dbindex="54369">


Els baixkirs sn un poble turc que viu a Rssia, principalment a la repblica de Baixkortostan. Un nombre significant de baixkirs tamb viu a la repblica de Tatarstan, aix com al Territori de Perm i les provncies de Txelibinsk, Orenburg, Kurgan, Sverdlovsk, Samara, i Sartov.

Situaci.
Els baixkirs es concentren als marges meridionals de les Muntanyes Urals i zones frontereres. Parlen el baixkir, una llengua del Kiptxak de les llenges turqueses, propera al ttar. Segons dades del 1989, el 65 % dels baixkirs vivia a la seva repblica. En total, un 75 % parla baixkir, vora un 20 % parla ttar i la resta parla rus.

Histria.
 Origens .
Segons Ahmed Zeki Velidi Togan, procedien del sud-oest del Turquestan, mentre que d'altres afirmen que ja hi vivien.  Els baixkirs sn probablement els paguritai, tabonoi, sbenoi o borovskoi dels escrits de Claudi Ptolemeu, per tamb es podrien identificar amb els bashgurts i les tribus geyne, tabin, buruch i suvin de Ibn Fadlan (s. IX). Al Ishtiraki afirm que els baixgurts vivien en una zona muntanyosa i boscosa difcil de penetrar, i que es trobava a 25 hores de viatge del pas dels blgars. Fins i tot Al Biruni nomena els Urals Muntanyes Bashkurtes. 

El seu nom prov de bachkurta o bashkunt,  criador d'abelles , en referncia a llur activitat tradicional, i tamb foren anomenats istckos pels kazakhs. Eren agricultors, ramaders i apicultors, vivien a l'estiu en tendes de feltre (kibitka o tirmee), i a l'hivern en barracons de fusta (alasik) o en cases de pal quadrades protegides amb escora d lber (ui). Els homes vestien beshmet i els dones ziulen, el barret tpic, i duien tulup (pell).

Llur beguda nacional s el kumys (llet d'euga fermentada) i l akhran (llet cida amb crema), i el menjar, el krut (formatge ranci). Els morts els enterraven en llocs allats que ells mateixos escollien en vida. Encara que s'aconvertiren a l'islamisme en el segle XIV, mantenien alguens festes de reminiscncia pagana, com el sabantiu, festa de la primavera amb celebracions i jocs a cavall i sacrificis al sol. Encara avui dia tamb mantenen un cert xamanisme i la fe en la mgia i els esperits. Polticament eren governats per les dzhinn (assemblees populars), que s'unien en confederacions quan corria perill.

El 922 Ibn Fadlan va fer un estudi del pas, religi i costums dels baixkirs. Afirm que trob llurs campaments als marges dels rius Kinal i Sokh, prxims a la frontera amb els blgars. Constat que tots eren pagans (xamanistes). Al Idrisi, comparant els poemes dels contemporanis d'aquesta regi amb els que trob a la traducci rab de Ptolomeu, don alguns detalls ms complexos sobre llurs ciutats, llurs treballs en coure i ferro, llurs armes, llurs exportacions de pells de castor i esquirol, per en bona part fan referncia als magiars. La confusi es produ pel fet que les fonts musulmanes nomenen als baixkirs Bashkurts de l interior i als musulmans bashkurts de l'exterior, mentre que els baixkirs de l'Ural es dividien en interiors i exteriors.

Els primers europeus que els esmenaren foreu Joannes de Plano Carpini i William of Rubruquis, que viatjaren pel seu territori i els anomenaren Pascatir, i afirmaren que parlaven la mateixa llengua que els hongaresos.
 Incorporaci a Rssia .
Fins l'arribada dels mongols a mitjans del  segle XIII, els baixkirs eren un poble fort i independent, temut pels vens: Bulgria del Volga i els Petxenegs, per quan va caure el Khanat de Kazan el 1552 havien esdevingut un estat feble. El 1556 reconegueren voluntriament la sobirania de Russia. El capdill baixkir Ivan Nakhin, lleial a Moscvia i aconvertit al cristianisme ortodox, va fundar la fila-fortalesa d'Uf 1574 per defensar-los dels kirguisos, i va sotmetre els baixkirs a tributs en pells. Cap el 1629 hi havia 800 famlies baixkirs sota dominaci russa, i augmentaren a 7.100 famlies cap el 1700. 
 Revoltes contra els russos .
Mostraren una resistncia acarnissada a l'annexi russa i les revoltes foren freqents. Entre el 1629 i el 1741 els baixkirs van provocar unes 80 revoltes contra els russos. Fins el 1662 s'alaven sempre que ho feien els ttars, per des d aleshores ho van fer pel seu compte. En genearal els caps dels moviments eren els kuchumides, els caps que escollien els baixkirs, i moltes vegades eren concertats amb moviments soimilars als d'Ucrana i Nord del Caucas, i aprofitant els atacs dels crimeus, calmucs i otomans, amb qui sovint anaven contxabats. Durant els segles XVII i XVIII assolaren Sibria Occidental i el Iaxartes inferior, l'Astrakhan, Don, Daguestan i Debreczen (Hongria), i aprofitaren per revoltar-se en els moments en qu els russos tenien dificultats exteriors.

El 1662-1664 es revoltaren sota el comandament de Konkas, Sary-Mergen i Devanei Devletbajev, i fou durament reprimida. El 1681-1683 es revoltaren sota el comandament de Seit Saafer Saadir i d Ish-Humamed Devletbajev i altres nobles feudals, a causa dels forts rumors de conversi a l'ortodoxia forada entre els pobles no russos del Volga i l'Ural. Declararen la Guerra Santa als russos amb suport dels calmucs, per finalment arribaren a un acord amb els russos. 

El 1705-1711 esclat una de les revoltes ms llargues, dirigida per Aldar Isekejev i Kusium Tivlekajev, provocada per la introducci de noves taxes, l'obligaci de proveir de cavalls baixkirs l'exrcit rus i dels abusos que acompanyaven aquestes mesures, tot aprofitant la guerra amb Sucia de Pere el Gran. Els lders baixkirs, desprs de renunciar a la ciutadania russa, intentaren crear un khanat baixkir que seria vassall del khanat de Crimea o del sold de Turquia, i mantingueren contactes estrets amb els khans de Crimea, Nogai i els cosacs del Don.  

Es tornarien a revoltar en 1735-1740, la ms sagnant de totes les revoltes, sota el comandament divers de Kilmiak, Abiz Nuruishev, Akai Kusiumoglu, Jusuf Arylov i Julai Aznalin, com a reacci contra la construcci de fortaleses russes en territori baixkir acompanyades de confiscacions de terres que rpetenien encerclar Baixkurdistan i isolar-los dels seus vens kazaks i karakalpaks. Com a represslia, el 1745-1750 el comandant Neplujev orden la colonitzaci del territori baixkir, cosa que provocaria una nova revolta el 1755-1756, dirigida pel mullah Abdullah Batysha Alejev (1710-1762), qui sermonejava baixkirs, kazaks, ttars i usbecs i endems declar la  guerra santa  als invasors russos amb suport de nombrosos ttars, per tot i que va jugar un rol fonamental en la revolta, no la va dirigir, i tot el moviment no va seguir les seves directrius. 

El 1773 el cabdill Salavat Iuliev, fill de Julai Azhnalin, va donar suport la revolta de Pugatxov, per fou derrotat i el 1774 fou empresonat per tota la vida. 

Del 1789 al 1874 els baixkirs formaren una unitat especial de cavalleria fins que foren incorporats als cossacs de l'Ural. Tot el seu territori fou incorporat des del 1753 al Gubernia d'Ufa. Des del 1872 els baixkirs, que fins aleshores depenien del ministeri d'afers estrangers, reberen el mateix estatut que els altres subjectes russos, tot conservant llur prpia legislaci administrativa i financera. 

 Baixkria 1917-1919 .

Quan esclat la revoluci russa bolxevic del 1917, Akhmed Zeki Velidi Togan (1890-1970), professor baixkir a la universitat de Kazan des del 1909, on va mantenir contactes amb Gorki i els eseristes russos (form part del SR de Taixkent), esdev lder dels nacionalistes baixkirs; pel febrer s'enfront als kadets de Taixkent, que volien fer dues estructures paralleles, una per russos i l'altra per a nadius, que considerava de caire colonial, i per la tardor organitza un Exrcit Nacional Baixkir de 2.000 efectius experimentats i disciplinats. Tamb s'organitza un centre administratiu al campament de caravanes d'Orenburg, sota la direcci de Bikbayoglu Yunus. 

La Shura va proclamar la independncia del Baixkortostan que comprenia les rees d'Orenburg, Ufa, Samara i Perm, i intent declarar-se neutral en el conflicte bllic. A comenaments del 1918 els bolxevics ocuparen Orenburg (18 de gener), dissolgueren el govern i ms tard empresonaren els seus membres, per la majoria aconseguiren escapar.  

El 8 de novembre del 1917 es proclam el soviet d'Ufa, que no volia ni sentir parlar de concessions d autonomia, de manera que canviaren les aliances i juntament amb els aliats kazaks d Alash Orda, s'alini amb els bolxevics ttars i baixkirs (Sultan Galiev, Tagirov i Khudaiberdin). D'antuvi Zeki Velidi don suport Alexander Koltxak, ra per la qual el juny del 1918 se sublevaren novament, reuniren dues divisions i amb els txecs ocuparen Uf. Per a poder integrar-hi els destacaments kazaks, aquestes divisions foren transformades en un cos armat separat sota comendament del general Ishbulatov. Els aliats, inquiets per l'apertura alemanya a Ucrana i el Caucas, no recolzaren un exrcit nacional kazak i baixkir a l Ural i les estepes, i demanaren el seu llicenciament. D'aquesta manera, Koltxak anunci el 21 de novembre del 1918 que ni l'exrcit ni el govern eren reconeguts, alhora que es mostrava contrari a l'autogovern baixkir.

Recolzat pels clergues i burgesos locals, alguns dels quals desitjaven una repblica independent ttar baixkir (Idel Ural), el 18 de febrer del 1919 el govern de Baixkortostan sign un acord de pau amb les autoritats sovitiques, que es comprometien a protegir llur exrcit i llur autonomia interna; en aquest sentit el gener del 1918 Sharif Manatov s'havia desplaat a Petrograd per tal de convncer Lenin; i el 20 de mar del 1919 es constitu la Repblica Socialista Sovitica Autnoma de Baixkria, amb bona part del govern d Ufa.

Referncies.
J. P. Carpini, Liber Tartarorum, edited under the title Relations des Mongols ou Tartares, per d'Avezac (Paris, 1838).
Gulielmus de Rubruquis, El viatge de William deRubruck a les Parts Orientals del Mn, tranduda a l angls per V.W. Rockhill (Londres, 1900).
Semenoff, Slovar Ross. Imp., s.v.
Frhn, "De Baskiris", a Mrn. de l'Acad. de St-Pitersbourg (1822).
Florinsky, a                Evropy (1874).
Katarinskij, Dictionnaire Bashkir-Russe (1900).
http://depts.washington.edu/uwch/silkroad/texts/rubruck.html;
 Enllaos externs .
 Histria, cultura, llengua dels baixkirs ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132818" title="Campionat d'Europa de futbol 1964" nonfiltered="4068" processed="4031" dbindex="54370">


La Eurocopa de futbol de 1964 es va disputar a Espanya entre el 17 i el 21 de juny de 1964, essent la segona edici.

Pasos participants.


 Seus .


Rondes classificatries.
Primera ronda.



Vuitens de final.



Quarts de final.



Fase Final.




Mxims golejadors.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132819" title="Solidaritat Catalana" nonfiltered="4069" processed="4032" dbindex="54371">
La Solidaritat Catalana va ser el primer moviment unitari catal i va sorgir l'any 1906. Aquest moviment unia diversos grups nacionalistes catalans, carlins i republicans. Va nixer com a resposta als fets del Cu-Cut i a la Llei de jurisdiccions i havia de servir per negociar amb fora la transformaci de l'estat centralista i aconseguir l'hegemonia poltica de la burgesia catalana. El seu dirigent era Enric Prat de la Riba, fundador de l'Institut d'Estudis Catalans (juny del 1907) i creador de la Mancomunitat de Catalunya (6 d'abril de 1914). Les eleccions del 21 de juliol de 1907 es van celebrar desprs d'una violenta campanya electoral que va acabar amb un atemptat lerrouxista a Hostafrancs (Barcelona) contra Francesc Camb (Lliga Regionalista) i Nicols Salmern (Uni Republicana). Al dia de les eleccions, la Solidaritat va triomfar arreu de Catalunya i en total va guanyar amb el 67% dels vots i 41 escons dels 44 que s'elegien. Desprs del triomf del partit a les eleccions provincials i generals del 1907, Enric Prat de la Riba es va convertir en president de la diputaci de Barcelona.

A ms a ms, fou el nom sota el qual s present AP a les eleccions autonmiques de 1980, on assol poc ms del 2 % dels vots, sense assolir cap esc.

 Grups que aplegava .
Lliga Regionalista;
Centre Nacionalista Republic;
Uni Catalanista;
part d'Uni Republicana;
Republicans federals;
Partit Carl de Catalunya;

 Organitzaci .
Es va crear una comissi executiva formada pel republic Josep Roca i Roca, pel carl Miquel Junyent i pel regionalista Francesc Camb. D'aquesta manera la Solidaritat Catalana apareixia com un ampli front catal representat pels diferents sectors socials, malgrat que faltava que s'hi unissin la major part del moviment obrer organitzat: els sindicalistes, els socialistes, els anarquistes i els lerrouxistes.

 Els enemics de la Solidaritat .
La Solidaritat Catalana va fer que els republicans quedessin dividits en solidaris (que van amb la solidaritat) i en antisolidaris (que en discrepen). Els lerrouxistes i els altres partits monrquics van ser els principals atacants de la Solidaritat. Els seus discursos eren anticatalanistes i anticlericals (en el cas dels lerrouxistes).

 Crisi (1907-1908) .
Quan eren al poder es van manifestar les diferncies dels grups solidaris. Aix va fer que no s'acabessin d'entendre en les decisions poltiques i que haguessin de convocar eleccions anticipades el 1908, que van guanyar els lerrouxistes. No cal dir que els partits que formaven la lliga solidria es van separar, i ja a les eleccions provincials de 1909 es van presentar per separat. Desprs d'aquesta experincia van quedar molt clares les diferncies entre les dues grans branques del catalanisme: els partits de dreta regionalista i pactista i els de l'esquerra nacionalista i republicana.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132820" title="Jens Stoltenberg" nonfiltered="4070" processed="4033" dbindex="54372">


Jens Stoltenberg (Oslo, Noruega 1959) s un economista i poltic noruec, actualment de des de 2005 s Primer Ministre de Noruega i President del Partit Laborista Noruec (PLN).

Naixement, orgens familiars i estudis.
Va nixer el 16 de mar de 1959 a Oslo, la capital de Noruega. s fill de Thorvald Stoltenberg, un dels poltics ms prometedors de Noruega i exMinistre d'Afers Exteriors, i de Karin Stoltenberg, que tamb va sser ministra. 
Va estudiar economia a la Universitat d'Oslo.

Poltic i Ministre.
Va sser Vice Ministre de Medi Ambient (1990-1991), Ministre d'Indstria (1993-1996) i Ministre d'Economia (1996-1997).

Primer Mandat com a Primer Ministre (17 de mar de 2000 - 19 d'octubre de 2001).
El 17 de mar de 2000 va ser nomenat Primer Ministre. Va ser molt polmic dins el seu partit, ja que va privatitzar diverses empreses estatals. En les eleccions del 10 de setembre de 2001 el partit va sofrir un dels seus pitjors resultats, un 24,3% dels vots.

Segon Mandat com a Primer Ministre (17 d'octubre de 2005 - actualitat).
A les eleccions dels 12 de setembre de 2005 va guanyar, per amb majoria insuficient. Va formar una coalici amb el Partit Socialista d'Esquerres (SV)i amb el Partit de Centre (SP), tot i que governa amb minoria. El 17 d'octubre de 2006 va ser investit 38 Primer Ministre de Noruega.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132821" title="Sant Aniol" nonfiltered="4071" processed="4034" dbindex="54373">


Hagiografia: hi ha diversos sants cristians que s'anomenen Aniol:
 sant Aniol (sotsdiaca);
 Sant Aniol de Finestres;
 Sant Aniol d'Aguja;

Geografia: tamb hi ha molts noms toponmics que inclouen el terme Sant Aniol, entre els quals:
Sant Aniol de Finestres, municipi de la comarca de la Garrotxa.

Esglsies:
Sant Aniol d'Aguja, antic monestir benedict del segle IX, desprs parrquia i santuari, a l'Alta Garrotxa, a la vall de Sant Aniol (o d'Aguja) i al costat de la riera de Sant Aniol.

Blasonament:
Escut de Sant Aniol de Finestres, escut de la poblaci de Sant Aniol de Finestres.
Bandera de Sant Aniol de Finestres, bandera de la poblaci de Sant Aniol de Finestres.

Altres temes:
;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132826" title="Campionat d'Europa de futbol 1968" nonfiltered="4072" processed="4035" dbindex="54374">

L Eurocopa de futbol de 1968 es va disputar a Itlia entre el 5 i el 10 de juny de 1968, essent la tercera edici.

Pasos participants.



 Seus .


Fase Final.



1: Itlia classificada pel llanament d una moneda

2: Itlia campiona en el partit de desmpat. Entre parntesi el primer partit



Golejadors.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132827" title="Ieisme" nonfiltered="4073" processed="4036" dbindex="54375">
El ieisme, o ieisme no etimolgic, s un fenomen fontic que consisteix en la despalatalitzaci de la consonant lateral palatal //  de medalla, llet, cavall, que aleshores s'articula com una aproximant mediopalatal sonora /j/ (i consonntica) (medaia, iet, cavai) o una fricativa palatoalveolar sonora //. En la llengua catalana, el seu origen s la interferncia de l'espanyol o, localment, del francs (com a Sller i a la Catalunya Nord), i es troba difs per les zones i sectors socials i generacionals ms espanyolitzats o afrancesats, sobretot els infants i joves urbans.

El ieisme no s admissible en una pronncia catalana genuna, ni en la informal, perqu fa desaparixer una caracterstica fontica bsica del catal: la distinci entre la consonant lateral palatal //  i la semiconsonant mediopalatal aproximant /j/. Aquesta parella no existeix en francs ni en la major part de l'espanyol.

Cal no confondre el ieisme amb la ioditzaci o ieisme etimolgic, encara que en ambds casos es pronunci una semiconsonant mediopalatal aproximant /j/. El ieisme substitueix per una /j/ l'evoluci genuna catalana dels sons llatins L- i -LL-, que s //.

Enllaos externs.
 Carles Segura Llopes, "Variaci fontica i estandarditzaci al Pas Valenci", Noves Sociolingstica, Tardor 2003;
 Josep Saborit Vilar, El ieisme no etimolgic en valenci;
 Gabriel Bibiloni, "IB3 Rdio, galeria dels horrors lingstics";



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132828" title="Equilibrium" nonfiltered="4074" processed="4037" dbindex="54376">

Equilibrium s una pellcula del director Kurt Wimmer. El film se situa en un futur desprs de la tercera guerra mundial, amb la humanitat privada de les emocions per l'efecte del 'prozium', l'opi de les masses i de l'arma ms poderosa que l'home mateix ha pogut crear: ell mateix.

Sinopsi.

Per vigilar i detenir als anomenats "ofensors dels sentits", s a dir, aquells que tenen objectes que siguin capaos de produir-los sensacions, el govern totalitari format per un tir que anomenen "Pare" i un consell, ha designat una unitat coneguda com la clerecia grammaton, per vigilar i contenir la humanitat dintre de cada sser vivent a 'Libria'. Al front d'aquesta unitat, es troba el clergue tetragrammaton John Preston (Christian Bale) el company del qual comena a comportar-se estranyament desprs d'evitar la seva dosis de prozium: a partir d'aquest moment comena a sentir.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132829" title="Ahmed Zeki Velidi Togan" nonfiltered="4075" processed="4038" dbindex="54377">
Ahmed Zeki Velidi Togan (baixkir:                 , a vegades Validi) (1890 1970) fou un historiador, turcleg, i lder del moviment revolucionari i nacional baixkir.

Nasqu xmtzki Wlidi(ev) xmt a ul  (      (  )                  ( )    ) a la vila Koedhoen (baixkir:      ) de Sterlitamak uyezd, de Baixkortostan.  Quan emigr a    Turquia, turquitz el seu nom com a Zeki Velidi Togan.

Dominava el baixkir, txagatai, farsi, rab i rus, fou lector a la madrassa Kasimiye i autor el 1911 de l estudi Turk ve tatar tarihi (Histria de turcs i ttars). Tamb era membre de la Societat d Arqueologia de Kazan, per compta de la qual el 1913 va fer una expedici a Bukhara. Fou professor de baixkir a la universitat de Kazan des del 1909, on va mantenir contactes amb Maksim Gorki i els social revolucionaris russos. 

Des del 1917 va formar part del Primer Congrs Baixkir i de la Shura que proclam la independncia de Baixkortostan i organitza un Exrcit Nacional Baixkir de 2.000 efectius experimentats i disciplinats. El gener del 1918 fou fet presoner pels bolxevics, per fou alliberat per l'atam Alexander Dutov, lloctinent d'Alexander Koltxak.  D'antuvi don suport Koltxak, per aquest es mostr hostil a qualsevol de caire nacionalista, i per aquesta ra el 1919 decid donar suport als bolxevics, tot formant part del Bashrevkom (Comit revolucionari baixkir).

Decebut aviat, el 1920 marx de Baixkortostan cap al Turquestan, on don suport la revolta basmatxi. Fins el 1923 fou cap de la Uni Nacional del Turquestan, fins que finalment emigr a Turquia. Un cop all, el 1925 en va adoptar la nacionalitat. Va participar en la Primera Conferncia d Histria Turca el 1932 i fou professor a la Universitat d Istambul, on va estudiar els escrits d'Ahmed ibn Fadlan. 

El 1941 form part del Comit d Experts en temes Panturnics creat pels alemanys amb turcs i zeris. I l abril del 1942 particip en una reuni amb el ministre d exteriors alemany, comte von Schulenburg, juntament mb altres dirigents caucsics, georgians i zeris, per no arrencaren dels alemanys cap declaraci de reconeixement. Tot i aix, pel gener del 1942 s havia format el 444 Batall Turcman, amb una Legi dels Ttars del Volga i Urals, amb la participaci d alguns baixkirs. El 1944 fou empresonat 17 mesos i 10 dies per  activitats antisovitiques , per el 1948 tornaria a donar classes a la universitat. El 1951 organtizaria el XXI Congrs Internacional d Orientalistes i fou doctor honoris causa per la Universitat de Manchester el 1967. Tamb ha contribut a l'Enciclopdia dels Pobles Turcs.

Referncies.

 Z.V.Togan. MEMOIRES: Struggle for National and Cultural Independence of the Turkistan and other Moslem Eastern Turks;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132831" title="Julio Antonio" nonfiltered="4076" processed="4039" dbindex="54378">
Julio Antonio nom amb el qual sempre s'ha conegut Antonio Rodrguez Hernndez (Mra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 6 de febrer de 1889 - Madrid 1919), fou un escultor catal.

 Biografia .
Les seves primeres classes d'escultura les va rebre a l'Ateneu de Tarragona, passant tot seguit a Barcelona al taller de l'escultor Feliu Ferrer i Galzeran. Per va ser quan es va traslladar a Mrcia, on va fer el seu primer grup escultric Flores malsanas, destrut ms tard per ell mateix.

Quan va fer 18 anys es trasllada a Madrid, pensionat per la Diputaci de Tarragona i treballa en el taller de Miquel Blay i Fbregas, un dels escultors ms importants d'aquest perode a Madrid. Malgrat reconixer el gran mestre que era Blay, decideix deixar-lo i emprn uns viatges per Espanya acompanyat pel seu amic i pintor Miquel Viladrich i Vila, amb qui va muntar el seu primer taller. El 1908 modela la seva primera obra important Mara, la gitana, on ja demostra la seva gran personalitat i trenca amb l'escultura prpia de l'poca. 

Desprs d'un viatge per Itlia, torna a Espanya i s al poble d'Almadn (Ciudad Real), on fa una srie de retrats anomenats Bustos de la raa, on hi representa gent plana del poble:

 Minera de Puertollano ;
 Dona de Castella ;
 Rosa Maria ;
 L'home de la Manxa ;
 El miner d'Almadn ;
 El ventero de Pealsordo;

Dins els monuments que va realitzar destaca el fet per a la ciutat de Tarragona Tarragona als Herois de 1811, conegut popularment com Els despullats, obra amb cert aire modernista i actualment ubicada a la Rambla Nova d'aquesta ciutat. Va ser un treball que li va durar anys, des de 1910 fins a la seva mort el 1919, per problemes sobretot econmics i d'ubicaci del monument. Per fi la inauguraci va tenir lloc el 14 de setembre de 1931 a la Rambla Nova de Tarragona.

La seva darrera obra per encrrec va ser el Mausoleu Lemonier (1916/1919), un monument funerari per a un dels fills d'aquesta famlia, que havia mort a l'edat d'onze anys. La figura de la mare s de bronze i la del fill de marbre blanc. Obra dramtica en la qual es veu la influncia del seu mestre Miguel Blay. Aquesta obra fou exposada en el Palau de Biblioteques i Museus del parc de Recoletos, seu de la Societat Espanyola dels Amics de l'Art, a Madrid, va despertar una gran expectaci i hi van haver grans cues per a visitar-la.

L'obra feta per a la tomba del jove, mai va ser installada i el 1940 la famlia Lemonier la va dipositar en el Museu d'Art Modern i Contemporani de Madrid, d'ac va passar al Museu Sant Telm de Sant Sebasti, on la va adquirir la Diputaci de Tarragona, trobant-se actualment en el Museu d'Art Modern de Tarragona.
 
Va morir a Madrid el 15 de febrer de 1919 amb trenta anys.

Monuments.

 Tarragona als Herois de 1811. Tarragona;
 A Ruperto Chap. Madrid;
 A Francisco de Goya. Fuendetodos (Saragossa);
 A Eduardo Saavedra. Tarragona;

Obres.
 Pietat;
 Dario;
 Autoretrat;
 El Poeta Lasso de la Vega;
 Androgin;
 Venus mediterrnia;
 Tarraco;
 Noia amb flors;
 Rafael Molina, Lagartijo;
 La Dona de la mantilla;

Enllaos externs.
Museu d'Art Modern a Tarragona;
Monument a Francisco de Goya;

Referncies.

Bibliografia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132832" title="Monkey D. Luffy" nonfiltered="4077" processed="4040" dbindex="54379">


Monkey D. Luffy (          ), s el personatge protagonista de el manga creat l'any 1997 i posteriorment convertit en anime, de One Piece.


 Sobre en Luffy .



En Luffy s un noi, esbojarrat i sense por a morir. El seu somni s arribar a ser el rei dels pirates. La seva tripulaci estan disposats a arriscar la vida si aix poden ajudar a un amic o company. s aix, grcies a aquest esperit de companyonia que aconsegueixen vncer tots els seus rivals.

En Luffy va nixer a un poble petit que nomes coneix Fuschia, se sap la identitat del seu pare, per es desconeix la identitat de la mare, a ms t un germ, Portgas D. Ace. Des de petit que somia ser pirata, ja que en Shanks, s un amic de la infncia a ms de pirata. Desprs de fer-se la cicatriu el Luffy es posa a menjar i de postres es menja sense voler una fruita del diable que li donar unes habilitats increbles. Com si tot el seu cos fos de goma, la goma Goma no Mi, o Fruita de la Goma Goma. Aix doncs comena a buscar una tripulaci per aconseguir el seu objectiu. El primer company que aconsegueix s en Roronoa Zoro,  un caa-pirates molt fams. La segona es la Nami, que acabar sent la futura oficial de la seva tripulaci. El tercer que aconsegueixen per a la tripulaci s l Usopp, un tirador esplndid, car que una mica poruc. El quart de la tripulaci ser en Sanji, un cuiner molt b amb una fora comparable a la d en Luffy i en Zoro. El cinqu tripulant acaba sent un metge, en Toni Toni Chopper, un ren, tamb molt poruc. El sis tripulant s la Nico Robin, una antiga enemiga que canvia de bndol amb habilitats de les fruites del diable. El set i de moment ltim tripulant s en Franky, el aprenent del constructor del vaixell de Gold Roger l Oro Jackson, el primer rei dels pirates. Amb aquesta tripulaci en Luffy va superant tots el rivals amb que s enfronta i va sumant els diners que ofereixen pel seu cap.


Va tenir la recompensa ms alta de l'East Blue, amb uns 30 milions de belis, desprs de derrotar al Capit Trit Arlong.

Per despres la seva recompensa va augmentar a 100 milions de belis al derrotar a un dels Set Grans Guerrers del Mar o Ouka Shichibukai (     ), Crocodile.

Actualment ha tornat a augmentar fins a 300 milions de belis desprs de derrotar a Rob Rucci agent del CP9 i declarar la guerra al Govern Mundial.

 Personalitat/Aparena .

El seu caracterstic barret de palla (ra per la que es conegut com "Luffy, Barret de Palla"        , Mugiwara no Rufi) li va ser regalat pel capit pirata Shanks el pl-roig. La seva roba consta d'una jaqueta vermella, pantalons blaus i sandlies. Luffy t una cicatriu al pmul dret, just sota l'ull. Aquesta ferida se la va fer ell mateix per demostrar que ja era un home i que no tenia por al dolor, per que en Shanks el deixes anar amb la seva tripulaci.

 Derrotats pels seus Punys .

En Luffy s sens dubte el personatge amb mes combats de tota la srie, encara que no s'hagin guanyat tots a la primera, des de que apareix al comenament de la srie a venut a molt dels pirates ms buscats arreu del mn, apart de molts altres que s'han posat per el mig, la primera va ser la Capitana Alvida (amb 5.000.000 de belis), el Domador Mohji (de la tripulaci d'en Buggy), al Cpita Pallasso Buggy (amb 15.000.000 belis), al Ex-Cpita Kuro (per 16.000.000 belis), l' Almirall Don Krieg (amb 17.000.000 belis), al Cpita Trit Arlong (amb 20.000.000 belis), en Mr. 5 i en Mr. 3 (de Baroque Works), al Rei Wapol (de l'illa de Drum), en Crocodile (7 Grans Guerrers del Mar), (ex-recompensa de 81.000.000 belis), en Bellamy el Hiena (amb 55.000.000 belis), el Du Enel (aprox. 500.000.000* belis), en Foxy el Guineu Platejada (per 24.000.000 belis), en Blueno i en Rob Rucci (del CP.9), el zombie 900 Odr a (Thriller Bark), en Gecko Moria (7 Grans Guerrers del Mar), (ex-recompensa de 320.000.000 belis) a (Thriller Bark) i el pacificador Kuma model PX4 .

 Oda, el creador de la srie, va dir en una secci de preguntes i respostes que si l'Enel, baixs de Skypiea a la mar blava, tindria una recompensa d'aproximadament 500 milions de Beris.

 Histria .

Fill de Monkey D. Dragon. Luffy va ser entrenat quan era jove pel seu avi, Monkey D. Garp, o Garp el del puny. Ms tard, Garp va deixar a Luffy i al seu germ Portgas D. Ace amb un amic per continuar el seu entrenament. 

 Passat d'en Luffy .

Quan era jove, va conixer un grup de pirates liderat pel pirata Shanks. Durant el temps que va passar amb Shanks es va menjar accidentalment una Fruita del Diable. La fruita es deia Fruita de la Goma Goma o        Gomu Gomu no Mi, convertint en Luffy en un home de goma capa de poder-se estirar per alhora convertint-se en un martell, perdent la seva capacitat de nadar. Desprs d'una baralla amb Higuma per haver insultat als pirates de Shanks, Luffy va ser capturat i llibertat per Shanks ms tard. Per, el seu rescat li va costar el bra dret d'en Shanks. El dia en que marxaven, Luffy li va prometre a Shanks que un dia el superaria i es convertiria en el futur Rei dels pirates. Llavors Shanks li regal el seu barret de palla i li va dir:

Espero que algun dia, puguis venir-me a tornar aquest barret quan siguis un pirata.

 Monkey D. Luffy .

 Luffy a l'East Blue .
Inicialment la gent no creia que fos possible que Luffy arribs a ser el Rei dels pirates. Ms tard, fins i tot la Marina comenar a prendre's ms seriosament la seva condici desprs de derrotar a membres corruptes de la Marina com el Capit Morgan, i pirates com la Capitana Alvida del Garrot, el Capit Pallasso Buggy, l'Almirall Don Krieg, i el Capit Arlong, tamb a Logue Town es va trobar amb l'Smoker i en Dragon. Declarant oberta la seva preocupaci, la Marina va posar sobre el seu cap la recompensa ms alta de l'East Blue, a ms de ser la recompensa ms alta donada mai a ning noms comenar, que va ser de 30 milions de belis.

 Luffy a la Grand Line .
En Luffy ha visitat un gran nombre d'illes des de que va entrar en la Grand Line, incloent l'Illa de Drum, Little Garden, Arabasta, Skypiea, Long Land, Long Ring Water Seven, Enies Lobby, el vaixell gegant Thriller Bark, i l'Archipelag Sabaody. Durant aquest viatges, Luffy s'ha trobat amb un gran nombre de membres de la Marina com el Capit Smoker de Loguetown, l'Almirall Aokiji, el Fais Blau i l'Almirall Kizaru, el Mico Groc. Tamb s ha fet un gran nombre d enemics com en Wapol, Crocodile, Enel, la Guineu platejada Foxy, el CP9 i en Gecko Moria. 

La seva recompensa va augmentar fins a 100 milions de belis desprs de derrotar a  Crocodile. Desprs dels esdeveniments que es van dur a terme a Enies Lobby la seva recompensa s ha vist augmentada fins a arribar a 300 milions de belis. Una recompensa tan elevada com les que tenien alguns dels Set Grans Guerrers del Mar (Ouka Shichibukai) abans de que els hi retiressin la recompensa que pesava sobre els seus caps. Posteriorment, desprs d'haver derrotar en Gecko Moria, es va plantejar mantenir la seva proesa en secret degut a la imminent guerra entre els Shichibukai i la tripulaci d'en Barbablanca. Tot i aix, se l'ha classificat com a un Supernova, s a dir, com un novell amb mrits per entrar al Nou Mn. 

Desprs de l'incident de l'Arxiplag Shabondy i l'enfrontament amb el Shichibukai Kuma, els membres de la banda d'en Luffy van ser enviats per separats a diferents illes.

 Luffy en l'actualitat .
Desprs de que els Barret de Palla fossin enviats a diferents indrets per separat per en Kuma, en Luffy aterra a l'Amazon Lily, una illa on noms hi ha dones, moltes de les quals desconeixen el qu s un "home". Luffy es troba actualment enfrontant-se amb Boa Hancock, una capitana pirata que forma part dels Shichibukai. A ms, en Luffy descobrir que aquestes dones utilitzen el Haki (que vol dir ambici en catal).

 Habilitats .
En Luffy posseeix una fora i resistncia fsica inhumanes. Moltes vegades ha sobreviscut a grans ferides i a grans prdues de sang durant els combats. Aquestes habilitats, tamb es veuen augmentades per la seva imparable determinaci, fent que sigui quasi impossible que perdi un combat. Aquestes habilitats es basen en l'entrenament que va rebre quan era un nen del seu avi. A ms Luffy t un gran nivell d'adaptaci durant els combats com es veur en els apartats segents.

 Formes .
Luffy d'aigua: Durant el combat contra Crocodile, el lder de Baroke Works (la Banda Baroque), Luffy utilitza una bta plena d'aigua, amb la intenci de debilitar en Crocodile evitant aix que pogus utilitzar les seves transformacions de sorra. Durant el combat, en Luffy es veu obligat a beure's la bota sencera convertint-se en el Luffy d'aigua, amb la capacitat de fer atacs combinats amb aigua.

Afro Luffy: Durant el combat contra Foxy, l'Usopp li diu a en Luffy que es far ms fort si va amb estil afro. Creient a l'Usopp, Luffy porta un pentinat afro durant el combat i sobre el cos porta un tatuatge temporal.

Nightmare Luffy: Durant el combat contra Odr, Luffy utilitza les ombres de 100 persones que en Gecko Moria ha robat prviament i les introdueix dintre del seu cos. Aix serveix per poder assumir les habilitats de les persones a les quals li pertanyien l'ombra durant uns 10 minuts. D'aquesta manera, en Luffy aconsegueix una fora increble i la capacitat de poder lluitar utilitzant el sabre. ;

Gear Second (Segona marxa): Vist per primera vegada al combat contra Blueno. Consisteix en que en Luffy comena a bombejar sang amb les cames com a punt d'inici. Aix fa que el flux de la sang dintre del seu cos sigui molt ms rpid, el que provoca que els nutrients i l'oxigen que cont arribin ms rpid als seus rgans interns, provocant que en Luffy augmenti espectacularment la velocitat i la fora. Com tot el cos d'en Luffy es de Goma, no hi ha perill de que alguns dels seus rgans interns explotin per l'increment del flux sanguini, per encara que no explotin es veuen desgastats, i molt probablement cada vegada que la faci servir , el seu temps de vida es redueix. Rucci compara aquest tcnica amb el "Dopping" dels atletes professionals.

Gear Third (Tercera Marxa): Vist per primera vegada durant el combat contra Rob Rucci. Consisteix en que en Luffy bufa mentre que amb la boca es comena a estirar el seu polze. D'aquesta manera comena a emmagatzemar aire en l'interior dels seus ossos, convertint els seus ossos com ell els anomena Ossos Globus, fent que les seves extremitats arribin a ser tan fortes i grans com les d'un gegant. Un dels inconvenients d'aquesta tcnica s que la seva velocitat es veu reduda per les dimensions d'aquestes. Per el major inconvenient d'aquesta forma, s que un cop ha exhalat tot l'aire, en Luffy entra en una forma de nen que el fa vulnerable durant un temps equivalent a l'estona que hagi utilitzat aquesta forma.

Gear Second i Gear Third (Segona Marxa i Tercera Marxa): Vist per primera vegada al combat contra Gecko Moria. Consisteix en que Luffy un cop est en Gear Second, prepara la Gear Third. Amb aquesta forma en Luffy aconsegueix fer atacs de gran contundncia i alhora en una gran velocitat. El contratemps d'aquest atac, es que t els inconvenients de el Gear Second i de la Gear Third. De manera que acaba destrossant-se completament el seu cos, arribant a uns extrems que ell no pot arribar a controlar.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132833" title="Carnaval de Sitges" nonfiltered="4078" processed="4041" dbindex="54380">
El Carnaval de Sitges s un dels carnavals que es celebren a Catalunya i amb ms de 100 anys d'histria un dels ms emblemtics del pas. Aquesta celebraci es produeix entre els mesos de febrer i mar segons el calendari litrgic i comena el Dijous Gras amb larribo del rei del Carnaval, el Carnestoltes. Des d'aquest moment i fins al Dimecres de Cendra la vida sitgetana es mou a un nou ritme marcat pel ritme d'aquest peculiar rei.

Els balls i les xatonades sn altres elements caracterstics del carnaval i els dos esdeveniments amb ms participaci sn la Rua de la Disbauxa i la Rua de l'Extermini, rues amb ms de 2.000 participants disfressats en ms de 40 carrosses. 

Histria.
Aquest Carnaval va comenar a adquirir rellevncia a partir de finals del segle XIX, la ra va ser la aparici de la Societat Recreativa El Retiro fundada l'any 1870 i el Casino Prado Suburense fundat l'any 1877 que van monopolitzar l'activitat social de Sitges. La primera societat solia agrupar els perjudicats per la industrialitzaci i en canvi al Prado s'hi agrupaven els que la industrialitzaci els afavoria. Aix l'enfrontament entre aquestes dues societats era continuu i grcies a aquesta rivalitat quan arribaven les festes del Carnaval ambdues volien lluir-se ms que la societat rival. Aquesta competitivitat i malbaratament de recursos va fer que el Carnaval de Sitges fos ms espectacular del que estaven habituats els ciutadans de la poca comenant aix a adquirir la seva popularitat.  

Als principis del segle XX les carrosses solien ser   arrossegades per cavalls en comptes de amb tractors com a l'actualitat. Les festes van perdre notorietat durant la Guerra Civil d'Espanya entre 1936 i 1939 per de seguida van tornar a ser les habituals grcies a la permissivitat de la administraci local.

Aix doncs, des de fa ms de 100 anys Sitges no ha deixat de celebrar  les festes del Carnestoltes tot i que durant temps franquistes es varen amagar amb un altre nom i durant la Guerra Civil van ser gaireb anecdtiques.


Estil.
El Carnaval de Sitges s'ha donat a conixer per la disbauxa sent la tpica ms tradicional del Carnaval all de Per Carnaval tot s'hi val!. Els participants busquen la espectacularitat de les disfresses  sempre amb un estil desenfadat i irniques a diferncia del Carnaval de Vilanova i la Geltr, un carnaval molt ms solemne i tradicional. Algunes colles sitgetanes fan s de moltes plomes en les seves disfresses buscant un estil similar al brasiler i les carrosses, habitualment   arrossegades per un tractor, solen estar molt recarregades d'elements i porten msica a un volum molt alt convidant als espectadors a participar de la festa. Actualment s'est apostant per la msica en viu amb grups com Markat Batucada i Sabor a Xocol.

Organitzadors.
Les colles solen estar agrupades en tres grups: Les que pertanyen a les entitats tradicionals de la localitat: El Retiro i El Prado i les que pertanyen al grup d'Independents.

Colles destacades.
Paperets Club: L'any 2007 aquesta colla ha complert 25 anys i ha organitzat el personatge del Carnestoltes. Sol tirar molt confeti pels carrers aprofitant els retalls que sobren de la impremta del Eco de Sitges i s la que ms cops ha organitzat la figura del Carnestoltes.


Markat Batucada
Des de l'any 2004 aquest grup sitget ha introdut els ritmes brasilers ms purs (samba batucada, samba reggae...) al Carnaval de Sitges. En poc temps s'han convertit en una de les colles ms representatives del Carnaval sitget, donat que durant tot l'any viatgen per Espanya fent promoci del mateix.
Durant el carnaval 2007 van presentar Oh, Le, L!, la primera Samba Enredo feta mai en catal.

L'any 2008 es va atrevir amb una pea executada amb instruments reciclats (llaunes, contenidors, valles...).

En el Carnaval de 2009 els caixons flamencs sn els protagonistes, amb l'espectacle "De Cajones!"

Aquesta colla est associada a El Retiro.


Els Matxambrats: Colla creada l'any 1.996, els darrers anys han anat assumint molta ms responsabilitat en el Carnaval ja que han organitzat un any la figura del Carnestoltes i dos anys la de la Reina del Carnaval.

Sabor: Anomenada des de l'any 2007 Sabor a Xocol. Aquesta colla associada al Retiro s una de les ms emblemtiques del Carnaval de Sitges. Normalment integrada noms per noies sol portar percussi en directe. L'any 2000 va participar en les campanades de TV3, que varen fer-se a Sitges, en una petita actuaci davant de la Fragata juntament amb La Colla Vella de Diables de Sitges.

Colla CARAHA: En aquest carnaval 2007, aquesta colla de la entitat del Casino Prado Sitges, caracteritzada per estar formada completament per gent jove del poble, ha tingut una importncia molt rellevant en ser els encarregats de representar la important figura de la reina del carnaval de Sitges, en el que han ofert al poble de Sitges un sense parar d'espectacle i disbauxa com era d'esperar.

Colla Jove de Castellers de Sitges: Sol participar de la festa organitzant i decorant una de les carrosses del Carnaval any rere any.



Colla Setekrit: La colla Setekrit participa activament en la festa del carnaval des de 1.990. L any 1.997 va portar a terme la laboriosa per gratificant tasca d organitzar el personatge de Carnestoltes i tots els actes i esdeveniments que aquest porta implcits. Aquell any va representar un canvi en el concepte de l organitzaci del personatge de Carnestoltes, fent que aquest i tot el que l envolta prengus un caire ms teatral. Setekrit, a ms ha organitzat i participat en arribos de molts altres carnavals de Catalunya, com poden ser: Castelldefels, Calaf, Sabadell, Sant Juli de Lria, o Andorra. s un grup que es caracteritza per la seva originalitat i la seva reivindicaci per un Carnaval obert a la stira i al fardo.

Actes tradicionals.
L'Arribo: Acte en qu arriba el rei Carnestoltes, sempre es fa el Dijous Gras i sol variar d'una edici a una altra degut a que cada any la organitza un grup diferent aconseguint aix que el pblic quedi sorprs pel muntatge de la colla organitzadora.
Rues infantils: Els ms petits tamb compten amb el seu espai de protagonisme,aquestes rues sn sempre a les tardes del dimarts i diumenge de Carnaval.
Rua de la disbauxa: Es produeix durant la nit del diumenge de Carnaval,hi solen participar al voltant d'unes 50 carrosses i tot i ser un altre dels moments estrella no hi sol haver tants visitants com a la Rua de l'extermini ja que el diumenge a la nit moltes altres poblacions tamb tenen programats actes de Carnaval.
Rua de l'extermini: La rua del extermini s el moment ms emblemtic del Carnaval de Sitges i es produeix a la nit del dimarts de carnaval, s quan sol haver-hi molts ms visitants ja que en moltes poblacions no es realitza cap celebraci el dia abans del enterrament. ;
L'enterro: O enterrament de la sardina es produeix durant el capvespre del Dimecres de Cendra i marca el fi de les festes del Carnestoltes habitualment amb un predicot seguit de un castell de focs i la incineraci del Carnestoltes.
La Tequereque Festa: Dissabte a la tarda el grup sitget Markat Batucada recorre el centre histric de la vila amb la seva msica fins a recollir la seva bandera, com a prembul de les Rues de diumenge i dimarts.
Xatonades: Ocasions on els participants aprofiten per menjar xat, un plat caracterstic del Garraf i el Peneds del qual Sitges ,com altres poblacions de la zona, en reclama l'origen al disposar al Arxiu de Sitges de la primera referncia escrita d'aquest plat.

 Llibres.
Sitges, El Carnaval - Lpez-Monn, Rafael. Arola Editors (2006)
 Vegeu tamb.
Carnaval;

Sitges;

Enllaos externs.
Pgina web oficial del Carnaval de Sitges 2008;
Web del Ajuntament de Sitges, en dates properes t una secci sobre el Carnaval;
Web del grup de percussi sitget Markat Batucada;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132834" title="Literatura baixkir" nonfiltered="4079" processed="4042" dbindex="54381">
Literatura baixkir s la literatura feta en llengua baixkir principalment a Baixkortostan.

El primer testimoni fou l pica Kubar difosa pels sessen, poetes i improvisadors. Durant els segles XIV i XV es composaren nombrosos bait en baixkir i es van fer famosos els saasaani (narradors) com Salavat Iuliev, Gali Sokri, T. Yalsygul, S. Y Zaki i G. Salijov.

En el segle XIX destac Afzal Tagirov (1887-1938), i en el perode revolucionari tamb fou important Saikhzada Babitx (1895-1919), considerat un dels fundadors de la literatura nacional baixkir.

Durant el perode sovitic es desenvolup una literatura nacional, que tingu com a exponents Sagit Agish (1905); Anver Biktxentajev (1913); Zainab Bijsheva (1900); Khadija Davletxina (1905-1954), amb Aibake (1935) i Irgiz (1957); Saliam Galimov (1911-1939); Rashit Nigmati (1909-1959); Saifi Kudaixhev (1894-?); Akram Valejev (1905-1963); Bajazit Bikbai (1909-1968); Imamutdin Nasyri (1898-1942), Saliakh Kulibai (1910) amb Tau Yri (Can de muntanya, 1965); Khabibulla Ibragimov (1894-1959); Khanif Karim (1900-1938) traductor al baixkir de Puixkin i Xevtxenko; Bulat Ishemgulov (1900-1938), el poeta D. Julty (1893-1938), el dramaturg S. Miftakhov (1907-1942); Mustai Karim (1919); Ali Magovetovitx Karnai (1904-1943) amb la novella Ishimbai (1935) asobre la collectivitzaci; i Akhniaf Kirejev Kirei Mergen (1912) amb Karaidel (1949) novella sobre els baixkirs i la Segona Guerra Mundial.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132839" title="Flauta contralt" nonfiltered="4080" processed="4043" dbindex="54382">
La flauta travessera contralt s un tipus de flauta, per tant s un aerfon i pertany a la la famlia del vent fusta. La forma pot ser recte o torada.

Va ser popularitzada per Theobald Boehm i la seva gamma de notes va des del Sol 3 fins al Do#7. En al partitura la seva part s'escriu en clau de sol i, com a instrument transpositor que s, sona una quarta ms baixa del que hi ha escrit

A ms a ms a ser utilitzat a diversos conjunts de flautes i altres tipus d'agrupacions, les flautes contralts sn tamb usades en molts grups de jazz, en contrast amb els saxfons.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132844" title="Miquel Viladrich i Vila" nonfiltered="4081" processed="4044" dbindex="54383">

Miguel Viladrich Vila (Torrelameu, Noguera, 1887 - Buenos Aires 1956) fou un pintor catal.

Va comenar a estudiar arquitectura a Barcelona i de manera autodidacta pintura. Es va traslladar a Madrid el 1907 amb una beca de la Diputaci Provincial de Lleida. All hi va conixer a l'escultor Julio Antonio amb el qual va tenir una gran amistat fent amb ell nombrosos viatges per tot Espanya.

A partir de 1939 va viure a l'Argentina, on hi ha bona part de la seva obra pictrica. Al Museu de la Hispnic Society of Amrica de Nova York s'hi troben al voltant d'uns quaranta quadres.

Al temps que va estar vivint a Fraga va pintar uns murals al Castell de la ciutat, aix com a l'Ajuntament de Barcelona, al final de l'escala negra. La seva pintura s figurativa, una mica ingnua i amb un aire popular.

Enllaos externs.
Oli. Caador d'iguanes

 Referencia .
Enciclopdia Universal Sopena. Volum 9. 1963 Editorial Ramn Sopena. Barcelona 
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132850" title="Lilla (Montblanc)" nonfiltered="4082" processed="4045" dbindex="54384">
Lilla s una poblaci de la part sud-est del municipi de Montblanc, a la Conca de Barber. Situada al peu de la carretera N-240 entre Montblanc i Valls prop del coll de Lilla, a la serra de les Guixeres, que marca el lmit entre la Conca i l'Alt Camp. El 2005 tenia 78 habitants.

Histria.
El 978, fou el blanc del primer atac d'Almansor contra el comtat de Barcelona, quan de retorn d'una expedici al Regne de Navarra, en la que va atacar Alfaro i Pamplona, atac el castell d'al-Daliya, que s'ha identificat com el de Lilla.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132852" title="Llenges ugrofineses" nonfiltered="4083" processed="4046" dbindex="54385">


Les llenges ugrofineses formen una subfamlia de les llenges uralianes. La majoria dels lingistes creu que l'hongars, el fins i l  estoni, entre d altres, s haurien d incloure en el grup. A diferncia de moltes de les altres llenges parlades a Europa, les llenges ugrofineses no formen part de la famlia indoeuropea de llenges. Les llenges uralianes inclouen tamb les llenges samoidiques, i alguns lingistes usen els termes ugrofins i urlic com a sinnims. Moltes de les ms petites llenges ugrofineses estan en perill d'extinci.

Origens.

El "urheimat" del proto-fino-gric, la hipottica proto-llengua de les modernes llenges ugrofineses, no s localitzable. L'rea que es correspon amb l'actual Rssia europea central i nord (aix s, a l'oest dels Urals) s la zona que s'estima com a ms probable, per a una poca que dataria del tercer millenni aC. Aix s suggerit per la gran diversitat interfamiliar en l'mbit de la zona mitjana del Volga; tres branques ben diferenciades de la famlia, mordovi, mari i prmic, sn localitzades en aquesta regi. Tamb determinats noms reconstruts de plantes i animals (per exemple, piceas, pi siberi, avet siberi, etc.) sn congruents amb aquesta localitzaci. El proto-fino-gric reconstrut cont estrangerismes presos de l'indoirani, especialment les paraules per a mel i abella, probablement de l'poca que les tribus indoiranianes (com els escites i els srmates) van habitar les estepes euroasitiques. 

Hi ha proves que abans de l'arribada de les tribus de llengua eslava a l'rea de l'actual Rssia, parlants d'ugrofins podrien haver-se dispersat al llarg de tota l'rea entre els Urals i el mar Bltic. Aquesta era la distribuci de la cultura de pintes de cermica (Comb Ceramic Culture), una cultura de l'edat de pedra que sembla adequar-se a la poblacions de parlants de fi-ugrio, c. 4200 aC   c. 2000 dC. Hi ha hagut intents de relacionar les llenges ugrofineses amb les llenges indoeuropees, per no hi ha suficients similituds per a vincular-les amb alguna certesa. Existeixen semblants terminacions flexives, per el fet que estiguin o no genticament relacionades s irresoluble. El lxic com no atribuble a prstecs s molt escs, i no s'han establert lleis fontiques. Per contra, s'ha suggerit que les llenges germniques van evolucionar a partir d'una llengua indoeuropea com el cltic imposat sobre un substrat fins, encara que no n'hi ha proves suficientment satisfactries. 

Una part del lxic fino-bltic no s compartit amb la resta de les llenges ugrofineses, cosa que pot sser deguda a un substrat pre-fnic, que pot coincidir en part amb el substrat de les llenges bltiques indoeuropees. Amb relaci a les llenges sami (lpic), s'ha suggerit la hiptesi que els antecessors del sami parlaven originalment una llengua diferent, per que van adoptar la seva llengua actual sota la pressi dels seus vens parlants de fins. La teoria que l'origen de l'ugrofins es correspon amb una extensa rea del nord d'Europa ha rebut ms suport de les dades arqueolgiques i gentiques que dels resultats lingstics. Especialment, Kalevi Wiik ha afirmat que el proto-fino-gric fou la llengua original en la major part de l'Europa central i nord, i que els primers parlants d'ugrofins i les seves llenges es van originar en el territori de la moderna Ucrana (la cridada Ucrana refugiada) durant l'ltim perode glacial, quan la totalitat del nord d'Europa va ser coberta pel gel. Aquesta hiptesi, no obstant aix, ha estat rebutjada per gaireb tots els experts en lingstica comparada de l'ugrofins; el model de Wiik ha estat criticat per confondre conceptes gentics, arqueolgics i lingstics, i molts experts veuen la teoria com a pseudocientfica. 

Classificaci.
s generalment acceptat que la subfamlia Ugrofinesa de les llenges uralianes t els membres:

gric 
 Hongars;
 Hongars;
 Ob Ugric (Ob Ugrian);
 Khanti (Ostyak);
 Mansi (Vogul);
Llenges finoprmiques 
 Llenges prmiques ;
 Komi (Komi-Zyrian, Zyrian);
 Komi-Permiac;
 Udmurt (Votyak);
 Llenges finovolgaiques (Finno-txeremisic, Finno-Mari, Volga-Finnic);
 Mari (Txeremisic);
 Mari (Cheremis);
 Mordovi ;
 Erzya;
 Moksha;
 Llenges Fino-Volgaiques extingides ;
Merya  ;
Meshcherian   ;
Muromian  ;
 Fino-Lpic (Fino-Smic);
 Sami (lap);
 Sami Occidental ;
 Sami meridional;
 Ume Sami   gaireb extingit;
 Lule Sami;
 Pite Sami   gaireb extingit;
 Sami septentrional;
 Sami Oriental;
 Kemi Sami   Extingit;
 Inari Sami;
 Akkala Sami   Extingit;
 Kildin Sami;
 Skolt Sami;
 Ter Sami   gaireb extingit;
 Llenges finobltiques  ;
 Estoni;
 Fins - incls Menkieli (conegut com a Tornedalen or Tornedali), Kven i fines ingri;
 Ingri (Izhori)   gaireb extingit;
 Careli;
 Careli propi;
 Lude (Ludic, Ludian);
 Careli d Olonets (Livvi, Aunus, Aunus Karelian, Olonetsian);
 Estoni meridional, incls Vro(-Seto);
 Livoni (Liv)   gaireb extingit;
 Vepse ;
 Vtic ( Vod)   gaireb extingit;

Vocabulari com.

Aqu hi ha una petita mostra de vocabulary urlic (basat en l  Encyclopdia Britannica i Hakkinen 1979).   



(Notes ortogrfiques: La hacek () denota articulaci postalveolar, mentre que l acent ( ) denota una articulaci palatal secundria. La lletra finesa 'y'  representa el mateix fonema (una  arrodonida) com la lletra '' en altres idiomes. La veu aspirant dental  s l origen del fines estandart 'd', que es pronuncia de manera diferent en cada dialecte. El mateix s s marcat amb la lletra   en les parles sami. La ' ' sami s una postalveolar africada sorda .)

Nombres.
Els nombre d 1 a 10 en fines, estoni, vro, sami septentrional, erzya, Meadow Mari, Mansi, hongars, i Proto-Fino-gric.


 

Referncies.
 Benk , Lornd: Etymologisches Wrterbuch des Ungarischen (Diccionari etimolgic d hongars). Budapest: Akadmiai Kiad, 1992-1997., ISBN 963-05-6227-8;
 Collinder, Bjrn: Fenno-Ugric Vocabulary. Uppsala, 1955, ISBN 3-87118-187-0.
 Collinder, Bjrn: An introduction to the Uralic languages. Berkely, California;
 Campbell, Lyle: Historical Linguistics: An Introduction. Edinburgh University Press 1998.
 Csepregi Mrta (ed.): Finnugor kalauz (Finno-Ugric Guide). Budapest: Panorma, 1998., ISBN 963-243-862-0;
 Encyclopdia Britannica 15th ed.: Languages of the World: Uralic languages. Chicago, 1990.
 Hkkinen, Kaisa: Suomalais-ugrilaisten kielten etymologisen tutkimuksen asemasta ja ongelmista (Sobre la situaci i problemes en la recerca etimolgica de les llenges ugrofineses) (1979), in Nykysuomen rakenne ja kehitys (Structure and development of modern Finnish) volume 2, (NRJK 2) Pieksmki 1984, ISBN 951-717-360-1.
 Laakso, Johanna: Karhunkieli. Pyyhkisyj suomalais-ugrilaisten kielten tutkimukseen (A Bear Tongue. Views on the Research of the Finno-Ugric Languages). Helsinki: SKS, 1999.
 Laakso, Johanna (ed.): Uralilaiset kansat (Uralic Peoples). Porvoo - Hlsinki - Juva: WSOY, 1992, ISBN 951-0-16485-2.
 Marcantonio, Angela: What Is the Linguistic Evidence to Support the Uralic Theory or Theories? - A Linguistica Uralica 40, 1, pp 40-45, 2004.
 Marcantonio, Angela: The Uralic Language Family: Facts, Myths and Statistics. 2003.
 Marcantonio, Angela, Pirjo Nummenaho, and Michela Salvagni: The "Ugric-Turkic Battle": A Critical Review. A Linguistica Uralica 37, 2, pp 81-102, 2001. Online version.
 Ruhlen, Merritt, A Guide to the World's languages, Stanford, California (1987), pp. 64-71.
 Sammallahti, Pekka: Historical phonology of the Uralic languages. - In: Denis Sinor (ed.), The Uralic languages. Description, history and foreign influences. Leiden - New York - Kbenhavn - Kln: Brill, 1998.
 Sammallahti, Pekka, Matti Morottaja: Smi - suoma - smi kovlasnikirje (Inari Sami - fins - Inari Sami School Dictionary). Helsset/Hlsinki: Ruovttueatnan gielaid dutkanguovdda/Kotimaisten kielten tutkimuskeskus, 1983, ISBN 951-9475-36-2.
 Sammallahti, Pekka: Smi - suoma - smi stnegirji (Northern Sami - fins - Northern Sami Dictionary). Ohcejohka/Utsjoki: Girjegiis, 1993, ISBN 951-8939-28-4.
 Sinor, Denis (ed.): Studies in Finno-Ugric Linguistics: In Honor of Alo Raun (Indiana University Uralic and Altaic Series : Volume 131). Indiana Univ Research, 1977, ISBN 0-933070-00-4.
 Vikr, Lars S. (ed.): Fenno-Ugric. In: The Nordic Languages. Their Status and Interrelations. Novus Press, pp. 62-74, 1993.
 Wiik, Kalevi: Eurooppalaisten juuret, Atena Kustannus Oy. Finland, 2002.

                     III.      -                             (Languages of the Peoples in the USSR III. Finno-Ugric and Samoyedic Languages).         (Moscow):        (Nauka), 1966. ;
 A magyar szkszlet finnugor elemei. Etimolgiai sztr (The Hungarian Vocabulary of Finno-Ugric Origin. Diccionari etimolgic). Budapest: Akadmiai Kiad, 1967-1978.

Enllaos externs.
 Enllaos ugrofinesos  ;
 FAQ sobre llenges ugrofineses;
 Diccionari etimolgic Ural-Altaic-Sumeri  ;
 Ugri.info Infobase de llenges finogriques;
"Origens tnics de les nacions ugrofineses i el nacionalisme ugrofins modern a la Federaci Russa" per Konstantin Zamyatin ;
El ugrofinesos: el peix moribund nada en aigua The Economist, 20 de desembre 2005 ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132855" title="Vicent Llorens Poy" nonfiltered="4084" processed="4047" dbindex="54386">

Vicent Llorens Poy (Vila-real, 19 d agost de 1936) s un pintor i escultor valenci.

Amb noms set anys va iniciar els primers estudis de dibuix, pintura i modelat amb qui seria sempre el seu gran mestre i mentor, l escultor Jos Ortells.

Desprs d haver guanyat amb un interessant dibuix el primer premi del Concurs Provincial d Arts Plstiques patrocinat per la Diputaci de Castell en 1949, dos anys ms tard ingressa a l Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de Valncia. Al 1952 obt una beca del Patronat de Formaci Professional per a estudis superiors que mant durant tota la carrera, completada amb el seu trasllat a Madrid, on se gradua com a Professor de Dibuix a l Escola Central de Belles Arts als dinou anys d edat, al mateix temps que la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando li concedeix la beca de la Fundaci  Carmen del Ro .

L'obra pictrica.

L any 1962 guanya, per concurs, una beca del Govern itali per a l ampliaci d estudis a l Acadmia de Belles Arts de Roma i els museus d Itlia. I mitjanant altre concurs de mrits aconsegueix una altra ajuda del govern francs que li permet residir a Paris durant el curs 1965-66 estudiant les tendncies de l art contemporani. Mentrestant ha comenat la realitzaci d exposicions pictriques de notable projecci social i cultural, la primera de les quals s presentada a Madrid l any 1958 mentre Llorens Poy est encara complint el servei militar. A esta seguiran altres a Madrid (1960, 64, 68, 70, 72, 77, 79, 83), Valncia (1961, 69, 76, 79), Roma (1963), Lisboa (1965), Paris (1966), Bilbao (1975), Barcelona (1978), Girona (1978), Castell (1967, 73, 77, 80, 83, 97), Marbella (1979), Florida, EE.UU. (Miami, 1969, 71, Coral Gables, 1970, Fort Lauderdale, 1971). L any 1981 li va ser concedida a Barcelona Medalla d Honor al Concurs de Pintura  Condesa de Barcelona .

Com a pintor ha cultivat totes les tcniques: dibuix, oli, gravat, etc. i ha anat evolucionant en quant a la temtica. Des de les natures mortes i els paisatges (valencians, italians, parisencs) de la primera poca, a la important faceta com a retratista (han posat per a ell el Papa Joan XXIII, el rei Joan Carles I de Borb, el cardenal Tarancn, Sime de Bulgria i una llarga llista de personalitats de la vida poltica i social espanyola), fins al paisatge depurat de la seua darrera etapa madrilenya o el realisme social en les figures de la  movida  juvenil dels anys setanta. Especial inters varen tenir les seues representacions de figures nues, d un classicisme quasi renaixentista tot i que ben arrelats en la sensibilitat del nostre temps.

L'obra escultrica.

Sense deixar totalment de banda l activitat pictrica als anys setanta Llorens Poy inicia una nova trajectria com a escultor, de fet la seua vocaci primordial. Entre les seues obres ubicades en espais pblics destaquen els monuments al Llaurador, a Sant Pasqual Baylon, al Rei Jaume I i a la Mare de Du de Grcia a Vila-real, el retaule sepulcre de santa Maria Rosa Molas a Tortosa (Tarragona), el del beat Jos Manyanet de la Congregaci de la Sagrada Famlia a Barcelona, la Resurrecci a Madrid, Sant Isidre, la Mare de Du del Lled i el monument a la Histria de Castell a la plaa de santa Clara a Castell, i el Rei Jaume I a Almassora. En tirades destinades per a colleccionistes, Vicent Llorens Poy ha realitzat tamb diversos treballs en bronze, de notable destresa i delicadesa, herncia evident del seu mestre Jos Ortells.

Especial menci mereix la seua gran obra en la Baslica de Sant Pasqual de Vila-real durant la remodelaci d aquest Santuari Eucarstic Internacional. Vicent Llorens Poy realitz el sepulcre en plata que presideix la Reial Capella i on es conserven les relquies del sant alcanter, la srie de relleus que mostren diverses escenes de la vida de sant Pasqual Baylon, i el monumental retaule amb la glorificaci del Sant, ubicat sobre la cella d aquest a l antic convent del Roser, i presidint la nau principal del temple. En total son ms de cent cinquanta figures en mida natural, i incls superior, a ms de diversos relleus simblic, que el qualifiquen com un conjunt excepcional de l art sacre contemporani al que l artista ha dedicat el seu treball durant huit anys. El conjunt de la Capella Reial va ser beneit pel Cardenal Vicent Enrique i Tarancn, i inaugurat per Sa Majestat Joan Carles I, el dia 17 de maig de 1992, en el quart centenari de la mort de Pasqual Baylon a Vila-real.

Reconeixements.

Vicent Llorens Poy s Doctor en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid, amb la qualificaci  cum laude , per la seua tesi sobre Jos Ortells i la seua obra escultrica. Est en possessi de la  Medaille Internationale des Arts , l Encomanda del Mrit Civil, la  Medalla al Mrito en las Bellas Artes , la Creu de sant Raimon de Penyafort, Creu i Encomanda de l Orde Civil d Alfons X el Savi, i l any 1998 el Papa Joan Pau II el va nomenar Cavaller Comanador de l Orde de sant Gregori el Magne en la seua classe civil. Ha estat nomenat Fill Adoptiu per la vila de Torrehermosa (on va nixer sant Pasqual) i Fill Predilecte de Vila-real.

Obres seues figuren en museus, edificis pblics i colleccions particulars d Espanya, Itlia, Vatic, Sussa, Regne Unit, Frana, Portugal, Estats Units i diversos paisos hispanoamericans.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132856" title="OpenOffice.org Draw" nonfiltered="4085" processed="4048" dbindex="54387">


L'OpenOffice.org Draw s un editor de grfics vectorials similar al CorelDRAW que forma part de la suite ofimtica OpenOffice.org. Ofereix com a caracterstica uns "connectors" verstils entre figures, que estan disponibles amb una mplia varietat d'estils de lnia i faciliten fer dibuixos com a organigrames.

Els usuaris de l'OpenOffice.org tamb poden installar la Open Clip Art Library (Biblioteca Oberta de Clip Art), que afegeix una enorme galeria de banderes, logotips, icones i pancartes per a presentacions generals i projectes de dibuix. Algunes distribucions de GNU/Linux com Debian i Ubuntu han proporcionat un paquet dopenclipart fcil de descarregar i installar en el seu sistema operatiu.

Suport del format SVG.

Amb l'acceptaci del SVG creixent, l'habilitat d'OpenOffice.org Draw d'importar i exportar al format SVG ha arribat a ser cada vegada ms important.

Actualment, l'OpenOffice.org suporta exportar al format SVG, encara que amb algunes limitacions per ser resoltes . Tanmateix, el filtre de la importaci de SVG , encara est en desenvolupament intensiu i requereix utilitzar JRE..

Amb el desenvolupament i la maduresa dels filtres SVG, els usuaris podran usar Draw per editar directament l'enorme collecci de mostres SVG de l'Open Clip Art Library, en comptes d'usar usar un altre editor de SVG com l'Inkscape, o treballar nicament amb grfics de mapa de bits.

 Vegeu tamb .
 ca.openoffice.org - Web oficial del programa;
 www.openoffice.cat - Web del projecte de traducci d'OpenOffice.org al catal;
 Manuals i tutorials de l'OpenOffice.org en catal;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132857" title="Josep Pasqual Ortells Lpez" nonfiltered="4086" processed="4049" dbindex="54388">
Josep Pasqual Ortells Lpez (Vila-real, Castell, 7 de juny de 1887 - 27 de novembre de 1961) fou un escultor valenci.

Sense influncies de l ambient ni antecedents familiars, des de la infncia va mostrar una gran habilitat per al dibuix i el modelat, de manera que els seus pares el varen portar al taller de l imatger local Pasqual Amors perqu aprenguera l ofici. Al 1903 marxa a Valncia per comenar estudis a la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Carles, on alterna les classes amb el treball a l estudi de l escultor Llus Gilabert i Ponce . Fruit del seus primers treballs, l any 1904 va regalar a l Ajuntament de Vila-real un bust d'Alfons XIII, tal com queda recollit a les actes municipals

Al 1903 i al 1905 participa en unes exposicions collectives a Madrid i el 1907 exposa a Barcelona, on pren contacte amb el guitarrista Francesc Trrega. Per els guardons oficials comencen amb la Menci Honorfica obtinguda en l Exposici Nacional de Belles Arts de 1906 per un bust, retrat de son pare. Poc desprs se li encomana un relleu per al monolit commemoratiu de l enfrontament dels habitants de la Plana contra els invasors francesos, al pont del riu Millars. Les seues inquietuds el porten a Madrid per a treballar amb l escultor Agust Querol i, al morir aquest el 1909, ingressa a l estudi de Mari Benlliure, que sempre el va considerar el seu deixeble predilecte.

Guanya la Primera Medalla de l Exposici Regional Valenciana de 1909, i el Gran Diploma de Cooperaci en l Exposici Nacional Valenciana patrocinada per l Estat al 1910 per l obra Dos germans. A l Exposici Nacional de Belles Arts de 1910 guanya la Tercera Medalla per l obra Isabel i Nati i el mateix any, a l'Exposici d'Art Espanyol celebrada a la Repblica Argentina s distingit amb una menci honorfica pel bronze Adolescent. Per oposici lliure, guanya la beca de la Fundaci Piquer concedida per la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando, que li permet residir durant cinc anys a Roma i a Pars. Al primer lloc, com a altres d Itlia, troba una nova dimensi per al seu art. Pars li dona el contrast necessari per a assolir l equilibri estilstic i definir la prpia personalitat. Segueix els passos de la bohmia artstica, contrasta opinions amb els artistes d avantguarda, i t ocasions de conixer a grans figures com Modigliani o Isadora Duncan.

Al tercer any de pensionat envia a Madrid un relleu titulat Cadenes i amb ell guanya la Segona Medalla de l Exposici Nacional de Belles Arts de 1915. Sense arribar als trenta anys, modela un grup escultric amb el nom de Poema que mereix la Primera Medalla de l Exposici de 1917, atorgada per un jurat format per nou escultors que decideixen el premi per unanimitat i deixen sense adjudicar l altra Medalla corresponent a la mateixa secci.

Ortells s installa definitivament a Madrid, obrint estudi propi on dibuixa, modela, projecta, presenta obres als concursos i atn els encrrecs que professionalment li van sorgint, com ara la figura en bronze de l arquebisbe Costa i Borrs que, per selecci restringida entre altres escultors, li adjudica l Ajuntament de Vinars al 1918 i destinada al seu monument pblic. En la dcada dels vint realitza altres importants encrrecs en diverses ciutats: els monuments als doctors Tolosa Latour i Lzaro Ibiza per al parc madrileny del Retiro; el del msic Toms Bretn en Salamanca, i el de l actor Isidoro Miquez en Cartagena. Modela tamb sis grans relleus per a la faana del Crculo de Bellas Artes de Madrid que finalment, no van poder ser ubicats. Retrata en una menuda escultura a S.M. la Reina Victoria modelant en directe al Palau Reial, esculpeix en marbre el conjunt de l Anunciaci per a les escoles de l Ave Maria de Madrid, i realitza altres diversos encrrecs de personalitats de la poltica i la cultura.

Durant aquesta anys s inicia tamb la seua obra per a Vila-real: el pastoret de l ermitori de la Mare de Du de Grcia (1920), el grup L estalvi protegint la Famlia i el Treball per a l edifici de la Caixa d Estalvis local (1931) i comena a fer el monument a Polo de Bernab (1934), tot i que la seua inauguraci tardar encara uns anys. La ciutat manifesta la seua satisfacci pels xits de l artista amb diversos homenatges i, al 1927, la collocaci d una placa commemorativa a la faana de la seua casa natalcia al carrer del Tremedal.

Al 1935 realitza el monument a Don Manuel Gulln a la ciutat d Astorga, per l esclat de la Guerra Civil interromp la seua obra i li crea una difcil situaci econmica, fins al punt d haver de vendre la Medalla d Honor amb que havia estat guardonat. Diverses obres seues son destrudes, incloent el monument a D. Avelino Montero, fundador dels Tribunals de Menors, abans de arribar a ser inaugurat. Les dificultats de la postguerra el mouen a opositar a la plaa d Escultor Anatmic de la Facultat de Medicina de la Universitat Central, que guanya al 1941. A l any segent obt per concurs-oposici la Ctedra de Modelat d Esttua a l Escola Central de Belles Arts de San Fernando.

Per concurs pblic realitza el monument als herois del Baleares a Palma, triomfant tamb amb el seu projecte per al monument a la Repblica Argentina, tot i que desprs no va arribar a fer-se. A Vila-real modela el bust per al monument al guitarrista Francesc Trrega (1952) i la creu memorial dels Cados (1957). Entre altres obres que va creant a Madrid cal esmentar l esttua del Jurisconsulto Gallo per a la faana del Palau de Justcia, per encrrec ministerial; l ngel a la clau de l Arc de la Victria a la Moncloa; la lpida del doctor Espina y Capo per a l Hospital General, la del doctor Cortezo a la Real Acadmia de Medicina, i la de Benito Prez Galds a la casa on va viure aquest escriptor.

Cal no oblidar diverses obres menors de carcter funerari: el pante del doctor Albinyana a nguera; la lpida mausoleu del Marqus de la Ensenada per al Pante de Marinos Ilustres a San Fernando (Cadis); la de don Guillermo Cabrera al cementeri de Valncia i altres diverses al de Vila-real. s important i valuosa tamb la producci d obres de menut format: Domini, La poma, Amor illcit, Dona, Sortida del bany, etc. En la seua extensa gamma com a medallista, va fer molts models per concurs pblic, com la Medalla de Madrid, o els guardons de diverses Exposicions Nacionals de Belles Arts. Tamb les medalles commemoratives de la Conquesta de Sevilla, del centenari de Sant Joan de la Creu o la Fundaci del Museu Naval.

L art religis va ser tractat per Ortells amb mentalitat d escultor i no d imatger, per sense renunciar a la tradici espanyola en el gnere. Entre les seues talles en fusta figuren la Marededu del Roser, Sant Gregori i Sant Esteve en la cripta de la catedral de l Almudena a Madrid; la imatge de la Verge Dolorosa a Almeria; La Marededu de la Taronja a la baslica de la Mare de Du del Lled a Castell; el Crist de sant Marcel a la capella de la Sang de Sogorb; la Verge del Amor Hermoso al C.M. San Pablo de Madrid. En pedra va realitzat per concurs pblic de l Ajuntament de Valncia la imatge de sant Pasqual Baylon per un dels templets del pont de la Mar. Durant tot aquest temps Ortells va ser convocat per formar part de Jurats o Tribunals de Concursos i Oposicions. Va ser tamb elegit vicepresident de l Associaci de Pintors i Escultors de Madrid i Soci d Honor de nombrosos centres artstics i culturals. Obres seues varen figurar en exposicions a Berln, Brusselles, Buenos Aires, Pars i Vencia, i en museus de Barcelona, Madrid i Bogot.

Als darrers anys de la seua vida va intensificar la seua presncia a Vila-real, on l Ajuntament li va facilitar un estudi i lloc de residncia a l ermitori de la Mare de Du de Grcia. Al seu poble natal va deixar obres com el reliquiari-custdia de la Baslica de Sant Pasqual (1952), la imatge de la Confraria de la Mare de Du dels Dolors (1953), el grup de Jess Natzar (1954) i la Vernica (1956) de la Confraria de la Santa Fa; la Purssima de la Congregaci de Maria Immaculada, sant Llus Gonzaga i sant Joan Berchmans; la Purssima (1954) i el manifestador del Santssim (1956) per a la Congregaci de Filles de Maria Immaculada; el Crist Jaient de la Confraria del Sant Sepulcre (1955); el relleu de Sant Josep en marbre (1956) per a la Caixa Rural; el grup de Jess (1957) i l ngel (1958) de l Oraci en l Hort, per a la Germandat de Terra Santa; i la imatge de l Ecce Homo (1958) per a la Confraria de la Purssima Sang de Crist.

Considerat entre els fills predilectes de Vila-real, l Ajuntament de la ciutat li va oferir una exposici antolgica en el seu honor quan, al 1961, per la seua meritria tasca docent li va ser concedida pel govern espanyol l encomanda amb placa de l Orde Civil d Alfons X el Savi. Poc de temps desprs, Josep Pasqual Ortells Lpez va morir en la seua ciutat natal, el 27 de novembre de 1961.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132858" title="Francesc Gimeno Barn" nonfiltered="4087" processed="4050" dbindex="54389">
Francesc Gimeno Barn (Vila-real, Castell, 30 de novembre de 1912 - 7 de novembre de 1978) fou un pintor valenci.

Va ser un home de carcter senzill, parc en paraules, amant de la solitud. D'aquesta manera, rara vegada es va introduir en els mbits que freqenten les eminncies de l'art. Aix, malgrat que la seua obra s, mereixedora d aix, el seu currculum esta mancat de ressonncies grandiloqents que magnifiquen la seua dimensi artstica. En vida, les seues exposicions varen visitar sales de Vila-real, Castell, Valncia, Sller i, en una ocasi en cada lloc, Sevilla, Sant Sebasti i Madrid.

El carcter personal de Gimeno Barn marca una biografia molt allunyada de l'estereotip dels grans pintors de la seua poca, tant nacionals com internacionals. Consagrat a una formaci acadmica, no es va mostrar procliu a aventurar-se en el mon de l'avantguarda, mentre que, per altra part, la seua activitat docent i la seua vida familiar, amb gust per l'allament, -especialment a An- varen condicionar una certa tendncia conservadora en la seua manera de pintar. Des dels seus inicis en la pintura va contar amb immillorables mestres. A Castell, xicotet encara, va tenir les ensenyances de Castell i, ms tard, d'Aliaga Romagosa, la qual cosa va condicionar l'academicisme del pintor vila-realenc des del comenament.

El ms notori dels artistes plstics vila-realencs, Ortells, degu tamb influir en bona mesura a l'estil del jove pintor. Va ser Ortells qui va aconsellar els pares de l'estudiant per que l'enviaren a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles a Valncia. All va acudir, becat per la Diputaci Provincial de Castell. Anys ms tard, comenada ja la dcada dels trenta, es va traslladar a l'Escola de Belles Arts de San Fernando, a Madrid, nica que concedia ttols que capacitaven per exercir la docncia i optar a una ctedra. Continuava aix la seua formaci amb mestres de la talla de Cubells, Pinazo, Chicharro, Benedito i Adsuara. Sn els anys quan la seua paleta recorda a la de Sorolla i el seu academicisme s ms patent. Tanmateix, la influncia de mestres de la de San Fernando, com Vzquez Daz, seran responsables de breus incursions en el geometrisme i la simplificaci de plans en la composici, en un estil que recorda el cubisme.

Per no eren els camins de l'avantguarda els que hauria de conrear Gimeno Barn. Quan en 1933 guanya per oposici una plaa de paisatgista a "El Paular", instituci creada pel poc avantguardista Mari Benlliure, la vocaci de Gimeno Barn discorria ja clarament per altres rumbs. Sortosament, el pintor va poder i va saber fugir a temps del fred academicisme de l'escola madrilenya. 

A finals de 1934 es trasllada a Barcelona, ciutat molt ms avanada quant a codis artstics i culturals. Amplia estudis al "Cercle de sant Lluc", seqela d'aquell mtic "Els quatre gats", i passa un temps vivint de la seua pintura, impregnant-se de la tradici paisatgstica catalana, introduda per Mart Alsina a mitjan del segle XIX, durant la seua estada a Terrassa. Per la Guerra civil del 36 va ser per al pintor, com per a tots els espanyols, una fita que marque un abans i un desprs. Durant el conflicte va treballar al Servei cartogrfic de l'Estat Major de l'Aviaci, a Btera, i durant la postguerra va treballar sota la direcci de Porcar, collaborant en la recuperaci del patrimoni artstic religis.

En 1941 va poder donar un tomb a la seua carrera grcies a la Fundaci "Conde de Cartagena" que es va oferir a subvencionar- li estudis a l'estranger. Per la guerra a Europa frustra aquesta experincia que, a bon segur, haguera suposat una evoluci substancial en l'estil de Gimeno Barn. Tanmateix, consumeix la beca a Espanya, en concret entre el Pas Valenci, Catalunya, Mallorca i Guadarrama. Va ser precisament en aquests primers anys de la dcada dels 40, en especial durant l'estada a Catalunya i sota l'influx de la denominada "escola d'Olot", quan es defineix l'estil ms caracterstic de Gimeno Barn. Tant com Porcar, ser Anglada Camarasa qui deixa en el pintor vila-realenc l'empremta de l impressionisme francs, estil aleshores ja en dess en altres latituds per de gran xit en les exposicions espanyoles contempornies.

El seu estil va sent cada vegada ms reposat, de acabats magistralment acurats. Un estil que t a la natura, viva o morta, com suport d'una paleta no necessriament ampla en matisos cromtics, com a conseqncia de la seua fidelitat als models. Per aquella poca guanya una plaa com professor de dibuix a la Casa Provincial de Beneficncia. Corria l'any 1944. Quatre anys desprs es casa amb Elisa Garcia Crespo. Sn anys d'estabilitat econmica familiar. Resideix a Vila-real i ms tard a Castell i les seues obres es venen amb facilitat. Sn paisatges del seu poble natal, de la Plana en general, de Montanejos, d'Algmia d'Almonesir, Alcal de Jcar, Penscola, Alcossebre i la Snia els que omplin les seues produccions. 

A mitjans de la dcada dels cinquanta descobreix el paisatge d'An, el poble que arribaria a anomenar-lo com a Fill Adoptiu. An s ara la seua gran musa paisatgstica. Depura l'estil al temps que pinta fins a la sacietat les terres de llaurana i la serralada de la xicoteta poblaci. No solament amplia la seua gamma cromtica amb una varietat de verds, que s'afegeixen als ocres i daurats de l'anterior etapa. Ara, a ms, la seuapinzellada es torna ms breu, ms impressionista. Mentre, la famlia va creixent i, per tant, les necessitats econmiques. En 1959 aconsegueix una plaa de professor de pintura a l'Escola de Belles Arts i Artesania de Castell.

Malgrat l xit trobat a fora d'insistir en el seu definit estil personal, Gimeno Barn intenta renovar-se sota l'influx de Van Gogh. Els colors es tomen ms purs i els contorns s'afilen sota el pinzell negre. Tanmateix, sortosament, adverteix que el futur no hauria de jutjar-lo com un simple imitador de corrents ms o menys afortunades per massa adscrites a una figura de la talla del pintor holands. Calia retornar al seu propi estil: eixa simbiosi d'impressionisme realista matisat per polits acabats, fruit de la sella gran preparaci acadmica i el seu propi mode de viure, que li procurava una estabilitat emocional que, en ocasions, priva de les millors iniciatives als genis. 

Als seus darrers anys, Gimeno Barn alterna els paisatges amb quadres d'estudi on predominen els bodegons. En aquest apartat assoleix uns nivells de gran mestria, amb composicions on prima els major mfasi posat a la superfcie pictrica abans que el tema, sota la influencia del postimpressionisme i, en concret, de Czanne. No es va oblidar de conrear la figura i el retrat, per no era aquest el gnere que millor s'adia la brevetat de la sella pinzellada, ms apta per a lliscar-se sobre els plans geomtrics amb els quals cerca els volums de les natures mortes.

El 7 de novembre de 1978 el va sorprendre la mort, als 65 anys. Enrere quedava una vida dedicada per sencer a la pintura, a la qual es va consagrar de manera absoluta i amb l'amor que sols es concedeix a una gran vocaci. Dos premis, aconseguits a Vila-real i Castell, i una selecci per a la II Biennal d'art Hispano-americ celebrada a Barcelona, sn el bagatge de reconeixement oficial .  El seu influx va marcar empremta en aquells pintors que es consideren deutors del seu estil: Llorens Poy, Josep Mingol, Rosendo Esteller, Jos Borrs, Juan Claros, Llorens Bort i Pascual Reverter, entre altres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132859" title="Saliva" nonfiltered="4088" processed="4051" dbindex="54390">
La saliva s un lquid de la cavitat bucal, produt per les glndules salivals, transparent, de viscositat variable, compost principalment per aigua, sals minerals i algunes protenes.    

 S'estima que la boca est humitejada per la producci d'entre un i dos litres de saliva al dia, i durant la vida d'una persona se'n generen uns 38.000. Aquesta quantitat de saliva s variable, ja que va disminuint amb l'edat i a causa de diferents tractaments. La producci de saliva est relacionada amb el cicle circadi, de tal manera que a la nit se segrega una quantitat mnima de saliva; a ms, la seva composici varia en funci dels estmuls (com l'olor o la visi del menjar) augmentant -per exemple- el pH davant d'aquests estmuls (quan en condicions normals s de 6 a 7). s segregada per les glndules salivals majors (partida, sublingual i submaxillar) i menors. La disminuci de saliva s'anomena hiposalivaci, mentre que la sensaci de sequedat bucal s'anomena xerostomia, la producci excessiva sialorrea.

 Composici de la saliva .
La composici s, similar a la del plasma. Est composta per:
 Aigua: Representa un 95% del seu volum, en la que s hi dissolen el 5% restant format per sals minerals com ions de sodi, potassi, clor, bicarbonat i fosfats. L' aigua permet que els aliments es dissolguin i es percebi el seu sabor en el sentit del gust. ;
 Ions de clorur: Activen l'amilasa salival o ptialina. ;
 Bicarbonat i fosfat: Neutralitzen el pH dels aliments cids i de la corrosi bacteriana. ;
 Mucus: Lubrica la bola alimentcia per facilitar la degluci i que pugui avanar al llarg del tub digestiu, sense fer-lo malb.
 Lisozim: s una substncia antimicrobiana que destruiex les bacteries contingudes en els aliments, protegin part de les dents de la caries i de les infeccions.
 Enzims: Com la ptialina, que s una amilasa que hidrolitza l  almid parcialment en la boca, comenan la digesti dels hidrats de carboni. ;
 Estaterina: Amb un extrem aminoterminal molt cid, que inhibeix la precipitaci de fosfat clcic al unir-se als cristalls de hidroxiapatita. A ms a ms, tamb t una funci antibacteriana i antifngica. ;
 Altres substncies: Com ara inmunoglobulines especfiques, transferrina i lactoferrina.

 Funcions de la saliva .
 Protectora de l'esmalt: Funcionant com a defensa, lubricant i regulant el pH.
 Reparadora: afavorint la mineralitzaci.
 Digestiva: Per l'efecte dels enzims abans mencionats.
 Important en l'expressi oral.;
 Mant l'equillibri hdric.;
 Capacitat tamponadora del medi: Neutralitza el medi cid produt en les menjades. Si es produeix un pH cid es provoca la desmineralitzaci de l'esmalt, mentre que si es produeix un pH bsic, s'acumula tosca.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132861" title="Bocs de can Ross" nonfiltered="4089" processed="4052" dbindex="54391">

Qui sn.
s una colla de diables originada al districte de les Corts. I com el seu nom indica: originada a la plaa de can Ross que es pot trobar just sota l'Illa Diagonal.

Origen.


La iniciativa que va acabar per conformar apareix pels volts de la Festa major del barri de les Corts que coincideix amb la festivitat de Santa Maria del Remei.
Dita iniciativa prov d'antics alumnes de les escoles Pare Manyanet i Itaca, els monitors i monitores de l'Esplai Natzaret, i la comissi de festes de la plaa Ross. I conclou amb el registre de l'entitat l'1 de desembre de 1996.

Estris i Vestuari.
Vestuari.
Com es pot apreciar tant a la imatge de grup com en el propi logo. Els colors caracterstics dels Bocs sn el el negre i el groc.
Pel que fa el vestuari cada membre s lliure de dissenyar-lo com vulgui amb l'nic requisit de conservar els colors de la colla. Els pantalons han de ser negres i s opcional aplicar-hi algun detall en color groc.

El calat s el tema principal de controvrsia, hi ha qui es decanta per la tradicional espardenya (sobre un mitj de llana o cot) mentre que d'altres opten per d'altres calats ms cmodes o segurs.


Maces o Forques.
s l'estri principal de tots els diables i s on duen la crrega de pirotcnia agafada. Aquesta ha d'sser prou segura com per qu la carrutxa no se n'escapi i permetre'n la rotaci per tal de fer l'efecte del paraigua d'espurnes.

La forca dels Bocs es caracteritza pel seu aire tradicional, sent-ne una tpica de remoure palla de dues puntes. 
La pirotcnia s'hi enganxa mitjanant unes anelles de plstic que per un cant abracen la carrutxa i per l'altre s'agafen a una barra metllica de no ms de 3mm de dimetre i uns 15 cm de longitud. Normalment el bloqueig es realitza amb pinces d'estendre. Aquest enginy permet carregar de 10 a 16 carrutxes en cada tirada.

Ceptrot.

s la forca grossa de la colla. Aquest est construt amb dos tubs d'acer que s'enllacen per augmentar la llargada de l'artefacte (fins gaireb tres metres. 
Un d'ells duu soldats la srie d'arestes que permetran carregar la pirotcnia. Aquests mesuren aproximadament un pam i permeten el mateix joc de rotaci que el de les forques.

Ben ple carrega unes 85 carrutxes tot i que sovint es combinen amb surtidors ("crackers") i francesos.














Actuacions i actes destacats.
Fins ara als Bocs se'ls ha vist a tots els correfocs de la Merc i als del seu barri apart d'altres correfocs a d'altres contrades on puguin haver estat convidats.


Enllaos externs.

 Bocs de can Ross;
 Diables festius d'Etnocat;

Ressenyes.

 Programa de festes de les Corts de l'any 2006 PDF, pgina 26;
 Crnica de la Festa Major 2003 Dijous 9 d'octubre, correfoc de Bocs i altres;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132862" title="Baslica de Sant Pasqual" nonfiltered="4090" processed="4053" dbindex="54392">
La Baslica de Sant Pasqual s un convent i santuari francisc de Vila-real, que acull el venerat sepulcre de sant Pasqual Bayln.
Fundaci.
Entorn a la xicoteta ermita dedicada a la Mare de Du del Roser, que havia estat fundada pel poble de Vila-real per tal de celebrar el triomf de la batalla de Lepant el dia 7 d'octubre de 1571, s'origina l'antic convent de religiosos descalos alcanterins. L'ordre franciscana, reformada per sant Pere d'Alcntera dins de l'esperit de la Contrareforma catlica, havia obtingut en 1575 la Butlla Pontifcia concedida per Gregori XIII per a la creaci d'un nou convent en terres valencianes i, desprs d'una brevssima estada a l'ermitori de la Mare de Du de Grcia a la vora del riu Millars, els frares aconsegueixen dels Jurats municipals l'autoritzaci per ocupar aquell indret a les immediacions de la vila.

Al novembre de 1578 i respectant la dedicaci de la capella del Roser, els alcantarins s'installen al seu entorn i inicien l'ampliaci de la mateixa i la construcci del seu nou convent, en el qual segueixen les estrictes normes d'austeritat i puresa arquitectnica que determinen els estatuts de la seua ordre, tal com encara es pot apreciar als elements que han arribat fins als nostres dies: claustre, escales interiors i sala  De profundis , refectori i paraments exteriors.

La nau de l'antiga esglsia constava de quatre trams, amb cor elevat al primer sobre l'accs principal, pilastres adossades d'ordre corinti i xicotetes capelles entre els contraforts de les quals es coneix la dedicaci a sant Antoni de Pdua, sant Joan Baptista i la Mare de Du dels Dolors. L'altar major, amb capalera plana, tenia la imatge de la Mare de Du del Roser i als laterals avanats altres dedicats a sant Francesc d'Asss i la Immaculada Concepci. Mancada de creuer, la capella es cobria amb volta d'aresta en la tradici valenciana que va perdurar fins al segle segent, i en el seu segon tram es va obrir una capella ovalada en honor de sant Pere d'Alcntera, en la qual anys desprs s'ubicar l'esplndida escultura que el representa, tallada per Ignasi Vergara, i s'adornar amb diverses pintures de Josep Vergara, germ d'aquell.

Estada de sant Pasqual.

Sant Pasqual Bayln, que havia visitat ocasionalment el nou monestir en 1587, s destinat all dos anys ms tard i en aquest lloc romandr fins a la seua mort en 1592. La fama de santedat que el rodeja mou els frares a enterrar les seues despulles en la mateixa esglsia, als peus de l altar de la Immaculada, on rep des del primer moment la veneraci dels visitants. El propi rei Felip III, acompanyat de la seua esposa Margarida d ustria, acudeix a conixer el lloc on reposa l humil llec l any 1599 i potencia el procs de beatificaci aprovat per son pare.

Quan aquesta es produeix, a l octubre de 1618, s incrementen la devoci i les visites al santuari, de manera que els alcantarins varen decidir la construcci d una altra capella annexa a la nau principal, on es trasllada en setembre de 1640 el cos del Beat, la causa de canonitzaci del qual ja s havia impulsat en aquells moments. Per el recinte queda molt prompte xicotet per acollir els nombrosos devots de fra Pasqual Bayln, i d immediat s inicia una ampliaci del mateix, que es conclou i ornamenta al 1681 amb una exuberant decoraci barroca que rodeja l urna on s exhibeix el cos del Sant, la canonitzaci del qual arriba al 1691. La protecci que decideix exercir Carles d'ustria sobre el sepulcre del Sant, li dona a aquest oratori el carcter de Reial Capella.

Esplendor i destrucci.
El convent, que s ja ms conegut pel nom de sant Pasqual que per l original del Roser, pateix al 1706 els efectes de l'assalt a la vila durant la guerra de Successi, per la qual cosa es procedeix en 1721 a diverses reformes i a la construcci d un segon claustre al costat de l originari, on continuaria obert el pou de benfiques aiges excavat al 1589 i que encara es mant. La protecci de la monarquia sobre el santuari es manifesta amb claredat en les grans celebracions del primer centenari de la canonitzaci i en l autoritzaci constant de la celebraci de corregudes de bous a la plaa al costat del convent i a benefici d aquest.

Superats els trasbalsaments derivats de la presncia dels invasors francesos en la poblaci, que empenten els frares al 1811 a l ocultaci del cos del Sant, es produeix l exclaustraci de la comunitat alcantarina l any 1835 com a conseqncia de les lleis desamortitzadores, i a penes a l any segent l ocupaci del monestir per les religioses franciscanes procedents del convent de Santa Clara de Castell.

El 13 d agost de 1936, en les primeres convulsions de la terrible guerra civil, el santuari s brbarament incendiat sense que la poblaci puga evitar que la totalitat de l edifici reste prcticament enrunada i que siga profanat el sepulcre del Sant. El 17 de maig de 1942, en la festivitat de sant Pasqual, es va collocar la simblica primera pedra que marcava la voluntat de recuperar aquella joia espiritual i artstica llegada pels segles. Amb gran esfor econmic i la participaci de nombrosos donants annims, es posa en marxa la construcci d un projecte successivament reformat i adaptat a les possibilitats de cada moment que conclou al maig de 1971 amb la benedicci de l auster temple per part del Provincial de l Ordre Franciscana per a la seua obertura al culte, i la seua consagraci en febrer de 1974 dins dels actes del VII Centenari de la fundaci de Vila-real.

La nova baslica.

La imminncia dels centenaris de la mort (1991) i de la canonitzaci de sant Pasqual (1992) va significar un nou impuls en el desenvolupament de les obres de reconstrucci, procedint-se a completar la faana principal i erigir els dos grans campanars, dignificar el presbiteri de l esglsia amb l ubicaci de la gran custdia constituda per un conjunt escultric de Josep Ortells i, sota la coordinaci de l artista Vicente Llorns Poy, a recuperar estticament el recinte de la Reial Capella que acull el venerat sepulcre de l humil francisc. El Santuari Eucarstic Internacional de sant Pasqual Bayln va ser honorat per SS. el Papa Joan Pau II amb la dignitat de Baslica el 25 de mar de 1996.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132868" title="Macedoni" nonfiltered="4091" processed="4054" dbindex="54393">


Lingstica:
 Antic macedoni, llengua relacionada d'una manera poc clara amb el grec;
 Macedoni (grec), dialecte del grec modern;
 Macedoni (blgar), dialectes sudoccidentals del blgar;
Onomstica:;
Macedoni d'Antioquia, patriarca d'Antioquia al segle VII.
Macedoni I de Constantinoble, patriarca de Constantinoble  al segle V.
Macedoni II de Constantinoble, patriarca de Constantinoble del segle V i comenament del VI;
Macedoni Critfag, asceta grec;
Macedoni Vicari d'frica, vicari d'frica al comenament del segle V;
Macedoni de Tessalnica, poeta grec;
Macedoni de Trcia, nom que portava Macedoni I de Constantinoble abans de ser patriarca.

 Paraules relacionades .
 Macednic, llengua eslava;
 Macedonians, secta (semiarrians);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132869" title="Temporada 1970 de Frmula 1" nonfiltered="4092" processed="4055" dbindex="54394">




Resultats de la Frmula 1 a la temporada 1970. 


 Sistema de puntuaci .

S  adjudicaven punts als sis primers llocs (9, 6, 4, 3, 2 i 1). Ja no es donen punts per la volta ms rpida. Pel recompte  final del campionat nomes es tenien en comte els sis millors resultats dels set primers grans premis i cinc dels sis grans premis seguents, d'aquesta manera s'eliminava el pitjor resultat en cada una de les dues parts  possibles del campionat (6 de 7 i 5 de 6). 

Tamb es puntuable pel Campionat del mn de constructors.


 Curses .



 Posici final del Campionat de constructors de 1970 .





 Posici final  del Campionat de pilots de 1970 .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132873" title="Stphane Sarrazin" nonfiltered="4093" processed="4056" dbindex="54395">


Stphane Sarrazin s un corredor francs de Frmula 1 i corredor de rallis del Campionat Mundial de Rallis de la Federaci Internacional d'Automobilisme (FIA). Va nixer el 2 de novembre de 1974 a Barjac, Frana. 

Desprs de 2 anys a la Frmula 3 francesa va passar a la Frmula 3000 el 1998. L'any segent, l'11 d'Abril de 1999 va debutar al Gran Premi del Brasil amb l'equip Minardi. Va substituir el Luca Badoer. Va aconseguir zero punts en el campionant. Durant el 1999 - 2001 va ser pilot de proves de l'equip Prost de Frmula 1 i per Toyota durant el 2002.

El 2003 Sarrazin va crrer la Superfund World Serie. El 2004 va passar a competir en rallis disputant dos proves del Campionat Mundial de Rallis quedant quart. Sarrazin va formar part de l'equip Subaru tenint com a copilot Chris Atkinson i compartint equip amb el campi Petter Solberg.

Stphane Sarrazin va conduir un Aston Martin DBR9 en la frmula GT1 de l'edici del 2006 de les American Le Mans Series, per va anunciar el 10 de gener que el 2007 passaria a ser el conductor oficial de l'equip Peugeot Sport  en les Sries Le Mans, conduint el nou prototip Le Mans Peugeot 908 disel.

 Vegeu tamb .
 Petter Solberg;
 Subaru;

 Enllaos externs .
 Web oficial de Stphane Sarrazin ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132880" title="Xavier Vendrell i Segura" nonfiltered="4094" processed="4057" dbindex="54396">

Xavier Vendrell i Segura, (Sant Joan Desp, 15 d'octubre de 1966) s un poltic catal,  Conseller de Governaci de la Generalitat de Catalunya durant l'any 2006. 

Biografia.
Ha iniciat estudis d'enginyeria industrial i de cincies poltiques i s tcnic en transport nacional i internacional.

Ha estat membre de la Uni Excursionista de Catalunya (UEC) de Cornell, des de 1976, i n'ha format part de la junta entre 1984 i 1986. El 1988 va ser president de l'Assemblea Nacional de l'Assemblea d'Estudiants Independentistes d'Universitat (AEIU). El 1991 va participar en la fundaci dels Castellers de Cornell i en va ser el primer president.
Militncies anteriors a ERC.
Abans d'entrar a ERC va militar primer al Moviment de Defensa de la Terra (MDT), fins a 1989, i desprs a Catalunya Lliure, de 1989 a 1991. De 1986 a 1989 va formar part de la Coordinadora Nacional de l'MDT i de 1989 a 1991 de la Direcci Nacional de Catalunya Lliure. 

Segons algunes fonts, difoses pels diaris e-notcies i ABC coincidint amb l'entrada de Vendrell al Govern de la Generalitat, tamb va militar a Terra Lliure, i va tenir un paper important en la dissoluci de l'organitzaci i la integraci d'algun dels seus membres a Esquerra Republicana. Ni ell mateix ni ERC no ho han confirmat ni desmentit, tot destacant la inoportunitat i la mala voluntat de la publicaci d'aquestes notcies. D'altra banda, persones de l'entorn del partit (ja siguin crtiques amb Vendrell  o no ) han acceptat els fets.

Militncia a ERC i crrecs institucionals.
Va entrar a militar a Esquerra Republicana de Catalunya el 1991, any en qu va ocupar el crrec de president comarcal del partit al Baix Llobregat. L'any 1995 va ser nomenat president de la Regi Metropolitana de Barcelona d'ERC. Va ser Secretari d'Organitzaci i Finances del partit des del 1996 fins al 2006. 

En l'mbit institucional, ha estat regidor de Medi Ambient i tinent d'alcalde de Control i Seguiment de l'Ajuntament de Sant Joan Desp. Tamb ha estat conseller de Consum i Turisme del Consell Comarcal del Baix Llobregat fins al 1997, i conseller de la Mancomunitat de Municipis de l'rea Metropolitana de Barcelona (MMAMB). 

Ha estat diputat d'ERC al Parlament de Catalunya des del 1999 fins al 2005, data en qu va entrar al govern de Catalunya 2003-2006 com a secretari general del Conseller Primer. 

El 20 d'abril de 2006, assumeix el crrec de conseller de Governaci i Administracions Pbliques de la Generalitat de Catalunya en la primera remodelaci del govern Maragall, crrec del que va ser destitut el 13 de maig de 2006 quan els consellers d'ERC varen ser expulsats del govern. A les eleccions al Parlament de Catalunya (2006) va ser elegit diputat, crrec que ocupa actualment.

Com a diputat va ser portaveu a la Comissi d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (1999-2003) i de la Comissi de Poltica Territorial i Medi Ambient (1999-2005).

Actualment s Vicesecretari General de Coordinaci Interna i Acci Electoral d'ERC i diputat al Parlament de Catalunya.

El 2007 ha publicat un llibre, titulat Disculpin les molsties, en el qual diu explicar els secrets ms ben guardats d Esquerra Republicana de Catalunya i del govern tripartit.

Referncies.


Enllaos externs.
  Currculum de Xavier Vendrell al web d'ERC;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132882" title="Corn angls" nonfiltered="4095" processed="4058" dbindex="54397">


El corn angls s un aerfon, un instrument musical de la famlia del vent fusta, emparentat amb l'obo tant per la seva estructura com pel seu timbre. En l'embocadura t una llengeta de canya doble i el tub s lleugerament cnic. A les partitures orquestrals s'abreuja amb les inicials (ca). s un instrument transpositor, s a dir que el qu sona no s el mateix que el qu est escrit. 

 Origen del nom .
Es desconeix l'origen del seu nom per malgrat que es digui "angls", no t res a veure amb Anglaterra. Es creu que s originari de Frana, i el nom original seria cor angl ("corn en angle"), ja que t aquesta forma lleugerament corbada. El terme anglais o anglois seria una deformaci d'"angl" que ha generat aquest error. En tots els idiomes es perpetua aquesta confusi i, per exemple, es diu "english horn" en angls, "corno inglese" en itali i "Englisch Horn" en alemany.

 Tessitura i qualitat sonora .
El corn angls s ms llarg que l'obo i pot sonar una quinta ms greu. Es diu que est en fa, perqu la nota ms greu que pot sonar s un fa. s a dir que quan l'executant prem la combinaci de tecles que en un obo produiria un do4, en el corno angls produeix un fa3.

La seva tessitura va des del mi3 fins a al sib5, s a dir, dues octaves i mitja. En algunes orquestracions, com la de Ravel en els Quadres d'una exposici, el fa arribar al mib greu, el que fa pensar que seria un altre tipus d'instrument similar.

La seva campana en forma de pera contribueix a donar-li un timbre un punt ms nasal i cobert que el de l'obo. La seva qualitat sonora s ms propera a la del "obo d'amor"; t un timbre ms dol i planyvol que l'obo. Mentre l'obo s l'instrument soprano de la famlia, el corn angls s el contralt, mentre que l'obo d'amor correspondria al mezzosoprano.

 Histria .
Deriva de l'anomenat "oboe da caccia", instrument antic que es troba freqentment en obres de Bach.

Henry Purcell l'identifica com a tenor hoboy, s a dir, obo tenor. Ms tard va ser conegut com a obo contralt. Els anglesos de vegades denominaven aquest instrument "french horn", que s com ara s'anomena la trompa. A Anglaterra actualment s conegut pel seu nom francs, "cor anglais", mentre que als Estats Units se'l coneix com "english horn".

Era molt poc usat abans del Romanticisme; un exemple d'aquestes poques utilitzacions la trobem a Barcelona; segons el Bar de Mald, el 4 de mar de 1801 es va tocar un concert per a corn angls i orquestra de Carles Baguer. Posteriorment, per, va ser un instrument fora habitual en l'orquestra amb destacats "solos", que s'han fet famosos com en el segon moviment de la Simfonia del Nou Mn de Dvorak. En la msica de cambra s'usa rarament ja que es fa servir l'obo.

A les bandes sonores de les pellcules, el corn angls apareix tant o ms que l'obo, degut al seu timbre ms rod i al seu so ms greu. Tamb ha estat usat per alguns msics de jazz com Paul McCandless, Sonny Simmons i Vinny Golia. Nancy Rumbel l'ha fet servir en la can guanyadora del premi Grammy Tingstad and Rumbel. El corn angls tamb est present en arranjaments instrumentals dels germans Carpenters, sent la ms notable For All We Know (1971).

 Repertori .
 Antonn Dvo k: Simfonia nm. 9 del Nou Mn;
 Csar Franck: Simfonia en re menor (2n. moviment).
 Dmitri Xostakvitx: Simfonia nm. 11 (4rt. moviment). Simfonia nm. 8 (1r moviment).
 Joseph Haydn: Simfonia nm. 22 (El filsof).
 Jean Sibelius: El cigne de Tuonela. Suite Karelia.
 Maurice Ravel: Concert per a piano en sol (2n. moviment).
 Joaqun Rodrigo: Concert d'Aranjuez (2n. moviment);
 Gioacchino Rossini: Obertura de Guillem Tell.
 Richard Wagner: Tristany i Isolda (acte 3r, escena 1a).
 Hector Berlioz: Obertura del Carnaval Rom.
 Piotr Ilitx Txaikovski: Romeo i Julieta (tema d'amor).
 Aaron Copland: Quiet City.
 Aleksandr Borodn: En les Estepes de l'sia Central.

 Fonts .

VILAR, Josep M.: La msica orquestral de Carles Baguer; Vol. V. Concert per a dos fagots i orquestra. Pg. IV. Ed. Trit. Barcelona, 2005.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132884" title="L'Eco de Sitges" nonfiltered="4096" processed="4059" dbindex="54399">
L'Eco de Sitges s un dels setmanaris locals ms antics de Catalunya, s'edita i es distribueix a Sitges des del 1886. Actualment t uns 1000 subscriptors que reben el seu exemplar a domicili. 

Les mesures fsiques de lEco sn 270x400 mm, es publica els dissabtes i est escrit ntegrament en catal; rep subvencions per part de la Generalitat de Catalunya . Aquest setmanari noms es pot trobar als quioscos del terme municipal de Sitges, en diversos establiments de Sant Pere de Ribes i al FNAC de Plaa Catalunya de Barcelona. El contingut del peridic combina la tasca dels periodistes de la redacci, i articles i comentaris tramesos pels lectors. Aquesta obertura a les collaboracions dels sitgetans n'ha fet un vehicle d'expressi que ha sobreviscut les poques ms dures i difcils que ha travessat la vila.

El seu director des de fa ms de cinquanta anys s Josep Manuel Soler i Soler. Per aquest motiu, l'ajuntament va fer-li un homenatge recentment . 

Una collecci completa del peridic es pot consultar a l'Arxiu de Sitges (Plaa de l'Ajuntament 18). Constitueix la millor eina per a estudiar els canvis i les notcies que s'han produt en aquesta vila costanera al llarg dels anys. Hom ha proposat de digitalitzar la collecci per a facilitar-ne l'accs, per el cost del projecte ha frenat la iniciativa.

Ancdotes.
El 16 de febrer de 1896 l'Eco de Sitges va publicar la primera constncia escrita del Xat en un sopar-tertlia celebrat el 13 de febrer del mateix any.

Difusi.
 1999: 1.772 exemplars;
 2000: 2.000 exemplars;
 2001: 1.989 exemplars;
 2003: 2.002 exemplars;
 2006: 2.500 exemplars;



 Enllaos externs.
Lloc oficial de L'Eco de Sitges

Referncies. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132892" title="Samuel Johnson" nonfiltered="4097" processed="4060" dbindex="54400">

Dr Samuel Johnson (Lichfield, Staffordshire, 7 de setembre de 1709 - 13 de desembre de 1784), comunament conegut simplement com Dr Johnson, va ser una de les figures literries ms importants d'Anglaterra: poeta, assagista, bigraf, lexicgraf, i considerat per molts com el major crtic literari en angls.

Johnson era possedor d'un gran talent i d'una prosa amb un estil inigualable. El Dr. Johnson s potser ms conegut entre estudiants de filosofia per la seua "refutaci" del idealisme proposat per Berkeley. Durant una conversa amb Boswell, Johnson es va enfurir davant del suggeriment que l'immaterialisme berkeley era irrefutable; dirigint la seua vista a terra, immediatament va patejar amb fora una pedra prxima i va proclamar:  Aix s com ho refute! 

 Vida i obra .
Fill d'un pobre llibrer, Johnson naix a Lichfield, Staffordshire. S'educa primer en la Lichfield Grammar School. El 31 d'octubre de 1728, poc desprs  de complir els dinou anys, ingressa al Pembroke College, a Oxford. Passats noms tretze mesos, no obstant, la seua pobra situaci econmica l'obliga a deixar Oxford sense cap ttol. Intenta llavors treballar com a instructor i mestre d'escola, per s rebutjat pel director de la Adam s Grammar School, el reverend Samuel Lea, trobant treball desprs en una escola de Stourbridge.  Als vint-i-cinc anys contrau matrimoni amb Elizabeth "Tetty" Porter, una viuda que el sobrepassava en vint-i-un anys d'edat.


L'any 1737, Johnson, sense un centau, es muda a Londres junt amb el seu exalumne David Garrick, i comena a escriure per a The Gentleman s Magazine, sota la direcci d'Edward Cave. Durant les segents tres dcades, Johnnson escriu copiosament: assajos, poesia, biografies, reports parlamentaris i dins i tot el catleg de la Harlein Library. Continua vivint en la pobresa. Els seus treballs ms importants d'aquest perode sn potser el poema London (1738) i Life of Savage (1745). Aquest ltim conta la vida d'un amic seu, l'escriptor Richard Savage, qui havia compartit amb Johnson la seua pobresa i havia mort l'any anterior.

Entre 1747 i 1755, Johnson compon potser la seua obra ms coneguda, A Dictionary of the English Language. Tot i ser molt elogiada i incalculablement influent, Johnson hi guanya massa diners, en haver hagut de costejar el llarg procs d'escriptura. Durant aquest temps tamb publica una srie de treballs gaireb setmanals titulats The Rambler (El divagador). Generalment de temtica moral o religiosa, aquests assajos sn ms seriosos del que el seu ttol suggereix, i continuen apareixent fins a 1752. No sn molt populars, per una vegada compilats en un nic volum tenen una gran acceptaci. L'esposa de Johnson mor poc desprs d'aparixer l'ltima entrega.

Johnson comena a escriure una altra srie, The Idler (L'ocis), l'any 1758. Aquests assajos sn ms breus i menys seriosos que els anteriors, i es publiquen setmanalment durant dos anys. A diferncia de The Rambler, publicat de manera independent, The Idler apareix en un diari setmanal.

L'any 1759 publica la novella satrica Rasselas, suposadament escrita en dues setmanes per a pagar el funeral de sa mare. Johnson, no obstant, s repudiat en aquesta poca per la seua prosa, que acusen de dilatada; el poeta contemporani Charles Churchill en fa allusi en escriure: "He for subscribers baits His hook / and takes your cash, but where's the book?" (Per als subscriptors prepara el seu esquer/ i pren els teus diners, per on est el llibre?)

L'any 1762, Johnson rep una pensi governamental de tres-centes lliures anuals, principalment grcies als esforos de Thomas Sheridan i l'Earl de Bute. L'any segent coneix a James Boswell, el seu futur bigraf. Ms o menys al mateix temps forma "El club", un grup literari que inclou a Joshua Reynolds, Edmund Burke, David Garrick i a Oliver Goldsmith. Johnson, en aquesta poca, ja s una celebritat; el 1765 rep un doctorat honorfic del Trinity College de Dubln, seguit per un d'Oxford deu anys desprs.

El 1765 coneix a Henry Thrale, un opulent cerveser i membre del parlament. Al poc de temps es fan amics, i Johnson s'integra a la famlia: viur amb els Thrale els prxims quinze anys, fins a la mort de Henry l'any 1781. Els diaris i la correspondncia de Hester Thrale sn, desprs del material de Boswell, la font d'informaci ms important que hi ha sobre Johnson.

En 1773, deu anys desprs de conixer-se, Boswell i Johnson s'embarquen en un viatge per les illes occidentals d'Esccia, el testimoni de les quals queda plasmat en el llibre A Journey to the Western Islands of Scotland (1775). (La versi de Boswell, The Journal of a Tour to the Hebrides, es publica en 1786.) La seua visita a les terres altes d'Esccia i a les illes Hbrides t lloc durant la pacificaci posterior a l'era Jacobina, quan el sistema de clans escocs estava sent obliterat i la cultura galica romantitzada. Johnson ataca durament els qui asseveren que els poemes sobre Ossian de James Macpherson sn traduccions de la literatura escocesa antiga, sota la falsa premissa que el llenguatge escocs galic "mai va ser una llengua escrita". Tanmateix, Johnson contribueix a la seua fomentaci demanant que es tradusca la Bblia a aquest idioma, la qual cosa es fa al poc de temps. Fins llavors, els Gals escocesos havien deps de la versi galic-irlandesa de Bedell.

Durant la dcada del 1770 Johnson passa molt de temps a Edimburg junt amb Boswell i Lord Monboddo, amb els qui s'escriu profusament i intercanvia crtiques literries.

L'ltim treball important de Johnson s el seu Lives of the English Poets, projecte comissionat per un consorci de llibrers londinencs. Aquest llibre consisteix en un recull d'estudis crtics i biogrfics que serveixen de prefaci a diverses antologies potiques. 

Johnson mor en 1784, i s soterrat en l'Abadia de Westminster.

 Perfil .
D'imponent complexi fsica, Johnson tenia la vista i l'oda molt dbils; el seu rostre presentava diverses cicatrius, per haver patit escrfula quan era petit, i tamb patia de diversos tics i moviments involuntaris. Els smptomes descrits pels seus contemporanis suggereixen que Johnson pot haver patit la sndrome de Tourette, i possiblement de trastorns obsessiu-compulsius. Tendia al que llavors s'anomenava melancolia.  

Johnson era un anglic devot i conservador, un acrrim tory, i un home compassiu, que va allotjar a diversos dels seus amics en dificultats econmiques. Tot i haver recolzat la causa Jacobina,  va acabar acceptat la successi hannoveriana per l'poca de Jordi III. Johnson va ser un pensador en extrem original i independent durant tota la seua vida, la qual cosa explica la seua profunda afinitat cap a l'obra de John Milton, malgrat de la visi tan radical (i per a Johnson, intolerable) que tenia Milton en assumptes de poltica i religi.

La fama de Johnson es deu en gran part a la reeixida biografia escrita per Boswell, Life of Johnson. Tanmateix, cal notar que Boswell el va conixer desprs que aquest haguera aconseguit ja la fama i una certa estabilitat econmica, per la qual cosa el llibre tendeix a retratar aquesta ltima etapa. S'explica llavors que Johnson siga comunament conegut com un acerb per entranyable personatge d'alta societat, tot i haver viscut en la pobresa durant gran part de la seua vida.

Abans d'assentar-se a Londres, Johnson va residir a Birmingham; un fris en l'Old Square hi va immortaliltzar la seua estada. La Birmingham Central Library posseeix una importantssima collecci de la seua obra, amb uns dos mil volums, incloent-hi moltes primeres edicions, a ms de nombrosos peridics literaris i llibres sobre ell.

 Obres selectes .



 Bibliografia .
 Bate, Walter Jackson. The Achievement of Samuel ;

Johnson (1978), and Samuel Johnson (1977).
 Reddick, Alan: The Making of Johnson's Dictionary (Cambridge, 1990);
 Quinney, Laura. "Chapter 2: Johnson in Mourning" in Literary Power and the Criteria of Truth (1995).
 Watkins, W. B. C. Perilous Balance: The Tragic Genius of Swift, Johnson, and Sterne (1939).
 Wharton, T. F. Samuel Johnson and the Theme of Hope (1984).
G. K. Chesterton The Judgment of Dr. Johnson 1927;

Enllaos externs.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132897" title="Trit del Montseny" nonfiltered="4098" processed="4061" dbindex="54401">

A finals del 2005 es va donar a conixer el descobriment d'una nova espcie de vertebrat prpia dels Pasos Catalans (endmica de Catalunya).

La determinaci de la nova espcie ha estat treballada pels bilegs Salvador Carranza (investigador del Departament de Biologia animal de la Universitat de Barcelona) i Flix Amat (de l'rea Herpetologia del Museu de Granollers de Cincies Naturals), amb estudis efectuats el 2002 (emmarcats en el Pla de Seguiment de parmetres ecolgics del Parc Natural del Montseny), de morfologia externa i osteologia de l'animal, aix com l'anlisi poblacional i d'ADN (diferenciaci gentica), que permeten assegurar que el trit del Montseny t caracterstiques biolgiques diferenciades a la resta de catalogades com queda patent a la publicaci del a revista Zoological Journal of the Linnean Society. El nom cientfic que se li ha assignat s el de Calotriton arnoldi.

El trit del Montseny, el ferreret de Mallorca, la sargantana pallaresa, la sargantana de les Pitises, la sargantana balear i la baldriga balear sn els nics vertebrats vius endmics del Pasos Catalans.

L'amfibi ms proper s el trit pirinenc, el Calotriton asper (abans anomenat "Euproctus asper") observat per primer cop el 1979 tamb al Montseny.

Particularitats del trit del Montseny i el Parc Natural del Montseny.
El Masss del Montseny demostra un cop ms la seva singuralitat biogeogrfica ja que hi perviuen poblacions residuals d'espcies, tal i com ens diuen BIGUES, J et SAIZ, E. (2006:94) com a resultat de la lenta retirada cap al nord de la darrera glaciaci, fa un mili i mig d'anys i grcies al perllongament de les condicions idnies, a causa de l'altitud.

Aix doncs amb el pas del temps, i la separaci fsica d'ambdues poblacions, feren que els tritons del Montseny s'adaptessin a unes condicions ms mediterrnies tot evolucionant independentment fins a diferenciar-se com a espcie nica. 

A ms val a dir que el trit s un bon indicador de la qualitat ecolgica de les aiges del Parc Natural del Montseny. Aquests amfibis necessiten aiges fredes, netes i ben oxigenades (Informatiu del Parc del Montseny: 2006)

Situaci de l'espcie.
s una de les poblacions d'amfibis ms petita d'Europa, es calcula que hi ha uns 1.500 exemplars en una extensi de prop de 40 km2, val a dir que amb un futur incert i frgil, i no cal dir que necessiten de mesures de protecci conservacionistes.

Fonts i enllaos externs.
 BIGUES, Jordi et SAIZ, Eduardo (2006): "El trit del Montseny", Revista El Temps, pp. 94, nm.1.125, del 3 de gener del 2006.
 Informatiu del Parc del Montseny de la Diputaci de Barcelona;
 Article publicat a la revista 'Zoological Journal of the Linnean Society' (versi pdf, 1 Mb);
 Web del Parc Natural del Montseny;
Web d'Amphifiaweb;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132898" title="Palau de Charlottenburg" nonfiltered="4099" processed="4062" dbindex="54402">


El Palau de Charlottenburg (en alemany Schlo  Charlottenburg) s una antiga residncia de la famlia reial de Prssia ubicada a Berln i actualment s el palau ms gran de la ciutat desprs de la demolici del Palau Reial a la dcada del 1950. 

Situat a l'actual districte de Charlottenburg-Wilmersdorf, a la ciutat de Berln, inicialment la residncia era coneguda amb el nom de Lietzenburg. El palau fou construt per l'arquitecte Arnold Nering sota l'estil del barroc itali i encarregat per la princesa Sofia Carlota de Hannover, esposa del rei Frederic I de Prssia. 

Amb la coronaci de Sofia i Frederic com a reis de Prssia l'any 1701, s'encarreg l'engrandiment del Palau que fins al moment havia estat concebut com una residncia d'estiu de la famlia reial. La direcci de les obres d'ampliaci recaigueren en l'arquitecte alemany Eosander von Gthe. A la mort de Sofia Carlota l'any 1705, el rei Frederic renomen el Palau i els jardins amb el nom de Charlottenburg en honor a la seva muller.

Des de 1709 i fins a 1712 es continuaren amb les obres d'ampliaci del Palau i de condicionament i arranjament dels jardins. Les crniques de l'poca descrivien l'interior del Palau com la vuitena meravella del mn. En aquestes crniques es recalcava l'existncia d'una cambra anomenada Bernsteinizimmer que era recoberta amb mbar portat directament de la Prssia Oriental. L'habitaci, idea de Gottfried Wolffram, Ernst Schacht i Gottfried Turau, fou supervisada per Andreas Schltter.

Amb la mort del rei Frederic I de Prssia l'any 1713, Charlottenburg entr en un nou perode sota el rei Frederic Guillem I de Prssia. Aix, l'any 1716, Frederic Guillem regal la cambra d'mbar al tsar Pere I de Rssia. A la mort de Frederic Guillem, el rei Frederic II de Prssia renov l'inters de la famlia reial en el palau i orden la construcci d'una nova ala i de noves habitacions sota les ordres de Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff.

Ara b, aquest renovat inters per Charlottenburg s'exting quan el rei Frederic II de Prssia pogu disposar del Palau de Sanssouci, a la ciutat de Potsdam. Des de 1747, la ciutat de Potsdam pass a ser el centre de la vida de la cort prussiana i Charlottenburg decaigu en importncia.

Durant el segle XIX el Palau fou emprat per prnceps de branques menors de la famlia reial prussiana, aix hi nasqu la princesa Llusa Margarida de Prssia, esposa del duc de Connaught.

Durant la Segona Guerra Mundial, el Palau fou especialment afectat pels bombardejos aliats sobre Berln. Situat al Berln Occidental, el Palau fou totalment reconstrut durant el perode de postguerra. Desprs de 1945 el Palau ha servit com un museu de la vida cortesa a Prssia i com una de les principals atraccions turstiques del Berln Occidental.

L'any 2004 el Palau esdevingu la residncia oficial del President d'Alemanya a Berln ja que la tradicional residncia presidencial a la capital federal, el Palau de Bellevue, es trobava en procs de restauraci i adequaci.
 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132899" title="Corts de Monts" nonfiltered="4100" processed="4063" dbindex="54403">


A Monts hi van tenir lloc diverses corts:

 Corts de Monts de 1289;
 Corts de Monts de 1362-1363;
 Corts de Monts de 1376-1377;
 Corts de Monts-Fraga de 1383-1384;
 Corts de Monts de 1388;
 Corts de Monts de 1470;
 Corts de Monts de 1510;
 Corts de Monts de 1512;
 Corts de Monts de 1533;
 Corts de Monts de 1537;
 Corts de Monts de 1542;
 Corts de Monts de 1547;
 Corts de Monts de 1553;
 Corts de Barcelona-Monts de 1564;
 Corts de Monts de 1585;

Articles relacionats.
Corts Catalanes;
Llista de Corts Generals Catalanes;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132910" title="Santa Cruz de la Zarza" nonfiltered="4101" processed="4064" dbindex="54404">

Santa Cruz de la Zarza s un municipi de Castella - la Manxa a la provncia de Toledo, prop de la provncia de Conca, carretera de Taranc a Ocanya. Limita amb Villamanrique de Tajo i Fuentiduea de Tajo, al nord, en la provncia de Madrid; Villarrubia de Santiago i Villatobas, a l'est; Corral de Almaguer i Cabezamesada, al sud; tots ells a Toledo; i Tarancn, Zarza de Tajo, Fuente de Pedro Naharro i Horcajo de Santiago, a l'oest, a la provncia de Conca. 

La seva poblaci es de 4.594 habitants (2003). Tot i que les activitats agricoles van ser la base de la seva economia, de ms en ms creceix en relaci amb l'industria, grcies a la creaci de fbriques y tallers industrials.

 Demografia .




 Administraci .



Enllaos externs.

 Associaci Cultural dels Amics del Museu Etnolgic de Santa Cruz de la Zarza;
 Maps & fotografias de satelite de Santa Cruz;
 Web NO oficial de Santa Cruz de la Zarza;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132911" title="Unua Libro" nonfiltered="4102" processed="4065" dbindex="54405">


L'Unua Libro (Primer Llibre) va ser la primera publicaci que va descriure l'idioma internacional esperanto (anomenat llavors Lingvo Internacia, "Idioma Internacional"). Va ser publicat inicialment en rus el 26 de juliol del 1887 a Varsvia i amb el pas dels anys es van anar publicant edicions en hebreu, polons, francs, alemany i angls. Este manual incloa el Parenostre, alguns versicles de la Bblia, una carta, poesia, les 16 regles de l'esperanto i 900 arrels de vocabulari. L'autor, Ludwik Lejzer Zamenhof, va dir que "un idioma internacional, com un idioma nacional, s una propietat comuna". Zamenhof firm el seu treball amb el pseudnim "Doktoro Esperanto" i el nom "esperanto" va quedar com a nom del mateix idioma (que en esperanto significa "el que t esperana" o "esperanat").

El 1905, Zamenhof torn a publicar les 16 regles de la gramtica, juntament amb un diccionari universal i una collecci d'exercicis en un treball titulat Fundamento de Esperanto (Fonament de l'Esperanto). En el primer Congrs Mundial d'Esperanto, a la ciutat de Boulogne-sur-Mer, eixe mateix any es va redactar una declaraci que assenyala el segent:

L'nic fonament de la llengua esperanto, obligatori per sempre i per a tots els esperantistes, s l'obra  Fonament de l'Esperanto , en la qual ning no t dret de fer canvis. Si alg es desvia de les regles i models donats en esta obra, no podr mai justificar-se dient que "aix ho aconsella o vol l'autor de l'esperanto". Qualsevol esperantista t el dret d'expressar en la manera que considere ms justa tota idea que no puga ser expressada de manera adequada amb el material que hi ha en el "Fonament de  l'Esperanto", igual com es fa en qualsevol altra llengua. En benefici de la plena unitat de la llengua, per, a tots els esperantistes es recomana d'imitar en tot el possible l'estil que hi ha en les obres del creador de l'esperanto, que s la persona que ms ha treballat per l'esperanto i qui millor en coneix l'esperit.;

Pel fet que Zamenhof declarara que un idioma internacional ha de ser una "propietat comuna" s'han fet comparacions entre l'esperanto i el que hui seria identificat com un projecte de codi obert (en realitat totes les llenges sn aix). Tanmateix, segons el context de la declaraci, Zamenhof renunciava als seus drets i privilegis com a creador de l'idioma. 

 Contingut .

L'Unua Libro constava de 40 pgines, cobertes i un gran full. Contenia:

 Prleg (28 pgines), al qual hi havia els primers textos en esperanto: ;
 Parenostre (oraci), ;
 Passatges de la Bblia, ;
 Model de carta, ;
 Mia penso (poesia original), ;
 Traduccions de textos de Heinrich Heine, ;
 Ho, mia kor' (poesia original), ;
 Huit targetes que contenien la promesa d'aprendre la llengua si deu milions de persones fan pblicament la mateixa promesa,
 Llions de Lingvo Internacia, que consistien en l'alfabet de l'esperanto i 16 regles bsiques de gramtica i de sintaxi (6 pgines), ;
 Al full solt hi havia imprs un vocabulari esperanto-rus (947 mots). ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132913" title="Fagot" nonfiltered="4103" processed="4066" dbindex="54406">

El fagot s un instrument musical aerfon que pertany a la famlia de l'obo; per tant, un instrument de vent-fusta i amb una llengeta doble a l'embocadura. Fent la comparana amb la veu humana, si l'obo s la soprano, el fagot seria el tenor de la famlia.

Histria.
Histria.
Com succeeix amb altres instruments, el fagot compta amb precedents fora antics. El msics romans van ampliar les possibilitat de l'aulos (una espcie d'obo en la seva part greu, amb un instrument anomenat tbia bassa.

Entre les diferents hiptesis sorgides per explicar els inicis d'aquest instrument n'hi ha que atribueixen el seu invent a un canonge de Ferrara, Afranio Teseo, nascut a Pavia cap el 1495, i sembla que es va inspirar en una mena de cornamusa serbo-croata alimentada per manxes laterals. D'altra banda Curt Sachs, el fams organleg, nega que el fagot derivi d'un tipus de bombarda italiana del segle XVI. 

 Segles XVI-XVII .
La seva aparici als tractats terics dels segles XVI i XVII s molt freqent, ja sigui citat com a dulciana o com a fagot. Aix, Lodovico Zacconi (Prattica di musica, 1596-1619 ), Pietro Cerone (El Melopeo y maestro 1613), Michael Praetorius (Syntagma musicum, 1615-1619) i Marin Meresenne (Harmonie Universelle, 1636-1637) van mostrar el seu inters per aquest greu instrument, en especial Meresenne, que recull en la seva obra un fagot bastant evolucionat i ja equipat amb tres claus. Cap el 1620 apareix un altre membre de la famlia, un instrument ms greu anomenat contrafagot, que pot sonar una octava ms baixa.

El fagot, que inicialment va rebre a Espanya el nom de baix per analogia amb aquest instrument al qual venia a substituir, es va anar consolidant durant els segles XVII i XVIII. Inicialment es feia servir fonamentalment en la msica religiosa, reforant les veus dels cantors, per ms tard s'estendria el seu s en altres mbits musicals. Les obres de Castelli (1621), Marini (1626), Selma i Salaverde (1638), Valentini (1639) i Bertali (1645) testifiquen l'inters dels msics de l'poca, com tamb ho va fer Heinrich Schtz, que en la seva Simphoniae sacrae (1629) li va donar un tracte particular. 

 Segle XVIII .
Durant el segle XVIII va seguir evolucionant fins a consolidar-se com un instrument orquestral i com un dels escollits en els concerts per a solista; n'hi ha prou en recordar el gran nombre de concerts que Vivaldi va compondre per a fagot. Ms endavant el seu timbre profund i ombrvol va ser protagonista dels excellents concerts compostos per Mozart i Weber. Tamb cal destacar el concert que compongu el Pare Anselm Viola (1738-1798), monjo del Monestir de Montserrat, conegut tant per les seves obres com pel fet d'haver estat mestre de Ferran Sors, i el concert per a dos fagots i orquestra que deix escrit Carles Baguer. Ambdues obres -juntament amb altres notcies- semblen testimoniar l'estima que es tenia pel fagot com a instrument solista a Catalunya a finals del segle XVIII i principis del XIX.

La forma de l'instrument es va mantenir sense massa canvis fins a mitjans del segle XVIII. Posteriorment una srie de modificacions el farien evolucionar d'una manera considerable. El fagot construt per Brujin cap el 1730 tenia quatre claus; aquesta data s qestionada per altres autors que opinen que l'exemplar de Brujin data de 1751. El 1760 l'artes angls Kusder li va afegir una clau ms, i el nombre de claus es va anar incrementant de manera parallela al seu desenvolupament. 

 Segle XIX .
A comenaments del segle XIX el fagot destacava per la nitidesa del seu so i el seu ample registre. Les caracterstiques amb qu avui coneixem l'instrument sn conseqncia bsicament de les aportacions dutes a terme entre 1820 i 1830 per Jean Nicolas Savary, les millores del qual es van veure reforades per la incorporaci del sistema de claus de Theobald Bhm, que l'artes Triebert va adaptar al fagot l'any 1855. Culminant el desenvolupament de l'instrument cal destacar l'aportaci del clebre constructor Johann Adam Hecker (1812-1877), que va introduir diverses solucions tcniques que va publicar en un tractat, editat el 1899.

 Descripci de l'instrument .


Fagotistes famosos.

 Dsir-Hippolyte Dihau del qual hi ha un quadre de Degas de 1870.
 Barn von Duernitz. per al qual Mozart va compondre un concert.
 Georg Friedrich Brandt. ;
 Hugo Burghauser.
 tienne Ozi (1754 1813): fagotista, compositor, pedagog;
 Carl Almenrder (1786 1843): disenyador d'instruments, fagotista i  compositor;
 Louis Marie Eugne Jancourt (1815 1900): disenyador d'instruments, fagotista, compositor i pedagog.
 Julius Weissenborn (1837-1888):fagotista,  compositor i pedagog.
 Archie Camden (1888 1979): fagotista i pedagog.
 Simon Kovar (1890 1970): fagotista, pedagog i arrenjador.
 Sol Schoenbach (1915 1999): fagotista i pedagog.
 Leonard Sharrow (1915 2004): fagotista i pedagog.
 Maurice Allard (1923): fagotista i arranjador.
 Sherman Walt (1923-1989):  fagotista, pedagog, solista de la Boston Symphony Orchestra entre 1953 i 1989. ;
 Mordechai Rechtman (1925 ):  fagotista, pedagog, arranjador i director. Solista de la Israel Philharmonic durant 45 anys.
 Bernard Garfield (1928 ): fagotista, pedagog, solista de la  Philadelphia Orchestra de 1957 2000. ;
 William Waterhouse (1931 ): pedagog, fagotista a la Royal Northern College of Music;
 Walter Ritchie (1936 ): pedagog, fagotista a Los Angeles Philharmonic Orchestra;
 Milan Turkovic.
 Klaus Thunemann.
 Daniel Smith;

Audicions.
 


Obres per a fagot.
Barroc.
 Antonio Vivaldi va compondre 37 concerts per a fagot;

Classicisme.
 Johann Christian Bach, Concert per a  fagot en  Sib M, Concert per a  fagot en Mib M;
 Johann Nepomuk Hummel, Concert de fagot en Fa M, W75;
 Wolfgang Amadeus Mozart, Concert per fagot en  Sib M, K191;
 Anselm Viola, Concert per a baix i orquestra en Fa M;
 Carles Baguer,concert per a dos fagots i orquestra en Fa M.

Romanticisme.
 Carl Maria von Weber, Andante e rondo ungarese en do menor, op. 35 / Concert per a fagot en Fa M, op. 75;

Contempornia.
 Hindemith, Sonata per a fagot i piano(1938);
 John Williams, Five Sacred Trees : Concert per a  fagot i orquestra(1997);
 Richard Strauss, Concertino per a clarinet i fagot (1948);

Fragments de msica destacats.
 Paul Dukas, L'aprenent de bruixot, que apareix a les pellcules dels estudis Walt Disney Fantasia i Fantasia 2000;
 Edvard Grieg, In the Hall of the Mountain King, fragment de Peer Gynt;
 Serguei Prokfiev, Pere i el llop (El tema de l'avi);
 gor Stravinski, La consagraci de la primavera (Comena amb un fams solo de fagot de notes molt agudes);
 gor Stravinski, L'ocell de foc ;
 Maurice Ravel, Rapsdia espanyola;
 Maurice Ravel, Bolero;
 Hector Berlioz, Symphonie fantastique;

 Bibliografia .
 Josep Casadell i Cunillera Anlisi fsica del so del fagot Barcelona: Generalitat de Catalunya-CIRIT, 2006;

 Enllaos externs .

El portal del fagot i els fagotistes (en espanyol) ;
Botiga de msica especialitzada en fagots i obos (en espanyol);
Bassoon fingering guide (En angls) ;
Enllaos cercant per bassoon a del.ici.ous;
Web de la marca Heckel;
Web de la marca Fox;
Llista d'obres per a l'estudiant de fagot (En angls) ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132917" title="Kataluna Inform-Servo Televida" nonfiltered="4104" processed="4067" dbindex="54407">
KIS TV (Kataluna Inform-Servo Televida) s un servici informatiu de vdeos a la xarxa, l'objectiu fonamental del qual s donar a conixer a la comunitat esperantista la realitat cultural, histrica i social dels Pasos Catalans, i a la comunitat catalana els mateixos aspectes del moviment esperantista. S'encet l'any 2006 de la m de dos activistes de l'Associaci Catalana d'Esperanto, Ferriol Macip i Jomo Milla, tots dos collaboradors del canal local Barcelona TV.  

El projecte KIS TV est basat en uns altres servicis audiovisuals esperantistes, com els de Libera Folio o  Internacia Televido.

 Enllaos externs . 

 Pgina de KIS TV ;
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132918" title="Ossifar" nonfiltered="4105" processed="4068" dbindex="54408">

Ossifar va ser un grup de msica pop mallorqu, molt popular a mitjans anys 90 grcies a unes lletres de to irnic i una msica festiva. Amb una base pop, hi mesclaven rock, bolero o techno (entre molts d'altres estils). Aix mateix, els cantants no paraven d'imitar accents, fer veuotes, o de mesclar mallorqu i castell, tot fent-ne befa.

Discografia.
lbums d'estudi.
Cansiones de amor amb los calsones baixos.
 Any 1990;
 Duraci: 34:41;
 "Telefoname"   3:15;
 "Los quemelos"   3:17;
 "Pasodoble de amor"   3:04;
 "Angeleta"   4:59;
 "Resteimientos de amor (no puedo obrar)"   3:54;
 "Ca de bou"   3:18;
 "Mujer de aliento asesino"   3:22;
 "Organic song"   5:14;
 "Catalina (mi poblema)"   3:32;
 "Perfidia"   1:03;
 "Doblete (por los msicos de hotel)"   1:03;

En Gori Cuper t morenes.
 Any 1991;
 Duraci: 33:15;
 "El Bolero de Ossifar"   3:00;
 "Un rap es un pes (Es xarop de'n Gori)"   3:50;
 "El Sheriff Ripoll"   3:00;
 "Magdalena (Un lento)"   4:10;
 "El llombligo"   3:15;
 "Au id" (*)   3:00;
 "Sa Porsella i se sivil"   3:20;
 "Cantas bien o cantas mal"   2:30;
 "Los Garbansos"   3:00;
 "Firmame un papel (como mientras)"   3:00;
 "En Gori Cuper te morenes"   1:50;
* Engrabado en directo al Mierdason Escuar Garden, manco ses guiterres, sa bateria, es baco, ses pianolas, sas voses... i el pblico. (Tret de la coberta de darrera del disc).

Indiana Pons en busca de la porsella rustida.
 Any 1993;
 Duraci: 37:09;
 "Salvem ses someres"   4:32;
 "Por mis seales"   3:04;
 "Indiana Pons"   3:25;
 "Me hase miedo"   4:34;
 "Una cabra dins es llit (el inevitable bolero)"   3:44;
 "Toni begut"   3:22;
 "Un porc de blus"   4:22;
 "Tfol Colom"   4:47;
 "Ses bosses noves"   4:07;
 "S'orinal"   2:32;

Da-li cebes!.
 Any 1994;
 Duraci: 40:40;
 "Da-li cebes"   3:27;
 "Mi sarquento"   3:05;
 "Petman"   3:13;
 "Ay Tonina!"   3:27;
 "Vacasiones a Mallorca"   3:30;
 "Arrasca mi amor"   3:35;
 "L'amo en Pep de Sa Sini"   3:38;
 "El Club d'Esplai"   3:30;
 "Tarsan de los serdos"   3:54;
 "Fas feredat"   3:35;
 "Compaero saserdote"   3:16;
 "S'ase"   1:54;
 "The ximbomb"   0:40;

A pixar i a jeure.
 Any 1997;
 Duraci: 42:47;
 "En Blau"   3:09;
 "No vull sebre res"   4:38;
 "Sabes de qu te quiero"   4:30;
 "s divendres"   3:55;
 "Beu des teu tass"   3:42;
 "Independncia"   3:07;
 "Hinglich"   4:11;
 "Tango precoz"   3:52;
 "Deutschland in Mallorca"   3:45;
 "T eres mi ngel"   1:51;
 "Can d'amor i picor"   3:18;
 "Mad Maria"   3:38;
 "A pixar i a jeure"   1:51;

lbums recopilatoris.

Veintidos cansiones.
 Recollecta de les canons dels lbums En Gori Cuper t morenes i Cansiones de amor amb los calsones baixos;
 Duraci: 67:56;
 "El Bolero de Ossifar"   3:00;
 "Un rap es un pes (Es xarop de'n Gori)"   3:50;
 "El Sheriff Ripoll"   3:00;
 "Magdalena (Un lento)"   4:10;
 "El llombligo"   3:15;
 "Au id" (*)   3:00;
 "Sa Porsella i se sivil"   3:20;
 "Cantas bien o cantas mal"   2:30;
 "Los Garbansos"   3:00;
 "Firmame un papel (como mientras)"   3:00;
 "En Gori Cuper te morenes"   1:50;
 "Telefoname"   3:15;
 "Los quemelos"   3:17;
 "Pasodoble de amor"   3:04;
 "Angeleta"   4:59;
 "Resteimientos de amor (no puedo obrar)"   3:54;
 "Ca de bou"   3:18;
 "Mujer de aliento asesino"   3:22;
 "Organic song"   5:14;
 "Catalina (mi poblema)"   3:32;
 "Perfidia"   1:03;
 "Doblete (por los msicos de hotel)"   1:03;
* Engrabado en directo al Mierdason Escuar Garden, manco ses guiterres, sa bateria, es baco, ses pianolas, sas voses... i el pblico. (Tret de la coberta de darrere del disc "En Gori Cuper t morenes").

Lo millor - Debestof.
 Any 1998;
 Disc amb les millors canons del grup;
 Duraci: 57:57;
 "L'amo en Pep de Sa Sini"   3:38;
 "Can d'amor i picor"   3:18;
 "Un poc d'amor (versionant a Neil Young)"   3:08;
 "Telefoname"   3:15;
 "Mi sarquento"   3:05;
 "Magdalena (Un lento)"   4:10;
 "Me hase miedo"   4:34;
 "Sa Porsella i se sivil"   3:20;
 "Tfol Colom"   4:47;
 "Mujer de aliento asesino"   3:22;
 "Sabes de qu te quiero"   4:30;
 "Los quemelos"   3:17;
 "T eres mi ngel"   1:51;
 "El Sheriff Ripoll"   3:00;
 "Nadal amb neu (nadala)"   5:06;
 "Ossifar mig"   5:36;

lbum en directe.
Ossifar en directe.
 Any 1995;
 lbum amb canons cantades en directe pel grup;
 Inclou tres temes indits gravats en un estudi: En Pere Paparra, Voy furte mi amor (un corrido mallorqun) i The fool (unpluged) (cantat amb la base de Restreimientos de amor (no puedo obrar) i que inclou aquesta mateixa);
 Duraci: 65:13;
 "Da-li cebes"   3:34;
 "Telefoname"   3:26;
 "Indiana Pons"   3:44;
 "Cantas bien o cantas mal"   3:24;
 "Sa Porsella i se sivil"   3:36;
 "Compaero saserdote"   3:38;
 "Tfol Colom"   5:16;
 "Mi sarquento"   2:51;
 "Un rap es un pes (Es xarop de'n Gori)"   3:28;
 "Toni Begut"   3:42;
 "L'amo en Pep de Sa Sini"   3:47;
 "Ay Tonina!"   3:34;
 "El Sheriff Ripoll"   3:39;
 "Los quemelos"   4:07;
 "Pasodoble de amor"   3:04;
 "Au id"   3:09;
 "En Pere Paparra"   3:31;
 "Voy fuerte mi amor (un corrido mallorqun)"   2:51;
 "The fool (unpluged)"   4:12;

 Enllaos externs .
 Notcia de la mort de Biel Mesquida;
 La majoria de lletres de les seves canons;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132919" title="Grand Theft Auto" nonfiltered="4106" processed="4069" dbindex="54409">

Grand Theft Auto (pellcula), dirigida per Ron Howard el 1977.
Grand Theft Auto (la saga): Una saga de videojocs per a videoconsola i ordinador.
Grand Theft Auto (videojoc): El primer videojoc d'aquesta saga.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132921" title="Districte d'Orhei" nonfiltered="4107" processed="4070" dbindex="54410">

El districte d'Orhei (en romans Raionul Orhei) s una de les divisions administratives de la Repblica de Moldvia. T 116.000 habitants i la capital s Orhei.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132923" title="Josep Llus Mart i Soler" nonfiltered="4108" processed="4071" dbindex="54411">
Josep Llus Mart Soler (Palma, 28 d'abril de 1975), s un futbolista mallorqu.

Juga de volant, encara que alguna que altra vegada ha estat utilitzat com defensor. Actualment juga al Reial Mallorca. 

Biografia.
 Va comenar la seva carrera esportiva en els escalafons inferiors del Reial Mallorca, arribant al primer equip a la temporada 1999/2000. En no aconseguir assentar-se en la primera plantilla va passar a la temporada 2000/2001 al CD Tenerife, en el qual va estar tres temporades aconseguint un ascens a Primera Divisi.

Llavors va arribar al Sevilla FC a la temporada 2003-2004, procedent del Club Deportivo Tenerife. Des de la seva arribada al club, va ser titular indiscutible en les files de Caparrs, per a ms tard tornar a repetir histria amb Juande Ramos i Manolo Jimnez. Va coincidir en l'poca daurada d'aquest club sevill. s un futbolista treballador i constant. Aquest treball que realitza, es va veure culminat en l'any 2006 pels dos ttols obtinguts pel Sevilla: La Copa de la UEFA i la Supercopa d'Europa, aix com el ttol de millor equip de l'any 2006. Era un dels capitans de l'equip. Els aficionats sevillistes li tenien tanta estima, que fins i tot, varen fundar una penya del club amb el seu nom.

 Finalment, el 16 de gener de 2008 va anunciar oficialment la seva cessi per sis mesos a la Reial Societat amb una opci de compra per al club basc, que no exerciria.

El 21 de juliol del 2008 es presenta com a nou jugador del Reial Mallorca. Torna aix, a la seva casa, on va neixer i es va fer com a futbolista.

 Clubs .


Ttols.

 Nacionals .



Internacionals.


 Referncies .


 Enllaos externs .
 Presentaci com a jugador del RCD Mallorca al 2008;
 Entrevista a Versi Reial FM transcrita;
 Estadistiques com a jugador del Mallorca;
 Carta de despedida als aficionats del Sevilla FC ;
 Carta de Pep Mart a Antonio Puerta ;
 Fitxatge per la Reial Societat ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132928" title="Esperantujo" nonfiltered="4109" processed="4072" dbindex="54412">
Esperantujo o Esperantio s un terme (que significa quelcom semblant a "Esperantolndia" o "Esperntia") usat pels parlants de l'idioma auxiliar esperanto per referir-se a la Comunitat esperantista i a les activitats relacionades amb l'idioma. Quan dos persones parlen esperanto es diu que sn "a" Esperantujo. 

El mot est format de manera anloga als noms dels pasos. En esperanto, els noms dels pasos i estats nacionals eren creats tradicionalment a partir del nom tnic dels seus habitants ms el sufix -uj, per exemple Frana era Francujo, de franco (un francs).

El terme ms anleg a Francujo seria Esperantistujo ("Esperantista-lndia"). Nogensmenys, a conduiria a la idea d'una unitat fsica o d'un poble, mentre que si s'usa el nom de l'idioma com a arrel del mot es dna una connotaci ms abstracta i prpia d'una esfera cultural.

En l'actualitat, els noms d'estats nacionals es formen ms a sovint amb el sufix -io, aix que ara Francio, i ms recentment la forma Esperantio han estat usades, per exemple, en el Pasporta Servo.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132929" title="Orhei" nonfiltered="4110" processed="4073" dbindex="54413">

Orhei (Yiddish: Uriv -      , rus Orgeyev -       ) s una ciutat de Moldvia amb una poblaci de 25,680 habitants, capital del districte d'Orhei. s situada al centre del pas.  Abans del 2003 Orhei era un Jude , divisi administrativa ms ampla, per ms tard el pas fou dividit en raion, o districtes.  La majoria de la poblaci parla moldau (romans) i rus. Noms hi ha una escola i ensenya en rus. 

L'esglsia de Sant Dumitru fou construda per Vasile Lupu. Orhei s aproximadament 50 kilmetres al nord de la capital, Chi in u. Orhei pren el nom d'Orhei Vechi, monestir actiu vora la vila d'Ivancea.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132930" title="Taipei 101" nonfiltered="4111" processed="4074" dbindex="54414">

El Taipei 101 s un edifici de 106 pisos (5 pisos subterranis i 101 per sobre del sl), situat a Taipei (Taiwan). L'agulla que corona els seus 508 metres d'altura el converteix en el gratacel ms alt del mn a l'actualitat (gener 2007). Supera en 56 metres a les Torres Petronas de Kuala Lumpur (Malisia). Per va a ser sobrepassat pel projecte Burj Dubai en la seva esperada finalitzaci en el 2008. 

Elevaci externa. 
 

El Taipei 101 t 101 pisos per sobre de l'altura del sl (d'all la seva denominaci), i 5 per sota. 

El gratacel ostenta els segents rcords: 
 Altura des del sl fins al topall estructural: 508 metres (va superar la marca que abans ostentaven les Torres bessones Petronas amb 452 metres). ;
 Altura des del sl fins al terrat: 448 metres (va superar la marca que abans ostentava la Torre Sears amb 443 metres). ;
 Altura des del sl fins a l'ltim pis ocupat: 438 metres (va superar la marca que abans ostentava la Torre Sears). ;
 Velocitat de l'elevador: 16,83 metres/segon. ;

El rcord que no va poder sobrepassar va ser la major altura des del sl fins a la cspide (les antenes), doncs aquest segueix sent ostentat per la Torre Sears, amb 527 metres. 

Nota: la torre CN de Toronto (de 553 metres d'altura) s exclosa d'aquests rcords per no ser un "edifici habitable", definici assignada a una estructura amb pisos i parets al llarg de la seva altura. L'antena KVLY-TV localitzada prop de Mayville, a Dakota del Nord, s encara ms alta amb els seus 629 metres, per est ancorada amb cables. 

El terrat del Taipei 101 va ser completat l'1 de juliol de 2003. En una cerimnia presidida per l'alcalde Dt. Ying-jeou, la cspide es va collocar el 17 d'octubre de 2003, permetent aix superar l'altura de les Torres Petronas per 50 metres. 

Construcci. 

Pot suportar terratrmols de 7 en l'escala de Richter i vents de ms de 450km/h. La important capacitat d'absorci d'aquesta estructura resideix un amortidor elic amb planxes metlliques de 660 tones que est installat en el pis 89, el ms gran i pesat a nivell mundial. Est dividit en 8 segments de 8 pisos, i s l'nic amortidor que est a la vista del pblic en general. 

A ms 8 grans columnes el subjecten per la base; construdes en formig armat i acer, l'abracen fins al pis 26, mentre altres 32 columnes pugen fins a la planta 62. Els talls en els cantons disminuxen la fora del vent i una complexa malla d'acer l'abraa formant un cintur que fa un estrenyiment en la part baixa de l'edifici i arriba fins a la planta 34. Una gegant bola d'acer, de 680 tones se suspn de la seva part alta, residint en el pis 92 i serveix de contraps mecnic contra les vibracions, absorbint l'energia i limitant les oscillacions. 

L'ascensor fet per la marca Toshiba t el rcord mundial en velocitat: tot just en 37 segons duria 30 persones des del cinqu pis fins al pis 89, i aix no s tot aquest ascensor tamb possex un sistema de segellat hermtic similar al d'un avi per tal de no molestar les odes de les persones que viatgen amb ell.

El 8 a la cultura xinesa s'associa a la bona sort. En la foto de la dreta a l'edifici encara no se li ha collocat. 

Curiositats. 

El Taipei 101 s tan gran que es pensa que el seu pes de 700.000 tones ha pogut reobrir una antiga falla geolgica que podria causar futurs terratrmols. Prop de l'edifici hi ha un aeroport i l'edifici s tan alt que es podrien generar catstrofes com els atemptats de les torres bessones. Durant la construcci algunes grues van caure i van trencar cotxes i van ferir persones.

 Enllaos externs .


 TAIPEI 101 mall - Lloc web principal del Taipei 101;
Imatges i informaci ;
Informaci en castell.
 Lloc d'informaci  del Taipei 101 amb fotografies   ;
 SkyScrapers.org - Entrada del illustrada del Taipei 101 a Sky-crapers.org   ;
 Skyscraperpage.com - Informaci del Taipei 101;
 Structurae : Taipei 101;
  - Imatge de satllit de l'edifici a Google Maps ;
 Taipei 101 Elevator Ride Video;
 Premi de l'Emporis;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132932" title="Libera Folio" nonfiltered="4112" processed="4075" dbindex="54415">
Libera Folio s una revista independent publicada en internet per l'Associaci Mundial d'Esperanto, llanada l'11 d'abril del 2003. Va ser fundada per Istvn Ertl i Kalle Kniivil i s'ha convertit en una de les publicacions ms prestigiosos d'informaci en i sobre esperanto.

 Enllaos externs .

 Libera Folio;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132933" title="Districte d'Ungheni" nonfiltered="4113" processed="4076" dbindex="54416">

El districte d'Ungheni (en romans Raionul Ungheni) s una de les divisions administratives de la Repblica de Moldvia que limita amb Romania. La capital s Ungheni. L'altra ciutat principal s Corne ti. L'u de gener de 2005, la poblaci era de 110.800 habitants.

 Enllaos externs .
 Pgina de la ciutat;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132934" title="Ungheni" nonfiltered="4114" processed="4077" dbindex="54417">

Ungheni (poblaci: 35,157) s la setena ciutat de Moldvia i, des de 2003, capital del districte d'Ungheni. 
La primera menci histrica d'Ungheni data del 20 d'agost de 1462. 

Hi ha un pont que travessa el Prut i fa frontera amb Romania. Hi ha una altra ciutat amb el mateix nom a l'altra banda de la frontera amb Romania, a l'altra banda del riu Prut.

Ungheni t com a ciutat bessona  Winston-Salem, Carolina del Nord, EUA.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132937" title="Kore" nonfiltered="4115" processed="4078" dbindex="54418">

Mitologia:
 era una deessa, filla de Zeus i de Demter, Persfone (         ) .
Escultura:
 escultura d'una donzella del perode arcaic grec, Kore (escultura).
Msica: ;
 grup de rock de Nantes que canta en esperanto, Kore (msica).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132938" title="Districte de Basarabeasca" nonfiltered="4116" processed="4079" dbindex="54419">


El districte de Basarabeasca (en romans Raionul Basarabeasca) s una de les divisions administratives de la Repblica de Moldvia. La capital s Basarabeasca. L'u de gener de 2005, la poblaci era de 29.000 habitants. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132939" title="Thomas Cromwell" nonfiltered="4117" processed="4080" dbindex="54420">

Thomas Cromwell (1485 - 28 de juliol de 1540) fou Primer Ministre d'Enric VIII entre 1532 i 1540 i Comte d'Essex.

 Primers anys .
Nasqu a Putney (actualment un districte de Londres) i fou fill de Walter Cromwell; identificat, depenent de la font, com a empresari del sector txtil, ferrer o cerveser. Es coneixen pocs detalls de la joventut de Thomas Cromwell, per sabem que abans de 1512 va treballar pels Frescobaldis, una poderosa famlia de comerciants florentins, als Pasos Baixos. Grcies a documents de l arxiu del Vatic sabem que tamb fou representant del Cardenal Bainbridge.

Desprs de la mort de Bainbridge el 1514, Cromwell torn a Anglaterra per a treballar a les ordres del Cardenal Thomas Wolsey. Al 1519 es cas amb Elisabet Wyckes (1489   1527) i tingu un fill anomenat Gregori. Desprs d estudiar dret, Cromwell esdevindria membre del Parlament l any 1523. A finals de la dcada dels vint del segle XVI va ajudar a Wolsey a dissoldre trenta monestirs per augmentar els fons de l escola primria de Wolsey a Ipswich i el Cardinal s College d Oxford. El 1529 el rei Enric VIII convoc el Parlament (ms endavant batejat com a  Parlament de la Reforma") amb l ordre d obtenir el divorci amb Caterina d Arag. A finals de 1530 o principis del 1531 Thomas Cromwell va ser nomenat Canceller Reial i, ja cap a finals del 1531, esdevindria membre del cercle privat d Enric VIII. No seria fins el 1532 que Cromwell, havent-se guanyat la confiana del rei, es convertiria en Primer Ministre.

 Primer Ministre .
A partir d aquell moment Cromwell jugaria un paper molt important en la reforma anglicana. Les sessions parlamentries del 1529   1531 havien dut Enric VIII a l anullaci del matrimoni amb Caterina d'Arag; tanmateix la sessi de 1532 (la primera amb Thomas Cromwell com a Primer Ministre) va significar un gran canvi: les principals fonts d ingressos del Papa van ser tallades i la legislaci eclesistica va ser tranferida al rei. En les sessions dels anys segents vindria la llei fonamental de la reforma anglesa:  Act in Restraint of Appeals  (Llei de contenci de les peticions), que prohibia les peticions a Roma. D aquesta manera hom es podia divorciar a Anglaterra sense demanar perms al Papa de Roma. L esborrany d aquesta llei la va fer el mateix Cromwell, amb un fams prembul on definia Anglaterra com un Imperi amb el rerefons que significava la independncia de qualsevol autoritat estrangera, s a dir, el poder eclesistic rom.

Cromwell va ser el promotor de la idea que el rei es fes crrec de la Prefectura de la nova Esglsia anglicana, i el 1535 Enric VIII el nomen Virrei en afers espirituals, fet que li don poders com si fos el jutge suprem en casos eclesistics sobre les dos provncies de l Esglsia anglicana: Canterbury i York. Com a general-vicari d Enric VIII, Thomas Cromwell va presidir la dissoluci de monestirs a partir del 1536. Com a recompensa el rei li otorg el ttol de Comte d'Essex, comtat de nova creaci que Thomas Cromwell fou el primer en ostentar. A ms a ms va ser l arquitecte de la uni entre Galles i Anglaterra a travs de les anomenades "Laws in Wales Acts"(Lleis sobre els drets de Galles) del 1535 - 1542.

Encara que la dissoluci de monestirs va ser identificada com una forma barroera d aconseguir diners, Cromwell i els seus partidaris tenien vertaderes discrepncies teolgiques sobre la idea de la vida monstica. s important ressaltar que mentre Cromwell estigu al poder la reforma anglicana va ser molt ms oberta i tolerant que en anys posteriors. Cromwell tamb fou mecenes d'un grup d intellectuals humanistes que l ajudarien a difondre les idees de la reforma a travs dels seus escrits. Entre aquests intellectuals hi havia l'escriptor John Rastell, el teleg humanista Thomas Starkey i Richard Taverner

 Causes de la seva mort .
Cromwell havia donat suport a Enric VIII en l eliminaci de la seva dona Anna Bolena per ser reemplaada per Jane Seymour. Tanmateix la caiguda de Thomas Cromwell es deu a la seva insistncia en qu el rei es torns a casar desprs de la mort prematura de Jane. El matrimoni amb Anna de Cleves, que inclua una aliana poltica amb el Imperi Sacre Romano-Germnic, va resultar ser un fracs, fet que don l oportunitat als opositors conservadors de Cromwell, entre ells el Duc de Norfolk Thomas Howard, a exigir la seva detenci. Desprs d un Consell celebrat el 10 de juny de 1540, Cromwell va ser detingut i tancat a la Torre de Londres, on seria executat el 28 de juny de 1540.

 Curiositats .
Oliver Cromwell (1599 - 1658), Lord Protector d'Anglaterra i fundador de la Repblica de la Commonwealth, fou descendent de la germana de Thomas Cromwell, Caterina Cromwell.

 Enllaos externs .
Genealogia de la famlia Cromwell;
Histria de la Dinastia Tudor en angls;
Biografia de Thomas Cromwell amb detalls de les seves poltiques. ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132940" title="Campionat d'Europa de futbol 1972" nonfiltered="4118" processed="4081" dbindex="54421">

L Eurocopa de futbol de 1972 es va disputar a Blgica entre el 14 i el 18 de juny de 1976.

Noms quatre seleccions van disputar la fase final del torneig. Aquestes seleccions van sortir d una fase prvia de classificaci. Aquesta va consistir en una primera fase de 8 grups, el guanyador de cada grup es classificava per a una eliminatria de quarts de final a doble partit i els guanyadors eren els qui disputaven la fase final. 

Pasos participants.



 Seus .



Fase Final.



Semifinals.





Tercer Lloc.


Final.







Golejadors.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132973" title="Polydore Vergil" nonfiltered="4119" processed="4082" dbindex="54422">
Polydore Vergil o Virgil (1470 - 15 d'abril de 1555), de nom original Polidore Vergilio. Fou bisbe de Bath i Wells a Anglaterra i influent humanista.

Vergil nasqu a la ciutat d'Urbino i fou educat a Pdua i possiblement a Bolonya, on s probable que estigus al servei del Duc d Urbino, Guido Ubaldo. Desprs d un perode com a camerlenc del Papa Alexandre VI, el 1501 va marxar cap a Anglaterra. All fu amistat amb importants humanistes anglesos com Thomas More, William Grocyn i John Colet i treball d administrador papal. El 1504 el van nomenar bisbe de Bath i de Wells. 

A comenaments de 1515 va entrar a la pres arran d una carta on criticava durament a Enric VIII i el cardenal Thomas Wolsey; tanmateix, i grcies al suport de gent poderosa com Caterina de Mdici i el Papa Lle X, va sortir de la pres el nadal del mateix any. Amb tot, Polydore Vergil es va convertir en una figura important grcies a la seva obra Anglicae historia libre XXVI (Histria d Anglaterra en vint-i-sis llibres), la primera edici de la qual es faria a Basilea el 1534. El llibre que fa vint-i-set, sobre el reialme d Enric VIII, s afegiria a la tercera edici de 1555, desprs de la mort del rei. Aquesta obra tingu una gran importncia a Anglaterra perqu marc profundament la historiografia anglesa i fou, a ms a ms, font d inspiraci de William Shakespeare. Tanmateix, avui dia la Historia Anglica de Polydore Vergil ha quedat obsoleta i no s acceptada per la historiografia anglesa sense importants modificacions i matissos.

De menor importncia sn els llibres De inventoribus Rerum (1499), i Liber proberbiorum (1498), una collecci de proverbis i aforismes amb reflexions de carcter moral. Liber de Prodigiis (1526), obra dedicada a Francesco Maria, Duc d Urbino, i traduda a l itali (1546), a l angls (1546) i al castell (1550), transcripci d un dileg en llat entre Polydore i el seu amic de Cambridge Robert Ridley.

Principals obres.

Liber proverbiorum (1498);
De rerum inventoribus (1499);
Liber prodigiis (1526);
Historia Anglica XXVI (1536), al 1555 s afegeix un volum sobre Enric VIII;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132978" title="A les barricades" nonfiltered="4121" processed="4083" dbindex="54424">

A les barricades s una can anarquista, molt popular durant la guerra civil espanyola.

Histria.
Originalment anomenada Varchavianka, Warschawjanka o Varsoviana, fou composta, el 1883 pel poeta polons Wac aw  wi cicki, quan era tancat en una pres de Varsvia, en un moment en qu el moviment obrer polons sostenia dures bregues reivindicatives i lluitava contra l'ocupaci russa. La can es bas en un tema popular polons (unes altres versions apunten a La marxa dels zuaus o Les hussards de Bercheny). Es cant, per primera volta, en la manifestaci obrera del 2 de mar del 1885 a Varsvia i es popularitz i version a tot Europa per la solidaritat del moviment obrer amb Polnia. 

Amb el nom de Marcha triunfal i el subttol A las barricadas! se'n public la partitura, el novembre del 1933, en el suplement de la revista Tierra y Libertad de Barcelona. Els arranjaments musicals per a cor mixt els feu ngel Miret. 

Actualment s l'himne de la Confederaci Nacional del Treball.

 Lletra .



 Vegeu tamb .

 Anarquisme ;
 Anarcoindependentisme;
 Confederaci Nacional del Treball;
 Confederaci General del Treball;

 Enllaos externs .

 Partitura ;
 Confederaci Nacional del Treball;
 Negres Tempestes;

 
 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132979" title="Esquellot" nonfiltered="4122" processed="4084" dbindex="54425">

L'esquellot s un instrument que es pot afegir al set de la bateria, inspirat en l'esquella que duen els animals de pastura. De fet, aquest instrument t la mateixa configuraci, forma, construcci, material, i timbre que la prpia esquella. La diferncia es troba en l'habilitaci d'aquest estri pecuari per tal de ser utilitzat en la msica. 

L'esquellot situat en una bateria, es toca amb les mateixes baquetes, aplicant cops secs, per tal de buscar un so contundent i clar. 

S'acostuma a ancorar sobre un ferro ja existent de la bateria, s a dir, no s'ancora independentment, sin que es monta sobre un suport usat per a un altre component del set de bateria. Per exemple hom pot situar l'esquellot agafat amb una clau i un suport de ferro sobre un altre suport girafa o de peu, el qual, al seu torn, s utilitzat per aguantar els plats; com un ride, un crash o un xina, de manera que s'aconsegueix estalviar espai i suports. 

L'esquellot s molt usat en estils africans i llatinoamericans. Sn la base de les cscares i les claves, a partir de la qual deriva una enorme varietat d'estils i patrons musicals com la Rumba, el songo, el son o la bossa nova.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132985" title="Hollow" nonfiltered="4123" processed="4085" dbindex="54426">
Al manga i anime Bleach, els hollows sn uns esperits malignes devoradors d'nimes. Son els principals antagonistes durant la primera part de la serie. Viuen a Hueco Mundo, per poden traspassar la barrera que els separa del mn hum i de la Societat de les nimes. 



 Introducci .
Els Hollows primerament eren plus (nimes humanes) que perden el seu cor en desaparixer o en restar massa temps en el mn hum. Tots els esperits que no sn guiats a la Soul Society per un shinigami solen convertir-se en hollows. Les nimes poden tardar molts mesos en convertir-se en hollows, depenent de la llargada de la Cadena del Dest que unia l'nima al cos i que es troba al lloc on tenen el cor. La cadena amb el temps es va corroent a poc a poc. Quan es cau del tot, l'nima adquireix una forma monstruosa amb una mscara de calavera i un forat on inicialment havien tingut la cadena connectada. 

 Tipus de hollows .

 Menos .

Gillian sn la classe de menos ms dbil. No sn gaire gils degut a la seva mida gran i no tenen gaire intelligncia. A la societat de les nimes sn coneguts com a Menos Grande.

Adjuchas sn una classe de menos ms petita que els gillian i tenen ms poder. Podrien ser comparats amb els subcapitans de les tretze divisions.

Vasto lorde s la forma ms poderosa que poden tenir els menos. Poden tenir aparena quasi humana i sn tan poderosos com els capitans. Si n'hi hagus ms que tots els capitans, podrien destruir tota la Societat de les nimes, tal com diu en una ocasi elcapit de la desena divisi, T shir  Hitsugaya.

 Arrancar .
Els arrancar sn els hollows que s'han tret la mscara i han obtingut poders de shinigami.

Pocs hollows tenen aquesta capacitat, per grcies al hogyoku, S suke Aizen s capa de crear arrancars i els dota de poders superiors.

Els arrancar i els hollows normals es diferencien per dues coses: la localitzaci dels forats i la total o parcial desaparici de les seves mscares. 
Com que els arrancar han obtingut poders de shinigami duen una zanpakut  que els sella el seu poder veritable. Quan invoquen les seves zampakutos, s produeix la resurreccin i es transformen temporalment en hollows.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132986" title="Campionat del Mn de bsquet 2006" nonfiltered="4124" processed="4086" dbindex="54427">


El XV Campionat Mundial de Bsquet s'ha realitzat a Jap entre el 19 d'agost i el 3 de setembre del 2006. Per primera vegada des del Campionat Mundial del 1986 van participar-hi 24 seleccions nacionals.

Els organitzadors van ser la Federaci Internacional de Bsquet (FIBA), l'Associaci Japonesa de Bsquet (JABBA) i el comit organitzador del campionat mundial de bsquet del 2006.

La medalla d'or va ser guanyada per Espanya desprs de guanyar a la final a Grcia, vigent campiona de l'Eurobasket. Uns altres dos equips que aspiraven a la medalla d'or, Estats Units i Argentina, van jugar el partit per la medalla de bronze, que van guanyar els Estats Units.

 Seus.




 Procs de calificaci .
En el procs de qualificaci per al Campionat mundial de bsquet s'inscrigueren 56 pasos (12 d'frica, 10 d'Amrica, 16 d'sia, 16 d'Europa i 2 d'Oceania)

Qualificaci automtica: Jap (amfitri)  i Argentina, actual campi olmpic.

Cada zona continental realitz sus les seves eliminatries:
 
 FIBA frica - 3 representants, qualificacions del 15 al 24 d'agost de 2005 a Algria.
 FIBA Amrica - 4 representants, qualificacions del 24 d'agost al 4 de setembre de 2005 a la Repblica Dominicana. ;
 FIBA sia - 3 representants, qualificacions del 8 al 16 de setembre de 2005 a Qatar.
 FIBA Europa - 6 representants, qualificacions del 16 al 25 de setembre de 2005 a Srbia i Montenegro.
 FIBA Oceania - 2 representants, qualificacions del 17 al 21 d'agost de 2005 a Nova Zelanda.

Quatre pasos participen per invitaci del Cos Central de la FIBA, la decisi va ser presa al novembre de 2005.
1. Itlia 
2. Puerto Rico
3. Srbia i Montenegro
4. Turquia

Criteris per a decidir la invitaci:
 Que l'equip hagi participat a la eliminatria de la seva zona FIBA.
 Pot haver-hi com a mxim tres equips invitats per una mateixa zona FIBA.

La decisi va ser convidar a tres equips de la zona FIBA-Europa i un de la zona FIBA-Amriques.

 Pasos participants .










 Format de competici .
En la fase inicial es va dividir a les 24 nacions classificades en 4 grups (denominats amb lletres de la A fins a la D) de 6 equips, on van jugar tots contra tots. Al final de les cinc jornades, els primers quatre equips classificats de cada grup van accedir als vuitens de final i els dos ltims van quedar eliminats. 

La segona fase era a partit nic d'eliminaci directa per a passar a la segent ronda a partir de vuitens de final, accedint a la segent ronda el campi de cada partit fins a arribar a la final del torneig, per a disputar l'or i la plata del torneig. El primer classificat del grup A juga contra el quart classificat del grup B, el segon de l'A contra el tercer B i aix successivament. Els mateixos partits es produeixen entre els grups C i D. 

Els quatre equips eliminats en quarts de final van disputar dos partits addicionals per a definir la seva posici final en el torneig entre els llocs del cinqu al vuit. 

Els equips eliminats en semifinals van disputar un partit addicional per a definir el tercer lloc del torneig i la medalla de bronze.

 Grups .




 rbitres .



 Ronda preeliminar .

 Grup A .




Partits;



() -  Tots els partits van ser disputats a Sendai;
() -  Hora local de Jap (UTC +9);

 Grup B .




Partits;



() -  Tots els partits van ser disputats a Hiroshima;
() -  Hora local de Jap (UTC +9);

 Grup C .





Partits;



() -  Tots els partits van ser disputats a Hamamatsu;
() -  Hora local de Jap (UTC +9);

 Grup D .




Partits;



() -  Tots els partits van ser disputats a Sapporo;
() -  Hora local de Jap (UTC +9);

 Ronda final .
 Vuitens de final .


() -  Tots els partits van ser disputats a Saitama;
() -  Hora local de Jap (UTC +9);

 Quarts de final .


() -  Tots els partits disputats a Saitama;
() -  Hora local de Jap (UTC +9);

 Partits del 5 al 8e lloc .



() -  Tots els partits van ser disputats a Saitama;
() -  Hora local de Jap (UTC +9);

 Partit pel 7 i 8 lloc .



() -  El partit va ser disputat a Saitama;
() -  Hora local de Jap (UTC +9);

 Partit pel 5 i 6 lloc .



() -  El partit va ser disputat a Saitama;
() -  Hora local de Jap (UTC +9);

 Semifinals .


() -  Tots els partits disputats a Saitama;
() -  Hora local de Jap (UTC +9);

 Partit pel 3r i 4t lloc .


() -  Jugat a Saitama;
() -  Hora local de Jap (UTC +9);

 Final .


() -  Jugat a Saitama;
() -  Hora local de Jap (UTC +9);

 Medaller .




 Posici final .


 Jugadors destacats .
MVP:  Pau Gasol;
Quintet ideal:  Emanuel Ginbili,  Theodoros Papaloukas,  Carmelo Anthony,  Jorge Garbajosa,  Pau Gasol.

Aspectes positius del joc





Aspectes negatius del joc


 Enllaos externs .

 Pgina oficial del Campionat mundial de bsquet de 2006;
 Pgina oficial de la FIBA (www.fiba.com) ;
 Crniques del Mundial des de Jap a UltimateNBA.com;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132987" title="Tierra y Libertad" nonfiltered="4125" processed="4087" dbindex="54428">

Tierra y Libertad ha estat el nom de diverses publicacions d'ideologia anarquista, que va prendre originriament el seu nom de l'organitzaci anarquista russa Zemlia i Volia. Fou publicada a Madrid per primer cop el 1888-1889 i el 1902-1904 per Federico Urales com a suplement de La Revista Blanca. Del 1904 al 1919 fou publicada per Toms Herreros, i va patir diverses suspensions. Torn a editar-se el 1923 i fou prohibida per la dictadura de Miguel Primo de Rivera. Novament fou publicada del 1930 al 1939 com a rgan de la Federaci Anarquista Ibrica. Desprs de la Guerra d'Espanya fou novament clausurada.

A partir del 1977 pass a ser de periodicitat mensual. En les poques anteriors havia sigut, successivament, el suplement d'una altra revista quinzenal, un setmanari i finalment un diari durant la Guerra d'Espanya.

El seu nom, una consigna dels anarquistes espanyols estesa a principi del segle XX, inspir Ken Loach el ttol d'una de les seues pellcules, la trama de la qual es desenrotlla a les brigades anarquistes que combateren el franquisme entre 1936 i 1939. 

 Enllaos externs .

 Pgina de Tierra y Libertad;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132990" title="Districte de Briceni" nonfiltered="4127" processed="4088" dbindex="54430">

El districte de Briceni (en romans Raionul Briceni) s una de les divisions administratives de la Repblica de Moldvia. La capital s Briceni. L'altra ciutat important s Lipcani. L'u de gener de 2005, la poblaci era de 77.800 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132991" title="Districte de Cahul" nonfiltered="4128" processed="4089" dbindex="54431">

El disctricte de Cahul (en romans Raionul Cahul) s una de les divisions administratives del sud de la Repblica de Moldvia. La capital n's Cahul. L'u de gener del 2005, tenia una poblaci de 119.200 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132992" title="Districte de Cantemir" nonfiltered="4129" processed="4090" dbindex="54432">

El districte de Cantemir (en romans Raionul Cantemir) s una de les divisions administratives de la Repblica de Moldvia. La capital s Cantemir. L'u de gener de 2005, tenia una poblaci de 60.000 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132993" title="Districte de C?l?ra?i" nonfiltered="4130" processed="4091" dbindex="54433">


El districte de C l ra i (en romans Raionul C l ra i) s una de les divisions administratives de la Repblica de Moldvia. La capital s C l ra i. L'u de gener de 2005, la poblaci era de 75.100 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132994" title="Districte de C?u?eni" nonfiltered="4131" processed="4092" dbindex="54434">

El districte de C u eni (en romans Raionul C u eni) s una de les divisions administratives de la Repblica de Moldvia. La capital s C u eni. Una altra ciutat important s C inari. L'u de gener de 2005, la poblaci era de 90.600 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132995" title="Districte de Cimi?lia" nonfiltered="4132" processed="4093" dbindex="54435">

El districte de Cimi lia (en romans Raionul Cimi lia) s una de les divisions administratives del sud de la Repblica de Moldvia. La capital s Cimi lia. L'u de gener de 2005, la poblaci era de 60.900 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132996" title="Districte de Criuleni" nonfiltered="4133" processed="4094" dbindex="54436">


El districte de Criuleni (en romans Raionul Criuleni) s una de les divisions administratives de la Repblica de Moldvia. La capital s Criuleni. L'u de gener de 2005, la poblaci era de 72.200 habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132998" title="Districte de Dondu?eni" nonfiltered="4134" processed="4095" dbindex="54437">

El districte de Dondu eni (en romans Raionul Dondu eni) s una de les divisions administratives del nord de la Repblica de Moldvia, fronterera amb Ucrana. La capital s Dondu eni. A Dondu eni, el PCRM va obtenir el 55% dels vots a les eleccions de 2005. L'u de gener de 2005, la poblaci era de 46.300 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="132999" title="Districte de Drochia" nonfiltered="4135" processed="4096" dbindex="54438">

El districte de Drochia (en romans Raionul Drochia)s una de les divisions administratives de la Repblica de Moldvia. La capital s Drochia. L'u de gener de 2006, la poblaci era de 86.400 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133000" title="Sant Albert Magne" nonfiltered="4136" processed="4097" dbindex="54439">


Sant Albert Magne, Dominic i filsof (Lauingen, Baviera, 1193/1206   Colnia, 15 de novembre de 1280). Patr de les cincies; anomenat "Doctor Universallis" "Doctor Expertus". Tamb conegut com Albert el Gran o Albert de Colnia, s un sant de l'Esglsia Catlica.

Sant Albert s un dels ms grans pensadors medievals. Va ser beatificat el 1622 i el 16 de desembre de 1931 el papa Pius XI el va canonitzar i el va proclamar doctor oficial de l'Esglsia. El 1941, el papa Pius XII el va fer el patr de tots els estudiants de cincies naturals. L'Esglsia celebra la seva festivitat el 15 de novembre.

Biografia .

Va nixer al castell de Lauingen, a la vora del Danubi, el 1206. Originari d'una famlia noble de militars, s clebre per haver introdut la cincia i les filosofies grega i rab en el mn medieval. Va estudiar a Pdua, on va ingressar a l'orde dels dominics. Intelligent i profund, va ensenyar a diferents universitats europees.

Albert Magne va passar a Pars, centre intellectual d'Europa occidental, alguns anys com a professor. La concurrncia d'estudiants a les seves famoses classes va ser tan gran que va haver d ensenyar en una plaa pblica, la qual, encara que pocs ho saben, duu el seu nom. Es tracta de la Plaza Maubert, nom que ve de "Magnus Albert". El 1248, els dominics van determinar obrir una nova Universitat ("studia generalia") a Colnia i van nomenar rector a Sant Albert. Des de llavors fins a 1252, va tenir entre els seus deixebles a un jove frare anomenat Toms d Aquino, del qual va ser mestre i amic.

Els propis contemporanis de Sant Albert, van ser qui li van donar el ttol de "Magne". Per la profunditat i amplitud dels seus coneixements, solien anomenar-lo tamb "el Doctor Universal" doncs els seus coneixements en tots els camps eren extraordinaris. 
Sant Albert havia dit que, de jove, li costaven els estudis i que per aix una nit va intentar fugir del collegi on estudiava. Per l intentar fugir per una escala penjada d'una paret, quan va arribar a la part de dalt es va trobar amb la Mare de Du que li va dir: "Albert, per qu en comptes de fugir del collegi, no em reses a mi que sc "Causa de la Saviesa"? Si em tens fe i confiana, jo et donar una memria prodigiosa. I perqu spigues que si vaig ser jo qui te la vaig concedir, quan ja et vagis a morir, oblidars tot el que sabies". All va succeir com la Verge li va dir. La Verge ho havia preparat El 1278, quan dictava una classe, li va fallar sobtadament la memria i va perdre l'agudesa d'enteniment. El 15 de novembre de 1280 va morir sobtadament mentre conversava amb uns germans, sense haver patit anteriorment malaltia alguna. S'havia manat a construir la seva prpia tomba, davant la qual tots els dies anava a resar l'Ofici de Difunts.

No va ser beatificat fins a 1622, i encara que se l venerava ja molt, especialment a Alemanya, la canonitzaci es va fer esperar encara. El 1872 i el 1927, els bisbes alemanys van demanar a la Santa Seu la seva canonitzaci, per pel que sembla, van fracassar. Finalment, el 16 de desembre de 1931, Pius XI, va proclamar a Albert Magne Doctor de l'Esglsia el que equivalia a la canonitzaci i imposava a tota l'Esglsia d'occident l'obligaci de celebrar la seva festa. Sant Albert, segons va dir el Papa, va posseir en el ms alt grau el do div de l'esperit cientfic.

 La seva obra .
En aquella poca, la filosofia comprenia les principals branques del saber hum accessibles a la ra natural: la lgica, la metafsica, les matemtiques, l'tica i les cincies naturals. 

La figura de Sant Albert destaca en el camp de les cincies naturals, la finalitat de les quals, segons diu el sant, consisteix en "investigar les causes que operen en la naturalesa". Fou una autoritat en fsica, geografia, astronomia, mineralogia, alqumia (s a dir, qumica, per la qual cosa gens t de sorprenent que la llegenda li hagi atribut poders mgics), metafsica, matemtiques, tica, medicina, fisiologia animal, biologia, filosofia, teologia i fins i tot va escriure un manual del perfecte jardiner. En els seus tractats de botnica i fisiologia animal, la seva capacitat d'observaci li va permetre dissipar llegendes com la de l'guila, la qual, embolicava els seus ous en una pell de sorra i els posava a incubar al sol. Tamb han estat molt lloades les observacions geogrfiques del sant, ja que va fer mapes de les principals cadenes muntanyenques d'Europa, va explicar la influncia de la latitud sobre el clima i, en la seva excellent descripci fsica de la terra va demostrar que aquesta s rodona. 

Entre els escrits de Sant Albert, que formen una collecci de trenta-vuit volums, hi ha obres sobre totes aquestes matries. Els investigadors de l'Institut Albertino (Bonn) han calculat que trigaran cent cinquanta anys a acabar l'edici dels seus escrits.

Per altra banda, va aplicar el mtode i els principis aristotlics a l'estudi de la teologia, pel que fou l iniciador del sistema escolstic, que el seu deixeble Toms d  Aquino havia de perfeccionar.  L escolstica s un corrent filosfic basat en "No vull entendre per a creure, sin creure per a poder entendre" (entendre a travs del coneixement, de l'estudi). s a dir, diferencia entre l explicaci teolgica i l explicaci natural. Ja existeix l empirisme, i per tant la cincia. La seva meticulositat fou proverbial: Jo mateix ho he experimentat", escrivia Sant Albert. "Doncs algunes vegades em vaig posar en cam per a visitar mines metallferes molt allunyades i experimentar directament les propietats dels metalls.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133002" title="Districte de Dub?sari" nonfiltered="4137" processed="4098" dbindex="54440">
El districte de Dub sari (en romans Raionul Dub sari) s una de les divisions administratives de la Repblica de Moldvia. La capital s Dub sari. L'u de gener de 2005, tenia una poblaci de 34.000 habitants. Forma part de la Transnstria.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133003" title="Mtode Dalcroze" nonfiltered="4138" processed="4099" dbindex="54441">
El mtode actiu d'educaci musical anomenat La Rtmica Dalcroze (1903) s a l'origen dels altres mtodes actius d'ensenyament de la msica. El treball teric i prctic del seu creador, el compositor i pedagog  sus mile Jaques-Dalcroze (1865-1950), va influir decisivament en la pedagogia musical i tamb en la renovaci de la dansa i la coreografia, i va establir les bases per a un s educatiu i reeducador de la msica i el moviment.

El mtode Jaques-Dalcroze es fonamenta sobre tres pilars: la msica, el moviment i la coordinaci. Relaciona els moviments naturals del cos, els ritmes artstics de la msica i les capacitats d'imaginaci i de reflexi.

Aquest mtode desenvolupa les aptituds auditives i motores, la memria i la concentraci; educa la sensibilitat, l'espontanetat i la capacitat de representaci rpida; estimula la creativitat i afavoreix una integraci harmnica de les facultats sensorials, afectives i mentals de la persona. Podria definir-se com una gimnstica integral del reflex i del conscient.

L'educaci rtmica s, doncs, una pedagogia essencialment activa, que completa l'educaci general. s al mateix temps un mtode d'educaci musical i un mtode musical d'educaci.

El desenvolupament de la sensibilitat musical es fonamenta en l'experincia de l individu en relaci amb l'espai que l'envolta. La Rtmica Dalcroze treballa la tcnica musical, l expressi corporal, per, per sobre de tot, la relaci msica-individu. L'estudi de la Rtmica Dalcroze t, d una banda, continutat natural en l'estudi del llenguatge musical, el treball d'un instrument i la improvisaci musical i, per l'altra, en les tcniques d'expressi corporal, en la dansa i en la coreografia.

A Catalunya, aquest mtode d'ensenyament musical fou promogut per Joan Llongueres (1880 - 1964), msic i pedagog, que va el va aprendre directament del seu fundador mile Jaques-Dalcroze a l'Institut Dalcroze de Hellerau (Dresden). Actualment, segueix aplicant-se amb xit.

 Enllaos externs .
Pgina oficial de l'Institut Jaques-Dalcroze;
Dalcroze Society of America;
Dalcroze Council of Australia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133004" title="Max Delbrck" nonfiltered="4139" processed="4100" dbindex="54442">


Max Ludwig Henning Delbrck ( Berln, Alemanya 1906 - Pasadena, EUA 1981 ) fou un biofsic nord-americ, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1969.

Biografia.
Va nixer el 4 de setembre de 1906 a la ciutat de Berln, fill de l'historiador Hans Delbrck. Va estudiar astrofsica i fsica a la Universitat de Gttingen, on es doctor l'any 1930. Posteriorment va ampliar els seus estudis al Regne Unit, Dinamarca i Sussa, moment en el qual conegu Wolfgang Pauli i Niels Bohr, els quals el van introduir en el mn de la biologia. L'any 1932 retorn a Berln i va esdevindre assistent de Lise Meitner i Otto Hahn a l'Institut Kaiser Guillem.

L'any 1933 va aconseguir una beca de la Fundaci Rockefeller per estudiar als Estats Units, ocasi que aprofit per fugir de l'Alemanya nazi i establir-se en aquell pas, esdevenint professor de l'Institut Tecnolgic de Califrnia (Caltech) entre 1937 i 1939, de la Universitat Vanderbilt entre 1940 i 1947 i de nou al Caltech entre 1947 i 1981. 

Delbrck mor el 9 de mar de 1981 a la ciutat de Pasadena, poblaci situada a l'estat nord-americ de Califrnia.

Recerca cientfica.
Delbrck est considerat un pioner en l'estudi de la biofsica aix com la biologia molecular, interesant-se principalment en els bacterifags. L'any 1939 inici els seus treballs a la secci de gentica del Caltech, realitzant estudis sobre la Drosophila melanogaster, i va idear un procs, mitjanant una sola etapa, per al cultiu i creixement dels bacterifags, que, desprs d'un perode latent d'una hora, es multiplicaven en diversos centenars de milers. Aix mateix collabor amb Linus Carl Pauling en el desenvolupament del concepte de complementarietat molecular en les reaccions antigen-antics. 

L'any 1942, juntament amb l'itali Salvador Luria, va demostrar que la resistncia bacteriana a la infecci d'un virus s causada per una mutaci aleatria i no pel canvi adaptat. L'any 1946 descobr, independentment d'Alfred Hershey, que el material gentic de diferents classes de virus podia recombinar-se donant origen a nous tipus de virus. 

L'any 1969 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina pels seus descobriments referents al mecanisme de la rplica i l'estructura gentica dels virus, premi que compart amb Salvador Luria i Alfred Hershey.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (15264) Delbrck descobert l'11 d'octubre de 1990 pels astrnoms Freimut Brngen i Lutz D. Schmadel.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1969;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133008" title="La Santa Espina" nonfiltered="4140" processed="4101" dbindex="54443">
La Santa Espina s la sardana ms emblemtica i constitux un himne patritic per als catalans. Forma part de la sarsuela del mateix ttol escrita per ngel Guimer amb msica d'Enric Morera. Va estrenar-se el 1907, al Teatre Principal de Barcelona.

Va ser prohibida durant les dictadures de Primo de Rivera i Franco. El general Losada, Governador Civil de Barcelona, va difondre la segent circular, el 5 de setembre del 1924, prohibint-la: "Havent arribat a este Govern Civil, de manera que no deixa lloc a dubtes, que determinats elements han convertit la sardana "La Santa Espina" en himne representatiu d'odioses idees i criminals aspiracions, escoltant la seua msica amb el respecte i reverncia que es tributen als himnes nacionals, he acordat prohibir que es toque i cante la mencionada sardana en la via pblica, sales d'espectacles i societats i en les romeries o reunions campestres, prevenint els infractors d'esta ordre que procedir al seu cstig amb tot el rigor".
Igual com La Sardana de les Monges, l'autor n's Enric Morera amb text del poeta ngel Guimer.

 Lletra .

Som i serem gent catalana

tant si es vol com si no es vol,

que no hi ha terra ms ufana

sota la capa del sol.


Du va passar-hi en primavera,

i tot cantava al seu pas.

Canta la terra encara entera,

i canta que cantars.


Canta l'ocell, lo riu, la planta,

canten la lluna i el sol.

Tot treballant la dona canta,

i canta al peu del bressol.


I canta a dintre de la terra

el passat jamai passat,

i jorns i nits, de serra en serra,

com tot canta al Montserrat.


Som i serem gent catalana

tant si es vol com si no es vol,

que no hi ha terra ms ufana

sota la capa del sol.

 Vegeu tamb .
 Sardana;
 Enric Morera;
 ngel Guimer;

 Font .
 Altavoz del Frente;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133009" title="Districte d'Edine?" nonfiltered="4141" processed="4102" dbindex="54444">

El districte d'Edine  (en romans Raionul Edine ) s una de les divisions administratives de la Repblica de Moldvia. La capital s Edine . Una altra ciutat s Cupcini. L'u de gener de 2005, la poblaci era de 81.200 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133010" title="Districte de Fale?ti" nonfiltered="4142" processed="4103" dbindex="54445">

El districte de F le ti (en romans Raionul F le ti) s una de les divisions administratives de la Repblica de Moldvia. La capital s F le ti. L'u de gener de 2005, la poblaci era de 89.800 habitants.

Limita amb Romania, amb la Moldvia Occidental. El Partit Comunista hi va obtenir el 56 % dels vots a les eleccions de 2005.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133012" title="Estereoradiant" nonfiltered="4143" processed="4104" dbindex="54446">


Un estereoradiant (smbol: sr) s la unitat de l'angle slid del SI. S'utilitza per a descriure intervals angulars en un espai tridimensional, de manera anloga a la manera en qu el radiant descriu angles en un pla matemtic. El seu nom est format per la paraula grega         (slid) ms "radiant". 








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133013" title="Districte de Flore?ti" nonfiltered="4144" processed="4105" dbindex="54447">

El districte de Flore ti (en romans Raionul Flore ti) s una de les divisions administratives de la Repblica de Moldvia, fronterera amb Ucrana. La capital s Flore ti. Altres ciutats importants sn Ghinde ti i M rcule ti. L'u de gener de 2005, la seva poblaci era de 89.200 habitants. A Flore ti, el PCRM hi obtingu el 54% dels vots a les eleccions del 2005.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133015" title="Hongaresos de Romania" nonfiltered="4145" processed="4106" dbindex="54448">


Els hongaresos de Romania sn la principal minoria tnica de Romania, consistent en 1,431,807 persones que formen el 6.6% o del total de la poblaci, segons el 2002 cens. Es divideixen en tres grups tnics principals: els magiars (grup majoritari a Hongria), els sculs o szekly i els csango.

Per raons histriques, molts hongaresos de Romania viuen en l'actual Transsilvnia, on hi formen el 20% de la poblaci. Aquesta rea inclou les regions del Banat, Cri ana i Maramure . Els hongaresos sn la majoria de la poblaci als comtats de Harghita i Covasna, i tenen una presncia important als de Mure  (39.3%), Satu Mare (35.22%), Bihor (25.91%) i S laj (23.07%).

 Histria .
 Origens .
El primer assentament hongars a territori romans fou a l'actual Moldvia en els segles VIII-IX, quan tribus nmades s'hi establiren breument (veure Etelkz), darrers restes de la presncia magiar a Europa. Van obtenir el control poltic de la regi en el segle XIV, reflectit en topnims d'origen hongars - Bac u - Bk, Suceava - Sz csvr, la moldava Orhei - rhely, etc). Una comunitat catlica hongaresa es va establir a Moldvia (a les valls de Siret i  Trotu ) durant aquest perode. Potser sn l'origen de la comunitat Csng. 

Desprs de les invasions magiars a la planura de Pannnia (896), van conquerir Transsilvnia en el segle XI, que esdevindr ms tard una provncia autnoma sota tots els monarques que la dominaren. El governant fou un membre de dinastia rpd hongaresa fins la derrota del regne d'Hongria a la batalla de Mohcs el 1526.



Desprs del conflicte, Hongria fou dividida entres parts: el reialme hongars, conquerit inicialment per l'Imperi Otom, fou governat per la monarquia d'Habsburg, mentre que Transsilvnia esdevenia un principat autnom sota influncia otomana, governat per prnceps hongaresos.

En el segle XVIII, la monarquia dels Habsburg havia conquerit la major part de la Hongria sota poder otom. Desprs de l'intent fracassat d'independitzar Hongria de Francesc II Rkczi el 1711, els Habsburg van prendre el control de Transsilvnia i hi substituren els prnceps hongaresos per governadors austracs. Durant la revoluci de 1848 a Hongria es va proclam a la Dieta de Transsilvnia la Uni amb Hongria, per no va rebre el suport ni dels valacs ni dels saxons, ra per la qual els representants poltics s'enfrontaren al Hnvdsg.  Desprs de la derrota de la revoluci el 1849, Transsilvnia fou novament governada directament des de Viena. Amb l'Ausgleich de 1867, Transsilvnia esdegingu part del redundat regne d'Hongria dins l'Imperi Austrohongars.

Malgrat el control poltic hongars fins el segle XIX, Transsilvnia havia estat una regi multitnica on hi convivien valacs, alemanys tnics i hongaresos des de temps medievals. I malgrat les intenses poltiques de magiaritzaci des del 1867, els romanesos hi eren majoria.
 Desprs de 1918 .
 Perode d'entreguerres .
L'1 de desembre de 1918, una Assemblea de Romanesos de Transsilvnia reunida a Alba Iulia va proclamar la uni amb Romania, prometent respecte a les minories. Els romanesos, que eren la majoria de la poblaci, van rebre el suport dels sacons. Com a resposta, l'Assemblea General Hongaresa de Cluj va reafirm la lleialtat dels hongaresos de Transsilvnia a Hongria el 22 de desembre de 1918.

Desprs de la Primera Guerra Mundial, amb l'exrcit austro-hongars desintegrat i amb la revoluci socialista a Budapest, Hongria no va poder resistir la invasi armada de tropes romaneses amb suport dels aliats, i va perdre gradualment territori, inclosa Transsilvnia, durant el 1918-1919. El 1919 la intervenci de l'exrcit romans va posar fi les intencions del govern de Bla Kun de reconquerir Transsilvnia.

La intenci Romanesa d'unificar Transsilvnia en el regne de Romania va rebre el suport dels aliats. El 1920 la unificaci fou ratificada i el Tractat del Trianon va fixar les fronteres entre Hongria i Romania. Com a resultat, ms d'un mili i mig d'hongaresos es van trobar com a grup minoritari dins Romania. Aix fou considerat pels romanesos de Transsilvnia com un alliberament, ja que es desempallegaven de l'estatut de minoria.

Uns 197.000 hongaresos de Transsilvnia marxaren cap a Hongria entre 1918 i 1922, , i uns 169.000 ms marxaren durant el perode d'entreguerres.. El 1921 es formaren el Partit Popular Hongars i el Partit Nacional Hongars, que es van refondre per a formar el partit Hongars de Romania.

L'objectiu de les noves autoritats era romanitzar Transsilvnia desprs de segles de domini hongars., mitjanant l'emergncia d'una classe mitjana i alta romanesa que assums tot el poder en tots els terrenys. La llengua hongaresa  fou bandejada de la vida oficial, i els topnims foren romanitzats. En la reforma agrria duta a terme desprs de la guerra. Els nobles de Transsilvnia (la majoria hongaresos) foren despossets de grans propietats i la terra fou entregada als camperols que les treballaven (la majoria dels quals eren romanesos). Aix canvi la distribuci tnica de la propietat de la terra.

La poblaci magiar va patir insuficincia d'escoles en la seva llengua i fou pressionada a enviar els nens a escoles en romans. En l'economia privada la posici dominant d'hongaresos, jueus i saxons fou erosionada, ja que el govern va promocionar la posici de les empreses romaneses amb mesures preferencials. L'educaci universitria fou totalment romanitzada, llevat la ctedra de literatura hongaresa a la Universitat de Cluj. D'altra banda, les activitats culturals de les minories van rebre molt poc suport oficial.

 Segona Guerra Mundial .
El 1940 un acord prs a Viena entre Itlia i el Tercer Reich va atribuir el nord de Transsilvnia a Hongria, qui la va dominar fins el 1944. L'acord intentava compensar parcialment Hongria per les prdues territorials del Tractat del Trianon, i assegurar-se la seva lleialtat. Tanmateix, consist en redibuixar les fronteres nacionals d'una regi multitnica, sense proporcional una soluci real, puix que els romanesos encara eren entre el 48 i el 50 % de la poblaci del territori cedit, i aproximadament uns 500.000 hongaresos restaren sota poder romans.

Durant aquest perode, alguns membres de la minoria hongaresa participaren en poltiques de discriminaci i fustigament contra la poblaci romanesa. Aix provocaria que els romanesos cometeren atrocitats contra ells  i es provoc una situaci catica fins que el govern de Petru Groza va prendre el control de la situaci el 1945. En acabar la Segona Guerra Mundial, uns 150.000 hongaresos marxaren com a refugiats a Hongria.

 Desprs de la Segona Guerra Mundial .
Desprs de la guerra, el 1952, les autoritats comunistes de Romania van crear una Provncia Autnoma Hongaresa. La regi fou dissolta el 1968, quan es va aplicar una nova organitzaci administrativa.

En el seu origen, el Partit Comunista de Romania era ple de dirigents d'origen no romans, entre ells molts hongaresos i jueus. De tal manera, la situaci dels hongaresos en la primera dcada va millorar: es van fundar alguns diaris i es crearen alguns teatres.

La immersi dels hongaresos en escoles romaneses va comenar el 1959 i fou completada a finals dels vuitanta. Els m estres foren romanitzats progressivament, de tal manera que ela proporci de nens hongaresos educats en la seva llengua materna declin ostensiblement. El 1959, la Universitat magiar de Cluj fou unificada amb la romanesa per tal de crear una instituci que ensenys nicament en romans. Molts professors hongaresos se sucidaren. Els hongaresos foren progressivament exclosos de l'aparell administratiu del rgim, del funcionariat i de l'economia. A finals dels vuitanta l'educaci i estudis eren dirigits per romanesos tnics.

Un cop Nicolae Ceau escu va assolir el poder, a posar l'mfasi en el nacionalisme, i la situaci dels hongaresos va empitjorar. L'ensenyament de la histria fou enfocada en el paper dels romanesos a Transsilvnia, i el dels hongaresos fou silenciat, quan no atacat sense pietat. El rgim va discriminar les minories tniques, molt pocs membres de les quals participaven en les estructures i administraci del partit. Molts foren despossets de les seves funcions, per l'expulsi no era el principal objectiu del rgim, ja que tant Alemanya Occidental com Israel foren obligats a pagar una indemnitzaci al rgim de Ceau escu per l'emigraci de jueus i alemanys. Hongria es neg a pagar i a acceptar aquesta poltica.

 La situaci de la minoria desprs del 1990 .
Quan es produ la Revoluci Romanesa de 1989, les relacions intertniques a Transsilvnia havien empitjorat. Els partits de base tnica eren constituts per hongaresos, qui havien format la Uni Democrtica dels Hongaresos de Romania, mentre que els romanesos havia format el Partit d'Unitat Nacional. Per afortunadament, no es produren conflictes tnics a gran escala, sin petis esclats de violncia com els esclats tnics de Trgu Mure  de 1990, produts poc desprs de la caiguda del rgim comunista.

El 1995 se sign un tractat de relacions bsiques entre Hongria i Romania, en el que Hongria renunciava a qualsevol reclamaci territorial sobre Transsilvnia i Romania reiterava el seu respecte als drets de les minories. Les relacions es van transformar quan Hongria esdevingu membre de la Uni Europea i Romania va sollicitar tamb la seva entrada. Les relacions interfrontereres es van incrementar.

Des de novembre de 1996 la situaci de la minoria hongaresa s'ha transformat des que la Uni Democrtica dels Hongaresos de Romania (UDMR) forma part de la coalici de govern nacional. Els acords poltics els han comportat avenos en l'estatut d'oficialitat de l'hongars a totes les localitats on s parlat per ms del 20 % del a poblaci. 

Mentre que els diaris, llibres i fins i tot emissions en rdio i televisi pbliques ja es feien fins i tot en l'poca de Ceau escu, el seu nombre i diversitat s'han incrementat des del 1989. El mateix es pot dir del nombre d'escoles primries, ensenyament secundari i universitari en hongars, aix com institucions culturals de teatre i pera fundats per l'estat romans.

Tot i aix, els drets tnics de la moinoria encara no han assolit el nivell desitjat per la comunitat. Hi ha un moviment entre els hongaresos per a incrementar l'autonomia i el desenvolupament cultural  distint. S'ha proposat diverses iniciatives per part de poltics hongaresos que inclouen la creaci d'una regi autnoma a Szkelyfld, d'extensi semblant a la Provncia Autnoma Hongaresa, i el restabliment d'una universitat hongaresa separada.

 Poltica .
La Uni Democrtica dels Hongaresos de Romania (UDMR) s el partit ms representatiu dels hongaresos de Romania, i s membre de l'UNPO. El seu objectiu s l'establiment d'un govern local amb autonomia cultural i territorial que contingui el dreet d'autodeterminaci dels hongaresos. L'UDMR s membre de la Uni Democrtica Europea i membre associat del Partit Popular Europeu.

A les eleccions legislatives dle 2004, l'UDMR  va obtenir 10 escons al Senat romans (6,23 % dels vots), i 22 es cons a la Cambra de Diputats (6,17 % dels vots). El 1996 l'UDMR form part de la Convenci Nacional Democrtica, coalici de govern amb la que va obtenir dos ministeris. El partit tamb ha format part de la coalici de govern el 2004-2004 amb 4 ministeris. El viceprimer ministre romans, Bla Mark, s membre del partit. 
 Subgrups .

 Szkely .

Els Szkely o sculs sn un grup tnic de parla hongaresa que viuen a la zona coneguda com a Szkelyfld ( inutul Secuiesc en romans), i que mantenen tradicions i una identitat diferent de la resta dels hongaresos  Romania. Segons les ltimes estadstiques, hi havia 670,000S szkelyVegeu tamb: Terra Szkely

 Csng .


Els Csng (romans: Ceang u, pl. Ceang i) sn de religi catlica, alguns parlen un dialecte hongars i d'altres romans. Viuen al comtat de Bac u, Moldvia. Els Csng de parla hongaresa s'hi establiren entre els segles XIII i XV i sn els nics hongaresos que viuen a l'est dels Crpats. De fet sn el grup hongars ms antic establert a Romania. 
L'etnicisme dels Csng/Ceang i s discutat, des que, degut a les connexions amb el Regne de Polnia i els Estats Pontificis, el catolicisme pervisqu a Moldvia a l'poca medieval, mentre que els valacs de les provncies romaneses, ms relacionats amb l'Imperi Blgar, foren aconvertits al cristianisme ortodox. Junt a les marcades diferncies etnolingstiques entre els  Csng/Ceang i de parla hongaresa i romanesa, el context histric explica perqu alguns Csng/Ceang i es defineixen com a hongaresos mentre que altres es defineixen com a romanesos. Els Csng han estat subjecte de nombroses violacions dels seus drets: les escoles en llengua hongaresa   han estat clausurades sovint, els han estat suprimits els drets poltics i han estat objecte d'una romanitzaci forada.


 Cultura .
Dins de la Transsilvnia multicultural, els hongaresos tenen potser els trets ms distintius. Hi ha una gran xarxa de teatres hongaresos que continuen funcionant des de fa 200 anys., com els de Cluj-Napoca, Trgu-Mure  i Timi oara, que tenen fama internacional. El nombre de societats culturals hongaresos a Romania s'ha incrementat des de la caiguda del comunisme, i actualment hi ha documentades unes 300. Hi ha molts teatres de titelles, grups professionals de dansa com el Grup Folklric de Maros a Trgu-Mure  (Marosvsrhely en hongars, el grup d'Harghita i el Grup de Dansa Picacsok. Els grups amateurs tamb sn importants per a conservar les tradicions.

Mentre que en el passat la publicaci de llibres va estar restringida, ara hi moltes llibreries que ofereixen llibres escrits en hongars. Les dues cadenes pbliques de televisi emeten nombrosos programes en hongars amb xit d'audincia arreu del pas. Aquesta relativa escassetat s parcialment compensada per les emissores de rdio i televisi privades, com DUNA-TV que emet per als hongaresos de fora d'Hongria, particularment a Transsilvnia. Una nova emissora de televisi anomenada Transsilvnia emetr aviat, amb ajut no sols del govern hongars, sin tamb del romans i de la Uni Europea. Tamb hi ha 60 diaris que publiquen en hongars que reben subvencions del govern romans. Mentre que el seu nombre ha caigut a causa de la competncia i la liberalitzaci econmica, hi ha d'altres de privats creats per diferents fundacions hongareses. La Regi Szkely rep molt de turisme des d'Hongria i altres pasos.

 Educaci .
Segons la Llei de minories romanesa, els hongaresos tenen el dret de rebre l'educaci en la seva llengua nadiua, inclosa com a mitj d'instrucci, en les localitats on siguin ms del 20 % de la poblaci.

Segons les dades oficials del cens romans del 1992, el 98 % del total d'hongaresos tnics de ms de 12 anys han rebut alguna escolaritzaci (primria o secundria), essent el quart entre els grups tnics de Romania i el ms alt a nivell nacional del 95,3 %. D'una banda, l'ndex d'hongaresos amb educaci universitria s ms baix que el de la mitjana estatal. Les raons sn diverses, inclosos la insuficincies de lectors en llengua n adius, principalment a les rees on els hongaresos no sn una minoria destacada.

A la Universitat Babe -Bolyai de Cluj-Napoca, la principal instituci universitria de Transsilvnia, ms del 20 % dels cursos sn en hongars. Hi ha una proposta dels hongaresos locals, que ha rebut el suport de la Uni Democrtica dels Hongaresos de Romania, de separar de la instituci del departament de llengua hongaresa per tal de formar una universitat en llengua hongaresa, la Universitat de Bolyai. Aquesta fou dissolta el 1956 pel govern comunista romans i es va constituir la universitat bilinge actual.
 Identitat .
Els hongaresos de Romania tenen diverses opinions sobre la seva identitat. Moltes d'ells es defineixen com a hongaresos, transsilvanesos o romanesos alhora. Molts hongaresos de Transsilvnia es desconcertaren amb el referndum d'Hongria del 2004 que oferia la possibilitat de doble ciutadania als hongaresos defora d'Hongria.

Alguns d'ells conceben que sn a Hongria, es consideren com a mig romanesos diferents en llengua i cultura. Tanmateix, una gran proporci d'hongaresos de Transsilvnia estudien o treballen a Hongria, alguns d'ells temporalment. Des del 1996, les relacions econmiques entre Hongria i Romania s'incrementaren, i moltes empreses frontereres contracten treballadors de les dues nacionalitats. 

Histricament, els szkely es consideren com a un grup tnic distint dels hongaresos de Transsilvnia.
 Poblaci .
 A Romania .
 1992 - 1,624,959 persones, 7.1% de la poblaci de Romania;
 2002 - 1,431,807 persones, 6.6% de la poblaci de Romania;

 Transsilvnia noms .
 1786 - 29.4% de la poblaci;
 1910 - 1,662,000 persones, 32% de la poblaci de Transsivnia (cens de 1910);
 1992 - 1,603,923 persones, 20.8% de la poblaci de Transsivnia;
 2002 - 1,415,718 persones, 19.6% de la poblaci de Transsivnia;

 Per comtat .
Els hongaresos sn la majoria de la poblaci en dos comtats del sud-est de Transsilvnia: Harghita (Hargita) i Covasna (Kovszna).



Hi ha uns 16,089 hongaresos tnics que viuen en altres comtats de Romania, on hi sn menys del 0.1% de la poblaci.

Notes.




Referncies.
 Cens de 2002;
 Enllaos externs .
 Mapa Mapa de Nacionalitats de l Est i Sud-est d Europa;
 Mapa Hongaresos tnics de Transsilvnia;
 "The Situation of Hungarians in Romania in 2006" (Informe de l Oficina per a les minories hongaresos a l estranger);
 Multiculturalism debated Editorial sobre la Universitat Hongaresa a Cluj  ;
 Teatre nacional hongars a Cluj,  ;
 Pgina dedicada als hongaresos de Romania en Minories a Europa;
 Aliana Democrtica dels Hongaresos de Romania,  ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133017" title="Udmurts" nonfiltered="4146" processed="4107" dbindex="54449">

Els Udmurts sn un poble que parla udmurt. Al llarg de la histria han estat coneguts pels russos com a Chud Otyatskaya (            ), Otyaks, o Votyaks (el nom ms conegut), i en ttar com a Ar.

Viuen a l'rea entre els rius Viatka/Vatka i Kama/Kam. Segons el cens del 1989 eren 747.000 a l'antiga URSS, dels quals el 82,5 % parlen la llengua materna. El 66 % dels udmurts viuen a la seva repblica, on, paradoxalment, noms sn el 31 % de la poblaci, i el 92,5 % viu en rees rurals. I el nombre d'udmurts que viu fora de la repblica ha augmentat del 23,8 % el 1959 al 33,5 % el 1989. T un ndex de creixement fora baix. Tamb n'hi ha al Territori de Perm, Tatarstan, Baixkortostan, Provncia de Krov i Mari El.



 Histria .
 Orgens .
Les primeres entitats tribals udmurts es formaren entre els segle IV i IX, a la regi entre els rius Kama i Viatka, i se'ls considerava avantpassats directes dels actuals udmurts. Hi arribaren procedents del territori entre Kostroma i Vologda fins el llac Ladoga, per hi foren expulsats pels russos i maris. Els russos els anomenaren votiacs, arsk o aris, per ells s'anomenaven uds (homes).

Vivien a cabanes mig excavades a terra a l'hivern, i en bararques de planxes de bedoll a l'estiu, situades als marges dels rius i a l'entrada dels boscos. Caaven o pescaven amb xarxes i nanses als rius, per no eren ramaders, feien pa de sgol i eren bons teixidors, alhora que considerats els agricultors ms diligents de la regi del Volga, tallant els lbers i cremant els boscos, arant-lo desprs. Les dones feien gerres de fang sense torn, i els cases tenien sostre punxegut, tripartites, amb dues cambres laterals, una cuina en forma de campana isolada i amb un reservat per al culte pag dels avantpassats i una mena de sauna. La planta era geomtrica, i segons la tradici, la casa era heretada pel fill petit, mentre que la resta dels bens no. Practicaven el guaret i elaboraven el kumisha, aiguardent de sgol. 

La vestimenta masculina se sembla a la russa, amb calces a l'estil turc i abillaments d'escora d'lber; les dones portaven unes calces bufades a l'estil ttar, aix com camises de lli bellament guarnides amb motius rics, i el cap i coll guarnits amb collars de monedes. Llur societat era matriarcal, on la dona era lliure i tenia molts amants fins que es casava. La famlia era la base social i tenien bevlak (clans exogmics). Antigament tamb eren polgams.

El kuz'o (cap de famlia) era escollit entre els membres del bevlak i s'organitzaven en mer (tribus) regides per un kenek (consell), antiga base poltica. Els l'eren els individus amb un mateix avantpassat. Com a divisi poltica vivien en karys (fortaleses) organitzades en dorogis (districtes), i utilitzaven com a moneda les pells d'esquirol (de fet, la paraula en el seu idioma per a moneda, kondon, vol dir  pell d'esquirol ). Traficaven amb peix i mel fins l'ndia i Egipte.

Llur antiga religi es basava en qu gaireb tot tenia nima, i creien en els murts (esperits antropomrfics), els principals dels quals eren guid-murt (nan invisible que vigilava els cavalls), nules-murt (esperits familiars del bosc), vu-murt (esperit de les aiges), in-murt o inmak (du principal que lluitava contra els shaitan o dimonis), muziem-mumi (terra mare) i shundi mumi (mare sl). Endems tenien els vorshud (dols protectors del clan), aix com tanga (ttems). Sacrificaven animals i se'ls menjaven de seguida.

Tenien nombroses festivitats, que coincidien amb les cristianes, per es remuntaven a tradicions indoeuropees referents a la llavor i la collita, la primavera i els difunts, cos que dna lloc a una rica tradici oral. Tamb tenien una especial dedicaci al culte a les aus, i alguns boscos eren sagrats, dhuc tancats amb porta. L'ofici de sacerdot era hereditari. 

Entre els segles IX i XIV la poblaci evolucion vers l'agricultura i la ramaderia, amb una feudalitzaci gradual deguda a que la majoria d'ells acabaren vivint en un kary. Durant els segles X i XII les tribus udmurts del baix Kama i Viatka restaren sota jurisdicci dels blgars del Volga, i quan aquest regne va decaure, del 1236 al 1552 van formar part de l'Imperi Mongol de la Kizil Orda, i desprs del seu successor, el Khanat de Kazan. Per influncia dels ttars, intentaren islamitzar-los, per noms ho aconseguiren amb un petit grup, els besserman.
 Incorporaci a Rssia .
El 1489 les terres dels udmurts en el mig i alt Viatka formaren part de la Repblica de Novgorod, i desprs del Ducat de Moscvia com a estat autnom. Pel 1552 els udmurts del Kama s'uniren de manera ms o menys voluntria a Rssia, i pel 1558 tota Udmrtia formava part de l'imperi dels tsars. Mantingueren llurs prpies institucions socials i poltiques, com els ancians (tro) que convivien juntament amb els senyors feudals (eksei). 

Aviat patiren explotaci i espoliaci per taxes. Una llegenda afirma que el senyor de la fortalesa d'Uzyakar, qui exprimia els camperols, fou enfonsat en un pant en una revolta. Les tradicions reflexen aparici de famlies amb lligams basats en tribus patriarcals, i la conseqent divisi de la terra comunal. Les disputes sobre terres es resolien en general pacficament, amb competicions de llanament de grapats d'herba. Hi ha molts informes sobre les relacions amb els pobles vens: amb els Mari (Por) des que s'assentaren ambds a la regi entre els rius Volga i Vyatka, i amb els blgars del Volga (Biger), tan aviat com van tenir contactes amb ttars i amb russos. Llur lluita contra els enemics i l'ocupaci estrangera era un tema del folklore popular molt usat, potser amb fets de temps molt avantpassats. 

Llur inclusi en el fort estat centralitzat rus, per, va facilitar llur formaci com a nacionalitat diferenciada. A finals del segle XVII, les terres dels udmurts del Nord, que formaven part del stan Karinsk del districte de Khlyanov, foren dividides en 5 doli (unitats tributrio-administratives). Els del sud vivien als dorogi d Arsk i Ziuri de la provncia de Kazan, on es dividien en sotnii (Centries). Els carrecs electius eren el doli i sotni, que es trobaven en mans dels aristcrates udmurts i ttars. El 1780, amb l'establiment de la Viatka Namestnichestvo a Udmrtia, foren creats els districtes de Sarapul, Malmyzh, Elabuga, Glazov i part de Kai.

S'hi desenvolup un sistema feudal colonial: el iasak (tribut) i els strelt sy (deure de manteniment i lleva d'un cos de mosqueters), que barrejaren rendes feudals i taxes estatals. Des del segle XVIII foren aconvertits a la religi ortodoxa, tot i que la majoria mantingueren la religi animista. El 1724 introduiren l'impost de capitaci, i la majoria dels camperols udmurts esdevingueren vassalls de l'estat. L'increment de l'explotaci feudal provoc que molts pagesos s'unissin a les revoltes baixkirs del 1662-1664, i a la Guerra Camperola del 1670-1671, dirigida per Stenka Razin. 

A mitjans del segle XVIII s'inici la indstria metallrgica amb la fundaci de la planta de fundici de coure de Bemyzh, aix com les ferreries de Pudem, Kambar i Kama (Ijevsk i Votkinsk). Milers de pagesos de l'estat foren obligats a treballar-hi, i es talaren nombrosos boscos dels voltants. Els establiments industrials tamb esdevingueren centres comercials, i alhora s'increment la immigraci russa, ja iniciada en el segle XIII. El 1756 es fund la foneria de coure Bemyzhski i desprs les de ferro a Pudemski, Votkinski (1759), Izhevski (1760) i Kambarski (1761). El 1775 es public a Sant Petersburg, annima, la primera gramtica udmurt, que proposava un sistema d'escriptura basat en l'alfabet cirllic. Els pagesos udmurts tamb donaren suport a la revolta camperola de Pugatxov del 1773-1775 a causa dela poltica de cristianitzaci forada que volia dur a terme el bisbe de Kazan. 

Durant la primer meitat del segle XIX cresqu el rol de la indstria i el comer a Udmrtia. S'incrementaren els tributs i les obligacions, i s'intensific la poltica d'opressi nacional, alhora que prevalien unes condicions laborals dures a les indstries. A causa d'aquests i d'altres factors, molts pagesos udmurts rebutjaren treballar a les indstries o pagar les taxes, de manera que iniciaren revoltes.

Durant els anys 1861-1866, la servitud fou abolida a Udmrtia, tot creant les condicions per al desenvolupament del capitalisme. S'incrementaren les indstries de factories i petits tallers, es desenvolup la navegaci fluvial i es constru el ferrocarril Perm-Kotlas. A finals del segle XIX hi havia 30 plantes i factories, amb un total de 12.000 treballadors, uns 50.000 artesans i desenes de milers de treballadors temporals. 

Entre el 1892 al 1896 es produ l'afer Multan, quan a Stari Multan (districte de Malmyzh, Viatka), un grup d'udmurts foren acusats de fer sacrificis humans a dus pagans: 10 foren detinguts i penjats de la forca a Malmyzh el 1894 i 17 ms foren condemnats a treballs forats. El juny del 1896 els acusats foren absolts merc els oficis de V. G. Korolenko i A. F. Kori.

El 1902-1903 s'organitzaren els primers nuclis socialdemcrates, de manera que el novembre del 1905 s'organitz el Soviet de Representants de Treballadors a Ijevsk. Alhora, el 1906 esclat una revolta de pagesos udmurts a Novyi Multan que fou suprimida pels soldats russos. Hi destacaren els udmurts bolxevics I. A: Nagovitsyn i M. P. Prokopiev.  

Enllaos externs.
Ethnos Udmurt;
Udmurtologia;
;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133019" title="Saturn Aura" nonfiltered="4147" processed="4108" dbindex="54450">

El Saturn Aura es un sedan de tipus mid size fabricat per Saturn, marca que pertany al fabricant General Motors (GM). Construt a Kansas City, Kansas utilitza el xasss Epsilon de GM, que comparteix amb el Chevrolet Malibu o Pontiac G6. 

El model va ser presentat com un concept car al North American International Auto Show de Gener de 2005, i al Abril de 2006 es presenta el model definitiu al New York Auto Show. Es comena a fabricar al estiu del 2006  com a model de l'any 2007. L'Aura substitueix al Saturn L-Series.

 Disseny i motors .



Respecte del concept que van presentar, el model que es comercialitza t el mateix disseny i aspecte. El disseny d'aquest Saturn recorda fora amb el Vauxhall/Opel.

Mides del Aura:

Batalla (Wheelbase): 2,852 m (112.3 in)

Llargada (Length): 4,848 m (190.9 in)

Amplada (Width): 1,785 m (70.3 in)

Alada (Height): 1,463 m (57.6 in)

Pes (Curb weight):  1598 kg (3529 lb) 

Capacitat del dipsit: 62 l (16 galons EUA)

Capacitat del portaequipatges: 425 cm3 (15 cu. ft.)

El Aura es presenta amb 3 diferents nivells d'equipament (paquets):

Aura XE: Es l'equip base, que inclou airbags frontals, laterals davanters, i de cortina per als seients davanteres i posteriors, frens de disc a les 4 rodes i ABS. Mecnicament, un 3.5L High Value V6 acompanyat amb una caixa automtica 4T45-E de 4 velocitats. 

Aura XR: Es el ms ben equipat: el mateix que el XE, per inclou, entre d'altres, el ESC StabiliTrak. Mecnicament equipa un motor 3.6L DOHC High Feature V6, acompanyat amb una caixa automtica GM GM-6T70 de 6 velocitats.

Aura Green Line: Es tracta d'un cotxe hbrid amb el sistema General Motors belt alternator starter. El motor base es un 2.4L Ecotec LAT assistit amb un motor elctric. La caixa de canvis es la 4T45-E. Amb aquest motor, l'Aura tindr uns consums de t uns consums de 28 mpg ciutat/35 mpg autopista, l'equivalent a 6,71 l/100 per autopista i 8,39 l/100 per ciutat. A la venda a partir de Mar del 2007  . En equipament, s similar al XR, per es diferencia entre d'altres, a incorporar una direcci electrnica amb assistncia variable.

En aquesta taula es llisten els diferents motors que equipen els Saturn Aura:



La NHTSA ha qualificat el Aura amb 5 estrelles (conductor) i 5 estrelles (passatger) en el xoc frontal i 5 estrelles (conductor i passatger) en xoc frontal .

El Aura es un vehicle que se classifica com un mid-size de luxe, competint contra models d'importaci com el Volswagen Passat, Toyota Camry, Nissan Altima, Honda Accord i Hyundai Sonata. Tamb cal esmentar al Ford Fusion.

 Premis i resposta dels consumidors .

 El Saturn Aura ha guanyat el premi North American Car of the Year del 2007 .
 La revista Consumer Guide l'ha catalogat com a recommended la compra del Saturn Aura 2007 .
 La International Carwash Association (ICA) atorga el premi "Most Washable Car 2007" al Saturn Aura  ;

L'Aura ha tingut una bona acollida i una de dolenta:

 La bona es que la crtica l'ha valorat fora b, en general, es un cotxe de bones prestacions, en poques paraules el millor Saturn fabricat fins ara, ja que no s'usen taulers de control de plstic com usaven els anteriors cotxes fabricats per aquest  .
 La dolenta es que se li ha recriminat l's de materials econmics a l'interior entre d'altres detalls .

En general t una molt bona acollida al mercat  i de fet Edmunds.com prediu que l'Aura, juntament amb el Saturn Sky i Saturn Outlook faran que Saturn generi beneficis per primera vegada des de la seva fundaci , un fet no impossible si es t en compte que aquests tres models han augmentat les vendes de Saturn en un 59,4% al Febrer del 2007 .

 Informaci mediambiental .

El Saturn Aura XE amb motor 3.5L t uns consums de 20 mpg ciutat/30 mpg autopista, l'equivalent a 7,83 l/100 per autopista i 11,75 l/100 per ciutat. Sobre emissions, el Aura XE emet 7,5 tones de CO2 a l'atmosfera anualment .

 Enllaos Externs .

 Saturn Aura a Yahoo! Auto ;
 Pgina web oficial ;
 Saturn Aura a Saturnfans.com ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133022" title="Colla Vella de Diables de Sitges" nonfiltered="4150" processed="4109" dbindex="54453">
 

La Colla Vella de Diables de Sitges s una colla de diables centenria els orgens de la qual es remunten almenys a mitjans del segle XIX. s un dels set balls de diables amb parlaments de Catalunya i va ser la fundadora de la Coordinadora de Balls de Diables Centenaris amb Parlaments de Catalunya.

Histria del Ball de Diables de Sitges.
Es pot datar la existncia del ball de diables de Sitges almenys des del 1853 aquest ball es considera representat  per la Colla Vella de Diables de Sitges des de la seva aparici fins a mitjans del segle XX. En aquell moment es va fundar una segona colla, la Colla Jove de Diables de Sitges que des de llavors i fins 1979 s'alternava any a any amb la Vella en la representaci del Ball de Diables de Sitges per a les festes locals. A partir del 1979 ambdues colles s'independitzen totalment representant aix ambdues el Ball de Diables de Sitges fins al 1981 moment en qu s'hi uneix una tercera colla de foc, la Colla de Diables de l'Agrupaci de Balls Populars. Les sortides de la Colla Vella al Ball de Diables de Sitges  noms han estat interrompudes per les guerres carlines (1873,1874),per una epidmia de colra (1885) , per la desfeta de Cuba (1898), per la guerra d'Africa (1909) i per la guerra civil espanyola del 1936 al 1938. 

Fets importants.
 1853: Primera referncia escrita que documenta la existncia del Ball de Diables de Sitges.
 1903: Es nomena el primer cap de colla, Salvador Domingo.
 1905: Els vestits i els estris es deixen de llogar a fora de Sitges, fins llavors entre altres llocs es llogava el material a Vilafranca. ;
 1905:La colla va estrenar vestits dissenyats i pintats pel pintor Josep Vidal. Aquest vestuari era propietat de l'Ajuntament de Sitges i s'ha anat renovant mantenint per el mateix disseny.
 1983: Organitza la Tercera Trobada de Diables de Catalunya que es va realitzar a Sitges i on van participar-hi 29 colles, gaireb totes les actives del moment.
 2000:Participaci a les campanades de TV3 celebrades a Sitges.

Estructura.
La colla gran.
Les seves actuacions tradicionals sn la Festa Major de Sitges (23 i 24 d'agost) i Santa Tecla (23 de setembre). Tamb participa en les Mostres de Colles Centenries de Balls de Diables amb Parlaments que organtiza la Coordinadora de Balls de Diables Centenaris amb Parlaments de Catalunya, entitat de la que s membre fundador i ha participat a molts d'altres events relacionats amb el foc al llarg dels anys com a les trobades de diables organitzades cada dos anys a una poblaci diferent amb Colla de Diables des del 1981.

La colla infantil.
Va ser creada l'any 2000 i va ser apadrinada per la Colla Infantil dels Diables de Torredembarra. El seu objectiu s garantir la continutat del ball de diables de Sitges i actualment esta formada per ms de 50 nens d'entre 6 i 16 anys; en totes les seves actuacions hi ha membres de la Colla gran vetllant pels petits. Surten el 23 de setembre per la matinal de Santa Tecla i, de vegades, en correfocs en altres poblacions i a Sitges mateix pel correfoc de les Cases noves, on tamb surten els grans. Tamb surten dos dies abans del 23 fent el ball parlat juntament amb altres colles infantils de Sitges.

Estil. 
La Colla Vella de Diables de Sitges realitza un ball parlat, aix les seves actuacions sn molt cerimonials i per tant, a diferncia dels diables d'altres poblacions aquests van caminant o ballant a un ritme molt lent basant la seva espectacularitat en un ritme de foc constant i alternant diferents pirotcnies al realitzar enceses conjuntes que formen un gran cumul de foc i espurnes com per exemple en les tradicionals enceses de les escales de la Punta de Sitges o al Cap de la Vila per Sant Bartomeu.

Estris i vestuari.
Els diables usen almenys : El ceptrot de Lluifer, la maa de diablessa i diverses maces de diables.Els altres elements pirotcnics i les carretilles sn subministrats per la Pirotcnia Igual en l'actualitat (2007).

El vestuari dels elements que composen el ball s el segent: 
Llucifer : Barret de copa, capa llarga d'arpillera de sac i pantal ratllat de cot;
Diablessa: Jaqueta amb caputxa i pantal blau i vermell de cot;
Diables: Jaqueta amb caputxa i pantal d'arpillera de sac;
Sant Miquel: Tnica de ras blava i cenyida a la cintura, espardenyes de fadr blanques,escut i espasa;
ngel: Tnica de tarlatana de color clar i espasa;
Fogalls: Igual que els diables;
Timbalers: Samarreta de cot i pantal d'arpillera de sac;
Auxiliars de pirotcnia: Igual que els timbalers ;

Versots.
El ball ms tradicional per a recitar els versots esta format pels segents personatges: Llucifer, la Diablessa , l'ngel , Sant Miquel , 10 diables 2 fogalls i els timbalers. Actualment, per, els fogalls no solen aparixer i al seu lloc els diables van rotant i posant-se un al davant que s qui encendr una carretilla. Aix,durant la representaci del ball Llucifer, la Diablessa, l'ngel i Sant Miquel estan esttics a la seva posici mentre que els diables reciten el seu vers mentre passegen pel passads que hi ha entre les dues files. L'inici de cada versot el marca una carretilla que tira el diable de torn. Els versots es representen sempre almenys per la Festa Major i Santa Tecla i solen ser de caire satric fent referncia a temes locals o generals d'actualitat.  

Versot clssic.
Gloris Sant Bartomeu,
que de sou Patr,
feu que les banyes que porto,
no se'm tornin de deb

Actuacions destacades.
La Colla ha actuat a diversos indrets tant d'Europa com de Catalunya en trobades, cercaviles i correfocs. Tamb s'han realitzat actuacions en programes de televisi, com a les campanades de TV3 de l'any 2000 o durant els anys 80 al programa Un Dos Tres de TVE.

Hi ha referncies escrites d'actuacions fora de Sitges des de 1964 amb actuacions a San Remo (Itlia), Nantes (Frana), al Principat d'Andorra, Barcelona, Madrid, Igualada, l'Arbo, Tortosa, Tarragona, Torredembarra, Castell de la Plana, Eivissa, Andorra (Terol) o Algesires.

Recentment una altra actuaci destacada ha estat en la Trobada de Colles de Diables Centenries.

Referncies.




Enllaos externs.
Membre de l'Associaci de Diables de Catalunya



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133023" title="Maquiladora" nonfiltered="4151" processed="4110" dbindex="54454">
Les maquiladores o maquiles sn empreses processadores, subcontractades i installades en zones franques exemptes de tota obligaci fiscal i de l adequaci a la legislaci laboral. El capital inversor de les maquiles s nord-americ, xins, core o del mateix pas.

Aquesta indstria s encarrega de la part de la producci txtil, del calat, l alumini, l orfebreria i el tabac destinats a l exportaci al mercat nord-americ i europeu.

 Localitzaci .
Les maquiles es troben al sud-est asitic i a Amrica: Mxic, Nicaragua, Guatemala, El Salvador, Hondures, Costa Rica, Belize, Panam i la Repblica Dominicana.

Enllaos externs.
  Las zonas francas para la exportacin: Las maquilas;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133024" title="Salvador Luria" nonfiltered="4152" processed="4111" dbindex="54455">

Salvatore Edoardo Luria o Salvador Edward Luria ( Tor, Itlia 1912 - Lexington, EUA 1991 ) fou un metge i professor universitari nord-americ, d'origen itali, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1969.

Biografia.
Va nixer el 13 d'agost de 1912 a la ciutat de Tor, poblaci situada a la regi italiana del Piemont, en una famlia de religi jueva. Va estudiar medicina a la Universitat de Tor, on es gradu l'any 1935. L'any 1938 abandon Itlia per l'ascens imparable de les hostilitats del rgim feixista de Benito Mussolini vers els jueus, traslladant-se inicialment a Pars. Davant l'ocupaci de Frana per part de les tropes nazis es trasllad a Marsella, on obtingu un visat per viatjar als Estats Units.

L'any 1940 s'establ a Nova York, on rpidament va traduir els seu nom a l'angls, i va aconsguir una beca de la Fundaci Rockefeller grcies a l'ajuda d'Enrico Fermi per treballar a la Universitat de Columbia. Entre 1943 i 1950 fou professor de la Universitat d'Indiana, on tingu com a alumne James D. Watson, des d'aquell any fou professor a la Universitat d'Illinois, i el 1959 fou nomenat professor de l'Institut Tecnolgic de Massachusetts. L'any 1947 aconsegu la nacionalitat nord-americana. Mor el 6 de febrer de 1991 a la ciutat de Lexington, poblaci situada a l'estat nord-americ de Massachusetts a conseqncia d'un infart de miocardi.

Recerca cientfica.
Entre 1936 i 1937 estudi radiologia a la Universitat de Roma, on conegu les teories de Max Delbrck que descrivien el gen com una molcula i on va comenar a desenvolupar mtodes gentics amb els bacterifags, els virus que infecten els bacteris.

Establert a Nova York conegu Alfred Hershey i el mateix Delbrck, collaborant amb ells en diversos experiments. Al costat de Delbrck va demostrar que l'herncia en bacteris ha de seguir principis darvinistes i no pas lamarquistes, observant que la resistncia bacteriana a la infecci d'un virus s causada per una mutaci aleatria i no pel canvi adaptat. Segons Luria la idea que la selecci natural afecta els bacteris comporta que aquests desenvolupin una resistncia antibitica.  

A la dcada del 1950 mentre realitzaves recerques sobre els cultius de lEscherichia coli per a la producci de bacterifags va descobrir que les tensions bacterianes especfiques produxen els enzims que tallen el ADN en certes seqncies, enzims coneguts amb el nom d'enzim de restricci i que es van convertir en una de les principals eines de la biologia molecular. Durant la seva estada al MIT inici la seva recerca sobre la membrana cellular, ampliant els seus coneixements amb estudis realitzats a l'Institut Pasteur de Pars, i tenint sota les seves ordres entre d'altres David Baltimore, Susumu Tonegawa, Phillip Allen Sharp i H. Robert Horvitz. 

El 1957, al costat de Linus Carl Pauling, va protestar contra les proves nuclears realitzades pels Estats Units, i fou un ferm opositor a la Guerra del Vietnam i un gran defensor dels sindicats. Durant la dcada del 1970 particip en debats sobre l'enginyeria gentica, advocant una posici de comproms de negligncia moderada i la regulaci d'una interdicci o llibertat cientfica completa. 

L'any 1969 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments referents al mecanisme de la rplica i l'estructura gentica dels virus, premi que compart amb Max Delbrck i Alfred Hershey.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1969;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133031" title="Alfred Hershey" nonfiltered="4154" processed="4112" dbindex="54457">


Alfred Day Hershey ( Owosso, EUA 1908 - Syosset 1997 ) fou un qumic i bacterileg nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1969.

 Biografia .
Va nixer el 4 de desembre de 1908 a la ciutat d'Owosso, poblaci situada a l'estat nord-americ de Michigan. Va estudiar qumica a la Universitat de Michigan, on es graud el 1930, i posteriorment es va doctor en bacteriologia en aquesta mateixa universitat l'any 1934, esdevenint professor d'aquesta matria a la Universitat Washington de Saint Louis. 

Va morir el 2 de maig de 1997 a la ciutat de Syosset, situada a l'estat de Nova York.

 Recerca cientfica .
Va iniciar la seva recerca sobre els bacterifags al costat de Salvador Luria i Max Delbrck l'any 1940, observant independentment l'any 1946 com quan dos torsions diverses dels bacterifags han infectat els mateixos bacteris, aquests dos virus poden intercanviar la seva informaci gentica.

L'any 1950 fou nomenat membre del Departament de Gentica de l'Institut Carnegie de Washington DC, realtizant diversos experiments al costat de Martha Chase.

L'any 1969 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments referents al mecanisme de la rplica i l'estructura gentica dels virus, premi que compart amb Max Delbrck i Salvador Luria.

 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1969;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133037" title="Guillem Ramon I de Montcada i de Bearn" nonfiltered="4157" processed="4113" dbindex="54460">
Guillem Ramon I de Bearn, fou Vescomte de Bearn. Fill de Guillem I de Montcada i de Bearn i de Maria de Bearn, vescomtessa de Bearn i nt de Guillem Ramon I de Montcada, el Gran Senescal, qui segurament va arreglar el casament dels pares vers l'any 1170, entroncant tamb aix la seva famlia amb un soli de vescomtat.

Va tenir un germ bess, Gast VI de Bearn. El pare va morir jove vers l'any 1172, i l'avi el 1173. Gast va heretar de la seva mare en el soli de Bearn.

Guillem Ramon (de jove noms se'l coneixia per Ramon) va heretar les moltes propietats de l'avi, a excepci de les que corresponien a l'increment patrimonial degut a les noves conquestes de Tortosa i Lleida, les quals, igual que el crrec de senescal, varen anar a parar a la nova branca dels Montcada de Tortosa.

L'any 1193 es casa amb Guillema I de Castellvell. Segons les dades, uns quants anys ms gran que ell. Varen tenir un fill, el futur Guillem II de Montcada. Per l'any 1194 Guillem Ramon mata a l'arquebisbe de Tarragona Berenguer de Vilademuls, precisament oncle de la seva dona, i segurament amb funcions de tutor dels germans Castellvell. Els motius sn confusos.

La justcia per aquest assassinat sacrleg era de competncia de l'esglsia. El rei Alfons el Cast va evitar d'intervenir-hi directament. El 1198 Guillem Ramon va ser passejat i escarnit per Tarragona, i assotat pblicament per un capell. No el van matar, i aqu comena un perode de la seva vida fosc i apte per a qualsevol fantasia:

 1ra.- Va marxar a Terra Santa com a peregr i croat.
 2na.- Va anar a Roma penitent a demanar perd.
 3ra.- Es va refugiar a la Cort del rei d'Anglaterra.
 4ta.- Va restar amagat emparat pel seu germ Gast.
		
Desapareix fins el 1205. Va deixar tant poc rastre, que la seva dona Guillema (ja amb 50 anys) es va poder casar com a vdua amb el vescomte Eimeric III de Narbona, un home molt ms jove que ella. Per aquest casament cal buscar-hi raons d'interessos. No es coneix tampoc cap escndol de separaci d'aquest matrimoni. Es devia desfer. Eimeric es torna a casar aviat amb Margarita de Montmorency-Marluy, i va morir el 1239 deixant cinc fills. Mentrestant, Guillem Ramon es belluga lliurement per Occitnia i Catalunya.

Es el temps dels Ctars. El seu germ Gast n'era simpatitzant i va ser excomunicat, si be durant poc de temps. No es coneix si aquesta simpatia pels ctars la va compartir Guillem Ramon. Per als ctars d'Occitnia i als de Bearn, se'ls oferien possibilitats d'emigrar cap a terres per repoblar, de la Catalunya central i nova. Bastants occitans varen repoblar territoris de Montcades i de Castellvells. I aquesta realitat no podia passar desapercebuda ni al seu germ Gast, ni a ell mateix ni a la seva dona Guillema ni a la seva cunyada Alamanda de Castellvell.

La determinaci d'Innocenci III d'acabar amb l'heretgia, desencaden la croada albigesa. El vescomte de Bearn i Guillem Ramon, participen a la batalla de Muret. Tornen vius. El fill Guillem potser estava en cam, per no hi va arribar segons la crnica de Jaume I.

Aquest Guillem es va casar amb Garsenda de Provena, pel voltants de 1218, quan eren vius el seu pare i la seva mare. Es podria suposar que junts devien anar a les cerimnies.

L'any 1215 mor Gast i el soli de Bearn passa a Guillem Ramon, si be a contracor d'una part dels seus sbdits. Per amb pocs anys, aquest s capa d'una reforma institucional pionera i de magnitud.

Mor el 1223. El succeeix el fill. L'esposa viu encara fins el 1228. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133043" title="Bernard Katz" nonfiltered="4158" processed="4114" dbindex="54461">

Sir Bernard Katz FRS  ( Leipzig, Alemanya 1911 - Londres, Anglaterra 2003 ) fou un metge, biofsic i professor universitari britnic, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1970.

Biografia.
Va nixer el 26 de mar de 1911 a la ciutat de Leipzig, poblaci situada a l'estat alemany de Saxnia, en una famlia de religi jueva. Va estudiar medicina a la Universitat de Leipzig, on es va graduar l'any 1934. L'any 1935 fug d'Alemanya per les hostilitats dels nazis vers els jueus, establint-se a Londres. Fou nomenat professor de la Universitat de Londres, i sota la tutela d'Archibald Vivian Hill aconsegu acabar el seu doctorat l'any 1938. Aquell any va guanyar una beca per estudiar, juntament amb John Carew Eccles, a l'Hospital de Sydney (Austrlia). Desprs de participar en la Segona Guerra Mundial en l'exrcit australi retorn a Anglaterra l'any 1945. 

El 1941 aconsegu la nacionalitat britnica, i el 1952 fou nomenat membre de la Royal Society. L'any 1970 fou nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit, i mor el 20 d'abril de 2003 a la ciutat de Londres.

Recerca cientfica.
L'any 1945 inici les seves collaboracions amb Alan Hodgkin i Andrew Fielding Huxley al voltant del sistema nervis, per ben aviat centr la seva recerca en les propietats fonamentals de les sinapsis, les unions a travs de les quals les neurones envien senyals entre elles i als dems tipus de cllules (cllules musculars, receptors sensorials ...). S'interess principalment per la manera en la qual l'impuls nervis es transmet entre la fibra nerviosa i el mscul. Els treballs de Henry Dalle ja havien demostrat que existien comunicacions qumiques entre el nervi i el mscul, i que l'acetilcolina jugava un paper de transmissor de la informaci al fixar-se en els receptors de la membrana de la fibra muscular. 

Katz, juntament amb Paul Fatt, va establir que aquests receptors, una vegada estimulats per l'acetilcolina, obren les portes de la membrana que permet el pas d'ions i la creaci d'una corrent elctrica, provocant la contracci muscular. Amb Ricardo Miledi va demostrar que l'acetilcolina no era alliberada en forma contnua sin en petits paquets o quntums, cadascun produint un petit senyal en la fibra muscular. En l'actualitat se sap que aix es deu a l'emmagatzematge de neurotransmissors en les vescules sinptiques. 

El treball de Katz ha tingut influncia sobre l'estudi dels organofosforats i els organoclorats, aix com els estudis de postguerra sobre els gasos nerviosos i els pesticides, demostrant que la transmissi nerviosa entre el nervi i el mscul, per la intermediaci de l'acetilcolina, podia ser fcilment bloquejada. La influncia del seu treball sobre la transmissi sinptica s inestimable, no solament en fisiologia sin tamb en farmacologia. L'any 1970 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb Ulf von Euler i Julius Axelrod, pels seus descobriments concernents a les transmissions qumiques en les terminacions nervioses i el mecanisme d'emmagatzematge i d'inactivaci d'aquests neurotransmissors. 

Els seus ltims descobriments, publicats a la dcada del 1970, obren el cam sobre el funcionament dels canals inics. Els cientfics Bert Sakmann i Erwin Neher van guanyar el Premi Nobel de Medicina l'any 1991 pel seu treball sobre aquests canals. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1970;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133044" title="Sndrome de Tourette" nonfiltered="4159" processed="4115" dbindex="54462">
La sndrome de Tourette (ST) (tamb coneguda com a sndrome de Gilles de la Tourette) s un desordre neurolgic heretat, amb inici a la infantesa, caracteritzat per la presncia de mltiples tics motors i almenys un tic vocal. Els tics poden sser transitoris o crnics.

Aquesta sndrome era considerada estranya, molt sovint associat amb l'articulaci de paraules obscenes o observacions socials inadequades i despectives (coprollia). Malgrat aix, aquest smptoma est noms present en una petita minoria de gent que presenta la sndrome 
. Els malalts tenen la mateixa esperana de vida i intelligncia que les persones que no pateixen la sndrome. La gravetat dels tics disminueix en la majoria dels nens a mesura que van creixent; tot i aix, trobem indivius afectats a totes les edats.

L'etiologia exacta de la sndrome es desconeguda, encara que els factors gentics i ambientals hi juguen un paper molt important. La majoria dels pacients no requereixen medicaci. No existeix medicaci efica per a cada tipus de tic.

L'epnim fou concedit per Jean-Martin Charcot (1825-93) en nom del seu resident Georges Gilles de la Tourette (1859-1904), neurleg francs que public un estudi sobre nou pacients amb la sndrome el 1885.

Causes.
La causa exacta de la sndrome s desconeguda, per se sap que els factors gentics i ambientals hi estan implicats. Els estudis gentics han demostrat que la majoria dels casos que es donen sn heretats, encara que el mode exacte de l'herncia encara es desconeix i no s'ha identificat cap gen. En alguns casos, els tics poden no tenir un origen gentic; aquests casos s'identifiquen com a sndrome "espordica" de Tourette o tourettisme.

Una persona afectada per la sndrome t un 50% de probabilitat de transmetre el(s) gen(s) als seus descendents. Malgrat aix, el fet d'heretar el(s) gen(s) no significa que s'hagi de desenvolupar la malaltia. El gnere sembla tenir un paper en l'expressi de la vulnerabilitat gentica; els mascles sn ms propensos que les femelles a expressar la sndrome.

Els factors ambientals, infecciosos o psicosocials influeixen en la severitat amb qu es manifesten els smptomes. Els processos autoimmunes poden intervenir en l'inici i l'exacerbaci dels tics.

Diagnstic.
La sndrome de Tourette es pot diagnosticar quan una persona exhibeix mltiples tics motors i un o ms tics vocals en el perode d'un any (no cal que siguin concurrents), sense ms de tres mesos en qu no es produeixin tics.

L'inici ha d'haver ocorregut abans dels 18 anys i no ha de ser atribuble a efectes fisiolgics d'alguna substncia o a altres malalties. Per la qual cosa, les malalties que inclouen tics, com l'autisme o el tourettisme han de ser descartades abans de conferir el diagnstic de sndrome de Tourette.

Epidemiologia.
La sndrome de Tourette s'ha descrit histricament com a un desordre estrany, amb prop de 5 a 10 persones de cada 10.000. La prevalena contempornia estima que es donen entre 1 i 3 casos entre cada 1000 persones o fins i tot de 10 cada 1000.

Casos notables.
Samuel Johnson, escriptor angls.
Wolfgang Amadeus Mozart, compositor austrac.
Napole Bonaparte, militar i emperador de Frana.
Pere el Gran, tsar de Rssia.
Molire, dramaturg francs.
Hans Christian Andersen, escriptor dans.
Andr Malraux, escriptor francs.
Howard Hughes, enginyer, aviador i productor de cinema estatunitenc.
Rodney Marks, astrofsic australi.
Brad Cohen, professor i escriptor estatunitenc. Va escriure Front of the class: how Tourette syndrome made me the teacher I never had.
Tim Howard, porter de futbol estatunitenc, del Manchester United.
Quim Monz, escriptor catal.
Mahmoud Abdul-Rauf, jugador de bsquet estatunitenc.
Tobias Picker, compositor estatunitenc.
Basshunter, cantant i dj suec.

 Curiositats .
El protagonista de la novella Motherless Brooklyn de Jonathan Lethem s un detectiu amb Tourette.
Al disc In Utero de Nirvana hi ha una can amb el nom d'aquest trastorn: tourette's; aix, amb la inicial minscula.
Al videojoc Sam & Max Season Two, el personatge Timmy Two-Teeth t ST.
A la srie de dibuixos animats South Park, el captol 1108 est dedicat a aquesta sndrome.
A la pellcula de Mark Mylod The big white l'actriu Holly Hunter interpreta Margaret Barnell, que t ST.
Tamb Michael J. Fox interpreta un personatge amb ST a la srie de televisi Scrubs.

Referncies.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133047" title="Nico Broekhuysen" nonfiltered="4160" processed="4116" dbindex="54463">
Nico Broekhuysen (Amsterdam, Pasos Baixos 1877 - 1958) s considerat el fundador del korfbal. 

Desprs d'un viatge a Sucia a l'estiu per dur a terme un seminari sobre educaci fsica, va conixer un esport anomenat Ringball en el que homes i dones jugaven junts. L'objectiu d'aquest esport era el d'aconseguir un punt llenant una pilota per una anella fixada a un pal de 3 metres d'alada. En tornar a als Pasos Baixos, va canviar algunes normes i va establir el primer reglament d aquest esport l'any 1902.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133049" title="Mikko Hirvonen" nonfiltered="4161" processed="4117" dbindex="54464">




Mikko Hirvonen s un corredor fins de rallis que participa al Campionat Mundial de Rallis organitzat per la Federaci Internacional d'Automobilisme (FIA). Va nixer el 31 de juliol del 1980 a Kannonkoski, Finlndia.

Va entrar en el campionat l'any 2003 amb un debut a Ford guanyant un punt. Hirvonen va canviar a Subaru el 2003 per ser company d'equip de Petter Solberg. Va quedar-se a Subaru el 2004, per va canviar el 2005. Va participar amb un Ford Focus de dos anys d'antiguitat al Ralli de Catalunya com a corredor sense equip oficial i va quedar tercer. Amb aquest bon resultat al ralli va impressionar Ford i el van fer entrar a l'equip per la temporada 2006 convertint-se en company d'equip de Marcus Grnholm. El 2006 amb el nou Ford Focus WRC va guanyar el Ralli d'Austrlia, va quedar segon al Ralli de Sardenya, al Ralli de Turquia i al Ralli de Nova Zelanda, a ms a ms de quedar tercer en el campionat del 2006 per darrere de Sbastien Loeb i Marcus Grnholm.

 Vegeu tamb .

 Marcus Grnholm;
 Petter Solberg;
 Subaru;

 Enllaos externs .


 Web Oficial de Mikko Hirvonen   ;
 Website de l'equip BP Ford World Rally Team  ;
 Website de l'equip M-Sport Ford WRC ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133050" title="Curt Sachs" nonfiltered="4162" processed="4118" dbindex="54465">
Curt Sachs (29 de juny, 1881 - 5 de febrer de 1959) va ser un musicleg alemany i un dels fundadors de l'organologia moderna, la cincia que estudia els instruments musicals. Entre les seves aportacions destaca com a co-autor del sistema Sachs-Hornbostel de classificaci d'instruments musicals, juntament amb Erich von Hornbostel.

Sachs va nixer a Berln el 1881. Va estudiar piano, teoria de msica i composici. El el 1904 va aconseguir el doctorat per la Universitat de Berln, on posteriorment en seria professor de musicologia, amb una tesi sobre l'obra de Verrocchio, un escultor itali del renaixement. Inicialment desenvolup una carrera com a historiador d'art, per gradualment es dedic a l'estudi de la msica, fins que va ser nomenat director del Staatliche Instrumentensammlung, instituci que posseia uan gran collecci d'instruments musicals. Comenc la seva etapa al servei de l'organologia reorganitzant i restaurant aquesta collecci d'instruments

El 1913, Sachs veia la publicaci del seu Real-Lexicon der Musikinstrumente, probablement el tractat ms exhaustiu d'instruments musicals escrit en 200 anys. El 1914 ell i Erich Moritz von Hornbostel publicaven l'obra pel qual sn probablement ara ms coneguts: Zeitschrift fr Ethnologie, on proposen un nou sistema de classificaci dels instruments musicals. Aquesta classificaci es coneix avui com el sistema Sachs-Hornbostel. S'ha anat revisant al llarg dels anys, i ha estat tema d'una de debat, per encara avui s el sistema ms mpliament utilitzat per etnomusiclegs i organlegs.

El 1933, Sachs va ser desposset dels seus crrecs pel Partit Nazi, perqu era jueu. Va marxar a Pars, i ms tard als Estats Units, on s'install a Nova York on va ensenyar a la New York University  de 1937 a 1953, i tamb treball a la Biblioteca Pblica, la New York Public Library.

Va escriure The History of Musical Instruments (1940), un tractat exhaustiu dels instruments musicals de tot el mn des d'una perspectiva histrica. Tot i que investigacions ms recents han modificat les seves aportacions, encara segueix sent un text fonamental en el camp de l'organologia. Tamb va escriure llibres sobre el ritme i la dansa.

Sachs va morir l'any 1959 a la ciutat de Nova York. La American Musical Instrument Society t el premi Curt Sachs Award, que es concedeix cada any a les millors contribucions en organologia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133051" title="Autisme" nonfiltered="4163" processed="4119" dbindex="54466">
L'autisme (a vegades denominat autisme "clssic") s la malaltia ms comuna dins del grup dels trastorns del desenvolupament, conegut com a trastorns de l'espectre autista. Es caracteritza per una escassa interacci social, problemes en la comunicaci verbal i no verbal, activitats i interessos greument limitats, inusuals i repetitius. Altres trastorns de l'espectre autista inclouen la sndrome d'Asperger, la sndrome de Rett, el trastorn desintegratiu infantil i el trastorn general del desenvolupament no especificat o atpic. Entre tres i cinc nens de cada 10.000 pateixen autisme. Els varons tenen quatre vegades ms probabilitat de sofrir-lo que les dones.

Smptomes.

Existeixen tres comportaments diferents que caracteritzen l'autisme. Els nens autistes tenen dificultats per interactuar socialment, pateixen problemes de comunicaci verbal i no verbal i mostren comportaments reiteratius o interessos limitats o obsessius. Aquests comportaments poden variar quant al seu impacte, s a dir, des d'un trastorn lleu fins un que pot arribar a ser discapacitant. La caracterstica distintiva de l'autisme s una escassa interacci social. Freqentment, sn els pares els primers en advertir els smptomes en els seus fills. Des d'etapes precoces, com la lactncia, un nad amb autisme no pot respondre a la presncia d'altres persones o concentrar-se en un objecte, excloent als altres, durant llargs perodes de temps. Un nen autista pot, aparentment, tenir un desenvolupament normal i desprs replegar-se i tornar-se indiferent al contacte social.

Els menors amb autisme poden ser incapaos de respondre al seu nom i sovint tracten d'evitar sostenir la mirada cap a altre gent. Aix mateix, tenen dificultats per interpretar el que altres estan pensant o sentint ja que no comprenen els codis socials, tals com un to de veu o expressions facials i no observen les cares d'altra gent per obtenir pistes sobre quin hauria de ser el comportament adequat. Manquen d'empatia.                     

Molts nens amb autisme efectuen moviments repetitius tals com retrcer les mans o cauen en conductes autodestructives com mossegar-se o colpejar-se el cap. Tamb tendeixen a comenar a parlar ms tard que altres nens i poden referir-se a ells mateixos pel seu nom en comptes de per "jo". Els menors autistes no saben jugar de forma interactiva amb altres nens. Alguns parlen com si estiguessin cantant .

Molts nens amb autisme tenen una baixa sensibilitat al dolor per sn anormalment sensibles al soroll, al tacte o a altres estmuls sensorials. Aquestes reaccions inusuals poden contribuir a smptomes conductuals com la resistncia a ser bressolat o abraat.

Els nens autistes presenten major risc de patir certes malalties com la sndrome del cromosoma X frgil (que provoca retard mental), esclerosi tuberosa (creixement de tumors al cervell), convulsions epilptiques, sndrome de Tourette, discapacitats d'aprenentatge i trastorn del dficit atencional. Per raons que encara no estan clares, entre el 20 i el 30 per cent dels menors autistes desenvolupen epilpsia quan sn adults.

Diagnstic.
L'autisme es classifica com un dels desordres estesos del desenvolupament. Investigadors i terapeutes han desenvolupat conjunts de criteris per al diagnstic de l'autisme. Alguns criteris emprats freqentment inclouen:

 Joc imaginatiu i social absent o limitat.
 Habilitat limitada per fer amistats.
 Habilitat limitada per iniciar o mantenir una conversaci amb altres.
 s del llenguatge estereotipat, repetitiu o no habitual.
 Patrons d'interessos restringits que sn anormals en intensitat.

Els nens amb desenvolupament tard han de ser examinats de l'audici.

Causes.
Els cientfics no estan segurs sobre la causa de l'autisme, per es probable que tant la gentica com l'entorn hi juguin un paper important. Els investigadors han identificat diversos gens associats amb aquest trastorn. Estudis sobre persones amb autisme han trobat irregularitats en diverses regions del cervell. Altres estudis suggereixen que la gent amb autisme t nivells anormals de serotonina o d'algun altre neurotransmissor. Aquestes anormalitats suggereixen que l'autisme podria resultar de la interrupci del desenvolupament normal del cervell en una etapa primerenca del desenvolupament fetal, causat per defectes en els gens que controlen el creixement del cervell i que regulen el mode amb qu les neurones es comuniquen entre elles. La teoria que afirma que els pares sn responsables de l'autisme ha estat refutada.

Hi ha estudis que suggereixen emfticament que algunes persones tenen una predisposici gentica a l'autisme. En famlies amb un nen autista, el risc de tenir un altre nen amb el mateix trastorn s d'entre un 5 i un 20%. Aquest percentatge s ms elevat que el risc que corre la poblaci general. Els investigadors estan  buscant els gens que contribueixen a aquest augment de la susceptibilitat.

Tractament.
No existeix cura per a l'autisme. Les terpies i intervencions conductuals estan dissenyades per remeiar smptomes especfics i poden atorgar una milloria substancial. El tractament ideal coordina terpies i intervencions que tenen com a finalitat millorar els principals smptomes de l'autisme: problemes d'interacci social i comunicaci verbal i no verbal, i rutines i interessos obsessius o repetitius. Tots els professionals concorden en el fet que mentre ms aviat es produeixi la intervenci, millor.

Intervencions educacionals/conductuals: els terapeutes utilitzen sessions d'intens entrenament per al desenvolupament d'habilitats altament estructurades, per tal d'ajudar als nens i desenvolupar habilitats socials i del llenguatge. L'orientaci familiar per als pares i germans dels nens autistes amb freqncia ajuda a les famlies a enfrontar-se amb els particulars desafiaments que suposa viure amb un nen autista.

Medicaments: els metges recepten medicaments antidepressius per controlar smptomes d'ansietat, depressi o alguns trastorn obsessiu-compulsiu (TOC). Tamb s'utilitzen medicaments antipsictics per tractar greus malalties conductuals. Les convulsions poden ser tractades amb frmacs anticonvulsius. Estimulants, com els que prenen els nens amb dficit atencional, a vegades s'utilitzen de manera efectiva per ajudar a disminuir la impulsivitat i hiperactivitat.

Altres terpies: existeixen terpies controvertides a disposici dels menors autistes, per poques tenen el suport d'estudis cientfics. Els pares han d'actuar amb cautela abans d'adoptar qualsevol d'aquests tractaments.

Epidemiologia.

Entre 3 i 5 nens de cada 10.000 pateixen autisme. Als Estats Units hi ha aproximadament 600.000 nens autistes menors de 18 anys. Els varons estan afectats de 3 a 4 cops ms que les femelles. Aproximadament un 40% dels nens que tenen un comportament autista, tamb presenten un problema neurolgic, tal com l'epilpsia, s el que es coneix com a co-morbiditat de la sndrome autista.

Referncies.


Bibliografia.
Institut Nacional de Desordres Neurolgics (Informaci de domini pblic);

Enllaos externs.
Projecte Autisme La Garriga;
Associaci de Pares Autistes de la Comunitat Valenciana ;
Associaci de Pares d'Autistes d'Espanya ;
Confederaci d'Autisme d'Espanya ;
Qestionari per a la detecci de trastorns de l'espectre autista en nens de 18 a 60 mesos ;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133052" title="Jan Kopeck" nonfiltered="4164" processed="4120" dbindex="54467">


Jan Kopeck s un corredor txec de rallis que participa al Campionat Mundial de Rallis organitzat per la Federaci Internacional d'Automobilisme (FIA). Va nixer el 28 de gener del 1982 a Opo no, Repblica Txeca.

Desprs de comenar la seva carrera com a conductor de touring cars, Kopeck va canviar al mn dels rallis el 2001, guanyant el campionat nacional d'esprint de rallis. El 2004 va guanyar el campionat clssic nacional de rallis i el 2005 va entrar a participar al Campionat Mundial de Rallis.

Al 2006 va competir amb un koda Fabia WRC amb el seu copilot Filip Schovnek.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133055" title="Eddy Merckx" nonfiltered="4165" processed="4121" dbindex="54469">







|}
Eddy Merckx va ser un ciclista professional belga considerat com un dels millors ciclistes de la histria.
La seua ambici per aconseguir titols va fer que li apellaren El Canbal.

 Biografia .

Va nixer el 17 de juny de 1945 a Meensel-Kiezegem, (Blgica). Als catorze anys ja participava a competicions ciclistes, aconseguint el campionat mundial amateur als divuit anys.

Al 1965 va disputar la primera competici com a professional a la seva Blgica natal. A partir d'aquest moment va emprendre una carrera meterica on va guanyar cinc Tours de Frana (on t els rcords de ms dies amb el maillot groc i de ms victries d'etapa), cinc Giros d'Itlia i una Vuelta Ciclista a Espanya. Aquests ttols els va aconseguir grcies a ser un gran ciclista en totes les especialitats com la muntanya, els sprints o les proves contrarrellotge.

El 25 d'octubre de 1972 va superar el rcord mundial de l'hora amb una marca de 49,431 km/h al veldrom de Ciutat de Mxic. Va tenir aquest rcord durant 12 anys.

Es va retirar al 1978. Al finalitzar la seva carrera es va dedicar a vendre peces de bicicleta d'alta qualitat a esportistes d'elit.

Als ltims anys ha patit diverses malalties i una forta obesitat. Al 2004 va aconseguir perdre-la grcies a una operaci de reducci d'estmac.

Es casat amb dos fills: Sabina i Axel (tamb dedicat al ciclisme professional).

 Palmars .



5 Tours de Frana. (1969, 1970, 1971, 1972 i 1974);
5 Giros d'Itlia. (1968, 1970, 1972, 1973 i 1974);
1 Volta a Espanya. (1973);
35 etapes del Tour de Frana.
26 etapes del Giro d'Itlia.
1 Campionat del mn amateur. (1964);
3 Campionats del mn professional. (1967, 1971, 1974);
7 Mil-San Remo. (1966, 1967, 1969, 1971, 1972, 1975 i 1976);
5 Lieja-Bastogne-Lieja. (1969, 1971, 1972, 1973 i 1975);
3 Pars-Roubaix. (1968, 1970 i 1973);
2 Giros de Llombardia. (1971, 1972);
3 Fletxa Valona. (1967, 1970 i 1972);
2 Tours de Flandes. (1969 i 1975);
3 Pars-Nia. (1969, 1970 i 1971);
1 Volta a Sussa. (1974);
1 Dauphin Libr. (1971);
1 Midi Libre. (1971);
2 Voltes a Blgica. (1970 i 1971);
1 Pars-Luxemburg. (1969);
1 Volta Ciclista a Catalunya. (1968);
7 Campi del Super Prestige Pernod International (1969 a 1975);







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133057" title="Grups Antiterroristes d'Alliberament" nonfiltered="4166" processed="4122" dbindex="54470">
Els Grups Antiterroristes d'Alliberament (en castell Grupos Antiterroristas de Liberacin) o GAL foren grups armats parapolicials que practicaren el que es coneix com a Guerra bruta o terrorisme d'Estat a Espanya durant la dcada del 1980 amb la collaboraci d'alts funcionaris del Ministeri de l'Interior espanyol, aleshores dirigit pel PSOE del president Felipe Gonzlez. Per la seva vinculaci, foren condemnats el ministre de l'Interior espanyol de 1982 a 1988 Jos Barrionuevo Pea i el seu successor fins el 1993, Jos Luis Corcuera Cuesta.

Les seves accions criminals es dirigiren contra l'organitzaci armada ETA, militants de l'esquerra abertzale o ecologistes, i ciutadans francesos sense adscripci poltica coneguda.

Els GAL foren investigats per periodistes com Pedro J. Ramrez i Pepe Rei, que exposaren a l'opini pblica la seva organitzaci, fonts de finanament i implicacions poltiques.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133059" title="Districte de Glodeni" nonfiltered="4167" processed="4123" dbindex="54471">

El districte de Glodeni (en romans Raionul Glodeni) s una de les divisions administratives de la Repblica de Moldvia. La capital s Glodeni. L'u de gener de 2005, la poblaci era de 60.800 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133060" title="Districte de Hnce?ti" nonfiltered="4168" processed="4124" dbindex="54472">

El districte de Hnce ti (en romans Raionul Hnce ti) s una de les divisions administratives de la Repblica de Moldvia. La capital s Hnce ti. L'u de gener de 2005, la poblaci era de 119.800 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133061" title="Districte de Ialoveni" nonfiltered="4169" processed="4125" dbindex="54473">

El districte de Ialoveni (en romans Raionul Ialoveni) s una de les divisions administratives de la Repblica de Moldvia. La capital s Ialoveni. L'u de gener de 2005, la poblaci era de 97.800 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133062" title="Districte de Leova" nonfiltered="4170" processed="4126" dbindex="54474">

El districte de Leova (en romans Raionul Leova) s una de les divisions administratives de la Repblica de Moldvia. La capital s Iargara. L'u de gener de 2005, la poblaci era de 51.100 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133063" title="Districte de Nisporeni" nonfiltered="4171" processed="4127" dbindex="54475">

El districte de Nisporeni (en romans Raionul Nisporeni) s una de les divisions administratives de la Repblica de Moldvia. La capital s Nisporeni. L'u de gener de 2005, la poblaci era de 65.000 habitants.

 Enllaos externs .
 www.nisporeni.com;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133064" title="Districte d'Ocni?a" nonfiltered="4172" processed="4128" dbindex="54476">

El districte d'Ocni a (en romans Raionul Ocni a) s una de les divisions administratives del nord-est la Repblica de Moldvia. La capital s Ocni a. Altres ciutats importants sn Otaci i Frunz . L'u de gener de 2005, la poblaci era de 56.600 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133065" title="Districte de Rezina" nonfiltered="4173" processed="4129" dbindex="54477">

El districte de Rezina (en romans Raionul Rezina) s una de les divisions administratives de la Repblica de Moldvia, al marge occidental del Dnister. La capital s Rezina. L'u de gener de 2005, la poblaci era de 48.000 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133066" title="Districte de R?cani" nonfiltered="4174" processed="4130" dbindex="54478">

El districte de R cani (en romans Raionul R cani) s una de les divisions administratives a l'oest de la Repblica de Moldvia, fronterera amb Romania. La capital s Coste ti. L'u de gener de 2005, la poblaci era de 69.300 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133067" title="Districte de Sngerei" nonfiltered="4175" processed="4131" dbindex="54479">

El districte de Sngerei (en romans Raionul Sngerei) s una de les divisions administratives al nord de la Repblica de Moldvia. La capital s Sngerei. L'u de gener de 2005, la poblaci era de 87.100 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133068" title="Districte de Soroca" nonfiltered="4176" processed="4132" dbindex="54480">

El districte de Soroca (en romans Raionul Soroca) s una de les divisions administratives de la Repblica de Moldvia. La capital s Soroca.  L'u de gener de 2005, la poblaci era de 94.800 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133069" title="Districte de Str??eni" nonfiltered="4177" processed="4133" dbindex="54481">

El districte de Str  eni (en romans Raionul Str  eni) s una de les divisions administratives de la Repblica de Moldvia. La capital s Str  eni i una al tra ciutat important s Bucov  . L'u de gener de 2005, la poblaci era de 88.900 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133070" title="Districte de ?old?ne?ti" nonfiltered="4178" processed="4134" dbindex="54482">

El districte de  old ne ti (en romans Raionul  old ne ti) s una de les divisions administratives de la Repblica de Moldvia. La capital s old ne ti. L'u de gener de 2005, la poblaci era de 42.200 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133071" title="Districte de ?tefan Vod?" nonfiltered="4179" processed="4135" dbindex="54483">

El districte de  old ne ti (en romans Raionul  tefan Vod ) s una de les divisions administratives de la Repblica de Moldvia. La capital s tefan Vod . L'u de gener de 2005, la poblaci era de 70.600 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133072" title="Districte de Taraclia" nonfiltered="4180" processed="4136" dbindex="54484">

El districte de Taraclia (en romans Raionul Taraclia, en blgar '                , Tarakliski uezd o                  , Tarakliski raion) s una de les divisions administratives de la Repblica de Moldvia. La capital s Taraclia. T una extensi de 1,022 km. L'u de gener de 2005, la poblaci era de 43.600 habitants, d'ells el 66 % sn blgars.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133076" title="Districte de Telene?ti" nonfiltered="4181" processed="4137" dbindex="54485">

El districte de Telene ti (en romans Raionul Telene ti) s una de les divisions administratives de la part central de la Repblica de Moldvia. La capital s Telene ti. L'u de gener de 2005, la poblaci era de 70.000 habitants.

 Enllaos externs .
 Resultats de les elecicons parlamentries de 2005;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133080" title="Sllaba tnica" nonfiltered="4182" processed="4138" dbindex="54486">
La sllaba tnica es contraposa a la sllaba tona. s aquella on recau l'accent prosdic, s a dir, la fora de la pronunciaci. Les sllabes tniques acostumen a representar fonemes ms definits i s'allarguen una mica respecte ls tones, fins i tot en les llenges que distingeixen entre sons llargs i breus. 

La tonicitat es pot marcar grficament, com s el cas dels accents en l'ortografia del catal. Hi ha llenges que la tenen fixa (com el francs, on la majoria de paraules tenen la sllaba tnica al final) o lliure. En determinats llenges la tonicitat alterna amb el to per classificar les paraules.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133081" title="Feliu Ferrer i Galzeran" nonfiltered="4183" processed="4139" dbindex="54487">

Feliu Ferrer i Galzeran (Mra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1843-1912) fou un escultor catal.

Fill de pare escultor, va estudiar becat a l'Acadmia de Belles Arts de Pars l'any 1880. Dos anys desprs va aconseguir una beca per a seguir estudiant a Roma, on va realitzar la seva obra ms important l'any 1886: el monument a Roger de Llria, collocada en la Balconada del Mediterrani, al final de la Rambla Nova de Tarragona. El 1890 va muntar un taller d imatgeria a Barcelona, sent la seva producci ms nombrosa la de talles de fusta i de marbre de carcter religis, entre els seus deixebles va tenir al gran escultor Julio Antonio.

Enllaos externs.
Museu d'Art Modern de Tarragona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133082" title="Lodovico Zacconi" nonfiltered="4184" processed="4140" dbindex="54488">
Lodovico Zacconi (o Ludovico) (11 de juny de 1555 - 23 de mar de 1627) va ser un compositor itali i teric de la msica del darrer Renaixement i de principis del Barroc. La seva carrera com a cantant, teleg, i escriptor sobre msica es va desenvolupar al nord d'Itlia i a ustria.

 Biografia .
Lodovico va nixer a Pesaro, a Les Marques. Es va fer frare agust a Vencia, on s'orden sacerdot. El 1577 estava estudiant a l'esglsia de San Stefano, i Andrea Gabrieli el va acceptar com alumne de contrapunt durant sis anys. El 1584 va ser acceptat com a cantant a Sant Marc, tot i que sembla que ms endavant hi va renunciar. A Vencia tamb va coincidir amb Zarlino, el fams teric de la msica de l'escola veneciana.  Aquesta trobada la cita en la segona part de la seva obra Prattica di musica (1622). 

El 20 de juliol de 1585, entra al servei de l'Arxiduc Carles de Graz, una posici que va mantenir fins a la mort de l'arxiduc el 1590. Posteriorment entr a la capella de Guillem V Duc de Baviera, capella dirigida pel prestigis Orlando di Lasso.

El 1596 deix la capella del duc i retorn a Itlia, com a prior a Pesaro, on havia nascut, i on es desenvolupa una tasca com a predicador i administrador tant a Itlia com a Creta. El 1612 es retira definitivament a Pesaro, on restar fins a la seva mort el 23 de mar de 1627, a Fiorenzuola di Focara, a prop de Pesaro.

 Obres .
La fama de Zacconi es fonamenta en la seva gran obra Prattica di Musica, primer publicada a Vencia el 1592, i de la qual va publicar un segon volum el 1619 o, segons unes altres fonts, 1622.

s una obra conservadora i no fan cap esment a l'emergent estil del barroc, malgrat haver estudiat amb Andrea Gabrieli. Els dos volums comprenen quatre parts que tracten exhaustivament la teoria de la msica, amb moltes illustracions. Les referncies sobre la msica polifnica sn molt valuoses, especialment les illustracions sobre l'obra de Palestrina. Tracta amb profunditat els sis modes autntics i els sis modes plagals, ometent intencionadament el model locri i hipolocri. Un altra apartat que desenvolupa s el dels instruments de l'orquestra, la mateixa tcnica per fer-los tocar o sonar, i la mtrica. Tamb aporta molta informaci  sobre partitures de les primeres peres i oratoris. De fet cobreix tot el que fa referncia a la msica de finals del segle XVI.

Els tractats de Zacconi sn un guia nica per conixer l'estudi i la prctica de la msica vocal de finals del renaixement. Parts de la seva obra van ser incorporades per Michael Praetorius al seu Syntagma musicum (1618), i per Pietro Cerone al seu Melopeo y maestro (1613).

Bibliografia.
 Gerhard Singer, Lodovico Zacconi, New Grove, xx, 611-612, 1980.
 Gustave Reese, Music in the Renaissance.  New York, W.W. Norton & Co., 1954.  ISBN 0-393-09530-4;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133084" title="Sndor Mrai" nonfiltered="4185" processed="4141" dbindex="54489">
Sndor Mrai (Kassa, 11 d'abril de 1900 - San Diego, 22 de febrer de 1989) va ser un escriptor i periodista hongars.

 Biografia .
Sndor Mrai (el nom vertader del qual era Sndor Grosschmied de Mra) va nixer l'any 1900 a Kassa, Hongria (avui dia Koice, Eslovquia). En la seua joventut, Mrai va viatjar i viure a Frankfurt, Berln, Pars i va considerar durant un temps escriure en alemany. Era aleshores una de les ms importants firmes del Frankfurter Zeitung. Finalment va decidir-se per la seua llengua materna, l'hongars, i va installar-se a Budapest l'any 1928.

En els anys 1930, va adquirir una certa anomenada pel seu estil clar i realista. Va ser el primer a escriure articles de crtica sobre les obres de Kafka. Algunes de les seues novelles van esdevenir veritables bestsellers. Severament criticat desprs de la guerra, en considerar-lo un "autor burgs" pel filsof Gyrgy Lukacs arran de l'adveniment del rgim comunista, el seu nou llibre va ser posat en la picota. Mrai no va tenir altra sortida que l'exili, l'any 1948. (Fa un resum d'aquests anys de la seua vida en l'obra "Memries d'Hongria".) Durant un temps va viure a Itlia, i desprs va installar-se definitivament als Estats Units. A partir d'aquest moment els seus llibres no van ser editats al seu pas natal fins a la caiguda del mur. Mrai va viure a San Diego, Califrnia, on va continuar escrivint en hongars.

La seua obra comprn novelles, obres de teatre, poemes i diaris ntims, i va ser publicada per editorials hongareses en l'exili, entrant a Hongria de manera clandestina. Va ser tradut a altres llenges, per sense trobar l'xit. Desprs de la mort de la seua esposa, Mrai va allar-se cada vegada ms, fins que va sucidar-se a San Diego l'any 1989.

Completament oblidat fora de les fronteres d'Hongria, Mrai ha estat redescobert a Occident de manera espectacular a principis dels anys 1990. L'xit, comenant per Frana, s'ha ests a altres pasos, havent estat tradut a l'angls, itali, castell, alemany, portugus, catal, etc. Actualment s considerat com a pea clau de la literatura europea del segle XX.

 Obres tradudes al catal .
 L'ltima trobada (A gyertyk csonkig gnek,1942), 1999;
 L'Herncia d'Esther (Eszter hagyatka, 1939), 2000;
 Divorci a Buda (Vls Budn, 1935), 2002;
 L'amant de Bolzano (Vendgjtk Bolzanban, 1940), 2003;
 La dona justa, 2005;
 La germana (A novr), 2007;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133085" title="Michael Praetorius" nonfiltered="4186" processed="4142" dbindex="54490">

Michael Praetorius (15 de febrer de 1571 - 15 de febrer de 1621) va ser un compositor i organista alemany, i a ms va escriure sobre temes relacionats amb la msica. Va ser un dels compositors ms verstils de la seva poca i va influir en el desenvolupament de formes basades en himnes protestants.

 Biografia .
Va nixer a Creuzburg (Turngia), el 1571. Fill d'una famlia luterana molt religiosa, aquest entorn va determinar el desenvolupament de la seva carrera musical. El seu pare havia sigut alumne de Mart Luter i havia participat en l'elaboraci de l'himnari luter.

Va estudiar a Torgau, a Frankfurt de l'Oder i desprs a Zerbst. Va ser organista en l'esglsia de Santa Maria (Marienkirche) de Frankfurt abans d'entrar al servei del Duc de Brunswick a Wolfenbttel, primer com a organista, i des de 1604 amb el crrec de mestre de capella. De 1613 a 1616 va treballar a la cort saxona, a Dresden, on va rebre la influncia dels msics italians i, en concret, de l'estil policoral de l'escola veneciana, amb compositors de renom com Giovanni Gabrieli. El desenvolupament que en va fer de la forma del concert coral, particularment de la varietat policoral, mostra aquesta influncia.

 Obra .

Va ser un compositor molt prolfic. Els seus treballs mostren la influncia de compositors contemporanis com Samuel Scheidt i Heinrich Schtz, aix com de la escola italiana ja esmentada.

Praetorius era molt conegut com un expert organer (constructor d'orgues), director de msica, organista i compositor. Tenia la fama de ser un gran coneixedor de tot el que tenia relaci amb la msica. 

Praetorius s conegut avui en dia per dos gran obres:
 Terpsicore, una collecci de ms de 300 danses i melodies franceses que ell va arranjar.
 El Syntagma musicum (1614-1620)1, un tractat en tres volums on es detalla tot el que fa referncia a la prctica musical de l'poca, incloent els instruments musicals utilitzats.

Referncies.
 Denis Arnold (editor), (1983), New Oxford Companion to Music, Oxford University Press.

 Enllaos externs .
 Easybyte - Msica fcil per a piano s ist ein Ros entsprungen.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133087" title="Cant de les balenes" nonfiltered="4187" processed="4143" dbindex="54491">


El cant de les balenes s el so ems per les balenes per comunicar-se.

La paraula "cant" es fa servir ms concretament per referir-se a la srie de sons regulars i predictibles emesos per algunes espcies de balenes (particularment la iubarta) en una manera que recorda el cant hum.

Els mecanismes utilitzats per emetre sons varien entre les diverses famlies de cetacis. Els mamfers marins, com ara les balenes, dofins i marsopes, depenen molt ms en el so per comunicar-se i per percebre que els mamfers terrestres, car la resta de sentits tenen una efectivitat limitada dins l'aigua. La vista dels mamfers marins queda limitada per la manera en qu l'aigua absorbeix la llum. L'olfacte tamb queda limitat, car les molcules es difonen ms lentament a l'aigua que a l'aire, de manera que l'olfacte s menys efica. A ms, la velocitat del so s aproximadament quatre vegades superior que a l'atmosfera al nivell del mar. Com que els mamfers marins depenen tant en l'oda per comunicar-se i alimentar-se, els ambientlegs i els cetlegs es preocupen pel fet que estiguin sent perjudicats pel creixent soroll ambiental als oceans del mn, causat per vaixells o per investigacions ssmiques marines.

La producci de sons.
Els humans produeixen sons expulsant aire per la laringe. Les cordes vocals situats dins la laringe s'obren i tanquen de la manera que calgui per separar el corren d'aire en diverses butxaques d'aire. Aquestes butxaques sn modificades per la gola, la llengua, i els llavis per emetre el so desitjat.

El mecanisme de producci de sons dels cetacis difereix de manera significativa. El mecanisme exacte s diferent en cadascun dels dos subordres principals de cetacis: els odontocets (cetacis dentades, incloent-hi els dofins), i els misticets (cetacis amb barbes, incloent-hi les balenes ms grans, com ara la balena blava).

Producci de sons en els odontocets.

Els odontocets no emeten els sons llargs i de baixa freqncia coneguts com a cant de les balenes. En canvi, produeixen rpides rfegues de clics i xiulets d'alta freqncia. Un nic clic sol servir per l'ecolocalitzaci, mentre que els conjunts de clics i xiulets serveixen per a comunicar-se. Tot i que els grans bancs de dofins emeten una veritable cacofonia de sons diferents, per es coneix molt poc sobre el significat dels sons. Frankell cita un investigador a qui escoltar un banc de dofins li recordava escoltar un grup de nens al pati d'una escola.

Els diferents sons sn produts fent passar aire per una estructura, situada al cap i similar al si nasal dels humans, anomenada llavis fnics. Quan l'aire travessa aquest conducte estret, les membranes dels llavis fnics sn xuclades cap endins, fent que el teixit que l'envolta vibri. Aquestes vibracions, com en el cas de les vibracions a la laringe humana, poden ser controlades de manera conscient amb una gran sensibilitat. Les vibracions passen a travs del teixit del cap fins el mel, que configura i dirigeix el so en un raig snic per a l'ecolocalitzaci. Tots els odontocets, tret del catxalot, tenen dos conjunts de llavis fnics i, per tant, sn capaces d'emetre dos sons alhora. Una vegada l'aire ha travessat els llavis fnics, arriba al sac vestibular. Des d'all, l'aire pot ser enviat de nou a la part inferior del complex nasal, per usar-lo una altra vegada per produir sons, o pot ser expulsat per l'espiracle.

El terme francs per referir-se als llavis fnics (museau de singe) significa "llavis de mico", que suposadament s'assemblen als llavis fnics. Noves anlisis cranials mitjanant l's de tomografia axial computada i tomografia computada per emissi de fot simple el 2004 demostraren que, com a mnim en el cas del dof mular, l'aire podria arribar al complex nasal des dels pulmons per l'esfnter palatofaringi, permetent que el procs de creaci de sons continu mentre el dof pugui aguantar la respiraci.

Nivells snics en els odontocets. 
La freqncia dels sons dels odontocets va de 40 Hz a 325 kHz. Aquesta taula mostra una llista de nivells comuns.



Producci de sons en els misticets.
Les balenes no tenen llavis fnics. En canvi, tenen una laringe que sembla jugar un paper en la producci de sons, per no t cordes vocals i els cientfics no estan segurs de quin s el mecanisme exacte. El procs, tanmateix, no pot ser completament anleg al dels humans perqu les balenes no han d'expirar per produir sons. s probable que reciclin aire dins del cos per emetre sons. Els sins cranials tamb podrien ser utilitzats per emetre sons, per de nou, els cientfics no estan segurs de com.

Nivells snics en els misticets. 
La freqncia dels sons dels misticets va de 10 Hz a 31 kHz. Aquesta taula mostra una llista dels nivells comuns.



Funci dels sons.
Mentre que es creu que els complexos i inquietants sons de la iubarta (i algunes balenes blaves) tenen una funci principal en la selecci sexual (vegeu la secci ms avall), els sons ms simples d'altres balenes tenen una funci que dura tot l'any. Mentre que molts odontocets sn capaos d'utilitzar l'ecolocalitzaci per detectar la mida i la naturalesa d'objectes, aquesta habilitat mai no ha estat demostrada en els misticets. A ms, a diferncia d'alguns peixos com ara els taurons, l'olfacte de les balenes no est ben desenvolupat. Aix doncs, tenint en compte la baixa visibilitat en ambients aqutics i el fet que el so es transmet tan eficientment dins l'aigua, els sons audibles pels humans podrien jugar un paper en la navegaci. Per exemple, els sons forts emesos per les balenes podria servir per detectar la profunditat de l'aigua o l'existncia d'un gran obstacle ms endavant.

El cant de la iubarta.

Se sap que dos grups de balenes, la iubarta i la subespcie de balena blava que habita a l'oce ndic, produeixen els sons repetitius de freqncies baixes coneguts com a cant de les balenes. El bileg mar Philip Clapham descriu aquest cant com a "probablement el ms complex del regne animal".

Els mascles de iubarta noms emeten aquestes vocalitzacions durant la temporada d'aparellament, de manera que se n'infereix que la funci del cant s contribuir a la selecci sexual. Encara no se sap si les canons representen un comportament competitiu entre mascles que desitgen la mateixa parella, una manera de marcar territori, o un comportament de "flirteig" d'un mascle envers una femella, i aquest tema encara est sent investigat. S'han observat mascles que canten mentre actuen com a "escorta" ben a prop d'una femella. Tamb s'han observat cants en grups competitius de balenes composts d'una femella i diversos mascles.

L'inters en el cant de les balenes fou despertat pels investigadors Roger Payne i Scott McVay desprs que els fossin presentats els cants per un home de les Bermudes anomenat Frank Watlington, que treballava pel govern dels Estats Units a l'estaci SOFAR, buscant senyals sonores de submarins russos mitjanant hidrfons submarins a la costa de les illes. Els cants segueixen una marcada estructura jerrquica. Les unitats bsiques del cant (que a vegades reben el nom informal de "notes") sn emissions individuals no interrompudes d'un mateix so, que poden durar fins uns quants segons. Aquests son varien en freqncia entre 20 Hz i 10 kHz (el camp d'audibilitat tpic dels humans s d'entre 20 Hz i 20 kHz). Les unitats poden tenir una freqncia modulada (s a dir, l'agudesa del so pot incrementar-se, disminuir, o romandre igual durant la nota) o amplitud modulada (el seu volum pot augmentar o disminuir). Tanmateix, l'ajustament de l'amplada de banda en una representaci del cant en un espectrograma revela la naturalesa essencialment polsant dels sons de FM.

Un conjunt de quatre o sis unitats s conegut com a sub-sintagma, i pot durar fins a deu segons (vegeu tamb frase (msica)). Un conjunt de dos sub-sintagmes s un sintagma. Una balena sol repetir el mateix sintagma una vegada rere l'altre durant entre dos i quatre minuts. Aix es coneix com a tema. Un conjunt de temes rep el nom de cant. Una balena repetir el mateix cant, que pot durar fins a aproximadament trenta minuts, una vegada rere l'altra durant hores o fins i tot dies. Aquesta jerarquia de "nina russa" dels sons ha captivat la imaginaci dels cientfics.

Totes les balenes d'una zona canten prcticament el mateix cant en qualsevol moment, i el cant evoluciona constantment i lenta al llarg del temps. Per exemple, al llarg d'un mes, una certa unitat que comen com a "pujada" (amb un augment de freqncia) pot estabilitzar-se lentament per esdevenir una nota constant. Una altra unitat pot esdevenir ms i ms forta. El ritme d'evoluci d'un cant de les balenes tamb varia   en alguns anys els cants canvien fora rpidament, mentre que en altres es pot observar poca variaci.


Les balenes que ocupen la mateixa zona geogrfica (que pot ser tan gran com una conca ocenica sencera) tendeixen a cantar cants similars, amb poques variacions. Les balenes que pertanyen a regions no limtrofes canten cants totalment diferents.

A mesura que el cant evoluciona, sembla que els patrons antics no tornen a ser utilitzats. Una anlisi al llarg de dinou anys del cant de les balenes demostr que, tot i que es poden detectar patrons generals en el cant, mai no es repetien les mateixes combinacions.

Les iubartes tamb poden emetre sons individuals que no formen part d'un cant, especialment durant els rituals de festeig. Finalment, les iubartes emeten un tercer tipus de cant, anomenat crida d'alimentaci. Es tracta d'un so llarg (d'una durada d'entre cinc i deu segons) i de freqncia gaireb constant. Les iubartes s'alimenten cooperativament unint-se en grups, nedant per sota bancs de peixos i saltant verticalment a travs dels peixos i fora de l'aigua totes ensems. Abans d'aquests salts, les balenes emeten la seva crida d'alimentaci. No es coneix la funci exacta de la crida, per les investigacions suggereixen que els peixos s que la coneixen. Quan se'ls reprodu, un grup d'arengs respongueren fugint del so, tot i que no hi havia cap balena.

Alguns cientfics han suggerit que el cant de la iubarta pot tenir una funci d'ecolocalitzaci, per hi ha hagut oposici a aquesta teoria.

Altres sons de les balenes.
La majoria de balenes emeten sons entre 15 i 20 hertz. Tanmateix, bilegs marins del Woods Hole Oceanographic Institution informaren al nmero del desembre del 2004 de New Scientist que havien estat seguint durant dotze anys una balena al nord del Pacfic que "cantava" a 52 Hz. Els cientfics no sn actualment capaos d'explicar aquesta vasta divergncia de la regla; tanmateix estan segurs que es tracta d'una balena i que s extremament improbable que sigui una espcie nova, suggerint que les espcies actualment conegudes podrien tenir una amplitud voclica ms ampla del que es pensava anteriorment.

La majoria d'altres balenes i dofins produeixen sons de diversos graus de complexitat. s d'inters particular la beluga (el "canari dels mars"), que emet una immensa varietat de xiulets, clics i polsos.

Interacci amb els humans.

Tot i que alguns observadors opinen que es t massa fascinaci amb el cant de les balenes simplement perqu viuen al mar, la majoria de cientfics investigadors dels mamfers marins creuen que el so juga un paper especialment important en el desenvolupament i benestar dels cetacis. Es pot argumentar que els oponents de la caa de balenes han antropomorfitzat aquest comportament en un intent de reforar la seva causa. En canvi, els pasos a favor de la caa de balenes estan possiblement esbiaixats a restar importncia al significat dels sons, argumentant per exemple que es dna poca importncia als mugits de les vaques.

Els investigadors utilitzen hidrfons (sovint adaptats de la seva funci militar original per detectar submarins) per esbrinar el punt d'origen exacte dels sons de les balenes. Els seus mtodes tamb els permeten detectar quanta distncia viatja el so dins l'oce. Investigacions del Doctor Christopher Clark de la Universitat de Cornell, basades en trenta anys d'informaci recollida per fonts militars, demostraren que els sons de les balenes poden viatjar fins a tres mil quilmetres. A ms de donar informaci sobre la producci del cant, aquesta informaci permet als investigadors seguir el cam migratori de les balenes durant la temporada del cant (s a dir, de l'aparellament).

Abans de l'aparici de la producci de soroll per part dels humans, Clark pensa que els sons podrien haver viatjat des d'un extrem de l'oce fins l'altre. La seva investigaci indica que el soroll ambiental de les embarcacions es duplica cada estiu. Aix resulta en una reducci del radi dins el qual es poden sentir els sons de les balenes. Els que creuen que el cant de les balenes tenen una importncia significativa pel benestar de les poblacions de balenes estan especialment preocupats per aquest augment del soroll ambiental. Altres investigacions han demostrat que un increment en el trnsit de vaixells a, per exemple, les aiges davant de Vancouver, ha causat que algunes orques canvin la freqncia dels seus sons i n'augmentin l'amplitud, en el que sembla un intent de fer-se sentir. Els ambientlegs temen que aquesta activitat dels vaixells pugui estar posant pressi sobre els animals, i fent-los difcil trobar una parella.

Mdia.









Discografia seleccionada.
 Songs of the Humpback Whale (SWR 118) fou originalment llanat el 1970 per CRM Records a partir d'enregistraments fets per Roger Payne, Frank Watlington i altres. L'LP fou posteriorment rellanat per Capitol Records i publicat en un format flexible a la revista de la National Geographic Society, volum 155, nmero 1, el gener del 1979, i llanat en CD per BGO-Beat Goes On el 2001.
 Deep Voices: The Second Whale Record (Capitol Records ST-11598) fou llanat com a LP el 1977 a partir d'enregistraments addicionals fets per Roger Payne, i rellanat com a CD el 1995 per Living Music. Inclou enregistraments de iubartes, balenes blaves i balenes franques.
 Northern Whales (MGE 19) fou llanat per Music Gallery Editions a partir d'enregistraments fets per Pierre Ouellet, John Ford i altres associats amb l'Interspecies Music and Communication Research. Inclou enregistraments de belugues, narvals, orques i foques barbudes.
 Sounds of the Earth: Humpback Whales (Oreade Music) fou llanat com a CD el 1999.
 Rapture of the Deep: Humpback Whale Singing (Compass Recordings) fou llanat com a CD el 2001.

Bibliografia.

Lone whale's song remains a mystery, New Scientist, nmero 2477, 11 de desembre del 2004 ;
 Helweg, D.A., Frankel, A.S., Mobley Jr, J.R. i Herman, L.M.,  Humpback whale song: our current understanding,  a Marine Mammal Sensory Systems, J. A. Thomas, R. A. Kastelein, i A. Y. Supin, Eds. New York: Plenum, 1992, pp. 459 483. ;
In search of impulse sound sources in odontocetes per Ted Cranford a Hearing by whales and dolphins (W. Lu, A. Popper i R. Fays eds.). Springer-Verlag (2000).
Progressive changes in the songs of humpback whales (Megaptera novaeangliae): a detailed analysis of two seasons in Hawaii per K.B.Payne, P. Tyack and R.S. Payne a Communication and behavior of whales. Westview Press (1983);




Referncies.


Enllaos externs.
Voices in the Sea, amb sons de balenes i dofins i vdeos interpretadors ;
Programa d'Investigaci de Bioacstica de la Universitat de Cornell ;
Whale Songs a l'Avant Garde Project, amb arxius FLAC fets de transcripcions d'LP d'alta qualitat disponibles per a descarregar.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133088" title="Viatges i flors" nonfiltered="4188" processed="4144" dbindex="54492">
Viatges i flors (1980) s un recull de relats breus de Merc Rodoreda i la penltima obra de l'autora publicada en vida seva.

Pertanyent a la darrera etapa de l'escriptora, la que fou marcada pel seu retorn a Catalunya desprs d'un llarg exili, l'obra ha estat considerada una producci menor dins, un preludi d'obres ms serioses. L'obra es divideix en dues parts: "Viatges a uns quants pobles" i "Flors de deb". Ms o menys, aquesta divisi obeeix a dues etapes de redacci distintes: d'una banda, les flors foren redactades la seva majoria a Ginebra, al llarg dels anys 60; per una altra banda, els viatges foren concebuts a Romany de la Selva. Ambdues parts sn narracions breus, fantasioses, mes que recullen experincies temporals i espacials de l'autora. Per exemple, Margarida Casacuberta ha indicat que la Flor gelosa s dedicada a la seva amiga Carme Manrubia, amb qui Rodoreda vivia al xalet de la primera de Romany; semblantment, Maringela Vilallonga ha traat la relaci de les flors de Rodoreda amb el Flowers Book d'Edward Burne-Jones. Igualment, els viatges tenen un forta influncia del paisatge en el qual vivia l'escriptora. Les planes de Panedes, els boscs de les Gavarres, o el mateix xalet on s'hostatjava han quedat descrits a diversos relats de viatges. Es tracta d'uns viatges, en alguns casos inicitics, a la descoberta de mons irreals i fantstics amb base real, plens de les impressions de l'escriptora. Per exemple, Vilallonga ha explicat a diversos treballs que Viatge al poble de la por s un retrat en molts moments fidel del xalet "El Senyal" (avui "El Senyal Vell"), on vivien Manrbia i Rodoreda. S'hi descriu el jard i la casa, a ms del poble de Romany, tot culminat pel sentiment que Rodoreda havia descobert a les Gavarres i que anys abans ja havia deixat escrit a Cuadernos para el dilogo.

Enllaos externs.
Fitxa de Viatges i flors al Pencatal;
Estudis sobre Viatges i flors;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133093" title="Vlaamse Liberalen en Democraten" nonfiltered="4189" processed="4145" dbindex="54493">
Vlaamse Liberalen en Democraten (Liberals i Demcrates Flamencs) (VLD), s un partit poltic flamenc. La cara visible del partit s l'actual president belga, Guy Verhofstadt. Actualment el partit s'est plantejant canviar el nom de VLD a OpenVLD.

Enllaos externs.
 Web oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133094" title="Saturn (autombil)" nonfiltered="4190" processed="4146" dbindex="54494">


Saturn va ser fundada per General Motors (GM) el 7 de gener de 1985 com una empresa separada d'aquesta, es en l'actualitat una divisi d'autombils de la GM. Els primers cotxes Saturn van aparixer al 1990, basicament en resposta a l'xit que tenien els cotxes japonesos. Saturn ven cotxes als mercats d'Estats Units (incloent tamb Puerto Rico) i Canad.

El seu eslgan fou "A different kind of company, a different kind of car". No noms copiar el disseny dels cotxes japonesos, sin que tractar de copiar el sistema d'administraci i control d'aquests: els treballadors tindran un major control i implicaci en la fbrica, la UAW accept de excloure la divisi Saturn, posant en prctica tota la experincia que GM havia recollit en les fbriques NUMMI (joint venture entre GM i Toyota) i CAMI Automotive (joint venture entre GM i Suzuki).

El quarter general de Saturn i la primera industria d'on van sortir els models Saturn es a Spring Hill, Tennesse. Jill Lajdziak es l'actual director general de Saturn.

 Inicis .

Des del seu llanament al mercat, Saturn ja va ser una divisi significativa a GM. Tots els productes d'aquesta anaven amb un xasss especfic per aquests, el Z-body, un motor tamb especfic (el 1.9L Motor Saturn l4) i eren fabricats a  Spring Hill. Els 3 models de Saturn, els Saturn S-series (SL, SC i SW) compartien plataforma per es modificava la estructura (SL era un sedan, el SC un coupe, i el SW un familiar).

Al 2000 es presenta el Saturn L-series i suposa el primer canvi real de Saturn. Aquest era un mid-size que compartia la plataforma GM2900 i motors amb el Opel Vectra i que va ser construt a Wilmington, Delaware (el Saturn Sky, Pontiac Solstice i Opel GT, models actuals, sn fabricats en aquesta fabrica).

Saturn mai ha estat una empresa que hagi tingut beneficis. El model Saturn ION va ser deixat de fabricar durant 2 setmanes per reduir els estocs acumulats i el Saturn L-series va ser cancellat desprs d'haver-se fabricat el model 2005. Per aquest motiu, GM va decidir recuperar el control d'aquesta divisi, eliminant la independncia que gaudia.

En l'actualitat, Saturn comparteix les plataformes Delta i Theta, juntament amb els motors Ecotec i els seus vehicles son fabricats en diferents fabriques de GM (incloent la de Spring Hill). El Saturn VUE incls usa motor Honda.

 Futur .

De moment GM ha decidit que Saturn comparteixi models amb Opel per reduir costos, aix si, amb alguna modificaci. Aquest es el cas del Saturn Outlook amb el Opel Antara, Saturn Sky amb el Opel GT, Saturn Astra amb el Opel Astra i Saturn Aura amb el Opel Vectra.

En principi Saturn quedar ubicada a sota del nivell entry-level luxury, on GM va tenir a Oldsmobile. De fet, GM vol que Saturn estigui al mateix mercat que Volskwagen.

A dems, ofereix en l'actualitat dos paquets diferents: "Red Line", cotxes on les prestacions importen i "Green Line", cotxes ms ecolgics. Els models Saturn VUE i Saturn ION van ser els primers a oferir aquest paquet "Red Line" al 2004, i el Saturn VUE i Saturn Aura a oferir el "Green Line".

 Servei al Consumidor .

Saturn gaudeix d'una bona fama en el seu servei postvenda. Quan GM va presentar la divisi Saturn, el seu objectiu era de fer amigable els concessionaris per als compradors. El preu era un nic preu, no havia pressi per vendre, i els venedors eren professionals. Un estudi fet recentment atorga el primer lloc a Saturn en el rnking de empreses amb el millor servei postvenda.

 Llista de models fabricats per Saturn .

Models fabricats o que es deixen de fabricar aquest any:

 Saturn S-series (1991-2002);
 Saturn L-series (1999-2005);
 Saturn ION (2003-2007);
 Saturn Relay (2005-2007);

Models actuals i que es fabricaran en un futur:

 Saturn Outlook (2007-actualitat);
 Saturn Sky (2007-actualitat);
 Saturn Astra (2008-);
 Saturn VUE (2002-actualitat);
 Saturn Aura (2007-actualitat);

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;
 Pgina web Saturnfans.com ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133095" title="Clima equatorial" nonfiltered="4191" processed="4147" dbindex="54495">
El clima equatorial es caracteritza per tenir temperatures altes durant gaireb tot l'any. La mitjana de tot l'any s d'uns 25C i l'amplitud trmica anual inferior a 2C.

Hi plou molt sovint, i sempre pluges superior a 2.000m3 anuals. 

Es localitza a les zones amb latituds molt baixes i zones properes a l'equador terrestre. Els exemples ms representatius sn la zona nord de la Selva Amaznica i l'frica central, amb frondosos boscos gaireb impenetrables. En aquest clima es desenvolupen dos dels rius ms cabalosos del mn, el riu Amazones i el riu Congo.

El clima equatorial s molt similar al clima tropical; tenen en com les escasses amplituds trmiques anuals (menys de 5C) i les altes temperatures. La diferncia fonamental s el perode de pluges, on el clima tropical s ms irregular i en general menys intens (no sol superar els 2.000 msnm)i hi ha estacions seques.

Els habitants de la selva equatorial, practiquen l'agricultura democrtica.


 Localitzaci .
El clima equatorial es localitza en la majoria de pasos que voregen l'equador: frica, sud-est d'sia i Amrica del Sud (nord del Brasil, sud de Veneuela, sud-est i valls baixes interiors de Colmbia, aquest i nord-oest d'Equador, nord-est del Per i les Guyanes).

A l'frica a la seva zona central, des del golf de Guinea, sent la seva frontera la Banya de l'frica, aquesta ltima zona s una excepci, els pasos ubicats all (Somlia, Djibouti, Kenya i Etipia), el mons impedeix el desenvolupament de les pluges, creant un clima desrtic molt rid, degenerant per complet el clima equatorial que per la seva latitud s'hauria de produir en teoria all, on les escasses pluges i les temperatures molt ms grans fa que resulti molt diferenciat al clima equatorial.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133099" title="Pietro Cerone" nonfiltered="4192" processed="4148" dbindex="54496">
Pietro Cerone (1566-1625) va ser un teric de la msica i cantant itali de finals del Renaixement. s fams per un gran tractat de msica que es va publicar el 1613, una obra molt til per conixer les prctiques sobre la composici musical del segle XVI.

 Biografia .
Cerone va nixer a Bergamo el 1566. Tot i ser itali, va passar la major part de la seva vida en territoris de domini espanyol, a Npols, Sardenya i, ms tard, a  Espanya; per aix una part de la seva obra est escrita en castell. Tot i aix, en aquell temps era ms habitual trobar msics espanyols que anessin a Itlia que a l'inrevs. El 1603 va retornar a Npols, on va ser sacerdot i cantant fins a la seva mort, el 1625.

 Obra .
Va ser a Npols on va escriure els seus dos tractats. 
 Le regole pi necessarie per l'introduzione del canto fermo, publicat el 1609. s el primer i est escrita en itali. s una obra didctica i prctica sobre el repertori de cant, que probablement utilitzava en la seva feina a l'esglsia napolitana de l'Annunziata.
 El melopeo y maestro: tractado de msica theorica y pratica; en qu se pone por extenso; lo que uno para hazerse perfecto musico ha menester saber 1613. s un volum monumental sobre teoria de msica, que constava de 22 volums, 849 captols, i 1160 pgines en l'espanyol original. Va ser fora conegut, i un exemple el tenim en qu el 1803 va ser satiritzat pel jesuta valenci Antoni Eximeno, qui en feia una comparana amb les histries de cavalleria del Don Quixot. Altres escriptors dels segles XVIII i XIX l'han titllat de monstrus. Tanmateix el tractat cont passatges que ajuden a entendre les prctiques musicals del temps.

Cerone era musicalment conservador, i aix indubtablement t relaci amb el retard amb que l'estil barroc arrib a Espanya. En els seus escrits generalment era despectiu amb els compositors espanyols, i prdig en l'elogi dels italians, la qual cosa pot explicar en part el tracte que rep per part dels crtics espanyols. 

Coneix i parla dels anteriors tractats terics de Zarlino, Vicentino, Juan Bermudo i d'altres; descriu amb detall com pot un compositor pot aconseguir intensitat expressiva en escriure misses, motets, madrigals, frottolas, canzonettas, cntics, himnes, salms, lamentacions, ricercares, tientos, i altres formes musicals de l'poca. El seu ideal compositiu era l'estil de Palestrina tot i que, curiosament, recomanava que les normes del contrapunt s'havien d'abandonar tan aviat com el compositor hagus aprs el seu ofici. Aquesta opini sorprn ja que mai ha existit, ni tan sols en l'actualitat, un estil de composici tan rigorosament reglamentat com el modisme polifnic de Palestrina.

Mentre que el tractat mostra que possea una tcnica compositiva considerable, no ens ha arribat cap composici de Cerone ni es coneix que hagus publicat res.

 Referncies .



 Bibliografia .
 Gustave Reese, Music in the Renaissance.  New York, W.W. Norton & Co., 1954.  ISBN 0-393-09530-4;
 Article "Pietro Cerone", in The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie.  20 vol.  London, Macmillan Publishers Ltd., 1980.  ISBN 1-56159-174-2;
 Oliver Strunk, Source Readings in Music History.  New York, W.W. Norton & Co, 1950.  Cont una part de El melopeo y maestro (en angls).
 Barton Hudson: "Pietro Cerone", Grove Music Online, ed. L. Macy (Accessed November 4, 2006), (accs per subscripci);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133100" title="Hildegard Behrens" nonfiltered="4193" processed="4149" dbindex="54497">
Hildegard Behrens, (Varel, 9 de febrer, de 1937 - ) s una soprano dramtica alemanya, coneguda pel seu extens repertori, que inclou obres de Wagner, Weber, Mozart, Richard Strauss, i Alban Berg.

Biografia.
Va nixer a Varel, en el si d'una famlia aficionada a la msica. Cada un dels seus germans va aprendre a tocar un instrument. Ella va estudiar viol. Tamb va estudiar Dret, graduant-se en la Universitat Albert Ludwig de Friburg de Brisgvia abans de dedicar-se plenament al cant. Va estudiar amb Ines Leuwen en l'Acadmia de Msica de Friburg.

Carrera.
Va debutar com a Comtessa en Les noces de Fgaro a Friburg l'any 1971 i l'any segent es va convertir en un membre de l'pera alemanya de Berln. Ac va destacar com Agathe en Der Freischtz, Giorgetta (Il tabarro) i Elsa (Lohengrin). L'any 1974 va interpretar Katia Kabanov (a Frankfurt) i Marie (de Wozzeck, a Dsseldorf). El 1976 va debutar en el Covent Garden, amb Leonore (Fidelio) i aquest mateix any, el 15 d'octubre, en el Metropolitan Opera de Nova York com Giorgetta. 

s destacada la interpretaci que va fer de Salom en el Festival de Salzburg de 1977 amb direcci de Herbert von Karajan. Va encarnar l'Emperadriu en La dona sense ombra en l'pera de Pars (1980). Va ser Brunilda en el Festival de Bayreuth de 1983, amb direcci de Georg Solti.

A ms de l'pera, ha cantat altres peces vocals com la Can de la Reina Mary d'Elgar, Nuits d't d'Hector Berlioz o Shhrazade de Maurice Ravel.

Veu i papers.
El crtic Alan Blyth destaca de Hildegard Behrens la seua habilitat per a "comunicar amb la veu, el cos i l'intellecte, de manera que cada paper que interpreta esdev una experincia emocional de fora impressionant". Rolf Fath, igualment, assenyala que combina "la destresa vocal amb una actuaci escnica apassionada i una interpretaci intelligent"

Com a soprano dramtica ha destacat en papers de dona forta, com sn els personatges de Richard Wagner i de Richard Strauss, entre els que cal esmentar:
R. Strauss: Salom, Elektra i Emperadriu en La dona sense ombra.
R. Wagner: Elsa (Lohengrin), Senta (L'holands errant), Isolda (Tristany i Isolda), Brunilda (La valquria).

Sn igualment llegendries les seues interpretacions del paper principal de Katarina Ismailova en l'pera de Dmitri Xostakvitx Lady Macbeth en el districte de Msensk i les de Leos Janacek: Jen fa i El cas Makropoulos. Luciano Berio va compondre per a ella l'pera Cronaca del Luogo, estrenada en el festival de Salzburg de 1999.

Premis.
 Premi Grammy de 1990 per la Millor Gravaci d'pera: La valquria, de Richard Wagner, amb l'Orquestra del Metropolitan Opera.

Interpretacions.
 Disponibles en DVD: L'anell del nibelung, amb James Levine dirigint a l'Orquestra del Metropolitan Opera, 1990 (DG, 073 043-9).

Referncies.
Blyth, A., Notes al CD Hildegard Behrens, srie "Grandi Voci", 1996, (Decca, 458 789-2).
Fath, R., Biografia en La Mgia de l'pera, Catleg Philips, 1993. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133106" title="Copa del Mn de Futbol de 2002" nonfiltered="4194" processed="4150" dbindex="54498">

La Copa del Mn de la FIFA Corea/Jap 2002  s la XVII edici de la Copa del Mn de Futbol, disputada a Corea del Sud i Jap, entre el 31 de maig i el 30 de juny de 2002. Aquest torneig s el primer organitzat en la histria per dos pasos, el primer disputat fora d Europa i Amrica i el primer disputat a sia. Tamb hi va debutar el nou model de pilota Fevernova.

El torneig, on hi participaren 32 seleccions, va tenir forts contrastos. Alguns equips considerats de segon i tercer ordre del futbol internacional van aconseguir excellents resultats, com els semifinalistes Turquia i Corea del Sud o la debutant selecci de Senegal que va quedar entre les vuit primeres, en canvi, alguns dels equips favorits van ser eliminats en la primera fase com Argentina, Portugal i Frana, en el que va ser la pitjor defensa del ttol d un campi de la Copa del Mn, ja que noms va obtindre un punt i no va marcar cap gol.

No obstant, la final de la copa va ser disputada per les dos principals potncies en la histria de la Copa del Mn: Brasil i Alemanya. A Yokohama, Ronaldo va batre per dues vegades el porter Oliver Kahn, el que va permetre a Brasil obtindre el pentacampionat i convirtir a Sud-amrica en el continent amb ms ttols en la histria del torneig.

Un punt negre en el desenvolupament del campionat va ser el pobre paper dels rbitres, acusats d afavorir a la selecci de Corea del Sud en els enfrontaments contra Portugal, en l ltim partit de la fase de grups, i contra Itlia i Espanya en vuitens i quarts de final, respectivament.

Antecedents.

La elecci de la seu de la Copa del Mn de Futbol de 2002 es va realitzar en un ambient similar al de la Copa del Mn de 1994. La FIFA desitjava que el torneig fra organitzat per un pas sense tradici futbolstica on poder incentivar el desenvolupament de l esport i amb grans capacitats de sostenibilitat econmica, essent Corea del Sud i Jap els favorits per organitzar-lo. Mxic, que havia pensat en presentar-se, va retirar la seva candidatura i el Congrs Executiu de la FIFA va decidir per unanimitat la realitzaci del torneig a tots dos pasos. 

Per primera vegada el torneig es disputaria a sia i tamb per primera vegada s organitzaria per dos pasos conjuntament. Aix, va provocar tota una srie d inconvenients deguts a la llarga rivalitat histrica entre ambds pasos (principalment a causa de la invasi japonesa de la pennsula coreana durant la Segona Guerra Mundial). Malgrat tot, amb el pas del temps, aquestes diferncies van anar minvant. El torneig va ser dividit equitativament entre les 10 seus de cada naci, disputant el partit inaugural en la capital sudcoreana, Sel, i la final a la ciutat japonesa de Yokohama. La falta d una infraestructura futbolstica als dos pasos va obligar a fer una elevada despesa econmica per a la construcci dels estadis. Dels 20 estadis, 18 van ser construits especialment per al torneig.

Als tornejos classificatoris, hi va haver un rcord de participants inscrites. Les principals sorpreses van ser les eliminacions de Colmbia, dels Pasos Baixos i de la Repblica Txeca. Un dels principals fets al llarg de les rondes classificatries va ser la major victria de la histria entre seleccions nacionals: Austrlia va superar per 31 gols a zero a la feble selecci de la Samoa Americana. Malgrat aquesta rotunda victria, el combinat australi no es va poder classificar al ser derrotat per Uruguai en una eliminatria de repesca.

Equips participants.

Els segents 32 equips, agrupats per confederacions continentals, van participar a la fase final de Copa del Mn de la FIFA Corea/Jap 2002 . Frana com a vigent campiona i Corea del Sud i Jap com a organitzadors estaven automticament classificades, sense haver de jugar les eliminatries prvies. En itliques, les seleccions debutants. 



Seus.








rbitres.


frica;
 Gamal Al-Ghandour;
 Coffi Codjia;
 Mourad Daami;
 Mohamed Guezzaz;
 Falla N'Doye;

sia;
 Ali Bujsaim;
 Toru Kamikawa;
 Young-Joo Kim;
 Jun Lu;
 Saad Mane ;

Oceania;
 Mark Shield;

Europa;
 Pierluigi Collina;
 Hugh Dallas;
 Anders Frisk;
 Terje Hauge;
 Antonio Lpez Nieto;
 Urs Meier;
 Vtor Melo Pereira;
 Markus Merk;
 ubo Miche ;
 Kim Milton Nielsen;
 Graham Poll;
 Kyros Vassaras;
 Gilles Veissire;
 Jan Wegereef;

Amrica del Nord, Central i Carib;
 Carlos Batres;
 Brian Hall;
 William Mattus;
 Peter Prendergast;
 Felipe Ramos;

Amrica del Sud;
 Ubaldo Aquino;
 Byron Moreno;
 Ren Ortube;
 scar Ruiz;
 ngel Snchez;
 Carlos Eugnio Simon;


Plantilles.
Per a la informaci de les plantilles de les seleccions classificades per a la Copa del Mn de Futbol 2002 vegeu l'article separat: Plantilles de la Copa del Mn de futbol 2002.

Resultats.
Primera fase.

Els equips dels grups A, B, C i D van jugar a Corea del Sud i els dels grups E, F, G i H al Jap.

Grup A.















Grup B .















Grup C.
















Grup D.















Grup E.















Grup F.















Grup G.
















Grup H.















Segona fase.



Vuitens de final.


















Quarts de final.










Semifinals.






Tercer lloc.


1: El gol de Hakan  kr als 11 segons s el gol ms rpid en la histria de la Copa del Mn.




Final.









Premis.





Selecci FIFA's World Cup del campionat.



Classificaci final.





Mxims Golejadors.



Enllaos externs.

 FIFAworldcup.com   Corea-Jap 2002 ;
 Tots els Mundials   Corea-Jap 2002 ;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133110" title="Bombarda (instrument)" nonfiltered="4195" processed="4151" dbindex="54499">

La bombarda s un aerfon, un instrument musical de vent fusta, enquadrat en la famlia de l'obo. 

Antigament existia una mplia famlia d'instruments de vent amb aquesta denominaci. Es feien servir al costat de l'obo abans d'anar desaparixent de molts mbits musicals. Actualment segueix existint a llocs com a la Bretanya, on hi ha instruments tradicionals com el "vombard" o el "talabard" que sn bombardes.

El nom de "bombarda" tamb s'utilitza per a referir-se a un registre d'orgue, que normalment comprn diversos tubs de diferents mides.

 L'instrument .

Hi ha compost de tres parts: l'embocadura, el cos i el pavell.
 el cos, lleugerament cnic i recte, consta de sis o set forats, o ms si se li afegeixen claus.
 el pavell, fet amb una altra pea de la mateixa fusta, s de forma acampanada, i s'encaixa amb l'extrem inferior del tronc.
 l'embocadura, que porta encaixada una llengeta doble canya.

L'instrument es fabrica amb un tipus de fusta dur, com a boix, perera, guayacn, palissandre o bans; i pot anar decorat amb anells d'estany, de banya, de diverses fustes o fins i tot de vori.

La seva tonalitat s generalment en si bemoll, amb dues octaves diatniques, igual que la gaita escocesa que s'empra a Bretanya (no aix la usada a la prpia Esccia, que est en la). Hi ha bombardes en moltes altres tonalitats (fa, sol, sol#, la, sib, si, do, re), segons la regi.

Pot tocar-se en parella (formant duet amb una, "biniou kozh" o la "biniou braz", gaites escoceses), per acompanyar les danses bretones, formant part d'una agrupaci instrumental anomenada "bagad" o acompanyada per un orgue.

La bombarda t un so clar i potent, que arriba lluny. De fet, exigeix tenir una bona bufera i un bombardista rarament pot tocar durant molta estona seguida. Habitualment, el que fa es tocar una frase musical i a continuaci el msic es recupera mentre altres instruments repeteixen la frase.

 Enllaos externs . 
 Panorama de la msica bretona;
 Tamm Kreiz;
 Festival de bombardes a Clgurec;
 Forum dedicat a la bombarda;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133111" title="Federaci Francesa de Futbol" nonfiltered="4196" processed="4152" dbindex="54500">

La Fdration Franaise de Football (FFF) (en catal: Federaci Francesa de Futbol) s el mxim cos rector del futbol a Frana. Dirigeix a la selecci de Frana a ms, de la direcci i organitzaci de la Lliga de Futbol Professional (Ligue de Football Professionnel) i els Campionats de Frana (Championnats de France). La Federaci va ser fundada en 1919 sent a ms membre fundadora tant de la FIFA com de la UEFA.

 Estructura actual .
El futbol francs s'estructura de la segent forma:
 Futbol professional;
 Ligue 1 (primera divisi);
 Ligue 2 (segona divisi);
 Championnat National (tercera divisi, semi-professional);
 Futbol amateur;
 Championnat de France Amateurs;
 Championnat de France Amateurs 2;
 Campionats regionals;
 Futbol femen;
Championnat de France de football fminin;
 Futbol d'ultramar;
 Coupe D.O.M. (Dp. d'Outre-Mer, al Carib i ndic);
 Coupe T.O.M. (Terr. d'Outre Mer, al Pacfic);
 Coupe D.O.M.-T.O.M. (entre els campions d'ambds tornejos).

Competicions.
 Lliga francesa de futbol;
 Copa francesa de futbol;
 Copa de la Lliga francesa de futbol;
 Supercopa francesa de futbol;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la Federaci Francesa de Futbol ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133112" title="Selecci de futbol de Frana" nonfiltered="4197" processed="4153" dbindex="54501">

|} 

La Selecci de futbol de Frana est dirigida per la Fdration Franaise de Football (Federaci Francesa de Futbol), pertanyent a la UEFA.

La selecci francesa s un dels combinats nacionals ms importants a nivell mundial. Va guanyar la Copa del Mn de Frana 1998, grcies a la generaci daurada liderada per Zinedine Zidane. Aquest mateix conjunt va guanyar tamb l Eurocopa 2000 i les Copes Confederacions de 2001 i 2003. 

Altra gran generaci, encapalada per Michel Platini, va obtenir importants resultats com el ttol de l Eurocopa 1984, el quart lloc en la Copa del Mn d'Espanya 1982, el tercer lloc a Mxic 1986 i la medalla d'Or als Jocs Olmpics Los Angeles 1984. 

No obstant aix, un punt negre en la histria del futbol francs va ser la defensa del ttol a la Copa del Mn de Corea i Jap 2002, on van obtenir el pitjor resultat en la histria d'un campi vigent, quedant en 28 lloc. 

A Alemanya 2006 van aconseguir arribar a la final que van perdre davant Itlia. 

Frana i Argentina sn les niques seleccions del mn que han guanyat Copa del Mn, Jocs Olmpics, Copa Confederacions, i la copa de la seva confederaci respectiva (Eurocopa de Futbol en el cas de Frana i Copa Amrica en el cas d'Argentina)

Estadstiques.

  Participacions en Copes del Mn    = 12 ;
  Primera Copa del Mn    =  1930 ;
  Millor resultat en la Copa del Mn = Campi (1998) ;
  Participacions en Eurocopes = 6 ;
  Primera Eurocopa    = 1960 ;
  Millor resultat en l Eurocopa = Campi (1984 i 2000) ;
  Participacions olmpiques = 11 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  1908 ;
  Millor resultat olmpic =  Medalla d or (1984);

 Primer partit;


 Major victria;


 Major derrota;


 Participacions a la Copa del Mn .

Uruguai 1930 - Primera fase - 7 lloc;
Itlia 1934 - Primera fase - 9 lloc;
Frana 1938 - Segona fase - 6 lloc;
Brasil 1950 - No es classific;
Sussa 1954 - Primera fase - 11 lloc;
Sucia 1958 - Semifinals - 3r lloc;
Xile 1962 - No es classific;
Anglaterra 1966 - Primera fase - 13 lloc;
Mxic 1970 - No es classific;
Alemanya 1974 - No es classific;
Argentina 1978 - Primera fase - 12 lloc;
Espanya 1982 - Semifinals - 4t lloc;
Mxic 1986 - Semifinals - 3r lloc;
Itlia 1990 - No es classific;
Estats Units 1994 - No es classific;
Frana 1998 - Campi;
Corea-Jap 2002 - Primera fase - 28 lloc;
Alemanya 2006 - Final - 2n lloc;

Participacions a l Eurocopa.

Frana 1960 - Semifinals - 4t lloc;
Des de 1964 a 1980 - No es classific;
Frana 1984 - Campi;
Alemanya 1988 - No es classific;
Sucia 1992 - Primera fase;
Anglaterra 1996 - Semifinals;
Blgica-Holanda 2000 - Campi;
Portugal 2004 - Quarts de final;

Copa Confederacions.
2001 - Campi;
2003 - Campi;

Jugadors Histrics.


 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la Federaci Francesa de Futbol ;
Pgina oficial de la Selecci Francesa de Futbol ;
Arxiu de jugadors de la RSSSF;
Arxiu d entrenadors de la RSSSF;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133166" title="Samuel Scheidt" nonfiltered="4198" processed="4154" dbindex="54502">

Samuel Scheidt (batejat el 3 de novembre de 1587 - 24 de mar de 1653) va ser un compositor, organista i mestre alemany del Barroc primerenc.

 Biografia .
Va nixer a la ciutat d'Halle (Saxnia-Anhalt), a l'actual Alemanya. Desprs de completar els primers estudis va viatjar a Amsterdam a estudiar amb Sweelinck, el distingit compositor holands, qui el va influir clarament en el seu estil. En retornar a Halle s nomenat organista de la cort i desprs mestre de capella per al "marcgravi" de Brandenburg. A diferncia d'altres msics alemanys, com per exemple Heinrich Schtz), va romandre a Alemanya durant la guerra dels Trenta Anys, tractant de sobreviure ensenyant i realitzant diversos tipus de feina. Amb el retorn de la pau, va recuperar el seu lloc de mestre de capella.

 Obra .
Scheidt va ser el primer compositor del Barroc alemany que va escriure obres rellevants per a orgue i contribueix a la creaci del nou estil de composici del nord d'Alemanya, impulsat principalment per la reforma protestant. Al sud d'Alemanya i en altres pasos europeus, la influncia espiritual i artstica de Roma es mantenia intacta, amb la qual cosa la msica continuava derivant dels models italians. Distanciats de Roma, els msics de les noves regions protestants van desenvolupar noves idees estilstiques, ben diferents de les dels seus vens.

Pel que fa a les obres, destaca la:
 Msica instrumental, incloent una gran quantitat de msica per a teclat, la majoria per a orgue.
 Msica sacra vocal, incloent obres a capella, amb baix continu, o amb algun altre acompanyament instrumental.

La seva msica per a orgue va ser famosa en la seva poca, fins que va ser eclipsada per l'obra posterior de J. S. Bach. En els seus nombrosos preludis corals Scheidt usa sovint una tcnica de patrons de variaci, en la qual cada frase del coral utilitza un motiu rtmic diferent i cada variaci, consistent en diverses frases, s ms elaborada que l'anterior, fins arribar al clmax final. A ms a ms dels seus preludis corals, va escriure nombroses fugues, suites de danses  molt sovint de forma cclica i compartint un baix continu com , i fantasies.

 Bibliografia .
 Manfred Bukofzer, Music in the Baroque Era. New York, W.W. Norton & CO., 1947, ISBN 0393097455 (en angls).
 Article "Samuel Scheidt" en The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. 20 vol. London, Macmillan Publishers Ltd., 1980, ISBN 1561591742 (en angls).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133167" title="Siurell" nonfiltered="4199" processed="4155" dbindex="54503">
El siurell s una pea de cermica tradicional de Mallorca que t una funci de lleure i com a xiulet.

 Descripci .
Els antics ramaders i pastors les empraven per controlar les seves guardes i alguns sabien compondre canons. El seu origen es remunta a poques ancestrals. Hi ha qui pensa que ve d'una antiga joguina rab. s prpia a l'illa de Mallorca on l'opini popular pensa que els fenicis les varen importar, tamb hi ha formes semblants a Sardenya, Eivissa i Creta. Les formes de Creta es troben al museu d'Irklio procedents d'unes excavacions del Palau de Cnossos. 

Hi ha una altra teoria que apunta que sn originaris de la cultura grega segles abans del cristianisme. El siurell generalment expressa les tradicions de l'edat de bronze. Se li ha atribut un significat religis a causa de coincidncies i semblances amb l'arqueologia de Creta, de Xipre, de Grcia o de Sardenya.

A Segvia, hi ha figures semblants tamb amb xiulet, per el siurell, manifesta caracterstiques amb danses folklriques mallorquines. Molts investigadors intenten esbrinar el veritable origen del siurell per noms sn hiptesis sense arribar a cap conclusi definitiva.

 Enllaos externs .
 Web sobre siurells;
 El siurell al web de Marratxi;
 El siurell a Mallorca Festival ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133168" title="Valencia Semanal" nonfiltered="4200" processed="4156" dbindex="54504">
Valencia Semanal fou un setmanari publicat a Valncia entre els anys 1977 i 1980. Estigu dirigit per Amadeu Fabregat i represent un important paper durant aquells anys de la Transici.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133172" title="Josep Maria Poblet i Guarro" nonfiltered="4201" processed="4157" dbindex="54505">
Josep Maria Poblet i Guarro (Montblanc, Conca de Barber 1897 - Barcelona 1980) fou un escriptor i poltic catal.

 Biografia . 
De ben jove va anar a veure mn; va viure a Madrid, Frana, Cuba, Mxic i als EUA. De nou a Catalunya, visqu al Parallel barcelon, on contact amb el mn cultural del teatre i comen a interessar-se per la poltica. 

En retornar a Montblanc, fund la Joventut Nacionalista i actu com a delegat de Nostra Parla (Entitat nascuda el 1916 per impulsar la unitat de la llengua catalana). Dedicat ja de ple a l'activitat poltica, s'afili al recentment creat partit Esquerra Republicana de Catalunya. 

Durant la guerra civil fou secretari del president del Tribunal de Cassaci de Barcelona, gran amic seu i montblanqu com ell, Josep Andreu i Abell. En acabar el conflicte, el 1939, s'exili a Frana, Cuba i finalment Mxic.

Volent tornar a Catalunya, s'establ primer al sud de Frana i l'any segent (1948) s'install a Barcelona i treball al mn del teatre. A ms, fou un escriptor prolfic; escrivint biografies, narracions, assaigs i collaboracions de premsa.

Amb el final de la dictadura franquista, torna a la poltica activa i fou elegit diputat del Parlament de Catalunya per ERC i presid, per raons d'edat, la constituci d'aquesta assemblea legislativa el 1980. 

Mor poc desprs, deixant com a llegat la seva biblioteca a Montblanc, que el nomen fill predilecte de la vila i li ha dedicat un carrer.

 Treballs publicats .
 A l'exili .
Records vells i histries noves (Mxic, 1941);
Retorn (Mxic, 1942). Novella ;
De Barcelona a l'Havana passant per Darnius (Mxic, 1942);
Terres d'Amrica (1945) amb prleg de Josep Carner;
Tres mesos i un dia a Nova York (Tolosa de Llenguadoc, 1947). Teatre;

 Teatre .
L'altre amor (Barcelona, 1955);
Un cmic de Barcelona (Barcelona, 1956);
Parallel 1934. Crim en el teatre (Barcelona, 1961). Collaboraci amb Rafael Tasis ;

 Assaigs i estudis .
La Conca de Barber (1961);
Les arrels del teatre catal (1965) ;
Histria de l'Esquerra Republicana de Catalunya (1931-1936) (1976);
Vida i mort de Llus Companys (1978);
Els quatre presidents (1979);

 Biografies .
Enric Borrs (1962);
Joan Capri (1964) ;
Frederic Soler, "Pitarra" (1967);
Prim: militar, diplomtic, poltic, conspirador i home de govern (1975);
Jaume Carner (1977);
Memries d'un rodamon (1976). Autobiografia ;
Josep Anselm Clav;
Antoni Gaud;
Santiago Rusiol;
Josep Carner;
Marcell Domingo;
Jaume Aiguader;
i altres;

 Premis .
Premi Extraordinari dels Jocs Florals de Mxic de 1942;
Jaume Serra Hnter;
Ignasi Iglesias fins a 3 vegades;
Aedos (1967);
Finalista del Premi Joan Estelrich (1976);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133173" title="Arquepterix" nonfiltered="4202" processed="4158" dbindex="54506">

L'arquepterix (Archaeopteryx, del grec        , archaios, "antic"; i       , pteryx, "ploma" o "ala"), a vegades anomenat amb el seu nom alemany Urvogel ("ocell original" o "primer ocell"), s l'ocell ms antic i primitiu conegut. L'arquepterix visqu al perode Jurssic superior fa aproximadament 150-145 milions d'anys, en el que avui en dia s el sud d'Alemanya, en un temps en qu Europa era un arxiplag d'illes en un clid i somer mar tropical, molt ms a prop de l'equador que avui en dia.
 
s l'ocell prehistric ms ben conegut, i fins i tot fora popular. La seva fama l'ha fet traspassar les fronteres de la paleontologia i, per exemple, un arquepterix s el protagonista de l'obra de teatre d'Alfred Jarry Ubu cocu, ou l'Archopteryx.

 Morfologia .

El seu aspecte era el d'un Compsognathus emplomat. L'arquepterix tenia les plomes ben desenvolupades i preparades per al vol; es desconeix, per, el color del plomall. Pesava uns 500 gr i mesurava uns 30-35 cm, com un corb actual, una mida molt petita si la comparem amb el rang usual de molts dinosaures. 

L'esquelet s'assembla bsicament al d'un dinosaure terpode, i presenta trets propis d'aquest grup: una llarga cua ssia, urpes als dits i dents a les mandbules. La cua, de tipus reptili, tenia un nucli ossi prim i llarg, i les ales acabaven en una gran urpa de tres dits. Tenia petites dents a la vora de la mandbula, que era llarga i prima.

 Etologia i capacitat de vol .

La riquesa i diversitat del jaciment de Solnhofen (Alemanya), en el qual s'han trobat molts dels espcimens d'arquepterix, ha donat fora informaci sobre el mn tan diferent que hi havia en aquella zona durant el Jurssic. 

No se sap amb certesa si podia batre les ales amb fora i podia realitzar un vol complet, o noms podia planar. L'ala s, en essncia, molt similar a la d'un ocell modern, ja que les seves plomes eren molt asimtriques, i les de la seva cua eren molt gruixudes. Les seves plomes eren evolucionades, amb la forma i l'agrupament necessaris per al vol. Per aix, no hi ha proves que fonamentin la idea inicial que l'arquepterix volava de manera deficient i probablement si volava, no ho feia tan b com les aus actuals.

Alguns cientfics opinen que havia d'utilitzar les urpes dels dits per a encimbellar-se als arbres, des d'on es lliscava aletejant fins al sl. Uns altres pensen que comenava a volar des del sl, elevant-se feblement. Al crrer contra el vent podia aletejar i aixecar el vol. 

Les proves existents semblen indicar que l'arquepterix era enfilads, i que s'enfilava als arbres valent-se de les urpes presents tant en les seves "mans-ales" com en les seves potes. Sembla que el vol es va desenvolupar a partir del planatge; aquest fet permetria a aquest esbs d'ocell desplaar-se amb rapidesa per la capa superior dels boscos, sense tenir necessitat de contactar amb el terra. Probablement s'alimentava d'insectes i animals petits. Deuria tenir una velocitat suficient com per a atrapar insectes voladors, i aquesta capacitat tamb li servia per a escapar dels seus enemics.

L'origen de les plomes constitueix un misteri que l'arquepterix no ajuda a resoldre, ja que les seves sn completament modernes. Tanmateix, es coneixen diversos dinosaures celurosauris, estretament emparentats amb Archaeopteryx, que en alguns casos presenten tamb plomes i d'altres fibres d'estructura ms senzilla o protoplomes. Els dinosaures emplomallats confirmen que les plomes es van originar amb anterioritat a l'aparici de les primers ocells com l'arquepterix.

 Registre fssil .

L'arquepterix s el principal fssil dels jaciments de Solnhofen. Els primers fssils d'aquest ocell es van trobar el 1861, i fins al 1988 han aparegut d'altres troballes, deu en total, encara que alguns dels exemplars sn molt incomplets. 

El primer fssil que es va trobar consisteix nicament en una ploma i no se sap amb seguretat si pertany al mateix gnere que la resta. Els altres espcimens, com el de Berln, tenen l'esquelet gaireb complet i han arribat impressions molt detallades de les plomes, de les ales i de la resta del cos. Tot aix s grcies a que es van conservar en pedres calcries que tamb s'usaven per a fer plaques d'impressi. 

Els sediments es va dipositar en una llacuna clida que va conservar molts fssils en molt bon estat: meduses, cucs, peixos complets i el mateix arquepterix. Apareixen comprimits entre dues lmines de gra molt fi, de manera que sn clarament visibles detalls ms fins.

 Sistemtica .

Estudis recents i acurats sobre la fisiologia dels Archosauria revelen que els ocells guarden un estret parentiu amb els petits terpodes, com Compsognathus. Aix mateix, Archaeopteryx s classificat com un dinosaure terpode maniraptor i tamb, sens dubte, com un ocell. Els seus parents ms propers sn els deinonicosauris, que inclouen al fams Velociraptor i una forma del cretaci primerenc, Deinonychus.

Actualment, tots els fssils sn assignats a una nica espcie, Archaeopteryx litographica, per la histria taxonmica s complicada i existeixen molts sinnims d'aquesta espcie.

 Sinnims .

Quan apareixen dos noms, el primer denota el descriptor original de l'espcie, el segon l'autor en qu es basa la combinaci del nom donada. Com s'ha acordat en la nomenclatura zoolgica, quan es posa el nom d'un autor entre parntesi s'indica que el txon estava originalment descrit en un gnere diferent.

 Pterodactylus crassipes Meyer, 1857 ;
 Rhamphorhynchus crassipes (Meyer, 1857) (com a Pterodactylus (Rhamphorhynchus) crassipes) ;
 Archaeopteryx lithographica Meyer, 1861 ;
 Scaphognathus crassipes (Meyer, 1857) Wagner, 1861 ;
 Archaeopterix lithographica Anon., 1861 ;
 Griphosaurus problematicus Wagner, 1861 ;
 Griphornis longicaudatus Woodward, 1862 ;
 Griphosaurus longicaudatum (Woodward, 1862) ;
 Griphosaurus longicaudatus (Owen, 1862) ;

 Archaeopteryx macrura Owen, 1862 ;
 Archaeopterix macrura Owen, 1862 ;
 Archaeopterix macrurus Egerton, 1862 ;
 Archeopteryx macrurus Owen, 1863 ;
 Archaeopteryx macroura Vogt, 1879 ;
 Archaeopteryx siemensii Dames, 1897;
 Archaeopteryx siemensi Dames, 1897 ;
 Archaeornis siemensii (Dames, 1897) Petronievics, 1917;
 Archaeopteryx oweni Petronievics, 1917 ;
 Gryphornis longicaudatus Lambrecht, 1933 ;
 Gryphosaurus problematicus Lambrecht, 1933 ;
 Archaeopteryx macrourus Owen, 1862 fide Lambrecht, 1933 ;
 Archaeornis siemensi (Dames, 1897) fide Lambrecht, 1933? ;
 Archeopteryx macrura Ostrom, 1970 ;
 Archaeopteryx crassipes (Meyer, 1857) Ostrom, 1972 ;
 Archaeopterix lithographica di Gregorio, 1984 ;
 Archaeopteryx recurva Howgate, 1984;
 Jurapteryx recurva (Howgate, 1984) Howgate, 1985;
 Archaeopteryx bavarica Wellnhofer, 1993;
 Wellnhoferia grandis El anowski, 2001;

 Discussi filogentica .

L'arquepterix s una de les troballes fssils ms importants de la histria. Es descriu com una pea clau en el coneixement actual de l'evoluci dels ssers vius. s el perfecte exemple d'una forma de transici, en aquest cas entre els rptils i els ocells. Comparteix caracterstiques amb els rptils com les dents, les urpes a les extremitats superiors i una llarga cua ssia; i tamb comparteix caracterstiques amb els ocells actuals ja que posseeix plomes, ales i espoleta, entre molts altres trets.

Alguns dels exemplars inicialment van ser classificats com Theropoda, fins que es va observar la presncia de plomes. Segons l'opini de la majoria dels paleontlegs, la possessi de plomatge converteix Archaeopteryx en un ocell. Tot i ser considerat l'ocell conegut ms antic el 1984 Sankar Chatterjee va descobrir uns fssils que, el 1991, va anunciar que pertanyien a un ocell extingit encara ms antic que Archaeopteryx; el va anomenar Protoavis.

Referncies.


 Bibliografia .

 Benton (1995): Paleontologia i evoluci dels vertebrats.
 Buffetaut, E. (1985): "The strangest interpretation of Archaeopteryx". A Hechtet al, (eds.): The Beginnings of Birds: Proceedings of the International Archaeopteryx Conference, pp. 369-370. Eichsttt, Freunde donis Jura-Museums Eichsttt.
 Lambert, David (1993): The Ultimate Dinosaur Book. New York: Dorling Kindersley, 38-81. ISBN 1-56458-304-X.
 Wellnhofer P (2004): "The Plumage of Archaeopteryx". A Currie et al: Feathered Dragons. Indiana University Press, 282-300. ISBN 0-253-34373-9.

 Enllaos externs .
Journal of Dinosaur Paleontology, amb articles sobre el tema ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133176" title="Pere Dagu" nonfiltered="4203" processed="4159" dbindex="54508">
Pere Dagu (Montblanc, Conca de Barber ? - Sevilla 1500) Eclesistic i filsof lullista.

 Biografia .
Gran estudis de l'obra de Llull, adquir renom entre els entesos de tot el Principat. El 1481, en fundar-se la Ctedra de Filosofia Lulliana a Palma de Mallorca, en fou nomenat el primer catedrtic.

Acusat d'heterodxia per l'inquisidor de Mallorca Guillem Caselles, hagu d'anar a Roma (1484) a defensar-se, i all reb l'autoritzaci papal per reeditar l'obra Ianua artis magistri Raymundi Lullii (8 edicions fins el 1516). De retorn a la illa, esclataren disturbis a Palma i es refugi amb els seus deixebles (anomenats daguins: en destacaren Jaume Gener, Arnau Descs i Bernat Bol) al Puig de Randa, on fundaren una escola lulliana.

Arran de l'obra Opus fou novament acusat de pseudo-lullisme per l'inquisidor Caselles i hagu de refugiar-se a la Cort, on fou nomenat Capell dels Reis el 1487 per part dels Reis Catlics. D'aquesta manera exerc la Ctedra lullista arreu on estigu la Cort (Saragossa, Jan, Sevilla i altres).

La seva docncia ajud a difondre la filosofia de Ramon Llull per Castella i Itlia, i a que  adquirs categoria universitria. Ha estat considerat el ms gran i clebre deixeble de Llull.

 Obres ms importants .
Ianua artis magistri Raymundi Lullii (Barcelona, 1482);
Opus de formalitatibus sive metaphisica (Palma, 1489);
Formalitates (Sevilla, 1500);
Tractatus de differentia (Sevilla, 1500);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133177" title="Tour de Frana de 1904" nonfiltered="4204" processed="4160" dbindex="54509">


El segon Tour de Frana es va celebrar entre el 2 de juliol i el 24 de juliol i de la mateixa manera que en l'edici de 1903 va constar de 6 etapes.

La prova s vctima del seu xit, amb reaccions dels espectadors a favor dels membres de certs equips i trampes entre els corredors. Al final de la cursa la classificaci no fou homologada fins el 2 de desembre. Vuit corredors, entre ells els quatre primers de la classificaci general sn desqualificats i fins i tot sn suspesos. Henri Cornet, cinqu de la classificaci general inicial, es converteix d'aquesta manera en el segon vencedor del Tour de Frana. A Maurice Garin se'l sanciona amb dos anys de suspensi, mentre que Lucien Pothier, 2n a Pars, s susps a perpetutat (la seva pena ser reduida a tres anys de suspensi i reprendr la competici el 1907).

s la comissi esportiva de la Uni Velocpeda Francesa la que prendr aquesta decisi tot recolzant-se en les informacions facilitades pels comissaris del Tour. L'UVF va invocar violacions als articles 5, 6, 7 i 8 del reglament del Tour per motivar les seves decisions del 30 de novembre de 1904.       

Henri Cornet s el guanyador ms jove de la histria del Tour, ja que tan sols tenia 20 anys quan ho va aconseguir. El ciclista ms vell d'aquella edici fou Paret of Saint-Etienne que tenia 50 anys.

 Resultats.

 Classificaci General.


 Etapes.
 En resposta a les desqualificacions pronunciades el 2 de desembre, els vencedors de les etapes Garin, Pothier i Aucouturier desapareixen de les classificacions. 



Enllaos externs.
 1904 Histria del Tour de Frana ;
 La memria del ciclisme. El Tour de 1904 ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133178" title="Alash Orda" nonfiltered="4205" processed="4161" dbindex="54510">

Alash Orda fou un partit poltic kazakh fundat a Orenburg el 1905 Ali Bukeikhanov (1867-1937) i Ali Baytursynov, de caire nacionalista d'orientaci liberal.
El 1916 van dirigir una revolta al Kazakhstan, dirigida per B. Akeshekeyev, A. Imanov, T. Bokin i A. Zhanbosynov. Uns 3.000 pagesos russos foren massacrats a Semirieche, i fins i tot Amangeldij Imanov i Alibij Jangildin hi resistiren fins a febrer del 1917 a Turgaj, quan es rendiren al governador Kuropatkin. Com a represslia, els russos mataren 200.000 kazakhs, i uns 300.000 ms fugiren cap a la Xina i s'establiren a Ili, on encara hi viuen els seus descendents. 

El 1917 fou legalitzat, i es diferenci de la resta dels partits del Turquestan per la seva orientaci nacionalista i laica. Durant el 1917-1918 dominaren les institucions del seu territori, per el 3 de mar de 1918 hagueren de cedir Almaty als bolxevics. Van demanar la creaci d'un estat rus federat, amb repartiment de terres, cooficialitat lingstica del kazakh i participaci en el govern. Del 1918 al mar del 1919 s'aliaren amb els cosacs de l'Ural, Orenburg i Semirietxe per formar un govern nacional, per davant l'hostilitat dels russos blancs, el grup de Turgaj, liderat per Ali Baytursynov, de s'aliaren un altre cop amb els bolxevics, que formaren ittifaqs (comits de treballadors musulmans). Aix foren amnistiats pels bolxevics el 1919.

Fins el 1923 van dominar els crrecs de la creada Repblica Socialista Sovitica Autnoma de Kirghisia. El 1928 foren expulsats del partit, no comptaren amb ells quan crearen la Repblica Socialista Sovitica del Kazakhstan el 1936, i poc desprs els seus dirigents foren assassinats per ordre de Stalin.

El 1990 es va fundar el partit Alash, per de caire nacionalista, integrista islmic, panturnic i panturquestans.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133179" title="Jan Pieterszoon Sweelinck" nonfiltered="4206" processed="4162" dbindex="54511">
Jan Pieterszoon Sweelinck (abril o maig de 1562 - 16 d'octubre de 1621) va ser un compositor, organista i pedagog neerlands. La seva obra marca el final del Renaixement i el comenament del Barroc.

 Notes biogrfiques .
Va nixer el 1562 a Deventer (oest dels Pasos Baixos). Molts membres de la seva famlia eren msics, principalment organistes, i s sabut haver estudiat amb Jan Willemszoon Lossy aix com amb Zarlino, el fams compositor i teric, a Vencia. Va morir a Amsterdam l'any 1621.

 Predecessor de Bach .
Sweelinck representa el desenvolupament ms alt de l'escola de teclat neerlandesa, i  s un dels cims ms alts de la composici contrapuntstica per al teclat anterior a J. S. Bach. Tamb va ser un compositor de msica vocal i va escriure unes 250 obres per a veu entre chansons, madrigals, motets i salms).

Algunes de les innovacions de Sweelinck van ser d'una gran importncia musical. Ell va ser el primer en compondre una fuga per a orgue que comenava de manera simple, amb un subjecte, i successivament afegia textura i complexitat que condua al clmax i la resoluci final. Aquesta idea va ser perfeccionada a finals del Barroc per Bach.
 
Estilsticament la msica de Sweelinck tamb reuneix la riquesa, la complexitat i el sentit de l'espai dels Gabrieli, compositors amb els qui estava familiaritzat des del seu temps a Vencia, i l'ornamentaci i les formes ntimes dels compositors de teclat anglesos. En el desenvolupament formal, especialment en l's del contrasubjecte, "stretto", i el pedal, la seva msica anava ms enll de l'obra de Frescobaldi i el situen com el predecessor de Bach.

Sweelinck era un mestre improvisant i es guany el ttol informal de l'Orfeu d'Amsterdam. Sobre les 70 obres per a teclat que han sobreviscut, moltes deuen ser similars a les improvisacions que, al voltant de 1600, ell executava. Fins i tot la seva msica vocal, que s ms conservadora que la de teclat, presenta una complexitat rtmica sorprenent i una riquesa inusual en recursos contrapuntstics.

 Gran mestre d'organistes .
Com a professor, la seva influncia va ser potser tan gran com la de compositor ja que molts dels seus alumnes sn els que van desenvolupar la gran escola del nord d'Alemanya, incloent-hi Jacob Praetorius, Scheidemann, Siefert, i Samuel i Gottfried Scheidt. Se'l coneixia a Alemanya com el "fabricant d'organistes" i era molt sollicitat com a professor.

La seva influncia va tenir una dimensi internacional. Com a exemple, part de la seva msica apareix al Fitzwilliam Virginal Book, llibre que principalment cont obres de compositors anglesos. Sweelinck va compondre variacions sobre el fams tema de John Dowland, Lachrimae Pavane, i John Bull, el compositor per a tecla angls, compongu un conjunt de variacions sobre un tema de Sweelinck, un indicador que de l'estreta connexi entre les diferents escoles de composici.

Curiositat.
Sweelinck s l'nic compositor neerlands la imatge del qual ha aparegut en paper moneda: la seva llua en el bitllet de 25 florins que es pos en circulaci el 1972.

 Blibiografia .
 Gustave Reese, Music in the Renaissance. New York, W.W. Norton & Co., 1954. ISBN 0-393-09530-4;
 Manfred Bukofzer, Music in the Baroque Era. New York, W.W. Norton & Co., 1947. ISBN 0-393-09745-5;
 The Concise Edition of Baker's Biographical Dictionary of Musicians, 8th ed.  Revised by Nicolas Slonimsky.  New York, Schirmer Books, 1993. ISBN 0-02-872416-X;
 Pieter Dirksen, The Keyboard Music of Jan Pieterszoon Sweelinck   Its Style, Significance and Influence. (Utrecht, 1997). ISBN 90-6375-159-1;
 Sweelinck Studies, Proceedings of the Sweelinck Symposium, Utrecht 1999, (Utrecht 2001) Edited by Pieter Dirksen. ISBN 90-72786-09-2;

 Enllaos externs .
 Jan Pieterszoon Sweelinck;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133183" title="Castell del Rei" nonfiltered="4207" processed="4163" dbindex="54512">

El Castell del Rei s una muntanya de Mallorca que t un castell de l'poca musulmana al cim.

Es troba situat a la Vall de Ternelles, a Pollena i t una altura de 492 m.

A l'poca romana, ja fou usat com a fortificaci i en l'poca musulmana, fou l'ltim reducte de resistncia a les tropes catalanes que van envair Mallorca el 1229. Resistiren fins el mar de 1231. Un altre fet histric destacat que succe all fou el de la resistncia que ofer, el 1343 i durant tres mesos de setge, el darrer reducte dels fidels al rei de Mallorca Jaume III quan aquest ja havia perdut el seu regne i se l'havia annexionat la Corona d'Arag de Pere el Cerimonis.

El castell fou usat de talaia ms que de recinte per a la defensa. Fou abandonat el segle XVIII i es va anar deteriorant. Actualment est en runes.

El poeta Miquel Costa i Llobera va escriure el poema Castell del Rei el 1896.

Referncies.




Bibliografia.
 Vilanova, Tomeu / Cerd, Mateu (1.994) - Ternelles i el Castell del Rei. Itineraris de Pollena nm 3 Palma: Ajuntament de Pollena. 47 pg.

Enllaos externs.
 El Castell del Rei;
 Galeria fotogrfica;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133184" title="Vilhelm Hammershi" nonfiltered="4208" processed="4164" dbindex="54513">


Vilhelm Hammershi (15 de maig de 1864   13 de febrer de 1916) fou un pintor nascut a Copenhaguen (Dinamarca). Va treballar principalment a la seva ciutat natal pintant retrats, arquitectures, paisatges i escenes d'interiors. s fams sobretot per aquestes darreres, executades amb una paleta de colors freds i apagats.


Obra.


Les pintures de Hammershi es caracteritzen per una atmosfera calmosa i melangiosa que fan evident la influncia del pintor nord-americ James McNeill Whistler. Els seus interiors i paisatges fan un efecte estranyament sobri i purista; les representacions arquitectniques (pintades a Copenhaguen, Londres i Roma) sn fosques i desolades. La seva paleta, marcada pels grisos, els blancs, els verds i els blaus, recorda les grisalles medievals.



Posteritat.

Desprs de la seva mort, ocorreguda el 1916, l'obra de Hammershi va caure en l'oblit. El seu estil fred i contingut no quadrava amb els experiments torbadors de les avantguardes. L'estridncia dels nous moviments va fer que l'art trist i enigmtic del pintor dans sembls passat de moda.

El redescobriment i la revaloraci del simbolisme va permetre que l'obra de Hammershi recupers un lloc destacat en la conscincia del pblic. Avui dia, el pintor no s noms un dels artistes escandinaus ms coneguts, sin que tamb ha estat reconegut a Pars i a Nova York grcies a les completes retrospectives que li van dedicar durant els anys noranta el Muse d'Orsay i el Museu Guggenheim. L'any 2007, el Centre de Cultura Contempornia de Barcelona li dedic una exposici en qu s'explorava la influncia que Hammershi va exercir sobre el director de cinema Carl Theodor Dreyer.

Enllaos externs.
 Exposici sobre Hammershi al CCCB;
 Art de Hammershi en lnia ;
Palin sobre Hammershi ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133186" title="Tour de Frana de 1965" nonfiltered="4209" processed="4165" dbindex="54514">


El Tour de Frana 1965 es va celebrar entre el 22 de juny i el 14 de juliol, sortint per primera vegada des d'Alemanya. 13 equips de 10 ciclistes cadascun prengueren la sortida de Colnia i sols un d'ells arrib sencer a Pars.

El clar dominador de la carrera fou l'itali Felice Gimondi, que a ms de fer-se amb el maillot groc guany tres etapes. 

Aquesta edici del Tour de Frana va visitar Catalunya, amb un final d'etapa a Barcelona, guanyada pel barcelon Jos Prez Francs desprs d'una llarga escapada.

Resultats.
Classificaci general.



Gran Premi de la Muntanya.



Classificaci de la Regularitat.



Classificaci per equips.



 Etapes .


Enllaos externs.
1965. Histria del Tour de Frana ;
1965. Histria del Tour de Frana ;

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133190" title="Ball de Diables de Sitges" nonfiltered="4210" processed="4166" dbindex="54515">


El Ball de Diables de Sitges est representat per 3 colles de Diables en l'actualitat:

Colla Vella de Diables de Sitges, la ms antiga i de la que n'hi ha constncia escrita des de mitjans del segle XIX.
Colla Jove de Diables de Sitges, que apareix a mitjans del segle XX.
Colla de Diables de l'Agrupaci de Balls Populars fundada l'any 1981 per l'Agrupaci de Balls Populars de Sitges.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133195" title="Mercat Com Europeu" nonfiltered="4211" processed="4167" dbindex="54516">
El Mercat Com europeu fou un projecte d'unificaci econmica impulsat des del 1957 per la Comunitat Econmica Europea (CEE), antecedent de l'actual Uni Europea.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133197" title="Sui generis" nonfiltered="4212" processed="4168" dbindex="54517">

Sui generis, del llat "del seu propi gnere", s'utilitza en Dret per designar persones jurdiques dotades d'un rgim especial. En el llenguatge corrent pot adquirir una connotaci negativa, discutint-hi el qualificatiu: p. ex. una democrcia 'sui generis' es fa servir per designar un rgim formalment democrtic per que no ho s en el seu funcionament.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133198" title="Johann Jakob Froberger" nonfiltered="4213" processed="4169" dbindex="54518">
Johann Jakob Froberger (18 de maig de 1616 -   7 de maig de 1667) va ser un compositor i organista alemany del Barroc musical. La seva obra per a teclat, sobretot suites i tocates, s'executen indistintament al clavec o a l'orgue, encara que es prefereix la seva interpretaci amb el primer d'aquests instruments. Froberger s el primer gran msic alemany que integra tant l'escola francesa com la italiana i desenvolupa aquests estils portant-los a un llenguatge molt personal, flexible i ric en matisos.


 Biografia .
Froberger va nixer a Stuttgart (Alemanya) i va rebre probablement les primeres llions de msica del seu pare i de msics anglesos. La seva joventut durant la Guerra dels Trenta Anys i la prdua dels seus pares arran d'una epidmia de pesta van influir probablement en la personalitat del jove msic, que es va convertir al catolicisme. Probablement el 1634 es va traslladar a Viena com a organista de la cort de Ferran III, i s segur que aquest crrec l'ocupava el 1637, any en qu viatj a Roma per estudiar amb Girolamo Frescobaldi. A Roma trava llaos d'amistat amb Giacomo Carissimi i amb Athanasius Kircher, amb qui mantindria correspondncia al llarg de tota la seva vida.

Froberger torna a Viena el 1641 i roman all fins a 1658, viatjant amb freqncia en missions diplomtiques per a Ferdinand III. Els seus passos el porten a Roma, Mantua, Florncia, Brusselles, Dresden, Anvers, Londres i, sobretot, Pars, on va viure durant tres anys (1650-1653) i es va relacionar amb Louis Couperin i altres msics francesos. Torna de nou a Viena com a organista de la cort, crrec en el qual roman fins el 1658, any en qu dimiteix per viure retirat al castell de Hricourt com a mestre de la princesa Sybilla de Wurtemberg-Montbliard, on mor d'un atac d'apoplexia l'any 1667.

 Obra .
La seva producci musical avui coneguda comprn gaireb exclusivament msica per a teclat:
 25 tocates.
 30 suites.
 2 peces de msica descriptiva, d'estil francs.
 48 peces polifniques, d'inspiraci italiana.

La grandesa de la seva obra est desenvolupada en les tocates i les suites.

 Tocates .
Estan construdes segons l'esquema estructural 
 Introducci;
 Fuga;
 Episodi lliure;
 Fuga;
 Conclusi;

El material temtic ms ric i variat se situa en la Introducci, que obre la composici amb gran energia. Aquesta pea, de gran inspiraci, adopta carcter solemne o meditatiu. 

Tamb interessa destacar la secci central, de desenvolupament molt lliure i recorreguda per petits temes musicals que es deixen portar pel "stilus phantasticus" i incorporen canvis bruscos d'expressi, dissonncies, juxtaposici de frases molt contrastades o sobtades interrupcions del discurs. s en aquesta secci lliure de les tocatas on Froberger empra els recursos tcnics ms diversos i emotius per meravellar l'oient, responent als principis de l'esttica barroca.

 Suites .
Estan formades per quatre danses: 
 Alemanda ;
 Giga (de vegades omesa) ;
 Corranda;
 Sarabanda;

Aquest ordre, que no s el tradicional de la suite, respon a situar les peces ms solemnes (Alemanda i Sarabanda) emmarcant la suite. Encara que posteriorment les suites de Froberger es van reeditar amb un ordre ms clssic en les seves seccions, no se li ha d'atribuir a ell la consolidaci de la estructura tradicional d'aquesta forma musical. 

Froberger tracta la suite d'una manera personal, allunyant-se d'esquemes coneguts i combinant el "style bris" francs amb els recursos tpics dels msics italians (figures retriques musicals com la clamatione o exclamaci, l'accent, la cascada, el trinat, el grupet, lacciaccatura,...), codi capa d'expressar subtils matisos i que va tenir molta difusi en els ambients musicals europeus del segle XVII.

 Alemanda .
Tenen carcter de Preludi (Suite XVII) o de Lament (Suites I i VII), o b de Tombeau (Suites III i XIX). La de la Suite XVI s'aproxima a la Tocata o a un Preludi no mesurat. Aqu trobem les peces del repertori ms profund i sensible de Froberger, i en algunes d'elles trobem ttols precisos que detallen l'abast de la pea, entre les que es compten algunes de les seves obres mestres. Aix ocorre en:
 L'Alemanda de la Suite VI, titulada Lamento sopra la dolorosa perdita della Real Maest di Ferdinando IV R de Romani. ;
 La de la Suite XXX, Plainte faite  Londres pour passer la melancholie, la qual es toca lentament i amb discreci.
 La colpidora Mditation sur ma mort future, que es toca lentament i amb discreci (Suite XX).

 Giga .
Breus i concises, en algun cas en estil escapat i en altres en estil laudatori, lliure i lleuger, sovint escrites en ritme binari i en algun cas en ternari.

 Corranda .
Tamb breus i tractades amb llibertat. El comps de la dansa es veu sovint interromput per suspensions del discurs o prolongacions d'aquest, que fan vacillar el seu impuls continu.

 Sarabanda .
Nobles, de gran al i expressivitat controlada, per amb raptes d'emotivitat intensa. Constitueixen el tancament adequat i solemne de la suite de Froberger. Destaquen les de les suites XVIII i XIX, que contenen cromatismes, dissonncies, exclamacions i passatges que creen una atmosfera luctuosa per de molta dignitat.

Enllaos externs.
 Free Froberger scores at SheetMusicFox;
 Public domain sheet music by Froberger at IMSLP;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133201" title="Ramon Ferrs i Musolas" nonfiltered="4214" processed="4170" dbindex="54519">
Ramon Ferrs i Musolas (Valls, 1878   Barcelona, 1962) va ser director d'orquestra, compositor i arranjador de msica per a l'escena i per a pellcules.

 Biografia .
Estudi viol, composici i direcci d'orquestra amb Matthieu Crickboom, Enric Morera i Frederic Lliurat a Barcelona, i feu ampliaci d'estudis a Brusselles.

Al 1908 hom el contract per fer de director musical d'una companyia de sarsuela que actuava arreu de Catalunya, i que fins i tot va fer una gira per Amrica. En aquesta companyia conegu la seva futura esposa, la tiple Teresa Idel (Teresa Iquino Parra). El 1910, quan neix el seu fill Ignasi, feia de mestre de msica a Valls i era membre assidu del Cercle de Lectura.

Ferrs s'inici en la msica cinematogrfica el 1933 de la ma del director Ricard de Baos, en la pellcula El relicario. Tamb treball per al seu fill, el director de cinema Ignasi F. Iquino, i l'acompany quan aquest, amb Francesc Ariza, fund la seva productora Emisora Films. Quan Iquino abandon l'empresa per fundar IFISA, el seu pare romangu a Emisora Films.

Compongu msica per a trenta-sis pellcules i una trentena de sarsueles i comdies musicals.

L'ajuntament de Valls li dedic un carrer de la ciutat.

 Obres .
 Goigs a llahor del gloris Sant Csar (1965), lletra d'Hilari d'Arenys de Mar;
 Miniatura. 12 piezas para piano;

 Sarsueles i altra msica per a l'escena .
 La vicara (1924), sarsuela en dos actes, amb llibret de Llus Planas de Taverne;
 Gent del Camp (Xiquets i mossos) (1931), sarsuela en tres actes amb lletra de Vctor Mora i Alzinelles;
 Portfolio de Novedades o Miss Repblica 1932. Revista en 1 acto. Llibret de Luis Calvo i Francisco Prada Blasco. Msica en col.laboraci de Francesc Montserrat i Ayerbe. Estrenada al Teatre Novetats, Barcelona. 26 mar 1932;
 Les noies de l Estatut. Sainet en 1 acte. Llibret de Vctor Mora i Alzinelles. Msica en col.laboraci de Francesc Montserrat i Ayerbe. Barcelona 1934.
 Timoteo, qu las das (1959), comdia musical d'Ignasi F.Iquino, Francisco Prada i Concepcin Geij. Msica coescrita amb Jaume Mestres;
 Las alegres chicas de Portofino (1960), comdia musical d'Ignasi F.Iquino, Francisco Prada Blasco i Concepcin Geij. Msica coescrita amb Enrique Escobar Sots;
 Un lo de faldas (1960), comdia musical d'Ignasi F.Iquino, Francisco Prada i Joan Valls. Msica coescrita amb Enrique Escobar;
 Tu mujer es cosa ma (1960), comdia musical d'Ignasi F.Iquino, Francisco Prada i Concepcin Geij. Msica coescrita amb Enrique Escobar;
 Ay que rico, Federico (1961), comdia musical d'Ignasi F.Iquino i Eduardo Arana. Msica coescrita amb Enrique Escobar;

 Filmografia .
 El relicario (1933), del director Ricard de Baos;
 Al margen de la ley (1935), d'Ignasi F. Iquino;
 Diego Corrientes (1937), d'Iquino;
 Paquete, el fotgrafo pblico nmero 1 (1938), d'Iquino;
 Julieta y Romeo (1940), de Josep Maria Castellv, coescrita amb Pasqual Godes i Terrats;
 Quin me compra un lo? (1940), d'Iquino;
 Los ladrones somos gente honrada (1942), d'Iquino, basada en l'obra d'Enrique Jardiel Poncela. Ferrs compos part de la msica;
 El pobre rico (1942), d'Iquino;
 Fin de curso (1943), d'Iquino;
 Turbante blanco (1943), d'Iquino. Msica coescrita amb Joan Duran i Alemany;
 Cabeza de hierro (1944), d'Iquino;
 Hombres sin honor (1944), d'Iquino;
 Una sombra en la ventana (1944), d'Iquino;
 Culpable! (1945), d'Iquino;
 El obstculo (1945), d'Iquino;
 Ni pobre ni rico, sino todo lo contrario (1945), d'Iquino, basat en l'obra de Miguel Mihura;
 Alegres vacaciones (1945-1948), llarg-metratge d'animaci, d'Artur Moreno i Josep Maria Blay;
 Aquel viejo molino (1946), d'Iquino;
 Borrasca de celos (1946), d'Iquino;
 El tambor del Bruch (1947-1948), d'Iquino ;
 Noche sin cielo (1947), d'Iquino;
 Cancin mortal (1948), d'Iquino;
 Despert su corazn (1949), de Jernimo Mihura;
 En un rincn de Espaa (1949), J.Mihura;
 Pacto de silencio (1949), d'Antonio Romn;
 Apartado de Correos 1001 (1950), de Juli Salvador;
 Barcelona es bona (1950), d'Antonio Isisi-Isasmendi;
 Mi adorado Juan (1950), de J.Mihura, gui de Miguel Mihura;
 El pasado amenaza (1950), d'A.Romn;
 El seorito Octavio (1950), de J.Mihura;
 Un soltero difcil (1950), de Manuel Tamayo;
 Duda (1951), de Juli Salvador;
 La fuente enterrada (1951), d'A.Romn;
 La forastera (1952), d'A.Romn;
 Me quiero casar contigo (1952), de J.Mihura;
 Pasaje a Venezuela (1956), de Rafael J.Slvia;

 Enllaos .
 Apunts biogrfics de Ramon Ferres en una biografia del seu fill Ignasi F. Iquino ;
 Filmografia de Ramon Ferres ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133206" title="Tercera Guerra Civil Romana" nonfiltered="4215" processed="4171" dbindex="54520">
La Tercera Guerra Civil Romana s la fase de la Guerra Civil Romana directament posterior a l'assassinat de Juli Csar. Els hereus poltics de Csar, Marc Antoni i Octavi perseguiren als complotats en el seu assassinat i els derrotaren en la batalla de Filips.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133207" title="Segon Triumvirat" nonfiltered="4216" processed="4172" dbindex="54521">
El Segon Triumvirat consist en una magistratura extraordinria de la Repblica Romana, formada per August, Marc Antoni i Marc Emili Lpid l'any 40 aC. Si b els tres homes havien rebut la magistratura per deu anys, no arribaren a acomplir-la: Marc Antoni i August quedaren irreversiblement enfrontats, i Lpid fou destitut unilateralment per Octavi (35 aC).

L'aliana de tres homes per al manteniment de l'ordre de l'Estat, tal i com s'anomenava oficialment el triumvirat, es basava en el poder militar dels triumvirs, sota el poder dels quals es trobaven la major part de les legions. Van necessitar la delegaci de poders dictatorials durant cinc anys per part del Senat, el 27 de novembre de l'any 43 aC, per a poder consolidar el Segon Triumvirat. Com en els temps de Sulla, s'obriren les llistes de proscripci, les quals, desprs dels allistaments, van ser anullades. Suetoni ens diu clarament que Octavi devia oposar-se des de bon principi a les proscripcions, les quals, per, no va executar amb tanta severitat com els seus companys. Desprs, i per iniciativa d'Antoni, massacr als adversaris poltics dels triumvirs, entre els quals hi havia Cicer.    

L'any segent Antoni i Octavi van anar a Grcia, on els assassins de Csar, Gai Cassi Long i Marc Juni Brut tiranicida, havien reunit les seves forces. La seva derrota a la batalla de Filips, a Macednia, la tardor de l'any 42 aC, signific l'enfonsament definitiu de la repblica romana. La victria es devia, bsicament, a l'actuaci d'Antoni, la qual va fer crixer la seva importncia dins el Segon Triumvirat.  

Desprs de la victria a Filipos, els triumvirs van demarcar les seves esferes d'influncia, Antoni aconsegu, a ms de la Gllia Comata, l'antiga frica. Ms endavant, dispos d'una bona proporci de les riques provncies orientals. Lpid s'adjudic la provncia d'frica que li era contempornia, i que, en aquells temps, era el graner de Roma. Octavi aconsegu les dues provncies d'Hispnia i l'obligaci ms difcil, els veterans establerts a Itlia, s a dir, el triumvir dels quals els governaria a tots en com.

A causa de la repartici de zones d'influncia hi hagu expropiacions i desallotjaments per tot l'Estat, i no noms per a terratinents en concret, sin per a tota la poblaci. Per aix, Octavi era odiat per tots. Arran d'aix, hi hagu algunes diferncies entre Octavi i el germ d'Antoni, Lluci, al qual Octavi derrot en la Guerra de Perusa. Aleshores Antoni, a causa de la derrota del seu germ, torn a Itlia, ambds triumvirs refusaren emprar les legions, no obstant aix, lluitaren i renovaren l'aliana. El Tractat de Brndisi de la tardor de l'any 40 aC preveia la boda d'Antoni amb la germana d'Octavi, Octvia, fet que segellaria el nou pacte.     

Octavi s'havia casat aquell mateix any, desprs de la mort de la seva primera esposa Cldia, amb una parenta del fill de Pompeu, Sext Pompeu. Ella li don una filla, Jlia, la qual seria el seu nic fill biolgic. Per abans del naixement de Jlia ell rebutj la seva mare una altra vegada per a, l'any 38 aC, prendre com a muller a Lvia Drusilla. Per aix, l'escndol s'an engrandint, perqu Lvia es podia allotjar al seu palau encara que abans ella s'havia divorciat del seu anterior marit, el republic convenut Tiberi Claudi Ner. Aquesta dona, que es convert en la seva consellera ms ntima, pogu introduir al seus dos fills Tiberi i Drus el Vell a la famlia d'Octavi grcies al casament. Tot i que Octavi apost en un principi per Drus com al seu successor, desprs de la seva mort a Germnia design com a hereu a Tiberi.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133208" title="Georg Bhm" nonfiltered="4217" processed="4173" dbindex="54522">
Georg Bhm (2 de setembre de 1661 - 18 de maig de 1733) va ser un organista i compositor alemany del Barroc. La seva principal contribuci va ser el desenvolupament de la partita coral i tamb s conegut per haver influt en el jove J. S. Bach.

L'any 1775 C. Ph. E. Bach havia manifestat a Forkel, que el seu pare "estimava i estudiava les obres de l'organista de Lneburg, Georg Bhm". El 1700 Johann Sebastian Bach cantava de soprano al Michaelis-Klosters i la relaci entre ambds msics deuria nixer en aquella poca.

 Biografia .
Georg Bhm va nixer el 2 de setembre de 1661 a Hohenkirchen, Turngia (Alemanya). El seu pare, un organista de la ciutat va ser el seu primer professor de msica. Posteriorment va estudiar a la universitat de Jena.

El 1693 s'installava a Hamburg, que era un centre de msica important i molt receptiu a la msica italiana grcies a l'pera d'Hamburg. Bhm va treballar a Hamburg durant alguns anys i es creu que all va estudiar amb el clebre organista Johann Adam Reincken. Ms tard va traslladar-se a Lneburg, una ciutat on s'apreciava i es tocava msica francesa. El 1698 es convertia en l'organista resident a l'Esglsia de Sant Joan (Johanneskirche) a Lneburg, una posici que va ocupar fins a la seva mort el 18 de maig de 1733.

 Obres .
Bhm s conegut principalment per les seves composicions per a orgue i clavicordi, principalment preludis, fugues, i partites. Moltes de les seves obres estaven escrites sense determinar l'instrument; una pea en particular es podria tocar amb l'orgue, el clavec o el clavicordi, depenent de la situaci en la qual es trobava l'artista. La msica de Bhm s notable per al seu s del stylus phantasticus, una manera d'interpretar basada en la improvisaci.

La contribuci ms important de Bhm a la msica de teclat al nord d'Alemanya s la partita coral, una composici a gran escala que consta d'unes quantes variacions sobre una melodia d'un coral luter. Molt eficament va inventar aquesta forma musical, a partir d'unes quantes partites de diverses durades i en tonalitats diferents. Els compositors posteriors donaren continutat a aquesta forma, especialment Johann Sebastian Bach. Les partites corals de Bhm presenten sofisticades figuracions en totes les veus, les quals es construeixen sobre l'estructura harmnica del coral.

 Referncies .
 McLean, Hugh J. Bhm, Georg, Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. L. Macy (accs, 23 de Mar de 2006), grovemusic.com (accs per subscripci).
 Waldschmidt, Carl L. Georg Bhm: his Life and Works, diss., Northwestern University, 1963.
 Cumrine, Carol Ann. The Keyboard and Vocal Settings of Georg Boehm: an Analysis of Style as Dictated by Text, diss., Syracuse University, 1972.
 Verkade, Gary G. Georg Bhm: Vater unser in Himmelreich  claviers et pedal: the Concept of Order, diss., University of Iowa, 1987. (Un altre ttol: The Concept of Order in the Keyboard Works of Georg Bhm.);
 Mller-Buscher, Henning. Georg Bhms Choralbearbeitungen fr Tasteninstrumente. Laaber, 1979. ISBN 3-921518-07-5.

 Enllaos externs .
 Web sobre les Cantates de Bach, per Aryeh Oron. Hi ha una biografia de Bhm;
 Classic Cat. Enregistrament de la Suite in C minor, interpretada per Robert Woolley (demanen registra);
 Bach's "Canons & Fugues" per Timothy A. Smith. Petita biografia de Bhm;
 Encyclopdia Britannica. Article sobre Bhm;
 De Muziek. Petita biografia de Bhm.;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133209" title="Era Hispnica" nonfiltered="4218" processed="4174" dbindex="54523">
L' era hispnica o era del Csars s una variant del calendari juli difosa a Hispnia probablement des del segle V i emprada fins al segle XIV, segons els regnes, que s'adopt el sistema Anno Domini. No se sap el motiu de la seva popularitat, tal volta l'origen en un comput local anterior. T com a any 1 el 38 aC, la data d'imposici d'un impost nou per August a la poblaci sotmesa d'Ibria, per tamb l'any que es renov el pacte de Triumvirat que proporcion a Octavi August el govern d'Hispnia, i tamb el de la Gllia i d'Itlia. Es tracta de la data simblica de comenament de la Pax Romana a la regi.

Per tal de convertir una data de l'era cristiana en la corresponent en l'era hispnica, noms cal sumar-hi trenta vuit (+38) anys. Per exemple, l'any 2007 dC, s l'any 2045 de l'Era Hispnica. La data en l'era hispnica s'escrivia aix: "Era CMXLI" per "anno Domini  941".

L' era hispnica es difongu espordicament per Occitnia i s'abandon en moments diferents segons el regne:

A Catalunya, s'empr fins a la conquesta de Carlemany, a partir de la qual es dataren els documents amb l'era cristiana comptant a partir de l'Encarnaci, sistema difs pel renaixement carolingi, combinat amb el compte segons els anys dels regnats dels reis carolingis. Aquest segon mtode s'empr a Catalunya fins al s. IX. Desprs del segle IX l'era hispnica noms es troba, doncs, espordicament al costat de l'any de l'Encarnaci.
A Arag dur fins al 1350 en concurrncia amb l'any de l'Encarnaci.
A Valncia i Mallorca, Jaume I introdu l'any de l'Encarnaci. Abans, al sud del Regne de Valncia i les Balears, durant la dominaci bizantina degu emprar-se l'era de la creaci del mn, segons la qual el naixement de Jesucrist s'esdevingu l'any 5509.
A Castella, en suprim l's Joan I d'acord amb les corts de Segvia de 1383 (realment, el 25 de desembre de 1384).
A Portugal, es deix d'usar al primer quart del segle XV, el 22 d'agost de 1422, durant el regnat de Joan I.
A Navarra, sobrevisqu ms temps, fins a la darreria del segle XV.

Enllaos externs.
L'Era abans de l'era cristiana;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133211" title="Enric Miralles i Moya" nonfiltered="4219" processed="4175" dbindex="54524">
Enric Miralles i Moya ( Barcelona 1955 - Sant Feliu de Codines 2000 ) fou un arquitecte i professor universitari catal.

Biografia.
Va nixer el 1955 a Barcelona. Va estudiar arquitectura a l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, pertanyent a la Universitat Politcnica de Catalunya, on es va graduar el 1978. Posteriorment va ampliar els seus estudis a la Universitat de Columbia a Nova York. A principis de la dcada del 1980 fou nomenat professor adjunt d'arquitectura a les universitats en les quals havia estudiat.

Va morir el 3 de juliol de 2000 a la seva residncia de Sant Feliu de Codines, poblaci de la comarca del Valls Oriental, a conseqncia d'un tumor cerebral.

Activitat professional.
Va iniciar la seva activitat professional a l'estudi arquitectnic d'Albert Vilaplana i Helio Pin, on hi va romandre fins el 1983. Casat amb l'arquitecta Carme Pins va fundar el seu propi estudi arquitectnic, desenvolupant obres de projecci internacional. Es divorci d'aquesta el 1991 i es torn a casar amb l'italiana Benedetta Tagliabue, amb la que treballava conjuntament en l'estudi "EMBT".

L'any 1991 va rebre el Premi FAD d'arquitectura per la construcci del Cementir d'Igualada i el 2004 per les Aules del Campus Universitari de Vigo. L'any 1995 fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arquitectura concedit pel Ministeri de Cultura, el 1996 amb el "Lle d'Or" a la Biennal de Vencia i el 2001 amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural concedit per la Generalitat de Catalunya, que compart amb Benedetta Tagliabue.

Selecci d'obres.

Algunes de les seves obres ms representatvies sn:
Realitzades amb Carme Pins:
1984-1986: Institut "La Llauna" (Badalona);
1985-1994: Cementeri (Igualada);
1986-1992: Centre Cvic (Baleny);
1986-1993: Internat (Morella);
1987: Remodelaci del "Vapor Vell" (Barcelona);
1987-1993: Centre Cvic de La Mina (Sant Adri de Bess);
1988-1992: Pavell d'Esports (Osca);
1989-1991: Centre de Tir amb arc (Vall d'Hebron, Barcelona);
1990-1991: Centre Nacional de Gimnstica Rtmica (Alacant, Pas Valenci);
1990-1992: Prgoles del Passeig de la Nova Icria (Barcelona);




Realitzades amb Benedetta Tagliabue:
1995: Laboratoris de la Universitat de Dresden (Dresden);
1996: Biblioteca Nacional del Jap (Tquio);
1996-2000: Sis vivendes d'habitatges (Amsterdam);
1997: Embarcador (Tessalnica);
1997-2000: Parc Diagonal Mar (Barcelona);
1997-2000: Ajuntament (Utrecht);
1997-2001: Mercat de Santa Caterina (Barcelona);
1998-2000: Escola de Msica per la Joventut (Hamburg, Alemanya);
1998-2002: Parlament d'Esccia (Edimburg);
1999: Edificis dels Jutjats (Salerno);
1999: Campus de la Universitat de Vigo (Vigo);
1999-2001: Parc dels colors (Mollet del Valls);
1999-2006: Edifici de Gas Natural (Barcelona);
2000-2005: Escola d'Arquitectura (Vencia, Itlia);
2007: Biblioteca "Enric Miralles" (Palafolls);

Enllaos externs.

  Pgina de l'"Estudi EMBT";
  Informaci d'Enric Miralles a www.epdlp.com;
  Informaci d'Enric Miralles a la xarxa;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133215" title="Praetorius" nonfiltered="4220" processed="4176" dbindex="54525">

Antigament a Alemanya era moda que la gent d'uan determinada posici social que es deia Schulze o Schulthei poss el seu nom en llat, Praetorius. En l'Antiga Roma el Praetor havia estat un crrec molt important.

Praetorius era el nom d'una famlia, o possiblement dues famlies, de distingits msics alemanys al segle XVI i XVII:
 Anton Praetorius (1560-1613), pastor protestant, que s'opos a la persecuci de bruixes i en contra de la tortura.
 Michael Praetorius (c.1571-1621), compositor, teric de msica, i organista. Va ser el ms fams.
 Christoph Praetorius (mort 1609), compositor, i oncle de Michael.
 Hieronymus Praetorius (1560-1629), compositor i organista. No t parentesc amb Michael.
 Jacob Praetorius el Vell (c.1530-1586), compositor i organista, pare d'Hieronymus.
 Jacob Praetorius (el jove) (1586-1651), compositor, organista i professor. Era el fill d'Hieronymus.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133219" title="GtkRadiant" nonfiltered="4221" processed="4177" dbindex="54526">
GtkRadiant s un programari dissenyador de nivells desenvolupat per id Software i Loki Software, utilitzat per a crear mapes d'una certa varietat de videojocs. El programari est mantingut per id Software, per tamb entre un gran nombre de voluntaris. GtkRadiant va nixer com a Q3Radiant, l'eina de disseny de nivells de Quake III Arena, noms disponible per la plataforma Windows. L'evoluci a GtkRadiant va tenir dues conseqncies: est basat en GTK+, pel que tamb existeixen versions per a Linux i Mac OS, i s independent del motor de joc, amb funcionalitat per a altres videojocs. s una aplicaci semi-lliure. El codi font est disponible en el repositri Subversi d'id Software i les collaboracions al codi estan cobertes sota llicncies de codi obert. El nucli original de Q3Radiant, no obstant aix, s propietari, sota llicncia d'id Software, i el seu s comercial en videojocs sense el perms de la mateixa no est perms. No obstant aix, a causa de l'alliberament de Quake III Arena sota llicncia GPL, tamb podria veure's afectat aquest programari.

 Videojocs compatibles . 

 Doom 3;
 Quake;
 Quake II;
 Quake III Arena;
 Return to Castle Wolfenstein;
 ;
 Star Wars Jedi Knight II: Jedi Outcast;
 Star Wars Jedi Knight: Jedi Academy;
 Medal of Honor: Allied Assault;
 Call of Duty;
 Half Life;
 Heretic II;
 Soldier of Fortune II: Double Helix;
 Star Trek: Voyager Elite Force;

 Enllaos externs .

 Lloc web oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133220" title="Pirmide" nonfiltered="4222" processed="4178" dbindex="54527">


Una pirmide s un poliedre format per una base que pot ser qualsevol tipus de polgon i tres o ms cares que sn triangles amb un vrtex com. 

Si no s'indica el contrari, s'assumeix que la base s un quadrat. El tetraedre regular, un dels slids platnics, s una pirmide triangular.

El volum d'una pirmide s , on A s l'rea de la base i h l'altura des de la base fins al vrtex superior.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133221" title="Adventure Game Studio" nonfiltered="4223" processed="4179" dbindex="54528">
Adventure Game Studio (AGS), s un programa desenvolupat pel programador britnic Chris Jones la funci del qual s la creaci d'aventures grfiques per a videojocs. Clebre estil de jocs, entre els quals es pot citar la saga de Monkey Island, o la saga de Leisure Suit Larry d'entre molts altres. 

 Programa . 

El programa cont una interfcie grfica des de la qual podem crear l'aventura grfica sense cap tipus de coneixement de programaci, encara que per als usuaris ms experimentats inclou un editor basat en scripting per a programar dintre del joc. El programa, malgrat haver-se tradut en castell en el passat per un grup d'informtics amateur anomenats PsycoWorm, es distribueix en versi anglesa de forma gratuta. A partir d'AGS 2.7 t un script basat en objecte, la qual cosa ho fa molt ms fcil de memoritzar i entendre. Aix vol dir que els comandos estan dividits segons l'objecte al que es dirigeixen, per exemple personatges, inventaris, ratol, etc. Les limitacions del programa sn molt poques quan es comena a entendre l'script, fins i tot es poden fer jocs d'altres estils, com rpg o arcade. L'nic desavantatge que t s que, en comparaci dels seus competidors (per exemple Wintermute), fa jocs que ocupen ms recursos del raonable. No obstant aix per a les computadores d'avui dia (no d'ltima generaci sin les quals ms comunament es tenen en les llars) els jocs funcionen sense problemes.

 Enllaos externs .

Pgina oficial;

Traducci de l'Ajuda en castell;

Manuals en castell;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133223" title="Ral Gonzlez Blanco" nonfiltered="4224" processed="4180" dbindex="54529">

Ral Gonzlez Blanco (Madrid, 27 de juny de 1977) s un futbolista espanyol que ha disputat tota la seva carrera com a professional al Real Madrid CF. Amb ms de 450 partits a Primera Divisi i 195 gols, ha esdevingut un smbol per a la afici madridista i ha aconseguit ser el mxim golejador de Primera Divisi en actiu, i el set de la histria de la competici. Tamb s el mxim golejador en la histria de la Selecci de futbol d'Espanya i el mxim golejador de la histria de la Lliga de Campions de la UEFA.  

 Biografia .
Va nixer al barri madrileny de Villaverde Alto el 27 de juny de 1977. De petit es va incorporar a l'Atltic de Madrid. A la seva primera temporada a la categoria infantil va marcar 65 gols. El president del club, Jess Gil, va eliminar les divisions inferiors i el Real Madrid el va fitxar al 1992, arribant al Real Madrid C al 1994.

L'entrenador del primer equip, Jorge Valdano, el va fer debutar al primer equip el 29 d'octubre de 1994, amb noms disset anys, davant el Real Zaragoza. Aquella temporada va fer nou gols i va guanyar el seu primer ttol de lliga.

Ja sent titular del primer equip, a la temporada 96/97 es va proclamar campi de lliga entrenat per l'itali Fabio Capello. El 20 de maig de 1998, va guanyar la Lliga de Campions davant la Juventus de Tor, a Amsterdam. L'1 de desembre de 1998 el Madrid va guanyar la Copa Intercontinental grcies a un gol seu a vuit minuts del final, esdevenint el millor jugador del partit.

Va guanyar dues Copes d'Europa ms al 2000, guanyant 3-0 al Valncia CF a la final disputada a Pars i al 2002 a Glasgow davant el Bayer Leverkusen. A amdues finals Ral va marcar.

Als dinou anys va debutar amb la selecci espanyola absoluta, a Praga davant la selecci de la Repblica Txeca. Va jugar a Frana 98 on va marcar un gol.

A l'Eurocopa del 2000, va fallar un penal decisiu davant Frana a quarts de final, quedant eliminat del torneig.

Al Mundial del 2002 a Corea i Jap, va patir una lesi muscular que li va impedir liderar la selecci als quarts de final del torneig davant l'amfitriona Corea del Sud, on la selecci va perdre.

El 12 de febrer del 2003 va esdevenir mxim golejador de la histria de la selecci absoluta amb 31 gols, superant el seu company d'equip Fernando Hierro. Aix mateix, s el segon jugador amb ms partits jugats amb la selecci espanyola, per darrera d'Andoni Zubizarreta que n'ha disputat 126.

El 25 de maig del 2006, li va ser entregada la Medalla d'Or del Reial Ordre al Mrit Esportiu. 

Durant els darrers anys la premsa ha qestionat el rendiment del jugador madrileny,  deixant de ser convocat per a la selecci espanyola. 

Darrerament se l'ha deixat de qestionar,  al liderar el seu equip per arribar a guanyar la lliga 2007-08, aconseguint marcar disset gols fins a la jornada 35. Amb la seva darrera lliga, s el jugador en actiu que ms ttols n'ha aconseguit, amb sis.

Estadstiques.
 Actualitzades a 18 de maig de 2008;



Palmars.
Campionats nacionals.


Copes internacionals.


Premis individuals.


Participacions a Copes del Mn.


Participacions a Eurocopes.


Participacions a Jocs Olmpics.


Referncies.


Enllaos externs.
Perfil de Ral a la plana web de la UEFA          ;
Perfil de Ral a la plana web del Real Madrid CF   ;
Perfil de Ral a la plana web de la LFP ;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133224" title="Hobby Consolas" nonfiltered="4225" processed="4181" dbindex="54530">
Hobby Consolas s una revista espanyola iniciada a l'octubre del 1991 i editada per Axel Springer Espanya S. a. que es dedica a donar informaci sobre el mn dels videojocs. s una revista de perode mensual, amb una esttica amena i dirigida a un consumidor jove que sol posar-se a la venda diversos dies abans que s'acabi el mes i les vendes del qual freguen els 91.000 exemplars segons la OJD, per la data de 2005. 

Seccions. 

Actualment, Hobby Consolas compta amb aquestes seccions fixes: 

El Sensor: secci on d'una manera desenfadada es comenten les novetats del sector. En aquesta secci, els lectors poden donar la seva opini i en aquesta es troben les dades de vendes, retallades sobre videojocs oposats en la premsa d'informaci general a ms d'opinions sobre un tema donats per experts del sector.

Noticias: secci dedicada a les novetats sorgides en la indstria del videojoc. ;

Kiosco: detalls sobre les altres revistes de Hobby Press dedicades al mercat del joc. ;

Big In Japan: novetats contades per un corresponsal de la revista en Jap. En aquesta secci amb assidutat es fa especial mfasi a un o diversos jocs nous del pas del sol naixent, a ms d'altres dades o xifres. ;

Preestrenos: en aquesta part de la revista, se'ls fa una primera valoraci a ttols que estan propers a la data del llanament. ;

Novedades: en aquesta secci, els redactors de la publicaci desgranen i valoren els jocs ms rellevants que han sortit al mercat. ;

Los mejores: part de la revista on els collaboradors de la publicaci posen la seva llista de jocs favorits, a ms de la dels lectors. Al final de la secci, es mostra una llista dels jocs millor valorats segons el gnere i plataforma. ;

Perifricos: descripcions i valoracions de perifrics i accessoris per a les consoles. ;

Trucos: diferents trucs i secrets dels diferents jocs del mercat. Els lectors poden sollicitar o enviar consells per a aquesta secci. ;

Vuestras cartas (Telfono Rojo): secci on els lectors es dirigeixen en Yen (redactor que dirigeix aquesta secci des del primer nombre de la revista) perqu li resolguin les seves inquietuds sobre el mn dels videojocs. A ms es premien les opinions millor redactades i es publiquen les preguntes ms estranyes rebudes cada mes. ;

Escaparate: secci que inclou valoracions i dades sobre estrenes en DVD, Msica, Llibres, Cinema, colleccionisme i Manga. ;

Planeta Mvil: en aquesta recent secci s'inclouen notcies sobre els jocs mbils, a ms d'un joc analitzat i els recomanats pels redactors. A ms d'aquestes seccions, Hobby Consolas sol incloure un o dos reportatges sobre jocs en desenvolupament, aix com en poques de l'E3, un reportatge extens sobre aquesta fira. En la publicaci sol haver un pster i en contades ocasions, una guia sobre un joc ja sigui en la revista o com a suplement d'aquesta. ;

 Enllaos externs . 

 Pgina de Hobby Consolas ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133225" title="Heinrich Scheidemann" nonfiltered="4226" processed="4182" dbindex="54531">
Heinrich Scheidemann (cap al 1595 - 1663) va ser un organista i compositor alemany de principis del Barroc, i pel que fa a l'orgue, el ms conegut a Alemanya del Nord a la primera meitat dels segle XVII. Va ser un precursor important de Dietrich Buxtehude i J. S. Bach.

 Biografia .
Va nixer a Whrden, Holstein (Alemanya). El seu pare va ser organista tant a Whrden com a Hamburg, i probablement va ser el seu primer professor. Estudi amb Sweelinck a Amsterdam del 1611 al 1614, convertint-se en un dels seus alumnes favorits; Sweelinck li dedic un motet abans que Scheidemann retorns a Alemanya. Cap el 1629, i possiblement abans, Scheidemann ja era a Hamburg com organista a l'esglsia de Santa Caterina (Katharinenkirche), un crrec que ocup durant ms de trenta anys, fins a la seva mort a Hamburg a comenaments de l'any 1663 a causa d'un brot de pesta.

 Msica i influncia .
Scheidemann va ser fams com a organista i compositor, com ho evidencia la mplia distribuci de les seves obres. Ha sobreviscut ms msica d'orgue de Scheidemann que de cap altre compositor del seu temps. A diferncia d'altres compositors alemanys de l'poca, com Praetorius, Schtz, Scheidt, i Schein, que componien en la majoria dels gneres i estils, Scheidemann va escriure fonamentalment msica per a l'orgue. Hi ha tamb algunes canons, aix com algunes peces per a clavec, per molt poca cosa si comparem amb la quantitat de la producci per a orgue.

La contribuci de Scheidemann a la literatura organstica, i a la msica del Barroc en general, van ser les caracterstiques dels seus corals. Es poden agrupar en tres tipus bsics: 
 Arranjaments d'un cantus firmus, que vindria a ser un primer tipus de preludi coral.
 Arranjaments mondics, que imitarien l'estil del primer Barroc amb un solo vocal mondic damunt del baix continu per adaptat per a orgue sol.
 Fantasies corals molt elaborades, que serien aportacions innovadores fonamentades en l'estil per a teclat de Sweelinck, per utilitzant els grans recursos de l'orgue del Barroc alemany que estava en ple desenvolupament. ;

A ms a ms dels seus arranjaments de corals, tamb va realitzar arranjaments del Magnificat, no noms en diverses parts sin donant-li una forma cclica, un tractament de l'estructura musical de moviment mltiple, un recurs que no tornaria a fer-se servir fins al segle XIX.

 Bibliografia .
 Article "Heinrich Scheidemann, a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie.  20 vol.  London, Macmillan Publishers Ltd., 1980.  ISBN 1-56159-174-2;
 Manfred Bukofzer, Music in the Baroque Era.  New York, W.W. Norton & Co., 1947.  ISBN 0-393-09745-5;
 Pieter Dirksen, Heinrich Scheidemann's Keyboard Music. Its Transmission, Style and Chronology, Ashgate, Aldershot, 2007. ISBN-13: 978-0-7546-5441-4;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133227" title="Opci Nacionalista Valenciana" nonfiltered="4227" processed="4183" dbindex="54532">

Opci Nacionalista Valenciana va ser un partit poltic del Pas Valenci de carcter valencianista tricolor i progressista. Gran part dels militants i simpatitzants provenen d' Uni Valenciana, i, si b la postura del partit no s, ni molt menys, belligerant amb Catalunya, rebutgen la idea de Pasos Catalans i mantenen una postura sobre la llengua valenciana que, sense caure en el secessionisme, presenta algunes particularitats dialectals i ortogrfiques, fins i tot algunes no reconegudes per l' AVL. 
En les eleccions autonmiques del 2007 concorreren juntament amb ENV (Esquerra Nacionalista Valenciana) a la coalici Units x Valncia. Actualment el Secretari General d'aquesta formaci poltica s Carles Chov, antic president dels Joves D'Uni Valenciana.

En les ltimes eleccions autonmiques Opci Nacionalista Valenciana - Units x Valncia, va treure 2070 vots, el 0.09% del total.

L'any 2008 Opci Nacionalista Valenciana va integrar-se dins d'Units x Valncia, qui naixia com partit poltic.

Referncies.

Enllaos externs.
Opci Nacionalista Valenciana, pgina oficial del partit.
Units x Valncia, pgina oficial de la coalici electoral.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133228" title="Famitsu" nonfiltered="4228" processed="4184" dbindex="54533">
Famitsu (    , que s'abrevia per kana japons com a Fami), s una revista japonesa de videojocs publicat per Enterbrain, Inc. Actualment, noms hi ha cinc versions de Famitsu. Weekly Famitsu, Famitsu PS2, Famitsu Xbox, Famitsu Cube and Advance, i Famitsu Wave DVD.  

 Weekly Famitsu . 
 est considerat la revista sobre videojocs ms important i respectat al Jap.

Weekly Famitsu es centra en l'anlisi de videojocs, a ms de donar notcies sobre la indstria dels videojocs. La revista es deia abans . Famicon s el nom de la consola de Nintendo de 8 bits al Jap ( als EUA i Europa es deia NES ( Nintendo Entertainment System) i  ts shin s la paraula japonesa de notcies. La primera edici va ser publicada el 1986 ( al 2006, Famitsu Cube and Advance s l'encarregada dels jocs de Nintendo ). Weekly Famitsu  es ven els divendres amb una quantitat de 800.000 compradors.


 Les altres publicacions .

Famitsu publica altres revistes dedicades a una consola en particular - 
Famitsu PS informa sobre notcies de PlayStation 2 i PlayStation Portable. Famitsu DS, Cube and Advance informa sobre notcies de Nintendo DS, GameCube i Game Boy Advance mentre que Famitsu Xbox, la menys popular, informa sobre notcies d'Xbox 360 i Xbox.

Famitsu Wave DVD (     Wave DVD) s una publicaci mensual. Cada revista inclou un disc DVD ( en regi 2 NTSC ) amb vdeos i anlisi de videojocs. La revista es deia al principi "GameWave DVD".

Als inicis de la PlayStation, PlayStation Tsushin va ser publicada per ms tard es va canviar el seu nom per Famitsu PS.

 Top 100 .

El mar del 2006, els lectors de la revista japonesa "Famitsu" van votar als seus 100 videojocs preferits de tota la vida  (Full list).  El top ten creat pels fans va ser el segent:

 Final Fantasy X (2001);
 Final Fantasy VII (1997);
 Dragon Quest III (1988);
 Dragon Quest VIII (2004);
 Machi (1998);
 Final Fantasy IV (1991);
 Tactics Ogre (1995);
 Final Fantasy III (1990);
 Dragon Quest VII (2000);
 The Legend of Zelda: Ocarina of Time (1998);

Com es pot observar, els japonesos tenen una clara predilecci pels videojocs de rol i, sobre tot, per les sagues japoneses, principalment la de Dragon Quest i Final Fantasy.

 Puntuaci .

Famitsu s coneguda mundialment per les seves dures puntuacions de videojocs actuals.


Un videojoc s analitzat a Famitsu per un total de quatre analistes de videojocs. Cada analista s'encarrega de puntuar amb una nota entre un i deu (sent deu el millor). El resultat dels quatre redactors sn sumats obtenint la nota del joc analitzat, sent aquesta nota menor o igual que quaranta. Els redactors de la revista Famitsu sn considerats com a bastants durs en les seves puntuacions, encara que ltimament les mitjanes de les seves anlisis han anat generalment augmentant. Algunes de les seves ltimes notes han estat subjectes a gran controvrsia, va ser considerada de favoritismes cap a grans companyies del mercat, com la nota que va obtenir Dirge of Cerberus (el joc va ser analitzat tres setmanes desprs del llanament segons les remors forades per Square Enix a causa de la dolenta nota que rebria 24/40 ). No obstant aix, segueix sent extremadament difcil que un joc rebi la puntuaci perfecta dels redactors de Famitsu. Famitsu Wave DVD no qualifica els jocs. 


Noms vuit jocs han rebut la nota perfecta donada per la revista (40/40). Els jocs que ho van aconseguir, llistats per ordre cronolgic, sn: 

 The Legend of Zelda: Ocarina of Time (Nintendo, per Nintendo 64);
 Soul Calibur (Namco, per Dreamcast);
 Vagrant Story (Squaresoft, per PlayStation);
 The Legend of Zelda: The Wind Waker (Nintendo, per Nintendo GameCube);
 Nintendogs (Nintendo, per Nintendo DS);
 Final Fantasy XII (Square Enix, per PlayStation 2);
 Super Smash Bros. Brawl (Nintendo, per a Wii);
 Metal Gear Solid 4 (Konami, per a PlayStation 3);
Els videojocs que van rebre una nota a prop de la perfecta, 39, sn:

 The Legend of Zelda: A Link to the Past (Nintendo, per Super Famicom);
 Virtua Fighter 2 (Sega, per Saturn);
 Ridge Racer Revolution (Namco, per PlayStation);
 Super Mario 64 (Nintendo, per Nintendo 64);
 Tekken 3 (Namco, per PlayStation);
 Cyber Troopers Virtual On Oratorio Tangram (Sega, per Dreamcast);
 Gran Turismo 3: A-Spec (Sony Computer Entertainment, per PlayStation 2);
 Final Fantasy X (Square Co., Ltd., per PlayStation 2);
 Biohazard (Capcom, per Nintendo GameCube);
 Dragon Quest VIII (Square Enix, per PlayStation 2);
 Gran Turismo 4 (Sony Computer Entertainment, per PlayStation 2);
 Metal Gear Solid 3: Subsistence (Konami, per PlayStation 2);
 Kingdom Hearts II (Square Enix i Buena Vista Games, per PlayStation 2);
 Dead or Alive 4 (Tecmo, per Xbox 360);
 kami (Capcom, per PlayStation 2 i Wii);
 Gears of War (Epic, per Xbox 360);

 Vegeu tamb . 
Enterbrain;
Canaan (anime);

Referncies.




 Enllaos externs .
 Famitsu.com ;
 Famitsu Scores Archive ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133229" title="Jordi de Du" nonfiltered="4229" processed="4185" dbindex="54534">

Jordi de Du (Messina, segle XIV - c. 1418), ms tard Jordi Joan, fou un escultor gtic catal d'origen grec.

Fou comprat com a esclau al mercat de Barcelona per l'escultor Jaume Cascalls, que l'instru en l'ofici. Les primeres notcies de la seva activitat com a escultor al costat del seu amo sn de 1363, quan amb ell treballava en l'encrrec que havia rebut de Pere III el Cerimonis per construir i esculpir un pante reial al monestir de Poblet. S'escap diverses vegades, per fou capturat i empresonat, i obligat a continuar la feina a Poblet. 

Amb Cascalls treball, durant la dcada de 1370, al timp del Judici Final de la faana de la catedral de Tarragona. El 1377 treballava a l'esglsia de Santa Maria de Cervera, per a la capella de Sant Mart de la qual va fer el sepulcre de Jaume Serra Major i un retaule. A Cervera s'associ amb l'escultor de Berga Bernat Pintor. A finals d'aquest any, per, el rei, tot elogiant-lo, man que torns a Poblet a ajudar Cascalls en l'obra del pante. Havent mort Cascalls vers 1378, el rei el va nomenar mestre major de l'obra del pante reial de Poblet el mateix any 1381. 

El 1385 va fer un retaule per a l'esglsia de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb, del qual noms es conserven alguns fragments, i entre 1386 i 1387 el retaule d'alabastre de Sant Lloren, a l'esglsia de Santa Coloma de Queralt. 

D'aquesta poca sn les figures jacents de Joan I i de les seves successives esposes, Mata d'Armanyac i Violant de Bar, lliurades el 10 de gener de 1391, el sepulcre de la infanta Joana d'Arag, comtessa d'Empries i els de diversos infants morts joves, fills de Pere III i de Joan I, tots a Poblet. Excepte el sepulcre de la infanta Joana, totes aquestes obres foren destrudes al segle XIX.

A l'rea de Poblet, va treballar tamb per a les esglsies de Vinaixa, Fors i Vilosell i el 1393 va fer la creu de Montblanc.

El 1390 va esculpir 50 capitells amb figures, 28 bases de columna i 28 cimacis per a l'ala SE del claustre inferior del monestir de Ripoll, per encrrec de l'abat Ramon Descatllar.

A Barcelona, el bisbe Ramon d'Escales li va encarregar el 1390 diverses imatges per a la catedral de Barcelona: unes per al mur de tancament del cor, amb mnsules que representen profetes de l'Antic Testament, i altres per a l'escala del plpit, amb figures de l'arcngel Gabriel i la Mare de Du de l'Anunciaci. Possiblement, tamb treball per al convent del Carme de la mateixa ciutat, del qual es conserven algunes peces que li sn atribudes, i per a l'Hospital de la Santa Creu, per al qual obraria claus de volta i capitells del claustre.

s autor dels escuts i, potser, de l'arcngel que decoren la portalada gtica de la Casa de la Ciutat de Barcelona, feta el 1400, obra que ja sign amb el cognom Joan (Johan). Es creu que canvi el nom quan aconsegu la llibertat, b per decisi de Cascalls o dels seus hereus, b per influncia del bisbe Escales.

El 1402 va fer la creu de Santa Coloma de Queralt. Entre 1398 i 1407 va treballar en l'obra del Palau del rei Mart, a Poblet.

Va tenir dos fills escultors, Antoni Joan i Pere Joan, aquest ltim molt destacat.

La influncia de Cascalls s visible en el seu estil, tanmateix ms estilitzat. En la seva ltima etapa mostra una tendncia al realisme d'influncia borgonyona.

Bibliografia.
Pere Beseran i Ramon, "Un grup d'escultures atribuble a Jordi de Du a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona", D'Art, 14 (1988), 61 72.
Pere Beseran i Ramon, "La intervenci de Jordi de Du a la catedral de Barcelona: l'obra de pedra del cor i els seus problemes", Lambard: estudis d'art medieval, 4 (1985-1988), pp. 159-195.
Pere Beseran i Ramon, Jordi de Du i l'italianisme en l'escultura catalana del segle XIV, Tarragona, Diputaci de Tarragona, 2003.
Jaume Carbonell i Castell, "El retaule de sant Lloren i l'obra de Jordi de Du", a XVII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (21 d'octubre de 1973): aplec de les ponncies i comunicacions, Santa Coloma de Queralt, 1979, pp. 81-83.
Emma Liao Martnez, "Jordi de Du, escultor de infantes", a Miscellnia en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, vol. 1, Barcelona, IEC-MNAC-Abadia de Montserrat, 1998, pp. 355-366.
Emma Liao Martnez, "Jordi de Du, un artista siciliano al servicio de Pedro El Ceremonioso", Aragn en la Edad Media, 14-15 (1999), 873-886.

Enllaos externs.
Jordi de Du a la Hiperenciclopdia;
Artistas esclavos del gtico cataln ;
Faana de la Casa de la Ciutat de Barcelona (Pobles de Catalunya);
Claustre de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona (Pobles de Catalunya);
Mare de Du de Matar (Museu Arxiu de Santa Maria de Matar);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133230" title="Sinclair Lewis" nonfiltered="4230" processed="4186" dbindex="54535">


Sinclair Lewis ( Sauk Centre , EUA 1885 - Roma, Itlia 1951 ) fou un escriptor i dramaturg nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1930.

Biografia.
Va nixer el 7 de febrer de 1885 a la ciutat de Sauk Centre, poblaci situada a l'estat nord-americ de Minnesota. Des de jove va afeccionar-se per la lectura, i a curta edat va comenar a escriure un diari. Somniador, als 13 anys no va reeixir en fugir de casa dels pares, per enrolar-se com a tabal de l'exrcit en la Guerra Hispano-Americana. L'any 1908 va llicenciar-se a la Universitat de Yale, iniciant posteriorment la seua carrera escrivint poesia romntica, seguida de novella romntica sobre cavallers i dames. El seu primer llibre publicat va ser Hike and the Aeroplane (Hike i l'aeropl), que va aparixer l'any 1912 sota el pseudnim de Tom Graham. L'any 1921 ja comptava amb sis novelles publicades.

L'any 1928 va casar-se amb la periodista Dorothy Thompson, considerada una de les dones ms influents del segle XX als Estats Units d'Amrica.

Lewis mor el 10 de gener de 1951 a la ciutat de Roma (Itlia) pels efectes de l'alcoholisme.

Obra literria.
Les seues obres destaquen per la seua profunda i crtica visi de la societat nord-americana i dels valors capitalistes, on destaquen les fortes caracteritzacions de la dona treballadora moderna aix com pel seu comproms racial. El seu estil s, de vegades, humorstic, satric, tot i que tamb comprensiu.

Algunes de les seues obres ms famoses sn Main Street ("Carrer Major", 1920) i Babbitt (1922). L'any 1926 li va ser concedit el Premi Pulitzer per la seva obra Arrowsmith, un premi per que va rebutjar. L'xit li torn a arrib amb Elmer Gantry, la histria d'un evangelista oportunista i xarlat, obra prohibida a Boston i a altres ciutats dels Estats Units, censura que li arrib posteriorment tamb amb les seves obres Main Street, Babbitt, Kingsblood Royal i Cass Timberlane. 

Lewis va viatjar molt durant la dcada del 1920, establint contacte amb altres artistes al barri de Montparnasse de Pars, on va ser fotografiat per Man Ray. La seua darrera gran obra va ser It Can't Happen Here ("Aix no pot passar ac", 1935), una ficci especulativa sobre l'elecci d'un president feixista als Estats Units.

L'any 1930 esdevingu el primer escriptor nord-americ en guanyar el Premi Nobel de Literatura per la seua art grfica i  vigorosa de la descripci i per la capacitat per a crear, amb enginy i humor, nous tipus de personatges. En el seu discurs de recepci del premi Nobel, va lamentar que: Als Estats Units la major part de nosaltres, no noms els lectors sin tamb els escriptors, ens espantem de la literatura que no esdevingui la glorificaci de qualsevol cosa americana . Els Estats Units s actualment el ms contradictori, depriment i desassossegant pas del mn.

Obra seleccionada.


 1912: Hike and the Aeroplane;
 1914: Our Mr.Wrenn;
 1917: The Job;
 1917: The Innocents;
 1919: 'Free Air;
 1920: Main Street;
 1922: Babbitt;
 1925: Arrowsmith;
 1926: Mantrap;
 1927: Elmer Gantry;
 1928: The Man Who Knew Coolidge;

 1929: Dodsworth;
 1933: Ann Vickers;
 1934: Work of Art;
 1935: It Can't Happen Here;
 1935: Selected Stories;
 1938: The Prodigal Parents;
 1940: Bethel Merriday;
 1943: Gideon Planish;
 1945: Cass Timberlane;
 1947: Kingsblood Royal;
 1949: The God Seeker;

Bibliografia.
 Mark Schorer, Sinclair Lewis: An American Life, 1961.
 D. J. Dooley, The Art of Sinclair Lewis, 1967.
 Martin Light, The Quixotic Vision of Sinclair Lewis, 1975.
 Modern Fiction Studies, vol. 31.3, Autumn 1985, special issues on Sinclair Lewis.
 Sinclair Lewis at 100: Papers Presented at a Centennial Conference, 1985.
 Martin Bucco, Main Street: The Revolt of Carol Kennicott, 1993.
 James M. Hutchisson, The Rise of Sinclair Lewis, 1920-1930, 1996.
 Glen A. Love, Babbitt: An American Life.;
 Stephen R. Pastore, Sinclair Lewis: A Descriptive Bibliography, 1997.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1930;
  Collecci d'obres online;
  Sinclair Lewis Society;
  Sinclair Lewis al Projecte Gutenberg;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133232" title="The Lost World: Jurassic Park" nonfiltered="4231" processed="4187" dbindex="54536">

The Lost World: Jurassic Park s una pellcula del 1997 dirigida per Steven Spielberg, segona part del Parc Jurssic amb un impactant desenlla amb encara ms dinosaures, acci i efectes especials.

 Argument .

L'argument s complex: els dinosaures del Parc Jurssic, ara lliures en una segona illa selvtica, la illa Sorna, van per on volen fins que un antic director de la companyia InGen de John Hammond decideix salvar l'empresa amb els diners que recapti exhibint als animals en un zoolgic de San Diego. Per a aix contracta a Roland Tembo, un caador expert, i a tot un petit exrcit de mercenaris, i s'embarca en un safari per a capturar a les enormes bsties prehistriques.

El que no sap s que Ian Malcolm (Jeff Goldblum), est a la illa tractant de salvar a la seva esposa (interpretada per Julianne Moore), que va a la illa enviada precisament per John Hammond a fotografiar a les criatures. I far el possible per a arrunar els seus propsits, a ms de lluitar per sobreviure en un mn perdut ple de Tiranosaures colossals, feroos Velociraptors i diminuts per enganyosos.

Ian Malcolm i la seva famlia assoleixen salvar-se de l'atac dels rptils, per un Tiranosaure adult i el seu fill sn capturats pels mercenaris de InGen i lamentablement l'adult assoleix escapar, deslligant el caos a San Diego. Desprs d'una intensa persecuci i arriscant la seva vida, en Malcolm i l'exrcit dels EUA assoleixen capturar a la bstia i tornar-la a la illa. John Hammond al final demana al govern de Costa Rica i al mn sencer que deixin en pau als dinosaures i acaba dient: La vida trobar la forma.

 Actors i actrius .
 Sam Neill (Dr. Alan Grant);
 Laura Dern (Dra. Ellie Sattler);
 Jeff Goldblum (Dr. Ian Malcolm);
 Richard Attenborough (John Hammond);
 Bob Peck (Robert Muldoon);
 Martin Ferrero (Donald Gennaro);
 Joseph Mazello (Tim Murphy);
 Ariana Richards (Lex Murphy);
 Samuel L. Jackson (Ray Arnold);
 B. D. Wong (Henry Wu);
 Wayne Knight (Dennis Nedry);
 Gerald R. Molen (Gerry Harding);
 Miguel Sandoval (Juanito Rostagno);
 Cameron Thor (Lewis Dodgson);

 Espcies representades .

Apatosaure ;
Braquiosaure ;
Compsognat ;
Dilofosaure ;
Parasaurolophus ;
Pteranodon ;
Estegosaure ;
Triceratops ;
Tiranosaure ;
Velociraptor;

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Enllaos externs .
Pgina oficial de Jurassic Park;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133233" title="OXO" nonfiltered="4232" processed="4188" dbindex="54537">


OXO s un videojoc del 1952 per a jugar al tres en ratlla, i fou el primer videojoc grfic que s'executava en un ordinador. Tot i que existeix una patent d'un videojoc anterior del 1947 per a fer simulacions d'un mssil, aquest no usava un ordinador, sin un tub de raigs catdics. El popular Pong fou el primer videojoc comercialitzat de la histria.

 Origen del videojoc . 


El joc va ser inventat per un estudiant de la Universitat de Cambridge el 1952, que es deia A. S. Douglas, ms conegut per "Sandy". Per descomptat l'OXO havia de crrer en un computador, all estava la monumental EDSAC (Electronic Delay Storage Automatic Calculator), la primera computadora operacional que podia emmagatzemar programes electrnics de computadora "Sandy" crea OXO com forma d'illustrar la seva tesis en el Doctorat (PhD) sobre la interacci entre l'sser hum i un computador. 

La comesa del joc s conegut, en aquest cas no existia un contrincant sin que el jugador enfronta a la computadora en un tub de raigs catdics de 3516 pxels. Per descomptat el joc no podia ser gaire popular ja que EDSAC era un computador nic, i no existia un altre. L'objectiu del joc s conegut per tots, es tracta de completar una fila, ja sigui en horitzontal, diagonal o vertical amb zeros o uns. En aquest cas el jugador havia d'enfrontar-se a la computadora i el resultat era visualitzat en una pantalla de 35x16 pxels.

 L'interfcie .

Quan el joc s'iniciava es podia veure a la petita pantalla el segent:

 9 8 7 NOUGHTS AND CROSSES
 6 5 4 BY
 3 2 1 A S DOUGLAS, C.1952
 LOADING PLEASE WAIT...
 EDSAC/USER FIRST (DIAL 0/1):1
 DIAL MOVE:6
 DIAL MOVE:1
 DIAL MOVE:2
 DIAL MOVE:7
 DIAL MOVE:9
 DRAWN GAME...
 EDSAC/USER FIRST (DIAL 0/1):

 Enllaos externs .
 Edsac Simulator: Un emulador de l'EDSAC, tamb inclou el codi per lOXO ;
 PONG-Story: A.S. Douglas' 1952 Noughts and Crosses game ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133234" title="Moldvia (desambiguaci)" nonfiltered="4233" processed="4189" dbindex="54538">


 Geografia i histria:
 Moldvia (en romans Moldova) s una regi histrica i geogrfica de l'Europa oriental, tradicionalment integrada per les regions de la Bessarbia, Her a, el Budjac i la Bucovina, que actualment est repartida entre la Repblica de Moldvia, Romania i Ucrana.

 Geografia:
 La Repblica de Moldvia s un estat europeu, antic integrant de la Uni Sovitica, que comprn la part oriental de la regi histrica i geogrfica de Moldvia. ;
 La regi romanesa de Moldvia s una regi de Romania, composta per 8 comtats, que comprn la part occidental de la regi histrica i geogrfica de Moldvia.
 El Moldova, afluent del Siret, que va donar nom a la regi histrica de Moldvia. ;
 Moldova Nou  s una ciutat del comtat romans de Cara -Severin.
 
 Histria:
 El Principat de Moldvia, antic estat del sud-est d'Europa corresponent a la regi histrica de Moldvia, existent des del segle XIV fins al 1859, en qu es va unir amb Valquia. ;
 La Repblica Democrtica de Moldvia fou una efmera repblica declarada el gener del 1918 que es va unificar amb Romania l'abril d'aquell mateix any.
 La Repblica Socialista Sovitica Autnoma de Moldvia fou una repblica sovitica entre el 1924 i el 1940, que incloa la Transnstria i parts d'Ucrana.
 La Repblica Socialista Sovitica de Moldvia fou una repblica sovitica entre el 1945 i el 1990, en qu es declar independent i esdevingu l'actual Repblica de Moldvia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133235" title="Nept (mitologia)" nonfiltered="4234" processed="4190" dbindex="54539">

Divinitat romana associada als mars i als terratrmols. Nept era el fill gran de Saturn, germ de Jpiter i Ur. A la mitologia grega se'l coneix com a Posid. Tots els habitants de les aiges havien d'obeir-lo.

Quan Jpiter el va alliberar, Nept va escollir el mar com a llar i a les profunditats tenia un regne 
Era inseparable dels seus cavalls i solia cavalcar sobre les aiges amb cavalls blancs. Per tot aix, el smbol del du s un cavall. A part dels seus cavalls, tamb solia muntar sempre sobre dofins. Nept no vestia amb grans robes, doncs el seu aspecte fsic era prou imposant.

Aquest du era molt perills i inestable. Amb les seves emocions canviants podien provocar des de terribles tempestes fins a onades tranquiles i pacfiques, motiu pel qual mai ning s'atrevia a provocar-lo sense motiu.

Era el du que sostenia la Terra, doncs l'oce voltejava el planeta i era evident que Ell sostenia el planeta des dels mars, suportant el seu pes. Nept havia donat forma a las costes, arrancant trossos de muntanyes per a formar els penya-segats o havia passat la m pel litoral per a crear platges. Per aquest motiu, a part de tenir al seu costat sirenes traidores, a les nereides, a les belles ocenides i als poderosos tritons. Nept era el senyor de les nimfes, ondines i niades dels llacs, dels rius, de les fonts, totes elles part de la cort que li devien obedincia.

Evoluci del mite.

Originalment, Nept era el du rom dels nvols i de la pluja, i aix es va mantenir fins a l'any 399 a.C, quan es va decidir la importaci del culte de Posid des de les colnies gregues de Siclia i llavors s quan la seva divinitat es trasllad des de les aiges aries a totes les aiges, per amb predomini de les marines al voltant de les quals va crixer l'Imperi Rom.

Amants.
La seva esposa principal fou Anfitrite, una nereida que li va donar com a fills els tritons.
Altres amants van ser:

 Halia: De la qual va tenir set fills. ;
 Amimone: Una de les Danaides. ;
 Toosa: Nimfa amb la que tingu a Polifem. ;
 Gea: Amb la qual va tenir a Anteu i a Caribdis. ;
 Ceres. ;
 Medusa: Mare de Pegs i Chrisaor. Les seves netes sn les Nereides. ;
 Clito: Mare d'uns bessons, el major del qual fou Atles.

Vegeu tamb.
Neptunlia;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133238" title="Hidrxid d'alumini" nonfiltered="4235" processed="4191" dbindex="54540">













 









El hidrxid d'alumini, Al(OH)3, s la forma ms estable d'alumini en condicions normals. En la naturalesa es troba com un mineral de gibsita. Estan relacionats el hidrxid d'xid d'alumini, AlO(OH), i el xid d'alumini, Al2O3, solament diferenciant-se per la prdua d'aigua. Junts, aquests compostos sn els components principals del mineral o mena d'alumini, la bauxita.

El carcter d'hidrxid d'alumini ha estat polmic. s segur dir que un simple esquema dels ions de Al3+ i OH- estan sobresimplificats. Sn molt comuns en formes hidratades. En lloc d'aix, alguna gent escriu Al2O3  H2O.

Reaccions.

L'hidrxid d'alumini s anfotric. En condicions fortament cides, es forma 
Al(OH)2+ i en condicions fortament bsiques, es forma Al(OH)4-. Aquests sn els principals ions en solucions diludes; en solucions concentrades, es formen  ions polimrics que poden ser bastant complexos.

Les sals del ani Al(OH)4- o similar, per exemple AlO2-, de vegades sn anomenades aluminats. 

El Al(OH)3 t una massa molar de 78.01. 

Quan s usat, l'hidrxid d'alumini neutralitza l'excs de l'cid. Per exemple, Al(OH)3 + 3HCl dna com resultat AlCl3 + 3H2O.

Farmacologia.

Farmacolgicament aquest compost, tamb conegut com Alu-Cap o Aludrox, s usat com un anticid. Aquest s'enllaa amb l'excs d'cid en l'estmac, per tant reduint la seva acidesa. Aquesta disminuci de l'acidesa del contingut de l'estmac a continuaci pot ajudar a alleujar els smptomes de lceres, pirosis o dispepsia. Tamb pot causar restrenyiment i per tant sovint s'usa amb carbonat de magnesi. Per a la gent que sofreix d'insuficincia renal, aquest compost tamb s usat com quelant de fosfat per a controlar els nivells de fosfat a la sang. No obstant aix, hi ha escrits no verificats encara proclamant que el consum excessiu d'alumini s una causa de la malaltia d'Alzheimer.

Referencies.

Galbraith, A; Bullock, S; Manias, E. Hunt, B. & Richards, A. (1999). Fundamentals of pharmacology: a text for nurses and health professionals. Harlow: Pearson Education Ltd. p482.

 Enllaos externs .

 International Chemical Safety Card 0373;
 External MSDS Sheet.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133241" title="OpenOffice.org Math" nonfiltered="4236" processed="4192" dbindex="54541">

L'OpenOffice.org Math s una eina que permet crear i editar frmules matemtiques de forma similar al Microsoft Equation Editor (Editor d'Equacions de Microsoft). Forma part del paquet ofimtic OpenOffice.org. Les frmules creades es poden expertar a altres documents d'OpenOffice.org, com per exemple els creats amb el Writer. El Math suporta mltiples fonts i, a ms, permet exportar les frmules en PDF. 

Vegeu tamb.


 Enllaos externs .
 Manuals i tutorials de l'OpenOffice.org en catal;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133245" title="Unitat Central de Procs" nonfiltered="4237" processed="4193" dbindex="54542">

Una Unitat Central de Procs (UCP/CPU) anomenada colloquialment com a processador s un component digital capa d'interpretar instruccions de forma ordenada, de processar dades i generar la informaci requerida. 
 
 Caracterstiques .
La CPU ens permet dotar a un ordinador de la seva capacitat ms fonamental, la capacitat de programar-lo,  i s un dels components absolutament necessaris per a montar qualsevol ordinador juntament amb els ports d'entrada i sortida. Una UCP pot estar integrada en un sistema com va ser el cas dels primers computadors o en un sol xip (SoC) i si s aix l'anomenem  microprocessador. Al principi dels anys 70 els microprocessadors cada cop van ser ms complexos i mica en mica van substituir la resta de dissenys que usaven diversos xips fent que avui en dia el terme processador o CPU s'usin habitualment per a referir-nos a qualsevol microprocessador.

La forma i de disseny de les CPU han anat variant drsticament al llarg dels anys per les caracterstiques bsiques del funcionament en realitat no han variat tant al llarg dels anys.
Les antigues UCP eren montades en computadors d'un sol propsit (per exemple una mquina expenedora de begudes) aix feia que calgues dissenyar una UCP especfica per a cada tipus de tasca encarint molt el cost, ms endavant per s'aconseguiria fabricar UCPs preparades per a executar ms d'un programa sent el primer pas per a arribar al que avui coneixem com a Computador Personal (PC). Amb l'expansi dels transistors CMOS i l's dels circuits integrats va arribar la estandaritzaci en la fabricaci de les UCP. Aix,el circuit integrat ha perms anar augmentant la complexitat dels microprocessadors contnuament (seguint la Llei de Moore)  fins aconseguir dissenyar-los en petits espais de noms uns millmetres. La miniaturitzaci i estandarditzaci de les CPU ha incrementat la presncia de dispositius digitals en la vida moderna lluny de les limitades aplicacions de les primeres UCP. Els microprocessadors moderns apareixen en gaireb qualsevol dispositiu, des de autombils a ordinadors passant per telfons mbils, reproductors de msica porttils o joguines per als nens per exemple.

Els investigadors estan estudiant nous mtodes de computaci com l'ordinador quntic, l'ampliaci del parallelisme, i d'altres ms.

CPU al PC modern.


Els microprocessadors moderns estan integrats per milions de transistors i altres components empaquetats en una cpsula de grandria variable segons les necessitats de l'aplicaci de la CPU i que van actualment des de la grandria d'un gra de llentia fins al de quasi una galeta. Les parts lgiques que componen un microprocessador sn, entre altres: unitat aritmeticolgica, registres d'emmagatzemament, unitat de control, unitat d'execuci, memria cau i busos de dades de control i adrea.

Parmetres significatius d'un processador sn l'ample de banda del seu bus, mesurat habitualment en bits, la freqncia del cicle de rellotge, mesurada en hertzs i la grandria de la memria cau mesurada en kilobytes.

Hi ha diversos fabricants de microprocessadors (alguns d'ells sn IBM, Intel, Zilog, Motorola, Cyrix, AMD). Com hem vist,al llarg de la histria i des de la seva primera implementaci els microprocessadors han millorat enormement la seua capacitat passant dels antics models Intel 8080, Zilog Z80, Motorola 6809 fins als recents Intel Itanium, Transmeta Efficeon o Cell. Actualment els nous micros poden tractar instruccions de fins a 256 bits, havent passat anteriorment pels de 128, 64, 32, 16,etc.

Des dels anys 60, quan comena el desenvolupament d'aquesta tecnologia, l'evoluci dels processadors segueix aproximadament l'anomenada llei de Moore, que en resum afirma que cada 18 mesos el nombre de transistors que es poden integrar en un microprocessador es duplica. 

 Funcionament d'un processador .


Totes les dades procedents de qualsevol perifric o unitat d'emmagatzematge del PC arriben a la memria RAM. El microprocessador llavors es capa de llegir la informaci continguda en aquestes direccions de memoria en un ordre determinat habitualment pel sistema operatiu.

De la RAM a la CPU es troba l'anomenat bus de sistema que funciona a velocitats molt elevades (actualment entre 400-1066Mhz).

La CPU simplement processa les dades i les torna a guardar a la RAM i el dest grcies a la seva conexi fsica amb el processador ser capa de llegir de nou del bus de dades la posici de memoria desitjada.

Segons la velocitat del bus de sistema i un factor multiplicatiu s'obt la freqncia a la que treballa el processador (ex: 200Mhz4=800Mhz).

CPU (Control Process Unit) Unitat de control de procs.

Caracterstiques: 
La freqncia de treball del processador sol mesurar-se en GHz o MHz, (es el que els usuaris sovint i equivocadament anomenen velocitat del sistema);
La quantitat de memria cau (Cach) interna de qu disposa;
Conjunts de instruccions suportades (3dNow, EM64T, ...);

'Tipus de conexi de la CPU:'
Socket: Aquesta conexi s la que utilitzen la majoria dels ordinadors, acostuma a ser quadrada i esta plena de contactes menys en un dels seus extrems, all n'hi falta un perqu aix el processador noms pugi encaixar d'una manera. Tamb se sol incorporar un dissipador enganxat amb pega trmica i un ventilador al damunt. No tots els processadors encaixen en tots els Sockets,per exemple els processadors AMD Athlon Socket 939 no encaixen en un Socket LGA 775 (Socket nicament aplicable a una CPU Intel), mentre que els processadors Intel no sn compatibles a un Socket 939.

Slot: 
1 (Intel);
A (AMD);

Els slots van sortir al final dels anys 90. Utilitzaven com a CPU una espcie de cartuig que necessitava una ranura especial per ficar-hi la CPU i eren diferents entre Intel i AMD.

La CPU utilitza registres.
La CPU s molt cara tot i que grcies a La Llei de Moore baixa rpidament de preu. Els preus de la CPU venen marcats sobretot per la generaci a la que pertany el processador, desprs un segon factor decisiu ser la velocitat del rellotge. ;
   

L'arquitectura de la CPU pot ser:
RISC: Alguns models que l'usen sn PowerPC (MAC), SPARC;
CISC: L'usen Intel i AMD a nivell extern.


Overcloking: Es pot incrementar a la fora la velocitat de rellotge de la CPU. Tot i que els fabricants no ho aconsellen aix es pot aconseguir un major rendiment de l'ordinador ja que cal tenir en compte que s el ritme dels cicles de rellotge el que marca el ritme en qu l'ordinador processa les instruccions. El principal efecte negatiu de l'overclocking s que redueix substancialment el temps de vida del processador.

CPU Mobile: Sol ser usada pels ordinadors porttils i s interessant perqu desactiva les parts de la CPU que no utilitzen aconseguint aix  conservar ms energia a la bateria.

 Doble nucli vs Hyper-Threading .
Un processador single-threaded pot executar noms una seqncia d instruccions (thread) al mateix temps de forma successiva. 
Aix aquest tipus de processadors sn poc apropiats per a entorns multitasca tot i que degut a la dificultat per a serialitzar el disseny dels processadors HyperThreading van ser usats gaireb fins l'actualitat.

Un processador amb tecnologia HyperThreading pot executar en un sol bus de direccions almenys dues seqncies de forma parallela aconseguint aprofitar millor els recursos.

En l'actualitat els processador amb tecnologia de nucli doble (Dual Core) contenen 2 nuclis d execuci. Per tant s aconsegueix l execuci parallela real de les dues seqncies. Al executar 2 seqncies, cadascuna far servir un nucli d execuci independent, concepte diferent al HyperThreading. Aix per exemple un processador amb nucli doble i tecnologia HyperThreading de 2 branques permet executar 4 seqncies gaireb en parallel obtenint aix un major rendiment.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133246" title="Johann Adam Reincken" nonfiltered="4238" processed="4194" dbindex="54543">

Johann Adam Reincken (Jan Adams Reinken) (27 d'abril de 1623 - 24 de novembre de 1722) va ser un organista, per tamb compositor i gambista, del nord d'Alemanya que es va distingir per la seva longevitat i per la influncia que tingu en organistes joves com Johann Sebastian Bach.

 Biografia .
Va nixer a Wildeshausen, Baixa Saxnia. El 1637, als 14 anys, la seva famlia emigr a Deventer, als Pasos Baixos, on reb la seva primera formaci musical. El 1654 va anar a estudiar durant tres anys amb Heinrich Scheidemann, un deixeble de Sweelinck, a l'esglsia de Santa Caterina (Katharinenkirche) a Hamburg. Desprs d'estar un any a Deventer, va tornar amb Scheidemann i es va convertir en el seu ajudant. Quan Scheideman mor, el 1663, Reincken va ocupar el seu crrec fins a la seva mort, l'any 1722, a l'edat de 99 anys. A diferncia de molts altres organistes i msics, Reincken va morir ric.

 L'estil de Reincken .
Reincken tenia un estil particularment exuberant, un estil que s'anomenava stylus phantasticus i que va caracteritzar la qualitat dels organistes de l'escola del nord d'Alemanya. Les seves dots d'improvisador li van donar una gran reputaci i el seu virtuosisme era excepcional.

Reincken coneixia b a Buxtehude, com evidencia la pintura a l'oli J. Voorhout, en la que apareixen uns msics; se suposa que el clavecinista s Reincken, Johann Theile el de la viola da gamba, i el de la dreta, Buxtehude. Tamb va influir significativament sobre el jove Bach. Sembla que, ja de vell, desprs de escoltar a Bach fer unes improvisacions a partir del coral  An den Wasserflssen Babylon (Vora els rius de Babilnia), Reincken li coment: "Pensava que aquest art era mort, per veig que viu en vost.". La composici ms important de Reincken es basava en aquest coral; per tant si la histria s veritable, indicaria que Bach coneixia i valorava l'obra de Reincken. Un detall ms: l'any 2006, es descobrien a Weimar els primers autgrafs de Bach i sn una cpia del An den Wasserflssen de Reincken, que cap el 1700 Bach va fer per al que llavors era el seu professor, Georg Bhm a Lneburg.

 Obra .
Algunes de les obres ms destcades de Reincken sn:
 Choralfantasien;
 An Wasserflssen Babylon;
 Was kann uns kommen an fr Noth;
 Und es erhub sich ein Streit;
 Toccata;
 Toccata in g-Moll;
 Toccata in G-Dur;
 Les Cyclopes;
 Fuge in g-Moll;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Informe del MDR sobre la troballa d'escriptura a Weimar;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133249" title="Adobe Systems Incorporated" nonfiltered="4239" processed="4195" dbindex="54544">

Adobe Systems Incorporated  s una empresa de programari amb seu a San Jos (Califrnia, EUA) fundada el desembre de 1982 per John Warnock i Charles Geschke. Destaca al mn del programari pels seus programes d'edici de pgines web, vdeo i imatge digital. Adobe va jugar un paper important en iniciar la revoluci de l'autoedici quan Apple Computer va comenar a utilitzar PostScript per a la seva lnia d'impressores LaserWriter el 1985.

 Histria .
A finals dels anys 80, desprs que el Postscript comencs a popularitzar-se, Adobe va llanar al mercat l'Adobe Illustrator, que aviat es va convertir en un dels programes indispensables per als professionals grfics. A comenaments dels 90, va sortir la primera versi de Photoshop que eventualment seria un dels programes insgnia de l'empresa i un dels seus productes ms venuts.

Acrobat i el format PDF van tardar en trobar el seu lloc al mercat, per a mesura que les aplicacions anaven integrant-se ms els avantatges del PDF es van anar fent ms evidents i actualment s l'estndard quant a intercanvi de documents digitals.

Adobe no havia aconseguit desenvolupar una aplicaci DTP, i per tant va adquirir Aldus el 1994, que produa Pagemaker, per competir amb QuarkXPress, per aix no va ser suficient i el 1999 va ser presentat InDesign, que progressivament ha anat ocupant llocs abans exclusius de Quark.

L'any 2005 Adobe va comprar Macromedia, una coneguda empresa de programari distribudora dels programes Flash, Dreamweaver, Director, Fireworks, i Freehand entre altres per 3.400 milions de dlars (2.623 milions d'euros) en accions. Segons Adobe, la combinaci d'ambdues empreses potenciar la compatibilitat entre els seus productes com, per exemple, PDF i Flaix.

Mitjanant aquesta compra, els plans d'Adobe passen per intentar potenciar el desenvolupament i la collaboraci entre les seves tecnologies, molt esteses sobretot a la Xarxa.

Els accionistes de Macromedia rebran 0,69 accions de Adobe en un intercanvi lliure d'impostos, la qual cosa suposa un preu de 41,86 dlars per cada acci segons la cotitzaci de finals del 2006 i una prima del 25%. Els accionistes de Macromedia controlaran aproximadament el 18% del grup resultant.
El conseller delegat d'Adobe, Bruce Chizen, que mantindr el seu crrec en el nou grup, va remarcar que els clients estan demandant aplicacions de 'programari' integrades que els permetin crear, gestionar i subministrar un ample rang de continguts i aplicacions, i que la combinaci d'ambdues companyies, al costat de la "funcionalitat complementria" de PDF i Flaix, donar a Adobe "l'oportunitat de donar vida a aquesta visi amb una plataforma tecnolgica capa de definir la indstria".

El president i director executiu d'Adobe, Shantanu Narayen, mantindr el seu crrec, i el president i conseller delegat de Macromedia, Stephen Elop, passar a formar part del grup com a president mundial d'operacions.

 Productes i tecnologies.
Adobe produeix aplicacions de nivell professional destinades al retoc fotogrfic (Photoshop), dibuix vectorial (Illustrator), maquetaci (InDesign), edici de vdeo (After Effects, Premiere), documents digitals (Acrobat), contingut web i multimdia (Dreamweaver i Flaix), entre d'altres. Amb l'adquisici de Macromedia el 2005, Adobe es va ampliar amb aplicacions i tecnologies que el complementaven. Adobe tamb s distribudor de tipografies digitals.

Un dels principals mrits de l'empresa va ser la creaci del llenguatge Postscript, que s el llenguatge que usen les impressores lser per imprimir correctament.

Un dels desenvolupaments ms coneguts d'Adobe Systems s el format PDF (Portable Document File) i Adobe Acrobat, programa que treballa amb aquest format, i es distribueix en diferents versions: Adobe Reader (sol permet llegir PDF i s gratut) i Adobe Acrobat (es comercialitza en edicions estndard i professional), que permet crear documents i altres nombroses opcions sobre el format.

En l'actualitat Adobe s el distribudor del Flaix Player, creat per Macromedia, i encarregat del desenvolupament del format SWF.

Els seus productes es poden adquirir separadament o en paquets que inclouen diverses aplicacions que s'integren entre si, com a la Adobe Creative Suite, Production Studio i Studio 8.

Llista de productes d'Adobe.


 Enllaos externs .

Adobe Systems Inc.;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133255" title="Yucatn (desambiguaci)" nonfiltered="4240" processed="4196" dbindex="54545">

 La pennsula de Yucatn, a l'est de Mxic que divideix el Golf de Mxic i la Mar Carib.
 L'estat de Yucatn, un dels trenta-un estats que integren la federaci mexicana. ;
 La Repblica de Yucatn, l'estat independent durant dos breus perodes del segle XIX i conformat pels estats mexicans actuals de Yucatn, Campeche i Quintana Roo, que abans de la independncia de Mxic conformaven la Capitania General de Yucatn.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133257" title="Bloc d'Estudiants Agermanats" nonfiltered="4241" processed="4197" dbindex="54546">


El Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA) s una organitzaci d'estudiants valenciana, amb un funcionament democrtic i amb un carcter d'esquerres i nacionalista, sense vinculaci de dependncia amb cap organitzaci (partit poltic, sindicat, ONG,...)

El BEA fou creat a la Universitat de Valncia l'any 1984 i al llarg dels seus ms de 20 d'histria ha lliutat per la transformaci de l'ensenyament universitari i de la societat valenciana, des d'una ptica de comproms nacional i social.

 El naixement de l'associaci . 

L origen de l associaci es remunta al 28 de mar de 1984, la vespra de la constituci del primer claustre de la UV democrticament elegit. Aquell dia, es reuniren tots els estudiants d'esquerres i nacionalistes elegits a cadascuna de les facultats i escoles de la UV per posar en com idees i propostes i coordinar la seua tasca. Acordaren tamb, constituir-se com a associaci d estudiants i posar-li el nom de Bloc d Estudiants Agermanats per tres motius:

Bloc ja que el conjunt de professors, estudiants i personal d administraci i serveis de la UV que venia treballant per un Pas Valenci lliure i sobir des de la transici actuava sota el nom de Bloc d Esquerres als anys 80.

Estudiants perqu l associaci estaria formada noms per membres de l estudiantat.

Agermanats perqu en aquella reuni n eren tretze els estudiants participants. Tretze com els membres de la Junta dels Tretze, el comit executiu que constituren els agermanats valencians durant la Revolta de les Germanies, conflicte armat protagonitzat per les classes populars valencianes al segle XVI.

 Objectius i funcionament del BEA . 

El BEA continua essent en l'actualitat una associaci d'estudiants centrada en la representaci dels interessos de les estudiantes i els estudiants de la Universitat de Valncia, que enfoca la seua activitat als segents objectius recollits als seus estatuts:

1 - Propugnar una universitat i un sistema docent valencians, pblics, plurals, cientfics, rigorosos, moderns, i oberts a tots els pobles del mn.

2 - Defensar i fer efectius els drets al ple s del valenci en el sistema universitari i educatiu a qu tenen dret les estudiantes i els estudiants valencians, com a a element d'identitat nacional que no pot ser redut ni menystingut sota cap forma ni invocant cap altre dret.

3 - Establir les bases d'un sistema docent progressista, lliure i plural, que eduque en la solidaritat, en el respecte envers el medi i en la lliure determinaci dels individus, que respecte els drets individuals i collectius, i que ajude a la plena integraci de totes les ciutadanes i tots els ciutadans de la nostra societat sense distinci de cap gnere.

 Membres histrics del BEA. 
El BEA s en l'actualitat el sindicat d'estudiants amb ms anys d'histria a la Universitat de Valncia. s per tant, una associaci per la qual han anat passant i format part moltes generacions d'universitaris valencians, entre els quals, destaquen alguns dels personatges ms rellevants de la societat valenciana actual:


Rafa Company, subdirector del MUVIM (Museu Valenci de la Illustraci i la Modernitat), i coautor del llibre "Document 88";

Ximo Cdiz, ex-coordinador de Lambda i membre del moviment LGTB a Valncia;

Ximo Bosch, jutge i actual portantveu de Jutges per la democrcia al Pas Valenci;

Toni Torregrossa, msic membre d'Urblia Rurana;

Mnica Oltra, diputada a les Corts Valencianes des de maig de 2007 per Comproms pel Pas Valenci.

Enric Morera i Catal, secretari general del Bloc Nacionalista Valenci i diputat a les Corts Valencianes des de maig de 2007 per Comproms pel Pas Valenci.

Agust Cerd i Argent, diputat a Madrid des del 2004 i president d'Esquerra Republicana del Pas Valenci;

Toni Gisbert, coordinador d'ACPV, Acci Cultural del Pas Valenci;

 Ros Prez Garijo, regidora d'EUPV a Catarroja;

Joan Carles Mart, director de Superdeporte;

 Enllaos externs . 
 http://www.beaweb.net;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133258" title="Banshee" nonfiltered="4242" processed="4198" dbindex="54547">

Programari lliure: Reproductor d'udio. Vegeu Banshee (Reproductor d'udio);
Mitologia celta: La Banshee s un personatge de la mitologia irlandesa. Vegeu Banshee (Fada);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133260" title="Google Docs & Spreadsheets" nonfiltered="4243" processed="4199" dbindex="54548">

Google Docs & Spreadsheets o dit a vegades simplement Google Docs s un processador de textos i un editor de fulls de clcul en lnia que es pot utilitzar des del navegador. Aquestes aplicacions sn desenvolupades per Google que al seu temps va comprar diferents empreses i programadors relacionats amb l'ofimtica en lnia. El programa es va llenar el 10 d'octubre de 2006.

Enllaos externs.

 Google Docs & Spreadsheets;
 Official Google Docs & Spreadsheets Blog al Blogger;





 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133264" title="Caspar David Friedrich" nonfiltered="4244" processed="4200" dbindex="54549">




Caspar David Friedrich (nascut 5 de setembre de 1774 a Greifswald; mort el 7 de maig de 1840 a Dresden) fou un dels pintors ms importants del romanticisme alemany, sobre el qual ell, juntament amb Philipp Otto Runge, va exercir una influncia sense pari. Les seves obres sovint representen paisatges, i la natura sovint s'hi presenta amb un carcter transcendent.

 Enllaos externs .


 Societat Caspar David Friedrich ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133270" title="Kingdom Hearts" nonfiltered="4245" processed="4201" dbindex="54550">
Kingdom Hearts s un videojoc de joc de rol, sorgit de la uni d'Square Co. (Square Enix) i Disney. El joc combina personatges i llocs d'algunes pellcules de dibuixos animats de Disney amb aquests de la saga Final Fantasy.

A hores d'ara hi ha dues parts d'aquest videojoc i ja s'est parlant de la tercera part.

Argument.


L'acci gira entorn de Sora, un jove que viu a Destiny Islands (Illes del Dest) al costat dels seus amics, Riku i Kairi. Els tres desitgen sortir d'aquesta illa en la qual es troben, la qual s una pres per als seus somnis de coneixement i grandesa, construint aix una |assa. Per la nit abans del viatge, una tempesta enfosqueix tota l'illa i apareixen unes criatures cridades heartless (sensecor). Els tres amics se separen. Quan Sora troba Riku, aquest est envoltat per una ombra amb la qual desapareix. Sobtadament, Sora rep la seva arma, la Clau-Espasa (Keyblade), amb la qual es dedicar a enfrontar als sensecor i amb la qual tractar d'obrir la porta cap a la llum.

El seu mn s llavors destrut, i Sora desperta a la Ciutat de Pas, un mn en el qual es troba amb l'nec Donald i Goofy els quals van ser encarregats de buscar l'amo de la Clau-Espasa per a desprs reunir-se amb el seu rei, Mickey Mouse. I aix comena una aventura a travs de mons basats en pellcules de Disney i altres de la srie de videojocs Final Fantasy. Al llarg del seu viatge, Sora anir segellant els panys al cor dels mons, evitant aix la destrucci d'aquests. Al seu torn, Riku, creient que Sora no es preocupa per la destinaci|dest de la seva amiga Kairi, s'aliar amb Malfica, la qual lidera una organitzaci de dolents Disney. La finalitat d'aquesta organitzaci s capturar a set donzelles amb un cor pur, les Princeses del Cor, per obrir la porta al Regne dels Cors, font de poder i saviesa.

Finalment, Sora i els altres aconsegueixen arribar la caserna general de Malfica, en la qual, Sora s'enfronta a Riku, i aquest li revela que tamb s un portador de la Clau-Espasa, arrabassant-lo a Sora la seva per apropiar-se d'ella i demostrar-li qui s el verdader "elegit". Sora aconsegueix recuperar la Clau-Espasa en demostrar que el seu cor s molt ms fort que el de Riku, el qual, derrotat, accepta l'oferta d'un misteris encaputxat, el qual li ofereix un gran poder per derrotar a Sora. Riku apareix de nou davant de Sora i els seus amics, amb una Clau-Espasa que obre els cors, l'usa contra Malfica, transformant-la aix en un terrible drac.

Sora s'enfronta de nou a Riku, sol que aquesta vegada no s veritablement ell; sin Ansem, el cientfic que va investigar sobre els sensecor (el qual va reflectir en uns informes, ocupant el cos de Riku. Ansem desitja ser part del que ell creu la primera fase de l'existncia, la foscor de la qual ell creu que est format el Regne dels Cors. Kairi resulta ser una Princesa del Cor, i el seu cor est unit al de Sora encara que estiguin separats. Sora derrota Ansem en una batalla. Per alliberar el cor de Kairi, Sora es clava a si mateix la Clau-Espasa de Riku, perdent el seu cor (que s el de Kairi), per restaurant aix a Kairi i alliberant les altres Princeses. De tota manera, el cam del Regne dels Cors va ser obert.

A partir d'aquest moment, Sora s un sensecor, que intenta protegir Kairi, i aquesta reconeixent el seu amic, el torna de la infinita foscor i torna a ser en Sora. Aquests fugen a causa de la quantitat de sensecors que sorgeix d'aquest. Tornen ms tard per segellar el pany i viatjar al Regne dels Cors, on tindr lloc la batalla final contra Ansem.

Quan la llum de la que est feta el Regne dels Cors derrota Ansem, la porta amenaa amb deixar anar milions i milions de sensecor en l'univers. Sora, Donald i Goofy intenten tancar la porta, per la seva fora no s suficient. Riku, que ha recuperat el seu cos, els ajuda a tancar-la per l'altre costat, per ell i el Rei Mickey es queden dins. Mickey i Sora combinen les seves Claus-Espasa per tancar la porta al Regne dels Cors. Abans de tancar-se la porta, Riku li demana a Sora que es cuidi de Kairi. La retrobada de Kairi i Sora s molt curta, ja que sn separats per la reconstrucci de les Illes del Dest. Sora li promet a Kairi que tornar amb ella.














 











 Mns del Kingdom Hearts .

Els mons en els quals es desenvolupa el joc sn en la seva majoria mons de les pellcules Disney, encara que tamb s'han creat alguns nous. 

Mons Disney:

-Pas de les Meravelles (Wonderland), procedent de la pellcula Alicia en el pas de les meravelles
-Coliseu de l'Olimp (Olympus Coliseum), procedent de la pellcula Hrcules 
-Agrabah, procedent de la pellcula Aladdin 
-Monstre (Monstro), procedent de la pellcula Pinocho 
-Atlntica (Atlantica), procedent de la pellcula La Sirenita 
-Ciutat de Halloween (Halloween Town), procedent de la pellcula Malson abans de nadal 
-El Pas de Mai ms (Neverland), procedent de la pellcula Peter Pan 
-Bosc dels Cent Acres (100 Acre Wood), procedent de l'univers de Winnie the Pooh 

Mons Nous:

-Illes Destinaci (Destiny Islands) 
-Ciutat de Pas (Traverse Town) 
-Basti Buit (Hollow Bastion) 
-Fi del Mn (End of the World) 


 Sistema de joc: .

El sistema de joc de KH no s massa complicat. La base s avanar per escenaris enormes eliminant al pas desenes d'enemics grcies a la nostra clau espasa, modificable a mesura avanvem en el joc com comentarem ms endavant. Les batalles d'aquesta manera eren en temps real i, malgrat el frentiques i dinmiques que resultaven, no presentaven la ms mnima ralentitzaci en prcticament cap moment. Una de les majors aportacions de Kingdom Hearts al gnere s el denominat "blanc fix", una espcie de cursor que guia els nostres atacs directament cap a un enemic. 
La modificaci de la clau espasa s una constant en tot el joc. A mesura completem mons, anirem adquirint una srie de clauers que aplicar a la nostra clau. Amb ells modificarem els parmetres bsics del nostre arma, sent a ms ms poderosa una en certes ocasions que una altra, oferint-nos ics clauer ms punts mgics, restant-nos agilitat, etctera. Com en tot RPG, aqu tamb pujarem de nivell. 


 Banda Sonora: .

No s desgavellat afirmar que Yoko Shimomura, compositora de Squaresoft de jocs menjo Legend of Raja, ens va regalar una de les millors OST's de la histria dels videojocs. Les ms de 80 melodies que componen els 2 CDs de la banda sonora aix ho demostren, quan can a can se'ns va encongint el cor en els temes lents i se'ns puja l'nim en els rpids. Si ja aix ens ocorre amb la msica "sola", el joc ser una sensaci molt ms impactant. Gens ms comenar se'ns regala una de les millors composicions de PS2, el Deadly Beloved, a ms de Hikari/Simple and Clean, cantada en japons i angls per l'artista japonesa Utada Hikaru, la veu de la qual sorprn per la seva qualitat. Comentar que cada mn disposava d'una msica distinta per als combats, a ms d'altra per a ambientar. 

 Totes les plataformes de Kingdom Hearts: .

Kingdom Hearts - Play Station 2
KH Final Mix 

KH Chain of Memories - Game Boy Advance

Kingdom Hearts II - Play Station 2
KH2 Final Mix+ 

Kingdom Hearts III - Play Station 3


Kingdom Hearts: Birth by Sleep - PSP

Kingdom Hearts 358/2 Days - Nintendo DS

Kingdom Hearts coded - Mbil

Kingdom Hearts Mobile - Mbil

Kingdom Hearts 3D - Mbil

Kingdom Hearts TCG - Mbil

Kingdom Hearts Manga - La srie
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133273" title="Game & Watch" nonfiltered="4246" processed="4202" dbindex="54551">

La srie Game & Watch era una lnia d'aproximadament 59 videojocs electrnics porttils fets per Nintendo i creats per Gunpei Yokoi del 1980 al 1991. Consistien d'un sol joc que es podia jugar en pantalla LCD, a ms de ser un rellotge i alarma. Alguns dels ttols del format Game & Watch van ser Donkey Kong, The Legend of Zelda, Mario Bros, Mickey Mouse, i Balloon Fight. El format Game & Watch de Nintendo va fer histria i aviat, totes les marques majors ho van intentar recrear. La companyia Tiger Electronics va produir una lnia de videojocs amb el tema de Star Wars. En la posterior plataforma Game Boy, han aparegut una srie de recopilacions d'aquests jocs Game & Watch, amb versions modernitzades a part de la versi original.

 Descripci del videojoc .

 Silver .

Ball (AC-01, 28 d'abril de 1980);
Flagman (FL-02, 5 de juny 1980);
Vermin (MT-03, 10 de juny 1980);
Fire (RC-04, 31 de juliol 1980);
Judge (en versions verda i prpura) (IP-05, 4 d'octubre de 1980);

 Gold .

Manhole (MH-06, 29 de gener 1981);
Helmet (CN-07, 21 de febrer 1981);
Lion (LN-08, 29 d'abril de 1981);

 Wide Screen .

Parachute (PR-21, 19 de juny de 1981);
Octopus (OC-22, 16 de juliol de 1981);
Popeye (PP-23, 5 d'agost de 1981);
Chef (FP-24, 8 de setembre de 1981);
Mickey Mouse (MC-25, 9 d'octubre de 1981);
Egg (EG-26, 9 d'octubre de 1981);
Fire (FR-27, 4 de desembre de 1981);
Turtle Brdge (TL-28, 1 de febrer de 1982);
Fire Attack (ID-29, 26 de mar de 1982);
Snoopy Tennis (SP-30, 28 d'abril de 1982);

 New Wide Screen .

Donkey Kong Jr. (DJ-101, 26 d'octubre de 1982);
Mario's Cement Factory (ML-102, 16 de juny de 1983);
Manhole (NH-103, 24 d'gost de 1983);
Tropical Fish (TF-104, de juliol 1985);
Super Mario Bros. (YM-105, mar del 1988);
Climber (DR-106, mar del 1988);
Balloon Fight (BF-107, Mar del 1988);
Mario the Juggler (MJ-108, octubre del 1991);

 Multi Screen .

Oil Panic ;
Donkey Kong ;
Mickey & Donald;
Greenhouse;
Mario Bros. (MW-56, 14 de mar de 1983);
Rain Shower (LP-57, d'agost de 1983);
Life Boat (octubre del 1983);
Pinball (PB-59, 5 de desembre de 1983);
Black Jack (BJ-60);
Squish (MH-61, abril del 1986);
Bombsweepe (juny del 1987);
Safebuster (JB-63);
Goldcliff (MV-64, octubre del 1988);
Zelda (1989);

 Tabletop .

Donkey Kong Jr. (CJ-71, 28 d'abril de 1983);
Mario's Cement Factory (CM-72, 28 d'abril de 1983);
Snoopy (SM-73, 5 de juny de 1983);
Popeye (PG-74, d'agost de 1983);

 Panorama .

Snoopy (SM-91, 30 d'agost de 1983);
Popeye (PG-92, 30 d'agost de 1983);
Donkey Kong Jr. (CJ-93, 7 d'octubre de 1983);
Mario's Bombs Away (PB-94, 10 de novembre de 1983);
Mickey Mouse (DC-95, febrer del 1984);
Donkey Kong Circus (MK-96, Setembre del 1984);

 SuperColor .

Spitball Sparky (BU-201, 7 de febrer de 1984);
Crab Grab (UD-202, 21 de febrer de 1984);

 Micro VS. .

Boxing (BX-301, 31 de juliol de 1984);
Donkey Kong 3 (AK-302, 20 d'agost de 1984);
Donkey Kong Hockey (HK-303, 13 de novembre de 1984);

 Crystal Screen .

Super Mario Bros. (YM-801, juny del 1986);
Climber (DR-802, juliol del 1986);
Balloon Fight (BF-803, novembre del 1986);
Tetris Jr. (desconegut, no llanat);

 Special Edition .

Super Mario Bros. (YM-901, agost del 1987);

 Mr. Game & Watch . 

s el protagonista de les sries Game & Watch, fent la seva primera aparici en elles el 28 d'abril de 1980, aquest personatge no tenia un nom definit fins el 2001, quan en el videojoc Super Smash Bros. Melee de GameCube, va anar per fi nomenat com a "Mr. Game & Watch" (per les porttils Game & Watch d'on ell prov); tamb sol anomenar-se-li pel seu nom abreujat "Mr. G&W". La seva aparena s la d'una silueta humana amb atributs desproporcionats, el viu en un mn totalment pla, el seu moviment s "quadre per quadre" i a Super Smash Bros. Melee la seva veu est formada a partir dels sons (beeps) que feien els Game & Watch porttils d'on provenia. s considerat per alguns com "la mascota" ms antiga de Nintendo, precedint fins i tot al mateix Mario. 

 Aparicions especials . 

Mr. Game & Watch fa una aparici especial en el videojoc Super Smash Bros. Melee per Gamecube on s un personatge ocult. En el joc l'apareix per defecte de color negre, per els seus vestits alterns consisteixen a aparixer de color verd, vermell i blau. En aquest joc, Mr. Game & Watch t tamb un stage propi, anomenat "Flat Zone", situat a "Superflat World" (el qual en realitat s una consola Game & Watch), en aquest escenari apareixen diversos obstacles i plataformes pertanyents a diversos jocs tamb relacionats amb les unitats Game & Watch. Tamb ha fet aparicions en altres jocs com per exemple a WarioWare, Inc. per Game Boy Advance o a Super Smash Bros. Brawl per Wii.


 Enllaos externs .
GameAndWatch.com   un lloc de fans que t informaci sobre les unitats de G&W.
 www.nintendothumbs.com   Tot sobre G&W.
 Game & Watch a ConsolePassion;
 PMF no oficials de Game & Watch;
 Pictures of Original advertisement Flyers for the Nintendo Game & Watch;
  Una collecci de jocs Game & Watch games refets en Flash, Java i Shockwave.
 MADrigal's Simuladors de Game and Watch ;
 Soviet Game & Watch "Elektronika" clone Simulator ;
 Fredrik's Game&Watch Collection ;
 Pigs on Head;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133280" title="Susceptncia" nonfiltered="4247" processed="4203" dbindex="54552">
La susceptncia, s la part imaginria de l'admitncia, la seva notaci s B. En el sistema internacional (SI) es mesura en siemens. Aquesta propietat va ser definida per Oliver Heaviside el 1887i en el passat havia estat coneguda com a permitncia.

Equaci.

;

o

;

On :
 Y s l'admitncia mesurada en Siemens (S) ;
 G s la conductncia mesurada en S ;
  ;
 B s la susceptncia, mesurada en S;

L'admitncia Y s la inversa de la impedncia Z :

;

o
;

On :
;
Z s la impedncia mesurada en Ohm ;
R s la resistncia mesurada en   ;
X s la reactncia mesurada en  ;

Nota: La susceptncia no s la inversa de la reactncia, sin la seva recproca.

La magnitud de l'admitncia vindr donada per:

;

Vegeu tamb.
Admitncia;
Impedncia;
Reactncia;
Conductncia;
|Resistncia;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133284" title="Dietrich Buxtehude" nonfiltered="4248" processed="4204" dbindex="54553">
Dietrich Buxtehude (o Dieterich) (1637 - 9 de maig de 1707) va ser un compositor i organista dans i alemany del Barroc. Les seves obres per a orgue formen part del repertori habitual per a aquest instrument. Va ser un dels organistes ms clebres de l'escola alemanya de l'orgue Barroc. Durant la major part de la seva vida va ser organista a l'esglsia de Santa Maria (Marienkirche) de Lbeck, Slesvig-Holstein. Com a compositor va produir una mplia varietat de peces vocals i instrumentals, i el seu estil va influir a molts compositors, incls Johann Sebastian Bach. Avui en dia s considerat el compositor alemany ms destacat del seu temps, al costat de Heinrich Schtz i Bach.


 Biografia .
 Primers anys a Dinamarca .
Va nixer el 1637 amb el nom de Diderik Buxtehude. En vida, va germanitzar el seu nom i firmava com Dieterich Buxtehude. Altres versions del seu nom sn Dietrich i Diderich. Els erudits discuteixen tant la data com el lloc de naixement, encara que avui dia s'ha acceptat que va nixer el 1637 a Helsingborg, Escnia, avui una part de Sucia, per llavors pertanyia Dinamarca. En el seu obituari, en el Nova literria "Maris Balthici" de 1707 s'afirma: "Quan va venir a la nostra regi reconeixia Dinamarca com el seu pas natal; va viure prop de setanta anys". D'altres, tanmateix, afirmen que va nixer a Bad Oldesloe, en el Ducat d'Holstein, avui Schleswig-Holstein, a Alemanya, que en aquell temps formava part de la Monarquia danesa.

 Lbeck .
Era fill d'un organista, heretant el talent del seu pare, Hans Jensen Buxtehude. Primer va ser organista a Helsingborg (1657-1658) i desprs a Elsinor (1660-1668).

Es va casar amb la filla de Franz Tunder, l'organista titular de la Marienkirche, de Lbeck. El 1668 va succeir el seu sogre en el crrec. El seu crrec a la ciutat imperial lliure de Lbeck li va permetre desenvolupar una mplia carrera musical i la seva autonomia va ser un autntic model per a les carreres de mestres barrocs posteriors, com Georg Friedrich Hndel, Johann Mattheson, Georg Philipp Telemann i Johann Sebastian Bach.

El 1673 va instituir els "Abendmusiken" (Concerts d'Advent), que van atreure msics d'altres llocs i van continuar celebrant-se a l'esglsia fins el 1810. Els seus contemporanis el consideraven com el millor organista de la seva poca.

En 1703, Hndel i Mattheson van viatjar per conixer-lo. En aquell temps Buxtehude ja tenia 66 anys i estava preparat per retirar-se. Els va oferir el seu crrec a ambds, per havien de complir amb la tradici, que implicava casar-se amb la filla gran del mestre, Anna Margareta. Tant Hndel com Mattheson van rebutjar l'oferta i se'n van anar l'endem de la seva arribada. El 1705, Johann Sebastian Bach, de vint anys, va caminar ms de 320 quilmetres des d'Arnstadt per conixer-lo. Va romandre amb el mestre gaireb tres mesos, va anar als concerts d'Advent, el va sentir tocar i va aprendre d'ell. Buxtehude va morir un parell d'anys desprs de la visita de Bach, el 1707.

 Estil .
Buxtehude deu el seu renom a l'obra composta per a l'orgue, la ms important del nord d'Alemanya, que anuncia la de J. S. Bach i sobrepassa a tota la dels seus contemporanis. Va seguir la lnia iniciada per Sweelinck, sent el mxim exponent de l'anomenada "escola organista del Nord", caracteritzada pel seu gust a les grans arquitectures musicals, amb riquesa i llibertat d'imaginaci que s'expressaven perfectament a travs dels recursos sonors dels grans instruments creats pels artesans del nord.

L'obra de Buxtehude es caracteritza pels seus preludis i corals, per l'aspecte complex i grandis de l'arquitectura, la invenci meldica i rtmica i la riquesa del contrapunt. Les seves obres no estan dividides clarament en una part dedicada al virtuosisme i una altra al desenvolupament contrapuntstic, sin que se succeeixen alternativament episodis dels dos tipus.

 Obra .
Buxtehude va compondre msica sacra en una poca en qu els compositors coneguts preferien conrear les noves formes profanes: l'pera, el concert i la sonata.

Va aconseguir una msica luterana capa d'igualar a la polifonia catlica del segle XVI, que havia estat reprovada per la Reforma de Luter. s el millor compositor luter del segle XVII.

El gruix del seu treball ve representat per msica vocal, amb una mplia varietat d'estils, i peces per a orgue, que consisteixen bsicament en sries de corals i altres formes variades.

 Msica de cambra .
La msica de cambra representa una part molt petita de l'obra que ens ha arribat. Va compondre una vintena de suites per a clavec (de les quals algunes sn atribudes a Nicolas Lebgue), a sis variacions i a vint trio sonates, per a viol, viola da gamba i baix continu.

Les suites per a clavec segueixen molt fidelment el model estndard. La Suite BuxWV 250 pot haver inspirat les Variacions Goldberg de J. S. Bach, ja que ambdues sries tenen trenta-dues variacions i bastants similituds en l'estructura de determinats moviments.

Buxtehude segueix el model de Corelli de la sonata a dues i a tres veus. L'nica obra de Buxtehude que es va editar en vida van ser precisament les sonates de cambra per a viol, viola da gamba i clavec, a mitjans de la dcada de 1690. Es va publicar  un primer llibre el 1694 i un segon el 1696.
 Sonates en trio: en sol, en si bemoll i en do menor, opus 1/2, 4 i 6 (BuxWV 253, 255 i 257); en do i en sol menor, Op. 2/2-3 (BuxWV 260 i 261);

 Msica vocal .
Llevat d'alguns cants nupcials, l'obra vocal de Buxtehude s sacra. La reforma luterana va afavorir una msica sacra coral, basada en himnes, perqu tota la congregaci particips en el cant. Buxtehude va estendre l'abast musical i emocional d'aquesta msica coral, "fins al punt que -a causa de la complexitat del so- la congregaci havia d'escoltar en comptes de participar" .

Va compondre ms de cent cantates amb textos en alemany i llat. Les seves cantates tenen un "encant fresc i viva que fins i tot Bach rares vegades va igualar".

Va compondre una missa breu a cinc veus, el motet Benedicam Dominum a vint-i-quatre veus, i diversos oratoris, desgraciadament perduts en la seva major part. Es conserven els llibrets per no les partitures, la qual cosa s particularment desafortunat perqu els seus oratoris alemanys semblen haver estat el model per a les obres posteriors de Bach i Telemann.
 Cantates Membra Jesu nostri, Cantate Domino, Jesu meine Freude.
 Cantata de Nadal In dulce jubilo.

 Preludis per a teclat .
En vida se li va reconixer la capacitat d'interpretaci, improvisaci i composici d'obres per a l'orgue. Destaquen les seves composicions per a teclat. Al costat de Bach, s el responsable de la creaci d'un ample repertori especfic per a aquests instruments, en lloc d'usar-lo com a mer acompanyament del cant. Va compondre tocatas, fantasies, fugues, passacaglies i sonates. Aquestes obres van influir notablement en compositors posteriors.

Els preludis formen la part principal del treball de Buxtehude i sn considerats la seva principal contribuci a la msica del segle XVII. Sn composicions en seccions que alternen les parts improvisades amb les parts d'estricte contrapunt, normalment fugues. Encara que aix ltim recorda les tocates de Frescobaldi, les obres de Buxtehude sn ms estrictes que cap altra tocata de la seva poca.

Els seus preludis sn bastant variats en estil, la qual cosa els fa difcils de classificar: van des dels majestuosos BuxWV 137 i BuxWV 148 (que inclouen una veritable xacona al costat de parts escapades i altres seccions tipus tocata) fins a peces amb mltiples parts variades com a la BuxWV 141 (dues fugues, seccions de contrapunt imitatiu i parts amb escriptura concordada) i composicions amb dos fragments relativament breus com a la BuxWV 144 (un preludi improvisat curt seguit d'una fuga ms llarga). Les seccions poden estar explcitament separades a la partitura o fluir d'una a l'altra, sent el final d'una i el principi de l'altra en el mateix comps.

Els preludis comencen, invariablement, amb seccions d'improvisaci que n'ocupen una mplia srie de tcniques, des de l'escriptura contrapuntstica, amb breus fragments imitatius basats en un sol motiu, d'altres en els que es concorden les veus sense donar continutat a un mateix motiu, amb arpegis, per exemple. Les fugues solen ser a quatre veus; els temes sn sovint simples, recordant les canzone de Johann Jakob Froberger.

No obstant aix, hi ha algunes excepcions notables: per exemple, el tema de la BuxWV 148 est basat completament en la repetici de notes; una fuga de la BuxWV 142 fa servir un tema cromtic que recorda a nombrosos ricercare d'orgue de l'poca, per composta en negres i no en blanques, com era tpic. Els temes de Buxtehude rares vegades excedeixen de dos compassos de llarg; el tema desenvolupat durant sis compassos, de la fuga BuxWV 145, s una de les excepcions a la norma. Les prpies fugues sn sries d'exposicions sense material episdic i virtualment sense modulacions a altres tons, ja que aix apareix en les seccions lliures del preludi.

 Corals per a teclat .
Pel que fa a les sries corals, gaireb totes poden classificar-se'n en una d'aquestes tres categories: preludis corals, fantasies corals i variacions corals. La major part de les sries corals tenen la forma de preludis corals, com a Ein feste Burg ist unser Gott, BuxWV 184.


Exemples de fantasies corals (terme modern) sn Gelobet seist du, Jesu Christ BuxWV 188, Nun freut euch, lieben Christen g'mein Bux WV 210, Nun lob, mein Seel, donin Herren BuxWV 213 i Wie schn leuchtet der Morgenstern, BuxWV 223.

Les variacions corals de Buxtehude sn compostes normalment a tres o quatre veus. Consisteixen en tres o quatre variacions de les quals noms una pot usar el pedal. Aquestes peces no sn tan importants per al desenvolupament de la forma ni tan avanades com les contribucions de Pachelbel o Georg Bhm a aquest gnere.

Hi ha sries corals que no encaixen en cap d'aquests tres tipus: Auf meinen lieben Gott, BuxWV 179, que s, de manera bastant desacostumada per a l'poca, una suite de dansa basada en la coral, i les basades en el cant (Magnificats BuxWV 203-5 i Te Deum Laudamus, Bux WV 218), que sn estructuralment similars a les fantasies corals.

 Altres obres per a teclat . 

Aix mateix Buxtehude va compondre dues chacones i una passacaglia que, al costat de les sis chaconas per a orgue de Pachelbel, representen una variaci de l'estil tradicional de la chacona, i, a ms, la primera contribuci seriosa del Nord d'Alemanya a l'evoluci d'aquest gnere. Sn entre les obres de Buxtehude ms conegudes i han influt en nombrosos compositors posteriors, en particular Bach i Brahms. Unes quantes canzonas per a teclat sn les seves niques peces estrictament contrapuntstiques i probablement van ser compostes amb finalitats pedaggiques. 

De les tres peces conegudes com a fugues, noms la primera, BuxWV 174, s una veritable fuga; BuxWV 175 s ms una canzona (dues seccions, ambdues fugades i sobre el mateix tema), mentre que BuxWV 176 s ms un tpic preludi, noms que comena amb una fuga en lloc d'amb una secci improvisada.

 Enregistraments .
 Obres per a orgue .
 Peter Hurford;
 Rene Saorgin (integral), (Harmonia Mundi 2901484.88);
 Harald Vogel;

 Msica de cambra .
 Trio sonates en sol, si bemoll i en do menor, Op. 1/2, 4 i 6 (BuxWV 253, 255 i 257). Trio sonates en do, en sol menor, Op. 2/2-3 (BuxWV 260 i 261). Trio Sonnerie, ASV/Gaudeamus;

 Cantates . 
 6 Cantates (BuxWV 78, 62, 76, 31, 41, 15), Orchestra Anima Eterna & The Royal Consort, Collegium Vocale, Jos van Immerseel - 1994 - Channel Classics, CCS 7895;
 Sacred Cantatas (BuxWV 47, 94, 56, 73, 174, 12, 48, 38, 60), Emma Kirkby et al., The Purcell Quartet, 2003, Chandos Records Ltd, Chan 0691;
 Sacred Cantatas Vol. 2 (BuxWV 13, 92, 77, 17, 6, 71, 58, 37, 57), Emma Kirkby, Michael Chance, Charles Daniels, Peter Harvey, The Purcell Quartett, 2005, Chandos Records Ltd, Chan 0723;
 Sacred Cantatas (BuxWV 104, 59, 97, 161, 107, 53, 64, 108), Matthew White, Katherine Hill, Paul Grindlay, Aradia Ensemble, Kevin Mallon, 2004, Naxos 8.557041;
 Geistliche Kantaten (Cantates Sacres), Cantus Colln, Konrad Junghanel, Harmonia Mundi France HMC 901629.
 Membra Jesu Nostri, Monteverdi Choir, English Baroque Soloists, Fretwork, John Eliot Gardiner, Archiv Produktion 447 298-2.
 Membra Jesu Nostri, Ton Koopman, Erato 2292-45295-2.

 Referncies .


 Enllaos externs .
En.Wikipedia.org/wiki/Dieterich_Buxtehude#References (en angls).   ;
EPDLP.com (El Poder De La Palabra: breu biografia i audici de la Courante (BuxWV A7) i el Preludi i Fuga (BuxWV 139).
Karadar.com/Diccionario/buxtehude (breu biografia i obra de Buxtehude. Karadar);
KantoreiArchiv.de/archiv/organ/buxtehude/ (partitures en lnia).
VirtuallyBaroque.com (mp3 gratuts d'obres per a orgue).
ArkivMusic.com (una llista dels enregistraments d'obres de Buxtehude).
ClassiciStranieri.com (Enregistrament en mp3 de la Fuga en sol) (Creative Commons).
Dieterich-Buxtehude.org (The International Dieterich Buxtehude Society).










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133285" title="Project64" nonfiltered="4249" processed="4205" dbindex="54554">

Project64 s un emulador de consola de Nintendo 64 per a la plataforma Windows que va ser llanat el 2001. Utilitza un sistema mitjanant plugins permetent que altres desenvolupadores implementin el seu propi programari. 

Project 64 es troba entre els millors emuladors disponibles sent 1964 un dels seus ms directes rivals. No obstant aix, 1964 no ha estat actualitzat durant set anys; mentre que els autors de Project 64 es troben treballant en la prxima versi (encara aix, la qualitat d'emulaci de 1964 s de les millors). 

Cal destacar que, grcies a l'ajuda d'un plugin de vdeo realitzat per Arrissi, un pot canviar temporalment les textures que es troben en la ROM per altres textures en arxius externs (BMP, PNG o JPEG), podent aconseguir ms resoluci que la prpia del joc quan va ser dissenyat permetent augmentar la qualitat grfica del joc. Aquesta qualitat va aparixer a principis del 2005, renovant l'inters de la comunitat per l'emulaci sobre la N64. Aquesta caracterstica s'est planejant-se per a ser afegit en la futura versi 1.7 de Project 64. Alguns jocs que s'han aprofitat d'aquest augment de textures van ser Mario 64 i The Legend of Zelda: Ocarina of Time (a ms d'altres jocs en els quals treballen els usuaris).

 Caracterstiques generals . 

L'emulador permet l'emulaci de gran part de la collecci de N64 amb l'ajuda dels plugins externs (els plugins se separen en tres tipus: plugin de vdeo, udio i control). ;
Permet suport a quatre jugadors. ;
Poques fallades grfiques. ;
Permet trucs/trampes (cheats). ;
Mitjanant un plugin es pot veure grfics en alta resoluci. ;
Podem aplicar-li diferents efectes (anisotropic filtering, Super2xSal textures entre altres) a ms de canviar la resoluci. ;
Podem veure un resum amb les caracterstiques d'emulaci, memria i fallades de les ROMS contingudes en una carpeta. ;

Compatibilitat. 

Aquest emulador suporta prcticament tots els jocs de N64. A pesar de la seva gran compatibilitat, les segents ROMs de jocs de N64 sn injugables a Project 64 1.6 ( agafat de l'oficial GameFAQ):

 Densha de Go! 64 (J) ;
 GameShark Pro V3.3 (Unl);
 Indiana Jones and the Infernal Machine  (Totes les regions);
 Mario no Photopie (J) ;
 NFL Quarterback Club 98 (E) & (U) ;
 Puzzle Master 64 per Michael Searl (PD) ;
 Taz Express (E);
 Star Wars: Rogue Squadron (Totes les regions);
 Star Wars: Battle for Naboo (Totes les regions);
 World Driver Championship (Totes les regions);

Project64 1.7. 

Project64 est actualment sota desenvolupament. Els autors actualment demanen una donaci d'almenys $20 per a accedir a l'ltim progrs realitzat. Es desconeix quan sortir la prxima versi estable, planejat com 1.7, sent ho ms segur d'accs pblic. En alguns avanos es va poder comprovar que el Rogue Squadron, un dels jocs ms desitjats de la N64, comenava a ser emulat encara que amb algunes fallades grfiques (i sense anar a bona velocitat ). A ms, els desenvolupadors estan preguntant als internautes quina caracterstica els interessaria que inserissin, entre elles permetre grfics en alta resoluci, suport a la compressi 7z o jugar per internet entre altres coses. 

Vegeu tamb. 

Imatge ROM ;
Emulador ;
Nintendo 64 ;

Enllaos externs. 
Pgina web oficial de Project64 ;
Frum oficial de Project64 a EmuTalk ;
Traducci en catal de Project64 (versi 1.6);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133286" title="Federaci de Futbol de la URSS" nonfiltered="4250" processed="4206" dbindex="54555">

La Fjedjeratsija Futbola CCCP o Federaci de Futbol de la URSS (en rus:                       ) dirigia el futbol de la URSS. Tenia la seu a Moscou.

El 1991, la URSS es va dissoldre i es va separar en 15 estats independents, els quals van formar les seves federacions futbolstiques.

 Articles relacionats .
Selecci de futbol de la URSS;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133287" title="Carles Rebassa i Gimnez" nonfiltered="4251" processed="4207" dbindex="54556">
Carles Rebassa (Palma, 1977), s un poeta mallorqu en llengua catalana. Tamb pot ser reconegut sota el pseudnim de Bartomeu Matagalhs.

Ha publicat Requiescat in pace amb el poeta Pere Perell (1998), Poema B (2006) i Els joves i les vdues (2006). Aquest darrer li va valdre el premi de poesia de la vila de Gandia (premi Ausis March).

T en premsa un estudi biobibliogrfic del poeta Blai Bonet, que es titular Mite i pols de Blai Bonet. Actualment (2007), treballa en la novella Prometeu vist de mil maneres, en el llibre Bartomeu Rossell-Prcel, l'home que no pogu ser i en els poemes de La combusti.

Enllaos externs.
 Mag Teatre. Alguns poemes de Carles Rebassa;
 Espectacle de l'Institut Ramon Llul: Ovidi Montllor, Deu catalans i un rus. El programa inclou una biografia de Carles Rebassa;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133289" title="Selecci de futbol de la URSS" nonfiltered="4252" processed="4208" dbindex="54557">

|}









La selecci de futbol de la URSS represent a la Uni Sovitica a les competicions internacionals de futbol. Era controlada per la Federaci de Futbol de la URSS.


El 1991, la URSS es va dissoldre i es va separar en 15 estats independents, els quals van formar les seves prpies seleccions de futbol:

 ;
 ;
 ;
 , existent prviament entre 1920 i 1939.
 ;
 ;
 ;
 , existent prviament entre 1922 i 1940.
 , existent prviament entre 1923 i 1939.
 ;
 , existent prviament entre 1912 i 1922.
 ;
 ;
 ;
 ;

La FIFA reconeix a la Selecci Russa, com a l'antecessora i actual successora de la dissolta Selecci de la URSS, malgrat que els equips sovitics estaven formats en gran part per jugadors originaris d'altres repbliques sovitiques, com per exemple, Ucrana.

Estadstiques.

 Primer partit;


 ltim partit;


 ltim partit (com a Comunitat d'Estats Independents);


 Major victria;


 Major derrota;


  Participacions en Copes del Mn    = 7 ;
  Primera Copa del Mn    =  1958 ;
  Millor resultat en la Copa del Mn = Quart (1966) ;
  Participacions en Eurocopes = 7 ;
  Primera Eurocopa    = 1960 ;
  Millor resultat en l'Eurocopa = Campi (1960) ;
  Participacions olmpiques = 5 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  1920 ;
  Millor resultat olmpic =  Medalla d'or (1956 i 1988);

 Participacions a la Copa del Mn .

Des de 1930 a 1954 - No particip;
1958 - Quarts de final - 7 lloc;
1962 - Quarts de final - 6 lloc;
1966 - Semifinals   4t lloc;
1970 - Quarts de final - 5 lloc;
1974 - Desqualificat per refusar viatjar a Xile desprs del  colp d'estat de 1973;
1978 - No es classific;
1982 - Segona fase - 7 lloc;
1986 - Vuitens de final - 10 lloc;
1990 - Primera fase - 17 lloc;

Eurocopa.

1960 - Campi;
1964 - Final - 2n lloc;
1968 - Semifinals - 4t lloc;
1972 - Final - 2n lloc;
1976 - Quarts de final;
1980 - No es classific;
1984 - No es classific;
1988 - Final - 2n lloc;
1992 - Primera fase (Va jugar amb el nom de Comunitat d'Estats Independents);

Jugadors histrics.


 Vsvolod Bobrov;
 Anatoli Byshovets;
 Fedor Cherenkov;
 Lev Yashin;
 Igor Chislenko;
 Rinat Dasaev;
 Grigori Fedotov;
 Yuri Gavrilov;
 Dmitri Kharine;
 Galimzyan Hussainov;
 Anatoli Ilyin;
 Valentin Ivanov;
 Vagiz Khidiatullin;
 Evgeni Lovchev;
 Igor Netto;

 Alexei Paramonov;
 Viktor Ponedelnik;
 Evgeni Rudakov;
 Albert Shesternev;
 Eduard Streltsov;
 Valeri Voronin;
 Sergei Baltacha;
 Igor Belanov;
 Vladimir Bessonov;
 Oleg Blokhin;
 Leonid Buryak;
 Igor Chislenko;
 Alexei Mikhailichenko;
 Viktor Kolotov;
 Anatoli Konkov;

 Gennadiy Litovchenko;
 Oleh Protasov;
 Vassili Rats;
 Aleksandr Zavarov;
 Alexandre Chivadze;
 David Kipiani;
 Murtaz Khurtsilava;
 Mikheil Meskhi;
 Slava Metreveli;
 Ramaz Shengelia;
 Khoren Oganesyan;
 Nikita Simonyan;
 Sergei Aleinikov;
 Anatoli Banishevskiy;


 Enllaos relacionats .
Federaci de Futbol de la URSS;

 Enllaos externs .
Arxiu de resultats ;
Arxiu de jugadors i golejadors ;
Russia Dades de la selecci russa incloent la de la URSS ;
Selecci nacional de Rssia ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133293" title="Dolphin (emulador)" nonfiltered="4253" processed="4209" dbindex="54558">

Dolphin s un emulador per a Nintendo GameCube que funciona en sistemes operatius Windows. Dolphin s el primer emulador per a Gamecube per a jocs comercials, funcionen en sistemes operatius Windows. Actualment s compatible amb diversos jocs i assoleix emular alguns gaireb completament, per aix ho fa considerablement lent fins i tot en computadores potents amb excellents targetes de vdeo (1/4 de la velocitat real). Encara que l'emulador no va ser creat amb l'objectiu de crrer jocs comercials, les versions recents sn compatibles amb ms jocs i emulen ms de la consola i fins i tot agreguen funcions com compatibilitat amb Gamepads o Manetes de jocs. L'equip promet seguir treballant en l'emulador i recentment han llanat versions que sacrifiquen velocitat per a emular ms de la consola.

 Enllaos externs .
Pgina web oficial de Dolphin ;
Frum oficial de Dolphin a EmuTalk  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133294" title="Admitncia" nonfiltered="4254" processed="4210" dbindex="54559">
L' admitncia s la inversa de la impedncia i la seva notaci s Y. En el sistema internacional (SI) es mesura en siemens. El nom d'aquest concepte de l'enginyeria electrnica el devem a Oliver Heaviside, que el va crear el desembre del 1887.

Es defineix per:

;

On: 
Y l'admitncia mesurada en siemens (S) ;
Z la impedncia mesurada en Ohms ( );

Nota: abans s'havia utilitzat la unitat mho (Ohm escrit a l'inrevs), la seva notaci era una omega a l'inrevs ( ).

Llavors com 
;
;

L'admitncia s, com la impedncia, un nombre complex, essent la conductncia G la part real i la susceptncia B la part imaginria, aix tenim l'equaci :

;

;

La conductncia G i la Susceptncia B venen donades per:

;
;

La magnitud de l'admitncia vindr donada per:

;

On:
 G s la conductncia mesurada en siemens (S);
 B s la susceptncia en S ;

Vegeu tamb.
Conductncia;
Impedncia;
Susceptncia;
Reactncia;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133296" title="Reial Associaci de Futbol dels Pasos Baixos" nonfiltered="4255" processed="4211" dbindex="54560">

La Reial Associaci de Futbol dels Pasos Baixos (en neerlands: Koninklijke Nederlandse Voetbal Bond (KNVB)) dirigeix el futbol als Pasos Baixos.

s l'encarregada d'organitzar les principals lligues del pas (Eredivisie i Eerste Divisie), les lligues amateurs, la KNVB Cup i la Selecci de futbol dels Pasos Baixos. T la seu al municipi de Zeist. Va ser fundada el 8 de desembre de 1899 i fou membre fundador de la FIFA el 1904.

 Articles relacionats .
El futbol als Pasos Baixos;
Selecci de futbol dels Pasos Baixos;

 Enllaos externs .
 Reial Associaci de Futbol dels Pasos Baixos  ;
 Histria de la Selecci de futbol dels Pasos Baixos  ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133297" title="Selecci de futbol dels Pasos Baixos" nonfiltered="4256" processed="4212" dbindex="54561">

|} 

La selecci de futbol dels Pasos Baixos  representa als Pasos Baixos a les competicions internacionals de futbol. s controlada per la Reial Associaci de Futbol dels Pasos Baixos.


 Participacions a la Copa del Mn .

1930 - No particip;
1934 - Primera fase;
1938 - Primera fase;
1950 - No particip;
Des de 1954 a 1970 - No es classific;
1974 - Final - 2n lloc;
1978 - Final - 2n lloc;
1982 - No es classific;
1986 - No es classific;
1990 - Vuitens de final;
1994 - Quarts de final;
1998 - Semifinals - 4t lloc;
2002 - No es classific;
2006 - Vuitens de final - 11 lloc;

Participacions a l Eurocopa.

1960 - No particip;
1964 a 1972 - No es classific;
1976 - Semifinals   3r lloc;
1980 - Primera fase;
1984 - No es classific;
1988 - Campi;
1992 - Semifinals;
1996 - Quarts de final;
2000 - Semifinals;
2004 - Semifinals   4t lloc;

Estadstiques.

 Primer partit;


 Major victria;


 Major derrota;


  Participacions en Copes del Mn    = 7 ;
  Primera Copa del Mn    =  1934 ;
  Millor resultat en la Copa del Mn = Subcampi (1974 i 1978) ;
  Participacions en Eurocopes = 7 ;
  Primera Eurocopa    = 1976 ;
  Millor resultat en l Eurocopa = Campi (1988) ;
  Participacions olmpiques = 7 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  1912 ;
  Millor resultat olmpic =  Medalla de bronze (1908, 1912 i 1920);

 Entrenadors .


Cees van Hasselt 1905-1908 ;
Edgar Chadwick 1908-1913;
Jimmy Hogan 1910;
Tom Bradshaw 1913;
Billy Hunter 1914 ;
Jack Reynolds 1919  ;
Fred Warburton 1919-1923 ;
Jim Waites 1921;
Bob Glendenning 1923 ;
Bill Townley 1924 ;
J.E. Bollington 1924 ;
Bob Glendenning 1925-1940 ;
Karel Kaufman 1946 ;

Jesse Carver 1947-1948;
Tom Sneddon 1948 ;
Karel Kaufman 1949 ;
Jaap van der Leck 1949-1954 ;
Karel Kaufman 1954-1955 ;
Friedrich Donenfeld 1955 ;
Max Merkel 1955-1956 ;
Wudi Mller 1956 ;
Friedrich Donenfeld 1956-1957 ;
George Hardwick 1957 ;
Elek Schwartz 1957-1964;
Denis Neville 1964-1966 ;
Georg Kessler 1966-1970;

Frantisek Fadrhonc 1970-1974;
Rinus Michels 1974 ;
George Knobel 1974-1976;
Jan Zwartkruis 1976-1977 ;
Ernst Happel 1977-1978 ;
Jan Zwartkruis 1978-1981 ;
Rob Baan 1981;
Kees Rijvers 1981;
Rob Baan 1981;
Kees Rijvers 1981-1984 ;
Rinus Michels 1984-1985 ;
Leo Beenhakker 1985-1986;
Rinus Michels 1986-1988;

Thijs Libregts 1988-1990 ;
Nol de Ruiter 1990;
Leo Beenhakker 1990 ;
Rinus Michels 1990-1992;
Dick Advocaat 1992-1995 ;
Guus Hiddink 1995-1998;
Jan Rab 1997;
Frank Rijkaard 1998-2000;
Louis van Gaal 2000-2002;
Dick Advocaat 2002-2004 ;


Jugadors histrics.



 Articles relacionats .
El futbol als Pasos Baixos;
Reial Associaci de Futbol dels Pasos Baixos;

 Enllaos externs .
 Reial Associaci de Futbol dels Pasos Baixos  ;
 Histria de la Selecci de futbol dels Pasos Baixos  ;



 

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133300" title="Parfrasi" nonfiltered="4257" processed="4213" dbindex="54562">

La parfrasi s aquella traducci que dna una versi clara i didctica de la mateixa. Per traducci no hem d'entendre necessriament el canvi d'un idioma a un altre, sin la reescriptura del text original. La parfrasi l'imita, sense reproduir-lo i mostra de forma objectiva que s'ha ents la informaci proporcionada.

En sentit estricte, parfrasi s l'explicaci del contingut d'un text, per fer-lo entenedor en tots els seus aspectes i facilitar la seva comprensi.

De la mateixa manera s'utilitza a la traducci entre idiomes i en la prosificaci de versos o la versificaci de la prosa.

Tamb s un recurs didctic i una estratgia per adquirir coneixements. Els estudiants fan un s inconscient de la parfrasi quan davant d'un tema, primer, l'assimilen i desprs l'expressen amb paraules diferents, intentant no ometre res essencial d'all que han estudiat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133301" title="Numa Pompili" nonfiltered="4258" processed="4214" dbindex="54563">

La llegenda diu que Numa Pompili va ser el segon rei de Roma, succeint a Rmul. Al morir Rmul, els romans van escollir un sabini com a rei per a que fs lleial a les dues tribus de la ciutat.

Fill de Pomponi, Numa era el ms jove de quatre germans, nascut pels voltants de la fundaci de Roma, i va viure amb una ferma disciplina desterrant qualsevol indici de luxuria de la seva llar. Ttia, nica filla de Tati (un company de Rmul), es va casar amb Numa i va morir desprs de 13 anys de matrimoni. Desprs de la seva mort, Numa va decidir retirar-se al camp on va conixer a la nimfa Egria quan ella cantava en una gruta sagrada i li va ensenyar a ser un sabi legislador. La seva nica filla, Pompilia (per alguns filla de Ttia, i per altres filla de Lucrcia, la seva segona muller) va casar-se amb Marci II i va ser mare del ftur rei Ancus Marci. Per altra banda, Plutarc menciona que va tenir quatre fills: Pompo, Pinus, Calpus i Mamercus, per tamb diu que el fet que les nobles famlies romanes dels Pomponis, Pinaris, Calpurnis i Emilis era un invent d'aquests aprofitant la destrucci dels registres antics per part dels Gals.

Numa tenia uns 40 anys quan se li va oferir el regnat i residia a "una famosa ciutat dels Sabinis anomenada Cures, on els Romans i els Sabinis es deien a si mateixos un sl nom: els Quirites" (Plutarc). Al principi va refusar, per el seu pare i Marci I (pare de Marci II) el van persuadir de qu accepts.

Posteriorment, va ser recordat per la seva natural saviesa i pietat. Desitjant mostrar el seu beneplcit, Jpiter va crear un escut que va fer caure des del cl al Tur del Palat amb una profcia escrita en ell, en la qual el dest de Roma ja estava lligat. 

Segons la tradici, Numa va promulgar una reforma del calendari que ajustava els anys lunars i solars i que establia la constituci original dels sacerdots, anomenats Pontfexs. A les altres institucions romanes establertes per Numa, Plutarc hi veu una influncia lacnia, que ell atribuiria a la connexi al fet que Numa fs un sabini, que es declaraven a si mateixos com una colnia dels lacedemonis.

A Numa se li atribua la divis del territori immediat als Romans i l'establiment dels gremis professionals tradicionals de Roma. Plutarc diu sobre aix: "Distingint a la gent per diferents arts i oficis, va formar les companyies de msics, orfebres, carpinters, enterradors, sabaters, pelleters, brasers i alfarers i tota la resta d'artesans van ser agrupats en una sla companyia, tinguent cadascun d'aquests gremis els seus propis tribunals, consells i prctiques religioses".

Plutarc tamb ens explica que la religi reglamentada per Numa era espiritual i sense icones. Numa va prohibir als Romans representar a les detats en forma d'home o de bstia. Per aix, entre els Romans no hi havia antigament cap imatge o esttua de du algun, i durant els primers cent-setanta anys van construir temples i edificis sagrats per sense icones religioses de cap tipus.

Numa Pompili va morir l'any 673 aC amb ms de vuitanta anys, desprs d'un suau i progressiu declini. El va succeir Tulli Hostili.

Histricament, s considerat una llegenda degut a les nombroses inconsistncies de les dates conservades sobre la seva vida. La ms famosa s que va ser amic de Pitgores, que s pensat que va morir al voltant del 500 aC.

Vegeu tamb.
Fornaclia;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133303" title="Johann Pachelbel" nonfiltered="4259" processed="4215" dbindex="54564">
Johann Pachelbel (pronunciat x lb l) (agost de 1653 -   3 de mar de 1706) va ser un compositor, organista i professor alemany del Barroc. Pachelbel s un dels msics ms importants de la generaci anterior a J. S. Bach. Entre les seves nombroses composicions cal esmentar el seu clebre Cnon en Re, obra que ha estat objecte de nombrosos enregistraments.


 Primera joventut i educaci .  
Johann Pachelbel va nixer a Nuremberg, Baviera (Alemanya), a finals d'agost de 1653 i va ser batejat l'1 de setembre. Els seus pares eren Johann Pachelbel i la mare Anne Maria. Va rebre les primera formaci musical de Georg Caspar Wecker, organista de l'esglsia de Sant Sebald (Sebalduskirche), i de Heinrich Schwemmer, un msic que ms tard es convertia en el cantor de la mateixa esglsia. 

Johann Mattheson, una de les fonts ms importants d'informaci sobre la vida de Pachelbel, esmenta en la seva obra Grundlage einer Ehrenpforte (Hamburg, 1740) que Pachelbel de jove va demostrar unes habilitats musicals i acadmiques excepcionals. Va estudiar a escoles de primria de Nuremberg i entr a la Universitat d'Altdorf el 1669. Durant la seva estada a Altdorf, compagin les classes amb les seves activitats com a organista en l'esglsia de Sant Lloren (Lorenzkirche). Malauradament nou mesos desprs va haver de deixar la universitat per dificultats financeres  del seu pare. 

Per completar els seus estudis, aconsegu una beca al Gymnasium Poeticum de Ratisbona. Les autoritats escolars de Ratisbona, impressionades per les qualificacions acadmiques de Pachelbel i el seu nivell musical, li permeteren estudiar msica a fora del gimns amb Kaspar Prentz, un alumne de Johann Kaspar Kerll, msic molt influenciat per compositors italians com Giacomo Carissimi. Molt probablement s a travs de Prentz que Pachelbel tingu coneixement de la msica italiana del primer i mitj Barroc.

 Organista a Viena . 
El 1674, sembla que orientat per Prentz, se'n va a Viena on aconsegueix el crrec d'organista suplent a la Catedral de Sant Esteve (Stephansdom). En aquella poca Viena era el centre del gran imperi dels Habsburg; era una ciutat cosmopolita d'una gran dimensi cultural. En relaci a la msica predominava la influncia dels artistes italians al costat, tamb, de msics d'arreu d'Europa. Aix, Johann Jakob Froberger servia d'organista a la cort fins que el 1657 el va succeir Alessandro Poglietti. Tamb hi va viure un temps Georg Muffat.

El 1674 tamb va estar a Viena Johann Kaspar Kerll on hauria coincidit amb Pachelbel i probablement li hauria fet de mestre ja que la msica de Pachelbel mostra elements propis de l'estil de Kerll. Pachelbel va estar cinc anys a Viena, i all va absorbir la msica dels compositors catlics del sud d'Alemanya i d'Itlia, els estils del qual contrastaven amb la tradici musical luterana, molt ms estricta. En alguns aspectes la carrera de Pachelbel s similar a la de Haydn, que en la seva joventut tamb va servir com a msic professional a la Catedral de Sant Esteve de Viena i que tamb va estar en contacte amb la msica dels principals compositors del seu temps.

 Eisenach . 
El 1677 va ser nomenat organista de la cort ducal a Eisenach, on va conixer la famlia Bach i es fu molt amic del pare de J. S. Bach, Johann Ambrosius Bach, que era i vivia a Eisenach. Noms s'hi va estar un any perqu van haver-hi complicacions i es va quedar sense feina. Se'n va anar amb una carta del mestre de capella, Daniel Eberlin, on aquest deixava constncia de les qualitats de Pachelbel, de qui deia que era "einen perfecten und raren Virtuosen" (un perfecte i rar virtus). Amb aquest document, el 18 de maig de 1678 va abandonar Eisenach. 

 Erfurt . 
El juny de 1678, Pachelbel va ser contractat com a organista de l'esglsia del Predicador (Predigerkirche) a Erfurt, succeint a Johann Bach, el fill gran dels Bach. La famlia Bach era molt coneguda a Erfurt on prcticament tots els organistes s'anomenarien ms tard "Bach". L'amistat de Pachelbel amb els Bach trob continutat i es convert en el padr de la filla de Johann Ambrosius, Johanna Juditha, i va ser el mestre de Johann Christoph Bach. 

Pachelbel va viure a Erfurt durant dotze anys i aqu va consolidar la seva reputaci com un dels principals compositors d'orgue alemanys. Els seus preludis coral serien les obres ms representatives del perode d'Erfurt. El contracte signat especificava que havia de compondre els preludis per als actes religiosos amb antelaci, per evitar que s'improviss durant el servei religis. Les seves obligacions tamb incloen el manteniment de l'orgue i, el ms important, anualment la composici d'una obra gran per demostrar el seu progrs com compositor i organista.

 La famlia de Pachelbel . 
Pachelbel es va casar dues vegades a Erfurt. El 25 d'octubre de 1681 ho feia amb Barbara Gabler, per ella i el seu nic fill van morir el setembre de 1683 durant una epidmia. La primera obra publicada per Pachelbel sn un conjunt de variacions de coral anomenades Musicalische Sterbens-Gedancken (Pensaments Musicals sobre la Mort) (Erfurt, 1683), infludes evidentment pel drama familiar viscut. 

El 24 d'agost de 1684 es va casar amb Judith Drommer (Trummert), filla d'un coppersmith. Van tenir cinc fills i dues filles; els seus fills, Wilhelm Hieronymus Pachelbel i Charles Theodore Pachelbel van ser tamb organistes, i  Johann Michael es convertiria en un fabricant d'instruments. Una de les seves filles, Amlia, aconseguiria un cert reconeixement com a pintora i gravadora.

 Darrers anys .

El 15 d'agost de 1690 Pachelbel deix la seva feina a Erfurt amb el reconeixement del seus serveis per tal de millorar la seva posici professional. Al cap de dues setmanes, l'1 de setembre, aconseguia el crrec de msic i organista a la cort de Wrttemberg, a Stuttgart, sota el patronatge de la duquessa Magdalena Sibylla. Per desgrcia l'any 1692 es va veure obligat a fugir a causa d'una invasi francesa. Pocs mesos ms tard va tornar a la seva regi natal, Turngia, on el 8 de novembre de 1692 va ser nomenat organista de la ciutat de Gotha. Aqu va publicar la seva primera i nica obra de msica litrgica, Acht Chorale zum Praeambulieren (1693).

Durant la seva estada de tres anys a Gotha, Pachelbel rebia com a mnim dues invitacions de feina, una des de Stuttgart i un altre des d'Oxford (Anglaterra), per no en va acceptar cap. 

Quan Georg Caspar Wecker, l'antic professor de Pachelbel i organista de la Sebalduskirche de Nuremberg, moria el 20 d'abril de 1695, les autoritats de la ciutat van voler que un fams fill de la ciutat com Pachelbel fos el seu successor. Li van enviar una invitaci oficial i les autoritats de Gotha el deixaren marxar; ocup el crrec durant l'estiu de 1695.

En la seva darrera etapa va veure publicades la Musikalische Ergtzung, una selecci de msica de cambra i, principalment, els Hexachordum Apollinis (Nuremberg, 1699), un conjunt de sis ries amb variacions per a teclat, que va dedicar a Dieterich Buxtehude. Encara que Pachelbel estava ms influt pels compositors del sud d'Alemanya i pels italians, tamb coneixia l'escola del nord d'Alemanya.

Va morir a la seva ciutat natal el dia 3 de mar de 1706, tot i que no va ser enterrat fins al dia 9 de mar.

 Obra .

Pachelbel s autor de nombroses obres, entre les quals destaquen les seves composicions per a orgue (preludis, tocates, fugues, chacones), els lieder espirituals, diverses peces per a clavicmbal, com la notable Hexachordum Apollinis, corals, algunes misses, motets, cantates, fantasies i magnificats. 

Va ser un mestre de l'estil cantabile, amb una regularitat en el desenvolupament de les veus, de l'harmonia i el ritme. Malgrat tot, la seva msica, tant la instrumental com la vocal, va restar oblidada poc desprs de la seva mort i no es va recuperar fins a la primera meitat del segle XIX, quan Franz Commer va publicar part de la seva obra per a orgue. Es va editar la srie completa de les seves 95 fugues sobre el Magnificat i moltes de les seves obres per a clavicmbal van ser incloses en una edici posterior.


 Referncies .


 Enllaos externs .
Biografia i obres de Johann Pachelbel;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133311" title="Alfred de Musset" nonfiltered="4260" processed="4216" dbindex="54565">

Alfred Louis Charles de Musset, habitualment anomenat Alfred de Musset, (Pars, 11 de desembre de 1810 - Pars, 2 de maig de 1857) va ser un poeta, autor dramtic i novellista francs.

Biografia.
Alfred de Musset pertanyia a una famlia benestant, afectuosa i cultivada. El seu avi va ser poeta, i son pare era especialista en Rousseau, del qui va editar les obres. En el moment del seu naixement, el seu germ major, Paul, tenia sis anys. 

Va ingressar al Liceu Enric IV als 17 anys i hi va obtenir l'any 1827 el Premi de deissertaci llatina al Concurs General. Grcies a Paul Fouch, cunyat de Victor Hugo, va freqentar des del 17 anys el Cenacle, sal de Charles Nodier a la Biblioteca de l'Arsenal. Llavors va simpatitzar amb Sainte-Beuve i Alfred de Vigny, refusant adular al  mestre  Victor Hugo. Desprs d'intentar seguir estudis de medicina, de dret, de dibuix, d'angls, de piano i de saxfon va esdevenir un dels primers romntics francesos. Amb 20 anys, la seua emergent notorietat literria s'acompanyava ja d'una reputaci sulfurosa, nodrida pel seu vessant  dandy .

L'any 1830, any de la Batalla d'Hernani, en la qual no va participar, Musset va intentar la sort en el teatre. Per desprs del fracs de la seua obra Nuit Vnitienne (Nit veneciana), l'autor va dir  adu al galliner, i per molt de temps  (Carta a P. Calais), fins l'any 1847. El desembre de 1832 va aparixer el primer Spectacle dans un fauteuil (Espectacle des d'una butaca), que es compon d'un drama, La Coupe et les Lvres (La copa i els llavis), d'una comdia,  quoi rvent les jeunes filles ? (En qu somien les noies?) i d'un conte oriental, Namouna. Musset expressa ja en aquest recull la dolorosa tensi entre ime dj dans ce recueil la douloureuse tension entre disbauxa i puresa que domina la seua obra.

De 1833 a 1834, va ser amant de George Sand, amb la qual se'n va anar a Itlia i qui va inspirar-li Lorenzaccio, drama romntica que va escriure l'any 1834. Aleshores va publicar els Contes d'Espagne et d'Italie. Per Musset va caure malalt i George Sand esdevingu amant del seu metge. Va tornar a Pars, on va fer representar les comdies: Le Chandelier (El canelobre) , On ne badine pas avec l'amour (Amb l'amor no es juga), Il ne faut jurer de rien (No cal jurar per res) que han quedat en el repertori del Thtre-Franais ; tamb va escriure diverses narracions i Confession d'un enfant du sicle (Confessi d'un infant del segle), la seua nica novella, dedicada a George Sand. De 1835  1837, Musset va escriure la seua obra mestra potica, Les Nuits (Nuits de mai, d'aot, d'octobre, de dcembre), al voltant dels temes imbricats com ara el dolor, l'amor i la inspiraci.

Va ser bibliotecari del Ministeri de l'Interior francs durant la Monarquia de juliol, per va ser despatxat l'any 1848, esdevenint bibliotecari del Ministeri d'Instrucci Pblica sota el Segon Imperi. Va rebre la Legi d'Honor el 24 d'abril de 1845, al mateix temps que Balzac, i va ser elegit com a membre de l'Acadmia Francesa l'any 1852, desprs de dos intents fracassats els anys 1848 i 1850. De salut frgil ( malformaci cardaca), va morir el 2 de maig de 1857, en certa mesura oblidat pel pblic.

El seu germ major, Paul de Musset, va jugar un important paper en el redescobriment de l'obra de Musset.

 Bibliografia .
 Frank Lestringant, Musset, Pars, Flammarion, col. "Grandes Biographies", 1998.

 Obres .
  Mademoiselle Zo le Douairin 1826;
 Un rve, L'Anglais mangeur d'opium 1828;
 Premires posies 1829-1835    ;
 Contes d'Espagne et d'Italie, La Quittance du diable, Une nuit vnitienne  1830     ;
 La Coupe et les lvres, Namouna 1831;
 Spectacle dans un fauteuil,  quoi rvent les jeunes filles 1832        ;
 Fantasio, Les Caprices de Marianne, Rolla, Andr del Sarto, Gamiani ou deux nuits d'excs 1833   ;
 On ne badine pas avec l'amour, Perdican, Camille et Perdican, Lorenzaccio 1834     ;
 La Quenouille de Barberine, La Nuit de mai, La nuit de dcembre. Le Chandelier 1835      ;
 Il ne faut jurer de rien, Lettre  M. de Lamartine, Faire sans dire, La Nuit d'aot, La confession d'un enfant du sicle, 2 volumes, 1836 ;
 Posies Nouvelles 1836-1852 ;
 Chanson de Barberine 1836  ;
 Un caprice, La Nuit d'octobre,  la Malibran, Emmeline, Les deux matresses. Lettres  Dupuis et Cotonet 1837  ;
 Le fils du Titien, Frdric et Bernerette, L'Espoir en Dieu. Dupont et Durand. Margot 1838;
 Croisilles 1839;
 Les deux matresses, Tristesse, Une soire perdue  1840  ;
 Souvenir, Nouvelles ( Emmeline ,  Le fils du Titien ,  Croisilles ,  Margot ) 1841     ;
 Le voyage o il vous plaira, Sur la paresse, Histoire d'un merle blanc, Aprs une lecture  1842 ;
 Pierre et Camille, Le secret de Javotte, Les frres Van Bruck 1844   ;
 Il faut qu'une porte soit ouverte ou ferme, Mademoiselle Mimi Pinson 1845  ;
 Nouvelles ( Pierre et Camille ,  Le secret de Javotte ) 1848   ;
 Louison, L'Habit vert, On ne saurait penser  tout 1849   ;
 Posies nouvelles, Carmosine 1850  ;
 Bettine, Faustine 1851 ;
 La Mouche 1853     ;
 Contes 1854;
 L'ne et le ruisseau 1855;
 Les filles de Loth (date inconnue);
 On ne badine pas avec l'amour;
 uvres compltes, Gallimard, Bibliothque de la Pliade (ISBN 2070103870);

Cinema.
L'any 1999, Diane Kurys ha dirigit una pellcula sobre la relaci entre Alfred de Musset i George Sand:  Les Enfants du Sicle

 Enllaos externs .
 Portal dedicat a Alfred de Musset ;
 Portal sobre la seua obra ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133313" title="Subia (regi administrativa)" nonfiltered="4261" processed="4217" dbindex="54566">



Subia (en alemany: Schwaben) s una de les set regions administratives (Regierungsbezirke) del govern de Baviera. Es troba al sudoest de Baviera. Limita al nord amb la Francnia Mitjana, a l'est amb l'Alta Baviera, al sud amb ustria i a l'oest amb Baden-Wrttemberg.

Les ciutats ms importants en sn Augsburg, Aichach, Donauwrth, Neu-Ulm, Friedberg, Fssen, Gnzburg, Illertissen, Kaufbeuren, Kempten im Allgu, Lindau, Memmingen, Dillingen a.d.Donau, Krumbach, Bad Wrishofen i Mindelheim.

Els rius ms importants en sn el Danubi, el Lech, el Vils, l'Iller, el Wertach, el Gnz, el Mindel i el Wrnitz.

La capital del districte s Augsburg.

 Divisi territorial .
La regierungsbezirk de Subia s formada per 4 districtes urbans (kreisfreie Stdte) i 10 districtes rurals (Landkreise):

 Districtes urbans .
 Augsburg;
 Kaufbeuren;
 Kempten;
 Memmingen;

 Districtes rurals .
 Districte d'Aichach-Friedberg;
 Districte d'Augsburg;
 Districte de Dillingen an der Donau;
 Districte de Donau-Ries;
 Districte de Gnzburg;
 Districte de Lindau;
 Districte de Neu-Ulm;
 Districte d'Oberallgu;
 Districte d'Ostallgu;
 Districte d'Unterallgu;

 Vegeu tamb .
Subia (regi histrica i lingstica)

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133317" title="Maria Josepa de Baviera" nonfiltered="4262" processed="4218" dbindex="54567">

Maria Josepa de Baviera, emperadriu romanogermnica (Munic 1739 - Viena 1767). Princesa de Baviera amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni amb l'emperador Josep II, emperador romanogermnic.

Nada a Munic el dia 30 de mar de 1739 essent filla de l'emperador Carles VII, emperador romanogermnic i de l'arxiduquessa Maria Amlia d'ustria. Maria Josepa era nta per via paterna de l'elector Maximili II Manuel de Baviera i de la princesa Teresa Conenguda Sobieski, i per via materna ho era de l'emperador Josep I, emperador romanogermnic i de la princesa Amlia Guillema de Brunsvic-Lneburg.

El dia 13 de gener de 1765 es cas per poders a Munic amb l'emperador Josep II, emperador romanogermnic, fill de l'emperador Francesc I, emperador romanogermnic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria. El matrimoni fou ratificat a Viena el dia 23 de gener del mateix any.

La parella no tingu descendncia i la convivncia entre els dos cnjuges es mostr, francament, infeli. A la mort de l'emperador Francesc I, emperador romanogermnic, Josep esdevingu emperador del Sacre Imperi Romanogermnic i, en conseqncia, Maria Josepa esdevingu emperadriu.

Maria Josepa mor a Viena el dia 28 de maig de 1767 a l'edat de 28 anys i sense haver assegurat la continutat de la dinastia dels Habsburg. A la seva mort, l'emperador Josep II no es torn a maridar i a la mort d'aquest darrer la Corona traspass al seu germ, l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic, fins aquell moment gran duc Toscana.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133319" title="PC de 100 dlars" nonfiltered="4263" processed="4219" dbindex="54568">


El PC de 100 dlars (originalment i en angls One Laptop Per Child o OLPC) s una iniciativa creada per empreses de pasos desenvolupats que consisteix en l'elaboraci d'un ordinador porttil de potncia reduda per tal d'apropar el mn de la informtica als infants dels pasos del tercer mn.

Aquest ordinador porttil est equipat amb components electrnics adeqats per a l's que se li donar, reduint aix el seu cost de fabricaci. Tamb utilitza programari lliure en el seu sistema operatiu i les seves aplicacions.

Es tracta d'una iniciativa que pretn fer arribar un porttil a cada nen del mn. Per a tal fi, s'est desenvolupant un model que no superi el preu total de 100 dlars.

Aquest ordinador s una eina d'aprenentatge creada especialment per als infants. Per a dissenyar-la van treballar en collaboraci experts del mn acadmic i de la indstria informtica. El resultat s un dispositiu flexible, resistent, de molt baix cost i amb un s molt eficient de l'energia, que pretn que les nacions emergents del mn puguin fer arribar les noves tecnologies a l'educaci primria. 

Caracterstiques tcniques.

 Processador: AMD Geode a 433 Mhz;
 Memria RAM: 256 Mb;
 Memria Flash: 1024 Mb;
 Pantalla de 7,5", resoluci de 1200x900px a alta resoluci ;
 Sistema operatiu: Versi reduda de Fedora (Linux), anomenada "Sugar";

Enllaos externs.
Pgina del projecte One Laptop Per Child ;
Wiki del projecte One Laptop Per Child ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133320" title="Maria Amlia d'ustria (electriu de Baviera)" nonfiltered="4264" processed="4220" dbindex="54569">


Maria Amlia d'ustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermnic 1701 - Munic 1756) fou una arxiduquessa d'ustria, princesa d'Hongria i de Bohmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial. Membre de la dinastia d'Habsburg, esdevingu electriu de Baviera arran del seu matrimoni amb l'elector Carles Albert de Baviera.

Orgens familiars.
Nada a Viena el dia 22 d'octubre de 1701 essent filla de l'emperador Josep I, emperador romanogermnic i de la princesa Augusta Guillema de Brunsvic-Lneburg. Maria Amlia era nta per via paterna de l'emperador Leopold I, emperador romanogermnic i de la la princesa Elionor del Palatinat-Neuburg, i per via materna del duc Joan Frederic I de Brunsvic-Lneburg i de la princesa Benedicta del Palatinat-Zimmern.

Npcies i descendents.
El dia 5 d'octubre de 1725 es cas a Viena amb l'elector i desprs emperador Carles VII del Sacre Imperi Romanogermnic, fill de l'elector Maximili II Manuel de Baviera i de la princesa Teresa Conenguda Sobieski. La parella tingu set fills:

 SAR la princesa Maximiliana de Baviera, nada a Munic el 1723 i morta pocs dies desprs.

 SAR la princesa Maria Antnia de Baviera, nada a Munic el 1724 i morta a Dresden el 1780. Es cas amb l'elector Frederic Cristi I de Saxnia.

 SAR la princesa Teresa Benedicta de Baviera, nada a Munic el 1725 i morta a Munic el 1734.

 SM l'elector Maximili III Josep de Baviera, nat a Munic el 1727  i mort el 1777 a Munic.

 SAR el prncep Josep Llus de Baviera, nat a Munic el 1728 i mort el 1733 a Munic.

 SAR la princesa Maria Anna de Baviera, nada a Munic el 1734 i morta a Baden-Baden. Es cas amb el marcgravi Llus Jordi de Baden-Baden.

 SAR la princesa Maria Josepa de Baviera, nada a Munic el 1741 i morta el 1767 a Viena. Es cas amb l'emperador Josep II del Sacre Imperi Romanogermnic.

Vida poltica.
A la mort de l'emperador Carles VI, emperador romanogermnic, oncle de Maria Amlia, l'any 1740, Carles Albert de Baviera, esps de Maria Amlia, pretengu fer valer els drets de la seva muller al tro imperial. Maria Amlia era filla de l'emperador Josep II, emperador romanogermnic i havia estat apartada per Carles VI del tro, Carles Albert considerava que si era una de les filla de Carles VI, Maria Teresa I d'ustria, la que havia d'heretar la dignitat imperial, la seva muller hi tenia ms dret com a nta primognita per via masculina de l'emperador Leopold I, emperador romanogermnic.

Basant-se amb aquests drets, Carles Albert inici la Guerra de Successi austraca i aconsegu ser coronat emperador amb el suport militar de Frana l'any 1742. Ara b, les tropes austriaques ocuparen Baviera i Carles Albert hagu de renunciar en favor de l'esps de Maria Teresa, Francesc I, emperador romanogermnic.

Maria Amlia mor a Munic el dia 11 de desembre de 1756. Des de 1745 era electriu viuda de Baviera.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133321" title="Viquipdia en japons" nonfiltered="4265" processed="4221" dbindex="54570">

La Viquipdia en japons (        Uikipedia) s l'edici en japons de la Viquipdia, una enciclopdia lliure i oberta. Aquesta edici s la cinquena ms gran desprs de la Viquipdia en angls, la Viquipdia en alemany, la Viquipdia en francs i la Viquipdia en polons. Va comenar al setembre de 2002, i en l'actualitat disposa de  articles. 

El maig del 2001 es van crear dotze edicions de la Viquipdia en diferents llenges, incloent-n'hi una en japons. Tant la portada com les altres pgines estaven escrites en alfabet llat o romaji ja que el programari no permetia carcters japonesos. 

El primer article va ser "Nihongo No Funimekusu" (encara que era incorrecte, probablement volia dir onso taikei (fonologia) i estava escrit en romaji. 

L'1 de setembre del 2002, el programari va ser actualitzat a la "Fase III" i els articles van ser traslladats a la nova versi. Va ser en aquest punt en el qual es va traduir el programari interfcie al japons.

Com a poltiques particulars destaca la prohibici de copiar trossos d'articles per fer-ne d'altres fins i tot dins la mateixa viquipdia japonesa, ja que es considera una violaci de la llicncia. Es prohibeix citar noms de persones que no siguin personatges pblics.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133323" title="Ubuntu Studio" nonfiltered="4266" processed="4222" dbindex="54572">

L'Ubuntu Studio s una distribuci oficial del sistema operatiu basat en Debian, l'Ubuntu. 

Aquesta distribuci, apareguda el 10 de maig de 2007, est enfocada a tots els usuaris que utilitzin el seu ordinador com a lloc de creaci artstic d'elements multimdia. La distribuci cont programari lliure especfic, enfocat a la creativitat.
Tot i aix, tot el programari que porta Ubuntu Studio es pot installar des de qualsevol distribuci de la famlia Ubuntu. 

 Caracterstiques generals .
 Utilitza tan sols els paquets dels repositoris oficials d'Ubuntu.
 Utilitza un kernel de baixa latencia.
 Usa GNOME com a entorn d'escriptori.
 Sols existeix la versi alternate en DVD.

 Aplicacions .
Edici d'udio.
 Ardour;
 Audacity;
 Hydrogen;
 JACK Audio Connection Kit;
 JAMin;
 LilyPond;
 Mixxx;
 MusE;
 Rosegarden;
 TiMidity++;
 Wired;

 Edici de vdeo .
 CinePaint;
 PiTiVi;
 Kino;
 Stopmotion;

 Edici de grfics .
 Agave;
 Blender;
 Enblend;
 FontForge;
 GIMP;
 Inkscape;
 Scribus;
 Synfig;


 Vegeu tamb .
 Musix;


Enllaos externs.

 Ubuntu Studio ;
 Wiki oficial de UbuntuStudio ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133324" title="Aster, Agrupaci Astronmica de Barcelona" nonfiltered="4267" processed="4223" dbindex="54573">

Aster, Agrupaci Astronmica de Barcelona, s una entitat privada sense afany de lucre que reuneix els afeccionats a l'astronomia i cincies afins, de l'mbit de Barcelona en particular i de Catalunya en general. 

El seu objectiu s fomentar l'inters tant prctic com teric per l'astronomia. Les activitats que es realitzen per assolir aquest objectiu sn, bsicament, la divulgaci popular d'aquesta cincia utilitzant tots el mitjans possibles i la potenciaci de l'observaci astronmica prctica en tots els mbits a l'abast de l'astrnom amateur.

Histria.

Aster va ser fundada l'any 1948 per un collectiu de joves apassionats per l'astronomia i desitjosos per popularitzar-la liderats per Ernest Guille i Molin, que fou el primer president de l'entitat. 

Durant la dcada dels anys 50, l'entitat destac per la seva notable activitat tant en les tasques de tipus divulgatiu com en la potenciaci de l'observaci astronmica a Catalunya. D'entre aquestes activitats cal mencionar la inauguraci l'any 1953 de l'observatori de l'agrupaci, situat a la prpia seu del passeig de Grcia barcelon, i la perseverant tasca d'observaci i fotografia diria del Sol efectuada des d'aquest observatori durant l'Any Geofsic Internacional de 1958, activitat en la qual Aster particip juntament amb altres institucions, tant professionals com amateurs, d'arreu del mn i grcies a la qual l'entitat obtingu gran prestigi.

Tamb cal mencionar la gran activitat que l'agrupaci va desenvolupar durant els ltims anys de la dcada dels 50 i durant tota la dels 60 en la divulgaci i fins i tot en l'experimentaci prctica en el camp de l'astronutica. Precisament, membres seus  foren els primers en sintonitzar, a Europa Occidental i utilitzant tcniques totalment amateurs, el senyal ems pel Sputnik-1. Aquests resultats van ser presentats davant dels incrduls i sorpresos assistents al Congrs Internacional d'Astronutica que se celebrava a Barcelona en aquelles dates.

Les dcades dels anys 70 i 80 van veure el naixement d'activitats tan emblemtiques com els cursos d'iniciaci a l'astronomia, o la consolidaci d'una xarxa meteorolgica amateur a la ciutat de Barcelona. Durant l'any 1976, Aster organitz les primeres "Jornadas de Astronoma", que amb el temps esdevindrien les "Jornadas Estatales de Astronoma", les quals, organitzades cada dos anys per una Agrupaci diferent, reuneixen astrnoms professionals i amateurs d'arreu de l'Estat Espanyol.

Actualment, l'associaci continua la seva tasca de divulgaci i difusi de l'astronomia, l'astrofsica, l'astrofotografia, la meteorologia i l'astronutica en tots els seus vessants, al mateix temps que segueix desenvolupant programes d'observaci i d'investigaci amateur, collaborant activament en els programes proposats per prestigioses associacions astronmiques amateurs tant nacionals com internacionals, com ara l' AAVSO (American Association of Variable Star Observers), la xarxa SONNE d'observadors solars amb seu a Alemanya, l'ALPO (Association of Lunar and Planetary Observers), la IOTA (International Occultation Timing Association), etc.

s important destacar que l'entitat compta amb una important biblioteca especialitzada en astronomia i cincies afins, que amb ms de 1.400 volums s de les ms completes de Catalunya. Entre els documents que conserva hi destaca el llegat de Josep Comas i Sol que consta de la collecci completa dels articles d'aquest insigne astrnom catal, publicats per la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona entre els anys 1902 i 1925.

L'any 2005, Aster va canviar la seva seu del local histric del Passeig de Grcia, per la nova del carrer Arag 141-143, 2-E de Barcelona.

Enllaos externs.
 Aster, Agrupaci Astronmica de Barcelona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133329" title="Felip Guillem I, elector palat" nonfiltered="4268" processed="4224" dbindex="54574">

Felip Guillem I, elector palat (Neuburg an der Donau 1615 - Viena 1690). Prncep-elector del Palatinat des de 1685 i fins a 1690, any de la seva mort.

Orgens familiars.
Nascut a Neuburg an der Donau el dia 4 d'octubre de 1615 essent fill del duc Volfgang Guillem I del Palatinat-Neuburg i de la princesa Magdalena de Baviera. Felip Guillem era nt per via paterna del duc Felip Llus I del Palatinat-Neuburg i de la princesa Anna de Cleve-Jlich-Berg, i per via materna del duc Guillem V de Baviera i de la princesa Renata de Lorena. 

Npcies i descendents.
El dia 19 de juny de 1642 contragu matrimoni amb la princesa Anna Caterina Constana Vasa, filla del rei Segimon III de Polnia i de l'arxiduquessa Consatana d'ustria amb qui no tingu descendncia.

El dia 3 de setembre de 1653 es cas en segones npcies amb la landgravina Elisabet Amlia de Hessen-Darmstadt, filla del landgravi Jordi II de Hessen-Darmstadt i de la princesa Sofia Elionor de Saxnia. La parella tingu setze fills:

 SA la princesa Elionor del Palatinat-Neuburg, nada el 1655 a Dsseldorf i morta el 1720 a Viena. Es cas el 1676 amb l'emperador Leopold I, emperador romanogermnic.

 SA la princesa Maria Adelaida del Palatinat-Neuburg, nada a Dsseldorf el 1656.

 SA la princesa Sofia Elisabet del Palatinat-Neuburg, nada a Dsseldorf el 1657 i morta un any desprs.

 SM l'elector Joan Guillem I, elector palat, nat a Dsseldorf el 1658 i mort a Dsseldorf el 1716. Es cas en primeres npcies amb l'arxiduquessa Maria Anna d'ustria i en segones npcies amb la princesa Anna Maria de Medici.

 SA el prncep Volfgang Jordi del Palatinat-Neuburg, nat a Dsseldorf el 1659 i mort a Colnia el 1683.

 SA el prncep Llus Antoni del Palatinat-Neuburg, nat a Dsseldorf el 1660 i mort a Wrms el 1694. Bisbe de Wrms.

 SM l'elector Carles III Felip del Palatinat-Neuburg, nat a Neuburg an der Donau el 1661 i mort a Mannheim el 1742. Es cas a Berln amb la princesa Llusa Carolina Radziwill. En segones npcies a Cracvia amb la princesa Teresa Carolina Lubomirska. I, en terceres npcies, amb la duquessa Violant Maria de Thurn und Taxis.

 SA el prncep Alexandre Segimon del Palatinat-Neuburg, nat a Neuburg an der Donau el 1663 i mort a Augsburg el 1737. Prncep-bisbe d'Augsburg.

 SA el prncep Francesc Llus del Palatinat-Neuburg, nat a Neuburg an der Donau el 1664 i mort a Breslau el 1735. Bisbe elector de Teveris i Magncia. ;

 SA el prncep Frederic Guillem del Palatinat-Neuburg, nat a Neuburg an der Donau el 1665 i mort el 1689.

 SA la princesa Maria Sofia del Palatinat-Neuburg, nada a Neuburg an der Donau el 1666 i morta a Lisboa el 1699. Es cas l'any 1687 a Lisboa amb el rei Pere II de Portugal.

 SA la princesa Marianna del Palatinat-Neuburg, nada al Castell de Benrath el 1667 i morta a Viena el 1740. Es cas a Madrid el 1689 amb el rei Carles II d'Espanya.

 SA el prncep Felip Guillem del Palatinat-Neuburg, nat a Neuburg an der Donau el 1668 i mort a Reichstadt (Bohmia) el 1693. Es cas amb la princesa Anna Maria Saxnia-Laueburg.

 SA la princesa Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg, nada a Neuburg an der Donau el 1670 i morta a Parma el 1748. Es cas en primres npcies amb Odoard II Farnese i en segones npcies amb el duc Francesc I de Parma. ;

 SA la princesa Elisabet Amlia del Palatinat-Neuburg, nada a Neuburg an der Donau el 1673 i morta el 1722 a Breslau el 1722. Es cas amb el rei Joan III de Polnia.

 SA la princesa Leopoldina Elionor del Palatinat-Neuburg, nada a Neuburg an der Donau el 1679 i morta a Neuburg an der Donau el 1693. El 1692 es cas amb l'elector Maximili II Manuel de Baviera.

Regnat.
L'any 1685 mor sense descendncia a Heidelberg l'elector Carles II, elector palat. Felip Guillem, prncep d'una branca menor de la famlia palatina, hered l'Electorat del Palatinat, incrementant substancialment les seves possessions patrimonials.

Ara b, mentre Carles II, elector palat era protestant, Felip Guillem I era catlic. Aquesta divergncia fou aprofitada pel rei Llus XIV de Frana que declar la guerra al Palatinat en defensa dels drets de la seva cunyada, la princesa Elisabet Carlota del Palatinat, germana de Carles II i esposa del duc Felip d'Orleans. 

Les tropes franceses ocuparen el Palatinat i la seva capital, Heidelberg, originant la Guerra dels Nou Anys. A la mort de Felip Guillem l'any 1695, el Palatinat pass a mans del seu fill primognit, l'elector Joan Guillem I, elector palat, aix ho reconegueren els tractats firmats a la finalitzaci de l'esmentat conflicte.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133331" title="Carles II, elector palat" nonfiltered="4269" processed="4225" dbindex="54575">
Carles II, elector palat (Heidelberg 1651 - 1685). Prncep-elector del Palatinat des de 1680 i fins a 1685. Fou el darrer elector palat de religi protestants i darrer membre de la branca dels Wittelsbach que governaren al Palatinat des de 1459.

Nascut a Heidelberg, capital del Palatinat, el dia 31 de mar de 1651, essent fill de l'elector Carles I Llus, elector palat i de la landgravina Carlota de Hessen-Kassel. Carles II era nt per via paterna de l'elector Frederic V, elector palat i de la princesa Elisabet d'Anglaterra, i per via materna ho era del landgravi Guillem V de Hessen-Kassel i de la princesa Amalie Elisabeth von Hanau-Mnzenberg.

Carles II no contragu matrimoni i no tingu, per tant, descendncia legtima que el pogus succeir al tro del Palatinat. L'any 1680, desprs de la mort del seu pare, acced al tro palat per tan sols cinc anys desprs mor. A la seva mort, el Palatinat pass al duc Felip Guillem I, elector palat. Aquesta successi fou l'arrel del conflicte de la Guerra dels Nou Anys.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133333" title="Llista de governants de Moldvia" nonfiltered="4270" processed="4226" dbindex="54576">
Llista de governants de Moldvia, des de la primera menci en l edat mitjana amb el nom de "Moldvia", fins la creaci de Romania (el 1866, despus de la uni amb Valquia de 1859). 

 
 

Per a governants posteriors, veure Domnitor i Reis de Romania.

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133334" title="Governants del Palatinat" nonfiltered="4271" processed="4227" dbindex="54577">
El territori sobir del Palatinat fou governat per diferents branques de la famlia de Wittelsbach des de l'any 1106 i fins l'any 1918. Posteriorment, aquest territori ha passat a format part de la Repblica federal d'Alemanya i del land de Rennia-Palatinat.

 Casa de Wittelsbach .

 Ot IV de Baviera (1106 - 1156).
 Ot V de Baviera (1156 - 1183).
 Llus I de Baviera (1183 - 1231).
 Ot II de Baviera (1231 - 1253).

A la mort d'Ot II el Palatinat i Baviera es divideixen. Mentre al fill primognit li correspon la Baixa Baviera i la ciutat de Munic, Enric II de Baviera; al segon fill, li correspon l'Alta Baviera i el Palatinat.

 Wittelsbach del Palatinat .

 Llus II, elector palat (1253 - 1294).
 Rodolf I, elector palat (1294 - 1319).
 Robert I, elector palat (1319 - 1390).
 Rodolf II, elector palat (1319 - 1353).
 Robert II, elector palat (1390 - 1398).
 Robert III, elector palat (1398 - 1410).
 Llus III, elector palat (1410 - 1436).
 Llus IV, elector palat (1436 - 1449).
 Felip I, elector palat (1449 - 1508).
 Llus V, elector palat (1508 -1544).
 Frederic II, elector palat (1544 - 1556).
 Ot Enric I, elector palat (1556 - 1559).

A la mort d'Ot Enric I s'acab la descendncia directe dins del tronc primognit de la famlia del Palatinat. En conseqncia, reb el Palatinat, el duc Frederic II, elector palat, duc del Palatinat a Simmern. Inciant un nou tronc familiar.

 Els Wittelsbach ducs del Palatinat a Simmern .

 Frederic III, elector palat (1559 - 1576).
 Llus VI, elector palat (1576 - 1583).
 Frederic IV, elector palat (1583 - 1610).
 Frederic V, elector palat (1610 - 1632).
 Carles I Llus, elector palat (1632 - 1680).
 Carles II, elector palat (1680 - 1685).

A la mort de l'elector Carles II, el tronc dels Simmern s'esgot, i la dignitat electoral pass als ducs del Palatinat a Neuburg.

 Els Wittelsbach ducs del Palatinat a Neuburg .

 Felip Guillem I, elector palat (1685 - 1690).
 Joan Guillem I, elector palat (1690 - 1716).
 Carles III Felip, elector palat (1716 - 1742).

Amb la mort de l'elector Carles III Felip s'esgot la branca dels Neuburg. En conseqncia, la dignitat electoral pass als Sulzbach. Mentrestant, aquesta successions dins de la mateixa famlia havien perms la concentraci de nou de les diferents terres del Palatinat que histricament havien estat dividides.

 Els Wittelsbach ducs del Palatinat a Sulzbach .

 Carles IV Teodor, elector del Palatinat (1742 - 1799).

Carles IV Teodor reb l'any 1777 l'Electorat de Baviera desprs de la mort de Maximili III Josep de Baviera sense descendncia. Carles Teodor reun sota el seu poder tots els territoris histrics dels Wittelsbach a excepci de Zweibrcken. Ara b, Carles IV Teodor mor sense descendncia, i a la seva mort la famlia Zweibrcken heret tant el Palatinat com Baviera.

 Els Wittelsbach ducs del Palatinat a Zweibrcken .

 Maximili I Josep de Baviera (1799 - 1825).
 Llus I de Baviera (1825 - 1848).
 Maximili II de Baviera (1868 - 1864).
 Llus II de Baviera (1864 - 1886).
 Ot I de Baviera (1886 - 1913).
 Llus III de Baviera (1913 - 1918).

Amb l'abolici de la monarquia a Baviera i al Palatinat, els caps de la casa reial bavaresa han estat:

 Llus III de Baviera (1918 - 1921).
 Robert de Baviera (1921 - 1955).
 Albert de Baviera (1955 - 1996).
 Francesc de Baviera (1996 - present).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133335" title="Joan II Borja" nonfiltered="4272" processed="4228" dbindex="54578">
Joan de Borja i Enrquez (Gandia 1493 - 1543).  III Duc de Gandia i Bar de Llombai (1497-1543).

 Antecedents familiars .
Fill de Joan de Borja (i, per tant, nt del papa Roderic de Borja) i de Maria Enrquez, cosina de Ferran el Catlic.

Biografia.
Joan II Borja ser un dels nobles ms destacats en la lluita contra els agermanats, sent el seu ducat un dels centres de l'alament. El 1521 es produ la Batalla de Gandia, moment culminant de la Revolta de les Germanies ja que els agermanats van derrotar el virrei Diego Hurtado de Mendoza. Aquesta victria dels agermanats supos el saqueig del palau ducal i el bateig fors a l'abundant poblaci musulmana del ducat (que es dedicava principalment al conreu de la canya de sucre). El duc tingu una actuaci important en les Germanies i a la revolta de la Serra d'Espad, com a resultat d'aix fou l'amistat entre Joan i l'emperador Carles V, vinculant la famlia dels Borja amb la cort dels ustries.

Encara que no se'l pot considerar un humanista, va mantindre una forta vinculaci amb Erasme i els seus seguidors hispans, de la mateixa manera que mantingu correspondncia amb Llus Vives.

El testament otorgat el 1543 feia hereu del patrimoni de Gandia al seu fill primognit, Francesc de Borja. Al primer fill del seu segon matrimoni, Pere Llus Galceran de Borja i Castre-Pins, li deix la Baronia de Navarrs; els altres fills es destinarien a la carrera eclesistica.

 Npcies i descendents .
Es va casar amb Joana d'Arag i de Gurrea (filla de l'arquebisbe Alfons d'Arag), amb qui tingu:
 Francesc de Borja, duc de Gandia i jesuta;
 Alfons de Borja, abat de Valldigna;
 Enric de Borja, cardenal i bisbe d'Squillace;
 Llusa de Borja (1520-1560), casada amb Mart d'Arag i Gurrea, duc de Vilafermosa;

Desprs de quedar-se vidu, el 1530, s'un a Francesca de Castre-Pins, amb la qu van tenir:
 Jeroni de Borja, mort infant;
 Magdalena Clara de Borja;
 Ddac de Borja, mort infant;
 Felip de Borja, mort infant;
 Pere Llus Galceran de Borja, bar de Navarrs;
 Roderic de Borja, cardenal i bar de Navarrs;
 Toms de Borja, arquebisbe de Saragossa;
 Elionor de Borja, casada amb Miquel de Gurrea;
 Margarida de Borja, casada amb Federic de Noronha;

Tamb mantingu una relaci extra-matrimonial amb Caterina Dias de la qual va tenir un fill illegtim:
 Joan Cristfor de Borja;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133337" title="Triple salt" nonfiltered="4273" processed="4229" dbindex="54579">
El triple salt s una modalitat de l'atletisme.

El funcionament de la prova s el segent: cada atleta disposa de tres salts inicials. Un cop fets aquests 3 primers salts els 8 millors classificats opten a la millora, que consta de tres salts ms. El guanyador ser l'atleta que desprs dels 6 salts assoleixi un salt ms llarg. En cas d'empat es decideix el guanyador pel millor segon salt. 

El punt de batuda es troba a 13 metres del comenament del fossat de sorra pels homes i a 11 metres per a les dones.

Descripci tcnica.
Desprs de la cursa d'aproximaci fins a la lnia de batuda es realitza el primer salt. Un cop fet el salt s'ha de caure sobre la mateixa cama, per immediatament impulsar-se per al segon salt, caient, ara, sobre l'altre peu, el qual donar origen al tercer i darrer salt que donar pas a la caiguda al fossat.

En salt es considerar nul si no es realitza d'aquesta manera o b es toca o sobrepassa la lnia de batuda amb el peu.

La mesura es prendr des de la marca que es trobi ms propera a la lnia de batuda o impuls.

Per tenir en compte la marca caldr que el vent no superi la velocitat de 2m/s en el moment de salt.

 Rcords .
(actualitzat a 31.08.2007)



Millors marques mundials.

Millors marques masculines.
(actualitzat a 31.08.2007)



Millors marques femenines.
(actualitzat a 31.08.2007)




Esportistes.
 Franoise Mbango Etone;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133338" title="Ulf von Euler" nonfiltered="4274" processed="4230" dbindex="54580">


Ulf Svante von Euler ( Estocolm, Sucia 1905 - d. 1983 ) fou un metge, farmacleg i professor universitari suec guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1970.

Biografia.
Va nixer el 7 de febrer de 1905 a la ciutat d'Estocolm, fill del bioqumic Hans von Euler-Chelpin, Premi Nobel de Qumica l'any 1929. Va estudiar medicina a l'Institut Karolinka d'Estocolm, on es va doctorar el 1930, i centre on va exercir de docent durant tota la seva vida. Va ampliar els seus estudis amb una estada a Anglaterra al costat de Henry Hallett Dale i Archibald Vivian Hill, a Blgica al costat de Corneille Heymans i a Alemanya amb Gustav Embden.

L'any 1953 fou nomenat membre de la Fundaci Nobel, esdevenint el seu president l'any 1966, moment en el qual va deixar de participar en l'adjudicaci dels premis. Mor el 9 de mar de 1983 a la ciutat d'Estocolm.

Recerca cientfica.
Durant la seva estada a Anglaterra al laboratori de Henry Dale descobr, juntament amb John H. Gaddum, el principi autofarmacolgic denominat, substncia P. Al seu retorn a Estocolm continu la seva recerca en substncies actives o neurotransmissors descobrint la prostglandina i vesiglandina (1935), la piperidina (1942) i la norodrenalina (1946).

A l'Institut Karolinska inici les seves collaboracions amb Gran Liljestrand, desenvolupant el mecanisme Euler-Liljestrand, una desviaci arterial fisiolgica en resposta a la disminuci de l'oxigenaci local dels pulmons. A partir de 1946, grcies al descobriment de la nerodrenalina, una substncia clau en els impulsos mecnics sobre el sistema nervis simptic i la seva acci sobre els mecanismes involuntaris com la respiraci, la reacci a estmuls exteriors o la dilataci vascular, von Euler i el seu equip van estudiar a fons la seva distribuci en teixits biolgics i en el sistema nervis en condicions fisiolgiques i patolgiques, i van observar com aquesta ha de ser produda i emmagatzemada en terminals sinptics dels nervis en vescules intracellulars. 

L'any 1970 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments concernents a les transmissions qumiques en les terminacions nervioses i el mecanisme d'emmagatzematge i d'inactivaci d'aquests neurotransmissors, premi que compart amb Bernard Katz i Julius Axelrod.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1970;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133339" title="Assiris" nonfiltered="4275" processed="4231" dbindex="54581">

Els assiris sn un grup tnic els orgens dels quals sn a Iraq, Iran, Turquia i Sria, per que han emigrat al Caucas, Amrica del Nord i Europa Occidental durant el segle passat.

Afirmen ser descendents dels antics Akkadis, qui, sota Sargon I d'Akkad, foren la classe dirigent d'Assria. Babilnia (Sumer i Akkad) fou una colnia d'Assria. El ttol de "Rei de Babilnia" era "Rei de Sumer i Akkad" com a transliteraci de l'akkadi  r Mat  mer    Akkad . Eventualment, les tribus aramees foren assimilades a l'Imperi Assiri i la seva llengua esdevingu dominant, mentre  que emergien cultures de formes diferents a l'Assria.  Avui, a certes rees del territori assiri, la identificaci amb la comunitat depn de la vila d'origen de la persona (veure Llista de viles assries) o denominaci cristiana, com Catlics caldeus.

La majoria dels assiris parlen una forma moderna de sirac, una forma d'arameu que inclou com a dialectees tant el caldeu i el turoyo com l'assiri. Tots ells sn classificades com a llenges neo-aramaiques i s'escriuen en alfabet sirac, derivat de l'antic alfabet aramaic. Els assiris tamb poden parlar una o ms llenges en el seu pas de residncia.

Com a resultat de la persecuci, principalment en l'ltim segle, hi ha una significativa dispora assria. Esdeveniments com la revoluci islmica a Iran, la massacre de Simele han estat considerades com a genocidi assiri. El darrer esdeveniment que ha colpejat la comunitat assria ha estat la guerra d'Iraq; del mili o ms d'iraquians que s'havien exiliat segons les Nacions Unides, un quaranta per cent sn assiris, tot i que els assiris noms sn del tres al cinc per cent de la poblaci iraquiana.

 Enllaos externs .
 La Bandera Assria;
 Organitzaci Democrtica Assria;
 Lectures .
 Mario Nordio  Assiri. Una minoranza complessa a Minoranze nm. 16, 4rt trimestre 1979;
Referncies.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133341" title="Pancraci" nonfiltered="4276" processed="4232" dbindex="54582">

 
El pancraci (del grec           , pankrtion, pan: tot i kratos: fora, llat Pancratium) s una violenta forma de lluita que va aparixer el 648 aC, a la 33 olimpiada, com a combinaci de la lluita i el pugilat. Hi estava perms absolutament tot: cops, mossegades, puntades de peu, ofegaments, ficar els dits als ulls, en fi, qualsevol forma de fer mal a l'adversari. El combat acabava quan un dels lluitadors abandonava; sovint, tant guanyador com perdedor acabaven amb alguna orella escapada, algun membre trencat o, si ms no, amb el cos ben nafrat. Algunes vegades la lluita concloa amb la mort d'un dels combatents. Fou un dels esports ms populars als Jocs de l'Antiga Grcia.

Era considerat un dels exercicis ms durs i pesats per la violncia que requeria, i per tant no era molt practicat en el gimns. Era considerat perjudicial per la salut i als nois se'ls deixava practicar-lo modificat per fer-lo menys dur.

A Esparta el pancrtion va ser prohibit i el nom va passar a tota lluita no controlada ni regulada. 

El pancrtion fou introdut a les olimpades, a la Olimpada 33 , per ja existia abans si be no havia adquirit prou desenvolupament. El seu origen estaria en la lluita entre dos persones, prpia de les tribus sense civilitzar, i fou primer introduda a Esparta. La llegenda fa inventor a Teseu en la seva lluita contra el Minotaure. Hrcules fou suposadament campi de pancraci.

Desprs de la introducci a les olimpades es va estendre a altres jocs per tot Grcia. A l'poca imperial es va estendre a Itlia. Per nois fou introdut a les olimpades a l'edici 145 i el primer guanyador fou Faedim de Troas. Apareixen tamb guanyadors als jocs Ptics (Olaides de Tebes el primer conegut, olimpada 108)  i als Jocs stmics (on no apareix el pancraci per nois fins al temps de Domici per sens dubte ja es practicava abans).

El pancraci era considerat per Filostrat el ms bell de tots els jocs atltics. En una sola exhibici la boxa i la lluita apareixien unides i se'n podia gaudir. 

A Roma el pancrtion apareix per primer cop en uns jocs organitzats per Calgula i va esdevenir molt popular. Encara era un espectable en temps de Justini I.

Els que practicaven aquest esport eren anomenats pancratistae (pancratistes, singular pancratista)

Pel nom  Pancraci, vegeu Pancrates;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133342" title="Lneburg" nonfiltered="4277" processed="4233" dbindex="54583">

Lneburg s una ciutat de 70.312 habitants (2005), situada a la Baixa Saxnia, Alemanya. s la capital del districte de Lneburg.

El riu Ilmenau, un afluent de l'Elba, atravessa Lneburg. L'envolta el paisatge nic i impressionant de Lneburg Heide, un gran territori ple de bruc i ginebr. La desforestaci de la regi a causa de la producci de la sal va transformar el paisatge natural.

 Histria .
La primera menci de Lneburg data de l'any 956. Durant l'edat mitjana va gaudir d'una gran activitat econmica grcies al comer de la sal, i s'installaren moltes fbriques de sal que s'exportava a altres ciutats. Seguint una vella ruta, la sal era transportada fins a Lbeck on s'embarcava per ser distribuda a centres comercials de les costes del Mar Bltic. Lneburg i la seva sal van ser una de les principals fonts de poder i riquesa de la Lliga Hansetica.

La ciutat va ser erigida en ducat el 1235. Posteriorment, el 1692, va ser integrada en el ducat dels Hannover. Durant l'ocupaci napolenica, i de 1807 a 1810, la ciutat va passar al regne de Westflia, abans de ser incorporada a Frana. El 1814, desprs de l'enfonsament del Primer Imperi, torna a formar part del regne d'Hannover.

En temps de Johann Sebastian Bach (1685-1750) va ser un petit centre musical. L'escola de San Miguel, antic monestir benedict, va acollir una Acadmia de Cavallers mentre que a les principals esglsies (la de Sant Miquel, la de Sant Nicolau i la de Sant Joan) tocaven organistes de la talla de Georg Bhm (1661-1773).

A partir de 1600, desprs d'un llarg perode de prosperitat, va comenar a disminuir el seu comer. Les salines es van tancar el 1980 i l'any 1989 la ciutat va tornar a recuperar una certa notorietat grcies a la fundaci de la seva universitat.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133343" title="Pasqual de Borja" nonfiltered="4278" processed="4234" dbindex="54584">
Pasqual de Borja-Centelles i Ponce de Len, Duc de Gandia, Marqus de Lombai i comte d'Oliva (1653-1716).


 Ducat de Gandia .
Heret el ttol amb dotze anys, sota la tutela materna. El 1669 es casa amb Joana Fernndez de Crdova i Figueroa (filla del maruqs de Priego i duc de Feria). L'any segent pren possessi del ducat. Aquest mateix any va rebre la visita de l'infanta Margarida d'ustria, filla de Felip IV, en el seu cam cap a Dnia des d'on embarcaria cap Alemanya.

A la seva mort (1716), el seu fill Llus de Borja fou l'hereu, que va morir el 1740 sense descendncia. Aleshores els ttols familiars passaren a la seva germana M Anna, per aquesta mor vuit anys ms tard sense fills.

Els ttols foren reclamats pel vidu de la seva germana Ignsia de Borja, duc de Benavente. Aix el ducat de Gandia, el marquesat de Llombai, el comtat d'Oliva, de Mayalde i de Ficalho, i el principat d'Squillace passaren als Pimentel.

 Antecedents familiars .
Fill de Francesc Ddac Pasqual de Borja i Mara Ponce de Len.

 Npcies i descendents .
Es va casar amb Joana Fernndez de Crdova-Figueroa, amb qui va tenir:
Francesc de Borja, mort infant.
Llus de Borja, duc de Gandia.
M Anna de Borja, duquessa de Gandia.
Ignsia de Borja, casada amb Antonio de pimentel, duc de Benavente.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133351" title="Nihilisme" nonfiltered="4279" processed="4235" dbindex="54585">
El nihilisme (del llat nihil, res) s un estat de la societat o de l'individu en qu no es dna fe a cap valor. Nietzsche ho definia com la "desvaloritzaci dels valors suprems". Per altre part, es consideren nihilistes aquelles persones que no donen crdit a cap valor i que a la vegada li donen un sentit prctic al nihilisme per tal de destruir els antics valors i aix construir-ne de nous. Els nihilistes poden creure aquestes tres coses:
       
 Que no existeix cap finalitat o propsit superior. Noms hi ha el no-res.
 Que la realitat que experimentem els humans no existeix tal i com la veiem.
 Que la realitat s incognoscible (no es pot conixer), per tant, entendre-la ser intil a la prctica i sense sentit teric.

Tot hi aix, aquestes definicions de nihilisme sn de la primera fase d'aquest, en la qual res no t valor. Seguidament a l'actuaci tant a nivell individual com a nivell socieal del nihilisme, el podem trobar com un mtode per arribar a un fi, s a dir, podem trobar persones que no creuen en l'existncia real dels valors per si en la utilitat d'aquests.

Per altre part, podem dividir els nihilistes en dos grups: els nihilistes socials, que fan servir el nihilisme com un mtode prctic per destruir la societat i crear-ne aix una de nova (comunistes i sobretot anarquistes, encara que podem trobar pinzellades de nihilisme fins i tot al nacionalsocialisme), i els nihilistes individualistes, el mxim representant dels quals s Nietzsche, amb tendncia a creure que s'ha d'aniquilar del tot l'antiga moral (sn amoralistes en el sentit de la moral establerta) per aix aconseguir una nova tica que no refuti l'essncia de la vida.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133353" title="Julius Axelrod" nonfiltered="4280" processed="4236" dbindex="54586">


Julius Axelrod ( Nova York, EUA 1912 - Rockville 2004 ) fou un bioqumic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1970.

Biografia.
Va nixer el 30 de maig de 1912 a la ciutat de Nova York en una famlia de religi jueva immigrants de Polnia. Va estudiar biologia a la Universitat de Nova York, on es va graduar el 1933. L'any 1955 realitz el seu doctorat en bioqumica a la Universitat George Washington.

Va morir el 29 de desembre de 2004 a la ciutat de Rockville, situada a l'estat nord-americ de Maryland.

Recerca cientfica.

El 1946 fou nomenat investigador de l'Hospital Goldwater, i al costat de Bernard Brodie va inici la seva recerca sobre els analgsics, observant com l'aspirina desenvolupava en els seus usuaris una condici de la sang anomenada metaemoglobinmia. Ambds cientfics van descobrir que l'acetanilida, l'ingredient principal d'aquest analgsic, n'era el culpable, i observant la mateixa propietat, per sense efectes contraris, en el paracetamol, recomanaren el seu s.

Durant la seva estada a l'Institut Nacional del cor va treballar en els mecanismes i efectes de la cafena, substncia que el va conduir a un inters del sistema nervis simptic i els seus neurotransmissors principals. Durant aquest temps tamb realitz investigacions al voltant de la codena, morfina, metanfetamina, efedrina i fou un dels pioners en l'experimentaci amb LSD.

L'any 1970 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments concernents a les transmissions qumiques en les terminacions nervioses i el mecanisme d'emmagatzematge i d'inactivaci d'aquests neurotransmissors, premi que compart amb Bernard Katz i Ulf von Euler. 

Posteriorment la seva recerca es va centrar en la glndula pineal, demostrant que la melatonina de l'hormona est generada a partir del triptfan. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1970;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133355" title="Medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1896" nonfiltered="4281" processed="4237" dbindex="54587">

El medaller dels Jocs Olmpics d'estiu 1896 s una llista dels diferents Comits Olmpics Nacionals que hi van prendre part, classificats segons el nombre de medalles guanyades als Jocs Olmpics, els primers de l'era moderna, que es van disputar a Atenes des del 6 fins el 15 d'abril de 1896. En ells hi van prendre part 241 atletes de catorze pasos que van competir en 9 esports, per a un total de 43 proves.

Deu dels catorze pasos que hi participaven ban guanyar medalles. A ms a ms hi va haver tres medalles que foren guanyades per un equip mixt, compost per esportistes procedents de diferents pasos. Els Estats Units van guanyar ms medalles d'or (11), mentre el pas amfitri, Grcia fou el que ms en guany en total (46)

Durant aquests primers Jocs Olmpics, als guanyadors se'ls donava una medalla de plata i una branca d'olivera, mentre que els posteriors rebien una medalla de bronze i una branca de llorer. El COI, a posteriori, assigna les medalles d'or, argent i bronze als tres millors atletes de cada prova  sent compartides diverses  medalles entre atletes. Aix pass entre Francis Lanes dels Estats Units i Alajos Szokolyi d'Hongria, pel tercer lloc dels 100 metres; entre Evangelos Damaskos i Ioannis Theodoropoulos de Grcia en el salt amb perxa; i entre Konstantinos Paspatis de Grcia i Momcsill Tapavicza d'Hongria, en el tennis. A ms a ms, moltes medalles de bronze no s'entregaven ja que no hi havia cap altre finalista .

Equip mixt.
En els primers Jocs Olmpics, diverses competicions per equips eren disputades per atletes procedents de diferents pasos . Ms tard, el COI va crear la categoria Equip mixt (amb el ZZX de codi territorial) per referir-se a aquests grups d'atletes. Alguns atletes guanyaven medalles individualment i tamb com a part d'un equip mixt, cosa que fa que es comptabilitzen sota pasos diferents als comptes oficials. En aquests Jocs tots els casos es donen als dobles de tennis. Aix fa que Dionysios Kasdaglis, un atleta d'orgen grec que vivia a Alexandria, Egipte, sigui llistat pel CIO com a grec durant la seva participaci al tennis individual per, quan ho fa junt al seu company de dobles, el tamb grec Demetrios Petrokokkinos, ho fa com a equip mixt.

Medaller.
Aquest s el medaller complet dels Jocs Olmpics d'estiu 1896, basat en el recompte oficial fet pel COI. Els pasos estan ordenats segons les medalles d'or guanyades. En cas d'empat es considera les de plata i desprs les de bronze. Quan l'empat s total se sol ordenar els pasos alfabticament .

El pas d'amfitri, Grcia, es troba resaltat en blau cel. El nmero ms gran de medalles aconseguides en cada categoria (medalles d'or, medalles de plata, medalles de bronze, i medalles totals) se subratlla en negreta.




Notes. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133359" title="Medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1900" nonfiltered="4282" processed="4238" dbindex="54588">

El medaller dels Jocs Olmpics d'estiu 1900 s una llista dels diferents Comits Olmpics Nacionals que hi van prendre part, classificats segons el nombre de medalles guanyades als Jocs Olmpics que es van disputar a Pars des del 14 de maig fins el 28 d'octubre de 1900. Hi van participar 997 atletes procedents de 24 pasos. Entre aquests atletes hi havia la presncia, per primera vegada, de 19 dones . Els Jocs formaren part del programa de l'Exposici Universal que tingu lloc a Pars aquell mateix any i per aquest motiu les proves esportives es distriburen durant cinc mesos.

Els esportistes participaren en 90 proves en 16 esports. 21 dels 24 pasos participants aconseguiren medalla, a banda de 12 medalles aconseguides per equips mixtos. El pas amfitri, Frana, va dominar el medaller, aconseguint 26 or, 41 plates i 34 bronzes, per un total de 101 medalles.

Durant aquests Jocs no es repartien medalles d'or. Una medalla de plata era donada als vencedors, i una de bronze al segon. El COI, a posteriori, assign les medalles d'or, argent i bronze als esportistes que finalitzaren primer, segon i tercer .

Equip Mixt.
Durant els primers Jocs Olmpics diverses competicions per equips eren disputades per esportistes de diferents nacionalitats . Ms tard, el COI va crear la categoria Equip mixt (amb el ZZX de codi territorial) per referir-se a aquests grups d'atletes. Durant els Jocs de 1900 atletes participanbts en equips mixtos guanyaren medalles en atletisme, rem, polo, vela, tennis i estira i afluixa. Alguns atletes guanyaven medalles individualment i tamb com a part d'un equip mixt, cosa que fa que es comptabilitzin sota pasos diferents als comptes oficials.

Medaller.
Aquest s el medaller complet dels Jocs Olmpics d'estiu 1900, basat en el recompte oficial fet pel COI. Els pasos estan ordenats segons les medalles d'or guanyades. En cas d'empat es considera les de plata i desprs les de bronze. Quan l'empat s total se sol ordenar els pasos alfabticament .

El pas d'amfitri, Frana, es troba resaltat en blau cel. El nmero ms gran de medalles aconseguides en cada categoria (medalles d'or, medalles de plata, medalles de bronze, i medalles totals) se subratlla en negreta.


 Hi ha fonts que mostren variacions en els totals de medalles, per s'ha decidit optar per la del COI, com a font d'informaci ms autoritzada en la matria. 

  Tamb hi ha membres d'aquest Comit Olmpic que ha guanyat medalles formant part d'equips mixtos. Aquestes medalles es troben formant part de l'Equip mixt.

Notes. 


 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133360" title="Antonio Ponz Piquer" nonfiltered="4283" processed="4239" dbindex="54589">
Antonio Ponz Piquer (Begs, 28 de juny de 1725 - Madrid, 4 de desembre de 1792), va ser un pintor i escriptor illustrat valenci. L'any 1773 va ser elegit membre de la Reial Acadmia de la Histria i el 1776 de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid, de la qual va ser secretari i examinador de tots els projectes d'obres en temples espanyols. Des d'aquest crrec, que va ocupar 14 anys, i ajudat pel seu amic Ventura Rodrguez va exercir una vertadera dictadura artstica imposant l'estil neoclssic. Va influir en la creaci de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Carles, de Valncia.

Va rebre una formaci molt completa, humanstica, artstica i teolgica, a Sogorb, la Universitat de Valncia, Gandia, l'Escola de les Tres Arts de Madrid, Roma i Npols, on va conixer les recentment descobertes runes de Pompeia. Va treballar en la recopilaci d'obres i relquies del monestir de l'Escorial, completant la seua galeria de retrats de savis espanyols, i copiant alguns quadres de mestres italians.

Va realitzar un fams viatge per Espanya que comen per comanda de Campomanes per a inspeccionar els bns artstics a Andalusia que havien pertangut a la Companyia de Jess acabada d'expulsar per Carles III (1767). El viatge va ser origen de la seua famosa obra Viage de Espaa, o Cartas en qu se da noticia de las cosas mas apreciables y dignas de saberse, que hay en ella, en qu expressa la seua visi de mltiples aspectes de la realitat social, tot i que particularment s'ocupa de l'estat del patrimoni artstic, que descriu des d'un punt de vista fortament influenciat per la Illustraci i el Neoclassicisme. 

Obres.
 Viage de Espaa, o Cartas en qu se da noticia de las cosas mas apreciables y dignas de saberse, que hay en ella, 18 toms, el primer aparegut l'any 1772 i el darrer l'any 1794;
 Viaje fuera de Espaa (1785), 2 vols. (Pels Pasos Baixos, Anglaterra, Holanda, Blgica i Frana);

Enllaos externs.
 Biografia a la plana del Corpus Inscriptionum Latinarum, Universitat d'Alcal de Henares ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133361" title="Medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1904" nonfiltered="4284" processed="4240" dbindex="54590">


El medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1904 s una llista dels diferents Comits Olmpics Nacionals que hi van prendre part, classificats segons el nombre de medalles guanyades als Jocs Olmpics que es van disputar a Saint Louis des de l'1 de juliol fins el 23 de novembre de 1904. Els Jocs formaren part del programa de l'Exposici Universal que tingu lloc a Saint Louis aquell mateix any i per aquest motiu les proves esportives es distriburen durant cinc mesos. Hi van prendre part un total de 651 atletes representants de 12 nacions, que participaren en 16 esports diferents i 91 proves. Amb tot, sols en 42 de les proves hi havia esportistes d'una altra nacionalitat que no fos la nord-americana.  Aquesta llista tamb inclou les medalles atorgades en waterpolo, un esport esmentat en els informes dels Jocs Olmpics del 1904, per que no es troba incls en la base de dades de medalles del Comit Olmpic Internacional.

Nou de les dotze nacions que hi participaren van guanyar medalles, a ms a ms de dues medalles guanyades equips mixtos, formats per esportistes de diferents pasos, per el domini dels Estats Units al medaller fou aclaparador, aconseguint 79 medalles d'or, 83 de plata i 80 de bronze, per a un total de 242. El segon equip del medaller fou Alemanya, amb tan sols 13 medalles . 

En aquestes olimpades es fan entrega per primera vegada de les medalles d'or als vencedors de les diferents competicions. Fins aquell moment sols es feia entrega d'una medalla de plata al vencedor de les competicions i una de bronze al segon..

Equip mixt.
Durant els primers Jocs Olmpics diverses competicions per equips eren disputades per esportistes de diferents nacionalitats . Ms tard, el COI va crear la categoria Equip mixt (amb el ZZX de codi territorial) per referir-se a aquests grups d'atletes.  Durant els Jocs de 1904 atletes participanbts en equips mixtos guanyaren medalles en atletisme i esgrima.

Alguns atletes guanyaven medalles individualment i tamb com a part d'un equip mixt, cosa que fa que es comptabilitzin sota pasos diferents als comptes oficials.

Medaller olmpic.
Aquest s el medaller complet dels Jocs Olmpics d'estiu 1904, basat en el recompte oficial fet pel COI. Els pasos estan ordenats segons les medalles d'or guanyades. En cas d'empat es considera les de plata i desprs les de bronze. Quan l'empat s total se sol ordenar els pasos alfabticament .

El pas d'amfitri, Estats Units, es troba resaltat en blau cel. El nmero ms gran de medalles aconseguides en cada categoria (medalles d'or, medalles de plata, medalles de bronze, i medalles totals) est resaltat en negreta.



Notes. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133369" title="Permacultura" nonfiltered="4285" processed="4241" dbindex="54591">
La permacultura suposa una aproximaci holstica als sistemes agrcoles. Aquest concepte integra totes les relacions socioculturals associades i considera aquests sistemes des d'un punt de vista ecolgic i el resultat s un sistema sostenible. 

 Origen .
La paraula permacultura tal i com explica el seu creador Bill Mollison s una contracci d'agricultura i cultura permanetents per tant sostenibles, ja que les cultures no poden sobreviure per molt temps sense una base agrcola sostenible.

Enllaos externs.
  El rebost a la ciutat. Manual de permacultura urbana; Jordi Romero.
  Pgina dedicada a la Permacultura.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133370" title="Literatura udmurt" nonfiltered="4286" processed="4242" dbindex="54592">
Literatura udmurt s la literatura feta en llengua udmurt a Udmrtia i zones adjacents.

El filleg estoni Ferdinand Johann Wiedemann (1805-1887) composaria el 1859 una Grammatik der wotjakischen sprache, i el 1895 es compos un diccionari udmurt-alemany. Aix va propiciar el sorgiment de la primera generaci literria udmurt, amb els poetes G. Vereshchagin (1851-1930) i G. Prokopiev (1873-1936). El Calendari en udmurt aparegu a Kazan del 1904 al 1909 amb la publicaci del poema narratiu El fugitiu de Mikhail Mozhgin (1890-1929).

L autor Kedra Mitrei (D. I. Korepanev 1892-1949) compos en udmurt la novella Fill d un segle trist (1911) i la tragdia Eshterek (1915), alhora que apaerix la revista literria nacionalista Vil Sin (1914-1918), de caire panfinlands.

Aleshores es desenvolup la literatura en llengua nadiua, sobretot en poesia romntica i realista de M. P. Prokopiev (1884-1919), D. A. Maiorov (1889-1923) i I. T. Diadiukov (1896-1955), la poetessa Ashal'chi Oli (L. K. Vekshina, 1898-1973), K. Gero (K.P. Chainikov, 1898-1941). Tamb es cre el drama udmurt amb Els insurgents (1926) de P. M. Sokolov, sobre la revolta del 1906, i Nas'tok (1928) de M. N. Timashev (1905-1938), primer drama musical. Pel que fa a al novella, Kedra Mitrei va compondre La vella vila (1926) i D. P. Pinia (D. I. Bazherov, 1904-1938) El remol negre (1927).

A partir dels anys 30 i 40 destacaren els autors A. S. Mironov (1905-1931), M. A. Konovalov (1905-1938) amb la novella Gaian (1936) sobre els udmurts amb Pugatxev, G. S. Medvedev (1904-1938) amb la trilogia Camp de Lodzia (1932-1936) i P. A. Blinov (1913-1942). Com a poetes, destacaren M. P. Petrov (1905-1955), I. G. Gavrilov (1912-1973), amb Grunia Tarasova (1938) i Primavera freda (1934) i P. M. Chainikov (1916-1954). La narrativa infantil tingu com a destacats F. G. Aleksandrov (1907-1941) amb Maksi (1936) i A. N. Klabukov (1904-?). La gran majoria d ells foren assassinats durant les purgues estalinistes.

Durant la guerra destacaren autors com Filipp Kedrov (1909-1944), amb Natal (1942), primera pera en udmurt, i la novella Katia (1940), Stepan Shirobokov (1912-?) i Kuzma Chainikov (1898-1941).

Desprs de la Guerra, i durant els anys 60 i 70 destacaren T. I. Shmakov (1910-1961), M. A. Liamin (1906) i Trofim Arkhinov (1908), director de Molot el 1956-1966; N. S. Baiteriakov (1923), G. S. Sabitov (1915), M. P. Pokchi-Petrov (1930-1959), D. A. Yashin (1929) i el comedigraf V. E. Sadovnikov (1915-1975). Desprs, el ms destacat fou Guennady Kraselnikov (1928-1975), Oleksan Kabyshev (1962); A. G. Kolesnikova (1916-1967), S.A Samsonov (1931) i R. G. Vaklishin (1937). Posteriorment, tamb hi destacaren F. I. Vasiliev (1934), A. E. Belogonov (1932), P. K. Pozdejev (1931), G. A. Khodyrev (1932), A. N. Uvarov (1936), K. E. Lomagin (1933), V. V. Romanov (1934) i A. K. Leontiev (1944).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133372" title="John Dudley" nonfiltered="4287" processed="4243" dbindex="54593">

John Dudley (1501 - 22/23 d'agost de 1553) fou el primer Duc de Northumberland i poltic angls que fou executat per alta traci per la reina Maria Tudor. 

John Dudley fou el fill gran d Edmund Dudley, que fou executat el 1510 per Enric VIII. Fou adoptat per Edward Guilford amb la filla de la qual, Jane Guilford, es casaria el 1520. Va ser en el neixament del seu cinqu fill (1532/1533) quan John Dudley va ser assignat Mestre de l Armeria de la Torre de Londres, essent el Comandant ms compatent que havien tingut fins aleshores els Tudor. Aix ajud a reahibilitar el nom de la famlia Dudley. La seva importncia com a poltic el dugu a conduir la process en el bateig de la Princesa Elisabet, futura Elisabet I.

Quan Edward Guildord va morir el 1534 sense cap fill, s inici una disputa per la seva herncia entre John Dudley i el nebot d Edward. Dudley reclam Halden i altres territoris a Kent i Sussex. Cinc anys ms tard vendria algunes de les seves propietats a Thomas Cromwell, que el convert en un dels seus protegits. El 1549, ja sota el regnat d'Eduard VI, John Dudley es guany la fama grcies a la victria sobre els rebels de Norfolk que lluitaven contra la privatitzaci (l'anomenat enclosure) de les terres comunals que la corona portava fent des del segle XII. Finalment, el 1551 li concediren el ttol de Duc de Northumberland. 

John Dudley redact juntament amb Eduard VI un document que inhabilitava a Maria i Elisabet del tron d Anglaterra, beneficiant a Jane Gray, que s havia casat amb el fill menor de John Dudley, Guilford Dudley. Tanmateix John Dudley es vei obligat a rendir-se a la reina Maria I per ser arrestat i executat el 1553. Tamb mor amb ell el seu fill Guilford Dudley, marit de Jane Gray.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133374" title="Llista de les 50 majors empreses de les Illes Balears" nonfiltered="4288" processed="4244" dbindex="54594">

Aquesta s una llista de de les 50 majors empreses de les Illes Balears.

No inclou bancs ni asseguradores. Les xifres sn de vendes en milers d'euros. Any: 2002.

 Spanair (Palma) 809.535;
 Viajes Halcn (Llucmajor) 721.592;
 Air Europa (Llucmajor) 652.700;
 Viajes Iberojet (Palma) 562.716;
 Sol Meli (Palma) 555.251;
 Syp (Sa cabaneta) 415.993;
 Viajes Iberia (Palma) 376.472;
 Viajes Iberoservice (Palma) 340.163;
 Riu (Palma) 336.200;
 Viajes Barcel (Palma) 294.144;
 Travelplan (Llucmajor) 275.846;
 GAS Y ELECTRICIDAD GENERACION SA (Palma) 239.338;
 IBERWORLD AIRLINES S.A. (Palma) 184.472;
 BARCELO DESTINATION SERVICES SL (Palma) 149.390;
 Camper (Inca) 128.834;
 JUMBO TOURS ESPANA S.L. (Palma) 120.080;
 COOPERATIVA D APOTECARIS DE MALLORCA SCL (Palma) 117.391;
 MUNDO SOCIAL AIE (Palma) 107.662;
 ROMANESPANA-INTERGRUPO SA (Palma) 94.345;
 AIRTOURS RESORT MALLORCA S.L. (Palma) 93.825;
 EUREST SA (Palma) 83.697;
 TOUROPERADOR VIVA TOURS S.A. (Palma) 76.955;
 RIU HOTELS SA EL ARENAL 74.718;
 EMAYA. EMPRESA MUNICIPAL D AIGUES I CLAVEGUERAM S.A. (Palma) 73.929;
 TAYLOR WOODROW DE ESPANA SA (Palma) 69.337;
 HIPER MANACOR SA MANACOR 69.306;
 TURAVIA CLUB SA (Palma) 65.144;
 TRANSPORTES MARITIMOS ALCUDIA SA ALCUDIA 62.968;
 DISTRIBUIDORA BALEAR DE AUTOMOCION 2000 SA (Palma) 59.072;
 LTE INTERNATIONAL AIRWAYS SA (Palma) 57.797;
 ISLENA MARITIMA DE CONTENEDORES SA (Palma) 56.382;
 MELCHOR MASCARO SA MANACOR 54.484;
 EXPLOTACIONS TURISTIQUES DE LES ILLES S.L. ALCUDIA 53.964;
 MOTOR MALLORCA SA INCA 52.779;
 DISTRIBUIDORA ROTGER SA (Palma) 52.158;
 VIAJES SIDETOURS SA (Palma) 47.456;
 CARMA S XXI S.A. SA CABANETA 45.997;
 BODEGAS TUNEL SA BUNYOLA 45.634;
 AUTO VIDAL SA (Palma) 44.169;
 GERMOVIL SA (Palma) 41.074;
 REPRESENTACIONES INVERSIONES Y ADMINISTRACIONES SA (Palma) 39.365;
 OBRAS Y CONSTRUCCIONES PEDRO SILES S.L. (Palma) 37.648;
 BARCELO HOTELS CANARIAS S.L. (Palma) 37.354;
 HIERROS Y ACEROS MALLORCA SA (Palma) 35.707;
 GRUPO DE EMPRESAS ALONSO MARI, SA EIVISSA 35.023;
 HUMICLIMA EST SA (Palma) 34.857;
 DIELECTRO BALEAR SA (Palma) 34.321;
 BARCELO HOTELS MEDITERRANEO S.L. (Palma) 33.728;
 RENTHOTEL TRAVEL SERVICES S.A. (Palma) 33.185;
 CASA BUADES SA BINISSALEM 32.596;

Font.
 e-informa;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133375" title="PSD" nonfiltered="4289" processed="4245" dbindex="54595">
REDIRECTPartit Socialdemcrata (Portugal);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133376" title="Tristany i Isolda" nonfiltered="4290" processed="4246" dbindex="54596">


Tristany i Isolda (Tristan und Isolde) s una pera en tres actes amb msica i llibret de Richard Wagner, basada en una llegenda medieval narrada per Gottfried von Strassburg. Va ser composta entre 1857 i 1859 i va ser estrenada el 10 de juny del 1865 a Munic, al teatre de Baviera, sota la direcci del mestre Hans von Blow.

Molts crtics wagnerians de l'poca consideraven que esta pera representava el zenit de la msica occidental; d'altra banda, un altre grup influent de crtics, centrats en Eduard Hanslick, la titllava d'incomprensible.

El primer acord, anomenat l'acord de Tristany, es considera d'una gran importncia en el desenrotllament de l'harmonia tonal tradicional.

Wagner va escriure el llibret basant-se en el roman de Gottfried von Strassburg, que al seu torn es basa en una llegenda medieval transmesa en francs per Thomas de Bretanya. Els compositors romntics van trobar en els romanos medievals una gran font d'inspiraci per als arguments de les seues peres. 

En la composici de Tristany i Isolda, Wagner es va inspirar en la seua aventura amorosa amb Mathilde Wesendonck, aix com en la filosofia d'Arthur Schopenhauer. Reconeguda com una de les obres cimeres del repertori operstic, Tristany destaca per l'avanat s del cromatisme, la tonalitat i l'harmonia. 

El primer acord de l'pera, anomenat acord de Tristany, es considera de gran importncia en el desenvolupament de l'harmonia tonal tradicional. Aquesta pera ha tingut una influncia molt important en els compositors occidentals, com ara Gustav Mahler, Richard Strauss, Alban Berg i Arnold Schnberg, entre d'altres. Molts veuen en Tristany el comenament del fi de l'harmonia convencional i la tonalitat, i el punt de partida del moviment atonal caracterstic del segle XX

Composici.
L'any 1849 Wagner va veure's forat a abandonar el seu crrec de director de l'pera de Dresden arran de la seua participaci en el fracassada Revoluci de Maig de Dresden, que va resultar en una ordre de cerca i captura contra ell. Va fugir a Zuric, deixant enrere la seua muller, Minna. A Zuric, el 1852, va conixer el ric Otto Wesendonck, qui havia fet fortuna amb la seua companyia de comer de seda a Nova York. Wesendonck va esdevenir un dels mecenes de Wagner, ajudant-lo econmicament durant uns anys. La muller de Wesendonck, Mathilde, va anar enamorant-se del compositor. Per aquella poca, Wagner es trobava treballant en L'anell del nibelung, per tamb va comenar a interessar-se per la llegenda de Tristany i Isolda. 

El redescobriment de la poesia alemanya medieval, incloent-hi la versi del Tristany de Gottfried von Strassburg, el Nibelunglied i el Parzival  de Wolfram von Eschenbach, va tenir un gran impacte en els moviments romntics alemanys a mitjan Segle XIX. La histria de Tristany i Isolda era un dels idillis imprescindibles de l'Edat Mitjana i el Renaixement. Hi existien diverses versions, la ms primerenca de mitjan Segle XII. La versi de Gottfried corresponia a la branca "cortesa" de la tradici, i va exercir una gran influncia en la literatura alemanya posterior. D'acord amb la seua autobiografia Mein Leben, Wagner va decidir dramatitzar la llegenda de Tristany seguint un intent del seu amic Karl Ritter:

De fet, ell havia intentat donar preponderncia als aspectes ms lleugers de l'idilli, mentre que el que em va impressionar a mi va ser la tragdia que impregnava la narraci, tant que em vaig sentir convenut que aix era el que s'hauria de destacar, passant per sobre els detalls menors.

Aix, junt al seu descobriment de la filosofia d'Arthur Schopenhauer l'octubre de 1854, va portar-lo a un "sobri estat d'nim inspirat per Schopenhauer, a la recerca d'una expressi exttica. Va ser quelcom d'aquest estat d'nim el que va inspirar la concepci d'un Tristany i Isolda." 

Wagner va escriure a propsit de les seues preocupacions amb Schopenhauer i Tristany en una carta a Franz Liszt (16 de desembre de 1854):

No havent gaudit mai en la meua vida de la vertadera felicitat de l'amor erigir un homenatge al ms encisador dels somnis en el qual, de principi a fi, l'amor trobar, per una vegada, la total realitzaci. He vist en la meu ment un Tristany i Isolda, que ser la ms simple, per alhora la ms sangonosa concepci musical imaginable, i amb la 'bandera negra' que onejar al final, em cobrir a mi mateix   per a morir.


Cap a la fi de 1854, havia esbossat els tres actes d'una pera sobre el tema de Tristany, basada en la narraci de Gottfried von Strassburg, tot i que fins l'agost de 1857 no va comenar a treballar-hi a temps complet, deixant a banda la composici de Sigfrid. El 20 d'agost va comenar l'esbs en prosa del llibret, concloent completament aquest, que Wagner denominava "poema", el 18 de setembre.  En aquella poca Wagner vivia en una casa de camp situada en les terres de la villa dels Wesendonck, i durant el seu treball en el Tristan und Isolde es va enamorar apassionadament de Mathilde Wesendonck, tot i que roman en la incertesa si aquella relaci va ser de carcter sensual o platnic. Una vesprada de setembre d'aquell any, Wagner lleg el poema concls de Tristany a una audincia que incloa la seua muller, Minna, la seua musa del moment, Mathilde, i la seua futura amant i posterior esposa, Cosima von Blow.

A l'octubre de 1857 havia comenat l'esbs musical del primer acte, i al novembre va posar msica a cinc poemes de Mathilde: aquests sn coneguts com els "Wesendonck Lieder." L'abril de 1858, Mina, la muller de Wagner, va interceptar una nota de Wagner a Mathilde, i malgrat les protestes de Wagner en va fer una "interpretaci vulgar", acusant primer el seu marit i desprs Mathilde d'indidelitat. Amb penes i treballs, Wagner persuad Minna, que patia una malaltia del cor, de prendre un descans a un balneari, mentre que Otto Wesendonck va endur-se Mathilde a Itlia, temps durant el qual Wagner comen l'esbs compositiu del segon acte de Tristany. No obstant, al retorn de Minna, al juliol de 1858, les coses no es van aclarir, i el 17 d'agost Wagner es va veure forat a abandonar tant a Minna com a Mathilde i es va traslladar a Vencia. 

Posteriorment va descriure aquests dies a Zuric com "un veritable infern." Minna va escriure a Mathilde abans de partir vers Dresden: "He de dir-vos amb un cor destrossat que heu reeixit a separar el meu marit de mi desprs de gaireb vint-i-dos anys de matrimoni. Puga aquest noble fet contribuir a la vostra pau mental, a la vostra felicitat." 

Wagner va acabar el segon acte de Tristany durant el seu exili de vuit mesos a Vencia. Desprs, al mar de 1859, tement l'extradici a Saxnia, on encara era un fugitiu de la justcia, va traslladar-se a Lucerna, on va compondre'n el darrer acte, concloent l'obra a l'agost de 1859.

Estrena.
 
Tristan und Isolde va demostrar ser una pera difcil de representar. Pars era el centre del mn operstic a mitjan Segle XIX; no obstant, ats el desastre de l'estrena del Tannhuser a l'pera de Pars l'any 1861 Wagner va oferir la nova pera a l'pera de Karlsruhe. Per quan va visitar l'pera de la Cort de Viena a la recerca de possibles cantants per a l'estrena, la gerncia de Viena va suggerir estrenar-hi l'pera. Inicialment, el tenor Alois Ander havia de cantar la part de Tristany, per es va demostrar incapa d'aprendre el paper. Malgrat d'al voltant de 70 assajos durant 1862 i 1864, Tristan und Isolde no va poder ser estrenada a Viena, guanyant-se la reputaci de ser una pera impossible de representar.

Noms desprs de la protecci de Wagner pel rei Llus II de Baviera van poder ser recollits prou recursos per a muntar l'estrena del Tristany. Hans von Blow va ser l'escollit per a dirigir-la en l'pera de Munic, malgrat el fet que Wagner estava tenint un afer amors amb la seua muller Cosima von Bulow. Fins i tot llavors, la planejada estena de 15 de maig de 1865 va haver de ser cancellada perqu la Isolda, Malvina Schnorr s'havia quedat afnica. Finalment, l'pera va ser representada el 10 de juny de 1865. Ludwig Schnorr von Carolsfeld va cantar el paper de Tristany, i la seua muller Malvina, va fer-se crrec del d'Isolda. Tres setmanes desprs de la quarta representaci Ludwig Schnorr von Carolsfeld va morir sobtadament, provocant les especulacions a propsit que l'esfor desplegat en el paper l'havia portat a la mort. L'estrs de la interpretaci del Tristany tamb va ser reivindicat com la causa de la mort de dos directors d'orquestra: Felix Mottl l'any 1911, i Joseph Keilberth el 1968. Ambds van morir mentre dirigien el segon acte de l'pera.

Sinopsi.

Acte I.
Isolda i la seua serventa Brangania es troben al vaixell de Tristany, de cam a les terres del Rei Marke a Cornualla, on Isolda va a casar-se amb el Rei. L'pera comena amb la veu d'un jove mariner cantant una can sobre una salvatge donzella irlandesa, la qual cosa Isolda interpreta com una burla cap a ella. En un arravatament de fria, Isolda desitja que s'alcen les onades i afonen el vaixell, matant a tots els tripulants. La seua ira va especialment dirigida a Tristany, el cavaller que la porta fins a Marke. Isolda envia a Brangania que cride Tristany a la seua presncia, per ell rebutja la petici dient que el seu lloc est al tim. El subaltern de Tristany, Kurwenal, respon ms bruscament i contesta que Isolda no est en posici de donar ordres a Tristany, ja que el seu anterior proms, Morold, va ser assassinat per Tristany.

Brangania torna amb Isolda per a contar-li all que ha ocorregut, i Isolda li conta com, desprs de la mort de Morold, van portar davant ella a un estranger anomenat Tantris ("Tristan" amb les sllabes a l'inrevs) que van trobar mortalment ferit a bord d'un bot i que ella el va guarir usant els seus poders curatius. Llavors va descobrir que Tantris era en realitat Tristany, l'assass de Morold, i va intentar assassinar-lo amb una espasa quan jeia indefens davant ella. En aquell moment Tristany no va mirar l'espasa que acabaria amb la seua vida, sin directament als ulls d'Isolda, la qual cosa va deixar a aquesta sense capacitat per a matar el cavaller. Una vegada restablert, va ajudar a fugir a Tristany. Ara aquest ha tornat per a emportar-se a Isolda i casar-la amb el seu oncle, el Rei Marke. Isolda, furiosa per la traci de Tristany, insisteix en el fet que t una beguda que la redimir de les seues malifetes, Brangania mira sorpresa que es refereix a un ver letal.

En aquest moment Kurwenal apareix a l'habitaci de les dones dient que Tristany ha accedit a veure Isolda. Quan arriba, Isolda li conta que sabia que ell era Tantris i li va perdonar la vida. Tristany accepta beure la poci, preparada per Brangania, encara sabent que probablement acabe amb la seua vida. Quan Tristany beu, Isolda li lleva de les mans la poci i acaba de beure-se-la ella mateixa. Llavors, pensant cada u que la seua vida est a punt d'acabar, es declaren el seu amor incondicional. En aquest moment, Kurwenal anuncia la imminent arribada a bord del Rei Marke, mentre Brangania comprova horroritzada com la poci que va preparar no era ver, sin un filtre d'amor. En la coberta els mariners saluden el Rei Marke.

Acte II.
Una partida de caa nocturna deixa soles, al castell del Rei Marke, a Isolda i Brangania, que es troben costat d'una torxa en flames. Isolda creu diverses vegades que les trompes de caa estan prou lluny com per a permetre-li apagar la torxa, senyal que espera Tristany per a acudir junt amb ella. Brangania avisa a Isolda que un dels cavallers del Rei Marke, Melot, ha estat observant atentament les mirades que s'encreua amb Tristany i sospita del gran amor que es tenen. Isolda no obstant considera a Melot com l'amic ms fidel de Tristany i en un rapte de desig apaga les flames. Brangania es retira mentre Tristany arriba junt amb Isolda.

Els amants, finalment sols i lliures dels lligams de la vida cortesana, es declaren la seua mtua passi. Tristany menysprea la realitat del dia ja que s falsa, irreal i els mant separats. s nicament durant la nit quan ells poden estar verdaderament junts, i noms durant la llarga nit de la mort podran estar eternament units. Brangania els avisa moltes vegades durant la seua trobada que la nit s'est acabant, per ells la ignoren. Finalment es fa de dia i Melot porta a Marke i els seus homes per a trobar Tristany i Isolda un en els braos de l'altre. Aquesta imatge trenca el cor de Marke, ja que no noms ha estat trat pel seu nebot Tristany, sin que el Rei s'ha enamorat tamb d'Isolda.

Tristany pregunta a Isolda si ella est disposada a seguir-li a la realitat de la nit i ella li contesta afirmativament. Melot i Tristany lluiten i en el moment decisiu, Tristany s ferit de mort per Melot.

Acte III.
Kurwenal ha portat a Tristany al seu castell de Kareol, a Bretanya. Un pastor toca una melodia trista i pregunta si Tristany est ja despert. Kurwenal li contesta que noms l'arribada d'Isolda podria salvar Tristany. El pastor diu que estar atent i tocar una melodia alegre si veu arribar algun vaixell. Tristany es desperta i adverteix que est una altra vegada en la falsa realitat del dia, una vegada ms envat per un desig inabastable, fins que Kurwenal li conta que Isolda est de cam. Tristany s'emociona i pregunta moltes vegades si hi ha cap vaixell a la vista, per sona la melodia trista del pastor. Tristany recorda que s la mateixa melodia que va sentir quan son pare i sa mare van morir. Quan sent el pastor tocar una melodia alegre, Tristany, en un rapte de desig, s'arranca els embenats de les seues ferides. Quan Isolda arriba al seu costat, Tristany mor amb el seu nom en els llavis.

Isolda s'enfonsa al seu costat quan s'anuncia l'arribada d'una altra embarcaci. Kurwenal veu a Melot, Marke i Brangania arribar i es llana a lluitar per a venjar la mort de Tristany, matant a Melot, per morint ell mateix. Marke i Brangania finalment arriben el lloc on es troben Isolda i el cadver de Tristany. Marke, plorant sobre el cos del seu ms sincer amic, explica que Brangania li havia contat el que havia ocorregut amb la poci d'amor i que havia vingut no per a separar els amants, sin per a unir-los. Isolda sembla recobrar-se, per en una ria final descriu la seua visi de Tristany alant-se novament, i mor de desig ("Liebestod")

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;
Isolda;

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133378" title="Moviment per l'Autodeterminaci i Independncia de l'Arxiplag Canari" nonfiltered="4291" processed="4247" dbindex="54597">
El MPAIAC, (en castell i oficialment Movimiento por la Autodeterminacin e Independencia del Archipilago Canario), s un moviment d'alliberament nacional de les Illes Canries creat el 1964 per Antonio Cubillo. Reconegut el 1968 per l'OUA, l'organitzaci dels estats africans, decret la lluita armada el 1976 a travs de les Fuerzas Armadas Guanches (FAG), amb un primer atemptat en uns grans magatzems de Galeras Preciados a Las Palmas de Gran Canria. 

Abandon la lluita armada el 1979 i el moviment esdevingu inexistent en els anys 80 i 90. 

Les FAG foren indirectament responsables de la catstrofe aria de l'aeroport de Tenerife el mar del 1977, quan les autoritats espanyoles hagueren de tancar l'aeroport principal de Las Palmas desprs d'un avs de bomba d'aquesta organitzaci i desviar els vols cap a l'aeroport de Los Rodeos, no concebut per a un trnsit internacional. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133391" title="Emerson Fittipaldi" nonfiltered="4296" processed="4248" dbindex="54603">

Emerson Fittipaldi (So Paulo, 12 de desembre de 1946) s un ex pilot brasiler de Frmula 1 que va guanyar els campionats de pilots de 1972 i 1974. Conegut amb el sobrenom de Emmo, Fittipaldi va comenar a competir a Europa l'any 1969 en Formula Ford i va debutar a la Frmula 1 l'any 1970 amb Lotus.


L'any 1971 va ser la seva primera temporada completa a la categoria i va acabar en sisena posici del campionat de pilots. L'any 1972 el brasiler va guanyar 5 curses i va proclamar-se campi del mn amb 16 punts d'avantatge sobre Jackie Stewart. En aquell moment amb 25 anys va ser el pilot ms jove en aconseguir el campionat del mn. Desprs d'aquesta fita va abandonar l'equip Lotus i va anar a Mclaren on va aconseguir el seu segon campionat del mn l'any 1974.

Desprs Emerson va sorprendre a tothom abandonant Mclaren i anant a competir per a l'equip del seu germ gran Wilson Fittipaldi.
Aquest equip era privat i de poc pressupost i el bicampi brasiler no va aconseguir gaires xits all. Fins i tot no va poder qualificar-se en tres curses al no arribar al 107% del temps de la millor volta. Tanmateix, malgrat aquests problemes Fittipaldi va seguir al costat del seu germ durant 5 temporades i el millor resultat que va aconseguir va ser una segona plaa. Al final Emerson fatigat per la situaci va decidir retirar-se de la Formula 1 l'any 1980. Fittipaldi noms tenia 33 anys per ja havia competit durant 10 anys a la Frmula 1 i va decidir comenar a competir a Estats Units primer en les series Indy 500 i posteriorment a la CART aconseguint proclamar-se campi a totes dues.























Resultats a la Formula 1.
() (Curses en negreta indiquen pole position)


 Tamb va ser Campi del trofeu Trofeu Internacional BRDC del 1972;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133403" title="Contrafagot" nonfiltered="4302" processed="4249" dbindex="54609">

El contrafagot s un aerfon, un instrument musical de vent-fusta, de la famlia de l'obo. s similar al fagot, per fora ms gran. El seu s en l'orquestra sempre ha estat excepcional.

 Descripci .
Est construt totalment de fusta, exceptuant-ne el tudell i el pavell. T un tub de ms 5,90 m de longitud i pesa uns 10 kg. Com el tub s tan llarg es doblega tres vegades sobre si mateix, i d'aquesta manera l'instrument noms assoleix una altura d'1,60 m. A causa del seu excessiu pes, per tocar-lo cal recolzar-lo en una pica de ferro.

Aquest instrument que es troba en totes les grans orquestres modernes, noms es diferencia del fagot per la seva mida, aproximadament el doble, i pel seu diapas que s una octava ms greu. El tub d'aquest instrument s de la categoria dels anomenats instruments de 32 peus, com el contrabaix, i com aquest, sona l'octava greu del so indicat en el pentagrama. El so ms greu de l'instrument s un Si bemoll. Tot i aix, els models ms moderns de l'instrument sn capaos de generar notes encara ms greus. 

 Repertori .
Com a instrument solista s'usa rarament. Beethoven l'empra amb efecte admirable en l'escena de la pres a l'pera "Fidelio", a ms d'utilitzar-lo tamb al final de les seves Simfonies nm. 5 i nm. 9, per com a simple refor dels baixos. En les "Variacions sobre un tema d'Haydn" de Brahms, exerceix aix mateix un paper important.

Altres exemples del seu s els trobem en la Salom de Richard Strauss, el "Nen i els Sortilegis" i "La meva Mare l'Oca" de Maurice Ravel, aix com en nombroses obres de compositors del segle XX. 

En l'actualitat existeixen verdaders virtuosos del contrafagot, doncs el sistema de claus actual fa possible que el toquin amb una sorprenent agilitat.

Enllaos externs .
Tcnica del contrafagot;
Discografia del contrafagot;
The Contraforte, Guntram Wolf/Benedikt Eppelsheim's contrabassoon.
Big Bassoon! - Susan Nigro;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133412" title="Arquitectura de von Neumann" nonfiltered="4307" processed="4250" dbindex="54614">
L'arquitectura de von Neumann s la d'un ordinador amb un sistema d'emmagatzematge principal on es guarden tan les instruccions com les dades. El model defineix un ordinador que segueix el model referencial de la Mquina Universal de Turing.

 Histria .

Les primeres mquines de computaci treballaven amb programes fixos. Alguns ordinadors molt simples encara utilitzen aquest disseny, per a propsits de simplicitat o entrenament. Per exemple, una calculadora (en principi) s un ordinador de programa fix. Pot fer matemtiques bsiques, per no es pot utilitzar com a processador de textos o fer crrer videojocs. Per canviar el programa de tal mquina, ha de reconnectar, reestructurar, o fins i tot redissenyar-la. Podem dir doncs que els primers ordinadors no estaven "programats" sin "dissenyats". Reprogramar-los sovint significava tornar a comenar amb el disseny per finalment aplicar-lo en forma de canvis fsics, modificant centenars de connexions.

La idea de l'ordinador de programa emmagatzemat deixava enrere tots aquests problemes. Creant una arquitectura amb un joc d'instruccions prou ample i detallant el clcul com a srie d'instruccions (el que anomenem "programa"), la mquina es torna molt ms flexible. Tractant aquelles instruccions de la mateixa manera com dades, una mquina de programa emmagatzemat pot fcilment canviar el programa utilitzat, fins i tot tenir-ne diversos "carregats" de manera que el canvi sigui instantani.

Els termes "arquitectura de von Neumann" i "ordinador de programa emmagatzemat" sn generalment utilitzat de manera intercanviable. Tanmateix, el concepte d'arquitectura Harvard s'hauria d'esmentar com un disseny que emmagatzema el programa en una forma fcilment modificable, per utilitzant el mateix emmagatzematge pel que fa a dades generals.

Un disseny de programa emmagatzemat tamb permet que els programes es modifiquin mentre s'executen. Una primera motivaci perqu aix fos possible era la necessitat d'un programa autoextensible o altrament modificar la porci d'adrea d'instruccions, que s'havien de fer manualment en primers dissenys. Aix es tornava menys important quan els registres ndex i adreament indirecte es convertien en trets normals d'arquitectura de mquines. El codi que automodifica es recrimina avui ja que s dur d'entendre i depurar, i el pipelining de processadors modern i els esquemes de caching ho fan inefica.

Hi ha desavantatges al disseny de von Neumann. Les modificacions de programa poden ser bastant nocives, o per accident o disseny. En alguns dissenys informtics de programa emmagatzemat simples, un programa que funciona malament es pot fer malb a ell mateix, uns altres programes, o el sistema operatiu, possiblement conduint a una caiguda accidental del sistema. Una sobrecrrega de memria intermdia s un exemple molt com de tal funcionament defectus. L'habilitat per a programes per crear i modificar uns altres programes s tamb freqentment explotada per programari malintencionat. 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133415" title="Llei d'Ampre" nonfiltered="4308" processed="4251" dbindex="54615">


En fsica la llei d'Ampre, descoberta per Andr-Marie Ampre, relaciona un camp magntic amb el corrent elctric que el produeix. s l'equivalent de la llei d'inducci de Faraday per al magnetisme.

Llei d'Ampre original.
A la seva forma original, la llei d'Ampre relaciona el camp magntic  amb el seu origen, la densitat del corrent elctric  :

;

on:
 s la integral de lnia tancant el contorn (la corba tancada)  .
 s la densitat de flux magntic en tesles,
 s un element infinitesimal del la corba ,
 s la densitat de corrent (en amperes per metre quadrat) a travs de la superfcie S tancada per la corba C;
 s el vector diferencial de la superfcie d'rea A, amb una magnitud infinitesimal i direcci normal a la superfcie S;
 s el corrent tancat per la corba , o estrictament, el corrent que penetra la superfcie ,
 s la permeabilitat del buit (en henry per metre);

De manera equivalent, l'equaci original en forma diferencial s



on:
 s el vector diferencial 'Operador nabla'
 s l'operador del producte vectorial;

La fora del camp magntic  en un medi lineal, est relacionada amb la densitat del flux magntic  (en tesles) per

;

Llei d'Ampre corregida: l'equaci d'Ampre-Maxwell.
James Clerk Maxwell va apreciar una inconsistncia lgica en aplicar la llei d'Ampre a la crrega i descrrega de un condensador. Si la superfcie  passa entre les lmines del condensador, i no a travs de cap fil, llavors  malgrat . Maxwell va concloure que la llei havia d'estar incompleta. Per tal de resoldre el problema, va utilitzar el concepte de corrent de desplaament i va fer una versi generalitzada de la llei d'Ampre que va ser incorporada a les equacions de Maxwell.

La llei generalitzada, i corregida per Maxwell, pren la segent forma integral: 



on a un medi lineal

;

s la densitat del corrent de desplaament (en amperes per metre quadrat).

Aquesta llei d'Ampre-Maxwell tamb pot ser expressada en forma diferencial:



on el segon terme sorgeix del corrent de desplaament.

Amb l'afegit del corrent de desplaament, Maxwell va poder dir de manera correcta que la llum era una forma d'ona electromagntica. Vegeu Radiaci electromagntica per ms informaci sobre aquest important descobriment.

Vegeu tamb.
 Equacions de Maxwell;
 Llei de Biot-Savart;
 Llei de Faraday;
 Llei de Gauss;
 Corrent elctric;
 Clcul vectorial;
 Teorema de Stokes;

Referncies.
  ;
  ;

Enllaos externs.
 Pgina del projecte "La baldufa" de la UPC, que t l'objectiu de l'ensenyament de la fsica; Portal La baldufa;
 una secci sobre la llei d'Ampre d'un llibre de text en lnia;
 MISN-0-138 Ampere's Law (Arxiu PDF) by Kirby Morgan per al Projecte PHYSNET.
 MISN-0-145 The Ampere-Maxwell Equation; Displacement Current (Arxiu PDF) per J.S. Kovacs per al  Projecte PHYSNET.
 The Ampre's Law Song (arxiu PDF) per Walter Fox Smith;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133418" title="Acrpoli d'Atenes" nonfiltered="4309" processed="4252" dbindex="54616">


 

L'Acrpoli d'Atenes s l'acrpoli grega ms important. L'Acrpoli era, literalment, la ciutat alta i estava present a la majoria de ciutats gregues, amb una doble funci: defensiva i com a seu dels principals llocs de culte.

La d'Atenes est situada sobre un tur a uns 165 metres per sobre del nivell de la ciutat. Tamb s coneguda com a Cecrpia en honor del llegendari home serp, Ccrops, rei d'Atenes.

L'entrada a l'Acrpoli es realitza per una porta monumental anomenada els Propileus. Al costat dret i frontal dels Propileus es troba el Temple de Nike ptera. Una gran esttua de bronze d'Atena, construda per Fdies, es trobava originriament al centre. A la dreta d'on s'alava aquesta esttua es troba el Parten o Temple d'Atena Prtenos (la Verge). A l'esquerra i al final de l'Acrpoli hi ha l'Erecton, amb la seva clebre sto o tribuna sostinguda per sis caritides. Tamb es troben a l'Acrpoli les restes d'un teatre a l'aire lliure anomenat el Teatre de Dions, on van estrenar les seves tragdies Sfocles, Aristfanes i squil.

L'Acrpoli d'Atenes va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1987 a Pars.

 Histria .


Una gran part dels edificis arquitectnics de qu consta l'Acrpoli es van edificar durant l'poca de Pricles (499-429 aC). La plataforma estava envoltada per una muralla construda pels pelasgs, que en va substituir una altra d'anterior ms primitiva; ms tard es va construir un temple, l'Hekatmpedon, que va ser destrut pel rei persa Xerxes. Sobre les seves runes Pricles va aixecar el Parten junt amb la resta dels edificis repartits per tot el tur. Va arribar en fora bon estat fins al segle XVI, quan a causa de la dominaci otomana el Parten es va convertir en mesquita, l'Erecton en harem i els Propileus en polvor. 

Durant el setge d'Atenes del 1687, els venecians, sota el comandament del general Francesco Morosini, hi van fer grans destrosses amb les seves bombes i es van repartir com a bot part dels seus tresors artstics. A comenaments del segle XIX Lord Elgin va traslladar restes de les escultures del Parten al Museu Britnic de Londres. 

 Primer perode .
 
Existeixen evidncies arqueolgiques de l'ocupaci i l's del tur de l'Acrpoli a l'edat del bronze, quan s'hi alava un palau, fa aproximadament 6.000 anys. En aquella poca, estava envoltada per un mur gruixut (entre 4,5 i 6 metres) que constava de paraments construts amb grans carreus de pedres consolidats amb un morter primigeni  anomenat mplekton. L'entrada principal mirava cap a l'est. Al nord-oest hi havia una entrada, a la qual s'arribava mitjanant una escala d'aproximadament quinze graons excavats a la roca. 

Aquesta entrada secundria estava situada prxima al palau reial. Al nord-est hi havia un portic i una escala que anava a la font coneguda com a Clepsidra. Encara en roman un gran tros de muralla realitzat amb pedres diagonals mal escairades al costat sud.

El rei d'Atenes Erecteu, fill de Pandon, el qual va ser divinitzat i se li va erigir l'Erecton dins de l'Acrpoli, fou el que va introduir el culte a Pa les Atena i va instituir les panatenees.

 Perode micnic i edat fosca grega .


Desprs de l'edat fosca grega, l'Acrpoli va deixar de ser un lloc de residncia i es va convertir en el centre de culte de la ciutat d'Atenes. Desprs de la invasi drica del segle X aC, un nou edifici denominat Ennepylon ("nou portes") va cobrir la font. Traces de cases micniques demostren que l'Acrpoli estigu permanentment habitada durant aquesta poca i que va continuar aix durant els perodes foscs que van precedir el naixement de la polis atenesa el segle VIII aC.En aquella poca hi havia tamb un petit temple dedicat a Atena esmentat per Homer i un mgaron o pati d'audincies i reunions. No se sap amb certesa, per, si es tractava de diversos edificis o b tots estaven agrupats en una nica construcci.

 Perode arcaic .

L'Acrpoli fortificada va servir com a ciutadella per a Pisstrat. Aquest va ser derrocat el 510 aC per una revoluci popular que va tenir el suport dels espartans i se'n van demolir els murs. Al mateix lloc, cap al 480 aC s'hi van refugiar antics habitants d'Atenes durant les Guerres Mdiques contra les tropes perses, els quals van construir defenses de fusta a les parts fetes malb de la muralla, que no van aturar les tropes invasores del rei Xerxes I de Prsia en la seva conquesta de l'Acrpoli, amb el saqueig i la crema dels temples ms grans. Molt sobrepassats en nombre, sota el comandament del rei espart Lenides, els grecs van aguantar l'aven dels perses de Xerxes durant tres dies. La resistncia oferta a les Termpiles va donar temps a Atenes i altres ciutats estat de l'Hllade per preparar-se per a la batalla i vncer definitivament els perses a la batalla de Salamina. En retornar a Atenes, Cim II i Temstocles van ordenar la reconstrucci dels murs sud i nord. 

Es va aplanar el terreny i es van fer les bases per aixecar un altre temple a la part ms alta del recinte; els seus fonaments s'han trobat sota els del Parten. La seva planta era una mica ms estreta i allargada, com era habitual als edificis drics arcaics. L'edifici, projecte de Temstocles, havia de tenir 100 peus de llarg, per la qual cosa va rebre el nom dHekatmpedon, per sembla que la construcci es va suspendre i, una vegada desterrat Cim II, va ser el gran Pricles qui va assumir el projecte.

 Perode clssic .
 
La major part dels grans temples van ser reconstruts sota el lideratge de Pricles durant l'edat daurada d'Atenes (460-430 aC), que utilitzaria el tribut dels membres de la Lliga de Delos per construir el Parten i altres monuments de la Grcia clssica. Durant el segle V aC, l'Acrpoli va obtenir la seva forma final. 

Fdies, un gran escultor atens, i Ictinos i Callcrates, dos famosos arquitectes, van ser els responsables de la reconstrucci del Parten al costat sud de la plana, sobre els fonaments de l'antic edifici de Temstocles. La construcci va durar dotze anys, del 448 aC al 436 aC.

El 437 aC Mnsicles va comenar a bastir els Propileus, les portes monumentals amb columnes de marbre del Pentlic, parcialment construdes sobre els antics Propileus de Pisstrat. Aquestes columnates estaven prcticament finalitzades l'any 432 aC i tenien dues ales, amb la septentrional usada com a pinacoteca.

Al mateix temps que els Propileus, es va comenar la construcci del petit temple de Nike ptera, d'estil jnic. Desprs d'una interrupci deguda a la Guerra del Pelopons contra Esparta (431-404 aC), el temple va ser concls a l'poca de la pau de Ncies, entre el 421 aC i el 415 aC.

Durant el mateix perode es va comenar la construcci de l'Erecton, amb la seva Tribuna de les Caritides i una sto situada al costat sud dedicada a Pndrosos, filla de Ccrops; l'anomenat Pandrsion s atribut a Callmac, deixeble de Fdies. Al prtic es custodiava la tomba de Ccrops. s el ms grandis temple jnic edificat en temps de Pricles, entre l'any 421 i el 406 aC, i tenia com a objectiu substituir el temple destrut pels perses els anys 480 i 479 aC, el qual estava dedicat a Posid i Atena, associats a Erecteu, un dels primers reis d'Atenes, que va introduir el culte a Atena i va instituir les Panatenees i que, fulminat per Posid, va ser enterrat al lloc de l'Acrpoli on s'ala l'Erecton.

L'Erecton s un temple hexstil el naos del qual est dividit en tres parts destinades a guardar els objectes de culte: una part dedicada a la imatge d'Atena i la serp de l'Acrpoli; una altra on es guardava la imatge de Posid i potser una cisterna per a la sal marina d'aquest du, i la tercera on es venerava Erecteu.

Entre el temple de Nike ptera i el Parten es trobava el santuari d'rtemis Braurnia, divinitat representada com un s i adorada a la ciutat tica de Braur. Al santuari es trobaven l'arcaic xanon (esttua votiva normalment de fusta) de la divinitat i una esttua realitzada per Praxteles al segle IV aC.

Desprs dels Propileus, dominava el conjunt de l'Acrpoli la gegantina esttua de bronze realitzada per Fdies dAtena Prmakhos ("la que combat en primera lnia"), construda entre el 450 aC i el 448 aC. La base feia 1,50 m d'alt, mentre que l'alria total de l'esttua era de nou metres. La divinitat tenia una llana a la m i un escut gegant al costat esquerre, decorat per Mis amb imatges de la lluita entre els Centaures i els Lpites.

A ms a ms, l'Eleusnion, situat a la base de l'Acrpoli, acollia les relquies sagrades dels Misteris d'Eleusis. 

Altres monuments, desapareguts avui, sn la Calcoteca, el Pandrsion esmentat ms amunt, el santuari de Pandon, l'altar d'Atena, el santuari de Zeus Polieus i, de l'poca romana, el temple circular d'August i Roma.

 Perodes posteriors .


Amb la conquesta de l'imperi persa, Alexandre el Gran, fill i hereu del rei Filip II de Macednia, va passar a dominar tota la Mediterrnia. La llibertat de Grcia fou proclamada als Jocs stmics, per en realitat el que es va fer fou un trasps de l'hegemonia de Macednia a Roma. El 22 de juny de 168 aC es va lliurar la batalla de Pidna, que va posar fi a la monarquia macednica.

Herodes tic, cnsol rom, escrivia al seu amic Cicer parlant sobre Atenes amb gran entusiasme. Molts italians viatjaven a Atenes per visitar la ciutat, i els governants, junt amb els emperadors, van augmentar els monuments dins i fora de l'Acrpoli. Per exemple, l'any 161 es va construir grcies a Herodes tic un odon al costat del teatre de Dions. Durant la invasi dels hruls de l'any 267, aquest teatre va ser destrut i ms tard la seva estructura va passar a formar part de les muralles. En passar els segles, la seva part inferior va quedar amagada per les bardisses, cosa que va fer pensar al viatger Niccol de Martini que es tractava d'un pont. Al segle XIX es van iniciar les excavacions i finalment va ser restaurat. Des de l'any 1957 s'hi realitzen normalment representacions i festivals.

Al segle VII, l'Erecton va ser convertit en esglsia bizantina i se'n va transformar l'interior. 

Posteriorment, amb la dominaci catalana, el Parten pass a ser esglsia catlica amb el nom de Santa Maria de Cetines: Pere el Cerimonis man que fos custodiat nit i dia per una gurdia especial  i el qualifica de "la pus rica joia que al mn sia". L'ltim arquebisbe catal que digu missa al Parten fou Antoni Ballester.

Durant l'imperi otom (1299-1923), els turcs van ocupar Grcia l'any 1453 amb la conquesta d'Atenes, fins a la independncia hellnica el 1832. Els Propileus, per la seva banda, van esclatar per un incendi el 1640 quan feien la funci de polvor per al govern turc. 

El temple del Parten es va transformar en esglsia cristiana durant l'edat mitjana. Es faria servir tamb com a polvor durant el setge d'Atenes pels venecians. L'any 1687, amb l'explosi d'una bomba, se'n van desplomar moltes columnes de les faanes laterals, que van ser les ms afectades. A comenaments del segle XIX se'n van arrencar una gran quantitat d'escultures amb el consentiment del govern otom, les quals van ser adquirides per l'ambaixador angls Lord Elgin i venudes el 1816 al Museu Britnic.

El 1832, quan acaba la guerra d'independncia de Grcia, s'escull com a nou rei grec el prncep Ot I, que entra en contacte amb l'arquitecte alemany Friedrich Schinkel per a la construcci d'un nou palau per al rei. L'arquitecte desenvolupa un projecte per construir un palau i uns jardins a l'Acrpoli d'Atenes, sobre les runes dels antics temples. Tanmateix mai no va poder construir-se, ja que Schinkel va sobreestimar la capacitat econmica del nou regne.

 Significat cultural de l'Acrpoli .
Cada any, els atenesos celebraven un festival denominat de les Panatenees que rivalitzava amb els Jocs Olmpics en popularitat. Durant el festival, una process pujava des d'Atenes fins a l'Acrpoli, cap al Parten (com es reflectia en el fris a l'interior del Parten). All, es collocava de manera cerimoniosa el peple (un costs mantell) a l'esttua criselefantina d'Atena Prtenos (Verge), realitzada per Fdies. L'escultor volia fer-la de marbre, per el poble va voler que fos d'or i d'ivori. Atena portava en una m una esttua de la Victria i l'altra m sostenia un escut. D'aquesta imatge solament se'n posseeixen cpies de l'poca romana.

 Art i arquitectura .

 Perode micnic .
El mgaron (       ), mot grec per de probable derivaci semtica, s el "Gran Sal" que es trobava als palaus de la civilitzaci micnica, a Grcia i Anatlia. Acostumava a estar en un costat del pati central i davant de l'altar. Constava de tres parts: el prtic obert amb dues columnes, un vestbul o avantsala i la sala principal, tamb anomenada naos.

 Perode arcaic .
L'Acrpoli t una gran activitat constructora durant la segona meitat del segle VI aC. Atenes presenta una ciutat dispersa per dominada per l'Acrpoli, lHekatmpedon es va ampliar i es va realitzar una sto amb un front de marbre mostrant un relleu amb les figures quasi independents de la lluita dels dus contra els gegants.

A les excavacions arqueolgiques de l'any 1866 es van descobrir en una fossa, excavada segurament durant la invasi persa, catorze imatges de krai i koroi arcaics, entre les quals destaquen el Moscfor barbut i el Cap Rampin. La primera representa un jove portant sobre les espatlles un vedell acabat de nixer. Totes les escultures d'aquesta poca presenten els ulls en forma d'ametlla i un somriure "arcaic" que tracta d'expressar una plcida beatitud, i els seus msculs estan realitzats amb una gran elegncia. S'ha datat de comenaments del segle VI aC, s de marbre, t una alada de 163 cm i es troba al Museu de l'Acrpoli d'Atenes..


De les Crites o Grcies associades als Misteris d'Eleusis, i que a la mitologia grega es considerava que eren tres deesses (de la menor a la ms gran: Aglaia, Eufrsine i Talia), Pausnies va escriure: ... a Atenes, abans de l'entrada a l'Acrpoli, les Crites eren tres en nombre; al seu costat se celebren misteris que no han de ser revelats a gaire gent. 

I, ms endavant, en el mateix llibre diu: 

Qui va ser el que primer va representar nues les Crites, en escultura o en pintura, no es pot pas discernir. Durant el perode ms antic, certament, tant escultors com pintors les representaven cobertes.  Tamb Scrates, fill de Sofronisc, va fer imatges de les Crites per als atenesos, que estan davant l'entrada de l'Acrpoli. Totes aquestes estan igualment cobertes. 

 Perode clssic .
 Parten .

Pricles va donar la direcci de les obres de l'Acrpoli a Fdies. El Parten va ser erigit entre els anys 448 aC i 430 aC, sobre els fonaments de l'Hekatmpedon, amb el projecte dels arquitectes Ictinos i Callcrates.  
L'interior estava dividit en dues sales independents, amb l'entrada per cada faana oposada de l'edifici. La sala oriental era la ms gran, dividida per columnes driques en tres naus, i era on es trobava l'escultura d'Atena de Fdies. A la sala occidental, amb quatre columnes al centre d'estil jnic, es guardava el tresor de la deessa, i rebia el nom de Parten, s a dir, la 'sala de les verges'. La faana principal dna cap a orient, el punt per on surt el sol, com s habitual a totes les construccions religioses de l'antiguitat. Tenia vuit columnes a les seves dues faanes principals i disset a les laterals que envoltaven tot el temple i deixaven un passads o deambulatori que permetia a la poblaci vorejar completament el temple en les seves celebracions religioses. 


A l'exterior, amb una superfcie de 6,54 metres per 30,87 metres, i columnes d'una alada de 10,43 metres, presenta com tots els temples grecs una escalinata composta de tres graons que envolta completament el basament: els dos primers graons inferiors es denominen esterebata i el gra superior, estilbata.  

s un temple d'ordre dric, projectat de tal manera que es corregeixin les desviacions de la perspectiva, s a dir, totes les lnies horitzontals es tornen lleugerament corbes, efecte que va ser descobert per l'arquitecte angls Penrose l'any 1847. Aquest edifici va romandre intacte fins a l'any 1687, quan va quedar mig destrut per una explosi durant la guerra venetoturca. Es creu que les escultures de Fdies estaven realitzades en argila o guix, perqu desprs els seus deixebles les passessin a marbre. El front de la faana occidental representa la lluita d'Atena i de Posid per aconseguir el patronat de la ciutat. Pausnies diu que les escultures del front oriental representaven el naixement d'Atena del cap de Zeus. De fet, els frontons sn coneguts per dibuixos del segle XVII i per cpies antigues. 

La novetat arquitectnica del Parten s el fris interior que recorre el mur de la nau, un lloc que cap edifici dric havia emprat per a decoraci. T una longitud de 160 metres, 105 cm d'alada i 5,6 cm als llocs de mxima profunditat del relleu. Estava realitzat en marbre de la muntanya del Pentlic, a 19 km de l'Acrpoli. El formaven 378 figures humanes i 245 d'animals representant la process de les festes de les Panatenees, la lluita dels dus amb els gegants i la centauromquia, i hi havia policromia: el color de les mtopes era vermell com el dels frisos, el front era blau i a les figures se'ls pintaven els ulls i els cabells. De les 92 mtopes originries dels quatre costats noms se'n conserven 19, algunes al temple mateix i d'altres al Museu Britnic, ja que la majoria van ser destrossades quan el temple es va convertir en esglsia cristiana. 


El Parten allotjava la gran esttua de la deessa Atena Prtenos, que va realitzar Fdies. Aquesta esttua era d'or i ivori (criselefantina) i de 15 metres d'alada amb pedestal. Estava vestida amb el peple i, damunt, l'gida; sobre el cap tenia un casc tot cobert amb figures simbliques i anava armada amb llana i escut en actitud de reps; en una m portava la imatge de la Victria alada, que era de mida natural. L'antic historiador Pausnies va fer una descripci de l'esttua:  La imatge s feta d'ivori i or. Enmig del casc hi ha una figura de l'Esfinx  i a banda i banda de l'elm hi ha grius esculpits . L'esttua d'Atena s'est dreta, amb el peple fins als peus, i al pit hi t inserit el cap de Medusa d'ivori. T una Victria d'aproximadament quatre colzes i, a la m, una llana; hi ha un escut al costat dels seus peus i, prop de la llana, una serp. Aquesta serp podria ser Erecteu. A la base de l'esttua hi ha esculpit el naixement de Pandora. 

De l'esttua d'Atena Prtenos n'hi ha algunes cpies antigues de l'poca romana: 
Atena Varvkion, en marbre rom del segle II, considerada una de les ms prximes a la real, que es troba al Museu Arqueolgic Nacional d'Atenes. ;
Atena Lenormant, sense acabar, al Museu Nacional d'Atenes, una altra de les considerades ms reals. ;
Una altra cpia romana entre els segles I i II al Museu del Louvre de Pars. ;
Una altra cpia romana en marbre realitzada entre els anys 130-150 al Museu del Prado de Madrid. ;
Una altra cpia romana signada per Antoc (segle I aC) al Museo Nazionale Romano de Roma.



 Erecton .

Fou edificat en temps de Pricles; va ser comenat l'any 421 aC, durant la treva de la Pau de Ncies a la Guerra del Pelopons, reemplaant l'antic temple arcaic d'Atena que va ser destrut pels perses durant les guerres mdiques. 

Est format per un edifici central amb planta irregular, adequat al desnivell del terreny, que comprn dues parts sense comunicaci entre elles: a l'est s un santuari dedicat a Atena, amb unes columnes d'ordre jnic; a l'oest est format per dues capelles amb doble culte: una a Erecteu i Posid, i l'altra per a Hefest i Butes. A l'accs a aquestes sales es trobava la font d'aigua salada que suposadament Posid va fer brollar amb un cop del seu trident durant la disputa amb Atena. T una gran sto a la part nord, amb columnes, i a la part sud s on es troba la Tribuna de les Caritides, amb sis columnes amb figura de dona de 230 cm d'alada, realitzades per Callmac, un ajudant de Fdies. Les que es poden veure in situ sn cpies de les cinc que es troben al Museu de l'Acrpoli i d'una sisena que hi ha al Museu Britnic.



L'Erecton mostrava un fris que recorria els costats de l'edifici, format per figures de marbre muntades sobre lpides de pedra calcria negra d'Eleusis. S'ha conservat una lpida de la segona etapa de la seva construcci, on es llegeixen els 130 noms dels treballadors i la seva paga, una dracma diria, que era la mateixa que la de l'arquitecte.

 Propileus .

Els Propileus eren la gran entrada a l'Acrpoli d'Atenes. Foren construts a partir de l'any 437 aC per l'arquitecte Mnsicles, en un terreny molt accidentat. Les sis columnes de l'entrada sn driques, tant a la faana davantera com les sis de la part posterior. Bastit amb marbre pentlic, consta d'un vestbul de 24 x 18 metres. A l'interior, un mur amb cinc portes el divideix en dues parts; l'occidental, ms gran, t dues fileres de tres columnes jniques que formen tres naus. 

s interessant la carcassa del sostre, que es va fer amb bigues de marbre de ms de set metres i armant els arquitraus que sostenien aquestes bigues amb una barra metllica.

A l'ala nord hi hagu situada la primera pinacoteca del mn: entre les pintures que s'hi exposaven hi havia l'obra del pintor grec Polignot (segle V aC), conegut per les descripcions de les seves obres fetes per Pausnies i per Plini.

 Temple de Nike ptera .
Al costat sud dels Propileus es troba el temple d'Atena Nike ('Atena victoriosa') o Nike ptera ('Victria sense ales'). La construcci data de l'any 421 aC i el 410 aC. Aquest monument emplaat a l'entrada de l'Acrpoli volia simbolitzar que, una vegada sense ales, la deessa no es mouria d'Atenes. 

El naos consta d'una planta quasi quadrada: 418 cm x 378 cm, amb el prnaos de quatre columnes i quatre ms a l'opisthdomos, totes d'ordre jnic. 

El fris que recorre tot el temple va tenir una decoraci allusiva a les guerres mdiques, amb els frontons dedicats a Atena. Al parapet del basti es va afegir l'any 410 aC una decoraci amb grans relleus on s'aprecia l'escola de Fdies, per exemple als plecs de la roba, que s'adapta al cos de les representacions de les Victries, les quals mostren gests quotidians com ara lligar-se una sandlia o pujar a un carruatge. 

El temple actual s una reconstrucci moderna.

 Odon de Pricles .
Es va construir sota el mandat de Pricles i prop del teatre de Dions, a l'Acrpoli d'Atenes.

Constava de planta quadrangular amb doble filera de columnes per a la sustentaci del sostre i un propileu. S'utilitzava per a les representacions musicals, que van comenar l'any 446 aC.

 Eleusnion .
Va ser Pricles qui va manar construir aquest santuari a la vora de l'Acrpoli per poder retre culte als misteris d'Eleusis. Es va encarregar de la seva edificaci l'arquitecte Corebos. La planta del santuari s quadrada amb diverses fileres de columnes i el sostre s'elevava en forma de llanterna; han estat les excavacions les que han donat les pautes per reconixer el basament i la planta de tot l'edifici.

 Teatre de Dions .

Des de la segona meitat del segle V aC, una de les ms importants creacions arquitectniques s el teatre i un dels exemples ms importants d'aquest tipus d'edificis s el Teatre de Dions, construt durant el segle IV aC.  

Els actors estaven collocats en una plataforma, hi havia una part interior on es canviaven d'indumentria, i els espectadors es collocaven al pendent del tur, lloc on s'acostumaven a construir els teatres. A la fi del segle V aC van ser subtitudes les primitives plataformes de fusta per graderies de pedra. A la part central de les primeres grades hi havia 67 seients que van ser realitzats, posteriorment, en marbre decorat i estaven reservats per als sacerdots.

 Pandrsion .
Construt en temps de Pricles cap a l'any 421 aC vora l'Erecton al costat nord-oest, en honor a Pndrosos, filla de Ccrops, fou el lloc on Atena, durant la seva lluita amb Posid per aconseguir el patronat de la ciutat d'Atenes, va fer crixer una olivera quan en result vencedora.L'any 1917 es va plantar l'arbre actual, en record de l'olivera mtica.

 Santuari d'rtemis Braurnia .
Prop dels Propileus es trobava el santuari d'rtemis Braurnia, construt l'any 430 aC. L'origen del santuari s una llegenda segons la qual els habitants de Braur havien matat una ssa, que era l'animal consagrat a rtemis, per la qual cosa la deessa va exigir que se li consagressin al seu culte nenes de set a onze anys que viurien al santuari al seu servei; aquestes nenes rebien el nom d'sses. L'edifici tenia una planta trapezodal amb dues ales laterals i una sto d'uns 38 metres de longitud per 7 metres d'amplada.

 Perode rom .


A l'poca romana van ser diversos emperadors o personatges destacats els que van reformar o realitzar noves construccions a l'Acrpoli d'Atenes. Durant el mandat de Claudi, l'any 52 es va fer una reforma de la rampa d'accs. 

Al segle III, per ordre de Flavi Septimi, es va construir l'actualment anomenada Porta Beul com a primera entrada de l'Acrpoli abans dels Propileus; consta de dues torres de nou metres d'alada, una a cada costat de la porta. Aquesta porta va ser descoberta per l'arqueleg francs Ernest Beul l'any 1852. A l'esquerra de l'escalinata, abans dels Propileus, es troba la Torre d'Agripa, de prop de catorze metres d'alada, de marbre gris, on l'any 178 aC s'havia collocat una esttua d'umenes II sobre una quadriga de bronze; posteriorment se n'hi va collocar una d'Agripa, gendre de l'emperador August. A l'poca d'aquest emperador, l'any 27 aC, es va edificar el temple de planta circular dedicat a Roma i August prop del Parten, envoltat de nou columnes de marbre.
 
A la part sud, el ciutad Herodes tic va erigir un odon al segle II en memria de la seva esposa nnia Regilla, i el rei umenes II de Prgam va construir la sto de 163 metres de longitud entre l'odon d'Herodes tic i el teatre de Dions.



 Excavacions .


Durant els gaireb quatre segles d'ocupaci turca no es van realitzar excavacions ni reformes a l'Acrpoli. La desinformaci va fer fins i tot que s'anomens el Parten com a "Pante" i temple d'un du desconegut a Europa, segons consta en el volum Turcograecia, publicat per M. Kraus el 1584. L'ambaixador de Llus XIII de Frana a Constantinoble va descriure Atenes en el seu llibre Voyage du Levant (Pars, 1632), on relata que el Parten "es trobava com si acabs de fer-se".

Establert un consolat francs el 1658, es van comenar a tenir els primers visitants estrangers. L'any 1674, l'ambaixador francs a Constantinoble va encarregar a l'artista Jacques Carrey que realitzs una srie de dibuixos del Parten i de les seves escultures, que han servit posteriorment per a la documentaci del lloc abans de l'atac que va sofrir el 1687 pels venecians, al capdavant dels quals anava Francesco Morosini, qui a ms a ms va intentar endur-se les escultures de les quadrigues del front oest, amb el resultat de la destrossa completa per la caiguda que van patir als pendents de l'Acrpoli. Algunes de les restes van ser recollides per la resta de militars i sn les que es troben en diversos museus d'Europa (Roma, Vencia, Copenhaguen).

Durant el segle XVIII van ser els francesos els qui van organitzar un mercat d'antiguitats a Atenes i aconseguiren transportar una mtopa i una llosa del fris del Parten a Pars. A mitjan aquell segle mateix, la Societat de Diletants de Londres va encarregar a l'arquitecte Nicholas Revert i al pintor James Stuart que mesuressin i dibuixessin els edificis i les escultures d'Atenes; el 1762, doncs, es va publicar el primer volum de les Antiguitats d'Atenes, amb un gran treball cientfic i uns grans dibuixos. A comenaments del segle XIX Lord Elgin, ambaixador angls, va traslladar un gran nombre d'escultures del Parten a Anglaterra, i desprs de llargues negociacions les va adquirir el govern l'any 1816 per al Museu Britnic de Londres. 

Quan el 1834 Grcia va obtenir la independncia, es van comenar les primeres excavacions amb els arquitectes Schaubert i Kleanthes, supervisats pel conseller del rei Llus I de Baviera (pare de l'aleshores rei de Grcia Ot I), Leo Klenze. L'any 1837, la Societat Arqueolgica Grega, sota la direcci de Panaiotis Kavvadis, van fer retirar totes les cases turques que s'havien anat construint dins l'Acrpoli. 

 Vegeu tamb .
Ordres clssics;

 Bibliografia consultada .






 Referncies .


 Enllaos externs .
 L'Acrpoli d'Atenes (web del govern grec)  ;
 Projecte de restauraci de l'Acrpoli (web del govern grec) ;
 L'Acrpoli d'Atenes dins acropolisofathens.gr ;
 Campanya pel retorn dels marbres del Parten a Atenes  ;
 Reconstrucci de l'antiga Acrpoli;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133420" title="Francesos" nonfiltered="4310" processed="4253" dbindex="54617">

Els francesos (en francs: les Franais),  prenen el seu nom dels francs (que vol dir "lliures"), una tribu germnica que enva la Gllia cap a la fi de l'Imperi Rom.

La problemtica de la definici de "francs".
En definir els francesos cal distingir entre els significats legal i etnocultural. En un sentit legal, els francesos sn la gent sobirana de Frana, composta pels ciutadans de Frana, independentment dels seus orgens tnics i d'opinions religioses. els francesos, per tant sn tots els ciutadans de Frana incloent-hi els ciutadans dels Departaments i Territoris Francesos d'Ultramar. Aix doncs, els membres de qualsevol altre grup hum poden ser considerats francesos si tenen la nacionalitat francesa, ja sigui per jus soli ("dret del territori") o per naturalitzaci.

El segon significat no s necessriament equivalent al concepte de Franais de souche o francs "indgena", que s tradicionalment emprat pel discurs de grups de l'extrema dreta com en Front Nacional (FN). L'etnicitat francesa, essent aquesta lligada a un estat modern, s complexa i heterognea. Segunt la definici d'etnicisme d'Smith, la majoria de francesos se senten lligats per una mateixa llengua, cultura i creena d'un origen com. Seria infundat classificar de francs nacional a alg sense coneixements de francs, sense ascendncia francesa i sense trets culturals en com amb la resta de francesos tnics. La identitat tab s un factor important: un ciutad francs s'ha d'identificar com a francs i compartir aquests llaos comuns amb altres membres del grup hum. Finalment hi ha la qesti de la lleialtat poltica a la Repblica Francesa. Des de la Revoluci Francesa, la identitat nacional francesa s'ha forjat en les bases de la ciutadania, creant-ne una estructura identitria. Les successives onades d'immigrants al llarg del segle XX han estat rpidament assimilades en la cultura francesa. En aquest sentit els majors problemes d'integraci han estat amb la gent manifestament diferent des del punt de vista racial o pertanyent a d'altres religions, per aix no impedeix que tamb es puguin sentir francesos.

La complexitat del que vol dir ser francs ha condut a diverses definicions del concepte, properes a les definicions legals, els intents de classificar en base a l'ascendncia:

Segons Dominique Schnapper, membre del Consell Constitucional de Frana, "La concepci clssica de la naci s la d'una entitat que, contrriament al grup tnic, afirma ella mateixa de ser una comunitat oberta que desitja viure junta expressant-ho amb l'acceptaci d'unes normes d'un domini pblic unificat que transcendeix dels particularismes." Aquesta ra s problemtica per una llista de raons:

El concepte d'una comunitat oberta basada enterament en la ciutadania i valors comuns contradiu l'insistncia de l'estat de tenir una sola llengua, cultura i identitat. El centralisme francs (jacobinisme) efectivament proscriu la diversistat cultural a Frana i imposa la identitat i etnicitat francesa basada en la Frana metropolitana.
Una definici dels francesos basada en la seva ciutadania podria excloure a gent d'ascendncia francesa, llengua i cultura francesa, que per la ra que sigui no t la ciutadania francesa;
D'aquesta menera s'inclouria els ciutadans de Frana (per exemple, en territoris d'ultramar com Nova Calednia) que no es consideren a si mateixos com a francesos i que tenen la seva prpia llengua, cultura i herncia sense relaci amb la Frana metropolitana.
Els conflictes d'identitat sn una caracterstica de la societat francesa. Molts ciutadans francesos, particularment entre la comunitat nordafricana, s'identifiquen amb els seus orgens tnics i l'estat originari dels seus pares, molt ms que amb Frana. s habitual per part dels francesos d'origen magrib, referir-se al seu pas d'origen com al seu "bled" (pas en rab) al que centenars de milers dels quals retornen cada estiu de vacances. Aclamar els equips de futbol d'Algria, el Marroc o Tunsia contra els partits en contra de Frana es habitual entre els fills d'immigrants magribins. En aquest sentit tindria base fer una distinci sociolgica entre els conceptes de ciutadania i etnicitat a Frana.

Diverses fonts angleses enter elles el Departament d'Estat dels EUA, defineixen els francesos com a un grup tnic consistent majoritriament en "celtes i llatins amb teutons" amb minories "eslaves, nordafricanes, de l'frica sub-sahariana, indoxineses, i basques". Els  "celtes i llatins amb teutons" podrien ser vistos com els francesos tnics originals que va donar el que avui s considerat la Frana metropolitana. Tanmateix aquesta discussi est en disputa per una srie de raons:

Ajuntant tots els indgenes de Frana junts en un no existent de "grup de celtes i llatins amb teutons" no t en compte els enclavaments tnics de l'estat francs (occitans, bretons, catalans, etc...). Molt dels quals no varen aprendre a parlar francs fins als inicis del segle XX.
Per tant, s inacceptable definir el grup tnic noms pel fet que els seus membres sn blancs , de l'Europa Occidental i indgenes de la regi geogrfica del que actualment s Frana. Especialment quan en molts de casos no hi ha diferncies culturals significatives entre ells i els ciutadans francesos amb pares o avis immigrants.
La llista de minories provinents de les emigracions del segle XX s simplista i incompleta. Minories amb molts individus inclou a portuguesos, espanyols, italians, armenis i grecs que no sn esmentats en la definici. Tamb s implista considerar els "nordafricans" com una "minoria tnica". Poden ser dividits en marroquins, tunissians i algerians, per tamb i potser s ms important, en berbers o rabs (o araboparlants) aix com en musulmans o jueus nordafricans.
Aquesta definici, que implica (sense indicar-ho obertament) l'existncia de francesos indgenes oposats a les minories immigrades, s ofensiva per alguns ciutadans francesos que la consideren contrria als principis de la Repblica Francesa i a la definici de ciutadania francesa. Cal admetre al mateix temps que la definici emparada s acurada i que va amb compte de no parlar del "francs tnic". A ms els bascos queden absolutament al marge d'aquesta definici.

En els anys passats, el debat sobre la discriminaci social ha esdevingut ms i ms important, a vegades barrejant-se amb assumptes tnics, sobretot pel que fa a l'anomenada "segona generaci d'immigrants", que sn els ciutadans francesos nascuts a Frana fills d'immigratsFrana ha patit una elevada taxa d'immigraci de la resta d'Europa, frica i sia al llarg del segle XX, cosa que explica que una important minoria de la poblaci francesa tingui diverses ascendncies tniques. Segons Michle Tribalat, investigador de l'INED, s molt difcil fer estimacions sobre el nombre d'immigrants francesos o els fills d'immigrants degut a l'absncia d'estadstiques oficials. Noms n'hi ha tres fetes els anys 1927, 1942 i 1986. Segons l'estudi del 2004 n'hi ha uns 14 milions amb ascendncia estrangera (immigrants amb com a mnim un avi immigrant), 5,2 sn d'ascendncia sud-europea (Itlia, Espanya, Portugal), i uns 3 milions del Magrib. Aix doncs, el 23% dels ciutadans francesos tenen com a mnim un pare o avi immigrant. No es coneix estudis que recullin dades d'escales de temps superiors a les immigracions en massa iniciades en el segle XX.

A l'estranger, el francs s parlat a tot de pasos diferents, en particupar a les antigues colnies. Tanmateix, parlar la llengua francesa s molt diferent a ser francs: es por parlar francs sense ser francs. Aix doncs, pertnyer a la Francofonia no ha de ser confs amb ser francs. Per exemple, molts francoparlants sussos (Romandia) no sn de Frana i sovint ni catlics (de fet varen acollir a huguenots perseguits religiosament), estan molt orgullosos de la seva identitat i no es consideren a si mateixos francesos. Els negres anglbons de l'illa de Saint-Martin tenen la nacionalitat francesa tot i no parlar el francs, mentre que els vens haitians el parlen (a ms del crioll) i no la tenen. A ms, tot i que la majoria de francesos parlen francs com a llengua materna, hi ha hagut perodes de la histria en els que grans poblacions de ciutadans francesos tenien altres llenges maternes (alemany, catal...). Una gran quantitat de gent amb ascendncia francesa de fora d'Europa parlaven altres llenges primeres, particularment angls a Amrica del Nord, castell a Amrica del Sud i afrikaans a Sud-frica.

La United States Census Bureau i Statistics Canada recullen les declaracions d'ascendncia francesa i origen tnic entre els ciutadans canadencs i dels EUA. Les preguntes realitzades als Estats Units i al Canad no eren idntiques i les dades recollides no sn comparables. Tot i aix, pot ser que no sigui suficient per distingir-los com un grup tnic ja que poden ser gens diferenciables de la resta de ciutadans d'aquests pasos. Cal fer notar que les dades han estat extrapolades d'unes mostres enormes per tal de produir dades nacionals.

En els cens d'altres pasos tamb hi figuren persones d'ascendncia francesa com a Mxic, Brasil, Alemanya, Gran Bretanya, Austrlia, Sud-frica i altres pasos europeus, tot i que la migraci francesa hi s relativament baixa. Existeixen enclavaments de cultura francesa a Navarra, a Aosta provncia d'Itlia, el land de Saar a Alemanya, i al Gran Ducat de Luxemburg. Aix mateix, els estats de Grcia, Romania, Portugal, els Pasos Baixos, les Filipines i Nova Zelanda tenen records d'ascendncia tnica francesa.

Per a informaci sobre la comunitat jueva francesa vegeu l'article: Histria dels jueus a Frana.

Histria.
Article principal: Histria de Frana;

El terme "francs" (provinent dels francs) no ha de ser confs amb el concepte modern de ciutadania francesa, que s herncia de la Revoluci Francesa del 1789: per ser francs, segons el primer article de la constituci cal ser un ciutad francs, sense importar l'origen, raa, o religi (sans distinction d'origine, de race ou de religion).

Els diferents conceptes han evolucionat els uns dels altres al llarg de la histria.

 Histria de la Gllia .




En l'era preromana, tota la Gllia (una rea de l'Europa Occidental que comprenia tot el que avui s Frana, Blgica, part d'Alemanya, de Sussa i del nord d'Itlia) estava habitat per una varietat de gent collectivament coneguda com a gals. Els seus avantpassats eren immigrants celtes provinents de l'Europa Central d'en el segle VII aC i varen dominar els pobles nadius com els ligurs.

La Gllia va ser conquerida entre el 58 i el  51 aC per les tropes romanes sota les ordres de Juli Csar (excepte el sud-est que ha havia estat conquerit en el segle anterior). L'rea va romandre llavors part de l'Imperi Rom. Durant els cinc segents segles les dues cultures es varen barrejar donant lloc als galloromans. El gal va ser substitut progressivament pel llat vulgar, que es corrompria en molts dialectes entre ells el francs. Actualment, l'ltim reducte de la llengua i cultura cltica de Frana s a la Bretanya, tot i que de fet no es tracta de la pervivncia del gal sin del britnic que varen dur pobladors celtes de la Gran Bretanya en el segle V.

 Els francs .


Amb la decadncia de l'Imperi Rom un nou poble va entrar amb fora en el territori: els francs, dels que prov la paraula "francs". Eren una tribu germnica que va comenar a filtrar-se pel riu Rin des de l'rea de l'actual Alemanya a partir del segle III. Als inicis del segle VI, els francs, liderats pel seu rei Merovingi Clovis I i els seus fills, havien consolidat el seu poder en bona part de l'actual Frana. La seva cultura es va diluir en la del territori. Un altre grup gemnic important que va envair el territori varen ser els normands, un grup de vkings provinents de les actuals Noruega i Dinamarca, que varen ocupar la regi del nord coneguda actualment com a Normandia, per aix ho varen fer en el segle IX. Els vkings es varen anar casant amb la poblaci de la terra, fonent-s'hi i acceptant el cristianisme en el procs. Varen ser els que dos segles ms tard varen dur a terme la Conquesta Normanda d'Anglaterra. L'independent ducat de Normandia acab incorporant-se al Regne de Frana.

 Segles XV a XVIII: el regne de Frana .
900 anys desprs de les invasions normandes, Frana tenia una poblaci assentada. A diferncia d'altres zones d'Europa, Frana va experimentar una relativament baixa taxa d'emigraci cap a les Amriques, amb l'excepci dels huguenots. Tanmateix, s que es varen establir poblacions significatives de francesos a les provncies d'Acdia, el Canad i Louisiana, en el seu temps possessions franceses, aix com les a les ndies Occidentals, les Illes Mascarenyes i frica.

 Segles XIX a XXI: la creaci de l'estat-naci francs .
L'estat-naci francs no va aparixer fins passada la Revoluci Francesa de 1789 i l'Imperi de Napole. Va substituir l'antic Regne de Frana regit pel dret div del rei. Segons l'historiador Eric Hobsbawm, "la llengua francesa ha estat escencial per al concepte de Frana, tot i que el 1789 el 50% de la poblaci francesa no la parlava gens i noms un 12 o 13% la parlava adequadament - el fet s que fins i tot dintre de les zones de les llenges d'ol no es parlava excepte en les ciutats i en aquestes ni tan sols en els suburbs. en ewl nord i el sud de Frana quasi ning parlava francs. Del que disposava el francs era d'un estat que el podia convertir en la "llengua nacional" que fes que es converts en la primera llengua de la poblaci com la Unificaci Italiana va fer que l'itali que noms parlava un 2,5% de la poblaci pogus convertir-se en la llengua de tota la ciutadania." Hobsbawm destaca el paper de reclutament, inventat per Napole, als anys 1880 en el que es barrejava molt tipus diferents de francesos i s'amotllaven a un perfil nacionalista que va crear el ciutad francs, amb la conscincia de pertnyer a una naci comuna mentre que les diverses llenges de Frana eren progressivament eradicades.

La Guerra Francoprossiana de 1870 que va conduir a la efmera Comuna de Pars de 1871, es va instrumentalitzar per esperonar els sentiments patritics; fins a la Primera Guerra Mundial (1914-1918), els poltics francesos mai havien perdut del tot les pretensions sobre la regi de Alscia-Lorena, que va jugar un paper principal en la definici de la naci francesa, i per tant dels francesos. Durant l'Afer Dreyfus els antisistemes varen esdevenir evidents. L'intellectual Charles Maurras, membre del partit ultradret antiparlamentarista Action Franaise va inventar el neologisme de l' anti-Frana, que va ser un dels primers intents de rebutjar la definici de francs com a qualsevol dels ciutadans de Frana independentment del seu origen tnic o creences religioses. L'expressi de Charles Maurras de l'anti-Frana oposava als franceos catlics als jueus, fransmassons, protestants i els mtques.

Les dinmiques de la poblaci francesa varen comenar a canviar a mitjans del segle XIX, quan Frana va pujar al carro de la Revoluci Industrial. L'establiment del creixement industrial va atraure a milions d'immigrants europeus durant el segent segle, especialment quantitats importants de polonesos, belgues, portuguesos, italians i espanyols. En el perode de 1915 a 1950 molt dels emigrants varen ser txecoslovacs, hongaresos, russos, escandinaus i iugoslaus. En els anys 1970 hi va haver petites emigracions de retorn de descendents de francesos a l'Argentina i a Xile, per ja s'havien culturalitzat segons els pasos d'on venien. Un nombre petit per significatiu de francesos del nord i del nord-est t parents a Alemanya i la Gran Bretanya. La llei francesa va afavorir que milers de colons tnicament o nacionalment francesos de les antigues colnies franceses del nord est d'frica, l'ndia o l'Indoxina poguessin anar a viure a Frana. En els anys 1970 uns 30.000 colons francesos varen abandonar Cambodja durant el rgim de Khmers Rojos aix que el govern de Pol Pot va confiscar les seves granges i propietats.

En els anys 60 va emigrar a Frana una segons onada d'immigraci que va era necessitada com a m d'obra barata per a finalitats de reconstrucci desprs de la devastaci de la Segona Guerra Mundial. Els empresaris francesos varen anar als pasos del Magrib a la recerca d'aquesta m d'obra barata, encoratjant-los, per tant a emigrar cap a Frana. El seu establiment es va oficialitzar amb la llei de reagrupaci familiar de 1976 del govern de Jacques Chirac. Des de llavors, l'emigraci ha estat molt variada, encara que desprs va deixar de ser un gran receptor d'immigraci comparant-ho amb altres pasos europeus. L'elevat impacte de la immigraci rab i africana ha dut a conflicte racials i religiosos ha una gent que s'havia vist com a cristiana i blanca durant segles.

Poblacions amb ascendncia francesa.

A l'Hemisferi Occidental hi ha una poblaci mesurable que declaren tenir un origen tnic francs. La provncia canadenca del Quebec s el centre de la vida francesa a Amrica. Al Quebec hi ha expressions artstiques, meditiques i d'aprenentatges del francs plenament vives. Hi ha comunitats mesurables de francocanadencs escampades a la resta de provncies franceses, especialment a Ontario i Nova Brunsvic.

Els Estats Units sn llar de milions de persones d'ascendncia francesa, particularment a Louisiana, Nova Anglaterra i parts del mig oest. La comunitat francesa de Louisiana consisteix en criolls, descendents dels colons francesos que s'hi varen establir quan Louisiana encara era una colnia francesa, i els cajuns, els descendents acadis refugiats de la Gran Deportaci Acdia. A Nova Anglaterra, la vasta majoria d'immigraci francesa del segle XIX i principis del segle XX va venir no de Frana sin del  Quebec (dispora quebequesa. Aquests francocanadencs varen arribar per treballar en els molins de la fusta, plantes txtils que varen aparixer a tota la regi que s'estava industrialitzant. Actualment, prop del 25% de la poblaci de Nova Hampshire t ascendncia francesa, la ms elevada de qualsevol estat.

Cal fer notar que les colnies angleses i holandeses prerevolucionries d'Amrica varen atreure grans quantitats de francesos hugonots vctimes de la persecuci religiosa a Frana. En la colnia holandesa que ms tard esdevindria Nova York i el nord-est de Nova Jersey, aquests francesos hugonots, quasi idntics en religi a l'Esglsia Holandesa Reformada, va assimilar-ne la prctica totalitat dintre de la comunitat holandesa. Una quantitat important poden haver perdut la totalitat de concincia del seu origen francs fins i tot modificant-se els cognoms (exemples: de la Montagne > Vandenberg per traducci; de Vaux > DeVos o Devoe per reescripci fontica). Els hugonots varen aparixer en tot el que eren les colnies angleses i varen ser igualment assimilitats. Encara que la poblaci de francesos que es va establir pogus igualar en gruix la que es va establir al Quebec, va ser assimilitat a la poblaci anglfona de manera que han deixat molt poques traces de la seva influncia cultural. Nova Rochelle va ser batejada aix per la Rochelle, una de les fonts emissores d'hugonots a la colnia holandesa i Nova Paltz, s un dels pocs assentaments no urbans d'hugonots que no varen experimentar un reciclatge massiu d'edificis en el desenvolupament habitual de les ciutats.

A la resta de les Amriques, la majoria de descendncia de poblaci francesa de Sud-amrica pot ser trobada a l'Argentina, el Brasil i Xile.

A ms dels quebequesos, acadians, cahuns i Mtis, altres poblacions d'ascendncia francesa fora de la Frana metropolitana inclou els caldoches de Nova Calednia, zoreilles i petits-blancs de diverses illes de l'Oce ndic.

A Europa, se sap que grans quantitats d'hugonots es varen establir al Regne Unit i en rees protestants d'Alemanya, (especialment la ciutat de Berln). Diverses persones d'aquests dos pasos encara duen noms francesos encara que la seva cultura i identitat ja ha estat completament assimilada.

Llenges.

Articles principals: francs, llenges de Frana. ;

El francs s la llengua materna de la majoria de francesos, s una llengua romnica, una de les moltes derivades del llat. La seva base llatina va ser influenciada tan en la sintaxi com en la gramtica el pre-substrat celta de la Gllia preromana, les llenges germniques dels francs i els normands. Ms recentment ha estat fortament influenciat per llenges globals, particularment per l'angls i el castell.

El francs no s, per, l'nica llengua parlada pels habitants de Frana. Hi ha diverses llenges locals, moltes de les quals en perill per la pressi del francs. N'hi ha com l'occit, el bret i el cors que estan patint algun procs de recuperaci lingstica desprs dels tmids moviments regionalistes comenats als anys 1970:
 Alsaci una variant del baix alamnic parlat a Alscia.
 Arpit o francoprovenal, llengua romnica alpina i del sud-est de Frana amb els seus diversos dialectes : ;
 Lyonnais;
 Savoyard;
 Basc, una llengua allada parlada al Pas Basc Francs;
 Bret, una llengua cltica de la Bretanya;
 Catal a la Catalunya Nord.
 Cors a l'illa de Crsega.
 Flamenc occidental, a la frontera amb Blgica.
 Gallo, a la Bretanya.
 Normand, a la Normandia.
Occit a Occitnia, o sigui el ter sud de l'estat. T diversos dialectes:
 Gasc (Sud-est de Frana);
 Auvergnat (Centre de Frana);
 Llemos (Centre de Frana);
 Llenguadoci (Sud-est de Frana);
 Provenal, en el que s'hi inclou el niard parlat a Nia;
 Picard, al nord de Frana, amb diversos dialectes:
 Chtimi;
 Rouchi ;
 Poitevin-Saintongeais, a la part occidental;

Altres llenges parlades a Frana o en els territoris d'ultramar sn:
 Llenges polinsiques, (Polinsia Francesa);
 Llenges criolles, (Antilles Franceses);
 Castell, parlada per comunitats sefardites i gitanes del sud de Frana.
 Altres llenges emigrants: rab, berber, portugus, castell, itali, polons, rus, serbocroata, xins, vietnamita, khmer, wlof, turc, hindustani, armeni, etc.

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133424" title="Fibra de vidre" nonfiltered="4311" processed="4254" dbindex="54618">
La fibra de vidre s un material format per fibres extremadament fines de vidre o plstic. s d'un color blanquins o grogs, flexible, lluent i t un tacte seds quan es presenta en feixos ordenats, ja que les masses de fibra de vidre emprades per allament (llana de vidre), amb fibres curtes desordenades, ms aviat s aspre i punxent. s molt bon allant trmic i de l'electricitat. T una gran resistncia mecnica i s difcilment inflamable. Normalment s'utilitza per a roba industrial i com a allant trmic i acstic i en forma de fibra ptica per la trasmissi de senyals llumnics, i assolint una alta capacitat de transmissi de dades.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133425" title="Tesla (unitat)" nonfiltered="4312" processed="4255" dbindex="54619">
El tesla, simbolitzat T, s la unitat derivada del Sistema Internacional per a la inducci magntica que va ser adoptat a la Conferncia General de Pesos i Mesures de Pars del 1960. Aquesta unitat s utilitzada per definir la intensitat o densitat d'un camp magntic. Un tesla s igual a un weber per metre quadrat.

El nom de la unitat s'ha d'escriure en minscules, mentre que el seu smbol s'escriu en majscula.

Se li va donar aquest nom en honor de l'inventor, cientfic i enginyer elctric Nikola Tesla. El llegat de Tesla s visible arreu, la nostra civilitzaci utilitza massivament l'electricitat perqu Tesla va inventar el corrent altern.

Definici.

1 T = 1 Wbm 2 = 1 kgs 2A 1= 1NA 1m 1 = 1 kgs 1C 1

Es pot expressar com "newton-segons per coulomb-metre" o com "newton per ampere-metre".

Mltiples.




 Explicaci .

El tesla s el valor del total del flux magntic dividit per l'rea. D'aqu hom pot deduir que si redum l'rea afectada s'incrementaria la densitat del flux magntic. Aix continuaria passant fins que el material arribs a un punt de saturaci magntica.

 Conversions .

1 tesla s equivalent a:
10,000 gauss (G), unitat utilitzada al  sistema CGS;
109 gammes ( ), usat en Geofsica;

 Exemples .

 A l'espai exterior la densitat del flux magntic s d'entre 0.1 i 10 nanotesles (10 10 T i 10 8 T),
 a la Terra, el camp magntic a una latitud de 50 s de 58 T (5.810 5 T) i a l'equador, a una latitud de 0, s 31 T (3.110 5 T), ;
 a una taca solar s d'uns 0.15 T,
 a un gran altaveu s de 1 T,
 a un aparell de Ressonncia Magntica Nuclear ms de 7 T, experimentalment ms de 20 T,
 el camp magntic continu ms fort mai produt a un laboratori (al National High Magnetic Field Laboratory de la Florida State University a Tallahassee, Florida s de 45 T ;
 a una estrella de neutrons de 1 a 100 megatesles (106 T a 108 T),
 a una estrella de neutrons de tipus magnetar, 0.1 a 100 gigatesles (108 a 1011 T),
 el mxim camp magntic teric per a una estrella de neutrons, i per tant el lmit ms gran per a un fenomen conegut, 1013 T (10 teratesles).

 Referncies .

  - pgina web oficial del Sistema Internacional;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133426" title="Club de Deportes Antofagasta" nonfiltered="4313" processed="4256" dbindex="54620">


El Club de Deportes Antofagasta s un club de futbol xil de la ciutat d'Antofagasta.

 Histria .
El Deportes Antofagasta va ser fundat el 14 de maig de 1966 i disputa els seus partits a l'estadi Regional de Antofagasta, amb capacitat per a 26.339 espectadors.

 Palmars .
1 Lliga xilena de segona divisi: 1968;

 Jugadors destacats .
 Hctor Aldea;
  Gabriel Caballero;
 Marco Antonio Cornez;
  Javier di Gregorio;
 Patricio Galaz;
 Paulo Prez;
 Pedro Reyes;
 Sergio Marchant;
 Francisco Valds;
 Rubn Vallejos;
  Mario Vener;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133435" title="Benjamin McKenzie" nonfiltered="4314" processed="4257" dbindex="54621">
Benjamin McKenzie Schenkkan s un actor estadounidenc nascut el 12 de setembre del 1978. s el protagonista de la serie de televisi, The OC, interpretant a Ryan Atwood, un jove amb problemes familiars i que se'n va a viure a Newport Beach.

 Biografia .

Benjamin McKenzie va crixer a Austin, Texas, i va anar a la Universitat de Virginia, on es va matricular en Econmiques i Relacions Internacionals. El seu oncle s el dramaturg premiat amb el Pulitzer Robert Schenkkan, el seu pare Pete Schenkkan i la seva mare Frances Schenkkan, s una poetisa d'xit. T 2 germans, el del mitj t 22 anys i es diu Nate, el menor t 19 i es diu Zack. 

A l'acabar la carrera (s llicenciat en Asuntes exteriors i Economia) es va traslladar a Nova York per a exercir la seva veritable vocaci, la d'actor. Va aparixer en "la Vida s un Somni" fent el paper de "Soho". A ms, va actuar en nombroses produccions en el Festival de Teatre Williamstown, incloent-hi "Street Scene" (l'Escena del Carrer) i "The Blue Bird" ( L'Au Blava). I a la Universitat de Virginia, va actuar en "Measure for Measure" (la mesura per a la mesura) i "Zoo Story" (Histria del Zoo). 

La seva vida canvia al 2003 quan s fitxat per a protagonitzar "The OC" i es converteix, en unes setmanes, en l'actor revelaci d'Estats Units.

 Filmografia .

 Junebug (2005) .... Johnny ;
 "The OC" (2003) Serie de tv .... Ryan Atwood ;
 The OC: A Day in the Life (2004) (TV) .... Ryan Atwood ;
 The Teen Choice Awards 2004 (2004) (TV) .... Ell mateix;

 Aparicions televisives  .

 "Total Request Live" playing "Himself" 23 Maig 2005 ;
 "Ellen: The Ellen DeGeneres Show" playing "Himself" 23 Febrer 2005 ;
 "Live with Regis and Kathie Lee" playing "Himself" 8 Febrer 2005 ;
 "The Tonight Show with Jay Leno" playing "Himself" (as Ben McKenzie) 18 Novembre 2004 ;
 "Mad TV" playing "Ryan" (episodi # 9.22) 1 Maig 2004 ;
 "Punk'd" playing "Himself" (episodi # 3.1) 25 Abril 2004 ;
 "Last Call with Carson Daly" playing "Himself" 3 Mar 2004 ;
 "Late Show with David Letterman" playing "Himself" 25 Febrer 2004 ;
 "Ellen: The Ellen DeGeneres Show" playing "Himself" 11 Novembre 2003 ;
 "Live with Regis and Kathie Lee" playing "Himself" 29 Octobre 2003 ;
 "Total Request Live" playing "Himself" 29 Octobre 2003 ;
 "JAG" playing "Petty Officer Spencer" in episodi: "Empty Quiver" (episode # 8.17) 25 Febrer 2003 ;
 "The District" playing "Tim Ruskin" in episodi: "Faith" (episode # 3.5) 26 Octobre 2002 ;


 Enllaos externs .
Biografia i fotos;
IMDb;
Biografia (angls);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133436" title="Histria de la Medicina" nonfiltered="4315" processed="4258" dbindex="54622">

Totes les societats humanes tenen creences mdiques que proporcionen explicacions i respostes a les qestions fonamentals de la seva existncia. Des de sempre l'sser hum ha tractat d'explicar-se la realitat i els esdeveniments ms o menys transcendentals que en ella tenen lloc. El naixement d'una nova vida, la mort, la malaltia, i totes les facetes que afecten la humanitat han estat explicades amb major o menor encert al llarg de la histria de l'home.

Llevat de determinades cultures del passat, possedores de coneixements i prctiques mdiques molt avanades, el ms com ha estat una medicina molt influda per la bruixeria, la religi o l'astrologia, per posar alguns exemples ms rellevants. En el mn occidental no ha estat fins fa uns dos segles que aquestes influncies mstiques han comenat a deixar pas al mtode cientfic en general i a la cincia mdica en particular. 

Malgrat la revoluci cientfica viscuda, en els ltims temps s'est deixant de menysprear o subestimar a determinades medicines provinents d'altres latituds que han passat a ser considerades medicines alternatives. La medicina actual s el fruit sinrgic de les prctiques mdiques experimentades fins al moment.

 Antic Egipte .

El 3000 aC, segons Maneth, Atotis o Aha, segon fara de la Primera Dinastia, va practicar l'art de la medicina i va escriure tractats sobre la tcnica d'obrir els cossos.

La informaci mdica continguda en el Papir d'Edwin Smith, obra d'Imhotep durant la Tercera Dinastia, s sens dubte una de les primeres referncies mdiques existents. En ell es detallen curacions, malalties i l'examen, el diagnstic, el tractament i el pronstic de nombroses malalties.

El Papir Ebers (1550 aC aproximadament) cont 877 apartats que descriuen nombroses malalties i les corresponents prescripcions en diversos camps de la medicina com l'oftalmologia, la ginecologia, la gastroenterologia, etc. El papir d'Ebers inclou la primera referncia escrita sobre tumors.

Se sap que, com a mnim a partir de la Primera Dinastia, ja hi havien institucions mdiques. I ms endavant, en la Dinovena Dinastia els empleats d'aquestes institucions disposaven de certs avantatges  assegurana mdica, pensions i llicncia per malaltia , i un horari laboral de 8 hores.

Tamb a Egipte va viure un dels primers metges coneguts, Hesyre, cap de dentistes i de metges del fara Djoser en el segle XXVII aC. Sobre la primera metgessa coneguda, Peseshet, sabem que va exercir la seva activitat durant la Quarta Dinastia. A ms del seu rol de supervisi mdica, Peseshet avaluava llevadores en una escola mdica de Sais.

 ndia .

Ayurveda (la cincia de viure) s un sistema vdic de medicina nascut fa uns 3000 anys, que entn la salut com l'harmonia entre el cos, la ment i l'esperit. Els dos texts ms famosos d'aquest sistema pertanyen a les escoles de Charaka i Sushruta. Segons la Charaka, ni la salut ni la malaltia no estan predeterminades, i la vida pot ser allargada segons el que es faci. D'altra banda, la Sushruta entn la medicina com el sistema de deslliurar de malalties als qui les pateixen, de protegir la salut, i d'allargar la vida.

L'Ayurveda comprn vuit disciplines diferents:
 Kayachikitsa (medicina interna);
 Shalyachikitsa (cirurgia i anatomia);
 Shalakyachikitsa (otorinolaringologia);
 Kaumarabhritya (pediatria);
 Bhutavidya (psiquiatria);
 Agada tantra (toxicologia);
 Rasayana (cincia del rejoveniment);
 Vajikarana (cincia de la fertilitat);

A ms de l'aprenentatge d'aquestes vuit disciplines, l'Ayurveda exigia el coneixement de deu arts indispensables per a la preparaci i aplicaci de les medicines. Aquestes eren: 
 Destillaci;
 Habilitats operatives;
 Cuina;
 Horticultura;
 Metallrgia;
 Manufactura del sucre;
 Farmcia;
 Anlisi i separaci de minerals;
 Composici de metalls;
 Preparaci d'lcalis. ;

Els ensenyaments de determinades matries es realitzaven durant la instrucci de les matries clniques ms importants. Per exemple, l'ensenyament d'anatomia era part de l'ensenyament de cirurgia, l'aprenentatge d'embriologia era part de l'entrenament en pediatria i obstetrcia, i el coneixement de fisiologia i patologia es derivava de l'ensenyament de les assignatures clniques.

En finalitzar la iniciaci, el guru es dirigia en un to solemne als seus estudiants per encaminar-los cap a una vida de castedat, honestedat i en el vegetarianisme. Amb uns preceptes molt semblants als del Jurament Hipocrtic. S'esperava de l'estudiant que:
 Es dediqus en cos i nima als malalts.
 No tras cap pacient en benefici propi.
 Es vests de forma modesta i que evits donar-se la beguda.
 Tingus autocontrol i que moders les seves paraules.
 Constantment s'esforcs en millorar el seu coneixement i les seves habilitats tcniques.
 Fos amable i modest a casa del malalt, prestant la mxima dedicaci al pacient.
 No difongus dades sobre el malalt o la seva famlia.
 Si no preveia la curaci, que s'ho guards per a si mateix per no causar mal als parents prxims. ;

La durada de la formaci es creu que era de set anys. Abans de la graduaci, l'estudiant havia de passar un examen i posterioment el metge no deixava de formar-se grcies als textos, a les observacions directes (pratyaksha) i a la inferncia (anumana). A ms, els vaidyas concertaven reunions on s'intercanviaven les seves prpies experincies. Tot aix sense deixar de valorar altres remeis atpics com aquells que provenien de la gent de les muntanyes i dels boscos, o dels pastors.

L'any 2001 un grup d'arquelegs va descobrir restes de la civilitzaci de la vall de l'Indus, a Mehrgarh (Pakistan), aproximadament de l'any 3300 aC. En ells es van trobar indicis de coneixements de medicina i d'odontologia.

 Xina .

La medicina tradicional xinesa s una forma fonamentalment daoista d'entendre la medicina i el cos hum. Un dels primers vestigis d'aquesta medicina el constitueix el Nei Jing, que s un compendi de escrits mdics de l'any 2600 aC i que s un dels pilars de la medicina tradicional xinesa dels millennis segents. Una de les revisions ms importants s atribuda a l'emperador Huang Di.

Amb l'arribada de la Dinastia Han (206 aC-220 dC), i amb l'apogeu del daoisme (entre el segle II aC i el segle VII dC), es comencen a sistematitzar els remeis vegetals i minerals, els verins, la diettica, aix com les tcniques respiratries i l'exercici fsic. Alguns dels savis ms destacats sn:
 Chun Yuyi: De les seves observacions es desprn que ja sabien diagnosticar i tractar malalties com la cirrosi, les hrnies i l'hemoptisi.
 Zhang Zhong Jing. Va ser probablement el primer en diferenciar la simptomatologia de la teraputica.
 Hua Tuo. Un gran cirurgi multidisciplinar a qui se li atribueix les tcniques de la narcosi (Ma Jue Fa) i d'obertures abdominals (Kai Fu Shu), aix la com de la sutura. Tamb es va centrar en l'obstetrcia, en la hidroterpia i en exercicis de gimnstica (Wu Qin Xi).
 Huang Fumi. Autor del Zhen Jiu Yi Jing, un clssic sobre acupuntura.
 Wang Shu He. Autor del Mai Jing, un clssic sobre l'observaci del pols.
 Ge Hong. Alquimista, taoista i fitoterapeuta que va desenvolupar mtodes de longevitat basats en exercicis respiratoris, diettics i farmacolgics.
 Tao Hong Jing. Expert en remeis farmacolgics.

Durant les dinasties Sui (581-618) i Tang (618-907) la medicina tradicional xinesa viu grans moments. L'any 624 va ser creat un Gran Servei Mdic, des d'on s'organitzaven els estudis i les investigacions mdiques. D'aquesta poca ens han arribat descripcions molt precises de fora malalties, tant infeccioses com carencials, tant agudes com crniques. I determinades referncies deixen entreveure un gran desenvolupament d'especialitats com la cirurgia, l'ortopdia o l'odontologia. El metge ms destacat d'aquest perode va ser Sun Simiao (581-682).

Durant la Dinastia Song (960-1270) apareixen savis multidisciplinars com Chen Kua, pediatres com Qian Yi, especialistes en medicina legal com Song Ci, o acupuntors com Wang Wei Yi. Poc desprs, abans de l'arribada de la Dinastia Ming, destaca Hu Zheng Qi Huei (especialista en diettica), i Hua Shuou (o Bowen), autor d'una rellevant revisi del clssic Nan Jing.

Durant la Dinastia Ming (1368-1644) augmenten les influncies d'altres latituds, metges xinesos exploren nous territoris, i metges occidentals porten els seus coneixements a la Xina. Una de les grans obres mdiques de l'poca s el Ben Cao Gang Mu (    ) (Gran Tractat de Matria Mdica) de Li Shizhen. Tamb es pot citar el Zhen Jiu Da Cheng de Yang Jizou sobre acupuntura i moxibusti.

A partir del segle XVII i XVIII les influncies recproques amb un mn occidental amb uns grans avenos tcnics, per una banda, i les diferents filosofies imperants com per exemple el comunisme, per l'altra, acaben de conformar l'actual medicina xinesa.

 Europa .

A mesura que les societats es desenvolupaven a Europa i sia, els sistemes de creences anaven sent desplaats per un sistema natural diferent. 

 Grcia i Roma. Els antics grecs, a partir d'Hipcrates, van desenvolupar un sistema de medicina humoral on el tractament consistia a reestablir l'equilibri dels humors del cos. D'aquesta poca data el seu Corpus hippocraticum, un tractat de medicina escrit cap a l'any 400 dC. Visions similars a la d'Hipcrates van ser exposades a la Xina i l'ndia.

Les concepcions mdiques desenvolupades des de l'antiga Grcia (Hipcrates) i Roma (Gal) fins al Renaixement es van basar fonamentalment en el manteniment de la salut a travs del control de la dieta i de la higiene. Els coneixements anatmics eren limitats i hi havia pocs tractaments quirrgics. Els metges desenvolupaven una bona relaci amb els pacients, combatent les petites malalties i atenuant les crniques, per poc podien fer contra les malalties epidmiques que van assolir mig mn.

 Edat mitjana. La medicina medieval va ser una mescla dinmica de cincia i misticisme. En la primerenca edat mitjana, just desprs de la caiguda de l'Imperi Rom, el coneixement mdic estndard es basava en els textos grecs i romans que van quedar preservats en monestirs i altres llocs. Les idees sobre l'origen i sobre la cura de les malalties no era purament secular, sin que tamb tenia una important base espiritual, i factors tals com el dest, el pecat, i les influncies astrals tenien tant pes com els factors ms fsics.

En aquesta poca no hi havia una clara tradici de la medicina cientfica, i tant les observacions acurades tpiques del mtode cientfic com les creences espirituals van ser alhora una part de la prctica mdica.

 Renaixement. En l'Europa renaixentista hi ha un important desenvolupament de les investigacions experimentals, principalment de la dissecci, a travs de l'examen dels cossos d'una forma, fins llavors, aliena a la resta de cultures. L'obra de persones com Andreas Vesalius i William Harvey van desafiar amb evidncies cientfiques als prejudicis assumits per la societat de l'poca. La comprensi i el diagnstic de malalties es van veure millorades, per no van tenir un reflex directe en benefici de la salut. No hi havia massa medicaments ms enll de l'opi i de la quinina, i no eren infreqents alguns remeis basats en compostos metllics txics.

 Islam .

El mn islmic va assolir l'hegemonia al terreny de les cincies mdiques grcies a savis com Avicena, Ibn Nafis i Al-Razi.

La primera generaci de metges perses d'excellent reputaci va sorgir de l'Acadmia de Gundishapur, on tamb va nixer el primer hospital-escola. Va ser all on el persa Al-Razi va comenar a utilitzar l'alcohol de forma sistemtica en la seva prctica mdica.

En aquesta poca apareix el Al-Hawi d'Al-Razi. En ella, el metge irani va registrar els casos clnics que va tractar, la qual cosa va fer del llibre una font molt valuosa d'informaci mdica. Una altra de les seves obres, Kitab fi al-jadari wa-en-hasbah, cont una introducci al xarampi i la verola de gran influncia sobre l'Europa contempornia.

Una altra de les figures representatives de l'poca va ser Avicena, o Ibn Sina. L'obra d'aquest filsof titulada "Qanun fil tibb" (Cnon de Medicina) sol ser considerada com una de les ms importants de la histria de la medicina, ja que va constituir la referncia per antonomsia a tota Europa fins a l'arribada de la Illustraci i en la tradici islmica fins a la seva renovaci amb conceptes de la nova de medicina cientfica.

Maimnides, encara que jueu, va contribuir de forma important a la medicina rab durant el segle XII. Va escriure un bon nombre de tractats entre el que es pot destacar el "Tractat sobre els verins i llurs antdots" (1199), la "Guia de la bona salut" (1198) i la "Explicaci de les alteracions" (1200).

Ibn Nafis va contribuir a la descripci de la sistema cardiovascular. El seu descobriment seria redescobert el 1628 per William Harvey, a qui sol atribuir-se l'esmentada troballa. De la mateixa forma, moltes altres aportacions mdiques i astronmiques atribudes a europeus van prendre com a punt de partida els descobriments originals d'autors rabs o perses.

 El mn hebreu .

La major part del coneixement que es t de la medicina hebrea durant el primer millenni abans de Crist prov del Vell Testament de la Bblia. En ell se citen diverses lleis i rituals relacionats amb la salut, tals com l'allament de persones infectades (Levtic 13:45-46), rentar-se desprs de manipular cossos difunts (Nmeros 19:11-19) i l'enterrament dels excrements lluny dels habitatges (Deuteronomi 23:12-13). 

Comenta Neuburger en la seva History of Medicine: "Els mandats inclouen profilaxi i supressi d'epidmies, supressi de malalties venries i prostituci, cura de la pell, banys, alimentaci, habitatge i robes, regulaci del treball|feina, sexualitat, disciplina, etc. Molts d'aquests mandats sn sorprenentment racionals, tals com el descans del Sabbat, la circumcisi, lleis relatives a l'alimentaci (prohibici de la sang i del porc), mesures relatives a la menstruaci, parteres i malalts de gonorrea, allament de leprosos, i higiene de la llar.".

 Referncies .


 Bibliografia . 
 Dominique Lecourt (dir.), Dictionnaire de la pense mdicale (2004), red. PUF/Quadrige, Paris, 2004.
 Alessandra Parodi, Storie della medicina, Edizioni di Comunit 2006;
 Roger Dachez, Histoire de la mdecine de l'Antiquit au s. XX, Tallandier, 2004;
 Jean-Charles Sournia, Histoire de la mdecine, La Decouverte, reed. 2004;

Vegeu tamb.
Llista de metges de l'antiguitat;
Histria de la cirurgia;
Histria de la tuberculosi;

Enllaos externs.
Medicine in Ancient Egypt;
History of Medicine ; Anatomy @ 1917 Catholic Encyclopedia;
Medicine @ JewishEncyclopedia.com;
Exhibition of the Vatican Library's Medical Holdings @ The Library of Congress;
Gallica (BNF);
(BIUM);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133437" title="Michel Houellebecq" nonfiltered="4316" processed="4259" dbindex="54623">



Michel Houellebecq (nom real Michel Thomas) (Saint Pierre, Illa de la Reuni, 26 de febrer de 1956), poeta, novellista i assagista francs. 

Autor provocador i controvertit, les seves novelles Les Particules lmentaires i Plateforme sn fites de la nova narrativa francesa de finals del segle XX i comenaments del XXI. Ambdues li van donar reconeixement literari, per tamb fama de provocador per les seves opinions polticament poc correctes sobre els ms diversos temes. Se'l considera una alenada d'aire fresc dins de la literatura francesa contempornia.


Biografia i obra.
Els seus pares es poden considerar atpics. Ell, guia d'alta montanya i altres oficis poc remunerats. Ella, anestesista i dona dinmica i de conviccions. Es van desentendre d'ell de ben petit, quan el van portar a Algria a viure amb la seva via materna. All s'hi va estar fins a cumplir els sis anys. Desprs el van repatriar a Frana, amb la seva via paterna Henriette, comunista, de la qual adoptar el seu cognom com a pseudnim artstic. Primer va viure a Dicy dans l'Yonne, desprs a Crcy-la-Chapelle (en el departament de Sena et Marne). El van internar a l'escola Henri Moissan de Meaux, on va descobrir a Lovecraft als 16 anys.

El 1975 es va matricular a lInstitut National Agronomique Paris-Grignon, obtenint el diploma  d'enginyer agrnom el 1978 amb una especialitzaci en ecologia. A l'institut va fundar l'efmera revista literria Karamazov per a la quual escriu alguns poemes i participa en el rodatge d'una pellcula titulada Cristal de souffrance.

El 1980 es va casar amb la germana d'un amic. Desprs es va matricular a l'cole Nationale Suprieure Louis Lumire, en la secci de cinematografia, obtenint el diploma el 1981. En aquest mateix any va nixer el seu fill tienne. Ms endavant es va divorciar, cosa que li provoc una depresi profunda que el porta a fer una estada en un centre psiquitric.

El 1985 va conixer i simpatitzar amb Michel Bulteau, director de la Nouvelle Revue de Pars, que l'inicia en autores rars com Barn Corvo, en qui Houellebecq reconeix un dels seus escriptors fetitxe. El 1991 publica la biografia de Lovecraft, Contre le monde, contre la vie i comena a treballar en l'Asemblea Nacional Francesa com a tcnic informtic. Aquest mateix any apareix Rester vivant i seguidament un primer recull de poemes, La poursuite du bonheur, que passen desapercebuts. Els seus temes anticipen el que ser tractat en les seves prximes novelles: la solitud existencial, la denncia del lliberalisme, l'amor i la intimitat dels individus.

La seva primera novella Extension du domaine de la lutte va ser publicada per Maurice Nadeau l'any 1994 desprs d'haver estat rebutjada per diversos editors. Aix ha posat Houellebecq al capdavant de tota una generaci d'escriptors concentrats en la misria afectiva de l'home contemporani. Sense promoci ni publicitat, es va difondre per mitja del boca a boca. Va ser adaptada al cinema francs per Philippe Harel el 1999, i a la televisi danesa per Jens Albinus el 2002.

El 1998 es va tornar a casar amb Marie-Pierre Gauthier, qui va conixer el 1992. 

La segent novella, Les Particules lmentaires, 1999, va tenir, en canvi, una mplica cobertira meditica degut a l'expulsi del seu autor de la revista literria de tendncies esquerranes Perpendiculaire, de la qual formava part, a causa de les seves idees ambiges. Huellebecq va respondre amb tota contundncia en Le Monde, tot generant una polmica de la qual en va treure gran notorietat. La novella va esdevenir a l'instant un clssic del nihilisme. La traducci de Les Particules lmentaires a l'angls Atomised va merixer el Premi IMPAC 2002, que van compartir Houellebecq i el traductor Frank Wynne. La novella 

L'any 2006, Les Particules lmentaires es va adaptar al cinema amb la pellcula alemanya Elementarteilchen, dirigida per Oskar Roehler. Va concursar en la Berlinale on va guanyar un 'Os de plata al millor actor protagonista, Moritz Bleibtreu. 

La seva segent novella, Plateforme, de 2001, encara li va fer guanyar una major reputaci. La novella est escrita bsicament en primera persona, per un oficinista mediocre i ja entrat en anys, amb moltes escenes de sexe i una aprovaci implcita de la prostituci i el turisme sexual. Tamb cont crtiques explcites de l'Islam i la fe musulmana. Aquest fet, i una entrevista que l'autor va concedir a la revista Lire, va fer que diverses organitzacions l'acusessin de racisme. 

L'any 2004, Houellebecq van canviar el seu antic editor Flammarion per ditions Fayard, del poders grup Lagardre, per una xifra inslita en el mn editiorial francs. Aquest canvi li permetr grans campanyes publicitaries en el llenament de les seves segents novelles.

La novella ms recent, La Possibilit d'une le, del 2005, va tenir a Frana una massiva campanya publicitria i nombroses pollmiques, en particular per la seva aproximaci al tema de la clonaci humana.

Un tema recurrent de l'autor s les intrusions de la economia de mercat lliure en les relacions i la sexualitat humanes. Extension du domaine de la lutte tracta de la competncia econmica en la cerca de les relacions entre persones. Tal com explica en el llibre, l'economia lliure genera guanyadors i perdedors, el mateix es pot aplicar a les relacions en una societat que no afavoreix la monogmia. En Plateforme els occidentals de tots dos sexes busquen llocs extics en pasos en desenvolupament en viatges turstics organitzats, on la conclusi lgica es que respondran positivament al turisme sexual quan s'organitza de manera profesional i empresarial.

Houellebecq dna gran importncia tamb a la seva obra d'assagista. Ha escrit articles per Les Inrockuptibles, Perpendiculaire, L'Atelier du Roman, Immdiatement, i altres publicacions internacionals.

Controvrsies.
Les seves obres i opinions sn molt crtiques amb el pensament polticament correcte i amb les restes del maig del 68. Tot aix el van posar en el punt de mira de diversos mitjans de comunicaci, que el van acusar de misgin, decadent y reaccionari, per contrariament al que pretenien, noms van fer que augmentar la seva popularitat i les seves vendes. I per si tot aix encara no fos suficient, degut a alguns passatges de Plataforma, on surt el tema del terrorisme islamista, se li va afegir el calificatiu d'islamofbic. 

Com que no es pot denunciar ning per les opinions d'un personatge de ficci, la oportunitat pels seus detractors va venir arran d'una entrevista en la revista literria Lire, publicada en setembre de 2001, on afirmava que la religi ms idiota del mn s l'Islam i que quan llegeixes l'Alcor se't cau l'nima als peus. Llavors diverses agrupacions islmiques i de drets humans el van denunciar per "injries racials" i "incitaci a l'odi religis". El judici, celebrat a Pars a l'octubre de 2002, i que va dividir la comunitat intelectual internacional entre defensors i detractors de la llibertat d'expresi, recordava el cas de Salman Rushdie. Houellebecq va ser absolt de tots els crrecs: el jutge va argumentar en la sentncia que les crtiques a la religi sn perfectament legtimes en un estat laic. 

Aclamat pels seus incondicionals com el millor escriptor francs viu, i denostat pels seus detractors (des de puritans religiosos fins a notables progressistes)com a porngraf, misgin i racista, res d'aix evita que cada nou llibre seu sigui mpliament comentat en revistes literaries, es vengui per milions i es tradueixi a nombroses llenges.


Bibliografia.
Novelles
Rester vivant, mthode (1991);
H.P. Lovecraft: Contre le monde, contre la vie (1991) una anlisi de la vida i obra de H. P. Lovecraft;
La Poursuite du bonheur, pomes (1992);
Extension du domaine de la lutte (1994);
Le Sens du combat, pomes (1996);
Interventions, recueil d'essais (1998);
Les Particules lmentaires (1998);
Renaissance, pomes (1999);
Lanzarote (2000);
Plateforme (2001);
La Possibilit d'une le (2005);

Articles
Description d une lassitude (2002) a Houelle 10, Paris.
Je crois peu en la libert - Entretien (1998) a Revue Perpendiculaire 11, Paris: Flammarion, p. 4-23.
L homme de gauche est mal parti (2003) a Le Figaro 6/1/03, p. 1, 13.
La question pedophile: Rponse (1997) a L Infini 59, Paris: Gallimard, pp. 96-98.
La privatisation du monde (2000) a L Atelier du roman 23, Paris, pp. 129-34.
Le haut langage (1995) a La Quinzaine littraire, 670; Paris; pp. 21-22.
Leonard Cohen   le libertaire impossible, (2002);
Michel Houellebecq rpond  Perpendiculaire (1998) a Le Monde 18/9/98;
Neil Young (2000) a Michka Assayas (ed.) Dictionnaire du rock, Paris: Robert Laffont.
Prface a Toni Ungerer (2001) Erotoscope, Paris: ditions Taschen.
Prface: L Humanit, second stade (1998) a Solanas, Valerie: Scum Manifesto, Paris: ditions Mille et une nuits, pp. 63-69.
Prface: Prliminaires au positivisme (2003) a Bourdeau, Braunstein & Petit (eds.): Auguste Comte aujourd hui, Paris: ditions Kim, pp. 7-12.
Prface: Renoncer  l intelligence (1991) a Gourmont, Remy de: L Odeur des jacynthes, Paris: Orphe/La Diffrence, pp. 7-20.
Un monde sans direction (1996) a La Quinzaine littraire, 700; Paris; pp. 8-9.
Wilde Flucht (2000) a Tageszeitung Berlin, 30/10/00.

Pellcules
Cristal de souffrance (1978);
Dsquilibre (1982);
La Rivire (2001) Canal +;
La Possibilit d'une le (TBD);

CDs
Le Sens du combat (1996) Paris: Les Potiques de France Culture;
Prsence humaine (2000) Paris : Tricatel;

Collaboracions
Barry, Judith; Convert, Pascal & Pfnr, Rainer (eds.) (1993) Genius Loci, Paris: La Diffrence.
Breillat, Catherine (ed.) (1999) Le livre du plaisir, Paris: ditions 1.
Div. (1995) Objet Perdu: fictions   Ides   Images, Paris: Lachenal et Ritter & Parc ditions. ;
Hegemann, Claus (ed.) (2000) Kapitalismus und Depression II: Glck ohne Ende, Berlin: Alexander Verlag. ;
Noguez, Dominique (ed.) (2002) Balade en Seine-et-Marne: Sur les pas des crivains, Paris: ditions Alexandrines.
Ruff, Thomas & Houellebecq, Michel (2002) Nudes, Mnchen: Walther Knig.
Wiame, Sarah  & Houellebecq, Michel (1993) La Peau, Paris: Sarah Wiame.
Wiame, Sarah  & Houellebecq, Michel (1995) La Ville, Paris: Sarah Wiame.

Obres sobre Michel Houellebecq
 Murielle Lucie Clment : Michel Houellebecq revisit (2007);
 Murielle Lucie Clment i Sabine van Wesemael (eds.) : Michel Houellebecq sous la loupe (2007);
 Gavin Bowd (ed.) : Le Monde de Houellebecq (2006);
 Fernando Arrabal : Houellebecq (2005) ;
 ric Naulleau : Au secours, Houellebecq revient ! (2005);
 Jean-Franois Patricola : Michel Houellebecq ou la provocation permanente (2005) ;
 Denis Demonpion : Houellebecq non autoris, enqute sur un phnomne (2005);
 Sabine van Wesemael : Michel Houellebecq, le plaisir du texte (2005);
 Olivier Bardolle : La Littrature  vif (Le cas Houellebecq) (2004) ;
 Sabine van Wesemael (ed.) : Michel Houellebecq (2004);
 Dominique Noguez : Houellebecq, en fait (2003);
 Murielle Lucie Clment : Houellebecq, Sperme et sang (2003) ;
 Thomas Steinfeld : Das Phnomen Houellebecq (2001);


Enllaos externs.
 Web oficial de Michel Houellebecq;
 Blog;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133438" title="Decpolis alsaciana" nonfiltered="4317" processed="4260" dbindex="54624">
La Decpolis (Zehnstdtebund o Dekapolis en alemany) alsaciana fou una aliana de deu ciutats del Sacre Imperi Rom a Alscia. Aquesta lliga fou fundada el 1354 i es va mantenir fins el 1679.

El 1359 l'emperador Carles IV ratific el tractat pel que se unien les ciutats de Haguenau, Colmar, Wissembourg, Turckheim, Obernai, Kaysersberg, Rosheim, Munster, Slestat i Mulhouse. Haguenau n'esdevingu la capital mentre que Estrasburg, una altra ciutat lliure imperial, es mantingu fora de l'aliana. El 1515, Mulhouse abandon l'aliana i es va coaligar amb els cantons sussos. Fou substituda per Landau.

L'aliana fou durament sacsejada per la Guerra dels Trenta Anys per la qual bona part de la regi fou annexada a Frana per la Pau de Westflia en 1648. La signatura del Tractat de Nimega el 1679 va suposar definitivament la fi de la Decpolis.




 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133439" title="Programador" nonfiltered="4318" processed="4261" dbindex="54625">
Un programador s aquella persona que es dedica a programar programari pels ordinadors. Un programador ho pot ser per afici o com a professi.

No s'ha de confondre un programador amb un desenvolupador de programari, que no necessriament programa. Popularment es diu que Ada Lovelace va ser la primera programadora de la histria que amb Charles Babbage va crear una mquina analtica capa de resoldre equacions diferencials.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133440" title="Etic I" nonfiltered="4319" processed="4262" dbindex="54626">

Etic o Adalric I (nascut cap el 645 i mort el 690) fou duc d'Alscia de 662  690. Era fill de Leudesius, cogovernant de Nustria i oficial de Sigebert III per haver-se casat amb la seva filla Bereswinde. D'altres avantpassats d'Etic foren igualment governants de Nustria.
Se'l considera un dels avantpassats de la famlia dels Habsburg.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133444" title="Ren Schickle" nonfiltered="4320" processed="4263" dbindex="54627">
Ren Schickl (Obernai, Baix Rin, Alscia, 1883 - Vence Alps Martims, 1940) fou un escriptor alsaci en llengua alemanya. Era fill d'un propietari vitcola i policia alemany i d'una francesa. Estudi histria i literatura a Estrasburg, Zuric, Pars i Berln. Fou amic d'Otto Flake i Ernst Stadler.

Fou un poeta d'una gran riquesa verbal, palesa influncies de Maurice Maeterlinck. Fou tamb traductor de Gustave Flaubert a l'alemany. Del 1915 al 1919 edit la revista expressionista Weissen Bltter (Papers blancs) a Zuric. Quan acab la Primera Guerra Mundial, i Alscia pass a mans franceses, prefer quedar-se a Badenweiler (Alemanya). Nogensmenys, quan es va proclamar el Tercer Reich, va fugir cap a Frana, d'on en va prendre la nacionalitat poc abans de morir.

El 1968 es va fundar en honor seu el Cercle Ren Schickle, grup de defensa de les tradicions i la llengua alsaciana.

 Obres .
 Der Fremde (L'estranger, 1909). ;
 Hans im Schnakenloch (Hans en el forat Gnat, 1916);
 Das Erbe am Rhein (L'herncia al Rin, 1925-31) ;
 Maria Capponi (1925);
 Blick auf die Vogesen (1927) ;
 Der Wolf in der Hrde (el llop a la ploma, 1931);
 Heimkehr (publicada en francs com Le retour, 1938);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133449" title="Rima" nonfiltered="4321" processed="4264" dbindex="54628">
La rima s la coincidncia parcial o total d'uns sons als versos per produir un efecte de musicalitat. Pot donar-se en qualsevol posici del vers, si b el ms freqent s que es produeixi al final i entre versos que no estiguin gaire allunyats, per mantenir la memria de la cadncia a la ment del receptor.

La rima pot ser consonant, si els sons repetits sn exactes, o assonant, si noms hi ha coincidncia de les vocals. Hi ha diversos tipus de rimes segons les sllabes afectades, en catal es comena a comptar des de la sllaba tnica de l'ltima paraula del vers.

s un recurs conegut des de l'antiguitat (homoioteleuton), si b no va ocupar el lloc central que t ara a la poesia fins a l'Edat Mitjana; era un recurs que facilitava la memoritzaci als trobadors i al pblic. Abans, aquest paper estructural el feien els peus mtrics, combinacions de llargues i breus que atorgaven un ritme concret al vers.

 Tipus de rima .
Hi ha fora maneres clssiques no excloents de classificar les rimes. Entre les ms conegudes hi trobem:
Rima assonant: nicament coincideixen els sons voclics dels versos.
Rima consonant: la repetici de fonemes de l'ltima s laba s total.
Rima femenina: l'ltima paraula del vers s plana o esdrixola.
Rima masculina: l'ltima paraula del vers s aguda.
 Rima creuada, croada, encreuada, o de circularitat.
 Rima encadenada.
 Rima equvoca: la que es dna a pesar d'una escriptura diferent de les paraules que rimen.
Rima falsa: la que fonticament no es dna tot i tenir la mateixa escriptura.
 Rima externa.
 Rima interna: la que es produeix entre les paraules de l'interior del vers.
 Rima fcil o pobra: la que abusa de terminacions freqents de la llengua.
Rima maridada.
Rima visual.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133453" title="Gray (unitat)" nonfiltered="4322" processed="4265" dbindex="54629">
El gray, simbolitzat com Gy, s la unitat derivada del Sistema Internacional per a la mesura de la dosi absorbida de radiaci.

El gray fou adoptat el 1975, a la 15 Conferncia General de Pesos i Mesures, en honor a Louis Harold Gray (1905-1965), que ja havia utilitzat un concepte similar el 1940.

Definici.

Un gray correspondria a l'absorci d'un joule d'energia irradiada per un quilogram de matria.

.

Cal fer notar que les unitats utilitzades, joule per quilogram, sn les mateixes per mesurar la dosi absorbida i la dosi equivalent de radiaci. Per evitar confusions s'utilitzen unitats especfiques, el gray i el sievert respectivament.

Mltiples.



Explicaci.

El gray mesura l'energia dipositada per la radiaci. Els efectes biolgics varien en funci del tipus i energia de la radiaci, de l'organisme i dels teixits afectats. El sievert intenta comptabilitzar aquestes variacions. Una dosi de 10-20 grays de radiaci d'alta energia, rebuda al mateix temps, pot ser fatal pels humans . Una dosi com aquesta representa 750-1500 joules per als 75 kg d'un adult (equivalent a l'energia qumica d'uns quants grams de sucre).

Conversions.
Un gray equival a 100 rad, la unitat que va ser substituda pel gray. 
1 Gy   107.185 rntgen, una obsoleta unitat de mesura de l'exposici a radiacions ionitzants.

 Notes i referncies .

  - pgina oficial del Sistema Internacional;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133459" title="Consell Regional d'Aquitnia" nonfiltered="4323" processed="4266" dbindex="54630">
El Consell regional d'Aquitnia s compost per 85 membres, i s encarregat de fer aplicar al pas les lleis fetes i aprovades a Pars, per no t cap mena de poder legislatiu independent ni operativitat prpia. 

 Resultat de les eleccions 2004 .



Primera volta.







Segona volta.









Presidents del Consell Regional.
 Jacques Chaban-Delmas (1974-1979);
 Andr Labarrre (1979-1981);
 Philippe Madrelle (1981-1985);
 Jacques Chaban-Delmas (1985-1988);
 Jean Franois-Poncet (1988-1988);
 Jean Tavernier (1988-1992);
 Jacques Valade (1992-1998);
 Alain Rousset (1998-);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133462" title="Consell Regional d'Alscia" nonfiltered="4324" processed="4267" dbindex="54631">
El Consell regional d'Alscia (Frana) s actualment presidit per Adrien Zeller. Est format per 47 membres.


Eleccions 2004.
Primera volta.
A les eleccions del 2004 s'hi presentaren vuit llistes (resultats definitius) :
LO - LCR : Franoise Ruch (3,03%);
PCF - PRG - MRC : Alfred Wahl (3,74%);
PS - Les Verts: Jacques Bigot (20,12%);
MEI : Antoine Waechter (7,40%);
PF : Pascale Grauss (0,09%);
UDF - UMP : Adrien Zeller (34,06%);
Alsace d'abord : Robert Spieler (9,42%);
FN : Patrick Binder (18,58%);
 Independents :  La France d'en bas  (3,56%);

Segona volta.
resultats definitius

Les Verts - PS : Jacques Bigot (34,57%, 12 escons);
UDF - UMP : Adrien Zeller (43,48%, 27 escons);
FN : Patrick Binder (21,95%, 8 escons);

Histria.
1998-2004.
President Adrien Zeller
Repartici dels escons a la fi del mandat :

Les Verts - PS : 9 escons;
MEI : 1 esc;
UMP : 19 escons;
Alsace d'abord : 9 escons;
FN : 2 escons;
 Divers : 4 siges;
 No inscrits : 3 siges;

L'escrutini del 15 de mar de 1998 segons les llistes (percentatge de vots) :
Extreme esquerra : 31 798 vots - 5,50 % 	;
Partit socialista : 95 407 vots - 16,49 % 	;
Ecologistes : 35 895 vots - 6,21 % 	;
Divers : 80 158 vots - 13,86 % 	;
RPR : 37 672 vots - 6,52 % 	;
UDF : 155 265 vots - 26,84 % 	;
Divers dreta : 23 386 vots - 4,05 % 	;
Front nacional : 119 070 vots - 20,58 %;

1992-1998.
President Marcel Rudloff i Adrien Zeller
PS - PCF : 6 escons;
Verts : 6 escons;
Gnration cologie : 3 escons;
Divers : 1 esc;
UDF - RPR : 20 escons;
Front Nacional : 9 escons;
Alsace d'Abord : 2 escons;

1986-1992.
President Marcel Rudloff 

PS - PCF : 11 escons;
Verts : 2 escons;
UDF - RPR : 27 escons;
Front Nacional : 7 escons;

Presidents del Consell Regional.
 Andr Bord (1974-1976);
 Pierre Schil (1976-1980);
 Marcel Rudloff (1980-1996);
 Adrien Zeller (1996-);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133466" title="Adrien Zeller" nonfiltered="4325" processed="4268" dbindex="54632">

Adrien Zeller s un poltic alsaci nascut el 2 d'abril de 1940 a Saverne (Baix Rin). s membre de l'UMP.

s enginyer agrnom. Ha estat diputat de la UDF a l Assemblea Nacional Francesa pel Baix Rin des del 1973. Ha estat secretari general d empleu (1986-1988), alcalde de Saverne (1977-2001) i eurodiputat (1989-1992). 

El 1997 va substituir Marcel Rudloff com a president del Consell Regional d'Alscia per la nova coalici UMP. El 29 de mar del 2004 fou nomenat primer ministre pel president Jacques Chirac.








 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133467" title="Tigre siberi" nonfiltered="4326" processed="4269" dbindex="54633">

El tigre siberi (Panthera tigris altaica) s la subespcie de tigre que viu ms al nord, en els boscos de fulla perenne de l'extrem sud-est de Sibria i la frontera entre Rssia i la Xina. A la fi del Plistoc s'estenia des de Monglia al Jap, reduint-se posteriorment la seva rea de distribuci a causa de la pressi humana. En temps histrics va desaparixer del llac Baikal, la major part de Manxria i la pennsula de Corea. En l'actualitat el seu estat s crtic, redut a menys de 500 exemplars que vaguen per l'extrem orient rus i potser al voltant d'una vintena en les proximitats de les muntanyes Jangbaek, a la Xina. Igual que la resta de tigres, aquesta subespcie est protegida internacionalment. 

El tigre siberi s el fel ms gran que existeix en l'actualitat, amb l'excepci dels hbrids de tigressa i lle, noms existents en captivitat. Comunament es creu que aquests tigres arriben a els 350Kg i una longitud de 3,7 m incloent la cua, per aix s extremadament inusual, ja que en estat salvatge els mascles tenen un pes terme mitj d'uns 227Kg, amb una longitud sense incloure la cua de poc ms de 2 m, encara que la grandria terme mitj mxim s de 2,44 de llarg sense incloure la cua i un pes de 306Kg, altres mascles van pesar noms 181Kg i van amidar 1,83 m de llarg. Les femelles sn molt ms petites, amb fins a 2,75 m de llarg, incloent la cua, i un pes de 167Kg. El seu pelatge, lleonat amb ratlles marrons i no negres, s ms pllid que el d'altres subespcies de tigres, diferncia que augmenta a l'hivern, quan el pl s'aclareix encara ms. En els mesos freds el pl es torna ms llarg i esps, creixent fins als 65mm de longitud en algunes zones amb la finalitat de protegir-lo del glid hivern siberi. 

Dintre de la regi russa dels rius Amur i Ussuri, els tigres siberians es concentren en les zona de Primorski Krai i la part meridional de Jabarovsk Krai. Comparteixen la taig densa i humida de la zona amb altres grans depredadors com els llops, ssos (tant marrons com negres), Gulo gulo, linxs i lleopards de la subespcie local Panthera pardus orientalis, avui dia molt amenaada, entre els quals s el depredador dominant (al costat dels ssos bruns mascles). De fet, a excepci dels ssos marrons, els tigres cacen ocasionalment qualsevol dels animals anteriors. No obstant aix, les preses ms comunes d'aquest animal sn ungulats, fonamentalment senglars i grans crvids com el sika japons, el crvol com i l'alci, als quals aferra amb les seves potents potes anteriors fins que els clava els ullals al coll, matant-los per asfxia o dessagnats. Degut probablement a l'escassa densitat humana en la seva rea de distribuci, no es coneixen casos de persones mortes per tigres siberians.

Enllaos externs.


Save The Tiger Fund - Sobre el tigre d'Amur ;
Tigres d'Amur a tigerhomes.org ;
Amur o el tigre siberi ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133468" title="Fabio Capello" nonfiltered="4327" processed="4270" dbindex="54634">
Fabio Capello s un ex jugador i entrenador de futbol. Nascut el 18 de juny de 1946 a San Canzian d'Isonzo, Itlia. Actualment s l'entrenador de la selecci anglesa.
 
Trajectria.
Com a jugador.
1964-1967 SPAL 1907;
1967-1969 AS Roma;
1969-1976 Juventus de Tor;
1976-1978 AC Milan;

Com a entrenador.
1991-1996 AC Milan;
1996-1997 Real Madrid;
1997-1998 AC Milan;
1999-2004 AS Roma;
2004-2006 Juventus de Tor;
2006-2007 Real Madrid;
2007- Selecci anglesa;

Palmars.
Com a jugador .
Campionats nacionals: 3 ttols;
 1971-72 Juventus de Tor;
 1972-73 Juventus de Tor;
 1974-75 Juventus de Tor;
Copes nacionals: 2 ttols;
 1968-69 AS Roma;
 1976-77 AC Milan;

Com a entrenador .
Campionat nacional: 7 ttols;
1991-92 AC Milan;
1992-93 AC Milan;
1993-94 AC Milan;
1995-96 AC Milan;
1996-97 Real Madrid;
2000-01 AS Roma;
2006-07 Real Madrid;
Supercopa nacional: 4;
1993 AC Milan;
1994 AC Milan;
1995 AC Milan;
2001 AS Roma;
Supercopa d'Europa: 1;
1995 AC Milan;
Copa d'Europa: 1;
1994 AC Milan;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133474" title="Papir Ebers" nonfiltered="4328" processed="4271" dbindex="54635">

El Papir Ebers s un dels tractats de medicina ms antics que es coneixen. Va ser redactat a l'Antic Egipte, cap a l'any 1500 aC. Est datat l'any 8 del regnat d'Amenhotep I, de la dinastia XVIII.

Descobert per Edwin Smith, el 1862, entre les restes d'una mmia a la tomba d'Assasif, a Luxor, va ser comprat a continuaci per l'egiptleg alemany Georg Ebers, a qui deu el seu nom i la seva traducci. Es conserva actualment a la biblioteca universitria de Leipzig.

s tamb un dels ms llargs documents escrits trobats de l'antic Egipte: mesura ms de 20 metres de longitud i uns 30 centmetres d'alt i cont 877 apartats que descriuen nombroses malalties i les corresponents prescripcions en diversos camps de la medicina: oftalmologia, ginecologia, gastroenterologia, etc.

La farmacopea egpcia de l'poca recorria a ms de 700 substncies, extretes majoritriament del regne vegetal: safr, mirra, aloe, fulles de ric, loto blau, extracte de lliri, suc de rosella, resina, encens, cnem, etc.

Bibliografia.
 Reinhold Scholl, Der Papyrus Ebers. Die grte Buchrolle zur Heilkunde Altgyptens (Schriften aus der Universittsbibliothek 7), Leipzig 2002; ISBN 3-910108-93-8.
 Hans-Werner Fischer-Elfert (Hrsg.): Papyrus Ebers und die antike Heilkunde. Akten der Tagung vom 15. - 16.3.2002 in der Albertina/UB der Universitt Leipzig. Harrassowitz, Wiesbaden 2005 (Philippika, 7), ISBN 3-447-05209-0;

 Enllaos externs .
Brief note of Ebers and the papyrus;
 http://www.ub.uni-leipzig.de/Wir_ueber_uns/sosa/scholl_4.htm - Seite der Universittsbibliothek Leipzig zum Papyrus Ebers;
Indiana University: Medicine in Ancient Egypt;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133475" title="Ijevsk" nonfiltered="4329" processed="4272" dbindex="54636">

Ijevsk (en rus        , en udmurt   , Ij) s la capital de la repblica russa d'Udmrtia. s situada als marges del riu Ij, a l'oest dels Urals. La seva poblaci es de 645.000 habitants. Fou fundada el 10 d'abril del 1760.

 Curiositats .
La ciutat s coneguda perqu s on Mikhal Kalixnikov disseny el seu fams fusell d'assalt AK-47. Tamb s el lloc de naixement del jugador de bsquet de la NBA Andrei Kirilenko, que jug als Utah Jazz. 

Enllaos externs.

Pgina oficial d'Ijevsk   ;
Guia d'Ijevsk dins Global Stroll ;
Museu Kalixnikov ;
Universitat estatal d'Udmrtia  ;
Pgina d'IZHMASH  ;
Guia d'art contemporani, msica i cultura d'Ijevsk ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133477" title="Katal" nonfiltered="4330" processed="4273" dbindex="54637">
El katal, simbolitzat kat, s la unitat derivada del Sistema Internacional per a la mesura de l'activitat cataltica. Va ser adoptada el 1999 a la 21 Conferncia General de Pesos i Mesures. Expressa valors quantitatius de l'activitat cataltica d'un enzim o de qualsevol altre catalitzador a una reacci qumica i s utilitzada en medicina i bioqumica. El nom d'aquesta unitat ja s'havia utilitzat diverses dcades abans de la seva adopci com a unitat oficial substituint la unitat d'enzim.

Definici.
El katal no mesura la velocitat de reacci malgrat les unitats utilitzades siguin mols per segon. Sin que s'utilitza per expressar l' activitat cataltica, que s una propietat del catalitzador. El katal mesura la quantitat de catalitzador que causa la reacci de 1 mol de reactius en 1 segon.

.

El katal no depn del procediment de mesura, per si la quantitat numrica, que depn de les condicions experimentals. Per tant, per tal de definir la quantitat de catalitzador, la taxa de conversi d'una determinada reacci qumica ha de ser especificada, preferiblement en primer ordre, sota condicions estrictament controlades. Per exemple, un katal de tripsina, seria la quantitat de tripsina necessria per trencar els enllaos d'un mol de pptid per segon sota unes condicions especfiques.

Mltiples.


 Referncies .

 Pgina oficial del Sistema Internacional;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133478" title="Laia Masramon i Vendrell" nonfiltered="4331" processed="4274" dbindex="54638">
Laia Masramon i Vendrell (Santpedor, Bages, 1981) s una pianista catalana.


Biografia.

Formaci.
S inici en la msica als 6 anys amb la seva via M. Noguera.  Als 19, obt el Ttol Superior de Piano al Conservatori Superior Municipal de Msica de Barcelona, estudiant amb Carles Juli (durant 10 anys) i Ramon Coll. Ocasionalment,  ha rebut classes d Alcia de Larrocha.  De 2001 a 2006, ha estudiat amb Galina Eguiazarova a la  Escuela Superior de Msica Reina Sofa  de Madrid, on tamb ha  rebut classes de msica de cambra de Marta Gulyas. Ha estat becada per  Juventudes Musicales de Madrid ,  AIE, Sociedad de Artistas de Espaa , la  Fundacin Isaac Albniz , la  Fundaci Agrupaci Mtua , la  Fundaci Pere Pons  i la Generalitat de Catalunya. Ha rebut classes magistrals de Krystian Zimerman, Ferenc Rados, Andrs Schiff, Alexander Stz, Ralph Gothoni, Andr Watts, Peter Frankl, Emanuel Krasowsky, Paul Badura-Skoda, Jean-Bernard Pommier, Bruno Canino, Vitaly Margulis, Tsuyoshi Tsutsumi, Jos Luis Garca Asensio, Zakar Bron, Diemut Poppen, etc.

Trajectria concertstica i discogrfica.
Va fer la seva presentaci en pblic als 10 anys, precedint una actuaci del  Trio de Barcelona  (format per LLus Claret, Gerard Claret i Albert Atenelle), y ofer el seu primer recital als 11. Als 15, Lawrence Foster la seleccion per actuar com a solista amb l Orquestra Simfnica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i als 17 anys debut al Palau de la Msica Catalana ( Temporada Sinfnica de l OBC 1998-99 ), on va interpretar, conjuntament amb Jean Bernard Pommier, el Concert per a dos pianos i orquestra BWV 1061 de J.S.Bach i, com a solista, el Concert per a piano nm. 2 en re menor, op. 40, de F. Mendelssohn. Posteriorment  ha tocat amb la OBC en tres ocasions ms: el 99, en gira per Euskadi, i als anys 2000 i 2006 a l Auditori de Barcelona ( Triple  Concert de Beethoven,  Temporada Sinfnica de l OBC 1999-2000 , i Concert de Shostakovich n 1,  Temporada Sinfnica de l OBC 2006-2007 ). Com a solista tamb ha actuat, entre d altres, amb la  Prague Philharmonie Orchestra , i l orquestra francesa  Musik Ensemble , i ha estat dirigida pels mestres James Judd, Hans Graf, Jakub Hrusa, Junichi Hirokami, Peter Csba, Jean-Bernard Pommier, Edmon Colomer, Jordi Mora, Vctor Ambroa i Francesc Guilln. En el camp de la msica de cambra ha format part de diverses formacions estables i ha tocat amb msics de la talla de Christoph Richter o Hansjrg Schellenberger. 

Convidada en diversos festivals internacionals (Peralada, Santander,  Brusselles  Solistes de l Europe , Oxford  The Oxford Philomusica International Piano Festival ,  Musik France en Region Centre ,  Jeunes Virtuoses  Ennejma Ezzahra ,  Musik Academy at the University of Durham  etc), ha actuat en nombrosos auditoris d Espanya, Frana, Portugal, Anglaterra, Blgica, Tunsia i Colmbia (Palau de la Msica Catalana i Auditori de Barcelona, Auditori del CaixaForum, Auditori de Girona,  Teatro Ayala  de Bilbao,  Teatro Victoria Eugenia  de San Sebastin,  Palacio de Festivales de Cantabria  de Santander, Auditori i  Palacio de la pera  de Galcia,  Holywell Music Room  d Oxford,  Abbatiale de Beaugency ,  Chateau de Chambord , etc). Ha realitzat enregistraments per Catalunya Msica,  Radio Clsica de RNE ,  Radio Classique  i les rdios nacionals de Tunsia i Blgica, i en 2006 ha participat en l enregistrament d un CD editat per Sony Espaa.

Reconeixements.
Guardonada en concursos diversos, ha estat distinguida amb el Premi  Associaci Catalana de Compositors  i el guard  Bagencs 99  (per la  Jove Cambra de Manresa ). El 2004 , Sa Majestat la Reina Sofa li entreg els diplomes de  alumna ms distinguida  tant de la Ctedra de Piano com de la Ctedra de Msica de Cambra de la  Escuela Superior Reina Sofa , i l Ajuntament de Barcelona li conced la Menci Especial del  Premi Ciutat de Barcelona 2004 .

Projectes.
Futurs projectes inclouen diversos recitals, concerts de msica de cambra amb Maurice Bourgue, Radovan Vlatkovic, Sergio Azzolini, Christoph Richter, Olga Martinova i Jean-Bernard Pommier, entre d altres, i concerts com a solista amb la  Orquestra de Cambra de Granollers , entre d'altres, a sales com la  Durham Town Hall  (Anglaterra), l Auditori de Barcelona, l Auditorio de Madrid, o la  King s Place Concert Hall  de Londres.

Premis.
 Primer Premi del Concurs Internacional de Manresa (1994);
 Primer Premi del Concurs Internacional de Berga (1997);
 Premi "Associaci Catalana de Compositors" (ACC) (1997);
 Guard "Bagencs'99" atorgat per la "Jove Cambra de Manresa" (1999);
 Guard Menci Especial del "Premi Ciutat de Barcelona 2004" atorgat per l'Ajuntament de Barcelona (2004);

Referncies.
 La porta Clssica ;
 Europa Press ;
 Amics del Liceu ;
 Joventuts Musicals de Ciutadella;
 Compostela Cultura;
 El correo gallego;
 Diari ABC;
 Obra social fundaci "La Caixa":
 L Obra Social  la Caixa  programa a CaixaForum un cicle dedicat al violoncel  ;
 El violoncel, les msiques de CaixaForum;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133481" title="1964 (emulador)" nonfiltered="4332" processed="4275" dbindex="54639">

1964 s un emulador de la Nintendo 64 per al sistema operatiu Windows, escrigut en el llenguatge de programaci C i llanat en codi obert sota la llicncia GNU. 

1964 s un dels ms vells i populars emuladors de N64 i t suport per a gaireb tots les ROM que s'han llanat per a aquest sistema. 

1964 funciona mitjanant un sistema de plugins, com l'emulador de Playstation PCSX, on cadascun pot escriure plugins dedicats al so, controls, vdeo i/o RSP. Se sol pensar que el nucli de 1964 s molt ms estable que la majoria dels emuladors de Nintendo 64 com Project 64. 1964 necessitava una mquina una mica nova per a l'poca en la qual va sortir; un Intel Celeron a 700 MHz, una targeta grfica GeForce 2, 128 MB de RAM i DirectX 8.0 o versions superiors sn recomanats. 

No obstant aix, si volem que l'emulador funcioni per complet necessitarem com a mnim un AMD Athlon XP 2200 o millor, o un Intel Pentium 4 de 2 GHz o millor, 512 MB de RAM, i Windows 2000 o XP. Aquests requisits majors es necessiten per a videojocs que demanin molta ms memria i capacitat de procs com el GoldenEye 007 o Perfect Dark, els quals van posar la consola fins al lmit. 

En aquest cas, Windows XP o 2000 sn essencials perqu la versi en win32 de l'emulador s ms estable que sota Windows 98 o Me. L'estabilitat s important, a causa del fet que l'emulaci pot acabar en el tancament de l'aplicaci. Sota els sistemes pre-NT, l'aplicaci pot tancar-se si l'emulador fa funcionar una gran quantitat de opcodes no suportats. 

Tot i la gran avanada emulaci, una de les complicacions s la compatibilitat 100% a causa de la CPU. La CPU MIPS de la Nintendo 64, la R4300i, s molt complexa i no totes les seves funcions sn suportades. 

Amb l'ajuda de plugins com el plugin de vdeo d'Arrissi, 1964 pot carregar textures en major resoluci. 

 Enllaos externs .

Pgina oficial;
Pgina oficial de Sourceforge per a 1964;
Traducci en catal del programa (Cliqueu on posa Download Now i us dirigireu a una pgina de descrrega);
NGEmu 1964 Plugins per l'emulador;
Frum oficial;
Projectes de substituci de textures;
Llista de compatibilitat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133482" title="Dol de llet" nonfiltered="4333" processed="4276" dbindex="54640">
El dol de llet (castell: dulce de leche) s un dol tradicional a Argentina, Bolvia, Brasil, Xile, Colmbia, Ecuador, Mxic, Paraguai, Per, la Repblica Dominicana, Uruguai i Veneuela. T diferents noms segons els diferents pasos:

Arequipe: a Colmbia i a Veneuela.
Majablanco: a Bolvia.
Cajeta: a Mxic i Centroamrica.
Dulce de leche: a l'Argentina i a l'Uruguai.
Doce de leite: al Brasil.
Manjar: a Xile i a l'Ecuador.
Manjar blanco: a Xile i al Per.
Cremita de leche: a Cuba.

Es confecciona amb llet, sucre i essncia de vainilla. En alguns cassos s'hi incorpora crema de llet si es considera necessari. Si b el dol original es fa amb llet de vaca, tamb es pot fer amb llet de cabra. De fet, cada variant del nom s'elabora de manera diferent. A la part sud d'Amrica, on es coneix com "dulce de leche" est fet exclusivament de llet de vaca i sucre, i difereix del "manjar blanco". L'"arequipe" colombi est fet de llet de vaca i sucre amb addici de bicarbonat de sodi, es bull fins caramelitzar el sucre i evaporar la llet, quedant com un caramel tou de color marr.

La cajeta est feta d'una combinaci de llet de vaca y llet de cabra, i es va originar a la ciutat de Celaya (Guanajuato), i el seu nom es deriva de les caixes de fusta que s'utilitzaba per a encaixar-lo. A Mxic s'ha creat una estesa gama de productes i golosines derivades del dol de llet, entre les que es troben "oleas con cajeta" i les "paletas de cajeta". A Argentina, el terme cajeta s un insult.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133486" title="Hmiel" nonfiltered="4334" processed="4277" dbindex="54641">


Hmiel (en bielors i rus       , transcrit Hmiel en bielors i Gmel en rus), tamb coneguda com a Hmel o Gmel, s la segona ciutat ms important de Bielorssia i la capital de la provncia de Hmiel. T una poblaci de 481.000 habitants (2005). Hmiel est situada al sud-est del pas, al marge dret del riu Soj, vora la frontera amb Ucrana i la planta nuclear de Txernbil. Encara que est fortament contaminada a causa de l'accident de Txernbil de 1986, la gent encara hi viu. Hi ha l'aeroport de Hmiel.

Ciutats agermanades.
  Aberdeen (Esccia, Regne Unit);
  esk Bud jovice (Repblica Txeca);
  Clarmont-Ferrand (Frana);
  Liep ja (Letnia);
  Greater Sudbury (Canad);

Enllaos externs.


Escut;
Fotos a Radzima.org;
Histria de Hmiel;
Informaci estadstica sobre Hmiel;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133487" title="Poblament fenici de Sa Caleta" nonfiltered="4335" processed="4278" dbindex="54642">

El jaciment fenici de sa Caleta ha estat la descoberta ms important dels darrers vint-i-cinc anys d'arqueologia a les Pitises. La seva importncia cientfica recau en qu es l'nic exponent d'anlisi per a la fase ms antiga de la colonitzaci fencia d'Eivissa.

Es troba en una petita pennsula que queda entre la platja des Codolar i el puig d'es jondal, a la costa sur de l'illa. Les dades geogrfiques ms indicatives sn els 9,5 km que la separen per terra i en lnia recta del puig de Vila, i les 9,4 milles marines que separen sa Caleta de la boca de la badia d'Eivissa.

La superfcie d'aquesta pennsula s lleugerament sinuosa, per predominantment plana, i t una alria mxima de 17'29 m sobre el nivell del mar. Est separada de terra ferma per un torrent que desemboca a l'extrem nord-est i forma una petita badia que est protegida dels vents del sud, sud-oest i oest, que a l'hivern i a la tardor, arriben a provocar temporals i onades importants. Per aquest fet els fenicis varen fer servir aquesta cala com a port natural i encara avui en dia es un refugi per les barques de pesca.

Les coordenades del jaciment sn :
 Extrem  occidental: 		;
 Extrem oriental:		;
 Extrem septentrional:	        ;
 Extrem meridional:		;

El jaciment de sa Caleta pertany al municipi de Sant Josep de sa Talaia.

La superfcie conservada de sa Caleta s d'unes quatre hectrees. Es sap que el poblament fenici arrib a tenir-ne ms de sis, per a causa de l'erosi del terreny i la destrucci antrpica noms es conserven tres en bon estat.

Devers els anys 600-900 aC sa Caleta va ser abandonada de manera total i definitiva. Els pobladors fenicis s'installaren a la badia de vila on fundaren la ciutat d'Eivissa, un lloc que, a la llarga, responia millor a les expectatives d'organitzaci i creixement que els fenicis havien vist en aquesta illa. Quant a la natura de la primera ocupaci de la badia d'Eivissa, sembla evident que no es pot parlar de una simple escala porturia per navegacions, quan es va fundar aquest assentament varen ser sser considerats factors clau com l'evident aptitud topo-geogrfica aix com l'excellent port natural i el seu territori circumdant amb un gran inters agrcola. Tamb l'esplndid puig que domina tota la costa sud de la badia, el Puig de Vila, tenia una excellent topografia per a la construcci d'una plaa forta (o ciutadella) martima.

Els jaciments ms importants d'aquesta zona de la badia d'Eivissa sn:
 El Puig des Molins:  La part baixa del Puig des Molins i ms concretament , els peus de la seva vessant N-NO constitueixen una zona ocupada per un dens grup de tombes arcaiques d'incineracions. L'rea ocupada per aquesta necrpolis no es inferior als 8.000/10.000 metres quadrats. La cronologia d'aquesta necrpolis es mou entre el segon quart del segle VI fins el primer del V.
 El Castell i Almudaina d'Eivissa: Sn dues construccions militars que ocupen el cim del Puig de Vila, on es va installar la ciutat d'Eivissa, Les intervencions d'urgncia realitzades en 1988-1989 i que varen tenir lloc tant en el recinte  del castell com de l'almudaina varen demostrar que des d'el primer moment que detectam presencia fencia a la badia d'Eivissa, els fenicis varen collocar al cim del puig quelcom tipus d'installaci ;
 Sa punta de Joan Tur Esquerrer:  Es un jaciment situat a les protuberncies rocoses que finalitzant en penya-segat, defineixen la  costa meridional del Puig de Vila (es Soto). En aquesta zona els fenicis disposaven d'algun tipus d'installaci fixa, avui totalment desapareguda.            ;
Troballes diverses a l'acrpolis d'Eivissa: als baluards i a la fortificaci renaixentista d'Eivissa hi han interessants elements trobats, com mfores, trpodes, figures de plom, etc.
 L'illa Plana:  En aquest illot, que emergeix davant la boca nord-est de la badia d'Eivissa hi trobam un jaciment on es varen trobar diverses mfores i objectes proto-ebusitans.

Infraestructura especfica.
L'espai de sa Caleta ha estat dividit en sectors que, convencionalment, s'han anomenat barris: barri portuari, barri central, barri nord-oest, barri sud, etc. El barri sud, en conjunt, s el millor conservat i s el que actualment pot ser visitat, protegit amb una reixa de ferro.

La urbanstica de l'assentament de sa Caleta obeeix a un sistema basat en la juxtaposici d'estances, sense cap ordre, quant a la orientaci entre elles, ni en relaci als punts cardinals; com si l'espai hagus estat repartit entre els colonitzadors, els quals, separant-se per una distncia de pocs metres, construren diferents mbits diferenciats i independents des de un punt de vista arquitectnic. En una segona fase, que tingu lloc pocs anys desprs, s'observa una freqent transformaci dels mbits construts, ampliant-los amb una, dos, tres i fins a set estances o, amb la compartimentaci de les preexistents. Almenys en algunes rees que ha set possible estudiar a fons, s'arrib a saturar l'espai, donant lloc a una urbanstica arcatzant i improvisada.
Les unitats arquitectniques estan separades per espais, en ocasiones molt reduts, compresos entre las diferents construccions i han de ser considerats com a places, amb plantes poligonals i arbitrries. Entre les diferents unitats existeixen carrerons estrets i curts.

En el seu comenament, la majoria d'estructures devien de ser mono o, menys sovint, bicellulars. Llevat d'algun cas, ms rar, d'unitats constructives amb tres mbits projectats d'una sola vegada. Adopten sempre una forma rectangular, ms o menys allargada, de vegades trapezodal. Les seues mesures varien, encara que existeixen dependncies de considerables proporcions. Una de les majors identificades t murs de 10 m de llarg per 3'60 m d'ample, amb un espai interior til de 29'5 m2. Altres, que sn petits magatzems, arriben tenir sols 2'9 m2 d'espai intern. Aquestes sn mesures extremes, per hi ha tota mena de mesures intermdies.

L'assentament de sa Caleta ofereix avui un dels ms suggestius esquemes quant a la tipologia de les cases fencies occidentals arcaiques que, per ara, es coneixen. Es tracta d'un sistema de juxtaposici d'elements, segons necessitats, i sense atendre a una planta prefixada.

Les portes d'accs a las dependncies, molt sovint tenen scols de maoneria i, en alguns casos, s'ha pogut constatar l'existncia d'entalladures per als fulls de fusta.

Normalment, els sls de costa rocosa calcria presenten una espcie de terra batuda argilosa. Els murs sn de maoneria de pedres calcries irregulars del lloc, amb una mescla de terra roja de llims i argila. Els sostres tendrien sistemes de bigues i altres elements vegetals, acabats amb una capa d'argila relativament gruixuda.

Cal destacar, a punts comunals del poblat, l'existncia de grans forns, tal volta per a la cocci de pa. Tenen una plataforma circular de pedra que suporta una cambra de combusti coberta per una cpula de fang. Un d'ells s visible al barri sud.

Els materials trobats a sa Caleta responen al repertori tpic dels establiments fenicio-occidentals. Apareix la cermica a torn, sovint amb vernissos vermells, altres vegades sense tractaments especfics. Les formes sn variades, especialment mfores, gerres i gerros, plats, llnties i altres. Junt amb ella, la cermica feta a m, que molt sovint respon a formes caracterstiques del bronze final del sud-est ibric, fornia l'assentament de sa Caleta d'utensilis per cuinar.

S'hi localitzaren tamb altres elements, com hams de bronze, prova de les activitats pesqueres que desenvolupaven, peces de telers, testimoni de l'elaboraci de teixits i altres. A ms, hi havia nombrosos molins de pedra arenosa, que serien utilitzats per convertir el gra en farina, i tal volta, tamb per moldre altres productes.

s, per, la metallrgia, la que ocupa el lloc ms rellevant dins de les activitats econmiques dels fenicis de sa Caleta. Restes de mineral de galena argentfera han set trobades en quasi totes les unitats excavades de l'assentament, de nord a sud i d'est a oest de la pennsula que ocupa. Aquesta galena normalment era fosa al mateix poblat, per obtenir-ne plom, per tamb hi ha indicis de la seua transformaci en argent. Tamb s'ha pogut constatar la metallrgia del ferro, que era tractat en forns especialment construts i que funcionaven amb combustible vegetal ventilat per tubs que insuflaven aire.

Importncia.
Dins  de la colonitzaci fencia del Mediterrani, Eivissa, va sser una escala fonamental des de les metrpolis d'orient i com a tal el poblament per part dels fenicis de l'illa va constituir una fita molt important per al desenvolupament del poble fenici , i amb el concurs del comer, l'escriptura i cultura fencies comportaren l'entrada de l'illa d'Eivissa en la modernitat, deixant enrere els segles d'oblit i ostracisme. Amb l'establiment eivissenc, els fenicis varen controlar tot el Mediterrani occidental i els accessos a l'estret. A ms de contar amb una posici immillorable per comerciar amb els indgenes del litoral e interior valenci i catal. Aix ltim queda demostrat per la gran quantitat de material fenici aparegut a les costes  peninsulars des dels saladars (Mrcia) fins la zona de Castellar (Catalunya).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133492" title="Mazir" nonfiltered="4336" processed="4279" dbindex="54643">


Mazyr (en bielors       , Mazir; en rus        , Mzir) s una ciutat de la provncia bielorussa de Hmiel, als marges del riu Pripiat, uns 210 km a l'est de Pinsk i 100 km al nord-oest de Txernbil.  

La poblaci s de 111.770 habitants (estimaci del 2004). L'rea urbana total inclou Kalnkavitxi al llarg del riu, amb una poblaci de 150.000 habitants. Mazir s coneguda com a centre de refinament de petroli, construcci de maquinria i processament d'aliments. Hi ha la ms gran refineria de petroli de Bielorssia, que refina 18 milions de tones l'any.  L'oleoducte de Drujba transporta el cru des de Rssia i es divideix en dos a Mazir. Una branca de l'oleoducte s dirigida a Polnia i l'altra cap a Ucrana.

Enllaos externs.

Fotos satllit de Mazyr (de Google Maps).  ;
FC Slavia - www.slavia-mozyr.com;
;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133493" title="Codi ATC A" nonfiltered="4337" processed="4280" dbindex="54644">
Llista de substncies farmacolgiques i medicaments del grup teraputic A dels codis ATC (Sistema de Classificaci Qumica Anatomicoteraputica), sobre Sistema digestiu i metabolisme:

A01 Preparacions estomatolgiques
A01A Preparacions estomatolgiques;
A01A A Agents per a la profilaxi de les cries;
A01A B Antiinfecciosos per a tractament oral local;
A01A C Corticosteroidees per a tractament oral local;
A01A D Altres agents per a tractament oral local;
A02 Agents per al tractament d'alteracions causades per cids
 A02A Anticids;
A02A A Composts de magnesi;
A02A B Composts d'alumini;
A02A C Composts de calci;
A02A D Combinacions i complexos de compost d'alumini, calci i magnesi;
A02A F Anticids amb carminatius;
A02A G Anticids amb antiespasmdics;
A02A H Anticids amb bicarbonat de sodi;
A02A X Altres combinacions amb anticids;
A02B Agents contra l'lcera pptica i el reflux gastroesofgic (RGE/GORD);
A02B A Antagonistes del receptor H2;
A02B B Prostaglandines;
A02B C Inhibidors de la bomba de protons;
A02B D Combinacions per a l'eradicaci de lHelicobacter pylori;
A02B X Altres agents contra l'lcera pptica i el reflux gastroesofgic (RGE/GORD);
A02X Altres agents contra alteracions causades per cids;
A03 Agents contra patiments funcionals de l'estmac i intest
A03A Agents contra patiments funcionals de l'estmac;
A03A A Anticolinrgics sinttics, sters amb grup amino terciari;
A03A B Anticolinrgics sinttics, composts d'amoni quaternari;
A03A C Anticolinrgics sinttics, amidols amb amines terciries;
A03A D Papaverina i derivats;
A03A I Agents amb efecte en els receptors de serotonina;
A03A K Altres agents contra patiments funcionals de l'estmac;
A03A X Altres agents anticolinrgics sinttics;
A03B Belladona i derivats, monodrogues;
A03B A Alcaloides de la belladona, amines terciries;
A03B B Alcaloides semisinttics de la belladona, composts d'amoni quaternari;
A03C Antiespasmdics en combinaci amb psicolptics;
A03C A Agents anticolinrgics sinttics en combinaci amb psicolptics;
A03C B Belladona i derivats en combinaci amb psicolptics;
A03C C Altres antiespasmdics en combinaci amb psicolptics;
A03D Antiespasmdics en combinaci amb analgsics;
A03D A Agents anticolinrgics sinttics en combinaci amb analgsics;
A03D B Belladona i derivats en combinaci amb analgsics;
A03D C Altres antiespasmdics en combinaci amb analgsics;
A03E Antiespasmdics i anticolinrgics en combinaci amb altres drogues;
A03E A Antiespasmdics, psicolptics i analgsics en combinaci;
A03E D Antiespasmdics en combinaci amb altres drogues;
A03F Propulsius;
A03F A Propulsius;
A04 Antiemtics i antinauses
A04A Antiemtics i antinauses;
A04A A Antagonistes de receptors de serotonina (5-HT3);
A04A D Altres antiemtics;
A05 Terpia biliar i heptica
A05A Terpia biliar;
A05A A Preparats amb cids biliars;
A05A B Preparats per a la terpia del tracte biliar;
A05A X Altres drogues per a terpia biliar;
A05B Terpia heptica, lipotrpics;
A05B A Terpia heptica;
A05C Drogues per a terpia biliar i lipotrpics en combinaci;
A06 Laxants
A06A Laxants;
A06A A Suavitzants, emollients;
A06A B Laxants de contacte;
A06A C Formadors de volum;
A06A D Laxants osmtics;
A06A G nemes;
A06A X Altres laxants;
A07 Antidiarreics, agents antiinflamatoris/antiinfecciosos intestinals
A07A Antiinfecciosos intestinals;
A07A A Antibitics;
A07A B Sulfonamides;
A07A C Derivats imidazlics;
A07A X Altres antiinfecciosos intestinals;
A07B Adsorbents intestinals;
A07B A Preparats amb carb;
A07B B Preparats amb bismut;
A07B C Altres adsorbents intestinals;
A07C Electrlits amb carbohidrats;
A07C A Formulacions de sals de rehidrataci oral;
A07D Antipropulsius;
A07D A Antipropulsius;
A07E Agents antiinflamatoris intestinals;
A07E A Corticosteroides per a s local;
A07E B Agents antiallrgics, excl. corticosteroides;
A07E C cid aminosaliclic i agents similars;
A07F Microorganismes antidiarreics;
A07F A Microorganismes antidiarreics;
A07X Altres antidiarreics;
A07X A Altres antidiarreics;
A08 Preparats contra l'obesitat, excl. productes diettics
A08A Preparats contra l'obesitat, excl. productes diettics;
A08A A Productes contra l'obesitat d'acci central;
A08A B Productes contra l'obesitat d'acci perifrica;
A09 Digestius, incl. enzims
A09A Digestius, incl. enzims;
A09A A Preparats enzimtics;
A09A B Preparats d'cids;
A09A C Preparats amb enzims i cids en combinaci;
A10 Drogues usades en diabetis
A10A Insulines i anlegs;
A10A B Insulines i anlegs d'acci rpida;
A10A C Insulines i anlegs d'acci intermdia;
A10A D Combinacions d'insulines i anlegs d'acci intermdia i acci rpida;
A10A I Insulines i anlegs d'acci prolongada;
A10B Drogues hipoglucemiants orals;
A10B A Biguanides;
A10B B Derivats de les sulfonilurees;
A10B C Sulfonamides (heteroccliques);
A10B D Biguanides i sulfonamides en combinaci;
A10B F Inhibidors de l'alfa glucosidasa;
A10B G Tiazolinadiones;
A10B X Altres drogues hipoglucemiants orals;
A10X Altres drogues usades en diabetis;
A10X A Inhibidors de l'aldosa reductasa;
A11 Vitamines
A11A Multivitamnics, combinacions;
A11A A Multivitamnics amb minerals;
A11A B Altres combinacions de multivitamines;
A11B Multivitamnics sols;
A11B A Multivitamines no combinades;
A11C Vitamines A i D, incl. combinacions de les dues;
A11C A Vitamina A sola;
A11C B Vitamines A i D en combinaci;
A11C C Vitamina D i anlegs;
A11D Vitamina B1, sola i en combinaci amb vitamines B6 i B12;
A11D A Vitamina B1 sola;
A11D B Vitamina B1 en comb. amb vitamina B6 o vitamina B12;
A11E Vitamines del complex B, incl. combinacions;
A11E A Vitamines del complex B soles;
A11E B Vitamines del complex B amb vitamina C;
A11E C Vitamina del complex B amb minerals;
A11E D Vitamines del complex B amb esteroides anablics;
A11E X Vitamina del complex B, altres combinacions;
A11G cid ascrbic (vit c), incl. combinacions;
A11G A cid ascrbic (vit C), monodroga;
A11G B cid ascrbic (vit C), combinacions;
A11H Altres preparats de vitamines, monodrogues;
A11H A Altres preparats de vitamines, monodrogues;
A11J Altres productes amb vitamines, combinacions;
A11J A Combinacions de vitamines;
A11J B Vitamines amb minerals;
A11J C Vitamines, altres combinacions;
A12 Suplements minerals
A12A Calci;
A12A A Calci;
A12A X Calci, combinacions amb altres drogues;
A12B Potassi;
A12B A Potassi;
A12C Altres suplements minerals;
A12C A Sodi;
A12C B Zinc;
A12C C Magnesi;
A12C D Fluorur;
A12C I Seleni;
A12C X Productes amb altres minerals;
A13 Tnics
A13A Tnics;
A14 Agents anablics per a s sistmic
A14A Esteroides anablics;
A14A A Derivats de l'androst;
A14A B Derivats de l'estren;
A14B Altres agents anablics;
A15 Estimulants de la gana

A16 Altres productes per al tracte alimentari i metabolisme
A16A Altres productes per al tracte alimentari i metabolisme;
A16A A Aminocids i derivats;
A16A B Enzims;
A16A X Productes diversos per al tracte alimentari i el metabolisme;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133494" title="Llenges prmiques" nonfiltered="4338" processed="4281" dbindex="54645">
Les llenges prmiques sn un subgrup de les llenges ugrofineses. Sn parlades a la zona muntanyenca dels Urals de Rssia.

 Komi (Komi-Zyrian, Zyrian);
 Komi-Permiac;
 Udmurt (Votyak);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133495" title="Komi" nonfiltered="4339" processed="4282" dbindex="54646">


El komi s una llengua prmica del grup de les llenges ugrofineses, molt relacionada amb l'udmurt. El seu nom prov de kommu ptria, kom tmal, peix ttem de l tnia o komi mort gent del Kama, per els russos els anomenaren serjane o ziri, que potser prov del komi i vol dir cervesa. Segons xifres del 1989, la llengua komi s parlada pel 74,6 % dels komis.

 Dialectes .
El komi t deu dialectes: risyktyvkarsky, Nizhnevychegodsky, Srednevychegodsky, Luzsko-letsky, Verkhnesysolsky, Verkhnevychegodsky, Pechorsky, Izhemsky, Vymsky i Udorsky. Prisyktyvkarsky s parlat a la regi de Syktyvkar i s la base de la llengua estandaritzada. la divisi dialectal es basa primordialment en l's dels fonemes v i l, mentre que alguns es distingeixen per la palatalitzaci de s i t.

 Caracterstiques .
El komi es diferencia del prmic en:

 Al prmic l accent s mbil, mentre que en komi s fix en una sllaba.
 En algunes paraules comenades en vocals del prmic corresponen al komi comenades amb v, com od   en prmic i vod   en ziri (antic).
 Al sufix  t del prmic correspon  d en komi, com tercer kujim t (permic), koim d (ziri) i harmad(ik) (hongars).
 El sufix del considerat cas consecutiu  la (que serveix per indicar moviment cap a un lloc) manca en el prmic, que fa servir el sufix  vin i  v t, que manquen en el komi.

 Alfabet komi .
EDst basat en l'alfabet cirllic amb algunes consonants prpies:  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / , ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / .

Vegeu tamb: Literatura komi




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133497" title="VisualBoyAdvance" nonfiltered="4340" processed="4283" dbindex="54647">
El VisualBoyAdvance (tamb conegut amb el nom de VBA) s un emulador lliure distribut sota els termes de la llicncia GNU GPL. Emula videojocs per a la Game Boy, la Game Boy Color, i de Game Boy Advance, venudes per Nintendo. Des del 2006, el VisualBoyAdvance s l'emulador ms popular per a Microsoft Windows, i s un dels emuladors de Game Boy ms extesos.

 El projecte va ser comenat per Forgotten, per el va abandonar i el projecte va continuar grcies a per un grup conegut com l'equip VBA. L'Equip de VBA est actualment sense gent i necessita contribuents. Com un resultat d'aix que el projecte ha alentit dramticament.

Des de moltes pgines web es pot descarregar el VBA, webs com l'Emuparadise.org o el Rom Hustler hi ha la possibilitat de descrregues amb moltssims roms.

Funcions.
Inclou aquests funcions:

 Guardar la partida en qualsevol punt;
 Suport per a joystick;
 Bot d'acceleraci;
 Emulaci de l'impersora de Game Boy;
 Emula GB, SGB, GBC i GBA.
 Permet traducci;
 Permet Gameshark i CodeBreaker.
 Enregistrament de so;
 Suport de pantalla completa;
 Captura d'imatges;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133498" title="Sentncia Arbitral de Torrellas" nonfiltered="4341" processed="4284" dbindex="54648">
La Sentncia Arbitral de Torrellas s un acord signat en la ciutat aragonesa de Torrellas per a restablir la pau entre la Corona de Castella i la Corona Catalanoaragonesa, desprs de la conquesta del Regne de Mrcia a Castella per part del rei Jaume II el Just.

En el context de la crisi dinstica de la Corona de Castella, que enfrontava San IV de Castella amb Alfons de la Cerda, aquest ofer a Jaume el Just el Regne de Mrcia a canvi del seu suport. Com a conseqncia d'aix, des del 1296 fins al 1300 Jaume II va dur a terme operacions militars de conquesta del territori de Mrcia amb la intenci d'apoderar-se de la zona compresa entre Elda pel nord i Hurca-Overa pel sud.

Per tal de finalitzar la guerra entre Castella i la Corona Catalanoaragonesa es designaren tres rbitres: el rei Dions de Portugal, l'infant Joan de Castella i el bisbe de Saragossa Eiximn de Luna. El 8 d'agost de l'any 1304 es reuniren a Torrellas els rbitres i el rei Jaume II, mentre el rei de Castella, Ferran IV, restava a greda. All se sentenci la partici del Regne de Mrcia, delimitant el riu Segura com a frontera entre la Corona d'Arag i el Regne de Castella. Aquest acord va significar la pau entre ambds reis, renunciant Jaume II al ttol de rei de Mrcia, per aconseguint les terres situades al nord del riu, exceptuant la capital del regne (Mrcia) i Molina de Segura. Les noves terres annexionades al Regne de Valncia eren les viles d'Alacant, Elx, Santa Pola, Guardamar, Oriola i totes les viles de la vall del Vinalop.

Aquesta Sentncia va ser modificada posteriorment amb el Tractat d'Elx a l'any segent, per tal de fixar amb exactitud la frontera entre Castella i la Corona Catalanoaragonesa.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133500" title="Siktivkar" nonfiltered="4342" processed="4285" dbindex="54649">

Siktivkar (en komi i rus           ) s una ciutat de Rssia, capital de la Repblica de Komi. T una poblaci de 230.011 habitants (cens rus de 2002).

Siktivkar es troba als marges del riu Ssola, que origin el seu nom antic, Ust-Ssolsk. El nom actual prov de Sktiv, el nom komi per al riu, ms kar, que vol dir ciutat. La ciutat es troba a la vora del punt on el riu Ssola s'uneix al riu Vtxegda, que s una branca del Dvina del Nord. Els rius sn navegables i s la ruta ms important de transport de productes forestals des de Siktivkar. La indstria de la fusta s la principal de la ciutat.

Es creu que els primers assentaments de la ciutat daten del segle XVI. Va obtenir l'estatut de ciutat de Caterina la Gran el 1780 i ms tard esdevingu la capital de la provncia autnoma de Komi. Ha mantingut l'estatut de capital dels komi fins ara, tot i que la forta immigraci russa els ha deixat com a petita minoria dins la ciutat.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133502" title="Pactes del Later" nonfiltered="4343" processed="4286" dbindex="54650">
Els Pactes del Later van ser un conjunt d'acords o pactes signats a Roma l'11 de febrer del 1929 entre el Regne d'Itlia (representat per Benito Mussolini) i la Santa Seu (representada pel cardenal i secretari d'Estat Pietro Gasparri). Sn anomenats aix perqu foren signats al Palau del Later, antic palau dels papes.

La unificaci d'Itlia el 1870 va comportar la desaparici dels Estats Pontificis, territoris que feia ms de mil anys que estaven sota la sobirania dels papes de Roma.
El papa Pius IX, que era el que regnava en aquells moments, va negar-se a reconixer el nou estat itali, en va excomunicar el rei Vctor Manuel II i va viure la resta de la seva vida en situaci d'allament als palaus del Vatic.
Durant 50 anys Itlia i la Santa Seu van mantenir un clima d'hostilitat mtua.

Durant el pontificat de Pius XI es va trencar aquest clima d'allament amb Itlia i es van firmar els Pactes del Later.

Els pactes van ser tres:
 Un pacte que reconeixia la independncia de la Ciutat del Vatic, que d'aquesta manera es configurava com a Estat. A canvi, la Santa Seu va reconixer Itlia.
 Un concordat que establia les relacions entre l'Esglsia italiana i l'Estat itali.
 Una compensaci econmica per les prdues que va patir la Santa Seu el 1870 de resultes de la unificaci italiana.

Itlia va declarar-se confessionalment catlica i l'Esglsia va rebre una posici de favor en el camp de l'ensenyament.
Pius IX va prohibir als clergues prendre part en la vida poltica del pas i va prescriure que els bisbes juressin fidelitat al Regne d'Itlia.
Els membres del clergat van ser declartas exempts del servei militar, i les lleis de matrimoni i divorci van adaptar-se a les de l'Esglsia catlica.

El 1984 els pactes es van revisar per eliminar-ne el terme Esglsia d'Estat.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133507" title="Tractat d'Elx" nonfiltered="4345" processed="4287" dbindex="54652">
El Tractat d'Elx (1305) signific la definici exacta de les fronteres entre Castella i la Corona Catalanoaragonesa desprs de la Sentncia Arbitral de Torrellas per la qual finalitzava la guerra entre ambds regnes.

Se sign el 19 de maig entre el representant catalanoaragons Gonal Garcia (conseller reial) i el representant castell Diego Carca de Toledo (canceller). L'acord incloa, a ms de les terres actualment valencianes, les viles de Jumella, Favanella i Cabdet. Tot i que el tractat no parla del Camp de Cartagena, de poblaci majoritria catalana i sota domini catalanoaragons, el rei Jaume II el va cedir dies desprs a Ferran IV, rei de Castella. Jumella i Favanella tornaren a sobirania castellana entre 1356 i 1365, mentre que Cabdet fou annexionat a Castella per Felip V al segle XVIII.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133510" title="Llista de llenges de Rssia" nonfiltered="4346" processed="4288" dbindex="54653">
Aquesta s la llista de llenges parlades a Rssia. Algunes de les llenges tenen pocs parlants, i algunes estatut oficial, en altres pasos.

Llengua oficial.
 Rus;

Llenges parlades a la Rssia Europea.
Llenges amb ms d 1,000,000 de parlants.
 Ttar (5,300,000);
 Ucrans (1,800,000);
 Baixkir (1,370,000);
 Txetx (1,330,000);
 Txuvaix (1,320,000);

Llenges amb ms de 100,000 parlants.
 Adigu (129,000);
 Armeni (904,000);
 Avar (784,000);
 zeri (669,000);
 Bielors (316,000);
 Dargwa (503,000);
 Llenges mordovianes;
 Erzya, Moksha (614,000);
 Georgi (286,000);
 Alemany (896,000);
 Ingix (405,000);
 Kabarda (587,000);
 Calmuc (153,000);
 Karatxai-Balkar (302,000);
 Komi (217,000);
 Kumyk (458,000);
 Lak (153,000);
 Lezgi (397,000);
 Mari de l est (451,000);
 Osset (493,000);
 Romans (147,000);
 Tabassaran (128,000);
 Udmurt (463,000);

Llenges amb ms de 10,000 parlants.
 Abaza (38,000);
 Agul (29,000);
 Andi (23,000);
 Assiri Neo-Aramaic (7,700);
Baltic Roman (20,000);
 Estoni (26,000);
 Fins (51,000);
 Careli (52,000);
 Permiac (94,000);
Kurmanji (30,000);
 Let (34,000);
 Litu (49,000);
Livvi;
 Mari oriental (36,000);
 Nogai (90,000);
 Polons (94,000);
 Rutul (29,000);
 Yiddish (30,000);

Vlax Roman (10,000);

Llenges amb ms de 1,000 parlants.
Akhvakh;
Archi;
Bagvalal;
Bezhta;
Botlikh;
Chamalal;
Ghodoberi;
Hunzib;
Judeo-Tat;
Karata;
Ludi;
Serbi;
Tindi;
Tsakhur;
Tsez;
Vepse;

Llenges amb menys de 1,000 parlants.
Hinukh;
Ingri;
Khvarshi;
Llenges Sami ;
Akkala Sami;
Kildin Sami;
Skolt Sami;
Ter Sami;
Vod;

Llenges de la Rssia Asitica.
Llenges amb ms de 100,000 parlants.
 Kazakh (563,000);
 Buriat (368,000);
 Tuvini (242,000);
 Iacut (456,000);

Llenges amb ms de 10,000 parlants.
 Altai (65,000);
 Kirgus (46,000);
 Khaks (52,000);
 Khanti (13,000);
 Nenets (31,000);
 Shor (uns 10,000);
 Tadjik (131,000);
 Uzbek (238,000);
Llenges amb ms de 1,000 parlants.
 Txuktxi (7,700);
Dolgan;
 Even (7,100);
 Evenki (7,500);
Gilyak;
Koriak;
Mansi;
 Mongol (11,000);
Nanai;
Selkup;
Udi (1,000);

Llenges amb menys de 1,000 parlants.
Ainu;
Aleut (incls Mednyy);
Alutor;
Chulym;
Enets;
Itelmen;
Karagas;
Kerek;
Ket;
Negidal;
Nganasan;
Oroch;
Orok;
Udege;
Ulch;
Yugh;
Yukaghir;
Yukaghir Septentrional;
Yukaghir Meridional;
Yupik;
Yuit;
Naukanski Yupik;

Altres.
Bohtan Neo-Aramaic;
Domari;
 Core (60,000);
Lomavren;
 Mandar (59,000);
Llenguatge de signes rus;
Pntic;
Tat;
 Turc (161,000);
 Turcman (38,000);


Veure tamb.
Llenges de Rssia;
Llista de llenges oficials de Rssia;

Enllaos externs.
Llenges de la Rssia europea (Ethnologue);
Llenges de la Rssia asitica (Ethnologue);
Llenges de minories indgenes de Rssia: guia bibliogrfica;


 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133511" title="Vas de precipitats" nonfiltered="4347" processed="4289" dbindex="54654">

Un vas de precipitats s un instrument per a contenir lquids, utilitzat habitualment en el laboratori. T forma cilndrica, amb un fons pla; se'n poden trobar de capacitats diverses, des d'un millilitre fins a diversos litres. Normalment s de vidre o plstic i sol estar graduat, tot i que, per la seva prpia naturalesa, aquesta graduaci s poc exacta, i per tant s recomanable no utilitzar-lo per a mesurar volums de substncies. S'utilitza, doncs, sobretot per a transportar lquids a un altre recipient, com ara a una proveta o a un tub d'assaig. 

Resistent als canvis bruscos de temperatura, t mltiples usos en el laboratori: escalfar, dissoldre...
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133512" title="Prap" nonfiltered="4348" processed="4290" dbindex="54655">

El prap s una divinitat grega que simbolitza l'instint sexual i la fora generativa masculina i tamb de la fecunditat de la natura.

Del seu nom deriva l'actual problema mdic del priapisme.



Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133517" title="Earl Wilbur Sutherland Jr." nonfiltered="4349" processed="4291" dbindex="54656">

Earl Wilbur Sutherland Jr. ( Burlingame, EUA 1915 - Miami 1974 ) fou un metge nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1971.

Biografia.
Va nixer el 19 de novembre de 1915 a la ciutat de Burlingame, poblaci situada a l'estat nord-americ de Kansas. Inicialment va estudiar qumica a la Universitat Washburn de Topeka, on es va graduar el 1937, i posteriorment va estudiar medicina a la Universitat Washington de Saint Louis, on es gradu l'any 1942. Fou nomenat professor de farmacologia a la Universitat de Cleveland (Ohio) i el 1963 es trasllad a la Universitat Vanderbildt de Nashville.

Va morir el 9 de mar de 1974 a la ciutat de Miami, poblaci situada a l'estat de Florida.

Recerca cientfica.
Desprs de participar en la Segona Guerra Mundial com oficial mdic va tornar a Saint Louis per continuar els treballs que havia iniciat sobre les hormones sota la direcci de Carl Cori i Gerty Cori, els quals l'any 1947 foren guardonats amb el Premi Nobel de Medicina pels seus treballs sobre el metabolisme del glicogen. Durant la seva estada al costat del matrimoni Cori descobr el monofosfat d'adenosina cclic o AMP cclic, observant l'acci d'enlla entre les hormones i la mecnica orgnica de l'adrenalina.

L'any 1971 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels descobriment en el mecanisme d acci de les hormones.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1971;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133522" title="Subia" nonfiltered="4350" processed="4292" dbindex="54657">

Subia (en alemany: Schwaben o Schwabenland) fa referncia a la regi histrica i lingstica d'Alemanya que estava formada per la major part de l'actual estat de Baden-Wrttemberg (en concret, el Wrttemberg histric i la provncia de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a ms de l'actual regi administrativa de Subia. A l'edat mitjana, es considerava que Baden, Vorarlberg, l'actual principat de Liechtenstein, la actual Sussa de parla alemanya i Alscia (que actualment pertany a Frana) formaven part de Subia.

Vegeu tamb.
Subia (regi administrativa);
Ducat de Subia;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133523" title="Ethnologue" nonfiltered="4351" processed="4293" dbindex="54658">
The Ethnologue: Languages of the World  (l'etnleg: llenges del mn) s una publicaci impresa i virtual de SIL International (abans coneguda com a  Institut Lingstic d'Estiu), una organitzaci cristiana de serveis lingstics que estudia les llenges menys conegudes per a proveir serveis missioners al seus parlants. T estadstiques de 6.809 idiomes (edici del 2000. 6.912 segons la seva web en febrer 2007), inclosos el nombre de parlants, ubicaci, dialectes, afiliaci lingstica, disponibilitat de texts bblics, etc. Actualment s un dels inventaris ms comprensius dels llenguatges existents, junt al Linguasphere Register.

Existeixen diversos criteris per a la determinaci del que ha de ser considerat com una llengua diferent: vegeu dialecte. 

Ethnologue oferix un codi de tres carcters codi SIL per a cada llenguatge descrit, que excedeix significativament l'incls en els estndards ISO 639 i RFC 3066. S'ha discutit ocasionalment la neutralitat dels criteris cientfics usats per Ethnologue, especialment en el relacionat amb la Bblia i les religions del Llibre. Un cas destacat s la classificaci de l'rab al costat de l'hebreu com part dels llenguatges semtics centrals del sud, distingint-los de l'arameu, mentre que el consens acadmic tendeix a veure com ms propers a l'hebreu i a l'arameu.

A ms d'un nom principal per a la llengua, Ethnologue sol donar una selecci extensa, per sovint incompleta, dels noms alternatius utilitzats pels parlants, els governs, pasos vens, etc. sense considerar qestions d'oficialitat, correcci poltica o sensibilitats ferides. Ethnologue no pot deixar de contenir alguns errors, com s inevitable en una iniciativa d'aquesta magnitud. Per exemple, en preparar la 14a edici s'hi han afegit llenges com el Chenoua mentre que s'hi han suprimit altres llenges suposades com el Nemadi o el Wutana. 

 Enllaos externs .
 Versi web de The Ethnologue;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133528" title="Regi d'Imertia" nonfiltered="4352" processed="4294" dbindex="54659">

Imertia (en georgi        , Imereti) s una regi (Mkhare) de Gergia, situada a la vall mitjana i alta del riu Rioni i que ocupa la major part de l'antic regne d'Imertia. Es divideix en les segents unitats:

Kutasi (ciutat);
Baghdati;
Vani;
Zestapon;
Terjola;
Samtredia;
Sachkhere;
Tkibuli;
Chiatura;
Tskhaltubo;
Kharagauli;
Khoni;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133529" title="Juana de Ibarbourou" nonfiltered="4353" processed="4295" dbindex="54660">

Juana de Ibarbourou (Melo, 8 de mar de 1892/5 - Montevideo, 15 de juliol de 1979), poetessa uruguaiana.

Segons diverses versions va nixer l'any 1892 tot i que ella declarava haver nascut el 1895. Aquestes confusions tamb existeixen amb el seu nom complet, Juana Fernndez Morales o Morelos de Ibarbourou, per el pseudnim literari 'Juana de Ibarbourou' s el ms difs. El seu cognom va ser adoptat del seu marit, el capit Lucas Ibarbourou, amb qui es va casar quan tenia vint anys. Son pare era basc espanyol i sa mare pertanyia a una de les famlies espanyoles ms antigues de l'Uruguai.

Va aconseguir una gran popularitat en l'mbit castellanoparlant per les seues primeres colleccions de poemes. Va ser electa membre de l'Acadmia uruguaiana l'any 1947, i l'any 1959 li va ser concedit el premi nacional de literatura, atorgat aquest any per primera vegada. Les seues obres estan marcades pel modernisme i, temticament, se centren en temes com ara l'amor de la maternitat, la bellesa fsica i la naturalesa, que expressa amb cert llast retric.


Les seues dues primeres colleccions de poemes, d'estil modernista, van ser Las lenguas de diamante (Les llenges de diamant -1919) i El cntaro freco (El cnter fresc - 1920). Van tenir repercussi internacional i van ser traduts a diverses llenges, a l'igual que altres reculls de poemes posteriors. L'originalitat del seu estil va consistir a unir un ric cromatisme amb imatges modernistes per a palesar un sentit optimista de la vida, amb un llenguatge senzill, sense complexitats conceptuals, que redunda en una expressivitat fresca i natural. A partir de llavors va publicar ms de trenta llibres, la majoria dels quals van ser colleccions de poesia, tot i que va escriure tamb memries de la seua infantesa com Chico Carlo (1944), i un llibres per a infants (veure Obres). La seua mplia popularitat la va fer mereixedora del sobrenom de Juana de Amrica, el que ella va afirmar declarant-se  filla de la naturalesa .

 Obres .
 Las lenguas de diamante (1918/9);
 Cntaro fresco (1920);
 Raz salvaje (1922);
 Ejemplario (1927, llibre de lectura per a infants);
 La rosa de los vientos (1930);
 Loores de Nuestra Seora (1934/5);
 Estampas de la Biblia (1934/5);
 Chico Carlo (1944, contes autobiogrfics de la infantesa);
 Los sueos de Natacha (1945, teatre infantil sobre temes clssics);
 Perdida (1950);
 Azor (1953);
 Mensaje del escriba (1953);
 Romances del destino (1955);
 Oro y tormento (1956);
 Canto rodado (1958);
 Los mejores poemas (1968, Antologia de la seua producci lrica);
 Juan Soldado (1971, collecci de vuit relats);

 Enllaos externs .
Pgina amb diversos poemes i selecci de textos;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133538" title="Palau Gell" nonfiltered="4354" processed="4296" dbindex="54661">


El Palau Gell es un edifici dissenyat per Antoni Gaud, arquitecte catal fams per les seves obres d'estil peculiar, dins del corrent modernista catal. El palau est situat en un estret carrer de Barcelona, el Carrer Nou de la Rambla, prop del port. L'edifici fou encarregat a Gaud per Eusebi Gell, qui sentia una gran admiraci per l'arquitecte i va finanar algunes de les seves obres ms conegudes. La construcci es port a terme en el perode comprs entre els anys 1885 i 1900.

Essent el carrer tan estret, resulta difcil observar la totalitat de la faana. En canvi, es pot accedir a l'interior a travs d'unes magnfiques portes d'arcs parablics. L'entrada t unes dimensiones impressionants, pensades per a que els visitants poguessin accedir-hi muntats en els seus cavalls, o b en els seus carruatges. Per als cavalls existien estables al soterrani, la qual cosa era totalment innovador en aquella poca.



Ms endins, es troba el rebedor interior, que t una alada de tres plantes. Aquest espai se sensiblement ms petit que l'anterior, encara que Gaud aconsegu augmentar-lo en la seva percepci visual mitjanant la installaci d'un gran nombre de columnes. Aquest rebedor s el nucli central de l'edifici, ja que est envoltat de les principals estncies del palau. Aquestes tamb varen ser objecte d'un curs disseny de Gaud, i tenen uns bells sostres de fusta.

A la teulada hi ha diverses xemeneies, que no foren tractades com elements molestos, sin que Gaud els hi confer un carcter decoratiu. Amb aix, inici una forma de dissenyar les xemeneies que aniria desenvolupant a les seves obres segents, fins arribar a assolir resultats espectaculars, com s el cas de la Casa Mil


L'any 1984, la UNESCO va declarar el Palau Gell Patrimoni de la Humanitat.

Al gener de 2008 la Diputaci de Barcelona reobre parcialment el Palau Gell. 

 Enllaos externs .
 Web oficial del Palau Gell;
 Imatges del Palau Gell al web de la Bluffton University;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133539" title="Anna Karnina" nonfiltered="4355" processed="4297" dbindex="54662">
Anna Karnina (        e    ) s una novella de l'escriptor rus Lev Tolstoi (1828-1910) publicada per primera vegada l'any 1877. La novella va aparixer inicialment com una srie al diari Ruski Vestnik ("El missatger rus"), en rus "               ". Tolstoi, per, va topar amb el seu editor Mikhal Katkov sobre temes relacionats amb el final de la novella i l'obra no es va poder llegir completa fins que es va publicar en forma de llibre. 

Altament respectat com a exemple del realisme, Tolstoi considerava que Anna Karnina era la seva primera autntica novella. Segons sembla, el personatge d'Anna podria estar parcialment inspirat en la filla gran del poeta rus Aleksandr Puixkin (1799-1837), Maria Hartung. Poc desprs d'haver-la conegut personalment en un sopar, Tolstoi va comenar a llegir l'obra en prosa de Puixkin i a perfilar el personatge d'Anna. 

Malgrat que alguns crtics van qualificar la novella en el moment de la seva publicaci com a "histria d'amor de l'alta societat", Fidor Dostoievski va declarar que era una "obra d'art". Vladimir Nabokov va compartir aquesta opini, i va admirar especialment "la mgia de l'estil de Tolstoi" i la figura del tren, que s'introdueix des dels primers capitols (els nens jugant amb un tren de joguina), i es desenvolupa als captols segents, fins que arriba al majestus final.

Argument.

La novella comena amb una de les frases ms clebres i citades : "Totes les famlies felices s'assemblen. Cada famlia dissortada ho s a la seva manera."

La coneixena.
Anna Karnina era una dama de l'alta societat russa, casada amb un funcionari de Sant Petersburg amb qui tenia un fill, Serguei. Anna va viatjar a Moscou per resoldre un assumpte familiar. El seu germ, Stepan Oblonski, li havia demanat que l'ajuds a fer les paus amb la seva muller, Dolly, que s'acabava d'assabentar que li havia estat infidel amb la institutriu dels seus fills. En el viatge, Anna va fer amistat amb una senyora que anava a Moscou a visitar el seu fill, el comte Vronski. Anna va conixer Vronski a l'estaci, i des del primer moment, se sent atreta per ell. Pel que fa a en Vronski, va quedar perdudament enamorat d'Anna Karnina des d'aquell mateix instant. Un cop arreglats els problemes familiars del seu germ, Anna va tornar de seguida a Sant Petersburg, per evitar els gelos de Kitty, la germana de Dolly, que estava enamorada del comte Vronski. Aquest, aix que va saber que Anna tornava a Sant Petersburg, va crrer a trobar-la, i li va declarar el seu amor dalt del tren de tornada. Anna Karnina va intentar rebutjar-lo i controlar els forts sentiments d'amor que Vronski li despertava. Ja a Sant Petersburg, el comte Vronski no va deixar de cercar l'amor de la seva estimada, i finalment aquesta va cedir.

 Un gran amor.
Van viure el seu amor amb una passi desenfrenada, buscant qualsevol lloc i qualsevol moment per trobar-se. Aviat la societat que els envoltava se'n va adonar, i Alexiei Karenin, el marit d'Anna, va comenar a sospitar i a fer preguntes a la seva muller. Al cap d'un temps, Anna va quedar embarassada de Vronski i va caure en una profunda depressi. Va parlar-ne amb Vronski, i li va expressar la seva preocupaci per la reacci que tindria el seu marit en assabentar-se'n. Vronski li va proposar que s'escapessin junts, per ella va rebutjar aquest pla.  Anna Karnina va tenir una preciosa filla, en un part molt complicat, on li va faltar poc per deixar-hi la vida. Segura de la seva mort, Anna va demanar perd al seu marit, que l'hi va concedir. Quan va estar restablerta, Vronski, Anna i la nena van marxar de viatge a l'estranger i es van installar a Itlia durant una temporada. Ms endavant van tornar a Rssia, on van viure amb molta preocupaci la situaci creada pel seu estat social i legal. Finalment, el comte Vronski va demanar al germ d'Anna que interceds perqu el seu marit li conceds el divorci i perqu ella recupers els drets sobre el seu primer fill Serguei. Mentre esperaven el divorci, es van desencadenar els gelos desmesurats i la crisi neurtica d'Anna. El llarg silenci de Karenin va agreujar aquesta crisi emocional. 

 La desesperaci.
L'amor d'Anna per Vronski es va anar convertint en una obsessi malaltissa, i cada vegada que ell no era al seu costat, ella se l'imaginava en companyia d'altres dones. Finalment, com que la resposta de Karenin sobre el divorci no arribava, van decidir anar-se'n a viure al camp, amb l'esperana de trobar-hi una mica de pau per a Anna. Abans d'anar-se'n, el comte Vronski va anar a fer una visita a la seva mare, que vivia fora de la ciutat. Aquest fet va fer caure Anna en un atac de desesperaci, ja que es va imaginar que el seu company estava amb una altra dona amb la complicitat de la seva mare. Se'n va anar cap a casa de la mare de Vronski pensant que veuria confirmades les seves sospites, que eren totalment infundades, ja que Vronski li era fidel i seguia totalment enamorat d'ella. Durant el viatge a casa la comtessa mare, Anna no parava de donar voltes i ms voltes als pensaments negatius, convenuda que la vida ja no tenia per a ella cap valor i que havia perdut l'amor de Vronski. En una parada del tren, Anna va baixar i pensant en la seva trista situacio, va arribar a la conclusi que la seva nica sortida era la mort. Va caminar lentament cap a la via i es va llanar davant del tren. Vronski, quan es va assabentar de la trgica mort d'Anna, va tenir un fort impacte emocional, va decidir abandonar-ho tot, i se'n va anar a la guerra.

En catal, tenim una magnfica traducci d'Anna Karnina feta per Andreu Nin directament del rus. ISBN 8484372278







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133540" title="Gerald Edelman" nonfiltered="4356" processed="4298" dbindex="54663">

Gerald Maurice Edelman ( Nova York, EUA 1929 ) s un bileg nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1972.

Biografia.
Va nixer l'1 de juliol de 1929 a la ciutat de Nova York. Desprs d'iniciar els estudis de qumica va passar a estudiar medicina a la Universitat de Pensilvnia de Filadlfia, on es va graduar el 1954. Realitz el seu doctorat l'any 1956 a l'Institut Rockefeller de Nova York, on va treballar d'ajudant mdic fins el 1960.

Recerca cientfica.
Orient la seva recerca vers el sistema immunitari, especialment investig l'estructura de les immunoglobulines o anticossos. Aix mateix va realitzar investigacions sobre la Teoria de la ment, realitzant estudis sobre el cervell, la memria i la concincia dins una visi biolgica general.

L'any 1972 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de l'estructura dels anticossos, premi compartit amb el britnic Rodney Robert Porter.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1972;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133541" title="Catedral de Wells" nonfiltered="4357" processed="4299" dbindex="54664">

La catedral de Wells est situada al centre de Wells, Somerset, Anglaterra, i s la seu del bisbat de Bath i Wells.

s la segona ciutat catedral ms petita d'Anglaterra, sent la ciutat de Londres la que t una poblaci resident ms petita. Els pous que els romans ja coneixien, rededicats ara a sant Andreu, encara sorgeixen abundantment al jard del bisbe i omplen el fossar del seu palau, on els famosos cignes muts estiren les cadenes sota d'una finestra adjuntades a una petita campana, per a una recompensa de menjar.

Histria.

La construcci de la catedral, la primera erigida en gtic angls primitiu, va durar prop de tres segles, de 1175 a 1508. La catedral es comena a construir per iniciativa del bisbe Reinaldo de Nohun. s un dels exemples ms importants de l'anomenat Early English.

Encara que s principalment d'estil gtic, romanen algunes parts dels fonaments d'una primitiva esglsia del segle X al claustre. La primera esglsia s'hi establia el 705 pel rei Ine de Wessex, dedicada a sant Andreu. La font baptismal en el transsepte s la part ms antiga que ha sobreviscut de la catedral, datada al voltant de l'any 700.

Dos segles ms tard, la seu de la dicesi es canvia a Wells: el primer bisbe de Wells fou Athelm (v 909), que coronava el rei Athelstan. Athelm i el seu nebot sant Dunstan esdevingueren arquebisbes de Canterbury.

Arquitectura.


Es pot accedir al recinte per tres portes del segle XV, des dels quals hi ha una extraordinria vista de la catedral.

La faana imponent (1230-1260) modula harmoniosament la llum amb els entrants i sortints i constitueix el producte ms genu del gtic angls.  La seva espectacularitat se'ns mostra amb la seva alada, dues vegades ms alta que ampla, amb una longitud de 46 m entre torre i torre, pel qual se li ha donat el nom de faana-pantalla. A la seva superfcie es desplega un dels conjunts escultrics ms rics d'Anglaterra, amb 365 esttues del segle XIII que ens mostren reis, cavallers i sants, moltes de mida natural. 

Davant el model de faana genunament francs, la que crea el gtic angls t un fort efecte d'horitzontalitat: les portes no destaquen ni en dimensions, ni en riquesa escultrica i, a ms, les torres, a un i altre extrem, estan integrades a l'edifici i sn posteriors (1315-1435). Es tracta de cossos independents.


Dintre de la catedral dos punts mereixen una atenci especial. En primer lloc, el rellotge medieval el segon ms antic d'Europa en funcionament, i uns arcs central en forma de tisora que tenen un carcter del tot nic. La mirada queda immediatament captivada per aquest arc, un enorme tirant construt entre 1338 i 1348. Els capitells sn excellents i no ho s menys, al presbiteri, l'Arbre de Jess, representat en una vidriera medieval de l'anomenada finestra d'or. Darrere el cor, un autntic bosc de nervadures sorgeix de les columnes per sostenir una complicadssima volta de terceletes. La capella de la Verge s un octgon regular disposat entorn d'una volta estavellada rematada per una bella clau pintada.

La sala capitular, octogonal, data de 1306. Del pilar central, format per columnetes adossades, irradien 32 nervadures que es reuneixen elegantment amb les que surten de cada angle de l'octgon.   La sala capitular permet apropar-se a la famosa escalinata que desemboca en l'atri i en les residncies dels vicaris. Cap a l'est, i travessant els claustres del segle XV, es troba la biblioteca, que atresora una collecci de llibres excepcionals per la seva raresa.

Situat del costat sud de la catedral, el palau episcopal (Bishop's Palace), slidament fortificat i cenyit per una fossa, va ser construt fa 700 anys.

El temple de Wells sembla que va inspirar a l'escriptor Anthony Trollope la seva visi de Barchester, l'arquetip d'una ciutat catedralcia a Anglaterra, que apareix a les seves novelles ms conegudes.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133547" title="Rodney Robert Porter" nonfiltered="4358" processed="4300" dbindex="54665">

Rodney Robert Porter ( Newton-le-Willows, Anglaterra 1917 - Winchester 1985 ) fou un bioqumic angls guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1972.

Biografia.
Va nixer el 8 d'octubre de 1917 a la ciutat de Newton-le-Willows, poblaci situada al comtat angls de Lancashire. Va estudiar bioqumica a la Universitat de Liverpool, on es gradu l'any 1939, i posteriorment realitz l'any 1948 el doctorat a la Universitat de Cambridge. Va treball a l'Institut Nacional de Recerca mdica entre el 1949 i 1960, moment en el qual fou nomenat professor d'immunologia a la Universitat de Londres i el 1967 professor de bioqumica a la Universitat d'Oxford.

Mor el 7 de setembre de 1985 en un accident de cotxe prop de la ciutat de Winchester, poblaci situada al comtat de Hampshire.

Recerca cientfica.
Interessat en la recerca dels sistema immunitari, aconseguir determinar l'estructura qumica exacta dels anticossos grcies a la utilitzaci de l'enzim papana, enzim extret de la papaia que permet el trencament d'aquest anticossos.

L'any 1972 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de l'estructura dels anticossos, premi compartit amb el nord-americ Gerald Edelman.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1972;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133561" title="Bluefish" nonfiltered="4359" processed="4301" dbindex="54666">


El Bluefish s un programa editor d'HTML multiplataforma POSIX i amb llicncia GPL, cosa que el converteix en programari lliure.

Bluefish est dirigit a dissenyadors web experimentats i programadors. Aquest s'enfoca en l'edici de pgines dinmiques i interactives. s capa de reconixer diversos llenguatges de programaci i molts tipus de marques.

Bluefish s capa d'executar-se en molts dels sistemes operatius compatibles amb POSIX (Portable Operating System Interface) com per exemple Linux, FreeBSD, MacOS-X, OpenBSD, Solaris, Tru64...

Empra principalment les llibreries GTK i C posix. L'ltima versi que va funcionar amb GTK 1.0 o 1.2 va ser la 0.7. La versi actual requereix com a mnim GTK 2.0 (o superior), libpcre 3.0 (o superior), libaspell 0.50 o superior (opcional) per a correcci d'ortografia i gnome-vfs (opcional) per a treballar amb arxius remots.

s important tenir en compte que el programa no forma part oficialment del projecte Gnome, per s utilitzat sovint en l'esmentat entorn.

Els usuaris tamb poden accedir als recursos en lnia, tals com servidors FTP o directoris WebDAV, de forma transparent, a travs de Gnome VFS, una capa d'abstracci al sistema d'arxius.

El nom i logo de Bluefish (peix blau) va ser proposat per Neil Millar, que el va suggerir a l'equip de treball i immediatament els va captivar. Bluefish s un animal (peix) que es desplaa en bndols nombrosos i prop de la costa. s evident que el seu nom crida a la integraci i a la compartici, ideals en el programari lliure.

Bluefish disposa de caracterstiques com ara rapidesa, possibilitat d'obrir mltiples fitxers simultniament, suporti multiprojecte, suport per a fitxers remots mitjanant gnome-vfs, marcat de sintaxi personalizable basat en expressions regulars compatibles amb Perl, suport per a subpatrons i patrons predefinits (per a HTML, PHP, Javascript, JSP, SQL, XML, Python, Perl, CSS, ColdFusion, Pascal, R, Octave/Matlab), dilegs per etiquetes HTML, assistents per a creaci fcil de documents, creaci de taules, marcs, suport per a mltiples codificacions, treball amb diferents jocs de carcters, numeraci de lnies, mens desplegables, barres d'eines configurables, dileg per inserir imatges, cercador de referncies de funcions, Integraci personalizable amb diversos programes (make, javac, etc.), ressaltar ls sintaxi (C, Java, JavaScript, Python, Perl, ColdFusion, Pascal, R i Octave), traduccions completes en aproximadament vint-i-dos idiomes entre ells: portugus, brasiler, blgar, xins, dans, fins, francs, alemany, hongars, itali, noruec, polons, portugus, espanyol, suec, japons, i tmil, malauradament encara no al catal.

 Vegeu tamb .
 Llista d'editors d'HTML;
 Quanta Plus;
 CoffeeCup Linux;

 Enllaos externs .

 Pgina oficial del Bluefish ;
 Wiki del Bluefish ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133565" title="Pista d'Aterratge Nmero 1" nonfiltered="4360" processed="4302" dbindex="54667">
Pista d'aterratge nmero 1 (o Airstrip one en l'original angls) s el nom amb el qual a la novella de cincia ficci 1984 de George Orwell es coneix l'rea geogrfica que en la realitat present anomenem "Illes Britniques".

A la novella, la Gran Bretanya i Irlanda no sn sin una provncia d'Oceania, un dels tres superestats que es reparteixen la superfcie mundial, i, juntament amb Islndia, l'nica part del continent europeu que no pertany a Eursia, un dels altres superestats. Aix pot ser interpretat tant com una mostra de la posici d'allament a Europa que va patir la Gran Bretanya durant la Segona Guerra Mundial, com tamb la submissi envers als interessos dels Estats Units.

Tot i que en cap moment s'explica, el nom que rep aquesta regi al llibre s de to i carcter clarament militarista, tal i com la resta de termes que hi apareixen, i pressuposa que es tracta d'una rea ideal per exercir de "portaavions natural" que el govern d'Oceania pot fer servir per tal d'atacar Eursia, tot i exercint un rol semblant al que va tenir durant la Segona Guerra Mundial.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133569" title="Copa del Mn de Futbol de 1998" nonfiltered="4361" processed="4303" dbindex="54668">

La XVI Copa del Mn de Futbol es disput a Frana, entre el 10 i el 12 de juliol de 1998.

Frana va ser el tercer pas en organitzar la Copa del Mn per segona vegada (desprs de Mxic i Itlia), 60 anys desprs del mundial organitzat en 1938. Per primera vegada en la fase final de la Copa del Mn participaren 32 seleccions nacionals dividides, en una primera ronda, en 8 grups classificant-se les dues primeres de cada grup a vuitens de final i a un sistema d eliminaci directa.

La selecci de  es proclam campiona per primera vegada al derrotar en la final del torneig, disputada al nou Stade de France (Saint-Denis), a la selecci de  per 3:0 amb una brillant participaci de Zinedine Zidane. La sorpresa del torneig va ser el combinat de  que en la seva primera participaci desprs de la independncia del pas de Iugoslvia, aconsegu el tercer lloc.

La mascota del torneig era Footix, un gall blau, smbol del pas amfitri.

Antecedents.

Frana va ser elegida com a seu de la Copa del Mn de 1998 per 12 vots a favor, mentre que Marroc obtingu sols 7 i Sussa havia retirat previament la seva candidatura. El Comit Organitzador, presidit per Michel Platini i Fernand Sastre, present 10 seus arreu del pas, incloent la construcci de l Stade de France, a Saint-Denis, a les afores de Pars. 

Novament, aquest torneig marc un rcord de pasos inscrits per a participar: 170 seleccions que lluitaren per participar en l event final, en el qual per primera vegada participaven 32 seleccions. Amb aquest increment, el sistema de la primera ronda fou modificat, creant vuit grups, classificant-se a la fase d eliminacin directa els dos primers de cada grup, eliminant la possibilitat de classificaci que tenien prviament els millors tercers.

Amb aquesta nova xifra de participants, ms equips de les confederacions d frica i sia participaren a Frana 1998. Aix, ,  i la recentment independitzata  es classificaren per primera vegada, mentre que  debutava desprs d anys d exclusi degut a l apartheid. Per altra banda, ,  i  tornaven al torneig desprs de molts anys sense participar-hi.


Pasos participants.
En cursiva, els debutants en la Copa del Mn de Futbol.





Seus.


rbitres.


frica;
 Gamal Al-Ghandour;
 Lucien Bouchardeau;
 Lim Kee Chong;
 Ian McLeod;

sia;
 Abdul Rahman Al-Zeid;
 Ali Bujsaim;
 Masayoshi Okada;
 Pirom Un-Prasert;

Oceania;
 Edward Lennie;

Europa;
 Marc Batta;
 Gnter Benk;
 Pierluigi Collina;
 Hugh Dallas;
 Paul Durkin;
 Jos Garcia Aranda;
 Bernd Heynemann;
 Nikolai Levnikov;
 Urs Meier;
 Vtor Melo Pereira;
 Kim Milton Nielsen;
 Rune Pedersen;
 Lszl Vagner;
 Mario van der Ende;
 Ryszard Wojcik;

Amrica del Nord, Central i Carib;
 Esfandiar Baharmast;
 Arturo Brizio Carter;
 Ramesh Ramdhan;

Amrica del Sud;
 Javier Castrilli;
 Epifanio Gonzlez;
 Mrcio Rezende de Freitas;
 Mario Sanchez Yanten;
 Alberto Tejada;
 John Toro Rendon;


Plantilles.
Per a la informaci de les plantilles de les seleccions classificades per a la Copa del Mn de Futbol 1998 vegeu l'article separat: Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1998.

Resultats.
Primera Ronda.
Grup A.




----

----

----

----

----


Grup B .



----

----

----

----

----


Grup C.



----

----

----

----

----


Grup D .



----

----

----

----

----


Grup E .




----

----

----

----

----


Grup F .



----

----

----

----

----


Grup G.



----

----

----

----

----


Grup H.



----

----

----

----

----


Segona fase.



Vuitens de final.

----

----

----

----

----

----

----



Quarts de final.


----

----

----


Semifinals.


----


3r i 4t lloc.


Final.








Classificaci final.




Golejadors.


Enllaos externs.
FIFAworldcup.com - Frana 1998;
Tots els Mundials - Frana 1998 ;
World Cup History - France 1998 ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133570" title="Campionat d'Europa de futbol 1976" nonfiltered="4362" processed="4304" dbindex="54669">

L Eurocopa de futbol de 1976 es va disputar a Iugoslvia entre el 16 i el 20 de juny de 1976.

Pasos participants.
Es va disputar un fase de classificaci que va consistir en una primera fase de grups, els guanyadors dels quals van disputar una eliminatria de quarts de final a doble partit. Els quatre equips guanyadors van classificar per a disputar la fase final.



 Seus .


Quarts de Final.



Fase Final.


Semifinals.





Tercer Lloc.



Final.









Golejadors.


 Enllaos externs .
Vdeo del penal de Panenka que atorg el triomf a Txecoslovquia ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133571" title="Nicolas Chamfort" nonfiltered="4363" processed="4305" dbindex="54670">
Sbastien-Roch Nicolas, (Chamfort), (Clermont-Ferrand, 6 d'abril de 1741 - Pars, 13 d'abril de 1794). Moralista francs, lcid i escptic, va firmar els seus escrits amb el pseudnim de Nicolas de Chamfort. Va ser elegit membre de l'Acadmia Francesa l'any 1782, i va ocupar la butaca nm. 6.

De pare desconegut, va realitzar els seus estudis, com a becari, en el collegi dels Grassins, Pars, obtenint els primers premis de la Universitat. Va demostrar ser un alumne excellent, per fantasiador, fins al punt de protagonitzar una fuga durant la qual va pensar embarcar-se cap a Amrica. Finalment en va ser perdonat i va poder acabar els seus estudis.

Durant l'antic rgim.
Per a donar-se a conixer com a escriptor va adoptar el nom de Chamfort, substituint-lo pel simple nom de Nicolas que havia portat fins llavors. Aviat va fer-se conegut arran de guanyar uns premis de poesia atorgats per l'Acadmia Francesa. Va estrenar en la Comdie Franaise algunes obres que van tenir xit i va decidir experimentar en diversos camps literaris. El prncep de Cond, atret per la seua reputaci, el va nomenar el seu secretari perqu redactara  els seus discursos i ordes. 

L'any 1789 va ser lector de Mme Elisabeth, germana del rei. Abans de la Revoluci Francesa va ser un dels escriptors ms estimats en els salons parisencs, brillant i espiritual, va escriure diverses peces de teatre.

La seua carrera com a literat el va conduir a l'Acadmia, per prompte va contraure una malaltia venria de qu no es  va curar mai i el va conduir a un estat malalts la resta de la seua vida. Va ingressar en l'Acadmia Francesa en 1781.

Durant la Revoluci.
Va celebrar l'adveniment de la Revoluci Francesa tot i condemnant els seus excessos, posant com a exemple  la fraternitat d'tocle i de Polynice. De 1790 a 1791, va ser secretari del club dels Jacobins. Amic d'Honor Gabriel Riqueti, orador del poble, li va escriure els seus discursos i els seus informes; va collaborar en la redacci de diversos peridics, en particular del Mercure. L'any 1792, Jean-Marie Rolland, el va nomenar director de la Biblioteca Nacional. El Comit de Seguretat General el va denunciar per la seua oposici al Terror (havia criticat els errors i la violncia del partit revolucionari), empresonat, va intentar sucidar-se, per es va salvar grcies a una intervenci quirrgica.

Es va recuperar prompte, per al cap d'algunes setmanes va morir a causa de les ferides que ell mateix s'havia produt. 

L'obra de Sbastien Roch Nicolas Chamfort ms clebre i l'nica llegida en els nostres dies, va ser publicada l'any 1795 pel seu amic Pierre Louis Guinguen: 

Maximes, caractres et anecdotes, extret de les notes manuscrites que Chamfort havia deixat en Maximes et Penses i en Caractres et Anecdotes.  L'amargor d'aquests escrits ja anuncia Ambrose Bierce o George Bernard Shaw. Sbastien Roch Nicolas Chamfort volia publicar-los amb el ttol de Produits de la civilisation perfectionne (Productes de la civilitzaci perfeccionada).

Algunes cites.
En vivant et voyant els hommes, il faut que le coeur se brise o se bronze (Vivint i veient els homes, cal que el cor es trenque o s'endurisca);
Si tu se souponn d une faute que tes juges aient pu commettre, tu es un homme perdu  (Si ets sospits d'una falta que els teus jutges hagen pogut cometre, ets un home perdut).
Quicontre dtruit un prjug, un seul prjug, es un bienfaiteur du genre humain (Qualsevol que haja destrut un prejudici, un sol prejudici, s un benefactor de la humanitat);

Publicacions.
Els seus escrits, els ms apreciats segons Marie-Nicolas Bouillet sn:
loge de Molire, couronn (1769);
loge de La Fontaine (1774);
La jeune Indienne ;
Le Marchand de Smythe, comdies;
Mustapha et Zangir, tragdia;

Moltes de les seues obres estan perdudes, entre elles un Commentaire sur La Fontaine (de la que no ha aparegut ms que una part en els Trois Fabulistes (1796). Les seues obres van ser recopilades per Pierre Louis Guinguen (1795, 4 vol. Im-8) M. Auguis (1824, 5 Vo. In-8). Chamfort va sobreeixir sobretot pel seu esperit; s'han recopilat les seues bones maneres en Clima-fortiana, 1800

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133576" title="Maria Antnia d'ustria" nonfiltered="4364" processed="4306" dbindex="54672">


Maria Antnia d'ustria, electriu de Baviera (Viena 1669 - 1692). Arxiduquessa d'ustria i princesa de Bohmia i d'Hongria amb el doble tractament d'altesa reial i imperial que contragu matrimoni amb l'elector Maximili II Manuel de Baviera. 

Nascuda a Viena, capital d'ustria, l'any 1669 essent filla de l'emperador Leopold I, emperador romanogermnic i de la infanta Margarida d'Espanya. Maria Antnia era nta per via paterna de l'emperador Ferran III, emperador romanogermnic i de la infanta Maria Anna d'Espanya i per via materna del rei Felip IV d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Anna d'Espanya.

El dia 15 de juliol de 1685 contragu matrimoni a Viena amb l'elector Maximili II Manuel de Baviera, fill de l'elector Ferran I Maria de Baviera i de la princesa Adelaida Enriqueta de Savoia. La parella tingu tres fills:

 SAR el prncep Leopold Ferran de Baviera, nat a Viena el 1689 i mort tres dies desprs.

 SAR el prncep Antoni de Baviera, nat a Viena el 1690 i mort dies desprs.

 SAR el prncep Josep Ferran de Baviera, nat a Viena el 1692 i mort a Brusselles el 1699. Era considerat l'hereu de Carles II d'Espanya.

Maria Antnia mor l'any 1692 a Viena, poc temps desprs, el seu marit fou elevat a la categoria de governador dels Pasos Baixos austracs i es cas amb la princesa Teresa Conenguda Sobieski.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133578" title="Elionor del Palatinat-Neuburg" nonfiltered="4365" processed="4307" dbindex="54673">


Elionor del Palatinat-Neuburg, emperadriu romanogermnica (Dsseldorf 1655 - Viena 1720). Princesa del Palatinat a Neuburg que es marid en el si de la casa reial austriaca. 

Nascuda a Dsseldorf el dia 6 de gener de 1655 essent filla de l'elector Felip Guillem I, elector palat i de la landgravina Elisabet Amlia de Hessen-Darmstadt. Elionor era nta per via paterna del duc Volfgang Guillem I del Palatinant-Neuburg i de la princesa Magdalena de Baviera i per via materna del landgravi Jordi II de Hessen-Darmstadt i de la princesa Sofia Elionor de Saxnia.

L'any 1676 es cas a Viena amb l'emperador Leopold I, emperador romanogermnic desprs que aquest s'hagus casat anteriorment per no hagus pogut assegurar la continutat de la dinastia. Aix, el casament d'Elionor amb l'emperador, fill de Ferran III, emperador romanogermnic i de la infanta Maria Anna d'Espanya produ nou fills:

 SM l'emperador Josep I, emperador romanogermnic, nat a Viena el 1678 i mort el 1711. Es cas amb la princesa Augusta Guillema de Brunsvic-Lneburg.

 SAIR l'arxiduquessa Cristina d'ustria, nada a Viena el 1679 i morta el mateix any.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Elisabet d'ustria, nada a Viena el 1680 i morta a Brusselles el 1741. Esdevingu governadora dels Pasos Baixos austracs.

 SAIR l'arxiduc Leopold Josep d'ustria, nat a Viena el 1682 i mort el 1684 a Viena.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Anna Josepa d'ustria, nada a Viena el 1683 i morta el 1754 a Lisboa. Es cas amb el rei Joan V de Portugal.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria, nada a Viena el 1684 i morta el 1696.

 SM l'emperador Carles VI, emperador romanogermnic, nat a Viena el 1685 i mort a Viena el 1740. Es cas amb la duquessa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbttel l'any 1708.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Josepa d'ustria, nada el 1687 i morta el 1703 a Viena.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Magadalena d'ustria, nada el 1689 i morta el 1743 a Viena.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Margarida d'ustria, nada a Viena el 1690 i morta el 1691 a Viena.

L'enlla entre Leopold I i la princesa palatina assegur a la branca dels Neuburg un seguit d'enllaos profitosos. Aix, arran d'aquest matrimoni s'assegur l'enlla de princeses palatines amb el rei Pere II de Portugal i Carles II d'Espanya. 
 
Elionor mor a Viena el dia 19 de gener de 1720 a l'edat de 65 anys. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133581" title="Villanueva de la Reina" nonfiltered="4366" processed="4308" dbindex="54674">














Villanueva de la Reina s un municipi andals situat a l'extrem nord-oest de la provncia de Jan, a la comarca de La Campia.

 Geografia .
El municipi forma una franja allargada que ocupa la regi mitjana del Guadalquivir, caracteritzada per una orografia plana. A la zona nord del terme, el paisatge s muntanyenc i hi abunda la pineda, l'alzina i la vegetaci caracterstica del bosc baix. El terme municipal de Villanueva de la Reina forma part del Parc Natural de la Sierra de Andjar. El seu terme municipal limita al nord-est amb el terme de Baos de la Encina, a l'est amb els termes d'Espely, Bailn i Lahiguera, al sud-est amb el terme de Cazalilla, al sud amb el terme de Fuerte del Rey i a l'oest amb el terme d'Andjar.

 Histria .
Villanueva de la Reina, coneguda com l'antiga Noulas, va ser fundada pels romans en temps d'Escipi. Es trobava situada a l'antiga via romana que unia Illiturgis amb Castulo. Alfons X, desprs de conquistar-la, la va concedir a Andxar (Andjar), amb qu va rebre el nom de Villanueva de Andjar. En aconseguir l'autonomia d'Andjar el 1812, va passar a dir-se Villanueva del Ro (a causa del riu Guadalquivir). El 1862, amb motiu de ser visitat i afavorit per la reina Isabel II, va rebre l'actual nom de Villanueva de la Reina.

 Smbols del municipi .
L'escut de Villanueva de la Reina s del tipus quadrilong ibric, quarterat; el primer i el quart, de gules, i el segon i el tercer, d'argent; gaiat curvilini a la punta d'argent; sobre el tot un escuss en forma de rodella de gules carregat d'un castell d'or tancat d'atzur. Per timbre duu la corona reial, tal com aconsella la Junta d'Andalusia. Aquestes armes sn allegriques als regnes de Castella, Lle i Granada, aix com a la figura de Carles IV.

La bandera est composta per dues franges horitzontals: la superior de color blau safir, en referncia a la Casa de Borb; i la inferior de color groc d'or, per les flors de lis dels Borb-Anjou, que es representen amb aquest mateix esmalt. Al centre porta l'escut de la vila.

 Patrimoni histric .

Entre els seus monuments destaquen:
 La casa consistorial. ;
 L'esglsia de Nuestra Seora de la Natividad (segle XV). Hi existia un retaule major de l'escola de Berruguete atribut a Sebastin Sols, cremat durant la guerra civil espanyola. L'actual va ser realitzat el 1961 pel mestre tallista Mariano Piar Ferrer, que fou ajudat pel seu deixeble Juan Mara Medina Aylln en el seu primer treball, el qual l'any 2006 ha realitzat un crist jacent per a la process de Setmana Santa. ;
 La capella del Rosario. Exemple del rococ andals del segle XVIII. ;
 La faana de la capella del Cortijo de San Nicols (segle XVIII). ;
 La premsa de torre (segle XVIII).

 Entitats de poblaci .
 La Condesa;
 La Cruja;
 La Quintera;
 Rincn de San Ildefonso;

 Festes locals .
 La Setmana Santa. ;
 Les festes patronals en honor de santa Potenciana, que se celebren el segon diumenge de maig. Durant aquestes festes es fa un romiatge en el paratge anomenat Batanejo. ;
 Les Mononas, canons o cobles autctones de Villanueva de la Reina, que mant aquesta tradici de sortir en colles, pels carrers, a cantar-les en l'poca de Nadal.

 Enllaos externs .
Ajuntament de Villanueva de la Reina













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133584" title="Oate" nonfiltered="4367" processed="4309" dbindex="54675">


Esport:;
Oate: sobrenom amb qu s conegut el pilotari valenci Francisco Javier Garca Atienza.
Geografia:;
Oate, en basc Oinati o Oati, vila de Guipscoa (Pas Basc).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133588" title="Queimada" nonfiltered="4368" processed="4310" dbindex="54676">
La queimada s una forta beguda alcohlica de la tradici gallega. Segons la tradici, aquesta beguda presa desprs de la pronunciaci del conjur funciona com protecci contra maleficis, a ms de mantenir als esperits i altres ssers malvats allunyats del que l'ha begut. 




Tradici. 
Tot el ritual de preparaci est dirigit a allunyar als dolents esperits i a les "meigas" que, segons la tradici, aguaiten als homes i dones per a intentar maleir-los ja sigui per diversi, per venjana, per alguna cosa que han realitzat anteriorment, o per qualsevol altre motiu. Qualsevol ocasi s bona per a realitzar una queimada: una festa, reunions familiars o d'amics. Desprs del sopar, en la foscor de la nit (que s un dels millors moments per a realitzar-la), els comensals es reuneixen al voltant de la queimada, per a animar els cors i estrnyer els llaos d'amistat. Un d'ells s'encarregar de donar-li el toc final aixecant amb un cullerot el lquid en flames i deixant-lo caure a poc a poc en el recipient mentre pronuncia el conjur, el que crea un ambient molt especial.

Ingredients. 
Els seus ingredients principals sn l'aiguardent i el sucre, als quals generalment se'ls afegix: escora de llimona o taronja, uns pocs grans de caf sense moldre. A aix se li poden afegir trossos de poma, ram o algun altre ingredient, els quals s'afegixen de forma independent segons la tradici de la zona.

Preparaci. 
En un recipient de fang cuit s'aboca l'aiguardent i el sucre en la proporci d'uns 120 grams per litre, els altres ingredients i es remou. En un recipient ms petit (generalment el cullerot amb el qual es remou) s'agafa a part una petita quantitat de queimada, sense llimona ni caf (noms l'aiguardent i el sucre dissolt), es mullen les vores del cullerot amb la beguda i se li cala foc. Quan estigui cremant es fica el cullerot en el recipient gran fins que el foc s'estengui per tota la superfcie. A continuaci es regira lentament deixant que pugin les flames de l'alcohol i creant cascades amb elles. A continuaci es posa en el cullerot sucre sol i es colloca sobre la queimada fins que aquest es fon convertint-se en almvar, que s'aboca sobre les flames i es remou. Es regira fins que consumit l'alcohol la queimada s'apagui per si sola, o noms quedin les vores cremant, que no s'apaguessin. Quan comena a apagar-se, per mentre l'aiguardent encara crema, es recita el "esconxuro" (tamb cridat conxuro). Se serveix la queimada calenta, quan s'hagi apagat gaireb per complet, incloent tamb els grans de caf, peles de llimona, trossos de poma i taronja i es beu. En ocasions cal bufar per a apagar alguna de les flames que arriben al got, per a no cremar-se.

Conxuro o esconxuro. 
A continuaci el esconxuro que es recitar en veu alta i que espantar als dolents esperits i a les "meigas":
En galego. 

Mouchos, curuxas, sapos e bruxas.

Demos, trasnos e diaos, espritos das neboadas veigas.

Corvos, pntegas e meigas: feitizos das mencieiras.

Podres caotas furadas, fogar dos vermes e alimaas.

Lume das Santas Compaas, mal de ollo, negros meigallos, cheiro dos mortos, tronos e raios.

Ouveo do can, pregn da morte; fucio do stiro e p do coello.

Pecadora lingua da mala muller casada cun home vello.

Averno de Satn e Belceb, lume dos cadveres ardentes, corpos mutilados dos indecentes, peidos dos infernais cus, muxido da mar embravecida.

Barriga intil da muller solteira, falar dos gatos que andan  xaneira, guedella porca da cabra mal parida.

Con este fol levantarei as chamas deste lume que asemella  do Inferno, e fuxirn as bruxas a cabalo das sas vasoiras, ndose baar na praia das areas gordas.

Ode, ode! os ruxidos que dan as que non poden deixar de queimarse no augardente quedando as purificadas.

E cando este beberaxe baixe polas nosas gorxas, quedaremos libres dos males da nosa alma e de todo embruxamento.

Forzas do ar, terra, mar e lume, a vs fago esta chamada:

se  verdade que tendes mis poder que a humana xente, eiqu e agora, facede que os espritos dos amigos que estn fra,

participen con ns desta Queimada.



En catal. 

Mussols, libes, gripaus i bruixotes.

Dimonis, trasgs i diables, esperits de les nebuloses valls. 

Corbs, sargantanes i magues: encisos de les remeieres.

Podrides canyes foradades, llar dels cucs i feristeles.

Foc de les Santes Companyes, mal d'ull, negres encisos, olor dels morts, trons i llamps. 

Udol del gos, preg de la mort; musell del stir i peu del conill.

Pecadora llengua de la mala dona casada amb un home vell. 

Infern de Satan i Belcebub, foc dels cadvers ardents, cossos mutilats dels indecents, pets dels infernals culs, bramul de la mar embravida.

Ventre intil de la dona soltera, miolar dels gats que caminen en zel, grenya bruta de la cabra mal parida.

Amb aquesta manxa aixecar les flames d'aquest foc que s'assembla al de l'infern, i fugiran les bruixotes a cavall de les seves escombres, anant-se a banyar en la platja de les sorres grosses.

Escolteu, escolteu! els rugits que donen les quals no poden deixar de cremar-se en l'aiguardent quedant aix purificades.

I quan aquest beuratge baixi per les nostres goles, quedarem lliures dels mals de la nostra nima i de tot embruixament. 

Forces de l'aire, terra, mar i foc, a vosaltres faig aquesta crida: si s veritat que teniu ms poder que la humana gent, aqu i ara, feu que els esperits dels amics que estan fora, participin amb nosaltres d'aquesta queimada. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133596" title="Jove Cambra Internacional" nonfiltered="4370" processed="4311" dbindex="54678">
;
La Jove Cambra s una associaci no governamental de joves de tot el mn amb l'objectiu d'aprendre a assumir responsabilitats i a desenvolupar habilitats directives mitjanant el treball en projectes per a la comunitat. La Jove Cambra Internacional est present a ms de 115 pasos. 

La representant espanyola de la Jove Cambra Internacional s la Jove Cambra Internacional de Catalunya.

1915: La primera Jove Cambra va ser creada el 1915 per Henry "Hy" Giessembler a Saint Louis, Missouri (EEUU) amb el nom d' "Associaci Cvica Progressista d'Homes Joves" i amb l'objectiu d'agrupar joves disposats a servir a la comunitat. 



Acabada la 1 Guerra Mundial, Giessembler va posar-se en contacte amb homes de negocis d'altres ciutats dels Estats Units i, en molt poc temps, 29 clubs de diferents ciutats es van associar per fundar la Jove Cambra de Comer dels Estats Units.

1928: El moviment va creuar l'Atlntic creant la Jove Cambra a Anglaterra i posteriorment a altres pasos europeus.

1963: Carles Ferrer Salat, president del Cercle d'Economia, contacta amb delegats europeus de la JCI a travs d'una reuni de joves dirigents europeus.

1965: Es constitueix la Jove Cambra de Barcelona, amb carcter local i nacional, legalitzada el 1966 pel govern civil.

1967: Neix la Federaci de Joves Cambres d'Espanya amb Josep Pujades com a Primer President i se celebra una reuni de Presidents Europeus a Barcelona.

1969: El 1er. Congrs Nacional es porta a terme a Reus.

1976: Les Joves Cambres Catalanes comencen a treballar conjuntament, de forma oficial, tot i sota el nom de "Agrupacin Regional de Jvenes Cmaras de Catalua", el 20 de novembre. L'acta fundacional la signen les Joves Cambres de: Barcelona, Manresa, Manlleu, Vilafranca del Peneds, Igualada, Vic, Tortosa, Cervera i Lleida.

1977: Es celebra el 1er. Congrs a Reus i s'hi afilien: Reus, Sabadell, Trrega, Tarragona i Vilanova i la Geltr.

1979: Les Joves Cambres Catalanes s'afilien al Consell Nacional de Catalunya i s'inscriuen al Registre d'Associacions i Fundacions.

1980: S'elaboren diferents estudis sobre els eixos de comunicaci viria, tant amb l'eix vertical com el transversal.

1981: Les Joves Cambres catalanes passen a anomenar-se Federaci Catalana de Joves Cambres (FCJC), per no s fins l'any segent que sn reconegudes com a federaci definitiva per part de la Jove Cambra d'Espanya (FEJC).

1982: La FCJC s'adhereix a la campanya de normalitzaci lingstica impulsada per la Generalitat de Catalunya. S'elaboren els estatuts de l'entitat, per primer cop en catal.

1986: Juntament amb el Centre Divulgador de la Informtica de la Generalitat de Catalunya, es creen els Clubs del Joc a la Feina.

1986: Els senadors de la Jove Cambra sn rebuts per sa Majestat el rei Joan Carles I.

1987: Per primera vegada la FCJC disposa de seu social i es professionalitza la secretaria. Durant aquest mateix any sn rebuts pel President de la Generalitat de Catalunya, el Molt Hble. Sr. Jordi Pujol i Soley.

1988: La FCJC s'agermana amb la Federaci Regional de La Jove Cambra Econmica de Rhne-Alpes.

1990: Es nomena l'Hble. Sr. Josep Gomis, com el primer membre d honor de la FCJC. En el congrs mundial a Puerto Rico hi assisteix la delegaci ms gran, fins aleshores, de membres de la FCJC.

1992: Es convoca per primera vegada el congrs anual de la FEJC i la FCJC, conjuntament, i s s'unifiquen les dues associacions.

1993: Es celebra a Lleida una trobada de presidents europeus.

1994: S'organitz la 1a. edici dels guardons TOYPS, per reconixer la tasca dels Joves Excellents de Catalunya.

1995: A finals de juny, la Junta Mundial de la JCI, celebrada a Miami, reconeix la Jove Cambra de Catalunya com a organitzaci internacional. En el congrs mundial a Glasgow (Esccia), les Joves Cambres de Catalunya hi sn reconegudes i representades com qualsevol dels 123 pasos que formen la JCI.

 
Creu de Sant Jordi 
1996: La Generalitat de Catalunya concedeix la Creu de Sant Jordi a les JCC, pel seu comproms i participaci ciutadana, i per la seva tasca de formaci de joves al servei de la comunitat. 

1997: Es comencen importants contactes a alt nivell de la JCI, per tal de valorar la possibilitat d'acollir algun esdeveniment internacional a Catalunya.

1998: Es realitza la 1a. Acadmia catalana de formaci directiva (Frum de Joves Emprenedors) a Lleida. 

1999: Durant el congrs mundial celebrat a Cannes (Frana), s'aconsegueix l'organitzaci del 56th. JCI World Congress, a Catalunya.

2000: S'elabora el pla estratgic "Joves Cambres 2005" i un "jove excellent de Catalunya", Francesc Maduell, s el primer catal guanyador del guard TOYP de la JCI.

2001: Amb la participaci de totes les joves cambres catalanes se celebra 56th JCI World Congress Barcelona 2001, amb l'assistncia de ms de 4.000 delegats vinguts de tots els racons del mn. Salvi Batlle, s escollit el primer president mundial catal de l'organitzaci.

 
Inauguguraci congrs Mundial Barcelona 2001 
2002: S'incorpora la figura del gerent dins l'estructura tcnica de la Federaci Catalana de Joves Cambres. Es crea la Fundaci privada de les Joves Cambres de Catalunya; i s'adquireix una seu en propietat de la Federaci a Barcelona.

2003-2005: Les Joves Cambres de Catalunya segueixen el procs de desenvolupament segons el Pla estratgic 2000-2005 amb la voluntat de estendre's per tot el territori catal, participar en l'mbit internacional de l'organitzaci i seguir facilitant l'oportunitat d'aprendre a nois i noies compromeses amb la seva comunitat. 

2005: s'adopta la nova imatge corporativa internacional JCI_Catalunya, amb l'eslogan Federaci Internacional de Joves Lders i Emprenedors.



Presidents de la federaci catalana de Joves Cambres: 
2008 Gerard Monguio i Figuerola Tarragona
2007 Jordi Sol i Tuy Vilafranca del P.
2006 Josep Ma Plassa i Soler Igualada 
2005 David Boleda i Obiols Reus 
2004 Marta Fernandez i Gimeno Sabadell 
2003 Ignasi Mercad Molins de rei 
2002 Ricard Torrent Lleida 
2001 Marcel Prunera Molins de rei 
2000 Josep Santacreu Berga 
1999 Manel Taboada Terrassa 
1998 Joan Carles Diaz Meco  
1997 Alex Grau Sabadell 
1996 Josep Montanys Sabadell 
1995 Salvi Batlle Reus 
1994 Blanca Cabr Reus 
1993 Flix Larrosa Lleida 
1992 Manel Casals Vilanova i la Geltr. 
1991 Valent Uson  
1990 Francesc Ventayol  
1989 Xavier Oliv  
1988 Xavier Roig  
1987 Ramon Sellas  
1986 Jos A. Bernal  
1985 Joan Mart  
1984 Francesc Caminal  
1983 Jordi Alcarz  
1982 Hermen Forrelad  
1981 Joaquim Murillo  
1980 Ricardo M. Bueno  
1979 Josep Santcliments  
1978 Ramon Garcia  
1977 Lluis Escude  
1976 Xavier Mart  
1975 Joan B. Renart  
1974 Joan Garcia  
1973 Ramon Pont  
1972 Esteve Renom  
1971 Ignasi M. Vidal  
1970 Joan Planas  
1969 Jose Luis Riviere  
1968 Josep Pujadas  


Enllaos externs.
 Jove Cambra Internacional;
 o www.jci.cat Jove Cambra Internacional de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133597" title="Vallgornera" nonfiltered="4371" processed="4312" dbindex="54679">
Vallgornera s un petit venat entre Peralada i Vilanova de la Muga, al centre de l'Alt Empord.

Consta de cinc cases habitades dedicades especialment a la pagesia, i una d'elles al turisme rural (Can Gori). Destaca tamb el castell de Vallgornera documentat l'any 1123 i ampliat durant el segle XVIII caracteritzat per les seves dues torres quadrades i el pati central; actualment es coneix amb el nom de Can Modest.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133599" title="Yoseikan" nonfiltered="4372" processed="4313" dbindex="54680">
El Yoseikan es un estil daikido.

Va ser creat pel mestra Minoru Mochizuki (1907-2003), alumne dels mestres Jigoro Kano i Morihei Ueshiba abans de la Segona Guerra Mundial.

Desprs de la seva mort, el seu fill Hiroo Mochizuki va evolucionar cap al Yoseikan Budo.

Enllaos externs.
 IMAF Europe, federaci d'arts marcials on es troba englobat l'Aikijujutsu Yoseikan a Europa;
 Aikijujutsu Yoseikan del mestra Jan Janssens, alumne de Minoru Mochizuki;
 Tadaima Dojo, del mestra Jos Miranda;
 Nihon Kobudo Aragn, grup d'estudi de Aikijujutsu Yoseikan a Arag;
 Pgina del mestra Hiroo Mochizuki en francs;
 Yoseikan in Asia en angls;
 International Yoseikan Budo Federation en francs i ingls;
 Seifukai, anterior Yoseikan Dojo a Shizuoka, Jap;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133601" title="Abadia de Glastonbury" nonfiltered="4373" processed="4314" dbindex="54681">

L'abadia de Glastonbury, situada a Glastonbury, Somerset (Anglaterra), s una de les esglsies ms antigues del mn no subterrnies (per oposici a les criptes i altres catacumbes), datant l'establiment d'una comunitat de frares de l'any 63, en el moment de la visita llegendria de Josep d'Arimatea, que hi hauria aportat el Sant Graal i hauria plantat l'esp blanc. Malgrat que aquests fets semblen avui poc versemblants, l'abadia conserva el seu inters grcies a les seves runes i a la seva rica histria.

Histria i llegenda floreixen al voltant de l'abadia. L'origen de l'abadia s sens dubte sax i es remuntaria al segle VII. Reconstruda, ampliada i incendiada, va ser erigida novament en el segle XII. L'abadia disposava de drets senyorials i d'amplis dominis quan es va veure afectada per la Dissoluci de 1539. Quant a les llegendes, una d'elles pretn que el rei Artur i la reina Ginebra estan enterrats a Glastonbury i que els seus cossos van ser "descoberts" al cementiri el 1191. mpliament disseminades entre els espais de gespa, les runes s'erigeixen altives entre majestuosos arbres. La capella de la Verge, de pedra de Doulting, posseeix una torreta d'angle, parets molt adornades i admirables portes, la del nord est decorada amb representacions esculpides de l'Anunciaci, els Reis mags i Herodes.

A l'est de les impressionants columnes gtiques del creuer encara romanen dempeus les parets del presbiteri i, darrere, l'antiga capella d'Edgar, mausoleu dels reis saxons. L'edifici de les cuines del segle XIV s l'nic intacte. L'edifici quadrat est cobert per una teulada de vuit aiges coronada per dues torres octagonals superposades que permetien l'evacuaci del fum.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133603" title="Reginald Pole" nonfiltered="4374" processed="4315" dbindex="54682">

Reginald Pole (Mar de 1500 - 17 de novembre de 1558) fou arquebisbe de Canterbury i cardenal de l'Esglsia Catlica.

Primers anys.
Qui fou l'ltim arquebisbe catlic de Canterbury, Reginald Pole, nasqu al castell d'Stourton, Straffordshire, el mar de l'any 1500. Era fill de Sir Richard Pole i de Margaret Pole, comtessa de Salisbury. Reginald Pole ingress el 1512 al Magdalen College d'Oxford, on seria alumne del clergue William Latimer i de l'humanista Thomas Linacre. Amb tot, el 1521 viatjaria a Pdua, on entraria en contacte amb importants personatges i promotors del renaixement itali com Pietro Bembo, Giovanni Pietro Carafa (futur Papa Pau IV), Pier Paolo Vergerio el Jove i Pietro Martire Vermigli. Els seus estudis foren finanats en part per ser seguidor del Corpus Christi College d'Oxford, fet que li permet estudiar a l'estranger durant tres anys.

Pole torn a Anglaterra el juliol de 1526, i fou llavors quan Enric VIII li ofer l'arquebisbat de York o la dicesis de Winchester a canvi de qu recolzs el divorci d'Enric VIII amb Caterina d'Arag. Reginald Pole no accept l'oferta i es vei obligat a exiliar-se a Frana i a Itlia l'any 1532, on continu els seus estudis tant a Pdua com a Pars. La seva carrera eclesistica comena el 1536, quan el Papa Pau III el nomen cardenal. El 1542 fou designat com un dels tres candidats a presidir el Concili de Trento i, a la mort del Papa Pau III, estigu a tant sols un vot d'esdevenir Papa de Roma.

Arquebisbe de Canterbury.

La mort d'Eduard VI el 6 de juliol de 1553 i la posterior coronaci de la catlica Maria I Tudor al tron d'Anglaterra precipit el retorn de l'exili de Reginald Pole; tanmateix el retorn fou deliberadament posposat fins el 1554 per evitar que la seva arribada a Anglaterra provoqus un revifament dels opositors al matrimoni de Maria I amb el fill de l'Emperador Carles V, Felip II de Castella. Amb tot, el 1557 Reginald Pole s nomenat arquebisbe de Canterbury, ttol que conservaria fins la seva mort el 17 de novembre de l'any 1558, unes hores desprs de la mort de la reina Maria I. Reginald Pole es convert en una figura molt influent durant el regnat de Maria I, i compart la responsabilitat de la persecuci i la crema en massa de protestants, fet que donaria a la reina Maria el sobrenom de "Maria la Sanguinria". Contrriament a les seves intencions, Reginald Pole contribu al desprestigi de l'Esglsia Catlica a Anglaterra i refor els arguments dels reformistes anglesos.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133606" title="Stourhead" nonfiltered="4375" processed="4316" dbindex="54683">

Stourhead s una propietat d'uns 11 km en el curs del riu Stour a prop de Mere, Wiltshire (Anglaterra). La propietat inclou una mansi palladiana, el poble de Stourton, jardins, terres de conreu, i massa forestal. Stourhead, un dels millors exemples de l'anomenat estil paisatgstic angls, pertany a la National Trust des de 1946.

La concepci del jard va comenar pel gran llac triangular. Desprs va venir la plantaci d'arbres caducifolis i conferes. En collaboraci amb el seu arquitecte, Henry Flitcroft, el banquer Henry Hoare II (1705-1785) va emprendre la construcci d'edificis clssics: temple de Flora i gruta, pante, temple d'Apollo i un pont palladi. El 1765 va comprar la creu de Bristol, de 1373, la qual cosa li va permetre crear un paisatge absolutament angls amb l'esglsia i el poble de Stourhead com a tel de fons. Els arbres originals, avui esplndids, van ser completats amb la plantaci de nombrosos espcies extiques. Al final del "gran circuit", s'observa la torre d'Alfred (1765-1772), estret caprici triangular de ma vermell (de 206 esglaons) coronat per un mirador des del qual es divisen belles vistes dels voltants.

Els estris de la casa van ser venuts gaireb en la seva totalitat el 1883 i el 1902 un incendi va destruir els interiors del segle XVIII a excepci dels salons de recepci de la planta baixa.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133612" title="Santa Eullia (desambiguaci)" nonfiltered="4376" processed="4317" dbindex="54684">

 Hagiografia:
Santa Eullia de Barcelona, mrtir cristiana, barcelonina del segle III o IV; s patrona de la ciutat juntament amb la Mare de Du de la Merc.
Santa Eullia de Mrida, martiritzada en aquesta ciutat a principis del segle IV.
 Geografia:
Andorra;
Santa Eullia d'Encamp, nucli de poblaci del com d'Encamp.
Balears;
Riu de Santa Eulria, riu d'Eivissa;
Santa Eullia, possessi del municipi de Palma, a Mallorca.
Santa Eulria des Riu, municipi de l'illa d'Eivissa.
Catalunya;
el Raval de Santa Eullia, nucli de poblaci del municipi de Santa Maria d'Ol, al Bages.
Palau de Santa Eullia, municipi de l'Alt Empord.
Santa Eullia, barri de l'Hospitalet de Llobregat, al Barcelons.
Santa Eullia de Palau o Santa Eullia, cap del municipi de Palau de Santa Eullia, a l'Alt Empord.
Santa Eullia de Puig-oriol, cap del municipi de Llu, a Osona.
Santa Eullia de Riuprimer, municipi d'Osona.
Santa Eullia de Ronana, municipi del Valls Oriental.
Espanya;
Santa Eulalia del Campo, municipi de la provncia de Terol.
Santa Eulalia la Mayor, vila del municipi de la Foia d'Osca, a la provncia d'Osca.
 Esglsies:
Santa Eullia d'Ultramort, esglsia romnica del municipi d'Ultramort, al Baix Empord.
 Herldica i vexillologia:
Creu de Santa Eullia, nom amb qu s conegut tamb el sautor.
Senyera de Santa Eullia, bandera de la ciutat de Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133614" title="Lorenzo Da Ponte" nonfiltered="4377" processed="4318" dbindex="54685">

Lorenzo Da Ponte (Cneda, Treviso, 10 de mar de 1749 - Nova York, 1 d'agost de 1838), poeta i llibretista itali conegut sobretot per haver estat l'autor dels llibrets de tres grans peres de Mozart.

Naix en el si d'una famlia jueva, i el seu nom original s Emanuele Conegliano.
L'any 1763 tota la famlia es converteix al catolicisme i pren el nom del bisbe que oficia el baptisme. Ms tard Da Ponte es fa capell i viu a Vencia. No obstant aix, en aquesta ciutat porta una vida llibertina i dissoluta, fins que el 1779 s expulsat de la Repblica de Vencia. Es trasllada a Viena grcies a l'inters demostrat per Antonio Salieri i per la seua habilitat, ja manifesta, de llibretista, i en aquesta ciutat aconsegueix el lloc de poeta oficial de la cort de l'emperador Josep II. Conv recordar que en aquells anys era quasi obligatori que les peres estigueren cantades en itali, i Da Ponte es va mostrar en posici de produir nombrosos llibrets d'xit per a diferents msics.

D'aquests anys data la seua collaboraci amb Mozart en la creaci de tres obres mestres: Le nozze di Figaro (1786), a partir de la comdia de Beaumarchais, Don Giovanni (1787) (en el llibret del qual tamb va contribuir en menor grau Giacomo Casanova) i Cos fan tutte (1790).

Desprs de la mort de Josep II l'any 1790, Da Ponte cau en desgrcia en la cort i el 1791 es veu obligat a allunyar-se de Viena. Perd quasi tota la seua popularitat, des de 1792 a 1805 resideix en Londres; successivament es trasllada als Estats Units d'Amrica i desprs d'algunes peripcies, s'estableix en Nova York. Ac es dedica a l'enseanaza de la llengua i la literatura italianes i intenta, si b amb poc xit, de promoure la constituci d'un primer teatre operstic. Des de 1823 a 1827 publica els seus Memries en quatre volums, la redacci definitiva dels quals l'ocupa de 1829 a 1830. En aquesta poca es publica tamb el Anti Da Ponte, un libel contra les seues capacitats potiques.

 Obres .
Llibrets.
 Ifigenia in Tauride (1783) - Adaptaci de l'pera Iphignie en Tauride de Christoph Willibald Gluck;
 La Scuola de' gelosi (1783) - Versi revisada dels llibrets de 1778 de Caterino Mazzol - Msica d'Antonio Salieri;
 Il Ricco di un giorno (1784) - Msica d'Antonio Salieri;
 Il Burbero di buon cuore (1786, segons la pea Le Bourru bienfaisant de Carlo Goldoni) - Msica de Vicent Martn i Soler;
 Il Demogorgone ovvero Il filosofo confuso (1786) - Msica de Vincenzo Righini;
 Il Finto cieco (1786) - Msica de Giuseppe Gazzaniga;
 Le nozze di Figaro (1786, basada en la pea Le Mariage de Figaro de Beaumarchais) - Msica de Mozart;
 Una cosa rara, o sia Bellezza ed onest (1786, basada en la comdia La Luna de la Sierra de Luis Vlez de Guevara) - Msica de Vicent Martn i Soler;
 Gli equivoci (1786) - Msica de Stephen Storace;
 L'Arbore di Diana (1787) - Msica de Vicent Martn i Soler;
 Il Dissoluto punito, o sia Il Don Giovanni (1787) - Msica de Mozart;
 Axur, re di Ormus (1787/88, basada en l'obra Tarare de Beaumarchais) - Msica d'Antonio Salieri;
 Il Talismano (1788, basada en una obra de Carlo Goldoni) - Msica d'Antonio Salieri;
 Il Bertoldo (1788) - Msica d'Antonio Brunetti;
 L'Ape musicale (1789) - Pastitxe a partir de composicions de diferents mestres;
 Il Pastor fido (1789, basada en la pastoral homnima de Giovanni Battista Guarini) - Msica d'Antonio Salieri;
 La Cifra (1789) - Msica d'Antonio Salieri;
 Cos fan tutte, o sia La scuola degli amanti (1789/90) - Msica de Mozart;
 La Caffettiera bizzarra (1790) - Msica de Joseph Weigl;
 La Capricciosa corretta (1795) - Msica de Vicent Martn i Soler;
 Antigona (1796) - Msica de Giuseppe Francesco Bianchi;
 Il Consiglio imprudente (1796) - Msica de Giuseppe Francesco Bianchi;
 Merope (1797) - Msica de Giuseppe Francesco Bianchi;
 Cinna (1798) - Msica de Giuseppe Francesco Bianchi;
 Armida (1802) - Msica de Giuseppe Francesco Bianchi;
 La Grotta di Calipso (1803) - Msica de Peter von Winter;
 Il Trionfo dell'amor fraterno (1804) - Msica de Peter von Winter;
 Il Ratto di Proserpina (1804) - Msica de Peter von Winter;
 Textos per a cantates, oratoris, etc.
 Per la ricuperata salute di Ofelia (1785) - Msica de Wolfgang Amadeus Mozart, Antonio Salieri i Cornetti (obra perduda);
 Davidde penitente (1785) - Msica de Wolfgang Amadeus Mozart;
 Hymn to America - Msica d'Antonio Baglioni;

Altres.
 Memorie, quatre volums (Nova York, 1823-27).

 Enllaos externs .
Biografia en la Columbia Encyclopedia ;
Lorenzo Da Ponte de Riccardo Insolia ;
Esbs biogrfic de Wolfgang Hildesheimer ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133619" title="Temporada del 2006 de pilota valenciana" nonfiltered="4378" processed="4319" dbindex="54687">
Heus ac un resum de les principals competicions de Pilota valenciana jugades ntegrament o acabades l'any 2006.

 Professionals .
 Escala i corda .


 Front .


 Galotxa .


 Raspall .


 Aficionats .

 Escala i corda .


 Front .


 Galotxa .


 Llargues .


 Palma .


 Perxa .


 Raspall .


 Internacionals .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133621" title="Els matins" nonfiltered="4379" processed="4320" dbindex="54688">
Els matins de TV3, o senzillament Els matins, s un programa informatiu i d'entreteniment de Televisi de Catalunya ems per TV3, TVCi (i en part al 3/24) en directe de 8.00 a 13.00. L'eix principal del programa s la informaci i els serveis. Est dirigit per Josep Cun i ha estat presentat per ell mateix juntament amb Helena Garcia Melero -fins al febrer de 2007- i per Ldia Heredia, que va substituir l'Helena.
 Estructura .
L'estructura tradicional del programa s la segent, tot i que en l'actual temporada s'ha buscat una menor diferenciaci de les seccions.

 8.00-8.35h: Bloc informatiu: d'informaci general, economia, esports, meteorologia i trnsit.
 8.35h-9.00h: Entrevista presentada per Josep Cun;
 9.00-10.00h: Tertlia ;
 10.00-11.00h: Taula de redacci i microseccions de borsa de treball, medi ambient, salut...
 11.00-11.45h: Successos i testimonis;
 11.45-12.15h: Anlisi de l'actualitat per Pilar Rahola;
 12.15-13.00h: Debats, colloquis...

 Entre les 9.00 i les 11.00, s'actualitza la informaci amb connexions amb la redacci del canal d'informaci permanent 3/24. A ms, es repassa des del plat d'Els matins el trnsit i el temps.
 Tamb, al llarg del programa es fan connexions amb reporters a diferents punts de Catalunya (Fina Ruaix, Pol Mars...);

 Histria .

Els matins es va estrenar el 23 d'abril de 2004, com a intent del director de TVC Francesc Escribano de reformular la franja de mat. El programa s'ha mantingut des dels seus inicis lder dels matins i ha guanyat un premi Ondas.

Collaboradors.
Alguns dels rostres del programa sn: Espartac Peran (trnsit), Aurora Massip (economia), Isabel Bosch (esports), Marc Prez (participaci espectadors), Pilar Rahola i Sergi Pmies (opini), Jos Luis Gallego (medi ambient), Maika Navarro i Nando Garcia (successos), Xavier Sol (agenda), i Margarita Puig i Nria Feliu (coses de dones).

Enllaos externs.
Pgina del programa al web de TV3;
Fitxa d'"Els Matins" a l'Internet Movie Database;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133622" title="Crust" nonfiltered="4380" processed="4321" dbindex="54689">
El crust s un estil musical derivat del punk rock nascut a comenaments dels anys 80, formant part de la subcultura punk. El crust s fonamentalment punk rock o hardcore punk amb un so ms extrem -greu, pesant, brut-, una atmosfera menys festiva i ms aviat fosca i/o agressiva, i una temtica compromesa amb temes socials i poltics, tractats desde un punt de vista ms aviat pessimista. El crust tendeix a tenir una certa influncia del metal.

El grup que est considerat com pioner del crust es Amebix, del Regne Unit. D'altra banda, un altre grup que ha sigut una gran influncia per la majoria de grups de crust s Discharge, tamb del Regne Unit, i aquest ltim es podria considerar perfectament com el grup pioner tant del hardcore europeu com del crust. Altres grups importants sn Doom (Regne Unit), Skitsystem (Sucia), Wolfpack/Wolfbrigade (Sucia) i Tragedy (EUA), entre altres.

El crust s el subgnere menys accessible del punk, tant musicalment com en termes de popularitat, el que fa que mantingui la seva integritat.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133624" title="Archipel demain" nonfiltered="4381" processed="4322" dbindex="54690">

Archipel demain (en catal Arxiplag dem) s un partit poltic de l'arxiplag francs de Saint-Pierre i Miquelon. Va ser fundat l'any 1985 per iniciativa del diputat Grard Grignon i des de llavors ha anat creixent fins a convertir-se avui dia en el primer partit de l'arxiplag. Aix, militen a Archipel demain els dos representants de Saint-Pierre i Miquelon al Parlament francs.

El diputat a l'Assemblea Nacional Francesa per Saint-Pierre i Miquelon s Grard Grignon, fundador del partit i diputat a Pars des del 1986, mentre que el senador de l'arxiplag s Denis Detcheverry, senador des del 2004 i alhora batlle del municipi de Miquelon-Langlade, un dels dos municipis en qu s dividit l'arxiplag. Tots dos formen part dels grups parlamentaris de la UMP a les seves respectives cambres.

Enllaos externs.
Pgina web oficial d'Archipel demain ;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133626" title="Jack l'Esbudellador" nonfiltered="4382" processed="4323" dbindex="54691">

Jack l'Esbudellador (de l'angls Jack the Ripper) s el pseudnim atorgat a l'autor dels assassinats de cinc prostitutes del barri pobre londinenc de Whitechapel entre l'agost i el novembre de 1888. 

La rellevncia donada al cas i el fet que l'assass compti amb un nom fictici rau en qu els fets mai va es van solucionar i que podria tenir certa transcendncia histrica (fins i tot podria esquitxar la monarquia anglesa de l'poca). s per aix que el cas de Jack the Ripper es pot incloure ja en el folklorisme britnic. El temps dels assassinats coincid amb l'expansionisme de la premsa, que va estendre la notcia fent-ne notar el salvatgisme dels actes i augmentant-ne l'expectaci.

Es pot trobar numerosa bibliografia al respecte ja que molts investigadors (anomenats ripperologists) han seguit la pista del Jack: existeixen varies teories i suposicions i molts indicis que ajuden a seguir un cam, per mai s'ha descobert la identitat de l'assass, si es tractava d'un complot o quines raons tenia (o tenien). 

Les vctimes.



Les cinc vctimes de Jack l'Esbudellador eren dones prostitutes o que freqentaven la prostituci als carrers per a poder subsistir. Tot i que alguns estudiosos hi inclouen assassinats contemporanis, la majoria coincideixen en qu les vctimes de Jack van ser aquestes cinc dones:

Mary Ann Nichols, assassinada el divendres 31 d'agost de 1888. ;
Annie Chapman, assassinada el dissabte 8 de setembre de 1888. ;
Elizabeth Stride, assassinada el  diumenge 30 de setembre de 1888. ;
Catherine Eddowes, assassinada la mateixa nit que Stride.
Mary Jane Kelly, assassinada el divendres 9 de novembre de 1888.

La gola de cada vctima va ser tallada d'esquerra a dreta (suggereix que l'assass era dret) per a desprs realitzar una mutilaci abdominal, tot i que en algun dels cinc casos els esquarteraments van ser molt ms extensos, incloent-hi extraccions d'rgans, etc. La naturalesa de les ferides implica que l'assass havia de tenir coneixements d'anatomia: per aix, s'ha proposat la idea que Jack era un metge, un cirurgi o potser un carnisser.

Els quatre primers assassinats es van cometre en llocs pblics o gaireb pblics, on les prostitutes executaven el seu servei, com carrerons o patis de darrere. El darrer s'esdevingu a l'habitaci de Kelly, com mostra la fotografia.

Les cartes.



El 25 de setembre de 1888 l'agncia estatal de notcies va rebre una carta escrita amb tinta vermella que deia el segent:

Estimat cap,

ja fa dies que sento que la policia m'ha capturat, per en realitat encara no m'han trobat. No suporto a cert tipus de dones i no deixar d'esbudellar-les fins que hagi acabat amb elles. El darrer s un magnfic treball, a la dama en qesti no li va donar temps ni a cridar. M'agrada la meua feina i estic ansis de recomenar, aviat tindr noticies meves i del meu graciosssim joc... Signat: Jack l'Esbudellador.

Fou a partir d'aquesta carta que es comen a usar el sobrenom de Jack. S'especula que la carta va ser enviada per la premsa per tal de disposar d'un nom d'assass i vendre ms diaris, a ms de remenar ms la perdiu. De fet la policia i les agencies de premsa van rebre dotzenes de cartes, per noms una es va atribuir a l'assass. Deia aix:

Des de l'infern

Senyor Lusk; li adjunto la meitat d'un rony que vaig prendre d'una dona i que he guardat per a vost. L'altra part la vaig fregir i me la vaig menjar, estava molt bona. Li puc enviar el ganivet ensangonat si s'espera un xic. Signat: atrapi'm quan pugui senyor Lusk.

George Lusk era el president del comit de Vigilancia de Whitechapel.

Frederick George Abberline, inspector de la Policia Metropolitana de Londres, va ser la principal figura de la policia que va investigar i perseguir a Jack l'Esbudellador.

L'assass.





Els investigadors creuen que tenia bona conducta, a ms d'una capaitat innata per a barrejar-se entre la multitud y han arribat a la conclusi de qu segurament va ser interrogat per la Policia, que el van descartar al no poder entreveure la seva faceta sdica.

A ms de tenir coneixements d'anatomia, com s'ha assenyalat abans, l'assass tenia una bona posici econmica puix en un dels escenaris del crim es van trobar grams de ram, que en aquella poca eren un b car i luxs. Aquestes dues pistes son les que principalment han emps les teories conspiratives que relacionaven els crims amb el metge de la reina, William Withey Gull, reputats pintors de l'poca, com Walter Sickert, o fins i tot membres de la famlia reial, com el prncep Albert Vctor. Segons aquest tipus de teories, la investigaci hauria estat tapada, frenada o manipulada. Sovint es relacionen aquests crims amb la francmaoneria, societat a la que pertanyien molts personatges d'aquest  particular trencaclosques.

D'entre els ms recurrents presumptes autors dels assassinats, que no ms probables, considerem els segents:

Aaron Kominski (1865 1919) Polons i jueu. Est constatat que durant la seva vida va patir trasbalsos mentals i que ingress ms d'un cop en centres psiquitrics. Podria tenir alguna tendncia homicida. Vivia a prop de la zona dels assassinats. Va ser apuntat per la policia en l'poca dels assassinats. Darrerament ha tornat a estar al punt de mira dels ripperologists en trobar unes anotacions en un quadern de policia de l'poca on l'autor assegurava que era ell. Kominski no va ser mai jutjat per mostrar smptomes de bogeria. S'especula que un altre jueu podria haver estat testimoni seu per que no va voler acusar-lo. De totes maneres es tenen comptabilitzats 13 possibles testimonis que haurien vist Jack o el seu cotxer per la nit a Whitechapel; bviament, cap testimoni va ser decisiu ni s'ha pogut demostrar que veiessin l'autntic assass.

Montague John Druitt (1857 - desembre de 1888) Professor i bon esportista, podria haver estat vctima de prejudicis per la seva conducta antisocial i la seva possible homosexualitat. Va ser acusat de ser l'Esbudellador durant l'poca dels assassinats, tot i que avui dia se'n tenen ms dubtes. Se'l va trobar flotant mort al Tmesis amb pedres a les butxaques desprs del cinqu assassinat. Les teories actuals dubten de si es va sucidar o si realment va ser assassinat per buscar un cap de turc. L'inspector Abberline va dubtar de qu fos realment un possible Jack.

William Withey Gull (1816 - 1890) Metge de la reina Victoria. Va ser assenyalat com a possible Jack the Ripper anys desprs per diversos investigadors, a travs de la teoria de la conspiraci reial.

Walter Sickert(1860 1942) Un altre sospits segons les teories de la conspiraci reial, per tant acusat anys desprs pels Ripperologists. Pintor i artista nascut a Alemanya amb ascendncia danesa. Se'l considera sospits per la seva relaci amb les classes benestants i, segons els investigadors, es pot sostreure cert grau de misognia en les seues pintures, d'on tamb es creu que hi ha indicis per identificar-lo com autor de la carta encapalada amb la partcula From Hell. Altres estudiosos consideren que no pot ser Jack puix que en aquelles dates va estar vivint a Frana.

Prncep Albert Vctor (1864 - 1892) Principal personatge que va provocar aquests fets segons els defensors de la teoria de la conspiraci reial. Per tan, tamb considerat com a possible autor dels assassinats. Opci descartada per alguns investigadors que creuen que en aquelles dates el prncep resid a Esccia.

Ms sospitosos.

En l'poca contempornia als assassinats la policia de Londres va assenyalar a possibles sospitosos com George Chapman, assass de tres dones poc temps abans per amb un modus operandi diferent, car les enverin. John Pizer tamb jueu polons i resident a Whitechappel, era un blanc fcil ja que era sospits d'haver assaltat alguna prostituta poc abans dels cinc assassinats. Durant el seu interrogatori va comptar amb la coartada d'haver estat parlant amb un policia durant un assassinat. Es considera que se'l va arrestar ms aviat per qestions d'imatge de la policia i no pas com un sospits fonamentat. El Dr. Francis Tumblety, a ms de metge era homosexual i la rumorologa l'acusava d'haver actuat de forma negligent amb els seus pacients. No existien proves per acusar-lo.

En definitiva, d'entre els noms ms coincidits i els ms polmics, molts es relacionen per ser dintre d'una trama que possiblement mai es resolgui. Si enumerssim tots els personatges que almenys alguna vegada hagin estat assenyalats com a possibles sospitosos, tindrem una llista de 175 noms.

Bibliografia relacionada.

The Complete History of Jack the Ripper by Philip Sugden, (2002) ISBN 0-7867-0276-1;
The Ultimate Jack the Ripper Sourcebook  by Stewart P. Evans and Keith Skinner, (2002) ISBN 0-7867-0768-2;
Jack the Ripper: The Facts by Paul Begg, (2004) ISBN 1-86105-687-7;
Jack the Ripper: Scotland Yard Investigates by Stewart P. Evans and Donald Rumbelow (2006) . ;
The Complete Jack the Ripper by Donald Rumbelow, (Revised edition 2005) ISBN 0-425-11869-X;
Ripperology by Robin Odell, (2006) ISBN 0-87338-861-5;
The Jack the Ripper A-Z by Paul Begg, Martin Fido and Keith Skinner, (1996) ISBN 0-7472-5522-9;
The Mammoth Book of Jack the Ripper (1999) by Maxim Jakubowski and Nathan Braund (editors), ISBN 0-7867-0626-0;
Casebook: Jack the Ripper by Stephen P. Ryder (editor);
;
;

 Enllaos externs .



 Wikipedia teories conspiratries al voltant de Jack l'Esbudellador;
  Metropolitan Police of London web oficial amb informaci sobre el cas;
  Clarn on s'esmenta la recent hiptesi de Kaminski com a autor dels fets;
  El Peridico pressumpte retrat robot fet per la policia britnica;
  Casebook.org web dedicat al cas ;
  From Hell la novela grfica d'Alan Moore;
  IMDB la pellcula basada en el cmic anterior;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133632" title="Perfumeras Avenida Baloncesto" nonfiltered="4383" processed="4324" dbindex="54692">

El Perfumeras Avenida Baloncesto, sovint anomenat Perfumeras Avenida Salamanca, s un club de basquetbol femen espanyol de la ciutat de Salamanca, a Castella i Lle.

 Histria .
El club Perfumeras Avenida Baloncesto nasqu el 1988 com a club de la Universitat de Salamanca, de la qual adopt el nom, A.D. Universidad de Salamanca, fins el juliol de 1994. Aquell any, l'empresa Halcn Viajes n'adquir els drets i el club fou anomenat C.B. Halcn Viajes. L'actual denominaci, Perfumeras Avenida fou adoptada la temporada 2002/03, quan l'esmentada cadena de perfumeries esdevingu principal patrocinador del club.

 Pavellons .
L'actual pavell del club s el pavell de Wurzburg, propietat de l'ajuntament de la ciutat, amb capacitat per a 5.000 espectadors. Anteriorment, les seus pavellons havien estat: pavell de la Alamedilla (1.600 persones) i el pavell del collegi Amor de Dios pels entrenaments.

 Palmars .
1 Lliga espanyola de bsquet femenina: 2005/06;
2 Copa espanyola de bsquet femenina: 2004/05, 2005/06;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133637" title="Tour de Frana de 1905" nonfiltered="4384" processed="4325" dbindex="54693">


El Tour de Frana de 1905 es celebr entre el 9 de juliol i el 30 de juliol de 1905 amb un clar color francs, ja que els deu primers de la classificaci i tots els guanyadors d'etapa eren francesos, a diferncia d'edicions anterios on hi havia hagut alguna victria Sussa. 

Aquest any es canvi el sistema de la classificaci general, passant del sistema per temps a un sistema de puntuaci.

La cursa tingu a l'escalador Ren Pottier com a gran protagonista, ja que va trencar la cursa a la primera etapa de muntanya de la histria del Tour de Frana amb el port de Ballon d'Alscia i semblava tenir garantida la victria final a Pars, per una tendinitis el va apartar del primer lloc. Aleshores, l'etern aspirant, Hippolite Aucouturier encapal la cursa, per fou Louis Trousselier qui s'edugu aquesta edici de la cursa.  

Ren Pottier va pujar el Ballon d'Alscia a un ritme de 20 km/h, velocitat semblant a la que pujaria el pilot a comenaments del segle XXI.

El pilot s ms que mai francs, amb noms dos corredors estrangers presents a la prova: els belgues Alos Catteau (11) i Julien Lootens (20).

Resultats.

 Classificaci general.



 Etapes.



Enllaos externs.
 1905 Histria del Tour de Frana  ;
 La memria del ciclisme. Tour de 1905 ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133638" title="XAMPP" nonfiltered="4385" processed="4326" dbindex="54694">
XAMPP s un paquet de programari lliure que cont el servidor HTTP Apache, base de dades de MySQL i eines necessries per utilitzar el PHP i el llenguatge de programaci Perl. El programa es llana sota el GNU de Llicncia Pblica General i d'un servidor web, d's fcil, capa de servir pgines dinmiques. Actualment, XAMPP est disponible per a Windows, Linux, Solaris i Mac OS X (el X en el seu nom podria estar dret per a un qualsevol d'aquests sistemes operatius.

 Caracterstiques i Requisits .
XAMPP tant sols requereix descarregar i executar un arxiu zip, tar, o exe, realitzar unes petites configuracions en alguns dels components que el servidor Web necessitar. XAMPP s'actualitza regularment per incorporar les ltimes versions d'Apache/MySQL/PHP i Perl. Tamb inclou altres mduls como OpenSSL i phpMyAdmin. Per installar XAMPP tant sols necessitem  una petita fracci del temps necessari per descarregar i configurar els programes per separat.

 Aplicacions .

Oficialment, els dissenyadors de XAMPP van pensar el seu s com una eina de desenvolupament, para permetre als dissenyadors de llocs Webs i programadors provar la seva feina en els seus propis ordenadores sense cap tipus d'accs a Internet. A la prctica, XAMPP s utilitzat actualment per servidors Web, i amb algunes modificacions s generalment suficientment segur per ser-ho. Amb el paquet s'inclou una eina especial per protegir fcilment les parts mes importants.

 Vegeu tamb .
 WAMP;
 LAMP;
 LAMDA;
 Apache;
 MySQL;
 PHP i Perl;

Enllaos externs.
Pgina oficial;
Article d'IBM;
Entrevista Kai Seidler-MySQL;
Guia d'installaci i configuraci a GNU/Linux;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133639" title="Repblica Democrtica de Gergia" nonfiltered="4386" processed="4327" dbindex="54695">




La Repblica Democrtica de Gergia (georgi:                                    , Sakartvelos Demokratiuli Respublika), 1918 1921, fou el primer govern modern de la repblica de Gergia. La RDG fou creada desprs del collapse de l'Imperi Rus iniciat amb la Revoluci Russa de 1917. Tenia fronteres amb Rssia, i la Repblica de la Muntanya del Nord del Cucas al nord, Turquia, Armnia, i Azerbaitjan al sud. Tenia una extensi de 107.600km (la de la Gergia actual s de 69.700km), i una poblaci de 2,5 milions.  La capital era  Tbilisi i la llengua oficial el georgi. Fou proclamada el 26 de maig de 1918 desprs del trencament de la Federaci Transcaucsica, i fou liderada pel Partit Socialdemcrata Georgi (menxevic). El jove estat no fou capa d'evitar la invasi de l'Exrcit Roig, i fou incorporada el mar de 1921 a la URSS com a Repblica Socialista Sovitica de Gergia. 
 Antecedents .
Pel febrer del 1917 es reuniren a Tbilisi Mikhail Tsereteli, cap del Comit de la Independncia de Gergia, el coronel i simpatitzant del futur Partit Nacional Democrtic,  David Vachnadze, el general socialista-federalista Ioseb Gedevanishvili i els menxevics Noe Zhordania, Evgen Gegechkori i Meliton Kartsivadze. En aquesta primera trobada decidiren treballar per la independncia georgiana. En el Primer Congrs dels Soviets de Transcaucsia del mar del 1917, els menxevics controlaren la situaci i exigiren major autogovern, per sense arribar a la independncia. El mateix mes, l'Esglsia Ortodoxa Georgiana es va declarar autocfala i independent, amb els patriarques Kirion II (1917-1918), Leonide (1918-1921) i Ambrosi (1921-1927).

La pujada al poder d'Alexander Kerenski a Moscou va donar un cert relleu a la poltica russa dels menxevics georgians. Entre el 4 i el 20 de juny del 1917 se celebr el congrs fundacional de Partit Nacional Democrtic a Tbilissi, i hi fou nomenat secretari del partit Spiridon Kedia, alhora que s'aprovava un programa de caire no socialista, partidari de la total independncia de Gergia, i per tant oposat tant a l'imperialisme rus com al bolxevisme, basant-ne l'ideari en el cristianisme, la defensa de la propietat privada i de la democrcia. 

El 25 d'octubre del 1917 fou nomenat Comissari de Transcaucssia el menxevic georgi Evgen Gegechkori. Alhora, Chkheidze esdev diputat a Petrograd i Noe Zhordania s encarregat de formar un govern provisional a Gergia, tot i que aviat ser atacat pel general rus blanc Anton Denikin, totalment contrari a les concessions a les "nacionalitats". I d'aquesta manera, l'11 de novembre del 1917 Gergia es va declarar autnoma de Rssia. El 15 de novembre es va formar el Comissariat Transcaucasi del qual en formaren part tots els partits locals.

El 15 de gener del 1918 els georgians enviaren representants propis a la Conferncia de Pau de Brest-Litovsk, de la mateixa manera que ucranesos i armenis, i per la qual foren obligats pels alemanys a cedir Batumi als turcs. Tanmateix, es negaren a cedir territori, i el 9 d'abril del 1918 es reun l'Assemblea Constituent o Seim de Transcaucsia, federal i socialista. El menxevic georgi Akaki Chkhenkeli (1874-1959) fou nomenat cap del govern provisional transcaucsic, mentre que Nikoloz Chkheidze (1864-1926) esdevenia cap del Seim i Noe Zhordania (1869-1953) cap del govern georgi. Les institucions de la federaci es concentraren a Tbilisi. 

Com a resposta, el 15 d'abril els turcs ocuparen Batumi, sense que les tropes caucsiques poguessin evitar-ho.

 Proclamaci de la Repblica .

Degut a les fortes divisions internes i a la ineficcia de la federaci, el 22 de maig se celebr a Batumi la Segona Trobada, organitzada per l'historiador Zurab Avalishvili (PND), on participaren els membres del partit Niko Nikoladze i Petre Surguladze, i els menxevics Noe Zhordania i Akaki Chkenkeli. El 25 de maig del 1918 es va dissoldre la Federaci Transcaucsica i la Repblica Democrtica de Gergia es proclam independent el dia 26. Noe Zhordania s escollit president, Noe Ramishvili fou nomenat primer ministre, i Akaki Chkhenkeli ministre d'afers exteriors, i l'escriptor i filleg Konstantine Gamsakhurdia ambaixador a Alemanya.

Les noves autoritats s'encarreguen com a primera tasca obrir negociacions secretes amb els alemanys a Poti (no els quedava un altre remei, donada la situaci i l'enemistat de russos i turcs). Immediatament, els alemanys hi enviaren el comte von Schulenburg i el general von Krassenstein amb 2.000 soldats que s'installaren al sud del pas i reactivaren el ferrocarril Batumi-Baku. El general von Lossow arriba a un acord amb ells per establir-hi un protectorat alemany, i a canvi de reconixer la seva independncia i protegir-los de les demandes territorials turques, usaran els ferrocarrils, els ciutadans alemanys tindran llibertat de moviments i d'inversions, dominaran tots els vaixells i ports i monopolitzaran totes les mines i tota la producci industrial. Pel juny, endems, signaren la Pau de Batumi amb els turcs, als quals cediren part d'Artvin a canvi de renunciar a Akhaltsikhe i Akhalkalaki.

El nou govern va adoptar per primer cop la bandera nacional de  color bordeus amb el rectangle blanc i negre, que va onejar per primer cop sobre el palau del virrei de Tbilisi, la diada nacional (25 de maig), l'himne i altres institucions; tamb organitzaren un nou exrcit, un gran nombre d'escoles , una universitat nacional georgiana a Tbilisi (merc els esforos d'I. Janahishvili), una Escola Politcnica, un Institut d'Histria i Arqueologia, el Teatre Rustaveli, la Societat d'Artistes Georgians, un Conservatori i una Acadmia de Belles Arts, que ms tard els bolxevics consideraran com a seves. Un dels lders menxevics, Irakli Tsereteli, tamb va insistir en no repetir l'error dels moderats russos i obligaren als soviets georgians a sotmetre's al nou govern democrtic de Zhordania.

Nogensmenys, els bolxevics georgians, minoritaris al pas (hi havia noms 10.000 afiliats, contra 60.000 menxevics), no ho van acceptar i aprofitaren el descontentament dels pagesos a la zona muntanyenca del Nord (districtes de Dusheti, Ratxa, Tianeti i Letxkhumi) per la lentitud de la reforma agrria per formar comits en condicions de rebelli oberta. El petits propietaris de Dusheti descobriren, per, que el que pretenien els bolxevics era que la terra fos controlada per un estat centralitzat i no pas pels poders locals, i no els donaren suport.

Un  grup armat de bolxevics, format per antics soldats, va intentar ocupar Zugdidi el 27 de juny, per fou rebutjat. Alhora, Samshe Lezhava organitz guerrilles a Ratxa, i Gegechkori comand 300 guerrillers a Lechkumi Ratxa, alhora que els ossets de Sachkeri donaren suport als sovitics del govern de la regi del Terek, per el Kavkraikom (Comit Regional Caucasi) va haver de traslladar la seu del Nord de Gergia a Vladikavkaz, al Caucas del Nord.



L'11 de novembre del 1918, per, Alemanya es va rendir als aliats, ra per la qual les tropes alemanyes abandonaren el pas i foren substitudes per tropes britniques; els britnics hi nomenaren Alt Comissari a Tbilissi Oliver Wardrop, bon coneixedor de la cultura i histria georgianes. Per aviat sorgiren conflictes amb la Repblica Democrtica d'Armnia pels 5.000 km d'Akhalkhalaki, Lori i Bortxalu i pel port de Batumi, ocupat per Turquia fins a l'armistici de Mudros del novembre del 1918.

El gener del 1919 tot aix provocar un conflicte armat entre Armnia i Gergia pel control del ferrocarril Batumi-Tbilissi i pels drets duaners que els georgians havien imposat als armenis, que desesperadament buscaven una sortida al mar. El conflicte fou acompanyat de mesures repressives (suspensi de diaris armenis, arrest dels diputats i regidors dashnak) i extorsi monetria. Noms la intervenci britnica va acabar amb aquesta guerra absurda, per les relacions entre armenis i georgians en van sortir molt perjudicades. Com a resultat, es va craer una mena de "zona neutral" sota administraci mixta, per tornaria a administraci georgiana el novembre del 1920.

Pel gener del 1919 enviaren una delegaci amb armenis i zeris a la Conferncia de Pau de Pars; tanmateix, totes llurs demandes eren rebutjades a causa dels interesos de les Potncies en establir-hi algun mandat sobre alguna de les noves Repbliques, i endems, el reconeixement implicava l'enviament de tropes a la zona. 

El febrer del 1919 es van fer eleccions a l'Assemblea Constituent Georgiana o Dampudznebeli Kreba, amb 505.477 votants (el 60% del cens):


El cap del parlament ser Karlo Chkheidze (menxevic), amb els secretaris Ekvtime Takaishvili (PND) i Alexandre Lomtatidze (menxevic). I entre els diputats ms reconeguts estaven els nacionalistes Revaz Gabashvili, Vasi Tsereteli, Giorgi Gvazava, Parten Gortua, Iason Javakhishvili, els menxevics Seit Devdariani, Medliton Kartsivadze i Irakli Tsereteli, i el federalista Alexandre Tsereteli.  Un dels caps del PND al parlament, G. Zhuruli, fou membre del primer govern georgi i deman el restabliment de l'Esglsia Ortodoxa Autocfala Georgiana com a oficial. Pel mar del 1919 ratificaren una constituci de caire socialdemcrata, i s'aliaren amb els musavatistes zeris per vncer el general blanc Anton Denikin. Tamb intentaren fer una reforma agrria expropiant les terres dels funcionaris russos i dels grans propietaris, per els va mancar suport financer. Tot i aix, 660.000 hectrees de terra foren preses als nobles, que noms es quedaren amb 37.000; tot i aix, deixaren a cada noble unes 10 hectrees, ms que als nous propietaris, i l'estat assum el control dels boscos, pastures i aiges. 

El 12 de gener del 1920 la Delegaci Georgiana a Pars va rebre del Consell Superior dels Aliats el reconeixement de facto del seu govern, per alhora, els caps aliats decidiren no enviar tropes a Transcaucsia per tal de prevenir una invasi bolxevic (els sovitics atacaven aleshores Azerbaidjan), sin tan sols armes, municions i queviures.

Per l'abril del 1920 comenaren un conflicte amb els zeris pel districte de Zatakaly, contra el quan reberen l'ajut dels comunistes russos, que els imposaren M. Ramitxvili com a ministre d'interior; i aquest nomenaria Lavrenti Bria cap de la policia secreta, la Txeka, que comenaria a imposar el terror. Per la definitiva pau de Pars del 7 de maig del 1920, la Rssia Sovitica reconegu la independncia georgiana  a canvi de permetre la lliure activitat dels comunistes georgians, per el primer ministre britnic David Lloyd George va projectar cedir-la en protectorat a Itlia, encara que el ministre Nitti va desistir. Amb aquesta excusa, el 9 de juny del 1920 els ltims soldats britnics foren evacuats de Gergia.

El 17 de gener del 1921 la Repblica Georgiana ja era reconeguda per 22 estats, entre ells Turquia, Alemanya, Argentina, Itlia, Jap, Frana i el Consell Suprem dels Aliats, per la seva situaci encara era molt precria, ja que el 78 % del seu permetre fronterer era setjat pels russos. Els sovitics, que trobaven una forta resistncia al Cucas, no hi disposaven de prous efectius, per rebien molta pressi dels bolxevics georgians, Sergo Orkhonikidze (1886-1937), Pilipe Makharadze (1868-1941), Mikhail Tskhakaya (1865-1950) i Lavrenti Bria, qui organitzaren Revkoms (Comits d'Agitaci), clandestins des de febrer del 1918, sobretot entre els soldats de les guarnicions de Tbilissi (obra de Makharadze), alhora que el georgi Iosif Dzhugashvili Stalin prenia posicions a Moscou per assolir el liderat de tota la Uni Sovitica.

Aix, per l'11 de febrer del 1921 M. Mdivani i Sergo Orkhonikidze van intentar un cop d'estat bolxevic simulant un aixecament a la zona disputada de Lori, que fou seguit per la penetraci des d'Armnia de tropes russes a Gergia; com a excusa van prendre un mting de protesta a l'entrada del Seim que acab dissolt a trets per les forces lleials a Zhordania. 

Per un pacte secrete entre David Lloyd George i Krassin, els aliats no enviaren armes al govern de Zhordania i permeteren el control sovitic del Cucas. I el 14 d'abril Lenin, fins aleshores reluctant a intervenir, va donar el vistiplau, malgrat les protestes dels menxevics georgians que viatjaren a Moscou. Els rebels crearien un Revkom que prendria les funcions de govern provisional. Aix es formaria la Repblica Socialista Sovitica de Transcaucsia, de la qual Georgia en formaria part, juntament amb Armnia i Azerbaitjan.

El president Zhordania deman ajut al francs Ferdinand Foch, cap suprem de les forces aliades, per foren atacats per un combinat de turcs i l'11 exrcit sovitic; el 13 de febrer del 1921 ja havien ocupat Gagra, i el 25 el govern abandon Tbilisi en direcci a Batumi desprs de forts combats als voltants de la capital; el 17 de mar van ocupar Tbilisi, cosa que obligaria als caps de govern, Chkheidze, Chkhenkeli i al president Zhordania, a fugir cap a Pars, on formarien un govern georgi a l'exili.  Simultniament, el govern turc reclam el 21 de febrer les ciutats d'Artvin i Ardahan, a la qual cosa accedieren, per reclamaren tamb Batumi i Akhalkalaky, que foren ocupades pels turcs. Nogensmenys, el 18 de mar les tropes sovitiques ocuparen Batumi desprs que el 16 de mar arribessin a un acord fronterer turc sovitic.

 Veure tamb .
 Repblica Democrtica d'Armnia;
 Repblica Democrtica d'Azerbaidjan;
 Referncies .
 "Legal Acts of the Democratic Republic of Georgia (1918 1921)", Tbilisi, 1990 (en georgi);
 I. Tseretelli, "Separation de la Transcaucasie et de la Russie et Independence de la Georgie", Paris, Imprimerie Chaix, 1919 ;
 P. Surguladze, "The international importance of the independence of Georgia", Istanbul, 1918 (en georgi);
 P. Surguladze, "Georgia as the independent country", Istanbul, 1918 (en georgi);
 D. Ghambashidze, "Mineral resources of Georgia and Caucasia. Manganese industry of Georgia", London, 1919;
 K. Salia, "The History of Georgian Nation", Paris, 1983;
 Al. Manvelichvili, "Histoire de la Georgie", Paris, 1951 ;
 Z. Avalishvili, "The Independence of Georgia in the International Politics of 1918-1921", Paris, 1923 ;
 Karl Kautsky: Georgien. Eine sozialdemokratische Bauernrepublik. Eindrcke und Beobachtungen. Wiener Volksbuchhandlung, Wien 1921;
 K. Kandelaki, "The Georgian Question Before the Free World", Paris, 1951;
 G. Kvinitadze, "My answer", Paris, 1954 (en georgi);
 Jan V. Nanuashvili, "What everyone in the Free World should know about Russia", Vantage Press, New York - Washington - Hollywood, 1973;
 V. Tevzadze, "The memoirs of the Georgian Officer".  J. "Iveria", No 32, Paris, 1988 (en georgi);
 N. Matikashvili, M. Kvaliashvili, "Cadets".  J. "Iveria", No 32, Paris, 1988 (en georgi);
 O. Janelidze, "From May 26 to February 25", Tbilisi, 1990 (en georgi);
 G. Mazniashvili, "The Memoirs", Batumi, 1990 (en georgi);
 L. Urushadze, "Bolshevism-Menshevism and the Democratic Republic of Georgia (1918 1921)", 2nd edition, Publishing House "Ena da Kultura", Tbilisi, 2005, ISBN 99940-23-56-X (en georgi i angls);
 R. Tsukhishvili, "The English-Georgian Relations (1918 1921)", Tbilisi, 1995 (en georgi i angls);

 Enllaos externs .
  70 Anys de Gergia Sovitica per George Tarkhan-Mouravi ;
  El despertar de Gergia per David Schaich;
  Alguns problemes nacionals i tnics a Gergia (1918 1922) per Avtandil Menteshashvili.
  Mapa 1918 1921;
  Reajustaments territorials al Caucas, 1920 1921 ;
  Kartuli Idea   La idea georgiana per Dr. Levan Urushadze, 2005, ISBN 99940-0-490-5;
  "Repblica Democrtica de Gergia (1918 1921) pel Dr. Levan Z. Urushadze, 2005, ISBN 99940-0-539-1 ;
  Gergia per Karl Kautsky, pamflet antibolxevic.
  BEntre roig i blanc per Lev Trotski, un pamflet sobre Gergia.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133641" title="Mtrica (Informtica)" nonfiltered="4387" processed="4328" dbindex="54696">
MTRICA s una metodologia de Planificaci, Desenvolupament i Manteniment de Sistemes d'Informaci promoguda pel Ministeri d'Administracions Pbliques del govern espanyol per a la sistematitzaci de les activitats del cicle de vida dels projectes de programari a l'mbit de les administracions pbliques.

Aquesta metodologia prpia, es basa  en el Model de Processos del Cicle de vida de desenvolupament ISO/IEC 12207 (Information Technology - Software Life Cycle Processes) aix com en la norma ISO/IEC 15504 SPICE (Software Process Improvement And Assurance Standards Capability Determination).

 Elements fonamentals.
Processos;
Interfcies;
Tcniques i prctiques;
Rols o Perfils;

 Processos principals de MTRICA .
Al igual que ISO/IEC 12207, MTRICA est orientada a processos, que a la versi 3 sn els segents:
Planificaci de Sistemes d'Informaci (PSI).
Desenvolupament de Sistemes d'Informaci (DSI) que, degut a la seva complexitat, est dividit en  cinc processos:
Estudi de Viabilitat del Sistema (EVS).
Anlisis del Sistema d'Informaci (ASI).
Disseny del Sistema d'Informaci (DSI).
Construcci del Sistema d'Informaci (CSI).
Implantaci i acceptaci del Sistema (IAS).
Manteniment de Sistemes d'Informaci (MSI).

 Interfcies de MTRICA .
MTRICA, a la versi 3, proporciona quatre interfcies que defineixen activitats orientades a la millora i el perfeccionament dels principals processos de cara a garantir la consecuci de l'objectiu del desenvolupament:
Gesti de projectes (GP).
Seguretat (SEG).
Assegurament de la qualitat (QUA).
Gesti de la Configuraci (GC).

Gesti de projectes (GP).
La finalitat s planificar i fer el seguiment de les activitats i els recursos (humans i materials) que intervenen en el DSI.

Seguretat (SEG).
L'anlisi de riscos s una part fonamental del DSI segurs. Mtrica contempla els riscos lgics (fallades, errors, virus etc.) i no els fsics o d'ndole natural (inundacions, incendis, etc.).
La interfcie de seguretat fa possible incorporar durant la fase de desenvolupament els mecanismes necessaris que reforcin la seguretat, contemplant, si s'escau, les poltiques de seguretat vigents a l'organitzaci.

Gesti de la Configuraci (GC).
Consisteix en aplicar procediments administratius i tcnics durant el DSI i el seu manteniment amb la finalitat d'identificar i controlar els canvis en la configuraci del sistema aix i com de les modificacions efectuades.

Assegurament de la qualitat (QUA).
L'objectiu d'aquesta interfcie s proporcionar unes pautes de referncia per la definici i posada en funcionament de plans especfics d'assegurament de la qualitat aplicables a projecte concrets. Les activitats d'aquesta interfcie estan orientades a verificar la qualitat dels productes i les realitza un grup d'assessorament independent dels responsables de l'obtenci dels productes.

 Tcniques de MTRICA .
MTRICA, a la versi 3, distingeix entre:
Tcniques de desenvolupament (Casos d's, Diagrames de Classes, Diagrames de Flux de Dades, etc.).
 Tcniques de gesti de projectes (Tcniques d'estimaci, Staffing Size, Planificaci,...);
Prctiques (Anlisi d'impacte, Presentacions, Prototipatge,...)...

 Perfils de MTRICA .
MTRICA estableix els segents perfils pels participants del procs de desenvolupament d'un sistema d'informaci:
Directiu (Comitpe de Direcci, Directors d'Usuaris,...);
Cap de projecte (Responsable d'Implantaci, Responsable de Seguretat,...);
Consultor (Consultor Informtic, Tcnic de Sistemes);
Analista (Analista, Administrador de Bases de Dades, etc.);
Programador;


 Enllaos externs .
Webs oficials:
Ministeri d'Administracions Pbliques;
Consell Superior d'Informtica;
MTRICA v3 al CSI;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133645" title="Tour de Frana de 1906" nonfiltered="4388" processed="4329" dbindex="54697">


En el Tour de Frana de 1906 l'escalador que havia deixat bocabadats a tots els seguidors l'any anterior, Ren Pottier, seria el vencedor absolut de la prova, amb 5 victries d'etapa i el maillot groc a Pars. Seria la darrera participaci de Pottier, ja que poc desprs se sucidaria.

 La classificaci general es torna a fer per punts i no per temps.

Per primera vegada el recorregut de Tour abandona Frana per circular durant 75km per la Lorena, que en aquells anys formava part d'Alemanya. Tamb fou la primera edici en qu la cursa acab al Parc dels Prnceps.

S'estableix que una bandera de color vermell indicaria el darrer quilmetre de cada etapa i, a l'arribada es pintaria a terra una lnia blanca per assenyalar el lloc exacte del final d'etapa i evitar dubtes.

Resultats.

 Classificaci general.



Etapes.


Enllaos externs.
 1906 Histria del Tour de Frana  ;
 Tour de 1906. La memria del ciclisme.  ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133647" title="Renji Abarai" nonfiltered="4389" processed="4330" dbindex="54698">
Renji Abarai s un personatge fictici de la srie de manga i anime Bleach.



 Histria .

s intim amic de la Rukia Kuchiki, els dos es van criar al districte 78 del Rukongai i es coneixen des de fa molt de temps en la societat de les nimes tots dos vivien amb 3 amics ms per degut a la pobresa i la mala manera de viure els tres altres amics van morir fins que noms va quedar ells dos, com que ells ja no volien viure ms en aquelles condicions van decidir fer-se shinigamis on all en Renji va comenar a anar a la classe dels supoerdotas o tot aquest que eren molt bons per a ser shinigamis. s un shinigami con la Rukia. Renji t el rang de Tinent (Fukutaicho en japons) en el sis esquadr.

La seva espasa (zampakut ) es diu Zabimaru, quan el vol alliberar diu: udola/rugeix Zabimaru. Una caracterstica notable d'en Renji es que s un tinent que t bankai.

Tot i que ara es el tinent del 6 esquadr no ho ha estat sempre ja que abans formava part de l'onze esquadr sota les ordes d'en Zaraki Kenpachi i del cinqu esquadr sota les ordes de l'Aizen S suke.

En la histria ( el manga) en Renji surt per primera vegada en el mn hum en el qual li han encaregat al tasca de portar a la Rukia per que sigui executada, per ell acaba desobeint les normes i lluitant contra el seu capit per salvar-la.

 Aparena fsica .

T el cabell vermell recollits amb una cua tot i aix t els cabell fora llargs i tamb porta tatuatges negres per tot el cos.

 Personalitat i carcter .

Fent una primera mirada es podria dir que en Renji s una persona brusca, perillosa, que t mal humor i que s d'aquelles persones amb que no es pot confiar-hi molt, per la realitat s fora diferent ja que s una persona molt lleial i bon amic, tot i que ell sempre vol tenir la ra i es passa el dia discutint amb l'Ichigo. s una persona molt competitiva i no deixar de fer una cosa fins que no l'acabi.

 Zampakut  .

 Nom: Zabimaru ;
 Portador: Abarai Renji (Subcapit de l'esquadr 6);
 Forma Materialitzada: Forma de Babu.
 Activaci Shikai: "Rugeix, Zabimaru".
 Nom del Bankai: Zabimaru Hihi  ;
 Shikai: La zanpakut  de Renji t l'habilitat de separar-se en trossos i allargar-se a voluntat permeten aix un efecte destructiu ms gran. les peces de l'espasa s'uneixen i se separen amb l'energia espiritual del mateix Renji. A ms a ms t una tcnica anomenada Higa Zek . La fa servir contra l'Aizen com a ltim recus quan la seva zanpakut  est trencada i dispersa pel terra, aquesta tcnica consisteix en qu tots els trossos van directament contra l'objectiu que ell vol.
 Bankai: s la alliberaci prohibida d'en Renji; la zanpakut  es converteix en un esquelet gegant y amb forma de serp. Les tcniques d'aquest bankai sn molt similar a les del Shikai per la diferncia es que s molt ms poders. Quan fa servir el seu bankai ell tamb canvia una mica la vestimenta fent-li apareix una pell de babu que li cobreix el torexs i el bra dret ( amb el que agafa la zanpakut ) a ms a ms hi ah un crani de babu a l'alada del pit que serveix per aguantar la pell.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133654" title="Circuit de Calafat" nonfiltered="4390" processed="4331" dbindex="54699">

El Circuit de Calafat s una pista de curses o autdrom ubicat al municipi de l'Ametlla de Mar, concretament a la urbanitzaci Calafat. Es troba entre la carretera nacional N-340 i l'autopista de peatge AP-7, a uns 800 metres del mar.
Disposa d'un paddock de 16.000m i, a part de la pista de velocitat, t un circuit-escola (amb asfalt lliscant) adossat.



 Histria .
El circuit de Calafat va ser construt el 1974. Aquest circut va ser dissenyat, realitzat i finanat pel Sr. Jordi Xiol amb un cost inicial de 30 milions de les antigues pessetes. Va tenir diferents problemes legals (seguretat i accessos) que va comportar el seu tancament l'any1982. El 1983 va ser declarat d'utilitat pblica i va passar a ser propietat de l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar, per tal d'evitar l'enderrocament proposat pel Tribunal Superior.

Amb la intervenci de la Generalitat de Catalunya es va remodelar parcialment i es va ampliar el seu traat. La gesti i l'explotament del circuit va passar a mans de "Club Circuito Calafat S.A.", per 50 anys.

Ara, el circuit t l'homologaci de la Federaci Catalana de Motociclisme, per no de l'espanyola.
 El Circuit .
Amb una longitud de tres quilmetres i de 10 metres d'amplada, disposa d'una recta de meta de 600 metres de llargria amb una completa zona de 24 boxes adjunta.
S'hi han celebrat importants proves de motor entre els anys 80 i 90, d'entre ells, la Copa Citron i algunes proves puntuables de motociclisme de velocitat. L'activitat d'aquestes proves va entrar en declivi per la manca de seguretat del circuit i la no-remodelaci de l'entitat gestora, que no complien els requisits de l'organitzaci.

En l'actualitat noms s'utilitza per a tandes privades, proves de vehicles i per al Campionat de Catalunya de Velocitat.

El 5 de Novembre de 2003 un pilot aragons, Miguel Angel Ferr, va resultar mort quan sofr un accident al circuit, durant els entrenaments lliures abans de disputar la "Challenge Yamaha" del Campionat de Catalunya de Velocitat.

Al Novembre del 2008 van comenar els treballs de re-asfaltament del traat del circuit.

 Enllaos externs .
Circuit de Calafat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133655" title="El procs" nonfiltered="4391" processed="4332" dbindex="54700">
El procs s una novella de Franz Kafka, publicada per primera vegada en alemany, el 1925, com Der Prozess, basada en l'edici de Max Brod del manuscrit de Kafka, que no va tindre mai la intenci de publicar-lo. 

L'obra t deu captols, escrits principalment entre l'agost del 1914 i el gener de l'any segent, per revisada per Kafka fins el 1917. Per b que l'obra s incompleta, l'ordre dels captols s el que va indicar Kafka, i hi ha tant un captol inicial com un  final.

La novella comena amb l'arrest, un mat en sa casa, de Josef K., per un crim que ni tan sols coneix. Des d'este moment, K. s'endinsa en un autntic malson per tal d'esbrinar de qu se l'acusa, trobant noms, una volta i una altra, que les instncies ms altes a les quals pretn apellar no sn sin les ms humils i limitades, creant-se aix un clima d'inaccessibilitat a la "justcia" i a la "llei". 

En El Procs, ms que en les seves altres obres, Kafka usa un estil que serveix per a fer esdevenir la narraci despersonalitzant i anguniosa. Els personatges sn indicats sovint amb sigles, com el mateix protagonista. La trama presenta algunes contradiccions, que no es poden atribuir, per, al fet que l'obra estiga inacabada: en efecte, estan introdudes a fi de  posar en dubte qualsevol punt de referncia segur per al lector i transportar-lo aix a un estat gaireb onric.

D'aquesta novella procedeix el fams relat kafki "Davant la llei", que ve a ser l'essncia del "malson kafki", en el qual un home arribat de lluny pretn travessar la porta de la Llei, per un guardi li ho impedix. 

Hi ha traducci catalana de Gabriel Ferrater a Edicions Proa (biblioteca A tot vent, 119), amb prleg del traductor.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133657" title="Ames (Iowa)" nonfiltered="4392" processed="4333" dbindex="54701">

Ames s una ciutat de l'Estat d'Iowa als Estats Units situada a 48km al nord de  Des Moines, la capital de l'Estat. La ciutat s coneguda sobretot perqu s hi troba el campus de l'Universitat Estatal de Cincia i Tecnologia d Iowa (Iowa State University of Science and Technology).

 Enllaos .
City of Ames;
Ames Historical Society;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133665" title="Parlants natius d'esperanto" nonfiltered="4393" processed="4334" dbindex="54702">
Els parlants natius d'esperanto sn persones nascudes en famlies en les quals es parla l'esperanto (i normalment altres llenges). Sovint un dels pares, o tots dos, escull usar l'esperanto com a llengua principal de comunicaci amb els fills, que l'adquireixen, aix, com uns altres xiquets adquireixen les seues llenges natives, de manera que el primer mot que aprenen a dir pot ser "panjo" o "pa jo" (els equivalents, en esperanto, de mam i pap). s habitual que estos xiquets esdevinguen parlants natius de dos, tres o ms llenges. Hi ha casos, tamb, en qu els dos pares usen l'esperanto entre ells, per usen una altra llengua per  comunicar-se amb els fills. Prompte, els xiquets que volen comprendre les converses dels pares aprenen, almenys, a comprendre l'Esperanto parlat.

L'Esperanto no s la llengua principal de cap regi geogrfica del planeta, llevat de trobades temporals (com ara en convencions similars al Congrs Mundial d'Esperanto (Universala Kongreso), la ms gran convenci d'Esperanto que hi ha, i en oficines allades (com ara el cas de l'oficina central de l'Associaci Mundial d'Esperanto, a Rotterdam. A banda d'a, els parlants natius tenen poques oportunitats de reunir-se, excepte en els locals en qu estes trobades sn planejades especialment. Per este motiu, alguns pares consideren important portar regularment els seus fills a convencions d'Esperanto. El Congrs Infantil d'Esperanto (Infana Kongreseto) t lloc cada any, simultani al Congrs Mundial d'Esperanto.

Ethnologue assenyala que hi ha entre 200 i 2000 parlants natius d'esperanto .

El parlant natiu d'esperanto ms fams s el financer hongars George Soros. Tamb el Premi Nobel Daniel Bovet o les germanes jugadores d'escacs Zsuzsa, Zsofia i Judit Polgr.

Tamb va ser fams Petr Ginz, una jove vctima de l'Holocaust nazi, el dibuix de la Terra vista des de la Lluna del qual va esdevenir un smbol internacional de l'Holocaust. La seva figura s'ha fet molt famosa i s'ha usat en segells i cartells. El 2005 es va batejar l'asteroide 50413 Petrginz amb el seu nom.

 Enllaos externs .

 DENASK-L - Grup de discussi en Internet per a famlies esperantistes ;
 Parlar l'esperanto com un natiu ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133666" title="Sergi I" nonfiltered="4394" processed="4335" dbindex="54703">

Sant Sergi I. (Antioquia, ?   Roma, 8 de setembre de 701). Papa de 687 a 701. 

El seu pare es deia Tiberi i, ja gran, la famlia deix Antioquia i s'install a Palerm.

La mort per enverinament del papa Con I va provocar una greu crisi. Entre acusacions i conspiracions, un sector del clergat rom escolleix Pasqual I i un altre sector, tria Teodor II. 

Per acabar amb els dos antipapes, es nomena papa a Sergi I (molt criticat, ja que existien sospites d'haver pagat una importantssima suma de diners per a la seva elecci) el 15 de desembre de 687.

Durant el seu pontificat, es va celebrar un concili a Constantinoble on es demanava acceptar que homes casats poguessin ordenar-se sacerdots i l'equiparaci de la seu de Roma i la de Constantinoble. Sergi I refus fermament aquests cnons i l'emperador bizant Justini II envi les seves tropes a Roma per detenir-lo i traslladar-lo a Constantinoble, per soldats de Joan II Platinus, exarca de Rvenna, ho impediren.

Amb Sergi I com a papa s'aconsegu la conversi dels frisons i la introducci de la festivitat de la Verge Maria, el 15 d'agost.

Se'l commemora el 8 de setembre.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133669" title="Karl von Frisch" nonfiltered="4395" processed="4336" dbindex="54704">

Karl Ritter von Frisch ( Viena, Imperi austrohongars 1886 - Munic, Alemanya 1982 ) fou un etleg i professor universitari austrac guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1973. 

 Biografia . 
Va nixer el 20 de novembre de 1886 a la ciutat de Viena, poblaci situada en aquells moments a l'Imperi austrohongars per que avui dia s la capital d'ustria. Inicialment orientat vers la medicina, carrera que va comenar a la Universitat de Viena, va decantar-se posteriorment per la filosofia i finalment la zoologia, carrera que va estudiar a la Universitat de Munic, on es doctor l'any 1910. Aquell mateix any fou nomenat auxiliar de Richard Hertwig a l'Institut Zoolgic de la Universitat de Munic, on va obtenir el certificat per a l'ensenyament de zoologia i anatomia comparada. 

La seva tasca investigadora i docent es va desenvolupar entre 1921 i 1923 a l'Institut de Zoologia de la Universitat de Rostock, entre aquell any i el 1925 a Wroc aw, i novament a Munic. Amb l'ajuda de la Fundaci Rockefeller va supervisar el nou edifici de l'institut zoolgic. Desprs de la destrucci de l'Institut durant la Segona Guerra Mundial va traslladar-se a la Universitat de Graz l'any 1946, per retornar a Munic el 1950 desprs de la construcci d'un nou centre. 

Va morir el 12 de juny de 1982 a la ciutat de Munic, situada a l'estat alemany de Baviera.

Recerca cientfica. 
L'any 1910 va comenar els seus estudis sobre els peixos demostrant que podien distingir colors i lluentor. Tamb va treballar sobre la capacitat auditiva i la capacitat de distingir sons demostrant que s superior en aquesta classe al dels ssers humans. 

El 1919 va iniciar els seus estudis sobre els insectes, realitzant investigacions essencialment sobre les abelles, i demostrant que sent entrenades poden diferenciar diversos gustos i olors i que el seu olfacte s similar al dels ssers humans per que el gust s diferent. Va demostrar que mitjanant determinats moviments, anomenats dansa de l'abella, i mitjanant el moviment vibratori del seu abdomen les abelles exploradores informen a la resta del rusc on es troben les font d'aliment, informant de la direcci i distncia. El 1949 va poder demostrar, utilitzant llum polaritzada, que les abelles utilitzen el sol per orientar-se, recordant els patrons de la polaritzaci presentats pel cel en diverses hores del dia i de la localitzaci de senyals prviament oposats. Les seves aportacions a l'apicultura van ser enormes, ats que d'elles es van desprendre coneixements com el rang d'acci de l'espcie  Apis mellifera. 

L'any 1973 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments referents a l'organitzaci dels patrons individuals i socials del comportament, premi compatit amb Konrad Lorenz i Nikolaas Tinbergen.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1973;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133677" title="Viquipdia en esperanto" nonfiltered="4396" processed="4337" dbindex="54705">

La Viquipdia en esperanto (Vikipedio) s l'edici de la Viquipdia en esperanto. Es va comenar el desembre del 2001 com l'onzena edici de Viquipdia (juntament amb la Viquipdia en basc), esta edici super els 40.000 articles el febrer del 2006 i s la quinzena Viquipdia en xifra d'articles i la segona ms gran escrita en una llengua construda, amb 109 737 entrades al gener del 2009.

La Viquipdia en Esperanto va arrancar amb 130 articles provinents de l'Enciklopedio Kalblana (Enciclopdia de Kalblandia) de Stefano Kalb.

 Vegeu tamb .

 Viquipdia;
 Esperanto;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133679" title="Lech" nonfiltered="4397" processed="4338" dbindex="54706">


El riu Lech s un afluent per la dreta del Danubi que discorre per ustria i Alemanya.

Amb 264 km de llargria, neix a Vorarlberg i travessa el Tirol. Desprs de la frontera entre ustria i Alemanya recull les aiges del Vils, forma un salt d'aigua prop de Fssen i, desprs de embassar-se en el Forggensee  el primer i ms gran d'un sistema de 24 petits pantans pels que discorre , segueix per Subia, on, prop d'Augsburg, recull les aiges del Wertach. El Lech continua el seu curs per l'Alta Baviera i, finalment, prop de Marxheim desemboca al Danubi; desprs de l'Inn, n's el tributari ms important en terres alemanyes.

Les poblacions ms importants per les quals discorre sn Lech am Arlberg i Reutte (Tirol), a ustria, i Fssen, Schongau, Landsberg am Lech i Augsburg a Alemanya.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133680" title="Luzon" nonfiltered="4398" processed="4339" dbindex="54707">


Luzon s l'illa principal de les Filipines, tant en superfcie (104.688 km, la 17a ms gran del mn), poblaci (39.500.000 habitants l'any 2000, la 5a ms poblada del mn) com polticament, ja que s on es troba la capital, Manila, i la ciutat ms poblada Quezon City. Tamb fa referncia a un dels tres grups d'illes de l'arxiplag filip, juntament amb les Visayas i Mindanao. El grup de Luzon inclou l'illa homnima i, al nord, les illes Batanes i Babuyan, mentre que al sud comprn tamb les illes de Catanduanes, Marinduque, Masbate, Romblon i Mindoro. L'arxiplag de Palawan, al sud-oest, que solia estar adscrit al grup de Luzon, des del 2005 pertany administrativament al grup de les Visayas. 

Geografia.
L'illa de Luzon limita a l'oest amb la mar de la Xina Meridional (anomenat "mar de Luzon" en aiges territorials filipines), a l'est amb la mar de les Filipines i al nord amb l'estret de Luzon, on hi ha els canals de Babuyan i Balintang. Al sud hi ha les illes de Mindoro i Marinduque, i al sud-est la de Catanduanes. De forma ms o menys rectangular, al sud-est en surt la pennsula de Bicol en forma de llarg apndix (uns 150 km). Ms enll d'aquesta pennsula hi ha l'illa de Samar, separada per l'estret de San Bernardino, i al sud-oest les illes de Ticao, Burias i Masbate.

Luzon s molt muntanyosa i culmina en el mont Pulag (2.922 m), el segon cim ms alt de les Filipines, a l'anomenada la Cordillera Central; tamb en destaca el Mayon (2.460 m), el volc filip ms fams, a la pennsula de Bicol. A l'est de la serralada central de l'illa discorre el riu Cagayan, el principal de les Filipines. Ms enll del riu s'ala la Sierra Madre, la serralada ms llarga del pas. A l'oest, vora la costa de la mar de la Xina Meridional, s'alcen les muntanyes Zambales, on s'aixeca el volc Pinatubo, fams per la seva enorme erupci el 1991.

Entre les diverses serralades es troba la plana del centre de Luzon, d'uns 11.000 km de superfcie, la principal productora d'arrs de l'arxiplag. La plana s regada per diversos rius com l'Agno i el Pampanga. Enmig de la plana s'ala solitari el mont Arayat. 

Totes cadenes muntanyoses fan que el litoral de Luzon sigui molt accidentat, amb multitud de golfs i badies com els de Lingayen, Manila, Lamon, San Miguel, Lagonoy, Ragay o Sorsogon. La badia de Manila es considera un dels millors ports naturals de l'sia Oriental, a causa de la seva grandria i la seva situaci estratgica.

Al sud-est de la badia de Manila hi ha el llac principal del pas i el ms gran de l'sia sud-oriental, l'anomenada Laguna de Bay, amb 949 km, que desguassa pel riu Pasig fins a la badia de Manila. Ms al sud hi ha el llac Taal, amb el petit volc homnim que s'aixeca al mig de les seves aiges.

El grup d'illes de Luzon.
El grup d'illes de Luzon s una agrupaci arbitrria que es divideix en vuit regions, les quals al seu torn se subdivideixen en 37 provncies, de les quals noms set no es troben a l'illa mateix de Luzon. Aquest grup d'illes inclou les Batanes i Babuyan al nord, i Catanduanes, Masbate, Marinduque, Romblon i Mindoro al sud.

Regions i provncies.
Les vuit regions tenen centres administratius noms a efectes formals, no oficials, excepte pel que fa a les regions administratives especials; el poder radica en els governs provincials. Els centres regionals tan sols sn la seu de les oficines de turisme de la regi.
 Ilocos o Regi I. Situada al nord-oest de l'illa principal, comprn les provncies d'Ilocos Nord, Ilocos Sud, La Union i Pangasinan. El centre administratiu s San Fernando, a La Union. La majoria dels seus habitants parlen ilocano i pangasinan. ;
 Vall de Cagayan o Regi II. Situada al nord-est de l'illa principal, inclou tamb les illes Batanes i Babuyan, al nord. Comprn les provncies de Batanes, Cagayan, Isabela, Nueva Vizcaya i Quirino. El centre administratiu s Tuguegarao, a la provncia de Cagayan.
 Luzon Central o Regi III. Situada al centre de l'illa, cont la gran plana arrossera de les Filipines. Comprn les provncies d'Aurora, Bataan, Bulacan, Nueva Ecija, Pampanga, Tarlac i Zambales. El centre administratiu es diu tamb San Fernando, a Pampanga. ;
 CALABARZON o Regi IV-A. Una de les regions ms noves de les Filipines, abans formava part de la regi IV o Taglog Meridional. s una de les rees ms poblades del pas. El seu nom s un acrnim de les provncies que comprn, que sn Cavite, Laguna, Batangas, Rizal i Quezon. El centre administratiu s Manila, tot i que la ciutat es troba a l'anomenada Regi de la Capital Nacional o rea metropolitana de Manila; alguns organismes oficials consideren Quezon City el centre administratiu, tamb a l'rea metropolitana de Manila o Metro Manila, i altres consideren que s Lucena, a la provncia de Quezon. La majoria dels seus habitants parlen taglog.
 MIMARO o Regi IV-B. Juntament amb CALABARZON s la regi ms nova del pas, i tamb formava part de la regi IV o Taglog Meridional. Cont la majoria de les illes del grup de Luzon. El seu nom s un acrnim de les provncies que comprn, que sn Marinduque, Mindoro Occidental, Mindoro Oriental i Romblon i, abans, Palawan, ara adscrita a la regi de les Visayas Occidentals. El centre administratiu s Calapan, a Mindoro Oriental. ;
 Bicol o Regi V. Ocupa la pennsula de Bicol, al sud-est de l'illa principal, i les illes de Catanduanes, Masbate i altres de menors. Comprn les provncies d'Albay, Camarines Nord, Camarines Sud i Sorsogon. El centre administratiu s Legazpi, a Albay. La majoria dels seus habitants parlen bicol.
 Regi Administrativa de la Cordillera (CAR segons les sigles en angls). Comprn gaireb tota la Cordillera Central, al nord de Luzon. La CAR, creada el 1989, s una regi administrativa especial per a les tribus indgenes d'aquestes muntanyes. Comprn les provncies d'Abra, Apayao, Benguet, Ifugao, Kalinga i la provncia de la Muntanya. El centre administratiu s Baguio.
 Regi de la Capital Nacional o Metro Manila (NCR segons les sigles en angls). s una regi administrativa especial que inclou la capital filipina, Manila; la ciutat ms poblada, Quezon City, i 15 ciutats i municipis ms. La regi s coneguda popularment com a Metro Manila, o regi metropolitana de Manila. s l'nica regi de les Filipines que no t provncies i s la ms densament poblada, amb ms de 10 milions d'habitants dins una superfcie de 636 km.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133682" title="Gregorio Fernndez" nonfiltered="4399" processed="4340" dbindex="54708">

Gregorio Fernndez (1576 - 1636) fou un escultor espanyol, considerat un dels mxims exponents del barroc castell del segle XVII. 

D'origen gallec, s'establ a Valladolid, ciutat des de la qual desenvolup una intensa activitat fomentada per la demanda d'una mplia clientela, procedent tant del medi popular com del culte (monarquia, noblesa, ordres religioses, confraries...).

L'abundant obra que realitz al llarg de la seva vida reflect estilsticament un procs evolutiu que arrencant del refinament i l'elegncia del manierisme cortes el conduir gradualment cap al naturalisme barroc que caracteritza tota la seva producci posterior.

Gregorio Fernndez fou un magnfic coneixedor del seu ofici que exerceix amb gran perfecci tcnica. El seu domini del cos hum el condueix a detallar les anatomies, matisant la duresa dels ossos, la tensi dels msculs o la suavitat de la pell. Davant la gran plasticitat dels cossos, les seves robes sn, al contrari, pesades i encartonades, disposades en plecs rgids i anguloses que produeixen forts contrasts de llums i ombres.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133685" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 2007" nonfiltered="4400" processed="4341" dbindex="54709">

Puntuaci del Campionat del 2007.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133686" title="Konrad Lorenz" nonfiltered="4401" processed="4342" dbindex="54710">

Konrad Zacharias Lorenz (Viena, Imperi austrohongars 1903 - Altenberg, ustria 1989) fou un etleg i professor universitari austrac guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1973.

Biografia.
Va nixer el 7 de novembre de 1903 a la ciutat de Viena, en aquells moments situada a l'Imperi austrohongars per que avui dia s la capital d'ustria. AL finalitzar l'escola secundria estava tan interessat en l'evoluci que va voler estudiar zoologia i paleontologia. Obeint al seu pare, per, va estudiar dos cursos de medicina a la Universitat de Columbia de Nova York, i acab la carrera a la Universitat de Viena, on es gradu el 1928 i es doctor en zoologia l'any 1933.

Entre 1940 i 1942 fou professor a la Universitat de Knigsberg. Durant la Segona Guerra Mundial va esdevindre metge de l'exrcit, treballant en la secci de neurologia i psiquiatria de l'hospital de Posen. Considerat un dels pares de l'etologia, el 1961 fou nomenat director de l'Institut Max Planck d'etologia de Seewiesen (Baviera), crrec que exerc fins el 1973. Va morir el 27 de febrer de 1989 a la ciutat d'Altenberg, poblaci situada prop de Viena.

Recerca cientfica.
El 1939 va fundar amb Nikolaas Tinbergen l'escola etolgica del comportament animal, que va mantenir fortes discrepncies amb l'escola nord-americana de psiclegs experimentals. Els nord-americans estudiaven els animals en el laboratori i els europeus preferien observar-los en el seu hbitat natural. A l'estudiar les pautes d'aprenentatge dels pollets d'oques i necs va descobrir una etapa crtica en la qual aprenen a reconixer i a seguir als pares, fins i tot si aquests sn adoptius, sempre que en ells estiguessin presents els estmuls auditius o visuals, l'empremta que provoca la reacci dels joves. Aquesta etapa Lorenz l'anomen "imprinting".

Va rebre el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1973, compartit amb Nikolaas Tinbergen i Karl von Frisch, pels seus descobriments referents a l'organitzaci dels patrons individuals i socials del comportament. La concessi d'aquest guard va causar certa sorpresa en el mn cientfic, els arguments del tribunal suec del Premi Nobel fou que els seus treballs contribuen a comprendre millor alguns aspectes de la psiquiatria. 

Influit pel psicleg Karl Bhler, va intentar aplicar mtodes comparatius a l'estudi del comportament animal. Va cridar l'atenci el fet que els seus resultats van contradir, amb gran violncia, les opinions portades a terme per l'escola vitalista o "instintivista" de William McDougall i les de l'escola mecanicista de Watson. Gran part de la seva vida no va estar interessat en la conducta humana i menys en la cultura humana. Probablement la seva professi de metge va despertar el coneixement dels perills que amenacen a la humanitat civilitzada. Posteriorment es va involucrar amb el perill de la destrucci del medi ambient per l'home i del cercle vicis devastador de competncia comercial i creixement barat. Pel que fa a la cultura com un sistema vivent i considerant les seves pertorbacions en la llum de malalties el van dur a l'opini que l'amenaa principal a l'existncia de la humanitat queda pot anomenar-se "neurosi de masses". 

Obra publicada.
1952: King Solomon's Ring;
1954: Man Meets Dog;
1965: Evolution and Modification of Behavior;
1966: On Aggression;
1970: Studies in Animal and Human Behavior, Volume I;
1971: Studies in Animal and Human Behavior, Volume II;
1973: Behind the Mirror;
1974: Civilized Man's Eight Deadly Sins;
1979: The Year of the Greyleg Goose;
1982: The Foundations of Ethology;
1995: The Natural Science of the Human Species: An Introduction to Comparative Behavioral Research - The Russian Manuscript (1944-1948);

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1973;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133693" title="Estrs" nonfiltered="4402" processed="4343" dbindex="54711">
El terme estrs s un anglicisme que prov de la paraula anglesa stress que significa tensi o fora constrictiva. Es fa servir per descriure una tensi mental o corporal excessiva provocada per un factor fsic o psquic capa, fins i tot, de generar una malaltia. Tamb es pot definir com un estat de tensi excessiva de l'organisme que es veu obligat a reaccionar davant una situaci d'amenaa per alguna acci traumtica, txica, infecciosa, psicolgica, etc. 

 Tipus d'estrs .
Tenint en compte diversos factors implicats en la manifestaci d'estrs es parla de:
 Hipoestrs (poc estrs) i Hiperestrs (molt d'estrs).
 Diestrs (un estrs negatiu, en el qual les demandes sn molt grans per al nostre organisme) i Euestrs (estrs positiu, quan l'estrs estimula a millorar-nos i superar-lo).
 Estrs agut (curt en el temps per de molta intensitat, com un xoc emocional) i estrs crnic (un estrs lleu que dura molt temps).

 Un factor de risc de malaltia .
L'estrs pot directament o indirectament contribuir a desordres generals o especfics del cos i la ment. En primer lloc, aquesta situaci fa que el cervell es posi en gurdia. La reacci del cervell s preparar el cos per a l'acci defensiva. El sistema nervis es desperta i les hormones s'alliberen per activar els sentits, accelerar el pols, aprofundir la respiraci i tensar els msculs. Aquesta resposta (de vegades anomenada la resposta de lluitar o fugir) s important, perqu ens ajuda a defensar-nos contra les amenaces. La resposta segueix unes pautes biolgiques; tot el mn reacciona ms o menys de la mateixa forma, tant si la situaci es produeix a la casa com a la feina.

Els episodis curts o infreqents d'estrs representen poc risc. Per quan les situacions estressants se succeeixen sense resoluci, el cos roman en un estat constant d'alerta, la qual cosa augmenta la taxa de desgast fisiolgic que comporta la fatiga o el mal fsic, i la capacitat del cos per recuperar-se i defensar-se es pot veure seriosament compromesa. Com a resultat, augmenta el risc de lesi o malaltia.

 L'estrs laboral .
Des de fa 20 anys, molts estudis han considerat la relaci entre l'estrs laboral com un tipus de malaltia. Alteracions d'humor i de la son, estmac regirat, maldecap i relacions alterades amb famlia i amics sn smptomes de problemes relacionats amb l'estrs que es veuen comunament reflectits en aquestes investigacions. Aquests senyals precoos de l'estrs laboral es poden reconixer fcilment. 

Els efectes de l'estrs en les malalties crniques sn ms difcils de diagnosticar, ja que aquestes malalties requereixen un llarg perode de desenvolupament i es poden veure infludes per molts factors. Tanmateix, gran nombre d'evidncies suggereixen que l'estrs t un paper preponderant en diversos tipus de problemes crnics de salut, particularment en malalties cardiovasculars, afeccions musculoesqueltiques, i afeccions psicolgiques.

L'estrs laboral es pot definir com un conjunt de reaccions nocives tant fsiques com psquiques que es presenten quan les exigncies del treball no igualen les capacitats, els recursos o les necessitats del treballador. L'estrs a la feina pot conduir a la malaltia.

El concepte de l'estrs laboral moltes vegades es confon amb el desafiament, amb el repte; tanmateix, aquests conceptes sn diferents. El desafiament ens vigoritza i ens motiva a aprendre habilitats noves i arribar a dominar la nostra activitat professional. Quan hem superat un repte ens sentim relaxats i satisfets. Llavors, diuen els experts, que el desafiament s un ingredient important del treball sa i productiu.

 Resposta nerviosa i hormonal .
En l'actualitat existeixen una gran varietat de dades experimentals i clniques que posen de manifest que l'estrs, en funci de la seva intensitat i durada, pot produir alteracions considerables en el cervell. Aquestes, inclouen des de modificacions ms o menys lleus i reversibles, fins a situacions en les quals fins i tot es produeix la mort neuronal. 

Se sap que l'efecte perjudicial que pot produir l'estrs sobre el nostre cervell est directament relacionat amb els nivells de les hormones de glucocorticoides que sn secretades en la resposta fisiolgica de l'organisme. Encara que la presncia de determinats nivells d'aquestes hormones s de gran importncia per a l'adequat funcionament del nostre cervell, l'excs de glucocorticoides pot produir tota una srie d'alteracions en diferents estructures cerebrals, i especialment en l'hipocamp, una estructura que juga un paper fonamental en molts processos d'aprenentatge i memria.

Mitjanant diferents investigacions experimentals, s'ha pogut establir que l'exposici continuada a situacions d'estrs a nivells elevats de les hormones de l'estrs poden produir tres tipus d'efectes perjudicials en el sistema nervis central: 
 Atrfia dendrtica. s un procs de retracci de les prolongacions dendrtiques, que es produeix a certes neurones. Sempre que acabi la situaci d'estrs, es pot produir una recuperaci de l'arboritzaci dendrtica, per tant, pot ser un procs reversible.
 Neurotoxicitat. s un procs que succeeix com a conseqncia del manteniment sostingut durant diversos mesos d'alts nivells d'estrs; pot causar la mort de neurones de l'hipocamp.
 Exacerbaci de diferents situacions de dany neuronal. Aquest s un altre mecanisme important, pel qual, si al mateix temps que es produeix una agressi neural (apoplexia, anxia, hipoglucmia, etc..), coexisteixen alts nivells de GCs, es redueix la capacitat de les neurones per sobreviure al mal causat.

 Bibliografia .
 Selye, H. (1956): The Stress of Life;
 C. Sandi, C. Venero, M. I. Be. (2000): " Estrs, Memoria y Trastornos Asociados. Implicaciones en el Dao Cerebral y el Envejecimiento . Coleccin Ariel Neurociencia. Editorial Ariel.

 Altres enllaos .
 Tu otro mdico Estrs ;
 Stress University of Milan Research ;
 Evale su nivel estrs ;
 Informe sobre l'estrs relacionat amb el treball Agncia Europea per a la Seguretat i Salut en el Treball (OSHA) ;
 Instituto Nacional de Salud y Seguridad Ocupacional (NIOSH) del CDC ;
Hans Selye (1907-1982): L estrs i la sndrome general d adaptaci ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133695" title="Senescal" nonfiltered="4403" processed="4344" dbindex="54712">

Oficial major de palau de la majoria de corts feudals d Europa a l edat mitjana.

Etimologia.
La paraula t arrels en el  siniskalk  germnic. Es pot traduir com de servidor de ms categoria,  servidor ms antic. En catal t com a sinnim:  dapfer , que provinent del llat del baix imperi designava l ofici de reboster. Poc a poc els oficis de la cort esdevindrien crrecs de govern. Avu, al Dapfer  Senescal el coneixeriem com a primer ministre  ministre de guerra.

Senescals a la cort de Barcelona.
El  majordorm  merovingi es considera l antecedent que fa el trasps des de l ofici domstic al de govern. A Catalunya s Ermessenda de Carcassona entre els anys 1035 i 1043 qui nomena el primer senescal en la persona d Amat Elderic d Oris. Ermessenda, vdua de Ramon Borrell era senyora d un bon grapat de castells a Girona i Ausona. El Castell d Ors n'era un. Aquest conjunt de bens, combinat amb el fet de la minoria del nt Ramon Berenguer I, orfe als 11  12 anys i sota una tcita tutela d Ermessenda, dna a aquesta una preponderncia en el comtat. Amb innegables dots de govern, Ermessenda organitza una Cort reduda on destaca el nou crrec de senescal, a qui infeuda els castells patrimonials. Un nic crrec ser el responsable de la defensa. De fet, el coordinador dels varvassors  castlans.

Per i tal com ja havia passat en els primers anys de viduetat, en la minoria del fill Berenguer Ramon I   el Corbat  , quan el menor comena a assumir funcions prpies de govern, es creen tensions amb Ermessenda, gelosa del seu domini. Aquesta vegada els magnats que envoltaven Ramon Berenguer I eren una generaci ms jove i amb mentalitats mes innovadores. Es desferma una crisi en el comtat en la que Mir Geribert l any 1039 es proclama prncep d Olrdola i es produeix la sedici del vescomte Udalard de Barcelona. Ambds amb molts interessos comuns amb Ermessenda. Antoni Rovira i Virgili va dir que hi havia dos partits contraposats. Sn especialment les dignitats eclesistiques les que  recondueixen la situaci. Ramon Berenguer I en resulta enfortit. No hi ha grans cstigs pels sediciosos. El 1057 Ermessenda acaba venent els drets al seu nt.

Per Amat Eldereic continua com a senescal fins a la seva mort i encara el va succeir el fill Pere Amat, amb l empar dels Gurb-Queral. En mig de l'enrenou perdura el crrec de senescal. Ramon Berenguer I no l elimina. Podria ser que tamb ell tingus Dapfer. De fet, entre els magnants que signen la promulgaci dels Usatges hi figura un Guillem Dapifer. L any 1088, ja en temps de Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II,  arriba a la senescalia Guillem I de Cerdanya i comena una escalada de la importncia del crrec. Aquest senescal era fill de Ramon, la branca cabalera dels vicaris del castell d Hostoles ( Estella). Aquest castell havia estat tamb d Ermessenda. El nomenament d un senescal de Barcelona de l'antiga facci d'Ermessenda s'ha interpretat com un intent d'enfortiment de la concincia nacional. S'ha dit tamb que Guillem I ja va heretar el crrec del seu pare Ramon. Aix podria ser versemblant per no s segur.

La senescalia arriba a un mxim en la persona del fill de Guillem I, Guillem Ramon I. Amb aquest senescal, casat amb Beatriu de Montcada, aquesta famlia queda vinculada al crrec fins que els propis comte-reis l'atrauen cetrpedament vinculant-lo, com a ttol secundari al comtat de Prades. Acaba en el segle XV quan aquest comtat passa als Cardona.

 Vegeu tamb .
 Majordom de palau;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133696" title="Bandera de l'esperanto" nonfiltered="4404" processed="4345" dbindex="54713">


La bandera de l'esperanto est composta per un fons verd amb un requadre blanc en el cant superior esquerre, a l'interior del qual hi ha una estrela verda. El camp verd simbolitza esperana, el blanc pau i neutralitat i l'estrela de cinc puntes representa els cinc continents. Els esperantistes l'anomenen "Verda Stelo" (Estrela Verda).

Fou creada inicialment pel club d'esperanto de Boulogne-sur-Mer, a Frana. L'any 1905, en esta localitat, tingu lloc el primer Congrs Mundial d'Esperanto (Universala Kongreso de Esperanto) on es decid aprovar la bandera com a smbol representatiu de l'idioma. 

Alguns esperantistes sn contraris a l's de la bandera tradicional, ja que la consideren massa nacionalista per a una llengua internacional. Per aquest motiu moltes organitzacions ja no en recomanen l's i en el seu lloc utilitzen una nova versi: el smbol jubileu (dos es verdes contraposades sobre camp blanc), creat el 1987 per un esperantista brasiler. Aquest altre smbol, per la seua banda, tamb s anomenat despectivament melono (mel) o ovo (ou) per alguns.

Molts esperantistes, tanmateix, continuen considerant la "Verda Stelo" com un smbol de solidaritat internacional. De vegades, quan els esperantistes estan de viatge, ensenyen la bandera per facilitar l'encontre amb uns altres esperantistes.

 Enllaos externs .

 Esperanto Flag ;

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133697" title="Jaume Cascalls" nonfiltered="4405" processed="4346" dbindex="54714">

Jaume Cascalls (Berga?, prin. del segle XIV   c. 1378) fou un escultor gtic catal.

Representant de l'escola catalana d'escultura gtica alliberada d'influncies franceses i italianes. La seva escultura tracta les imatges de forma ms naturalista, donant aix major dolor a les femenines i ms vigor a les masculines, dotades totes de poblades barbes i actituds baronvoles degut al seu avesament als retrats reials . 

Cascalls estava casat amb la filla del pintor Ferrer Bassa, amb el qual tingu una relaci professional i intercanvis artstics molt productius. La semblana entre la indumentria amb la qual vestia els seus personatges reials i la que feia servir Bassa en les seves pintures i el fet que ambdues famlies tinguessin el control del total dels encrrecs de la cort, sn manifestacions significatives d'aquesta collaboraci.

L'obra ms antiga que se li coneix s el retaule de la Mare de Du de l esglsia de Santa Maria de Cornell de Conflent, que data del 1345 i t el seu nom gravat. 

Per l'obra a la que va dedicar la major part de la seva vida van ser els sepulcres del pante reial de Poblet, on va comenar a treballar el 1349 amb el mestre Aloi de Montbrai i que es va allargar molt a causa dels constants canvis que hi introdua Pere III el Cerimonis. La influncia del mestre Aloi en Cascalls s enorme, fins al punt de comportar un problema de difcil soluci establir quines obres pertanyen a cadascun d'aquests dos mestres. 

Cascalls abandon els panteons de Poblet a mitja construcci quan fou nomenat mestre d'obres de catedral de Lleida (1360). Tamb fu algunes figures d'alabastre policromat per al monestir de Ripoll i per a la catedral de Girona, entre les quals destaca el clebre Sant Carlemany d'aquesta ltima, una figura reial que reprodueix el retrat del rei Pere III i que fou objecte de culte a l'altar de la capella dels Sants Mrtirs des que el bisbe Arnau de Mont-rodon institu el culte a sant Carlemany l'any 1345. Destruts els panteons de Poblet al segle XIX, aquesta obra s la ms representativa que se'n conserva i una de les peces ms valuoses de l'escultura gtica catalana.

Durant la dcada de 1370 pass a treballar a la catedral de Tarragona, per el 1373 va haver de tornar a Poblet quan el rei el va amenaar amb confiscar-li tots els sus bns i utilitzar-los per contractar un altre mestre d'obra. Davant d'aix, Cascalls s'afany a acabar la sepultura del rei Pere III i les parts essencials de totes les altres tombes, per va deixar aturats dos oratoris que va haver de anar a acabar anys desprs mentre treballava a Tarragona. 

Es considera que la seva mort es va produir pels volts del 1378, ja que s la data de l'afranquiment del seu esclau, i bon deixeble, Jordi de Du, a qui el rei Pere el Cerimonis va nomenar mestre major dels sepulcres reials l'any 1381.

Bibliografia.
Rosa Alcoy i Pere Beseran i Ramon, "La fortuna de Cascalls en el context giron", Estudi General, 10 (1990), 93-118.;
Pere Beseran i Ramon, "L'escultura gtica als Pirineus: l'obra de Jaume Cascalls", a Michel Zimmermann (coord.), Le Moyen ge dans les Pyrnes catalanes: art, culture et socit, Canet de Rossell, Trabucaire, 2005, pp. 237-248.
Francesca Espaol Bertran, "Jaume Cascalls revisado: nuevas consideraciones y obras", Locus Amoenus, 2 (1996), 65-84.;
Emma Liao Martnez, "El tema del Juicio Final en la fachada de la catedral de Tarragona", Cuadernos de Arte e Iconografa, 2(3) (1989).;
Cristina Prez Jimeno, "En torno a Jaume Cascalls: su obra en Girona", D'Art: Revista del Departament d'Historia de l'Art, 5 (1979), 65-78.
Miquel Pujol i Canelles, "A propsit d'un contracte indit de Jaume Cascalls: el retaule de Sant Bartomeu del convent de la Merc de Castell d'Empries", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 35 (2002), 375-412.

Enllaos externs.

Jaume Cascalls a la Hiperenciclopdia;
Jaume Cascalls al MNAC;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133698" title="Nuno Gonalves" nonfiltered="4406" processed="4347" dbindex="54715">
Nuno Gonalves (actiu 1450   1490) fou un pintor portugus. Es creu que s l'autor dels Painis de So Vicente de Fora, que mostra els elements socials ms importants del Portugal del segle XV. L'nica referncia que es t de la seva obra s de Francisco de Holanda, al segle XVI.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133700" title="Renato Corsetti" nonfiltered="4407" processed="4348" dbindex="54716">
Renato Corsetti (29 de mar del 1941) s lingista i fou president de l'Associaci Mundial d'Esperanto (2001-2007).

Corsetti nasqu a Roma. Desprs d'estudiar a la universitat (les especialitats d'economia, organitzaci empresarial i posteriorment sociolingstica i psicolingstica), treball durant molts anys com a director de banc en Itlia. A partir de mitjan dels 1990 exerc d'auxiliar i posteriorment de professor de Psicopedagogia de la Llengua i Comunicaci en la Universitat de Roma. Ha treballat sobre poltica lingstica, esperanto, bilingisme infantil, psicopedagogia de la llengua i comunicaci. 

s esperantista des de mitjan dels anys 1960. Ha ocupat molts crrecs en el moviment esperantista (entre altres el de president de la TEJO, president de l'associaci estatal italiana de la UEA, vicepresident de la UEA) i ara per ara s president de la UEA. Defensa la idea que el moviment esperantista s un moviment per a millorar el mn, no solament per a proveir els seus membres d'un medi agradable. s professor de l'AIS i membre de l'Akademio d'esperanto (Acadmia d'Esperanto).

Actualment viu a Itlia amb la seua esposa (tamb esperantista) Anna Lwenstein. Tenen dos fills, ambds parlants natius d'esperanto.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133703" title="cole Centrale de Lyon" nonfiltered="4408" processed="4349" dbindex="54717">

L cole Centrale de Lyon, tamb anomenada ECL, s una de les Grandes coles d enginyeria ms importants de Frana.

Actualment participa amb un programa europeu d intercanvi d alumnes amb l Escola Tcnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona.

Situaci.
Es troba situada a cully, a l oest de la ciutat de Li, Frana (a la regi de Rhnes Alpes).

Histria.
Va ser fundada a l any 1857 grcies a l iniciativa privada de Dsir GIRARDON, el qual va ser el seu primer Director. La idea inicial era d educar enginyers experts en diferents matries per la indstria emergent. La instituci va ser cedida a l Estat Francs el 1857 pel seu creador, Dsir GIRARDON. Inicialment es trobava situada al centre de la ciutat de Li, per anys ms tard va canviar la seva ubicaci per cully, on es troba actualment.


Els Estudis Centraliens.
El programa del conjunt d Escoles Central s el programa principal de l Escola. Aquest programa s bastant diferent dels tpics programes d'estudis oferts per escoles i universitats.

La particularitat roman en qu es pret que els estudiants tinguin coneixements en tots els camps de l enginyeria, camps tan diversos de l enginyeria com poden ser:
mecnica, aeronutica, enginyeria elctrica, fsica, qumica, materials, biotecnologia, mecnica dels fluids, matemtiques, enginyeria civil, telecomunicacions i informtica.


Admissi.
La majoria dels estudiants francesos sn admesos desprs de dos o tres anys de classes preparatries. Aquests dos anys equivalen als dos primers anys d estudis universitaris, en els quals s estudia a fons sobretot Matemtiques i Fsica.

A ms a ms, un nombre important d estudiants prov de les millors universitats internacionals que pertanyn a la xarxa TIME ().

Relacions nacionals i internacionals.
L cole Centrale de Lyon pertany al grup francs d coles Centrales, juntament amb l cole Centrale de Lille, l cole Centrale de Marseille, l cole Centrale de Nantes,  l'cole Centrale Paris i l cole Centrale de Pkin. 

Des del 1857, l escola t relacions importants amb altres escoles internacionals. Estudiants de tot el mn vnen per estudiar diversos anys al campus de l escola. Els estudiants de l cole Centrale tamb poden obtenir un "doble diploma" en alguna de les escoles amb les que existeix un programa d intercanvi.

Enllaos.
 Pgina web oficial(en francs);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133704" title="Carles Belda" nonfiltered="4409" processed="4350" dbindex="54718">

Carles Belda (Sabadell, 1972), s un acordionista diatnic que ha format part de grups com Blat Segat, Pomada (amb Helena Casas) i Ensaladilla So Insistent. Actualment forma part del grup de msica Mesclat, on comparteix escenari amb, entre d'altres, Francesc Ribera "Titot" (Brams) i Joan Reig (Els pets). Tamb lidera un grup anomenat El Belda i el conjunt badabadoc.

Toca l'acordi diatnic i la trikitixa (variant del mateix instrument emprada al Pais Basc) en formacions musicals de caire tradicional, encara que un dels estils musicals que ms li agrada es la rumba, estil que ha adaptat per a sser tocat amb l'acordi diatnic, en treballs com els del grup Pomada.

Actualment viu a Zugarramurdi (Navarra).

Discografia.
Amb Pomada.
 1998: Folklore (en cassette);
 2000: el disc 1 de pomada;
 2001: el disquet de pomada;
 2004: CD 2.POM (descarregable noms a travs d'internet);
Amb Mesclat.
 2002: Mesclat;
 2004: Manilla;
Amb Ensaladilla.
 2005: Ximbomba Vallesana En el recopilatori del Fona 2005;
 2007:  En el recopilatori del Fona 2007';

En solitari.
 2006: Carles Belda;

Enllaos externs.
 Pomada;
 Mesclat;
 El Belda i el conjunt badabadoc;
 Bloc de Carles Belda;
 Lletres de les canons del Disc 1 de Pomada;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133707" title="Equiset" nonfiltered="4410" processed="4351" dbindex="54719">

Els equisets o cues de cavall formen el gnere Equisetum, el qual s l'nic gnere de la famlia Equisetaceae. Aquesta tamb s l'nica famlia dintre de l'ordre Equisetales i aquest s l'nic ordre de la classe Equisetopsida, dintre dels pteridfits.

Sn plantes sense veritables flors ni fruits igual que les falgueres. Els esporangis se situen en els esporangifors disposats en agrupacions en forma de pinya (anomenades estrbils) al capdamunt de les tiges, ja siguin a les mateixes tiges on hi ha les fulles o b en tiges especials sense fulles, segons l'espcie.

En la flora del Carbonfer i part del Permi la famlia Equisetaceae va ser molt important i tenien individus amb alades de fins 30 metres, per actualment noms n'hi a al mn 32 espcies (8 d'elles autctones dels Pasos Catalans: E. telmateia, E. arvense, E. sylvaticum, E. palustre, E. fluviatile, E. hyemale, E. ramosissimum i E. variegatum).

Espcies.

Subgnere Equisetum;
Equisetum arvense - Cua de cavall petita;
Equisetum bogotense - ;
Equisetum diffusum - ;
Equisetum fluviatile - ;
Equisetum palustre - ;
Equisetum pratense - ;
Equisetum sylvaticum - ;
Equisetum telmateia - Cua de cavall grossa;
Subgnere Hippochaete;
Equisetum giganteum - ;
Equisetum myriochaetum - ;
Equisetum hyemale - ;
Equisetum laevigatum - ;
Equisetum ramosissimum - Cua de cavall ramosa, trencanua ;
Equisetum scirpoides - ;
Equisetum variegatum - ;

Alguns hbrids.
Hbrids entre espcies del subgnere Equisetum;
Equisetum  litorale Khlew ex Rupr. = Equisetum fluviatile  Equisetum arvense;
Equisetum  dycei C.N.Page = Equisetum fluviatile  Equisetum palustre;
Equisetum  willmotii C.N.Page = Equisetum fluviatile  Equisetum telmateia;
Equisetum  rothmaleri C.N.Page = Equisetum arvense  Equisetum palustre;
Equisetum  robertsii Dines = Equisetum arvense  Equisetum telmateia;
Equisetum  mildeanum Rothm. = Equisetum pratense  Equisetum sylvaticum;
Equisetum  bowmanii C.N.Page = Equisetum sylvaticum  Equisetum telmateia;
Equisetum  font queri Rothm. = Equisetum palustre  Equisetum telmateia;

Hbrids entre espcies del subgnere Hippochaete;
Equisetum  moorei Newman = Equisetum hyemale  Equisetum ramosissimum;
Equisetum  trachydon A.Braun = Equisetum hyemale  Equisetum variegatum;
Equisetum  schaffneri Milde = Equisetum giganteum  Equisetum myriochaetum;
Equisetum  ferrissii Clute = Equisetum hyemale  Equisetum laevigatum;
Equisetum  nelsonii (A.A.Eat.) Schaffn. = Equisetum laevigatum  Equisetum variegatum;

Referncies.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133708" title="Front Nacional d'Alemanya Democrtica" nonfiltered="4411" processed="4352" dbindex="54720">


El Front Nacional d'Alemanya Democrtica (en alemany: Nationale Front des Demokratischen Deutschland) fou un Front Popular format per partits poltics i organitzacions de masses de la Repblica Democrtica Alemanya que va governar el pas entre 1949 i 1990. Dominat polticament pel Partit Socialista Unificat d'Alemanya, presentava una llista nica a les eleccions de la Cambra del Poble amb candidats de tots els seus membres:
Partit Socialista Unificat d'Alemanya;
Federaci Alemanya de Sindicats Lliures;
Uni Demcrata Cristiana;
Partit Liberal Democrtic d'Alemanya;
Partit Democrtic de la Pagesia d'Alemanya;
Partit Nacional Democrtic d'Alemanya;
Joventut Lliure Alemanya;
Federaci de Dones Democrtiques d'Alemanya;
Associaci Cultural de la RDA;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133711" title="Vinilkosmo" nonfiltered="4412" processed="4353" dbindex="54721">
Vinilkosmo s una editora discogrfica situada a Donneville, prop de Tolosa de Llenguadoc. La particularitat d'esta casa s que produx i distribux nicament discos d'artistes que canten en esperanto. 

Vinilkosmo es feu notar dins del mn esperantista a travs del projecte Kolekto 2000, 
que produ en el seu mateix estudi de gravaci entre el 1998 i 2000 deu lbums originals de qualitat:


 JoMo kaj Liberecanoj ;
 Jacques Yvart kantas Georges Brassens ;
 Persone : ...sed estas ne ;
  Solotronik : Plimorfia Arkiteknia ;
 Merlin : Por La Mondo ;
 La Porkoj :  ako ;
 Kajto : Masko ;
 La Kompanoj : Survoje ;
 Kore : Kia viv ;
 Dolchamar: Lingvo Intermonda ;

A partir d'ac, amb els seus nombrosos recopilatoris i produccions originals, la societat  esdevingu una de les ms grans de la cultura esperantista.

El seu fundador, Floral Martorell, s tamb un actor important de l'escenari musical esperantfon. Nascut el 1956, descobr l'esperanto el 1987 i decid de fer alguna cosa per conciliar esta llengua amb l'escenari del rock. A ms de Vinilkosmo, fund tamb el 1988 l'associaci de rock EURAKKA, el 1990 la revista Rok-gazet i particip en l'organitzaci de diversos festivals a Bordeus, Amboise, Llemotges, a Escandinvia, a Montpeller el 1998 (amb 
3000 participants...) a Tolosa el 2000 i el  Kultura Arta Festivalo de Esperanto (Festival cultural i artstic esperantista) a Tolosa l'any 2000 i 2006.

 Vegeu tamb .

 Msica en esperanto ;

 Enllaos externs .

 Lloc web i botiga en lnia    ;
 Kultura Arta Festivalo de Esperanto ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133721" title="Coblena" nonfiltered="4413" processed="4354" dbindex="54722">

Geografia:
Una ciutat alemanya. Vegeu Coblena (Alemanya).
Una ciutat sussa. Vegeu Coblena (Sussa).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133723" title="Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbttel" nonfiltered="4414" processed="4355" dbindex="54723">

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbttel ( Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermnic 1691 - Viena 1750 ) fou una princesa de Brunsvic-Wolfenbttel amb el tractament d'altesa que contragu matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermnic.

Orgens familiars.
Nascuda a la ciutat de Braunschweig, a l'Alemanya septrentional, el dia 28 d'agost de 1691, Elisabet Cristina era filla del duc Llus Rodolf de Brunsvic-Wolfenbttel i de la princesa Cristina Llusa von ttingen. La princesa era nta per via paterna del duc Antoni Ulric de Brunsvic-Wolfebttel i de la princesa Elisabet Juliana de Holstein-Norburg.

Npcies i descendents.
Es cas amb l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermnic, fill de l'emperador Leopold I, emperador romanogermnic i de la princesa Elionor del Palatinat-Neuburg. El casament fou possible grcies als interessos de la cunyada de Carles VI, la princesa Amlia Guillema de Brunsvic-Lneburg, esposa de l'emperador Josep I, emperador romanogermnic. La parella tingu quatre fills:

 SAIR l'arxiduc Leopold d'ustria, nat a Viena el 1716 i mort el mateix any a Viena.

 SM l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria, nada a Viena el 1717 i morta el 1780. Es cas amb l'emperador Francesc I, emperador romanogermnic, duc de Lorena.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Anna d'ustria, nada a Viena el 1718 i morta a Brusselles el 1744. Es cas amb el prncep Carles Alexandre de Lorena.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Amlia d'ustria, nada a Viena el 1724 i morta el 1730.

Vida poltica.
La famlia de Brunsvic era una de les famlies de la reialesa alemanya protestant ms insgnies; en canvi, els Habsburg eren coneguts pel seu catolicisme a ultrana. El matrimoni d'Elisabet Cristina i Carles VI fou possible desprs de la conversi de la princesa de Brunsvic al catolicisme a la ciutat de Bamberg l'1 de maig de 1707.

L'any 1708, la princesa Elisabet Cristina s'install a Barcelona a la cort de Carles VI. La presncia d'Elisabet Cristina refor l'aparent comproms de la casa d'ustria en el terreny de joc creat arran de la Guerra de Successi espanyola.

A la mort de l'emperador Josep I, emperador romanogermnic sense descendncia masculina l'any 1711, Carles VI abandon Barcelona deixant a la seva muller com a testimoni dels seus interessos a Espanya. Malgrat aquest gest de Carles VI, aviat Elisabet Cristina part de nou a Viena. L'any 1713 abandon Barcelona fent promeses de garantir als catalans les seves institucions a nivell internacional.

A partir de 1713 la presncia d'Elisabet Cristina decaigu en els afers poltics de l'Imperi. Ara b, a la mort del seu esps i davant dels problemes successoris en qu caigu ustria a partir de 1740, Elisabet Cristina desenvolup una important activitat diplomtica en favor de la seva filla Maria Teresa. En el marc de la Guerra de Successi austraca, Elisabet Cristina tingu contactes diplomtics amb el rei Frederic II de Prssia o amb la princesa Anna de Mecklenburg-Schwerin, gran duquessa-regent de Rssia durant la minoria del tsar Ivan VI de Rssia.

Malgrat tot, la gran fita d'Elisabet Cristina fou el suport obtingut dels hongaresos a la candidatura de la seva filla. La unitat imperial que aconsegu facilitaren les coses per Maria Teresa que amb el suport de la Gran Bretanya pogu resistir als atacs militars francesos i prussians.

Elisabet Cristina mor a Viena el dia 21 de desembre de 1750 a l'edat de 59 anys.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133724" title="Johann Joseph Fux" nonfiltered="4415" processed="4356" dbindex="54724">

Johann Joseph Fux, (Hirtenfield, Estria, 1660 - Viena, 13 de febrer de 1741) va ser un compositor, teric de la msica i pedagog austrac de l'ltima era del Barroc.

Descendent d'una famlia de camperols es desconeixen les dades sobre la seua infantesa i joventut. Se sap que el 22 de maig de 1680 es va matricular en la universitat dels jesutes de Graz. El seu talent musical va arribar a ser evident; a partir del 22 de febrer de 1682 va ser tamb alumne del Ferdinandeum, que va abandonar en 1684 en fosques circumstncies. Va ser tamb organista a St. Moritz fins a 1688. Durant este perode va haver de viatjar a Itlia, tal com demostra la influncia en la seua obra dels compositors italians Arcangelo Corelli i Bolognese.

L'any 1690, a Viena, va atraure l'atenci de l'emperador Leopold I, aquest va quedar tan impressionat que a partir d'aquest moment el va ajudar en la seua carrera musical. Va ser organista de la Schottenkirche (1696-1702). L'any 1698 va ser nomenat compositor de la cort. Cap a 1700 va viatjar novament a Roma on va conixir l'obra de Palestrina, que veneraria a partir d'aleshores. De tornada a Viena va ser segon (1705-1713) i desprs primer mestre de capella de l'esglsia de Sant Esteve. El 1713 va arribar a ser vicemestre de capella de Carles VI, i mestre de capella de l'emperadriu viuda Wilhelmina Amalia. El 1715 va succeir a Marc'Antonio Ziani en les funcions de mestre de capella en La Cort i va conservar el lloc fins a la seua mort.

La seua Obra.
Va escriure 25 obres per a teclat, 63 sonates a 3, 15 sonates a 4, 15 sonates d'orquestra, 110 misses i fragments de misses, 64 vespres i salms, 24 lletanies, 6 Te Deum, 200 composicions religioses menors, 15 oratoris i 21 peres.

L'obra de Fux, representa la cspide del Barroc austrac i li va reportar, fins i tot en vida, una fama europea. El seu estil est marcat per un fort tradicionalisme (escriptura polifnica) i alhora ofereix trets ms moderns (estil napolit).

Fux deu part del seu renom contemporani i pstum al seu tractat Gradus ad Parnassum, que va servir de base per a tots els tractats de contrapunt fins a l'poca actual. Aquesta obra escrita en llat va aconseguir un xit considerable i va ser traduda a diverses llenges: alemany, francs, itali, angls; est escrita en forma de dileg entre el mestre (Palestrina) i el deixeble Josep (Fux). s el tractat de contrapunt ms complet del seu temps i va ser valorat com a tal per alguns compositors: Haydn, Beethoven, Mozart 
Aquest tractat va servir de fonament teric per a la primera composici musical assistida per ordinador, de L.Hiller i L. Isaacson l'any 1956.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133725" title="Amlia Guillema de Brunsvic-Lneburg" nonfiltered="4416" processed="4357" dbindex="54725">
Amlia Guillema de Brunsvic-Lneburg, emperadriu romanogermnica (Brunsvic 1673 - Viena 1742). Princesa de Brunsvic-Lneburg amb el tractament d'altesa que es marid amb l'emperador Josep I, emperador romanogermnic.

Nascuda a la ciutat de Brunsvic, a l'Alemanya septrentional, el dia 21 d'abril de 1673, essent filla del duc Joan Frederic de Brunsvic-Lneburg i de la princesa Benedicta del Palatinat-Simmern. Amlia Guillema era nta per via paterna del duc Jordi de Brunsvic-Lneburg i de la landgravina Anna Elionor de Hessen-Darmstadt; en canvi, per via materna era nta del comte Eduard del Palatinat-Simmern i de la princesa Anna de Mntua.

L'any 1699 contragu matrimoni a Viena amb l'emperador Josep I, emperador romanogermnic, fill de l'emperador Leopold I, emperador romanogermnic i de la princesa Elionor del Palatinat-Neuburg. La parella tingu tres filles:

 SAIR l'arxiduquessa Maria Josepa d'ustria, nada a Viena el 1699 i morta a Dresden el 1757. Es cas amb l'elector Frederic August II de Saxnia.

 SAIR l'arxiduc Leopold Josep d'ustria, nat a Viena el 1700 i mort el 1701.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Amlia d'ustria, nada a Viena el 1701 i morta a Munic el 1756. Es cas amb l'elector Carles Albert de Baviera.

L'any 1711 Amlia Guillema rest viuda del seu marit i com a conseqncia de l'absncia d'un hereu mascul directa, la corona pass al seu cunyat, l'emperador Carles VI, emperador romanogermnic. 

Des de 1711 fins a la seva mort, 31 anys desprs, Amlia Guillema visqu apartada de la vida palatina moprint en el convent dels salesians a Viena.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133728" title="Sergi Grapes" nonfiltered="4417" processed="4358" dbindex="54726">
Sergi Grapes (Gaston Lagaffe en l'original francs) s un cmic creat per Franquin. Tracta d'un jove que ronda els 20 anys; esquenadret, poc treballador i molt distret en la feina, per al mateix temps simptic i bon company, treballa ordenant i enviant el correu de la correspondncia de la seva oficina, l'editorial "Dupuis", (segons la versi catalana del cmic, en Sergi Grapes treballa al Cavall Fort). 

Personatges.

Sergi Grapes :Personatge central de la srie, present en la majoria (o la totalitat) de les histries. Noi bastant poc disciplinat, dormidor en la feina, molt ocupat amb els seus invents i mquines (que tenen poc xit; sembla un "Tornassol" amb poca habilitat), molt ms que no pas amb les cartes que hauria d'estar repartint i ordenant. Alhora, s afecte a disfressar-se, per exemple de cow-boy. A l'encop, tamb s simptic i amable amb la gent que l'envolta; a la seva manera, s un noi trapella i innocent, ms que no pas malintencionat.

Sisquelles: Aparentment el superior d'en Grapes, treballa a l'oficina amb ell, i molt sovint l'esbronca quan, en ple horari laboral, el troba dormint, fent invents estrambtics, jugant amb estris de distracci (com boles de joc de bitlles) o, fins i tot, cuinant amb un fog porttil. No obstant aix, en alguna ocasi, li deixa fer de les seves amb una certa simpatia, sobretot quan ho fa sense interferir gaire en la feina i les responsabilitats. Irascible com un bon capit Haddock, quan en Grapes fa alguna cosa que el desagradi, deixa anar, verbalment o de pensament, alguna exclamaci airada (tipus "Aitgrrr..."); per en les ocasions menys tenses, pot mantenir una conversa pacfica amb en Grapes, tot i les diferncies psicolgiques entre ambds.

Fantstic: Personatge amb dos pls al cap, molt popular en el cmic francs. Tamb apareix, com a protagonista principal, en els cmics de "Les aventures d'Espir i Fantstic". s tant disciplinat en la feina com en Sisquelles, i sovint (quan no ho fa pas pel seu propi compte) s'uneix a en Sisquelles per esbroncar el Grapes perqu no compleix les obligacions.

Gertrudis: Noieta jove, xerraire i manyaga. Sembla estar molt enamorada i entusiasmada d'en Grapes, del qual, de manera un xic curiosa, admira els seus invents i la seva amabilitat, entre d'altres aspectes (quasi sempre troba fora ben fet tot el que fa el jove trapella). Com Sisquelles i Fantstic, treballa a la mateixa oficina que en Grapes. s un dels pocs personatges que anomena en Sergi pel seu propi nom, mentre que la resta ho solen fer pel seu cognom ("Grapes").

Batllori: Company de feina, a la mateixa oficina del Grapes i dels seus companys. Apareix noms en algunes ocasions. Generalment ajuda en Sisquelles quan aquest renya en Grapes per un motiu o altre, per, a diferncia d'aquest primer, li t un bri de simpatia al noi trapella quan fa les seves "trapelleries"; no s tant autoritari com en Sisquelles, encara que t una certa estima com a amic tant per aquest com pel Grapes mateix.

Desmarets: Empresari obs, de bona posici econmica, casat i amb filles. Tant (o ms) disciplinat i seris que en Sisquelles. Treballa en una altra oficina (per, aparentment, no gaire llunyana) que la d'en Grapes. Intenta, un i altre cop, de poder fer signar uns contractes escrits (aparentment importants) amb els empresaris de l'oficina d'en Grapes, per, malgrat els intents d'impedir-ho d'en Sisquelles, sempre en Sergi, amb la seva habitual ingenutat, trapelleria i "ocurrncies", impedeix que els contractes es firmin normalment, per la qual cosa repetidament en Desmarets se'n torna enfurismat i decebut a casa, amb els documents sense signar.

Gat i gavina: Sn dos personatges animals, l'amo dels quals s en Grapes. Com es pot esperar, creen un cert desordre en l'oficina, per exemple impedint que en Desmarets signi una vegada per totes els contractes, o b distraient irritantment la rutina laboral. El gat s remarcable pel seu carcter sovint iracund i "cascarrbies", mentre que a la gavina li agrada robar peixos i altres objectes. Apareixen ocasionalment en algunes aventures, sobretot a partir d'histries posteriors.

Gurdia urb: Personatge (de nom real desconegut). Gurdia urb disciplinat i molt rigors, que se li t jurada a en Grapes, i en moltes ocasions (no sempre amb xit) mira de clavar-li una multa. El fet que en Grapes tingui un cotxe de segona, amb contnues avaries, facilita, fins a cert punt, a aquest "personatge de la llei", la possibilitat d'actuar contra l'oficinista dormilega. De totes maneres, s una mica ruc, i a vegades sn les seves prpies "ingenutats", ms que no les d'en Grapes, les que causen qualque desastre a la gent i als elements urbans del carrer.

Perot: Oficinista jove i ros, que treballa en una oficina molt propera a la d'en Grapes. Sovint va a l'oficina d'en Grapes a fer el trapella, cosa que sempre tracta d'impedir i de censurar en Sisquelles ("que cada oficina suporti el seu parsit", va dir en una ocasi el superior d'en Grapes). Tamb, com en Grapes mateix, s un noi rialler, somiatruites i inofensiu, i poc amic de "cansar-se treballant".

Deulofeu: Home que treballa a l'oficina d'en Grapes, aparentment de nivell social i econmic bastant ms alt que el modest trapella. Igual que el Desmarets, s un home de rutina rgida, molt ordenat i fora sever. En ocasions, el Desmarets mateix el prefereix perqu troba que el Sisquelles i el Fantstic "no sn prou autoritaris" i "no saben impedir" que en Grapes desmanegui els seus intents de fer signar els contractes. Malgrat aix, en Deulofeu tampoc no se'n surt, i els contractes de l'"empresari obs" sempre acaben sense signar-se...

Altres personatges: Potser ms per donar ms ambient i un toc de realisme a la srie, que no pas per altre motiu, apareixen a "Sergi Grapes" altres personatges de caire ms aviat anecdtic, molt sovint innominats. Per exemple, la noia morena de pel llarg i solt, el company d'oficina ros, els altres gurdies urbans de la ciutat, i algun altre personatge espordic.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133729" title="Frederic V" nonfiltered="4418" processed="4359" dbindex="54727">


Frederic V, elector palat (Amberg 1596 - Magncia 1632). Elector palat des de 1610 i fins a la seva mort l'any 1632. Al llarg de l'any 1620 fou rei de Bohmia. 

Nascut a Amberg, a l'Alt Palatinat, el dia 16 d'agost de 1596, essent fill de l'elector Frederic IV, elector palat i de la princesa Llusa Juliana d'Orange-Nassau. Frederic V era nt per via paterna de l'elector Llus VI, elector palat i de la landgravina Elisabet de Hessen; en canvi, per via materna ho era de l'stadtholder Guillem I d'Orange i de la princesa Carlota de Borb-Montpensier.

El dia 14 de febrer de 1613 contragu matrimoni a Londres amb la princesa Elisabet d'Anglaterra, filla del rei Jaume I d'Anglaterra i de la princesa Anna de Dinamarca. La parella tingu tretze fills:

 SAR el prncep Frederic Enric del Palatinat, nat a Heidelberg el 1614 i mort el 1629.

 SM l'elector Carles I Llus, elector palat, nat a Heidelberg el 1615 i mort el 1680. Es cas en primeres npcies amb la landgravina Carlota de Hessen-Kassel el 1627 a Kassel; en segones npcies, de forma morgantica amb la comtessa Maria Llusa von Degenfeld el 1634 a Estrasburg; i, en terceres npcies amb l'aristcrata Elisabeth Hollander von Bernau a Schaffhausen el 1659.

 SAR la princesa Elisabet del Palatinat, nada a Heidelberg el 1616 i morta el 1680. Abadessa de Herford.

 SAR el prncep Robert del Palatinat, nat a Praga el 1619 i mort a Westminster el 1682.

 SAR el prncep Maurici del Palatinat, prncep de Simmern, nat el 1621 i mort el 1652 en un naufragi al Carib.

 SAR la princesa Llusa del Palatinat, nada el 1622 i morta el 1709.

 SAR el prncep Llus del Palatinat, nat el 1624 i mort el 1625.

 SAR el prncep Eduard del Palatinat-Simmern, nat el 1625 a L'Haia i mort el 1663 a Pars. Es cas el 1645 amb la princesa Anna de Mntua.

 SAR la princesa Enriqueta Maria del Palatinat, nada el 1626 i morta el 1651.

 SAR el prncep Joan Felip del Palatinat, nat el 1627 i mort el 1650.

 SAR la princesa Carlota del Palatinat, nada el 1628 i morta el 1631.

 SAR la princesa Sofia del Palatinat, nada el 1630 a L'Haia i morta el 1714 a Hannover. Es cas amb l'elector Ernest August I de Hannover. ;

 SAR el prncep Gustau Adolf del Palatinat, nat el 1632 i mort el 1641. ;
 
L'any 1610 Frederic esdevingu elector del Palatinat arran de la mort del seu pare. A ms a ms, de la dignitat electoral i del territori del Palatinat, Frederic hered la influncia del seu pare en el si de l'organitzaci de carcter religi de la Uni Protestant que tenia com a objectiu la defensa dels interessos de la poblaci protestant del Sacre Imperi Romanogermnic.

L'any 1619, els protestants de Bohmia s'aixecaren en armes contra les tropes habsburgueses. Davant de la superioritat militar de les tropes de l'emperador Ferran II, emperador romanogermnic, els bohemis oferiren la corona a l'elector palat amb la voluntat que la seva fortalesa en el si dels protestants alemanys els preserves dels Habsburg.

Aix, l'any 1619 Frederic es trasllad a Praga acceptant la corona bohmia i essent coronat poc desprs. Aquest fet s el que tradicionalment s'ha considerat el que desencaden la Guerra dels Trenta Anys. Poc desprs, el dia 3 de juliol de 1620 la diplomcia austriaca aconsegu la firma del Tractat d'Ulm pel que la Uni Pretestant es comprometia a mantenir-se neutral i retirar el seu suport econmic i militar a Frederic V en la seva aventura bohmia. 

Desprs d'Ulm, les tropes austriaques iniciaren l'ocupaci militar de Bohmia i s'enfrontaren obertament a les tropes palatines el dia 8 de novembre de 1620 a la Batalla de la Muntanya Blanca on les tropes austriaques derrotaren a Frederic V. El curt regnat de Frederic sobre Bohmia fu que fos conegut amb el sobrenom del Rei de l'Hivern. 

Desprs de la Batalla de la Muntanya Blanca, les tropes austriaques ocuparen el Palatinat i obligaren a Frederic i a la seva famlia a refugiar-se a L'Haia. L'emperador Ferran II, emperador romanogermnic dict un edicte imperial pel qual Frederic V se'l privava dels seus territoris palatins. 

Aix, Frederic i la seva famlia s'install definitivament a L'Haia on visqueren fins el 1648 quan pel Tractat de Westflia se li reconegu de nou a la famlia palatina la sobirania sobre el Palatinat. Ara b, Frederic mor el 1632 a Magncia.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133732" title="Peto de nimas" nonfiltered="4419" processed="4360" dbindex="54728">


 

Els petos de nimas es troben en camins i crulles de tota Galcia, i sn una de les manifestacions materials del culte als morts, de la devoci per les nimas. El poble de Galcia ha sigut profundament religis, sentiment heretat dels seus avantpassats i establert en tradicions de sants repartits per tota la geografia gallega. s general la creena en miracles, petits i grans, i per a tot es demana el favor del Cel. 

 Significat . 
El seu significat prov de la creena de la continutat de l'nima desprs de la mort i de l'existncia d'un pas intermedi per a arribar al Cel, on es redimeixen els pecats i faltes comeses en vida (el purgatori), est molt arrelat en la mentalitat popular gallega. 
Dins de les construccions populars, els petos de nimas sn els quals evidencien la importncia del purgatori. La finalitat d'aquests elements populars s que els vius puguin oferir almoinas per a la salvaci de les nimes en pena que no troben descans en el purgatori, i aix arribin a la felicitat en el Cel. Una vegada alliberades, intercediran per qui va fer l'ofrena. Per tant, es tracta de buscar la salvaci dels morts per tamb d'assegurar-se la prpia. 

Molts d'ells van ser construts per la devoci d'un feligrs o pels vens d'un lloc. Sn molt curioses els advertiments que es fan en el seu nom. Per exemple, en el de Famelga de Aguasantas (Cotobade) es llegix textualment: "Un nima tens i no ms, si la perds qu fars...". Tamb es convida a recordar als avantpassats: "Au Mara Pursima. Acordeu-vos de les nimes dels vostres pares o avis o oncles o parents o amics". I, en altra part de l'oratori, s'aprecia aquesta inscripci: "Pregueu per Nos, Senyor, i socorreu-nos amb els vostres sufragis que Nos demanarem per vs".

Origen.
Les nimes del purgatori sn la major devoci gallega, desprs dels sants, de Jesucrist i de Mara; i, dhuc que el culte tingui la seva arrel en el centre mateix de l'esperit gallec, les mostres que es conserven sn moltes.

La idea del purgatori, augmentada i revitalitzada a partir del Concili de Trento (segle XVI), va fer que es desenvolups la prctica de la construcci d'aquests monuments populars amb una determinada iconografia. Per segons sembla, s en Galcia i en el segle XVIII quan es fan la major part d'aquests monuments dedicats a les nimas; i els ms antics conservats corresponen al segle XVII.

 Localitzaci i dimensi .
Les crulles encara inspiren temor als naturals del pas, i la seva causa rau en qu perviu en les creences actuals considerar-les com lloc que fou destinat al soterrament, especialment dels apartats de la comunitat cristiana, d'aqu la creena que per les mateixes vaguin durant la nit les nimes dels condemnats. 

Tant la seva dimensi com iconografia sn variades, pel que s difcil establir una morfologia general, encara que si es pot indicar que el cos central del peto est compost per una cavitat en la qual normalment es representa a les nimas en el purgatori, en relleu, pintura,  i un peto o guardiola per a deixar les almoines. Aquests elements vnen la majoria de les vegades acompanyats d'altres secundaris: cornises, pilastres, porta de ferro, etc.

El culte als petos de nimas.
Tamb s habitual que al passar per davant del peto, es resi una oraci per les benedes nimas perqu puguin sortir del purgatori. Tamb se'ls agrax algun favor fet, perqu acostumen a ajudar als vius. Se'ls demana ajuda per a solucionar algun problema i se'ls colloquen flors en el seu record, car cal tenir-les sempre presents. A les nimas, sobretot, se'ls t respecte i no es poden oblidar mai.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133735" title="Tractat d'Ulm" nonfiltered="4420" processed="4361" dbindex="54729">


 Tractat d'Ulm (1620), entre la Lliga Catlica i la Uni Protestant.
 Tractat d'Ulm (1647), entre Frana, Sucia i Baviera.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133736" title="Tractat d'Ulm (1620)" nonfiltered="4421" processed="4362" dbindex="54730">
El Tractat d'Ulm fou firmat el dia 3 de juliol de l'any 1620 a la ciutat alemanya d'Ulm. El tractat fou firmat entre l'emperador Ferran II, emperador romanogermnic i la Uni Protestant.

En el marc de l'ocupaci de Frederic V, elector palat del Regne de Bohmia, territori pertanyent a l'emperador, arran de la demanda dels protestants bohemis al comte palat. Per tal d'assegurar-se una victria senzilla, l'emperador sollicit a la Uni Protestant que no intervingus a Bohmia en cas d'ocupaci austraca. Aix, pocs mesos desprs de la signatura, les tropes austraques iniciaren l'ocupaci de Bohmia.

Arran de la invasi austriaca, Frederic V fou privat dels seus estats patrimonials del Palatinat i hagu d'exiliar-se a la ciutat de La Haia i mor el 1632 sense haver recuperat el seu territori patrimonial.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133739" title="Escola Superior de Msica de Catalunya" nonfiltered="4422" processed="4363" dbindex="54731">

L'Escola Superior de Msica de Catalunya (ESMuC) s un centre oficial creat l'any 2001, situat a l'edifici de l'Auditori de Barcelona, i s en l'actualitat, l'nica instituci sustentada amb fons pblics on es poden cursar estudis superiors de msica a Catalunya.

Titulacions.
 Jazz i msica moderna ;
 Msica antiga ;
 Msica clssica i contempornia ;
 Msica tradicional (alguns instruments de la cobla i del flamenc);
 Composici;
 Direcci de cor;
 Direcci d'orquestra;
 Musicologia i Etnomusicologia;
 Pedagogia (General i especfica de cada instrument);
 Sonologia (ttol propi);
 Promoci i Gesti (ttol propi);

Histria.

L any 1998 el Departament d Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va prendre la decisi de crear un centre d educaci musical superior que no tingus l estructura de funcionament de conservatori. L any 1999 una comissi va comenar a treballar en la creaci del que seria l Escola Superior de Msica de Catalunya i en la redacci del currculum del grau superior de msica que impartiria aquest centre.

L ESMUC va obrir portes el setembre de 2001. Els elements principals del seu projecte educatiu foren:

 Que a les seves aules s hi poguessin formar els professionals de totes les professions de la msica.
 Que s hi pogus rebre formaci en tots els estils de la msica. Que tots els estils musicals, en el futur, es poguessin beneficiar de tenir titulats superiors especialitzats.
 Que els futurs professionals de tots els estils i professions es formessin interactuant; que aprenguessin a interactuar, per tal de cohesionar, en el futur, l ecosistema musical catal.
Que la formaci impartida s encars de manera especfica a l ocupabilitat dels titulats, no sols capacitats per ocupar els llocs de treball oferts per les administracions sin tamb capaos de crear els seus propis llocs de treball.
 Que no hi hagus cap mena de jerarquitzaci ni entre els diferents estils ni entre les diferents professions.
 Per aix calia concebre l escola com un microcosmos musical en el qual es reprodussin situacions de collaboraci com les que cal que es donin en la realitat.
 Fer de l ESMUC el vrtex de la pirmide de l educaci musical a Catalunya de la qual tamb formen part les escoles de msica i els conservatoris.
 Fer de l ESMUC un centre innovador i obert a la societat en el qual conflussin de manera productiva la creaci, la producci, la investigaci i la docncia.
 Dotar-se d una dimensi europea i obrir camins vers la creaci de l Espai Europeu d Educaci Superior, i d un espai d educaci artstica i musical superior a Catalunya.
 Un sistema de tutoria individual i personalitzada exercida per professorat del departament af a l especialitat cursada per l estudiant.
 La declaraci escrita de les intencions educatives del professorat en cada una de les assignatures impartides, configurant el conjunt de les programacions que s incorporaven a la guia de l estudiant.
 La potenciaci de l estudi de determinats instruments com a instruments secundaris en relaci als instruments principals cursats, de manera que aquestes combinacions donessin perfils de titulats competents en diversos instruments i/o estils.
 La no pertinena dels estudiants als departaments (la conceptualitzaci dels departaments com a unitats de docncia i recerca que agrupen professorat) i la confluncia de molts departaments en la formaci de cada estudiant.

La instituci es va dotar de la figura legal d una Fundaci privada regida per un patronat i va procedir a la contractaci del professorat prviament seleccionat en base a un procs dissenyat per la prpia instituci. 

Al llarg dels quatre primers anys d existncia l ESMUC va acollir una mitjana d uns 150 alumnes cada any fins a completar la seva capacitat mxima prevista de 600 estudiants. A ms, tamb, des de ben aviat, va acollir estudiant de postgrau, tot i que sense validesa acadmica oficial. En aquell quart any l escola tenia una 240 professors, entre els quals alguns de reconegut prestigi internacional, d unes 18 nacionalitats diferents.

Una part important del sector no va compartir alguns o la majoria d aquests aspectes i va fer una oposici frontal a aquest projecte des de ben aviat: estudiants de conservatoris que no acceptaven que l ESMUC ofers noms un determinat nombre de places de cada instrument i especialitat seguint un pla predeterminat en funci de la demanda; professors del Conservatori Superior Municipal de Msica de Barcelona que fins llavors havia impartit el grau superior no compartien la idea que haguessin de presentar-se a proves de selecci per formar part del claustre del ou centre; finalment, alguns professionals de prestigi es va unir contra el projecte davant de les autoritats de la Generalitat i de la premsa. 

El primer equip directiu va estar constitut per Llus Vila d Abadal com a coordinador general de la Fundaci, Gerard Claret com a director, Josep M. Vilar com a cap d estudis, Pepita Jorba com a secretria, i Nria Sempere com a cap de relacions exteriors i de producci. Guillem Mart en fou secretari en el perode en qu Pepita Jorba fou sotsdirectora.

L'estructura departamental de la instituci es fa palesa en la participaci dels seus representants en el s del consell de direcci de l'escola. El grau d'autonomia dels departaments i dels seus primers caps va ser cabdal en el rpid desenvolupament de la instituci durant els seus primers anys. Els caps de departament fundacionals van ser: 

 Jaume Aiats, cap del departament de musicologia (inicialment tamb de msica tradicional: cobla);
 Josep Borrs, cap del departament de msica antiga;
 Manel Camp, cap del departament de jazz i msica moderna (inicialment tamb de msica tradicional: flamenc);
 Xavier Casademunt, cap del departament de msica clssica i contempornia (substituit poc desprs per David Albet);
 Ma. Cecilia Jorquera, cap del departament de pedagogia (substituda poc desprs per Javier Duque);
 Joan Oller, cap del departament de promoci i gesti;
 Eduard Resina, cap del departament de teoria i composici;
 Xavier Serra, cap del departament de sonologia;

Aquesta primera etapa es va caracteritzar per les qestions prpies de la posada en funcionament d una iniciativa tan complexa; destacaren la gesti d un del pla d estudis especialment dens, la construcci de convenis amb institucions diverses  incloses les del programa Erasmus-, l establiment d una complexa normativa de funcionament intern, aix com de diversos grups de treball, i la generaci d'una gran varietat i riquesa de dinmiques al voltant de les diferents rees de coneixement i de nombroses activitats extracurriculars obertes al conjunt de la societat catalana.

L any 2004, desprs de les eleccions al Parlament de Catalunya la conselleria d Educaci pass a mans d Esquerra Republicana de Catalunya. El coordinador general fou destitut i el seu lloc l ocup Josep Roda; pocs mesos desprs fou nomenada gerent Roser Gal. L any segent hagueren d abandonar els seus crrecs el director, el cap d estudis i la cap de relacions exteriors. L any 2006, tamb la secretria acadmica. L equip de direcci, completament renovat qued constitut per Salvador Mas, director, Oriol Ponsa, sotsdirector, Rafael Salinas, cap d estudis, Magda Polo, secretria acadmica, i Rut Martnez, cap de relacions externes. Aquesta nova etapa es va caracteritzar per un substancial augment de crrecs en l'apartat de serveis de la instituci, per una important reducci de l'autonomia dels departaments, la desaparici de diverses comissions de treball, la manca d'operativitat del Consell d'Escola, i per un convenut afavoriment de determinades disciplines instrumentals, en especial les referents a la msica clssica i d'orquestra.

Ja amb Ernest Maragall com a Conseller d'Educaci, al febrer de 2008 s'incorpora Pau Monterde com a nou coordinador general, el qual poc desprs passa a exercir el crrec de director general de la Fundaci. Fruit d'aquesta incorporaci, al cap de pocs mesos s'assoleix el primer conveni laboral de l'escola. La gerent, Roser Gal, deixa l'escola al mes de setembre i el director, Salvador Mas, presenta la seva dimissi a finals d'octubre. El mateix mes d'octubre de 2008, el patronat de la Fundaci anomena Josep Borrs nou director acadmic de l'escola, en un reconeixement a la seva excel lent tasca al capdavant del departament de msica antiga durant tots aquests anys i, implcitament, a la important tasca duta a terme pels departaments com a element fonamental de continutat i consolidaci en mig dels canvis de direcci soferts. 
L'equip directiu de Josep Borrs es complementa amb Josep Margarit, com a cap d'estudis, i Magda Polo, qui continua com a secretria acadmica. El crrec de sotsdirector desapareix. 
En aquesta etapa, els departaments i el seu professorat, aix com l'estudiantat, recobren la veu i capacitat motora originals, i a l'escola es restableix l'equilibri entre totes les disciplines i les diferents formes de fer msica.

Professorat.


Enllaos externs.
Web oficial de l'ESMuC;
ESMuC al directori d'empresses de Google Maps;








Aquest article est fortament influt per una opini, i com a tal s subjectiu i parcial;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133740" title="Beluga" nonfiltered="4423" processed="4364" dbindex="54732">

La balena beluga (Delphinapterus leucas), tamb coneguda com a beluga blanca, s un cetaci que habita en zones rtiques i subrtiques. Aquest mamfer mar s conegut simplement com beluga, el seu nom deriva del rus "bielukha", que significa blanc.

La beluga fou descrita per primer cop per Peter Simon Pallas el 1776. Fssils trobats a la pennsula de la Baixa Califrnia indiquen que durant el Mioc Denebola brachycephala un avantpassat primigeni d'aquesta espcie hi habit; cosa que indica que aquesta famlia alguna vegada va viure en aiges menys fredes.

 Anatomia.

Posseeixen aletes pectorals petites, curtes i amb forma de paleta, igualment que els dofins pertanyents a la mateixa famlia, el seu cap cont un rgan esfric denominat mel, ple d'una substncia lipdica, que l'empra per detectar les seves preses per mitj de l'ecolocalitzaci: emissi d'esclafits que reboten en els objectes i li tornen en forma d'eco. 

El musell amb forma de bec, s curt i amb els llavis molt mbils. La seva boca pot arribar a allotjar fins a quaranta dents: de vuit a onze dents a cada costat de la mandbula inferior i mandbula superior. 

El seu coll s flexible grcies a les vrtebres cervicals tot permetent un gran ventall de moviments.

L'aleta caudal s gran i t una osca central que separa ambds lbuls.

Aquesta balena medeix al voltant de cinc metres i pot arribar malgrat 1 a 1,5 tones, generalment els mascles sn ms robustos que les femelles. Generalment les femelles comencen a reproduir-se als set anys i crien un cop cada tres anys. Els mascles arriben a la maduresa sexual als vuit.

 Alimentaci .
S'alimenta principalment de crustacis i peixos. Poden desallotjar preses del fons grcies a la seva capacitat de succi i d'emetre forts dolls d'aigua. Sn consumidors oportunistes. S'alimenten d'una gran varietat de peixos (bacall, salm...), molluscs, altres invertebrats inferiors i plncton. Localitzen les preses pel sistema d'ecolocalitzaci i en menor mesura amb la vista. 

 Hbitat .
Passen gran part del temps a la superfcie o en aiges someres. Sn animals molt sociables que utilitzen el so per estar en contacte amb els seus congneres, produint sorolls molt variats, com ara xerrics, refilets i espetecs, cosa que motiva que se l'anomeni com a "canaris de la mar" a l'rtic.

La beluga podem trobar-la a les regions rtiques encara que podem arribar a trobar-les fins les costes de l'estat de Nova Jersei, als Estats Units, o indrets com ara el riu Rin a Europa. 

Les belugues formen part de la dieta del poble Inuit.

 Situaci actual de l'espcie .
El Golf de Sant Lloren s un petit ecosistema, on es troba la nica poblaci meridional de belugues, i est en perill. Dels 5000 individus que hi vivien a comenament del s.XX noms en resten uns 650. Aquesta minva s resultat, primerament de la caa, i actualment a causa de la contaminaci, que els provoca cncer en un percentatge desconegut en qualsevol altre animal salvatge: un 27% 

Referncies.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133744" title="Sofia del Palatinat" nonfiltered="4424" processed="4365" dbindex="54733">

Sofia del Palatinat, electora de Hannover (L'Haia 1630 - Hannover 1714). Princesa del Palatinat amb el tractament d'altesa que contragu matrimoni amb l'elector Ernest August de Hannover.

Nascuda el dia 14 d'octubre de 1630 a L'Haia on la seva famlia vivia exiliada des de 1622. Filla de l'elector Frederic V, elector palat i de la princesa Elisabet d'Anaglaterra. Sofia era nta per via paterna de l'elector Frederic IV, elector palat i de la princesa Llusa Juliana d'Orange-Nassa; i per via materna ho era del rei Jaume I d'Anglaterra i de la princesa Anna de Dinamarca.

L'electora palatina intent un casament avantatjs per la seva filla petita. Aix, intent concertar un matrimoni entre Sofia i el rei Carles II d'Anglaterra. Ara b, l'escs inters de la princesa palatina fu que el matrimoni no arribs a bon port i Sofia es trasllad a viure amb el seu germ, el nou elector Carles I Llus, elector palat.

El dia 30 de setembre de 1658 contragu matrimoni a Heidelberg amb el duc i desprs elector Ernest August de Hannover, fill del prncep Jordi de Brunsvic-Lneburg-Calenberg i de la landgravina Anna Elionor de Hessen-Darmstadt. La parella tingu set fills:

 SM el rei Jordi I de la Gran Bretanya, nat a Hannover el 1660 i mort a Osnabrck el 1727. Es cas amb la princesa Sofia Dorotea de Celle.

 SAR el prncep Frederic August de Hannover, nat a Hannover el 1661 i mort a Hannover el 1691.

 SAR el prncep Maximili Guillem de Hannover, nat a Hannover el 1666 i mort a Hannover el 1726.

 SAR la princesa Sofia de Hannover, nada a Osnabrck el 1668 i morta a Hannover el 1705. Es cas amb el rei Frederic I de Prssia.

 SAR el prncep Carles Felip de Hannover, nat a Hannover el 1669 i mort a Hannover el 1690.

 SAR el prncep Cristi Enric de Hannover, nat a Hannover el 1671 i mort el 1703.

 SAR el prncep Ernest August de Hannover, nat el 1674 a Osnabrck i mort el 1728 a Osnabrck.

Interessada enormement en la cultura, mantingu una important correspondncia amb Gottfried Leibniz que fou convidat de Sofia i del seu esps des de 1676 fins a la seva mort el 1716. A part de l'amistat amb Leibniz, Sofia es mostr interessada en la jardineria essent una bona prova la restauraci dels jardins de Herrenhausen a Hannover.

L'Acte d'Establiment de 1701 a la Gran Bretanya nombr a Sofia hereva al tron angls en cas que la reina Anna I d'Amglaterra mors sense descendncia. Sofia era filla de la princesa Elisabet d'Anglaterra i nta del rei Jaume I d'Anglaterra. A part d'aquest fet, Sofia pertanyia a una famlia protestant i tenia importants relacions de famlia amb el rei Guillem III d'Anglaterra esps de la reina Maria I d'Anglaterra i estandart del protestantisme.

L'Acte de Naturalitzaci de Sofia produda l'any 1705 garant definiticament a Sofia el dret d'ocupar el tro britnic, aix com de tots els seus descendents protestants de la princesa palatina.

Malgrat que considerablement ms vella que la reina Anna I d'Anglaterra, Sofia gaudia d'una salut envejable, a diferncia de la reina anglesa. Tot i aix, Sofia moria dies abans que Anna a causa d'un colapse cardac mentre passejava pels jardins de Herrenhausen l'any 1714 als 83 anys. A la seva mort, els drets dinstics de Sofia passaren al seu fill primognit, Jordi I de la Gran Bretanya. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133749" title="Percentatge" nonfiltered="4425" processed="4366" dbindex="54734">



Un percentatge s una forma d'expressar una proporci o fracci com a fracci de denominador 100, s a dir, com a quantitat de centsimes. L'expressi  "45%" ("45 per cent") s el mateix que la fracci 45/100.

Un percentatge pot sser major de 100. Per exemple, el 200% d'un nombre s el doble del mateix nombre, o un increment del 100%. Un increment del 200% en canvi donaria com a resultat el triple de la quantitat inicial, moment en el que ens adonem de la diferncia de la relaci existent entre augment percentual i del producte. 


Exemples.
 "El 45% de la poblaci humana..." s equivalent a "45 de cada 100 persones...";
 "200% d'un nombre" s equivalent al "doble del mateix nombre" que alhora s el mateix que "un increment del 100% del nombre".

El smbol.
El smbol "%" s una forma estilitzada dels dos zeros. Aquest va evolucionar a partir d'un smbol similar noms que es representava per una lnia horitzontal en comptes de la diagonal (any 1650) que alhora provenia d'un smbol representat per "P cento (any 1425). 



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133751" title="3GP" nonfiltered="4426" processed="4367" dbindex="54735">
3GP (3rd Generation Partnership o Societat per a la tercera generaci ) s un format d'arxiu multimdia utilitzat en telfons mbils de tercera generaci.

Detalls tcnics.
3GP s una  versi simplificada de MPEG-4 Part 14 (estndard "ISO 14496-14:2003") dissenyada per acomodar-se als requeriments d'amplada de banda i capacitat d'emmagatzematge dels telfons mbils. 3GP emmagatzema el vdeo com a MPEG-4 o  i per l'udio utilitza els formats AMR-NB i AAC-LC. Un arxiu 3GP es codifica en , emmagatzemant i transferint els bytes ms significatius primer.

Hi ha dos estndards diferents d'aquest format:
 3GPP (pels mbils basats en GSM i normalment usen l'extensi .3gp);
 3GPP2 (pels mbils basats en CDMA i normalment usen l'extensi .3g2);
Ambds estan basats en l'MPEG-4 o H263 pel vdeo, i  AAC o AMR per l'udio.

Maquinari amb suport per aquest format.
 La majoria de telfons mbils 3G (de tercera generaci) poden reproduir i enregistrar en aquest format.
 Alguns telfons nous que no sn 3G poden reproduir i enregistrar en aquest format.

Programari amb suport per aquest format.
Playback.
 MPlayer;
 VLC;
 Totem;
 KMPlayer;
 Media Player Classic;
 Realplayer;

Codificaci i descodificaci.
 MEncoder;
 FFmpeg;

Enllaos externs.
 3GP Project;
 3GP Free ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133752" title="Temporada del 2005 de pilota valenciana" nonfiltered="4427" processed="4368" dbindex="54736">
Heus ac un resum de les principals competicions de Pilota valenciana jugades ntegrament o acabades l'any 2005.

 Professionals .
 Escala i corda .


 Front .


 Galotxa .


 Raspall .


 Aficionats .

 Escala i corda .


 Front .


 Galotxa .


 Llargues .


 Palma .


 Perxa .


 Raspall .


 Internacionals .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133755" title="Temporada del 2004 de pilota valenciana" nonfiltered="4428" processed="4369" dbindex="54737">
Heus ac un resum de les principals competicions de Pilota valenciana jugades ntegrament o acabades l'any 2004.

 Professionals .
 Escala i corda .


 Front .


 Galotxa .


 Raspall .


 Aficionats .

 Escala i corda .


 Front .


 Galotxa .


 Llargues .


 Palma .


 Raspall .


 Internacionals .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133757" title="Lernu!" nonfiltered="4429" processed="4370" dbindex="54738">
lernu! s un portal gratut (de lliure accs) i multilinge per a l'aprenentatge i difusi de la llengua internacional esperanto. En el paginari pots informar-te sobre l'esperanto, comenar a aprendre la llengua mitjanant diversos cursos, utilitzar la gramtica general, fer exercicis, jugar a jocs lingstics, llegir i escoltar contes, utilitzar diversos diccionaris, intercanviar missatges amb altres persones interessades en l'esperanto, participar en llions virtuals, escoltar msica en esperanto i fins i tot veure curtmetratges tamb en esperanto.

La idea de lernu! com a portal va nixer lligada al primer seminari de Esperanto@Interreto (E@I) a Estocolm l'abril del 2000, i es va concretar l'octubre del 2001 durant el segon seminari d'E@I a Uppsala. El juliol del 2002 el projecte va rebre el suport de la fundaci Esperantic Studies Foundation i el portal es va crear l'agost del mateix any. La seva aparici pblica fou el 21 de desembre del 2002 i des de llavors s mantingut per E@I i molts collaboradors.

Ms d'un cop s'ha publicat lernu! en format CD. Del 2004 al 2006 van aparixer diverses versions fora de la xarxa amb material afegit: msica, programes i altres cursos d'esperanto no disponibles a lernu!. La versi ms nova noms est disponible a internet, en CD o DVD s'edita una mica ms tard.

lernu! est disponible en unes vint llenges i els estudiants tenen l'opci de comunicar-se amb els seus tutors en el seu propi idioma.

A part de molts cursos de diveros nivells, lernu! tamb t altres eines i serveis: diccionaris, resum de la gramtica, contes amb dibuixos, presentaci de l'esperanto, missatgeria instantnia, biblioteca amb llibres, msica i pellcules. A ms, tamb pots trobar jocs, frums sobre diversos temes i notcies del moviment esperantista.

A mitjans del 2006 el portal era visitat ms de 75.000 vegades al mes, i el nmero va creixent de manera estable. Ms de 1000 visitants es registren cada mes com a nous usuaris. La majoria d'usuaris provenen d'Europa, d'sia sudoriental i d'ambdues Amriques. Ms de la meitat de visitants sn novells. Actualment lernu! s la collecci de cursos d'esperanto ms gran i popular a internet.

 Enllaos externs .
 Lloc web de lernu! (en diversos idiomes);
 Pgina oficial d'E@I (en diversos idiomes);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133767" title="Volapk" nonfiltered="4430" processed="4371" dbindex="54739">
El volapk s una llengua artificial creada pel capell alemany Johann Martin Schleyler el 1879, amb la intenci de facilitar la comprensi entre persones de distintes cultures. Durant els primers anys aconsegu un xit notable i es calcula que arrib a tindre uns cent mil parlants en els seus millors moments. Tanmateix, la relativa complexitat de la gramtica (en comparaci amb el seu gran competidor, l'esperanto) i greus dissensions entre els parlants provocaren el declivi de la llengua. En l'actualitat s prcticament morta.
 
 Histria .

Schleyer public un esborrany del volapk el maig del 1879 a la revista catlica Sionsharfe, de la qual era l'editor. Desprs d'este primer article public, l'any segent, un llibre en alemany. L'xit de la nova llengua fou prcticament immediat.

El primer congrs internacional de volapk tingu lloc a Friedrichshafen, el 1884, i el segon a Munic, el 1887. La llengua emprada en ells va ser l'alemany, per ja en el tercer congrs (Pars, 1889) el volapk fou l'nica llengua usada. En aquells moments, l'idioma creat per Schleyer es trobava en el seu punt ms alt de popularitat, amb una xifra estimada de 283 associacions, 25 publicacions peridiques en o sobre volapk i 316 llibres de text en 25 llenges.

Va ser precisament a partir del tercer congrs quan va comenar el declivi imparable del moviment. A es degu a les diferncies irreconciliables entre el sector que advocava per introduir reformes en el volapk, encapalat pel director i desprs president de l'Acadmia de Volapk, Auguste Kerckhoffs, i el sector ms conservador que no volia canvis, el referent del qual era el mateix Schleyer. Schleyer insistia a considerar el volapk com una propietat seua, i en l'acritud de la disputa arrib a negar-se a reconixer l'autoritat de l'Acadmia. Tot a provoc escissions en el moviment i una important prdua de suport, ja que molts seguidors dirigiren el seu inters cap a unes altres llenges artificials, especialment l'esperanto, sorgit el 1887. 

En els anys 1920, l'holands Arie de Jong, amb l'anuncia dels pocs parlants de volapk que quedaven, dugu a terme una reforma de l'idioma que public el 1931. La nova versi reformada del volapk fou acceptada per tots i s la que s'usa en l'actualitat. De Jong simplific la gramtica, suprim les formes verbals poc usades i elimin certs indicis de sexisme que s'apreciaven en els pronoms i les desinncies verbals. Tamb introdu el fonema r per fer alguns morfemes ms reconeixedors; per exemple, gletik (gran) pass a ser gretik.

Grcies a la labor d'Arie de Jong, el volapk visqu un breu ressorgiment en els Pasos Baixos i Alemanya, per la repressi que patiren les llenges artificials sota el nazisme supos un colp dur del qual el volapk no es recuper mai. 

Es calcula que en l'actualitat noms hi ha unes poques desenes de parlants de l'idioma, la majoria (si no tots) esperantistes interessats en la histria de les llenges artificials. 
Malgrat tot, sempre hi ha hagut una comunitat de parlants de volapk des dels temps de Schleyer, oficialment dirigida per una successi ininterrompuda de cifals (lders).

 Alfabet i pronunciaci . 

L'abecedari del volapk usa les lletres llatines llevat de la q i la w. En un principi no hi havia r. 
Totes les lletres tenen sempre la mateixa pronunciaci, sense que importe la posici i mai no poden ser mudes. 
En la llista segent, la pronunciaci s'indica segons l'alfabet fontic internacional:

 

Totes les paraules sn agudes.

La revisi de De Long va afegir el fonema r i va canviar algunes (si no la majoria) paraules que originalment portaven l perqu es feren ms reconeixibles.

 Enllaos externs .

 
 Breu gramtica de volapk ;
 Volapop Una de les poques pgines exclusivament en volapk;
 Histria del volapk ;
 Volapkalised, un Yahoo!Group ;
 Gramtica completa de Volapk per Charles E. Sprague - 1888 ;
 Una altra gramtica, per V. Amoretti ;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133775" title="Mesclat" nonfiltered="4431" processed="4372" dbindex="54740">

Mesclat s un grup de msica catal que fusiona la msica tradicional amb el rock i que est format per msics de diverses formacions d'arreu del pas:
 Carles Belda (Pomada);
 Marcel Casellas (La Principal de la Nit);
 David Rosell (Dept.);
 Joan Reig (Els Pets);
 Francesc Ribera "Titot" (Brams);
 Pep Toni Rubio (Msica Nostra);
 Joan Aguiar (Estramp Ja);

Discografia.
 2002: Mesclat;
 2004: Manilla;
 2007: Crniques colonials;

Enllaos externs.
 Mesclat a Plural Produccions;
 Mesclat a Rac Catal;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133776" title="Noe Ramishvili" nonfiltered="4432" processed="4373" dbindex="54741">

Noe Ramishvili (georgi              ) amb el nom trasliterat com a Noah o Noi) (1881 - 7 de desembre, 1930) fou un poltic georgi i un dels lders de l'ala  menxevic del Partit Obrer Socialdemcrata Rus. Tamb fou conegut en el seu partit amb els malnoms de Pyotr, i Semyonov N.  

Es va unir al PSDTR el 1902 i aviat esdevingu el portantveu ms destacat dels menxevics. Desprs de la Revoluci russa de 1917 esdevingu un dels lders del Sovbiet Nacional Georgi i el 22 d'abril de 1918 fou nomenat ministre d'interior de la Federaci de Transcaucsia, formada per Gergia, Armnia, i Azerbaitjan. 

El 26 de maig de 1918, Gergia esdevingu un estat independent com a Repblica Democrtica de Gergia. Ramishvili en fou escollit cap de govern fins que fou substitut pel seu collaborador, Noe Zhordania el 24 de juny de 1918. En el nou govern, Ramishvili accept el crrec de ministre d'interior. Des de mar del 1919, simultanej els crrecs de ministre d'educaci i de defensa. Fou criticat freqentment per l'oposici georgiana per la dura repressi que va dur a terme contra les revoltes de camperols de 1918 i 1919; per se'n va sortir en el seu propsit de prevenir una revolta bolxevic a gran escala. Desprs que l'Exrcit Roig invads Georgia entre febrer i mar del 1921, Ramishvili emigr a Frana, per continu conspirant contra les autoritats bolxevics. Patrocin la preparaci de l'aixecament d'agost a Gergia de 1924, que fou un fracs i provoc una forta repressi contra els nobles i intellectuals georgians. 

Ramishvili fou un dels lders ms destacats del moviment antisovitic Lliga de Prometeu, subvencionada per Polnia. El 1930, fou assassinat a Pars per un espia bolxevic.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133777" title="Pomada (grup)" nonfiltered="4433" processed="4374" dbindex="54742">

Pomada fou un grup de msica catal creat l'any 1995 que estigu en actiu fins al 2004.

Estava format per Carles Belda a l'acordi diatnic i a les veus, i Helena Casas a les veus i a la pandereta, a partir d'una trobada en un camp de refugiats de Bsnia l'any 1995. El seu repertori era de canons de caire tradicional, actualitzades amb la fusi d'altres ritmes, com la rumba, i a vegades mesclades amb ritmes i efectes electrnics. Les lletres de les seves canons evidencien una forta implicaci ideolgica, i la seva msica ha aportat aires nous a un gnere que s'estava quedant estancant.

Discografia.
 1998: Folklore (en cassette);
 2000: el disc 1 de pomada;
 2001: el disquet de pomada;
 2004: CD 2.POM (descarregable noms a travs d'internet);

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Pomada a botiboti;
 Lletres de les seves canons;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133778" title="Pomada (beguda)" nonfiltered="4434" processed="4375" dbindex="54743">

La pomada s una beguda tpica de Menorca, que s'obt mesclant gin de Menorca (Gin Xoriguer) amb llimonada.

Aquesta beguda s consumida principalment a l'estiu, sobretot en les festes patronals que se celebren per totes les poblacions menorquines.

No obstant aix, a Ciutadella, on se celebren les festes de Sant Joan, una de les ms importants de Menorca, aquesta paraula no s'utilitza i opten per anomenar a la mescla simplement "Gin amb llimonada" o "ginet".






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133799" title="Amulet" nonfiltered="4435" processed="4376" dbindex="54744">
Un amulet s un objecte al qual se li atribueixen poders protectors i espirituals per aquell que el porti. Tamb se li atribueix la idea de ms prosperitat, bona o millor sort i amor per al portador. La persona que porta l'amulet, per la seva creena i fe en aquest, potser no desitja desvetllar aquest fet a altres persones i compartir la seva afecci.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133800" title="Noe Zhordania" nonfiltered="4436" processed="4377" dbindex="54745">


Noe Zhordania (georgi             }}, trasliterat com a Jordania, 2 de gener, 1868   11 de gener, 1953) fou un periodista i poltic georgi. Fou el primer lder de la Repblica Democrtica de Gergia (RDG) el 1918 - 1921.

Era fill d'un petit propietari de Lanchkhuti, a l'oest de Gergia, i fou el fundador del grup  Mesame-Dasi ("tercer grup"), un dels primers grups socialistes a Tbilisi. Zhordania esdevingu membre del Partit Socialdemcrata Obrer Rus i portantveu del Partit Socialdemcrata Georgi (menxevic). El 1906, es va unir a la facci menxevic de la Duma estatal de Rssia. 


Desprs que la Revoluci de febrer de 1917 destrons la monarquia a Rssia, Zhordania fou escollit cap del Soviet de Treballkadors i Soldats de Tbilisi. El desembre de 1917, fou escollti cap del parlament georgi, l'Assemblea Nacional (Dampudznebeli Kreba). El 26 de maig de 1918 fou nomenat cap de govern de la Repblica Democrtica de Gergia (RDG). El seu govern organitz una reforma agrria, redact una legislaci social moderna i lluit tant contra els bolxevics i moviments seraratistes del pas. De 1918 a 1921 Gergia fou reconeguda per  Jap, Blgica, Alemanya, Itlia, Turquia, el Regne Unit, Frana, i, el 1920, Rssia.

El 25 de febrer de 1921, Zhordania fou deposat per l'Exrcit Roig i Gergia fou incorporada a la Uni Sovitica com a part de la Repblica Federativa Socialista Sovitica de Transcaucsia. El 17 de mar de 1921, Zhordania s'exili a Pars, on va dirigir fins al a seva mort el Govern de la Repblica Democrtica de Gergia a l'exili.

Zhordania fou enterrat al cementiri de Leuville-sur-Orge (Frana). El president Mikhail Saakashvili visit la seva tomba el 10 de mar de 2004 i ofer la seva famlia un funeral d'estat a Tbilisi. Tanmateix, aquesta oferta no es va materialitzar.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133801" title="Sergi II" nonfiltered="4437" processed="4378" dbindex="54746">

Sergi II. (Roma, ?   847) va ser un noble rom que va esdevenir de Papa de 844 a 847.

A principis de 844 mor Gregori IV i la noblesa romana escoll com a successor al cardenal Sergi, mentre que el poble aclamava al diaca Joan. Es produren lluites violentes per tota Roma entre partidaris de Sergi II i de Joan VIII. Amb la derrota dels seguidors de Joan, Sergi II esdevingu papa mentre que Joan passaria a la histria com a l'antipapa Joan VIII. Per tal de calmar els nims del poble rom, Sergi II commut la pena de mort de Joan VIII per l'exili fors. 

El nomenament de Sergi II es va fer trencant el pacte entre Lotari I i el papa Eugeni II, que especificava que cap papa seria consagrat sense l'autoritzaci de l'Emperador d'Occident. D'aquesta manera, arriba a Roma el rei carolingi Llus II (fill de l'emperador Lotari) encapalant un exrcit nombrs. Davant d'aix, Sergi II corona a Llus rei d'Itlia i accepta jurar fidelitat davant l'emperador, per noms davant ell i no del seu fill.

L'any 846 els sarrans van desembarcar a stia i van saquejar la baslica de Sant Pere, que aleshores es trobava a extramurs de Roma. 

Va voler fer de Roma una gran ciutat amb grans monuments, per aix va buidar les arques papals i, al final de la seva vida, concedia ttols cardenalicis a membres de la noblesa romana (amb la sospita de compra de ttols). Va deixar el seu germ Benet (futur Benet III) al capdavant del govern rom, cosa que provoc el descontentament del poble. Va morir el 27 de gener de 847.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133804" title="Hecatonquir" nonfiltered="4438" processed="4379" dbindex="54747">
En la mitologia grega els hecatonquirs (en grec              Hekatonkheires o                Hekatontakheiras,  els de cent mans ), coneguts tamb com Centimans (del llat Centimani), eren gegants amb cent braos i cinquanta caps, fills de Gea i Ur. El seu pare els va llanar al Trtar, per Cronos els va rescatar, ajudant-lo ells a capar i derrocar a Ur. Desprs d'ajudar a Cronos, aquest els torn a tancar al Trtar, on van romadre vigilats per Campe fins que Zeus els rescat. Durant la guerra dels titans, els hecatonquirs llanaven contra aquells roques de cent en cent.

Acabada la guerra els hecatonquirs s'establiren en palaus al riu Oce, convertint-se en els guardians de les portes del Trtar, on Zeus havia tancat als titans. A la Ilada hi ha una histria, que no es troba en cap altre lloc, que explica que en algun moment els dus intentaren destronar Zeus, fins i tot Hera, Atena i Posid van arribar a encadenar-lo, per fracasaren quan Tetis invoc als hecatonquirs i aquests acudiren en la seva ajuda. Alguns cops se'ls considera deitats del mar, i podria ser que la seva procedencia sigui els pentekonter, vaixells amb cinquanta remers.

Els hecatonquirs eren Briareu ( fort ), Giges i Cotus ( fill de "Cotet" ). Homer tamb va anomenar Briareu com Ege ( cabrum ), aquest nom tamb era el d'un du del mar diferent.

 Fonts .

 Apollodor, Biblioteca I, 1;
 Hesode, Teogonia;
 Homer, La Ilada I, 404;
 Pausnies, Descripci de Grcia II, 1 i 4;
 Virgili, Eneida VI, 287; X, 565;

 Enllaos externs .


Hekatonkheires a Theoi Project (En angls);
Hecatoncheires a Greek Mythology Link (En angls);

Referncies.

 Gran part del contingut d'aquest article ha estat tradut lliurement del corresponent article de la Wikipedia en angls i en castell.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133805" title="Lliga d'Esperantistes Homosexuals" nonfiltered="4439" processed="4380" dbindex="54748">
La Lliga d'Esperantistes Homosexuals (en esperanto Ligo de Samseksamaj Geesperantistoj, LSG; tamb Gej-Lesba Esperanta Asocio (Associaci Esperantista de Gais i Lesbianes), GLEA) s una organitzaci del moviment esperantista destinada als homes i dones homosexuals, bisexuals i transsexuals. Segons el seu estatut, la LSG t els segents objectius: 

 Crear una solidaritat internacional i una collaboraci entre els seus membres, sostenint  alhora la lluita per la propagaci de l'esperanto i per la plena integraci de l'homosexualitat dins la societat.
 Treballar per l'eliminaci de la discriminaci lingstica, informant dels problemes lingstics i de l'ajuda aportada per l'esperanto per a la seua resoluci.
 Treballar per l'eliminaci de la discriminaci antihomosexual i informar els esperantistes de la significaci, del valor i dels problemes de l'homosexualitat.

La lliga edita i distribux el butllet Forumo (del qual hi ha edicions en internet) cada tres mesos i una llista anual de persones disposades a hostatjar o ajudar els seus membres. 

 Enllaos externs .

 Lloc oficial de la LSG (en diversos idiomes);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133807" title="Guti" nonfiltered="4440" processed="4381" dbindex="54749">


 Els Guti (poble) foren un poble assentat a l'est del riu Tigris.
 Antoni Gutirrez Daz, ms conegut com a Guti o El Guti va ser un destacat dirigent del PSUC i d'ICV.
 Jos Mara Gutirrez Hernndez, conegut com a Guti s un jugador de futbol del Reial Madrid.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133811" title="Valls de Torroella" nonfiltered="4441" processed="4382" dbindex="54751">
Valls de Torroella, tamb conegut com la Colnia Valls (pel cognom del seu fundador), s un poble del nord-est del municipi de Sant Mateu de Bages; la part nord de la localitat, la ms propera a Pal de Torroella, pertany al municipi de Navs.

Es troba situat a 16 km de Manresa i a 29 km de Solsona, vora el Cardener, al peu de la carretera C-55 entre Sria i Pal; del poble surt tamb la comarcal BV-3002 que duu a Salo.

El 2005 hi estaven censades 374 persones, de les quals 367 adscrites a Sant Mateu i noms 7 a Navs.

L'any 1903 va ser fundada aquesta poblaci com una colnia industrial arran de la dissoluci de la societat fundadora de la colnia Pal de Torroella, que estava situada situada 1 km al nord. El nom de la colnia prov d'Esteve Valls i Pasqual, que en fou el fundador. Ambdues entitats treballaven en el ram del txtil i amb posterioritat l'activitat industrial va passar a ser de petites indstries i tallers.

Hi destaca l'existncia del Gremi dels Pubills, que s una entitat nica a Catalunya; el pubill s l'home que es casa i va a viure a casa dels sogres i per aix celebra, irnicament, la seva onomstica per Sant Pere Mrtir.

La resta del municipi de Sant Mateu de Bages s d'economia eminentment agrcola i forestal i contrasta amb el carcter industrial del nucli de Valls de Torroella.

El 1997 es va segregar de Navs per agregar-se a Sant Mateu de Bages.

Enllaos externs.
 Pgina web de Valls de Torroella;
 Bloc de Valls de Torroella;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133814" title="Orlando (Florida)" nonfiltered="4442" processed="4383" dbindex="54752">

La ciutat d Orlando s la seu del comtat d'Orange, a l estat de Florida, Estats Units. Segons el cens nord-americ de 2000, la ciutat tenia una poblaci de 185.951 (la poblaci de l rea metropolitana era de 1.644.561). L estimaci de poblaci per a 2005 era de 213.223 (1.933.255 en l rea metropolitana). Es la sisena ciutat ms gran de Florida i la major ciutat no costera de l estat. Tamb s la capalera de la tercera major rea metropolitana de Florida, per darrera de Miami-Fort Lauderdale i Tampa-Saint Petersburg.

La ciutat s majorment coneguta per les seves atraccions turstiques, particularment el Walt Disney World Resort. Altres atraccions inclouen el SeaWorld i el Universal Orlando Resort. El centre de la ciutat, ms conegut com a Downtown Orlando, ha sigut objete de contnues reestructuracions, malgrat estar allunyat de les principals atraccions turstiques.

La ciutat tamb s seu d una franqucia de la NBA, els Orlando Magic.

Ciutats agermanades.


Enllaos externs.
 Pgina oficial ;
 Pgina oficial ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133819" title="Orlando" nonfiltered="4443" processed="4384" dbindex="54754">

 Geografia: ;
 Orlando (Florida), ciutat de l estat de Florida, als Estats Units.
 Antroponmia: Nom d origen itali i cognom.
 Orlando Bloom, actor angls.
 Orlando Letelier, poltic i economista xil.
 Literatura: ;
 Orlando (novella), novella escrita per Virginia Woolf.
 Msica: ;
 Orlando (Hndel), pera composta per Georg Friedrich Hndel.
 Orlando furioso, pera composta per Antonio Vivaldi.
 Esports: ;
 Orlando Magic, franqucia de la NBA de la ciutat d'Orlando, a Florida.
 Orlando Thunder, franqucia de futbol americ de la ciutat d'Orlando, a Florida.
 Orlando Pirates, equip de futbol de Soweto, a Johannesburg (Sud-frica).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133821" title="Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi" nonfiltered="4444" processed="4385" dbindex="54755">
La Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi s una festa de carcter medieval que se celebra a Montblanc (Conca de Barber) en dates properes a la Diada de Sant Jordi.

 Histria .
Segons El Costumari Catal de Joan Amades i Les Tradicions religioses de Catalunya d'Anna de Valldaura la llegenda de Sant Jordi hauria succet a Montblanc.

Aquestes referncies, el magnfic nucli antic medieval de Montblanc i el fet que un tram de la muralla de la Vila es digui, des de temps immemorials, de Sant Jordi, van donar la idea a grup de joves amb ganes de gresca i festa; retornar la vila de Montblanc al seu passat medieval mitjanant la redecoraci de carrers com 700 anys abans. Aix es van decidir a representar diferents tipus d'actes, era el 1987.

 Actes .
Durant els quinze dies que duren les festes es celebren una multitud d'actes de diversos tipus:
 Rememoraci de fets quotidians del poble:
 Mercat medieval;
 Torns de gurdia;
 Rondes trobadoresques;
 Mercat d'esclaus;
 Tavernes;
 Judicis a cavallers i alcabotes;
 Concurs de Joglars;
 Dracum Nocte (nit de mgia negra);

 Actes presidits pels reis:
 Recepcions per als nobles;
 Sopar medieval;
 Concerts d'orgue;
 Jocs medievals;
 Sopar del Veguer;
 Balls de nobles i banderes;
 Partides d'escacs amb personatges reals;

 Representacions histriques:
 Corts Catalanes de 1414;
 Corts Catalanes de 1307;
 Vida i mort de Mart l'Hum;
 Museus i Imatges de la Vida Medieval;

 Representaci de la Llegenda de Sant Jordi;

 Principals actes .
 Mercat Medieval i Mostra d'Oficis. s l'acte ms multitudinari ja que el mercat est composat per centenars de parades amb productes tpics de la zona escampades arreu del nucli antic de Montblanc. A ms, a la Plaa Major hi ha una mostra d'oficis medievals tals com boter, espardenyer, ferrer, cerer, porquer, etc. El mercat dura dos dies durant els quals el poble queda literalment petit degut a la quantitat de gent que s'acumula entre les parades. Fou la primera representaci d'un mercat medieval a Catalunya.
 Representaci de la Llegenda de Sant Jordi. s l'acte central de la Festa i la seva ra de ser. Aprofitant l'incomparable marc de les muralles de Montblanc, es realitza una representaci teatral de gran format amb llums, so, focs i efectes especials que mostren la vida de la Vila, l'arribada del Drac, el sorteig de la Princesa, l'entrega de la Princesa, l'arribada de Sant Jordi i la mort de la Fera.
 Corts Catalanes. Historiadors montblanquins van cercar les referncies a les Corts Catalanes que es van celebrar a Montblanc. D'aquesta manera, es va decidir representar teatralment les de 1414 i les de 1307 en el lloc real on es van celebrar, les esglsies de Santa Maria i la de Sant Miquel. Aix, es pot dir que la representaci s gaireb tal i com es van realitzar les Corts en aquells anys.
 Museus i imatges amb personatges reals. Aprofitant els diferents indrets de la Vila, es guarneixen algunes cases nobles i esglsies per a representar-hi diversos instants de la vida del segle XIII. Montblanc es converteix en un macro-museu de cera, per amb personatges reals!
 Dracum Nocte. s la festa amb ms ambientaci i amb ms atracci per a la gent jove. Comena amb una gran Correfoc a crrec dels Dimonis de Montblanc per, a continuaci, fer la invocaci del Drac dels Quatre Elements. s una nit on surten totes les bruixes i personatges malignes i diablics de la Vila. La Festa acaba amb un gran concert noms apta per als ms agosarats.

 Personatges .
Gran part de la poblaci de Montblanc es vesteix amb vestits medievals (la dita popular local diu que els montblanquins es vesteixen per Sant Jordi i noms es disfressen per Carnaval) per participar en algun acte dels que es realitzen, aix es pot veure a trompeters, bandereres, cavallers a peu i a cavall, nobles, pagesos, menestrals i altres.

Cada any, per, s'escullen entre gent de Montblanc alguns dels personatges amb nom que intervindran en alguns dels actes. Aquests sn:
 El Rei i la Reina;
 Nobles montblanquins:
 El Veguer i la Veguera (representants dels reis a la vila);
 Senyors de Vilafranca;
 Senyors d'Aleny;
 Senyors de Gen;
 Sant Jordi (escollit per votaci dels socis de la festa entre els joves montblanquins de 21 anys);
 La Princesa (escollida per votaci dels socis de la festa entre les noies montblanquines de 18 anys);

 Concursos relacionats amb la Festa .
 Concurs del Cartell: Mesos abans que comenci la festa, es fa un concurs per determinar el cartell de l'any corresponent de les festes. Aquest cartell pot estar fet de qualsevol material plasmable en paper i un jurat format per artistes de diversos rams esculleix el millor.
 Elecci de Sant Jordi i la Princesa: Un parell de mesos abans, en una gala oberta al pblic es presenten els candidats als principals papers. Als aspirants a Sant Jordi (montblanquins de 21 anys) i a Princesa (montblanquines de 18 anys) se'ls fa representar pblicament una part dels seus papers. A continuaci, els socis de la Festa realitzen la votaci i queden escollits el Sant Jordi i la Princesa.
 Concurs de Joglars: Durant els dies de festa, diversos grups de Joglars medievals van actuant pels carrers i places de la vila i, l'ltim dia, s'escolleix el millor grup.
 Concurs de Fotografia: Cal presentar qualsevol fotografia de temtica medieval, sobre la Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi efectuada durant els dies que dura la Festa. En acabar el termini, un grup d'artistes escolleix la millor.

 Reconeixements .
 Festa declarada d'inters turstic nacional a nivell d'Estat ;
 Festa declarada d'inters turstic per la Generalitat de Catalunya;
 Festa declarada d'inters comarcal pel Consell Comarcal de la Conca de Barber;
 Premi Skal Club d'Hostaleria i Turisme de la Provncia de Tarragona;
 Medalla d'Argent de la Vila Ducal de Montblanc;
 Medalla del Centre d'Investigaci i Documentaci Medieval de Catalunya, CIDOMCAT;

 Enllaos externs .
Web de la Llegenda de Sant Jordi de Montblanc;
Pgina web de l'Ajuntament;
Montblanc Medieval. Web turstic de Montblanc;
Monestirs de Catalunya. Montblanc;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133822" title="Los Draps" nonfiltered="4445" processed="4386" dbindex="54756">


Los Draps s un grup de rock catal originari de la comarca del Matarranya (la Franja). Influts pel rock urb i l'estil dels Gra Fort, el seu so barreja el punk-core amb instruments tradicionals: en el seu cas, la dolaina aragonesa.

 Histria .

El grup es va originar l'any 92 al voltant de Joaqun de Guenen i Daniel del Colero: tots dos tocaven la guitarra en moltes festes pels pobles del Matarranya i els Ports, amb temes propis com ara Los ndios del Castell o Xica del mes de febrer, per d'un repertori basat principalment en versions com una de Litros de alcohol que resava litros de merda corren per la squia, gorrina...

Per, no va ser fins el 97 quan es va completar un grup amb l'entrada de Sisco de Torretes (bateria), Natxo del Rosset (teclats) i Sergio Arss (baix): l'estiu de 1998, Los Draps feien el primer de molts concerts per la comarca a Pena-Roja, junt amb els grups La Codonyera, Azero i Artrosis, fins que a les acaballes del 99 Sisco va deixar el grup i va ser substitut per Rubn de Kolores, l'actual bateria de la formaci. 

Arribats a l'estiu de 2000 van gravar la maqueta Terra de Frontera, que els obriria la porta a concerts importants com el Carrascar i el Rebrot, ambds en 2001. Llavors ja havien afegit un segon guitarrista, Csar de Txutxa, amb el qual actuarien a events importants, com l'Acampallengua de les Balears, l'Aplec dels Ports, diversos Correllengua i l'Acampallengua de la Franja de Ponent.

L'estiu del 2002 Dani del Colero deixava el grup i es quedaven sense cantant i guitarra solista, la qual cosa significava tornar a comenar: la veu a les canons va caure de la m de Sergio i Kolores, i Txutxa va haver d'aprendre a tocar sol, fet que els va ralentir en la seva evoluci fins l'arribada del Flare, amb el qual es van acabar orientant cap al punk-rock amb gaita. El febrer de 2004 van gravar la can Matarranya, basada en un poema del desaparegut poeta penarog Desideri Lombarte: el tema, editat per l'Associaci Cultural Arran, s una de les referncies de l'estil de msica que fan ara.

Temps desprs va incorporar-se al grup Jorgito com a segon dolainer: la contundncia del grup s'anava establint amb temes com Cultura popular, Revoluci i PP Feixistes (que els valdria una denncia per part del PP d'Osca) i el conjunt es consolidava a cada concert, per a causa d'alguns problemes mdics i psicolgics d'un dels seus membres, el grup va estar apartat dels escenaris fins 2005. Mentrestant, al novembre del 2004 entrava al grup Marc (ex guitarrista de Notinkson),  de Massali, amb el qual es completava la formaci actual del grup que s'autoeditaria el seu primer disc l'any 2006: No mos fareu callar!. El disc t dotze canons (de les quals una, Entalto lo pueblo en aragons) i cont collaboracions de Kapi d'Azero, Isa, Miguel i Chabi de Prau, Kaspas de Visin Tnel, Josep de Temps al temps i Jandro de Mallacn.

El mateix any rebien el premi a la millor can en llengua minoritria de l'Arag en els VIII Premis de la Msica Aragonesa per Cultura popular, i pel novembre tornaven a entrar en estudi per enregistrar Un crit al vent, can indita inclosa en Sons del Matarranya, un recopilatori fet expressament per promoure la msica en catal a l'Arag al llarg de 2007.

 Discografia .

 Terra de frontera (autoedici, 2000): la primera (i nica) maqueta editada;
 No mos fareu callar (Mago Fermn, 2006): primer disc oficial, llicenciat baix Creative Commons;

 Recopilatoris .

 Correllengua (?, 2002);
 Binissalem (?, 2002);
 Atles musical, una llengua de convit (?);
 Una roella al cor (?);
 Cultura de resistncia vol.2 (?, 2004);
 Esclat '06 (Maulets, 2006);
 Sons del Matarranya (ASCUMA, 2007);

Referncies.




 Enllaos externs .

 BlogSpot.com bloc del grup;
 Fotolog.com fotografies dels concerts;
 LosDraps.net web oficial amb mp3;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133826" title="Lliga Nord-americana d'Esperanto" nonfiltered="4446" processed="4387" dbindex="54757">
La Lliga Esperantista de Nord-amrica (ELNA, Esperanto-Ligo por Norda Ameriko) s l'Organitzaci Nacional d'Esperanto als Estats Units. Es va fundar l'any 1952, a Sacramento, Califrnia, i desprs de no molts anys va substituir una organitzaci anterior, l'Associaci Nord-americana d'Esperanto (EANA, Esperanto-Asocio de Norda Ameriko), com la principal organitzaci esperantista als Estats Units.

ELNA administra la llibreria ms gran d'Esperanto a Amrica. Edita un butllet bimensual, Esperanto USA. De vegades tamb edita llibres sobre Esperanto. La direcci la constitueixen el president, vicepresident, secretari, caixer i a part unes altres nou persones; tamb t molts comissionats amb diverses tasques a l'interior del moviment esperantista.

ELNA celebra cada any, des del 1953 un congrs nacional, que sol ser als Estats Units, per de vegades tamb a Mxic (juntament amb la Federaci Mexicana d'Esperanto) o al Canad (juntament amb l'Associaci Canadenca d'Esperanto).

La secci juvenil dELNA s la Joventut Esperantista Nord-americana (USEJ, Usona Esperantista Junularo).

ELNA s l'Associaci Nacional dels Estats Units de l'Asociaci Universal d'Esperanto (des del 1955/1956).

 Oficina Central .
     
L'Oficina Central, amb un empleat a jornada completa i un a mitja jornada, s a Emeryville, Califrnia, que s al costat a San Francisco.

Vilcjo Harris s el director des del el 15 de febrer del 2007. Anteriorment va servir com a caixer dELNA i cap del Comit de Membres. Don Harlow s el director anterior.

 Enllaos externs . 

 Lliga Esperantista de Nord-amrica ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133827" title="Diada de Sant Flix" nonfiltered="4447" processed="4388" dbindex="54758">

La diada de Sant Flix suposa l'acte central de la Festa Major de Vilafranca del Peneds. En aquest esdeveniment folklric es reuneixen les quatre millors colles castelleres del panorama casteller del moment (actualment la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la Colla Joves dels Xiquets de Valls, els Minyons de Terrassa i els Castellers de Vilafranca) per aixecar els seus millors castells, torres i pilars. La diada de Sant Flix se celebra des de fa ms d'un segle la qual cosa ha atorgat a la Plaa de la Vila de Vilafranca com "la plaa ms castellera".

 Articles relacionats .
Diada de Sant Flix 2001;
Diada de Sant Flix 2005;
Diada de Sant Flix 2006;
Diada de Sant Flix 2008;

Enllaos externs.
Informaci de la diada al webcasteller;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133841" title="Institut Japons d'Esperanto" nonfiltered="4448" processed="4389" dbindex="54759">
L'Institut Japons d'Esperanto (en esperanto : Japana Esperanto-Instituto ; en japons :           ) o JEI s el centre ms gran del moviment esperantista al Jap. Va ser fundat el 1919, principalment per Osaka Kenzi. La seva seu oficial s a Tquio, a Shinjuku.

Edita el peridic La Revuo Orienta (La Revista Oriental). 

 Lloc web oficial (en esperanto);
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133842" title="Lliga Israeliana d'Esperanto" nonfiltered="4449" processed="4390" dbindex="54760">
La Lliga Israeliana d'Esperanto (en esperanto Esperanto-Ligo en Israelo ; en hebreu                       ) o ELI s l'organitzaci estatal dels esperantistes israelians i membre de l'Associaci Mundial d'Esperanto. s responsable de totes les activitats relacionades amb l'esperanto que es fan en el pas. 

L'ELI organitza diverses activitats: trobades locals d'esperantistes, reunions internacionals, cursos d'esperanto, etc.
 
 Lloc oficial (en hebreu i esperanto);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133843" title="Patates braves" nonfiltered="4450" processed="4391" dbindex="54761">
Les patates braves o crelles braves sn una de les tapes ms comunes al territori espanyol, especialment al sud del pas. Normalment no es prenen com a plat fort, sin que es mengen com aperitiu. 

Socialment sn motiu de trobada entre amics a cerveseries o llocs de tapes. s per aix que es prenen acompanyades d'una cervesa o canya en un ambient informal. 

El seu nom es deu a la salsa picant que acompanya a les patates fregides. Aquesta salsa est elaborada bsicament amb tomquet fregit, maionesa i tabasco, tot i que s'hi poden afegir d'altres ingredients com pebre o d'altres espcies. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133844" title="Secci de bsquet del Real Madrid Club de Ftbol" nonfiltered="4451" processed="4392" dbindex="54762">

La secci de bsquet del Real Madrid va ser creada el 1932. s el club d'Europa amb ms trofeus i un dels tres nics, juntament amb el Joventut de Badalona i el Club Baloncesto Estudiantes, que ha estat totes les temporades a la mxima categoria espanyola.

 Plantilla 2008-2009 .

Aquesta s la plantilla per a la temporada 2008-2009: 




Equip tcnic.

 Entrenadors:
  Joan Plaza (Primer entrenador);
  Zan Tabak;
  Randy Kwnoles;
 Delegat d'equip: ;
  Jose Antonio Blanco;
 Preparador fsic: ;
  Juan Trapero;
 Metge: ;
  Manuel Beaus;
 Fisioterapeutes:
  Samuel Castillo;
  Manuel Gonzlez;
 Responsables de material:
  scar Muoz;
  Jose Lus Ciria;
 Cap de premsa: ;
  Jorge Prez;
 Cap d'operacions:
  Antonio Martn Espina;
 Director tcnic:
  Alberto Herreros;

 Palmars .
Competicions internacionals.
8 Eurolligues: 1963/64, 1964/65, 1966/67, 1967/68, 1973/74, 1977/78, 1979/80, 1994/95.
4 Recopes d'Europa de bsquet: 1983/84, 1988/89, 1991/92, 1996/97.
1 Copa ULEB: 2006/07.
1 Copa Korac: 1987/88;
1 Mundial de Clubs de bsquet: 1980/81.
3 Copes Intercontinentals de bsquet: 1976, 1977, 1978.
1 Copa Llatina de bsquet: 1966/67.
1 Supercopa d'Europa de bsquet: 1984/85.

Competicions nacionals.

30 Lligues d'Espanya de bsquet/Lligues ACB: 1956/57, 1957/58, 1959/60, 1960/61, 1961/62, 1962/63, 1963/64, 1964/65, 1965/66, 1967/68, 1968/69, 1969/70, 1970/71, 1971/72, 1972/73, 1973/74, 1974/75, 1975/76, 1976/77, 1978/79, 1979/80, 1981/82, 1983/84, 1984/85, 1985/86, 1992/93, 1993/94, 1999/2000, 2004/05, 2006-07.

T el rcord de lligues espanyoles seguides, 10. (1967-1976)

22 Copes del Rei de bsquet: 1950/51, 1951/52, 1953/54, 1955/56, 1956/57, 1959/60, 1960/61, 1961/62, 1964/65, 1965/66, 1966/67, 1969/70, 1970/71, 1971/72, 1972/73, 1973/74, 1974/75, 1976/77, 1984/85, 1985/86, 1988/89, 1992/93.

Referncies.


Enllaos externs.
 Pgina web oficial   ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133846" title="Cambra Estrellada" nonfiltered="4452" processed="4393" dbindex="54763">
Cambra estelada (En angls Star Chamber) fou un tribunal angls format per jutges i regidors reials creada el 1487 pel rei Enric VII d'Anglaterra amb la finalitat de donar fora a la llei a tots els territoris del regne amb agilitat. L'orgen del nom no est clar per, tot i que no hi ha evidncies, l'Oxford English Dictionary afirma que el nom prov de les estrelles que decoraven les parets de la cambra.

Histria.

En la sessi parlamentria de 1487 el rei Enric VII d'Anglaterra, el primer de la dinastia Tudor, reformul i desenvolup l'anomenada Cambra Estrellada (Star Chamber). Tot i que les primeres referncies que tenim d'aquest tribuna es remonten fins el 1398, no ser fins el 1487 que agafar importncia. La intenci d'Enric VII era esquivar la burocrcia i la corrupci separant la Cambra Estrellada del tribunal del Consell General del rei. En un comenament el tribunal estava format per jutges de dret consuetudinari i consellers privats del rei i serv per complementar i supervisar les activitats dels tribunals inferiors amb qestions civils i penals. Amb tot, els seus membres tamb podien ocupar-se directament de casos a petici directa, fet que li donava una fora molt gran per acusar i sentenciar en contra de nobles i/o gent poderosa.

Amb tot, el tribunal agaf popularitat durant el regnat d'Enric VIII d'Anglaterra. Sota la direcci de Thomas Wolsey (arquebisbe de York i Lord Canceller) i de Thomas Cranmer (arquebisbe de Canterbury) s'utilitz la Cambra Estrellada per lluitar contra la dissidncia poltica i religiosa i combatre contra els enemics de la reforma anglicana que Enric VIII havia iniciat a causa del seu divorci amb Caterina d'Arag. A partir de l'aplicaci de les Lleis sobre els drets de Galles (Acts in Wales laws) el 1535, el tribunal de la Cambra Estrellada tamb serv com a arma colonial que jug sempre a favor dels interessos de la petita noblesa anglesa resident a Galles.

En el regnat de Carles I d'Anglaterra (1625 - 1649) la Cambra Estrellada substitu al Parlament durant els onze anys d'absolutisme, convertint-se en un tribunal poltic que persegu l'oposici parlamentarista i el puritanisme, obligant a molts puritans a exiliar-se a Nova Anglaterra. Amb tot, a la restauraci del Parlament el 1640 el tribunal de la Cambra Estrellada seria dissolt durant l'anomenat "Parlament llarg" i sota la presidncia de John Pym a travs de les Lleis Triennals (Triennial Acts) de l'any 1641.

Els excessos de la Cambra Estrellada durant el regnat de Carles I foren un dels arguments que utilitzaren els puritans i Oliver Cromwell per condemnar a mort Carles I el 1649 desprs de la Guerra Civil Anglesa.
 
Curiositats.

Actualment els anglesos anomenen Cambra Estrellada aquells organismes burocrtics, administratius o legals que actuen de manera arbitrria, estricta i amb secretisme.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133848" title="Mandera" nonfiltered="4453" processed="4394" dbindex="54764">

Mandera s una ciutat situada a la provncia del nord-est (Kenya). La ciutat est a prop de la frontera amb Etipia i Somlia. T una poblaci de 30.433 habitants.
Al 2005 aquesta ciutat va ser afectada per la gana.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133849" title="Marsabit" nonfiltered="4454" processed="4395" dbindex="54765">

Marsabit s una ciutat de Kenya, a la provncia de l'est i t una reserva i un parc nacional. Est al nord del desert de Chalbi, en una rea forestal que s coneguda pels seus volcans i llacs.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133851" title="Codonyat" nonfiltered="4455" processed="4396" dbindex="54766">

El codonyat s una confitura dola i tova feta a partir del codony que es pot menjar sola, amb formatge o amb galetes. Tamb se sol barrejar amb iogurt.

 Elaboraci .
Un cop pelat els codonys, normalment partint-los pel mig, pelar-los i finalment treure el pinyol. Es mesclen a parts iguals amb sucre i es cou sense parar de baerrejar la barreja fins que es forma una pasta, com a mnim durant una hora. Quan agafa el color i la textura desitjada. 

Finalment, es treu del foc i amb una esptula es posa en un recipient adequat (plat, safata, etc.). S'ha de deixar reposar per a que s'endureixi fins que sigui prou consistent com poder ser consumit, amb una llarga data de caducitat (fins a un any i mig). 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133852" title="Meru" nonfiltered="4456" processed="4397" dbindex="54767">

Meru s una ciutat situada a la provncia de l'est, a Kenya, a la falda del mont Kenya. S'hi troba el riu Kathita. T una poblaci de 42.667 habitants (1999). Hi ha una important producci de caf.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133854" title="Moyale" nonfiltered="4458" processed="4398" dbindex="54769">

Moyale s una poblaci compartida entre els pasos africans Kenya i Etipia. En el pas keny Moyale est situat a la provncia de l'est. A la part d'Etipia, la ms gran, t una poblaci de 10.543 habitants (1994), mentre que a la part kenyana, ms petita, hi han 9.276 habitants (1999).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133856" title="Lliga Internacional d'Esperantistes Cecs" nonfiltered="4459" processed="4399" dbindex="54771">
Fundada el 1950 i integrada en l'Associaci Mundial d'Esperanto des del 1981, la Lliga Internacional d'Esperantistes Cecs (en esperanto Ligo Internacia de Blindaj Esperantistoj, LIBE) t l'objectiu de fomentar l'esperanto entre els cecs i informar sobre la vida de cecs de distints pasos. Com a part dels seus servicis hi ha l'enregistrament sonor de llibres i revistes i l'edici de publicacions esperantistes en braille, i el lliurament d'estos materials als cecs esperantistes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133859" title="Mumias" nonfiltered="4460" processed="4400" dbindex="54772">


Mumias (o Mumia's) s una ciutat kenyana de la provncia de l'oest.  La ciutat est comunicada  per carretera amb Kakamega (est), Busia (oest), Bungoma (nord) i Butere (sud). La ciutat t un club de futbol, el Mumias Sugar FC, un dels millors del pas.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133862" title="Muranga" nonfiltered="4461" processed="4401" dbindex="54773">


Muranga s una ciutat de la provncia Central a Kenya. Antigament la ciutat era anomenada Fort Hall.  Est situada entre Nyeri i Thika. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133864" title="Naivasha" nonfiltered="4462" processed="4402" dbindex="54774">

Naivasha s una ciutat-mercat de la provncia de Rift Valley (Kenya). Est a prop del llac Naivasha. La ciutat t una poblaci de 14.563 habitants. L'agricultura (conreu de flors) s l'activitat ms important de la ciutat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133866" title="Namanga" nonfiltered="4464" processed="4403" dbindex="54776">

Namanga s una ciutat kenyana de la provncia de Rift Valley. Est a la frontera amb Tanznia. L'activitat ms important de la ciutat s el turisme. Des de Namanga es pot veure el Kilimanjaro.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133867" title="Nanyuki" nonfiltered="4465" processed="4404" dbindex="54777">

Nanyuki s una ciutat-mercat de Kenya, a la provncia de Rift Valley. T una poblaci de 31.577 habitants (1999). Va ser fundada pels anglesos l'any 1907. S'hi troba el riu de Nanyuki i s a prop del mont Kenya.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133869" title="Repblica Democrtica Federal de Transcaucsia" nonfiltered="4467" processed="4405" dbindex="54779">


La Repblica Demortica Federativa de Transcaucsia (RDFT,                                                      (     ), Zakavkazskaya Demokraticheskaya Federativnaya Respublika (ZKDFR); tamb coneguda com a Federaci Transcaucasiana) (febrer 1918   maig 1918) fou un estat de curta durada que comprenia els actuals estats d'Armnia, Azerbaitjan, i Gergia.


Deprs de la Revoluci de febrer, el Govern provisional rus cre un Comit Especial Transcaucasi   (                            (      ), osobyy Zakavkazskiy Komitet (OZAKOM)) per a governar la zona. Desprs de la revoluci d'octubre fou substitut per la Repblica Transcaucasiana i pel Comissariat Transcaucasiana, que ser substitut per una federaci.

El Sejm de Transcaucsia es va convocar el 10 de febrer de 1918 i el cap fou el menxevic georgi Nikoloz Chkheidze. El Sejm proclaim la repblica independent, democrtica i federativa de Transcaucsia el 24 de febrer.  La federaci es va dissoldre quan Gergia declar la seva independncia el 26 de maig. Armnia i Azerbaitjan seguiren el seu exemple el 28 de maig.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133872" title="Nikoloz Txkhedze" nonfiltered="4469" processed="4406" dbindex="54781">

Nikoloz Txkhedze (en georgi               , en  rus                         , Nikolai Seminovitx Txkhedze), ms conegut com a Karlo Txkhedze (1864   13 de juny de 1926), fou un poltic menxevic georgi que va ser un dels introductors del marxisme a Gergia a la dcada del 1890 i que jug un paper important tant en la Revoluci russa de 1917 com en l'establiment de la Repblica Democrtica de Gergia de 1918.

Txkhedze nasqu a Puti, vila d'Imertia (Gergia), en una famlia aristocrtica. Amb el seu germ Kalenike Txkhedze, fou el 1892 un dels fundadors del grup socialdemcrata Mesame Dasi ("Tercer grup"). De 1907 a 1916, fou membres de la Duma estatal russa pel Gubrnia de Tbilisi i guany popularitat com a portaveu de la facci menxevic del Partit Obrer Socialdemcrata Rus. 

El 1917, l'any de la Revoluci russa, Txkhedze esdev portaveu del soviet de Petrograd, per fracass en l'intent d'evitar l'arribada al poder dels bolxevics. Tot i que refus un crrec en el Govern Provisional Rus, va donar suport a la seva poltica i advoc la idea d'una "oborntxestvo revolucionria".

Quan l'octubre de 1917 els bolxevics assoliren el poder a Rssia, Txkhedze era de vacances a Gergia. Es qued all i esdevingu lder de la Repblica Democrtica Federal de Transcaucsia el febrer de 1918 i el maig fou escollit president de l'Assemblea Constituent de la recent proclamada Repblica Democrtica de Gergia. En fou representant en la Conferncia de Versalles de 1919, i hi intent en va obtenir el suport de la Entente per a la nova repblica.

Txkhedze fou un dels autors de la primera constituci de la repblica el 1921, per, com altres, fou forat a exiliar-se quan els bolxevics envaren el pas al mar. Va escapar a Frana, on hi va viure fins que es va sucidar el 13 de juny de 1926.

 Enllaos externs .
 Nikolai Seminovitx Txkhedze a lEncyclopaedia Britannica ;
 Nikolai Seminovitx Txkhedze ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133877" title="Incoterms" nonfiltered="4470" processed="4407" dbindex="54782">
Els Incoterms sn normes internacionals acceptades per tots els governs i per totes les parts involucrades en el transport internacional de mercaderies. Regulen les qestions ms comunes usades en el comer internacional pel que fa al lliurament de mercaderies (transport, assegurana, trmits duaners, crrega i descrrega, etc.) i tenen com a objectiu establir criteris definits sobre la distribuci de les despeses i la transmissi dels riscos entre dues parts, compradora i venedora, en un contracte de compravenda internacional.

 Antecedents .

Fins l any 1920, les entitats de comer internacional havien desenvolupat una srie de termes comercials amb l objectiu de descriure els drets i les responsabilitats dels comerciants en relaci amb la venda i el transport de mercaderies. Aquests termes comercials consistien en unes abreviacions per reflectir les diferents disposicions contractuals. Lamentablement, no hi va haver una interpretaci uniforme d aquestes denominacions als diferents pasos, i en conseqncia, es van comenar a produir malentesos en les transaccions internacionals.

La necessitat d'una normativa internacional uniforme .

Per tal de millorar aquest aspecte del comer internacional, la Cambra de Comer Internacional a Pars va desenvolupar els INCOTERMS o INternational COmmerce TERMS, una srie de normes uniformes per a la correcta interpretaci dels termes de comer internacional, amb definici dels costos, riscos i obligacions dels compradors i els venedors en les transaccions internacionals, especialment pel que fa al transport i lliurament de la mercaderia. Publicades per primera vegada l any 1936, aquestes normes han estat revisades peridicament en funci dels canvis que s han produt en les modalitats de transport i de lliurament de documents. Els Incoterms concreten les qestions relacionades amb el lliurament de mercaderies al comprador per part del venedor. Aix inclou el transport, les responsabilitats duaneres d importaci i exportaci, qui paga qu, i de qui s la responsabilitat sobre de la mercaderia en els diferents estadis durant el transport. Els Incoterms es fan servir sempre acompanyats del nom del lloc geogrfic (per exemple EXW Girona, CIF Buenos Aires).
La versi vigent s la dels Incoterms 2000. 

 La Cambra de Comer Internacional .

La Cambra de Comer Internacional (CCI) s l'organisme responsable de la revisi i publicaci dels Incoterms. La CCI s un organisme no governamental al servei del comer mundial. Grups empresarials i econmics amb interessos internacionals de ms de 130 pasos en sn membres. A ms de 60 d aquests pasos, hi ha Comits nacionals que coordinen les activitats de la CCI  als respectius territoris.

La CCI, segons manifesta la prpia organitzaci,  representa la comunitat mundial d empreses a nivell nacional i internacional, promou els intercanvis i les inversions mundials sobre la base d una competncia lliure i lleial, harmonitza les prctiques comercials, proposa directrius als importadors i exportadors i aporta al mn del comer una srie de serveis i propostes de caire prctic.

La CCI elabora les Regles i Usos Uniformes relatius als crdits documentaris (RUU 500 o UCP 500), que els bancs i les empreses apliquen per finanar i per dur a terme milers de transaccions comercials internacionals cada any. Dins d'aquestes regles, hi trobem descrits els Incoterms. El text angls original es considera la versi oficial dels Incoterms 2000, aprovada per la Comissi de les Nacions Unides per al dret comercial internacional (CNUDCI, UNCITRAL en angls). 

 Els 13 Incoterms 2000 .

Actualment, hi ha 13 Incoterms, que sn: 

Grup E - Sortida: 

EXW. Ex works / A peu de fbrica: obliga el venedor a lliurar la mercaderia especificada en la seva fbrica o en el seu magatzem, i estableix que, una vegada lliurada, queda feta la transmissi dels riscos i la posada a disposici. 

Grup F - Transport principal no pagat: 

FCA. Free Carrier / Franc a transportista: obliga el venedor a lliurar la mercaderia en un lloc determinat, desprs d'haver passat els trmits duaners per a l'exportaci, de manera que queda a crrec del transportista nomenat pel comprador. Indicat per a totes les modalitats de transport, ja sigui per aire, tren, carretera o en contenidor.

FAS. Free Alongside Ship / Franc a moll: obliga el venedor a lliurar la mercaderia al costat del vaixell i estableix que, a partir d'aquest moment, el comprador n'assumeix totes les despeses i riscos de prdua o dany. (Definici Termcat) 
Indicat noms per al transport martim.

FOB. Free On Board / Franc a vaixell: obliga el venedor a carregar la mercaderia en un vaixell i estableix que, una vegada carregada, queda feta la transmissi dels riscos i la posada a disposici. Indicat noms per al transport martim.

Grup C - Transport principal pagat: 

CFR. Cost and Freight / Cost i noli: obliga el venedor a pagar el transport de la mercaderia i obtenir la llicncia d'importaci, per no a pagar una assegurana. Indicat noms per al transport martim.

CIF. Cost, Insurance and Freight / Cost, assegurana i noli: obliga el venedor a pagar el preu del transport i una assegurana per als riscos de la mercaderia durant el trajecte. Indicat noms per al transport martim.

CPT. Carriage Paid To / Ports pagats fins a: obliga el venedor a pagar el noli del transport de la mercaderia fins a la destinaci convinguda. Equivalent al CRF per a les altres modalitats de transport.

CIP. Carriage and Insurance Paid to / Ports i assegurana pagats fins a: obliga el venedor a pagar el noli del transport de la mercaderia fins a la destinaci convinguda i tamb a contractar una assegurana contra el risc de prdua o dany durant el transport. Equivalent al CIF per a les altres modalitats de transport.

Grup D - Arribada: 

DAF. Delivered At Frontier / Lliurat a frontera: obliga el venedor a lliurar la mercaderia, un cop s'ha despatxat a la duana per a l'exportaci, en un punt convingut de la frontera, entre les duanes. 

DES. Delivered Ex Ship / Lliurat a vaixell: obliga el venedor a lliurar la mercaderia a bord del vaixell, en el port de destinaci convingut, sense despatxar-la a la duana per a la importaci. (Definici Termcat).
Indicat noms per al transport martim.

DEQ. Delivered Ex Quay / Lliurat a moll: obliga el venedor a lliurar la mercaderia en el moll, en el port de destinaci convingut, un cop l'ha despatxada a la duana per a la importaci.
Indicat per al transport martim.

DDU. Delivered Duty Unpaid / Lliurat amb drets no pagats: obliga el venedor a lliurar la mercaderia en un lloc convingut del pas d'importaci i a assumir totes les despeses i riscos per a transportar-la fins a aquell lloc, excloses les crregues oficials exigibles a la importaci. 

DDP. Delivered Duty Paid / Lliurat amb drets pagats: obliga el venedor a lliurar la mercaderia en un lloc convingut del pas d'importaci i a assumir totes les despeses i riscos per a transportar-la fins a aquell lloc, incloses les crregues oficials exigibles a la importaci. 

 Publicacions en catal .

TERMCAT, Centre de Terminologia. Incoterms (Dptic). : TERMCAT, Centre de Terminologia: Generalitat de Catalunya. Departament d'Indstria, Comer i Turisme, DL 2002. 


 Enllaos externs relacionats.
Pgina de la CCI sobre Incoterms
www.incoterms.tk

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133879" title="Tana" nonfiltered="4471" processed="4408" dbindex="54783">
El riu Tana s el riu ms llarg de Kenya i dna nom al districte de Tana. El riu s'inicia a les muntanyes Aberdare, a l'oest de Nyeri. Se'n va en direcci est, fins a voltar el masss de Kenya. Desprs volteja Masinga i Kiambere i les preses de Kindaruma. Desprs de la presa el riu se'n va direcci nord, desprs se'n va cap a l'est, i passa per les ciutats de Garissa, Hola i Garsen abans de desembocar a l'oce ndic.

Per la colnia genovesa i veneciana, vegeu Azov;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133882" title="Partit Nacional Democrtic" nonfiltered="4473" processed="4409" dbindex="54785">
El Partit Nacional Democrtic (Erovnuli Demkratiuli Partia) s un partit poltic georgi fundat a finals del segle XIX seguint les idees nacionalistes d'Ilia Xavxavadze. El 1917 va celebrar el congrs de fundaci i hi fou nomenat secretari del partit Spiridon Kedia, alhora que s aprovava un programa de caire no socialista, partidari de la total independncia de Gergia, i per tant oposat tant a l imperialisme rus com al bolxevisme, basant-ne l ideari en el cristianisme, la defensa de la propietat privada i de la democrcia. El 1921, juntament amb Kereselidze i Kvinitadze, s'establiren a Romania on es mostraren fora germanfils.

El partit fou refundat el 1981, dirigit per Irina Xarishvili-Txanturia i Merab Mamardashvili. Sn partidaris de reposar en el tron georgi al candidat Jorge de Bagration-Mukhrani y Baviera (1944), resident a Madrid.

A les eleccions de 2004 es presentaren en coalici amb la Uni de Tradicionalistes Georgians.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial, en angls i georgi;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133898" title="Pau Abad i Piera" nonfiltered="4474" processed="4410" dbindex="54786">
Pau Abad i Piera (Sabadell, Valls Occidental, 1896   1981) va ser inventor i industrial.

El 1924 fund una fbrica d aparells de rdio. Vinculat a Rdio Associaci de Catalunya, juntament amb d'altres investigadors, el 1932 aconsegu transmetre una imatge fotogrfica per rdio.

Referncies.
 Histria de Rdio Associaci;
 CREID - Base de dades que inclou breu biografia de Pau Abad.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133900" title="Guillem I d'Anglaterra" nonfiltered="4475" processed="4411" dbindex="54787">

Guillem I d'Anglaterra i II de Normandia (1027/1028 - 9 de setembre, 1087) ms conegut amb el nom de Guillem el Conqueridor. Fou Duc de Normandia desde 1035 i conquer Anglaterra a l'any 1066 expulsant la dinastia saxona de Wessex i implantant la dinastia Normanda.

Primers anys.

Va nixer en el poble de Falaise a l'any 1027 essent fill de Robert II de Normandia, Duc de Normandia, i de la plebea Arlette de Falaise. El seu pare el nomen hereu legtim i, abans d'anar de peregrinaci a Terra Santa, oblig als seus homes a ser lleials a Guillem.

Robert va morir el 22 de juliol de 1035 a la ciutat de Nicea quan tenia vint-i-cinc anys, deixant a Guillem, de tan sols vuit anys, el Ducat de Normandia. Gilbert de Brion (un dels terratinents ms poderosos de Normandia), Herluin de Conteville (esps de la seva mare i pare de 5 dels seus germans), Osbern el Senescal i Alan III de Bretanya (cos del seu pare) administraren el Ducat de Normandia fins el 1045, quan Guillem fou major d'edat i pogu iniciar de manera efectiva el seu regnat.

En 1051 va visitar al seu cos Eduard el Confessor, rei d'Anglaterra, qui li va prometre la corona anglesa.

En 1052 es cas a la catedral de Notre-Dame d'Eu amb Matilde de Flandes, filla de Baldu V de Flandes, comte de Flandes, i d'Adela de Frana, comtessa de Corbie (filla del rei Robert II de Frana i nta d'Hug Capet), malgrat l'oposici del Papa a causa del grau de parentiu que hi havia entre ells. D'aquest matrimoni van nixer 11 fills.

La conquesta d'Anglaterra i la batalla de Hastings.

Desprs de defensar el ducat de les invasions franceses, va ajudar a Harold II d'Anglaterra, llavors Comte de Wessex, contra Konan II de Bretanya. Guillem nomen Harold II cavaller (cal tenir compte que a Anglaterra no s'havia establert les lleis de cavalleria) i, a la mort d'Eduard el Confessor, el comte de Wessex es cas amb la filla de Guillem i va prometre al seu nou gendre la meitat del regne d'Anglaterra.

A la mort d'Eduard el Confessor el 1066, Harold II es postul com a rei d'Anglaterra. A l'existir diversos pretendents al tron, entre ells, Guillem de Normandia, el Witanagemot (Consell Reial durant l'Anglaterra anglosaxona) va nomenar a Harold II el nou monarca el dia 5 de gener del mateix any

Quan Guillem es va assabentar de la traci, envi una carta a Harold reclamant el tron. No obstant aix, Harold va contestar que havia estat triat pel Witanagemot i que conservaria el regne.

Durant l'estiu de 1066, i amb l'autoritzaci del Papa Alexandre II, Guillem va contractar mercenaris i man construir una armada per preparar-se per invair Anglaterra. Fou llavors quan Tostig, un germ de Harold II, va prometre ajudar Guillem. Tostig viatj a Noruega per parlar amb el seu cos, Harald Hardade, rei d'aquell pas (i un altre dels pretendents al tron angls), sobre la invasi, que va tenir lloc a Stamford Bridge el 24 de setembre de 1066 i on les tropes vkings van ser massacrades pels huscarles anglesos (de qui es deia eren els combatents ms resistents d'Europa).

Es creu que aix es va deure al fet que els guerrers escandinaus duien roba de pells; massa abrigats  per aquell calors dia d'estiu a Anglaterra. De les tres-centes naus escandinaves que van desembarcar, menys de vint-i-cinc van tornar a Noruega; tamb Hardade i Tostig van morir. Finalment Guillem salp cap a Anglaterra el 28 de setembre del mateix any.

L'exrcit normand estava format per tres mil membres de la cavalleria pesada i cinc mil d'infanteria, Harold II encapalava dos mil cinc-cents huscarles i sis mil membres de la Fyrd (milcia saxona). Els dos exrcits s'enfrontaren el 14 d'octubre de l'any 1066 prop de Hastings, protagonitzant una de les batalles ms importants de l'edat mitjana; l'anomenada Batalla de Hastings que fou representada en el Taps de Bayeux.

La batalla dur tot el dia fins que finalment Harold II va morir a causa d'una fletxa que li travess els ulls. Els normands havien venut, i el duc de Normandia va rebre el nom que el distingiria: Guillem el Conqueridor. Fou coronat rei d'Anglaterra a l'Abadia de Westminster el 24 de desembre de 1066.

Rei d'Anglaterra.

Tot i que el sud es rend rpidament al domini normand, hi hagu una resistncia continuada provinent bsicament del nord durant set anys. Els fills ilegtims de Harold II intentaren conquerir el sud d'Anglaterra. Les revoltes tingueren lloc a la Marca de Galles i Strafford. L'ltima revolta seriosa fou l'anomenada Revolta dels comtes a l'any 1075. Es calcula que una cinquena part de la poblaci d'Anglaterra mor a causa de les guerres i la fam durant aquesta poca.

Durant el seu regnat, Guillem I inici canvis en profunditat a Anglaterra. El 1085, per esbrinar el grau de productivitat dels seus nous dominis i maximitzar impostos, Guillem comission el Llibre de Domesday, una revisi de la capacitat productiva d'Anglaterra similar a un cens modern. Tamb orden la construcci de castells i fortaleses, entre elles la Torre de Londres i el Castell de Windsor amb l'objectiu de controlar la poblaci. Tamb substitu l'angls com la llengua de les classes dirigents i dels trmits legals pel francs. Guillem I d'Anglaterra don ttols nobiliaris a normands, obligant a molts nobles anglosaxons a marxar a altres pasos europeus.

Durant els ltims anys de la seva vida va haver de patir amargues querelles familiars, per qui li don el cop de grcia fou el seu fill major, Robert (Robert III de Normandia), quan es rebell juntament amb la seva prpia dona i reina d'Anglaterra, Matilde, contra ell desprs que se li negus el ducat de Normandia.

Guillem caigu del seu cavall durant la lluita, fet que va provoc la seva mort el 7 de setembre de 1087 prop a la poblaci francesa de Rouen.

En el seu llit de mort Guillem acab cedint els territoris als dos fills majors: Normandia per a Robert, i el seu fill Guillem (anomenat Guillem II el Roig) va heretar Anglaterra. Fou sepultat en l'Abadia de Sant Esteve de Cauen, a Normandia, al costat de la seva esposa Matilde de Flandes.

Pgines relacionades.

 Llista de reis d'Anglaterra;
 Histria d'Anglaterra;
 Batalla de Hastings;

Enllaos Externs.

 Biografia de Guillem I d'Anglaterra Pgina web oficial de la monarquia britnica. En angls.
 Chteau Guillaume-le-Conqurant (Falaise);


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133908" title="OSNI" nonfiltered="4476" processed="4412" dbindex="54788">
OSNI s l'acrnim d'Objecte Submergit No Identificat. Amb este terme es designen en ufologia els objectes estranys observats sota la superfcie marina o entrant i eixint d'ella.  

 Vegeu tamb .
 OVNI;
 Ufologia;
 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133917" title="Organitzaci Naturista Esperantista Internacional" nonfiltered="4477" processed="4413" dbindex="54791">
L'Organitzaci Naturista Esperantista Internacional (en Esperanto Internacia Naturista Organizo Esperantista, abreujat INOE) s una associaci naturista fundada per esperantistes el 1961 i adherida a l'Associaci Mundial d'Esperanto des del 1978. En l'actualitat t uns 250 membres inscrits.

INOE edita quatre vegades l'any el butllet Naturista Vivo.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133919" title="Lliga d'Escacs Esperantista" nonfiltered="4478" processed="4414" dbindex="54792">
La Lliga d'Escacs Esperantista Internacional (en esperanto Esperanta  ak-Ligo Internacia, E LI) es fund el 1958 amb l'objectiu d'agrupar jugadors d'escacs  esperantistes i difondre l'esperanto entre els jugadors i aficionats. Pertany des de la seua fundaci a l'Associaci Mundial d'Esperanto. En l'actualitat compta amb uns 50 membres.

Edita cinc vegades l'any el butllet Esperanta  ako. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133920" title="Associaci Irlandesa d'Esperanto" nonfiltered="4479" processed="4415" dbindex="54793">
L'Associaci Irlandesa d'Esperanto (en esperanto Esperanto-Asocio de Irlando; en galic irlands : Cumman Esperanto na hireann ; en angls Esperanto Association of Ireland) s l'organitzaci oficial dels esperantistes de l'illa d'Irlanda. 

El seu objectiu principal s d'impulsar l'esperanto en tant que llengua d's internacional. L'associaci s polticament neutral fora dels assumptes que concernixen este objectiu.  
  
LAssociaci Irlandesa d'Esperanto s una associaci nacional lligada a l'Associaci Mundial d'Esperanto.

Enllaos externs.
 Lloc oficial ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133922" title="Guillem II d'Anglaterra" nonfiltered="4480" processed="4416" dbindex="54794">

Guillem II d'Anglaterra (1056 - 2 d'agost, 1100) era fill de Guillem el Conqueridor i heret el Regne d'Anglaterra a la mort del seu pare el 1087. Govern fins la seva mort a l'any 1100. Tamb es conegut com Guillem el Roig.

Primers anys.

Es desconeix la data de neixament de Guillem II, per es nasqu entre els anys 1056 i 1060. Fou el tercer dels quatre fills mascles que tingueren Guillem I i Matilde de Flandes i nasqu al Ducat de Normandia que heretaria el seu germ gran Robert. La mort del seu germ Ricard a l'any 1081 el situ en la lnia successria i acab heretant el ttol de rei d'Anglaterra l'any 1087 desprs que el seu pare reparts els seus territoris entre els seus dos fills majors. Amb tot, la relaci entre els seus germans Robert i Enric mai foren bones. El cronista Orderic Vitalis relaciona aquesta mala relaci amb el fet que Guillem i Enric tiraren al cap del seu germ major Robert un cubell d'aigua pudent provocant un altercat entre els tres germans que oblig al rei Guillem a intervenir. Fos com fos, l'enemistat entre germans es trasllad al camp poltic i militar desprs de la mort de Guillem I.

La divisi que Guillem I fu dels territoris comport un greu dilema a la noblesa normanda de les dues bandes del Canal de la Mnega ja que l'enemistat entre Guillem i el seu germ Robert els oblig a decantar-se a favor d'un o altra. Davant d'aquest problema, la noblesa decid que la millor soluci era unir Anglaterra i Normandia sota un nic governant, fet que els condu a reconixer a Robert com a rei d'Anglaterra i sublevar-se contra Guillem II en l'anomenada Rebelli de 1088 sota el comandament del bisbe Od de Bayeux. Tanmateix Guillem guany la simpatia del poble angls amb plata i promeses de bon govern i derrot als sublevats assegurant d'aquesta manera la seva autoritat. La rebelli de 1088 i la implicaci directa del seu germ Robert l'animaren a conquerir Normandia. L'any 1090 les forces de Guillem desembarcaren a Normandia i destrossaren els exrcits del seu germ, obligant a Robert a cedir una part de les seves terres. Els dos resolgueren les seves diferncies i Guillem es compromet a ajudar al seu germ en la recuperaci de territoris conquerits per Frana, bsicament Maine.

Regnat de Guillem II.

Les institucions reials anglonormandes que Guillem I implant i Guillem II desenvolup assoliren un grau d'eficcia desconeguda fins llavors a Europa. El poder personal que el rei excercia a travs d'una cancelleria lleial i efica permetia al rei penetrar fins a l'mbit local. Aquesta administraci afavor de manera decisiva a la unificaci del regne. Amb tot, Guillem II es pass gran part del seu regnat barallant-se amb l'esglsia. Desprs de la mort de l'arquebisbe de Canterbury Lanfranc, retrass el nomenament d'un arquebisbe nou mentre s'apropiava d'ingressos eclesistics, fet que provoc l'irritaci papal. Finalment Guillem nomen el monjo benedict Anselm de Bec (considerat el teleg ms important de la seva generaci) nou arquebisbe de Canterbury.  

Anselm de Bec, a diferncia de Lanfranc, fou un ferm seguidor de la Reforma gregoriana. Guillem i Anselm estigueren en desacord en multitud d'assumptes fet que provoc la convocatria d'un consell a Rockingham el 1095 per part de Guillem amb la intenci de fer obeir Anselm de Bec; no obstant l'arquebisbe apell a Roma. A l'octubre de 1097, Anselm de Bec s'exili per portar el seu cas al Papa Urb II. Tanmateix Urb II no li interessava crear-se nous enemics (l'Emperador d'Alemanya donava suport a un antipapa) i a ms havia signat un concordat amb Guillem II d'Anglaterra en que reconeixa el funcionament eclesistic anglonormand a canvi del seu reconeixement com a Papa per part del rei angls. Anselm de Bec no torn a Anglaterra fins desprs de la mort de Guillem II.

La seva mort.

 Potser l'esdeveniment ms memorable en la vida de Guillem II el Roig fou la seva mort, que ocorregu mentre caava. Se suposa que una fletxa li travess el cor, per les circumstncies resulten confuses. L'ltima vegada que se'l vei amb vida fou quan se separ del seu grup mentre caava al New Forest (Bosc Nou) i el seu cadver seria trobat per uns camperols el dia segent. Tanmateix el cadver seria abandonat al lloc on el trobaren perqu, al morir sense descendncia, els nobles tingueren por de la destrucci del regne i marxren cap a les seves possessions.

Els cronistes van explicar que la mort de Guillem II va ser un accident provocat pel seu amic i company de cacera Walter Tyrrel, que err el tret i toc el rei travessant-li el pit i provocant-li la mort. Segons el cronista Guillem de Malmesbury en la seva obra Crnica dels reis d'Anglaterra (1128), Walter Tyrrel hauria abandonat el cadver per por a ser acusat d'assassinat. Tanmateix el suggeriment obvi s que un dels molts enemics de Guillem pugui haver estat reponsable de la seva mort. Fins i tot els cronistes del temps assenyalen que Walter com un arquer excellent, fet que fa improbable la hiptesis d'un accident. S'ha de tenir en compte, a ms a ms, que el germ petit de Guillem, Enric, estigu present a la cacera i que es benefici directament de la mort del seu germ al ser coronat rei immediatament desprs. Amb tot, Walter Tyrrel es vei obligat a exiliar-se per la mort del rei tot i que l'Abat Suger jur en la seva crnica que Walter no estava present en la zona del bosc on es trob el cadver del rei.


Pgines relacionades.

 Orderic Vitalis;
 William of Malmesbury;
 Eadmer;
 Reforma gregoriana;
 Histria d'Anglaterra;
 Llista de reis d'Anglaterra;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133926" title="Bessarbia" nonfiltered="4481" processed="4417" dbindex="54795">



Bessarbia (en romans Basarabia; en ucrans          , Besarbia; en rus           , Bessarbia; en blgar          , Besarbia; en turc Besarabya) s la denominaci histrica per a una entitat geogrfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnister a l'est i el Prut a l'oest. Aquest fou el nom amb qu l'Imperi Rus design la part oriental del principat de Moldvia cedida per l'Imperi Otom a Rssia en acabar la guerra russoturca de 1806-1812. La resta de Moldvia es va unir a Valquia el 1859 per a formar el Regne de Romania. El 1918, Bessarbia declar la seva independncia de Rssia i, en acabar la Primera Guerra Mundial, es va unir a Romania. L'URSS s'annex la Bessarbia romanesa al comenament de la Segona Guerra Mundial (vegeu Pacte Molotov-Ribbentrop) i, en acabar la guerra, la reorganitz com a Repblica Socialista Sovitica de Moldvia, tot afegint-hi la Repblica Socialista Sovitica Autnoma de Moldvia i transferint-ne parts meridionals i septentrionals a la Repblica Socialista Sovitica d'Ucrana. El 1991 la RSS de Moldvia declar la seva independncia de l'URSS i esdevingu la Repblica de Moldvia.

 Geografia .
En el sistema administratiu de l'Imperi Rus, Bessarbia era una regi d'Europa Oriental composta per l'actual Repblica de Moldvia i alguns districtes d'Ucrana. Est limitada pel riu Dnister al nord i est, el Prut a l'oest i el baix Danubi i el Mar Negre al sud. T  approximadament 45,600 km. L'rea s composta principalment de turons baixos i d'estepes, molt frtil per a l'agricultura, i que disposa tant de jaciment de lignit com de pedra de construcci. La gent viu en l'rea on creix bleda-rave, gira-sols, blat, moresc, tabac, ram i fruita. Tamb hi ha ovelles i ramat. La principal indstria s la de transformaci de productes agrcoles.

Les principals ciutats de la regi sn Chi in u (rus Kishinev), capital de la repblica de Moldvia, Izmail, Bilhorod-Dnistrovs'kyi (histricament Cetatea Alb  i Akkerman). Altres ciutats importants han estat Hotin, Lipcani, Briceni, Soroca, B l i, Orhei, Ungheni, Tighina (Bender), Cahul, Reni i Kilia (Chilia).

Histria.
El nom Bessarbia (Basarabia en romans) prov de la famlia valaca Basarab, qui va governar la part meridional de la regi. El nom s'aplic originriament a la zona meridional, que correspon a l'actual Budjak. Els turcs foren els primers en anomenar la zona "Besarabya", quan aconseguiren el control de la zona el 1484.

Del segle XV al segle XIX, la regi fou parcialment dominada per Moldvia, l'Imperi Otom (noms Budjac), Rssia, Romania, la URSS, Ucrana i Moldova.

 Temps antics .
El territori de Bessarbia fou habitat des de ben antic. Els indoeuropeus hi arribaren el 2000 aC. Els habitants originaris eren els cimmeris, i ms tard els escites. Ms tard s'hi assentaren les tribus trcies dacis, getes i Thyrsagetae. En el segle VII aC els colons grecs s'establiren a la regi, principalment a la costa del Mar Negre, i comerciaren amb els locals. Els celtes s'assentaren a les parts meridionals, destacant la vila d'Aliobrix.

El primer estat que va incloure la totalitat de Bessarbia fou el regne daci de Burebista, contemporani de Juli Csar, en el segle I aC. Desprs de la seva mort, l'estat fou dividit en regnes petits i noms unificat pel regne daci de Decbal en el segle I. Tot i que el regne fou derrotat per l'Imperi rom en el 106, Bessarbia mani no form part de l'imperi i els dacis lliures resistiren els conqueridors romans. Els romans construiren muralles defensives al sud de Bessarbia per a defensar l'Esctia Menor de les invasions brbares.

L'Imperi rom romanitz parts de la Dcia (via colonitzaci i influncia cultural), i algunes tribus locals adoptaren els costums romans i el llat. Segons la teoria de la continutat daco-romanesa, la cultura romana i la llengua roman es van estendre arreu de l'rea cultural dels antics dacis, inclosa Bessarbia. Alguns historiadors ho neguen.

El 270, les autoritats romanes comenaren a retirar llurs forces de la Dcia, a causa de les invasions de gots i carps. Els gots eren una tribu germnica que va ocupar la part meridional de Bessarbia (Budjak), a causa de la seva posici geogrfica i a les seves caracterstiques, una estepa atractiva per a tribus nmades. Des del segle V fou travessada pels  huns, avars, i blgars. La influncia de l'imperi rom occidental no va desaparixer totalment fins el 567.

 L'Edat de les migracions .
Del segle III al segle XI la regi fou invadida sovint per gots, huns vars, eslaus, magiars, petxenegs, cumans i mongols. El territori de Bessarbia form part de regnes efmers que eren desfets quan arribaven algres emigrants. Aquests segles es caracteritzaren per un fort estat d'inseguretat i moviments de masses.

El 561, els vars ocuparen Bessarbia i executgaren el dirigent local Mesamer. Aleshores, el 582, els blgars Onogur, que havien estat desplaats de Mosia pels khzars s'assentaren al sud de Bessarbia i nord de Dobrudja i ocuparen la futura Bulgria. En el segle VI els eslaus tamb s'establiren a la regi.

Amb la creaci de l'Imperi Khzar a l'est, ls invacions van disminuir i es crearen estats ms estables. Entre els segles IX i XIII, Bessarbia form part dels voivodats Bolohoveni (nord) i Brodnici (sud), els primers principats valacs de l'poca. Un grup, que s'aixoplug a lesmuntanyes en l'poca de les invasions mongoles, va crear l'anomenada repblica de Tigheci, situada vora la moderna Cahul.

Les ltimes invasions a gran escala foren les dels mongols i ttars de 1241, 1290 i 1343; un petit grup es va assentar vora l'actual Orhei fins que en foren expulsats el 1390.




 Principat de Moldvia .
Desprs de la derrota dels montols el 1343, la regi fou inclosa en el principat de Moldvia, que va establir el 1392 el seu control sobre les fortaleses de Cetatea Alba i Chilia, en el marge septentrional del Dnister.

A finals del segle XIV, la part meridional de la regi formaria part del regne de Valquia, governada aleshroes per la dinastia Basarab, originria del pas. En el segle XV , tota la regi formar part del principat de Moldvia. tefan cel Mare (Esteve el Gran) hi govern entre 1457 i 1504, un llarg perode de 50 anys en qu guany 32 batalles defensant el pas contra els otomans i contra els ttars, de les quals noms en va perdre dues. Durant aquest priode,  desprs de cada victria, construa un monestir o esglsia vora el camp de batalla per a honrar el cristianisme. Moltes d'aquestes esglsies, aix com antigues fortaleses, eran a Bessarbia.

El 1484 els turcs invadiren i capturaren Chilia i Cetatea Alb  (Akkerman en turc), i s'annexaren la part costanera meridional de Bessarbia, que fou dividieda en dos sandjaks (districtes) de l'Imperi Otom. El 1538 els otomans s'annexaren ms territori del sud de Bessarbia fins a Tighina. mentre que la part central i septentrional formava part del principat de Moldvia, vassall dels otomans.

Entre 1711 i 1812, l'Imperi Rus va ocupar la regi cinc cops durant les guerres que van mantenir l'Imperi Otom, l'Imperi Rus i ustria. Entre 1820 i 1846, les tribus gagas emigraren cap a l'Imperi Rus a travs del Danubi, desprs de viure anys d'opressi sota el jou otom, i s'assentaren al sud de Bessarbia. ALgunes tribus turcfones de l'Horda Nogai tamb habitaven la regi de Budjak (al sud de Bessarbia del segles XVI al XVIII, per foren totalment expulsats el 1812.

 Annexi per l'Imperi Rus .
Pel Tractat de Bucarest de 28 de maig del 1812, pel qual va acabar la Guerra Russo Turca de 1806-1812, l'Imperi Otom va cedir la part oriental del principat de Moldvia a l'Imperi Rus. Aquesta regi ser anomenada Bessarbia. Abans d'aquest any, el nom noms fou usat per a la part meridional, que va estar sota domini directe dels otomans des del 1484.

El 1814 s'hi van establir els primers colons alemanys al sud del territori, i els blgars de Bessarbia tamb s'hi assentaren, fundant ciutats com Bolhrad.

Administrativament, Bessarbia esdevingu un oblast de l'Imperi Rus de manera efectiva des del 1818 i un guberniya des del 1873.

Pel Tractat d'Adrianpolis que finalitz la Guerra Russo-Turca de 1828-1829 tot el delta del Danubi fou afegit a l'Oblast de Bessarbia.

A la fi de la Guerra de Crimea, el 1856, pel Tractat de Pars, dos districtes del sud de Bessarbia foren retornats a Moldvia, i l'Imperi Rus va perdre l'accs al Danubi. Cap el 1859, Moldvia i Valquia s'uniren en un sol estat, que va prendre el nom de Regne de Romania el 1866, inclosa la part meridional de Bessarbia.

La Guerra d'Independncia Romanesa va esclatar el 1877-1878, i comptaren als l'Imperi Rus com a aliat. Encara que l'aliana entre Romania i l'Imperi Rus especificava que Rssia respectaria la integritat territorial de Romania i no en reclamaria cap part a la fi de la guerra , pel Tractat de Berln, la part meridional de Bessarbia fou novament annexada per Rssia.

Incitat per les autoritats, el 6 d'abril de 1903 esclat el progrom de Kishinev.  Fou la primera acci d'antisemitisme dirigida per les autoritats en el segle XX; van morir 47 o 49 jueus, 92 foren ferits greument i 700 cases foren destrudes.

Desprs de la revoluci russa, es desenvolup a Bessarbia un moviment nacionalista romans. En el caos provocat per la revoluci d'octubre de 1917, s'hi va constituir un Consell Nacional (Sfatul   rii), amb 120 membres elegits per Bessarbia i 10 elegits per Transnstria (el marge esquerre del riu Dnister, habitat per moldaus/romanesos).

El 14 de gener de 1918, durant els desordres provocats per la retirada del front romans de dues divisions russes, Chi in u fou saquejada. El Comit Rumcherod (Comit Executiu Central del Soviet de Treballadors, Soldats i Mariners Diputats del Front Romans, Flota del Mar Negre i la regi d'Odessa) es proclam autoritat suprema a Bessarbia. El Sfatul   rii no fou capa de reclutar cap unitat armada, i per aix reclam el suport del govern romans. El 16 de gener una divisi romanesa ocup Chi in u, i l'endem Tighina als marges del riu Dnister. Al tercer dia els sovitics foren expulsats de Bessarbia.

Deu dies desprs, el 24 de gener de 1918, Sfatul   rii declar la independncia de Bessarbia com a Repblica Democrtica Moldava.



El 9 d'abril de 1918, el Sfatul   rii vot a favor de la unificaci amb Romania per 86 vots a favor, 3 en contra i 36 abstencions. La uni fou confirmada pels Aliats de Romania pel Tractat de Pars (1920).

 Part de Romania .



Alhora, el 5 de maig de 1919 es va organitzar a l'exili d'Odessa un Govern Provisional de Treballadors i Pagesos de Bessarbia  , in exile at Odessa, dominat pels bolxevics.

L'11 de maig de 1919, es proclam la Repblica Socialista Sovitica de Bessarba autnoma de la Repblica Socialista Federada Sovitica de Rssia, per fou abolida per forces militars de Polnia i Frana el setembre de 1919 (veure Guerra Sovitico-Polonesa). Desprs de la victria dels bolxevics a la Guerra Civil Russa, el 1922 fou creada la Repblica Socialista Sovitica d'Ucrana, i el 1924, una llenca de terra ucranesta del marge esquerra del Dnister fou declarada Repblica Socialista Sovitica Autnoma de Moldvia.

Per la Conferncia de Pau de Pars de 1919, la uni amb Romania fou reconeguda oficialment per Frana, el Regne Unit i altres pasos europeus. La Rssia Sovitica no va acceptar la uni.

 Segona Guerra Mundial .
El 23 d'agost del 1939 es va signar el Pacte Molotov-Ribbentrop, i en el seu article 4 de l'annex secret, Bessarbia restava dins la zona d'influncia sovitica.

El 26 de juny de 1940, en aplicaci del Pacte, la URSS envi un ultimtum al govern de Romania perqu evaqs en quatre dies Bessarbia i el nord de Bucovina. Les dues provncies tenien una rea de 51,000 km i 3.750.000 habitants, majoritriament romanesos. Dos dies ms tard, l'administraci romanesa es retir dels territoris, i durant la retirada (entre el 28 de juny i el 3 de juliol) es dedicaren a atacar als comunistes locals, majoritriament jueus i ucranesos.  L'exrcit romans fou atacat per l'Exrcit Roig, que va entrar a Bessarbia quan l'administraci romanesa es va retirar. L'exrcit romans va patir la mort o desaparici de 356 oficials i 42.876 soldats.  Un cop les tropes sovitiques entraren a Bessarbia, aquesta fou incorporada a la URSS, repartida entre la Repblica Socialista Sovitica de Moldvia i la Repblica Socialista Sovitica d'Ucrana. Alhora, molts habitants foren executats o deportats a Sibria i Kazakhstan.

El 2 d'agost del 1940 es va establir a Repblica Socialista Sovitica de Moldvia amb parts de l'antiga Repblica Socialista Sovitica Autnoma de Moldvia i la Bessarbia no incorporada a Ucrana. Als alemanys de Bessarbia, seguint l'establit en el Pacte Molotov-Ribbentrop, se'ls ofer reassentar-se a Alemanya. Tement l'opressi sovitica, gaireb tots elsl (uns 93.000) acceptaren. Lamajoria d'ellsm entre ells els pares de l'actual president d'Alemanya Horst Khler foren reassentats en terres annexades de Polnia. Aquells que decidiren no marxar-se, foren assassinats mentre eren deportats cap a l'oest per l'Exrcit Roig. 

El 22 de juny del 1941, els tropes de l'Eix invadiren la Uni Sovitica (Operaci Barbarossa) ajudats per tropes romaneses. Durant la retirada els sovitics utilitzaren la tctica de terra cremada i s'endugueren per ferrocarril tot all que pogueren. A finals de juliol la regi es trobava sota control romans.

Quan encara les operacions militars no havien acabat, les tropes romaneses iniciaren progroms contra la poblaci jueva, matant-ne milers, acusant-los d'haver collaborat amb els sovitics, a qui havien rebut com a alliberadors a causa de la poltica antisemita de Hitler. Alhora, els tristament clebres Einsatzgruppen SS van cometre atrocitats i assassinats de jueus sota el pretextge d'espionatge, sabotatge o comunisme. La poltica de soluci final de la qesti jueva era vista pel conducator romans Ion Antonescu ms com a una expulsi que no pas com l'extermini. la poblaci jueva (uns 200.000 efectius) fou inicialment enviada a ghettos, i el 1942 a camps d'extermini de la zona ocupada de Transnstria, parcialment controlada per les SS. Desprs de tres anys de pau relativa, el front sovitic va tornar a fronteres del Dnister el 1944. El 20 d'agost del 1944, uns 900.000 soldats de l'Exrcit Roig comenaren l'ofensiva Iassy-Kishinev. Els sovitica ocuparen Bessarbia en una perllognada ofensiva de cinc dies. En petites batalles a Chi in u i Sarata el 6 Exrcit Alemany, novament reformat desprs de la batalla de Stalingrad amb uns 650,000, fou obligat a retirar-se. Alhora, veient la derrota alemanya, Romania trenc la seva aliana militar amb Hitler. El 23 d'agost del 1944 el mariscal Ion Antonescu fou deposat i el rei Miquel I de Romania recuper el poder.

 Part de la Uni Sovitica .
La Uni Sovitica es va reannexar la regi el 1944 i les tropes sovitiques ocuparen Romania fins el 1958 tot imposant un rgim comunista, obedient a Moscou, a Bucarest el 1947. El rgim comunista romans no va incloure doncs l'afer de Bessarbia i Bucovina (tamb ocupada per la URSS) en llurs relacions amb la Uni Sovitica.

Entre 1969 i 1971, un grup de joves intellectuals de Chi in u va crear un Front Nacional Patritic clandest, amb un total de 100 membres, que reclamaven l'establiment d'una Repblica Democrtica de Moldvia, que s'escinds de la URSS i s'uns a Romania.

Pel desembre de 1971, segons una nota informativa per a Ion St nescu, president del consell de seguritat de l'Estat de la Repblica Socialista de Romania, a Iuri Andropov, cap del KGB, tres dels lders del Front Nacional Patritic,  Alexandru Usatiuc-Bulgar, Gheorghe Ghimpu i Valeriu Graur, aix com una quarta persona, Alexandru Soltoianu, lder d'un moviment clandest similar al nord de Bucovina, foren arrestats i sentenciats a llargues condemnes de pres.

 Independncia de Moldvia .
Amb l'afebliment de la Uni Sovitica, el febrer del 1988 es convocaren les primeres manifestacions massives a Chi in u. D'antuvi, reclamaren a la perestroika el retorn de l'autogovern i l'estatut d'oficialitat del moldau (romans) en comptes del rus.

El 31 d'agost del 1989 unes 600.000 persones es manifestaren novament a Chi in u durant quatre dies. El moldau esdevingu idioma oficial de la Repblica Socialista Sovitica de Moldvia, tot i que la mesura no es far efectiva d'antuvi. 

El 1990 se celebraren les primers eleccions lliures per al Parlament, amb l'oposici del Frontul Popular, qui tot i aix va guanyar. Aix es formar govern presideit per un dels seus lders, Mircea Druc. Aix la RSS de Moldvia esdevindr RSS de Moldova i ms tard Repblica de Moldvia. La repblica de Moldvia esdevindr independent el 1991. Les seves fronteres, establides el 2 d'agost del 1940, no han canviat.

Poblaci.
La poblaci abans de la Segona Guerra Mundial era formada per moldavians (romanesos), ucranesos, blgars, alemanys, gagasos, rutens i jueus. Vora dos teros de la poblaci sn moldavians/romanesos.

 1889: 1,628,867.
 1897: 1,936,392.
 1970: 69% de la poblaci de Bessarabia eren romanesos i d ells el 98% declararen tenir com a llengua materna el moldau (romans).
 1989: Hi havia 88,419 blgars de Bessarbia segons dades de la Repblica de Moldova ;
 1992: 4,305 immigrants a Israel des de Moldova constituen el 7.1 % dels immigrants a Israel de l antiga URSS aquest any.
 2004: Hi havia 65,072 blgars de Bessarbia i segons el cens no inclou els de Transnstria.

Cens rus de 1817, (total 482,000 habitants)
 83,848 Famlies romaneses (86%);
 6,000 Famlies rutenes (6,5%);
 3,826 Famlies jueves (1,5%);
 1,200 Famlies Lipovan  (1,5%);
 640 Famlies gregues (0,7%);
 530 Famlies armnies (0,6%);
 241 famlies blgares (0,25%);
 241 Famlies gagas (0,25%);

Cens rus de 1856, (total 990,000 habitants)
 736,000 Romanesos (74%);
 119,000 Ucranesos (12%);
 79,000 Jueus (8%);
 47,000 Blgars i gagas (5%);
 24,000 Alemanys (2.4%);
 11,000 Gitanos (1.1%);
 6,000 Russos (0.6%);

Cens rus de 1897, (total 1,935,412 habitants)
 1,092,000 Romanesos (56%);
 373,000 Russos i ucranesos (18.9%);
 229,000 Jueus (11.7%);
 259,000 Altres (13.4%) - Alemanys, blgars, gagas, etc.

Cens romans de 1930, (total 2,800,000 habitants)
 57% Romanesos;
 12% Russos;
 11% Ucranesos;
 7% Jueus;
 6% Blgars;
 3% Alemanys;
 1% Altres (Gagas, roma, grecs, armenis);


 Vegeu tamb .
 Provncia de Txernivtsi;
 Provncia d'Odessa;
 Repblica de Moldvia;
 Histria de Moldvia;

 Referncies .



Enllaos externs.
 Charles Upson Clark (1927): Bessarabia: Russia and Roumania on the Black Sea (versi electrnica) ;
 Alemanys de Bessarbia ;
 Mapa dels camps de concentraci, guetos i llocs de massacres a Romania-Bessarbia (1941-1942) ;
 Els jueus a Bessrabia durant la Segona Guerra Mundial (mapa) ;
 Massacres, deportacions i marxes de la mort a Bessarbia, des de juliol de 1941 (mapa) ;
 Scholtoi, una vila del nord de Bessarbia  ;
  Hannowka, una vila alemanya a Bessarbia (1896-1940) ;
 George Cior nescu (Rdio Europa Lliure, 23 de juliol de 1980): 40 aniversari de l'annexi de Bessarbia i de la Bucovina Septentrional ;
 George Cior nescu (Rdio Europa Lliure, 2 de desembre de 1981): El problema de Bessarbia i de la Bucovina Septentrional durant la Segona Guerra Mundial  ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133927" title="Jaume Llus Sobieski" nonfiltered="4482" processed="4418" dbindex="54796">

Jaume Llus Sobieski (al polac Jakub Ludwik Henryk Sobieski) (Pars 1667 - Zhovkva (Ucrana) 1737). Prncep hereu de Polnia durant el regnat del seu pare, el rei Joan III Sobieski.

Nascut a Pars el dia 2 de novembre de 1667 essent fill del rei Joan III Sobieski i de l'aristcrata francesa Maria Casimira Llusa de la Grange d'Arquien. Els Sobieski eren una famlia pertanyent a l'alta aristocrcia polonesa vinculada a la terra i amb importants possessions agrries a l'est de Polnia.

El dia 25 de mar de 1691 contragu matrimoni amb la comtessa Hedwig Elisabet del Palatinat-Neuburg, filla de l'elector Felip Guillem I, elector palat i de la landgravina Elisabet Amlia de Hessen-Darmstadt. La parella tingu cinc fills:

 SAR la princesa Maria Leopoldina Sobieski, nada a Varsvia el 1693 i morta el 1695.

 SAR la princesa Maria Casimira Sobieski, nada a Varsvia el 1695 i morta el 1723. Prengu ordres religioses.

 SAR la princesa Maria Carlota Sobieski, nada a Varsvia el 1697 i morta el 1740 a Versalles. Es cas amb Charles Godefroid de la Tour d'Auvergne, Duc de Bouillon ;

 SAR la princesa Maria Clementina Sobieski, nada a Varsvia el 1702 i morta el 1735 a Roma. Es cas amb el prncep Jaume Francesc Estuart.

 SAR la princesa Maria Magdalena, nada a Varsvia el 1704 i morta pocs dies desprs.

Des de ben jove ja particip amb el seu pare en diferents enfrontaments militars. Aix, collabor militarment parlant amb el seu pare en les lluites contra els turcs a Viena el 1683. Per aquests serveis reb el Tois d'Or.

A la mort de Joan III aparegueren ms de divuit candidats al tron polons. L'absncia d'una designaci prvia del prncep Jaume Llus com a hereu al tron de Polnia dificult enormement l'elecci.

Els principals candidats al tron polons eren: en primer lloc, el propi Jaume Llus que tenia el suport d'ustria i de gran part de la noblesa polonesa; en segon lloc, l'elector Maximili II Manuel de Baviera casat amb la princesa Teresa Conegunda Sobieski i que tenia el suport de la reina mare; en tercer lloc, el prncep Francesc Llus de Borb-Conti que tenia el suport del rei Llus XIV de Frana; i, finalment, l'elector Frederic August I de Saxnia.

L'elecci del Sjem polons recaigu en l'elector de Saxnia que seria coronat amb el nom d'August II de Polnia el dia 1 de setembre de 1697. La decisi d'escollir un elector alemany sorprengu en un pas com Polnia que sempre havia intentat evitar la influncia dels alemanys en els seus afers interns. 

L'elecci de Frederic August provoc l'aixecament armat de diverses faccions poloneses entre les quals hom hi podia trobar la liderada per Jaume Llus. Sobieski i els seus aliats s'enfrontaren a les tropes saxones essent derrotats i posteriorment empresonats. Jaume Llus i el seu germ Alexandre Sobieski estigueren durant ms de dos anys a la pres.

A la sortida de la pres, la famlia Sobieski es retir de la vida pblica a les seves enormes possessions a l'est del pas. Aix, Jaume Llus mor el dia 19 de desembre de 1737. A la seva mort, la seva fortuna personal era considerada una de les ms importants de l'Europa del moment.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133928" title="Temporada del 2003 de pilota valenciana" nonfiltered="4483" processed="4419" dbindex="54797">
Heus ac un resum de les principals competicions de Pilota valenciana jugades ntegrament o acabades l'any 2003.

 Professionals .
 Escala i corda .


 Front .


 Galotxa .


 Raspall .


 Aficionats .

 Escala i corda .


 Front .


 Galotxa .


 Llargues .


 Palma .


 Raspall .


 Internacionals .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133929" title="Temporada del 2002 de pilota valenciana" nonfiltered="4484" processed="4420" dbindex="54798">
Heus ac un resum de les principals competicions de Pilota valenciana jugades ntegrament o acabades l'any 2002.

 Professionals .
 Escala i corda .


 Front .


 Galotxa .


 Raspall .


 Aficionats .

 Escala i corda .


 Front .


 Galotxa .


 Llargues .


 Palma .


 Raspall .


 Internacionals .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133931" title="Temporada del 2001 de pilota valenciana" nonfiltered="4485" processed="4421" dbindex="54799">
Heus ac un resum de les principals competicions de Pilota valenciana jugades ntegrament o acabades l'any 2001.

 Professionals .
 Escala i corda .


 Galotxa .


 Raspall .


 Aficionats .

 Escala i corda .


 Front .


 Galotxa .


 Llargues .


 Palma .


 Raspall .


 Internacionals .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133932" title="Temporades de pilota valenciana" nonfiltered="4486" processed="4422" dbindex="54800">
Temporades de pilota valenciana inclou resums dels resultats de les principals competicions de la pilota valenciana ordenades per any.

 Anys 2000 .
 Temporada del 2001 de pilota valenciana;
 Temporada del 2002 de pilota valenciana;
 Temporada del 2003 de pilota valenciana;
 Temporada del 2004 de pilota valenciana;
 Temporada del 2005 de pilota valenciana;
 Temporada del 2006 de pilota valenciana;
 Temporada del 2007 de pilota valenciana;
 Temporada del 2008 de pilota valenciana;
 Temporada del 2009 de pilota valenciana;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133933" title="Joan Pedragosa i Domnech" nonfiltered="4487" processed="4423" dbindex="54801">
Joan Pedragosa i Domnech (Badalona, 1930 - Barcelona, 2005) fou un reconegut dissenyador grfic que, a partir de la creaci de figures tridimensionals en cartolina, mbils i altres petites peces escultriques, es va anar endinsant en el mn de l'escultura de gran format i en materials slids, a la qual va dedicar els darrers anys de la seva vida. 

Nascut a Badalona l any 1930, Joan Pedragosa estudi dibuix lineal i esttica industrial amb el tecnleg Pere Casajoana. Treball com a dibuixant i dissenyador grfic en diverses agncies de publicitat, tant a Catalunya com a Sussa, on s marcat pel formalisme geomtric pur, i on s interessa pel constructivisme rus i el futurisme itali. L any 1961 fund, juntament amb d altres dissenyadors, l ADG L Associaci de Grafistes del FAD. L any 1962 obre un estudi propi a Barcelona. Fou professor de plstica publicitria a l escola Massana. 

Ja l any 1982 s entreveu el seu inters per la tridimensionalitat i la interacci entre volum i espai, amb la realitzaci tridimensional del logotip Mtodo 3, que encetar el cam per a la realitzaci de la seva vessant escultrica, que amb els anys anir experimentant tant en formats com materials. Destaquen les escultures El Astrlogo, Pasajero a Juneau i Anatomic Packs, aix com les seves escultures de viatge o les escultures anomenades Geometria Opcional, de tendncia constructivista. L any 2006, tindr lloc a la seva natal Badalona, l exposici antolgica, Espai Sense lmits.

Enllaos externs.
 web de Joan Pedragosa;
 Homenatge a Joan Pedragosa;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133934" title="Francesc Llus de Borb-Conti (IV prncep de Conti)" nonfiltered="4488" processed="4424" dbindex="54802">


Francesc Llus de Borb-Conti, IV prncep de Conti (Pars 1664 - 1709). IV prncep de Conti i prncep de sang de Frana.  

Nascut a Pars el dia 30 d'abril de 1664 essent fill del prncep Llus Armand de Borb-Conti i de l'aristcrata francoitaliana Anna Maria Martinozzi. Francesc Llus era nt per via paterna del prncep Llus de Borb-Cond i de la duquessa de Longueville, Anna Genevieve; i per via materna era nbot del cardenal Jules Mazarin.

Francesc Llus era considerat un ser intelligent i en conseqncia reb una educaci excellent. A la cort era reconegut tant per la independncia de pensament com per la popularitat de les seves maneres i grcies a aquestes consideracions reb rpidament el favor del rei Llus XIV de Frana.

Aix, l'any 1683 fou enviat a Hongria pel rei francs per tal que ajuds militarment als austriacs en la seva lluita contra els turcs. Ara b, durant la seva estada hongaresa afirm, en mltiple correspondncia, que Llus XIV no era res ms que un rei de teatre. Degut a aquest fet i pel seu suport als otomans quan retorn a Pars fou exiliat a Chantilly.

L'any 1688 contragu npcies amb la princesa Maria Teresa de Borb-Cond, filla del prncep Enric Juli de Borb-Cond i de la comtessa Anna Enriqueta del Palatinat-Simmern. La parella tingu un fill:

 SAR el prncep Llus Armand de Borb-Conti, nat a Pars el 1696 i mort el 1727. Es cas amb la princesa Llusa Elisabet de Borb-Cond. ;

Serv a l'exrcit francs malgrat que mai arrib al crrec de lloctinent general. L'any 1689 particip al costat del mariscal Luxembourg a la campanya holandesa de la Guerra dels Set Anys. Una campanya militar reeixida que es fu evident amb les victries a la Batalla de Fleurus, a la Batalla de Steinkirk i a la Batalla de Neerwinden, totes al 1690.

A la mort del seu cos, el duc de Longueville, el prncep de Conti reclam el Principat de Neuchatel contra els interessos de la duquessa de Nemours. Malgrat els seus drets, la incapacitat de trobar un exrcit que el recolzs i el no suport dels sussos feren fracassar la inciativa 

L'any 1697, Llus XIV li ofer el tro polons assegurant li una elecci tranquila i segura. El dia 27 de juny de 1697 fou proclament formalment rei de Polnia pel primat de l'Esglsia Micha  Radziejowski. Amb la partida de Conti, el rei Llus XIV pretenia assegurar-se un nou aliat per tamb allunyar de la Cort a Conti que mantenia una relaci amorosa amb la duquessa d'Orleans, la princesa Francesca Maria de Borb.

Amb l'arribada al port de Gdansk, Conti s'adon de les hostilitats que tenia entre els polonesos i que l'elector Frederic August I de Saxnia ja havia ocupat el tro polons. Aviat retorn a Pars.

Els esdeveniments de la Guerra de Successi espanyola i els desastres militars dels primers anys dels exrcits francesos feren que Conti ocups de nou una plaa a l'exrcit.

El dia 9 de febrer de 1709 mor a causa de la gota i la sfilis. Fou enterrat a la seva propietat d'Isle d'Adam a les proximitats de Pars. Fou succet pel seu fill, el prncep Llus Armand de Borb-Conti.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133937" title="Witenagemot" nonfiltered="4489" processed="4425" dbindex="54803">

El Witenagemot (tamb anomenat Witan, ttol dels seus membres) fou una instituci poltica de l'Anglaterra anglosaxona que funcion entre el segle VII i el segle XI.

El nom de "Witenagemot" prov de l'angls antic i significa "assemblea d'homes savis" ("witan", savi o conseller; "gemot", assemblea). Era l'herncia de les antigues assemblees tribals que desprs es van convertir en consells on es reunien les persones ms importants de la zona, entre els quals es trobaven bisbes, abats i consellers del rei.

El Witan t els seus orgens en les assemblees germniques creades per a vigilar les concessions reials de terres. Abans de la unificaci d'Anglaterra en el segle IX, diversos dels seus membres eren convocats pels reis d'Essex, Kent, Mercia, Northumbria, Sussex i Wessex. Fins i tot desprs que aquest ltim es converts en el regne dominant els "witans" van seguir reunint-se fins el 1065.

Convocats pel rei (i ms tard pel jarl local), els "witans" aconsellaven sobre l'administraci i organitzaci del regne, tractant temes com els impostos, jurisprudncia i seguretat. El seu suport era necessari per a aprovar el nomenament de cada rei. El nou monarca podia ser qualsevol, no necessriament un descendent de l'anterior. Tant els reis com els jarls podien ser cessats per un Witenagemot. De fet, Sigebert de Wessex fou cessat el 755 i, poc desprs, el 765, Etevald de Northumbria.

El Witenagemot era, en alguns assumptes, predecessor del Parlament, per tenia poders diferents i majors limitacions com una falta d'organitzaci, procediments o lloc de trobada. El rei tenia un paper similar al de l'actual president. Per tant, els "witans" eren una espcie de control reial, evitant l'autocrcia i sent el govern en funcions entre la mort d'un rei i el nomenament del segent.

Els "witans" es reunien almenys una vegada a l'any per generalment ho feien ms sovint. Com s'ha dit, i igual que el rei, no tenien una seu fixa; seguien al monarca all on estigus. Es coneixen 116 llocs en els quals es van reunir, entre ells, Amesbury, Cheddar, Gloucester, Winchester i Londres. Els punts de trobada eren normalment seus reials, encara que de vegades eren convocats en prats, pujols o arbres famosos.

L'assemblea ms famosa del Witenagemot va ocrrer el 5 de gener de 1066, quan van aprovar la successi al tron a Harold II desprs de la mort d'Eduard el Confessor.

El Witenagemot va acabar amb la invasi dels normands el 1066, sent reemplaats per la Curia Regis, o cort reial que cre Guillem I d'Anglaterra a imatge de les institucions normandes. No obstant aix, i com a exemple de la llarga herncia del Witenagemot, la Curia Regis fou anomenada Witan pels cronistes de l'poca fins al segle XII.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133941" title="Abat Suger" nonfiltered="4490" processed="4426" dbindex="54804">

Abat Suger de Saint-Denis (1081   13 de gener, 1151), eclesistic francs, personatge poltic i historiador, procedia d'una famlia pobra de cavallers de Flandes. Es creu que nasqu a Saint-Denis, prop de Pars, o a Toury (Beauce).  

Fou abat de Saint Denis i com a tal va enriquir la nova baslica de Saint Denis en el naixent estil gtic. Va ser amic i conseller dels reis Luis VI i de Luis VII i el ms fams historiador del seu temps. Va escriure un panegric sobre Luis VI anomenat "Vita Ludovici regis", i collabor en la redacci que la qual s potser la crnica ms imparcial del regnat de Luis VII: "Histria gloriosi regis Ludovici".

L'abat Suger va ser un personatge decisiu en el desenvolupament de l'art gtic. Segons ell, la contemplaci de la bellesa material ens permet elevar-nos al coneixement de Du. Amb aquest pensament justifica les grans obres arquitectniques caracterstiques del gtic.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133944" title="Eadmer" nonfiltered="4491" processed="4427" dbindex="54805">
Eadmer o Edmer (c. 1060 -c. 1124) fou un escriptor, teleg i eclesistic angls. s conegut per ser el bigraf contemporani de Sant Anselm.

Eadmer naixia de llinatge anglosax just abans de la conquesta normanda d'Anglaterra el 1066. Es convertiria en monjo en el monestir benedict de l'Esglsia de Crist, a Canterbury, on coneixeria a Anselm que en aquella poca visitava Anglaterra com abat de l'Abadia de Bec. L'amistat es reprengu quan Anselm es convert en arquebisbe de Canterbury el 1093. El 1120 se'l nomen bisbe de St. Andrews (Cell Rgmonaid). Es ceu que mor a l'any 1124.

Principals obres.

Eadmer deix un nombre importants d'escriptures, la ms important de les quals s el seva Historia novorum, una obra que tracta principalment de la histria d'Anglaterra entre 1066 i 1122. LHistoriae fou editada per primera vegada el 1623 i, l'altra obra cabdal d'Eadmer, la Vita Anselmi fou editada a Londres el 1884.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133945" title="Eleccions a l'Assemblea d'Extremadura de 2007" nonfiltered="4492" processed="4428" dbindex="54806">
Les Eleccions a l'Assemblea d'Extremadura de 2007 sn una convocatria electoral que far el govern espanyol el 3 d'abril de 2007 pel 23 de maig pels ciutadans amb dret a vot de la Comunitat Autnoma d'Extremadura perqu eligeixin els diputats de l'Assemblea per a la VII legislatura. Aquestes eleccions coincidiran amb les municipals a tot l'Estat espanyol i amb les autonmiques, exceptuant Catalunya, Pas Basc, Galcia i Andalusia.

Rerafons.

Aquestes eleccions seran les primeres de la Comunitat en les que no es presentar l'actual president d'Extremadura, el socialista Juan Carlos Rodrguez Ibarra. Els motius de la renncia semblen ser de salut del poltic, per n'hi que tamb parlen de desvinncies amb la direcci federal del PSOE en qestions clau que afecten la poltica extremenya i espanyola, com l'aprovaci del nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya, en la que Ibarra s'hi opos, tot el contrari que el secretari general del partit, Jos Luis Rodrguez Zapatero.

Especialment polmica ser la campanya en la qesti de la nova refineria que la Junta dna suport que es contrueixi. El PSOE dna suport a aquesta iniciativa privada en la que el govern autonmic participaria, per PP i EU, no, allegant l'impacte negatiu que aix suposaria pel medi ambient. Al contrari que en altres Comunitats Autnomes, a Extremadura no s'ha debatut ni s'ha previst debatre una possible reforma de l'Estatut d'Autonomia.

Candidatures anunciades.

Partit Socialista Obrer Espanyol.

El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) espera revalidar la majoria absoluta que t a la Comunitat des de 1983. Malgrat tot, no ho es presentar qui fins ara havia estat president, Juan Carlos Rodrguez Ibarra. En el seu lloc, ser candidat a la presidncia l'actual Conseller de sanitat, Guillermo Fernndez Vara, considerat ms prxim a la direcci federal que el propi Ibarra. En el seu programa hi haur el suport a la nova refineria i continuar impulsant l's del programari lliure a la Comunitat.

Partit Popular.

El Partit Popular (PP), actualment principal partit de l'oposici a Extremadura, presentar un programa alternatiu de caire conservador oposat a la refineria, que consideren una activitat econmica obsoleta, per tal d'intentar governar la Comunitat Autnoma. El seu candidat a la presidncia ser l'actual lder del partit a Extremadura Carlos Floriano.

Esquerra Unida - Socialistes Independents d'Extremadura.

La coalici progressista formada per aquests dos partits i que actualment, amb 3 diputats, s la tercera fora poltica a Extremadura, es tornar a presentar amb l'objectiu d'influir decisivament en el proper govern autonmic. S'oposa a la refineria per motius mediambientals. El seu candidat a la presidncia ser Victor Casco.

Enquestes.

Totes les enquestes fetes fins ara preveuen una cmode victria del PSOE, si b a la baixa i sense tenir clara la revalidaci de la majoria absoluta. Aquestes serien les dades sobre els resultats de les Eleccions de 2003, aix com les enquestes d' Opiniometre (encarregada per El Peridico Extremadura) i de l' Instituto Opina (encarregada pel PSOE).



 Resultats .
Amb un cens de 893.547 electors, els votants foren 669.752  (75,0 %) i 223.795 les abstencions (25,0 %). El PSOE guany per majoria absoluta, i aconsegu el nomenament del seu candidat, Guillermo Fernndez Vara, com a president de la Junta.

Els resultats foren:



A part, es comptabilitzaren  7.926 (1,2 %) vots en blanc.

 Enllaos externs .
 Resultat de les eleccions autonmiques de 2007;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133948" title="Torre-sana" nonfiltered="4493" processed="4429" dbindex="54807">
Torre-sana s un barri de Terrassa que ocupa l'extrem oriental del districte 2 o de Llevant, al lmit est de la ciutat, tocant a Torrebonica, situat al marge esquerre del torrent de Vilardell, tributari de la riera de les Arenes. T una superfcie de 0,41 km2 i una poblaci de 2.800 habitants el 2005.

Est limitat al nord per la via del ferrocarril Barcelona-Manresa de la RENFE, on hi ha la nova estaci de Terrassa Est que hi pasa la lnia 4 de la rodalies de Barcelona; al sud pel carrer de La Rioja, a l'est pel carrer del Pas Basc i el cam dels Monjos, i a l'oest per l'avinguda de Madrid. 

T parrquia prpia, fundada el 1966, a l'esglsia de la Mare de Du de Montserrat, modern edifici inaugurat el 1984; la parrquia sobrepassa els lmits del barri i inclou tamb els de Montserrat i Vilardell. La festa major s el diumenge abans de Sant Joan.

Acull el centre de atenci primria Terrassa Est, al carrer de Ciudad Real, on hi ha una parada d'autobs de la lnia 3 de Terrassa.

 Histria .
En terrenys propietat de Can Viver de Torrebonica es va projectar una urbanitzaci que s'havia d'estendre al llarg del cam dels Monjos i que es va anomenar Torre-sana. S'hi van edificar algunes torres de segona residncia, principalment per a gent de Barcelona, per considerant la poca sortida que tenien les parcelles se'n va reconvertir l'estatus inicial i es van vendre a baix preu, amb qu van proliferar-hi les barraques d'immigrants que van arribar a la ciutat desprs de les riuades del 1962. 

Torre-sana continua essent un barri extrem de la ciutat i fins no fa gaire no tenia cap mena de servei ni estava urbanitzat. A l'extrem nord, a la confluncia amb les Arenes, el 3 de mar del 2008 hi va entrar en funcionament la nova estaci de ferrocarril Terrassa Est

 Llocs d'inters .
L'Avenida de Madrid s la ms important del barri de Torre-Sana;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133949" title="Copa del Mn de Futbol de 1994" nonfiltered="4494" processed="4430" dbindex="54808">


La XV Copa del Mn de futbol es disput als Estats Units, entre el 17 de juny i el 17 de juliol de 1994.

Estats Units fou elegit com a seu de la Copa del Mn, generant una gran polmica pel fet de ser un pas sense tradici futbolstica, degut a la popularitat d altres esports com el bsquet, el beisbol i el futbol americ. No obstant, grcies al desenvolupament econmic i a les infraestructures de les que disposava el pas, l esdeveniment tingu un gran xit marcant xifres histriques d assistncia de pblic i de recaptaci financiera, encara imbatudes, i que a ms va permetre el desenvolupament del soccer als Estats Units. El torneig, en el que participaren 24 pasos, es va disputar en 10 seus amb estadis amb una capacitat d uns 70.000 espectadors de mitjana.

La final la disputaren  i  a l Estadi Rose Bowl de Pasadena, prop de Los ngeles. Desprs d empatar sense gols, tant en el temps reglamentari com en la prrroga, tots dos equips s enfrontaren en una tanda de penals per primera vegada en una final de la Copa del Mn. Finalment, l equip sud-americ es coron tetracampi, desprs que Roberto Baggio fallara l ltim tir itali.

Alguns dels jugadors que destacaren foren els brasilers Romrio i Bebeto, l itali Baggio, el blgar Hristo Stoichkov, el rus Oleg Salenko, el romans Gheorghe Hagi, el suec Martin Dahlin i l alemany Jrgen Klinsmann. Per altra banda, un dels millors jugadors de la histria, l argent Diego Armando Maradona fou expulsat del torneig al ser-li detectada efedrina en un control antidping al finalitzar el partit front a .

La mascota del torneig fou un gos anomenat Striker.

Antecedents.
Desprs de la renncia de Colmbia per a organitzar la Copa del Mn de 1986, Brasil, Canad, Bolvia i els Estats Units presentaren candidatures per a organitzar l esdeveniment. No obstant, la candidatura d Estats Units no tenia suport internacional, per la qual cosa renunci a organitzar-lo i don suport al seu ve del sud, Mxic, en l elecci de la seu de la Copa del Mn de 1986, a canvi de tenir el suport de la FIFA per a ser la seu de l edici de 1994, la qual havia de tornar a Amrica.

Els Estats Units representaven per a la FIFA un lloc de gran importncia, degut al seu poder econmic. No obstant, el soccer (com es coneix el futbol en aquell pas) no era un esport popular, ni tan sols existia una lliga de futbol professional. Mentre que la FIFA donava suport a la candidatura dels Estats Units com una forma d extendre la prctica del futbol en aquell pas, gran part de la comunitat internacional estava en contra de dur el campionat ms important de futbol a un pas on no era practicat massivament. Marroc i Brasil tamb presentaren candidatures, per la del pas afric representava la possibilitat d organitzar el torneig per primera vegada en un continent on el futbol es desenvolupava rpidament. Finalment, malgrat el rebuig d alguns grups tradicionalistes, els Estats Units foren elegits per 10 vots a favor, 7 per a Marroc i noms 2 per a Brasil, el 4 de juliol de 1988.

Desprs d elegida la seu, el govern dels Estats Units i la FIFA comenaren amb els preparatius de l esdeveniment i a complir la promesa d incentivar el futbol en aquell pas. Malgrat els esforos, com la creaci de la Major League Soccer en 1993, el pblic nord-americ no s interess pel futbol. Una enquesta del USA Today realitzada uns dies abans de l inici de la Copa del Mn inform que sols un 25% dels estatunidencs sabien de la realitzaci de l esdeveniment i que un 15% d ells veuria algun partit. Els diaris del pas criticaven l organitzaci del torneig: un peridic deia Aqu el futbol s l esport del futur, i sempre ho ser, mentre que una editorial del Washington Post assenyalava que el futbol s un joc que els estatunidencs ensenyem als nostres fills fins que sn suficientement grans per fer alguna cosa interesant. Desprs de l inici del torneig, un 10% de les notcies esportives del New York Times parlaven de la Copa del Mn, mentre que un 70% estaven dedicades al beisbol.

No obstant, la histrica victria de la selecci local front al combinat de , provoc que el pblic estatunidenc comenara a interesar-se per l esdeveniment. Una nova enquesta del USA Today assenyalava que el 88% dels nord-americans sabia que la Copa del Mn es disputava als Estats Units i un 44% del total assegurava que veuria almenys un partit per televisi. D igual manera, s increment el nombre d espectadors locals en els partits disputats arreu del pas.

La Copa del Mn tingu un rcord de 144 pasos inscrits, entre els que destacaven l ingrs de nous pasos formats desprs de la desintegraci de pasos de llarga tradici futbolstica com ,  i la . Amb el fi de promoure un joc ms ofensiu, la FIFA decid que els partits guanyats donarien de tres punts durant la fase de grups.

Pasos participants.

En cursiva, els debutants en la Copa del Mn de futbol. 




Seus.

Per a la Copa del Mn, s escolliren 10 seus arreu del pas, principalment amb estadis utilitzats per a la prctica del futbol americ, degut a la inexistncia de camps especialitzats de soccer. La majoria d aquests estadis s ubicaven als suburbis, prop de les grans ciutats. Ja que la major part dels aficionats desconeixia la ubicaci d aquestos suburbis, el Comit Organitzador anomen les seus amb el nom de l rea metropolitana.



rbitres.


frica;
 Lim Kee Chong;
 Neji Jouini;

sia;
 Jamal Al Sharif;
 Ali Bujsaim;

Europa;
 Fabio Baldas;
 Manuel Daz Vega;
 Philip Don;
 Bo Karlsson;
 Hellmut Krug;
 Leslie Mottram;
 Peter Mikkelsen;
 Pierluigi Pairetto;
 Sndor Puhl;
 Jol Quiniou;
 Kurt Rthlisberger;
 Mario van der Ende;

Amrica del Nord i Central;
 Arturo Angeles;
 Rodrigo Badilla;
 Arturo Brizio Carter;

Amrica del Sud;
 Jos Torres Cadena;
 Ernesto Filippi;
 Francisco Lamolina;
 Renato Marsiglia;
 Alberto Tejada;


Plantilles.
Per a la informaci de les plantilles de les seleccions classificades per a la Copa del Mn de Futbol 1994 vegeu l'article separat: Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1994.

Resultats.
Horaris locals de cada zona.
Primera fase.
Grup A.



----

----

----

----

----


Grup B.



----

----

----

----

----


Grup C.



----

----

----

----

----


Grup D.



----

----

----

----

----


Grup E.



----

----

----

----

----


Grup F.



----

----

----

----

----


Fase final.


Vuitens de final.

----

----

----

----

----

----

----



Quarts de final.

----

----

----



Semifinals.

----


3r i 4t lloc.


Final.










Classificaci final.





Golejadors.


Enllaos externs.
FIFAworldcup.com - Estats Units 1994 ;
Tots els Mundials - Estats Units 1994 ;
World Cup History - United States 1994 ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133966" title="Athi" nonfiltered="4496" processed="4431" dbindex="54811">
El riu Athi (tamb conegut com a Galana o Sabaki) s el segon riu ms llarg de Kenya, desprs del Tana. T una llargada total de 390 quilmetres. El riu comena a la ciutat kenyana d'Athi i desemboca a l'oce ndic.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133968" title="Kerio" nonfiltered="4497" processed="4432" dbindex="54812">
El riu Kerio s un riu de Kenya a la provncia de Rift Valley. s un dels rius ms llargs del pas. S'origina a prop de l'equador. Passa pel llac Turkana, la vall de Kerio i les muntanyes Tugen entre altres.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133970" title="Campe" nonfiltered="4498" processed="4433" dbindex="54813">
En la mitologia grega, Campe (en grec antic       Kmp, potser de        kmpos,  monstre mar ) era la guardiana a qui Cronos va encarregar vigilar el Trtar, on havia empresonat els ciclops i els hecatonquirs.

Se la descriu com un monstre hbrid, amb cos de dona cobert d'escames a la seva meitat inferior, una cabellera arrissada de serps i un escorp movent-se sobre les seves espatlles. Va morir a mans de Zeus quan aquest alliber als presoners del Trtar perqu l'ajudessin a lluitar contra Cronos (vegeu Titanomquia)

 Fonts .
 Apollodor, Biblioteca I.2.1;
 Nonnos, Dionisaques XVIII.237;

 Enllaos externs .
Kampe a Theoi Project ;

 Referncies .
 El naixement i la infncia de Zeus;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133972" title="Blai Parera i Moret" nonfiltered="4499" processed="4434" dbindex="54814">

Blai Parera i Moret, o Perera,  (Mrcia, 3 de febrer del 1776   Matar, 7 de gener del 1840), msic i compositor, autor de la msica de l'Himno Nacional Argentino.

 Biografia .
Nascut a Mrcia de pares catalans, encara infant an a viure a Matar amb la seva famlia, i form part de la Capella de Msica del Collegi de Santa Anna, dels escolapis, on estudiava.

Emigr a Amrica el 1793. Entre el 1802 i el 1803 fou msic a l'esglsia de Sant Francisco de Montevideo. Establert a Buenos Aires el 1803, s'hi guany la vida donant classes (tant classes particulars com fent de professor en el Colegio de Nios Expsitos), tocant l'orgue en temples (a la Catedral i a les esglsies de San Nicols, San Ignacio i la Merced), fent concerts com a violinista i clavicordista i component tonadillas. Fou director de l'orquestra del  Coliseo Provisional de Comedias de Buenos Aires (futur Teatro argentino) quan es fund el 1804, i fins al 1806.

Blai Parera es cas amb una de les seves alumnes, Facunda del Rey, el 1809. Entre el 1810 i el 1813 li encarregaren que musiqus diverses poesies patritiques, en la cerca d'un himne per a l'Argentina, fins a la definitiva Marcha Patritica. En el juliol de 1813, es trasllad a Rio de Janeiro per a estudiar amb el mestre Marcos Antonio Portugal ; el 1815 ja tornava a ser a Buenos Aires  on el 1817 hi naixeria el seu fill Juan Manuel (tingu dues filles ms, Dolores i Juana).

El 1818 torn a Europa. Sembla que arrib a Cadis a mitjans del 1818, el 1824 visqu a Madrid, i passant per Barcelona, par finalment a Matar el 1830, on fu d'interventor de Correus.

Parera, una poblaci argentina del departament de Rancul a la provncia de la Pampa, porta el seu nom; tamb ho fan escoles, corals i un carrer d'un barri benestant de Buenos Aires. El 1933 els infants de les escoles catalanes sufragaren el transport d'una pedra de Montserrat a l'Argentina per bastir un monument en memria seva.

 La Marcha Patritica, futur Himno Nacional Argentino .
El 1813 el Trimvirat que regia el pas -era el perode comprs entre el 25 de maig del 1810, proclamaci del govern de les Provincias Unidas de Sudamrica i el 9 de juliol del 1816, data de la Declaracin de Independencia- comission una composici a en Parera, que amb lletra de Vicente Lpez y Planes, reb el ttol Marcha Patritica. El decret 10.302 del 24 d'abril del 1944 don la forma definitiva a lHimno Nacional Argentino, que qued amb la lletra de Lpez, la msica d'en Parera i l'arranjament que n'havia fet el 1860 el msic argent Juan Pedro Esnaola. Durant tres anys, amb San Martn, l'himne argent tamb ho fou de la repblica de Xile.

 Obres .
 Cntico patritico (1812), amb lletra de Saturnino de la Rosa;
 Canto a la memria de Mariano Moreno (1812);
 Himno patritico original a grande orquesta (1812), amb lletra de Jos Cayetano Rodrguez;
 Marcha patritica (1813), amb lletra de Vicente Lpez y Planes;
 El 25 de Mayo o el himno de la libertad (1812), obra lrica amb llibret de Luis Ambrosio Morante;

 "Tonadillas";

 Bibliografia .
 Josep M. Bernades Els catalans a les ndies (1493-1830) Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991;
 Pere Grases i Pere Molas, dirs. 200 catalans a les Amriques 1493-1897 Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1988;
 Ramon Salas i Oliveras Presncia mataronina al Ro de la Plata a les darreries del segle XVIII i primera meitat del XIX Matar: Caixa d'Estalvis Laietana-Rafael Dalmau, 1977;
 Carlos Vega El himno nacional argentino: creacin, difusin, autores, texto, msica Buenos Aires: EUDEBA, 1962;

 Enllaos .
 Plana del Govern Argent relativa als smbols nacionals ;
 Article d'lvaro Abs al diari La Nacin ;
 Breu biografia ;

 Notes .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133978" title="Cogeneraci" nonfiltered="4500" processed="4435" dbindex="54815">

La cogeneraci consisteix en la producci combinada de calor i electricitat.

Procediment mitjanant el qual s obtenen simultniament energia elctrica i energia trmica til (vapor, aigua calenta, aire calent)a partir d una font d energia primria.

Tamb es pot definir com la producci conjunta, en procs seqencial, d energia elctrica o mecnica i d'energia trmica til (en forma d'aigua calenta, vapor, etc.), a partir d'una mateixa font primria.

El gran avantatge de la cogeneraci s l eficincia energtica que es pot obtenir del combustible primari utilitzat, a diferncia de les opcions convencionals de generaci d energia trmica i elctrica per separat.  Per exemple, al generar electricitat amb un motor generador o una turbina, l aprofitament energtic del combustible s del 25   40 %, en canvi generant electricitat amb un sistema de cogeneraci augmentem el rendiment global de la mquina aprofitant l energia trmica dissipada pel motor.

Definici.

Es defineix la cogeneraci com la producci simultnia d energia elctrica o mecnica i d energia trmica til, a partir de la mateixa font primria. Altrament anomenat als EUA Combination Plants o Inplant generation (Font 1).  
L aprofitament de l energia trmica s el  que fa possible un rendiment global  molt alt en la utilitzaci de l energia primria. 
En l esquema de la figura segent es compara el consum d energia d un sistema convencional en el que l electricitat s importada de la  xarxa de la companyia elctrica i es genera l energia trmica necessria (vapor, aigua calenta, etc.) en una caldera, mentre que en l altre esquema, aquesta s obt mitjanant un sistema de cogeneraci. 

Histria de la cogeneraci.
La cogeneraci, tal i com la coneixem avui en dia, es va iniciar a Europa a finals del segle XIX. 
La necessitat de les empreses de produir la seva prpia electricitat sorgeix de les grans quantitats d energia que aquestes requerien, aix com la poca fiabilitat de les xarxes de distribuci per oferir un subministrament continu. 
Cap a l any 1900, la cogeneraci subministrava quasi la meitat de l energia elctrica produda als EUA. Factors com la construcci de centrals trmiques, l ampliaci i millora de les xarxes de subministrament i la disminuci dels preus de l electricitat van provocar una davallada en la importncia de la cogeneraci, de manera que, als voltants de 1970 la seva participaci en la producci d energia elctrica dequeia fins al voltant del 4%. No s fins la crisi energtica del 1973 que una norma anomenada PURPA (Public Uility Regulatory Policy Act) estableix els principis bsics per la compra de l electricitat produda pels cogeneradors, aconseguint aix, el revifament dels projectes de cogeneraci.  

Tipus de cogeneraci.
A continuaci es presenten diferents tipus de cogeneraci i les caracterstiques ms importants d aquestes. En presentem quatre tipus.

Turbina de vapor.
Pel que fa a la cogeneraci amb turbina de vapor, aquest tipus es caracteritza per que l energia mecnica es produeix a partir de l expansi de vapor d alta pressi en la turbina. La matria primera que utilitzen pot ser gas, fuel, carb residus, entre d altres. Per altra banda, en aquest cas es poden utilitzar dos tipus de turbines, els quals permeten l extracci del vapor intermig format, fent que es pugui obtenir vapor en diferents condicions.


Turbina de gas.
El segon tipus de cogeneraci s amb turbina de gas. S utilitza fuel com a matria primera i desprs de la combusti, el gas format s introdueix a la turbina. Aqu s on l energia del gas passa a energia mecnica. El gas que es gasta actua tamb com a lquid intermig i tamb per a produir vapor amb una caldera de recuperaci. L energia residual que s obt d aquest procs es pot reutilitzar posteriorment per la demanda de calor que aquest procs necessita. Aquest tipus de cogeneraci s utilitza en bombes, compressors, entre d altres sistemes molt comuns (Font  ). Cal destacar que aquest sistema t diferents avantatges, entre els quals cal destacar el fet que aquest t un gran ventall d aplicacions i que t una gran fiabilitat. A ms el gas que s obt  t un alt contingut en oxigen. Per contra, com a inconvenient cal destacar el fet que el fuel t limitacions i que aquest sistema t un perode curt de vida. 

Cicle combinat.
El tercer tipus seria la cogeneraci amb cicle combinat. Aquest sistema consisteix en la uni dels sistemes de turbina de gas i turbina de baixa pressi la finalitat del qual s produir energia elctrica. Els gasos empleats en la combusti s utilitzen per a produir vapor a gran pressi en un cremador. A la vegada, aquest alimenta a la turbina de vapor, produint vapor a baixa pressi per a utilitzar-lo directament al procs. Cal esmentar que l avantatge principal d aquest procs es que crea electricitat de gran eficcia, arribant fins a 3,5 MW. 

Motor alternatiu.
Per acabar, l ltim tipus de cogeneraci dintre d aquesta classificaci seria el que utilitza motor alternatiu. Aquest t un gran rendiment elctric per hi ha una gran dificultat en reutilitzar la calor que es produeix. Tot i aix, aquesta calor produda s utilitza en la producci d aigua calent i en la generaci d aire calent. Aquest tipus de cogeneraci permet respondre gaireb instantniament a les fluctuacions en la demanda de l energia elctrica sense que el consum del motor augmenti notablement. Aix fa que es pugui treballar en continu. Aquest sistema tamb t diferents avantatges entre els quals cal destacar el fet que t un gran rendiment elctric, tal i com s ha esmentat anteriorment, t un baix cost i un llarg perode de vida. Per contra, els inconvenients que cal destacar sn els alts costos de manteniment i que l energia calorfica es dispersa en grans quantitats. 


Avantatges i inconvenients.
Les principals avantatges de la cogeneraci es poden anomenar en el llistat segent:

  Estalvi en el consum d energia primria, sobretot en combustibles fssils que s utilitzen a les grans centrals de producci d energia. Per una mateixa demanda d energia final es pot arribar a necessitar una quantitat inferior de combustible. 

  Per aquest mateix fet, hi ha una reducci d emissions contaminants a l atmosfera. Utilitzant un sistema amb un major rendiment global, la quantitat necessria de combustible a cremar s redueix, sent aquesta la principal font d emissions CO2.

  Major diversificaci energtica que es deu a l aprofitament de calors residuals i combustibles derivats del procs que permet la cogeneraci. 

  Produint l energia elctrica al mateix lloc de consum s eviten els grans transports elctrics i es diversifica la producci, augmentant les fonts d energia disponibles.

  Les indstries que utilitzen aquest tipus d installacions no es beneficien nicament per la reducci de costos, sin tamb de la venda de l energia sobrant i l autonomia que disposen de la xarxa elctrica.


Encara que els inconvenients de la cogeneraci sn pocs, tamb se n presenten alguns que cal tractar.


Les installacions de una planta de cogeneraci requereixen una inversi important per la empresa, que tarda bastants any en amortitzar, sent el temps mig de vida til al voltant de 20 anys. 

  Aquestes installacions requereixen de un manteniment, s a dir, costos addicionals. Portant-lo a terme la mateixa empresa o empreses especialitzades.

  s necessria una normativa adequada per regular i/o resoldre possibles conflictes que es poden donar entre les relacions cogenerador-companyia elctrica. 

  La empresa ha de enfrontar-se als possibles canvis de preu de venda y compra de l electricitat, influint en la rendibilitat de la installaci.

Pel que fa a l usuari 

Avantatges

  Estalvi econmic ja que l energia elctrica t un cost menor i el benefici      addicional per l energia venuda a la xarxa.

  Garantia de subministrament davant d una possible fallada de la xarxa. 

Inconvenients

  Una inversi addicional, i a ms a ms, una activitat apartada de les lnies d actuaci de l empresa. 

  Augment de la contaminaci local com a conseqncia d un major consum de combustible en una mateixa zona. 

Aplicacions.

Les aplicacions dels motors i sistemes de cogeneraci basats en motors de Gas i Diesel s molt variada, sent a partir de poc temps enrere quan ha comenat a veure s com una alternativa als sistemes convencionals. 
Els principals sectors industrials que aprofiten aquest sistema sn el qumic, petroqumic, txtil, paperer, alimentari, cermic i de motors, entre d altres.

La cogeneraci tamb es pot aplicar en altres emplaaments com:

  Grans companyies elctriques .

  Ajuntaments i institucions per al tractament d aiges i producci de calor per al districte . 

  Indstria de servei . 

  Vertaders . 

  Depuradores . 

La cogeneraci a Espanya i a Europa.

Tot i que a petita escala, la cogeneraci ha estat sempre present en el panorama industrial espanyol. La primera reglamentaci de regulaci d aquest sistema de producci d energia apareix amb la llei sobre la conservaci de la energia, Llei 82/1980 del 30 de novembre. 

Al centre i al nord d Espanya s on ms s utilitza la cogeneraci, sobretot en comunitats com Catalunya, Valncia, Galicia o Andalusia, disposant d una major potncia d installaci. Encara que no s est desenvolupant de forma massiva tot i la implantaci d un nou decret (REAL DECRETO 616/2007, de 11 de mayo)  sobre la venda d electricitat de cogeneraci, que pot facilitar el cost d amortitzaci d aquestes plantes. Concretament a Espanya la cogeneraci representa un 11% de la demanda d energia elctrica amb una installaci total de 855 plantes.

Pel que fa a la Comissi Europea, es creu que el desenvolupament de la cogeneraci podria evitar la emissi de 127 milions de tones de CO2 a la Uni Europea al 2010 i fins a 258 milions de tones al 2020, per tal de lluitar contra el canvi climtic.

Referncies.
1. Sala Lizarraga, Jose M; Cogeneracin: Aspectos termodinmicos y econmicos; Servicio Editorial Universidad del Pas Vasco; Bilbao; 1999; 3 Edicin

2.  http://portal.aragob.es/pls/portal30/docs/FOLDER/MEDIOAMBIENTE/EDUAMB/SENSIBILIZACION/
CATALOGO/INDICE/50.PDF 
    
3.http://www.guascor.com/caste/productos_y_servicios/motores_marinos_indus/plantas_coge_trige/cont_plantas_coge_trige.htm

4. http://www.webjerez.com/index.php?id=216
   
5. http://www.energetica21.com/articulos/cc/2006/cc_mar06_3.pdf

6. http://www.guascor.com/caste/pdf/cogeneracion.pdf

7. http://www.lavozdegalicia.es/hemeroteca/2003/05/13/1675253.shtml

8. http://www.lavozdegalicia.es/hemeroteca/2003/03/07/1535927.shtml

9.   http://www.quimicauniversal.com/Hemeroteca/ArticuloCompleto.asp?ID=7805
     

Altres pgines consultades:
  http://www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S071807642007000500010&lng=pt&nrm=

  http://www.telefonica.net/web2/iescarpediemgetafe/energia1/cogeneracion.htm

  http://www.cogen.org/Downloadables/Projects/EDUCOGEN_Cogen_Guide.pdf



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133994" title="Estadi Renato Dall'Ara" nonfiltered="4501" processed="4436" dbindex="54816">
L estadi Renato Dall'Ara s un estadi de futbol, situat a la ciutat de Bolonya, capital de la regi d Emlia-Romanya, a Itlia. s la seu habitual del Bologna Football Club.

Va ser una de les seus de les Copes del Mn de 1934 i 1990.

 Pgina oficial del Bologna FC ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133997" title="Estadi Friuli" nonfiltered="4502" processed="4437" dbindex="54817">
L estadi Friuli s un estadi de futbol, situat a la ciutat d Udine, a la regi autnoma de Fril   Vencia Jlia (Itlia). s la seu habitual del Udinese Calcio. 

Va ser una de les seus de la Copa del Mn de Futbol 1990.

Enllaos externs.
 Pgina oficial de l'Udinese ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="133998" title="Jocs del Mediterrani 2013" nonfiltered="4503" processed="4438" dbindex="54818">
Els XVII Jocs del Mediterrani es realitzaran l'any 2013 a Volos i a Larissa, Grcia.

En aquest esdevennimet participaran 23 pasos en un total de 28 disciplines esportives, algunes noves com l'incorporaci de les bitlles i el triatl.

El Comit Internacional dels Jocs del Mediterrani va tancar la recepci de candidatures el 30 de juny del 2006 amb tan sols 3 ciutats candidates. El mes de juliol va organitzar els calendaris de visites a les ciutats i el novembre del 2007 a Pescara, Itlia, es va decidir que fos Volos la ciutat seu dels jocs, imposant-se a altres rivals com Mersin a Turquia o Rijeka a Crocia.

 Enllaos externs .
Comit Internacional dels Jocs del Mediterrani;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134001" title="Tnel de Viella" nonfiltered="4504" processed="4439" dbindex="54819">
El Tnel de Viella o Tnel Alfons XIII es troba al nord-oest de Catalunya, a la comarca de la Vall d'Aran. Amb una longitud de 5.240m ; actualment s considerat el ms perills d'Europa, degut a la deficincia de mesures de seguretat i emergncia.

Histria.
Abans del segle XX un dels passos a peu, per accedir a la Vall d'Aran era el Port de Viella, a uns 2.450m d'altura. Aquest fet convertia la Vall d'Aran en una comarca molt mal comunicada amb la resta de Catalunya, sobretot durant l'hivern, quan el fred feia que el Port de Vielha fos intransitable, a banda del fet que era un cam estret de terra on cap tipus de vehicle motoritzat no hi podia circular. A les proximitats de la boca sud s'hi trobava un hostal anomenat Hospital de Viella, que era un lloc on s'acollia als viatgers que anaven cap a la Vall d'Aran, i que actualment encara dna servei. 

Construcci i projecte.
El 1830, Pascual Madoz va tenir la idea de fer aquest tnel ja que la Vall d'Aran gran part de l'any estava incomunicada. El mateix any dos enginyers francesos, Auriol i Partiot van redactar el projecte. No fou fins l'any 1926 aproximadament quan comenaren les obres dilatant-se durant 22 anys. El 1948 s'inaugur havent donat feina igualment durant la guerra civil (1936-1939), i durant la postguerra. s evident l'estalvi de problemes de comunicaci amb la resta de Catalunya, tot i que el tnel a l'hivern havia de ser tallat en alguna ocasi per les grans nevades.

Tnel en servei.
El Tnel de Viella en el seu temps va ser el tnel de carretera ms llarg del mn. A principis dels anys vuitanta van condicionar el tnel, van construir un encofrat de formig a les dues boques del tnel per evitar els forts corrents d'aire, es va canviar i millorar l'enllumenat, s'hi van collocar unes plaques allants a l'interior es va tornar a asfaltar, etc. Per durant els vuitanta i noranta va sofrir un augment intens i progressiu del trnsit, l'envelliment, etc. El 1997 s va aprovar el projecte de desdoblament del tnel. El 1999 desprs de l'accident al Tnel del Mont Blanc (que uneix Frana amb Itlia) tot es va a comenar a moure i el desdoblament del tnel va comenar el gener de 2002. El 4 de desembre de 2007 s'inaugur el nou tnel, i de moment est en dess, tan sols s una galeria d'emergncia, i s'espera que el tnel s'acondicioni per al pas de mercaderies perilloses.

Accidents.
Aquest tnel ha sofert dos accidents, el primer no tan greu, que va succeir l'agost de 2003, que va mantenir de tnel dos dies tallat, i el segon l'11 de febrer de 2007 en que a la boca nord s'esfondra 100m de fals sostre, construts durant els 1980s.

Agost de 2003.
La primera setmana d'agost de 2003 s va ensorrar una petita part del formig al centre del tnel, l'accident no va provocar ferits ni gaires danys. Aquest accident va ser produt per les voladures i filtracions d'aigua al tnel nou, el tnel va estar tancat durant dos dies.

11 de febrer de 2007.
Aquest va ser el segon accident i el ms important que ha sofert el tnel de Vielha (antic), de la seva histria. L'11 de febrer de 2007 a les cinc de la tarda aproximadament, es van esfondrar 100m de fals sostre que s'havien construt a la boca nord els 1980s, per sort no hi va haver ferits, noms va fer malb un vehicle de les obres del nou tnel. Es va reobrir el 16 de febrer, 5 dies desprs de l'esfondrament.

Nou tnel.
El 1989 va solicitar-se la ordre d'estudi sobre el desdoblament del tnel, va ser redactat l'avantprojecte el 1994, i aprovat definitivament el 1997, desprs de la declaraci d'impacte ambiental (1996). El juliol de 2001 es van licitar les obres, i el gener de 2002 van comenar. L'hivern 2005-2006 van estar paralitzades les obres, perqu s'havia de canviar tot el sistema de seguretat, perqu havien modificat la normativa. Aquest fet va fer endarrerir la inauguraci del tnel, prevista per l'abril o mar de 2006, per el tnel no va ser inaugurat fins el 4 de desembre de 2007.

Vegeu tamb.
N-230;
A-14;

Enllaos externs.
Pgina web del nou tnel de Vielha  ;
Notcia de l'ensorrament al tnel (2007) a Vilaweb;
Notcia de l'ensorrament del tnel (2007) a notcies.cat;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134003" title="Fontdepou" nonfiltered="4505" processed="4440" dbindex="54820">

Fontdepou s un municipi de la comarca de la Noguera situat al marge esquerre de la carretera existent entre Balaguer i ger.

Geogrficament parlant, est situat a 820 m d altura i es troba limitat al nord per la serra del Montsec, al sud per la serra del Montcls, a l est pel riu Noguera Pallaresa i a l oest pel riu Noguera Ribagorana. 

En quant a demografia, Fontdepou havia arribat a tenir 72 famlies, per a causa de l emigraci que ha patit el poble al llarg del temps per part de la majoria de la poblaci jove cap a municipis com Balaguer i Lleida, actualment sols compta amb 16 habitants.

L economia principal de la poblaci era el carb vegetal, grcies als nombrosos alzinars i les nombroses rouredes que hi havia i que encara hi ha per la zona. L poca lgica era el mar, i tot el poble i incls habitants dels pobles del voltant es reunien per tallar la llenya, transportar-la i muntar i vigilar la carbonera. Quan havien passat dotze dies s extreia el carb i s anava a vendre a Balaguer.
Actualment aquesta tradici s ha perdut i la font principal d ingressos s la ramaderia.

Llocs d inters:

  construda al s. XI i posteriorment restaurada,  est dedicada a St. Josep per fins al s. XX  havia estat dedicada a St. Macari.
 Torre de guaita: datada dels s. X-XI, havia format part d una petita fortalesa andalusina que el compte Arnau Mir de Tost conquer al 1042, juntament amb tota la vall d ger.
 Via Romana: datada del s. II, era una via de pas entre Ilerda i els assentaments romans de la zona.


Distncies

 a 57 km de Lleida.
 a 202 km de Barcelona.
 26 km de Balaguer.
 6 km d ger.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134005" title="Zviad Gamsakhrdia" nonfiltered="4506" processed="4441" dbindex="54821">

Zviad Konstantines dze Gamsakhurdia (georgi:                                  , ) (31 de mar, 1939   31 de desembre, 1993) fou un dissident, cientfic i escriptor, el primer President de la Repblica de Gergia escollit democrticament en l'era postsovitica.

Nasqu a Tbilisi (Gergia) d'una famlia important; el seu pare fou Konstantine Gamsakhurdia, un dels ms famosos escriptors georgians del segle XX. Estudi filologia i comen a treballar com a crtic literari. El 1955 va crear el grup dissident clandest Gorgasliani (en referncia als reis georgians), i fou arrestat el 1956 i el 1958 per protestar contra les poltiques de russificaci i per propaganda anticomunista. Fou internat aleshores en un psiquitric durant sis mesos, on se li van diagnosticar diverses psicopaties.

El 1972 aparegu novament dirigint una campanya per al nomenament del Catolics-Patriarca de Gergia de l'Esglsia Ortodoxa Georgiana, de la que n'era fora devot. El 1973 fund amb Merab Kostava el Grup d'Iniciativa de Defensa dels Drets Humans, el 1974 fou el primer georgi membre d'Amnistia Internacional i el 1976 fund el Grup Helsinki (rebatejat el 1989 Uni Helsinki-Gergia). Va publicar diversos samizdats com Okros Satsmisi ("El vell d'or"), Sakartvelos Moambe ("L'Herald georgi"), Sakartvelo ("Gergia"), Matiane ("Annals") i Vestnik Gruzii. Tamb particip en el diari clandest de Moscou "Crnica dels esdeveniments quotidians", editat per Sergei Kovalev. Gamsakhurdia tamb fou el primer georgi membre de la Societat Internacional pels Drets Humans (ISHR-IGFM).

Alhora, va seguir una brillant carrera acadmica: fou professor associat de la Universitat de Tbilisi (1973-1975, 1985-1990), membre de la Uni d'Escriptors Georgians (1966-1977, 1985-1991) i doctor en filologia (1991). Ha estat autor de monografies sobre escriptors britnics i nord-americans, aix com del georgi Shota Rustaveli, i ha tradut al georgi T. S. Eliot, William Shakespeare i Charles Baudelaire.

El 1977 Eduard Xevernadze (aleshores secretari del Partit Comunista a Gergia) va ordenar el seu arrest i el de Merab Kostava per activitats anticomunistes. Foren condemnats a tres anys de pres i tres ms d'exili, malgrat les protestes internacionals i la seva proposta al Premi Nobel de la Pau del 1978. Kostava fou exiliat a Sibria i Gamsakhurdia a Daguestan.

Nogensmenys, el 1979 fou alliberat desprs de demanar perd pblicament (mentre Kostava no fou alliberat fins el 1987). Posteriorment, els seus seguidors afirmaren que ho va fer pressionat pel KGB. Tot i aix, continu la seva tasca dissident i el 1981 dirig manfiestacions d'estudiants demanant l'alliberament de Kostava.

Quan Mikhail Gorbatxov inici la perestroika, ell i Kostava (alliberat el 1987), encapalaren les manifestacions nacionalistes fins el 1990. El 1988 fund la Societat de Sant Ilia el Just i va promoure manifestacions que culminaren el la repressi de Tbilisi de 4 d'abril de 1989. Quan es convocaren les eleccions al soviet de Gergia del 28 d'octubre del 1990, va organitzar la coalici "Taula Rodona   Gergia Lliure" ("Mrgvali Magida   Tavisupali Sakartvelo"), que va obtenir el 64 % dels vots. Aix fou escollit cap del Consell Suprem de Gergia.

El 30 de mar del 1991 va convocar un referndum sobre la independncia de Gergia, que va obtenir un  90,08 % de vots favorables. El Parlament georgi declar la independncia el 9 d'abril de 1991, que no fou reconeguda per les autoritats sovitiques. El 26 de maig Gamsakhurdia fou escollit president amb el 83 % dels vots.

La seva presidncia es va caracteritzar per un estil autoritarista i d'enfrontament constant amb les minories tniques del pas, que provocaren conflictes armats amb Abkhzia (independent de facto) i amb Osstia del Sud, a la que neg el dret a qualsevol mena d'autonomia. A les eleccions del 1991 el seu partit va obtenir el 87 % dels vots. El 9 de setembre pat una revolta de la Gurdia Nacional, dirigida per Tengiz Kitovani i Tengiz Sigua, que l'acusaren d'ambigitat durant el cop d'estat del 19 d'agost del 1991. Endems, el 16 de setembre es trenca la coalici governant, i Gamsakhurdia assumeix tots els pders i va fer detenir Vakhtang Takakhadze, Gija Txanturia i Irina Sarishvili-Txanturia, dirigents del Partit Nacional Democrtic. Aix va provocar una revolta armada de l'oposici el 21 de desembre de 1991, que culmin amb 51 morts i la fugida precipitada de Gamsakhrdia el 3 de gener de 1992.

Va fugir cap a Armnia i desprs cap a Txetxnia, on rebr suport poltic del president Dzokhar Dudajev. El 7 de gener de 1992 aterr a Sukhumi per sorpresa i es va fer fort a Zugdidi (Mingrlia), d'on en fou expulsat el 27 de gener per les tropes de Tengiz Kitovani. El 16 de setembre de 1993 va atacar Samtrdia, i fins i tot va fer un govern provisional a Zugdidi. Inici una ofensiva sobre Poti i Kutaisi, per el 7 de novembre fou derrotat novament i va fugir a Khibula, on es va sucidar.

Referncies.


 Enllaos externs .

 Memorial del President Zviad Gamsakhurdia;
 Reports of the International Society for Human Rights (ISHR-IGFM);
 Informes del British Helsinki Human Rights Group (BHHRG);
 Media georgians als 90: un pas cap a la llibertat;
 Pasos: Georgia   U.S. Library of Congress;
 SHAVLEGO;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134011" title="David Beckham" nonfiltered="4507" processed="4442" dbindex="54822">
David Beckham s un jugador professional de futbol nascut a les rodalies de Londres, a Anglaterra. Actualment juga a l'AC Milan, cedit per Los Angeles Galaxy de la lliga de futbol nord-americana (Major League Soccer).

 Biografia .
David Beckham va nixer a Leytonstone, a l'est de Londres el dos de maig de 1975. La seva famlia era seguidora del Manchester United, i sovint anaven a veure els partits de l'equip a l'estadi d'Old Trafford. David va ingressar a una escola futbolstica de Manchester dirigida per Bobby Charlton, on va guanyar una estada a Catalunya per veure el FC Barcelona. 

De petit jugava a un equip infantil anomenat "The Ridgeway Rovers" i entrenat pel seu pare.

L'afici per l'equip de Manchester el va portar, el 1986, a ser la mascota del Manchester United a un partit contra el West Ham United. 

El primer club on va jugar va ser el Leyton Orient, des d'on va anar al Tottenham Hotspur, fins al 8 de juliol del 1991, quan va signar pel United.

Va formar part d'un equip de joves promeses que van guanyar la Copa FA Juvenil el maig del 1992, marcant a la final davant el Crystal Palace.

El seu primer partir amb el primer planter va ser aquell any, com a suplent a la final de la League Cup, contra el Brighton & Hove Albion FC, signant el seu primer contracte professional.

El club va planejar una cessi de Beckham al Preston North End a la temporada 1994-95 on va tenir minuts per adquirir experincia. Tornant al Manchester per debutar a la Premier League el 2 d'abril de 1995, a un empat a 0 davant el Leeds United.

El director tcnic del Manchester, Alex Ferguson va confiar en els joves talents incorporant-los al primer equip. Aquell any, Beckham va jugar regularment al primer equip guanyant la Premier League i la Copa FA.

Beckham va debutar a la selecci anglesa l'1 de setembre de 1996, a un partit de classificaci per al mundial de Frana'98, davant de Moldvia.

Beckham va jugar a tots els partits de classificaci d'Anglaterra per al mundial, i va anar a les rondes finals a Frana, per l'entrenador de la selecci, Gleen Hoddle, el va acusar de no estar concentrat per al torneig, i no va jugar els dos primers partits. Al tercer partit contra Colmbia va poder jugar, marcant de falta i guanyant el partit.
A la segona ronda de la competici, va ser expulsat a un partit contra Argentina, partit que va significar l'eliminaci d'Anglaterra a la tanda de penals.

Durant les classificacions al Mundial de Corea i Jap, va aconseguir classificar Anglaterra a l'ltim partit, marcant un gol de falta contra Grcia quedant pocs minuts per al final del partit, aquest fet el va fer ms popular internacionalment.

Al 10 d'abril del 2002, Beckham va ser lesionat durant un partit de la Lliga de Campions contra el Deportivo de La Corua. Es va trencar el segon metatarsal del seu peu esquerre. La lesi va tenir al jugador fora dels terrenys de joc durant la resta de la temporada, cosa que no li va impedir signar un nou contracte de renovaci durant tres anys, on va esdevenir el jugador ms ben pagat del mn a aquest moment.

David va recuperar-se per a l'inici del mundial, jugant tots els partits de la selecci i marcant el gol de la victria contra Argentina de penal. Anglaterra va ser eliminada del torneig contra Brasil, als quarts de final.

Les relacions entre Beckham i l'entrenador del seu club van empitjorar molt, i el Manchester el va voler vendre al FC Barcelona, per ell va refusar anar-hi i va signar un contracte amb el Reial Madrid, siguent el tercer angls en fitxar pel club blanc desprs de Laurie Cunningham i Steve McManaman. 

Es va especular sobre si el Reial Madrid volia noms a Beckham per la seva capacitat d'atreure nous mercats, i per a vendre samarretes ms que per la seva capacitat com a futbolista.
Per exemple el Reial Madrid va guanyar 624.000 en samarretes el dia del fitxatge. Beckham volia el dorsal nmero set, per estava en propietat de Ral Gonzlez per contracte i va elegir el nmero 23, dorsal que portava el seu dol Michael Jordan.
 
Beckham va jugar a tots els partits d'Anglaterra a la Eurocopa de Portugal. Eliminant a Frana de penal i fallant un altre contra Portugal als quarts de finals, no podent guanyar el partit.

Durant la temporada 2005-06, Beckham va obrir acadmies de futbol a Los Angeles i a l'est de Londres.

Al mundial d'Alemanya del 2006, Beckham va marcar de falta als vuitens de finals contra Equador, sent el primer jugador angls en marcar a tres mundials diferents. Anglaterra va ser eliminada als quarts de final contra Portugal, on Beckham no va poder acabar el partit degut a una lesi.

Amb el nou entrenador del Reial Madrid, Fabio Capello, Beckham va comenar a jugar menys, gaireb sempre com a suplent, i dels nou primers partits de Beckham, el Reial Madrid va perdre n set.

El 10 de gener del 2007, desprs de llargues negociacions, el director esportiu del Reial Madrid, Pedrag Mijavotic, va anunciar que Beckham no renovaria pel club al final de la temporada.
Al dia segent, el jugador va anunciar que tenia un contracte signat per a jugar durant cinc anys amb l equip americ Los Angeles Galaxy a partir de l'1 de juliol del 2007.

Aquest fet va provocar que l entrenador Fabio Capello afirms que l'angls no jugaria ms al Reial Madrid, encara que hi seguiria entrenant. Desprs de fortes crtiques de la premsa, Fabio Capello va tornar a convocar a Beckham el 10 de febrer del 2007, per al partit contra la Real Sociedad on Beckham va marcar, i el Reial Madrid, grcies al seu gol va poder remuntar.

A l'octubre de 2008, el vicepresident de l'AC Milan, Adriano Galliani, va confirmar que el jugador angls jugaria cedit al club itali durant uns mesos a partir de gener del 2009.

Palmars.
Campionats nacionals.


Copes internacionals.


Premis individuals.


Referncies.


 Enllaos externs .


 Ms informaci sobre David Beckham;
 Web de fans de D. Beckham ;
 Web de fans de D. Beckham;
 Fotos de David Beckham;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134017" title="Sant Sergi (desambiguaci)" nonfiltered="4508" processed="4443" dbindex="54824">

Hagiografia: hi ha diversos sants cristians que s'anomenen Sergi:
Sant Sergi I, papa de Roma.
Sant Sergi de Capadcia, monjo i mrtir capadoci.
Sant Sergi, oficial rom i mrtir company de Sant Bacus.
Sant Sergi de Rdonezh, monjo rus.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134018" title="Carpats" nonfiltered="4509" processed="4444" dbindex="54825">


Els Carpats (en romans Carpa i; en polons, txec i eslovac Karpaty; en ucrans i serbi        , Karpati; en alemany Karpaten; en hongars Krptok) constitueixen la part oriental del sistema muntanys central d'Europa, que comprn tamb els Alps, que en serien la part occidental. Tamb sn coneguts com a Alps orientals o Alps de Transsilvnia. No s aventurat pensar que s'hagin format pels alluvions arrossegats pel Danubi provinent dels Alps. S'estenen en un gran arc que abasta els territoris d'ustria, Eslovquia, la Repblica Txeca, Polnia, Hongria, Ucrana, Romania i Srbia. Culminen a 2.655 m al mont Gerlachovsk a Eslovquia, a 2.544 m al mont Moldoveanu a Romania i a 2.499 m al mont Rysy a Polnia.

Els Carpats segurament s'anomenen aix per la tribu dcia dels carps, que hi vivien al vessant oriental, a Moldvia, el nom dels quals podria provenir d'un antic terme indoeuropeu que significa "pedra".

Cal remarcar que la pronncia correcta catalana s com a mot agut, s a dir, fent tnica la segona a, no pas la primera.

 Geografia detallada .

Grans divisions del masss muntanys:
 verd fosc: Carpats occidentals exteriors ;
 verd clar: Carpats occidentals interiors;
 marr fosc: Carpats orientals exteriors;
 marr clar: Carpats orientals interiors;
 blau: Carpats meridionals;
 vermell: Carpats occidentals romanesos;
 lila: Altipl de Transsilvnia ;
 rosa: Carpats serbis;

Rius: a = Vstula; b = Danubi; c = Tisza; d = Sava; e = Dnister; f = Prut

Estats: CZ = Repblica Txeca; PL = Polnia; UA = Ucrana; AT = ustria; SK = Eslovquia; HU = Hongria; RO = Romania; HR = Crocia; BA = Bsnia-Hercegovina; RS = Srbia; BG = Bulgria







janvgrax<















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134023" title="Sant Sergi de Capadcia" nonfiltered="4510" processed="4445" dbindex="54826">
Sant Sergi de Capadcia (? - Cesarea de Capadcia 304). Monjo i mrtir.

Anualment es celebraven unes festes en honor a Jpiter. L'any 304 se celebr l'arribada del governador d'Armnia i Capadcia Saprici, procedent de Roma, on l'emperador Diocleci l'havia rebut pels seus mrits i li havia encomanat, entre altres tasques, la persecuci de les comunitats cristianes de Capadcia, cada cop ms nombroses en aquella zona.

Es conta que Sergi, un anci que havia abandonat la toga romana en convertir-se al cristianisme per dur una vida d'eremita, es va atansar al governador Saprici i li va retreure que estigus retent homenatge a aquells dus. Aleshores, Sergi va resar una pregria i, a l'instant, les imatges romanes es van esquerdar i els focs dels sacrificis es van apagar miraculosament.

Saprici, creient que Sergi havia ofs els dus, el va arrestar i, desprs de jutjar-lo, el va condemnar a mort. El van torturar i finalment el van decapitar.

Es diu que els cristians van recollir el seu cos i el van enterrar a casa d'una dona piadosa, d'on, segons la llegenda, un temps ms tard fou traslladat a beda, (Andalusia).

La seva festa se celebra el 24 de febrer.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134027" title="Mikhal Saakaixvili" nonfiltered="4512" processed="4446" dbindex="54828">


Mikheil Saakashvili (AFI:l sa:k a v l , georgi                  ) (21 de desembre de 1967) s un poltic georgi i actual President de Gergia. Succe, el 25 de gener de 2004, Nino Burjanadze, qui fou nomenada interinament desprs que Eduard Xevardnadze fos obligat a dimitir el 2003 desprs de la incruenta Revoluci Rosada, dirigida per Saakashvili i els seus aliats poltics, Burjanadze i Zurab Zhvania.

Saakashvili es gradu a l'Escola Internacional de Dret de la Universitat de Kev (Ucrana) en 1992 i mplia els seus estudis en la Universitat de Columbia de Nova York i la Universitat George Washington de Washington. En 1995 entra a formar part del partit Uni de Ciutadans de Gergia (SMK) creat per Eduard Xevardnadze i passar a ser-ne un estret collaborador i diputat aquest mateix any. 

El 12 d'octubre de 2000, Saakashvili fou nomenat ministre de justcia del govern del president Xevardnadze. Des d'aquest crrec intenta dur accions contra la forta corrupci de la classe poltica. En 2001, la seva oposici al seu partit acab per trencar la seva relaci amb el SMK i enfrontant-se a Xevardnadze. Funda un partit propi i es present a les eleccions presidencials de 2003 que van ser guanyades per Xevardnadze entre acusacions de frau. 

L'oposici de Saakashvili als resultats, amb el suport d'Estats Units, va fer que s'organitzessin protestes i manifestacions populars massives demanant l'anulaci dels resultats, coneguda com la Revoluci Rosada. Finalment Xevardnadze va dimitir i, desprs d'uns nous comicis celebrats en 2004, Mikheil Saakashvili fou nomenat president de Gergia. 

Tot i que parla sis idiomes, els seus detractors l'acusaren d'emprar poc el georgi en la campanya electoral, preferint el rus davant el poble i l'angls davant els mitjans de comunicaci. Tot i aix, la seva gesti s'est caracteritzant per la seva aproximaci a Europa Occidental, ja que ha sollicitat l'entrada de Gergia a la Uni Europea i a l'OTAN.




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134028" title="Sant Sergi i Sant Bacus" nonfiltered="4513" processed="4447" dbindex="54829">


Sant Sergi i Sant Bacus s la denominaci amb que hom es refereix als sants Sergi i Bacus, militars romans i mrtirs cristians morts a Resafa (Sria) l'any 303. Sembla que estigueren molt vinculats en vida i certament ho foren en la mort.

 Biografia, martiri i devoci .
Sergi i Bacus eren militars i homes de confiana de l'emperador rom Maximi; Sergi era primicerius (comandant en cap de l'escola dels gentils) i Bacus n'era el secundarius.

Un bon dia va arribar-li a l'emperador la sorprenent notcia que Sergi i Bacus eren cristians. Maximi es negava a creure-ho i va requerir-los a la seva presncia. Ells van reconixer la seva religi. El cristianisme era causa de mort, per l'emperador fou clement i els don una ltima oportunitat; adorar els dus romans i serien perdonats. Sergi i Bacus s'hi van negar. 

L'endem mateix es va procedir a les sentncies, van sser deportats a Sria on foren torturats i executats:
 Bacus es creu que mor durant la tortura.
 Sergi va ser obligat a crrer 18 milles amb un calat que portava claus amb les puntes cap a dins, que se li clavaven als peus. En arribar, fou decapitat.

Durant l'Imperi Bizant, eren venerats com a patrons de l'exrcit. Es van construir esglsies en honor seu a Acre i Roma, i l'emperador bizant Justini I va ordenar la construcci d'un gran monestir a Constantinoble (actualment mesquita).

Sant Sergi va esdevenir molt fams a Sria (de la qu en fou patr) i a l'Arbia cristiana. Tant s aix, que la ciutat de Resafa (lloc de martiri de Sant Sergi) va renombrar-se com Sergipolis i, al lloc de la seva sepultura, va ser-hi edificada una baslica fortificada. Es diu que una part de les seves restes fou traslladada a Vencia.

La seva festa se celebra el 7 d'octubre.

 Polmica sobre els sants .
En l'antiguitat -tal com passa ara- no eren gens rares les relacions entre persones del mateix sexe (Scrates, Alexandre el Gran, la poetessa Safo de Lesbos, els emperadors romans August, Tiberi, Calgula, Ner, Galba, etc., Miquel ngel, i tants altres).

Segons algunes associacions, com el Moviment Cristi Homosexual, el Grup Cristi Homosexual o la Comunitat Homosexual Catlica, aquests dos sants representen la visi que tenia la primitiva Esglsia sobre l'homosexualitat. Per aix, els homosexuals cristians ortodoxos -especialment els dels Estats Units- consideren Sant Sergi i Sant Bacus com a patrons. Una cosa semblant passa amb Sant Sebasti i els homosexuals catlics.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134029" title="President de Gergia" nonfiltered="4514" processed="4448" dbindex="54830">

El President de Gergia (georgi:                       ) s el Cap d'Estat de Gergia. s escollit per un perode de cinc anys i dirigeix l'administraci interna del pas i la poltica exterior. Ha d'assegurar la unitat i la integritat del pas i l'activitat de les institucions de l'Estat en concordncia amb la Constituci. El President de Gergia ha de ser el mxim representant de Gergia en las relacions exteriors.

 Deures .
El President s el Cap d'Estat i la seva tasca principal s preservar i protegir els drets i les llibertats del poble georgi, garantides en la Constituci de Gergia. El President t l'obligaci de conduir la poltica interna i externa del govern georgi. El President es tamb el Comandant en Cap de les Forces Armades.

Tamb s deure del President premiar amb condecoracions nacionals, ressoldre problemes sobre la immigraci i pot atergar indults.

Fins abans de les esmenes a la Constituci de febrer de 2004, el President tamb era el Cap de Govern.

 Jurament .
El tercer diumenge desprs de les eleccions s'ha de realitzar el relleu en el crrec. El President prn un jurament davant Du i la Naci:

                         ,                               ,                                     ,                        ,                            ,                                                    ,                                                                    ,                                                           !

Jo, el President de Gergia, davant Du i la Naci, declaro resguardar la Constituci de Gergia, defendre la independncia, la unitat i la indivisibilitat del pas, desempenyar de manera assenyada els deures del President, per a vetllar per la seguretat i el benestar dels ciutadans del meu pas i pel renaixement i el dest de la meva Naci i la meva Ptria!

 Pavell Presidencial .
El Pavell Presidencial s la bandera de Gergia amb l'escut d'armes en el centre. Dins de l'oficina presidencial i de l'Edifici de la Cancilleria se'n fan servir cpies, i mentre el President est de gira arreu del pas.


 Llista de Presidents de Gergia .


 Enlaces externos .
 Siti Oficial del President de Gergia;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134031" title="Investigaci" nonfiltered="4515" processed="4449" dbindex="54831">
Una investigaci s un procs, analtic, sistemtic, organitzat i objectiu el propsit del qual s respondre a una pregunta o hiptesi i aix augmentar el coneixement i la informaci sobre una cosa desconeguda i del qual es desitja saber ms a fons.

 Caracterstiques .
Una investigaci es caracteritza per ser un procs:
 Sistemtic: A partir de la formulaci d'una hiptesi o objectiu de treball, es recullen unes dades segons un pla preestablert que, una vegada analitzats i interpretats, modificaran o afegiran nous coneixements als ja existents, iniciant-se llavors un nou cicle d'investigaci. La sistemtica emprada en una investigaci s la del mtode cientfic.
 Organitzat: Tots els membres d'un equip d'investigaci han de conixer el que han de fer durant tot l'estudi, aplicant les mateixes definicions i criteris a tots els participants i actuant de forma idntica davant de qualsevol dubte. Per aconseguir-ho, s imprescindible escriure un protocol d'investigaci on s'especifiquin tots els detalls relacionats amb l'estudi.
 Objectiu: Les conclusions obtingudes de l'estudi no es basen en impressions subjectives, sin en fets que s'han observat i mesurats, i que en la seva interpretaci s'evita qualsevol prejudici que els responsables de l'estudi poguessin tenir.

 Activitats .
Les activitats fonamentals d'una investigaci sn:
 Mesurar fenmens.
 Comparar els resultats obtinguts.
 Interpretar els resultats en funci dels coneixements actuals, tenint en compte les variables que poden haver influt en el resultat.

Tamb t com a funci social l'adquisici de coneixement per al desenvolupament o superaci humana, social i econmica de la societat.

 Tipus d'investigaci .
 Investigaci bsica. Tamb anomenada investigaci fonamental o investigaci pura. Se sol dur a terme als laboratoris.
 Investigaci aplicada. s la utilitzaci dels coneixements a la prctica, per aplicar-los, en la majoria dels casos, en profit de la societat. Un exemple sn els protocols d'investigaci clnica.

 Investigaci entre disciplines .
S'han descrit diferents tipus d'investigaci entre disciplines, aix com una terminologia especfica. Les definicions ms comunament acceptades sn les de la que sn usades per referir-se a l'increment en el nivell d'interacci entre les disciplines:
 Multidisciplinarietat: en aquest nivell d'investigaci l'aproximaci amb la finalitat d'estudi es realitza des de diferents angles, usant diferents perspectives disciplinries sense arribar a la integraci.
 Interdisciplinarietat: aquest nivell d'investigaci es refereix a la creaci d'una identitat metodolgica, terica i conceptual, de manera que els resultats siguin ms coherents i integrats.
 Transdisciplinarietat: va ms enll que les anteriors i es refereix al procs en el qual ocorre la convergncia entre disciplines, acompanyat per una integraci mtua de les epistemologies disciplinessis (Teoria de les Cincies Humanes).













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134034" title="Sant Sergi de Rdonezh" nonfiltered="4516" processed="4450" dbindex="54832">

Sergi de Rdonezh, en rus                    Siergi Rdoniezhsky, (Rostov, 1314/19/22 - Rdonezh, Provncia de Moscou, 25 de setembre de 1392). Monjo rus, considerat el Pare del Monaquisme Rus. Juntament amb Sant Seraf de Sarov s el sant rus ms venerat.

Va nixer amb el nom de Varfolomei (en rus           ) en el s d'una famlia noble de la regi de Rostov. Els seus pares es deien Kyril (       ) i Maria (Map  ), i tenia dos germans ms: Stepan (      ) i Pyotr (    ). En perdre les seves possessions, la famlia es vei obligada a emigrar cap a la Provncia de Moscou.

Desprs de la mort dels seus pares, Stepan i Varfolomei van prendre els hbits i foren destinats a Khotkovo, prop de Moscou. Uns anys ms tard, van decidir construir una esglsia dedicada a la Santssima Trinitat al Puig de Makovets.

Poc desprs, Stepan va ingressar en un monestir de Moscou mentre Varfolomei es va retirar com a ermit tot sol en un bosc a tocar de l'esglsia que havien fundat i va decidir prendre el nom de Sergi (en rus        Siergi). De seguida, se li van afegir monjos que volien seguir els seus rituals i el seu modus vivendi, i el van nomenar Pare superior. Seguint el seu exemple, tots els monjos havien de sobreviure amb el seu propi esfor i havien de tallar llenya i construir-se la seva prpia cabana on aixoplugar-se. Amb el temps, ms monjos van adherir-se al grup, el poblat monacal va crixer i va agafar fama com a lEstabliment d'en Sergi (               ).

Posteriorment, deixebles seus van comenar a viatjar i a escampar les seves ensenyances arreu de Rssia i van fundar prop de 400 nous monestirs (Borisoglebsky, Ferapontov, Kirillo-Belozersky, Andronnikov, Simonov, etc). El mateix Patriarca de Moscou Alexis li va demanar que el succes a la seva mort, per Sergi refus.

El venerable Sergi mor el 25 de setembre de 1392 i el 1422 les seves restes mortals foren enterrades solemnement en un sepulcre de l'altar major del Monestir de la Santissma Trinitat, antic Establiment d'en Sergi. Trenta anys ms tard, el fundador fou canonitzat com a Sant Sergi de Rdonezh i el monestir pass a anomenar-se Monestir de la Santssima Trinitat de Sant Sergi (       -                ). 

L'Esglsia Ortodoxa Russa celebra el 25 de setembre (dia de la seva mort) i el 5 de juliol (dia que es van enterrar les seves restes al monestir).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134041" title="Les quatre estacions (Vivaldi)" nonfiltered="4517" processed="4451" dbindex="54833">
Les quatre estacions (Le quattro Stagioni en l'itali original) s un conjunt de 4 concerts per a viol del compositor barroc Antonio Vivaldi. Les va compondre el 1723, i s l'obra ms coneguda de Vivaldi i, tamb, una de les ms popularitzades de tota la msica clssica.

Els concerts es publicaren el 1725 formant part d'un conjunt de dotze concerts, op. 8, amb el ttol Il Cimento dell'armonia e dell'inventione. Els primers quatre concerts s'anomenaren Le quattro stagioni i fan referncia a cada una de les estacions de l'any. Cada concert segueix l'estructura de tres moviments, amb un moviment lent central (lento, adagio, largo), en mig de dos moviments rpids (allegro, presto, etc.).

Concert nm. 1 en Mi Major, Op. 8, RV 269, "La primavera";
 Allegro;
 Largo;
 Allegro;
Concert nm. 2 en sol menor, Op. 8, RV 315, "L'estiu";
 Allegro non molto   Allegro;
 Adagio   Presto   Adagio;
 Presto;
Concert nm. 3 en Fa Major, Op. 8, RV 293, "La tardor";
 Allegro;
 Adagio molto;
 Allegro;
Concert nm. 4 en fa menor, Op. 8, RV 297, "L'hivern";
 Allegro non molto;
 Largo;
 Allegro;

La textura de cada concert s variada, d'acord amb l'estaci que vol descriure. Per exemple, l'hivern s fosc, o l'estiu s molt contrastat, amb una tempesta en el seu darrer moviment.

Vivaldi va escriure 4 sonets, que acompanyaven els 4 concerts. Els sonets sn els segents:


La Primavera

Giunt'  la Primavera e festosetti
La Salutan gl' Augei con lieto canto,
E i fonti allo Spirar de' Zeffiretti
Con dolce mormorio Scorrono intanto:
Vengon' coprendo l' aer di nero amanto
E Lampi, e tuoni ad annuntiarla eletti
Indi tacendo questi, gl' Augelletti;
Tornan' di nuovo al lor canoro incanto:
E quindi sul fiorito ameno prato
Al caro mormorio di fronde e piante
Dorme 'l Caprar col fido can'  lato.
Di pastoral Zampogna al suon festante
Danzan Ninfe e Pastor nel tetto amato
Di primavera all' apparir brillante.

L'Estate
 
Sotto dura Staggion dal Sole accesa
Langue l' huom, langue 'l gregge, ed arde il Pino;
Scioglie il Cucco la Voce, e tosto intesa
Canta la Tortorella e 'l gardelino.
Zeffiro dolce Spira, m contesa
Muove Borea improviso al Suo vicino;
E piange il Pastorel, perche sospesa
Teme fiera borasca, e 'l suo destino;
Toglie alle membra lasse il Suo riposo
Il timore de' Lampi, e tuoni fieri
E de mosche, e mossoni il Stuol furioso!
Ah che pur troppo i Suo timor Son veri
Tuona e fulmina il Ciel e grandioso
Tronca il capo alle Spiche e a' grani alteri.

L'Autunno

Celebra il Vilanel con balli e Canti
Del felice raccolto il bel piacere
E del liquor de Bacco accesi tanti
Finiscono col Sonno il lor godere
F ch' ogn' uno tralasci e balli e canti
L' aria che temperata d piacere,
E la Staggion ch' invita tanti e tanti
D' un dolcissimo Sonno al bel godere.
I cacciator alla nov' alba  caccia
Con corni, Schioppi, e canni escono fuore
Fugge la belua, e Seguono la traccia;
Gi Sbigottita, e lassa al gran rumore
De' Schioppi e canni, ferita minaccia
Languida di fuggir, m oppressa muore.
 
L'Inverno

Aggiacciato tremar tr neri algenti
Al Severo Spirar d' orrido Vento,
Correr battendo i piedi ogni momento;
E pel Soverchio gel batter i denti;
Passar al foco i di quieti e contenti
Mentre la pioggia fuor bagna ben cento
Caminar Sopra 'l giaccio, e  passo lento
Per timor di cader gersene intenti;
Gir forte Sdruzziolar, cader  terra
Di nuove ir Sopra 'l giaccio e correr forte
Sin ch' il giaccio si rompe, e si disserra;
Sentir uscir dalle ferrate porte
Sirocco Borea, e tutti i Venti in guerra
Quest'  'l verno, m tal, che gioja apporte.

 Audicions .

 La primavera;
 ;
 ;
 ;

 L'estiu;
 ;
 ;
 ;

 La tardor;
 ;
 ;
 ;

 L'hivern;
 ;
 ;
 ;

 Enllaos externs .
 The Four Seasons in mp3.
 The Four Seasons. MP3 Creative Commons Recording;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134043" title="Associao Portuguesa de Desportos" nonfiltered="4518" processed="4452" dbindex="54834">


L'Associao Portuguesa de Desportos s un club de futbol brasiler de la ciutat de So Paulo a l'estat de So Paulo.

Histria.
El 14 d'agost de 1920, cinc clubs paulistes que representaven la comunitat portuguesa de la ciutat (Lusadas Futebol Club, Portugal Marinhense, Associao Cinco de Outubro, Associao Atltica Marqus de Pombal i Esporte Club Lusitano) es reuniren a una sala de la Cmara Portuguesa de Comrcio per unir-se, fundant l'Associao Portuguesa de Esportes, i escollint els colors de la bandera de Portugal: el verd i el vermell.

El 1940, el club canvi el seu nom per l'actual Associao Portuguesa de Desportos.

El 1956, la Portuguesa compr l'estadi Canind al So Paulo.

 Entrenadors destacats .
Aymor Moreira;
Candinho;
Conrado Ross;
Otto Glria;

 Jugadors destacats .


 Palmars .
3 Campionat paulista: 1935, 1936, 1973;
2 Torneig Rio-So Paulo: 1952, 1955;

 Evoluci de l'uniforme .


 Enllaos externs .
Web oficial del club;
Web no oficial;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134045" title="Les Danses" nonfiltered="4519" processed="4453" dbindex="54835">
Les Danses s la manera d'anomenar els balls pblics a les comarques del centre i sud del Pas Valenci. Aquests balls pblics se celebren a les places o carrers amb motiu de les festes majors o tamb de festes de barri o qualsevol altra festivitat. Es ballen al so de la dolaina, xaramita o xirimita, un obo popular i tradicional valenci, i tabalet o ms modernament de la banda de msica. 

Pel que fa a la part musical existeix un procs secular d'acumulaci de melodies. Les ms antigues (del segle XVII) solen usar-se per obrir la dansa i desprs van succeint-se fandangos del segle XVIII, cotes del segle XIX i altres melodies de moda en diferents moments. Al segle XX fins i tot s'han afegit pasdobles com el popular "Valncia". 

El ball pot presentar mltiples variants, per sol ser com la utilitzaci del "pas pla", "paseo" o "paseillo" per al repic de tabal. Durant la part de dolaina poden executar-se cadenes amb el mateix pas pla, valsejos, passades de cota o tamb passades de comptes. En ocasions, existeix un ritual per a comenar o obrir el ball, cosa que va a crrec dels caps de dansa.

Les danses han anat desapareixent de moltes comarques i poblacions, per encara es mantenen vives amb ms o menys vitalitat en moltes altres. Algunes poblacions on les danses sn encara molt participatives sn Guadassuar, la Font de la Figuera, nguera, Bocairent, Callosa d'en Sarri (Les danses de Sant Jaume), Benilloba, Agost, Ibi o Cabdet. Tamb es mantenen de manera tradicional a Agullent, Beneixama, Benidorm (ball de lo Peuet o del Peuet), Biar, el Camp de Mirra, la Canyada de Biar (la Pastor), Onil,  Tibi... A ms, tamb es realitzen dos aplecs comarcals de danses amb la intenci de potenciar el seu manteniment: l'Aplec de les Danses de la Vall d'Albaida i l'Aplec de les Danses dels Pobles de la Mariola.

D'altra banda, s'ha prets que les danses esdevingueren una sort de ball nacional valenci. Al ball se'l va denominar "La Dans", fet que constitueix un error, ja que el terme dans s sinnim de dansada, s a dir l'acte on es ballen les danses, per no el ball en si mateix. Lamentablement, es va crear un esquema de ball amb complicades passades de comptes, cosa que complica la popularitzaci de les danses en aquells llocs on han desaparegut. D'aquesta manera, l'nic collectiu que ha assumit "la dans" han estat els grups de danses, que la solen interpretar el dia 9 d'octubre o en altres dates no tradicionals. Aquest model de dans tamb elimina la riquesa de variants comarcals i locals de les danses.

Al Nord del Pas Valenci, hi ha una altra gran famlia de balls pblics al so de la dolaina o ms modernament amb l'acompanyament de la banda de msica, que es caracteritzen per la presncia d'arcaiques melodies amb ritme trencat. Sn els anomenats balls plans o balls rodats, que encara conserven molta vitalitat a viles com ara Vilanova d'Alcolea,les Coves de Vinrom,Trig,Culla,Benassal i Albocsser
Enllaos.
 Aplec de les Danses del Pobles de la Mariola;

Vdeos.
Les Danses:
 Eixida de la cap de dansa (Bocairent);
 Cadena de les Danses (Bocairent);
 Passada de les Danses (Bocairent);
 Les Danses (Biar);
 Les Parrandes (Biar);
 Les Danses (el Camp de Mirra);
 Les Danses (Tibi);
 Les Folies (ltima part de les Danses d'Ibi);
 Els tapats a les Danses d'Ibi;
 Cadena i passadeta (Agullent);
 El segon fandanguet (Agullent);
 Les Danses de Palacio (Muro);
 Les Danses (Alacant);
 Les Danses (el Campello);
 Escola de danses d'Alfarb a la Dans (model estndard) de Sueca;
El Ball Pla:
 El Ball Pla (Les Coves de Vinrom);
 El Ball Pla (Cat);
 El Ball Pla (Culla);
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134049" title="Operaci Fortitude" nonfiltered="4520" processed="4454" dbindex="54836">
L Operaci Fortitude va ser una campanya d'intoxicaci informativa duta a terme per Joan Pujol alies Garbo, un espia doble que va enganyar a Adolf Hitler sobre el desembarcament de Normandia.

El gener de 1944 els alemanys comunicaven a Garbo que creien que els Aliats s'estaven preparant per una invasi a gran escala d'Europa i que demanaven estar informats del desenvolupament. Aix preparava el cam del que havia de ser el cop ms gran de Garbo.
L'avaluaci de l alt comandament alemany de les intencions dels aliats era correcta. Sota el nom en clau Operaci Overlord, els plans britnics i americans per una invasi d'Europa ocupada estaven efectivament en curs. El que els alemanys no sabien era que el pla incluia una operaci de distracci de l enemic, anomenada Operaci Fortitude, en el qual Garbo havia de tenir un paper cabdal.

Entre gener de 1944 i el Dia D, ms de 500 els missatges de rdio (quatre transmissions al dia) passaren entre Garbo i Madrid i eren retransmesos a Berln. Els informes, que venien de totes les parts de la xarxa de Garbo, dissimulaven l estat dels preparatius d'Overlord, per tamb responien a un altre propsit important.
Durant les primeres etapes de planificaci de la invasi es decid que si, finalment s feia el desembarcament, la nica possibilitat d'xit sobre els alemanys passava per tenir-los desorientats sobre el punt exacte a on tindria lloc. 

Una vegada decidit el punt real d'atac -les platges de Normandia-, el prxim moviment fou persuadir als alemanys que la fora d'invasi desembarcaria molt mes al nord, en l'rea del Pas de Calais (que Hitler sempre havia pensat que era el punt d'arribada ms probable).
I no noms aix, els planificadors aliats creien que aquesta ficci es podria mantenir fins i tot desprs que els desembarcaments haguessin tingut lloc. Els agents de Garbo informarien autoritzadament que el desembarcament de Normandia no eren ms que un esquer i que l'atac principal encara havia de venir pel Pas de Calais.

Per donar suport a aquest objectiu, els agents del Servei de Seguretat i els seus oficials locals varen ser prudentment informats amb informaci, sovint en mers fragments, completament dissenyada per apuntar en una direcci. Com un trencaclosques elaborat, cada pea contribuiria a crear una imatge, la importncia de la qual es confirmava noms quan estava complerta.

 Operaci Fortitude North .
El 24 d'abril de 1944, Garbo inform al Servei d'Intelligncia del Tercer Reich del trasllat de dues divisions aliades cap a Esccia amb l'objectiu d'envair Noruega. s el primer engany, conegut pels serveis secrets britnics com l'Operaci Fortitude North. Hitler, que creu cegament en ell, no dubta a enviar 16 divisions alemanyes a Escandinvia pendents dels moviments aliats. Hi romandran inactives fins a mitjans de juny.

 Operaci Fortitude South .
Al cor del pla de distracci estava un exrcit "fantasma" sencer, el Primer Cos d'Exrcit dels EUA (FUSAG). Aix suposadament comprenia 11 divisions inexistents (150.000 homes) sota les ordres del general George Patton, conegut com un dels millors comandants de tancs dels aliats. El FUSAG aparentava estar establert a Kent i Essex preparat per unir-se a la invasi   lluny  de la fora d'invasi real que es concentrava a l'oest. 

Tant la intelligncia alemanya com l alt comandament alemany, s van creure la histria completament falsa.
Per animar-los a creure que el desembarcament de Normandia ere una mera patranya i que la fora principal encara havia de venir per l'rea de Calais, s'acord que el 5 de juny Garbo els advertiria que estiguessin a l'expectativa d un missatge urgent a les 03:00 del 6 de juny (el Dia D). En aquest punt Garbo informaria, segons un "agent" present a un camp de reagrupament a Southampton, que les coses estaven en marxa, que a les tropes se'ls estava proporcionant equipament d'embarcament, incloent-hi bosses de vmit, i tot un seguit de signes que confirmaven que la fora d'invasi estava a punt d'anar a Frana.


Inexplicablement, tanmateix, l'operador alemany falla al conectar via radio per la cita planificada. La intelligncia alemanya s adon de la importncia del missatge perdut l endem de la invasi, amb la qual cosa Garbo guanyava un crdit de confiana i credibilitat addicional. Per aplicar sal a la ferida, Garbo explicava als seus contactes alemanys el seu disgust per no haver estat sentit a la radio el dia anterior: "No puc acceptar excuses o negligncia. Si no fos pels meus ideals, abandonaria l activitat".

En 9 de juny, 3 dies desprs de la invasi, Garbo envi potser el seu missatge ms important. Era molt llarg i informava d una reuni que havia tingut amb els seus agents aquell dia. Garbo demanava que aix fos transms urgentment a l alt comandament alemany. Assenyalava que el primer cos d'Exrcit dels EUA a les ordres de Patton no s havia mogut encara del sudest d'Anglaterra. Garbo informava, amb autoritat, que el propsit dels "desembarcaments de distracci" a Normandia era ajudar a assegurar l'xit del immediat assalt per Calais.


Els alemanys acceptaren aquesta declaraci que signific la culminaci de l'Operaci Fortitude. Els engany de tal forma que durant juliol i agost, els alemanys varen mantenir dues divisions blindades i 19 divisions d'infanteria al Pas de Calais en previsi d'una invasi. Aix don un temps precis als aliats per a establir les seves posicions.

El comandant en cap alemany, mariscal de camp Gerd von Rundstedt, va ser un d'els que s ho va empassar, fins i tot com per a invalidar una proposta del general Erwin Rommel que propos moure les seves divisions del Pas de Calais per ajudar en la defensa de Normandia. Tal com comenta La Histria Oficial de la Intelligncia britnica a la segona guerra mundial "la seva intervenci en la batalla de Normandia realment podria haver fet la balanada".

Irnicament, la reputaci de Garbo entre els alemanys va augmentar amb l'afer del Dia D. El 29 de juliol de 1944 era informat que se li havia atorgat la Creu de Ferro pel Fhrer, pels seus "serveis extraordinaris" a Alemanya. En resposta, Pujol i Tomas Harris, el seu enlla al MI5, expressaven "les grcies humils" de Garbo per tal honor, per al qual era veritablement "indigne".

Bibliografia.
 web del MI5;
Pujol, Juan, with Nigel West, Rupert Allason, Operation Garbo (Random House, New York, 1985) ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134050" title="Estats postsovitics" nonfiltered="4521" processed="4455" dbindex="54837">

1. Armnia; 
2. Azerbaidjan; 
3. Bielorssia; 
4. Estnia; 
5. Gergia; 
6. Kazakhstan; 
7. Kirguizistan;
8. Letnia;
9. Litunia; 
10. Moldvia; 
11. Federaci Russa;
12. Tadjikistan;
13. Turkmenistan;
14. Ucrana;
15. Uzbekistan]]

Els estats post-sovitics, coneguts tamb sota el nom de les antigues repbliques sovitiques, sn les nacions independents que van sorgir de la dissoluci de la URSS l'any 1991.

Estats i classificaci geogrfica.
Es sol classificar aquests estats en 5 grups fora definits, corresponents a regions teoritzades mitjanant criteris geogrfics, culturals o poltics amb una srie de trets comuns, tamb basada en part per la seva relaci histrica amb Rssia.

 Estats bltics: ;
 - Estnia.
 - Letnia.
 - Litunia.

 sia central:
 - Kazakhstan.
 - Kirguizistan.
 - Tadjikistan.
 - Turkmenistan.
 - Uzbekistan.

 El Caucas:
 - Armnia.
 - Azerbaidjan.
 - Gergia.

 Europa de l'est:
 - Bielorssia.
 - Moldvia.
 - Ucrana.

 Rssia:
 - Federaci Russa.


Rssia, tant per la seva extensi com sobretot per la seva condici d'estat dominant en aquesta regi del planeta, representa una categoria prpia.

Els estats d'Europa de l'est que apareixen a la llista histricament han mantingut una relaci molt lligada a Rssia des de la seva encarnaci ms antiga com a estat, mentre que les rees d'sia Central i el Transcaucas no van ser conquerits fins als segles XVIII o XIX. 

Els estats bltics han estat subjugats a diferents potncies europees (l'Orde Teutnic, Dinamarca, Polnia i Sucia) durant la major part de la seva histria abans que la Rssia Imperial s'els annexs al segle XVIII. Esdevingueren pasos independents desprs de la Primera Guerra Mundial, per el 1940 la Uni Sovitica els va tornar a ocupar. 

Conflictes territorials.
A ms d'aquests, hi ha uns quants estats independents de facto, per que no que disposen de reconeixement internacional, i l'estatus dels quals ha estat matria de conflicte armat:
 Txetxnia i el Daguestan, on grups guerrillers intenten independentizar-se de Rssia.
 Transntria, de facto independent de Moldvia.
 Abkhzia i Osstia del Sud, de facto independents de Gergia, aix com la repblica autnoma d'Adjria, que cerca un nivell ms gran d'autonomia.
 L'Alt Karabakh s independent de facto d'Azerbaidjan, i la Repblica autnoma de Talysh-Mughan, que cerca aconseguir ms autonomia.

Organitzacions prpies.
 Comunitat d'Estats Independents, a la qual pertanyen 11 d'aquests 15 pasos.
 GUAM: lliga de quatre pasos (Gergia, Ucrana, Azerbaidjan i Moldvia) fundada amb la intenci de contrarrestar la influncia russa sobre la regi.
 Organitzaci del tractat de seguretat collectiva.
 Comunitat Econmica Eurasitica;
 Organitzaci de Cooperaci de l'sia Central.

Vegeu tamb.
 Bloc de l'Est.
 Sovietitzaci.
 Russificaci.
 Russofbia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134052" title="Clube do Remo" nonfiltered="4522" processed="4456" dbindex="54838">


El Clube do Remo s un club de futbol brasiler de la ciutat de Belm a l'estat de Par.

Histria.
El Clube do Remo va ser fundat el 5 de febrer de 1905, com a Grupo do Remo. Els fundadors eren antics membres del Sport Club do Par. El 14 de febrer de 1908, el Remo tanc les seves activitats desprs d'una assemblea general. El 29 de mar del mateix any, membres del Remo i del Sport Club do Par arribaren a un acotd amb el qual el Remo s'exting oficialment el 1910. El 15 d'agost de 1911, el club fou reorganitzat de nou per iniciativa de Antonico Silva, Cndido Juc, Carl Schumann, Elzaman Magalhes, Geraldo Motta, Jayme Lima, Norton Corllet, Oscar Salto, Otto Bartels i Palmrio Pinto.

El 2005, el club ascend a la segona divisi brasilera desprs de guanyar el seu primer ttol nacional, el de tercera divisi.

 Palmars .
1 Campionat brasiler Srie C: 2005;
40 Campionat paraense: 1913, 1914, 1915, 1916, 1917, 1918, 1919, 1924, 1925, 1926, 1930, 1933, 1936, 1940, 1949, 1950, 1952, 1953,1954, 1960, 1964, 1968, 1973, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1986, 1989, 1990, 1991, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1999, 2003, 2004;
3 Copa Norte: 1968, 1969, 1971;
2 Copa Norte-Nordeste: 1971, 1994;

 Jugadors destacats .


 Enllaos externs .
Web oficial del club;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134055" title="Pas pla" nonfiltered="4523" processed="4457" dbindex="54839">
El Pas pla s el pas bsic dels balls pblics valencians: les danses, i es coneix tamb amb els noms de "paseo" o "paseillo". Tamb s un pas bsic d'altres balls valencians, ja que apareix en la part instrumental de la majoria d'uns o malaguenyes i en algunes cotes. Presenta multitud de variants i tamb es pot trobar en balls d'altres pasos de la Pennsula Ibrica, com ara les sevillanes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134060" title="Pontiac (autombil)" nonfiltered="4524" processed="4458" dbindex="54840">


Pontiac s una marca d'autombils fabricats per General Motors i venut a Estats Units, Canad i Mxic des del 1926. Pontiac va introduir aquesta marca com a subsidiria de Oakland Motor Car de General Motors. El primer cop que s'usa aquest nom fou al 1906 amb el Pontiac Spring & Wagon Works i vinculat amb el cabdill Pontiac. Pontiac Spring & Wagon Works i Oakland Motor Company van fusionar-se al 1908 sota el nom d'Oakland Motor Car Company. Al 1909 Oakland Motor va ser comprada per General Motors. El primer Pontiac de GM va ser concebut com un model assequible de 6 cilindres en lnia per a competir contra models ms cars de 4 cilindres. Als pocs mesos de la sortida al mercat de Pontiac, aquesta supera en vendes a Oakland Motor. Aquest fet produir que al 1932 Oakland Motor desaparegui.

El logotip original representava un cap d'un natiu americ. A partir de 1956 se substitueix per una punta de llana que usaven aquests mateixos natius.

 Histria .
Pontiac va comenar venent cotxes amb mecniques de 6 cilindres en lnia. Al 1933 comena a produir vehicles econmics amb un 8 cilindres en lnia, fet sobre la base del 6 cilindres de Chevrolet. A finals dels anys 30, Pontiac usa el xasss "torpedo" de Buick, en comptes d'usar els de Chevrolet com feia anteriorment.

Durant un temps, fins als inicis dels 50, els cotxes Pontiac eren vehicles slids per no especialment potents. Un motor flathead de 8 cilindres en lnia oferia un motor suau i silencis, amb una suspensi suau i tub d'escapament silencis oferint un aspecte luxs sense ser car. Per tant, era un vehicle dirigit al pblic que no volia un vehicle molt potent o manejable, per que busca una bona qualitat-preu i un habitacle espais.

De fet Pontiac va ser l'ltima marca de GM d'Estats Units a canviar-se del 8 cilindres en lnia a un 8 cilindres en V V8. Robert Critchfield el director general de Pontiac des de 1952 tenia el objectiu de collocar Pontiac al segment mid-range ocupat per Oldsmobile, i per aquest motiu, al 1955 es presenta els primers V8 OHV fabricats per Pontiac. El Pontiac Bonneville va ser un dels models de Pontiac de grans dimensions oferia unes bones prestacions i un acabat luxs fent que fos un cotxe amb molt xit en la seva poca. S'atribueix a Pontiac com a la inventora dels muscle car modern amb el Pontiac GTO, presentat al 1964.

La crisi del petroli dels anys 70 va obligar a Pontiac a fabricar cotxes ms petits. Als anys 80 Pontiac presenta el Pontiac Fiero, un biplaa que tindr una bona acollida al mercat com a cotxe esportiu.

 Actualitat .
Als anys 90 Pontiac presenta el Pontiac Sunfire i Pontiac Montana. Les vendes d'aquesta marca van comenar a minvar degut a la poca diferenciaci que havia entre els seus models i els altres models de GM. Per aquest motiu, GM va donar-li un nou disseny distintiu a Pontiac i es va procedir a una gradual substituci dels models antics. Aix doncs, models com el Pontiac G6, Pontiac Vibe i Pontiac Solstice han fet que Pontiac torni a ser una marca tinguda en compte.

 Enllaos externs .
 Pgina web oficial ;
 Histria dels Pontiac ;
 Histria dels Pontiac a Edmunds.com ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134064" title="V for Vendetta" nonfiltered="4525" processed="4459" dbindex="54841">



V for Vendetta sn una srie d'historietes realitzades per Alan Moore (gui) i per David Lloyd (concepte, illustrador i co-guionista) a partir de l'estiu de 1981. Ambientada en un futur proper on, desprs que una guerra nuclear destrueix gran part del mn, un partit feixista anomenat Norsefire (Foc Nrdic) sorgeix al Regne Unit. Un misteris anarquista revolucionari anomenat V, ocult darrere una mscara de Guy Fawkes, comena una complexa i sagnant campanya per destruir el feixisme de Norsefire i incitar a la gent a adoptar una societat anrquica.

Eslgan: Bretanya feixista, 1997. Tots saben que no pots contra el sistema...tots menys V. "Llibertat...Per Sempre."

 Orgens .
La idea original d' V for Vendetta va comenar al 1975 com una idea del guionista Alan Moore a la revista Hulk Weekly (Hulk Setmanal), en el qual un terrorista transsexual, amb la cara coberta de maquillatge teatral, anomenat "The Doll" ("El Ninot"), s'oposa a un estat totalitari als anys 80. Per la idea va ser rebutjada pel director de la revista, ja que era completament contrria als cmics de l'poca. Alan Moore, tot i aix, va collaborar en el cmic Dr. Who Monthly (Dr. Qui Mensual).

Anys ms tard, al 1980, Hulk Weekly havia desaparegut i Moore va ser avisat pel seu amic Dez Skinn per participar en una publicaci anomenada Warrior (Guerrer), per la qual va reunir a altres artistes, entre ells a David Lloyd, el qual era fams per la seva srie de misteri Noir Nightraven (Corb nocturn), que havia caigut juntament amb Hulk Weekly. A Lloyd se li va demanar crear una nova srie de misteri, per a la qual es va reunir amb Alan Moore, amb qui ja havia treballat en Dr. Who Monthly.

Moore va comenar a escriure sobre el mn de Vendetta, una societat realista de colles a la dcada dels 30. Per a Lloyd no li va agradar aquesta idea, perqu el realisme que Moore pretenia limitaria les concepcions que ell volia per la nova historieta. Ms tard, van acordar que el mn de Vendetta seria un futur proper. Dez Skinn va aprovar la idea.

Pretenent trencar les tradicions nord-americanes del cmic de la seva poca, Moore i Lloyd van acordar que el seu cmic tindria lloc a Anglaterra, i, per les seves creences poltiques similars, sumats a l'ambient Thatcherista contemporani, que la societat del cmic seria una distopia totalitria, per a donar-li al nou heroi un malvat digne. Moore va recordar la seva idea de The Doll, i la va consultar amb Lloyd, per The Doll era massa predicible, tpica, i el mn futurista on tenia lloc era ms ciberntic que feixista. Ambds van decidir que desenvoluparien quelcom nou.

Mentrestant, Lloyd va dibuixar i va crear una mostra curta d'una tira cmica anomenada Falconbridge per a la revista Pssst, sobre una herona llibertria anomenada Evelina Falconbridge, la qual lluitava contra una societat feixista en busca de venjana. La historieta tenia un estil artstic diferent a tot el que s'havia vist anteriorment, per era tan radical que Pssst la va rebutjar. Tot i aix, Lloyd la va mostrar a Moore, el qual va comenar a basar a V for Vendetta un concepte similar, formant una llista d'obres literries i autors que volia emular, entre les quals destacaven Penedeix-te Arlequ!, va dir el Sr. Tic-Tac, 1984, Fahrenheit 451 i Robin Hood.

Alan Moore va comenar a formar el mn d' V for Vendetta, el qual tenia lloc al 1997. Ja que ell considerava, degut a la mala administraci del Partit Conservador, que el Partit Laborista guanyaria les eleccions futures, s'alaria al poder, trauria les armes nuclears nord-americanes del territori angls, i aix evitaria que Anglaterra s'involucrs en una guerra nuclear. Basat en aix, el futur d' V for Vendetta mostrava un mn desprs d'una guerra nuclear que havia destrut la major part d'Euro-sia i Nord-Amrica, en el qual Anglaterra, tot i ser supervivent, estava en un estat de caos, en el qual el feixisme podia emergir fcilment.

El ttol de la histria no va ser idea ni de Moore ni de Lloyd. Moore noms tenia ttols que ell considerava intils, per va ser un soci de l'editor Dez Skinn, Graham Marsh, el que va suggerir lV for Vendetta. Mentrestant, David Lloyd tenia el concepte que l'heroi s'anomenaria V, i que seria un policia que operaria clandestinament des de la seva agncia per conspirar contra el govern. Va dissenyar un V amb aparena ninja, per es va adonar que era, novament, massa tradicional.

Ms tard, va pensar de donar-li a V l'aparena d'un "Guy Fawkes ressuscitat", amb una mscara, barret cnic, i una capa fosca, ja que Guy Fawkes s un dels personatges ms famosos a Anglaterra. A ms d'altres conceptes sobre l'aparena i el comportament d'V - entre ells, que mai es revelaria la seva identitat -.

En un curt perode de temps ja havien desenvolupat a la resta dels personatges, i ja tenien la intenci que V for Vendetta es divids en tres llibres. Els primers episodis dV for Vendetta van ser publicats en blanc i negre entre 1982 i 1985 a la Warrior, sent un dels cmics ms populars a la revista, i va ser seleccionada per aparixer a la seva portada en diversos nmeros.

No obstant aix, Warrior va ser cancellada al 1985, deixant un episodi ja acabat sense publicar. Varies companyies van tractar de convncer a Moore i Lloyd de deixar-los publicar i completar la histria. Finalment al 1988 DC Comics va publicar una srie de deu exemplars, reimpreses a color, i eventualment va continuar amb la srie fins a completar-les. El primer material nou va aparixer a la publicaci #7, que incloa l'episodi sense publicar de Warrior. Tony Weare va dibuixar un captol extra ("Vincent") i art addicional per a dos ms, "Valerie" i "The Vacation".   Seve Whitaker i Siobhan Dodds van treballar com a coloristes durant tota la srie.

La srie completa, incloent un assaig sobre els orgens d'V for Vendetta anomenat "Behind the Painted Smile ("Darrere el Somriure Pintat) d'Alan Moore, un prleg de David Lloyd, i dos interludis, van ser publicats en format de novella grfica a Estats Units per Vertigo i al Regne Unit per Titan Books.

Al text abunden els jocs de paraules, especialment amb la lletra V, i per tant, amb el nmero 5.

 Sinopsis .
Desprs de la tercera guerra mundial, Anglaterra s presa per l'ultradret feixista Norsefire i queda sotmesa a un rgim totalitari, que controla a la poblaci mitjanant mtodes habituals (policial, propagandstic, etc) i altres tecnolgics (cmeres, micrfons, etc). Tot i aix, un terrorista subversiu que s'autoanomena V i que s'amaga disfressat de Guy Fawkes, no pensa permetre que aquest rgim perduri gaire ms. A l'inici de la seva campanya, V es troba la jove Evey Hammond, la qual es converteix en la seva millor aliada contra Norsefire.

El tema principal de la histria s la batalla convulsiva entre l'anarquia i el feixisme, com les niques formes de vida poltica frontals.

La historieta es divideix en tres llibres, i un interludi:
Llibre 1: Europe After the Reign (Europa desprs del Regne);
Captol 1: The Villaim (El Dolent);
Captol 2: The Voice (La Veu);
Captol 3: Victims (Vctimes);
Captol 4: Vaudeville;
Captol 5: Versions (Versions);
Captol 6: The Vision (La Visi);
Captol 7: Virtue Victorious (Virtut Victoriosa);
Captol 8: The Valley (La Vall);
Captol 9: Violence (Violncia);
Captol 10: Venom (Ver);
Captol 11: The Vortex (El Vrtex);
Llibre 2: The Vicious Cabaret (El Cabaret agressiu);
Preludi: This Vicious Cabaret (Aquest Cabaret agressiu);
Captol 1: The Vanishing (La vetaci);
Captol 2: The Veil (El vel);
Captol 3: Video (Vdeo);
Captol 4: A Vocational Viewpoint (Una Vista Vocacional);
Captol 5: The Vacation (Les vacances);
Captol 6: Variety (Varietat);
Captol 7: Visitors (Visitants);
Captol 8: Vengeance (Venjana);
Captol 9: Vicissitude (Visicitut);
Captol 10: Vermin (Virulncia);
Captol 11: Valerie;
Captol 12: The Verdict (El Veredicte);
Captol 13: Values (Valors);
Captol 14: Vignettes (Vinyetes);
Interludi;
Vertigo ;
Vincent;
Llibre 3: The land of Do-As-You-Please (La Terra del Fes-El-Que-Et-Plagui);
Prleg;
Captol 1: Vox Populi;
Captol 2: Verwirrung;
Captol 3: Various Valentines (Diversos Valentins);
Captol 4: Vestiges (Vestigis);
Captol 5: The Valediction (La Valedicci);
Captol 6: Vectors (Vectors);
Captol 7: Vindication (Vindicaci);
Captol 8: Vultures (Voltors);
Captol 9: The Vigil (La Viglia);
Captol 10: The Volcano (El Volc);
Captol 11: Valhalla;

 Frases .
Eslgan de Norsefire:"Fora a travs de la Puresa. Puresa a travs de la Fe."

Valerie Page:"...per era la meva integritat el que era important. s aix tan egoista? Es ven per tan poc, per s tot el que ens queda en aquest lloc. s l'ltima polzada de nosaltres... per dins d'aquesta polzada som lliures. "

V:""Aix s noms la terra de l'Agafa-El-Que-Vulguis. Anarquia significa "sense lders", no sense ordre. Amb l'anarquia ve una edat d'ordre, de veritable ordre, s a dir, ordre voluntari. Aquesta edat d'ordre comenar quan el boig i incoherent cicle de verborrea que aquests butlletins revelen hagi passat el seu curs. Aix s caos. "

V:" Volia matar-me? No hi ha carn ni ossos sota aquesta capa que matar. Noms hi ha ideals. Els ideals sn a prova de bales. "

V:"Veu un Veter de les Varietats fer paper de Vctima i Dolent pels capricis de la Vida. Aquesta aparena no s mera Vanitat , s el Vestigi d'una Vox populi ara desapareguda . Per aquesta Valenta Visita d'una nosa passada cobra Vida i ha fet un Vot de Vncer als Virulents Avantguardistes del Vici Violadors Violents i Voraos de Voluntat . L'nic Veredicte s Venjana, la Venjana com un Vot, no en va, doncs el Valor i la Veracitat de tal algun dia indicaran al Vigilant i al Virtus . Em pot anomenar V. "

Adaptacions.
Msica.
David J de la banda Bauhaus, qui ja ha collaborat amb Moore en altres projectes, va grabar una versi de la can del llibre 2, "Aquest Vicis Cabaret", i altres peces inspirades en el cmic, les quals van aparixer en un disc anomenat V for Vendetta. D'acord amb David, Moore li va proposar la idea de compondre msica per a les lriques de la histria i, tan sols una hora desprs de rebre-ho, David ja havia composat la msica del captol sencer. El disc cont noms una pea amb lriques (This Vicious Cabaret) i la resta s msica instrumental. La llista de canons inspirades en V de Vendetta s:
 This Vicious Cabaret (Aquest Vicis Cabaret);
 V's Theme (Can d'V);
 Incidental;
 V's Theme (outro) (Can d'V - sortida);
Un altre grup, de Rhode Island, anomenat V4V (pronunciat V for V en angls, una referncia al ttol del cmic) van llanar dos discs, un anomenat "Behind this Mask" ("Darrere aquesta mscara"), i un altre, "Another Mask" ("Una altra mscara") el 2001.

Adicionalment, la banda Jocasta va utilitzar el dileg d'V en la seva can, The Land of Do-As-You-Please.

Teatre.
El 7 de desembre del 2000, el grup de teatre suec Stockholms Blodbad va comenar una producci teatral d' V for Vendeta, que incloa multimdia del cmic, anomenada "Landet dr Man Gr Som Man Vill", literalment, "La terra del Fes-El-Que-Et-Plagui.

La banda sonora de l'obra va ser composada, escrita i supervisada per Andreas Alfredsson, i tot i que mai va ser editada en CD, el tema principal pot trobar-se en el lloc oficial de l'adaptaci teatral.

Pellcula.
Al 2006 els germans Wachowski van produir i escriure el gui per a una adaptaci cinematogrfica, dirigida per James Mc Tiegue, amb Hugo Weaving com V i Natalie Portman com Evey Hammond. Aquesta versi ha estat tan criticada com lloada. Per una banda, condensa i omet varies histories laterals del cmic, fent al lder de Norsefire un mal unidimensional en molts aspectes. Tampoc fa referncia directament a la ideologia anarquista d'V, cosa que ha provocat que el guionista Alan Moore s'hagi desvinculat completament del projecte.

Per altra banda, l'adaptaci ha estat ben rebuda per molts fans, que no la consideren fora fidel, sin ms aviat "actualitzada", i mant una atmosfera similar a la del cmic. El creador i illustrador David Lloyd, en contrast amb Moore, ha donat suport completament a l'adaptaci, marcant que l'entristeix separar-se de Moore en el tema, desprs d'haver-se unit tant en la creaci del cmic.

Entre els canvis del cmic a la pellcula, poden marcar-se la falta de referncies directes a l'anarquisme, l'omissi de la histria sobre Rosemary Almond, una motivaci diferent darrera del Camp Larkhill, canvis en els personatges d'Evey Hammond i Gordon Dietrich, i un final diferent.

 Enllaos externs .
 Lloc oficial ;
 Guia del Cmic: V de Vendetta  ;
 V de Vendetta en Red Libertaria ;
 V de Vendetta = A de Anarqua. ;
 Entrevista a Alan Moore ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134065" title="Jota" nonfiltered="4526" processed="4460" dbindex="54842">
La jota o cota s un ball tradicional molt ests per tota la Pennsula Ibrica. Tamb s'utilitzava com a cant per rondar les fadrines, per als acomiadaments de quintos o per acompanyar les faenes del camp. El seu origen es remunta al segle XVIII, per la seua mxima expansi es va produir al segle XIX. Les teories sobre Aben Jot i el seu origen musulm sn totalment infundades. Actualment, encara es balla al Pas Valenci, les Illes Balears, les Terres de l'Ebre, l'Arag i Mrcia, per en el passat va estar estesa tamb per tota Catalunya. 

Aquest ball t un comps ternari i presenta una estructura harmnica basada en l'alternana de quatre compassos de tnica i quatre de dominant. Distingim una part instrumental i una part cantada, formada per set frases musicals. Aix i tot, les composicions actuals de jota s'alliberen en moltes ocasions d'aquest tret. En ocasions tamb presenta una tornada cantada. Normalment s'interpreta amb guitarra i guitarr, als quals solen afegir-se instruments de plectre com la bandrria i el llat. Tampoc poden faltar instruments de percussi com les castanyoles, la pandereta i els ferrets.

Vdeos.
 Jota en filera: Jota en reng (Culla);
 Jota en rogle: Jota rod (Biar);
 Jota en quadre: El Trompot (Ibi);
 Jota solta: Jota de carrers (Ibi);
 Jota de quatre: Joteta Agarr (Ibi);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134066" title="Nogoonnuur" nonfiltered="4527" processed="4461" dbindex="54843">
Nogoonnuur s un districte administratiu subdivisonal de la provncia de Bayan-lgiy de l est de Monglia. s habitat principalment per les tnies kazakhs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134067" title="Celestus" nonfiltered="4528" processed="4462" dbindex="54844">

Celestus s un gnere de llangardaixos amb potes vestigials de la famlia Anguidae.

Classificaci.
Gnere Celestus
Celestus agasepsoides;
Celestus anelpistus;
Celestus badius;
Celestus barbouri;
Celestus bivittatus;
Celestus carraui;
Celestus costatus;
Celestus crusculus;
Celestus curtissi;
Celestus cyanochloris;
Celestus darlingtoni;
Celestus duquesneyi;
Celestus enneagrammus;
Celestus fowleri;
Celestus haetianus;
Celestus hewardi;
Celestus hylaius;
Celestus macrotus;
Celestus marcanoi;
Celestus microblepharis;
Celestus montanus;
Celestus occiduus;
Celestus orobius;
Celestus rozellae;
Celestus scansorius;
Celestus sepsoides;
Celestus stenurus;
Celestus warreni;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134068" title="Elgaria" nonfiltered="4529" processed="4463" dbindex="54845">

Elgaria s un gnere de llangardaixos que inclou gran part dels llangardaixos caiman.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134069" title="Ophiodes" nonfiltered="4530" processed="4464" dbindex="54846">

Ophiodes s un gnere de llangardaixos amb potes vestigials de la famlia Anguidae. No presenten membres anteriors i els posteriors amb prou feines arriben als 10 mm. Sn endmics d'Amrica del Sud.

Classificaci.
Gnere Ophiodes
Ophiodes intermedius ;
Ophiodes striatus ;
Ophiodes vertebralis ;
Ophiodes yacupoi;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134070" title="Harptid" nonfiltered="4531" processed="4465" dbindex="54847">

Harpetida s un dels nou ordres d'artrpodes extingits de la classe Trilobita. Visqueren del Cambri superior al Devoni superior.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134073" title="Protid" nonfiltered="4532" processed="4466" dbindex="54848">

Proetida s un ordre de trilobits les famlies del qual visqueren de l'Ordovici al Permi. Fou l'ltim ordre de trilobits en extingir-se.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134076" title="Protodpter" nonfiltered="4533" processed="4467" dbindex="54849">


Protodiptera s un ordre extingit d insectes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134079" title="Amolops chakrataensis" nonfiltered="4534" processed="4468" dbindex="54850">
 
Amolops chakrataensis s una espcie de granota trobada a l ndia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134080" title="Amolops gerbillus" nonfiltered="4535" processed="4469" dbindex="54851">
 
Amolops gerbillus s una espcie de granota trobada a sia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134081" title="Amolops marmoratus" nonfiltered="4536" processed="4470" dbindex="54852">
 
Amolops marmoratus s una espcie de granota trobada a sia. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134082" title="Amolops viridimaculatus" nonfiltered="4537" processed="4471" dbindex="54853">

Amolops viridimaculatus s una espcie de granota trobada a sia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134083" title="Amolops monticola" nonfiltered="4538" processed="4472" dbindex="54854">
 
Amolops monticola s una espcie de granota trobada a sia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134085" title="Ingerana" nonfiltered="4539" processed="4473" dbindex="54855">

Ingerana s un gnere d'amfibi anur pertanyent a la famlia Ranidae.

Espcies.

 Ingerana alpina (Huang & Ye, 1997).
 Ingerana baluensis (Boulenger, 1896).
 Ingerana liui (Yang, 1983).
 Ingerana mariae (Inger, 1954).
 Ingerana medogensis (Fei, Ye & Huang, 1997).
 Ingerana reticulata (Zhao & Li, 1984).
 Ingerana sariba (Shelford, 1905).
 Ingerana tasanae (Smith, 1921).
 Ingerana tenasserimensis (Sclater, 1892).
 Ingerana xizangensis (Hu In Sichuan Institute of Biology Herpetology Department, 1977).

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134086" title="Alamosaure" nonfiltered="4540" processed="4474" dbindex="54856">

Alamosaurus ( llangardaix d lam ) s un gnere de dinosaure saurpode titanosurid que visqu al sudoest del que actualment correspn als EUA a finals del perode Cretaci, fa entre 70 i 65 milions d anys. Aquest dinosaure fou descobert a Montana, Nou Mxic, Texas i Utah. Mesurava 21 m de longitud i 10 m d alada, pesava unes 27 tones.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134088" title="Anquisaure" nonfiltered="4541" processed="4475" dbindex="54857">

Anchisaurus ( rptil proper ) s un gnere de prosaurpode que visqu a principis del perode Jurssic. L anchisaure  fou un dels primers dinosaures nordamericans per no fou correctament identificat durant uns 80 anys. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134090" title="Aucasaure" nonfiltered="4542" processed="4476" dbindex="54858">

Els aucasaures (Aucasaurus  llangardaix d Auca ) s un gnere de dinosaures carnvors de la famlia dels abelisurids que visqu a Amrica del Sud a finals del perode Cretaci. Mesurava 4 m de longitud i 1 5 m d alada i el seu pes aproximat era de 700 kg.

Les seves restes fssils es trobaren a l Argentina.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134092" title="Coritosaure" nonfiltered="4543" processed="4477" dbindex="54859">

El coritosaure (Corythosaurus: del Grec Koryhtos, "casc" i sauros, "llangardaix") s un gnere de dinosaure hadrosurid que visqu al Cretaci inferior, fa uns 80 milions d anys, a les muntanyes del oest d'Amrica del Nord.

El primer exemplar de coritosaure fou descobert l any 1912 per Barnum Brown a Red Deer River, a la provncia canadenca d Alberta. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134094" title="Escutellosaure" nonfiltered="4544" processed="4478" dbindex="54860">

Escutellosaure (Scutellosaurus) s un gnere de dinosaure herbvor que visqu a Amrica del Nord fa entre 205 i 220 milions d anys, al Jurssic inferior. Es classifica al grup dels tirefors, els dinosaures armats.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134096" title="Pelecanimimus" nonfiltered="4545" processed="4479" dbindex="54861">

Pelecanimimus ( imitador de pelic ) s un gnere de dinosaure ornitommid que visqu al Cretaci inferior, fa entre 127 i 121 milions d anys, en el que actualment s Conca, Espanya. Podia mesurar fins a 2 5 m de longitud. 

Aquest dinosaure corredor era carnvor, presentava fins a 200 dents molt petites a les mandbules, fet que el diferencia de la resta d ornitommids. Les restes fssils trobades indiquen que tenia un petita cresta sobre el cap aix com una bossa a la gola similar a la dels pelicans.

Enllaos externs.
 Pelecanimimus al Museu d Histria Natural de Londres.;
 Illustraci de  Pelecanimimus polyodon.;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134097" title="Saltasaure" nonfiltered="4546" processed="4480" dbindex="54862">

El saltasaure  (Saltasaurus, rptil de Salta) s un gnere de dinosaure saurpode que visqu a finals del perode Cretaci, fa entre 73 i 65 milions d anys. Pertany a la famlia dels titanosaures, tot i la mida relativament petita pel seu grup, ja que arribava a mesurar 12 m de llarg i a pesar 25 tones.

Fou anomenat Saltasaurus ja que el seu esquelet fssil fou trobat a Salta, provncia argentina.

Les seves defenses no eren tan tils ja que s possible que no tingus depredadors, per tot i aix el seu coll i llarga cua resultarien eficients per a combats, com en el cas de tots els membres de la mateixa famlia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134099" title="Valdoraptor" nonfiltered="4547" processed="4481" dbindex="54863">

Valdoraptor s un gnere de dinosaure terpode del Cretaci inferior. Els seus fssils s han trobat a Anglaterra.

L espcie tipus V. oweni,  fou descrita primerament com a Megalosaurus oweni per Lydekker l any 1889. Fou reclassificat, i emplaat en un gnere separat per George Olshevsky l any 1991.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134103" title="Gueorgui Malenkov" nonfiltered="4548" processed="4482" dbindex="54864">


Gueorgui Maksimilinovitx Malenkov,                                    , (Orenburg, 1902 - Kazakhstan, 1988) Poltic sovitic i dirigent del PCUS, aix com ntim collaborador de Josef Stalin. Breument es va convertir en mandatari de la Uni Sovitica (mar-setembre de 1953) a la mort de Stalin i va ser primer ministre de la Uni Sovitica de 1953 a 1955.

Malenkov va nixer el 13 de gener de  de gener] del calendari juli] 1902 a la ciutat russa d'Orenburg fill d'una famlia d'un oficial de l'exrcit d'origen macedoni. Es va allistar a l'Exrcit Roig l'any 1919 i es va afiliar al Partit Comunista l'abril de 1920. Durant el seu servei militar, fou comissari poltic. Desprs de donar-se de baixa de l'Exrcit Roig el 1921, va estudiar a l'Escola Tcnica Superior de Moscou. En graduar-se el 1925, va treballar en el Partit Comunista i es va convertir en un dels confidents de Stalin. Junt amb Lavrenti Bria, Malenkov va collaborar amb Stalin durant les purgues de finals dels anys 1930. Es va convertir en rival de Bria. 

Nomenat candidat al Politbur, Malenkov va ingressar el 1946. Tot i que Malenkov va perdre el favor de Stalin davant dels seus rivals, Andrei Djanov i Bria, aviat el va recuperar, especialment per la caiguda de Djanov. Bria de seguida es va unir a Malenkov, i ambds es van encarregar de purgar del Partit a tots els aliats de Djanov i enviar-los a camps de treball. El 1952, Malenkov es va convertir en membre del secretariat del Partit. La mort de Stalin el 1953 va collocar breument a Malenkov en el crrec ms elevat que hauria d'ocupar. Amb el suport de Bria, Malenkov es va convertir en President del Consell de Ministres aix com en Secretari general del Partit, per va haver de renunciar al Secretariat el 13 de mar per l'oposici d'altres membres del Presidium. Nikita Khrusxov va assumir el crrec de Secretari general el setembre, amb el qual es va iniciar un perode de tndem Malenkov-Khrusxov.

Malenkov va conservar el crrec de primer ministre durant 2 anys en qu va ser molt honest en la seva oposici a l'armament nuclear, declarant que "una guerra nuclear podria portar a la destrucci mundial". Tamb va preconitzar reorientar l'economia de la indstria pesada a la producci de bns de consum.

Forat a dimitir el febrer de 1955, va tornar a ser atacat per la seva proximitat a Bria (que va ser executat com a trador el desembre de 1953) i pel fracs de les seves poltiques de govern. Malenkov va romandre en el successor del Politbur, el Presidium. Tanmateix, el 1957, va ser obligat a renunciar una vegada ms per participar, junt amb Nikolai Bulganin, Viatxeslav Mlotov i Lazar Kaganovitx (l'anomenat Grup Antipartit) en un intent frustrat de privar del poder a Khrusxov. El 1961, va ser expulsat del Partit Comunista i exiliat dins de la Uni Sovitica, destinant-lo ca la gerncia d'una planta hidroelctrica de Kazakhstan. En els darrers anys de la seva vida, es convert en cantant de coral eclesistica a la Catedral de Yelokhovsky a Moscou. La seva mort el 14 de gener de 1988 fou ignorada per les autoritats sovitiques.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134109" title="Des Moines" nonfiltered="4549" processed="4483" dbindex="54865">


Des Moines (en francs "Dels Monjos") s la capital de l'estat d'Iowa. Va entrar a formar part dels Estats Units com a ciutat el 22 de setembre 1851 amb el nom de Fort Des Moines, fins que va ser abreviat a "Des Moines" el 1857. La ciutat de Des Moines s tamb la capital del comtat de Polk. En el cens realitzat el 2005 la poblaci de la ciutat era de 194.163 habitants.

Histria.
Des Moines va ser fundada el maig de 1843 quan el capit James Allen va construir un fort al punt en qu conflueixen els rius Des Moines i Raccoon. N'Allen hauria volgut anomenar l'installaci Fort Raccoon, per el Departament de la Guerra va ordenar-li de anomenar-lo Fort Des Moines. L'origen del nom Des Moines s incert: es diu que pot derivar de riu dels Moingonas, els quals eren una tribu india resident a la zona i lligada a la cultura dels burial mounds. Altres consideren que s degut a monjos francesos trapistes que vivien en cabanyes a la confluncia dels rius, o b que el nom es refereix a l'expressi francesa de moyen ("de mig") fent referncia a la seva situaci a la meitat de dos grans rius el Missouri i el Mississip. 

Els primers colons van arribar a partir del 1845 i van comenar a establir-se a l'indret ocupat actualment pel Principal Park, esdevenint el 25 de maig de 1846 la capital del comtat de Polk. El 22 de setembre de 1851 esdev una ciutat, essent aprovat el seu estatus el 18 d'octubre del mateix any. El 1857, el nom va ser abreviat a Des Moines i va ser escollida com a capital d'Iowa (anteriorment la capital havia estat Iowa City). Pels voltants del 1900, Des Moines era ja la ciutat ms gran d'Iowa amb una poblaci de 62.139 persones.

El 1907 la ciutat va adoptar un nou tipus de govern conegut com "Des Moines Plan", constitut d'un batlle i de quatre comissaris responsables dels treballs pblics, de la propietat pblica, de la sanitat pblica i de les finances. Al 1950 aquesta forma de govern va ser substituda per un govern de tipus "council-manager, el qual s un consell d'administraci que governa la ciutat, mentre el batlle t una funci gaireb testimonial.

Geografia.
Des Moines es troba situada a la part centre-meridional dels EUA. El riu Des Moines i el riu Raccoon es troben situats al sud del centre de la ciutat i l'abasteix de l'aigua potable.
Segons el United States Census Bureau, la ciutat t una superfcie total de 200,1 km, dels quals 196,3 km de sl i 3,8 km d'aiges internes (1,88% del total).

Demografia.
Al cens del 2000, la poblaci era de 198.682 persones, dels quals el seu origen tnic era el segent: 82,29% blancs, 8,07% negres, 0,35% amerindis, 3,50% asitics, 0,05% de les illes de l'Oce Pacfic, 3,52% d'altres orgens, 2,23% multiracials i 6,61% hispnics.

 Colleges i universitats .
AIB College of Business;
Des Moines University;
Des Moines Area Community College;
Drake University;
Grand View College;
Hamilton College - a Urbandale;
Iowa State University - a Ames;
Mercy College of Health Sciences;
Simpson College - a Ankeny i West Des Moines;
Upper Iowa University;
William Penn University;

 Llocs d'inters .
 Iowa State Fair and Grounds;
 Downtown Attractions;
 Iowa State Capitol, amb una cpula d'or;
 The Iowa Events Center;
 East Village Shopping Area;
 Science Center of Iowa and IMAX theatre Court Ave ;
 Des Moines Botanical Center;
 Downtown Farmer's Market;
 Principal Riverwalk;
 Des Moines Art Festival;
 Des Moines Civic Center;
 Hoyt Sherman Place;
 Sherman Hill Neighborhood, districte d'importncia histrica al nord del centre de la ciutat;
 Des Moines Art Center;
 The Blank Park Zoo;
 Arie den Boer Arboretum;
 Lilac Arboretum and Children's Forest;
 Merle Hay Mall, un dels ms vells i ms grans malls(centres comercials) d'Iowa;
 Terrace Hill, residncia del governador d'Iowa;
 Jordan Creek Town Center, el ms gran i recent dels malls(centres comercials)d'Iowa;
 Adventureland, un parc temtic regional;
 Prairie Meadows, casino i hipdrom a Altoona;
 Valley West Mall;
 Southridge Mall;
 Recreational Trail System;
 Grays Lake Park;
 Saylorville Lake;

Ciutats agermanades.
  Kofu (Jap);
  Naucalpan (Mxic);
  Saint-Etienne (Frana);
  Shijiazhuang (Xina);
  Stavropol (Rssia);

 Bibliografia .
City of Des Moines Action Center Historical Guide;
 Henning, Barbara Beving Long, and Patrice K. Beam, Des Moines and Polk County: Flag on the Prairie (ISBN 1892724340). Sun Valley, California: American Historical Press, 2003.

Referncies.

Enllaos externs.
City of Des Moines;
Blank Park Zoo;
Civic Center of Greater Des Moines;
Des Moines Art Center;
Des Moines Art Festival;
Des Moines Metro Opera;
Des Moines Public Library;
Des Moines Public Schools;
Des Moines Symphony;
Downtown Community Alliance;
Greater Des Moines Partnership;
Historic Des Moines Collecci fotogrfica de la Drake University ;
The World Food Prize;
Iowa State Fair;
Living History Farms;
Salisbury House;
Science Center of Iowa;
The Des Moines Big Band;
absoluteDSM.com - Informaci sobre els projectes de desenvolupament i en curs de construcci de la ciutat;
desmoinesalive.com - Informaci sobre restaurants, bars, clubs, etc.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134113" title="Semit" nonfiltered="4550" processed="4484" dbindex="54866">
Un semit, o mig to, s un interval musical. s l'interval ms petit utilitzat en la msica occidental, i es considera el ms dissonant. La forma grfica amb que es representa habitualment s l'interval de segona menor, indicant dues notes successives (per exemple, mi-fa, o do-reb) utilitza dos noms de notes adjacents (per ex., do i re). Per tamb s'utilitza de vegades l'unson augmentat, que s el cas de dues notes que tenen el mateix nom per una d'elles est alterada (per ex., do-do#).

 Tipus de semit .

En el temperament igual tots els semitons entre les dotze notes sn iguals. Qualsevol interval es pot definir en termes d'un nmero determinat de semitons (per ex., una octava t 12 semitons). En altres sistemes d'afinaci el terme semit es refereix a un conjunt d'intervals que poden variar tant en mida com en nom. Cadascun t la seva prpia funci, la seva prpia naturalesa i la seva prpia extensi. 

Sovint es fa una distinci entre:
 Semit diatnic (escrit com una segona menor). Est situat entre dues notes de noms diferents. Apareixen sense cap alteraci en l'escala diatnica, entre les notes mi-fa, i entre les notes si-do. En alguns sistemes d'afinaci, el semit diatnic s ms petit que el semit cromtic.
 Semit cromtic (com un unson augmentat). Est situat entre dues notes amb el mateix nom, una de les quals est alterada per un sostingut o un bemoll, com per exemple, do-do#. Aquesta nota alterada divideix cada possible to de l'escala diatnica en dos semitons, un de diatnic i un de cromtic. El semit cromtic correspon doncs a la diferncia entre el to i el semit diatnic. El semit cromtic t una funci expressiva i en alguns sistemes d'afinaci s ms gran que el semit diatnic.

L'escala cromtica est composta nicament per semitons. Cont set semitons diatnics i cinc semitons cromtics. El sistema del temperament igual ha perms simplificar l'escala cromtica igualant els seus dotze semitons i aix el semit diatnic i el semit cromtic sn de la mateixa mida. Tanmateix, la seva grafia difereix, i es procurar no confondre do-reb i do-do#. En aquest temperament, Reb i do# sn notes enharmniques, ja que tenen dos noms diferents per amb la mateixa freqncia en la majoria dels instruments actuals.

 Histria .

El semit apareix en la teoria de la msica de l Antiga Grcia com una part d'un tetracord diatnic i, des de llavors, ha format part de l escala diatnica de la msica occidental. Les diverses escales modals de la msica medieval estaven basades en aquest patr diatnic de tons i semitons.

Durant el renaixement, l'estructura harmnica es consolida, aix com les diverses funcions musicals del semit. Ms tard l'adopci dels temperaments i l's ms freqent d'equivalncies enharmniques facilitaven la seva incorporaci a la msica del moment. Aquest s del semit es mantingu durant el classicisme i el Romanticisme, utilitzant-se cada cop ms a mesura que en el perode Romntic el llenguatge tonal es tornava ms cromtic, tot i que la funci musical del semit seguia sent la mateixa.

Al segle XX, compositors com Arnold Schoenberg, Bla Bartk, i gor Stravinski buscaven alternatives o ampliacions de les possibilitats de l'harmonia tonal, i trobaren altres usos per al semit. Sovint el semit s'ha usat harmnicament com una dissonncia sense cap resoluci. Alguns compositors l han fet servir fins i tot en grups de semitons harmnics com a font de cacofonia com, per exemple, el compositor nord-americ Henry Cowell en les primeres obres per a piano. Actualment l's instrumental del semit no s gens problemtic per a l'artista; el compositor s lliure per escriure semitons on desitja.



 Bibliografia .

Dahlhaus, Carl, trans. Gjerdingen, Robert O. Studies in the Origin of Harmonic Tonality. Princeton University Press: Princeton, 1990. ISBN 0-691-09135-8.
Hoppin, Richard. Medieval Music. W.W. Norton: New York, 1978. ISBN 0-393-09090-6;
Groud, Donald, and Claude Palisca. A History of Western Music. 6th ed.. W.W. Norton: New York, 2001. ISBN 0-393-97527-4;

 Enllaos externs .
 Tonalsoft Encyclopedia of Microtonal Music Theory;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134114" title="Joan III Sobieski" nonfiltered="4551" processed="4485" dbindex="54867">

Joan III de Polnia (Jan III Sobieski al polons ogirinal) (Castell d'Olesko (actual Ucrana) 17 d'agost de 1629   Wilnow, 17 de juny de 1696). Rei de Polnia i Gran Duc de Litunia (rei de la Mancomunitat de Polnia-Litunia) des de 1674 fins a sa mort a l'any 1696. 

 Biografia .
 Joventut .
Nascut a la ciutat d'Olesko, a l'est de l antiga Polnia i en actuals terres d Ucrana, el dia 17 d'agost de 1629, essent fill d'una famlia de l alta aristocrcia terratinent polonesa. El seu pare, Jaume Sobieski, era voivoda de Rutnia i castellar de Cracvia; i la seva mare, Zofia Teofila Dani owicz, era nta de l'aristcrata guerrer i magnat Stanis aw   kiewski. Joan va naixer com germ menut de Marek Sobieski, primognit de la parella. I amb el que va compartir la sevaa joventut, i la lluita ja de ben jovens als camps de batalla.

Estudiant del Nowodwory College de Cracvia, posteriorment es gradu en filosofia per la prestigiosa Acadmia Jagiellonian. Desprs de graduar-se inici un viatge per diferents pasos de l'Europa Occidental, aquest viatge dur ms de dos anys i el fu en companyia amb el seu germ, Marek Sobieski. Durant el llarg viatge aprengu francs, alemany i itali a ms a ms del llat, aquests coneixement demostrarien ser vitals al llarg de la seva carrera.

Els dos germans tornaren a Polnia l'any 1648 i s'allistaren com a voluntaris de l'Exrcit durant la Revolta de Chmielnicki. Desprs de la Batalla de Zborw, els germans se separaren i Marek fou fet presoner pels trtars morint anys desprs en captivitat. Fou elevat al rang de pu kownik I enviat pel rei Joan II Casimir de Polnia a l Imperi Otom. All s'encarreg d estudiar la llengua tartar i les tradicions i tctiques militars de l'exrcit otom.

 Matrimoni i fills .

El dia 5 de juliol de 1665 es cas a Pars amb l aristcrata francesa Maria Casimira Llusa de la Grange d'Arquien, amb la que pareixia s trobava prou lligat emocionalment per diverses cartes que li va escriure des de la distancia. La parella tingu 8 fills:

 SAR el prncep Jaume Llus Sobieski, nat a Varsvia el 1667 i mort a  kiew el 1737. Es cas amb la comtessa Hedwig Elisabet del Palatinat-Neuburg.

 La princesa Teresa Teofila Sobieska.

 La Mannone Sobieska.

 SAR la princesa Teresa Kunegunda Sobieska, nada a Varsvia el 1676 i morta a Munic el 1730. Es cas amb l elector Maximili II Manuel de Baviera.

 La princesa Adelaide Luise Sobieska.

 SAR el prncep Aleksander Benedykt Sobieski, nat el 1677 i mort el 1714.

 SAR el prncep Constant Vladimir Sobieski o Konstanty W adys aw Sobieski, nat el 1678 i mort el 1720. ;

 SAR el prncep Joan Sobieski (Jan Sobieski, fill menor), nat el 1682 i mort el 1685.

 Lluites contra les potncies .
Amb l'inici de l'ocupaci sueca de Polnia coneguda com El Diluvi, Joan Sobieski es trobava a la regi de Posnnia entre les tropes del voivoda de Posnnia, Krzysztof Opali ski, que caigueren davant de l exrcit del rei Carles X Gustau de Sucia. Aviat, per, Joan Sobieski i la seva unitat aconseguiren retornar al costat del rei polons i lluitar en contra dels suecs. 

Durant la Batlla de Varsvia Sobieski lider brillantment a una unitat de 2000 homes, la qual cosa li valgu un important reconeixement en el si de l'exrcit polons. A partir d'aquest moment Sobieski inici una trajectria parallela a la del monarca mantenint-s'hi al seu costat incls en els dies de la Revolta de Lubomirski. Aix, l any 1665 fou elevat al rang de Mariscal de la Corona, poc desprs aconseguiria una important victria en la Batalla de Podhajce de 1667 en front dels cossacs i dels trtars.



La seva fama de militar brillant li permet aconseguir l'any 1668 el crrec de Gran Hetman de la Corona, el crrec ms important de l'antiga Polnia, que li conferia el poder absolut sobre l'exrcit polons.

El dia 11 de novembre de 1673, Sobieski afeg una nova brillant victria davant dels turcs a la Batalla de Chocim capturant diverses fortaleses frontereres. Les notcies de la victria militar de Sobieski es difongueren parallelament a les notcies de la mort del rei Miquel I de Polnia. La victria feren de Sobieski un dels personatges ms populars del pas, cosa que fu que fos elegit el dia 19 de maig de 1674 rei de la Commonwealt Polonesalituana amb un escs volum d opositors. El dia 2 de febrer de 1676 fou coronat amb el nom de Joan III.

Tot i que els territoris polonesos i lituans de finals del segle XVII conformaven un dels estats ms grans i poblats de l'Europa de l poca, Sobieki esdevingu rei d'un pas devastat per ms de cinquanta anys de permanent guerra en territori nacional i ms enll de les seves fronteres. La guerra acab amb la prosperitat econmica registrada durant dcades, debilit enormement la hisenda pblica i possibilit a diversos magnats polonesos ocupar crrecs de gran importncia en el si de la Cort. 

El primer repte de Sobieski com a sobir polons fou l'estabilitzaci de la situaci forant als otomans a l'acceptaci d'un tractat de pau que defins definitivament les fronteres meridionals del pas. Fins i tot Sobieski plantej a suecs i francesos l eliminaci fsica de Prssia que no reeix degut a la manca de suport de l'oligarquia financera polonesa i a la constant guerra amb l'Imperi Otom. 

L'any 1675 els trtars iniciaren una contraofensiva creuant el riu Dneper per no pogueren ocupar la posici estratgica de Zrawnov firmant aviat un tractat de pau. Aviat comen un llarg perode de pau necessari per a la reconstrucci del pas i per enfortir el poder de la Casa Reial sobre nobles i magnats. 

Aix, en contra dels interessos dels magnats polonesos i de les corts d'ustria i Prssia, inici una reforma profunda de l exrcit que li permet millors les armes i reordenar els batallons fent-los ms professionals alhora d'adquirir noves tctiques militars en el camp de l'artilleria.



En el camp diplomtic, Sobieski ambicion una aliana estable entre Polnia, Frana i l'Imperi Otom en contra de l agressivitat poltica dels Habsburg i de Brandenburg. Tot i aix, aquests plans mai reeixiren i finalitzaren amb la collaboraci militar de Sobieski i els polonesos a la Batalla de Viena de 1683. L aliana amb l'emperador Leopold I, emperador romanogermnic responia a la necessitat de cercar aliats en el panorama europeu. Amb aquesta aliana aconsegu la seguretat de les defensa de les fronteres meridionals del pas. 

Des de la primavera de 1683 diversos espies de Sobieski detectaren moviments militars remarcables de l'exrcit otom. Sobieski temia que els moviment es dirigissin cap a les ciutats poloneses de Cracvia i de Lvov. Per prevenir aquest risc man la construcci de muralles i orden l'allistament obligatori a l exrcit. 

L'aliana amb ustria i el Sacre Imperi Romanogermnic l any 1683 feien realitat un altre dels somnis de Joan III, la unitat de la Cristiandat en contra dels otomans. Alhora anim a la creaci de la Santa Lliga esperonada oficialment pel Sant Pare Innocenci XI per la preservaci de la Cristiandat.

Ara b, el gran xit militar de Sobieski fou la victria a la Batalla de Viena el dia 12 de setembre de 1683 liderant tropes poloneses, austriaques i alemanyes contra els turcs liderats per Kara Mustafa. Grcies a les seves habilitats, amb un exrcit de 81.000 soldats pogu derrotar el turc de ms de 130.000 soldats. A partir d aquest moment fou conegut com el Salvador de Viena i de la civilitzaci occidental mentre que pels turcs era el Lle de Lehistan. 

El 17 de juny de 1696 mor a la ciutat de Wilanw a Polnia. La seva muller mor a Blois el 1716 i les seves despulles foren retornades a Polnia on reberen sepultura essent enterrada al Castell de Wawel a Cracvia.

A la seva mort fou succet per l elector de Saxnia, Frederic August I de Saxnia. 

 Batalles amb el comandament de Joan III .
 Batalla de Podhajce (1667);
 Batalla de Brac aw (1671);
 Batalla de Mohylw (1671);
 Batalla de Kalnik (1671);
 Batalla de Krasnobrd (1672);
 Batalla de Niemirw (1672);
 Batalla de Komarno (1672);
 Batalla de Ka usz (1672);
 Batalla de Khotin (1673);
 Batalla de Bar (1674);
 Batalla de Lww (1675);
 Batalla de Trembowla (1675);
 Batalla de Wojni w (1675);
 Batalla de  urawno (1676);
 Batalla de Viena (1683);
 Batalla de Parkany (1683);
 Batalla de Jaz owiec (1684);
 Batalla de  waniec (1684);
 Batalla de Jassy (1686);
 Batalla de Suczawa (1691);







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134118" title="Agut (desambiguaci)" nonfiltered="4552" processed="4486" dbindex="54868">

 L'accent agut s un carcter diacrtic.
 En geometria, un angle agut s un angle de menys de 90.
 En msica, el terme agut designa un so relatiu amb una freqncia elevada.
 En medicina, l'adjectiu agut fa referncia a una malaltia que segueix un procs relativament rpid i breu.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134122" title="Malaltia aguda" nonfiltered="4553" processed="4487" dbindex="54869">
En medicina, una malaltia aguda s una malaltia que pot ser descrita amb aquestes caracterstiques:
 un comenament rpid;
 una durada curta.

Per oposici es fa servir el terme crnica.

Aquest adjectiu forma part de la definici d'unes quantes malalties i s'incorpora en el seu nom. Per exemple, faringitis aguda, apendicitis aguda, etc. Popularment el terme 'agut' pot ser confs amb el terme greu o sever, que descriu un procs diferent.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134127" title="Ferrocarril Transasitic" nonfiltered="4554" processed="4488" dbindex="54870">
El Ferrocarril Transasitic (conegut internacionalment amb el nom angls de Trans-Asian Railway i les seves sigles TAR) s un projecte per crear una xarxa integrada de transport de mercaderies per ferrocarril a travs d'Europa i sia. El TAR s un projecte de la Comissi Econmica i Social per a l'sia i el Pacfic de les Nacions Unides (UNESCAP).

Aquest projecte es va iniciar a la dcada del 1960, amb l'objectiu d'establir un enlla ferroviari continu, al llarg de 14.000 km, entre Singapur i Istanbul (Turquia), amb possibles connexions posteriors a Europa i frica. En aquella poca, el transport martim i aeri no estava tan desenvolupat com ara, i el projecte prometia reduir significativament el temps i els costos del transport de mercaderies entre Europa i sia. El projecte del TAR es va veure entrebancat per diversos obstacles de tipus poltic i econmic fins ben b el comenament de la dcada del 1980. A la dcada del 1990, per, el final de la guerra freda i la normalitzaci de les relacions entre alguns estats van tornar a posar a l'ordre del dia el projecte de creaci de la xarxa ferroviria a travs del continent asitic. 

El TAR s'ha vist com una manera de donar sortida als grans increments del comer internacional entre els estats eurasitics i de facilitar el creixent intercanvi de bns entre aquests pasos. s tamb una manera d'afavorir les economies i l'accessibilitat d'estats sense sortida al mar com poden ser Laos, l'Afganistan, Monglia i les repbliques de l'sia Central.

La major part de la xarxa ferroviria ja existeix, tot i que encara n'hi ha trams significatius per fer. Un gran repte en aquest sentit sn les diferncies d'ample de via (s a dir, la distncia entre rails) que hi ha arreu d'Eursia. Al continent hi ha quatre amples de via principals: una gran part d'Europa, igual que Turquia, l'Iran la Xina i les dues Corees, fan servir el de 1.435 mm, conegut com a ample internacional; Finlndia, Rssia i les antigues repbliques sovitiques usen un ample de via de 1.520 mm; la major part dels ferrocarrils de l'ndia, el Pakistan, Bangla Desh i Sri Lanka n'usen un de 1.676 mm, mentre que al sud-est d'sia utilitzen l'ample de via mtric, en qu els rails tenen una separaci d'1 metre. Segons ha estat projectat, el TAR no requerir modificar l'ample de via que fa servir cada un dels estats que travessi, ja que a tal efecte es construiran uns dispositius mecnics per traslladar els contenidors de mercaderies d'un tren a l'altre en els punts on canvi l'amplria de les vies. 

L'any 2001, eren quatre els corredors que es considerava que formaven part del projecte del TAR:

 El Corredor Nord enllaar Europa i el Pacfic a travs d'Alemanya, Polnia, Bielorssia, Rssia, el Kazakhstan, Monglia, la Xina i Corea, amb canvis d'ample de via a les fronteres entre Polnia i Bielorssia (de 1.435 mm a 1.520 mm), el Kazakhstan i la Xina (de 1.520 mm a 1.435 mm) i Monglia i la Xina (de 1.520 mm a 1.435 mm). El Ferrocarril Transsiberi, de 9.200 km de longitud, cobreix la major part d'aquesta ruta i actualment ja transporta grans quantitats de mercaderies des de l'est d'sia fins a Moscou i la resta d'Europa. A causa de problemes poltics amb Corea del Nord, les mercaderies de Corea del Sud a hores d'ara s'han de transportar per via martima fins al port rus Vladivostok per poder accedir a aquesta ruta.

 El Corredor Sud anir d'Europa fins al sud-est asitic, connectant Turquia, l'Iran, el Pakistan, l'ndia, Bangla Desh, Myanmar i Tailndia, amb enllaos a la provncia xinesa de Yunnan i, a travs de Malisia, fins a Singapur. Els trams de via que encara s'han de construir es troben a la regi oriental de l'Iran, entre l'ndia i Myanmar, entre Myanmar i Tailndia, entre Tailndia i Cambodja, entre Cambodja i el Vietnam i entre Tailndia i Yunnan. Els canvis d'ample de via es donen, o es donaran, a les fronteres entre l'Iran i el Pakistan (de 1.435 mm a 1.676 mm), l'ndia i Myanmar (de 1.676 mm a 1.000 mm) i Myanmar i la Xina (de 1.000 mm a 1.435 mm).

 Una xarxa del Sud-est d'sia                                   ;

 El Corredor Nord-Sud unir l'Europa septentrional amb el golf Prsic. La ruta principal comena a Hlsinki (Finlndia) i continua per Rssia fins a la mar Cspia, on es divideix en tres ramals: una ruta occidental a travs de l'Azerbaidjan, Armnia i l'oest de l'Iran; una ruta central que travessa la mar Cspia amb ferri fins a l'Iran, i una ruta oriental a travs del Kazakhstan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan fins a l'est de l'Iran. Els tres ramals convergeixen a la capital iraniana, Teheran, i continuen fins al port de Bandar Abbas. ;

Enllaos externs.
 El Ferrocarril Transasitic ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134136" title="Barri de Montserrat" nonfiltered="4555" processed="4489" dbindex="54871">

Montserrat s un grup d'habitatges que conforma un dels barris de Terrassa, situat al districte 2 o de Llevant, al marge esquerre de la riera de les Arenes. T una superfcie de 0,12 km2 i una poblaci de 2.016 habitants el 2005.

Est limitat al nord pel carrer de Salamanca, al sud per la carretera de Montcada, a l'est per l'avinguda de Madrid i a l'oest per l'avinguda del Valls. 

Al nord del barri, i fins al passeig Vint-i-dos de Juliol (l'antiga via del ferrocarril Barcelona-Manresa de la RENFE), s'estn l'extens Polgon Industrial del Sector Montserrat (0,34 km2). Al sud del barri, sota la carretera de Montcada, hi ha un altre polgon industrial, el dels Bellots.

Depn de la parrquia de la Mare de Du de Montserrat, a Torre-sana. La festa major s el primer diumenge de juny.

 Histria .
El barri de Montserrat, tamb anomenat habitualment Grups de Montserrat, va nixer arran de la construcci d'un polgon de pisos promoguts per lObra Sindical del Hogar l'any 1955, que va agafar el nom de la muntanya de Montserrat, que es pot contemplar fcilment des del barri.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134141" title="Vilardell (Terrassa)" nonfiltered="4556" processed="4490" dbindex="54872">
Vilardell s un petit grup d'habitatges que conforma un dels barris de Terrassa, situat al districte 2 o de Llevant, al marge esquerre del torrent de Vilardell, tributari de la riera de les Arenes, i per sota de Torre-sana. T una superfcie de 0,04 km2 i una poblaci de 872 habitants el 2005, any en qu era el barri menys poblat de la trama urbana de la ciutat desprs de l'Antic Poble de Sant Pere.

Est limitat al nord pel carrer de La Rioja, al sud per la carretera de Montcada, a l'est pel cam dels Monjos i a l'oest per l'avinguda de Madrid. 

Depn de la parrquia de la Mare de Du de Montserrat, a Torre-sana. La festa major s el 16 de setembre.

 Histria .
El barri de Vilardell, tamb anomenat habitualment Polgon Vilardell, va nixer el 1978 arran de l'ocupaci dels blocs de pisos per part de lAsamblea de Trabajadores para una Vivienda Digna (ATVD), que s'hi van acabar installant definitivament desprs d'un seguit d'accions i negociacions conflictives, que el portaren a convertir-se, en un principi, en un barri marginal. En un primer moment el polgon d'habitatges fou conegut com els pisos del Setze de Setembre, data de la primera ocupaci.

De vegades s anomenat errniament Can Vilardell, per el seu nom no prov de cap mas sin del torrent de Vilardell, vora el qual est situat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134146" title="Elisabet d'Anglaterra" nonfiltered="4557" processed="4491" dbindex="54873">


Elisabet d Anglaterra, electriu palatina i reina de Bohmia (Dunfermline 1596    Londres 1662). Princesa d'Anglaterra i d'Esccia amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni amb l'elector Frederic V, elector palat conegut com el Rei d'Hivern.

Nascuda a Dunfermline, Esccia, el dia 19 d'agost de 1596 essent batejada amb el nom d'Elisabet en honor de la reina Isabel I d'Anglaterra. Els seus paren foren el rei Jaume I d'Anglaterra i de la princesa Anna de Dinamarca. Elisabet era nta per via paterna de l'aristcrata escocs lord Henry Stuart i de la reina Maria I d'Esccia; i per via materna ho era del rei Frederic II de Dinamarca i de la duquessa Sofia de Mecklenburg-Schwerin.

La Conspiraci de Grunpowser de 1605 la colloc com a candidata dels revoltats, aspirant a retornar el catolicisme a Anglaterra. Durant el perode conspiratiu, la princesa es trobava a l'Abadia de Coombe d'on els revoltats pretengueren segrestar-la.

El dia 14 de febrer de 1613 contragu matrimoni amb l'elector palat Frederic V, elector palat,  fill de l'elector Frederic IV, elector palat i de la princesa Llusa Juliana d'Orange-Nassau. La parella tingu tretze fills:

 SAR el prncep Frederic Enric del Palatinat, nat a Heidelberg el 1614 i mort el 1629.

 SM l'elector Carles I Llus, elector palat, nat a Heidelberg el 1615 i mort el 1680. Es cas en primeres npcies amb la landgravina Carlota de Hessen-Kassel el 1627 a Kassel; en segones npcies, de forma morgantica amb la comtessa Maria Llusa von Degenfeld el 1634 a Estrasburg; i, en terceres npcies amb l'aristcrata Elisabeth Hollander von Bernau a Schaffhausen el 1659.

 SAR la princesa Elisabet del Palatinat, nada a Heidelberg el 1616 i morta el 1680. Abadessa de Herford.

 SAR el prncep Robert del Palatinat, nat a Praga el 1619 i mort a Westminster el 1682.

 SAR el prncep Maurici del Palatinat, prncep de Simmern, nat el 1621 i mort el 1652 en un naufragi al Carib.

 SAR la princesa Llusa del Palatinat, nada el 1622 i morta el 1709.

 SAR el prncep Llus del Palatinat, nat el 1624 i mort el 1625.

 SAR el prncep Eduard del Palatinat-Simmern, nat el 1625 a L'Haia i mort el 1663 a Pars. Es cas el 1645 amb la princesa Anna de Mntua.

 SAR la princesa Enriqueta Maria del Palatinat, nada el 1626 i morta el 1651.

 SAR el prncep Joan Felip del Palatinat, nat el 1627 i mort el 1650.

 SAR la princesa Carlota del Palatinat, nada el 1628 i morta el 1631.

 SAR la princesa Sofia del Palatinat, nada el 1630 a L'Haia i morta el 1714 a Hannover. Es cas amb l'elector Ernest August I de Hannover. ;

 SAR el prncep Gustau Adolf del Palatinat, nat el 1632 i mort el 1641.

S establ al costat del seu marit a Heidelberg, capital del Palatinat. L'any 1619 al costat del seu marit es trasllad a Praga on fou coronada reina de Bohmia l'any segent. Aviat, per, les expectatives de Frederic de consolidar-se a Bohmia es frustaren arran de la derrota a la Batalla de la Muntanya Blanca comtra les tropes austraques.

A partir de 1623 la famlia palatina s establ a L'Haia on visqueren mentre hagueren de romandre a l'exili a causa de la confiscaci del Palatinat que es mantingu fins el 1648.  Elisabet romangu a Holanda incls desprs de la restauraci del seu fill, l'elector Carles I Llus, elector palat. 

L'any 1660 es trasllad a Londres convidada pel seu nebot, el rei Carles II d Anglaterra. All hi trob la mort. Amb l extinci de la casa d'Estuart, el tro angls recaigu en mans d un descendent d Elisabet, el seu nt el rei Jordi I de la Gran Bretanya



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134147" title="Sndrome d'Angelman" nonfiltered="4558" processed="4492" dbindex="54874">

La sndrome d'Angelman s un desordre neurolgic en el qual es detecten dificultats greus d'aprenentatge que estan associades a determinades caracterstiques d'aparena facial i de comportament. En el passat a aquesta malaltia se la coneixia amb el nom de sndrome del nad feli, actualment en dess. La sndrome d'Angelman s un exemple d'impressi gentica provocada per la deleci o inactivaci de determinats gens en el cromosoma 15 heretat de la mare.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134149" title="Fantasia" nonfiltered="4559" processed="4493" dbindex="54875">
La fantasia s un gnere artstic que barreja elements basats en la realitat amb altres no existents de caire mgic o sobrenatural, distingint-se aix de la simple ficci. El mn fantstic es presenta com a real i consistent. Sol haver-hi un enfrontament entre el B i el Mal que mou l'acci.

Histria.
La mitologia antiga cont elements fantstics per que a l'poca tenien un carcter explicatiu i es consideraven com a veritables, per aix no s fantasia prpiament dita (cal una voluntat conscient de barrejar elements sobrenaturals inventats). La fantasia com a gnere sorgeix, doncs, a finals del segle XVIII i principis del XIX, lligada al pre-romanticisme. 

Gneres.
Amb el creixement de les novelles fantstiques (i posteriorment pellcules), la fantasia es divideix en diversos subgneres:
histria alternativa: parteixen d'un esdeveniment real i munten una ficci sobre qu hauria pogut passar si un dels elements hagus canviat (per exemple si la victria en una guerra hagus estat per a l'altre bndol);
fantasia pica: ambientada en una poca pseudomedieval, s la ms clssica;
urbana o contempornia: suggereix altres mons o criatures en un entorn realista i modern, sovint urb, com moltes obres de Neil Gaiman;
pardica: obres fantstiques que parodien els grans clssics del gnere, destaca l'obra de Terry Pratchett i les nombroses burles de la trilogia de Tolkien;
mtica: recrea grans mitologies en poques diferents;
de cincia ficci: barreja elements dels dos gneres;
d'espasa i bruixeria o heroica: basada en herois sovint amorals o que usen la fora fsica i la mgia per vncer, com les obres de Conan;

Autors fantstics reconeguts.
John R.R. Tolkien;
Joanne Kathleen Rowling;
George R.R. Martin;
George Lucas;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134152" title="Carles I Llus, elector palat" nonfiltered="4560" processed="4494" dbindex="54876">


Carles I Llus, elector palat (Heidelberg 1617 - 1680). Elector del Palatinat des de 1632 i fins a la seva mort quaranta-vuit anys desprs.

Nascut a la ciutat de Heidelberg, capital del Palatinat, el dia 22 de desembre de 1617 essent fill de l'elector Frederic V, elector palat i de la princesa Elisabet d'Anglaterra. Carles Llus era nt per via paterna de l'elector Frederic IV, elector palat i de la princesa Llusa Juliana d'Orange-Nassau, i per via materna ho era del rei Jaume I d'Anglaterra i de la princesa Anna de Dinamarca.

El dia 22 de febrer de 1650 contragu matrimoni a Kassel amb la landgravina Carlota de Hessen-Kassel, filla del landgravi Guillem V de Hessen-Kassel. La parella tingu tres fills:

 SM l'elector Carles II, elector palat, nat a Heidelberg el 1651 i mort el 1685.

 SAR la princesa Elisabet Carlota del Palatinat, nada a Heidelberg el 1652 i morta a Pars el 1722. Es cas a Versalles amb el prncep Felip d'Orleans.

 SAR el prncep Frederic del Palatinat, nat a Heidelberg el 1653 i mort el mateix any a la capital palatina.

El dia 6 de gener de 1658 es cas a Schwetzingen amb Marie Luise von Degenfeld amb qui tingu tretze fills:

 Karl Ludwig von der Pfalz;
 Karoline von der Pfalz;
 Luise von der Pfalz;
 Ludwig von der Pfalz;
 Amalie Elisabeth von der Pfalz;
 George Ludwig von der Pfalz;
 Frederike von der Pfalz;
 Friedrich Wilhelm von der Pfalz;
 Karl Eduard von der Pfalz;
 Sophie von der Pfalz;
 Karl Moritz von der Pfalz;
 Karl August von der Pfalz;
 Karl Kasimir von der Pfalz;
 
El dia 11 de desembre de 1679 es cas en terceres npcies amb Elisabeth Hollander von Bernau amb qui tingu un nic fill:

 Charles Louis von der Pfalz;

Desprs de la mort del seu germ gran l'any 1629, Carles Llus esdevingu hereu del Palatinat que hered l'any 1632. Com a conseqncia de l'exili que vivia la famlia palatina des de 1623, Carles Llus visqu la major part de la dcada de 1630 a la cort del Palau de Saint James al costat del seu oncle, el rei Carles I d'Anglaterra buscant suport per retornat al Palatinat.

Aviat es guany l'enemistat del seu oncle que temia que un prolongada estada de Carles Llus a Anglaterra servs per encapalar l'oposici creixent a la monarquia anglesa ja que el jove elector tenia simpaties importants en els cercles del parlamentarisme britnic i especialment del cercle del comte d'Essex. Malgrat tot, en el moment que esclat la Guerra Civil Anglesa l'any 1640, Carles Llus es mantingu al costat del seu oncle i s'encarreg de buscar suport, principalment a Espanya, per la causa monrquica.

L'any 1644 Carles Llus retorn a Anglaterra en motiu d'una invitaci cursada pel Parlament. a causa d'aquesta visita, els reialistes pensaren que Carles Llus pretenia que el coronessin com a sobir d'Anglaterra. Aquest fet li guany l'enemistat de gran part de la seva famlia. Aquest fet s'intensific quan anys desprs s'eleg als Hannover, descendents dels palatins, com a hereus d'Anna I d'Anglaterra i no un Estuart. 

Malgrat tot, Carles Llus es mantingu a Anglaterra fins el 1649. L'any 1648, el Tractat de Westflia el restaur com elector del Palatinat. Malgrat aix, Westflia nicament li restaura el Baix Palatinat ja que mantingu la sobirania de l'elector bavars en el territori de l'Alt Palatinat. 

A la tardor de 1649 retorn al Palatinat que es trobava devastat desprs de trenta anys de guerra continua. Durant el darrer perode de la seva vida es consagr, durant trenta anys, en la restauraci del Palatinat fet que aconsegu amb escreix. Quant a la poltica exterior, Carles Llus s'aproxim a Frana a travs del casament de la seva filla, la princesa Elisabet Carlota del Palatinat amb el Duc d'Orleans.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134153" title="Copa Federaci d'hoquei gel" nonfiltered="4561" processed="4495" dbindex="54877">
La copa Federaci d'hoquei gel s una competici espanyola d'hoquei sobre gel en la qual s'enfornten els dos primers classificats de la lliga regular en una eliminatria, on el primer classificat t avantatge de pista.

 Historial .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134154" title="Esteban Esteve Jorge" nonfiltered="4562" processed="4496" dbindex="54878">

Esteban Esteve Jorge (Sot de Chera, 1937 - Mislata, 2006) va ser un msic, director i compositor valenci.

 Biografia .
Va iniciar els seus estudis musicals a l'Escola de Msica de l'aleshores anomenada Banda de la Sociedad de Educacin y Descanso de Mislata amb el mestre Andrs Guna Garcia. Desprs de superar els cursos de solfeig i teoria de la msica, se li assigna l'instrument amb el que inici la seua carrera musical, el fliscorn, i amb el que destacaria ms tard com a solista a la seua banda. Tamb estudi harmonia, contrapunt i fuga, composici i direcci d'orquestra  al Conservatori de Valncia, de la m dels catedrtics Ramn Corell, Jos Mara Cervera Lloret, Francesc Tamarit Fayos, Amand Blanquer i Jos Ferriz.

La seua primera actuaci com a director de Banda tingu lloc de manera fortuta, en substituci del director titular de la Banda de Mislata, Valentn Puig a causa d'una malaltia. Degut a l'xit de n'Esteban amb la batuta a Mislata, l'any 1963 s cridat per a ocupar la direcci de la Banda de lAgrupacin Musical la Amistad de Quart de Poblet on rest 27 anys ms, duent a terme un treball constant i profits que va portar importants premis a aquesta banda durant l'etapa d'Esteban Esteve).

Esteve continu perfeccionant els seus estudis amb cursos de Direcci de Banda i Orquestra realitzats amb els mestres Jos Mara Cervera Lloret, Eduardo Cifre, Enrique Garca Asensio, Wolker Wanghenheim i Jos Ferriz, on destac com a alumne avantatjat i finalista. Com a premi fou invitat a dirigir, entre d'altres, l'Orquestra Simfnica de Bonn (Alemanya)i la Banda Municipal de Valncia.

 Direcci de bandes .
Al llarg de la seua dilatada carrera artstica, va dirigir nombroses bandes valencianes.
Com a director titular ho feu a:
 Quart de Poblet (1963-1990);
 Itova (1973-1976);
 Montserrat (1983-1986);
 Utiel (1991-1992);
 Vinalesa (1993-2000);

Com a director invitat, assist les bandes de:
 Mislata ;
 Albacete ;
 Picassent ;
 Villar del Arzobispo ;
 Ateneu del Port de Valncia ;
 Picanya;
 Barri del Crist (Quart de Poblet);
 Ateneu de Cullera ;
 Alcsser;
 Riba-roja de Tria;
 Benimamet (Valncia);
 Sot de Xera;
 Alcublas;

I l'han nomenat director honorari de les bandes de:
 Itova;
 Monserrat;
 Vinalesa;
 Ateneu del Port de Valncia;
 Riba-roja de Tria;
 Benimamet (Valncia);
 Utiel;
 Barri del Crist (Mislata);

Cal remarcar tamb, que el mestre Esteban Esteve ha treballat en qualitat de tcnic assessor musical de la FSMCV.

 Premis i guardons .
N'Esteban Esteve Jorge ha obts nombrosos premis dirigint bandes valencianes. La llarga poca que dirig la Banda de Quart de Poblet fou l'poca ms fructfera quant a guardons:

 1r Premi del Certamen de Cullera (1967);
 1r Premi de la Secc. 2a del Certamen de Valncia (1967) ;
 1r Premi del Certamen de Cullera (1968);
 2n Premi de la Secc. 2a del Certamen de Valncia (1968);
 2n Premi del Certamen de Dnia (1968);
 2n Premi de la Secc. 1a del Certamen de Valncia (1969);
 1r Premi de la Secc. 1a del Certamen de Valncia (1970);
 3r Premi de la Secc. 1a del Certamen de Valncia (1972);
 1r Premi de la Secc. 1a del Certamen de Valncia (1973);
 2n Premi de la Secc. 1a del Certamen de Valncia (1975);
 1er Premi de la Secc. 1a del Certamen d'Altea (1984);
 2n Premi de la Secc. Especial B del Certamen de Valncia (1987);

Fora de les nostres fronteres, tamb ha obts reconeixements al front de la mateixa banda al Certamen Internacional de Kerkrade (Holanda), en dues ocasions: en 1985 va arribar a la mxima puntuaci que mai havia assolit cap Banda, i va rebre aix el 1r Premi, la Menci d'Honor i el Timbal d'Or. La segona fou en 1989, obtenint en aquesta ocasi 334 punts, altssima puntuaci, que li va valdre el 1r Premi de la Secci Primera.

Com a director de la Banda de Montserrat va aconseguir els primers premis del Certamen de Cullera en 1985, i del Certamen de la Mediterrnia un any desprs. Al front de la modesta Banda de Vinalesa, va guanyar el primer premi al Certamen dels Poblats Martims de Valncia.

Obres.
La seua carrera musical, a ms de la direcci de bandes i orquestres, tamb abasta el camp de la composici d'obres musicals, principalment el gnere del pas-doble.

Pas-dobles.
 Fortaleza(1991) s un pas-doble fester que compta amb el 1r Premi del concurs de composici de msica festera de Bocairent i el 2n Premi del concurs de l'Associaci Sant Jordi d'Alcoi.   ;
 Festers de Sant Miquel (dedicat als seus amics de Mislata);
 Aires de la Serrana pas-doble dedicat a la comarca valenciana d'Els Serrans, on va nixer i d'on en va dirigir bandes.
 Homenatge, imponent pas-doble dedicat a la Clavariessa de Santa Ceclia de la Banda de Quart, na Teresa Ros. Aquesta pea fou interpretada a l'Auditori Allaert de la Universitat de St. Ambrose, en Davenport (Iowa , EUA) dirigit per la batuta del genial i jove director Richard Scott Cohen, i interpretant-lo la Quad City Wind Ensemble.
 Ramn Segarra, pas-doble dedicat al qui fora alcalde de Quart de Poblet, gran amic d'Esteban Esteve i aficionat a la msica. Aquesta obra est composada per a banda i dolaina i fou guardonada amb el 1r Premi al Certamen dels Poblats Martims amb la Banda de Vinalesa.  ;
 Monserrat s Festa est dedicat a la banda d'aquell poble.
 Manuel Amador s un pas-doble taur.
 Ponce, seoro del toreo tamb est dedicat a un fams torer. ;
 Cervera Lloret dedicat al seu benvolgut mestre.
 Renaixement Musical s la pea que va compondre per a commemorar el 50 aniversari de la Banda de Vinalesa. ;
 Octavio Hernandez en homenatge al locutor radiofnic.
 Susana Esteve, pas-doble amb el nom de la seua filla.
 La blaff s un pas-doble de xaranga amb el nom d'una agrupaci musical de Vinalesa.
 Festival 70 ;
 Verano en Benafer;

Una vegada hagu deixat la seua tasca de direcci de bandes, fix els seus esforos en la composici. Fou autor de 4 pas-dobles que present als concursos de pas-dobles dedicats a les falleres majors de Valncia, organitzats per la Junta Central Fallera. En les quatre ocasions guany el premi:

 Adriana Polo Estrich (2001);
 Sara Martn Marn (2002);
 Laura Mara Ortega Cano (2004);
 Nuria Llopis Borrego (2006);

Marxes de process. 
 Mare de Du dels Angels (patrona de Mislata;
 Santssim Crist de la Fe (patr de Mislata;
 A San Roque (patr de Sot de Xera);

Himnes i marxes solemnes.
 Falla Felipe Bellver;
 Falla Carrer Alacant;
 Himno al Barrio del Cristo;
 kartresis;
 Marcha Bierwinkel (marxa alemanya);
 Polka Luisa (a la seua muller);
 Nostra Musa (a la seua filla);
 Msica para una boda (la de la seua filla Lusa);
 Grcies President (en homenatge al seu amic ngel Asuncin Rubio, president durant molts anys de la FSMCV);
 Un recuerdo (marxa fnebre composada per al soterrament de la seua mare, i que tamb va ser interpretada el dia de l'ltim adu del mestre per una banda formada per tots els msics que havien sigut dirigits per ell);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134156" title="Yi" nonfiltered="4563" processed="4497" dbindex="54879">

El yi, moso, lolo, o noso s una llengua parlada per l'tnia yi a Xina.

Actualment la llengua s parlada  per ms de  6 milions de persones, i possex un alfabet especial d'escriptura, anomenat escriptura yi.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134157" title="Lliga Catalana d'hoquei gel" nonfiltered="4564" processed="4498" dbindex="54880">
La Lliga catalana d'hoquei gel (tamb anomenada algunes temporades Copa Catalana) s una competici catalana d'hoquei sobre gel en la qual s'enfornten els clubs catalans d'aquest esport en un campionat de lliga tots contra tots a doble volta (anada i tornada). La primera edici de la competici es disput la temporada 2005-06.

 Historial .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134158" title="V for Vendetta (pellcula)" nonfiltered="4565" processed="4499" dbindex="54881">

V for Vendetta s una adaptaci de la novella grfica V for Vendetta dAlan Moore i David Lloyd. La pellcula va ser dirigida per James Mc Teigue i produda per Joel Silver i els germans Wachowski, Larry i Andy, que van escriure el gui. Protagonitzada per Natalie Portman (Evey Hammond), Hugo Weaving (V), Stephen Rea (Finch) i John Hurt (Sutler). La pellcula mostra al protagonista V, un combatent per la llibertat que persegueix la destrucci d'un estat feixista, ubicat en l'Anglaterra de l'any 1997 (el futur, quan es va publicar l'obra: 1982-1985). Tot i que Alan Moore va exigir que el seu nom fos retirat dels crdits de la pellcula, David Lloyd va donar suport a l'adaptaci.

 Trama .
La histria succeeix al futur (2039), Gran Bretanya s'ha convertit en un estat totalitari governada per un regim anomenat Norsefire. Evey Hammond, una noia, s rescatada de la violaci produida per la policia de l'estat per un vill emmascarat anomenat "V". Desprs de rescatarla, V porta a Evey al terrat d'un edifici per poder contemplar l'espectacular destrucci de Old Bailey acompanyada per la obertura 1812 de Tchaikosvsky. El rgim explica l'incident produit com una demolici planejada, per es veu com s una mentida quan V pren la Televisi Britnica el mateix dia. Ell televisa un missatge convocant a Gran Bretanya a oposarse contra l'opressi al 5 de Novembre Nit de Guy Fawkes; un any a partir d'aquell dia, quan V diu que ell destruir les Cases del Parlament.

Evey, que treballa per la televisi Britnica, ajuda a V a escapar-se, per fen-t'ho, es posa a ella mateixa en parill, ja que queda inconcient, i per aquesta ra V la salva, portant-la a ella cap a la seva mansi, a on li es advertit que haura d'estar-se reclusa amb ell durant un any. Ella suporta estar-s'hi durant un temps, per desprs de saber que V es dedica a matar els oficials del govern, s'escapa de casa cap a un dels seus superirors, Gordon Deitrich, que tamb s un bon amic ( encara que al cmic s un homosexual que s'ha reprimit de la seva verdadera naturalesa per por a ser arrestat). Tot i aix la policia estatal va a detenir a Gordon, perqu al programa nocturn que Gordon protagonitzava havia fet una stira del Gran Conceller, fent-lo quedar com un intil i corrupte. Evey s capturada quan tracta d'escapar-se per la finestra, i perd el coneixement. Al recuperar el sentit es troba empresonada, en una cella que representa la prpia del govern actual. s torturada durant alguns dies, se li rapa el cap i es troba sola davant una cella decadent a on intentant trobar l'amagatall d'una rata descobreix una nota escrita en un paper de water, a on s'hi descriu la vida d'una noia des que descobreix que era homosexual. En aquesta nota s'hi descriu que havia viscut una vida plena d'amors que li havien obligat distanciar-se de la seva famlia i casar-se amb una de les seves amants, tamb s'hi descriu com es fa famosa fent pelicules lesbianes i que finalment s detinguda pel sol fet de ser lesbiana pel nou partit que havia pujat al poder. A Evey durant tota la seva estncia a la pres se li s dit que ser executada si no aporta cap informaci sobre el sospits emmascarat que havia posat en perill la continuitat del rgim. Finalment i quan se li s dit que ser executada V li anuncia que tot ha sigut mentida, per tal que es pugui alliberar de totes les mentides i records dolents que havia patit durant la infantesa. Evey finalment se n'adona de qu degut a que ha plantat cara a la mort s capa de suportar qualsevol entrabanc que se li posa pel mig. Abandona a V i promet tornar a la seva mansi abans del 5 de Novembre.

Mentrestant, l'inspector Finch, mentre investiga les activitats de V, se n'adona com Norsefire havia pujat al poder, i sobre els origens de V. Vint anys abans, Gran Bretanya havia estat sotmesa a la guerra i el terrorisme. El partit socialista-conservador i extrem feixista Norsefire va portar a terme una forta reacci per tal de restablir l'ordre. El pas estava completament dividit desprs de la prdua de llibertat desprs d'un atac bioterrorista que havia matat a ms de 80000 persones. La por produida per aquest incident va permetre a Norsefire que l'oposici no li digus res en contra i d'aquesta manera guanyar les segents eleccions. Sorprenentment una cura va ser descoberta immediatement desprs de qu Norsfire pujs al poder. Amb el consentiment del silenci de la poblaci, Norsefire va declarar-se com el partit gobernant de la repblica totalitaria, amb Adam Sutler com a Gran Conceller.

Pel que ha descobert, l'inspector prediu el desenvolupament dels esdeveniments que vindran posteriorment. Narrats per ell, explica la brillantesa dels plans de V. La seva manipulaci, la seva agenda negra, i finalment el repartiment de milers de mascares de Guy Fawkes a cada casa de la Gran Bretanya. Les escenes segents mostren com un home amb una mscara de Guy Fawkes reivindica "Anarquia al Regne Unit" una referencia a la cano de Sex Pistols com tamb al cmi de V de Vendetta que ha reconegut ser ms un lluitador anarquista que no pas un llibertador. Una altra escena mostra a una noia jove que pintava el smbol de v de vendetta a una paret, i que per equivocaci un policia l'havia matat en pensar-se que era un revoltat. De cop aquest policia es veu envoltat de gent en qu els seus pares hi sn presents i comencen a colpejar a l'home fins a matar-lo. A partir d'aqui la revolta ja est en marxa i la caiguda del govern s imminent.

Com ms s'apropa el 5 de Novembre ms caos hi ha a la Gran Bretanya i la poblaci es mostra cada vegada ms intolerant i en contra de l'autoritat del govern. A la diada del 5 de Novembre, Evey torna a visitar a V, el qual li mostra el tren que ha estat emplenant amb dinamita per tal de poder destruir el Parlament a travs d'una explosi duta a terme a l'avandonat metro de Londres. Ell li dna l'honor de destruir el Parlament a Evey, penant que l'ltima decisi no ha de ser presa per ell sin per una persona que en els ltims temps li ha suposat l'amistat que sempre havia somiat obtenir. Desprs d'aix ell se'n va a trobar-se amb el lider del Partit Feixista, Creedy, amb qui ja havia planejat que ell li portaria el conceller a canvi de qu V no torns a dur cap acte de terrorisme. Creedy mata al Conceller danvant de V, per V no es rendeix. Ell rep diverses bales de la guardia de Creedy, i en el moment en qu aquests carreguen les seves armes ell aprofita per matar-los a tots i d'aquesta manera pot matar a Creedy escanyant-lo pel coll.

Protagonistes.

Hugo Weaving com a V.

Natalie Portman com a Evey Hammond

Stephen Rea com a inspector Eric Finch.

John Hurt com a Gran Conceller Adam Sutler.

Stephen Fry com a Gordon Deitrich.

Sinead Cusack com a Dr. Delia Surridge.

John Standing com a Antoni Lilliman.

Tim Pigott- Smith com a Peter Creedy.

Rupert Graves com a Detectiu Domnec Stone.

Natasha Wightman com a Valerie Page.

Roger Allam com a Lowis Prothero.

Ben Miles com a Roger Dascombe.

Clive Ashborn com a Guy Fawkes.

Guy Henry com a Conrad Heyer

Eddie Marsan com a Brian Etheridge

 Simbologia i missatge poltic .

 V porta a terme els atemptats a les 00:00 hores el 5 de Novembre per commemorar el dia en qu Guy Fawkes va intentar destruir el Parlament.
 Gordon t una habitaci secreta on guarda diversos objectes. Un d'ells s una bandera de la Coalici de la voluntat (Coalition of the Wiling) la qual s una combinaci de la bandera dels Estats Units i del Regne Unit amb una Esvstica Nazi al centre. Gordon tamb guarda en secret una cpia de l'Alcor, un llibre prohibit pel govern.
 Gran Bretanya est governada per un grup de fantics religiosos i corruptes que en el passat van dur a terme atacs terroristes contra la poblaci i van culpar a un enemic estranger per consolidar-se i augmentar el seu poder.
 Corporacions farmacutiques realitzen experiments que no sn revelats al pblic, tant per incrementar els seus beneficis com per a finalitats blliques als seus coneixements.
 Aquest grup, inclou un arquebisbe pedfil, que controla la cadena de televisi BTN la qual constantment transmet propaganda i inventa les notcies.
 BTN dna notcies sobre l'empitjorament de la guerra civil als Estats Units a la vegada que inventa per ordre del govern la notcia d'una pandmia de grip aviar, per infondre por i implementar mesures de control ms severes sobre la poblaci.
 Als presoners del govern se'ls cobreix el cap amb una bossa, com en les presons de Guantanamo i Abu Ghraib, i una vegada a la pres, sn vestits amb un uniforme ataronjat.

 Reaccions .
La pellcula s'ha convertit en un xit de taquilla als Estats Units, Singapur, Taiwan, Corea, Sucia i Filipines. Curiosament no ha tingut el mateix xit a la Gran Bretanya, on s'ha mantingut en segon lloc per darrera de La Pantera Rosa. L'estrena a l'Estat Espanyol es va retardar fins el 7 d'Abril, per les reaccions del pblic van ser similars. En altres pasos de parla hispana l'estrena tamb es va realitzar ms tard.

La pellcula ha estat durament criticada per Alan Moore, el guionista de la historieta, qui afirma que aquesta no representa la ideologia poltica de la seva obra, explcitament anarquista. Per altra banda, el creador i illustrador David Lloyd l'ha recolzat completament, participant en la seva creaci, i va declarar que la versi s el ms fidel que pot ser. La crtica mundial l'ha aclamat com una de les ms provocatives des de Fahrenheit 9/11 i les comparacions amb "1984" (novella de George Orwell) sn tamb nombroses.

Tot i que s una pellcula comercial, on el radicalisme s'ha limitat noms a l'atac al totalitarisme i no com a proposta llibertria, alguns anarquistes han tractat d'usar l'inters en la pellcula per guanyar atenci per l'anarquisme com a teoria poltica.  Per exemple a Nova York, grups d'anarquistes van distribuir texts a l'exterior dels cinemes, van realitzar xerrades i accions de teatre al carrer buscant la curiositat del pblic pel missatge anarquista de la pellcula , actes semblants s'han dut a terme en altres llocs d'Estats Units i en alguns llocs d'Europa 
.
De totes maneres els anarquistes han roms un tant ambivalents sobre la pellcula, amb una part d'ells que senten que l'obra original ha estat amputada per a satisfer a un pblic massiu.

Les reaccions produdes per la pellcula arriben a grups molt diversos. Fins i tot abans de la seva estrena comercial alguns mitjans es van avanar a titllar-la d'una glorificaci del terrorisme. L'agncia de notcies britnica Reuters se'n va fer ress i en una nota titulada "Una crida revolucionria a les armes" ,
introdua la pellcula com una en la que "els herois sn terroristes".

Alguns comentaristes conservadors evanglics dels Estats Units han atacat la pellcula a causa de la simpatia que aquesta suposadament mostra cap a l'homosexualitat i l'Islam .
Per altra banda, els grups LGBT l'han avalat pel seu missatge valent i positiu cap als homosexuals .

Tamb ha estat criticada des de l'esquerra. Alguns cercles socialistes han vist en la pellcula un allegat del salvador individual que desperta a una societat zombi necessitada d'alliberadors, ms que com un acte collectiu de revoluci sorgit del propi poble .

 Enllaos externs .
 Pgina oficial ;
 Fitxa a Alpacine ;
 Triler ;
 Curiositats de la pellcula ;
 Ressenya V de Vendetta ;

 Webs Crtiques .
 V de Vendetta = A de Anarqua. ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134159" title="Lliga catalana d'hoquei gel 2005-06" nonfiltered="4566" processed="4500" dbindex="54882">
Edici de la Lliga Catalana d'hoquei gel de la temporada 2005-06.

 Resultats .


 Classificaci .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134167" title="Nikolaas Tinbergen" nonfiltered="4567" processed="4501" dbindex="54883">

Nikolaas Tinbergen ( La Haia, Pasos Baixos 1907 - Oxford, Anglaterra 1988 ) fou un etleg i ornitleg neerlands guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1973.

Biografia . 
Va nixer el 15 d'abril de 1907 a la ciutat de La Haia, capital de la provncia d'Holanda Meridional, i fou germ de l'economista Jan Tinbergen, el primer guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1969.

Va estudiar biologia a la Universitat de Leiden, on posteriorment fou professor de zoologia. Va treballar a la Universitat d'Oxford, d'on tamb va ser professor i responsable del Departament d'Investigaci del Comportament Animal, sent considerat un dels pares de l'etologia. Durant la Segona Guerra Mundial va passar dos anys recls en un camp de reclutament alemany, per esdevenir doctor de l'exrcit nazi. Durant la batalla de Witebsk va desaparixer, sent fet presoner per l'exrcit sovitic i alliberat l'any 1947.

L'any 1962 fou nomenat membre de la Royal Society de Londres. Mor el 21 de desembre de 1988 a la ciutat d'Oxford.

Recerca cientfica.
Influenciat pel treball de Karl von Frisch i pels escrits de Jean Henri Fabre sobre els insectes va decidir utilitzar el descobriment d'una colnia de vespes per un estudi de les seves capacitats notables autoguiades cap a la presa, orientant la resta de la seva vida cientfica al comportament social dels animals. 

Durant la seva estada a la Universitat de Leiden va conixer Konrad Lorenz, invitat per C. J. van der Klaauw per realitzar unes xerrades sobre l'instint animal, esdevenint l'any 1936 el seu assistent juntament amb Alfred Seitz. El 1938 la Fundaci Americana dels Pasos Baixos li va donar la possibilitat de realitzar una estada de quatre mesos a Nova York, moment en el qual va conixer Ernst Mayr, Ted Schneirla, Roberto M. Yerkes entre d'altres. Desprs que la Segona Guerra Mundial va ser convidat novament als Estats Units, i tamb al Regne Unit, per donar diverses conferncies sobre el comportament animal. Les amistats duradores amb Ernst Mayr i David Lack van despertar un decisiu inters en l'evoluci i ecologia. 

En els seus estudis comparatius de psicologia animal va arribar a establir el valor de l'estmul com un signe, en el sentit que els senyals transmesos pels animals inclouen seqncies de conducta, fenomen que va relacionar amb l'existncia d'una unitat coordinadora en el sistema nervis. Va realitzar, aix mateix, investigacions sobre la qesti social de l'autisme en els primers anys de la infantesa. L'any 1973 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments referents a l'organitzaci dels patrons individuals i socials del comportament, premi que compart amb Karl von Frisch i Konrad Lorenz.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1973;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134174" title="Maiasaura" nonfiltered="4568" processed="4502" dbindex="54884">

Maiasaura ("bona mare") s un gnere de dinosaure ornitpode que visqu als territoris actualment dels Estats Units al perode Cretaci, fa entre 80 i 70 milions d'anys.

Maiasaura fou descobert pel paleontleg Jack Horner a Montana, Estats Units. Trob tot un seguit de nius amb restes de closques d'ous i quinze esquelets de petits Maiasaura aix com fssils de fulles, fruites i llavors. 
Aquests animals tenien gaireb 1 m. de longitud i havien mort aproximadament a les quatre setmanes de nixer. Degut a la seva edat, els ossos de la cintura i de l'espina dorsal no estaven ben soldats, i els extrems de les seves potes no s'havien osificat per complet. Per les dents estaven ben desenvolupades, aix indic que els pares havien portat menjar als seus fills mentre estaven al niu.

 Creixement rpid .
S'han trobat molts fssils de Maiasaura i els cientfics han identificat diferents etapes de creixement d'aquests dinosaures. Quant neixen de l'ou, les cries tenen menys de mig metre de longitut. Estaven al niu durant un o dos mesos, mentre creixien rpidament. Quant tenien un o dos anys d'edat, podien tenir, ja, 3 m. de longitut. Quan tenen dos anys, la velocitat de creixement sembla que era ms lenta, i el Maiasaura podia arribar a la maduresa als sis o set anys. En aquest temps haurien arribat a tenir 7 m. de longitut.

Aquest ritme de creixement s ms rpid que el de qualsevol rptil viu i similar al de les aus i mamfers de sang calenta. Alguns cientfics creuen que aquest animal podria haver sigut de sang calenta.

 Enllaos externs .
 Web de dinosaures;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134180" title="V de Vendetta" nonfiltered="4570" processed="4503" dbindex="54886">
Aquest article es refereix al cmic V de Vendetta. Per a la pellcula, vegeu V for Vendetta (pellcula).

V de Vendetta (V for Vendetta en l'original en angls, tamb coneguda com V de Venjana) s una novella grfica formada per una srie de deu comic books escrits por Alan Moore i illustrats en majoritriament per David Lloyd. Aquest ltim tamb faria tasques de recolzament en el concepte i en el gui. s un cmic de cincia-ficci i intriga. Ambientat a l'any 1997, en una poca posterior a una hipottica III Guerra Mundial. Anglaterra s'ha convertit en un Estat feixista. En aquesta situaci, apareix un misteris personatge que se fa anomenar "V" i que ataca als interessos i agents de l'estat, tot creant el caos amb l'objectiu de enderrocar el govern i incitar a la poblaci a adoptar una societat anarquista.

 Provinena .

Els primers episodis de V de Vendetta van ser originalment publicats en blanc i negre entre el 1982 i el 1985 a Warrior, publicats per Quality Comics. La tira va ser una de les ms populars pel ttol.

V de Vendetta esta dividit en tres "llibres". Warrior va ser tancada desprs de la fi del segon llibre. Tres anys desprs, DC Comics va reunir a Alan Moore i a David LLoyd per finalitzar la srie, i va ser publicada en parts durant deu mesos. La feina de David Lloyd a V de Vendetta durant la estana a Warrior va ser publicada amb blanc i negre, per al reeditar-ho DC Comics ho va publicar en color, colorejant-ho amb pastel, cosa que va fer dubtar a alguns fans sobre la seva efectivitat.

Escrivint V de Vendetta, Moore va escriure una tira anomenada "La nina" que havia sotms a DC Thomson a l'edat de vint-i-dos anys. A "Radera del somriure pintat", Moore va revelar que la idea no havia estat acceptada per DC Thomson que creia inviable la idea d'un "terrorista transsexual". Anys desprs, Warrior va editar Dez Skinn i va invitar a Moore per crear una tira de misteri negre amb l'artista David Lloyd. Lloyd i Moore van considerar diverses propostes, incloent un ttol Vendetta que situava l'acci a l'any 1930 als Estats Units. L'acci es es va anar desenvolupant a mesura que ho anaven comentant, fins que van acordar que en lloc de tenir lloc l'any 1930 a Estats Units l'acci tindria lloc a una futura Gran Bretanya. A mesura que els ajustaments progressaven, tamb ho feia el desenvolupament dels personatges; Primerament s'havia proposat a un gngster Americ, que finalment va esdevenir un anarquista heroic.

En Moore i en Lloyd van descriure a la srie com una aventura negre influenciada per els protagonistes del cmic britnic dels 1960, com passa a  Night Raven. Els editors Dez Skinn i Graham Marsh van proposar el nom de V de Vendetta. David Lloyd va desenvolupar la idea de vestir a V com a Guy Fawkes, desprs de fer diversos dissenys d'un superheroi.

Durant la preparaci de la histria Moore va escriure un seguit de noms que volia que sortissin a la trama, els quals va ensenyar a "Radera el Somriure Pintat":
"Orwell, Huxley, Thomas Disch, Judge Dreed, Harlan Ellison, Vincent Price, Max Ernt's i Thomas Pynchon"

El clima poltic de la Gran Bretanya als principis dels 80 ha estat tamb citat al seu treball. Aix era degut a que ell creia que la Gran Bretanya estaria presidida per feixistes en poc temps.

 Trama .

Al 5 de novembre de 1997 a Londres. Una nit, una jove anomenada Evey Hammond decideix anar a prostituir-se degut a la falta de recursos en qu es veu immersa. Aquesta acci, degut a que la Gran Bretanya estava sotmesa sota una dictadura feixista totalitria anava en contra de la llei, i a ms en les hores en les que el toc de queda havia estat aplicat. D'aquesta manera, quan uns agents policacs anomenats "Els homes dit" van veure-la van disposar-se a violar-la. En aquell moment un home vestit amb un barret, una mscara i una capa negres els atura i desprs de qu l'ataquessin respon matant a tots els agents del dit. Tot seguit, V, que era com s'anomena aquest nou personatge decideix portar a Evey a veure un espectacle, que creu que no haur vist en la seva vida. Desprs d'haver pujat a un terrat, V, a les dotze del dia 5 de novembre acciona una bomba que destrueix el Palau de Westminster amb un seguit de focs artificials.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134184" title="Salo" nonfiltered="4571" processed="4504" dbindex="54887">
Salo s un poble que pertany al municipi de Sant Mateu de Bages. Compta amb 97 habitants (2005), amb una majoria de poblament disseminat en masies.

El nucli del poble, unes cases agrupades vora l'esglsia de Sant Pere i Sant Feliu, es troba a 620 metres d'altitud, al nord-oest del terme municipal, dins la vall que formen les rieres, originades al Solsons, de Vallmanya i Matamarg, les quals conflueixen a la riera de Salo.

El castell de Salau est documentat des del segle XI i fou successivament baronia de diversos cavallers.

Antigament Salo formava un municipi propi amb Santa Margarida de Mei i Claret dels Cavallers.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134191" title="Dobrudja" nonfiltered="4572" processed="4505" dbindex="54888">


La Dobrudja (en romans Dobrogea; en blgar         , Dobrudja; en turc Dobruca; en grec         , Dovrouts) s una regi europea repartida entre Bulgria i Romania, situada entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part ms septentrional de la costa blgara del mar Negre.
 
El territori de Dobrudja comprn la Dobrudja Septentrional, que forma part de Romania, i la Dobrudja Meridional, que pertany a Bulgria. 

 El territori de la regi romanesa, la Dobrudja Septentrional (en romans Dobrogea), es troba actualment repartit entre els comtats de Constan a i Tulcea, amb una superfcie total de 15.500 km i una poblaci un xic inferior al mili d'habitants. Les principals ciutats sn Constan a, Tulcea, Medgidia i Mangalia. La Dobrudja s representada per uns dofins a l'escut de Romania.

 La regi blgara, la Dobrudja Meridional (en blgar         , Dobrudja), que s dividida entre les provncies de Dobrich i Silistra, t una superfcie total de 7.565 km i una poblaci de 350.000 habitants.

Geografia.
Amb exepci del delta del Danubi, situada a la cantonada nord-est, Dobruja s muntanyenca, amb una alria mitjana de 200-300 metres. El punt ms alt s el pic  u uiatu/Greci Peak a les Muntanyes M cin, que arriba als 467 m. El Planell de Dobrogea cobreix la major part de la Dobrudja romanesa, mentre que a la part blgara hi ha el Planell de Ludogorie. El llac Siutghiol s el ms important de Dobrogea.

Etimologia.
L'origen del nom de Dobrudja pot deure's al nom turc del governant del segle XIV, el dspota Dobrotici/Dobrotitsa (      ). Era com per als turcs donar als pasos el nom dels seus primers governants (per exemple, d'antuvi Moldvia era coenguda com a Bogdan Iflak pels turcs, degut a Bogdan I).

Gheorghe Br tianu dna una etimologia alternativa, segons la qual, el nom s una derivaci eslava de la paraula turca Bordjan o Brudjars que es refereix als turcs proto-blgars, terme usat tamb pels escriptors rabs.

Inicialment, el nom feia referncia noms a les estes de la regi meridional, entre Hr ova i el llac Razim al nord i Silistra-Balchik al sud, per ms tard el terme es va estendre a la part nord i al Delta del Danubi.

 Histria .
 Preshistria .
El territori de la Dobrudja ja fou habitat en el Paleoltic mitj i el Paleoltic Superior, com mostren les troballes de Babadag, Slava Rus  i Enisala. Durant el neoltic form part de la cultura de Hamangia (nom d'una vila costanera de la Dobrudja), de la cultura Boian i de la cultura Karanovo V. A finals del V millenni abans de Crist, sota la influncia de tribus de l'Egeu, tamb s'hi install la cultura Gumelni a. Durant l'Eneoltic les poblacions migraren del nord al Mar Negre procedents de la cultura Kurgan, i es form la cultura mixta Cernavod  I. Sota la influncia de la cultura Kurgan II, es form la cultura Cernavod  II, barreja de les cultures Cernavod  I i Ezero, que evolucionaria a Cernavod  III. La regi mantenia contactes amb el mn mediterrani des del segle XIV aC, com hi prova una espasa micnica descoberta a Medgidia.

 Histria antiga . 
Durant l'Edat de ferro, en els segles VIII-VI aC, els geto-dacis es diferenciaren dels altres pobles tracis. En la segona meitat del segle VIII aC, apareixen les primers senyals de relacions comercials entre la poblaci indgena i els grecs al golf de Sinoe (ara un llac). Cap el 657-656 aC,  colons grecs de Milet fundaren la primera colnia a la regi (Histria). En el segles VII-VI aC es fundaren ms colnies gregues a la costa de Dobrudja (Callatis, Tomis, Mesembria, Dionispolis, Partenpolis, Afrodisias, Eumenia etc). En els egle V aC aquestes colnies formaven part de la Lliga de Delos, passant de l'oligarquia a la democrcia . Tamb, en el segle CI aC, els primers grups d'escites penetraren a la regi. Dues tribus getes, les crobyzi i els terizi, foren mencionades per Hecateu de Milet (540-470 aC) com que vivien a la regi. 

Cap el 514-512 aC el rei Darios I el Gran de Prsia va subjugarels getes que vivien a la regi druant la seva expedici contra els escites que vivien al nord del Danubi  . Pel 430 aC, el regne dels odrisis sota Sitalkes es va estendre cap a les boques del Danubi. El 429 aC els getes de la regi participaren en la campanya dels odrissis a Macednia, i sota el rei d'Odrsia Seuthes I uns 2.000 soldats getes lluitaren scotnraels soldats d'Atenes a Quersons, al sud de Crimea.. En el segle IV aC, els escites dominaren la Dobrudja. El 341-339 aC, un dels seus reis, Atheas, lluit contra  Histria, que rebia suport d'un Histrianorum rex (potser un governant geta local).

El 339 aC el rei Atheas fou derrotat pel rei Filip II de Macednia, qui va estendre el seu reialme sobre la Dobrudja . El 313 aC i novament el 310-309 aC les colnies gregues liderades per Callatis, amb suport d'Antgon I Monoftalmos, es revoltaren contra el govern macedoni. Les revoltes foren aixafades per Lismac, el diadoc de Trcia, qui tamb inici una expedici militar contra els Dromichaetes, els governants getes del nord del Danubi, el 300 aC. En el segle III aC, les colnies de la costa de Dobrudjan pagaven tribut als basilei Zalmodegikos i Moskon, qui dominaven probablement el nord de Dobrudja. En el mateix segle, els celtes s'assentaren al nord de la regi. El 260 aC, Bizanci va perdre la guerra amb Callatis i Histria pel control de Tomis. A finals del segle III aC i comenament del segle II aC, els bastarnae s'assengtaren a l'rea del delta del Danubi. Pel 200 aC, el rei dels tracis Zoltes invad la regi moltes vegades, per fou derrotat per Rhemaxos, qui esdevingu protector de les colnies gregues.

Pel voltant del 100 aC el rei Mitrdates VI del Pont va estendre la seva autoritat sobre les ciutats gregues a Dobrudja. Tanmateix, el 72-71 aC, durant la Tercera Guerra Mitridtica, aquestes ciutats foren ocupades pel proconsol rom a Macednia, Marc Terenci Varr Lcul. Es va signar un foedus enre les colnies gregues i l'Imperi Rom, per el 62-61 aC les colnies es revoltaren. Gai Antoni Hybrida va intervenir, per fou derrotat pels getes i bastarnes vora Histria. Cap el 55 aC el dacis comandats pel rei Burebista conqueriren la Dobrudja i totes les colnies gregues de la costa, per el seu regnat acab el 44 aC.

 Domini rom .
El 28-29 aC Rholes, un governant geta del sud de Dobrudja, va donar suport el procnsol de Macednia, Marc Licini Cras, en la seva campanya contra els bastarnes. Per aix, Rholes fou declarat Socius et amicus Populi Romani per Octavi, i ajud Cras en la conquesta dels estats de Dapyx (en Dobrudja central) i Zyraxes (al nord). Dobrudja esdevingu part del regne clientelar dels odrisis, mentre que les ciutats gregues de la costa es mantenien sota el  govern directe del governador de Macednia. Entre el 12 i el 15 un exrcit dels getes va conquerir les ciutats d'Aegyssus i Troesmis, per foren derrotades pel rei dels odrisis Rhoemetalces amb ajut de l'exrcit rom.

El 15 fou creada la provncia romana de Msia, per la Dobrudja, sota el nom de Ripa Thracie, va romandre part del regne dels Odrisis, mentre que les ciutats gregues formaven part d'una Praefectura orae maritimae. El 46 Trcia esdevingu provncia romana i els territoris de l'actual Dobrudja foren absorbits dins de Mosia. Els geto-dacis invadiren la regi moltes vegades en el segle I, especialment entre el 62 i el 70. En el mateix perode la base de la flota romana del Danubi (classis Flavia Moesica) fou traslladada a Noviodunum. La praefectura fou annexada a Msia el 86. En el mateix any Domici va dividir Msia, i Dobrudja fou inclosa en la part oriental, la Moesia Inferior.

Durant l'hivern del 101-102, el rei dels dacis, Decbal, dirig una coalici de dacis, carps i burs i atac la Msia Inferior. L'exrcit infavor fou derrotat per les legions romanes de l'emperador Traj al riu Iantra (ms tard s'hi fundaren Nicpolis i Istrum per a conmemorar la victria) i ms tard a la moderna vila d'Adamclisi, al sud de Dobrudja. Aquesta victria fou commemorada amb un monument, construt el 109, i s'hi fund la ciutat de Tropaeum. Desprs del 105, la Legi XI Cludia i la Legi V Macednica foren enviades a Dobrudja, a Durostorum i Troesmis respectivament.

Cap el 108 l'emperador Adri va intervenir a la regi per a sufocar la revolta dels srmates. El 170 Costoboci invad Dobrudja i atac Libida, Ulmetum i Tropaeum. La provncia, en general, es va mantenir estable i prspera fins a la crisi del segle III, quan s'afebliren les defenses i atacaren nombroses tribus brbares. El 248 una coalici de gots, carps, taifils, bastarnes i vndals hasdings, dirigits per Argaithus i Gunderic, va devastar la Dobrudja. Durant el govern de Deci la provncia va patir els atacs dels gots sota el rei Cniva. Els atacs brbars continuaren el 258, 263 i 267. El 269 una flota aliada de gots, hruls, bastarnes i srmates atac les ciutats de la costa i devast Tomis. El 272 l'emperador Lluci Domici Aureli derrot els carps del nord del Danubi i assent una part d'ells vora Carsium. Aquest emperador pos fi a la crisi de l'Imperi Rom ordenant la reconstrucci de la provncia.

Durant el regnat de Diocleci la Dobrudja form part de la provncia d'Esctia, dins la Dicesi de Trcia. La capital era Tomis. Diocleci tamb va traslladar la Legio II Herculia a Troesmis i la Legio I Iovia a Noviodunum. El 331-332 Constant I el Gran derrot els gots que atacaren la provncia. Dobrudja  fou devastada novament pels ostrogots el 384-386. Sota els emperadors Licini I, Juli l'Apstata i Valent les ciutats de la regi foren reconstrudes.

 Bizanci i el domini blgar .
Desprs de la divisi de l'Imperi Rom la Dobrudja fou atribuda a l'Imperi rom d'Orient. El 513-520 la regi fou sacsejada per una revolta contra Anastasi I. El seu lder, Vitali, natural de Zaldapa, a la Dobrudja Meridional, derrot el general bizant Hipati vora Kaliakra. Durant el regnat de Just I, els antes i els eslaus invadiren la regi, per foren derrotats per Germ Just. El 529 una nova invasi d'antes i blgars fou rebutjada pel comandant gpid Mundus. Els kutrigurs i avars invadiren la regi moltes vegades, fins que el 561-562 els avars dirigits per Bayan s'assentaren al sud del Danubi com a foederati. Durant el govern de Maurici Tiberi, els eslaus devastaren Dobrudja i destruiren les ciutats de Dorostolon, Zaldapa i Tropaeum, El 591/593 el general bizant Prisc intent aturar les invasions atacant i derrotant els eslaus d'Ardagast al nord de la provncia. El 602, durant un mot de l'exrcit bizant als Balcans, una gran massa d'eslaus va creuar el Danubi i se n'assent al sud. La Dobrudja va romandre sota un lleu control bizant, i fou reorganitz ada sota el regnat de Constant IV de Bizanci com a Thema Scythia.

El 681 la Dobrudja formaria part del Primer Imperi Blgar. Poc desprs, els blgars fundarien vora la frontera meridional de la regi la ciutat de Pliska, que n'esdevindr la primera capital i ser el centre poltic de l'estat blgar fins el 893. Tanmateix, durant els tres segles segents de dominaci blgara, els bizantins encara controlaren el Mar Negre i les boques del Danubi,i durant alguns perodes curts de temps, algunes ciutats. A comenanments del segle VIII, Justini II visit la Dobrudja i deman ajut militar al khan Tervel de Bulgria. El 895 les tribus magiars de Budjac invadiren la Dobrudja i el nord-est de Bulgria. Una vella inscripci eslvica, trobada vora Mircea-Vod , menciona el zhupan Dimitri (               ), un noble feudal de la regi meridional el 943. 

A petici de Nicfor II Focas, Sviatoslav I de Kiev va ocupar la Dobrudja el 968. Tamb va moure la capital del Kievan Rus' a Pereiaslavets, al nord de la regio. Tanmateix, els bizantins sota Joan I Tzimisces la van reconquerir el 971 i la van incloure en la thema                        (Messopotmia de l'Oest). El 986 la part meridional de la Dobrudja fou inclosa en el estat blgar de Samuil, mentre que la part septentrional fou reorganitzada pels bizantins en una klimata autnoma. El 1000 Basili II Bulgarotctonos la reconquer, organitz la regi com a Strategia de Dorostolon i, desprs del 1020, com a Thema Paristrion (Paradunavon). Per tal de prevenir atacs organitzats des del nord, els bizantins hi construiren tres muralles des del Mar Negre fins al Danubi, en els segles X-XI.

 Darreres migracions .
A comenaments del segle X, els bizantins acceptaren l'assentament de petits grups de petxenegs a la Dobrudja. En primavera de 1036, una invasi dep eetxenegs va devastar bona part de laregi, tot destruint les fortificacions de Capidava i Dervent i cremant l'assentament de Dinoge ia. El 1046 els bizantins acceptaren l'assentament dels petxenegs comandats per Kegen com a foederati a Paristrion. Es va  establir alguna forma de fominaci fins el 1059, quan Isaac I Comn reconquer la Dobrudja. El 1064, la regi fou devastada per una invasi d'uzes. El 1072-1074, sota Nestor, el neu esetratega de Paristrion, procedent de Distra, hi trob Tatrys com a governant en rebeli. El 1091 tres governants autnoms, potser petxenegs, foren esmenats per l'Alexiada: Tatos (     ) o Chalis (    ), a l'rea de Dristra (probablement el mateix de Tatrys), i Sesthlav (         ) i Satza (     )  l'rea de Vicina.

Els cumans arribaren a la Dobrudja el 1094 i mantaingueren un rol important fins a l'arribada de l'Imperi Otom. El 1241 els primers grups ttars comandats per Kadan, invadiren la Dobrudja i hi van romandre vora un segle. El 1263-1264 l'emperador bizant Miquel VIII Paleleg don perms al sold Izz al-Din Kaykaus II per assentar-se a l'rea amb un grup de turcs seljcides d'Anatlia. Un missioner mstic turc, Sari Saltuk, en fou el seu lder espiritual; la seva tomba a Babadag encara s un lloc de pelegrinaci per a musulmans. Molts dels turcs tornaren a Anatlia el 1307, mentre que els que s'hi quedaren es cristianitzaren i adoptaren el nom gagas.  En la segona part del segle XIII, els mongols del Khanat de l'Horda Daurada van estendre el seu domini a la Dobrudja. L'lit mongol aviat fou turquit zada i islamitzada. Dobrudja tamb form part del Segon Imperi Blgar sota els regnats d'Ivan Asen II i Teodor Svetoslav. En el 1320 aparegueren documents en els que apareixia sota el nom de Principat de Karvuna.

 Dobrudja independent. La guerra contra els Otomans .
El 1325, el Patriarca Ecomnic nomen un tal Metodi metropolit de Varna i Carbona. Un temps desprs apareix un governant local a Dobrudja Meridional, Balik/Balica. El 1345 va donar suport Joan V Paleleg quan disputava el tron amb Joan VI Cantacuc, tot enviant un exrcit comandat pel seu fill Dobrotitsa/Dobrotici i el seu germ Teodor, per a ajudar la mare de Joan Paleleg, Anna de Savoia. Pel seu valor, Dobrotitsa/Dobrotici va rebre el ttol d'estratega i es cas amb la filla del megadux Apokaukos. Desprs de la reconciliaci dels dos pretendents, esclat una disputa territorial entre l'esta de la Dobrudja i l'Imperi bizant pel port de Midia. El 1347, a petici de Joan V Paleleg, l'emir Bahud-din Umur, bei d'Aydin, envi una expedici naval contra Balik/Balica, i destru els ports de la Dobrudja. Balik/Balica i Teodor moriren en la guerra i Dobrotitsa/Dobrotici esdevingu el nou governant.

Entre 1352 i 1359, amb la caiguda del khanat de l'Horda Dourada a la Dobrudja Septentrional, aparegu un nou estat sota el prncep ttar Demetri, qui es proclam protector de les boques del Danubi.

El 1357 Dobrotitsa/Dobrotici s esmenat com a dspota governant un gran territori, que incloia les fortaleses de Varna, Kosak (vora Obzor) i Emona. El mateix any, amb l'ajut de Joan V Paleleg, va prendre Anhialos i Mesembria a Ivan Alexandre, tsar de Tarnovo. El 1366, Joan V Paleleg visit Roma i Buda, intentant obtenir el suport per una campanya a la Dobrudja, per en el cam de tornada fou capturat per Dobrotitsa/Dobrotici ai empresonat a Varna. Per a alliberar l'emperador bizant Amadeu VI de Savoia inici una croada, patrocinada per Vencia i Gnova.

Desprs que els croats conquerssin algunes fortificacions dela DObrudja, Dobrotici/Dobrotitsa va alliberar Joan i va negociar la pau casant la seva filla amb Miquel, fill de Joan Paleleg. El 1368, desprs de la mort de Demetri, fou reconegut com a governant de Panglia i altres ciutats del marge dret del Denubi.  El 1369, amb Vladislau I de Valquia, Dobrotici/Dobrotitsa  ajud al prncep Stratsimir a obtenir el tro de Vidin. 

Entre 1370 i 1375 s'ali amb Vencia contra Gnova en la disputa del poder al Mar Negre. El 1376 intent imposar el seu gendre Miquel com a emperador de Trebisonda, per no se'n sort. Tamb va donar suport Joan V Paleleg contra el seu fill Andrnic IV Paleleg. El 1379 una flota de Dobrudja particip en el bloqueig de Constantinobla contra la flota genovesa.

El 1386 va morir Dobrotici/Dobrotitsa i fou succet per Ivanko/Ioankos, qui el mateix any accept una pau amb Murad I i el 1387 sign un tractat comercial amb Gnova. Ivanko fou assassinat el 1388 durant una expedici del gran visir andarli Ali Paix contra Tarnovo i Distra. L'expedici va posar la majoria de les fortificacions de Dobrudja sota domini turc.

El 1388/1389 la Dobrudja (Terrae Dobrodicii, com apareix en un document del 1390) i Silistra (Drstor/Distra) passaren a mans del rei de Valquia, Mircea cel B trn, qui derrot el Gran Visir.

Beiazid I va conquerir la part meridional del territori el 1393, i l'any segent atac Mircea, per fou derrotat. Endems, la primavera del 1395 Mircea va reconquerir els darrers territoris perduts a Dobrudja amb suport d'Hongria. La  tercera ocupaci otomana de Dobrudja es produ del 1397 al 1404, tot i que el 1401 l'exrcit otom fou severament derrotat per Mircea a Dobrudja.

La derrota del sold Beiazid I per Tamerl a Ankara el 1402 va obrir un perode d'anarquia dins l'Imperi Otom i Mircea ho aprofit per a iniciar una campanya antiotomana. El 1403 va ocupar el port genovs de Kilia i les boques del Danubi, de manera que el 1404 va imposar la seva autoritat a la Dobrudja. Tamb va participar en les disputes al tron de l'imperi otom, de manera que va dominar durant alguns anys no sols la Dobrudja, sin tamb bona part del sud dels Balcans.

Desprs de la mort de Mircea el 1418, el seu fill Miquel I de Valquia va lluitar contra els otomans, i va morir en combat el 1420. Aquell anu, el sold Mehmet I va dirigir personalment la conquesta definitiva de la Dobrudja pels turcs. Valquia es qued noms amb les boques del Danubi, i no per gaire temps.

 Domini Otom .
Ocupada pels turcs el 1420, la regi va romandre sota control otom fins a finals del segle XIX. Inicialment, fou organitzada com a una udj (provncia fronterera) inclosa en el sanjak de Silistra, part del Vilaiet de Rumlia. Ms tard, sota Murad II o Solim I, el sanjak de Silistra i territoris vens foren constituts en un vilaiet separat. El 1555 es produ una revolta contra l'administraci otomana dirigida per un tal Mustaf que sacsej tota la regi, per que fou sufocada pel beilerbei de Rumlia. Del 1603 al 1612, la regi va pat les incursions cosaques, qui van cremar Isaccea i saquejaren Constan a. L'Imperi Rus va ocupar Dobrudja molts vetgades durant les Guerres Russo Turques   en 1771 1774, 1790 1791, 1809 1810, 1829 i 1853. la invasi ms violenta fou la de 1829, que va despoblar moltes viles i ciutats. El Tractat d'Adrianpolis de 1829 va cedir el delta dle danubi a l'Imperi Rus. Tanmateix, els tussos foren obligats a cedir-lo als otomans desprs de la Guerra de Crimea de 1856. El 1864 Dobrudja fou inclosa en el vilaiet de Tuna.

Durant el domini otom, grups de turcs, rabs i ttars es van establir a la regi, sobretot entre 1512 i 1514. Durant el regnat de Pere I de Rssia i Caterina II de Rssia, molt lipovans es van establir la delta dle Danubi. Desprs de la destrucci del Sich de Zaporozhe el 1775, molts cosacs ucranesos foren assentats per les autoritats  turques al nord del llac Razim, per abandonaren la Dobrudja el 1828. En la segona part del segle XIX, tamb s'hi assentaren rutens de l'Imperi Austrac. Desprs de la Guerra de Crimea, molts ttars foren obligats a marxar de Crimea i s'establiren a la Dobrudja, a les valls de Carasu i Babadag. El 1864 tamb s'assentaren a la regi boscosa de Babadag circassians expulsats del Caucas pels russos. Els alemanys de Bessarbia tamb fundaren colnies a la Dobrudja entre 1840 i 1892.

Segons l'historiador blgar Liubomir Miletich, la majoria dles blgars que vivien a la Dobrudja el 1900 eren descendents dels colons establits en el segle XIX.

 poca contempornia .

Desprs de la guerra de 1878, Rssia va rebre la Dobrudja Septentrional, per oblig a Romania a bescanviar-la per la Bessarbia meridional, de manera que Rssia es garantia l'accs al delta del Danubi. La recientment establida Bulgria va rebre una petita part de la Dobrudja Meridional. A la Dobrudja Septentrional, els romans eren majoria, per la poblaci incloia un enclavament blgar al nord-oest (vora Babadag), tant important com la comunitat musulmana (composta de turcs i ttars). A proposta de la diplomcia francesa, el Tractat de Berln va reservar una llenca de terra al voltant del port de Manglia (la zona taronja del mapa) a Romania, des de la qual enllaava amb una rea compacta tnicament de romanesos a la cantonada sud-est. Aquesta zona era bsicament els voltants del port de Manglia al voltant de la ciutat de SIlistra (ciutat retinguda per Bulgria i amb amb majoria de poblaci blgara). Conseqentment, Romania intent ocupar la ciutat de Silistra. Una nova comissi internacional el 1879 permet Romania ocupar una fortificaci al voltant de la ciutat, Arab Tabia, per no la prpia ciutat. A comenament de la Guerra Russo-Turca de 1877-1878, la majoria de la poblaci de la  Dobrudja erne turcs i ttars, per durant i desprs de la guerra bona part de la poblaci musulmana va emigrar a Turquia i a Bulgria. Desprs del 1878, el govern romans encoratj l'establiment de romanesos a la Dobrudja Septentrional, i fins i tot va permetre el retorn de poblaci musulmana que havia fugit per la guerra. Cap el 1880, italians procedents del Fril i del Vnet s'assentaren a Greci, Cataloi i M cin a Dobrudja Septentrional. la majoria d'ells traballaren en les mines de granit de les Muntanyes M cin, mentre d'altres esdevingueren grangers .

El maig del 1913, en la Conferncia de Sant Petrersburg, les Grans Potncies atriburen Silistra i l'area de tres kilmetres als voltants a Romania. L'agost del 1913, desprs de la Segona Guerra Balcnica, Bulgria va cedir la Dobrudja Meridional (Cadrilater) a Romania pel Tractat de Bucarest de 1913. Quan Romania va entrar en la Primera Guerra Mundial com a aliada de Frana i Rssia, les Potncies Centrals ocuparen la Dobrudja i entregaren la Dobrudja Meridional a Bulgria, aix com a una petita part de la Dobrudja Septentrional pel Tractat de Bucarest de 1918, per la situaci canvi al poc temps, quan els Aliats de la Primera Guerra Mundial s'imposaren finalment retornaren la Dobrudja a Romania pel Tractat de Neully del 1919. Entre 1926 i 1938 uns 30.000 aromanesos de Bulgria, Macednia i Grcia foren assentats a la Dobrudja Meridional.

Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, a instncia de les Potncies de l'Eix, Bulgria va recuperar la Dobrudja Meridional pel Tractat de Craiova de setembre 1940, malgrat la insistncia dels negociadors romanesos de qu Balcic i altres ciutats romanguessin en mans romaneses, ja que el territori ja fou habitat per blgars des del segle VII. Com a part del tractat, els habitants romanesos (colons i refugiats aromanesos i romanesos que vivien al territori) foren obligats a abandonar-la en un intercanvi de poblaci amb blgars de la Dobrudja Septentrional. Les fronteres de 1940 foren ratificades pel Tractat de Pars del 1947 i s la que es mant avui dia.

Histria demogrfica.
Dobrudja Septentrional.


Dobrudja Meridional.


1Segons la divisi administrativa romanesa de 1926 1940  ;
2Noms russos. (Russos i Lipovans comptats separadament);

rea, poblaci i ciutats.

La Dobrudja sencera t 23,100 km i una poblaci de 1.3 milions, dels quals dos teros de la superfcie i vora tres quarts de la poblaci pertanyen a la part romanesa. 


1 Inclosos els comptats com a valac s en el cens blgar de 2001;

Les principals ciutats sn Constan a, Tulcea, Medgidia i Mangalia a Romania, i Dobrich i Silistra a Bulgria.

 Notes .




 Refernces .
 Estrab, Geografia (VII,3);
 Di Casi, Histria;
 Grgoire Danesco (Grigore D nescu), Dobrogea (La Dobroudja). tude de Gographie physique et ethnographique, Imprimerie de l'Indpendance Roumaine, Bucarest, 1903;
 Barnea Ion,  tef nescu  tefan, Din Istoria Dobrogei, Vol III. Bizantini, romani  i bulgari la Dun rea de Jos, Editura Academiei Republicii Socialiste Romnia, Bucure ti, 1971;
 R dulescu Adrian, Bitoleanu Ion, Istoria romnilor dintre Dun re  i Mare: Dobrogea, Editura  tiin ific   i Enciclopedic , Bucure ti, 1979;
 Keith Hitchins, A History of Romania 1866 1947, Humanitas, Bucarest, 2004;
 M rcule  Vasile, Asupra organiz rii teritoriilor bizantine de la Dun rea de Jos n secolele X-XII: thema Mesopotamia Apusului, strategatul Dristrei, thema Paristrion   Paradunavon;
 Encyclopaedia Britannica;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134194" title="Llista de parcs nacionals kenyans" nonfiltered="4573" processed="4506" dbindex="54890">
El sistema dels parcs nacionals de Kenya s portat per la Kenya Wildlife Service. La llista dels parcs nacionals kenyans s la segent:

Parcs Nacionals.
 Parc Nacional d'Aberdare;
 Parc Nacional d'Amboseli;
 Parc Nacional d'Arabuko Sokoke ;
 Parc Nacional de Hell's Gate;
 Parc Nacional de Kora;
 Parc Nacional del llac Nakuru;
 Parc Nacional de Marsabit;
 Parc Nacional de Meru;
 Parc Nacional del Mont Kenya;
 Parc Nacional del Mont Elgon ;
 Parc Nacional de Nairobi;
 Parc Nacional de Ruma;
 Parc Nacional de Saiwa Swamp;
 Parc Nacional de Sibiloi;
 Parc Nacional de Tsavo Est;
 Parc Nacional de Tsavo Oest;

 Reserves .

 Reserva Nacional de l'illa de Ndere;
 Reserva Nacional del bosc de Kakamega ;
 Santuari Impala de Kisumu;
 Reserva Nacional de Samburu;
 Reserva Nacional de Buffalo Springs;
 Santuari d'elefants de Mwaluganje;
 Reserva Nacional de Shimba Hills;
 Reserva Nacional de Masai Mara;
 Reserva Nacional de Mwea;

 Parcs Marins.

 Reserva Marina Nacional de Kiunga ;
 Parc Nacional Mar de Kisite-Mpunguti;
 Reserves i Parcs de Malindi i Watamu;
 Parc Nacional i Reserva Nacional Marina de Mombasa;
 Reserva Nacional Marina de Mpunguti;
 Reserva del delta del Tana;

 Enllaos externs .
 Kenya Wildlife Service ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134202" title="Flyen" nonfiltered="4574" processed="4507" dbindex="54892">


Flyen o Flyfjellet (originalment escrit Flien) s la ms visitada de les set muntanyes que envolten la ciutat de Bergen (Hordaland, Noruega) i la ms propera al centre. T una alada de 425 metres sobre el nivell del mar. 

Es pot arribar molt fcilment al cim caminant 45 minuts des del centre de Bergen o b mitjanant el funicular anomenat Flibanen, amb un viatge d'uns deu minuts. Al cim, a ms de l'estaci del Flibanen, hi ha un restaurant, una botiga de records i un mirador des d'on es poden veure magnfiques vistes de la ciutat de Bergen i el seu entorn ms immediat.

s molt habitual entre els residents de Bergen anar-hi a passejar o fer-hi esport amb la famlia o els amics. L'estaci del Flibanen s el punt de partida de diferents camins que discorren pel bosc i que arriben a diversos llacs, tant artificials com naturals. Tots els camins disposen d'enllumenat i estan perfectament habilitats.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134203" title="Vall de Biar" nonfiltered="4575" processed="4508" dbindex="54893">
 

La Vall de Biar s una comarca natural i histrica del Pas Valenci. La integren els municipis de Banyeres de Mariola, Beneixama, Biar, el Camp de Mirra i la Canyada de Biar. Encara que no est reconeguda com a Demarcaci Territorial Homologada (DTH) per la Generalitat Valenciana, es considera una  subcomarca de l'Alcoi dins la proposta de comarcalitzaci de Joan Soler (1970). Limita amb la Vall d'Albaida al nord, la Foia de Castalla i les Valls d Alcoi a l'est, i amb l'Alt Vinalop al sud i a l'oest.

 Geografia .
Es tracta d'una vall envoltada de muntanyes per la qual discorre el curs alt del riu Vinalop. El riu avana des de Banyeres a Villena en direcci nor-dest sud-oest, alhora que la vall es fa ms ampla. Al sector occidental, queda dividida en dues meitats per un seguit de menudes elevacions que s'extenen des del Camp de Mirra fins a Villena. La vall queda tancada al nord per la serra de la Solana i al sud per la de Biar. Aquesta darrera es considera com una prolongaci de la serra de Mariola, que s'estn cap al nord-est. A la part de ponent la vall s'obri cap als plans de Villena. L'altra eixida natural s la Canal de Bocairent.

La vall es troba entre els 500 i els 700 metres sobre el nivell de la mar, per les serres superen els 1000 metres. La mxima altura es troba al cim del Reconco (1206 m) i altres pics importants sn la Penya de la Blasca (1119 m) i l'Alt dels Tres Pinets (1016 m).

 Clima i vegetaci .

El clima s mesomediterrani sec. En general, les precipitacions augmenten cap al nord. De fet, algunes rees de muntanya presenten un ombroclima subhumit. Pel que fa a les temperatures, descendeixen amb l'altitud, de manera que als cims ms alts comena el termtip supramediterrani.

La precipitaci mitjana anual s de 428mm a Banyeres, 498mm a Beneixama i 459 mm a Biar. El mxim de precipitaci es produeix a la tardor i va seguit a prou distncia per les pluges primaverals i hivernenques. Finalment, cal destacar la forta sequera estiuenca. Les temperatures mitjanes anuals es troben entre els 13 i els 14 C. Durant l'hivern sn freqents els episodis d'inversi trmica al fons de la vall.

Pel que fa a la vegetaci, a les serres predominen les pinedes de repoblaci de pi blanc (Pinus halepensis). Tamb s molt freqent el pi pinyoner (P. pinea) a les vessants arenoses, conreat des de ben antic pel seu inters econmic. No obstant aix, encara queden mostres de la vegetaci natural de la zona. Es tracta de carrascars (Quercus rotundifolia) i mquies de coscolla (Q. coccifera) i ginebre (Juniperus oxycedrus). A les ombries ms fresques la vegetaci s'enriqueix amb arbres i arbusts caducifolis com el galler (Quercus faginea), el fleix de flor (Fraxinus ornus) o l'ar blanc (Crataegus monogyna). A zones ms degradades apareix un matollar calccola dominat per argelaga (Ulex parviflorus) i romer (Rosmarinus officinalis) on apareixen endemismes molt interessants. Les alberedes i omedes que es desenvolupaven en alguns barrancs i en el riu Vinalop han desaparegut quasi per complet. Les zones baixes es troben conreades.

 Demografia .



 Histria .

La poblaci ms important de la vall en el perode islmic fou el poblat fortificat de Biar (hisn Biyr). Per ella passava la via que comunicava les medines de Mrcia, Xtiva i Valncia, cosa que explica l'existncia a Biar d'un alfndec (fnduq) que apareix documentat al segle XIII com un dels ms importants del regne de Valncia. Actualment, a la comarca encara es coneix aquesta via com el cam de Xtiva. 

La resta d'alqueries de la vall depenien de la governaci (amal) de Biar: Hammm Biyr (Banyeres), Serrella, Ban Xamah (Beneixama), el Negret, Al Mazraa (el Camp), Benisamaio (la Canyada),... Tots els seus pobladors depenien de l'autoritat de l'alcaid del castell almohade de Biar, al temps que aquest responia a l'autoritat del governador de Xtiva.

Com a testimonis d'aquella poca es conserven els castells almohades de Banyeres de Mariola i Biar, les restes del castell d'Almisr i les torres del Negret i Beneixama.

A meitat del segle XIII la comarca es va incorporar al regne cristi de Valncia. L'any 1244 es va signar al castell dAl Mazzraa (el Camp de Mirra) el tractat d'Almisr, amb el qual l'infant Alfons de Castella (futur Alfons el Savi) i el rei Jaume I confirmaren els antics pactes on s'establia la frontera entre les corones de Castella i Arag al port de Biar. Un any ms tard, el febrer de 1245, i desprs de cinc mesos de setge, el propi rei En Jaume conqueria el castell de Biar, "el millor de la frontera" segons la seua Crnica i donava per conclosa la conquesta del regne de Valncia. 

Desprs de la rendici de Biar les diferents alqueries foren donades a senyors feudals, per la poblaci musulmana autctona fou majoritria a la vall fins les revoltes dal Azraq. Sufocada la revolta, es van expulsar els sarrans de Biar i la vila es va poblar amb colons cristians cap al 1280, per garantir aix la seguretat d'aquest punt estratgic en la frontera del regne.

La Vall de Biar fou un important focus revolucionari durant les Germanies, i com a conseqncia, una zona fortament represaliada. Biar fou multada amb 1660 lliures i Banyeres amb 250 ducats. En la guerra de Successi la comarca prengu part per Felip V. El fet no est suficientment estudiat per s possible que influra l'addessi al bndol botifler del cacic iberut Pere Corb, aix com el temor a la incursi de tropes castellanes. Sembla que el fervor felipista no va ser tan gran com alguns han volgut fer creure, cosa que es desprn del fet que el Consell de la Vila de Biar va sollicitar al d'Alcoi que guardara al seu terme ramats i cavalleries "... que per la proximitat que tenen al regne de Castella, y en particular a la ciudad de Billena, y temer alguna ruina de declararse en lo exterior sent aix que de sa voluntat y en lo secret estan de part de nostre rey ...". Aix i tot, Banyeres es va convertir en un important basti borbnic i va patir tres setges.

Festes i tradicions.

Les festes ms importants a totes les poblacions sn els Moros i Cristians, amb l'exepci de la Canyada. No debades la comarca ha estat el nucli d'origen d'aquest tipus de festa i a partir d'ella s'ha expandit cap a altres comarques venes.

Tamb s molt popular la festa de Sant Antoni del Porquet, on s'encenen fogueres. A Biar dins d'esta festa s'ha conservat un personatge medieval: el Rei Pixaro.

Un altre tipus de festivitat comuna a totes les poblacions sn les danses, les corregudes i altres esports tradicionals com el salt i el tir de barra.

Els estils de ball tradicional de la comarca sn la jota, l'u o malaguenya, el fandango de cobla partida, la jota de quatre, la seguidilla i el copeo. Un estil de jota molt caracterstic d'aquesta comarca s el ball de tres, conegut tamb com la Xitxarra. Al segle XX els balls tradicionals han anat caient en l'oblit, a exepci de les populars danses, per encara es mantenen en el repertori dels grups de danses i en la memria de la gent gran.

 Gastronomia .

Els plats tradicionals de la comarca sn la perola d'arrs i conill, els gaspatxos, el putxero de facegura i la gatxamiga entre altres. Per obrir boca, solen posar-se a taula olives adobades amb pebrella i sajolida.

Pel que fa a les postres hi ha una gran diversitat de pastes com tonyes, rotllets i coquetes d'aiguardent, rotllets de vi, suspirs, "mantecaos", "almendraos", "sequillos", tortades, etc. Tampoc podem oblidar el torr i la mel de Biar o la poma Roja de Beneixama.

La beguda ms tpica s l'herbero, beguda a base d'ans sec i dol macerat amb herbes de la serra de Mariola, com el tim reial, el rabet de gat, la mananilla o la slvia.

Delimitacions histriques.

La Vall de Biar est formada pels municipis que fins a 1775-1777 formaren part del terme de Biar. A aquestes poblacions se suma Banyeres de Mariola, la qual en poca islmica era una alqueria del districte de Biar anomenada Hammm Biyr (els Banys de Biar).

A finals del segle XVIII, Cavanilles estableix una demarcaci anomenada Mariola, integrada per la vall d'Agres i la vall de Biar. A les seues "Observaciones" descriu la darrera de la manera segent:

"El valle de Biar propiamente dicho es lo ms occidental del reino (de Valncia) por aquella parte; tiene al norte la sierra de Agullent y al sur la de Biar, separadas por una larga legua de llanuras que de oriente a poniente se extiende legua y media entre los trminos de Baeres y Villena."

Al segle XX, la Vall de Biar s'inclou dins la Serrania d'Alcoi en la classificaci comarcal d'Emili Bet de 1934, i dins l'Alcoi en la de Joan Soler de 1970. L'Enciclopdia Catalana tamb la inclou dins la comarca de l'Alcoi.

Per tots aquests motius, la consideraci de la Vall de Biar com una comarca natural i histrica del Pas Valenci est plenament justificada. Malauradament la Generalitat Valenciana no ho va tenir en compte a l'hora de redactar les Demarcacions Territorials Homologades (DTH) de 1987.

 Enllaos externs .

Webs de les poblacions.
 Ajuntament de Banyeres de Mariola;
 Ajuntament de Biar;
 Ajuntament de Beneixama;
 Ajuntament de la Canyada;
 Portal del Camp de Mirra;

Vdeos.
 El Ball dels Espies de Biar;
 Les Danses del Camp de Mirra;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134204" title="Jos Villegas Cordero" nonfiltered="4576" processed="4509" dbindex="54894">

Jos Villegas Cordero (Sevilla, 1844 - Madrid, 1921) fou un pintor espanyol.

Inicia els estudis de molt jove amb Jos Mara Romero, amb qui roman dos anys fins a ingressar a l'escola de belles arts de Sevilla, on el seu mestre fou Eduardo Cano.

El 1860, amb noms 16 anys, ven a la Exposicin Sevillana la seva obra Pequea filosofa per 2000 rals.

El 1867 viatja a Madrid, on entra a l'estudi de Federico Madrazo. Hi estableix amistat amb els pintors Rosales i Fortuny.

Acudeix amb asiduitat al Prado on copia a Velazquez, del que adquereix per sa tcnica la espontanietat y l's del color.

Finalment, i per admiraci de la pintura orientalista de Fortuny, torna a Sevilla y organitza una excursi al Marroc.

A finals de 1868 decideix viatjar a Roma acompanyat pels pintors Rafael Peralta i Luis Jimnez Aranda, on acaba entrant al taller de Rosales.

Ses primeres obres a la Ciutat Eterna tenen un tint costumbrista, que resulta, a ms, un tema molt reclamat pel pblic. Mostra d'aix sn ses obres Retreta improvisada, Toreros en la capilla de la plaza (1871) i El descanso de la cuadrilla (1873) entre altres.

Tamb li foren reclamats temes orientalistes, que Villegas pogu realitzar amb gran mestria grcies als esboos que habia atesorat al Marroc, aix com certes obres de "pintura de gnere".




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134206" title="Universitat Europea de Negocis" nonfiltered="4577" processed="4510" dbindex="54895">
La Universitat Europea de Negocis fou una universitat xilena que pretenia ser creada per la IEDE per oferir cursos a alumnes d'escassos recursos. Tot i aix, tan sols tingu 16 alumnes abans de ser tancada pel Ministeri d'Educaci degut a que la IEDE es vei involucrada en un cas de frau no tan sols a Xile sin a molts pasos d'Amrica del Sud. Posteriorment, la IEDE fou comprada per la Laureate International Universities.

El suposat objectiu de la universitat era formar professionals especialitzats en all relatiu a negocis amb l'Uni Europea en atenci al TLC que aquesta signar amb Xile al 2002.

Carreres.
Quan obr oferia carreres d'Enginyeria Comercial i Auditoria. En volia obrir les de Sociologia i Dret abans de ser tancada.

Enllaos externs.
Columna del peridico on-line Gran Valparaso sobre la farsa de la UEN ;
Artculo del IST en qu se describa la UEN  ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134209" title="Facultat de Biologia (UB)" nonfiltered="4578" processed="4511" dbindex="54896">


La facultat de biologia de la Universitat de Barcelona va ser construda l'any 1974 i est situada a l'avinguda Diagonal de Barcelona. Actualment, s'hi imparteixen les llicenciatures de Biologia, Cincies Ambientals i Bioqumica, aix com diversos programes de doctorat i msters.

 Departaments .
Biologia Animal (UB) ;
Biologia Cellular (UB);
Biologia Vegetal (UB) ;
Bioqumica i Biologia Molecular (UB) ;
Ecologia (UB) ;
Estadstica (UB) ;
Fisiologia (UB) ;
Gentica (UB) ;
Microbiologia (UB) ;
 Enllaos externs .
Pgina web de la Facultat de Biologia;
Presentaci de la facultat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134210" title="Trapezoide" nonfiltered="4579" processed="4512" dbindex="54897">


Un trapezoide s un quadrilter simple i convex no parallelogram, s a dir, un polgon tancat de quatre costats, cap dels quals no s parallel a un dels altres.

Per a conixer l'rea d'un trapezoide cal traar una lnia entre dos vrtexs oposats que en ser una de les dues diagonals; desprs, tracem dues lnies perpendiculars a la diagonal que la uneixin amb els altres dos vrtexs, obtenint aix quatre triangles rectangles. Ja noms cal calcular les rees d'aquests triangles i sumar-les per a obtenir l'rea total del trapezoide.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134220" title="Llenges tup" nonfiltered="4580" processed="4513" dbindex="54898">
La famlia lingstica tup s un conjunt de 76 llenges amerindies d'Amrica del Sud. s la famlia de major extensi geogrfica a la regi, i s formada per deu subfamllies:
 Subfamlia Arikem: Dos llenges. Una d'elles, l'arikem, s extingida. La restant, karitina, s parlada per unes 200 persones al riu Candeias, estat de Rondnia (Brasil).
 Subfamlia Awet: Una llengua, awet o awet, parlada per aprox. 100 persones a l'alt riu Xing, estat de Mato Grosso, (Brasil).
 Subfamlia Maw Sater: Una llengua, sater maw, parlada per unes 9.000 persones en ms de 14 viles entre el baix riu Tapajs i el baix riu Madeira, estats de Par i Amazonas (Brasil).
 Subfamlia Mond: 6 llenges.
 Subfamlia Munduruk: 2 llenges.
 Subfamlia Purubor: Una llengua, purubor, casi extingida. Al 2002 es registraven sols dos parlants als naixements del riu San Miguel (tributario del Guapor), estat de Rondnia (Brasil).
 Ramarama: 2 llenges.
 Subfamlia Tupar: 5 llenges.
 Subfamlia Tup-guaran: 52 llenges, en 11 subgrups, ms una que no est classificada.
 Subfamlia Yuruna: 3 lenguas.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134221" title="Robert II de Normandia" nonfiltered="4581" processed="4514" dbindex="54899">

Robert II de Normandia (c. 1000 - 22 de juliol, 1035) conegut com a Robert el Magnfic, Robert el Liberal i Robert el Diable Fou el segon fill de Ricard II de Normandia i de Judit, filla de Conan I, Duc de Bretanya. Se l'acus en reiterades ocasions d'haver estat al darrera de l'estranya mort del seu pare. Ostent el ttol de Duc de Normandia entre 1027 fins el 1035.

Ajud al seu senyor feudal, el rei Enric I de Frana contra els seus germans rebels i, pel servei prestat, va rebre el territori de Vexin. Tamb intervingu en els assumptes de Flandes, i recolz al seu cos Eduard el Confesor, exiliat a la cort ducal desprs de la submissi d'Anglaterra al rei dans Sven I. Pens en una intervenci militar a Anglaterra.

En el terreny religis cal dir que dirig la reforma monstica del ducat Normand.

Al 1034, quan una greu fam fu estralls per tot Occident, decid partir pelegrinar a Jerusalem i,abans de partir, nomen al seu nic fill conegut, Guillem, que estigu sota la tutela d'Alain III de Bretanya. Marx el febrer de 1035, per mor al cam de tornada a Nicea el 22 de juliol de 1035. La seva mort preco submerg el ducat en un espiral de problemes i una llarga anarquia a causa de la disputa per l'herncia, que es resoldr anys ms tard en la Batalla de Val-s-Dunes.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134222" title="Surat" nonfiltered="4582" processed="4515" dbindex="54900">
Surat s un municipi ubicat al departament de Santander, Colmbia, a 1750 metres d'altura sobre el nivell del mar al seu centre urb.

Se situa a 45 kilmetres de la capital del departament Bucaramanga, i les seves coordenades sn 722 01  N 7259 14  O.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134225" title="Bucaramanga" nonfiltered="4583" processed="4516" dbindex="54901">


Bucaramanga s una ciutat ubicada a Colmbia. s la capital del departament de Santander. L'rea metropolitana de Bucaramanga incloeix els municipis propers de Gir, Floridablanca i Piedecuesta
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134226" title="Girn" nonfiltered="4584" processed="4517" dbindex="54902">
Girn s un municipi del departament de Santander, forma part de l'rea metropolitana de Bucaramanga.

San Juan de Girn delimita a l'est: municipis de Floridablanca, Piedecuesta i Bucaramanga (rea Metropolitana de Bucaramanga); oest: Municipi de Betulia; nord: municipis de Sabana de Torres i Lebrija; sud: Municipis Los Santos i Zapatoca

Girn s a 7 km de Bucaramanga, 195 Km de Ccuta i 373 de Bogot.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134228" title="Floridablanca" nonfiltered="4585" processed="4518" dbindex="54903">
Floridablanca s un municipi del departament de Santander (Colmbia), forma part de l'rea metropolitana de Bucaramanga. Floridablanca s coneguda per ses oblees i els seus parcs i ha sigut pol del progrs de la regi durant els ltims anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134230" title="Ducat de Normandia" nonfiltered="4586" processed="4519" dbindex="54904">

L'origen del Ducat de Normandia l'hem de buscar al Tractat de Saint-Clair-sud-Epte, acordat al 911 entre el rei Carles III de Frana i el cap vking Rollon (Robert I de Normandia). A canvi de jurar lleialtat al rei, protegir les terres de les invasions d'altres pobles vkings, convertir-se a la fe catlica i casar-se amb Giselle, filla illegtima del rei, Rollon i els seus "Homes del Nord" (en llat Northmannorum) reben el Comtat de Ruan, el Pays de Caux i el Pays de Talou on els normands posseeixen nombroses colnies. Aquestes terres constitueixen l'Alta Normandia, s a dir, la Normandia ms antiga, en contraposici amb els territoris incorporats posteriorment al ducat, que formen la Baixa Normandia.

Histria del ducat.

Inicialment la capital va ser la ciutat de Rouen. Posteriorment, desprs de l'expansi del ducat cap a l'oest, la capital va ser traslladada a Caen.

En el 928 s'afegixen els comtats de vreux, d'Himois i de Bessin.

En 931-934, Guillemo I Espasa Llarga, fill de Rollon, incorpora els territoris de Cotentin i Avranchin.

Al 933 s'incorporaren les Illes Anglonormandes, situades en el Canal de la Mnega.

Al 1066, Guillem el Conqueridor va derrotar a Harold II, rei sax d'Anglaterra a la Batalla de Hastings, essent coronat rei amb el nom de Guillem I d'Anglaterra.

Desprs de la conquesta normanda les relacions poltiques entre els anglonormands i Frana es complicaren, ja que els primers seguien conservant les seves possessions a Normandia com a vassalls que havien jurat fidelitat al rei de Frana, per al mateix temps tenien una relaci d'igualtat al ser de reis d'Anglaterra.

Aix doncs, a la dcada de 1150, amb la creaci de l'Imperi Angev, els normands controlaven la meitat de Frana i la totalitat d'Anglaterra, minvant aix el poder de Frana. No obstant aix, tcnicament, els normands seguien essent vassalls del rei francs.

Alguns experts consideren que la conquesta normanda va suposar l'estancament cultural i econmic d'Anglaterra durant gaireb els 150 anys segents ja que els reis d'Anglaterra van preferir governar des de ciutats com Rouen i van concentrar tot el seu inters en les seves possessions continentals que els resultaven ms lucratives. Per contra, uns altres consideren que els Ducs-reis normands van descuidar els seus territoris continentals, on en tericament havien de seguir servint homenatge als reis de Frana per a d'aquesta manera centrar-se en la consolidaci de la seva sobirania sobre Anglaterra. L'esfor econmic i hum empleat en la construcci de catedrals, castells i l'administraci dels nous territoris va suposar una certa negligncia de les necessitats de Normandia, guanyant-se l'antipatia de la noblesa local i afeblint el control normand a les fronteres del territori, mentre que al mateix temps els reis de Frana seguien augmentant el seu poder.

El ducat fou governat com una part ms del regne anglo-normand fins el 1204, quan Felip II de Frana va conquerir la part continental del mateix. Aix va provocar una divisi dels normands del continent entre els partidaris de la monarquia francesa i els de la monarquia anglonormanda.

Durant la Guerra dels Cent Anys, els reis d'Anglaterra van intentar recuperar les seves possessions a Frana.

Al 1259, en virtut del Tractat de Pars, la major part del territori va passar a pertnyer a Frana, per les Illes Anglonormandes situades al Canal de la Mnega van continuar formant part de la corona anglesa llevat de la Illa de Chausey.

Al 1789 la Revoluci Francesa va suposar el final dels drets i privilegis histrics del Ducat i a l'any segent el territori de Normandia es divid en cinc departaments.

Ducs de Normandia.

Mentre que els seus predecessors rebien el ttol de Jarl dels normands o Comte de Rouen, va ser Ricard II qui reb per vegada primera el ttol de Duc de Normandia.

Al 1204 el ducat fou annexionat a la corona pel rei de Frana Felip II. Els diferents reis anglesos van seguir pretenent els territoris del ducat fins a la signatura del Tractat de Pars al 1259. No obstant aix, la corona anglesa va continuar dirigint les Illes anglonormandes del Canal de la Mnega.

En diverses ocasions el ducat va ser lliurat a algn membre de la famlia reial francesa. Felip IV de Frana el lliur al seu primognit, l'hereu al tron Joan II de Frana, i aquest al seu fill, el futur Carles V de Frana. Aquest el lliurar al seu germ Llus XI, ms conegut pel seu ttol de Duc de Berry. El Delf Llus Carles, segon fill de Lluis XVI de Frana, va rebre el reconeixement de Duc de Normandia abans de la mort del seu germ primognit al 1789.

LListat dels ducs de Normandia.

Enric I de Normandia;
Esteves de Blois;
Matilde de Normandia i Godofred V d'Anjou ;
(Godofred V fundador de la dinastia anglesa dels Plantagenet)
Enric II d'Anglaterra (1133-89);
Ricard I d'Anglaterra (nascut en 1157- Duc des de 1189-1199);
Joan I d'Anglaterra "Sense Terra" (nascut en 1166) Duc des de 1199 fins 1204);
Artur d'Anglaterra "El Pstum" (nascut en 1187, duc des de 1199-1203);

Des de 1203 i fins 1417, el ducat pass a mans dels reis de Frana.
Noms va haver durant aquest periode un duc de Normandia:

Joan II de Frana, duc des de 1332-1350.
Enric V d'Anglaterra (1387-1422) Duc des de 1417-1419.
Enric VI d'Anglaterra (1421-71) Duc des de 1422-50.
Carles de Valois (1446-1472) Duc des de 1465-1466.
Llus XVII de Frana - Duc des de 1785-1795.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134231" title="Oizon" nonfiltered="4587" processed="4520" dbindex="54905">

Oizon s un municipi francs, situat al departament de Cher i a la regi del Centre. L'any 1999 tenia 752 habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134235" title="Vladislav Ardzinba" nonfiltered="4588" processed="4521" dbindex="54906">
Vladislav Ardzinba (14 de maig 1945) s un poltic abkhaz, primer president de la repblica no reconeguda d'Abkhzia.

Es gradu en histria a l'Institut Pedaggic de Sukhumi i va viure vuit anys a Moscou estudiants civilitzacions orientals. Des de finals dels 80 es va relacionar amb el moviment secessionista abkhs, alhora que mantenia lligams estrets amb els sectors comunistes ms recalcitrants. Fou escollit diputat en el darrer Soviet Suprem el 1989, i el 1990 fou escollit tamb portantveu del Soviet Suprem d'Abkhzia.

Quan el 1992 esclat la Guerra d'Abkhzia, les tropes georgianes l'expulsaren de Sukhumi i es va establir a Gudauta, que era una base de Rssia. Quan Gergia va perdre el control sobre Abkhzia el 1993, va tornar a Sukhumi i venc a les eleccions del 1994, considerades illegals per l'ONU. Torn a vncer a les eleccions del 1999 com a candidat nic, per no aconsegu ser reconegut malgrat les reunions que va mantenir amb Bors Ieltsin, Vladimir Putin i Eduard Xevardnadze. Fou acusat de governar de manera autocrtica, de no respectar els drets humans i de practicar la neteja tnica amb la poblaci no abkhs. En els darrers anys del seu mandat no aparegu gaire en pblic degut a la seva mala salut, i deleg poders en el seu primer ministre Raul Khadjimba.

El 12 de febrer de 2005 acab el seu mandat, uns mesos ms tard del que corresponia, malgrat les protestes del grup opositor Amtsakhara. Fou substitut per Sergei Bagapsh, malgrat les protestes per l'assassinat el 2004 del cap opositor Garri Aiba. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134244" title="Zant" nonfiltered="4589" processed="4522" dbindex="54907">


Zant (    Zanto) conegut com Usurper King, el Twilight King (Rei del Crepuscle) o King of Darkness (Rei de la Foscor), s el principal antagonista del videojoc The Legend of Zelda: Twilight Princess de la saga de The Legend of Zelda, i un dels principals desencadenants dels esdeveniments del joc juntament amb el malvat King of Evil, Ganondorf. s un fetiller i practica la mgia o fetilleria; posseeix poders mgics illimitats que sobrepassen la naturalesa compresa. Els seus poders la sobrepassen i sn antinaturals.

s un antagonista molt peculiar, amb una histria molt llarga que est lluny d'acabar-se. Les promeses incomplertes i els seus anys al servei de la Royal Family of the Twilight Realm el varen dur a una profunda depressi. Va ser aleshores que un malvat sser es va aprofitar d'ell: un sser omnipotent, malvat i cruel que li canviaria el dest per sempre pels designis del mal, i a qui ell anomenaria el seu Du.

Com a penltim boss (enemic final) del joc Twilight Princess, Zant es un dels ms difcils i complicats. Les complicacions que afronta el jugador (que evidentment controla Link) en enfrontar-s'hi sn la varietat d'estratgies que aquest utilitza. El jugador l'ha de derrotar en sis escenaris diferents. Cada vegada que el jugador supera l'estratgia corresponent a l'escenari, Zant teletransporta Link a un altre escenari i canvia d'estratgia (variant alguns esquemes de batalla i alguns atacs).

 Twilight King .
 Histria .
                           
Zant era un Twili, un dels descendents dels malvats fetillers que van amenaar amb conquerir per mitj de la seva poderosa mgia negra la Fused Shadow (Sombra Fundida en la versi Pal) i apoderar-se de la Relquia Sagrada, la llegendria Triforce, al Sacred Realm. Tanmateix, van fracassar per la intervenci dels Light Spirits que, per voluntat de les Goodness, els van tancar al Twilight Realm segellant la seva poderosa mgia. Durant tots els segles que havien estat tancats al Twilight Realm, els Twili es van anar convertint en una raa pacfica, oblidant-se de l'agonia i de la rancnia dels seus avantpassats. Tanmateix, precisament va aparixer Zant, un antic servidor de la Royal Family,  que amb la seva poderosa mgia va autoproclamar-se com a Twilight King, derrocant la Royal Family i convertint els seus sbdits en ssers despietats (Shadow Beasts). Zant va acusar la Famlia Reial del Twilight Realm de ser els mxims culpables de la vida desgraciada que els Twili, la seva raa, tenien en aquesta dimensi lmbica, ja que amb el pas dels anys i dels segles es van haver de resignar a viure al Twilight Realm. Aix Zant, amb el seu exrcit, es va disposar a conquerir el Light World, provocant la Invasi de Zant sobre Hyrule, el fet ms destacable i important del videojoc de Twilight Princess.

Precisament va ser ell qui va embruixar la legtima Queen Twili, Midna la Twilight Princess, usurpant-ne la corona i expulsant-la del Twilight. La ra per la qual Zant possea una mgia molt superior a la seva gent era que havia fet un pacte amb l'antagonista principal de la trama: Ganondorf. A canvi de qu aquest li ofers poder illimitat, ell hauria d'alliberar-lo de l'empresonament del Twilight . Aquest se li va presentar com un fals du amb el qual Zant, que estava frustrat per les promeses incomplertes i per no haver estat escollit com a King of Twilight per la Royal Family of the Twilight Realm, es va omplir encara ms de desig de poder, convertint-se en la principal amenaa del Regne d'Hyrule .

 El mxim anhel de Ganondorf era unir els mns Twilight i d'Hyrule , objectiu que el corrupte Usurper King va complir al peu de la lletra sense cap mena de reserva, per crear un mn on noms ell seria King. Per aconseguir-ho, va haver d'arrabassar l'essncia lluminosa als Light Spirits, els causants de la condemna dels Twili. Aix, el Twilight King aconseguiria convertir Hyrule en part del Shadow Lands (Dominios de las Sombras, a la versi Pal), del Twilight Realm, on el seu du acabaria regnant amb ell.

Per aix, va crear uns insectes que arrabassarien l'essncia de llum dels Spirits un cop usurpades (Shadow Insects). Ms tard s'encarregaria personalment de dirigir els seus exrcits contra l'Exrcit Hylian d'Hyrule. La Princesa Zelda poc va poder aturar la invasi provocada pel tir, i va ser tancada per aquest al seu castell (Hyrule Castle), on ms tard Ganon habitaria. Aix ning no s'atreviria a oposar-se als seus propsits. Tanmateix, no van comptar amb Midna, que va unir forces amb el protagonista, Link, per derrocar la seva tirania, i van destruir els corruptes Shadow Insects, acabant amb el domini del Twilight Realm sobre el Regne d'Hyrule que el malvat tir havia teixit sobre aquest regne (a part de reunir els fragments de la Fused Shadow, per derrotar el tir) . 

Tanmateix, Zant no es va quedar enrere. Va prendre'ls per la fora els fragments de la Fused Shadow , i va estar a punt de matar Midna, a ms de  convertir el protagonista Link en llop de nou, introduint-li al cap un fragment de Shadow Crystal i maleint-lo. Aleshores li va proposar a Midna que s'uns a ell, per aquesta es va negar rotundament. Com a venjana per aquest refs, la va deixar greument ferida, aix que la Princesa Zelda es va haver de sacrificar per salvar-la d'una mort imminent. Quan aquesta s va recuperar, i van viatjar a la Sacred Grove per cercar la Master Sword per trencar la maledicci de Zant que retenia el protagonista, Link i Midna van viatjar al Gerudo Desert, concretament al Arbiter's Ground, per derrotar el tir. Zant va reaparixer al Dungeon Arbiter's Grounds. Aqu, a la quarta masmorra, a la cambra del Boss, va ressuscitar amb la seva poderosa mgia l'esquelet sobre el qual estava muntat. Li va clavar una espasa mgica (revelant les seves primes mans, l'nica vegada que ho fa) al crani a Stallord, el Twilight Fossil, ressuscitant-lo en un intent de matar Link. Link va derrotar l'engendre del malvat. Tanmateix, el tir Zant havia trencat en molts fragments el Mirror of Twilight, artefacte necessari per viatjar al Twilight Realm, i els havia amagat per tot el mn d'Hyrule. Les altres aparicions que va fer en Zant abans del combat definitiu contra ell sn escenes explicades per Midna.

Tanmateix, finalment, desprs de superar incomptables perills i haver derrotat incomptables seguidors del King of Darkness, Link i Midna van reunir tots els fragments del mirall i van poder entrar al Twilight Realm (Palace of Twilight), ex residncia de Midna, i nova casa de Zant, on governava aquesta dimensi amb m de ferro. Desprs d'arribar al punt ms alt de del Palace of Twilight, on es trobava Zant; aquest els revel la seva histria, i va atacar Link, que el va reptar a un duel. Amb l'ajuda de la Espasa Mestra imbuda en la llum de Taiyo, va poder derrotar la seva mgia i el va poder vncer, recuperant la Fused Shadow, i acabant amb la seva tirania. Midna va acabar definitivament amb ell, per no podia morir mentre el seu du Ganondorf segus viu . Inexplicablement, a la batalla final, el malvat Twili, que havia sobreviscut com a esperit, va matar Ganondorf com a venjana per utilitzar-lo, quedant-se suposadament amb la Triforce del Poder. Tot i aix, aquest fet podria ser una simple especulaci. Tamb podria significar que mentre Ganon mors, Zant tamb ho fes i el lligam que el mantenia junts els ho obligus a fer-ho, perqu anteriorment, al Palace of Twilight, el malvat Twili ja havia estat mort per Midna. De totes maneres, no se sap si el malvat continua amb vida o si va morir definitivament al seu combat o al combat final contra Ganon quan aquest va morir. s un dels misteris del joc de Twilight Princess.

 Carcter  .

Al principi del joc,  quan Ganondorf va transferir el seu poder a Zant, aquest va adoptar el nom de Rei del Crepuscle, senzillament per infondre respecte. Era vist (en la seva aparici en qu va envair Hyrule sense miraments) com un malvat fred i calculador, sense escrpuls i amb l'nica intenci de convertir Hyrule en un dels seus dominis. Quan va obligar la Princesa Zelda a rendir-se (car altrament exterminaria sense compassi els seus sbdits), va ser vist com un malvat tir amb desig de poder. Per si sol, intimidava amb la seva imponent figura (sobretot en l'escena en qu va derrotar Link, Midna i lEsperit de Lanayru amb molta facilitat), i aterroritzava tots els seus enemics. En cada aparici que feia, produa un esgarrifs crit que gelava els ossos de por. Tamb en una ocasi (en l'escena en qu va ressuscitar amb la seva mgia el Boss Stallord) va produir un riure intimidador, caracteritzant-lo com un malvat ms terrorfic. 

Tanmateix, simplement estava actuant, perqu el seu carcter autntic no era ni de lluny intimidant. En realitat era un manac psicpata, fruit d'una profunda depressi. Aquesta depressi el va fer vulnerable al malvat Ganondorf, que se'n va aprofitar. Ja al final del joc, el malvat Tir de les Ombres, en el seu enfrontament al Palace of Twilight, va demostrar el seu veritable "jo". Una criatura pattica, ansiosa i corrupta de poder, manitica i compulsiva, i amb un greu trastorn mental. Movent-se d'una manera pattica i maldestra, saltant i brincant per la Sala de Tro del Palau del Crepuscle, va desfer-se de la seva faana de malvat fred i calculador. Ja en batalla quan va reptar Link, el va atacar amb poderosos atacs mgics manacs, sense que Link es deixs portar per la bogeria del malvat tir. 

Tanmateix, encara que tingus un problema mental, seguia sent un contrincant temible, gracies als poders que Ganon li havia donat. Durant el duel proferia crits infantils, errtics, producte de la seva nsia. Quan Link va derrotar la seva mgia, Zant va utilitzar uns ganivets per intentar matar Link, atacant-lo amb atacs psicpates, per a la vegada astuts. Tanmateix, l'habilitat amb l'espasa de Link va ser ms poderosa, el que va ajudar-lo a derrotar el malvat, que desprs fou mort per Midna (a qui  va provocar per fer-ho) amb els poders de la Fused Shadow recentment adquirits de les prpies mans de Zant.

 Relacions . 
 Relaci amb Ganon .

Zant va trobar-se amb el despietat Ganondorf, per noms amb contemplar-lo ja es va veure sedut pel seu poder maligne. Va quedar impressionat amb tant poder, per la qual cosa Ganon, que es volia aprofitar de la seva mgia, li va dir que era un du. Ell va quedar confs per tal miracle ja que, en la seva situaci, que un sser omnipotent escolts les seves pregries era ms que un miracle. Aix es va deixar seduir pel poder maligne del mal. Tot i aix, el que desitjava era el poder, encara que hagus de servir Ganondorf.
  
Ganon li va donar extraordinaris poders mgics perqu pogus satisfer els seus objectius. Desprs, Zant va complir al peu de la lletra els desitjos del seu nou amo i senyor, aix com els compliria encara que li fos de gran dificultat, ja que Ganon li demanava el domini de Hyrule i del Twilight Realm. Va acceptar la voluntat del seu nou mestre: aquell que l'utilitzaria pels designes malfics.

No se sap quin grau de respecte i admiraci tenia envers Ganondorf, per per considerar-lo un du, s evident que li tenia molt de respecte, no noms pel seu carcter, sin pel poder, que prov de les tenebres, segons paraules de Zant i dels Sages. Encara que no se sap del tot, potser la fe que tenia en Ganon era una altra cosa: potser no admirava Ganon, potser li tenia por, i l'obea per no prendre mal. Potser era aquesta por que feia que l'obes instantniament. Tot i aix, aquest fet no est confirmat.

 Relaci amb Midna .

Zant va ser realment cruel amb Midna. A ms d'usurpar-li el tron i la corona de Twilight Queen, com a autoproclamat Twilight King, va transformar-la i la va desterrar del seu propi palau (Palace of Twilight). No se sap que va fer amb els seus familiars: potser els va exterminar o potser els va transformar en monstres (Shadow Beasts) sota les seves ordres. Tot i aix, no se sap com va exterminar la Royal Family of the Twilight Realm, ja que mai s'esmenta al joc. L'nic que se sap s que la va eliminar d'una manera o altra, deixant Midna com a nica supervivent.

Desprs de desterrar-la, no es va preocupar massa de d'ella ni del que pogus fer. No la veia com una amenaa pels seus plans. Tanmateix, va cometre un error. Quan va trencar en quatre fragments el Mirror of Twilight, i no el va poder destruir, es va adonar que necessitava el poder de Midna com a autntica Twilight Queen. Aviat es va assabentar que Midna i Link havien frustrat els plans del seu mestre, i per aix de pas trobaria Midna per castigar-la i obtenir el seu poder mgic com veritable lder dels Twili, la Fused Shadow.

Va intentar persuadir-la quan es van trobar, intentant fer que s'uns a ell perqu li dons el seu poder. Ella va rebutjar la seva oferta, i Zant la va deixar moribunda. Acte seguit, en veure el fracs de persuadir a Midna, la va esperar al seu palau on intentaria derrotar-la a ella i el nen que l'acompanyava, que es feia dir Heroi. All li va revelar la seva histria, aix com el seu passat i els motius de la seva maldat i bojeria. Link el va derrotar, i desprs Midna el va assassinar, encara que era immortal mentre Ganon continus viu.

No se sap ms sobre la relaci entre Zant i Midna. Molts fans de la saga Zelda especulen que, en el passat i abans que ell es deixs corrompre pel poder, tenien una relaci amorosa, i que per aix l'odi entre ambds era molt fort en sentir-se trats pel seu sser estimat. Tot i aix aix son simples especulacions i Nintendo no ho ha confirmat mai.

 Relaci amb Zelda  .

La relaci que va establir amb Zelda va ser breu i curta. Simplement es va limitar a tancar-la a l'Hyrule Castle, on Ganon estaria ressuscitant i hi habitaria desprs. Abans d'aix, la va obligar a rendir-se en una batalla a la Sala del Tron, durant l'atac al Castell d Hyrule, a la Invasi de Zant sobre Hyrule. Si Zelda no es rendia, l'exrcit de Zant exterminaria sense compassi els sbdits de la princesa. Per tant, Zelda no va tenir ms remei que rendir-se, si no volia provocar l'ira de l'Usurper King.

A part d'aix, Zant va tenir poca relaci amb Zelda. s evident que odiava la princesa, car odiava tots els opressors de la seva raa, per racisme. Tamb probablement va voler-la tenir al marge perqu Zelda no pogus ser un rival per Ganon amb el seu fragment de la Triforce de la Saviesa, o tamb perqu la mgia de Zelda podria rivalitzar amb el seu poder. Tot i aix, Nintendo no ha fet cap declaraci al respecte.

 Relaci amb Link .

La relaci de Zant amb Link va ser molt curta i molt breu. Simplement eren enemics perqu els tocava ser enemics, ja que tenien posicions en la vida contradictries. Zant odiava eternament Link, l'Heroi Escollit per les Deesses, per no el considerava un rival digne per al seu poder, ja que ell tenia el poder mgic que sempre havia anhelat al seu favor. Simplement el considerava un nen estpid que no podia ni saber com de terrorfic i perills que era fer de heroi lluitant contra el malvat mestre, Ganondorf.

La primera trobada entre ell i Link va ser inesperada, per Zant el va derrotar molt fcilment. All, transformat en llop pel Twilight, Zant va considerar Link com una bstia salvatge. Simplement l'odiava per ser un dels descendents dels opressors de la seva gent, els Twili. Desprs Link i Zant tindrien una segona trobada a Arbiter s Grounds, on va subestimar de nou Link, intentant matar-lo embruixant Stallord. La seva tercera i ltima trobada va ser al seu palau, el Palace of Twilight. All, li va revelar la seva histria i la seva bojeria. Va lluitar amb Link a diverses zones d'Hyrule, teletransportant-lo i intentant matar-lo, per aix acabar amb el enemic de Ganondorf, per la seva mgia i bogeria van ser insuficients per derrotar Link, i el van portar a la derrota.

 Paper antagnic .

Zant s considerat com la titella de Ganon a Twilight Princess, per ell es l'antagonista principal (aix com Agahnim era el de A Link to the Past). Com a antagonista i malvat, t els trets tpics de malvat de videojoc, s a dir, donar guerra al protagonista (o el protagonista, en aquest cas, vol derrocar-lo perqu esta fent el mal), per Zant s un antagonista especial, ja que est boig i no s gaire habitual que els malvats de videojocs sofreixin trastorns mentals, com ara depressi, angoixa o rbia acumulada, entre altres.

Com a antagonista, va ser un dels autors del fets del videojoc, com tot malvat de videojoc. Tanmateix, ell noms complia al peu de la lletra les ordres de Ganon (aix com abans d ell, ho va fer Agahnim) i el considera el seu dol, el seu mestre, el seu senyor, el seu du... Moriria per tal de complir els seus objectius. Encara que no ho spigues, Ganon noms l'utilitzava. Si se n'hagus assabentat potser hauria canviat d'actitud i hauria intentat fer el b. Potser, si es fa cas a la teoria que diu que Zant va matar Ganondorf al final de Twilight Princess, va convertir-se al b, encara que aquest fet no est confirmat i podria ser nicament una venjana.

 Altres aspectes .

 En batalla .

L'Usurper King, com a penltim boss  del videojoc de Twilight Princess, s un dels ms difcils i complicats de combatre. La lluita contra ell va ser un viatge al voltant d'Hyrule amb sis parades diferents. Link va utilitzar tot tipus d'armes i estris per derrotar el despietat tir amb la Master Sword (Espasa Mestra) imbuda amb la llum de Taiyo (Solenoide). El cruel Zant posseea rpids atacs d'energia mgica que Link ni podia aturar amb l'escut, ni podia contrarestar de cap manera. El Twili tamb posseea la capacitat de teletransportar-se a voluntat. La batalla amb aquesta malvada criatura consisteix de sis parts diferents i sis estratgies diferents per derrotar-lo i acabar amb ella d'una vegada per totes:

 Primera Fase: Al Forest Temple, Zant ataca Link sobrevolant un lquid verins amb rpids atacs mgics. Link pot bloquejar la seva mgia amb l'escut i contraatacar amb el Boomerang dels Vents, que el desestabilitza, i  Link pot aprofitar-ho per atacar amb l'Espasa Mestra. L'escenari on Zant combat amb Link s el mateix on el protagonista ha combatut amb el boss Diababa, el Twilit Parasite (Parsit de les Ombres).

 Segona Fase: A les Goron Mines, Zant salta com un excntric en un dic flotant, amb l'intenci de llenar Link dins la lava. Tamb ataca amb les seves rfagues mgiques. Link utilitza les Botes de Plom per sser invulnerable als seus atacs manacs, i aprofitant que es cansa d'atacar i saltar, contraataca amb l'Espasa Mestra. Aquest escenari de lluita s el mateix del mini boss, Dangoro. ;

 Tercera Fase: Al Lakebed Temple, sota l'aigua, Zant s'amaga en una rplica gegant del seu casc i intenta atacar Link per sorpresa amb la seva mgia. Link utilitza el Ganxo per atrapar-lo i contraatacar-lo amb l'Espasa Mestra. Desprs el protagonista ha d'endevinar en quin casc es troba per atacar-lo. L'escenari de la lluita s el del boss Morpheel, Twilit Aquatic (Braquiosaure de les Ombres).

 Quarta Fase: Al Forest Temple, Zant salta damunt dels pals dels babuins i ataca Link amb les seves rfagues d'energia mgica. Link esquiva els seus atacs i fa caure el pal on es troba Zant, perqu aquest caigui i Link pugui contraatacar amb l'Espasa Mestra. L'escenari de lluita s el mateix que el del Mini Boss Ook del Forest Temple.

 Cinquena Fase: A les Snowpeak Ruins, Zant es transforma en gegant flotant i intenta caure sobre Link. Aquest ha d'evitar el seu atac i desprs utilitzar la Bola amb Cadena per clavar-li un cop a la cama per aix encongir-lo i transformar-lo en nan, i contraatacar clavant-li l'Espasa Mestra. L'escenari pertany a la lluita contra el boss Yeta, Twilit Massa Ice (Massa de les Ombres).

 Fase Final: Les afores de l'Hyrule Castle (Castell d Hyrule) sn l'escenari de  la batalla final amb el Usurper King. L'ira de Zant explota en aquesta fase. Aquest ataca Link amb uns grans ganivets, que atura amb el seu escut i contraataca Zant, incrementant la seva rbia i ira. Ataca donant voltes amb els seus ganivets, el seu atac definitiu imparable, per quan el realitza s mareja, i Link aprofita per contraatacar, repetint-ho diverses vegades fins derrotar-lo definitivament.

 Habilitats mgiques .
Les habilitats mgiques que Ganondorf li va donar eren inimaginables. Eren, en paraules del propi Ganon, illimitades. Amb la uni dels seus nous poders amb els poders que tenia com a Twili, Zant va aconseguir convertir-se en un dels fetillers ms poderosos de l'univers de The Legend of Zelda. Molts el classificarien com el segon malvat ms poders en mgia de la franqucia desprs de Ganon; un bruixot ms poders que Vaati i Agahnim. Tot i aix, aquestes sn simples especulacions, i res no s'ha confirmat o ha quedat establert per Nintendo. Aquestes teories estan recolzades perqu era mig immortal, ja que Ganondorf podia ressuscitar-lo en qualsevol moment, i la seva font de poder era Ganondorf; mentre aquest segus viu, Zant seria immortal.

Les seves habilitats mgiques es manifesten al joc de diferents maneres. La ms notable s la seva habilitat per teletransportar-se a voluntat i teletransportar els seus seguidors, aix com diferents tipus de matria, amb els seus Twilight Portals. Una altra era la de transformar i mutilar ssers vius (com el cas de la Midna i els Twili) Una altra de freqent era la seva habilitat per crear engendres i diferents monstres amb la seva mgia, aix com de dotar-ne alguns amb els seus poders especials, com per exemple el teletransport. Una altra (i que s la que utilitza per atacar en Link ms freqentment) s la de crear esferes mgiques per atacar Link a distncia. Una altra, vista en batalla, s la de poder volar. Un altre tamb vista en batalla, s de transformar-se en gegant i, curiosament, en nan.  Desprs tamb compta amb poders teleptics, aix com la capacitat de crear barreres i moure essers vius i objectes amb la ment, vista a l'escena en qu deixa moribunda Midna i i derrota Lanayru.

 Miscellnia .
Un altres aspecte de Zant s la manera com vesteix. Porta un casc en forma de drac i una llarga tnica que li arriba als talons. Tamb cal destacar que s molt poders pel fet d'haver derrotat el Spirit Lanayru, i tamb per ser un dels boss (Enemics Finals) ms difcils de matar del videojoc. T una certa semblana amb altres antagonistes de la franqucia. Posseeix una estranya semblana amb Onox i Veran en la seva roba, i t el mateix smbol que Onox tenia a l'arns de la seva armadura. Per aquest motiu, Twilight Princess s ple de referncies i similituds properes a Oracle of Seasons i Oracle of Ages, i probablement aix no s coincidncia. Tanmateix, l'arns d'Onox s'assembla en l'aspecte a un Iron Knuckle, que eren essencialment servidors i monstres sotmesos a la seva voluntat que treballaven per Ganondorf, i Zant, en aquest cas, est en relaci amb Ganondorf com a "inferior" i servidor fidel.

La seva aparena no solament s'assembla a les del General Onox i de Veran, sin que les textures Twili, les formes, i els dibuixos i patrons tamb poden mostrar un fons cultural similar al dels que van crear la Majora Mask. Tanmateix, una semblana de roba no s l'nica cosa aparent en analitzar Zant amb la Majora's Mask. Les seves tcniques de combat, en encarar-se amb en Link, sn similars a les tcniques utilitzades per unes quantes formes i encarnacions de Majora's Mask, Ganon, i Phantom Ganon. Utilitzant els seus ganivets a la fase final de seu combat, Zant va alliberar la seva ira, atacant en Link amb atacs manacs similars a la Majora's Wrath, teletransportant-se amb els seus poders amb astcia i atacant covardament Link per darrera. A les primeres fases del combat va atacar amb rfagues mgiques, com Ganondorf, Phantom Ganon, i Agahnim, per a diferencia d'aquests, les seves rfagues no poden ser retornades contra ell.

Els que hagin vist les pelculles de Harry Potter notaran que Zant t un aspecte similar al del malvat antagonista i arxienemic de Harry, Lord Voldemort. Ambds tenen cares pllides, amb ulls vermells que brillen intensament, sense cap nas visible i amb narius de serp. Tamb el casc que porta per ocultar la seva cara s similar a les dels Cavallers de la Mort que segueixen Voldemort.

 Curiositats .
 Hi ha una teoria que diu que Zant va ser posset per Ganondorf i aquest era el motiu pel qual el Twili es comportava d'aquella manera al Palace of Twilight. Segons aquesta teoria, Zant mostra accions en el seu cos que demostren sofreix una possessi per part de Ganon, de manera que serpenteja i es corba en posicions que sn altrament humanament impossibles. Tamb sofreix un canvi de veu drstic que deu ser similar al dels ssers possets, amb una veu diferent de les escenes anteriors on ell la tenia ms greu i amenaadora. La teoria es confirma quan Ganon manifesta que posaria el seu poder dins de Zant quan es trobs amb aquest, per s possible que quan Ganon contacta amb el cos de Zant amb la seva esfera d'energia, el posses i el converts en un alter ego seu.

 Una altra teoria s que, quan Ganondorf posa el seu poder dins de Zant, aquest creu que el poder novament obtingut s simplement seu per utilitzar quan ho desitgi, i en els seus mltiples intents d'empunyar-lo, es tornaboig.

 Mant ocultes les seves mans sota les mnigues durant gaireb tot el joc, excepte quan ha de reanimar Stallord. Les seves mans sn negres com les dels Twili, la seva raa.

 s el primer gran antagonista de la saga que dna a Link un Heart Container.

 Aparicions .

 Twilight Princess .

 Super Smash Bros. Brawl .

Zant tamb apareix com a trofeu a Super Smash Bros. Brawl. Les seves lectures de descripci de trofeu sn:
Angls:;
 The self-proclaimed King of Twilight (Rei del Crepuscle). Zant is the ringleader scheming to cover Hyrule in Twilight. Zant long served under the Royal Family of the Twilight Realm. Ganon grants great power to Zant in exchange for his allegiance, and Zant makes it his ultimate goal to become the supreme leader of both light and dark.;
Catal:;
 El Rei autoproclamat del Twilight. Zant s el autor dels fets que maquina cobrir Hyrule en el Twilight (Crepuscle) . Zant fa molt de temps servia sota  les ordres de la Famlia Reial del Twilight Realm. Ganon va donar el seu gran poder a Zant a canvi de la seva fidelitat, i Zant converteix en el seu definitiu objectiu per convenir al lder suprem tant de llum com de foscor.;

 Cultura .

  Joguines . 

En Zant, juntament amb Link, Zelda i Wolf Link amb Midna varen ser replicades a miniatura de joguina de plstic  per Yujin. Aquesta replica s molt detallada, ja qu  tot detall de la roba i textura, el casc de drac, i altres com les botes sn molt ben aconseguides. El presumpte smbol Gerudo del pit de la part vermella de la tnica de Zant esta bon ben detallat, i s molt notable tamb el casc i la seva estructura.

 Vegeu tamb .

 Llista de personatges de The Legend of Zelda: Twilight Princess.
 The Legend of Zelda: Twilight Princess.
 Bosses de The Legend of Zelda.
 Invasi de Zant sobre Hyrule.

 Referncies .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134248" title="Eleccions a Gergia" nonfiltered="4590" processed="4523" dbindex="54908">
Eleccions a Gergia ofereix informaci sobre les eleccions i llurs resultats a Gergia.  
Gergia escull a nivell nacional un cap d'estat - el president - i un legislatiu. El president de Gergia s elegit per sufragi universal per un perode de cinc anys. El Parlament de Gergia (Sak'art'velos Parlamenti), tamb conegut com a Umaghiesi Sabcho (Consell Suprem) tenia 235 membres, elegit per un perode de quatre anys, 150 escons per representaci proporcional, 75 en constituncies i 10 membres representen als desplaats d'Abkhzia. Gergia t un sistema multipartidista, tot i que de moment noms hi ha un partit fort.

 Darrers resultats .
 Eleccions presidencials de 2004.
Resultats de les eleccions presidencials de 4 de gener de 2004
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left valign=top|Candidats i partits
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|%
|-
|align=left|Mikheil Saakashvili - Moviment Nacional-Demcrates (Natshhionakhuri Modraoba   Demokrathebi)
|align="right" |1,692,728
|align="right" |96.0
|-
|align=left|Teimuraz Shashiashvili
|align="right" |33,868
|align="right" |1.9
|-
|align=left|Roin Liparteliani
|align="right" |4,248
|align="right" |0.2
|-
|align=left|Zaza Sikharulidze
|align="right" |4,098
|align="right" |0.2
|-
|align=left|Kartlos Garibashvili
|align="right" |3,582
|align="right" |0.2
|-
|align=left|Zurab Kelekhsashvili
|align="right" |1,631
|align="right" |0.1
|-
|align=left|Contra tot
|align="right" |22,817
|align="right" |1.3
|-
|align=left style="background-color:#E9E9E9"|Total 82.8 % participaci, 1,762,972 votants registrats
|width="75" align="right" style="background-color:#E9E9E9"|1,762,972
|width="30" align="right" style="background-color:#E9E9E9"|100.0
|}
 Eleccions legislatives de 2004 .
Resultat de les eleccions parlamentries de 28 de mar de 2004
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left valign=top|Partits i aliances
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|%
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Escons
|-
|align=left|Moviment Nacional-Demcrates (Nats'ionaluri Modzraoba   Demokratebi,                             )
|align="right" |1,027,070
|align="right" |67.0
|align="right" |135
|-
|align=left|Oposici Dretana (Memarjvene Opozits'ia,                    )
Nova Dreta (Akhali Memarjveneebi,                    );
Indstria salvar Gergia (Mretsveloba Gadaarchens Sak'art'velos,                                  ));
|align="right" |116,282
|align="right" |7.6
|align="right" |15
|-
|align=left|Uni Democrtica pel Reviscolament (Demokratiuli Aghordzinebis kavshiri,                                 ) 
|align="right" | 
|align="right" |6.0
|align="right" |-
|-
|align=left|Partit Laborista Georgi (Sakartvelos Leiboristuli Partia,                                )
|align="right" | 
|align="right" |5.8
|align="right" |-
|-
|align=left|Moviment Llibertat (Tavisupleba,            )
|align="right" | 
|align="right" |4.2
|align="right" |-
|-
|align=left|Aliana Democrtica Nacional (Erovnul Demokratiuli Aliansi)
Partit Nacional Democrtic (Erovnul Demokratiuli Partia);
Uni de Tradicionalistes Georgians (                                ) ;
|align="right" | 
|align="right" |2.5
|align="right" |-
|-
|align=left|Jumber Patiashvili - Unitat
Unitat (Ertoba);
Lliga d'Intellectuals de Gergia;
|align="right" | 
|align="right" |2.4
|align="right" |-
|-
|align=left|Membres elegits en constituncies (Novembre 2003)
|align="right" | 
|align="right" | 
|align="right" |75
|-
|align=left|membres representants als desplaats d'Abkhzia
|align="right" | 
|align="right" | 
|align="right" |10
|-
|align=left style="background-color:#E9E9E9"|Total
|width="75" align="right" style="background-color:#E9E9E9"|1,518,751
|width="30" align="right" style="background-color:#E9E9E9"| 
|width="30" align="right" style="background-color:#E9E9E9"|235
|-
|align=left colspan=4|Font: Wikipedia Alemanya i Civil.ge.
|}

Enllaos externs.
Arxiu d'eleccions d'Adam Carr;
Comissi Electoral central de Gergia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134249" title="Literatura komi" nonfiltered="4591" processed="4524" dbindex="54909">
Literatura komi s la literatura feta en llengua komi.

Els primers intents d'escriure en komi daten dels segles XVI i XVII, amb l'escriptura antiga prmica de Maly Perm, per a finals del XVIII es van publicar alguns texts komis en alfabet cirllic. El 1813 es public la gramtica komi ms antiga que es conserva, Zyrjanska grammatika, per A. Flerov (sobrenom del seminarista komi Kozlov). A mitjans del segle XIX molts erudits s'interessaren per la seva llengua i tradici orals, molt rica en conte, canons i proverbis. El filleg finlands Matthias Castrn els compos Elementa grammaticae syrjaenae (1844), mentre Ferdinand Johann Wiedemann continuava la tasca publicant la Grammatika der syrjanischen sprache (1884) i Syrjanisch-Deutsches wrterbuch (1880). Aix facilitaria la normalitzaci de les parles permianes, que tamb foren continuades per treballs de fillegs russos (Anders Jans Sjgren, N. Nadezhdin, G. Lytkin). Alhora, aparegu el fundador de la literatura komi, el poeta progressista Ivan Alexeievitx Kuratov (1839-1875), cantor de l'opressi del poble komi.

Des del 1918 aparegueren els primers treballs en llengua komi, merc la creaci del diari Zyrianskaia Zhizn (1919) i l'organitzaci el 1920 de la Casa de Publicacions Komi i l'Escola Nacional Komi, aix com la revista Ordym (El cam), ms tard coneguda com a Voyvyv Kodzuv (Estrella del Nord). Els pioners de la literatura komi sn els poetes i dramaturgs Nebdinsa Vittor (V. A. Savin, 1888-1943); Mikhal Lebedev (1887-1951), autor de la primera comdia musical komi, Nastuk (1928), Tima Ven' (V. T. Christalev, 1890-1939) i Illia Vas' (1895).

Destacaren en els anys 30 G. A. Fedorov (1909-?), I. V. Iz'iurov (1910-?), I. I. Pystin (1907-1951); P. G. Doronin (1904-1967) i Vassily Jukhnin (1906-1960). Durant la Segona Guerra Mundial molts moriren al front, com A. P. Razmyslov (1915-1943), V. I. Elkyn (1912-1942), V. P. Latkin (1907-1942), I. N. Simakov (1906-1943) i I. A. Osipov (1911-1942). D'altres, com S. A. Popov (1913), S. I. Ermolin (1914-1961), N. M. Diakonov (1911) i Ivan Vavilin (1911), sobrevisqueren.

En els anys seixanta destacaren A. A. Lyiurov (1923), V. A. Xiriajev (1926), i P. F. Xakhov (1931). S. A. Rotxev (1909) escriv una trilogia pica sobre la guerra civil al Petxora, I. G. Toropov (1928), G. A. Jushkov (1939) i A. E. Vanee (1933). Posteriorment aparegueren A. A. Vezhev (191), V. A. Latysheva (1933), A. K. Mykushev (1926) i A. N. Fedurova (1912).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134255" title="Espai8" nonfiltered="4592" processed="4525" dbindex="54910">
Espai8 s un videojoc gratut per a jugar en lnia, creat pel programa de televisi per a joves, 3xl.net. Va tenir una molt bona acollida inicial, fet que va propiciar l'organitzaci de diverses trobades de jugadors i fins i tot, un concurs de MR-MISS Espai8.

Des de fa un parell d'anys, el joc s'ha quedat estancat en un procs de decadncia que ha passat per diverses etapes en les quals alguns dels principals jugadors del moment van abandonar el joc al mateix temps. La darrera fuga massiva es va produir en l'anomenat "Apocalipsi" que van realitzar els propis jugadors tirant tots els planetes que existien aleshores al Sol, la qual cosa va eliminar els escenaris histrics del joc, els supervivents de la poca d'esplendor d'Espai8.


==Les tribus==
Cada jugador ha d'escollir una tribu, per al seu personatge.
NAGASAWOCS;
Sn una raa de samurais. Als inicis del joc tenia hiperpoblaci, ja que la seva descripci feia d'ells una tribu atractiva, i molts dels primers jugadors la van triar. Aix els don confiana i poder als inicis, i degut a la personalitat d'alguns d'ells, els nagasawocs van adoptar una postura prepotent i imperialista (parlaven de l'Imperi Nagasawoc", per amb el temps i en part per culpa tant de la seva prpia actitud com del fet que molts d'ells eren joves i inexperts van acabar ofegats i destruts per les altres tribus). Jugadors sispliencs, bartissaris i curians intervingueren en el seu extermini. A ms, la resta de tribus solen burlar-se d'ells, com a venjana per la seva prepotncia passada i la seva relativament senzilla destrucci. Pocs jugadors destaquen entre ells, per es podrien mencionar NO_PASARAN, Molomucho, Darthgoku, Keitaro, Yu-Gy, Delar_Khan, domenecmr.
CURIANS;
En els inicis aquesta tribu es va forjar una enemistat amb els mergans, antagonistes per naturalesa seva, per diverses aliances al llarg del temps acabaren configurant un mapa on s'enfrontaven directament amb els Nagasawocs. Molts dels seus habitants s'han caracteritzat per no aturar-se davant de res per tal d'acomplir els seus objectius, cosa que els fa odiats i temuts a parts iguals. Sense cap mena de dubte, la raa que ms bons jugadors ha tingut. Famosos curians inclouen: (originaris de Nmant) Quantic, Ferreroti, Ferri64, Aldebaran, Thony5_bcn, Merovingi, Kpull, Narum, Urikhort, Lastre, Espiando, Jotgi, Fidetido, Arekusu. (Grmant) Surinach, Danish, Ossegu, Bilx14, Leningrad . (Blmant) Genghis, Atridas, Newigold, Ashtarte, Hocotate.
MERGANS;
Enemics histrics dels Curians, van rebre ajud total dels aliats bartissaris en la guerra Mergano-Curiana. Tamb han tingut histries intermitents d'aliana amb els nagasawocs. Finalment, i com totes les tribus, s'han anat dissolent fins a l'era actual de relativa pau i apatia amb tothom. Sempre s'han caracteritzat per tenir un dels frums ms vius del joc, encara que aix en realitat no sigui ms que una gran quantitat de missatges i firmes grfiques de gran qualitat. Personatges a destacar: REDDO, Magometal, Red-Herring, Kupon19, Thaya, Ofelia, Akasha, Quel_Thalas, Airin_Reika, Steevy. (Grmant) Wowowowo, TIBU_1701, Jimyborton, emata.
BARTISARIS;
Pot ser considerada com la segona millor raa del joc. Als inicis del joc van arribar a ser competncia directa dels curians. Tot i que amb el temps van guanyar en passivitat, l'poca daurada illumina el qu va ser una gran raa. Cal considerar jugadors de gran qualitat com: (Nmant) Rotx, Bandagl, dsman, mrtlpzlns, Magma, Davs, Iarmaethor.
SISPLIENCS;
Molts jugadors se senten identificats amb ells, ja que els sispliencs representen a la poblaci jove i amb ganes de gresca. Entre ells tamb destaquen personalitats com Darkness, Emus, Croketa, Sesag, Isaacrt, Ona367 jugadors/es que van representar un punt d'inflexi en el joc.
ENATRESOS;
Tot i que al inici del joc, van ser els creadors dels primers programes (Blmant), aviat desapareixeren. En general, sempre han estat en un segon pla, i han sigut una raa conquistada. Grups de terroristes, utilitzaren el N3TK com a base d'operciones per a fer atacs i provar programes nous. Potseriorment, amb el naixement de N3TK22, aquest fou colonitzat per una aliana de lagasawocs i halnicians i ms tard va intentar ser llenat per mergans i va acabar caient per culpa de terroristes sense raa. Personatges a nombrar: Pokeviktor (que esdevingu administrador del joc, ms tard).
BINKORITES;
Anomenats vulgarment, com "els llangardaixos d'Espai8" van ser una gran tribu als seus inicis. I encara que mai van arribar a destacar, el seu planeta inicial (Bnkor) va ser un dels planetes que va resistir ms i el seu govern va passar per mans: binkorites, curianes, sisplienques i incls halniciano-lagasawokes (a l'Imperi halnici de Nmant), fins que va ser llenat pel zartisari Trebla14. Entre ells destaquen personatges com: Dimarts14, chi11, itachi_8.
HALNICIANS;
Amants de l'aire i de tots els objectes que tinguin a veure amb volar. Els halnicians han sigut en general una raa ms i sovint una raa conquistada. Halnic va caure enseguida, per planetes com Hlnic12 a mans de p4triot i ssorgatem o Hlnic17 (en mans de pbassal i d'altres) van arribar a donar la talla. El mateix succea amb Flnic que va caure rpidament per amb l'arribada de nous jugadors van aconseguir dominar el segent planeta, Flnic10, durant 2 anys d'intenses arribades de "clons" i "terroristes"; aix va ser possible gracies a uns dels ms destacats jugadors halnicians, jugadors com: rubenmh777, tornarem, hiei_76, chr888sf, p4triot, ssorgatem, entre d'altres que tamb van contribuir a ajudar-los.

Com jugar.
Un cop seleccionada una raa, cal comprar robots amb els 2.000 gurs inicials i esperar uns quants gnmons (unitat de temps d'Espai8. Els gnmons ara passen aleatriament) a tenir 2.500 gurs. Amb els 2.500 gurs aconseguits, cal comprar-se el TV -televot- que servir per a tenir el rang d'elector.
Una vegada s'aconsegueix el televot, podem comprar naus d'atac, que ens serviran per atacar enemics i destruir-li les defenses o fins i tot el televot. Tamb naus de crrega, que serviran per comerciar i, junt amb les naus d'atac, robar gurs als enemics als que ataquem.
Tambe tindrem dret a vot sobre cualsevol persona que tingui televot al nostre sector.

Pujar al Consell.
Pujar al Consell s l'objectiu que tot habitant normal t de per s. Hi ha dos maneres d'aconseguir-ho.

Governador: Ser Governador no s fcil. Cal aconseguir ser l'habitant ms votat de la zona o sector.
Magnat: Per ser Magnat noms cal ser el ms ric del sector, objectiu ms senzill que l'anterior.

El Consell est format per 20 membres que voten un Cornac que s el mandatari suprem del planeta. Aquest t poder per moure'l (a canvi de tecs o energia), aplicar els impostos i impostos especials i comprar CAI, entre altres coses.

Per sortir elegit de Cornac cal tenir un mnim de quatre vots. De no ser aix, el Cornac elegit ser el ms ric del Consell.

Formes de Consell.
De l'Octgon Magntic (reuni que van mantenir els organitzadors d'Espai8 amb els 8 cornacs ms rics del joc) en van sortir una srie de mesures, de les quals, la ms destacable sn les formes de Consell.

Ara, al Consell, el Cornac pot elegir la seva forma. s a dir, pot ser un Consell democrtic, en el que tant els governadors com magnats tenen poder de vot, un consell en el que noms hi tinguin dret de vot els Governadors o Magnats o un Consell en el que el Cornac n's l'nic membre, per lo que l'nica manera de treure'l del poder s petant-li el televot.

Enllaos externs.
http://www.espai8.com Espai8;
http://galeon.com/halnic12/historia.htm  Cronologia de Hlnic 12 des de la seva creaci fins el sideri 90, per ssorgatem;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134267" title="Futbol a Bolvia" nonfiltered="4593" processed="4526" dbindex="54911">
 Histria .
A Bolvia, el futbol entra amb el ferrocarril a partir de 1896. El primer club fou l'Oruro Royal, fundat el 26 de maig de 1896.

L'any 1911, Prefectura del Departament de La Paz organitz la primera competici de futbol del pas. Fou anomenada Copa Prefectural. Foren convidats els primers equips representatius del futbol bolivi i The Strongest fou el campi.

El 22 de febrer de 1914 es fund la "La Paz Foot-Ball Association". Aquest fou el primer organisme futbolstic organitzat del pas. Fou primer president Max de la Vega. El 12 de setembre de 1925 es cre la Federaci Boliviana de Futbol. La lliga de La Paz fou la competici ms important del pas fins l'any 1954, en qu es transform en el Torneo Integrado, amb equips de La Paz, Cochabamba i Oruro, i el 1958 en Torneo Nacional, amb representants de tot el pas.

Pel que fa als clubs, a la ciutat del La Paz destacaren The Strongest (1908), Bolvar (1925), C. Colegio Militar, C. Ferroviario, Nimbles Sport Club i Club Ayacucho. A la resta del pas destacaren clubs com San Jos (1942), Blooming (1946), Wilstermann (1947), Destroyers (1948), Oriente Petrolero (1955), Guabir (1962) o Real Santa Cruz (1962).

 Competicions .
Campionat bolivi de futbol;
Copa Simn Bolvar;
Campionat de La Paz de futbol;
Torneo Nacional de Ftbol de Bolvia;

Principals clubs.


Jugadors destacats.


Principals estadis.
 Estadi Hernando Siles (La Paz);
 Estadi Ramn Aguilera Costas (Santa Cruz de la Sierra);
 Estadi Flix Capriles (Cochabamba);
 Estadi Olmpico Patria (Sucre);

 Articles relacionats .
 Federacin Boliviana de Ftbol;

 Enllaos externs.
 Futbol bolivi;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134268" title="Campionat bolivi de futbol" nonfiltered="4594" processed="4527" dbindex="54912">
El campionat bolivi de futbol, actualment anomenat Lliga de Futbol Professional Bolivi, s la mxima competici futbolstica de Bolvia.

 Histria .
Amb anterioritat a la creaci del campionat nacional bolivi la principal competici al pas fou el campionat de La Paz de futbol. Aquest s'inici l'any 1914 i es perllong fins l'any 1953. Tot i que noms hi prenien part clubs de la capital, era considerat el campionat oficis de Bolvia. Des de 1950 es campionat esdevingu semiprofessional.

L'any 1954, la lliga de La Paz es convert en Torneo Integrado, amb la participaci d'equips de Cochabamba i Oruro, a ms de La Paz. El 1958 es convert en Torneo Nacional, amb representants de tot el pas. Entre 1960 i 1976, la final del campionat nacional fou coneguda com Copa Simn Bolvar.  El 1977 es cre el campionat professional de futbol.

 Historial .
 Torneig Integrat .
1954 CD Ltoral;
1955 San Jos;
1956 Bolvar;
1957 Always Ready;

 Campionat Nacional .
1958 Jorge Wilstermann;
1959 Jorge Wilstermann;
Copa Simn Bolvar
1960 Jorge Wilstermann;
1961 Deportivo Municipal;
1962 no es disput;
1963 Aurora;
1964 The Strongest;
1965 Deportivo Municipal;
1966 Bolvar;
1967 Jorge Wilstermann;
1968 Bolvar;
1969 CD Universitario de La Paz;
1970 Chaco Petrolero;
1971 Oriente Petrolero;
1972 Jorge Wilstermann;
1973 Jorge Wilstermann;
1974 The Strongest;
1975 Guabir;
1976 Bolvar;
Lliga de Futbol Professional Bolivi
1977 The Strongest;
1978 Bolvar;
1979 Oriente Petrolero;
1980 Jorge Wilstermann;
1981 Jorge Wilstermann;
1982 Bolvar;
1983 Bolvar;
1984 Blooming;
1985 Bolvar;
1986 The Strongest;
1987 Bolvar;
1988 Bolvar;
1989 The Strongest;
1990 Oriente Petrolero;
1991 Bolvar;
1992 Bolvar;
1993 The Strongest;
1994 Bolvar;
1995 San Jos;
1996 Bolvar;
1997 Bolvar;
1998 Blooming;
1999 Blooming;
2000 Jorge Wilstermann;
2001 Oriente Petrolero;
2002 Bolvar;
2003 Apertura The Strongest;
2003 Clausura The Strongest;
2004 Apertura Bolvar;
2004 Clausura Oriente Petrolero (1);
2005 Adecuacin Bolvar;
2005 Apertura Blooming;
2006 Clausura Bolvar;
2006 Segundo Torneo Jorge Wilstermann;
2007 Apertura Real Potos;
2007 Clausura San Jos;

(1) The Strongest guany el torneig clausura inicialment en derrotar l'Oriente Petrolero; posteriorment fou sancionat per alineaci indeguda i Oriente fou proclamat campi.

 Enllaos externs .
RSSSF;



Categoria :Competicions futbolstiques bolivianes











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134269" title="Torneo Nacional de Ftbol de Bolvia" nonfiltered="4595" processed="4528" dbindex="54913">
El Torneo Nacional de Futbol, fou un campionat futbolstic de Bolvia que enfrontava seleccions de ciutats i que es disput a intervals irregulars.

 Historial .
1926 Cochabamba;
1927 Potos;
1928 Cochabamba;
1929 Oruro;
1931 Cochabamba;
1936 Tarija i La Paz;
1937 La Paz;
1939 Cochabamba;
1941 La Paz;
1942 Sucre;
1943 La Paz;
1944 Sucre;
1945 Cochabamba;
1947 Cochabamba, Potos i Pulacayo;
1948 Cochabamba i La Paz;
1950 La Paz;
1952 Cochabamba;
1954 La Paz;
1959 Oruro;

 Palmars .
 8 ttols: Cochabamba;
 7 ttols: La Paz;
 2 ttols: Oruro;
 2 ttols: Potos;
 2 ttols: Sucre;
 1 ttol: Pulacayo;
 1 ttol: Tarija;

 Enllaos externs .
RSSSF;

Categoria :Competicions futbolstiques bolivianes
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134270" title="Copa Simn Bolvar" nonfiltered="4596" processed="4529" dbindex="54914">
La Copa Simn Bolvar s una competici futbolstica boliviana. S'inici el 1960 i fins el 1976 es disputava per decidir el campionat nacional. Des de 1989 s disputada pels equips de segona divisi i els campions ascendeixen a primera divisi.

 Historial .
 Campionat nacional .
1960 Jorge Wilstermann;
1961 Deportivo Municipal;
1962 no es disput;
1963 no es disput;
1964 The Strongest;
1965 Deportivo Municipal;
1966 Bolvar;
1967 Jorge Wilstermann;
1968 Bolvar;
1969 CD Universitario de La Paz;
1970 Chaco Petrolero;
1971 Oriente Petrolero;
1972 Jorge Wilstermann;
1973 Jorge Wilstermann;
1974 The Strongest;
1975 Guabir;
1976 Bolvar;
1977 - 1988 no es disput;
 Campionat de segona divisi .
1989 Enrique Happ;
1990 Universidad;
1991 Enrique Happ;
1992 Enrique Happ;
1993 Real Santa Cruz;
1994 Stormers;
1995 Municipal;
1996 Blooming;
1997 Real Potos;
1998 Unin Central;
1999 Atltico Pompeya;
2000 Iberoamericano;
2001 San Jos;
2002 Aurora;
2003 La Paz FC;
2004 Destroyers ;
2005 Universitario de Sucre;
2006 Municipal Real Mamor;
2007 Guabir;

 Enllaos externs .
RSSSF;



Categoria :Competicions futbolstiques bolivianes
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134271" title="Campionat de La Paz de futbol" nonfiltered="4597" processed="4530" dbindex="54915">
El campionat de La Paz de futbol fou la mxima competici futbolstica boliviana fins la creaci del Campionat Nacional. Hi participaven clubs de la ciutat de La Paz.

 Historial .
 Campionat amateur .


 Campionat semiprofessional .
1950 Bolvar ;
1951 Always Ready ;
1952 The Strongest;
1953 Bolvar;

 Enllaos externs .
RSSSF;

Categoria :Competicions futbolstiques bolivianes
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134273" title="Club The Strongest" nonfiltered="4598" processed="4531" dbindex="54916">


The Strongest s un club de futbol, bolivi de la ciutat de La Paz.

Histria.
El club The Strongest va iniciar la seva vida el 8 d'abril de 1908 sota la denominaci The Strong Football Club i ms tard esdevingu The Strongest Football Club. Guany el seu primer campionat el 1911. L'any 1930 inaugur l'estadi Hernando Siles, amb una victria per 4-1 contra l'Universitario. El 1965, The Strongest particip a la seva primera Copa Libertadores, assolint la primera victria internacional d'un club bolivi en competici oficial en derrotar el Deportivo Quito. 

El fet ms desgraciat de la histria del club s el conegut com la tragdia de Viloco. El setembre de 1969 el club disput un partit a Santa Cruz, organitzat per la Asociacin Crucea de Fubol. En el dia de tornada el 26 de setembre, el mateix dia que esclat un cop militar al pas, l'avi que transportava els jugadors de tornada es va estavellar a una rea rural anomenada Viloco. Tots els passatgers van morir. Pel que fa al club els morts foren: Eustquio Ortuo (entrenador), Jos Aylln (mnager), Felipe Aguilar (staff); i els jugadors Armando Angelacio, Hernn Andretta, Orlando Cceres, Juan Iriondo, Jorge Durn, Julio Daz, Hctor Marchetti, Angel Porta, Jorge Tapia, Ernesto Villegas, Germn Alczar, Eduardo Arrig, Oswaldo Franco, Ral Farfn, Oscar Flores i Digenes Torrico. 

Els seus colors sn el groc i el negre.

 Estadis .
L'estadi del club s el Rafael Mendoza Castelln, amb capacitat per a 15.000 espectadors. Tamb disputa molts dels seus partits a l'estadi Hernando Siles (l'estadi nacional de Bolvia), amb capacitat per a 52.000.

 Palmars .
8 Campionat bolivi de futbol: 1964, 1974, 1977, 1986, 1989, 1993, Apertura 2003, Clausura 2003;
14 Campionat de La Paz de futbol: 1914, 1916, 1917, 1922, 1923, 1924, 1925, 1930, 1935, 1938, 1943, 1945, 1946, 1952;
1 Copa AeroSur: 2007;

 Enllaos externs .
  Web oficial del club;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134276" title="Soldeu" nonfiltered="4599" processed="4532" dbindex="54917">
Soldeu s un poble de la parrquia de Canillo, a Andorra.

Est situat a la vessant nord de la vall del riu Valira d'Orient, a una altitud de 1710 metres. Es troba als peus de l'estaci d'esqu de Soldeu-El Tarter (Integrada al domini esquiable de Grandvalira), i la seva activitat est essencialment enfocada al negoci de la neu. 

La festa major se celebra el 7 de juliol.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134277" title="Club Bolvar" nonfiltered="4600" processed="4533" dbindex="54918">


El Club Bolvar s un club de futbol, bolivi de la ciutat de La Paz.

 Histria .
El Club Bolvar es fund el 12 d'abril de 1925 a la ciutat de La Paz amb el nom d'Atltico Literario y Musical Bolvar, escollint el blau cel per al seu uniforme. Fou el primer president Humberto Bonifacio.

Ingress a la segona divisi de La Paz el 1926. s el club amb ms ttols del futbol bolivi. El 1965, per, va descendir a la categoria "B", per tornar a la mxima categoria la temporada segent.

A nivell internacional, el Club Bolvar fou el segon club del futbol bolivi que arrib a disputar una final d'una competici internacional. Fou a la Copa Sud-americana del 2004, on fou derrotat pel Boca Juniors.

 Estadis .
L'estadi del Club Bolvar s el Libertador Simn Bolvar, tot i que sovint utilitza l'estadi Hernando Siles.

 Jugadors destacats .
 Victor Agustin Ugarte;
 Carlos Aragones;
 Erwin Romero;
 Juan Gregorio Gallo;
 Carlos Lopez;
 Jorge "Coqui" Hirano;
 Fernando Salinas;
 Miguel Angel Rimba;
 Marco Etcheverry;
 Julio Csar Baldivieso;
 Carlos Borja;
 Vladimir Soria;
 Erwin Sanchez;
 Marco Antonio Sandy;

 Palmars .
19 Campionat bolivi de futbol: 1956, 1966, 1968, 1976, 1978, 1982, 1983, 1985, 1987, 1988, 1991, 1992, 1994, 1996, 1997, 2002, Apertura 2004, Apertura 2005, Apertura 2006.
8 Campionat de La Paz de futbol: 1932, 1937, 1939, 1940, 1941, 1942, 1950, 1953.

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134278" title="Club Aurora" nonfiltered="4601" processed="4534" dbindex="54919">


El Club Aurora s un club de futbol, bolivi de la ciutat de Cochabamba.

Histria.
El Club Aurora va ser fundat el 27 de maig de 1935.

 Jugadors destacats .
 Julio Csar Baldivieso;

 Palmars .
1 Campionat bolivi de futbol: 1963;
1 Copa Simn Bolvar (segona divisi): 2002;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134279" title="Club San Jos" nonfiltered="4602" processed="4535" dbindex="54920">


El Club San Jos s un club de futbol, bolivi de la ciutat d'Oruro.

Histria.
El club San Jos va ser fundat el 19 de mar de 1942, al voltant del campament miner de la Mina San Jos, impulsat per l'administrador Harry A. Keegan, que en fou primer president.

Aquell mateix any es va inscriure a lAsociacin de Ftbol de Oruro. En aquella competici coincid amb el deg del futbol bolivi, l'Oruro Royal, a ms de Bolivar Nimbles, American de Machacamarca, Internacional, Ingenieros de la Facultad Nacional de Ingenieria i White Stars. El San Jos fou el primer campi.

Ha estat campi oficial del Torneo Integrado el 1956 i de la lliga professioanl el 1995.

 Palmars .
3 Campionat bolivi de futbol: 1956, 1995, 2007 (Clausura);
1 Copa Simn Bolvar (segona divisi): 2001;

 Enllaos externs .
 Web no oficial del club;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134283" title="Bellve (Torrefeta i Florejacs)" nonfiltered="4603" processed="4536" dbindex="54921">
Bellve s una entitat de poblaci del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra.

Est situat a l'est de la capital del terme, Torrefeta. A l'any 2005 tenia 52 habitants censats.

L'economia tradicionalment s'ha basat en l'agricultura de sec (cereals, ametllers, olivera i vinyes), la ramaderia ovina, porcina i d'aviram.

Llocs d'inters.

Antiga casa senyorial;
Esglsia neoclssica;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134284" title="El Far (Torrefeta i Florejacs)" nonfiltered="4604" processed="4537" dbindex="54922">
El Far s una entitat de poblaci del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra.

Est situat sobre un tur a l'extrem oriental del terme municipal. A l'any 2005 noms tenia 4 habitants censats.


Llocs d'inters

Nucli antic deshabitat.
Runes de l'esglsia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134285" title="Florejacs" nonfiltered="4605" processed="4538" dbindex="54923">

Florejacs s una entitat de poblaci del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra.

Est situat a l'extrem occidental del terme. El nucli antic conserva l'estil medieval de carrers estrets i entortolligats.

Va formar un municipi independent fins la fusi amb Torrefeta, el 1972. L'antic terme incloa els pobles de Gra, Granollers de Segarra, la Morana, Palou de Sanaja, Sant Mart de la Morana, Selvanera i les Sitges.

Histria.
El nom (que significa "fortalesa de les flors") ve d'una traducci ibera, ja que la zona est poblada des de la prehistria. Els romans van canviar el topnim i van fer-hi assentaments temporals per no va ser fins l'Edat Mitjana que el poble va adquirir pes, amb la presncia dels senyors feudals de les cases d'Agull i Pils. La muralla del castell servia de lmit de la poblaci, fins que el creixement demogrfic va obligar a construir cases fora dels murs. En poca contempornia pateix el despoblament rural tpic de la regi, amb una forta emigraci cap a la ciutat.

Llocs d'inters.
Castell de Florejacs, amb una torre de defensa i convertit en una casa senyorial.
Esglsia neoclssica de Santa Maria.
Castell de les Sitges, fora del nucli.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134286" title="El Llor" nonfiltered="4606" processed="4539" dbindex="54924">
El Llor s una entitat de poblaci del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra.

Est situat a la zona de llevant del terme municipal, a 522 metres d'alada. Al 2006 tenia 61 habitants.

 Llocs d'inters .

Nucli tancat, d'estil medieval, al peu de les runes del castell.
Esglsia parroquial de Sant Juli amb un absis romnic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134287" title="La Morana" nonfiltered="4607" processed="4540" dbindex="54925">
La Morana s una entitat de poblaci del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra.

Est situat a l'oest de Guissona, prop del lmit del terme municipal. Tenia 69 habitants a l'any 
2006.

s esmentada a l'acta de consagraci de l'esglsia de Guissona, de l'any 1099.

 Llocs d'inters .
 Muralles i portalada;
 Casa senyorial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134288" title="Palou (Torrefeta i Florejacs)" nonfiltered="4608" processed="4541" dbindex="54926">
Palou o Palou de Sanaja s una entitat de poblaci del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra.

Est situat al sector septentrional del terme. Al 2005 tenia 73 habitants.

 Llocs d'inters .
Casa senyorial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134289" title="Sant Mart de la Morana" nonfiltered="4609" processed="4542" dbindex="54927">
Sant Mart de la Morana s una entitat de poblaci del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra. El 2001 tenia 22 habitants.

Est situat al sud del nucli de La Morana.

 Llocs d'inters .
Casal de Can Sala;
Restes de l'antic priorat de Tauladells, a l'oest del nucli;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134290" title="Sed" nonfiltered="4610" processed="4543" dbindex="54928">
Sed s una entitat de poblaci del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra.

A la dreta del Si, s un petit nucli a la zona sud del terme i a l'est de l'entitat de Riber. Al 2005 tenia 136 habitants censats.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134291" title="Selvanera" nonfiltered="4611" processed="4544" dbindex="54929">
Selvanera s una entitat de poblaci del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra.

Est situat a l'extrem nord del terme. Comptava amb 66 habitants al 2005.

Llocs d'inters .
Antiga casa senyorial;
Esglsia construda al 1797;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134292" title="Tallada" nonfiltered="4612" processed="4545" dbindex="54930">

La Tallada s una entitat de poblaci del municipi de Sant Guim de Freixenet, a la comarca de la Segarra.

s un petit poble del sector ms meridional, al peu de les runes del Castell de la Tallada.

 Llocs d'inters .

Runes del Castell de La Tallada.
Esglsia de base romnica.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134293" title="Pallerols (Talavera)" nonfiltered="4613" processed="4546" dbindex="54931">
Pallerols s una entitat de poblaci del municipi de Talavera, a la comarca de la Segarra.

Est situat al nord del terme municipal, a prop d'un asentament iber i rom. A l'any 2005 tenia 66 habitants censats.

Llocs d'inters

Esglsia romnica de Sant Jaume de Pallerols, amb elements gtics.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134294" title="Alan III de Bretanya" nonfiltered="4614" processed="4547" dbindex="54932">
Alan III de Rennes (997 - 1 d'octubre, 1040) fou duc de Bretanya des del 1008 fins a la seva mort. Era fill del Duc Jofr I i Havise de Normandia. Alan es cas amb Berta de Blois i tingu com a mnim dos nens: Conan, que fou el seu successor, i Havise de Bretanya, que es casaria amb Hoel de Cornwall. Emma de Bretanya, que fou muller de Robert de Bruges i mare de Robert de Brusse tamb es considera que fou filla d'Alan III. El seu fill s l'avantpassat de la Casa dels Bruce d'Esccia.

Alan III excerc com a tutor de Guillem II de Normandia quan el seu pare mor i encara era menor d'edat.

Alan III mor enverinat el dia 1 d'octubre de l'any 1040.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134295" title="Cellers (Tor)" nonfiltered="4615" processed="4548" dbindex="54933">
Cellers s una entitat de poblaci del municipi de Tor, a la comarca de la Segarra.

Est situat a la zona sur-oriental del terme municipal.

Llocs d'inters

Monestir romnic de Sant Celdoni.
Sant Ermenter de Cellers, amb tres absis en creu.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134296" title="Gramuntell" nonfiltered="4616" processed="4549" dbindex="54934">
Gramuntell, antigament coneguda com Agramuntell s una entitat de poblaci del municipi de Ribera d'Ondara, a la comarca de la Segarra.

Est situat sobre un tur al sud-oest del terme municipal.

Llocs d'inters

Restes del Castell.
Esglsia de base romnica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134297" title="Marca de Galles" nonfiltered="4617" processed="4550" dbindex="54935">
La Marca de Galles o Marca gallesa s una rea al llarg de la frontera entre Anglaterra i Galles a l'illa de la Gran Bretanya. El terme s'utilitz per primera vegada durant l'edat mitjana quan el Regne d'Anglaterra s'expand ms a travs del territori galls tradicional.

Avui Marca de Galles s un terme que descriu els comtats al llarg de la frontera amb Galles, principalment els del costat angls de la frontera tot i que no s un terme oficial. Principalment, els comtats que pertanyen a la Marca de Galles sn Cheshire, Shropshire, Herefordshire i Monmouthshire (un comtat galls). La meitat occidental de Gloucestershire (Anglaterra), aix com Flintshire i Wrexham (Pas de Galles), tamb sn inclosos.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134298" title="Montlle" nonfiltered="4618" processed="4551" dbindex="54936">

Geografia:
 Montlle: cim del municipi d'ger (Noguera).
 Montlle: cim del municipi de Guixers (Solsons).
 Montlle: entitat de poblaci del municipi de la Ribera d'Ondara (Segarra).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134299" title="Sant Pere dels Arquells" nonfiltered="4619" processed="4552" dbindex="54937">
Sant Pere dels Arquells s una entitat de poblaci del municipi de Ribera d'Ondara, a la comarca de la Segarra.

Est situat al centre del terme, al fons de la vall d'Ondara. Es va fundar al voltant d'un monestir filial del de Santa Maria de l'Estany. Va ser un municipi independent fins a la fusi amb Sant Antol i Vilanova. L'antic terme incloa els pobles de Brian, els Hostalets, Montfar, Montlle, Montpalau i Pomar.

Llocs d'inters.

Esglsia gtica de Sant Pere dels Arquells, amb moltes modificacions.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134300" title="Rubinat" nonfiltered="4620" processed="4553" dbindex="54938">
Rubinat, antigament conegut com Rabinat, s una entitat de poblaci del municipi de Ribera d'Ondara, a la comarca de la Segarra.

Est situat a l'oest de la capital del terme, Sant Antol i Vilanova. Al cens del 2005 s'hi comptabilitzen 36 habitants.

Histria.
Durant la Guerra civil catalana, la Host del Consell del Principat i el castl de Cervera, amb gent de la Segarra i l'Urgell van acudir a l'encontre de Joan el Gran, que havia entrat a Balaguer, que a la vegada va enviar el seu exrcit, comandat pel seu fill illegtim Joan d'Arag, l'arquebisbe de Saragossa, i van combatre a Rubinat entre el 21 i el 22 de juliol de 1462.

Llocs d'inters.
Esglsia romnica de Santa Maria de Rubinat, amb tres naus i un campanari de gran inters.

Referncies.


Vegeu tamb.
 El Poble de Rubinat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134301" title="Festa Major de Sitges" nonfiltered="4621" processed="4554" dbindex="54939">
La Festa Major de Sitges s una festa declarada d'inters nacional per la Generalitat de Catalunya que se celebra  entre el 21 i el 27 d'Agost en honor a Sant Bartomeu apstol (24 d'agost).
Els seus actes ms tradicionals es celebren en les anomenades 36 hores dels dies 23 i 24 d'agost.


Histria.
1595: Al llibre de la Claveria de la Universitat de Sitges es recullen entre d'altres el pagament fet al rector de Sant Pere de Ribes per a fer-se crrec del serm de l'ofici de Sant Bartomeu.

1624: Els msics que van prendre part en la Festa Major van cobrar 4 lliures.

1700: Els msics de Vilafranca que prenen part en la Festa Major varen cobrar 14 lliures.

1843: Per primera vegada hi ha referncia escrita que es passegi la imatge de Sant Bartomeu per la poblaci durant la festivitat.

1847: Primera referncia escrita del Ball de les Gitanes.

1853: Per primera vegada les festes de la poblaci tenen denominaci de Festa Major i s'hi tiren focs artificials. En aquell any hi varen participar "El Ball de Sant Bartomeu", diables,  bastons, gitanes, cercolets i la Moixiganga.

1868: Referncia escrita de les participacions a la Festa Major d'almenys el Ball de Bastons, el Ball de Malcasats, el Ball de Diables, el Ball de les Criades i la Moixiganga. Per la nit hi varen haver focs artificials i ball pblic al "Teatre Vell".

1877: Es celebren dues festes majors paralleles organitzades pel Casino Prado Suburense i la Societat El Retiro a causa de la gran rivalitat entre aquestes dues entitats i un malents amb l'Ajuntament.

1886: Grcies a l'Eco de Sitges les crniques de la Festa Major es poden consultar en aquest mitj des d'aquest any.

1903: Els gegants llueixen per primera vegada la Medalla de Plata que varen guanyar l'any anterior a les festes de la Merc de Barcelona.

1908: A causa de les circumstncies estatals a la festa noms hi participen els Diables, els Bastons, els Pastorets i els Cercolets.

1918: L'Ajuntament comena a tractar la Festa Major com un reclam turstic anunciant-la a les estacions de ferrocarril de la rodalia de Barcelona.

1922: Primera aparici del "nou" Drac de Sitges. Va arribar a les 21:30 del 23 d'agost i va ser rebut per tots els balls populars a la Punta. S'estrenen quatre cabeuts: "Patufet", "Bernat", "Tecla" i "Bartomeu".

1928: Abans dels focs artificials s'inauguren les escales de la punta.

1936-37-38: A causa de la Guerra Civil Espanyola no se celebra la Festa Major. El 21 de juliol de 1936 l'Esglsia parroquial va ser saquejada per la petita imatge de "Sant Bartomeu" que es passeja pel poble va restar intacta.

1942: Els balls populars presenten "Els Gegantets" i un nou cabeut.

1945: El 5 d'agost, dia de la Verge del Vinyet, els balls populars incorporen "L'liga", que havia estat construda a "Can Figols". 

1947: Primera interpretaci de la sardana La Process de Sant Bartomeu d'Antoni Catal quan la process passa pel Cap de la Vila, tradici que perdura encara avui en dia.

1952: Es crea la Escola de Grallers de Sitges a causa de la dificultat de trobar gralles d'altres poblacions.

1956: Primera referncia de participacions exteriors importants: A la matinal varen participar "Els nens del Vendrell", el "Ball de Gitanes de Vilanova i la Geltr" i la Banda del Regiment Jan XXV.

1965: El diumenge 22 d'agost s'inauguren els nous gegants petits de Sitges que amb el temps han passat a ser coneguts com Gegants Americanos (o Cubanos).

1970: s l'ltim any que es celebren les misses solemnes completes de la viglia.

1971: Es crea la primera colla castellera de la vila: "Els Castellers de Sitges", que actuen amb camisa blava, pantal blanc i faixa negra. Aconsegueixen un pilar de quatre, el 4 de 5, el 3 de 5, la torre de 5 i el pilar de 4 aixecat per sota.

1974: Participen per primera vegada una moixiganga infantil i Els Falcons. S'estrenen els Gegants d'en Montorns que avui en dia actuen per la matinal de Santa Tecla.

1977: L'Ajuntament obliga per primera vegada a tancar els comeros el dia 24 d'agost perqu s festa local. Durant la Festa Major s'inaugura tamb l'Hort de Can Fal com a parc pblic.

1979: S'estrena la parella de Gegants Moros fets per artesans sitgetans en record dels antics Gegants Moros dels germans Querol.

1980: Per primera vegada el Ball de les Panderetes s integrat per sitgetans i no es contracta a fora. Es planteja la matinal infantil per a Santa Tecla.

1982: Primera Festa major on participa el Ball de Cintes de l'Agrupaci de Balls Populars de Sitges.

1984: Una festa conflictiva tot i la estrena de la nova guila (feta de fibra de vidre) ja que diversos balls no varen participar als actes a causa d'un polmic article escrit a L'Eco de Sitges.

1988: A causa de les crisis internes deixen de participar a la festa els Castellers de Sitges.

1991: La Generalitat de Catalunya declara la Festa Major de Sitges festa tradicional d'inters nacional. 

1993: Apareix una nova colla de castellers, la Colla Jove de Castellers de Sitges que vesteixen camisa de color vi i pantalons blancs. Avui en dia encara perduren i han realitzat un 4 de 8 com a mxima fita, tamb participen a la Festa Major.

1995: Les cmeres del Canal 33 de TVC filmen la Festa Major per al programa cultural "Tarasca". Es filma l'entrada de grallers, els balls populars i s'entrevista a Isidre Paella i al pregoner Joan Yll.

Balls populars.


Actualment el Protocol de la Festa Major de Sitges aprovat l'any 2006 a ms de conservar molts altres aspectes indica que per tal que perdurin els balls  caldr que rebin una protecci especial:
Els Gegants;
Els Gegants Moros;
Els Gegants Americanos;
Els Cabeuts;
La Colla Vella de Diables de Sitges;
El Drac;
La Colla jove de Diables de Sitges;
L'guila;
La Colla de Diables de l'Associaci de Balls Populars;

El Ball de Bastons de Sitges;
El Ball de les Panderetes de Sitges;
El Ball de les Cintes de Sitges;

El Ball de les Gitanes de Sitges;

La Colla Jove de Castellers de Sitges;
La Moixiganga de Sitges;


 Balls desapareguts.
Al llarg dels anys els segents balls no han perdurat:
Els Falcons;

Els Cavallets: Varen actuar nicament a les Festes de l'any 2005 i el frontal rebuig per part dels sitgetans envers un ball que no tenia cap tradici a Sitges, juntament a la creaci del Protocol de Festa Major, han fet que aquest ball no tingui continutat.

Actes tradicionals.
Aquests actes sn els que han perdurat durant els anys i que no es veuen alterats en els programes entre festes majors succesives .

Preg.
Es llegeix el 21 d'agost i convida els ciutadans a participar de la Festa Major.

Lliurament de la Bandera.
La rep el president o presidenta de la Comissi de Festa Major i Santa Tecla per part de l'estament eclesistic el dia 22 d'Agost.

Entrada de Gralles.
Es produeix el 23 d'agost a les 12 del migdia i donen l'inici a les anomenades 36 hores. Diverses colles de grallers de Sitges (Colla la Sitja, Colla Maricel, Escola de Grallers de Sitges i Grallers de Sitges) i d'altres invitades van fins al Cap de la Vila i interpreten diversos temes i versions amb gralla a aquesta plaa sitgetana sent un dels moments ms tradicionals de la festa. A continuaci, al mateix Cap de la Vila la cobla interpreta les sardanes Festa Major i La Process de Sant Bartomeu.

 Sortida de les Dues .
Els balls surten de la plaa de l'ajuntament i baixen el carrer Major fins al Cap de la Vila, a on fan una actuaci. Tot seguit, es balls es parteixen per anar primer uns a l'Hospital de Sant Joan i a la Residncia Les Magnlies, i els altres -tradicionalment- davant de la casa de l'alcalde. En acabant les seves actuacions els balls es creuen per anar a l'altre lloc. En els darrer anys, l'alcalde Jordi Baijet ha canviat l'actuaci a casa de l'alcalde per una exhibici a l'Hort de Can Fal.

Process de la Bandera.
Surt del domicili del president de la Comissi de Festa Major i Santa Tecla amb tots els balls populars que es dirigeixen a  la casa del pendonista de l'any. All es recull el Sant i d'all es va cap a la parrquia on el rector els rep. El tabernacle amb el sant es colloca a l'altar a punt de presidir l'ofici de l'endem.

Castell de focs.
Es llana des de la Punta i el seu espig, amb el pblic repartit al llarg del passeig martim. s possiblement l'acte ms concorregut de la festa, amb milers de visitants forasters. Posteriorment els balls populars realitzen la baixada per les escales de la punta. Habitualment quan finalitza la baixada i si la meteorologia ho permet hi ha ball per tal d'amenitzar la espera fins a la matinal.

Matinal.
Es realitza a la matinada entre els dies 23 i 24. De nou apareixen tots els balls populars i s tradicional repartir flors (nards i altres) a les noies que ho desitgin. Tamb sn tradicionals les passades de faixes en les que el pblic pot participar amb els balls populars.

Entrada d'Ofici.
Les autoritats civils, el jutge de pau, la comissi de Festa Major, el pendonista i els cordonistes i el pregoner/a surten de l'Ajuntament i acompanyats per la banda s'adrecen a la parrquia on sn rebuts pel rector i tot seguit es concelebra el solemne ofici de Sant Bartomeu.

Sortida d'Ofici.
En acabar l'ofici de Sant Bartomeu tots els balls i entremesos fan passada des del Baluard fins a la plaa de l'Ajuntament, mentre la cobla interpreta la sardana Festa Major, d'Enric Morera i la banda executa pas-dobles. 

Els pastorets, cercolets, moixiganga i la Colla Jove de Castellers de Sitges fan el seu ball muntat davant l'ajuntament, mentre els altres balls fan la seva passada. En acabar, la banda, els gegants i els cabeuts fan una segona passada. En finalitzar, els Castellers de Sitges fan una actuaci.

 Concerts .
En acabat l'ofici i a mitja tarda, la banda i la cobla fan els Concert-vermut i el Caf-concert a les entitats Prado Suburunse i Societat Recreativa el Retiro. La formaci que al mat actua en un lloc a la tarda ho fa a l'altre, i a l'inrevs.

Process d'Ofici.
Surt a la tarda, de l'esglsia parroquial, presidida per les autoritats civils i eclesistiques i el pendonista acompanyat dels cordonistes. Al tornar a la parrquia tots els balls reben el sant ballant conjuntament i les colles de foc fan una encesa. A l'esglsia el rector dirigeix unes breus paraules als assistents agraint-los la seva assistncia a la process. En acabada la process, a la plaa de l'ajuntament els gegants, l'liga i el drac s'acomiaden amb una bona ballada posant fi a les intenses 36 hores de la Festa Major sitgetana.

 Fonts i referncies.
Arxiu de Sitges;
Llibres sobre la Festa Major de Sitges;

Vil, Jofre i altres. Sitges. L'encant de la tradici Sitges: Ed. Ajuntament de Sitges, 2001.

Miquel Forns Santa Tecla, vaivens de la Festa Major petita (premi Folklore 2002)





Enllaos externs.
Web oficial de la Festa Major de Sitges;
Festes de Sitges;
Protocol de la Festa Major de Sitges;
Agrupaci de Balls Populars de Sitges;
udio: La process de Sant Bartomeu;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134302" title="Arashiyama" nonfiltered="4622" processed="4555" dbindex="54940">
Arashiyama (  ) s una zona de l'oest del municipi de Kyoto, Jap a la riba del riu Hozu (Hozugawa en japons). La muntanya que presideix la zona s el mont Atago (Atagosan, en japons). Des de fa segles s coneguda com una rea recreacional de la noblesa japonesa, que hi va impulsar la construcci de diversos temples budistes.

Algunes de les atraccions turstiques d'Arashiyama sn:
 Iwatayama Monkey Park on viuen ms de 100 micos salvatges.
Togetsukyo, el pont sobre el riu Hozu, pintat per artistes famosos al llarg dels segles.
 La tomba dels cortesans Heike Kogo de Sagano.
Tenry -ji, el principal temple de la branca Rinzai del budisme zen.

Una de les activitats ms conegudes s fer la baixada del riu Hozu en barca des de Kameoka fins a Arashiyama. Des d'Arashiyama es pota anar a Kameoka fent servir un tren turstic.

Des del centre de Kyoto es pot arribar a Arashiyama en autobs, en el tranva municipal Keifuku i amb tren (Hankyu o JR).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134303" title="Luciano Floridi" nonfiltered="4623" processed="4556" dbindex="54941">


Luciano Floridi, nascut el 16 de novembre 1964 a Roma (Itlia), s un filsof i un lgic.

 Bibliografia .
 Augmented Intelligence   A Guide to IT for Philosophers. Roma: Armando, 1996.
 Scepticism and the Foundation of Epistemology - A Study in the Metalogical Fallacies. Leiden: Brill, 1996. ;
 Internet - An Epistemological Essay. Milano: Il Saggiatore, 1997.
 Philosophy and Computing: An Introduction. London/New York: Routledge, 1999. ;
 Sextus Empiricus, The Recovery and Transmission of Pyrrhonism. Oxford: Oxford University Press, 2002.
 The Blackwell Guide to the Philosophy of Computing and Information. Oxford: Blackwell, 2003.

Enllaos externs.
Home page and articles online;
Interview for the American Philosophical Association   Philosophy And Computing Newsletter;
Biography, in English;
Biography, in Italian, from Cervelli in Fuga (Roma: Accenti, 2001);
Where are we in the philosophy of information? The Bergen podcast;
Floridi's Information Ethics, video of a workshop at NA-CAP;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134304" title="Rebelli de 1088" nonfiltered="4624" processed="4557" dbindex="54942">
La Rebelli del 1088 o Revolta del 1088 fou una revolta de nobles anglesos i s'inici desprs de la mort de Guillem el Conqueridor al voltant de Pasqua de l'any 1088. Enfront als partidaris de Robert III de Normandia i els del seu germ i rei d'Anglaterra Guillem II

Antecedents.

El rei d'Anglaterra Guillem I decid repartir els seus dos territoris, el Ducat de Normandia i el recentment conqerit Regne d'Anglaterra entre els seus dos fills grans, Guillem i Robert. El seu fill gran Robert fou Duc de Normandia i al seu segon fill Guillem, el preferit del seu pare, li toc el Regne d'Anglaterra. Tanmateix, els nobles normands tenien possessions a banda i banda del Canal de la Mnega, fet que dificult greument les seves posicions en haver de retre vassallatge a dos sobirans diferents i en aquell moment enfrontats. El cronista Orderic Vitalis escrigu:

"Qu hem de fer? Ara que el nostre senyor s mort, dos homes joves han reeixit i precipitadament han dividit la noblesa d'Anglaterra i de Normandia. Com podem servir dos senyors que sn tan diferents i distants l'un de l'altre? Si servim Robert, Duc de Normandia, dignament, ofendrem el seu germ Guillem, i estarem despullats per ell dels nostres grans ingressos i propietats a Anglaterra. D'altra banda, si obem a Guillem el Rei, el Duc Robert ens privar de totes les nostres terres heretades a Normandia.";

Finalment els nobles Decidiren unir-se per desfer-se de Guillem i unir Normandia i Anglaterra sota un rei solter, el Duc Robert. Els rebels foren dirigits pels germanastres ms vells de Guillem el Conqueridor, Od de Bayeux i Robert, Comte de Mortain, essent Od l'inspirador de la revolta.

A les files dels rebels hi havien els nobles ms poderosos d'Anglaterra: dels deu terratinents ms grans del Llibre de Domesday, sis se'n comptaven entre els rebels i geogrficament abarcaven des de Kent, controlat per Od, Northumberland, controlat per Robert de Mowbray, fins a Norfolk amb Roger Bigod, i el gran magnat Roger de Montgomery a Shrewsbury. L'estratgia dels rebels era suposar que Robert invairia Anglaterra per mar des de Normandia, i mentrestant, Ot i els altres nobles rebels provocarien la guerra a Anglaterra.

La rebelli.

Amb l'arribada de la primavera de l'any 1088, els nobles rebels saquejaren terres del rei i dels seus seguidors per prover els seus propis castells i fortaleses, reforades en temps de Guillem I, tot esperant la resposta reial. La seva intenci fou esperar que el rei mogus fitxa mentre ells submergien el regne en el caos.

Amb tot, Guillem II promet als seus seguidors tants diners i terres com volgussin i convenc al poble angls prometent-los "la millor llei que mai hagi estat en aquesta terra". Aix tingu un efecte positiu ja que permet que diverses guarnicions regionals es veissin reforades per camperols. Finalment, atac els rebels personalment. En un setge de sis setmanes al Castell de Pevensey captur Od, lder de rebels Od.

En un cop de sort per a Guillem i els seus partidaris, Robert no pogu desembarcar a Anglaterra a causa d'una tempesta al Canal de la Mnega. Mentrestant Guillem prengu el castell Rochester i, amb el fracs de l'arribada de Robert, els rebels es veieren obligats a rendir-se donant per acabada la revolta.

Sorprenentment, els nobles rebels no foren executats. Diu Orderic Vitalis, dirigint-se al rei:

"...si remet la seva rbia contra aquests homes rebels i benvolament els ret amb vost, o com a mnim els permet marxar en pau, gaudir dels beneficis de la seva amistat i revisar en moltes ocasions futures. Potser aquest home que t'ha atacat ms tard t'obeeixi com a amic.";

Od, abans l'home ms ric d'Anglaterra, fou despullat de les seves pertinences i desterrat a Normandia, mentre que al seu germ Robert de Mortain se li permetia quedar-se a Anglaterra i quedar-se les seves propietats. Roger de Montgomery s'havia unit al rei desprs de les promeses de terres i diners. Intelligentment Guillem es qued aquells nobles que necessitava i expulsava els que eren una amenaa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134305" title="Od de Bayeux" nonfiltered="4625" processed="4558" dbindex="54943">

Od de Bayeux (1036?-1097), fou un bisbe normand i primer comte de Kent. Va rebre aquest ttol de seu germanastre Guillem el Conqueridor, a qui auxili en els preparatius de la Batalla de Hastings que li va atorgar el tron d'Anglaterra.

Bisbe de Bayeux i Comte de Kent.

Od era un dels dos fills bastards de la plebea Herleva (tamb coneguda com Arlette) i Herluin, vescomte de Conteville. L'altre fill d'aquesta parella fou el futur comte Robert de Mortain, germ petit d'Od. La data de naixement d'Od de Bayeux s'ignora, encara que es creu que s en algn moment entre 1030 i 1036. Va ser nomenat bisbe de Bayeux per Guillem al 1049, quan amb prou feines era un adolescent i mancava de qualsevol tipus de formaci.

A l'any 1066, Od va collaborar activament amb Guillem per aconseguir els mitjans necessaris per a la invasi d'Anglaterra, arribant a adquirir i donar per l'empresa molts dels vaixells que van usar les tropes de Guillem per creuar el Canal de la Mnega. Va ser present a Hastings, per no se sap del cert com particip a la batalla. Segons alguns, ni tan sols no va lluitar i es qued al campament; segons d'altres, va dirigir part de la cavalleria durant la contesa, al costat del seu germ Guillem. Guillem va crear per a ell el comtat de Kent, situat al sud d'Anglaterra, al 1067, i el va convertir en una espcie de primer ministre. Aix doncs, Od era designat regent d'Anglaterra en aquelles ocasions en les quals Guillem havia d'abandonar el pas, i no va tenir el menor problema en dirigir les tropes normandes en la seva lluita contra les peridiques rebellions anglosaxones. Amb el temps, Od va acaparar un comtat desprs de l'altre, fins a dominar un total de 23 petits territoris escampats pel sud-oest d'Anglaterra. Aix el convert en el major terratinent del regne i la persona ms poderosa desprs del rei.

Per raons poc clares, Guillem orden empresonar al seu germ a l'any 1082. Segons alguns cronistes posteriors, aix es degu a que Od planejava una expedici militar a Itlia a l'esquena de Guillem. Fins i tot es va sugger en el seu moment que el motiu d'aquesta expedici era la captura de Roma i el nomenament del propi Od com Papa. Siguin quines siguin les raons, Od va passar els cinc anys segents entre reixes i totes les seves possessions d'Anglaterra es van reintegrar com a patrimoni de la Corona. No obstant aix, durant aquell temps no se li va retirar el seu ttol de bisbe de Bayeux.

Revolta de 1088 i mort.

Mentre agonitzava, Guillem fou persuadit una i altra vegada per Robert perqu restitus Od. A la mort de Guillem, Od qued en llibertat i se li va tornar les seves possessions, per al no estar content amb el govern del seu nebot Guillem II, va decidir recolzar la revolta dels nobles normands que tenia com a objectiu enderrocar-lo i substituir-lo per Robert II de Normandia, el primognit de Guillem I. L'anoemanda Rebelli de 1088 va ser sufocada i Od capturat, per el seu nebot es va negar a executar-lo com li demanaven els nobles sota el seu comandament; el deix marxar a l'exili i installar-se a la cort de Robert a Normandia.

Quan el Papa Urb II va comenar a trucar als nobles europeus perqu s'unissin a la Primera Croada, Robert II i Od de Bayeux van respondre al seu avs i es van unir a la comitiva. Tanmateix, Od mai no arribaria a trepitjar Palestina ja que mor de cam a la ciutat siciliana de Palerm a comenaments de 1097.

Ala seva poca, Od de Bayeux fou fams per la seva dubtosa moralitat i la seva facilitat per aconseguir diners a travs de tots els mtodes possibles. Tamb va ser un mecenes de les arts i l'ensenyament, a ms d'un gran arquitecte. Entre les obres que va dirigir figuren la construcci de l'Abadia de Troarn (1059), la realitzaci del Taps de Bayeux que commemora la victria de 1066 i la fundaci de l'escola catedralicia de Bayeux, on es van formar molts prelats posteriors.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134309" title="Errenteria" nonfiltered="4626" processed="4559" dbindex="54944">

Errenteria s un municipi del Pas Basc, el tercer en poblaci del territori histric (provncia) de Guipscoa.

La poblaci est al nord de Guipscoa, a uns 7 km de Sant Sebasti, al costat de la badia de Pasaia. Compta amb una extensi de 31 km i una poblaci d'unes 39.000 persones. 

El percentatge de bascoparlants (euskaldunak) actual s del 32%, que s un percentatge baix dins de la mitjana de Guipscoa (la ms alta del Pas Basc) El relativament baix nombre de bascoparlants s'explica, en gran part, pel fet de tractar-se d'una poblaci molt industrialitzada que ha rebut molta immigraci d'Extremadura i Castella principalment.

Errenteria va ser fundada el 1320 pel rei de Castella Alfons XI amb el nom de Villanueva de Oiarso al llarg de la histria ha rebut altres noms com Orereta i Renteria (nom, aquest, oficial durant molts anys) que en basc, com passa en altres paraules comenades en erra, es pronuncia i s'escriu afegint una vocal inicial "Errenteria". Tamb hi ha les variants Errenteri o Errenderi.  

 Evoluci de la poblaci d'Errenteria .


 Festes oficials .
 22 de juliol Santa Maria Magdalena, patrona d'Errenteria;
 15 de maiga Sant Isidre;
 25 d'abril Sant Marc;

 Alguns personatges famosos d'Errenteria .
 Juan Frantzisko Petrirena, (1835-1869), bertsolari.
 Jesus Maria Zamora (1955-), futbolista.
 Koldo Mitxelena, lingista;
 Luis de Juregui "Jautarkol", escriptor en euskera;
 
 Enllaos externs .
 Web oficial d'Errenteria;
  Webgune ofiziala;
  Landarbaso abesbatza;
  Lau Haizetara Euskaldunon Elkartea;
  Kale Izendegia;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134312" title="Copa del Mn de Futbol de 1986" nonfiltered="4627" processed="4560" dbindex="54945">

La XIII Copa del Mn de Futbol es disput a Mxic, entre el 31 de maig i el 29 de juny de 1986. Mxic es convert en el primer pas en celebrar per segona vegada una Copa del Mn, quan en 1986 prengu el lloc de Colmbia, pas que, en 1974, li havien concedit el dret de celebrar aquest torneig, per que declin a finals de 1982 per la negativa del govern de donar suport a l organitzaci.
Van ser 24 les seleccions que disputaren el torneig, igual que a Espanya 82. La mascota va ser Pique, un  chile jalapeo , i la pilota oficial va ser la Adidas Azteca Mexico. La Azteca Mexico era la primera pilota fabricada amb materials sinttics, el que augmentava la impermeabilitat i la durabilitat, millorant el rendiment en camps de joc durs, amb molta humitat i a grans altures.
Un dels partits ms recordats d aquesta Copa del Mn va ser en quarts de final, el partit -2; -1, amb dos dels gols ms recordats en la histria de la Copa del Mn marcats per Maradona: la m de Du i el Gol del Segle. La final la disputaren a l Estadi Azteca  i , guanyant els sud-americans per 3:2, aconseguint aix el segon ttol mundial. 

Una aportaci que es realitz a la cultura popular futbolstica durant aquest torneig fou l ona mexicana, fenmen exts avu en dia pels estadis de tot el mn.

Antecedents.
La seu per a aquesta Copa del Mn era en un principi Colmbia. Per el pas no pogu complir amb els requisits imposats per la FIFA:
12 estadis amb capacitat mnima de 40.000 persones per a la primera fase.
4 estadis amb capacitat mnima de 60.000 persones per a la segona fase.
2 estadis amb capacitat mnima de 80.000 persones per al partit inaugural i la final.
La installaci d una torre de comunicacions a Bogot.
Congelament de les tarifes hoteleres per als membres de la FIFA a partir de l 1 de gener de 1986, entre altres.
Al no poder complir-los, la FIFA canvi la seu a Mxic, que havia organitzat el torneig en 1970.
Lam disputa del torneig en aquest pas estigu tamb en perill per una srie de terratrmols que assolaren el pas en 1985, provocant ms de 10.000 morts i demanant una inversi de 2.000 milions de dlars per a la reconstrucci.
En aquesta edici, el format del torneig torn a canviar. La segona ronda ja no seria una fase de grups, sin que tornaria a l antic sistema d eliminaci directa, per en aquesta ocasi s agregarien els vuitens de final per l augment del nombre de seleccions participants produit a Espanya 82. Per a aquesta eliminatria de vuitens es classificarien els quatre millors tercers, juntament amb el primer i el segon de cada grup.

Pasos participants.
En cursiva, els debutants en la Copa del Mn de Futbol.




Seus.


rbitres.


frica;
 Ali Bin Nasser;
 Edwin Picon-Ackong;
 Idrissa Traore;

sia;
 Fallaj Al-Shanar;
 Jamal Al Sharif;
 Shizuo Takada;

Oceania;
 Chris Bambridge;

Europa;
 Luigi Agnolin;
 Horst Brummeier;
 Valeri Butenko;
 Vojt ch Christov;
 George Courtney;
 Andr Daina;
 Bogdan Dotchev;
 Erik Fredriksson;
 Ioan Igna;
 Jan Keizer;
 Siegfried Kirschen;
 Lajos Nemeth;
 Zoran Petrovi ;
 Alexis Ponnet;
 Jol Quiniou;
 Volker Roth;
 Victoriano Snchez Arminio;
 Carlos Silva Valente;
 Alan Snoddy;

Amrica del Nord i Central;
 Rmulo Mndez;
 Antonio Mrquez Ramrez;
 David Socha;
 Berny Ulloa Morera;

Amrica del Sud;
 Romualdo Arppi Filho;
 Jess Daz;
 Carlos Esposito;
 Gabriel Gonzlez;
 Jos Luis Martnez Bazan;
 Hernn Silva ;


Plantilles.
Per a la informaci de les plantilles de les seleccions classificades per a la Copa del Mn de Futbol 1986 vegeu l'article separat: Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1986.

Resultats.
Primera Fase.
Grup A.



----

----

----

----

----


Grup B.



----

----

----

----

----


Grup C. 



----

----

----

----

----


Grup D. 



----

----

----

----

----


Grup E. 



----

----

----

----

----


Grup F. 



----

----

----

----

----


Fase final.


Vuitens de final.

----

----

----

----

----

----

----


Quarts de final.


----


----

----



Semifinals.

----


3r i 4t lloc.


Final.









Classificaci final.




Golejadors.


Enllaos externs.
FIFAworldcup.com - Mxic 1986 ;
Tots els Mundials - Mxic 1986 ;
World Cup History - Mexico 1986 ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134321" title="Friedrich Hlderlin" nonfiltered="4628" processed="4561" dbindex="54946">
 
Friedrich Hlderlin (Lauffen am Neckar, Wrttemberg, 20 de mar de 1770 - 6 de juny de 1843), va ser un poeta alemany del romanticisme. Se'l considera un dels ms grans poetes lrics en llengua alemanya. Les seues obres barregen elements del classicisme i temes cristians. 

La seua novella Hiprion (1797-99), essencial dins de la seua obra, palesa la seua fascinaci per l'antiga Grcia. 

 Biografia .
Va dedicar-se a la literatura durant noms un  perode d'al voltant de deu anys. Durant la seua vida no va conixer ni estabilitat ni felicitat, segons ell, faltant-li tant els diners com el reconeixement. L'enfrontament de la societat amb ell arran d'un afer amors amb una dona casada el va conduir finalment a la bogeria: Sc mortal, nat per a l'amor i per al sofriment. Va rebutjar l'habitual acceptaci idealista de la felicitat; per a ell el plaer existeix, per s aigua tbia sobre la llengua.

Nat a Lauffen am Neckar, Wrttemberg, Hlderlin va perdre son pare, administrador d'un monestir local, a l'edat de dos anys. Pocs anys desprs, sa mare, Johanna Christina Hlderlin, es va casar amb el governador de Nrtingen. A l'edat de catorze anys, va comenar a escriure poemes, llegits pels seus companys d'escola i pels seus professors. A partir de l'any 1788, a la Universitat de Tbingen, va estudiar teologia i va obtenir el ttol de mestre. Durant aquest perode va esdevenir amic de Hegel (1770-1831) i ambds van compartir una gran admiraci per la Revoluci Francesa.

L'any 1793 va ser presentat a Friedrich Schiller, el qual va publicar alguns dels seus poemes, i va treballar com preceptor a Waltershausen. Un punt d'inflexi en la seua vida va esdevenir en ser nomenat preceptor en una casa pertanyent a un riqussim banquer de Frankfurt, Jakob Gontard. Hlderlin va viure una histria d'amor amb la muller del seu patr, Suzette Gontard, a qui ell anomenava Diotima en els seus poemes. Llur felicitat va ser de curta durada, en assabentar-se el marit de la relaci. No obstant aix, van continuar escrivint-se i veient-se en secret. Van trobar-se per ltima vegada l'any 1800. Les cartes de Suzette adreades al poeta donen molta informaci sobre llur histria d'amor.  

Cansat de les cabries amoroses, va deixar Frankfurt l'any 1798. Aleshores va comenar un perode d'intensa creativitat, amb les seues grans elegies i el segon volum dHiprion. Va escriure tamb textos filosfics i una tragdia, "Der Tod des Empedokles", que va quedar inconclusa. En el final del seu gran himne 'Patmos', el poeta manifesta que la funci principal del poeta s el cultiu de la paraula i la interpretaci de la realitat. Poc abans del seu viatge a Frana, va declarar: "Ara puc retrobar una nova veritat, una millor visi en gran part sobre nosaltres mateixos i sobre el nostre entorn, pensant que tinc por d'aquestes coses que poden eventualment associar-se a mi com l'anci Tntal, que havia rebut dels dus ms del que li havia estat possible de digerir." Desprs d'haver gaudit d'un breu treball com a preceptor a Bordeus, Hlderlin va tornar l'any 1802 a Alemanya. 

Malhauradament, aquest viatge fet a peu va accentuar el seu estat d'esquizofrnia. De retorn a Nrtingen va assabentar-se de la mort de Suzette, i l'any 1805 la seua salut mental va degradar-se totalment. Durant certs perodes, quan atenyia bastant lucidesa per a escriure, tradua les tragdies de Sfocles.

Els 36 darrers anys de la vida de Hlderlin es van desenvolupar sota l'ombra de la bogeria, en una casa de reps a Tbingen. Va morir el 7 de junt de 1843. Els ltims poemes considerats "acceptables" que va escriure sn Brod und Wein, una elegia que celebra alhora a Jess i Dionisos, Der Archipelagus, una oda d'esperana en el fet que l'Alemanya moderna es dirigira vers el carcter de la Grcia antiga, Heidelberg i Der Rhein (el Rin), odes sobre la ciutat i el riu, i la patritica Germanien. L'any 1831 Friedrich Nietzsche va escriure un assaig entusistic sobre Hlderlin, el seu "poeta favorit", gaireb oblidat en seu temps. El 1874 va aparixer un recull de les seues obres, Ausgewhlte Werke. Amb l'inici del Segle XX va comenar la redescoberta i el reconeixement del ms gran poeta alemany desprs de Goethe. Heidegger va rebre una gran influncia de Hlderlin, publicant l'any 1971 un assaig titulat Aproximaci a Hlderlin en qu exposava les relacions fonamentals entre filosofia i poesia.

 Repercussions .
Hlderlin no va pertnyer directament a cap dels dos moviments literaris principals de la seua poca, el classicisme de Weimar o el Romanticisme, per el seu pensament reflecteix elements comuns amb els dos. En la seua utilitzaci clssica dels versos, de la forma i de la sintaxi, Hlderlin s el successor de Friedrich Klopstock (1724-1803), qui va intentar desenvolupar per a la llengua alemanya una perfecci clssica, que la situaria al costat del grec i del llat. Hlderlin comparteix el gust dels classicistes per "edlen Einfalt und stillen Grsse" (la noble simplicitat i la magnificncia de la calma), formulada per Johann Winckelmann (1717-1768), afegint-hi el seu sentit mstic de la natura i dels elements del Pante i de les imatges cristianes. Com William Blake i W.B. Yeats, explora la cosmologia i la histria per a trobar un sentit a aquest mn incert. Hlderlin tamb juga un important paper en el desenvolupament de la filosofia a partir de Kant i de Hegel, i participa en la formaci de l'idealisme alemany. 

La poesia de Hlderlin ha fascinat igualment el filsof alemany Martin Heidegger (1889-1976) qui va escriure: "La Poesia s l'establiment de l'sser a travs dels mitjans del mn". En les seues lectures dels anys 1930, Heidegger considera Hlderlin, en tant que poeta, com la veu de les conscincies, un profeta del futur latent d'una naci. "Els poetes sorgeixen en la seua major part als inicis o a les acaballes d'una era", va dir una vegada el mateix Hlderlin. Va ser molt estimat durant el Tercer Reich, i les seues obres completes van ser publicades en quatre volums. Irnicament, el protagonista d' Hiprion deixa sa casa i la seua ptria, perqu s'hi aplica la llei del despotisme...

 Obres .
 Himnes i altres poemes (1796-1804);
 Hiprion o l'ermit de Grcia (1797-99);
 Poemes ((1806-1843);
 Traduccions de Pndar, Sfocles : Antgona, dip.

 Cites .
 El que fa del mn un infern s l'intent de l'home de convertir-lo en un parads.

Bibliografia .
 Hlderlin et la question du pre, Jean Laplanche  Editada per Puf - 01/01/1984 ;

 Enllaos externs .
 Biografia i alguns poemes en versi catalana ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134324" title="Barri del Xquer" nonfiltered="4629" processed="4562" dbindex="54948">
El Xquer s un grup d'habitatges i una zona industrial que conforma un dels barris de Terrassa, situat al districte 3 o del Sud, al marge dret de la riera de les Arenes. T una superfcie de 0,076 km2 i una poblaci de 1.186 habitants el 2005.

Est limitat al nord per la carretera de Montcada, al sud per l'avinguda de Santa Eullia, a l'est per l'avinguda del Valls i a l'oest pel carrer del Xquer. 

Depn de la parrquia de Sant Josep, a Can Palet. La festa major s l'ltim diumenge de setembre.

 Histria .
El barri del Xquer s un conglomerat de naus industrials i de blocs de pisos que pren aquest nom del carrer entorn del qual estan situats, dedicat al riu Xquer, en una rea de la ciutat en qu els carrers tenen noms de rius de la pennsula Ibrica (Duero, Ebre, Guadalquivir, Guadiana, Ter, Tria, etc.)

Els blocs es van construir en dues fases, durant la dcada del 1970, amb un total de 260 habitatges. Abans que foren aixecats, aquella banda de la ciutat es coneixia com la barriada de Can Tsies (o de Can Tasis), per una casa de pags de construcci recent.

 Enllaos externs .
 Associaci de Vens del Xquer  ;


                       





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134327" title="CMOS" nonfiltered="4630" processed="4563" dbindex="54949">
CMOS (Complementary Metal-oxide-semiconductor o Semiconductor Complementari d'xid metllic) s una tecnologia utilitzada en la construcci de microprocessadors i un gran nombre de circuits integrats digitals.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134328" title="Nebdinsa Vittor" nonfiltered="4631" processed="4564" dbindex="54950">
Nebdinsa Vittor era el sobrenom de l'escriptor, poeta i dramaturg komi Victor Alekseievitx Savin (1885-1943). Se'l considera un dels fundadors de la literatura komi modern i director del diari                 (Vida komi). Quan es produiren les purgues de Stalin contra els escriptors en idiomes minoritaris fou enviat a un gulag, on va morir el 1943.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134330" title="Ivan Alexeivitx Kuratov" nonfiltered="4632" processed="4565" dbindex="54951">
Ivan Alexeievitx Kuratov (1839-1875) fou un dels primers escriptors moderns en literatura komi. Va cantar l'opressi que patia el poble komi al seu llibre de poemes Me         (La meva musa), que no fou publicat fins el 1921. La seva ideologia era narodnik, i el seu poema Yag mort s ple d elements pagans i precristians. Tamb considerava l esglsia ortodoxa un obstacle per als komi. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134335" title="Albert Villar i Boix" nonfiltered="4633" processed="4566" dbindex="54952">
Albert Villar (Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1964) s un escriptor andorr, de professi arxiver i arqueleg, destacat sobretot en el camp de la novella histrica. Collabora en les publicacions Segre i Diari d'Andorra.

Obra.
Narrativa breu.
1993 La selva moral;
 
Novella.
2000 Les nimes sordes;
2003 Obaga;
2003 L'any dels francs;
2006 Blau de Prssia;

No ficci.
1998 Els quatre pilans;

Premis literaris.
1994 Memorial Anna Dodas per La selva moral;
2003 Nstor Lujn de novella histrica per L'any dels francs;
2006 Carlemany per Blau de Prssia;

Enllaos externs.
L'autor al Qui s qui de les lletres catalanes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134342" title="Peress tridctil" nonfiltered="4634" processed="4567" dbindex="54953">


Els peresosos tridctils (Bradypus, Bradypodidae) sn una famlia i gnere de mamfers de l'ordre dels pilosos. Juntament amb els peresosos didctils (Megalonychidae) formen el subordre dels peresosos (Folivora). El nom de peresosos de tres dits del peu, amb qu en algunes ocasions es denomina aquests animals, s imprecs, car els peresosos didctils tamb presenten tres dits a les potes posteriors.

Distribuci.
Els peresosos tridctils viuen a les Amriques. La seva distribuci s'estn des d'Amrica Central (Hondures) fins a Amrica del Sud. Tanmateix, no viuen ni a la regi dels Andes, ni a la regi dels Llanos al llarg de l'Orinoco, ni a la part meridional del continent.

Descripci.
Morfologia.
La morfologia dels peresosos tridctils est adaptada a un estil de vida en qu l'animal es penja dels arbres cap per avall. Assoleixen una llargada corporal d'entre quaranta i setanta centmetres i un pes d'entre tres i cinc quilograms, sent aix una mica ms petits que els seus parents didctils. Els membres sn llarg i forts. Les potes anteriors sn clarament ms llargues que les posteriors, i tenen tres dits, dotats d'afilades urpes en forma de ganxo. A diferncia dels peresosos didctils, que no tenen cua, els peresosos tridctils en tenen una de curta que mesura entre dos i nou centmetres de llarg. Una altra diferncia s el nombre de vrtebres cervicals. Mentre que la majoria de mamfers en tenen set (els peresosos didctils en poden tenir sis o set), els peresosos tridctils en presenten nou, cosa que permet una gran mobilitat del cap. Poden girar el cap en un arc de 270 graus, de manera que poden arribar a ms fonts d'aliment sense necessitat d'utilitzar les potes.

Pelatge.
El seu cos est cobert d'un esps pelatge, compost d'una capa de suau pl interior, aix com una capa de pl superior bast i gruixut. Aquests pls tenen uns solcs que els recorren en tota la seva llargada, i, a diferncia de la majoria d'altres espcies de mamfers, no arriben al ventre, per permetre una millor evacuaci de l'aigua de pluja.

Espcies.
Famlia Bradypodidae;
Gnere Bradypus;
Bradypus pygmaeus;
Bradypus torquatus;
Bradypus tridactylus;
Bradypus variegatus;

Enllaos externs.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134354" title="Neen" nonfiltered="4635" processed="4568" dbindex="54954">
Neen s un moviment cultural creat per Miltos Manetas, que al 1999 deix el cmput a la Lexicon Branding Inc. de trobar el nom pel nou moviment artstic.  El 31 de maig del 2000 Neen fou presentat a la conferncia  "Miltos Manetas presents: a new word for the art" a la galeria Gagosian de Nova York.
La paraula Neen t els seus orgens a   Screen , on s hi amaga una  harmonia i un sentiment nou d una relaci que avui l individu t amb la tecnologia, i Neen est relacionat amb aquest sentiment, que s expressa a travs de pgines web, moda, literatura, filosofia, estil de vida. Involucra el disseny grfic, l art visual, la msica, l arquitectura i tot el que est relacionat amb el mn d  Internet i els videojocs.
Les pgines web presenten situacions creades amb animacions Flash i l obra artstica que es pot comprar i colleccionar, no es refereix solament al moviment en s de l animaci, sin a tota la pgina web, perqu aquesta t un nom que forma part de la mateixa obra, un nom.com, que ha creat fenmens de  domain poem  com el llibre escrit per l artista japonesa Mai  Ueda.
El moviment artstic Neen est en contra del concepte de Copyright perqu segons els Neenstars, els artistes Neen, no existeix la propietat intellectual, sin l intercanvi d idees. Qualsevol obra pot ser copiada i tamb millorada per altres persones, per sempre es queda una versi original, una edici nica creada en un moment precs per un determinat artista.

Artistes d aquest moviment sn : Miltos Manetas, Nikola Tosic, Mai Ueda, Andreas Angelidakis, Rafael Rozendaal, Angelo Plessas, Tobias Bernstrup, Mike Calvert, Joel Fox, Steven Schkolne y Gnac.

Enllaos externs.
 http://www.neen.org ;
 http://www.neen.org/manifesto.html ;
 http://www.neen.org/demo.html;
 http://www.angelidakis.com ;
 http://www.angeloplessas.com ;
 http://www.manetas.com ;
 http://www.maiueda.com ;
 http://www.schkolne.com ;
 http://www.tosic.com ;
 http://www.newrafael.com;
 http://www.whitneybiennal.com;

 Bibliografia .
Miltos Manetas, NEEN BOOK Charta Editiozioni idiomas: Italiano/Ingles ISBN 88-8158-601-0

Vito Campanelli L'arte della rete, l'arte in rete. Il Neen, la rivoluzione estetica di Miltos Manetas Aracne Editrice ISBN 88-548-0028-7





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134355" title="Scrates (desambiguaci)" nonfiltered="4636" processed="4569" dbindex="54955">


Antroponmia:
Scrates, filsof grec.
Scrates, rei de Bitnia.
Scrates d'Atenes, militar atenenc;
Scrates (militar), militar aqueu, cap de mercenaris;
Scrates de Becia, militar beoci al servei d'Egipte.
Scrates Escolstic, orador i escriptor religis grec ;
Scrates d'Argos, historiador grec ;
Scrates (poeta), poeta epigramtic grec;
Scrates de Cos, escriptor grec ;
Scrates de Rodes, historiador grec ;
Scrates de Tebes, escultor grec ;
Scrates (pintor), pintor grec;

Amb la versi Scrates:
Antroponmia:
Scrates, futbolista brasiler.
Jos Scrates, primer ministre de Portugal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134359" title="Orderic Vitalis" nonfiltered="4637" processed="4570" dbindex="54956">
Orderic Vitalis (1075 - c. 1142) fou un cronista angls que escrigu una de les grans crniques sobre l'Anglaterra dels segles XI i XII.

Era el fill ms gran d'un sacerdot francs, Odeler d'Orleans, que ingress al servei de Roger de Montgomery, 1r Comte de Shrewsbury, i havia rebut del seu patr una capella en aquella ciutat. Quan Orderic tenia cinc anys, els seus pares l'enviaren amb un sacerdot angls, anomenat Siward, que dirigia una escola a l'esglsia de Shrewsbury. Quan compl els onze anys entr com a novici al monestir normand d'Evroul-en-Ouche, que el comte Roger havia perseguit anteriorment per, en els seus anys posteriors, carreg de relquies. El respecte d'Orderic per la professi monstica s demostrat per la seva prpia jubilaci, uns quants anys ms tard, a una casa religiosa que el comte Roger havia fundat a petici seva. Per de jove, Orderic se sent en una terra estranya. Quan arrib a Normandia no entenia ni una paraula de francs; el seu llibre, encara que s'escriu molts anys ms tard, mostra que mai no perd l'afecte a la seva Anglaterra natal.

Els seus superiors monstics el rebatejaren amb el nom de Vitalis perqu els era molt difcil pronunciar el seu nom baptismal. Finalment acab adoptant aquest sobrenom.

La seva vida enclaustrada fou tranquilla. Es convert en diaca al 1093 i en sacerdot al 1107. Marx del monestir en unes quantes ocasions per, segons les seves crniques, visitar Croyland, Worcester, Cambrai (1105) i Cluny (1132). Per convert la literatura en la seva passi, i durant molts anys sembla ser que es pass els estius en el seu "scriptorium".

Els seus superiors li ordenaren que escrigus la histria de Sant Evroul. El resultat fou lHistoria Ecclesiatica (Histria Eclesistica), que s'acab convertint en una autntica crnica general de la seva prpia poca. Tot i que Orderic no presenci cap gran esdeveniment, fou sempre ben informat de l'actualitat, tant militar com poltica, a causa dels molts soldats i nobles que passaven pel monestir d'Evroul-en-Ouche. Malgrat un estil molest i afectat, s un narrador gil. Llana una inundaci de llum a les conductes i idees de la seva prpia edat i a vegades comenta amb una sagacitat sorprenent els aspectes ms generals de les tendncies de la histria. La seva lloable feina s'estronc al 1041 a causa de la seva vellesa. Mor a l'any 1142.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134360" title="Riurau" nonfiltered="4638" processed="4571" dbindex="54957">
El riurau s una construcci caracterstica de l'arquitectura rural de diverses comarques del Pas Valenci, sobretot a la Marina Alta, que t la funci de proporcionar aixopluc als canyissos amb pansa mentre plou o fa humitat.

Situaci.

Els riuraus estan, per regla general, orientats cap al migjorn, per per excepci n'hi ha que miren cap a sol ixent. Aix s, no en trobareu cap que estiga encarat vers al nord o l'oest.

Pel que fa al seu emplaament, hi ha riuraus que estan adossats a la casa de camp; uns altres es troben separats d'ella. Davant del riurau est situat el sequer, on es posen els canyissos amb ram a fi que s'asseque per l'acci directa del sol i es convertisca en pansa.

El nombre d'ulls.
El nombre d'ulls d'un riu-rau sol ser senar i pot variar entre 3,5,7 i fins i tot 11 arcs, que fan possible que aquesta construcci tinga una adequada ventilaci, ja que s'ha de recordar que l'aire, junt amb el sol, sn els dos elements que afavoreixen el procs de pansificaci del ram, mentre que la pluja i la humitat el posen en perill.

Els riuraus com a herncia cultural.

El dia 9 de febrer de 2007 es va constituir a Jess Pobre (Dnia) l'associaci "Riuraus Vius", que t com a objectiu especfic promoure i difondre la idea que els riuraus i els altres elements de l'arquitectura rural han de ser conservats davant de la creixent pressi urbanstica i, per aix, aquest collectiu pretn que la gent prenga conscincia de l'importncia que tenen aquestes construccions com a herncia cultural de les generacions que ens han precedit.
Una altre collectiu comarcal que defensa la conservaci dels riuraus i la resta d'installacions de la pansa s "L'Associaci de Vens del Cam del Cementeri", que t la seua seu a la partida de Benibrai de Xal. Aquest grup defensa que la protecci d'un riurau o de qualsevol altre element de l'arquitectura tradicional no es pot fer allant-lo del seu entorn immediat. Una caseta de camp amb el seu riurau no pot ser privada del seu sequer. Les casetes, els riuraus, les naies, els sequers i les eres formen una unitat o conjunt funcional que no pot ser segregat i adjudicat a dues parcelles distintes per l'aplicaci d'una reparcellaci que no respecta aquests valors patrimonials.

El dissabte 7 de juny  del 2008 es va fer a Benissa la 1a Jornada sobre els Riuraus, organitzada per l'Ajuntament d'aquest poble i l'Associaci Riuraus Vius.

Per altra banda, cal remarcar que, encara que s la Marina Alta la comarca on ms riuraus s'han conservat, a les comarques properes de La Safor (Barx, Alfauir, Almiserat, Castellonet de la Conquesta, Xeresa...) i la Vall d'Albaida, tamb es va conrear la vinya moscatell per fer-ne pansa, tenint encara com a vestigis d'aquesta activitat agrcola diversos riuraus i sequers. Des del Ajuntament de Rtova est preparant-se a un riurau un centre d'interpretaci "La Cultura de la Pansa". A Dnia el Museu Etnolgic (carrer Cavallers) compta amb una planta dedicada a la pansa i la riquesa que va donar a la ciutat. A Teulada existix tamb un altre riurau rehabilitat com a centre etnolgic aix com a Alcalal hi ha un altre Museu de la Pansa.

Des del segle XIX les casetes de camp amb els seus annexos de riuraus, naies, eres i sequers formen part del paisatge rural de la nostra comarca, i cal tenir molt en compte que aquestes installacions corren un perill objectiu amb reparcellacions que no respecten la configuraci histrica de les propietats.

Origen i denominaci.


La que a hores d'ara es considera la primera referncia documental sobre aquesta construcci apareix en el Diccionario geogrfico, estadstico e histrico de Espaa y sus posesiones de Ultramar, escrit per P. Madoz a mitjans del segle XIX. En el volum IX d'aquesta magna obra el seu autor defineix el riurau com un cubierto para secar la pasa.

Segons l'arquitecte Antoni Banyuls de la Universitat d'Alacant, el riurau apareix al segle XIX com una resposta a les noves necessitats que creava el cultiu de la pansa.   
 
Pel que fa a la seua grafia es tracta d'una qesti encara no tancada. Els autors Josep Bugues i Jaume Soler en el seu llibre Arquitectura tradicional de Benitatxell(2002) diuen el segent: Coromines condemna la grafia riu-rau per inexacta. Madoz va ser el primer a emprar aquesta forma escrita, riu-rau, probablement errnia tamb a mitjan segle XIX, que ha fet fortuna en molts autors posteriors: Figueras, Pacheco, Seij, Gins de Alberola, Eduard Mira, etc. Un document privat de Benitatxell documenta l'any 1906 la forma riurau.

El Diccionari Catal-Valenci-Balear opta per la grafia riurau, i el Gran Diccionari de la Llengua Catalana tamb s'inclina per aquesta forma. L'associaci comarcal que defensa la conservaci d'aquest tipus de construccions s'autodenomina Riuraus Vius, i no Riu-raus Vius.

D'altra banda, des d'un punt de vista generatiu res no indica que es tracte d'un mot compost que provinga de la fusi de riu i rau, com ara en Penya-roja, penya + roja; per tant, sembla que el guionet no hi t cap funci. Aquesta interpretaci s la que defensava Nicolau Primitiu en un article seu publicat l'any 1933: Riurau, no riu-rau. No sabem perqu alguns escriuen d'esta darrera forma, car es tracta d'una sola paraula, no composta per ms d'una arrel.

Alguns dels riuraus ms coneguts de la Marina Alta.

El riurau de Benarrisc, Teulada;
El Riurau Gran, Jess Pobre (Dnia);
El Riurau Llarg, Benibrai (Xal);
El riurau de les Ferranes, La Solana, (Xal);
El riurau del Servet, construt l'any 1801,(Xal);
El riurau de la Durana, Benibrai (Xal);
Els riuraus del centre urb de Llber;
El riurau de la Torra, el Poble Nou de Benitatxell;
El riurau dels Agostinos, el Poble Nou de Benitatxell;
El riurau del Cabrera, Partida de Senioles (Xbia);
El riurau dels Benimelis, Partida de Mesquida, Xbia;
Els riuraus de l'entrada de Parcent;
El riurau de Bonaire Benissa;

La reivindicaci dels riuraus com un element propi de l'arquitectura de la Marina.

El dia 22 d'agost del 2008 es va celebrar a Xal la primera vetlada literria i musical en pro de la conservaci dels riuraus. L'acte, organitzat per l'associaci 'Riuraus Vius' i la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Xal, va tenir lloc a un dels riuraus ms emblemtics d'aquesta poblaci -el del Servet-, que est pendent de ser declarat 'B de Rellevncia Local'.

Aquest aplec va reunir unes tres-centes persones, tant vens de Xal com residents d'altres localitats de la Marina, i va servir per a refermar una vegada ms la voluntat que tenen els habitants de la comarca d'aconseguir la pervivncia d'aquestes construccions que, junt amb les naies i els sequers, sn els principals elements que defineixen i identifiquen les cases de camp marinenques.

En finalitzar l'esdeveniment, el pblic assistent va cantar la can 'Mare, mare, mare, que el riurau es crema', que s'ha convertit en una mena d'himne per a tots aquells que creuen necessria la conservaci d'aquests edificis com un senyal de reafirmaci de la identitat singular de la Marina.

Hi ha un videoreportatge de 4 minuts sobre l'acte, dividit en dos parts, que es pot consultar a 

Video 1 

Video 2

Els riuraus al canoner popular.

Mare, mare, mare,
que el riurau es crema.
Mare, mare, mare,
i els canyissos tamb.
Mare, mare, mare,
que el riurau es crema 
i a mi se me crema 
la nvia tamb.

Mare, mare, mare,
que la pansa es banya. 
Mare, mare, mare,
l'haurem d'empilar.
Mare, mare, mare,
que la pansa es banya.
On estan les veles?.
No les puc trobar.

Vegeu tamb.
Arquitectura de la Marina;
casup;
Riuraus a La Safor;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134368" title="Zhuangzi" nonfiltered="4639" processed="4572" dbindex="54958">

Zhuangzi (xins tradicional:   , xins simplificat:   , pinyin: Zhu ngz , Wade-Giles: Chuang Tzu o Chuang Tse, literalment "Mestre Zhuang") va ser un fams filsof de l'antiga Xina que va viure al voltant del segle IV aC durant el perode dels Regnes Combatents, que correspon el cim del pensament filosfic xins de les Cent Escoles de Pensament. 

Se'l considera el segon daoista ms important, per darrere de Laozi, i hereu del pensament d'aquest ltim. Tamb s considerat un precursor del que, amb el temps, s'anomenaria l'anarquisme.

Sembla que va viure entre el 370 i el 301 aC. Zhuangzi era del poble de Meng (   Mng Chng) a l'estat de Song (actual Sh ngqi    , Henan). El seu nom de pila era   Zh u. Tamb se'l conegu com,   , Oficial Mng,    Mng Zhu ng i    Anci Mng.

 El llibre .

Al llibre daoista Zhuangzi (  ) se'l coneix amb el nom del seu autor. Des del 742, quan l'Emperador Xuanzong de Tang va decretar ttols honorfics per als textos daoistes, tamb era conegut com el Nan hua zhen jing ((    ), que literalment significa el "Verdader clssic de la florescncia (cultural) del Sud", fent allusi a la idea tradicional que Zhuangzi procedia del sud de la Xina.

El text s una amalgama d'escrits de diverses fonts. Tradicionalment es creu que Zhuangzi va escriure els primers set captols (els captols "interns") i els seus estudiants i pensadors afins van ser els responsables de les altres parts (els captols "externs" i els "miscellanis"). s difcil trobar proves concretes de l'autoria directa de Zhuangzi en alguna part del text. Tanmateix, els captols interns tenen una gran coherncia conceptual i gramatical. Es pot estar bastant segur que van ser escrits per la mateixa m, encara si no va ser el mateix Zhuangzi en persona. 

Zhuangzi ha estat categoritzat com a daoista per la tradici Xina per, paradoxalment, en els captols interns de l'obra parla relativament poc sobre el Dao, fins i tot menys que Mencius (Meng Zi) i d'altres confucionistes. Com va apuntar Graham, "Zhuangzi mai no va saber que era daoista".

 Les creences .

En general la filosofia de Zhuangzi s de tipus escptic, sota l'argument que la vida s limitada i el nombre de coses que caldria saber sn illimitades. Deia que intentar buscar all que no t lmit des del que s limitat, s una niciesa. El nostre llenguatge, la nostra cognici, estan condicionats per la nostra prpia perspectiva i hem d'anar amb compte en afirmar que les nostres conclusions sn igualment certes per a totes les coses (wanwu). 

El pensament de Zhuangzi tamb es pot considerar com un precursor del multiculturalisme i de la relativitat dels sistemes de valors. La seva relativitat davant el pensament sistemtic el porta fins i tot al punt de dubtar de la base dels arguments pragmtics ja que aix pressuposa que la vida s bona i la mort s dolenta. A la quarta secci de "La Gran Felicitat" (   Zhl, el divuit captol del llibre), Zhuangzi expressa la seva llstima a un crani que troba llanat al costat del cam. Zhuangzi lamenta que el crani formi part de la mort, per el crani li contesta, "I com saps que s dolent estar mort?"

Un altre exemple assenyala que no hi ha un estndard universal de bellesa. Agafem un fragment del captol "Sobre la reparaci de les coses", tamb anomenat "Discurs sobre l'ordenaci de les coses" o, en la traducci de Burton Watson (tradut al seu torn al castell per Alex Ferrara, "Discurso sobre la igualdad de les cosas" (    Q w ln, el segon captol del llibre):

Mao Qiang i Li Ji (dos boniques cortesanes) sn el que la gent considera bellesa, per si els peixos les veuen s'enfonsen en les profunditats; si les aus les veuen, se'n van volant pels aires; si els crvols les veuen, se'n van galopant. Dels quatre, qui sap el que en el mn s veritablement bell?

 Referncies .



 Bibliografia .

 Castell .
 Zhuang Zi, Los captulos interiores de Zhuang Zi, primera versi en castell dels set captols inicials i presumiblement els nics autntics; Editorial Trotta: Madrid, 1998 (2a edici 2005). ISBN 8481642398;

 Angls .
 Bruya, Brian (trad.) (1992). Zhuangzi Speaks: The Music of Nature. Princeton: Princeton University Press. ISBN 978-0-691-00882-0. ;
 Cleary, Thomas (trad.) (1992). The Essential Tao: An Initiation into the Heart of Taoism Through the Authentic Tao Te Ching and the Inner Teachings of Chuang-Tzu.  HarperSanFrancisco. ISBN 978-0-06-250177-6 (one of several) ;
 Feng, Gia-Fu; English, Jane (trad.)  (1974). Chuang Tsu: Inner Chapters. Nova York: Vintage Books. ISBN 0394719905. ;
 Fung, Yu-lan (trad.) (1933). Chuang-tz : a new selected translation with an exposition of the philosophy of Kuo Hsiang. Shanghai: The Commercial Press. Reprint: 1964. A Taoist Classic: Chuang-Tzu. Beijing: Foreign Languages Press. ISBN 978-7-119-00104-3.
 Giles, Herbert Allen (trad.) (1926). Chuang Tz : Mystic, Moralist, and Social Reformer. Shanghai: Kelly & Walsh. Reprint: 1974. Nova York: AMS Press. ISBN 0404569153.
 Hinton, David (1997). Chuang Tzu: the Inner Chapters. Nova York: Counterpoint. ISBN 978-1-887178-34-1.
 Mair, Victor H. (trad.) (1994). Wandering on the Way: Early Taoist Tales and Parables of Chuang Tzu. Nova York: Bantam Books. ISBN 978-0-553-37406-3.
 Merton, Thomas (1969). The Way of Chuang Tzu. Nova York: New Directions. ;
 Palmer, Martin i cols. (translators). (1996). The Book of Chuang Tzu. London: Penguin Books. ISBN 978-0-14-019488-3.
Waltham, Clae (editor). (1971). Chuang Tzu: Genius of the Absurd. Nova York: Ace Books.  ;
 Wang Rongpei (trad.) (1999). Zhuangzi (Library of Chinese Classics: Chinese-English edition). Beijing: Foreign Languages Press. ISBN 978-7-5438-2087-6.
 Ware, James R. (trad.) (1963). The Sayings of Chuang Chou. Nova York: Mentor Classics. ;
 Watson, Burton (trad.) (1968). The Complete Works of Chuang Tzu. Nova York: Columbia University Press. ISBN 978-0231031479.

 Francs .
 Levi, Jean (trad.) (2006). Les uvres de Matre Tchouang. Pars: Editions de l'encyclopdie des nuisances.
 Kia-hway, Liou (trad.) (1969).Tchouang-tseu - uvre complte. Pars: Gallimard  ISBN 2070705293.
 Lafitte, Jean-Jacques; Albin, Michel (trad.) (2002). Le Rve du papillon - Tchouang-Tseu. Pars: Spiritualits vivantes poche.
 Billeter, Jean-Franois (2004).tudes sur Tchouang-tseu. Pars: Allia.
 Graziani, Romain (2006).Fictions philosophiques du "Tchouang-tseu. Pars: Gallimard (L'Infini).

 Enllaos externs .
 The Zhuangzi "Being Boundless". Traducci completa de Nina Correa.  ;
 Chuang Tzu at Taoism.net. Histries i mestratge de Chuang Tzu. Traducci de Derek Lin.  ;
 Article "Zhuangzi", a The Internet Encyclopedia of Philosophy  ;
 "Chuang-tzu" o "Zhuang-zi", a The World Wide Web Virtual Library  ;
 "Zhuangzi" a Stanford Encyclopedia of Philosophy  ;
 "Chuang Tzu (Zhuangzi)", a Philosophical Analysis per Chad Hansen  ;
 Els escrits de Chuang Tzu. Traducci de James Legge ;
 Chuang-tzu. Traducci de  Lin Yutang ;
Chuang-tzu. Biografia, obra i comentaris ;
 Selecci de fragments del Zhuangzi. Traducci de Patricia Ebrey ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134370" title="Gianluca Basile" nonfiltered="4640" processed="4573" dbindex="54959">







Gianluca Basile s un jugador de bsquet itali nascut el 24 de gener de 1975 a Ruvo di Puglia (Itlia). Medeix 1,92 metres, pesa 94 quilos i juga en les posicions de base i escorta. s considerat un dels millors jugadors italians dels anys noranta i 2000 i un dels ms destacats de la histria recent del Futbol Club Barcelona. s titular de la selecci italiana de bsquet, amb la qual ha aconseguit la medalla de plata en els Jocs Olmpics d'Atenes del 2004 i al Campionat del Mn de bsquet mascul del 2004. Des del juliol del 2005 juga al Winterthur FC Barcelona, amb el que ha firmat contracte per a tres temporades (fins al 2008).

 Clubs .
 Reggio Emilia (Itlia): 1996-1999. ;
 Fortitudo Bologna (Itlia): 1999-2005. ;
 AXA FC Barcelona (Catalunya): Des del 2005.

 Palmars .
En clubs.
 1 Copa del Rei, amb el Winterthur FC Barcelona.
 2 Lligues italianes de bsquet: 1999-2000 y 2004-2005, amb el Fortitudo Bologna.
 Escollit Millor Jugador de la Lliga italiana a la temporada 2003-2004.
 Escollit pitjor jugador de la Lliga ACB a la temporada 2007-2008.

Amb la selecci italiana.
 1 medalla de plata en els Jocs Olmpics d'Atenes de 2004 i al Campionat del Mn de bsquet mascul del 2006.
 1 medalla d'or en el Campionat d'Europa de 1999 a Frana.
 1 medalla de bronze en el Campionat d'Europa de 2003 a Turquia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134371" title="Jordi Arbons" nonfiltered="4641" processed="4574" dbindex="54960">


 Jordi Arbons i Freixas, escriptor catal nascut el 1956;
 Jordi Arbons i Montull, assagista i traductor catal nascut el 1929 i mort el 2001;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134372" title="Jaka Lakovi?" nonfiltered="4642" processed="4575" dbindex="54961">


Jaka Lakovic s un jugador de bsquet eslov nascut el 9 de juliol de 1978 a Ljubljana, Eslovnia. Mesura 1,86 metres i la seva posici en la pista s la de base. Jugador de gran tcnica i rapidesa i autntic lder en el terreny de joc. Actualment s jugador del Regal FC Barcelona. 

Va comenar a jugar al bsquet al collegi. Es va formar en el KD Slovan Ljubljana, amb el qual va debutar en la temporada 1996-1997, coincidint amb jugadors com Nesterovic. Al 1998 va guanyar la medalla de plata de l'Eurobasket junior de Varna al jugar la final contra Espanya. Al 2001 debuta amb la selecci absoluta d'Eslovnia en l'Eurobasket contra Espanya i s fitxat pel KK KrKa Novo Mesto. En aquest club va arribar a realitzar veritables exhibicions, com el 18 d'octubre de 2001, quan va aconseguir 38 punts (sent la segona millor anotaci de la competici) en una trobada de l'Eurolliga contra el Real Madrid en el Raimundo Saporta que va finalitzar en 87-93. Els seus nmeros en aquesta edici de l'Eurolliga va ser de 20.1 punts per partit, 42.8% en triples, 88.4% en tirs lliures. A ms va jugar la Final Four de la Lliga Adritica. Va ser la seva veritable carrera cap a l'xit. 

Al 2002 firma pel Panathinaikos, grcies a la insistncia d'Obradovic, tcnic de l'equip grec, que va quedar impressionat d'ell en un encreuament de l'Eurolliga. Lakovic tenia la responsabilitat de substituir al que era el millor jugador d'Europa, Dejan Bodiroga. En aquest club va aconseguir grans xits arribant a aconseguir quatre lligues ESAKE i tres copes, sent Lakovic un dels pilars de tant triomf. En la temporada 2004-2005 va ser triat MVP de l'any i membre del quintet ideal de la lliga grega. Tamb va ser MVP en la copa en aquest mateix any i va jugar la Final Four de l'Eurolliga, disputada a Moscou, on el Panathinaikos va ser eliminat pel Maccabi Tel Aviv, el qual va acabar sent el campi. A ms va formar part del segon quintet de l'Eurolliga. En l'Eurobasket 2005 va liderar a Eslovnia, la qual es va guanyar una plaa per al Mundial de bsquet 2006 disputat al Jap. En la temporada 2005-2006 va comenar discretament per culpa de la saturaraci de jugadors a causa del fitxatge pel Panathinaikos de Vassilis Spanoulis, pel que Lakovic va tenir menys protagonisme. Es va anar recuperant poc a poc i l'equip grec arrib fins als quarts de final de l'Eurolliga, en on va ser eliminat pel TAU Cermica. Davant el fracs europeu Lakovic va prometre a la directiva i a l'entrenador donar-ho tot en el final de la lliga. Lakovic va complir el proms i va ajudar en sobremanera al doblet de lliga i copa del Panathinaikos. 

Va jugar el Mundial de bsquet de 2006. 

Al juliol de 2006 va ser fitxat pel Winterthur FC Barcelona, arribant amb l'aurola de ser un dels millors bases d'Europa. El president del Panathinaikos, Gianakopoulos, i Obradovic van quedar molt decebuts per la sortida de Lakovic del club grec.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134373" title="Jordi Arbons i Freixas" nonfiltered="4643" processed="4576" dbindex="54962">
Jordi Arbons i Freixas (Palafrugell, Baix Empord, 2 de setembre de 1956 s un escriptor catal, cuiner de professi. Collabora amb el diari El Punt i amb el setmanari El Temps. Ha conreat diversos gneres i ha recollit imporants premis literaris de la llengua catalana.

Obra.
Narrativa breu.
1983 Miratges;
1986 Pecat mortal;
1988 Cresta;
2000 No era la meva lletra;
 
Novella.
1991 Carn a les bsties;
1994 Ruleta dola;
1997 L'agulla de plata;
2001 L'escala de Richter;
2002 Matria frgil;
2006 Cavaller de fortuna;
 
No ficci.
1997 L'Empord, terra de pas;
1999 La Catalunya residual: els ecologistes, els poderosos del segle XXI?;
2003 Girona. El pes de la metrpoli;
 
Teatre.
1998 Klaus i Mortimer;

Premis.
1990 Documenta per Carn a les bsties;
1998 Premi Joan Santamaria de teatre per Klaus i Mortimer;
2001 Carlemany per L'escala de Richter;
2002 Prudenci Bertrana per Matria frgil;

Enllaos externs.
L'autor al Qui s qui de les lletres catalanes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134374" title="Club Social, Cultural y Deportivo Blooming" nonfiltered="4644" processed="4577" dbindex="54963">


El Club Social, Cultural y Deportivo Blooming s un club de futbol, bolivi de la ciutat de Santa Cruz de la Sierra.

Histria.
El Blooming va ser fundat l'1 de maig de 1946. Des de la creaci de la lliga professional ha disputat 28 temporades a primera per noms una a segona. El seu mxim golejador histric ha estat Victor Hugo Antelo, que en 18 anys d'activitat marc 443 gols.

 Entrenadors destacats .
Ral Pino;
Ramiro Blacutt;
Nito Veiga;
Mario Alberto Kempes;
Carlos Aragons;
Gustavo Quinteros;

 Jugadors destacats .
Modesto Soruco;
Jaime Moreno;
Juan Carlos Snchez;
Milton Melgar;
Horacio Baldessari;
Silvio Rojas;
Juan Manuel Pea;
Vctor Hugo Antelo;
Limberg Gutirrez;
Joselito Vaca;

 Palmars .
4 Campionat bolivi de futbol: 1984, 1998, 1999, 2005;
1 Copa AeroSur: 2006;
1 Copa Simn Bolvar (segona divisi): 1996;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134376" title="Jordi Arbons i Montull" nonfiltered="4645" processed="4578" dbindex="54964">
Jordi Arbons i Montull (Barcelona, 1929 - Buenos Aires, 2001) fou un escriptor i traductor catal, conegut sobretot per haver versionat en catal els clssics anglesos.

El seu primer contacte amb el mn de la cultura va ser com a actor de teatre. El 1956 va marxar a estudiar a Anglaterra i, aquell mateix any, es casa i es trasllada a Argentina, pas on fixa la residncia. All s'integraria en el Casal Catal i promouria representacions de teatre catal, entre altres manifestacions culturals de la seva terra d'origen.

Com a traductor, destaca per haver tradut una llargussima llista d'autors anglesos i nord-americans. Per exemple, ha firmat versions d'autors com Edward Albee, Jane Austen, Saul Bellow, Karen Blixen, Paul Bowles, les germanes Bront, Anthony Burgess, Raymond Chandler, Agatha Christie, Charles Dickens, Gerald Durrell, William Faulkner, Ernest Hemingway, Henry James, Rudyard Kipling, John Le Carr, Vladimir Nabokov, Tolkien i Gore Vidal entre altres. La seva tasca de traductor s'ha vist reconeguda amb diversos premis (en especial, el Nacional de traducci, que atorga la Instituci de les Lletres Catalanes) i, per part de la Universitat Autnoma de Barcelona, amb la creaci de la Ctedra Jordi Arbons de Traducci.

Com a escriptor, va cultivar la poesia i, especialment, l'assaig.

Obra.
Poesia.
1966 Clam;

Narrativa breu.
1976 "Tant se val tot... o no";

Assaig.
 El teatre catal a Buenos Aires;
1966 Salvat Papasseit: l'home i el poeta;
1973 El teatre catal de postguerra;
1975 Els "Annims" de Manuel de Pedrolo;
1980 Pedrolo contra els lmits;

Enllaos externs.
Pgina de Jordi Arbons a l'AELC;
Ctedra Jordi Arbons de Traducci;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134382" title="Copa del Mn de Futbol de 1982" nonfiltered="4646" processed="4579" dbindex="54965">


La Copa del Mn de Futbol de 1982 es va disputar a Espanya, entre el 13 de juny i l'11 de juliol d'aquell any. 

Itlia va guanyar el mundial en derrotar l'Alemanya Federal per 3:1 en la final. Amb el seu tercer ttol (va guanyar els mundials de 1934 i 1938), Itlia va igualar al tamb tricampi Brasil sota la tutela de jugadors com Paolo Rossi, Dino Zoff, Antonio Cabrini i Marco Tardelli. 

Un dels partits ms memorables del campionat va ser la semifinal entre Alemanya Federal i Frana. Es va produir un terrible incident quan el porter alemany Harald Schumacher li va cometre una forta falta al jugador francs Patrick Battiston, quan aquest estava a punt de convertir un gol, deixant-lo inconscient. Els francesos es van mostrar atnits quan l'rbitre no va expulsar el porter i ni tan sols va assenyalar la falta. No obstant aix, el partit tamb es va destacar pels seus moments esportius. Quan el partit va acabar 1:1, la selecci francesa va marcar 2 gols durant la prrroga. Per, els alemanys no es van rendir i van marcar altres dos gols per a tornar a igualar el partit. La prrroga va acabar 3:3, i els alemanys van guanyar la tanda de penals 5-4, classificant-se novament per a una final de la Copa del Mn.

La Copa del Mn va tindre com a mascota a Naranjito i la pilota oficial va ser la Adidas Tango Espanya 82. El disseny no variava molt de la Tango de 1978, ambdues usaven com material el cuir, per aquest model portava costures impermeables que reduen l'absorci d'aigua en cas de pluja. El pster oficial de la competici fou dissenyat per Joan Mir.

Antecedents. 

Aquesta va ser la primera ocasi que el nombre d'equips participants va augmentar, ja que la FIFA en un congrs realitzat temps abans de la Copa del Mn de 1978 va admetre en el torneig a 24 seleccions nacionals. 

Amb les noves regles tamb canviava el sistema de classificaci: es van atorgar tretze places a Europa, tres a Amrica del Sud, dues a Amrica de Nord, Central i Carib, dues a frica i dues a sia/Oceania, a ms de les places per al pas organitzador, atorgada a Espanya, i per al vigent campi, atorgada a Argentina. 

El torneig va sofrir, a ms, un canvi de format a causa dels nous pasos inclosos. En aquesta edici es va dividir el torneig en tres fases: una primera fase conformada per sis grups de quatre seleccions cadascun, on els dos primers de cada grup es classificaven a la segona fase. Aquesta segona fase estava composta per quatre grups de tres equips cadascun, on el primer de cadascun passava a una tercera fase d'eliminaci directa, composta per semifinal i final.

Equips participants.

En cursiva, els debutants en la Copa del Mn de Futbol.




Seus.


rbitres.


frica;
 Benjamin Dwomoh;
 Yousef El-Ghoul;
 Belaid Lacarne;

sia;
 Ibrahim Youssef Al-Doy;
 Thompson Chan Tam-Sun;

Oceania;
 Tony Boskovic;

Europa;
 Paolo Casarin;
 Vojt ch Christov;
 Charles Corver;
 Bogdan Dotchev;
 Walter Eschweiler;
 Erik Fredriksson;
 Bruno Galler;
 Antonio Garrido;
 Alojzy Jarguz;
 Abraham Klein;
 Augusto Lamo Castillo;
 Henning Lund-Srensen;
 Damir Matovinovi ;
 Malcolm Moffatt;
 Kroly Palotai;
 Alexis Ponnet;
 Adolf Prokop;
 Nicolae Rainea;
 Miroslav Stupar;
 Michel Vautrot;
 Bob Valentine;
 Clive White;
 Franz Whrer;

Amrica del Nord i Central;
 Rmulo Mndez;
 David Socha;
 Luis Paulino Siles;
 Lamberto Rubio Vzquez;

Amrica del Sud;
 Gilberto Aristzabal;
 Luis Barrancos;
 Juan Daniel Cardellino;
 Arnaldo Czar Coelho;
 Gastn Castro;
 Arturo Ithurralde;
 Enrique Labo Revoredo;
 Hctor Ortz;


Plantilles.
Per a la informaci de les plantilles de les seleccions classificades per a la Copa del Mn de Futbol 1982 vegeu l'article separat: Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1982.

Resultats.
Primera Fase.
Grup A.



----

----

----

----

----


Grup B.



----

----

----

----

----


Grup C.



----

----

----

----

----


Grup D.



----

----

----

----

----


Grup E.



----

----

----

----

----


Grup F.



----

----

----

----

----


Segona Fase.
Grup 1.



----

----


Grup 2.



----

----


Grup 3.



----

----


Grup 4.



----

----


Fase Final.



Semifinals.










Tercer lloc.




 Final .






Classificaci final.





Golejadors.


Enllaos externs.
Pgina oficial de la FIFA    ;
FIFAworldcup.com - Espanya 1982 ;
Tots els Mundials - Espanya 1982 ;
World Cup History - Espanya 1982 ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134386" title="Cos Expedicionari Britnic" nonfiltered="4647" processed="4580" dbindex="54967">
El Cos Expedicionari Britnic (British Expeditionary Force, BEF) fou el conjunt d'unitats militars de l'exrcit britnic enviades a Frana i Blgica durant la I Guerra Mundial i els anys 1939 i 1940 de la II Guerra Mundial. El BEF fou creat pel ministre de la guerra Richard Haldane desprs de la Guerra dels bers en cas que el Regne Unit necessits desplegar rpidament una fora militar en un conflicte fora dels territoris de l'imperi.

 I Guerra Mundial .
Abans i immediatament desprs de l'inici del conflicte, en cercles militars britnics hi havia un cert debat sobre la millor estratgia en una guerra contra Alemanya. Malgrat que ja des de 1905 s'havien elaborat plans per transportar rpidament divisions a Europa, els anomenats navalistes preferen una confrontaci estrictament naval, deixant la lluita terrestre en mans dels francesos. Tot i aix, es decid finalment enviar un cos expedicionari a Frana i Blgica. En els plans britnics es parlava de 6 divisions d'infanteria i una de cavalleria. Els temors de deixar desprotegida Anglaterra davant una invasi alemanya va fer ensorrar aquests plans. Finalment noms es va enviar 4 divisions d'infanteria i una de cavalleria.

El BEF s'envi al continent sota el comandament del general John French i estava format per tres cossos: el I Cos dirigit per sir Douglas Haig, el II Cos dirigit per sir James Grierson(que va morir just abans de prendre el comandament del cos) i el Cos de Cavalleria dirigit per Edmund Allenby, que incloen quatre divisions d'infanteria i tres de cavalleria; les divisions d'infanteria augmentaren desprs a set amb els voluntaris de les unitats de la Territorial Army (la part de l'exrcit britnic destinat a la defensa de les Illes Britniques). El BEF pat fortes baixes a la batalla de Mons, per particip activament per aturar l'aven alemany a la batalla del Marne.

Estrictament, el terme Cos Expedicionari Britnic noms fa referncia a les forces presents en territori francs i belga abans del final de la primera batalla d'Ypres (22 de novembre de 1914) o b fins a la reorganitzaci del BEF en el Primer Exrcit i el Segon Exrcit (26 de desembre de 1914). Nogensmenys, el terme s'utilitza habitualment per referir-se a totes les forces britniques a Frana i Blgica durant tota la guerra.

El cos reb el sobrenom de els vells menyspreables (Old Contemptibles) suposadament a partir de l'ordre del dia del kiser Guillem II el 19 d'agost de 1914:

Les meves reials i imperials ordres sn que concentreu les vostres energies per al moment present per a un sol propsit, el de dedicar totes les vostres capacitats i el valor dels meus soldats per exterminar els tradors anglesos  aclaparar el menyspreablement petit exrcit del general French.

Tot i aix no s'ha trobat mai cap prova de l'existncia d'aquesta ordre en els arxius alemanys i Guillem II, desprs de la guerra, neg haver escrit res semblant. Sembla ser que l'ordre fou creada per un funcionari del ministeri de guerra britnic com a element de propaganda

 II Guerra Mundial .
Desprs de la invasi de Polnia de 1939, el govern britnic envi el BEF a la frontera franco-belga, consistent en deu divisions d'infanteria, una brigada cuirassada i un destacament de la RAF d'uns 500 aparells. Desprs de l'aven alemany fou evacuat, amb dificultats i envoltat pels alemanys, a Dunkerque el juny de 1940, deixant bona part de l'equipament en mans alemanyes. La 51a divisi d'infanteria romangu a Saint-Valry-en-Caux per es rend poc desprs als alemanys.

 Referncies .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134388" title="Dodge Spirit" nonfiltered="4648" processed="4581" dbindex="54968">


El model de cotxe Dodge Spirit va ser presentat el 1989 com un mid-size de 5/6 places i substitueix el Dodge 600. Aquest usa la plataforma "Chrysler A", una versi derivada de la plataforma "Chrysler K". El Spirit es fabric a Newark, Delaware i Toluca, Mxic. El model de Dodge comparteix disseny amb el Chrysler LeBaron, Plymouth Acclaim i el Chrysler Saratoga. Al Desembre de 1994 va ser substitut pel Dodge Stratus.

El nom de Spirit va ser usat per American Motors Corporation (AMC) els anys 1979 a 1983 com a AMC Spirit. AMC va ser comprada per Chrysler el 1987.

 Informaci general i versions .



Mides del Spirit

Batalla (Wheelbase): 2,624 m

Llargada (Length): 4,602 m

Amplada (Width): 1,729 m

Alada (Height): 1,358 m

Pes (Curb weight): 1316 kg

El Spirit ha estat comparat amb el Ford Tempo, Honda Accord i Toyota Camry.

Mecnicament el Spirit ha tingut un bon assortiment de motors. Tamb en caixes de canvi com el llistat segent:

Automtica de 3 velocitats: Torqueflite A413 i Torqueflite A670
Automtica de 4 velocitats: Ultradrive A604
Manual de 5 velocitats: A523 i A568

D'aquestes, les Torqueflite son usades en els Spirits TBI i MPFI de 4 cilindres i tamb en la versi V6 de 1993 a 1995. De 1989 a 1992 molts Spirits V6 van equipar la transmissi Ultradrive.





La NHTSA ha qualificat el Spirit de 1995 amb 4 estrelles (conductor) i 3 estrelles (passatger) en el xoc frontal .

R/T

Una versi R/T va aparixer al 1991. El motor era un 2.2L Motor K DOHC 16v amb un turbocompressor i intercooler Garrett. L'interior dels R/T tenia uns acabats diferenciats als altres Spirits. La nica transmissi es una caixa manual A568 de 5 velocitats i unes llantes de 15" i 205/60R15 de pneumtics.

La publicitat del R/T el venia com "el sedan ms rpid d'Amrica". L'acceleraci de 0-60 mph (0-96 km/h) era de 5,8 segons, d'acord amb Car and Driver, convertint-lo en un dels cotxes de tracci davantera ms rpids oferts al mercat d'Estats Units, superant al Ford Taurus SHO de 1991 i 1992. Motor Trend va elegir-lo com a cotxe esportiu de l'any. Totes les unitats R/T del Spirit, 1208, van ser fabricades a Mxic. Al 1992 se'n fabricaren 191.

 Mxic i mercats d'Amrica del Sud .

El Dodge Spirit ha estat un cotxe molt popular a Mxic. La majoria d'aquests Spirit van ser venuts sota la marca Chrysler com a Chrysler Spirit. El Spirit va ser presentat al 1990 i les primeres versions equipaven un 2.5L de carburaci.

Per al 1991 Mxic adopta un nou sistema d'emissions semblant al d'Estats Units i Canad i la versi 2.5L de carburaci desapareix a favor d'una versi MPFI d'injecci electrnica, que no era la versi TBI usada a Estats Units, Canad i Europa. Aquesta versi MPFI donava unes majors prestacions i les emissions eren menors que la versi TBI. Tot i aix, la MPFI noms va usar-se en les versions Turbo i FFV. Aquest motor MPFI es vendr de 1991 a 1995 a Mxic i algunes unitats d'aquest van ser exportades a Brasil i Argentina els anys 1993, 1994 i 1995.


R/T Mexic

Chrysler va vendre dos versions del R/T. La base, R/T que se va vendre del 1991 al 1995 a Mxic. Equipada amb un motor 2.5L Turbo II de 168 cv i una caixa automtica de 3 velocitats Torqueflite A413 o una manual de 5 velocitats. Aquests R/T van ser molt usats pels departaments de policia de Mxic.

L'altra versi del R/T, disponible de 1991 a 1994 usava el mateix 2.2L Motor K DOHC 16v comercialitzada a Estats Units. Ms opcions i majors nivells d'equipaments eren disponibles als R/T Mexicans, incloent sostre solar, llantes de 16" i d'altres opcions.

Tots els R/T mexicans van vendre's sota la marca Chrysler. El Chrysler Phantom R/T va ser una versi premium del LeBaron descapotable amb el 2.2L i caixa manual de 5 velocitats A568.

 Informaci mediambiental .

En el 1993, 1994 i 1995 es va oferir una versi del motor 2.5L admet combustible E85.

 Enllaos externs .

 http://consumerguideauto.howstuffworks.com/1990-to-1995-dodge-spirit.htm (en angls);
 http://u225.torque.net/cars/mexpirit.html (en angls);
 http://www.allpar.com/model/acclaim.html (en angls);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134389" title="Club Jorge Wilstermann" nonfiltered="4649" processed="4582" dbindex="54969">


El Club Jorge Wilstermann s un club de futbol bolivi de la ciutat de Cochabamba.

Histria.
El Wilstermann va ser fundat el 24 de novembre de 1949 per un grup de treballadors del Lloyd Areo Boliviano. Inicialment el nom adoptat fou el de San Jos de la Banda, amb els colors blau cel i blanc. Posteriorment adopt el nom de l'aviador Jorge Wilstermann en honor al primer pilot comercial de Bolvia. Posteriorment, el president Dr. Jorge Rojas Tardo adopt els colors actuals, vermell, blau i blanc.

 Jugadors destacats .
 Julio Csar Baldivieso;

 Palmars .
10 Campionat bolivi de futbol: 1958, 1959, 1960, 1967, 1972, 1973, 1980, 1981, 2000, 2006 Apertura;
1 Copa AeroSur: 2004;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134395" title="Heinrich Wlfflin" nonfiltered="4650" processed="4583" dbindex="54970">
Heinrich Wlfflin (21 de juny, 1864 - 19 de juliol, de 1945) fou un fams crtic d'art sus, va ser catedrtic a les universitats de Basel, Berln i Munic. Es considerat el fundador del formalisme i forma part de la generaci d alemanys que va conduir la histria de l art alemanya a la preeminncia. 

Els seus tres grans llibres, que encara avui resulten de referncia, sn: Renaissance und Barock (1888 "Renaixement i Barroc"), Die Klassische Kunst (1898, "Art Clssic"), i sobretot Kunstgeschichtliche Grundbegriffe (1915, "Principis per a la Histria de l'Art").






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134399" title="Romboide" nonfiltered="4651" processed="4584" dbindex="54971">

Un romboide s un quadrilter parallelogram els costats del qual sn parellels dos a dos, i en qu els costat parallels tenen la mateixa longitud.

El permetre d'un romboide s igual a  (a i b representen dos costats contigus) i la seva rea s'obt multiplicant la longitud d'un costat per la distncia perpendicular entre aquell costat i el seu oposat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134401" title="BEF" nonfiltered="4652" processed="4585" dbindex="54972">

 Histria militar: la unitat de l'exrcit britnic coneguda com Cos Expedicionari Britnic.
 Numismtica: el codi ISO internacional per al franc belga.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134410" title="Cos Expedicionari del Mediterrani" nonfiltered="4653" processed="4586" dbindex="54973">
El Cos Expedicionari del Mediterrani (Mediterranean Expeditionary Force, MEF) fou el conjunt d'unitats militars de l'exrcit britnic enviades durant la I Guerra Mundial al teatre d'operacions del Mediterrani, concretament als fronts de Gallpoli i Tessalnica. El MEF es form el mar de 1915 i estava originalment sota les ordres del general Ian Hamilton fins al desembarcament de Gallpoli; posteriorment el comandament pass al general William Birdwood, comandant del Cos d'Exrcit d'Austrlia i Nova Zelanda (ANZAC) i finalment al general Charles Monro.

Desprs de l'obertura del front a Tessalnica, l'octubre de 1915, el MEF qued dividit en dos exrcits: l'exrcit dels Dardanels i l'exrcit de Tessalnica. Quan les tropes britniques es retiraren de la pennsula de Gallpoli, el MEF qued restringit a l'exrcit de Tessalnica i qued sota el comandament del general Archibald Murray.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134413" title="Governador d'Austrlia Meridional" nonfiltered="4654" processed="4587" dbindex="54974">


El Governador d'Austrlia Meridional s el representant del govern d Austrlia i representant a Austrlia Meridional  d'Elisabet II, Reina d'Austrlia. El Governador t les mateixes funcions constitucionals i cerimonials a nivell d estat que el Governador-General d'Austrlia a nivell nacional. 

D'acord amb les convencions del sistema Westminster de govern parlamentari, el Governador gaireb sempre actua en solidari amb l'assessorament del cap del govern elegit, el Primer ministre d'Austrlia Meridional. Nogensmenys, el Governador reg els poders reservats de la Corona, i t el dret de fer dimitir el primer ministre. 

Veure Governadors dels Estats Australians per la descripci i histria de l ofici de Governador. 

Llista de  Governadors d'Austrlia Meridional.


Enllaos externs.
Pgina oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134414" title="Frontex" nonfiltered="4655" processed="4588" dbindex="54975">


Frontex (del francs Frontires extrieures) i oficialment Agncia Europea per a la Gesti de la Cooperaci Operativa a les Fronteres Exteriors dels Estats membres de la Uni Europea es un rgan descentralitzat de la Uni Europea (UE) que t com a objectiu millorar la gesti integrada de les fronteres exteriors dels Estats membres de la Uni.

Histria.
El 2002 el Consell de la Uni Europea ratifica la creaci d'un rgan com d'experts en fronteres exteriors a efectes de la gesti integrada d'aquestes, un organisme que es creat el 26 d'octubre de 2004. Finalment el 26 d'abril de 2005 s'estableix la seu a la ciutat polonesa de Varsvia, entrant en funcions l'1 de maig del mateix any.

El seu acutual director executiu s Ilkka Laitinen, nomenat el 25 de maig de 2005.

Funcions.
Encara que els Estats membres sn els responsables del control i la vigilncia de les fronteres exteriors, l'Agncia facilita l'aplicaci de les mesures comunitries relatives a la gesti d'aquestes fronteres.

Tasques principals.
Coordinar la cooperaci operativa entre Estats membres en matria de gesti de les fronteres exteriors.
Establir un model d'evaluaci com i integrada dels riscos.
Assistir als Estats membres per a la formaci dels seus gurdies de frontera. ;
Realitzar el seguiment de l'evoluci de la investigaci en matria de control i vigilncia de les fronteres exteriors.
Donar suport als Estats membres per organitzar operacions de retorn conjuntes.

Referncies.


Enllaos externs.
  Portal del Frontex;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134415" title="GR 11" nonfiltered="4656" processed="4589" dbindex="54976">

El GR 11, o Sender del Pirineu, s un sender de gran recorregut que recorre els Pirineus per la seva vessant sud, des del Cantbric fins a la Mediterrnia, travessant pics, valls, poblets, boscos i serralades d'una gran bellesa i valor natural. Amb un recorregut de 378 km, va ser homologat el 1985.

Encara que no ataca cap cim, el seu recorregut s'ha de qualificar com d'alta muntanya perqu en molts trams supera els 2.000 m d'alada i per tant t la dificultat prpia d'aquestes altituds.

 Itinerari .

El GR 11 comena al Cap Higuer, prop d'Hondarribia, i acaba al Cap de Creus passant pel Pas Basc, Navarra, Arag, Andorra i Catalunya. El seu traat travessa el Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut i el Parc Natural de Pocets-Maladeta, a l'Arag, i el Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de l'Alt Pirineu
i el Parc Natural del Cap de Creus, a Catalunya.

A Catalunya, el sender passa per l'Alta Ribagora, la Vall d'Aran, el Pallars Sobir, la Cerdanya, el Ripolls, la Garrotxa i l'Alt Empord .

Alta Ribagora.
El GR 11 entra a l'Alta Ribagora en direcci est per la vall del riu Salenques. En arribar a la carretera N-230, la travessa i la ressegueix en direcci nord fins al lmit de la comarca.

Vall d'Aran.
El sender segueix parallel a l'N-230 fins l'Hospital de Viella, a tocar de la boca sud del tnel de Viella, on es troba amb el GR 211-5. Recupera la direcci est i segueix cap al port i estany de Rius i el refugi de la Restanca, no gaire lluny del Montardo, punt de partida de la variant GR 11-18. Tot envoltant el Montardo pel nord, ressegueix una part de la carretera que du a Arties i desprs segueix fins al refugi de Colomers, punt d'arribada de la variant 18, i continua en direcci sud-est entre multitud d'estanys. Desprs del punt d'uni amb el GR 211-4 segueix fins al Port de la Ratera, on penetra al Pallars Sobir i al Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici.

Pallars Sobir.

El GR 11 segueix en direcci sud-est, passa a prop del refugi d'Amitges, i voreja l'Estany de Sant Maurici. Tot resseguint la carretera que duu a Espot en direcci est, surt del Parc Nacional i travessa Espot, punt de partida de la variant GR 11-20. Desprs de resseguir un tram de la carretera LV-5004, pren direcci nord, passa prop d'Estas i Jou, gira a l'est i baixa fins a La Guingueta d'neu, on travessa la carretera C-13 i la Noguera Pallaresa. Continua cap a l'est, rodeja Dorve i penetra al Parc Natural de l'Alt Pirineu. A Estaon pren direcci nord, passa prop de Lleret, Lladorre i Aineto, travessa la carretera L-504 a Tavascan i gira cap al sud-est, continua cap a Bolds Sobir, i segueix fins arribar a prop de La Fora d'reu, on torna a agafar direcci nord, i desprs est i sud-est, fins passar prop del refugi de Vallferrera i del refugi Josep Maria Montfort, on abandona el Parc Natural i el Pallars Sobir i entra a Andorra per la portella de Baiau.

Andorra.
Dins d'Andorra, el sender voreja l'estany Negre, deixa a l'esquerra el Comapedrosa, ressegueix una part del riu de Comapedrosa i passa a prop del refugi de la Coma Pedrosa. Passa per Arinsal, Arans (Ordino), travessa la Valira del Nord, deixa Ordino a la dreta i segueix en direcci SE fins a Encamp, on travessa la Valira d'Orient. Desprs continua en direcci sud i, prop d'Escaldes-Engordany, gira a l'est i s'ajunta amb el GR 7. Passa desprs pels refugis de Fontverd, Riu dels Orris i l'Illa, deixa a l'esquerra l'estany de l'Illa, se separa del GR-7 i surt d'Andorra.

Cerdanya.
El sender torna a entrar a Catalunya en direcci est pel port de Vallcivera, es creua amb el GR 107 a la Cabana dels Esparvers i passa a prop dels refugis Joaquim Folch i Girona, de Malniu, de la Feixa i de Cabanella, i arriba a Guils de Cerdanya, passa per Saneja i travessa Puigcerd pel sud, d'on surt per dirigir-se a Age i continua en direcci sud passant prop de Vilallobent i entrant al Ripolls.

Ripolls.

El GR-11 continua en direcci sud-est fins a Drria, punt d'uni amb la variant GR 11-8, amb la qual es torna a unir a Plans. Travessa desprs la carretera N-152 i Planoles i pren direcci nord-est. A la font de l'Home Mort gira a l'est i segueix fins a Queralbs, on torna a prendre direcci nord fins a la Vall de Nria, punt d'uni amb la variant GR 11-7. El sender continua cap al nord-est fins a la frontera amb Frana, que ressegueix en direcci est fins al coll de Tirapits, es torna a unir amb la variant 7, arriba al refugi d'Ulldeter i ressegueix el Ter i la carretera GIV-5264 en direcci sud-est. A Setcases gira a l'est, passa al sud del Puig-Sistra i del Puig Moscs i segueix cap al sud-est; passa pel Puig de Sant Joan i continua fins arribar a Moll, on travessa la C-38. Ms tard travessa la GIV-5223, passa a prop del castell de Rocabruna i torna a travessar la GIV-5223, que ressegueix fins a travessar Beget per entrar a la Garrotxa poc desprs.

Garrotxa.
El sender recorre la comarca passant per diversos masos i ermites allades, com ara Sant Miquel d'Hortmoier o Talaix. En arribar a un cingle sobre la Riera de Sant Aniol pren direcci nord, tot resseguint-la fins a Sant Aniol d'Aguja, on travessa la riera i reprn la direcci est fins arribar a l'Alt Empord.

Alt Empord.
En el seu tram final, el GR 11 passa pel Coll de Principi, pel refugi de Bassegoda, per Bassegoda, El Ginebre, Can Ferrers i arriba a Albany, on ressegueix durant un tros la carretera GI-511 abans de girar al nord. Rodeja el Puig de la Canova, passa pel collet de Palomeres i, a prop de Sant Feliu de Carbonils, deixa a l'esquerra el Puig de Sant Feliu i el Puig de la Trilla; en arribar al riu Rimal, el travessa i reprn direcci est. Rodeja el Puig del Coll dels Pins, passa per Oliveda i, prop del Mol d'en Robert, torna a girar al nord, i desprs al nord-oest, fins arribar a Maanet de Cabrenys, on travessa la carretera GI-503, que ressegueix durant un tros en direcci est abans de tornar a girar al nord-est fins arribar a la Vajol (el tram entre Maanet de Cabrenys i la Vajol era fins ara tot per asfalt, i s'ha modificat tot trobant un cam alternatiu que discorre per paisatges de gran valor ecolgic). All travessa la carretera GI-501, que ressegueix durat un parell de quilmetres en direcci est abans de separar-se'n i girar al nord-est; canvia diverses vegades de direcci fins arribar a la Jonquera, on s'ajunta amb el GR 2, travessa l'autopista AP-7 / E-15 i la carretera N-II. Pren direcci nord-est, deixa a la dreta el Puig Dels Falguers, penetra al Paratge Natural d'Inters Nacional de l'Albera, passa per Requesens i, al refugi del Forn de Cal, prop del castell de Requesens, gira a l'est; en travessar un dels tributaris de la Ribera de Mirapols, gira cap al sud, passa pel Coll de la Dona Morta, surt del Paratge Natural, passa pel coll de la Llosarda, pel Puig del Mig i pel Puig de les Reuredes. A Els Vilars pren direcci nord-est i, mentre canvia de direcci diverses vegades, passa per Mas Girarols, Mas Corbera, Mas Pils, deixa a la dreta el Puig del Migdia i a l'esquerra el Puig Bonic, passa per Santa Maria de Colera i Sant Quirc de Colera, deixa Vilamaniscle a la dreta, passa a prop del Puig de Sant Sivestre i del Puig Tifell, travessa la carretera N-260 i arriba a Llan. Pren direcci sud, passa pel Mas de la Pallera, on es troba amb el GR 92-0 i continua fins al Monestir de Sant Pere de Rodes, on pren direcci sud-est fins al Port de la Selva, on es creua amb el GR 92. Finalment, el sender segueix en direcci sud-est, i desprs est, fins al Cap de Creus.

Variants.
GR 11-6: Refugi d'Ulldeter - Coll de la Fembra Morta;
GR 11-7: Nria - Coll de la Marrana;
GR 11-8: Font de l'Home Mort - Fontalba - Nria;
GR 11-10a: Les Escaldes - Refugi de Cap de Rec;
GR 11-10b: Refugi de Cap de Rec - Cabana dels Esparvers;
GR 11-18: Refugi de la Restanca - Port de Caldes   Refugi de Colomers;
GR 11-20a: Pont de Suert - Tall;
GR 11-20b: Tall - Refugi Colomina;
GR 11-20c: Refugi Colomina - Espot;

Connexions.
GR 92 al Port de la Selva i amb la variant GR 92-0 al Mas de la Pallera (Sant Pere de Rodes).
GR 2 a la Jonquera;
GR 4 a Puigcerd;
GR 7 a Rami (Andorra);
GR 107 a la Cabana dels Esparvers;
GR 211 amb la variant GR 211-4 al Port de Ratera i amb la variant GR 211-5 a 300 m del refugi Ospitau de Vielha;

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134417" title="ScannerFM" nonfiltered="4657" processed="4590" dbindex="54977">

scannerFM s una rdio de msica independent (indie, pop, post-punk, electrnica, hip hop)

L'any 2004 comenaven les emissions de scannerFM, rdio alternativa de Barcelona dedicada a la msica independent i la cultura urbana, emetent a travs de d'Internet des dels estudis de Rdio Grcia.

L'any 2005 es convertia en la primera rdio online guanyadora d'un Premi Ondas per la cobertura del Primavera Sound amb walkie-talkies, porttils i micrfons.

L'any 2007 emet tamb per FM a Barcelona i Alcoi.

L'any 2008 scannerFM ja t 4 canals de rdio que emeten les 24 hores de forma ininterrompuda: scannerFM, scannerBCN, Primavera Radio i sonar Radio.

A Barcelona emet a travs de la freqncia de Rdio PICA (96.6 FM).

Referncies.


 Enllaos externs .
scannerFM;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134418" title="Verns tou" nonfiltered="4658" processed="4591" dbindex="54978">
El verns tou s una tcnica de gravat calcogrfic que consisteix en l'aplicaci damunt la planxa metllica d'un verns que en assecar-se mant una textura enganxosa i que es cobreix amb un paper molt fi, dels denominats "de seda", sobre el qual es dibuixa prement amb un llapis de grafit. Amb aix, s'aconsegueix que el paper de seda es quedi especialment enganxat al verns en les zones on s'ha dibuixat damunt d ell, de manera que quan s'ha acabat de dibuixar, es retira el paper, i amb ell el verns de les zones on s'ha dibuixat, quedant la planxa sense protecci. A continuaci s introdueix la planxa en l'cid, aconseguint-se el gravat damunt la superfcie de la planxa. Aquesta tcnica s'empra bsicament per a imitar la textura del llapis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134419" title="Shota Rustaveli" nonfiltered="4659" processed="4592" dbindex="54979">


Shota Rustaveli (              ) (1172?-1216?) fou un poeta georgi, considerat no sols com el ms gran exponent de la literatura georgiana sin com a un dels ms grans de la literatura migeval. s autor de l'obra L'embolcallat amb pell de pantera (en georgi:              , Vepjis Tqaosani) el poema pic nacional de Gergia. s compost de ms de 1.500 estrofes s un cntic a l'esperit cavalleresc i a les virtuts humanes, que reflecteix molt b la Gergia medieval.

Rustaveli era prncep i tresorer ("Mechurchletujutsesi") de la reina Tamara de Gergia i pintor d'alguns frescs del monestir de la Creu georgi a Jerusalem. A un dels pilars del monestir hi ha el que es creu que s el seu retrat. Se sap ben poc de la vida de Rustaveli; fins i tot la data de naixement i de mort sn desconegudes.

El significat del cognom Rustaveli s propietari de Rustavi o home de Rustavi. Rustavi era una ciutat a Meskheti, Gergia del sud. "L'embolcallat amb pell de pantera" ha estat tradut a molts idiomes, fou imprs per primer cop el 1712, a Tbilisi.  


A l'Institut de Manuscrits de l'Acadmia de Cincies de Gergia (a Tblisi) existeixen dos fulls del text del segle XVI, i algunes lnies del poema pertanyen al segle XIV. La resta del poema pertany al segle XVII (manuscrit de 1653, H-54 de l'Institut de Manuscrits).

El premi ms gran de la Repblica de Gergia en art i literatura s el Premi Nacional Shota Rustaveli. El carrer principal de Tbilisi s l'Avinguda de Rustaveli. Tamb sn a Tbilisi l'Acadmia estatal de teatre Rustaveli, l' Institut de literatura georgiana Shota Rustaveli de l'Acadmia de Cincies de Gergia i l'estaci de metro Shota Rustaveli.


 Enllaos externs .
 Illustracions de Sergo Kobuladze.;
  "Shota Rustaveli. "Der Ritter im Tigerfell";
 Institut de Literatura Georgiana Shota Rustaveli de l'Acadmia de Cincies de Gergia.;

 Literatura .

 Tite Margvelashvili. "Der Mann in Pantherfell".- "Georgica", Londres, 1936 ;
 Zviad Gamsakhurdia. "Monografia de 'L'embolcallat amb pells de pantera'" , Tbilisi, 1991, 352 pp (en georgi);








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134429" title="Club Deportivo Oriente Petrolero" nonfiltered="4660" processed="4593" dbindex="54980">


El Club Deportivo Oriente Petrolero s un club de futbol, bolivi de la ciutat de Santa Cruz de la Sierra.

Histria.
El club va ser fundat el 5 de novembre de 1955 per treballadors del jaciment petrolfer Yacimientos Petroliferos Fiscales Bolivianos (YPFB). s el primer club de Santa Cruz que aconsegu proclamar-se campi bolivi.

 Palmars .
5 Campionat bolivi de futbol: 1971, 1979, 1990, 2001, Clausura 2004.
2 Copa AeroSur: 2003, 2005;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
Web de la barra;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134432" title="Sulkhan-Saba Orbeliani" nonfiltered="4661" processed="4594" dbindex="54981">
Sulkhan-Saba Orbeliani (georgi       -    -         ) (Tandzia, Gergia, 1658- Moscou 1728) fou un prncep, monjo i escriptor georgi. Era monjo del monestir de David-Garedja, i el 1692 s'aconvert al catolicisme. 

Fou tutor del fufur rei Vakhtang VI de Kartli i el 1713 form part d'una ambaixada georgiana als Estats Pontificis i Frana, tot entrevistant-se amb el papa Climent XI i el rei Llus XIV de Frana. Ms tard fou hostigat per l'esglsia ortodoxa georgiana, ra per la qual el 1724 hagu d'exiliar-se a Rssia, on va morir.

s autor de Sitquiskona (Diccionari georgi), primera gramtica i lxic georgians moderns, aix com el llibre de caire filosfic                  (Dsigni Sibrzne-Sikruisa Llibre de la Saviesa i la Mentida), i                      (Mogzavroba Evropashi Viatge a Europa).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134433" title="Iowa State University" nonfiltered="4662" processed="4595" dbindex="54982">




L Universitat Estatal d Iowa (Iowa State University o ISU en angls) s una universitat pblica nord-americana situada a Ames, dins de l'Estat d Iowa. El seu nom oficial s "Universitat Estatal de Cincia i Tecnologia d Iowa" (Iowa State University of Science and Technology).

s una de les universitats nord-americanes ms importants en temes agraris, sobretot relacionats amb el blat de moro i el soia.

Els Iowa State Cyclones sn els representants de l'Universitat Estatal d Iowa en les competicions esportives, sent la lluita lliure(wrestling) una de les secciones ms potents.

Actualment existeixen uns convenis de collaboraci i d'intercanvi d'estudiants entre la ISU i la "Escola Tcnica Superior d'Enginyeria Agrria de Lleida"(Universitat de Lleida).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134434" title="Guillem V de Baviera" nonfiltered="4663" processed="4596" dbindex="54983">

Guillem V de Baviera, duc de Baviera (Landshut 1548 - Munic 1626). Duc de Baviera des de 1579 fins a l'any 1597, any en qu abdic en favor del seu fill, l'elector Maximili I de Baviera.

Orgens familiars.
Nascut a la ciutat de Landshut, al Ducat de Baviera, el dia 29 de setembre de 1548 essent fill del duc Albert IV de Baviera i de l'arxiduquessa Anna d'ustria. Guillem era nt per via paterna del duc Guillem IV de Baviera i de la princesa Maria Jaumina de Baden, i per via materna ho era de l'emperador Ferran I, emperador romanogermnic i de la princesa Anna de Bohmia i Hongria.

Npcies i descendents.
El dia 22 de febrer de 1568 es cas amb la princesa Renata de Lorena, filla del duc Francesc I de Lorena i de la princesa Cristina de Dinamarca. La parella tingu deu fills:

 SAR el prncep Cristfol de Baviera, nat a Munic el 1570 i mort el mateix any.

 SAR el prncep Cristfol de Baviera, nat a Munic el 1572 i mort a Munic el 1580.

 SM l'elector Maximili I de Baviera, nat a Munic el 1573 i mort a Munic el 1651. Es cas amb la princesa Elisabet de Lorena en primeres npcies; i en segones npcies amb l'arxiduquessa Maria Anna d'ustria.

 SAR la princesa Maria Anna de Baviera, nada a Munic el 1574 i morta a Viena el 1616. Es cas amb l'emperador Ferran II, emperador romanogermnic.

 SAR el prncep Felip Guillem de Baviera, nat a Munic el 1576 i mort a Ratisbona el 1598. El 1595 fou nomenat bisbe de Ratisbona amb el tractament de cardenal.

 SAR el prncep Ferran de Baviera, nat a Munic el 1577 i mort a Colnia el 1650. Fou bisbe-elector de Colnia.

 SAR la princesa Elionor de Baviera, nada a Munic el 1579 i morta el 1580.

 SAR el prncep Carles de Baviera, nat a Munic el 1580 i mort a Munic el 1587.

 SAR el prncep Albert de Baviera, nat a Munic el 1584 i mort a Haag el 1666. El 1612 es cas amb la princesa Matilde de Leuchtenberg.

 SAR la princesa Magdalena de Baviera, nada a Munic el 1587 i morta a Heidelberg el 1628. Es cas el 1613 amb el comte palat Volfgang Guillem del Palatinat-Neuburg.

Lnia poltica.

Seguint la principal lnia de la poltica familiar, Guillem fou un dels principals representant de l'ultracatolicimse i el contrareformisme a Alemanya. Guillem aconsegu l'any 1583 assegur la dignitat electoral de bisbes de Colnia a membres de la famlia dels Wittelsbach, aquest fet es mantindria durant ms de 200 anys.

Durant el regnat de Guillem es proced a l'expulsi dels no catlics de Baviera. Aix, cre un consell, independent del Tresor o del Consell Privat, que s'encarreg de vetllar pels afers religiosos. El Geistlicher Rat supervisava i disciplinava el clergat del ducat a travs de diverent controls. Aquest consell fund noves escoles, noves esglsies i convents i s'encarreg de promoure les vocacions religioses entre els bavaresos.

Durant el regnat de Guillem es constru a Munic la Michaelskirche que a part d'esdevenir el pante familiar dels Wittelsbach, esdevingu el principal centre del contrareformisme a Baviera. Els jesuites de la Michaelskirche fundaren missions religioses per tot al mn, des d'sia fins a Amrica tot a crrec del tresor bavars. Els estralls dels somnis religiosos de Guillem foren una de les pricipals causes de la seva abdicaci el 1597. 

Guillem mor el dia 7 de febrer de 1626 al Palau de Schleissheim i posteriorment fou enterrat a la Michaelskirche de Munic.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134438" title="Alexander Qazbeghi" nonfiltered="4664" processed="4597" dbindex="54984">

Alexander Qazbeghi (georgi:                    ) (Kazbeg, 1848-1893) fou un escriptor georgi del segle XIX.

Les seves histries piques Khevisberi Gocha, Elguja, i El parricida (1883)  mostren la lluita per la independncia i l amor a llibertat del seu poble i descriuen l'nima dels herois nacionals georgians. Va popularitzar el mtic bandit Koba, semblant a Robin Hood, que defensava i venjava els pobres. El personatge inspir el primer pseudnim de Stalin.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134441" title="Akaki Tsereteli" nonfiltered="4665" processed="4598" dbindex="54985">

Prncep Akaki Tsereteli (georgi               ) (1840-1915) fou un prominent poeta georgi i figura del moviment d'alliberament nacional. 

Nasqu a la vila de Skhvitori (Imertia) el 9 de juny de 1840 en uan famlia aristocrtica. El seu pare era el prncep Rostom Tsereteli. Com manava la tradici, Akaki Tsereteli paass la infantesa a Savane en una famlia de pagesos, amb una mainadera pagesa, per tal de sentir la vida dels pagesos de Gergia.

Es gradu al Gymnasium de Kutaisi el 1852 i en la Facultat de Llenges Orientals de la universitat de Sant Petersburg el 1863. 

El prncep Tsereteli fou molt amic del prncep Ilia Xavxavadze, lder intellectual georgi. Organitzaren protestes contra el tsar i reclamaren l'autodeterminaci de gergia.

Va escriure els llibres Medea (1894), Tornik eristhavi (El duc Thornic, 1884), Suliko (1895), Natela i Bashi-Achuki. Cap el 1890s edit el seu propi diari, Akaki's Tviuri Krebuli (Mensual d Akaki). 

Va morir el 26 de gener de 1915 i fou enterrat al pante de georgians clebres de Mont Mtatsminda de Tbilisi.

Enllaos externs.

 Portal de Biografies georgianes;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134444" title="Vazha-Pshavela" nonfiltered="4666" processed="4599" dbindex="54986">


Vazha-Pshavela (    -        en alfabet georgi) (26 de juliol, 1861-10 de juliol, 1915) s el pseudnim del poeta i escriptor georgi Luka P. Razikashvili, un clssic de la literatura georgiana contempornia.

Nasqu a la petita vila de Chargali (provncia de Pshavi Gergia Oriental). Es gradu en el seminari pedaggic de Gori i durant dos anys va estudiar a la unitat de Sant Petersburg (Rssia). Desprs torn a Gergia i treball com a mestre de georgi.

Vazha-Pshavela s autor de nombrosos treballs (poemes: "Aluda Ketelauri", "Bakhtrioni", "Gogotur i Apshina", Stumarmas pindzeli (Amfitri i hoste), Gvelismchameli (Menja-colobres), "Eteri", "Mindia", etc.). Els seus treballs han estat tradus a ms de vint idiomes. Tamb ha estat una figura representativa del moviment nacional d'alliberament de Gergia. 

Vazha-Pshavela mor el 1915, a Tbilisi.

 Literatura .

 Grigol Robakidze, "Georgian Poet Vazha Pshavela".- J. "Russkaya Mysl", August, 1911 (;
 Isidore Mantskava, "Vazha Pshavela".- J. "Damoukidebeli Sakartvelo", Paris, No: 119, 1935, pp. 9-11 (georgi);

 Enllaos externs .
 (            ): Biografia en rus.
 -        (                ): Biografia en Georgi.










 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134446" title="Fotogravat" nonfiltered="4667" processed="4600" dbindex="54987">
El fotogravat s un procs de gravat que utilitza tcniques fotogrfiques. El tipus ms com de fotogravat comporta utilitzar un material que s fotosensible i resistent als cids emprats en tcniques com l aiguafort. Aquest material, fotoresistent, s'aplica a un metall per a sser gravat. Est exposat llavors a llum a travs d'una negatiu fotogrfic que fa que s'endureixi on el negatiu deixa passar llum. El fotoresistent es neteja amb aigua en les parts no endurides. Finalment, es diposita la planxa en una cubeta amb cid on es dissolen les parts exposades al metall. El fotogravat s'utilitza en la indstria tenint diferents aplicacions com per fer plaques de circuit imprs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134447" title="Grigol Robakidze" nonfiltered="4668" processed="4601" dbindex="54988">
Grigol Robakidze (georgi                ) (Sviri, Imertia, 1882   Ginebra, 1962) fou un escriptor georgi.

Estudi a Kutaisi, Leipzig i Tartu; va viure a Alemanya fins el 1908, on hi fou influt fortament pel pensament de Friederich Wilhelm Nietzsche i va fer amistat amb els escriptors Stefan Zweig i Nikos Kazantzakis. De tornada, form part del grup literari simbolista a Tsisperi kantsebi (Banyes blaves) amb Pavlo Iashvili, Galaktion Tabidze i Titsian Tabidze.

El 1917 fou fundador de la Uni d'Escriptors Georgians. El 1919 fou delegat a Pars de la Repblica Democrtica de Gergia i redactor del diari Sakartvelos. Fou fora actiu en el moviment nacionalista georgi, i per aix el 1930 s exili a Sussa. El 1941 fou un dels caps del Comit de la Independncia Georgiana, i el 1942 un dels fundadors de la Kartvel Traditsionalistta Kavshiri (Uni de Tradicionalistes Georgians, KTK),  amb Mikhail Tsereteli, Irakli Bagrationi i Shalva Maglakelidze, i cap de la Tetri Giorgi (Jordi Blanc). 

Va viure a Alemanya del 1935 al 1945, i a Sussa del 1935 al 1942. Dirig a Pars el diari Bedi Kartlisa (Dest de Georgia), i escriv les peces Lamara (1928) i Guelis peranga (La camisa de serp, 1928). 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134448" title="Copa AeroSur" nonfiltered="4669" processed="4602" dbindex="54989">
La Copa AeruSur s una competici futbolstica de Bolvia que es disputa durant els mesos d'estiu del contintent sud-americ, a partir del ms de gener.

 Historial .
2003	Oriente Petrolero;
2004	Jorge Wilstermann;
2005	Oriente Petrolero;
2006	Blooming;
2007	The Strongest;

Categoria :Competicions futbolstiques bolivianes
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134449" title="Ilia Xavxavadze" nonfiltered="4670" processed="4603" dbindex="54990">

Ilia Xavzavadze (georgi                ) (Kvareli, Kakhtia 1837 - Tsitsamuri, als afores de Mtskhtha, 1907) fou un poltic i escriptor georgi, considerat un dels pares de la Gergia moderna conjuntament amb Akaki Tsereteli i Niko Nikoladze.  Tamb s sant de l'esglsia ortodoxa georgiana, amb el nom de Sant Ilia el Just.

Era descendent de nobles que serviren amb Irakli II de Kartli i Kakhtia. Estudi dret a Sant Petersburg i torn a Gergia, on va distingir-se per les activitats pbliques i literries: va fundar diverses institucions  teatrals i dramtiques, i va escriure el text original de l'obra de Shota Rustaveli. Va dirigir tamb els diaris Sakartvelos Moambe (1863-1877) i Iveria (1877-1905).

Partidari de la democrcia i del nacionalisme civil, era admirador de les Revolucions de 1848 i en particular de Giuseppe Garibaldi, per donava suport a la independncia de l'esglsia georgiana, ra per la qual se li oposaren els marxistes menxevics de Noe Zhordania. Com a representant a la Duma per Gergia, reclam l'abolici de la pena de mort. Fou assassinat per nacionalistes russos el 30 d'agost del 1907. 

Ha escrit obres com Kaia adamiani (Aix s un home?, 1863), Glkikhis naambobi (El conte del comptador), Gandeghili (L'ermit) i la novella El llac de Basaleti.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134450" title="Minerals classe I" nonfiltered="4671" processed="4604" dbindex="54991">
Llistat de minerals de la classe I:

B:
Bismut

C:
Coure

D:
Diamant

E:
Estany

F:
Ferro

G:
Grafit

O:
Or

P:
Plata,
Plat

S:
Sofre


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134451" title="Injecci letal" nonfiltered="4672" processed="4605" dbindex="54992">
La injecci letal s una mtode d'execuci que consisteix a injectar per via intravenosa i de manera contnua una quantitat letal d'un barbitric d'acci rpida en combinaci amb un producte qumic paralitzant. El procediment s similar a l'utilitzat en un hospital per a administrar una anestsia general, per els productes sn injectats en quantitats letals. A Texas, un dels 19 estats d'Estats Units en els quals l'execuci es realitza per injecci letal, s'usen tres substncies conjuntament: tiopentat de sodi, bromur de pancuroni i clorur de potassi. 

El tiopentat de sodi s un barbitric que fa perdre el coneixement al pres, la segona s un relaxant muscular que paralitza el diafragma, impedint aix la respiraci, i la tercera provoca una aturada cardaca.

Actualment es debat als Estats Units, en aquells estats on est establert aquest sistema d'injecci de les tres substncies com a sistema d'execuci, si realment produeix una mort indolora o existeix sofriment per part del condemnat. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134452" title="Disc fonogrfic" nonfiltered="4673" processed="4606" dbindex="54993">



Un disc fonogrfic, normalment anomenat simplement disc, s un suport d'enregistrament de so analgic que consisteix en un disc pla amb un solc modulat gravat, en forma d'espiral, que comena prop de la perifria i acaba prop del centre del disc, i amb un forat circular al seu centre, de dimetre variable segons el format del disc. Els discos van ser la tecnologia principal de reproducci de msica personal durant la major part del segle XX; van reemplaar el cilindre fonogrfic de primers de segle i, tot i que la seva popularitat va minvar considerablement en aparixer el disc compacte a finals dels anys 80 del mateix segle, al comenament del segle XXI encara se segueixen fabricant i venent, tot i que cada vegada en un nombre menor.

Histria.
Tot i que el material amb qu es fabricaven els discs va anar canviant, durant fora temps es va utilitzar un tipus de resina; els discs fabricats amb aquest material eren rgids i molt frgils, i es reproduen a 78 rpm (revolucions per minut), de manera que la seva durada era fora curta. Ms endavant es va comenar a utilitzar el clorur de polivinil o PVC i aquest material va esdevenir l'estndard, fins a l'extrem que "vinil" va esdevenir un sinnim de "disc".

Cap als anys 60 del segle XX la popularitat del disc va anar augmentant rpidament, i fins i tot es va encunyar el terme "microsolc" per a referir-s'hi. Els aparells necessaris per a reproduir-los, anomenats "tocadiscs", eren ja gaireb a totes les llars, i alguns dels models d'aquella poca podien funcionar a 16, 33 , 45 i 78 rpm, tot i que rpidament els formats de disc van quedar establerts en 45 rpm per als discos senzills (de l'angls singles) i en 33  rpm per als LP (de l'angls long play, llarga durada). 

Al comenament, els discos senzills contenien quatre pistes, dues per cara, per desprs van passar a incloure'n solament una per cara, amb una durada mxima d'uns 5 minuts cadascuna; a ms, la can de la cara A era la principal i ms coneguda, mentre que la de la cara B era normalment un tema menys conegut o una versi diferent de l'anterior. Depenent de la popularitat de l'artista i de l'lbum, d'un mateix LP es podien arribar a editar 3, 4 o fins i tot ms discos senzills. Pel que fa als LP, depenent del tipus d'lbum contenia entre una i diverses pistes per cara, amb una durada mxima d'uns 25 minuts cadascuna.

A finals dels anys 70 del segle XX van aparixer els maxi-singles, que eren una mescla entre els discos senzills i els LP: tenien la mida i aparena d'un LP, per sense la seva durada, tot i que superior a la d'un senzill, i es reproduen a 45 rpm. Normalment, a la primera cara s'hi trobava una versi ampliada (ms llarga) del tema que donava ttol al disc, i a la segona una altra versi (o diverses versions) del mateix tema. La distncia entre solcs del maxi-single era superior que en els discos senzills, proporcionant una qualitat de so lleugerament ms alta.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134461" title="El cancell" nonfiltered="4674" processed="4607" dbindex="54994">
El cancell fou un mitj digital de Sant Pere de Ribes propietat de l'associaci sense nim de lucre Ribes Internet, que el va crear al maig de l'any 2001 com a vincle amb l'actualitat del portal ribes.org. Va finalitzar la seva trajectria el dia 20 de desembre de 2007. No es considerava premsa professional i s'inscrivia en la tradici de publicacions locals sorgides del voluntariat a Sant Pere de Ribes al llarg del segle XX. S'actualitzava quasi diriament. S'hi van publicar 4031 notcies. Les seccions de la publicaci eren la portada, cultura, poder local, comunicaci, medi, esports, societat, economia, opinions i editorial. Disposava d'un inventari multimdia denominat Mediacast.

Font.
 El Cancell. Memria (2001-2007);

 Enllaos externs .
 Ribes.org. Portal on s'allotjava El Cancell;
 Tancar El Cancell. Editorial de comiat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134472" title="Bailn" nonfiltered="4675" processed="4608" dbindex="54995">


Bailn s un municipi de la Comarca de Sierra Morena de la provncia de Jan, situat en l'encreuament natural de camins des del centre i nord d'Espanya cap a l'Occident i Orient d'Andalusia, a l'autovia A-4 (antiga Nacional IV).

El terme municipal de Bailn disposa d'una gran activitat industrial de la cermica, vi i l'hostaleria, juntament amb el cultiu d'herbacis i el desenvolupament d'una indstria olecola.

L'Esglsia parroquial de la Mare de Du de l'Encarnaci, que va ser construda al segle XV, en estil gtic isabel, s un dels mxims exponents arquitectnics de la localitat, declarada Monument Histric.

Tamb destaquen la capella de la Mare de Du de la Solitud (segle XV), d'estil gtic, les ermites de Jess i del Crist, ambdues d'estil barroc (segle XVIII), la de la Verge de Zocueca, construda entre els segles XVII i XVIII i la Parrquia de Sant Josep Obrer, juntament amb el seu barri, que celebra les seves festes al seu honor el dia 1 de Maig.

Histria.
Del seu passat rom s'han localitzat diverses viles i un poblat a la Toscana, de nom desconegut, on van aparixer nombroses inscripcions. Una altra de les troballes ms interessants s una inscripci d'poca visigoda, localitzada als murs de l'antiga fortalesa de Bailn. Es tracta d'una lpida fundacional a la qual segons resa l'Abad Locuber, va construir dos cors a la que havia de ser l'esglsia d'una fundaci monstica datada en l'any 691, durant el regnat del rei visigot Egica.

Durant l'poca rab Bailn hagu de ser un petit nucli, car no s esmentada a cap font, tan sols a una ocasi, el 1155 quan Alfons VII va donar els castells de Baos de la Encina, Segral i Bailn al seu vassall Abdelaziz a Baeza.

Poc desprs de la conquesta castellana, en 1311, surt relacionada entre les parrquies pertanyents a Baeza. El 1360 Alfons XI la va vendre a Pedro Ponce de Len, senyor de Marchena. Bailn passava a ser una ms de les possessions que van acumular aquests senyors i que arribaria al seu punt ms alt el 1440 quan Joan II va ortorgar a un dels seus descendents el ttol de Comte d'Arcos.

Al llarg del segle XV tenim diverses notcies del Castell de Bailn, avui desaparegut, que surten relacionades amb el Condestable Lucas d'Iranzo. Aquest ho va utilitzar ocasionalment com residncia, tant per a complimentar visitants, per a organitzar caceres i corregudes de braus, i fins i tot ho va atacar en 1470, per a castigar al senyor de la vila que defensava la causa d'Isabel davant d'Enric IV.

El 1481 la localitat va passar a la famlia dels Montemayor, a l'enllaar per matrimoni ambdues famlies.

Al segle XVI la va heretar Maria Josefa Alfonso de Pimentel Tllez de Girn, duquessa de Benavente i d'Osuna, famlia a la qual va pertnyer fins al segle XIX. Entre els segles XVI i XVIII, els ducs d'Osuna van transformar la fortalesa a palau, amb la construcci de nous edificis (el castell va ser declarat en runes 1969 i enderrocat).

La fama universal de Bailn es deu a la Batalla de Bailn (19 de juliol de 1808) en les quals van ser venudes, pel general Castaos, les tropes de Napole, capitanejades per general Dupont.

Al llarg del segle XIX es va produir un progressiu augment de la seva poblaci, d'uns 3.000 habitants amb els quals comenava la centria, a principis del segle XX ja arribava a els 7.375.

Desprs de la guerra civil espanyola, Bailn es va consolidar com un dels principals nuclis de la provncia, una poblaci emprenedora que centra la seva activitat en el sector industrial i de  serveis, i que en l'ltim cens supera lleugerament els 18.200 habitants.

Enllaos externs.
Informacin histrica (Castell);
Ajuntament de Bailn;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134475" title="Cnon de Pachelbel" nonfiltered="4676" processed="4609" dbindex="54996">

El Cnon de Johann Pachelbel correspon a l'obra del mateix autor titulada "Canon i Giga en Re Major per a tres violins i baix continu" (en alemany, Kanon und Gigue in D-Dur fr drei Violinen und Basso Continuo). 

 Popularitat .
s la pea ms coneguda de Pachelbel i una de les ms famosos de la msica barroca. Escrita cap al 1680, des de la seva composici s'han fet una gran varietat d'arranjaments per a tot tipus d'instruments i agrupacions musicals. Es fcil de poder escoltar formant part de recopilacions discogrfiques de msica clssica, al costat d'obres com l'ria de la suite en re de Bach, o l'Adagio d'Albinoni.

Originalment el Cnon anava seguit d'una Giga escrita en la mateixa tonalitat, per habitualment s'interpreta el cnon sol. La seva popularitat es fonamenta en part en la seva progressi d'acords, una successi harmnica que tamb trobem en la msica popular.

 Estructura .

s un cnon meldic a tres veus  instrumentals i es fonamenta, tant harmnicament com estructuralment, en un baix de dos compassos:


 Audici .
 ;
 ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134477" title="Barri del Tur de la Peira" nonfiltered="4677" processed="4610" dbindex="54997">
El tur de la Peira s un dels catorze barris del districte de Nou Barris, a Barcelona. Segons la divisi oficial de barris feta el 2006 el Tur de la Peira s delimitat pel passeig de Fabra i Puig, el carrer de Cams, el de Cornudella, el de Biure, el de Vila-seca, el de Pedret, el passeig d'Urrutia, el carrer del Doctor Pi i Molist i la plaa de Virrei Amat.

El nom li ve del tur homnim, situat a la part nord-occidental del barri.

A principis de la dcada dels 90 es detect que nombrosos habitatges del barri patien d'aluminosi, una patologia del formig que en degrada la resistncia i posa en perill l'estructura dels edificis. Com a conseqncia uns 3.000 habitatges foren substituts o rehabilitats. 

Referncies.


Enllaos externs.
Tur de la Peira - Informaci sobre el barri al web de l'Ajuntament de Barcelona;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134478" title="Sarri (Barcelona)" nonfiltered="4678" processed="4611" dbindex="54998">


Sarri s una vila del Pla de Barcelona de la que es t noticia des de finals del segle X, annexionada a la ciutat de Barcelona l'any 1921 malgrat l'oposici ferma dels sarrianencs. Avui s un barri de la ciutat de Barcelona per encara conserva en molts dels seus racons l'encant del poble que fins fa pocs anys va sser.
Com a monuments destacats hi ha el monestir de Pedralbes, l'esglsia de Sant Vicen de Sarri i l'edifici modernista del collegi Sant Ignasi dels Jesutes.

La major part de l'antic municipi est incls a l'actual districte de Sarri-Sant Gervasi (l'antiga casa de la vila de Sarri s l'actual seu del districte), excepte el barri de Pedralbes que s'ha incls al districte de Les Corts.

L'esglsia de Sarri, dedicada a Sant Vicen, ja fou citada el 980 i reedificada el 1379. El 1781 el mestre Josep Mas va construir l'edifici actual d'estil neoclssic. La plaa de Sarri, davant de l'esglsia, va ser el cementiri del poble fins el 1850.

El 1858 es va comunicar el poble amb Barcelona per mitj del tren de Sarri, actualment una lnia dels Ferrocarrils de la Generalitat.

Un dels sarrianencs ms universals s el poeta J.V. Foix, que tenia una pastisseria, encara existent, a la plaa de Sarri.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134479" title="Barri d'Horta" nonfiltered="4679" processed="4612" dbindex="54999">
El barri d'Horta s un dels barris del districte d'Horta-Guinard, a Barcelona.

 Histria del barri .

Antigament el barri d'Horta era un municipi independent de Barcelona i que es va desenvolupar a l'antiga Vall d'Horta (Actualment coneguda com a Vall d'Hebron).
L'any 1904, el municipi s'agreg a Barcelona.

Actualment el barri mant l'estructura del nucli antic entorn de la Plaa d'Eivissa, i t un eixample residencial d'edificacions allades unifamiliars i plurifamiliars.

Enllaos externs.
Esplai Isard - Flor de Neu;
Els Llusos d'Horta;
Uni Atltica d'Horta;






ENDOFARTICLE.
</doc>
